Aquelles paraules el van fer sortir d’ell mateix i el van fer veure’s d’un perspectiva com a un metre i mig de distancia. De manera que es veia ell mateix i el seu comportament a classe. I es va posar vermell com una tomata. -Ara que ho dius. Si que ho deu semblar, no? Sempre estic amb les meves coses. -No et preocupis, jo també estic amb les meves coses però ja saps. És bo relacionar-se. Conta. Tens amics? ! -Si bueno, a classe ja saps tinc el grupet i m’accepten, sembla. ! -Ja, però fora d’aquest àmbit, no sé. Colla, amistats.. núvia.. jeje . Perdó deixa-ho..! -No. Bueno. Els amics del barri, els de sempre. Aquí a Massana doncs també alguns que fem algunes canyes, a la residència alguns companys, però...! -Però?! -Doncs que és difícil trobar amb qui compartir aficions i la veritat és que passo molt de temes que no em van. No m’agrada ser fals. -No home, això no és ser fals. A la meitat del món no li interessa els temes de l’altra meitat, però s’escolten per a compartir coses. No pots trobar mai de la vida uns amics amb qui compartir les aficions. Ja no serien amics. -Potser tens raó. -I conta, quines són aquestes aficions? -Ja saps. Visitar exposicions, alguna conferència, remenar alguna biblioteca i perdrem algun dia pels encants vells. Tot això no cal que ho sofreixi acompanyat. Ja m’ho puc fer sol. jeje!
!
En aquest moment, Valentina obria el somriure i li tornava a agafar un braç. ! 18