El far de puig agut 111

Lluís Prat jurant davant Miquel Colleldemont i Lluís Anglada (El Far). Arixu família Prat-Pujol

Manlleu — Juny del 2016

Tercera època — Número 111

Diumenge

3

JULIOL

Santuari de Puig-agut A les 6 de la tarda

CELEBRACIÓ DE LA SANTA MISSA amb motiu de la passada festivitat del Sagrat Cor de Jesús Presidirà la celebració mossèn Marcel, vicari de les parròquies de Santa Maria i Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu.

Mitja hora abans de la missa, rés del Sant Rosari.

L’economia del Santuari El cert és que l´economia de l’Associació d’Amics del Santuari ha minvat.

Recordem que la nostra font d’ingressos només són els donatius del fidels i aquests donen per al manteniment del dia a dia. Actualment es fa difícil la continuïtat del Butlletí, la publicació més antiga de Manlleu. No és que la situació sigui greu, però no podem cobrir cap despesa extra per petita que sigui. És per això que cal siguem conscients que només nosaltres podem garantir-ne la continuïtat. Ens permetem recordar a tots el fidels i amics que poden fer arribar els seus donatius al compte 0182.9784.7.00200114828 del BBVA, també a la caixeta d’almoines del santuari i a qualsevol membre de l’Associació.

El Far de Puig-agut és present a Internet en la seva versió digital a l’adreça http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es

Noticiari de Puig-agut Els dies 18 i 19 del present mes de juny tindrà lloc al nostre Santuari un important i alhora emotiu esdeveniment: l’Associació Catalana de Guies i Scouts d’Europa es consagrarà al Sagrat Cor de Jesús.

Els diferents actes consistiran en la vetlla nocturna, diversos jocs per als més petits, cerimònies de promeses i després d’un dinar de germanor amb les famílies dels membres del moviment, tindrà lloc la consagració al sagrat Cor de Jesús amb la presència del bisbe de Vic, monsenyor Romà Casanova.

L’organització de l’escoltisme catòlic és l’adaptació de l’original Baden-Powell de 1907, el qual va dur a terme Jacques Sevin l’any 1920. L’escoltisme és l’educació i formació dels joves en el lleure, com Jacques Sevin un gran joc que es viu tota la vida involucrant-lo en el servei als altres, com a eix de vida de fe a través de la naturalesa i fraternitat cristiana.

Alhora ens plau i agraïm que hagueu escollit el santuari manlleuenc, i des del nostre Butlletí us donem la més cordial benvinguda.

Un any més, organitzat pels joves del bisbat de Vic, el 14 d’agost, vigília de l’Assumpció de la Mare de Déu, a partir de les 22 hores tindrà lloc al santuari de Puig-agut la nit d’adoració al Santíssim. Per a més informació vegeu, www.jbvc.com Des de ja fa temps, tots els diumenges a partir de les 5 de la tarda, té lloc al nostre santuari el rés del Sant Rosari. Encara que supeditat a la bonança del dia, Déu n´hi do el nombre de fidels que s’hi aplega.

El lector trobarà en el present butlletí la informació pel que fa a la celebració de la missa el dia 3 de juliol. Últimament, l’Associació havia organitzat una arrossada, però aquest any ha cregut més adient, per les hores de claror tarda enllà, de preparar un berenar a base de coca i embotits o xocolata i begudes refrescants. Evidentment, el cost serà el més ajustat possible ja que l’objectiu no és altre que allargar la tarda amb germanívola convivència.

Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut

Escoltes a Manlleu Un cop més va ser l’església catòlica qui va donar sortida a un neguit de la joventut manlleuenca de finals de la dècada dels cinquanta del segle XX. Quan els nois de Manlleu arribaven a l’adolescència es trobaven que l’Aspirantat d’Acció Catòlica que els havia acollit fins aleshores, els quedava petit i només tenien l’opció d’entrar al “Frente de Juventudes” de caire polític, totalitari i impresentable, i de parla exclusivament castellana, o als moviments juvenils d’Acció Catòlica, la JARC o la JOC, massa influenciats per la doctrina. L’escoltisme semblava més innovador pel seu caire internacional.

Amb l’arribada de mossèn Fèlix Guàrdia com a nou vicari de Manlleu l’any 1959 i l’ajuda de Lluís Anglada, un manlleuenc cristià molt actiu, i de Miquel Collelldemont que acabava d’arribar a la vila, va néixer l’escoltisme a Manlleu. A través del Centre Catòlic, nucli aglutinador de tots els moviments cristians d’aleshores, es va animar als adolescents manlleuencs a entrar en el moviment universal de l’escoltisme. Aviat s’hi varen apuntar una colla de vailets que anaven sovint d’excursió amb els seus monitors formant part dels “llobatons”, dels “rangers” o dels “pioners” en funció de l’edat que tenien i de les promeses que havien fet. El 12 de maig del 1963 inauguraven el “Cau” a la planta baixa del Centre que s’havien encarregat de decorar al seu gust amb elements naturals i muntanyencs –l’ecologisme encara havia

A l’esquerra, escoltes entrant al cau del Centre Parroquial. A dalt, missa de campanya oficiada per mossèn Pere Devesa. A l’altra pàgina, M.C. Salvans, D. Rovira, F.Sardà, T.Prat; a sota, C. Garcia, A. Piella, M. Callís, F. Pujadas (fotos: arxiu família Prat-Pujol).

de néixer- i on tramaven les mil i una travesses per les serres del país i altres aventures interessants. Cal dir que no era necessari formar part activa del catolicisme manlleuenc per gaudir dels valors de l’escoltisme.

Aquest moviment innovador va arrossegar les noies de l’Acció Catòlica, que la societat encara preparava per ser les fidels serventes del marits i unes mares abnegades sense vida pròpia. Un estol d’elles: Fina Pujadas, Francesca Sardà, Anna Piella, Dolors Rovira i Montse Callís, amb el recolzament de mossèn Pere Devesa varen organitzar el moviment escolta femení a Manlleu, creant el grup “Marededéu de la Font” l’any 1964, amb les seves divisions, a semblança dels nois: daines, guies i caravel·les. El mèrit de les noies era doble ja que la societat no les tenia en compte si no eren “Filles de Maria” o treballadores de les fàbriques que plegaven automàticament quan els hi arribava l’hora de casar-se. L’escoltisme predicava una altra possibilitat, més paritària amb la dels homes, per aquells éssers humans que havien nascut dones i que tenien tantes o més capacitats que els seus companys.

El moviment escolta, molt ferm en els inicis, es va adormir amb la mort del dictador com si la seva essència hagués deixat de tenir sentit amb la desaparició de qui va ser una de les seves bèsties negres. A la dècada dels vuitanta, pràcticament s’havia extingit el moviment escolta a Manlleu.

Bernat Prat

Cronologia històrica del santuari de Puig-agut (I)

Ramon Espadamala

La història del santuari de Puig-agut ha estat rica i intensa. Per copsar-ne la veritable dimensió, a partir d’aquest número d’El Far de Puig-agut, trobareu una relació cronològica dels principals fets que hi han tingut lloc o que hi han estat relacionats.

El santuari, abans de 1936.

1856.- Ramon Madirolas i Codina neix a la finca de Madirolas.

1870.- Es construeix un pedronet dedicat al Sagrat Cor de Jesús al cim més alt del terme de Manlleu, altura sobre el nivell del mar, 696 metres.

29.12.1880.- Ramon Madirolas fa construir un petit oratori, dedicat al Sagrat Cor de Jesús, celebrant-hi una missa en aquesta data.

11.6.1883.- Amb motiu de celebrarse el 25 aniversari de les aparicions de la Verge a Bernadette, en Ma-

dirolas junt amb 10 persones més, peregrinen a Lourdes i adquireixen una imatge de la Verge, que fou posada al petit oratori.

29.12.1883.- Col·locació de la primera pedra del Santuari actual i consagració al Sagrat Cor de Jesús pel bisbe de Vic, Dr. Morgades.

03.10.1884.- El bisbe Morgades visita les obres del santuari de Puigagut.

10.9.1885.- L’Ajuntament de Manlleu acorda consagrar el terme al Sagrat Cor de Jesús.

13.10.1885.- L’Ajuntament de Torelló acorda consagrar el terme al Sagrat Cor de Jesús.

28.10.1885.- L’Ajuntament de Sant Martí Sescorts acorda consagrar el terme al Sagrat Cor de Jesús.

29.12.1885.- El bisbe de Vic fa la benedicció de la primera pedra de la capelleta dedicada a Sant Joan situada a la falda de Puig-agut.

18.2.1886.- Benedicció del nou temple, dissenyat per l’arquitecte August Font i prorrogat per Ramon Madirolas, fou entronitzada solemnement la imatge del Sagrat Cor de Jesús, dedicant-li el primer temple expiatori de l’estat espanyol; fou beneït pel bisbe Dr. Morgades i Gili.

8.12.1886.- Benedicció de les imatges de Jesús i Sant Josep, i es publica el llibre ‘Puig-agut’’, obra de Ramon Madirolas.

1887.- Es comencen a construir dues capelletes prop de l’església, la primera a una distància d’uns 300 metres a la banda de ponent dedicada a Sant Joan Baptista (lo amat Joan) i l’altre a uns 100 metres més avall, dedicada a Santa Margarita Alacoque.

1.1888.- S’inicia la publicació del Far de Puig-Agut.

1.1889.- Es beneeixen les dues capelletes.

En Madiroles

8.12.1889.- Festa per celebrar l’acabament del cimbori, amb l’assistència d’una gran gentada.

15.4.1895.- Benedicció i col·locació d’una campana, amb els noms de Margarita Maria Alacoque, apadrinada pel general Valeriano Weyler, i una representació del cardenal Rampolla.

(Continuarà...)

Pel recull: Xavier Valls i Joan Arimany

Goigs del veĂŻnat de Puig-agut