El Far de puig agut núm 119

Foto: Toni Donada

Manlleu — Juny del 2018

Tercera època — Número 119

Dissabte

9

JUNY

Santuari de Puig-agut A 2/4 de 6 de la tarda

CELEBRACIÓ DE LA SANTA MISSA amb motiu de la festivitat del Sagrat Cor de Jesús Presidirà la celebració mossèn Pere Oliva, rector de la parròquia de la Divina Pastora de Vic.

Mitja hora abans de la missa, rés del Sant Rosari.

Avisos dels Amics del Santuari — Recordem als devots de Puig-agut i la resta de fidels, que tots els diumenges, a les 5 de la tarda, té lloc al nostre santuari el rés del Sant Rosari.

— Pel que fa a l’economia de l’Associació, podríem dir que continua en hores baixes. Un problema al qual cal trobar-hi remei, i és per això que ens permetem recordar als fidels i amics la necessitat dels seus donatius que poden fer arribar al compte 0182.9784.7.00200114828 del BBVA, també a la caixeta d’almoines del santuari i a qualsevol membre de l’Associació.

Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut

El Far de Puig-agut és present a Internet en la seva versió digital a l’adreça http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es

A tall de missatge i reflexió El 18 de febrer de 1886, Morgades, bisbe de Vic, procedí a beneir el temple de Puig-agut, on des de llavors s’hi venera la imatge del Sagrat Cor de Jesús, i des de llavors passà a ser el primer temple expiatori del país dedicat al Sagrat Cor de Jesús. De tal fet, n’és testimoni el Breu de Lleó XIII del 2 de juny de 1902. L’any 1986, amb motiu de la celebració del centenari de la dedicació, el bisbe de Vic, Josep M. Guix, ens ho recordava i ens exhortava a mantenir-nos fidels a l’expiació.

“Totes les commemoracions porten càrrega de records i d’història. Les pedres d’aquest santuari són un document sobre el qual han deixat una marca profunda les comunitats de Manlleu, Torelló i Sant Martí Sescorts, que s’aixopluguen a la seva ombra. Totes tres tingueren part en l’erecció del temple, l’han tinguda en la seva restauració i continuen tenint-la en el seu manteniment.

El segle passat aquesta devoció conegué un gran desenvolupament i esplendor. Des de l’edat mitjana havia anat creixent a mesura que s’havia aprofundit en el coneixement teològic de la persona humano-divina de Crist, iniciat pels sants Pares i els teòlegs més antics. Hi ha forces sants que caracteritzen la seva espiritualitat per la devoció a la humanitat del Fill de Déu encarnat (sant Francesc d’Assis, sant Tomàs d’Aquino, sant Bonaventura, Santa Teresa de Jesús...) D’altres contemplen aspectes de la vida i de la persona de Jesucrist, per exemple, els sofriments i la passió. A poc a poc s’endinsen en la persona de Jesucrist i tradueixen els seus sentiments en el símbol del seu Cor, sotmès al sofriment moral, a causa de la iniquitat humana, i al sofriment físic de les ferides obertes pels nostres pecats. El cor és considerat com la seu dels afectes i de la voluntat, com el motor de la vida física i de la intel·ligència.

L’amor, la compassió i la misericòrdia hi tenen les seves arrels.

La expiació, com actitud espiritual, significa una participació voluntària i interior en l’acció expiatòria de Crist, amb un cert compromís o exercici de pràctiques penitencials, ascètiques i piadoses per reparar el pecat. Cal que siguin acompanyades d’una vertadera actitud interior. Crist repara pels nostres pecats no tant amb la seva passió i mort com en la seva disposició interna d’obediència i amor al Pare. La nostra expiació ha d’anar acompanyada d’una vertadera contrició (amor a Déu i als germans) i de la renúncia al pecat i el desordre.

Assistir-hi amb aquest esperit a Puig-agut i a les nostres parròquies, serà fer honor als vostres avantpassats que erigiren, amb esperit expiatori, el santuari ara fa cent anys.”

Trenta-dos anys després les recomanacions que ens fa el bisbe Guix són ben vigents. El missatge però, cal fer-lo nostre per desvetllar així la nostra reflexió.

Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut

Cronologia històrica del santuari de Puig-agut (VII) Continuem la relació cronològica dels principals fets que hi han tingut lloc o que estant relacionats amb el santuari de Puig-agut.

25.7.1990.- Inauguració del pedró a tocar de la carretera de Torelló, que indica l’inici del camí cap a Puigagut, amb l’empremta de l’obra de Pere Vila.

10.1989.- Es fan obres a la casa del masover (ermità) amb la construcció d’un bar i un garatge. El fuster Codony construeix tres prestatges per posar als peus de les tres imatges.

Es repassen les teulades i canals amb l’ajuda d’una grua dels bombers de Vic. L’Ajuntament de Manlleu fa plantar arbres i flors a l’exterior del santuari. Es pinta l’interior del temple i es recupera el monument al bisbe Morgades amb un pedestal al costat del santuari.

1991.- Comencen les obres d’ornamentació al davant del temple, construint parterres i recobrint les parets amb pedres de riu, obra de Pere Vila, ajudat per un equip de col·laboradors. També es construeix el parterre al voltant de les tres creus de terme.

8.6.1991.- Primer romiatge organitzat pels amics de Barcelona. Es neteja la bassa i es tapa amb bigues de formigó, instal·lant una bomba per poder regar els arbres i les flors.

1992.- Acaben les obres d’embelliment a les escales d’accés al temple.

20.6.1993.- Amb motiu del tercer romiatge dels barcelonins, es col·loca una placa a la façana de l’església, en memòria del promotor del temple Ramon Madirolas i Codina

1994.- Són canviats els marcs dels vitralls per estar malmesos i es repassa la pintura de l’interior del temple.

1995.- L’Ajuntament de Manlleu asfalta el camí des de Diumeres fins a les proximitats de Puig-agut.

1996.- Amb motiu dels 110 anys de la inauguració del santuari, s’electrifica el temple i la masoveria. Electricitat Anglada col·labora amb la meitat de la il·luminació exterior. Es fan prospeccions en terrenys al nord del temple amb un forat de 160 metres de profunditat per trobar aigua; els resultats no són satisfactoris.

1997.- S’obre una rasa de 530 metres fins a un pou proper a la masia Madirolas per soterrar un tub i un fil elèctric per dur aigua a la masoveria.

1998.- Es fan obres a la masoveria, allargant el magatzem i construint un local petit per a magatzem de l’església.

(Continuarà...)

Pel recull: Xavier Valls/Joan Arimany

Geografia del camí de Puig-agut (i VI) 15.- Serralades de Niubó o costa de Niubó

S’anomena d’aquesta manera el serrat que comença sobre Torrents i Casadevall, amb un front força ampli, i acaba a la casa de l’Hora, més enllà del Turó de Puig Agut. Pel cantó de ponent cau, per dir-ho d’una manera gràfica, sobre el “sot de les dues”, deixant veure a l’altre cantó la serra de Cagamànecs. Pel cantó de llevant es despenja amb forta pendent sobre la masia de Comadeprous i l’ampla vall de Sant Martí de Sescorts que va pujant suaument fins la serra de Puigbarranc. Més enllà del En record de Josep Sala, Santuari, a la seva vessant nord, fa de partió entre just en front del Santuari la vall de Madiroles que recull les aigües que formen la font de Madiroles i el torrent de Vilamuntà, de la del terreny que recull l’aigua de la riera de Sant Martí i que desguassa al salt del Cabrit. Aquesta costa de Niubó es tracta d’un serrat rocós força pronunciat amb petit turons testimoni, producte de quan tota la comarca estava sota l’oceà de Tetis. Té dos turons característics de forma trapezoïdal amb un petit pla al capdamunt, un d’ells té un monument dedicat a Joan Sala sota d’una alzina bifurcada, consistent en una creu de ferro i una pedra amb la inscripció “Avui és més que ahir, ahir és més que mai. En Record de Josep Sala”. L’altre, una mica més elevat, és llis i sense cap arbre.

16.-Vall de Madiroles

A sota el Santuari de Puig Agut, a la seva part nord, s’estén una vall suau i erolada de camps que va baixant, sense gaire pendent, recollint les aigües que donaran origen a la font de Madirolas. Aquesta vall pertany, en la seva majoria al municipi de Sant Feliu de Torelló. Al seu final, sota la masia de Madirolas, dóna l’alternativa al torrent de Vilamuntà que està delimitat per una arbreda descuidada i en perill d’extinció. Dècades enrere, els pagesos aprofitaven els mesos d’hivern, quan no hi havia tanta feina al camp, per picar els boscos. L’operació consistia en tallar les romegueres, les heures, les redortes, els plançons d’arbre petits que feien nosa per poder créixer els del seu voltant, les branques baixes dels arbres grans que, o eren mortes, o impedien el pas de la gent i del bestiar. Tot aquest brancam es recollia i s’apilava vora la masia per servir de combustible a la llar de foc. Els boscos quedaven nets i preparats per ser pasturats pels ramats que acabaven la neteja. Els arbres que quedaven, creixien drets i es feien esplendorosos fins el moment que eren talats per servir de fusta útil per fer mobles o per bigam.

Ara fa molta pena veure l’estat del boscos del nostre entorn. D’entrada solen ser intransitables degut a la gran quantitat de romegueres i d’arbusts de mal averany. Creixen més arbres dels que pot mantenir el bosc i solen ser

d’una mida petita que no serveix per res útil. Si alguna serradora ha passat per aprofitar els troncs grossos, ha deixat tot el brancatge sobrant estès a terra, per servir de combustible als focs forestals. Hauríem de practicar aquella recomanació d’un gran cristià i bona persona que ens va deixar fa poc, en Josep Lluís Pla, que sempre que anava pel bosc salvava algun arbre arrencant l’heura que se li enfilava pel tronc i que li causaria la mort al cap de pocs anys. Cap pagès permetia l’existència d’aquesta planta paràsita que assassina els arbres i no serveix per a res. Podríem començar aquesta pràctica vora el torrent de Vilamuntà on el bosc necessita la nostra ajuda per treure les heures.

Bernat Prat

En Madiroles

Goigs del veĂŻnat de Puig-agut