2. Manual de l'Educador Vol. II (Gestió documental i econòmica)

manual de l'educador

vol. II "GESTIÓ DOCUMENTAL I ECONÒMICA"

“La base de l’escoltisme és l’educació en valors, formar bones persones per tal de construir un món millor!”

manual de l'educador

vol. II "GESTIÓ DOCUMENTAL I ECONÒMICA"

“La base de l’escoltisme és l’educació en valors, formar bones persones per tal de construir un món millor!”

Textos Hèctor Cuenca Martínez Disseny i Maquetació Ernesto Cuenca Martínez Edita Jamboree - Escoltes Laics de Xàtiva Any de Publicació 2020

ÍNDEX

1. Introducció 2. GESTIÓ DOCUMENTAL 3. GESTIÓ ECONÒMICA 4. ENLLAÇOS D'INTERÈS

Sempre Llestos!

1. INTRODUCCIÓ

L’any passat vam iniciar la publicació del Manual de l’educador de Jamboree – Escoltes Laics de Xàtiva amb un primer volum sobre el mètode escolta, amb la intenció d’oferir un recurs educatiu i formatiu per a totes les persones que s’impliquen com a educadores a l’Agrupament Escolta Jamboree, així com per als i les Rutes que puguen començar a formar-se per a ser educadors i educadores. Si amb el volum sobre el mètode escolta oferíem formació sobre l’apartat educatiu de la nostra associació, en aquest volum volem fer-ho per a l’apartat de la gestió.

La gestió, si bé no ha de ser més important que la nostra acció educativa, és una part fonamental per al funcionament de qualsevol associació, ja que de no gestionar be els nostres recursos ens seria més difícil realitzar les nostres activitats. És per això que hem de ser el més pulcres possible en la gestió tan documental com econòmica de l’agrupament, però sempre tenint en compte que les accions de gestió han d’anar destinades a permetre realitzar més i millors activitats. Per aquest motiu als agrupaments ha existit sempre la figura del Cap d’agrupament, que és qui s’encarregava de la gestió de l’agrupament, deixant més temps i menys responsabilitats a la resta de membres del kraal per a poder centrar-se en la programació. No obstant això, des de l’any 2018 el nostre agrupament està constituït com una associació independent, per la qual cosa s’ha incrementat el volum de gestió que s’ha de realitzar habitualment. Per això hem repartit les diferents responsabilitats entre aquelles persones que tenen un càrrec a la junta directiva, encara que açò no suposa que tinguen major capacitat de decisió.

En aquest segon volum del manual de l’educador hem tractat d’explicar com portar a terme les accions de gestió més habituals en el nostre agrupament escolta, fent èmfasi en el control de la documentació i en la gestió econòmica. A més, també tractarem d’explicar tot el procés que cal seguir a l’hora de sol·licitar subvencions a l’administració pública, ja que aquestes són una font de finançament important per a la nostra associació.

2. GESTIÓ DOCUMENTAL

a. Que és un document, com es fa i que ha de contenir.

Un document és un mitja a través del qual es posen per escrit, per tal de que quede constància, les decisions, voluntats o altres assumptes de tràmit que es realitzen en el dia a dia d’una associació. Aquestos documents poden tindre un caràcter intern i merament informatiu o servir per tal de manifestar-se davant d’una administració.

Els documents han d’estar preferentment elaborats a través de mitjans electrònics i tindre un format que permeta guardar-los i poder trobar-los amb facilitat posteriorment. Per tant, un document de Word o un PDF és un document, però un missatge a un grup de WhatsApp no ho és. Independentment de que els imprimim o els mantinguem en format digital hem de procurar mantenir-los guardats, ja que en algunes ocasions haurem d’acudir a ells per a consultar-los.

A més, és important mantenir cura del format intern del document, especialment quan s’han de dirigir a pares i mares de l’agrupament o a les administracions. Per això és important que els documents tinguen un format cohesionat entre ells i que el logotip de l’agrupament aparega al principi del document, a l’encapçalament o com a marca d’aigua.

Dintre d’una associació podem definir una sèrie de documents o “tipologies documentals” que utilitzarem habitualment. Cadascun te les seues característiques i ha de contenir una sèrie d’elements. A continuació vos expliquem els més habituals: - Actes: Són documents que donen fe dels debats i acords que s’han produït en una assemblea o reunió. Les actes han de contenir necessàriament la data de realització de la reunió, les persones que han assistit i els punts de l’ordre del dia, fent un breu resum dels debats que s’han produït i expressant clarament els acords que s’han adoptat.

Les actes han d’estar signades per la secretaria, amb el vistiplau de la presidència. Han d’enviar-se a tots els membres del kraal per a que puguen conèixer el seu contingut si no han assistit a la reunió o recordar-lo si han assistit.

- Certificats: Són documents que manifesten que un fet és cert, com per exemple que s’ha pres un acord determinat en una reunió, quines persones formen part de la junta directiva de l’associació, que l’associació està inscrita en un registre concret o que una persona forma o ha format part de l’associació. Aquestos documents solen estar lligats a tràmits administratius com la sol·licitud o justificació de subvencions. Els certificats han d’estar expedits per la secretaria de l’associació i han de contenir el seu nom i DNI, el nom i CIF de l’associació i el fet que es certifica.

Han d’estar signades per la secretaria, amb el vistiplau de la presidència.

- Declaracions jurades i responsables: Són documents similars als certificats però impliquen una obligació legal. Generalment serveixen per a manifestar que l’associació compleix els requisits exigits per tal de poder presentar-se a una convocatòria de subvencions, com no incomplir el regim d’incompatibilitats o no tindre deutes pendents amb les administracions.

Segueixen el mateix esquema que els certificats.

- Instàncies i sol·licituds: Són els documents a través dels quals les persones i les entitats es relacionen amb l’administració. D’acord amb la llei del Procediment Administratiu Comú les associacions estem obligades a relacionar-nos amb les administracions per mitjans electrònics, per la qual cosa aquestos documents han estat substituïts per formularis concrets dintre de les seus electròniques de cada administració. Per a poder accedir a elles cal tindre un Certificat digital de representació. Utilitzarem aquestos procediments quan necessitem sol·licitar un espai públic per a realitzar una activitat, demanar la reserva en un campament públic o sol·licitar una subvenció. Dintre d’aquestos procediments cal emplenar tots els camps que ens marquen com a obligatoris i aquells que creguem necessaris, així com aportar la documentació que ens demane.

En cas de que no hi haja un procediment específic a les seus electròniques cal acudir al procediment “Instància general” i en els camps “Exposa” i “Sol·licita” explicar quin és el motiu de la nostra sol·licitud i que és el que demanem, així com pujar els documents necessaris en l’apartat establert per a pujar altres documents. Com aquestos tràmits han de realitzar-se amb un certificat digital de representació sols pot fer-los i signar-los la presidència.

- Fitxes i autoritzacions: Aquestos documents tenen un caràcter més intern que la resta i ens serveixen per a recaptar dades dels nostres associats per tal de poder efectuar un control del cens, del pagament de les quotes o de dades necessàries per al desenvolupament de les activitats. En el nostre cas tenim tres fitxes permanents que han d’omplir els pares i mares dels xiquets i xiquetes i els majors d’edat de l’agrupament, que són la Fitxa d’inscripció, amb les dades bàsiques i de contacte, així com el consentiment per a realitzar fotografies i utilitzar les dades; la Fitxa mèdica, amb les dades sobre al·lèrgies, malalties i tractaments mèdics que hem

dades; la Fitxa mèdica, amb les dades sobre al·lèrgies, malalties i tractaments mèdics que hem de saber per a realitzar les activitats i la Fitxa bancària, amb les dades bancàries i el consentiment per tal de poder cobrar la quota a través del banc.

Respecte de les autoritzacions, són els documents amb que els responsables dels menors i els majors d’edat manifesten el seu consentiment a participar de les activitats. Han de contenir necessàriament la descripció de l’activitat, el lloc i la data o l’horari si l’activitat dura menys d’un dia, el nom de la persona que autoritza i de l’autoritzada i un espai per a la signatura. b. Organització de la documentació Tots aquestos documents tenen una vida útil durant la qual s’han de conservar d’una manera accessible, ja que en ocasions hem de recórrer a ells per a consultar, per exemple, qui es va acordar que reservaria un alberg a la reunió anterior o per a poder justificar davant de l’administració que, per exemple, vam sol·licitar un certificat per a poder obtindré el certificat digital i encara no l’hem rebut.

En el nostre cas aquest període útil sol ser la ronda solar, encara que si els procediments oberts amb l’administració no han finalitzat hauríem de guardar els documents la següent ronda fins que el procediment finalitze. D’altra banda, hi ha documents que la seua vida útil és permanent o més llarga i cal tindre’ls sempre a mà perquè poden demanar-nos-els per a realitzar algun tràmit o els necessitem per tal de tindre sempre accessible la documentació i que siga fàcil saber on l’hem guardat hem establert un sistema basat en tres carpetes en les que cada document te el seu espai. Aquestes carpetes son Documentació Estable, Documentació anual i Documentació de Socis. A continuació explicarem que conté cada carpeta i com cal conservar o modificar la documentació que conserven.

- Suport digital: Aquesta documentació s’ha de guardar físicament, ja que les signatures i segells manuscrits no tenen validesa quan es reprodueixen digitalment. No obstant això i donada la importància de part d’aquesta documentació es recomanable que conservem còpies digitals dels documents guardades en el núvol, especialment de la documentació estable i d’aquella que no es puga tornar a aconseguir fàcilment.

Documentació Estable En aquesta carpeta conservem la documentació constitutiva de l’agrupament, es a dir, aquella que vam realitzar en el moment de crear l’associació i aquella que acredita que estem inscrits en els diferents registres.

Aquesta documentació cal conservar-la sempre, i solament es substituirà en cas de que es modifique substancialment, com en el cas de que es renovaren els estatuts o es modificarà la composició de la junta directiva. Els documents els guardem en fundes de plàstic separades per cada document o documents del mateix tipus. Els documents que es guarden en aquesta carpeta són els següents: - Acta de constitució: És l’acta de la primera reunió de l’associació, en la que els membres fundadors mostren la seua voluntat de crear-la. Aquest document està signat per tots els membres fundadors i segellat pel registre d’associacions de la Generalitat. Cal guardar-lo sempre i no es pot modificar mai. En la mateixa funda de plàstic es guarden els models per a poder sol·licitar al registre una còpia compulsada de l’acta en cas de que es perdera i els models per a fer una nova acta de constitució en cas de crear una nova associació.

Així mateix, també estan els models per a comunicar el canvi de domicili de l’entitat i per a comunicar la seua dissolució.

- Estatuts: És el document que regula el funcionament de l’associació. Aquest document està signat per els membres fundadors i segellat per el registre. A més, està acompanyat d’un document que indica que han estat inscrits al registre. En cas de que l’assemblea decideixca que cal modificar els estatuts o algun dels seus articles s’ha de comunicar al registre.

En la mateixa funda de plàstic estan els models per a comunicar aquestes modificacions. Una vegada enviada la modificació cal esperar a que el registre ens envie els nous estatuts segellats i aleshores canviar-los a la carpeta.

- Composició de la junta directiva: És el document que acredita quines persones formen part de la junta directiva i quins càrrecs ostenten. A la nostra associació la junta directiva s’anomena Consell de l’agrupament. Aquest document està signat pels membres de la junta i segellat pel registre. D’acord amb els nostres estatuts la junta directiva s’ha de renovar ordinàriament cada tres anys, però si es produeix un canvi s’ha d’efectuar la renovació igualment, ja que de cara a l’administració consten les persones que es van registrar l’última vegada.

A l’hora de renovar aquest document han de signar tots els membres de la nova junta directiva i es recomanable que signen almenys la presidència i secretaria eixint. En cas de que aquestes persones ja no formen part del grup i no puguen o vullguen signar cal especificar-ho a la sol·licitud de modificació de junta directiva. En la funda de plàstic també estan els models per a comunicar el canvi de junta i el model per a sol·licitar un certificat de composició de la junta.

- Inscripció en el registre d’Associacions: La inscripció d’una associació en el registre no és obligatòria, però dona molts beneficis legals, com la possibilitat de sol·licitar subvencions o el règim de responsabilitats. En el cas de les associacions registrades, els seus membres no han de respondre personalment dels deutes de l’associació.

Al País Valencia el registre d’associacions depèn de la conselleria competent en Administració pública i està dividit en tres unitats territorials (Alacant, Castelló i València). A més està dividit en quatre seccions (1a Associacions, 2a Federacions, 3a Associacions juvenils i 4a Entitats de Voluntariat). En el nostre cas, estem inscrits en la secció 1a, ja que d’estar inscrits en la secció 3a d’associacions juvenils no podríem tindre membres majors de 30 anys com per exemple el comitè de pares.

La inscripció en el registre és el primer tràmit que cal realitzar al crear una associació, enviant l’acta de constitució, els estatuts i els membres de la junta directiva. Una vegada es ressol la inscripció al registre, l’associació rep (juntament amb els documents anteriors segellats) un certificat que acredita la inscripció i que conté el nº d’inscripció de l’associació. Aquest número és el que utilitzarem per a identificar l’associació a l’hora de fer tràmits amb el registre. En el cas de Jamboree – Escoltes Laics de Xàtiva és el CV-01-058392-V. Aquest certificat cal guardar-lo de manera permanent. No obstant això, per a alguns tràmits determinats poden demanar-nos un certificat d’inscripció que no supere certa antiguitat. Per això, a la mateixa funda de plàstic es troba el model per a demanar un nou certificat.

- Inscripció en el Cens d’associacions juvenils i prestadores de serveis a la joventut de l’IVAJ: L’Institut Valencià de la Joventut és la institució de la Generalitat competent en matèria de Joventut. Per això ha creat un cens en el que poden inscriure’s totes les entitats juvenils i aquelles associacions que tenen com a objectiu la prestació de serveis a la joventut. La figura de les Entitats prestadores de serveis a la joventut permet a les associacions inscrites en la secció 1a del Registre d’Associacions de la Generalitat Valenciana que tinguen com a objectiu oferir serveis a la joventut i així ho expliciten als seus estatuts beneficiar-se de les mateixes condicions que les associacions juvenils.

Aquesta és l’opció que vam escollir a Jamboree – Escoltes Laics de Xàtiva per a permetre que poderen formar part de l’associació persones majors de 30 anys com el comitè de pares.

Una vegada inscrits en aquest registre rebrem un certificat que indicarà la nostra inscripció.

Aquest certificat cal guardar-lo permanentment. A la mateixa funda de plàstic es troben els models per a realitzar la inscripció d’una associació en aquest cens.

- Inscripció en el registre d’associacions de Voluntariat: Com ja hem dit abans, la secció 4a del Registre d’Associacions de la Generalitat Valenciana recull a les entitats de voluntariat. La inscripció en aquesta secció és compatible amb la inscripció en la resta de seccions, ja que les entitats de voluntariat són un sistema per tal de reconèixer les associacions que presten serveis voluntaris a la ciutadania i la tasca dels seus membres.

Per tal d’inscriure’s en aquest registre cal elaborar un annex als estatuts que regulen la funció de voluntariat de l’associació. Una vegada registrats rebrem un certificat que acredita la inscripció i els estatuts de la secció de voluntariat segellats, que cal guardar permanentment.

- Inscripció en el registre municipal d’associacions: Els ajuntaments també creen els seus propis registres de les associacions que actuen en el seu municipi. És convenient estar registrats en ells, ja que moltes vegades açò és un requisit per a poder sol·licitar subvencions.

El certificat que acredite la nostra inscripció s’ha de guardar permanentment, encara que sempre es pot sol·licitar l’expedició d’un de nou. En cas de modificar les dades de l’associació, els estatuts o la junta directiva cal comunicar-ho al registre municipal.

- Inscripció en altres registres i censos: Sovint altres institucions creen els seus propis registres o censos com a requisit per a accedir a subvencions. En el cas de formar part d’aquestos cal guardar els certificats d’inscripció de la mateixa manera que els anteriors.

- CIF: El CIF o NIF (Número d’Identificació Fiscal) és el número que identifica a les persones físiques (el nostre DNI) i jurídiques (associacions i empreses) davant de l’administració tributària de l’estat. Aquest número és el que ha de constar en les factures que expedim i que rebem, en els comptes bancaris i en les sol·licituds de subvencions.

Obtenir el CIF és el tràmit que s’ha de fer just després de la inscripció al registre d’associacions.

Una vegada es tinga el CIF definitiu cal guardar-lo permanentment, encara que és molt fàcil obtindré un nou document a través de la web de l’Agència tributària.

- Fotocòpia del DNI del Representant: Per a alguns tràmits ens demanaran una còpia del DNI del representant legal de l’associació, que és la persona que ostenta la presidència. Per això es recomanable tindre sempre una còpia del seu DNI per si la persona encarregada de realitzar un tràmit es diferent a la presidència.

En el moment en que es canvie de junta directiva cal actualitzar aquesta documentació.

Documentació anual En aquesta carpeta conservem la documentació que es genera al llarg d’un any hàbil per a l’associació, en el nostre cas la ronda solar que comença en setembre i acaba en agost, o que correspon a un tràmit iniciat amb una administració i que encara no ha finalitzat. Aquesta documentació cal conservar-la mentre tinga validesa i una vegada ja no ens siga necessària es recomanable guardar-la a l’arxiu, ja que sempre podem necessitar consultar-la a l’hora de planificar una nova ronda o una activitat o a l’hora de demanar una nova subvenció.

Com en l’anterior carpeta, els documents els guardem en fundes de plàstic separades per cada document o documents del mateix tipus. Els documents que es guarden en aquesta carpeta són els següents: - Actes: Com ja hem explicat anteriorment són els documents que donen fe dels debats i acords presos en una reunió. S’han de guardar de manera correlativa en una mateixa funda de plàstic.

En el cas de que una acta ocupe més d’un foli és recomanable grapar tots els folis que formen una acta per a poder diferenciar-la de les altres. Una vegada acabe la ronda solar s’han de llevar totes les actes d’aquesta carpeta i es recomanable guardar-les a l’arxiu, en un sol expedient amb el nom “Llibre d’actes de la ronda X”.

- Instàncies i sol·licituds: Com hem dit abans, són els documents amb els que ens relacionem amb les administracions. Generalment aquestos documents tenen una vida més curta que la ronda solar, però així i tot s’han de conservar durant aquesta per a saber que és el que hem demanat. Com també hem dit, les associacions estem obligades a relacionar-nos amb l’administració de manera telemàtica, per la qual cosa no tenim constància documental física d’aquestes.

Per això es recomanable imprimir els justificants de presentació de les sol·licituds i instàncies i guardar-los en aquesta carpeta, acompanyats de la documentació que ens hagen demanat en el tràmit.

Es pot donar el cas de que calga signar un document, per la qual cosa hauríem d’imprimir-lo, signar-lo i escanejar-lo per a incloure’l en la sol·licitud telemàtica. Aquestos documents impresos hem de guardar-los en companyia dels justificants de les sol·licituds, a poder ser grapant-los a ells per a que no es mesclen amb altres instàncies i sol·licituds.

Una vegada acabe la ronda solar es recomanable guardar-los a l’arxiu, en un sol expedient amb el nom “Instàncies i sol·licituds ronda X”. En el cas de que una sol·licitud tinga especial rellevància es pot arxivar com un expedient per separat.

- Certificats emesos: En el cas de hagem d’emetre certificats que no estiguen vinculats a una sol·licitud concreta cal guardar-los en aquesta carpeta en una funda de plàstic per als certificats.

Una vegada acabe la ronda els podem traure i guardar-los a l’arxiu.

- Assegurances: En el cas del nostre tipus d’associacions tenim dues assegurances, la de Responsabilitat Civil que ens cobreix els danys materials i morals que puguen ocasionar les nostres accions sobre altres bens o persones i l’assegurança d’accidents, que ens cobreix l’assistència mèdica a les nostres activitats així com despeses de rescat a la muntanya, etc. Les assegurances tenen una documentació que s’anomena pòlissa, en la qual es reflecteixen les dades dels assegurats i de la companyia asseguradora, el tipus d’assegurança, i les condicions de l’assegurança, com per exemple quins son els elements que cobreix i quines quantitats es poden pagar com a indemnització.

Aquestes pòlisses es renoven anualment, per la qual cosa no cal canviar aquesta documentació si no es modifiquen les condicions de l’assegurança o es canvia de companyia. És recomanable guardar la pòlissa de cada assegurança en una funda de plàstic diferent, acompanyada del justificant de pagament de l’assegurança de l’any en vigor. Cada any caldria canviar solament aquest justificant.

- Subvencions: En un apartat posterior explicarem tots els passos que cal seguir per tal de demanar i justificar una subvenció. No obstant això, en aquest punt parlarem de com guardar la documentació que es genera, ja que s’ha de conservar en aquesta carpeta. Aquest és un exemple de documentació que s’ha de guardar més enllà d’una ronda solar, ja que les institucions funcionen d’acord amb l’any natural i pot donar-se el cas de que demanem una subvenció dins d’una ronda però es resolga i la cobrem en una altra. Per això recomanem guardar la documentació de cada subvenció en una funda de plàstic diferent, en la qual anirem afegint documentació conforme vagen avançant els tràmits de sol·licitud, justificació i cobrament. Una vegada hagem cobrat la subvenció podem llevar aquesta documentació de la carpeta i guardar-la a l’arxiu amb un expedient per a cada subvenció.

- Factures: Aquest és també un exemple de documentació que dura més enllà de la ronda solar, ja que la llei ens obliga a guardar les factures durant cinc anys. En aquesta carpeta guardarem solament les factures i no els tiquets de caixa o els rebuts. Aquesta diferència l’explicarem en l’apartat referent a la gestió econòmica. Recomanem guardar les factures de cada ronda solar en una funda de plàstic per ronda. Així, quan faça cinc anys d’una ronda podem retirar-les i destruir-les. Aquesta documentació no cal arxivar-la, ja que pot resultar en un volum excessiu de papers.

Documentació de socis En aquesta carpeta guardem la documentació relacionada amb els membres de l’agrupament, tan dels xiquets i xiquetes com dels membres del Kraal i del comitè. Aquesta documentació cal conservar-la mentre una persona forme part de l’agrupament. Com en les anteriors carpetes es guarda en fundes de plàstic. Els documents que es guarden en aquesta carpeta son els següents: - Fitxes d’inscripció, mèdiques i altres: En concret a l’agrupament tenim dues fitxes de caràcter permanent, la fitxa d’inscripció i la fitxa mèdica. Aquestes fitxes recullen les dades bàsiques dels membres i el consentiment per a poder realitzar fotografies i per a tractar les dades de caràcter personal. Han d’omplir-les els xiquets i xiquetes i els membres del Kraal. Cal guardar-les en fundes de plàstic diferents per secció i tipus de fitxa, és a dir, les fitxes d’inscripció dels llops es guarden en una funda diferent a les fitxes mèdiques dels llops o a les fitxes d’inscripció de Tropa.

Aquestes fitxes tenen un caràcter permanent, no obstant això cal revisar-les cada any per a canviar-les de secció si els xiquets han canviat de secció, per a afegir les fitxes dels nous membres i per a eliminar les fitxes de la gent que ha deixat l’agrupament. En aquest últim cas es recomanable que les guardem almenys durant una ronda en una altra funda de plàstic amb el nom “Baixes ronda solar anterior” ja que podem necessitar consultar-les o els xiquets i xiquetes poden tornar a apuntar-se. Una vegada passada la ronda hem de destruir-les, ja que contenen informació protegida per la llei de protecció de dades.

- Fitxes bancàries: Aquestes fitxes contenen el nº de compte bancari en el qual cobrem la quota als membres de l’agrupament. Al contrari que les anteriors, no són personals, ja que es realitzen per unitat familiar. Per això mateix guardarem totes les fitxes bancàries en una sola funda de plàstic. Per a la seua eliminació cal seguir el mateix protocol que en les fitxes anteriors.

- Títols del Kraal: En una funda de plàstic diferent guardarem una còpia de les titulacions de qualsevol tipus que tenim els membres del Kraal. Les més comuns són AJ1, MTL, DAT, MAT, Manipulador d’aliments o Manipulador d’aigües. Aquesta documentació la conservarem mentre una persona encara forme part de l’agrupament.

- Certificats de carència de delictes sexuals: La llei ens obliga a totes les persones que treballem en contacte amb menors a tindre un certificat que indique que no hem estat condemnats per delictes sexuals. Aquest certificat es pot obtindre fàcilment a traves de la seu electrònica del Ministeri de Justícia o del Punt d’accés general.

Respecte a la validesa dels certificats no hi ha una caducitat estipulada, però es recomanable que tinguen la menor antiguitat possible. Per això haurem de renovar aquestos certificats a l’inici de la ronda solar. Els certificats dels membres del Kraal i del comitè de pares s’han de guardar en una funda de plàstic i canviar-los després de cada renovació. Per a la seua eliminació cal seguir el mateix protocol que en les fitxes anteriors. c. Protecció de dades Les associacions estem obligades per la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) i el Reglament Europeu de Protecció de dades (RGPD) a complir amb certs protocols per tal d’evitar que les dades protegides que recaptem en les nostres funcions puguen acabar en mans de tercers no autoritzats. Al nostre agrupament recaptem dades de tot tipus, com per exemple dades personals (Adreces, DNI, etc) o dades mèdiques i bancàries.

Açò suposa que hem d’anar molt en compte amb el que fem amb aquesta documentació, ja que podríem enfrontar-nos a sancions o a denúncies per part de persones que ens han cedit les seues dades. La legislació ens obliga al següent: - Elaborar un Registre d’Activitats de Tractament: És un document intern en el que s’expliquen quines son les dades que es recapten, amb quina finalitat s’utilitzen i si es cedeixen o no a tercers.

- Informar i obtindre el consentiment exprés de les persones que ens cedeixen dades: Aquest requisit el complim en la fitxa d’inscripció a l’agrupament en la que s’indica que se’ns estan cedint dades i que al signar-la s’accepta aquesta cessió.

No obstant això, i més enllà de les obligacions legals, hem de tindre en compte que a l’hora de conservar la documentació hem de ser molt cautelosos amb com la tractem, tinguent-la sempre ben guardada i evitant perdre cap document.

En el moment en que hagem de desfer-nos de la documentació no podem simplement tirar-la al reciclatge, sinó que hem de destruir-la de manera que no es puga identificar cap dada de caràcter personal.

3. GESTIÓ ECONÒMICA

a. Que vol dir “sense ànim de lucre”?

Segons la legislació les associacions són entitats sense ànim de lucre. Aquesta qüestió és la que ens diferencia de les empreses, que també són persones jurídiques però tenen ànim de lucre.

Aquesta frase significa que tots els recursos de l’entitat han d’anar destinats a complir les finalitats establides en els estatuts de l’associació i no poden repartir-se entre els membres.

No obstant això, aquesta qüestió sol generar molts dubtes entre les persones que gestionen una associació, per la qual cosa respondrem els més comuns: - Una associació pot tindre activitat econòmica? SI Per activitat econòmica ens referim a qualsevol activitat que supose la venda de productes o l’oferiment de serveis a canvi de diners, independentment de que aquestes activitats estiguen relacionades amb els fins de l’associació. Les associacions podem realitzar activitats d’aquest tipus sempre i quan repercutim els beneficis en les nostres pròpies activitats i, si cal, paguem els impostos corresponents. Per això podem vendre samarretes, realitzar sopars i barres o oferir serveis de monitors sempre i quan els diners que obtenim vagen destinats a les activitats de l’agrupament.

- Una associació ha d’acabar l’any a 0? NO Ser sense ànim de lucre no significa que l’associació no puga obtindre beneficis. Per tant, al contrari que molta gent pensa, no hem de gastar tots els diners que ingressem, sinó que podem utilitzar-los a l’any següent o simplement guardar-los per si de cas, però mai repartir-los entre els membres de l’associació.

- Les associacions estem obligades a pagar impostos? DEPEN Les associacions estem obligades a pagar impostos de la mateixa manera que qualsevol altre tipus de persona jurídica, sobretot pel que fa a l’impost de societats i l’IVA. No obstant això existeixen una sèrie d’exempcions i quantitats mínimes que fan que la majoria d’associacions no hagen de pagar. Aquesta qüestió l’explicarem amb més deteniment en l’apartat d’impostos.

-Els membres de l’associació poden cobrar per la seua tasca? DEPEN Els membres de les associacions i de les seues juntes directives no poden cobrar per aquelles tasques relacionades amb les funcions que realitzen habitualment o els marquen els estatuts.

No obstant això, açò no significa que les associacions no puguen contractar personal, inclús si aquest es membre de l’associació o de la junta directiva. Açò significa que la presidència, la secretaria o la tresoreria no poden cobrar per exercir el seu càrrec, però si que podrien ser contractades per a realitzar tasques de gerent o de tècnic.

D’altra banda, la llei del voluntariat diu que les associacions i els seus voluntaris poden establir compensacions per les despeses que se’ls ocasionen en l’exercici de la seua activitat voluntària.

Açò ho posem en pràctica quan subvencionem una part del cost dels cursos de formació, quan paguem la gasolina a les persones que han utilitzat el seu cotxe per a una activitat o quan els membres del kraal no paguem les excursions, acampades i campaments. b. Qüestions ètiques en la gestió econòmica Més enllà d’aquestos dubtes hem de tenir en compte una sèrie de qüestions ètiques a l’hora de gestionar els diners d’una associació. Hem de tindre en compte que el gros del nostre finançament prové de les quotes que paguen els socis de l’associació, en el nostre cas les famílies dels xiquets i xiquetes. Per això, encara que el kraal és qui decideix de quina manera es gasten els diners de l’associació no podem pensar que els diners són nostres, sinó que hem de tindre en compte en tot moment que els diners són dels xiquets i les xiquetes i per això hem de procurar utilitzar-los sempre en el seu benefici i no en el nostre.

D’aquesta manera, hem de pensar que quan realitzem una activitat de kraal com un dinar o un sopar o quan tenim cafès i begudes al local o al campament no pot ser l’agrupament qui ho pague, ja que solament ens estaríem beneficiant nosaltres. No obstant això, quan es tracte d’una activitat essencial per al funcionament de l’agrupament, com per exemple una acampada de kraal per a preparar el curs, hem de tenir en compte el que hem esmentat abans respecte a la llei de voluntariat i l’agrupament hauria de fer-se càrrec de les despeses essencials com per exemple l’allotjament, el transport i les menjades, però no de la resta de despeses. c. El pressupost El pressupost és un document que es realitza a l’inici de l’exercici econòmic i en el que es plasmen els ingressos i despeses que s’esperen realitzar al llarg de l’exercici. En el nostre cas l’exercici econòmic comença en setembre i finalitza en Agost, seguint la ronda solar.

En el pressupost hem d’intentar preveure quins seran els nostres ingressos, tenint en compte la previsió de cobrament de quotes i les subvencions que tenim pendents de cobrament o de demanar, així com els diners que ens han sobrat d’anys anteriors. Hem de tindre en compte que hem de deixar sempre una quantitat com a coixí econòmic de l’agrupament per a poder fer front a un imprevist que requereixca un esforç econòmic. Una vegada sabem de quants diners disposarem per a la ronda passarem a realitzar la previsió de despeses.

Per a fer la previsió de despeses hem de tindre en compte que no poden superar els ingressos, ja que l’agrupament no podria fer-se càrrec. Per a començar hem de comptar aquelles despeses que són fixes tots els anys (Assegurances, llum, manteniment i neteja del local, etc), ja que ens hem de fer càrrec d’elles si o si. Després haurem de passar a assignar una quantitat de diners, d’acord a les necessitats de l’agrupament i a la disponibilitat de recursos, a la resta de conceptes, com puguen ser el material de les seccions, el material de papereria en general per a l’agrupament o les inversions. En cas de que una inversió siga necessària per al funcionament del local caldrà pressupostar-la al principi, com si fora una despesa fixa.

Hem de tindre en compte que un pressupost és una previsió econòmica que ens ajuda a saber quants diners tenim i com gastar-los, però això no significa que hagem de gastar-los tots o que no puguem gastar-los en alguna cosa diferent a les que hem previst. A l’hora de programar activitats que requereixquen de molt de material o d’alguna despesa important hem de tindre en compte el pressupost, ja que es el document que ens dirà si l’agrupament pot assumir eixa despesa o no.

Respecte a les acampades, campaments i altres activitats extraordinàries es recomanable que realitzem un pressupost per separat, ja que la previsió econòmica dependrà molt del tipus d’activitat, del lloc on es realitze i de la quantitat d’assistents. En el següent apartat explicarem com calcular el preu d’aquestes activitats. d. Com calcular el preu de les activitats Les acampades i campaments són activitats que han de tindre el seu propi pressupost, ja que a partir d’aquest calcularem el preu que tindran per als xiquets i xiquetes. Per a poder traslladar aquest pressupost al preu individual de l’activitat hem de fer una previsió orientativa de l’assistència, tenint en compte que cal comptar als scouters i membres del comitè per a les despeses però no per a la divisió del preu de l’activitat. Aquestes activitats tenen uns conceptes que han d’incloure’s al pressupost i que repercutiran al preu final i al resultat econòmic de l’activitat de manera diferent.

Hem de tindre en compte que el preu de les activitats no pot calcular-se simplement dividint el pressupost entre la previsió d’assistents, ja que fem activitats en les que no participa tot l’agrupament per igual com per exemple en el cas dels llops al campament d’estiu. A continuació explicarem els conceptes més habituals, com cal repercutir-los sobre el preu de l’activitat i com afectarà al seu resultat econòmic.

- Lloc d’acampada o alberg: El preu del lloc d’acampada pot ser de dues maneres diferents, be amb un preu per persona i nit o be amb un preu general. El més habitual és que el preu depenga del número d’assistents. Si es dona aquest cas hem de realitzar la reserva d’acord amb la previsió d’assistència i per tant, el preu total serà la multiplicació del preu per persona per la quantitat d’assistents. No obstant això, per a calcular el preu no hi ha prou amb assignar el preu de cada plaça, sinó que hem de comptar que els xiquets han d’assumir el cost de les places del kraal i del comitè. Per això calcularem el preu individual dividint el preu total de la zona d’acampada o alberg entre la previsió d’assistents solament de xiquets i xiquetes. En el cas de que el preu siga una quantitat fixa solament cal dividir aquesta quantitat per la previsió d’assistència de xiquets i xiquetes.

En aquest últim cas una participació per baix de la previsió suposarà pèrdues econòmiques, mentre que una participació superior suposarà guanys per a l’agrupament. En canvi, si el preu s’expressa per plaça el resultat variarà segons si la reserva es manté fixa o es recalcula d’acord amb l’assistència definitiva. En cas de que els propietaris de la zona ens cobren d’acord amb la reserva una assistència inferior suposarà pèrdues i una superior guanys, però si el pagament definitiu es fa d’acord amb l’assistència final el resultat no variarà segons l’assistència, ja que si som menys es pagarà solament per les places ocupades i si som més no hi haurà guanys perquè haurem de pagar les places de més. Aquesta despesa es repercutirà sobre el total d’assistents pagadors, independentment de si assisteixen a tota l’activitat o no, ja que és una despesa fixa.

- Transport: El transport per a l’activitat, ja siga el dels assistents com el del material, és més fàcil de repercutir sobre el preu. Simplement cal dividir el cost total del transport entre la previsió d’assistents dels xiquets i xiquetes. En aquest cas, una assistència inferior suposarà pèrdues i una superior guanys. Aquesta despesa es repercutirà sobre el total d’assistents pagadors, independentment de si assisteixen a tota l’activitat o no, ja que és una despesa fixa.

- Menjar: El preu del menjar, que també inclou altres despeses com per exemple la neteja o el butà per a cuinar, és un dels més variables a l’hora de calcular el preu de l’activitat, ja que no és una despesa fixa, sinó que canvia segons la durada de l’activitat i es repercuteix sobre el preu d’acord a la quantitat de dies que es participa a l’activitat, especialment al campament. Per tal de facilitar els càlculs s’ha d’establir una quantitat per persona pagadora i dia que habitualment

fixem al voltant de 7€ i que compren les despeses de menjar, neteja i altres així com també la part corresponent als assistents que no paguen. Aquesta previsió pot reduir-se per a les acampades, ja que la despesa sol ser menor. En les acampades en les que no fem menjars no hi ha que comptar-la. Per a calcular el preu per persona cal multiplicar aquesta quantitat per el total de dies que participa la seua secció a l’activitat.

Respecte al seu impacte en el resultat econòmic de l’activitat s’ha de dir que és difícil de calcular, ja que la compra de menjar es fa una vegada sabem l’assistència definitiva i es pot adaptar a aquesta. Així i tot, aquesta despesa també varia segons els preus de mercat dels llocs on podem comprar el menjar i dels productes que estan disponibles.

- Material: El preu del material hem de comptabilitzar-lo diferent segons si es tracta d’una acampada o del campament d’estiu. A les acampades hem de tindre en compte que el volum pèrdues que es podria generar en cas d’una assistència molt baixa pot ser fàcilment assumible per l’agrupament i que a més el material que s’utilitza sol estar disponible al local i cal comprar menys coses. Per això es recomanable que el preu del material es comptabilitze amb 2-3€ sobre el preu de l’acampada per persona, que podem rebaixar o pujar per a arrodonir el preu final.

En canvi, als campaments d’estiu cal ser més acurats en la previsió de material, ja que suposen un cost més elevat. Allò més habitual és pressupostar 100€ per cada secció, 100€ per al material de papereria i activitats comunes i 100€ per a la renovació de material. La suma d’aquesta quantitat s’ha de dividir entre el total de xiquets i xiquetes assistents per a calcular el preu individual.

- Altres despeses: A les nostres activitats, especialment al campament d’estiu, solen haver altre tipus de despeses que també han de repercutir-se sobre el preu individual. Aquestes despeses solen ser el lloguer del grup electrogen i la seua gasolina, el possible detall que es done als participants o una quantitat assignada per a imprevistos. Aquestes despeses s’han de repercutir al preu individual dividint-les entre els assistents pagadors.

- Aportació de l’agrupament: En el nostre agrupament sempre ha sigut una màxima que els preus siguen el més assequibles possible per a que cap persona es quede sense participar a les nostres activitats per no poder permetre’s-ho. Per això hi ha vegades que es fa necessari que l’agrupament destine una quantitat al campament d’estiu per tal d’abaratir el preu que es quedaria sumant tots els conceptes anteriors. Aquesta quantitat ha de dependre de la disponibilitat econòmica de l’agrupament. Per tal de calcular-la haurem de saber quina quantitat volem reduir del preu individual del campament i multiplicar-la per la previsió d’assistents pagadors.

e. Cobrament de quotes i remeses En aquest apartat explicarem de quina manera es cobren les quotes als xiquets i xiquetes que formen part de l’agrupament i alguns dels problemes més habituals que sorgeixen amb les quotes.

Les quotes es cobren a través del compte bancari mitjançant un procediment que coneguem com a remesa. La remesa consisteix en un llistat de tots els comptes bancaris als que anem a cobrar-li la quota i de la quantitat que es cobra a cadascú. Açò és important, ja que no sols cobrem quotes individuals, sinó que també cobrem quotes familiars per als germans i germanes. La remesa es fa a través de l’entorn d’usuari del nostre banc i cada pagador te un número associat per a poder identificar-lo. Hem de tindre en compte que el nom que ens apareixerà serà el del pare o mare dels xiquets, per la qual cosa ens haurem d’ajudar de les fitxes bancaries per a realitzar aquest procés. Per a poder fer la remesa cal crear una entrada amb cadascun dels números de compte, als quals se’ls associarà el seu número de DNI i el seu número d’entrada.

Aquestes entrades es queden guardades per a les següents ocasions, per la qual cosa cal revisar-les abans de realitzar una remesa. A l’hora de preparar la remesa cal tindre en compte que cal eliminar les entrades de les persones que ja no formen part de l’agrupament, així com aquelles que han canviat el seu número de compte, ja que per a posar un compte bancari nou cal fer una nova entrada. A l’hora de fer noves entrades cal tindre en compte que els números de referència de les entrades eliminades no es poden recuperar, per la qual cosa cal posar-li un número nou. Una vegada hagem eliminat les persones que ja no formen part de l’agrupament i hagem afegit les modificacions que s’hagen produït i les dades dels nous membres solament cal assignar la quantitat econòmica que cal cobrar.

Abans de fer la remesa hem de procurar que els pares i mares sàpiguen quan va a cobrar-se, i avisar-los de que tinguen suficients diners disponibles als comptes bancaris o comuniquen qualsevol canvi de dades d’última hora. Pot donar-se la possibilitat de que algunes de les quotes no es cobren perquè els comptes bancaris no tinguen prou diners o els seus titulars donen ordre de retornar el rebut. En aquest cas se’ns aplica una penalització de al voltant de cinc euros. Per això és important avisar abans del cobrament de les quotes. En cas de que es done aquesta situació hem de posar-nos en contacte amb la persona que ha retornat la quota i comunicar-li que haurà de pagar-la, be en ma o be per transferència, amb un recàrrec de cinc euros, ja que hauran de compensar els diners que ens han cobrat pel seu retorn de la quota. Per això també és important tindre el cens de l’agrupament actualitzat per a no cobrar la quota a persones que ja no formen part i per tant puguen retornar el rebut i no pagar la quota.

f. Comptabilitat La comptabilitat és el procediment amb el qual sabem en tot moment la quantitat de diners que ha ingressat i gastat l’agrupament al llarg de la ronda solar, així com l’estat econòmic de l’agrupament en cada moment. Per a poder portar la comptabilitat és important que en primer lloc tinguem en compte una sèrie de qüestions que hem de tindre en compte a l’hora de fer les compres i pagaments de l’agrupament: - Cal guardar sempre els tiquets i factures. Sempre que realitzem una compra hem de guardar els documents que acrediten que l’hem realitzat. Aquestos documents son els tiquets, els rebuts i les factures i tenen certes diferències entre ells. Els tiquets i rebuts són documents en els quals s’expressa el producte que hem comprat, el seu valor, quan l’hem comprat i de quina manera l’hem pagat.

Aquestos documents no tenen valor per si mateix si no van acompanyats d’una factura, però és important guardar-los per a poder fer la comptabilitat, especialment si s’han pagat en efectiu. A més, els tiquets de pagament d’una factura que hagem de presentar a una subvenció s’han de guardar, ja que a les subvencions es demana el comprovant del pagament de la factura.

En aquest tipus de tiquets és important que realitzem una fotocòpia, ja que el tipus de paper i de tinta per a imprimir-los s’esborra fàcilment.

D’altra banda, les factures son documents que si que tenen valor probatori i que han de complir uns requisits. Han de contindre el nom, adreça i CIF de l’empresa que ven i de la persona o associació que compra, indicar el valor del producte desglossant l’IVA, tindre un número d’emissió i una data d’emissió. Les factures s’han de guardar legalment durant cinc anys, en la carpeta de documentació anual com hem explicat anteriorment.

- Hem de pagar preferentment amb targeta o transferència bancària. A l’hora de realitzar les compres és molt més senzill per a poder portar la comptabilitat si fem les compres amb targeta, ja que cadascuna de les compres es quedarà registrada a l’extracte del compte bancari.

De la mateixa manera és millor si paguem amb una transferència bancària els llocs d’acampada o els autobusos, sempre i quan aquestos serveis ens proporcionen una factura que podem utilitzar a una subvenció. D’aquesta manera evitem no saber en que hem gastat els diners si perdem els tiquets o rebuts de les compres, ja que sempre quedaran registrades a l’extracte.

Per tal de portar la comptabilitat és recomanable utilitzar mitjans electrònics com per exemple Microsoft Excel, ja que és un programa que ens permet anotar totes les operacions que hagem realitzat i sumar-les o comptabilitzar-les fàcilment. El més bàsic de la comptabilitat és que hem de crear un apartat per als ingressos i un altre per a les despeses. La resta dels ingressos menys les despeses serà el resultat econòmic de l’any, que pot ser positiu (hem ingressat més que hem gastat) o negatiu (ens hem gastat més diners dels que hem ingressat). El balanç ha de reflectir el resultat de la ronda solar, independentment de que els ingressos o despeses es puguen pagar o cobrar fora de la ronda. En cadascun d’aquestos apartats hem d’anar introduint els ingressos i les despeses conforme es van produint, intentant agrupar-los en diferents conceptes similars als que hem previst al pressupost. Per a fer millor açò és interessant utilitzar la funcionalitat de les diferents pàgines de l’Excel, assignant a cada pàgina un dels conceptes. Excel permet traslladar la suma de cada pàgina a una casella en una altra pàgina, que anirà actualitzant-se conforme modifiquem el contingut de les pagines. Per això en el nostre Excel la primera pàgina serà la comptabilitat general, que solament tindra els conceptes amplis, i la resta de les pàgines serà el detall de cada concepte, especialment pel que fa a les despeses. Aquelles despeses que no es puguen clavar dins d’un concepte concret haurem d’incloure-les en la comptabilitat general directament, a continuació dels conceptes preestablerts.

Ingressos - Quotes: Aquest és un dels ingressos més importants de l’agrupament. L’introduirem a la comptabilitat com un ingrés diferenciat per cada remesa que realitzem, si en fem més d’una. Les quotes que cobrem en ma les podem introduir en un concepte de “Quotes cobrades a ma”.

- Subvencions: Les subvencions tenen la peculiaritat de que solen sol·licitar-se en una ronda i cobrar-se en l’altra. Per això hem d’introduir el seu cobrament en la ronda en la que es va sol·licitar, especialment si la subvenció requereix d’un projecte que s’ha d’executar directament i suposa fer una despesa extraordinària.

En canvi, en el cas de la subvenció de l’Ajuntament de Xàtiva es recomanable introduir el seu cobrament en la ronda en que es produeix, ja que la subvenció no depèn d’un projecte i es justifica amb les despeses habituals de l’agrupament. A l’hora de traslladar les subvencions a la comptabilitat cal introduir cada subvenció com un concepte per separat.

- Altres conceptes: L’agrupament pot tindre altre tipus d’ingressos provinents de la venda de material com per exemple les panyoletes, de la realització de sopars o d’un resultat econòmic favorable d’una acampada o activitat. Cadascun d’aquestos ingressos s’ha d’anotar com un concepte diferent.

Despeses - Manteniment del local: En una pàgina separada per a aquest concepte anirem introduint totes aquelles despeses relacionades amb el local, com poden ser la llum, les despeses de neteja o les millores que es realitzen sempre i quan no formen part d’un projecte de secció.

- Material de seccions: En una altra pàgina introduirem totes les despeses relacionades amb el material que compren les seccions per a realitzar activitats. Si pot ser desglossarem les despeses per cada secció per a poder saber quant ha gastat cada secció.

- Material general: En aquesta pàgina introduirem totes aquelles depeses generades pel material que es compra per a activitats conjuntes de l’agrupament, despeses de papereria o fotocòpies, així com la compra de ferramentes, jocs o altre tipus de material que siga per a tot l’agrupament.

- Formació: En aquesta pàgina plasmarem les despeses relacionades amb la formació dels membres del kraal, generalment pel pagament de part de cursos.

- Difusió: En aquesta pàgina hem de posar les despeses relacionades amb difusió de les activitats de l’agrupament, ja siga per la impressió de cartells i fullets o pel pagament de promoció a les xarxes socials.

- Inversions: En aquest apartat introduirem les despeses relacionades amb inversions més grans de l’agrupament, com puga ser la compra de tendes, d’electrodomèstics o la realització d’obres al local.

- Altres despeses: Els altres tipus de despesa que no es puguen introduir en aquestos conceptes cal anotar-los a continuació. Aquestos conceptes solen ser les assegurances, el pagament d’impostos i taxes, o la realització d’activitats que sols generen despeses.

Comptabilitat d’acampades, campaments i altres activitats Respecte a aquest tipus d’activitat (Acampades, campaments d’estiu, sopars, etc.) és importat que tinguen la seua pròpia comptabilitat, ja que tenen els seus ingressos i despeses pròpies. La comptabilitat d’aquestes activitats es pot fer en una pàgina separada de l’Excel o en un document a part. No obstant això, aquestes activitats poden generar guanys o pèrdues que repercuteixen en la comptabilitat anual de l’agrupament, per la qual cosa cal reflectir-les.

En el cas de que l’activitat done com a resultat guanys s’han de plasmar a la comptabilitat general a l’apartat dels ingressos, apuntant-los com a “Beneficis activitat X” i en el cas de que genere pèrdues cal plasmar-ho a les despeses, apuntant-les com a “Pèrdues activitat X”.

Podem vore una simulació de la comptabilitat anual de l’agrupament en el següent exemple:

Respecte al resultat econòmic de l’any hem de tindre en compte que aquest afectarà al coixí econòmic de l’agrupament. Si el resultat és positiu aquest coixí s’incrementarà i si es negatiu disminuirà. A pesar d’açò no hem de deixar que la voluntat d’estalviar ens faça escatimar en recursos per a les nostres activitats.

Com hem dit al principi, la gestió és secundària i ha d’estar subordinada a l’aspecte educatiu del nostre agrupament. En cas de que un any acabem amb pèrdues hem de tindre en compte que si han sigut molt elevades a l’any següent caldrà estalviar un poc per a compensar-les.

De la mateixa manera, en cas de que per a una determinada ronda pensem realitzar una despesa extraordinària, com per exemple la celebració d’un aniversari de l’agrupament, i el coixí econòmic no és molt elevat, caldrà estalviar a les rondes anteriors per a poder tindre més recursos.

4. ENLLAÇOS D'INTERÈS

- Tràmits de la Generalitat relacionats amb associacions: http://www.justicia.gva.es/va/web/justicia/asociaciones-y-fundaciones - Institut Valencià de la Joventut. Cens d’associacions juvenils i prestadores de serveis a la joventut: http://www.ivaj.gva.es/va/asociaciones - Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Tràmit per a sol·licitar el certificat digital: https://www.sede.fnmt.gob.es/ca/certificados/certificado-de-representante/persona-juridica - Ministeri de Justícia. Certificat de carència de delictes sexuals: https://sede.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/Sede/ca/tramites/certificado-registro-central - Guia sobre protecció de dades per a associacions: https://ayudaleyprotecciondatos.es/2018/08/27/asociacion/ - Fundació Horta Sud. Quaderns pràctics. Guies sobre constitució i gestió d’associacions, impost de societats, dissolució d’una associació i transparència: https://fundaciohortasud.org/quaderns-practics/ - Consell de la Joventut de Xàtiva. Com crear una associació, inscripció als registres i certificat digital.:https://cjxativa.org/serveis/crea-una-associacio/ - Xarxanet. Generalitat de Catalunya. Guia bàsica de gestió d’associacions: https://xarxanet.org/biblioteca/guia-basica-gestio-dassociacions

CONTACTA AMB NOSALTRES 722224748 / 629991321 aejamboree@gmail.com www.jamboreexativa.org @AEJamboree Agrupament Escolta Jamboree XÃ tiva