3. Manual de l'Educador Vol. III (Cançoner)

manual de l'educador

vol. IIi

"CANÇONER"

“La base de l’escoltisme és l’educació en valors, formar bones persones per tal de construir un món millor!”

manual de l'educador

vol. IIi

"CANÇONER" “Les danses i cançons són una tradició que sempre ens ha acompanyat i que suposen una bona eina educativa”

Textos Danses i Cançons tradicionals de l’agrupament.

Hèctor Cuenca Martínez - Miguel Aparicio Gambín Disseny i Maquetació Ernesto Cuenca Martínez Edita Jamboree - Escoltes Laics de Xàtiva Any de Publicació 2020

ÍNDEX

1. Introducció 2. DANSES 3. CANÇONS DE VETLLADES 4. CANÇONS DE L'AGRUPAMENT

Sempre Llestos!

1. INTRODUCCIÓ

Les danses son una tradició que els grups scouts han mantingut al llarg de la majoria dels seus anys d’història. En aquestes participa tot el grup, tant majors com xicotets, i es solen dur a terme durant els diversos actes comunitaris que realitzem els dissabtes, a les acampades, o als campaments.

Aquestes son importants per al desenvolupament social i educatiu del xiquet al grup, garantint que done un primer pas a l’hora de conèixer companys i mantindre una interacció mínima entre ells cada dia; també ens ajuda a que els xiquets porten una seguida i un horari marcat d’una manera més lleugera i divertida. Respecte al grup, també ens ajuda a crear un major sentiment d’unió.

El paper del scouter a les danses es essencial. A l’hora de posar en pràctica una dansa, el scouter te que ser el més clar possible, parlant alt, realitzant els gestos o passos de ball d’una manera exagerada, i saber transmetre-la per motivar als xiquets a participar.

2. DANSES

1. JOAN PETIT 2. FLAU CATAFLAU 3. RESPIRAR A PLE PULMÓ 4. PILOTA DE PING-PONG 5. OH PATA PATA 6. DANSA DE L'ALEGRIA 7. RASCALLUT

JOAN PETIT El Joan petit quan balla,

El Joan petit quan balla,

balla, balla, balla,

balla, balla, balla,

el Joan petit quan balla,

el Joan petit quan balla,

balla amb el dit,

balla amb la mà,

amb el dit, dit, dit,

amb la mà, mà, mà,

balla, balla, Joan petit.

amb el dit, dit, dit...

En aquesta dansa ens dividim en dos equips i ens posem en cercle. Primer eixirà un equip cantant “El Joan petit quan balla ...” , i mencionarà una part del cos amb la qual deurà tocar el terra.A continuació eixirà el segon equip i repetirà la part del cos de l’equip anterior i n’afegirà una més. Els dos equips aniran afegint parts del cos fins que un dels dos s’equivoque.

FLAU CATAFLAU Flau, cataflau, Cataflau, flau, flau, A la que te xumbi, xumbi, xumbi, A la que te flauti, flauti, flauti.

Primer ens posem mirant tots cap al mateix costat, mantenint el cercle. A continuació ens agafarem dels muscles de la persona que tenim davant, i començarem a caminar, amb el peu esquerre, mentre cantem “Flau-cataflau” i “Cataflau, flau, flau”; al ritme de la cançó. La segona vegada que cantem ens agafarem dels muscles del que està dos posicions davant nostra. La tercera vegada, caminarem seguts als genolls de la persona de d’arrere, sense soltar-nos dels muscles que teníem agafats anteriorment.

Mentre cantem haurem de fer diverses accions: A la que te xumbi, xumbi, xumbi: Menejarem la cintura de costat a costat sense soltar-nos dels muscles. A la que te flauti, flauti, flauti: Menejarem la cintura avant i arrere sense soltar-nos dels muscles.

RESPIRAR A PLE PULMÓ Respirar!

A ple pulmó!

La brisa marina que puja i que baixa del fons del mar.

Respirar!

A ple pulmó!

La brisa marina que puja i que baixa, que puja i que baixa del fons del mar.

Un voluntari o voluntària començarà a cantar i la resta haurà d’imitar-lo.

Cada vegada s’afegirà un “que puja i que baixa” fins que ja no pugem més.

PILOTA DE PING-PONG Soc, pilota de Ping-Pong, I bote, bote, bote per tot el menjador I si et toque?

Bote, bote, bote, bote.

La persona que inicia la dansa va corrent per l’interior del cercle com si anara fent botets. Quan arriba a “I si et toque?” s’atura davant d’una persona i la toca. Les dos persones boten cada vegada que es diu “Bote”.

Una vegada acabada l’estrofa les dos persones continuen la dansa seguint aquestos passos fins que han participat totes les persones del cercle.

OH PATA PATA Oh, pata pata,

Oh, pata pata,

Oh, pata poteito,

Oh, pata poteito,

I escut shum!,

I escut shum!,

I llança shum!,

I llança shum!,

Iei xipi xipi,

Mirada de malvat shum!,

Iei pata pata.

Cul cap a fora shum!, Iei xipi xipi,

Oh, pata pata,

Iei pata pata.

Oh, pata poteito, I escut shum!,

Oh, pata pata, Oh, pata poteito,

I llança shum!,

I escut shum!, I llança shum!,

Mirada de malvat shum!,

Mirada de malvat shum!, Cul cap a fora shum!,

Iei xipi xipi,

Peus de pingüí shum!, Llengua fora shum!

Iei pata pata.

I ei xipi xipi, I ei pata pata.

Un voluntari cantarà, i la resta el tindrà que imitar. En primer lloc, el voluntari o voltaria cantarà, “O pata pata” i la resta el seguirà, amb “O pata poteito” el mateix. A continuació es començarà amb els gestos i accions. Aquests es faran sense menejar-se del lloc, i quan s’acabe de cantar caminarem en cercle cantant, “I ei xipi xipi” “I ei pata pata”. Cada vegada que afegim un gest o acció, anirem acumulant-los fins que al final els fem tots.

-I escut shum !: Fingirem que durem un escut al braç.

-I llança shum !: Amb l’altre braç farem com si duguérem una llança.

-Mirada de malvat shum !: Posarem una cara seriosa i -Cul cap a fora shum !: Traurem el cul cap a fora, encorbant l’esquena.

-Peus de pingüí shum !: Col·locarem els peus mirant cap a dins, simulant els d’un pingüí.

-Llengua fora shum!: Traurem la llengua i a partir d’ací cantarem amb la llengua fora.

DANSA DE L'ALEGRIA Si estàs trist, i et falta alegria, Deixa enrere la melancolia, Vine amb mi, t’ensenyaré, La cançó de la felicitat.

Bom, bom, bom Mou les ales, mou les antenes, Donam les dues potetes I vola cap ací, i vola cap allà, La cançó de la felicitat, Bom, bom, bom Si estàs trist, i et falta alegria, Deixa enrere la melancolia, Vine amb mi, t’ensenyaré...

Durant la primera estrofa la persona que inicia la dansa va corrent per l’interior del cercle. Quan acaba aquesta estrofa s’atura davant de la persona que tinga més prop i segueixen la lletra de la segona estrofa de la següent manera: -Mou les ales: Fan un moviment amb els colzes com si tingueren ales.

-Mou les antenes: Es posen els dits índex al cap simulant tindre antenes i els mouen.

-Donam les dues potetes: S’agafen de les dos mans.

-I vola cap ací, i vola cap allà: Agafats de les mans, es mouen primer a la dreta i després a l’esquerra.

-La cançó de la felicitat: Agafats de les mans giren sobre ells mateixos.

La dansa continua, afegint-se la persona davant de la que s’han aturat, fins que han participat totes les persones del cercle.

RASCALLUT Allà en l’Etiòpia, Vivia un Rascallut, Rascallut, Rascallut, Ras-ca-llut !

Rescallut, Rascallut.

Tenia una gran barba, Li deien Barbarum, Barbabrum, Barbarum, Bar-ba-rum !

Barbarum, Barbarum.

Un dia anà a la guerra, Jugant al pim pam pum, Pim pam pum, pim pam pum, Pim-pam-pum !

Pim pam pum, pim pam pum.

Una bala enemiga causa-li un patatús, Patatús, patatús, Pa-ta-tús !

Patatús patatús.

Així acaba la historia, Del pobre rascallut, Rascallut, rascallut, Ras-ca-llut !

Rascallut, rascallut.

La dansa consisteix en posar-se en cercle, agafar-se dels muscles de les persones dels costats i posar la cama dreta davant de l’esquerra de la persona que tinguem a la dreta, i començarem a balancejar-nos de costat a costat, mirant cap al mig. Quan cantem “Ras-ca-llut”, “bar-ba-rum”, “pin-pa-pum”, donarem un bot cap a la dreta.

3. CANÇONS DE VETLLADES

1. Que tinguem sort (Lluís Llach) 2. L’Estaca (Lluís Llach) 3. Al país de l’olivera (Obrint pas) 4. El que diuen els arbres (Feliu Ventura) 5. Malaguenya de Barxeta (Pep Gimeno “Botifarra” i Obrint Pas)

Que tinguem sort (Lluís Llach)

Si em dius adeu Vull que el dia sigui net i clar Que cap ocell Trenqui l'harmonia del seu cant Que tinguis sort I que trobis el que t'ha mancat en mi Si em dius et vull Que el sol faci el dia molt més llarg I així robar Temps al temps d'un rellotge aturat Que tinguem sort Que trobem tot el que ens va mancar, ahir I així pren, i així pren Tot el fruit que et pugui donar El camí que poc a poc escrius Per demà

Que demà, que demà Mancarà el fruit de cada pas Per això malgrat la boira cal Caminar Si vens amb mi No demanis un camí planer Ni estels d'argent Ni un demà ple de promeses sols Un poc de sort I que la vida ens doni un camí Ben llarg I així pren, i així pren Tot el fruit que et pugui donar El camí que poc a poc escrius Per demà Que demà, que demà Mancarà el fruit de cada pas Per això malgrat la boira cal Caminar.

L'ESTACA (Lluís Llach)

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el Sol esperàvem i els carros vèiem passar.

Siset que no veus l'estaca a on estem tots lligats?

Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.

Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però Siset fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida però és que Siset pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el seu cant!

Lavi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà, ell qui sap a quin indret i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant que en Siset el darrer que van ensenyar.

Al país de l’olivera (Obrint pas)

Al país de l’olivera Hi ha un riu de paper Unes galtes color terra I un somriure d'argent Al país de les riberes

Margallons entre baladres Peus descalços dins el mar

Hi ha un canyar sota els estels I un mural de fulles seques A l'ombra d'un taronger

Al país de les marines Hi ha un sol roig a les vesprades Catxirulos a les platges I uns dits pentinant onades Al país de cases blanques

Al país que dorm a l'era Hi ha polsim de fruites velles Bicicletes entre sèquies Arracades de cireres

Al país de les rialles Hi ha raïm a les porxades Ametles i olives negres Un arròs fet amb costelles

Al país de les teulades Hi ha besos d'aigua llimó Arrapades a les cames Parotets a dins del cor Al país que dorm a l'era

Al país de les costeres Hi ha llaüts i guitarrons I la veu de les rondalles Pessigant les emocions Al país de les rialles

Al país de la infantesa Hi ha il·lusions a les palpentes Al país que jo ara enyore Hi guarde un tresor secret Un lligam que mai no es trenca Un amor que mai no es perd.

Al país de la infantesa Hi ha il·lusions a les palpentes Somnis dibuixats a l'aire Promeses a les orelles

Al país de cases blanques Hi ha pins banyats en sal

Al país que jo ara enyore Hi guarde un tresor secret Un lligam que mai no es trenca Un amor que mai no es perd.

El que diuen els arbres (Feliu Ventura) Em va agafar les mans i les posà en la terra i em cremà per un moment. "tu vens d'ací, no pots canviar això".

Ell entenia tot el que deien els arbres, jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel per a seure'm als muscles i esclatà la meua ment. "jo sóc d'ací, no puc canviar això".

I vaig entendre tot el que deien els arbres on només sentia vent.

Hem de fer més per a avançar més;

Si és sostenible es farà visible.

Des del meu lloc fins el més remot; sembrar ací per a collir allí.

Interpretar un altre repertori: salvar a pams el propi territori.

Un nou model un nou poder per a fer més no renunciar a res.

Hem de fer un esforç per a escoltar els arbres o només quedarà vent!

Malaguenya de Barxeta (Pep Gimeno “Botifarra” i Obrint Pas)

Mira si he corregut terres Mira si he corregut terres Que he estat en Alfarrasí En Adzaneta i Albaida En Adzaneta i Albaida En el Palomar i ací.

En Adzaneta i Albaida En Adzaneta i Albaida En el Palomar i ací.

Fill del cor de la Costera Fill del cor de la Costera El poble dels socarrats D'allà on renaix de les cendres D'allà on renaix de les cendres El meu País Valencià.

D'allà on renaix de les cendres D'allà on renaix de les cendres El meu País Valencià.

4. CANÇONS DE L'AGRUPAMENT

1. Terra nostra 2. Hi havia un militar 3. Celebrant el cent aniversari 4. L’Herència

Terra nostra (23 festival de la cançó del MEV a Gandia. 2008)

Suaus brises a les muntanyes Per les llàgrimes de l’alba renovades Cobertes de gespa verda On podem seure junts a terra El sol a migdia s’eleva per la muntanya on quasi mai neva il·luminant el nostre castell Que mira més enllà del temps Alarit del nostre crit Que d’esperança ompli el pit Que socarra els mals moments I dona alegria als jornalers Esta és la cançó del grup Jamboree Terra d’humitat i de calor Terra seca i amb frescor Amb sequeres a l’hivern I pluges a l’estiu vinent.

Cristal·lina l’ona del mar Que des del matí a l’alba es veu Cristal·lí el nostre cantar

On ens deixem la nostra veu Alarit del nostre crit Que d’esperança ompli el pit Que socarra els mals moments I dona alegria als jornalers Esta és la cançó del grup Jamboree Esta és la nostra cançó I esperem que tinga molt de so Es la nostra oportunitat Per fer públic el nostre comunicat Tot està per decidir Però tots hi hem de coincidir Per poder fer un bon lloc Sense males herbes ni foc Alarit del nostre crit Que d’esperança ompli el pit Que socarra els mals moments I dona alegria als jornalers Esta és la cançó del grup Jamboree

Hi havia un militar (24 festival de la cançó del MEV a Alaquàs. 2009)

Hi havia un militar Que es deia Baden Powell Ell fou nostre mentor Ell fou el nostre pare Ens ensenya a conviure i a respectar els altres Ens ensenya a riure i aprendre l’escoltisme Jamboree ens diem I tots junts cantem, Aquesta cançó Per a la nostra gent, Per a la nostra gent D’una reunió scout Sorgí el nostre nom Cel i terra junts son els nostres colors De groc i blau anem I tots junts cantem Aquesta cançó per a la nostra gent, per a la nostra gent Al col·legi la bola Les vesprades passem Per culpa del retor local ja no tinguem Que **** de **** que és.

Celebrant el cent aniversari (29 festival de la cançó del MEV a Xàtiva. 2014)

Hi han dos grups a la ciutat, Que busquen diversitat, Celebrant el cent aniversari.

No tenien tecnologia, Feien servir altres mitjans, Descobrint que és l’escoltisme.

Recordem el nostre passat, Moltes coses han canviat, Si voleu entrar a l’escoltisme, Alceu tots el cul i seguiu el ritme.

Balleu al ritme del grup Jam-bo-ree, Ací qualsevol scout, deu de cantar, Manada i tropa, I també els pioners, -I els rutes que passa ?

-Els rutes passem.

-Va vingau cap ací.

Esperem que tots gaudiu, Del festival de la cançó, Celebrant el cent aniversari.

Ací el Jamboree i el Cohinoor, Intentarem fer-vos cantar, Celebrant el cent aniversari, El cent aniversari, El cent aniversariiii.

Visca’l JAMBOREE!!!

L’Herència (Aspencat ft. Feliu Ventura i Xavi Sarrià) (30 Festival de la cançó del MEV a l’Olleria. 2015)

Ei! La cara al vent Que se n'adonen que ja som el present Ei! Que quede patent D'un temps, d'un país que ja anem fent Corre lliure pel poble la fera ferotge Mentre sonen les cançons cada nit I en cada concert Teresa rep homenatge I ens fa recuperar l'esperit

Ei! Garrot, prohibició És el que passa quan el mal ve d'Almansa Ei! No ens furtaran la il·lusió Vàreu sembrar una llavor d'Esperança Damunt de l'escenari borumballes falleres Al país de les albades per costum Que rode la roda pels carrers i les places I cridarem fins que vinga la llum

Què vos passa valencians? On està la identitat?

Tu creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà Perquè vull, perquè tinc ganes de somiar

Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap Cal dir va ser detingut per cantar en valencià Estimem per estimar la nostra llengua I seguirem avançant Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar

Som la flor que naix de la llavor que vàreu sembrar Sou la llum que guia en l'obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la vostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà I agafem l'herència que ens vàreu deixar.

Som la flor que naix de la llavor que vàreu sembrar Sou la llum que guia en l'obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la nostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà I agafem l'herència que ens vàreu deixar.

Llave les penes al meu safareig No és que no et mire, és que no et veig. Va com va, i entre la confusió Silenci i censura a la televisió Hui cantarem la vida d'un poble Vida d'un poble que no vol morir Vull donar-te les gràcies perquè vull Perquè tu em fas sentir-me viu Gràcies a tu que cantaves furtiu Gràcies a tu que em donaves caliu Gràcies a tu que cantaves furtiu Gràcies a tu hui sóc l'últim que riu Som la flor que naix de la llavor que vàreu sembrar Sou la llum que guia en l'obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la vostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà I agafem l'herència que ens vàreu deixar

Som la flor que naix de la llavor que vàreu sembrar.

Sou la llum que guia en l'obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la vostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà I agafem l'herència que ens vàreu deixar Som la flor que naix de la llavor que vàreu sembrar Sou la llum que guia en l'obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la vostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà I agafem l'herència que ens vàreu deixar.

CONTACTA AMB NOSALTRES 722224748 / 629991321 aejamboree@gmail.com www.jamboreexativa.org @AEJamboree Agrupament Escolta Jamboree XÃ tiva