, /// Opinió / Cabaret d ombres
7%
R
La família són –o haurien de ser– els amics que ja ens vénen donats i els amics són la família que nosaltres escollim. Jo he triat amics anònims. I enemics, seus dubte, que de tot n'hi deu haver.
[[
egina Brett té 90 anys. Viu a Cleveland, Ohio. I per celebrar el seu darrer aniversari va fer una ullada enrere al llarg i ample de la seva dilatada vida i va escriure alguns dels pensaments que li van venir al cap. Ella diu que són lliçons que li ha ensenyat la vida i els va voler compartir amb tothom publicant-los a The Plain Dealer. Algú els va traduir i va fer un enviament massiu a través del correu electrònic. A mi em va arribar a través d’una de les cinc adreces de correu electrònic (tres de feina i dos particulars) que habitualment faig servir. “La vida no és justa, però tot i així és bona”. “La vida és massa curta per perdre el temps odiant a algú”. “El teu treball no et cuidarà quan estiguis malalt. Els teus amics i la teva família, sí”. “No estàs obligat a guanyar cada discussió. Has d’estar d’acord en no estar d’acord”. “Plora amb algú. Alivia més que plorar sol”. “Quan es tracta de xocolata, la resistència és inútil”. “Fes les paus amb el teu passat perquè no arruïni el teu present”. “No comparis la teva vida amb la dels altres. No tens ni idea de com és la seva travessia”. “Respira profundament. Això calma la ment”. “Elimina tot el que no et sigui útil, bonic o alegre”. “El que no et mata, en realitat et fa més fort”. “Mai es massa tard per tenir una infància feliç, però la segona només depèn de tu”. “Quan es tracta de perseguir allò que estimes a la vida, no acceptis un ‘no’ per resposta”. “Encén les espelmes, utilitza llençols macos, posa’t la llenceria cara. No la guardis per a una ocasió especial. Avui és especial”. “Siguis excèntric ara. No esperis a ser vell per ser-ho”. “L’òrgan sexual més important és el cervell”. “Ningú és responsible de la teva felicitat, només tu”.
[[
José Antonio Pilar “Emmarca tot suposat desgavell amb aquestes paraules: ‘En cinc anys, això importarà?”. “Perdona-li tot a tots”. “El que els altres pensin de tu, no t’incumbeix”. “El temps ho cura gairebé tot. Dóna-li temps al temps”. “Per més bona o més dolenta que sigui una situació, algun dia canviarà”. “No t’ho prenguis tan seriosament, ningú més ho fa”. “No qüestionis la vida, només viu-la i aprofita-la al màxim avui”. “Arribar a ser vell és millor que l’alternativa de morir jove”. “Tot el que importa al final és que hagis estimat”. “Surt tots els dies: els miracles estan esperant a tot arreu”. “Si ajuntéssim tots els nostres problemes i veiéssim les piles dels demés, voldríem els nostres”. “L’enveja és una pèrdua de temps, tu ja tens tot el que necessites”. “El millor encara està per arribar”. “Cedeix”. “La vida no està embolicada amb un llaç, però segueix sent un regal”. El correu electrònic acaba dient: “S’estima que el 93% de les persones que han rebut això no ho renviaran. Si ets un del 7% que ho farà, reenvia-ho amb el títol “7%”. He d’admetre que no he reenviat aquest missatge a ningú. Al menys fins al moment. I he optat per compartir-lo amb desconeguts: persones que no conec i que, en algun lloc, llegiran aquestes línies que els envia imprès en paper de luxe algú que no coneixen. Potser perquè la família són –o haurien de ser– els amics que ja ens vénen donats i els amics són la família que nosaltres escollim. Jo he triat amics anònims. I enemics, sens dubte, que de tot n’hi deu haver. José Antonio Pilar és escriptor i periodista