Línia Badalona 02

redacció 93 519 43 96 · liniabadalona@comunicacio21.com · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98

Montigalà

Cultura

L’Institut Gaudí proposarà cursos per als ‘ni-nis’ 25

Quatre escultures per explicar la refundació constant de la ciutat

28

líniabadalona Dijous, 11 de novembre de 2010 · Núm. 2 · 30.000 exemplars setmanals · www.liniabadalona.cat

Les patronals reclamen agilitat per obrir negocis Els empresaris alerten de la dificultat per obtenir permisos d’obres i llicències d’activitats

3 Foto: Ajuntament de Badalona

‘Badalona som Totes i Tots’ es consolida

4

Un nou pont sobre el canal El projecte dinamitzarà el barri del Gorg

22

2

lĂ­niabadalona

11 Novembre 2010

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11 Novembre 2010

En portada

líniabadalona

3

Badalona no dóna llicències d’activitats ni permisos d’obres amb prou agilitat El consistori és més lent comparat amb ciutats com Barcelona, L’Hospitalet o Cornellà, mentre les patronals demanen rapidesa a l’Ajuntament per evitar la fuga d’empresaris

Jordi Alcover Badalona A poc més de mig any per les eleccions municipals, diferents patronals empresarials reclamen més diligència en els tràmits a l’Ajuntament de Badalona. Ho fan amb la mirada posada a l’economia local. Asseguren que l’espera en segons quins permisos ratlla a la desesperació de molts que o acaben desistint o s’acaben arruïnant. En el cas de les obres, per exemple, el Gremi de Constructors de Badalona ha explicat que per obtenir un permís d’obres majors, aquell que requereix modificar l’estructura d’un edifici, els tràmits es poden allargar més d’un any seguint tots els passos que requereix el consistori men-

tre que en ciutats com Barcelona, Cornellà o l’Hospitalet la demora no arriba a superar als 5 mesos.

En el cas del permís d’obres menors per realitzar, per exemple, una reforma integral a un habitatge, Urbanisme triga dos mesos en donar el vist-i-plau, mentre que en aquestes altres ciutats de la corona metropolitana els tràmits no s’allarguen més d’una setmana.

LA QUEIXA El president del Gremi de Constructors, Enric Garí, assegura que fa més de 8 anys que demana al govern municipal un pas ferm en agilitzar els tràmits. Garí explica que moltes promotores immobiliàries “han fugit per potes” cansades d’esperar mentre els seus treballadors estaven de braços plegats. El testimoni més flagrant l’ha donat el Gremi d’Hostaleria i Turisme del Barcelonès

Nord i el Maresme Sud. Els seus representants expliquen que muntar un negoci de restauració a Badalona és una autèntica “odissea” que es pot arribar a allargar dos anys, mentre que en ciutats veïnes com Sant Adrià o Santa Coloma o, fins i tot, Barcelona no se sol trigar més de tres mesos. Relaten que en tràmits com un canvi de nom, en el cas del traspàs d’un local, triga el

Les patronals demanen més diligència a l’Ajuntament per revifar l’economia local

triple i s’ha de pagar una taxa de 300 euros, mentre que, per exemple, a la ciutat comptal és totalment gratuït.

HOSTALERS PREOCUPATS La gerent del Gremi d’Hostaleria, Núria Garriga, s’ha mostrat desolada per la normativa de la Singularitat. Segons Garriga, aquesta llei municipal “insòlita” obliga qualsevol persona que vulgui obrir un bar o un restaurant en un carrer de menys de 8 metres d’ample (la majoria dels carres del centre tenen aquesta dimensió) a passar uns controls exhaustius d’urbanisme que ratllen “l’absurd”. “He tingut agremiats que han volgut muntar un restaurant al centre de Badalona, han pagat un dineral perquè un enginyer elabori un informe d’usos i, després de mes d’un any d’espera, la seva proposta ha estat des-

estimada. Mentrestant, l’empresari ha estat pagant un altre dineral de lloguer pel qual no ha obtingut cap retorn”, explica la gerent del Gremi. La també membre de la Federació intercomarcal de Gremis d’Hostaleria assegura que no hi ha cap altre ciutat catalana on es trigui “tant”.

També els empresaris es queixen de tràmits tan elementals com la llicència d’activitats per obrir una nova empresa a Badalona. El president de la Federació d’Empresaris de Badalona, Joaquim Padrós, coneix casos d’un temps d’espera de sis anys. Padrós lamenta que moltes d’aquestes empreses, per estalviarse el mal de cap, acaben treballant sense llicència o s’acaben traslladant a altres ciutats de la rodalia de Barcelona. Padrós assegura que rep queixes sobre la lentitud en l’obtenció de tràmits.

4

líniabadalona

11 Novembre 2010

Ciutat

“Hem obert una nova etapa” Dolors Sabater explica el model de cohesió social de ciutat impulsat per ‘Badalona som totes i tots’ Foto: Arxiu.

Marc Ustrell Badalona No se sent incòmoda en el paper de catalitzadora d’un moviment que defineix com a “transversal”, però admet que el projecte de la plataforma ‘Badalona som totes i tots’ va molt més enllà dels noms i les jerarquies. Dolors Sabater encapçala un moviment que en poc més d’un any i mig ha aconseguit agrupar més de 5.000 ciutadans i un centenar d’entitats de Badalona. N’hi ha de tots colors: associacions de veïns, centres educatius, comunitats religioses i clubs esportius, entre d’altres. “Fins i tot hem incorporat alguns comerços”, destaca Dolors Sabater, conscient de la dificultat històrica de crear una eina de consens a la ciutat. Tots ells han signat el manifest presentat l’abril del 2009 en el qual es reclama “obrir una etapa de concertació social, institucional i política per tal d’assolir la cohesió social i la ciutadania, entesa com un espai comú de convivència i de referència per a tothom”.

EL MODEL CATALÀ Sabater és conscient de la dificultat que suposa el desenvolupament d’un procés que “malgrat requerir un cert temps per consolidar-lo, és necessari generar activitats per dinamitzar i enriquir el nou model de cohesió social”. En aquest sentit, la portaveu de la plataforma ‘Badalona som totes i tots’ defensa el cas català davant altres països on s’ha apostat per un espai de convivència ben diferent. D’una banda, el model francès ha volgut que la cohesió social s’assolís obligant els nouvinguts a adaptar-se a les normes “sense tenir en compte la cultura, la llengua ni els orígens”. D’altra banda, el model anglosaxó ha apostat per la creació de petites comunitats que mantenen la seva identitat, però que resten aïllats de la població autòctona. El model de cohesió social

‘Línia Badalona’ s’estrena irrompent a la ciutat

Dolors Sabater davant l’IES Júlia Minguell, al barri de Llefià

català -pel qual lluita ‘Badalona som tots’- es coneix com el de la “plaça pública” i està recolzat per un element troncal com és el model d’immersió lingüística que es duu a terme als centres educatius. En aquest sentit, la proposta combina elements anglosaxons i francesos i consisteix en respectar la diferència de totes les cultures, però agrupar-les sota el paraigües de la llengua catalana.

EVITAR LES TRAMPES “A Badalona hi ha moltes situacions de desigualtat i de precarietat a la ciutat i la majoria d’elles estan relacionades amb la gestió dels recursos”, destaca Dolors Sabater, qui no nega l’existència de determinats col·lectius d’immigrants que tenen una activitat delictiva específica. Tot i això, considera que relacionar immigració i delinqüència és “fer trampes” i fa una comparació amb el ‘cas Palau’: “Fèlix Millet ha robat molts diners i no s’ha qualificat a tots els catalans de lladres”.

“Sembla que la ciutat ha trobat una eina útil per crear projectes transversals”

En un context social on la població immigrant és qui més pateix els efectes de la crisi econòmica a la nostra ciutat, la portaveu de ‘Badalona som totes i tots’ assegura que “cal treballar de manera conjunta i complementària per afavorir la integració de les persones nouvingudes”. Tal com van exposar al Ple del 27 d’abril, en aquest procés es defugirà de debats frontistes i demagogs “per seguir amb la feina tenaç i positiva”.

NOVA ESTRUCTURA Coincidint amb el primer aniversari de la presentació dels reptes, oportunitats i prioritats per a la cohesió social a la ciutat, ‘Badalona som totes i tots’ ha acordat la creació de tres grups de treball per donar agilitat i operativitat a la seva Permanent. Un primer grup serà el d’Organització i Comunicació i vetllarà per assegurar el funcionament de la plataforma i fer-la visible. Un altre grup s’encarregarà d’elaborar un Full de Ruta Reactiu per contrarrestar possibles atacs xenòfobs amb mecanismes àgils. El tercer grup desenvoluparà un full de ruta proactiu i fixarà els objectius i prioritats marcats a les Jornades de Can Cabanyes, i fer seguiment i dinamitzarà la resta de propostes per trencar prejudicis i millorar la convivència.

Els primers 30.000 exemplars, a punt de ser repartits.

Redacció > La ciutat ha celebrat l’arribada de ‘Línia Badalona’ al municipi i s’ha mostrat sorpresa amb el nou punt de vista que ofereix el setmanari, el qual distribueix la informació per barris i deixa de banda la tradicional divisió temàtica. La intenció de ‘Línia Badalona’ era aconseguir des del seu primer número una presència molt forta a tots els racons de la ciutat, gràcies als 30.000 exemplars setmanals distribuïts arreu dels 34 barris.

Una de les primeres impressions que van tenir els lectors del número 1 de ‘Línia Badalona’ va ser l’arribada d’un producte “con-

sistent” a la ciutat i amb prou espai per tractar amb força profunditat tota la informació local. En aquest sentit, el director del setmanari, Marc Ustrell, destaca “la irrupció del primer número” tot i que assegura que “el projecte ha sortit amb molta força però cal treballar molt per millorar-lo cada setmana”.

Els usuaris també han pogut estrenar el nou portal del setmanari www.liniabadalona.cat, que ja està interconnectat amb les catorze publicacions que edita el grup Comunicació 21 i que conformen el primer hub temàtic de mitjans temàtics i de proximitat.

La jutgessa admet la querella de SOS Racisme contra Albiol Redacció > El jutjat d’instrucció número 2 de Badalona ha admès a tràmit la querella presentada per SOS Racisme i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) contra el president del PP de Badalona, Xavier García Albiol.

Aquesta acció obliga al fiscal d’Odi i Discriminació, inhibir-se en la investigació per la publicació d’uns díptics on els populars vinculaven delinqüència i immigració. García Albiol ja va declarar davant el fiscal el passat 20

d’octubre per aclarir si va incórrer en un delicte d’incitació a l’odi racial. Fons del grup popular a Badalona consideren “oportunista” la querella de SOS Racisme.

Per la seva banda, el grup municipal d’ICV-EUiA ha anunciat que es presentarà com a acusació popular en el nou procés que ha iniciat la jutgessa. Segons el president dels ecosocialistes badalonins, Carles Sagués, la decisió s’ha pres amb “coherència” respecte la denúncia presentada el mes d’abril.

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11 Novembre 2010

lĂ­niabadalona

5

6

líniabadalona

11 Novembre 2010

EDITORIAL

Safata d’entrada

Tret de sortida de la marató electoral

E

ncara falta més de mig any per les properes eleccions municipals, però la proximitat dels comicis al Parlament de Catalunya no ha aturat la cursa per aconseguir l’alcaldia de Badalona. El Partit Popular, centre de moltes mirades des del mes d’abril, té previst presentar la imatge corporativa per a les properes eleccions municipals en les properes setmanes.

El temps i els resultats diran si l’estratègia que adopti cadascuna de les formacions de Badalona ha estat la més adequada, però la decisió del PP de començar aquesta marató indica que hi haurà molt a debatre i explicar durant els pròxims sis mesos.

Durant tot aquest temps, la nostra tasca serà informar als lectors sobre les propostes dels partits polítics en un procés que comptarà amb un element que haurem de tenir molt en compte: les xarxes socials. Aquest nou espai que ja va irrompre en les eleccions nord-americanes del 2008, ha arribat amb força a la campanya electoral catalana. En aquest sentit, el paper d’una publicació com la nostra no només consistirà en informar amb el màxim rigor possible, sinó també ordenar-vos l’allau d’informació electoral d’aquí al maig del 2011.

Treballar a Badalona no ha de ser un mal negoci

L

a crisi econòmica ha demostrat que el creixement de les grans ciutats no va lligat únicament al desenvolupament urbanístic.

La febre constructora i la ja rebentada bombolla immobiliària han acabat amb un model de prosperitat del qual només en queden els fonaments. Com l’esquelet de formigó que es pot veure a la part més alta de la rambla de Gorg.

Una vegada s’ha demostrat que el creixement vertical no ha complert amb les esperances generades, és el moment de buscar alternatives i potenciar les iniciatives de molts emprenedors que esperen la seva oportunitat.

Cal passar del copet a l’espatlla a l’empenta i donar garanties al petit i mitjà empresari. Esgotades les possibilitats de créixer en el territori, cal reaprofitar els espais existents, potenciar el comerç de proximitat i apostar per un model productiu basat en el coneixement.

Tenir les persianes avall és un mal negoci per la ciutat.

líniabadalona

Opinió

Dipòsit legal: B.43222-2010

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Marc Ustrell (Línia Badalona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Jordi Sugrañes (Línia Barcelona), Pere Giménez (webs temàtics); Ivana Padierna (webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabet Alfaro i Cristian Gómez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcís Presas i Mariona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.

A LÍNIA BADALONA

ELS SOLARS DEL GORG

PASSOS SOTERRANIS

Enhorabona a tots els que heu fet possible que un nou aparador ben representatiu de la nostra Ciutat, arribi a les nostres mans.

Badalona estava mancada d’un rotatiu gratuït on primi tota la informació sortida dels diferents barris i espais del seu territori.

‘Línia Badalona’ ve a omplir aquest buit. El primer exemplar, acabat de sortir de l’impremta, es un joia digne de conservar en les nostres hemeroteques. El seu variat contingut, i la participació de plomes ben conegudes, demostra un exquisit respecte per la diversitat d’opinions que apareixen en la seva posada de llarg.

Desitjo que aquest projecte que heu encetat, es vegi afavorit per l’èxit i la participació dels ciutadans. La joventut del seu Director és demostratiu de l’empenta i coratge necessari per tirar endavant projectes difícils, però prou vàlids per oferir-los a tota la ciutadania.

Qualsevol que passegi pel nou parc del Gorg pot veure que els solars que hi ha a banda i banda del nou parc estan plens de porqueria i s’enfanguen cada vegada que hi ha pluges. Entenc que aquests terrenys són privats, però no es podria fer alguna cosa perquè les empreses propietàries netegessin aquests espais?

Ara que el barri comença a tenir cara i ulls després d’uns quants anys en què els veïns temíem quedar-nos aïllats, no estaria de més preservar-lo de la brutícia i evitar que es torni a degradar ara que molts passegen pel Gorg o hi arriben utilitzant les línies 2 i 10 del metro. És veritat que l’obertura dels ponts del carrer Indústria i Progrés faciliten la circulació dels vehicles, però no s’ha d’oblidar que els que hi passegem a peu o amb bicicleta no ens conformem amb tenir una rambla construïda. Volem que tingui vida.

Aquest estiu Badalona ha estat distingida amb la bandera blava per la qualitat de la platja dels Pescadors. La seva proximitat amb el pas soterrani adaptat a les persones amb mobilitat reduïda, situat a la cruïlla entre el carrer de Mar i la Rambla la fa accessible a tots els usuaris, però quan hi ha persones que arriben a la platja baixant pel carrer d’en Prim, la situació canvia.

En aquest sentit, no tenen cap altra opció que no sigui anar fins aquest pas situat a tocar del carrer de Mar o bé anar fins el pas soterrani del pont d’en Butifarreta, just davant de les pistes d’Iris.

La resta de passos soterranis situats entre aquests dos punts no estan adaptats a les persones amb mobilitat reduïda i només disposen d’escales força estretes, per cert.

Espero que dins els programes electorals els grups municipals hi pensin.

Vicenç Esteban Pastor

Albert Izquierdo

Joana Riera

FE D’ERRATES En la informació publicada la setmana passada en relació a les adhesions que havia aconseguit el manifest ‘Ens agrada Badalona’, es va dir per error que més de

mig centenar de persones havien donat suport a la iniciativa, quan en realitat ja s’havia superat el mig miler d’adhesions.

D’altra banda, l’article d’opinió ‘Viure és conviure’, està signat per

Pedro Jesús Fernández, qui és president de l’Associació de Veïns de Canyadó i no del barri de Canyet, com va sortir publicat a la pàgina 8 del primer número de ‘Línia Badalona.

Cartes dels lectors Línia Badalona agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els escrits estiguin signats amb nom i cognoms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Badalona es reserva el dret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreça liniabadalona@comunicacio21.com

grup comunicació21

www.liniabadalona.cat Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca.

Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares i Manuel Sánchez-Villanueva.

Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.

Controller: Manel Riera. Facturació: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

Redacció: 93 519 43 96 liniabadalona@comunicacio21.com Publicitat: 93 519 43 85 publicitat@comunicacio21.com Administració: 93 519 43 93 administracio@comunicacio21.com

Ciutadans

Compra als petits comerços de Badalona?

Manel Ruiz (Estudiant)

Júlia Sanz (Farmacèutica)

Nicolás Mallenco (Transportista)

Dolors Frigola (Educadora)

Andrea Martínez (estudiant)

Prefereixo els Centres Comercials. Em resulta més còmode i ràpid anar-hi perquè totes les botigues estan juntes en un mateix lloc sense desplaçar-me.

M’agrada comprar a zones de petit comerç com per exemple el carrer de Mar, perquè entre botigues estas a l’aire lliure i no t’agobies tant.

Acostumo a comprar als Centres Comercials. Allà tinc moltes més facilitats per aparcar i em permet comprar més ràpid perquè ho tinc tot a mà.

La roba i el menjar fresc com la fruita o la carn prefereixo comprar-los a les botigues del barri, però per altres compres vaig als Centres Comercials.

Normalment vaig a comprar a les botigues del barri. Allà sol haverhi menys gent i i molta més tranquilitat que l’habitual al Centre Comercial.

11 Novembre 2010

Opinió

El mirador

Pilar Vallès,

Director de Línia Badalona

s’allunya d’identificacions emocionals -com sí aborden moltes de les clàssiques enquestes sobre aquestes qüestions- i pregunta sobre l’elecció de futur davant d’un escenari concret i possible. Aquest enfocament és nou dins els estudis sobre la independència de Catalunya i permet veure reflectides certes percepcions que a voltes poden quedar amagades. Tot i que l’estudi n’abarca molts, em centraré només en Catalunya.

Els enquestats catalans, a la pregunta sobre el sentit de vot en un possible referèndum sobre la independència de Catalunya, més d’un 50% respon afirmativament, és a dir, una majoria absoluta; i gairebé un 18% en contra; es contempla l’abstenció per tal de ser més fidels a un possible escenari de referèndum, amb un resultat d’un 24,6%. Una altra de les preguntes que es van fer va ser sobre el dret a l’autodeterminació, una majoria aclaparadora respon que tots els pobles del món hi tenen dret. En el cas català, el percentatge baixa una mica, però una gran majoria pensa que els catalans tenim en el dret a decidir el nostre futur polític, fins i tot la majoria d’aquells que votarien en contra en un futur referèndum. Un dels resultats

que més reflecteix la manera de ser dels catalans és el que surt de la pregunta ‘Creu vostè que la majoria de ciutadans de Catalunya estan més aviat a favor o més aviat en contra de la seva independència?’, un 43,4% creu que més aviat a favor i un 34,4% creu que més aviat en contra, això vol dir que la percepció generalitzada sobre la independència subestima els favorables i exagera els contraris, si ho comparem amb els resultats sobre el sentit de vot.

I quan es pregunta ‘Creu vostè que Catalunya arribarà a ser independent algun dia?

El 58% pensa que no i el 31% que sí. El grau de confiança en l’assoliment de la independència està molt per sota del que indica el comportament en un futur referèndum.

Per tant, som pessimistes. El segon bloc a destacar són els motius de votar a favor en un referèndum, i són els motius racionals els que augmenten l’adhesió a la independència: els econòmics o el procés democràtic pesen més que els motius de convicció, culturals o de cansament amb Espanya. En canvi, els motius contraris a la independència són molt més emocionals que racionals.

Així doncs, els autors conclouen que els plantejaments emotius i irracionals augmenten el rebuig a la independència.

Filmets Badalona Film Festival Canvi de nom, mateixa filosofia

Ràdio Pomar Dinou anys fent ràdio de proximitat

Ens agrada Badalona 1.200 firmes

Tot i la necessitat de ser cada vegada més internacional, la nova denominació no ha desvirtuat en absolut el veritable esperit del Filmets. Les retallades en el pressupost semblen no afectar el prestigi del festival que celebra deu edicions al teatre Zorrilla.

Cal felicitar als treballadors i col·laboradors de Ràdio Pomar pels seus dinou anys en antena al 101.2 de l’FM. Enhorabona a tots els que fan i han fet possible una ràdio de proximitat des del 7 de novembre de 1991. No és fàcil.

El que havia de ser la lectura d’un manifest, ha esdevingut un nou moviment ciutadà que gràcies als il·lustres badalonins ha aconseguit prop de 1.200 adhesions des que els seus impulsors van posar en marxa la iniciativa a mitjans d’octubre.

Semàfors

Les branques de Montserrat Tura. No patiu per la integritat física de la consellera Montserrat Tura després d’haver llegit el número 1 de ‘Línia Badalona’. En una informació sobre l’esporga d’arbres apareguda a la pàgina 11 del nostre primer exemplar, la imatge no correspon amb la fotografia i no és Tura qui s’encarrega d’esporgar arbres a la ciutat. D’altra banda, en Joan Oliveras i en Joaquim Sabater no s’han intercanviat la identitat com nosaltres vam reproduir per error. Els errors del primer dia...

Piulant sobre la visita del Papa. Els polítics de Badalona són presents a les xarxes socials i en algunes ocasions, podem llegir ‘microdebats’ entre ells. El d’aquest diumenge a la tarda entre Ferran Falcó (CiU) i Miquel Estruch (ERC) sobre la visita de Benet XVI va ser prou interessant. El primer tinent d’alcalde va dir: “Si fem ciris per la Gay Parade, el Carlinhos Brown o el Barça, per què no hem de fer el que convingui per la visita del Papa, i respectar l'acte?”. Estruch va respondre al cap d’una hora: “Per la factura, Ferran, per la factura! Perquè la pagarem entre tots i mai en sabrem el cost real”. Ferran Falcó va tornar a replicar: “Que no paguen impostos els creients? O ells han de pagar-los només per les festes dels altres?”.

Un número, 30.000 lectures. Tot i ser a la ciutat des de fa tan sols una setmana, ‘Línia Badalona’ ja ha estat objecte de debat en diversos fòrums ciutadans. Fins i tot ens han qualificat d’aparell de diversos partits polítics per ajudar-los a guanyar eleccions. El projecte de ‘Línia Badalona’ va més enllà del maig del 2011.

La Foto

Marc Ustrell

En construcció. Fent país

L’agulló

7

La lupa

Òmnium Cultural al Barcelonès Nord

Fa uns dies Òmnium Cultural de Badalona vam inaugurar el cicle de diàlegs d’aquesta tardor que obrim a tots els socis i ciutadans. Quan planificàvem l’activitat del curs teníem molt clar que en la qüestió nacional era on havíem de posar el centre del debat. Després de la manifestació del 10 de juliol i del treball iniciat amb Badalona reflexiona sobre una possible consulta sobre la independència a la nostra ciutat, vam veure que l’aportació d’Òmnium a aquest procés era oferir arguments, discurs i espai de diàleg que posés sobre la taula aquelles pors, aquelles mancances i aquells reptes que com a ciutat de l’àrea metropolitana tenim davant el moment constituent que està vivint el nostre país, i alhora dotar-nos d’arguments i estratègies d’acció.

Així doncs, vam programar el cicle En construcció. Fent país, amb tres diàlegs subtitulats context, debat i anàlisi.

En el primer van venir a presentar els resultats de l’estudi realitzat pel Centre d’Estudis Contemporanis de la Generalitat de Catalunya i la UOC sobre “Diagnosi percepcions Catalunya-Espanya” sota la mà dels seus autors, l’historiador i director del centre, Alfred Bosch, i la politòloga Eunice Romero. És un document que

líniabadalona

Carrer de la Indústria

BIRMÀNIA Estic preocupat. El ball d’enquestes sobre les eleccions al Parlament de Catalunya no reflecteix el que passarà el 28 de novembre. I no parlo de la fiabilitat que ofereixen les empreses les quals es dediquen a oferir aquest tipus de serveis. Amb el que arriben a cobrar –i els mitjans de comunicació o els partits paguen– vull pensar que fan bé la seva feina, però poques enquestes elaboren un pronòstic sobre l’abstenció. I això em preocupa en una setmana on Birmània va celebrar les seves primeres ‘no eleccions’ en vint anys. Allà, la junta militar que governa amb un règim encobert va cancel·lar les votacions en 3.500 pobles argumentant raons de seguretat i va privar el vot a 600.000 birmans que viuen en campaments de refugiats a les fronteres amb Bangladesh, l'Índia i Tailàndia. Allà, la líder del principal partit de l'oposició, la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi continua en arrest domiciliari. És indignant.

Exemples com el de Birmània haurien de ser suficients perquè tots aquells desencantats amb la política no deixin d’anar a votar. He tingut converses amb moltes persones que m’han dit: “No m’agrada cap candidat i no penso anar a les urnes”.

Amb to graciós els responc que opcions no els faltaran perquè només a la circumscripció de Barcelona hi concorreran 29 candidatures –114 arreu de Catalunya–.

Amb un to més seriós torno a pensar amb els ciutadans de Birmània o Corea del Nord que no només se’ls priva del dret al vot, sinó que se’ls empresona per dir què o qui no els agrada. A vegades penso que no valorem prou la llibertat d’expressió; un d’aquells drets essencials per al que tantes persones han lluitat a casa nostra i del qual se’n deriva la llibertat d’impremta.

Veieu la diferència? No crec que la manera més contundent de castigar als polítics sigui abstenir-nos. Fer-ho ens treuria la veu i ens censuraria pàgines.

8

líniabadalona

11 Novembre 2010

Opinió

La Badalona Jove: 30 anys del Consell de Joventut de Badalona

És molt fàcil en el context que vivim etiquetar la població jove. Si se'n parla és pels Ni-Ni, per l'emancipació, per l'abandó escolar, pel botellón, pels indiferents políticament, per l'apatia vers la seva ciutat i el seu barri... Els i les joves, però, realment, tenim molt a dir.

La nostra ciutat té, des de fa ja unes dècades, un fort moviment associatiu liderat per joves de tots els barris dedicats a la ciutadania i a la seva ciutat. Parlem de Joves que es passen setmanes organitzant què faran a les seves entitats dedicades a l'associacionisme educatiu, com els esplais i casals de joves, de joves que s'impliquen políticament i defensen els seus drets, els dels ciutadans en general, la seva ciutat, el seu país. Joves que promouen la cultura, els valors. Joves que treballen per una ciutat i un món millor.

Ara fa 30 anys, amb voluntat d'aglutinar tot aquest conjunt d'entitats amb implicació juvenil, es va crear el Consell de la Joventut de Badalona (CJBdn).

Un Consell de Joventut és una xarxa d'associacions juvenils; una plataforma independent, crítica, plural i democràtica que fomenta l'associacionisme juvenil, promou les relacions entre entitats i fa de

pont entre la gent jove i l'administració per millorar la situació dels primers.

A Badalona va ser constituït l'any 1979, època de gran moviment associatiu, però aquests 30 anys no han sigut ininterromputs, sinó que a principis dels 80, per diferents problemes, el Consell es va dissoldre.

Després d'això, a finals dels 90 hi va haver un nou grup impulsor, que va fallar de nou, i es va alçar finalment al 2003, que és el que ens ha portat al què és ara el Consell.

Actualment el Consell de Joventut de Badalona compta amb unes 30 entitats de diferent caire: hi ha joventuts polítiques, sindicals, educatives, entitats culturals, socials i esportives.

Així doncs, per commemorar els 30 anys que porta el Consell fent feina, el dia 23 d'Octubre es va dur a terme un acte al Centre Cívic de Dalt la Vila, actual local del Consell, on van assistir persones de les diferents entitats juvenils que componen el Consell així com ex membres del secretariat del mateix i diferents representants de l’Ajuntament i partits polítics.

L’acte va consistir en diverses intervencions de persones que han treballat pel Consell al llarg d’aquests trenta anys d’existència. Persones com la Dolors Sabater,

en Ramón Oña i en Francesc Duran que han treballat desinteressadament per a que el CJBdn sigui l'entitat forta i reconeguda que és avui dia. Aquest Consell, però, té molt camí per fer: manca reconeixement en molts àmbits de la ciutat, cal un local que sigui un referent i un finançament digne que permeti tirar endavant la important tasca de fomentar la participació juvenil a la nostra ciutat. A més a més, aquesta setmana el CNJC ha atorgat al Consell de Joventut de Badalona el Premi a la Trajectòria Associativa pels seu aniversari de 30 anys, juntament amb el Consell de Joventut de Barcelona, que celebrava el mateix aniversari, en el IX Sopar de l'Associacionisme Català, amb la presència de la consellera de Treball Mar Serna i el secretari de Joventut Eugeni Villalbí.

La participació, la de veritat, és el garant del tarannà integrador i democràtic de la nostra ciutat del futur. És per això que des de les entitats juvenils i des del Consell seguirem treballant per a que la veus de tants i tantes joves badalonines sigui escoltada.

Visca la joventut!

Consell de la Joventut de Badalona consell@badalonajove.cat

Creure en Badalona El complex d’inferioritat és un dels trets característics de Catalunya. Un dels nostres trets diferencials, fins i tot. Qualsevol poble del món sent orgull del que és. Llueix els seus èxits i intenta minimitzar els fracassos. A Catalunya, no. Fem tot el contrari. Si podem ser punters i referents a nivell fins i tot mundial no ens n’adonem. No ens creiem que podem ser bons en matèria cultural, econòmica, fins i tot esportiva. Ens fa por fer front a debats sobre la construcció nacional com a poble, perquè no creiem ser capaços de gestionar el nostre propi futur. Quan tenim una victòria o despuntem en algun àmbit, en lloc de gaudir del moment, sempre serem capaços de trobar un “però” o algun petit aspecte que falla que n’acabarà eclipsant la part positiva. I ens convertim en fre de nosaltres mateixos. Un abaixar el cap i pensar que no som dignes de competir en igualtat de condicions. Que estem, i sempre estarem, per sota dels altres.

En aquest sentit, Badalona és la ciutat més catalana del país. Al nostre vell poble mariner, el complex d’inferioritat és un mal endèmic que portem al nostre ADN. No creiem en Badalona. I molt menys en les seves potencialitats. Tenim un dels millors conservatoris. Un dels milllors hos-

pitals. Un centre de recerca biomèdica referent a nivell estatal. Un excel·lent institut de la construcció. Però no ens ho creiem. I no en sabem treure profit.

Primer, no ens ho creiem. No creiem en la nostra ciutat. Un dia podríem pensar que som bons. No perdre de vista que hi ha coses a millorar, perquè n’hi ha, però que Badalona pot ser, o és, la número u.

Que pot ser model i exemple. Perquè ho pot ser. Adonar-nos que a Can Ruti i al seu entorn biomèdic hi treballen alguns dels millors professionals, referents a nivell mundial. Que alguns dels millors artistes del país s’han format al Pau Gargallo. Que no és d’estranyar veure pujar pel carrer del Carme joves carregats amb instruments a l’esquena, que venen de molt lluny per poder rebre una classe al Conservatori. Que en plena crisi econòmica una de les esperances que té el país per superar-la és la formació en l’àmbit de la construcció i això té un nom: institut Gaudí. Que estem a punt d’inaugurar el jaciment romà soterrat més important de Catalunya. Hi ha molts municipis que deuen tenir enveja de Badalona i donarien el que fos per poder dir una sola d’aquestes frases.

I aquí és on entra el segon punt. No en sabem treure profit. No explotem Bada-

lona, probablement per què hi ha qui creu erròniament que la ciutat no pot interessar. Però és fals. Si fóssim capaços de vendre la marca Badalona de ben segur despertaríem l’interès de molta gent que voldria venir a la ciutat a conèixer l’Anís del Mono. A passejar per Dalt la Vila. A escoltar un concert al Teatre Blas Infante. A conèixer els secrets de la Serralada de Marina. A descobrir els jaciments ibers i romans. A banyar-se a la platja. A fer el vermut a la Rambla. A trepitjar els carrers de Llefià i la Salut sense els quals no s’entendria la història dels nostre país dels darrers cinquanta anys. A veure i viure el Filmets.

Però abans, els badalonins ens hem de creure Badalona. I sobretot ho han de fer els polítics. S’han de creure que Badalona pot actuar realment com a capital dels municipis de l’entorn. Que pot ser un pol d’atracció pel turisme, perquè hi pot haver gent interessada en Badalona. Els de fora confiaran en Badalona, quan els badalonins se la creguin. I perquè els badalonins es creguin Badalona, primer ho han de fer els polítics.

Jordi Gonzalo Periodista

El veïnat i la Casa Gran

A la nostra ciutat –i a moltes altres- l’ajuda a les Associacions de Veïns es pot convertir en compra-venda de favors mutus. Sona molt fort i és una afirmació exagerada, però no per això menys real.

A Badalona, de forma general, hi ha tres vies de subvenció: la primera està destinada a vertebrar la vida del barri, les relacions entre veïns i la seva articulació amb la ciutat, i depèn de la Participació Ciutadana; una segona correspon a festes i s’associa a Cultura, tot i que de vegades no ho sembla –pot ser el cas d’una cursa o un campionat de petanca. La tercera és per al que no es pot englobar dins de cap dels dos grups anteriors, i depèn de l'alcaldia. Creiem que manca claredat quan es parla dels ajuts econòmics a les Associacions de Veïns, i a qui i a què s’atorguen.

Proposem que l’Ajuntament promogui una Comissió Paritària de Festes de Ciutat on participin amb veu i vot tant les regidories pertinents com representacions de les AVV de cada districte, on puguin debatre i consensuar un sistema de convencions clar, concret i públic.

Aquests ajuts haurien de cobrir diversos punts: per començar, el tema del local social: no pot haver-hi cap Associació de Veïns legalment constituïda que no en tingui un. Les despeses de manteniment, llum, aigua i telèfon correrien parcialment a càrrec de l’AVV. Pel que fa a les tasques d’assistència social, que supleixen moltes vegades a l’Administració (assistència a gent gran) i els cursos de formació (informàtica, català, altres llengües integradores, tallers de memòria, gimnàstica, costura, etc.), les despeses es repartirien entre els associats, l'AVV i una ajuda de l'Administració. La contractació d'assessors per ajudar els veïns en diferents conflictes i reivindicacions, que també té un cost econòmic i suposa una activitat social, aniria parcialment a càrrec de l'Administració, igual que les activitats festives. Quant als grans esdeveniments festius que congreguen veïns de tots els barris i donen nom i prestigi a la ciutat (com la Festa del Badiu, la Fira de l'Arrop o la Festa Medieval), l'Administració hauria de garantir que no hi haguessin pèrdues, atorgant les ajudes en funció del cost, el ressó de l'acte per la ciutat, la previsió de persones que hi assistiran i l'aportació que realitzaran.

El que pretenem no és que s'incrementin els recursos a aportar per l'Administració, ans al contrari: del que es tracta és d'administrar-los bé. Tots hem de fer pedagogia, evitant sopars multitudinaris i festes gratuïtes a càrrec de les subvencions, i deixant de mantenir la discreció i la manca d'informació en el repartiment dels ajuts.

Ara és el moment, entre tots podem corregir anomalies i evitar actituds de lligams. Volem que els partits polítics es defineixin respecte aquests punts en els seus programes. És moment de "fer neteja" i reordenar les coses. La crisis i les eleccions ho poden facilitar.

Equip editorial d’El Veïnat

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11 Novembre 2010

lĂ­niabadalona

9

10

lĂ­niabadalona

11 Novembre 2010

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11

Centre líniabadalona

El servei de SMS pel civisme canvia de número

11 Novembre 2010

L’Ajuntament de Badalona es posarà en contacte en els propers dies amb les persones que han fet servir aquest servei durant l’any que porta actiu per informar que a partir del 30 de novembre, el número passarà del 5010 actual al 215010 per adaptar-se a la legislació estatal

Les escoles de bàsquet potencien la vessant educativa de l’esport Comencen les jornades organitzades pel Badalona Bàsquet Base Foto: Mariona Sanz.

Mariona Sanz Centre Més enllà dels dos anys daurats que marquen la història del bàsquet a Badalona, amb la celebració dels Jocs Olímpics i la consecució de la Copa d’Europa per part del Joventut entre 1992 i 1994, la ciutat ha forjat la seva història sempre amb un denominador comú: el bàsquet. Per molt que aquest vincle tingui forts llaços verd-i-negres, l’activitat basquetbolística de la ciutat és evident a qualsevol racó de Badalona.

Haver aconseguit un lligam tan fort entre aquest esport i la ciutat -fins i tot nomenada capital europea del bàsquet- es deu, en gran part, a la nombrosa presència de clubs federats a Badalona i la presència de les escoles de bàsquet tant d’aquestes entitats com dels centres educatius de Badalona.

LA TROBADA Fent honor a la seva condició de ciutat bressol del basquetbol, Badalona viurà tots els caps de setmana, fins al 29 de maig de 2011, la II Trobada d’escoles de bàsquet. Aquestes jornades, organitzades pel Badalona Bàsquet Base (BBB) i la regidoria d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de Badalona, van iniciarse el diumenge 7 de novembre.

A les trobades d’enguany hi participen jugadors amb edats compreses entre els cinc i els set anys, dividits en tres categories esportives. D’aquesta manera, es fomenta i reivindica entre els més petits l’esport de la cistella, emblema d’aquesta ciutat. La idea de les trobades és incidir en

Jordi Pujol, acompanyat d’uns joves

Jordi Pujol torna a Badalona per parlar amb joves

L’emblemàtica pista del C.B. Sant Josep, diumenge.

la vessant educativa de l’esport, i inculcar als petits conceptes com el companyerisme, el joc net i l’esportivitat a tota competició.

La segona edició de les trobades d’escoles de bàsquet viurà una vintena de partits

Els partits es disputaran al Centre Parroquial Sant Josep, a la pista poliesportiva de la plaça del Gas i a les pistes de bàsquet del centre comercial Màgic Badalona. El regidor d’Esports i Joventut, Albert Tomàs, destaca “l’esforç realitzat per totes les escoles de bàsquet per continuar potenciant aquest esport a la ciutat”, i assegura que aquesta col·laboració ha permès “triplicar” el nombre de participants.

En l’edició d’enguany, les trobades superaran la vintena –l’any passat només se’n van celebrar quatre– i permetran

donar un caràcter de circuit permanent a aquesta trobada. Durant l’edició d’aquest 2010 es preveu que hi participin l’Escola Cultural, l’Associació Esportiva Minguella, el Club de Bàsquet Sant Josep, el Sant Andreu de Natzaret, l’Associació Esportiva Badalonès, el Club Joventut Badalona i l’Agrupación Deportiva Ronda.

El repte de les Escoles de Bàsquet ha assolit el seu objectiu: convertir una activitat de lleure o extraescolar en un element que potenciï la vessant educativa de l’esport.

Centre > L’ex President de la Generalitat, Jordi Pujol, va visitar Badalona per segona vegada en un mes. El dia 7 d’octubre va recórrer els carrers de Sant Roc i va visitar diverses entitats i associacions del barri acompanyat, en aquesta ocasió, pel primer tinent d’alcalde de la ciutat, Ferran Falcó. L’ex President va fer una conferència adreçada als alumnes de primer i segon de batxillerat de l’escola Cultural.

Una estona abans, Jordi Pujol va ser a la Torre Vella, una edificació urbana del segle XII que va ser residència dels grans propietaris de la Badalona feudal.

Pujol s’està convertint en una figura amb força presència durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya tant pels actes als quals participa, com per les referències que molts polítics fan en els seus discursos.

Sense anar més lluny, l’actual president de la Generalitat, José Montilla, va alertar la setmana passada del “perill” d’una Convergència i Unió d’Artur Mas que “no té res a veure amb el partit que va deixar Pujol quan es va retirar de la política”.

12

líniabadalona Foto: Arxiu.

11 Novembre 2010

Centre Foto: Arxiu.

80 anys d’escola a Canyadó El centre Lola Anglada celebra divendres una gran festa per celebrar el seu 80è aniversari de l’escola.

Foto cedida per Pedro Jesús Fernández

Redacció Canyadó

La platja dels Pescadors

Les platges generen 232 tones de residus Redacció> El balanç de la platja de Badalona d’aquest 2010 ha estat marcat pels dos sistemes de qualitat atorgats a la ciutat. En aquest sentit, les platges de Badalona van rebre el distintiu “Q” de Qualitat Turística i la Bandera Blava a la platja dels Pescadors. Entre les millores ambientals destaquen la instal·lació de reductors d’aigua a les dutxes i el tancament i desmuntatge d’aquestes un cop acabada la temporada.

Com a millores en infraestructures, la temporada ha estat marcada per l’inici de les obres del passeig Marítim, la reforma de l’entorn de la Barca Maria i la remodelació del passeig de la Rambla a principis de maig.

Pel que fa al residus a la sorra aquest any s’han recollit 34 tones més que l’any passat. En total, de gener a setembre, s’han recollit 232,5 tones de residus a la sorra davant les 198,5 tones de l’any 2009. Cal tenir en compte que durant l’operatiu extraordinari organitzat amb motiu de la revetlla de Sant Joan es van recollir 12 tones de residus, 3 menys que l’any passat.

D’altra banda, el servei de salvament i socorrisme, ha atès durant aquest 2010 prop de 4.000 persones, tot i que la majoria de les accions realitzades en aquest àmbit han estat en accions preventives.

Inaugurada poc abans de proclamar-se la II República, l’Escola Lola Anglada va començar a desenvolupar la seva activitat docent durant el curs escolar 1929-1930 amb el nom d’Escuela Graduada Martínez Anido. Durant aquell primer any d’ensenyament, el consistori va demanar la substitució del nom pel de Jaume Balmes, tot i que finalment el nom escollit va ser el de Ramon Muntaner.

Durant la dictadura, el centre va recuperar el nom de Martínez Anido, però amb l’arribada de la democràcia, l’Ajuntament va proposar el nom de la il·lustradora i narradora Lola Anglada, filla adoptiva de Tiana i que encara avui està molt present al centre amb un dels seus un dels seus dibuixos del llibre ‘El més petit de tots’.

Abans d’aquest fet, hi ha tot un seguit d’esdeveniments que cal recordar com per exemple l’article publicat a ‘El Eco’ el 23 de juliol de 1927 recollit en el llibre ‘Badalona, l’escola d’ahir’, on s’hi podia llegir: "Pel que fa a la adjudicació de les obres del Grup Escolar Canyadó, l'alcalde va dir que per fi, s'ha solucionat el litigi existent entre el Sr. Orriols i un contractista de Terrassa, ha tingut efecte la subhasta (...) s'ha adjudicat definitivament al propi Sr. Orriols, que comptant com compta amb gran angoixa de materials, la setmana que ve començarà les obres amb gran activitat, de manera que s'ha desistit de posar la primera pedra i com no hi ha acord per a això, es posarà en comptes de la primera, l'última, és a dir quan les obres estiguin ja acabades.”

El mes de setembre de 1967 va arribar a l’escola un jove mestre de Múrcia que acabava d’aprovar les oposicions i que

La casa desocupada

La Guàrdia Urbana deté tres ocupes

L’escola Lola Anglada, en una imatge recent

mai havia pensat com canviaria la seva vida en aquesta acollidora ciutat. Aquell any, malgrat destinar-se a l’educació primària, la planta baixa de l’edifici encara acollia nens que atenien dones de l’Auxili Social, organització de d’ajut humanitari constituïda durant la Guerra Civil i desprès gestionada per la Sección Femenina.

Segons el president de l’Associació de Veïns de Canyadó, Pedro Jesús Fernández, “durant aquells anys, a Badalona existien poques escoles públiques i la majoria dels que anaven en aquest centre arribaven en diversos autocars d’altres barris de Badalona”. I és que els pisos Sant Jordi tot just es començaven a construir. De fet, durant el franquisme els i les alumnes estudiaven separats –les nenes a la primera planta i els nens a la segona– i feien l’esbarjo en llocs diferents.

Molts mestres han deixat bons records a l’escola i per ex-

L’escola també esdevindrà un nou institut a partir de l’any 2014

tensió a tot el barri de Canyadó: don Manuel, doña Vicenta, don Niceas, doña María Jesús, doña Luz... Els més joves eren la señorita Conchita, don Santiago... Mestres admirats i respectats els quals també vivien al barri.

Amb el temps, l’escola es transformava en el centre educatiu del barri i moltes generacions de canyatencs han passat per les seves aules. Per això, encara avui els veïns es fan seves les instal·lacions de l’escola Lola Anglada i tothom a Canyadó l’estima a traves dels seus rècords i les històries viscudes durant la seva etapa d’infantesa.

També directors i directores com en Josep, la Marisol i en l’actualitat en Toni Soriano i els diferents equips de mestres, han aconseguit donar-li a l’escola Lola Anglada el prestigi necessari per seguir prioritzant una una formació integral als seus alumnes.

Actualment, el centre és una escola oberta al barri i col·laboradora amb les diverses entitats que hi ha a Canyadó.

Segons el president de l’Associació de Veïns de Canyadó, Pedro Jesús Fernández, “hem d’estar orgullosos d’una escola que treballa per aconseguir una ciutadania més formada, més responsable i més arrelada”.

Redacció> Agents de la Guàrdia Urbana de Badalona van detenir dilluns a la matinada tres persones com a presumptes autores d’un delicte d’ocupació d’immobles. Es tracta de tres homes, d’edats que oscil·len entre els 19 i 22 anys, veïns de Barcelona i Terrassa, que van entrar dins un edifici d’habitatges tapiat, al número 181 del carrer de Baldomer Solà.

El desallotjament immediat va ser possible gràcies a la trucada d’un veí, que va informar a la Guàrdia Urbana sobre la presència d’un grup de tres individus que estaven foradant la porta tapiada d’accés a l’edifici. Dues patrulles de la Guàrdia Urbana van intentar accedir a l’interior de l’immoble i malgrat que en un primer moment els ocupants van impedir l’accés dels agents, finalment van ser detinguts. Als ocupes se’ls va intervenir l’eina emprada per a foradar la porta tapiada, una cadena i diversos objectes utilitzats per a accedir i moure’s per l’immoble, format per diversos pisos deshabitats. Als tres detinguts se’ls imputa un delicte d’ocupació il·legal d’immoble.

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó, va voler agrair especialment la col·laboració ciutadana “perquè el fet de rebre una trucada en el moment en què es produeix l’ocupació permet que els agents puguin intentar el desallotjament dins el termini que la llei permet”. Falcó ha recomanat als ciutadans trucar ràpid als agents en aquestes ocasions.

11 Novembre 2010

Centre

Francesc Layret estrena nous contenidors

líniabadalona

13

La residència Horitzó fa 25 anys El centre va celebrar un dinar de germanor amb residents i familiars Foto: Arxiu.

Jordi Alcover Centre L’Ajuntament de Badalona ha homenatjat els 25 anys de vida de la residència geriàtrica Horitzó, situada al carrer Santa Madrona, 47, a tocar a la Rambla. La residència, gestionada per la Fundació Privada Horitzó, compta actualment amb 24 places, la majoria de les quals són d’ancianes badalonines d’entre 70 i 90 anys.

Dissabte passat, el centre va celebrar un dinar de germanor amb els residents i els seus familiars. Tant la directora del cenRedacció > Els tres grups de contenidors soterrats instal·lats al carrer de Francesc Layret van entrar en servei el 5 de novembre per substituir els que hi havia de superfície, que ja han estat retirats. Els nous contenidors, finançats a través del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), són de polietilè i tenen una capacitat de 3.000 litres amb doble ganxo per obertura inferior. D’aquest grup de sis contenidors, dos són per la fracció de resta i els quatre restants per a la brossa orgànica, el paper, el vidre i els envasos.

III Seminari de Seguretat Ciutadana Redacció > Els municipis llatinoamericans de Peñalolén (Xile), Rosario i Godoy Cruz (Argentina), Medellín (Colòmbia) i Montevideo (Uruguai) participen fins divendres en el III Seminari de Seguretat Ciutadana i Cohesió Social, que s’emmarca dins les relacions de cooperació internacional del municipi. Durant la primera jornada del seminari, celebrada a l’Espai Betúlia, es va presentar la Declaració de Badalona en la qual els municipis participants es van comprometre a treballar en xarxa.

El Pont del Petroli torna a ser un reclam publicitari Redacció > El pantalà, obert al públic des del maig del 2009 ha estat un dels exteriors escollits per la campanya publicitària d’una companyia elèctrica a nivell estatal. No és la primera vegada que el Pont del Petroli apareix als anuncis i fa pocs mesos ja va ser protagonista de les promocions de Transports Metropolitans de Barcelona per anunciar la inauguració de Pompeu Fabra.

tre, Anna Maria Vives, com el president del patronat de la fundació, Llorenç Caballeria, van remarcar el caràcter familiar de la residència. Un centre que mai ha volgut créixer i ha apostat per la relació propera amb les famílies i els mateixos residents fent trobades i celebracions conjuntes en les èpoques més assenyalades de l’any.

El centre Horitzó ofereix als seus residents els serveis de fisioteràpia, serveis sociosanitaris, teràpia ocupacional, i gimnàs adaptat a les necessitats de cada persona i, en especial, a les limitacions de mobilitat.

La residència Horitzó se situa a tocar de la Rambla.

14

Banksy i el dret a decidir

La Salut líniabadalona

11 Novembre 2010

Fa pocs dies va aparèixer en una de les escales de la plaça Trafalgar un graffiti artístic que relaciona l’obra de l’artista urbà de reconegut prestigi, Banksy, amb la temàtica del dret a decidir molt present.

La plaça Trafalgar es converteix en un espai de convivència amb ‘Els colors de la tardor’ Entitats de La Salut i Llefià col·laboren en la tercera edició d’aquesta iniciativa > Els barris aposten per l’interculturalitat i la cohesió amb diversos actes Foto: Mariona Sanz

Mariona Sanz La Salut

La plaça Trafalgar de Badalona va centrar les activitats d’una nova proposta del programa Els Colors de la Tardor, que aquest cap de setmana va oferir als participants diverses activitats entre les quals destacava la trobada Fils del Món, on es van donar a conèixer els diferents punts de costura, teixits i vestits regionals d’arreu. A banda de saber com es confeccionen les peces de roba, els assistents van gaudir d’un taller de Tabal (percussió tradicional), conduït per Pedro Hidalgo, un dels membres de l’Asociación Cultural del Folklore i las Músicas Africanoides. D’altra banda, la Cobla Baix Llobregat i l’Ateneu Cultural de Llefià van oferir una ballada de sardanes.

Per tercer any consecutiu, un conjunt de veïns i veïnes, entitats, artistes, centres educatius i religiosos dels barris de La Salut i Llefià han fet possible una nova edició d’Els Colors de la Tardor. Aquesta és una iniciativa de caire social que aposta per una Badalona integradora i integrada, esforçant-se perquè tots els seus barris, cada vegada més variats i plurals, creixin en cohesió social, en respecte i convivència.

Els objectius dels Colors de la Tardor estan ben definits per part dels seus impulsors: fomentar la convivència a través

Una cobla de sardanes a la Plaça Trafalgar, dissabte passat

de les festes populars i el diàleg treballant amb altres veïns i veïnes, siguin de l’edat i l’origen que siguin, afavorir la interacció

La iniciativa és una oportunitat perquè els barris mostrin a la ciutat que els seus carrers també són un exemple de cohesió

entre tradicions i lluitar contra l’exclusió socioeconòmica i per la igualtat d’oportunitats. Tot el que avui són objectius, es preveu que evolucionin en trets identitaris de tots els barris de Badalona. Els Colors de la Tardor forma part del projecte “Teixint Cultures- Teixint Barri” del programa “Serra d’en Mena”, amb la col·laboració del Pla de Desenvolupament Comunitari de Salut i Llefià i amb el suport de l’Ajuntament de Badalona.

Les properes activitats se celebraran aquest dissabte 13 de novembre i se centraran en debatre els reptes de futur de la ciutat. D’aquesta manera, a partir de les 10:00 del matí tindrà lloc la xerrada ‘Avançant en un

nou model de convivència: Badalona som tots’. La proposta consisteix en un debat d’Interculturalitat, on es parlarà d’a-

El proper dissabte es debatrà sobre el nou model de convivència pel qual lluiten les entitats que organitzen les activitats

quest tema des del respecte i l’ànim de cooperar entre veïns.

A partir de les 11:30h tindrà lloc el Badaground, un acte jove on hi haurà actuacions, masterclass i un bon concert.

Els Colors de la Tardor va acompanyat d'un manifest que subscriuen la gran majoria d'entitats, centres educatius i religiosos d'aquests dos barris badalonins i pretén difondre la cultura de la pau com a eix per resoldre o prevenir conflictes.

En aquest sentit, els organitzadors pretenen que la trobada veïnal els ajudi a desfer rumors i estereotips, a superar prejudicis i a créixer en estimació mútua i en noves amistats, segons explica el document.

Segons el regidor del districte, Pablo Hernán (PSC), “Els Colors de la Tardor signifiquen un pas més per fonamentar allò que ja s'està fent des de fa temps”. En aquest sentit, Hernán assegura que el projecte pretén “apropar-se a les diferents cultures i de pacificar una zona que a vegades no és compresa, i que, moltes vegades, és assenyalada amb el dit amb males intencions”.

Per la seva banda, el regidor de Ciutadania i Convivència, Josep Pera (CiU), ha qualificat el projecte d’Els Colors de la Tardor com una “oportunitat, sobretot per a La Salut perquè de- mostri que no és el barri que diuen que és”. Pera, qui no vol ocultar la situació que viu la zona, admet que “La Salut té problemes i té molts conflictes, però el barri és molt més que aquests conflictes”.

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11 Novembre 2010

lĂ­niabadalona

15

16

líniabadalona

11 Novembre 2010

La Salut

Set detinguts per atracaments i furts Un dels arrestats està acusat de tres robatoris en establiments del barri de la Salut Foto: Arxiu

Del total de robatoris a Badalona i Sant Adrià, 10 d’ells eren violents o amb intimidació i 13 amb força

Redacció La Salut Operació policial al Barcelonès nord contra la delinqüència comuna. Agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Badalona han resolt les darreres setmanes un total de 23 robatoris i atracaments comesos en establiments i a la via pública de Badalona i Sant Adrià del Besòs.

Les investigacions s’han saldat amb la detenció de 7 persones, d’entre 21 i 26 anys i veïnes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, per la seva presumpta participació en els fets.

Els Mossos d’Esquadra, en una recent operació policial

L’operació policial ha permès arrestar al presumpte autor de tres robatoris amb intimidació perpetrats a l’octubre en establiments del barri de la Salut. El detingut, de 22 anys i veí de Badalona, hauria intimidat la dependenta amb una arma de foc simulada quan els clients ja havien marxat del comerç. El jutge en funcions de guàrdia de Badalona n’ha decretat la presó provisional.

Un altre dels detinguts és un veí de Santa Coloma de Gramenet, de 22 anys, que acumula fins a 97 detencions al seu expedient. En aquest cas, hauria comès set robatoris amb força entre agost i octubre en establiments de la zona centre de Badalona. L’autor actuava de matinada i accedir als comerços de matinada forçant els panys de les entrades o trencant els vides exteriors.

Els mossos de la comissaria de Badalona també han detingut a un altre presumpte delinqüent, de 26 anys i veí de la ciutat, acusat de set robatoris comesos des de l’agost a la via pública als municipis de Badalona i Sant Adrià del Besòs.

L’autor, de gran corpulència, s’acostava a les víctimes amb el pretext de preguntar-los per algun gimnàs, seguidament les agafava per la cintura o el cinturó i les sacsejava fins que aconseguia els seus objectes personals.

D’altra banda, les indagacions dels Mossos també han permès resoldre sis robatoris amb força més al municipi veí de Sant Adrià del Besòs. Les investigacions policials han culminat amb la detenció per part de la policia el passat 4 de novembre de quatre persones, d’entre 21 i 24 anys, veïnes de Santa Coloma de Gramenet, quan presumiblement fugien d’un robatori amb força. Les diligències posteriors han permès relacionar els quatre detinguts amb robatoris perpetrats mitjançant el mètode del butró (perforació a la paret o al sostre) a empreses del polígon industrial Montsolís.

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11 Novembre 2010

lĂ­niabadalona

17

18

Set mesos de la Línia 10 a Llefià

Llefià líniabadalona

Es compleixen set mesos de l’arribada del metro als barris de La Salut i Llefià amb una afluència de passatgers que se situa propera als 9.000 usuaris diaris mentre continuen les obres per fer-la arribar al Polígon Pratenc.

11 Novembre 2010

Foto: Ajuntament

La Xarxa ciutadana Llefi@net desenvolupa un nou model de barri amb la tecnologia El col·lectiu ja ha estrenat una eina per localitzar incidents a través de Google > Diversos empresaris de les telecomunicacions col·laboren amb el projecte Foto:: arxiu

Marc Ustrell La Salut

Llefi@Net, Xarxa Ciutadana de Llefià, va néixer l’any 1999 en un moment en el que l’accés a les tecnologies de la informació estava acotat a les comunitats universitàries i empresarials i poc accessible al ciutadà, amb l’objectiu de fomentar i popularitzar el coneixement i l'ús de les noves tecnologies al barri per tal d'integrar-lo a la societat de la informació, i de retruc promoure la vida associativa del barri. “Vam detectar que com a mínim havíem de trencar dues barreres, en primera instància”, assegura un dels portaveu de Llefi@net, Óscar Sanz.

D’aquesta manera, el col·lectiu es qüestiona en quin sentit es repartirà la propietat de les infraestructures i el seu potencial comercial una vegada les operadores de comunicacions van veure que podien explotar controladament per augmentar les seves taxes de beneficis.

Aquest fet dificultava enormement l’accés de la majoria de gent que havíem i encara avui hem de pagar un peatge econòmic important per fer ús de les infraestructures. Val a dir, que originalment el moviment de xarxes ciutadanes, freenets, va sorgir focalitzat en replicar infraestructures de connexió, per exemple, mitjançant la disposició de bateries de mòdems que possibilitaven compartir les

L’aplicació que ha posat en marxa Llefi@net per detectar incidències a la via pública

poques connexions existents a Internet i fer-les més assequibles als ciutadans. En la seva evolució posterior amb la popu-

El col·lectiu es qüestiona quina és la distribució de la tecnologia ara que les grans empreses s’han apoderat d’aquests elements

larització de l’accés, motivada en gran mesura per convertir Internet en un canal comercial, les xarxes ciutadanes van passar a treballar aspectes més amplis com la democratització en l’accés, disseny de noves formes de cooperació i participació ciutadana, foment i difusió del coneixement i l’activitat local.

En l’actualitat, la propietat del mitjà físic és a dir, de les xarxes de connexió en les seves diferents variants: adsl, fibra òptica, wifi, wimax, satèl·lit..., per part de grans companyies de telecomunicacions que tenen un comportament d’oligopoli, continua essent un factor d’exclusió, doncs la gran majoria social no son els propietaris del mitjà, creuen que és necessari

que es consideri com un dret ciutadà l’accés gratuït a les infraestructures (a l’estat espanyol el 51% de les llars tenen accés a

La meitat de les llars catalanes encara no disposen de connexió a internet i queden un pas enrera dels internautes

Internet enfront al 96% de Finlàndia on és considerat un dret bàsic), garantit per les administracions públiques o per alternatives autogestionades o amb la participació dels ciutadans i les seves organitzacions, com per exemple alternatives incipients com el projecte guifi.net per a bastir xarxes sense fils de caràcter lliure.

L’altra barrera fa referència al procés d’alfabetització digital, on lleis de propietat intel·lectual amenacen greument la llibertat, l’accés i la difusió de les idees i coneixements i dificulten encara més les tasques per minimitzar l’analfabetisme digital. A més d’escapçar la creativitat, la reutilització de coneixements i amenaçar els pocs espais de participació, trobada, transferència de coneixements i noves iniciatives, intentant que els moments de socialització estiguin contínuament mercantilitzats.

Tot i tenir dispositius amb moltes capacitats tecnològiques, que s’abarateixen els costos dels mateixos, i que potencialment són eines que ens poden ajudar a tenir un nivell general més alt de coneixements i informació a la vegada que ens faciliten la cooperació, la realitat mostra que l’ús al que s’indueix en un gran percentatge, és unidireccional en l’àmbit de l’entreteniment comercial i individualitzat que va inundant la xarxa i els hàbits dels usuaris, com si es volgués retornar el coneixement al monestir o a l’acadèmia però no a la pública, si no a en l’ambient més acadèmic.

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11 Novembre 2010

lĂ­niabadalona

19

20

líniabadalona

11 Novembre 2010

Llefià Foto: Mariona Sanz.

Felipe González inaugura a Llefià els mítings electorals L’expresident del govern espanyol visita el pavelló de Llefià, acompanyat de José Montilla i Jordi Serra Redacció Llefià El Pavelló Poliesportiu de Llefià va acollir la primera gran convocatòria de la precampanya electoral per a les eleccions al Parlament del proper 28 de novembre.

2.500 persones van omplir aquest equipament el qual va esdevenir l’escenari d’una conferència amb l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, el president de la Generalitat, José Montilla i l’expresident del govern Felipe González.

El míting de Serra es va centrar en la integració i la cohesió social a Badalona i a fer un repàs de totes les accions en positiu que s’han desenvolupat a la ciutat durant el govern del tripartit.

L’alcalde va assegurar que els que eren allà presents van poder arribar-hi “gràcies a una de les infraestructures de major projecció realitzades mai a Badalona”, referint-se a la Línia 10 del metro inaugurada l’abril passat. Per la seva banda, el president de la Generalitat, José Montilla va expo-

sar els “perills” que suposaria una Generalitat on Artur Mas fos el president.

Felipe González va fer una extensa exposició de la situació econòmica actual i no va estalviar-se crítiques a José Luís Rodríguez Zapatero. “El Govern no explica prou bé els canvis econòmics”, va assegurar González després d'admetre que l'esquerra viu sumida en un desconcert, “aquí i l'altre

costat de l'Atlàntic”. Això sí, per als que, fins i tot en els cercles propers al PSOE, comparen les retallades de Zapatero amb les de David Cameron (referent de Mariano Rajoy) a Gran Bretanya, va sentenciar: “Tallar cal tallar, però uns ho fan d'una banda i altres d’una altra”. Els pensionistes de Badalona el van entendre. O amb els seus aplaudiments ho va semblar.

Foto: Mariona Sanz.

L’alcalde Serra.

Felipe González.

21

Sant Roc líniabadalona

Reunió de la permanent de Badalona som tots

11 Novembre 2010

L’Ateneu de Sant Roc acollirà el proper dimecres dia 17 de novembre una nova reunió de la permanent de la plataforma Badalona som tots per continuar definint els grups de treball amb els quals s’estructurarà.

250 famílies de Sant Roc encara esperen les claus del seu pis de protecció oficial Són les que falten per completar el programa de remodelació del barri de Sant Roc > Els terminis es compleixen i abans que acabi l’any es preveu licitar un nou bloc Foto: Arxiu

Narcís Presas Sant Roc

La iniciativa de renovació de la major part del barri de Sant Roc s’inicia els anys 90 després de constatar l’existència de patologies estructurals en forma d’aluminosi a una bona part dels edificis del barri, construïts els anys 60. El Pla Especial comprèn en un inici la substitució de 918 habitatges compresos entre els carrers Alfons XIII, Vélez Rubio, Anselm Turmeda i Màlaga, i s’amplia posteriorment a l’avinguda del Marquès del Mont-roig, amb 144 unitats més. La primera fase dels nous pisos es va lliurar el 2001, i l’últim lliurament data del juliol d’enguany, amb un nou bloc de 68 unitats construït a tocar del camp de futbol. En total, ja s’ha completat el 75 per cent de la remodelació del barri i s’han lliurat 785 pisos dels 1.035 previstos de nova construcció, segons dades del departament de Medi Ambient i Habitatge.

Des de l’Incasòl, David Companyon, director de comunicació i relacions externes, afirma que la Generalitat manté la previsió inicial i confia que abans d’acabar l’any es pugui licitar ja el bloc L i les obres puguin començar, com estava previst, l’any 2011. L’Incasòl admet certs ajustaments com a conseqüència de la crisi però garanteix que el programa de remodelacions tirarà endavant i més després

Blocs de pisos al barri de Sant Roc.

que el passat 25 d’octubre signessin amb l’antic ministeri d’Habitatge el conveni que dóna continuïtat a tots els processos de remodelació oberts.

Diferent ho veu Diego Justicia, president de l’Associació de Veïns de Sant Roc. Alerta que la situació ara està bloquejada a l’espera de que les administra-

L’Associació de Veïns alerta de problemes de finançament per abordar les obres pendents

cions tinguin el finançament necessari per abordar les obres.

Explica que els solars on hauran d’anar els futurs edificis O i L estan ja a punt des del passat mes de novembre però que les obres no comencen per manca de diners.

FRUSTRACIÓ VEÏNAL Justicia expressa la seva frustració perquè, diu, mai havia fallat cap remodelació a Sant Roc i sempre s’havien dut a terme totes seguint els terminis i calendaris previstos. Destaca, a més, el contacte correcte i satisfactori amb la Generalitat i Ajuntament i que sempre ha prevalgut el consens en les reunions que ha mantingut amb ambdues administracions. Con-

clou, per tant, que és un problema de diners, i no de voluntat.

Això no deixa, però, que des de l’Associació de veïns de Sant Roc es plantegin convocar alguna manifestació de protesta que comptaria, en principi, amb el suport d’altres associacions de veïns d’habitatge social de Catalunya.

La Generalitat garanteix que les previsions inicials no han variat i iniciarà treballs el 2011

Mentrestant, les persones que esperen que es construexin els nous pisos de protecció oficial continuen vivint als pisos amb patologies estructurals. La situació és diferent entre els que encara falten de la primera fase i les 144 famílies de l’avinguda Marquès de Mont-roig. Segons denuncia Diego Justicia, el segon grup es troba en una situació més delicada ja que no pot vendre els seus actuals pisos a la Generalitat de manera que es troba entre l’espasa i la paret perquè, diu, no poden vendre els seus actuals habitatges a ningú més que a especuladors i per tant no poden marxar dels seus actuals pisos.

MODEL PACTAT El procés de remodelació de Sant Roc, en el qual hi participen Estat, Generalitat i Ajuntament, s’està portant a terme seguint un model d’integració pactat amb els representants veïnals que procura mantenir els veïns a la mateixa comunitat on vivien i seguint criteris de cohesió social. Els veïns són conscients, a més, que els primers a marxar a un nou pis eren els primers que generaven terrenys.

Amb tot, els nous blocs O i L seran de 56 habitatges cadascun i acolliran els veïns pendents d’anteriors fases de remodelació, i els primers de la nova de l’avinguda Marquès de Montroig. Seguiran el mateix model portat a terme fins ara, amb pisos de tres dormitoris i d’arquitectes diferents, per trencar la imatge de polígon i l’aposta d’incrementar l’espai públic.

22

Gorg-Progrés líniabadalona

11 Novembre 2010

Obres al carrer Guifré després de Nadal L’alcalde de Badalona, Jordi Serra, va aprofitar la inauguració del nou pont del carrer Progrés per anunciar l’inici d’obres al carrer Guifré en el tram comprès entre Ponent i Anselm Clavé. El consistori ja ha acordat el calendari amb els comerciants d’aquesta via

Pas endavant en la dinamització del port i el barri del Gorg El nou pont del carrer Progrés permet recuperar la circulació habitual Marc Ustrell Gorg Els barris del Gorg i el Progrés recuperen mica en mica la seva normalitat a mesura que finalitzen el conjunt d’obres incloses en el pla especial del port de Badalona. Dilluns al matí es va tornar a obrir al trànsit el carrer de Progrés, entre Ponent i Antoni Bori, un cop enllestida la construcció del pont que salva el desnivell de la rambla del Gorg. D’aquesta manera, els vehicles també poden tornar a circular pel carrer d'Antoni Bori, entre Progrés i Marquès de Mont-roig, i pel carrer de Ponent, entre Guifré i Progrés.

La circulació es reprèn i també entra en servei la segona fase de la Rambla del Gorg, en el tram que va del carrer Guifré a Progrés, que manté les caracterís-

tiques del primer tram inaugurat el mes d'abril, coincidint amb l'entrada en funcionament de la línea 9 i 10 del metro en aquest sector. A partir d’ara, la ciutat guanya un parc de 80 metres d'amplada, amb mobiliari i enllumenat renovat i vegetació lineal per potenciar espais de passeig i de connexió de ciutat en sentit mar-muntanya, amb elements d'il·luminació i plantació d'arbres ordenats en filera i també concentració d'arbrat i zones de gespa per aconseguir espais d'ombra i estada, en la vorera del carrer Ponent. Durant la inauguració del nou pont, l’alcalde de Badalona, Jordi Serra va recordar que “fa molt pocs anys, on molts només hi veien destrucció, ara hi ha una rambla amb moltes possibilitats”. D’altra banda, el consell d'administració de Marina Badalona ha aprovat un primer projec-

Foto: Arxiu

Vista del nou pont del carrer Progrés

te del pont que anirà per sobre el canal d'aigua i sobre el qual circularà el tren i segurament el tramvia. D’aquesta manera, el consistori aconsegueix tirar enda-

vant un projecte que malgrat supeditar-se al desenvolupament de l’activitat econòmica i constructiva de l’entorn, acabarà desenvolupant-lo amb un pressupost que no arriba a la meitat del que s’havia previst inicialment (uns 20 milions d’euros).

Un altre dels projectes de l’entorn del port que podrien concretar-se en els propers mesos és l'hotel de quatre estrelles ubicat a tocar del futur canal i que hauria de posar-se a licitació quan la Generalitat hi doni el vistiplau.

La recent inauguració de la Llotja dels Pescadors i la futura Escola de Vela són dues de les actuacions que han d’ajudar a dinamitzar un entorn que necessitarà, tal com reconeix l’Ajuntament, la injecció del sector immobiliari. Els solars situats a banda i banda del canal continuen esperant edificis i equipaments.

Un centenar d’amarradors surten a la venda Redacció> El Port de Badalona estarà present en la 49 edició del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, que se celebra del 6 al 14 de novembre amb un estand propi, ubicat en el recinte firal de Gran Via, a L'Hospitalet de Llobregat. La principal novetat que presenta la societat per a aquest certamen és el pla de comercialització d'amarradors i pallols que posa en mercat un centenar d'unitats, de diferents eslores, entre els que hi ha la incorporació de l'oferta de la dàrsena de Ponent. I especialment l'entrada en funcionament de la marina seca de 211 places per a embarcacions de fins a 8 metres sense pal equipament que estarà a ple rendiment a primers de desembre.

També s'informarà de l'oferta del varador i dels tallers i l'àrea tècnica, que destaca per una moderna nau de pintura que compleix al màxim tots els requisits ambientals i l'entrada en funcionament al gener de l'Escola Municipal de Vela.

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11 Novembre 2010

lĂ­niabadalona

23

24

Sant Crist · Sistrells líniabadalona

11 Novembre 2010

Col·loqui electoral a Sant Crist El passat dimecres 10 de novembre a la seu de l’Associació de Veïns de Sant Crist es va realitzar un col·loqui amb representants municipals dels sis partits amb representació parlamentària

Patrulles ciutadanes a Sant Crist L’Ajuntament es mostra preocupat per la seguretat però considera que les xifres de delictes són les normals pel nombre d’habitants Foto: Ajuntament

Vista panoràmica del barri de Sant Crist.

Narcís Presas Sant Crist

L'increment de la sensació d'inseguretat al barri de Sant Crist ha motivat que alguns veïns es comencin a plantejar la possibilitat d'organitzar patrulles ciutadanes per garantir la seguretat dels nens i joves que tornen el vespre quan ja és fosc del centre de la ciutat. Ho ha explicat Juan Benítez, de l'Associació de Veïns Sant Crist de Can Cabanyes, que denuncia que “a partir de les nou els veïns no poden sortir al carrer”.

Per tot, i sobretot de cara a la seguretat dels més petits, Benítez diu que alguns veïns del barri han començat a parlar de muntar patrulles ciutadanes per garantir el retorn a casa dels més petits.

Des de l'Associació de Veïns Sant Crist de Can Cabanyes man-

tenen que el barri té un problema d’inseguretat i demanen a l'Ajuntament que millori la il·luminació i incrementi les patrulles de guàrdia pels carrers perquè asseguren “hi ha dies que ni es veuen els efectius policials”.

L’Ajuntament, per la seva part, mostra la seva total atenció i

Els veïns es plantegen crear patrulles i el consistori diu que hi destina els recursos disponibles

preocupació per la seguretat al barri i assegura que hi destina tots els recursos disponibles. En tot cas, també deixa clar que els índexs de delictes que es registren a Sant Crist són els normals per la seva població i per una ciutat gran com Badalona.

A més, des del consistori mantenen reunions per tractar específicament la seguretat a Sant Crist. L’última, el dilluns, va reunir a Ajuntament, Guàrdia Urbana i veïns i va arrancar el compromís de celebrar una reunió mensual entre totes les parts per fer un seguiment del tema.

ESTADÍSTIQUES Segons fonts policials els últims quatre mesos Sant Crist va registrar un total de 27 delictes i faltes, tant robatoris com furts, que fa una mitjana de gairebé 7 delic-

tes i faltes cada mes, essent el juliol el mes amb més actes delictius.

Atenent a aquestes dades oficials, i tenint en compte que a Sant Crist hi viuen 10.515 persones (el 4,8% de la població de Badalona) podem concloure que cada mes es produeix un delicte per cada 1.500 habitants.

Des de l’Associació de Veïns Sant Crist de Can Cabanyes, Juan Benítez relativitza aquestes dades ja que afirma que alguns comerciants del barri han desistit de presentar denúncies per la qual cosa “alguns delictes ja no consten a les estadístiques”. Assegura que perden molt temps anant a presentar la denúncia i que no els surt a compte, de manera que no hi van i per tant, diu Benítez, els delictes que pateixen no surten comptabilitzats.

Jornada festiva d’enquestes participatives N.P.> Les entitats organitzadores de l’enquesta per la millora del barri de Sant Crist van organitzar el dissabte una jornada festiva per explicar i repartir enquestes a tots els veïns del barri. Entre les diverses activitats, destaca una cercavila, una xocolatada i una batucada, tot per fer difusió d’unes enquestes que pregunten als veïns quines millores han de ser prioritàries per al barri.

Fins ara ja s’han repartit un total de 4.000 butlletes a comerços, entitats, escoles i instituts del barri. Segons un primer recompte, fins la setmana passada les entitats ja havien recollit un total de 500 enquestes omplertes.

Iniciativa per Catalunya Verds és una de les entitats promotores.

El seu líder municipal, Carles Segués, destaca la bona predisposició de tothom, veïns i entitats, per tirar endavant la iniciativa. I una bona mostra d’això, diu, va ser la jornada festiva de dissabte passat, el dia en què ha notat una millor acollida per part de tothom.

Segués valora positivament les 500 enquestes recollides, i confia incrementar aquest número abans de finalitzar el procés.

La idea inicial era fer un acte de cloenda i presentació de resultats l’11 de desembre, però al coincidir amb el Consell de Ciutat el més probable és que es posposi fins a mitjans gener.

25

Lloreda · Montigalà líniabadalona

Nova guia de literatura fantàstica a Lloreda

11 Novembre 2010

Conscients de l’auge que ha experimentat aquest gènere, la biblioteca de Lloreda posa en marxa una nova sèrie de guies de lectura amb la intenció que els usuaris descobreixin l'oferta de la Biblioteca d'aquest tipus de literatura.

L’institut Gaudí vol fer cursos als ‘ni-nis’ Presentarà als Ajuntaments del Barcelonès Nord una nova proposta de formació Foto: Arxiu

Jordi Alcover Montigalà L’Institut Gaudí de la Construcció de Badalona està elaborant un pla que proposarà al llarg de les properes setmanes als Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià de Besòs per donar una sortida laboral als “ni-nis”. Tot i que la proposta encara no està del tot acordada, segons ha pogut saber Línia Badalona, el centre de formació pretén oferir cursos subvencionats a joves que ni estudien ni treballen. A canvi, segons proposaran les administracions municipals, hauran d’oferir un contracte laboral temporal per la rehabilitació de façanes o reformes d’edificis públics. De fet, precisament, aquesta és la sortida per la qual aposta l’Institut Gaudí, tal i com ha explicat el seu cap d’estudis, Jaume Canadés: la rehabilitació. Segons Canadés, la mala conjuntura econòmica actual lligada a l’ex-

plosió i, posterior paràlisi, de la bombolla immobiliària obliga a tot el sector a reinventar-se. I és que, segons explica, el futur no passa tan per l’obra nova sinó per les reformes integrals a la llar o en edificis.

A PLE RENDIMENT La recent inaugurada seu de l’Institut Gaudí de la Construcció al barri de Montigalà de Badalona, el passat 6 d’octubre, amb més de 4.000 metres quadrats ja funciona, pràcticament a ple rendiment. El nou edifici disposa de 17 aules i tallers que serviran per impartir cursos per a aturats i per a professionals que necessiten continuar la seva formació. També s’hi duen a terme tallers específics destinats a treballs de paleta, enrajolats, guix, pintura i formació especialitzada en l’àmbit de la maquinària de la construcció. L’any passat el centre va acollir més de 3.000 alumnes en 160 cursos de formació diferents. Aquest any,

Els alumnes de l’Institut Gaudí, a la nova seu de Montigalà

amb el nou edifici, i amb un nombre creixent d’aturats que volen continuar formant-se esperen sumar un 60% més d’estudiants.

Aquest mes d'octubre ha tornat a pujar l'atur a Badalona i se situa a les 20.760 persones. L'increment ha estat moderat, ja que, respecte al mes de setembre, hi ha una cinquantena de persones més sense feina. L'aug-

ment de l'atur, però, ha estat més important en les poblacions veïnes, com Santa Coloma o Sant Adrià de Besòs. En concret, hi ha uns 200 colomencs més a l'atur respecte el mes passat, i pel que fa a Sant Adrià de Besòs, el nombre d'aturats ha pujat en unes 90 persones. Precisament, l’atur se situa a la preocupació número 1 dins la població i, per tant, és un dels mal de caps més urgents

que les administracions públiques volen frenar. De fet, el passat 2 de novembre la Generalitat va anunciar un nou programa de formació per 5.000 dels 150.000 joves que ni estudien ni treballen perquè aprenguin un ofici a canvi d’un contracte de feina temporal de sis mesos. Un anunci, a les portes de les eleccions al Parlament, que l’oposició va criticar per electoralisme.

26

lĂ­niabadalona

11 Novembre 2010

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

27

Bufalà líniabadalona

11 Novembre 2010

Pomar Morera Canyet

Trobada de la Xarxa Inicia L’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació va acollir el dilluns la segona trobada territorial de Som Inicia Badalona entre tècnics que conformen la Xarxa Inicia per la creació d’empreses. A més de Badalona, es faran taules territorials a Tarragona, Lleida i Girona.

Ràdio Pomar celebra el seu 19è aniversari L’emissora va néixer l’any 1991 i continua apostant per continguts de proximitat Marc Ustrell Pomar En un context econòmic que està acabant amb milers de llocs de treball i amb la mort de diversos mitjans de comunicació és important destacar propostes que han sobreviscut malgrat les dificultats gràcies al treball i l’esforç de tots aquells que l’han impulsat i la segueixen fent possible.

Aquest diumenge 7 de novembre, la ràdio de proximitat estava de festa amb el 19è aniversari de Ràdio Pomar. Els seus continguts, basats amb la feina de diversos col·laboradors i el voluntariat, ofereix una programaciío diària basada en l’entreteniment que l’ha situat com un mitjà local de referència. Durant els anys 90 van ser molts els districtes o municipis amb un nucli reduït d’habitants els que van apostar per una informació i

entreteniment local per explicar allò més interessant que podia succeir als carrers de l’entorn.

Una vintena de col·laboradors treballen actualment a Ràdio Pomar per fer possible una graella de producció pròpia que té la músicai els programes temàtics entre els seus principals referents. És indiscutible que l’aparició i generalització d’Internet ha creat tot un panorama de noves tendències que canviarà la dinàmica de funcionament de les emissores locals i del mitjà radiofònic en general. Tot i això, Ràdio Pomar s’ha adaptat a aquests canvis i a banda de seguir-se escoltant a travé del 101.2 de l’FM, també es pot escoltar a través de la xarxa. En aquest sentit, els mitjans locals ja no són estrictament el canal; desapareix l’edició i s’actualitza permanentment el flux informatiu; el receptor deixa de ser grupal per convertir-se en indi-

Foto: Arxiu.

Estudis de Ràdio Pomar.

vidu. Amb això la informació es personalitza, es fracciona i s’aproxima per territori i per interessos; la relació entre informació, servei i entreteniment es fa més promíscua que mai, i augmenta la interactivitat entre emissor i receptor. El nou mitjà trenca també la linealitat de la informació, que es jerarquitza i es desestructura. En aquest nou

panorama es creen espais de convivència entre diferents fonts amb una inestabilitat empresarial i programàtica impensable en els mitjans analògics.

Internet acaba sent el primer mitjà de la història que aglutina tots els altres mitjans.

Però més enllà de la teoria, encara queden petits reductes locals disposats a oferir tots els

punts de vista que pot donar una ciutat de 220.000 habitants com és Badalona. Un dels espais estrella de Ràdio Pomar no és altre qua la tertúlia diària on diverses personalitats debaten dels temes més rellevants del de la ciutat. Els oients disposen, doncs, d’una plataforma complementària als mitjans audiovisuals públics

28

Cultura líniabadalona

Alícia en un món real El Centre de documentació de la dona acull aquesta tarda la presentació del llibre d’Isabel Franc ‘Alícia en un món real’, la divertida i valenta història d’una dona que ha superat el càncer de mama.

11 Novembre 2010

Foto: Arxiu.

Escultures per explicar la refundació de Badalona El projecte Primeres Pedres instal·la quatre noves escultures als punts cardinals de la ciutat Foto: Marc Ustrell

Filmets reuneix 2.000 persones durant el cap de setmana

L’escultura ‘Insostenible’, de Joan Sansa

Mariona Sanz Badalona

Amb una escultura a cada punt cardinal de la ciutat, el projecte Primeres Pedres es pregunta sobre quins valors s’hauria de construir una nova Badalona i planteja una refundació permanent de la ciutat. Quatre escultures, en quatre barris situats als quatre punts cardinals de la ciutat, tots ells de naturaleses ben diferents i integrant una proposta artística única.

Són quatre pedres complementàries, necessàries totes elles segons la filosofia de l’obra per aconseguir la unitat de la nova Badalona, una “ciutat diversa però, en definitiva, única”. Les quatre escultures reflexionen, en la seva globalitat, sobre temes essencials de la ciutat d’una manera transversal a través de l’art fent un maridatge cultural, social, urbà, històric i turístic.

Per aconseguir donar globalitat al conjunt de l’obra i concebrela com un conjunt d’escultures, hi ha, un element apareixerà repetit a cada escultura i els identificarà com a conjunt: el CUB, la primera pedra ja col·locada d’unes dimensions i materials similars. En els quatre casos hi haurà una placa identificativa al peu d’obra que contindrà el títol de l’obra, el nom de l’artista, el barri a on es col·loca i una referència del conjunt en un mapa de la ciutat.

En aquest sentit, els artistes han concebut quatre escultures

que es localitzen en els quatre punts cardinals de la ciutat.

NORD L’escultura Nord, que es referirà al futur, porta per títol “Insostenible”, tot denunciant la poca sostenibilitat de les activitats que els humans provoquen a la natura. L’obra s’ubicarà al barri de Canyet, que encara conserva el seu caràcter i un valuós entorn natural i mediambiental, cada cop més amenaçat, però, pels nous plantejaments urbanístics.

“Insostenible”, de Joan Sansa, és una figura cúbica d’acer del color de la terra i diversos elements metàl·lics que medeix 3 metres d’alçada. S’inspira en un acte típic de posada de primera pedra com a llavor del que es convertirà en un nou edifici. L’obra estarà col·locada de manera que hi hagi una relació visual entre l’espectador, l’escultura i el Turó d’en Boscà, lloc escollit pels ibers per establir-se a la nostra ciutat fa més de vint segles.

SUD Dionís Orrit és l’autor de l’obra Sud, que es situarà a Dalt la Vila.

Es referirà al passat, ja que aquest és el barri llavor del que avui coneixem i que ha sobreviscut al creixement urbà preservant la riquesa del seu subsòl, amb el curiós resultat de comptar amb la major superfície arqueològica soterrada de tot Catalunya. L’escultura, que s’anomena “Cap ferit”, representa un cap entre molts caps, anònim, jove i proper.

Està feta de ciment i ferro, els materials per excel·lència de la construcció actual. D’aquesta manera es reivindica que l’orgull pel passat no implica una renúncia a un present i un futur ben dignes. Estarà situada a la Plaça Manel Valls, ubicació clau que permet que el cap abasti amb la mirada tot el barri.

EST L’Est es marcarà amb l’escultura “Arrelar”, de Paco Fanés i Joan Puche, consistent en un recipient hermètic que farà les funcions de càpsula del temps, on es podran guardar missatges destinats a les generacions futures.

D’aquesta manera es connecta el present amb el futur, enterrant metafòricament l’esperit del barri perquè pugui arrelar i se’n puguin recollir els fruits en el futur.

OEST “Cada Barri”, del col·lectiu Estenent el Desastre, són quatre murs de totxo formant un cub al qual es podrà entrar per admirar un segon cub, metàfora de la primera pedra dels fonaments de la civilització. L’obra se situarà al punt on s’uneixen els barris de La Salut, Llefià, Sant Roc i el Congrés, simbolitzant l’encreuament dels seus camins. S’ha construït a través d’un procés participatiu on han participat diferents AAVV, i es vol homenatjar la gent anònima que va fer créixer aquests barris, la seva multiculturalitat i la humanitat d’aquestes persones.

Redacció> La 36ª edició del Filmets va inaugurar-se amb l’èxit que caracteritza aquest festival el passat divendres dia 5. Un Teatre Zorrilla ple de gom a gom va ser testimoni del tret de sortida d’aquest esdeveniment, que un any més permetrà la ciutat gaudir de moltes i bones produccions audiovisuals en forma de curtmetratges de les més variades temàtiques i estils. Concretament, des d’aleshores fins al proper dissabte 13 de novembre s’hauran projectat 232 curts, en representació a 57 països. Totes les sessions són gratuïtes i de lliure accés, excepte la sessió de cloenda, que igual que la sessió inaugural exigeix invitació.

Aquest cap de setmana han sigut 2000 les persones que han assistit als actes del Festival.

Suècia, país convidat d’enguany, va veure en la sessió de diumenge la projecció dels treballs que presentava. El Zorrilla es va tornar a omplir per no perdre’n detall, ja que era una de les sessions més esperades, i no va decebre els seus espectadors.

NOVES ACTIVITATS Pels interessats en Cinema Històric, el proper dijous 11 de novembre, a les 19 hores al Teatre Zorrilla de Badalona se’n podrà veure la novena edició, oferida pel Museu de Badalona dins el marc del Filmets. Aquest any l’edició de Cinema Històric està dedicada al fons d’Agustí Argelich Gironès, conformat per una selecció de pel·lícules de ficció, d’animació i documentals gravades entre els anys 1970 i 1980. Alguns d’aquests films han estat premiats en diversos festivals. Argelich, que és responsable d’adquisicions a Televisió de Catalunya, serà qui presentarà l’acte. La trista vida d’un home modern, Turk çay (Te Turc), Kiron i Bon

dia són les produccions programades per aquest acte, enregistrades totes quatre sota la direcció d’Argelich i tocant diversos gèneres, com són el documental experimental, la ficció i l’animació en stop motion.

El Filmets, que recordem que enguany ha adaptat el seu nom per fer-lo més internacional –la seva denominació oficial és, actualment, Filmets Badalona Film Festival- va camí d’assolir, un any més, un èxit rotund. Aquest esdeveniment és cada cop més popular a la nostra ciutat, ja que permet als badalonins conèixer tastets d’altres cultures sense anar gaire lluny de casa i de forma totalment gratuïta i accessible.

El Filmets 2010 tindrà com a seus oficials els teatres Zorrilla i Círcol Catòlic i comptarà amb el Cor de Marina i la FNAC de Diagonal Mar com a seus col·laboradores. Entre els nombrosos actes paral·lels a les projeccions també hi haurà una Master Class gratuïta que es titularà Dels Lumière al Youtube, el qual versarà sobre el gènere documental i que substitueix el taller de guions que s’havia ofert en edicions anteriors. El Filmets Badalona Film Festival inclou també el ja habitual Filmets Corner, un punt de trobada per a professionals de països com el Brasil o Corea del Sud i totes aquelles persones interessades en la indústria cinematogràfica.

En aquest punt de trobada, tots podran debatre sobre el tema Els curtmetratges i la televisió.

El Filmets Badalona Film Festival inclou també el ja habitual Filmets Corner, un punt de trobada per a professionals de països com el Brasil o Corea del Sud i totes aquelles persones interessades en la indústria cinematogràfica.

En aquest punt de trobada, tots podran debatre sobre el tema Els curtmetratges i la televisió.

11 Novembre 2010

Cultura

líniabadalona

29

Òmnium reuneix els candidats badalonins per debatre sobre les eleccions del 28-N Marc Ustrell Cultura El proper dimarts 16 de novembre tindrà lloc la segona de les tres sessions del cicle organitzat a Badalona per Òmnium Cultural al Barcelonès Nord sobre el procés de construcció nacional de Catalunya. Faltaran menys de dues setmanes per la cita amb les urnes i diversos badalonins de les formacions polítiques presents a les eleccions del 28 de novembre, participaran en una conversa que s’emmarca dins el cicle de converses de tardor i que porta per

La història de Badalona en 100 moments

Redacció> Un centenar d’estudis de disseny de cinquanta països d’arreu del món participen en la exposició ‘Baetulona, que s’inaugura el proper diumenge a la plaça de l’Assemblea de Catalunya. La mostra consisteix en plasmar gràficament, amb referència actuals del disseny i la il·lustració, el centenar de moments històrics més importants de la ciutat de Badalona.

Entre els fets i personatges més destacats representats s’hi podrà trobar la repressió de la llengua catalana, la primera xarxa ferroviària d’Espanya, la creació del Diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra o la figura de l’actriu Margarida Xirgu.

L’objectiu de ‘Baetulona’ és capitalitzar i potenciar la cultura catalana i Badalona en un dels actes més internacionals de la Capital de la Cultura Catalana 2010.

L’exposició ‘Baetulona’ ha estat ideada pels joves de l’estudi de disseny Brrothers

nom ‘En construcció. Fent país’.

La proposta dóna continuitat a les xerrades iniciades el 3 de novembre pel director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, Alfred Bosch, i la politòloga i assessora del Departament de Vicepresidència, Eunice Romero, qui van difondre els resultats obtinguts d’una enquesta sobre les percepcions que hi ha a Catalunya i a l’Estat espanyol respecte a la independència. Segons els dos experts, els ciutadans de fora de Catalunya confien més en la sobirania del país que no pas els propis catalans

Foto: Arxiu.

Òmnium, a la bandera del país.

El cicle de xerrades reflexionarà i analitzarà la situació del país després de les eleccions al Parlament de Catalunya

30

EXPOSICIONS Fins al 13 de novembre 'Itinerari Pompeu Fabra', a càrrec de Joan Soler i Amigó i Coloma Lleal Espai Betúlia Fins al 30 de novembre “Quítxues i Catalans, els beneficis de la relació intercultural”, exposició documental i gràfica Centre Cultural Tradicional Can Canyadó Fins al 22 de novembre “Cercant Nanuq” Daniel Tauste ens explica a través d’aquesta exposició la seva experiència a les Rocoses, viscuda amb l’empenta d’un explorador Centre Cívic Dalt la Vila Fins al 31 de gener ‘El reportatge social’, treballs fotogràfics dels alumnes de 3r curs d'Estudis Superiors en Disseny Gràfic de l’Escola d’Arts Pau Gargallo Centre Sociosanitari El Carme Fins al 21 de novembre 'Animal mecànic, La imposició de la mirada', del cineasta Maximilano Viale A la sala d’exposicions El Refugi TEATRE 14 de novembre

11 Novembre 2010

A les 18:30h “El club de la corbata”, de Fabrice Roger-Lacan. A càrrec del grup Gespa Círcol Catòlic 20 de novembre A les 21h.

“El desarrollo de la civilización”, de Daniel Veronese. És una versió de “La Casa de Nines”, d’Isben.

Teatre Zorrilla.

sic” Centre Cívic Dalt la Vila ESPORTS 13 de novembre A les 18:00h.

Club Joventut Badalona-Real Madrid C.F. Partit de bàsquet Lliga ACB Palau Olímpic de Badalona

CULTURAL 13 de novembre.

A les 10:00h.

Xerrada i col·loqui: “La Multiculturalitat”.

Centre Cívic La Salut.

11 de novembre A les 18:00h L'hora del conte Aquesta setmana s’explica el conte “La Mariona i el Sol trist”, de Neus Escudero i Roser Genover Biblioteca Can Casacuberta 4 de novembre A les 18:00h.

Cinema en català 'Shrek: Feliços per sempre'. Infantil.

Cinemes del Màgic Badalona 12 de novembre A les 21:30h.

Concert Marc Vila i Guillem Aguilar Concert de “world mu-

12 de novembre A les 18:00h.

Jornada esportiva Diverses activitats esportives Camp Municipal de Badalona 12 de novembre A les 10:00h.

Jornada esportiva Diverses activitats esportives Poliesportiu Casagemas 13 de novembre A les 16:00h.

Jornada esportiva Partit de rugbi Pistes d’Atletisme Paco Àguila 12 de novembre A les 8:30h.

Jornada esportiva Diversos partits de futbol i futbol americà Camp Municipal de Badalona F7 13 de novembre A les 9:00h.

Jornada esportiva Diversos partits de bàsquet Poliesportiu de Bufalà

TELÉFONS D’INTERÈS EMERGÈNCIES 112 BOMBERS 112 AMBULÀNCIES · Creu Roja 93 464 06 09 · La Pau 93 395 50 61 HOSPITALS (emèrgencies mèdiques 061) Hospital Municipal de Badalona 93 464 83 00 Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 93 465 12 00 MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUARDIA URBANA 092 93 483 29 01 POLICIA NACIONAL 091 93 497 24 60 ATENCIÓ CIUTADANA Informació 93 483 29 20 Defensa del consumidor 93 483 27 43 Oficina de Matriculació escolar 93 483 29 97 Gestió Tributària 93 483 28 13 Oficina de Turisme 93 483 29 90 Grua / Dipòsit municipal 93 460 09 00 CENTRES CÍVICS I CULTURALS Centre Cívic La Colina 93 383 36 61 Centre Cívic La Morera 93 395 44 57 Centre Cívic Torre Mena 93 399 03 11 Centre Cívic Can Cabanyes 93 399 35 11 Centre Cívic Dalt la Vila 93 384 44 44 Centre Cívic Can Canyadó 93 464 18 57 Centre Cívic Sant Roc 93 387 06 12 Casal de Solidaritat Can Pepus 93 460 23 78 BIBLIOTEQUES Biblioteca Can Casacuberta 93 464 34 00 Biblioteca Lloreda 93 387 31 75 Biblioteca Pomar 93 395 35 07 Biblioteca Sant Roc 93 460 12 57 Biblioteca Llefià "Xavier Soto" 93 383 29 70 ALTRES SERVEIS Conservatori Professional Música 93 389 39 57 Engestur 93 460 84 15 Escola de Natura 93 395 01 05 Escola del Mar 93 384 36 74 Institut Municipal Serveis Personals 93 384 79 79 Institut Municipal Promoció Ocupació 93 460 52 00 Museu Municipal 93 384 17 50 Badalona Comunicació SA 93 497 40 00 Reactivació Badalona SA 93 464 80 00 Enllumenat públic-SECE(Avaries) 93 398 76 61 Oficina de Rehabilitació d'Habitatges 93 483 27 17 Servei de recollida de mobles 901 114 115

PENJAʼT-EL A CASA

L’Agenda

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com

11 Novembre 2010

lĂ­niabadalona

31

32

lĂ­niabadalona

11 Novembre 2010

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com