Page 1

34

DISSABTE, 31 DE MAIG DEL 2014

ara

Torna l’Intenz Diagonal by The Shopping Night Barcelona Intenz Diagonal, el festival estiuenc d’oci, comerç, cultura, estil de vida i gastronomia organitzat per The Shopping Night Barcelona, torna el 19 de juny a la nit amb la segona edició. La cita, amb el nom Le Cirque Intenz, arriba amb un programa farcit d’espectacles i activitats, repartides

ESTILS

al llarg de l’avinguda Diagonal, entre els carrers Joan Güell i Entença. La padrina de l’edició d’aquest any serà l’artista de circ Pepa Plana, Premi Nacional de Cultura 2014. A la fotografia, el cartell d’enguany per al festival, dissenyat per l’artista Robert Llimós.

Autònoms: la feina a casa o en un espai ‘coworking’? Treballar en una zona compartida amb altres persones genera sinergies NÚRIA JUANICO

T

BARCELONA

reballar en pijama i sabatilles des del menjador de casa no és tan idíl·lic com, en un principi, pot semblar. La solitud és una mala companya de feina, i les distraccions es multipliquen quan s’ha de treballar des de la pròpia llar. Per això, alguns professionals autònoms dels sectors laborals més diversos comparteixen despeses i companyia en espais d’oficina comuns. Aquesta pràctica s’anomena coworking i a Catalunya els interessats ja disposen de més d’un centenar de sales. A canvi d’una quota mensual, que se sol situar al voltant dels 150 a 250 euros, cada llogater disposa d’una taula, una cadira, connexió a internet i accés a l’oficina a qualsevol hora del dia, tot i que els serveis poden variar en funció de l’espai. Però més enllà dels aspectes més clarament materials, l’objectiu principal del coworking és crear sinergies i establir relacions entre els usuaris. “La productivitat i les possibilitats d’aconseguir nous clients creixen de manera exponencial quan es passa de treballar sol a fer-ho en companyia”, explica Isabel Pérez, responsable de Meet BCN. Una actitud oberta i receptiva

Aquest espai, ubicat a la part alta de l’Eixample, disposa d’una vintena de membres de perfils laborals ben diferents. Traductors, publicistes, assessors financers i programadors de web treballen colze a colze i s’ajuden com si fossin de la mateixa empresa. Gràcies a aquests vincles de confiança, els usuaris poden “compartir dubtes i inquietuds, ampliar els seus cercles de contactes i aprendre dels altres”, assegura. Ara bé, treure rendiment del coworking no només implica asseu-

re’s a la taula adjudicada i començar a treballar. Tal com detalla el director de l’associació Coworking Spain, Manuel Zea, es necessita una mentalitat oberta i bona predisposició per ser capaç de posar en comú els projectes laborals. “No serveix de res guardar-se les idees en un calaix i amb por per si algú les roba”, destaca Zea.

Varietat En un espai treballen colze a colze Els beneficis del ‘networking’ traductors, De fet, una bona manera d’explo- publicistes tar-les són les trobades de networ- o informàtics

king, que han esdevingut cites habituals per als coworkers. En aquestes reunions, cadascú exposa les seves iniciatives per “rebre feedback i millorar-les”. Zea reconeix que “no s’ha inventat res nou” perquè la col·laboració entre sectors professionals sempre ha existit. Amb tot, aquesta pràctica fins fa no gaire era “molt poc comuna al món dels free-

Intercanvi Posar en comú els projectes laborals pot millorar-ne la qualitat

SUMAR EXPERIÈNCIES

El màxim profit del coworking s’obté quan s’està disposat a compartir. CRISTINA CALDERER

Sumar talents per crear una aplicació mòbil en només un cap de setmana “Fromto és el resultat d’una experiència coworking portada a l’extrem”, admet Yonah Frost amb satisfacció. Ell i Duncan Campbell, tots dos programadors informàtics i membres de l’espai de coworking Betahaus Barcelona, van impulsar el mes passat un projecte que, a simple vista, pot semblar una utopia. “Volíem sumar la creativitat i el talent dels nostres companys d’oficina en una iniciativa comuna”, explica Campbell. Després de rumiar-hi durant mesos i votar-ho entre els 32 participants, van decidir crear una aplicació mòbil que servís de guia per a la capital catalana. Tota la feina, però, havia de desenvolupar-se des de zero i durant un sol cap de setmana.

Les sessions de networking serveixen per intercanviar idees i millorar projectes. ARA

Dividits en quatre grups, els participants van elaborar el contingut, el disseny, el codi de programació i la campanya de màrqueting del projecte. Campbell subratlla que no van posar restriccions a ningú, sinó que cada usuari podia escollir de quin equip volia formar part, independentment del seu perfil professional. Així, a més d’estrènyer els vincles entre ells, van tenir “l’oportunitat d’aprendre i viure en primera persona com treballa cada perfil laboral”, diu Frost. Malgrat algun moment puntual de caos, el cap de setmana va transcórrer sense grans problemes ni discussions. “Tots volíem assolir el repte i acabar l’aplicació diumenge al vespre, però ningú posava pressió”, apunta Campbell. Seguint un

horari marcat i reunint-se de manera constant per no perdre la direcció del projecte, la iniciativa va donar els seus fruits. En 36 hores van aconseguir posar en marxa una aplicació que recull una vuitantena de recomanacions d’indrets de Barcelona, categoritzats en funció de l’estat d’ànim que es vulgui experimentar. Però Fromto significa molt més que un nou producte disponible a l’Apple Store. Aquesta iniciativa els ha demostrat que “quan cadascú fa allò que li agrada l’ambient és molt positiu i tot flueix”, assegura Campbell. Malgrat que són conscients que “el projecte va funcionar perquè no era feina de debò, sinó una manera de passarho bé”, l’experiència també els ha ensenyat que “encara que sembli increïble, es pot treballar amb un somriure a la cara i sense pensar en l’hora de plegar”.


ara DISSABTE, 31 DE MAIG DEL 2014

35

estils

Giambattista Valli llança una línia ‘prêt-à-porter’

El Museu del Ferrocarril rep el mític tren ‘Mataró’

El dissenyador Giambattista Valli ha anunciat que llança la seva nova línia de prêt-à-porter, Giamba. A diferència de la seva firma homònima i les seves col·leccions d’alta costura, Giamba estarà basada en Milà i desfilarà allà, i no a París. La nova línia comptarà també amb col·leccions de creuer i pre-fall.

El Museu del Ferrocarril de Catalunya, situat a Vilanova i la Geltrú, celebra demà la Gran Festa dels Mecenes, amb motiu de la recuperació definitiva de l’emblemàtica locomotora de vapor Mataró, mitjançant micromecenatge. A partir de juliol tornarà a posar-se en funcionament a les instal·lacions del Museu.

Testimonis

Quatre experiències ‘coworking’

lances”, tot i que cada vegada “té més acceptació”. El coworking, però, no és fruit de la crisi econòmica. Malgrat que el nombre d’autònoms ha seguit una tendència creixent els últims anys, “els coworkers no són empresaris que abans es podien pagar una oficina i ara ja no poden”, precisa Zea. Segons el director de Coworking Spain, “en general són persones que treballaven a casa o en espais públics però que decideixen invertir uns diners per disposar d’una oficina compartida”. Tampoc predominen els autònoms de recent creació, perquè “l’emprenedor que comença de zero i encara no té ingressos fixos mensuals no es pot permetre pagar una quota fixa per una oficina”, afirma Pérez. Viure i treballar on vulguis

En canvi, internet sí que ha estat un revulsiu per al coworking. L’emergència de professions estretament relacionades amb el món virtual ha tingut un impacte directe en la cre-

Pressupost Per 150 o 250 euros al mes es lloga l’espai ‘coworking’ i serveis com el wifi

ació d’aquests espais. “Molts usuaris treballen en xarxa i viuen del mercat online”, assegura el responsable de Coworking Girona, Xevi Esteva. Així, sota el seu sostre s’hi acullen empreses de màrqueting digital, de comunicació digital, de disseny i d’audiovisuals. Internet exerceix de punt en comú entre totes elles i els permet generar oportunitats de negoci de manera constant. Com que ofereixen serveis complementaris, és habitual que s’intercanviïn aquestes oportunitats de negoci. Marta Vila, dissenyadora gràfica i usuària de Coworking Girona, explica que moltes vegades els clients li demanen que els recomani un community manager per fer difusió de les seves pàgines web. “Quan treballava a casa, havia de dedicar temps a buscar la persona correcta. Ara la tinc al costat”, explica gràficament. Més enllà de generar sinergies entre els usuaris, internet també ha obert les portes de Barcelona a molts estrangers que somiaven

Robert Brandl

Céline Müllich

PROGRAMADOR WEB

GESTORA TURÍSTICA

Robert Brandl va enamorar-se de Barcelona ja fa cinc anys, el 2009. Tres anys més tard, va fer un cop de cap i va decidir instal·lar-se a la capital catalana. “La meva feina em permet treballar amb clients d’arreu del món de manera virtual”, explica. Però fer-ho des de casa no li agradava gens, així que va optar per llogar un espai de coworking, i l’experiència no l’ha decebut. “És com tenir companys d’oficina sense pressions de cap tipus ni competitivitat entre nosaltres”, reflexiona.

“Gràcies al coworking puc treballar virtualment a Alemanya, però amb el magnífic clima i la gent de Barcelona”, assegura Céline Müllich. Com que les oficines estan obertes cada dia, pot adaptar-se al calendari laboral germànic i fer feina malgrat que a Catalunya sigui un dia festiu. Per a ella, el millor moment del dia és, sens dubte, l’hora de dinar. “La cuina de les oficines es converteix en un indret de confidències i llargues converses que no tindria si treballés sola des de casa”.

Marc Nacenta

Irina Molero

EMPRESA D’EXPORTACIONS

COMUNICACIÓ DIGITAL

El lloguer d’oficines pot suposar una forta inversió quan s’engega una empresa i es necessita poc espai per treballar. És el cas de Marc Nacenta, que, juntament amb altres socis, ha posat en marxa un negoci d’exportació fa pocs mesos. “El coworking m’ofereix un lloc econòmic, amb accés a contactes d’altres sectors i que em permet començar a treballar sense invertir pràcticament res”, subratlla. Nacenta reconeix que “al principi sobta una mica, això de treballar amb desconeguts”, però assegura que “ben aviat es creen vincles de confiança”.

Per a Irina Molero, passar de treballar a casa a fer-ho en un espai coworking ha suposat un salt qualitatiu en la seva vida laboral. “Et concentres més i aprofites molt el temps, perquè ja associes venir aquí i treballar”, destaca. A banda d’augmentar la productivitat, el coworking també li ha proporcionat nous clients, projectes més sòlids i un intercanvi de coneixements. “De vegades em passava hores a casa buscant com solucionar algun problema informàtic lleu. Aquí, en canvi, tinc persones que m’ho resolen en pocs minuts”, emfatitza.

quedar-s’hi a viure. A les sales de coworking són molts els que treballen físicament des de la capital catalana però que tenen clients d’arreu d’Europa, Amèrica i Àsia. D’aquesta manera, els immigrants enamorats de Barcelona no han de recórrer al mercat laboral català per poder-s’hi establir i disposar d’ingressos. En tenen prou amb un ordinador i una connexió wifi, fins al punt que “un 80% dels usuaris provenen de fora”, subratlla Isabel Pérez des de Meet BCN. Un futur per als bons gestors

Les xifres ho avalen: amb prop de 400 espais i 130.000 metres quadrats dedicats al coworking, Espanya és el tercer país amb més oficines compartides del món, per darrere dels Estats Units i Alemanya. Són dades aportades per la Global Survey Coworking 2013, i que assenyalen la tendència creixent d’aquests espais. Tot i això, Xevi Esteva observa amb escepticisme l’aparent aug-

ment d’aquesta pràctica, si més no pel que fa als efectes a llarg termini. “Esclar que el fenomen avançarà, perquè cada vegada hi ha més professionals dedicats al món virtual i que necessitaran aquesta mena de serveis”, admet. Però Esteva considera que no tots els espais sobreviuran a aquest increment, sinó que “només quedaran els que segueixen un criteri empresarial”, on conflueixin diversos factors i no només el de compartir un espai físic. En aquest sentit, la figura del gestor pren força i es postula com un element bàsic perquè l’espai funcioni. “Posar en marxa unes oficines compartides va més enllà de col·locar unes taules i unes cadires i cobrar un lloguer. Algú ha d’assumir l’esforç econòmic i sobretot social”, apunta Esteva. Tant ell com Pérez estan convençuts que l’evolució del mercat laboral passa per explotar l’univers virtual i per instaurar la filosofia del treball compartit, dues tendències que, unides, configuren el camp de cultiu del coworking.e

Meet BCN en el diari Ara  

El diari Ara dedica dos páginas a hablar sobre Coworking. Nuestros chicos salen a doble cara!

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you