Pàgina 27
cuinalingua
elplaerdelmóndelmenjar
Suplement de MERCARTS, TAULES I CUINES de La Selva i l’Alt Maresme
Joies d’or noves i/o velles utilitzades, trencades... Rellotges, monedes, paperetes d’empenyorament
Possibilitat de recuperar-les
cafèambllet
El gratuït mensual més llegit de Catalun ya
Desembre 2010 · nº 233 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 99 11 37 · noupaper@gmail.com MEDIAMBIENT
Guia Nadalenca del Comerç Local
www.cafeambllet.com
Ja es pot veure el
PLE DE BLANES
a Internet Plana 27
Ruta de la Tordera: del Montseny fins a Blanes tot vorejant el riu El Consell Comarcal, l’Ajuntament d’Hostaric i l’Observatori de la Tordera treballen per posar en marxa un projecte que té com a referents rius com el Danubi, el Roina o en Canal du Midi Francés. P.16
A cafeambllet.com ja pots veure tots els punts del ple del mes de novembre i els precs i preguntes.
elplaerdelmóndelmenjar mercats · taules · es in u c
c u in alin g u s
Suplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Desembre 2010
PRODUCTORS: BLANES
Agenda II Jornades de l’Oli Nou de l’Empordà a Girona: La Rambla de Girona acollirà el pròxim 4 de desembre a partir de les 12 del migdia la segona edició de l'acte popular de presentació de l'oli de la Denominació d'Origen Protegida Oli de l'Empordà. Fins al 19 de desembre. Jornades Gastronòmiques del Fesol del Ganxet: Del 15 de novembre al 31 de desembre es celebren les Jornades Gastronòmiques del Fesol del Ganxet del Maresme. Aquestes jornades tenen lloc a 6 municipis del Maresme: Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Malgrat de Mar, Palafolls, Sant Vicenç de Montalt i Tordera, i pretenen donar a conèixer i apropar al públic aquesta mongeta blanca amb forma de ronyó mitjançant els menús que diversos restaurants oferiran durant aquestes jornades. III Fira de la Tòfona de Centelles: El cap de setmana del 18 i 19 de desembre tindrà lloc la 3a Fira de la Tòfona de Centelles (Osona). Tot el dissabte i el diumenge pel matí (coincidint amb el mercat setmanal), en el nucli antic de la vila hi haurà parades de productes amb tòfona
L’etiqueta de Marina Pale Ale
Cambrer: una cervesa ‘made in Blanes’!!! No tothom ho sap, però va ser a les caves Montferrant de Blanes on es van elaborar els primers caves de Catalunya. Tot i aquest precedent tant important no deixa de sorprendre la notícia: Blanes ja té la seva pròpia cervesa. Els responsables? Dos germans, fills de pare blanenc i de mare irlandesa, Pep i Kevin Andreu Mc Carry. Ells han aconseguit que Blanes tingui la seva pròpia cervesa. La cervesa feta a casa "De la mateixa manera que aquí hi ha el costum de fer el vi o la ratafia a casa, al nord d'Europa la gent es fa la cervesa a casa seva" explica Kevin, qui en un dels seus viatges a la terra natal de la seva mare va entrar en contacte amb aquesta tradició que ara ell cultiva a la vora del mediterrani. Per a les seves primeres elaboracions en
Kevin i en Pep van fer servir kits d'estracte de malta. Però aquests kits van quedar enrere ràpidament. "Volíem tenir el control total des de l'inici de la producció fins al final i de les receptes i amb un kit això no es pot fer, volíem treballar amb la malta,la flor de llúpol, l'aigua i els llevats". Així aquests dos germans es van dedicar a aprendre: fires, llibres i Internet han estat claus per a desenvolupar els seus coneixements cervecers. Dotze anys després, a força de molta 'prova i error' els Brewers Brothers (germans cervesers, en anglès) ja tenen al mercat la seva primera cervesa: la Marina Pale Ale...i continuen treballant en noves receptes. Del hobby a la etiqueta Esperonats per les bones crítiques rebudes tant per amics i, sobretot, d'altres elaboradors de cervesa, Pep i Kevin van decidir portar. El hobby una mica més lluny i crear una empresa i fer les passes necessàries per poder fer arribar la seva cervesa a un públic més ampli. Així, els Brewers Brothers van posar-se mans a l'obra i van començar a treballar en tots els detalls necessaris per a que als bars es pugui escoltar això de "cambrer, una Marina". Embotellament, etiquetatge i distribució...tota la feina feta robant-li hores al temps lliure. "L'elaboració de cervesa és un hobby i en cap cas ens podem
guanyar la vida amb això -explica Kevin, qui com el seu germà té activitats professionals molt allunyades de l'àmbit cerveser. Però el pas cap a la professionalització ja està donat. José Torralba va ser qui va fer els primers esbosos de la futura etiqueta de Marina i Joan Alum, de l'estudi de disseny blanenc Tangram, va acabar de de donar forma gràfica al projecte. Pel que fa a la distribució la cervesa Marina compte amb el suport i la confiança de uns quants restauradors i botiguers blanencs que ja la ofereixen als seus clients (veure requadre). "De moment -explica Kevin- distribuïm la Marina d'una manera artesanal, contactant amb els diversos locals del poble. Per a nosaltres és un suport inestimable el que ens fan aquests establiments, i a més ens ajuda a conèixer la reacció dels consumidors de primera mà". Paral.lelament, però, els germans Andreu ja estan treballant en acords amb empreses de distribució especialitzades en cerveses artesanals. "Hi ha molta feina per davant, anem fent pas a pas" Una feina que va començar fa 12 anys i que té una dels millors premis que pot tenir un treballador després d'una dura jornada: una bona cervesa, amb escuma blanca i fresca. Cambrer, una Marina!!!!
Birra on-line Les aventures cerveseres d’en Kevin i en Pau estan recollides al blog marinacerveart.blogspot.com Es poden veure imatges del procés de producció, notes de cata, maquinària, fires i tot el relacionat amb la cervesa artesana. Per cert, en Kevin i en Pau són agraïts: “dediquem la Cervesa Marina a totes aquelles persones,amics i molt especialment a les nostres famílies per l'ajuda, el suport,el temps i la enorme paciencia que tenen al compartir amb nosaltres la nostra afició.
On tastar-la On comparar-la Ja està al carrer, ja podeu tastar la cervesa blanenca. La Marina ja forma part de la carta de begudes de llocs com La Taverna de l'Esteve, la Taverna Irlandesa Set, el restaurant Es Capitell, el restaurant Molí de Vent, al Rtant. Melangies, al bar La Esquinita te espero i al recentment inaugurat Es Blanc,. A Barcelona es pot trobar al local especialitzat en cerveses Dos Dedos de Espuma. A l'estanc de La Cellera de Ter. La Marina també es pot gaudir a casa. Es pot comprar al Celler El Cep, a les carnisseries Can Bassols i Can Queldra i a la pastisseria Ca l'Orench. Tothom que vulgui tastar-la o comprar-la o conèixer els cervesers, ho podrà fer durant la Fira de Sant Tomàs el 21 de desembre al carrer ample on muntaran el seu propi stand.
elplaerdelmóndelmenjar
c uina l ingus RESTAURADORS: LLORET DE MAR
Néts de Joaquim Trias S.A. Ctra de Sils, 36 · Santa Coloma de Farners · 972 84 12 13 · www.triasbiscuits.com
Mas Romeu: al pòdium de les cartes de vi De les 580 cartes de vi que es van presentar, la del lloretenc restaurant Mas Romeu ha estat la tercera.El Restaurant Mas Romeu ha obtingut el 3r. Premi en la quarta edició del Concurs de Cartes de En aquesta quarta edició s’han presentat un total de 580 cartes. L’organització de CARTAVÍ ha dividit les cartes en tres grups, segons els preus del propi restaurant (exclòs el vi). Així al Grup A han participat restaurants de fins 24 euros sent el guanyador Cal Baumer, de Prat de Lluçanès; al grup B de 25 a 45 euros, guanyant el restaurant Ú de les Gunyoles; i al grup C de més de 45 euros, sent el restaurant vilanoví Marejol qui ha aconseguit la millor puntuació. Totes les cartes han passat un rigorós anàlisis per part d’un jurat multidisciplinari, sent imprescindible per a la seva valoració haver presentat la
carta real del restaurant i escrita en català. Altres paràmetres valorats han estat la presència majoritària de vins caves catalans, així com vins de les D.O més properes al restaurant o la relació qualitat-preu, entre d’altres. L’acte de lliurament dels premis Cartaví va tenir lloc dilluns
22 de novembre en el marc d’un show-room de vins catalans al Palau de Congressos de Catalunya, presidit pel Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet i el Secretari General del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Xavier Castella.
RESTAURADORS/ LLORET DE MAR
Restaurant L’Autèntic: un racó lluminós a Fenals Les parets que fins fa poc acollien el Washington -un clàssic de les cuines de Fenals- ara donen vida a l’Autèntic. “Amb els temps que corren -ens expliquen els seus propietaris- cal treballar per a oferir una cuina de qualitat i a bon preu”. Doncs això: menjar casolà, tracte familiar i un forn de llenya al voltant del qual es preparen carns, arrossos i peix de les llotjes de Palamós i Blanes. Situat a una de les parts més tranquil·les i pintoresques de Fenals, l’Autèntic disposa d’una sala amplia amb unes finestres de fusta estil anglès que conviden a fer una sobre taula relaxant en un dia feiner o a gaudir de la claror de la llum d’un diumenge de menjar en família. Prou ampli per a rebre grups i sopars d’empreses l’Au-
tèntic també ofereix els menjars de la seva carta per a emportar. Una dada per apuntar: Per a Nadal, Sant Esteve iCap d’Any l’Autèntic ha preparat una sèrie de menús especials.
Tuyarro Pastisseria c/ Pare Lluís Rodés, 6 · Santa Coloma de Farners 972 84 00 56 · www.tuyarro.com
Vins de Restaurants de Catalunya-CARTAVÍ, que organitza anualment l’Associació Vinícola Catalana conjuntament amb l’INCAVI i l’Associació Catalana de Sumillers.
Laia Garriga recollint el 3er premi de mans del conseller J. Huguet.
Restaurante Autèntic c/ De la Habana, 11 Fenals · Lloret de Mar 972 370 921 (antiguo restaurante Washington) Menú diari i de cap de setmana
PRODUCTORS / LA SELVA
Ha estat un concurs obert a tots els restaurants de Catalunya, on per participar és imprescindible presentar la pròpia carta real de vins del restaurant i com a mínim escrita en català. Aquesta acció es va crear amb èxit fa quatre anys amb l’objectiu de fomentar la presència dels vins catalans a les cartes dels restaurants ubicats a Catalunya, animar als professionals a potenciar el vi de la nostra terra a les seves cartes i avivar el consum intel·ligent de vi català. Cartaví permet cada any realitzar una radiografia del posicionament dels vins al sector restauració. En aquesta edició s’ha pogut observar un notable augment dels vins catalans a les cartes, especialment de vins blancs i rosats elaborats a Catalunya, el que significa que el consum d’aquests vins ha augmentat en el darrer any, inclús es pot afirmar que són els vins blancs i rosats catalans els que més es consumeixen a la restauració de Catalunya. L’ Associació Vinícola Catalana es mostra totalment satisfeta amb l’evolució d’aquest concurs en els seus quatre anys de vida, ja que s’ha aconseguit l’objectiu de potenciar l’interès per tenir una important presència de vins catalans a les cartes dels restaurants ubicats a Catalunya. I en conseqüència, promocionar el coneixement dels vins elaborats a les zones vitivinícoles catalanes tant al professional de la restauració i la sumilleria com al consumidor. Coneguda la notícia, l’Associació de Bars i Restaurants de Lloret ha fet pública “la seva més efusiva felicitació a la família Garriga i a tot el personal del Restaurant Mas Romeu. Des de Cuinalingus ens unim a aquesta felicitació i esperem ben aviat poder conèixer aquesta carta en profunditat ;-)
Galetes de Santa Coloma Des de fa més d'un segle a Santa Coloma de Farners s'elabora un assortiment molt variat de galetes de noms, gustos i formes diversos: teules o barrets de capellà, delícies, torpedos, virolets, canotillos, crocants, ametllats, pralinets... Totes aquestes galetes es fabriquen amb quatre ingredients bàsics: ametlles, sucre, ous i farina. El fet distintiu respecte a les altres galetes és que aquestes especialitats tradicionals no duen cap mena d'additiu ni conservant artificial, sinó que la seva conservació queda garantida pels envasos protectors, que n'asseguren una data de caducitat llarga fins al moment d'encetar-los. Productors Dos dels productors més reconeguts de galetes de Santa Coloma són Néts de Joaquim Trias, que el·labora les conegudes Galetes Trias i la Pastisseria Tuyarro. Les Galetes Trias es basen en receptes úniques de l’any 1908 on l’atmella és protagonista. Amb aquesta base aquesta empresa galetera amb 102 anys el·labora fins a 10 tipus diferents de galetes, amb un pàckaging molt cuidat que les fan un regal exel·lent. La pastisseria Tuyarro treballa des de 1894 el·laborant les seves galetes ‘segons la tradició establerta pel seu crcador, el besavi de la família, en Francesc Trias i Vila’. Entre els seus productes hi trobem les teules (biscuit de pols d'ametlla barrejada amb farina, ous i llimona cuita al forn de llenya), les delícies (barretes de finíssim crocant cobertes amb oblees d'ou torrat), els torpedos (neula de fórmula especial, farcida de crema de praliné, a base d'ametlla, sucre i cobert de cacau), els virolets (barres d'ametlla torrada i barrejada amb sucre a punt de caramel, lingots de crocant), i la seva especialitat nascuda el 1930, el torró de Sant Jordi, un torró selecte amb làmines de gema cremada i crema de mantega.
PRODUCTORS / MARESME Camí Pla de la Ginesta (Can Pla de Munt) · Palafolls 677 445 188 · http://plademunt.wordpress.com
Horta ecològica Pla de Munt Explotació Som la tercera generació d’una empresa familiar que es dedica a la agricultura, en reconversió a ecològic des de fa dos anys. L’explotació és de 5,2 hectàrees amb productes d’horta. Fem la venda a través de l’agrobotiga situada a l’explotació on també venem productes alimentaris d’altres productors, sempre ecològics, o a través de citella de prodcutes. Tenim un sistema de fitxes de client amb els productes que més consumeixen i els que no volen mai, per tal de muntar les citelles al gust del consumidor. La distribució la fem a la província de Barcelona i de Girona. Productes: Productes d’horta amb certificació ecològica: albergínies, alls tendres, julivert, naps, enciams, pastanagues, pebrots, tomàquets, alvocats, etc. Horaris: De dilluns a divendres, de 17 a 20h. Dissabtes, de 9 a 14hs. Font: Gastroteca.cat
elplaerdelmóndelmenjar
c u in al in g u s GASTROTECA
La Guia de Vins de Catalunya detecta un retorn a les varietats tradicionals Jordi Alcover i Sílvia Naranjo signen aquesta tasca èpica d'avaluació crítica dels nostres vins en tast a cegues. I quan diem nostres ho fem en el sentit complet de la paraula perquè aquesta vegada els vins de la Catalunya Nord també hi són presents. De moment, amb un nombre de referències modest que no arriba al centenar alguns dels quals són qualificats pels autors de la guia com autèntic "patrimoni de la humanitat". Alcover es mostra esperançat a l'hora de valorar la qualitat i identitat dels vins catalans: "Hi ha qui sosté que una denominació d'origen és com un club que fixa les normes i
accepta els socis que li sembla en cada moment. Nosaltres no hi estem d'acord. Una DO hauria de ser com un equip que pot tenir jugadors estrangers però està obligat a tenir-ne un 70 o 80 per cent de comunitaris, és a dir, de propis. I és que aquesta és una cultura més que mil·lenària i hi havia un perquè rere el mapa de varietals de cada zona. Si a una comarca s'havia fet sempre garnatxa era perquè després de segles de treball s'havia vist que era la varietal que més bon resultat hi donava". Els autors afirmen que acabar obrint el pas a la moda forana a les diferents denominacions d'origen catalanes despersonalitza el vi i despista un client que acaba no entenent com és que pot acabar havent-hi un cabernet, un syrah, un merlot i un chardonnay de cada lloc. I
hi afegeixen que, a més, aquests tipus de raïm, en ser propis de climes atlàntics, ofereixen un rendiment menor al pagès per la collita i a la fi acaba fent-se sobreexplotació del conreu perquè, si no, els números no surten. "En lloc d'agafar-ne 5.000 kg/Ha, que pagats a 0,30 euros en donen 1.500 euros al pagès, n'agafen com a mínim 12.000 i llavors és quan la qualitat baixa i acabem tenint vins que fan seguidisme de modes de fora i que, damunt, en nou de cada deu casos són clarament pitjors que els vins que es feien abans. Sí que hi ha cabernets de gamma alta, és clar que n'hi ha alguns. Però vist globalment ja em direu quin negoci hem fet com a país, arrencant les vinyes de tota la vida", valora Alcover, que malgrat tot assegura que comença a detectar-se una
clara inversió d'aquesta tendència. La Guia de Vins de Catalunya d'enguany inclou un apartat dedicat als vins de l'Alguer, que l'any 2010 va merèixer edició autònoma en commemoració del cinquantenari del Viatge del Retrobament a la població sarda de parla catalana. I el proper dia 16 de desembre se'n farà presentació oficial a l'Hotel Barceló-Sants, de Barcelona. Durant l'acte hi haurà tast dels cent vins que han obtingut la puntuació més alta per part dels autors. Els guanyadors absoluts han estat Mestres i Torelló, en cava; Orto Vins (Montsant) en vi negre; Mas Candí (Penedès) en vi blanc; i Mas de la Caçadora (Montsant) en vins dolços.
elplaerdelmóndelmenjar
c u in al in g u s RESTAURADORS: PALAFOLLS
Restaurant Sumac: un engranatge gastronòmic perfecte De vegades escriure 10 linies seguides sobre un restaurant és fa complicat i es converteix en un mer exercici de enumeració de plats i poca cosa més. En casos com el del Restaurant Sumac, però, la complicació ve donada per la enorme cura que els seus responsables han posat en tot i cada un dels detalls que conformen la seva oferta. Per on comencem? Pels ‘chuletons’ de 2 quilos o pel carbó ecològic fet amb pell de coco que fan servir per coure'l? O seria millor parlar de la filosofia de respecte pels productes de temporada i proximitat?... Potser el mes adequat es començar pel principi i parlar dels impulsors d'aquesta oferta tan singular i innovadora. El Restaurant Sumac es el resultat de l'aposta de quatre socis: Jordi Fernández i Raquel Rodriguez, dos lloretencs apassionats per la gastronomia, Carina del Rocio Juárez, maitre amb una trajectòria que inclou un pas pel Celler de Can Roca i Jordi Dalmau, qui s'ha format al costat de Santi Santamaria i que ha treballat als projectes que el cuiner de Sant Celoni ha posat en marxa a Barcelona, a Madrid i, fins i tot, a Dubai. El resultat d'aquesta societat és una 'maquina gastronòmica' on cada detall està treballat amb la màxima cura. Un dels primers trets que crida l'atenció és l'aposta pels
productes -i productors- de la zona. Alguns exemples: els ous, de producció ecològica, venen de Cal Mexicà, a Tordera. Les fruites i la verdura són de l'Horta Pla de Munt de Palafolls, on es segueix un mètode d'agricultura totalment ecològic. Fins i tot la carn està produïda a la zona, a la Granja Torres, que ofereix una vedella llimosina criada, també de manera ecològica. I com no
del principi. Així amb el tall del chuleton la carn inicia un camí que acabarà en plat a l'alçada dels millors ‘asadores’ del Pais Basc. "Una de les parts més importants del procés -explica Dalmau- és la maduració a la que es sotmesa la peça" i es que quan arriba a la taula el chuleton ha passat per un proces d'uns 10 o 15 dies de maduració en el que intervenen diverses especies i una especial
Per on començar? Pels ‘chuletons’ de 2 quilos o pel carbó ecològic fet amb pell de coco que es fa servir per coure’l? · A la cuina està Jordi Dalmau qui ha treballat amb Santi Santamaria a Sant Celoni, Madrid i Dubai. podia ser d'una altre manerael peix es de la llotja de Blanes. Aquesta cura en l'elecció de la matèries primeres respon a dos conceptes molt clars, segons ens explica Dalmau: l'aposta pels productes i productors de la zona i la creença -demostrada- de que els aliments produïts de manera ecològica són més respectuosos amb el medi, més sans i, sobretot, més deliciosos. Aquesta es la base. A partir d'aquí comença a treballar la saviesa a l'hora de tractar els aliments. Mirem la carta. Tot i que s'hauria de començar pels entrants, el ‘chuletón’ de 2 quilos que es serveix al Sumac ens ofereix algunes pistes de com es treballa a la cuina. La carn arriba als frigorífics en canals senceres, la qual cosa permet al Dalmau controlar el procés des
LA CRÍTICA DEL LECTOR Restaurant El Celler de la Puntaire · c/ Mirador de S’Auguer, 17 972 35 90 97 · www..elcellerdelapuntaire.com Avui fa la crítica el nostre lector, Jordi Boronat
El treball minuciós i detallista de les puntaires Com el treball minuciós i detallista de les puntaires, en aquest petit restaurant del Barri de S’Auguer es treballa de forma que es fa honor al seu nom. La Chiara i l’Alberto són els responsables d’aquest concepte propi de restaurant on tot està pensat per a donar plaer a tots els sentits i mimant la salut de la clientela, sense deixar de pensar en el futur del nostre planeta. La matèria primera de gran qualitat ha estat escollida amb criteris de sostenibilitat ambiental i social. Com a exemple prioritzen treballar amb petits productors de cultiu i ramaderia sostenible
cura en la cadena de refrigeració. Com tots els bons menjadors de carn saben, de la mateixa manera que el peix i el marisc guanyen en sabor quan mes frescos siguin, la carn necessita un temps de repòs de alliberar el màxim sabor amb el punt de tendresa mes agradable. Per això és possible, fins i tot, trobar-se amb que si la carn no ha completat el seu procés, Dalmau no la serveix i convida als seus clients a esperar uns dies. Un compromís total amb la qualitat que es vol oferir. "Tot i que es una meravella, només un clients se l'ha menjat tot el chuleton" Ja sabeu, millor compartir-ho. Tornem a la carta. Per començar es pot triar entre pastes el.laborades al mateix restaurant-, tres tipus de cargols, peix i marisc i una amplia
Estrelles al Sumac: el chuletó de 2 quilos de producció ecològica i el mil fulles de 20 cm.
selecció d'arrossos: caldosos, cremosos de gambes, amb espardenyes i rissotos. Per mullar pa. I parlant de pa, aquest detall també es controla des de la cuina: pa rústic, integral, de blat de moro, de soja i una focaccia de patates que, segons Dalmau, "sorpén a tothom". Sorpresa que també espera a la carta de postres. Dos exemples: el coulant d'elaboració pròpia fet amb xocolata francesa de Valrhone i el mil fulls de nata i fruita ecològica, amb 20 centímetres d'alçada. A la sala, es manté el nivell. Com dèiem, la Carina exerceix de metre i fa valer la seva experiència a la sala del Celler de Can Roca. Tovallons que es serveixen amb pinces i una explicació detallada de tot el que passa a la cuina. Una explicació necessària ja que la carta es nomes una orientació en una cuina que elabora els plats cenyint-se al que ofereix el mercat cada dia. Al Sumac només trobarem bolets quan és temporada. El mateix passa amb la caça, la fruita i la verdura. "Oferir taronjes a l'estiu o tófona a la primavera posa en perill la qua-
Envieu la vostra crítica anoupaper@gmail.com
situats a menys de 100 km del restaurant. Amb aquests ingredients elaboren plats inspirats en la cuina tradicional catalana, basca i italiana, recuperant i donant el seu toc a receptes centenàries, sempre sense additius artificials. I tot banyat amb una bona selecció de cerveses, vins i licors seleccionats. De la seva carta, sempre dissenyada en funció de l’època de l’any, us recomano les amanides de temporada, les seves pastes artesanals de l’Alguer o amb xoriç de la Rioja, els seus risottos, el peix i marisc de Blanes o les carns com l’hamburguesa de luxe. Acabem l’espectacle culinari amb les cremes de mascarpone o els xopets de xocolata de l’amor. Gràcies per escollir Blanes i el Barri de S’Auguer, gràcies per aquesta proposta innovadora.
litat del producte. Cada cosa al seu temps" afirma Dalmau. Tenint en compte tot això, més d'un es preguntara pel preu de tota aquesta feina. Està clar que no parlem d'un menú de 9 euros, pero la bona noticia es que es pot gaudir de la cuina del Sumac per 15 euros de dimarts a divendres. Els caps de setamana hi ha un menu degustació de vuit plats, que cada client pot triar segons els seus gustos per 45 euros. Ara, època de tofones, també es pot gaudir d'un menu degustació on tots els plats tenen aquest exclusiu ingredient, per només 60 euros. I diem 'només' perque estem parlant d'un ingredient que en el moment d'escriure aquesta ressenya el preu per quilo de tòfona arriba als 800 euros. Per arrodonir, el Sumac ofereix una sala de banquets amb capacitat per a 100 persones que poden gaudir d'un menú fet a mida i unes sales que han estat reformades íntegrament per a albergar aquesta proposta que, com es veu, es innovadora i, fins i tot, arriscada. com es que
els seus promotors posen en marxa un projecte més propi d'una gran capital que d'un petit poble com Palafolls? La resposta de Dalmau és una declaració d'intencions que remet directament a la filosofia del seu antic jefe, en Santi Santamaria, qui ha forjat el seu prestigi des del seu restaurant de Sant Celoni: "Tant jo com els meus socis creiem que a la nostra zona hi ha prou gent capaç d'apreciar la nostra cuina, la nostra feina amb els productors locals i la cura per l'atenció i Palafolls ens ha semblat un lloc ideal per posar en marxa aquest projecte gastronòmic" La passio i la llarga experiència dels seus promotors fan pensar que, efectivament, l'aposta es encertada. El Sumac es un projecte que caldra seguir d'aprop ja que la seva proposta significa, sobretot, que el panorama gastronomic de la nostra zona creix en qualitat i alcada. Horari de cuina: de 13 a 16 i de 20 a 23hs. · Diumenge nit i dilluns, tancat. 93765 27 19 · info@restaurantsumac.com c/ Sindicat s/n · Palafolls
EL DETALL
Gent que encara s’estima l’ofici Després de un bon dinar, millor que qualsevol postre per a mi és uj bon cafè americà. Aquesta passió m'ha permès veure el poc que es cuiden els detalls quan es posa en marxa la cafetera a molts establiments. He arribat a beure cafès americans fets amb doble càrrega,1/4 de litre de ristretto). La sorpresa agradable, però la vaig tenir al restaurant L'Arrosseria de Fenals. Vaig demanar un americà (no em rendeixo) i el cambrer un jove de poc més de vint a anys em va portar la meva tasa de cafè en condicions, però el que em va arribar a l'ànima va ser el petit gerro amb aigua que l'acompanyava. Ho va deixar a la taula i va marxar. Per primera vegada en anys m'havien posat un cafè americà com cal, on jo podia confeccionar-me'l a gust i 'americanitzar-lo' al meu aire. Vaig felicitar en Pau, el propietari del local, però em va dir que era una inciativa del cambrer, un jove d'origen xilè, Roby, que posa l'ofici de cambrer al seu més alt nivell. Gràcies. El cafè era bo, però més bo és poder veure que encara hi ha gent que s'estima l'ofici.