Revista del CENMA 9

la revista del cenma (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra)

a m n e C

El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra, la nova monografia del CENMA Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra Restauració ambiental a la conca del riu de Claror

Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC

9

ANY 2018

L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra

ร scar Llauradรณ

Estany Rodรณ de Pessons.

EDITORIAL

L’Institut d’Estudis Andorrans, 40 anys de recerca i divulgació El 2016, l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) va celebrar el 40è aniversari de la seva creació.

C

al remuntar-nos a l’any 1976, quan l’aleshores Consell General de les Valls va crear l’IEA amb la finalitat de donar suport al programa d’andorranització a les escoles. En aquella època, a Andorra només existien dos sistemes educatius: l’espanyol, depenent del Ministerio de Asuntos Exteriores de Madrid, i el francès, depenent del districte escolar de Montpeller. A poc a poc es van anar introduint en ambdós sistemes diferents assignatures de contingut andorrà (història, geografia, institucions...), com també el català.

Aquest període va coincidir amb un fort moviment d’andorranització del país. Es van crear els Arxius Nacionals, la Biblioteca Nacional i poc temps després l’Escola Andorrana. Recordem que a Andorra encara no teníem Constitució (es va aprovar l’any 1993), que no hi havia separació de poders i que els Coprínceps tenien bona part dels poders polítics del país. Només el Consell General tractava assumptes administratius.

Fruit d’aquest moviment d’andorranització, i sota l’impuls del Consell General, l’any 1976 es va crear l’IEA mitjançant una llei, amb la finalitat de preparar estudis per convertir-los en material pedagògic per als professors encarregats d’impartir classes d’andorranització als sistemes educatius espanyol i francès a Andorra.

En aquella època dels anys setanta no hi havia prou personal andorrà amb condicions d’elaborar aquest material i es va decidir obrir una seu de l’IEA a Perpinyà i una altra a Barcelona: a Perpinyà, pels vincles amb la seva Universitat, i a Barcelona, pel prestigi de les universitats catalanes. Durant els primers anys de recorregut d’aquests dos centres exteriors, Perpinyà va dur a terme una gran tasca i va fer nombrosos estudis i aportacions al coneixement d’Andorra.

Barcelona va treballar especialment el vessant dels estudis jurídics.

Amb el pas del temps es va crear el Govern d’Andorra, el Ministeri d’Educació, l’Escola Andorrana i, finalment, es va aprovar la Constitució. Ja no calia recórrer a l’IEA per anar a buscar material per a les escoles. Mentrestant, l’IEA, sobretot a Perpinyà, realitzava estudis per al Govern (mapa d’allaus, estudis de flora, vegetació...) i impartia un DEA (un diploma universitari en estudis d’Andorra), fins que diferents fets, a finals dels vuitanta, van portar a la paralització de les activitats dels dos centres gairebé fins a la seva desaparició.

Una nova embranzida del Centre de Barcelona a partir dels inicis dels anys noranta no només va impedir el tancament de l’IEA, sinó que va impulsar les seves activitats de recerca i el va conduir, mitjançant una reforma de la llei l’any 1996, a esdevenir el nou centre de recerca oficial del país.

Aleshores, tota l’activitat es va desplaçar a Andorra i es va a començar a planificar la recerca al voltant de tres centres: el CRES (Centre de Recerca Sociològica), el CBD (Centre de Biodiversitat) i el CRECIT (Centre de Recerca en Ciències de la Terra). L’any 2005 es van fusionar el CBD i el CRECIT donant lloc al CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra). Nombroses publicacions, estudis, xerrades, conferències, sortides de camp... avalen la feina feta els darrers anys per l’IEA. Arribats al seu 40è aniversari, l’IEA afronta el futur amb noves energies i nous projectes. Per qüestions operatives s’han tancat els centres de Barcelona i de Tolosa (l’any 2000, el centre de Perpinyà es va desplaçar a Tolosa). S’ha creat el CEHiP (Centre d’Estudis Històrics i Polítics), s’ha consolidat la plantilla d’investigadors (actualment una vintena de persones fan tasques de recerca a l’IEA) i s’ha iniciat un procés participatiu obert per discutir i pensar en el futur de l’IEA. Han estat 40 anys plens d’activitats en diferents etapes que han consolidat l’Institut d’Estudis Andorrans com el centre oficial de recerca del Principat d’Andorra.

Jordi Guillamet · Director de l’Institut d’Estudis Andorrans la revista del cenma 1

4

8

10

crèdits

24

Número 9: any 2018

Han col·laborat en aquest número:

Edita: Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) – Institut

Gerard Acosta, Josep Antoni Conesa, Jordi Cunillera, Marta Domènech, Pere Esteban, Carlo Ferrari, Carles Múgica, Gerard Olm, Sara Orgué, Francesc Poujarniscle, Marc Prohom, Jaume Riba, Marc Vilella, Científics de l’Acció Clima de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), Grup de Muntanya del Cos de Policia d’Andorra.

d’Estudis Andorrans (IEA)

Responsables de l’edició: Roger Caritg i Natàlia Gallego (CENMA) Dipòsit legal: AND. 689-2007 Disseny: Núria Publicitat Impressió: Impremta Envalira Traducció i correcció: Pites Roure (textos en català), Natàlia Gallego i Benjamin Komac (textos en francès) i Michael Lockwood (textos en anglès).

Fotografia portada: CENMA (flora d’alta muntanya).

Fotografia interior portada: Òscar Llauradó (estany Rodó de Pessons).

Si voleu publicar en aquesta revista, feu arribar els vostres articles a: CENMA, Institut d’Estudis Andorrans, Av. Rocafort, 21-23, edifici Molí 3r pis, AD600 Sant Julià de Lòria, Andorra; o bé per correu electrònic a: cenma@iea.ad.

Fotografia contraportada: Òscar Llauradó (molleres de Siscaró).

Institut d’Estudis Andorrans, IEA. President: Eric Jover.

Director: Jordi Guillamet.

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra, CENMA.

Director tècnic: Ramon Copons. Cap d’àrea de medi biòtic: Benjamin Komac. Cap d’àrea de medi físic: Marc Pons. Investigadors: Anna Albalat, Roger Caritg, Natàlia Gallego, Aina Margalef, Manel Niell, Clara Pladevall i Laura Trapero.

Els articles han de tenir una llargada d’entre 2 i 6 pàgines DIN A4, figures i fotografies a part. Els esquemes i gràfics han d’estar confeccionats preferentment en Illustrator. Les imatges han de ser fotografies, diapositives o imatges digitals. Tots els articles, abans de la seva publicació, seran revistats per especialistes en la matèria tractada.

Aquesta revista és de distribució gratuïta publicada pel Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA). Aquest departament de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) té com a propòsits fonamentals els de realitzar tasques de recerca, divulgació i centralització d’informació en tots els temes que envolten la muntanya. Les opinions expressades en els articles d’aquesta revista són els dels seus autors respectius i no necessàriament les del CENMA.

2

la revista del cenma

30

40

52

sumari 4 8 10

Notícies del CENMA Novetats EDNA El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat Ramon Copons, Benjamin Komac, Clara Pladevall, Marc Pons i Laura Trapero

24

40

Restauració ambiental a la conca del riu de Claror

Jordi Deu, David Domingo, Benjamin Komac i Meritxell Roquet

52

L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra

Aina Margalef, Marc Pons i Marc Vilella

Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra, la nova monografia del CENMA Clara Pladevall

30

68

Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra

68

Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC

Pere Esteban, Marc Prohom, Jordi Cunillera i Laura Trapero

Benjamin Komac i Roger Caritg la revista del cenma 3

Recerca. Notícies del CENMA.

Notícies del El portal ORNITHO.AD, una eina d’observació naturalista

A l’antiga llibreta de camp li ha sortit un rival 2.0. Obrir el web www.ornitho.ad, registrar-s’hi i començar a anotar les pròpies observacions de fauna, aquests són els passos que cal seguir per fer ús d’aquesta eina, que també existeix en diversos països europeus.

La plataforma virtual també té la seva aplicació per a mòbil, l’app NaturaList, perquè sigui més fàcil anotar les observacions directament al camp.

4

la revista del cenma

Fotolia

Ornitho.ad permet gestionar les pròpies dades i fotografies i visualitzar les observacions publicades per altres usuaris (sempre que les hagin fet públiques). Es poden consultar dades antigues per localitat, data, altitud, espècie... cosa que el fa ben útil per a tot tipus de públic.

Els grups que inclou de moment són ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules, papallones diürnes i peixos.

Clara Pladevall

CENMA

El CENMA col·labora amb l’Earthwatch Institute (EWI) L’any 2016 va començar a operar a Andorra el projecte de participació ciutadana «Wildlife in the changing Andorran Pyrenees», coordinat per l’ONG internacional Earthwatch Institute (EWI). Aquesta organització aporta voluntaris de tot el món per col·laborar en projectes de recerca. A Andorra treballen en estudis de canvi global a la parròquia d’Ordino.

La recerca científica està dirigida pel Dr. Bernat Claramunt, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de Catalunya, amb la col·laboració del CENMA de l’Institut d’Estudis Andorrans.

L’any 2016 va ser el primer en què l’EWI va operar a Andorra i ja s’ha convertit en una de les expedicions més ben valorades pels participants, que l’han inclòs entre les 10 millors (https://blog.earthwatch.org/2017/01/09/top10-earthwatch-expeditions-2016/).

A Andorra, els voluntaris treballen en l’estudi de com els organismes i els ecosistemes de les muntanyes pirinenques s’adaptaran al canvi global, a través dels projectes de recerca següents: abundància de micromamífers, fotocaptura de grans mamífers, creixement del pi negre en el límit forestal, ocells nidificants en el límit forestal, producció i

L’EWI, organització fundada el 1971, és una ONG dedicada a la conservació del medi ambient a través de la participació ciutadana.

El seu objectiu és involucrar voluntaris en la recerca científica per tal de promoure la comprensió i fomentar el desenvolupament sostenible. L’oficina central de l’EWI es localitza als Estats Unitats i té sis oficines en altres països (Regne Unit, Índia, Hong Kong, Japó, Austràlia i Brasil). Actualment dóna suport a 60 projectes científics en 40 països d’arreu del món. Els projectes es classifiquen en les temàtiques següents: - Vida salvatge i ecosistemes - Salut dels oceans - Canvi global - Arqueologia i cultura

IEA

IEA

L'IEA celebra el seu 40è aniversari

diversitat dels fongs ectomicorizògens en el bosc de pi negre, taxa de descomposició en sòls alpins, efecte del canvi global en la qualitat de les pastures, i monitoratge de les plantes de les congestes.

Durant l’any 2016 han vingut a Andorra 63 voluntaris de 12 països diferents, amb predomini dels nord-americans. L’arribada dels voluntaris, guiats pels experts de l’equip del CREAF i del CENMA, és molt important per poder desenvolupar tots aquests estudis, que altrament serien quasi inabastables per la quantitat d’hores i de personal que requereixen.

El 30 de juny de 1976 es creava l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) amb la finalitat de donar suport al programa d’andorranització a les escoles, amb un centre a Perpinyà i un altre a Barcelona.

Avui, l’IEA està integrat per tres grups de treball: el CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra), el CRES (Centre de Recerca Sociològica) i el CEHiP (Centre d’Estudis Històrics i Polítics). Per qüestions operatives s’han tancat els centres de Barcelona i de Tolosa (l’any 2000, el centre de Perpinyà es va desplaçar a Tolosa).

El 30 de juny de 2016, per celebrar el 40è aniversari de la seva creació, l’IEA va inaugurar una exposició que va repassar els 40 anys d’història de l’entitat. Va estar exposada al Centre cultural i de congressos lauredià tot l’estiu del 2016. Han estat 40 anys plens d’activitats en diferents etapes que han consolidat l’Institut d’Estudis Andorrans com el centre oficial de recerca del Principat d’Andorra.

la revista del cenma 5

Recerca. Notícies del CENMA.

www.acda.ad

El nou Atles climàtic digital d’Andorra (ACDA)

6

la revista del cenma

El nou ACDA consta de 93 mapes climàtics d’Andorra a tres escales temporals: mensual, estacional i anual. Les variables que hi trobem representades són la temperatura de l’aire, la precipitació, la probabilitat de neu al sòl i la radiació solar global.

del territori, disseny d’infraestructures, sector energètic, explotació dels recursos naturals, gestió del medi ambient, turisme, etc.) posa en relleu la importància que té ampliar el coneixement del clima d’Andorra i, per tant, la publicació i actualització d’aquest ACDA.

La tendència a l’alça del nombre de disciplines i sectors econòmics que necessiten aquesta informació climàtica (agricultura, planificació

CENMA

CENMA

L’any 2017, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, el CENMA va actualitzar i publicar el nou Altes climàtic digital d’Andorra (ACDA). Es tracta d’una eina que proporciona cartografia climàtica de referència a Andorra per al període climàtic 1981-2010, trentenni internacionalment acceptat com a referència per definir el clima d’un indret. L’anterior Atles es basava en el trentenni 1971-2000.

Exposició sobre l’allau d’Arinsal El 8 de febrer de 1996 es va desencadenar, a la zona de les Fonts, una allau de neu pols de dimensions considerables, que va afectar una part del nucli urbà d’Arinsal. Tot i que l’allau no va causar cap víctima, sí que va provocar importants danys materials.

POLICIA D'ANDORRA

Amb motiu del 20è aniversari de l’allau, el CENMA de l’Institut d’Estudis Andorrans, amb la col•laboració de la Fundació Crèdit Andorrà i els comuns de la Massana i d’Andorra la Vella, va preparar una exposició entorn d’aquest esdeveniment.

L’exposició es va mostrar del 2 de desembre de 2016 al 15 de gener de 2017 a la sala La Closeta de la Massana i posteriorment es va desplaçar, fins a mitjan febrer del 2017, a la sala Àgora del Comú d’Andorra la Vella. Va rebre una bona acceptació i l’afluència de nombrosos residents i turistes, així com la visita dels diferents centres escolars del Principat.

Allau de les Fonts.

L’exposició proposava un viatge científic i documental per entendre millor el fenomen de les allaus, comprendre els factors que van desencadenar aquell episodi, recordar com van gestionar la situació els actors involucrats i explicar com es gestiona actualment el risc d’allaus a Andorra.

En paral•lel, i amb la coproducció de Ràdio i Televisió d’Andorra, es va realitzar un documental sobre l’allau, premiat recentment com a millor documental al 22è premi Pirene de periodisme interpirinenc.

POLICIA D'ANDORRA

CENMA

CENMA

Enllaç al documental: www.andorradifusio.ad/Programes/documentals/lallau-darinsal

Allau de Percanela.

la revista del cenma 7

Nivologia. Novetats EDNA.

Espai de Neu i Allaus

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘AVALANCHAS, NOCIONES IMPRESCINDIBLES’

L’11 d’abril de 2017 es va presentar a Andorra el llibre Avalanchas, nociones imprescindibles, la traducció al castellà de l’Avalanche Essentials de Bruce Tremper, considerat un dels millors llibres sobre allaus des del punt de vista dels esports de muntanya. Es tracta d’un manual on es tracten tots els temes que influencien el desencadenament d’allaus: terreny, factor humà i presa de decisions, nivologia, rescat... amb un vocabulari fàcil d’entendre i acompanyat d’imatges que en faciliten la lectura. La versió en castellà inclou tres capítols extra sobre primers auxilis i una adaptació a les singularitats dels Pirineus i els Andes.

Resumint: un llibre imprescindible per a tots els amants dels esports d’hivern, impulsat i patrocinat per l’ACNA (Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus) i editat per Ediciones Verticualidad, que es pot adquirir a la botiga online de l’ACNA (www.acnacat.weebly.com/botiga.html), o bé a Andorra a la llibreria La Puça (http://shop.lapuca.com).

8 la revista del cenma

CURSOS

2017 i 2018 Al llarg dels hiverns del 2017 i el 2018, s’han dut a terme diversos cursos de seguretat en muntanya hivernal: El curs de nivell 1 es va organitzar en 3 edicions el 2017, amb un total de 51 inscrits, i en 2 edicions el 2018, amb l’assistència de 39 persones. El curs de nivell 2 va tenir 16 inscrits el 2017 i 13 el 2018.

Finalment, 12 persones van participar en el curs de reciclatge del 2017 a les valls de Rialb i Sorteny, i 6 persones més en el del 2018 a la vall de Sorteny.

CENMA

CENMA

Patrocinadors de l’EDNA:

Més informació sobre aquests cursos: www.iea.ad/cursos www.iea.ad/activitats-edna

Què és l'EDNA? L’EDNA (Espai de Neu i Allaus) és un entorn de divulgació sobre la neu i les allaus creat l’any 2009 per tres organismes andorrans: CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra) de l’Institut d’Estudis Andorrans, el GRM (Grup de Rescat en Muntanya) dels Bombers d’Andorra i l’EFPEM (Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya).

L’objectiu de l’EDNA és difondre, al màxim de persones i sense ànim de lucre, coneixements sobre la neu, les allaus, la planificació d’itineraris i la prevenció i les tècniques de seguretat hivernals.

XERRADA ‘FREERIDE VS FREEDEAD A LA VALL DE L’ARAGÓ (OSCA)’ El 9 de febrer de 2017, una cinquantena de persones van poder gaudir d’aquesta xerrada a càrrec de Jon Apodaka Saratxo, geòleg especialitzat en riscos naturals i pister, pronunciada al Centre Cultural La Llacuna d’Andorra la Vella. En la xerrada es va fer un repàs dels factors més importants que cal tenir en compte quan sortim a la muntanya a l’hivern: des de tenir el material adequat i saber-lo utilitzar fins a tenir unes nocions bàsiques de nivologia, saber fer una bona lectura del terreny, etc. En l’última part de la xerrada, en Jon va mostrar un vídeo d’un accident real en una pista d’esquí tancada i les tasques de rescat que s’hi van dur a terme, ja que tot va quedar enregistrat per la càmera d’un dels rescatadors. Aquest vídeo va donar peu a un interessant debat sobre la necessitat de formació en la prevenció de riscos i també sobre la importància de dur i saber utilitzar el material de seguretat bàsic per fer rescats o poder ser rescatats.

CENMA

La divulgació d’aquests coneixements es fa principalment a través de cursos (nivell 1, nivell 2 i reciclatges), però també a través d’una pàgina web (www.iea.ad/ edna), de conferències i xerrades al llarg de la temporada hivernal i de l’edició de fullets i guies. A més, l’EDNA disposa d’un parc DVA (Detectors de Víctimes d’Allaus) situat a l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís al qual tothom pot accedir de manera gratuïta.

DVD ‘NEU I ALLAUS’ L’any 2015 va veure la llum el DVD Neu i allaus, coneixements i gestió del risc, coproduït per l’ANENA (Association Nationale pour l’Étude de la Neige et des Avalanches) i CANOPÉ (Réseau de création et d’accompagnement pédagogiques), i traduït al català pel Govern d’Andorra. Aquest DVD té una durada de 4 hores dividides en 32 capítols, i tracta un ampli ventall de temes relacionats amb el fenomen de les allaus. El podeu adquirir posant-vos en contacte amb Protecció Civil i Gestió d'Emergències del Govern d’Andorra (www.protecciocivil.ad).

la revista del cenma 9

canvi climàtic. El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat.

El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat Ramon Copons, Benjamin Komac, Clara Pladevall, Marc Pons i Laura Trapero 10

la revista del cenma

>>>

Al fons dels estanys s’acumulen sediments any rere any que registren els canvis ambientals.

L’estudi d’aquests sediments ens permetrà analitzar l’evolució històrica dels canvis climàtics.

Foto de l’estany de Montmalús (Encamp). la revista del cenma

11

>>

canvi climàtic. El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat.

D

urant la història de la Terra hi ha hagut multitud de canvis; alguns han provocat glaciacions importants, d’altres han estat la causa d’extincions d’espècies. Des de mitjan segle XIX hi ha un escalfament global planetari produït, bàsicament, per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per part de l’home. A diferència dels canvis passats, que tenien un origen exclusivament natural, l’escalfament actual és extremament ràpid. És evident que el clima és un dels principals factors que condiciona la distribució de les espècies de flora i fauna. Per tant, una mínima variació del clima pot provocar canvis que poden posar en risc la supervivència de les espècies de flora i fauna més vulnerables. Aquest risc s’incrementa quan el canvi és ràpid, ja que les espècies podrien no tenir prou temps per adaptar-s’hi. Per conèixer de primera mà els canvis climàtics i els seus impactes en la biodiversitat a Andorra, el CENMA està treballant en quatre projectes europeus associats a l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC-CTP) que estudien el canvi climàtic, els impactes i les vulnerabilitats a escala del massís pirinenc.

Paraules clau> Canvi climàtic, impacte, biodiversitat, CLIMPY, REPLIM, FLORAPYR, CANOPEE, Andorra.

abstract/résumé Climate change and impacts in biodiversity

Changement climatique et impacts sur la biodiversité

T

A

he history of Earth is one of many changes, some of which have led, for instance, to great glacial periods and others to mass species extinction. Since the mid-nineteenth century our planet has warmed up due chiefly to the emission of greenhouse gases generated by human activities.

Unlike other changes in the Earth’s pas that were provoked exclusively by natural phenomena, the current global warming is occurring extremely rapidly. It has become obvious that climate is one of the main factors that determines the distribution of the planet’s flora and fauna. Thus, even a minor variation in climatic conditions may lead to changes that will threaten the survival of the most vulnerable species of plants and animals. This risk increases if the change is quick as species have no time in which to adapt to new environmental conditions. In order to detect in situ examples of climate change and the impact it is having on biodiversity, the CENMA is participating in four European projects in association with the Pyrenean Climate Change Observatory (OPCC-CTP) that are investigating climate change, its effects and plant and animal vulnerabilities on a Pyrenean scale.

KEYWORDS> Climate change, impacts, biodiversity, CLIMPY, REPLIM, FLORAPYR, CANOPEE, Andorra.

12

la revista del cenma

u cours de son histoire, la Terre a connu une multitude de changements; quelques-uns ont provoqué des glaciations importantes, d’autres ont été la cause d’extinctions d’espèces. À partir de la moitié du siècle XIX, s’est produit un réchauffement planétaire global, principalement à cause de l’émission de gaz à effet de serre par les activités humaines. À la différence des changements antérieurs, qui avaient une origine exclusivement naturelle, le réchauffement actuel est extrêmement rapide. Il est évident que le climat est l’un des principaux facteurs qui conditionnent la distribution des espèces animales et végétales. Ainsi, une moindre variation du climat peut provoquer des changements et, par conséquence, mettre en danger la survie des espèces de flore et faune les plus vulnérables. Ce risque augmente lorsque le changement est rapide, étant donné que les espèces pourraient ne pas avoir suffisamment de temps pour s’y adapter. Pour connaître sans entremise les changements climatiques et ses conséquences sur la biodiversité en Andorre, le CENMA participe à quatre projets européens associés à l’Observatoire Pyrénéen du Changement Climatique (OPCC-CTP) qui étudient le changement climatique, ses impacts et les vulnérabilités à échelle du massif pyrénéen.

MOTS-CLÉS> Changement climatique, impact, biodiversité, CLIMPY, REPLIM, FLORAPYR, CANOPEE, Andorre.

>>>

INTRODUCCIÓ El clima de la Terra ha anat canviant al llarg de la seva història. De fet, la Terra mai ha mostrat climes estables i persistents en el temps, sinó que sempre han anat variant de forma més o menys ràpida. Cada regió de la Terra té determinades distribucions estadístiques de les temperatures i les precipitacions que formen part de climes determinats. Els canvis en aquests valors estadístics és el que s’entén com a canvi climàtic.

Així doncs, el canvi climàtic és una variació en la mitjana dels patrons meteorològics de cada regió de la Terra que influeix en la distribució de temperatures i precipitacions. Tot i que el canvi climàtic afecta globalment tota la Terra, cada regió por tenir diferents incidències en funció d’aspectes com la seva situació altitudinal o latitudinal, la influència marítima, etc.

Durant els últims dos milions d’anys, els Pirineus han sofert importants canvis climàtics, des de períodes glacials amb les valls cobertes per glaceres permanents, fins als períodes interglacials amb temperatures òptimes per al desenvolupament de grans boscos i pastures.

Actualment, i des de fa 10.000 anys, estem vivint en l’últim període càlid interglacial, l’Holocè. L’Holocè, caracteritzat a Andorra per la inexistència de glaceres i amb temperatures similars a les d’avui, ha tingut també variabilitats amb el temps. Com a exemple de canvis climàtics recents hi ha l’òptim climàtic medieval (entre els segles X i XIV), la Petita Edat de Gel (entre els segles XV i XIX) i l’escalfament actual (des del segle XIX fins avui).

Els canvis climàtics impacten irremeiablement en la flora i la fauna. Els canvis de temperatures, precipitacions i persistència de neu al sòl afecten, directament o indirectament, la supervivència de les espècies. Si els canvis són lents, moltes espècies s’aniran adaptant a poc a poc al nou medi, d’altres migraran i algunes, les més vulnerables, desapareixeran.

Per contra, si els canvis són ràpids, les espècies tindran poc marge per adaptar-se i moltes tindran una alta probabilitat de desaparèixer.

Avui observem un escalfament constant de la Terra. A diferència d’altres canvis esdevinguts en el passat, que tenen un origen totalment natural, l’escalfament actual té un marcat component antròpic a causa de l’ús de combustibles fòssils que alliberen grans quantitats de CO2 que generen un efecte hivernacle en l’atmosfera. Aquest component humà fa que l’escalfament sigui extremament ràpid en comparació amb els canvis climàtics passats.

En vista del que s’ha exposat, al CENMA som conscients de la importància d’estudiar els

Foto 1. El paisatge d’Andorra està marcat per la presència de glaceres ara fa uns 20.000 anys, moment en què les temperatures devien ser de mitjana uns 10 °C per sota de les actuals. Foto presa a la vall del Riu (Canillo). canvis climàtics i els seus impactes en la biodiversitat a Andorra. Per tant, fem recerca en aquest camp des de la fundació del Centre l’any 2008. Un dels primers treballs va ser el control de qualitat i l’homogeneïtzació mensual de les tres sèries històriques de temperatura i precipitació de FEDA (Ransol, Engolasters i Central d’Encamp). L’objectiu era identificar possibles errors i anomalies dels valors mensuals, a més de fer una primera revisió de les dades preses manualment des de l’octubre del 1934. A més, el Centre està fent, des de fa anys, el seguiment de les espècies més vulnerables al canvi climàtic. Un exemple en són les de ropalòcers (papallones), el nombre d’individus de determinades espècies dels quals depèn fortament de la pressió antròpica i de la meteorologia. Un altre exemple, en aquest cas de flora, és l’espècie Salix herbacea, que viu en congesteres.

El CENMA també va col·laborar en el projecte Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic del programa POCTEFA 2007-2013 (EFA235/11).

L’objectiu del projecte era fer un primer estudi sobre canvi climàtic i efectes en la biodiversitat al massís pirinenc. Més endavant, l’any 2016, el CENMA entra a treballar en quatre projectes europeus dins del programa POCTEFA 2014-2020 per estudiar el canvi climàtic, els impactes i les vulnerabilitats. Aquests quatre projectes són els que ens han de donar un coneixement més gran del canvi climàtic recent i futur a Andorra, a més de saber com pot impactar en la nostra flora i fauna.

EL CANVI CLIMÀTIC L’últim període glacial que va afectar els Pirineus va tenir un dels seus màxims glacials ara fa entre 40.000 i 20.000 anys. S’estima que, en aquell moment, la temperatura de l’aire als Pirineus devia ser, de mitjana, uns 10 °C per sota de les temperatures actuals. Amb aquestes temperatures, gran part de la serralada estava coberta per glaceres.

Ara fa uns 18.000 anys, les temperatures van anar pujant gradualment i van provocar el retrocés de les glaceres pirinenques fins arribar a la seva desaparició a Andorra fa uns 10.000 anys. La desaparició de les glaceres als Pirineus marca l’acabament de l’últim període glacial i l’inici del període interglacial anomenat Holocè que vivim avui. L’Holocè s’ha caracteritzat per unes temperatures molt suaus, però amb una variació d’1 a 2 °C que ha tingut un impacte, amb menys o més intensitat, en els ambients naturals. Els últims períodes alternats càlids-freds han estat el període càlid medieval, el fred de la Petita Edat de Gel i l’augment de les temperatures actual.

La Petita Edat de Gel (PEG), última fase freda de l’Holocè, va tenir lloc entre els segles XV i XIX. Les causes del refredament de la PEG són exclusivament naturals, com ara una mínima intensitat de radicació solar i l’emissió de cendres en erupcions volcàniques. La Petita Edat de Gel es dona per acabada a mitjan segle XIX amb l’augment progressiu de les temperatures fins al dia d’avui. Si bé les causes de la PEG eren exclusivament naturals, l’efecte hivernacle que produeix la combustió d’energia fòssil pot ser la causa més influent de l’origen de l’escalfament actual.

L’informe final de l’acció CLIMA del projecte Observatori Pirinenc del Canvi climàtic (OPCC) (EFA235/11), disponible al web www.opcc-ctp. org, recull els principals resultats i les característiques més remarcables en referència al canvi climàtic entre els anys 1959-2010 als Pirineus. L’estudi mostra que hi ha hagut un augment clar de la temperatura a tot el massís.

A la figura 1 es pot observar aquest augment a partir del càlcul d’anomalies comparant la temperatura mitjana de cada any amb el valor mitjà per al període 1961-1990.

la revista del cenma

13

canvi climàtic. El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat.

2,0

Anomalia enºC (ref. 1961-1990)

1,5

1,0

0,5

0,0

Anomalia positiva Anomalia negativa Mitjana mòbil decennal

0,5

2010

2007

2004

2001

1998

1995

1992

1989

1986

1983

1980

1977

1974

1971

1968

1965

1962

1959

1,0

Figura 1. Evolució de la temperatura mitjana en el conjunt dels Pirineus durant el període 1959-2010. Les barres vermelles mostren una anomalia positiva i les blaves mostren una anomalia negativa. La línia negra representa la mitjana mòbil decennal.

Figura extreta de la memòria del projecte OPCC – acció CLIMA.

30%

20%

10%

0%

-10%

2009

2004

1999

1994

1989

1984

1979

1974

1959

-30%

1969

Anomalia positiva Anomalia negativa Mitjana mòbil decennal

-20%

1964

Anomalia en % (ref. 1961-1990)

>>

Figura 2. Evolució de les precipitacions en el conjunt dels Pirineus durant el període 1959-2010. Les barres verdes mostren una anomalia positiva i les grogues mostren una anomalia negativa. La línia negra representa la mitjana mòbil decennal.

Figura extreta de la memòria del projecte OPCC – acció CLIMA.

14

la revista del cenma

>>> 1,5

Temperatura enºC

1,0 0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

Figura 3. Evolució de la temperatura mitjana en el conjunt d’Andorra durant el període 1950-2010. Les barres vermelles mostren una anomalia positiva i les blaves mostren una anomalia negativa. Figura extreta del web www.oma.ad.

2010

2005

2000

1995

1990

1975

1970

1965

1965

1960

1955

27 25 23 21 19 17 15

1950

Temperatura enºC

El web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra (www.oma.ad) del CENMA

1985

Pel que fa a l’evolució de l’anomalia de la precipitació acumulada anual, a la figura 2 també s’observa una disminució a raó de -2,50% per dècada. Les barres grogues (anomalies negatives) ens indiquen els anys secs i les verdes (anomalies positives) els anys més humits.

1980

presenta, de forma gràfica, la informació més remarcable referent al canvi climàtic recent a Andorra a partir de diversos índexs climàtics. Per al període 1950-2010 mostra, d’una manera similar al projecte OPCC, l’evolució de les temperatures i les precipitacions, així com les seves anomalies, utilitzant com a període de referència el trentenni 1971-2000. Pel que fa a l’evolució de les temperatures mitjanes anuals (figura 3), des del 1950 s’observa un augment a l’entorn de 0,14 °C per dècada.

Aquest augment és més evident a partir de finals de la dècada del 1980, quan se succeeixen la majoria dels anys més càlids (valors d’anomalia positiva més grans). Pel que fa a les mitjanes de les temperatures màximes i mínimes, cal destacar el comportament estacional; per exemple, les màximes estivals augmenten a l’entorn de

A la figura es pot veure, en les barres en vermell (anomalies positives), la successió d’anys càlids des de la dècada dels vuitanta, que es tradueix en una tendència a l’augment de les temperatures mitjanes a raó de 0,21 °C per dècada. La mateixa anàlisi s’ha fet per a les temperatures màximes, que augmenten 0,26 °C per dècada, i de les mínimes anuals, que ho fan 0,16 °C/dècada.

Figura 4. Evolució de la mitjana de les temperatures màximes a l’estiu en el conjunt d’Andorra durant el període 1950-2010. L’indicador representa les temperatures més elevades que es registren a l’estiu poc després del migdia. Cada valor representa la mitjana de les temperatures d’un estiu. Figura modificada a partir de la informació representada al web www.oma.ad.

0,45 °C per dècada i les mínimes hivernals, 0,22 °C per dècada (figura 4).

Segons el treball de Pla i Catalán (2005), que analitza les anomalies de temperatures hivernals al llarg dels últims 10.000 anys a partir dels sediments que hi ha als fons dels estanys, a la dècada de 1990 es podria haver arribat a assolir un dels màxims de temperatures. Tenint en compte que les dades més recents que utilitza aquest treball són de la dècada de 1990, i que estudis posteriors marquen un augment significatiu de les temperatures, és probable que avui dia s’hagi arribat a les temperatures mitjanes hivernals més altes de tot l’interglacial Holocè (Copons et al. , 2017).

Les projeccions climàtiques donen informació sobre el clima futur sota diferents escenaris d’emissions o de concentracions de gasos d’efecte hivernacle. Pons et al.

(2015) fan una primera aproximació de projeccions locals de canvi climàtic a Andorra a partir de les sèries històriques de temperatura i precipitació de l’estació de Ransol (1.645 m).

Malgrat les incerteses dels models climàtics globals i dels escenaris globals d’emissió de CO2, les projeccions indiquen un increment de la temperatura mitjana anual a Andorra d’entre 1,3 °C i 1,7 °C a curt termini (període 2021-2050) respecte del període 1975-2005.

A mitjà termini (període 2041-2070), s’espera un increment d’entre 1,7 °C i 3 °C, mentre que a llarg termini (2071-2100) s’espera un increment d’entre 2,2 °C i 5,1 °C.

la revista del cenma 15

canvi climàtic. El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat.

Aquests increments s’esperen encara més significatius durant els mesos d’estiu (entre 1,7 °C i 2,2 °C a curt termini, entre 2,1 °C i 3,3 °C a mitjà termini i entre 2,5 °C i 6 °C a llarg termini).

Pel que fa a les precipitacions, es projecta una disminució d’un 3% del total anual a curt termini respecte del període de referència (1975-2005), d’entre un 2% i un 5% menys a mitjà termini, i d’entre un 2% i un 15% menys a llarg termini.

Pel que fa a les estacions, les precipitacions totals en els mesos d’estiu seran de fins a un -27% a llarg termini, mentre que a l’hivern o la tardor els canvis seran poc significatius i oscil·laran entre increments i disminucions d’entre +4% i -8% en funció de l’escenari d’emissions i de l’horitzó temporal.

Pel que fa la primavera, els canvis projectats a curt termini són poc significatius, amb una tendència a l’alça a l’horitzó de llarg termini, on es projecten disminucions d’entre -4% i -12% del total de precipitació.

IMPACTES EN LA BIODIVERSITAT El clima és un dels principals factors de la distribució de la flora en el medi físic, que a la vegada és un element important en la presència de la fauna. Per això, tant les espècies de flora com les de fauna són molt sensibles a les variacions climàtiques.

Els canvis climàtics moderats esdevinguts en els últims 10.000 anys han permès a les espècies d’adaptar-se o migrar fins a llocs amb condicions climàtiques i ambientals més idònies. No obstant això, el canvi climàtic futur serà molt més ràpid i podrà tenir conseqüències molt preocupants en la conservació de la flora i la fauna. Fins i tot es preveu que les conseqüències del canvi climàtic sobre la biodiversitat siguin més importants a les zones de muntanya (Thuiller et al. , 2005), llocs on podrien desaparèixer fins a un 30% d’espècies de flora. Les espècies que viuen a les muntanyes han evolucionat durant mil·lennis per adaptar-se a les

severes condicions climàtiques, fet que ha conduït a una forta especialització a uns tipus de condicions particulars.

Aquesta especialització fa que siguin molt més vulnerables als canvis climàtics en general (Körner, 2003). En conseqüència, les espècies especialitzades dels Pirineus no podran adaptar-se als canvis de temperatures, de precipitacions o de durada de presència de neu i hauran de migrar per no desaparèixer. Per a algunes espècies molt especialitzades a un tipus de condicions climàtiques, o a un àmbit molt particular, la facultat d’adaptar-se molt ràpidament serà clau per sobreviure al canvi climàtic. La supervivència d’altres espècies dependrà de la seva capacitat de migració fins a llocs amb condicions més idònies.

Cada espècie, grup d’espècies o tipus d’hàbitat tindrà una resposta diferent al canvi climàtic en funció de les seves necessitats ambientals i de les seves capacitats d’adaptació i de colonització de nous

Roger Caritg

>>

Foto 2. La productivitat de les pastures d’alta muntanya podria variar a causa de l’estrès hídric que pugui ocasionar el canvi climàtic. Foto presa al Parc Natural de Sorteny.

16

la revista del cenma

Fotolia

>>>

Foto 3. La perdiu blanca ( Lagopus muta ) és una de les espècies més vulnerables al canvi climàtic.

espais. Per preveure aquesta resposta, hem de conèixer bé l’ecologia de l’espècie i fer estudis de modelització de nínxol o bé seguiments a llarg termini.

Impactes en la flora Pel que fa a la vegetació de la part alta de les muntanyes, un període més curt de presència de la neu també farà que estigui més exposada a les gelades nocturnes de la primavera, ja que la capa de neu no hi serà per aïllar-la de les temperatures negatives (vegeu l’article d’aquest número de la Revista del CENMA sobre les conseqüències del canvi climàtic en el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum ) a Andorra. Per a la vegetació, una manca de neu pot tenir repercussió negativa sobre el vigor, l’aptitud reproductora i el potencial de colonitzar nous espais, i això pot fer que no puguin arribar fins a llocs idonis per a la seva supervivència.

També, menys precipitació es traduirà en més estrès hídric per a la vegetació durant l’estiu. Per als hàbitats de torberes, que depenen d’una presència abundant d’aigua i on trobem espècies de flora i fauna molt particulars, un canvi dels règims hídrics podria tenir conseqüències molt greus per a la supervivència.

Tanmateix, la fosa més precoç de la neu a la primavera farà que les pastures supraforestals o els prats de dall siguin aprofitables abans, però l’estrès hídric durant l’estiu es traduirà, per exemple, en una disminució de la productivitat i de la qualitat nutritiva del farratge i s’hauran d’adaptar les pràctiques agropastorals per compensar-ho (foto 2).

A les congestes, llocs on la neu és present fins ben entrat l’estiu, hi ha una vegetació molt característica i adaptada a aquesta particularitat. Un avançament en el temps de fosa de la neu a conseqüència del canvi climàtic pot amenaçar-la amb l’arribada de noves espècies més adaptades a períodes vegetatius més llargs.

També pot haver-hi problemes per a totes les espècies de flora, que migraran més amunt o que canviaran de fenologia (la fenologia és el moment en què una planta realitza les diferents fases del seu cicle vital: aparició de les fulles, floració, maduració dels fruits...). Per exemple, si els insectes pol·linitzadors, que algunes espècies de flora necessiten, no s’adapten de la mateixa manera al canvi climàtic, es pot produir un decalatge espacial o temporal entre la floració i la presència del pol·linitzador, i posar en perill la supervivència de totes dues espècies. Es preveu que aquest fenomen afecti sobretot les espècies més rares o aïllades que depenen d’un únic tipus de pol-

linitzador, com és el cas d’algunes espècies d’orquídies.

Pel que fa als boscos, situats a cotes més baixes i amb un període vegetatiu més llarg, s’hauran d’adaptar a noves condicions climàtiques de sequera, més paràsits i més risc d’incendis i de tempesta, entre d’altres. És l’adaptació de cada espècie a la freqüència més gran d’aquests episodis la que determinarà la seva aclimatació i supervivència davant les noves condicions climàtiques.

Impactes en la fauna Pel que fa a la fauna, directament o indirectament, també està molt influenciada pel clima. Un exemple és la perdiu blanca ( Lagopus muta ), que representa molt bé l’adaptació en el passat, ja que l’espècie es va refugiar a les zones més altes de les muntanyes després de les glaciacions (foto 3). El color blanc de la perdiu durant l’hivern la fa passar molt desapercebuda.

Les conseqüències del canvi climàtic, amb una disminució de la innivació, faran que la perdiu blanca estigui sotmesa a un risc més elevat de predació, ja que no podrà migrar més amunt. Una altra opció és l’adaptació, però la rapidesa amb la qual es preveu aquesta modificació del clima fa que el seu futur als Pirineus no sigui segur.

la revista del cenma

17

canvi climàtic. El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat. espècies foranes invasives, i aquestes poden envair noves zones, com és el cas del seneci del Cap ( Senecio inaequidens ), de la budleia ( Buddleja davidii ) o del musclo zebrat ( Dreissena polymorpha ). Aquesta arribada de noves espècies no compensarà en nombre la pèrdua d’espècies, i a escala patrimonial serà encara pitjor, ja que les espècies més vulnerables són les més endèmiques o de més interès des del punt de la conservació.

RECERCA EN CANVI CLIMÀTIC I ELS SEUS IMPACTES

Benjamin Komac

>>

Foto 4. El gall fer ( Tetrao urogallus ) és una espècie que pot ser vulnerable a una disminució de la permanència del mantell de neu durant l’hivern.

La presència del mantell de neu també és molt important en el cas d’altres espècies d’animals que passen bona part de l’hivern tapats, com és el cas del gall fer ( Tetrao urogallus pyrenaicus) (foto 4) o del talpó dels prats ( Microtus arvalis .)

En el cas de l’almesquera ( Galemys pyrenaicus ), que viu en rius d’alta muntanya amb un cabal constant, el canvi climàtic podria fer els cabals més variables i posar en perill la seva supervivència.

La modificació en la distribució de la vegetació i en la configuració del paisatge a causa del canvi climàtic pot fer que algunes espècies d’insectes, d’ocells i de mamífers no puguin adaptar-se i, per tant, estiguin obligats a migrar per no desaparèixer. Però migrar en el territori no serà fàcil per a totes les espècies. A més de les barreres naturals o antròpiques (carreteres, zones urbanes...) i de la fragmentació del paisatge, la mobilitat de les espècies dins d’aquest nou medi

18

la revista del cenma

determinarà si ho podran aconseguir o no. Com que l’espai està limitat cap amunt, i a més a més es va reduint, no totes les espècies podran migrar en altitud fins a trobar condicions més òptimes per a la seva supervivència.

Aleshores hi haurà un increment de la competició entre espècies per tal d’apropiar-se l’espai, que al seu torn provocarà la desaparició de les espècies menys competitives.

Des de la fundació del CENMA l’any 2008 fins ara, el centre estudia el clima d’Andorra i, en especial, el canvi climàtic a través de diversos estudis i projectes (Copons, 2017 ). Entre els anys 2012 i 2014 , el CENMA va treballar en el projecte europeu Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) finançat pel programa POCTEFA 20072013 (EFA 235/11 ). En aquest projecte, el centre va aportar informació referent a Andorra per estudiar el canvi climàtic dels Pirineus i els seus impactes en la flora i en els riscos naturals. A més, va contribuir a fornir de dades el Geoportal (www.opcc-ctp.org).

Avui en dia, el CENMA participa activament en quatre projectes relacionats amb el canvi climàtic que van començar l’any 2016 i que tenen una durada de tres anys. Tots quatre estan finançats a través del programa POCTEFA 2014-2020 i estan vinculats a l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP): CLIM’PY (EFA081/15). Caracterització de l’evolució del clima i provisió d’informació per a l’adaptació als Pirineus.

l

Tot i que el canvi climàtic pot anar en detriment de les espècies locals, les noves condicions climàtiques també poden permetre a algunes espècies foranes trobar condicions més idònies per al seu establiment a les zones de muntanya. Aquest pot ser el cas sobretot de les espècies de l’àmbit mediterrani com ara les de flora Centaurium erythraea Raf. subsp. majus o Aphanes arvensis , o la papallona Argynnis pandora , que es va detectar fa poc a Andorra. Amb el canvi de condicions climàtiques, també es poden veure afavorides les espècies al·lòctones,

l REPLIM (EFA056/15). Xarxa d’observatoris d’ecosistemes sensibles (llacs, torberes) al canvi climàtic als Pirineus. l FLORAPYR (EFA100/15). Projecte per mantenir i desenvolupar les bases de coneixement sobre la flora dels Pirineus i els indicadors de seguiment relacionats amb el canvi climàtic.

CANOPEE (EFA028/15). Canvi climàtic i adaptació dels boscos dels Pirineus.

l

>>> A grans trets, el projecte CLIM’PY estudia els canvis en les temperatures, precipitacions i coberta de neu. La resta de projectes (REPLIM, FLORAPYR i CANOPEE) utilitzaran els resultats del CLIM’PY per analitzar els impactes del canvi climàtic en el territori i fer propostes d’adaptació.

Per la seva banda, el REPLIM farà una reconstrucció dels canvis en el clima a escala mil·lenària.

- Creació d’una àmplia base de dades diària de temperatura, precipitació i neu, homogeneïtzada i amb control de qualitat.

Paral·lelament s’analitzarà la distribució del mantell de neu i la seva variabilitat, tant espacial com temporal. Aquest procés requerirà un esforç addicional a causa de la complexitat de recuperar i tractar aquest tipus d’observacions (in situ i per satèl·lit).

Els projectes són, d’una manera o altra, una continuïtat del projecte OPCC-EFA23/11, i es recolzen en la cooperació transfronterera entre els principals organismes d’investigació i de gestió d’ambdós costats dels Pirineus.

- Desenvolupament d’un conjunt d’indicadors climàtics per a la temperatura i la precipitació, que permetran conèixer la tendència del clima durant les últimes dècades, com també els canvis en les freqüències dels episodis climàtics extrems (sequera, pluges intenses, onades de calor i de fred).

CLIM’PY: Caracterització de l’evolució del clima i provisió d’informació per a l’adaptació als Pirineus El projecte CLIM’PY vol contribuir a ampliar el coneixement existent sobre el clima dels Pirineus, els patrons temporals de variació tant de la temperatura com de la precipitació. L’estudi s’aborda des d’una perspectiva territorial integral, ja que més enllà de les fronteres administratives, el clima s’entén com una variable contínua en l’espai, que requereix un protocol comú d’actuació sobre la informació, els resultats i la representació espacial. En el projecte, s’incorpora també el coneixement de la neu, pel seu destacat interès en una zona de muntanya com els Pirineus, ja que és fonamental com a reservori d’aigua i és bàsica per al turisme hivernal, la producció d’energia i la conservació de certs ecosistemes.

El projecte CLIM’PY té com a objectiu conèixer l’evolució actual i les tendències futures del clima dels Pirineus en el context del canvi global. Les accions que s’han definit com a prioritàries per assolir aquest objectiu són tres:

- Anàlisi del clima futur amb la generació d’escenaris regionalitzats de canvi climàtic per diferents horitzons de pronòstic durant el segle XXI. Les projeccions de temperatura i precipitació generades a partir dels nous escenaris de l’IPCC es corregiran amb les noves dades homogeneïtzades i la base de dades Safran. Pel que fa a la modelització i les projeccions del mantell de neu (duració de la cobertura de neu, acumulació, ocurrència de nevades intenses) per a diferents horitzons de pronòstic (segle XXI), es durà a terme mitjançant l’assimilació de simulacions de models climàtics regionals d’alta resolució. Aquests resultats permetran quantificar de forma precisa i a escala regional els

REPLIM: Xarxa d’observatoris d’ecosistemes sensibles (llacs i torberes) al canvi climàtic als Pirineus Els llacs i els patamolls són elements representatius del paisatge pirinenc.

Els seus ecosistemes són altament sensibles als canvis climàtics, als canvis ambientals i a la pressió antròpica. A més a més, tenen la característica especial d’enregistrar tots els canvis a través dels sediments que s’hi acumulen any rere any. De fet, els sediments són com llibres que expliquen, d’una manera més o menys complexa, la història climàtica, ambiental i dels ecosistemes al llarg de milers d’anys. La tasca del científic és sa-

Laura Trapero

En general, l’aportació del CENMA en tots els projectes és la de vetllar perquè el territori andorrà estigui present en els estudis globals a escala de massís. Aquest treball implica subministrar i analitzar la informació referent a Andorra. El Centre també s’encarrega de transmetre els resultats dels projectes a les administracions i a la societat d’Andorra.

impactes del canvi climàtic i engegar polítiques d’adaptació. El projecte, liderat per la Universitat de Saragossa (UNIZAR), està format per entitats de recerca i organismes meteorològics de tot el Pirineu. És la primera vegada que es farà una anàlisi tan completa i detallada del clima pirinenc, cosa que permetrà fer-ne un seguiment tant al conjunt del massís com a escala regional. En aquest sentit, el CENMA, a més d’aportar la informació existent a Andorra, s’encarregarà d’analitzar els resultats del senyal climàtic a partir d’una triple visió temporal: el clima passat, l’actual i el futur.

Foto 5. Les dades de temperatura i precipitació mesurades per les estacions meteorològiques automàtiques d’alta muntanya són clau per a l’estudi del canvi climàtic al Pirineu. La imatge correspon a l’estació nivometeorològica situada al Parc Natural de Sorteny que gestiona el CENMA.

la revista del cenma

19

canvi climàtic. El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat. ber interpretar-los. Per tant, els llacs i els patamolls són llocs idonis per trobar uns indicadors que mesurin els impactes en els ecosistemes i mesurar la velocitat dels canvis a diferents escales temporals.

Actualment, hi ha multitud de treballs científics que mostren canvis en la sedimentació, la flora (algues diatomees i pol·len en d’altres) i la fauna (micro i macroinvertebrats) durant tot el període interglacial Holocè (últims 10.000 anys de la història de la Terra), en els darrers segles i, en especial, en les últimes dècades. Faltaria, doncs, la posada en comú dels resultats obtinguts pels diferents centres de recerca, establir metodologies de treball homogènies i difondre la informació a la societat amb un registre planer.

L’objectiu del projecte és establir una xarxa d’observatoris de llacs i de patamolls que permeti documentar els impactes del canvi climàtic en àrees de muntanya i, alhora, reconstruir la variabilitat climàtica passada i recent. En aquest sentit, s’es-

tabliran indicadors de canvi climàtic i/o antròpic que siguin útils a les administracions públiques competents per facilitar les polítiques de gestió de la vulnerabilitat del territori enfront dels impactes dels canvis climàtics i d’adaptació.

Durant el desenvolupament del projecte es duran a terme les accions següents: - Posada a l’abast de les administracions públiques i privades, i de la societat en general, del coneixement científic existent sobre els impactes dels canvis climàtics dels ecosistemes en estanys i torberes amb un llenguatge planer.

- Establiment d’una xarxa d’observatoris del canvi climàtic en estanys i torberes estratègicament situats als Pirineus (foto de portada de l’article, fotos 6 i 7). Se seleccionaran els que cal estudiar, amb preferència pels llocs on ja es treballa des de fa anys a partir del finançament de programes europeus anteriors. En el cas concret d’Andorra, se n’hauran de seleccionar de nous.

- Homogeneïtzació dels protocols de treball existents desenvolupats pels diferents centres de recerca. El resultat d’aquest treball ha de ser, d’una banda, un manual metodològic que descrigui els protocols de seguiment dels canvis i, d’altra banda, una eina informàtica capaç de recollir, emmagatzemar i accedir a la informació generada en estanys i torberes.

- Desenvolupament d’eines en xarxa (web, geoportal, entre d’altres) per donar a conèixer el valor dels ecosistemes d’estanys i torberes, dels seus serveis a la societat, d’impactes soferts pel canvi climàtic i de les possibles mesures d’adaptació. En aquest sentit, hi ha el repte de fomentar la participació ciutadana en l’observació i la recollida de dades de camp.

El projecte, liderat per l’Institut Pirinenc d’Ecologia (CSIC) està format per entitats de recerca, administracions, consorcis de gestió d’espais naturals, entre d’altres. El CENMA aportarà la informació existent a Andorra en aquest camp, i seleccionarà i treballarà en els estanys i torberes d’Andorra.

Ramon Copons

>>

Foto 6. Foto de l’estany Negre (Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa).

20

la revista del cenma

>>>

La flora i la vegetació són les bases ecològiques que més influeixen en la resta de grups biològics. Són una part fonamental dels hàbitats i sovint s’utilitzen com a paraigua per a la protecció d’un entorn sota el qual la resta d’espècies se’n beneficien. En el context actual de canvi global es fa difícil preveure com es modificaran els hàbitats de muntanya.

Actualment, el coneixement que es té de la flora dels Pirineus és segmentat i confús a causa de la utilització de formes de treball i d’obres de base diferents en ambdós vessants dels Pirineus. És per això que hi ha la necessitat de treballar de forma cooperativa entre les entitats de les diferents regions que estudien la flora dels Pirineus.

L’objectiu del projecte és tenir un coneixement actualitzat i complet de la flora dels Pirineus en el seu context biogeogràfic, i això implica obtenir dades científiques coherents i en comunió entre territoris adjacents.

- Incorporació dels Pirineus Orientals al dispositiu GLORIA, que analitza els canvis de la flora dels cims pel canvi climàtic a partir d’un estudi a llarg termini. També es vol desenvolupar l’observació participativa de la població a través de la implantació als Pirineus d’un projecte anomenat Phenoclim.

Els principals resultats que s’esperen obtenir del projecte FLORAPYR són la producció d’indicadors de seguiment i la difusió de dades florístiques en relació amb el clima.

Els resultats esperats permetran a Andorra crear estratègies per a l’adaptació al canvi climàtic i el manteniment dels béns i serveis ecosistèmics en la mesura que sigui possible. Els protocols, indicadors i productes d’aquest projecte de recerca seran d’interès per a estudis posteriors, per a anàlisis més concretes de punts del territori andorrà, per a la gestió dirigida o bé per a l’educació ambiental.

El projecte està liderat pel Conservatoire Botanique des Pyrénées et de Midi-Pyrénées i compta amb la participació de sis socis més entre França, Espanya i Andorra.

Una de les tasques del CENMA és coordinar el seguiment de la flora de congestes, i després analitzar-ne els resultats i determinar-ne les aplicacions.

Ramon Copons

FLORAPYR: Projecte per mantenir i desenvolupar les bases del coneixement sobre la flora dels Pirineus i els indicadors de seguiment relacionats amb el canvi climàtic

Foto 7. Exemple de sediment lacustre extret a l’estany de Montmalús (Encamp) durant l’estiu del 2017, on es poden veure variacions de color degudes als canvis ambientals.

Les accions a desenvolupar són les següents:

- Seguiment de la fenologia de la flora de congestes arreu, amb la qual cosa es preveu poder analitzar l’adaptació d’aquest medi tan sensible al canvi climàtic i valorar-ne la conservació. Les congestes poden actuar com a indicador precoç, en ser un espai concret de l’alta muntanya sobre el qual es creu que els efectes de disminució de nivositat, augment de temperatures o invasió d’espècies vegetals d’altituds inferiors podrien provocar un canvi més immediat.

Benjamin Komac

- Completar l’Atles de la Flora dels Pirineus, en el qual s’unificarà el referent taxonòmic i s’afegirà informació actualitzada d’algunes de les espècies. Aquesta feina es completarà amb la jerarquització de rellevància per la conservació de les espècies de flora vascular, mitjançant l’avaluació per categories UICN, per elaborar una llista vermella dels Pirineus.

Foto 8. Parcel·la de seguiment a la congestera del Cataperdís a Arcalís (Ordino). Les pantalles de plàstic transparent són Open Top Chambers que simulen el canvi climàtic al seu interior. D’aquesta manera es pot analitzar l’impacte del canvi climàtic en la flora que queda dins.

la revista del cenma

21

canvi climàtic. El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat.

A més, participarà activament en la majoria d’eixos del projecte, com ara l’establiment de l’estació GLORIA, Phenoclim, investigació sobre espècies d’interès o el treball sobre la llista vermella de la flora dels Pirineus.

CANOPEE. Canvi climàtic i adaptació dels boscos dels Pirineus

L’objectiu del projecte és garantir, en el context del canvi global, la perennitat dels béns i serveis actuals i futurs proporcionats pels boscos dels Pirineus. És particularment important poder desenvolupar, en comú i a escala del massís, eines que proporcionin una visió compartida de l’impacte del canvi climàtic sobre les masses forestals.

En el marc d’aquest projecte es proposen les accions següents: - Seguiment de la fenologia de les principals espècies forestals dels Pirineus per fer una valoració de l’impacte del clima sobre els boscos (foto 10). La fenologia depèn exclusivament de les condicions climàtiques i és un molt bon indicador a curt termini per comparar les diferències en el cicle biològic i de desenvolupament de les espècies. El treball es farà a partir de parcel·les de seguiment que hi ha, avui en dia, al vessant francès i que es complementaran amb d’altres al vessant sud per tenir una bona representativitat de les masses forestals dels Pirineus.

- Desenvolupament d’una eina per caracteritzar el vigor dels arbres i la seva vulnerabilitat davant el canvi climàtic.

Aquesta eina és un mètode de diagnosi sanitària visual que permet distingir precoçment el caràcter reversible o irreversible del decaïment de cada arbre afectat.

L’eina es desenvoluparà i s’aplicarà a les espècies més representatives dels boscos dels Pirineus.

- Cartografia de la distribució d’àrees potencials actuals i futures de les principals espècies forestals del massís en diferents escenaris de canvi climàtic. El treball permetrà millorar la presa de decisions per a la gestió a escala regional.

També es preveu obtenir mapes més detallats de vulnerabilitat per poder millorar l’ordenació o planificació forestal a escala de parcel·les forestals o rodals.

CENMA

Els boscos ocupen més de la meitat de la superfície del massís pirinenc i proveeixen de nombrosos béns i serveis la població. Des de fa algunes dècades, els boscos de muntanya estan sotmesos a un important procés de canvi, motivat per causes d’índole ambiental i socioeconòmica. El context actual de canvi climàtic pot afectar d’una manera important la multifuncionalitat dels boscos i provocar el decaïment, la desaparició d’espècies i d’hàbitats notables o el deteriorament del paisatge forestal (foto 9). Per això és cada vegada més important que els gestors forestals del massís s’anticipin als canvis mitjançant el desenvolupament d’eines comunes per millorar el

coneixement i la implementació posterior d’accions d’adaptació sobre el territori.

CENMA

>>

Foto 9. La salut d’alguns boscos es podria veure afectada pel canvi climàtic; és per aquest motiu que cal avaluar-ne l’impacte i determinar quines accions són les més adequades per conservar-los. Foto feta a la rodalia de Fontaneda (Sant Julià de Lòria).

22

la revista del cenma

Foto 10. L’estudi de la fenologia dels pins a l’inici de la primavera permet establir un calendari anual dels estadis dels borrons.

El canvi climàtic pot alterar les dates de brotada i fer que els borrons es formin més aviat. A la foto, un investigador del CENMA observant els brots de les capçades dels arbres. Foto feta a la Rabassa (Sant Julià de Lòria).

- Desenvolupament i implementació d’accions de gestió forestal adaptativa per minimitzar els impactes del canvi climàtic esperats. Cada cop creix més la necessitat de practicar una silvicultura que promogui masses forestals resistents o bé amb capacitat d’adaptació al canvi climàtic. Se seleccionaran boscos representatius del massís i potencialment vulnerables als efectes del canvi climàtic o amb mostres de decaïment actiu per implementar actuacions i reduir-ne la vulnerabilitat.

En el projecte, liderat pel consorci Forespir, hi participen entitats de recerca i administracions encarregades de la gestió dels boscos als Pirineus. CANOPEE és el primer projecte operacional sobre els impactes del canvi climàtic en la distribució, el creixement, el vigor i la vulnerabilitat dels boscos d’un massís transfronterer, integrant tot el gradient topoclimàtic de la serralada.

CONCLUSIONS Des de mitjan segle XIX fins ara hi ha un escalfament a escala global a causa, principalment, de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per part de l’home. Aquest escalfament pot ser un dels més ràpids de tots els canvis climàtics que hi ha hagut en el passat. Al massís pirinenc, entre els anys 1959-2010 s’ha detectat un augment de les temperatures mitjanes anuals de 0,21 °C/ dècada, de les màximes a raó de 0,26 °C i de les mínimes a raó de 0,16 °C. A Andorra s’ha calculat l’escalfament a escala estacional, amb màximes estivals que augmenten a l’entorn de 0,45 °C per dècada i mínimes hivernals que ho fan 0,22 °C/dècada. Segons les projeccions climàtiques, l’augment pot continuar en el futur; com a exemple s’ha trobat que les temperatures mitjanes anuals podent ser d’entre 2,2 °C i 5,1 °C més elevades en el període 2071-2100. A aquest escalfament hi ha lligada una disminució de les precipitacions anuals a raó de 2,50% per dècada al massís des de la dècada dels seixanta. Aquesta disminució es pot prolongar en el futur entre un 2% i un 15% en el període 2071-2100 a Andorra, segons els resultats de les projeccions. En el mateix període s’han trobat disminucions més acusades a l’estiu, de fins a un 27%.

Els canvis ambientals en temperatures i precipitacions provoquen un fort impacte en algunes espècies de flora i fauna. Pel que fa a la flora, l’escurçament del temps de la neu

al terra pot incidir negativament en el cicle vital de certes espècies. A més, la disminució de precipitacions estivals pot provocar un remarcable estrès hídric que pot afectar la productivitat del farratge de les pastures.

Les temperatures més elevades també poden incidir en els períodes vegetatius i, sobretot, en la salut dels boscos, que quedaran més exposats als paràsits i al risc d’incendis.

Pel que fa a la fauna, sembla que les espècies que necessiten una bona cobertura de neu a l’hivern per tapar-se i protegir-se dels depredadors serien les més vulnerables. La velocitat dels canvis i la impossibilitat de trobar condicions més favorables a cotes més altes minven la capacitat de migració a zones més confortables. La vulnerabilitat de les espècies locals contrasta amb l’oportunitat de les invasores ja que, per a elles, el canvi climàtic és una oportunitat perquè els millora les condicions ambientals.

El CENMA entra a treballar en quatre projectes europeus dins del programa POCTEFA 2014-2020 creats per estudiar el canvi climàtic, els impactes i les vulnerabilitats.

Aquests projectes són el CLIMPY, que estudia el canvi climàtic des d’un punt de vista físic; el REPLIM, que estudia el paleoclima i els impactes del canvi climàtic en medis aquàtics (estanys i torberes); el FLORAPYR,

que estudia l’impacte en la flora de muntanya, i el CANOPEE, que estudia l’impacte en els boscos i proposa estratègies de conservació.

Aquests projectes són una oportunitat per al CENMA d’estudiar aquesta temàtica en coordinació amb altres entitats europees en un marc pirinenc. D’aquesta manera, l’estudi global i integrat del canvi climàtic i els seus efectes permetrà tenir un millor coneixement dels efectes locals a Andorra.

Ramon COPONS, Benjamin KOMAC, Clara PLADEVALL, Marc PONS i Laura TRAPERO Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA).

BIBLIOGRAFIA l CENMA-IEA. Observatori de la Muntanya d’Andorra. www.oma.ad l CENMA-IEA. Observatori del Clima. www.iea.ad/butlletins-ianomalies-climatiques/butlletinsmensuals, properament a www. clima.ad. l COPONS, R. (2017). «El compromís del CENMA-IEA en la recerca del canvi climàtic i canvi global a Andorra». El canvi climàtic a Andorra, Actes de la 29a Diada andorrana a la XLVIII Universitat Catalana d’Estiu. Andorra: Societat Andorrana de Ciències, p. 131-136. l COPONS, R.; TRAPERO, L.; PONS, M. (2017). «La realitat del canvi climàtic». El canvi climàtic a Andorra, Actes de la 29a Diada andorrana a la XLVIII Universitat Catalana d’Estiu. Andorra: Societat Andorrana de Ciències, p. 51-60.

l PLA, S.; CATALÁN, J. (2005): «Chrysophyte cysts from lake sediments reveal the submillennial winter/spring climate variability in the northwestern Mediterranean region throughout the Holocene». Climate Dynamics, núm. 24, p. 263-278. l PONS, M.; PUIGDEMASA, E.; TRAPERO, L. (2015): «Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra: regionalització estadística a partir de la sèrie climàtica de Ransol». Revista del CENMA, núm. 8, p. 30-39. l KÖRNER, C. (2003). Alpine Plant Life: Functional Plant Ecology of High Mountain Ecosystems. Berlín: Springer. 374 p. l THUILLER, W.; LAVOREL, S.; ARAÚJO, M.; SYKES, M; PRENTICE, T. (2005). «Climate change threats to plant diversity in Europe». PNAS, núm. 23, p. 8245-8250. la revista del cenma

23

Botànica. Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra, la nova monografia del CENMA.

Figura 1. Fitxa número 77 de la monografia, relativa a Salix pyrenaica, una salenca pròpia de congestes i espais innivats d’alta muntanya, endèmica dels Pirineus.

24

la revista del cenma

Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra, la nova monografia del CENMA Clara Pladevall

L

Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra de Josep Antoni ’any 2016 s’ha publicat

Conesa, Clara Pladevall i Marta Domènech.

Aquest llibre és l’onzè de la col·lecció «Monografies del CENMA», que aplega publicacions descriptives i divulgatives de temes que es treballen en el si de les línies de recerca del centre. En el llibre es recullen totes les espècies llenyoses i enfiladisses que creixen naturalment a Andorra, concretament fins a 153 plantes diferents.

PARAULES CLAU> Flora, vegetació, clau dicotòmica, guia de camp, biodiversitat.

la revista del cenma 25

Botànica. Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra, la nova monografia del CENMA.

abstract/résumé

Trees, bushes and climbing plants of Andorra, a new guide published

by CENMA

Arbres, arbustes et plantes grimpantes d’Andorre, la nouvelle monographie du CENMA

n 2016 a new guide, Trees, bushes and climbing plants of Andorra, by Josep Antoni Conesa, Clara Pladevall and Marta Domènech was published.

This book is the eleventh in the collection Monographs of the CENMA, a series that includes descriptive and educational publications derived from the lines of work conducted by this research centre. This particular guide illustrates all the 153 woody and climbing plants known to grow wild in Andorra.

n 2016, Josep Antoni Conesa, Clara Pladevall et Marta Domènech ont publié Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra (Arbres, arbustes et plantes grimpantes d’Andorre). Ce livre est le onzième de la collection «Monographies du CENMA», qui recueille des publications de divulgation sur les thèmes travaillés au sein des lignes de recherche du centre. Ce livre recueille toutes les espèces ligneuses et grimpantes qui poussent naturellement en Andorre, c’est à dire 153 espèces différentes.

I

KEYWORDS> Flora, vegetation, dichotomous key, field guide, biodiversity

26

la revista del cenma

E

MOTS-CLÉS> Flore, végétation, clé dichotomique, guide de terrain, biodiversité.

Marta Domènech

Foto 1. Dos dels autors de la monografia herboritzant sobre el terreny.

Els arbres i els arbustos són una de les parts més visibles del paisatge natural, són reservoris estables de carboni i ens ajuden a mitigar el canvi climàtic. Dins el món vegetal segurament són els més populars, i són més fàcils d’identificar que altres plantes com les herbes. Arbres i arbustos, doncs, no passen desapercebuts i, per tant, és natural que hi hagi més interès per conèixer-los, aprendre a identificar-los i obtenir més informació sobre els usos tradicionals que l’home n’ha fet des de temps immemorials. Amb aquesta publicació es busca crear una eina útil de consulta per a la gent interessada i que serveixi també com a guia de camp. Les claus dicotòmiques senzilles permeten identificar les espècies

Clara Pladevall

PERQUÈ AQUEST LLIBRE?

Foto 2. L’espantallops, Colutea arborescens, és una lleguminosa amb el fruit inflat, la qual cosa fa que quan les llavors es desprenen actuï com un sonall en moure’s. Aquest és el fet que dona nom a l’arbust.

la revista del cenma 27

Clara Pladevall

Botànica. Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra, la nova monografia del CENMA.

Foto 3. Boscos caducifolis a Costa Seda, del sector biogeogràfic «Vessant oriental del Valira». S’hi observen exemplars barrejats de pi roig, roure martinenc, beç, freixera o boix, entre d’altres.

sense necessitat de ser especialista, i l’ordenació en grups permet facilitar la recerca d’una espècie mitjançant els dibuixos o fotografies que s’incorporen per a cada espècie. D’aquesta manera, qualsevol persona, des d’estudiants fins a professionals del medi ambient, tenen una eina per conèixer amb més detall l’entorn natural que ens envolta.

QUÈ S’HI POT TROBAR? L’estructura del llibre és senzilla i es pot accedir fàcilment i de manera directa als diferents grups d’arbres, arbustos i enfiladisses. Per contra, si es prefereix, es pot seguir la clau dicotòmica d’identificació que permet arribar a concretar l’espècie mitjançant un procés fàcil de preguntes dobles. S’ha redactat expressament sense tenir en compte les característiques de les flors, més complexes, que podrien dificultar la identificació i la limiten a una sola època de l’any. A més, s’incorpora al final del llibre un glossari il·lustrat dels termes més tècnics que forçosament s’han hagut d’utilitzar.

28

la revista del cenma

De cadascuna de les plantes se n’ha elaborat una fitxa explicativa que permet aprofundir en diverses característiques, tot i que s’ha buscat expressament que fos molt gràfica i intuïtiva.

Primerament es relacionen els noms comuns en diferents idiomes, la possible toxicitat de la planta, els sectors territorials d’Andorra on és més fàcil trobar-la i els mesos en què floreix i fructifica. També es fa una breu interpretació de l’etimologia del nom científic, a fi de comprendre millor els motius que al seu moment impulsaren el botànic que la va descriure a anomenar-la d’una manera o d’una altra. Es recull l’origen i la distribució mundial de l’espècie. A continuació es fa referència a la biologia i la descripció morfològica i d’hàbitat de la planta, i s’aporten alguns trucs per identificar-la i distingir-la de les espècies més properes amb les quals es podria confondre. Finalment s’ha incorporat un apartat amb els usos i propietats tradicionals de la planta en qüestió (si són medicinals, si tenen interès apícola, si els seus fruits són comestibles...) i algunes curiositats derivades d’usos transversals, simbolismes, llegendes o aprofundiment en el

món de la botànica. Per completar cada fitxa i fer més senzilla la identificació de la planta, s’incorporen dibuixos originals i fotografies de cadascuna.

RECERCA ASSOCIADA AL PROJECTE L’elaboració de la llista d’arbres, arbustos i enfiladisses ha implicat revisar tota la check-list de plantes llenyoses d’Andorra i ha permès localitzar alguns buits d’espècies que, per la seva ecologia, tenien moltes probabilitats de ser-hi incloses. El treball de camp associat al projecte ha permès identificar algunes espècies noves a Andorra, com el roure de fulla petita Quercus faginea o l’alzina Quercus ilex subsp. ilex, entre d’altres.

Un cop tancada la llista d’espècies, crear la clau dicotòmica que les englobi a totes no ha sigut una feina fàcil, i creiem que tindrà una utilitat especial per a les persones que no estiguin avesades a la botànica més especialitzada.

Clara Pladevall

Foto 4. Exemplar de ginebró, típicament arrapat al substrat en una clariana del bosc de pi negre.

El llibre incorpora també un apartat que, sense localitzar sobre el mapa les espècies, permet saber en quin dels sectors biogeogràfics del país viu cada espècie i en quina quantitat (des de molt rara fins a molt comuna). Aquesta tasca ha comportat la revisió espècie per espècie per determinar (l’any 2015) en quins espais és present, cosa que suposa la fotografia d’un instant en el temps i que ens permetrà veure com evolucionen aquestes espècies si es repeteix l’anàlisi d’aquí a uns anys.

Aquests estudis es fan habitualment per a algun hàbitat, espècie, etc., però tenir-lo d’un grup vegetal tan ampli i de distribució nacional és un punt de partida molt valuós.

ON ES POT ADQUIRIR?

Podeu trobar aquest llibre a la majoria de llibreries d’Andorra.

FITXA TÈCNICA · Títol: Arbres, arbustos i enfiladisses d’Andorra · Autors: Josep Antoni Conesa Mor, Clara Pladevall Izard i Marta Domènech Ferrés · Edició: Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans · Col·lecció: Monografies del CENMA · Mides: 14,8 X 21 cm · Primera edició: gener de 2016 · Nombre de pàgines: 395 · Nombre de fotos: 207 · Nombre de dibuixos: 228

Clara Pladevall Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l'Institut d’Estudis Andorrans (IEA).

· Dipòsit legal: AND.2-2016 · ISBN: 978-99920-2-069-2 · Disseny i maquetació: Jecomdisseny · Impressió: Gràfiques Andorranes

la revista del cenma 29

Botànica. Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra.

Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra Benjamin Komac i Roger Caritg 30

la revista del cenma

Abarsets a la Coma d’Arcalís. la revista del cenma 31

Benjamin Komac

>>>

>>

Botànica. Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra.

L

es zones de muntanya són generalment espais de gran valor patrimonial amb una gran biodiversitat, però el canvi climàtic podria perjudicar greument la conservació de les espècies més sensibles d’aquests indrets. Aquest article presenta els resultats d’un estudi publicat a la revista científica PLOSONE (Public Library of Science) on es modelitza com el canvi climàtic podria afectar la presència de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra. De manera més genèrica, l’estudi ens mostra les conseqüències del canvi climàtic per a la conservació de moltes espècies de muntanya.

PARAULES CLAU> Abarset, nínxol ecològic, modelització, neu, canvi climàtic, escenaris.

abstract/résumé

The consequences of climate change on the potential niche of alpenrose (Rhododendron ferrugineum) in Andorra

Les conséquences du changement climatique sur la niche potentielle du rhododendron (Rhododendron ferrugineum) en Andorre

ountain zones generally possess great natural heritages and wide-ranging biodiversities. However, climate change could seriously affect the conservation of the most sensitive species found in these areas. This article presents the results of a study published in the scientific journal PLOSONE (Public Library of Science) that describes a model of how climate change may affect the presence of alpenrose (Rhododendron ferrugineum) in Andorra. In a broader sense, the article also discusses how climate change could have a serious negative impact on many high-level species.

es zones de montagne sont en général des espaces de grande valeur patrimoniale avec une grande biodiversité, mais le changement climatique pourrait endommager gravement la conservation des espèces les plus sensibles de ces endroits. Cet article présente les résultats d’une étude, publiée dans la revue scientifique PLOSONE (Public Library of Science), qui modélise l’impact que pourrait avoir le changement climatique sur la présence du rhododendron (Rhododendron ferrugineum) en Andorre. De forme plus générique, l’étude nous présente les conséquences du changement climatique sur la conservation d’un grand nombre d’espèces de montagne.

M

KEY WORDS> Alpenrose, ecological niche, modelling,

snow, climate change, scenarios.

32

la revista del cenma

L

MOTS-CLÉS> Rhododendron, niche écologique, modéli-

sation, neige, changement climatique, scénarios.

>>>

Llegenda: 800 - 1200 m d'altitud 1200 - 1600 1600 - 2000 2000 - 2400 2400 - 2800 <2800 0

1

2

4

6

8

10 quilòmetres

Figura 1. Cartografia de la presència de l’abarset (en color rosa) a Andorra l’any 2012, obtinguda a partir de fotointerpretació.

INTRODUCCIÓ Les zones de muntanya són generalment espais de gran valor patrimonial amb una gran biodiversitat, i per això alberguen nombrosos espais protegits. Una elevada biodiversitat està sovint relacionada amb un cert endemisme, és a dir, espècies que viuen específicament en un massís muntanyós en concret, com és el cas de l’almesquera (Galemys pyrenaicus) als Pirineus.

Molt sovint, l’endemisme i la biodiversitat estan associats a un fort grau d’especialització i a una molt bona adaptació de les espècies a les particulars i difícils condicions climàtiques i topogràfiques de les zones de muntanya. Aleshores, el fet que una espècie presenti un determinat grau d’especialització i, per tant, estigui adaptada únicament a uns hàbitats molt concrets, la fa més vulnerable a qualsevol tipus de canvis ambientals. Més concretament, les espècies de muntanya tenen dues solucions davant el canvi climàtic: adaptar-se a les noves condicions climàtiques per seguir al mateix lloc, o bé moure’s fins a un lloc més idoni per a elles, ja que si no, pot perillar la

seva supervivència. Per tant, conèixer com pot afectar el canvi climàtic a una espècie és molt important, tot i que per poder preveure la seva resposta, primer hem de conèixer el seu nínxol ecològic, és a dir, les condicions bioclimàtiques necessàries per a la seva presència i viabilitat.

L’abarset (Rhododendron ferrugineum) és una espècie adequada per fer aquest tipus d’estudis i veure com el canvi climàtic pot afectar el seu nínxol i la seva supervivència en el futur, ja que té uns requeriments ecològics particulars: la planta ha d’estar coberta de neu a l’hivern i a la primavera per no patir gelades (Neuner et al., 1999).

La capa de neu aïlla les plantes de l’aire, protegeix gemmes, fulles i arrels de les temperatures negatives de l’hivern i evita que el gel afecti els òrgans de desenvolupament de les plantes. En el cas que no hi hagués neu, les plantes patirien danys importants i el seu creixement i desenvolupament se’n veurien afectats.

En aquest estudi definirem el nínxol ecològic potencial actual de l’abarset a Andorra

i també veurem com el canvi climàtic pot afectar-lo en el futur. Per això farem servir un índex d’acumulació potencial de neu (López-Moreno et al., 2007) que es calcula amb dades climàtiques i ens permet estimar la durada de la presència de neu.

METODOLOGIA Primerament es va fer la cartografia de l’abarset per fotointerpretació d’ortofotos en color de l’any 2012, amb una resolució de 0,25 metres (figura 1). La comprovació de la correcta fotointerpretació es va fer mitjançant l’índex anomenat kappa de Cohen. Es va obtenir un valor d’adequació del 95,5% molt satisfactori i llavors es va convertir la cartografia de l’espècie en un mapa de presència i absència de l’abarset a Andorra.

Les dades climàtiques que es van fer servir per poder definir el nínxol ecològic de l’abarset es van obtenir de l’Atles Climàtic d’Andorra (Batalla et la revista del cenma 33

Botànica. Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra.

CENMA

>>

Foto 2. Una planta d’abarset.

Escenari

B1

A1B

A2

Període

Actual

20212050

20712100

20212050

20712100

20212050

20712100

Temperatura mitjana de les mínimes anuals (en ºC)

4,7

+ 1,1

+ 1,3

+ 1,4

+ 2,1

+ 1,0

+ 2,6

Temperatura mitjana de les màximes anuals (en ºC)

10,3

+ 1,2

+ 1,9

+1,9

+ 2,8

+ 1,3

+ 3,2

Precipitació mitjana anual (en mm)

868,2

+ 57,5

–2,7

–23,6

–34,4

–6,3

+ 15,2

Taula 1. Valors correctors aplicats als valors actuals per simular el canvi climàtic, segons els dos períodes dels tres escenaris de canvi climàtic considerats.

al., 2011): la temperatura mitjana de les mínimes anuals i de les màximes anuals, i la precipitació mitjana anual.

Pel que fa a l’índex d’acumulació potencial de neu, es tracta d’un índex calculat amb les dades de precipitació i temperatures mínimes i màximes dels mesos d’hivern. També es van utilitzar dades topogràfiques com l’altitud, l’orientació i el pendent, a més a més de la radiació solar, que és una combinació entre dades topogràfiques i climatològiques. Per 34

la revista del cenma

modelitzar el nínxol de l’abarset a Andorra, es van utilitzar els models de distribució d’espècie (SDM en anglès, Guisan i Thuiller, 2005) amb diversos algoritmes de càlculs, a més a més de mètodes d’avaluació de la predicció i de la projecció dels resultats.

Un cop obtingut el model de distribució actual de l’espècie a Andorra, es va extrapolar la projecció per a tres escenaris de canvi climàtic: A1B, A2 i B1, elaborats pel Grup Intergovernamental

d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC en anglès). L’escenari B1 és un escenari de canvi climàtic bastant conservador, l’escenari A1B és un escenari intermedi i, finalment, l’escenari A2 és un escenari bastant sever. Per a cada escenari es van considerar dos períodes de referència per fer les projeccions: un a mitjà termini (2021-2050) i un a llarg termini (2071-2100). A la taula 1 es poden veure els valors de variació obtinguts per a cada escenari per les tres variables climàtiques utilitzades en la modelització.

Després, per calcular l’acumulació potencial de neu, es van fer servir les dades de precipitació i temperatura dels mesos de novembre fins a abril.

Cal destacar que un augment d’1ºC es tradueix en una disminució de 31 dies en la coberta de neu al terra (LópezMoreno et al., 2007).

>>>

Llegenda: Presència actual de R. ferrugineum Nínxol ecològic potencial actual de R. ferrugineum

Figura 2. El nínxol ecològic potencial actual de l’abarset (en color blau) a Andorra, obtingut amb modelització, i la seva presència actual (en color rosa).

RESULTATS El nínxol ecològic potencial actual de l’abarset

3.000

Altitud (m)

2.600

En la cartografia realitzada, la superfície ocupada per l’abarset a Andorra és de 14,6 km2 (o bé 3,1% del territori), i amb la modelització es va obtenir un nínxol ecològic potencial de 70,7 km2 al Principat (15,1% del territori) (figura 2). D’aquesta superfície, 20,1 km2 estan ocupats actualment per boscos de coníferes, 17,7 km2 per pastures, 15 km2 per altres matollars i 14,4 km2 per tarteres. També podem definir les condicions topo-climàtiques de l’espècie a Andorra: està situada sobretot en vessants de 10º a 35º, orientats al nord, entre els 1.820 i els 2.660 m d’altitud (figura 3).

En aquests indrets hi ha uns 1.000 a 1.350 mm de precipitació a l’any, dels quals 200 a 275 en forma de neu durant l’hivern; la temperatura mitjana màxima anual se situa entre 5,9ºC i 9,5ºC (entre 0,1ºC i 3,0ºC durant l’hivern) i la tem-

2.200 1.800 1.400 1.000

Actual

2021-2050 2071-2100 2021-2050 2071-2100 2021-2050 2071-2100 B1 A1B A2

Figura 3. L’altitud mínima i màxima dels nínxols ecològics potencials actuals i futurs de l’abarset per als dos períodes dels tres escenaris de canvi climàtic considerats.

peratura mitjana mínima anual, entre 3,9ºC i 5,6ºC (entre –6ºC i –4,5ºC durant l’hivern).

No és estrany trobar l’espècie als vessants nord, ja que són llocs on la neu es fon més tard a la primavera, cosa que li

proporciona una protecció durant més temps. Després, les condicions amb les quals es troba la planta a Andorra són molt semblants a les d’altres llocs dels Pirineus o dels Alps.

la revista del cenma 35

>>

Botànica. Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra.

Escenari B1

4a

4b

Figura 4a i 4b. Els nínxols ecològics potencials de l’abarset (en color blau) per als períodes (a) 2021-2050 i (b) 2071-2100, obtinguts per a l’escenari B1, amb la presència actual de l’espècie (en color rosa).

Escenari A1B

5a

5b

Figura 5a i 5b. Els nínxols ecològics potencials de l’abarset (en color blau) per als períodes (a) 2021-2050 i (b) 2071-2100, obtinguts per a l’escenari A1B, amb la presència actual de l’espècie (en color rosa).

Escenari A2

6a

6b

Figura 6a i 6b. Els nínxols ecològics potencials de l’abarset (en color blau) per als períodes (a) 2021-2050 i (b) 2071-2100, obtinguts per a l’escenari A2, amb la presència actual de l’espècie (en color rosa).

36

la revista del cenma

CENMA CENMA

>>>

Foto 3. Una flor d’abarset.

El nínxol ecològic potencial de l’abarset amb l’escenari conservador B1

El nínxol ecològic potencial de l’abarset amb l’escenari intermedi A1B

El nínxol ecològic potencial de l’abarset amb l’escenari sever A2

Amb l’escenari de canvi climàtic conservador B1, obtenim per a l’abarset un nínxol ecològic potencial de 68,6 km2 a mitjà termini i de 32,8 km2 a llarg termini (figura 4a i 4b). En aquest cas, un 88,3% i un 24,6% dels nínxols potencials actuals es mantindrien com a sostenibles a mitjà i llarg termini, respectivament.

Amb l’escenari de canvi climàtic mitjà A1B, s’obté per a l’abarset un nínxol ecològic potencial de 22,2 km2 a mitjà termini i de 2,8 km2 a llarg termini (figura 5a i 5b). En aquest cas, un 12,3% i un 0% dels nínxols potencials actuals es mantindrien com a sostenibles a mitjà i llarg termini, respectivament.

Amb l’escenari de canvi climàtic sever A2, obtenim per a l’abarset un nínxol ecològic potencial de 47,4 km2 a mitjà termini i de 5,6 km2 a llarg termini (figura 6a i 6b).

En aquest cas, un 42,6% i un 0,2% dels nínxols potencials actuals es mantindrien com a sostenibles a mitjà i llarg termini, respectivament. la revista del cenma 37

Botànica. Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset (Rhododendron ferrugineum) a Andorra.

El canvi climàtic obligarà l’espècie a una migració altitudinal per trobar condicions climàtiques més idònies i, excepte en el cas de l’escenari conservador B1 a curt termini (període 2021-2050), es tractarà d’una migració altitudinal força pronunciada (figura 3).

Com a mínim, el límit inferior del nínxol potencial pujaria 220 m d’altitud a curt termini i entre 280 i 610 m d’altitud a llarg termini. Pel que fa al límit superior, la pujada d’altitud del nínxol no és tan pronunciada (entre 70 i 160 m a curt termini i entre 160 i 250 m a llarg termini), degut sobretot a la manca d’espai; més amunt, no hi ha més llocs que la planta pugui colonitzar amb èxit. És en gran part a causa de la migració altitudinal de la planta que es redueix el nínxol potencial de l’abarset, ja que la superfície del territori andorrà per sobre dels 2.700 m d’altitud és de menys de 10 km2. De manera general, la migració altitudinal també dependrà de la capacitat de l’abarset de colonitzar altres espais i hàbitats, majoritàriament hàbitats de tarteres i roquissars (figura 7) que són menys propicis per al seu establiment, en comparació amb el de les pastures. En canvi, a cotes baixes, amb la migració de l’espècie, es pot esperar un reemplaçament per altres matollars com el boix (Buxus sempervirens) o l’avellaner (Corylus avellana), o per arbres com l’avet (Abies alba) o el pi negre (Pinus uncinata).

CONCLUSIÓ Malgrat la incertesa sobre l’amplitud del canvi climàtic a Andorra, amb aquest estudi es veu que causarà una reducció del nínxol potencial de l’abarset, sobretot a final de segle. Aquesta reducció de superfície del nínxol estarà associada a una migració altitudinal de la planta, bastant pronunciada, excepte en el cas de l’escenari més conservador B1. Però la capacitat d’adaptació de l’espècie, el fet que es pot reproduir clonalment o que les plantes poden viure més d’un segle (Pornon et al., 1997), li confereixen bons arguments per resistir o adaptar-se als futurs canvis i matisar aquests resultats bastant negatius predits pels models matemàtics.

Aquest cas d’estudi ens mostra que el canvi climàtic afectarà d’una manera general moltes de les espècies de muntanya, que s’hauran d’adaptar a les noves condicions climàtiques o migrar a altres llocs amb condicions més idònies. Que una espècie, davant de l’evolució del canvi climàtic, no pugui adaptar-se o migrar, farà comprometre la seva conservació i supervivència.

Per tot això, es preveu que les conseqüències del canvi climàtic siguin greus per a la conservació de la biodiversitat en zones de muntanya (Thuiller et al., 2005), i que fins i tot pot arribar a un 70 % de reemplaçament d’espècies i a una pèrdua del 50 % d’espècies segons els escenaris.

Benjamin Komac i Roger Caritg

FOTO 3. Abarsets a la Coma d’Arcalís.

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l'Institut d’Estudis Andorrans (IEA).

40

Superfície (km 2)

>>>

30 Pastures

Tarteres

Altres hàbitats

20 10 0

Actual

2021-2050

2071-2100 B1

2021-2050

2071-2100 A1B

2021-2050

2071-2100 A2

Figura 7. Superfície dels diferents tipus d’hàbitats que componen els nínxols ecològics potencials actuals i futurs de l’abarset per als dos períodes dels tres escenaris de canvi climàtic considerats.

38

la revista del cenma

Benjamin Komac

BIBLIOGRAFIA l BATALLA, M.; NINYEROLA, M.; ESTEBAN, P. (2011).

«Atles Climàtic Digital d’Andorra». Servidor de mapes, Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans; Universitat Autònoma de Barcelona. <http://opengis.uab.es/wms/ACDA/index.htm>.

l NEUNER, G.; AMBACH, D.; AICHNER, K. (1999).

«Impact of snow cover on photoinhibition and winter desiccation in ever green Rhododendron ferrugineum leaves during subalpine winter». Tree Physiology, núm. 19, p. 725-732.

l GUISAN, A.; THUILLER, W. (2005). «Predicting species distribution: offering more than simple habitat models».

Ecology Letters, núm. 8, p. 993-1009.

l PORNON, A.; ESCARAVAGE, N, TILL-BOTTRAUD, I.; DOCHE, B. (1997). «Variation of reproductive traits in Rhododendron ferrugineum L. (Ericaceae) populations along a successional gradient». Plant Ecology, núm. 130, p. 1-11.

l LÓPEZ-MORENO, J.I.; VICENTE-SERRANO, S.; LANJERI, S. (2007). «Mapping-snowpack distribution over large areas using GIS and interpolation techniques». Climate Research, núm. 33, p. 257-270.

l THUILLER, W.; LAVOREL, S.; ARAÚJO, M.B.; SYKES, M.T.; PRENTICE, I.C. (2005). «Climate change threats to plant diversity in Europe». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, núm. 102, p. 8245-8250.

la revista del cenma 39

Conservaciรณ. Restauraciรณ ambiental a la conca del riu de Claror.

Restauraciรณ ambiental a la conca del riu de Claror Jordi Deu, David Domingo, Benjamin Komac i Meritxell Roquet 40

la revista del cenma

la revista del cenma 41

Benjamin Komac

Xaragalls dâ&#x20AC;&#x2122;erosiĂł formats durant la torrentada del 21 de juliol de 2015.

Conservació. Restauració ambiental a la conca del riu de Claror.

E

l 21 de juliol de 2015 hi va haver una gran tempesta a la zona del calm de Claror, en uns vessants de molt pendent i amb poca vegetació, que va provocar una forta erosió en els terregalls (tarteres de pedra menuda i terra) de la zona i, en conseqüència, un important enterboliment del riu de Claror (tributari del riu Madriu) que va fer que les aigües de la parròquia d’Escaldes-Engordany no fossin aptes per al consum humà durant uns quants dies. Un cop fragilitzada la zona, es constata que precipitacions posteriors de baixa intensitat acaben generant episodis de terbolesa excepcional, que provoquen nous talls en el subministrament d’aigua potable.

Un cop identificat l’origen del problema, els responsables es consciencien de la necessitat de consolidar els sediments i de frenar el procés erosiu amb l’objectiu de reduir els talls de subministrament d’aigua potable. En aquest article explicarem els procediments i els primers resultats obtinguts, fins a la tardor de 2017, de les diferents accions de restauració ambiental que es van dur a terme durant els anys 2015 i 2016 per assolir aquest objectiu.

PARAULES CLAU> Claror, festuca eskia , microdic, control erosió, torrentada, terregall, xaragall, restauració ambiental, ovinoremeiació.

abstract/résumé

Environmental restoration of the basin of the river Claror

Restauration environnementale dans le bassin de la rivière Claror

n 21 July 2015 a powerful storm broke over the steep, largely unvegetated area of Calm de Claror. It seriously eroded the screes composed of small stones and earth, and heavily muddied the river Claror (a tributary of the river Madriu), thereby rendering the water in the town of Escaldes-Engordany unpotable for a number of days. Subsequently, it was noticed that even light rain caused the waters to become exceptionally murky, and led to further cuts in the drinking-water supply. Once the origin of the problem was identified, the authorities became aware of the need to control the sedimentation and halt the erosive processes to avoid having to impose further cuts in the water supply.

This article explains how the environmental restoration work was carried out and describes the first results obteined untill the autumn of 2017 of the various actions that were carried out in 2015 and 2016.

e 21 juillet 2015 eu lieu une forte tempête au niveau de la zone de Claror, en des versant de forte pente et peu de végétation, qui provoqua une forte érosion au niveau des éboulis de petite pierres et de terre de la zone et, en conséquence, une importante augmentation de la turbidité de la rivière Claror (tributaire de la rivière Madriu).

Ceci fit que les eaux de la commune d’Escaldes-Engordany ne fuissent plus aptes à la consommation humaine le long de plusieurs jours. Une fois la zone fragilisée, il est constaté que des précipitations postérieures de faible intensité finissent par générer des épisodes de turbidité exceptionnelle, qui provoquent de nouvelles coupures de l’approvisionnement en eau potable. Une fois l’origine du problème identifié, les responsables prennent conscience de la nécessité de consolider les sédiments et de freiner le processus d’érosion, dans l’objectif de réduire les coupures de l’approvisionnement en eau potable. Dans cet article sont expliqués les procédures et les premiers résultats obtenus jusqu'à l'automne 2017 des différentes actions de restauration environnementale menées à terme en 2015 et 2016 pour atteindre cet objectif.

KEYWORDS> Claror, Festuca eskia , small

MOTS-CLÉS> Claror, festuca eskia, micro-digue, control de l’érosion, lave torrentielle, éboulis, ravines, restauration environnementale, génie agro-écologique.

O

dykes, erosion control, flash flood, scree, gully, environmental erosion, sheep-based

42

la revista del cenma

L

INTRODUCCIÓ El 21 de juliol de 2015 hi va haver una gran tempesta de tipus convectiu estacionari a la zona del calm de Claror (al costat del pic Negre), que va arribar a acumular en una hora 71 l/m2 i fins a 96 l/m2 durant les 24 hores associades a l’episodi (Servei de Meteorologia, Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Departament de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat). Aquesta pluja torrencial va afectar les capçaleres dels rius de Llumeneres, Aixirivall i Auvinyà pel vessant de Sant Julià de Lòria, i el riu de Claror pel que fa a la conca de Perafita, a la vall del Madriu-Perafita-Claror.

A conseqüència d’aquesta gran intensitat de precipitació, es va generar escolament superficial en uns vessants de fort pendent

i amb poca o nul·la vegetació; això va produir fenòmens erosius intensos a les capçaleres de les respectives conques, que van donar lloc a la formació de laves torrencials al vessant de Sant Julià de Lòria que van baixar fins al poble. A la conca del riu de Claror, però també a prop del port Negre i de la collada de Prat Primer, es van aixaragallar molts dels terregalls negres de la zona donant lloc també a laves torrencials que, pel que fa al vessant de Claror, es van dipositar al con de dejecció del peu del vessant (cotes 2.310 a 2.330 m). En sedimentar part dels materials, el riu de Claror va recuperar potencial erosiu aigües avall i va erosionar fortament la llera i els marges del riu fins a la confluència amb l’afluent dels Clots de la Tora i, en menor mesura, aigües avall. Tot això va provocar un fort enterboliment del

riu que va fer que les aigües captades no fossin aptes per al consum humà al nivell de la captació de la Companyia d’Aigües Potables d’Escaldes-Engordany (CAPESA), i que es produïssin els esmentats talls de subministrament d’aigua a la parròquia.

Noves pluges de molta menys intensitat i quantia, ocorregudes entre finals de juliol i principis d’agost, van generar nous episodis erosius a la conca del riu de Claror que van incrementar inusualment la terbolesa de l’aigua captada, enterboliment que, en ser de llarga durada, va ocasionar nous talls en el subministrament. A partir de les inspeccions sobre el terreny i de les anàlisis sedimentogràfiques es va arribar a la conclusió que els processos erosius ocorreguts en els terregalls

Figura 1. Plànol de les actuacions: llocs on s’han dut a terme els diferents treballs de restauració a la zona del riu de Claror. la revista del cenma 43

Jordi Deu

Botànica. Restauració ambiental a la conca del riu de Claror.

Foto 1. Presa executada pel Ministeri d’Ordenament Territorial durant el mes d’agost de 2015. A l’octubre ja havia quedat reblerta amb sediments, amb el consegüent desbordament lateral de l’aigua.

havien arrencat la crosta protectora superficial, consistent en uns 10~30 cm de pedra llosenca menuda (5~15 cm de Ø major), deixant al descobert els materials fins a base de graves, sorres, llims i argiles, que van quedar a lliure disposició de l’escorrentiu superficial fins que no es torni a formar la capa protectora superficial. Llavors es va veure la necessitat de consolidar els sediments acumulats a la zona i de frenar el procés erosiu dels xaragalls que conflueixen en el naixement del riu Claror, amb l’objectiu de reduir la magnitud i la freqüència d’episodis erosius posteriors.

erosius de la manera més sostenible possible es van planificar i realitzar els treballs de restauració ambiental següents: - presa de retenció de fins, - compactació i regularització dels terregalls, - construcció de microdics de ramatge, - restauració dels marges del riu de Claror, - apletat i xafoteig amb ramat d’ovelles, - formació de sèquies de control de l’erosió, - revegetació, - prova en blanc.

Pel fet de trobar-nos dins d’un paisatge cultural del Patrimoni Mundial, segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), la vall del Madriu-Perafita-Claror és una zona on les intervencions antròpiques han de ser mínimes, i sempre respectant el medi natural, el paisatge, i sense perjudicar els recursos naturals de la vall. Per assolir aquest objectiu d’estabilitzar els sediments i reduir els episodis

BIOTÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL EMPRADES

44

la revista del cenma

A continuació explicarem els objectius, els procediments i els primers resultats obtinguts amb cadascuna de les diferents accions aplicades des de l’estiu del 2015 fins a la tardor del 2016 per pal·liar els efectes de la torrentada, sempre amb l’objectiu ben clar de prioritzar el respecte al medi natural d’aquest espai protegit, i

de no utilitzar materials o tècniques que puguin suposar un increment del risc per a la potabilització posterior de les aigües que, tributàries de la captació de CAPESA, acabaran alimentant la parròquia d’Escaldes-Engordany. És per aquests motius que, per als treballs de control de l’erosió a la conca de Claror, ens hem centrat en la utilització de tècniques de bioenginyeria del paisatge.

PRESA DE RETENCIÓ DE FINS OBJECTIU: realitzar una actuació de filtratge temporal d’emergència per rebaixar els nivells de terbolesa de les aigües del riu de Claror, fins que la muntanya no trobi de nou l’equilibri. No es tracta de retenir sediments, sinó de retenir sobretot llims i argiles. Tot això amb l’objectiu de reduir el problema detectat a la captació de CAPESA des de la torrentada i mentre no es puguin aplicar la resta de mesures correctores previstes.

PROCEDIMENT: el Ministeri d’Ordenament Territorial del Govern d’Andorra va

Foto 2. Terregall aixaragallat, compactat i regularitzat acceleradament per xafoteig amb ovelles.

Jordi Deu

RESULTATS: els controls amb turbidímetre abans i després de la presa, realitzats una setmana després de la seva construcció, van demostrar que l’estructura va acabar operant com una presa i no com un filtre, i en unes setmanes va quedar reblerta amb sediments que van desbordar per coronació (foto 1). Es decideix no establir un pla de manteniment del material filtrant i no prosseguir amb la construcció de més barreres riu avall. Quan les circumstàncies ho permetin (nou dipòsit de CAPESA operatiu), es preveu desmuntarla en condicions controlades, per recuperar el material i l’estat inicial del terreny natural.

Jordi Deu

construir amb caràcter d’emergència, durant la primera setmana d’agost del 2015, una estructura de fusta de 4,5 m d’ample en forma de dic a la part inferior del con de dejecció (figura 1), amb graves i palla embolcallada amb geotèxtil, per tal de generar un sistema filtrant de la matèria en suspensió. Després de cada tempesta a la capçalera s’havia previst fer-ne el manteniment canviant les bales de palla i el geotèxtil.

Foto 3. Microdics de ramatge per al control de l’erosió, executats perpendicularment a l’eix del xaragall i a equidistàncies en relació inversa al pendent del vessant. Data 14/08/2016. la revista del cenma 45

Botànica. Restauració ambiental a la conca del riu de Claror.

Foto 4. Microdics reblerts que, per efecte barrera i efecte filtre, han retingut laves torrencials i arrossegaments menors (tipus flux hiperconcentrat i avinguda d’aigua). Data 22/09/2016.

COMPACTACIÓ I REGULARITZACIÓ DELS TERREGALLS OBJECTIU: compactar el sòl i suavitzar la secció dels xaragalls a la zona dels terregalls negres mitjançant tècniques d’ovinoremeiació (ús de ramat d’ovelles per a tasques de prevenció de riscos i de restauració ambiental).

PROCEDIMENT: es van fer diverses passades en sentit descendent del ramat d’ovelles de casa Llumeneres per la zona dels terregalls aixaragallats (figura 1). Es van dur a terme entre els mesos d’agost i octubre de 2015 (experimental) i 2016 (foto 2).

Cal destacar el gran paper del pastor Lluís Mas Baró (casa Llumeneres) en aquesta tasca de portar el ramat a indrets on les ovelles normalment no volen anar, ja que perden pes i corren riscos d’estimbar-se.

RESULTATS: amb el pas del ramat, es va accelerar el procés de consolidació natural deixant els xaragalls mes còncaus en comptes de rectangulars amb parets verticals (morfologia després de la torrenta46

la revista del cenma

da), a més de compactar les terres superficials. Tot això va fer els terregalls més estables i va limitar que hi hagi material fi fàcilment a disposició dins del tàlveg dels xaragalls, ja que aquest és el màxim responsable de l’increment de la terbolesa.

Efectivament, doncs, un cop els llims, i sobretot les argiles, són incorporats al curs del riu de Claror, s’hi mantenen en suspensió al llarg de tot el recorregut, i probablement fins al pantà d’Oliana, on podran començar a sedimentar significativament.

CONSTRUCCIÓ DE MICRODICS DE RAMATGE OBJECTIU: construir microdics de ramatge a la zona dels terregalls fortament aixaragallada (figura 1), amb l’objectiu de contenir el transport massiu dels sediments que s’hi vehiculen, principalment en forma de lava torrencial amb matriu de llims i argiles, o de flux hiperconcentrat, i controlar-ne així l’erosió.

PROCEDIMENT: els microdics de ramatge es van fer amb branques d’avellaners procedents del desbrossat dels marges

del camí del Madriu a Entremesaigües, i es van transportar en helicòpter. Els microdics es van construir perpendicularment a l’eix del xaragall i a equidistàncies en relació inversa al pendent del vessant. Les rames petites es van disposar en forma de filtre vegetal, i els troncs es van aprofitar per fer els pals de subjecció, col·locats en forma de V i també verticalment, clavats fins a una fondària d’aproximadament 1 metre (foto 3). La brancada i els troncs es van lligar amb corda vegetal, de manera que els microdics són totalment biodegradables i, a la fi de la seva vida útil, es descompondran. La coronació dels microdics es va deixar sensiblement per sota de la rasant del terregall i del cordó lateral de sobreeiximent que es forma amb la circulació del front de lava, per tal d’evitar el desbordament lateral cap a altres zones del terregall no erosionades. També cal destacar que la realització d’aquest tipus de microdics ha estat experimental, ja que no es va trobar cap bibliografia relativa a aquesta tècnica de restauració ambiental.

RESULTATS: els microdics per efecte barrera han retingut les laves torrencials que hi circulen durant les tempestes estivals i durant la fosa de la neu, i per efecte filtre també han retingut els arrossegaments menors del tipus flux hiperconcentrat (fluid no newtonià) i avinguda d’aigua (fluid newtonià) en maximitzar la pèrdua d’energia per fricció del fluid, evitant que els xaragalls es fessin encara més profunds. Fins ara no hi ha hagut desbordament lateral dels xaragalls així protegits, i els 2-3 primers microdics (d’aigües amunt) ja han estat reblerts i es mantenen estables (foto 4). Tampoc s’han constatat interferències entre les estructures i el ramat mentre es duien a terme les tasques d’ovinoremeiació a la zona dels xaragalls (foto 2).

RESTAURACIÓ DELS MARGES DEL RIU DE CLAROR OBJECTIU: estabilitzar els marges del riu per evitar que es vagin derruint encara més i aportin nou material generador de terbolesa dins de la llera.

PROCEDIMENT: durant el juliol del 2016, la brigada de Medi Ambient del Comú d’Escaldes-Engordany va restaurar els marges del torrent de Claror en dos trams diferents: per sota i per sobre del refugi de Claror (figura 1). En la part superior, es va fer un reperfilat dels marges de la llera del torrent al llarg d’uns 220 m, on el sediment havia quedat formant parets verticals que tenien un risc cert d’acabarse derruint dins del torrent.

Els talussos es van reperfilar manualment amb aixada per deixar-los com a màxim a 60° d’inclinació.

A la part situada a sota del refugi, es van fer tasques de restauració dels marges malmesos per la torrentada fins a la seva confluència amb l’afluent procedent dels Clots de la Tora. En aquest tram, es van retallar les viseres de gleva que havien quedat penjant, i es van construir esculleres de protecció dels marges erosionats amb els blocs arrencats per la torrentada, que es van rejuntar amb terra vegetal per tal que fossin revegetables.

RESULTATS: els resultats de l’actuació es mostren a les fotos, on es veu un tram de riu abans (foto 5) i després de la restauració (foto 6). Se’n desconeix l’estat de conservació durant el 2017.

APLETAT I XAFOTEIG AMB RAMAT D’OVELLES OBJECTIU: es continuen aplicant tècniques d’ovinoremeiació mitjançant l’apletat del ramat d’ovelles a la zona on és previst fer la revegetació, amb l’objectiu de bogar-ho abans de la sembra per fertilitzar el substrat mineral estèril. Al mateix temps, el xafoteig del ramat ajuda a compactar i estabilitzar el sòl. L’apletat s’aplica tant a la zona que ha estat objecte de l’erosió (amb els horitzons subsuperficials exposats), com en el con de dejecció on aquest material ha estat dipositat. Es tracta d’enriquir uns sòls orfes de matèria orgànica i fertilitat mineral.

PROCEDIMENT: es va apletar el ramat de casa Llumeneres en diverses parcel·les durant les nits, des de finals d’agost fins a principis de novembre del 2016, a la zona de sols estèrils neoformats (figura 1).

Foto 5. La torrentada va erosionar fortament els marges de la llera del riu de Claror en el tram comprès entre el refugi i el torrent dels Clots de la Tora. Les gleves trencades van quedar inestables, essent font d’aportació de sediments al riu i, per tant, d’increment de la terbolesa a cada petit increment del cabal per pluja o fosa.

Foto 6. El mateix tram del riu de Claror un cop fets els treballs de neteja de la llera, perfilat de gleves i construcció d’escullera amb pedra seca per a la protecció dels marges erosionats.

Brigada de Medi Ambient del Comú d'EscaldesEngordany, 21/07/2016. la revista del cenma 47

Botànica. Restauració ambiental a la conca del riu de Claror.

En intervals de quatre a sis dies, es va anar canviant la pleta de lloc, amb l’objectiu que el xerri i els orins de les ovelles fertilitzessin el substrat que calia revegetar.

El ramat, durant el període d’apletat, va constar d’entre 1.450 i 1.300 ovelles (foto 7). Amb l’objectiu d’homogeneïtzar millor el repartiment de la fertilitat, la densitat d’apletament emprada fou de mitjana a baixa (entre 0,85 i 0,35 ovins/m2). Aquesta variabilitat ha estat generada a propòsit, amb caràcter experimental, per tal de poder detectar quines densitats poden ser més eficients en la restauració ambiental dels diferents sectors encara pendents de tractament, així com per a d’altres indrets que en el futur es vulguin reconquerir per al control de l’erosió, ja que no s’han pogut trobar experiències assimilables en la bibliografia.

RESULTATS: es va aconseguir apletar 1,3 ha a la zona revegetada, amb una aportació de nitrogen, fòsfor, potassi i micronutrients vital per al creixement dels vegetals, que facilitaran l’establiment i el desenvolupament de la vegetació. Els resultats que es desprenen de la comparativa entre dues parcel·les experimentals de 16 m2 cadascuna, sembrades durant la tardor del 2015, l’una bogada i l’altra no, en el control de la fi del primer cicle vegetatiu, parlen per si sols (foto 8).

FORMACIÓ DE SÉQUIES DE CONTROL DE L’EROSIÓ OBJECTIU: controlar l’erosió laminar a les zones on es realitzarà la revegetació i afavorir-ne l’èxit en les primeres fases del desenvolupament, fins que el recobriment herbaci sigui suficient per al control efectiu de l’erosió.

PROCEDIMENT: s’executen sobre la terra crua, sempre "perpendicularment" a la línia del màxim pendent i en forma d’espina de peix, per tal d’anar recollint la làmina d’aigua procedent de pluja o de la fosa de la neu i conduir-la fins al torrent, a velocitat controlada (no erosiva).

RESULTATS: únicament se’n va executar per protegir les parcel·les experimentals durant la tardor del 2015. Pel que fa a la protecció de la sembra el 2016, no se’n va poder executar per manca de recursos i necessitats de priorització. De tota manera, el poc gruix Foto 7. Ovelles de casa Llumeneres apletant sobre el material estèril sedimentat al con de dejecció.

48

la revista del cenma

de sòl en alguns sectors tampoc permetia fer-ho de forma sistemàtica.

REVEGETACIÓ OBJECTIU: la revegetació del sòl nu té per objectiu estabilitzar els sediments i el material erosionat de recent exposició superficial. Mitjançant l’establiment d’una coberta herbàcia, es pretén donar protecció davant l’impacte directe de les gotes de pluja sobre el sòl (splash erosion), i també per causa de l’increment de cohesió en el sòl que proporcionen les arrels i la matèria orgànica, això sense menystenir l’increment de rugositat hidràulica que proporcionen les fulles i les tiges de les plantes que, fent de filtre, limiten l’erosió laminar. S’estima que l’erosionabilitat d’un sòl nu és d’unes 250 a 400 vegades (factor C de l’equació universal de pèrdua de sòl segons criteris universal soil loss equation) superior al del mateix sòl totalment recobert (>95%) amb herbàcies, ceteris paribus. L’espectacularitat d’aquestes xifres, fa que aconseguir una ràpida revegetació de les zones ermes sigui vital per poder controlar l’enterboliment de l’aigua.

Foto 8. Comparativa realitzada a la fi del primer cicle vegetatiu entre plàntules de diferents parcel·les experimentals, sembrades durant la tardor del 2015, en què una parcel·la ha estat bogada i l’altra no.

Foto 9. Sembra tardor 2016. Parcel·les experimentals i franges de sembra amb jaç protector (mulch) de palla per protegir les llavors de l’erosió hídrica i eòlica, del fred durant la germinació i de la dessecació del sòl durant l’estiu.

la revista del cenma 49

Conservació. Restauració ambiental a la conca del riu de Claror.

Foto 10. Estat al setembre del 2017 de la parcel·la experimental bogada per apletat, sembrada la tardor del 2015. A sobre i a l’esquerra, afrontant amb el riu de Claror, se situa la parcel·la de la prova en blanc.

Foto 11. Estat al setembre del 2017 de la parcel·la experimental no bogada, sembrada la tardor del 2015. A la part superior esquerra, en vermell, es pot veure la parcel·la bogada de la foto 10.

PROCEDIMENT: per qüestions de màxim respecte ambiental, i per limitar els riscos de deriva genètica, es va optar per renunciar a les típiques fórmules de pradenques a base de llavor comercial d’espècies domesticades destinades a la revegetació d’espais degradats en altitud (pistes d’esquí), a la utilització de fertilitzants de síntesi i de fixadors de llavor.

Quant a la llavor, ens vam arriscar amb el monoconreu de gespet (Festuca eskia), ja que és la planta més predominant a les pastures del voltant de la zona a estabilitzar, i pràcticament l’única que colonitza amb elevat recobriment els sòls més po50

la revista del cenma

bres i amb més pendent (observada en configuració esglaonada en vessants de fins a 34°). A més a més, es tracta d’una planta rústica, poc apreciada pel bestiar, de reproducció vegetativa predominant i molt ben adaptada al rigor del clima de l’alta muntanya. De fet, es tracta d’un endemisme pirinenc. Tenint en compte la inexistència de llavor comercial d’aquesta espècie, durant el mes d’agost del 2015 es van recollir manualment llavors de gespet amb l’ajuda del personal de l’Àrea de Conservació i Explotació de Carreteres (COEX) del Ministeri d’Ordenament Territorial i del Ministeri de Medi

Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, a la zona del bosc de Moretó, per a l’assaig preliminar en dues parcel·les experimentals. El 2016, per a la sembra de la zona prioritària (foto 9), la recollida es va fer també manualment al mateix indret, d’una banda entre personal del CENMA i de Silvagrina i, de l’altra, també es va fer una recollida mecanitzada a les pistes d’esquí de Soldeu (al pla del Géspit i a la planada dels Maians) amb una màquina d’ENSISA especialment concebuda per a la recollida de llavors de pradenques.

La sembra es va fer manualment a final del mes d’octubre amb l’ajut del personal del Cos de Banders del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat (parcel·les experimentals 2015), i de la brigada de Medi Ambient del Comú d’Escaldes-Engordany (sembra a zona prioritària 2016), just abans de les primeres nevades. Per poder cobrir més superfície, el 2016 es van fer franges de sembra d’un metre d’amplada cada dos metres (metre sembrat – metre erm), i les llavors es van cobrir amb jaç protector (mulch) de palla per protegir-les de l’erosió hídrica i eòlica, del fred durant la germinació i, sobretot, de la dessecació del sòl durant les sequeres de l’estiu (foto 9).

RESULTATS: es va observar una gran taxa de germinació de les llavors de gespet (fins a un 20%) i de supervivència de les plàntules (fins a un 50% després de l’estiu), segurament gràcies a l’aportació del fem d’ovella i a l’efecte protector de la palla. Uns resultats molt bons per a una revegetació amb llavors d’una planta autòctona, no domesticada, i a una altitud d’entre 2.300 i 2.400 m. Per a la parcel·la experimental bogada i sembrada la tardor del 2015, els resultats han estat espectaculars, amb un aspecte «assimilable» a les pastures de gespet de l’entorn, i amb les primeres mates que ja han espigat l’estiu del 2017, tancant ja el cicle vegetatiu amb la ressembra natural (foto 10). És un resultat francament inesperat pels tècnics d’aquest projecte de restauració ambiental, i sense parangó amb els resultats obtinguts a la parcel·la sense bogar sembrada la tardor del 2015 (foto 11).

PROVA EN BLANC OBJECTIU: atès el caràcter netament experimental dels treballs de revegetació duts a terme, la majoria dels quals sense experiències prèvies conegudes ni referències bibliogràfiques, es va considerar

oportú, a efectes de poder contrastar resultats, reservar una zona afectada per la torrentada en la qual ni es va apletar ni s’hi va sembrar.

PROCEDIMENT: la zona escollida per a la prova en blanc se situa a l’inici del con de dejecció, aigües avall de la gran roca que hi ha en aquest indret, al llarg d’uns 35 m en sentit del màxim pendent, fins arribar a la parcel·la experimental 2016 bogada, i d’uns 25 m d’ample segons les corbes de nivell (figura 1 i foto 10). Durant la fase d’aplicació de les tasques d’ovinoremeiació es va donar instruccions als pastors per limitar el pas del ramat dins del sector escollit, no s’hi va apletar, i òbviament tampoc es va sembrar ni protegir amb jaç protector de palla.

Foto 12. Formació d’agulles de gel (pipkrake) en el sòl.

RESULTATS: des que es va produir la torrentada el 21 de juliol de 2015, a efectes pràctics, aquesta zona es pot considerar nua de vegetació. Cal fer notar, però, que s’hi poden identificar algunes plantes aïllades dels típics colonitzadors primaris dels terregalls, tarteres i altres sòls estèrils d’altitud, com ara Vilola diversifolia, Ranunculus parnasifolius, Galeopsis ladanum sp. pyrenaica (principalment d’aquesta última), més algun exemplar de males herbes ruderals i de Festuca eskia (a priori procedents de la palla els primers, i de la sembra de gespet la segona, transportades pel vent des de les zones sembrades). El recobriment superficial és inferior al 5%, per tant sense efecte de protecció davant l’erosió hídrica (quadrant superior esquerre de la foto 10).

Claror han donat resultats molt satisfactoris, en harmonia amb el medi ambient, i demostren les potencialitats d’integrar l’activitat pastoral per aconseguir sinergies amb les necessitats de qualitat ambiental que la societat actual requereix.

Efectivament, a banda de la compactació i la suavització dels xaragalls, tasca que hauria estat inabordable manualment amb operaris en condicions de seguretat, cal destacar que el comportament de la parcel·la experimental sembrada la tardor del 2015, prèviament bogada amb el ramat per apletat, ha estat realment espectacular si el comparem amb la prova en blanc (foto 10) o amb el desenvolupament obtingut a la parcel·la sense apletat (foto 11).

En aquest cas, podem asseverar que les imatges valen més que mil paraules.

CONCLUSIONS A la tardor del 2017, encara és d’hora per poder avaluar els resultats aconseguits, especialment pel que fa a l’establiment de la vegetació sembrada durant la tardor del 2016. Per copsar la magnitud del problema, cal tenir present que, en la situació actual, precipitacions fins i tot inferiors a 15 mm, si cauen en forma de tempesta, arriben a provocar terbolesa elevada al riu de Perafita-Claror, fins al punt que n’impedeix la captació per a l’aprofitament de potabilització, cosa que obliga a utilitzar les reserves disponibles.

No obstant això, sí que es pot afirmar que els treballs d’ovinoremeiació aplicats en les mesures correctores a la conca de

Si bé la germinació i el desenvolupament durant el 2017 corresponent a la sembra de la tardor 2016 es poden considerar reeixides, tot i la forta secada durant aquest període vegetatiu, ens preocupa el risc de fractura de les arrels per causa de l’abundant formació d’agulles de gel (pipkrake) en aquests sòls (foto 12), que en els indrets més humits i obacs en podrien comprometre la brotada de la primavera següent, així com l’establiment a llarg termini.

Quant als microdics de ramatge col·locats dins dels xaragalls, de moment es comprova que els han estabilitzat i que ja han retingut laves torrencials de certa consideració (comparar fotos 3 i 4), i sense crear interferències amb el bestiar.

Amb els diferents treballs de restauració ambiental, alguns d’ells pioners en el pa-

per d’estabilització de terrenys malmesos per processos erosius intensos, duts a terme a la zona afectada per la torrentada, es preveu que siguin necessaris de tres a cinc anys de seguiment postsembra continuant amb l’aplicació de mesures correctores, per completar i mantenir els microdics i sobretot, per aconseguir fixar la vegetació fins al punt que el recobriment vegetal es pugui considerar reeixit i, en conseqüència, l’erosió controlada als nivells d’abans de la torrentada, o fins i tot inferiors. Aquests treballs acceleraran força la fixació de gran part dels sediments més fins que causen gran terbolesa a l’aigua del riu de Claror i minimitzaran el risc de talls en el subministrament d’aigua a la població d’Escaldes-Engordany.

Finalment, cal fer notar que els resultats d’aquesta restauració seran de gran utilitat si en el futur es volen elaborar protocols o estratègies contrastades per controlar sòls malmesos per fenòmens erosius intensos que sens dubte, tard o d’hora, ens tornaran a afectar.

Jordi Deu i David Domingo

Silvagrina Enginyers Consultors.

Benjamin Komac

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l'Institut d’Estudis Andorrans (IEA).

Meritxell Roquet

Departament d’Agricultura. Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern d’Andorra.

la revista del cenma 51

>>

riscos naturals. L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra.

L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra Aina Margalef, Marc Pons i Marc Vilella 52

la revista revista del delcenma cenma

>> >> > >

L

’escala de classificació del terreny d’allaus, anomenada ATES pel seu acrònim en anglès (Avalanche Terrain Exposure Scale), és una eina que té per objectiu avaluar, descriure i comunicar com de procliu és el terreny a estar afectat per allaus, sense tenir en compte els factors variables nivometeorològics, i va destinada a totes les persones que practiquen esports d’hivern fora de les pistes d’esquí. El producte final és un mapa invariable –fix– en el qual el terreny allavós es divideix en tres classes: simple, exigent i complex, de manera que la informació arriba a l’esportista d’una manera simplificada i clara.

Normalment, aquest mapa va acompanyat del traçat d’alguns itineraris que també estan classificats amb aquesta eina.

Aquesta classificació va ser desenvolupada l’any 2004 per Parks Canada (Statham et al., 2006) arran d’un accident en què van morir set adolescents a causa, probablement, d’una mala elecció de l’itinerari. Des de llavors, aquesta escala s’ha anat aplicant a diversos massissos muntanyosos del Canadà, els Estats Units i Nova Zelanda. Als Pirineus, el projecte es va començar a desenvolupar al Centre de Lauegi d’Aran i més tard es va aplicar a Tavascan i a alguns sectors del Pirineu aragonès.

En aquest article presentem el projecte de classificació del terreny d’allaus a Andorra, la metodologia utilitzada i les eines de difusió que s’empren des d’aquesta temporada hivernal (2017-2018) per donarlo a conèixer al públic.

Aina Margalef

PARAULES CLAU> ATES, cartografia d’allaus, itineraris hivernals, classificació del terreny.

lalarevista revista del del cenma 53

riscos naturals. L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra.

abstract/résumé Avalanche Terrain Exposure Scale in Andorra

L’échelle d’exposition en terrain avalancheux en Andorre

he Avalanche Terrain Exposure Scale (ATES) is a tool whose aim is to evaluate, describe and communicate the propensity of a particular area to avalanches without taking into account snow-related variables. It is designed as an aid to all those who practice winter sports outside designated skiing areas. The result is a static map, on which avalanche zones are classified as simple, tough or complex, that provides simple, clear information for practitioners of outdoor winter sports. The map is accompanied by routes that are also classified using the same scale.

L’échelle d’exposition en terrain avalancheux, ou ATES de part son acronyme en anglais (Avalanche Terrain Exposure Scale), est un outil qui a comme objectif d’évaluer, décrire et informer comment le terrain est susceptible d’être affecté par des avalanches, sans tenir en compte les facteurs météorologiques, et il est destiné à toutes les personnes qui pratiquent des sports d’hiver en dehors des pistes de ski. Le résultat final est une carte invariable (fixe) où le terrain avalancheux est classifié en trois catégories : simple, exigeant et complexe, de façon à ce que l’information arrive au sportif d’une forme intelligible et claire.

Normalement, cette carte s’accompagne du tracé de quelques itinéraires qui ont également été classifiés par cet outil.

T

This classification was developed in 2004 by Parks Canada (Statham et al., 2006) after an accident that killed seven adolescents, probably due to a poorly chosen route. Since then, this scale has been used in mountainous areas in Canada, United States and New Zealand. In the Pyrenees, the scale was first applied in Centre de Lauegi d’Aran and then in Tavascan and a number of sectors of the Aragonese Pyrenees.

This article presents a classification of the avalanche-threatened slopes in Andorra, as well as the metho dology used and the publicawareness campaign that was set up in the winter of 2017–2018.

KEYWORDS> ATES, avalanche cartography, winter routes, land classification.

L

Cette classification fut développée en 2004 par Parks Canada (Statham et al., 2006) à la suite d’un accident dans lequel set adolescents décédèrent à cause, probablement, d’un mauvais choix d’itinéraire.

Depuis, cette échelle d’exposition a été appliquée sur divers massif montagneux du Canada, des États-Unis et de la Nouvelle Zélande. Au niveau des Pyrénées, le projet s’est développé en premier lieu au Centre d’avalanches de la Vallée d’Aran et plus tard à Tavascan et dans quelques secteurs des Pyrénées aragonaises.

Dans cet article est présenté le projet de classification du terrain avalancheux d’Andorre, la méthodologie utilisée ainsi que les outils de diffusion utilisés depuis cette saison hivernale (2017-2018) pour le faire connaître auprès du grand public.

MOTS-CLÉS> ATES, cartographie d’avalanches, itinéraires hivernaux, classification du terrain.

54

la revista del cenma

Sara Orgué / Gerard Olm

>>>

Foto 1. Exemple de trampa del terreny: precipicis sota pales amb pendents de més de 30°. En cas d’allau, la caiguda pel precipici pot ser fatal.

METODOLOGIA

Statham et al. (2006) van proposar un model tècnic per a la classificació d’itineraris hivernals en tres categories segons la seva exposició a les allaus: itineraris per terreny simple, per terreny exigent i per terreny complex. Aquest model tècnic és en realitat una matriu que té en compte onze variables

que determinen aquesta exposició a les allaus, com ara el pendent, la densitat de la vegetació, les trampes del terreny (figura 1 i fotos 1, 2 i 3) o la freqüència o mida d’allaus esperades (figura 2), i serveixen per classificar els itineraris. Algunes d’aquestes variables són prioritàries, és a dir que si es dona aquella condició (per exemple, un pendent mantingut superior als 35°), aquell

tram queda classificat automàticament en una classe concreta o superior (en el cas de l’exemple, terreny complex). La resta de variables es tenen en compte en els casos en què no hi hagi cap variable prioritària (figura 3). Seguint les pautes de la matriu, els itineraris queden classificats en un tipus de terreny o un altre d’una manera objectiva.

Trampa del terreny, com per exemple, un barranc Presència d’arbres en la zona de trajecte o d’arribada

Precipici

Transició abrupta

Figura 1. Exemples de trampes del terreny. Són configuracions del terreny que agreugen les conseqüències d’una allau. Figura adaptada de Tremper, 2008.

la revista del cenma 55

Aina Margalef

riscos naturals. L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra.

Foto 2. Exemple de trampa del terreny: barranc. En cas d’allau provinent de cotes superiors, aquesta configuració del terreny afavoreix l’enterrament a molta profunditat.

Aina Margalef

Quan es van començar a classificar àrees enlloc d’itineraris (el que s’anomena zonificació del terreny), es va veure que aquest model tècnic tenia algunes limitacions i donava peu a una certa subjectivitat en alguns aspectes. És per això que Campbell et al. (2013) van presentar una metodologia que permet fer una zonificació automàtica amb SIG basada en els paràmetres que més afecten la classificació: el pendent i la coberta vegetal (figura 4). La resta de paràmetres (freqüència d’allaus, forma del pendent, trampes del terreny, possibilitat de rutes alternatives, etc.), podran fer saltar el terreny a una classe superior. Tots aquests ajustaments posteriors s’han de fer manualment a partir del treball sobre el terreny i amb criteri d’expert.

Foto 3. Exemple de trampa del terreny: arbres en el trajecte en un barranc. En cas d’allau provinent de cotes superiors, ens pot projectar cap als arbres.

56

la revista del cenma

Els resultats de la zonificació es presenten en forma de cartografia, de manera que la zona d’estudi queda classificada en una de les tres classes de terreny: simple, exigent o complex. Cadascuna d’aquestes classes va ser definida en el model de comunicació pública v.1/04 de Statham et al. 2006 (figura 5).

Mida d’allau

Potencial destructiu

Classificació de la zona d’arribada

Tipus freqüents d’allaus i severitat

1. Petita (purga)

No arriba a enterrar una persona, excepte si cau en una trampa del terreny.

El moviment de neu s’atura típicament a mig vessant.

Purgues de sortida puntual.

Plaques toves petites i superficials.

2. Mitjana

Suficient per enterrar, ferir o fins i tot matar a una persona, o tombar arbres petits.

L’allau s’atura típicament al peu del vessant.

Plaques toves típiques. Plaques dures superficials. Aquestes allaus són les que es desencadenen més sovint de manera accidental.

3. Gran

Pot tombar arbres, destruir una casa o un cotxe, i la probabilitat de resultar ferit o mort és bastant alta.

L’allau pot travessar zones planes (considerablement per sota de 30º) en una distància <50m.

Plaques toves grosses. Plaques dures de mida mitjana. Allaus accidentals grans i generalment letals.

4. Molt gran

Pot destruir gairebé mitja hectàrea de bosc, diversos edificis, un camió o un tren, i la probabilitat de resultar ferit o mort és pràcticament del 100%.

L’allau travessa zones planes (considerablement per sota de 30º) en una distància >50m, i pot arribar al fons de vall.

Plaques profundes, toves o dures.

Solen arribar molt lluny, fins al límit més llunyà de la zona d’allaus. Poques vegades es desencadenen de manera accidental. Si agafen alguna persona, difícilment se salvarà.

Arriba al fons de vall. És l’allau més gran coneguda.

Plaques profundes, toves o dures. Sovint es desprèn tota la zona de sortida i l’allau supera rècords històrics. Impossible sobreviure a una allau d’aquestes característiques.

5. Extremadament gran

Pot modificar el paisatge, té un potencial de destrucció molt gran.

Figura 2. Escala de la mida de les allaus, adaptada de l’European Avalanche Warning Services (2018), del Centre de Lauegi d’Aran i de Tremper, 2013.

Variables

SIMPLE

EXIGENT

COMPLEX

Pendent

Pendent generalment <30°

Generalment pendent baix, pales aïllades >35°

Variable amb % elevat de >35°

Forma de la pala

Uniforme

Algunes convexitats

Convolut.

Densitat del bosc

Bosc amb algunes clarianes

Bosc i terreny obert

Grans extensions de terreny obert.

Bandes aïllades d’arbres.

Trampes

Mínimes, alguns rierols o espadats

Algunes depressions, barrancs i/o terreny allavós per sobre.

Moltes depressions, barrancs, penya-segats, pales que amaguen barrancs a sota, cornises.

Freqüència (allaus per anys) i mida d’allaus

1/30 anys de mida≥2

1/any de mida <2 1/3 anys de mida ≥2

1/any de mida <3 1/any de mida ≥3

Densitat de la zona de sortida

Terreny obert limitat

Terreny obert. Algunes zones de trajecte d’allaus arriben al fons de vall.

Grans extensions de terreny obert.

Moltes zones de trajecte d’allaus arriben al fons de vall.

Característiques de les zones d’arribada

Solitàries, àrees ben definides, transicions suaus, dipòsits estesos.

Transicions abruptes o depressions amb dipòsits profunds.

Zones d’arribada múltiples i convergents, àrea de dipòsit confinada, traces escarpades a sobre.

Interacció amb trajectes d’allaus

Només zones d’arribada

Única zona de trajecte o diverses zones de trajecte separades.

Zones de trajecte nombroses i superposades.

Opcions de ruta

Nombroses, el terreny permet múltiples opcions.

Selecció d’opcions d’exposició variable, hi ha opcions per evitar les zones de trajecte.

Oportunitats limitades de reduir l’exposició, passos obligats.

Temps d’exposició

No hi ha exposició o exposició limitada només a creuar zones d’arribada.

Exposició ocasional a zones de sortida i de trajecte.

Exposició freqüent a zones de sortida i de trajecte.

Glacera

No

Generalment suau, amb bandes aïllades d’esquerdes.

Seccions d’esquerdes trencades o costerudes.

Exposició a cascades de gel o seracs.

Figura 3. Model tècnic ATES v. 1/04, de Bacardit et al. (2011), adaptat de Statham et al. (2006). Les variables marcades en color són prioritàries, és a dir que, si es compleixen, el terreny s’identificarà amb aquella categoria o bé amb una categoria superior. la revista del cenma 57

Aina Margalef

riscos naturals. L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra.

Foto 4. Exemple de terreny simple a Andorra. Tot i que el terreny és obert, el pendent és molt suau i no hi ha trampes.

Classe 0

Classe 1 - Simple

Classe 2 - Exigent

Obert

99% ≤ 20°

90% ≤ 20° 99% ≤ 25°

90% ≤ 30° 99% ≤ 40°

Mixt

99% ≤ 25°

90% ≤ 25° 99% ≤ 35°

90% ≤ 35° 99% ≤ 45°

Bosc

99% ≤ 30°

99% ≤ 35°

99% ≤ 45°

Densitat de les zones de sortida d’allaus

No hi ha zones de sortida.

Absència de zones de sortida d’allaus amb mida potencial ≥2. Zones de sortida amb mida potencial <2 aïllades.

Exposició a trajectòries d’allaus

No hi ha exposició a trajectòries d’allaus.

Trajectòries d’allaus de mida potencial >2 amb períodes de retorn superiors a 10 anys.

Trajectòries d’allaus aïllades.

Períodes de retorn superiors a un any per a allaus de mida potencial >3.

Nombroses trajectòries solapades d’allaus de qualsevol mida.

Trampes del terreny

No hi ha potencial per a l’enterrament parcial ni per a lesions d’una persona.

No hi ha potencial per a l’enterrament parcial o danys fatals.

Potencial per a l’enterrament complet però no per provocar danys fatals.

Potencial per a l’enterrament complet i/o danys fatals.

Forma del relleu

Uniforme o còncau

Uniforme

Convex

Convolut

Pendent i coberta forestal

Classe 3 - Complex

< 20% ≤ 25° 45% > 35°

Absència de zones de sortida Nombroses zones de d’allaus amb mida potencial sortida d’allaus de >3. Zones de sortida amb mida qualsevol mida amb potencial ≤3 aïllades o diverses diverses zones potencials zones de sortida amb mida de desencadenament. potencial ≤2.

Figura 4. Model de zonificació ATES (adaptat de Campbell i Gould, 2013).

Terreny simple

Exposició a vessants amb poc pendent i terreny forestal. Algunes clarianes de bosc poden implicar zones d’arribada d’allaus poc freqüents. Hi ha moltes opcions per reduir-ne o eliminar-ne l’exposició.

Terreny exigent

Exposició a zones de trajecte d’allaus ben definides, a zones de sortida o a trampes. Hi ha opcions per reduir o eliminar l’exposició trobant rutes alternatives.

Terreny complex

Exposició a zones de trajecte d’allaus múltiples i superposades o a grans extensions de terreny obert i pendent.

Zones d’inici d’allaus múltiples i amb trampes de terreny. Opcions mínimes de reduir-ne l’exposició.

Figura 5. Model de comunicació pública v.1/04 de Statham et al., 2006.

58

la revista del cenma

Aina Margalef

Foto 5. Exemple de terreny simple a Andorra. Tot i que el terreny és obert, el pendent és suau i no hi ha trampes.

L’objectiu de l’escala de classificació del terreny d’allaus és donar eines perquè els practicants d’esports d’hivern gestionin correctament l’exposició a aquest perill.

L’Avaluador és una eina d’ajuda a la decisió de tria d’itineraris que es basa en una combinació del tipus de terreny, el grau de perill d’allaus i les característiques del grup. El tipus de terreny s’obté amb l’ATES i el grau de perill d’allaus s’obté del Butlletí de Perill d’Allaus.

Per a cada situació, aquesta eina ens dona una sèrie de recomanacions de seguretat.

Mentre que circular en condicions verdes es considera bastant segur per a practicants amb experiència limitada, per circular amb seguretat en condicions grogues cal tenir una bona experiència en la gestió del risc d’allaus a petita escala. Circular en condicions vermelles no és recomanable sense un guia professional o amb coneixements d’expert (Haegeli et al., 2006).

Consulteu el BPA

L’AVALUADOR

EXIGENT

Figura 6. Avaluador (Haegeli et al., 2006). Els colors del gràfic representen les recomanacions a l’hora de gestionar el perill d’allaus en funció del grau de perill, el tipus de terreny i l’experiència del grup (vegeu figura 7).

PRECAUCIÓ

Les condicions de la zona verda són adequades per circular per terreny d’allaus, i els accidents són generalment infreqüents. Cal saber reconèixer el perill i tenir les habilitats de circulació amb seguretat i de rescat.

PRECAUCIÓ EXTRA

Les allaus són possibles per causes humanes o naturals, i els accidents són freqüents. Es requereix un nivell avançat de comprensió del perill d’allaus existent.

TERRENY COMPLEX

No es recomana circular per la muntanya sense coneixements de nivell professional o expert sobre la neu i les allaus. Condicions idònies perquè hi hagi accidents per allaus.

Figura 7. Recomanacions per circular amb seguretat de l’Avaluador. Adaptat de Haegeli et al., 2006.

la revista del cenma 59

Aina Margalef

riscos naturals. L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra.

Foto 6. Exemple de terreny exigent a Andorra: el terreny és obert i el pendent és moderat, però hi ha diverses opcions per reduir o eliminar l’exposició.

APLICACIÓ DE L’ATES A ANDORRA METODOLOGIA Des de l’any 2014, el CENMA treballa en l’aplicació de l’ATES en territori andorrà, tant des del punt de vista cartogràfic com d’itineraris. S’ha dividit el territori en diversos polígons, corresponents normalment a subconques hidrogràfiques, i es proposen un centenar d’itineraris classificats per la seva exposició a les allaus (figura 8). Per a la zonificació preliminar amb SIG, s’ha fet una classificació de la coberta vegetal segons que sigui densa, mitjana o bé inexistent (terreny obert).

Aquesta classificació s’ha fet a partir d’ortofotografies i s’ha acabat de polir durant les campanyes de camp (figura 9a). D’altra banda, a partir del model digital d’elevacions s’ha extret una capa contínua de pendents (figura 9b).

Figura 8. Zones previstes d’aplicació de la classificació ATES a Andorra.

60

la revista del cenma

Aina Margalef

Foto 7. Exemple de terreny exigent a Andorra: el terreny és obert i el pendent és moderat, però hi ha diverses opcions per reduir o eliminar l’exposició.

a. vegetació

b. pendents

>

+

c. classificació preliminar

>

d. classificació final

>

Figura 9. Esquema de la metodologia utilitzada per a la zonificació ATES a Andorra.

la revista del cenma 61

riscos naturals. L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra.

Aina Margalef

Foto 8

Aina Margalef

Foto 9

Aina Margalef

Foto 10

Fotos 8, 9 i 10. Exemples de terreny complex a Andorra. En la primera fotografia, no hi ha vegetació i el pendent és superior als 35° de manera generalitzada. En els altres dos casos, la morfologia és complexa: hi ha precipicis, zones de sortida i trajecte d’allaus, i poques o cap opció per reduir l’exposició.

62

la revista del cenma

Amb el creuament d’aquests dos paràmetres s’aconsegueix una zonificació preliminar (figura 9c) que servirà de base per a les campanyes de camp.

Aquestes campanyes tenen diversos objectius: validar la coberta vegetal, identificar trampes del terreny i zones d’allaus (zona de sortida, trajectòria, mida...) i, pel que fa als itineraris, temps d’exposició a les allaus i possibilitat de rutes alternatives. Aquesta informació ens permetrà fer una reclassificació del terreny a partir d’aquestes variables per obtenir la classificació definitiva (figura 9d). Una última aportació al mapa la fan els guies locals o experts de la zona que coneixen quines són les allaus que baixen més habitualment, fins on arriben i amb quina freqüència baixen.

A Andorra no s’ha aplicat la classe 0 (terreny no allavós), proposada per Campbell et al., 2012, ni s’ha tingut en

compte la variable «glaceres», ja que no existeixen a la zona d’estudi.

DIFUSIÓ La difusió es farà per mitjà de panells i d’una plataforma web.

Els panells s’estan instal·lant als principals punts de sortida dels itineraris i mostren tant la cartografia ATES de la zona en qüestió com els itineraris amb el color que els correspongui segons la classe ATES més restrictiva (figura 10). En el panell es poden veure els punts d’alerta per exposició a allaus, els refugis i els punts d’inici dels itineraris (normalment aparcaments). També s’hi representa l’Avaluador i unes breus recomanacions de seguretat, i un codi QR amb el qual es pot accedir a la plataforma web des del telèfon mòbil.

Pel que fa a la plataforma web (www.allaus.ad), s’hi poden consultar diferents capes (classificació ATES, ortofoto i topografia) sobre un model 3D d’Andorra, a més dels itineraris de cada zona i els punts d’alerta, refugis i aparcaments. Per a cada itinerari hi ha una descripció detallada amb l’explicació de les alertes per exposició a allaus, fotografies interpretades i una fitxa en format pdf descarregable.

D’altra banda, a la pàgina d’inici es pot consultar tant la meteorologia prevista com el perill d’allaus per al dia en concret, així com l’Avaluador (Haegeli et al., 2006) per conèixer les recomanacions segons el dia.

Finalment, a la web també s’hi pot trobar un apartat amb recomanacions de seguretat per circular en terreny d’allaus.

Figura 10. Exemple de panell per a la vall de Sorteny. la revista del cenma 63

> >> >

riscos naturals. L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra.

64

la revista revista del delcenma cenma

Allau de sortida lineal amb un dipòsit de blocs de neu angulosos. lalarevista revista del del cenma 65

Jaume Riba

>> >> > >

riscos naturals. L’escala de classificació del terreny d’allaus a Andorra.

Ana Margalef

Figura 11. Plataforma web www.allaus.ad.

66

la revista del cenma

>>> BIBLIOGRAFIA l BACARDIT, M.; MONER, I.; GAVALDÀ, J. (2011). «Si la neu és el problema, la solució és en el terreny: aplicació de l’escala de classificació del terreny allavós a la Val d’Aran». Actes de les 4es Jornades Tècniques de Neu i Allaus. Vielha e Mijaran, Val d’Aran (25, 26 i 27 de maig de 2011), p. 35-39. l TREMPER, B. (2008). Staying alive in avalanche terrain. The Mountaineers Books. l TREMPER, B. (2013). Avalanchas, nociones imprescindibles. Ediciones Verticualidad. l CAMPBELL, C.; MARSHALL, P. (2010).

«Mapping exposure to avalanche terrain». 2010 International Snow Science Workshop, p. 556-560.

l CAMPBELL, C.;GOULD, B. (2013). «A proposed practical model for zoning with the Avalanche Terrain Exposure Scale». Proceedings of the International Snow Science Workshop.

Chamonix Mont-Blanc, França, p. 385-391.

CONCLUSIONS L’escala de classificació del terreny d’allaus (ATES) és una eina d’anàlisi del terreny que ha demostrat ser molt útil en la planificació d’itineraris hivernals pel que fa al risc d’allaus en diversos massissos muntanyosos. Des de fa uns quants anys, aquesta metodologia s’ha començat a aplicar en alguns sectors del Pirineu, i a partir de la temporada hivernal 2017-2018 també es pot consultar a Andorra. S’ha creat la web www.allaus.ad com a plataforma de difusió dels resultats, de manera que la informació sigui accessible de manera ràpida i fàcil.

l HAEGELI, P.; MCCAMMON, I.; JAMIESON, B.; ISRAELSON, C.; STATHAM, G. (2006, octubre). «The Avaluator. A Canadian rulebased avalanche decision support tool for amateur recreationists». Proceedings of the International Science Workshop. Telluride, CO, p. 254-263. l STATHAM, G.; MCMAHON, B.; TOMM, I. (2006, octubre). «The avalanche terrain exposure scale». International Snow Science Workshop.

Telluride, CO,p. 1-6.

Aina Margalef

Marc Pons

Marc Vilella

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA).

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA).

Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA).

Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA).

Han participat en aquest projecte: Gerard Acosta, Carlo Ferrari, Carles Múgica, Gerard Olm, Sara Orgué, Francesc Poujarniscle i el Grup de Muntanya del Cos de Policia d’Andorra. la revista del cenma 67

Jaume Riba

l CAMPBELL, C.; GOULD, B.; NEWBY, J. (2012, setembre). «Zoning with the avalanche terrain exposure scale». Proceedings of 2012 International Snow Science Workshop. Anchorage, Alaska, p. 450-457.

climatologia. Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC.

Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC

Pere Esteban, Marc Prohom, Jordi Cunillera i Laura Trapero 68

la revista del cenma

la revista del cenma 69

Laura Trapero

Estació nivometeorològica d’alta muntanya situada al Parc Natural de Sorteny, gestionada pel CENMA. Va entrar en funcionament operatiu l'any 2010 i permet la monitorització del temps present i el clima a les zones més altes del país.

climatologia. Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC.

L

a informació climàtica és clau de cara a la gestió actual i futura de diferents sectors socioeconòmics. En aquest treball es presenten els resultats, per al cas d’Andorra, obtinguts en el marc de l’Acció Clima del projecte Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) finançat a partir dels fons europeus de cooperació POCTEFA (Programa INTERREG V-A EspanyaFrança-Andorra). Gràcies a la col·laboració entre diferents institucions, entre les quals el CENMA de l’Institut d’Estudis Andorrans, s’han centralitzat, revisat, corregit i analitzat les sèries climàtiques de temperatura i precipitació mensual de tota la serralada pirinenca, incloses les tres sèries històriques andorranes de FEDA. Aquest treball és, doncs, la referència pel que fa a l’estat de la qüestió del canvi climàtic a partir de dades meteorològiques instrumentals a Andorra per al període 1950-2010.

Paral·lelament, aquests resultats han permès actualitzar l’Atles climàtic i digital d’Andorra (www. acda.ad), on s’ha caracteritzat el període climàtic 1981-2010.

Paraules clau> Pirineus, Andorra, ACDA, canvi climàtic, temperatura, precipitació, homogeneïtzació.

abstract/résumé Recent climatic tendencies in Andorra (1950–2010): the results of Acció Clima run by the Pyrenean Climate Change Observatory (OPCC)

C

limatic information is a key factor in current and future management of socio-economic development. This study presents the results for Andorra obtained by Acció Clima, part of the Pyrenean Climate Change Observatory (OPCC) project financed by the POCTEFA European cooperation funds (INTERREG V-A Spain-France-Andorra program).

Thanks to collaboration between a number of institutions, including CENMA (Institute of Andorran Studies), all the monthly series of temperature and rainfall data for the whole of the Pyrenean chain – including the three Andorran FEDA series – have been centralised, reviewed, corrected and analysed.

This work, which has become a reference point in climate change studies, uses meteorological data from Andorra from the years 1950–2010. These results have also been used to update the Andorran digital climatic atlas (www.acda.ad) that covers the period 1981–2010.

KEYWORDS> Pyrenees, Andorra, ACDA, climate change, temperature, precipitation, homogenization.

Tendances récentes du climat en Andorre (1950-2010) : résultats de l’Action Climat du projet OPCC

L

’information climatique est essentielle pour la gestion actuelle et future des différents secteurs socio-économiques. Dans ce travail sont présentés les résultats, pour le cas de l’Andorre, obtenus dans le cadre de l’Action Climat du projet Observatoire Pyrénéen du Changement Climatique (OPCC) financé à partir des fonds européens de coopération POCTEFA (Programme Interreg V-A Espagne-France-Andorre).

Grâce à la collaboration entre différentes institutions, parmi lesquelles le CENMA (Centre d’Études de la Neige et de la Montagne d’Andorre) de l’Institut d’Études Andorranes, les séries climatiques de température et précipitations mensuelles de toute la chaîne des Pyrénées ont été centralisées, révisées, corrigées et analysées, y compris les trois séries historiques andorranes de FEDA (Forces Électriques d’Andorre). Ce travail est donc la référence en ce qui concerne la situation du changement climatique à partir de données météorologiques instrumentales en Andorre pour la période 1950-2010. Parallèlement, ces résultats ont permis d’actualiser l’Atlas climatique et digital d’Andorre (www.acda.ad), caractérisé à présent par la période climatique 1981-2010.

MOTS-CLÉS> Pyrénées, Andorre, ACDA, changement climatique, température, précipitations, homogénéisation.

70

la revista del cenma

INTRODUCCIÓ: L’ACCIÓ CLIMA DINS EL PROJECTE OPCC (2010-2014) Quantificar l’evolució recent del clima i projectar-ne els escenaris futurs és fonamental per entendre els canvis que se succeeixen en el medi físic i biòtic d’un territori i, alhora, per poder analitzar de forma més acurada el canvi en la disponibilitat de recursos naturals, així com el de la vulnerabilitat dels diferents sectors socioeconòmics afectats. L’estudi del canvi climàtic és, doncs, una informació científica clau de cara a la gestió del nostre dia a dia actual i futur. És per al cas dels Pirineus, i dins d’aquest marc estratègic, que s’ha d’entendre l’arrancada l’any 2010 del projecte Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), un projecte plantejat sota el paraigua de la CTP (Comunitat de Treball dels Pirineus) i finançat a partir dels fons europeus de cooperació POCTEFA. El projecte buscava, i ha aconseguit, el treball conjunt i en paral·lel de diferents equips temàtics o accions (Clima, Biodiversitat, Boscos, Aigua) i de diferents territoris integrants del massís pirinenc.

L’Acció Clima del projecte OPCC s’ha dedicat a reunir, revisar, corregir i analitzar sèries meteorològiques mensuals de temperatura i precipitació de tota la serralada pirinenca, amb l’objectiu de definir i calcular índexs per al seguiment del canvi climàtic als Pirineus. Hi han treballat cinc

equips de diferents territoris de la CTP: la Universidad de Zaragoza (Unizar), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Météo France, el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) i l’Agencia Estatal de Meteorología (AEMET).

Aquest article se centra en els resultats del projecte obtinguts per al cas d’Andorra. Primer s’explica, de forma resumida i comprensible, la metodologia emprada per corregir les sèries meteorològiques històriques andorranes, les conegudes sèries de FEDA, Forces Elèctriques d’Andorra (Ransol, Engolasters i Central d’Encamp).

En segon lloc es resumeixen els resultats pel que fa a tendències entre 1950 i 2010 de dues variables: la temperatura de l’aire i la precipitació. Finalment s’exposen algunes de les aplicacions que ja s’han derivat dels resultats del projecte, alhora que s’esmenten les principals conclusions sobre aquests resultats científics i els escenaris de recerca en canvi climàtic als Pirineus i a Andorra.

Creiem que és especialment important fer notar que aquest és l’estudi més complet i científicament més sòlid mai fet fins ara per al cas del Principat, tot i que els últims anys el CENMA ja havia publicat alguns resultats en la mateixa direcció (Esteban et al., 2010; Esteban et al., 2012). És doncs, ara com ara, la informació oficial i de referència sobre el canvi climàtic recent a Andorra.

RECOLLIDA I TRACTAMENT DE LES DADES: L’HOMOGENEÏTZACIÓ DE SÈRIES CLIMÀTIQUES La creació de la base de dades climàtica Un dels principals objectius del projecte era la creació d’una base de dades climàtica mensual de referència per a l’àmbit pirinenc, que permetés un monitoratge correcte de la variabilitat i el canvi climàtic observats. Per assolir aquest objectiu, les sèries climàtiques han de superar un control de qualitat rigorós per tal d’eliminar valors puntuals erronis. Més endavant, també cal assegurar-se que siguin homogènies, és a dir, que qualsevol canvi o tendència que s’apreciï sigui fruit de la resposta directa de l’evolució del clima i no d’aspectes externs no climàtics, com ara canvis d’emplaçament, d’instrumentació o de qualsevol altra naturalesa (Aguilar et al., 2003; Trewin, 2010).

Responent al compromís amb l’OPCC, es va definir el període 1950-2010 com a període d’estudi incloent-hi, per primer cop, sèries climàtiques dels dos vessants del Pirineu.

Les variables tractades van ser: temperatura màxima mitjana, temperatura mínima mitjana i precipitació, en tots els casos a resolució mensual, estacional i anual.

La disponibilitat de dades La base de dades es va nodrir dels bancs de dades de diversos organismes competents en matèria meteorològica: Météo France (França), SMC (Catalunya), CENMA (Andorra) i AEMET (Espanya).

Es van seleccionar 66 sèries de temperatura màxima i mínima i 139 de precipitació, dins del període 1950-2010. Les figures 1 i 2 mostren la distribució espacial de les sèries emprades. Paral·lelament es va fer un recull de les principals metadades de cada sèrie, és a dir, tota la informació relativa a com es van prendre les mesures, per tal de donar suport a la fase d’homogeneïtzació.

Sèries de temperatura

Per al cas d’Andorra, les sèries seleccionades van ser les tres històriques de FEDA: Ransol (1.645m), Engolasters (1.640m) i Central d’Encamp (1.145m). Només la sèrie de precipitació d’Engolasters va ser desestimada finalment per problemes de qualitat.

Figura 1. Distribució espacial de les sèries de temperatura utilitzades. la revista del cenma 71

climatologia. Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC.

Per al cas de les sèries andorranes, la taula 1 mostra el nombre i la localització temporal dels punts de ruptura identificats per a cada variable.

Finalment, es va avaluar la qualitat de la sèrie en funció del nombre de punts de ruptura, la seva amplitud i la disponibilitat de sèries veïnes amb una bona correlació, segons quatre categories: molt bona, bona, acceptable i dolenta. Ransol fou la sèrie d’Andorra que va obtenir una millor qualificació, essent bona la qualitat de la sèrie de temperatura màxima mitjana, i acceptables les sèries de temperatura mínima mitjana i de precipitació.

Sèries de precipitació

ELS RESULTATS: CANVI CLIMÀTIC RECENT A ANDORRA (1950-2010)

Figura 2. Distribució espacial de les sèries de precipitació utilitzades.

Control de qualitat Aquesta fase va permetre identificar valors mensuals anòmals fruit d’un ampli ventall de fonts d’error: del mateix instrument, de lectura de l’observador, de transcripció de les dades o de digitalització posterior. Mitjançant la inspecció visual dels valors de cada sèrie en context amb les sèries del voltant, es van identificar i eliminar o esmenar aquests registres.

Anàlisi d’homogeneïtat L’anàlisi d’homogeneïtat consisteix en una successió de cicles: un de detecció per identificar els moments de ruptura en la sèrie, un de posterior de correcció o ajust i un darrer de confirmació dels resultats previs. La metodologia emprada en la detecció fou la proposada per HOMER (Mestre et al., 2013), un mètode interactiu i semiautomàtic basat en la comparació per parelles de cada sèrie, a resolució estaci-

Sèrie

Ransol Central d’Encamp Engolasters

onal i anual, amb les seves veïnes i més ben correlacionades. L’aproximació permet detectar el número i la posició dels punts de canvi, i la magnitud del salt en la discontinuïtat. Posteriorment, la fase d’ajust es realitza mitjançant l’aplicació d’un model ANOVA de dos factors que, a més, permet reomplir els valors mensuals que falten o que havien estat eliminats en la fase de control de qualitat. La metodologia emprada és avalada per estudis que han comparat aquest mètode amb altres d’existents (Domonkos, 2013).

Els resultats de la fase d’homogeneïtzació donaren una mitjana de 2 o 3 punts de ruptura per a les sèries de temperatura i una mitjana inferior a 1 en el nombre de punts de ruptura de les sèries de precipitació. Cal indicar, però, que en aquest segon cas, la gran irregularitat temporal i espacial de la variable dificulta força la detecció de punts de ruptura.

Tx

Tn

PPT

1 (1963)

4 (1969, 1976, 1995 i 2006)

0

2 (1975 i 1985)

3 (1957, 1979 i 2002)

0

3 (1961, 1994 i 2001)

3 (1957, 1979 i 2001)

--

Taula 1. Nombre i anys en què es produeixen els punts de ruptura identificats a les sèries de temperatura màxima (Tx), temperatura mínima (Tn) i precipitació (PPT) andorranes. La sèrie de precipitació d’Engolasters no va ser considerada per problemes de qualitat.

72

la revista del cenma

A partir de les sèries homogeneïtzades de les temperatures màxima i mínima mitjanes mensuals, s’ha calculat la sèrie mensual de la temperatura mitjana a cada punt d’observació segons l’expressió:

T m=

(T max+T min) 2

A continuació es comenten els resultats obtinguts per a les temperatures màxima i mínima i per a la precipitació a Ransol (1.645 m) i a la Central d’Encamp (1.145 m).

Aquests dos emplaçaments es poden considerar, respectivament, representatius d’una zona elevada i d’una zona al fons de la vall. A banda, ja s’ha esmentat que les sèries d’Engolasters han donat més problemes a causa de la seva qualitat, especialment la sèrie de precipitació.

Temperatura L’anàlisi de l’evolució de la temperatura (mitjana, màxima o mínima) proporciona uns resultats prou concloents per afirmar que durant el període 1950-2010 s’ha observat un augment clar d’aquesta variable.

A la figura 3 es mostra l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana anual a partir de la sèrie de la Central d’Encamp (esquerra) i de Ransol (dreta). L’anomalia s’ha calculat com la diferència entre el valor de la temperatura mitjana de cada any i el valor mitjà per al període 1961-1990; en vermell es mostren les anomalies positives (temperatura superior a la mitjana del període 1961-1990) i en blau, les anomalies negatives.

a) Central d'Encamp (1.145 m)

b) Ransol (1.646 m)

Figura 3. Anomalia de la temperatura mitjana anual per al període 1950-2010: a) Central d’Encamp (esquerra); b) Ransol (dreta).

Laura Trapero

L’anomalia s’ha calculat respecte del valor mitjà per al període 1961-1990.

Foto 1. Pluviòmetre de pesada model Geonor T-200 instal·lat a l’estació meteorològica de Sorteny. Aquest model de pluviòmetre està proveït d’un anell protector contra el vent per minimitzar la subestimació de la precipitació en forma de neu.

la revista del cenma 73

climatologia. Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC.

Malgrat que ambdues sèries no mostren un augment continu de la temperatura (hi ha un període fred i continuat durant el decenni dels anys 70), destaca el fet que els valors més alts de l’anomalia s’obtenen majoritàriament els darrers anys del període analitzat, fet que constata l’esmentat increment de la temperatura durant els darrers seixanta anys. S’ha fet la mateixa anàlisi amb les sèries de la mitjana anual de les temperatures màxima i mínima, i els resultats són força similars.

La tendència mitjana per al període 19502010 obtinguda a partir de les sèries de temperatura mitjana, màxima i mínima als dos punts d’observació es mostra a la taula 2. S’hi observa que tots els valors de la tendència són positius (augment de temperatura) i estadísticament significatius (és a dir, és un resultat robust i no és fruit de l’atzar). La tendència de la temperatura mitjana anual que proporciona la sèrie de la Central d’Encamp (+0,16 °C/decenni) és superior a la que s’obté amb la sèrie de Ransol (+0,12 °C/decenni), i aquest comportament es manté amb les sèries de temperatures màxima i mínima. És important destacar, però, que en tots dos llocs la tendència de les màximes és superior a la de les mínimes, de manera que es pot afirmar també que la temperatura màxima ha augmentat més que la mínima.

A la mateixa taula 2 es mostra també el comportament a escala estacional. Cal destacar que els augments més marcats de la temperatura s’obtenen a l’estiu, amb

Anual

una tendència al voltant de 0,3 °C/decenni (valor estadísticament significatiu) en ambdós emplaçaments analitzats. La resta de tendències estacionals són totes positives (augment de temperatura), però no assoleixen el grau de significació estadística requerit en l’anàlisi (tret de l’augment de la temperatura màxima a Ransol durant la primavera).

Aquests resultats són força homogenis amb els obtinguts per a tot el Pirineu en el projecte OPCC. L’indicador climàtic relacionat amb la temperatura definit per a tot el Pirineu és la temperatura mitjana anual/ estacional calculada a partir de 12 sèries representatives de tot el massís (diferents altituds, diferents zones climàtiques, vessant nord/sud, influència atlàntica/mediterrània, etc.), i el valor de la tendència d’aquest indicador per al període 19592010 és superior al de les sèries andorranes, amb un valor de +0,2 °C/decenni per a la temperatura mitjana anual. L’augment més marcat de la temperatura mitjana també s’obté a tot el Pirineu durant l’estiu, amb un valor al voltant de +0,4 °C per decenni.

Precipitació A partir de l’anàlisi de l’evolució de la precipitació acumulada anual durant el període 1950-2010, es pot concloure que la precipitació ha disminuït a la zona d’Andorra.

A la figura 4 es mostra l’evolució de l’anomalia de la precipitació acumulada anual a la Central d’Encamp (esquerra) i a Ransol

Hivern

(dreta). Per a aquesta variable, s’ha calculat l’anomalia relativa (en percentatge) de cada any, definida com el quocient entre l’anomalia absoluta (diferència entre la precipitació d’un any i la precipitació anual mitjana per al període 1961-1990) i la precipitació mitjana anual del període 1961-1990. En color verd apareixen les anomalies positives (precipitació superior a la mitjana del període 1961-1990) i en taronja, les anomalies negatives. Si bé la variabilitat interanual no és gaire destacada (les anomalies anuals positives o negatives poques vegades superen el 30%), sí que és important esmentar l’acumulació d’anys secs (anomalia negativa) durant els darrers anys del període 1950-2010, especialment a Ransol.

La tendència mitjana per al període analitzat a partir de les sèries de precipitació es mostra a la taula 3. Els valors de la tendència de la precipitació anual són negatius (disminució), estadísticament significatius i força similars en ambdós emplaçaments (–3,9%/decenni, que correspon a una disminució de precipitació d’uns 44 mm per decenni a Ransol i d’uns 34 mm per decenni a la Central d’Encamp). Quant a l’anàlisi estacional (també a la taula 3), la tendència a la disminució de precipitació a l’estiu és la més marcada de tot l’any (–8,1%/decenni a la Central d’Encamp i –6,5%/decenni a Ransol), valors tots dos estadísticament significatius. La resta d’estacions de l’any no proporcionen tendències amb significació estadística.

Primavera

Estiu

Tardor

Central d’Encamp

Ransol

Central d’Encamp

Ransol

Central d’Encamp

Ransol

Central d’Encamp

Ransol

Central d’Encamp

Ransol

TMIT (°C/dec.)

+0,16*

+0,12*

+0,14

+0,09

+0,12

+0,13

+0,30*

+0,29*

+0,09

+0,01

TX (°C/dec.)

+0,19*

+0,17*

+0,16

+0,10

+0,15

+0,20*

+0,35*

+0,40*

+0,11

+0,00

TN (°C/dec.)

+0,13*

+0,08*

+0,12

+0,09

+0,10

+0,06

+0,26*

+0,19*

+0,06

+0,02

Taula 2. Tendència de les temperatures mitjanes anuals i estacionals (TMIT: mitjana, TX: màxima, TN: mínima) per al període 1950-2010 a la Central d’Encamp i a Ransol, expressada en °C per decenni (°C/dec.). L’asterisc al costat d’alguns valors numèrics indica que aquest valor de tendència és estadísticament significatiu, amb un nivell de confiança del 95% (segons el test de Mann-Kendall).

74

la revista del cenma

Figura 4. Anomalia de la precipitació acumulada anual per al període 1950-2010: a) Central d’Encamp (esquerra); b) Ransol (dreta). L’anomalia relativa s’ha calculat respecte del valor mitjà per al període 1961-1990.

APLICACIONS DELS RESULTATS: ACTUALITZACIÓ DE L’ATLES CLIMÀTIC DIGITAL D’ANDORRA – ACDA (1981-2010)

Com en el cas de la temperatura, aquests resultats segueixen la tendència observada per al Pirineu en el projecte OPCC. L’indicador climàtic relacionat amb la precipitació considerat en aquest projecte és la precipitació acumulada anual/estacional, i es va calcular a partir de 26 sèries de precipitació que fossin representatives de tot el massís, tal com s’ha explicat en parlar de la temperatura. La tendència de la precipitació anual al Pirineu és estadísticament significativa i amb un valor negatiu (disminució) de –2,5%/decenni per al període 1959-2010, és a dir, una disminució lleugerament inferior a l’obtinguda a les sèries andorranes. Les tendències estacionals d’aquest indicador definit a tot el Pirineu no són estadísticament significatives.

Anual

Hivern

El clima d’Andorra és mediterrani de muntanya a bona part del territori, tot i que els sectors septentrionals més alts i els que s’exposen al vessant nord dels Pirineus presenten una forta petjada del clima atlàntic de latituds mitjanes.

Aquesta descripció climàtica pot ser complementada amb la nova informació climàtica de referència generada pel nostre país gràcies a la creació de la base de dades mensual homogènia de temperatura i precipitació per al període temporal 1950-2010.

Primavera

Estiu

Tardor

Central d’Encamp

Ransol

Central d’Encamp

Ransol

Central d’Encamp

Ransol

Central d’Encamp

Ransol

Central d’Encamp

Ransol

PPT (%/dec.)

–3,9*

–3,9*

–5,1

–5,0

–1,1

–2,0

–8,1*

–6,5*

–1,0

–2,5

PPT (mm/dec.)

–34,0*

–43,6*

–8,5

–11,2

–2,4

–5,9

–21,2*

–19,4*

–2,4

–7,4

Taula 3. Tendència de la precipitació acumulada anual i estacional (PPT: precipitació) per al període 1950-2010 a la Central d’Encamp i a Ransol, expressada en percentatge per decenni (%/dec.) a la fila superior i en mil·límetres per decenni (mm/dec.) a la fila inferior. L’asterisc al costat d’alguns valors numèrics indica que aquest valor de tendència és estadísticament significatiu, amb un nivell de confiança del 95% (segons el test de Mann-Kendall). la revista del cenma 75

meteorologia. Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra.

Foto 2. Portal web del navegador de mapes de l’Atles climàtic digital d’Andorra (www.acda.ad).

L’anàlisi estadística de les sèries climàtiques de les tres estacions andorranes ha permès al CENMA, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actualitzar l’Atles climàtic i digital d’Andorra (ACDA, www.acda.ad; Batalla et al., 2016) per al trentenni internacional 1981-2010.

L’ACDA consta de 93 mapes climàtics de l’àmbit geogràfic d’Andorra per al període esmentat. El conjunt de mapes que es poden consultar inclou cartografia climàtica a tres escales temporals diferents: mensual, estacional i anual. Les variables que hi trobem representades són la temperatura de l’aire (mitjana de les màximes, de les mitjanes i de les mínimes), la precipitació (mitjana del total acumulat i probabilitat de precipitació), com també la probabilitat de neu al sòl i la radiació solar global.

76

la revista del cenma

Les tècniques emprades per a l’elaboració de la cartografia són diverses, però sempre basades en el mètode estadístic multivariant de la regressió múltiple, que té l’avantatge de tenir en consideració diferents factors tan rellevants en zones de muntanya com el relleu, les orientacions dels vessants o la distància al mar. Per a més detalls i informació de com podeu utilitzar aquesta eina podeu consultar la guia de l’usuari al web www.acda.ad o bé l’article «L’Atles climàtic digital d’Andorra» publicat a la Revista del CENMA (Batalla et al., 2013).

Tota aquesta informació climàtica ens permet complementar la caracterització més descriptiva del clima del Principat amb les dades termomètriques i de precipitació observades durant els darrers trenta anys.

Foto 3. Fitxa d’explotació de FEDA on es recullen les observacions diàries del temps des del 1934. Aquesta informació és molt valuosa per a l’estudi del clima d’Andorra.

CENTRAL FEDA - ENCAMP (1.145 m)

CLIMOGRAMA 1981-2010

ºC

mm

50

100

45

90

40

80

35

70

30

60

25

50

20

40

15

30

10

20

5

10

PRECIPITACIÓ MITJANA ACUMULADA

0

0 TEMPERATURA MITJANA MÀXIMES

-5 GENER

FEBRER

MARÇ

ABRIL

MAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

-10 TEMPERATURA MITJANA DESEMBRE

PRECIPITACIÓ MITJANA ACUMULADA TEMPERATURA MITJANA MÀXIMES TEMPERATURA MITJANA TEMPERATURA MITJANA MÍNIMES

Figura 6. Climograma de l’estació meteorològica de la Central de FEDA a Encamp (1.145 m) per al trentenni 1981-2010. la revista del cenma 77

climatologia. Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC.

Foto 3. Estació meteorològica d’Engolasters, instal·lada per FHASA (actual FEDA) l’any 1934.

Una forma gràfica molt habitual per tenir una descripció climàtica d’un lloc són els climogrames, en els quals es representen els valors mensuals de temperatura i precipitació. La figura 6 mostra l’exemple per a la Central hidroelèctrica d’Encamp.

La distribució de les temperatures mitjanes anuals a les tres estacions, enregistrades per al període de referència 1981-2010, és la següent: 10,1 °C a la Central hidroelèctrica d’Encamp; 8,3 °C a Engolasters i 6,3 °C a Ransol. Les mitjanes de les temperatures més fredes es localitzen als mesos de gener i febrer, essent de –1,5 °C a la Central d’Encamp, –1,8 °C a Engolasters i –5,5 °C a Ransol. Les mitjanes de les temperatures

78

la revista del cenma

més càlides tenen lloc al juliol i són: 26,1 °C a la Central d’Encamp, 22,1 °C a Engolasters i 22,3 °C a Ransol. A partir del climograma s’observa també que la línia de la temperatura mitjana no supera les columnes de la precipitació, fet que implica que no hi ha cap període (per al trentenni 1981-2010) d’aridesa al llarg de l’any, segons l’índex xerotèrmic de Gaussen.

Pel que fa a les precipitacions, es distribueixen al llarg de l’any de manera semblant a com ho fan a la resta dels Pirineus, amb mínims al mes de febrer, mes que té una mitjana de precipitacions de 28 mm enregistrats a la Central d’Encamp, i un màxim al mes de maig amb precipi-

>>>

Foto 4. Encara es conserva el pluviòmetre original de l'estació meteorològica d’Engolasters (a la part inferior dreta de la imatge), tot i que actualment està fora de servei.

tacions mitjanes màximes de 93 mm a la Central d’Encamp (figura 6). Les precipitacions mitjanes anuals per al període de referència 1981-2010 són de 815 mm a la central hidroelèctrica d’Encamp i de 994 mm a Ransol. Un altre fet que ens confirma la mediterraneïtat del clima andorrà és el grau de variabilitat de les precipitacions d’un mateix mes al llarg dels anys.

En aquest sentit, el mes de novembre és un dels que presenta una oscil·lació més gran de precipitacions d’un any a l’altre.

Per exemple, els 253 mm de novembre de 1982 contrasten amb els escassos 4 mm de novembre de 1981.

CONCLUSIONS Gràcies a la col·laboració entre diferents institucions científiques, entre les quals el CENMA de l’Institut d’Estudis Andorrans, i sota el paraigua de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, s’han centralitzat, revisat, corregit i analitzat sèries climàtiques de temperatura i precipitació mensual de tota la serralada pirinenca. Això també ha inclòs Andorra, on s’han emprat les sèries històriques de FEDA: Ransol, Central d’Encamp i Engolasters.

Els resultats fan rellevants diferents punts que cal tenir en compte respecte a les sèries a emprar:

l El

control de qualitat i l’homogeneïtzació són un pas indispensable en qualsevol treball que pretengui obtenir tendències de canvi climàtic científicament sòlides a partir de dades instrumentals.

l El treball ha de partir d’una base de dades consistent, el més contínua possible, i que en molts casos serà transfronterera. És el cas de la feina feta des de l’Acció Clima del projecte OPCC, que ha permès fer un control de qualitat i una homogeneïtzació molt sòlida seguint els mètodes de referència actuals.

la revista del cenma 79

climatologia. Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): resultats de l’Acció Clima del projecte OPCC.

En relació amb els resultats de les tendències climàtiques a Andorra (1950-2010) destaquem: l Ransol i Central d’Encamp són les dues estacions amb un comportament més sòlid i homogeni per permetre abordar una anàlisi robusta de variabilitat climàtica.

Analitzant els resultats queda palès que la temperatura de l’aire s’ha incrementat significativament a Andorra des de mitjan segle passat, especialment pel que fa a les màximes i a l’estiu.

AGRAÏMENTS A tot l’equip de científics de l’Acció Clima de l’OPCC, a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), i especialment a FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra). Aquest treball s’ha realitzat en el marc del Programa Operatiu de Coorperació Territorial EspanyaFrança-Andorra 2007-2013 (POCTEFA) dins el projecte Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC – EFA235/11), liderat per la CTP i cofinançat pels fons europeus FEDER.

l

La precipitació ha disminuït també de forma significativa, destacant l’acumulació recent d’anys secs.

l

En definitiva, a partir de l’anàlisi de tendències de les sèries climàtiques andorranes queda quantificat el canvi climàtic recent en aquest sector del Pirineu. Aquest treball, doncs, és la referència sobre l’estat de la qüestió del canvi climàtic a partir de dades meteorològiques instrumentals d’Andorra. Aquest canvi detectat segueix, com no podia ser d’una altra manera, els patrons de l’entorn geogràfic proper, que va en la línia d’allò que els especialistes havien previst i que s’albira que continuarà sent la tendència futura, almenys a curt i mitjà termini.

La tendència a l’alça dels sectors socioeconòmics i les aplicacions que necessiten aquesta informació climàtica posa de manifest la importància que té ampliar i avançar en el coneixement del clima d’Andorra. Per tant, la publicació del nou ACDA (1981-2010) és una eina clau que posa a l’abast de tothom una informació climàtica sòlida i rigorosa per a tot el territori andorrà.

Finalment hem d’afegir que des del 2016 està en marxa un nou projecte per a la detecció i la quantificació del canvi climàtic als Pirineus. L’anomenat Clim’py, hereu de l’Acció Clima de l’OPCC, ja avança en la correcció de sèries diàries i la identificació del canvi climàtic a escala diària, alhora que incorpora una nova variable: el gruix de neu al terra.

80

la revista del cenma

Pere Esteban, Marc Prohom i Jordi Cunillera Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Laura Trapero

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l'Institut d’Estudis Andorrans (IEA).

BIBLIOGRAFIA l AGUILAR, E.; AUER, I.; BRUNET, M.; PETERSON, T. C.; WIERINGA, J. (2003).

Guidelines on climate metadata and homogenization. Ginebra: World Meteorological Organization. 52 p. (WMO/ TD,1186) l BATALLA, M.; ESTEBAN, P.; NINYEROLA, M. (2013). «L’Atles climàtic digital d’Andorra (ACDA)».

Revista del CENMA, 7. l BATALLA, M.; NINYEROLA, M.; TRAPERO, L.; ESTEBAN,P. (2016).

ACDA: Atles climàtic digital d’Andorra (període 19812010). Servidor de mapes.

Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). URL: http://www.acda.ad. l DOMONKOS, P. (2013): «Measuring performances of homogenization methods».

Quart. Jour. of the Hungarian Meteorological Service, 117 (1), p. 91-112. l ESTEBAN, P.; PROHOM, M.; AGUILAR, E.; MESTRE, O. (2010). «Evolució recent de la

temperatura i la precipitació a Andorra (1934-2008): resultats anuals i estacionals».

Revista del CENMA, 5, p. 24-33.

l ESTEBAN, P.; PROHOM, M.; AGUILAR, E. (2012).

«Tendencias recientes e índices de cambio climático de la temperatura y la precipitación en Andorra (1935-2008)». Pirineos: Revista de Ecología de Montaña, 167, p.

89-108.

l MESTRE, O.; DOMOKOS, P.; PICARD, F.; AUER, I.; ROBIN, S.; LEBARBIER, E.; BÖHM, R.; AGUILAR, E.; GUIJARRO, J.; VERTACHNIK, G.; KLANCAR, M.;DUBUISSON, B.; STEPANEK, P. (2013).

«HOMER: a homogenization software – methods and applications». Quart. Jour. of the Hungarian Meteorological Service, 117 (1), p. 47-67.

l TREWIN, B. (2010).

«Exposure, instrumentation and observing practice effects on land temperature measurements». Wiley Interdiciplinary Reviews: Climate Change, 1, p. 490-506.

Monografies del CENMA

TrobarĂ s totes les monografies del CENMA a: www.iea.ad/publicacions-cenma/monografies