Treballs de la Societat Catalana de Geografia

Page 1

TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA

89 juny 2020

El temporal Glòria vist per la Geografia



TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA

89 juny 2020

El temporal Glòria vist per la Geografia

SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG ISSN: 1133-2190 (ed. impresa) / 2014-0037 (ed. digital)


Treballs de la Societat Catalana de Geografia és una revista acadèmica de tota temàtica d’interès geogràfic. Té com a objectius la divulgació de l’enfocament científic propi de la geografia, la sensibilització de la societat envers els diversos problemes territorials, socials i ambientals, així com l’enriquiment del bagatge científic català en l’àmbit de les diverses disciplines geogràfiques. Treballs de la Societat Catalana de Geografia és editada per la Societat Catalana de Geografia (SCG) –filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)– d’ençà 1984 i en l’actualitat té una periodicitat semestral. S’edita alhora en format tradicional i electrònic. Publica textos inèdits resultat de la recerca de persones interessades en la geografia, així com de les conferències i altres actes realitzats a la Societat Catalana de Geografia. Aquesta revista es regeix pel sistema d’avaluació anònima externa. Treballs de la Societat Catalana de Geografia és objecte d’avaluació com a revista científica a: IN-RECS, DICE, Latindex, RESH, CIRC, CARHUS i MIAR. Figura a les bases de dades ISOC, REDIB i URBADOC. Tots els números de Treballs de la Societat Catalana de Geografia es poden obtenir en suport digital al web de l’Hemeroteca Científica Catalana, http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG i al portal de revistes catalanes RACO. Com a revista en línia, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar lliurement l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica (SCG/IEC) i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. Les opinions expressades a Treballs de la Societat Catalana de Geografia són, exclusivament, responsabilitat de les persones que han escrit els textos.

Editor Jesús Burgueño (SCG; Universitat de Lleida) Consell Editor Enric Bertran (Societat Catalana de Geografia) Montserrat Cuxart (Societat Catalana de Geografia) Antoni Luna (SCG; Universitat Pompeu Fabra) Anna Ortiz (SCG; Universitat Autònoma de Barcelona)

Xavier Úbeda (SCG; Universitat de Barcelona) Consell Científic Joan Becat (IEC; Universitat de Perpinyà) Georges Bertrand (Université de Toulouse-Le Mirail) Paul Claval (Université Paris IV-Sorbonne) Jordi Cortès (Societat Catalana de Geografia) Josefina Cruz Villalón (Universidad de Sevilla) Montserrat Galera (Fundació Ernest Lluch) João Carlos Garcia (Universidade do Porto) Maria Dolors Garcia Ramon (IEC; Universitat Autònoma de Barcelona)

Joan Mateu (Universitat de València) Janice Monk (University of Arizona) Francesc Nadal (SCG; Universitat de Barcelona) Redacció. Subscripció i Administració. Intercanvi Societat Catalana de Geografia Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Telèfon: 935 529 104 A/e: scg@iec.cat Web: http://scg.iec.cat Adquisicions: http://publicacions.iec.cat Disseny de la portada: Pau Alegre

Joan Nogué (Universitat de Girona) Carmen Ocaña (Universidad de Málaga) Ana Olivera (Universidad Autónoma de Madrid) Lluís Riudor (Universitat Pompeu Fabra) Joan Manuel Soriano (Universitat Autònoma de Barcelona)

Katsuyuki Takenaka (Aychi Prefectural University) Joan Tort (Universitat de Barcelona) Tim Unwin (Royal Holloway, University of London) Joan Vilà-Valentí (IEC; Universitat de Barcelona) Membres nats Antònia Casellas (SCG; Universitat Autònoma de Barcelona)

Joaquim Farguell (SCG; Universitat de Barcelona) Jaume Font (SCG; Universitat de Barcelona) Rafael Giménez-Capdevila (SCG) Meritxell Gisbert (SCG; Universitat de Barcelona) Josep Oliveras (SCG; Universitat Rovira i Virgili) David Pavón (SCG; Universitat de Girona) Jordi Ramoneda (SCG) Jordi Royo (SCG; Institut Pau Claris) Mariàngels Trèmols (SCG; Dep. Territori i Sostenibilitat)

Edició i impressió Geotec, Estudis i Projectes Geogràfics Valldoreix, 2. 08024 Barcelona AgilPrint Serveis Gràfics S.L. Consell de Cent, 430. 08013 Barcelona ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) Dipòsit legal B. 24190-1985 URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

© dels autors dels articles © Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans Aquest número 89 de Treballs de la Societat Catalana de Geografia ha estat editat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.


ÍNDEX El temporal Glòria (gener de 2020) vist per la Geografia RIBAS PALOM, Anna; David SAURÍ PUJOL: Presentació..........................9 BARRIENDOS, Mariano; Josep BARRIENDOS: El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica. Característiques i impactes dels episodis d’inundació hivernal a la costa mediterrània peninsular (anys 1035-2020)...................................................................................13 LÓPEZ-BUSTINS, Joan Albert; Javier MARTÍN-VIDE: Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria..................................................................................39 BATALLA, Ramon J.; Damià VERICAT; Joaquim FARGUELL; Xavier ÚBEDA; Celso GARCIA: Processos hidrològics i geomorfològics als rius: context i exemples per a interpretar la seva resposta a episodis d’alta magnitud com el Glòria............................................................................55 PINTÓ, Josep; Carla GARCIA-LOZANO; Rafael SARDÀ; Francesc Xavier ROIG-MUNAR; Carolina MARTÍ: Efectes del temporal Glòria sobre el litoral ............................................................89 RIBAS PALOM, Anna: Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter...................................................................111 PAVÓN, David; Josep Maria PANAREDA: La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera: entre la contingència i la necessitat de plantejar accions estructurals ..............................................................137 BLAY, Jordi; Aitor ÀVILA: Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre...................................163 SANTASUSAGNA Albert; Joan TORT: El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana................191 NEL·LO, Oriol: Els riscos ambientals i la urbanització del litoral català. L’experiència dels Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner...........221 SAURÍ, David; Anna RIBAS: A tall de conclusions...................................247 Informació per als autors i autores ..............................................................253



SUMMARY The Gloria storm (January 2020) seen by Geography RIBAS PALOM, Anna; David SAURÍ PUJOL: Presentation........................9 BARRIENDOS, Mariano; Josep BARRIENDOS: The storm Gloria in Catalonia in historical perspective. Characteristics and impacts of winter flood episodes on the peninsular Mediterranean coast (years 1035-2020).....13 LÓPEZ-BUSTINS, Joan Albert; Javier MARTÍN-VIDE: Meteorological causes and climatic contextualization of the precipitation of the storm Gloria ....................................................................................................39 BATALLA, Ramon J.; Damià VERICAT; Joaquim FARGUELL; Xavier ÚBEDA; Celso GARCIA: Hydrological and geomorphological processes in rivers: context and examples to interpret their response to episodes of high magnitude such as the Gloria storm ..........................................................55 PINTÓ, Josep; Carla GARCIA-LOZANO; Rafael SARDÀ; Francesc Xavier ROIG-MUNAR; Carolina MARTÍ: Effects of the Gloria storm on the coast ................................................................89 RIBAS PALOM, Anna: Analysis of the impacts and management of the Gloria storm in the Ter River Basin................................................111 PAVÓN, David; Josep Maria PANAREDA: The storm Gloria and its effects in the Tordera basin: between contingency and the need to propose structural actions ...................................................................................137 BLAY, Jordi; Aitor ÀVILA: The effects of the storm Gloria: a sign of the need for urgent action in the Ebro delta.............................................163 SANTASUSAGNA Albert; Joan TORT: On the impact of Gloria storm in the Catalan Central Coast..................................................................191 NEL·LO, Oriol: Environmental risks and urbanization of the Catalan coast. The experience of urban master plans of the coastal system ........................221 SAURÍ, David; Anna RIBAS: By way of conclusions .................................247 Information to authors ..............................................................................253



EL TEMPORAL GLÃ’RIA (gener de 2020) VIST PER LA GEOGRAFIA



Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 9-11 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Presentació Anna Ribas Palom

Departament de Geografia Universitat de Girona anna.ribas@udg.edu

David Saurí Pujol

Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona david.sauri@uab.cat

Del 19 al 23 de gener de 2020 tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica es va veure afectat pel temporal “Glòria”, un dels temporals de llevant més intensos, llargs i impactants que han afectat Catalunya a les darreres dècades. L’episodi s’inicià a les Balears, el 19 de gener, l’endemà ja s’estengué al País Valencià i, tot seguit, cap a Catalunya, des del sud cap al nord. L’àrea més afectada fou la costa, amb danys importants sobre els passejos marítims, les esculleres de protecció, els camins i vials d’accés, l’arbrat i les platges. Però l’interior tampoc es va escapar de l’embat del temporal, fins al punt que més de la meitat dels municipis catalans patiren danys de diversa consideració. Catalunya fou, junt amb el País Valencià, dels territoris més afectats pel temporal. A Catalunya es registraren 4 de les 13 víctimes mortals que hi hagué a tot l’Estat. Les pèrdues econòmiques són, encara a hores d’ara, de difícil estimació. Si ens atenem a les que proporciona el Consorcio de Compensación de Seguros (que únicament cobreix els danys a béns assegurats en cas de riscos extraordinaris) aquestes pujarien a Catalunya a un mínim de 51,1 milions d’euros. Altres informes, com els realitzats per Ecologistes en Acció, valoren en un mínim de 200 milions d’euros els costos de reparació del pas del Glòria per Catalunya. En qualsevol cas, estem parlant sempre d’uns danys personals i materials elevats, que ens situen el Glòria entre els pitjors temporals ocorreguts a Catalunya a les darreres dècades. El temporal Glòria ha demostrat, una vegada més, que els impactes d’episodis extraordinaris com aquest, no poden desvincular-se dels nexes d’unió entre natura i societat i que, per tant, no es poden reduir a un o altre component d’aquesta relació. Així ho va entendre i defensar ja fa més de 70 anys Gilbert –9–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 9-11 Presentació

Anna Ribas, David Saurí

F. White, el geògraf amb més prestigi internacional en aquest àmbit d’estudi. El temporal Glòria va ser certament extraordinari quant a precipitació, vent i onatge, però també ho era en el moment que va succeir l’acumulació de població i béns en els espais inundables. Per la seva transcendència i tradició dins la Geografia catalana, l’estudi de les inundacions, des d’aquesta diversitat de components físics i humans i les seves interrelacions, ha donat peu a bon nombre d’estudis que han realitzat aportacions rellevants en l’avenç del coneixement entorn a aquests tipus de fenòmens. És per aquest motiu que vam pensar que era necessari que el temporal Glòria fos objecte d’atenció per part de la Geografia catalana. A banda de les anàlisis més tècniques, sense cap mena de dubte també necessàries, la mirada des de la Geografia del que ha representat el temporal Glòria a Catalunya ha de permetre establir nous models de planificació i gestió que estiguin més d’acord amb les diferents racionalitats físiques i humanes presents al nostre territori, entre les quals sens dubte el paper que hi juga el canvi climàtic i l’ordenació del territori hi tenen un paper primordial. Aquest número monogràfic de Treballs de la Societat Catalana de Geografia reuneix un conjunt d’articles que tenen la voluntat d’analitzar, des de diferents perspectives i/o per a diferents àmbits geogràfics, el que va representar el temporal Glòria a Catalunya. El primer article ens situa l’episodi del Glòria en el context del conjunt d’episodis d’inundacions ocorreguts a Catalunya en període hivernal. Ha estat elaborat per l’expert en anàlisi històrica del clima Mariano Barriendos, de la Universitat de Barcelona, i Josep Barriendos, de la Universitat Autònoma de Barcelona. El segueixen dos articles destinats a caracteritzar dos dels components físics més rellevants associats al temporal, com són els aspectes climatològics i els hidrogeomorfològics. En primer lloc, el treball realitzat per Javier Martín Vide i Joan Albert López Bustins, ambdós de la Universitat de Barcelona, dedicat a estudiar les causes meteorològiques del Glòria, així com el seu context climàtic actual i futur. I a continuació la resposta hidrològica i geomorfològica dels sistemes fluvials als efectes del temporal és tractada en detall en l’article realitzat per Ramon J. Batalla (Universitat de Lleida i Institut Català de Recerca de l’Aigua), Damià Vericat (Universitat de Lleida i Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya), Joaquim Farguell i Xavier Úbeda (Universitat de Barcelona) i Celso Garcia (Universitat de les Illes Balears), tots ells experts en Geomorfologia fluvial. Un altre conjunt d’articles té per finalitat estudiar les particulars característiques que va prendre el temporal en els àmbits geogràfics que en resultaren més afectats: el litoral català, les conques del Ter i la Tordera, el delta de l’Ebre i la Costa Central Catalana. Cada un d’aquests articles tracta, com a mínim, les característiques físiques que prengué el temporal a l’àmbit d’estudi, els danys ocasionats i la gestió duta a terme de l’episodi, a més de les propostes de millora de la gestió d’aquest tipus d’episodis extrems que, a judici dels seus autors, caldria fomentar pensant en futurs esdeveniments més que provables. L’àmbit –10–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 9-11 Presentació

Anna Ribas, David Saurí

del litoral català ha estat analitzat per l’equip d’experts en paisatges litorals format per Josep Pintó, Carla Garcia i Carolina Martí (Universitat de Girona), Rafael Sardá (Centre d’Estudis Avançats de Blanes CEAB-CSIC) i Francesc Xavier Roig-Munar (consultor ambiental). Les afectacions a la conca del Ter han estat estudiades per Anna Ribas (Universitat de Girona), les de la Tordera per David Pavón (Universitat de Girona) i Josep Ma. Panareda (Universitat de Barcelona), les de la Costa Central Catalana per Albert Santasusagna i Joan Tort (Universitat de Barcelona) i, finalment, les del delta de l’Ebre, per Jordi Blay i Aitor Àvila (Universitat Rovira i Virgili). El següent article, elaborat per Oriol Nel·lo, de la Universitat Autònoma de Barcelona, està dedicat a estudiar com la urbanització del litoral ha incidit en l’increment dels riscos en les àrees costaneres a Catalunya. El focus d’interès es posa en els intents de regular i limitar el procés d’urbanització a través dels Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner (PDUSC) aprovats pel Govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2005. Tanca el número un breu article que recull les principals conclusions a què ens porten els diferents treballs que integren el monogràfic, incloent algunes reflexions entorn a les experiències d’aprenentatge que se’n poden extreure i la formulació de possibles mesures de millora enfront a esdeveniments futurs que puguin succeir.

–11–



Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 13-38 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.189

El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica. Característiques i impactes dels episodis d’inundació hivernal a la costa mediterrània peninsular (anys 1035-2020) Mariano Barriendos

Departament d’Història i Arqueologia Universitat de Barcelona mbarriendos@ub.edu

Josep Barriendos

Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona

Resum El present treball pretén analitzar els episodis d’inundacions ocorreguts a Catalunya en període hivernal. A partir de bases de dades recentment creades, es presenta un estudi del comportament d’aquestes inundacions a escala històrica. Els 68 episodis de major impacte detectats als rius de la conca mediterrània peninsular, entre 1605 i 2020, s’organitzen en 6 patrons diferents segons l’extensió afectada. S’estudien les afectacions en diferents conques hidrogràfiques dels 46 episodis causats per depressions mediterrànies i el grau d’impacte social registrat a Catalunya. Paraules clau: Catalunya, Climatologia històrica, fonts documentals, inundacions històriques, rius mediterranis.

Resumen: El temporal Gloria en Cataluña en perspectiva histórica. Características e impactos de los episodios de inundación invernal en la costa mediterránea peninsular (años 1035-2020) El presente trabajo pretende analizar los episodios de inundación ocurridos en Cataluña en periodo invernal. A partir de bases de datos creadas recientemente, se presenta un estudio sobre el comportamiento de estas inundaciones a escala histórica. Los 68 episodios de mayor impacto detectados en los ríos de la cuenca mediterránea peninsular, entre 1605 y 2020, se organizan en 6 patrones diferentes según la extensión afectada. Se estudian las afectaciones en diferentes cuencas hidrográficas de los 46 episodios causados por depresiones mediterráneas así como el grado de impacto social registrado en Cataluña. –13–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Palabras clave: Cataluña, Climatología histórica, fuentes documentales, inundaciones históricas, ríos mediterráneos.

Abstract: The storm Gloria in Catalonia in historical perspective. Characteristics and impacts of winter flood episodes on the peninsular Mediterranean coast (years 1035-2020) The present project aims to analyze the flood episodes that occurred in Catalonia during the Winter period. Using recently created databases, we present a study on the behaviour of these floods on a historical scale. The 68 episodes with the greatest impact detected in the rivers of the peninsular Mediterranean basin, between 1605 and 2020, are organized in 6 different patterns depending on the extension affected. The affectations in different hydrographic basins of the 46 episodes caused by Mediterranean depressions are studied, as well as the degree of social impact registered in Catalonia. Keywords: Catalonia, Documentary sources, Historical climatology, Historical Floods, Mediterranean rivers.

* * *

1. Introducció Els episodis de pluja torrencial són fenòmens prou habituals al clima mediterrani i produeixen al sistema fluvial de Catalunya crescudes i desbordaments de diferent magnitud. Davant les incerteses que produeix el canvi climàtic en el comportament dels episodis hidrometeorològics severs i la seva distribució espaciotemporal, l’estudi retrospectiu per a obtenir llargues sèries de dades pot aportar una ajuda a la comprensió del fenomen i les seves possibles alteracions presents i tendències futures. Els estudis retrospectius sobre riscos climàtics, basats en fonts documentals i bibliogràfiques, no són gaire abundants al nostre territori, tot i que es tracta de fenòmens prou coneguts i colpidors. Els referents inicials en la recopilació d’informació històrica per al coneixement d’inundacions i sequeres comença a Europa a mitjans segle xix, dins els corrents positivistes. Un magnífic exemple es produeix a Espanya amb les tasques recopilatòries del metge i físic Manuel Rico Sinobas (Rico Sinobas, c. 1850). Aquest esforç resta malauradament inèdit en forma de lligalls de documents manuscrits. Durant els següents decennis, l’estudi d’inundacions històriques és esporàdic, discontinu, i sense cap motivació que permeti endegar una recerca aplicada i de llarg recorregut. Hi participen diferents professionals amb un gran esforç de treball personal però la manca d’homogeneïtat en les metodologies i criteris fan difícil el seu aprofitament. Són destacables els esforços aplicats a la ciutat de Girona, ciutat afectada freqüentment per inundacions al seu centre urbà, amb treballs molt ben documentats en fonts primàries per arxivers locals (Chía, 1861; Alberch et al., 1982). Hi ha molts altres exemples d’aquesta aproximació historiogràfica en –14–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

poblacions com Saragossa (Blasco, 1959), València (Almela, 1957) o el Delta del Llobregat (Codina, 1971). També hi ha estudis recopilatoris generals, protagonitzats per enginyers i físics, però amb uns plantejaments i resultats semblants (Bentabol, 1900; Couchoud, 1965; Font Tullot, 1988). Després dels episodis d’inundacions catastròfiques de 1982, amb fortes afectacions el mes d’octubre a València i el novembre a Catalunya, l’Estat espanyol endegà unes iniciatives per a recopilar informació sobre inundacions històriques, però amb un resultat no gaire diferent, per les mateixes mancances d’uns plantejaments metodològics homogenis, i especialment per la manca d’unes recopilacions exhaustives en fonts documentals i bibliogràfiques. La iniciativa es presenta durant 1983, organitzada per conques hidrogràfiques (entre d’altres CTEI, 1983a; 1983b; 1983c; 1985). Aquests estudis i les corresponents bases de dades són gestionades per la Dirección General de Protección Civil y Emergencias, del Ministerio del Interior, Gobierno de España. Amb el pas dels anys s’actualitzen les dades i es presenten en suports informàtics (CNIH, 2006-2010), però es mantenen els problemes d’inici. La manca d’una recerca sistemàtica en fonts documentals i bibliogràfiques no permet la seva explotació en àmbits científics o acadèmics. Els primers treballs ja sistemàtics es troben al decenni dels noranta. El geògraf mallorquí Miquel Grimalt publica el primer treball d’àmbit acadèmic, basat en la seva tesi doctoral, sobre inundacions històriques a les Illes Balears (Grimalt, 1992). Posteriorment, la climatologia històrica té un considerable desenvolupament a Espanya que afavoreix els estudis especialitzats per regions o tipus de fenòmens hidrometeorològics. Per exemple, a Catalunya, el Servei Geològic de Catalunya promou un treball exhaustiu sobre inundacions històriques al Maresme (Barriendos i Pomés, 1993). Els treballs prenen empenta, diversificant els enfocaments de la problemàtica de les inundacions cap a aspectes com la contextualització social i la vulnerabilitat (Ribas i Saurí, 1996) o cap a la interpretació de la variabilitat climàtica (Barriendos i Martín Vide, 1998). Al segle xxi, la recerca en inundacions històriques ja compta amb una considerable quantitat de projectes i publicacions, que resultarien molt feixucs de descriure i referenciar. Les línies de recerca actual a l’àmbit europeu van dirigides a una millor comprensió dels patrons climàtics. Però l’interès més recent es focalitza en els fenòmens hidrometeorològics extrems de baixa freqüència, com el que ocupa aquest article. El seu coneixement en sèries temporals llargues pot contribuir a una reducció de les incerteses sobre el seu comportament en escenaris de canvi climàtic. La potencial afectació conjunta de les inundacions i les sequeres en els recursos hídrics, impulsa també la recerca històrica dels episodis extrems respecte a la vulnerabilitat social i les estratègies d’adaptació adoptades i el seu nivell d’eficàcia. Els reptes són, en conseqüència, diversos i de gran magnitud, considerant que el treball en arxius històrics requereix de recursos humans sense possibilitat d’aplicar tecnologies modernes per a mecanitzar o automatitzar la consulta dels textos manuscrits. –15–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

La recerca d’episodis severs té diferents vessants. El seu estudi en escales temporals molt àmplies, entre d’altres, permet una més correcta i precisa caracterització i contribueix a la disminució de les incerteses en un entorn de canvi climàtic induït per l’home. El present treball, en aquesta línia, té per objectiu conèixer el comportament i característiques dels episodis de pluja torrencial que ocasionen inundacions al sistema fluvial de Catalunya, però centrant l’estudi en els episodis que es produeixen en una època poc habitual, en concret, durant l’estació hivernal. L’article s’organitza en diferents apartats per als aspectes a tractar. En primer lloc, la descripció dels criteris i procediments metodològics conduents a la creació d’una base de dades d’inundacions històriques, amb procediments de catalogació i classificació específics. Després s’ofereix una primera descripció dels comportaments que presenten les inundacions a escala històrica a la zona d’estudi però també en general a tot el vessant mediterrani de la Península Ibèrica. A continuació, se seleccionen els episodis hivernals per a definir les seves característiques de freqüència, extensió i severitat, respecte al conjunt d’episodis. Atesa la gran incidència dels episodis de pluges torrencials ocorreguts a finals d’estiu i durant tota la tardor, es farà un estudi específic per als episodis hivernals de major rellevància, detallant la seva durada, conques fluvials afectades, i nivell d’impactes assolits. L’anàlisi dels episodis hivernals a escala històrica podrà determinar si estan experimentant alguna mena d’alteració dels seus patrons de comportament, i així explorar possibles tendències recents vinculades al canvi climàtic o als processos associats que també presenten modificacions.

2. Fonts i mètodes per a una aproximació històrica a les inundacions 2.1. Antecedents La recerca en climatologia històrica, ja descrita de forma general a l’apartat anterior, ha creat uns procediments de treball molt concrets. S’aplica el màxim rigor historiogràfic al seleccionar les fonts documentals i bibliogràfiques, així com en la recopilació i interpretació de la informació. Després s’apliquen metodologies flexibles segons les característiques de la informació recopilada per a arribar a generar unes dades quantificables o quantitatives el més properes a les dades instrumentals pròpies de la climatologia. El més habitual és la generació de sèries d’índexs per a les diferents variables que es poden reconstruir, permetent així una anàlisi i interpretació de les dades molt properes a les de la climatologia instrumental. Per a l’estudi d’episodis meteorològics extrems, com el cas de les inundacions, el seu comportament temporal també requereix organitzar la catalogació en sèries temporals llargues, però la informació continguda era molt limitada. Al principi, pràcticament es generaven sèries amb la presència o absència del –16–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

fenomen. Però ben aviat es van dissenyar sistemes de classificació simples però que diferenciaven les crescudes dels desbordaments, i dins d’aquests els que generaven danys dels que produïen destruccions catastròfiques (Barriendos i Pomés, 1993; Barriendos i Martín Vide, 1998). Així es podia distingir en els casos estudiats tant processos naturals com socials: el comportament del fenomen a nivell de sistema fluvial i el grau d’impactes infringit a la població afectada. Un següent pas va anar dirigit a la homogeneïtzació i extensió dels procediments de catalogació i classificació a escala continental, per a comparar resultats obtinguts a escala regional i poder definir procediments per a compatibilitzar sèries d’inundacions de sistemes fluvials i contextos històrics ben diferents (Brázdil et al., 1999). Diferents projectes posteriors centraren l’esforç en l’increment d’informació disponible, atesa la limitació de les bases de dades disponibles, uniformitzant amb criteris comuns les informacions ja disponibles i les obtingudes novament. Les publicacions ja comencen a ser més nombroses, i els estudis abasten territoris limitats (entre d’altres, Llasat et al., 2005) i fins i tot cronologies d’inundacions a escala de la Península Ibèrica (entre d’altres, Barriendos i Rodrigo, 2006). 2.2. Noves metodologies i criteris per a noves bases de dades La recerca multidisciplinar a la temàtica de reconstrucció dels riscos naturals ha anat obrint recentment uns àmbits de recerca i anàlisi molt interessants. A l’àmbit de la recerca en episodis meteorològics extrems, l’estudi en inundacions històriques treballa en la integració de procediments de treball i objectius diversos per a oferir una acurada reconstrucció dels processos meteorològics objecte d’estudi, però també en relació a les respostes del sistema hidrològic amb crescudes i desbordaments en diferents indrets del sistema fluvial, durada de les crescudes, cabals màxims instantanis, etc. Finalment, el vessant social també té cabuda, amb l’estudi dels impactes ocasionats, els danys directes en infraestructures i víctimes, així com l’eficiència de les mesures preventives i pal·liatives, i possibles efectes diferits, com alteracions a l’activitat agrària o als ecosistemes, que produeixen afectacions de llarga durada als conreus, plagues, o focus de propagació de malalties infeccioses. L’estudi en detall de cada episodi per a extreure’n el màxim de coneixement per a situacions futures, està dirigit a conèixer si els comportaments atmosfèrics estan experimentant alguna variació al llarg del temps, i així determinar quins factors incideixen, i el paper del canvi global en la seva ocurrència i magnituds. En aquesta mateixa línia, els estudis integrats permeten valorar el grau d’exposició i de vulnerabilitat de la societat en diferents contextos històrics. La nova aproximació a l’estudi de les inundacions per episodis que aglutinen tota la informació disponible dels casos distribuïts pel territori, deixa ja obsoleta la visió de les inundacions organitzades exclusivament en cronologies basades en un sol punt del territori. –17–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

La capacitat optimitzada de les bases de dades informàtiques i la seva disponibilitat d’intercanvi amb els grups de recerca està obrint uns recursos i possibilitats que milloren substancialment la qualitat i quantitat de materials que poden entrar en els estudis de reconstrucció d’inundacions històriques. Hi ha interessants exemples a Europa Occidental, com el de l’Estat francès (INRAE, Lyon, https://www.inrae.fr/), Alemanya (Universitat de Freiburg, https://www. tambora.org/) o Regne Unit (Universitat de Liverpool, Institute for Risk and Uncertainty, https://www.liverpool.ac.uk/risk-and-uncertainty/). L’experiència pròpia al vessant mediterrani de l’Estat espanyol està dirigint els esforços cap aquesta nova aproximació a les inundacions històriques aprofitant tots els esforços previs però amb un increment substancial a nivell quantitatiu i qualitatiu. La posada en marxa d’un arxiu d’inundacions històriques (AMICME, Arxiu Multidisciplinar d’Inundacions a la Costa Mediterrània Espanyola), que es detalla al proper apartat, suposa l’aplicació de criteris i metodologies estrictes per a què la informació introduïda a l’arxiu, convenientment catalogada i classificada, pugui ser utilitzada amb la màxima confiança. Les característiques bàsiques es podrien resumir en la següent relació (Barriendos et al., 2014): – Aprofitament de materials previs de qualsevol procedència. – Treball crític de detecció i selecció de fonts. – Organització de la informació en episodis que contenen casos d’inundació registrats. – Referenciació detallada de les fonts documentals i bibliogràfiques per a cada cas. – Traçabilitat de les fonts d’informació en què es basa cada registre de cas. – Capacitat d’esmena i millora permanent de la informació de cada cas. – Detecció d’errors o inconsistències per a excloure-les de cap anàlisi. Amb aquests plantejaments, les dades obtingudes poden ser intercanviables amb esforços semblants d’altres conques o regions europees i es millora l’eficàcia en la seva gestió. 2.3. Característiques de l’arxiu AMICME La creació d’un arxiu d’inundacions històriques té la intenció de reproduir el format i estructures d’un arxiu històric on es preserven materials en diferents suports i s’hi fan una sèrie de tasques que permeten la seva conservació, tractament i anàlisi. La recopilació de materials genera una sèrie d’àmbits físics i digitals amb característiques i funcions específiques. Un sistema de codificació i classificació que permet organitzar tota la informació recopilada en forma d’episodis i casos d’inundació. Un tesaurus on emmagatzemar els materials, textos i referències en format original, per a preservar tota la informació íntegra tal com arriba a l’arxiu. Finalment, un catàleg en el qual les dades bàsiques –18–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

de cada cas d’inundació i cada episodi estan organitzades en un sol àmbit de treball. Qualsevol nova entrada, millora o esmena es pot visualitzar ràpidament i així determinar la seva conveniència. La iniciativa AMICME s’inicia en el marc del projecte I+D PREDIFLOOD (2013-2015), després continuada a l’àmbit del projecte I+D MEDIFLOOD (2016-2019). L’esforç sostingut en una tasca de recopilació i ordenació d’informació de tants anys genera uns resultats ja operatius durant 2020. En un primer període s’havia centrat l’esforç en les inundacions ocorregudes al territori de Catalunya, però la complexitat dels diferents episodis registrats, han aconsellat ampliar l’àrea on recopilar informació a tots els sistemes fluvials del vessant mediterrani, incloent des de la Catalunya Nord fins a l’estret de Gibraltar. En conseqüència, l’arxiu abasta les confederacions hidrogràfiques de l’Ebre, Segura, Xúquer. També les demarcacions intracomunitàries com Illes Balears, Conques Internes de Catalunya, i Conca Mediterrània Andalusa. Finalment, es contemplen les conques dels rius de la regió francesa Llenguadoc-Rosselló propis i adjacents al territori històric del Rosselló: Tec, Reart, Tet, Aglí i Aude. Malgrat tractar-se d’un riu de vessant atlàntic, la capçalera de la Garona també es considera al catàleg per afectar territoris catalans. Aquest criteri de delimitació espacial s’ha demostrat útil tant per al coneixement i comportament dels episodis meteorològics com per la resposta dels sistemes fluvials. L’objectiu de conèixer diferents patrons de comportament meteorològic i hidrològic, les seves durades, recorregut, zones afectades, del tipus que sigui, només es pot assolir amb aquest tipus d’aproximacions. Les unitats d’informació que constitueixen l’arxiu es defineixen en dos nivells. Cada informació sobre una incidència documentada amb data i localització es considera o defineix com a cas d’inundació i genera el corresponent codi identificador. Quan un conjunt de casos, per la seva coherència i proximitat temporal i espacial, es poden considerar integrats en un mateix procés meteorològic i hidrològic, llavors es defineix un episodi d’inundació i es genera el corresponent codi identificador. Aquest procediment és molt senzill i bàsic, però així és permet recopilar amb unes condicions semblants els episodis d’inundació ocorreguts els darrers 1000 anys. A nivell espacial, s’organitza la informació en unitats bàsiques comunes a totes les èpoques: els termes municipals, que tradicionalment tenen un solapament consistent amb la xarxa de parròquies de les autoritats diocesanes de l’església catòlica. Aquest solapament que ha patit poques i ben identificades modificacions, permet mantenir la mateixa referenciació geogràfica durant els darrers 1.000 anys. Quan la informació és prou detallada, es contempla també la codificació de casos vinculats a punts específics dins de termes municipals. L’increment de població i d’activitats al territori porta a l’actualitat a treballar cada vegada més en aquest nivell intramunicipal, donat que es poden identificar nombrosos àmbits fora del nucli de població habitual, com zones industrials, urbanitzacions, o elements estructurals destacats. –19–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Amb els criteris i elements informatius descrits, l’arxiu AMICME estructura i desenvolupa un catàleg, on la informació ja disposa d’uns elements identificatius de ràpid accés, mentre el gruix de materials en el format original d’arribada (imatges, textos íntegres, etc.) s’incorporen al tesaurus, que per una banda conté un repositori digital, i per l’altra un arxiu físic. L’únic obstacle que es presenta a aquests tipus d’iniciatives es la càrrega de temps que suposa endegar actuacions sistemàtiques i pacients de recopilació i catalogació d’informacions disperses en innumerables fonts. Cal assumir que tot el treball previ d’altres autors, grups de recerca, projectes, i fins i tot bases de dades que sabem incompletes o poc precises; tot aquest material és susceptible de ser aprofitat en un dispositiu d’arxiu com aquest. Cada nova aportació, per modesta que sembli, suposa una petita ajuda i matisació però un important progrés en el coneixement de les inundacions: si confirma el ja catalogat, referma mútuament la credibilitat de les informacions. Si aporta nous detalls, millora la possibilitat de reconstruir episodis potencialment útils per a la gestió d’episodis futurs. Si posa en evidència informacions errònies que cal remoure del catàleg, la millora esdevé molt sensible i important en l’avaluació del risc d’inundació, que cal tenir en permanent revisió. Un cop acabades les tasques bàsiques de constitució de l’arxiu AMICME, les dades que defineixen el seu contingut són les següents: – 15661 casos d’inundació documentats. – 4121 episodis identificats. – 8329 pàgines de tesaurus. – Arxiu directe: 9,55 Gigabytes. 7766 arxius informàtics. – Arxiu annex: 55,70 Gigabytes. 26716 arxius informàtics. – Dates extremes: 3 de novembre de 1035 a 21 d’abril de 2020.

3. Anàlisi climàtica de les inundacions històriques 3.1. Comportament interanual de les cronologies principals d’inundacions Les inundacions són un fenomen complex en el qual participen elements i factors de sistemes molt diferents, des de l’atmosfèric fins al social. Poder donar una visió àmplia del comportament de les inundacions com indicador climàtic a escala històrica és un tema a endegar amb reserves. L’anàlisi dels casos i episodis en època històrica sempre patirà d’una relativa falta d’informació degut a la manca d’un accés massiu a fonts documentals i bibliogràfiques com hauria estat desitjable. Els esforços successius sempre han anat dirigits a disposar del màxim d’informació disponible a les bases de dades i amb el màxim de cronologies reconstruïdes per a obtenir uns resultats més consistents. A partir de les versions preliminars però ja útils de l’arxiu AMICME, molt recentment hom ha pogut reconstruir una sèrie de cronologies d’inundacions –20–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

extraordinàries i catastròfiques en diferents localitzacions del vessant mediterrani espanyol (Barriendos et al., 2019). El comportament d’aquestes sèries en un índex integrat i estandarditzat (taula 1) mostra les oscil·lacions de caràcter general ocorregudes al sector, destacant els períodes en els quals la freqüència dels episodis d’inundació esdevé prou evident i destacable. Taula 1. Comportament climàtic de les inundacions catastròfiques del vessant mediterrani espanyol. 1301-2016. Dades obtingudes en 18 cronologies. Valors estandarditzats i amb filtre gaussià de 31 anys. Oscil·lacions moderades (>0,0) Núm. Anys Durada 1 1443-1451 9 anys 2 1541-1546 6 anys 3 1670-1687 18 anys 4 1950-1963 14 anys

Oscil·lacions severes (>0,1) Núm. Anys Durada 1 1322-1330 9 anys 2 1578-1622 35 anys 3 1771-1795 26 anys 4 1840-1879 40 anys 5 1898-1906 9 anys

Font: dades procedents de Barriendos et al., 2019

Cal presumir que el comportament temporal de les inundacions catastròfiques és el que està més vinculat als factors climàtics, mentre que les inundacions extraordinàries, desbordaments sense danys greus, poden estar propiciades per factors més diversos, en els quals l’activitat humana amb una exposició creixent al risc pot jugar un paper important. La interpretació climàtica general que es pot fer a la variabilitat temporal de les inundacions es que acostumen a donar-se en fases fredes o de forta irregularitat atmosfèrica. El comportament que s’observa són oscil·lacions de diferent durada. Les que assoleixen major magnitud estan entre 9 i 40 anys i se’n comptabilitzen 5 (taula 1). La primera, en el primer terç del segle xiv, pot correspondre a l’inici de la Petita Edat del Gel al nostre territori. Dues més es produeixen en fases fredes i prou conegudes de la Petita Edat del Gel: entre els segles xvi i xvii (1578-1622) i a mitjans segle xix (1840-1879) amb una extensió no observada en treballs anteriors (1898-1906). Un segon tipus d’oscil·lació es produeix en un període de forta irregularitat climàtica a finals de segle xviii (1771-1795), que correspon a la coneguda com Oscil·lació Maldà, ocorreguda entre 1760 i 1800 (Barriendos i Llasat, 2003). Hi ha una sèrie d’oscil·lacions menors a les inundacions catastròfiques (taula 1), també associables a fases fredes, com la ja prou estudiada vinculada al mínim d’activitat solar Late Maunder Minimum, amb una fase d’alta freqüència de 1670 a 1687. Els comportaments de les inundacions extraordinàries es força coincident amb el de les inundacions catastròfiques (fig. 1) però amb la singularitat de presentar una tendència d’increment de la freqüència durant la segona meitat del segle xx. Aquest comportament, clarament diferenciat del succeït amb les inundacions catastròfiques, suggereix que un nou factor hi incideix, i que està probablement relacionat amb els processos socials d’increment de l’exposició –21–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

al risc amb activitats com la construcció d’infraestructures, o el creixement urbanístic per l’ús residencial, industrial, logístic o turístic. Figura 1. Variabilitat de les inundacions extraordinàries i catastròfiques al vessant mediterrani espanyol

Font: adaptació de Barriendos et al., 2019, p. 13

3.2. Comportament estacional dels episodis majors La caracterització del comportament intranual de les precipitacions causants d’inundacions es prou coneguda, però es poden oferir els resultats aprofitant la quantitat d’episodis disponibles a l’arxiu AMICME. Entre els 4121 episodis d’inundació disponibles, s’han seleccionat els episodis majors, que tenen un registre superior als 20 casos. El resultat són 121 episodis que ocupen tots els mesos de l’any excepte el juliol (fig. 2). Figura 2. Distribució mensual dels episodis majors d’inundació (>20 casos)

Font: Arxiu AMICME –22–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

La distribució mensual d’episodis reprodueix a grans trets el règim de precipitacions habituals a la Mediterrània Occidental, on els mesos de tardor tenen un evident protagonisme per la gran quantitat d’aire humit disponible per als processos hidrometeorològics, produint precipitacions torrencials amb una freqüència que difícilment poden aportar altres mesos (taula 2). Taula 2. Distribució mensual dels episodis majors al vessant mediterrani espanyol Mes Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Episodis 7 5 5 5 7 1 0 8 23 28 22 10

Percentatge 5,8% 4,1% 4,1% 4,1% 5,8% 0,8% 0,0% 6,6% 19,0% 23,1% 18,2% 8,3%

Font: Arxiu AMICME

A finals d’estiu i durant la tardor, d’agost a novembre, es produeix la major part d’episodis, mentre que la resta de mesos tenen una distribució baixa però constant, excepte juny i juliol amb una aportació mínima. Taula 3. Distribució quadrimestral dels episodis d’inundació Periode (quadrimestre) Desembre-Març Abril-Juliol Agost-Novembre

Total episodis 27 13 81

Percentatge 22,3% 10,7% 67,0%

Font: Arxiu AMICME

La distribució estacional dels episodis major (taula 3) per quadrimestres deixa una imatge prou evident: el 67,0% d’episodis es concentren en el quadrimestre d’agost a novembre, quan la temperatura de l’aigua de la mar Mediterrània és més alta. La primavera-estiu, d’abril a juliol, només aporta el 10,7% d’episodis, fent palesa la limitada aportació dels episodis per desglaç estacional. La conca que concentra més rius amb aquest patró de desglaç, l’Ebre, és prou gran com –23–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

per a gestionar prou bé aquest increment de cabals fent difícil l’ocurrència de grans desbordaments. El quadrimestre hivernal, de desembre a març, en canvi, ofereix uns valors considerables, 22,3%. El proper apartat tractarà en detall aquests episodis, però es pot pensar que l’hivern és una estació no aliena a episodis de pluges torrencials. Alhora, potser també es produeixen episodis de desglaç sobtat, amb pluges fortes que produeixen desglaços en zones no prou altes. Aquest percentatge d’episodis hivernals és considerable, i justifica un estudi més detallat, atesa l’afectació que aquests episodis produeixen, i més quan es tracta de períodes de l’any en els quals la població i les administracions no tenen el grau d’alerta que ja de forma habitual es suscita quan s’apropa la tardor.

4. Resultats de la cerca d’episodis hivernals Un primer resultat general ha estat tancat i fixat precisament després de l’episodi del temporal Glòria. Entre abril i març de 2020 una versió ja funcional de la base de dades AMICME està en funcionament dins el grup que treballa en el projecte MEDIFLOOD. A la vista del comportament mensual dels episodis d’inundació, es fa palesa la rellevància d’aquests episodis en el total registrat. Del total de 4121 episodis d’inundació, 955 estan registrats entre els mesos de desembre i març, un 23,2% del total. 4.1. Comportament interanual dels episodis hivernals Els episodis hivernals en el període que es considera ja continu, amb una disponibilitat d’informació ja suficient o raonable, abasta del segle xiv fins l’actualitat. Aquest període integra 954 episodis amb una distribució temporal força irregular (fig. 3). Figura 3. Distribució temporal dels episodis hivernals per decennis. 1301-2020

Font: Arxiu AMICME –24–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Es poden distingir o proposar tres fases diferenciades: a) Període baixmedieval: del segle xiv al xvi, l’ocurrència d’episodis és molt baixa i pot estar relacionada a la baixa disponibilitat d’informació a les fonts documentals, així com a la limitada recerca que s’ha efectuat sobre aquestes. Es tracta d’una aportació d’episodis clarament deficitària però esmenable amb l’aplicació de recerca futura. b) Període modern: del segle xvi al xix. Es detecta una major presència d’episodis hivernals, amb unes oscil·lacions coincidents amb les generals ja descrites a l’apartat 3.1. En concret, es detecta una pulsació a principis del segle xvii, i són molts pronunciades les de mitjans de segle xviii i una darrera a finals de segle xviii. c) Període contemporani: segle xix a l’actualitat. Coincidint amb la Revolució Industrial, s’aprecia un important increment d’episodis. De fet, es una tendència ja constant que pot estar vinculada a l’increment de població i de presència en zones exposades al risc d’inundació. No es pot treure de context el fet que els episodis d’inundació hivernals tenen una participació modesta en el total d’episodis. En canvi, la distribució anual d’episodis presenta una tendència creixent molt acusada. La seva evolució simplificada per segles (fig. 4) ofereix un resultat inqüestionable. Figura 4. Episodis hivernals per any

Font: Arxiu AMICME

Mentre que al període baixmedieval la mitjana se situa en 0,2 episodis per any, el període Modern ja ofereix mitjanes al voltant d’un episodi per any. En el període Contemporani l’increment es fa molt acusat, amb dos episodis per any al segle xix, tres episodis per any el segle xx, i en els dos primers decennis del segle xxi s’apropa als quatre episodis per any. Aquest increment pot tenir factors explicatius que requeririen una recerca detinguda. Des de possibles alteracions –25–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

dels processos naturals, causats per l’escalfament global i l’innegable pujada de les temperatures de l’aigua de mar a la Mediterrània, fins a un increment de l’exposició i vulnerabilitat de les activitats humanes. Probablement un i altre participen de forma conjunta en aquest increment tant acusat. 4.2. Incidència geogràfica dels episodis hivernals Un cop vista la distribució temporal dels episodis, sembla oportú descriure en detall el comportament espacial de les inundacions hivernals. Per a fer-ne una aproximació més manejable, sobre els 954 episodis ocorreguts entre 1301 i 2020 s’ha efectuat una selecció dels episodis més rellevants: s’han definit com episodis majors els que registren 10 o més casos d’inundació. Amb aquest criteri, es troben 68 episodis, que representen el 7,1% del total d’episodis hivernals (taula 4). Es distribueixen temporalment entre desembre de 1605 i març de 2020. Taula 4. Relació d’episodis majors en època hivernal (≥10 casos d’inundació)

–26–

Ref.

Episodi

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26

1605-12A 1672-01A 1763-01A 1777-12A 1783-12A 1784-01B 1787-01A 1790-03A 1831-01A 1840-12A 1871-01A 1871-01B 1881-01A 1884-03A 1890-03B 1894-03A 1895-02A 1898-01A 1899-03A 1920-02A 1930-03B 1932-12A 1943-12A 1944-02A 1952-02B 1959-02A

Conques Detall de les conques hidrogràfiques afectades Casos afectades 10 1 Conques Internes de Catalunya (CIC) 19 3 CIC, Xúquer, Segura 17 4 CIC, Xúquer, Segura, Ebre 14 4 França, CIC, Segura, Ebre 13 2 CIC, Xúquer 10 2 CIC, Ebre 12 2 CIC, Ebre 14 2 CIC, Ebre 12 2 Ebre, Segura 12 1 CIC 11 2 CIC, Ebre 25 1 Ebre 20 2 Ebre, Segura 11 3 CIC, Segura, Ebre 34 3 CIC, Segura, Conca Mediterrània Andalusa (CMA) 15 2 Segura, CMA 28 1 Segura 81 5 França, CIC, Xúquer, Segura, CMA 23 2 Xúquer, Segura 14 4 França, CIC, Segura, Ebre 55 1 Ebre 40 3 França, CIC, Ebre 26 2 França, CIC 21 2 CIC, Ebre 34 2 França, Ebre 15 3 França, CIC, Ebre


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63

1959-12A 1960-12A 1961-01A 1963-02A 1969-03A 1970-01A 1970-12A 1971-12A 1977-01A 1978-02A 1979-01A 1980-12A 1981-01A 1981-01B 1982-02A 1986-03B 1989-12B 1989-12D 1991-01A 1992-12A 1993-12A 1995-03A 1995-12A 1996-01C 1996-12A 1997-01B 1997-01C 1997-12A 1998-01A 1998-12A 2000-12A 2003-02A 2004-03A 2004-12A 2006-01A 2007-03B 2007-12A

33 18 56 14 11 37 10 34 23 10 20 69 14 21 38 10 28 13 10 19 15 13 15 20 23 19 16 69 14 22 12 34 37 25 12 10 12

1 1 1 1 2 2 2 3 1 1 3 2 1 1 1 3 1 2 3 1 1 1 5 4 4 1 2 4 4 3 1 2 3 5 5 3 2

Ebre Ebre Ebre CMA França, CIC CMA, Ebre CIC, Xúquer CIC, Xúquer, Ebre CIC Ebre CIC, CMA, Ebre Ebre, Balears Ebre Ebre CIC França, CIC, Segura CMA Xúquer, CMA Segura, Ebre, Balears Ebre Ebre Ebre França, CIC, Xúquer, CMA, Ebre CIC, Xúquer, CMA, Ebre França, CIC, Xúquer, CMA CMA CMA, Ebre CIC, Segura, CMA, Ebre CIC, Xúquer, Segura, CMA CIC, Xúquer, Segura CMA Ebre, CMA CIC, Xúquer, CMA CIC, Xúquer, Segura, CMA, Balears França, CIC, Xúquer, Segura, CMA Xúquer, Segura, Ebre Xúquer, CMA

64

2010-03A

14

2

CIC, CMA

65

2013-03A

14

3

CIC, Xúquer, CMA

66

2015-03C

28

1

Ebre

67

2020-01A

58

5

França, CIC, Xúquer, Ebre, Balears

68

2020-03A

11

5

CIC, Xúquer, Segura, CMA, Ebre Font: Arxiu AMICME –27–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

El treball amb un ampli abast geogràfic permet detectar la complexitat dels fenòmens hidrometeorològics que ocasionen inundacions i la seva distribució espacial. El vessant mediterrani espanyol, a partir dels propis resultats de la selecció, d’episodis, manifesta sis patrons de comportament d’acord amb la coherència de les conques hidrogràfiques afectades (taula 5). Taula 5. Patrons d’afectació dels episodis majors d’inundació hivernal Núm.

Patró d’afectació

Episodis

Episodis majors detectats

1

Ebre Interior

16

1831-01A, 1871-01A, 1871-01B, 1930-03B, 1952-02B, 1959-12A, 1960-12A, 1961-01A, 1978-02A, 1980-12A, 1981-01A, 1981-01B, 1992-12A, 1993-12A, 1995-03A, 2015-03C.

2

Compost

6

1881-01A, 1970-01A, 1979-01A, 1997-12A, 2003-02A, 2020-03A.

3

Litoral Extens

19

1672-01A, 1763-01A, 1777-12A, 1884-03A, 1890-03B, 1898-01A, 1920-02A, 1986-03B, 1995-12A, 1996-01C, 1996-12A, 1998-01A, 1998-12A, 2004-03A, 2004-12A, 2006-01A, 2010-03A, 2013-03A, 2020-01A.

4

Litoral Septentrional

12

1605-12A, 1784-01B, 1787-01A, 1790-03A, 1840-12A, 1932-12A, 1943-12A, 1944-02A, 1959-02A, 1969-03A, 1977-01A, 1982-02A.

5

Litoral Central

7

1783-12A, 1899-03A, 1970-12A, 1971-12A, 1989-12D, 1991-01A, 2007-03B.

6

Litoral Meridional

8

1894-03A, 1895-02A, 1963-02A, 1989-12B, 1997-01B, 1997-01C, 2000-12A, 2007-12A. Font: Arxiu AMICME

Patró 1. Ebre interior. Són els episodis amb un protagonisme evident de la conca principal del riu Ebre i dels seus afluents de capçalera o del tram mitjà. Aquests episodis gairebé no tenen acompanyament en conques litorals. Per això, és lògic deduir que es tracta d’inundacions produïdes per fenòmens meteorològics de procedència atlàntica, ja sigui només per precipitacions abundants o precipitacions que afavoreixen simultàniament una sobtada fosa de neus a les capçaleres del sistema fluvial (fig. 5.1). Patró 2. Compost. Una petita quantitat d’episodis té prou complexitat com per a afectar tant el gran sistema fluvial de l’Ebre com les conques litorals. Davant una manca de recerca més detallada, i la potencial complexitat que tindria aquest patró d’inundacions, hom ha optat per deixar-los agrupats a l’espera de futures recerques i anàlisis més complets (fig. 5.2). Patró 3. Litoral extens. Els episodis més freqüents i que es documenten en tots els quatre segles en què hi ha episodis majors són els que afecten bàsicament les conques costaneres, les quals tenen les conques d’alimentació properes o adjacents a la Mediterrània. Per l’extensió afectada, aquests episodis són fenòmens –28–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

de magnitud considerable, que afecten totes les conques objecte d’estudi excepte el sistema de l’Ebre. Ocorreguts a la Mediterrània occidental per processos i factors propis, i el seu estudi en detall pot resultar interessant a la vista de la tendència creixent a patir episodis d’inundació en estació hivernal (fig. 5.3). Figura 5. Diferents patrons d’afectació identificats als episodis d’inundació major

Font: Arxiu AMICME –29–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Patró 4. Litoral septentrional. Els episodis litorals no sempre tenen una àmplia afectació. Entre els que tenen afectació limitada, destaquen per la seva freqüència els que afecten el sector septentrional del litoral mediterrani peninsular, amb una afectació específica a les Conques Internes de Catalunya i les conques de l’Estat francès corresponents a la Catalunya del Nord (fig. 5.4). Patró 5. Litoral central. Són els episodis amb una afectació principal a les conques litorals corresponents a les confederacions hidrogràfiques del Xúquer i del Segura, tot i que poden haver afectacions secundàries a les Illes Balears o a les Conques Internes de Catalunya (fig. 5.5). Patró 6. Litoral meridional. Són els episodis amb una afectació a les conques meridionals de la conca mediterrània peninsular, la del Segura i les conques mediterrànies andaluses (fig. 5.6). 4.3. Anàlisi dels episodis hivernals a Catalunya Els 68 episodis majors tenen alguns patrons que no suposen per a Catalunya una afectació directa, com el patró d’incidència al sistema fluvial de l’Ebre i el patró del litoral meridional. Per a fer una anàlisi comparativa de l’episodi de gener de 2020, també conegut com temporal Glòria, amb altres episodis de característiques semblants, es pot centrar l’estudi en 4 dels patrons: El litoral septentrional amb 12 episodis (17,6%), el litoral central amb 7 episodis (10,3%), el compost amb 6 episodis (8,8%), i el litoral general amb 19 episodis (27,9%). Aquests 44 episodis (64,7% dels episodis majors) són d’afectació clarament litoral. Cal suposar que les borrasques mediterrànies, que aporten precipitacions importants amb vents de procedència marítima propera, com el llevant, el xaloc o el migjorn, vents del segon quadrant, són els processos atmosfèrics causants del conjunt de casos d’inundació que es desencadenen. Els impactes que generen al sistema fluvial i les infraestructures de zones poblades permet delimitar la seva extensió i severitat. Ací es pot presentar una primera exploració, basada en una base de dades considerable i força representativa, però limitant la descripció als aspectes més evidents i generals. D’acord amb els patrons abans detectats i descrits, alguns dels episodis majors representatius d’aquests patrons ens donen idea del comportament a Catalunya quan l’estudi baixa a una resolució municipal. Una selecció d’episodis per als patrons implicats ens ofereix els següents resultats: Patró Litoral septentrional. És un tipus d’episodi amb una afectació poc extensa, entre el Llobregat a la seva part baixa i els rius de l’Empordà, com el Fluvià o la Muga. No té capacitat de penetració cap a sistemes fluvials de gran extensió amb conques d’alimentació més extenses i interiors. Sembla, doncs, atribuïble a episodis meteorològics descrits habitualment com temporals de llevant. El seu nivell de danys se centra especialment en la costa, i a més de les inundacions es donen problemes a la navegació marítima i danys a les infraestructures costaneres. Uns exemples típics serien els episodis de desembre de 1605 i febrer de 1982 (fig. 6 i 7). –30–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Figura 6. Episodi de desembre de 1605. Distribució de les afectacions a Catalunya a nivell municipal

Figura 7. Episodi de febrer de 1982. Distribució de les afectacions a Catalunya a nivell municipal

Font de les fig. 6 i 7: Arxiu AMICME. Índex d’inundació (Barriendos et al., 2014)

Dins aquest mateix patró, trobem episodis que potser tenen més durada, i fan que les precipitacions penetrin més al territori. Es mantenen com una llevantada convencional, però arriben a afectar capçaleres de rius septentrionals, com la del Ter, i tenen afectacions en conques veïnes. L’exemple de desembre de 1932 (fig. 8) afecta rius empordanesos però també el Ter fins a la capçalera i la conca de l’Ebre i la Catalunya Nord. O sigui, episodis que aparentment semblen prou coneguts i d’impacte molt limitat a la tradicionalment anomenada Costa de Llevant, cal seguir-los amb atenció perquè si la durada es prolonga poden fer arribar més a l’interior les precipitacions fortes i els seus efectes corresponents. –31–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Figura 8. Episodi de desembre de 1932. Distribució de les afectacions a Catalunya a nivell municipal

Font: Arxiu AMICME. Índex d’inundació (Barriendos et al., 2014)

Patró Litoral central. Són episodis amb una afectació semblant a Catalunya que el Patró Litoral Septentrional però s’estenen a més conques hidrogràfiques. L’exemple de desembre de 1971 (fig. 9) mostra episodis que van més enllà d’una simple llevantada. L’afectació a Catalunya és tant litoral com interior, amb especial gravetat a les conques del Ter i el Llobregat. La capacitat d’afectació a diferents conques simultàniament fa pensar en episodis complexos on es donen diferents règims de vent. Figura 9. Episodi de desembre de 1971. Distribució de les afectacions a Catalunya a nivell municipal

Font: Arxiu AMICME. Índex d’inundació (Barriendos et al., 2014) –32–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Patró compost. Aquests episodis són de més difícil caracterització amb el nivell actual d’anàlisi de l’arxiu AMICME, i justifiquen la continuïtat de la recerca. L’episodi seleccionat de desembre de 1997 (fig. 10) no ocasiona situacions gaire greus, però tenen una capacitat d’afectació a sectors litorals molt distanciats, com l’Alt Empordà, el Barcelonès i la Costa Daurada. El sistema fluvial del Segre i part baixa de l’Ebre també mostren afectacions, mentre simultàniament apareixen inundacions a les conques hidrogràfiques meridionals, de Múrcia i Andalusia. Figura 10. Episodi de desembre de 1997. Distribució de les afectacions a Catalunya a nivell municipal

Font: Arxiu AMICME. Índex d’inundació (Barriendos et al., 2014)

Patró extens. Aquest patró inclou els episodis més freqüents i amb un volum d’inundacions i impactes més greu. Es tracta d’episodis sobre els quals cal dirigir el màxim esforç d’anàlisi per la capacitat que tenen d’afectació a moltes conques hidrogràfiques mediterrànies i amb un nivell d’impacte prou greu. S’han triat dos episodis d’exemple, que tenen denominació pròpia: l’episodi de gener de 1898 conegut com L’aiguat de Sant Antoni (fig. 11), i l’episodi de gener de 2020 conegut com el temporal Glòria (fig. 12). Aquests episodis tenen darrera un fenomen hidrometeorològic d’una durada i extensió considerables, i no són gaire diferents respecte als episodis habituals de tardor. L’episodi de 1898 a nivell general, afecta tot el litoral mediterrani amb 81 casos d’inundació, i només es lliura d’alguna afectació la conca de l’Ebre i les Balears. Després de la reconstrucció a tot el vessant mediterrani, sembla que una borrasca hagi recorregut el litoral des de la mar d’Alboran en direcció NE, seguint en paral·lel la costa fins a les comarques septentrionals catalanes. Aquest recorregut litoral explica una afectació limitada en extensió a Catalunya. De fet, el comportament és molt semblant a una llevantada restringida a la –33–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Figura 11. Episodi de gener de 1898. Distribució de les afectacions a Catalunya a nivell municipal

Font: Arxiu AMICME. Índex d’inundació (Barriendos et al., 2014)

zona septentrional costanera, afectant el litoral entre el Baix Llobregat i la Selva. Però el prelitoral també pateix afectacions, com el Vallès i el Gironès. La diferència substancial és la severitat dels impactes documentats. Els danys de nivell catastròfic són proporcionalment molt més nombrosos. De fet, al delta del Llobregat és probablement el darrer episodi greu conegut i amb uns nivells de desbordament que serien difícilment assumibles a l’actualitat. La comparació de l’aiguat de Sant Antoni amb el del temporal Glòria és inevitable. L’episodi de gener de 2020 ocasiona 58 registres d’inundació però respecte a l’episodi de 1898, les inundacions i danys no estan tant concentrats en el litoral (fig. 12). La situació atmosfèrica més estàtica, amb una major persistència fa que les afectacions es centrin a la conca del Xúquer, Balears, el sistema de l’Ebre, Conques Internes Catalanes i Catalunya Nord. El temporal Glòria presenta una major capacitat de penetració. No és una simple llevantada sinó que amb vents de xaloc i migjorn arriba a afectar sectors litorals però també sectors prelitorals i algunes capçaleres interiors com les del Fluvià i del Ter, així com afluents del Segre per la riba esquerra. La menor severitat però amb casos geogràficament més distribuïts, dona una percepció d’episodi de gravetat molt important. En canvi, amb l’índex d’inundació aplicat (Barriendos et al., 2014), el nivell de danys no assoleix el grau de destruccions catastròfiques ocorregut amb l’episodi de Sant Antoni. Sens dubte, les capacitats de gestió de l’emergència, les mesures preventives adoptades i les capacitats tècniques i logístiques, ajuden a rebaixar en el context actual la potencial capacitat destructiva d’episodis com el de 1898, i que té un reflex o repetició molt semblant amb el temporal Glòria de gener de 2020. Això no significa, en canvi, que els resultats generals de l’episodi Glòria moguin a l’optimisme. La proliferació de casos d’inundació disseminats pel territori –34–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Figura 12. Episodi de gener de 2020. Distribució de les afectacions a Catalunya a nivell municipal

Font: Arxiu AMICME. Índex d’inundació (Barriendos et al., 2014)

indica un increment de zones exposades al risc i unes activitats humanes que, probablement impulsades per la confiança en les capacitats tecnològiques modernes, han assolit una considerable vulnerabilitat.

5. Conclusions Els primers treballs amb l’arxiu AMICME, permeten estudiar episodis que actualment resulten rellevants, com el temporal Glòria. Disposar d’una base de dades consistent proporciona una contextualització dels episodis actuals, i la seva caracterització pel que fa a les freqüències, extensions, tipus de desbordaments o impactes. Davant un tipus d’episodi poc habitual per tractar-se de pluges torrencials en període hivernal, l’anàlisi de bases de dades de curta extensió o baixa densitat no permeten copsar adequadament aquestes situacions menys habituals. En canvi, l’arxiu AMICME ha proporcionat uns resultats relativament sorprenents: dels 4.121 episodis d’inundació entre els anys 1035 i 2020, 954 episodis tenen lloc entre els mesos de desembre i març. El present estudi ha centrat l’anàlisi en els episodis que d’aquests 954 contenen 10 o més casos, resultant un total de 68 episodis. Amb aquesta informació es poden proposar fins a sis patrons diferents, aportant les afectacions municipals dels episodis més representatius d’aquests patrons. Entre les diferents consideracions que deriven del treball realitzat, es pot despendre que no serveix pensar en la tardor com la única estació que recull els principals episodis de pluja extraordinària. De fet, el període hivernal ofereix episodis de considerable magnitud. Però també sembla que en l’estudi –35–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

interanual, els episodis hivernals tenen lloc en períodes molt irregulars o càlids. Els contrastos entre masses d’aire fred amb l’aigua de mar amb temperatures anòmalament altes pot contribuir a la severitat d’aquests episodis. La tendència positiva observada en aquest tipus d’episodis té dues possibles explicacions, ambdues preocupants o poc optimistes. En primer lloc, l’escalfament global i l’increment de les temperatures de l’aigua a la mar Mediterrània pot contribuir amb episodis de precipitació cada vegada més intensos al litoral mediterrani. En segon lloc, un factor d’efectes afegits seria l’increment de l’exposició i vulnerabilitat de les activitats humanes, amb la proliferació d’infraestructures i equipaments, zones residencials, i unes xarxes de comunicació i subministres molt denses i potser massa confiades en les capacitats tecnològiques per a fer front als riscos naturals. L’anàlisi comparativa efectuada en els episodis més severs, els de 1898 i 2020, ofereixen una interessant similitud com a fenomen atmosfèric però amb unes respostes diferents. La primera registra danys catastròfics, la segona rebaixa molt els danys. Les destruccions son mínimes, però en canvi tenim un increment important de la vulnerabilitat. Una evolució de model social que transforma l’impacte directe en vides humanes i destruccions d’infraestructures en danys de transcendència majoritàriament econòmica. A l’actualitat, i el temporal Glòria n’és un exemple, són evidents les importants afectacions a les vies de comunicació i transport i l’afectació conseqüent en l’activitat laboral. També ha hagut un impacte ja tradicional però amb una nova dimensió a les poblacions costaneres: On abans havia platges utilitzades com a zona de treball per pescadors i mestres d’aixa, actualment esdevenen passejos marítims en els quals el turisme troba una sèrie d’activitats de lleure i restauració que esdevenen un element molt important de l’activitat econòmica. Els danys en aquests sectors litorals, per poc greus que siguin, generen un impacte econòmic diferit de gran transcendència per la forta especialització que aquests sectors han dirigit cap a l’activitat turística. El problema ara ja no seran els episodis en si mateixos, que ja veiem que es van donant al llarg de l’any, sinó les alteracions que pugui experimentar la seva freqüència. Si l’escalfament global dona factors més propicis per a pluges torrencials, amb la pujada de la temperatura de l’aigua de mar, i en períodes de l’any més diversificats, llavors les zones més exposades requeriran un esforç renovat de planificació de diferents tipus de mesures, ja siguin preventives o pal·liatives, però que en tot cas redueixin el grau d’impacte diferit en el temps que ara es percep. El potencial d’anàlisi a partir de grans bases de dades tot just està en les seves fases inicials. A Europa hi ha diferents iniciatives per a potenciar aquesta aproximació, que millorarà sens dubte els resultats i el coneixement dels episodis de pluja extraordinària, les seves freqüències, l’abast geogràfic, els comportaments temporals i, depenent dels contextos socials, la seva capacitat d’impacte. –36–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

La recerca té encara molt de recorregut d’exploració a l’àmbit dels riscos climàtics a escala històrica. Requereix més integració multidisciplinar per a fructificar diferents vies de reconstrucció, tant dels fenòmens meteorològics com dels comportaments hidrològics i hidràulics. Cal també potenciar les recopilacions en fonts documentals i bibliogràfiques, per reduir la quantitat d’informació que encara no ha estat recuperada. I així en un futur proper es pot dirigir un esforç versemblant cap a la identificació d’agents causants dels fenòmens extrems al sistema atmosfèric, i una avaluació precisa dels graus d’exposició i vulnerabilitat de la societat humana, per a poder ajudar en la preparació de contextos més adaptats a les condicions que puguin venir en el futur.

Bibliografia Alberch, Ramon; Pere Freixes; Emili Massanas; Joan Miró (1982). Girona: Ponts, rius, aiguats. Girona: Ajuntament de Girona. Almela, Francisco (1957). Las riadas del Turia (1321-1949). València: Ayuntamiento de Valencia. Barriendos, Mariano; Jordi Pomés (1993). L’aigua a Mataró. Inundacions i recursos hídrics (segles xviii- xx). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. Barriendos, Mariano; Javier Martín Vide (1998). “Secular climatic oscillations as indicated by catastrophic floods in the Spanish Mediterranean coastal area (14th–19th centuries)”. Climatic Change [Heidelberg], vol. 38, p. 473-491. Barriendos, Mariano; Maria del Carmen Llasat (2003). “The Case of the `Maldá’ Anomaly in the Western Mediterranean Basin (AD 1760–1800): An Example of a Strong Climatic Variability”. Climatic Change [Heidelberg], vol. 61, p. 191-216. DOI: 10.1023/a:1026327613698. Barriendos, Mariano; Fernando Sánchez Rodrigo (2006). “Study on historical flood events of spanish rivers using documentary data”. Hydrological Sciences Journal [Londres], vol. 51 (5), p. 765-783. DOI: 10.1623/hysj.51.5.765. Barriendos, Mariano; Josep Lluís Ruiz-Bellet; Jordi Tuset; Jordi Mazón; Josep Carles Balasch; David Pino; Joan Lluís Ayala (2014). “The ‘Prediflood’ database of historical floods in Catalonia (NE Iberian Peninsula) AD 1035-2013, and its potential applications in flood analysis”. Hydrology and Earth System Sciences [Göttingen], vol. 18, p. 1-17. DOI: 10.5194/hess-18-1-2014. Barriendos, Mariano; Salvador Gil-Guirado; David Pino; Jordi Tuset; Antonio PérezMorales; Armando Alberola; Joan Costa; Josep Carles Balasch; Xavier Castelltort; Jordi Mazón; Josep Lluís Ruiz-Bellet (2019). “Climatic and social factors behind the Spanish Mediterranean flood event chronologies from documentary sources (14th-20th centuries)”. Global and Planetary Change [Amsterdam], vol. 182. DOI: 10.1016/j. gloplacha.2019.102997 Bentabol, Horacio (1900). Las aguas de España y Portugal. Madrid: Vda. e Hijos de M. Tello, 2a ed. Blasco, José (1959). Las avenidas del Ebro. Crecidas verdaderamente extraordinarias, 12611959. Zaragoza: Librería General. Brázdil, Rufolf; Rüdiger Glaser; Christian Pfister; J. M. Antoine; Mariano Barriendos; Dario Camuffo; Mathias Deutsch; Silvia Enzi; Emmanuela Guidoboni; Fernando Sánchez Rodrigo (1999): “Flood events of selected rivers of Europe in the Sixteenth Century”. Climatic Change [Heidelberg], vol. 43, p. 239-285. –37–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 13-38 El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica...

Mariano Barriendos, Josep Barriendos

Chia, Julià de (1861). Inundaciones de Gerona, Relación histórica de las más notables inundaciones que han causado en esta ciudad las avenidas de los ríos Ter, Oñar, Güell y Galligans desde la ocurrida en 28 de diciembre de 1367 hasta las que tuvieron lugar en 8 y 11 de octubre del corriente año de 1861. Girona: Paciano Torres. CNIH, Catálogo Nacional de Inundaciones Históricas (2006-2010), 5 vols. en CD. Vol. 1 (2006, Duero i Segura), vol. 2 (2007, Júcar i Tajo), vol. 3 (2008, Ebre i Guadalquivir), vol. 4 (2009, Norte i Galicia), vol. 5 (2010, Guadiana i Sud). Madrid: Dirección General de Protección Civil y Emergencias, Ministerio del Interior. Codina, Jaume (1971). Inundacions al delta del Llobregat. Barcelona: R. Dalmau (Episodis de la Història; 147-148). Couchoud, Rafael (1965). Hidrología histórica del Segura, Efemérides hidrológica y fervorosa recopilada y escrita por Dr. R. Couchoud. Madrid: Centro de Estudios Hidrográficos. CTEI. Comisión Técnica de Emergencia por Inundaciones (1983a). Catálogo Nacional de Inundaciones Históricas (CNIH), Júcar. Madrid: MOPU, 3 vol. – (1983b). Catálogo Nacional de Inundaciones Históricas (CNIH), Segura. Madrid: MOPU, 2 vol. – (1983c). Catálogo Nacional de Inundaciones Históricas (CNIH), Cuenca del Sur. Madrid: MOPU, 2 vol. – (1985). Catálogo Nacional de Inundaciones Históricas (CNIH), Ebro. Madrid: MOPU, 4 vol. Font Tullot, Inocencio (1988). Historia del clima de España. Cambios climáticos y sus causas. Madrid: Instituto Nacional de Meteorología. Grimalt, Miquel (1992). Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics. Llasat, María del Carmen; Mariano Barriendos; Antoni Barrera; Tomeu Rigo (2005). “Floods in Catalonia (NE Spain) since the 14th Century. Climatological and meteorological aspects from historical documentary sources and old instrumental records”. Journal of Hydrology [Amsterdam], vol. 313 (1-2), p. 32-47. DOI: 10.1016/j.jhydrol.2005.02.004. Ribas, Anna; David Saurí (1996). “El estudio de las inundaciones históricas desde un enfoque contextual. Una aplicación a la ciudad de Girona”, Papeles de Geografía [Múrcia], vol. 23-24, p. 229-244. Rico Sinobas, Manuel (c. 1850). Fenómenos meteorológicos en la Península Ibérica desde el siglo iv hasta el xix. Archivo de la Real Academia de Medicina de Madrid, Manuscritos, 23-4-15.

–38–


Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 39-54 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.190

Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria1 Joan Albert López-Bustins

jlopezbustins@ub.edu

Javier Martín-Vide

jmartinvide@ub.edu

Grup de Climatologia Departament de Geografia Universitat de Barcelona

Resum Els fenòmens extrems de precipitació són propis del clima mediterrani. Estudiar les causes meteorològiques d’aquests fenòmens, així com el seu context climàtic actual i futur, ens permet reduir el risc climàtic que aquests suposen. En aquest treball s’analitza l’episodi del temporal Glòria, que va afectar Catalunya al gener de 2020. Se superaren els 400 mm a la serralada Transversal i el massís del Montseny. La situació sinòptica va estar caracteritzada per una forta advecció de l’est, que afavorí ratxes màximes de vent i fort onatge al litoral, amb la presència d’una depressió aïllada en nivells alts (DANA). Els totals pluviomètrics no foren excepcionals en relació amb altres episodis històrics recents, sinó que el temporal fou extraordinari quant a la seva duració i afectació generalitzada a tot Catalunya. En el futur, els impactes d’aquests temporals estarien més relacionats amb la gestió del territori i, en particular, del litoral, que no pas amb un increment de la seva freqüència. Paraules clau: Catalunya, llevantada, precipitació torrencial, situació sinòptica, temporal Glòria.

Resumen: Causas meteorológicas y contextualización climática de la precipitación del temporal Gloria Los fenómenos extremos de precipitación son propios del clima mediterráneo. Estudiar las causas meteorológicas de estos fenómenos, así como su contexto climático actual y 1. Els autors volen manifestar el seu agraïment al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC, Departament de Territori i Sostenibilitat) per haver cedit les dades de precipitació diària, que han permès fer la cartografia climàtica del treball. L’estudi està inserit en les línies de recerca del projecte CLICES (CGL2017-83866-C3-2-R, AEI/FEDER, UE), del grup de recerca consolidat “Grup de Climatologia” (2017 SGR 1362, Generalitat de Catalunya) i de l’IdRA-UB (Institut de Recerca de l’Aigua de la Universitat de Barcelona).

–39–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

futuro, nos permite reducir el riesgo climático que estos suponen. En este trabajo se analiza el episodio del temporal Gloria, que afectó a Catalunya en enero de 2020. Se superaron los 400 mm en la cordillera Transversal y el macizo del Montseny. La situación sinóptica estuvo caracterizada por una fuerte advección del este, que favoreció rachas máximas de viento y fuerte oleaje en el litoral, con la presencia de una depresión aislada en niveles altos (DANA). Los totales pluviométricos no fueron excepcionales en relación con otros episodios históricos recientes, sino que el temporal fue extraordinario en cuanto a su duración y afectación generalizada en Catalunya. En el futuro, los impactos de estos temporales estarían más relacionados con la gestión del territorio y, en particular, del litoral, que con el incremento de su frecuencia. Palabras clave: temporal Gloria, Catalunya, precipitación torrencial, situación sinóptica, temporal de levante.

Abstract: Meteorological causes and climatic contextualization of the precipitation of the storm Gloria Extreme precipitation phenomena are a component of the Mediterranean climate. The analysis of the meteorological causes of these phenomena, as well as their present and future climatic context, will enable us to attenuate the impact of these natural hazards. The present paper analyses the episode involving Storm Gloria, which affected Catalonia in January 2020. Total precipitation surpassed 400 mm in the Transversal and the Montseny mountain ranges. The synoptic situation was characterised by a strong easterly advection, which favoured maximum-intensity gusts winds and a strong waves on the coast, with a closed upper-level low. The rainfall totals were not exceptional in relation to other recent historic episodes; in fact, what was extraordinary were the duration of the event and its impact throughout Catalonia. In the future, the potential impacts of extreme episodes like Gloria might be more closely related to the management of the territory and, in particular, the coastline, than with the greater frequency of this kind of phenomena. Keywords: Catalonia, Levant storm, Storm Gloria, synoptic situation, torrential precipitation.

* * *

1. Introducció Catalunya té un clima mediterrani arreu del seu territori a excepció de la comarca de la vall d’Aran, on la seva xarxa hidrogràfica vessa a l’Atlàntic, amb un clima d’influència marítima de latituds mitjanes. El clima mediterrani s’ubica en aquella transició geogràfica entre el domini temperat i humit de les latituds mitjanes i l’àrea àrida i desèrtica del cinturó dels anticiclons subtropicals a la part occidental de les principals masses continentals. Concretament, els règims de circulació atmosfèrica de la conca mediterrània mostren un cicle estacional lligat a la circulació temperada i humida de l’oest a l’hivern i a una de subtropical a l’estiu. Cal afegir-hi la gran complexitat geogràfica de la conca –40–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

mediterrània, que té tres penínsules al vessant nord, i la seva singularitat, quasi semitancada a l’Atlàntic, que afavoreix una gran diversitat de subclimes, basats en una notable varietat de comportaments atmosfèrics, principalment, pluviomètrics. Els factors geogràfics modifiquen la dinàmica de la circulació i provoquen, en certes regions de la conca, una distribució estacional de la precipitació que difereix de la típica mediterrània. Específicament, a Catalunya, a sotavent de la influència atlàntica, la tardor és l’estació més plujosa a la major part del territori, especialment, al litoral i prelitoral, mentre l’hivern és relativament sec (Martín-Vide i Olcina Cantos, 2001); com a fet destacable, a gran part del Pirineu i Prepirineu, arribant fins a la plana de Vic, l’estiu, i a vegades la primavera, és l’estació que rep més precipitació (fig. 1). Aquesta diversitat de règims pluviomètrics estacionals afavoreix que els fenòmens extrems de precipitació puguin tenir lloc al llarg de tot l’any. Els mapes pluviomètrics de Catalunya sempre s’han representat mostrant mitjanes anuals per distingir la Catalunya humida (≥700 mm) de la Catalunya seca (<700 mm). La part més occidental de la depressió Central registra els valors més baixos, per sota dels 400 mm, mentre la part més humida de Catalunya seria els Pirineus, amb valors que superen els 1.200 mm en diversos punts. En termes generals, les meitats sud i oest de Catalunya composarien la Catalunya seca, mentre la Catalunya humida seria tot el Pirineu i les terres de Girona. Aquestes mitjanes pluviomètriques no ens permeten saber quin comportament temporal ha tingut la precipitació, és a dir, les quantitats anuals poden haver precipitat durant uns pocs dies de l’any, i de caràcter torrencial, o poden haver-se repartit durant tot l’any en episodis moderats. Per tant, per a una bona gestió dels recursos hídrics en el cas del clima mediterrani són més important els mapes d’índexs pluviomètrics que els de magnitud (López-Bustins, 2018). En el cas de Catalunya, trobem alts valors d’irregularitat pluviomètrica temporal a les zones litorals i prelitorals de Catalunya, sobretot, a la plana de l’Empordà i al delta de l’Ebre (López-Bustins et al., 2008), per la disposició perpendicular dels relleus a les llevantades (serralada Transversal i els Ports, respectivament) (López-Bustins i Lemus-Cánovas, 2020). L’ocurrència d’episodis torrencials afavoreix uns valors més elevats dels índexs pluviomètrics (Lemus-Cánovas i López-Bustins, 2016); doncs, aquests episodis, que acumulen 100 mm o més en 24 hores, acostumen a tenir una freqüència de 6 casos, aproximadament, per any a Catalunya (Martín-Vide i Llasat, 2000; López-Bustins et al., 2016). Al País Valencià, aquesta freqüència és pràcticament el doble (11 casos per any; Riesco i Alcover, 2003). Els episodis més intensos registrats a Europa han estat a la riba de la mar Lígur, a la Safor i a les valls pirinenques de l’Alta Cerdanya i el Vallespir, on s’han superat en alguna ocasió els 800 mm en un dia segons Peñarrocha et al. (2002). L’episodi més torrencial registrat a Catalunya fou el del 13 d’octubre de 1986, i el màxim pluviomètric es localitzà a Cadaqués (Alt Empordà) amb 430 mm en 24 h. Aquests episodis tenen una clara estacionalitat, assolint la seva màxima freqüència a la tardor, –41–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

moment de l’any en què s’afavoreix un alt gradient tèrmic vertical entre la superfície càlida de la mar Mediterrània i l’arribada de les primeres glopades d’aire polar en alçada. En el calendari climatològic, podem ubicar el pic de freqüència màxima de les pluges torrencials durant la segona dècada de dies del mes d’octubre, és a dir, de l’11 al 20 d’octubre (López-Bustins et al., 2016); doncs, serien els dies de l’any més proclius a l’esdeveniment d’aquests episodis. Aquests dies són sovint definits per una configuració sinòptica característica conformada per vents de l’est sobre la península Ibèrica i la presència d’aire fred en alçada (DANA, depressió aïllada a nivells alts) (Martín-Vide et al., 2008). Al mateix temps, aquestes situacions es defineixen per un valor negatiu de l’índex de teleconnexió atmosfèrica WeMO (Western Mediterranean Oscillation; Martín-Vide i López-Bustins, 2006), el qual és molt sensible a les llevantades. Figura 1. Els règims pluviomètrics estacionals de les 70 sèries pluviomètriques històriques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)

A: tardor; W hivern; Sp: primavera; Su: estiu –42–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

Els vents de l’est mediterranis s’afavoreixen, principalment, quan s’ubica una depressió al golf de Cadis i/o un anticicló a la plana centreeuropea; aquestes dues zones geogràfiques són precisament els nodes del dipol baromètric de la WeMO. A vegades, es poden produir episodis extrems de precipitació a Catalunya fora de la temporada tardorenca. Aquest és el cas del temporal Glòria durant el mes de gener de 2020. L’episodi, des d’un punt de vista pluviomètric, va tenir una durada de quatre dies, des del 20 al 23 de gener i va afectar greument, sobretot, el litoral mediterrani de tota la península Ibèrica. Cal estudiar el motiu pel qual va tenir un episodi d’aquesta intensitat i característiques fora del període habitual, així com les seves causes i impactes. L’objectiu del present treball és analitzar aquest episodi torrencial des del punt de vista meteorològic –conèixer les causes sinòptiques– i climàtic –avaluar-lo en relació amb episodis històrics–, i intentar explicar la magnitud del seu impacte al litoral català i estudiar-ne la seva excepcionalitat i relació amb l’actual i futur context de canvi climàtic.

2. Dades i metodologia S’han recollit les dades pluviomètriques diàries dels quatre dies que va durar el temporal Glòria (del 20 al 23 de gener de 2020) de totes les estacions automàtiques i manuals del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en correcte funcionament durant tot l’episodi. S’han considerat 186 observatoris de la xarxa d’estacions automàtiques (XEMA) i 51 observatoris de la xarxa d’observadors meteorològics (XOM) (manuals); en total, 237 estacions (fig. 2). Per homogeneïtzar els registres automàtics i manuals s’ha considerat el dia pluviomètric 7-7 UTC. Aquestes dades ens permetran descriure l’episodi Glòria des del punt de vista pluviomètric amb quatre mapes de precipitació diària i un mapa de precipitació total de l’episodi. Un darrer mapa serà el percentatge d’aportació pluviomètrica del temporal Glòria a la mitjana anual per al període 1950-2015 de les 70 sèries pluviomètriques històriques del SMC (2016) (fig. 1). Tots els mapes es cartografiaran fent una interpolació de tipus Kriging, la qual és la més recomanable per estimar valors en l’espai continu quan els punts amb valor real segueixen una distribució espacial irregular (Krige, 1951). Seguidament, s’analitzaran els mapes del temps de superfície i alçada a 500 hPa per descriure l’evolució de la situació sinòptica de l’episodi. Concretament s’estudiaran els mapes sinòptics de la reanàlisi NCEP (NOAA, EUA) de les 00 UTC. Aquests mapes es complementaran amb els valors de l’índex de la WeMO (WeMOi) que va predir l’eina WeMOTool (Arbiol-Roca, 2020). L’eina WeMOTool es va desenvolupar pel potencial predictiu que té la WeMO per a l’esdeveniment d’episodis torrencials a la façana oriental de la península Ibèrica en la seva fase negativa. La WeMOTool calcula els valors del WeMOi durant les properes 144 hores a partir de la sortida de pressió atmosfèrica en superfície del model meteorològic GFS (Global Forecast System) executat pel National Weather Service (EUA). –43–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

Figura 2. Localització de les 237 estacions pluviomètriques operatives a Catalunya durant l’episodi del temporal Glòria del 20 al 23 de gener de 2020

Per últim, a la discussió de l’article s’avaluarà com estan canviant els episodis extrems com el temporal Glòria en l’actualitat, i com canviaran en el futur, quant a intensitat i magnitud segons les darreres projeccions climàtiques per a la conca mediterrània.

3. Descripció de l’episodi meteorològic Les 237 estacions pluviomètriques es troben ben repartides per tota la geografia catalana, cobrint el territori de totes les comarques sense excepció (fig. 2). El nombre d’estacions que registraren ≥0,1 mm a Catalunya, i en percentatge sobre el total, durant els dies del període 18-24 de gener de 2020, respectivament, foren: 167 (70%), 95 (40%), 200 (84%), 237 (100%), 237 (100%), 208 (88%) i 63 (27%). Per tant, pluviomètricament, l’episodi queda acotat del 20 al 23 de gener, quan es produeixen precipitacions generalitzades arreu del territori, en més del 80% de les estacions meteorològiques. –44–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

L’origen del temporal Glòria es remunta al 17 de gener, quan l’Agència Estatal de Meteorologia li va posar aquest nom a una borrasca extratropical localitzada al nord de l’arxipèlag de les Açores, que preveia que produiria fenòmens extrems de vent, pluja, neu i alteració marítima, a partir del 19 de gener, a gran part del nord i l’est de la península Ibèrica i a les Illes Balears. Com a borrasca, l’episodi Glòria tingué una vida curta. Recolzada per un solc en alçada es va desplaçar des del Cantàbric al sud de les Illes Balears, però ja, pràcticament, sense un reflex clar en superfície (Martín-Vide, 2020); sense caracteritzar-se per ser una depressió profunda. Fins i tot, la pressió atmosfèrica, a nivell del mar, a Catalunya durant tot l’episodi va ser superior a la normal, de més de 1.020 hPa i, puntualment, de més de 1.025 hPa. El solc en altura es va convertir en una DANA, anomenada sovint “gota freda” en la bibliografia, que amb certa freqüència causa precipitacions importants a les latituds mediterrànies. No obstant això, l’element clau en el volum elevat de precipitació i, sobretot, en la força del vent va ser un gradient bàric molt fort entre el sud de la península Ibèrica i les Illes Britàniques a causa d’un potentíssim anticicló damunt seu, allargassat d’oest a est, el qual va assolir 1.050 hPa al seu centre la nit del 19 de gener, valor rècord en 300 anys sobre la regió londinenca (Martín-Vide, 2020). L’ampli i comprimit feix d’isòbares entre les restes del Glòria i la vora meridional de l’anticicló va ser, doncs, clau. Analitzant la situació sinòptica dia a dia, el 20 de gener la península Ibèrica estava sotmesa a una advecció de l’est amb una DANA (fig. 3a). És una situació sinòptica típica de la tardor (Martín-Vide et al., 2008), que aporta grans quantitats de precipitació quan la superfície del mar es troba encara relativament càlida essent un reservori energètic important de transmissió de calor latent (Pastor et al., 2015). Aquesta situació sinòptica típica de fortes pluges a Catalunya també es pot arribar a donar fora del seu calendari habitual, com va ser el cas del temporal Glòria. La circulació normal de l’oest es trobava bloquejada i desviada cap a latituds subpolars sobre la península Escandinava. Un potent anticicló desplaçat des de l’Atlàntic subtropical s’ubicà entre les Illes Britàniques i França conformant un front de retrocés sobre la península Ibèrica (Millán et al., 2005); és a dir, una forta llevantada sobre la façana mediterrània de la Península: Catalunya, País Valencià i la Regió de Múrcia. El dipol baromètric de la WeMO (San Fernando –SO Espanya– i Pàdua –NE Itàlia–) tenia una diferència superior a 20 hPa, en la seva fase oposada o negativa, comportant un valor extremadament negatiu del WeMOi (-2,74). Els valors iguals o inferiors a -2 són considerats com a extrems negatius del WeMOi i només tenen lloc de mitjana en menys del 4% dels dies de l’any (López-Bustins et al., 2020). Les precipitacions torrencials superiors a 100 mm es localitzaren als extrems NE i S de Catalunya. La resta de l’àrea d’estudi mostrà majoritàriament precipitacions moderades, per sota dels 40 mm. El màxim de precipitació diària es localitzà a Cassà de la Selva (Gironès) amb 192,8 mm. –45–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

La situació sinòptica del 21 de gener sobre la península Ibèrica (fig. 3b) fou la mateixa del dia anterior, però amb el flux mediterrani de l’est reforçat per un pont anticiclònic entre l’alta pressió de les Illes Britàniques i una alta pressió a Europa central, també molt potent. Hi hagué un fort gradient bàric a la façana mediterrània de la Península, arribant a la màxima intensitat de l’episodi quant a diferència bàrica, a ratxes màximes de vent (ratxes superiors a 100 km/h arreu del litoral) i a acumulació de precipitació. El dipol bàric de la WeMO superà els 30 hPa de diferència donant lloc a un valor del WeMOi de -4,01, essent puntualment (19 UTC) de -4,26, un dels valors més extrems que s’han registrat del WeMOi durant les darreres dècades. Martín-Vide i López-Bustins (2006) només detectaren 29 dies amb un valor del WeMOi inferior a -4 durant el període 1951-2000; quelcom que confirma l’excepcionalitat de l’episodi. Se superarà el llindar de precipitació torrencial extrema de 200 mm (López-Bustins et al., 2016) en alguns punts de l’eix N-S conformat pel Pirineu oriental, la serralada Transversal i els massissos de les Guilleries i el Montseny, essent el màxim pluviomètric al pantà de Sau (Osona) amb 211,3 mm. Aquesta orografia perpendicular als fluxos de l’est de llevant es ben delimitada per les isohietes torrencials (≥100 mm), actuant de pantalla orogràfica (López-Bustins i Lemus-Cánovas, 2020), així com als Ports, on també hi ha una disposició N-S del relleu. Fou un dia de precipitacions intenses (≥50 mm) i torrencials (≥100 mm) a la major part de Catalunya, sobretot, a les conques internes i la desembocadura de l’Ebre. Les Terres de Ponent i el Pirineu occidental romangueren més al marge amb precipitacions per sota de 40 mm. Totes les estacions meteorològiques registraren precipitació, sense excepció, esdevenint un temporal de pluja i vent generalitzat a tot Catalunya; les ratxes màximes de vent aquell dia es registraren a les cotes altes del Montseny per sobre dels 140 km/h, a diferència del que és habitual, que és al Pirineu. La situació sinòptica del 22 de gener sobre la península Ibèrica canvià lleugerament, doncs, la baixa en alçada es va acabar reflectint en superfície, passant a ser una advecció de l’est sobre Catalunya i una baixa dinàmica o freda cap el sud-oest de la península Ibèrica (fig. 3c). Es mantingué una diferència bàrica superior a 20 hPa entre San Fernando –baixa ben formada al golf de Cadis– i Pàdua –pont anticiclònic centreeuropeu– donant lloc a vents sostinguts de l’est sobre el litoral català amb un valor del WeMOi encara molt negatiu (-3,53). Es repetiren valors de precipitació torrencial al Pirineu oriental i el massís del Montseny, i a la serra de Montsant, essent el màxim a Viladrau (Osona), amb 163,6 mm. L’episodi de pluja i neu fou generalitzat a l’interior i Pirineu, respectivament, per sobre dels 40 mm; registrant-se les precipitacions més moderades per sota dels 20 mm a la línia de costa en trobar-se l’episodi en una fase més madura d’evolució. Sense excepció, les 237 estacions meteorològiques registraren dia de pluja (≥0,1 mm) durant la jornada. La situació sinòptica del 23 de gener sobre la península Ibèrica continuà essent a Catalunya d’advecció de l’est (fig. 3d), però en una fase de dissipació –46–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

Figura 3. (a) Mapes en superfície i a 500 hPa de la reanàlisi del model GFS a les 00 UTC (esquerra), mapa pluviomètric de Catalunya en mm (centre) i valor de l’índex de la WeMO (WeMOi) predit per l’eina WeMOTool (dreta) del dia 20 de gener de 2020; (b) ídem que (a), però per al dia 21 de gener de 2020; (c) ídem que (a), però per al dia 22 de gener de 2020; (d) ídem que (a), però per al dia 23 de gener.

–47–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

de l’episodi i amb el traç quelcom desfigurat de les isòbares. Es mantingué un cert flux de llevant sobre Catalunya, virant al SE, però una velocitat del vent ja disminuïda. La diferència bàrica del dipol de la WeMO es reduí a uns 15 hPa i el valor del WeMOi augmentà fins a -2,05, tot i que continuà essent un valor extremadament negatiu. Pràcticament, arreu de l’àrea d’estudi es registrà dia de pluja (gairebé el 90% de les estacions), però amb valors inferiors a 5 mm majoritàriament. Només el Pirineu continuà acumulant precipitació en forma de neu amb valors per sobre dels 10 mm. El total de l’episodi va deixar més d’un metre de neu al Pirineu oriental, i la cota de neu va baixar en algun moment de l’episodi al voltant dels 700 m. En el còmput total de l’episodi, es registraren més de 100 mm pràcticament a tota Catalunya, a excepció de la vall d’Aran, que queda a sotavent dels vents del Mediterrani i registrà els totals més baixos, per sota de 20 mm, i la depressió Central, amb valors mínims al voltant de 60 mm. Les isohietes de més de ≥200 mm es distribueixen meridionalment i concèntrica al voltant de la serralada Transversal (Batet de la Serra, Garrotxa, 407 mm) i el massís del Montseny (Puig Sesolles, Vallès Oriental, 429 mm) (fig. 4a). Els Ports, juntament amb una prolongació cap a la serra de Montsant i les muntanyes de Prades, també superaren els 200 mm, amb el màxim pluviomètric de 285,7 mm a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Aquestes dues àrees de Catalunya registraren en aquest episodi gairebé la meitat del que hi plou durant tot l’any (fig. 4b). Són les àrees que tenen una major influència de la WeMO i, al mateix temps, presenten una major irregularitat pluviomètrica (Lemus-Cánovas i López-Bustins, 2016). La concentració de la precipitació en uns pocs dies de l’any dispara la connotació pluviomètrica irregular típica del clima mediterrani, especialment, de la façana oriental de la península Ibèrica (Martín-Vide, 2004). Aquestes dues àrees estan caracteritzades per aquesta disposició perpendicular dels relleus als fluxos de l’est, permetent la major concentració de precipitació en aquests enclavaments en afavorir un major i continuat ascens orogràfic (López-Bustins i Lemus-Cánovas, 2020). Els grans episodis de precipitació a Catalunya acostumen a tenir una evolució de sud a nord (López-Bustins, 2007), a causa del gir antihorari de convergència en superfície de les pertorbacions atmosfèriques a l’hemisferi nord. N’és característic l’episodi més extrem registrat durant les darreres dècades, el del 19-22 setembre de 1971 (Llasat, 1990; Martín-Vide i Llasat, 2000), quan se superà durant quatre dies consecutius el llindar de torrencialitat extrema de 200 mm. S’inicià el 19 de setembre a les Terres de l’Ebre (Xerta, 217 mm) i acabà el 22 de setembre al cap de Creus (Cadaqués, 285 mm). En el cas del temporal Glòria, també va haver-hi una evolució de sud a nord, ja que, el 19 de gener de 2020 plogué només a l’extrem sud de Catalunya, registrant-se més de 40 mm en alguns punts del delta de l’Ebre, i el darrer dia, el 23 de gener, les precipitacions es localitzaren a l’extrem nord de Catalunya. És extraordinari el fet que durant quatre dies consecutius es registressin valors del WeMOi extremadament negatius –48–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

Figura 4. (a) Mapa pluviomètric total de l’episodi del temporal Glòria (20-23 de gener) a Catalunya (en mm); (b) mapa de l’aportació pluviomètrica del temporal Glòria al total anual mitjà (en %)

a

b

–49–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

(≤-2,00), quelcom que només succeeix durant 10-15 dies a l’any de mitjana, i se superessin els 100 mm durant tres dies consecutius, la meitat dels casos que es donen de mitjana a Catalunya cada any. A més, se superaren els 200 mm el dia de més intensitat del temporal, el 21 de gener, quelcom que succeeix menys d’un cas a l’any (0,8) (López-Bustins et al., 2020), arribant a valors realment excepcionals del WeMOi, per sota de -4. Al rànquing d’episodis de ≥200 mm en 24 h de l’estudi de López-Bustins et al. (2020) per al període de 66 anys (1951-2016), el temporal Glòria (pantà de Sau, Osona, 21 de gener, 211,3 mm) ocuparia una modesta 42a posició, quelcom que ens evidencia que aquests episodis de precipitació són més freqüents del que la societat pot recordar; per exemple, uns mesos abans, a finals d’octubre de 2019, l’Espluga del Francolí (Conca de Barberà) superà àmpliament aquest màxim del dia 21 de gener del temporal. No obstant, l’excepcionalitat del temporal Glòria rau en la duració i la intensitat de l’episodi, així com les importants destrosses ocasionades al litoral a causa d’un fort temporal marítim arran de les ratxes màximes i sostingudes del vent de llevant (el gradient bàric del dia 21 de gener assolir els 15 hPa en el curt transecte entre el cap de la Nau i el cap de Creus).

4. Valoració climàtica actual i futura de l’episodi pluviomètric El temporal Glòria fou excepcional pels seus efectes al litoral català, amb danys materials i econòmics molt elevats. La destrucció de passejos marítims o la inundació gairebé total del delta de l’Ebre són imatges impactants que evidencien el seu caràcter virulent. A l’hora de valorar climàticament el temporal cal distingir els tres elements que el defineixen: precipitació, vent i estat de la mar. Tant el vent com l’onatge van assolir rècords absoluts a diferents indrets del litoral: persistència rècord de velocitats mitjanes horàries molt elevades, del dia 19 al 21 de gener, a la costa barcelonina, i valors històrics de l’alçada significant de l’onatge a València i les Illes Balears. Amb relació a la precipitació, objecte d’estudi d’aquest article, no es van assolir rècords diaris, només en alguns pocs observatoris amb sèries relativament curtes, d’entre 20 i 30 anys, ni horaris, tot i que hi va haver registres destacables. Pel contrari, és molt remarcable la generalitat de les pluges, que van afectar amb valors acumulats abundants o molt elevats a tot Catalunya, el que no és freqüent en un temporal de llevant; la llarga durada de l’episodi i el moment de l’any, en ple hivern. Per causa de la persistència del temporal, es van acumular valors, identificats en aquest estudi, superiors als 400 mm al nord-est del país. Respecte al moment de l’any, l’ocurrència d’un temporal com el Glòria al primer mes de l’any té un període de retorn superior al segle. La informació històrica recull només algun cas de precipitacions torrencials continuades a Catalunya al gener, com, per exemple, el del 15 al 18 de gener de 1898 (Barriendos et al., 2014). Quant a acumulació diària, en el treball de López-Bustins et al. (2020), només es recullen dos –50–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

episodis diaris en un mes de gener durant el període d’estudi 1951-2016, que superaren els 200 mm de torrencialitat extrema equivalents al temporal Glòria: el 6 de gener de 1977 (Girona, el Gironès, 233 mm) i el 29 de gener de 1996 (Fogars de Montclús, el Vallès Oriental, 206,5 mm); ambdós episodis també tingueren valors inferiors a -2 del WeMOi. Hi ha un alt consens, a partir de les projeccions climàtiques, de l’augment de la temperatura en les properes dècades a nivell planetari, a la conca de la Mediterrània i, inserides en ella, la península Ibèrica i Catalunya. Les projeccions regionalitzades de l’Agencia Estatal de Meteorologia (AEMet) i del SMC coincideixen en la continuació de la pujada tèrmica al llarg del segle actual. En relació amb la precipitació anual, les projeccions tenen un grau d’incertesa gens menyspreable, tot i que apunten cap a una disminució, que, a nivell estacional, probablement serà més destacada a l’estiu. El desplaçament cap al nord del cinturó d’anticiclons subtropicals, per una expansió de la cèl·lula de Hadley a causa de l’escalfament global, en seria la causa dinàmica de la davallada pluviomètrica (Gillett i Stott, 2009). En aquest sentit, pràcticament tota la conca de la Mediterrània rebrà menys precipitació a mida que avanci el segle, tal com han destacat els darrers informes de l’IPCC, com el Cinquè IPCC (Christensen et al., 2013) o l’informe especial d’escalfament global 1,5ºC (Hoegh-Guldberg et al., 2018). En aquesta mateixa direcció, el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (Martín-Vide, 2016) indica una certa reducció dels totals de precipitació cap a mitjans de segle respecte als de finals del segle xx. Una qüestió diferent a l’evolució dels totals pluviomètrics és la relativa a les precipitacions torrencials, intenses i abundoses, sobre les quals no es pot afirmar –com a vegades s’ha fet– que la torrencialitat de la pluja tendirà a augmentar a la Mediterrània durant les properes dècades. Certament, la temperatura de les aigües superficials del mar serà més alta que avui dia, però aquest és només un dels requisits que afavoreix les precipitacions intenses. Si les condicions dinàmiques en altura no són apropiades, amb una atmosfera més estable, o si no hi ha un flux marítim molt intens, com en el cas del temporal Glòria, no n’hi haurà. Malgrat que la intensitat mitjana de la precipitació no augmentés durant les properes dècades, sí que al litoral els efectes dels ruixats i tempestes intensos podrien produir danys molt considerables, atesa la pujada del nivell marí amb l’escalfament global (per exemple, en el cas del temporal Glòria les pressions superiors a les normals van atenuar l’alçada de l’onatge), i la intensificació de les activitats de tota mena davant del mar (urbanes, turístiques, nàutiques, de lleure, etc.).

5. Conclusions El temporal Glòria va ser extraordinari quant a precipitació, vent i onatge a Catalunya. Des d’un punt de vista estrictament pluviomètric, la durada d’aquest comprengué quatre dies consecutius, des del 20 al 23 de gener, amb –51–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

acumulacions totals que superaren els 400 mm a la serralada Transversal i el massís del Montseny, i els 275 mm als Ports. Aquestes unitats de relleu tenen la peculiaritat, en el context orogràfic català, d’actuar com una barrera perpendicular als vents humits de llevant, afavorint-ne el moviment vertical de l’aire. La màxima intensitat pluviomètrica va tenir lloc el 21 de gener, quan se superaren els 200 mm, llindar de la precipitació torrencial extrema, al massís de les Guilleries. La situació sinòptica d’aquest dia més intens del temporal va estar caracteritzada per un intens flux de llevant en superfície causat per un fort gradient bàric entre el centre d’Europa (1.045 hPa) i el sud-oest de la península Ibèrica (1.015 hPa), i la presència d’una DANA en el mapa de 500 hPa. El valor del WeMOi, molt sensible a la detecció d’adveccions de l’est sobre Catalunya, fou excepcionalment negatiu, inferior a -4; un valor que només s’ha assolit en comptades ocasions durant les darreres dècades. En un context històric recent, els estudis climatològics sobre precipitacions torrencials a Catalunya identifiquen un nombre significatiu d’episodis que superen els totals pluviomètrics del temporal Glòria. Per tant, el que és realment extraordinari d’aquest temporal és l’afectació general a tot Catalunya, la seva persistència durant dies –destacant la força del vent de component E– i, sobretot, el moment de l’any, el mes de gener. Per al futur, hi ha certa coincidència entre les projeccions climàtiques sobre una disminució total de la precipitació en les regions de clima mediterrani del planeta, així com un increment de la seva variabilitat pluviomètrica. No obstant, els majors impactes que puguin tenir els episodis extrems, com el Glòria, sobre Catalunya en el futur estaran més relacionats amb la gestió del territori i, específicament, del litoral, que no pas en un increment de la freqüència d’aquests. Doncs, malgrat l’augment de la temperatura de les aigües de la mar Mediterrània, un futur desplaçament del cinturó dels anticiclons subtropicals a les latituds mediterrànies, consistent amb l’escalfament global, no afavoriria la inestabilitat atmosfèrica necessària per originar temporals de llevant amb precipitacions torrencials.

Bibliografia Arbiol-Roca, L. (2020). “Torrential rainfall prediction: WeMOTool”. EGU General Assembly 2020, Online, 4–8 May 2020, EGU2020-8549. Barriendos, M.; J. L. Ruiz-Bellet; J. Tuset; J. Mazón; J. C. Balasch; D. Pino; J. L. Ayala (2014). “The Prediflood database of historical floods in Catalonia (NE Iberian Peninsula) AD 1035–2013, and its potential applications in flood analysis”. Hydrology and Earth System Sciences, núm. 18, p. 4807-4823. Christensen, J. H.; K. Krishna Kumar; E. Aldrian; S.-I. An; I. F. A. Cavalcanti; M. de Castro; W. Dong; P. Goswami; A. Hall; J. K. Kanyanga; A. Kitoh; J. Kossin; N.-C. Lau; J. Renwick; D. B. Stephenson; S.-P. Xie; T. Zhou (2013). “Climate Phenomena and their Relevance for Future Regional Climate Change”, dins: T. F. Stocker; D. Qin; G.-K. Plattner; M. Tignor; S. K. Allen; J. Boschung; A. Nauels; –52–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

Y. Xia; V. Bex; P. M. Midgley [ed.]. Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge: Cambridge University Press, p. 1217-1308. Gillett, N. P.; P. A. Stott (2009). “Attribution of anthropogenic influence on seasonal sea level pressure”. Geophysical Research Letters, doi:10.1029/2009GL041269. Hoegh-Guldberg, O.; D. Jacob; M. Taylor; M. Bindi; S. Brown; I. Camilloni; A. Diedhiou; R. Djalante; K .L. Ebi; F. Engelbrecht; J. Guiot; Y. Hijioka; S. Mehrotra; A. Payne; S. I. Seneviratne; A. Thomas; R. Warren; G. Zhou (2018). “Impacts of 1.5ºC Global Warming on Natural and Human Systems”, dins: V. MassonDelmotte; P. Zhai; H.-O. Pörtner; D. Roberts; J. Skea; P.R. Shukla; A. Pirani; W. Moufouma-Okia; C. Péan; R. Pidcock; S. Connors; J. B. R. Matthews; Y. Chen; X. Zhou; M.I. Gomis; E. Lonnoy; T. Maycock; M. Tignor; T. Waterfield [ed.]. Global Warming of 1.5°C. An IPCC Special Report on the impacts of global warming of 1.5°C above pre-industrial levels and related global greenhouse gas emission pathways, in the context of strengthening the global response to the threat of climate change, sustainable development, and efforts to eradicate poverty. Ginebra: Organització Meteorològica Mundial, p. 175-311. Krige, D. G. (1951). “A statistical approach to some basic mine valuation problems on the Witwatersrand”. The Journal of the Chemical, Metallurgical and Mining Society of South Africa, núm. 52, p. 119-139. Lemus-Cánovas, Marc; J. Albert López-Bustins (2016). “Variabilidad espacio-temporal de la precipitación en el sur de Cataluña y su relación con la Oscilación del Mediterráneo Occidental (WeMO)”, dins: J. Olcina; A. M. Rico; E. Moltó [ed.]. Clima, sociedad, riesgos y ordenación del territorio. Alacant: Asociación Española de Climatología, p. 225-236. Llasat, M. Carmen (1990). “Influencia de la orografía y de la inestabilidad convectiva en la distribución espacial de lluvias extremas en Cataluña”. Acta Geológica Hispánica, núm. 25, p. 197-208. López-Bustins, Joan Albert (2007). L’oscil·lació de la Mediterrània occidental i la precipitació als Països Catalans. Tesi doctoral, Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, Universitat de Barcelona, p. 400. – (2018). “Lluvias fuertes, pero mal repartidas. El caso del clima mediterráneo”. Biblio3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. 23, núm. 1243. López-Bustins, J. Albert; Marc Lemus-Cánovas (2020). “The influence of the Western Mediterranean Oscillation upon the spatiotemporal variability of precipitation over Catalonia (northeastern of the Iberian Peninsula)”. Atmospheric Research, núm. 236, 104819. López-Bustins, J. Albert; Montserrat Salvà-Catarineu; Thomas Cernocky (2008). “Càlcul i cartografia de la irregularitat pluviomètrica temporal a Catalunya mitjançant tècniques SIG”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 65, p. 569-579. López-Bustins, J. A.; J. Martín-Vide; M. Prohom; M. J. Cordobilla (2016). “Variabilidad intraanual de la Oscilación del Mediterráneo Occidental (WeMO) y ocurrencia de episodios torrenciales en Cataluña”, dins: Olcina, J.; A. M. Rico; E. Moltó [ed.]. Clima, sociedad, riesgos y ordenación del territorio. Alacant: Asociación Española de Climatología, p. 171-182. López-Bustins, J. A.; L. Arbiol-Roca; J. Martín-Vide; A. Barrera-Escoda; M. Prohom (2020). “Intra-annual variability of the Western Mediterranean Oscillation (WeMO) and occurrence of extreme torrential precipitation in Catalonia (NE Iberia)”. Natural Hazards and Earth System Sciences. –53–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 39-54 Joan Albert López-Bustins, Javier Martín-Vide Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria

Martín-Vide, Javier (2004). “Spatial distribution of a daily precipitation concentration index in peninsular Spain”. International Journal of Climatology, núm. 24, p. 959-971. – [ed.] (2016). Tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans. Martin-Vide, Javier (2020). “Precipitacions torrencials a Catalunya: el temporal Glòria i perspectives de futur”, dins: M. Canals; J. Miranda. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Martin-Vide, Javier; M. Carmen Llasat (2000). “Las precipitaciones torrenciales en Cataluña”. Serie Geográfica, núm. 9, p. 17-26. Martín-Vide, Javier; Jorge Olcina Cantos (2001). Climas y tiempos de España. Madrid: Alianza Editorial. Martín-Vide, Javier; J. Albert López-Bustins (2006). “The Western Mediterranean Oscillation and rainfall in the Iberian Peninsula”. International Journal of Climatology, núm. 26, p. 1455-1475. Martín-Vide, J.; A. Sánchez-Lorenzo; J. A. López-Bustins; M. J. Cordobilla; A. Garcia-Manuel; J. M. Raso (2008). “Torrential rainfall in northeast of the Iberian Peninsula: synoptic patterns and WeMO influence”. Advances in Science and Research, núm. 2, p. 99-105. Millán, M. M.; M. J. Estrela; J. Miró (2005). “Rainfall Components: Variability and Spatial Distribution in a Mediterranean Area (Valencia Region)”. Journal of Climate, núm. 18, p. 2682-2705. Pastor, F.; J. A. Valiente; M. J. Estrela (2015). “Sea surface temperature and torrential rains in the Valencia region: modelling the role of recharge areas”. Natural Hazards and Earth System Sciences, núm. 15, p. 1677-1693. Peñarrocha, D.; M. J. Estrela; M. Millán (2002). “Classification of daily rainfall patterns in a Mediterranean area with extreme intensity levels: the Valencia region”. International Journal of Climatology, núm. 22, p. 677-695. Riesco, J.; V. Alcover (2003). Predicción de precipitaciones intensas de origen marítimo mediterráneo en la Comunidad Valenciana y la Región de Murcia. Madrid: Centro de Publicaciones, Secretaría General Técnica, Ministerio de Medio Ambiente. SMC-Servei Meteorològic de Catalunya (2016). Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics BAIC (2015). Barcelona: Departament de Territori i Sostenibilitat.

–54–


Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 55-87 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.191

Processos hidrològics i geomorfològics als rius: context i exemples per a interpretar la seva resposta a episodis d’alta magnitud com el Glòria1 Ramon J. Batalla

Grup de recerca de dinàmica fluvial (RIUS), Universitat de Lleida Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ramon.batalla@udl.cat

Damià Vericat

Grup de recerca de dinàmica fluvial (RIUS), Universitat de Lleida Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)

Joaquim Farguell Xavier Úbeda

Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM) Departament de Geografia, Universitat de Barcelona

Celso Garcia

Grup de recerca en Recursos hídrics i canvi global (GLOWATER) Departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears

Resum El temporal Glòria va suposar per a molts rius a Catalunya una reestructuració completa de la seva morfologia fluvial. Els cabals van assolir magnituds molt importants, que van provocar canvis profunds en la forma de la llera, van produir incisió i eixamplament generalitzades, van inundar planes d’inundació, i van reconnectar braços abandonats. L’episodi va contribuir a reactivar profundament els sistemes fluvials, i els rius van experimentar un grau de metamorfisme com feia dècades que no es veia. L’estudi mostra també el paper de les grans preses en la modificació dels hidrogrames de crescuda. El Glòria va trobar uns rius confinats per l’activitat antròpica, amb els balanços de sediments en desequilibri i en clara desconnexió hídrica i sedimentària amb la conca. Unes hores 1. Aquest treball s’ha realitzat gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya a través dels Grups de Recerca Consolidats RIUS SGR2017-0459 i GRAM SGR2017-1344, i del Programa CERCA. Damià Vericat gaudeix d’un contracte de Professor Agregat Serra Húnter de la Generalitat de Catalunya. Els resultats obtinguts en diversos projectes de recerca (e.g. Consolider Ingenio 2010 CSD2009-00065, CGL2012-36394, CGL2016-78874) finançats pel Ministerio de Ciencia e Innovación i Fons FEDER, han contribuït a la formulació d’algunes de les idees que s’exposen en aquets treball. Els autors volem dedicar aquest treball a la Dra. Maria Sala, pel seu mestratge personal i professional, i per l’oportunitat que ens va donar d’endinsar-nos en el fascinant món de la Geomorfologia Fluvial.

–55–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

de pluja intensa i la subseqüent resposta hidrològica de les conques van aportar l’energia suficient per superar molts dels llindars físics als que estaven sotmesos, i canviar per molt de temps la morfologia de les lleres i valls afectades. Paraules clau: magnitud i freqüència, canvis en la cobertura del sòl, metamorfosi fluvial, hidrogrames de crescuda, ajustos morfosedimentaris.

Resumen: Procesos hidrológicos y geomorfológicos en los ríos: contexto y ejemplos para interpretar su respuesta a episodios de alta magnitud como el Gloria El temporal Gloria supuso para muchos ríos en Catalunya una reestructuración completa de su morfología fluvial. Los caudales alcanzaron magnitudes muy importantes, provocando cambios profundos en la forma de los cauces, produciendo incisión y ensanchamiento generalizados, inundando las llanuras aluviales, y reconectando brazos abandonados. El episodio contribuyó a reactivar profundamente los sistemas fluviales, y los ríos experimentaron un grado de metamorfismo como no se había visto en décadas. El estudio muestra también el papel de las grandes presas en la modificación de los hidrogramas de crecida. El Gloria encontró ríos constreñidos por la actividad antrópica, con los balances de sedimento en desequilibrio y en clara desconexión hídrica y sedimentaria con la cuenca. Unas horas de lluvia intensa y la subsiguiente respuesta hidrológica de las cuencas aportaron la energía suficiente para superar muchos de los límites físicos a los que estaban sometidos, y cambiar por mucho tiempo la morfología de los cauces y valles afectados. Palabras clave: magnitud y frecuencia, cambios en la cubierta del suelo, metamorfosis fluvial, hidrogramas de crecida, ajustes morfo-sedimentarios.

Abstract: Hydrological and geomorphological processes in rivers: context and examples to interpret their response to episodes of high magnitude such as the Gloria storm Many rivers in Catalonia undertook a complete restructuring of its fluvial morphology under the effects of the storm Gloria. High magnitude flows caused profound changes in channel morphology, producing widespread incision and widening, flooding floodplains, and reconnecting abandoned channels. The episode contributed to a profound reactivation of river systems, and channels experienced a degree of metamorphism that had not been seen for decades. The study also shows the role of large dams in modifying flood hydrographs. The Gloria found rivers constrained by long-lasting human activity, with sediment balances in complete disequilibrium, and in clear water and sedimentary disconnection with the upstream river basin. Few hours of heavy rain and the subsequent hydrological response of the basins provided enough energy to exceed many of the physical thresholds to which they were subjected, and change the morphology of the affected river channels and valleys for a long time. Keywords: magnitude and frequency, changes in soil cover, fluvial metamorphosis, flood hydrographs, morpho-sedimentary adjustments.

–56–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

1. Marc conceptual: resposta i evolució dels corredors fluvials 1.1. Magnitud/freqüència de la resposta dels rius a episodis extrems En un article ja clàssic en Geomorfologia, Wolman i Miller (1960) es van centrar en el paper de la ‘força efectiva’ en el desenvolupament d’un paisatge, i van defensar que la quantitat de treball fet durant diferents episodis no és necessàriament sinònim de la importància relativa d’aquests episodis a l’hora de conformar un relleu o alguna forma terrestre en particular. El seu article es va concentrar en la transcendència de la freqüència dels esdeveniments, així com en la magnitud pel que fa al ‘treball fet’. Aquest nou concepte va ser important no només perquè va introduir el ‘treball’ i la noció de ‘magnitud i freqüència’, sinó també perquè emfatitzava la base teòrica de la mecànica i els processos en Geomorfologia. El concepte va ser utilitzat i desenvolupat per Leopold et al. (1964) en relació al transport de sediment en els rius. Aquests treballs pioners van provocar un canvi en la direcció del pensament geomorfològic cap a conceptes de magnitud-freqüència, i cap a una pregunta clau: com funcionen els processos significatius i amb quina freqüència ho fan? És a dir, posaven sobre la taula el concepte d’eficàcia geomorfològica: com de significatives són la magnitud d’un episodi i els efectes geomòrfics resultants. Les grans crescudes acostumen a generar importants ajusts geomorfològics, però es tracta d’esdeveniments excepcionals, amb una baixa freqüència. Contràriament, les crescudes amb cabals més freqüents, amb el pas del temps, tendeixen a reestablir l’equilibri dinàmic entre les dimensions dels llits fluvials, el pendent i el cabal líquid i sòlid. No obstant això, a mesura que avançaven els estudis es van anar reconeixent les limitacions i complexitats inherents al concepte de magnitud i freqüència, molt útil per altra banda per entendre les formes fluvials i els processos de formació de la plana al·luvial, al constatar la incomparabilitat dins i entre estudis, ja que la magnitud de l’episodi i els seus efectes geomorfològics no sempre es poden quantificar a escales semblants (Lisenby et al. 2016). Per exemple, si bé les anàlisis de magnitud-freqüència quantifiquen i comparen les relacions geomorfològiques no lineals (el transport de sediments versus cabal i magnitud de la crescuda versus freqüència de la crescuda), la metodologia assumeix que un sistema geomorfològic respondrà de la mateixa manera a les successives crescudes de la mateixa magnitud i que la resposta sempre és directament proporcional a la magnitud de l’episodi (Nash, 1994). Aquest supòsit és intrínsecament lineal i sovint poc realista (Schumm, 1983), ja que les relacions entre les causes de l’episodi i les respostes o efectes geomòrfics són força més complexes i sovint no lineals (Lisenby et al. 2016). La variabilitat en la resposta geomorfològica es deu, en gran mesura, a la complexitat introduïda per altres factors geomorfològics que influeixen en el sistema en diferents escales espaciotemporals i que poden modular les respostes geomorfològiques en el temps (Phillips i Van Dyke, 2016); mentre que –57–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

l’enfocament de magnitud-freqüència es va dissenyar per a avaluar processos individuals en ambients geomorfològics particulars, com el transport de sediment (Richards, 1999), el concepte d’eficàcia geomorfològica pot ser aplicat de manera més àmplia per avaluar els processos de modificació i evolució de les formes terrestres (Wolman i Gerson, 1978). El concepte d’eficàcia geomorfològica aborda si un episodi és efectiu, mentre que conceptes com la propagació dels ajustaments geomorfològics (i. e. sensibilitat, Thompson i Croke, 2013), el llindar (Schumm, 1979) i l’eficiència de la transferència de sediments dins i entre ambients geomorfològics (i. e. connectivitat, Thompson et al., 2016) determinen el perquè o el perquè no és efectiu (Lisenby et al. 2016). El concepte d’eficàcia geomorfològica compara causa i efecte per a un sol episodi, i conceptes com sensibilitat, connectivitat, recuperació, i llindars geomorfològics poden explicar la variabilitat de l’eficàcia geomorfològica a través de múltiples episodis. La sensibilitat o resistència d’un sistema geomorfològic també influirà en com es recupera després d’un episodi de pertorbació (Fryirs, 2016). Els ajustos dels llindars intrínsecs amb els successius episodis determinaran si s’ha reinicialitzat el sistema i si les respostes geomorfològiques persistiran o es relaxaran de nou cap a les condicions prèvies a la pertorbació (p. e. Costa, 1974; Wolman i Gerson, 1978; Phillips i Van Dyke, 2016). Per aquestes raons, les comparacions de l’eficàcia de diversos processos geomòrfics es basen cada vegada més, no en la magnitud i la freqüència, sinó en mesures més uniformes d’erosió com la massa de sediment mogut o la quantitat de treball geomorfològic fet. És evident que en la recerca geomorfològica l’objectiu es trobar una mesura (mètric) per a les causes i per als efectes produïts per un episodi. Si aquestes mesures, diferenciant causes d’efectes, són flexibles i comparables permetran maximitzar la utilitat del concepte d’eficàcia geomorfològica (Lisenby et al. 2016). Per quantificar la magnitud (causa) d’un episodi els mètrics com l’energia total (en Joules) o la potència (en W/m2, stream power) poden ser utilitzats a diferents escales espacials (tram o conca) i temporals (episodi o anys), i en diferents ambients geomòrfics per quantificar les magnituds dels episodis que generen crescudes (p. e. Kale 2008). Per quantificar els efectes d’un episodi, mètrics com l’erosió, la sedimentació o el balanç net de canvis al llarg d’escales rellevants (flux, transferència i emmagatzematge de sediment) són de gran interès. Els acurats i accessibles Models Digitals del Terreny (MDT) permeten una estimació molt precisa del flux de sediment (volumètric) a través de la comparació seqüencial entre models (p. e. Wheaton et al., 2010, James et al., 2012, Vericat et al., 2017). Són els episodis extrems els que transporten i sedimenten les partícules més grans en els llits i estableixen la carcassa (l’esquelet) de les mesoformes (i. e. unitats morfosedimentàries) en la llera del riu (p. e. barres, ràpids). Són episodis extremadament importants que realitzen un treball geomòrfic i tenen una eficàcia geomorfològica amb diferències en la resposta del riu o els seus trams –58–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

si aquest es troba confinat o no en la seva vall fluvial. Per exemple, Thompson i Croke (2013) mostraren diferències considerables durant un episodi extrem segons la configuració de la vall: els trams fluvials confinats experimenten processos erosius que propicien una reorganització de la morfologia del llit (exporten sediment aigües avall) mentre que en els trams no confinats predomina la sedimentació (eixamplament del llit: agradació) i la creació de noves formes. Els episodis d’alta magnitud poden erosionar, transportar i sedimentar grans volums de sediment, potencialment redimensionant el sistema fluvial, amb impactes sobre la capacitat del canal (secció transversal de la llera) i, per tant, la transmissió de cabals (Staines i Carrivick, 2015). D’altra banda, també s’ha demostrat que l’augment de les inundacions ha estat provocat per canvis geomorfològics en curs (agradació) que redueixen progressivament la capacitat de la llera (Stover i Montgomery 2001; Syvitski i Brakenridge, 2013). Aquests canvis geomorfològics en la capacitat del canal són clarament un factor crític a l’hora d’alterar el risc d’inundacions (i els impactes socials de les inundacions) i en realitat poden ser més grans que els del canvi climàtic directe sobre la magnitud i la freqüència dels cabals (Lane et al., 2007). La morfodinàmica fluvial, impulsada en part per episodis de crescudes extremes, modula i afegeix complexitat a la relació entre el canvi climàtic i el risc d’inundacions. Per exemple, els rius no són simples ‘canals’ estàtics per donar cabuda i transmetre l’escolament generat pels canvis en les precipitacions, sinó que són ells els que s’ajusten dinàmicament a règims d’escolament alterats, que provoquen que els episodis extrems, a vegades, alteren les capacitats de la llera i la geometria de la plana al·luvial, modificant el risc de futures inundacions. Aquesta forma de feedback significa que, a l’induir la resposta geomorfològica, els episodis extrems poden induir un llegat d’alteració en el risc d’inundacions a episodis extrems similars que es produeixen en el futur (Naylor et al., 2016). 1.2. Continents, rius i costes: continuïtat fluvial i balanç sedimentari L’escolament hídric erosiona materials meteoritzats de la superfície terrestre, i els rius transporten aquests productes de l’erosió a través de la xarxa de drenatge fins a la sortida de les conques, ja sigui a una altra conca o al mar, completant d’aquesta manera el cicle d’erosió, geogràfic o de denudació continental. Atenent als principals processos sedimentaris, una conca fluvial es pot dividir idealment en tres zones: 1) zona d’erosió o producció de sediments (àrees de capçalera amb forts pendents i altament erosionables), 2) zona de transport (corredors fluvials a través del quals es mouen els sediments més o menys sense guany o pèrdua neta) i 3) zones de sedimentació (en les que material pot quedar emmagatzemat durant llargs períodes de temps p. e. terrasses fluvials, deltes) (Schumm, 1960). A llarg termini es considera que la producció, transport, transferència i sedimentació es compensen en una conca de drenatge, de manera que el balanç de sediment està en equilibri i. e. el sediment no es crea ni es destrueix, només –59–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

es mou a través del paisatge (principi de continuïtat sedimentaria), i en relació directa a la magnitud i freqüència dels episodis competents (eficaços) com s’ha descrit a l’apartat anterior. Un balanç de sediment és una avaluació quantitativa dels processos de generació, emmagatzematge i transport de sediments dins d’una conca de drenatge. Dietrich i Dunne (1978) van ser els primers autors que van definir i aplicar de manera global i sistemàtica el concepte de balanç de sediment en l’estudi integral dels processos geomorfològics en conques de drenatge. El concepte és aplicable de manera general al conjunt de la conca de drenatge però conceptualment es pot aplicar també a cadascun del seus compartiment, per exemple un vessant o un tram de riu concrets. En el cas d’un riu, per exemple, el balanç de sediments es pot construir en termes de transferència de sediments al llarg de la llera, seguint la següent formulació: I – DS = F on I és la massa o volum de sediments que entra al sistema fluvial al llarg d’un període de temps concret Dt (i des d’aigües amunt si només es considera un tram de riu determinat i no tota la conca), DS és el canvi en la massa o volum de sediment emmagatzemat en un tram de riu durant Dt (si incrementa el sediment és positiu) i F és la massa o volum de sediment que surt del tram fluvial durant Dt. Els balanços de sediment es poden construir sobre diferents escales temporals, i el seu rang pot variar entre una riuada o centenars/milers d’anys. A partir del treballs dels dos autos esmentats anteriorment i dels publicats posteriorment per Swanson i Friedriksen (1982) i Dietrich et al. (1982), es defineix un balanç de sediment d’una conca de drenatge com la simplificació conceptual de la interacció entre processos geomorfològics que transporten el sediment, a partir de la meteorització de la roca i al llarg del vessants i de la xarxa de drenatge, fora de la conca. Un balanç de sediment implica, doncs, una descripció quantitativa de les taxes de producció, transport i emmagatzematge del sediment en la conca. Cal tenir present, però, que el control dels processos de transferència i transport de totes les partícules en una conca de drenatge és impossible, i el temps de retorn i l’evolució de molts dels processos geomorfològics que hi tenen lloc excedeixen amb escreix la vida dels investigadors. El transport de sediments a través del sistema fluvial pot ser continu en el temps (p. e. càrrega dissolta) i/o esporàdic (i. e. càrrega sòlida o particulada) El transport ocorre sobretot durant riuades, esdeveniments que superen els llindars d’inici de moviment i. e. els sediments són transportats per cabals competents. L’augment o disminució de l’erosió a les capçaleres de les conques (subministrament de sediments), així com l’augment o reducció de l’escolament, o els canvis en la continuïtat d’aquests dos elements al llarg de la xarxa fluvial, poden suposar canvis importants en el funcionament del sistema fluvial en el seu conjunt. Les càrregues de sediments es propaguen aigües avall a través del riu durant llargs períodes de temps, modificant contínuament els processos –60–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

associats, en un estat permanent d’equilibri dinàmic o quasi-equilibri en totes les seccions del riu i al llarg del seu perfil longitudinal (fig. 1; el pendent s’ajusta a les entrades d’aigua i sediment; Lane 1953). L’ecosistema fluvial basa el seu funcionament en la freqüència i magnitud de les pertorbacions físiques que més o menys periòdicament experimenta. En aquest sentit però caldria començar utilitzar el concepte d’equilibri dinàmic metastable que indica que el sistema està en un estadi estable o d’equilibri però que contínuament canvia (Bracken i Wainwright, 2006; Phillips, 2014). Figura 1. Com ajusta un riu el pendent (s; perfil longitudinal) als canvis en les entrades i sortides de sediments en un tram determinat a partir de Q s @ Qs Dx, on Q és el cabal d’aigua, Qs és la càrrega de sediment (o cabal sòlid) i D és la granulometria del material (i. e. balanç d’aigua, energia i sediments).

Així doncs, una llera fluvial és un sistema dinàmic que constitueix juntament amb la seva plana inundable, un element hidrològic i una unitat geomorfològica caracteritzades per freqüents transferències d’aigua i el sediment entre els elements del riu i aigües avall. No entendre ni apreciar la connexió íntima entre els processos de conca i els processos fluvials (processos continentals i. e. connectivitat fluvial i sedimentària), a través de l’aigua i els sediments que hi circulen des de les capçaleres cap a les zones de deposició, i entre els mateixos continents i oceans, és a la base de molts problemes ambientals en la gestió territorial passada i present de tot el planeta. Les activitats antròpiques sobre els rius estan en gran mesura relacionats amb els patrons d’ús del sòl, els canvis en la coberta vegetal i, en temps més recents, la construcció de preses i les extraccions d’àrids (fig. 2A) i la canalització de molts trams de les lleres dels rius, i tenen efectes importants sobre el balanç de sediments i la morfologia dels rius, i sobre els processos ecològics associats (vegetació de ribera, hàbitat ictícola), així com sobre activitats socioeconòmiques i sobre el risc de persones (estabilitat d’infraestructures, fig. 2B), també en els sistemes associats (estuaris, deltes, platges, línies de costa). Així doncs, el canvi global, entès com un conjunt de canvis que impacten el sistemes naturals, genera un seguit d’efectes sobre el funcionaments d’aquests sistemes. En el cas dels sistemes fluvials, no és el canvi climàtic, és el desequilibri permanent entre els balanços de massa dels continents i els oceans. –61–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Figura 2. Esquerra: extracció d’àrids al riu Siurana aigües amunt de la confluència amb l’Ebre (Garcia); dreta: pont descalçat al tram baix del riu Segre (Aitona)

Fotos: R. J. Batalla, hivern de 2004 i desembre de 2006, respectivament.

1.3. Canvis històrics en la relació conca-riu Definides com a sistemes de procés-resposta (Chorley i Kennedy, 1971), les conques presenten tres característiques fonamentals: a) la seva operativitat està controlada per la magnitud i la freqüència de les entrades, b) els canvis en la morfologia i funcionalitat del sistema poden succeir si les entrades canvien o si hi ha una degradació interna del sistema i, c) hi ha una autoregulació per a crear un estat d’equilibri entre formes i processos. La conca és, doncs, un sistema fràgil, essent-ne el subsistema fluvial una part particularment sensible. Una gestió acurada de les seves formes i del seu balanç sedimentari (recursos) pot assegurar-ne un funcionament profitós i equilibrat. Segons Fisher et al. (1998) els canvis de la coberta del sòl estan directament relacionats amb les alteracions en el funcionament de la Terra. Tenen implicacions molt importants per a l’equilibri de la radiació global i els fluxos d’energia; contribueixen als canvis dels cicles biogeoquímics; modifiquen els cicles hidrològics i influeixen en la complexitat ecològica. Hi ha molts estudis a Catalunya, que es mencionen més endavant en aquest treball, que demostren quantitativament que al llarg del segle xx, i fins i tot en els 20 anys de l’actual segle, hi hagut molts canvis d’usos del sòl al territori. A finals del segle xx ja es va aportar molta informació sobre aquest fet, però ha estat amb el desenvolupament de noves tecnologies cartogràfiques digitals a principis de segle xx, que han permès tractar imatges aèries històriques, sobretot dels anys 1940 i 1950, amb imatges de finals del segle xx i actuals (fotografia aèria però també imatges de satèl·lit), i poder fer comparacions i controlar els canvis al territori (Ruíz, 2008). Aquest fet es va exposar clarament al congrés organitzat per la Societat Catalana de Geografia l’any 2008 “Segon Congrés Català de Geografia” on moltes de les aportacions demostraven els canvis d’usos amb dades quantitatives a Catalunya. Aquestes aportacions després van ser publicades al número especial de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia (núm. –62–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

65) dedicat a aquest congrés el mateix any 2008. L’objecte d’estudi d’aquests treballs i altres posteriors estan orientats a relacionar els canvis d’usos del sòl al llarg dels anys amb, per exemple: les dinàmiques socials (Estany et al., 2008); dinàmiques econòmiques (Sancho, 2008); els canvis d’usos del sòl i el canvi global (Gómez et al., 2008; Badia et al., 2008); amb l’increment de grans incendis forestals (Badia et al., 2019); la urbanització (Panareda, 2020) i també articles més metodològics de com s’han de fer les anàlisis espacials (Serra et al., 2008; Planas, 2008). Hi ha autors que centren els estudis en constatar com els canvis d’usos, sobre la pèrdua d’espais més naturals com boscos o conreus cap a situacions més urbanitzades, suposen una pèrdua de biodiversitat, de serveis ecosistèmics i d’altres valors difícilment quantificables (Nelson et al., 2009). S’ha d’esmentar que realitzant aquesta recerca bibliogràfica també s’han trobat un gran nombre de Treballs fi de Grau i Treballs fi de Màster, efecte lògic de la generalització de la utilització dels Sistemes d’Informació Geogràfica al llarg dels últims anys. En el context del tema que ens ocupa en aquest article hi ha molts d’ells dedicats a la relació dels canvis d’usos del sòl amb la hidrologia a nivell de conca hidrogràfica, tan a nivell superficial (Lana-Renault et al., 2011), a nivell subsuperficial (Ezequiel et al., 2018) com a nivell d’aqüífer (Hough, 1984). Se n’exposen a continuació alguns exemples. Hi ha estudis que determinen un canvi molt important en la hidrologia superficial degut a la impermeabilització com a conseqüència de la urbanització dels vessants de les conques. Aquest fet d’urbanització és força recurrent a tot el món, aquí a casa nostra segons el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) en els darrers 50 anys la superfície urbanitzada ha augmentat un 330%. Això pot portar a un conseqüent augment de les avingudes al reduir-se la capacitat d’infiltració i a l’augment de l’escolament superficial (Sala, 2003). Contràriament, Hough (1984) va determinar que si es redueix la cobertura d’arbres i vegetació, l’evapotranspiració pot decréixer fins a un 15%; pot augmentar un 20% el coeficient d’escolament, i també i molt important, disminueix el temps de retard entre la iniciació de precipitacions i les crescudes. Romero i Vásquez (2005) mencionaven la importància de conèixer els canvis en el temps en la resposta hidrològica de les conques i de les eines necessàries per al seu estudi com els models hidrològics, eines molt utilitzades per altres investigadors (Bledson i Watson, 2001; Gao et al., 2020) després de comprovar un augment dels coeficients d’escolament en una conca cada cop més urbanitzada a Santiago de Xile. Són molts els estudis que relacionen l’augment de la urbanització de les conques amb augment de pics de crescudes i també inundacions (Henríquez i Azócar, 2006; Gao et al., 2020; Han et al., 2020). No només el canvi d’ús cap a un model més urbà pot causar més generació d’escolament, poden ser altres canvis d’ús del sòl i també la combinació de diferents variables. Una d’aquestes variables són els nivells freàtics, la seva localització en el terreny i la seva dinàmica. Per exemple, en un estudi a la Pampa Argentina es va quantificar un augment progressiu de terrenys agrícoles vers –63–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

zones de pastures durant 50 anys i com va incrementar el nombre d’inundacions a les parts baixes de la conca, ja que aquest canvi va augmentar la recàrrega d’aqüífers amb un increment del 30% (García et al., 2018). Hi ha un estudi fet a la conca del Mar Menor a Múrcia, on també relacionen els canvis d’usos del sòl amb els canvis a les masses d’aigua subterrània i la generació de més inundacions. Arran de la posada en marxa el 1979 del transvasament Tajo-Segura s’han augmentat els regadius herbacis, tant a l’aire lliure com en hivernacles (de Aranzábal et al., 2008). El consegüent augment dels fluxos hídrics s’ha vist confirmat per l’ascens dels nivells piezomètrics (Rodríguez Estrella, 2009) així com per l’increment dels períodes d’inundació (Álvarez-Rogel et al., 2007). A més, aquests fluxos més freqüents van carregats d’elements en concentracions massa elevades, com nitrogen i fòsfor (Martínez-Fernández et al., 2013). De les conclusions més mencionades, i que ja fa anys s’ha comprovat, hi ha l’afirmació que donat l’increment de superfície forestal hi ha un augment de la intercepció per part de la vegetació, més evapotranspiració i menys aigua en els cursos d’aquestes conques fluvials més aforestades (Blay, 1997). Això mateix es va constatar en un estudi a la riera de Llémena analitzant dades de tot el segle xx (Batalla et al., 1992). En un estudi als Pirineus, Lana-Renault et al. (2011) van comprovar com a les àrees més boscoses la generació d’escolament va ser menor. Hi ha en alguns casos, però, que els canvis d’usos del sòl va en detriment del bosc vers àrees de matolls, com el cas d’un estudi a una conca de les rambles valencianes (Camarasa et al., 2018), en el qual l’evolució entre 1956 i 2011, mostra un augment de l’escolament superficial produït a les capçaleres, com a conseqüència de la reculada de bosc, i per l’increment de paviment artificial a les zones mitja i baixa de la conca. Morán et al. (2008) en estudis sobre la quantitat d’aigua retinguda en boscos del Sistema Central, assenyalen que una gran quantitat de bosc fa que la quantitat d’aigua que arriba al sòl i fins i tot als rius pot arribar a ser un problema de dèficit hidrològic. Davant d’aquest fenomen es pot obrir un debat de quina densitat arbòria ha de ser la sostenible, per evitar: processos de degradació com l’erosió del sòl; la quantitat d’aigua necessària perquè no hagi estres hídric als arbres; i afavorir que no hi hagi crescudes i inundacions a la part baixa de les conques. Aquí hi ha estudis que parlen de la necessitat de realitzar gestió forestal, per poder abastir de més aigua al sistema, evitar grans incendis forestals i també afavorir a l’economia local (Úbeda et al., 2020). Un incendi forestal suposa un canvi dràstic de la dinàmica hidrològica sobre tot en els primers moments, hi ha menys o nul·la intercepció, menys capacitat d’infiltració, i més generació d’escolament a nivell de vessant i a nivell de conca (Velasco i Úbeda, 2015). Aquest fet ha estat reportat com un dels més importants en l’increment de transport de cendres i sediments en l’aigua d’escolament i que ha arribat a aterrar embassaments (Bladon et al., 2014; Tecle i Neary, 2015). Wagener et al. (2010) proclamaven, ja fa 10 anys, que l’enfocament i la incidència cultural de la ciència de la hidrologia i amb ella disciplines associades com la geomorfologia –64–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

i l’ecologia (ciències fluvials, river sciences) han de canviar significativament per a què puguem predir i desenvolupar estratègies de gestió sostenible dels recursos hídrics, dels ecosistemes associats i per la seguretat de les persones i el medi ambient. 1.4. Metamorfosi fluvial: Canvis multiescalars i multitemporals en la morfologia dels rius Tal i com hem explicat, de manera general, el canvi global té un paper clau sobre la dinàmica hidrosedimentària dels rius, en particular en àrees mediterrànies. El canvi global genera impactes hidrosedimentaris que es tradueixen en canvis en la transferència d’aigua i sediments al llarg de les conques fluvials, transferència que determina la forma de les lleres (traçat, morfologia, geometria). L’escala temporal i espacial en la que el canvi global afecta la dinàmica fluvial és variable (p. e. Downs et al., 2013; Llena et al., 2020). Per exemple, els efectes de les extraccions d’àrids a les lleres generen un canvi ràpid i localitzat en les característiques morfosedimentàries d’un tram fluvial, mentre que els efectes dels canvis dels usos del sòl poden ser considerats més lents tot i que afecten grans extensions. Per tal d’entendre la resposta hidrosedimentària de les conques és necessari considerar l’evolució i l’escala d’afectació dels diferents impactes, les tendències que aquests ocasionen sobre variables clau en els processos físics, i, per últim, els efectes i canvis esperats degut a aquestes (fig. 3). Així doncs, les característiques morfosedimentàries en un punt concret d’una conca responen als fluxos d’aigua i sediments, i, a la vegada, aquests estan condicionats per un seguit d’impactes que actuen a múltiples escales espacials i temporals i que propicien diferents efectes sobre la pròpia morfologia fluvial. La figura 3 mostra un diagrama conceptual d’aquestes interaccions que es tradueixen en una metamorfosi fluvial (p. e. Petts i Gurnell, 2005). Aquests terme indica que les característiques morfosedimentàries dels rius han canviat condicionades per les alteracions en els fluxos d’aigua i sediments al llarg de les conques, canvis que es veuen accentuats per impactes localitzats en les lleres que a la vegada condicionen la disponibilitat de sediments i la capacitat i competència fluvial. El grau de metamorfisme vindrà determinat per la magnitud i freqüència dels impactes (i. e. eficàcia del procés) i la pròpia sensibilitat del sistema (i. e. característiques morfosedimentàries de partida). Aquest metamorfisme fa que sigui necessari la percepció de les conques com són ara però dinàmiques, i que qualsevol estratègia de gestió fluvial es basi amb objectius específics però sense voluntat de reproduir les imatges històriques donat a que, entre d’altres condicionants, els fluxos d’aigua i sediments han sofert una canvi que en molts dels casos és irreversible. De manera general, els impactes es poden fragmentar en tres escales espacials: conca, corredor fluvial i tram fluvial (fig. 3). La conca és la unitat principal, on els impactes s’acumulen amb el temps, cosa que condiciona una resposta –65–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

relativament lenta, processos de baixa magnitud però d’elevada freqüència (més constants en el temps). Les tendències en les variables clau ocasionades per aquests impactes determinaran uns efectes i canvis que requeriran de temps per tal de poder ser observats. Petts i Gurnell (2005) anomenaven aquest període com la fase de reacció del sistema. La durada d’aquesta fase estarà determinada, entre d’altres, per la magnitud de l’impacte, la grandària de la conca i el lloc on s’estudia el canvi. Un cop superada aquesta fase, les característiques morfosedimentàries d’un riu s’ajustaran al nou règim d’aigua i sediments imposat per les tendències en les variables clau degut als impactes (resposta). Aquest període correspon a la fase d’ajust. Els impactes a escala de conca es tradueixen en afectacions al llarg d’extensions grans (p. e. increment superfície forestal, canvis en la magnitud i freqüència de les precipitacions degut al canvi climàtic) i incideixen en nombrosos processos que condicionen la transferència d’aigua i sediments (fig. 3). Així doncs, la resposta hidrosedimentària de les conques està condicionada a múltiples estímuls (Downs et al., 2013). Per exemple, una de les principals característiques de les zones de muntanya, àrees on es produeix la majoria de l’escolament, és el procés de reforestació (natural i induïda) que s’ha produït des dels anys 60 del segle xx, i que s’ha revisat de manera específica a l’apartat 1.3. Aquest procés ha generat uns impactes hidrosedimentaris que es tradueixen en canvis en la transferència d’aigua i sediments al llarg de les conques fluvials. Buendia et al. (2016), per exemple, analitzen l’impacte de la reforestació sobre la resposta de la conca de la Ribera Salada (Conca del Segre, Pirineu Català). Mitjançant la modelització hidrològica a escala de conca en base a la combinació de diferents escenaris d’usos de sòl i climàtics conclouen que l’augment de la cobertura forestal és el principal factor que controla la reducció (20%) del cabal durant el període 1971-2014. De la mateixa manera, l’elevada erosivitat dels episodis torrencials que es registren actualment associats als efectes del canvi climàtic és hipotèticament menor per l‘efecte de protecció de la cobertura forestal. Aquest efecte de protecció del sòl, a la vegada que redueix el cabal circulant (n’augmenta la retenció), redueix, tot i que de manera marginal, la càrrega sedimentària que es transportava a mitjans del segle xx, fet que indica la baixa activitat geomorfològica de la conca. A més, la combinació de diferents escenaris ha permès estudiar quina seria la resposta sedimentària de la conca si la reforestació no hagués succeït. En aquest cas, els resultats indiquen que la càrrega sedimentària augmentaria mentre que els cabals es mantindrien, fet que reforça el paper de la coberta forestal sobre la reducció de la generació d’escolament, i sobre la protecció dels sòls, reduint l’erosió i producció de sediments durant els episodis més torrencials. La resposta hidrosedimentària de les conques també genera una resposta a escala de corredor fluvial (fig. 3). Es tracta d’una escala més gran (extensió) que la de tram fluvial, inclou les àrees contigües a la llera que han estat o són necessàries per garantir la transferència d’aigua i sediments (plana d’inundació), –66–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Figura 3. Metamorfosi fluvial: diagrama conceptual de la resposta hidrosedimentària de les conques en relació a l’evolució i l’escala d’afectació dels diferents impactes, les tendències que aquests ocasionen sobre variables clau en els processos físics i els efectes i canvis esperats degut a aquestes.

i garanteixen la connectivitat lateral, que a la vegada és determinant per als ecosistemes associats (p. e. vegetació de ribera). Les lleres són les responsables de transferir l’aigua i els sediments que es generen aigües avall. Durant les riuades es succeeixen un seguit d’episodis d’erosió i sedimentació que actuen a múltiples escales temporals i que al final controlen la forma i el dinamisme de les lleres, incloent l’extensió i topografia de les planes d’inundació i la vegetació de ribera. En aquest cas, les preses (incloent les centrals hidroelèctriques) són un clar exemple d’infraestructures que condicionen la transferència d’aigua i sediments, tant en quan a la magnitud com en la freqüència d’aquesta, el que determinarà canvis en la mobilitat dels sediments grollers que conformen les lleres i en els processos associats (en el cas d’alguns exemples a Catalunya veure p. e. Batalla et al., 2004; Vericat i Batalla, 2006; Vericat et al., 2006; Batalla i Vericat, 2011; Vericat et al., 2020). Aquestes infraestructures trenquen –67–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

la connectivitat longitudinal i transversal dels rius, i canvien els períodes en els quals el riu assoleix cabals suficients per transportar sediments (episodis competents), a la vegada que, de manera general, redueixen la transferència de sediments des d’aigües amunt. Aquestes tendències es tradueixen en un seguit d’efectes que comporten la incisió de les lleres amb una possible desconnexió de les planes d’inundació, el rentat selectiu de partícules i augment de la mida dels sediments superficials de les lleres (i. e. cuirassament), l’estabilització dels marges mitjançant la intrusió de la vegetació de ribera ocupant àrees de la plana d’inundació que anteriorment eren inundades amb més freqüència però que ara no ho són degut a la reducció, i un dèficit de sediment aigües avall degut a la desconnexió longitudinal del sistema que es tradueix en una estabilització de les lleres i una menor aportació de sediments a les zones deltaiques i les costes, entre d’altres (fig. 3). Finalment, a escala de tram fluvial, es donen impactes molt acotats en el temps, ràpids, i que generen una resposta en els condicionants dels processos fluvials molt variable. La construcció d’esculleres o la canalització dels trams fluvials, conjuntament amb les extraccions d’àrids de les lleres són clar exemples (p. e. Batalla, 2003; Batalla et al., 2007). Aquests impactes generen un seguit de canvis que es tradueixen en la degradació de les lleres mitjançant la desconnexió lateral, la incisió i el cuirassament, l’estabilitat del traçat de les lleres i la reducció de l’aportació de sediments aigües avall (fig. 3).

2. La hidrologia del Glòria: precipitació-escolament L‘episodi anomenat Glòria constitueix un bon exemple de la dinàmica hidrosedimentària i de les conseqüències en les conques fluvials que s’han exposat als apartats anteriors, ja que és un d’aquests grans episodis de baixa freqüència però d’elevada magnitud que altera de forma considerable els sistemes fluvials. L’episodi, però, s’inicia amb l’entrada d’aigua a les conques fluvials, procedent de la pluja, i que és la responsable de desencadenar tots els processos hidrogeomorfològics posteriors. 2.1. Les precipitacions La característica principal de les pluges registrades durant l’episodi Gloria va ser la persistència. Les pluges es van produir durant quatre dies consecutius, i les magnituds de les precipitacions han estat territorialment desiguals. La figura 4 mostra la distribució territorial de les pluges a Catalunya (Servei Meteorològic de Catalunya, 2020) durant l’episodi. A les Terres de l’Ebre es van assolir els 200 mm, igual que a les comarques gironines. A més, es van produir registres superiors als 300 mm i puntualment es van assolir els 400 mm de pluja acumulada en zones localitzades del Montseny, la Garrotxa i –68–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Ripollès. La zona central de Catalunya i les comarques de Lleida van registrar acumulacions inferiors als 100 mm. Figura 4

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

La taula 1 mostra les precipitacions diàries registrades en diferents estacions d’aforament que també disposen de pluviòmetre. La conca de la Tordera a Sant Celoni va acumular pràcticament 400 mm de precipitació. Les conques del Fluvià i del Ter a Esponellà, Sant Joan de les Abadesses i Girona respec tivament, van registrar acumulacions compreses entre els 230 i 270 mm. Les conques de la Muga, Besòs i Llobregat van registrar valors entre 100 i 160 mm i finalment, les conques del sud (Foix, Gaià i Francolí) les pluges acumulades van ser entre els 70 i 90 mm. –69–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Taula 1. Dades pluviomètriques registrades a diferents punts de la xarxa de control fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua

EA079 Tarragona**

EA007 Vilabella de Gaià

EA008 Castellet i la Gornal

EA049 Sant Joan Despí

EA078 Guardiola de Berguedà

EA047 Sta. Coloma de Gramenet

EA037 La Garriga*

EA089 Fogars de la Selva

EA015 Sant Celoni

EA020 Girona-Onyar

EA072 St. Joan de les Abadesses

EA016 Esponellà

EA088 Peralada

PLUVIÒMETRE

SIURANA

FRANCOLÍ

GAIÀ

FOIX

LLOBREGAT

LLOBREGAT

BESÒS

BESÒS

TORDERA

TORDERA

TER

TER

FLUVIÀ

MUGA

CONCA

3,8

0,8

0,2

0,4

6,4

0,0

6,8

11,1

35,6

16,4

77,1

0,0

39,3

38,4

20/01/2020

69,5

60,1

70,6

59,1

85,2

31,5

64,6

105,1

62,2

263,5

106,1

109,4

63,5

28,8

21/01/2020

57,2

14,6

2,2

2,9

2,0

88,7

12,2

60,8

34,6

96,2

42,0

121,8

97,6

28,1

22/01/2020

46,2

16,6

0,0

16

6,8

44,7

15,8

43,4

11,1

20,5

19,8

36,3

29,8

16,2

23/01/2020

176,7

92,1

73,0

78,4

100,4

164,9

99,4

220,4

143,5

396,6

245,0

267,5

230,2

111,5

TOTAL

Precipitació diària durant l’episodi (mm)

EA041 Siurana

* Les dades corresponen al pluviòmetre de Tagamanent (Font: Servei Meteorològic de Catalunya) ** Les dades corresponen al pluviòmetre de Constantí (Font: Servei Meteorològic de Catalunya). Aquestes dues estacions no disposen de pluviòmetre.

–70–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

La taula 1 també mostra les acumulacions en 24 hores dels pluviòmetres triats. A excepció del pluviòmetre de Sant Celoni, que va registrar un màxim de 260 mm acumulats en 24 hores, les acumulacions diàries de la resta de pluviòmetres no indiquen registres excepcionals. De fet, cal tenir en compte que l’episodi de pluges registrat el 4 i 5 de desembre de 2019, també va assolir precipitacions acumulades de 100 mm a les conques de la Tordera, Ter i Fluvià, de manera que el sòl es trobava amb una condició d’humitat antecedent alta. 2.2. Les crescudes La persistència de les pluges i les quantitats acumulades que en van resultar van provocar crescudes que a les conques del Fluvià, Ter i Llobregat van superar, i de llarg, el llindar dels 1000 m3/s com a cabal màxim instantani (Qci) (taula 2). Tot i això, cal distingir les crescudes que s’han produït a les conques que no tenen embassament, és a dir, les conques no regulades, de les crescudes a les conques regulades, ja que tant a la conca del Ter com a la del Llobregat, aquest pic ha estat produït per l’alliberament de cabal procedent de la regulació dels embassaments. Crescudes a conques no regulades La crescuda de major magnitud durant l’episodi es va produir al riu Fluvià, amb un cabal màxim de 1380 m3/s a l’estació d’aforament d’Esponellà (taula 2). Aquest és el valor més elevat que s’ha registrat en aquesta estació en el període 1971-2020. Només en altres dues ocasions s’havien superat els 1000 m3/s: i) l’any 1977-78 es van registrar 1200 m3/s i ii) l’any 2001-02 es van assolir 1231 m3/s (fig. 5). La figura 6 mostra l’hidrograma de la crescuda i el hietograma associat. La crescuda del riu està íntegrament relacionada amb l’escolament produït per les precipitacions i l’arribada dels diferents afluents del riu. A part de la conca del Fluvià, hi ha hidrogrames de formes semblants en aquelles conques no regulades i els diferents pics de crescuda estan associats als ritmes de la precipitació. Les conques de la Tordera i el Besòs van registrar cabals màxims de poc més de 500 m3/s (fig. 7 i 8). Figura 5. Registre de cabals màxims instantanis a l’estació d’aforament d’Esponellà (1971-2020) 1600.0

Cabal màxim Instantani (m3/s)

1400.0 1200.0 1000.0 800.0 600.0 400.0 200.0 0.0

–71–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

EA010 Girona

EA072 St. Joan de les Abadesses

EA016 Esponellà

EA052 Castelló d’Empúries

ESTACIONS D’AFORAMENT

TORDERA

TER

TER

FLUVIÀ

MUGA

CONCA

1,7

17,2

3,5

0,4

4,3

Qci (m3/s)

20/1/2020

182,3

283,4

67,8

204,9

177,9

Qci (m3/s)

21/1/2020

269,6

696,4

160,2

1381,0

390,3

Qci (m3/s)

22/1/2020

252,0

204,9

90,3

1070,0

169,8

795,1

240,1

Qci (m3/s)

23/1/2020

48,1

114,6

26,5

626,0

53,6

163,2

120,3

Qci (m3/s)

24/1/2020

Taula 2. Cabals màxims instantanis (Qci) durant els dies de l’episodi Glòria a diverses estacions d’aforament. En negreta els registres que han superat els 1000 m3/s

EA015 Sant Celoni

519,4

505,8

68,0

338,7

214,1

1314,1

226,0

96,4

1330,0

1,5

7,9

1,6

513,6

16,1

7,0

5,4 0,4

188,4

36,0

18,9

BESÒS LLOBREGAT

7,2

31,1

22,8

TORDERA

EA078 Guardiola de Berguedà

LLOBREGAT

0,2

116,5

EA047 Sta. Coloma de Gramenet EA049 Sant Joan Despí

FOIX

14,4

32,2

EA089 Fogars de la Selva

EA008 Castellet i la Gornal

14,4

11,5

14,7

1,7

93,0

0,2

37,0

FRANCOLÍ

15,2

GAIÀ

0,1

EA079 Tarragona

SIURANA

EA007 Vilabella de Gaià EA041 Siurana

–72–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

0

1400

20

1200

40

1000

60

800

80

600

100

400

120

200

140

Cabal (m3/s)

1600

0

19/01/2020

20/01/2020

21/01/2020

22/01/2020

23/01/2020

24/01/2020

25/01/2020

Intensitat de precipitació (mm/h)

Figura 6. Hidrograma i hietograma de crescuda del riu Fluvià a Esponellà

160

26/01/2020

Dies

600

0

500

20

400

40

300

60

200

80

100

100

0

19/01/2020

20/01/2020

21/01/2020

22/01/2020

23/01/2020

24/01/2020

25/01/2020

Intensitat de precipitació (mm/h)

Cabal (m3/s)

Figura 7. Hidrograma de crescuda i hietograma del riu Tordera a Fogars de la Selva (Can Simó)

120

26/01/2020

Dies

Crescudes a conques regulades A diferència dels hidrogrames de les conques no regulades, els de les conques regulades presenten diferències en la forma de l’episodi de crescuda. Han perdut la relació temporal entre la pluja i el registre respon a la gestió duta a terme als embassaments. La tendència general és l’endarreriment del pic de la crescuda, així com la reducció de tres a un sol pic. En el cas de l’hidrograma de crescuda del Ter a Girona, la crescuda mostra un únic pic que va superar els 1000 m3/s però que no respon al patró de pluja (fig. 9) i que es deu a la gestió que es va dur a terme als embassaments de Sau i Susqueda. –73–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Fig. 8. Hidrograma de crescuda i hietograma del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet

0

500

20

400

40

300

60

200

80

100

100

0

19/01/2020

20/01/2020

21/01/2020

22/01/2020

23/01/2020

24/01/2020

25/01/2020

Intensitat de precipitació (mm/h)

Cabal (m3/s)

600

120

26/01/2020

Dies

Les pluges recollides al riu Llobregat i la forma de l’hidrograma de l’estació de Sant Joan Despí (fig. 10) mostren que el riu respon al ritme de pluges, amb un cabal al voltant dels 500 m3/s durant el pic de l’episodi. En canvi, el pic de l’hidrograma es va disparar durant el tercer i quart dia d’episodi i respon a la gestió dels embassaments de la conca. El pic de cabal màxim és asincrònic respecte les pluges i indica l’arribada de l’onada posteriorment i afegida al cabal que ja hi circulava (fig. 10). Un fet semblant va passar a la conca del riu Siurana on es va registrar un cabal pic de fins a 90 m3/s, el tercer dia de l’episodi, que respon a les maniobres 1200

0

1000

20

800

40

600

60

400

80

200

100

0

20/01/2020

21/01/2020

22/01/2020

23/01/2020

24/01/2020

Dies

–74–

25/01/2020

26/01/2020

27/01/2020

120

28/01/2020

Intensitat de precipitació (mm/h)

Cabal (m3/s)

Fig. 9. Hidrograma de crescuda i hietograma del riu Ter a Girona


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

1400

0

1200

20

1000

40

800

60

600

80

400

100

200

120

0

19/01/2020

20/01/2020

21/01/2020

22/01/2020

23/01/2020

24/01/2020

25/01/2020

26/01/2020

27/01/2020

Intensitat de precipitació (mm/h)

Cabal (m3/s)

Fig. 10. Hidrograma de crescuda i hietograma del riu Llobregat a Sant Joan Despí

140

28/01/2020

Dies

de gestió de l’embassament de Siurana i que van disparar el cabal en aquesta conca (fig. 11). L’esglaonament que s’observa durant la recessió de la crescuda indica de nou les maniobres de tancament de les comportes de l’embassament. Finalment, a la conca de la Muga el comportament va ser al contrari: la gestió de l’embassament va esmorteir la magnitud de la crescuda ja que va retenir el cabal de la capçalera del riu i la crescuda a la desembocadura va ser de 400 m3/s (fig. 12).

100

0

90

10

80

20

70

30

60

40

50

50

40

60

30

70

20

80

10

90

0

20/01/2020

21/01/2020

22/01/2020

23/01/2020

24/01/2020

25/01/2020

26/01/2020

27/01/2020

Intensitat de precipitació (mm/h)

Cabal (m3/s)

Fig. 11. Hidrograma i hietograma de crescuda del riu Siurana a Cornudella de Montsant

100

28/01/2020

Dies

–75–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

500

0

450

10

400

20

350

30

300

40

250

50

200

60

150

70

100

80

50

90

0

18/01/2020

20/01/2020

22/01/2020

24/01/2020

26/01/2020

28/01/2020

30/01/2020

01/02/2020

Intensitat de precipitació (mm/h)

Cabal (m3/s)

Fig. 12. Hidrograma i hietograma de crescuda de la Muga a Castelló d’Empúries

100

03/02/2020

Dies

2.2. El context hidrològic de l’episodi Glòria Per il·lustrar de forma breu el concepte de magnitud i freqüència descrits en apartats anteriors, la informació que es mostra a la taula 3 mostra la freqüència d’ocurrència dels cabals màxims instantanis, és a dir, el cabal més alt de cada any, a les estacions d’aforament seleccionades. La durada de les sèries és diferent en cada cas, però representen anys consecutius. Taula 3. Freqüència d’ocurrència de cabals màxims instantanis a les diferents estacions d’aforament EA010 Girona

EA049 Sant EA016 EA089 EA047 Santa EA052 Joan Despí Esponellà Fogars de Coloma Castelló la Selva de Gramenet d’Empúries

Percentil 25

50,3

194,2

153,9

30,3

79,8

83,2

Percentil 50

138,8

450,7

330,0

141,1

117,5

287,9

Percentil 75

324,8

660,2

662,8

190,7

187,4

612,7

Percentil 95

997,5

1036,9

1060,0

280,0

525,7

797,8

Percentil 98

1041,0

1262,0

1237,0

424,0

540,7

868,3

18

15

49

21

17

24

Nombre anys

Les dades de la taula 3 mostren que com més alt sigui el percentil més baixa és la freqüència d’ocurrència del cabal indicat. Els cabals màxims registrats durant l’episodi Glòria tenen una baixa freqüència de produir-se a la majoria de les estacions d’aforament. Als rius Ter, Llobregat, Fluvià i Tordera, els pics –76–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

registrats tenen una freqüència d’ocurrència inferior al 2% del període considerat. A la conca del Besòs (Santa Coloma), la freqüència augmenta fins a un 5%, però en canvi a la Muga la freqüència és superior al 25% (i. e. veure pics de cabal a la taula 2). Cal tenir en compte que a les conques regulades els cabals han estat modificats per l’acció dels embassaments, augmentant-ne la magnitud del pic de la riuada en els casos del Ter i el Llobregat o esmorteint-ne el pic en el cas de la Muga.

3. La memòria dels rius: ajusts morfosedimentaris a episodis com el Glòria Tal i com s’ha explicat anteriorment, la majoria de les conques han sofert una metamorfosi fluvial conduïda pel canvi global, donant resposta a múltiples estímuls que actuen a múltiples escales temporals i espacials (fig. 3). Les lleres tenen tendència a l’estabilització i a la constricció degut a un menor dinamisme com a resultat dels processos descrits, incloent les actuacions sobre el riu (canalització, esculleres), amb efectes sobre la magnitud de les inundacions, i el funcionament de l’ecosistema fluvial (p. e. desconnectivitat). A més, l’increment de la pressió sobre el territori, que condiciona alguns dels impactes descrits (p. e. urbanització, esculleres) també condiciona l’exposició i vulnerabilitat, canviant el risc potencial al llarg dels corredors fluvials. Tot i això, tal i com descriu Hinderer et al. (2013) en el cas de les conques de muntanya, episodis extrems podem propiciar un efecte de memòria a partir de l’augment del subministrament i disponibilitat de sediments, i l’amplificació de la carga sedimentària a posteriori (p. e. Rickenmann et al., 1998). L’augment de la disponibilitat de sediments es pot donar tant pels processos erosius en zones de capçalera (p. e. esllavissades) com pels que tenen lloc a les parts baixes de les conques, a partir de la recuperació de part del corredor fluvial actualment desconnectat, mitjançant, per exemple, la recuperació de canals secundaris i l’erosió de marges i la conseqüent eliminació de la vegetació de ribera. Aquests processos permeten reconnectar la llera amb la plana d’inundació. Així doncs, tot i aquesta situació d’estabilitat en la qual es troben molts dels rius, no s’ha d’oblidar la seva memòria i la capacitat que tenen per ‘recuperar’ part del seus espais quan les condicions de transferència d’aigua i sediments assoleix els llindars necessaris. La magnitud dels canvis morfosedimentaris ocasionats per aquests tipus d’episodis no estarà tan sols condicionada per la pròpia magnitud de l’esdeveniment, les condicions antecedents a aquest, així com el grau de reactivació sedimentària de la conca, seran factors que poden condicionar la magnitud dels ajustos. Conseqüentment, respostes hidrosedimentàries extremes poden o no ser la resposta a episodis extrems. El cas del Glòria és un clar exemple. Les figures 13, 14 i 15 mostren el canvi en la superfície de sediments exposats o sòls nus després d’aquest episodi. –77–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Es tracta d’una anàlisis molt simple a partir de tècniques de teledetecció però que permet constatar aquesta idea de la memòria dels rius. S’han obtingut dues imatges de satèl·lit Sentinel-2 de 10 metres de resolució espacial (Agència Espacial Europea), una d’abans del Glòria i una altra obtinguda després. A partir d’aquestes imatges s’ha calculat l’índex de vegetació o també conegut com NDVI (de l’anglès Normalized Difference Vegetation Index). Per tal de focalitzar l’anàlisi a l’amplada del corredor fluvial, l’extensió de la cartografia s’ha delimitat en funció de la cartografia de la zona inundable associada a un període de 100 anys de període de retorn segons l’administració pública (Agència Catalana de l’Aigua i Confederació Hidrogràfica de l’Ebre). Figura 13. Efectes morfosedimentaris del Glòria a la Tordera: processos erosius i de sedimentació que afavoreixen l’aparició d’unitat morfològiques i la reconnexió transversal de les lleres

Dates; (i) abans: 13-01-2020; (ii) després: 02-02-2020

Els valors de NDVI s’han reclassificat en dues classes majoritàries, indicant estabilitat (zones estabilitzades per la presència de vegetació en major o menor densitat, color verd) i inestabilitat o zones actives (àrees sense vegetació, amb sediments, o sòls nus, color marró). En tots tres rius s’observen els mateixos canvis, tot i que l’escala de visualització dels resultats és diferent. En el cas de la Tordera (fig. 13), hi ha un increment d’àrees inestables i actives seguint la –78–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

totalitat del corredors fluvial al llarg de la conca. Abans del pas del Glòria, el riu mostrava una elevada estabilitat, la presència d’àrees exposades era mínim (tenint en compte la resolució de les imatges), mentre que després del pas del Glòria s’observen noves àrees actives a la llera. Tal i com mostra la figura 13 en el cas de la Riera de Santa Coloma i de la pròpia Tordera, apareixen noves unitat morfosedimentàries (barres fluvials), s’observen processos d’erosió lateral i es redueix considerablement la quantitat de vegetació de ribera. En el cas del Francolí (fig. 14), l’escala d’anàlisis és més detallada i es pot observar com l’extensió de les zones estables respectes les actives s’inverteix després del Glòria. Observacions més detallades, mostren com processos similars als descrits anteriorment han estat els responsables de la significant reducció de la vegetació de ribera, la connexió de les lleres amb les planes d’inundació i en l’establiment de noves unitats morfosedimentàries a la llera. De manera general, l’amplada activa de la llera ha augmentat al mateix temps que aquesta ha guanyat connectivitat, tal i com clarament es mostra en el cas del Siurana (fig. 15). Aquests processos descrits en el cas de la Tordera també s’observen en altres rieres com el cas de la d’Osor i de la de Llémena, totes dos a la conca del Ter (fig. 16), i al propi Ter o al Llobregat (fig. 17). Al Francolí (fig. 14) també s’ha realitzat la mateixa anàlisi per a la riuada d’octubre de 2019. En aquest cas, es poden veure tres imatges d’un corredor fluvial d’uns 12 km de longitud que ha estat subjectes a dos esdeveniments d’elevada magnitud en tres mesos. Tal i com s’observa a la figura 14, la riuada d’octubre genera una activació morfosedimentària del sistema, que es tradueix en l’aparició d’àrees actives al llarg del corredor fluvial. Aquestes àrees estan condicionades per processos erosius (p. e. erosió lateral, incisió) i per processos de sedimentació (p. e. creació de noves barres fluvials, sedimentació de fins a sobre de les planes d’inundació). La riuada d’octubre va ocasionar grans desperfectes associats a habitatges i infraestructures properes a la llera entre d’altres. Així doncs, el Glòria, es troba amb un sistema desestabilitzat amb major connectivitat lateral i, tot i que a nivell hidrològic la riuada associada al Glòria al Francolí va ser de menor magnitud que a les conques del nord de Catalunya, la resposta morfosedimentaria del sistema és similar a l’observada en aquests. Així doncs, tal i com s’ha apuntat anteriorment, la dualitat freqüència i magnitud són dos aspectes claus a considerar, tenint en compte la situació antecedent del sistema i les pròpies característiques d’aquest que condicionaran els llindars a partir dels quals succeeixen els canvis. Observacions més detallades sobre la situació post-Glòria (fig. 17) mostren com processos similars als descrits anteriorment han estat els responsables de la significant reducció de la vegetació de ribera, la connexió de les lleres amb les planes d’inundació i en l’establiment de noves unitats morfosedimentàries a la llera. De manera general, l’amplada activa de la llera ha augmentat al mateix temps que aquesta ha guanyat connectivitat, tal i com clarament s’ha mostrat en el cas del Siurana (fig. 15). –79–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Figura 14. Efectes morfosedimentaris del Glòria al riu Francolí: processos erosius i de sedimentació que afavoreixen l’aparició d’unitat morfològiques i la reconnexió transversal de les lleres.

Dates; (i) Octubre 2020: 03-10-2020; (ii) Gener 2020: 11-01-2020; (iii) Febrer 2020: 10-02-2020

Figura 15. Efectes morfosedimentaris del Glòria al riu Siurana: processos erosius i de sedimentació que afavoreixen l’aparició d’unitat morfològiques actives i la reconnexió transversal de les lleres.

Dates; (i) abans: 11-01-2020; (ii) després: 10-02-2020 –80–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

De manera general, la cartografia que es mostra en aquestes figures (fig. 13, 14, i 15) i les fotografies aèries abans i després del Glòria (fig. 16 i 17) indiquen un augment de les zones actives després d’aquest episodi. Aquest increment significa un augment dels processos erosius, la desaparició d’àrees estables (i. e. color verd a les figures 13, 14 i 15), la recuperació de zones del corredor fluvial que el riu històricament havia utilitzat per optimitzar la transferència d’aigua i sediments aigües avall i que actualment, degut a la metamorfosi fluvial descrita (fig. 3), es consideraven desconnectades (i en moltes ocasiones definitivament ‘colonitzades’ per l’home), i l’aparició de noves unitats morfosedimentàries (fig. 16 i 17). Específicament, l’anàlisi detallada d’aquesta informació ens mostra: i) Canvis en el traçat de les lleres; ii) Processos d’erosió lateral; iii) Reconnexió del riu amb les planes d’inundació; iv) Recuperació de canals secundaris abandonats; i v) Mobilització d’unitats morfològiques estabilitzades per la vegetació de ribera i creació de noves unitats. Figura 16. Processos erosius i sedimentaris associats al pas del Glòria en diferents trams fluvials (exemples de les conques de la Tordera i el Ter)

–81–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Figura 17. Processos erosius i sedimentaris associats al pas del Glòria en diferents trams fluvials (exemples de les conques del Ter, el Francolí i el Llobregat)

4. Consideracions finals Marc Aureli (s. ii, Roma, 121-Vindonona, 180 dC) va deixar escrit que “el temps és una mena de riu de coses que passen, i el més fort és el seu corrent; tan aviat una cosa ens es mostrada com és escombrada, i una altra hi pren el lloc, fins que també sigui arrasada”. El Glòria va ser un episodi hidroclimàtic de molt alta magnitud que per a molts rius a Catalunya va suposar un reforma completa de l’estructura física (morfologia) i un reinici del seu funcionament com a ecosistema. Les dades aportades i les anàlisis aquí realitzades assenyalen que en els rius estudiats (una bona mostra de nord a sud del país) els cabals associats al temporal van assolir magnituds molt importants, que provocaren canvis profunds en la morfologia –82–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

de les lleres, van inundar planes d’inundació, van reconnectar braços abandonats, van provocar fenòmens d’incisió generalitzats, i van eixamplar el canal de manera molt important. Tot plegat, va contribuir a reactivar els sistemes fluvials, i a afegir un estadi més en el procés de continu metamorfisme que aquests dinàmics sistemes experimenten. Malgrat la severitat del Glòria, l’estudi ha permès constatar també el paper de les infraestructures hidràuliques en la modificació dels hidrogrames de crescuda en aquells rius que estan regulats per grans preses. Com s’ha explicat en el treball, el Glòria va trobar rius confinats per l’activitat antròpica continuada durant dècades, amb els balanços de sediments esgotats i en una situació de forta desconnexió hídrica i sedimentària amb la conca (canvis usos del sòl i profundes alteracions de la xarxa de drenatge). Tot i així van ser suficients només unes hores de pluja intensa (d’intensitat molt important però no extrema) i la corresponent resposta hidrològica de les conques en forma de cabals d’alta magnitud, aportant energia suficient transformada en treball efectiu, per superar molts dels llindars físics que se’ls havia anat imposant i canviar completament la morfologia de les lleres i valls afectades. La reacció dels sistemes fluvials és ja coneguda i ha quedat fefaentment il·lustrada en aquest treball. M. Gordon Wolman i John P. Miller animaven als lectors del seu treball publicat fa ara 60 anys a continuar observant i analitzant episodis formadors per calibrar-ne la seva importància relativa dins del cicle geogràfic, fent avançar d’aquesta manera el coneixement sobre els rius i les conques i, alhora, apuntalant el cos teòric de la geomorfologia com a ciència de la terra i d’aplicació a la gestió dels corredors fluvials. Fenòmens hidroclimàtics com l’analitzat ens obren els ulls de tant en tant sobre l’estat i el funcionament dels nostres sistemes fluvials, i en palesen la seva reacció. En aquest context, episodis com el Glòria ofereixen renovades oportunitats per millorar la gestió d’uns dels sistemes naturals més complexos, els rius, que caldria aprofitar.

Bibliografia Alvarez-Rogel, J.; F. J. Jimenez-Carceles; M. J. Roca; R. Ortiz (2007). “Changes in soils and vegetation in a Mediterranean coastal salt marsh impacted by human activities”. Estuarine, Coastal and Shelf Science, núm. 75, p. 10-526. Aranzabal, I. de; M. F. Schmitz; P. A. Aguilera; F. D. Pineda (2008). “Modelling of landscape changes derived from the dynamics of socio-ecological systems: A case of study in a semiarid Mediterranean landscape”. Ecological Indicators, núm. 8(5), p. 672-685. Badia, A.; A. Pallares-Barbera; N. Valldeperas; M. Gisbert (2019). “Wildfires in the wildland-urban interface in Catalonia: Vulnerability analysis based on land use and land cover change”. Science of the Total Environment, núm. 673, p. 184-196. Badia, A.; I. Otero; R. Maneja; G. Estany; M. Boada (2008). “Canvi global i paisatge a la Costa del Tet–Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006)”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 52, p. 31-48. –83–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Batalla, Ramon J. (2003). “Sediment deficit in rivers caused by dams and instream gravel mining: a review with examples from NE Spain”. Cuaternario y Geomorfol. Rev. la Soc. Española Geomorfol. y Asoc. Española para el Estudio del Cuaternario, núm. 17, p. 79-91. Batalla, R. J.; C. Ferrer; J. P. Martín-Vide; A. Rovira (2007). “Directrius de gestió del sediment fluvial”. Barcelona: Agència Catalana de l’Aigua (inèdit). Batalla, R. J.; C. M. Gómez; G. M. Kondolf (2004). “Reservoir-induced hydrological changes in the Ebro River basin (NE Spain)”. Journal of Hydrology, núm. 290, p. 117-136. Batalla, Ramon J.; Damià Vericat (2011). “An appraisal of the contemporary sediment yield in the Ebro Basin”. Journal of Soils and Sediments, núm. 11, p. 1070-1081. Batalla, R. J.; C. García; M. Sala (1992). “Disminución de la escorrentía superficial a causa de cambios en los usos del suelo: el caso de la riera de Llémena durante el siglo xx”, dins: F. López Bermúdez; C. Conesa; M. A. Romero [ed.]. Estudios de Geomorfología en España, vol. 11, p. 203-209. Bladon, K. D.; M. B. Emelko; U. Silins; M. Stone (2014). “Wildfire and the Future of Water Supply. Environmental”. Science and Technology, núm. 48, p. 8936-8943. Blay, Jordi (1997). “El canvi d’usos del sol com a factor de canvi hidrològic, La Conca de Barberà 1956-1983”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 44, p. 177-197. Bledsoe, B. P.; C. C. Watson (2001). “Effects of urbanization on channel instability”. JAWRA, núm. 37(2), p. 255-270. Bracken, L. J.; J. Wainwright (2006). “Geomorphological equilibrium: myth and metaphor?” Transactions of the Institute of British Geographers, núm. 31, p. 267-178. Buendia, C.; G. Bussi; J. Tuset; D. Vericat; S. Sabater; A. Palau; R. J. Batalla (2016). “Effects of afforestation on runoff and sediment load in an upland Mediterranean catchment”. Science of the Total Environment, núm. 540, p. 144-157. Camarasa-Belmonte, A. M., Maria P. Caballero López; E. Iranzo García (2018). “Cambios de uso del suelo, producción de escorrentía y pérdida de suelo. Sinergias y compensaciones en una rambla mediterránea (Barranc del Carraixet, 1956–2011)”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm. 78, p. 127-153. Chorley, R. J.; B. A. Kennedy (1971). “Physical geography: A systems approach”. Londres: Prentice-Hall. Costa, J. E. (1974). “Response and recovery of a piedmont watershed from Tropical Storm Agnes, June 1972”. Water Resources Research, núm. 10, p. 106-112. Dietrich, W.; T. Dunne (1978). “Sediment budget for a small catchment in mountainous terrain”. Z. Geomorph. N.F. Suppl. Bd. 29 [Berlin], p. 191-206. Downs, P. W.; S. R. Dusterhoff; W. A. Sears (2013). “Reach-scale channel sensitivity to multiple human activities and natural events: Lower Santa Clara River, California, USA”. Geomorphology, núm. 189, p. 121-134. Estany, G.; A. Badia; M. Boada; I. Otero (2008). “Integració de fonts d’informació per l’anàlisi socioecològica dels canvis en el paisatge a Matadepera (Vallès Occidental) entre 1931 i 2007”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 65, p. 44-54. Fisher, A.; S. Louahala; P. Maisongrande; L. Kergoat; G. Dedieu (1998). “Satellite data for monitoring, understanding and modelling of ecosystem functioning”, dins B. Walker; W. Steffen [ed.]. Global Change and Terrestrial Ecosystems. Cambridge University Press, vol, 2, p. 566-591. Fryirs, K. (2016). “River sensitivity: A lost foundation concept in fluvial geomorphology”. Earth Surface Processes and Landforms, núm. 42, p. 55-70. Gao, Y.; J. Chen; H. Luo; H. Wang (2020). “Prediction of hydrological responses to land use change”. Science of the Total Environment, núm. 708, p. 134988. García, P. E.; N. D. Badano; A. N. Menéndez; F. Bert; G. García; G. Podestá; S. Rovere; A. Verdín; B. Rajagolapan; P. Arora (2018). “Influencia de los cambios en el uso del suelo y la precipitación sobre la dinámica hídrica de una cuenca de llanura extensa. Caso –84–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

de estudio: Cuenca del Río Salado, Buenos Aires, Argentina”. RIBAGUA, núm. 5 (2), p. 92-106. Gómez F. J.; M. Martí Boada; S. Sànchez (2008). “Análisis de los procesos de cambio global: el caso del robledal de Ridaura (Parque Natural del Montseny. Barcelona)”. Boletín de la AGE, núm. 47, p. 125-141. Han, Y.; Q. Huang; C. He; Y. Fang; J. Wen; J. Gao; S. Du (2020). “The growth mode of built-up land in floodplains and its impacts on flood vulnerability”. Science of the Total Environment, núm. 700, p. 134462. Henríquez, C.; G. Azócar (2006). “Cambio de uso del suelo y escorrentía superficial: aplicación de un modelo de simulación espacial en Los Ángeles, VIII Región del Biobío, Chile”. Revista de Geografía Norte Grande, núm. 36, p. 61-74. Hinderer, M.; M. Kastowski; A. Kamelger; C. Bartolini; F. Schlunegger (2013). “River loads and modern denudation of the Alps – A review”. Earth-Science Reviews, núm. 118, p. 11-44. Hough, M. (1984). “City Form and Natural Processes”. Londres: Croom Helm Publishers. James, L. A.; M. E. Hodgson; S. Ghoshal; M. M. Latiolais (2012). “Geomorphic change detection using historic maps and DEM differencing: The temporal dimension of geospatial analysis”. Geomorphology, núm. 137, p. 181-198. Kale, V. S. (2007). “Geomorphic effectiveness of extraordinary floods on three large rivers of the Indian Peninsula”. Geomorphology, núm. 85, p. 306-316. Lana-Renault, N.; J. Latron; D. Karssenberg; P. Serrano-Muela; D. Regüés; M. F. P. Bierkens (2011). “Differences in stream flow in relation to changes in land cover: A comparative study in two sub-Mediterranean mountain catchments”. Journal of Hydrology, núm. 411, p. 366-378. Lane, E. W. (1955). “The importance of fluvial morphology in hydraulic engineering”. Am. Soc. Civ. Eng., Proc., núm. 81, p. 1-17. Lane, S. N.; V. Tayefi; S. C. Reid; D. Yu; R. J. Hardy (2007). “Interactions between sediment delivery, channel change, climate change and flood risk in a temperate upland environment”. Earth Surface Processes and Landforms, núm. 32, p. 429-446. Leopold, L. B.; G. Wolman; J. P. Miller (1964). “Fluvial Processes in Geomorphology”. Nova York: Dover Publications. Lisenby, P. E.; J. Croke; K. A. Fryirs (2018). “Geomorphic effectiveness: a linear concept in a non-linear world”. Earth Surface Processes and Landforms, núm. 43, p. 4-20. Llena, M.; D. Vericat; J. A. Martínez-Casasnovas; M. Smith (2020). “Geomorphic adjustments to multi-scale disturbances in a mountain river: A century of observations”. Catena, núm. 192, p. 1-19. Martínez Fernández, J.; C. Fitz; M. A. Esteve Selma; N. Guaita; J. Martínez-López (2013). “Modelización del efecto de los cambios de uso del suelo sobre los flujos de nutrientes en cuencas agrícolas costeras: el caso del Mar Menor (Sudeste de España)”. Ecosistemas, núm. 22(3), p. 84-94. Morán, C.; J. Martínez; V. Hernández; A. Cano (2008). “Traslocación y pérdidas por interceptación en un bosque de roble melojo del Sistema Central”. Cuadernos de Investigación Geográfica, núm. 34, p. 7-22. Nash, D. B. (1994). “Effective sediment-transporting discharge from magnitude-frequency analysis”. The Journal of Geology, núm. 102, p. 79-95. Naylor, L. A.; T. Spencer; S. N. Lane; S. E. Darby; F. J. Magilligan; M. G. Macklin; I. Möller (2017). “Stormy geomorphology: geomorphic contributions in an age of climate extremes”. Earth Surface Processes and Landforms, núm. 42, p. 166-190. Nelson, K. C.; M. A. Palmer; J. E. Pizzuto; G. E. Moglen; P. L. Angermeier; R. H. Hilderbrand; M. Dettinger; K. Hayhoe (2009). “Forecasting the combined effects of urbanization and climate change on stream ecosystems: from impacts to management options”. J Appl Ecol., núm. 46 (1), p 154-163. –85–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Pacheco, E.; J. Farguell; X. Úbeda; L. Outeiro; A. Miguel (2011). “Runoff and sediment production in a Mediterranean basin under two different land uses”. Cuaternario y Geomorfología, núm. 25(3-4), p. 103-114. Panareda, Josep M. (2020). “El delta de la Tordera: tensions, reptes i expectatives d’un paisatge rural complex a la perifèria metropolitana de Barcelona”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, en premsa (1-22). Petts, G. E.; A. M. Gurnell (2005). “Dams and geomorphology: Research progress and future directions”. Geomorphology, núm. 71(1-2), p. 27-47. Phillips, J. D.; C. Van Dyke (2016). “Principles of geomorphic disturbance and recovery in response to storms”. Earth Surface Processes and Landforms, núm. 41, p. 971-979. Phillips, J. D. (2014). “Thresholds, mode-switching and emergent equilibrium in geomorphic systems”. Earth Surface Processes and Landforms, núm. 39, p. 71-79. Planas, M. (2008). “Cartografia i desenvolupament rural. Els mapes com a mitjà per a l’anàlisi de les àrees rurals”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 65, p. 300-311. Richards, K. (1999). “The magnitude-frequency concept in fluvial geomorphology: a component of a degenerating research programme?” Zeitschrift für Geomorphologie Supplement, núm. 115, p. 1-18. Rickenmann, D.; V. D’Agostino; G. D. Fontana; M. Lenzi; L. Marchi (1998). “New results from sediment transport measurements in two Alpine torrents”. Hydrology, Water Resources and Ecology in Headwaters, núm. 248, p. 283-289. Rodríguez-Estrella, T. (2009). “El Mar Menor: Geología y sus relaciones con las aguas subterráneas del continente”, dins: F. Cabezas; M. Senent [ed.]. El Mar Menor. Estado actual del conocimiento científico. Instituto Mediterráneo del Agua, p. 47-84. Romero, H.; A. Vásquez (2005). “Evaluación ambiental del proceso de urbanización de las cuencas del piedemonte andino de Santiago de Chile”. EURE, núm. 94, vol. 31, p. 97-117. Ruíz, E. (2008). “L’impacte de les tecnologies de la informació geogràfica en la cartografia i la geografia: reflexions sobre 20 anys de SIG”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 65, p. 672-679. Sala, Maria (2003). “Floods Triggered by Natural Conditions and by Human Activities in a Mediterranean Coastal Environment”. Geografiska Annaler, núm. 85 (3-4), p. 301-312. Sancho, Alexis (2008). “L’anàlisi dels canvis recents en el paisatge a través de la cartografia: l’exemple de la Terreta (Ribagorça)”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 65, p. 143-154. Schumm, S. A. (1960). “The shape of the alluvial channels in relation to sediment type.” U.S. Geol. Surv. Prof .Pap., núm. 352-B. https://pubs.usgs.gov/pp/0352b/report.pdf – (1979). “Geomorphic thresholds: The concept and its applications”. Transactions of the Institute of British Geographers, núm. 4, p. 485-515. – (1983). “River morphology and Behavior: problems of extrapolation”, dins: C. M. Elliott [ed]. River Meandering, Proceedings of the Conference Rivers ‘83. Nova York: American Society of Civil Engineers, p. 16-29. Serra, J. M.: A. Pèlachs; M. Ninyerola; J. Llorens; J. Cristòbal; A. Vera (2008). “El GTP com a mètode per al disseny d’unitats de paisatge”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 65, p. 155-167. Servei Meteorològic de Catalunya (2020). Mapa Gener 19-23. Nota de Premsa. Departament de Territori i Sostenibilitat. Staines, K. E. H.; J. L. Carrivick (2015). “Geomorphological impact and morphodynamic effects on flow conveyance of the 1999 jökulhlaup at sólheimajökull, Iceland”. Earth Surface Processes and Landforms, núm. 40, p. 1401-1416. Stover, S. C.; D. R. Montgomery (2001). “Channel change and flooding, Skokomish River, Washington”. Journal of Hydrology, núm. 243, p. 272-286.

–86–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 55-87 R. J. Batalla, D. Vericat, J. Farguell, X. Úbeda, C. Garcia Processos hidrològics i geomorfològics als rius... a episodis d’alta magnitud com el Glòria

Swanson, F. J.; R. L. Fredriksen (1982). “Sediment routing and budgets: implications for judging impacts on forestry practices”, dins: F. J. Swanson; R. J. Janda; T. Dunne; D. N. Swanston [ed.]. Sediment budgets and routing in forested drainage basins, p. 129-137. Syvitski, J. P. M.; G. R. Brakenridge (2013). “Causation and avoidance of catastrophic flooding on the Indus River, Pakistan”. GSA Today, núm. 23, p. 4-10. Tecle, A.; D. Neary (2015). “Water Quality Impacts of Forest Fires”. J Pollut Eff Cont, núm. 3:2, p. 1000139. Thompson, C.; J. Croke (2013). “Geomorphic effects, flood power, and channel competence of a catastrophic flood in confined and unconfined reaches of the upper Lockyer Valley, southeast Queensland, Australia”. Geomorphology, núm. 197, p. 156-169. Thompson, C.; K. Fryirs; J. Croke (2016). “The disconnected sediment conveyor belt: Patterns of longitudinal and lateral erosion and deposition during a catastrophic flood in the Lockyer Valley, southeast Queensland, Australia”. River Research and Applications, núm. 32, p. 540-551. Úbeda, X.; J. Farguell; M. Francos; L. Outeiro; E. Pacheco (2020). “Runoff and erosion generation by simulated rainfall in a Mediterranean forest with forest management”. Revista Chapingo Serie Ciencias Forestales y del medio Ambiente, núm. 26 (1), p. 37-51. Velasco, Antonio; Xavier Úbeda (2015). “Runoff generation and soil erosion after forest fires from the slopes to the rivers at a basin scale”, dins: Rivers – Physical, Fluvial and Environmental Processes. Springer, p. 443-458. Vericat, Damià; Ramon J. Batalla (2006). “Sediment transport in a large impounded river, the lower Ebro, NE Iberian Peninsula”. Geomorphology, núm. 79, p. 72-92. Vericat, D.; R. J. Batalla; C. Garcia (2006). “Breakup and reestablishment of the armour layer in a large gravel-bed river below dams: the lower Ebro”. Geomorphology, núm. 76, p. 122-136. Vericat, D.; J. Wheaton; J. Brasington (2017). “Revisiting the Morphological Approach: Opportunities and Challenges with Repeat High-Resolution Topography”, dins: D. Tsutsumi; J. B. Laronne [ed.]. Gravel-Bed Rivers: Processes and Disasters. Wiley: Publisher, cap. 5, p. 121-158. Vericat, D.; F. Ville; A. Palau-Ibars; R. J. Batalla (2020). “Effects of Hydropeaking on Bed Mobility: Evidence from a Pyrenean River”. Water, núm. 12, p. 178. Wagener, T.; M. Murugesu Sivapalan; P. A. Troch; B. L. McGlynn; C.J. Harman; H. V. Gupta; P. Kumar; S. C. Rao; N. B. Basu; J. S. Wilson (2010). “The future of hydrology: An evolving science for a changing world”. Water Resources Research, vol. 46, W05301. Wheaton, J. M.; J. Brasington; S. E. Darby; D. A. Sear (2010). “Accounting for uncertainty in DEMs from repeat topographic surveys: improved sediment budgets”. Earth Surface Processes and Landforms, núm. 35, p. 136-156. Wolman, M. G.; R. Gerson (1978). “Relative scales of time and effectiveness of climate in watershed geomorphology”. Earth Surface Processes, núm. 3, p. 189-208. Wolman, M. G.; J. P. Miller (1960). “Magnitude and frequency of forces in geomorphic processes”. The Journal of Geology, núm. 68, p. 54-74.

–87–



Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p.89-109 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.192

Efectes del temporal Glòria sobre el litoral1 Josep Pintó

Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP). Universitat de Girona josep.pinto@udg.edu

Carla Garcia-Lozano

Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP). Universitat de Girona

Rafael Sardá

Centre d’Estudis Avançats de Blanes CEAB-CSIC

Francesc Xavier Roig-Munar

Investigador independent i consultor ambiental (Qu4tre)

Carolina Martí

Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP). Universitat de Girona

Resum El temporal Glòria va afectar la costa catalana entre els dies 19 i 23 de gener de 2020. En aquest treball es caracteritzen el clima d’onatge i les condicions morfodinàmiques prèvies a la llevantada, per a després presentar un recull dels impactes més notables. Aquests van consistir en l’erosió de les platges, l’afectació a les estructures de defensa portuàries, destrosses al passeigs marítims i la inundació d’àrees urbanes situades a primera línia entre d’altres. Finalment es presenten les lliçons apreses del temporal consistents en la necessitat d’avançar en un canvi del model de gestió de la costa. Es proposa incorporar les recomanacions dels organismes internacionals, basades en els principis de la gestió ecosistèmica, la qual està emergint com el paradigma dominant en la gestió dels recursos naturals i el medi ambient, i que permet transitar d’una costa molt artificialitzada com l’actual, a un litoral més natural, menys vulnerable i més resilient. Paraules clau: costa, platges, dunes, costa catalana, temporal Glòria.

1. Aquest treball s’ha portat a terme dins el marc del projecte de referencia RTI2018-095677-B-I00, de títol: “Gestion integrada de la zona costera 2.0: herramientas para implementar el enfoque ecosistémico en la gestion de playas”, finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

–89–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

Resumen: Efectos del temporal Gloria sobre el litoral El temporal Gloria afectó a la costa catalana entre los días 19 y 23 de enero de 2020. En este trabajo se caracterizan el clima de oleaje y las condiciones morfodinámicas previas a la tempestad, para luego presentar una recopilación de los impactos más notables. Estos consistieron en la erosión de las playas, la afectación a las estructuras de defensa portuarias, destrozos en paseos marítimos y la inundación de áreas urbanas situadas en primera línea entre otros. Finalmente se presentan las lecciones aprendidas del temporal consistentes en la necesidad de avanzar en un cambio del modelo de gestión de la costa. Se propone incorporar las recomendaciones de los organismos internacionales, basadas en los principios de la gestión ecosistémica, que está emergiendo como el paradigma dominante en la gestión de los recursos naturales y el medio ambiente, la cual debe permitir transitar de una costa muy artificializada como la actual, a un litoral más natural, menos vulnerable y más resiliente. Palabras clave: costa, playas, dunas, costa catalana, temporal Gloria.

Summary: Effects of the Gloria storm on the coast The storm Gloria affected the Catalan coast between January 19th and 23rd, 2020. This work characterizes the wave climate and the morphodynamic conditions prior to the storm, and then presents a compilation of the most notable impacts. These consisted of beach erosion, damage to port defense structures, damage to seafront promenades, and the flooding of urban areas located on the front line, among others. Finally, the lessons learned from the storm are presented, consisting of the need to move forward with a change in the coastal management model. It is proposed to incorporate the recommendations of international organizations, based on the principles of ecosystem management, which is emerging as the dominant paradigm in the management of natural resources and the environment, which should allow transit from a highly artificial coast to a more natural, less vulnerable and more resilient coastline. Keywords: coast, beaches, dunes, Catalan coast, storm Gloria.

* * *

1. Introducció Entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener de 2020 l’excepcional tempesta Glòria va provocar un dels temporals de llevant més intensos, llargs i devastadors de les darreres dècades. Un onatge d’alta energia persistent al llarg de quatre dies va erosionar les platges de molts trams del litoral i va provocar destrosses i danys quantiosos als passeigs marítims i a moltes altres infraestructures costaneres. Els dics de contenció de molts ports van ser sobrepassats quan no soscavats o trencats en alguns punts. Les llevantades són un fenomen meteorològic habitual al litoral mediterrani. Estan provocades per vents humits de component est, que provoquen fortes –90–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

ratxes de vent al litoral i al prelitoral i que afavoreixen la formació de nuvolades i pluges intenses, a més de provocar alhora un fort temporal marítim. A Catalunya les llevantades més fortes solen produir-se a la tardor, quan la temperatura del mar encara és relativament alta i facilita que el vent marítim es carregui d’humitat. També es donen, però amb menys freqüència, a la primavera i a l’hivern, i molt poc a l’estiu. En els darrers vint anys hi ha hagut temporals de magnitud superior a l’habitual, que han causat diversos danys i destrosses a la costa el 2003 (17 d’octubre), 2008 (26 de desembre), 2017 (2122 de gener) i el temporal Glòria, del 19 al 23 de gener de 2020. Els impactes d’aquests temporals sobre la costa s’han d’atribuir a la transformació humana del litoral, amb grans canvis en els usos i cobertes del sòl i un gran creixement urbanístic, que ha provocat una alta rigidització de la costa (Losada et al., 2014). La influència que hi hagi pogut tenir el canvi climàtic global en aquests episodis és molt petita d’acord amb les dades obtingudes fins ara, encara que es pot incrementar en el futur. Mentre que a la costa atlanticocantàbrica hi ha hagut un augment del nivell mitjà del mar d’entre 2,8 i 3,6 mm/ any entre 1993 i 2010, hi ha una major incertesa respecte l’ascens del nivell del mar al Mediterrani a causa d’efectes de caire regional (Losada et al., 2014). Pel que fa a les tendències futures, en el darrer informe de l’IPCC (2013) s’estima un ascens del nivell del mar de 26 a 55 cm per al període 2081-2100 per a un escenari intermedi de l’AR5 (RCP2.6), però les projeccions per a la Mediterrània mostren pujades lleugerament inferiors a les mitjanes globals, de fins a un 10% de diferència. Pel que fa als potencials canvis dels patrons atmosfèrics, les variacions a partir d’escenaris de l’AR4 indiquen que els canvis en la contribució de pressió i vent sobre el nivell del mar mitjà de la Mediterrània serien petits a final d’aquest segle, amb canvis de ±10% per a l’altura de l’onatge significant en condicions mitjanes i d’un ±20% en condicions extremes (Lionello, 2008). A continuació es caracteritza el temporal Glòria pel que fa al clima marítim i l’estat morfodinàmic i urbanístic de la costa catalana previ a la llevantada, per a després presentar un recull dels impactes més notables soferts, a partir d’observacions pròpies dels autors i de la síntesi de les noticies aparegudes als mitjans de comunicació durant i després del pas del temporal. Finalment es plantegen unes “lliçons apreses” o propostes de gestió dels sistemes platja-duna que permetin transitar d’una costa molt artificialitzada com és l’actual, a un litoral menys vulnerable i més resilient. 1.1. El temporal Glòria i el clima d’onatge El temporal Glòria va ser el producte d’una borrasca o depressió atmosfèrica, no massa profunda que va afectar tot el litoral mediterrani peninsular entre els dies 19 i 23 de gener de 2020. La depressió, no massa profunda (1020-1030 mb segons dades de l’estació meteorològica de l’Estartit), va creuar el nord de la península Ibèrica fins el Mediterrani occidental i va girar cap al sud-oest fins –91–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

instal·lar-se al nord d’Àfrica, a l’alçada del Marroc, des d’on va generar un fort flux de vents de component de llevant. El fort onatge, el vent i les altes precipitacions associades, fenòmens que es van mantenir gairebé ininterrompudament al llarg de tres dies, van tenir efectes diversos sobre la costa catalana. En alguns trams de costa com al delta de Llobregat, els efectes del Glòria han estat els pitjors dels darrers 50 anys, mentre que en d’altres trams, com a la Costa Brava nord, els seus efectes no van superar els del temporal de Sant Esteve del 2008. La velocitat màxima del vent es va assolir els dies 20 i 21 de gener, en els quals les boies del cap de Begur i de Tarragona van enregistrar altures màximes (Hm) puntuals de l’onatge que van superar els 12 m. Per a la morfodinàmica litoral és més rellevant, però, conèixer l’altura d’ona significant (Hs): l’altura mitja del terç de les ones més altes enregistrades durant 20 minuts, o les 33 més altes en un tren de 99 ones. En aquest sentit les dades de les boies citades mostren que l’onatge significant es va mantenir per sobre dels 4 m al llarg de tres dies i va arribar a pics de 8 m entre els dies 21 i 22 (fig. 1). Valors similars es van enregistrar en altres boies localitzades al llarg de tota la costa mediterrània peninsular. Fig. 1. Altura significant (línia de punts) i altura màxima (línia continua) de l’onatge enregistrat a la boia del cap de Begur entre els dies 19 i 24 de gener del 2020

Font: Puertos del Estado

El vent intens generat per la borrasca va desenvolupar també una mar de fons considerable, en part a causa de la longitud del fetch, doncs s’ha de tenir en compte que durant gairebé tres dies es va produir un flux de vents amb un recorregut sobre el Mediterrani occidental, des del golf de Sirte, al nord de Líbia, fins a Catalunya. Pel contrari, i degut als valors moderats de la baixa pressió atmosfèrica, l’elevació del nivell del mar, o storm surge que es produeix en les situacions de baixes pressions, no va ser gaire considerable. Encara que els mareògrafs de Barcelona i Tarragona van mesurar valors gens menyspreables: 0,6 i 0,7 m, respectivament, d’elevació màxima el dia 21 de gener (Puertos del Estado, 2020), aquesta elevació va ser deguda principalment a la persistència del fort onatge de temporal, més que a la influència de les baixes pressions (Berdalet et al., 2020). –92–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

1.2. Una costa molt artificialitzada La costa catalana, amb una longitud aproximada de 650 km repartida entre setanta municipis, s’ha comportat al llarg dels darrers cent anys com un pol d’atracció de població i d’activitats productives. A escala planetària, el desplaçament de la població des de les terres interiors cap al litoral és un fet contrastat, però que ha guanyat intensitat al llarg del segle passat, de manera que s’estima que el 60 % de la població mundial es concentra en una franja costanera de menys de 100 km d’amplada. A Europa, les densitats de població de les regions litorals (NUTS3) també són de mitjana un 10 % més elevades que les de les regions interiors, i en alguns casos arriben a superar el 50 % (EEA, 2006). Al conjunt de l’Estat espanyol, la franja dels primers 5 km mesurats des de la línia de costa acull el 44 % de la població (Observatorio de la Sostenibilidad, 2014). A Catalunya també s’ha constatat un procés secular de litoralització de la població. Si es prenen com a marc territorial de referència els setanta municipis que tenen façana marítima s’observa que, en un espai de 2.162 km2 i que representa només el 6,7 % del territori català, l’any 2016 hi vivia un 43,3 % de la població total. Els municipis més densament poblats se situen a l’àrea metropolitana de Barcelona amb densitats superiors als 2.000 hab./km2, fet que, en conjunt, condiciona que la seva costa suporti una pressió demogràfica considerable. A l’altre extrem se situen molts municipis de la Costa Brava, la Costa Daurada i el delta de l’Ebre, amb densitats inferiors als 1.000 hab./km2. Un dels factors responsables del dinamisme demogràfic, i sobretot del desenvolupament urbanístic del litoral a partir de la segona meitat del segle xx fins a l’actualitat, ha estat el turisme. Aquest és un sector estratègic dins l’economia catalana, ja que genera el 12 % del PIB i el 15 % de l’ocupació (Llurdés et al., 2007). La importància que ha pres el turisme residencial a la costa catalana ha comportat el creixement desmesurat de la superfície urbanitzada de la majoria dels municipis litorals, la urbanització extensiva de les planes costaneres i la dispersió d’edificacions pels vessants de les muntanyes baixes properes a la costa. El pes de les residències secundàries en el total del parc d’habitatges a molts municipis litorals és enorme. La mitjana de la proporció d’habitatges no permanents en als municipis litorals és del 32 %. El ventall va des de Sant Adrià de Besòs, amb un 0,62 % d’habitatges secundaris, fins a Llançà, amb un 73,8 %. En total, hi ha disset municipis en els quals les segones residències superen el 50 % del parc total d’habitatges (fig. 2). El més preocupant des del punt de vista del paisatge ha estat la dispersió, a voltes caòtica, de l’espai construït, que ha tendit a ocupar de forma extensiva la primera línia, sobretot als trams de costa baixa, però també superfícies de conreu i molts vessants encarats a mar en els trams de costa alta. Els paisatges agrícoles i forestals han estat els més perjudicats per l’expansió urbana. En el període 1993-2009, es van perdre més de 16.000 hectàrees de –93–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

sòl agrícola a causa de l’abandonament de conreus i de la urbanització. En canvi, la pèrdua d’espai forestal per la construcció d’urbanitzacions ha estat compensada amb escreix per la recolonització dels camps abandonats per part de la vegetació. Així, en el conjunt dels municipis litorals, l’espai forestal es va incrementar en més de 3.000 hectàrees (Pintó et al., 2018). Figura 2. Percentatge de segones residències als municipis litorals en relació al parc d’habitatges total

Font: Pintó et al., 2018

Pel que fa a la primera línia de costa, la Llei de costes de 1988 hauria d’haver estat un instrument essencial en la contenció de la urbanització i la transformació de la façana costanera. Malauradament no ha estat així. Les concessions de trenta anys, prorrogables trenta anys més, que la llei preveia per a les edificacions construïdes legalment en el seu moment, però que ocupaven el domini públic marítim, ha dilatat en el temps la seva retirada, més encara amb l’ampliació a setanta-cinc anys que es va establir en la modificació de la llei el 2013. Una modificació que també va incloure la reducció de l’amplada del domini públic marítim terrestre (DPMT) en els trams de costa rocosa, en disminuir fins als darrers cinc anys el període de temps de referència per fer el càlcul del punt –94–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

fins on arriben les ones en els temporals. També va deixar fora del DPMT les dunes que no interaccionen amb la platja i va reduir l’amplada de la servitud de protecció de cent a vint metres en zones no urbanitzades totalment. Els retards d’anys en les tasques de delimitació del DPMT, la no assignació de recursos econòmics suficients per a acomplir els objectius d’ordenació i conservació del litoral assenyalats en la llei i la manca de voluntat política en la seva aplicació estricta han propiciat que la privatització de facto de molts trams de costa per part de càmpings i urbanitzacions continués avançant, juntament amb la degradació dels hàbitats costaners, entre els quals els paisatges dunars han estat dels més afectats (Pintó et al., 2014; Pintó i Garcia-Lozano, 2016) 1.3. Una costa arenosa mancada de sediments La costa es pot concebre com un sistema altament dinàmic sotmès a la interacció de factors atmosfèrics, marins i continentals, als quals s’afegeix la intervenció humana i la seva capacitat de transformació del medi. A la costa catalana, el vent, l’onatge i els corrents proporcionen l’energia necessària per modelar i modificar les formes de relleu costaner per mitjà de l’erosió, el transport i la deposició de sediments. Els sediments que constitueixen la platja han estat mobilitzats, transportats, retreballats i finalment dipositats en un tram de costa pels corrents generats per l’onatge. La font dels sediments és diversa segons el tipus de costa: erosió del rocam costaner, aportacions fluviotorrencials, transport longitudinal i acumulació de bioclastes d’origen marí, entre els més destacats. En el cas de la costa catalana la font principal de sediments són les aportacions de rius i rieres, sobretot en els episodis de pluges intenses. El fet que en un tram de costa existeixi una platja indica que a mig termini les aportacions de sediment contraresten les pèrdues que provoca l’onatge en els episodis de temporal i que el balanç sedimentari ha estat positiu, si s’ha produït acreció, o almenys en equilibri, si la platja es manté estable. Les aportacions sedimentàries d’origen fluvial han estat suficients en el passat per mantenir les platges sota un balanç sedimentari positiu o en equilibri que garantia la seva estabilitat en el temps. En les darreres dècades però s’han succeït tot un conjunt de transformacions paisatgístiques que han fet disminuir el volum de sediments que arriben al mar. Per una banda la regulació dels cabals fluvials per mitjà de la construcció d’embasaments i rescloses de tota mena és una de les causes més conegudes de la penúria sedimentària que actualment afecta la costa. L’impacte de les grans obres hidràuliques ha estat analitzat en el cas del delta de l’Ebre on s’estima que hi ha hagut una disminució del 99% en el volum dels sediments descarregats a la costa des de la construcció dels embassaments del complex Riba-roja–Mequinensa a la dècada dels anys 60 del segle passat (Guillén i Palanques, 1992). Aquest fet unit a la sobreexplotació dels aqüífers per abastir els usos agrícoles, industrials i domèstics ha provocat –95–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

una reducció tan severa del cabal de molts cursos fluvials que, durant molts mesos de l’any, el cabal és tant minso que l’aigua del riu no té la força suficient per obrir-se pas a través del cordó litoral, tal i com passa, per exemple, en els casos de la Tordera, el Foix i el Gaià. Per altra banda, les cobertes agrícoles, predominants en el passat, han disminuït la seva extensió en benefici de les cobertes forestals que protegeixen molt més el sòl de l’erosió. L’augment de l’espai urbanitzat també ha contribuït a impermeabilitzar la superfície del sòl i a reduir l’erosió, de manera que a més de disminuir la càrrega sedimentària de rius i rieres, també es dificulta la percolació i la infiltració de l’aigua en els aqüífers subterranis, fet que col·labora en l’augment sobtat dels cabals en els episodis de fortes pluges. La penúria sedimentària que afecta la costa catalana és coneguda des de molts anys enrere. El Llibre verd de l’estat de la zona costanera a Catalunya (CIIRC, 2009) estima que aproximadament el 70% de la costa catalana és erosiva, amb una taxa mitjana d’erosió de -1,13 m/a, sense tenir en compte les platges del delta de l’Ebre que presenten una taxa d’erosió molt més gran (-5,2 m/a). En aquest context de manca de sediments s’hi ha d’afegir les previsions d’augment del nivell del mar vinculades al canvi climàtic global. Les projeccions del cinquè informe d’avaluació (AR5) de l’IPCC (2013) per a un escenari més aviat benigne (RCP 2.6) indiquen increments del nivell del mar de 17 a 31 cm per al període 2046-2061, i de 26 a 55 cm per al període 2081-2100, els quals suposarien un augment del nivell del mar d’entre 2,7 i 5,8 mm/any. 1.4. El temporal i la morfodinàmica litoral La platja és una forma de relleu d’acumulació que presenta una part emergida: la platja alta o seca, i una part submergida: l’avantplatja. En els episodis de temporal com ara el Glòria, l’onatge mobilitza volums importants de sediments des de la platja emergida fins a l’avantplatja, on l’onatge dóna forma a barres de sorra. La sorra que és dipositada en la platja submergida és esperable que es vagi incorporant a la platja alta en les setmanes posteriors al temporal, sota unes condicions d’onatge moderat. Més problemàtica és la mobilització de la sorra que ha estat desplaçada més enllà del límit de tancament, ja que romandrà en una fondària inabastable pel transport transversal induït per l’onatge. La profunditat de tancament és la fondària màxima fins la qual és possible que hi hagi interacció i transport de sorra des de l’avantplatja a la platja emergida. Encara que la profunditat de tancament difereix poc entre les platges de la Costa Brava (entre 7,7 i 8,89 m) i les de la Costa Daurada (entre 6,9 m i 8,07 m) segons les dades del CIIRC (2009), el menor pendent de la plataforma continental a la Costa Daurada fa que es comportin com platges dissipatives, on la longitud de la platja submergida és molt més gran. Un altre procés morfodinàmic de gran importància per valorar els efectes del temporal és el transport longitudinal efectuat pel corrent de deriva. Aquest –96–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

està induït per l’angle d’incidència de l’onatge i l’orientació de la costa. En el cas del Glòria es va generar un transport longitudinal d’alta intensitat, de direcció nord-est–sud-oest, que per altra banda és la direcció que predomina al llarg de l’any en la costa catalana. Així, les boies de Begur i Tarragona van mesurar valors de velocitat del corrent longitudinal d’entre 0,5 i 0,8 m/s durant el període comprès entre el 19 i 23 de gener (Puertos del Estado, 2020). La sorra mobilitzada pel transport longitudinal es manté dins el sistema tancat de cada cèl·lula litoral però provoca canvis en la distribució espacial del sediment. La sorra s’acumula en trobar un obstacle al transport, ja sigui un promontori rocós que limita la platja en un dels seus extrems, ja sigui contra un espigó portuari o una escullera de protecció. Una part dels materials erosionats de la platja són també desplaçats per l’onatge cap el límit interior de la platja i més enllà, terra endins, si és que això és possible. A les platges urbanes aquests sediments s’acumulen contra el mur dels passejos marítims i fins i tot poden arribar a sobrepassar-lo. En les platges situades en entorns no urbanitzats el sediment mobilitzat per l’onatge es pot trobar formant llengües de sorra que recobreixen sectors del paisatge de maresma o els camps de conreu que limiten amb el cordó litoral.

2. Impactes del temporal sobre la costa Els efectes del temporal Glòria sobre la costa catalana van ser diversos. En aquells llocs on la platja era menys ampla es va produir una fallada de la funció de protecció i l’onatge va afectar els passejos marítims i les infraestructures situades a primera línia. Varis ports van patir danys considerables en els dics de contenció i es van veure afectades algunes dàrsenes. També en alguns municipis la inundació dels sectors propers a la costa es va veure acompanyada de la producció d’abundant escuma. 2.1. Erosió i reducció de l’amplada de platja El temporal va comportar una gran erosió a moltes platges a conseqüència del fort onatge sostingut durant tres dies i la sobreelevació del nivell del mar. En general, les platges menys amples són les que van patir una erosió més intensa però fins i tot platges d’amplada superior als 50 m, llindar que, d’acord amb les característiques del clima d’onatge dels temporals a la costa catalana, es considera suficient per efectuar una funció de protecció efectiva (CIIRC, 2009), van ser ultrapassades per les ones. L’afectació a les platges va ser gairebé general, encara que les platges situades al nord del cap de Begur en aquesta ocasió van resistit millor els efectes del temporal. L’erosió de les platges va ser molt gran al Maresme, la costa de Barcelona, el Garraf i tota la Costa Daurada, sobretot en els trams de costa més –97–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

artificialitzats. En aquest temporal es van veure afectades per un igual tant les platges llargues, rectilínies i obertes com les platges encaixades de menors dimensions (fig. 3). Així per exemple, a la Costa Brava sud es van veure afectades cales com les de Calella de Palafrugell, Tamariu i la Conca, i platges encaixada com la de Llafranc. En algunes platges com a Lloret i Platja d’Aro el transport longitudinal originat pel temporal va desplaçar una gran quantitat de sorra cap a l’extrem de ponent, un fet que és habitual en aquest tipus de platges (Gerió Digital, 2020). En algunes cales com la de Salionç, a Tossa de Mar, l’erosió va estar provocada per l’aigua de la riera que hi desemboca i que és la principal font de materials sedimentaris. Algunes d’aquestes rieres presenten forts pendents (en el cas de Salionç, la riera dels Eucaliptus, presenta un 17% de pendent mitjà). L’observació de l’estat actual de la platja, amb una forta erosió sobretot a la part central, fa pensar que l’agent erosiu principal ha estat la força de l’aigua de la riera que, a més d’arrossegar la sorra cap a mar, ha dipositat a la platja un nombre considerable de blocs de gran diàmetre, superior als 20 cm, a més de còdols i graves. L’onatge també es va endur la sorra de platges que originàriament eren de còdols o blocs i que la gestió municipal havia reblert amb sorres per a un ús turístic més confortable. Aquest és el cas per exemple, de les platges del Codolar, a Tossa de Mar, i de les cales de Sant Roc i el Golfet a Palafrugell. Figura 3. Impactes del temporal Glòria als ports i les platges

–98–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

Al Maresme les platges que van patir una erosió més gran van ser les de Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Montgat. En alguns casos, la sorra es va acumular a les platges que es recolzen en l’espigó de protecció del ports o en petits promontoris de roca, com és el cas de la platja del Cavaió d’Arenys de Mar i de la platja de les Roques de Calella de Mar (fig. 4). Les platges del front marítim de Barcelona van sofrir un retrocés però menor del provocat per temporals anteriors. Al delta del Llobregat l’afectació va ser general i molt intensa, sobretot a les platges de Viladecans i Gavà que ja estaven sotmeses a dinàmiques erosives prèvies. En sectors on la costa està molt artificialitzada, amb proliferació de dics de protecció i espigons perpendiculars o paral·lels a la línia de costa, la protecció de les platges ha estat molt baixa i s’han perdut volums considerables de sorra. Així per exemple, a Sitges el temporal es calcula que es va emportar més 80.000 m3 de sorra (La Ciutat, 2020), i a Cubelles i a Cunit l’erosió de la platges va ser general (fig. 5). A la costa del Baix Penedès les afectacions més grans van ser a les platges del municipi del Vendrell: Coma-Ruga, amb pèrdua del sector de platja enfront de la Marina Blanca, i erosió total de la sorra de la cala Berenguer del Francàs. A la resta de la Costa Daurada es va produir una erosió important i generalitzada de les platges, amb una pèrdua considerable de sorra, fet que va comportar que el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico declarés d’emergència les obres per reparar els danys, i destinés 3,5 milions d’euros per Figura 4. Platja de Calella de Mar (1) i d’Arenys de Mar (2) el febrer del 2019 (a) i després del temporal Glòria (b)

–99–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

actuacions a les platges de tots els municipis de la demarcació de Tarragona, des de Cunit fins a Alcanar (Diari de Tarragona, 2020). Fig. 5 . Platja de Cunit el febrer del 2019 (A) i després del temporal Glòria (B). Els espigons paral·lels a la costa formen un seguit de tómbols molt susceptibles als temporals de llevant.

Font: visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

2.2. Danys als passeigs marítims i inundació de sectors propers a la costa A les platges urbanes, la fallada de la funció de protecció de la platja ha comportat l’impacte directe de l’onatge sobre els passeigs marítims que han patit destrosses diverses: esfondraments per descalçament dels murs, esvorancs, aixecament del paviment i mobiliari urbà malmès. Els més afectats han estat aquells passeigs construïts directament sobre la sorra de la platja ja que el temporal els ha descalçat deixant l’estructura del passeig en fals. A Platja d’Aro, per exemple, l’extrem sud del passeig marítim va ser el més perjudicat, al descalçar-se la llosa uns 500 metres al desaparèixer la sorra de la platja que el sostenia. L’esfondrament va afectar l’enllumenat i el mobiliari. La fallada de la platja junt amb la sobreelevació del nivell del mar i l’energia de l’onatge van provocar la inundació dels carrers i els sectors urbans adjacents a la costa, amb danys materials a cases i negocis. Una de les localitats més afectades va ser Tossa de Mar on l’aigua i l’escuma de mar que va generar el temporal va afectar un total de 162 botigues, restaurants, hotels i altres negocis, situats als carrers de primera línia, causant uns danys que s’han valorat en prop de 2 milions d’euros (Diari de Girona, 2020). Al barri marítim de Torredembarra, al barri de la Salut de Salou i al barri de Vilafortuny de Cambrils, els carrers de primera i segona línia van quedar inundats per l’aigua de mar, que va deixar sorra i restes vegetals acumulades arreu. Un altre cas destacable és el de la platja Llarga de Tarragona en la qual els càmpings estan emplaçats parcialment sobre les dunes. El temporal va afectar severament aquest sector i es va endur gairebé la totalitat de la platja emergida i bona part del sistema dunar va quedar erosionat. El fort onatge va deixar al descobert l’escullera artificial que es trobava sota les dunes, construïda temps enrere pels gestors dels càmpings per reforçar-ne els seus límits (fig. 6). –100–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

Fig. 6. Platja Llarga de Tarragona el febrer de 2019 (A) i després del temporal Glòria (B). El punt vermell il·lustra el lloc exacte des d’on es va fer la fotografia de la dreta just després del temporal.

Fotografia cedida per SOS Costa Daurada.

Un dels efectes més notoris del temporal va ser la inundació parcial del delta de l’Ebre. El temporal de llevant va comportar també un fort augment del cabal del riu de manera que el delta va sofrir una inundació per partida doble: per una banda el desbordament del riu en alguns punts i, per l’altra, la inundació de la costa per les ones de tempesta i l’storm surge provocats per la llevantada. Fig. 7. Delta de l’Ebre el 16 (A) i el 26 de gener de 2020 (B) segons les imatges de satèl·lit Sentinel 2 processades per a obtenir l’NDVI (normalized difference vegetation index). En blau es mostren les zones amb presència d’aigua i en tons verdosos les zones sense aigua.

–101–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

Dies després del temporal el delta seguia parcialment inundat (fig. 7) i la meitat de la barra del Trabucador havia desaparegut per complet. L’erosió del delta és un fet que té els seus orígens en la construcció dels embassaments de Flix, Mequinensa i Riba-roja, que van tenir lloc entre l’any 1948 i 1969, i han provocat que el delta retrocedís a una taxa de 22 m/any de mitjana (Jiménez, 1996). Els embassaments han comportat una disminució de la quantitat de sediments transportats fins a la desembocadura, però també una minva del cabal, el qual ha disminuït un 15% en els darrers segle a causa de les regulacions. Així, entre el 1957 i el 1990 el delta havia retrocedit més de 1.500 m al cap de Tortosa (Sanchez-Arcilla et al., 1998). La disminució en el subministrament de sediments agreuja el problema de la elevació del nivell del mar, que combinada amb la subsidència que pateix el delta, s’estima en uns 3 mm/any (Ibáñez et al. 1997). 2.3. Impactes en els ports El temporal va comportar greus afectacions a diversos ports. L’efecte combinat de la sobreelevació del nivell del mar i una alçada d’ona significant considerable, superior als 4 m durant tres dies va provocar l’ultrapassament de les estructures de defensa de molts ports i va provocar danys en dàrsenes esportives o pesqueres, instal·lacions portuàries i vaixells. L’onatge de temporal i la variació del nivell del mar modifica la profunditat de l’aigua als voltants dels dics portuaris i, per tant, els patrons de propagació de l’onatge, cosa que afecta, potencialment, l’estabilitat i el soscavament dels dics (Sánchez-Arcilla et al., 2016). Els informes sobre la vulnerabilitat dels ports ja contemplen els efectes del canvi climàtic (Sierra et al., 2015) i es considera que l’ascens del nivell del mar previst en els diferents escenaris augmentaria el risc d’ultrapassament, fet que afectaria entre deu i vint ports segons quin sigui l’escenari i el període de retorn de la tempesta. En aquest temporal però s’han vist afectats molts altres ports a més dels considerats com de més alt risc (fig. 3). Així, els ports que més van patir l’efecte del temporal van ser els de les Cases d’Alcanar, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Blanes, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. L’empresa pública Ports de la Generalitat, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, va avaluar en 7 milions d’euros el valor de les obres d’emergència necessàries per reparar les destrosses provocades pel temporal. També van patir danys materials encara que de menor quantia els ports de Portbou, Mataró, Arenys de Mar, Badalona i Tarragona entre molts d’altres. 2.4. Acumulació de restes vegetals i altres materials a la platja El temporal Glòria ha deixat a moltes platges, sobretot les situades a les proximitats de la desembocadura de rius i rieres, una gran quantitat de troncs, branques, algues, peixos morts, plàstics i altres objectes de tot tipus. –102–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

Nombrosos grups de ciutadans mobilitzats sota l’espontani reclam de Voluntaris del Glòria, es van organitzar per retirar els materials més nocius com els plàstics i els objectes de metall i vidre. Dies més tard, molts ajuntaments van organitzar jornades de neteja per retirar els materials acumulats a les platges. Les restes vegetals més voluminoses, es van retirar amb maquinària pesant i generalment es van acumular en pilots al llarg de les platges per a ser cremades sobre el sorral mateix. A Blanes, per exemple, es van recollir més de 30 tones de residus que es van separar en fraccions diferents per facilitar-ne el posterior reciclatge (Gerió Digital, 2020). Entre les restes més nombroses destaquen les vegetals: canyes, fulles, troncs, branques i pinyes, tot i que també s’han dipositat una important quantitat de plàstics i microplàstics. Els residus vegetals més abundants van ser les canyes i els troncs o branques d’arbres i d’arbustos que van ser arrossegats per les fortes avingudes dels rius i rieres. Una de les imatges més impactant va ser la de la platja del Cavaió, d’Arenys de Mar, on la matèria orgànica superava el metre d’acumulació (fig. 8). Figura 8. Voluntaris retirant restes de matèria orgànica i plàstics a la platja del Cavaió d’Arenys de Mar després del temporal Glòria

Fotografia cedida per l’associació ecologista Arenys pel Món

2.5. Afectació a les praderies de posidònia L’onatge del temporal ha afectat greument algunes de les praderies de posidònia localitzades en front de la costa catalana. La posidònia (Posidonia oceanica) és una planta fanerògama que arrela en els fons marins sorrencs o fangosos propers a la costa, entre els 5 i els 25 m de profunditat. A vegades va acompanyada de la cimodocea (Cymodocea nodosa) i la zostera (Zostera –103–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

marina), també fanerògames marines però que actuen com a plantes pioneres de la colonització vegetal d’aquests substrats. Les praderies, a més de retenir sediments, constitueixen un hàbitat de gran valor com a refugi de crustacis, mol·luscs i alevins de moltes espècies de peixos. El fort onatge dels temporals com el Glòria te la capacitat de descalçar i arrencar les plantes, cosa que provoca una regressió de la superfície de les praderies. Una de les més afectades ha estat la praderia de Mataró, que ocupa unes 600 ha davant les costes d’aquesta localitat, i que hauria sofert el retrocés més important en els 23 anys que està sotmesa a seguiment (AM, 2020). A can Comes (Castelló d’Empúries) en canvi, van ser les restes de Cymodocea nodosa les que es van trobar a bastament sobre la platja. 2.6. Formació d’escuma de mar El fort onatge de llevant generat pel temporal Glòria va tenir, entre les seves repercussions sorprenents, la presència d’una notable bromera d’escuma en molts punts del litoral de la Costa Brava. El volum d’escuma va prendre dimensions notables a Tossa de Mar, on va envair diversos carrers del poble, i també va ser força aparent a Llançà i Roses. L’escuma a l’aigua es forma per la presència de matèria orgànica dissolta que funciona com un tensioactiu. L’agitació de l’aigua per l’onatge forma petites bombolles d’aire que generalment són efímeres, però quan hi ha substàncies tensioactives aquestes afavoreixen la persistència de les bombolles o escuma. La matèria orgànica pot procedir de diverses fonts: l’aigua de les rieres que desguassen a la platja, com podria ser el cas de Tossa de Mar, un augment de la densitat del plàncton marí, o provenir d’abocaments accidentals d’aigües residuals.

3. Costes resilients: el sistemes platja-duna enfront el temporal Les formes dunars ocupen la part alta de les platges i formen, juntament amb aquestes, un únic sistema que ofereix protecció als béns i serveis ubicats a primera línia de mar. Al llarg de les darreres dècades la major part de dunes del litoral català han estat reemplaçades per construccions o altres elements rígids (Garcia-Lozano i Pintó, 2017; Garcia-Lozano et al., 2020), fet que compromet l’estabilitat de tot el sistema platja-duna. Actualment la major part de sistemes dunars es troben en trams de costes naturals, espais que ocupen una porció de la costa catalana molt minsa en comparació als trams urbanitzats (Pintó et al., 2018). El temporal Glòria va afectar de forma més moderada els indrets protegits per les barreres naturals que formen les dunes en bon estat de conservació. El sector sud del golf de Roses i la badia de Pals exemplifiquen com la gestió contribueix –104–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

Fig. 9. Platja de la Pletera (Torroella de Montgrí) a finals de gener, poc després del temporal Glòria. A la part superior s’observa la fuga de sediment cap a l’espai de maresma a causa de la ruptura del cordó dunar. La part inferior mostra la gran resiliència dels cordons dunars ben gestionats, sense discontinuïtats i reforçats per trampes de sorra.

a conservar i millorar l’estat geomorfològic del sistema dunar (Roig-Munar et al., 2020). La gestió del sistema platja-duna ha reforçat la resiliència de les dunes en les platges de Sant Pere Pescador i la Pletera (Torroella de Montgrí) (fig. 9). Les trampes de sorra implementades no només han contribuït a incrementar la sorra disponible per fer front als temporals de mar, sinó que permeten la ràpida recuperació del sistema una vegada ha passat el temporal. Els cordons dunars són un reforç per pal·liar els efectes del temporal i evitar la fuga de sediment terra endins. La presència d’un cordó dunar o foredune evita que l’erosió causi estralls irreversibles en el sistema platja-duna. Els lòbuls de deflació o blowouts que s’observen a la figura 9 són espais de debilitat del cordó dunar i propicien la pèrdua de sediment del sistema cap a la zona de maresmes. Aquesta pèrdua de sediment és irreversible i no es veu compensada per l’arribada de nou sediment a la platja que, des d’unes dècades ençà, ha disminuït molt a causa de varis factors ja comentats anteriorment, la qual cosa aboca tant les platges com les dunes a una erosió permanent.

4. Lliçons apreses del temporal És un fet comunament acceptat que les platges executen tres tipus de funcions. En la seva funció de protecció, la platja dissipa l’energia de l’onatge incident durant l’impacte dels temporals. La platja emergida ha de ser prou ampla com –105–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

perquè durant i després de l’impacte de la tempesta quedi una franja de platja protegint les infraestructures existents, per exemple el passeig i els edificis de primera línia ja que si això no succeeix, aquestes queden exposades o afectades i es produeix una fallada de la platja. En la seva funció recreativa la platja serveix com a zona d’esplai i oci per als usuaris. Quan les platges es prioritzen per a ús recreatiu, la platja ha de proveir els recursos, els serveis i la seguretat perquè es puguin desenvolupar aquestes activitats de forma òptima. Si la platja no compleix les condicions físiques necessàries o el gestor no proveeix els serveis necessaris, també es produeix una fallada de la platja. Finalment en la seva funció natural, la platja i les dunes són l’hàbitat d’un conjunt de comunitats que en condicions naturals colonitzen aquests ambients. Si els ecosistemes es degraden o es veuen impossibilitats de prosperar a causa d’una gestió de la platja que només contempla la perspectiva de protecció o recreativa es produeix també una fallada de la platja. Actualment, les polítiques internacionals per a la gestió dels mars i la costa, com el Mediterranean Action Plan (MAP), proposen estratègies de sostenibilitat basades en els principis de la gestió ecosistèmica, les quals estan emergint com el paradigma dominant en la gestió dels recursos naturals i el medi ambient. Durant les dues últimes dècades, a partir de recomanacions internacionals de Nacions Unides, han proliferat un conjunt de noves normatives (noves Directives Europees integrades) que obliguen a canviar la forma en què ens relacionem amb el medi natural. La societat està alterant determinats processos sistèmics del planeta i provocant-ne canvis notables; el procés d’erosió de les platges n’és un bon exemple. S’han d’acomodar els processos de gestió a aquestes noves necessitats. És per això que es recomana adoptar a mig i llarg termini un nou model de gestió integral de platges basat en l’enfocament ecosistèmic seguint aquestes noves normatives. L’enfocament ecosistèmic (Ecosystem Approach) és l’estratègia proposada per Nacions Unida i recollida en la legislació internacional i europea, per a la relació de les societats humanes amb el medi natural. L’instrument de gestió per desenvolupar aquesta estratègia es coneix com gestió per ecosistemes (Ecosystem-Based Management) (Sardà et al., 2013). Un cop coneguda la informació sobre l’evolució de les platges i la seva problemàtica, el canvi de model està basat en els 12 principis bàsics de l’enfocament ecosistèmic així com en els principis bàsics de la gestió integrada de zones costaneres (taula 1). Un dels principis de l’enfocament ecosistèmic és entendre l’ecosistema en un context econòmic, cosa que implicaria contemplar el conjunt d’accions d’adaptació als possibles temporals futurs derivats de la variable climàtica mitjançant una anàlisi cost/benefici per a la població. Les funcions de la platja solen complir-se de forma integrada i, en alguns casos de forma sinèrgica. Així, una platja que mantingui els seus ecosistemes naturals, per exemple els cordons dunars darrere de la platja, o les barres naturals i les praderies de fanerògames davant la platja submergida, presentarà una millor funció de protecció que –106–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

aquella platja en què aquests sistemes hagin desaparegut. No obstant això, l’estat actual de la costa fa que, la major part de les vegades, aquestes no compleixin totes les funcions i, sobretot en el cas de les funcions recreativa i natural, donat el tipus de gestió aplicat, siguin excloents: platges orientades a l’oci i platges naturals o seminaturals. Taula 1. Principis bàsics del enfocament ecosistèmic (Convention Biological Divesity, 1998) i de la Gestió integrada de zones costaneres (EC, 2000). Gestió per ecosistemes (Convention Biological Diversity, 1998. Principis de Malawi) – Objectius de la gestió com visió desitjada (societal choice) – Gestió descentralitzada (lowest appropriate level) – Centrar-se en els efectes ecosistèmics (effects, actual or potential) – Entendre l’ecosistema en un context econòmic que: (i) redueix les distorsions del mercat que repercuteixen negativament en la diversitat biològica; (ii) promou la conservació de la biodiversitat i l’ús sostenible; i, (iii) internalitza els costos i beneficis en l’ecosistema – Conservar l’estructura i funcionament per mantenir el serveis dels ecosistemes (ecosystem services) – Gestió segons el funcionament de l’ecosistema (limits of their functioning) – Gestió escalar (appropriate spatial and temporal scales) – Reconèixer la necessitat de gestionar en el llarg termini (long-term objectives) – Acceptar el canvi (change is inevitable) – Equilibri entre conservació i utilització de la diversitat biològica (biological diversity) – Treballar amb la informació disponible (all forms of rellevant information) – Participació social (involve all rellevant sectors of society and science) Gestió integrada de zones Costaneres (EC, 2000. Gestió integrada de zones costaneres) – Perspectiva àmplia (wide ranging perspective) – Entendre l’àrea en la qual es realitza (understanding specific conditions) – Centrar-se en els processos naturals (work with natural processes) – Participació pública (use participatory processes) – Implicació de totes les administracions (all relevant administrative bodies) – Combinació d’instruments i enfocaments (combination of them) – Gestió escalar (considering spatial and temporal issues)

–107–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

5. Conclusions La solució al problema de l’erosió de la costa causada pels temporals passa per analitzar aquest problema des de la perspectiva de la Gestió Integrada de la Costa (GIC) a una escala temporal de mig i llarg termini. Per assegurar un correcte funcionament de les platges com sistemes naturals que garanteixin les seves funcions ambientals és necessari que es consideri la implementació d’un nou model de gestió basat en l’enfocament ecosistèmic. Aquest nou model comporta que les actuacions a la costa s’hagin de plantejar amb una visió més estratègica, basada en la renaturalització de la costa, restaurant els sistemes dunars a les platges on sigui possible, i orientada a adquirir unes capacitats més altes d’adaptació i resiliència als nous patrons climàtics i a les noves condicions del clima d’onatge que es preveuen en un futur no massa llunyà. Així, per exemple, tendir a recuperar els perfils de platja històrics, evitant en la mesura del possible la rigidització i artificialització de la costa, relocalitzant alguns dels elements que fins ara es situen sobre la platja. I corregir, també fins on es pugui, el dèficit sedimentari que les platges presenten en l’actualitat per aconseguir un ample de platja capaç de dissipar l’energia dels temporals, en el benentès que en els temporals de període de retorn llarg, fins i tot podria no ser suficient i s’hauria de disposar com a precaució d’altres mesures de reforç per seguretat. Per plantejar aquestes mesures és indispensable disposar d’un bon sistema d’informació, basat en la recollida de dades d’indicadors clau sobre el funcionament del sistema platja-duna.

Bibliografia Ajuntament de Mataró (2020). http://www.mataro.cat (consulta 20/04/2020). Berdalet, E.; C. Marrasé; J. L. Pelegrí [ed.] (2020). Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria (19-24 gener 2020). Barcelona: Institut de Ciències del Mar. Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) (2009). Llibre verd sobre l’estat de la zona costanera a Catalunya. Informe inèdit: http://territori.gencat.cat/ (consulta: 12/04/2020). Diari de Girona (2020). http://diaridegirona.cat (consulta 24/02/2020). Diari de Tarragona (2020). http://www.diaridetarragona.com (consulta 27/04/2020). European Environment Agency (2006). The changing faces of Europe’s coastal areas. EEA Report No 6/2006. Copenhaguen: European Environment Agency. Garcia-Lozano, Carla; Josep Pintó (2017). “Current status and future restoration of coastal dune systems on the Catalan shoreline. Journal of Coastal Conservation. DOI 10.1007/ s11852-017-0518-4. Garcia-Lozano, Carla; Josep Pintó; Francesc X. Roig-Munar (2020). “Set of indices to assess dune development and dune restoration potential in beach-dune systems on Mediterranean developed coasts”. Journal of Environmental Management, vol. 259. https://doi. org/10.1016/j.jenvman.2019.109754 Gerió Digital, El (2020). http://www.gerio.cat (consulta 18/03/2020). –108–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 89-109 J. Pintó, C. Garcia-Lozano, Rafael Sardá, F. X. Roig-Munar, C. Martí Efectes del temporal Glòria sobre el litoral

Guillén, J.; A. Palanques (1992). “Sediment dynamics and hydrodynamics in the lower course of a river highly regulated by dams: the Ebro River”. Sedimentology, núm. 39 (4), p. 567-579. https://doi.org/10.1111/j.1365-3091.1992.tb02137.x Ibáñez, C.; A. Canicio; J. W. Day; A. Curcó (1997). “Morphologic development, relative sea level rise and sustainable management of water and sediment in the Ebre Delta, Spain”. Journal of Coastal Conservation, núm. 3, p. 191-202. IPCC (2013). Climate Change 2013. The Physical Science Basis. Suïssa: Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC). Jiménez, J. A.; A. Sánchez-Arcilla; H. I. Valdemoro; V. Gracia; F. Nieto (1997). “Processes reshaping the Ebro delta”. Marine Geology, núm. 144, p. 59-79. La Ciutat. http://www.laciutat.cat (consulta 16/02/2020). Lionello, P.; S. Cogo; A. Galati (2008). “The Mediterranean surface wave climate inferred from future scenario simulations”. Global and Planetary Change, núm. 63, p. 152-162. Llurdés, Joan Carles; Gerda K. Priestley; Francesc Romagosa (2007). Informe del sector del turisme. 2026.CAT. Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Losada, I.; C. Izaguirre; P. Diaz (2014). Cambio climático en la costa española. Madrid: Oficina Española de Cambio Climático, Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Observatorio de la Sostenibilidad (2014). Sostenibilidad en España, SOS 14. http://www. observatoriosostenibilidad.com/ SOS%202014%20v22.pdf (consulta: 14/04/2020). Pintó, Josep; Carolina Martí; Rosa M. Fraguell (2014). “Assessing current conditions of coastal dune systems of Mediterranean developed shores”. Journal of Coastal Research, núm. 30 (4), p. 832-842. Pintó, Josep; Carla Garcia-Lozano (2016). “Transformació històrica recent i situació actual del paisatge dunar a Catalunya”, dins: Francesc X. Roig-Munar [ed.]. Restauració i gestió de sistemes dunars. Estudi de casos. Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis; Ajuntament de Torroella de Montgrí (Recerca i Territori; 8), p. 82-98. Pintó, Josep; Carla Garcia-Lozano; Francesc X. Roig-Munar (2018). “L’espai litoral”, dins: R. Folch; J. Peñuelas; D. Serrat [ed.]. Natura: ús o abús? Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural; Institut d’Estudis Catalans. https://doi.org/10.2436/15.0110.22.14 Puertos del Estado (2020). Datos de la boya de cabo Begur i de la boya de Tarragona. http:// www.portus.puertos.es (consulta 20/02/2020). Roig-Munar, Francesc X.; Carla Garcia-Lozano; Josep Pintó; José A. Martín-Prieto (2020). “Spatiotemporal evaluation of the geomorphological state of beach-dune systems using management criteria”. Land Degradation and Development (en premsa). https://doi. org/10.1002/ldr.3677 Sánchez-Arcilla, A.; J. A. Jiménez; H. I. Valdemoro (1998). “The Ebro delta: Morphodynamics and vulnerability”. Journal of Coastal Research, núm. 14 (3), p. 754-772. Sánchez-Arcilla, A.; V. Gracia; J. P. Sierra; M. Garcia-León; C. Mosso (2016). “Sistemes costaners i dinàmica litoral”, dins: Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans i Generalitat de Catalunya. Sardá, Rafael; Josep Pintó; Josep Francesc Valls [ed.] (2013). Hacia un nuevo modelo integral de gestión de playas. Girona: Documenta universitaria. Sierra, J. P.; I. Casanovas; C. Mosso; M. Mestres; A. Sánchez-Arcilla (2015). “Vulnerability of Catalan (NW Mediterranean) ports to overtopping due to diferent scenarios of sea level rise”. Regional Environmental Change, núm. 16 (5), p. 1457-1468.

–109–



Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 111-135 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.193

Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter Anna Ribas Palom

Departament de Geografia Universitat de Girona anna.ribas@udg.edu

Resum Aquest treball està dedicat a analitzar les particulars característiques que, en el cas concret de la conca del Ter, va prendre el temporal Glòria, que va afectar el litoral català el gener de 2020. En primer lloc, es recullen les característiques físiques que prengué el temporal en aquesta conca. A continuació s’analitzen els efectes que tingué sobre les persones, activitats i béns materials, especialment en la que fou l’àrea més afectada, la situada aigües avall dels embassaments. Es dedica una especial atenció a tractar tant els factors humans que n’expliquen l’accentuació dels danys com a realitzar una anàlisi crítica de la controvertida gestió que es va fer de l’episodi. Tot plegat mostra com la gestió d’episodis de la magnitud del Glòria no pot basar-se sobretot en les grans obres hidràuliques, sinó que cal adaptar-nos a les inundacions, posant un major èmfasi en la “desintensificació” dels usos del territori i el reconeixement dels múltiples serveis a la societat que ofereix la conservació ambiental dels espais inundables. Paraules clau: temporal Glòria, conca del Ter, impactes de les inundacions, gestió del risc, adaptació.

Resumen: Análisis de los impactos y de la gestión del temporal Gloria en la cuenca del río Ter Este artículo tiene por finalidad analizar las particulares características que tomó el temporal Gloria que afectó el litoral catalán en enero de 2020 en el caso de la cuenca del río Ter. En primer lugar, se han recopilado las principales características físicas del temporal en esta cuenca. A continuación se analizan los efectos que tuvo sobre las personas, actividades y bienes materiales, especialmente en la que fue el área más afectada, la situada aguas abajo de los embalses. Se dedica una especial atención a tratar tanto los factores humanos que explican la acentuación de los daños como a realizar un análisis crítico de la controvertida gestión que se hizo del episodio. La gestión de episodios de la magnitud del Gloria no puede basarse casi únicamente en las grandes obras hidráulicas, sino que se hace necesario adaptarse a las inundaciones, poniendo un mayor énfasis en –111–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

la “desintensificación” de los usos del territorio y el reconocimiento de los múltiples servicios a la sociedad que ofrece la conservación ambiental de los espacios inundables. Palabras clave: temporal Gloria, cuenca del Ter, impactos de las inundaciones, gestión del riesgo, adaptación.

Abstract: Analysis of the impacts and management of the Gloria storm in the Ter River Basin This paper analyzes the characteristics and impacts in the Ter River Basin of storm “Gloria” affecting the Catalan coast in January 2020. First, we focus on the physical characteristics of the storm in this basin. This is followed by an assessment of the impacts on people, and economic activities, especially in the area located downstream the reservoirs in the mid-section of the river. Special attention is paid to the human factors that contributed to the heavy damage impact as well as to develop a critical analysis of the controversial management of reservoir operations in this episode. We attempt to show how the management of episodes of the magnitude of the Gloria cannot be based simply on the operation of large hydraulic works, but must rely also on land use management placing greater emphasis on the “de-intensification” of land uses in flood prone land and on the recognition of the multiple services to society offered by the environmental conservation of floodplains. Keywords: storm Gloria, basin Ter, flood impacts, risk management, adaptation.

* * *

1. Presentació La conca del Ter fou, junt amb la de la Tordera, de les més afectades pel temporal Glòria, esdevingut entre el 19 i el 23 de gener de 2020, del conjunt de les conques internes de Catalunya. Els danys més importants es produïren sobretot aigües avall dels embassaments de Sau-Susqueda-el Pasteral, afectant de manera important la ciutat de Girona i el Baix Ter. Les inundacions són un risc ben present en la història dels habitants de la conca del Ter i episodis de magnitud similar a la que tingué lloc el passat mes de gener en trobem al llarg de tot el segle xx. Durant l’aiguat d’octubre de 1940, el més catastròfic ocorregut en els darrers 120 anys, s’enregistraren 870,1 mm de precipitació acumulada a Camprodon. Els cabals més extraordinaris s’han donat, novament, en l’episodi d’octubre de 1940 (2.350 m3/s estimats a Roda de Ter i Girona i 2.400 m3/s a Torroella de Montgrí) (Ribas i Saurí, 1993). L’episodi documentat més similar al del temporal Glòria seria, segurament, l’ocorregut entre el 15 i el 19 de desembre de 1932, que també va afectar tota la conca, amb 586 mm recollits a Camprodon i uns cabals màxims instantanis estimats de 1.320 m3/s a Girona i de 1.400 m3/s a Torroella de Montgrí. L’episodi del Glòria, però, guarda importants diferències respecte a aquests i altres episodis ocorreguts. En primer lloc, té lloc el mes de gener, el mes menys plujós de l’any, junt amb –112–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

el juliol, quan les altres inundacions catastròfiques documentades des d’inicis del segle passat s’han produït a la tardor. En segon lloc, és la primera inundació que afecta el conjunt de la conca del Ter que té lloc després de l’entrada en funcionament dels tres grans embassaments de les Guilleries i que els seus impactes s’han associat amb la gestió que es fa de l’aigua d’aquests embassaments. També és la primera vegada que un episodi d’inundació es vincula directament als efectes del canvi climàtic en l’augment d’esdeveniments climàtics extrems com l’ocorregut. Aquest article té per finalitat estudiar les particulars característiques que va tenir el temporal Glòria a la conca del Ter, fixant una atenció especial en tres aspectes: els impactes que va tenir sobre les persones, activitats i béns materials, els factors humans que intervenen a l’hora d’explicar aquests impactes, i la gestió que es va dur a terme de l’episodi. D’aquesta manera, l’article s’ha estructurat en cinc grans apartats. Després de presentar les principals característiques geogràfiques de la conca del Ter en relació al risc d’inundació, es recullen i analitzen els trets físics que prengué el temporal en aquesta conca. Tot seguit s’analitzen els impactes causats, especialment en la que fou l’àrea més afectada, la situada aigües avall dels embassaments. Els darrers apartats es dediquen a tractar els factors humans que n’expliquen l’accentuació dels danys, a realitzar una anàlisi crítica de la controvertida gestió que es va fer de l’episodi, per tancar amb un conjunt de reflexions destinades a aportar propostes de millora per a futurs episodis que es puguin esdevenir. Per a l’anàlisi de la magnitud de l’episodi, s’han utilitzat dades de precipitació acumulada, velocitat del vent i alçada de les onades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i Josep Pascual (observador de les estacions meteorològiques de l’Estartit i de Torroella de Montgrí), mentre que les dades hidrològiques procedeixen de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Consorci del Ter. La descripció dels principals impactes causats s’ha realitzat a partir de tres fonts d’informació: les notícies publicades en els mitjans de comunicació (principalment el Diari de Girona, El Punt Avui, El 9nou i La Vanguardia); l’informe de valoració de danys elaborat per l’Ajuntament de Girona; i la informació disponible a les pàgines web dels consells comarcals del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i el Baix Empordà, als ajuntaments de la conca i a les diputacions de Girona i Barcelona. L’anàlisi crítica de la gestió de l’episodi ha recollit, també, articles d’opinió i entrevistes a experts difosos en els mitjans de comunicació durant les setmanes posteriors al temporal.

2. Les inundacions, un risc ben present a la conca del Ter El riu Ter, amb una longitud de 195 km i una superfície de conca de 3.010 km2 és, juntament amb el Llobregat, el riu més important de la xarxa hidrogràfica Pirineus-Mediterrània. Les diferències d’altitud, properes als 3.000 metres, i –113–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

l’orografia complexa del territori determinen que en el conjunt de la conca hi hagi una gran varietat de climes i paisatges naturals. La influència mediterrània determina el règim pluviomètric i hidrològic de bona part de la conca, amb un màxim de precipitacions a la tardor i la primavera, un estiu sec o de precipitacions irregulars, i un hivern poc plujós. La influència centreeuropea accentua la sequera secundària hivernal, intensifica les precipitacions de primavera i estiu, i afavoreix les gelades ocasionals però intenses d’hivern. Dins la gran unitat natural que es la conca del Ter, es poden distingir quatre unitats socioterritorials ben marcades (fig. 1). Per una banda, la vall pirinenca del Ter configura un territori històricament mal comunicat i orogràficament complicat, que coincideix bàsicament amb la comarca del Ripollès. Els principals assentaments de població els trobem a les poques valls existents (Setcases, Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses). L’auge recent del turisme de muntanya (estacions d’esquí de Vallter i Núria, turisme rural i segones residències) i la valoració creixent dels espais naturals protegits (Parc Natural de les Capçaleres de Ter i el Freser) ha aportat un cert dinamisme demogràfic i econòmic en un àmbit molt castigat per la crisi industrial que va afectar el sector tèxtil des de mitjans de segle passat. A continuació, la conca mitjana-alta, de tradició agroindustrial, es correspondria a grans trets amb la comarca d’Osona, i es troba delimitada al seu extrem més oriental pel complex d’embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. Ens trobem a la Plana de Vic, corredor de pas entre els Pirineus i la Depressió Litoral, on conviuen espais de poblament més concentrat (com Manlleu, Torelló, Vic, i que concentren el 90% de la població d’aquest territori), amb petits nuclis urbans (Gurb, Sant Pere de Torelló, Orís, les Masies de Roda, etc.) i àrees rurals d’ocupació més dispersa. Malgrat que el sector agrícola és bastant dinàmic no deixa de ser un complement de la ramaderia intensiva, especialment el porcí, la veritable base productiva del sector primari de la comarca. Aigües avall dels embassaments, la tercera unitat, la que podríem anomenar conca mitjana-baixa, configura un territori molt marcat pel pes i influència de la ciutat de Girona. Comprèn part de la comarca de la Selva i el Gironès, i la part més meridional de la del Pla de l’Estany, espais on es donen activitats molt diversificades, des de la indústria i la ramaderia a l’agricultura i els serveis especialitzats propis dels espais urbans. Per últim, la conca baixa o plana al·luvial de Ter abans de la seva desembocadura a la mar, a la platja de Pals. Comprèn des de la part més meridional de la comarca del Gironès a la més septentrional de la comarca del Baix Empordà. El sector turístic i la construcció, al litoral, i l’agricultura de regadiu a les fèrtils terres de l’interior, han configurat una zona molt pròspera, en la qual Torroella de Montgrí-l’Estartit exerceix de capital. La conca de Ter és la que ha registrat històricament el major nombre d’inundacions de les Conques Internes de Catalunya, amb 135 esdeveniments documentats en el període 1322-2020 (Llasat et al., 2005; ACA, 2018 i actualització pròpia), per davant de la del Llobregat. Les inundacions van associades majoritàriament –114–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Figura 1. La conca fluvial del Ter: xarxa hidrogràfica bàsica, unitats territorials i principals nuclis de població

Font: elaboració pròpia

a episodis de precipitacions que poden ser de dos tipus. D’una banda, episodis de curta durada (entre 6 i 72 h) amb fortes pluges durant diverses hores que acumulen grans quantitats de precipitació total (200-500 mm). Es presenten principalment a la tardor i esporàdicament a la primavera. Poden donar lloc a inundacions que afecten tota la conca o bona part d’ella. Aquest ha estat el tipus d’inundació històricament més important, tot i que la construcció a mitjans el segle passat del complex d’embassaments de Sau-Susqueda-el Pasteral ha actuat des de llavors com a efecte laminador de les avingudes. S’han arribat a obtenir valors de precipitacions acumulades realment extraordinaris (com els ja mencionats 870,1 mm de Camprodon en l’episodi d’octubre de 1940). La resposta hidrològica és ràpida, ja que apareixen els cabals màxims instantanis el mateix dia o, a molt trigar, a l’endemà. El temporal Glòria respondria a aquest patró de precipitacions desencadenants d’inundacions característic. D’altra banda, també tenim episodis de molt curta durada (menys de 6 h) però molt alta intensitat de pluja, com l’ocorregut a l’Estartit a l’octubre de 1994 (Pascual, 2005). No obstant això, en aquests casos, la quantitat total de pluja no sol ser molt alta. Apareixen durant l’estiu i principis de la tardor i produeixen “inundacions locals”, moltes vegades en les zones litorals, però també poden donar-se en la conca alta. Les prediccions dels últims informes de l’Agencia Estatal de Meteorología (AEMET, 2015), seguint els paràmetres de càlcul de –115–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

l’informe de l’IPCC (2014), assenyalen que aquestes precipitacions extremes tendeixen a ser cada vegada més freqüents i severes.

3. Característiques físiques del temporal Glòria a la conca del Ter El temporal Glòria va deixar quantitats de precipitació molt destacades a tota la conca del Ter, arribant a recollir-se més de 400 mm a Sant Pau de Segúries o Viladrau (taula 1) i més de 250 mm a totes les estacions meteorològiques de la conca. Per trobar quantitats superiors als 400 mm de precipitació cal remuntar-se a episodis ben llunyans, como els ocorreguts del 15 al 20 de desembre de 1932 (on inclús es van arribar a recollir 519 mm de precipitació a Banyoles) o el del 17 al 20 d’octubre de 1940 (amb 437 mm a Susqueda o els més de 800 mm recollits a Camprodon). L’estació de Cassà de la Selva va registrar el dia més plujós de la seva sèrie al llarg de l’episodi, amb 129,4 mm recollits el dimarts 21, el dia més plujós dels seus 28 anys de dades. La precipitació fou en forma de neu a la part alta de la conca, amb 149 cm de neu nova a Ulldeter (2.410 m). El temporal marítim que va afectar tot el litoral català també es va deixar sentir als municipis litorals de la conca del Ter, on a l’Estartit es van enregistrar onades de més de 6 metres d’alçada (fig. 2). Taula 1. Precipitacions i cabals registrats o estimats en diferents estacions meteorològiques i estacions d’aforament de la conca del Ter durant l’episodi del temporal Glòria Precipitacions (mm) Estació meteorològica

Cabals (m3/s)

P (mm) Estació d’aforament

Qc* (m3/s)

Qci** (m3/s)

Ull de Ter

214,6

Ripoll

311,63

456,73

Molló

283,3

Roda de Ter

636,54

1.178,80

Sant Joan de les Abadesses

267,5

Girona

s.d.

1.080

Sant Pau de Segúries

402,7

Colomers

Embassament de Sau

353,5

Torroella de Montgrí

Viladrau

425,8

Anglès

268,5

Cassà de la Selva

281,3

1.300 1.000,8

* Cabal mitjà diari ** Cabal màxim instantani Font: Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) (per a les dades de precipitacions) i Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Consorci del Ter (per a les dades de cabals). –116–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Figura 2. Meteograma dels dies del temporal a l’Estartit (17-25 de gener de 2020). L’alçada de les onades i el cabal del Ter d’aquells dies son dades aproximades. dies 1040

Pressió hPa

Meteograma - Gener de 2020 17 18 19 20 21 22 23

24

25

1030 1020

Temperatura 20 ºC 10 0 Pluja horària mm

10 0

N Direcció vent ES W N Velocitat vent 50

(Roca Maura, km/h)

0

8 Alçada màxima 4 onades (m) 0 Cabal Ter a Torroella m3/s

800 400 0

Font: Josep Pascual. Estació Meteorològica de l’Estartit i de Torroella de Montgrí, http://meteolestartit.cat/

El temporal va causar un increment destacat dels cabals del riu Ter i els seus afluents (taula 1). Els cabals màxims enregistrats superaren els 1.000 m3/s a les estacions d’aforament de l’entrada del pantà de Sau, a Girona, Colomers i Torroella de Montgrí. A Girona, l’Onyar va assolir el cabal màxim instantani més elevat el 21 de gener, amb una punta de 534,69 m3/s, i dues de més petites el 22 de gener (467,64 m3/s) i el 23 de gener (338,68 m3/s), tot i que no va desbordar al seu pas per la ciutat. La riera Major, un altre dels afluents del Ter, també va registrar una punta de 600 m3/s. L’aigua que va caldre desembassar des dels embassaments de Sau i Susqueda, sumada a la de la pluja i els torrents, va arribar a multiplicar per 250 el seu cabal ordinari. Es tracta, segons els càlculs realitzats per l’ACA, d’uns cabals màxims instantanis que corresponen a un període de retorn aproximat dels 100 anys al seu pas per Girona. –117–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

4. Els impactes del Glòria a la conca del Ter El temporal Glòria no va ocasionar cap víctima humana a la conca del Ter. Per contra, les pèrdues materials i econòmiques foren molt elevades, estimant-se en 8,2 milions d’euros només per al conjunt dels dos municipis que en resultaren més afectats, els de Girona i Torroella de Montgrí-l’Estartit. Pel conjunt de la província de Girona (que inclouria part de la conca de la Tordera, i les del Fluvià, la Muga i les conques de les rieres de la Costa Brava) la valoració global de l’impacte del Glòria es calcula al voltant dels 100 milions d’euros. Els sectors productius i infraestructures més afectades foren especialment els vinculats a les activitats terciàries i els serveis i infraestructures públiques, així com el sector agrícola (taula 2). A la conca alta, els municipis de Ripoll i Vallfogona de Ripollès, patiren importants afectacions a les carreteres i la via de ferrocarril, el subministrament d’aigua, el mobiliari urbà, a més de, en el cas de Ripoll, el pavelló esportiu de l’Avellaneda. A la conca mitjana-alta els danys més importants van ser sobre la via del ferrocarril en el tram Vic-Ripoll, l’Anella Verda de Vic i sobre les carreteres de Roda a Vic o la d’accés a Folgueroles. L’estació de tractament d’aigua potable de Manlleu també resultà afectada i durant unes hores no va poder subministrar aigua potable. No obstant això, els danys més importants es van donar a les conques mitjana-baixa i baixa, on la crescuda del Ter va obligar a desallotjar o confinar la població de 26 municipis situats aigües avall dels embassaments. A la conca mitjana-baixa, la ciutat de Girona va ser la més afectada pel desbordament de Ter, ocasionant greus danys a instal·lacions i equipaments (pavelló esportiu de Fontajau, camp de futbol i instal·lacions del Pont Major, H ​​ ospital Josep Trueta, Auditori-Palau de Congressos), infraestructures bàsiques de subministrament d’electricitat i aigua potable, mobiliari urbà i talls a vies de comunicació. També els camins propers als rius i els seus equipaments fluvials urbans i periurbans que en els últims anys s’han condicionat com a espais d’oci i esport per a senderistes i cicloturistes (la via verda Girona-Olot, la Ruta del Ter), van resultar greument danyats (fig. 3, 4 i 5). A la conca baixa, a les afectacions ja habituals en altres episodis anteriors com el tall de carreteres i camins per inundació, també van resultar molt danyats els camps de conreu, especialment de fruiters, i les seves infraestructures de suport (canals de reg, camins d’accés, etc.), afectant un total aproximat de 12.000 hectàrees de conreu. Alguns càmpings van haver d’evacuar les persones que s’hi allotjaven. Les platges de l’Estartit i Pals també patiren els efectes del temporal marítim i el desbordament del Ter, que suposaren l’acumulació de tones de troncs, restes vegetals i residus de diverses menes (plàstics, vidre, etc.). La inundació de la planta de tractament d’aigua potable de Torroella de Montgrí-l’Estartit i les seves conduccions de provisió va suposar que durant tres setmanes tant Torroella com Ullà s’haguessin de proveir provisionalment d’aigua de la Mancomunitat de Palafrugell (fig. 6 i 7). –118–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Fig. 3. Danys causats per la riuada del Ter al camí vora riu al barri de Sant Ponç (Girona)

Font: Ajuntament de Girona

Fig. 4. Acumulació d’arbres arrossegats per la riuada al pont de Fontajau (Girona)

Font: Ajuntament de Girona –119–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Taula 2. Principals afectacions del temporal Glòria als municipis de la conca del Ter Municipi Conca alta

Principals afectacions Afectacions generalitzades als boscos i camins rurals.

Ruta del Ferro Esllavissades i caiguda d’arbres, esvorancs i altres i del Carbó afectacions als camins. (Ripoll-Sant Joan de les Abadesses) Ripoll Desperfectes al parquet del pavelló de l’Avellaneda. Trencament de la canonada principal de subministrament d’aigua. Esllavissades que tallen diferents camins i carreteres. Vallfogona Danys a esculleres, murs de contenció i camins de Ripollès malmesos Desperfectes a la xarxa de subministraments d’aigua. Campdevànol Camins malmesos i esllavissades. Conca Afectacions generalitzades als boscos i camins rurals. mitjana-alta Vic Tall en la circulació de trens de la línia BarcelonaPuigcerdà en el tram Vic-Ripoll a causa de la inundació del túnel de Vic i arbres caiguts. Danys als camins de l’Anella Verda Desallotjament preventiu de cinc masies properes al Gurri. Vilanova de Sau Esllavissades en el tram de l’N141D pel desbordament de la riera Major obliguen a tancar l’accés al poble. Acumulació d’unes 80 hectàrees de restes vegetals i altre material flotant (plàstics, tubs, etc.) al pantà de Sau. Viladrau Accessos tallats per esllavissades. Sant Hilari Afectacions a quatre torres elèctriques i dues línies Sacalm elèctriques d’alta tensió Afectacions al pavelló esportiu. Afectacions generalitzades als boscos i camins rurals. Conca mitjana-baixa Ruta del Carrilet Esllavissades, caiguda d’arbres, esvorancs (Olot-Girona) i altres afectacions diverses Anglès Trencament d’un pilar del pont d’Anglès – la Cellera de Ter la Cellera de Ter Destrucció de la plataforma de la via al Pasteral Bescanó Tall temporal en el subministrament d’aigua potable Caiguda de dues torres elèctriques. Vilablareix Tall temporal en el subministrament d’aigua potable –120–

Cost econòmic aproximat (€) Ripollès: 1,9 milions s.d.

590.000

543.000 148.576 Osona: s.d. s.d.

375.000

s.d. Més d’1 milió Gironès: 7,5 Pla de l’Estany: 1,6 milions s.d. s.d. s.d. 307.000 s.d.


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Quart d’Onyar Fornells de la Selva Girona

Salt

Sant Gregori Aiguaviva del Gironès Sarrià de Ter

Anna Ribas Palom

Tall temporal en el subministrament d’aigua potable Tall temporal en el subministrament d’aigua potable

s.d. s.d.

Desperfectes al gual inundable de l’Onyar entre la Creueta i Vila-roja. Filtracions i desperfectes a les escoles Carme Auguet, Annexa Joan Puigvert, Bosc de la Pabordia, Cassià Costal, Eiximenis, Font de l’Abella, Montfalgars, Pericot, Taialà, Escola Verd, Escola Bressol Baldufa, Vila-roja. Inundació del soterrani i afectacions als quadres tècnics de l’Auditori Pau de Congressos. Danys al camp de futbol i instal·lacions (vestidors, sistema elèctric, mobiliari, mur perimetral, etc.) del Pont Major. Inundació de la planta de nivel pista del Pavelló municipal de Fontajau fins una alçada de 1,5 m. (danys al parquet, gimnàs, sala de premsa, grada retràctil, consergeria, oficines, xarxa elèctrica, xarxa informàtica, vehicles, etc.). Afectacions a camins públics en sòl rústic. Erosió de l’arc principal del pont de vianants de la Font del Bisbe (riu Galligants). Piscina coberta i instal·lacions esportives del GEIEG, al barri de Sant Ponç. Inundació de les instal·lacions de l’ICO de l’Hospital Josep Trueta Camí del marge esquerre del riu Onyar entre la zona d’inici i fins al pont de la Font del Rei. Camí del marge dret del riu Ter a la zona de Campdorà. Camí, pont i elements (mobiliari, senyalitzacions, etc.) del parc fluvial del Ter. Talls temporals en el subministrament d’aigua potable i electricitat en algunes parts de la ciutat. Talls temporals en la circulació viària d’alguns carrers i carreteres. Interrupció temporal del tren d’alta velocitat entre Girona i Perpinyà. Caiguda d’arbres urbans. Afectacions al Parc d’Aigües Braves Danys a les Deveses Filtracions i danys a cobertes d’edificis públics Caiguda d’arbres Danys a camins rurals, caiguda d’arbres i espais públics Tall temporal en el subministrament d’aigua potable

3,9 milions

Tall temporal en el subministrament d’aigua potable Danys a camins rurals, caiguda d’arbres i espais públics

218.000

452.000

1 milió s.d.

–121–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Sant Julià de Ramis Cervià de Ter Conca baixa Verges

la Tallada d’Empordà Ullà

Jafre Serra de Daró Torroella de Montgríl’Estartit

Tall temporal en el subministrament d’aigua potable Caiguda d’una torre elèctrica a Medinyà. Danys a camins rurals. Danys a camins rurals, caiguda d’arbres i espais públics. Tall temporal en el subministrament d’aigua potable Afectacions generalitzades als conreus (esp. pomeres i cereals), les carreteres, els camins rurals i els recs. Tall temporal en el subministrament d’electricitat Talls per inundació de les carreteres que deixen el poble incomunicat. Pont del Ter a Verges totalment inundat. Danys a la mota del sector occidental del poble. Filtracions en l’estructura del cementiri. Tall temporal en el subministrament d’electricitat. Talls per inundació de les carreteres que deixen el poble incomunicat. Inundació de les plantes baixes d’algunes cases del poble. Talls per inundació de les carreteres que deixen el poble incomunicat. Tall temporals en el subministrament d’electricitat. Talls per inundació de les carreteres que deixen el poble incomunicat. Inundació i desperfectes greus al sistema de subministrament d’aigua potable des de la ETAP de Torroella de Montgrí-l’Estartit. Talls per inundació de les carreteres d’accés que deixen el municipi incomunicat. Inundació dels carrers de la urbanització els Griells Danys a la comporta i la canonada de retorn del rec del Molí i el Ter Esfondraments al camí de pujada a l’antiga base Loran i al camí vell entre l’Estartit i Montgó. 22.000 pollastres morts d’una explotació de Torroella de Montgrí Greus danys a la mota del Ter en el punt de desguàs del rec del Molí, entre la resclosa i el pas de Gualta. Danys importants al passeig de l’Estartit i el mobiliari urbà. La platja va quedar completament plena de troncs, restes vegetals i altres residus arrossegats pel Ter i retornats des del mar amb les onades.

Anna Ribas Palom

295.000 373.000

1,7

840.000 600.000

s.d. 1,2 4,3 milions

Font: elaboració pròpia a partir de notícies de premsa i Informe de les afectacions infraestructures, equipaments o instal·lacions del temporal Glòria al terme municipal de Girona (Ajuntament de Girona, 2020)

–122–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Figura 5. Inundació de la planta de nivell pista del pavelló municipal de Girona Fontajau

Font: Ajuntament de Girona

Figura 6. Planta de tractament d’aigua potable de Torroella de Montgrí-l’Estartit inundada

Font: Josep Pascual

–123–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Figura 7. El Ter desbordat a l’alçada de Torroella de Montgrí

Font: Fran Arnau

Però no tot van ser impactes negatius. Al temporal de gener li van seguir nous episodis de pluges a l’abril, que van fer que l’aigua recollida en els sis primers mesos de l’any fos igual o inclús superior en la major part de punts de la conca del Ter. Amb els embassaments per sobre del 90% de la seva capacitat el juny del 2020, es garanteix la disponibilitat d’aigua al sistema Ter-Llobregat per més d’un any. També, la mobilització de sediments i l’aportació de nutrients al mar reverteix positivament en una major qualitat de les aigües i els ecosistemes fluvials i marins i, directament, en l’activitat pesquera. El temporal ha afectat especialment a les espècies exòtiques invasores, com les tortugues de Florida o les carpes, ajudant a eliminar-les. Per últim, l’abundància d’aigua va deixar els boscos xops d’aigua, el que va permetre encarar l’estiu amb una menor probabilitat d’incendis forestals.

5. Els factors humans Junt amb l’extraordinària magnitud de les dades físiques (precipitacions, cabals, alçada de les onades) que adquirí el temporal Glòria, diversos factors humans van contribuir a augmentar els danys que aquest va ocasionar a la –124–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

conca del Ter, especialment aigües avall dels embassaments. Ja des dels treballs pioners que a la dècada de 1940 realitzen Gilbert F. White i els seus col·legues de la Universitat de Chicago (White, 1974), la Geografia s’ha interessat en comprendre aquestes accions humanes que interfereixen en el cicle hidrològic i contribueixen a augmentar l’exposició i la vulnerabilitat al risc d’inundació, incloent-hi aquelles actuacions que, paradoxalment, estan pensades per minimitzar-lo (Calvo García-Tornel, 1984 i 2001; Ribas i Saurí, 2006). A continuació, doncs, s’examinen quins són aquests factors humans que han intervingut en l’augment de l’exposició a les inundacions a la conca del Ter, i que són bàsicament els següents: la concentració de la població als espais inundables i l’augment de la urbanització, les mateixes obres hidràuliques de defensa, l’agricultura moderna, i les activitats turístiques i de lleure. 5.1. La concentració de la població als espais inundables i l’augment de la urbanització La històrica configuració dels assentaments humans al llarg del riu Ter i els seus principals afluents ha donat lloc a una concentració progressiva de la població en els espais inundables. Si a inicis del segle passat la meitat de la població de la conca es concentrava en els municipis riberencs, actualment ja són gairebé tres quartes parts de la població les que viuen en aquests municipis (fig. 8). A les conques alta, mitjana-alta i mitjana-baixa, prop de tres quartes parts de la població es concentra en uns pocs nuclis riberencs i les seves àrees perifèriques (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser i Campdevànol, en el cas de la conca alta; Vic, Manlleu, Torelló, a la conca mitjana-alta; Girona, Salt, Cassà de la Selva i Banyoles, a la conca mitjana-baixa). A la conca baixa, dos municipis aglutinen la meitat de la població (la Bisbal d’Empordà i Torroella de Montgrí), a la qual cal afegir la població estacional que es reuneix a l’estiu en aquests i altres municipis litorals com Pals o Begur i que pot arribar a multiplicar per més de 10 o 15 la població resident habitual. Paral·lelament, el procés d’urbanització ha estat especialment intens d’ençà els últims anys del segle passat, coincidint amb els moments de bonança econòmica i concentrant-se sobretot en el litoral i al voltant dels nuclis de població més dinàmics des d’un punt de vista econòmic i demogràfic, com Girona, Manlleu o Vic. La superfície inundable per a un període de retorn de 500 anys a la conca del Ter és actualment d’unes 15.230 ha (el 4,65% de la superfície total de la conca), ocupant el sòl urbà al voltant de 1.479 ha (el 10% del total de la superfície inundable), per sota de la mitjana catalana (que s’estima en un 15%) (Vilaplana, 2008; Saurí, 2011). El sector econòmic que més ha impulsat aquest procés urbanitzador en els darrers anys a les conques alta i baixa és el turisme. A la conca alta, un turisme de muntanya i de neu, mentre que, a la conca baixa, al turisme de sol i platja s’afegeix als últims un turisme de natura. El fenomen turístic ha comportat la proliferació de segones residències, càmpings, hotels, –125–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Figura 8. Població a la conca del Ter, per municipis (2019)

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat

cases de turisme rural i altres infraestructures i equipaments turístics, que han activat econòmicament i demogràfica aquests municipis, però que també han significat un augment de l’exposició de persones i béns en espais inundables. Complementàriament, l’augment de la urbanització a les conques mitjana-alta i mitjana-baixa, va més de la mà de les activitats terciàries i els serveis urbans (àrees comercials, polígons industrials, equipaments esportius, educatius, culturals, etc.), alguns dels quals també s’han ubicat en espais inundables. La construcció d’infraestructures i equipaments cada vegada més grans i complexos (serveis bàsics com l’aigua, l’energia, el gas o el telèfon, centres de distribució i logística, etc.), altament dependents de la tecnologia, s’ubiquen també moltes vegades en aquests espais inundables i resulten freqüentment afectats pels episodis d’inundació fluvial o per precipitacions intenses. Durant l’episodi del Glòria, el desbordament del Ter va causar la caiguda d’una torre elèctrica a Medinyà i els forts vents també causaren la caiguda de diverses torres elèctriques a Sant Hilari Sacalm, cosa que va provocar la interrupció del subministrament elèctric durant unes hores. Afectacions importants també es van produir en els sistemes de subministrament d’aigua potable de diferents nuclis de població repartits al llarg de tota la conca, des de Ripoll o Manlleu fins la mateixa Girona i la seva àrea urbana. Però sens dubte la més important fou la derivada de la inundació de la planta de tractament d’aigua potable de Torroella de Montgrí, que restà inoperativa durant tres setmanes. –126–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

En definitiva, el procés d’urbanització continuat en determinats espais de la conca del Ter ha comportat, com a moltes altres llocs de Catalunya, una acumulació cada vegada més gran de persones i béns en els espais inundables que, en cas d’inundació, com ha estat en aquest episodi de gener de 2020, es troben àmpliament exposats a rebre’n els seus efectes. 5.2. El paper paradoxal de les obres hidràuliques Les obres de defensa hidràulica han estat històricament les mesures de gestió de les inundacions preferides a la conca del Ter, a l’igual que ha passat en la major part de conques hidrogràfiques del món. El Ter i els seus principals afluents s’han condicionat, canalitzat i fins i tot en alguns trams desviat segons la conveniència humana de cada moment. Així, des de temps ben reculats, la pagesia del Baix Ter ha construït motes laterals a banda i banda del riu per evitar l’expansió de l’aigua i protegir els conreus davant les avingudes. A finals del segle xviii ja es desvia el curs final del Ter per fer-lo desembocar més al sud, prop de la Fonollera i abandonar la seva desembocadura a la zona d’aiguamolls que actualment es coneix com el ‘Ter Vell’. El període 1960-1980 serà prolífic en la construcció d’obres hidràuliques de defensa. Es canalitzen o es construeixen murs i espigons de protecció en molts dels trams urbans més exposats a les avingudes (Manlleu, Torelló, Girona, Vic, etc.) i es construeix un nou curs per al riu Daró des de Gualta fins al Ter (1960-1970). Però les grans obres hidràuliques d’aquells anys seran la construcció dels embassaments de Sau (1949-1963) i Susqueda (1963-1968), els quals han actuat des de llavors com a efecte laminador de les crescudes del riu Ter aigües avall. Però les obres hidràuliques no proporcionen una seguretat absoluta. Ans el contrari, recreen una imatge del que ja White va anomenar la “falsa seguretat” i provoquen l’anomenat “efecte escalada” des del moment que afavoreixen l’ocupació i transformació dels espais inundables que protegeixen (Roset et al., 1999; Saurí et al., 2001). En conseqüència, acostumen a provocar un increment de l’exposició al risc en aquells espais que protegeixen. Llavors, en el moment que es dona una crescuda de gran magnitud que supera la capacitat d’emmagatzematge o laminació de l’embassament, o que aquest col·lapsa o, fins i tot, quan no es gestiona adequadament, els danys poden arribar a ser majors de fins i tot si no existís l’embassament. En el cas de la conca del Ter en trobem diferents exemples d’aquesta casuística. Per exemple, instal·lacions i equipaments públics que van resultar greument afectats pel temporal Glòria a Girona ciutat (com el pavelló de Fontajau, l’Hospital Josep Trueta o l’Auditori Palau de Congressos) es van construir en espais inundables del Ter després que la construcció de Susqueda els convertís en “protegits”. De la mateixa manera que la construcció d’un mur de contenció permet la implantació de part del Parc Tecnològic a la fins llavors àrea inundable de l’Onyar a la seva entrada a la ciutat de Girona. –127–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Però la paradoxa més gran de les obres hidràuliques com els embassaments té més a veure amb com es gestiona l’aigua emmagatzemada, especialment en el dilema que es presenta entre retenir el màxim possible d’aigua per abastir les necessitats humanes com el regadiu, l’abastament urbà, la producció d’energia, etc. i conservar un cert marge de seguretat per omplir que permeti laminar les crescudes. Segons cap on es decanti la balança en període de precipitacions abundants aigües amunt dels embassament, doncs, podem parlar de risc de sequera o de risc d’inundació. I aquesta va ser la controvertida situació que, com s’explicarà més endavant, es va donar durant l´episodi del Glòria a la conca del Ter. 5.3. La modernització de l’agricultura Aigües avall dels embassaments, i especialment a la plana al·luvial del Baix Ter, els sòls agrícoles ocupen la major part de la superfície inundable per un període de retorn de 500 anys (103.731 ha, 5,16% de la superfície total de la conca mitjana-baixa, i 29.470 ha, 24,61% de la conca baixa). Es tracta d’una agricultura que ha sabut aprofitar històricament la fertilitat dels sòls i l’abundància d’aigua però que també ha hagut d’adaptar-se a les periòdiques inundacions del Ter. Els extrems sequera/inundació són ben coneguts per la pagesia del Baix Ter, que des de temps ben reculats van situar els pobles i les cases de pagès lluny de l’aigua, separats per grans extensions de conreus i plantacions d’arbres de ribera. El dessecament d’estanys i aiguamolls en benefici de les terres de conreu fou molt important durant el segle xix però també ha fet desaparèixer l’important funció de regulació hídrica que aquests exerceixen en els moments d’avinguda dels rius o intenses precipitacions, que inunden els camps i malmeten les collites (Saurí et al., 1993). L’agricultura del Baix Ter ha conegut en les darreres dècades un procés d’intensificació, altament tecnificada, que ha sabut aprofitat històricament la major capacitat productiva de les fèrtils terres al·luvials o antigues zones humides per obtenir uns rendiments elevats. En contrapartida, però, el potencial de pèrdues econòmiques davant els episodis d’inundació és cada vegada més elevat. El Glòria va afectar 12.000 hectàrees de conreus del Baix Ter, especialment de fruiters i les seves infraestructures de suport (sèquies i canals de reg, camins d’accés, etc.) i els mateixos camps de conreu. D’aquí que calgués activar diverses línies d’ajuts i préstecs a baix interès als agricultors procedents de fons de contingència, per tal que els agricultors puguin assumir millor les pèrdues i recuperar-se més ràpidament dels desperfectes causats. 5.4. Les activitats turístiques i de lleure L’auge del turisme i les activitats d’oci i lleure per part d’una part important de la població, sobretot urbana, ha portat una presència cada vegada més ele–128–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

vada de persones i activitats en àrees de la conca del Ter ben valorades per la seva qualitat ambiental i paisatgística, com serien les conques alta i la baixa. N’és un bon exemple el fet que passejos i infraestructures fluvials urbanes i periurbanes que en els darrers anys s’han condicionat com a espais d’oci i esport per a senderistes i cicloturistes (la Ruta del Ter o l’Anella Verda de Vic), van resultar greument afectats pel temporal Glòria. El nucli de l’Estartit, per la seva ubicació entre el massís del Montgrí i el mar, i el seu creixement en forma d’urbanitzacions damunt o a prop d’antigues zones d’aiguamolls litorals i a prop del Ter, el converteix en el nucli turístic més exposat a les inundacions provocades pels temporals de mar, el desbordament del Ter, les rieres i els canals de regadiu o, simplement, pels episodis de precipitacions intenses (Pascual, 2005). Les urbanitzacions de Griells i els Salats ocupen espais al voltant del Ter Vell, i Mas Pinell se situa molt a prop de la desembocadura del Ter. Els càmpings (El Delfín Verde, La Sirena, Medes, etc.) també s’ubiquen en espais exposats a les inundacions. Totes aquestes activitats vinculades al sector turístic, així com les infraestructures i serveis que els donen suport (carreteres, vials urbans, camins) resulten afectades en cada nou episodi d’inundació. Durant el temporal Glòria van quedar tallades les carreteres d’accés a l’Estartit, a més de la ja mencionada afectació al sistema de subministrament d’aigua potable de tot el municipi de Torroella de Montgrí-l’Estartit. També va ser necessari desallotjar 180 persones del càmping Medes i a traslladar temporalment la majoria de les caravanes que hi havia cap a punts més elevats.

6. La gestió del temporal Glòria L’estratègia dominant en la gestió de les inundacions a la conca del Ter ha estat i és, com en tantes altres part del món, la de protegit la seva població i els béns exposats a través d’un enfocament que privilegia les obres hidràuliques per damunt de la reducció de l’exposició a aquest risc (taula 3). La balança s’ha inclinat més pels beneficis d’ocupar els espais inundables (a l’apartat anterior hem vist que aquests són molts) que no per evitar-ne la seva ocupació. D’aquí que les pèrdues econòmiques, almenys en termes absoluts, siguin cada vegada més elevades, batent-se en cada nou episodi rècords anteriors de valoració de les pèrdues. Tot i això, els avenços en la previsió i alerta de les inundacions juntament amb la planificació d’emergències també han estat notables i ajuden a explicar per què esdeveniments de gran magnitud com el Glòria no han causat víctimes humanes. 6.1. La gestió durant l’emergència Els embassaments del Ter es van construir i continuen tenint la funció prioritària d’abastir d’aigua bona part de la població catalana, especialment –129–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Taula 3. Principals obres hidràuliques a la conca del Ter (1900-2020) Localització

Anys de construcció

Embassament de Sau

Conca mitjana-alta

1949-1963

Canalització del Ges (Torelló)

Conca mitjana-alta

1946-1956

Conca baixa

1960-1970

Conca mitjana-alta

1963-1968

Condicionament de l’Onyar (Girona)

Conca mitjana-baixa

1963-1966

Desviament i condicionament del Güell (Girona)

Conca mitjana-baixa

1964-1968)

Conca mitjana-alta

1968-1987

Conca mitjana-baixa

1970-1971

Presa de Colomers

Conca baixa

1970

Condicionament del tram final del Ter, des de la seva confluència amb el Daró i fins el mar

Conca baixa

1971-1973

Dics de contenció i defensa a Camprodon, Ribes de Freser, Campdevànol, Ripoll, Setcases, etc.

Conca baixa

1983- 1998

Obres hidràuliques de defensa

Construcció d’un nou curs del Daró des de Gualta fins al Ter Embassament de Susqueda

Mur de contenció del Ter (Manlleu) Dragat i condicionament de l’Onyar (Girona)

Font: elaboració pròpia

Barcelona i la seva àrea metropolitana, la Costa Brava central i Girona i la seva àrea urbana (Gaya, 2014). Durant el temporal del mes de gener van entrar al sistema Sau-Susqueda-el Pasteral un total de 210 hm3 d’aigua, és a dir, la meitat de tot el volum que s’hi pot acumular. O el que és el mateix, els embassaments van passar de poc menys del 70 al més del 100% de la seva capacitat en només tres dies, fins a arribar al 108% de la seva capacitat el 25 de gener. L’entrada d’aigua als pantans va tenir dues puntes, una a les 9 h del dia 22 de gener, amb 1.174 m3/s, i una segona el dia 23, a les 11 h, amb 930 m3/s. La decisió de desembassar i de quan fer-ho, és, segons els experts, molt complicada, i des de l’ACA es va decidir no desembassar dies abans de l’episodi malgrat que el divendres 17 gener els models meteorològics utilitzats per l’equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) preveien que al Ripollès, a Osona i a la Garrotxa podrien caure més de 330 litres, a més d’un fort temporal marítim a tota la costa mediterrània. Aquesta incertesa de les previsions va ser la raó que va esgrimir l’ACA per no desembassar més aigua dels embassaments abans del temporal (La Vanguardia, 24/01/2020) davant el dilema entre retenir el màxim possible d’aigua (i minimitzar d’aquesta manera un possible episodi de sequera hidrològica) o conservar un cert marge de seguretat per laminar les crescudes. –130–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

Aquesta decisió va ser qüestionada per alguns experts (Gaya, 2020) i, sobretot, per bon nombre de responsables polítics dels municipis situats aigües avall dels embassaments. En qualsevol cas, en defensa dels embassaments, però, cal dir que sense Susqueda i Sau i la seva acció reguladora, el cabal del riu s’estima que hagués arribat a ser encara més elevat, prop dels 2.900 m3/s, que significa acostar-se a nivells del període de retorn dels 300 anys (Feliu, 2020). També sembla prou encertada la decisió de l’ACA de no alliberar aigua dels embassaments en els moments en què els afluents portaven un cabal punta, com va ser el cas de l’Onyar a Girona, que el 21 de gener va assolir el seu cabal màxim instantani amb una punta de 534,69 m3/s. Amb tot, una vegada el 22 de gener els embassaments van arribar al 100% de capacitat, el marge de gestió es va reduir a fer el seguiment de quan, com i on arribaria la gran onada procedent del sobreeiximent de Sau, Susqueda i el Pasteral. A partir d’aquest moment, el desplegaments de tècnics i càrrecs polítics aigües avall dels embassaments fou generalitzat per part de totes les administracions competents, des de l’ACA i el Consorci del Ter fins als mateixos ajuntaments. Protecció Civil, bombers, agents rurals, voluntaris, mitjans de comunicació, càrrecs tècnics i polítics dels ajuntaments... feren un seguiment continuat de l’esdevenir de l’episodi. També l’àmplia majoria de la ciutadania ubicada en els espais inundables va respondre a la crida de les autoritats a confinar-se i abandonar les plantes baixes per reubicar-se en altres habitatges o estances situades a nivell superior. Fins i tot alguns dels comerciants i propietaris de les plantes baixes dels barris i carrers de la ciutat de Girona més exposats al risc d’inundació van aixecar murets a l’entrada dels seus establiments per evitar l’entrada d’aigua en cas de desbordament dels rius. Però també amb alguns punts negatius que, una vegada finalitzat l’episodi, la majoria dels implicats en la gestió coincideixen que caldria millorar per a altres inundacions que es puguin donar. En primer lloc, la poca informació de què disposaven els alcaldes dels pobles petits de la conca mitjana-baixa i baixa del desenvolupament de l’avinguda. Es va evidenciar, per exemple, una manca de protocols establerts a l’hora de decidir els talls viaris i, sobretot, per damunt de ponts, d’acord amb l’assoliment de cabals determinats. En segon lloc, l’aixecament precoç del confinament en algunes poblacions quan estava per arribar l’avinguda més important. En aquest sentit, la disponibilitat tecnològica actual hauria de fer possible que els ajuntaments i els ciutadans poguessin disposar d’informació en temps real i rebre els avisos pertinents en cada moment. De la mateixa manera que la disponibilitat d’una cada vegada millor cartografia de detall de les àrees inundables de la conca del Ter hauria de posar-se a disposició dels ciutadans en un format fàcilment comprensible per a tothom. I finalment, la curiositat inherent a la condició humana, que feia que molta gent, inconscient i temerària, s’acostés als cursos fluvials, als ponts o sota arbres de ribera que queien per l’embat de les aigües (Feliu, 2020).

–131–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

6.2. La gestió post-Glòria 6.2.1. Retirada de deixalles i arbrat malmès de les lleres fluvials i platges Ajuntaments i ciutadania es van bolcar immediatament després del temporal, a organitzar-se per recollir residus de tot tipus (troncs, canyes, plàstics, ferralla, etc.), que el riu havia deixat a les seves lleres i a les platges. Durant els caps de setmana immediats a l’episodi, grups de persones autoorganitzades o a través d’entitats o els mateixos ajuntaments organitzaren accions de neteja de lleres i platges. Unes accions que esdevenen un bon reflex de la cada vegada major sensibilitat col·lectiva envers els valors naturals i paisatgístics dels espais fluvials i marítims. Setmanes després, els ajuntament dels municipis litorals van assumir les tasques de neteja de les platges per tal de poder-les tenir a disposició dels visitants el més aviat possible, pensant en l’arribada de visitants de la Setmana Santa i, especialment, a l’estiu. Aquestes tasques van ser responsabilitat de les brigades municipals i de les empreses concessionàries del servei de neteja i recollida de residus. En una primera fase, els treballs se centraren en les platges urbanes (la platja Gran, Griells i Montgó) i posteriorment, es realitzaren en els espais naturals (la Pletera, la Gola del Ter i Mas Pinell). Per altra part, l’ACA ha estat l’encarregada d’enretirar l’arbrat acumulat a les lleres dels cursos fluvials, tot i que l’ingent tasca de valoració dels efectes i l’estat d’alarma esdevingut arrel de la pandèmia del Covid-19 ha endarrerit en el temps el desenvolupament de tots aquests treballs. 6.2.2. Els ajuts públics postcatàstrofe La reconstrucció dels desperfectes causat pel Glòria i el retorn el més aviat possible a la normalitat va ser la principal preocupació de ciutadans i governs, els quals assumeixen, en primera instància, les despeses derivades de la neteja dels espais i equipaments públics, el restabliment dels serveis bàsics i, en el cas dels municipis litorals, la neteja de les platges. A continuació es tramiten les sol· licituds d’ajudes que es convoquen des de les diferents escales de l’administració pública (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ACA, Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, Diputacions de Girona i Barcelona, etc.) i algunes entitats bancàries ofereixen préstecs en condicions preferents i bestretes dels pagaments de les assegurances agràries i dels ajuts de la PAC, així com de línies especifiques destinades a la recuperació de les zones afectades. En el moment de finalitzar aquest article, es desconeixen el nombre de sol·licituds presentades pels afectats de la conca del Ter. Pel conjunt de les comarques gironines, la Diputació de Girona va estimar que el cost d’aquestes ajudes de caràcter general seria d’un total de més de 53.151.681 euros. La comarca més beneficiada seria la Selva amb 19,5 milions d’euros, seguida del Baix Empordà, amb gairebé 18 milions i el Gironès. Per altra banda, l’ACA, es va responsabilitzar de la feina i el cost de la retirada –132–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

del material vegetal mort acumulat a les lleres del Ter i de la reparació de les infraestructures de protecció hidràulica afectades. També les persones, empreses i entitats afectades que disposaven d’una pòlissa d’assegurances van tenir la possibilitat de reclamar a l’asseguradora pels danys provocats pel temporal. El Consorcio de Compensación de Seguros (CCS), organisme estatal que indemnitza els danys produïts per fenòmens naturals extrems com seria el temporal Glòria, es trobava en el moment de redacció d’aquest article gestionant les sol·licituds presentades. Se sap que Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més danys i que el CCS va estimar, a data de 31 de gener de 2020, que el cost total estimat pujava uns 51,1 milions d’euros (La Vanguardia, 31/1/2020).

7. Reflexions finals L’alta exposició de persones, activitats i béns materials en espais inundables de la conca del Ter ha estat la principal causa que un fenomen d’elevada magnitud com ha estat el temporal Glòria hagi causat les pèrdues econòmiques i materials tan elevades enregistrades. D’aquí que, per a futurs esdeveniments similars que es puguin esdevenir, la millora en la planificació de l’ús del sòl en la reducció de l’exposició hi juga un paper crucial. La Directiva Europea d’Inundacions (2007/60/CE) i els respectius plans de gestió del risc d’inundació que se’n deriven a cada Demarcació Hidrogràfica admeten clarament que no és suficient basar la gestió d’aquest risc exclusivament en les obres hidràuliques. A la conca del Ter ha quedat clarament demostrat que l’existència d’un ampli i complex conjunt de mesures estructurals de defensa, entre les quals destaquen les grans obres hidràuliques dels embassaments de Sau-Susqueda-el Pasteral, no ha estat suficient davant un fenomen extrem com el temporal Glòria. Tot i això, s’ha de dir que els avenços en la previsió i alerta de les inundacions juntament amb la planificació d’emergències també han estat notables respecte a episodis anteriors i ajuden a explicar per què esdeveniments de gran magnitud com el Glòria no han causat víctimes humanes. Les mesures postcatàstrofe també ajuden a recuperar-se amb relativa celeritat, tot i que les conseqüències derivades de la pandèmia de la COVID-19 aporten una incertesa afegida a com s’abordarà qualsevol millora de la gestió a mig termini i, el que és segur, un endarreriment en la reconstrucció dels danys ocasionats pel temporal. La conca del Ter esdevé un laboratori perfecte on replantejar el paper de les grans infraestructures de control d’inundacions i els seus impactes econòmics, socials i ambientals, i aprendre a “conviure amb les inundacions”. Després del Glòria, ja s’ha generat un cert debat entre les administracions competents sobre la necessitat d’implementar sistemes d’avís a la població en cas que fos necessari tornar a confinar la població per un episodi similar al del passat gener, amb risc d’inundacions o davant d’algun incident que es pogués produir en els –133–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

embassaments. Cinc dels actors més directament implicats, com son el Consorci del Ter, Endesa, el Departament d’Interior, Protecció Civil i l’ACA han acordat redactar plans d’emergència específics, que preveuen la instal·lació de sirenes i d’equipaments especials de redundància de subministrament elèctric i comunicacions, així com una campanya de comunicació a la ciutadania i la realització de simulacres d’emergència. Tot i així, cal anar més enllà. El programa holandès “Room for Rivers” representa un bon exemple de com basar la millora de la gestió de les inundacions en un enfocament que privilegiï l’eliminació de l’ocupació les espais inundables i retorni els espais al sistema fluvial i marítim. Uns espais que passin a ser més concebuts com a recurs que no com a risc, perquè no només ajuden a laminar les inundacions sinó perquè també ens proporcionen serveis ambientals (Warner et al., 2013; Ollero et al., 2015). Una actuació exemplar de desurbanització d’un espai inundable i de restauració de sistema d’aiguamolls en aquest sentit la tenim a la pròpia conca baixa del Ter. Es tracta del projecte LIFE Pletera, que s’ha dut a terme en els darrers anys a l’Estartit (un dels nuclis més exposats a les inundacions i temporals de mar) i que durant l’episodi del Glòria ha demostrat la seva capacitat per frenar les inundacions (Pueyo et al., 2017 i 2018). En definitiva, si les inundacions han de ser cada vegada més probables amb el canvi climàtic, el repte que tenim davant no és només aprendre a conviure amb elles, sinó també apreciar els múltiples beneficis que poden proporcionar si es gestionen adequadament. A la conca del Ter, l’experiència del temporal Glòria ha de servir per obrir un debat sobre aquest canvi de percepció, tot i que l’inici tant sols unes setmanes després de la pandèmia i la crisi econòmica i social associada pot afegir més pressió per continuar amb l’estat de la realitat existent.

Bibliografia ACA (Agència Catalana de l’Aigua) (2018). Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya. http://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/gestio-del-riscdinundacions/1er-cicle-de-la-gestio-dels-risc-dinundacions/ (consultat 01/06/2020). AEMET (Agencia Estatal de Meteorología) (2015). Proyecciones climáticas para el siglo xxi en España. http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/cambio_climat (consultat 01/06/2020). Calvo García-Tornel, Francisco (1984). “La geografía de los riesgos”. Geo-crítica, núm. 54. – (2001). Sociedades y territorios en riesgo. Barcelona: Ediciones del Serbal. Feliu, P. (2020). “Glòria al Ter”. El Punt Avui (28/01/2020). https://www.elpuntavui.cat/societat/ article/5-societat/1730643-gloria-al-ter.html (consultat 01/06/2020). Gaya, Joan (2014). Barcelona i l’aigua. L’abastament d’aigua a la Barcelona moderna i la seva projecció al futur. Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat (Col·lecció Estudis. R de recerca). – (2020). “El temporal Glòria, què ens ha ensenyat”. Diari de Girona (27/01/2020). https:// www.diaridegirona.cat/comarques/2020/01/28/temporal-gloria-que-ha-ensenyat/1026069. html (consultat 01/06/2020). –134–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 111-135 Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter

Anna Ribas Palom

IPCC (International Panel of Climate Change) (2014). Climate change 2014: impacts, adaptation, and vulnerability: Working group II contribution to the fifth assessment report of the intergovernmental panel on climate change. www.ipcc.ch (consultat 01/06/2020). La Vanguardia (24/1/2020). “La ACA alega que no desembalsó antes los pantanos porque las previsiones eran inciertas”. https://www.lavanguardia.com/vida/20200124/473097790715/ aca-alega-que-no-desembalso-antes-pantanos-porque-previsiones-eran-inciertas.html (consultat 01/06/2020) – (31/1/2020). “Los daños millonarios de ‘Gloria’ por autonomías”, https://www.lavanguardia. com/seguros/20200131/473225735333/gloria-temporal-borrasca-danos-consorcio-segurosimdemnizaciones.html (consultat 01/06/2020) Llasat, M. C.; M. Barriendos; A. Barrera; T. Rigo (2005). “Floods in Catalonia (NE Spain) since the 14th century. Climatological and meteorological aspects from historical documentary sources and old instrumental records”. Journal of Hydrology, núm. 313(1-2), p. 32-47. Ollero, A.; A. Ibisate; D. Granado; R. Real de Asua (2015). “Channel responses to global change and local impacts: perspectives and tools for floodplain management (Ebro River and tributaries, NE Spain” dins: P. Hudson; H. Middelkoop [ed.]. Geomorphic Approaches to Integrated Floodplain Management of Lowland Fluvial Systems in North America and Europe. Nova York: Springer, p. 27-52. Pascual, J. (2005). “Les esllavissades de 1994 a l’Estartit”. La Punxa [Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics], núm. 39, p. 26-37. Pueyo-Ros, J.; A. Ribas; R. M. Fraguell (2017). “Uses and Preferences of Visitors to Coastal Wetlands in Tourism Destinations (Costa Brava, Spain)”. Wetlands, núm. 38(6), p. 1183-1197. Pueyo-Ros, J.; X. Garcia; A. Ribas; R. M. Fraguell (2018). “Ecological restoration of a coastal wetland at a mass tourism destination. will the recreational value increase or decrease?”. Ecological Economics, núm. 148, p. 1-14. Ribas, Anna; David Saurí (1993). “L’aiguat d’octubre de 1940 a les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga”, dins: J. Bécat; G. Soutadé [ed.]. L’aiguat del 40. Inundacions catastròfiques i polítiques de prevenció a la Mediterrània nord-occidental. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya, p. 147-158. – (2006). “De la geografía de los riesgos a las geografías de la vulnerabilidad”, dins: J. Nogué; J. Romero [ed.]. Las otras geografías. València: Tirant lo Blanc, p. 285-300. Roset, D.; D. Saurí; A. Ribas (1999). “Las obras hidráulicas en los sistemas fluviales de la Costa Brava: preferencias locales y limitaciones de un modelo convencional de adaptación al riesgo de inundación”. Investigaciones Geográficas, núm. 22, p. 79-93. Saurí, David (2011). “Crisi econòmica I riscos naturals”. Revista Catalana de Seguretat Pública, vol. 24, p. 27-44. Saurí, D.; A. Ribas; E. Sorribas; D. Roset (1993). Inundacions i societat al Baix Ter. Girona: Consorci de la Costa Brava. Saurí, D.; D. Roset; A. Ribas; P. Pujol (2001). “The ‘escalator effect’ in flood policy: the case of the Costa Brava, Catalonia, Spain”. Applied Geography, núm. 21, p. 127-143. Vilaplana, J. M. (2008). RISKAT. Els riscos naturals a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya (Informes del CADS; 6). Warner, J. F.; A. Van Buuren; J. Edelenbos [ed.] (2013). Making Space for the River: Governance Experiences with Multifunctional River Flood Management in the US and in Europe. Chicago: IWA Publishing. White, G. F. [ed.] (1974). Natural Hazards. Local, Regional and Global. Nova York: Oxford University Press.

–135–



Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 137-162 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.194

La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera: entre la contingència i la necessitat de plantejar accions estructurals David Pavón

Departament de Geografia Universitat de Girona david.pavon@udg.edu

Josep Maria Panareda

Institut d’Estudis Catalans jmpanareda@gmail.com

Resum La conca de la Tordera compta amb unes particularitats i contrastos que en fan un espai privilegiat per analitzar un episodi meteorològic com la tempesta Glòria. En l’article s’aprofundirà en quin va ser el seu desenvolupament i les seves conseqüències. Es posarà l’èmfasi tant en els indicadors meteorològics com en el comportament del riu durant aquells dies i en les seves repercussions sobre la vegetació. Es passarà, tot seguit, a tractar les afectacions des d’una perspectiva socioterritorial incloent-hi una aproximació preliminar en termes econòmics. Es parlarà, igualment, de la resposta donada en uns primers moments, fruit de l’emergència i de la reparació. Tot i admetre la seva absoluta necessitat s’inclourà una reflexió final sobre la necessitat d’implementar mesures estructurals a mig termini que, des de l’òptica de la governança, incideixin sobre la gestió del territori i la seva millora. Mots clau: tempesta Glòria, riu Tordera, danys, gestió, mesures estructurals.

Resumen: La tormenta Gloria y sus efectos en la cuenca del Tordera: entre la contingencia y la necesidad de plantear acciones estructurales La cuenca del Tordera cuenta con unas particularidades y contrastes que hacen de ella un espacio privilegiado para analizar un episodio meteorológico como la tormenta Gloria. En el artículo se profundizará en cuál fue su desarrollo y sus consecuencias. Se pondrá el énfasis tanto en los indicadores meteorológicos como en el comportamiento del río durante aquellos días y en sus repercusiones sobre la vegetación. Se pasará, a continuación, a tratar las afectaciones desde una perspectiva socio-territorial incluyendo una aproximación preliminar en términos económicos. Se hablará, igualmente, de la respuesta dada en unos primeros momentos, fruto de la emergencia y de la reparación. A –137–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

pesar de admitir su absoluta necesidad se incluirá una reflexión final sobre la necesidad de implementar medidas estructurales a medio plazo que, desde la óptica de la gobernanza, incidan sobre la gestión del territorio y su mejora. Palabras clave: tormenta Gloria, río Tordera, daños, gestión, medidas estructurales.

Abstract: The storm Gloria and its effects in the Tordera basin: between contingency and the need to propose structural actions The Tordera basin has some particularities that make it a privileged space to analyze a meteorological episode such as the storm Gloria. The article will analyze its development and its consequences. We are focusing on both the meteorological indicators and the behavior of the river during those days and its repercussions on the vegetation. The affectations are analyzed from a socio-territorial perspective, including a preliminary approach in economic terms. We are also discussing the first response as the result of the emergency and the repair. Despite admitting its absolute necessity, this paper includes a final consideration on the need to implement governance medium-term structural mesures including the management of the territory and its improvement. Keywords: storm Gloria, Tordera river, damage, management, structural measures.

* * *

1. Introducció Un dels àmbits geogràfics on particularment va incidir la tempesta Glòria és a la conca de la Tordera, un territori molt heterogeni a nivell intern que, en pocs quilòmetres, passa des dels 1.700 m d’altitud a la conformació del quart delta més destacat de Catalunya. Són uns contrastos que no només es produeixen a nivell físic sinó, també, des de l’òptica econòmica i poblacional. En tot plegat, un element de continuïtat indiscutible com és el riu Tordera. Al llarg d’aquest article aprofundirem en com es va manifestar aquest episodi meteorològic en el conjunt de la conca. Després de realitzar l’emmarcament territorial, tractarem com van evolucionar els indicadors meteorològics durant aquells dies, bàsicament la precipitació. Continuarem exposant quin va ser el comportament hidrològic del riu, amb la seva crescuda, i incidint en la vegetació de ribera. S’entrarà, llavors, en les repercussions des de l’òptica socioterritorial tractant els diferents danys que va ocasionar i incloent una aproximació al que seria la seva quantificació econòmica a partir de les xifres publicades. Aquest serà un punt que ens donarà peu a introduir el tipus de resposta que es va donar, no només des de l’òptica administrativa i institucional sinó des del voluntariat. Acabarem obrint la reflexió sobre l’absoluta necessitat d’implementar possibles intervencions estructurals a curt i mig termini a la conca de la Tordera i que van més enllà de les de caràcter urgent i de reparació les quals tampoc es podien desatendre. –138–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

2. Marc geogràfic La conca del riu Tordera, amb els seus 898 km2, és d’una extensió relativament petita si la comparem amb els majors cursos fluvials de les conques internes catalanes (Llobregat, amb 4.948 km2 i Ter, amb 3.010 km2). El seu territori, tot i reduït, és força fracturat des del punt de vista orogràfic ja que comprèn, alhora, tant les màximes elevacions de la serralada Prelitoral, amb el Montseny al capdavant –1.706 m–, com de la serralada Litoral, amb el Montnegre –760 m–. Entremig, inclou una franja de la depressió Prelitoral la qual s’enfonsa fins a situar-se, només, a 30-40 m d’altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat sense oblidar la connexió directa amb el mar mitjançant un petit delta d’uns 8 km2, que es configura entre les localitats de Blanes i de Malgrat de Mar (Panareda, 2020, p. 373). Per tant, la localització geogràfica de la conca ajuda a l’existència d’un gradient orogràfic marcat al llarg dels seus 61 km de recorregut. No és estrany, doncs, que el curs de la Tordera dibuixi el conegut perfil sinuós en forma de quatre amb dos angles molt tancats, un primer a les proximitats de Sant Celoni i, un segon, a la de Fogars de la Selva. Aquests dos angles marquen força bé el límit entre el que serien, respectivament, el seu curs alt (des del naixement fins a Sant Celoni), el seu curs mitjà (des d’aquesta població fins a l’aiguabarreig amb la riera de Santa Coloma) i, el seu curs baix, fins a la desembocadura. Una idea del sobtat descens altimètric ens els dóna el pas des dels 1.600 m, on s’emplaça el seu naixement, fins als tan sols 140 m on se situa Sant Celoni, a només 20 km de distància (fig. 1). Tot plegat conforma un particular mosaic de condicions climàtiques en el qual es troben representades tres regions biogeogràfiques: la mediterrània, l’eurosiberiana i la boreoalpina. Aquesta riquesa biogeogràfica contribueix a la presència d’uns valors de biodiversitat notable en el context de la conca. Segons dades aplegades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), al període comprès entre 1940 i 2008, la precipitació mitjana anual de la conca era de 799 l/m2 (ACA, 2014). El riu Tordera, com a tal, no tindria la mateixa rellevància sense els seus dos afluents principals: la riera de Santa Coloma, la subconca de la qual hi aporta 324,1 km2 (el 36% de la superfície total), i la d’Arbúcies, amb 115,6 km2 (el 13% del total) (Vehí et al., 1996). El caràcter mediterrani condiciona un període de sequera estival i una marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, quan es poden presentar episodis forts de tempestes i precipitacions. Aquests fenòmens poden produir crescudes sobtades del riu que a la regió, popularment, són conegudes com torderades. A l’estació d’aforament de can Serra (Tordera), per al període 1967-87 la Tordera va registrar un cabal mig de 5,65 m3/s si bé assolint un cabal màxim de 600 m3/s el 17 de febrer de 1982 (Gutiérrez, 1999, p. 27). Històricament, i fins a l’actualitat, la Tordera ha actuat com a eix articulador del territori i, per tant, de la seva activitat socioeconòmica, així com dels –139–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Figura 1. Mapa de la conca hidrogràfica de la Tordera i de les seves masses d’aigua

Font: adaptació a partir d’Agència Catalana de l’Aigua. Processos participatius. Primer cicle. 06. La Tordera. Any 2007.

diferents usos que s’hi desenvolupen. És també a partir d’aquest eix geogràfic al llarg del qual s’han anat assentant els nuclis de població i del seu dinamisme econòmic. Com el seu propi substrat físic, també la matriu antròpica es manifesta de forma contrastada. Mentre la capçalera és un espai eminentment forestal, abrupte i poc poblat, pel curs mig discorre el sobresortint feix de vies de comunicació, algunes de primer ordre (C-35, l’AP7, el TGV i la línia de ferrocarril Barcelona-Portbou), a més d’un seguit de polígons industrials. Ja en la seva desembocadura, hi conflueixen les activitats agrícoles del delta i una important zona turística associada al litoral del nord del Maresme i del sud de la Selva (Consorci Besòs-Tordera, 2020). Altres transformacions del territori a la zona de la plana al·luvial, essencialment motivats per l’extracció d’àrids, l’augment del sòl industrial i les infraestructures viàries, han restringit l’àmbit fluvial a una franja estreta i molt artificialitzada. Aquesta alteració, tot i que no hi ha preses ni embassaments al curs principal, ha comportat la modificació morfològica de la llera, afectant tant el desenvolupament de la dinàmica fluvial com les relacions entre riu i aqüífer. Els paràmetres hidrològics de la conca de la Tordera es troben molt condicionats per la forta demanda a què estan sotmesos (Mayo et al., 2008). No és d’estranyar que la disparitat demogràfica dins la conca també resulti acusada. Segons dades publicades pel Consorci Besòs-Tordera, l’any 2017 la –140–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

població de la conca ascendia a 282.513 habitants (Consorci Besòs-Tordera, 2020). Ara bé, mentre que als municipis litorals o de la desembocadura la densitat sobrepassa els 2.000 h./km2 (específicament, a Blanes, 2.210 i, a Malgrat, 2.155), en canvi, a la zona de capçalera les densitats se situen, en molts punts, per sota dels 50 h./km2 (específicament, a Montseny, 13 i, a Fogars de Montclús, 12). A la façana litoral, són especialment importants les oscil·lacions estacionals de població, eminentment estivals, degudes al turisme, duplicant o, fins i tot, triplicant la població resident.

3. Els indicadors meteorològics del temporal a la conca En el cas de la conca de la Tordera, com a bona part del sector oriental de la península Ibèrica, la crònica de l’esdeveniment va tenir lloc entre els dies 19 i 24 de gener. La situació va venir precedida per un quadre de vents intensos ja durant el cap de setmana del 18-19. Al llarg de dilluns, 20, cap a migdia, les precipitacions van començar a entrar, progressivament, per la franja litoral de la baixa Tordera. En unes primeres hores el vent encara fou agregalat, és a dir, de component NE. Per tant, d’inici, no picava perpendicularment amb la línia de la costa i la nuvolositat no deixà, de moment, molta precipitació. Al llarg de dilluns, els registres de pluja oscil·laren entre 35 i 50 mm als observatoris automàtics de la conca: a Santa Coloma de Farners, 47 mm (XEMA); a Malgrat de Mar, 46,9 mm (XEMA); a Puig Sesolles (capçalera de la conca), 40,9 mm (XEMA) i, a Fogars de la Selva, 36,1 mm (XEMA).1 Quasi tots aquests registres començaren a acumular-se a partir de migdia i primera hora de la tarda. Durant la nit del dilluns 20, davant la basculació de la borrasca cap al sud, es confirmà l’allevantament del temps, amb vents directes de mar cap a terra. Això es traduiria, al llarg del dimarts 21, d’una banda, en un increment de la intensitat de l’onatge i, de l’altra, en precipitacions progressivament abundoses. A la tarda-vespre del dia 21, un seguit de tempestes notablement actives escombrà el litoral i el prelitoral catalans des del sud-oest, al nord-est. El dia 21, el registre de precipitacions assolí 204,4 mm a Puig Sesolles i, entre 70 i 95 mm als altres tres observatoris abans indicats. La nit-matinada del dies 21-22 es caracteritzà, clarament, per precipitacions copioses. Va ser la matinada del dimecres 22, cap a les 6 h, quan el pont del ferrocarril de la línia de rodalies R1 de Barcelona a Maçanet per Mataró, que travessava la Tordera, fou arrossegat per la crescuda del riu. Les precipitacions encara continuaren dimecres a la tarda, tot i que amb menor intensitat, En el decurs de dimecres, les precipitacions marcaren 44,9 mm a l’observatori de Fogars de la Selva; 50,5 al de Malgrat de Mar; 100,2 al de Santa Coloma de F. i encara 116,6 a Puig 1. Les dades recollides dins la conca pertanyen o bé a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) del Servei Meteorològic de Catalunya o bé a la Xarxa d’Observatoris Manuals (XOM). S’ha indicat en cada cas.

–141–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Sesolles. Les pluges intenses, finalment, anaren desapareixent en el decurs del matí-migdia del dijous 23. Al llarg d’aquesta data les pluges es reduïren a tan sols 6,2 mm a Malgrat, a 11,1 a Fogars de la Selva, tot i que encara assoliren 42,2 mm a Santa Coloma de Farners i 67,1 mm a Puig Sesolles. La situació sinòptica que va provocar aquesta configuració de llevant va ser la combinació d’un anticicló inusualment potent a les illes Britàniques, allargat d’oest a est, i una depressió al sud de la península Ibèrica. Entre els dos centres d’acció, un gran gradient de pressió és el que va provocar el temporal de llevant. Al llarg de tot l’episodi, l’estació meteorològica dins la conca de la Tordera que registrà una major precipitació fou la de Puig Sesolles (1.668 m), a tocar del turó de l’Home, amb 430 mm (XEMA). Li seguí la d’Arbúcies, amb 355,7 mm (municipal); la de Sant Esteve de Palautordera, amb 320,2 mm (XOM); la de Campins, amb 318,5 mm (XOM); la de Mosqueroles, amb 310 mm (XOM); la de Breda, amb 299,8 mm (XOM) i la de Santa Coloma de Farners, amb 284,7 (XEMA). Als casos de Fogars de la Selva es registraren 163,9 mm (XEMA) i, al de Malgrat de Mar, 178,1 mm (XEMA). Així, bona part dels registres més elevats tingueren lloc en àrees de capçalera, ja fos de la Tordera mateix o bé dels seus afluents principals. A la taula núm. 1 s’ha sintetitzat el recull de precipitació de les quatre estacions meteorològiques automàtiques incloses dins la conca (Servei Meteorològic de Catalunya). Taula 1. Dades de precipitació durant l’episodi a les estacions meteorològiques automàtiques (XEMA) de la conca (19-23 de gener de 2020) Data

Dia 19

Estació / precipitació

Dia 20

mm

%

mm

0

0

46,9 26,3

74,5

41,8 50,5 28,4

Fogars de la Selva (conca baixa)

0

0

36,1 22,0

Sta. Coloma de Farners (conca mitjana)

0

0

47,0 16,5

1,4 0,37 40,9

Mitjana de precipitació a les 4 estacions pel conjunt de l’episodi

0,4

9,5

mm

%

Dia 22

Malgrat de Mar (conca baixa)

Puig Sesolles –1.668 m– (conca alta)

%

Dia 21

mm

%

Dia 23

Total de l’episodi

mm

%

mm

6,2

3,5

178,1 100

71,8

43,8 44,9 27,4 11,1

6,8

163,9 100

95,3

33,5 100 35,2 42,2 14,8 284,7 100

204

47,5 117 27,1 67,1 15,6

430

100

0,1 42,7 18,6 111,5 41,7 78,1 29,5 31,7 10,2 264,2 100

Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques (XEMA) a la conca. Servei Meteorològic de Catalunya. Aclariment: el percentatge expressat diàriament fa referència a la precipitació acumulada en cada estació respecte el conjunt de l’episodi del temporal. –142–

%


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

4. El comportament hidrològic del riu Com a conseqüència d’aquest episodi de precipitacions la Tordera va revenir. Així ho posen de relleu les dades de les diferents estacions d’aforament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i aplegades pel seu tècnic i geògraf, Joaquim Farguell (2020, p. 16-17). A Sant Celoni, el riu va arribar als 150 m3/s als volts del migdia del dimarts 21; va reduir-se momentàniament als 60 m3/s, cap a les 20-21 h però per enfilar-se de nou, al llarg de la matinada de dimecres i a arribar a un pic màxim d’uns 260 m3/s cap a les 6 h. Als voltants de les 10 h baixà fins els 100 m3/s i, cap a les 18-20 h, se situà per sota dels 50 m3/s. El dijous 23, encara tingué una punta secundària que cresqué fins als 90m3/s cap a les 10 h. S’ha de dir que el cabal mitjà de la Tordera a Sant Celoni és lleugerament inferior a 1 m3/s. Aigües avall, a Fogars de la Selva, l’estació d’aforament s’enfilà fins als 280 m3/s el dimarts 21, cap a primera hora de la tarda. Després de davallar momentàniament als 200 m3/s al fil de la mitjanit, experimentà la crescuda màxima al llarg de la matinada del dimecres 22, fins superar els 500 m3/s, entre les 6 i les 9 h del matí. Aquella tarda-vespre les precipitacions van situar-se entre els 180-200 m3/s i, a la mitjanit del dijous 23, se situaren, ja, per sota dels 100 m3/s. S’ha de recordar que el cabal mitjà de la Tordera a Fogars és lleugerament inferior a 6 m3/s. En el cas del temporal Glòria, si hi ha un element que va intensificar la torderada, no va ser només la quantitat de pluja que va caure sinó la humitat que ja va anar acumulant el sòl de la zona de capçalera durant els mesos anteriors. El propi J. Farguell ho posa de manifest en la comparativa amb altres episodis de pluges produïdes als mesos anteriors. Al 22 i 23 d’octubre de 2019, la Tordera es van recollir 106 mm al pluviòmetre de Sant Celoni, que van provocar una resposta del riu que va arribar als 22 m3/s. A Fogars de la Selva el pic de cabal va ser de 60 m3/s, tot i que la pluja va ser només de 30 mm Posteriorment, el dia 4 de desembre de 2019 es va produir un episodi força més important que el d’octubre perquè es van acumular quantitats de pluja força significatives a la conca de la Tordera, els 142 mm a Sant Celoni, 98 mm a Santa Coloma de Farners i 84 mm a Viladrau. Aquest episodi va provocar una crescuda que a Sant Celoni va ser de 43 m3/s i a Fogars de la Selva va ser de 120 m3/s. Segons les estadístiques, aquesta crescuda és habitual i es produeix de mitjana un cop cada dos o tres anys (Farguell, 2020, p. 16-17). Aquests episodis van deixar el sòl i els aqüífers carregats d’aigua i, a més, es van produir petits ruixats després de l’episodi de desembre, amb poca acumulació de pluja però suficient per mantenir el sòl humit. El dia 20 de desembre de 2019 es van acumular quantitats entre 17 i 21 mm a la conca de la Tordera i també el dia 10 de gener de 2020 s’hi van acumular de 14 a 17 mm. Tenim, doncs, una evidència: les crescudes han estat més grans inicialment a causa de que els sòls estaven força humits i els freàtics ben plens; amb la mateixa quantitat de pluja les crescudes haguessin estat menys intenses si els –143–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

sòls estiguessin més secs i els freàtics amb un nivell baix. La segona constatació és que les pluges persistents dels dies següents donaren lloc a crescudes molt importants tant per les precipitacions abundants com per trobar-se el terra ben amarat d’aigua. El temporal provocà l’eixamplement de la llera del riu així com la inundació de moltes planes de la seva ribera. En diversos sectors arrossegà una vegetació de ribera que, no nomes es trobava al seus laterals sinó al bell mig. Espais que havíem cregut, a força del pas del temps, que eren marges del riu, la tempesta Glòria ens ha recordat quines eren les dimensions reals del riu. El riu transportà tones de sediment de volumetria diversa. Producte de la dinàmica fluvial el delta va créixer més d’un centenar de metres tot generant una barra litoral i una llacuna interior (Alonso et al., 2020). Fins i tot, el 3 de juny, l’ajuntament de Malgrat va haver d’emetre un decret pel qual es prohibia el bany i els usos lúdics a l’entorn del delta i de la seva llacuna (fig. 2). La mesura obeïa en no poder garantir, amb total seguretat, les condicions de salubritat adequades per al bany en aigües dolces i, en especial, la situació provocada per la Covid-19 (Ajuntament de Malgrat de Mar, 2020). El temporal marítim va ser un altre dels aspectes més destacats de l’episodi, amb onades extraordinàries de 5 a 7 m durant els dies 20 i 21, provocant una afectació generalitzada al litoral i en les seves platges, en molts casos amb danys sense precedents en les últimes dècades. 4.1. La incidència de la dinàmica fluvial sobre la vegetació La vegetació és un dels elements del paisatge més impactats per les crescudes i inundacions, però alhora també és dels més ràpids en regenerar-se espontàniament. Fins es pot assegurar que l’estructura natural del paisatge vegetal dels rius mediterranis té una estreta relació amb la periodicitat i intensitat de les riuades. Es pot resumir en la frase de “tornar començar permanent”. Els efectes sobre la vegetació durant l’episodi de la torderada del gener de 2020 han estat notables i s’ha pogut constatar que la vegetació aèria del llit menor ha estat totalment anorreada. La llera ha quedat aplanada amb un nivell de còdols o de graves i sorres segons l’indret. Aquesta afectació ha estat total amb les comunitats herbàcies d’helòfits, molt intensa amb les sargars i de diferent intensitat en els sectors forestals. Els verns del sector de muntanya solen estar ben arrelats i pocs són els peus que han estat soscavats i arrossegats aigües avall. L’afectació més generalitzada ha estat, per un cantó, en les arrels que han quedat parcialment descalçades i molt tocades pels cops de rocs que l’aigua arrossega violentament. El mateix ha succeït a la part inferior del tronc dels verns que ha estat totalment escorçat pel cantó d’on ve l’aigua. Aquest impacte serà visible de manera permanent. A vegades, els cops han estat tan forts que han trencat el tronc, o l’han deixat inclinat o corbat. Però on el fons de la vall és estret les aigües han gratat tota la –144–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Figura 2. Creixement de la desembocadura al delta de la Tordera. S’aprecia com la formació d’una barra litoral genera una llacuna que, momentàniament, arribarà a estar pràcticament separada de mar obert.

Font: Ajuntament de Malgrat de Mar, 05/06/2020.

terra fèrtil fins a llimar la roca deixant-la sense vegetació, excepte algunes mates esparses ben arrelades a les esquerdes del rocam. Allà on el fons s’eixampla una mica s’establiren feixes per a hortes, actualment abandonades i colonitzades pel bosc de faig a les cotes superiors i d’alzines per de sota de la cota 750 metres aproximadament. Aquestes feixes han estat afectades per la torderada, com ho foren en altres anteriors, de manera que l’esglaonament de les feixes ha anat desapareixent tant pels embats de les crescudes com pel descens de col·luvions, fenomen accentuat durant els temporals. Semblantment ha succeït en el curs mitjà fins a l’aiguabarreig amb la riera de Gualba, on hi ha trams amb verneda força continua. En aquest sector el curs fluvial està limitat per penyes poc elevades constituïdes per materials argilosos –145–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

coronats per un nivell al·luvial de pocs metres. Localment la llera s’ha eixamplat i ha donat lloc a un nivell al·luvial inferior que fou transformat en conreu, actualment colonitzat per bardissa o per una arbreda de robínies, pollancres o plàtans plantats. Aquestes planes són inundades durant les crescudes, per la qual cosa no s’hi han edificat construccions, excepte per la instal·lació de molins, sovint abatuts pels embats de l’aigua. Algunes reconstruccions recents han estat afectades per la crescuda del gener de 2020. Aigües avall de l’aiguabarreig amb la riera de Gualba el nivell al·luvial inferior és més extens i sovint és inundat durant les crescudes. Han estat terrenys tradicionalment transformats en conreus i s’hi ha construït alguna masia o barraca; camps i construccions han patit sovint els embats de l’aigua desbordada. Part d’aquests camps són abandonats i al seu lloc s’hi han instal·lat indústries i magatzems. L’establiment de motes i esculleres ha esmorteït els efectes, però en les riuades grosses no són suficients i tanmateix l’aigua s’hi estén i s’embassa un cert temps al tenir dificultats per drenar posteriorment cap al riu quan el cabal ja ha minvat. Els indrets amb més risc d’inundació resten erms, només per a pastura de ramats ovins. En aquest tram l’agricultura tradicional i la instal·lació de motes i esculleres ha comportat la destrucció del bosc de ribera. La verneda hi és molt escassa. Hi ha franges forestals amb el salze blanc, el qual malgrat les dimensions que pot assolir ha estat molt afectat per les darreres inundacions; té un creixement molt ràpid i s’esqueixa amb facilitat. També creix espontàniament el freixe de fulla petita, més ferm i resistent a les crescudes; actualment és en expansió damunt de nivells al·luvials inferiors i fondalades properes; moltes hortes abandonades són colonitzades pel freixe de fulla petita, donant lloc a freixenedes cada vegada més notables. Al costat hi ha plantacions de pollancres, robínies i plàtans, que ocupen indrets d’inundació freqüent. Han estat afectades durant la darrera crescuda, però les conseqüències no van més enllà d’una simple inundació; al contrari, hi aporten nutrients. D’aquests arbres només la robínia té una expansió espontània, fet que ha comportat que sigui considerat arbre invasor. La darrera torderada ha inundat els nivells inferiors sense gaire conseqüències, fora de l’erosió intensa d’alguns marges i camins. A partir de l’aiguabarreig amb la riera d’Arbúcies el bosc de ribera es fa més continu i dens, sobretot per la presència del salze blanc, localment abundant. L’acompanyen el freixe de fulla petita, la robínia i el pollancre. El desenvolupament forestal ha estat tan gran que el bosc ocupava pràcticament tota la llera, de manera que la darrera avinguda s’ha obert pas doblegant, trencant i arrencant molts arbres. La presència d’una mota ha limitat l’expansió de la crescuda. El desbordament ha afectat sobretot a la plana sota la població d’Hostalric amb la inundació d’hortes i l’afectació a diverses construccions. També ha incidit entre l’aiguabarreig amb la riera de Santa Coloma i l’ermita de Sant Cebrià de Fogars, on l’aigua ha inundat diverses plantacions de pollancres i ha gratat i erosionat considerablement els marges. Hem constatat que aquests fets són recurrents en aquesta àrea. –146–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Aigües avall i fins a la desembocadura la llera està canalitzada amb un traçat rectilini i una amplada considerable. La riuada s’ha endut tota la vegetació superficial de la llera i ha gratat alguns punts de la mota, provocant la inundació de camps d’hortalisses, alguns dels quals es troben a un nivell inferior respecte a la base de la llera. Les motes estan protegides per una canyar continu, tanmateix algunes franges de canya foren arrencades i emportades aigües avall. En general la riuada del gener de 2020 ha arrasat les comunitats d’herbes i d’arbustos i ha modificat l’estructura dels boscos. Aquest impacte ha succeït en totes les crescudes importants, i la regeneració espontània ha estat ràpida. S’espera que ara la vegetació de ribera es regeneri sense necessitat de gaire intervenció humana que l’afavoreixi. A principis d’estiu els arbres ja han rebrotat; el salze blanc serà el que més aviat estructurarà un nou estrat arbori. Semblantment faran el saulic i la sarga, malgrat hagin estat vinclats i arrencats. Les plantes herbàcies sorgiran arreu aprofitant l’absència dels estrats arbori i arbustiu a partir de llavors i rizomes. El paisatge vegetal de ribera de la Tordera ha sofert altres transformacions, que interfereixen amb les conseqüències de les crescudes. Al llarg de les darreres dècades cal destacar l’augment de l’aprofitament de l’aigua per a usos domèstics i industrials, la contaminació de les aigües, l’abandó de les activitats tradicionals d’aprofitament del bosc, de les herbes per a pasturatge i de l’aigua per al regadiu (excepte a l’àrea del delta), l’abocament de les aigües de les depuradores i la desatenció generalitzada pels espais de ribera. L’augment de les captacions d’aigües feu que l’estiatge s’intensifiqués amb un llarg període d’absència de corrent superficial i una forta disminució dels aqüífers. Moltes crescudes han tingut una intensitat menor a la corresponent amb les precipitacions, ja que part de l’aigua de les pluges s’infiltrava per reomplir el freàtic o hidratar els sòls secs. Les pluges de gener de 2020 no estigueren condicionades per una situació de sequera ja que els aqüífers registraven nivells alts i els sòls contenien una humitat elevada a causa de les precipitacions durant les setmanes anteriors. L’abandó d’aprofitaments en les riberes sí que ha condicionat els efectes de la passada torderada, a causa de l’existència d’una massa vegetal força densa i que la darrera crescuda forta ocorregué el 1986 i molt forta el 1982. Moltes comunitats de ribera havien tingut un recorregut de 38 anys, un període considerat llarg en la dinàmica del paisatge de la Tordera. També ha tingut una influència notable l’abocament d’aigua des de les depuradores, ja que permet circulació hídrica permanent durant tot l’any, inclòs els mesos més secs de l’estiu, almenys en un tram considerable a partir de l’abocament. Ha fet possible l’expansió de les comunitats d’helòfits, que a mitjan segle xx eren molt escasses. Alhora també ha facilitat l’expansió dels boscos i matollars de ribera. Tot plegat ha fet que la vegetació prèvia a la darrera torderada fos força esponerosa i els efectes prenguessin unes dimensions no ocorregudes fa moltes dècades. Tanmateix aquests condicionants acceleren els processos de regeneració vegetal. –147–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

5. Conseqüències socioterritorials de la tempesta Com en tot episodi meteorològic sever, es desprèn un seguit d’efectes que incideixen sobre l’economia local. En el cas del temporal Glòria a la conca de la Tordera no va ser cap excepció. La borrasca ocasionà la inundació de centenars d’hectàrees malmetent infraestructures i equipaments públics, produccions agrícoles, naus industrials, mobiliari urbà; significà la suspensió temporal de serveis educatius, el tancament d’equipament i va afectar el front marítim des de diversos punts de vista. La valoració real dels danys és una tasca complexa de realitzar i, arribar a una xifra definitiva, no és gens fàcil, especialment si no es fa amb prou exhaustivitat i seguint uns criteris que siguin equiparables i, per tant, comparables, per al conjunt del territori afectat. A més a més, és fonamental que hi hagi coordinació en la manera com es proporcionen les dates així com en la seva publicació. Cal tenir en compte, també, si els organismes que duen a terme aquesta comptabilització consideren, alhora, tant els danys públics com els particulars i privats. Les xifres que s’ofereixen a continuació són purament aproximatives i resultat de les que es van anar publicant en els dies i setmanes immediatament posteriors. Foren recollides de manera més o menys fragmentària en els mitjans de comunicació o en pàgines web d’ajuntaments i de consells comarcals. Els dos consells comarcals (la Selva i el Maresme) que aglutinen la major part dels municipis més afectats oferiren els seus respectius balanços econòmics provisionals de danys. En el cas de la Selva, amb data de 31 de gener, entre béns públics municipals i béns privats s’oferí la xifra de 70 milions d’euros per a tota la comarca, bona part dels quals dins la conca torderenca (Consell Comarcal de la Selva, 2020). Específicament, el municipi de Sant Feliu de Buixalleu, oferí un balanç de 43,58 milions d’euros, bàsicament per l’afectació severa a naus industrials. Al cas del Maresme, en la reunió extraordinària del Consell d’Alcaldes celebrada a Mataró el 28 de gener, es valorava en 25,5 milions d’euros els danys ocasionats als tres municipis maresmencs riberencs de la conca: Malgrat, Tordera i Palafolls (Consell Comarcal del Maresme, 2020). 5.1. Els danys en les infraestructures Els danys sobre les infraestructures van ser quantiosos. La imatge icònica que es recordarà del temporal a la conca serà la del doble esfondrament dels dos ponts contigus de la Tordera situats a uns 2 km aigües amunt de la seva desembocadura: el de la carretera veïnal que donava continuïtat a la BV-6001 (per la banda de la província de Barcelona) i la GIP-6831 (per la banda de la província de Girona), i el ferroviari, pel qual discorria la línia de rodalies R1 de Barcelona a Maçanet-Massanes (per Mataró). Tots dos ponts col·lapsaren parcialment la matinada del dimecres 22, en un dels moments en què l’avinguda de la Tordera era més alta. El pont viari, de 220 m de longitud, formava –148–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

part d’una carretera local que unia les localitats de Malgrat i de Blanes. El seu origen es remuntava a la dècada de 1930. Havia patit danys en altres torderades anteriors com la de 1960. Hi transitaven diàriament uns 8.000 vehicles. Tot i que aquest pont havia sofert diverses modificacions, en cap d’elles s’havia incidit ni en la rasant, ni en la seva estreta amplada inicial (4,5 m); així, el seu estat de conservació era deficient i l’encreuament entre vehicles al seu damunt es tornava més perillosa. A més a més, l’escassa llum dels trams originals esdevenia un obstacle en situacions d’avinguda i quan els cabals arrosseguen brossa (Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, 2020). En el cas del pont del ferrocarril, amb una longitud de 202 m, la revinguda provocà el col·lapse d’una de les 14 piles que el conformava. Aquesta pila fou arrossegada pel corrent juntament als dos vans que s’hi recolzaven. Per aquest pont hi creuaven diàriament uns 35 trens en cada sentit, ja fos de la línia de rodalies R1 o de la RG1. Tampoc era la primera vegada que una avinguda malmetia parcialment aquest pont. N’hi ha constància documental de l’avinguda produïda el desembre de 1943 i que arrossegà l’extrem dret de l’obra. Les destrosses ocasionades en aquestes infraestructures comportaren l’alteració en la mobilitat entre les dues ribes de la Tordera la qual és prevista que es mantingui així fins a l’entrada en servei dels dos nous ponts a finals de 2020. Al cas del pont viari, sortosament, es disposa d’una alternativa força pròxima mitjançant la carretera B-682/GI-682 que discorre de manera paral·lela, tan sols 650 m aigües amunt del riu. Més complicada és la situació amb les circulacions ferroviàries les quals han quedat totalment suspeses entre Malgrat i Blanes, havent-se de dur a terme un transbordament amb busos llançadora entre les estacions d’ambdues localitats, separades entre sí per 4,5 km. Tot i que aquest servei de llançadores pal·lia parcialment el que seria la supressió total dels trens, representa un augment en el temps de trajecte que pot superar la mitja hora en funció dels enllaços de trens de cada estació. A més a més, significa una pèrdua en la qualitat de les prestacions ja que cal estar fent transbordament i haver d’accedir als autocars. En el cas de Malgrat, la parada de busos es troba a 500 m de l’estació amb les limitacions que pot significar aquest fet especialment per a persones grans. Quant al nou pont viari el Departament de Territori i Sostenibilitat va adjudicar, per la via d’urgència, l’execució del projecte constructiu a l’empresa COPISA per valor de 5,3 milions d’euros, amb data de 19 de febrer i amb un termini d’execució de 9 mesos i 20 dies. La llargada del nou pont es subdividirà en 5 trams de 51 m de llum, als tres centrals, i de 33,15 m en els dos extrems. A més a més es contempla que la seva amplada tingui 12 m, incloent 2 carrils de 3,5 m + vorals d’1 m + una vorera carril de vianants i bicicletes de 3 m (Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, 2020). Pel que respecta al pont ferroviari, l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) procedeix a la reconstrucció de l’obra amb un pressupost de 8,6 milions d’euros. A l’igual que el pont anterior, es treballa en un projecte –149–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

que redueix el número de vans fins a 5 i amb llums que es mouran entre els 33,15 i els 51 m. Per tant, l’emplaçament dels pilars serà idèntic entre ambdós ponts. Donades les característiques geotècniques de l’àrea de la llera s’inclouen tasques de cimentació profunda mitjançant piles-pilot de fins a 45 m de profunditat (ADIF, 2020). De manera molt menor, també patí desperfectes de consideració l’esvoranc obert al pont de la carretera C-35 sobre la riera de Santa Coloma (terme municipal de Maçanet de la Selva). En ell, la Generalitat hi invertí 416.000 euros. El pas per aquest punt es reobrí el 14 de febrer. A part dels dos ponts inicials, que són la destrossa més coneguda i difosa pels mitjans d’informació, els danys van afectar a d’altres infraestructures, com la dessalinitzadora de la Tordera, ubicada a la riba esquerra del riu. Aquesta infraestructura va entrar en funcionament el 2002 amb una capacitat de producció de 10 hm3/any d’aigua potable i fou construïda per a reduir la sobreexplotació de l’aqüífer de la Tordera. A partir de 2011, la planta va duplicar la seva capacitat –fins als 20 hm3/any– i es va connectar a la potabilitzadora del Ter (Cardedeu), per poder aportar aigua al sistema Ter Llobregat. El pas del temporal Glòria va provocar el trencament de la mota de la Tordera, per sota de la qual transcorre la canonada d’impulsió i el cablejat de comunicacions de la planta, que es van veure parcialment arrossegats pel riu. En conseqüència, les instal·lacions es van haver d’aturar fins que no es procedís a la reparació d’aquest tram de canonada. La reposició de la mota i dels serveis afectats tingué un cost final aproximat de 5 milions d’euros. La planta no ha tornat a entrar en servei fins el 8 de juliol. En els 6 mesos que la dessalinitzadora ha estat aturada el sector abastit per aquesta planta ha rebut un volum d’aigua d’uns 2,5 hm3 provinent de la potabilitzadora de Cardedeu; per tant, d’aigües originàries del Ter. Això ha permès evitar la sobreexplotació de l’aqüífer de la Tordera que s’hauria produït sense l’aportació d’aquest recurs (Departament de Territori i Sostenibilitat, 2020). Pel que fa a les infraestructures hidràuliques també varen resultar momentàniament afectats diversos serveis relacionats amb l’abastament d’aigua potable. Així, per exemple, els dipòsits de la potabilitzadora de Palafolls, que abasteixen els municipis de l’Alt Maresme fins a Arenys de Mar i Arenys de Munt restaren inoperatius durant 6 hores, al llarg del dimecres, 22 de gener. A poblacions com Santa Coloma de Farners, Sils o Arbúcies així com en diverses urbanitzacions es va patir durant diversos dies problemes de terbolesa en l’aigua i es va haver de recórrer a mitjans alternatius com camions cisterna. No es poden obviar, tampoc, les afectacions del temporal marítim i l’onatge a infraestructures litorals com el port de Blanes. A mitjan juny la Generalitat va aprovar, per valor de 2,4 milions d’euros, la declaració d’emergència per a la reparació dels danys estructurals que va patir el dic de recer. Les obres consistiran en el seu reforç, on el temporal va causar un esvoranc a l’escullera i una obertura a l’espatller en un tram de 30 metres de longitud (Ports de la Generalitat, 2020). –150–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

A Sant Hilari Sacalm el temporal va malmetre dues línies elèctriques d’alta tensió i va fer caure quatre torres de 400 kV. En total es van haver de reposar 19,5 km de cablejat i 140 aïlladors. Endesa hi va invertir 1 milió d’euros i la reposició total dels dos circuïts afectats de la línia de 110 kV va quedar enllestida a inicis d’abril (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2020a). Més enllà de les repercussions en infraestructures més o menys focalitzades, no es pot oblidar altres múltiples incidències de menor rang com les produïdes per corriments o esllavissades i que afectaren a diversos punts de la línia ferroviària, de carreteres locals o de pistes forestals. Per exemple, l’ajuntament d’Arbúcies estimava que 83 km de pistes forestals havien quedat afectades a tot el seu terme. 5.2. Les afectacions sobre els espais agraris Cal parlar-ne, també, de les afectacions en l’àmbit agrari. Si hi ha una zona agrícola per excel·lència a tota la conca de la Tordera aquesta és, justament, la que s’estén a la seva plana deltaica i, especialment, a Malgrat de Mar i a Palafolls, al denominat Pla de Grau. El temporal va perjudicar una de les zones de producció d’horta més importants de Catalunya, amb cultius d’enciam, escarola, patata i bledes. Però també va damnificar infraestructures com els sistemes de regadiu, maquinària i hivernacles que quedaren retorçats pel vent. En un primer balanç efectuat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el dijous, 23 de gener, s’admetia que el desbordament del riu havia afectat a 326 hectàrees de conreus de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera. Per municipis, Malgrat de Mar fou el més afectat, amb 120 hectàrees; seguit de Palafolls, amb 110; Blanes, amb 62, i Tordera, amb 34. Els conreus més afectats foren, segons aquestes mateixes fonts, el d’enciam, amb 41 hectàrees, el de patata, amb 40, i el de civada i escarola, amb més de 30. En total, es calcula que el desbordament de la Tordera va afectar unes 800 hectàrees durant tot l’episodi de temporal (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2020b). Amb data de 6 de febrer, es realitzà una primera reunió de la Taula Tècnica de valoració del temporal que constituí l’administració amb els representats dels diversos sectors afectats. El Departament avaluà en 2,6 milions d’euros els danys provocats al sector primari pel desbordament de la Tordera durant el temporal (fig. 3). El director dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament, Josep Pena, explicà al sector les diferents línies d’ajuts que havia posat en marxa el Govern, amb un primer fons de contingència d’11 milions d’euros per al conjunt del país, perquè tan aviat com fos possible es pogués recuperar el “potencial productiu del sector” (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2020c).

–151–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Fig. 3. La zona agrícola del Pla de Grau inundada (delta de la Tordera, Malgrat de Mar), vista des del pont de la carretera BV-6001 vers l’oest. S’aprecia el descalçament del talús ferroviari de la línia R1 amb uns rails que han perdut tot el balast.

Font: Agència Catalana de Notícies, 21/01/2020

5.3. Altres afectacions rellevants El temporal va comportar múltiples afectacions en els serveis i equipaments ja fos com a mesures preventives o per incidències múltiples. Així, a partir de les directrius donades per Protecció Civil es van suspendre momentàniament les activitats lectives als centres d’ensenyament. En el cas de la comarca de la Selva, segons dades del seu Consell Comarcal, el tancament afectà a 64 centres i 25.584 alumnes (Consell Comarcal de la Selva, 2020). Altre efecte del temporal derivà en l’evacuació de veïns amb habitatges propers a cursos fluvials. A la urbanització Riuclar (Massanes) ho feren 300 veïns; a Tordera, 170; a Hostalric, 40; a Blanes, l’ajuntament demanà als veïns del barris dels Pins i la Plantera, que es quedessin confinats a casa seva. A Malgrat, 10 persones van haver de ser rescatades les quals estaven incomunicades en un càmping, també a un agricultor que havia quedat envoltat per les aigües a la zona del Pla de Grau. 5.4. Les valoracions econòmiques realitzades a escala municipal Quant a les afectacions produïdes pel temporal, els serveis tècnics dels diversos municipis emeteren els seus corresponents informes i valoracions. A més d’una finalitat econòmica local també pretenen servir com a prova per a ser presentades davant possibles línies d’ajut, amb el corresponent finançament, que –152–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

obren les administracions, ja siguin consells comarcals, diputacions, Generalitat, Estat o a nivell europeu. A la taula núm. 2, a nivell preliminar i merament aproximatiu, s’ofereixen les xifres de danys que han estat publicades ja sigui per ajuntaments, per consells comarcals i, sovint, reproduïdes en diversos mitjans de comunicació. Per tant, no es basen en la documentació primària que serien els mateixos informes sinó en les quantitats que, d’una manera o altra, s’han divulgat. Com diem no tenen cap afany de presentar-se com a globals, ni com a definitives. Tanmateix es vol posar l’atenció en el fet que poden respondre a metodologies diferents de quantificació i que, no sempre, recullen els danys amb les mateixes amplitud i exactitud. Tot i així ens permeten disposar d’un primer balanç sobre les xifres de danys. Pel cas de la conca de la Tordera, s’ha pogut obtenir algun tipus de dada publicada en 19 dels 25 municipis que en formen part. Dels 6 dels quals no s’ha constatat cap balanç publicat han estat Breda, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sant Esteve de Palautordera, Santa Coloma de Farners i Sils. Amb les precaucions abans indicades s’ha elaborat l’esmentada taula en la que es recullen les xifres globals classificades per municipis i agrupats en funció de si pertanyen a la conca alta (4 municipis), la conca mitjana (10 municipis) o la conca baixa (5 municipis). En total, la xifra publicada de desperfectes ascendia a 120,7 milions d’euros, dels quals 4,375 (el 3,63% del total) corresponien a la conca alta; 49,41 corresponien a la conca baixa (el 40,95% del total) i 66,916 a la conca mitjana (un 55,43%). Per tant, més de la meitat dels danys publicats correspondrien als municipis centrals de la conca, seguits a una certa distància pels més propers a la desembocadura i, molt més reduïts, els de l’àrea de capçalera. Ara bé, l’explicació que hi ha al darrera d’aquests valors és força diferenciada segons el municipi a que ens referim així com la naturalesa dels danys a què al·ludeixen. En el cas de la conca mitjana, que un municipi com Sant Feliu de Buixalleu, amb només 789 habitants l’any 2019, declari 43,58 milions d’euros en pèrdues (el 36,11% del total), s’explica per les afectacions a diverses naus del seu extens polígon industrial a l’àrea més propera al curs de la Tordera, específicament a l’anomenat ‘polígon Skol’, situat a tocar de la carretera C-35 (Diari de Girona, 2020). Seria un cas semblant al de Massanes, amb 15,11 milions d’euros en pèrdues, el 12,52% del total. Per contra, les grans xifres d’afectacions que ofereixen els municipis de la conca baixa s’expliquen, entre d’altres, pels desperfectes quantiosos produïts en infraestructures de tipologia diversa: ponts ferroviari i viaria sobre la Tordera, dessalinitzadora de Blanes i port de Blanes, especialment. L’ajuntament de Malgrat, en l’informe municipal elaborat els primers dies de febrer, estimava els danys dins del terme en uns 20 milions d’euros dels quals 6,9 correspondrien a les activitats dels càmpings, uns 5 milions a cadascun dels dos ponts sobre la Tordera (ferroviari i viari) que caldrà reconstruir, 1,37 correspondrien a actuacions competència de la Demarcació de Costes i 1,2 correspondrien a la zona agrícola del Pla de Grau (Malgrat comunicació, 2020). –153–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

En el cas de l’ajuntament de Palafolls, un mes després del temporal, avaluava les afectacions agrícoles en 15 explotacions de l’ordre d’uns 4 milions d’euros, especialment en zones de planters i, en uns altres 4 milions en afectacions a espais públics, especialment en les motes que la Tordera va desfigurar la matinada del 22 de gener (Ràdio Palafolls, 2020). Taula 2. Valoració preliminar de danys segons les dades publicades pels municipis de la conca Municipi i comarca

Valors dels danys % sobre els Font publicats danys publicats Conca alta (4 municipis): 4.3750.000 euros (3,63% del total) Fogars de Montclús C. C. del Vallès Entre 250.000 i 1 milió d’€ 0,52% Oriental (Vallès Oriental) C. C. del Vallès Montseny (Vallès Oriental) Entre 250.000 i 1 milió d’€ 0,52% Oriental Santa Maria de Palautordera 2,5 milions d’€ 2,07% Ajuntament (Vallès Oriental) C. C. del Vallès Vallgorguina (Vallès Oriental) Entre 250.000 i 1 milió d’€ 0,52% Oriental Conca mitjana (10 municipis): 66.916.490 euros (55,43% del total) Arbúcies (Selva) 1.200.000 € 0,99% Ajuntament C. C. del Vallès Campins (Vallès Oriental) Entre 100.000 i 200.000 € 0,12% Oriental C. C. del Vallès Gualba (Vallès Oriental) Entre 100.000 i 200.000 € 0,12% Oriental Hostalric (Selva) 1.235.871€ 1,02% C. C. de la Selva Massanes (Selva) 15.117.350€ 12,52% C. C. de la Selva Riells i Viabrea (Selva) 2.107.700 € 1,75% C. C. de la Selva Sant Celoni (Vallès Oriental) 2.000.000€ aprox. 1,66% Ajuntament Sant Feliu de Buixalleu (Sel.) 43.585.569€. 36,11% C. C. de la Selva Sant Hilari Sacalm (Selva) 1.250.000 € 1,04% C. C. de la Selva Vidreres (Selva) 120.000 € 0,10% Ajuntament Conca baixa (5 municipis): 49.411.581 euros (40,95% del total) Blanes (Selva) 17.439.000€ 14,45% C. C. de la Selva Fogars de la Selva (Selva) 1.672.581€ 1,39% C. C. de la Selva Malgrat (Maresme) 15,3 milions d’€ aprox. 12,68% Ajuntament Palafolls (Maresme) 8 milions d’€ aprox. 6,63% Ajuntament Tordera (Maresme) 7 milions d’€ aprox. 5,80% Ajuntament valoració total 120.703.071 € 100% –

Data de publicació 13-II-2020 13-II-2020 20-II-2020 13-II-2020 13-3-2020 13-II-2020 13-II-2020 31-I-2020 31-I-2020 31-I-2020 29-01-2020 31-I-2020 31-I-2020 28-I-2020 31-I-2020 31-I-2020 5-II-2020 21-II-2020 31-I-2020 –

Font: elaboració pròpia a partir de les pàgines web del Consell Comarcal de la Selva, dels ajuntaments respectius indicats i de mitjans d’informació com Som Vallès. Municipis dels quals no s’han publicat dades de danys: Breda, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sant Esteve de Palautordera, Santa Coloma de Farners i Sils. –154–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Per obtenir les xifres d’aquesta taula ha calgut fer algun tractament de les dades per tal de poder-les presentar. En els casos de municipis com Fogars de Montclús, Montseny o Vallgorguina, dels quals només hi ha publicada una estimació entre un valor mínim (250.000 euros) i un valor màxim (1 milió d’euros), s’ha optat per oferir una xifra mitjana entre ambdós extrems; és a dir, 625.000 € per municipi. Serien similars als casos de Campins o de Gualba, on els valors aproximatius es movien entre 100.000 i 200.000 euros. En aquests municipis s’ha optat per oferir una quantitat estimativa de 150.000 euros per municipi (Som Vallès, 2020). En el cas de Blanes, s’ha decidit incorporar la valoració de danys de determinades infraestructures, com la dessalinitzadora, els ponts sobre la Tordera o el port i que, inicialment, no estaven inclosos en les xifres publicades pel Consell Comarcal de la Selva. En una línia semblant, els 20 milions estimats al cas de l’informe del municipi de Malgrat (Malgrat comunicació, 2020) i que incorporava tot dos ponts sobre la Tordera, per tal de ser més equitatius, s’ha considerat oportú fer correspondre el valor d’un dels ponts (el viari) com si correspongués al seu municipi però reservar la valoració del pont ferroviari com si correspongués al municipi de Blanes. Això sent conscients, sempre, que es tracta d’infraestructures l’abast i la funció de les quals va molt més enllà de l’àmbit purament local.

6. La resposta donada als efectes del temporal: entre la contingència i les actuacions estructurals Davant aquest seguit de conseqüències, els municipis afectats reclamaren a les administracions superiors (consells comarcals, diputacions, Generalitat, Estat, Unió Europea) per implicar-se activament en les mesures promogudes per a la recuperació de la zona, ja fos a nivell financer, tècnic, material, etc. Des d’aquest punt de vista no deixa de ser un repte afegit que, pel que fa a les administracions de caràcter local, aquestes estiguin fragmentades ja que la conca hidrogràfica de la Tordera es troba dividida entre tres consells comarcals i per dues províncies, cosa que vol dir, doncs, en dues diputacions provincials. A la vegada, es perfilen àmbits que són geogràficament força diferenciats entre si però en els quals no es pot perdre de vista que existeix un riu com a nexe conductor i que les actuacions en una zona solen tenir repercussions en l’altra. Així, els municipis que conformen el Baix Montseny (amb Sant Celoni com a capital) són diferenciats respecte als de la Baixa Tordera (amb Blanes com a principal població de referència). En tractar les afectacions especialment sobre les infraestructures més rellevants, s’ha evidenciat que execucions urgents es van posar en marxa quasi d’immediat (reparació de les conduccions de la dessalinitzadora, ponts sobre la Tordera, –155–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

desperfectes en carreteres, neteja dels nuclis urbans, etc.). Els ajuntaments, amb les seves brigades municipals, abocaren esforços significatius per recuperar la normalitat en els serveis quotidians el més aviat possible. Per altra banda, es realitzaren reunions d’alcaldes dels municipis afectats, normalment articulades mitjançant els respectius consells comarcals. Més dubtosos quant a continuïtat i resultats semblen que són les iniciatives de gestió supramunicipals creades expressament amb posterioritat. Podem esmentar, en aquest sentit, per exemple, la constitució, a Hostalric, el 5 de març, de la Comissió Territorial de la part baixa de la Conca de la Tordera a la qual van assistir diversos alcaldes de la zona així com els delegats del govern de la Generalitat tant a Barcelona com a Girona i representants de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta comissió havia de tenir com a objectius, entre d’altres, valorar les respostes institucionals que es van donar després d’aquest episodi i coordinar les mesures postemergències a adoptar en futurs casos de desastres naturals o d’altres emergències al territori (La Selva TV, 2020). En aquesta reunió per part de l’ACA es va anunciar que faria 75 actuacions a la part baixa de la conca, com la neteja de lleres i el restabliment del servei de la dessalinitzadora amb un cost global conjunt d’entre 5 i 7 milions d’euros. També cal recordar, per les afectacions en l’àmbit agrari, la creació, a inicis de febrer, de la Taula Tècnica de Valoració del Temporal Glòria amb una secció específica per a la Tordera. En ella s’havia de tractar de les línies d’ajut previstes per l’administració per a les zones agrícoles afectades. A més a més de la vessant política i administrativa, no es pot desmerèixer la resposta que es va donar des del voluntariat. En aquest àmbit, les iniciatives més participatives foren la de les neteges de platges convocades pels respectius ajuntaments. A Blanes, el divendres, 31 de gener, el consistori n’organitzà una amb més d’un miler de participants, amb molts escolars, en la qual s’aplegà al voltant de 30 tones de residus. A Malgrat, el diumenge, 2 de febrer, se n’efectuà una altra, amb un miler de voluntaris. A Palafolls es va constituir una Borsa de Voluntariat Ciutadana pel temporal Glòria. En ella, els veïns que ho desitgessin s’havien de donar d’alta i especificar la seva disponibilitat així com si es disposava d’algun tipus de maquinària. Al cas d’Hostalric, el 15 de febrer, s’organitzà una jornada de voluntariat per netejar de plàstics i residus la llera del riu. A Sils, una setmana després, s’acordà una d’altra al seu estany per a la seva neteja; en aquest cas, especialment, de restes vegetals com la canya. Són només algunes mostres del moviment de voluntariat que es suscità com a reacció als efectes del temporal. 6.1. Una proposta que incideix en el model territorial De més llarg abast resultaran, però, aquelles iniciatives que incideixen sobre els sectors econòmics i els particulars així com intervencions de caire més estructural i que tindrien a veure amb allò que entenem com el ‘model –156–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

territorial’. Precisament, amb la idea d’aprofundir en el model territorial i en la minimització dels efectes indesitjats descrits, a mitjan febrer, una dotzena d’entitats i més d’una quarantena d’experts elaboraren i signaren el manifest “La Tordera després del temporal Glòria, i ara què?” (Ràdio Marina, 2020). S’hi recollien 8 actuacions prioritàries que, des de l’òptica de la governança, caldria emprendre especialment a la plana i al delta de la Tordera per fer front a futurs episodis similars al del Glòria. Els punts foren els següents: 1. La morforegeneració de les desembocadures de la Tordera i del Rec Viver, sortides naturals de les torderades al mar, actualment ocupades per tres càmpings. És a dir, la recuperació de la morfologia pròpia del delta i dels elements que ho fan possible (cabals, transport de sediments, espais naturals…) garantiria el manteniment per si sol de la seva funció ambiental, actualment molt limitada, així com la redistribució natural de sorres imprescindibles per al manteniment de les platges i de la resta d’activitats econòmiques dependents del front deltaic. 2. La ubicació de la caseta i dels tubs de l’emissari i de captació de la planta dessalinitzadora de la Tordera en un altre emplaçament i traçat més allunyat del riu. Això permetria fer recular la mota, amb el conseqüent eixamplament de la llera a la riba de Blanes i la morforegeneració de la desembocadura. Els actuals traçats i ubicació d’aquestes infraestructures, executades d’urgència i sense estudi d’impacte ambiental, s’identifiquen com la causa principal que limita o fins i tot impedeix l’orientació nord de la desembocadura que nodria de sorres, en cas de crescudes, les platges de Blanes. 3. Eliminació d’estructures dures com esculleres i espigons de la franja costanera i/o riu. Actuacions com la retirada de sediments del riu, impedir la correcta circulació de sediments o les realitzades per evitar l’erosió dels marges del riu, lluny de solucionar els actuals problemes, els agreugen. 4. Promoció de l’eixamplament de lleres al riu i rieres tributàries principals com a única mesura eficaç a mig i llarg termini per fer front als cabals de les futures crescudes importants, potencialment perilloses pels béns i persones. 5. Reducció de la sobreexplotació dels aqüífers i garantir uns cabals mínims (fixats per l’ACA en compliment de la Directiva Europea i actualment sense compliment). Alguns trams de la Tordera i dels seus afluents principals, com a conseqüència d’uns cabals de manteniment inexistents, estan en bona part colonitzats per espècies vegetals exòtiques, i ocupades en excés per la vegetació pròpia de ribes i riberes. 6. Prevenció i foment de la laminació lateral del riu en cas de crescudes importants a planes al·luvials de la conca prèviament identificades, així –157–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

com les respectives compensacions pel servei als propietaris dels terrenys temporalment afectats. Això esmorteiria les crescudes potencialment perilloses i evitaria danys importants a béns i persones en les zones més conflictives aigües avall. El disseny estratègic de les zones de laminació i la identificació d’aquestes planes al·luvials haurà de ser consensuat a nivell de conca atès que no es tracta d’una actuació amb efectes locals, i aprofitant la valuosa informació que la tempesta Glòria ha aportat. 7. Protecció, promoció i ajuda (efectives i amb finalitats clares) a les activitats agrícoles locals identificades com a adaptades i compatibles amb les característiques hidrològiques, climàtiques i la biodiversitat pròpia de la plana i delta de la Tordera. 8. Ampliació dels límits de l’espai protegit de la zona d’especial conservació de la Xarxa Natura 2000 ‘Riu i estanys de Tordera’ a les ribes i riberes d’interès, per a una correcta i coherent funcionalitat ecològica i geomorfològica, ara mateix clarament deficient atès que només es considera protegida la llera i es deixa de banda les ribes i altres espais essencials. El manifest fou presentat tot aprofitant la celebració de les jornades sobre “Gestió i governança de recursos naturals’ efectuada els dies 5 i 6 al Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Al manifest es recollien una sèrie de propostes que deixen la porta oberta de com orientar possibles intervencions a mig termini a la conca de la Tordera i que van més enllà de les actuacions d’urgència i reparació les quals tampoc es poden desatendre. Sens dubte, les unes i les altres són complementàries però si només es pensa en les mesures de reconstrucció i reparació sense incloure d’altres de més estructurals, el problema tornarà a manifestar-se, si cap agreujat, quan arribi un nou temporal de les característiques del Glòria.

7. Consideracions finals L’episodi Glòria ha impactat bruscament en el territori de la conca de la Tordera i en el seu paisatge, com ho ha fet en d’altres conques. Tanmateix a la Tordera ha tingut unes conseqüències específiques derivades de les característiques físiques, biològiques i humanes, com ser una conca de dimensions reduïdes, l’incloure només territori de les serralades costaneres, l’absència d’embassaments reguladors, la formació d’una plana deltaica o el pertànyer a l’extrem nord-est de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una part notable del territori urbanitzat per a habitatges, indústries, magatzems o carreteres i ferrocarrils. També cal considerar que feia dècades que no es produïa una torderada com la d’enguany. Tot plegat ha fet que els efectes del Glòria també hagin incidit en la percepció de l’entorn en relació amb la dinàmica fluvial. –158–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Les torderades són fenòmens recurrents i les persones que viuen a la conca n’han estat sempre conscients i s’han defensat de les crescudes i inundacions: es deixaven espais d’inundació o es construïen xavegons o gabions per a protegir els camins, cases o conreus. Calia refer guals, ponts, rescloses i fins i tot gabions ben fermats amb una tela metàl·lica. Tothom tenia assumit que calia reconstruir immediatament perquè els embats d’aquestes avingudes eren inevitables. Però calia previsió per mitigar-ne les conseqüències. Tothom era conscient dels seus riscos però l’aigua era vida, i era necessària per a abeurar, rentar, regar i moure els molins. La llera era un indret de pastura i els arbres de ribera tenien un paper destacat per a fusta, llenya i vímets. La sorra i els còdols arrossegats per les crescudes constituïen un material necessari per a les construccions de cases i parets. Els aprofitaments de la ribera han estat variables al llarg del temps, però durant la segona meitat del segle xx els grans canvis socioeconòmics i tècnics comportaren nous usos i noves percepcions relacionades amb la Tordera. Els usos se centraren en l’aprofitament de l’aigua per abastir la demanda cada vegada més gran per part de les poblacions i indústries. L’interès i el coneixement popular pel riu minva fins que la ribera esdevé un paisatge oblidat que es degrada ecològicament en convertir-se en abocador de residus de tota mena. La tendència d’aquesta marginació fluvial començà a invertir-se a la darreria del segle xx a causa d’una creixent conscienciació ambiental amb el control dels abocaments, la instal·lació de depuradores i un millor coneixement de la dinàmica de la Tordera. Però les torderades es presenten periòdicament i durant les primeres dècades de la segona meitat del segle xx esdevingueren alguns episodis de gran magnitud. Aleshores s’establiren noves esculleres i motes i s’arranjaren les ja existents. A la darreria del segle xx i al llarg de les dues primeres dècades del segle xxi només tenen lloc crescudes d’intensitat mitjana. Aquest fet permeté que la vegetació de ribera es regenerés molt, aspecte potenciat per l’abocament permanent d’aigua per part de les depuradores. Alhora hi hagué pocs aprofitaments forestals i les extraccions de sorres i còdols foren prohibides en el sector de la llera. A l’inici del 2020 la ribera de la Tordera es caracteritzava per un paisatge vegetal molt evolucionat, amb un cabal permanent continu a gairebé a tot el curs i amb unes motes i esculleres que fa temps que no han estat superades. I de sobte, el 22-23 de gener, una nova torderada s’enduu tot el que troba, trenca ponts i passeres, erosiona intensament marges, arrenca arbres grossos i inunda les planes al·luvials inferiors. Les esculleres i motes no resisteixen els forts embats de l’aigua en alguns trams, i l’aigua inunda camps i afecta construccions i camins. Pocs dies més tard i amb les aigües baixen s’observen els detalls de les destrosses provocades. La Tordera té una dinàmica natural amb la qual cal conviure-hi. De tant en tant el cabal del riu creixerà, erosionarà marges i inundarà les planes al·luvials. És cert que es poden suavitzar les seves conseqüències i es pot lluitar perquè –159–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

no ocasionin desgràcies humanes però només es podrà assolir aquesta fita si es coneixen quines són les causes i com es comporten les torderades. Cal ser previsor i la solució bona no és pas construir cada cop més murs de ciment o esculleres amb grans blocs. Cal deixar un amplada suficient, malgrat que el riu normalment porti poca aigua. La llera ha de poder engolir les revingudes més grans, les que tenen lloc molt de tant en tant, però que un dia s’esdevindran sense avisar. Tot el que sigui una amplada menor és una situació de risc recurrent. Les actuacions reactives condicionades per l’emergència viscuda i per la necessitat de reposar els danys causats són justificades i indefugibles. Ara bé, una pretesa gestió territorial de la conca no es pot acabar amb les tasques de reconstrucció i de suport econòmic. Aquestes intervencions hi han de ser però no és suficient només amb això. En tot cas, poden ser enteses com un punt de sortida però no d’arribada. Calen mesures més integrals, més a mig termini que tinguin ben en compte aquesta convivència amb les dinàmiques naturals que comentàvem més amunt. Mesures que, en alguns casos, hauran de replantejar aspectes del funcionament del model d’aprofitaments socioeconòmics que s’han donat a la conca i, particularment, a la seva façana litoral. Els punts recollits al manifest “La Tordera després del temporal Glòria, i ara què?” no haurien de ser obviats, en aquest sentit. Poden servir com a guió que, de manera pautada en el temps i amb la concertació dels diversos sectors socials implicats, vagin implementant-se per avançar en aquesta direcció. Un instrument a tenir ben present podria ser la denominada ‘Taula del Delta i de la Baixa Tordera’, creada ja l’any 2017, i definida com un espai de governança on els actors locals, les administracions de diferents nivells, entitats socials i ambientals, així com investigadors i experts col·laboren per desenvolupar una estratègia integral per a la recuperació dels equilibris territorials del propi delta. Aprofitem-ho, doncs, i aprenem, tots plegats, de l’experiència que ha estat la tempesta Glòria.

Bibliografia Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF): http://prensa.adif.es/ade/u08/ GAP/Prensa.nsf/Vo000A/E8B46B5E39B90D08C1258557004B6A95?Opendocument (consulta: 02-07-2020). Agència Catalana de l’Aigua (2014). Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021. Barcelona: Agència Catalana de l’Aigua. Ajuntament de Malgrat de Mar (2020). “Es prohibeix el bany i els usos lúdics als espais de la desembocadura de la Tordera i la llacuna durant tot l’estiu”. Notícia de 04/06/2020: https:// www.ajmalgrat.cat/actualitat-i-participacio/es-prohibeix-el-bany-i-els-usos-ludics-als-espaisde-la-desembocadura-de-la-tordera-i-la-llacuna-durant-tot-lestiu (consulta: 13-06-2020). Alonso, Belen; Laura Arin; Elisa Berdalet et al. (2020). Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria (19-24 gener 2020). Barcelona: Institut de Ciències del Mar (CSIC) i Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar. Consell Comarcal del Maresme (2020). Notícia de 28/01/2020: https://www.ccmaresme. cat/categoria/el-consell/consell-d-alcaldies-del-maresme/ (consulta: 13-06-2020). –160–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Consell Comarcal de la Selva (2020). https://portal.selva.cat/index.php/serveis/premsa-icomunicacio/noticies/32-portada/1485-la-comarca-de-la-selva-valora-en-mes-de-70-milionsd-euros-els-danys-causats-pel-temporal-gloria (consulta: 13-06-2020). Consorci Besòs-Tordera (2020). “Apartat: la conca de la Tordera”: https://besos-tordera.cat/ les-conques/la-conca-de-la-tordera/ (consulta: 15-06-20209. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2020a). “Endesa reposa un dels circuits de la línia de 110 kV que el Gloria va malmetre a Sant Hilari Sacalm”. Notícia de 08/04/2020: https://www.ccma.cat/324/endesa-reposa-un-dels-circuits-de-la-linia-de-110-kv-que-el-gloriava-malmetre-a-sant-hilari-sacalm/noticia/3003273/ (consulta: 10-07-2020). – (2020b). “El desbordament de la Tordera afecta 326 hectàrees de conreu a Blanes, Malgrat, Palafolls i Tordera”. Notícia de 23/01/2020: https://www.ccma.cat/324/el-desbordament-de-latordera-afecta-326-hectarees-de-conreu-a-blanes-malgrat-palafolls-i-tordera/noticia/2983800/ (consulta: 10-07-2020). – (2020c). “Agricultura xifra en 2,6 MEUR els danys del Gloria al sector primari pel desbordament del Tordera”. Notícia de 06/02/2020: https://www.ccma.cat/324/agriculturaxifra-en-2-6-meur-els-danys-del-gloria-al-sector-primari-pel-desbordament-del-tordera/ noticia/2988889/ (consulta: 10-07-2020). Departament de Territori i Sostenibilitat (2020). “ATL reprèn el funcionament de la dessalinitzadora de la Tordera després de la reparació dels danys arran del Glòria”. Nota de premsa de 9 de juliol de 2020: https://govern.cat/govern/docs/2020/07/09/09/32/1f9fa3366e3f-49d5-94c4-1161e83c2b80.pdf (consulta: 10-07-2020). Diari de Girona (2020). “Pèrdues milionàries pel “Glòria” al polígon industrial de Sant Feliu de Buixalleu”. Notícia de 31/01/2020: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/02/01/ perdues-milionaries-pel-gloria-al/1026839.html (consulta: 15-06-2020). Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre (2020). “Informe d’impacte ambiental del projecte Nou pont sobre La Tordera, carreteres BV-6001 i GIP 6831 tram Malgrat de Mar–Blanes”. Barcelona: Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya). Farguell, Joaquim (2020). “L’episodi Glòria a la Tordera: una “torderada” com la d’abans?”. L’Aulet. La revista del Montnegre i del Corredor [Sant Celoni], núm. 19, p. 14-21. Gutiérrez, Cèsar (1999). La Tordera. Perspectiva geogràficohistòrica d’un riu. Sant Celoni: Ajuntament de Sant Celoni. La Selva TV (2020). “Es constitueix la comissió de la part baixa de la Conca de la Tordera”. Notícia de 05/02/2020: https://www.laselvatv.cat/index.php/premsa/3154-es-constitueix-lacomissio-de-la-part-baixa-de-la-conca-de-la-tordera (consulta: 15-06-2020). Malgrat Comunicació (2020). “La primera estimació econòmica dels danys del temporal Glòria a Malgrat de Mar és d’uns 20 milions d’euros”. Notícia de 05/02/2020: http:// malgratcomunicacio.cat/index.php?cont=not&id=6578 (consulta: 15-06-2020). Mayo, Silvia; Francisco Javier Gómez; Josep Mas-Pla (2008). “Caracterització de la conca de la Tordera”, dins Martí Boada; Sílvia Mayo; Roser Maneja [ed.]. Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, p. 17-40. Panareda, Josep Maria (2020). “El delta de la Tordera: tensions, reptes i expectatives d’un paisatge rural complex a la perifèria metropolitana de Barcelona”. Documents d’Anàlisi Geogràfica [Bellaterra], vol. 66/2, p. 371-392. Ports de la Generalitat (2020). “El Govern destina 2,4 milions d’euros a la reparació dels danys estructurals causats pel temporal Gloria al port de Blanes”. Nota de premsa de 16 de juny de 2020: http://ports.gencat.cat/el-govern-destina-24-meur-a-la-reparacio-dels-danysestructurals-causats-pel-temporal-gloria-al-port-de-blanes/ (consulta: 02-07-2020). Ràdio Marina (2020). “La Tordera després del temporal Glòria, i ara què?”. Notícia de 05/02/2020: http://www.radiomarina.com/2016/la-tordera-despres-del-temporal-gloriai-ara-que (consulta: 15-06-2020). –161–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 137-162 La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera ...

David Pavón, Josep Maria Panareda

Ràdio Palafolls (2020). “Els pagesos xifren en més de 4 milions els danys de Gloria a Palafolls”. Notícia de 21/02/2020: http://www.radiopalafolls.cat/2020/02/21/el-pagesos-xifren-en-mesde-4-milions-els-danys-del-gloria-a-palafolls/ (consulta: 15-06-2020). Servei Meteorològic de Catalunya (2020). Secció de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA): https://www.meteo.cat/observacions/xema (consulta: 15-06-2020). Som Vallès (2020). “El temporal Gloria va deixar al Vallès Oriental danys per valor de més de 13 milions d’euros”. Notícia de 13/02/2020: https://www.somvalles.cat/noticia/51471/ el-temporal-gloria-va-deixar-al-valles-oriental-danys-per-valor-de-mes-de-13-milions-deuro (consulta: 15-06-2020). Vehí, Montserrat; David Brusi; Lluís Pallí; Carles Roqué (1996). Hidrografia (9). Cartografia temàtica de les terres gironines. Girona: Universitat de Girona i Diputació de Girona.

–162–


Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 163-189 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.195

Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre Jordi Blay

jordi.blay@urv.cat

Aitor Àvila

aitor.avila@urv.cat Grup de recerca d’anàlisi territorial i estudis turístics Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili

Resum El temporal Glòria va afectar el delta de l’Ebre al gener de 2020 deixant sobretot inundacions, regressió litoral i pèrdues en les activitats pesqueres i d’aqüicultura. L’anàlisi de les causes indica que tan importants com la magnitud del temporal són els factors de dinàmica litoral del delta, condicionats per la manca d’aportació de sediments pel riu des de fa decennis i la situació actual de la costa. L’article aborda també com s’ha intentat estudiar, planificar i gestionar el fenomen de la regressió del delta amb una sèrie de projectes, plans i actuacions que han aportat informació i experiència però no han estat prou resolutius com per a evitar l’impacte del Glòria i, en menor mesura, altres temporals. La previsió de canvi climàtic fa pensar que, si es volen evitar episodis similars, cal actuar amb la màxima urgència començant per agilitzar al màxim el transport de sediments de la conca cap al tram baix del riu i el delta. Paraules clau: temporal Glòria, regressió litoral, canvi climàtic, delta de l’Ebre.

Resumen: Los efectos del temporal Gloria: una muestra de la necesidad de actuación urgente en el delta del Ebro El temporal Gloria afectó al delta del Ebro en enero de 2020 provocando inundaciones, regresión litoral y pérdidas en las actividades pesqueras y de acuicultura. El análisis de las causas indica que tan importantes como la magnitud del temporal son los factores de dinámica litoral del delta, condicionados por la falta de aportación de sedimentos por el río desde hace decenios y la situación actual de la costa. El artículo aborda también como se ha intentado estudiar, planificar y gestionar el fenómeno de la regresión del delta con una serie de proyectos, planes y actuaciones que han aportado información y experiencia pero no han sido suficientemente resolutivos como para evitar el impacto del Gloria y en –163–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

menor medida otros temporales. La previsión de cambio climático hace pensar que, si se quieren evitar episodios similares, hay que actuar con la máxima urgencia comenzando por agilizar al máximo el transporte de sedimentos de la cuenca hacia el tramo bajo del río y el delta. Palabras clave: temporal Gloria, regresión litoral, cambio climático, delta del Ebro.

Abstract: The effects of the storm Gloria: a sign of the need for urgent action in the Ebro delta The storm Gloria affected the Ebro delta in January 2020 causing floods, coastal regression and losses in fishing and aquaculture activities. The analysis of the causes indicates that as important as the magnitude of the storm are the coastal dynamics, conditioned by the lack of river sediment contribution for decades and the current situation on the coast. The article also addresses how the phenomenon of the delta regression has been studied, planned and managed with a series of projects, plans and actions that have provided information and experience but have not been sufficiently decisive to avoid the impact of the Gloria and other storms. The forecast of climate change suggests that, if similar episodes are to be avoided, it is necessary to act with urgency, starting with streamlining the transport of sediment from the Ebro basin to the delta. Keywords: Gloria Storm, coastal regression, climatic change, Ebro delta.

* * *

L’article intenta exposar com els efectes de la tempesta Glòria al delta de l’Ebre van incidir en un espai complex, de gran interès natural i econòmic, però també amb greus problemes ambientals dels quals un dels principals és la regressió litoral, que afavoreix episodis d’inundacions de mar en ocasió de temporals. Així, després d’exposar les principals dades de la tempesta al delta, es comenten els efectes més importants sobre la costa i els aprofitaments econòmics d’acord amb les informacions a la premsa i de les administracions local i catalana. Segueix una anàlisi de les causes on s’explica, d’una banda, el procés de regressió i subsidència que pateix el delta, agreujat pel procés de canvi climàtic, i, de l’altra, la situació de la línia litoral que, afeblida pel context de manca de sediments aportats pel riu, no va oferir una defensa eficient davant el temporal, amb il·lustració de diferents punts. Seguidament es comenten els principals estudis, projectes i plans de gestió del delta que s’han desenvolupat en els darrers decennis i que incorporen la lluita contra la regressió. Això dóna peu a una reflexió final sobre el moment actual i la necessitat d’actuació urgent si es vol evitar la repetició de fenòmens similars en el futur. –164–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

El delta de l’Ebre: un espai complex i dinàmic Situat al sud de Catalunya, el delta de l’Ebre constitueix un element geogràfic singular, no només en el context català sinó també peninsular. Es tracta d’una plana situada a molt escassa altura sobre el nivell del mar amb una superfície de 320 km2. Una de les seves característiques més destacades és la seva forma triangular que sobresurt clarament de la línia de costa, amb els dos lòbuls de creixement a nord (la punta del Fangar) i sud (la barra del Trabucador amb la península de la Banya), com es pot veure a la figura 1. El comparteixen set municipis, dels quals dos (Deltebre i Sant Jaume d’Enveja) s’hi troben completament mentre que els altres cinc tenen també part de terme fora de la plana deltaica. Figura 1. Municipis i usos del sòl al delta de l’Ebre

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (última versió) i de la base cartogràfica del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El delta de l’Ebre és una de les zones humides més importants de la Mediterrània. S’hi poden trobar extensions importants d’espais naturals que en altres indrets del nostre país tenen un desenvolupament molt menor, com ara ambients de ribera, dunes i sorrals, salobrars, llacunes litorals o ullals, tots ells amb vegetació i fauna específics de gran valor. També les badies i en general la mar del delta constitueix un entorn singular en el conjunt de la costa mediterrània a causa de l’escassa fondària i la riquesa dels recursos pesquers. –165–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Malgrat tot, el delta és un medi profundament artificialitzat. Format durant els darrers 8.000 anys, sembla que a final de l’Edat Mitjana ja sobresortia clarament de la costa i els segles posteriors van veure el creixement progressiu de les terres deltaiques, fins la segona meitat del segle xx. Inicialment amb una extensió important de salobrars i llacunes litorals temporals que servien sobretot per a la cacera, l’explotació de la barrella o sosa i la producció de sal, és a partir sobretot del segle xviii que es comença a produir una colonització agrícola que s’accelera a final del segle xix i inici del xx amb la construcció dels dos grans canals (el de la Dreta i el de l’Esquerra) i tota la xarxa de sèquies i desaigües existent. La consolidació de l’arròs com a principal conreu va crear un paisatge peculiar i va alterar també el funcionament dels sistemes naturals, aportant aigua dolça bona part de l’any. També la colonització agrícola va permetre la creació de zones poblades permanentment a l’interior del delta: la Cava i Jesús i Maria (Deltebre), Sant Jaume d’Enveja, els Muntells, Balada i el darrer, ja a la postguerra, Poblenou del Delta. Excepte en aquest darrer cas, poblacions extenses, formades per cases baixes i sovint creades de forma aïllada, ocupant una superfície important en relació a la població resident. També cresqueren amb la colonització els nuclis preexistents però situats fora de la plataforma deltaica: Sant Carles de la Ràpita, Amposta, l’Aldea, Camarles i l’Ampolla. El creixement turístic que afecta la costa mediterrània a partir dels anys 60 del segle xx només afecta parcialment l’àrea del delta. Sorgeixen a partir d’aleshores dos nuclis més de població a tocar de la línia de costa, les urbanitzacions de Riumar (Deltebre) i l’Eucaliptus (Amposta). En el moment actual, els set municipis del delta suposen una població resident de 61.101 habitants, segons el padró de 2019. La població resident a l’interior de la plana deltaica pròpiament dita és d’uns 16.000 habitants. La distribució d’usos del sòl al delta actual (fig. 1) mostra el predomini de les terres agrícoles, majoritàriament arrossars, que ocupen al voltant del 70% de la superfície. Les àrees naturals, que componen l’àrea protegida del Parc Natural del Delta de l’Ebre, suposen un 20% del total i es troben especialment a la franja perifèrica del delta; poc més de la meitat són llacunes i la resta està ocupada pels diferents ambients esmentats abans. A més dels nuclis de població esmentats, a les àrees humanitzades cal afegir els 4 càmpings existents (un a l’Ampolla, un als Eucaliptus i els altres dos prop de Riumar, a l’àrea litoral), les Salines de la punta de la Banya, una sèrie d’assentaments puntuals de tipus turístic –inclòs el petit port turístic prop de Riumar–, masos –residencials o no–, activitat transformadora de productes agraris i especialment una densa xarxa de conducció d’aigua que inclou canals, sèquies, desaigües i estacions de bombament per facilitar la circulació de l’aigua als arrossars. A aquests usos del delta hem d’afegir els derivats de l’activitat pesquera, com les muscleres de les badies, i els ports de l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita. Tot el que acabem de comentar es troba, doncs, sobre un medi que, en condicions naturals, és canviant. Les aportacions de sediments del riu Ebre –166–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

són repartides pels corrents marins des de la desembocadura. Els temporals de mar i/o les riuades que es produeixen periòdicament són els episodis en què aquesta dinàmica és més forta, quan arriba a canviar la distribució de terres emergides, la superfície de les llacunes o els braços per on el riu desemboca al mar. Malgrat aquesta dinàmica natural, la colonització del delta va poder-se fer perquè va aprofitar un període de fort creixement de la superfície a causa de l’aportació de sediments pel riu. Però la construcció d’embassaments aigües amunt, tot i disminuir l’impacte de les grans crescudes, va provocar una davallada dràstica d’aquestes aportacions i l’inici d’un procés de regressió que s’evidencia clarament en el retrocés de la línia de costa en determinades zones. Regressió que totes les previsions de canvi climàtic existents indiquen que s’ha de reforçar en els propers decennis. En resum, una àrea de gran interès natural, amb una ocupació humana important i sotmesa a una gran incertesa de futur, agreujada per l’escassa resposta efectiva que les polítiques públiques han donat per a solucionar la problemàtica de la regressió. I amb una important mobilització social darrere per defensar el delta i un model de gestió que en tingui en compte les seves necessitats. En aquestes condicions, els efectes de la borrasca Glòria han reobert els debats –si és que mai van estar tancats– i han posat sobre la taula amb tota la cruesa la necessitat d’actuar urgentment per adaptar-se de la millor manera als complicats escenaris de futur que s’entreveuen.

El temporal Glòria al delta de l’Ebre El Glòria va incidir a les Terres de l’Ebre, com a la resta del país, entre el 19 i el 23 de gener del 2020. Meteorològicament va ser un episodi molt destacable, no tant pels valors de pluja o vent mesurats –que també–, sinó sobretot pel fet que es van produir al gener, un mes en què no són freqüents intensitats com les registrades. En la taula 1 es poden veure els valors de precipitació, velocitat mitjana del vent i ratxa màxima de vent per a diferents estacions de la zona i per als cinc dies del temporal. Les dades de la taula esmentada mostren uns registres de precipitacions molt importants, que tot i que tenen el màxim al massís del Port i àrees immediates (observatori del Parc Natural, 318,5 mm; Mas de Barberans, 280, 5; Aldover, 274,1), superen els 150 en tots els casos i en diverses àrees del mateix delta els 200 mm (illa de Buda, 205,7 mm; l’Aldea 211,5 mm). Les quantitats més importants d’aigua es donen en els dies 20 i especialment el 21, quan se superen els 150 i fins i tot els 200 mm en alguns observatoris. Així, el 21 de gener va ser el dia més plujós dels 28 anys de registres de pluja a l’estació de l’Aldea, amb 146,1 mm; no només això, en aquest dia el mateix observatori va registrar la màxima intensitat també de la seva sèrie de dades, amb 31 mm en 30 minuts (Meteocat, 2020). –167–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Taula 1. Dades meteorològiques dels dies 19 a 23 de gener de 2020 a diversos observatoris de les Terres de l’Ebre Velocitat del vent (km/h) Dia (gener 2020)

19

20

21

l’Aldea

22

23

Ratxa màxima de vent (km/h) 19

20

21

22

Precipitació (mm) 23

19

20

21

22

21,6 35,8 146,1 2,6

23

Total

5,4 211,5

Aldover

18,3 68,8 171,7 4,9 10,4 274,1

els Alfacs

32,0 65,0 52,7

Amposta

18,0 31,7 9,4 12,2 6,8 41,0 81,4 77,8 25,2 44,6 20,9 42,1 83,6

Illa de Buda

36,0 56,5 24,8 15,1 1,8 69,8 95,0 95,4 41,8 37,8 39,2 29,7 128,2 4,7

Mas de Barberans 12,6 15,5 5,8

1,1 10,1 160,9 9,4

7,6 5,8 32,8 51,1 62,3 32,8 20,2 20,1 66,6 184,7 3,9

5,4 161,4 3,9 205,7 5,2 280,5

PN Ports

7,9 15,8 10,8 8,6 4,0 42,8 45,0 109,8 36,4 24,1 25,2 71,3 207,0 10,1 4,9 318,5

el Perelló

19,4 32,0 6,5 19,1 1,1 54,0 77,8 88,2 52,2 54,4 24,9 23,2 153,9 46,8 5,4 254,2 Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei Meteorològic de Catalunya.

El temporal de vent va ser igualment destacable. També va ser sensiblement més intens els tres primers dies del temporal, i igualment va comportar alguns registres de rècord. El dia 21 va ser el dia amb una velocitat mitjana del vent més alta al conjunt de Catalunya com a mínim en els últims 10 anys i les Terres de l’Ebre no en van ser una excepció, tant aquest mateix dia com també l’anterior. En diversos observatoris es va arribar a mitjanes diàries superiors als 30 km/h, cosa que dona idea de la seva persistència, i les ratxes màximes van superar els 80 km/h amb vent de gregal. Una menció especial per a l’illa de Buda: el dia 20 va registrar una mitjana diària de velocitat del vent de 56,5 km/h i el dia 21 va assolir una ratxa màxima de 95,4 km/h, valor que feia 16 anys que no registrava (Meteocat, 2020). Tanmateix, el principal problema no van ser les condicions meteorològiques sinó el temporal marí que van contribuir a generar. Una de les àrees on es van registrar onades de major altura va ser la situada enfront del delta de l’Ebre –a unes desenes de km–, on es van arribar a mesurar fins a 7,6 m d’alçada significant d’ona (és a dir, alçada mitjana de les ones més altes durant un període d’uns 30 minuts), i més de 12 m d’alçada màxima puntual. Aquesta situació d’onatge excepcional es va perllongar durant els dos dies principals del temporal amb una direcció predominant NE-SW i és la principal responsable dels efectes del Glòria al delta de l’Ebre. La mateixa acció de les ones i els vents va contribuir a uns corrents que van registrar mitjanes horàries superiors als 0,8 m/s i una sobreelevació del nivell del mar d’entre 50 i 70 cm, incrementant l’impacte del temporal (Berdalet et al., 2020). Tot i ser un dels principals rius de la península, l’Ebre no va tenir un paper principal en el temporal Glòria al delta. La pluja va afectar tot el país però tot i la seva importància, el fet que una part precipités en forma de neu i sobretot l’efecte laminador dels embassaments de la conca van determinar que el riu –168–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

tingués una crescuda moderada en relació a episodis d’avingudes anteriors. Així, en el pic màxim de la crescuda originada pel Glòria l’Ebre va assolir 716 m3/s (la nit del 21 al 22 de gener), segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, lluny de registres catastròfics històrics, que responen a episodis de pluges fortes a la conca alta i mitjana. Això no vol dir que, en combinació amb la dificultat de desaiguar motivada per l’onatge i l’elevació del nivell del mar, el riu no contribuís a inundar les terres properes a la llera, com prop de la desembocadura.

Els efectes del temporal al delta L’afectació més important del Glòria al delta de l’Ebre va ser produïda pel temporal de mar. El fort i continuat onatge del NE va escometre amb intensitat l’hemidelta esquerre, la barra del Trabucador i amb menor intensitat la resta de la costa deltaica. Va trencar la línia litoral en diferents punts permetent que l’aigua salada penetrés cap a l’interior, fins arribar al voltant de tres quilòmetres terra endins a la zona de la platja de la Marquesa. Segurament l’indret més afectat per aquest trencament de la línia litoral va ser precisament la zona de la platja de la Marquesa i la de la bassa de l’Arena, on la línia litoral s’estén perpendicularment a l’orientació del temporal, que hi va incidir de ple. Però també va trencar el cordó litoral a l’illa de Buda i la barra del Trabucador, a més d’altres indrets com a l’Ampolla o fins i tot espais més resguardats com els que toquen a la badia del Fangar. Un primer efecte va ser, lògicament, la desaparició o retrocés marcat del litoral, que a Deltebre es va quantificar en uns 25 metres. La platja va pràcticament desaparèixer en alguns indrets (fig. 2) i en altres el volum de sorres va disminuir considerablement, com en el cas de Riumar, on les passeres de fusta de les dunes van quedar al descobert. Un cop passada la línia de platges, l’aigua de mar va penetrar a l’interior del delta amb facilitat, a causa de la topografia planera i a molt escassa altitud sobre el nivell del mar que el caracteritza. Les llacunes i espais naturals van veure com l’aigua dolça o salobre que les conforma es va convertir en bona part en aigua de mar. La bassa del Canal Vell, la de les Olles i especialment els calaixos de l’Illa de Buda van ser les àrees més afectades, provocant impactes sobre la fauna, com ara la marxa d’aus cap a zones més protegides. Un dels efectes més greus va ser sobre els conreus. Els arrossars més propers a les zones litorals on el temporal va saltar la platja van veure’s coberts per aigua salada i també van patir l’aportació de sorres pel mateix mar. A més a més aquesta aportació d’aigua i sorres va afectar la xarxa de sèquies i desaigües, provocant-ne l’aterrament en alguns trams com també va succeir a l’estació de bombeig del Pal; aquest fet va provocar que el bombament de les aigües d’inundació posterior no es pogués fer fins al cap d’un temps. Inicialment es va estimar –169–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Figura 2. Retrocés de la platja de la Marquesa degut al Glòria

Figura 3. Camps inundats prop de la bassa de les Olles

Font de les fig. 2 i 3: Josep Rollan, https://www.youtube.com/watch?v=GvzCxrDkclw&t=9s

en unes 3.300 les hectàrees d’arrossars afectades per la inundació, un 75% de les quals a l’hemidelta nord. La Unió de Pagesos, uns dies després, va calcular que les hectàrees de conreus afectades –a les quals caldria afegir les dedicades a infraestructures de reg– totals van ser 2.628, amb unes pèrdues estimades d’1,7 milions d’euros (Unió de Pagesos, 3/2/2020). Es preveu que la pèrdua de producció d’arròs sigui d’un 20% del total, uns 4 milions de quilos amb un preu d’uns 1,2 milions d’euros. La resta de pèrdues corresponen a les tasques necessàries per tornar els camps i les infraestructures de reg a la normalitat. –170–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Cal dir que en tot el delta de fet es va produir una inundació dels camps de conreu generalitzada (fig. 3), però en part era deguda a la pròpia pluja que va caure arrel del temporal i per tant es tractava d’aigua dolça fora d’aquestes àrees afectades pel mar, que com hem dit van arribar a un màxim d’uns 3 km terra endins. La difusió en un primer moment d’unes imatges del satèl·lit Sentinel-1 del programa Copèrnic de l’Agència Espacial Europea on es veia el delta gairebé completament negat van fer pensar en escenaris pitjors i, especialment, van tenir un fort impacte en l’opinió pública (fig. 4). A més dels efectes sobre els espais naturals i els conreus del delta, la inundació va causar altres impactes negatius en el delta. En tallar-se la barra del Trabucador, les salines d’INFOSA, que es troben a la punta de la Banya (Sant Carles de la Ràpita) van quedar desconnectades de terra ferma impedint el desenvolupament del treball normal. Al casc urbà de l’Ampolla, Deltebre i Riumar es van registrar inundacions de carrers, amb importants afectacions al passeig marítim de l’Ampolla. A Deltebre va caldre evacuar dues famílies per inundació i a tot el delta nombrosos camins i accessos a camps i àrees naturals van quedar inservibles. També es van produir afectacions a equipaments, mobiliari urbà, arbres i línies d’energia, a més de talls de subministrament elèctric i de clavegueram. En total, en aquest darrer municipi –el més afectat– es van comptabilitzar gairebé 11,5 milions d’euros de pèrdues, d’acord amb l’informe de l’ajuntament que apareix resumit a la taula 2. Taula 2. Valoració de les afectacions del temporal Glòria a Deltebre Àmbit Valoració danys (euros) Zona litoral 7.649.779 Aqüicultura 1.776.250 Agricultura 1.625.184 Habitatges 113.191 Comerç 104.250 Edificis municipals 151.887 Instal·lacions esportives 68.000 Font: Ajuntament de Deltebre

A més dels efectes del temporal al propi delta, no menys importants van ser les afectacions a l’àrea marítima. El port de l’Ampolla va patir danys a l’escullera exterior i les pèrdues en equipaments de l’activitat pesquera van ser nombroses. Fora de l’àmbit estricte del delta, els ports de l’Ametlla de Mar i de les Cases d’Alcanar també van patir els efectes del temporal a les seves infraestructures. Una de les activitats més afectades va ser la de l’aqüicultura. A la badia del Fangar, 9 muscleres van quedar destruïdes i 22 d’afectades, en perdre 320.000 kg –171–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Figura 4. Imatge de satèl·lit del delta de l’Ebre durant el temporal Glòria

Font: Cerceda, 22-1-2020

de musclo i 150.000 d’ostra, la meitat de la producció. Refer les instal·lacions es valorava en 2 milions d’euros. L’afectació en els anys vinents es calcula en una pèrdua del 20% de la producció. A la badia dels Alfacs l’impacte del Glòria va ser menor, amb pèrdua de 60.000 kg musclo i 6.800 d’ostra; les pèrdues econòmiques se xifren en 250.000 euros (Cases, 2020). Tot i que la pèrdua es va produir fora del delta, també cal esmentar l’impacte del temporal a les gàbies d’engreix de tonyina situades davant de les costes de l’Ametlla de Mar. L’onatge va superar els laterals de la gàbia expulsant-ne les tonyines, de forma que més de 3.000 d’aquests peixos van morir o van quedar greument ferits; en els dies posteriors a la borrasca se’n van detectar centenars de morts a les platges i ports del delta i les costes properes (Berdalet et al., 2020).

Els factors que van condicionar l’impacte del Glòria: regressió, subsidència i canvi climàtic. L’estat de la línia litoral A l’hora de comentar les causes de la magnitud dels impactes del Glòria sobre el delta de l’Ebre, cal tenir present l’excepcional intensitat de la tempesta i les condicions concretes en què va trobar la costa en aquells dies, però evidentment cal fer referència a les característiques i la dinàmica general del delta com a causa de fons. Un primer factor a considerar seria la forma del delta, clarament exposat als temporals mediterranis en una bona part del seu perímetre, que afavoreix el seu impacte freqüent. Els més forts solen ser els de llevant i, per tant, les àrees que en aquests casos reben directament l’embat de les onades són les platges situades entre el Fangar i la desembocadura, d’una banda, i el Trabucador, de l’altra. –172–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

D’altra banda, com s’ha dit abans, el desenvolupament de regadius i la regulació de la conca de l’Ebre és el principal factor que explica el problema de la regressió actual del delta. L’augment del consum d’aigua forçosament havia de ser el principal factor per entendre la reducció del cabal del riu: la mitjana anual de tot el període amb dades a l’aforament de Tortosa (1913-14 a 201617) és de 421 m3/s, mentre que per als darrers 20 anys amb dades (1997-98 a 2016-17) és només de 291. Lluny dels 614 m3/s que sortien fa anys als manuals de Geografia i que en feien el riu més cabalós de la península Ibèrica a mitjan segle xx. Tanmateix, el principal impacte directe sobre el delta el va constituir la construcció d’embassaments a la conca de l’Ebre i especialment els de Mequinensa i Riba-roja a mitjans del segle xx. Aquestes preses van deturar els sediments que havien servit per al creixement del delta durant els darrers segles i la càrrega sedimentària del riu va esdevenir poc menys que testimonial en relació a abans. Així, s’estima que s’ha passat d’unes aportacions anuals de 30 milions de tones de sediments a final del segle xix a menys de 100.000 tones anuals en el segle xxi (Rovira et al., 2015; Projecte EBRO-ADMICLIM, 2018). Aquesta disminució i l’acció dels corrents marins ha provocat un retrocés de la línia de costa que afecta especialment des de l’illa de Buda i la desembocadura fins la platja de la Marquesa, mentre en altres indrets es manté o fins i tot pot créixer, com als extrems dels lòbuls del Fangar i la Banya. No és d’estranyar, doncs, que els principals impactes del Glòria es donessin precisament a l’illa de Buda i al voltant de la platja de la Marquesa. La manca de sediments s’agreuja amb el procés natural d’enfonsament del delta. Els sediments aportats al llarg dels segles pateixen un procés d’assentament que provoca que en condicions naturals es produeixi un fenomen de subsidència del conjunt de la plana, que en principi es compensa per l’aportació periòdica d’altres sediments. Però la manca d’aportacions sedimentàries dels últims 50 o 60 anys han provocat que l’equilibri es trenqui en favor de l’enfonsament. Així, s’estima que la subsidència pot trobar-se entre 1 mm/any i 6 mm/any segons la zona del delta, amb una mitjana de 3 mm/any (Projecte EBRO-ADMICLIM, 2018). El procés de subsidència del delta no seria tan greu si no es tingués en compte que l’alçada sobre el nivell del mar és baixíssima. Les alçades no superen el metre sobre el nivell del mar en un 60% del territori, mentre que només un 10% es troba en alçades superiors als dos metres, especialment a les vores del riu. Hi ha diverses zones que es troben fins i tot en alçades inferiors al nivell del mar (fig. 5). En aquest context, les previsions d’increment del nivell del mar degudes al canvi climàtic agreugen sensiblement la problemàtica. Els escenaris contemplats per l’IPCC indiquen un rang que va de 26 a 82 cm d’augment del nivell del mar entre final del segle xx i final del segle xxi (de 2,0 mm/any a 8,6 mm/ any), segons la previsió sigui la més benigna o la pitjor (Sánchez-Arcilla et al., –173–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Figura 5. Topografia del delta de l’Ebre

Font: elaboració pròpia a partir de les bases de dades de l’IGN

2016). Unit aquest fenomen al procés de subsidència, de no canviar la tendència actual, entre un 45 i un 60% de la superfície deltaica podria restar inundada l’any 2100 (Alvarado et al., 2012). L’efecte de l’increment del nivell del mar sobre l’increment de la salinitat al freàtic comportaria la salinització de sòls que incidiria clarament en la disminució de la producció arrossera (Genua-Olmedo et al., 2016). Sembla doncs que el Glòria i els seus impactes associats no són més que un reflex del procés de canvi en el qual està immers el delta tant des del punt de vista intern com de les influències externes. Tot sembla tendir, doncs, cap a la repetició de situacions similars amb major freqüència fins al punt que, de no actuar localment i globalment, la desaparició d’una part important del delta pot ser una realitat d’aquí a final del segle xxi, deixant la resta emergida molt més vulnerable en relació als futurs temporals. Un factor més concret que cal considerar com a clau en la inundació del delta de l’Ebre pel temporal Glòria és que la línia de costa presentava, en una part significativa, manca de defenses naturals o artificials que poguessin contenir els embats d’un temporal de mar com el que es va produir. La costa del delta està molt escassament artificialitzada amb defenses amb roca o dics, que només hi són presents en alguns punts molt concrets. Sí que existeix, com s’ha –174–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

dit, un conjunt d’espais dunars, salobrars, llacunes i aiguamolls que ocupen bona part de l’espai proper al litoral. Depenent de l’existència i característiques d’aquests espais la costa oferirà una major o menor capacitat de resistència o bé de mitigació dels efectes dels temporals a l’interior del continent, en aquest cas el delta (veure, per exemple, Galofré, 2010). Cal recordar que la recuperació d’aquests espais després d’un temporal és qüestió de temps sempre que les condicions generals es mantinguin i, per tant, l’impacte de les entrades del mar hi és normalment força menys important que en espais conreats o construïts. Una ullada al perímetre del delta permet veure que la situació és diversa en aquest sentit i que, mentre en alguns indrets platges i llacunes ocupen el litoral fins algun quilòmetre a l’interior, en d’altres els conreus d’arròs o els espais construïts es troben ben a prop de la costa. Podem distingir, doncs: – els indrets on platges més o menys amples, tot i que amb dunes poc desenvolupades, separen el mar d’àrees d’aiguamoll, com a la zona de l’Alfacada o la Banya; – els indrets on platges amples o amb cordons dunars d’importància separen el mar d’espais conreats o construïts, com a Riumar, l’Eucaliptus o la Platjola; – bona part de l’àrea interior de les badies del Fangar i dels Alfacs, on els conreus d’arròs arriben fins a la mateixa línia de costa, només separats per un cordó o marge de terra lleugerament sobreelevat, que no sol arribar al metre d’altura sobre el mar; – lòbuls deltaics amb formació sorrenca de platges, com el Trabucador o el Fangar. En aquest últim cas, amb dunes de certa importància però sense formar un obstacle continu a les entrades del mar; – àrees de platges estretes (unes desenes de metres) seguides d’aiguamolls, com a la bassa de les Olles o l’illa de Buda; – àrees de platges estretes seguides d’arrossars, com a la platja de la Marquesa o la de la bassa de l’Arena. La protecció dunar i l’orientació i situació de la costa amb respecte els embats del temporal van fer que els principals indrets afectats per l’entrada del mar fossin precisament aquests darrers, cosa que no vol dir que no hi hagués afectació del mar a la resta. En les figures 6, 7, 8 i 9 podem veure diferents espais litorals amb la situació abans del temporal i la situació un mes després. La figura 6 mostra un dels espais més afectats pel temporal, al final de la platja de la Marquesa i inici del Fangar. La protecció de la platja és estreta i els arrossars estan molt a prop de la costa, a més a més l’orientació de la costa és perpendicular a la del temporal, que hi impactava directament. Com a conseqüència el mar va travessar la platja inundant els arrossars i penetrant cap a l’interior aprofitant l’escassa alçada, menor al metre, de les àrees conreades; es veuen les sorres que van quedar en els camps més propers a la platja a la foto de febrer. A l’angle inferior dret es pot veure el restaurant “Los vascos” que, protegit per –175–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Figura 6. Litoral a l’inici de la platja del Fangar (2016 i febrer 2020)

Figura 8. Part central de la barra del Trabucador (2016 i febrer 2020)

Figura 9. Litoral a la zona de Riumar (2016 i febrer 2020)

–176–

Font: visor d’evolució de la costa de l’ICGC https://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Serveis/Riscos-geologics/Dinamica-de-la-costa/Temporal-Gloria

Figura 7. Litoral a l’illa de Buda (2016 i febrer 2020)


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

una petita escullera de roca, queda cada cop més sortit en una zona on el mar ha retrocedit centenars de metres des de la seva construcció. Les figures 7 i 8 mostren indrets on la platja existeix però no té una amplada gran ni resten formacions dunars importants. El mar va sobrepassar el cordó de sorres i va penetrar a les llacunes dels Calaixos de l’illa de Buda, en un cas, i a la badia dels Alfacs, en l’altre. Al febrer de 2020 encara mostren el trencament i el procés de reconstitució natural encara ha de tardar un temps. En el cas de l’illa de Buda, la salinització de les llacunes pot tornar-se permanent i afectar conreus, vegetació i fauna si la reconstitució del litoral no es produeix o ho fa de forma dèbil permetent el pas temporal de les aigües de mar cap a l’interior. Per últim, a la figura 9 podem veure la zona de la urbanització de Riumar. Protegida per les dunes la formació de les quals queda afavorida per la proximitat de la desembocadura del riu, la platja va patir un bon desgast amb el temporal, però la urbanització va quedar protegida dels embats directes del mar i només a l’extrem nord-occidental va envair àrea construïda.

Estudis, plans i actuacions per solucionar els problemes ambientals del delta: des dels anys 70 fins l’actualitat L’impacte del Glòria al delta de l’Ebre ha comportat l’adopció de diverses mesures per donar resposta als problemes més urgents. Així, per tal d’alliberar els camps d’arròs de l’aigua que els havia inundat es va procedir a bombar-la amb els sistemes de desguàs a partir del moment que la situació ho va permetre; lògicament més tard a la zona afectada per l’aterrament de l’estació de bombament de Pal. Queda per veure en quina mesura la salinització provocada per l’aigua de mar al sòl serà revertida en la pròxima collita. D’altra banda, s’ha tornat a treballar en la creació de cordons de sorra a la zona de la Marquesa –usant en part les sorres que havien cobert els camps propers– i de reconstrucció del camí del Trabucador per poder accedir amb vehicle terrestre a les Salines, tot i que temporals posteriors l’havien tornat a trencar i ha calgut refer-lo altre cop. Pel que fa als efectes econòmics, diversos ajuntaments havien iniciat els tràmits per a la petició de zona afectada per emergència de protecció civil (abans zona catastròfica). Tanmateix, és evident que si es vol preservar el delta en el futur el que cal és l’aplicació d’un conjunt de mesures que tinguin efectes a mig i llarg termini i puguin afrontar els reptes que té per endavant amb garanties. No és que no s’hagi parlat de la qüestió ni s’hagin fet plans per intervenir-hi. De fet, el Proyecto general de saneamiento del Delta del Ebro, que a inicis dels 70 volia convertir el delta en una zona de regadiu d’horta i fruiters substituint l’arròs, ja indicava la necessitat de preservar els camps de conreu de la salinitat i del potencial impacte dels temporals amb tota una sèrie de mesures que implicaven dessecament de –177–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

terres i la construcció de drenatges, estacions de bombament i un dic perimetral en tot el delta que en general havia de tenir 2,40 metres d’altura i 9,50 d’amplada (Franquet, Albacar i Tallada, 2017). I és que ja en aquells anys s’era conscient del problema que representava l’increment de consum i construcció d’embassaments aigües amunt, així com els possibles efectes dels transvasaments importants d’aigua que es van plantejar en aquell moment, amb la constatació de l’aturada del creixement deltaic i l’existència de fenòmens d’erosió en determinats punts (Maldonado, 1977). El Proyecto General de Saneamiento no es va dur a terme més que parcialment i evidentment no va aconseguir transformar la gran majoria d’arrossars del delta, tampoc no es va construir pràcticament cap tram del dic. Però va posar sobre la taula les amenaces que pesaven sobre el medi ambient del delta, que es van anar recollint en diversos treballs. Als anys 80 hi havia mesures del retrocés en diversos punts i es marcava la debilitat de sectors com el Trabucador i la gola de Tramuntana, mentre que els retrocessos que es donaven en general a les zones regressives eren de l’ordre d’un metre anual (Arredondo, 1984). L’any 1992 IBERINSA realitza un pla per encàrrec de les comunitats de regants que proposa fixar la desembocadura de l’Ebre per la gola de Llevant i procurar estabilitzar la línia de costa amb un sistema de dics a les zones més exposades a la regressió, pla que no es du a terme (Franquet, Albacar i Tallada, 2017). En canvi, diversos projectes i plans contemplen l’ampliació de la captació de cabals i/o la construcció de més embassaments aigües amunt. Així, l’any 1989 entrava en funcionament la portada d’aigües de l’Ebre a l’àrea de Tarragona –l’anomenat “minitransvasament”– aprofitant els cabals que es calculava que es filtraven des dels canals de l’Ebre; el mateix any el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya preveia un transvasament d’aigües a Barcelona i en els anys 90 es feien els treballs previs per a l’elaboració del Plan Hidrológico Nacional que, a mitjans dels 90, ja preveia un sistema de transvasaments entre conques que contemplava la regulació i transvasament d’aigua des de l’Ebre a les altres conques mediterrànies. Tot i que no es van dur a terme més transvasaments i que la preocupació principal era la detracció de cabals i l’impacte sobre la salinització al delta, tambe la regressió es va consolidar com un dels principals problemes a solucionar tant amb estudis específics (per exemple, Sánchez Arcilla, 1997) com d’àmbit més general (Ibáñez, 1999). Paral.lelament, es van dur a terme algunes actuacions com la creació d’una duna artificial a la barra del Trabucador per a evitar el seu trencament en ocasió de temporals. La publicació de l’avantprojecte de Plan Hidrológico Nacional de l’any 2000 va significar un canvi en la dimensió de la problemàtica de la regressió del delta. La mobilització popular en contra del pla a les Terres de l’Ebre –amb la creació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre– i el suport rebut a la resta de Catalunya i en altres indrets de l’estat va portar a difondre entre l’opinió pública la problemàtica ambiental del delta. L’avantprojecte del 2000 tenia com a punt més destacat la detracció d’aigua de l’Ebre per a transvasar-la a d’altres conques. En –178–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

la seva avaluació ambiental estratègica considerava que els efectes sobre el delta podien ser importants en relació a la falca salina del tram final però a penes tindria conseqüències sobre la regressió (Ministerio de Medio Ambiente, 2001). Per a solucionar aquest tema remetia a un pla posterior a llarg termini, el PIDE (Plan Integral del Delta del Ebro), que s’incloïa a les disposicions del PHN per a calmar les queixes catalanes sobre el pla i que havia de ser implementat per un consorci específic (CPIDE) amb participació de totes les administracions i entitats amb competències i interessos al delta de l’Ebre. El PIDE, tot i els treballs efectuats en anys anteriors, considerava que el delta de l’Ebre tenia una superfície estable però dinàmica, amb erosions en determinades zones que es compensaven per creixements en altres. Proposava una sèrie d’actuacions que incloïen, en primer lloc, un estudi de solucions per a l’aportació de cabals sòlids al delta, ja que fins al moment es considerava que no hi havia suficient informació com per a concretar mesures. En segon lloc, la restauració morfològica de trams costaners sotmesos a erosió, sense solucions que conduïssin a una “rigidització” de la costa, bé sigui amb aportacions de sorres a les platges i restauració de cordons dunars, així com eliminació d’estructures o construccions que interferissin amb la dinàmica litoral, o bé deixant funcionar la dinàmica actual amb regressió en uns llocs i creixement en uns altres. Així, proposava com a solució “per a unes dècades” l’aportació d’arena i creació de cordons dunars a la Marquesa, Fangar, Buda i la Banya. Per al Trabucador la idea era estudiar la possibilitat d’alliberar-lo d’obstacles a l’onatge convertint el camí en una pista d’arena, mentre que a la Banya proposava crear defenses o dics tous integrats paisatgísticament que protegissin l’explotació salinera de l’interior. En tercer lloc, entre altres mesures, proposava la retirada d’una part dels arrossars –els més afectats per salinització– i la seva reconversió en espais naturals, al voltant de les llacunes i de la zona litoral. També incorporava la necessitat de crear una sèrie d’indicadors ambientals per a monitoritzar els canvis en el medi ambient deltaic. El PIDE va ser aprovat el 2003 en un context de conflicte polític entre partits. El canvi electoral de 2004, però, va portar a la derogació del transvasament de l’Ebre previst al PHN i al cap de poc temps el mateix consorci es dissolia i es creava un nou organisme participat per Estat i Generalitat per redactar i posar en marxa un nou pla que inclogués, entre moltes d’altres, mesures contra la regressió al delta. El nou Pla Integral per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) proposava com a mesures per evitar la regressió del delta (Ministerio de Medio Ambiente, 2006): – L’elaboració d’un pla per a la gestió de sediments, basant-se no només en els estudis de quantificació d’aportacions i erosió sinó en estudis ja fets sobre les possibilitats de mobilitzar sediments des de la presa de Riba-roja i les diferents alternatives d’actuació. – Fer una experiència pilot contra la subsidència mitjançant la generació de matèria orgànica en arrossars sota el nivell del mar. –179–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

– Actuacions d’ampliació de l’espai públic i defensa de les àrees productives per evitar la salinització dels arrossars en temporals. Planteja dos tipus de solucions: creació de dunes i ampliació de platges bé sigui amb aportacions externes o bé endarrerint els conreus cap a l’interior del delta, d’una banda, o defenses submergides per parar l’onatge, amb el problema afegit de l’erosió més enllà dels dics. Les actuacions es basen en la compra de terrenys naturals o sobretot d’arrossar i reconvertir-los a espais naturals, bé sigui d’aiguamoll o bé platja-duna, intervenint allí on hi ha més afectació per temporals: la Marquesa, el Fangar o Buda. Pel que fa a dics, proposa l’eliminació d’esculleres o dics existents (com la del restaurant “Los vascos”) i la creació d’un de nou de protecció de les salines a la Banya. D’aleshores ençà s’han realitzat accions de restauració de dunes en àrees amb processos erosius importants, com la Marquesa, on la reincidència dels temporals de llevant, que s’han endut diverses vegades material aportat, ha fet veure la necessitat de repetir l’acció de forma continuada al llarg del temps. Hi ha estudis sobre la possibilitat d’acreció vertical en àrees de vegetació d’aiguamoll (Ibáñez et al., 2010) i sobre les possibilitats de gestió de sediments dels embassaments de l’Ebre –el darrer estudi important és de la Confederació Hidrografica de l’Ebre de 2018–, però encara no s’ha dut a terme cap acció efectiva en aquest sentit. La complexitat de la gestió ha augmentat en els darrers 15 anys a mesura que s’anaven incorporant en el coneixement científic i en la planificació les dades relatives al procés de canvi climàtic. Ja a la segona meitat dels 90 l’IPCC havia exposat tres formes de fer front a les conseqüències de la pujada del nivell del mar en les zones litorals (Serra i Roca, 2010): – Protegir, que comporta mantenir la línia de costa utilitzant tècniques d’enginyeria marítima. Inclou accions com la regeneració de platges i la construcció d’esculleres o espigons. – Acomodar, que implica treballar conjuntament amb els processos naturals per reduir riscos, mentre es permet el canvi natural de la costa. La restauració de dunes i d’aiguamolls s’inclouria en aquesta modalitat. – Retrocedir, que suposa treballar amb les dinàmiques naturals i deixar més espai a l’aigua i els sediments. Implica identificar la nova línia de costa més a l’interior i canviar els usos del sòl de la franja més exposada. Durant molt de temps havia dominat la visió de protecció, però a partir dels anys 90 i especialment amb el segle xxi la idea de treballar amb la natura ha anat agafant més pes en la mesura que s’ha pres consciència clara de la dificultat de controlar la dinàmica marina. Tanmateix, aquesta visió d’acomodació o retrocés té el problema que sovint interfereix amb interessos privats i pot generar conflicte social sobretot perquè la percepció social dubta de l’eficàcia d’aquestes mesures enfront les tradicionals (Serra i Roca, 2010). –180–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Malgrat tot, ja al PIPDE, com hem vist, les mesures proposades anaven en bona mesura cap a actuacions d’acomodació. Un estudi de 2008 (Taller d’Enginyeria Ambiental, 2008), a partir dels escenaris previstos d’augment del nivell del mar per a 2050 i 2100, establia els riscos per zones del delta de l’Ebre, de forma que bona part de la superfície quedava amb una probabilitat molt alta de pèrdua dels sistemes naturals o humans –arrossars, sobretot– existents durant el segle xxi (taula 3 i fig. 10 i 11). Davant de la situació, l’estudi proposava una sèrie de mesures de gestió (incloent l’elaboració d’un pla d’adaptació i prevenció al canvi climàtic i l’adaptació de la planificació i normatives existents), observació i seguiment dels canvis, informació a la població i, finalment, d’intervenció directa, basades en l’actuació –o la no actuació– sobre la línia litoral i zones pròximes. La idea general era, per a la costa exterior del delta, tendir a no actuar o redefinir la línia de costa amb poques actuacions –excepte davant de Riumar i Eucaliptus–, mentre que per la banda interior de les badies calia estudiar la possible resposta dels sistemes actuals de drenatge a la pujada del nivell del mar. La línia a seguir, doncs era l’adaptativa. En aquesta línia també anava la proposta de Galofré (2010) per tal que els primers 500 m del litoral entre Riumar i la Marquesa passessin a titularitat pública i s’hi establís un sistema de dunes i aiguamolls ben desenvolupat. Recentment, un projecte pilot de mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic al delta de l’Ebre (Projecte EBRO-ADMICLIM, 2018) fa una sèrie de propostes d’actuació que volen incidir de forma global en la gestió del medi del delta, també tenint en compte la necessària adaptació de l’entorn socioeconòmic als nous escenaris de canvi climàtic, a més de la participació. En l’àmbit que ens interessa, hi ha un conjunt d’accions destinades a la implantació de cabals ambientals i la restauració del flux sedimentari, d’una banda. I, de l’altra, un altre conjunt destinat a la millora de les defenses del litoral i facilitar l’acreció del delta, que inclouen la recuperació i restauració d’espais de dunes i aiguamolls litorals però també la possible utilització de solucions més tradicionals de protecció com dics submarins o camins de guarda a la part interior de les badies com a obres de defensa davant l’onatge; en aquest cas utilitzant materials alternatius als de les obres tradicionals, com ara l’ús de barreres vegetals combinades amb pedres i sorra. També es planteja la recuperació d’un braç secundari del riu a l’hemidelta nord per tal que, entre altres funcions, pugui aportar sediments a la costa. Per la banda de les institucions públiques, l’any 2018 es forma la Taula de Consens, integrada pels ajuntaments de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Camarles, l’Ampolla i l’Aldea, a més de les co munitats de regants de l’Esquerra i la Dreta de l’Ebre. Aquesta taula encarrega un informe sobre la situació del delta i les mesures possibles per solucionar la regressió i la inundació, que pretén ser la base d’un futur Pla Director de Mesures al delta de l’Ebre. L’informe (Taula de Consens, 2020) és presentat –181–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Taula 3. Riscos previstos per canvi climàtic per zones del delta de l’Ebre (2008) Àmbit

Riscos previstos en un horitzó de 50 anys

Riscos previstos en un horitzó de 100 anys

Zona de la platja de Reducció de la platja i trasllat la Marquesad’aquesta cap enrere Nen Perdut

Reducció de la platja Afectació indirecta de la plana deltaica des de les badies

Zona Riumar

Increment de l’afectació Afectació indirecta de la plana deltaica des de les badies

Afecció a la urbanització per pujada de la cota del nivell del mar

Zona Garxal-illa de Reducció d’espais naturals Sant Antoni-illa de Buda-Alfacada

Increment de l’afectació Afectació indirecta de la plana deltaica des de les badies

Platjola-Eucaliptus No es preveu afectació

Afectació indirecta per inundació de la plana deltaica des de les badies. (afectació a la urbanització)

Punta Fangar i Punta de la Banya i barra del Trabucador

Evolució dels sistemes d’acord amb la dinàmica costanera. Reducció de l’interior de la Punta de la Banya o de la Punta del Fangar, a l’hora que creixen en longitud

Segueixen els processos evolutius de la línia de la costa. Les puntes s’allarguen més, i les parts internes queden mes inundades sense desaparèixer

Hemidelta nord

Inundació de l’hemidelta a partir primer de les goles de les Olles i de l’estació de bombament del Port de l’Illa. Després, a partir d’altres punts baixos

Inundació des de la resta de l’hemidelta cap a la punta amb probabilitats diferents segons l’escenari

Hemidelta sud

Inundació de l’hemidelta sud a partir primer de les goles. Risc sobre la població de Poble nou del Delta

Inundació des de la resta de l’hemidelta cap a la punta amb probabilitats diferents segons l’escenari

Font: Taller d’Enginyeria Ambiental, 2008

just després del temporal Glòria (28 de gener de 2020). Repassa les estratègies d’adaptació al canvi climàtic en zones costaneres i fa un comentari breu de les principals tècniques utilitzades en intervencions sobre el litoral: aportacions de sorres, restauracions de dunes i zones humides i defenses de diferents tipus. –182–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Figura 10. Risc de pèrdua dels sistemes naturals durant el segle xxi

Font: Taller d’Enginyeria Ambiental, 2008

Els criteris que han de guiar les actuacions a proposar són: – Morfologia: caldria mantenir la morfologia actual tant com sigui possible. No és acceptable el retrocés com a actuació aïllada que no vagi més enllà. – Restabliment de sediments: es veu com a solució estructural, és a dir, aquella que si no es duu a terme, difícilment donarà valor en el temps a les altres possibles mesures. També es constata que els seus efectes es preveuen a mitjà i llarg termini. – Altres mesures: s’entenen com a mesures urgents a efectuar a curt termini. Es constata l’acceptació de la seva diversificació, és a dir, aplicar diferents actuacions segons la tipologia de zona a protegir i segons la gravetat de la situació. –183–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Figura 11. Risc de pèrdua dels sistemes humans durant el segle xxi

Font: Taller d’Enginyeria Ambiental, 2008

Divideix la costa del delta en 14 sectors diferents, en cadascun dels quals proposa un conjunt d’actuacions diferenciat en relació a les característiques de cada tram. Les propostes són: – L’elaboració del Pla de gestió dels sediments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, com a pas essencial. – Les àrees naturals que mostren processos d’acumulació de sediments o almenys no registren regressió (bàsicament puntes del Fangar i la Banya i interior del Trabucador) es mantindrien bàsicament lliures d’intervencions. – Les àrees naturals que mostren processos de regressió (Buda, Sant Antoni, cara exterior del Trabucador) requeririen aportacions de sorres, restauració d’espais naturals i a llarg termini es plantegen defenses en medi marí. –184–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

– Les àrees de dinàmica costanera reduïda amb activitats econòmiques adjacents (interior de les badies) incorporarien el projectat camí de guarda que seguiria la línia litoral i a la zona de l’Arenal de l’Ampolla l’aportació de sorres per reforçar el sistema dunar. A llarg termini caldria mantenir i restaurar si cal els salobrars propers al mar. – Les àrees sotmeses a forta regressió amb amenaça a les activitats econòmiques i altres béns (costa de la Marquesa i bassa de l’Arena) necessitarien recuperar l’amplada de la platja amb actuacions urgents combinades amb intervencions submarines de defensa. No preveu augmentar les àrees naturals més que en el cas que calgués compensar retrocessos forts d’aquestes àrees. – Les àrees que creixen, com la platja dels Eucaliptus o el Garxal, no precisarien intervencions urgents, tot i que a la llarga segurament caldria construir un camí de guarda interior per prevenir inundacions. El resum de les mesures de protecció es pot veure en la figura 12.

Reflexions sobre la situació actual La problemàtica de la regressió litoral al delta de l’Ebre és coneguda des de ben poc després que es reduís dràsticament l’aportació de sediments del riu amb els embassaments del tram baix. Ja en els anys 70 es comença a identificar i caracteritzar aquest procés i, com s’ha comentat, fins i tot es plantegen mesures per a fixar la línia de costa. Des d’aleshores ençà s’han elaborat un bon nombre de plans i projectes els més interessants dels quals s’han anomenat en l’apartat anterior. També hi ha hagut intervencions de defensa o recuperació de la platja i de dunes i, més recentment, de zones d’aiguamoll. Tanmateix, decennis després de la identificació del problema, encara no s’ha solucionat l’aportació de sediments i les accions sobre el litoral, tot i realitzar-se, han estat segurament massa discontínues en l’espai i en el temps com per a proporcionar una defensa suficient del litoral enfront de temporals de la categoria del Glòria. Certament calia estudiar bé el medi i conèixer correctament les dinàmiques naturals i els seus efectes, així com els de les possibles solucions, abans de dur a terme les accions més importants. Però el Glòria, tot i la seva excepcionalitat, ha posat damunt de la taula la necessitat de dur a terme actuacions urgents en un context de canvis accelerats en el medi a causa de la dinàmica climàtica. I hi ha una acció urgent clara que és bàsica per a qualsevol opció que contempli en el futur un delta viu: l’aportació de sediments pel riu. Tanmateix, malgrat la insistència en demanar aquesta aportació –que ha motivat fins i tot el sorgiment d’un moviment ciutadà, la Campanya per als Sediments–, encara no hi ha una decisió clara sobre aquest tema per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, en ple procés participatiu per al Pla Hidrològic de l’Ebre a l’abril de 2020 (Campanya pels sediments, 2020). –185–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Figura 12. Mesures de protecció del Pla Delta per sectors amb indicació de la seva temporalitat

Font: Taula de Consens, 2020

–186–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

En relació a la resta de mesures, els treballs més recents estan tots d’acord en una sèrie de punts: – Tenir en compte la participació dels actors, és a dir, la població i el teixit social en la planificació i gestió de les mesures. – Tenir en compte tant els sistemes naturals com les activitats humanes en qualsevol planificació global de les mesures a prendre. No és una obvietat: durant anys els estudis sobre els sistemes naturals del delta i els plans sobre les activitats econòmiques –bàsicament l’agricultura– es van moure en coordenades diferents i de fet, fins als anys 2000, amb el PIPDE, no es va integrar la política ambiental amb la territorial (Romagosa, 2013). – El paper de les àrees naturals, no només des del punt de vista ecològic, sinó també com a àrees que fan d’esmorteïdor d’inundacions i poden facilitar l’acreció del delta. – La necessitat d’establir actuacions diferenciades en els diferents trams de costa en funció de les característiques naturals i activitats humanes existents o potencialment afectades per temporals. – No “rigiditzar” la línia de la costa com a estratègia de defensa davant temporals. En cas d’haver d’utilitzar defenses o dics, cal utilitzar materials no rígids i cobrir de vegetació, o fer defenses submarines també integrades tan com es pugui amb el medi marí. Tot i els dubtes d’eficàcia que poden portar les solucions “toves” en relació a les actuacions d’enginyeria clàssiques a la percepció de la gent, els estudis mostren que els habitants prefereixen clarament les primeres (Fatoric i Chelleri, 2012). De tota manera, continuen existint diferències en determinades qüestions. Algunes de tipus puntual sobre les mesures a adoptar en els diferents trams de costa. Per exemple, el Pla Delta planteja poder treure sediments de les zones que actualment creixen als extrems dels lòbuls i altres estudis ho desaconsellen (Ibáñez i Prat, 2020). O el que és més important, en el Pla Delta rau un plantejament de fons que és mantenir tant com es pugui una situació –natural i socioeconòmica (amb importància de l’agricultura i manteniment de la superfície del delta) – quan altres perspectives indiquen que potser valdria la pena mirar a llarg termini la possible evolució no només natural sinó socioeconòmica, per pensar alternatives compatibles amb majors nivells de salinitat i inundacions del mar. D’altra banda, el criteri de “No retrocedir” potser caldrà variar-lo segons la dinàmica futura en alguns punts. El Glòria ha mostrat que cal una política activa i urgent per donar resposta als reptes ambientals i també socioeconòmics del delta de l’Ebre. Informació n’hi ha, eines de planificació i gestió també, o si convé, es poden crear. No s’hauria d’esperar gaire més.

–187–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Bibliografia Alvarado-Aguilar, Dagoberto; José A. Jiménez; Robert J. Nicholls (2012). “Flood hazard and damage assessment in the Ebro Delta (NW Mediterranean) to relative sea level rise”. Natural Hazards, vol. 62, núm. 3. AEMET (2020): Informe del episodio meteorológico de temporal invernal. https://aemetblog. es/2020/01/28/informe-de-episodio-meteorologico-de-temporal-invernal/ Arredondo, A. (1984). “El delta de l’Ebre. La gènesi”, dins: Jesús Sorribes et al., Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Baix Ebre i Montsià. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 28-38. Berdalet, Elisa; Cèlia Marrasé; Josep L. Pelegrí (2020). Resum sobre la Formació i Conseqüències de la Borrasca Glòria (19-24 gener 2020). Barcelona: Institut de Ciències del Mar, CSIC. Campanya pels sediments (2020). “Nova mostra d’opacitat de la CHE”. 3 d’abril de 2020. https://campanyapelssediments.blogspot.com/2020/04/nova-mostra-dopacitat-de-la-che.html Cases, Susanna (2020). “Uns 2 milions d’euros, la factura del Glòria per l’aqüicultura”. Ebre digital, 11 de febrer de 2020. https://ebredigital.cat/2020/02/11/ uns-2-milions-deuros-la-factura-del-gloria-per-laquicultura/ Cereceda, Rafael (2020). “Interactive: See how Storm Gloria ravaged this Spanish river delta”. EURONEWS, 22 de gener de 2020. https://www.euronews.com/2020/01/22/ interactive-see-how-storm-gloria-ravaged-this-spanish-river-delta Franquet, Josep Maria; Miquel Àngel Albacar; Felipe Tallada (2017). Problemática del río Ebro en su tramo final. Tortosa: UNED. Fatoric, Sandra; Lorenzo Chelleri (2012). “Vulnerability to the effects of climate change and adaptation: The case of the Spanish Ebro Delta”. Ocean & Coastal Management, vol. 60, p. 1-10. Galofré, Jordi (2010). “El medi físic: estratègia d’adaptació al canvi climàtic i gestió sostenible de la costa”, dins: Salvador Fuentes [ed.]. El sistema litoral. Un equilibri feble amenaçat pel canvi climàtic. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 117-134. Genua-Olmedo, Ana et al. (2016). “Sea level rise impacts on rice production: The Ebro Delta as an example”. Science of The Total Environment, vol. 571, 15 de novembre de 2016, p. 1200-1210. Ibáñez, Carles et al. (1999). El delta del Ebro: un sistema amenazado. Bilbao: Bakeaz. – (2010). “Vertical Accretion and Relative Sea Level Rise in the Ebro Delta Wetlands (Catalonia, Spain)”. Wetlands, núm. 30, p. 979-988. Ibáñez, Carles; Narcís Prat (2020). “Solucions sostenibles per un delta resilient al canvi global”. L’Agró Negre, núm. 38, p. 12-14. Maldonado, Andrés (1977). “Introducción geológica al delta del Ebro”, dins: Institució Catalana d’Història Natural. Els sistemes naturals del Delta de l’Ebre. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 7-45. METEOCAT (2020). Balanç d’una llevantada històrica a Catalunya. Nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya del 24 de gener de 2020. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/381914/balanc-una-llevantada-historica-catalunya Ministerio de Medio Ambiente (2001). Evaluación ambiental estratégica del Plan Hidrológico Nacional. Documento de Síntesis. Madrid. – (2006). Plan Integral de Protección del Delta del Ebro. Documento base. Madrid. Projecte EBRO-ADMICLIM (2018). Accions per al Clima al Delta de l’Ebre. Oficina Catalana del Canvi Climàtic. http://www.lifeebroadmiclim.eu/wp-content/uploads/2019/04/ ACDEXvfinal_maig.pdf Romagosa, Francesc et al. (2013). “Sostenibilidad y resiliencia socioecológica en el delta del Ebro”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 59, núm.2, p. 239-263. –188–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 163-189 Jordi Blay, Aitor Àvila Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre

Rovira, Albert; Carles Ibáñez; Juan Pedro Martín-Vide (2015). “Suspended sediment load at the lowermost Ebro River (Catalonia, Spain)”. Quaternary International, vol. 388, 19 de novembre de 2015, p. 188-198. Saladié, Sergi (2003). “Consorci per a la protecció integral del Delta de l’Ebre”. Territori. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya. http://territori.scot.cat/cat/notices/ consorci_per_a_la_protecciO_integral_del_delta_de_l_ebre_cpide_2003_417.php Sánchez-Arcilla, Agustín et al. (1997). “El problema erosivo en el delta del Ebro”. Revista de Obras Públicas, núm. 3387, p. 23-32. – (2016). “Sistemes costaners i dinàmica litoral”, dins: Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans, p. 189210. http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-informe-sobre-canviclimatic-catalunya/TERCER_INFORME_CANVI_CLIMATIC_web.pdf Serra, Jordi; Elisabet Roca (2010). “L’equilibri dels sistemes deltaics i els efectes del canvi climàtic. Noves oportunitats de gestió”, dins: Salvador Fuentes [ed.] El sistema litoral. Un equilibri feble amenaçat pel canvi climàtic. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 103-115. Taller d’Enginyeria Ambiental (2008). Sèrie d’estudis de base per a la posterior definició d’una estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Estudi de base N1: Delta de l’Ebre (Desembre de 2008). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Oficina de Canvi Climàtic. Taula de Consens (2020). Bases per un Pla Delta. La problemàtica del delta de l’Ebre davant la regressió i la inundació. Propostes d’actuacions consensuades des del territori. Unió de Pagesos (2020). “Xifren en més d’1.700.000 euros el cost del pas del temporal Glòria pels arrossars del Delta”. Comunicat de premsa de 3 de febrer de 2020. https://uniopagesos. cat/comunicat-de-premsa/34287-2/

–189–



Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 191-220 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.196

El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana1 Albert Santasusagna Riu asantasusagna@ub.edu

Joan Tort Donada jtort@ub.edu

Departament de Geografia Universitat de Barcelona

Resum A finals de gener de 2020, una situació sinòptica definida per la presència d’un cicló de gran potència situat al sud de les illes Balears generà un temporal de vent, precipitacions i neu d’elevada intensitat, batejat amb el nom de Glòria. La costa catalana, en el seu conjunt, fou una de les més afectades de tot l’Estat espanyol. En aquest article s’aborda l’estudi de les conseqüències socioeconòmiques del temporal a la costa de Barcelona, és a dir, als municipis litorals del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf. L’aproximació analítica ha comptat amb fonts de dades oficials de l’Administració, i s’ha avaluat la gestió pública tant durant com després de l’episodi. El temporal Glòria posa damunt la taula una sèrie de temes candents que només poden solucionar-se amb una bona entesa entre experts, tècnics i càrrecs públics. Paraules clau: temporal Glòria, Costa Central Catalana, municipis litorals, gestió pública, percepció social del risc.

Resumen: La borrasca Gloria: consideraciones sobre su afección en la Costa Central Catalana A finales de enero de 2020, una situación sinóptica definida por la presencia de una borrasca de gran potencia situada al sur de las islas Baleares generó un temporal de viento, nieve y precipitaciones de alta intensidad, bautizada con el nombre de Gloria. La costa 1. La realització d’aquest article ha estat possible gràcies al desenvolupament del projecte científic postdoctoral concertat entre la Universitat de Barcelona i la Societat General d’Aigües de Barcelona (AGBAR). S’inscriu, així mateix, en el marc del projecte CSO2015-6787-C6-4-P del Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern d’Espanya, i ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya (2017SGR1344, Grup de Recerca Ambiental Mediterrània). Els autors volen agrair a l’administració catalana (Servei Meteorològic de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua i Protecció Civil) la seva ajuda i implicació en l’obtenció de dades. Els autors també volen agrair personalment el suport rebut de la professora Anna Ribas i el professor David Saurí.

–191–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

catalana, en su conjunto, fue una de las más afectadas de toda España. En este artículo se aborda el estudio de las consecuencias socioeconómicas del temporal en la costa de Barcelona, esto es, en los municipios litorales del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat y el Garraf. La aproximación analítica ha contado con fuentes de datos oficiales de la Administración, y se ha evaluado la gestión pública tanto durante como después del episodio. El temporal Gloria pone encima de la mesa una serie de temas clave que solo pueden solucionarse a través de un buen entendimiento entre expertos, técnicos y cargos públicos. Palabras clave: temporal Gloria, Costa Central Catalana, municipios litorales, gestión pública, percepción social del riesgo.

Abstract: On the impact of Gloria storm in the Catalan Central Coast At the end of January 2020, a synoptic situation defined by the presence of a powerful cyclone located in the south of the Balearic Islands generated a storm of high intensity wind, snow and precipitation, known as Gloria (Jacob in United States of America and Canada). The Catalan coast was one of the most affected in Spain. This paper deals with the study of the socioeconomic consequences of Gloria on the Barcelona coast, that is, in the coastal municipalities of Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat and Garraf. The analytical approach uses official sources from the Catalan administration. Public management has been evaluated both during and after the episode. Gloria storm provides endless discussion points that can only be solved through a good understanding between experts, technicians and public officers. Keywords: Gloria Storm, Catalan Central Coast, coastal municipalities, public management, social perception of risk.

* * *

1. Introducció Amb el present article, i en el marc de l’aproximació geogràfica global al temporal Glòria proposada en aquest monogràfic, volem analitzar a grans trets el grau d’afecció del temporal Glòria sobre el sector central de la costa del Principat, com també, en una perspectiva més particular, fer un assaig de valoració dels seus impactes més significatius en infraestructures i en elements diversos del territori afectat. Així mateix, i a partir d’aquests dos exercicis previs, tractarem de dur a terme una reflexió crítica a diferents nivells sobre l’abast i les conseqüències de l’esdeveniment meteorològic de referència. Finalment, i en un pla més específicament propositiu, apuntarem algunes possibles línies d’acció centrades, sobretot, en el territori que és objecte d’anàlisi. D’entrada assenyalarem que, a efectes de la identificació de l’àmbit estudiat, preferim atenir-nos a la denominació de Costa Central Catalana abans que a la –192–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

de “costa de Barcelona”. Considerem que el primer nom és, de fet, més precís i menys equívoc que el segon en la determinació del seu abast territorial concret. Té, a més, com a antecedent significatiu, la denominació de “sector mediterrani central” que Lluís Miquel Albentosa va emprar, aplicat al mateix àmbit geogràfic, en una divisió climàtica de Catalunya que aviat complirà quatre dècades (Albentosa, 1983). I, situats en un pla més estrictament meteorològic, és també una denominació que encaixa prou bé amb l’àmbit costaner que Eduard Fontserè va indirectament establir entre el “límit eventual” de la tramuntana, al nord-est, a la rodalia de Blanes, i el “límit eventual” del mestral, al sud-oest, coincidint amb la desembocadura del Foix (Fontserè, 1950). És interessant, en aquest punt, recordar que el doctor Fontserè no ens presentava aquesta part de la costa catalana, precisament, com un àmbit “buit” o “neutre”; és a dir, desproveït a priori de l’interès que als efectes de la dinàmica de l’atmosfera poden oferir, en canvi, la serralada pirinenca o la vall de l’Ebre −enteses, una unitat i l’altra, com uns accidents geogràfics de prou envergadura com per provocar que tant la tramuntana com el mestral tinguin, al nivell empíric del territori, un comportament molt singular−. Ben al contrari: que el sector central de la costa del Principat quedi al marge (relativament, almenys) del camp d’acció d’aquests dos vents (o, més ben dit, d’aquestes dues manifestacions d’un mateix sistema de vents), no ens ha d’impedir reconèixer i subratllar algunes de les particularitats físiques que presenta, continent endins, el referit sector central: com ara el fet que les màximes altures tant de la serralada Litoral com de la Prelitoral se situïn, precisament, en aquesta franja; o bé que el caràcter de “doble barrera orogràfica” d’aquestes dues unitats es manifesti, també aquí, amb la màxima claredat i contundència. Unes particularitats decisives, sovint, per a entendre certs esdeveniments meteorològics que, necessàriament, s’han d’emmarcar en el seu si i que obliguen a abordar les seves conseqüències des de l’òptica més global possible. Seria el cas, per prendre un exemple d’esdeveniment significatiu i, a la vegada, proper, de la borrasca que va originar les catastròfiques inundacions del Vallès de la tardor del 1962: un exemple històric d’interacció crítica de factors tant locals com generals (en el context de la globalitat de l’àmbit de referència: la costa catalana central, la seva franja continental adjacent i, per damunt de totes dues, la part de la troposfera que hi incideix directament); i una interacció que va acabar generant unes grandíssimes disfuncions, que només poden ser enteses i valorades amb coherència des d’una visió de conjunt. O sigui, atenent tant la relativa excepcionalitat de la borrasca esmentada com el profundíssim nivell de desordre territorial existent en aquella data a les ciutats del Vallès afectades −i que explica l’envergadura de la catàstrofe, en termes de vides humanes i de destrucció d’infraestructures, que es va derivar de l’esdeveniment−. El temporal Glòria, referent meteorològic del present estudi, l’hem de situar en qualsevol cas dins unes coordenades generals molt diferents. Parlem, –193–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

a la pràctica, d’una borrasca molt ben individualitzada, que es va centrar majorment sobre la vora nord-oriental i llevantina de la península Ibérica (per entendre’ns: del cap de Creus al cap de la Nau), amb una incidència particular sobre el sistema costaner, i que es va prolongar cinc dies (del 19 al 24 de gener del 2020). Originà, alhora, unes precipitacions del tot desacostumades per a la data de l’any (amb nombrosos registres superiors als 400 l/m², i amb una punta de 516 l/m² a Lliurona, a l’Alta Garrotxa), vents excepcionalment persistents −que donaren lloc, alhora, a un onatge igualment excepcional− i uns corrents marins, en la direcció de la costa, particularment destacats. La conseqüència del manteniment durant cinc dies de la situació, amb escassa variació, sobre el marc territorial descrit més amunt, va ser una afectació severa i generalitzada sobre la costa, amb una reculada significativa d’àmbits de platja, tot donant lloc a episodis de crescudes d’aigües i d’inundacions localment rellevants. El temporal tingué una significativa incidència sobre la vora del litoral, de manera que tant algunes formacions naturals (barres sedimentàries i illots de la desembocadura de la Tordera i del delta de l’Ebre) com determinades estructures artificials costaneres resultaren força afectades. Una consideració de síntesi sobre el temporal, amb la qual Berdalet et al. (2020, p. 2) tanquen la presentació de l’informe “Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria”, editat per l’Institut de Ciències del Mar, ens permet completar aquesta introducció tot prefigurant, alhora, algunes de les problemàtiques concretes que seran objecte d’anàlisi a la resta d’epígrafs de l’article: “La borrasca Glòria il·lustra un escenari de risc natural molt intens, però no extrem, i ens alliçona sobre la vulnerabilitat del litoral mediterrani a pertorbacions atmosfèriques intenses, amb afectacions a les comunicacions, infraestructures turístiques, ecosistema marí i litoral i pesqueries i aqüicultura”.

2. Objectius, metodologia i fonts emprades D’acord amb les pautes que indicàvem a la introducció, l’objectiu principal de l’article és analitzar els efectes del temporal Glòria a la Costa Central Catalana, o sigui, la franja litoral compresa entre les desembocadures de la Tordera, al nord, i la desembocadura del Foix, al sud, i que administrativament afecta les comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf. L’estudi segueix les etapes pròpies del procés d’anàlisi geogràfica, a partir d’un recull d’informació inicial de l’àrea d’estudi, una avaluació del fenomen i, finalment, una discussió final sobre propostes que haurien de servir, fonamentalment, per a guiar la manera d’abordar en el futur la problemàtica tractada. S’ha recollit informació d’interès geogràfic de quatre tipus. D’una banda, s’han obtingut dades de precipitació i ratxes màximes de vent de les principals estacions automàtiques (XEMA) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), –194–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Figura 1. Cartografia de la Costa Central Catalana (del Maresme al Garraf ) i categorització segons la població de cada municipi

Font: Elaboració dels autors.

amb la voluntat de fer una diagnosi inicial del temporal. Tot seguit, s’ha reunit informació sobre els danys econòmics ocasionats als municipis costaners, a partir d’una cerca exhaustiva i rigorosa de notícies de premsa vinculades a les declaracions de les principals autoritats locals sobre l’avaluació dels desperfectes a raó de les crescudes dels rius, la precipitació o la intensitat del vent. D’altra banda, també s’ha optat per recollir informació sobre les trucades d’emergència registrades per Protecció Civil (Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya) a la nostra àrea d’estudi. I, finalment, també s’ha reunit informació relativa a la gestió del temporal per part de l’administració, amb l’objectiu d’elaborar una reconstrucció cronològica dels fets, avaluar la reacció als moments crítics i fer un seguiment de les mesures preses els dies immediatament posteriors al temporal. A partir d’aquesta informació s’ha pogut arribar a tota una sèrie de conclusions sobre l’anàlisi de la vulnerabilitat litoral i la gestió pública de l’episodi. Els autors, amb caràcter preliminar, volem fer notar que serà important tornar a emetre una valoració global de l’episodi a mitjan termini. A l’hora de redactar el present estudi, encara manca informació important i sensible a l’anàlisi geogràfica –és el cas, per exemple, dels municipis que encara no han fet públiques les dades relatives als danys econòmics, o de l’esperada però encara no efectiva declaració de zona catastròfica del conjunt del litoral català per part de l’Estat−. –195–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

3. Resultats 3.1. Anàlisi de la informació meteorològica Els registres d’informació meteorològica relatius a la precipitació acumulada i les ratxes màximes de vent al nostre àmbit d’estudi (taula 1) mostren un escenari complex i de risc elevat. La precipitació acumulada entre els dies 20 i 23 de gener supera, gairebé en totes les estacions automàtiques analitzades, els 100 mm. A més, la major part de precipitació es concentra el dia 21 de gener, amb casos significatius com el de l’estació de Viladecans (100,6 mm) o la de Sant Pere de Ribes (131,3 mm). Des d’una perspectiva de conjunt, l’estació que registra més precipitació acumulada tenint en compte l’episodi sencer és la de Malgrat de Mar (178,1 mm), un municipi situat a la desembocadura del riu Tordera que, tal com s’esmenta en els següents apartats de l’article, és un dels més afectats pel temporal. D’altra banda, en la majoria de casos, entre els dies 22 i 23 ja es comença a percebre una disminució important de la precipitació, i el dia 24 ja no en presenta en cap dels casos. Les ratxes màximes de vent es distribueixen entre els dies 20 i 21 de gener, i destaca la dada registrada per l’observatori Fabra (109,1 km/h, el dia 21), seguida Taula 1. Registre de precipitació acumulada i ratxes màximes de vent entre els dies 20 i 23 de gener de 2020 a les estacions automàtiques del nostre àmbit d’estudi Dades de precipitació acumulada (mm)1

Ratxa màxima de vent (km/h)2

Badalona – Museu

103,5 (53,9)

91,4 (20/01)

Barcelona – Observatori Fabra

68,6 (39,3)

109,1 (21/01)

Barcelona – El Raval

102,9 (70,6)

74,9 (21/01)

Barcelona – Z. Universitària

115,8 (77,4)

81,0 (21/01)

123,5 (100,6)

45,4 (20/01)

178,1 (74,5)

87,1 (20/01)

152,6 (131,3)

N/A

Estació automàtica (XEMA) Barcelonès

Baix Llobregat Viladecans Maresme Malgrat de Mar Garraf Sant Pere de Ribes (PN Garraf )

1. Precipitació acumulada entre els dies 20 i 23 de gener de 2020. En parèntesi, la precipitació acumulada del dia 21 de gener, la més elevada de totes. 2. En parèntesi, la data (d’entre els dies 20 i 23 de gener) amb més ratxa màxima de vent. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’estacions automàtiques (XEMA) facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). –196–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

de l’estació de Malgrat de Mar (87,1 km/h, el dia 20). Exceptuant l’estació de Viladecans, les ratxes de vent màximes superen els 70 km/h, i la majoria de dades es mouen entre els 80 i els 90 km/h. Així doncs, tal com veurem en els següents apartats, les dades de precipitació obtingudes configuren un escenari propens a la crescuda dels rius i el seu desbordament. En la mateixa línia, les ratxes de vent presenten una intensitat capaç de provocar destrosses a equipaments i a infraestructures urbanes, amb la franja litoral com a principal protagonista. 3.2. Anàlisi de la vulnerabilitat de l’àrea d’estudi 3.2.1.Danys econòmics i tipologia de desperfectes als municipis costaners Els dies i les setmanes posteriors al temporal Glòria van ser l’ocasió, per la majoria d’ajuntaments, de fer una valoració econòmica detallada dels desperfectes ocasionats entre el 20 i el 23 de gener de 2020. La taula 1 mostra el cost aproximat dels danys econòmics als municipis de la costa de Barcelona, des del Maresme fins al Garraf. La taula 2 presenta un recull dels tipus de danys ocasionats pel temporal. La font principal d’aquestes taules i figures és la informació oficial dels consistoris sobre costos i desperfectes, registrats a través de mitjans de comunicació locals i nacionals després de l’episodi. La majoria de notícies analitzades es fan ressò de la roda de premsa corresponent a cada ajuntament. Hi ha consistoris, però, que encara a data d’avui no han fet públiques aquestes xifres. La figura 2 ens acosta a una anàlisi detallada a través d’una categorització del cost econòmic segons la seva major o menor importància. Dels vint municipis analitzats –sense comptar els sis que encara no han ofert dades públiques sobre l’episodi–, la meitat ha sofert danys per menys d’un milió d’euros. Si bé amb excepcions, la majoria d’aquests municipis compten amb menys població que la resta (Cabrera de Mar, Canet de Mar o Sant Pol de Mar, entre d’altres) i/o presenten una extensió de costa més limitada (com, per exemple, Cubelles, Viladecans o Castelldefels). Set municipis han sofert danys d’entre un i cinc milió d’euros, entre els quals cal destacar Sitges o Mataró, que compten amb platges molt més extenses que la resta. De la mateixa manera, aquests dos municipis, com també el Masnou, Arenys de Mar o Premià de Mar, compten amb infraestructures portuàries de la Generalitat de Catalunya o de propietat municipal que també van ser afectades en una mesura major o menor pel temporal (els ports de Mataró i d’Arenys de Mar foren, segons els registres analitzats, els més perjudicats). En el marc d’aquesta categoria, el cas de Gavà s’explica a través de la seva particularitat com a municipi integrat dins del Parc Agrari del Baix Llobregat. Gairebé vuitanta hectàrees de conreus foren malmeses, bona part d’elles concentrades dins els seus límits municipals (La Premsa del Baix, 2020) i amb una valoració econòmica superior als sis-cents mil euros només en aquesta partida (El Periódico, 2020b). –197–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Taula 2. Cost aproximat dels danys econòmics als municipis costaners del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf Comarca o municipi costaner1 Costa del Maresme Arenys de Mar Cabrera de Mar Caldes d’Estrac Calella Canet de Mar Malgrat de Mar el Masnou Mataró Montgat Pineda de Mar Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Susanna Vilassar de Mar Total Costa del Barcelonès Badalona Sant Adrià de Besòs Barcelona Total Costa del Baix Llobregat el Prat de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels Total Costa del Garraf Sitges Sant Pere de Ribes Vilanova i la Geltrú Cubelles Total Cost aproximat total

Cost econòmic aproximat (danys)2 1.500.000 2.000.000 75.000 N/A N/A 200.000 20.000.000 1.400.000 1.000.000 150.000 153.000 2.000.000 2.000.000 N/A 400.000 122.000 N/A 2.600.000 33.600.000 7.000.000 N/A 23.600.000 30.600.000 421.000 524.000 2.700.000 700.000 4.345.000 1.700.000 N/A N/A 200.000 1.900.000 70.445.000

Registre de mitjà de comunicació

Data de publicació

Ràdio Arenys TV3 Ajuntament de Cabrera de Mar

27/01/20 28/02/20 27/01/20

Ajuntament de Canet de Mar Blanes al Dia Ajuntament del Masnou El Periódico Mataró Audiovisual La Clau Ràdio Calella Televisió Ràdio Premià de Mar

31/01/20 05/02/20 28/01/20 30/01/20 21/01/20 10/03/20 27/01/20 27/01/20

Ràdio Sant Pol Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

13/02/20 28/01/20

Vilassar Ràdio

28/01/20

La Vanguardia

28/01/20

El País

27/02/20

Línia Mar Línia Mar El Periódico El Castell

18/02/20 18/02/20 31/01/20 30/01/20

La Vanguardia

29/01/20

Canal Blau

05/02/20

1. Només es mostren els municipis estrictament costaners. 2. En euros (€); N/A = Sense dades disponibles (l’Ajuntament no n’ha fet una valoració econòmica, o encara no és pública). Font: Elaboració dels autors a partir de la informació registrada als mitjans de comunicació locals i nacionals sobre la valoració econòmica dels danys per part dels consistoris. –198–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Figura 2. Cartografia temàtica sobre la valoració econòmica dels danys ocasionats pel temporal Glòria a la costa del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf

Font: elaboració dels autors

Badalona és l’únic municipi que forma part de la franja de dany econòmic estimat entre cinc i deu milions d’euros. Aquesta xifra tan elevada (set milions d’euros) s’explica per una afectació molt greu de certs equipaments públics de gran rellevància a escala metropolitana i situats a pocs centenars de metres de la costa, com el Palau Olímpic de Badalona, com també pels danys ocasionats a d’altres infraestructures com el port esportiu (en aquest cas concret, els desperfectes ja superaven els tres milions d’euros). Finalment, també és especialment destacable l’última categoria (amb danys superiors als deu milions d’euros), i se circumscriu a dos municipis: Barcelona i Malgrat de Mar. Tots dos consistoris xifren en uns vint milions d’euros les pèrdues econòmiques ocasionades pel temporal Glòria. Les raons, però, són força diverses. En el cas de Barcelona, amb una extensió de costa només comparable amb la de Sitges, es registraren desperfectes a bona part de les seves platges (amb una pèrdua de sorra del 20% a Nova Icària i Nova Mar Bella), amb gairebé un miler d’arbres caiguts, així com danys importants en infraestructures de pes, com la destrucció parcial del dic de protecció del Port Fòrum.

–199–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Taula 3. Registre detallat dels desperfectes als municipis costaners del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf Comarca o municipi costaner

Registre detallat dels principals desperfectes registrats

Costa del Maresme Arenys de Mar

Arbres caiguts Senyals i mobiliari urbà trencat Desperfectes a la coberta del pavelló municipal, a l’escola de música, a l’edifici del Calisay, a l’edifici del Xifré i al mercat municipal Desperfectes en l’asfaltat Esllavissades

Cabrera de Mar

Erosió de platges (tram nord) Acumulació de sorres (tram sud) Arbres caiguts Desperfectes als contenidors Desperfectes a la senyalització Desperfectes als camins de sorra Esllavissades Desperfectes en finques particulars Afectació a cultius

Caldes d’Estrac

Arbres caiguts Filtracions d’aigua a l’escola Bressol Desperfectes als accessos a la platja (especialment el de la Riera) Esllavissades a la zona del cementiri i a l’esplanada de Can Muntanyà Desperfectes al passeig marítim Afectació a instal·lacions esportives (pistes de petanca i pavelló esportiu) Afectació a quadres de llum Desperfectes a la biblioteca municipal i a la seu del consistori Afectació a la Fundació Palau

Calella

Canet de Mar

Malgrat de Mar

–200–

Erosió de la platja Afectació a les guinguetes de la platja Gran Gran concentració d’escombraries, residus i matèria orgànica a la platja Desperfectes al passeig marítim Arbres caiguts Erosió de la platja Esfondrament d’un pont ferroviari i afectació a les estacions de Malgrat i Blanes Esfondrament del pont de la carretera BV6001 Gran quantitat d’arbres caiguts i afectació al trànsit Desbordament de la riera canalitzada, esfondrament dels murs de contenció i destrucció de l’asfalt de l’aparcament contigu Inundació dels camps del Pla de Grau i destrucció dels hivernacles


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Afectació a les àrees del camí de Mas Bages i el camí de la Pomereda Afectació als càmpings situats a primera línia de mar Erosió de la platja Inundació de les plantes baixes dels edificis situats a primera línia de mar Concentració de grans quantitats d’escombraries, residus i matèria orgànica a la platja Inundació dels passos subterranis d’accés a la platja Desperfectes en equipaments municipals (pavelló Germans Margall, l’escola Marià Cubí, l’escola Montserrat, la llar d’infants i l’escola d’adults) el Masnou

Arbres caiguts Desperfectes a la via pública Desperfectes al passeig marítim, sobretot a l’escullera, prèviament ja en mal estat Afectacions a les plataformes de fusta de la platja Afectacions als passos soterrats d’accés al passeig marítim Erosió de la platja Afectacions al mobiliari urbà i als equipaments municipals (Complex Esportiu, Espai Escènic, Centre Obert Maricel, Casa del Marquès, l’edifici de Roger de Flor i els dos camps de futbol) Afectació a escoles (Rosa Sensat, Lluís Millet, Marinada i Ocata) Afectació als serveis d’aigua i electricitat, així com a la xarxa de clavegueram Gran concentració de residus i matèria orgànica a la platja Afectació a l’enllumenat públic i avaries als quadres de comandament

Mataró

Arbres caiguts (119) Sots (32) Quadres elèctrics afectats (69) Desperfectes en equipaments (48 incidències) Desperfectes en semàfors (174) i senyals de trànsit (287) Desperfectes al port (caiguda del far) Arbres caiguts (40, dels quals 10 de grans dimensions) Desperfectes en senyals de trànsit, panells informatius, miralls, tanques, rètols i semàfors (30) Desperfectes a les parades de bus Despreniment de roques i inundacions a la calçada (vial de la Unió i riera Sant Jordi) Filtracions d’aigua a la coberta de l’escola Marina i al poliesportiu municipal Esfondrament d’un cel ras de la sala de lectura de la biblioteca municipal Despreniment parcial de la tanca del gol sud del camp de futbol municipal Erosió de la platja Desperfectes als equipaments de la platja (passeres de fusta, escales d’accés, rampes, plataformes de dutxes) Desperfectes al passeig marítim (ponts de fusta malmesos)

Montgat

–201–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Pineda de Mar Premià de Mar

Sant Andreu de Llavaneres Sant Pol de Mar

Sant Vicenç de Montalt

Santa Susanna Vilassar de Mar

–202–

Desperfectes a les xarxes de sanejament Desperfectes a les plataformes d’aparcament de les bicicletes Desperfectes a les pistes de joc esportiu i infantil Afectació a la zona de varada de barques del Club Marítim i a l’Escola de Vela Inundació als accessos soterrats a la platja, a Can Tano, a la Torre de Guaita i a l’Avinguda Mediterrània Inundació a la planta baixa de l’edifici del CAP Desperfectes al passeig marítim Desperfectes al carril-bici Gran concentració de residus, plàstics i matèria orgànica a la platja Desperfectes al club nàutic Desperfectes en infraestructures, equipaments i mobiliari urbà Desperfectes a la via pública Desperfectes al passeig marítim Desperfectes a equipaments municipals Arbres caiguts (N-II) Desperfectes al passeig marítim Filtracions i entrada d’aigües a cases i edificis municipals Gran concentració de resi0dus, plàstics i matèria orgànica a la platja Despreniment del talús natural de la riera Bloqueig d’un vial del Parc del Litoral Arbres caiguts Esfondrament de murs Desperfectes en senyalització, pals de línies d’enllumenat públic, telefonia i semàfors Desperfectes als passos soterrats Inundació d’aparcaments Esllavissades, esvorancs i arrossegament de fang, pedres i roques a les rieres i vies públiques Desperfectes al passeig marítim Gran concentració de residus, plàstics i matèria orgànica a la platja Erosió de platja Desperfectes al passeig marítim Gran concentració de residus, plàstics i matèria orgànica a la platja Desperfectes al passeig marítim (mobiliari urbà, escales, rampes d’accés, passos subterranis i ascensors) Desperfectes a l’escullera Afectacions als equipaments municipals i filtracions d’aigua (pavelló d’esports municipal, escola nàutica, la Bressoleta de l’avinguda Eduard Ferrés, el gimnàs de l’Escola del Mar, Vilassar Ràdio, el camp de futbol municipal i els seus vestuaris, l’annex del camp de futbol, la biblioteca municipal, can Gabernet, can Jorba, Hotel d’Entitats, Tucutuc i l’edifici de l’Ajuntament) Desperfectes en senyalitzacions, semàfors i enllumenat públic Arbres caiguts (22)


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Costa del Barcelonès Badalona Desperfectes al Pont del Petroli Desperfectes al mòdul de la Guàrdia Urbana al Pont d’en Botifarreta Desperfectes a les cases de la platja dels Pescadors Afectació a les dutxes, mobiliari urbà, col·lector municipal i instal·lacions del port esportiu Desperfectes en senyalització i altres elements (semàfors, tapes de clavegueram, cables telefònics) Arbres caiguts Afectació a equipaments municipals (centres cívics, biblioteques, escoles i instal·lacions esportives, com el Pavelló de la Plana i el Palau Municipal d’Esports) Sant Adrià de Besòs Arbres (palmeres) caiguts a la franja litoral Desperfectes en contenidors Caiguda de la tanca protectora del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC) Desperfectes en la senyalització Desperfectes en parcs infantils Despreniment de la teulada del poliesportiu Marina-Besòs Afectació a les infraestructures viàries Barcelona

Afectació greu del dic del Port Fòrum Desperfectes a la duna de la platja de la Mar Bella Esfondraments parcials als espigons de la Mar Bella i del Bogatell Desperfectes a canonades i cablejat elèctric Filtracions d’aigua a locals del front marítim Desperfectes a la zona de banys del Fòrum Desperfectes en senyalització, pavimentació, megafonia i panells informatius Erosió de la platja (pèrdua de fins a un 20% de sorra a les platges de Nova Icària i Nova Mar Bella) Arbres caiguts o malmesos (882) Desperfectes en centres escolars, biblioteques i equipaments esportius Desperfectes en semàfors, enllumenat públic i mobiliari urbà Desperfectes al Zoològic de Barcelona

Costa del Baix Llobregat el Prat de Llobregat

Erosió de la platja Arbres caiguts (394) Desperfectes en senyalització (90) Esfondrament de la plataforma del riu Llobregat Desperfectes als accessos de la platja (20) Desperfectes en mobiliari urbà (contenidors, aparcaments per a bicicletes i bancs) Desperfectes en mòduls de passarel·les de fusta (130) Afectacions a espais naturals del delta del Llobregat (Pineda de Can Camins, platges de la Roberta, del Remolar-Prat i la Ricarda) –203–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Viladecans

Erosió de la platja Arbres caiguts i vies tallades Filtracions d’aigua a la biblioteca municipal Desperfectes a l’enllumenat i als quadres elèctrics Desperfectes al passeig marítim

Gavà

Erosió de la platja Arbres caiguts Afectació a edificis municipals i escoles (despreniment de cobertes i filtracions d’aigua) Afectació a la senyalització Desperfectes a l’enllumenat i als quadres elèctrics Desperfectes al passeig marítim i als equipaments de la platja (dutxes, passarel·les i papereres) Afectació greu als cultius i infraestructures del Parc Agrari del Baix Llobregat

Castelldefels

Erosió de la platja Desperfectes al passeig marítim Desperfectes a l’enllumenat i als quadres elèctrics Desperfectes a la senyalització Desperfectes al sistema d’aigües pluvials Arbres caiguts i vies tallades Afectacions a edificis d’equipaments municipals i filtracions d’aigua

Costa del Garraf Sitges

Sant Pere de Ribes Vilanova i la Geltrú

Cubelles

Arbres caiguts Afectació a infraestructures viàries, tallades per objectes de grans dimensions Afectació al tram final de la barana de les escales de la Punta Filtracions d’aigua i inundacions de plantes baixes Arbres (i altres elements) caiguts a la via pública (un centenar) Afectació a mobiliari i equipaments públics Arbres caiguts (40, dels quals 7 són palmeres) Desperfectes en senyals viaris (82) Desperfectes en semàfors (18) Desperfectes als equipaments esportius municipals (pistes d’atletisme) Desperfectes a les escoles Erosió de la platja Grans desperfectes al passeig marítim Inundació de plantes baixes d’edificis situats a primera línia de mar

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació recollida (amb gran detall, en bona part dels casos) als mitjans de comunicació locals i nacionals (descrits a la taula 2).

Podem observar que, en tots els casos descrits, hi ha una clara correlació entre l’extensió del litoral, l’afectació a grans infraestructures de contenció i la magnitud del cost econòmic és clara. No és ben bé aquest, però, el cas de Malgrat de Mar, un municipi de gairebé vint-mil habitants de l’extrem nord del litoral –204–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Font: Quique García (EFE), 22/01/2020

Figura 3. Una de les imatges més tristes dels efectes devastadors del temporal: la partició del Pont del Petroli (Badalona)

del Maresme. Constitueix, a la pràctica, un cas únic en el nostre àmbit d’estudi: la valoració dels danys derivats del Glòria que en fa el consistori és de vint milions d’euros, una xifra que gairebé assoleix la de l’Ajuntament de Barcelona. La raó principal d’aquest fet és la seva situació geogràfica. Concretament, el seu terme municipal abraça, juntament amb el de Blanes (administrativament adscrit a la comarca de la Selva), la desembocadura de la Tordera: riu que, en la seva crescuda durant l’episodi del Glòria, va arribar al desbordament. Els danys que va acabar provocant aquesta inundació, en conjunció amb unes ratxes de vent particularment intenses, van ser d’una magnitud molt gran. No és estrany, doncs, que la seva estimació econòmica acabés prenent en aquest cas una dimensió excepcional. Finalment, és important fer referència a un tipus d’afectació molt concreta: l’erosió de les platges, un dels danys recurrents als municipis del nostre àmbit. Tal com afirma Guillén (2020), la borrasca Glòria va provocar el retrocés de la línia de costa de bona part del litoral català, a causa del fort onatge i l’elevació del nivell del mar. Alonso i Ercilla (2020) adverteixen, també, de la reducció dràstica de l’amplada de platges a la costa catalana (gairebé desaparegudes) a causa del Glòria: és el cas, per exemple, de Malgrat de Mar i bona part dels municipis maresmencs. A Barcelona, la platja de Nova Icària constitueix un exemple clar d’aquest procés d’inundació durant el temporal i pèrdua de sorra (de gairebé el 20%) després de l’episodi. Processos similars van tenir lloc als municipis litorals analitzats del Baix Llobregat i el Garraf, amb platges inundades durant el temporal, erosió i, posteriorment, afectació als passeigs marítims i a infraestructures com dics, espigons, esculleres i ports. La principal diferència entre aquestes comarques d’àmbit metropolità i d’altres territoris com –205–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

les Terres de l’Ebre radica, precisament, en les conseqüències de la inundació de platges durant el temporal: mentre que a les zones deltaiques acostuma a afectar, majoritàriament, a zones de cultiu o a espais naturals, a les comarques de la costa de Barcelona ha afectat a franges intensament urbanitzades. Tot i així, el retrocés de la línia de costa ha estat evident en tots dos casos, també en planes deltaiques metropolitanes com la del riu Llobregat. 3.2.2. La crescuda dels rius metropolitans Una atenció especial mereix el comportament dels rius Llobregat i Besòs durant l’episodi del Glòria, i la seva afectació a espais urbans i agrícoles. En el cas del Llobregat, l’augment del cabal afectà, sobretot, a la plana d’inundació deltaica. Tal com hem assenyalat en l’anterior epígraf, el Parc Agrari del Baix Llobregat fou un dels grans damnificats de la crescuda del riu: la major part dels cultius de pastanagues, espinacs, naps i xirivies, concentrats entre els termes municipals de Gavà i Viladecans, varen quedar negats d’aigua i sense possibilitats de ser aprofitats per a la seva comercialització (La Premsa del Baix, 2020b). Tanmateix, zones de conreu de patata situades al terme municipal de Prat de Llobregat també quedaren saturades d’aigua. Segons les dades obtingudes de l’Agència Catalana de l’Aigua, el cabal del Llobregat arribà a superar els 890 m3/s al seu tram metropolità (taula 4) −resultat de la precipitació abundant del temporal però, també, de l’obertura de comportes del pantà de la Baells (Berguedà), atesa la circumstància, durant l’episodi, d’haver arribat al límit de la seva capacitat−. Taula 4. Registre de cabals als aforaments metropolitans dels rius Llobregat i Besòs Data

Riu Llobregat

Mitjana diària a l’aforament de Sant Vicenç dels Horts (EA093) (m3/s)

Riu Besòs

Mitjana diària a l’aforament de Santa Coloma de Gramenet (EA047) (m3/s)

20/01/2020

6,30

2,95

21/01/2020

61,03

90,08

22/01/2020

755,37

217,87

23/01/2020

890,29

114,45

24/01/2020

417,12

32,30

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Quant al Besòs, el cabal augmentà fins als 217 m3/s durant el segon dia del temporal (taula 4). La crescuda acabà inundant els marges del Parc Fluvial (fig. 4) i els consistoris riberencs activaren la fase d’alerta dels plans d’emergència municipals, amb l’evacuació preventiva i el tancament de tots els accessos al parc, però finalment no en sobrepassà els murs de contenció. Els dos rius, Llobregat i Besòs, a més de provocar desperfectes als parcs i passeigs fluvials dels municipis metropolitans (desperfectes en guals, passarel·les i camins), van –206–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Figura 4. Els marges del Parc Fluvial del Besòs a l’alçada de Santa Coloma de Gramenet, inundats durant el temporal Glòria

Font: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Fotografia presa a les 10 hores del 22 de gener de 2020.

generar una gran acumulació de residus i matèria orgànica vegetal (canyes i fang) −tant al llarg del seu recorregut com a la desembocadura−. 3.2.3. La percepció social del risc: les trucades d’emergència A través de les dades facilitades per Protecció Civil (Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya), hem elaborat una sèrie de materials (taules 5 i 6, i fig. 5), amb l’objectiu d’analitzar, de forma generalista, la percepció social de l’episodi per part de la ciutadania. A escala comarcal, hom pot observar que el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme concentren gairebé la meitat de les trucades emeses a tot Catalunya (49,42%), i se situen, en aquest mateix ordre, com les tres primeres comarques amb més trucades. Amb el Garraf, que també ostenta una posició elevada respecte a la resta de comarques (la sisena), el còmput total de trucades d’emergència generades al nostre àmbit d’estudi comarcal supera la meitat de les fetes en el conjunt del país (53,46%). Quant als municipis, el percentatge més elevat de trucades d’emergència es concentra a Barcelona (17,67%), seguit d’altres municipis costaners de les comarques del nostre àmbit (Castelldefels, 3,46%; Mataró, 3,34% o Sitges, 1,20%) −tots ells dins de les primeres deu posicions a escala catalana−. El nostre àmbit d’estudi forma part de la regió més poblada de Catalunya. En general, el nombre més gran de trucades es correspon, de forma gairebé proporcional, al nombre d’habitants. Cal dir, però, que els municipis de Castelldefels (67.004 h) i Mataró (128.625 h), per bé que amb bastants menys habitants que l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa o Sabadell, ocupen la tercera i quarta posició en el registre. També és important esmentar el cas de Sitges, –207–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

que, amb una població substancialment inferior (29.307 h), és el desè de la llista. En definitiva: aquestes dades són indicatives d’una major afectació del temporal als municipis de referència –amb un major nombre d’incidències respecte a ciutats més poblades però situades a la franja interior de la regió metropolitana–. Taula 5. Registre de trucades al 112 per part de la ciutadania a les comarques i municipis del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf durant l’episodi del temporal Glòria (20-24 de gener de 2020) Registre de trucades (N)

Registre de trucades (% total)

Posició respecte a la resta de comarques i municipis catalans

Barcelonès

3.879

25,88%

1

Barcelona

2.649

17,67%

1

Baix Llobregat

1.949

13,00%

2

519

3,46%

3

1.579

10,54%

3

Mataró

500

3,34%

4

Garraf

606

4,04%

6

180

1,20%

10

14.998

100%

-

Comarca o municipi amb més trucades

Castelldefels Maresme

Sitges Catalunya

Taula 6. Els deu primers municipis catalans amb més trucades d’emergència durant l’episodi Registre de trucades (N)

Registre de trucades (% total)

Població municipal (2019)

Barcelona

2.649

17,67%

1.636.762

Badalona

572

3,82%

220.440

Castelldefels

519

3,46%

67.004

Mataró

500

3,34%

128.625

l’Hospitalet de Llobregat

424

2,83%

264.923

Sabadell

311

2,07%

213.644

Terrassa

303

2,02%

220.556

Girona

266

1,77%

101.852

Sant Cugat del Vallès

233

1,55%

91.006

Sitges

180

1,20%

29.307

Municipis catalans

Font de les taules 5 i 6: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per Protecció Civil (Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya) –208–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Figura 5. Cartografia temàtica sobre la distribució del nombre de trucades fetes al número 112 amb motiu del temporal Glòria

Font: elaboració dels autors

D’altra banda, i des d’una valoració global del temporal Glòria, és important esmentar que part dels municipis més afectats no són els que quantitativament han efectuat un major nombre de trucades d’emergència. En el nostre àmbit d’estudi, Malgrat de Mar n’és un exemple clar. A escala catalana, les Terres de l’Ebre, uns dels territoris més afectats, tampoc registra grans quantitats de trucades –l’únic municipi que presenta més de cent trucades, i ocupa la vint-i-dosena posició en la llista dels municipis catalans, és Tortosa−. Aquestes dades, probablement, són explicatives de la percepció social d’un fenomen de risc com el temporal Glòria: els municipis i territoris més poblats i d’un caràcter predominantment urbà són els que acaben tenint un ressò més notable en el registre dels serveis d’emergència. En canvi, les comarques rurals, amb menys població –i, per tant, amb un menor i més dispers nombre de possibles observadors del fenomen– no hi tenen una incidència equiparable. 3.3. Anàlisi de la gestió pública a l’àrea d’estudi 3.3.1. Les incidències més destacables i les mesures preses per l’administració Davant de la situació meteorològica de risc, la Generalitat de Catalunya activà, el 19 de gener i de forma excepcional, tres plans d’emergència al mateix temps: VENTCAT, NEUCAT i INUNCAT –que no s’acabaren desactivant –209–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

fins al diumenge 26 de gener−. L’avanç del temporal obligà els consistoris del nostre àmbit a prendre decisions de forma ràpida i coordinada, i també a fer front, simultàniament, a una diversitat de situacions complicades. A continuació, detallem els incidents i mesures preses més destacables a la nostra àrea d’estudi: a) Tancament de l’accés als parcs fluvials, platges i espigons. Una de les primeres mesures que es prengueren fou la limitació de l’accés a la zona fluvial i litoral. El cas més remarcable del nostre àmbit d’estudi fou el de Barcelona, que el dilluns 20 de gener de 2020 decidí tancar no només l’accés a les platges i als espigons (per a evitar possibles accidents deguts al fort onatge), sinó que també aquesta mesura afectà tots els parcs públics de la ciutat (com el parc Güell o el zoològic). La raó principal que precipità aquesta decisió, per part de l’administració local, foren les intenses ratxes de vent. b) Tancament d’escoles i d’altres equipaments públics. El Maresme fou la comarca amb més afectació escolar pel temporal durant els primers dies; es tancaren preventivament tots els centres el dimarts 21 de gener de 2020. Dels més de 120.000 alumnes de primària i secundària afectats pel tancament dels centres a Catalunya, més de 70.000 corresponien als municipis maresmencs (Regió 7, 2020). També es limità el transport escolar. Tal com es reflecteix a la taula 3, molts municipis tancaren equipaments municipals propers a la platja (biblioteques, camps d’esports i poliesportius o museus, entre d’altres) per a limitar l’accés al litoral. c) Gestió dels talls de llum generalitzats, però amb més afectació al Garraf. La comarca del Garraf va ser de les més afectades pels talls de llum a la costa de Barcelona. Concretament, el cas més excepcional fou el del municipi d’Olivella, que deixà tots els dies del temporal sense llum a cinc-cents veïns per una incidència greu a la línia de mitja tensió (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2020c). Fins al divendres 24 de gener no es normalitzà la situació. d) Limitació del consum d’aigua per afectació a la planta potabilitzadora de Palafolls (Maresme). El dimecres 22 de gener de 2020 l’estació potabilitzadora de Palafolls es va inundar i va quedar inoperativa. Per aquest motiu, Protecció Civil va demanar a nou municipis del Maresme (Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar) que limitessin el consum d’aigua potable, per tal d’evitar esgotar-ne les reserves. Finalment, tot i que la reserva tenia suficient capacitat per a un consum que durés dos dies més, la mateixa tarda de dimecres es va resoldre la incidència. e) Esfondraments de dos ponts entre Blanes i Malgrat de Mar. El desbordament del riu Tordera provocà la destrucció, d’una banda, del pont entre la carretera antiga entre Malgrat i Blanes i, de l’altra, del pont ferroviari destinat a la –210–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

circulació de la línia R1 de Rodalies entre Arenys de Mar i Maçanet. El servei ferroviari, a hores d’ara, encara no s’ha restablert (i es pronostiquen entre sis i nou mesos per a la reparació del pont des de l’incident). Aquest fet encetà el debat, novament, sobre la idoneïtat del traçat ferroviari litoral. f) Altres mesures i incidències. Altres qüestions destacables al nostre àmbit d’estudi durant l’episodi del Glòria foren, per exemple, la cancel·lació de ferris i circulació marítima des del port de Barcelona, per l’intens onatge, vent i precipitació. A Sant Adrià de Besòs també es localitzà el cos sense vida d’una persona sensesostre que, finalment, es descartà la seva relació amb els efectes del temporal. 3.3.2. Les mesures post-Glòria: obres d’emergència En el moment d’elaboració del present estudi encara és prematur fer una valoració de les mesures preses després del temporal per mitigar les seves conseqüències catastròfiques. En tot cas, és important destacar que durant els dies posteriors a l’episodi els consistoris catalans afectats, a més de fer una valoració dels danys econòmics, també van pronunciar-se sobre la possibilitat de declarar el seu municipi com a zona catastròfica. En el nostre àmbit d’estudi, la major part es reuniren per a demanar aquesta declaració al govern de l’Estat. En aquest sentit, el 17 de febrer es va aprovar una resolució estatal (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, 2020) que establia una sèrie d’obres qualificades d’emergència, i preveia, al respecte, una sèrie de partides per als municipis més afectats. Tanmateix, els fets excepcionals esdevinguts posteriorment (declaració de l’estat d’alarma amb motiu de l’expansió del virus COVID-19 i la pandèmia associada) afegeixen unes dosis d’incertesa al problema i fan preveure, en qualsevol cas, un endarreriment de la seva resolució. La figura 6 mostra els municipis inclosos a les obres declarades d’emergència per part de l’Estat. En aquest sentit, és important destacar tres fets. Primer, que dels vint-i-set municipis del nostre àmbit d’estudi, només tretze rebran ajudes per a fer front als danys registrats. D’altra banda, que la llista d’aquests municipis en deixa fora d’altres que també han sofert danys, com Mataró i Badalona. Finalment, la partida pressupostària dedicada al conjunt de la costa de Barcelona és de dos milions d’euros, una xifra que dista molt dels més de setanta milions valorats, en el seu conjunt, pels consistoris del nostre àmbit. No obstant, val la pena remarcar que la resolució de l’Estat indica que les obres d’emergència es duran a terme per a reparar tipologies molt concretes de danys a la franja litoral: recuperació de sistemes dunars, reparació d’esculleres i passeigs marítims, reparació de camins i d’accessos al mar, aportació d’àrids i retirada de residus. Per tant, obres de major envergadura com la reparació dels desperfectes als equipaments municipals (escoles, biblioteques, poliesportius o d’altres edificis prop de la platja), la reparació de murs o ponts esfondrats o l’adequació del mobiliari urbà (senyalització, enllumenat, quadres elèctrics, contenidors, etc.) no s’inclouen en la valoració feta pel govern central. –211–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Figura 6. Cartografia temàtica sobre els municipis amb obres declarades d’emergència per part de l’Estat (resolució del 17 de febrer de 2020)

Font: elaboració dels autors

3.3.3. Una oportunitat per a la implicació i la cooperació ciutadanes Una de les mesures post-Glòria més destacables, pel seu valor social, fou una sèrie de campanyes de recollida popular voluntària dels residus i materials orgànics vegetals concentrats a les platges durant el temporal. Les fortes ratxes de vent i l’intens onatge provocà l’erosió de bona part del litoral i l’acumulació de sorra, restes de vegetació, troncs i canyissar, així com plàstics, ferralla i tot tipus de materials provinents de l’arrencada, despreniment o esfondrament d’objectes propers a la costa –com és el cas, per exemple, de testos de plàstic provinents d’hivernacles propers a la costa a la platja del Cavaió d’Arenys de Mar (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2020b). Alguns consistoris del nostre àmbit d’estudi proposaren i coordinaren accions populars de neteja de platges durant les setmanes posteriors a l’episodi, com Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Cabrera de Mar, Malgrat de Mar o Pineda de Mar, entre d’altres (fig. 7). En alguns casos, com el de Calella, es tractà de grups de ciutadans que s’autoorganitzaren prèviament i el consistori en vehiculà l’acció, a través de la fixació de dates, horaris i suport logístic de serveis de neteja municipals durant la recollida popular. Cal destacar que la tria dels dos grans tipus de residus fou una de les tasques més importants durant la neteja. Alguns ajuntaments optaren per la recollida dels materials vegetals per a la seva posterior trituració i aprofitament com a compost (Ajuntament de Calella, 2020). Altres consistoris demanaren, simplement, l’extracció de plàstics, vidres o ferralla, però deixar les restes vegetals a la platja (Ràdio Sant Pol, 2020b). En tot cas, es tracta d’unes accions d’implicació ciutadana que posen en relleu –212–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

l’existència d’una sensibilitat col·lectiva davant els esdeveniments catastròfics, a més de fer evidents una sèrie de valors −tant materials com immaterials− que la ciutadania atorga al paisatge litoral.

4. Discussió L’anàlisi duta a terme ens porta, en el moment de fer una recapitulació general dels problemes i de delimitar allò que podrien ser, cara al futur, les “preguntes clau” sobre les qüestions abordades, a subratllar abans de res un principi que creiem incontrovertible: que ara mateix hi ha prou coneixement científic com per a concloure que a la Mediterrània augmentarà, en el curs dels propers anys, tant la freqüència com la intensitat dels esdeveniments climàtics extrems. És aquest el sentit en què s’expressava −i, com a autors del present article, assumim plenament la premissa− l’experta del CREAF en gestió de l’aigua Annelies Broekman, amb motiu dels primers esforços d’avaluació sobre el terreny dels efectes devastadors del temporal Glòria, dels quals van informar oportunament els mitjans de comunicació (Ecoticias, 2020). Dues línies de discussió sobre possibles accions i mesures d’intervenció, partint dels diferents escenaris analitzats, se’ns acudeix posar sobre la taula: en primer lloc, a propòsit d’una línia més de caire “adaptatiu”; i en segon lloc, considerant mesures i plantejaments que podríem qualificar, en diferents graus, com a “possibilistes”. 4.1. Raó de ser i viabilitat de les accions adaptatives davant les contingències: és el temporal Glòria una versió actualitzada, en clau meteorològica, del mite de Sísif? Més enllà de l’anàlisi territorialitzada i de la sistematització de danys i impactes derivats del temporal Glòria que hem dut a terme, una primera consideració de conjunt sobre les conseqüències de l’esdeveniment ens ve a la ment: constatem que pràcticament no hi ha “res de nou” en la llarga llista de greuges i afectacions d’índole molt diversa registrats als vint-i-set municipis de la Costa Central Catalana objecte d’estudi: des dels danys directes sobre tota la interfície terra-mar de la zona estudiada (platges, espigons, infraestructures portuàries, passeigs marítims, arbrat, mobiliari urbà...) als problemes registrats als sectors de l’interior −o sigui, allunyats de la vora litoral− on l’agricultura intensiva és encara important (Gavà, per exemple) i pateix una alta vulnerabilitat als temporals a causa del difícil drenatge de tota la zona (mai no resolt amb eficàcia, per cert, mitjançant les obres públiques adients); ni tampoc en els casos en què els danys en grans infraestructures (esfondrament de ponts a Malgrat, etcètera) porten els mitjans de comunicació a parlar d’estralls per a qualificar, genèricament, la magnitud de les afeccions (Nueva Tribuna, 2020). –213–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Figura 7. Cartells municipals on es crida als habitants de Sant Pol de Mar i de Calella a fer una “neteja popular de les platges”

Font: Ajuntament de Sant Pol de Mar (dalt) i Ajuntament de Calella (baix)

I no hi ha res de nou en tot això, a criteri nostre, perquè el grau de recurrència de les problemàtiques ressenyades és elevadíssim (només cal consultar les hemeroteques i els arxius de premsa de les dues darreres dècades per a verificar-ho amb detall) i ens remet, en darrera instància, a la pregunta essencial subjacent al mite de Sísif: ¿no hem après prou de tot allò que hem anat fent malament fins ara, per a tornar a reproduir mimèticament conductes equívoques passades i caient, una vegada més, en les mateixes contradiccions? Broekman, l’experta al·ludida més amunt, resumia aquesta idea a la mateixa notícia amb una frase lapidària: “Els usos [del territori] s’haurien d’adaptar a aquestes situacions –214–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

[catastròfiques]” (Ecoticias, 2020).2 La recepta és clara, i no hi ha res més a dir. I mentre no s’apliqui, no tenim altra opció que continuar empenyent la gran pedra muntanya amunt. Com Sísif. 4.2. Explorar els límits del possibilisme: un repte indefugible Joan Manuel Vilaplana, entrevistat per l’agència Europa Press en qualitat d’expert en geologia del risc tot just passat el temporal (Europa Press, 2020), resumia en una triple constatació el seu diagnòstic sobre la problemàtica sorgida (i que val tant per a la Costa Central Catalana com per al conjunt de la franja mediterrània de la península Ibèrica). La primera: que els temporals de llevant són freqüents (si més no, relativament) a l’àmbit geogràfic que ens ocupa; la segona, que el litoral es troba altament antropitzat per infraestructures i edificis d’habitatges situats a primera línia de costa, i la tercera: que, avui dia, els rius i les rieres de l’àmbit de referència pràcticament no aporten sediments. No per conegut, el diagnòstic de Vilaplana deixa de ser significatiu −i, especialment, en un context crític com el del pas del Glòria pel litoral mediterrani−. I pensem que també ho és, de significativa, la proposta, expressada a la mateixa entrevista, d’inclinar-se per mesures de caire possibilista. Mesures, al cap i a la fi, presidides pel sentit comú i orientades cap a la idea de fons que “la naturalesa recuperi el seu ritme”, tot suggerint, en el pla de les mesures practicables, un afavoriment de la retirada d’infraestructures cap a l’interior; i, en concret, posant sobre la taula el possible trasllat cap a l’interior de la línia ferroviària Barcelona-Mataró. Un caire potser més “pal·liatiu” que no estrictament possibilista tenen, en canvi, alternatives com les proposades per Belén Alonso i Gemma Ercilla (2020) en relació amb la gestió del sediment (un tema especialment en voga arran del pas del Glòria, especialment tenint en compte que s’han estimat minves de sorra en platja al voltant d’un 20% en diferents casos). Ens crida l’atenció que les autores esmentades, en referir-se a les polítiques de regeneració de platges a través de l’aportació de noves sorres, insisteixin en la necessitat de diversificar els ‘focus de proveïment’ i de recórrer a reservoris importants (adjacents a la costa o bé formant part de la superfície de la plataforma continental) ara per ara poc utilitzats. Tot plegat, a fi d’evitar una concentració inadequada dels impactes sobre els fons marins o uns transvasaments des d’àrees allunyades −amb la consegüent repercussió a nivell de costos econòmics−. De nou, una “exploració de possibilitats”. On, en qualsevol cas, queden moltes “possibilitats” per explorar, sense sortir de l’equació ‘vulnerabilitats’-‘episodis crítics’-‘gestió eficient del territori’ en l’àmbit geogràfic de la conca mediterrània, és en el si del debat sobre el desenvolupament turístic. Un debat que, com ha assenyalat Planagumà (2020) amb motiu 2. La cursiva és nostra.

–215–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Fig. 8. El traçat ferroviari pel litoral, com la R1 de Rodalies al Maresme, planteja, amb motiu d’episodis excepcionals com el temporal Glòria, tota una sèrie d’interrogants en relació amb la seva localització geogràfica.

Font: Joan Sánchez (El País), 20/01/2020

pas del temporal Glòria, pren en el context de la Mediterrània una dimensió especialment crítica: d’una banda, perquè estem parlant d’una de les regions del planeta estructuralment més exposades, per la seva ubicació, a inestabilitats d’ordre sísmic o volcànic; de l’altra, perquè un eventual increment de les situacions d’emergència climàtica por aguditzar aquí, fins a un punt difícil de preveure, les problemàtiques vinculades al risc geològic. Per completar la discussió farem un darrer apunt. L’any 2006, en una taula rodona sobre els reptes de l’organització territorial catalana, Albert Serratosa va plantejar una idea-força, sota l’enunciat de “les possibilitats del possibilisme” (Tort, Paül i Maluquer, 2008), que va aplicar genèricament a les polítiques territorials i que va permetre, en aquella ocasió, un intens i viu debat. Proposem, en el marc de la present discussió, traslladar aquella idea a la problemàtica que ens ocupa i, tot mirant cap al futur, tractar de fer valer, també en aquest terreny, l’esperit profundament constructiu que l’animava.

5. Reflexió final Ens sembla oportú cloure el present article invocant per partida doble l’auctoritas de Pierre Deffontaines, un geògraf que va estudiar i va conèixer a fons, tot desplegant una especial sensibilitat personal, els països mediterranis. I, en particular, Catalunya i el conjunt de les terres catalanes. –216–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

El primer apunt l’hem d’enquadrar dins una escala, diguem-ne, regional. El 1975 acabava el seu sintètic assaig sobre la Mediterrània catalana. I ho feia d’una manera premonitòria: amb un toc d’alerta sobre la “promoció brusca del litoral”, amb la irrupció sobtada del turisme i els canvis i mutacions que se’n derivaven, les quals, afirmava, “risquen d’anorrear (...) les múltiples i precioses varietats regionals si hom no pren ràpidament mesures de defensa” (Deffontaines, 1975 [1978], p. 143).3 El segon apunt, que apunta a una escala més general, ve especialment a tomb d’un esdeveniment com el temporal Glòria. Aquí el professor Deffontaines fa una reflexió concisa −i, alhora, punyent− sobre allò que considera que són les amenaces que planen sobre la individualitat del clima mediterrani. Tot un al·legat a propòsit dels greuges i les distorsions que el canvi climàtic pot comportar sobre un domini tan precari i tan inestable com el mediterrani. Amb la particularitat d’haver estat escrit tres dècades abans que es comencés a parlar, seriosament, de canvi climàtic...: “Aquest clima mediterrani [fent referència al particular ‘patró climàtic’ que caracteritza l’àmbit geogràfic de la mar Mediterrània i els seus territoris adjacents] (...) potser es troba ja en vies de regressió. Podem preguntar-nos, en aquest punt, si l’evolució actual condueix l’atmosfera mediterrània cap a una exageració de les seves característiques (...): les aigües marines continuen reescalfant-se lentament; els màxims d’anomalies tèrmiques s’accentuen i les diferències de pressió s’exageren; els vents seran cada vegada més violents; l’estació plujosa tendirà a contraure’s i les pluges seran més irregulars, més violentes i, també, més inútils: els rius seran més inestables i s’accentuaran els estiatges, interromputs a intervals per inundacions cada cop més sobtades i perilloses. Els processos erosius s’estendran i s’agreujaran. El substrat vegetal anirà sent arrossegat, i la roca descarnada eixamplarà el domini de la pedra i del desert. (...) No podem afirmar-ho amb plena seguretat, però, sens dubte, hi ha una amenaça. En quin sentit anirà l’evolució? Quin paper hi ha tingut, hi té i hi tindrà el factor humà? Què pot fer per endarrerir a accelerar aquestes transformacions? Hem de tenir en compte, també, que poden intervenir-hi canvis (...) que alterin les condicions bàsiques i obrin un nou cicle climàtic. Hem vist que la Mediterrània és un domini en plena inestabilitat, una zona de dinamisme.” (Deffontaines, 1972, p. 49-50)4

Bibliografia Ajuntament de Cabrera de Mar (2020). “L’Ajuntament valora en 75.000 euros els danys al municipi causats pel temporal Glòria” (27/01/2020). https://www.cabrerademar.cat/ actualitat/noticies/2020/01/27/l-ajuntament-valora-en-75-000-els-danys-al-municipi-causatspel-temporal-gloria (consultat 01/05/2020). Ajuntament de Calella (2020). “Calella fa compost amb les canyes que va portar el temporal Glòria” (24/02/2020). http://www.calella.cat/actualitat/noticies/calella-fa-compost-amb-lescanyes-que-va-portar-el-temporal-gloria-a-les-platges (consultat 01/05/2020). 3. La cursiva és nostra. 4. La traducció i adaptació, a partir de l’edició en castellà, és nostra.

–217–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Ajuntament de Canet de Mar (2020). “L’Ajuntament reclama millores de transport al CCM i xifra els danys del temporal en més de 200.000 euros” (31/01/2020). https://canetdemar. cat/document.php?id=19684 (consultat 01/05/2020). Ajuntament del Masnou (2020). “El Masnou xifra en 1.4 milions d’euros els danys ocasionats pel temporal Glòria” (28/01/2020). http://www.elmasnou.cat/actualitat-i-participacio/ el-masnou-xifra-en-14-milions-deuros-els-danys-ocasionats-pel-temporal-gloria (consultat 01/05/2020). Ajuntament de Montgat (2020). “Efectes del temporal Glòria a Montgat” (02/04/2020). https://www.montgat.cat/actualitat/noticies/efectes-del-temporal-gloria-a-montgat.html (consultat 01/05/2020). Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt (2020). “L’Ajuntament xifra en 122.000 euros els danys ocasionats pel temporal Glòria a Sant Vicenç de Montalt” (28/01/2020). http:// www.svmontalt.cat/16476 (consultat 01/05/2020). Albentosa, Luis Miguel (1983). “El clima”, dins: Maria de Bolòs [ed.]. Geografia general, vol. 17 de Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 40-91. Alonso, Belén; Gemma Ercilla (2020). “Impacte sobre la franja litoral: gestió integral del sediment”, dins: CSIC [ed.]. Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria (19-24 gener 2020). Barcelona: Institut de Ciències del Mar, Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, p. 22-23. Antena 3 Noticias (2020). “Los estragos de ‘Gloria’: en el Maresme se acumulan toneladas de ramas, cañas y troncos de grandes dimensiones” (21/02/2020). https://www.antena3. com/noticias/sociedad/la-borrasca-gloria-dejo-danos-irreparables-en-la-playa-de-santa-susanase-acumulan-toneladas-de-ramas-canas-y-troncos-de-grandes-dimensiones_202002215e501aa10cf2a8ef1786e206.html (consultat 01/05/2020). Berdalet, Elisa; Cèlia Marrasé; Josep Lluís Pelegrí (2020). “Resum executiu”, dins: CSIC [ed.]. Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria (19-24 gener 2020). Barcelona: Institut de Ciències del Mar, Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, p. 1-2. Blanes al Dia (2020). “Malgrat de Mar quantifica en uns 20 milions d’euros els danys del temporal” (05/02/2020). https://www.blanesaldia.com/alt-maresme/40448-malgrat-de-marquantifica-en-uns-20-milions-deuros-els-danys-del-temporal/ (consultat 01/05/2020). Canal Blau TV (2020). “Cubelles xifra en 200.000 euros els danys ocasionats pel temporal Glòria i demana una ajuda econòmica a la Direcció general de costes” (05/02/2020). http://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/noticia/cubelles-xifra-en-200000-euros-els-danysocasionats-pel-temporal-gloria-i-demana-una-ajuda-economica-a-la-direccio-general-de-costes (consultat 01/05/2020). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2020a). “Les destrosses del Glòria al port d’Arenys de Mar costaran 2 milions d’euros” (28/02/2020). https://www.ccma.cat/324/ les-destrosses-del-gloria-al-port-darenys-de-mar-costaran-2-meur/noticia/2993940/ (consultat 01/05/2020). – (2020b). “Centenars de persones netegen les platges malmeses pel pas del Gloria” (25/01/2020). https://www.ccma.cat/324/ciutadans-i-ajuntaments-sorganitzen-per-netejar-platges-despres-delgloria/noticia/2984590/ (consultat 01/05/2020). – (2020c). “Gairebé 500 abonats d’Olivella segueixen sense subministrament elèctric des d’aquest dilluns” (24/01/2020). https://www.ccma.cat/324/gairebe-500-abonats-dolivella-segueixensense-subministrament-electric-des-daquest-dilluns/noticia/2984395/ (consultat 01/05/2020). Deffontaines, Pierre (1972). El Mediterráneo. La tierra, el mar, los hombres. Barcelona: Juventud. – (1975), La Meditérranée catalane. París: Presses Universitaires de France. Versió catalana de Raimon Solé Sugranyes (1978): Geografia dels Països Catalans. Barcelona: Ariel-Societat Catalana de Geografia. –218–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Ecoticias (2020). “¿Hemos aprendido algo del temporal Gloria?” (20/02/2020). https://www. ecoticias.com/cambio-climatico/199615/Hemos-aprendido-algo-temporal-Gloria (consultat 01/05/2020). El Castell (2020). “El temporal Glòria causa a Castelldefels danys per un valor aproximat de 700.000 euros” (30/01/2020). http://www.elcastell.org/ca/index/14318/El-temporal-Gloriacausa-a-Castelldefels-danys-per-un-valor-.html (consultat 01/05/2020). El País (2020). “Barcelona valora en 23,6 millones de euros los daños del temporal Gloria” (27/02/2020). https://elpais.com/ccaa/2020/02/27/catalunya/1582804121_354785.html (consultat 01/05/2020). El Periódico (2020a). “Mataró valora en un millón de euros los desperfectos del temporal ‘Gloria’ y pide la declaración de zona catastrófica” (30/01/2020). https://www.elperiodico. com/es/mataro/20200130/mataro-valora-en-un-millon-de-euros-los-desperfectos-del-temporalgloria-y-pide-la-declaracion-de-zona-catastrofica-7828801 (consultat 01/05/2020). – (2020b). “Gavà cuantifica el impacto del temporal ‘Gloria’ en la ciudad en 2,7 millones de euros” (31/01/2020). https://www.elperiodico.com/es/gava/20200131/gava-cuantificael-impacto-del-temporal-gloria-en-la-ciudad-en-27-millones-de-euros-7829708 (consultat 01/05/2020). El Punt Avui (2020). “L’ACA xifra en 42 milions els danys causats pel Glòria a lleres, estructures de defensa dels rius i canalitzacions” (21/02/2020). https://www.elpuntavui.cat/societat/ article/5-societat/1743866-l-aca-xifra-en-42-milions-els-danys-causats-pel-gloria-a-lleresestructures-de-defensa-dels-rius-i-canalitzacions.html (consultat 01/05/2020). Europa Press (2020). “Los expertos aconsejan cambiar la planificación futura del litoral una vez pasados los daños de ‘Gloria’” (24/01/2020). https://www.europapress.es/sociedad/ noticia-expertos-aconsejan-cambiar-planificacion-futura-litoral-vez-pasados-danos-gloria-20200124174833.html (consultat 01/05/2020). Fontserè, Eduard (1950), “La tramuntana empordanesa i el mestral del Golf de Sant Jordi”. Ginebra: Institució Patxot de Catalunya. Generalitat de Catalunya (2020). Comunicat de premsa. “Balanç d’una llevantada històrica a Catalunya”. https://govern.cat/govern/docs/2020/01/24/14/00/8da2101d-f8d0-40a9-96fc65012855dcae.pdf (consultat 01/05/2020). Guillén, Jorge (2020), “Impacte sobre la franja litoral. Introducció. Vulnerabilitat a la costa catalana: exemples de dinàmica litoral. Pèrdues i aportacions de sediments a la platja”, dins: CSIC [ed.]. Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria (19-24 gener 2020). Barcelona: Institut de Ciències del Mar, Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, p. 15-21. La Clau (2020). “L’Ajuntament de Montgat actua per urgència en l’arranjament de dos talussos” (10/03/2020). https://laclau.cat/arranjament-de-dos-talussos/ (consultat 01/05/2020). La Premsa del Baix (2020). “El rastre que ha deixat el temporal Glòria al Baix Llobregat” (29/01/2020). https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/reportatge/25184-el-rastre-que-hadeixat-el-temporal-gloria-al-baix-llobregat.html (consultat 01/05/2020). La Vanguardia (2020a). “Badalona cifra en 7 millones de euros los daños causados por el temporal” (28/01/2020). https://www.lavanguardia.com/vida/20200128/473196506136/ badalona-cifra-en-7-millones-de-euros-los-danos-causados-por-el-temporal.html (consultat 01/05/2020). – (2020b). “Sitges estima en 1,7 millones los daños del temporal Gloria” (29/01/2020). https:// www.lavanguardia.com/vida/20200129/473210241174/sitges-estima-en-17-millones-losdanos-del-temporal-gloria.html (consultat 01/05/2020). Línia Mar (2020). “Els danys del temporal Glòria costaran més de 4,3 milions” (18/02/2020). https://liniaxarxa.cat/liniamar-baixllobregat/noticies/els-danys-del-temporal-gloria-costaranmes-de-43-milions/ (consultat 01/05/2020).

–219–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 191-220 Albert Santasusagna, Joan Tort El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana

Mataró Audiovisual (2020). “El Port calcula que els danys del temporal superen els 150 mil euros” (24/01/2020). https://mataroaudiovisual.cat/noticia/societat/el-port-de-mataró-fabalanç-de-la-relació-de-danys-que-ha-patit-arran-del-temporal (consultat 01/05/2020). Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (2020). Resolución de 17 de febrero de 2020. Nota de prensa. “El Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico declara de emergencia las obras para reparar los daños en la costa causados por la borrasca Gloria”. https://www.miteco.gob.es/es/prensa/200217declaracionob rasdeemergenciaborrascagloria_tcm30-507275.pdf (consultat 01/05/2020). Nueva Tribuna (2020). “El temporal Gloria hace estragos en un litoral castigado por la construcción” (25/01/2020). https://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/temporalgloria-hace-estragos-litoral-castigado-construccion/20200125101125170425.html (consultat 01/05/2020). Pelegrí, Josep Lluís; Emili García-Ladona; Jordi Salat (2020). “Característiques sobre el litoral català”, dins: CSIC [ed.]. Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria (19-24 gener 2020). Barcelona: Institut de Ciències del Mar, Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, p. 5-14. Planagumà, Llorenç (2020). “Cambio climático y riesgos geológicos: la afectación del turismo en la cuenca mediterránea”, dins Cañada, Ernest [ed.]. El turismo en la geopolítica del Mediterráneo. Barcelona: Alba Sud Editorial (Informes en Contraste; 9), p. 58-61. Ràdio Arenys (2020). “L’Ajuntament xifra en 1 milió i mig d’euros els danys pel temporal Glòria” (27/01/2020). http://www.radioarenys.cat/noticia/l_ajuntament_xifra_en_1_milio_i_ mig_d_euros_els_danys_pel_temporal_gloria (consultat 01/05/2020). Ràdio Calella Televisió (2020). “Pineda xifra en 2 milions d’euros els desperfectes del Glòria” (27/01/2020). https://www.radiocalellatv.cat/pineda-xifra-en-2-milions-deuros-elsdesperfectes-del-gloria/ (consultat 01/05/2020). Ràdio Premià de Mar (2020). “La factura del Glòria a Premià de Mar s’enfilarà als 2 milions d’euros” (28/01/2020). http://radiopremiademar.org/la-factura-del-gloria-a-premia-de-marsenfilara-als-2-milions-deuros/ (consultat 01/05/2020). Ràdio Sant Pol (2020a). “L’Ajuntament estima que la reparació del pavelló municipal ascendirà a uns 90.000 euros” (13/02/2020). https://www.radiosantpol.cat/noticies/dj02132020-1229/lajuntament-estima-que-la-reparacio-del-pavello-municipal-ascendira-uns (consultat 01/05/2020). – (2020b). “El temporal Glòria encara està provocant afectacions a Sant Pol” (29/01/2020). https://www.radiosantpol.cat/noticies/dc-01292020-1335/el-temporal-gloria-encara-estaprovocant-afectacions-sant-pol (consultat 01/05/2020). Regió 7 (2020). “El tancament d’escoles pel temporal afecta més de 120.000 alumnes catalans” (21/01/2020). https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2020/01/21/gloriatemporal-escoles-tancades-borrasca-vent-neu/592595.html (consultat 01/05/2020). Tort, Joan; Valerià Paül; Joan Maluquer [ed.] (2008), L’organització del territori. Un repte per al segle xxi?. Barcelona: Fundació Universitat Catalana d’Estiu-Galerada. Vilassar Ràdio (2020). “L’Ajuntament xifra en 2,6 milions d’euros les destrosses del temporal Glòria a Vilassar de Mar” (28/01/2020). http://vilassarradio.cat/lajuntament-xifra-en26-milions-deuros-les-destrosses-del-temporal-gloria-a-vilassar-de-mar/ (consultat 01/05/2020).

–220–


Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 221-246 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.197

Els riscos ambientals i la urbanització del litoral català. L’experiència dels Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner Oriol Nel·lo

Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona

Resum L’article estudia un dels fenòmens que incideix de manera més directa en l’increment dels riscos en les àrees costaneres a Catalunya: el procés d’urbanització de la franja litoral. En particular, exposa els intents de regular i limitar aquest procés a través dels Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner (PDUSC) aprovats pel Govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2005. El treball consta de cinc apartats: en el primer es descriuen els principals trets de la urbanització en la franja litoral de Catalunya; en el segon es detalla breument el conjunt d’instruments legislatius i urbanístics dels quals els poders públics han disposat i disposen per regular aquest procés; el tercer apartat, que constitueix el cor del treball, explica quines són les principals característiques i el rendiment del PDUSC; finalment, el quart i darrer epígraf ofereix un repertori de les aportacions acadèmiques més destacades en relació a aquest instrument urbanístic; unes breus conclusions tanquen l’article. Paraules clau: urbanització, riscos, litoral, urbanisme.

Resumen: Los riesgos ambientales y la urbanización del litoral catalán. La experiencia de los planes directores urbanísticos del sistema costero El artículo estudia uno de los fenómenos que incide de manera más directa en el incremento de los riesgos en las áreas costeras en Cataluña: el proceso de urbanización de la franja litoral. En particular, expone los intentos de regular y limitar este proceso a través de los Planes Directores Urbanísticos del Sistema Costero (PDUSC) aprobados por el Gobierno de la Generalitat de Cataluña en el año 2005. El trabajo consta de cinco apartados: en el primero se describen los principales rasgos de la urbanización en la franja litoral de Cataluña; en el segundo se detalla brevemente el conjunto de instrumentos legislativos y urbanísticos de los que los poderes públicos han dispuesto y disponen para regular este proceso; el tercer apartado, que constituye el corazón del trabajo, explica cuáles son las principales características y el rendimiento del PDUSC; finalmente, el cuarto y –221–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

último epígrafe ofrece un repertorio de las aportaciones académicas más destacadas en relación a este instrumento urbanístico; unas breves conclusiones cierran el artículo. Palabras clave: urbanización, riesgos, litoral, urbanismo.

Abstract: Environmental risks and urbanization of the Catalan coast. The experience of urban master plans of the coastal system The article studies one of the phenomena that most directly affects the increase in risks in coastal areas in Catalonia: the urbanization process of the coastal strip. In particular, it exposes the attempts to regulate and limit this process through the Urban Planning Plans of the Coastal System (PDUSC) approved by the Government of the Generalitat of Catalonia in 2005. The work consists of five sections: in the first one, the main features of urbanization in the coastal strip of Catalonia are described; in the second, the set of legislative and urban planning instruments adopted and enforced to regulate this process is briefly exposed; the third section, which constitutes the core of the contribution, explains the main characteristics and results of the PDUSC; finally, the fourth and last epigraph offers a repertoire of the most outstanding academic contributions in relation to this urban planning instrument; a brief conclusive remarks close the article. Key words: Urbanization, Risk, Costal Areas, Urban Planning.

* * *

1. Introducció: risc i urbanització S’ha definit la perillositat com la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen potencialment destructiu en un període de temps específic i en una àrea determinada; l’exposició, com el volum de persones, béns, infraestructures i processos sotmesos a un perill potencial; i la vulnerabilitat com el grau de dany que els elements exposats poden rebre per l’acció d’un determinat fenomen. Com és sabut, la combinació entre la perillositat, l’exposició i la vulnerabilitat constitueix allò que anomenem el risc, és a dir, la probabilitat de pèrdues (danys a persones, béns i activitats) com a conseqüència d’un esdeveniment en una àrea i en un temps determinats (BLU, 2020). Doncs bé, episodis com el del temporal Glòria, ocorregut entre els dies 20 i 23 de gener de 2020, mostren de manera fefaent que, davant de fenòmens com aquest, el nivell de risc en extenses àrees del litoral català resulta elevat. Això es deu, per una banda, a l’increment de la recurrència i la virulència dels fenòmens meteorològics extrems que augmenten la perillositat en la franja litoral, tal com han explicat els experts. Però respon també a la major exposició i vulnerabilitat com a resultat del creixent volum d’activitats, béns i serveis essencials que s’hi concentren. El procés d’urbanització del litoral sembla adir-se doncs perfectament a la coneguda afirmació d’Ulrich Beck segons la qual, en societats com la nostra, “la producció social de riquesa va acompanyada sistemàticament per la producció social de riscos” (Beck, 1986). –222–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

El present article tracta sobre un dels aspectes que incideix de manera directa en l’increment de l’exposició i de la vulnerabilitat: el procés d’urbanització de la franja litoral a Catalunya. En particular, exposa els intents de regular-lo i limitar-lo a través d’un instrument urbanístic: els Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner aprovats pel Govern de la Generalitat l’any 2005. El treball s’ha articulat en cinc apartats: en el primer es descriuen els principals trets de la urbanització en la franja litoral de Catalunya; en el segon es detalla breument el conjunt d’instruments legislatius i urbanístics dels quals els poders públics han disposat i disposen per regular aquest procés; el tercer apartat, que constitueix el cor del treball, explica quines són les principals característiques del PDUSC; finalment, el quart i darrer epígraf ofereix un repertori de les aportacions acadèmiques més destacades en relació a aquest instrument urbanístic; unes breus conclusions tanquen l’article.

2. El procés d’urbanització de la franja litoral a Catalunya La litoralització del poblament ha estat un dels trets característics del procés d’urbanització contemporani en la façana mediterrània de la península Ibèrica. La concentració del poblament en el litoral ha estat reiteradament estudiada a partir de les dades relatives a la població resident. Així, en analitzar la situació ambiental del litoral català en la nova i recent edició del Llibre Blanc de la Natura als Països Catalans s’ha fet notar, com a element decisiu, que els setanta municipis catalans amb façana al mar apleguen, sobre tot just un 6,7% de la superfície del país un 43,3% de la població (Pintó, Garcia-Lozano i Roig-Munar, 2019). També s’han elaborat nombrosos treballs que mostren la ràpida i persistent expansió del sòl artificialitzat, tant a Catalunya com en el País Valencià i les Illes Balears (Nuell, 2001; Martí, 2005; Nogué, 2005; Burns, Romano, Roca, 2011; Zornoza, 2014; Pons, 2016). Recentment, les imatges satel·litàries nocturnes de la Terra han possibilitat una aproximació que permet conjunyir, fins a cert punt, l’estudi d’ambdós aspectes –les activitats humanes i l’artificialització del sòl– a través de l’anàlisi de la lluminositat artificial emesa (Nel·lo et al. 2016). Així, s’ha identificat el llindar de lluminositat que es correspon de manera més estreta als usos urbans del sòl i s’ha pogut mesurar la seva extensió sobre el territori. D’aquesta manera s’ha mostrat com l’any 2012 en la franja de 40 kilòmetres que s’estén terra endins a partir de la costa s’hi concentrava el 90,7% de la lluminositat urbana del País Valencià i Catalunya, tot i que aquest corredor representa només el 49,2% de la superfície d’aquest àmbit. La lluminositat urbana s’hi estén a més a un ritme accelerat: entre 1992 i 2012, en el corredor litoral esmentat va passar de cobrir una superfície de 2.509 a 5.660 km2, amb un augment de 3.151 km2, una superfície equivalent gairebé a la de l’illa de Mallorca, per posar un parangó (Checa i Nel·lo, 2018). –223–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

La litoralització és fruit de la combinació de dos factors: la metropolitanització i l’increment de les activitats turístiques. Com és sabut, el procés de metropolitanització s’ha caracteritzat d’ençà mitjans del segle xx per la successió de dues fases (Nel·lo i López, 2016; Nel·lo i Checa, 2019). En la primera, la població i l’activitat tendí a concentrar-se en les principals ciutats situades de manera molt majoritària en aquell àmbit que, ja en els anys trenta, tot parlant de les comunicacions terrestres, Pau Vila anomenà “l’andana costera i l’androna prelitoral” (Vila, 1937). Posteriorment, reblertes ja les ciutats i mercès a la millora de les comunicacions, el poblament començà a dispersar-se en els seus entorns per formar àrees urbanes extenses i complexes. Així es configuraren l’àrea i la regió metropolitana de Barcelona, la conurbació del Camp de Tarragona, el sistema Girona-Costa Brava, i, en el País Valencià, l’àrea metropolitana de l’Horta, el sistema de la Plana de Castelló i l’arxipèlag Alacant-Elx amb la Marina Alta i Baixa. La metropolitanització ha comportat, doncs, que un percentatge molt elevat de la població estigui concentrada en la franja litoral i que la urbanització s’hi estengui, amb la consegüent ocupació i artificialització del sòl. Un altre fenomen ha contribuït així mateix de manera decisiva a la urbanització de la franja costanera: l’increment de les activitats turístiques i d’oci. La utilització de la façana costanera per al lleure, a través d’establiments balnearis té antecedents que es remunten al darrer terç del segle xix, com ha explicat Mercè Tatjer (2012). Tanmateix, la incidència massiva de l’activitat turística en el usos del sòl del litoral català prengué un impuls decisiu a partir dels anys ’60 del segle passat, coincidint, precisament, amb l’ascens del procés de metropolitanització al que acabem de referir-nos. De llavors ençà, en el conjunt del litoral mediterrani espanyol el desenvolupament de les activitats turístiques ha conegut diverses fases (Murray, 2015): en un primer període, que podria delimitar-se entre 1959 i 1975, el desenvolupament estigué centrat sobretot en equipaments hotelers i càmpings destinats al turisme de massa de sol i platja; el segon, entre 1976 i 1996, va estar caracteritzat en bona mesura per la construcció d’apartaments destinats a un turisme residencial de caràcter més estable i individualitzat; finalment, en les darreres dècades els usos turístics han acabat alterant el caràcter de bona part dels assentaments costaners, amb l’aparició d’usos turístic difusos afavorits per les facilitats de la mobilitat i als nous hàbits residencials de la població. Tanmateix, en el litoral català, aquestes tendències, comunes al conjunt del litoral mediterrani espanyol, s’han vist acompanyades d’un altre fenomen de gran abast: la segona residència destinada a la població autòctona. Aquesta conegué en la franja litoral catalana un gran impuls en els anys ‘60 i ‘70 del segle passat, mercès sobretot a parcel·lacions il·legals de terrenys rústics (Nel·lo, 2011), però ha comportat també desenvolupaments de caràcter formal, tant dins les trames urbanes consolidades com en trames urbanes de nova creació. Així, en alguns municipis costaners de Catalunya com Cadaqués, l’Escala, Salou o Mont-roig –224–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

del Camp la segona residència abasta entre dos terços i tres quartes parts del parc residencial (Nel·lo, 2010). Fruit, com veiem, tant de l’extensió i integració dels sistemes urbans, com del desenvolupament de les activitats turístiques, la litoralització del poblament ha comportat que el corredor litoral mediterrani ibèric hagi esdevingut l’eix vertebrador d’una macroregió urbana. Una macroregió que abasta Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, aplega una població de 14 milions d’habitants, rep uns 40 milions de visitants internacionals a l’any i genera prop d’una tercera part del PIB espanyol (Checa i Nel·lo, 2018). Aquest procés ha portat aquest àmbit a convertir-se en un dels principals pols econòmics de la Mediterrània. Ara bé, la urbanització del litoral ibèric en general i del català en particular suposa també importants problemes des del punt de vista ambiental, patrimonial, urbanístic i fins econòmic. A aquests problemes s’afegeix de manera creixent el risc derivat de l’exposició d’una part tant important dels teixits urbans, les infraestructures, les activitats econòmiques i la població als perills derivats de l’erosió de la costa, l’elevació del nivell del mar associada al canvi climàtic i els fenòmens meteorològics recurrents i adversos (IPCC, 2019; Taherkhani et al., 2020). Així, s’ha explicat com, a resultes d’aquests fenòmens, el 70% de les platges catalanes es troben afectades per processos d’erosió, afavorida sovint, a més, per la presència de passejos marítims i edificacions, la reducció de l’aportació de sediments provocada per la regulació de les conques fluvials i la subsidència dels terrenys, especialment en les zones deltaiques (Sánchez Arcilla et al. 2016). Aquesta situació afavoreix de manera assenyalada els episodis d’inundació del litoral com els que es van produir, amb els danys corresponents, en ocasió del temporal Glòria el mes de gener de 2020.

3. La distribució de competències i la legislació en l’ordenació del litoral En aquest context, per tal de reduir el risc i mitigar els seus efectes, resulta d’importància evident la possibilitat de regular i ordenar els usos del sòl en la franja litoral. Com és sabut, aquesta ha estat, tradicionalment, una qüestió de notable complexitat, tant per la quantitat d’activitats i interessos que hi convergeixen, com pel nombre d’actors institucionals que hi intervenen. Es tracta d’un tema extens en el que no correspon d’entrar aquí. Ens limitarem a recordar que, des del punt de vista jurídic, la Constitució espanyola atribueix a l’Estat la titularitat del domini públic maritimoterrestre i reserva per a les comunitats autònomes la regulació urbanística del sòl. Aquestes atribucions han estat en l’origen d’una llarga sèrie de conflictes i controvèrsies (Aguirre, 2014a). –225–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Com és sabut, l’Estat aprovà l’any 1988 una Llei de Costes en la qual, emparant-se en la seva titularitat del domini públic maritimoterrestre, imposava criteris d’ordenació que superaven aquest àmbit i facultava l’administració estatal per imposar el seu criteri en relació a l’aprovació de planejament territorial i urbanístic en l’àmbit costaner. Aquestes prescripcions, establertes en principi amb finalitats de protecció, foren objecte de diverses sentències del Tribunal Constitucional que l’any 1997 (STC 61/1997) establí que no es podia utilitzar de manera abusiva l’article 149 de la Constitució espanyola per limitar les competències de les comunitats autònomes en matèria d’ordenació urbanística i territorial. Això, obrí la porta per a la revisió de la Llei de Costes, la qual es produí finalment l’any 2013 (Llei 2/2013). Aquesta resultà també polèmica, ja que, més enllà de les qüestions competencials, va ser interpretada com un intent de facilitar l’explotació econòmica del domini maritimoterrestre i de privatitzar-ne l’ús d’extenses parts, a través de l’extensió temporal de les concessions. Pel que fa al cas específic de Catalunya, l’Estatut de 1979 ja atribuïa competències exclusives en matèria d’ordenació del litoral a la Generalitat (article 9.9). Aquestes previsions foren reblades i concretades en l’Estatut aprovat l’any 2006, que en el seu apartat 149.3 no només reitera l’atribució amb caràcter exclusiu (“respectant el règim general del domini públic”) de les competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del litoral, sinó que inclou un llistat de les competències que el legislador estatal s’havia apropiat a través de la Llei de Costes i la seva interpretació constitucional (Aguirre, 2007 i 2014a). A resultes de l’aprovació de l’Estatut de 2006 tingueren lloc en els anys 2007 i 2008 diversos traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat. Tanmateix, tot i la importància de les competències que la Generalitat ha tingut i manté en matèria d’ordenació del litoral durant els darrers quaranta anys, el Parlament de Catalunya no havia produït mai una legislació destinada a facilitar una gestió integrada de les zones costaneres, parangonable a la Loi Littoral francesa, per posar un exemple. En els àmbits acadèmics i professionals hi ha un elevat consens sobre la necessitat i la conveniència de comptar amb un instrument d’aquesta mena (Farinós, 2011; Pintó, Garcia-Lozano i Roig-Munar, 2019). No ha estat fins el mes de juliol de 2020 que el Parlament de Catalunya ha aprovat una la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral, que té com a àmbit d’aplicació el domini públic maritimoterrestre del litoral de Catalunya i la seva zona d’influència.

4. Els Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner Fou en aquest marc de dinàmiques territorials i de pugnes competencials que la Generalitat de Catalunya va aprovar l’any 2005 els Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner (PDUSC), els quals continuen vigents, amb algunes modificacions, en l’actualitat. Vegem-ne a continuació l’àmbit, les fi–226–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

nalitats, el mètode, els instruments, les magnituds urbanístiques bàsiques i els instruments per a la seva gestió. Ho farem tot seguint estretament la Memòria i la Normativa del Pla i les presentacions que les acompanyaren (Nel·lo i Llort, 2006), així com algunes elaboracions posteriors (Nel·lo, 2010 i 2012). 4.1. Context, àmbit i finalitats dels PDUSC La decisió de Govern de la Generalitat de Catalunya d’impulsar l’any 2004 els Plans Directors del Sistema Costaner respongué a la voluntat de protegir i posar en valor el litoral català, ordenant el desenvolupament urbanístic i evitant, sempre que fos possible, la urbanització dels espais costaners que es troben encara lliures d’ocupació. Cal assenyalar que en aquell moment el país es trobava afectat de ple per la fase ascendent de la bombolla immobiliària del període 1996-2007. Aquesta, com és sabut, es caracteritzà per un notabilíssim increment de l’activitat constructiva, que es feu particularment visible en els espais litorals de tot Espanya (Burriel, 2009; Romero, 2012). De fet, la preocupació per a la preservació i gestió del litoral ja havia estat objecte de diverses iniciatives parlamentàries durant la VI legislatura del Parlament de Catalunya (1999-2003). Així, el denominat “Govern Alternatiu”, impulsat per Pasqual Maragall des de l’oposició parlamentària, havia previst que, en el cas que aquest assumís la presidència de la Generalitat, s’elaboraria un “Pla de gestió i protecció integral del litoral” (Báguena, 2018). D’altra banda, el Parlament aprovà diverses iniciatives sobre el tema, promogudes des de l’oposició, que varen portar la Comissió d’Urbanisme de Catalunya a informar favorablement, el dia 2 de juny de 2003, l’inici de la formulació d’un Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. No és doncs d’estranyar que l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres (o Pacte del Tinell) que el mes de desembre de 2003 donà lloc al govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Pasqual Maragall, preveiés l’adopció de diverses iniciatives per a la protecció de l’àmbit costaner. D’aquesta manera, una vegada constituït el Govern, una de les primeres mesures que prengué el nou conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, fou impulsar de manera efectiva l’elaboració del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, l’inici del qual havia estat ja informat favorablement per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. Així, el dia 4 de febrer de 2004, poques setmanes després de prendre possessió el govern, el Conseller va aprovar una resolució declarant la suspensió de tràmits urbanístics i llicències en el sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat comprès en la franja litoral com a mesura cautelar per a l’eficàcia del Pla. Aquesta franja s’estenia, en principi, amb una profunditat de 500 metres terra endins, tot i que en desenvolupar-se el Pla es va considerar convenient incorporar d’altres àmbits, fins a una distància de 2.000 m de les línia de costa. Així, el PDUSC va venir a afectar, totalment o parcialment, al terme municipal de 75 municipis de Catalunya, tal com es pot veure a la figura 1. El Pla fou finalment desenvolupat a través de dos ins–227–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

truments urbanístics: el Pla Director Urbanístic del sistema costaner, pròpiament dit, relatiu sobretot al sòl no urbanitzable i al sòl urbanitzable no delimitat, que fou aprovat definitivament el 25 de maig de 2005; i el Pla Director Urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial definitivament aprovat, que fou aprovat definitivament uns mesos més tard, el dia 16 de desembre de 2005.1 Figura 1. Àmbit del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

Font: Generalitat de Catalunya, Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya 1. La memòria, normativa, catàleg dels àmbits i plànols d’ordenació del PDUSC es troben publicats, acompanyats de diversos textos explicatius a Nel·lo i Llort (2006) Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner de Catalunya, Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. La documentació completa del Pla es pot consultar a https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/01_planificacio_territorial/ plans_urbanistics/plans_directors_urbanistics/pdu_aprovats, que conté els corresponent enllaços amb el Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya.

–228–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

La iniciativa s’inscrivia en el marc de renovació dels instruments de planificació i gestió del territori impulsada pel Govern de la Generalitat en aquell període, que donà lloc a la creació del Programa de Planejament Territorial i a l’elaboració i aprovació, entre l’any 2004 i el 2010 de prop de 40 plans directors urbanístics i dels 7 plans territorials parcials que abasten la totalitat de l’espai català (Castañer, 2012; Nel·lo, 2012). Així doncs, el PDUSC pot considerar-se un avanç pioner de les estratègies i mesures que serien desenvolupades en els anys següents, en particular en allò que respecta a la utilització del plans directors urbanístics com a instruments per a l’ordenació dels usos del sòl a escala supramunicipal (Nel·lo, 2006a; Aguirre, 2007). Vegem a continuació com s’expliquen en la pròpia documentació del PDUSC els seus objectius i les seves motivacions. Les Normes Urbanístiques del PDUSC indiquen que el pla té com objectiu principal “identificar els espais costaners que no han sofert un procés de transformació urbanística, classificats pel planejament vigent com a sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable, i preservar-los de la seva transformació i desenvolupament urbà”. Aquest propòsit general, es concreta a través de diversos objectius específics entre els quals figura, de manera explícita, la qüestió dels riscos que aquí ens ocupa: “preservar del procés de transformació urbanística els espais costaners afectats per riscos naturals o antròpics”. Aquesta voluntat de limitar el procés d’ocupació del litoral català responia, segons la Memòria de el Pla, a motivacions de quatre tipus: a) Urbanístiques: evitar la consolidació de continus edificats que podrien arribar a ocupar una part substancial de la línia de costa. b) Patrimonials: protegir i potenciar els valors paisatgístics, culturals i simbòlics dels espais costaners. c) Ambientals: preservar la qualitat ambiental de l’àmbit costaner tot garantint la connectivitat i l’intercanvi biològic dels espais terrestres interiors i l’espai marítim d) Econòmiques: gestionar l’espai litoral com un recurs essencial per a la qualitat de vida de la població, així com per al desenvolupament econòmic en general i, en particular, per l’activitat turística. Com s’ha indicat més amunt, l’àmbit objecte del PDUSC era un espai ja intensament urbanitzat. Així, segons la Memòria del Pla, en el moment que aquest inicià la seva tramitació el 46,5%, és a dir, gairebé la meitat de la façana marítima de Catalunya estava ja classificada com a urbana. Bé és veritat que un altre 39,6% gaudia d’alguna forma de protecció, però aquesta xifra resulta, fins a cert punt, enganyosa, ja que en aquesta categoria hi ha els dos principals accidents geogràfics de litoral català, el cap de Creus i el delta de l’ Ebre, la costa dels quals cobreix molts quilòmetres de litoral. Finalment, el 5,7% del sòl era considerat urbanitzable en alguna de les seves diverses accepcions (no –229–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

delimitat, delimitat sense planejament parcial aprovat i delimitat amb planejament parcial aprovat) i el 8,2% restant era sòl no urbanitzable ordinari, de manera que estava a disposició de planejament municipal per a convertir-lo, si així ho estimava necessari i possible, en sòl urbanitzable. La urbanització però no estava distribuïda de forma homogènia: el 75% de la façana costanera de la Regió Metropolitana de Barcelona estava edificada, mentre a les Terres de l’Ebre el 87% es trobava lliure d’ocupació. El sòl protegit estava també molt desigualment repartit, de tal manera que el 93% dels espais protegits de la costa es concentraven a les comarques gironines (50%) o a les Terres de l’Ebre (43%). Doncs bé, davant d’aquesta realitat, el PDUSC va establir que, dins d’una franja que oscil·la entre 500 i 2.000 m a partir de la línia de costa, la pràctica totalitat dels sòls no urbanitzables, dels sòls urbanitzables no delimitats i, com es veurà, de alguns sòls urbanitzables delimitats havien de quedar definitivament exclosos del procés urbanitzador. Es perseguia així assegurar la connectivitat entre els espais ja protegits (com entre l’espai d’interès natural de l’Albera i el cap de Creus –fig. 2–), evitar la conurbació dels nuclis urbans (com en el Maresme –fig. 3–), obrir els espais protegits de l’interior cap al mar (com a Tivissa i Vandellòs –fig. 4–), o garantir la preservació dels espais deltaics (com en el delta de la Ebre –fig. 5–). Figura 2. PDUSC. Ordenació del sòl costaner. Albera i cap de Creus

Font: Generalitat de Catalunya, Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya –230–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Figura 3. PDUSC. Ordenació del sòl costaner. Maresme

Font: Generalitat de Catalunya, Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya

Figura 4. PDUSC. Ordenació del sòl costaner. Coll de Balaguer i muntanyes de Tivissa–Vandellòs

Font: Generalitat de Catalunya, Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya –231–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Figura 5. PDUSC. Ordenació del sòl costaner. Delta de l’Ebre

Font: Generalitat de Catalunya, Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya

4.2. Mètode i instruments urbanístics L’efectivitat del PDUSC es basa en les potestats que la normativa urbanística confereix als plans directors urbanístics, tant pel que fa a la capacitat de classificar sòl, com d’imposar-se, pel principi de jerarquia normativa, al planejament municipal vigent. En el moment de l’elaboració del PDUSC, aquestes característiques feien del pla director urbanístic una figura particularment àgil i adequada per intervenir de manera immediata, més que no pas el planejament territorial, que comporta inevitablement d’una tramitació més llarga i requereix l’adaptació posterior del planejament municipal. Com s’ha fet notar, aquesta voluntat de disposar d’instruments de planejament supramunicipal efectius i versàtils es troba en l’origen de la importància que prengueren els plans directors urbanístics en el període en el que fou concebut i elaborat el PDUSC (Aguirre, 2007; Nel·lo, 2006a i 2012). Des del punt de vista del mètode i els instruments urbanístics, el procediment utilitzat en el PDUSC és ben simple. El Pla parteix de les categories de sòl existents segons el planejament municipal vigent i, per a cadascuna d’elles, estableix les previsions que figuren en la taula 1. Com es pot observar, la determinació essencial de el Pla és incloure dins de la definició de “sòl no urbanitzable costaner” una part substancial del sòl no urbanitzable ordinari i del sòl urbanitzable (especialment, el no delimitat), de –232–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Taula 1. Determinacions del PDUSC per a les diverses categories de sòl en l’àmbit costaner Règim del sòl Determinacions PDUSC Sòl no urbanitzable que ja es Manté aquesta condició. troba sota la protecció de el Pla d’Espais d’Interès Natural Sòl no urbanitzable ordinari Passa a ser considerat en la seva pràctica totalitat com a sòl no urbanitzable costaner i s’estableix la incompatibilitat de la seva eventual transformació en sòl urbanitzable. Sòl urbanitzable no delimi- En la major part dels casos, passa a ser considerat sòl tat no urbanitzable costaner, amb un tractament idèntic a l’indicat en l’apartat anterior. Sòl urbanitzable delimitat A) Els sòls que disposen ja de planejament parcial definitivament aprovat, que podrà ser executat d’acord amb les determinacions establertes. B) Els sòls que no disposen d’aquesta figura son objecte d’un estudi detallat que determinarà si resulta convenient o no el seu desenvolupament, i, en alguns casos, estableix directrius per a la seva ordenació. Sòl urbà Manté aquesta qualificació tant si es tracta de sòl urbà consolidat com no consolidat. Font: Nel·lo i Llort (2006)

manera que els sòls inclosos sota aquesta nova rúbrica no podran ser urbanitzats. Cal fer menció apart al tractament que reben els sòls que en el moment d’elaboració del PDUSC estaven classificats com a sòl urbanitzable delimitat i no disposaven encara de planejament parcial definitivament aprovat. L’objectiu primigeni del PDUSC era actuar sobre sòls no urbanitzables i sòls urbanitzables no delimitats, a l’espera de les determinacions que posteriorment pogués prendre el planejament territorial respecte les possibilitats de desenvolupament de cada assentament costaner. No obstant això, al llarg de el procés d’elaboració del Pla es va fer evident la importància estratègica de preservar alguns sectors ja delimitats, abans fins i tot de l’aprovació dels plans territorials. Així, es va decidir emprendre la redacció d’un nou Pla, anomenat Pla Director dels àmbits del Sistema Costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense planejament parcial definitivament aprovat, que ha estat posteriorment conegut com a PDUSC-2. Per raons tècniques i jurídiques, es va preferir tramitar aquesta peça separadament del primer PDUSC, d’aquí que el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner consti de dos documents: el Pla Director referit en particular als sòls no urbanitzables i urbanitzables no delimitats (PDUSC-1), –233–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

que fou aprovat el mes de maig de 2005; i el Pla Director referit als sectors de sòl urbanitzable delimitat sense planejament parcial definitivament aprovat (PDUSC-2), que fou aprovat el mes de desembre d’aquell mateix any. Per a l’elaboració d’aquest segon instrument, es va procedir a l’estudi detallat de més de dos centenars de sectors, i es va decidir establir, finalment, la protecció de 44 d’ells per raó dels seus valors intrínsecs, la seva proximitat a la línia de costa i la coherència amb els objectius generals de el Pla. Per 28 d’aquests sectors es va disposar de la necessitat de procedir a la seva desclassificació total, en el cas d’altres 2 la seva desclassificació parcial i en els restants 14 l’adopció d’unes directrius urbanístiques per tal de fer el seu desenvolupament compatible amb la qualitat paisatgística i ambiental. La resta dels sectors podrien completar, en principi, el seu desenvolupament urbanístic, tot i que el Pla establia diverses condicions al respecte, com l’obligació de dur a terme estudis paisatgístics que garanteixin la correcta integració a l’entorn de les edificacions previstes, la necessitat de reservar terrenys per garantir l’accés a la mar i el deure de disposar dels espais lliures i zones verdes en la posició més propera possible a la línia de costa (Llort, 2006). La inclusió dels sòls dins la categoria de sòl no urbanitzable costaner, tant en el cas del PDUSC-1 com del PDUSC-2, comportà la seva adscripció a les denominades Unitats Territorials de Regulació del Sòl Costaner (UTR), a cadascuna de les quals es confereix unes determinades possibilitats d’ús. Així, el PDUSC elaborà per a cada un dels 237 àmbits identificats i delimitats com UTR una completa fitxa descriptiva i els assignà les possibilitats d’ús, d’acord amb la sistemàtica que figura en la taula 2. 4.3. Magnituds urbanístiques bàsiques Tal com es pot veure a la taula 3, els sòls protegits pel PDUSC-1 sota les classificacions de C1, C2, C3 i CPEIN suposen un total de 23.551 ha. A aquestes cal afegir les 312 ha procedents del pas a sòl no urbanitzable dels 24 sectors preservats en el PDUSC-2, així com les cessions d’espais lliures procedents dels altres 20 sectors reconsiderats en aquest segon document. Cal assenyalar, així, que la superfície objecte de protecció a través dels dos instruments del PDUSC s’apropa a les 24.000 ha, una superfície molt considerable, equivalent a dues vegades i mitja el terme municipal de Barcelona. Cal assenyalar tanmateix que el Pla no suposava de cap manera una congelació absoluta del desenvolupament urbà al litoral català. Així, el sòl urbanitzable existent en els primers 1.000 metres de costa –UD i UND– que sense disposar encara de planejament derivat aprovat podria completar el cicle urbanitzador era, després de l’aprovació del PDUSC, de 4.551 ha. Si a aquesta superfície s’afegís tot el sòl considerat com a especial, CE, el territori que encara resultaria urbanitzable dins de la franja de 1.000 m seria de 5.621 ha. Això suposava un potencial urbanístic en absolut menyspreable, que, segons els càlculs realitzats –234–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Taula 2. PDUSC. Adscripció a les Unitats Territorials de Regulació de Sòl Costaner, segons característiques i ubicació del sòl. Tipus UTR i codi de identificació

Característiques i ubicació del sòl

Règim d’usos permès

Unitats Territorials de Regulació del Sòl Costaner PEIN (UTR-CPEIN).

S’inclouen en aquesta subcategoria els sòls inclosos en els àmbits PEIN radicats en els primers 500 m de la línia de costa.

Se’ls aplica el mateix règim d’usos que en les UTR-C1 a excepció d’en aquells casos en què la normativa pròpia dels espais PEIN impliqui un nivell de protecció més elevat.

Unitats Territorials de Regulació del Sòl Costaner 1 (UTR-C1).

S’agrupen en aquesta subcategoria els sòls caracteritzats pel seu valor intrínsec o per la seva capacitat de connexió entre els àmbits pròpiament costaners i l’interior.

S’hi admeten només usos directament relacionats amb la naturalesa rústica dels terrenys i es manté un tractament notablement restrictiu respecte qualsevol altra utilització.

Unitats Territorials de Regulació del Sòl Costaner 2 (UTR-C2).

Contenen sòls que, sense gaudir dels valors dels anteriors, es caracteritzen per la seva posició propera a la ribera de la mar, dins de la franja dels 500 m des de la línia de costa.

En aquest cas, el Pla, mantenint el seu caràcter rústic, admet un altre tipus d’usos, com a equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural o instal·lacions de càmping.

Unitats Territorials de Regulació del Sòl Costaner 3 (UTR-C3).

Són sòls que tenen idèntiques condicions que la subcategoria anterior, però es caracteritzen per la seva posició fora de la franja dels 500 m.

Se’ls aplica la regulació d’usos que la legislació urbanística confereix a el sòl no urbanitzable ordinari.

Unitats Territorials de Regulació del Sòl Costaner Especials (UTR-CE).

Àrees, de característiques singulars, generalment de sòl no urbanitzable o sòl urbanitzable no delimitat, que per les seves característiques han estat deixades a disposició del planejament municipal.

En cas que el planejament urbanístic municipal ho estimi convenient pot modificar el seu règim i incorporar-les en procés urbanitzador, en general com a sòl de equipaments o com a zona verda.

Font: Normes urbanístiques del PDUSC (2006)

–235–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Taula 3. PDUSC 1. Categories i subcategories de sòl en l’àmbit del Pla Director Urbanístic del Sistema costaner Subcategories i categories de sòl Sòl no urbanitzable costaner CPEIN Sòl no urbanitzable costaner C1 Sòl no urbanitzable costaner C2 Sòl no urbanitzable costaner C3 Total sòl no urbanitzable costaner (UTR-C) Sòl costaner especial (UTR-CE) Altres categories de sòl dins àmbit PDUSC (urbà, urbanitzable delimitat, urbanitzable no delimitat amb PA o PP vigent) Total àmbit del pla director urbanístic del sistema costaner

Superfície (ha) 7.053,58 11.690,15 944,37 3.863,82 23.551,92 1.089,95 13.455,04 38.076,91

en el moment de l’aprovació del Pla podria arribar a 140.000 unitats d’habitatge (Llort, 2006). Tanmateix, la verificació d’aquest supòsit, que va suscitar crítiques en el moment de l’aprovació del Pla, suposaria que la totalitat del sòls deixats a disposició del planejament municipal com a CE fossin considerats sol urbanitzable i destinessin a usos residencials, cosa que aviat es verificà que no ocorria (Riera i Longo, 2011). D’altra banda, el desenvolupament urbanístic de la totalitat dels municipis del front costaner va quedar en els anys següents condicionat per l’aprovació dels Planejament Territorial que, com veurem, estableix notables limitacions a l’expansió urbanística en bona part de la franja litoral. De les dades exposades poden deduir-se diverses conclusions (Nel·lo, 2012). En primer lloc es constata que, per la seva extensió i ambició el PDUSC va venir a representar, en el moment de la seva aprovació, l’exercici de planejament urbanístic supramunicipal més ambiciós dut a terme a Catalunya des del Pla General Metropolità de Barcelona de 1976. En segon lloc, es constata així mateix que els sòls protegits pel Pla representen una superfície molt respectable, capaç de deixar una empremta determinant en el desenvolupament urbanístic del litoral català. Finalment, s’observa com els sòls que, no disposant encara de planejament derivat definitivament aprovat, podrien seguir el seu desenvolupament contenien un potencial de creixement notable, d’aquí la importància de la posterior vinculació d’aquests desenvolupaments amb les estratègies i els ritmes de creixement previstos en el planejament territorial. 4.4. Les polítiques actives per a la gestió dels sòl protegits pel PDUSC L’experiència internacional mostra que la protecció urbanística i ambiental dels sòls costaners és una condició necessària, però de cap manera suficient per a preservar-ne els valors i fer front als riscos. En efecte, en un context de regressió –236–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

de les activitats agrícoles, pressió per part dels usos periurbans i increment de la perillositat ambiental, resulta essencial establir mecanismes administratius i financers de gestió dels nous espais protegits. Altrament, els espais tan àrduament preservats podrien venir a degradar-se des del punt de vista ambiental i paisatgístic en un futur més o menys proper. Experiències exitoses com les del Conservatoire du Littoral a França o la del National Trust al Regne Unit, mostren vies interessants en aquest àmbit, a través de la col·laboració entre les administracions públiques i entitats del tercer sector. Per això, un dels principals motius de preocupació per als impulsors del PDUSC fou que aquest proveís no només vincles urbanístics sobre el règim de sòl sinó també instruments per a la gestió de l’espai que es proposava mantenir lliure d’urbanització. Així, les bases tècniques i econòmiques per al desenvolupament del PDUSC establien la creació d’un Fons per a la Gestió del sòl no urbanitzable del Sistema Costaner, dotat per la Generalitat amb l’objectiu de facilitar als ajuntaments i a les entitats de custòdia del territori recursos econòmics en aquest camp. En principi es va preveure que podrien acollir-se al Fons tant els ens locals com les entitats sense ànim de lucre, per tal de dur a terme actuacions en un o més dels set camps que figuren en la taula 4. Taula 4. Tipus d’actuacions susceptibles d’acollir-se al finançament del Fons per a la Gestió del Sòl No Urbanitzable del Sistema Costaner Tipus d’actuació a) La construcció i el manteniment de camins de ronda. b) La construcció i el manteniment d’accessos públics per a vianants o mitjans no motoritzats a la zona de domini públic maritimoterrestre. c) Adquisicions destinades a incrementar el patrimoni públic de sòl no urbanitzable en l’àmbit costaner (sempre que formin part d’actuacions paisatgístiques). d) La reconstrucció de terrasses, marges i altres elements. e) La millora de la coberta vegetal. f ) L’enderroc d’instal·lacions o edificacions obsoletes o il·legals. g) L’adaptació paisatgística d’accessos, instal·lacions o edificacions. Font: Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, Generalitat de Catalunya

El funcionament i el rendiment del Fons ha estat estudiat per Longo (2010) i per Riera i Longo (2011) que han explicat com la primera convocatòria d’ajuts de Fons es va dur a terme l’any 2004, abans fins i tot de l’aprovació definitiva del PDUSC, i es va repetir anualment fins l’any 2010. Per raons administratives, les ajudes, que podien arribar a representar el 50% dels recursos necessaris per a desenvolupar cada una de les actuacions previstes, quedaren finalment limitades exclusivament als ajuntaments. En les sis primeres convocatòries atorgades (2004–237–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

2009), el Fons per a la gestió del sòl no urbanitzable de sistema costaner va permetre comprometre inversions en els sòls protegits pel PDUSC per valor de 18,5 milions d’euros, dels quals 5,3 foren estat aportats per la Generalitat i 13,2 pels ajuntaments. Així, al llarg d’aquest període van accedir als ajuts 32 dels 75 municipis amb sòl comprès en l’àmbit del PDUSC. En total es van finançar 63 projectes, i els recursos s’invertiren en construcció de camins de ronda (36,1%), naturalització (22,7%), adquisició de terrenys i finques (12,6%), accessos a el domini públic i passejos marítims i fluvials (28,5%) (Riera i Longo, 2011; Nel·lo, 2012). 4.5. La vigència del PDUSC i la seva compleció a través del Planejament Territorial La tramitació del Pla Director del Sistema Costaner, tant pel que fa al PDUSC-1 com al PDUSC-2 resultà escassament litigiosa si hom té en compte l’abast de la iniciativa. Així, el nombre d’al·legacions rebudes en el període de informació pública del primer PDUSC fou de 452 i en la del segon de 168, cosa que suposa, de mitjana, menys de 10 al·legacions per cada un dels municipis concernits (Nel·lo, 2010). El debat polític i ciutadà sobre la iniciativa va resultar també prou temperat (Cabañas, Jordi, Mercadé, 2012), en contrast amb el que suscitaren d’altres iniciatives d’ordenació del territori i amb la intensa conflictivitat política del període. La sessió informativa sobre el PDUSC celebrada en la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya el dia 22 de juny de 2005, amb la compareixença del Conseller de Política Territorial, el Secretari per a la Planificació Territorial i el Director General d’Urbanisme, permet copsar el posicionament dels diversos grups parlamentaris al respecte (Parlament de Catalunya, 2005). La litigiositat jurídica generada pels contenciosos administratius planejats davant de l’aprovació dels PDUSC ha estat estudiada en detall pel jurista Josep Maria Aguirre en la seva tesi doctoral (Aguirre, 2014a). L’autor hi revisa de manera minuciosa la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el PDUSC, ja força consolidada a través d’un bon nombre de sentències, que en termes generals han avalat la correcció dels Plans tant pel que fa al seu contingut, com en relació al respecte a l’autonomia local i a la classificació del sòl, doctrina que ha estat ratificada a través de diverses sentències del Tribunal Suprem. D’altra banda, l’autor analitza les eventuals responsabilitats patrimonials de l’Administració pública que haguessin pogut derivar-se de l’aprovació dels PDUSC, per concloure, a la vista de la casuística i de la jurisprudència, que l’evolució de la qüestió ha permès descartar, en termes generals, problemes importants per a l’administració des d’aquest punt de vista. Al llarg dels quinze anys, la vigència de les prescripcions bàsiques dels PDUSC s’han mantingut i, com s’explicarà tot seguit, han estat consolidades a través de l’aprovació del planejament territorial. De tota manera, els Plans –238–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

han conegut algunes modificacions. La més rellevant d’aquestes fou aprovada el mes de juliol de 2014 amb l’objectiu de facilitar la renovació i la consolidació de càmpings situats dins l’àmbit dels sòls protegits pel PDUSC, així com de revisar el caràcter preceptiu dels informes d’integració paisatgística per a dur a terme diverses actuacions dins de l’àmbit PDUSC (Departament de Territori i Sostenibilitat, 2014). Un altre element que ha vingut a consolidar el PDUSC ha estat la incorporació de les seves previsions en el planejament territorial elaborat i aprovat des de la seva entrada en vigor (Nel·lo, 2012; Aguirre, 2014a). Com s’ha dit, els plans litorals van ser concebuts inicialment en bona part com un avenç d’urgència respecte posteriors mesures d’ordenació de l’espai litoral, les quals serien endegades en el futur a través d’altres instruments. Es tracta d’una qüestió essencial, ja que de no comptar amb el marc territorial adequat, l’efectivitat d’algunes de les propostes de el Pla –com la de connectar espais oberts del litoral i l’interior– podria veure’s molt limitada. Així mateix, les limitacions per a la urbanització a la franja costanera no haguessin estat acompanyades per regulacions referides a les localitats adjacents de l’interior, la pressió urbanitzadora podria haver-s’hi traslladat. És per això que, la mateixa Memòria del PDUSC, estableix que el Pla es proposa ser, alhora, “mesura immediata de protecció d’un dels àmbits més sensibles i necessitats” i “mesura complementària del programa de planejament territorial”. Així, per completar les estratègies apuntades al PDUSC va resultar particularment rellevant el ple desplegament del Programa de Planejament Territorial que portà a l’aprovació dels plans territorials que comprenen els municipis costaners (Esteban, 2012; Vicente, 2012; Nel·lo, 2012, Aguirre, 2014a). Es tracta dels plans territorials parcials del Camp de Tarragona, Metropolità, Terres de l’Ebre i Comarques Gironines, els quals van ser aprovats, respectivament, al gener, abril, agost i octubre de l’any 2010. En l’àmbit específic de les comarques de l’Alt i Baix Empordà, el pla territorial corresponent va ser precedit per l’aprovació a l’octubre de 2006 de el Pla Director Territorial de l’Empordà, posteriorment subsumit pel Pla Territorial de les Comarques Gironines. L’entrada en vigència d’aquests plans tingué singular importància per a la consolidació i l’ampliació dels objectius del PDUSC en tres aspectes complementaris: a) En primer lloc, els plans territorials inclouen el “sòl no urbanitzable costaner” dins de la categoria de “sòl de protecció especial”, de manera que aquest passà a disposar no només de la protecció de planejament urbanístic, sinó també de la protecció del planejament territorial. b) En segon lloc, els plans territorials disposen la protecció de sòls veïns als àmbits protegits pel PDUSC per connectar-los amb els àmbits d’interès natural situats a l’interior i estableixen, així mateix, estratègies de desenvolupament dels nuclis situats a la segona línia de costa per evitar que –239–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

s’hi desenvolupessin les trames urbanes aïllades de segona residència o els creixements desproporcionats a la grandària de les localitats que l’aprovació del PDUSC havia dificultat en l’àmbit litoral. c) Finalment, els plans territorials inclouen estratègies per al desenvolupament de tots els nuclis. Aquestes comporten regulacions sobre les possibilitats d’extensió en superfície dels assentaments, que es calculen a partir de la superfície del sòl urbà efectivament consolidat. Això fa que, en el moment de revisar el planejament urbanístic municipal, no només existeixin limitacions per a la classificació de nou sòl urbanitzable, sinó també prescripcions que, segons les estratègies adoptades en cada cas, poden comportar la reconsideració de l’extensió i els usos del sòl classificat prèviament com urbanitzable.

5. L’estudi del PDUSC i la literatura acadèmica sobre el tema Pel seu abast territorial, rellevància social i implicacions disciplinàries, els Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner han estat objecte de nombrosos estudis i publicacions de caràcter acadèmic i professional. El primer lloc, els propis responsables del PDUSC tingueren interès des del mateix moment de la seva aprovació en divulgar-ne els objectius, el contingut i el mètode. Així, la publicació dels Plans fou acompanyada de sengles textos explicatius (Nel·lo, 2006b i Llort 2006), la iniciativa fou divulgada en revistes urbanístiques internacionals (Nel·lo, 2009a i 2009b) i analitzada en el marc dels balanços de conjunt sobre el planejament i les polítiques territorials del període (Esteban, 2012; Nel·lo, 2012). En relació al desplegament del PDUSC destaquen els treballs impulsats en el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma per la professora Pilar Riera: l’anàlisi inicial realitzada per ella mateixa juntament amb Carlos Haas (Riera i Haas, 2006), fou seguida per les recerques –ambdues dirigides per Riera– de la geògrafa grega Lamprini Papantoniou (2008) i la urbanista italiana Isabella Longo (2007, presentada a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia). Longo continuà posteriorment treballant en el tema de la gestió del Pla a través del Fons per a la Gestió del Paisatge (Longo, 2010), així com de l’adaptació i desenvolupament del planejament urbanístic municipal a les prescripcions del Plans Directors (Riera i Longo, 2011). Les repercussions del Pla en àmbits concrets de la façana costanera de Catalunya ha estat així mateix objecte de diversos treballs. Així, els investigadors del Centre de Polítiques de Sòl i Valoracions Cadastrals de la Universitat Politècnica de Catalunya, Malcolm Burns, Yraida Romano i Josep Roca (2010) han analitzat la forma com el PDUSC podria prevenir les dinàmiques d’ocupació de sòl costaner a la regió metropolitana de Barcelona. Pel seu costat, el geògraf –240–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Sergi Cuadrado ha estudiat l’aplicació del PDUSC a l’Empordà, en relació al paper dels diversos agents (Cuadrado, 2008 i 2017). Així mateix, l’efectivitat del PDUSC a l’hora de mantenir els sòls dedicats a activitats agrícoles a la comarca del Maresme ha estat estudiada per Pavón (2013). L’aprovació del PDUSC va coincidir en el temps amb diverses iniciatives empreses, amb major o menor fortuna, en diversos llocs de l’Estat (Illes Balears, Múrcia, Cantàbria, Astúries, Galícia, Euskadi) per tal de protegir els espais litorals davant l’impuls accelerat del procés d’urbanització (Nel·lo, 2012). No és doncs d’estranyar que els Plans Directors catalans i els seus efectes hagin estat estudiats des d’una perspectiva comparada. Joan Romero, de la Universitat de València, n’ha tractat la significació en relació al conjunt de polítiques i la governança territorial a Espanya (Romero, 2009). Des de la Universitat de les Illes Balears, els geògraf Onofre Rullan i la jurista Aina Salom han dedicat sengles treballs a comparar-lo amb les mesures d’ordenació del territori adoptades en d’altres regions del mediterrani peninsular i a les Illes Balears (Rullan, 2011; Salom, 2011). La iniciativa ha cridat també l’atenció en d’altres àrees riberenques de la Mediterrània; n’és una mostra el treball de Greco, Rizzi i Franch (2012) en què es compara la situació de la Puglia amb les mesures preses a Catalunya. Menció apart mereixen, finalment, els treballs del jurista Josep Maria Aguirre, professor de la Universitat de Girona, que constitueixen, sens dubte, els estudis més aprofundits sobre les bases i les conseqüències jurídiques del PDUSC. Després d’una primera i força substanciosa aproximació (Aguirre, 2007), l’autor dedicà a l’estudi del PDUSC la part central de la seva tesi doctoral El règim jurídic del litoral català (Aguirre, 2014a). Aquesta s’obre amb una anàlisi del complex marc jurídic i competencial del litoral català, ofereix una panoràmica del tema en el dret comparat (amb particular referència als casos de França, Itàlia i els Estats Units d’Amèrica), estudia en profunditat l’ordenació del litoral català a través dels Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner i es clou amb unes reflexions sobre com podria transitar-se cap a una gestió més integrada del nostre litoral. D’especial interès resulta, com ja s’ha esmentat, la revisió de la jurisprudència en relació al PDUSC i l’anàlisi de les raons per les quals s’han pogut descartar les responsabilitats patrimonials de l’administració derivades de l’aprovació dels Plans Directors. Aguirre ha tornat sobre aquestes qüestions en diverses ocasions (vegeu per exemple, Aguirre, 2014b i 2016) i en el marc dels treballs per a l’elaboració de la nova Llei d’Ordenació del Litoral de Catalunya.

6. Conclusions De l’experiència dels PDUSC es deriven alguns ensenyaments que poden resultar d’utilitat tant per a la gestió del litoral, en termes generals, com per a la prevenir-hi i mitigar-hi els riscos ambientals, en particular. –241–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

1. El procés d’urbanització contemporani a Catalunya –en el qual la tendència a la litoralització del poblament s’ha acompanyat per la dispersió de la urbanització, la integració del territori i el desenvolupament de l’activitat turística– ha fet que l’ocupació de la franja costanera hi resulti particularment intensa. És cert que en la costa catalana s’aboca al mar una de les principals metròpolis europees, amb més de 5 milions d’habitants. De tota manera, en comparació amb les regions veïnes, el nivell d’ocupació del litoral català és notablement elevat i no resultaria enraonat –en termes ambientals, urbanístics, econòmics i socials– d’incrementar-lo encara. 2. En un context caracteritzat per l’increment de l’erosió costanera i l’elevació del nivell del mar, l’ocupació de la costa suposa a més riscos notables tant per a les persones, els béns, les activitats econòmiques i els processos socials que es desenvolupen en el litoral. En diversos aspectes, a més, la mateixa ocupació potencia els fenòmens perjudicials per a les activitats antròpiques. 3. Per tal de prevenir els riscos i mitigar els seus efectes, la regulació i ordenació dels usos del sòl en la franja litoral resulta del tot imprescindible. L’experiència del PDUSC mostra que, des del punt de vista jurídic, amb la normativa actual és viable emprendre iniciatives de gran abast per a la protecció dels espais costaners no urbanitzats i mantenir-les en el temps. Així mateix, l’experiència del PDUSC indica que, en determinades circumstàncies, es pot assolir un elevat consens ciutadà i polític per a l’adopció de mesures d’aquesta mena. La situació d’emergència climàtica podria facilitar nous consensos en aquest àmbit. 4. La regulació dels usos del sòl –amb la combinació de planejament urbanístic i territorial– pot resultar beneficiosa en termes ambientals i evitar danys. Ara bé, per ella mateixa, la regulació dels usos no garanteix la correcta gestió dels espais litorals. Per aconseguir-la resulta necessari superar la fragmentació sectorial i la gestió competencial mútuament excloent que tradicionalment ha caracteritzat l’actuació de les administracions en l’àmbit litoral. 5. A aquests efectes, per tal de reduir i mitigar els riscos, caldria avançar cap a la gestió integrada del litoral, en la línia marcada per la recomanació 2002/413/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre l’aplicació de la Gestió integrada de les zones costaneres a Europa i el Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres a la Mediterrània de 2008. Això implicaria les següents accions relatives a les àrees costaneres: a) elaboració d’un inventari global dels recursos i les normes que les afecten; b) establir estratègies nacionals o regionals (plans d’usos, adquisicions de terrenys, actuacions concertades); c) adopció de normes específiques; d) –242–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

foment d’implicació de la ciutadania en la seva preservació i gestió; e) dotar-se de finançament durador i específic per intervenir-hi; f ) adoptar sistemes de seguiment i avaluació. 6. L’endegament del Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, aprovat inicialment el desembre de 2019, i, sobretot, la recent aprovació amb un elevat consens de la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral per part del Parlament de Catalunya podrien constituir passos positius en aquesta direcció. La Llei conté provisions per superar la fragmentació sectorial i competencial i disposa l’elaboració d’un Pla de protecció i gestió del litoral, amb caràcter de Pla Director Urbanístic. Aquest podria esdevenir una espècie de PDUSC-3, específicament destinat a l’ordenació del domini públic maritimoterrestre, com alguna vegada s’ha reclamat. La norma també preveu instruments de finançament i la creació d’un Conservatori del Litoral que, entre d’altres coses, potser podria recuperar algunes les línies empreses en el seu moment través del Fons per a la Gestió del Litoral. 7. Finalment, més enllà dels aspectes tècnics, jurídics i administratius, l’avenç cap a una gestió integrada del litoral, en el marc d’una política territorial guiada per la sostenibilitat i l’equitat, és abans que res, una qüestió eminentment política. L’experiència de la gestió urbanística del litoral català mostra que l’efectivitat de les normes depèn, en molt bona mesura, de la mobilització ciutadana i la voluntat política de desenvolupar-les i fer-les complir.

Bibliografia Aguirre, Josep M. (2007). L’ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner. Barcelona: Atelier. – (2014a). El régimen jurídico del litoral catalán. Barcelona: Atelier. – (2014b). “La responsabilidad patrimonial como límite a la ordenación supramunicipal: el ejemplo de los planes director urbanísticos del sistema costero”. Revista Aranzadi de Urbanismo y Edificación, núm. 31, p. 167-196. – (2016) “Los límites del planeamiento urbanístico supramunicipal”, dins: Judith Gifreu i Font; Martín Bassols Coma; Àngel Menéndez Rexach [ed.]. El derecho de la ciudad y el territorio: estudios en homenaje a Manuel Ballbé Prunés. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública. Andrés, María de; Juan Manuel Barragán; Pedro Arenas Granados; Javier García Sanabria; Javier García Onetti (2020). “Gestión de las Zonas Costeras y Marinas en España”. Revista Costas, vol. 1, p. 117-132. Báguena, Josep (2018). El territori en l’acció política de Pasqual Maragall. Orígens, debat i construcció de polítiques territorials al “Govern alternatiu”, 1999-2003. Barcelona: Fundació Catalunya-Europa, Working Paper 6. –243–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Bayerisches Landsamt für Umwelt (2020). Glossari multilingüe de termes relacionats amb riscos geològics. http://www.lfu.bayern.de/geologie/massenbewegungen/glossar/index.htm (consulta 25/07/2020). Beck, Ulrick (1986). La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidos. Burns, Malcolm; Yraida Romano; Josep Roca (2011). “El consumo de suelo en la franja costera de la región metropolitana de Barcelona (1956-2006) y su coherencia con el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner”, dins: Joaquim Farinós [ed.]. La gestión integrada de zonas costeras. ¿Algo más que una ordenación del litoral revisada? València: Publicacions de la Universitat de València. Burriel, Eugenio (2008). “La “década prodigiosa” del urbanismo español (1997-2006)”. Scripta Nova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias sociales, vol. 12. Checa, Joan; Oriol Nel·lo (2018). “Urban Intensities. The Urbanization of the Iberian Mediterranean Coast in the Light of Nighttime Satellite Images of the Earth”. Urban Science, 2, núm. 115. Cuadrado, Sergi (2008). “Les pressions urbanístiques recents a la plana de l’Alt Empordà i l’actuació de la Generalitat”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 39, p. 479-496. – (2017). “El papel de los agentes en la dinámica urbanística y territorial durante el boom inmobiliario (1996-2006) en la llanura del Alt Empordà (Girona)”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm. 74, p. 387-415. Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2005). Pla Director del Sistema costaner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=207964&fromPage=load (consulta 25/07/2020) – (2006). Pla Director del Sistema costaner per als sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial definitivament aprovat, Barcelona, Generalitat de Catalunya. http://ptop.gencat.cat/ rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=215507&fromPage=load (consulta 25/07/2020) Departament de Territori i Sostenibilitat (2014). Pla Director del Sistema costaner i Pla Director del Sistema costaner per als sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial definitivament aprovat. Modificació puntual i refosa normativa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&cod intExp=263576&fromPage=loadAvancada (consulta 25/07/2020) Greco, Federica; Rosanna Rizzi; Martí Franch (2012). “Reversibilità dei processi di consumo di suolo in aree protette in ambito costiero”. Planum. The Journal of Urbanism, núm. 25. IPCC (2019). Special Report on the Ocean and Cryosphere in a Changing Climate. https://www. ipcc.ch/srocc/cite-report/ (consulta 25/07/2020) Llort, Joan (2006). “El segon Pla director urbanístic del sistema costaner: una intervenció en sòls urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat”, dins: Oriol Nel·lo; Joan Llort [dir.]. Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 13-16. Longo, Isabella (2007). El planeamiento de la costa: el caso catalán. Venècia: Istituto Universitario di Architettura di Venezia (tesi de llicenciatura). – (2010). “El Fons per a la Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge”, dins Oriol Nel·lo [ed.]. La política del paisatge a Catalunya. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Martí, Carolina (2001). La transformació del paisatge litoral del centre de la Costa Brava en els darrers cinquanta anys. Palamós, Calonge i Castell-Platja d’Aro. Girona: Unitat de Geografia de la Universitat de Girona (tesi doctoral). Murray, Ivan (2015). Capitalismo y turismo en España. Del “milagro económico” a la “gran crisis”. Barcelona: Alba Sud. Nel·lo, Oriol (2006a). “Els plans directors urbanístics de Catalunya. Una nova generació de plans”. Espais, núm. 52, p. 3-11.

–244–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

– (2006b). “El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner: una aposta de futur”, dins: Oriol Nel·lo; Joan Llort [dir.]. Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 9-12. – (2009a) “Repensar la urbanización del litoral. El Plan Director del Sistema Costero en Cataluña”. Cidades. Comunidades e Territórios, núm. 19, p. 15-32. – (2009b). “Repensar la urbanización del litoral. El Plan director urbanístico del sistema costero de Cataluña”. Tria. Rivista internazionale di cultura urbanistica, núm. 4 [Nàpols], p. 63-85. – (2010). “La renovación del planeamiento urbanístico supramunicipal. El Plan Director Urbanístico del Sistema Costero de Cataluña”, dins: Luis Galiana; Julio Vinuesa [ed.]. Teoría y práctica para una ordenación racional del territorio. Madrid: Síntesis, p. 203-234. – (2011). “Estrategias para la contención y gestión de las urbanizaciones de baja densidad en Cataluña”. Ciudad y territorio. Estudios territoriales, vol. XLIII, núm. 167, p. 81-98. – (2012). Ordenar el territorio. La estrategia de Barcelona y Cataluña. València: Tirant lo Blanch. Nel·lo, Oriol; Joan Checa (2019). “El procés d’urbanització”, dins Ramon Folch et al. [ed.]. Natura, ús o abús? (2018-2019). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Nel·lo, Oriol; Joan Checa; Joan López; Jordi Martín (2016). La luz de la ciudad. El proceso de urbanización en España a partir de las imágenes nocturnas de la Tierra. Bellaterra: Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat. Nel·lo, Oriol; Joan Llort [dir.] (2006). Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Nel·lo, Oriol; Joan López (2016). “El procés d’urbanització”, dins Salvador Giner; Oriol Homs [ed.]. Raó de Catalunya: la societat catalana al segle xxi. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Nogué, Joan (2005). “La transformació del territori i del paisatge de la Costa Brava (19562003). Situació actual i propostes d’actuació”, dins: III Debat Costa Brava. Girona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p. 88-121. Nuell, Helga (2001). Evolució dels usos del sòl a la Costa Brava 1957-1993. Girona: Unitat de Geografia de la Universitat de Girona (memòria d’investigació). Papantoniou, Lamprini (2008). La ordenación del litoral catalán a través de los Planes Directores del Sistema Costero. Bellaterra: Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (tesi de llicenciatura). Parlament de Catalunya. Comissió de Política Territorial (2005). “Sessió informativa amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, sobre el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner”. Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, núm. VII C224, 22/06/2005. Pavón, David (2013). “El Maresme i el manteniment de l’espai agrícola discontinu litoral. La incidència del PDUSC”, dins: Anna Roca; Cristina Tous [ed.]. Percepcions de l’espai agrari periurbà. Girona: Fundació Agroterritori. Pintó, Josep; Carla Garcia-Lozano; Francesc-Xavier Roig-Munar (2019). “L’espai litoral”, dins: Ramon Folch et al. [ed.]. Natura, ús o abús? (2018-2019). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Pons, Antoni (2016). Turisme, illeïtat i urbanització a les Illes Balears (1956-2006). Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears (tesi doctoral). Riera, Pilar; Carlos Haas (2006). “Los planes directores del litoral de Cataluña”, dins: Joan Romero; Joaquín Farinós [ed.]. Gobernanza territorial en España. València: Universitat de València, p. 47-60. Riera, Pilar; Isabella Longo (2011). “Los planes de protección del litoral de Catalunya. Cinco años después”, dins: Joaquim Farinós [ed.]. La gestión integrada de zones costeres. ¿Algo más que una ordenación del litoral revisada? València: Publicacions de la Universitat de València. Romero, Joan (2009). Geopolítica y gobierno del territorio en España. València: Tirant lo Blanch.

–245–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 221-246 L’experiència dels plans directors...

Oriol Nel·lo

Romero, Juan; Fernando Jiménez; Manuel Villoria (2012). “(Un)sustainable territories: causes of the speculative bubble in Spain (1996–2010) and its territorial, environmental, and sociopolitical consequences”. Environment and Planning C: Government and Policy, vol. 30(3), p. 467-486. Rullan, Onofre (2011). “La regulación del crecimiento urbanístico en el litoral mediterráneo español”. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, vol. XLIII, núm. 168, p. 279-297. Salom, Aina (2011). Las limitaciones al crecimiento poblacional y espacial establecidas por la normativa territorial y urbanística. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública Sánchez-Arcilla, Agustín et al. (2016). “Managing coastal environments under climate change: Pathways to adaptation”. Science of the Total Environment, vol. 572, p. 1336-1352. Tatjer, Mercè (2012). Els banys de mar a Catalunya. Barcelona: Albertí Editor. Taherkhani, Mohsen et al. (2020). “Sea-level rise exponentially increases coastal flood frequency”. Nature. Scientific Reports, núm. 10, 6466 (2020). Vila, Pau (1937). La fesomia geogràfica de Catalunya. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Zornoza, Carmen (2013). Crecimiento urbanístico en la zona costera de la Comunidad Valenciana (1987-2009). València: Publicacions de la Universitat de València.

–246–


Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 247-251 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

A tall de conclusions David Saurí

Universitat Autònoma de Barcelona david.sauri@uab.cat

Anna Ribas

Universitat de Girona anna.ribas@udg.edu

Aquest darrer treball se centrarà en resumir i valorar breument què podem aprendre del temporal Glòria i dels seus impactes sobre el territori català a partir de les contribucions que han realitzat els diferents autors i autores en aquest número monogràfic de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. De manera particular ens interessa veure fins a quin punt l’episodi pot suposar canvis importants en la gestió dels territoris fluvials i costaners, tal i com apunten molts dels articles. I si és així, en quina direcció haurien i podrien anar aquests canvis a fi de que els segurament inevitables episodis futurs trobin un medi i una societat capaç no només d’absorbir els impactes sinó d’aprofitar també tot allò de positiu que poden tenir esdeveniments extrems com les inundacions. Cal insistir una i altra vegada que les inundacions i els temporals de mar formen part bàsica de les dinàmiques fluvials i costaneres, que la seva ocurrència històrica, com es documenta en els diferents articles del monogràfic, ens demostra que poden passar en qualsevol moment i que els seus impactes depenen molt més dels models d’ocupació del territori que no de les freqüències o magnituds de les seves característiques físiques (precipitacions, cabals màxims, alçada de les onades, etc.). Una primera consideració fa referència a la informació quantitativa i qualitativa que es disposa sobre l’episodi del Glòria. Resultaria molt important que, sobretot l’Administració pública (en aquest cas organismes com el Servei Meteorològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Direcció General de Protecció Civil, les diputacions, els consells comarcals, els ajuntaments, entre altres), elaborés, actualitzés i posés a disposició de la ciutadania informes el més detallats possibles sobre l’episodi, les seves característiques, les seves conseqüències i les propostes d’actuacions de gestió del risc per al futur. L’elaboració dels diferents articles que conformen aquest monogràfic ha deixat palès que ens –247–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 247-251 A tall de conclusions

David Saurí, Anna Ribas

manca informació sistematitzada i accessible sobre tots aquests aspectes, i molt especialment, sobre les mesures de gestió i el seu funcionament. Un aspecte clau en aquest sentit són les estimacions de pèrdues materials i econòmiques per àmbits geogràfics (des dels municipis fins al conjunt de Catalunya) i per sectors (des d’aquells en què les pèrdues es poden mesurar directament en diners fins als que no, com serien per exemple, els serveis socioecosistèmics). A dia d’avui, la informació més sistematitzada, acurada i fiable que es disposa en aquest sentit seria la que es troba recopilant i avaluant en el moment de tancar aquest monogràfic el Consorcio de Compensación de Seguros estatal. En segon lloc, la valoració global dels impactes causats pel Glòria amb les mètriques habituals de víctimes mortals i diners ens porta a confirmar la tendència comuna a molts països, sobretot (però no únicament) desenvolupats, de reducció progressiva en el nombre de víctimes però també en les pèrdues econòmiques anomenades “normalitzades”, és a dir, aquelles calculades tenint en compte l’evolució dels nivells de riquesa d’un àmbit territorial determinat. Malgrat la magnitud i durada de l’episodi, no es va enregistrar cap víctima mortal, almenys directament. En canvi, les pèrdues econòmiques en números absoluts foren realment importants. Si l’atzar juga un paper cada cop més important en la possibilitat de víctimes mortals, la concentració de béns i serveis en zones de risc explica la magnitud cada cop més gran de les pèrdues econòmiques, fet també apuntat en molts dels articles. A manca d’estudis més aprofundits, resulta doncs plausible argumentar que, globalment, la resiliència de la societat catalana a aquests fenòmens és força elevada, la qual cosa no treu, per suposat, que a escales menors, aquesta resiliència sigui desigual. Així, certs territoris semblen recuperar-se ràpidament mentre que altres pateixen els impactes durant més temps. Actuar sobre aquells territoris, activitats i persones més vulnerables hauria de ser una prioritat en el moment que es planteja com millorar la gestió d’aquest tipus d’episodis. En tercer lloc, el Glòria ha esperonat un debat molt necessari sobre la gestió dels espais fluvials i costaners davant episodis de tempestes i inundacions de magnitud extrema. Com assenyalen alguns dels autors i autores, l’esdeveniment va dinamitzar bona part dels sistemes fluvials del país amb canvis morfològics derivats d’aportacions de cabals sòlids i líquids poc freqüents durant les darreres dècades. Igualment, el temporal de mar associat va afectar de manera generalitzada tot el litoral posant en evidència, no per primera vegada, els riscos derivats de l’intens procés d’artificialització de la costa accentuat a les darreres dècades, i que les figures de planejament territorial desenvolupades no semblen haver pogut aturar. Potser el debat amb posicions més enfrontades és el que pertoca a la gestió de les lleres i entorns fluvials en general després dels canvis morfològics introduïts per les avingudes, que han suposat l’acumulació de restes vegetals i sediments i que se’ls acusa de dificultar la circulació de l’aigua. Acostumats a una gestió que posa l’èmfasi en la “neteja” de lleres i marges a fi d’evitar possibles situacions –248–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 247-251 A tall de conclusions

David Saurí, Anna Ribas

futures de risc, es passa per alt que aquests suposats obstacles formen una part molt important dels ecosistemes fluvials i costaners en la mesura que afavoreixen la conservació de la biodiversitat d’aquests ambients i en particular de la seva fauna. El debat entorn a com s’han de gestionar aquestes lleres, boscos de ribera i platges continua enfrontant dues concepcions en conflicte sembla que permanent. Per una banda, una concepció de la natura i dels processos naturals on es posa l’accent en el risc per als humans i les seves activitats, i per l’altra, una concepció de la natura i els ecosistemes on el risc s’ha de contemplat en el marc més ampli de la salut i seguretat dels ecosistemes fluvials i costaners i els seus múltiples serveis ambientals. Ambdues posicions tenen les seves lògiques, però si cal cercar solucions de compromís, com a mínim les opcions de fort impacte (com ara introduir maquinària pesant a les lleres fluvials) haurien d’estar fortament regulades sinó totalment prohibides. Relacionat amb el punt anterior, l’episodi també fa repensar la gestió dels sediments fluvials i el seu paper en assegurar la supervivència d’espais molt amenaçats com ara els deltes i molt particularment el delta de l’Ebre. De nou ens trobem davant de la dualitat recurs-risc que acompanya aquests tipus de fenòmens. Per un costat, els impactes del temporal de mar en afavorir l’erosió marina. Per un altre costat, el paper que tenen els sediments mobilitzats per les avingudes per contenir aquesta erosió. Com es sabut, la construcció de grans embassaments no només al tram baix de l’Ebre sinó a tota la conca en general ha retingut un important volum de sediments als pantans privant així al riu d’exercir aquest contrapès a l’erosió marina. A aquest procés de deteriorament del delta encara cal afegir l’argument de l’augment del nivell del mar derivat del canvi climàtic. D’aquí que només una voluntat política decidida, acompanyada amb els recursos econòmics necessaris per transportar sediments de la conca cap el delta, pot aturar un procés que, de continuar les tendències actuals, es presenta com a irreversible. Altrament, el sediments aportats per les avingudes també són imprescindibles per atenuar l’impacte dels temporals costaners. La gestió de la càrrega sedimentària forma part d’un altre debat obert pel Glòria com és el que fa referència a les grans obres hidràuliques i molt especialment els embassaments. Un cop més, cal avaluar el paper d’aquestes infraestructures contrastant risc, cost i benefici especialment pel que fa als anomenats embassaments d’usos múltiples (laminació d’avingudes, producció d’hidroelectricitat, subministrament d’aigua per a usos agrícoles, industrials i urbans/turístics i activitats recreatives). Cadascuna d’aquestes funcions tindrà uns requisits específics de nivell de capacitat i de temporalitat. Moltes de les funcions citades anteriorment requereixen d’alts nivells d’aigua embassada de forma més o menys permanent llevat d’una molt important que és la laminació d’avingudes i que, òbviament, requereix nivells més baixos a fi de poder exercir aquest objectiu de laminació. Sovint, i més encara en situacions de prealerta de sequera com la que hi havia a les Conques Internes de Catalunya tot just abans del Glòria, l’objectiu principal és que els embasaments estiguin a la seva –249–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 247-251 A tall de conclusions

David Saurí, Anna Ribas

màxima capacitat possible. Els cabals fluvials generats per l’episodi varen arribar ràpidament als embassaments, especialment al sistema Sau-Susqueda-el Pasteral, i van obligar a desembassar aigua per qüestions de seguretat, cosa que va provocar augments sobtats de cabal que generaren inundacions aigües avall. Hom podria dir que aquest fou un cas típic d’assumir un risc menor (els impactes del desembassament) per evitar afrontar un risc més gran (la seguretat dels pantans) però en qualsevol cas la decisió també s’ha de contemplar en termes de la gestió global que es fa de les conques fluvials. El Glòria ens ha posat sobre la taula que, en casos com la conca del Ter, la línia entre sequera i inundació és encara molt més fina en una conca que abasteix d’aigua bona part de la població de Catalunya. Cal pensar i aplicar mesures que permetin no haver de tenir sempre els embassaments a la màxima capacitat possible per tal de garantir reserves per afrontar les necessitats d’aigua a un any vista com a mínim. En aquest sentit, cal posar sobre la taula, debatre i pactar altres mesures de gestió de l’aigua d’un país on, com ja deia Raimon, “la pluja no sap ploure”, i, que permetin no haver de tenir els embassaments sempre a la màxima capacitat possible. El Glòria també ha situat definitivament el canvi climàtic i la seva influència sobre els esdeveniments extrems entre els debats sobre com cal gestionar aquests tipus d’episodis. En el cas de les inundacions, la gestió ja no ho pot refiar tot a les obres hidràuliques (econòmicament, socialment i ambientalment cada cop més problemàtiques) o a la provisió d’ajuts post calamitat, també cada cop més incerts. Cal treballar sobretot aquelles opcions que impliquen una modificació no de les dinàmiques naturals sinó de les dinàmiques socials i econòmiques en relació a l’ocupació i transformació dels espais inundables. L’opció de controlar els usos del sòl sempre ha estat de molt difícil compliment sobretot per part de municipis sotmesos a importants pressions de desenvolupament en espais molt llaminers per a certs usos intensius com ara la urbanització. Tanmateix, el Glòria podria alterar aquesta dinàmica apel·lant als efectes negatius del canvi climàtic combinat amb la valoració ambiental de les zones inundables. És possible (però no segur) que amb aquests arguments es pugui vèncer la dinàmica de desenvolupament del espais inundables que ha estat i continua essent hegemònicament dominant al nostre país. Una vegada més també, el Glòria ens ha de fer repensar el concepte de risc i sobretot quin és el nivell de seguretat “suficientment segur” davant aquests fenòmens. Assumint que, cada cop més, amb les incerteses associades als efectes del canvi climàtic, un concepte absolut de la seguretat enfront dels esdeveniments climàtics extrems es troba fora de tota lògica, cal negociar una seguretat suficient i beneficiosa per a tothom, humans i no humans. El concepte de resiliència està guanyant molts adeptes en la gestió dels riscos ambientals però aquest concepte resta obert a múltiples interpretacions, algunes de les quals recorden la famosa frase del comte de Lampedusa de que tot ha de canviar per a que tot continuï igual. En altres paraules, absorbir xocs i impactes sense tocar, però, –250–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 247-251 A tall de conclusions

David Saurí, Anna Ribas

l’essencial de les relacions socials i ambientals. El temporal Glòria pot donar una oportunitat a interpretacions alternatives de la resiliència que impliquen canvis molt més profunds com ara admetre que les inundacions poden aportar múltiples beneficis i que, per tant, la seva eliminació no és ni socialment ni ambientalment desitjable. Cal cercar, discutir i acordar alternatives que deixin de banda l’obsessió per la seguretat (enfocament que finalment és sempre contraproduent) i juguin a favor de respectar els espais inundables com exemples de que es pot i que cal conviure amb aquest risc, evidentment tenint sempre cura de les persones, activitats i territoris més vulnerables. Finalment, la primera meitat de l’any 2020 ens deixa un món profundament trasbalsat per la pandèmia de la COVID-19. A Catalunya, però, abans ja havíem patit el pitjor accident químic ocorregut en anys i l’episodi del Glòria, tots dos al mes de gener, enmig de notícies cada cop més preocupants sobre els efectes de canvi climàtic. Més que mai sembla, doncs, que la “societat del risc”, segons l’expressió d’Ulrich Beck, ens acompanya i ens acompanyarà en el futur. Amb tot, el confinament també ha mostrat la gran capacitat d’adaptació de moltes espècies que han reconquerit ni que sigui per unes setmanes espais que mai haguéssim pensat que ocuparien. Igualment, en el cas de les inundacions i d’altres fenòmens extrems, potser el Glòria ens obre una finestra d’oportunitat per a replantejar d’un manera també radical la nostra relació amb la natura.

–251–



Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 89, juny 2020, p. 253-258 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Informació per als autors i autores 1. Presentació. Treballs de la Societat Catalana de Geografia és una revista acadèmica de tota temàtica d’interès geogràfic, que es publica alhora en suport paper i electrònic. Té com a objectius la divulgació de l’enfocament científic propi de la geografia, la sensibilització de la societat envers els diversos problemes territorials, socials i ambientals, així com l’enriquiment del bagatge científic català en l’àmbit de les diverses disciplines geogràfiques. És editada per la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), d’ençà 1984 i en l’actualitat té una periodicitat semestral. Publica textos inèdits resultat de la recerca de persones interessades en la geografia, així com de les conferències i altres actes realitzats a la Societat Catalana de Geografia. Els articles adreçats a Treballs de la Societat Catalana de Geografia han de ser originals i escrits en català, anglès o qualsevol llengua romànica. Es poden publicar articles i conferències en edició bilingüe, principalment català/anglès. La revista es regeix pel sistema d’avaluació anònima externa dels articles. A banda de la secció d’articles, la revista conté també les seccions: ‘Conferències’, ‘Notes i documentació’, ‘Ressenyes’ i ‘Crònica de la SCG’. Com a revista en línia, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar lliurement l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica (SCG/IEC) i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. 2. Enviament d’originals. Cal enviar-los en suport digital a l’adreça scg@iec. cat. També es poden fer arribar per correu postal i en paper, però sempre acompanyats del format digital, a la secretaria de la Societat Catalana de Geografia (carrer de Maria-Aurèlia Capmany, 14-16, 08001 Barcelona). Han d’anar acompanyats d’una pàgina en arxiu a part on figuri: autoria, lloc de treball o professió i adreça electrònica, així com una declaració que, si més no, faci constar: a) el coneixement i acceptació de les normes de la revista (això afecta en particular a la cessió del drets d’edició i a l’acceptació d’esmenes d’estil per part del Consell de Redacció), b) el compromís que l’article no ha estat simultàniament enviat a altres revistes, c) l’afirmació del caràcter original del treball amb una enumeració breu de les novetats que aporta, d) opcionalment, els agraïments que es vulguin fer constar o la declaració d’inserció de l’aportació en determinat projecte de recerca (de cara a la publicació, tot això donarà lloc –253–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 253-258 Informació per als autors i autores

a una primera nota al peu, que tanmateix no ha de figurar en el text destinat a ser avaluat), e) la declaració de comptar amb autorització per a la reproducció de les imatges inserides al text quan s’escaigui, f) el coneixement i plena acceptació de la Declaració de conducta ètica editorial i rebuig de males pràctiques, la qual figura en la pàgina web de la revista (apartat Quant a / Polítiques). 3. Estructura de l’original 3.1. El document estarà paginat però no contindrà cap mena d’encapçalament o peu de pàgina. 3.2. El títol ha de reflectir de manera clara i directa el contingut del treball. 3.3. Es recomana a qui vulgui signar amb els dos cognoms, que adopti el criteri d’unir-los amb un guió, per tal de facilitar la seva identificació a les bases de dades científiques. 3.4. S’inclouran tres resums de l’article amb cos de lletra 10,5, cadascun d’un màxim de 150 paraules, redactats en català, castellà i anglès, així com en la llengua de l’original si no és cap de les esmentades; també s’admetran resums en altres idiomes atenent al territori a què l’article faci referència. Cada resum anirà precedit de la corresponent traducció del títol i es clourà amb entre tres i cinc paraules o conceptes clau en les llengües esmentades. El resum ha d’exposar, amb frases curtes i clares, els objectius, metodologia i principals resultats del treball. 3.5. Convé que l’article tingui una breu introducció que expliqui l’objectiu del treball, l’interès que té per a la geografia, els treballs previs sobre el tema, els aspectes que s’intenten resoldre o millorar, i l’estructura formal de l’article. Les fonts i mètodes emprats s’han d’indicar de tal manera que el lector pugui verificar i entendre com s’ha dut a terme la investigació. Les conclusions faran un breu resum i síntesi dels resultats obtinguts, donaran peu a una valoració de caire més personal i poden apuntar a futurs aprofundiments. 3.6. Els articles no han de superar els 60.000 caràcters sense espais (inclosos resums, notes i bibliografia) ni les 30 pàgines (incloses il·lustracions, mapes, gràfics i fotos). En tot el treball cal emprar un interlineat d’1,15 i tipografia Times New Roman. El cos de lletra del text general és de 12 punts. Es prega imitar, en el que sigui possible, l’estil i disposició d’elements que s’observarà en el darrer número publicat de la revista. 3.7. El sistema de diferenciació dels apartats de l’article és lliure, però ha de presentar una estructura lògica i una clara ordenació jeràrquica. En cas d’haver-hi molts subapartats es recomana l’ús de numeració (1, 1.1, 1.1.1). Els títols dels apartats aniran en negreta i en cap cas en majúscules. 3.8. Les referències bibliogràfiques s’han de limitar a les fonts consultades pels autors. Les citacions s’inseriran dins el text general entre parèntesis mitjançant cognom i any d’edició (i opcionalment pàgina), segons els següents models referits a un, dos o més autors: (Casassas, 2000, p. 222), (Lluch i Nel·lo, 1987) –254–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 253-258 Informació per als autors i autores

i (Vilà-Valentí et al., 1995); cal obviar el nom de l’autor si aquest acaba de ser esmentat en el text: “com diu H. Capel (1981a, p. 45)”. En ocasions, la citació de pàgines web pot ser més àgil mitjançant una nota al peu. 3.9. Les notes al peu aniran en cos 8. Cal reduir-les al que sigui estrictament necessari. 3.10. Els articles poden contenir dues menes d’il·lustracions: figures (única denominació genèrica que inclourà mapes, gràfics, croquis, fotos...) i taules, unes i altres amb la seva pròpia numeració, aràbiga i correlativa. El respectiu títol (breu i clar) s’inserirà en el text, no pas dins la pròpia figura o taula. La font i/o autoria s’indicarà al peu de la il·lustració. El títol precedeix la il·lustració i la font la segueix. Aquests dos elements serviran també per indicar la ubicació idònia de la il·lustració encara que aquesta sigui presentada en arxiu a part. Altres normes referides a les il·lustracions són les següents. a) El text ha de fer referència explícita a totes les figures i taules que s’hi incloguin, encara que sigui entre parèntesis: (fig. 1). b) Les taules i esquemes han de ser editables (no imatges) i no han d’emprar colors de fons. Els mapes i gràfics s’adjuntaran en arxiu a part en un suport informàtic que permeti fer-hi retocs en la tipografia, la posició i dimensió d’elements com la llegenda, etc. c) Les fotografies i altres imatges han de tenir qualitat, amb una resolució mínima de 200 DPI (punts/píxels per polzada). El Consell de Redacció pot recomanar la retirada de les imatges que no compleixin aquests requisits i consideri prescindibles. d) Treballs de la Societat Catalana de Geografia es publica alhora en blanc i negre (en paper) i color (pdf). Convé aprofitar la potencialitat expressiva del color particularment per a fotografies i mapes, encara que en la reproducció tradicional pugui no ser el format idoni. e) L’elaboració pròpia s’indicarà com a autoria quan hi pugui haver confusió amb la font; quan sigui obvi que la il·lustració és part de les aportacions originals dels signants de l’article simplement no s’indicarà res. f) La llegenda de les figures ha de ser ben llegible tenint en compte les dimensions de la revista en paper. g) Els mapes originals han de dur escala gràfica (mai numèrica) i han d’incloure el símbol de nord (o bé indicació de xarxa geogràfica o de coordenades) si el territori representat no és prou conegut per al lector habitual. h) Les imatges i altres il·lustracions que ho requereixen hauran de comptar amb els oportuns drets de reproducció, gestionats pels autors dels treballs. i) Les taules duran les línies verticals invisibles. 3.11. Els possibles annexos aniran situats al final de l’article amb cos de lletra 11. –255–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 253-258 Informació per als autors i autores

3.12. La bibliografia (ordenada alfabèticament i cronològica) anirà amb cos de lletra 10. Els cognoms van en versaletes (no pas en majúscules). Les pautes per a la bibliografia són les següents: a) Per als llibres Cognom(s), Nom sencer; Nom sencer Cognom(s) (any). Títol del llibre. Número de l’edició. Lloc de publicació: Editorial (Nom de la Col·lecció; número dins de la col·lecció) [any de la primera edició]. Daveau, Suzanne; Orlando Ribeiro (1973). La zone intertropicale humide. París: Armand Colin (Collection U). b) Per a les parts de llibres Cognom, Nom sencer (any). “Títol de la part del llibre”, dins: Nom Cognom. Títol del llibre. Número de l’edició. Lloc de publicació: Editorial (Nom de la Col·lecció; número dins de la col·lecció), p., números de les pàgines en què apareix aquesta part. Bianchetti, Alma (1987). “L’editoria geografica: le riviste”, dins: Giacomo Corna Pellegrini [ed.]. Aspetti e problemi della geografia. Milà: Marzorati, vol. 2, p. 273-317. c) Per als articles Cognom, Nom sense abreujar (any). “Títol de l’article”. Títol de la revista [Lloc d’edició], número del volum, número de l’exemplar, números de les pàgines en què apareix aquest article. Hägerstrand, Torsten (1982). “Diorama, path and project”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geographie [Amsterdam], vol. LXXIII, núm. 6, p. 332-339. d) Al final d’una cita bibliogràfica es pot incloure també l’adreça electrònica on es pugui trobar el document. e) Per a les cites de documents que només es troben a Internet, s’imitarà, tant com sigui possible, el format de les cites bibliogràfiques. Si més no inclouran un nom d’autor (persona o institució) que permeti la citació abreujada en el text de l’article, encara que no s’hi pugui aportar l’any d’edició. També s’inclourà el títol o bé es farà una descripció sintètica del contingut. SCG. Crèdits de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia. http:// scg.iec.cat/Scg8/Scg81/S811.htm (consultat 01/01/2011). En aquest cas, la citació dins el text seria: (SCG. Crèdits...). Opcionalment les cites de documents electrònics poden donar lloc a nota al peu. De les informacions indicades als models anteriors es poden obviar aquelles parts que figuren: entre parèntesi (excepte l’any), entre claudàtors (excepte l’abreviatura ed., única emprada per a tot tipus de coordinació) així com el número d’edició. També es poden emprar claudàtors per indicar dades insegures o que no figuren en el document. –256–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 253-258 Informació per als autors i autores

L’autoria repetida en obres consecutives de la relació bibliogràfica serà substituïda per un guió llarg ( – ). En cas d’obres d’una mateixa autoria i any, es distingiran mitjançant lletres darrere la data (1982a, 1982b) per tal de facilitar-ne la citació. 4. Altres seccions de la revista 4.1. La secció Notes i documentació acull originals de perfil molt divers; entre d’altres: entrevistes, notes biogràfiques, edició de documents inèdits, estats de la qüestió, reculls bibliogràfics, recerques d’un abast limitat, articles breus, cròniques d’esdeveniments aliens a la SCG, opinió, recull d’informació estadística o d’altra mena. Els autors i les autores poden suggerir la publicació dels seus treballs dins aquesta secció; el Consell de Redacció, d’acord amb l’avaluació externa, també pot considerar més escaient la publicació d’un treball en aquest apartat o bé en el d’articles. Els treballs presentats explícitament a aquesta secció seran avaluats ordinàriament pel Consell de Redacció. Els treballs publicats a Notes i documentació han de seguir els criteris generals, però han de tenir un màxim de 40.000 caràcters sense espais (incloses notes i bibliografia) i no poden superar les 25 pàgines, comptant-hi les il·lustracions. La inclusió o no de resums resta a criteri de l’autoria. 4.2. La secció Ressenyes és oberta a comentaris de llibres geogràfics publicats darrerament i en qualsevol llengua. Les ressenyes han de tenir una extensió màxima de 15.000 caràcters sense espais. Opcionalment s’hi pot afegir bibliografia. 4.3. La secció Conferències recull textos que han estat objecte d’una presentació pública a la SCG. Formalment respondran a les característiques dels articles. 5. Procés editorial 5.1. Recepció d’articles. El Consell Editorial acusarà als autors la recepció dels articles que li arribin i posteriorment informarà de l’acceptació o el rebuig de publicació. La recepció de l’article no comporta necessàriament la seva acceptació. 5.2. Revisió interna d’articles. El Consell Editorial valorarà si el treball pot ser publicat atenent a la qualitat i interès aparent de l’article en funció dels criteris editorials de la revista, així com al compliment dels requisits de presentació formal. 5.3. Avaluació externa d’articles. Treballs de la Societat Catalana de Geografia es regeix pel sistema d’avaluació externa i anònima dels articles. El Consell enviarà a avaluació els treballs que consideri aptes per a la secció d’articles. La relació d’avaluadors es publica periòdicament. 5.4. El Consell Editorial de la revista es reserva els drets de: a) Acceptar o rebutjar els articles presentats a partir dels informes externs b) Ubicar un treball a la secció de ‘Notes i documentació’ c) Esmenar lleument els treballs per tal d’adequar-los als criteris i normes de la revista –257–


Treballs de la SCG, 89, 2020, 253-258 Informació per als autors i autores

d) Demanar a l’autoria que escurci un text o que faci determinades modificacions. 5.5. Els factors en què es fonamenta la decisió sobre l’acceptació o rebuig dels treballs per part dels editors de la revista són els següents: a) Originalitat b) Actualitat, oportunitat i novetat c) Rellevància: aplicabilitat dels resultats per a la resolució de problemes geogràfics concrets d) Significació per a l’avenç del coneixement científic geogràfic e) Fiabilitat i validesa científica: qualitat metodològica contrastada f ) Presentació: bona redacció, organització (coherència lògica) i qualitat gràfica. 5.6. Una vegada finalitzat el procés d’avaluació s’enviarà a l’autoria principal (el remitent o bé el primer dels signants) la notificació d’acceptació o rebuig de la publicació del treball. A partir de l’acceptació de l’article, l’autor/a podrà demanar a l’editor una certificació que es troba en curs de publicació. 5.7. En el procés de composició o maquetat, l’autoria rebrà un pdf del seu article per tal de fer-hi una sola revisió. 5.8. Un cop publicada, l’autoria rebrà un exemplar de la revista. Si entre els autors d’un treball hi ha un membre de la SCG se’n podran demanar fins a 5 exemplars.

Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, del 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el corresponent volum de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.

–258–



EL TEMPORAL GLÒRIA (GENER DE 2020) VIST PER LA GEOGRAFIA El temporal Glòria a Catalunya en perspectiva històrica. Característiques i impactes dels episodis d’inundació hivernal a la costa mediterrània peninsular (anys 1035-2020) Barriendos, Mariano Barriendos, Josep Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Glòria López-Bustins, Joan Albert Martín-Vide, Javier Processos hidrològics i geomorfològics als rius: context i exemples per a interpretar la seva resposta a episodis d’alta magnitud com el Glòria Batalla, Ramon J. Vericat, Damià Farguell, Joaquim Úbeda, Xavier Garcia, Celso Efectes del temporal Glòria sobre el litoral Pintó, Josep Garcia-Lozano, Carla Sardà, Rafael Roig-Munar, Francesc Xavier Martí, Carolina

Anàlisi dels impactes i de la gestió del temporal Glòria a la conca del riu Ter Ribas Palom, Anna La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera: entre la contingència i la necessitat de plantejar accions estructurals Pavón, David Panareda, Josep Maria Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre Blay, Jordi Àvila, Aitor El temporal Glòria: consideracions sobre la seva afecció a la Costa Central Catalana Santasusagna, Albert Tort, Joan Els riscos ambientals i la urbanització del litoral català. L’experiència dels plans directors urbanístics del sistema costaner Nel·lo, Oriol


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.