f. BOT Gènere de plantes arbòries o arbustives erectes de la família de les combretàcies, de flors petites i en general verdes o blanques, que comprèn unes 225 espècies pròpies de regions tropicals. Se n’utilitza la fusta, i també serveix com a planta ornamental i és font de tanins.
Revista semestral Núm. 25 · Juny 2022 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica)
SOCIETAT CATALANA DE TERMINOLOGIA Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
f. pl. MIT Festes en honor del déu de la mitologia clàssica romana Tèrminus, déu protector dels límits dels camps i de les fronteres. Els pagesos les celebraven anualment el 23 de febrer. f. SCATERM Revista de la Societat Catalana de Terminologia.
SOCIETAT CATALANA DE TERMINOLOGIA Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
Crida d’articles
Els articles, que han de ser originals i inèdits, són avaluats per revisors externs designats pel Consell de Redacció de la revista. En cas que s’accepti la proposta, els autors poden rebre suggeriments de modificació. Les propostes han de seguir les normes de presentació d’originals de la revista. Els autors han d’enviar les seves propostes per correu electrònic a terminalia@iec.cat. Alternativament, es poden registrar en el sistema electrònic de gestió de la revista (Open Journal System), a http://revistes.iec.cat o a http://terminalia.iec.cat, i penjar-hi les trameses.
La Societat Catalana de Terminologia, punt de trobada de la terminologia catalana La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) és hereva de l’Associació Catalana de Terminologia (ACATERM, fundada l’any 2002) i va esdevenir filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 2008. Com a societat filial de l’IEC, la SCATERM treballa per ser un punt de referència en l’àmbit terminològic i té per finalitat difondre i promoure l’activitat terminològica en català, sobretot en els àmbits científics i tècnics. Així mateix, la SCATERM constitueix un lloc de trobada per a l’intercanvi d’informació i de coneixements entre totes les persones i organitzacions vinculades d’una manera o altra amb la terminologia. Feu-vos-en socis!
La SCATERM us convida a participar activament en la cooperació i la difusió del treball terminològic. Com a socis, us animem a aportar idees, proposar activitats, presentar ponències en les jornades i seminaris, i col·laborar amb la revista terminàlia, trametent articles o propostes per a la secció «Espai de trobada». Els socis de la SCATERM poden gaudir d’aquests avantatges: n n n
Descompte d’un 50 % en les publicacions de l’IEC. Accés a la Biblioteca de Catalunya i a les biblioteques de les universitats de Catalunya. Cada soci col·lectiu pot designar quatre representants que gaudiran dels avantatges anteriors, que són aplicables individualment.
Per al número 28 (desembre 2023) Tramesa d’articles: fins al 31 de desembre de 2022 Resultats de la selecció: fins al 28 de febrer de 2023 Versió final: fins al 31 de març de 2023 Publicació de la revista: desembre del 2023 Per al número 29 (juny 2024) Tramesa d’articles: fins al 30 de juny de 2023 Resultats de la selecció: fins al 15 de setembre de 2023 Versió final: fins al 15 d’octubre de 2023 Publicació de la revista: juny del 2024
Existeixen tres tipus de quotes anuals: per a socis individuals, per a socis col·lectius i per a socis júnior (amb una quota reduïda). Si voleu més informació, visiteu https://scaterm.iec.cat, on trobareu les quotes actualitzades i la butlleta d’alta.
Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, del 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el corresponent volum de Terminàlia. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de Terminàlia i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicades a Terminàlia, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.
inàlia
SUMARI Editorial Aquest número
5
Articles M. Amor Montané March i Teresa Cabré Castellví
Prospectiva terminològica o com estar a l’aguait dels termes nous: un exemple en l’àmbit de la bioquímica
7
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
14
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
Normas internacionales y adaptación nacional: la terminología de las normas de la Global Reporting Initiative (GRI) en español peninsular y catalán
28
Zebing Lu
Terminology work in China
40
Entrevista Terminàlia parla amb… Miren Etxezarreta, catedràtica d’economia aplicada
50
Dossier: La terminologia de la crisi i del decreixement Joaquim Sempere
Ens esperen temps difícils. ¿Creixement indefinit o sostenibilitat ecosocial?
54
Ieda Maria Alves
La terminologie de l’économie : sa vitalité et son importance dans la vie quotidienne
57
Carlos Rocha Ochoa
Los glosarios financieros de los Bancos Centrales como parte de la educación financiera en España e Hispanoamérica
60
Eva Díaz García
Terminología corporativa: aspectos de variación vertical y diatópica Sección
3
57
Terminàlia núm. 25
Espai de trobada Crònica de la X Cimera de l’Associació Europea de Terminologia
Úna Bhreathnach Crònica de la jornada HEALTHCOM’22. Comunicació, terminologia i salut
64
66
Laia Vidal Crònica de la XIX Jornada de la SCATERM
68
Francesc Galera
Semblança: Josep Termes i Ardèvol (1936-2011) Josep Termes, el ciutadà i l’historiador
70
Agustí Colomines i Companys
Terminàlia Número 25 (2022) Imatge portada i contraportada: Giuseppe Pellizza da Volpedo Il quarto stato (1901) Oli sobre tela. 293 x 545 cm Museu del Novecento de Milà Font de la imatge: Creative Commons Autoria: Associazione Pellizza da Volpedo Directora: M. Teresa Cabré Castellví (UPF, IEC) Editora en cap: Mercè Lorente Casafont (UPF, IEC) Consell de Redacció: Ester Bonet Solé (SCATERM), Marisa Carrió Pastor (Universitat Politècnica de València), Àngels Egea Puigventós (Universitat de Barcelona), Sabela Fernández-Silva (Pontificia Universidad Católica de Valparaiso, Xile), Glòria Fontova Hugas (TERMCAT), Anna Joan Casademont (Université TÉLUQ, Québec, Canadà), Albert Morales Moreno (Universitat Oberta de Catalunya), Pilar Sánchez-Gijón (Universitat Autònoma de Barcelona), Laura Santamaria Guinot (Universitat Autònoma de Barcelona), Johannes Schnitzer (Wirtschaftsuniversität Wien, Àustria), Mercedes Suárez de la Torre (Universidad Autónoma de Manizales, Colòmbia) Consell Científic: Gerhard Budin (Univ. de Viena), Tina Célestin (OQLF), Guiomar Ciapuscio (UBA), Loïc Depecker (Univ. de París I), Pamela Faber (UGR), Joan Martí Castell (URV, IEC) Capçalera de la revista: Jesús Carrasco Disseny i maquetació: Esteva&Estêvão Impressió: La Gran Impressió En aquest número han col·laborat: Ieda M. Alves, Mariona Arnau, Úna Bhreathnach, Liana Braga, Teresa Cabré, Agustí Colomines, Eva Díaz García, Rosa Estopà, Miren Etxezarreta, Maria José Bocorny Finatto, Francesc Galera, Elisabeth Kölbl, Anna Joan-Casademont, Zebing Lu, Amor Montané, Albert Morales, Víctor Pàmies, Jorge Mario Porras, Carlos Rocha, Johannes Schnitzer, Joaquim Sempere, Laia Vidal
Terminàlia núm. 25 4
Societat Catalana de Terminologia https://scaterm.llocs.iec.cat Presidenta: Ester Bonet Vicepresidenta: Rosa Estopà Tresorer: Francesc Galera Secretària: Teresa Tort Vocals: Joan Puigmalet i Mireia Trias Delegada de l’IEC: Mercè Lorente La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. Els autors en el moment de lliurar els articles a Terminàlia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCATERM els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Terminàlia. — Els autors responen davant la SCATERM de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. — És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. — La SCATERM està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — Terminàlia no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
Llicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ es/deed.ca
Les revistes de l’IEC allotjades a l’Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les quinze propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009). Preu d’aquest exemplar: 13 euros Revista Terminàlia Societat Catalana de Terminologia Carrer del Carme, 47 · 08001 Barcelona Telèfon: 935 529 104 · Fax: 932 701 180 Adreça electrònica: terminalia@iec.cat ISSN: 2013-6692 (edició impresa); 2013-6706 (edició electrònica) Dipòsit legal: B-44926-2009 Any d’inici de la revista: 2009 Aquesta revista és accessible en línia des de: http://publicacions.iec.cat, http://revistes.iec.cat, http://terminalia.iec.cat, https://issuu.com/institut-destudis-catalans Revista indexada a: CARHUS Plus+, CIRC, CiteFactor, DIALNET, DICE, DOAJ, Dulcinea, EBSCO, ERIH PLUS, Google Acadèmic, Hispana, IEC, ISOC, JournalTOCs, Latindex, MIAR, MLA, RACO, REDIB, RESH, RETI, SHERPA RoMEO, TIB.eu, TRACES, Ulrich’s PDDB, WorldCat. El codi ètic de la revista TERMINÀLIA inclou les recomanacions de la darrera revisió (març de 2011) del Code of Conduct and Best Practice Guidelines for Journal Editors del Committee on Publication Ethics (COPE) https://publicationethics.org i les impulsades des de l’Institut d’Estudis Catalans, institució editora de la revista. Amb la col·laboració de:
Imprès en paper 100 % reciclat
Sección
Aquest número
C
om recordareu, fa just un any vàrem dedicar el monogràfic del núm. 23 a les economies alternatives i us dèiem en aquest mateix espai que segurament caldria reprendre aquest tema per tal com les crisis econòmiques sembla que han esdevingut mals crònics. Llavors pensàvem amb les conseqüències de la pandèmia, però a més ens ha sobrevingut una nova maleïda guerra, que se suma a d’altres de persistents. Els preus estan pujant desmesuradament i els desnonaments continuen, cosa que fa augmentar les desigualtats de manera exagerada. Per això, el «Dossier» d’aquest número reprèn aquesta línia sensible amb un monogràfic sobre la terminologia de la crisi econòmica i del decreixement, com a model d’economia alternativa per a combatre les causes de la cronicitat de les crisis. Formen part d’aquest monogràfic: l’«Entrevista» a Miren Extezarreta, catedràtica emèrita d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona; un article sobre la noció de decreixement, a càrrec de Joaquim Sempere, catedràtic emèrit de sociologia de la Universitat de Barcelona; un article sobre la terminologia de l’economia en el context de la crisi econòmica del segle xxi, a càrrec de Ieda Alves, professora de filologia portuguesa de la Universitat de São Paulo (Brasil); i un parell de fitxes descriptives de sengles projectes de joves investigadors sobre terminologia de l’economia de la Universitat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Viena. La «Semblança» d’aquest número lliga del tot amb el tema monogràfic. L’hem volguda dedicar a la figura de l’historiador Josep Termes i Ardèvol (1936-2011), que recordava sovint que la història contemporània de Catalunya era, com la de molts altres països, una història de conflictes econòmics, socials i culturals. Hem tingut la sort de poder comptar amb la col·laboració d’Agustí Colomines, director de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona, per a la redacció d’aquesta semblança. A la secció «Articles», hi trobareu quatre textos avaluats externament mitjançant revisió doble i cega: el primer, en llengua catalana, sobre la detecció de neologismes especialitzats en anglès abans que no s’instal· lin en la llengua catalana, a càrrec d’Amor Montané Editorial
5
Terminàlia núm. 25
i Teresa Cabré, de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans, respectivament; el segon, en llengua anglesa, sobre la contribució de la lingüística i la terminologia en l’alfabetització en salut al Brasil, a càrrec de Liana Braga i Maria José Bocorny Finatto, de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul; el tercer, en llengua castellana, sobre l’adaptació al català i al castellà de les normes Global Reporting Initiative, que fan servir les empreses per a les memòries de sostenibilitat, a càrrec d’Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer, de la Universitat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Viena; i el quart, en anglès, sobre el panorama de la terminologia a la República Popular de la Xina, a càrrec de Zebing Lu, doctoranda de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra. A la secció «Espai de Trobada» hem inclòs les cròniques de tres actes sobre terminologia: la de la 10a Cimera de l’Associació Europea de Terminologia a la Universitat de Dublin el novembre de 2021, escrita per Úna Bhreathnach, professora d’aquesta universitat i membre de la junta de l’associació; la de la Jornada Healthcom’22. Comunicació, terminologia i salut: L’evolució del coneixement en salut, un repte per a la comunicació i el llenguatge, celebrada el passat 19 de maig a la Universitat Pompeu Fabra, a càrrec de Laia
Terminàlia és la revista de la Societat Catalana de Terminologia, SCATERM, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Té una periodicitat semestral i es publica en paper i en suport electrònic. Són ben reconegudes arreu les activitats terminològiques catalanes (en formació, en recerca, en normalització, en producció de recursos). Terminàlia és, doncs, una publicació catalana amb una clara voluntat de projecció exterior; per aquest motiu, les llengües de la revista són el català i l’anglès. A la secció «Articles» s’admeten també originals en castellà i en francès. A la resta de seccions, quan hi ha contribucions en llengües diferents de les quatre esmentades, els textos es tradueixen al català per a la versió impresa de la revista i, a la versió electrònica, es publica tant l’article en la llengua original com la traducció al català. Terminàlia núm. 25 6
Vidal; i la de la XIX Jornada de la Societat Catalana de Terminologia, amb el títol «La terminologia a peu de carrer. Reptes després de quaranta anys de normalització lingüística», celebrada a l’Institut d’Estudis Catalans el 26 de maig, redactada per Francesc Galera, membre de la junta. La jornada anual de SCATERM ha estat una ocasió magnífica per a retrobar-nos presencialment molts dels socis i col·legues de la terminologia catalana. Però, lamentablement no hi era tothom: A inicis d’abril ens va deixar Mercè Durfort i Coll, catedràtica de biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que va formar part del Consell Assessor d’aquesta revista des del primer número. Trobarem a faltar els seus missatges d’ànim després de la publicació de cada número i el suport que sempre ens va donar. Ens agradaria que la bona companyonia de què vàrem gaudir a la jornada i sobretot el record i l’exemple de Mercè Durfort us arribessin a tots els lectors de la revista, sigueu on sigueu, per a encetar aquest estiu, que ha arribat abans d’hora. El Consell de Redacció
La temàtica de la revista gira entorn de la terminologia, en sentit ampli, i també s’estén a àmbits afins (anàlisi del discurs especialitzat, traducció especialitzada, història del discurs científic, ensenyament de llengües amb propòsits específics, enginyeria lingüística aplicada al treball terminològic, corpus lingüístics de contingut especialitzat, etc.). El 100 % dels continguts de la revista són contribucions originals. La revista està estructurada en seccions fixes, que pretenen reflectir la situació actual de les diverses activitats terminològiques i d’àmbits afins, i també servir d’òrgan d’intercanvi i d’expressió dels diversos perfils professionals vinculats a la terminologia. És un objectiu principal de la revista publicar articles de qualitat i que hagin superat una doble revisió cega.
Editorial
Prospectiva terminològica o com estar a l’aguait dels termes nous: un exemple en l’àmbit de la bioquímica M. Amor Montané March1 Universitat de Barcelona ORCID: 0000-0001-8910-2297 amor.montane@ub.edu
Teresa Cabré Castellví Institut d’Estudis Catalans; Universitat Pompeu Fabra ORCID: 0000-0001-8078-6485 teresa.cabre@upf.edu
M. Amor Montané March és professora lectora Serra Húnter a la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències del Llenguatge i Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra, 2012). Les seves línies d’interès principals són la terminologia, la neologia i l’aprenentatge oral i escrit de la llengua catalana. Com a investigadora, participa en diversos projectes: sobre prospectiva terminològica, sobre el desenvolupament d’un assistent de redacció de textos i sobre millora del discurs oral en llengua catalana, entre altres.
Resum
El projecte Guaita terminològica té com a objectiu establir una metodologia per a la prospectiva terminològica: prenent com a base textos especialitzats en anglès, pretén extreure’n termes neològics que encara no tenen cap correspondència catalana, a fi de buscar-los un equivalent català adequat i anticipar així la difusió del manlleu anglès en el discurs especialitzat en llengua catalana. En aquest article presentem els resultats obtinguts en l’àmbit de la bioquímica.
Paraules clau: prospectiva terminològica; terme neològic; corpus especialitzat; terminologia cientificotècnica; bioquímica Abstract
Terminology watch or how to be on the lookout for new terms: an example in the field of biochemistry
Teresa Cabré Castellví és presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2021, on va exercir també de presidenta de la Secció Filològica de 2014 a 2021. Presideix el Consell Supervisor del TERMCAT. És catedràtica emèrita de la Universitat Pompeu Fabra, on va crear l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) i el grup IULATERM. És presidenta del Consell de l’Observatori de Neologia. Especialista en diverses branques de la lingüística aplicada, ha dedicat molts anys a la renovació teòrica de la terminologia i de la neologia.
The Guaita terminològica project aims to establish a methodology for terminology watch: it is based on the exploration of English specialized texts, and it intends to extract from them neological terms that do not have any Catalan equivalence. Its final objective is to find a suitable Catalan equivalent and thus anticipating the spread of English borrowings in the Catalan specialized discourse. In this article the results obtained in the field of biochemistry are described.
Keywords: terminology watch; neological term; specialized corpus; scientific and technical terminology; biochemistry
Terminàlia 25 (2022): 7-13 · DOI: 10.2436/20.2503.01.172 Data de recepció: 23/01/2022. Data d’acceptació: 29/05/2022 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) · http://terminalia.iec.cat Articles
7
Terminàlia núm. 25
Prospectiva terminològica o com estar a l’aguait dels termes nous: un exemple en l’àmbit de la bioquímica
M. Amor Montané March i Teresa Cabré Castellví
1
Introducció
En el marc de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’està desenvolupant el projecte Guaita terminològica (https:// guaita.recerca.iec.cat/), el qual es proposa fer prospectiva terminològica. Es tracta d’un projecte específic que s’inclou en un projecte de més envergadura: «Guaita terminològica i ExtractCiT: Extracció de terminologia de corpus original en anglès i en català, i proposta de termes neològics per a la Comissió de Terminologia Científica i Tècnica de l’IEC», que es duu a terme a l’IEC i rep finançament de la Secretaria Científica d’aquesta institució. Concretament, el projecte específic Guaita terminològica té com a objectiu explorar manuals de referència de diversos àmbits del coneixement científic i tècnic de dos períodes temporals diferents, redactats originalment en anglès i traduïts al català, per extreure’n els termes que contenen i observar el nou coneixement que s’hi genera. La premissa és que la terminologia cientificotècnica apareix en el discurs especialitzat juntament amb la producció de coneixement i és a través d’aquest discurs que els termes nous es consoliden. En aquest sentit, ens interessen especialment els termes neològics en anglès que no tenen correspondència catalana, a fi de cercar-los un equivalent català adequat i poder anticipar així la difusió del manlleu anglès en el discurs en llengua catalana. Pel que fa a la recerca sobre prospectiva terminològica, en el context francès (en el qual s’anomena veille terminologique) se n’han dut a terme alguns estudis, però amb objectius diferents dels que persegueix el projecte Guaita terminològica. Per exemple, el treball de Rebeyrolle et al. (2018) planteja dur a terme un procés automàtic que detecti en un conjunt seleccionat de llocs web unitats usades com a alternativa a termes oficialment normalitzats; parteix de la hipòtesi que les formes que comparteixen un mateix context distribucional són concurrents potencials. Altres estudis apliquen la prospectiva terminològica per a l’actualització de diccionaris, sobretot en àrees en constant evolució i canvi (OECD, 2006). En l’àmbit de la llengua catalana, l’any 2009 la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el TERMCAT van llançar l’observatori de terminologia Talaia (Morè et al., 2008; Montes i Vázquez, 2009). Era un recurs que pretenia recollir de forma semiautomàtica la terminologia trilingüe (català, castellà i anglès) de les revistes acadèmiques de la UOC de l’àmbit de la societat del coneixement. Per les seves característiques, podia resultar una font d’informació molt valuosa per a la detecció precoç de termes neològics, però actualment ja no està disponible. El projecte Guaita terminològica treballa amb la terminologia bilingüe (en anglès i en català) generada en dos projectes anteriors desenvolupats a l’IEC: Scriptorium i Portal CiT (Ciència i Tecnologia). En el marc Terminàlia núm. 25 8
del projecte Scriptorium (https://scriptorium.espais.iec. cat/), que va estar actiu entre 1994 i 2008, es van traduir de l’anglès al català deu manuals universitaris especialitzats de referència internacional, amb l’objectiu de posar a disposició dels estudiants obres bàsiques de diferents àmbits del coneixement en llengua catalana. A més, aquest projecte va permetre ampliar la terminologia científica en català, perquè molts dels termes en anglès inclosos als manuals no tenien el seu equivalent en català en el moment de la traducció i es van haver de crear. Amb la finalitat de recopilar i difondre la terminologia nova generada durant el procés de traducció de les obres del projecte Scriptorium, es va decidir elaborar vocabularis a partir de les obres originals i traduïdes i fer-ne difusió a través del Portal CiT (https:// cit.iec.cat/). Per això, es van recuperar els índexs analítics en anglès i en català dels manuals especialitzats i es van paral·lelitzar per crear vocabularis de terminologia bilingüe, que es van posar a disposició del públic a través de l’eina BiblioCiT (biblioteca en línia d’obres terminològiques), inclosa al Portal CiT. Els resultats d’aquests projectes previs de l’IEC són la base per al projecte Guaita terminològica, que pretén aplicar i validar una metodologia innovadora independent de llengua per a la detecció de necessitats neològiques en la llengua pròpia, basant-se en la prospectiva terminològica. En el marc de la normalització terminològica de la llengua catalana, que es duu a terme institucionalment des del centre de terminologia TERMCAT, s’assumeix que els nous termes poden tenir més possibilitats d’ús entre els experts si s’aborden quan apareix el manlleu anglès. Diversos estudis sobre implantació terminològica identifiquen aquesta situació com un factor que afavoreix l’ús dels termes normalitzats: com a mostra, Quirion (2004) afirma que cal proposar un terme just en el moment en què els usuaris comencen a necessitar la denominació i Gouadec (1994) defensa la rapidesa en la creació de termes autòctons per substituir els manlleus. Així, la detecció prematura de neologia en anglès permetria proposar equivalents i fer-los circular abans que el manlleu s’instal·li en el discurs especialitzat en la llengua pròpia. D’alguna manera, la prospectiva terminològica possibilitaria arribar a un ideal: avançar-se a la necessitat denominativa (TERMCAT, 2006), perquè ja hi hagi un terme adequat en el moment en què els experts (o els mediadors lingüístics o la societat en general) el necessitin per utilitzar-lo en el discurs en la llengua pròpia. En aquest context, també cal destacar que la necessitat de denominar en altres llengües els termes nous que apareixen en anglès està demostrada: d’una banda, el fet que els termes apareguin en un manual universitari assegura que no són unitats efímeres, sinó que fan referència a coneixements consolidats de l’àmbit; d’una altra banda, els termes estan extrets de manuals de referència internacional, que són traduïts a desenes de llengües (inclòs el català, a través del projecte Scriptorium esmentat), i en conseqüència han de disposar d’equivalents. Articles
Prospectiva terminològica o com estar a l’aguait dels termes nous: un exemple en l’àmbit de la bioquímica
M. Amor Montané March i Teresa Cabré Castellví
Tenint en compte aquesta situació, en aquest article ens plantegem dos objectius principals: en primer lloc, proposar una metodologia per a l’extracció de termes nous en anglès –inexistents encara en el discurs català, perquè treballem en aquest context lingüístic– partint de manuals especialitzats de diferents períodes temporals; en segon lloc, validar aquesta metodologia a partir d’un estudi pilot en l’àmbit de la bioquímica. L’apartat 2 conté la proposta metodològica per a la prospectiva terminològica. L’apartat 3 exposa els resultats de la seva aplicació en l’àmbit de la bioquímica. Finalment, l’apartat 4 resumeix les conclusions principals del treball.
manual Biochemistry, s’ha pres com a base la feina feta al Portal CiT per a l’elaboració de vocabularis bilingües anglès-català. En aquesta ocasió, com hem explicat, es va partir dels índexs analítics dels manuals especialitzats treballats en el marc del projecte Scriptorium: es van revisar per extreure’n únicament les unitats terminològiques i es van validar. Per tant, amb la finalitat d’obtenir els termes en anglès del manual de bioquímica de 2006 per al projecte Guaita terminològica, s’ha recorregut a la nomenclatura en anglès inclosa als vocabularis del Portal CiT. En estar revisada i validada, constitueix una llista adequada dels termes en anglès documentats a l’edició més antiga del manual.
2. Metodologia per a la prospectiva terminològica
2.3 Obtenció dels termes en anglès del manual recent
La metodologia proposada per extreure terminologia neològica en anglès es desenvolupa en sis fases consecutives. A continuació, es descriuen aquestes fases prenent com a exemple el procés dut a terme en l’àmbit de la bioquímica. A més, en el context de la llengua catalana, en una fase posterior l’objectiu és buscar equivalents en català adequats per als termes neològics detectats en anglès, a fi d’anticipar la difusió de manlleus. A l’apartat 2.7 també s’expliquen els passos previstos en aquesta fase posterior, centrada en la cerca d’equivalents.
Per a l’extracció dels termes de l’edició més actualitzada del manual (d’ara endavant, manual recent), que constitueix la tercera fase del procés metodològic, s’ha optat per seguir el mateix procediment anterior, cosa que atorga sistematicitat i coherència a la metodologia: s’ha obtingut la terminologia a partir de l’índex analític de l’obra Biochemistry de 2015. Ara bé, cal tenir en compte que no totes les unitats que apareixen en aquest índex són termes i que el format no és el d’un vocabulari. Així doncs, cal fer-ne una depuració per obtenir una llista de termes pertinents per als objectius del projecte Guaita terminològica. Cal mencionar que aquest procediment ja s’havia dut a terme per a l’índex de l’edició antiga del manual, a l’hora d’elaborar el vocabulari destinat al Portal CiT. Concretament, la depuració consisteix en les tasques següents: lematitzar els termes (abzymes > abzyme), desenvolupar les subentrades (canviant el format de l’índex analític), identificar els sinònims i establir remissions entre ells, eliminar les unitats que no són termes –com ara noms propis (Agre, Peter)–, identificar i aïllar els termes de les unitats fraseològiques (hexose sugar formation in Calvin cycle > hexose i Calvin cycle), i eliminar els termes duplicats.
2.1
Constitució del corpus textual
La primera fase de la metodologia consisteix a seleccionar el corpus textual que servirà com a base per a l’extracció de termes. Cal que sigui un text especialitzat de referència en cada àmbit del coneixement escrit en anglès. Per aquest motiu, s’ha decidit treballar amb els textos originals que es van traduir al català en el projecte Scriptorium: manuals universitaris que constitueixen obres de referència internacional, ja que es fan servir en els cursos de formació superior de moltes universitats d’arreu del món. En l’àmbit de la bioquímica, s’ha seleccionat el manual Biochemistry, escrit originalment en anglès. Concretament, mitjançant el projecte Scriptorium s’ha recuperat el text complet d’una edició antiga d’aquesta obra, la sisena (Berg, Tymoczko i Stryer, 2006). A continuació, s’ha aconseguit una edició actualitzada més recent,2 la vuitena, del mateix manual en anglès (Berg, Tymoczko, Gatto i Stryer, 2015). 2.2 Obtenció dels termes en anglès del manual antic
La segona fase de la metodologia consisteix a extreure la llista de termes en anglès de l’edició més antiga de l’obra de referència escollida. En el cas de la bioquímica, per aconseguir els termes de l’edició més antiga del Articles
2.4 Obtenció dels candidats neològics
En aquest punt del procés metodològic es disposa de dues llistes equiparables de termes en anglès per a l’àmbit de la bioquímica: una procedent de l’edició antiga del manual de referència i una altra procedent d’una edició més recent del mateix manual. La comparació, que s’ha fet mitjançant l’aplicació de regles amb el programa Microsoft Excel, permet veure quins termes apareixen al manual recent que no estaven inclosos a la versió més antiga. D’aquesta manera, s’obté una tercera llista de termes en anglès que podrien ser nous, perquè només es documenten al manual especialitzat més recent. Per això, els anomenem candidats a termes neològics. Poste9
Terminàlia núm. 25
Prospectiva terminològica o com estar a l’aguait dels termes nous: un exemple en l’àmbit de la bioquímica
M. Amor Montané March i Teresa Cabré Castellví
riorment, cal revisar aquesta llista de candidats neològics, per assegurar que efectivament són termes nous, cosa que constitueix la fase metodològica següent. 2.5
Obtenció dels termes neològics
Hi ha diversos factors que poden tenir un paper en el fet que els candidats a termes neològics hagin estat inclosos en una edició del manual i no en l’altra (una ampliació de continguts, per exemple). Per això, convé revisar la llista de candidats per assegurar que es tracta en efecte de termes neològics en anglès. L’estratègia que s’ha seguit per comprovar els candidats neològics s’ha basat en un criteri lexicogràfic (Rey, 1976), segons el qual es considera neologisme qualsevol terme que no apareix en un corpus lexicogràfic d’exclusió, és a dir, en el marc de la nostra recerca, un conjunt de diccionaris de referència preestablert per a cada àmbit del coneixement. Per això, s’han seleccionat obres lexicogràfiques disponibles de l’àmbit de la bioquímica o d’àmbits afins que inclouen l’anglès entre les llengües de treball, com ara les següents, entre altres: Lèxic de bioquímica català-castellà-anglès (2000), del Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears; Vocabulari de biologia. Bioquímica (2000) i Vocabulari de biologia. Biologia cel·lular (2005), editats per la Universitat de Barcelona, o Compendium of Chemical Terminology (conegut com a Gold Book), publicat per la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry) i en procés de traducció al català per part de l’IEC. També formen part del corpus lexicogràfic d’exclusió un diccionari general de la llengua anglesa (del lloc web d’Oxford Dictionaries) i la base de dades de terminologia Cercaterm del TERMCAT. El fet que aquestes obres incloguin el català entre les llengües d’equivalència també ha permès comprovar la presència o l’absència d’equivalents catalans per als candidats neològics anglesos. Un cop finalitzada la comprovació de candidats neològics, s’ha obtingut una llista neta de termes neològics en anglès de bioquímica procedents de l’índex analític del manual més recent. En la darrera fase de la metodologia, aquestes unitats s’han revisat per assegurar-ne la pertinència. 2.6
Revisió dels termes neològics
S’han dut a terme dos tipus de revisió dels termes neològics confirmats mitjançant el criteri lexicogràfic establert: la primera està basada en la cerca de contextos; la segona implica la intervenció d’un expert, que valida els termes. En primer lloc, s’ha comprovat l’ús real dels termes neològics al text del manual especialitzat d’on han estat extrets. Com que aquests termes s’han obtingut a partir de l’índex analític de l’edició més recent de l’obra, i no directament del text, no tots es documenten. És a dir, la cerca de contextos no proporcioTerminàlia núm. 25 10
na resultats per a tots els termes neològics de la llista, sinó només per a una part. Hem identificat diversos fenòmens que expliquen aquestes absències. El cas més habitual és que el terme neològic sigui una unitat lèxica genèrica que fa referència a algun aspecte que tracta el manual, però no és present literalment en el text. Per exemple, si diverses pàgines d’una obra fan referència a un procediment biològic, es poden agrupar sota un mateix ítem lèxic a l’índex analític (que coincideix o no amb el terme utilitzat pels autors del text). Així, a l’índex hi podem localitzar una unitat sintagmàtica com ara apoptosis inhibition, mentre que en el text s’hi documenta una estructura verbal: «In addition, some of these viruses actively inhibit apoptosis (programmed cell death), thus ensuring prolonged survival of their host cell». Als índexs analítics s’utilitza aquesta estratègia amb l’objectiu d’obtenir una cerca més completa (més conceptual i no basada únicament en paraules), ja que permet recuperar més fàcilment tota la informació que ofereix l’obra sobre el tema que si es descrigués el procediment en qüestió mitjançant diversos termes o ítems lèxics. Com que l’objectiu de la detecció de termes neològics en anglès és avançar-nos a la difusió del manlleu anglès en la llengua pròpia i proposar una unitat terminològica equivalent, cal recuperar els contextos en anglès per poder aconseguir la màxima informació possible sobre cada unitat. Amb aquesta finalitat, en la recerca de contextos, com a regla general, s’ha intentat localitzar contextos definitoris, és a dir, fragments textuals que aporten informació semàntica rellevant sobre un terme i que poden ajudar a comprendre’l. Cal recordar que la informació semàntica no es pot consultar en diccionaris, en tractar-se de termes neològics que, com hem vist, no hi estan recollits. Per tant, els contextos són necessaris per buscar equivalents en llengua catalana. Per aquest motiu, en el marc del projecte Guaita terminològica s’ha decidit treballar només amb els termes que tenen un context associat, tot i que no són tots els termes neològics detectats mitjançant la metodologia establerta a partir dels índexs analítics. En segon lloc, un cop extret com a mínim un context (idealment definitori) de cada terme neològic, la llista completa ha estat revisada per un expert en l’àmbit. La revisió experta garanteix tant la pertinència dels termes per a l’àmbit en qüestió com la condició de neologicitat i la inexistència d’un equivalent en català. Tot i les comprovacions prèvies, es pot donar el cas que a la llista hi romangui un terme que en realitat no és neològic i que ja disposa d’un equivalent català. Un especialista de l’àmbit és la persona indicada per detectar aquests casos. La llista validada per un expert constitueix el producte final de l’aplicació de la metodologia de prospectiva terminològica que proposem per a l’extracció de termes neològics en anglès. En una fase posterior, que descrivim succintament a continuació en el conArticles
Prospectiva terminològica o com estar a l’aguait dels termes nous: un exemple en l’àmbit de la bioquímica
M. Amor Montané March i Teresa Cabré Castellví
text de la llengua catalana, cal buscar equivalents adequats a cada llengua pròpia per anticipar la difusió de manlleus. 2.7
Propostes d’equivalents en català
En el marc de l’IEC i del projecte Guaita terminològica, els termes neològics en anglès extrets, comprovats i revisats segueixen una via institucional per assolir la finalitat última de la prospectiva terminològica: buscar-los equivalents adequats en català. Primerament, els termes neològics s’envien a la Comissió de Terminologia Científica i Tècnica de l’IEC, que els dona el vistiplau. A continuació, els lliura al TERMCAT perquè els estudiï i proposi equivalents per a la llengua catalana. Eventualment, si es detecten termes problemàtics, també podrien ser objecte d’un procés de normalització per part del Consell Supervisor del TERMCAT. Tot seguit, el TERMCAT dona a conèixer les seves propostes d’equivalència a la Comissió de Terminologia, que és qui les ha de ratificar. Finalment, si aquesta Comissió ho considera convenient, pot enviar els termes en català a la Comissió de Lexicografia de l’IEC, perquè en determini la possible incorporació al diccionari normatiu. Així mateix, els termes proposats per a la llengua catalana, juntament amb els seus equivalents en anglès, són integrats en diccionaris i bases de dades terminològiques. Per exemple, els termes poden contribuir a l’actualització i compleció de recursos com ara el Cercaterm del TERMCAT o el Portal CiT de l’IEC. 3
Resultats en l’àmbit de la bioquímica
En aquest apartat, presentem els resultats quantitatius de l’aplicació de la metodologia descrita en l’àmbit de la bioquímica. Per començar, s’han constituït dues llistes de terminologia en anglès d’aquest àmbit de dos períodes temporals diferents, per comparar-les i obtenir els candidats neològics en anglès. La primera llista prové de l’índex analític de la sisena edició del manual Biochemistry (Berg, Tymoczko i Stryer, 2006) i conté 3.697 termes; la segona, de l’índex analític de la vuitena edició de la mateixa obra (Berg, Tymoczko, Gatto i Stryer, 2015) i conté 4.163 termes. La comparació d’aquestes dues llistes en anglès ens ha permès veure quins termes apareixen en el manual recent de 2015 i no en l’edició antiga de 2011. Així, s’ha obtingut una tercera llista de 1.567 candidats a termes neològics en anglès, que s’ha revisat per assegurar que efectivament només conté termes neològics. Per comprovar els candidats, s’ha aplicat el corpus lexicogràfic d’exclusió descrit en l’apartat anterior, que inclou recursos especialitzats i també un diccionari de llengua general. Inicialment, s’ha comprovat la presència dels candidats neològics a les obres especialitzades de bioquíArticles
mica i ciències afins, esmentades a la secció 2.5. S’han detectat 350 termes coincidents entre la llista de candidats i aquest corpus lexicogràfic d’exclusió inicial, que es descarten com a termes neològics. Algunes unitats descartades són les següents: absorption (documentada al Lèxic de bioquímica català-castellà-anglès), backbone (documentada a Gold Book de la IUPAC) i vitamin B12 (documentada al Vocabulari de biologia. Bioquímica). Després d’aquest primer filtre, queden 1.217 candidats neològics. A continuació, els candidats restants s’han consultat a les dues últimes fonts d’exclusió: el Cercaterm en línia (http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm, consultat durant el mes d’octubre de 2019) i el diccionari general d’anglès del lloc web d’Oxford Dictionaries (https:// en.oxforddictionaries.com, consultat durant el mes d’octubre de 2019). S’han trobat 176 termes a la primera (per exemple, actinomycin, bovine-spongiform encephalopathy, sickle-cell) i 29 a la segona (per exemple, Angelman syndrome, microRNA, mucolipidosis). Després de restar aquestes últimes coincidències amb els corpus d’exclusió, queden 1.012 termes a la llista. En resum, de la llista inicial de candidats a termes neològics en anglès, que contenia 1.567 unitats, se n’han descartat 555, d’acord amb el criteri lexicogràfic que s’usa en neologia, perquè ja es documenten en obres lexicogràfiques o terminològiques: 350 s’han documentat en diccionaris especialitzats, 176 a la base de dades terminològiques del TERMCAT i 29 en un diccionari general d’anglès. El resultat final de la comparació entre la llista de candidats i els corpus d’exclusió són 1.012 termes neològics en anglès. Tot seguit, s’ha fet la doble revisió d’aquests termes. En primer lloc, s’ha extret com a mínim un context de cada unitat terminològica a partir del text del manual recent (Berg, Tymoczko, Gatto i Stryer, 2015). Com ja s’ha explicat, s’han prioritzat els contextos definitoris, com per exemple el següent per al terme aerobic glycolysis: «Indeed, rapidly growing tumor cells will metabolize glucose to lactate even in the presence of oxygen, a process called aerobic glycolysis or the Warburg effect, after Otto Warburg, the biochemist who first noted this characteristic of cancer cells in the 1920s.» (Berg, Tymoczko, Gatto i Stryer, 2015, p. 474). Tanmateix, com que no sempre és possible trobar aquest tipus de contextos, tot i tractar-se d’un manual universitari, s’ha intentat extreure contextos que continguin informació semàntica rellevant, com el següent per al terme glycolytic intermediate: «Glycolytic intermediates accumulate and are then used by the pentose phosphate pathway to synthesize NADPH and ribose 5-phosphate.» (Berg, Tymoczko, Gatto i Stryer, 2015, p. 610). En acabar la cerca, s’han pogut extreure contextos per a 951 dels 1.012 termes neològics procedents de l’índex analític del manual del 2015. En segon lloc, un expert3 ha revisat la llista resultant de termes i contextos de l’àmbit de la bioquímica. Creiem que és rellevant que l’especialista hagi pogut 11
Terminàlia núm. 25
Prospectiva terminològica o com estar a l’aguait dels termes nous: un exemple en l’àmbit de la bioquímica
M. Amor Montané March i Teresa Cabré Castellví
revisar la terminologia contextualitzada, perquè aporta més informació sobre cadascuna de les unitats que no pas una llista exclusivament terminològica. Per ampliar les dades proporcionades, també es va afegir la categoria gramatical dels termes: hi havia 946 substantius (com ara glycan-binding protein o myogenin), un verb (to hydrolyze) i dos adjectius (electrically polarized i self-sealing); a més, es van documentar quatre símbols (kb, kcat, kcat/KM i kDa) i 22 noms científics (com ara Penicillium citrinum o Pichia pastoris). Malgrat que estrictament ni els símbols ni els noms científics no són unitats terminològiques (Cabré i Estopà, 2005), en el marc del projecte Guaita terminològica hem considerat que són unitats pertinents per cobrir necessitats denominatives en la llengua pròpia, perquè poden requerir igualment termes equivalents. Com a resultat de la revisió experta, la llista de termes s’ha reduït una vegada més, per diversos motius. En alguns casos, l’expert ha considerat que algunes unitats eren massa genèriques: per exemple, negative free-energy («There is negative free-energy change when and only when the overall entropy of the universe is increased.») i oxidized form («In the oxidized form, the nitrogen atom carries a positive charge, as indicated by NAD+.»). En altres ocasions, ha delimitat de manera més precisa alguns termes: per exemple, ha establert que el terme és enzyme-bound ATP (i no només enzymebound) a partir del context «Isotopic-exchange experiments unexpectedly revealed that enzyme-bound ATP forms readily in the absence of a proton-motive force». Així doncs, la revisió de l’expert ha ajudat a descartar 24 unitats de la llista, perquè no eren pertinents, i a identificar-ne unes altres 11 de manera més precisa. A partir de l’obtenció d’aquesta llista terminològica validada, s’han fet els primers passos per proposar equivalents en català. De moment, la llista ha estat enviada a la Comissió de Terminologia Científica i Tècnica de l’IEC, que també l’ha lliurada al TERMCAT, perquè faci els estudis pertinents i proposi els equivalents. Tot i això, per ara aquesta etapa final no ha estat completada i, per tant, no disposem encara de les propostes de termes en llengua catalana. No obstant això, per avançar en la transmissió a la societat del treball terminològic realitzat fins ara, s’ha donat accés obert a la terminologia neològica en anglès contextualitzada de l’àmbit de la bioquímica.4 Més endavant, quan es disposi de la terminologia bilingüe, és a dir, dels termes neològics en anglès amb la seva equivalència en català, la previsió és que sigui accessible tant a través del Cercaterm del TERMCAT com del Portal CiT de l’IEC. 4
Conclusions
En aquest treball hem proposat i descrit, en primer lloc, una metodologia per a l’extracció de termes neològics en anglès a partir d’un corpus especialitzat corTerminàlia núm. 25 12
responent a diferents períodes temporals. En segon lloc, hem exposat els resultats de l’aplicació d’aquesta metodologia a l’àmbit de la bioquímica. Arran de les dades obtingudes, creiem que és una metodologia útil per a la prospectiva terminològica, ja que permet assolir l’objectiu que es proposa, és a dir, obtenir termes neològics; a més, s’aconsegueixen unitats amb un grau de fiabilitat alt, atès que la base de l’estudi és un corpus especialitzat de manuals universitaris i els resultats compten amb l’aval d’un expert. També cal destacar que es tracta d’una metodologia independent de llengua: encara que a l’estudi pilot exposat es treballa amb l’anglès com a llengua de partida de la creació neològica i amb el català com a llengua meta, el procés metodològic es pot aplicar a qualsevol parell de llengües. De fet, sembla lògic pensar que l’anglès sigui la llengua de partida més habitual per als estudis de prospectiva terminològica, ja que constitueix la llengua de comunicació científica internacional i, per tant, sol ser la primera llengua en què s’expressen lingüísticament les innovacions científiques. A més, la part més important de la metodologia es concentra precisament en el treball en la llengua de partida. La llengua de cerca dels equivalents pot ser qualsevol llengua que tingui la necessitat de denominar en llengua pròpia els conceptes d’un àmbit especialitzat determinat. Així doncs, creiem que el fet que no disposem dels equivalents en català a l’hora de presentar aquest treball no resta validesa a la metodologia proposada. Al cap i a la fi, aquesta darrera fase metodològica va més enllà de la prospectiva terminològica i mereix un estudi en profunditat independent de l’actual. Així mateix, el seguiment de la implantació en l’ús dels equivalents proposats és un treball futur necessari per poder fer una valoració global i completa dels resultats del treball actual de prospectiva terminològica. A més, un seguiment de l’ús terminològic permetria avançar en el coneixement dels factors que influeixen en la implantació de la terminologia (Montané, 2012), ja que oferiria l’oportunitat d’observar si la proposta d’equivalents en estadis inicials de difusió del coneixement nou repercuteix en un major ús d’aquests termes en la llengua pròpia, en detriment de manlleus o calcs de l’anglès. En definitiva, aquest és l’objectiu últim de fer prospectiva terminològica en un context lingüístic com el català. En descriure la metodologia avançàvem també que els resultats de la recerca (és a dir, els termes neològics en anglès, juntament amb els seus equivalents en català) podrien contribuir a l’enriquiment dels recursos terminològics actuals disponibles en cada àmbit del coneixement. Si bé actualment no hem pogut arribar a aquest punt, sí que hem fet accessibles a través d’Internet els primers resultats neològics en anglès, ja que el nostre ànim és que un projecte de prospectiva terminològica tingui repercussió en la comunitat científica i lingüística en la qual es desenvolupa. Articles
Prospectiva terminològica o com estar a l’aguait dels termes nous: un exemple en l’àmbit de la bioquímica
M. Amor Montané March i Teresa Cabré Castellví 5.
Bibliografia
Berg, Jeremy M.; Tymoczko, John L.; Gatto, Jr., Gregory J.; Stryer, Lubert (2015). Biochemistry. 8a ed. Nova York: W. H. Freeman. Berg, Jeremy M.; Tymoczko, John L.; Stryer, Lubert (2006). Biochemistry. 6a ed. Nova York: W. H. Freeman and Company. Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa (2005). «Unidades de conocimiento especializado: caracterización y tipología». A: Cabré, M. Teresa; Bach, Carme (2005). Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, p. 69-93. Gabinet de Terminologia (2000). Lèxic de bioquímica català-castellà-anglès [en línia]. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic. <https://cit.iec.cat/LBQCCA/ default.asp?opcio=1> [Consulta: 23 de gener de 2022]. Gouadec, Daniel (1994). «Implantation des termes officiels de l’informatique. Attestations, francisation, normalisation, assimilation». Terminologies nouvelles «Implantation des termes officiels», 12, p. 141-147. International Union of Pure and Applied Chemistry (2019). Compendium of Chemical Terminology. [Esborrany de la traducció catalana que n’està elaborant l’Institut d’Estudis Catalans]. Montané, M. Amor (2012). Terminologia i implantació: anàlisi d’alguns factors que influencien l’ús dels termes normalitzats de la informàtica i les TIC en llengua catalana [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. <https://www.tesisenred.net/handle/10803/97295?show=full&locale-attribute=en> [Consulta: 23 de gener de 2022]. Montes, Dolors; Vázquez, Mercè (2009). «L’observatori de terminologia Talaia: un exemple d’innovació per mitjà de la cooperació», Llengua i Ús, 44 [en línia], p. 26-35. <https://raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/ view/130150/179588> [Consulta: 23 de gener de 2022]. Moré, Joaquim; Rius, Lluís; Vázquez, Mercè; Villarejo, Lluís (2008). «L’observatori de terminologia Talaia: mètode i processos», Revista Tradumàtica, 6 [en línia]. <https://ddd.uab.cat/pub/tradumatica/15787559n6/15 787559n6a6.pdf> [Consulta: 23 de gener de 2022]. OECD (2006). OECD Economics Glossary. English-French [en línia]. París: OECD Publishing. <https://www.oecdilibrary.org/economics/oecd-economics-glossary_9789264035867-en-fr> [Consulta: 23 de gener de 2022]. Quirion, Jean (2004). «État de la question sur la nature des facteurs d’implantation terminologique». A: Colloque international sur la traduction : Traduction et Francophonie. Traduire en Francophonie, Rennes (France), Université Rennes 2, 12 et 13 septembre 2003. París: Maison du dictionnaire, p. 193-200. Rebeyrolle, Josette; Tanguy, Ludovic; Josselin-Leray, Amélie (2018). «Laboratoire d’observation de l’usage terminologique», Études de linguistique appliquée: revue de didactologie des langues-cultures. Rey, Alain (1976). «Néologisme, un pseudo concept?», Cahiers de lexicologie, 28, p. 3-17. Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (2000). Vocabulari de biologia. Bioquímica [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/7862/7/bioquimica.pdf> [Consulta: 23 de gener de 2022]. Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (2005). Vocabulari de biologia. Biologia cel·lular [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/8142/7/ biologia-cellular2.pdf> [Consulta: 23 de gener de 2022]. TERMCAT (2006). La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Notes 1. L’autora és professora lectora Serra Húnter. 2. Cal tenir en compte que es van seleccionar les edicions més recents en la data en què es va iniciar el projecte Guaita
terminològica, l’any 2018. 3. Agraïm la col·laboració del Dr. Salvador Alegret, catedràtic emèrit de Química Analítica de la Universitat Autònoma
de Barcelona, en la tasca de revisió dels termes de bioquímica. 4. Accessible des de la pàgina del projecte Guaita terminològica, concretament des de l’URL https://guaita.recerca.iec. cat/2019/10/15/vocabulari-neologic-de-bioquimica/.
Articles
13
Terminàlia núm. 25
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects1 Liana Braga Paraguassu Universidade Federal do Rio Grande do Sul ORCID: 0000-0003-4043-1836 liana@linguatraducoes.com.br
Maria José Bocorny Finatto Universidade Federal do Rio Grande do Sul ORCID: 0000-0002-6022-8408 mariafinatto@gmail.com
Investigadora i consultora de les àrees de Comunicació Accessible en Salut i Alfabetització en Salut. Doctoranda i màster en l’àmbit d’Estudis del Llenguatge dins del programa de Postgrau de Lletres de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (UFRGS). També ha format part de l’equip guanyador del Google Latin America Research Awards 2019 pel sistema MedSimples.
Abstract
Health Literacy (HL) is a fairly new area of research in Brazil that is usually conducted by healthcare professionals. In this research, we aim to explore the contributions of Language and Terminology Studies to fostering new understandings on the concept of HL considering the socioeconomic and educational challenges experienced in Brazil. In addition to providing an overview of HL in Brazil, this paper also reviews a set of experiments made while developing MedSimples, a system designed to help promote HL using plain Portuguese.
Keywords: terminology; health literacy; plain Portuguese; MedSimples
Resum
Un enfocament lingüístic de l’alfabetització sanitària al Brasil: aspectes terminològics
Professora titular de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (UFRGS). Membre de la Comissió Brasilera de Terminologies cientificotècniques de l’Institut Internacional de la Llengua Portuguesa, per designació del Ministeri de Relacions Exteriors de Brasil, des de 2019. Col·laboradora del Consell Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic del Brasil, en matèria de productividad de la recerca des de 2007. Guanyadora del premi Google Latin America Research Awards 2019, per la proposta del sistema MedSimples, una eina d’ajuda per a la simplificació de textos relacionats amb la salut.
L’Alfabetització en Salut (AS) és una àrea d’investigació nova al Brasil que normalment duen a terme professionals de la salut. En aquesta investigació, pretenem explorar les contribucions dels Estudis de Llengua i Terminologia per a fomentar noves visions sobre el concepte d’AS tenint en compte els reptes socioeconòmics i educatius al Brasil. A més de proporcionar una visió general d’AS al Brasil, aquest article també revisa un conjunt d’experiments realitzats durant el desenvolupament de MedSimples, un sistema dissenyat per ajudar a promoure l’AS utilitzant el portuguès planer.
Paraules clau: terminologia; alfabetització en salut; portuguès planer; MedSimples
Terminàlia 25 (2022): 14-27 · DOI: 10.2436/20.2503.01.173 Data de recepció: 04/11/2021. Data d’acceptació: 29/05/2022 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) · http://terminalia.iec.cat Terminàlia núm. 25 14
Articles
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto 1
Introduction
This paper discusses the results of an ongoing doctoral2 research that relates different contributions from Language and Terminology Studies in order to foster new understandings on the concept of Health Literacy (hereinafter HL) in Brazil. In addition to providing an overview of HL in Brazil, this paper also reviews a set of experiments made while developing MedSimples system (Paraguassu et al. 2020; Zilio et al., 2020). MedSimples, in its design and functionality, is one of the inputs for the ongoing research. MedSimples is a text processing system available for free on a website dedicated to th e theme of text and terminological accessibility (Finatto and Motta, 2019). The system was built to support communication mediators while writing facilitated texts on Health-related topics. MedSimples helps writers create and edit texts according to the needs of Brazilian adults with limited education and little experience in reading texts in general. MedSimples (hereinafter FMed) puts into practice important theoretical points of our understanding, as linguists and terminologists, of new scopes for the linguistic-terminological mediation of communication. As a frame to situate FMed, we have the promotion of HL. HL is a multi-, inter and transdisciplinary social and political mission that has taken on a whole new meaning in face of the pandemic. Although, in Brazil, HL is more commonly addressed by health professionals, it is indisputable that language is a fundamental part of it, and for that it is also worthy of attention from linguists and terminologists. In this trajectory, we argue that our studies on Literacy in general generated in the area of Education and based on robust research on Teaching, Reading and Literacy in Brazil can be combined with Terminology and Translation Studies. This confluence of different perspectives can highlight new paths for the construction of an effective HL in our country, where HL is both an idea and a set of actions that take into account linguistic and cultural diversity, socio-historical heritages and multifaceted socioeconomic aspects of a countrycontinent like ours. In order to achieve this goal, we have a peculiar situation to overcome, only 12% of the Brazilian adult population can be considered sufficiently proficient in reading comprehension (INAF, 2018). Therefore, our intention is to collaborate with ideas and proposals to facilitate written information on topics of public interest, especially in the areas of Healthcare, Civil Rights and Science Teaching. In the next sections of this paper, we will explore the following topics: the Brazilian perspective of HL amidst a historical trajectory of studies; the conception of simplification as a type of intralingual translation connected to the ideal of text and terminological accessibility (hereinafter ATT). After that, we present a summary on how terminology was simArticles
plified/translated before being incorporated into the current functionalities of FMed. Finally, we will show preliminary results from a series of tests made with FMed users-writers (content producers) and end readers (readers of the content produced with the help of FMed), as well as the current stages of the research and future perspectives. 2 Health Literacy and other types of literacy in Brazil
According to a fairly recent definition provided by WHO (2016),3 HL is the ability of individuals to “gain access to, understand and use information in ways which promote and maintain good health for themselves, their families and their communities”. As we can see by this definition, HL is much more than an individual’s ability to read and understand leaflets and nutrition labels, make doctor appointments, or follow prescriptions. HL means expanding the individual’s sphere to reach their community, which involves, for example, being able to mobilize their community to deal with adverse social, economic, and environmental conditions more effectively. These more recent definitions of HL are in line with a linguistic, psycholinguistic, and educational concept of literacy in general. In Brazil, the concept of literacy [letramento] was introduced in the 1980s by linguists to embrace the new Education Studies that were arising (Silva, 2009). The word letramento was added to the Brazilian Portuguese educational vocabulary to embrace new concepts by refining and going beyond the ideas of alfabetização nurtured by Paulo Freire. Roughly speaking, alfabetização is the ability to read and write and is related with some formal school experience. Alfabetização is a gradual process. For example, it begins when the learner can perceive that a word such as insecticide is comprised of two meaning segments: [insect] + [cide] ‘that kills’. After a simpler or initial decoding phase, a person, when faced with another word like fungicide, will be able to identify and understand the differentiated linguistic value of the fungisegment and give meaning to -cide, even though they do not understand that the segment is a derivation of the word fungo, which initially refers to something that is not the same as insect. Finally, when a person manages to distinguish fungi and insects, in their different senses and concepts, this means their level of alfabetização has advanced significantly, at least in terms of lexicon. However, our concept of letramento is not limited to the ideas of alfabetização or formal schooling, nor is strictly conditioned by them. That is, in Brazil, a person can have several years of formal school experience and go to university, but not necessarily be fully literate, as they are not able to apply the knowledge to which they were exposed in real life. 15
Terminàlia núm. 25
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
In practice, a vast number of people in Brazil are unable to read and understand informational materials that address the dangers of handling insecticides and fungicides, even though this type of information is essential to a great portion of our population, as farming is a major source of income in our country. On the other hand, when readers are capable of being aware and responsive to the information received in written and oral format, they become “polyglots” within their own language, and this means they have acquired letramento. According to Estopà (2021), the promotion of Literacy in Health – which the author calls, in the European context, Alfabetización en Salud – can be understood as a process of culturalization in Health, as it generates changes in how people deal with their illness and, above all, in the relationship established between doctor and patient. In Brazil, research in HL tends to be led by health professionals, without a broad participation of linguists. Unfortunately, in our country HL is still an incipient area of research and has not received the same investment as in other countries. Fortunately, in the past few years, the level of interest in HL has grown, and new studies are emerging, especially in our public universities, medical associations, and the Oswaldo Cruz Foundation (Fiocruz). These are important studies that include, for example, the adaptation of international Health Literacy tests (Maragno et al., 2019) to Brazilian Portuguese to be used with patients from our public health system. Nevertheless, we have noticed generic definitions about HL and attempts to replicate experiences validated in North America and Europe without great contextualization for the Brazilian reality. As we can see in Figure 1, while in countries such as the United States the average citizen, in 2017, spent
13.4 years in school and, in Germany, 14.1 years, in Brazil the mean years of schooling was 7.8 years. Although there is not a definite relationship between years in school and full literacy, as the construction of knowledge does not occur linearly, the chances of a Brazilian developing different literacies – from linguistic to scientific literacy – tend to be hampered by the lack of investments and the low quality of education associated with fewer years of schooling. Through a series of empirical observations, within Language Studies (Carvalho, 2020) and Health Literacy (Baker, 2006; Sampaio, 2019), evidence support that a substantial portion of the Brazilian population does not have the foundations needed to understand texts on Health topics as the information is currently conveyed. One of the fundamental causes, which has become commonplace, is associated with the historical deficiencies of our formal educational system. The fragilities of our educational system have long been pointed out by scholars from different fields of knowledge (Soares, 2009; Passamai et al., 2019). Regarding its effects, concerning misinformation in Health, unfortunately it is not difficult to collect data about the missteps of healthcare institutions as well as healthcare professionals. As an emblematic example, among many, we have the various campaigns for vaccination, such as those for HPV, which prevents a type of cancer. For these campaigns, government institutions often distribute “informational” materials that are full of unexplained and hardly understandable terminology. As a result, we have witnessed a frightening lack of support from the population, with low adherence to vaccination, even from people who are considered highly educated and literate in our country. To better understand the profile of our readers, it is worth examining the different elements that help
Figure 1. Mean years of schooling in the world in 2017. Source: https://ourworldindata.org/covid-vaccinations Terminàlia núm. 25 16
Articles
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
us to outline a literacy framework of our population. According to a latest study conducted by INAF (Brazilian Institute for Literacy Studies) in 2018, three out of ten (29%) Brazilians (38 million people), aged between 15 and 64 years old, are considered functionally illiterate, which means they have a hard time understanding and expressing themselves through words and numbers in everyday situations, such as giving change at the grocery store or identifying the main information on a vaccination poster (Instituto Paulo Montenegro, c2018, online document). In this context, linguists, whether translators, professional writers or researchers in Reading and Education, who have the necessary knowledge to recognize linguistic barriers in a text and how to overcome them, will have a fundamental role in mediating communication. In Brazil, literacy (letramento + alfabetização) is an area of concern in Language Studies, especially Applied Linguistics, while Terminology has been dedicated to different phenomena of specialized communication and recognizes the principle of terminological adequacy (Cabré, 1999). By combining these two research areas, our goal is to try to understand the meaning of HL in Brazil and how it could be implemented in the midst of such a peculiar scenario of adversity. 3
Simplification as intralingual translation
According to Jakobson (1959: 233), there are three basic types of translation: interlingual translation, intersemiotic translation and intralingual translation. From this trinomial, we highlight the type of translation that has to do with the simplification of texts and which, as stated by Zethsen (2016: 693), aims to overcome internal barriers in the same language, the intralingual translation. When we rewrite a text in Brazilian Portuguese, in our case, to overcome certain barriers to reading comprehension, we are, in a way, translating this text to those who do not fully comprehend all the aspects involved in such text. When we rewrite a highly specialized text for scientific dissemination, we try to break possible barriers of specialized language. Thus, we see intralingual translation as a form of text simplification that requires rewriting and rewording (Paraguassu, 2019: 80-81). The greatest challenge is transforming a source text – whether it comes from academic scientific writing or even from knowledge that presents itself as scientific dissemination – into something that, although “non-specialized”, still preserves the original conceptual adequacy and accuracy. In different Terminology studies and research, various linguistic strategies aiming to translate or simplify specialized texts in the direction of more or less efficient scientific dissemination have already been described (Ciapuscio, 2008; Saggion 2017) and validated (Silva Cortina, 2018). In our case, as we deal, at Articles
the same time, with literacy gaps (letramento + alfabetização), we began to explore different strategies for text facilitation. Some of them of a synthetic nature and some of a semantic nature, concerning the vocabulary and the global text and discourse structure. Here are two examples of lexical simplification by substitution (1) and by explanation (2), which involve terminologies. Ex. 1: The patient has nephrolithiasis. → The patient has kidney stones. Ex. 2: The patient has nephrolithiasis. → The patient has nephrolithiasis, a disease more popularly known as kidney stones.
Syntactic simplification deals with structural issues in the text that may hinder reading comprehension. For example, a sentence in passive voice (1), which is likely to be more difficult for certain readers, can be changed into active voice, which is usually easier to understand, as the subject of the action becomes more evident. Examples of syntactic changes for text simplification may include changing subordinate clauses (2) into independent and shorter sentences, facilitating the identification of the subject in the sentence. Ex. 1: The patient was examined by the attending physician. → passive voice The attending physician examined the patient → active voice Ex. 2: The patient, who has been experiencing constant pain in the arm, was referred to a specialist. → subordinate clauses The patient has been experiencing constant pain in the arm. The patient was referred to a specialist. → independent clauses.
However, the simplification process of a text that is theoretically complex will involve many variables, elements that go beyond simply following programmatic recommendations inherited from the Plain Language guidelines (Paraguassu, 2019: 99-103), even if they have already been adapted to Brazilian Portuguese (Cortina Silva, 2018). There is no “magical” formula that guarantees the success of a text simplification. What we can do is to rely on linguistic studies and data that will support the writer’s decision-making. For example, we have “structural” linguistic tests valid for Brazilian Portuguese (Cortina Silva, 2018: 178-198). These tests can be applied by the writer to check whether scores that indicate semantic and syntactic complexity were reduced in the simplified version of the text. In this case, these tests use linguistic measurements based on lexical-statistical patterns observed in current corpora. These studies on the readability and complexity of texts (Aluísio and Gasperin, 2010) made with computational support and linguistic foundation were conducted by Brazilian researchers 17
Terminàlia núm. 25
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
during the PorSimples project for the Simplification of Portuguese Texts. Below, we exemplify how the analysis of terminologies and texts can help mediate communication (Conceição and Zanola, 2020). To this end, we present FMed, a system that helps users write simplified texts on healthcare topics for people with limited education and literacy. 4
Terminologies in the FMed
The Terminology studies that underlie our research have a textual and communicative perspective (Finatto, 2020), that is, the terminologies are perceived, first of all, in a global discourse setting, which integrates, in its specificities, a given genre and a series of conventional features. Thus, as the Communicative Theory of Terminology (Cabré 1999) emphasizes, the words of a text receive the status and value of a term only in a given discursive context of specialized communication. With this framework in mind, we have designed and built FMed (Paraguassu et al. 2020; Zilio et al., 2020). The system focuses on two reader profiles: i) Type 1, adult reader with 9 years of formal education; ii) Type 2, adult reader with at least 13 years of formal education. The system workflow is summarized as follows: 1. The input is a text provided by the user-writer who selects: a) one of the health-related themes available in the system (currently Covid-19, Parkinson’s Disease, Newborn Care); b) the end reader profile for which they intend to write. 2. The user’s text then is transformed into a sequential lemmatized list of words and multiword expressions (MWEs). For the lemmatization, FMed uses a resident parsing system, the PassPort (Zilio et al., 2018). PassPort is a free open system for Brazilian Portuguese lemmatization. 3. Each item in the lemmatized list is syntactically and semantically tagged and connected to its correspondences in three categorized sub-lists – or databases – which contain, respectively: a) common words and MWEs that are considered potentially simple for the average reader; b) common words and MWEs that are considered potentially difficult for the average reader c) terminologies and specialized MWEs that are considered potentially complex for the average reader. 4. Each potentially difficult item underlined in b) (blue) and c) (green) receives a suggestion for simplification. When a common word or MWE is considered difficult, the system suggests a synonym based on an ordered database/listing of facilitated synonyms. If there is no synonym to provide, an alert is displayed on the screen. For the terminologies and/or specialized MWEs, the suggestions come from the system glossaries, that is, a list of terms and their simple definitions/ Terminàlia núm. 25 18
explanations per domain. If the term is not found in the database, an alert message is displayed. 5. As a result, the output text points out potentially complex words within the common and specialized lexicon that require the user’s attention. Suggestions and alerts about the need for facilitation are displayed to the user in the form of pop-ups. The suggestions and alerts can then be assessed by the user-writer, who may or may not include them in the final version of the text. 6. The user-writer exports the text with the suggestions in txt format so that they can finish editing it outside the system. Currently, FMed offers simplified definitions or explanations for terminologies within 3 different Healthrelated subjects: a) Parkinson’s Disease/Neurology; b) Covid-19/Infectiology; c) Newborn Care/Pediatrics. As the FMed system also highlights potentially difficult words that are part of the common lexicon, suggesting more accessible synonyms, it was necessary to build a controlled vocabulary. This vocabulary was based on a word frequency threshold associated with a corpus of Popular Brazilian Portuguese, CorPoP (Pasqualini and Finatto, 2018). CorPop is comprised of texts selected based on the average level of literacy of Brazilian readers, serving as reference for Plain Portuguese. FMed’s main users-writers are content producers such as journalists, healthcare professionals, technical writers, among others. In general, highly educated and literate people who are able to recognize that some texts are very difficult to some people and wish to facilitate these texts for an audience that, for different reasons, have comprehension limitations. The system is not exclusive to users-writers and can also be harnessed by the end reader of a health-related text available on the Internet. But, in this case, some skills and knowledge that go beyond basic literacy are required, as the end reader will need to have a certain level of computer and digital literacy. FMed is part of a project funded by CNPq – Brazilian Council for Scientific and Technological Development – since 2016. The first modules to be developed were Parkinson’s Disease (PD) and Pediatrics. In 2019, after receiving a distinction of merit granted by Google (Lara 2019), it was possible to advance the research by: a) incorporating new themes, such as Covid-19; b) expanding the coverage of PD terms; and c) adding specification to the module of Pediatrics with Newborn Care. Currently, in 2021, the system offers more than 3,000 terms with simplified definitions using CorPop as reference for Plain Portuguese. The definitions/ explanations are reviewed and validated by consultant physicians. In FMed internal glossaries, there are 1,793 terminology entries on PD, +450 on Covid-19, and +850 on Pediatrics. Currently, we have been working to expand the themes and sub-themes by adding a module on Oncology. Figure 2 below illustrates FMed processing a text on the Covid-19 Module. Articles
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
Figure 2. A text on Covid-19 processed on FMed system. Source: http://www.ufrgs.br/textecc/acessibilidade/page/cartilha/
It is worth mentioning the criteria used to differentiate terminology and difficult words. The underlined terminologies are those pre-recognized in corpora specially collected and studied for each subject area and specialty. The suggested definitions for the terms consider two types of readers, Type 1 reader and Type 2 reader, where Type 1 reader corresponds to the majority of the Brazilian population, that is, people with Elementary School or averagely 8-9 years of formal education. Type 2 reader corresponds to people who have finished High School or more. FMed combines three types of internal word lists. The content and nature of these lists are summarized in Table 1 on the next page and detailed at http://www. ufrgs.br/textecc/acessibilidade/files/origem%20sugest%20medsimples%20-%20texto%20final.pdf. In view of the proposal of a system to help simplify texts on specific health-related subjects, we have not planned a glossary that covers all the subjects together, but separate computational lexicons for each subject. In the case of PD, for example, we started with a specific glossary containing approximately 100 terms that was later expanded to +1750 items, including nuclear and peripheral terms. The expansion came from the addition of new corpora and consideration of two reader profiles, different uses, and related sub-themes in order to improve coverage and the different facilitation needs that had emerged. As a result, new terminologies were added, such as terms from Biochemistry, Nutrition, as well as the frequent comorbidities in the elderly, etc. Figure 3 on the next page illustrates the core terms and the peripheral terms in the PD domain. As we can see in Figure 4, the greater the number of peripheral terms, the better the system performs. This is because the system is then capable of processing a greater variety of texts on a given theme. Currently, the FMed PD module has shown the best performance Articles
according to a computational test conducted in 2020 (Zilio et al., 2020). The PD Module has a coverage of +1750 terms, of which approximately +1300 are peripheral terms. The Covid-19 module, on the other hand, has a coverage of +450 terms, from which the vast majority is part of the main core, as we have not yet been able to include a new repertoire of peripheral terms. 4.1 Definitions/explanations of FMed internal glossaries by domain
To propose simplified definitions/explanations on the themes covered by FMed, we always rely on trustworthy sources. We select materials available on-line and authored by healthcare professionals or by properly identified health institutions, such as the Brazilian Ministry of Health and Fiocruz. We also use printed materials such as popular science texts written by healthcare professionals, handbooks, glossaries, and dictionaries in the medical field. However, when we use materials that do not target laypersons, we have to make extra effort throughout the simplification process. As already mentioned, we work with two reader profiles. It is worth emphasizing that each type of reader, Type 1 and Type 2, is associated with a different version of the internal glossary for each domain. The PD module works with these two profiles, while Covid-19 and Newborn Care currently offer only Type 1 Reader (Elementary School). The construction of the internal glossaries was divided into different stages. At first, we searched for definitions in recognized medical websites, dictionaries, glossaries, and medical handbooks, as well as repertoires of terms for laypersons in websites of institutions such as WHO, CDC, Fiocruz and the Brazilian 19
Terminàlia núm. 25
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
List of simple words
List of difficult words
List of most frequent words on CorPop. CorPop texts include tabloids and fictional literature texts formatted for readers with little reading experience.
List based on the Thesaurus of the Portuguese Language (TeP 2.0) (Maziero, Pardo 2008). This thesaurus was filtered and restructured based on CorPop simple word list. If a given item occurs five (5) times or less in CorPop, it is indicated as potentially difficult on FMed.
When identified in the text inserted on FMed, the words in this list are not underlined and no suggestions are given, as they are likely to be accessible to a Type1 reader. Examples from this list are SALADA, CADEIRA, LIVRO, DE, E PARA.
When a difficult word is detected, it is underlined in blue and an ordered series of simpler synonyms is shown, also extracted from the combination of TeP 2.0 and CorPop. When there is not a simpler synonym available, the alert “difficult word, please review” is displayed. Examples from this list are EXARAR, EXIMIR, PROPAGAR, MAGNITUDE, TODAVIA.
List of terms of the selected domain (internal glossary) Lists created based on popular science texts for the lay audience in general; scientific articles and drug leaflets on the themes covered by FMed. The glossaries (1) Parkinson’s Disease, (2) Covid-19 and (3) Pediatrics - Newborn Care have a core of specific terms as well as what we call peripheral terms (See Fig. 3). When any of the glossary items is identified in the text, simplified definitions are shown, which can be dismissed or incorporated into the text by the user-writer. The list of terms extracted from the three Health + Medical corpora is more extensive than the list of terms + definitions. Therefore, when a term is identified among the words in the text and there in not a definition in the database, a “Further research required” alert is displayed.
Table 1. Content of FMed internal word lists. Source: Created by the authors
Figure 3: Terminology core and peripheral terms. Source: Created by the authors Terminàlia núm. 25 20
Articles
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
Figure 4. A text on Covid-19 processed on FMed system. Source: http://www.ufrgs.br/textecc/acessibilidade/page/cartilha/
Ministry of Health. After an initial selection of 3 or 4 definitions for the same term, we have put together a new definition/explanation following the steps below: 1. From the collected definitions, we selected the definition that presented the concept more clearly for a Type 1 or Type 2 reader profile. Often, the definition of the term was pieced together like a puzzle, in which one piece was taken from one source, such as the WHO website, and the other piece came from another source, such as the Fiocruz website. 2. We also mapped and evaluated existing terms and potentially difficult words within the selected defining paraphrase. Frequently, the definitions or explanations had new terms and low-frequency words that had to be dealt with, as seen below: coluna vertebral 1 → eixo central do corpo responsável por sustentar a nossa posição bípede After further analysis using CorPop, we considered that words such as eixo central (central axis) and bípede (bipedal) could be potential barriers to our Type 1 reader’s understanding (Elementary School). On CorPop, we found that both bípede and eixo central had zero occurrences. For this reason, to put together a definition considering a reader profile with limited literacy and education, we replaced the terms with simpler words or expressions. In this case, eixo central was suppressed and bípede was replaced with an explanation, as follows: coluna vertebral 2 → sustenta o nosso corpo e permite que a gente caminhe sobre os dois pés, sem precisar usar as mãos. spine 2 → supports our body and allows us to walk on both feet without using the hands. In Figure 5, it is possible to see an extract of the work that supported the internal glossary of the Covid19 module and its definitions/explanations. Categorizing definitions is not always an easy matter (Felten, Finatto, 2021). Therefore, our intention is not to put FMed definitions/explanations into a strict Articles
category but outline some strategies and intentions. FMed internal glossary definitions, when possible, try to use what Marcuschi (2001) has named “definições instanciativas”. The so-called “definições instanciativas” are corpus-based sentence definitions that were first proposed for English learners’ dictionaries (Cobuild) and later adopted for school dictionaries in Brazil. In this type of definition, the entry word can be part of the definition/explanation and the language is usually more informal, with the first-person plural and the use of pronouns like you/we, simulating a conversation. In addition to using Plain Portuguese and simplification/translation strategies, FMed definitions were also constructed with the help of other resources, such as analogy/metaphor and exemplifications preceded by “como” (such as). Below are some examples. In item 1, we have an analogy between the brain and a computer. In item 2, antibodies are compared to fighters. In item 3, antigen, examples are given after “such as”. 1. encéfalo → centro do sistema nervoso, é o computador do nosso corpo; reúne e processa todas as informações, enviando mensagens para o resto do nosso corpo; é diferente do cérebro, pois inclui outras partes do sistema nervoso; o cérebro faz parte do encéfalo 2. anticorpos → defensores do organismo que lutam contra bactérias, vírus e outros corpos estranhos 3. antígeno → parte do corpo estranho, como vírus, bactéria etc., que o nosso corpo detecta para gerar defesas
One of the main goals with these types of definitions/explanations is that the user-writer can fully or partially incorporate them into the text, keeping in mind that the end reader should not need to resort to dictionaries or glossaries to understand the meaning of words in the final version of the facilitated text. However, it important to emphasize that sometimes using the whole definition/explanation as it is presented may not be the best solution for a facilitated text. 21
Terminàlia núm. 25
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
Autora Orientadora Consultor médico *Fontes de consulta: A achatar a curva
adenovírus
aerossol afebril agente etiológico agente infeccioso agente patogênico aglomerações ambientes bem ventilados anosmia antebraço antibióticos anticoagulante anticorpos antígeno antimicrobiano antirretroviral antiviral Anvisa arritmia asma
Me. Liana Braga Paraguassu - Doutoranda do PPG-Letras-UFGRS Dra. Maria José Finatto - Docente do PPG-Letras-UFRGS Dr. Ricardo Eizerik Machado, CREMERJ - Nº. 510110079-3 ao final deste glossário ADAPTADO PARA A FERRAMENTA MEDSIMPLES tentativa de impedir que o novo coronavírus se espalhe, infectando um grande número de pessoas; essa medida é importante para que os hospitais possam se preparar para receber o maior número de pacientes possível grupo de vírus que normalmente causa doenças respiratórias, como resfriados, bronquite ou pneumonia; pode causar ainda conjuntivite e doenças nos intestinos, com sintomas como diarreia, vômito e dores de barriga partículas muito pequenas de poluição e poeira ou pequenas gotas que escapam da nossa boca quando falamos, tossimos ou do nosso nariz quando espirramos pessoa sem febre micro-organismos, como bactérias, vírus, fungos etc. que podem causar doenças micro-organismos, como bactérias, vírus, fungos etc. que podem causar doenças micro-organismos, como bactérias, vírus, fungos etc. que podem causar doenças muitas pessoas juntas num mesmo lugar ambientes em que o ar consegue circular, com janelas abertas perda do olfato, capacidade de sentir cheiros parte do braço que vai do punho até o cotovelo remédios utilizados para tratar doenças causadas por bactérias remédios que impedem a formação de coágulos, que são o sangue na forma sólida proteínas que trabalham como defensores do organismo contra bactérias, vírus e outros corpos estranhos parte do corpo estranho, como vírus, bactéria etc., que o nosso corpo detecta para gerar defesas remédios e substâncias que têm a capacidade de matar micróbios, como bactérias e fungos remédios usados para o tratamento de infecções por um tipo de vírus chamado retrovírus; o HIV é um retrovírus remédios usados para tratar doenças causadas por vários tipos de vírus órgão do governo que controla a produção, distribuição e venda de produtos e serviços envolvendo alimentos e remédios palpitação; o coração bate num ritmo diferente do normal doença nos pulmões que faz com que os brônquios (tubos que ligam a traqueia aos pulmões) se fechem por estarem inflamados, fazendo com que a pessoa fique com um chiado e aperto no peito, falta de ar e tosse seca
Figure 5. Covid-19 preliminary glossary. Source: Created by the authors
It is important that the user-writer uses such definitions/explanations with discretion and edits the text in order to make the facilitated version more “reader friendly”. Hence, users-writers can add or reduce the number of information provided in the definitions as they see fit. This last point is something that we believe needs to be made clearer to the user-writer, as, according to tests conducted with potential FMed users, such as journalists and physicians, one of the suggestions for improvement was that the definitions/explanations should be leaner. Although we believe that this can be an improvement to be implemented in the construction of these definitions, it is also important that the users-writers understand that they can and should edit their text according to the reader’s profile. Terminàlia núm. 25 22
5 Tests, study in progress and future perspectives
We are currently involved in a number of trials that evaluate FMed usability and performance. We have already conducted initial tests on FMed usability with a) users-writers; and b) end readers. During the first phase of testing, we have invited five potential users-writers, three journalists and two physicians, for the usability tests. The intention was that the primary users would simplify a given text using FMed and that the resulting text could then be tested with end readers. The profile established for the end readers was drawn based on data collected on the average Brazilian reader (INAF, 2018): adult, worker, with primary education. Articles
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
For this test, we selected a text on Parkinson’s Disease (PD), the FMed module that to date has the greatest coverage of terms. Users-writers first simplified the text without using FMed. After, FMed was introduced in order for them to assess its usability and whether the system had contributed in any way to their simplification process as content producers. As reported by these users, and summarized in Table 2, FMed helped them simplify the PD text to a greater or lesser extent. Question “Q2. Now, we would like to know if MedSimples helped you simplify your text” is part of a broader questionnaire, which aims to evaluate the system and identify points for future improvement. Answer
Percentage based on 5 respondents
Yes, the system helped a lot.
40%
Yes, the system helped a little.
60%
No, the tool didn’t help at all.
0%
It didn’t help and I liked my version of simplification better.
0%
Table 2. Answers from FMed users-writers regarding its effectiveness in simplifying texts Source: Created by the authors based on a survey conducted at www.surveymonkey.com
The text selected for this test and processed on FMed is shown in Figure 6 below. The system indicates terms in green and potentially difficult words in blue, offering potentially simpler definitions in comparison to those found in specialized dictionaries or medical handbooks. After the five users-writers had presented their final simplified versions of the texts using FMed, these texts
were analyzed by us. We checked whether the text still had some low-frequent vocabulary and unexplained terminology. We also verified sentence length, use of indirect forms, among other factors. As extra support, we reviewed the texts provided by the users-writers using Coh-metrix 3.0 (McNamara et al., 2014). This tool contains, among other features, a Flesch Index4 5 (FI) readability calculator. The FI associates a ranking with the Brazilian different levels of education necessary for understanding a given text. From these analyses, we selected the text with the highest FI (the higher the FI, in theory, the easier to read) for a new initial test, this time with the end readers. Five people were invited, and at first, the original, non-simplified text was presented to them. Three questions were asked, the same questions that would be asked later with the simplified text. Below, we present the testing in Phase 1, with the original text (Figure 7) before simplification, and the 3 related questions. As shown in Table 3, in addition to the reading comprehension test, the respondents were asked to indicate their level of education. Respondents were instructed to read the text and answer the related questions according to their understanding of the text. If they did not know how to answer a question, they should check “Não sei” (3. I don’t know) and if they thought that the information was not provided in the text, they should check “O texto não diz” (4. The text doesn’t say). The test results with the complex and simplified texts are compiled in Tables 3 and 4. As shown in Table 3, with the unfacilitated text, only 2 out of 5 respondents could answer 2 out of 3 questions correctly (respondents with High School), and none of the respondents were able to answer all questions.
Figure 6: Original text on Parkinson’s Disease on MedSimples. Source: http://www.ufrgs.br/textecc/acessibilidade/page/cartilha/
Articles
23
Terminàlia núm. 25
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
IMPORTANTE: OS SEUS DADOS PESSOAIS NÃO SERÃO DIVULGADOS Grau de escolaridade ( ) Ensino fundamental incompleto ( ) Ensino fundamental completo ( ) Ensino médio incompleto ( ) Ensino médico completo ( ) Nível universitário A Doença de Parkinson é uma doença degenerativa do sistema nervoso central, crônica e progressiva causada por uma diminuição intensa da produção de dopamina. A dopamina ajuda na realização dos movimentos voluntários do corpo. Na falta dela, particularmente numa pequena região encefálica chamada substância negra, o controle motor do indivíduo é perdido, ocasionando sinais e sintomas característicos. P1 . De acordo com o texto, a Doença de Parkinson: 1. Melhora depois de um certo tempo. 2. Piora com o tempo. 3. Não sei. 4. O texto não diz. P2 . De acordo com o texto, a dopamina: 1. Ajuda a realizar movimentos que o nosso corpo faz sem a gente controlar, como os batimentos do coração. 2. Ajuda a realizar movimentos que a gente faz porque quer, como pentear o cabelo. 3. Não sei. 4. O texto não diz. P3 . De acordo com o texto, o que a falta de dopamina causa: 1. A perda de memória. 2. A perda do controle dos movimentos. 3. Não sei. 4. O texto não diz.
Figure 7. Text on PD without simplification. Source: Created by the authors
P2 P3 Tempo de resposta P1 Não sei. Não sei. 8 min. R1 – E. F. Não sei. incompleto declarado R2 – E. F. Não sei. O texto não diz. A perda do controle 12 min. completo dos movimentos. declarado Não sei. Não sei. 5 min. R3 – E. F. Não sei. completo declarado R4– E. M. Piora com o O texto não diz. A perda do controle 8 min. completo tempo. dos movimentos. declarado R5 – E. M. Piora com o O texto não diz. A perda do controle 10 min. completo tempo. dos movimentos. declarado Table 3. Test with end readers - Phase 1 (original text on PD without simplification). Source: Created by the authors
Table 4 shows that in comparison with data in Table 3, there is a significant improvement in the readers’ level of reading comprehension between the original text and the simplified version with the help of FMed. Table 4 indicates that after the simplification, 2 out of 5 respondents were able to answer all questions correctly (respondents with secondary education) and Terminàlia núm. 25 24
that the other respondents (primary education) also improved their reading comprehension by being able to answer 2 out of 3 questions correctly. It is important to point out that the text presented to readers did not have the suggestions proposed by the tool simply incorporated into the text. The final version of the text was edited by the user-writer. Articles
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
IMPORTANTE: OS SEUS DADOS PESSOAIS NÃO SERÃO DIVULGADOS Grau de escolaridade ( ) Ensino fundamental incompleto ( ) Ensino fundamental completo ( ) Ensino médio incompleto ( ) Ensino médico completo ( ) Nível universitário A Doença de Parkinson afeta o cérebro. É uma doença que piora com o tempo. Ela diminui a produção de uma substância do cérebro chamada dopamina. A dopamina ajuda no controle dos movimentos. A falta de dopamina faz com que a pessoa tenha tremedeira e não consiga caminhar direito, amarrar os sapatos etc. P1 . De acordo com o texto, a Doença de Parkinson: 1. Melhora depois de um certo tempo. 2. Piora com o tempo. 3. Não sei. 4. O texto não diz. P2 . De acordo com o texto, a dopamina: 1. Ajuda a realizar movimentos que o nosso corpo faz sem a gente controlar, como os batimentos do coração. 2. Ajuda a realizar movimentos que a gente faz porque quer, como pentear o cabelo. 3. Não sei. 4. O texto não diz. P3 . De acordo com o texto, o que a falta de dopamina causa: 1. A perda de memória. 2. A perda do controle dos movimentos. 3. Não sei. 4. O texto não diz.
Figure 8: Text on PD after simplification. Source: Created by the authors
R1 – E. F. incompleto declarado R2 – E. F. completo declarado R3 – E. F. completo declarado R4– E. M. completo declarado R5 – E. M. completo declarado
P1 Piora com o tempo.
P2 Não sei.
P3 Tempo de resposta A p erda do controle 7 min. dos movimentos.
Piora com o tempo.
O texto não diz.
A perda do controle 12 min. dos movimentos.
Piora com o tempo.
Não sei.
A perda do controle dos movimentos.
8 min.
Piora com o tempo.
Ajuda a realizar movimentos que a gente faz porque quer, como pentear o cabelo. Ajuda a realizar movimentos que a gente faz porque quer, como pentear o cabelo.
A perda do controle dos movimentos.
8 min.
Piora com o tempo.
A perda do co ntrole 9 min. dos movimentos.
Table 4. Answers with end readers - Phase 2 (simplified text). Source: Created by the authors
Articles
25
Terminàlia núm. 25
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
It is worth emphasizing that FMed trials are at their preliminary stages. We are working to develop better structured tests, which reflect the needs of both readers and researchers who seek to build alternatives for the facilitation of texts and for the promotion of HL in Brazil. We have not yet included other resources, of a visual nature, such as the promising terminological infographics (Vidal and Estopà 2020), as this would require mobilizing different knowledge that is not part of our expertise.
The first step towards promoting HL is knowing the characteristics of the audience or population we are going to address in the mediation of communication (Osborne, 2013: 115). With this knowledge we will be able to design and develop well-informed and customized strategies. Knowing and mapping the readership that seeks information on Health-related topics in an entire country such as Brazil is not an easy task. Therefore, this reveals the importance of testing and collaborative work on literacy profiles of our population.
Bibliography
Aluísio, Sandra M.; Gasperin, Caroline (2010) «Fostering Digital Inclusion and Accessibility: The PorSimples Project for Simplification of Portuguese Texts». In: Proceedings of the NAACL HLT 2010. Young Investigators Workshop on Computational Approaches to Languages of the Americas. New York: ACL, vol.1, p. 46-53. <https://aclanthology.org/W10-1607/> Baker, David W. (2006). «The Meaning and Measure of Health Literacy». J Gen Intern Med, 21(8): 878–883. <https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1831571/> Cabré, M. Teresa (1999). La terminología: representación y comunicación: elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. Carvalho, Yuli Souza; Rebechi, Rozane Rodrigues (2020). «Inteligibilidade e convencionalidade em textos de divulgação da área médica: uma análise à luz da Linguística de Corpus». Revista de Estudos da Linguagem, 29 (2). <http://www.periodicos.letras.ufmg.br/index.php/relin/article/view/17462> Conceição, Manuel Celio; Zanola, M. Teresa (org.) (2020). Terminologia e mediação linguística: métodos, práticas e atividades. Faro: Universidade do Algarve, <http://id.bnportugal.gov.pt/bib/ bibnacional/2073879> Ciapuscio, Guiomar (2008). Textos especializados y terminología. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. Estopà, Rosa (2021). «Culturalización en salud: aportaciones desde la lingüística». Cadernos de Linguística, 2 (1), p. 1-22 <https://cadernos.abralin.org/index.php/cadernos/article/view/244/271> Felten, Eduardo; Finatto, Maria José Bocorny (2021). «A Definição Terminológica em Libras: Rumos e Frentes de Pesquisa». Porto Das Letras, 6 (6), p. 123-151 <https://sistemas.uft.edu.br/periodicos/index.php/ portodasletras/article/view/11441> Finatto, Maria José Bocorny (2020). «Acessibilidade textual e terminológica: promovendo a tradução intralinguística». Revista Estudos Linguísticos, 49 (1), p. 72-96 <https://revistas.gel.org.br/estudos-linguisticos/ article/view/2775> Finatto, Maria José Bocorny; Motta, Ester (2019). «Terminologia e Acessibilidade». Revista GTLex, 2 (2), p. 316-356. <https://doi.org/10.14393/Lex4-v2n2a2017-6> Instituto Paulo Montenegro (2016). Habilidades de Leitura, Escrita e Matemática são limitadas em muitos setores da economia brasileira, podendo restringir produtividade e capacidade de inovação <http://download.uol.com.br/ educacao/2016_INAF_%20Mundo_do_Trabalho.pdf> Instituto Paulo Montenegro. Indicador de Alfabetismo Funcional (INAF). C2017 <https://alfabetismofuncional. org.br/> Jakobson, Roman (1959). «On Linguistic Aspects of Translation». In: Achilles Fang et al. OnTranslation. Cambridge: Harvard University Press, p. 232–239 <https://web.stanford.edu/~eckert/PDF/jakobson.pdf> Marcuschi, Luiz Antônio (2001). Definições. Recife: UFPE. [Unpublished manuscript]. Maragno, Carla Andrea Daros et al. (2019). «Teste de letramento em saúde em português para adultos». Rev Bras Epidemiol 22: E190025 <https://www.scielo.br/j/rbepid/a/kzZkT67nn6S7rfSxW8nRSLp/?format=pdf &lang=pt> Terminàlia núm. 25 26
Articles
A Linguistic Approach To Health Literacy In Brazil: Terminological Aspects
Liana Braga Paraguassu i Maria José Bocorny Finatto
Maziero, Erick Galiano; Pardo, Thiago A.S.; Di Felippo, Ariani; Dias-Da-Silva, Bento Carlos (2008). «A Base de Dados Lexical e a Interface Web do TeP 2.0 - Thesaurus Eletrônico para o Português do Brasil». VI Workshop em Tecnologia da Informação e da Linguagem Humana (TIL), p. 390-392. Mcnamara, Danielle S.; Graesser, Arthur C.; Mccarthy, Philip M.; Cai, Zhiqiang. (2014). Automated evaluation of text and discourse with Coh-Metrix. Cambridge: Cambridge University Press. Osborne, Helen (2013). Health Literacy from A to Z. Burlington: Jones & Bartlett Learning. Paraguassu, Liana Braga (2018). Tradução Especializada Acessível (TEA): revisão do tema e proposta de disciplina para cursos de graduação em tradução. Dissertation <https://lume.ufrgs.br/handle/10183/193093> Paraguassu, Liana Braga et al. (2020). «MedSimples: an automated simplification tool for promoting health literacy in Brazil». Workshop: Digital Humanities and Natural Language Processing. Aachen: CEUR- WS, vol. 1. p. 78-80 <http://ceur-ws.org/Vol-2607/abstract1.pdf> Pasqualini, Bianca (2018). CorPop: um corpus de referência do português popular escrito do Brasil. Tese de Doutorado. Porto Alegre: Universidade Federal do Rio Grande do Sul. <https://www.lume.ufrgs.br/ handle/10183/177566> Pasqualini, Bianca; Finatto, Maria José Bocorny (2018). «CorPop: a corpus of popular Brazilian Portuguese». Latin American and Iberian Languages Open Corpora Forum - OpenCor <http://www.ufrgs.br/textecc/porlexbras/ corpop/files/OpenCor_2018_paper_ref.pdf> Passamai, Maria da Penha Baião; Sampaio, Helena Alves de Carvalho; Henriques, Eliane Mara Viana (org.) (2019). Letramento funcional em saúde: as habilidades do usuário eo sistema único de saúde. Curitiba: CRV. Saggion, Horacio (2017). «Automatic text simplification». Synthesis Lectures on Human Language Technologies, Kaohsiung, 10 (1). Silva, Asafe Davi Cortina (2018). Textos de divulgação para leigos sobre o transtorno do estresse pós-traumático em português: alternativas para a acessibilidade textual e terminológica. Dissertação de Mestrado. Porto Alegre: Universidade Federal do Rio Grande do Sul <http://www.ufrgs.br/textecc/acessibilidade/page/publicacoes/> Silva, Elisabet M. S. (2009). Histórico de letramento e práticas letradas em redações de vestibular. Dissertação de Mestrado. Campina Grande: Universidade Federal de Campina Grande. Soares, Magda (1998). Letramento: um tema em três gêneros. Belo Horizonte: Autêntica. Zethsen, Karen Korning; Hill-Madsen, Aage (2016). «Intralingual Translation and Its Place within Translation Studies – A Theoretical Discussion». Meta, 613, p. 692-708. Zilio, Leonardo; Wilkens, Rodrigo; Fairon, Cedrick (2018). «PassPort: a dependency parsing model for portuguese». In: PROPOR. International Conference of Computational Processing of the Portuguese Language, 13 p. 479- 489 <https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-319-99722-3_48> Zilio, Leonardo. et al. (2020). «A Lexical Simplification Tool for Promoting Health Literacy». In: Proceedings of the 1st Workshop on Tools and Resources to Empower People with REAding DIfficulties (READI). Paris: European Language Resources Association (ELRA), v. 1. p. 70-76 <http://readi-lrec2020.wixsite.com/readi-lrec2020/ programme> Vidal-Sabanés, Laia; Estopà Bagot, Rosa (2020). La terminologia que utilitzen les pacients de càncer de mama: una anàlisi descriptiva. Terminàlia, 21, p. 7-18 <https://www.raco.cat/index.php/Terminalia/article/ view/374426> Notes: 1. Acknowledgments: the authors would like to thank the support received from PPG-LETRAS-UFRGS, CNPq 06/2019 -
Productivity Research / Proc. 308926/2019-6, LARA-Google program, and Fundação Oswaldo Cruz (Fiocruz). 2. Ongoing PhD Research funded by CNPq - Brazilian Council for Scientific and Technological Development. 3. Retrieved from: https://www.who.int/teams/health-promotion/enhanced-wellbeing/ninth-global-conference/health-literacy 4. FLI Brazilian Portuguese = 248.835 - [1,015 x (Number of words per sentence)] - [84.6 x (Number of text syllables / Number of text words)]
FKLI = ((0.39 x average words per sentence)+(11 .8 x average of syllables per word)) - 15.59 5. Coh-Metrix-Port 3.0 calculates metrics to assess the cohesion, coherence, and difficulty of understanding a text through
different levels of linguistic analysis: lexical, syntactic, discursive, and conceptual. For the implementation of all these metrics (+80), several Natural Language Processing (PLN) resources and tools are used. Available at: http://fw.nilc.icmc.usp.br:23380/ cohmetrixport
Articles
27
Terminàlia núm. 25
Normas internacionales y adaptación nacional: la terminología de las normas de la Global Reporting Initiative (GRI) en español peninsular y catalán Elisabeth Kölbl WU – Universidad de Ciencias Económicas y Empresariales de Viena ORCID: 0000-0003-0223-2406 elisabeth.koelbl@wu.ac.at
Johannes Schnitzer WU – Universidad de Ciencias Económicas y Empresariales de Viena ORCID: 0000-0002-9087-7134 johannes.schnitzer@wu.ac.at
Elisabeth Kölbl té un grau en Administració d’Empreses Internacional y un màster en Exportació i Internacionalització d’Empreses per la Universitat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Viena. Va treballar com a col·laboradora científica a l’Institut de Llengües Romàniques d’aquesta universitat, on es dedicava a qüestions de variació terminològica i lexicografia. Actualment, treballa al departament de comunicació d’una empresa immobiliària.
Resumen
Este artículo analiza la existencia de diferencias (especialmente terminológicas) en la adaptación de los estándares de sostenibilidad de la Global Reporting Initiative (GRI) entre empresas que publican sus informes en castellano y en catalán, así como el uso de sinonimia de unidades léxicas especializadas. Los resultados indican que, en este ámbito, las empresas muestran poca propensión a modificar un modelo propuesto. Palabras clave: Global Reporting Initiative, responsabilidad social corporativa, variación terminológica Resum
Normes internacionals i adaptació nacional: la terminologia de les normes de la GRI en espanyol peninsular i català
Johannes Schnitzer és doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Viena i director de l’Institut de Llengües Romàniques de la Universitat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Viena (WU Viena). És autor de nombrosos treballs de recerca sobre lexicografia, terminologia i comunicació empresarial, entre els quals hi ha un manual de terminologia econòmica espanyola.
Aquest article analitza l’existència de diferències (especialment terminològiques) en l’adaptació dels estàndards de sostenibilitat de la Global Reporting Initiative (GRI) entre empreses que publiquen els seus informes en castellà i en català, així com l’ús de sinonímia d’unitats lèxiques especialitzades. Els resultats indiquen que, en aquest àmbit, les empreses mostren poca propensió a modificar un model proposat. Paraules clau: Global Reporting Initiative, responsabilitat social corporativa, variació terminològica Abstract
International standards and national adaptation: the terminology of the GRI) standards in peninsular Spanish and Catalan
This article analyzes the existence of differences (especially terminological ones) in the adaptation of the Global Reporting Initiative (GRI) sustainability standards between companies that publish their reports in Spanish and Catalan, as well as the use of synonymy of specialized lexical units. The results indicate that, in this area, companies show little propensity to modify a proposed model. Keywords: Global Reporting Initiative, corporate social responsibility, terminological variation
Terminàlia 25 (2022): 28-39 · DOI: 10.2436/20.2503.01.174 Data de recepció: 24/01/2022. Data d’acceptació: 07/06/2022 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) · http://terminalia.iec.cat Terminàlia núm. 25 28
Articles
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer 1
Introducción
Resultado del ejercicio atribuible a tenedores de instrumentos de patrimonio neto de la dominante – con este término denominan las Normas Internacionales de Contabilidad (NIC) la parte de los beneficios (o de las pérdidas) de una empresa que corresponde a los socios de la sociedad matriz de un grupo empresarial. Es un claro ejemplo de un término en el que se vislumbra la intención de asegurar su precisión conceptual y, al mismo tiempo, de abarcar semánticamente una variedad de conceptos subordinados correspondientes a distintas normas nacionales. Sin embargo, su extensión, su estructura sintagmática compleja y sus elementos léxicos abstractos dificultan su comprensión y, sobre todo, su manejabilidad en la práctica comunicativa concreta. No es de extrañar, por lo tanto, que el paso del discurso parajurídico a los documentos corporativos venga acompañado de la aparición de distintas formas sustitutivas, puesto que, en general, esta terminología presenta mucha más variación de lo esperable (véase Schnitzer, 2018). Si a estos factores añadimos el hecho de que una lengua puede ser oficial en muchos países –como es el caso del castellano– con sus normativas y terminologías diferentes, es previsible que la situación terminológica de muchas unidades léxicas de este tipo pueda presentarse con una gran variación. Las normas GRI, aunque pertenecen al ámbito de la responsabilidad corporativa, son, en muchos aspectos, comparables a las Normas Internacionales de Contabilidad (NIC). En primer lugar, han sido elaboradas por un equipo de expertos internacionales en inglés y, después, traducidas a otras lenguas (véase sección 3). Además, son de aplicación supuestamente universal y, por lo tanto, no se centran en la terminología de un país concreto. Finalmente, pertenecen a un discurso parajurídico, en el sentido de que en sí no son vinculantes, sino que precisan de la aprobación de alguna autoridad en temas financieros (un Estado, un organismo de supervisión bursátil, etc.) y revisten, en su aspecto formal, carácter de recomendación. Las grandes empresas españolas están obligadas a elaborar un estado de información no financiera en el que « se utilizarán especialmente estándares de indicadores clave no financieros que puedan ser generalmente aplicados y que cumplan con las directrices de la Comisión Europea en esta materia y los estándares de Global Reporting Initiative » (Ley 11/2018). Si toman como base los estándares GRI, las empresas deben indicar este procedimiento e incluir una tabla que recoja los temas tratados, añadiendo la referencia a la norma GRI correspondiente. Normalmente se indica el número del contenido GRI (véase sección 3), su título y las páginas en las que se encuentra la información al respecto en el informe. Al verse obligadas a reproducir por este motivo el título de cada norma, las empresas se sitúan ante la alternativa de bien copiar el original suministrado por la GRI, aceptando Articles
las restricciones antes mencionadas, o bien adaptarlo a la situación específica dada por la legislación y la terminología usada en España. Las empresas que publican en castellano pueden recurrir a la traducción propuesta por la GRI o no hacerlo, mientras que las empresas que publican en catalán no disponen de esta posibilidad. Y esto nos lleva precisamente a las preguntas que nos estamos planteando: ¿Intervienen, o hasta qué punto intervienen, las empresas españolas en la formulación concreta de los estándares GRI? Y si este fuera el caso, ¿cuáles son los cambios que realizan y a qué elementos afectan? ¿Influye la existencia de una traducción «oficial», es decir, propuesta por la GRI al castellano mientras que esta no existe para el catalán? Estamos, por así decirlo, ante la adaptación de una normativa internacional y, por lo tanto, de un discurso parajurídico universal, a un uso concreto en un contexto determinado. Al referenciar contenidos relativamente generales y abstractos con la realidad concreta de cada organización, es de suponer que, si las empresas realizan cambios en el modelo universal, estos afectarán tanto al nivel denominativo (usando la denominación más frecuente en España) como al nivel semántico (utilizando términos más específicos de la situación concreta de cada empresa). Nos encontramos, por lo tanto, ante la intersección de tres ejes de variación lingüística y terminológica: la diatópica (la palabra «diatópico» tiene algo de metafórico porque contrasta una variedad específica con una supuestamente internacional); la vertical (es decir, la inducida por la menor o mayor precisión o adecuación de la terminología usada; véase Freixa, 2006: 64) y la discursiva (es decir, la provocada por el uso en ámbitos funcionales diferentes - véase sección 2). 2 La variación según ámbito discursivo en terminología
En la introducción a un volumen colectivo con el título «Multiple Perspectives on Terminological Variation» (Drouin et al., 2017) se afirma rotundamente: «variation is now at the heart of the discipline.» (Humbley & Picton, 2017: 1). Parece que hoy en día, ya no hace falta lanzar ataques académicos contra concepciones teóricas de hace medio siglo que justifiquen la existencia de la variación terminológica. En terminología, entendida esta como conjunto de léxico especializado, hay variación y debe haber variación –en lo formal, porque lo exige un uso adecuado en la práctica comunicativa (véase Cabré, 1999) y en lo conceptual, porque así lo exige el progreso de la humanidad (véanse Roelcke, 2010: 68-77 o Pecman, 2014). A partir del momento en que un trabajo analiza el uso real de las unidades léxicas de un ámbito comunicativo, surgirán fenómenos de variación terminológica. No es de extrañar, por lo tanto, que por lo menos desde hace veinte años abunden investigaciones sobre la temática. El posible objeto 29
Terminàlia núm. 25
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
de investigación, sin embargo, es amplísimo, puesto que, de entrada, cualquier factor causante de variación lingüística podría tener su impacto en el léxico especializado. Multiplíquense estos factores por el número de lenguajes de especialidad, géneros discursivos y terminologías diferenciables y el resultado será un número astronómico de investigaciones potenciales. Por distintos motivos, como pueden ser la simple obviedad de la variación, su aplicación práctica (en la lexicografía, en la divulgación del conocimiento, etc.) o su interés académico, algunas perspectivas de investigación sobre la variación lingüística están más presentes que otras. Por la propia razón de ser de los lenguajes de especialidad abundan los trabajos sobre variación vertical (entendida esta como variación en función del grado de especialidad de un término/texto), variación diatópica o variación diacrónica, mientras que debe de haber muy pocas investigaciones (de hecho, no conocemos ninguna) que relacionen la edad de los hablantes con el uso de la terminología de determinada actividad profesional, para dar tan solo un ejemplo. En nuestro contexto es especialmente importante otro factor causante de variación: el uso de la terminología de un mismo campo temático (aquí el campo de la sostenibilidad) en ámbitos discursivos diferentes (en nuestro caso el parajurídico y el económico-corporativo). En este sentido «discurso» se refiere al lenguaje típico de un ámbito de actuación o funcional, como el discurso periodístico, jurídico, científico, etc. No hay que confundir este uso con otros del término que apuntan más bien a causas de la variación terminológica de tipo estilístico (véanse, por ejemplo, el trabajo de Freixa, 2006 y la aclaración correspondiente en Freixa, 2013: 41). Se trata de un tipo de variación que, a menudo, se ha analizado bajo la perspectiva de la variación vertical y que en la bibliografía también aparece con el nombre de «variación funcional» (véanse, por ejemplo, Freixa, 2002 y 2006). De hecho, ya los primeros modelos de variación vertical, en primer lugar, el de Hoffmann (1985), relacionaban la verticalidad con estos ámbitos discursivos (la ciencia, la producción, etc.). A ello se opone la posición que defiende que, tanto por una cuestión de claridad conceptual como de manejabilidad operacional, sería mejor separar estos dos ejes de la verticalidad y de los ámbitos discursivos, porque en estos últimos pueden aparecer textos de especificidad y complejidad muy variada (Schnitzer, 2009). Como factores causantes de variación terminológica se distinguiría entonces entre la especificidad, por una parte (= variación vertical), y la forma y el uso de las unidades léxicas en ámbitos discursivos caracterizados por sus funciones comunicativas principales (= variación discursiva), por otra. Siguiendo esta segunda postura y con los discursos que aquí nos ocupan, de entrada, no tenemos que plantearnos cuál de los dos es más o menos específico que el otro. Constatamos que se trata de dos ámbitos discursivos o funcionales diferentes (el parajurídico Terminàlia núm. 25 30
y el corporativo) con sus condiciones comunicativas respectivas. Entre estos dos discursos existe un gran número de intersecciones y parcelas compartidas. Incluso puede resultar difícil determinar a cuál de los dos pertenecen determinados géneros textuales. Contratos de compraventa o laborales, pliegos de condiciones de licitaciones públicas, folletos de emisión de títulos valores, etc. ¿pertenecen al discurso jurídico, al económico o, lo más lógico, a ambos? En la temática que aquí nos ocupa también se podría argumentar que las tablas de contenidos GRI en los informes de sostenibilidad son, de hecho, algo así como citas de un texto jurídico en el marco del discurso corporativo. Tienen en común los temas que tratan y, al mismo tiempo, la forma textual básica, puesto que, en los dos casos, se trata de sintagmas formalmente aislados, pero temáticamente relacionados entre ellos. Los distingue la función comunicativa de cada uno de los discursos. En efecto, en el discurso jurídico es normativa. Por el contrario, en el discurso corporativo la simple enumeración de estas normas tiene exclusivamente la función de localizar dentro de un informe empresarial el contenido al que se refiere la norma en cuestión (véase sección 3). 3 La responsabilidad social corporativa (RSC) y las normas GRI
Aunque en la elaboración de informes ciertos aspectos de la RSC empezaron a tomarse en cuenta ya hace mucho tiempo, durante las últimas tres décadas se ha visto una tendencia y una demanda creciente por la publicación de informes sobre temas sociales y medioambientales por parte de las empresas (Tschopp & Nastanski, 2014: 150) y han surgido varias organizaciones que facilitan referencias prominentes en la creación de informes no financieros, entre ellas las normas GRI (Tschopp & Nastanski, 2014: 152). La GRI nació en Boston en 1997 y la fundación como institución independiente no lucrativa tuvo lugar en 2001. La primera versión de estas normas (G1) se publicó en el año 2000. Desde entonces, con versiones nuevas lanzadas en 2002 (G2), 2006 (G3), 2013 (G4) y en 2016 (Estándares GRI), los estándares GRI se han convertido en la normativa usada por la gran mayoría de las empresas más grandes que publican informes no financieros (véase GRI, Our mission and history; GRI Annual Report, 2017: 21). Con el aumento paulatino a lo largo del tiempo del número de compañías que los aplican, los estándares GRI han llegado a ser las normas de RSC más adoptadas a nivel mundial (Halkos & Nomikos, 2021: 111-115; GRI Annual Report, 2017: 6). Otro factor que ha ido evolucionando a lo largo del tiempo es la extensión temática de las normas. En contraste con los G1, de amplitud relativamente limitada, los estándares GRI cubren una variedad extensa de aspectos relacionados, como se puede ver en la Figura 1. Articles
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
GRI 101: Fundamentos Estándares universales GRI 102: Contenidos generales
Estándares temáticos
GRI 200: Estándares económicos
GRI 103: Enfoque de gestión
GRI 300: Estándares ambientales
GRI 400: Estándares sociales
Figura 1. Estructura de los estándares GRI. Fuente: Adaptado de los Estándares GRI
Empezando con los llamados «fundamentos», que dan indicaciones sobre la elaboración y el uso correcto de las normas, pasando por los «contenidos generales», que deben dar información general como el nombre y el tamaño de la organización, y el «enfoque de gestión», que explica cómo tiene que informar la empresa sobre cada ámbito, se llega a los estándares temáticos propiamente dichos que se dividen en económicos (GRI 200 y siguientes), ambientales (GRI 300 y siguientes) y sociales (GRI 400 y siguientes). Es dentro de estos tres ámbitos temáticos que se describen, por ejemplo, las medidas tomadas respecto a la corrupción (GRI 205), las emisiones y su reducción (GRI 305) o la discriminación (GRI 406). Respecto a la estructura de los estándares temáticos, cada uno incluye primero una referencia al enfoque de gestión y, en segundo lugar, los contenidos concretos con requerimientos, recomendaciones y explicaciones para la presentación de la información. Uno de los objetivos principales de las normas GRI es su difusión y su aplicación en el mayor número de
empresas posible. Como consecuencia, existen traducciones a muchos idiomas de todas las versiones publicadas hasta la fecha, realizadas en colaboración con distintas organizaciones, aunque en las versiones respectivas se encuentran notas que subrayan la prevalencia de los estándares en su formulación original inglesa en caso de dudas (véase GRI Ressource Center). Todas las versiones de las normas GRI están disponibles en castellano, pero por el momento no disponemos de ninguna traducción al catalán. De la versión castellana de los estándares GRI se encargó Language Scientific, una agencia de traducción ubicada en Massachusetts, que fue revisada por cuatro especialistas de nacionalidad colombiana, mexicana, española y chilena (GRI Standards, 2016). El proceso de su creación, en combinación con la problemática general de textos internacionales expuesta antes (véase sección 1), explica la redacción a veces un poco sorprendente de estas normas. Para dar tan solo algunos ejemplos: mercados servidos (contenido 102-6) o gobernanza (contenido 102-18) parecen ser
Índice
Introducción
3
GRI 204: Prácticas de adquisición
5
1. Contenidos sobre el Enfoque de Gestión 2. Contenidos temáticos Contenido 204-1 Proporción de gasto en proveedores locales
5 7
7
Figura 2. Ejemplo de la estructura de un contenido GRI. Fuente: Estándares GRI Articles
31
Terminàlia núm. 25
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
calcos literales del original inglés; ¿acuerdos de negociación colectiva (contenido 102-41) no serán simplemente convenios colectivos? Por último, en algunas de las normas también se trasluce cierta torpeza o pesadez de estilo (Nuevos proveedores que han pasado filtros de selección de acuerdo con los criterios sociales – contenido 414-1; Operaciones evaluadas para (¡sic!) riesgos relacionados con la corrupción – contenido 205-1; Programas para mejorar las aptitudes de los empleados - contenido 404-2). 4
Corpus y metodología
Para responder a nuestras preguntas de investigación planteadas en la sección 1 se han tomado en consideración los informes de dos grupos de empresas: por una parte, 28 empresas con sus informes en castellano y, por otra parte, 14 empresas que publican la información en catalán (véase Anexo 1). Las primeras son aquellas empresas que, en el momento de la realización del análisis (principios de 2021), formaban parte del IBEX 35 y cuyo informe correspondiente al año 2019 incluía una tabla de contenidos GRI en castellano. Resultó mucho más difícil localizar estas tablas en catalán porque muchas empresas, en general, o no publican sus informes en catalán o estos contenían solo la referencia al número del estándar correspondiente. Por esta razón, las empresas del corpus catalán se localizaron mediante una búsqueda en Google. Al existir una traducción al castellano propuesta por la GRI, es de suponer que esta constituye la base para las empresas del corpus español a la hora de incluir las tablas en sus informes. En el caso del catalán, sin embargo, ya que no hay una versión «oficial», las empresas tendrán que recurrir a sus propias traducciones, probablemente de la versión en castellano, aunque no se puede excluir que se recurra a la versión original en inglés (o en otra lengua). Para el análisis se han tomado los contenidos generales (GRI 102), a excepción de los que se refieren a la propia elaboración de los informes (de GRI 102-45 a GRI 102-56) así como los estándares económicos (GRI 200), ambientales (GRI 300) y sociales (GRI 400). Se trata en total de 131 títulos diferentes, lo que multiplicado por el número de empresas daría un máximo posible de 5.502 títulos (3.668 para las empresas del corpus español; 1.834 para las del corpus catalán). Sin embargo, puesto que no todos los informes contienen todos los estándares, este número se reduce a 2.791 para las empresas del corpus español y 860 para las empresas del corpus catalán, de modo que nuestro corpus consta de un total de 3.651 títulos. En el caso del castellano, la versión propuesta por la GRI se tomó como referencia y se cotejaron con ella las distintas versiones usadas por las empresas para tomar nota de las modificaciones. Para el catalán se
Terminàlia núm. 25 32
estableció como “norma” la formulación usada por la mayoría de las empresas de la muestra y, en caso de empate, la versión más cercana a la castellana. Después de establecer la extensión de la variación, es decir, después de determinar el número de empresas que realizan modificaciones en sus documentos y el número de estas modificaciones, se clasificaron los cambios detectados en: modificaciones formales, reducciones, ampliaciones, reformulaciones, así como sustituciones léxicas (estas subdivididas en precisiones/concretizaciones y relaciones sinonímicas de unidades léxicas no especializadas y especializadas). 5
Resultados
5.1 Resultados generales
Si, en un primer paso, volvemos a fijarnos en el número de títulos analizados (véase 4) nos percatamos de que, en términos relativos, esta cifra es claramente mayor en el caso de las empresas del corpus español que en las del corpus catalán. Concretamente, las primeras han incluido en sus tablas el 76 % de los contenidos que teóricamente pueden aparecer, mientras que esto mismo ocurre solo en un 46 % de las empresas del corpus catalán. Esto significa que las empresas del corpus español informan sobre más aspectos incluidos en las normas GRI que las del corpus catalán. Esta diferencia tiene fácil explicación si tomamos en consideración que el corpus no es homogéneo en cuanto a tamaño y pertenencia a sector económico, siendo las empresas del corpus español mucho más grandes que las del corpus catalán y operando en mayor medida en el sector industrial. Por lo tanto, este resultado solo es válido para las empresas que forman parte de nuestro corpus y no permite ninguna generalización. Todas las 42 empresas analizadas introdujeron alguna modificación en su índice GRI respecto a la versión oficial en castellano y la versión “estándar” (la versión mayoritariamente usada de cada contenido) en catalán. Cabría suponer, por lo tanto, que la elaboración de estos índices no se produce de una manera totalmente automatizada mediante un simple copiar y pegar. Por el contrario, parece más probable que las empresas, las agencias de relaciones públicas encargadas o, en última instancia, las personas responsables de la elaboración de los informes sí dan importancia a cómo esté redactada también esta parte del texto, cuya inclusión corresponde más a una necesidad legal. Sin embargo, la extensión en la que se realizan estas modificaciones varía considerablemente entre las empresas del corpus y la distribución de la frecuencia de las modificaciones relativiza mucho lo que acabamos de constatar como se muestra en la tabla 1.
Articles
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
No de modificaciones realizadas
Empresas del corpus español (N=28)
Empresas del corpus catalán (N=14)
Total (N=42)
1-5
21
2
23
5-30
6
10
16
Más de 30
1
2
3
Tabla 1. Número de modificaciones de los contenidos GRI por empresa
Estas cifras muestran que, aunque hay intervenciones en la redacción de los distintos contenidos, por regla general, estas modificaciones son, especialmente en el caso de las empresas del corpus español, un fenómeno más bien puntual y se realizan de una forma un tanto aislada. A excepción de un solo caso, entre las empresas del corpus español se constata una tendencia a respetar grosso modo la redacción original de la versión oficial. Entre las empresas del corpus catalán la situación se presenta ligeramente diferente, puesto que son menos las empresas con muy pocas modificaciones y aumenta el número de las que se alejan del estándar aplicado para nuestro estudio. Sin embargo, al no existir en catalán una traducción oficial de las normas GRI, es lógico que haya más variación que en el caso de las empresas del corpus español, sea porque se realicen distintas traducciones o sea porque se copie de distintas fuentes. Estos resultados vienen confirmados por el hecho de que de los 3.651 contenidos analizados solo 570 muestran algún tipo de modificación, 260 en el caso de las empresas del corpus español (un 9,3 %), pero 310 en el caso de las empresas del corpus catalán (un 36 %). 5.2
Tipos de modificaciones
Si ahora pasamos de resultados puramente numéricos a profundizar en las características de las modificaciones, tenemos que distinguir varios tipos que a menudo se encuentran combinados y entrelazados en la redacción de los contenidos concretos. En los ejemplos siguientes se contrapone la versión estándar de los títulos respectivos con un ejemplo de una modificación encontrada en los informes corporativos. La primera versión que se indica corresponde a la versión estándar, la o las que siguen a las modificaciones. También se indican para cada categoría tanto el número de los distintos tipos encontrados (por ejemplo, diferentes tipos de ampliaciones, etc.) como el de las ocurrencias de cada modificación en castellano y catalán. 5.2.1
Modificaciones formales
Castellano: tipos: 57; frecuencia: 72 - Catalán: tipos: 75; frecuencia: 86 El primer grupo está formado por modificaciones ortográficas, morfológicas o sintagmáticas, sin o con Articles
muy reducida incidencia en la información transmitida. En este grupo encontramos los cambios siguientes: • Modificaciones ortográficas Castellano: tipos: 3; frecuencia: 4 - Catalán: tipos: 1; frecuencia: 2 • Contenido 102-16: Valores, principios, estándares/Estándares y normas de conducta • Contingut 201-4: Assistència financera rebuda del govern/Govern • Uso de singular/plural Castellano: tipos: 8; frecuencia: 13 - Catalán: tipos: 14; frecuencia: 16 • Contenido 102-35: Políticas/Política de remuneración • Contingut 401-3: Permís parental/Permisos parentals • Uso del artículo Castellano: tipos: 8; frecuencia: 13 - Catalán: tipos 20; frecuencia: 26 • Contenido 102-42: Identificación y selección de grupos/los grupos de interés • Contingut 416-2 Casos d’incompliment relatius als impactes en la salut i seguretat/la seguretat de les categories de productes i serveis • Orden de palabras Castellano: tipos: 15; frecuencia: 17 - Catalán: tipos 2; frecuencia: 2 • Contenido 102-15: Principales impactos, riesgos y oportunidades / Impactos, riesgos y oportunidades principales • Contingut 403-3: Treballadors amb incidència alta/alta incidència o risc alt de malalties relacionades amb la seva activitat • Preposiciones/conjunciones/locuciones adverbiales Castellano: tipos: 23; frecuencia: 25 - Catalán: tipos 38; frecuencia: 40 • Contenido 403-5: Formación de trabajadores sobre/en salud y seguridad en el trabajo • Contingut 404-2: Programes per millorar/per a millorar les aptituds dels empleats i programes d‘ajuda a la transició 5.2.2
Reducciones
Castellano: tipos: 26; frecuencia: 27 - Catalán: tipos: 23; frecuencia: 27 Por reducciones entendemos modificaciones formales en las que la redacción original de un contenido se ve claramente truncada con la subsiguiente pérdida 33
Terminàlia núm. 25
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
de información, aunque, en algunos casos, esta puede ser mínima (la versión estándar incluye la información entre corchetes). • Contenido 102-22: Composición del máximo órgano de gobierno [y sus comités] • Contenido 403-8: Trabajadores cubiertos por un sistema [de gestión] de la salud…/ un sistema de salud… • Contingut 305-2: Emissions indirectes de GEI [en generar energía] (abast 2) • Contingut 102-10: Canvis significatius en l‘organització i la [seva] cadena de subministrament 5.2.3
Ampliaciones
Castellano: tipos: 58; frecuencia: 60 - Catalán: tipos: 77; frecuencia: 79 Por ampliaciones se entienden aquí modificaciones formales en las que la redacción original de un contenido se ve formalmente aumentada y complementada por información adicional, aunque, como en el apartado anterior, esta puede ser mínima (la versión estándar no incluye la información entre corchetes). • Contenido 102-9: [Estructura organizativa, Cadena de valor,] Cadena de suministro • Contenido 102-3: Ubicación de la sede [central] • Contingut 302-3: Intensitat energética, [especificant el producte o servei al que es relativitza] • Contingut 102-15: [Descripció dels] impactes, els riscos i les oportunitats clau. 5.2.4
Reformulaciones
Castellano: tipos: 26; frecuencia: 26 - Catalán: tipos: 44; frecuencia: 46 En esta categoría se han clasificado todos aquellos contenidos que se han modificado de una manera sustancial de modo que su inclusión en las demás resultó imposible. • Contenido 102-34: Naturaleza y número total de preocupaciones críticas / Asuntos de crucial interés comunicados al máximo órgano de gobierno • Contingut 403-9: Lesions per accident laboral / Accidents relacionats amb la feina 5.2.5
Sustituciones léxicas
La categoría de las sustituciones léxicas se ha subdividido en dos subcategorías principales según la relación semántica entre las dos unidades léxicas respectivas: por una parte, una relación de precisión/concretización y, por otra, sinonímica. En esta última se han clasificado las modificaciones entre unidades léxicas no especializadas y unidades léxicas especializadas. 5.2.5.1. Precisiones/concretizaciones
Castellano: tipos: 7; frecuencia: 9 - Catalán: tipos: 2; frecuencia: 2 Terminàlia núm. 25 34
Para adaptar la norma general al contexto específico de una empresa, en algunos casos, en los informes se sustituye una unidad léxica por otra con una extensión semántica más reducida sin que haya ampliación formal del sintagma. • Contenido 102-1: Nombre de la organización / de la compañía • Contingut 102-1 Nom de l‘organització / de la companyia 5.2.5.2 Sinonimia entre unidades léxicas no especializadas
Castellano: tipos: 68; frecuencia: 90 - Catalán: tipos: 80; frecuencia: 111 Un número relativamente alto de modificaciones son sustituciones que afectan a unidades léxicas no especializadas en el contexto dado. • Contenido 102-7: Tamaño/dimensión de la organización • Contingut 205-3: Casos de corrupció confirmats i mesures adoptades/preses 5.2.5.3 Sinonimia entre unidades léxicas especializadas
Castellano: tipos: 43; frecuencia: 62- Catalán: tipos: 46; frecuencia: 66 En el contexto de una revista de orientación terminológica y de acuerdo con los planteamientos teóricos de este trabajo (véase sección 2), esta categoría es la que más interés despierta. Vemos, sin embargo, que, tanto respecto a los distintos tipos de sinonimia como a su frecuencia de uso, el papel que juega en los documentos corporativos es más bien reducido: por un lado, es más frecuente la sinonimia de unidades léxicas no especializadas; por otro, si se ponen en relación los números de tipos y frecuencias de uso con el total de los títulos analizados (3.668 para el corpus castellano, 1.834 para el corpus catalán), también vemos que la sinonimia especializada dista mucho de ser un fenómeno frecuente. • Contenido 206-1: Acciones jurídicas/jurísticas (¡sic!)/ legales relacionadas con/por la competencia desleal/conductas anticompetitivas y las prácticas monopólicas/monopolísticas/de monopolio y contra la libre competencia • Contingut 405-1: Diversitat en/dels òrgans de govern i empleats/treballadors/la plantilla En el caso de las sinonimias incluidas en el apartado anterior tratamos de averiguar también hasta qué punto constituyen una mejora respecto a la terminología usada en la versión oficial (español) o estándar (catalán). Con este objetivo se llevó a cabo una búsqueda en Google contrastando las frecuencias de uso de cada variante. La búsqueda se realizó de la siguiente manera: el término buscado se introdujo en el buscador entre comillas y se añadió la extensión que restringe el origen de las páginas encontradas a una zona geográfica determinada para excluir, dentro de lo posible, páginas Articles
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
de otros países (en nuestro caso: «“término castellano” site:es» para el castellano; «“término catalán” site:es» y «“término catalán” site:cat» para el catalán). En total se examinaron 31 relaciones sinonímicas diferentes en el caso del español. Se excluyeron aquellos casos en los que se da una relación de tipo término – forma abreviada (por ej., GEI – gas de efecto invernadero) o en los que no era posible delimitar el concepto concreto usado en el contexto de estos índices de una forma mínimamente precisa (por ej., materia fiscal – inquietudes relacionadas con los impuestos). Con las mismas restricciones más la exclusión del uso alternativo de GEI (gas de efecto invernadero) y GEH (gas amb efecte d’hivernacle), para el catalán entraron en el análisis 27 relaciones sinonímicas (véase Anexo 2). Los resultados de esta comparación muestran que, en el caso del español, en 17 ocasiones el término alternativo al propuesto por la versión oficial era claramente el más frecuente (con una diferencia mínima de un 10 % en la frecuencia de uso), mientras que en 8 casos la versión original era la más usada (con 2 «empates» y 4 casos en los que existían 2 sinónimos). Así, por ejemplo, la sustitución del término original estructura de gobernanza por estructura de gobierno corresponde claramente a la elección de un término más usual en el castellano peninsular. Por otra parte, en el caso de la sustitución del término original seguridad en el trabajo por seguridad ocupacional ocurre lo contrario: en la versión modificada se emplea un término menos frecuente. Para el catalán constatamos 11 casos en los que la versión alternativa era la más frecuente (otra vez con una diferencia mínima de un 10 % en la frecuencia de uso), y 9 casos en los que el término original era la forma más frecuente (con 3 «empates» y 3 casos con más de un sinónimo). Sirvan como ejemplos los mismos pares de sinónimos que para el castellano: estructura de governança (original) versus estructura de govern (sustitución por término más frecuente) y seguretat en el treball (original) versus seguretat ocupacional (sustitución por término menos frecuente). Si relacionamos el número total de sinónimos de unidades léxicas especializadas (62 sinónimos en el caso del español) con esta terminología más usual en las versiones modificadas, vemos que se consigue una mejora en 30 contenidos, o sea, en menos de la mitad. Para el catalán (66 sinónimos de unidades léxicas especializadas contabilizadas) este valor asciende a 17 mejoras, es decir, más o menos una cuarta parte. Comparando estas cifras con el total de contenidos analizados, constatamos que, a nivel terminológico, las modificaciones que pueden considerarse como mejoras respecto a la versión original constituyen un porcentaje mínimo, menor al 0,1 %. 5.3
Resumen de los resultados
El análisis de nuestro corpus arroja unos resultados que pueden resumirse como sigue: Articles
• por ser más grandes y por operar en otros sectores, las empresas del corpus español informan sobre más aspectos contenidos en las normas GRI que las del corpus catalán; • todas las empresas modifican la traducción oficial de las normas al castellano o cuya versión en catalán corresponda a la traducción mayoritaria del documento; • por esta razón, las modificaciones realizadas por las empresas del corpus catalán son más numerosas, aunque, en general, son cambios más bien puntuales y no sistemáticos. Esto se ve reflejado tanto en el número de cambios realizados por las empresas como en la escasa diferencia de los valores constatados para los tipos y las ocurrencias de cada modificación. No es que un elemento se corrija sistemáticamente en un gran número de documentos, sino que se trata, básicamente, de cambios o correcciones aisladas y realizadas de una forma aleatoria; • no se han detectado diferencias importantes en la tipología de las modificaciones entre las dos lenguas, siendo las categorías reducciones y precisiones/concretizaciones claramente menos frecuentes que las demás y la de la sinonimia de unidades léxicas no especializadas la más numerosa; • para las relaciones sinonímicas de las unidades léxicas especializadas se ha intentado determinar hasta qué punto realmente llevan a una “mejora” en la terminología utilizada en el sentido de corresponder a las formas mayoritariamente utilizadas. Hemos comprobado que los cambios realizados solo son exitosos en menos de la mitad de los casos analizables para esta categoría y que las adaptaciones terminológicas en general constituyen una mejora marginal. El cuadro clínico de nuestro análisis queda bastante patente. Tanto las empresas del corpus español y como las del corpus catalán muestran muy poca propensión a realizar modificaciones. Estas se realizan de una manera aislada, un poco aleatoria y muchas veces no llevan a un uso más adecuado de la terminología usada, sino que parecen reflejar preferencias de los encargados de elaborar los informes. 6
Conclusiones
Comparando los resultados obtenidos en nuestro análisis con lo que hemos afirmado al principio de estas líneas respecto a la terminología contable, vemos que la situación parece exactamente la inversa. Si en contabilidad sorprende la extensión de la variación existente (véase sección 1), en el ámbito de los estándares GRI nos encontramos con una situación mucho más homogénea con modificaciones aisladas y que afectan, en gran medida, a aspectos no muy relevantes para el funcionamiento comunicativo del documento (modificaciones formales, ampliacio35
Terminàlia núm. 25
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
nes o reducciones mínimas, etc.). Sobre el porqué de este resultado, que realmente contradice la hipótesis de partida, solo se puede especular: ¿Será por tratarse de un género y una terminología en parte relativamente joven? ¿Será por la importancia de los índices GRI dentro del macrogénero estado de información no financiera o directamente de este último? ¿Será la combinación de todos estos factores? Habrá que emplear otros métodos de análisis para saberlo, ya que una simple comparación de textos y terminologías usadas no ha sido suficiente para determinarlo con un míni-
7
mo de plausibilidad. Lo que sí revela nuestro análisis es que, en este punto de intersección entre el discurso jurídico y el discurso corporativo, no hay ningún automatismo que nos permita predecir cómo cambia el uso de recursos lingüísticos y, especialmente, terminológicos de un discurso al otro. Por la razón que sea, en el género que aquí nos ocupa no parecen molestar elementos un tanto extraños como denominaciones poco frecuentes o pertenecientes a otras variedades, conceptos no muy precisos o sintagmas largos.
Bibliografía
Drouin, Patrick; et al. (2017). Multiple Perspectives on Terminological Variation. Amsterdam: John Benjamins. Freixa, Judit (2002). «Reflexiones acerca de la variación denominativa en terminología». Panorama actual de la terminología. Málaga: Comares, p. 107-116. Freixa, Judit (2006). «Causes of denominative variation in terminology: A typology proposal». Terminology. International Journal of Theoretical and Applied Issues in Specialized Communication, 12:1, p. 51-77. Freixa, Judit (2013). «Otra vez sobre las causas de la variación denominativa». Debate Terminológico, No. 9, p. 38-46. GRI. Our mission and history. <https://www.globalreporting.org/about-gri/mission-history/> [Consulta: 10 enero 2022]. GRI. Ressource Center. <https://www.globalreporting.org/how-to-usethe-gri-standards/resourcecenter/?g=97f23941-e2dc-41ff-a19f-ea1204c076e4&id=2963>. [Consulta: 25 noviembre 2021]. GRI Annual Report (2017). Informe anual. <https://www.globalreporting.org/media/zddkrqvz/gri-annualreport-2016-2017.pdf> [Consulta: 10 enero 2022]. GRI Standards (2016). <https://www.globalreporting.org/how-to-usethe-gri-standards/gri-standards-spanishtranslations/> [Consulta: 25 noviembre 2021]. Halkos, George; Nomikos, Stylianos (2021). «Corporate social responsibility: Trends in global reporting initiative standards». Economic Analysis and Policy, 69, p. 106-117. <https://www.sciencedirect.com/science/ article/pii/S0313592620304458> [Consulta: 24 enero 2022]. Hoffmann, Lothar (1985). Kommunikationsmittel Fachsprache: Eine Einführung. 2a edición. Tübingen: Gunter Narr Verlag. Humbley, John; Picton, Aurélie (2017). «Multiple Perspectives on Terminological Variation». En Drouin, Patrick; et al. (eds.). Multiple Perspectives on Terminological Variation. p. 1-7. Amsterdam: John Benjamins. Ley 11/2018, de 28 de diciembre, por la que se modifica el Código de Comercio. Boletín Oficial del Estado. 314. <https://www.boe.es/boe/dias/2018/12/29/pdfs/BOE-A-2018-17989.pdf> [Consulta: 11 enero 2022]. Pecman, Mojca (2014). «Variation as a cognitive device: How scientists construct knowledge through term formation». Terminology. International Journal of Theoretical and Applied Issues in Specialized Communication, 20:1, p. 1-24. Roelcke, Thorsten (2010). Fachsprachen: Grundlagen der Germanistik 37. 3a edición. Berlín: Erich Schmidt Verlag. Schnitzer, Johannes (2009). «La variación vertical en terminología: concepto y manifestaciones». Debate Terminológico, 6. <https://seer.ufrgs.br/riterm/article/view/23991> [Consulta: 24 enero 2022]. Schnitzer, Johannes (2018). «La variación terminológica inter- e intratextual en la comunicación empresarial: el caso de los informes anuales». En González González, Manuel; et al. (eds.). Terminoloxía: A Necesidade da Colaboración. Madrid: Vervuert, p. 113-127. Tschopp, Daniel; Nastanski, Michael (2014). «The harmonization and convergence of corporate social responsibility reporting standards». Journal of business ethics, 125:1, p. 147-162. <https://link.springer.com/ content/pdf/10.1007/s10551-013-1906-9.pdf> [Consulta: 24 enero 2022]. Terminàlia núm. 25 36
Articles
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
Anexo 1: Empresas analizadas Empresas del corpus español: 1. Acciona 2. Acerinox 3. Grupo ACS 4. Aena 5. Amadeus IT Group 6. Banco Sabadell 7. Banco Santander 8. Bankia 9. Bankinter 10. CaixaBank 11. Cellnex Telecom 12. CIE Automotive 13. Enagás 14. Ferrovial 15. Grifols 16. Iberdrola 17. Inditex 18. Indra Sistemas 19. Inmobiliaria Colonial 20. Mapfre 21. Meliá Hotels International 22. Merlin Properties 23. Naturgy 24. Red Eléctrica Corporación 25. Repsol 26. Siemens Gamesa Renewable Energy 27. Telefónica 28. Viscofan
Articles
Empresas del corpus catalán: 1. Aigües de Barcelona 2. Banc de Sang i Teixits 3. Caixa d’Enginyers 4. CaixaBank 5. Catalana Occidente 6. CCMA 7. CHV 8. Consorci Sanitari Integral 9. EMAYA 10. Eroski 11. FedeFarma 12. MoraBanc 13. Sabadell 14. TUSGSAL
37
Terminàlia núm. 25
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
Anexo 2: Relaciones sinonímicas Relaciones sinonímicas de unidades léxicas especializadas en español
(Los números entre paréntesis indican la frecuencia del término constatada en Google los días 15 y 16 de diciembre de 2021; las formas mayoritarias están en negrita.) Contenido
Original
Sinónimo(s)
102-18
estructura de gobernanza (137.000)
estructura de gobierno (2.100.000)
102-32
informe de sostenibilidad (450.000)
reporte de sostenibilidad (65.700)
102-36
determinar la remuneración (128.000)
determinar la/s retribución/es (129.000 / 54.500)
102-38
ratio de compensación (46.400)
coeficiente de compensación (75.200)
102-39
compensación total anual (1.460)
retribución total anual (6.140)
102-41
acuerdos de negociación colectiva (43.800)
convenios de negociación colectiva (42.700)
201-4
asistencia financiera recibida (1.480)
ayuda económica otorgada (2.120)
202-2
altos ejecutivos (158.000)
altos directivos (188.000)
203-1
servicios apoyados (3.180)
servicios prestados (3.430.000)
206-1
acciones jurídicas (19.500)
acciones legales (728.000)
acciones jurísticas (4)
206-1
prácticas monopólicas (14.300)
prácticas monopolísticas (11.400)
prácticas de monopolio (23.600)
207-1
enfoque fiscal (1.250)
enfoque tributario (491)
207-2
gobernanza fiscal (8.930)
gobierno tributario (82)
301-3
productos reutilizados (2.230)
productos recuperados (9.600)
301-3
materiales de envasado (81.600)
materiales de embalaje (1.730.000)
305-7
emisiones al aire (31.800)
emisiones atmosféricas (91.100)
306-5
cuerpos de agua (683.000)
masas de agua (1.540.000)
401-1
rotación de personal (189.000)
rotación de empleados (61.200)
401-2
prestaciones para los empleados (36.900)
beneficios para los empleados (117.000)
401-3
permiso parental (52.400)
403-8
seguridad en el trabajo (4.680.000)
seguridad ocupacional (152.000)
403-9
accidentes laborales (374.000)
accidentes relacionados con el trabajo (11.100)
403-10
enfermedades laborales (39.200)
enfermedades relacionadas con el trabajo (79.500)
405-2
salario base (288.000)
sueldo base (809.000)
405-2
remuneración de mujeres frente a hombres (1.710)
retribución de mujeres en relación con los hombres (8)
412-2
formación de empleados (312.000)
418-1
pérdida de datos del cliente (99.800)
Terminàlia núm. 25 38
permiso de paternidad (115.000)
formación de trabajadores (980.000)
permiso paternal (4.610)
formación a personal (83.600)
fuga de datos de cliente (5)
Articles
Normas internacionales y adaptación nacional
Elisabeth Kölbl i Johannes Schnitzer
Relaciones sinonímicas de las unidades léxicas especializadas en catalán
(Los números entre paréntesis indican la frecuencia del término constatada en Google los días 15 y 16 de diciembre de 2021; las formas mayoritarias están en negrita.) Contenido
Original (site: cat/es)
Sinónimo(s) (site: cat/es)
102-18
estructura de governança (8.130 / 2.970)
estructura de govern (81.100 / 73.200)
102-32
informe de sostenibilitat (24.900 / 11.900)
memòria de sostenibilitat (15.900 / 6.860)
102-35
polítiques de remuneració (1.350 / 904)
polítiques de retribuciò (2.160 / 1.150)
102-36
determinar la remuneració (1.550 / 1.320)
determinar la retribuciò (3.850 / 3.040)
102-38
ràtio de compensació total anual (3 / 22)
ràtio de retribució total anual (12.100 / 125.000)
102-39
ràtio de l’increment percentual (4 / 5)
proporció de l‘increment percentual (17.300 / 12.700)
102-41
acords de negociació col·lectiva (2.570 / 1.320)
convenis col·lectius (36.600 / 24.900)
201-4
assistència financera rebuda (29 / 37)
ajudes econòmiques rebudes (137 / 227)
205-2
procediments anticorrupció (81 / 53)
lluita contra la corrupció (35.400 / 22.200)
206-1
pràctiques monopolistes (125 / 10)
pràctiques monopolístiques (572 / 138)
207-1
enfocament fiscal (3 / 4)
enfocament tributari (4 / 1)
301-2
materials reciclats (37.300 / 8.660)
301-3
productes recuperats (416 / 120)
productes reutilitzats (240 / 258)
301-3
material d‘embalatge (2.400 / 7.360)
material d’envasat (1.550 / 467)
305-7
emissions a l‘aire (5.340 / 3.690)
emissions atmosfèriques (4.340 / 3.570)
401-1
rotació de personal (6.690 / 3.170)
401-2
empleats amb jornada completa (128 / 81)
empleats a temps complet (464 / 234)
401-2
empleats de mitja jornada (71.700 / 65.400)
empleats a temps parcial (696 / 358)
401-3
permís parental (760 / 367)
permisos de paternitat – maternitat (116 / 104)
403-3
salut en el treball (63.100 / 74.000)
salut laboral (105.000 / 72.600)
403-5
seguretat en el treball (36.400 / 39.400)
403-9
accidents laborals (27.200 / 15.500)
accidents relacionats amb la feina (3 / -)
403-10
malalties laborals (1.970 / 833)
malalties relacionades amb la feina (1.180 / 8)
Articles
insums reciclats (104 / 4)
rotació de treballadors (2.150 / 1.020)
seguretat laboral (14.300 / 54.400)
entrades reciclades (3.950 / 6)
rotació d’empleats (385 / 165)
seguretat ocupacional (181 / 160)
39
seguretat a la feina (34.200 / 9.200)
Terminàlia núm. 25
Terminology work in China
Zebing Lu Universitat Pompeu Fabra ORCID: 0000-0002-0212-4176 zebing.lu@upf.edu Zebing Lu és doctoranda de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra. És professora titular de xinès de la Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín des de 2013. Abans es va formar a la mateixa universitat i també a la Universitat de l’Havana (Cuba). Ha treballat en diversos projectes multilingües i interculturals per a l’Institut Confuci de Barcelona i actualment imparteix cursos en línia a l’Institut Confuci de Düsseldorf. La seva recerca doctoral, dirigida per Rosa Estopà, se centra en l’evolució de la terminologia mèdica occidental en xinès.
Resum
El treball de terminologia a la Xina
El treball de terminologia a la Xina sembla lluny del context occidental. En aquest article se n’ofereix una visió general tot fent un recorregut pels llibres i els estudiosos de l’antiga Xina per observar els glossaris i les idees sobre la terminologia. Les institucions oficials de planificació de la terminologia es van establir durant la modernització del país amb l’intercanvi de la ciència i la tecnologia entre la Xina i països estrangers. Actualment, una institució autoritzada a la Xina contemporània funciona com a agència d’alta direcció en terminologia. L’article també presenta altres organitzacions que contribueixen al treball en terminologia i al desenvolupament de plataformes digitals terminològiques a la Xina.
Paraules clau: la Xina; terminologia; història de la terminologia; normalització terminològica Abstract
Terminology work in China seems far away from the Western context. This article provides an overview of terminology work in China. It traces back books and scholars in Ancient China to have a glance on the terminology glossaries and thoughts on terminology. Official terminology planning institutions were established during the modernization with the interchange of science and technology between China and foreign countries and one authorized institution in contemporary China functions as top management agency on terminology. The article also presents other organizations that contribute to the terminology work and digitized platforms in China.
Keywords: China; terminology; history of terminology; terminology normalisation
Terminàlia 25 (2022): 40-49 · DOI: 10.2436/20.2503.01.175 Data de recepció: 01/02/2022. Data d’acceptació: 29/05/2022 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) · http://terminalia.iec.cat Terminàlia núm. 25 40
Articles
Terminology work in China
Zebing Lu 1
Introduction
The tradition of language planning (LP) in Europe has long been the subject of attention. It dates to medieval times and has functioned as a symbolic identity of each country. Today, as stated by Bessie (2018), Europe is one of the most institutionally multilingual entities in the world. The linguistic range is not confined to the 24 national or official languages used in the states. Over 60 indigenous, regional, or minority languages, such as Catalan, Basque, Galician, Welsh, are spoken by some 40 million people. What’s more, the languages that immigrants have brought with them to EU states: languages from Asia, Africa, the Middle East, etc. Terminology planning is a highlighted part of language planning. As Zarnikhi (2014: 19) concluded «Terminology planning (TP) is embedded in a broader framework of the language of science planning». The linguistic diversity of Europe determines that TP in Europe can be complicated and elaborated. The TP work in these developed countries is achieved through a well-prepared and highly specialized reference work and the interactive concern of the user and the planner (Jernudd, 1983). The distinguished scholar Jernudd (1983) stated that terminology planning in developing countries’ does not receive as much attention as in developed countries. However, the work on terminology planning of developing countries cannot be ignored. As the biggest developing country in the world, China has the tradition of conducting language planning. The study of modern and contemporary terminology planning absorbs the successful experience from the other countries while maintaining its characteristics. As it is not known that much in the European context, in the following section we are going to present a diachronic overview of terminology work in China. 2
Terminology work in Ancient China
China has a long history of terminology planning with the ancient science and technology developed in the country. Needham (1954) pointed out that from the 3rd century AD to the 15th century AD, China maintained a level of knowledge that is beyond the reach of the Western world. Many inventions and discoveries far exceed those of contemporary Europe. Scholars in ancient China already realized the importance of terms, especially Xunzi. In his article 正名篇 (Zheng Ming Pian, Rectification of names, 325 BC), his views involve the basic questions of terminology. Xunzi put forward the concepts of 名 (Ming) and 实 (Shi). Ming refers to the nomination or term, Shi means the reality or concept. He claimed some of the earliest principles on the naming of terms. 1. The formulation of terminology should be able to refer to the represented concept (制名以指实). Articles
2. The creation and determination of a term indicate the distinction of an idea from other concepts (名定则实辨). 3. A term should be simple and easy to understand and be easily conceived by the users (名闻则实喻). These ideas reflect Xunzi’s original thoughts on the signifier and signified, the semantic boundary and the communicative function of a neological name. There are also terminology practices in Ancient China. Ancient books on geography, specialized lexicons, science, and agriculture are full of terms of different fields. These books archived ancient Chinese people’s understanding and description of the world. Here are some representative ancient books and dictionaries in which we can find the early terminology compilations of Ancient China: A) 尔雅 (Er Ya, approach to words) is known as the oldest Chinese exegetical dictionary, and most of its glossary can be dated from the 3rd century BC. Among the 19 chapters in Er Ya, 16 explain the nomination words, making it also the earliest Chinese dictionary of terms. B) 山海经 (Shan Hai Jing, Classic of Mountains and Seas), published around the 4th century BC, is the largest geographical and mythological collection in Ancient China. It describes over 550 mountains and 300 canals and records the names of mountains, rivers, tombs, and dozens of minerals. It is considered the first book to contain a compilation of terminology. C) 梦溪笔谈 (Meng Xi Bi Tan, Dream Pool Essays) is written by the Chinese polymath, scientist, and statesman Shen Kuo (1031-1095), published in 1088. It is a notebook that recorded what the author had seen and heard and his research experience. The content is divided into 17 subjects, with a wide range of topics, including more than one-third of the content, narrating advanced achievements in various aspects of science and technology, involving astronomy, mathematics, physics, geography, traditional medicine, music, and other fields, which makes this book an important work and precious material for the study of the history of Chinese science and technology. The term 石油 (Petroleum) was first found in this book and has been used until now. D)农政全书 (Nong Zheng Quanshu, Agricultural Government Book) written by Xu Guangqi (1562-1633), published in 1639 by the Chongzhen Emperor (1611-1644), records a large number of climate, agricultural, and hydraulic engineering terms. This book also affects the agricultural study of Japan and Japanese agricultural terms. E) 本草纲目 (Ben Cao Gangmu, Compendium of Materia Medica) written by Li Shizhen (1518-1593), published in 1578, is regarded as the most complete and comprehensive medical book in the history of traditional Chinese medicine. It lists all 41
Terminàlia núm. 25
Terminology work in China
Zebing Lu
the plants, animals, minerals, and other inorganic elements that were believed to have medical functions. It had a worldwide influence on the medicine of that historical period. These ancient books contribute to cultural heritage and scientific exchange. They represent the cognition of Chinese ancestors towards the world and carry a lot of terms that we are still using today in China. 3 Terminology in the modern time’s: interaction between China and other countries
During this process of the modernization, China also experienced the modernization on terminology. On the one hand, Western terms were introduced to China with the search of an appropriate equivalents, and on the other hand, Japanese vocabularies that borrowed Western terms and translated them into kanji1 also started to enter into China. The paths can be concluded as Image 1, and we will explain them later with examples. 3.1
The contact with the West
China started the process of modernity from constant communication with the Western world. Modern terminology work in China has a close relationship with the Western missionaries. The science and technology development in this period shows a strong influence from the Western world. During the 17th and 18th centuries, a group of missionaries lived in China and started the diffusion of Western science and technology. Take medicine as an example, these medical missionaries started to realize that the linguistic boundary could be an obstacle to their work, so they compiled books and dictionaries on medicine with help of the Chinese with whom they work. Jean Terrenz (1576-1630), Giacomo Rho (15931638), Niccolo Longobardi (1565-1655) compiled 太西 人身说概 (Taixi Renshen Shuogai, General presentation of the human body) and 人身图说 (Renshen Tushuo, Explanation of Human body by pictures), which are considered the first two dictionaries of anatomy in China. Benjamin Hobson’s (1816-1873) books and dictionaries 全体新 论 (Quanti Xinlun, New presentation of the human body), 医学英华字释 (Yxue Yinghua Zishi, Explanation of medicine in English and Chinese), 妇婴新说 (Fuyingxinshuo, New book of women and children) contributed a lot to the Western medicine diffusion in China (Sun, 2010).
Western languages
In the second half of the 19th century, China set up a specialized government translation institution (同文馆, Tongwen Guan) to introduce more scientific and technological articles. As the leader of the official translation institution, Yan Fu (1895-1921) advocated free translation and transliterations at the same time. He proposed three standards 信、达、雅 (xin, da, ya: faithfulness, expressiveness, elegance) for translation work. In practice, Chinese terms that originated from foreign words were growing unprecedentedly in China. Taking the chemical terms as an example, there was a big vacancy in the chemical vocabulary in Chinese. For a new concept, the translator had to find a Chinese character to transcribe the phonetic of the first syllable of the Western term, and according to the chemical properties, they added a semantic radical to this phonetically representative character. This method has become the principle of producing Chinese chemical terms. The fact is that various translations of the same concept by different translators resulted in non-uniformity of terms, thus the increasing demand for unified terms drew the attention of the government. Institutions for managing terminology were established during the first 30 years of the 20th century. In 1909, the Education Ministry of Qin dynasty first built an institution for the unification of nouns 科学名词编订馆 (Scientific Nouns Compilation House) for the standardization of scientific terms in China. The objective was to compile glossaries and dictionaries of various disciplines in Chinese. The achievement of this institute is a Chinese-English dictionary of mathematics. Lacking the approval of experts, the result was not very satisfying (Wen, 2006). In 1932, the Government of the Republic of China established the 国立编译馆 (National Compilation House). From 1933 to 1949, glossaries of disciplines such as chemistry, astronomy, physics, mathematics, biology, and machinery were published, in addition to an encyclopedia which included a large number of terms (Ye, 1985). During this period, China experienced regime changes, internal and external wars, and the forced opening of China’s door unlocked the history of Sinoforeign exchanges. A large number of Western things poured into China, and a large number of new terms appeared. The modernization of terminology work entered its embryonic period. The sinicization, compilation, and standardization of terminology reflect the importance that experts, scholars, and governments attach to terminology work.
Chinese
Japanese
Image 1. The path of the terminology contact between China and other countries Terminàlia núm. 25 42
Articles
Terminology work in China
Zebing Lu 3.2
The interaction with Japan
Another influence on terminology from out of China is the Japanese language. China and Japan have had recorded connections since the Eastern Han Dynasty (25-220 AC). Throughout ancient times, cultural exchanges between China and Japan can be considered unidirectional, which is from China to Japan. In Japan and other countries where Chinese characters were used in ancient times, the proper nouns were composed almost entirely of Chinese characters. Words introduced from Japan are not found in Chinese until modern times since 1840. These words are very important for the formation of modern Chinese. Taking my ongoing study about the disease terms from 1915-1949 as reference, we can see there are three different situations of the loanwords from Japan at the first stage of China’s modernization. A. Japanese-made Chinese (Wasei-kango)
Japanese-made Chinese are those words in the Japanese language composed of Chinese morphemes, but invented in Japan rather than borrowed from China2. A Japanese-style Chinese term is a coinage word by Japan and it is written with Chinese characters. Three terms of this mechanism can be found in the database. It can be a Japanese phonetic loanword from the source language.百斯笃 (baisidu, plague) was created by the Japanese people with the mechanism of transliteration of the source term peste. The article from 1916 in our corpus indicates that it is from the Japanese translation of this infectious disease. The other two Chinese terms coined in Japanese are 醸 母菌病 (niangmujunbing, blastomycosis) and 水晶体之 脱臼(shuijingtizhituojiu, lens luxation). They come from the calque of the source terms in English and they were firstly established in Japan then transmitted to China. B. Chinese terms with a semantic change in Japanese
As we mentioned above, Chinese lexicon had an enormous influence on Japanese vocabulary. A relative study by Huang (2020) reveals that the word 心房 (xinfang) in Chinese referring to chambers of the heart first appeared in the Quanti Xinlun (Anatomy) (1851) by the British missionary Benjamin Hobson, but at that time the word meant the four chambers of the heart. Later, the anatomy term was transmitted to Japan and changed its meaning, to refer only to the two upper chambers of the heart, namely the atria. The two lower chambers, called ventricles, are referred to in Japanese with the coined term as 心室 (xinshi). At the beginning of the 20th century, xinfang and xinshi (Shinbō and Shinshitsu in Japanese) were introduced into Chinese texts. Thus, the return of xinfang to Chinese is an example of Chinese term changed semantically by Japanese. Articles
In the names of diseases, loan terms of this nature are found in our database. Some medical terms were Traditional Chinese Medicine ( henceforth TCM) terms and Japan adapted them to refer to a disease of Western medicine then the Chinese medical practitioner adopted them as a Western medical term. In other words, an original Chinese medical term was exported to Japan and experienced a semantic change under the influence of Westernization and then imported to China with the given changed meaning. 喉风 (houfeng) in TCM refers to any laryngeal disease, according to《喉科心法》卷上：考古称喉症， 总其名曰喉风。(Archaeology called laryngeal disease, the general name is houfeng.) In an article of our corpus, houfeng refers to diphtheria, which is a serious infection caused by strains of bacteria called corynebacterium diphtheria that produce poison. It can cause difficulty in breathing, heart failure, paralysis, and even death. The article indicates this term is from a Japanese translation. It is easy to consider a mechanism as the semantic change of TCM terms in neology, nevertheless, the process of the semantic change takes place in Japanese, and from the angle of China, the original TCM term with a semantic change is loaned from Japan, thus, we categorize this mechanism as a loanword. 伤 寒 and 瘟热 are indicated in our corpus to be loaned from Japanese. 结核 and 夜盲 come from Japan according to the study by Wang (2006). C. Japanese’s terminological adoption of ancient Chinese general words
Tsutsugamishi is a Japanese word. In Japan it is written as ツツガムシ病（ツツガムシびょう、恙虫病). We can see how the Chinese term adopts its kanji version 恙虫 (yangchong), that means pathological worm. The term 恙虫 comes from traditional Chinese medical literature:《风俗通》3曰：“恙，毒虫也，喜伤人。” (“Fengsu Tong” said: “yang, poisonous insect, likes to hurt people.”) As the publication date of the book is around 195 A.D., we suppose that the word 恙虫 (yangchong) originates from China, and the Japanese loaned it at first, later as modern medicine arrived in Japan earlier than China, the Japanese named the disease and the Chinese people loaned the term. Japanese scholars first established some terms that were originally Chinese words as the equivalents of certain Western words, then Western medical terminology in China adopted them, and they are read as the pronunciation of Chinese characters instead of the original Japanese pronunciation. The mechanisms of borrowing Japanese terms into Chinese terminology is called a graphic loan or return loan (Shi, 2000; Liu 2002). The kanji in the Japanese language and the Chinese characters share the same logographic writing system, which provides the convenience and possibility for a direct loan. Furthermore, 43
Terminàlia núm. 25
Terminology work in China
Zebing Lu
modern Japanese also absorbed many new Chinese words at that time through Chinese books and English-Chinese dictionaries, that’s to say, the recirculation of vocabulary never stops. In a broader range, the national languages of East Asia (Chinese, Japanese, Korean and Vietnamese) have made use of this type of linguistic borrowing until now. 4 Contemporary Terminology Planning in China
Contemporary Terminology Planning in China follows the tradition of top-down management, experiences ups and downs domestically, and heads toward the tendency of being international. The government of the People’s Republic of China was built from scratch again in 1949. Many suspended enterprises are waiting to be started up again. Given that the unification of scientific and technological terms is of great significance to the development of science and technology and industrial revitalization, the Chinese Academy of Sciences recommended that the Committee of Education and Culture should preside over this work and convene experts to form a special committee. In 1950, the 学术名词统一工作委员会 (Academic Nouns Unification Working Committee) was established by the Committee of Education and Culture. There were five branches: the Natural Science Group, the Social Science Group, the Medical and Health Group, the Current News Events Group, and the Art Group. Compared to the former institutions, this committee covers more specialized fields and connects more departments, including education, research, publishing, and news communication. From this committee, China’s terminology management institution starts to directly publish standard-
ized terms. By 1955, this committee had finished 29 terminology books. Nevertheless, the glory of this committee did not last long. With the dissolution of the Committee of Education and Culture, the Academic Nouns Unification Working Committee disappeared gradually. Contemporary terminology work in China suffered a standstill of 10 years in the 1960s. During the Cultural Revolution in the 1960s, the reviewing and approval of terminology were completely interrupted, only some drafts were left, but with the influence of the political movements, terminology work focused on quantity rather than quality. Constant terminology management needs a stable society. After the stirring years of political movements, in 1978, the Chinese Academy of Sciences held a series of seminars to advocate the recovery and the creation of the terminology management organization. In 1985, the 全国自然科学名词审定委员会 (National Natural Science Noun Examination and Approval Committee, current name: 全国科学技 术名词审定委员会 China National Committee for Terms in Sciences and Technologies, in acronym, 全 国科技名词委 CNCTST, from 2021, the official acronym of CNCTST is changed to CNTERM) was officially established in Beijing. It includes more natural science fields. CNTERM is the Chinese institution authorized by the State Council to examine and publish scientific and technological terms on behalf of the State. All units of scientific research, teaching, production and operation, and press and publication should follow the approved terms of this committee. CNTERM’s responsibilities are to work out principles and plans for terminology standardization in China, organize terminology validation, publication, coordination, application, and promotion, compile terms from diatopic Chinese regions, manage Chinese terminology development, and organize academic
Image 2. The website of CNCTST (www.cnctst.cn, from 2021: www.cnterm.cn) Terminàlia núm. 25 44
Articles
Terminology work in China
Zebing Lu
exchanges domestically and internationally. More specifically, the tasks of the Committee are set out in the working regulation as follows4: 1. To formulate the national guidelines and develop long-term plans for terminology work tasks, and specific measures for the reviewing, approval, and unification of natural science terminology. 2. To organize the reviewing, approval, and publication of terms in all fields. 3. To organize the work to promote the application of the terms, enhance the digitalization of terminology work and build a platform for the terminology database. 4. To organize research on terminology in China and try to establish a terminology theory of Chinese characteristics. 5. To compile and compare the terms in the Chinese-speaking macro area and establish contacts with relevant terminology planning entities in regions where there are diatopic variants of terminology. 6. To establish contacts with international entities and institutions to facilitate interchange and cooperation and promote the integration of the ter-
minology system with international standards, and present Chinese science and culture to the world. 7. To perform social functions and provide terminology services for the society. 8. To undertake other tasks assigned by the State Council and the government. After setting the institutional task as the authority of terminology management, the CNCTST also establishes a standardized process on terminology work. There are more than one hundred subcommittees from various scientific and technological fields for terminology review and approval. Thousands of scientists have participated in the work. So far, terms of more than 140 disciplines have been published, including astronomy, physics, biochemistry, electronics, agronomy, medicine, linguistics, pedagogy, agricultural sciences, humanities and social sciences, and other fields. The publication of approved terms has played an essential role in scientific research, teaching, and academic exchanges, and laid the foundation for the standardization of scientific and technological terms. The process of terminology review and approval is carried out as follows (CNCTST, 2016):
1. The CNTERM and the related academic entities set up subcommittee of a specific field
5. The subcommittee self duplicate checking
2. The subcommittee designs a plan and assign the work
4. The subcommittee reviews the terms
6. The CNTERM and other entities duplicate checking
11. The subcommittee canvass opinions from the experts
10. Review and amendment by the subcommittee 12. Final review of the subcommittee
13. Double review of the CNTERM
17. The official announcement of the approval of the director of the CNTERM
3. The subcommittee collects terms
7. The CNTERM coordinates the proper names
8. The subcommittee deliberates and determines the normalized terms
9. The subcommittee gathers experts to write the definitions
14. The sub-committee revises and reports to the CNTERM based on the review opinions
15. The pre-announcement director of CNTERM
16. The subcommittee reviews and reports to the CNTERM based on the pre-announcement reviewed opinions
Diagram 1. The process of terminology approval (CNTERM) Articles
45
Terminàlia núm. 25
Terminology work in China
Zebing Lu
We can see that the collecting, reviewing, and approval of one term goes through 17 steps, and the process includes an organized and collective work of CNTERM, an administrative entity, and experts who are term users from specific fields, what’s more, there is the pre-announcement to the public which also involves the opinions from the public. The input from the public is further demonstrated in the approval of the new term. The subcommittees of various disciplines collect new scientific and technological terms and publish them with rapidity. After publication of new terms for trial use, the subcommittees will examine and approve the terms based on the feedback, and CNTERM will officially announce the terms. Apart from the approval of terminological units, CNTERM has done remarkable works for terminology planning in China as indicated in the tasks of this institution. A multi-module terminology work is done to follow the modern digital tendency. Based on the work of standardization of terms, CNTERM has established a terminological database and provides readers with a free inquiry service of published scientific and technological terms through the website www.termonline.cn. As the CNCTST actively promoted the work of diatopic scientific and technological terminology exchange and unification, experts from both sides of the Taiwan Strait jointly published terminology exchange comparison texts for more than 20 disciplines and 8 disciplines in traditional Chinese characters and simplified Chinese. They have compiled the Chinese Science and Technology Great Dictionary5, Cross-Strait Science and Technology Common Dictionary, Cross-Strait Science and Technology Term Difference Handbook, Cross-Strait Primary and Secondary School Students Science and Technology Vocabulary, and other reference books. The cross-strait scientific and technological terminology
comparison and unification work has played a positive role in the inheritance of Chinese culture6. CNTERM is of great importance to academic exchanges domestically and internationally. It has established close ties with terminology organizations and experts from China and abroad, actively participates in academic activities related to terminology, and cultivates and expands terminology verification work team, improves the level of the unification and standardization of scientific and technological terms. It is committed to developing in the direction of internationalization. They periodically hold seminars on terminology theory. In 2019, Spanish terminologist Teresa Cabré was invited to CNTERM to share her theory on terminology7. CNTERM publishes books and creates journals to encourage the research on terminology. The institution edited the Chinese Terminology Construction Book Series to present theories on terminology and created 中国科 技术语 (China Terminology) which has become a core journal on the study of terminology in China. In conclusion, CNTERM has formed a clear and multi-dimensional work pattern. It brings together experts to approve and publish the normalized terms, organize terminology study and provide terminology service to the public. CNTERM shows the top-down side of Chinese terminology planning. 5 Other Institutions on terminology study and promotion
CNTERM plays an important role in terminology planning in China as an authorized entity and shows a top-down characteristic on terminology work and research. In addition to this governmental institution, more academic organizations concern about terminology and conduct research on it. We searched the keyword 术语 (terminology) in the biggest academic
Image 3. Website of Termonline Terminàlia núm. 25 46
Articles
Terminology work in China
Zebing Lu
database in China and we add up the quantity of related articles: The figure indicates the top 10 institutions devoted to terminology study. They are Heilongjiang University, Nanjing University, Beijing University, Wuhan University, Beijing Normal University, Beijing University of Chinese Medicine, CNTERM, Institution of Scientific and Technical Information of China, Fudan University, and Shanghai Polytechnic University. Among these universities, Heilongjiang University leads the tendency of terminology study in China. This university has the first center of Russian language and literature, which facilitates the presentation of terminology theory from Russia. Zheng Shupu (1940 ~ ) was the deputy director of the Russian Department of Heilongjiang University, and he was one of those who introduced Russian terminology theories to China. Zheng (2003) explained the relationship between terminology study and other branches of linguistics, such as lexicology, syntax, and morphology. He discussed the nature of terminology, research objects, and methods of general terminology (Zheng, 2006). With the support of CNTERM, he has built the first research center of terminology in Heilongjiang University. Prof. Zheng has long attached importance to international terminology cooperation, and once undertook the Sino-Russian bilateral scientific and technological cooperation project: “Terminological Maintenance in Sino-Russian Scientific and Technological Cooperation”. Later, the terminology center of Heilongjiang University has successively carried out terminology cooperation with the University of Vienna (Austria), the Transbaikal State Pedagogical Institute of Russia, Termnet, the Pushkin Russian Academy of Russia, the Russian Institute of Science, and other institutions. The institute established the Sino-Russian International Terminology Research Center, which is the first international terminology research institution in China, and has been named as Chinese Harbin Terminology School by its foreign counterparts. In recent years, China and Russia have jointly held four international 150
139
academic seminars on “Terminology and Cognition” in Moscow, which have become an important academic platform for terminology circles in Slavic countries, greatly promoting exchanges between domestic and foreign terminology schools. Researchers from both sides have published important research papers in prestigious Russian academic journals such as Linguistic Issues, Moscow University Journal • Philology Volume and so on. The terminology research team of Heilongjiang University has played an important role in condensing and strengthening terminology research in China, and has made a foundational contribution to the entry of terminology into the national academic catalog as an independent discipline. In 2004, Professor Zheng Shupu, together with the CNCTST, organized and initiated the first “National Academic Seminar on the Construction of Chinese Terminology” and established the first research center on terminology in China: China Institute of Terminology. The establishment of the China Institute of Terminology filled the domestic gap. Professor Zheng has successively undertaken six projects of the Chinese national social science fund, two major grassroots projects, published more than 100 academic papers, organized and promoted “Chinese Terminology Construction Book Department” (12 books have been published, 7 of which are from the China Institute of Terminology in Heilongjiang University). The institute also held seven sessions of “China Terminology Construction and Terminology Standardization Symposium”. Now, Prof. Zheng’s student Ye Qisong has succeeded his work as the director of the Russian Department, continues the contribution on the terminology study and he is also one of the editors of the CNTERM sponsored journal China Terminology. Other institutions establish platforms or official accounts in media platforms on the terminology of their research fields to meet the needs of the public. China Foreign Language Bureau, China Foreign Language Teaching and Research Press have established platforms such as “Translation and Publication Por-
133 118
114
100
103
98
92
91
87
Institution of Scientific and Technical Information of China
Fudan University
80
50
0
Heilongjiang University
Nanjing University
Beijing University
Wuhan University
Beijing Normal University
Beijing University of Chinese Medicine
CNTERM
Shanghai Polytechnic University
Diagram 2. Top ten institutions that have more published articles on terminology Articles
Heilongjiang Nanjing
47
Terminàlia núm. 25
Terminology work in China
Zebing Lu
tal for Chinese Key Terms and Expressions”, “Chinese Thoughts and Culture Terminology Database”. Relevant institutions have operated official accounts on WeChat such as “Terminology Proofreading”, which have enhanced the public’s awareness of terminology. 6
Conclusion
Chinese terminology activity has a long history. Modern terminology has experienced a great development of cross-lingual exchanges with Western technology and culture. The development of contemporary terminology has experienced ups and downs along with politics.
Nowadays, a majorly top-down terminology planning and management has been established by CNTERM as the authority, and in the process of terminology approval, we also can see the bottom-up influence. Various research institutes and universities have also begun to pay more attention to terminology research, and actively conduct terminology research and exchanges domestically and abroad. At the same time, the development of Chinese terminology is also closely linked to the new era of media methods, providing terminology services in multiple fields by an authorized terminology database from CNTERM, and other databases developed by specialized research institutes to meet the needs of various professionals.
Image 4. Translation and Publication Portal for Chinese Key Terms and Expressions
Image 5. Chinese Thoughts and Culture Terminology Database
Image 6. Terminology Proofreading Terminàlia núm. 25 48
Articles
Terminology work in China
Zebing Lu
Bibliography
Bessie, Dendrinos (2018). «Multilingualism language policy in the EU today: A paradigm shift in language education». Training, Language and Culture, 2(3). China National Committee Terminology in Science and Technology (2016). <http://www.cnterm.cn/sdgb/ sdyzjff/index_25470.html> Huang, Heqing. (2020). «Traceability of “xinfang” and “xinshi”[J]». China Terminology, 22 (2), p. 59-63. Jernudd, Bjorn H. (1983). «Evaluation of Language Planning: What has the Last Decade Accomplished?». In: Cobarrubias, Juan; Fishman, Joshua A. (ed.) (1983). Progress in language planning: International perspectives. Berlin: Walter de Gruyter, p. 345-378. Liu, Zhongfu (2002). «On the Characteristics of Contemporary Chinese». Dong Yue Tribune, 23-6. Needham, Joseph (1954). Science and civilisation in China. Cambridge: Cambridge University Press, vol. 1. Shi, Youwei. (2000). «Hanyu wailici 汉语外来词 [Loanwords in Chinese]». Beijing 北京: Shangwu Yinshuguan 商务印书馆. Sun, Zhuo (2010). «The Creation of Modern Medical Terms. A Case Study of Benjamin Hobson and His A Medical Vocabulary in English and Chinese». Studies in the History of Natural Sciences, 29 (4), p. 456-474. Taylor, Insup; Taylor, Maurice Martin (1995). Writing and Literacy in Chinese, Korean, and Japanese. Amsterdam: John Benjamins, vol. 3. Wang, Mindong (2006). 医学名词“结核”小考[Research on the term “jiehe” (tuberculosis)]. 语文建设通讯, 83. Wen, Changbin (2006). «科学名词审查会The General Committee for Scientific Terminology[J]». China Terminology. http://www.term.org.cn/EN/Y2006/V8/I03/55 Ye, Duzheng (1985). «全国自然科学名词审定委员会筹备经过及今后工作展望The preparatory process of the China National Committee of Natural Science and Technology Terms and its prospects of future work[J]». China Terminology, 01, p. 11-13. Zarnikhi, Abolfazl (2014). Towards a model for terminology planning. Doctoral dissertation. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Zheng, Shupu (2003). «The terminology is an independent comprehensive discipline术语学是一门独立的综 合学科». Foreign Social Science, 5, p. 53-58. Zheng, Shupu (2006). «Terminology education in Russia 俄国的术语教育». China Terminology, 8(02), p. 10. Notes 1. It comes from the Japanese word for logographic characters of the Chinese script, which were made a major part of the
Japanese writing system along with the syllabic scripts of hiragana and katakana. (Taylor and Taylor, 1995). 2. https://en.wikipedia.org/wiki/Wasei-kango 3. Fengsu Tongyi (Chinese: 風俗通義; lit. Comprehensive Meaning of Customs and Mores), also known as Fengsu Tong, is a book
written about 195 AD. 4. https://baike.baidu.com 5. http://www.cnpubg.com/news/2020/0810/52374.shtml 6. http://www.cnterm.cn/hzjl/hxla/ 7. http://www.cnterm.cn/xwdt/tpxw/201909/t20190916_516285.html
Articles
49
Terminàlia núm. 25
Terminàlia parla amb... Miren Etxezarreta, catedràtica d’economia aplicada
e
ntrevista
Miren Etxezarreta Ordizia, 1936 Miren Etxezarreta (Ordizia, 1936) és economista, màster en Economia per la London School of Economics, doctora en Economia per la mateixa universitat anglesa i per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha treballat com a professora a la Universitat de Sussex, la Universitat de Bilbao i la UAB. Actualment és catedràtica emèrita d’Economia Aplicada de la UAB. Com a investigadora ha tractat, sobretot, temes d’economia
agrària, política econòmica i desenvolupament econòmic. Ha dirigit tesis doctorals, ha escrit a revistes internacionals i ha publicat deu llibres com a autora única o com a coordinadora, un gran nombre de capítols en llibres de diversos autors, i nombrosos articles a diverses revistes. Ha impartit conferències a universitats d’arreu i ha fet estades de docència a universitats de Mèxic, Bolívia, l’Argentina, Xile, Nicaragua, Burkina
Faso, França, els Estats Units, Anglaterra, el Canadà, el Japó, etc. Defensa un enfocament marxista i anticapitalista de l’economia. Actualment participa activament en el Seminari d’Economia Crítica Taifa, dedicat a promoure la crítica de l’economia convencional, la formació de joves economistes i la divulgació de temes econòmics d’actualitat a través de la publicació dels Informes d’Economia Crítica.
Què és l’economia crítica? Quines alternatives ofereix?
econòmica amb pluralitat, avalua el paradigma econòmic que tracta segons els aspectes assenyalats més amunt (bases ideològiques, aproximació a la realitat i conseqüències socials).
l’economia professional, però no ens semblen imprescindibles per explicar adequadament els conceptes fonamentals.
L’economia crítica com a esquema de pensament específic no existeix. L’economia crítica és aproximar-se als diversos paradigmes que es postulen per tal d’analitzar els fets econòmics (disciplina de l’economia) des d’un vessant crític, avaluant-los amb relació als plantejaments bàsics, l’aproximació al món real i les conseqüències que aquests paradigmes tenen per a les diverses classes socials. L’economia crítica, en general, no accepta que hi hagi una manera exclusiva d’aproximar-se als fenòmens econòmics, sinó que reconeix que hi ha mètodes i escoles diferents. Consisteix a avaluar de maneres diverses la validesa dels diferents esquemes d’anàlisi, segons els plantejaments de qui s’hi aproxima amb una visió crítica. L’economia crítica enfoca l’anàlisi Terminàlia núm. 25 50
Heu estat una de les fundadores del Seminari d’Economia Crítica Taifa, que actualment té com principal objectiu la divulgació. És possible explicar de manera planera conceptes abstractes com els d’economia? Quines són les estratègies per aconseguir-ho?
Per la meva experiència limitada, em sembla que és possible explicar de manera senzilla conceptes abstractes. Creiem que la majoria de les persones i els col·lectius a qui ens hem acostat amb aquest objectiu han entès què volíem expressar. Certament, no entrem en els aparats formals i matemàtics habituals de
No hem posat gaire atenció en les estratègies d’ensenyament. Ens han preocupat molt els temes que s’havien d’explicar, i hem procurat sempre preparar-los bé. Hem fet servir les paraules més senzilles possibles i algunes ajudes gràfiques, principalment el PowerPoint i altres suports més avançats. Com que els assistents als nostres cursos i xerrades són persones adultes que hi venen pel seu propi interès, i no públics captius, la participació i la motivació de l’audiència ajuden molt. Cal tenir present que la finalitat de Taifa no és només la divulgació, sinó també poder continuar l’autoformació dels integrants del Seminari i oferir l’oportunitat de disposar d’un Entrevista
Font: www.mirenetxezarreta.net
Terminàlia parla amb… Miren Etxezarreta
fòrum de debat sobre els problemes econòmics de la societat, dels diversos corrents nous d’estudi i d’anàlisi econòmica, d’estímul i de suport a la transformació de la societat capitalista en una societat justa. Heu estat durant molts anys professora universitària d’economia i la vostra principal crítica ha estat dirigida contra l’ensenyament de l’economia que se sol fer a les aules universitàries? Per què? Què s’hauria d’ensenyar a la universitat?
L’ensenyament de l’economia a les universitats es redueix a plantejar una única explicació de com funciona l’economia, només segons la visió favorable dels interessos de la classe dominant, com si aquesta
L’ensenyament de l’economia a les universitats es redueix a plantejar en fos l’única explicació una única explicació de com funciona l’economia, només segons possible la visió favorable dels interessos de la classe dominant, com si aquesta econòmica convencional deixa de en fos l’única explicació possible. banda. Es presenta el pensament A més, es presenta com a provada convencional com a ideològicacientíficament. Això és totalment ment neutral, però no és més que la erroni. S’ignoren, o en el millor dels interpretació favorable a les classes casos es minimitzen, altres visions i interessos dominants. En resum, de l’economia com si es tractés de es proporciona una versió enormeversions ja superades, com si fos- ment mutilada dels intents que hi sin aproximacions històriques ja ha hagut i que hi ha per estudiar el demostrades, insuficients i defici- fet econòmic per tal de conferir-li ents. D’aquesta manera s’ignoren el caràcter de ciència econòmica. Es les crítiques en profunditat a l’eco- presenta com única “veritat” cientínomia convencional dominant, així fica una interpretació summament com tots els elements que l’anàlisi esbiaixada, insuficient i errònia del Entrevista
fet econòmic. Es tanquen i es modelen les ments dels estudiants per tal que no siguin receptius a altres visions. No és fàcil dir què s’hauria d’ensenyar a la universitat, però almenys caldria incloure una explicació dels aspectes més sòlids dels àmbits que es coneixen del pensament econòmic i els seus elements —tots ells parcials— juntament amb la revisió dels principals paradigmes sobre la seva visió de conjunt. Caldria explicar-ne les respectives possibilitats i limitacions i insistir, a més, en la problemàtica que cadascun d’aquests paradigmes comporta i en els múltiples aspectes que es deixen de banda. Crec que així l’aproximació a l’estudi del fet econòmic seria molt més dinàmica i estimulant per als estudiants, ja que no se’ls presentarien plantejaments de pensament rígid, tancat i complet. Els models econòmics no ortodoxos es defineixen sovint amb etiquetes negatives del tipus anticapitalista, antiglobalització. A part de ser termes negatius, s’expressen des del marc conceptual que es vol superar. Amb quins termes definiríeu el model econòmic alternatiu que defenseu? 51
Terminàlia núm. 25
Terminàlia parla amb… Miren Etxezarreta
No penso que els models econò- dels aspectes anteriors. Són categomics es defineixin com dieu. Crec ries conceptuals diferents i és millor que cal diferenciar entre diversos no barrejar-les. aspectes: • els sistemes econòmics existents Des dels segles xviii i xix es van fer (o teòrics) que defineixen una servir les expressions socialisme i societat (capitalisme, feudalisme, comunisme com a ideals de les societats que es desitjaven. En alguns esclavitud, etc.). • les estratègies econòmiques que àmbits es continuen utilitzant així, es fan servir dins de cadascuna però actualment aquestes dues d’aquestes societats: la globalit- paraules han estat tan desvirtuazació, el mercantilisme, el protec- des i se’ls atribueixen tants sentits cionisme, l’autarquia, l’austeritat, diferents, que no em sembla que etc., són diverses combinacions de corresponguin totalment a socieformes econòmiques (polítiques tats alternatives, per la qual cosa econòmiques) que es poden donar no considero que representin el model econòmic del qual en soc dins de cada tipus de societat. • les escoles de pensament (para- partidària.
Popularment, de vegades es barregen diverses categories: com que la globalització és capitalista, s’associa antiglobalització amb no-capitalista, però en rigor no es corresponen digmes) teòriques i diferents que es poden fer servir per estudiar els fets econòmics de totes les societats, però que són utilitzades especialment per a l’anàlisi del capitalisme (clàssics, marginalisme o neoclàssics, o equilibri general, institucionalisme, marxisme, etc.). El terme anticapitalista correspon a la primera categoria, però antiglobalització es refereix a la segona; sistema soviètic es refereix a la primera; marxisme, a la tercera, etc. Popularment, de vegades es barregen diverses categories: com que la globalització és capitalista, s’associa antiglobalització amb no-capitalista, però en rigor no es corresponen. I les escoles de pensament econòmic poden servir per analitzar qualsevol dels elements que ens interessin Terminàlia núm. 25 52
No tinc un nom específic per a la societat que defenso. Aquesta societat podria ser la societat socialista o comunista en el sentit històric de la paraula, no en l’actual. Ha de ser sobretot justa i igualitària perquè totes les persones puguin cobrir totes les necessitats materials decentment (cosa que requereix que no existeixi la propietat privada dels béns productius), regir-se per un sistema democràtic real on puguin expressar lliurement les seves opcions i prendre decisions amb igualtat (cosa que requereix un sistema de gestió col·lectiu més enllà de la representativitat i el parlamentarisme, amb un gran pes de l’assemblearisme), on prevalguin les decisions col·lectives, però es respectin profundament els drets i llibertats individuals, i amb un sistema de valors on dominin la fraternitat, la solidaritat, els béns comunals... Alguns l’anomenarien societat comunal, però insisteixo que el meu problema no és de nom, sinó de les característiques. Els termes, en tant que lèxic propi d’un camp determinat, vehiculen coneixement especialitzat i, teòricament, són conceptes neutres ideològicament. Això és cert en la terminologia de l’economia? És possible tractar l’economia d’una manera objectiva o és una matèria sempre lligada a una ideologia determinada?
Cada vegada es reconeix de manera més àmplia la influència de les ideologies en la ciència en general i en els sistemes científics i els seus practicants. Això és particularment significatiu en les ciències socials i, en particular, en l’economia. Com que és una disciplina que reflecteix relacions socials, la percepció que se’n té depèn inevitablement de la ideologia amb què es perceben. Aquest és un dels elements que ignora l’economia convencional, que erròniament i deliberadament es presenta com a neutra. Crec que la via per a una forma honesta de tractar aquest aspecte ha de partir de la recomanació que donava
Cal no oblidar que els fets econòmics reflecteixen fets socials, la qual cosa implica que es refereixen a les relacions entre les persones, grups i classes socials amb totes les conseqüències l’economista suec Gunnar Myrdal, premi Nobel el 1974 (mort el 1987), que considerava que l’analista social havia de fer explícit des del principi el seu posicionament ideològic perquè quedés clar des d’on escrivia. El tractament explícit dels valors dels quals es parteix i el rigor metodològic contribueixen en gran manera a disminuir i diluir els biaixos ideològics més flagrants implícits en qualsevol anàlisi econòmica i social. Voleu afegir alguna cosa que no us hàgim preguntat?
Són tantes les coses que es podrien dir que m’estimo més no endinsar-me en aquest territori. Només vull afegir molt breument dues consideracions: Entrevista
Font: www.mirenetxezarreta.net
Terminàlia parla amb… Miren Etxezarreta
• Cal no oblidar que els fets econòmics reflecteixen fets socials, la qual cosa implica que es refereixen a les relacions entre les persones, grups i classes socials amb totes les conseqüències. Això vol dir que no es poden ignorar les relacions de poder que s’hi estableixen, un aspecte importantíssim que ignora tota l’economia que fa del mercat el seu eix central. • En el seu esforç per millorar el rigor dels instruments d’anàlisi,
Entrevista
l’economia ha anat incorporant tècniques matemàtiques i estadístiques avançades a la seva caixa d’eines. Tot i reconèixer que aquestes eines han pogut tenir certa utilitat per afegir rigor a l’anàlisi econòmica, cal no deixar-se dominar per la capacitat que representa familiaritzar-se amb aquestes tècniques a causa de la seva dificultat, així com per la seva bellesa formal en detriment de l’essència profunda dels fets analitzats... Malauradament,
en molts àmbits i universitats sembla que l’economia s’ha convertit en una disciplina matemàtica (i no sempre en una bona matemàtica) i ha oblidat completament el seu caràcter social. Consell de Redacció
53
Terminàlia núm. 25
La terminologia de la crisi i del decreixement
d
ossier
Ens esperen temps difícils. ¿Creixement indefinit o sostenibilitat ecosocial? Joaquim Sempere
Professor emèrit de la Universitat de Barcelona jsemperecar@hotmail.com Professor emèrit de sociologia a la Universitat de Barcelona, especialista en decreixement, conflictes socioecològics i necessitats humanes. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i llicenciat en sociologia per la Universitat de París X, està vinculat al grup de recerca
Resum
Aquest article ens ajuda a entendre els fonaments de l’anomenada Teoria del decreixement, dins de les economies alternatives i socials. L’objectiu del decreixement és abandonar la fita del creixement econòmic indefinit i redefinir les prioritats econòmiques sobre la base de les necessitats bàsiques de tothom, especialment en energia i alimentació. L’article ens permet observar, a més, la terminologia usada en aquest marc, que suposa un canvi molt evident respecte de la terminologia del model econòmic predominant.
Paraules clau: economia; decreixement; innovació terminològica; energia; alimentació
en Territori, Població i Ciutadania (TERRIPOC). Entre moltes altres obres, ha publicat Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista y crisis ecológica (2009) i Las cenizas de Prometeo. Transición energética y socialismo (2018).
Abstract
Difficult times ahead of us. Indefinite growth or ecosocial sustainability?
This article helps us to understand the foundations of the so-called Theory of Degrowth, within alternative and social economies. The goal of degrowth is to abandon the goal of indefinite economic growth and redefine economic priorities based on the basic needs of all, especially in energy and food. The article also allows us to observe the terminology used in this framework, which is a very obvious change from the terminology of the predominant economic model.
Keywords: economy; degrowth; terminological innovation; energy; food
Terminàlia 25 (2022): 54-56 · DOI: 10.2436/20.2503.01.176 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) · http://terminalia.iec.cat Terminàlia núm. 25 54
Dossier
Ens esperen temps difícils. ¿Creixement indefinit o sostenibilitat ecosocial?
Joaquim Sempere
D
“
ecreixement” és encara una paraula maleïda. Evoca pobresa i atur. Molts publicistes la rebutgen com un mal auguri, com una proposta insensata i irracional. La població en general comparteix aquest rebuig. I els governants i polítics no volen de cap manera ser associats a un lema tan impopular. Si hem viscut, en menys de 15 anys, la crisi financera de 2008 i la de la covid, dues crisis que ens han fet patir —a uns més que a d’altres, tot s’ha de dir—, ara no és hora de proposar una nova reducció de l’activitat econòmica. On aniríem a parar? El drama és que el debat públic sobre aquest tema es mou en una confusió total. La literatura mediambiental fa molts anys que sosté que si el món continua amb les mateixes pautes de creixement de població, producció industrial, producció d’aliments, crema de combustibles, contaminació i transport mecànic, per citar només les variables més prominents, l’economia mundial s’encamina cap a un col·lapse. Això ho van dir Donella Meadows i col·laboradors el 1972 en el llibre Límits al creixement, producte d’un encàrrec del Club de Roma. Quasi ningú no els va fer cas, ni a dreta ni a esquerra, però les dues revisions fetes 20 i 30 anys més tard van revelar que els pronòstics s’anaven complint amb una exactitud sorprenent. Les investigacions de centenars de grups de recerca d’arreu del món han anat afegint noves dades que confirmen la tendència d’aquell informe. Cada cop és més evident que si el creixement continua, anem al desastre. Què té de dolent, doncs, parlar d’aturar el creixement o decréixer? El que té de dolent és que no ens agrada la perspectiva de viure amb menys. Així de senzill: no ens agrada. Però tampoc ens agrada fer-nos vells i, això no obstant, sabem que ens farem vells, ens agradi o no... si no ens morim abans! És de sentit comú, per això, acceptar l’envelliment com un destí inexorable, i en tot cas preparar-nos per viure una vellesa agradable, profitosa, etc. De manera anàloga, no du enlloc negar que caldrà —ja cal ara mateix— viure amb menys, simplement perquè no ens agrada. No serà una opció, serà una necessitat. No tindrem tants metalls, tant ciment, tanta fusta ni tanta energia. Haurem de passar amb menys recursos. En si mateix, passar amb menys recursos no sembla que hagi de ser cap drama ni cap situació insuportable. Si administrem bé aquests recursos disminuïts, podrem viure amb satisfacció i dignament. Fins i tot millor que ara, quan un de cada 10 habitants del planeta no té menjar suficient i milers de milions viuen en la pobresa mentre una minoria acapara la riquesa disponible. L’opulència d’alguns s’obté amb la degradació d’ecosistemes i la sobreexplotació dels recursos. Si administrem amb eficàcia i equitat aquests recursos, podem viure millor i viure tothom. Podem fabricar edificis, mobles, màquines i vehicles més sòlids, que durin molt més. Podem comDossier
d
ossier
partir artefactes (rentadores, vehicles...) en comptes de tenir-ne un cada família, i així estalviar en materials. Podem viatjar menys i fer-ho més a prop. Podem decidir que prescindim d’objectes costosos en materials i energia que no ens siguin indispensables, imaginant formes de vida més frugals. Hi ha un punt crucial en el qual és obligat aturar-se: l’energia. L’energia és a tot arreu. No hi ha activitats humanes sense energia, sigui somàtica o exosomàtica. En els darrers dos segles ens hem acostumat a usar molta energia exosomàtica, que en un 85 % ha arribat a ser de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), en quantitats desorbitades, si es mira amb perspectiva històrica. Quan els cremem provoquen l’escalfament de l’atmosfera i el canvi climàtic; i, cosa que s’oblida sovint, són finits i destinats a exhaurir-se a la segona meitat d’aquest segle. Doncs bé: hi ha una creença molt difosa segons la qual amb energies renovables del sol (i altres, com la geotèrmica i les marees) podrem mantenir el mateix tren de vida que tenim avui, i posar-lo a l’abast de més gent. Aquesta creença és injustificada pel que avui sabem. Les energies renovables no s’esgotaran (mentre duri el sol), duraran per sempre; però necessiten molt espai per a la seva captació i, sobretot, molts metalls poc abundants en l’escorça terrestre (coure, cobalt, liti, neodimi, platí, disprosi i uns quants més). Càlculs científics indiquen que amb aquestes limitacions, un sistema energètic 100 % renovable no podrà proporcionar-nos l’enorme quantitat d’energia que ens donen els fòssils i l’urani. Les reserves d’aquests i altres metalls estratègics —no sols per a la transició energètica, sinó també per als canvis industrials associats a ella, com el vehicle elèctric o els captadors termosolars i la digitalització generalitzada— no donen per tant, i el seu reciclatge tampoc. Sense l’abundància energètica d’avui, que ens sembla natural i eterna però no ho és, adeu a moltes de les comoditats de què gaudim una part de la humanitat i a la qual aspiren la resta dels humans. I això no és tot. La nostra alimentació perilla perquè el sistema agroalimentari depèn també de recursos finits de l’escorça terrestre: petroli, fertilitzants minerals, plaguicides químics i altres, també destinats a exhaurir-se. Serà imperatiu substituir l’agricultura “industrial” d’avui, que mineralitza i empobreix els sòls, per una agricultura ecològica sense entrants minerals ni petroli, que s’esforci a regenerar els sòls a fi que conservin una fertilitat natural basada en la microflora i microfauna que els dona vida perdurable. Aquest canvi no serà l’únic que caldrà emprendre, perquè cal una nova relació cooperativa entre espècie humana i natura (respectar els cicles naturals, la biodiversitat, etc.); però sí que serà el canvi més seriós, perquè ens hi va l’alimentació. Això vol dir abandonar els somnis de grandesa ja inviables, renunciar als luxes i reorganitzar l’economia sobre bases completament noves. Vol dir abandonar 55
Terminàlia núm. 25
Dossier: La terminologia de la crisi i del decreixement
Imatge 1. Terminologia associada al tema del decreixement
la fita del creixement econòmic indefinit i redefinir les prioritats econòmiques sobre la base de les necessitats bàsiques de tothom, començant per una alimentació sana i suficient. La meva aposta és que la tasca de reconstruir sobre aquestes línies les nostres societats oferirà a les generacions que pugen un projecte de societat molt més atractiu que el del món actual, que és un món de soroll i de fúria, d’ambició material i agressivitat. Serà el projecte d’una societat obligadament més frugal, però que ens pot permetre redescobrir la solidaritat, l’ajuda mútua i el respecte per la natura i els seus ritmes. El decreixement, ens agradi o no, ens vindrà imposat per l’esgotament dels recursos
Terminàlia núm. 25 56
naturals causat per dos segles de desmesura i excés. Aprofitem-lo per construir una vida probablement més austera, però que, malgrat els perills que haurà de travessar la transició, pot ser una vida millor. A condició d’evitar de caure en una lluita fratricida —si confonem austeritat amb infelicitat— i treballar en un projecte col·lectiu de societat al servei d’una nova racionalitat ecosocial. Tampoc hem d’oblidar que molta gent no entendrà uns moments difícils que ens imposaran canvis no sempre desitjats ni còmodes. Alguna d’aquesta gent podrà reaccionar amb atzagaiades polítiques i socials contra les quals cal estar previnguts i decidits a lluitar.
Dossier
d
La terminologia de la crisi i del decreixement
ossier
La terminologie de l’économie : sa vitalité et son importance dans la vie quotidienne Ieda Maria Alves
Université de São Paulo, Brésil ORCID:0000-0002-1803-3615 iemalves@usp.br Doctora en Lingüística per la Universitat de Paris 3 (Sorbonne Nouvelle). Treballa de professora titular a la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de São Paulo (Brasil), dins de l’àrea
de Filologia i Llengua Portuguesa. La seva recerca està orientada als estudis del lèxic del portuguès del Brasil, especialment en neologia, morfologia, terminologia i lexicografia.
Resum
Resum
Abstract
Dans cette étude, nous abordons la terminologie de l’économie dans le contexte de la crise économique survenue au début du XXIe siècle, qui a touché plusieurs pays et a eu des répercussions mondiales. Le projet Valores culturais e didáticos na metáfora de especialidade: as múltiplas imagens da crise econômica mundial na imprensa escrita a le but de réaliser une étude comparative de caractère morphologique, conceptuel et sémantique, basée sur la néologie formelle et sémantique des termes utilisés pour nommer cette crise, dans la presse écrite du Brésil et de l’Espagne. Dans cet article, on présente quelques résultats de cette étude concernant la dénomination des termes du portugais brésilien qui expriment la crise mentionnée, en vérifiant comment les journalistes, au moment de décrire ses caractéristiques, l’entremêlent souvent avec des termes d’une autre science, la médecine, au moyen de métaphores.
La terminologia de l’economia: vitalitat i importància en la vida quotidiana
The Terminology of the Economy: its vitality and importance in everyday life
En aquest estudi es parla de la terminologia de l’economia en el context de la crisi econòmica que es va produir a principis del segle xxi, que va afectar diversos països i va tenir repercussions globals. El projecte Valores culturais e didáticos na metáfora de especialidade: as múltiplas imagens da crise econômica mundial na imprensa escrita té com a objectiu realitzar un estudi comparatiu de caràcter morfològic, conceptual i semàntic, a partir de la neologia formal i semàntica dels termes utilitzats per denominar aquesta crisi, a la premsa escrita del Brasil i Espanya. En aquest article es presenten alguns resultats d’aquest estudi sobre la denominació dels termes portuguesos brasilers que expressen l’esmentada crisi, comprovant com els periodistes, a l’hora de descriure’n les característiques, sovint l’entrellacen amb termes d’una altra ciència, la medicina, per mitjà de metàfores.
In this study, we discuss the terminology of economics in the context of the economic crisis that occurred at the beginning of the 21st century, which affected several countries and had global repercussions. The reasearch project Valores culturais e didáticos na metáfora de especialidade: as múltiplas imagens da crise econômica mundial na imprensa escrita (Cultural and didactic values in the metaphor of specialty: the multiple images of the global economic crisis in the print media) aims to realize a comparative study of morphological, conceptual and semantic character, based on the formal and semantic neology of the terms used to name this crisis, in the written press of Brazil and Spain. In this article, some results of this study are presented regarding the naming of Brazilian Portuguese terms that express the aforementioned crisis, verifying how journalists, when describing its characteristics, often intertwine it with terms from another science, medicine, by means of metaphors.
Mots clé : économie ; crise économique ; métaphore ; métaphore de la santé ; espagnol ; portugais brésilien
Paraules clau: economia; crisi econòmica; metàfora; metàfores de la salut; espanyol; portuguès brasiler
Keywords: economy; economic crisis; metaphor; health metaphor; Spanish; Brazilian Portuguese
Terminàlia 25 (2022): 57-59 · DOI: 10.2436/20.2503.01.177 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) · http://terminalia.iec.cat Dossier
57
Terminàlia núm. 25
La terminologie de l’économie : sa vitalité et son importance dans la vie quotidienne
Ieda Maria Alves
L
’
économie, étant donné ses caractéristiques liées à l’obtention et à l’utilisation des ressources matérielles nécessaires au bien-être des personnes, est très présente dans la vie quotidienne des citoyens. Nous en avons besoin pour la gestion de nos activités quotidiennes, tout comme le fonctionnement de différentes institutions, entreprises et gouvernements en dépend. C’est donc une science d’une importance fondamentale dans la vie quotidienne des citoyens. En raison de l’importance de cette science dans la vie et les activités des citoyens, pendant les périodes historiques où les activités économiques fonctionnent de manière plus précaire et se reflètent négativement sur la vie des citoyens, il y a une période de déclin de l’activité économique, dont les conséquences les plus courantes sont la baisse de la consommation, provocant des revenus moindres pour les entreprises et la perte d’emplois, parmi d’autres conséquences néfastes pour la société. Dans cette étude, nous abordons la terminologie de l’économie dans le contexte de la crise économique survenue au début du XXIe siècle, qui a touché plusieurs pays et a eu des répercussions mondiales. Initiée aux États-Unis, à la suite de la faillite de l’une des plus grandes banques d’investissement de ce pays, Lehman Brothers, le 15 septembre 2008, elle a été provoquée par une crise du marché du crédit immobilier à haut risque, comme l’on peut le voir dans le corpus constitué pour l’étude : « A crise bancária que se seguiu fez com que as economias de todo o mundo mergulhassem no vazio de uma recessão econômica só vista nos anos 30 do século passado ». (FSP, 25-02-11) (La crise bancaire qui s’en est suivie a plongé les économies du monde entier dans le vide d’une récession économique observée seulement dans les années 1930). L’étude, qui vise à décrire la terminologie de cette crise économique de manière parallèle, entre deux corpus journalistiques constitués de textes dans deux langues, le portugais brésilien et l’espagnol européen, est en train d’être développée par deux équipes : l’une est composée par des chercheurs brésiliens de l’Universidade de São Paulo en collaboration avec des professeurs de l’Universidade de l’État de Maringá (UEM) et de l’Universidade de l’État de São Paulo (UNESP, à Araraquara) et, en Espagne, par une équipe de chercheurs de l’Universidade de Vigo, coordonnés par le professeure Iolanda Galanes Santos. Le projet, intitulé Valores culturais e didáticos na metáfora de especialidade: as múltiplas imagens da crise econômica mundial na imprensa escrita (Valeurs culturelles et didactiques dans la métaphore de spécialité : les images multiples de la crise économique mondiale dans la presse écrite) a le but de réaliser une étude comparative de caractère morphologique, conceptuel et sémantique, basée sur la néologie formelle et sémantique des termes utiliTerminàlia núm. 25 58
sés pour nommer cette crise, dans la presse écrite du Brésil et de l’Espagne. Ce projet se développe dans le cadre du programme Capes-DGPU, qui vise à établir une coopération entre chercheurs et étudiants d’universités brésiliennes et espagnoles. Le corpus journalistique étudié est constitué, en portugais brésilien, par les journaux Folha de S. Paulo (FSP), O Globo (OG) et Valor Econômico (VE), et, en espagnol européen, par les journaux El País, El Mundo et Expansión. Dans ce bref exposé, on présente quelques résultats de cette étude concernant la dénomination des termes du portugais brésilien qui expriment la crise mentionnée, en vérifiant comment les journalistes, au moment de décrire ses caractéristiques, l’entremêlent souvent avec des termes d’une autre science, la médecine, au moyen de métaphores (cf. Alves, As denominações da crise econômica mundial no entrecruzamento da Economia e da Medicina, Filol. Linguíst. Port., v. 18, n. 1, p. 43-67, 2016). Cette imbrication entre ces deux sciences n’est pas fortuite. L’économie et la médecine, bien que liées à de différents domaines de la connaissance – l’économie est une science sociale appliquée et la médecine fait partie des sciences de la santé –, représentent des aspects très importants pour les citoyens, comme en témoignent les paroles de la populaire valse brésilienne Fim de Ano (Fin d’Année) (1951), de D. Nasser et F. Alves, qui célèbre l’arrivée du Nouvel An : Adeus, Ano Velho Feliz Ano Novo Que tudo se realize no ano que vai nascer: Muito dinheiro no bolso, saúde prá dar e vender. /.../ (Adieu vieille année, Heureux nouvel an, Que tout se réalise dans l’année qui naîtra : Beaucoup d’argent dans la poche, santé à donner et à vendre. /.../)
Dans cette valse souvent chantée lors des célébrations du Nouvel An au Brésil, on peut voir l’imbrication entre l’économie et la médecine, représentées, respectivement, par les souhaits de « beaucoup d’argent » et de « santé à donner et à vendre ». Ce croisement entre les deux sciences s’observe également dans la dénomination de nombreux termes qui ont été créés dans le contexte de la crise économique, dans laquelle la métaphore joue un rôle important, en humanisant l’économie, qui est sensible aux faiblesses et aux maladies. Rappelons que l’usage des métaphores est observé dans différents corpus, notamment dans des matériaux journalistiques ou publicitaires, mais également dans des corpus des domaines de spécialité. Comme l’a déjà souligné R. Kocourek (La langue française de la technique et de la science, Wiesbaden : Brandstetter Verlag, 1991), l’emploi figuré, présent dans le discours des sciences et des techniques, ne se montre pas incompatible avec la recherche de précision qui caractérise les terminologies. Dossier
Ens esperen temps difícils. ¿Creixement indefinit o sostenibilitat ecosocial?
Joaquim Sempere
Nous mettons en évidence certaines formations métaphoriques du corpus brésilien, qui cherchent à rendre explicites des termes de l’économie par l’intermédiaire de termes de médecine, pour des locuteurs non spécialisés dans le domaine économique. Nous prenons comme des exemples des formations polylexiques, constituées par NAdj, dans lesquelles le terme nominal représente le domaine de la médecine et le terme adjectival est exprimé par un adjectif classifiant lié à l’économie. Contrairement aux adjectifs qualifiants, les classifiants sont « /.../ dénominatifs, non qualifiants, ayant un caractère précis /.../ », selon Neves (Gramática de usos do português, UNESP, 2000, p. 186, notre traduction). A titre d’exemple, nous présentons le terme « saúde econômica » (santé économique), dans lequel l’économie agit comme une personne, qui peut avoir sa santé fragilisée : « A crise obrigaria, no entanto, a UE a socorrê-la / Grécia/ em um momento delicado para a saúde econômica do continente » (FSP, 06-01-12) (La crise obligerait, quand même, l´UE à aider la Grèce, à un moment délicat pour la santé économique du continent). D’autres problèmes peuvent affecter la santé de l’économie, comme un stress ou un effondrement – en générant les termes « estresse financeiro » (stress financier), « síndrome imobiliária-financeira » (effondrement immobilier-financier) – et le terme verbal colapsar (s’effondrer) : « Por causa disso, /.../, não esperamos ver o estresse financeiro dos EUA impactando o Brasil de forma sustentada. » (VE, 31-08-07) (En raison de cela, /.../, nous ne nous attendons pas à ce que le stress financier américain affecte le Brésil de manière durable).
Dossier
d
ossier
« Desde que o colapso imobiliário-financeiro infectou a economia dos EUA /.../ » (FSP, 28-11-08) (Depuis que l’effondrement immobilier-financier a infecté l’économie américaine /.../). « A Espanha não vai colapsar de imediato por causa do nível das taxas, /.../ » (VE, 15-06-12) (L’Espagne ne va pas s’effondrer immédiatement à cause du niveau des taxes, /…/)
La variation entre l’adjectif et le syntagme prépositionnel est fréquemment observée dans ces formations, telles que « colapso econômico » (effondrement économique) / « colapso da economia » (effondrement de l’économie), « crise econômica » (crise économique) / « crise da economia » (crise de l’économie), « crise cambial » (crise financière) / « crise do câmbio » (crise des finances), dans lesquelles le syntagme prépositionnel est utilisé beaucoup moins fréquemment que le syntagme adjectival. En guise de conclusion, nous soulignons que, dans ce bref exposé, nous ne présentons que quelques possibilités d’études que nous offre le riche corpus collecté. Bien qu’officiellement terminé, avec des résultats approuvés par des agences de financement des deux pays, les données du projet, assez riches, et se référant à la constitution morphologique, conceptuelle et sémantique des termes liés à la crise économique en question, continuent à être étudiées par les deux équipes. Les résultats de ces études sont en train d’être insérés dans une base de données qui sera bientôt mise à la disposition du public intéressé.
59
Terminàlia núm. 25
Dossier: La terminologia de la crisi i del decreixement
Los glosarios financieros de los Bancos Centrales como parte de la educación financiera en España e Hispanoamérica Carlos Rocha Ochoa
Instituto de Lenguas Románicas Universidad de Ciencias Económicas y Empresariales de Viena carlos.rocha.ochoa@wu.ac.at
S
egún las encuestas sobre conocimientos financieros de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos, la mayor parte de la población en distintos países desconoce los términos y conceptos financieros especializados, lo cual disminuye su capacidad de entender los productos y servicios financieros disponibles (OCDE, 2011; OCDE/CAF, 2020). Para hacer frente a este déficit de conocimientos, y con el objetivo explícito de facilitar la comprensión de textos a los usuarios de servicios financieros, los Bancos Centrales de diversos países han elaborado glosarios financieros monolingües y los han puesto a disponibilidad de un público general de forma gratuita dentro de sus propios sitios web. Este proyecto de investigación busca ofrecer un análisis comparativo de dichos materiales lexicográficos en español diseñados en el marco de las iniciativas de educación financiera en España e Hispanoamérica. Aunque existen recursos lexicográficos similares desarrollados por otras instituciones financieras, se han incluido solamente los glosarios elaborados por Bancos Centrales, en particular aquellos que se centran en los usuarios de servicios financieros como público meta. Los glosarios financieros que satisfacen estos requisitos son aquellos de los Bancos Centrales de España, Argentina, Bolivia, México y Paraguay. En este sentido, los glosarios incluidos en el análisis han sido seleccionados con base en su área de especialización, de modo que se han excluido aquellos en los que se establece un área temática distinta a la financiera, como es el caso de la política económica y macroeconómica. En cuanto a la metodología, sin embargo, los recursos lexicográficos seleccionados se han analizado no como diccionarios especializados sino como lo que se ha llamado «diccionarios para la recepción de textos» (Leroyer, 2017), es decir, como parte de los procesos de divulgación de conocimiento. En efecto, los mismos Bancos Centrales resumen el objetivo de sus glosarios en ayudar a los usuarios (no expertos) de servicios financieros a comprender términos y textos bancarios y financieros. Es por ello que en este proyecto de investigación se hace especial énfasis en la naturaleza de los términos incluidos en cada caso, distinguiendo entre los distintos tipos de entradas: unidades léxicas simples, unidades fraseológicas, acrónimos, abreviaturas y anglicismos. Los glosarios se han analizado, por tanto, a la luz de un enfoque funcional (Fuertes-Olivera y Tarp, 2014), tomando como punto de partida las necesidades de los usuarios de productos y servicios financieros, la accesibilidad y la metodología de elaboración, incluyendo elementos metalexicográficos como instrucciones y explicaciones de uso. Por último, considerando que todos los glosarios elaborados por los Bancos Centrales están disponibles dentro de sus respectivos sitios web, ya sea en forma de página web o como fichero descargable, se analizan también desde la perspectiva de la lexicografía electrónica y el grado de uso de las tecnologías de Internet. Por un lado, se espera que los resultados extraídos de este análisis comparativo permitan delimitar la variación entre los glosarios de los distintos países en términos de su extensión, formato y composición. Por otro lado, se busca analizar la pertinencia y relevancia de la terminología financiera que ha sido incluida en estos glosarios, ello en su función como instrumentos de educación financiera en el contexto del acceso a la información por parte de los Bancos Centrales y las distintas estrategias nacionales de inclusión financiera.
Terminàlia núm. 25 60
Dossier
Dossier: La terminologia de la crisi i del decreixement
d
ossier
Bibliografía
Bergenholtz, Henning; Tarp, Sven (1995). Manual of Specialised Lexicography. Amsterdam: John Benjamins Publishing. Cabré, María Teresa; Estopa, Rosa; Tebé, Carles (ed.) (2006). La terminología en el siglo XXI: contribución a la cultura de la paz, la diversidad y la sostenibilidad: actas del IX Simposio Iberoamericano de Terminología RITERM04. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Fuertes-Olivera, Pedro; Tarp, Sven (2014). Theory and Practice of Specialised Online Dictionaries. Berlin/ Boston: De Gruyter. Leroyer, Patrick (2017). Dictionaries for text reception. En P. A. Fuertes-Olivera (ed.), The Routledge Handbook of Lexicography, New York: Routledge, p. 250-266. Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos / CAF Banco de desarrollo de América Latina (2020). Estrategias nacionales de inclusión y educación financiera en América Latina y el Caribe: retos de implementación. París: OCDE/CAF. Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos. (2011). G20 High-Level Principles on Financial Consumer Protection. París: OECD.
Dossier
61
Terminàlia núm. 25
Dossier: La terminologia de la crisi i del decreixement
Terminología corporativa: aspectos de variación vertical y diatópica Una comparación entre diferentes subgéneros textuales en el sector bancario de España, México y Argentina Eva Díaz García
Universidad de Ciencias Económicas y Empresariales de Viena (WU Wien) eva.diaz.garcia@wu.ac.at
E
ste proyecto de terminología corporativa se engloba en la actividad investigadora y docente del Instituto de Lenguas Románicas de la Universidad de Ciencias Económicas y Empresariales de Viena y enfoca la variación terminológica en dos ejes: analiza la terminología usada en distintos (sub)géneros textuales presentes en los informes anuales de grandes corporaciones bancarias, por una parte, y combina este análisis con una perspectiva diatópica, por otra. Concretamente, se examinará la terminología usada en este ámbito en España, México y Argentina que, entre los países hispanohablantes, son los que mayor PIB registran. De este modo, se estudiarán subtextos de un macrotexto, los informes anuales, entre los que a priori existe variación por género y, en estrechísima relación con esta, verticalidad (Hoffman, 1998). Los subgéneros que se tomarán en consideración son la cuenta de resultados y/o el balance, la memoria y el informe de gestión, como textos altamente especializados, y la carta a los accionistas, como texto más divulgativo. Esta comparación posibilitará establecer en cuáles de estos subgéneros es más recurrente o visible la variación léxica y precisar cómo cambian los inventarios terminológicos entre los diferentes niveles de especialidad, lo que va en línea con la investigación realizada por Schnitzer (2018) para la terminología contable a partir de subtextos de los informes anuales de grandes empresas españolas no financieras cotizadas en bolsa. Al mismo tiempo, al investigar textos procedentes de distintos países, el trabajo revelará si las diferencias se dan de la misma forma en las distintas variedades diatópicas del español o si, en cambio, pueden constatarse dialectos más o menos proclives a la variación vertical. Si tomamos un concepto de base como el de «ventas netas», constataremos que en los subgéneros con mayor tecnicidad en España se preferirá el término «importe neto de la cifra de negocios» frente a otros como «ventas» o «ingresos», lo que podría variar considerablemente en los otros países estudiados. De esta manera, y puesto que los trabajos sobre la variación diatópica en el lenguaje económico siguen siendo escasos, el proyecto pretende igualmente contribuir a un registro sistemático y coherente de las variantes terminológicas usadas en el ámbito temático seleccionado y los países analizados. También, por esta razón y en un primer paso, la presente investigación tomará en cuenta España, por un lado, así como México y Argentina, por otro, al tratarse de zonas dialectales identificadas por Oesterreicher (2002) como más importantes y con más acción difusora. En un segundo paso, las variantes encontradas se cotejarán con las de otros países latinoamericanos, lo que, a su vez, desde un punto de vista teórico, permitirá determinar hasta qué punto las zonificaciones del español propuestas por distintos autores (Cahuzac, 1980; Henríquez Ureña, 1921; Moreno-Fernández, 2010) son válidas para el lenguaje corporativo y, a nivel práctico, ampliar el Glosario Regional de Terminología Corporativa elaborado en el Instituto de Lenguas Románicas y accesible a través de https://plataformaene.com/. Como metodología de trabajo se empleará un enfoque basado en corpus. Se procederá al estudio exhaustivo de un corpus textual compuesto por los informes anuales pertenecientes a los mayores grupos bancarios de cada uno de los territorios de lengua hispana investigados y en su construcción
Terminàlia núm. 25 62
Dossier
Dossier: La terminologia de la crisi i del decreixement
d
ossier
se tendrán en cuenta las recomendaciones dadas por el grupo EAGLES (1996) en cuanto a su extensión, el tamaño de las muestras y la procedencia. Por su parte, la extracción de datos a partir de estas comunicaciones escritas formales se realizará mediante una combinación de búsqueda manual y automatizada. Bibliografía
Cahuzac, Philippe (1980). «La división del español de América en zonas dialectales. Solución etnolingüística o semántico-dialectal». Lingüística Española Actual, 2(2), p. 385-461. EAGLES (1996). Synopsis and Comparison of Morphosyntactic Phenomena Encoded in Lexicons and Corpora. A Common Proposal and Applications to European Languages. Pisa: ILC-CNR. Henríquez Ureña, Pedro (1921). «Observaciones sobre el español de América». Revista de Filología Española, 7, p. 357-390. Hoffmann, Lothar (1998). Llenguatges d’especialitat. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. Moreno-Fernández, Francisco (2010). Las variedades del español y su enseñanza. Madrid: Arco/Libros. Oesterreicher, Wulf (2002). «El español, lengua pluricéntrica: perspectivas y límites de una autoafirmación lingüística nacional en Hispanoamérica. El caso mexicano». Lexis, 26(2), p. 275–304. Schnitzer, Johannes (2018). «La variación terminológica inter- e intratextual en la comunicación empresarial: el caso de los informes anuales». En: González González, Manuel, SánchezPalomino, María Dolores y Veiga Mateos, Inés (ed.). Terminoloxía: A Necesidade da Colaboración. Madrid: Vervuert, p. 113-127.
El refrany
Què hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer Font: Paremiologia catalana. www.dites.cat Dossier
63
Terminàlia núm. 25
e
spai de trobada
Font: AEFT
Crònica de la X Cimera de l’Associació Europea de Terminologia
E
ls dies 25 i 26 de novembre de 2021 va celebrar-se, en línia, la desena cimera de l’Associació Europea de Terminologia. Va ser organitzada conjuntament pel grup de recerca Gaois de Fiontar & Scoil na Gaeilge i per l’Escola de Llengües Aplicades i Estudis Interculturals (SALIS), tots dos de la Dublin City University. El tema de la cimera va ser «La terminologia en circumstàncies difícils», un títol molt escaient atès l’any en què va tenir lloc. La sessió sobre els esculls més importants de la pràctica terminològica professional va encetar les jornades. Les principals dificultats que s’hi van identificar eren el finançament, el personal format, el reconeixement oficial i la pèrdua de dominis d’ús d’algunes llengües. Durant la cimera, la incomprensió general sobre aspectes lingüístics va emergir com un entrebanc habitual. Terminàlia núm. 25 64
El primer dia es va abordar la terminologia en temps de crisi. Tant Jessica Mariani, especialista en estratègies de comunicació de la Comissió Europea, com Veronica Crosbie, de la Dublin City University, van tractar qüestions terminològiques sobre la migració forçada i les implicacions de les etiquetes que se’n deriven. Sharon O’Brien i Patrick Cadwell, ambdós de la Dublin City University, van parlar del paper dels traductors durant les crisis. Lotte Weilgaard Christensen, de la Southern University of Denmark, i Bodil Nistrup Madsen, de la Copenhagen Business School, van presentar recursos terminològics sobre la COVID-19 en danès. El segon eix de la jornada fou la terminologia en contextos relatius a les llengües minoritzades, a les llengües en perill d’extinció i a les segones llengües. Sue Ellen
Wright va presentar les directrius terminològiques per a llengües indígenes de Translation Commons. Sergio Portelli, de la University of Malta, va exposar els reptes quant a la terminologia en maltès, atès que és llengua de treball de la UE. Per acabar, Emil Molander, de LYS Publishing i l’Umeå University, va fer una ponència sobre la concepció de materials per a professionals d’origen estranger del sector energètic suec. El matí del segon dia es van debatre quins reptes presenta el treball terminològic en grup. Rute Costa, de la Universitat Nova de Lisboa, va presentar un treball de desenvolupament de realitat virtual en un context de rehabilitació post-COVID-19. Begoña Arrate, del Centre Basc de Terminologia i Lexicografia, UZEI, va parlar sobre la metodologia que empren per tal que els professionals Espai de trobada
Crònica de la X Cimera de l’Associació Europea de Terminologia
Úna Bhreathnach
consensuïn la terminologia. Marta Grané Franch, del TERMCAT, va exposar el treball realitzat en grup per a elaborar la terminologia en català sobre ciberseguretat. AncaMarina Velicu, de la Universitat de Bucarest, va exposar els reptes que tenen, en l’actualitat, la terminologia en romanès i l’Associació Romanesa de Terminologia (TermRom). Victoria Ivashchenko, de la Borys Grinchenko Kyiv University, va fer una ponència sobre el treball terminològic en ucraïnès i sobre la Comissió d’Acadèmics Eslaus. La darrera qüestió que es va abordar durant les jornades va ser el treball terminològic en contextos amb recursos molt variats. Sarah Cogan, de Meta, va reflexionar sobre el potencial de la gestió terminològica a gran escala per a garantir la qualitat de la localització de continguts. Des de la veu de l’experiència, Barbara Karsch, de BIK Terminology,
Espai de trobada
va reflexionar sobre la identitat del terminòleg professional i sobre l’estàndard ISO 12616:1. Lia Karosanizde, de la Vukol Beridze Association of Terminology of Georgia, va exposar els grans avenços amb relació al treball terminològic en georgià i el paper cabdal que ha tingut perquè s’utilitzi en contextos digitals. Rodolfo Maslias i Angelica Marino, de la Terminology Coordination Unit del Parlament Europeu, van exposar Yourterm, un projecte en curs fruit de la col·laboració entre el Parlament i el món acadèmic. Finalment, Brian Ó Raghallaigh i Michal Boleslav Měchura, de la Dublin City University, van fer una demo de l’eina de gestió terminològica de codi obert Terminologue (eina que, per cert, alguns participants ja havien emprat en els seus projectes). La junta directiva va aprofitar la cimera per a presentar el lloc web nou de l’AET, celebrar-ne l’assem-
blea general i anunciar-hi la nova revista científica, la Terminology Science and Research - TSR. Les jornades també van incloure una sessió de pòsters durant la qual es van projectar vídeos breus de temàtica variada: terminologia i educació en el context gal·lès; el maternès en irlandès; la interpretació als serveis públics; i, la terminologia matemàtica en georgià. Totes les sessions de la trobada van enregistrar-se en vídeo i estan disponibles al canal de YouTube del grup de recerca Gaois. Voldria acabar aquesta crònica donant les gràcies, en nom de la junta directiva de l’AET, a tots els participants i ponents de la cimera. Desitjo que ens retrobem l’any 2023, a la propera cimera de l’AET. Úna Bhreathnach Dublin City University
65
Terminàlia núm. 25
e
spai de trobada
Crònica de la jornada HEALTHCOM’22. Comunicació, terminologia i salut
E
l passat dia 19 de maig va tenir lloc la jornada HEALTHCOM’22. COMUNICACIÓ, TERMINOLOGIA I SALUT: L’evolució del coneixement en salut, un repte per a la comunicació i el llenguatge. Aquesta activitat científica, organitzada pel grup IULATERM de la Universitat Pompeu Fabra, va ser la tercera jornada HEALTHCOM després de les edicions anteriors els anys 2017 i 2019. Enguany, la jornada s’inscrivia dins les activitats derivades del projecte TERMMED. Evolució del coneixement científic en medicina: el canvi lèxic i semàntic (2018-2020), codirigit per Rosa Estopà i Mercè Lorente. Les jornades HEALTHCOM es caracteritzen per ser jornades interdisciplinàries, adreçades tant a investigadors i professionals de la salut, com a professionals de la lingüística aplicada i, també, a altres sectors interessats en la comunicació metgepacient. Una vegada més, la jornada HEALTHCOM va posar de manifest l’interès, cada vegada més creixent, de treballar de forma transversal per situar el pacient i els seus familiars al centre de l’esquema mèdic. Així, es va començar amb la ponència inaugural «La comunicació amb el malalt. Pervivències i transformacions», a càrrec de Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València. Barona va impartir una conferència amb una visió històrica i social sobre la comunicació metgepacient i la importància de la paraula i el llenguatge en aquesta relació. L’autor va comparar la «paraula sanadora» a què feien referència els Terminàlia núm. 25 66
HEALTHCOM'22 Comunicació, terminologia i salut QUAN?
19 de maig de 2022 - 9:00 a 18:00
ON? Auditori Campus Poblenou (UPF) C. Roc Boronat, 138. 08018 - Barcelona
INSCRIPCIONS*
Assistència presencial: 20 € Assistència en línia: 40 €
HI PARTICIPEN Conferència inaugural Dr. Josep Lluís Barona (Universitat de València) Ponències Dra. M. José Bocorny Finatto (UFRGS, Brasil); Dra. Laia Vidal (Universitat de Barcelona); Dr. Jordi Adamuz (Hospital de Bellvitge); Dra. Rosa Estopà (Universitat Pompeu Fabra); Tomàs Lóbez (CEO de Nixi for Children); Dra. Guiomar Ciapuscio (Universidad de Buenos Aires); Dra. Ana Medina (Universidad Pablo de Olavide) Taula rodona Dr. Jesús Millán Núñez-Cortes (Universidad
Més informació i inscripcions: http://eventum.upf.edu/go/healthcom22
AMB EL SUPORT DE:
Complutense de Madrid); Dra. Mercè Lorente (Universitat Pompeu Fabra); Dra. Carmen Varo (Universidad de Cádiz); Dra. Gala Serrano (Cures Pal·liatives de l’ICO); Dr. Pepe Serrano (Pediatre d'Atenció Primària de l’EAPT del Garraf). Modera: Dra. Iria da Cunha (UNED) * Assistència gratuïta per a estudiants, professors UPF i jubilats. Cal adjuntar justificant a la inscripció.
clàssics amb el panorama actual de la pràctica mèdica en el qual intervenen molts més factors externs que en l’antiguitat. Després de la conferència inaugural, al llarg del matí, van tenir lloc cinc ponències en què es van mostrar diverses iniciatives que pretenen afavorir la figura del pacient des del vessant comunicatiu. En primer lloc, M. José Bocorny Finatto, de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul, va parlar de la importància de la comprensió de la informació mèdica i de com la desinformació o les notícies falses poden perjudicar la població en termes de salut. L’autora, en el context de la població
brasilera, que té un nivell d’alfabetització en salut molt baix, va presentar un gestor per a la simplificació del llenguatge que ha creat el seu grup d’investigació. En segon lloc, Laia Vidal Sabanés, investigadora del grup IULATERM de la Universitat Pompeu Fabra i professora de la Universitat de Barcelona, va mostrar un projecte finançat per la Fundació Catalana de Recerca i Innovació iniciat en la seva tesi doctoral. El projecte pretén posar a l’abast de pacients de càncer de mama informació comprensible a través de la infografia terminològica, un recurs innovador que té com a eix central la terminologia, que és l’obstacle més Espai de trobada
Crònica de la jornada HEALTHCOM’22. Comunicació, terminologia i salut
Font: Healthcom’22
Laia Vidal i Rosa Estopà
Conferència inaugural a càrrec de Lluís Barona
gran de comprensió a l’hora d’entendre la informació mèdica. En tercer lloc, Jordi Adamuz, infermer de l’Hospital de Bellvitge, va explicar, a través dels resultats de la seva tesi doctoral, com els programes educatius per a pacients hospitalitzats repercuteix positivament tant als pacients com al sistema sanitari en general. En quart lloc, Rosa Estopà, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra, va presentar un recurs multimèdia que consisteix en diversos diccionaris especialitzats adreçats a nens i nens de diferents edats amb l’objectiu d’ajudar-los a entendre els termes de la salut. Aquests diccionaris van ser creats amb una metodologia pionera a través del coneixement acumulatiu de nens i nenes. Finalment, Tomàs Lóbez, dissenyador i CEO de Nixi for Children, va explicar com a través de programes de realitat virtual es pot reduir l’ansietat preoperatòria dels infants i aconseguir un millor empoderament d’aquesta població en termes de salut. A la tarda van tenir lloc dues conferències més i la jornada es va tancar amb una taula rodona. La primera ponència de la tarda va ser a càrrec de Guiomar Ciapuscio, proEspai de trobada
fessora de la Universitat de Buenos Aires. Ciapuscio va fer un recorregut pels diferents discursos que s’han generat al voltant de la recent pandèmia de la covid-19 i va mostrar com han donat lloc a una major variació terminològica, no sempre fàcil de comprendre pels usuaris. La darrera ponència la va impartir Ana Medina, de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, que va parlar de la importància i de la necessitat de les imatges en la comunicació, sobretot quan la comunicació oral és fallida. Medina va presentar diversos sistemes alternatius basats en imatges o pictogrames que donen veu a nens i nenes que no poden comunicar-se a través de la parla natural. La taula rodona, titulada Comunicació sobre salut a col·lectius vulnerables, va ser moderada per Iria da Cunha, de la Universitat Nacional d’Educació a Distància. A la taula rodona, hi van participar els professionals de la salut Jesús Millán, de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón, Gala Serrano, de l’Institut Català d’Oncologia, i Pepe Serrano, coordinador del Grup de Treball de Vacunes de la Societat Catalana de Pediatria; i també les lingüistes Mercè Lorente, de l’Institut de Lin-
güística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, i Carmen Varo, de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat de Cadis. La taula rodona va posar de manifest els diferents punts de vista que hi ha en el món de la medicina a l’hora de comunicar aspectes de salut a persones vulnerables i, també, l’aproximació de visions entre la medicina i la lingüística sobre l’acte comunicatiu mèdic. En conclusió, el caire interdisciplinari de la jornada no només es va veure en l’autoria de les diferents ponències, sinó també en l’èxit d’assistència de professionals de diverses disciplines d’arreu, que van seguir l’acte presencialment o virtualment des de diversos països, tal com es va remarcar a l’acte de clausura de la jornada. També, el gran ventall d’iniciatives per a promoure una millor comunicació metge-pacient/familiar des de vessants diversos va posar de manifest el panorama esperançador que tenim davant a l’hora de millorar la qualitat de vida de les persones. Laia Vidal Grup IULATERM (IULA-UPF) 67
Terminàlia núm. 25
e
spai de trobada
Font: Institut d'Estudis Catalans
Crònica de la XIX Jornada de la SCATERM
Nicolau Dols i Ester Bonet inaugurant la XIX Jornada
E
l dijous 26 de maig es va dur a terme, en format presencial i virtual, la XIX Jornada de la SCATERM, amb el títol «La terminologia a peu de carrer. Reptes després de quaranta anys de normalització lingüística». Com el seu nom indica, la jornada es proposava observar quin tipus d’actuacions i activitats vinculades a la difusió de la terminologia havien fet tot un seguit d’entitats i organismes que s’ocupen de la planificació lingüística, i veure amb quines dinàmiques s’ha treballat, quins resultats s’han obtingut i quins nous reptes de futur cal encarar. Amb la voluntat de tenir una visió panoràmica, vam poder comptar amb institucions i participants de tot l’àmbit lingüístic. Ester Bonet, presidenta de la SCATERM, i Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC, van inaugurar l’acte. Al primer bloc de ponències, moderat per Teresa Tort, hi van parTerminàlia núm. 25 68
ticipar Immaculada Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Marta Pujol, cap del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, i Alexandra Sans, dinamitzadora del Consorci per a la Normalització Lingüística, i es va centrar en les experiències dutes a terme per aquestes entitats en el món del comerç i la restauració. En les presentacions es va fer palès que tenien molt en compte el context immediat a l’hora d’emprendre les actuacions i de valorar el resultat de la feina feta. La nostra societat va cedir un espai a la guanyadora del premi SCATERM de 2022, Laia Vidal Sabanés, perquè presentés breument el seu treball, titulat La terminologia en els textos mèdics per a pacients: el cas d’una comunitat virtual de dones amb càncer de mama. Després de la pausa va començar el segon bloc de comunicaci-
ons, dedicat a l’àmbit dels esports. Hi van participar Anna Vila, lingüista del Departament d’Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Natàlia Fuster, assessora de SIGNEWORDS per a IB3, i Marc Ibern, del Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. En un món ple d’estrangerismes i neologismes, el repte és adoptar una llengua viva, en què la combinació de la forma catalana i altres formes més populars tingui una pàtina de llengua viva i correcta, i no exempta d’emoció, un element clau en la narració esportiva. La sessió de la tarda la va ocupar una taula rodona que duia per títol «Impacte de la difusió terminològica i anàlisi de necessitats per al futur», amb Xavier Fargas, cap de Comunicació del TERMCAT, Josep Martines, professor de la Universitat d’Alacant i membre de la Secció Espai de trobada
Crònica de la XIX Jornada de la SCATERM
Font: Institut d'Estudis Catalans
Francesc Galera
Font: Institut d'Estudis Catalans
Alexandra Sans, Marta Pujol, Imma Cerdà i Teresa Tort
Font: Institut d'Estudis Catalans
Marc Ibern, Anna Vila i Ester Bonet
Filològica, i Amor Montané, professora de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula es va centrar, primordialment, en la difusió lèxica i terminològica, tant des d’un punt de vista més històric —especialitat de Martines—, com des d’una òptica més lligada als fenòmens actuals, on Montané i Fargas van aportar el seu coneixement. Les idees més destacades de la conversa, animada per les múltiples preguntes de la concurrència presencial i virtual dinamitzada per Francesc Galera, són el punt central que ocupa la difusió dels termes, així com la necessitat imperiosa de disposar d’estudis d’implantació terminològica, que són els autèntics barems que ens poden guiar a l’hora de saber si un esforç normalitzador té èxit o no. Finalment, Ester Bonet va cloure la jornada amb la joia d’haver viscut una trobada fructífera i amb la il· lusió d’encarar la jornada de l’any vinent, que serà la vintena.
Xavier Fargas, Amor Montané, Josep Martines i Teresa Tort
Francesc Galera Societat Catalana de Terminologia
Semblança
69
Terminàlia núm. 25
Josep Termes i Ardèvol (1936-2011)
s
emblança
Josep Termes, el ciutadà i l’historiador Agustí Colomines i Companys Càtedra Josep Termes d’Història, Identitats i Humanitats Digitals Universitat de Barcelona colomines@ub.edu Terminàlia 25 (2022): 70-72 · DOI: 10.2436/20.2503.01.178 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) http://terminalia.iec.cat
Terminàlia núm. 25 70
Font: © Toni Vidal
J
osep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. Ja fa una dècada, per tant, i la historiografia catalana encara no se n’ha refet. De la generació dels seixanta, la dels nascuts a la segona meitat dels anys trenta, pràcticament ja no queda viu cap historiador. D’entre els que van renovar la història social contemporània, només sobreviu Albert Balcells (1940), que era més jove. Casimir Martí (1926-2021), era més gran, però ell, sota la influència de Jaume Vicens Vives, conjuntament amb Balcells i Josep Termes, nascut el 27 de juliol de 1936, van ser els iniciadors d’una historiografia dedicada a l’estudi de l’obrerisme i al catalanisme, que per a ells era la cara i la creu d’un mateix relat històric. “La història de Catalunya és la història del conflicte social”. Així de taxatiu es mostrava Josep Termes en moltes de les entrevistes que se li feren en vida. Al seu entendre, la història de Catalunya no és molt diferent de les històries d’altres societats, si més no de les societats occidentals. No es pot explicar el desenvolupament d’un grup humà, territorialitzat nacionalment, sense tenir en compte que aquest grup té unes estructures de classes diferenciades i uns interessos econòmics i socials també diferenciats. Termes defensava, sense que això l’inclinés cap al marxisme historiogràfic, que la història és, certament, la història del conflic-
Josep Termes
Semblança
Josep Termes, el ciutadà i l’historiador Agustí Colomines i Companys
Font: © Josep M. Muñoz
no es resumeix a acumular dades i ser més erudit que els altres. L’historiador, deia, no pot separar la història/vida de la història/lluita. Per tant, per a ell la història era un ofici que té unes tècniques que permeten una aproximació objectivable als fets, però es desenvolupa en un context que el condiciona. És per això que per a Termes la historiografia també ha de ser una eina de reconstrucció de les veus silenciades i dels imaginaris esberlats per la força. Sota la dictadura, estudiar el moviment obrer i el catalanisme era, a més d’una acció erudita, un acte d’oposició per recuperar el món perdut. L’obra historiogràfica de Termes és extensa. Poc abans de la seva mort va veure la llum el llibre Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980) (RBA: 2011), que era la culminació d’una llarga trajectòria dedicada a la història social i que va començar amb la publicació de la seva tesi de llicenciatura, l’any 1965, dedicada a la Primera Internacional. Després va publicar tota mena d’estudis dedicats a l’obrerisme, com ara els que va recopilar a La catalanitat obrera. La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (Editorial Afers: 2007). Renovador, també, de la història del catalanisme, Termes sempre va defensar, amb arguments fonamentats històricament, les arrels populars del moviment de reivindicació nacional català, oposant-se a la visió marxista clàssica que considera que el nacionalisme és un invent de la burgesia. En aquest sentit, Termes va desenvolupar la tesi i la cronologia que Antoni Rovira i Virgili havia plantejat en el conegut Resum d’història del catalanisme (1936). Tant va ser així, que l’any 2009 va publicar (Nou) Resum d’història del catalanisme (Editorial Base), una nova obra de síntesi que modernitzava la interpretació que n’havia fet el patrici republicà sense alterar-ne la seqüència cronològica. La primera vegada que Termes va defensar les arrels populars del catalanisme va ser en una coneguda comunicació presentada al congrés d’historiadors del 1974 amb el títol El nacionalisme català: problemes d’interpretació. El millor és recórrer a les seves paraules per entendre quina era la seva proposta d’interpretació sobre els orígens del catalanisme. En aquesta ponència va escriure: «em sembla que la idea o la visió que tenim del fet nacional és una visió excessivament política, que deriva molt dels programes dels partits polítics, de les reivindicacions més estrictament polítiques, i que quan analitzem el fet nacional l’analitzem molt en funció d’aquestes coordenades dels partits i dels
Josep Termes
te d’interessos, del conflicte de classes i del conflicte d’imaginaris culturals, que són la base de gairebé tots els conflictes nacionals. Amb això volia dir que el conflicte no es podia reduir a les diferències econòmiques, sinó que calia considerar, també, un altre pla, potser més difícil d’explicar, que és la imatge del món que té cada grup social o nacional. És la imatge de la societat en la qual hom viu, i aquesta imatge comporta una sèrie de símbols i banderes, per dir-ho d’alguna manera, de records que no són iguals per a cada classe social. Per tant, per a ell una història que es concentrés exclusivament en l’anàlisi econòmica i que no tingués en compte els altres aspectes de la vida social sempre seria una història curta i insuficient. Una història que no tingués en compte que el conflicte acaba impregnat pels sentiments, argumentava Termes, no seria mai completa. Seria freda i poc explicativa. La història — deia ell— s’escriu i es llegeix des d’un context. Termes va néixer al Camp d’en Grassot, una barriada popular de Gràcia. Va créixer sota l’impacte de la dictadura, quan només es podia acotar el cap o resistir. Ell va triar incorporar-se a la resistència, en part perquè a casa seva ja havia viscut en un ambient popular i obrer, però també perquè sentí la necessitat de recuperar la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya. És per això que l’any 56‑57, quan tenia vint anys, va començar a militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Per a Termes, l’ofici d’historiador Semblança
71
Terminàlia núm. 25
Josep Termes, el ciutadà i l’historiador Agustí Colomines i Companys
Font: © Rosina
programes polítics. Crec que, en canvi, per a una anàlisi històrica de la nacionalitat calen força coses més que aquesta anàlisi dels partits o de les seves ideologies. En aquest sentit, crec que s’han d’integrar en un treball anàlisis sobre el que en podríem dir consciència idiomàtica, perquè considero que l’idioma forma part d’una nacionalitat (i aquest punt es troba també dins l’esquema de Stalin). Per tant, cal tenir en compte tant la pervivència d’una consciència idiomàtica en el terreny escrit —i conseqüentment analitzar en la literatura la pervivència, l’existència, el desenvolupament d’una nacionalitat—, com, i em sembla més important, la pervivència d’una consciència idiomàtica en el camp de la paraula. Dic que em sembla més important perquè crec que el fet nacional és molt més un fet de les classes populars que no pas de les respectives burgesies d’aquests països. Pel que fa a les classes populars, doncs, que en el segle xix són fonamentalment analfabetes o, en tot cas, són analfabetes en el seu propi idioma (perquè no reben un ensenyament oficial en el seu propi idioma), cal cuidar molt especialment l’estudi, la interpretació sobre la consciència de parla dins d’una determinada nacionalitat. Com també, tot i que pot semblar una mica exagerat, els elements de consciència psicològica de pertànyer a un determinat nucli nacional». La seva era una tesi d’historiador, que en part coincidia amb la crítica duríssima que Josep Benet va
Terminàlia núm. 25 72
publicar a les pàgines de la revista Serra d’Or (núm. 100, 1968) contra el llibre de Jordi Solé Tura Catalanisme i Revolució burgesa, publicat el 1967. Benet, utilitzant el pseudònim Roger Arnau, també va voler contradir Solé Tura des del punt de vista de la tradició ideològica que representava el jove comunista amb la publicació, l’any 1974 a les Edicions Catalanes de París, de dos volums titulats Marxisme català i qüestió nacional catalana. Termes, en canvi, va seguir amb els estudis històrics. El llibre Història de combat (Editorial Afers, 2007), que és un llibre en el qual Termes va reunir treballs dispersos elaborats al llarg de més de quaranta anys dedicats a la història, serveix per comprendre les preocupacions historiogràfiques d’un dels historiadors més originals i heterodoxos entre els que van créixer amb posterioritat a l’empenta donada per Jaume Vicens Vives a l’estudi de la història contemporània de Catalunya. Se l’ha inclòs entre l’anomenada historiografia frontpopulista, que és un terme pejoratiu que va fer servir la historiografia dogmàticament marxista i economicista per criticar la història social que defensava Termes. Entre els treballs aplegats en el darrer llibre que he esmentat, hi predomina la història política i de l’obrerisme, però també la història dels esforços del republicanisme per vertebrar al llarg segles xix i xx una esquerra catalana i catalanista vinculada amb l’anarcosindicalisme, que era el corrent dominant entre l’obrerisme català.
Agustí Colomines i Companys
Professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, on dirigeix la Càtedra Josep Termes d’Història, Identitats i Humanitats Digitals, i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC). Deixeble directe de Josep Termes, van escriure junts Les Bases de Manresa
de 1892 i els orígens del catalanisme (1992) i Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003). Amb Teresa Abelló és autor de Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme (2014). Recull els articles que publica als mitjans de comunicació en el blog El passat que no passa (https://agusticolomines.cat/).
Semblança
Activitats i publicacions de la Societat Catalana de Terminologia Publicacions Revista terminàlia. Té periodicitat semestral i constitueix l’instrument de divulgació científica de la SCATERM. Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia. És una publicació bimestral en línia que s’ha editat regularment des del mes de març de l’any 2007 fins al mes de desembre de l’any 2014. S’adreça especialment als socis de la SCATERM i, en general, a totes les persones que estan interessades en la terminologia. Col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia». Aplega treballs derivats de les activitats més rellevants organitzades per la SCATERM, especialment les de les jornades i els seminaris anuals: Sànchez Fèrriz, Miquel-Àngel; Mateu, Rosa (cur.) (2018). La ciència en català: des del segle xiii fins avui. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 6) [Publicació electrònica] Feliu, Judit; Trias, Mireia (cur.) (2019). Gramàtica, esport i terminologia. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 7) [Publicació electrònica] Feliu, Judit; Trias, Mireia (cur.) (2021). Viquipèdia i terminologia. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 8) [Publicació electrònica] Trias, Mireia (cur.) (en premsa). Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 9) [Publicació electrònica] Col·lecció «Eines de Terminologia». Aplega els treballs guanyadors del Premi de la Societat Catalana de Terminologia: Gresa Barbero, Deva (2016). Estudi d’implantació terminològica. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica als restaurants de Gràcia i l’Eixample de Barcelona. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Eines de Terminologia; 1) [Publicació electrònica] [Premi de la Societat Catalana de Terminologia 2014] Morte Sánchez, Meritxell (2021). La neologia de ciberseguretat en la llengua catalana. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Eines de Terminologia; 2) [Publicació electrònica] [Premi ex aequo de la Societat Catalana de Terminologia 2020] Arnau Garcia, Mariona (2021). Adaptació del Diccionari casteller del TERMCAT al públic infantil. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Eines de Terminologia; 3) [Publicació electrònica] [Premi ex aequo de la Societat Catalana de Terminologia 2020] Podeu consultar el web de la SCATERM per concretar i actualitzar dates i informacions. Pel que fa a l’adquisició de les nostres publicacions podeu consultar el Portal de publicacions de l’IEC.
Normes de presentació d’originals Llengües. Les propostes d’articles enviades han de ser en català o en anglès. Es poden acceptar també originals en espanyol i en francès. Formats. Els articles s’han d’enviar en qualsevol format de processador de textos, preferentment MS Word o Open Office. L’arxiu ha d’incloure tot el contingut (títol, autoria, cos de l’article, imatges, taules, bibliografia, annexos, notes, resums i paraules clau) en la distribució prevista.
Bibliografia. Les referències bibliogràfiques que hagin de figurar dins el text han d’aparèixer entre parèntesis de la manera següent: (Cognom de l’autor/a, any, p. 000-000). Al final de l’escrit hi ha d’haver les referències bibliogràfiques completes, ordenades alfabèticament segons els exemples següents. Cal fer-hi constar el nom dels autors desenvolupat i no només la lletra inicial.
Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). Títol del llibre. Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial. Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). «Títol del capítol». A: Cognom, Nom; Cognom, Nom. Títol del llibre. Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial, p. 000-000. Tipus de lletra. Per al cos de l’article i la bibliografia, cal fer servir la lletra Times New Roman de 12 punts. Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). «Títol de l’article». Títol de la Revista, volum de la revista, Les citacions textuals, si són breus, van inserides en número de la revista (tal com s’indica en el text i es componen en regular rodona i entre comel’original), p. 000-000. tes baixes («»); i, si són llargues, van entrades i es componen en regular rodona de la família Times New Títol del diccionari (any). Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial. Roman d’11 punts. Les notes, si n’hi ha, van en Times Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). Títol New Roman de 10 punts. [en línia]. Lloc d’edició: Editorial. [Consulta: dia mes any]. Apartats. Els títols dels apartats han d’anar numerats (exemple: 1, 1.1, 1.1.1, 1.1.2…), amb el mateix cos de lletra, en negreta rodona. La primera línia de cada Abreviatures. Per a la bibliografia, cal unificar les abreviatures amb les formes següents (tant si són paràgraf ha d’anar entrada. en singular com en plural): ed. (editor/a o editors/ Interlineat. A un espai i mig, en tots els casos. Els ores), dir. (director/a o directors/ores), coord. paràgrafs no se separen amb cap interlineat extra. (coordinador/a o coordinadors/ores), p. (pàgina o Cal deixar una línia en blanc entre títol i text i dues pàgines). línies entre text i títol. Sigles. Es recomana reduir al màxim l’ús de sigles Resums i paraules clau. Cal incloure un resum de en el cos de l’article. Quan n’hi hagi, cal assegurar l’article en català i un altre en anglès (com a màxim, que la primera vegada que hi surtin ho facin acompade setanta paraules cadascun) i una llista de paraules nyant la forma lèxica desenvolupada. Si s’usen sigles clau en català i en anglès (com a màxim, sis parau- per referir-se a fonts bibliogràfiques, cal indicar-ho les per llengua). Si l’article és en espanyol o en també en la bibliografia final. francès també s’ha d’incloure el resum i la llista de paraules clau en la llengua original (i en aquest cas, Autoria. El nom complet de l’autor o autora del treen què hi ha tres resums, com a màxim de cinquanta ball va a la primera pàgina de l’article, amb indicació de l’adscripció institucional i l’adreça electrònica. paraules cadascun). El Consell de Redacció lliurarà una còpia anònima Gràfics. El material de suport gràfic (taules, grà- de l’article als avaluadors externs. Quan la tramesa fics, esquemes, fotografies, figures) inclòs en l’arti- sigui acceptada per a la publicació, els autors haucle s’ha de presentar també en arxius independents ran de lliurar un currículum breu de presentació (150 separats del text, preferentment en format TIFF o paraules, per a autoria individual, i, com a màxim, 80 paraules per a autoria col·lectiva) i una fotografia JPEG, i amb una resolució mínima de 300 ppp. de mida carnet en format JPEG, i amb una resolució Notes. Com a criteri general, no hi ha d’haver notes. mínima de 300 ppp. En el cas de l’autoria col·lectiva, Si no es pot evitar, es poden posar un màxim de vuit es demana preferiblement una única fotografia que notes breus al final del text i una única nota que inclogui tots els autors. remeti al títol de l’article, per fer referència a projectes, premis o dedicatòries. Extensió màxima. L’extensió màxima del document, incloent-hi imatges, resums i bibliografia, no pot excedir els 7.000 mots.
Crida d’articles
Els articles, que han de ser originals i inèdits, són avaluats per revisors externs designats pel Consell de Redacció de la revista. En cas que s’accepti la proposta, els autors poden rebre suggeriments de modificació. Les propostes han de seguir les normes de presentació d’originals de la revista. Els autors han d’enviar les seves propostes per correu electrònic a terminalia@iec.cat. Alternativament, es poden registrar en el sistema electrònic de gestió de la revista (Open Journal System), a http://revistes.iec.cat o a http://terminalia.iec.cat, i penjar-hi les trameses.
La Societat Catalana de Terminologia, punt de trobada de la terminologia catalana La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) és hereva de l’Associació Catalana de Terminologia (ACATERM, fundada l’any 2002) i va esdevenir filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 2008. Com a societat filial de l’IEC, la SCATERM treballa per ser un punt de referència en l’àmbit terminològic i té per finalitat difondre i promoure l’activitat terminològica en català, sobretot en els àmbits científics i tècnics. Així mateix, la SCATERM constitueix un lloc de trobada per a l’intercanvi d’informació i de coneixements entre totes les persones i organitzacions vinculades d’una manera o altra amb la terminologia. Feu-vos-en socis!
La SCATERM us convida a participar activament en la cooperació i la difusió del treball terminològic. Com a socis, us animem a aportar idees, proposar activitats, presentar ponències en les jornades i seminaris, i col·laborar amb la revista terminàlia, trametent articles o propostes per a la secció «Espai de trobada». Els socis de la SCATERM poden gaudir d’aquests avantatges: n n n
Descompte d’un 50 % en les publicacions de l’IEC. Accés a la Biblioteca de Catalunya i a les biblioteques de les universitats de Catalunya. Cada soci col·lectiu pot designar quatre representants que gaudiran dels avantatges anteriors, que són aplicables individualment.
Per al número 28 (desembre 2023) Tramesa d’articles: fins al 31 de desembre de 2022 Resultats de la selecció: fins al 28 de febrer de 2023 Versió final: fins al 31 de març de 2023 Publicació de la revista: desembre del 2023 Per al número 29 (juny 2024) Tramesa d’articles: fins al 30 de juny de 2023 Resultats de la selecció: fins al 15 de setembre de 2023 Versió final: fins al 15 d’octubre de 2023 Publicació de la revista: juny del 2024
Existeixen tres tipus de quotes anuals: per a socis individuals, per a socis col·lectius i per a socis júnior (amb una quota reduïda). Si voleu més informació, visiteu https://scaterm.iec.cat, on trobareu les quotes actualitzades i la butlleta d’alta.
Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, del 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el corresponent volum de Terminàlia. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de Terminàlia i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicades a Terminàlia, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.
f. BOT Gènere de plantes arbòries o arbustives erectes de la família de les combretàcies, de flors petites i en general verdes o blanques, que comprèn unes 225 espècies pròpies de regions tropicals. Se n’utilitza la fusta, i també serveix com a planta ornamental i és font de tanins.
Revista semestral Núm. 25 · Juny 2022 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica)
SOCIETAT CATALANA DE TERMINOLOGIA Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
f. pl. MIT Festes en honor del déu de la mitologia clàssica romana Tèrminus, déu protector dels límits dels camps i de les fronteres. Els pagesos les celebraven anualment el 23 de febrer. f. SCATERM Revista de la Societat Catalana de Terminologia.
SOCIETAT CATALANA DE TERMINOLOGIA Filial de l’Institut d’Estudis Catalans