Aprendre mitjançant projectes. Una estratègia per a aprenentatges de qualitat. Rué, J. |
25
FIGURA 3 Esquema de les implicacions d’ordre cognitiu de l’ABPr
FONT: A partir de Moust, Bouhuijs i Schmidt (2007, p. 34). Les evidències respecte de les aportacions de l’ aprenenatge basat en problemes, ABP Les evidències que ha generat la recerca en l’aprenenatge basat en problemes (ABP) són nombroses i positives i transferibles a l’orientació estratègica de l’aprenentatge descrita i comentada aquí. Als Estats Units, Holm (2011) i Harmer (2014) han posat de manifest que els estudiants que treballen mitjançant problemes desenvolupen competències d’aprenentatge autònom, així com de resolució de problemes. Així mateix, aprenen a ser mentalment més oberts, recorden més temps allò après i responen millor a les proves de nivell que altres estudiants no exposats a l’ABP. Diversos llocs web especialitzats, com el de Margaret Holm Project-based instruction, han recollit una extensa llista de documents que evidencien també els beneficis d’aquest tipus d’aprenentatge en l’àmbit de la qualitat dels aprenentatges i de l’assentament de les bases d’un aprenentatge més profund entre els estudiants. D’entre un breu resum del conjunt d’evidències i d’aspectes formatius als quals remeten destaquen els següents: 1) Assoliment acadèmic. Els objectius per a l’aprenentatge del segle XXI posen èmfasi en el domini dels continguts acadèmics més rellevants, els quals són, també, la base
Revista Catalana de Pedagogia,13 (2018), p 15-43.