RCMIC, 7

ORIGEN IFUNDACiÓDE LA SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGÍA

per Ramon M enal i Armisén

És evident q ue Catalunya esunpaís micòfil. Aquíens interessem pelsbolets,els coneixem i també els mengem tradicionalment. Disposem d'una cultura popular important basada en unamoltllargaexperiència.Elgran nombre denoms catalans populars debolets,ens demostra l'anticinterèspertota mena defongssentitpelnostrepoble.

Parallelarnent al coneixement popular delsbolets , lògicai necessàriament enunpaís estudiós icultecomelnostre , l'interès científicverselsfongsfoupalèsien època relativament moderna reeixirenelsprimersmicòlegs catalans i d'altres zones que trobant-se a Catalunya també laboraren pertaldemillorarel coneixement iestudidels nostres fongs. Sense pretendre ferunarelació exhaustiva recordem: E.Vayreda,R.Masferrer , T . Aranzadi , P. Barnola , Joaquim Codina Vinyeselgran coneixedor dels nostres bolets , P. Sola , J. Cuatrecases , Gonzàlez Fragoso , elnostregranbotànic P. Fonti Quer , Fernéndez Riofrío, Losa España iméspròximsLosa Quintana , LlensadeGelcen,DavidT erradas , X.Llimonai altres connectats ja amb elsactualsmicòlegs . Granajuda aportaren a l'estudi dels nostres fongselsespecialistesA.A. Pearson , R.Maire, R. H eim,R. Singer , G.Malençon , G.Becker. Després d 'aquest preàmbul coma reconeixement dela importància fonamental que la tasca afectuada pertan illustres micòlegsvatenirperalanostramicologia , podem exposar l'origen delanostra Societat ja que reconeixem que sense lalaborrealitzadapelsnostres antecessors no hauríem fundat laS. Catalana deMicologiadelaqualhemassolitel desè aniversari.

L'Institut Botànicde Barcelona coma complement deles exposicions debolets que tradicionalment organitzava, vainiciarelprime r curset dedivulgació sobre fongs l'any 1968 amb tres conferències acàrrecdeljoveprofe ssor de botànica delaUniversitatenXavier Llimonaiunasortidade pràctiques decamp.Resultat d 'aquell primer curset va ésser que un grupet de persones méso menys interessades per lamicologia continuéssim relacionant -nos ivam prendre contacte amb algundelsmicòlegs catalans alaUniversitati també al' Institut Botànic, especialment amb motiude noves e xposicionsicursets.ElDr.OrioldeBolós director del'Institut i catedràtic de Botànica ala Universitat,ens admeté sempre gentilment i especialment la tardor de l'any 1970 ens reuníem periòdicament alesaulesde Botànica ia laBiblioteca. D'aquestes reunions sorgílaide a deformaruna agrupació micològicaprincipalment després que aquest mateixanyun componentdelgrupvatenir l'ocasió defer divulgaciómicològicaper «Televisión Español a» amb motiu d'un popular concurs, despertant interès sobre el tema i aconseguint launióde nous micòlegsiafeccionats.

Decidida que foulaformaciódela Societa t enaquells temps dedificultats per obtenir autorització oficial per atota mena d'associaci ons, gràciesa l'entusiasme iala competència professional del senyor DavidTerradas qui vatramitarel procés oficial,esvaassolirla legalitzaciódel nostre grup amb elnomde«Sociedad Catalana de Mico logia» , el19d 'octubrede 1972.

Prèviament es constituíla Societat iEstatutseldía25d 'abril de 1972 . Lacomissió gestora que signà l'acta d econstitucióera formada pel s senyors: Santiago LlensadeGelcen,David Terradas , Ramón Menal, Josep-Maria Aleman y, AlfonsdeMena , Xavier Llimona, Conrad Solé, Jaume Casacuberta i Josep Planelles.Aq uest acte, solemne peranosaltres,tinguélloc alaBibliotecade Botànica delaUniversitat.

Fundada i autoritzada la Societat es procedí a elegirla primera Junta Directiva:P resident , Ramón Menal, Vice-president Santiago LlensadeGelcen , Secretari AlfonsdeMena , Tresorer , Conrad Solé , VocalsX.Llimona,J.Plan elles, J . Casacuberta completant després els càrrecs deVice-secretariJ. Estepé ielsvocals.D. Terradas , C. Gutiérrez iA.Tomàs.

Malauradament ben aviatvamorirDon Santiago Llensa.Es nomenà persubstituir -lo en laVice-presidència aDonDavidTe rradas.

Acabat el període establert enelsEstatuts , e ls càrrecsdirectius renunciaren ala proposta reelecció donant pasalssocisjovesi per decisió unànime s 'acordà designar President honorari aDon Ramon Menalisoc i demèritaDon DavidTerradas

Aquesta eslasíntesidelaformac ió dela Soc ietat que fa deu anysungrupd 'amics amants delamicologiavam fundar amb l' esperançade promoure l'estudi iel coneixement del s nostres fongstoti dedicant -nos ala nostra dè ria.

Creiem que les dificultatsielsesforçosassumitshanvalgutla pena certament ja que la nostr a Societat camina amb bon peu ienladirecció correcta iaixí desitgem que continuï per moltsanys amb ladignitat , serietat i bones intencions que li conferírem elgrup fundador.

Finalment permeteu que dediquem un record alsamicsja desapareguts Mme . Suzanne Davitgran aquarellista en temes naturals,DonS antiago Llensade Gelcen iDonAnge l Cabeza , totsells components delgrup peoner , elsqualsvan ajudar amb eficàciai desinterès desdelsprimerstemps.

ACTIVITATS

per August Rocabruna i Llavanera

Encara que desdela publicació del darrer butlletíhan transcorregut mésde 14 mesos i que entot aquest temps les tasques dela nostra Societat s'han desenrotllat amolt bon ritme, gràciesalescirculars que el bon amicieficientsecretari,en Ramon Nualart,ensha anat fent arribar , hem anat tenint puntual referència delamajoria d'elles i per tant només relacionaré lesactivitats dutes a terme enla recent temporada micològica.

Les exposicions, que aquest anyhan comptat amb la collaboracíó demoltesdeles nostres esposes, enla venda deles colleccíons delàminesi posters recentment editats per la nostra Societat, han estat les següents:

Setembre: Esplugues deLlobregat. Organitzada per en Jordi Boada i Joan Ramon Chivas , en collaboració amb l'Ajuntament.

Octubre: Berga. Organitzada por laS.C.M. amb elseugrupdesocis d'aquesta ciutat. Amer. Organitzada pelgrup " Esquelles"i l'Agrupació sardanista, en collaboració amb laS.C.M.ienAngel Torrent. Conferència a càrrec d'August Rocabruna.

Castellterçol. Organitzada per en Ramon Pascual , en collaboració amb la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament.

Barcelona , Palau delaVirreina. Organitzada per l'Institut BotànicdeBarcelonaila S.C .M., amb la collaborac íó dels Departaments de Botànica iMicrobiologiadelesfacultats .catalanes.

Barcelona , Hotel Ritz. Organitzada per la S.C .M. dinsdelmarcdelsactesde cloenda del " Congrés Català dela Cuina ".

Novembre : VilanovailaGeltrú . Organitzada per l'Agrupació excursionista en collaboració amb laS .C.M.

Conferència acàrrecd 'August Rocabruna . Barcelona . Facultat de Farmàcia , Organitzada per la S.C.M . en collaboració amb els Departaments de Botànica iMicrobiologia d'aquesta Facultat.

L'Obra SocialdelaCaixade Barcelona hiva collaborar amb anuncis ala premsa diaria .

Altresactivitatsdut es aterm e per la Societat o per algunssocis particularment:

Conferència a l'Agrupació d 'empleats de " laCaixa " per Ramon Pascual.

Conferència al'AssociacióCulturald e" laCaixa " de Caldes deMontbui , per Ramon Nualart.

Conferències dinsdel " 2. o n Curset deMicologia ", organitzat per l'UEC , a càrrec de Ramon Menali Ramon Pas cual.

Conferències dinsdel curset " El meravellós món delsfongs ", organitzat per l'Institut Botànic de Barcelona , a càrrec , entre altres , dels nostres consocis, Néstor Hladun , Enric Gràcia , XavierLlimona , DavidT e rradas , Corsino Gutiérrez , Ramon Menali Josep M.a Núñez

Conferència al'InstitutRubióiOrsde Sant Boide Llobregat, per Ramon Menal, Intervenció en diferents programes deRàdio d'en Ramon Menal , AnselmMayoral,August Rocabruna i Ramon Nualart.

Collaboració de l'August Rocabruna a l'exp osició de Sant Hilari Sacalm , organitzada per en Salvador Bosch,iaG irona ala organitzada per l'AssociaciódeNaturalistes.

Conferència itaula rodona a Sort amb laco llaboració de l'August Rocabruna i l'Andreu Baldi .

Publicació enlasecció "Temes a l'abast" delarevista "Rodamón " d 'un article sobre el tema dels bolets per en Ramon Nualart.

Curset deMicroscopia,en dues sessions , a càrrec deMercèDurfort , Professor Agregat del Departament d'Histologia delaFacul tat deBiologiaiEnric Gràcia del Departament de Botànica .

Actede cloenda, a Girona, de l "I Congrés de Cultura Tradicional i Popular" , amb l'assistència d'en Ramon Menal,Augus t Rocab runa i Josep Giné.En Ramon Menalvallegir una comunicació , que afegida ales que l'any passat van presentar l'August Rocabruna ien Ramon Pascual, han estat reflectidesenlesconclusions definitivesdel Congrés.

En les reunions delsdilluns,l'AnselmMayoralha encetat unes xerrades d 'introducció ala Micologia adreçades als nous associats i que es pensa anar ampliant.

Per commemorar el desè aniversari dela fundació de la nostra Societat , vatenirlloca Santa Fede Montseny , el passat 28de Novembre un dinar de germanor amb una ben nombrosa partici pació desocisifamiliars.

Tampoc nos 'ha descuidat l'intercanvi de publicacions i l'adquisició de nous llibres per ala nostra biblioteca.Vet aquí larelaciódeles publicacions entrades recentment , facilitadapel vocaldeBibliote ca, en Josep Giné:

Desdel1de Febrer al 30 de Novembre d 'enguany .

SINGER , R. , 1975 - The Agaricalsin modern taxonomy.Cramer. Vaduz.

ROMAGNESI , H. 1967 - LesRussulesd 'Europe etdel'Afrique duNord . Bordas .

GARCIABONA , L.M. , MANSOIZAGUIRRE, L . 1981 - FloraMicológicadeEuskalHerria . Cortinarius I. Diputación ForaldeAlava.

PHILLIPS , R., 1981 - Mushrooms and other fungiof Great Britain & Europe . Pa n Books Ltd London

FREIREGARCIA, L. - Macromicetes dela " S e lvaNegra ". Facultad deBiología . Univ . de Santiago de Compostela. (Donatiu)

GUETROT , 1934 -Le Quarantenaire dela Societé Mycolog ique d e France(1884-1924). Soc Myc deFrance.Paris (Donatiu) Discursllegitenla cerimònia d 'investidura celebrada ala Sala d 'Actes rectorat eldia21d e maigde 1982 . Doctor Honoris Causa Eugeni Sierra iRàfols . Bellaterra . U.A.B. 1982 . (Donatiu).

HAAS , H ., 1969 - Fungi.Burke. London . (Donatiu) .

BENL ., G. 1982 - The Pteridophyta of Fernando Poo Acta Botanica Barcinonen sia. 3 3 Fac . Biologia . Barna. (Donatiu) .

BERTAULT , R., 1982 - Contribution alaFlore Mycologique dela Catalogne . Acta Botanica Barcinonensia 34. Fac . Biologia.(Donatiu) .

SOCIETAT CATALANADEMICOLOGIA. 1982 - Boletsde Catalun ya I. 50làmin es. So c. Cat.d e Micologia. Barna . SNELL , W ., DICK, E 1970 - The Boletiof Northea stern NorthAmerica.VerlagVonJ Cramer. NewYork.

GERHARDT , E. 1981 - Pilzfuhrer.B.L.V. Verlagsgesellschaft. München WienZürich .(Donatiu) .

Collectanea Botanica . 1982 - IV Simposi de Botànica Criptogàmica : FungietAlgae . Coll . Bot. volum 13(2) Institut Botànic de Barcelona (Donatiu)

BAS , C. , HONRUBIA , M. 1982 - Validationof Amanita gracilior, a mediterranean species resembling A . Boudieri. Notes and BriefArticles. Personia Vol.11 , Part . 4 .(Donatiu).

PASCUAL , R." Elsfongs , els bolets i l'home ". Pol·len. Barcelona .(Donatiu).

PIQUERAS , J . 1982 - Las intoxicaciones por setas . 1 . Tribuna Médica n . " 960 , pp . 43 -45. Madrid (Donatiu ).

PIQUERAS , J . 1982 - Lasintoxica ciones por setas , y2 . Tribuna M èdica . n . " 961 , pp . 47 -48. Madrid (Donatiu)

MARCHAND , A. 1982 - Champignons du Nord etduMidi.vol.VII. Société des Pyrén ées

Meditérranéennes . Perpignan .

Ambla publicació del present butlletíilesfitxes tècniques que l'acompanyen , haurem complert amb el compromís contret amb l'Obra Socialdela " Caixade Barcelona ", per ales publicacion s d 'enguany , a plena satisfacció per ambdues parts Creiem que apartird 'ara , amb l'edició de " Boletsde Catalunya ", pràcticament esgotada i estudiant la preparació dela 2 . a sèrie , sigue possible establir una nova collaboraci ó amb l'esmentada Obra Social , per a l'any 1983

Per acabar tansolsvull recordar que totes aquestes activitats dutes a terme nosónmés que una mostra del que la Societat Catalana deMicologia pot fer aprofitant els coneixementsdetotsels seus membres . Per això , una vegada més esperem lesiniciativesdetots , que seran sempre ben rebudes per la Junta directiva

CIÈNCIA I CULTURA POPULAR

per Ramon Pascual í Lluvíà

La cultura popular, si l'entenem com aquell bagatge de coneixements , actituds i experiències personals , que ha anat passant i enriquint -se de generació en generació , arriba en alguns aspectes a adquirir unvalor extraordinari Lamajoriadels coneixements haguts per aquest camí,sónelfruitdeles observacions i experimentacions , jasiguin espontànies o intencionades , dutes a terme per ungran nombre de persones , que els han anat lligant, formant una mena derosari,alllargdel temps . Sense cap base científica , alprincipi , els homes van anar descobrint una sèriedefenòmens , apartirde consequències observables. Així, doncs , enel terreny dela BotànicaidelaMedicina,tanlligadesen temps antics,les experiències iles tradicions populars sobre lesvirtutsdeles plantes vanservirde base pels primers tractats dutsa terme per la gent sàvia . La «Matèria medica»deDiscòrides , posem per cas , n'es un exemple.

Enel camp dels bolets , tenim mostres evidents delainfluènciad 'aquesta cultura popular enels estudis seriosos deMattioliaItàliaide Laguna a Espanya. Mentre el mestre italià explicales excellèncíes dels bolets comestibles , fiant -se sens dubte dels coneixements populars dela gent del seu temps , el metge segovià , per les mateixes raons , defineixels bolets comunperill per ala humanitat iescriu textos tan sucosos com aquest: «Todoslos hongos , generalmente, por escogidos que sean , sise comen sin discreción , quiero deciren grande abundancia , dan la muerte ahogando. (.. o) Mas , la malignidad se puede corregir , con cocerlos primero mucho entreso cuatro aguas , hasta que se hinchen todo lo que puedan hincharse; y después defreirlosbienconaceitey adobarIos con pimienta, saly vinagre , y finalmente, en siendo desta suerte guisados , dar enun muladar conellos , porque ansi , yo fiador , que no ofenden »

Altrament , tota una sèriede coneixements tretsdela cultura popular, han servit sovint ala gent estudiosa que , vestint-los adequadament i donant respostes científiques a aquells fets enunciats intuïtivament, han consolidat moltes idees , hàbitsy creences.

Tanmateix, dinsdetota aquesta herència , nototésboni encertat ielscientífics han hagut d'anar garbellant i demostrant la falsedat demoltes tradicions . En l'àmbit dels bolets , tots sabem prou bé l'enfarfec de creences rebutjables que encara avuidiacal erradicar ila dificultaten aconseguir-ho , demostra palesament l'enorme forçad 'aquesta cultura.

Quan la investigació arriba a unes conclusions determinades que estan en contraposició amb el coneixement anivell popular obé aclareixen unsfetsfinsllavors inexplicables , hom té l'obligació defer arribar a tothom elsresultats obtinguts . Així, per exemple , enelsegle XVI, milersde persones vanmorir torturades pel«focde Sant-Antoni» iels pobres afectats , amb símptomes de gangrena en cames i braços i espectacularsatacsde bogeria , eren considerats endemoniats. Méstards'ha sabut que la causa era unfong ascomicet , Clavíceps purpurea , invasor deles espigues delsègolinopaseldimoni. Del«focde Sant Antoni» s'ha passat adir-ne ergotisme , les seves causes iles seves conseqüències explicades iha acabat per ser una malaltiapoc comuna avuidia , degut alfet que el sègolhaceditel seu llocalblat , per obtenir -ne lafarina per aferelpa .

Les propietats allucin òqenes d 'alguns bolets , com elreig bord (Amanita muscaria) s 'han co negutdesde temps molt llunyans ies troben nombroses referències escritesdeles conseqü ències produïdes per la seva ingestió . Recen tment s 'han aïllat les metzines causants deles allucinacions is ' ha determinat amb exactitud l'estructura deles molècules del muscimol , el muscazone i l'àcid ibotènic.

La farinera borda (Amanita phalloides) ha estat un bolet reputat com a metzinós pels e ntesos boletaires del nostre país ihihadites populars que enfan esment: «Del bolet que porti beina , note 'n fiïs : ésmalaeina». Ja fa temps , W ieland iels seus collaboradors dela Universitat de Francfurt , n 'han aïllatels productes nocius , la falloïdina iles amanitines , i n 'han determina t ladosiletal per a l'home. Avui tothom sap que unsol exemplar de60 grams de farinera borda , conté uns8mg d'amanitines o; i¡ , que correspon aladosileta l per aun home d ' uns 80 Kgsde pes corporal.

També , avoltes , la Ciència ha revaloritzat tradicions populars que havien estat menystingudes durant molts anys per la gent culta . Taléselcasdel poder afrodisíac deles tòfones . Estud is recents han hagut de donar laraóaqu i la tenia , doncs certs feromones produïts per les tòfones , tenen una significacióenel comportament sexua l d 'alguns mamífers ifinsitot de l'home. (Vegeu «La recherche» Mundo cie ntífico, Nov 1982).

Avuidia , els coneixements enel camp dela Ciència progressen aunritme accelerat. La investigació dóna resultats espectaculars acurttermini , degut alsmitjansde què es disposa. Els descobriments i l' explicaciódels fenòmens naturals s ' han de posar a l'abast de tothom. D 'aquesta manera , la cultura popular s 'ha d 'alimentar , notansolsd 'un corrent debaixa dalt , d iem -ne tradicional , que nocal oblidar imolt menys rebutjar , sinó també d 'un corrent dedaltabaix , de respostes més ràpides ifide ls i que hom defineix com DIVULGACIÓ . Vet aquí el repte que hem deferals nostres cien tífics, perquè facin l'esforç necessari per posar els seus coneixements aunnivellsenzill i entenedor per a tothom , que novolpasdir parlar amb un llenguatge d 'èlite, incomprensible per ala majoria , ni amb un llenguatge infantil , deformador delaveritat.

Crec que ésun acte dejustícia , simésno , p er pagar el deute que la Ciència té amb la cultura popular.

EXCURSIONS

per August Rocabruna i L/avanera

Com a recordatori delasortidadeldia28demarçde 1982 i potser per intentar establirhocoma norma perales properes, a continuació resumeixo elsresultatsdelamateixa: Passeig per la cadena litoraldel Corredor, serralada que separa el Maresme delVallès Oriental , visitantunxic cada vessant.

Per la botànica fanerogàmica tenimlaguiadelssocisBatetiPascual.

La comunitat vegetal que cobreix lamajor part delterreny, correspon aunabrolla d'estepesibrucs que substitueix elsalzinars degradats , en terreny silici (P Masclans.-Guiapera conèixer els arbusts ileslianes .)

Els arbres dominants ala vessant norderen: Quercus i/ex (Alzina) , Pinus pinaea (Pi pinyer) , Pinus radiata (Pinus insignis) , aquest cultivatioriginaridel'AmèricadelNord.

Alacara sud , podem afegir-hi , Quercus suber (surera)i Arbutus unedo (arboç).

Quant al sotabosc, els arbusts o lianes observats vanésser. Ulex parviflorus (gatosa) , de florgroga , Cistus salviaefolius (estepa borrera) , Cistus monspelliensis (estepa negra)deflor blanca , Erica arborea (brucboal)deflor blanca i Sarothamnus scoparius (gòdua) , semblant aunaginesta , però amb les branques primes estriades .

Altres plantes en què vam posar atenció:unafalguera (Pteridium aqui/inum) i alguna de tamany méspetitcom Asplenium adianthum nigrum (falzia negra) . Enla comunitat molt degradada deribera , l'amic Batet ensvafer observar Equisetum arvense (cuadecavall).

Entrant enla Criptogàmia ; elslíquens: parmèlies id 'altres ilesmolses , permeteren que en Batet ien Pascual , ens donessin unes petitesnocionsgenerals.

Pel que tocaalaMicologia podriem resumir -ho així:

Quant alafructificaciódelsfongs , hemd 'observar que , en aquest moments , amb un bon graud 'humitat (peròrecent) , unxicdefred (+2 °,+ 4° alesnits), i una mitjana d 'irradiació solarinferioralanormalen aquestes dates , ales voreres delscaminsienels camp s, hem pogut recolllr:

Marasmius oreades , Me/ano/euca S.p., Lyophyllum infumatum , Coprinus comatus , AgaricusS.p. (haemorrhoidaria?) Psathyrella hydrophi/a , Lepista nuda , Hebe/oma S.p., Hypholoma fascicu/are y també alguns Lycoperdon i Peziza .

Dintreelbosc : Tricholoma terreum , Tricholoma atrosquamosum , Mycena pura , Clitocybe squamulosa , Leccinum crocipodius , Hygrophorus agathosmus , Hygrophorus ebumeus , Lactarius chrysorrheus , Lactarius S.p. (grupdel mitissimus) , Corl inarius S.p (delgrup hydrocybe) , Inocybe S.p .

Enlesmolses , boletsdel gèneres Galera , Conocybe i Omphalia

Com acuriositat , podem dir que sobre paper ondulat d 'embalar hem trobat unacolònia de Crucibu/um /aeve

Enelstroncsi soques , alguns Corlicium i Stereum , Panellus stypticus ienuntron c mort de Quercus suber, Psathyrella laevissima.

Enles escorces d 'alguns Quercus i/ex ienparts ben obagues , es podia veure M ycena corlicola al costat de líquens i Corlicium .

Si aques t borrador aconsellés feruninformede cada sortida , potser seriacon veni ent ampliar -ho amb elshàbitatses trictes de cadascun delsfongsi amb més temps intentar arribar alaidentificacióde l'espècie .

MICOLOGIA FAMILIAR

perR .N.M.

Nofagairesdies que , assegutsataula , elmeu fill petit,nouanysiescaig,em sobtava amb la següent pregunta:

-Pare , ¿hihaviabolets quan va començar elmón?EnFrancescté l'edat de consolidar elsseus coneixements bàsicsdelescosesilaseva pregunta eraun compendi d'interrogants cronològicament desordenats.

Aleshoresvaig recórrer aunaexplicacióelemental, posant -la alseu abast , delafunció delsfongsenelsciclesvitalsienla descomposició delamatèriaorgànicasorgint alhora enla Natura.

Però lasevacuriositatno parà aquí , doncs inmediatament tornàala càrrega .

-Pare, i¿AdamiEvacollienboletspermenjar -s'els? Tothom vaintervenirenla conversa , barrejant-hi lesideesmésestrafolàries,fent-nebroma,delque podien haver fetodeixat deferaquells personatges quelatradició popular haimaginatalvoltant d'aquest passatge delaBíblia.

Alfinal vàrem arribarala següent conclusió.

- ¡Potsernoerauna poma elfruitprohibit,pelqualmoririen!

- ¡Tal vegada, havienestat seriosament avisatsdelsperillsde l'Amanita phalloides , però lasevagolafreriapelsboletselsvatemptar!

Ensvàremfertotsuntipderiureperòcrecquelalliçó, simésno subconscientment, perdurarà

NORMES DEPRÉSTEC DE LA BIBLIOTE CA

Es posen en coneixement detotse ls socis , considerant el creixement del nombre de publicacions parallelamcnt al nombre desoc is i per aun correcte funcionament , lessegüents normes:

1. Podran utilitzarelserveide préstec totselssocis q ueestiguinal corrent del pagament de quota.

2. Podran ferúsdetottipusde publicacions (llibres, revistes , monografies , etc.) excepte aquelles que per laseva antiguitat opelseuvalor estan exclososdepréstec.

3 La duració del préstec ésuna setmana prorrogable unaaltra setmana enelcas que no hagiestatsol-licitat per ningúmés .

4. Determinats llibresd 'ús freqüent (Kühner-Romagnesi , Cetto , Marchand , Moser , etc .) cal retornar-los , personalment o mitjançant unaaltra persona autoritzada , a primera horade les reunions delsdillunsi prorrogar el préstec , siaixí esdesitja , uncopfinalitzada la reunió .

5 Cada soci pot endur-se 'n unllibreopublicació

6 . El llibreop ublicació cal tornar-lo en l'esta t en què s 'ha deixat.Tot deteriorament anirà acàrrecdel'inte ressat.

7.Peralatramitaciódelservei consulteu els vocalsdeBiblioteca corresponents '!'.

8. Aquestes normes són merament enunciatives. Qualsevol incidència sobre aquestes qüestions seràresolta per laVocaliadeBibliotecaiMaterial Cient ífic'" i, enúltima instància , per la Junta Directiva.

(1) Actualment sonvocalsdeBiblioteca:Man olo Tabares i Josep Giné (2).LaVocaliaes reserva en conseqüència, lafac ultat de condicionar -les omodificar -les d 'acord amb les circumstàncies que poguessin produir -se.

ELS CISTIDIS

per Anselm Mayoral i Casanovas

Deforma general podem dir que estractade cèllules estèrils que es troben ala part final deleshifes (preferentment les fonamentals). Vedelgrec «kystis» que voldir vesícula junt amb elsufix«idion» que esundiminutiu.

Enrelació amb lasevafunciónos 'ha precisat exhaustivament encara , però semblen haver -n'hi dues declares . La primera ésla depuració del protoplasma , excretant através delscistidisels productes sobrers.La segona opció clarament acceptada i manifestada en especial enels Coprinus , és que serveixen per a mantenir leslàmines separades , facilitant així l'expulsió deles espores . En aquest segon cas , elscistidissondegrantallai sobrepassen enmoltla superfície himenial.

Per més que són freqüents ifinsitotforça abundants en l'himeni dels Homobasidimic etals , noenshem d'estranyar de trobar-los tambéen lasuperfíciedel barret ienladel peu En alguncasaixòes una característica decerts gèneres iespècies.

Malgratel comentari fetala segona funció, hem dedir que habitualment sobrepassen la superfície himenial , essent per tant mésllargs que elsbasidisibasidiols .

Enrelacióala seva forma , hem dedir que sónmoltdiversesi entre elles podem parlar de formade garrot , esfèrics , com una ampolla , comunfus,cilíndrics, enforma d'ou , comu na bitlla,comunpinzellgros , ramosos , coronats , etc.Adjunto una representació esquemà tica delesformes citades ; més endavant es descriuen amb detalllespossiblesformesaconsi derar.

Poden ser transparents oacolorits , tenirla m embranamolt gruixuda i espessa otenir -la tanfina que pot esclatar en una preparació feta enunmedilíquid.

Algunsson ornamentats enlasevapartextr ema exterior , enformade corona ocomsies tractésd 'un arpó amb moltes punxes laterals , format normalment per cristallsd 'oxalat de calç , que cristallitzen en excretar aquesta sub stància. També poden tenirles seves parets ornamentades , formant taques , crostes , recobriments, etc comenelcasdel Gomphidius. Succeeix algunes vegades que , per agregació delsuc que excreten amb e ls que tenen ala vora , arriben aformarun casquet hemisfèricmoltcuriós .

Elscistidishan rebut moltes denominacions . Totseguit intento , enfuncióde determinats criteris, la seva agrupació , per afer-ho més entenedor.

1 . Per lasevaubicació .

1 .1 . Caulocisiidis , els que es troben alasuperfíciedels peus delsbolets.

1 .2 . Cheilocistidis , els que trobem en l'aresta deleslàmines , també coneguts com cistidismarginals.

1 .3. Dermatocistidis , els que es troben a lasuperfíciedelbarret.

1 .4. Pileocistidis , éselmateix que derm atocistid is

1 .5 . Pleurocistidis , sónels que trobem a lescaresdeleslàminesenelsagaricalsia l'interior delstubsenlesboletals. També reben la denominació decistidis facials

1 .6. Pseudocistidis , són realment l'extre mitat d'hifes suculentes (oli, làtex , etc .), que tenen laseva part final entre elsbasidisde l'himeni , arribant enalgunscasosa superar-los , ielseuinici per sotad el subhimen i osigui entre la trama .

2.Perlasevaconstitució.

2.1. Chrysocistidis , normalment enformadefusode porra , freqüent entre elscromosporats , escaracteritzen per tenirinclusionsde 'colorgroc , siesmirenimmergitsen amoniac o potassa càustica.

2.2. Gleocistidis , de contingut lípic, granulós , oliósi amb lesparets.primesi generalment deforma allargada

2 .3. Lamprocistidis , tenen la paret espessa irefringent , típicsdels Inocybes , Pleurotus i també del Pluteus cervinus.

2.4. Leptocistidis , deformesmolt variades tenen sempre les parets moltprimes.

2 .5. Metuloide , cistidisde membrana uniformemente engrossida , que presenta tot sovint excrecions cristal-linesenlasevapart extrema externa i que neixenla part profunda delteixitdelhimenòfor.

3 Pelseu tamany

3 .1. Macrocistidis , relacionat amb l'apartat anterior , perquè téun contingut que recordaelsvestitsdellenties; per altrapartestractad 'un cistididegran tamany, especialment llarg.

3 .2. Cistidiol , esuncistidi que no sobrepassa alsbasidisibasidiols , delsqualses diferenciaperinserirseenlahifaaunnivellinferior.De tamany semblant o inferioralbasidi.

4.Perlasevaforma.

4 .1. Acuminat, acabat enuna punta allargada .

4.2 Agut, acabat en punta.

4 .3. Ampuliforme , enformad 'ampolla.

4.4. Apendiculat, uni o multi. Que téunomés apèndixs

4 .5. Atenuat, que disminueix progressivament, perdalto per baix .

4.6 Bífid , dividitendosa l'extrem superior.

4 .7. Bifurcat , dividiten dues branques.

4 .8. Brotxa , enformadepinzellgros.

4.9 . Bulbós , que téformadebulb , totoparcialment.

4.10 Capitat , inflatdelapartsuperior.

4.11 . Cilindraci , mésomenyscilíndric.

4 .12. Claviforme , enformadegarrot.

4 .13. Dilatat, de l'extrem superior , delmigodelabase.

4.14. Diverticulat , provistdeapèndixs.

4.15. Elíptics , per tenirformacilíndrica.

4.16. Estrangulats , si presenta estrangulacions enalgunlloc.

4.17 . Estret , sité poca amplada .

4.18. Filiforme , primcomun fil.

4.19 . Flexuós , deforma ondulada.

4.20. Forcat , dividitenelseu extrem en2ó3 branques .

4.21. Fusiforme , enformadefus.

4.22. Gràcil, estret iallargat.

4.23. Incrustat , que téincrustacions.

4 .24. Inflat , dedalt , delmigodebaix .

4 .25. Lanceolat, delaformadelferro d'una llança.

4.26. Mucronat, que téunmucró.

4 .27. Muricat, que técristallsa l'extrem extern.

4.28. Obtús, amb l'extrem arrodonit.

4.29. Ovala t, enforma d'ou.

4.30. Pediculat, provist d'un peu.

4.31. Pilós, recobert depèls.

4.32. Ramificat, que téramificacions.

4.33. Septat, dividit per envans.

4.34. Sèssil, que notépeu.

4 .35. Tabicat , dividit per envans.

4 .36. Ventrut, dilatatala seva part central.

4.37. Berrugós , adornat de berrugues.

4.38. Vesiculat , enformadesac.

Caltenir present enfer una descripció,siaq uests sónmoltopoc abundants, sies troben dispersos, aïllatso formant agrupacions. Mesurar la llargada i l'amplada. Veure si estan a nivell amb elsbasidis, per sota o per sobre ofins itotsi destaquen molt. Hem defixar-nosen elcolor,elgruixdela paret, les possibles ornamentacions o incrustacions, sitéreacc ions que licanviïnelcolori veure sielseu contingut té alguna peculiaritat.

Alguns autors nofan diferenciació entre cistidisipéls.Els que lafan donen coma raons de diferenciació:

L'existència decistidis clarament identificablescomatalsiamésladepèlsdeforma totalment diferent , que permeten per tantde parlar deles dues coses. Aquests autors normalment, quan sols apareix untipus accepten les dues denominacions.

Altreslliguenelscistidisa l'himeni ielspèlsals revestimen ts del barret idelpeu.

Tanmateix sembla que éspossible trobar-h i diferències notansols morfològiques sinó també funcionals , malgrat que lasituaciónoe stà encara prou aclaridainohe trobat definicionso estudis comparatius que puguin facilitar-ho.

Tincions per microscòpia. - Amblafinalitatdefer-losmésvisiblesode destacar alguna de les seves peculiaritats , adjuntem indicació d'a lguns reactiusi sobre quinstipusdecistidis aplicar -los. No oblidem , que és necesari mirar- los immersos enaiguasivolem veure la seva coloració natural.

Amb amoniac o potassa càustica,els chrysocistidis de determinades espècies (p.e. Strophariaciae) prenen colorgrocels seus co rpúsculs interns refringents . Els gleocistidis prenen coloració deformaselectiva amb elblaudecotó , lasulfovanillinao el sulfobenzalde hid.

Elscristallsd 'oxalat decalci, solubles amb àcidclorhídricisulfúric, pero no amb àcid acètic , es poden acolorir amb verdd 'antracè

Els pseudo i macrocistidis dels Lactarius i Russula , amb lasulfovanillinaiel sulfobenzaldehid , prenen coloració b lavosa

Com a mètode general es pot utilitzarelroig Congo.

ACTUALIDADES

ENINTOXICACIONESPOR SETA5 · por Josep Piqueras i Carrasco

Vamosa recoger brevemente enestetrabajoaquellos aspectos sobre las intoxicaciones por setas que constituyen datos derecienteadquisiciónenel conocimiento delasmismasy que,obien suponen nuevos conocimientos, obienmodificancriterios anteriores y aportan luzaciertos puntos obscuros o dudosos sobre eltema.

Enprimerlugaryenformagenérica, podemos adelantar unos primeros datos estadísticos sobre las intoxicaciones porsetasen nuestro medio , que quedan reflejadosenlatabla siguiente:

Especies N " decasos Porcentaje Fallecimientos Mortalidad Responsables

var. alba? a. virosa?

Estos datos corresponden acasos estudia dosy/o tratados ensólodos centros hospitalariosde Barcelona. Sin embargo, por tratarse delosdoshospitales mas cualificados,hay que suponer que aellossedirigenestos enfermos encasi todos loscasos , porlo que podemos aceptar que representan la mayor parte delosmicetismos ocurridos enel àrea deinfluencia de Barcelona enel período de 1972 a1982.Hastadonde tengamos conocimiento, éstees el primer intento de estudio estadístico y epidemiológico que se emprende en Cataluña (y por supuesto en España) concerniente alas intoxicaciones porsetas. Queremos señalar como un dato interesante el que algunas delasmúltiples gastroenteritis por setas que hemos podido estudiar, directamente obienporrevisióndeficheroshospitalarios , nohansido producidas porsetasenprincipio consideradas como tóxicas , sinopor especies perfectamente comestibles ; pera que se consumieron enforma incorrecta , unas veces por inadecuada coccióndelasmismas , otraspor comerlas recogidasen condiciones adversas (tras heladas , porejemplo).

A continuación vamos aanalizar cada unodelos diferentes tiposde intoxicaciones por inqestión desetas venenosas , exponiendo losdatos actuales ydereciente publicación .

Síndrome ciclopeptídico

Existela tendencia, alacualnos sumamos, de englobar la intoxicación por Amanita phalloides , vern a , virosa , bisporigera, teunifo lia, capensis , etcétera , junto alas originadas por diversas especies de Galerinas y Lepiotas , enla denominación común de«Intoxicacionesdetipo Cíclopeptídíco», enrazónala naturaleza química delas toxinas responsables . Las denominaciones «Intoxicación Faloidea y P arafaloidea» deben considerarse menos adecuadas y hasta cierto punto obsoletas. La primera deelIas porque presupone la intervención de una especie concreta. Yen cuanto alas intoxicaciones por galerinas y pequeñas lepiotas , idénticas desde el punto devista toxicológico aA . phalloides , carecía de sentido hablar de síndromes parafaloideos cuando se trataba en realidad del mismo cuadro tóxico . Por supuesto el error era mas grave , ysin embargo no por ello menos frecuente , cuando se incluían en esa denominación los cuadros tó xicos motivados por Corlinarius orellanus y espec ies próximas En resumen , pues, tiende hoyendíaa normalizarse la denominación de «Sínd rome Cíclopeptídíco».

En cuanto a esta intoxicación ensímisma, pocas novedades podemos señalar sobre ella Destaca , eso sí,la puesta aldía,deun radio-inmuno-analisis específico (no disponible de momento en España) que permite detectar la presencia de toxinas en muestras de sangre o de orina enunplazodedos horas '". Confiere especial importancia aesteanalisislaposibilidad que supone de poder efectuar un diagnó stico precoz que faciliteel tratamien to enlas fases iniciales , e n las que tiene las mayores garantías deéxito . En efecto , la aplicación de l mismo dentro delas primeras 36-48 horas trasla ingestión, reduce la mortalidad a practicamente el cero por ciento (2) La terapéutica actual del síndrome ciclopeptídico puede resumirseen cuatro puntos '" :

1. Tratamiento sintomatico yde soporte.

2. Eliminación delas toxinas del tubo digestivo,ya continuación colocación de una sonda duodenal lastrada para interrumpir elcircuito entero-hepa tico delas toxinas .

3. Depuración plasmàtica, ya sea por métodos de circulación extracorpórea (plasmaféresis , plasmafiltración), ya sea por diuresisforzad a con aporte de líquidos ydiuréticos.

4. Quimioterapia: Fundamentalmente conp enicilina y acido tióctico.El mecanismo de acción dela primera esbien conocido, ys e ha demostrado suficientemente suutilidad. Por contra, sigue abierto el debate sobre los p osibles mecanismos deacc ión dea.tióctico , yno todos los especialistas creen ensuutilidad.Sin embargo, hay suficiente experiencia acumulada so bre suuso(incluidala nuestra) como para que resulte recomendable su utilización.

Intoxicaciones por cortinarios

Existentres espec ies del género Cortinarius q ue han producido graves intoxicaciones: C. orellanus, C. speciosissimus yC. splendens ": Varias otras son consideradas como sospechosas. Producen un cuadro tóxico,el síndrom e orellanico o cortinarínico, caracterizado por sulargo período de incubación, que puede se r hasta de17días.Las toxinas responsables , de naturaleza química bipiridílica, poseen un marcado tropismo por los riñones, alos que producen un daño muy severa que es muchas v ecesirreversible. Señalemos que enEscocia seha conseguido, mediante trasplante deriñón, la curación dedos pacientes intoxicados por C. speciossisimus que habían perdido por completo lafunción renal y llevaban varios meses sometidos a sesiones de «ríñón artificia l»:".

Síndrome giromitriano

Se conocen perfectamente enla actualidad las substancias tóxicas contenidas enlas diversas especies de setas del género Gyromitra alas que ha podi do atribuirse alguna intoxicación. En efecto , G. esculenta y especies próximas contienen aproximadamente unas diez hidrazinas distintas '" DeelIas , la Giromitrina oN -metil-etil-hidrazina esla que alcanza mayor concentración . Estas substancias son sumamente volatiles por lo que desaparecen totalmente delas setas al desecar éstas para su conservación. Esto explica el que jarnasse hayan producido intoxicaciones por consumo de giromitras previamente desecadas Así mismo , las hidrazinas son muy solubles en agua , por lo que durante la cocción delas setas , aparte de escaparse con los vapores dela misma , pasar àn adiluirseenel agua en que se realizael proceso . En definitiva , una buena ebullición (evitando respirar los vapores dela ollao marmita) yel posterior escurrido totaldelas setas , esun método eficaz para evitar problemas tóxicos con las mismas .

En caso de intoxicación se afectan el hígado , los riñones yel sistema cardiocirculatorio principalmente. Se ha demostrado experimentalmente su efecto tóxico sobre el híqado '" y los riñones '" , así como el poder cancerígeno notable delas hidraz ínas'" Enel tratamiento dela intoxicación giromitrana es fundamental el uso dealtasdosisde vitamina B 6 (3) (l O).

Síndrome paxílico

Los graves cuadros producidos por el Paxillus involutus no son propiamente intoxicaciones , sino que mas bien habría que incluirIosenel capítulo delas respuestas inmunes anómalas , es decir , delas alergias. En efecto , sóloen determinadas personas (lo mismo que ocurre con algunos medicamentos) se produce una grave anemia hemolítica debida al depósito de complejos inmunes en la superficie delos glóbulos rojosdela sanqre '!", El mismo tipode hemólisis (mucho mas grave que la que pueden producir algunos ascomicetos consumidos crudos) pueden producirIo algunos farmacos enun porcentaje muy bajo de pacientes que los usan. Pero los medicamentos son útilesy necesarios , mientras que dela seta en cuestión podemos prescindir yno consumirIa. La conclusión nos parece òbvia y evidente: por si acaso , abstenerse de corner Paxillus involutus , incluso aunque selos haya comi do sin problemas con anterioridad ; ya que la sensibilización puede aparecer después de muchas veces de consumir la seta.

Síndrome coprínico

Enel úlimo número del«Butlletí» tuvimos oportunidad de hacer un estudio detalla do y actual de este tipa de intoxicaciones '!". Por cierto, que la bibliografía correspondiente a aquel trabajo, y que no pudimos publicar en aquel momento, se encuentra enel presente número del«Butlletí». Vamos a añadir, no obstante, en este momento, dos datos que actualizan el tema. De una parte, la demostración definitiva de que el Boletus luridus posee substancias «Antabus-like» la hemos podido obtener deun trabajo que nos ha enviado elOr. Budmiger, de Baden (Suíza) ?". Por otro lado, la existencia de una substancia química, el metil-pirazol , que ha demostrado en estudios efectuados recientemente en Finlandia su eficacia para el tratamiento delas reacciones de tipa Antabus, al disminuir rapídamente los niveles sanguíneos de acetaldehido '!".

Hongos alucinógenos

Dentro delgru po delas intoxicaciones por s etas que contienen substancias activas sobre el sistema nerviosa central , creemos interesante señala r el hecho de que e l usoy abuso de este tipa de setas por la juventud «hippy»en Gran Bretaña constituye un motivo de preocupación para los responsables dela salud pública de aquella isla'!" , Por otro lado, como hemos tenido la oportunidad de señalar en una reciente publicación nuestra " existeun riesgoalutilizaré stas como «droga», puesto que seha demostrado la posible persistencia de síntomas síquíatrícos trassu consumo '' " .

Creemos también interesante señalar que por vez primera seha demostrado el pasado año la existencia de derivados indólicos alucinógenos en setas pertenecientes al género Pluteu s' ".

Otras intoxicaciones por setas .. Nada nuevo p odemos aportar sobre elrest o delas intoxicaciones micéticas conocidas. Unicamente , insistiendo enalgo que señalabarnos al principio en relación conlas gastroenteritis por setas (que aligual que en otros países , constituyen aquí la mayoría delos miceti smos) , podemos referir que hemos tenido la oportun idad de estudiar un caso de cinca intoxicados de una mismafamilia , el pasado mes de noviembre , que nos aportaron ejemplaresdelas setas consumidas . Pudimos clasificarsin duda alguna las especies , todas elIas consideradas como comestibles: Russula cianoxantha , Armi/lanella mellea , Clitocybe infundibuliformis y Clitocybe nebulans Nos inclinamos aat ribuir el cuadro de intoleranc ia digestivaa esta última espec ie , puesto que es una s etanobien tolerada por algunas p ersonas . Señalemos que fueron hechos ala plancha , y n o hervidos o largamente cocinados , que es como suele recomendarse preparar laspardill as , ya que a l parecer poseen ciertas substancias tóxicas termolabiles '" .

Referencias Bibliogràficas

(1)FAULSTICH, H.:«Mus hroo m p o ísoning», T heLa ncet, 11: 79 4-795, 1 980.

(2)LANGE R,M., VESCONI, S. , IAPICHINO,G.ycol.:«Theearly removal of amatoxins in the treatment of Amanitaphalloides intoxication».Klin. Wochenschr. 58: 117 -123 , 1980 .

(3) PIQUERAS, J.:«Las Intoxicaciones por Se tas» . Tribuna Médica, 960:43-45 y 961:47-49 , 1982.

(4)FLAMMER , R .: «Das Orellanus-Syndrom: Pilzvergiftung mit Niereninsuffizienz», Schweiz. medeWscht. 112:1181-1184, 1982.

(5) SHORT , A.I.K. , WATLING , R. , MACDONALD,M.K. ycol.: «Poisoninq by Corlinarius speciosissimus» The Lancet , 11:942-943 , 1980.

(6) PYSALO , H . yNISKANEN , A.:«Onthe occurrence of N-methyl-N-formylhidrazones infresh and processed false morel , Gyromitraesculenta». J.Agr. Food . Chem. 25:644-647 , 1977

(7)BRAUN , R ., GREEF. , U.y NETIER , K.J.: «Liverinjurybythefalse morel poison Gyromitrin». Toxicology , 12:155 -163 , 1979.

(8)BRAUN , R. , KREMER , J.yRAU , H.:«Renal functional response tothe mushroom poison Gyromítrín» . Toxicology , 13: 187 -196 , 1979 .

(9) TOTH , B.yPATIL , K.: «Gyromitrin asa tumor inducer» Neoplasma , 28 :559 -564 , 1981

(10) LINCOFF , G y MITCHEL , D.H .: «Toxic and Hallucinogenic Mushroom Poisoninq» Pag. 190 , Van Nostrand Reinhold CO., NewYork , 1977 .

(11)WINKELMANN , M., BORCHARD , F ., STANGEL , W ycol.: «Fatal immunohaemolitic anemia after eating the mushroom Paxillusinuolutus». Deut.Med . Wchr. 107:1190 -1194 , 1982 .

(12) PIQUERAS , J. : «Interacciones delos hongos superiores conelalcohol».Bull. Soc.Cat. de Micología , 6 :17 -26 , 1981

(13)BUDMIGER , H y KOCHER , F .:«Hexenrolinq (Boletus /uridus) mitAlkohol.Einkasuistischer Beitrag» . Schweiz . Med . Wschr. 112 :1179 -1181 , 1982 .

(14) LINDROS , K.O ., STOWELL , A., PIKKARAINEN, P ycol. :«TheDisulfiram(Antabus) -alcohol reaction inmale alcoholics : itsefficient management by 4 -Methylpyrazole». Alcoholism , 5 :528 -530 , 1981 . .

(15) YOUNG , R ., MILROY ; R. HUTCHINSON , S.ycol. :«Therisingpriceof mushrooms» , The Lancet , 1:213 -215 , 1982 .

(16)BENJAMIN , C .:«Persistent Psychiatric symptoms after eating psilocybin mushroorns ». Brit.M. Journal , 1:1319 -1320 , 1979 .

(17) SAUPE , S .: «Occurrence of Psilocybin /Psilocin in P/uteussalicinus (Pluteaceae) ». Mycologia , 73 : 781 -784 , 1981.

(18) CETrO , B. :«I Funghi dal vero », Volumen I, pag o 331 . Arti Grafiche Saturnia . Trento , 1976 .

ELS CENT ANYSDELA FLORA MICOLÒGICA ACATALUNYA SOTA L'ASPECTE BIBLIOGRÀFIC (*)

per Josep GinéiGavaldà C. Sant Antoni , 35 , 4. ° Barcelona 14

Resum

Esfa una recopilaciódelstreballspublicatsdesde 1882 finsara . Elstreballs estan ordenats per l'any dellurpublicació.Hifiguren aquelles publicacions que per laseva importància s 'han considerar demésgraninterès.Pel que faalsmicromicets , únicament inclourem els primers treballspublicats. Hem exclòselstreballsdedivulgació recents i que seran motiu d'estudi enun proper treball.

Els inicis.- Catalunya en l'aspecte que ens ocupa , s 'ha interessat desde sempre pels coneixements relatiusalsbolets , sónmoltesles espècies debolets que tenen nom popular i moltíssimes sinonímies d 'una comarca al'altra El primer en deixar -ne constància escrita fou Estanislau Vayreda iVila (**) i per aranoes coneix captreball anterior alseu .

1882 VAYREDA, E.

1887 MASFERRER, R.

1889 COLMEIRO , M. SALVAÑA, J.M.

1890 COMABELLA, F .

1903 ARANZADI.

BARNOLA,Rvd P.

J.M.a FREIXAS,F.

1905 ARANZAD I.

1906 ESTEVA, J.

Catàlech delaFloradelaValldeNúria . Associació d 'Excursions Catalana. Barcelona .

- Recuerdos botanicos deVich Analesdela Sociedad Española deHistoriaNatural.

- Enumeración yrevisióndelas plantas dela Península Hispano-lusitana . Vol.V, Madrid.

- Flora iluronense y contribución alaFlorade Cataluña (manuscrit deles darreries delsegle passat alMuseudeCiènciesNaturalsde Barcelona) .

- Memoriahistorich -artistich -topografich -cientifica del poble deVallfogonadeRiucorpison terme . Bull. Ass. Ex. Cat.

- Primera listade nombres catalanes de hongos (bolets) . BoletíndelaReal Soc . Esp . deHist.Nat.p . 112 , Madrid . -Notes criptogàmiques. ButlletídelaInstitució Catalana d 'Hist. Nat. , p.67 . Barcelona. -«FloradeSitges». Barcelona

- Catalogo de hongos observa dosen Cataluña B.S.E.H.N. p .495 . -Listade hongos del Empalme (Gerona) recibidosennoviembre de 1905. B.S .E.H.N. p. 499 . - Segunda listade nombres catalanes de hongos (bolets) B.S.E.H.N. p . 501 . . - Hongos anómalos. B.S.E.H .N. p . 98.

1907 ARANZADI.

C ADEVALL,J .

1908 ARANZADI.

C ODINA i VINYES, J

19 10 C ODINAiVINYES, J .

19 12 LAZAROIBIZA, B .

19 14 ARANZADI.

BARNOLA , J M a CODINAiVINYES, J

19 15BARNOLA , J . M.a.

19 16BARNOL A,J. M a LAZAROIBIZA, B

SALLENT i GOTES , A

1917 FONTiQU ER, P .

GONZALEZ FRAGOSO , R .

1918 CABALLERO , A.

1920 BARNOLA , J . Ma. CABALLERO , A.

GONZALEZ FRAGOSO , R .

1921 BARNOLA , J . Ma. GONZALEZ FRAGOSO R

1922 CODINAiVINYES, R.

B utll Soc Cota/ona Mico/ 725 -32 Barce lona1983

- Listade hongos rec ibidos en noviembre de 1906 del Empalme , Martorellas , S . Celoni y Badalona . B .S.E.H.N. p . 103.

- Tercera listade nombres catalanes de hongos (bolets )

B .S .E.H.N . p . 1 03.

- Hongosobservados en Cataluña durante el otoño de 1907 . B.S .E .H .N . p . 351 .

- Elements de Botànica popular. Barce lona .

- Cuarta listade nombrescatalanesde hongo s(bolets )

B .S.E .H .N. p . 3 58 .

- Apuntes para laFlor a d eLaCe llera y su comarca. Ge rona .

- Un bon bole t. .. Butll.Inst. Ca t.d' Hist. Nat.p . 30 .

- Notas micoló gicas , te rcerase rie.Mem. R.S.E.H.N . p .28 7.

- Atlasde Hongos come stibles. Barcelona .

- La Morchella con ica P ers. aS arrià,B.I.C.H.N. p .54.

- Las seta s co mestibles y vene nosas. Ger ona

- El C yathus crucibulum H off. ie l C . se riceusS ch. aS anta ' C reu d 'Olorde . B . I.C . H . N.p . 50.

- Bolets. B .I.C.H.N . p . 11 9.

- S obre b olets. B .I.C.H.N . p.20.

- Los p olipora ce os de laflora esp año la. (Revista deCie ncias ex actas , físicas yna turales), Madrid.

- Noms delsb oletscatalans . Butlletíde DialectologiaC atalana, IV Barc elona.

- La Battarrea phall oides a Bages . Revista Ciutat n .o 4p. 73 / 75.Ma nresa.

-Introd ucción a les tu diodelaFló rula de Micromicetosde Ca taluña , Musei Bar cinonensis Opera. Series Botan ica Il.

- N uevosda tos mico lógicos de Cata luña . P ublicacionesde la Secc ión deCie nc Nat.delaUniv.de Barcelona.

- Adiciónalos Micro micetosde Cataluña , de Gonzàlez Fragoso B.R.S .E.H.N.

- El Boletus sata nasL enz. B .I.C.H.N . p . 2 13 .

- Nuevos datos m icológicos . Public o dela Sec . de Ciencias Nat.delaUniv de Barcelona

- Datos para la Deuteromiceto logía catalana. Memorias de laReal Academi a de Ciencias yArtesdeBa rcelona .

- Algunos Ureda les del Herbario del Museo de Ciencias Natura les de Barce lon a.B. I.C . H.N .

- Troballa dec riptògames B.I.C.H .N. p 71

- Algunoshon gos del Herbario del Museo de Ciencias Natura les de Barce lona B.I.C H.N

- Ressenya d 'u na excursió micològicaalaValld 'Aran (manusc rit delMuse u de C iènc Nat.de Barcelona).

-Bo lets deSa nt Joan deles Abadesses (manuscrit delMuseu deC .N. Bar celona).

FERNANDEZ

RIOFRIO , B. GONZALEZ

FRAGOSO , R.

1923 BARNOLA , J Ma.

BOTEY , T.

FERNANDEZ

RIOFRIO , B. FONTiQUER,P.

1924 BOLÒS , A. CODINAiVINYES, J .

FONTiQUER , P.

GONZALEZ

FRAGOSO , R.

1925 CODINAiVINYES,J.

CUATRECASAS , J.

SOLA,Rvd.P.J.

1926 FONTiQUER , P.

1927 CUATRECASAS , J

1928 CODINAiVINYES, J.

FONTiQUER , P.

1929 CODINAiVINYES, J.

- Datos para lafloramicológicade Cataluña . B.R.S.E.H.N.

- Nueva seriede hongos del Herbario del Museo deC . Nat. de Barcelona. B.I.C .H.N.

- AIgunos Hongos del Herbario delMuseodeC.N deBarcelona. Treballsdel Museo de Ciènc . Nat.Vol.V, serieIII, núm.

-El Ithyphallus impudicus. B.I.C.H.N. p 128.

-Lliçonsde Botànica ala tardor (ButlletídelsMestres 11 p . 345).

-«Nou mixomicet per alaFlora catalana» ButlletiI.C".H.N. p.27.

- Datos para lafloramicológicade Cataluña y Baleares . B.R .S.E.H .N.

-Acercadeun orden de hongos poco conocido en España (Bol.de Farmacia MilitarV.Ip 23)

- Notes criptogàmiques. B.I.C.H .N. p . 31.

-Alguns bolets dela comarca d 'Olot. B.I.C.H .N. p. 193 .

- Listedes champignons deLaCellera.Bull. Soc.Myc. de France t.XL pagina 336.

- El Rhizopogon aestivum Wulf.(R. rubescens Tul.)a Montesquiu. B.I.C .H.N. pagina 142.

- Hongos del Herbario delMuseodeC.Nat.de Barcelona . B.I.C .H.N.

-A propos du Polyporus tunetanus Pat Bull.Soc.Myc de France. t.XLI, f.I.

-«Algunes datos para laFlora mixomicética de Catalu ña» ButlletíI.C.H.N. n. " 5p 92 /95.

- Alguns macromicets delsvoltsde Terrassa . B.I.C.H.N. 'p . 31 .

- Una rabassola extraordinària B.I.C.H .N. p 125 -Un bolet nou per ala Península . B.I.C .H.N . p . 85 . -Un ascomicet nou per a Espanya , B.I.C.H .N. p.24.

- Empoisonnement collectif per l'Amanita phalloides B .S.M. France. t.XLIX pagina 217.

- Les tòfones a Catalunya Agric i Ramaderia v XII p 3

- Intoxicaciones por las setas en 1928. (Bol.del Colegio de Médicosde Gerona , v. XXXIV p.97)

- Bolets bons i bolets que maten (Fulletenvers , amb dades explicatives) Girona

CUATRECASAS , J.

- Notasmicológicas Mem R.S .E.H.N. t.XV

(*) ve geu Ginê, J. «Referències sobre lafloramicològica d e Catalun ya». Butil. Soc . Ca t. deMic. V, 19 81 . (**) LaCiènciaala Renaixen ça Catalana . Commemoració delvuitant é a niversari delam ort d 'Estanislau Vayreda iVila C omissió de Botànica (I.A.E .O.E.N.) Figueres, 1981

L'època daurada: El Pla Quinquennal Mico lògic

La riquesa de coneixements demicologiade Catalunya finsfaunspocsanys pràcticamen t desconeguda , amb l' act uaciódelMuseude C iències Natura ls de Barcelona amb l'Institut Botànic ila Jun ta deC iències Naturalsrebr à en qüestió decincanysun extraordinari movim ent. Especialistesenel camp delamicologia d 'arreu delmónsóninvitats per la Junta d e C iènciesNat urals per alarealitzaciód 'un plamico lògic.

L'an y 1931 , elDr. Joaquim Codina , metge d eLaCelleraiem inent micòlegiPius Font i Qu er, botànic reconegut arreu delmóniDirectordelMuseudeCiènciesNaturals , fan una. compilacióde 627 espè cies; aquest mateixanyésinvitatA. A. Pearson , President dela Soc ietatMicològicade Londres,enlesseves e xcursionsn 'afegeix 35 espècies noves per a C atalunya.Elmateixanyarriba René Maire , professor delaUniversitatd 'Alger, incorporant 257 e spècies noves , 8d 'elles novesperalaciència.

L'any 1932 , collaboren el professor RogerHeim , subdirector del Laboratori de Criptogàmiad el MuseudeParís juntament amb Geor ges Malençon , fitopatòlegde Rabat , incorporant175 espèc ies noves per a Cata lunya , 9e spècies i3 varietats noves peralaciència.

L'any 1933 , torna novament RenéMaireitambé Mr. Pearson , incorporant 168 espècies , cal citar l' espècie nova Cadinaea amb l'espèc ie Cadinaea a ris tata , Maire.

L'a ny 1934, elDr.Rolf Singer , professor d e Botànica dela Facultat de Farmàcia de Bar celona collabora en aquest Pla incorporant 175 espècies , 3 espècies noves per ala ciència. Singer e s veuobligatasortirdelpaís,aParís primer i a Leningrado després , publica e lstreballs com resultat deles exploracions fetes, apareixent l' any 1947 després derestar mo ltsan ys ensilenci.

L'any 1935 , la Junta deCiènciesNaturalsinvita ala Societat Micològicade França i ce lebraa Barcelona la primera Sessió General forade l seupaís . Culmina així , elPlaQuinquennal Micològic, l' esdevenimentmicològic, ifinsi tot botànic , més important de Catalunya ' ".

Aquests forenelsllibres que es varen publicar:

1930 CUATRECASAS , J .

1931 CODINA-FONT iQUER. PEARS ON.

1932 CODINAiVINYES, J.

FONTi Q UER, P .

1933 BOTEY , T

COD INA iVINYES , J.

FONTi QUER , P .

MAIRE, R.

-Unafamília nova per alafloramicològica peninsular.

B .I.C.H.N . p.79 1.

- Introduccióal'est udi dels macromicets de Catalunya. Cavani llesia , vo l. III,fasc.VII-XII.

- Contrib ución a lestudi ode lamico logía catala na: Ho ngos de Sa ntPe re d e Vilamajor.C avanillesia, vo l.IVfasc. I-III.

- Con tribució a l' estudid els ma cromicetsde Cata lunya.Cava nillesia,vol. V.

-Notes sobre b olets catalan s. B.I.C.H.N. vol. XXXII I.

-Co municacióverbal fetaalaI.C H.N.,vo l. XXXIII , P .14.

- Notes sobre la Va/varia ba mbycinaSc haeff. Cav anillesia, vo l. VI,fasc. I-III.

- S obre fongs cata lans . B.I.C.H.N. , vol. XXXIII ,p. 1 16 .

- Un gènere d e fongsn ou p er Catalunya . B.I.C .H .N.vol. XXXIII , p . 381 .

- Fungicatala unic i. Contributio ns à l'e tuded e la Flore Mycologique dela Catalogne . Treballsd el MuseudeC iències NaturalsdeBar celona , vol.XV, número 2 .

PAGESiBASACH , J.

UNAMUNO, P.Luis

M.

1934 BOTEY , T. HEIM,R.

1935 SINGER , R.

UNAMUNO, P.Luis M.

1936 FERNANDEZ RIOFRIO-FONT iQUER. SINGER , R.

1937 FONTiQUERP.

MAIRE, R.

1938 SINGER,R.

-Elperilldelsbolets.Girona.

- Enumeración ydistribución qeoqréfica delosEsferiodaceosdela Península Ibérica, Nuevas Gréfícas, Madrid

- Comunicació verbalfetaalaI.C.H.N.,vol. XXXIV, p.23

-Fungiiberici. Observations surlaFloreMycologiquecatalane . TreballsdelMuseudeCiènciesNaturalsde Barcelona , vol.XV, núm.3.

- Étude systématique surles Melanoleuca d'Europe etclé des espèces observées en Catalogne. Cavanillesia,vol.VII fasc.VI-IX.

-Datos para el conocimiento delaflorade micromicetos de Cataluña , Cavanillesia , vol. VII , fasc.I-V.

-Bibliografiamicològicade Catalunya o amb referències de fongs catalans. InstitutBotànicde Barcelona , 1935. Cavanillesia, vol. VII , p. 168-172.

-Notessur quelques Basidiomycetes. Revue deMycologie , vol.I, fasc. 11.

-Resultatsdelpla quinquennal micològica Catalunya , 1931 -1935. Arxiusdel'Escola Superior d'Agricultura.Nova Sèrie , vol. III , fasc. Il. "

-Fungicatalaunici. Series altera. Publicacions del'Institut Botànic , vol. III, número 4.

-LesRussulesde Catalunya iclau per allur determinació . Cavanillesia , vol. VIII, p . 144-159 .

(1)Aquestplava permetre doblarel nombre totald 'espècies catalanes defongs coneguts al1931 , de 627espèciesa 1.458 espèciesdefongsl'any 1935 Ala darrera ediciódel 1920 del «Compendio dela FloraEspañola»deLazaroIbizajustarribaa668entreespèciesivarietatsdebolets ; ésadir, quea Catalunya esconeixienl'any 1935 mésdeldobledelesespècies espanyoles debolets .

La postguerra

Lesactivitats micològiques a Catalunya romandran enletargiaunllarg grapat d'any s, únicament el professor M. Losa España, catedràtic de Botànica dela Facultat de Farmàcia de Barcelona iJ .M. Losa Quintana continuador de l'obra delseu pare , son pràcticament e ls únics estudiosos deltema.Losa España esel creador dela Mycotheca dela Càtedra de Botànica dela Facultad de Farmàcia de Barcelona, lamajoriasónmicromicetsparàsi tsi sapròfitsde plantes superiors i també hihaalguns macromicets. Heus aquí les publicacions d'aquest període:

1941 LOSAESPAÑA , M

1944 LOSAESPAÑA , M.

- Aportación al estudio delafloramicològica españ ola. Analesdel Jardín Botanico deMadrid, tomo Il.

- Aportaciones alaflorade micromitecos delPirineoes pañol.Anales Jardín Bot.Madrid,V.

- Hongos que viven sobre hongos. AnalesdelaRealAcademia deFarmacia. Número 2.

1946 LOSA ESPAÑA, M.

1947 LOSA , ESPAÑA , M.

SINGER , R.

1948 LOSA , ESPAÑA, M.

LLENSA DE GELCEN , S.

1952 LOSA , ESPAÑA, M.

1957 LOSA ESPAÑA , M.

1958 FONT i QUER, P.

1960 FONT i QUER , P.

LOSA QUINTANA, J.M

- Algunos hongos delosal rededores de Barcelona. Colectanea Botànica , vol.I,fasc.I,p . 9 -23 .

- Micromicetos del Pirineo español. Anales del Jardín Bot. de Madrid, VIII.

- Champignon s dela Catalogne. Espèces observées en 1934. Collectan ea Botànica , vo l. I, fasc. III.

- Aportación al estudio de la Micologia catalana . Co llectanea Botànica , vol. 11 , fas c. 11 , p. 205-225.

- Vocabulario micológico popular de Hostalrich ysu comarca. Anales dela Escuela Superior de Agricultura de Barcelona , vol.VII, p 153-158

- Notas micoló gicas. Coll . Bot. , 3(3)p. 147 -161 .

- Micromicetos de Cataluña . Coll . Bot.5(2)p. 367 -375.

- Una historia de hongos. Coll . Bot.5 . -Los hongos d e Cataluña ysu nomenclatura popular. Memoria delaReal Academia de Ciencias yArtes de Barcelona , XXXIII.

- Contribución al estudio y revisión delos Inocybes españoles . C.S.LC. Barcelona .

La recuperació

La micologia pren una nova empenta iaixí , l'a ny 1961 esfa la primera exposició de bolets a Barcelona des delpla quinquennal micològi c.

Collabora en aquesta tasca , A. Bertaux , e specialista en micologia ; de nou es recobra l'afecció tant anivell popular com científiciaixí rebrem la collaboració d 'eminents micòlegs vinguts d 'arreu del món com R. Bertault, A. Marchand , G Malençon , R. Singer id 'altres L 'any 19681'I nstitut Botànic organitza elI Curset de divulgació micològica ; l'any 1969 es fala primera exposició de bolets des del 1961 a Hogarotel -9; l'any 1972 neix la Societat Catalana de Micologia , les exposicions deb olets son nombroses , Palau dela Virreina , Berga , Cabrils , Prades ,i moltes més que s 'ha n d 'a fegir a mesura que passin els anys . L 'any 1974 hihala«I Semana de Prevenció n por intoxicaciones de setas» organitzada pel «Instituto Nacional de Toxicoloqía» , la «Jefatura P rov incial de San idad» i per la Societat Catalana de Micologia ; l'any 1979 els bolets e nvae ixe n la Facultat de Farmàcia i dos anys després s 'organitza a la mateixa Facultat elIV Simposi de Botànica Criptogàmica amb una important aportació ala micolo gia cata lana elrecull de ls quals es troben a l vol.13(2)de Collectanea Botàn íca. ':" Avuidia l'a llau de publi caci ons so bre el tema que ens ocupa es qu antiós ; aquí en tenim una petita mostra :

(* ) IV Simposi de Botànica Criptogènica : FungietAIgae . Collect onea Bot ànica. Vol. 13(2)Ba rcelona.

1962 LOSAQUINTANA, J.M.

1964 BERTAUX. A.

1967 LOSA , QUINTANA, J. Ma.

1968 LLENSADEGELCEN , S . LOSAQUINTANA, J . Ma.

1969 RIVASMARTINEZ, S .-LOSAQUINTANA, J .Ma.

1970 LLENSADEGELCEN , S .

1971 HLADUN , N -LASUNCION , M.A.-LLIMONA, X

MALENÇON , G .-BERTAULT, R.

1972 LOSA , QUINTANA, J. Ma.

LOSA , QUINTANA, J. Ma.

1 9 74 LOSA,QUINTANA, J Ma.

1 975C ALONGE, F .D .-DEMOULIN, V.

LL IMONA, X. WERNER , R.G.

MASCLANS ,F.

VELASCO , E. LLIMONA,X.

VELASCO , E LLIMONA,X

- Hongos catalanes delatribu Lepioteae. Pharmacia Mediterranea , 4 , p . 447-468 . Palma deMallorca . - Campagne mycologique de 1961. Champignons determinés . Coll . Bot.vol.VI, fasc . III. p. 457.

- Champignons exposés à Barcelone en octobre 1961 Coll.Bot.vol.VI, fasc. III , p. 467 .

- Associations de Macromycetes viventsurles souches d 'arbres. Bull. Soc . Myc. de France , t. LXXXIII , n . " 1. - Glossaride noms populars dels bolets aHostalrich.Coll. Bot.vol.VII, fasc.II.

- AIgunos Hygrophorus de Cataluña. Coll.Bot.vol.VII, f. 11.

- Comportement sociologique des champignons des dunes littoralesdufleuve Llobregat (Barcelona) . Bull. Soc . Myc. de France , t.85 (2)

- Boletsdeles rodalies d 'Igualada. Centre d 'Estudis Comarcalsd 'Igualada

- Hongos recolectados enTorrellesde Llobregat (Baix Llobregat) en otoño de 1971. AnalesdelInst.Bot.A.J. Cavanilles,3 1(2) , p . 171 -177 .

- Champignons dela Peninsule Ibérique , I-lI-III. Acta Phytota xonomica Barcinonensia , 8 Dept. Botànica , Fac . Ciències, Barcelona

- AIgunos micromicetos parésitos enel Brachypodietum ptioenic oidis Br.Bl. 1924. AnalesInst.Bot.A. J . Cavanilles , t.XXIX. Madrid .

- Contribu ción al conocimiento delos micromicetos del p ino a lpino -pirenaico A.I.B.A.J.C., t. XXIX Madrid

- C ontrib ución al conocimiento delos ascomicetes con apotecios d e Cataluña Coll Bot.vol.IX (3) p 45

- Lesgasteromycetesd 'Espagne . Bull. Soc . Myc. deFrance, t.91 , n .02.

- Leciog rapha malençon iana, Llimona etR.G. Werner (Lecideaceae , Lec onorales),Ascom ycete lichenic ole nou veau , dessolsgypseuxdel'E spagn e. Bull. Soc . Myc. d e Fra nce,t. 9 1,n " 3.

- Elsno ms catalansdels bolets (ordredelsagari cals) Arxius d e la Secció de Ciències , LIV, Institut d 'Estudis Catalans. Bar celona.

- A grocybe dura (Fr.exBull.) Sing er(Basidiomycetes) e n el Va llés Oriental.I.B.A.J.C., tomo XXXII vol.I, Madrid

- S obre algunas Geoglosaceas (Helociales,Ascomi cetes) o bserva dose n Cataluña . A.I.B.A.J.C., t. XXXXII , v . I.

Bu tll.Soc.Catalana Mico/ 725 -32 Barcelona1983

1976 MALENÇONBERTAULT , R.

1977 GRACIA , E.

1981 GRACIA , E.

1982 BERTAULT , R

A breviaturasut ilitzades:

- Champignons dela Pen insula Ibèrique . V. Acta Phytotaxonòmíca Barci non esia, 19 . Dept. Botànica , Fac . Biologia , Univ . Barcelona - Dept. Botànica , Fac. Ciències , U.A.B.

- Contri bución alaflora de mixomicetes de Cataluña . Mediterrane a, (2)p 79 -87.

- Estudio sobre la flora , fitosocio logía, ecología y corología delos mixomicetes de España (tesis doctoral)

- Contrib ution alaFlore Mycologique dela Catalogn e. Acta Botanica Barcinonensia 34, Fac . deBiología , Barcelona .

B.S.E.H.N.: Boletíndela Sociedad Española deHistoriaNatural.

B.I.C .H.N.: B utlletídela Institució Católica d 'His toria Natura l.

R.S.E.H.N.: Real Sociedad Española de H istoriaNatural.

SOBREFONGSDE PRIMAVERA A CATALUNYA

per X. Llimona

Dept. d e Botànica, Fac. d e Biologia , Universitat d e Ba rcelona

A propos de quelques champignons printaniers observés en Catalogne. RÉSUMÉ

Les champignons printaniers delarégionfructifientdefaçontrèsirrégulière.Les saisons vraiment favorables sont assezrares. Pendant unedecelles-ci, l'auteur a étudié quelques récoltes.Unepartie seulement des espèces identifiées correspond àdes champignons typiquement printaniers, comme Sarcosphaera crassa , Helvella acetabulum , H. leucomelas , Agrocybe praecox, Les autres sont surtout des espèces connues comme typiquement automnales . Leur fructification hors-saison s'est vueforcée par des conditions d' humidité exceptionnelles.

Introdu cció

Elclima mediterrani presenta dosmàximsde pluvíositat, unde tardor il'altrede primavera . Versel Sud dela Península ielNorddel'Africa, aquests dosmàxims tendeixen a confondre 's enunsold 'hivern , però a Cata lunya mediterrània estan ben diferenciats

Elde tardor resultaelmésmarcat:enell trobem la màxima producció de carpòfors dela majoriadelsagaricals , demolts añlloforals id 'una bona part d'ascomicets demidagrossa. Elmàximde primavera acostuma a ésser força menys productiu enaparicióde carpòfors Típicament, és coneguda l'aparició d 'ascomicets demidagrossa (múrgules i cassoletes) id 'alguns agaricals vernals , sobretot pertanyents als gèneres Agrocybe , Inocybe i Melanoleuca .

Defet , sijales temporades micològiques de tardor sónmoltirregularsd 'un anyal'altre , méshosónlesde primavera. Això pot ésser enpart degut alfet que , ala tardor , les temperatures vanen descens iaixò repercuteix enunadisminuciódel'activitatdela vegetació vascular ide l'evapotranspiració , condicions que afavoreixen la conservació delahumitatdelsòl.

Encanvi , en primavera , les temperatures vanen augment , iaixòés causa d 'un creixement ràpidde l'evapotranspiració , que fa improbable que la humitat produïda per les precipitacions es mantingui durant un temps suficient.

Hem fetaMúrcia,en collaboració ambHONRUBIA (cf. Tesidoctoral, 1982), experiènciesderegartificial per aspersió,enuna pineda natural. Aportàvem alasuperficiede l'experiment, situada ensòlplaia l'obaga, l'equivalent de8mmdepluja , doscopsper setmana. El temps atmosfèric es mantingué sec durant lamajorpartdel temps de durada de l'experiment (maigajunyde 1978). L'estimulació de l'aparició de carpòfors produïda per la nostra plujaartificialvasermésaviatescassa,ihoatribuimalràpid assecament que sofriala virostai l'humus delsòl després del'aplicaciódelsregs.

Per aquesta mena deraons, només éspossib le fer-secàrrecdela importància del component fúngic d'una regió amb capacitat per afructificaren primavera , concentrant lesprospeccions en primaveres especialment humides .

La primavera de l'any 1971envaésseruna,iensva permetre prendre algunes notes basades en exemplars trobats per nosaltres mateixos,per alumnes del Departament, i sobretotper membres d'aquesta mateixa Societat Catalana deMicologia. Expressem elnostre agraïment atotselsquienshan ajudat amb lesseves aportacions , elnomde ls quals mencionem al costat delacitade cada espècie aportada.

Elgruix d'aquestes dades fou presentat alISimposide BotànicaCriptogàmica (Pamplona , 1972). Araensdecidima publicar unatria d elescitesmésbenverificades , coma nota florísticaicoma aportació ala comprensió del que pot passar durant una primavera especialment humida , durant laquallafloravernal esperada s'enriqueix en espècies detípica floració tardoral , entre lesquals podem incloure: Lactarius deliciosus , L. sanguifluus, Russula sanguinea , Chroogomphus rutilus, Boletus queletii , B . granulatus , B . amarellus , Rhizopogon rubescens , Phallus impudicus, Clathrus ru ber.

Hihaaltres dades referents ala mateixa cam panya mico lògica a : VELASCOiLLIMONA ( 1975), (Agrocybe dura), iLLIMONAIVELASCO(1975) , (Geoglossàcies).

Ambtot , laima tge que obtenim delafloravernalésmoltparcial , ja que solament una part dels exemplars re collits pogueren ésser estudiats , enunscasos , iidentificatsdeforma prou segura , end 'altres

Ala micoteca del Department (BCCmicoteca) conservem testimonis deshidratats dela major part dels exemplars estudiats.En conserv em també fitxesdedescripció macroscòpica i microscòpica prou detallades per aferposs ible qualsevol revisió També deixem fora d 'aquesta publicacióelmaterial que nohem sabut identificar amb prou segureta t.

Catàleg Florístic

ASCOMICETS

Encoelia furfuracea (Roth.exPers . ) Karst. Pa rdines {Ripollès]. Collada Verda . Leg. J. Vigo . 25 .V. 71 . Apotecis erumpents engrupsde 5 - 10 , molt abundants , sobre un peu de Fagus sylvati ca jove , viu,qu ecreixia e nlloc humit i o mbrívol.

Pyrenopeziza foliicola (Karst. ) Sacc . var. quercina Sa cc. Pal ol d 'Onyar (Gironès).Leg.X.Ll. I.VI.71. Sobre fulles m ortes d e Qu ercus pubes cens Molt freqüent en a ltreslocalitats , sobre fullescaigu des dediferents roures , alrev ers d e les q ualsformap etits ap otecis prominents , enforma d e gràn ul d e colorb ru fosc

Sarcosphaera crassa (Santi ex Steudel) Pouzar (== S coronaria [Jacq.ex Cook.] Bould .)

La Vansa (AltUrgell)Molt abundant , als boscos de Pinus sylvestris del Pedraforca . Leg.R.Gabarró. 16.VI.71 .

Helvella acetabulum (L.exSt. Amans) Quél ( == Paxina a.Kuntze) Vidrà (Ripollès)Leg Hilari Sanz . I.VI.71 .

Helvella leucomelaena (Pers.)Nannf. (== Paxina leucomelas (Pers .) Kuntze).

Cervelló (Baix Llobregat) . A l'obaga de Castell , sobre la terra dels marges molt inclinats dels camins. Leg.X.LI.7 .V.71. És uha espècie abundant alssòls densos del marge meridional delBaix Llobregat. L 'hem recollida , abundant , ala tardor , a Can Guitart (Cervelló) . A Corbera , el24.Il.72 , elssòls guixosos apareixien sembrats d 'apotecis , amb totel peu i part de l'excípul sota terra

Helvella leucopus Pers . (==H . monachella Scop .ex Fr.ss . QuéI.)

Bassella (AltUrgell)Leg X LI.16 .V.71. Un gran nombre de carpòfors entre l'herba d 'un prat , ala terrassa del Segre . ' :

Peziza badioconfusa Korf ( == Galactlriia ;'olioacea Boud .)

Cervelló (Baix Llobregat). Obaga del Castell. Leg.X. LI.7 .V.71. Molt abundant sobre la terra , ala vora del camí que travessa un bosc mixtde Pinus halepensis i Quercus i/ex .

Peziza fimeti (Fuck .) Seaver

Sant Pere de Roda (Alt Empordà) . Leg . X.LI.22 .V.71. A l'obaga propera a l'ermita de Santa Elena , en petits grups amagats en anfractuositats defemsde vaca

BASIDIOMICETS

Auricularia auricula-judae (L exFr.) Schroet.

Palol d 'Onyar (Gironès). Leg . X.LI.I.V1.71. Sobre branques caigudes de Quercus suber. Exemplars petits , en forma de copa , referibles alavar. nidiformis Lév Observacions d 'altres anys revelen que aquesta espècie és freqüent sobre branques mortes de surera , als boscos humits dela Costa Brava .

Clavaria vermicularis Sow. exFr. ( == C . fragi/is Pers .; == C . nivea Holmsk) .

Sant Pere de Roda (Alt Empordà) . Leg . X. LI. 25.V .71. Terrícola , ales landes acidòfiles dels plans culminals dela serra

AGARICALS

Hygrocybe aucotoconica (Clements) Sing. (== H crocea Bres .).

Bassella (AltUrgell).Leq , X. [ 1.' 16.V.71. Grup de nombrosos carpòfors , en una roureda oberta de Quercus faginea.

Volvariella spec iosa (Fr.) S ing.

S antCarles de la R àpita (Montsià).Leg.X.LI. 23.111. 69.C arreteradel'E ncanyi ssada Un exemplar solitari , que ha via trencat l' asfaltde la vora dela carretera.

Volvariella spec iosa var gloiocephala (DCe x Fr.)Sing. (== Volvaria gloiocephala auct.)

Malgrat (Maresme) Leg.Sr.Valero. 9.V.71. S obrepalla humida. Denou, abun dant al mateix lloc, el 16.V.71 ,a companyadade Pezi za vesiculosa i Amanita ovoidea.

Lepiota clypeolaria (Bull.exFr.) Kummer

Tibidabo (Vallèsocc id.) Camí de Sant Med ir. Leg. J . Pla nells. 29.V.71 . Bosc humit de Pinus halepensis i Quercus cemoides.

Tricholoma terr eum (Schff.exFr.) Kummer

Collad a de Toses (Cerdanya). Leg.R. Gabarró. 16 .VI.71 .

Collybia dryophila (Bull. exFr.) Kummer

Extraordinàriament abundant, desdel 21.V aI 6.VI. 71. Cap de Creus (Alt Empordà) , vora la Cala Montjoi. 21.V.71. Sant Pere de Roda (Alt Empordà). 22.V.71. Banyoles (Gironès) , vora elClotdel' Espolla. 29.V.71. Pals (Baix Empordà) 29.V .71. Palold 'Onyar (Gironès). I.VI.71 . Sant Llo renç de Munt. Colldes Tenalles (Vallèsocc.) . 6 .VI.71.

Mycena sanguinolenta (A.etS.exFr.) Kummer

Palold 'Onyar (Gironès )Leg.X. LI. I.VI.71.En boscos de Quercus súber, sobre gespes de Hypn um cupressiforme amb fullaracade sure ra.

Mycena pura (P ers. exFr.) Kummer

Alins (Pallars Sobirà). Leg . R.Menal.I.VI.71. Boscde P inus sylvestris. Engolasters (Andorra).Leg R Menal.1Ü.VI.71. Collada de Tos es (Cer danya ). Leg.R. Gabarró. 16 .VI.71.

Marasmius scorodonius (Fr.) Fr.

Ca çà de la Selva (Gorin ès). Leg X LI. 29.VI.71. Albo sc de Quercus suber

Panus rudis Fr.

Cardedeu (Vallésor.)Leg.Sr. Comorera. 2.VI.71. Sob re branca morta de Quercus suber, a les sureres. Con servada la branca en cambra humida , vafructificardeforma continua dura ntunmes .

Macrocystidia cucumis (Pe rs.e xFr.)Heim

Cervelló (Baix Llobregat.) Leg. X. LI.7 .V.71. Vorau n cam í, a l'obaga delCastell.

H ebe loma edurum Métr.

Collada de T o ses (Cerdanya).Leg . R. Gabarró. 7 .V.71.

Inocybec ervicolor (Pers.exP ers.) Quél.

Sant Climent. 3Ü.V.7 1 , Gavà , 16.V.71 , sobre dunes fixades i Begues , 18 .VI.72 , e nb oscos m ixtes depinsi alzines. Tot es alBaix Llobregat ileg .J . Planells . Inter essant esp èciede comportament termòfil , que es dis tingeix de Inocybe bongardi p er la seva int ensaolorde floritode terra mullada .

Inocybe dul camar a (A etS ex Pers.) Kummer

Cervelló (Baix Llobregat) 16 .V. 71. Obaga d el Castell. Ba ssella (AltUrgell) Lg . X. LI. 16.V.71. Pollancredes vora elriu. Castelldefels (BaixLlob regat). II. VI.71. Pin edes sob re dunes fixades. Unadeleses pèciesmés freqüe nts ena q uesta è poca.P resenta u nama rcada preferència pelssòls arenos os. -

Inocybe praetervissa QuéI.etBours.

Pals (Baix Empordà). Leg.X. LI. 30 .V.71. Dunes fixades,endireccióa Torruella , sota Pinus pinaster i P pinea. Coincideix bastant bé amb la descripció de 1. xanthomelaena Kühnet Bours. , deMALENÇONetBERTAULT (1970), però el peu, marginat , ésmésgruixut,iés propi de pinedes. Un representant dels nombrosos Inocybe que podem trobar fructificatsa la primavera.

Dermocybe cinnamomeolutea (Orton)Mos. (== Cortinarius cinnamomeus var. lutescens. auct. p.p.) Collada de Toses (Cerdanya). Leg.R. Gabarró. 16.VI.71. Engolasters (Andorra). Leg.R.MenaI.10 .VI.71. Espècie de muntanya , especialment lligadaa Pinus sylvestris.

Agrocybe praecox (Pers.exFr.)Fay.

Cervelló (Baix Llobregat) Leg. X. LI. 7.V.71. Abundant a l'obaga delCastell,alfonsd 'un xaragall .

Agrocybe pedi ades (Pers.exFr.)Fay.

Palol d'Onyar (Gironès). Camí delsAngels.Leg. X. LI. 2.V.71. Allímit d'un camp de conreu.

Psathyrella candolleana (Fr.)Mre.

Barcelona. Leg. X. LI. 2.V.71 i12.VI.71.Enterra adobada, aljardídelaUniversitat. Palol d 'Onyar. Leg. X. LI. 1.V.71. Voral'inicidela carretera delsAngels.

Stropharia semiglobata (Batsch.exFr.)QuéI.

Cap de Creus (Alt Empordà). Torrent de Cala Jònculs, Leg. X. LI.21 .V.71. Sobre femsde vaca. Collada de Toses (Cerdanya). Leg.R. Gabarró. 16.VI.78. Ambla mateixa ecologia.

Chroogomphus rutilus (Schff.exFr.)O .K. Miller (== Gomphidius viscidus L.ex.Fr.)

Tibidabo . Sant Medir(Vallésoccid.)Leg. J. Planells. 30.V.71 .

Chalciporus amarellus (QuéI.)Mos. (== Boletus a.Quél).

Sant Climent (Baix Llobregat). Leg. J. Planells. 30.V.71 i13.VI.71.En boscos mixtos. Malgratel que indiquen elsllibres,no sembla rar , als boscos tèrmicssituatsal sud de Barcelona.

Suillus granulatus (L.exFr.)O.Kuntze. Cerdanyola (Vallèsocc .) 13.VI.71. Font delFerro. Forat delVent. Collada de Toses (Cerdanya) 16.VI.71. Leg.R. Gabarró.

Suillus luteus (L.exFr.)S.F.Gray. Collada de Toses. 16.VI.71 Leg.R. Gabarró.

Suillus variegatus (SwartzesFr. ) O . Kuntze. Collada de Toses. 16.VI.71 . Leg.R. Gabarró.

Boletus queletii Schulz. Si/s (LaSelva) . HostaldelRolls. Leg . C . Abellài X. LI. 23.V.71 . Orrius (Maresme) . Leg . A. Duran.2 .VI.71.

Boletus pinicola Vitt. Engolasters (Andorra)Leg.R MenaI.11 .VI.71 Boscos de P sylvestris.

Boletus edulis BullexFr. Collada de Toses (Cerdanya) . Leg . R. Gabarró. 16.VI.71.

Russula sanguinea (Bull. ex S1. Am .) Fr.

Montgrí (Baix Empordà) . Leg.X. LI. 31.V.7l . A l'obaga , vora P inus p inaster. Bruguers (BaixLlobregat) . Leg.X. LI. 4 .VI.7l. Vorae l Torren t de l'Om , sobre una gruixuda capa d 'acícules de Pirius halepensis .

GASTEROMICETS

Rhizopogon Iuteolus Fr. Collada de Toses (Cerdanya). Leg.R. Gaba rró. l6.VI.7l .

Rhizopogon roseolus (Corda)Th . Fr. ( = R. rubescens T uL).

Alins (Pallars Sobirà). Leg . R.Menal.1.VI.71. Collada de Toses . Leg . R. Gabarró . l6 .VI.71 .

Lycoperdon perlatum Pers per Pers. Sant Pere de Roda (Alt Empordà). Leg.X. LI. 22.V.7l . Landes delapartalta ; sobre sòl àcid.

Lycoperdon decipiens Dur.etMont Torrelletes (BaixLlobregat).Leg . R. Gabarró. l8 .V.7 1 .

Calvatia utriformis (Bull. pers.Pers.) Jaap ( = C . caelata [Bull.perThore]Morg. )

Torrelles (BaixLlobregat).Leg R Gabarró. 16.V .7l. T ibidabo San t Medir(Vallèsoccid .) Leg J Planells. 29.V.71.

Astraeus hygrometricus . (Pers.)Morg.

Esu na deles espècies més abundants. Laprobabili tat d 'ésser recollectada augmenta a causa delalenta degradació dels exemplars vetusts.L'hem vistade : Bassella . l6 .V.71.

Bruguers. l6 .V.7l. Solsona. l6.V.7l. Cap de Creus. CalaMontjoi.2 1 .V.7l Sant Pere de Roda . 22 .V.7l . Montgrí 1.VI.7l.

Phallus impudicus L.exPers.

Caçà dela Selva (Gironès) Leg.X. LI. 29 .V.7l . Su reda propera ala carretera deLaBisbal , sobre sòl arenós àcid Cerdanyola (Vallèsoccid.).Fon t de l Ferro Leg J Planells l3 .VI.71

Clathrus ruber Mich. per Pers . Caldes de Malavella (LaSelva) Leg R. Gab arró

Figura 1. A. Encoeliafuifuracea. (Pardines).1 . Aspectegeneral.2 . Excípulitall. 3 . Cèllules del'excípulectal.4.Asciparàfisis 5 Espores -B. He/vellaacetabu/um (Vidrà).1. Aspectegeneral.2.Tall.3.Espores . 4.Paràfisi. - C. He/vella/eucome/aena (Cervelló). 1 . Aspecteextern.2 Paràfisi.3 Espores -D. He/vella/eucopus (Bassella) Aspectedetres ascocarps i espora . - E. Pezizafimeti (SantPeredeRoda) . 1. Aspectegeneral.2.Tall.3 . Apexdel'asc. 4 . Paràfisi.5 . Espora. - F. Pezizabadioconfusa (Cervelló).1 . Aspecte general.2 . Espores . 3 . Paràfisi.-G. Sarcosphaera crassa (LaVansa).1.Aspecte abans i després de]'obertura . 2.Paràfisi.3 . Espores.

Figura 2 A. Clavaria vermicularis (SantPe re deRoda) 1.Aspecte. 2 Espores .- B. Hygrocybe acutoconica (Bassella).1 . Aspecte genera l. 2. Tall. 3 . Basidis.4 . Espo ra.- C . . Volvariel/a speci osa (S1. CarlesdelaRàpita). 1 Aspec te general. 2 Espores .- V speciosa var gloiocephala (Malgrat). 3 . Aspectegeneral.4 . Espores .- D. Mycena sanguinolenta (Palol) 4 .5. Aspectegeneral.6.Espora .- E. Marasmius scorodonius (Caçà) 5 Aspecte general.6. Espores . -F. Lepiota clypeolaria (Tibidabo) . 1 . Aspectegeneral. 2. Tall. 3 . Pèl delacutícula.4 Espores

x LI

Figura 3 . A. Panus rudis (Cardedeu) . 1 .2. Aspectegeneral. 3 Tall. 4 . Cistidis. 5 . Espore s.B . Hebeloma edurum (Toses) . 1 . Aspectegeneral.2 . Tall. 3. Pèlsd 'aresta . 4 . Espores .- C . Macrocystidia cucumis (Cervelló)1 . Aspectegeneral.2 . Tall. 3 Espores . 4 . Cistidi. - D. Inocybe cervicolor (St.Climent) . 1 -4. Aspectegeneralivariabilitat.5 . Tall. 6 . Pèlsd 'aresta . 7 . Espores .

X L\ \

Figura 4 . A. Inocybe dulcamara (Cervelló).1.Aspectegeneral.2.Tall.3.Pèlsd 'aresta. 4. Espores. - B. Dermocybe cinnamomeo/utea (Toses).1.3.Aspectegeneral.4.Pèls d'aresta . 5. Espores . -C. Agrocybe praecox (Cerv elló). 1.Aspected 'un carpòfor jove.2 . Base del peu 3 Tall.4.Espores.5.Cistidi.-D. A grocybe pediades (Palol) 1.Aspectegeneral. 2.Tall.3 . Cistidis.4.Basidi.5.Espores. - E. Psathyrella candolleana (Barcelona) . 1 .2. Aspectegeneral.4.Id (Palol).3.Tall 5 Pèlsmarginals.6 Espores.

Figura 5. A. Stropharia semiglobata (CalaJònculs) . 1 .3. Aspectegeneral.2 .4. Talls. 5 . Cistidisfacials. 6.Pèlsmarginals.7 . Basidi.8.Espores.- B. Chalciporus amarel/us (Sant Climent) . 1 . Aspecte . 2.Barret.3 . Tall. 4.Espores . -C. Boletus queletii (Sils). 1 . Aspecte . 3 . Tall.4 . Espores. - D. Boletus edulis (Toses).4 . Aspectegeneral.5.Tall. 6 . Espores .E. Boletus pinicola (Engolasters) . 1 . Aspectegeneral.2 . Tall. 3 . Espora .

Figura 6 . A. Russula sanguinea (Montgrí) . 1 . Aspecte general. 2 . Espora. 3 . Cistidis .- B. Rhizopogon luteolus (Toses) 1 Aspecte.2 Espores .- C. Lycoperdon perlatum (S1. Pere de Roda). 1.Tal l. 2 . Espores i capillici . 3 . Detalld 'una espora. - D. Lycoperdon decipiens (Torrelletes). 1. Aspecte 2 Tall.3 Capillíci. 4 Espora - E. Phallus impudicus (Cerdanyola).1.Ou.2 . Tall.

BIBLIOGRAFIA

CALON GE,F.D . etV. DEMOULIN. (1975).Les gastéromycètesd 'E spagne. Bull .s o c . m ycol.F rance 91(2) : 247-292 .

DENNIS , R.W.G. (1978 ). British Ascomycetes .J .C ramer. Vadu z. 4 86pp.

HONR UBIA, M. (1982 ). Aportación a lconocimiento delos hongos del S E.deEsp aña.T e sis Doctoral. Murcia 603 pp .

KUHNER , R.et H . ROMAGNESI(1953) . Flore analytique desc hampignon s su périeu rs. Masson. Paris. 556 p p .

LECLAIR, A.etESSETTE , H . (1969).LesBolets . Lechevalier.Paris .8 1p p .

LLIMONA, XetE VELASCO(1975). Sobre algunas Geoqlosaceas (Helociales , Asco micetes) observadas en Cataluña. An . Inst.Bot. A.J . Cavanilles. 31(1) :101-110.

MALENÇON , G etR BERTAULT(1970) Floredes champignons supérieurs d u Maroc. (I). Fac.des Sciences. Rab at. 601pp .

MICHAEL, E. etHENNIG , B. (1968 -1970 ) Handbuch fürPilzfreund e(I-V). G.Fischer Vg. Jena.

MOSER , M. (1980). Guida alIa determinazione d eifunghi. Saturnia . Trento. 565 pp .

VELASCO,E.etLLIMONA X.(1975). Agrocybe dura (Basidiomice tes)ene lVallèsoccidental. An. I nst Bot A .J. Cav anilles 31( 1 ): 111 -113

GUIAPERAL'ESTUDI DELS MIXOMICETS I CLAUS PERA LA SEVA DETERMINACIÓ FINS AL GÉNERE.

per EnricGràcia

Departament de Botànica , Facultat de Biologia , Universitat de Barcelona , Avd. Diagonal, 647 , Barcelona-28 Espanya.

RESUM

Al moment actual (novembre 1982) el cens deles espècies de mixomicets dels Països Catalans arriba a 150 . La ràpida creixença enels darrers anys dels coneixements sobre aquest grup defongsésfruitnotansolsdeltreball d'un nombre reduït d 'investigadors sinó de l'existència d 'un grup amplidemicòlegs professionals o afeccionats que colaboraren amb els primers coma recollectors .

El present treballva orientat aladifusiódel coneixement bàsicdels mixomicets iafer possible la seva identificaciófinsanivellde gènere. Està estructurat endosblocs : Und 'ells, precedit d 'un breu resum delabiologiad 'aquest fongs , tractadeles característiques morfològiques dels mixomicets idela metodologia emprada enllur recolleccíó iestudi.El segon és una claudels gèneres de mixomicets reconeguts finsavuidia.Eltextva acompanyat d 'un glossaride termes tècnics , per taldefer -lo utilitzable per a tothom id 'una llistadelstreballs publicats finsara sobre els mixomicets dels Països Catalans

RESUMEN

Precedida por una corta descripción delos mixomicetes ysus características diferenciales usadas ensu taxonomía , el autor expone una clave para laidentificacióndelos géneros de mixomicetes . Actualmente , el catalogo dedichos hongos para los Países Catalanes (NEyE dela Península IbéricaeIslas Baleares) asciende a 150 especies

ABSTRACT

Preceded bya short description of myxomycetes and their main characters used in taxonomy , the author affords akeyfor t he identification of the genera of slime-molds. Presently, the catalogue of myxomycetes oft he Catalonian Countries (NE and Eof Iberian Peninsula and Balearic Islands) amounts to 150.

Els mixomicets són fongs caracteritzats per presentar una fase assimilativa mòbil , e l plasmodi , i una fase propagativa constituïda per una massa d 'espores lliuresa l'interior d 'un cosfructífer, l'esporocarp. Ambdues fasesdelciclevital són les més patents i visualitzables amb facilitatenel camp.

Les espores dels mixomicets estan presents a l'aire , a l'aigua ialsòl. Podem considerar-les de distribució cosmopolita. Per germinació, originen mixamebes o céllules nedadores , segons siguinles condicions d 'humitat ambiental. Les mixamebes es desplacen sobre el substrat a la recerca de bacteris illevats que els serveixen de principal aliment. Creixen i augmenten en nombre per mitosi. Dues mixamebes co mpatibles poden fusionar -se i donar unzigot.

Les céllules nedadores presenten untipu s devida semblant , però noes divideixen mitòticament. Només si perden els flagelsies tran sformen en mixamebes poden entrar en divisió .

La reproducció sexual télloc per fusióde dos mixamebes ode dues céllules nedadores . Elzigot resultant , per germinació , divisió céllular i creixença del citoplasma , s 'organitza enel plasmodi.

El plasmodi és acellular , multinucleat ies d esplaça sobre el substrat per reptació . S 'alimenta de bacteris , llevats , fongs microscòpics i restes de matèria orgànica que ingereix directament delmedi.Si les condic ions ambientals li són favorables , el plasmodi , en estat de maduresa, pot transformar-se enun nombre variable d 'esporocarps , pot fructificar.En condicions desfavorables s 'observa una condensació del plasmodi en una massa còrnia anomenada escleroci. Aquest és una forma de resistència contra les agressions ambientals .

Característiques generals

L 'estudi taxonòmic dels mixomicets es basa sobre to t enelsdetalls morfològics delcos fructífero esporocarp Per aquesta raóésen a que s t darrer apartat on ens extendrem més

PLASMODI

Morfològicament es distingeixen trestipus principals de plasmodis: el protoplasmodi , microscòpic , l'afanoplasmodi , macroscòpic i transparent , iel faneroplasmodi , macroscòpic i acolorit. Aquest darrer , el més gros , ésel que a mb més facilitates descobreix enel camp . Els altres dos tipustansols són visibles quan es condensen per iniciarlafructificació . Els faneroplasmodis tenen l'aspecte de masses mucoses , exteses , en general fortament acolorides , de 5 -10 -20-(40) cmde amplada . L 'habitat més freqüent on podem trobar -los ésla superfície delafustaen descomposició ilesfulles caigudes decaducifolis.

La diferenciació entrestipusila coloració tenen importància sistemàtica però no acostumen a ésser utilitzades per ala determinació

COS FRUCTÍFER O ESPOROCARP

El plasmodi forma com una xarxa o teranyina mucosa imòbil sobre el substrat. Durant la fasede condensació , precursora delafructificació , tota la massa citoplasmatíca esva replegant , tot seguint leslínieso venes d 'aquest reticle.Es una imatge semblant alad 'aixecar un llençol extés , pinçant-lo pel seu centre , amb elsdits . Aquesta fase , siles condicions ambientals són correctes , s 'acaba amb l'esporulació .

Existeixen diferents tipusde cossos fructífers:l'etali , l'esporangi , el pseudoetali iel plasmodiocarp .

L 'etaii és una forma masiva , globosa o pulvinada , de gran mida (0.5 -2-10 cm , o més d 'amplada) , que normalment es presenta solo en grups reduïts . Pot tenir color viu . Presentaun còrtex consistent o esponjós que envolta la massa d 'espores i pseudocapillici (veure més endavant) .

L 'esporangi éseltipusdefructificació més corrent. Es presenta en nombre variable (segons el grau de desenvolupament del plasmodi) , solitari , en grups o formant un amuntegament. Poden ésser sèssilso estipitats

El pseudoetali ésun grup format per molts esporangis juxtaposats , amb l'aspecte extern d 'un etali. Cada esporangi manté la seva individualitat.

El plasmodiocarp és proper aun esporangi sèssil.Es constitueix per contracció del plasmodi durant la seva condensació i per tant téla forma deles venes : és allargat , corbat o reticulat ; i sempre sèssil.Es freqüent que els plasmodiocarps vagin acompanyats de formes intermèdies de pas a esporangis sèssils .

Uncosfructífer pot constar d 'hipotallus , d 'estípit , deperidio còrtex , de columella o pseudocolumella , de capillici o pseudocapillici id 'espores . Pot ésser calcificatono . Tractarem cada apartat , així com lacalcificació , per separat.

HIPOTAL·LUS

Durant el procés defructificació , el plasmodi dóna origen a una capa membranosa , còrnia , o esponjosa , fixadaal substrat , sobre la qual s 'aguanta l'esporocarp . Aquesta base , I'h ípotallus , pot ésser acolorida , recoberta o impregnada amb material calcari , molt desenvolupada i comú a diversos cossos fructífers , pot tenir forma dediscala base de cada esporocarp , ésser poc aparent o absent.

ESTÍPIT

La presència , la forma , la llargada i l'estructura de l'estípit són caràcters taxonòmics . Existeixen gradacions entre formes sèssils , subestipitades i estipitades , finsitoten una mateixa població . Les formes subestipitades poden ésser degudes a extensions de l'hipotallus.

L 'estípit pot ser cilíndric , filamentós o subulat, ésadir més primversun extrem ; la seva superfície pot ser llisa, estriada o plicada . Estructuralment està constituït per fibresoès granulós ; i pot ésser massís o tubulós En aquest darrer cas pot estar reblert amb material amorf o cristall í, olis , ceres o céllules esporiformes (semblants a espores) . Pot existircalcificació que formiun recobriment extern , cristall í ono , o que arribia diferents nivellsde l'extructura del'estípit.

PERIDI

Elperidiésla co bertae xterna de l'esporangi idel plasmodiocarp . Lase vatextura,siste ma d e dehiscència i pos siblecalcificaciósón caràcters taxonòmics , La consis tència va desdela membranosa ide licada a papiràcia o cartilaginosa . Està co nstituitp er una , du eso trescapes . Una o mésd 'entree lles poden estar calcificades Algunesve gades es pr esenta u npe ridi gelatinós , que en conta cte amb una gotad 'aigua ,e storna tu rgent iviscós.

Elperidi pot ésse r completament o parcialment evanes cent. En a quest darr ercas po t fo rmaruncalicle (una petita base amb aspecte de copa) , rom andreun it e nforma d e p laque s al capillicí , oenformadecollaral voltant del'e stípit. Al gènere C ribraria, e xisteixu ntipusd e peridi particular que é s parc ialmente evanescent i que p re senta u na spectedexa rxa o malla .

C OLUMEL·LAI P SEUDOCOLUMEL·LA

Denominem columelIa la prolongació de l'estípit a l' interiorde l' esporangi, encara que pot presentar -se també en esporangis sèssils. La seva forma é s variada . Lesmé sco rrents s ónla filamentosa , clavada o constituïnt un engruixime nt pate nt de la base del'e sporangi.

Tenen importància taxonòmica la presència , color , mida , formai possible cal cificació, característiquesq ue són independents , i sovint oposade s, ales que pr esenta l' estípit.

En ocasions , ien aquelles espècies calcificades , apareix a l'interior del' e sporangi una massa central compactada de capillic í que pot confondre ' s amb la colume ll a.Aqu esta pscudocolumella però , noestà connectada amb la base d e l' esporangi.

C APIL·LICII PSEUDOCAPIL ·LICI

Anomenem capillici un conjunt defilaments p resentsal'in terior dels esporocarps Poden é sserlliures , ies designen elàters , units per uno ambdós extrems alperidio colume ll a,o constituirunretic le . També son caràcters taxonómics la calcificació, l' estructura massiva o tubular , l'ornamentació , diàmetre , colori, enelcas dels elàters , la morfologia d els s eus extrems.

La seva funcióes primordialmente estructura l i sovint (Triqu ials) contribueix ala dispersió deles espores , degut a l' elasticitati higroscopicitat delsfilaments .

ESPORES

La coloració , la forma , lamidai l'ornamentació deles espores són alguns dels caràcters més constants dels mixomicets. Té validesa taxonòmica la coloració en massa ,q uanles e sporessóna l'esporangi. També té importància elcolordeles espore s exami nades al microscopi. En aquest darrer cas , la coloració pot noésse r uniforme i presentar el que s 'anomena una àrea p àllida

Laformade l'espora és generalment esfèricao globosa , molt rarament o valada.La seva m ida es mou entre quatre ivintmicres Les dimens ion s mésfreqüents oscillen entre nou i dotze micres . Po den ésser lliures , elmés corrent , o unides laxament e n grups poc nombrosos(2 -20).

Segons la ornamentació que presenta la superfície , les espores poden éss er llises,p untuades , espinuloses , espinoses , verruculoses , verrucoses o reticulades Poden presentar una c ombinaciód 'aquests caràcters .

CALCIFICACIÓ

Tant I'hipotallus , l'estípit , elperidi,la columella, comel capillici poden presentar dipòsits de material ca lcari enformade carbonat càlcic.La seva p resènciao absència ésforça constant , toti que depèn deles condicions ambientals. Per tant s'empra coma característica per ala determinació.

El carbonat càlcic pot presentar-se enforma crístall ítzada o amorfa , ien aquest darrer cas és gairebé sempre granular.

Metodologia

Eltreballde camp el centrem enla recollecció de plasmodis i esporocarps , ienlaselecció de material orgànic (fusta , escorces , fulles, etc.) per a ésser posat en cambres humides. Aquesta tècnica ajuda ala germinació deles possibles espores de mixomicets que hisiguin presents . Els resultats referents als plasmodis ialscultius seran tractats en una publicació posterior.

Durant qualsevol estació de l'any és possible trobar mixomicets fructificats, però la tasca de recollecció ésmés productiva durant la tardor i l'hivern .

La recollecció d 'esporocarps la realitzarem amb preferència alsdosotresdies posteriors ala caiguda depluges.D'aquesta manera serà mésfàcil que lesfructificacionssiguin ben maduradas Els esporocarps elslocalitzarem amb mésfacilitaren àrees humides i sobre substrats que emmagatzemin aigua : fulles apilotonades , anfractuositats de troncs i soques , enla part de contacte amb elsòldetroncscaiguts , i, siel temps ha estat molt humit , finsitot sobre la gespa . Es bona política anar recollintde tant en tant troncsofullesdelsòlen diferent estat de descomposició per talde conèixer elgraud 'humitat més adient en aquell moment , peltipusde substrat, de bosc od 'estació.

Per alalocalitzacióens serà imprescindible l'úsd 'una lupade camp , de10ó12 augments . Ala vegada permetrà diferenciar les mostres ievitarla recollecció d 'altres organismes.

Seleccionarem amb molta cura els substrats ien separarem una bona quantitat , finsitot exagerada . Aixófarà possible , durant l'estudi del material recollit, de descobrir altresfructificacions de mixomicets acompanyants que ens havien passat per alt.

Ja que els esporocarps sónforçafràgils, elmésindicatés fragmentar el substrat ienganxar -lo alfonsd 'una caixarígida . Per a separar -lo emprarem principalment un ganivet fort ,i en s ajudarem amb una lupade camp , pincesi unes tisoresfortes Es interessant portar capsetes dellumins grosses od 'altres capsetes demida semblant , iuntubdecola . Nosaltres preferim l'adhesiu tipus«Imedio , banda amarilla» , ja que penetra menys enels substrats i permet separar de nou els trossos i passar -los ales capsetes d 'herbari definitives . Cada cop que agafem una mostra , anotarem el número de recollecci ó (que correspondrà al deregistred 'herbari) , eltipusde substrat, les característiques dela vegetació ones trobava , lalocalitat , la data i, siés possible , l'alçada i l'orientació geogràfica Unapossibilitatés escriure aquestes dades ala mateixa capsa.

Arribatsa casa deixarem les mostres amb les capses obertes , durant 1-2dies per talde que s' assequin amb lentitud . En aquest punt les guardarem en una capsa mésgraniles emmetzinarem amb qualsevol insecticida pulveritzable . Vanmillorels que tenen efecte residual.Le s fructificacionsde micomicets són devorades per molts insectes Per tant , és recomanable realitzar2 -3 pulveritzacions de prevenció anuals .

L'estudi deles mostres exigeix treballar amb lupa binocular i microscop i. Per arealitzarho , en primer llochemde seleccionar un esporocarp ben madurat. Engeneral,u na mala fructificacióesde tecta per la consistència exagerada que presenten els esporocarps quan els pressionem , sota lalupabinocular, amb unaagulla emmanegada. Escollirem aque lls esporocarps madurs que hagin perdut partdeles espores, els collocarern enunagotad 'aigua en un portaobjectes iel colpejarem amb moltacurapertald 'eliminar l'excessiu nombre d 'espores , que ens pertorbaria lavisualitzaciódelscaràc ters . Collocarern el cobriobjec tes amb suavitat i deixant -lo caure amb l'ajuda d'una a gulla emmanegada.

Necessitarem un ocular micromètric,tantperalalupacom per almicroscopi.Lamedició deles dimension s dels elements microscòpicse s fan sempre incloent-hiles ornamentacions . El diàmetre d 'un a espora es pren desde l'extrem d 'una ornamentació a l'extrem de l'oposada.

Per afacilitar l'observació existeixenmedisde munta tge particulars per ales preparacions microscòpiques . Els emprats són:medide Hoyer , gelatina-glicerinai lactofenol-blau de cotó . Elsmedisàcids tenen l'inconvenient deferquasiinvisiblelacalcificació.Elsmedis sintètics s'assequen massa depressa, de mane ra que les espores no recobren elseu estat d'hidratació deforma completa Nohihacapmedi totalment adequat.

Totseguit donem algunes normes per a l'estudi de cada part de l'esporocarp

HIPOTAL·LUS

L'estudi de l'h ipotallus s 'efectua primordialment a la mostra completa ien preparació microscòpica. Per a separar els esporocarps de l substra t ifer-ho de manera que mantinguin l'hipotallus alaseva base , ensserviremd 'una agulla emmanegada . Ambellai enfonsat -la enel substrat, llevarem l'esporocarp complet.

ESTÍPIT

Esprecís per a efectuar unbonestudi seleccionar les preparacions que presentin unestípit complet.Apart d eles característiques esmentades en l'apartat corresponent , tindrem cura derealitzar l'observació microscòpica enmedi a quós per tald 'observar sihiha incrustacions calcàries . Encasde dubte , ien preparació microscòpica , podem afegirunagotadesolució diluïdadeCIH , observant almateix temps sies p rodueix efervescència En aquest dar rer cas sabrem que hihaviamaterialcalcari .

Alafamília Estemonitàcies tégran importància la natura fibrosadel'est ípit. Aqu esta característicaésmolt evident alazonabasal ,e nelpu nt de contacte amb l' hipotallus.

PERIDI

Caldefinir clarament lapossible presència de carbonat càlcic, el no mbrede capesila possibleexistènciadecollar.Lacalcificaciópot ésser macr oscòpicam ent enformad 'e squames , cristalls, grà nul s, o presentar -se formant una cobertaqu e re corda una closcad ' ou . El nombre de capes (1-2-3) éssov int difícil depr ecisar. Perafer -ho po ssibleés , reco manable intentar visualitzarels marges de ruptura , en preparac ió microscòpica.

Alafamilia Estemonitàcies ésonmés freqüentment apare ix un collaral' extremsu perior del'estípit. Convé d 'evi tar la presència d 'espores enles preparacions. P er a conseguir -h oes d 'utilitat bufar amb l' ajutd 'una pallaels esporangi s m és madurs , ab ans d e muntar -los.

CAPILoLICIICOLUMELoLA

Hem de recordar en primer llocla possibilitat decalcificació ; per tant , aquest serà el primer detalla esbrinar.

En aquelles ocasions que siguidificultosa l'observació d 'ornamentacions i especialment pel que faals gèneres Lycogala i Arcyria, és recomanable la coloració del cap íllici (i deles espores). Ho podem fer amb l'ajut detinta (preferiblement vermella) ode blau decotó, que afegirem en petites gotes a l'aigua de muntatge.

El caràcter fistulós(buit com untub)oplèdel capillici , ésde reconeixement méssenzillen els extrems delsfilaments.Enles primeres observacions ésun caràcter no sempre fàcil d 'esbrinar.

ESPORES

Repetim aquí la necessitat deteniren compte les ornamentacions quan mesurem el diàmetre esporal , i capillicial, La mesura haderealitzar -se en espores perfectament hidratades , sense cap rastre d 'estar collapsades , En medis com elde Hoyer , aquest fet pot exigir una espera de 48 hores .

Els esporangis d 'algunes espècies es co ll apsen d 'una manera característica . Per tant , és indicat prendre nota , desdel primer moment , deltipusde collapsaci ó, especialment pel que faal gènere Cribraria .

Ja que ex isteixla possibilitat que les espores restin unides en grups laxes , expecialment en els gèneres Badhamia i Physarum , quan muntem les preparacions , tindrem c uradeno comprimir el cobriobjectes , iaixíno desfarem aquests agregats

Encerts e sporocarpss 'observa la presència de megàspores , espores de gran diàmetre . Aque st fet é s indicador d 'una mala maduració

Es recomanable mantenir lesagullesi llancetes enunvas amb aigua . D'aquesta manera s 'eviten gair ebè sempre les contaminacions amb espores abienes ala mostra en es tudi.

CALCIFICACIÓ

Ja hem parlat de l' úsde s olucionsd èbils deC IH com aind icadores de presèn cia de calcificació ene s po rocarps.

Lautilització d 'un microscopi de polaritza ció ens farà possible difer enciar entre el material calcari cristall í i l'amorf. Si creuem e lsnicolss' enfosquiràtot e l ca mpvisualdelm icroscopii tant so lsbrillarane ls cristalls que hisigu in presents .

CLAVEDE IDENTIFICACIÓN DE GÉNER OS

La presente clave dicotómica p erm ite determinar los géneros de mixomicetes reconocidos enla actualidad (noviembre, 1982). Esta basada enMARTINy ALEXOPOULOS (1969) e incluye los siguientes carnbios taxonómicos:

* Exclusión delas ubclase Ceratiomixomicétidas según ING (1980). Dicho autor dispone el género Ceratiomyxa enlaclase Ceratiom ixomicetes , separàndola asídelaelase Mixomicetes.

* Lafamilia Clastodermataceas se integra enel orden Equinosteliales , según ALEXOPOULOS y BROOKS (1971).

* El género Retieu/aria Bull. se sinonimiza a Enteridium Ehremb ., (FARR, 1979) , así como lafamilia Reticulariéceas Rost.a Enteridiaceas (FARR, 1982)

* El tratamiento sísternàtíco delafamilia Esternonitaceas esta basado enNANNENGABREMEKAMP (1967) , yeldelafamilia Fisaraceas enKELLERy BROOKS (1967) y FARR (1982).

* Se admiten los nuevos géneros Protophysarum (BLACKWELLy ALEXOPOULOS , 1975) , Badhamiopsis (KELLERy BROOKS , 1976) y Trabrooksia (KELLERyBROOKS , 1977; KELLER , 1980).

El esquema general delaclave esta organizado por familias . Existen géneros que , debido a afinidades con determinadas familias,se incluyen dentro deelIas , aunque no posean sus caracteres diferenciales. Elloobligaa que enlaclavese precise delas oportunas llamadaso anotaciones alpiede pagina (Cf.66 E/aeomyxa) . Dela misma forma se tratan aquellos géneros cuyas especies son muy sensibles al medio y presentan malformaciones que puedan conducir a errores de determinación.

Ya sea enlaclavede géneros como enla sinopsis que la precede , se escriben enletra pequeña aquellos géneros cuyas especies no han sido encontradas enla Península Ibéricae Islas Baleares

CLASEMIXOMICETES

Ord. Equinosteliales

Fam . Equinosteli éceas

Gen Echinostelium

Fam. Clastodermata ceas

Gen . Clastoderma

Gen Barbeyella

Ord.Liceales

Fam. Liceaceas

Gen Licea

Gen . Listerella

Fam . Enteridí éceas

Gen. Dictydiaethalium

Gen. Enteridium

Gen Lycogala

Gen. Tubifera

Fam . Cribrariaceas

Gen Cribraria

Gen . Lindbladia

Ord.Triquiales

Fam. Dianernataceas

Gen Calomyxa

Gen. Dianema

Fam Triquiaceas

Gen. Arcyodes

Gen Arcyria

Gen. Calonema

Gen . Corn uvi a

Gen. Hemitrichia

Gen. Metatrichia

Gen. Minakatella

Gen . Üligonema

Gen Perichaena

Gen. Prototrichia

Gen. Trichia

Ord. Estemonitales

Fam. Schenellaceas

Gen . Schenella

Fam . Estemonitaceas

Gen . Amaurochaete

Gen. Brefeldia

Gen. Collaria

Gen. Colloderma

Gen . Comatricha

Gen. Diacheopsis

Gen. Enerthenema

Gen . Lamproderma

Gen . Macbrideola

Gen . Paradiachea

Gen . Paradiacheopsis

Gen. Stemonitis

Gen. Stemonitopsis

Gen. Symphytocarpus

Ord . Fisarales

Fam Fisaraceas

Gèn . Badhamia

Gen. Badhamiopsis

Gen. Cienkowskia

Gen. Craterium

Gen . Erionema

Gen. Fuligo

Gen. Leocarpus

Gen. Protophysarum

Gen. Physarella

Gen. Physarum

Fam Didimíéceas

Gen. Diachea

Gen. Diderma

Gen. Didymium

Gen. Lepidoderma

Gen. Leptoderma

Gen. Mucilago

Gen . Physarina

Gen. Trabrooksia

Fam . Eleomixaceas

Gen. Elaeomyxa

C lave de g éneros

1 - Esporas cuy o color en masa varía predominantemente desde el p élido alclaro , ocasionalmente pardo , muy raramente negro ; al microscopio desde translúcida acolor pardo ahumado , pera no pardo purpuraceo ; material calcareo excretado enmuy raras ocasiones yen estos ca sos depositado sóloenla superficie delafructificación 2

l '- Esporas cuyo color en masa varía p redominantemente desde el pardo oscuro al negro , en ocasiones ferruginoso o purpuraceo ; al microscopi o predominantemente pardo purpuraceo , raramente palido ; material calcareo p resente ono. .. 25

2(1) - Esporocarpo esporangiado , estipitado , diminuto , que raramente supera 1 .5 mmensu altura total , estipe translúcidoo repleta de material granular, pe ridio en ocasiones persistente , en parte oensu totalidad ; co lume la típicamente presente ; capilício , cuando se presenta , laxo , formando un retículo abierto o ramificado y anastomosado ; esporas en masa decolor blanco , c rema , amarillo , roséceo , griso pardo .3

2 ' (1) - Esporocarpos distintos 5

3(2) - Esporas en masa decolor blanco , crema , amarillo , rosa , griso raramente pardo rosaceo ; peridio delicado , evanescente desde estadios juveniles , a menudo persistente enla parte inferiorenformadecollar ..............................

Ec hinoste lium

3' (2) - Esporas en masa decolor pardo ; peridio persi stente , tanta ensu totalidad como en fragmentos que quedan adheridosalos extremos delcapilicio 4

4 (3 ' )- Peridiocon sistente , persistente , quesedesgajaenla part e s uperiorenlóbul os p etaloides que permanecen u nidos formando un a ba se cupuliforme ; columela decercadelamitadde laaltura d el es porangio.. Barbeyella

4 '(3 ')- Peridio delicado , facilmente frag mentable , los fragmentos permanecen unidos ci los extrem os de l capilicio ; c olumela corta o ausente Clastoderma

5(2 ')- Esporocarpo variable , esporangiado , etalioide , ps eudoetalioide o plasrnodiocarpico ; capilicio ause nte o , enraro s casos, presente , pera entonces las esporas sondecolor negro e n masa ; pseudocapilicio , sise presenta , de filamentos irreguIares , tubulosos o placas perforades que pueden d eshilac harseen filamento s 6

5'(2')- Esporocarp o plasmodiocarp íco o esporangiad o , en raras ocasione s pseudoetalioide (Cf 21 , Mina katella), sé sil o p edic elado ; columela ausente ; capilicio usualmente abu ndante , de filamento s independientes o formando una tra ma,

en ocasiones delicados y macizos , generalmente firmes , fistulososy claramente ornamentados. 13

6(5)- Esporocarpo esporangiado o plasrnodiocarpico , genera lmente pequeño , a menudo diminuto ; excepto enraras ocasiones , no presenta capilicio ; carece de pseudocapilicio y de qrénulos dedictidina 7

6 ' (5) - Esporocarpo esporangiado , pseudoetalioide oetalioide ; carece decapilicio aunque puede presentar pseudocapilicioo granulos dedictidina 8

7(6 )- Capilicio presente

Listerella

7 ' (6) - Capilicio ausente . Licea

8(6 ')- Sin granulos dedictidina ........................... . ...........

9

8 ' (6 ')- Con granulos dedictidina , peridio con apariencia de criba , intersticios usualmente fugaces. ................... 12

9(8) - Esporocarpo esporangiado , los esporangios , usualm ente reunidos en pseudoetalio compacto

10

9 ' (8) - Esporocarpo enetalio verdadero 11

10(9) - Paredes delos esporangios persistente

10 ' (9) - Esporangios densamente apretados , cilíndrico s , po ligonales por mutua presión , formando una capa en empalizada compacta ; las paredes delos esporangios desaparecen en la madurez ysólop ermanecen susaristas engrosada s qu e persisten como pseudocapilicio

11(9 ')- Pseudocapilicio de filamentos incoloros , ramificado s ono , tubulares , generalmente ornamentados , esporas en masa decolor palido , grisu ocréceo , casi transparente sa l microscopio ...............

Tubifera

Dictydiaethalium

Lycogala

11 ' (9 ') - Pseudocapilicio de placas perforada s que pu eden deshacerse enfilamentos ; esporas en masa d ecoloramarillento , pardo uolivac eo . L.. Enteridium

12(8 ')- Esporangios usualmente reunidos en pseudoetali oo etalio , en ocasiones libres ; lacribadel perid io , enca so de presentarse , ylos granulos dedictidina ,sonpoc oconspicuos. Lindbladia

12(8 ')- Esporangios libres , en ocasiones agrupados , retí culo del peridio y qranulo s d e dictidina patentes .......... . .........

Cribraria

13(5 ')- Filamentos d elcapiliciomacizos , de d iérn etro raramente superior a2 u m , lisoso con ornamenta ción d ébil.... . .. . 14

13'(5 ' )- Filamentosde l capilicio tubulares , ra ramente inferiores a 2 um , e ngeneralcon ornam enta ción patente ... . .. .. . ...... . 15

14 (13)- Filamentosde l ca pilicio robu stos , es encialmente rec -

tilíneos , lisos O débilmente ornamentados, uni dos al peridio.. . Dianema

14 ' (13)- Filamentos delcapilicio delicados, u sualmente con ornamentación débil , dispuesta enespiral , en s u mayoría no unidos alperidio ...

Calomyxa

15(13 ')- Filamentos delcapilicio ornamentados enformavariadaocasilisos, pera con ornamentación no e spiraladaoen sucasodébilolaxa(Cf.22 ,Prototrichia) * 16

15 ' (13 ')- Filamentos delcapilicio ornamenta dos conespiralesbien diferenciadas......

22

16(15) - Capilicio formado por clateres corto s olargos ; en esteú ltimo caso , raramente soldados enretículo.. ........... ......... 17

16 ' (15) - Filamentos delcapilicio típicamente soldados entre síformandounared.. ......

.... 18

17(16) - Esporocarpos dispersos o agrupados , n o densamente amontonados ; peridio usualmente consistente , capilicio verrucoso , espinoso , confinas ornamentaciones anulares o casiliso; sin espirales bien diferenciadas Perichaena

17 ' (16) - Esporocarpos típicamente amontonados , peridio fino , translúcido , brillanteo iridescente; capiliciocon espirales poco diferenciadas , irregulares ocasi liso......... . ... .................. .

18(16 ')- Peridio evanescente enla parte superior, dejando uncalículo generalmente biendefinido , ligero o profundo ; capilicio típicamente elastico , en ocasiones ex tremadamente elastico , de aspecto algodonoso...... .

Üligonema

Arcyria

18 ' (16 ')- Peridio persistente , especialmente enla parte inferior ; capilicionoe lastico 19

19(18 ')- Capiliciocon ornamentaciones enespiral poco marcadas Calonema

19 '(18')- Capiliciosin ornamentaciones en espiraL... .... ......... . ........ 20

20(19 ')- Esporas en grupos compactos , de4-14;capilicio liso... Minakatella

20 ' (19 ') -Esporaslibres , capilicioornamentado.. 21

21(20 ') - Ornamentaciones delcapilicioenformadeanillos Corn uvi a

21 ' (20 ' )- Ornamentac iones en espinas , verrugas oligerosretículos Arcyodes

22(15 ')- Filamentos delcapilicio unidos ala pared del esporocarpo por sus extremos penicilados Prototrichia

22 ' (15 ')- Capilicio esencialmente libre,no soldado alasparedes del esporocarpo..... ..................... ........... ......... .... . ........ 23

23(22 ')- Capilicio constituido por filamentos unidos entre sí constituyendo una red.(Cf. Arcyria stipata yA leiocarpa) Hemitrichia

*En condiciones adversas y especialmente en ambientes nivales , P . metallica puede presentar e l capilicioliso, delicado yno penicilado

23 ' (22 ')- Capilicio constituido por elateres libres

24(23 ')- Esporocarpos dehiscentes por un opérculo preformado ; elateres notablemente espinosos

24' (23 ')- Esporocarpo usualmente con dehiscencia irregular o por medio deun opérculo preformado , pera en este caso , los eléteres no son notablemente espinosos .

25(1 ')- Ausencia de calcificación enel esporocarpo , tanta ala lupa binocular como al microscopio óptico (Cf 56 , Protophysarum) .

25 ' (1 ')- Estipe , peridio ocapilicio calcificados , siel desarrollo o maduración hasido normal ,

26 (25)- Esporocarpo pseudoetalioide ;capilicioformad o p or filamentos ma s o menos unid os enhaces columnare s

26 ' (25) - Esporocarpos de forma variable ; capiliciono unido en haces columnares .

27(26 ')- Peridio doble , constituido por una capa membranosa interna y otra externa , córnea , que con la humedad se gelifica .

27 ' (26 ')- Peridio no gelatinoso .

28(27 ')- Esporocarpo en etalio o pseudoetalio .

28 ' (27 ')- Esporocarpo esporangiado . (Plasrnodío carp íco, cf. 65 , Trabrooksia) .

29(28) - Capilicio formado por un retículo de filamentos ramificados con lose xtremos interconectados por ves ículas divididas portabiques en múltiples c érnaras

29 ' (28 )-Capiliciosindichasvesículas .

30(29 ')- Etalio con un córtex común, eva nescente ,capilicio d endroide o reticulad o

30 ' (29 ')- P seudoetali o; esporangios un idos enla ba se o en s u parte media ,sin có rtex com ún; elcapilicio forma unret íeulo interno,en ocasiones muy lax o .

31(28 ')- Peridio persi stente , o parcialmente persistente ,e n forma flocularodecollar.(Cf. 66 , Elaeomyxa y Leptoderma)

31 '(2 8')- Peridio totalmente evanes cente .

3 2(31)-P eridio persistente ensu totalidad .

3 2'(31)- Peridio parcialmente persistente , tanta en forma d e co pos comodecollar .

33(32 )-Esporangiossésilesoco n es típites ext remadamen te cortos, d ece rcad e0,1 m m

33 ' (32)- Esporangios estipitados

3 4(33)- Esporangi o globoso ,columela ausente. f Cf. 27 , Colloderm a) .

3 4' (33) - Esporangio cilíndricooclaviforme , usualmente concolumela

35(33 ')- Capilicio ausente O casi ausente ; la columelallega h asta e lapicedel esporangio

3 5'(33 ')- Capilicio abundante .

3 6(35')- Columela progresivamente atenuada haciaarribay que llega hasta elapiced el esporangio

3 6 ' (35')- Columela con terminación abrupta cerca del centro d el esporangio oalgo mas larga .

3 7(36')-La columela se interrumpe cercade l punto medio d eles porangio y allí sedivideenvarias ramificaciones que a s uve z sebifurcan e n ramas finas anastomosadas ; estasúltimasse hacen cada vez mas finashacialaperiferia .

3 7 ' (3 6')- La columela s e interrumpe abruptamente enun ext remoroma ; casi todo elcapilicioirradiaapartirdelap íce d ela co lumela;tod o él mantien e aproximadamente elmismo g rosor

3 8(32 ')- Peridio persistentee n formadecollar alrededor del ex tremo s uperiordelpie

38' (32 ')- Pe ridio p ersist ente enformade copos odep lacas..

39(38) - El capilicio irradiadel extremo superio r dela columela , ymanti eneungrosora proximadamente uniforme

39 ' (38)-C ap ili ciodifer ente .

4 0(39 ' )- Estípite fistuloso,pa rdorojizo; ramificaciones del cap ilicion o ana stomo sada s .

40 ' (39 ')- Estípite fibroso , n egro; capilicio co n ramificacione s intrinca damentean astomosada s

41 (38 ')- Esp orangiosés il os ubsésil,placasdel peridio general men te n umerosas , uni das al capilicio .

41 ' (38') - Esporangiop edicelado , placadel peridio única , so ld ada a lext remo a pical de la columela, desde donde generae l capilicio (Placas múl tiples,cf.4 , Clastod erma y Barbeye lla) .

4 2(31 ' )- Estípite con u naes tructuravisible alm icrosco pio óptico

4 2 ' (31 ')- Estípiten egroyo paco .

35

Diacheops is Paradiachea

Collaria Lamproderma

Lamproderma 40

Macbrideola

Collaria

Symphytocarpus

Enerthenema

43 50

43(42) - Pie fistuloso , homogéneamente pardo rojizo(Cf. 35 , Macbrideola) .

43 ' (42) - Pie constituido por fibras

44(43)- Capilicio fo rmando un retículo en superficie *.

44 ' (43) - Capilicio no formando un retículo en superficie .

45(43 ')- Esporangio diminuto, siempre globoso; la columela llegaal punto medio del esporangio ; elcapilicio parte casi exclusivamente de su apíce , con 2-6 ramas primarias que a suvezse ramifican pera nose anastomosan

45 ' (43 ')- Esporangio distinto .

46(45 ')- Esporangio globoso. La columela llegaalo maxímo al centro del esporangio , ramíficéndose en su extremo , en ocasiones bajo el esporangio

46 ' (45 ')- Esporangio globoso o cilíndrico ; la columela llegaa la mitad superior del esporangio , usualmente adelgazada ; capilicio que nace de toda la columela .

47(46 ')- Las ramas primarias del capilicio discurren horizontalmente ; ramificaciones muy poco anastomosadas , con muchas terminaciones libres

47 ' (46 ')- Ramas primarias del capilicio no claramente horizontales , muy anastomosadas , con escasas terminaciones libres .

48(47 ')- Capilicio formando muchos ojales , el éstico; sinretículo peridial .

48 ' (47 ')- Capilicio con ramificaciones y anastomosis , a menudo formando un retículo peridial parcial . .

49(48 ')- Esporangio ya globoso , con un estípite largo o corto , ya cilíndrico y entonces provisto deune stípite largo , mas largo que el esporangio ; capilicio sin expan siones en su trama interna

49 '(4 8' )- Esporangio cilíndrico ; estípite ma s c orto que elesporangio , en raras ocasiones yalo sumo , d e su misma longitud ; usualmente con expansiones en su trama interna .

50(42 ')- La columela llegaala parte media del esporangio ; capilicio con las sucesivas ramificaciones exclusivamente dicotómicas

50 '(42')- Columela de forma distinta

Stemonitis

S ymphyto carpus

Paradia che opsi s

Collar ia

Com atricha subgen . Laxaria

48

Co matricha subgen . Sinuaria

Comatric ha subgen . Comatri ch a

Stemonitopsis Pa radiacheopsis

*Eno casiones e lretícula e s parcialmen te evanescente, yaen e l épice, yaenla base

51(50 ')- Esporangios sésiles, O cas i, densame nte apretados, agregados , compactos yen ocasiones confluen tes, sinretículoperidial .

51' (50')- Esporangios estipitados,sin contacto conlosquele rodean .

52(51 ')- Retículoperidial completo .

52 ' (51')-Retículoperidial incompleta o ausent e .

53(25 ')- Capilicioal menos parcialmente calcar eo .

53 ' (25')-Capilicionocalcificado

54(53) - Esporocarpo etalioide, generalmente de mas de 1 cmde diametro .

54' (53)- Esporocarpo esporangiado o plasmod iocarpico .

55(54' )- Capilicioconstituidopor procesos espicula res , la mayoría deellossimples,formados porintrusióndelperidio externa ; trama defilamentos ausente .

55' (54')-Losfilamentosdelcap ili cioseramifican y anastomosan para formaruna trama o retículo; procesos espiculares sólo presentes excepcionalmente .

56(55 ' )-*Capilicioyrestodel esporocarpo concalcificación novisiblealmicroscopio óptico ; peridiorelucien te; esporo carpo diminu to , de75 - 150 um 0

56 ' (55') - Capiliciocalcareo,en parte o totalmente, calcificaciónvisible almicroscopio óptico ; esporocarpo de mayor tamaño.Otras partes del esporocarpo (peridio , columela , estipe)a menudo calcífícadas ; peridioen ocasiones reluciente . ....

57(56 ')- Capilicio compuesto pordossistemas entrelazados : unretículocalcificadoyuna trama defilamento s hialinos

57 ' (56') - Capilicio homogéneo , conunúnicasistemaconstituidopor túbulos calcificadosparcialo totalmen te .

58(57 )- Peridiodetres capas (microscopio l) , la externa cartilaginosa , brillante , lisa; esporocarpo ovoideosubcilíndrico .. ..

58 '(57)-Peridiodelicadoofirme, pera nobrillante , pulidoyen formade concha ; esporocarpos tanto esporangiado s oenformade dedal como plasmodiocarpícos

59 ' (58 ')- Esporocarpos en formadededaloespo rangiado s yen estecaso profundamente umbilicados ; capilicio constituido tanta por trabéculas espiculares , firmes, formadas porinvaginación del peridio , como porunsistemadefilamentoshialinos con nódulos calca reosfusiformes

Symphytocarpus

*Seincluyeeneste punto el género Protophysaru m porsuafinidadcon lafamiliaFisaraceas .

59 ' (58 ')- Esporocarpos plasmodiocàrpícos , divididos internamente enc àrnaras por placas calcareas verticales , capilicioconramificacioneslibres , uncinadas

60(57;)- Esporocarpo esporangiado, turbinada, dehiscencia transversal,a menuda por un opérculo preformado; laporciónbasalpersiste usualmente enformade copa profunda . ...

60'(57 ') - Esporocarpo deformadistinta ; dehiscencia irregularo petaloide , pera noporun opérculo preformado .

61(60 ')- Esporocarpo cilíndrico , plasmodiocarpico , colgante , amenudo formando un retículo tridimensional . .

61'(60 ')- Esporocarpo esporangiado O plasmodíocarpico, raramente colgante

62(61 ')- Capiliciofirme , formando unretículacalcificada por granulos de carbonato calcico;enciertas especies se presentan algunos filamentoshialinos,cortosy escasos .

62 ' (61 ')- Capiliciodefilamentosdelicados, formando un retícula que confrecuencialleva expansiones vesicularesrepletasde granulos calcificados .

63(53 ')- Esporocarpo etalioide .

63'(53') - Esporocarpo esporangiado o plasmodiocàrpico

63(63 ')- *Esporocarponocalcificada .

64'(63') - Esporocarpo calcificada,yaseaenelperidio , estipe ohipotalo .

65(64) - Esporocarpo plasmodíocarpíco ; capiliciodefilamentossimples , hialinos , subparalelos, alineados verticalmente .

65'(64)- Esporocarpo esporangiado; capiliciodefilamentos ramificados, oscuros , en ocasiones anastomosados, pera no alineados verticalmente

66(65 ')- Ceras y aceites presentes enel estípite y , en ocasiones , sobre otras partes del esporocarpo

66 ' (65')- Ceras yaceites ausentes del esporocarpo .

67(64 ')- Peridio externo tuberculado , ornamentado con numerosas protuberancias claviformes calcareas

67' (64')- Peridio externa sin protuberancias claviformes,generalmente liso,en ocasiones nocalcificada .

*Trabrooksia y Elaeomyxa , son géneros que se incluyen enel orden Fisarales por afinidad ; carecen de calcificación. Leptoderma presenta cristalesen ocasiones inconspicuos por lo que seincluyetambi én eneste punto .

68( 67')-Peridio típicamente nocalcificado , membranoso , iridisce nteobrillante, en ocasiones concalcificaciónligera,sólo visiblealmicrosc opio

68 ' (67 ') - Peridio típicamente calcíficado , incidentalmente pue defaltarlacalcificación pera entonces el p erid iono es irid iscen tenibrillante

69

70

69(68 )- Depósitos calcareos , granulares ocristalinos , enel estíp ite , columelaehipo talo Diachea

69 ' (68)- Materia l calcareo cristalino.Cristales generalmente inme rsosen depósitos amorfos que tapizanla base del e sporangio , o casionalmentesolitarios sobre elh ipotalo oincons picuos ............

Leptoderma

70(68')- Depósitos calcareos granulares , amo rfos ; enra ras ocasio nesla capa media delperidioescristalina Diderma

70 ' (68')- Depósitos calc àreos enforma estrellada ,o enplaquitascalcércas, tan ta tapizando elperidio , co mo u nidasen escamas oformandouna cubierta continua ...........................

71

71(70 ')- Cristales tanta estrellados como angulare s; yad ispersos so bre e lperidioya formando unacubie rta continua o unidos e nuna capaenformade cascara Didymium

71 ' (70')- Cristales reunid os en escamas o plaquitas pat ente s, dispers aso agrupadas sobre elperidio Lepidoderma

NOTA ACLARATORIA

Enelbutlletín " 6 , de setembre de 1981 , enl'articlede Josep Giné«Introduccióales s ubstàncies tòxiques delsfongs»pp . 27a 38 a . i. havent -se produit errades d 'impremta de certa consideració , l'autor considera oportú donar a conèixer les correccions següents :

p . 29Lafórmuladelafal-Ioïdina hadeser(segonsHeim) :

p. 29 Lafórmuladela fal-loina (segons Heim) hade ser:

Lafórmuladelafal-Ioïdina (segons Arietti-Tomasi) hadeser:

p . 30 p. 30 p. 30

p. 30 p. 32 p. 33

La4. a línia , ondiu:Faliocidina , hadedir:Fal -Iacidina.

La s.: línia , ondiu:CH 2-C 6-C S hadedir:CH 2-C 6H

Lafórmuladela amanitina (segons Arietti-Tomasi) ha deser:

La5 .a línia , ondiu : Amanitina , hadedir : Amanina.

La2 a línia , ondiu: benzoina , hadedir: benzonina.

Lafórmuladela muscarina hadeser:

p. 33 La18. a líniaalfinalhadedir:hipo-(de h ipotensió) p . 33La25. a líniaid 'altres , el correcte es: pantherina . p 33Lalínia29. a comença per : ¡ -aminob utíric p. 34 Alfinaldela pàgina , ondiu : Triptòfon, hade dir : Triptòfan . El mot Síndrome es femení , (encatalà), per tant caldir : s falloïdiana , paraíalloïdiana , orellànica , giromítrica , paxíllica , muscarínica , ocol -linèrgica, muscario -panterínica omicoa tropínica,al -lucinògena , coprínica.

Referencias biblioqràficas

Correspondientesaltrabajo:

" Interaccióndeloshongossuperioresconelalcohol " (Autor:JosepPiqueras), quefue publicadoenelnúmeroExtraordinario (n . " 6)del " Buttletí",correspondientealpasado mesdeSeptiembrede1981 . .

ABRAMOWICZ , M. , ed.; Interaction of alcohol withdrugs. Med.Lett. , 19:47 -48, 1977.

ALHA , A .R., HJELT , E.y TAMMINEN , V.: Disulfuram alcohol intoxication. Investigation of five fatal cases and the chemical determination of disulfuram and blood acetaldehyde ActaPharmacol.Toxicol. , 13:227 -228, 1975 .

ARIETTI , N . yTOMASI , R.: I funghi velenosi , p.193 -197 Edagricole, Bolonia , 1975 .

BARTELS , O .: Pilzvergiftungen Neue Therapie moeglichkeiten Forstchr.Med ., 94 :539-544, 1976 .

BECKER , M .C. ySUGARMAN , G .: Death following 'test-drink' of alcohol in patients receiving Antabuse JAMA , 149 :568-571, 1952.

BROADHURST -ZINGRICH, L .: Ink caps and alcohol. Brit.Med . J., 1:511, 1978.

BUCK , R.W.: Mishroom Poisoning - A brief review of the literature. N . Engl.J. M ed., 265 :681-686, 1961.

, CALEY , M .J. y CLARK , Cardiac arrythmia after mushroom ingestion Brit.Med J., 2 :1633, 1977 .

CHRISTENSEN , C .M.: Moids , mushrooms and mycotoxins UniversityofMinnesotaPress , Minneapoli s, 1975.(P.25).

COCHRAM , K .W.: Interaction of Clitocybe Clavipes and alcohol . McIlvainea, 3 :32-36, 1978 .

COCHRAM , K .W. y COCHRAM M .W.: Clitocybe Clavipes: Antabus -like reaction toalcohol Mycologia , 70:1124 -1126, 1978 .

DEARNESS, J.: The personal factor in mushroom poisoning. Mycologia , 3 :75-78, 1911 .

DEICHMAN , W .B. yGERARDE, H .W.: Toxicology of drugs and chemicals Academic Press , NuevaYork , 1969 .

FORNEY , R.B. yHARGER , R.N.: The alcohols . En:Drill 's Pharmacologyinmedicine. pp . 275 -302. Ed J.R. diPalma, McGrawHillBookCompany NuevaYork , 1971

GENEST, K ., COLDEWELL , B.B.yHEGHES , D.W.: Potentiation of ethanol by Coprinus Atramentarius in mice J Pharmacology, 20:102 -106, 1968.

GIRRE, L.yGERAULT , A.: Classification des intoxications par les champignons supérieurs selon lesgrans syndromes. EnChampignon s toxiques.CompteRenduduGroup Franç desCentresAnti -Poisons. Pont-à-Mousson, 26Mai1977.Coll . Med . Lég.Toxicol.Med . n O106 , pp 117-127 , MassonEd., París, 1978.

GOÑI , M .J.: Lassetas: delaAalaZ, p.222 Ed NuevaLente , Madrid , 1980.

GROVES, J.W.: Poisoning with morels when t akenw ith alcohol Mycologia, 56 :779-780, 1964 .

GUBA , E.F.: Wild Mushrooms: Food and poison PilgrimPublishers, Kingston , Mass ., 1977 .

HATFIELD , G .M . y SCHAUMBERG , J.P.: Iso lation and structural studies of Coprine : The Disulfuram -like constituent of Coprinus Atramen tarius L lodya,38 :489-496, 1975 .

HEIM , R.: Les Champignons toxiques et hallucinogènes , p.121 -124 Boubée & Cie., París, 1978

IMAZEKIR. & T . HONGO : Fungi of Japan Mo ikusha , Osaka, 1964 . CitadoporRomagnesi (1964)

JONES , R.O.: Death following ingestion of alcohol in Antabuse treated patients Canad M.A .J., 60:609 , 1949 .

KRIEGER, L C C. : Note on the reputed poisonous properties of Coprinus Comatus . My cologia, 3 :200-202, 1911

LARIMER , R.C.: Treatment of alcoholism with Antabus . JAMA , 150 :79-83, 1952 .

LINCOFF , G.y MITCHEL , D.H. : Toxic a nd Hallucinogeni c Mushroom Poisoning , p 62 -67. VanNostrandReinholdCompany , NuevaYork , 1977

LINDBERG , P., BERGMAN , R. yWICKBERG , B .: Isolation and structure of Coprine , a navei physiologically active Cyclopropano ne Derivative fr om Coprinus Atramentarius and its synthesis vial -Aminocyclopropanol J. Chem . Soc.C hem.Commun., 1975 :947 , 1975

LIST , P.H.: Chemie der hoheren Pilze PlantaMed ., 8 :383-393, 1960 .

MACKLIN , E.A., SOKOLOW , M ., SIMON , A.yW .: Cardiovascular complications of tetraethylthiuram -disulfide (Antabus ®) trea tment of alcoh olism. JAMA , 146 : 137 7- 1382 , 1951 .

MARKHAM , J.D. yHOFF , E.C.: Toxic manifestations in the Antabuse -alcohol reaction : study of the electrocardiographic changes. JAMA , 152 :1597-1600, 1953 .

MAYER , J.H ., HERLOCHER , J.E. yPARISIAN, J. : Esophageal rupture after mushroom poisoning. N.Eng J Med ., 285:1323 , 197 1

MOESCHLIN , S.: Poisoning Diagnosis and t reatment. Grune & Statton,NuevaYorky Londres , 1965 .

NIBLO , G ., NOWINSKI , W .W. yROARK , D. : Effects of Ascorbic acid in Antabuse -alcoho l reactions . Dis. Nerv . System, 12:340 , 1951.

osa , B .A.: Mushroom and the Yoruba Peopl e of Nigeria . Mycologia, 67 :313-319, 1975 (TambiénenMcIlvainea, 2 :66-73, 1976).

PAGE , L.B. : Comunicaciónpersonal, citadoporCochram , 197 7.

PERSSON, O yPRINT , H .K.: Les Champignons Comestibles P 26 Ed FernandNathan , París, 1976 .

POUCHET , A .: Troubles circulatoires causés par l'absorption consécutive de coprins et de vin . Bull.Soc.Linn . deLyon , 1927 :59-61, 1927 .

RABY , K.yLAURITZEN , E.: Circulatory Changes during Antabus Alcohol reaction Nord Med ., 42 :1683, 1949yJAMA , 142 :1028, 1059.

RADFORD , A .P.: Ink c aps and alcohol . Brit.Med . J ., 1:112, 197 8.

REYNOLDS , W .A. y LOWE , F.H.: Mushroom and toxic reaction to alcohol : report o ff our cases . N . Eng. J. Med ., 272 :630-631, 1965 .

RINALDI , A y TYNDALO , V .: L 'Atlas des Champignons pp.50 -52. Ed FernandNathan , París, 1973

ROMAGNESI , H .: Champignons toxiques au Japon . Bull.Soc. My e. Fr. , 80:4 -5, 1964.

ROMAGNESI , H. : Petit Atlas des Champignons Tomo 1, p 44 , BordasEd ., París, 1970

SHAFFER , R.L.: Poisoning by Pholiota Squarrosa. Myeologia , 57 :318-319, 1965 .

SIMANDL , J yFRANC , J.: Isolation oftetraethyltiuram disulfidefrom CoprinusAtramentarius Chem . Listy , 50 :1862-1863, 1956 .

TYLER , V .E.: Poisonous Mushrooms . Prog.inChem . Toxieol. , 1:339-384, 1963 .

WIER , J.K y TYLER , V .E.: Investigation of Coprinus Atramentarius for presence of Disulfuram . J. Am . Pharm.A ., (seient. ed.), 49:426-429 , 1960 .

ZEITLMAYR , L .: Wild Mushrooms , p 79 FrederiekMuller , Londres , 1968.