RCMIC, 42

REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

Volum 42, 2022

Revista Catalana de Micologia revista@micocat.org

ISSN: 1135-1225

D.L: B.28772-1995

Editors:

Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona/SCM)

Jordi Rius (Societat Catalana de Micologia)

Consell de Redacció:

Josep Girbal (Societat Catalana de Micologia)

Xavier Llimona (Societat Catalana de Micologia)

Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona/SCM)

Pere Navarro-Rosinés (Universitat de Barcelona/SCM)

Jordi Rius (Societat Catalana de Micologia)

Sergi Santamaria (Universitat Autònoma de Barcelona/SCM))

Societat Catalana de Micologia (SCM)

Carrer de la Marina, 94, 1r 4a; E-08018, Barcelona scm73@micocat.org. http://www.micocat.org/

La Societat Catalana de Micologia és societat adherida a la Institució Catalana d’Història Natural, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022. 3

EL GÈNERE GALERINA EARLE (BASIDIOMYCOTA, AGARICALES) A LES ILLES BALEARS (ESPANYA). II.

SIQUIER, J.L.1; SALOM, J.C.2; PLANAS, J.3; ESPINOSA, J.4 i SERRA, A.5

1, 2 - Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km. 7,5- E07122 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mails: 1pepemycete@hotmail.com; 2 joancarles.salom@gmail.com

3 - Carrer Can Socies, nº 12. E-07010 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: jplanas@ascomicet.es

4 - Apartat de Correus 1498. E-07800 Eivissa (Illes Balears). E-mail: je.nogera67@gmail.com

5 - Apartat de Correus 31. 07814 (Can Miquelet)-Santa Gertrudis de Fruitera (Illes Balears). E-mail: canmiquelet@telefonica.net

RESUM: El génere Galerina Earle a les Illes Balears (Espanya). II S’estudien 28 mostres del gènere Galerina recol·lectades a les Illes Balears. D’elles, Galerina atkinsoniana f. atkinsoniana és primera citació per a les Illes Balears. S’aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia. Paraules clau: Basidiomycota, Galerina, Illes Balears. Espanya.

ABSTRACT: The genus Galerina Earle in the Balearic Islands (Spain). II. 28 samples of the genus Galerina, collected in the Balearic Islands, are commented. After the information avalaible to us, one of them seems to be new record for the Balearic Island: Galerina atkinsoniana f. atkinsoniana. Remarks on their ecology, taxonomy and chorology are also included. Key words: Basidiomycota, Galerina, Balearic Islands, Spain.

INTRODUCCIÓ

Aquest article forma part de l’estudi de la funga de les Illes Balears i, més concretament, del gènere Galerina, recentment iniciat amb el treball de SIQUIER et al.(2021), on es dóna a conèixer, com a novetat, Galerina esteveraventosii Siquier, Olariaga, Salom & Høiland. Ara aportam els resultats de les altres 28 mostres d’aquest gènere recol·lectades a les Illes Balears que també s’han estudiat; a més, per completar el present article, hi afegim les citacions prèvies de Galerina publicades a les Illes que no són novetat i que es recullen a SIQUIER & SALOM (2013) o en altres articles posteriors a la publicació d’aquest catàleg.

MATERIAL I METODOLOGIA

Les espècies estan ordenades per ordre alfabètic i duen menció de la localitat, la quadrícula UTM, l’altitud, l’hàbitat, la data de recol·lecció i les referències de l’herbari on es conserven. A l’apartat d’observacions, es comenta si són novetat per a les Illes Balears, per alguna de les illes o si són, tan sols, noves localitzacions a l’illa o a les illes on s’han recol·lectat. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, cal considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells. Tot el material descrit es troba dipositat als herbaris particulars JLS (José Leonardo Siquier), JCS (Joan Carles Salom) i JEN (Jaime Espinosa) amb el número de registre que s’indica en cada cas. Algunes de les mostres han estat seqüenciades en el laboratori ALVALAB (Oviedo); per a l’obtenció dels resultats de biología molecular, tant per a l’extracció de l’ADN,

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022. 4

amplificació i seqüenciació s’han seguit els protocols d’aquest laboratori, que es descriuen a SIQUIER & SALOM (2018). Alguns fragments de seqüenciació es troben a l’herbari ALV (laboratori ALVALAB).

Les fotografies de les mostres s’han realitzat in situ amb càmeres Nikon D7000 i DS300 a la llum ambient i amb trípodes; les fotos dels caràcters microscòpics amb càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. Per les descripcions microscòpiques s’han utilizat microscopis Olympus BX40 i BX51 amb els reactius adients. L’actualització de la nomenclatura dels tàxons s’ha realitzat consultant MycoBank (http: //www.mycobank.org) i l’Index Fungorum (http: //www.indexfungorum.org).

ESPÈCIES ESTUDIADES

Galerina atkinsoniana A.H. Sm. f. atkinsoniana

Material estudiat. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM 31SDE9109, 600-650 m, sobre les molses d’un socó d’alzina, al bosc de Quercus ilex, 3-X-2010, JCS 959B, ALV 13627. Banyalbufar, L’Arbossar, UTM 31SDD6195, 450-550 m, entre molses, al bosc de Quercus ilex, 27-XI-2015, JLS 3916, ALV 13614. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Puig de Na Truia, UTM 31SCD6219, 125-150 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència abundant de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus i Pistacia lentiscus, entre molses, 05-XII-2008, JLS 2568. Sant Josep de sa Talaia, torrent de ses Alfabies, UTM 31SCD4606, 0-50 m, al pinar de Pinus halepensis, amb presència abundant de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, entre molses, 6-XII-2009, JLS 2980, ALV 13606. Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, UTM 31SCD5820, 175-200 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència abundant de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus i Pistacia lentiscus, entre molses, 8-XII-2009, JLS 3009.

observacions. La forma típica de l’espècie es caracteritza per la presència de basidis bispòrics, pleuro i queilocistidis lageniformes, que freqüentment presenten el cos inflat amb colls llargs encara que també menys amples o fusiformes, els pileocistidis, bastant rars en les nostres mostres, llargs i prims o gairebé fusiformes, i els caulocistidis presents a tota la superfície de l’estípit, amb el cos marcadament ventricós. Les altres formes se’n diferencien per presentar els basidis tetraspòrics. Espècies similars són: G. vittiformis (Fr.) Singer, que no presenta pileocistidis o només en té a la zona del marge del píleu i G. perplexa A.H. Sm., no citada per ara a les illes, que presenta els basidis tetraspòrics, les espores més petites i els pileocistidis de morfologia diferent. És necessari esmentar que la mostra JLS 3916 es va caracteritzar per presentar nombroses espores limoniformes, els queilocistidis molt abundants que fins i tot eren visibles a la lupa i amb àpexs sovint subcapitulats o amb colls llargs i més o menys constrictes, i per la presència de caulocistidis, molt més abundants al terç superior de l’estípit. Primera citació a les Illes Balears.

Galerina badipes (Pers.) Kühner

= G. cedretorum var. bispora A.H. Sm. & Singer

citacions Prèvies. MALLORCA: MALENÇON & BERTAULT (1972); SCHILLING (1987); com G. cedretorum var. bispora, ESTEVE-RAVENTÓS et al. (1992); CONSTANTINO & SIQUIER (2008); SIQUIER & CONTANTINO (2011); SIQUIER & SALOM (2013). EIVISSA: SIQUIER et al. (2015).

Material estudiat. MALLORCA: Maria de la Salut, rodalies, UTM 31SED0690, 100-150 m, entre molses, al pinar de Pinus halepensis, 28-XI-2010, JLS 3205, ALV 16173. Pollença, Son Vila, UTM 31SEE0208, 100-175 m, entre molses, en el bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 18-XI-2010, JLS 3184, ALV 13610. Banyalbufar, L’Erbossar, UTM 31SDD6192, 450-550 m, entre molses al bosc de Quercus ilex, 27-XI-2015, JLS 3920, ALV 13615. Escorca, àrea recreativa de Menut II, UTM 31SDE9111, 500-600 m, entre molses al bosc de Quercus ilex amb alguns exemplars de Pinus halepensis, 17-XI-2016, JLS 4000, ALV 13620. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Atalaia de Sant Llorenç-can Mayans, UTM 31SCD6717, 200-250 m, entre molses i estepes llimonenques (Cistus monspeliensis), al pinar de Pinus halepensis, amb presència abundant de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus i Pistacia lentiscus, 5-XII-2009, JCS 916B i ALV 13625.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022. 5

altre Material estudiat. ITALIA. Erbario micologico de la Societa Veneziana di Micologia, Museo cívico d’Istoria Naturale di Venezia, nº 8935, codi Genbank JF 908012.

observacions. Es tracta d’una espècie que es caracteritza per la presència d’un vel més o menys abundant, un anell fibril·lós, per l’ennegriment de la meitat inferior de l’estípit, pels basidis bispòrics i per la presència de pleurocistidis. Cal remarcar que a la mostra JLS 3920 són freqüents els pleurocistidis més aviat fusiformes, amb l’àpex de bi a tridigitat però només a la zona propera a la inserció de les làmines amb el píleu, vora el sinus interlaminar, per la qual cosa pensam que és interessant a les Galerina fer un estudi d’aquesta zona; així mateix, també hem trobat caulocistidis amb els àpexs bi i tridigitats però amb el coll un poc més llarg que el dels pleurocistidis. Les mostres seqüenciades coincideixen amb la JF908012 del Genbank. Noves localitats a Mallorca i Eivissa.

Galerina graminea (Velen.) Kühner

= G. laevis Singer

citacions Prèvies. MALLORCA: com G. laevis, KAJAN et al. (1995); SIQUIER & SALOM (2006); SIQUIER & CONSTANTINO (2008). EIVISSA: SIQUIER et al. (2006).

Material estudiat. EIVISSA, Sant Joan de Labritja, Atalaia de Sant Llorenç-can Mayans, UTM 31SCD6717, 200250 m, al pinar de Pinus halepensis, amb presència abundant de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, entre molses, 5-XII-2009, JLS 2941. Sant Llorenç-Es Amunts, UTM 31SCD6821, 165 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència abundant de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus i Pistacia lentiscus, entre molses, 5-XII-2010, JLS 3242. Cementiri nou de Sant Joan, UTM 31SCD7123, 200-250 m, al pinar de Pinus halepensis, amb presència abundant de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus i Pistacia lentiscus, entre molses, 14-I-2010, JEN 149. Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, UTM 31SCD5820, 175-200 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència abundant de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus i Pistacia lentiscus, entre molses, 8-XII-2009, JLS 3020.

observacions. Aquest tàxon es caracteritza per presentar el píleu groguenc i molt estriat, l’estípit llarg i molt prim, les espores el·lipsoidals, allargades i finament verrucoses, per l’absència de pleurocistidis, pels queilocistidis de lecitiformes a lageniformes, a vegades bífids, i, generalment, pels pileocistidis abundants. Noves localitats a Mallorca i Eivissa.

Galerina hypnorum (Schrank) Kühner

citacions Prèvies. MALLORCA: CALONGE et al. (1993); KAJAN et al. (1995); SIQUIER & SALOM (2013). MENORCA: MALENÇON & BERTAULT (1972); SIQUIER & SALOM (2013).

observacions. La mostra JCS 959B, citada a SIQUIER & SALOM (2013), ha estat revisada i correspon a Galerina atkinsoniana.

Galerina marginata (Batsch) Kühner

= G. autumnalis (Peck) A.H. Sm. & Singer; = G. unicolor (Vahl.) Singer

citacions Prèvies. MALLORCA: BARCELÓ I COMBIS (1879-1881); SCHILLING (1987); AGUASCA et al (1992); CALONGE et al. (1993); PÉREZ-DE-GREGORIO & VIDAL (1994); i com G. unicolor a SIQUIER & SALOM (2003) i a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). MENORCA: MELIS et al. (2017).

Material estudiat. MALLORCA: Lloret de Vistalegre, sa Comuna, UTM 31SDD9685, 175-200 m, al pinar de Pinus halepensis, possiblement sobre fusta enterrada, 22-XII-1992, JLS 637B. Palma de Mallorca, Serra den Merill, UTM 31SDD6585, 250-350 m, al pinar de Pinus halepensis, 10-I-1993, JLS 650B. Bunyola, Coll d’Honor-Orient, UTM 31SDD7797, 600-700 m, entre molses i possiblement sobre fusta enterrada, al pinar de Pinus halepensis, 2-XII-1999, JLS 1099. Artà, s’Aume Nou, UTM 31SED2990, 100-200 m, entre molses, al pinar de Pinus halepensis, possiblement sobre fusta morta enterrada, 6-II-2010, JLS 3099 i 3100, ALV 16172. Escorca. Área recreativa de Menut II, 31SDE9111, 500-600 m, sobre fusta caiguda, 24-XI-2010, JLS 3201, ALV 13611. Ibidem, 17-XI-2016, JLS 3998, ALV 13618. Escorca, Menut, UTM 31SDE9109, 600-650 m, entre molses sobre un socó de Quercus ilex, 31-I-2010, JCS 958B. Ibidem, sobre un tronc en descomposició, 8-XII-2011, JCS 1146B, ALV 13628. Fornalutx,

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022.

Galerina atkinsoniana A.H. Sm. f. atkinsoniana

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022. 7

Galerina badipes Pers. & Kühner

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022.

camí de Bini Gran, UTM 31SDE8007, 800-850 m, al pinar de Pinus halepensis, sobre fusta enterrada, 24-XI-2017, JLS 4080, 4085, 4086, 4087 i 4088, ALV 14289 i 14290.

observacions. A GULDEN (2001) va quedar demostrat que Galerina marginata realment és un complex que comprèn també altres espècies com G. autumnalis i G. unicolor Es caracteritza per presentar el píleu de forma naucorioide, un anell membranós, els basidis tetraspòrics (amb una petita presència de bispòrics), els cistidis fusoide-ventricosos, i per créixer sempre sobre fusta, que de vegades està soterrada. Ens ha cridat l’atenció les mostres JLS 3099 i 3100, per la presència notable de basidis bispòrics, en nombre quasi igual al dels tetraspòrics. No obstant això, els resultats de la seqüències s’han alineat dins el clade de G. marginata. Els pleuro i queiloscistidis de les nostres mostres, llevat d’alguns més fusiformes, són generalment lageniformes, amb el cos mitjanament ample i amb els colls ni massa llargs ni amples. Noves localitats a l’illa.

Galerina uncialis (Britzelm) Kühner

citacions Prèvies. MALLORCA: ESTEVE-RAVENTÓS et al. (1992) i CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011).

Galerina vittiformis (Fr.) Singer = G. vittaeformis (Fr.) Singer

citacions Prèvies. MALLORCA: com G. vittaeformis a SIQUIER et al. (2000). observacions. Aquesta mostra es va revisar per assegurar-ne la determinació i es va seqüenciar. El resultat va ser que es tracta de G. marginata. Per això cal eliminar G. vittiformis del Catàleg Balear.

AGRAÏMENTS

Al companys de FCB, per l’ajuda en la recol·lecció d’algunes mostres. A R. Trabucco i G. Robich, del Museo d’Istoria Naturale di Venezia, per enviar-nos la mostra de G. badipes pel seu estudi.

BIBLIOGRAFIA

AGUASCA, M.; LLISTOSELLA, J.; SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1992). Contribució a la flora dels Macromicets de l’illa de Mallorca. Fol. Bot. Misc., 8: 5-43.

BARCELÓ I COMBIS, F. (1879-1881). Flora de las Islas Baleares. P.J. Gelabert ed. Palma de Mallorca.

CALONGE, F.D.; SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1993). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. V. Registro de trece citas nuevas. Bol. Soc. Micol. Madrid 18: 105-115.

CONSTANTINO, C. & SIQUIER, J.L. (1996/2006/2011). Els Bolets de les Balears, volum 1. Ed. Micobalear, C.B. Sóller. 479 pp.

ESTEVE-RAVENTÓS, F.; SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1992) Nuevas notas taxonómicas sobre macromicetos de Mallorca (Islas Baleares). Bol. Soc. Micol. Madrid 17: 63-76.

GULDEN, G. (2001). DNA studies in the Galerina marginata complex. Mycol. Res. 105 (2): 432-440.

KAJAN, E.; MÜLLER, K. & HANS, J. (1995). Pilzfunde auf Mallorca. Mitt. Arbeitgemeinschaft Pilzk. Niederrhein 13 (2): 141-150.

MALENÇON, G. & BERTAULT, R. (1972). Champignons de la Péninsule Ibérique. IV. Les Îles Baléares. Acta Phytotax. Barcinon., 11: 1-64.

MELIS, J. LL.; MIR, G & PRATS, M.C. (2017). Aportación al catálogo micológico de las Islas Baleares. Menorca. II. Micobotánica-Jaen XII (1): 68-99. http: //www.micobotanicajaen.com/Revista/Articulos/JLMelis/MenorcaII/MenorcaII.pdf. PÉREZ-DE-GREGORIO. M.A. & VIDAL, J.M. (1994). Aportació al coneixement dels macromicets de l’illa de Mallorca. I. Butll. Soc. Catalana Micol., 16-17: 145-162.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022. 9

SCHILLING, A. (1987). Beitrag zur Pilzflora Mallorcas. Trabajo de examen. Biblioteca Universidad de Bremen (inèdit). 106 pp.

SIQUIER, J. L & CONSTANTINO, C. (2008). Els Bolets de les Balears, volum 2. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 407 pp.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2003). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. XI. Rev. Catalana Micol., 25: 1-13.

SIQUIER, J. L & SALOM, J.C. (2006). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). XV. Bol. Soc. Micol. Madrid 30: 299-307.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear, C.B. Sóller, 527 pp.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2018). Contributo allá conescenza del Genere Conocybe nelle Isole Baleari (Spagna). I. Rivista di Micologia 61 (1): 35-77.

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C.; ESPINOSA, J.; ESTEVE-RAVENTÓS, F.; LLISTOSELLA, J. & GOMES, S. (2015). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXI. Rev. Catalana Micol., 36: 59-88.

SIQUIER, J.L.; OLARIAGA, I.; SALOM, J.C. & HØILAND, K. (2021). El género Galerina Earle (Basidiomycota, Agaricales) en las Islas Baleares. I. Galerina esteveraventosi una nueva especie de la estirpe Marginata. Riv. di Micol., 64 (1): 3-33.

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C. & CONSTANTINO, C. (2000). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). IX. Bol. Soc. Micol. Madrid 25: 93-104.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022.

Galerina graminea Velen. & Kühner

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 3-11; 2022. 11

Galerina marginata Batsch & Kühner

Revista Catalana de Micologia, vol. 42; 2022.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 13-17; 2022. 13

PSILOCYBE PELLICULOSA (A. H. SM.) SINGER & A. H. SM.

A LA PENÍNSULA IBÈRICA

PÉREZ-DE-GREGORIO, M. À.1 i TORRENT, À. 2

1- c/ Pau Casals, 6, 1r, 1a E-17001 Girona. mycena@telefonica.net 2- Passeig del Firal, 48, E-17170 Amer (Girona). squamanita@gmail.com

ABSTRACT. Psilocybe pelliculosa (A.H. Sm.) Singer & A.H. Sm., in Iberian Peninsula. One interesting taxon of Strophariaceae, not recorded in Iberian Peninsula, is described, discussed and illustrated.

Key words: Strophariaceae, Basidiomicets, Psilocybe, Girona, Catalunya, Península Ibèrica.

RESUMEN. Psilocybe pelliculosa (A.H. Sm.) Singer & A.H. Sm., en la Península Ibérica. Se describe, comenta e ilustra un interesante taxón de las Strophariaceae, no citado en la Península Ibérica.

RESUM. Psilocybe pelliculosa (A.H. Sm.) Singer & A.H. Sm., a la Península Ibèrica. Es descriu, comenta i il·lustra un interessant taxó de les Strophariaceae, no citat a la Península Ibèrica. Paraules clau: Strophariaceae, Basidiomicets, Psilocybe, Girona, Catalunya, Península Ibèrica.

INTRODUCCIÓ

En una de les nombroses prospeccions realitzades en el marc de l’estudi de la diversitat fúngica del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, vàrem localitzar un exemplar d’un taxó del gènere Psilocybe, al nostre entendre molt interessant, ja que es tracta d’una espècie descrita originalment al continent americà i que no ens consta citada fins ara a l’Europa meridional. El gènere Psilocybe ja ha centrat la nostra atenció anteriorment (PÉREZ-DE-GREGORIO & TORRENT, 1999 i 2001). En aquesta ocasió, a banda de descriure la recol·lecció, comentarem la seva distribució i presència al continent americà.

MATERIAL I MÈTODE

Els exemplars varen ser fotografiats in-situ pel segon autor amb una càmera digital reflex Nikon D810 amb l’objectiu micronikkor 60 mm D. L’estudi i les descripcions macro i microscòpiques es varen fer a partir, tant de material fresc com de deshidratat, amb un microscopi Nikon CI. Per a les preparacions es va utilitzar roig Congo, amb el material fresc, i KOH al 2% per rehidratar el material sec. Els dibuixos de microscòpia es varen realitzar a partir de fotografies fetes amb la mateixa càmera acoblada al microscopi. El material deshidratat es conserva a l’herbari personal del segon autor (ATI). L’estudi molecular del material s’ha fet al laboratori ALVALAB d’Oviedo (Astúries) (http: //www.alvalab.es/inicio.html).

Per a la sistemàtica d’aquesta espècie hem seguit la nomenclatura suggerida pel web de Mycobank (www.mycobank.org).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 13-17; 2022.

descriPció original

Psathyra pelliculosa A.H. Sm., Mycologia, 29 (1): 58 (1937)

Pileus 8-20 mm latus, conicus, glaber vel subfibrillosus, viscidus, saturate isabellinus vel pallide olivaceus demum incarnato-alutaceus; lamellae sordide fulvae, demum umbrinae, confertae, adnatae, angustae demum latae; stipes 06-8 cm longus, 1.5-2 mm crassus, apice pruinosus et pallide cinereus, deorsum sericeo-fibrillosus et umbrinus; sporae 8-10 × 4-5 m; cystidia 25-30 × 6-9 µ, ventricosa. Specimen typicum in Herb. Univ. Mich. conservatum; legit A.H. Smith n. 3431, prope Lake Tahkenitch, Oregon, Nov. 11, 1935.

descriPció del Material català

Psilocybe pelliculosa (A.H. Sm.) Singer & A.H. Sm., Mycologia, 50: 280 (1958)

= Psathyra pelliculosa A.H. Sm., Mycologia, 29 (1): 58 (1937)

Esporòfor petit, de port micenoide, amb el barret de fins a 23 mm de diàmetre, primer cònic, després convex i umbonat. El marge és recte i estriat per transparència. La cutícula és higròfana, víscida, amb una pel·lícula gelatinosa totalment separable, de color bru ataronjat a bru vermellós, amb el centre més clar, i està recoberta de petites restes del vel, de color blanquinós. Làmines adnates, amb presència de lamèl·lules, no massa denses, de color bru a bru violaci, i amb l’aresta de color blanc. Peu esvelt, de fins a 50 × 3 mm, cilíndric i una mica engruixit vers

Psilocybe pelliculosa (ATI20190918); fotografia: À. Torrent.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 13-17; 2022. 15

Fig. 1 . - Psilocybe pelliculosa. Queilocistidis i espores (ATI20190918); fotografia: À. Torrent.

Fig. 2 . - Psilocybe pelliculosa. a) espores, b) basidi, c) cistidis; (barra 10 micres); Il·lustració: C. Roqué.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 13-17; 2022. 16

la base, de color blanquinós o gris clar, recobert de fibril·les blanquinoses. Pot presentar restes del vel blanquinós, però sense arribar a formar un anell. Carn escassa, de color blanquinós, una mica brunenca al peu. Olor i sabor de farina, o una mica medicinal. Esporada de color bru porpra. Espores el·lipsoidals, de 8-14 × 5-7 µm, de paret prima (0,5 µm), de color brunenc. Basidis tetraspòrics, de 23-32 × 6-10 µm. Queilocistidis fusiformes, més o menys ventricosos, de 20-29 × 5-6 µm, i amb un coll allargat (1,5-2 µm), sovint bifurcat, que conté una substància hialina i gelatinosa. Pleurocistidis no observats. Pileipel·lis formada per hifes disposades horitzontalment, gelatinoses, hialines, sense incrustacions. Hifes fibulíferes arreu dels teixits.

Material estudiat: GIRONA, Setcases (Ripollès), Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser (Camí de la Fageda, UTM 31T 4409 4693043), 1.750 m s.n.m., 2019-09-18, un exemplar que creixia vora una soca de pi negre (Pinus uncinata), leg. C. Roqué i À. Torrent. ATI20190918.

observacions Aquesta recol·lecció va ser tramesa per a la seva seqüenciació al laboratori ALVALAB i els resultats de la seqüència (ITS) varen coincidir en un 99,20% amb l’espècie aquí descrita (Genbank HF912358). P. pelliculosa és una espècie força comuna a l’oest dels Estats Units d’Amèrica i al Canadà (GUZMÁN et al., 2008), on creix a finals de l’estiu i a la tardor sota coníferes. De fet, és coneguda com a «conifer psilocybe» (LINCOFF, 1981: 723). La nostra recol·lecció, escassa en material, tenia l’aspecte d’un membre dels gèneres Leratiomyces Bresinsky & Manfr., o Stropharia (Fr.) Quél., però l’anàlisi molecular i l’estudi microscòpic van revelar la seva correspondència amb les descripcions consultades de P. pelliculosa, tant la descripció original (veure ut supra), com les de GUZMÁN (1983: 357) o STAMETS (1996: 135). Pel que fa a la seva distribució mundial (veure GUZMÁN & al., 2000), a banda de la ja comentada dels Estats Units d’Amèrica i el Canadà, s’ha citat la seva presència a l’Argentina <https: //mycoportal.org/portal/collections/individual/index.php?occid = 277013>, al Parc Nacional de Los Alerces, i també a l’Estat de Guanajuato, a Mèxic (DONIZ et al., 2010). Pel que fa a Europa, hi ha una referència a GUZMÁN (1983: 359), que l’assenyala a Finlàndia, tot i que sembla que no es conserva ni material, ni imatges. També existeix una referència de la seva presència a Noruega <https: //www.gbif.org/occurrence/2429877998>, acompanyada de fotografies, però sense cap mena de descripció ni dades de microscòpia. Tampoc ens consta que hagi estat publicada. Segons la bibliografia consultada, no ha estat mai citada a la Península Ibèrica i, per tant, aquesta recol·lecció seria la primera coneguda al sud d’Europa.

Segons MENSER (1977: 241), GUZMÁN (1983: 359) i STAMETS (1996: 136), es tracta d’un fong psicoactiu, recol·lectat i consumit amb finalitats recreatives, tot i que segurament confós amb P. semilanceata (Fr.) P. Kumm. Segons el primer dels autors citats, la ingesta d’aquest bolet causa alteració de la consciència només si se’n consumeixen més de 40 exemplars. El contingut de psilocina i psilocibina, que es degrada totalment després d’un any en forma deshidratada, es calcula en una mica menys de la meitat que la que té P. semilanceata

AGRAÏMENTS

Aquest treball és una aportació a l’estudi de la diversitat fúngica del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Volem agrair al company Carles Roqué, que també ens va acompanyar en la recol·lecció, la revisió d’aquest article i la realització dels dibuixos de microscòpia, i igualment al company Joaquim Carbó, que també participa en el projecte, així com a la resta de companys de l’Associació Micològica Joaquim Codina, pel seu suport. També volem agrair a Sergio L. Barrera el tractament digital de les imatges que acompanyen aquest article.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 13-17; 2022. 17

BIBLIOGRAFIA

DONIZ, L., J.F. CÁRDENAS, V.M. MARTÍNEZ & I. ACOSTA-RODRÍGUEZ (2010). Estudio de hongos macromicetos en la estación Las Palomas de la cuenca de la Esperanza, del Estado de Guanajuato. Tlatemoani (Revista académica de investigación), 4: 1-12.

GUZMÁN, G. (1983). The genus Psilocybe. Beihefte zur Nova Hedwigia 74. Ed. Cramer. 531 pp.

GUZMÁN, G., J.W. ALLEN & J. GARTZ (2000). A worldwide geographical distribution of the neurotropic fungi and analysis and discussion. Ann. Mus. Civ. Rovereto, vol. 14: 189-280.

GUZMÁN, G., P. KROEGER, F. RAMÍREZ & R. CASTILLO-DEL-MORAL (2008). Psilocybe (Basidiomycotina, Agaricales, Strophariaceae) in Canada, with a special review of species from British Columbia. Mycotaxon, 106: 179-193.

LINCOFF, G.H. (1981). National Audubon Society field guide to North American mushrooms. Ed. Chanticleer Press. 926 pp.

MENSER, G.P. (1977). Hallucinogenic and Poisonous mushroom. Field Guide. Ed. Ronin Publishing, Inc. 371 pp.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. & À. TORRENT (1999). Psilocybe coprophila. Bolets de Catalunya. Ed. Soc. Catalana de Micol., Barcelona. (làm. 890).

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. & À. TORRENT (2001). Psilocybe montana. Bolets de Catalunya. Ed. Soc. Catalana de Micol., Barcelona. (làm. 989).

STAMETS, P. (1996). Psilocybin mushrooms of the world (An Identification Guide). Ed. Ten Speed Press. 245 pp.

Catalana de Micologia, vol. 42; 2022.

APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DE LA FUNGA DE LA RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA (MALLORCA, ILLES BALEARS). I.

SIQUIER, J.L.1; PINTOS, À.2; SALOM, J.C.3 i PLANAS, J.4

1, 2, 3 - Interdisciplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km. 7, 5- E07122 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mails: 1pepemycete@hotmail.com; 2info@cultivospima.com; 3joancarles.salom@gmail.com

4 - Carrer Can Socies, nº 12. E-07010-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: jplanas@ascomicet.es

ABSTRACT: Contribution to the knowledge of the the Funga of the Natural Reserve of s’Albufereta (Majorca, Balearic Islands). I. 37 taxa are commented. After the information avalaible to us 12 of them seems to be new records for the Balearic Islands: Pestalotiopsis guepinii, Seimatosporium caudatum, Aspergillus stellatus, Ceuthospora alaterni, Fuscolachnum misellum, Mollisina rubi, Fusarium lateritium, Nigrospora sphaerica, Alternaria papavericola, Epicoccum andropogonis, E. nigrum and Psathyrella longicauda, and 20 are additions to the Natural Reserve catalogue. A compilation of all the myxomicetes and fungi identified in the Reserve is also included.

Key words Myxomycota, Funga, Natural Reserve of s’Albufereta, Majorca, Balearic Islands.

RESUM: Aportació al coneixement de la funga de la Reserva Natural de s’Albufereta (Mallorca, Illes Balears). I Se citen 37 tàxons, tots ells provinents de la Reserva Natural de s’Albufereta, dels quals 12 representen noves citacions per a les Illes Balears i 20 per a la Reserva Natural. A més, es recopilen totes les citacions de la funga conegudes fins ara a la Reserva.

Paraules clau Myxomycota, Funga, Reserva Natural de s’Albufereta, Mallorca, Illes Balears.

INTRODUCCIÓ

La Reserva Natural de s’Albufereta (figures 1 i 2) és una zona humida a cavall entre les zones limítrofes confluents dels municipis d’Alcúdia i Pollença, a l’àmbit de la badia de Pollença. Amb la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d’Especial Protecció de les Illes Balears (LEN), es declara com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). A causa dels seus valors naturals i etnològics s’inclou com a Espai Natural Protegit, i és declarada Reserva Natural mitjançant el Decret 121/2001, de 19 d’octubre (BOIB nº 130 de 30 d’octubre de 2001) i per a les seves característiques, mitjançant la disposició transitòria primera de la Llei 5/2005 de 26 de maig, de Conservació dels Espaís de Rellevància Ambiental (LECO), és requalificada com a Reserva Natural Especial. La Reserva Natural compta amb un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN), que va ser aprovat per Acord de Consell de Govern de19 d’octubre de 2001 (BOIB nº 130 de 30 d’octubre de 2001). A més, a causa dels hàbitats i espècies d’interès comunitari que allotja i de la seva riquesa en avifauna, s’inclou dins el espais europeus que formen part de Xarxa Natura 2000, com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) amb Pla de Gestió aprovat i Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA).

L’àmbit territorial de la Reserva Natural abraça una superfície de 211 Ha, a la qual s’afegeix una àrea de 290 Ha anomenada de Perifèria de Protecció. Tots aquests terrenys són de titularitat pri-

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022.

vada i l’Administració, per a la seva gestió i manteniment, ha hagut de signar diferents convenis de col·laboració.

Es tracta d’una zona humida salabrosa, que es nodreix principalment de les aigües dels torrents i dels ullals, tant d’aigua dolça com de salada, presents a la zona. Dins la Reserva hi ha zones on s’acumula més aigua, com la de Sa Marina, dins el terme municipal d’Alcúdia i la de Can Cuarassa (o Cullerassa) al municipi de Pollença. També hi ha altres comunicacions amb la mar, però mal gestionades per la problemàtica que hi ha entre vàries administracions amb competències concurrents i, normalment, acostumen a estar obturades per acumulació d’arena i de restes marines. A les platges que hi ha a la Reserva hi trobam un cordó de dunes estret, que està en procés de regeneració per mor de les mesures de protecció que se li apliquen.

La vegetació és la pròpia del salobrar. Hi trobam salicorniars i tamarellars i pastures halòfiles, amb plantes dels gèneres Salicornia, Sarcocornia, Cyperus, Plantago, Juncus i Tamarix. Mereixen menció especial les saladines com l’endèmica Limonium alcudianum, i també, la presència de l’única població a les Illes Balears de L. algarvense. A les dunes hi trobam vegetació psammòfila, com el lliri de marines (Pancratium maritimum) o la corretjola de platja (Calystegia soldanella). També són molt freqüents els dipòsits de fulles mortes de Posidonia oceanica, que s’acumulen a les zones de platja, formant bermes a vegades de gruixos considerables. Pel que fa a la fauna, hi ha moltíssims invertebrats, entre els quals destaquen les espècies d’odonats i les de lepidòpters, tant diürns com nocturns. Com altres zones humides del Mediterrani, s’Albufereta és un enclavament d’importància vital per a les aus aquàtiques durant les migracions anuals. Així mateix, durant les rigoroses sequeres estivals pròpies del clima mediterrani, les zones humides com s’Albufereta es converteixen en autèntics oasis per a moltes aus. Per potenciar aquests hàbitats, l’Administració ambiental de les Illes Balears ha creat basses artificials, amb aguaits per observar l’avifauna que les freqüenta, on hi destaquen diverses espècies d’anàtides i d’ardèids, així com els falcons de la reina (Falco eleonorae), l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) i les grues (Grus grus) en migració.

La informació publicada sobre els fongs i i els mixomicets de s’Albufereta, cal dir és fins ara més aviat puntual, i forma part de treballs micològics més generals de les Illes. El present article és doncs el primer especificament dedicat a les espècies d’aquests grups presents en la Reserva. No obstant això, cal destacar els treballs de JØRSTAD (1962), SIQUIER & SALOM (2003a, 2010, 2011, 2013 i 2020) i SIQUIER et al. (1998a, 2012d, 2015, 2017, 2018 i 2019). En aquest article també es presenta el Catàleg de la funga de la Reserva Natural de s’Albufereta, on es recopilen totes les citacions realitzades en aquest Espai Natural fins a l’actualitat (incloent les que ara citam). Els tàxons mencionats a la Reserva abans del present treball van acompanyats de la referència bibliogràfica corresponent. Entre el material que ara hem estudiat, volem destacar els fongs paràsits d’algunes de les plantes de la Reserva. De les espècies catalogades, destaquen pel seu interès les següents: Paratricharina poiraultii (Boud.) Van Vooren, U. Lindem., M. Vega, Ribes, Illescas & Matočec, una espècie que es creia quasi bé desapareguda, que darrerament hem trobat a altres localitats de Mallorca, i que també apareix en alguns indrets de la Península Ibérica, Octospora gemmicola Benkert, O. gyalectoides Svrcek & Kubicka, Peziza megalochondra (Le Gal) Donadini, Agaricus moellerianus Bon, Conocybe brachypodii (Velen.) Hauskn. & Svrèek, Conocybe herbarum Hauskn., Conocybe nigrescens Hauskn. & Gubitz, Entoloma undulatosporum Arnolds & Noordel. i Trametes suaveolens (L.) Fr.

MATERIAL I METODOLOGIA

Les espècies, tant les cites prèvies com les estudiades, estan ordenades per ordre alfabètic, dins els ordres inclosos a cada divisió, i duen menció de la localitat, la quadrícula UTM, l’altitud, l’hàbitat on han estat recol·lectades, la data de recol·lecció, i l’herbari on es conserven. A l’apar-

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 21 tat d’observacions, basant-nos en la bibliografia abans esmentada, es comenta si són novetat per a les Illes Balears o per la Reserva, o si són, tan sols, noves localitzacions dins el seu àmbit. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, cal considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells, especialment el que ha dipositat la mostra en el seu herbari. Cal esmentar que algunes mostres han estat seqüenciades en el laboratori ALVALAB d’Oviedo, per tal de confirmar la identificació realitzada. Tot el material descrit es troba dipositat i repartit en els herbaris particulars JLS (José Leonardo Siquier), AP (Ángel Pintos) i JCS (Joan Carles Salom), amb el número de registre que s’indica en cada cas; alguns fragments extrets per a la seqüenciació es troben a l’herbari ALV (laboratori Alvalab). Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Olympus BX40, BX51 i Axioscop i els reactius adients; per fer les fotografies al camp, càmeres Nikon D7000 i DS300 i per les microfotografies, càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. Per aïllar les formes sexuals, els ascomes madurs se submergiren en aigua durant 2 hores i desprès es col·locaren en la base d’una placa Petri amb la base invertida, que contenia medi de cultiu agar-agar-aigua (WA) al 2%, suplementat amb 500 mg/L de cloramfenicol. Les plaques s’incubaren a temperatura ambient durant 24 hores. Les ascòspores germinades en el medi de cultiu es transferiren a plaques d’agar-extracte de malta (MEA) al 2% i s’incubaren a temperatura ambient. Per aïllar les formes asexuals, s’agafaren mostres de conidis de colònies que creixien a l’hoste amb una agulla esterilitzada i se sembraren en una placa de Petri que contenia WA al 2% suplementat amb 200 mg/L de penicil·lina. Els conidis germinats es transferiren posteriorment a plaques amb MEA al 2% i s’incubaren a temperatura ambient. Les mostres s’estudiaren amb un microscopi Axioscop, que opera amb Contrast d’Interferència Diferencial (DIC). Les imatges s’obtingueren amb una càmera FLIR utilitzant el software “Microscopia oberta” (A. Coloma). Els mesuraments es realitzaren amb el software FIJI ImajeJ. Per algunes imatges de conidiòfors es va utilitzar el software de superposició d’imatges Zerene Stacker v. 1.04 (Zerene Systems LLC, Richland, WA, EEUU.). Les descripcions morfològiques es basaren en cultius purs que creixien en MEA al 2 % a temperatura ambient. Per als noms de les espècies s’ha seguit l’Index Fungorum (http: //www.indexfungorum.org) i MycoBank (http: //www.mycobank.org).

Per finalitzar, volem dir que un dels autors (J. L. Siquier) resideix, des de fa més de 15 anys a l’àmbit de la Reserva.

ESPÈCIES ESTUDIADES

MYXOMYCOTA

Fuligo septica var. septica (L.) F.H. Wigg.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, vora les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre tronc tallat de figuera, 20-VI-2009, herbari JLS 2770. observacions. Primera citació a la Reserva.

ASCOMYCOTA

aMfisferials

Pestalotiopsis guepinii (Desm.) Steyaert

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre fulles de Pistacia lentiscus, 8-IV-2021, AP 30421E_1, JLS 4460. observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022.

Fig. 1. - Foto aèria de s’Albufereta (fotografia de C. Herrero).

Fig. 2. - Plànol de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 23

Fig. 3. - Aspergillus stellatus Curzi. A-B) cleistoteci sobre l’hoste; C i E) ascòspores; D-1) ascòspora; D-2) asc madur amb ascòspores; D-3) asc immadur; F) conidiòfor i conidis. (Escales: A-B = 100 µm; C-DE-F = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022.

Seimatosporium caudatum (Preuss) Shoemaker

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre Rubus ulmifolius, a la vorera del camí, 02-I-2017, AP 181220A1, JLS 4425.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

eurotials

Aspergillus stellatus Curzi

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre Asphodelus microcarpus, 08-IV-2021, AP30421A5, JLS 4456.

observacions. Estípit de paret fina. Vesícula de piriforme a espatulada, biseriada. Fiàlids ampul·liformes. Conidis esfèrics, de llisos a lleument rugosos, columnars. Cleistotecis globosos, en grups dispersos, de color bru a roig porpra. Ascs de globosos a claviformes. Ascòspores de cos globós a lenticular, envoltat de crestes que li donen l’aparença d’estrella, de color bru a purpuri. Primera citació a les Illes Balears.

facidials

Ceuthospora alaterni Thüm.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre Rhamnus alaternus, 02-I-2017, AP 181220C, JLS 4422.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

fil lacorals

Phyllachora fallax Sacc.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre Hyparrhenia hirta, 19-II-2021, JLS 4452.

observacions. Primera citació a la Reserva.

helotials

Fuscolachnum misellum (Roberge ex Desm.) J.H. Haines

descriPció. Ascomes minúsculs, de fins a 0,3 mm, higroscòpics, en estat humit en forma de disc, es repleguen amb la sequedat, adquirint formes més globoses. Himeni de color grisós. Pèls del marge de 2,5-4 µm de diàmetre, un xic més prims que els de l’exciple ectal, de subhialins a brugris pàl·lid i amb granulacions. Ascs 26-37 × 4-5 µm, octospòrics, uni i biseriats, inoperculats, l’àpex es tenyeix de blau amb Mèlzer, amb prèsència d’uncínuls (croziers) a la base. Paràfisi de cilíndriques a un xic claviformes, de 1,5-2 µm de diàmetre, amb l’àpex arrodonit i un poc més ample (fins a 3 µm), recobertes de petites granulacions. Ascòspores (3,6-) 4,3-5,5 (-5,8) × (1,6-) 1,8-2 (-2,2) µm, (Xm = 4,86 × 1,85 µm; Q = 2,63), cilíndrico-bacil·liformes, amb tendència a claviformes fins a subfusiformes, llises, hialines, de congòfobes a un xic congòfiles. Excíple ectal de textura de porrecta a prismàtica, també pilós, amb pèls de 23-88 × 5-6 µm, cilíndrico-claviformes, amb l’àpex arrodonit i des d’aseptats fins a 1-2 septes vers a la base, també recoberts de granulacions, més obscurs que els del marge, gris-bru amb aigua, més bruns amb roig congo.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 25

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, UTM 31SEE0714, 5-10 m, sobre fulla de Rubus ulmifolius en descomposició, acompanyat de Mollisina rubi, 15-I-2021, JCS 260 A.

observacions. Espècie que sol fructificar molt sovint sobre fulles de Rubus spp., però també s’ha trobat sobre altres plantes ja que no n’és exclusiva. Es diferencia d’altres espècies de Fuscolachnum per les seves espores, de fins a 10 µm, per les paràfisi cilíndriques i pels pèls de l’exciple ectal, gris brunnecs. Primera citació a les Illes Balears.

Mollisina rubi (Rehm) Höhn.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, UTM 31SEE0714, 5-10 m, sobre fulla de Rubus ulmifolius en descomposició, acompanyat de Fuscolachnum misellum, 15-I-2021, JCS 259A.

observacions. Espècie que també sol fructificar sobre altres espècies de Rubus. Són molt característics els pèls del marge de l’himeni amb els àpexs diverticulats. Primera citació a les Illes Balears.

hiPocreals

Dialonectria episphaeria (Tode) Cooke = Nectria episphaeria (Tode) Fr.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, al jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, sobre branques caigudes de Tamarix sp. i acompanyat de Diatrype stigma, 2-X-2008, JLS 2489. Ibidem, 30-XII-2008, JLS 2737.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Fusarium lateritium Nees

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre espiguetes d’Hyparrhenia hirta a les quals dóna unes coloracions rosades, 6-II-2021, AP 6221-1, JLS 4448 (ALV 28341).

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

PleosPorals

Alternaria papavericola Wondend. & Crous

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, a la platja, UTM 31SEE0714, 1 m., endòfit sobre Glaucium flavum, 12-II-2021, AP 6221B3 (ALV 28343).

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Epicoccum andropogonis (Ces.) Schol-Schwarz

MATERIAL ESTUDIAT: Pollença, Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre espiguetes d’Hyparrhenia hirta, 12-II-2021, AP 181220C1, JLS 4449. Ibidem, 17-II-2021, JLS 4451.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Epicoccum nigrum Link

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre fulles de Rhamnus alaternus, 6-XII-2020, AP 181220C1, JLS 4422-1.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022.

Fig. 4. - Fuscolachnum misellum (Roberge ex Desm.) J.H. Haines. A dalt: ascomes amb diferents graus d’hidratació. A) ascòspores; B) ascs; C) asc amb un uncínul (fletxa vermella); D) paràfisi; E) pèls de l’exciple ectal (fletxes vermelles) i pèls del marge (fletxes blaves); F) exciple ectal de textura de porrecta o prismática, amb pèls. A-B-D en roig Congo; C-E-F en aigua destil·lada. (escales: totes = 10 µm).

Halotthia posidoniae (Durieu & Mont.) Kohlm.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, a la platja, en el límit nord de la Reserva, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre restes de Posidonia oceanica rentades per la pluja, 12-II-2021, JLS 4450.

observacions. Primera citació a la Reserva.

xilarials

Apiospora balearica (Pintos & Alvarado) Pintos & Alvarado

= Arthrinium balearicum Pintos & Alvarado

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre Hyparrhenia hirta, 6-II-21, AP 6221 (ALV 28342).

observacions. Espècie descrita recentment a partir de mostres recol·lectades a Mallorca (PINTOS & ALVARADO, 2019). Primera citació a la Reserva.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 27

Diatrype stigma (Hoff.) Fr.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, al jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre restes caigudes de Tamarix sp., 2-X-2008, JLS 2489. Ibidem, 30-XII-2008, JLS 2736.

observacions. Primera citació a la Reserva.

incertae sedis

Nigrospora sphaerica (Sacc.) E.W. Mason

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, al jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre agram sec, 8-IV-2021, AP 30421D_1, JLS 4459.

observacions. Cal dir que, a l’Index Fungorum es considera aquest tàxon sinònim de Nigrospora oryzae (Berk. & Broome) Petch. En canvi, a Mycobank se’ls considera dos tàxons diferents, un criteri que s’ha adoptat en aquesta publicació. Primera citació a les Illes Balears.

Patel larials

Patellaria atrata (Hedw.) Endl.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, UTM 31SEE0714, 0-5 m, a la corda penjada d’un pou al jardí de les Cases Velles, 25-VIII-2002, JLS 1505.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Fig. 5. - Epicoccum andropogonis (Ces.) Scholk. Schwarz. A) Hyparrenia hirta infectada; B) Hyparrhenia hirta no infectada; C-D) detall del desenvolupament del fong sobre una espiga infectada.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022.

BASIDIOMYCOTA

agaricals

Agaricus pseudopratensis (Bohus) Wasser

Material estudiat. Alcúdia, sa Marina, complex hoteler PortBlue (club Pollentia), UTM 31SEE0812, 0-10 m, entre la gespa, sobre substrat arenós, 20-X-2021, JLS 4468.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Ciclocybe aegerita ((V. Brig.) Vizzini; = Agrocybe aegerita (V. Brig.) Singer

Material estudiat. Alcúdia, sa Marina, complex hoteler PortBlue (club Pollentia), UTM 31SEE0812, 0-10 m, sobre socó de Populus sp., 20-X-2021, JLS 4468.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Conocybe brachypodii (Velen.) Hauskn. & Svrèek

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de les Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, 13XII-2020, JLS 4426 (ALV 28717), JLS 4427 (ALV 28718) i JLS 4428 (ALV 28719).

observacions. Se’n pot consultar una acurada descripció, tant macro com microscòpica, a SIQUIER & SALOM (2018). Nova localitat a la Reserva.

Conocybe herbarum Hauskn.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de les Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, 14XI-2019, JLS 4361.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Conocybe macrospora (G. F. Atk.) Hauskn.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, UTM 31SEE0714, en un cossiol amb plantes en compost, 22-VIII2016, JLS 3968 (ALV 8820, 26593 i 28715).

observacions. El material recollit ha estat seqüenciat per tal de confirmar la correcta identificació. Primera citació a la Reserva.

Coprinus comatus (O. F. Müller) Pers.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, al jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, entre l’herba, 7-XII-2020, leg. N. i B. Siquier, JLS 4423.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Hygrocybe conica (Schaeff.) P. Kummer

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, entre gespa d’agram, 19-XII-2007, JLS 2471.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 29

Inocybe dulcamara (Alb. & Schwein.) P. Kumm.

Material estudiat. Alcúdia, sa Marina, Es Pinaret, baix Pinus halepensis, UTM 31SEE0711, 0-10 m, 5-XI-2011, JLS 3365 y 3371.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Leucoagaricus carneifolius (Gillet) Wasser

= L. leucothites var. carneifolius (Gillet) Vellinga

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, en una gespa d’agram, en zona arenosa, 21-XI-2011, JLS 3486.

observacions. Nova localitat a la Reserva.

Pluteus ephebeus (Fr.) Gillet

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, en una gespa d’agram, en zona arenosa, 8-XI-2019, JLS 4360. Ibidem, 18-XI-2020, JLS 4417 (ALV 28728).

observacions. Per tal de confirmar la determinació, la darrera mostra es va seqüenciar i va presentar una coincidència del 100% amb mostres incloses al GenBank. Primera citació a la Reserva.

Psathyrella longicauda P. Karst.

descriPció. Basidioma d’aspecte micenoide. Píleu de 10-20 mm de diàmetre, inicialment campanulat, amb un petit umbó que desapareix prest, desprès més o menys paraboloide, higròfan, estriat fins a la meitat del radi; marge acanalat i amb taques negroses en envellir; color inicial bru grisenc amb tonalitats negroses, amb l’edat i la sequedat, de gris clar a camussa blanquinós; disc central amb tonalitats rosades; cutícula molt poc pubescent, amb pèls hialins i lluents, que li donen un aspecte micaci. Làmines des d’adnates a escotades, nombroses, atapeïdes, amb lamèllules intercalades; inicialment de color blanc grisenc, desprès grisenques, finalment gris negroses amb taques negroses; aresta marcadament blanquinosa. Estípit 20-55 mm, prim, pruïnós, especialment a la meitat inferior, higròfan; de color blanc a blanc grisenc; en alguns exemplars, a la base hi té hifes ramificades que s’introdueixen dins el terreny. Carn de blanquinosa a camussa, lleugerament rosada al píleu i més blanquinosa a l’estípit. Olor i sabor inapreciables. Espores 10,7-12,9 (13,3) × 5,5-6,5 (7,5) µm, Q = (1,7) 1,8-2,0 (2,2), el·lipsoidals, amb porus de fins a 1,4 µm i paret mitjanament gruixuda, de fins a 0,9 µm. Basidis 19-24 × 10-11,5 µm, tetraspòrics, més o menys capitats. Pleurocistidis 34-45 × 8-12 µm fusi-lageniformes. Queilocistidis 25-45 × 8-12 µm, similars als pleurocistidis, amb alguns subutriformes. Presència de cèl·lules de l’aresta de 15-18 × 6-10 µm. Pileipel·lis amb cèl·lules més o menys subglobuloses.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de les Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, 15XII-2020, JLS 4430.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Psathyrella panaeoloides (Maire) Arnolds

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0711, 0-10 m, en el camí, entre herbes, 14-XI-2019, JLS 4363 (ALV 26591).

observacions. Primera citació a la Reserva.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022.

Fig. 6. - Mollisina rubi (Rehm) Höhn. A dalt: aspecte macroscòpic. A) himeni; B) pèl del marge, amb l’àpex diverticulat (fletxa vermella). A en roig Congo. B en aigua destil·lada. (escales: totes = 10 µm).

Pseudosperma arenicola (R. Heim) Matheny & Esteve-Rav.

= Inocybe arenicola (R. Heim) Bon

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, UTM 31SEE0714, al jardí de les Cases Velles, en una zona arenosa, 17-X-2000, JLS 1116.

observacions. Nova localitat a la Reserva.

Psilocybe coronilla (Bull.) Noordel.

= Stropharia coronilla (Bull.) Quél.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de ses Basses, vora l’entrada, UTM 31SEE0714, 0-5 m, entre l’herba, 27-XII-2020, JLS 4444.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Schizophyllum commune Fr.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre rizoma sec d’Arundo donax, 2-IV-2021, JLS 4455.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 31

observacions. Primera citació a la Reserva.

Volvopluteus gloiocephalus (DC.) Vizzini, Contu & Justo

= Volvariella gloiocephala (DC.) Boekhout & Enderle

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, a la platja, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sota Pinus halepensis i entre herba, 3-I-2009, JLS 2743. Can Cuarassa, en el jardí de les Cases Velles, 31SEE0714, 0-5 m, entre gespa d’agram, 17-IV-2009, JLS 2767. Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de ses Basses, vora l’entrada, UTM 31SEE0714, 0-5 m, entre l’herba, 18-XII-2020, JLS 4440.

observacions. Primera citació a la Reserva.

boletals

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

Material estudiat. Alcúdia, Sa Marina, Es Pinaret-es Turò, UTM 31SEE0711, 0-10 m, sota Pinus halepensis, 20X-2021, JLS 4466. Pollença, Can Cuarassa, en el jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sota Pinus halepensis, 24-X-2020, JLS 4415a. Ibidem, 20-X-2021, JLS 4467. Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sota Pinus halepensis, 24-X-2020, JLS 4415b.

observacions. Primera citació a la Reserva.

Fig. 7. - Fusarium lateritium Nees. Espigues d’Hyparrhenia hirta infectades pel fong.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022.

hiMenocaetals

Inocutis tamaricis (Pat.) Fiasson & Niemelä = Inonotus tamaricis (Pat.) Maire

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre Tamarix sp., 26-XII-2008, JLS 2735. Ibidem, 30-XII-2008, JLS 2738.

observacions. Nova localitat a la Reserva. Espècie molt freqüent, que parasita la majoria de tamarells de la Reserva.

PoliPorals

Trametes suaveolens (L.) Fr.

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre una taula de fusta, 12-XI-2019, JLS 4362. Ibidem, 19-X-2020, JLS 4410.

observacions. Primera citació a la Reserva. Fins aquesta, només existia a les Balears la citació inclosa a BARCELÓ I COMBIS (1879-1881), de Mallorca.

russulals

Peniophora tamaricicola Boidin & Malençon

Material estudiat. Pollença, Can Cuarassa, en el camí de l’itinerari de ses Basses, UTM 31SEE0714, 0-5 m, sobre una branca de Tamarix sp. caiguda, 3-III-2021, JLS 4454.

observacions. Primera citació a la Reserva.

AGRAÏMENTS

A N. i B. Siquier per recol·lectar C. comatus A C. Herrero per cedir-nos la foto aèria de la Reserva i a M. Rebassa, director de la Reserva, l’autorització per a la seva publicació. Finalment a P. Alvarado per l’ajuda i explicacions donades.

BIBLIOGRAFÍA

AGUASCA, M., LLISTOSELLA, J., SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1992). Contribució a la flora dels Macromicets de l’illa de Mallorca. Fol. Bot. Misc., 8: 5-43.

BARCELÓ i COMBIS, F. (1879-1881). Flora de las Islas Baleares. P.J: Gelabert ad.. Palma de Mallorca.

GUARDIA, L. & SANTAMARIA, S. (2009). Arthropod gut symbionts from the Balearic Islands: Majorca and Cabrera. Diversity and Biogeography. Anales Jardín Bot. de Madrid 66 (S1):109-120.

JØRSTAD, I. (1962). Investigation on the Uredinales and another parasitic Fungi in Mallorca and Menorca. Der Norske Videnskaps. Akademi i Oslo I. Oslo University Press

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2003a). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. XI. Rev. Catalana Micol., 25: 1-13.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2010). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). XVII. Bol. Soc. Micol. Madrid 34: 213-222.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2011). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. XVIII. Rev. Catalana Micol., 33: 31-45.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo general de los hongos y mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 527 pp.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 33

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2018). Contributo alla conoscenza del Genere Conocybe nelle Isole Baleari (Spagna). I. (Aportación al conocimiento del género Conocybe en las Islas Baleares (España). I). Riv. di Micol. LXI (1): 35-77.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2020). Contributo allà conescenza dei Generi Conocybe (II) e Pholiotina (II) delle Isole Baleari (Spagna). Conocybe parapilosella sp. nov. (Aportación al conocimiento de los géneros Conocybe (II) y Pholiotina (II) en las Islas Baleares (España). Conocybe parapilosella sp. nov.). Riv. di Micol., 63 (2): 131-155.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & LILLO, F. (1998a). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. VIII. Rev. Catalana Micol., 21: 33-43.

LLORENS, L., LLISTOSELLA, J., SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2020). El gènere Entoloma P Kumm. a les Illes Balears (Espanya). I. Rev. Catalana Micol., 41: 13-42.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., FONTENLA, R. & PARA, R. (2012d). El genero Melanoleuca Pat., en las Islas Baleares (España). Rev. Catalana Micol., 34: 19-41.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., PLANAS, J & LLISTOSELLA, J. (2017). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXIII. Mallorca. Rev. Catalana Micol., 38: 1-19.

PINTOS, Á., ALVARADO, P., PLANAS, J. & JARLING, R. (2019). Six new species of Arthrinium from Europe and notes: A. caricicola and other species found in Carex spp. hosts. MycoKeys. doi: 10.3897/mycokeys.@.32115.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., PINTOS, A., VEGA, M. & PLANAS, J. (2019). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXV. Rev. Catalana Micol., 40: 3-33.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J., F. ESTEVE-RAVENTÓS, LLISTOSELLA, J. & GOMES, S. (2015). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXI. Rev. Catalana Micol., 36: 59-88.

CATÀLEG DE LA FUNGA DE LA RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

Agaricus bernardii Quél. [SIQUIER et al., 2018].

Agaricus bisporus (J.E. Lange) Imbach [SIQUIER et al., 1998a].

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc. [SIQUIER et al., 2018].

Agaricus gennadii (Chatin & Boud.) P.D. Orton [SIQUIER et al., 2019].

Agaricus iodosmus Heinem. [SIQUIER et al., 2019].

Agaricus moellerianus Bon

Agaricus pseudopratensis (Bohus) Wasser

Agaricus sylvaticus Schaeff.. [SIQUIER et al., 2018 i 2019].

Agrocybe vervacti (Fr.) Singer [SIQUIER et al., 2019].

Arrhenia obscurata (D. A. Reid) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys [SIQUIER et al., 2018].

Apiospora balearica (Pintos & Alvarado) Pintos & Alvarado; = Arthrinium balearicum Pintos & Alvarado

Asellaria ligiae Tuzet & Manier ex Manier [guàrdia & santaMaria, 2009: 117].

Aspergillus stellatus Curzi

Astreptonema gammari (L. Léger & Duboscq) Manier ex Manier [guàrdia & santaMaria, 2009].

Ceuthospora alaterni Thüm.

Ciclocybe aegerita (V. Brig.) Vizzini; = Agrocybe aegerita (V. Brig.) Singer

Conocybe albipes Hauskn. [SIQUIER & SALOM, 2020].

Conocybe brachypodii (Velen.) Hauskn. & Svrèek [SIQUIER & SALOM, 2018].

Conocybe deliquescens Hauskn. & Krisai [SIQUIER & SALOM, 2020].

Conocybe dunensis T.J. Wallace [SIQUIER & SALOM, 2020].

Conocybe herbarum Hauskn.

Conocybe macrospora (GF Atk.) Hauskn.

Conocybe nigrescens Hauskn. & Gubitz

Conocybe siliginea (Fr.) Kühner [SIQUIER & SALOM, 2018].

Coprinellus callinus var. callinus (M. Lange & A.H. Smith) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson [SIQUIER & SALOM, 2010].

Coprinellus impatiens (Fr.) L.E. Lnge; = Coprinus impatiens [SIQUIER et al., 2017].

Coprinellus saccharinus (Romagn.) P. Roux, Guy Garcia & Dumas; = Coprinus saccharinus: [SIQUIER et al., 2017].

Coprinopsis marcescibilis (Britzelm.) Örstadius & E. Larss. var. marcescibilis; = Psathyrella marcescibilis (Britzelm.) Singer var. marcescibilis [SIQUIER et al., 2017].

Coprinopsis marcescibilis f. elata (Malençon & Bertault) Valade; = Psathyrella marcescibilis var. elata (Malençon & Bertault) Citérin & Bon [SIQUIER & SALOM, 2013].

Coprinopsis melanthina (Fr.) Örstadius & E. Larss. Psathyrella melanthina (Fr.) Kits v. Wav [SIQUIER et al., 2013].

Coprinus comatus (O.F. Müller) Pers.

Coriolopsis gallica (Fr.) Ryvarden [SIQUIER et al., 2019].

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 34

Fig. 8. Pluteus ephebeus (Fr.) Gillet. A) basidioma; B) espores; C-D) pleurocistidis; E-F-G) queilocistidis; H) hifes de la cutícula. (escales: totes = 10 µm).

Crinipellis subtomentosa Peck & Singer [SIQUIER & SALOM, 2013].

Cymadothea trifolii (Pers.) F.A. Wolf; = Mycosphaerella killianii Petr.; = Sphaeria trifolii Pers.[Com Uromyces trifolii-repentis] [JORSTAD, 1962].

Dialonectria episphaeria (Tode) Cooke; = Nectria episphaeria (Tode) Fr

Diatrype stigma (Hoffm.) P.

Dissingia leucomelaena (Pers.) K. Hansen & X.H. Wang; = Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf. [SIQUIER et al., 2019].

Entoloma undulatosporum Arnolds & Noordel. [LLORENS et al., 2020].

Epicoccum andropogonis (Ces.) Schol-Schwarz

Epicoccum nigrum Link

Erysiphe lamprocarpa (Wallr.) Link [JORSTAD, 1962].

Fuligo septica var. septica (L.) F.H. Wigg.

Fusarium lateritium Nees

Fuscolachnum misellum (Roberge ex Desm.) J.H. Haines

Halotthia posidoniae (Durieu & Mont.) Kohlm.[SIQUIER & SALOM, 203].

Hygrocybe acutoconica (Clem.) Singer [SIQUIER et al., 2018].

Hygrocybe acutoconica var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm. [SIQUIER et al., 2019].

Hygrocybe conica (Schaeff.) P. Kumm.

Hygrocybe pseudo-olivaceonigra R. Picón [SIQUIER et al., 2019].

Inocybe arenicola (R. Heim) Matheny & Esteve-Rav.; = Inocybe arenicola (R. Heim) Bon [SIQUIER & SALOM, 2013].

Inocybe dulcamara (Pers.) P. Kumm.

Inocutis tamaricis (Pat.) Fiasson & Niemelä; = Inonotus tamaricis (Pat.) Maire [AGUASCA et al., 1992].

Lepiota brunneoincarnata Chodat & C. Martin [SIQUIER et al., 2019].

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022. 35

Lepista nuda (Bull.) Cooke [SIQUIER et al.,. 2017].

Leucoagaricus carneifolius (Gillet) Wasser; = Leucoagaricus leucothites var. carneifolius[SIQUIER & SALOM, 2013].

Mallocybe heimii (Bon) Mateny & Esteve-Rav. = Inocybe heimii Bon [SIQUIER et al., 2019].

Marasmius anomalus var. microsporus (Maire) Antonin [SIQUIER et al., 2017].

Marcelleina atroviolacea Brumm. [SIQUIER et al., 2019].

Melanoleuca exscissa (Fr.) Singer; = M. leucophylloides Bon [SIQUIER et al., 2012d].

Mollisina rubi (Rehm) Höhn.

Mucilago crustacea (Mixomicet) [SIQUIER et al., 2018]

Nigrospora sphaerica (Sacc.) E.W. Mason

Octospora gemmicola Benkert [SIQUIER et al., 2019].

Octospora gyalectoides Svrcek & Kubicka; = Inermisia gyalectoides (Svrcek & Kubicka) Dennis & Itzerot [SIQUIER et al., 2019].

Panaeolus fimicola (Pers.) Gillet) [SIQUIER & SALOM, 2003a].

Parasola plicatilis (Curtis) Redhead, Vilgalys & Hopple; = Coprinus plicatilis Curtis [SIQUIER et al., 2013].

Paratricharina poiraultii (Boud.) Van Vooren, U. Lindemann, M. Vega, Ribes, Illescas & Matoèec; = Lachnea poiraultii Boud. [SIQUIER et al., 2018].

Patellaria atrata (Hew.) Endl.

Peniophora tamaricicola Boidin & Malençon [SIQUIER et al., 2017].

Pestalotiopsis quepinii (Desm.) Steyaert

Peziza megalochondra (Le Gal) Donadini [SIQUIER & SALOM, 2010].

Phyllachora fallax Sacc.

Phragmidium tuberculatum Jul. Müll. [SIQUIER et al., 2011].

Pluteus nanus (Pers.) P. Kumm.[SIQUIER et al., 2013].

Pluteus ephebeus (Fr.) Gillet

Psathyrella longicauda P. Karst.

Psathyrella orbitarum (Romagn.) M.M. Moser; = Psathyrella prona var. prona f. orbitarum (Romagn.) Kits v. Wav. [SIQUIER et al., 2010].

Psathyrella panaeoloides (Maire) Arnolds

Psilocybe coronilla (Bull.) Noordel.; = Stropharia coronilla (Bull.) Quél.

Psathyrella longicauda P. Karst.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 19-36; 2022.

Puccinia allii (DC.) F. Rudolphi [JORSTAD, 1962].

Puccinia asphodeli Moug. [SIQUIER et al., 2019].

Puccinia coronata Corda [JORSTAD, 1962].

Puccinia cyrnaea Maire [JORSTAD, 1962].

Puccinia dioicae var. uromycetoides Jørst. [JORSTAD, 1962].

Puccinia graminis Pers. var graminis [SIQUIER et al., 2019].

Puccinia hieracii (Röhl.) H. Mart. var. hieracii [JORSTAD, 1962].

Puccinia hordei G.H. Ott; = Puccinia hordei-murini [JORSTAD, 1962].

Puccinia malvacearum Bertero ex Mont. [JORSTAD, 1962].

Puccinia phragmitis (Schumach.) Körn. [JORSTAD, 1962].

Puccinia recondita Roberge ex Desm. [JORSTAD, 1962].

Puccinia schismi Bubák [JORSTAD, 1962].

Scirrhia rimosa (Alb. & Schwein.) Fuckel [JORSTAD, 1962].

Seimatosporium caudatum (Preuss) Shoemaker

Stilbella fimetaria (Pers.) Lindau [SIQUIER et al., 2018].

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

Suillus mediterraneensis (Jacquet. & J. Blum.) Redeuilh f. mediterraneensis

Uromyces anthyllidis (Grev.) J. Schröt. [JORSTAD, 1962].

Volvopluteus gloiocephalus (DC.)Vizzini, Contu & Justo; = Volvariella gloiocephala (DC.) Boekhout & Enderle

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 37

CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT MICOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS (ESPANYA). XXVI.

SIQUIER,

J.L.1; PINTOS, A.2; SALOM, J.C.1; PLANAS, J.3 i LLISTOSELLA, J.4

1- Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km 7,5; E07122 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: pepemycete@hotmail.com; joancarles.salom@gmail.com

2- Carrer Son Peretò, 50 baixos. E-07013-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: info@cultivospima.com

3- Carrer Can Socies, nº 12. E-07010 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: jplanas@ascomicet.es

4- Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBIO). Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643. E-08028-Barcelona. E-mail: jllistosella@ub.edu

RESUM: Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXVI. Se citen vuitanta-quatre tàxons de fongs i mixomicets, dels quals vint-i-quatre representen primeres citacions a les Illes Balears: Tubifera ferruginosa (Batsch) J.F. Gmel., Bartalinia pistacina (J.L. Maas) Nag Raj, Diplodia seriata De Not., Dothiorella brevicollis Jami, Gryzenh, Slippers & M.J. Wingf., Neofusicoccum buxi Crous, N. mediterraneum Crous, M.J. Wing & A.J.L. Phillips, Diaporthe neotheicola A.J.L. Phillips & J.M. Santos, Talaromyces dendriticus (Pitt) Samson, N. Yilmaz, Frisvad & Seifert, Acrostalagmus luteoalbus (Link) Zare, W. Grams & Schoers, Pochonia chlamydosporia var chlamydosporia (Goddard) Zare & Gams, Purpureocillium lilacinum (Thom) Luangsa-ard, Houbraken, Hywell-Jones & Samson, Koorcholoma madreeya Subram, Corollospora portsaidica Abdel-Wahab & Nagah., Rhizodiscina lignyota (Fr.) Hafellner, Paradendryphiella arenariae (Nicot) Woudenb. & Crous, Stemphylium vesicarium (Wallr.) E.G. Simmons & A.J. Phillips, Beltrania rhombica Penz., Torpedospora radiata Meyers, Anthostomella smilacis Fabre, Atheniella flavoalba (Fr.) Redhead, Moncalvo, Vilgalys, Desjardin & B.A. Perry, Hemimycena ignobilis Joss. ex Bon, Ripartites tricholoma (Alb. & Schwein.) P. Karst., Botryobasidium rubiginosum (Fr.) Rossman & W.C. Allen i Russula cicatricata Romagn. ex Bon. Una és primera citació a Mallorca i quatre a Menorca. S’aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia.

Paraules clau Myxomycota, Ascomycota, Basidiomycota, Illes Balears. Espanya.

ABSTRACT: Contribution to the knowledge of the funga of the Balearic Islands (Spain). XXV. Eighty four taxa of fungi found in the Balearic Islands are reported and discussed. After the information available to us, twenty four of them seems to be a new record for the Balearic Islands. Also one of them is a new record in Mallorca Island and four in Minorca Island. Remarks on their ecology, taxonomy and chorology are also included.

Key words Myxomycota, Ascomycota, Basidiomycota, Balearic Islands, Spain.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

Fig. 1. -Tubifera ferruginosa (Batsch) J.F. Gmel. A) pseudoetali; B) detall de la part basal del pseudoetali; C) detall del peridi, D) espores (Escales C i D = 10 µm).

Fig. 2. - Diplodia seriata De Not. A) conidioma sobre el substrat; B-C) conidis sorgint de les cèl·lules conidiògenes; D-E) conidis amb la base truncada; F-G) conidis estriats. (Escales: A = 50 µm; B-C-D-E-F = 5 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 39

INTRODUCCIÓ

Amb aquest article es continua amb el coneixement i catalogació de la funga i els mixomicets de les Illes Balears. Als catàlegs de SIQUIER & SALOM (2013) i de LADO & SIQUIER (2014) es recullen els tàxons de fongs i mixomicets publicats a les Illes des de 1812 fins al 2013. Posteriorment, s’han realitzat altres articles de catalogació. Això ha fet que s’estigui realitzant una acurada actualització fins al 2020 del catàleg de la funga i dels mixomicets de les illes Balears. En aquesta vint-i-sisena contribució, llevat d’una mostra d’Eivissa trobada el 2018, s’inclouen principalment tàxons recol·lectats a les illes de Mallorca i Menorca; d’aquesta darrera illa s’incorporen les mostres de la campanya de FCB (tardor, 2019). També s’han inclòs tàxons que estaven pendents d’estudi als herbaris dels autors, els quals varen ser recol·lectats tant a campanyes anteriors de FCB, com en altres sortides de camp. A més també es recullen altres tàxons d’interès prèviament citats, dels quals s’assenyalen noves localitats, a fi de conèixer millor la seva distribució.

A) conidioma cultivat sobre acícules de pi; B) cèl·lules conidiògenes i conidis sorgint d’elles; C-D) conidis madurs (Escales: A = 100 µm; B-D = 10 µm; C = 5 µm).

Fig 3 - Dothiorella brevicollis Jami, Gryzenh., Slippers & M.J. Wingj.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

MATERIAL I METODOLOGIA

Els tàxons estan ordenats per ordre alfabètic dins de cada ordre, inclosos en les diferents classes, i cada citació duu la menció de la localitat, la quadrícula UTM, l’altitud, l’hàbitat on han estat recol·lectats, la data de recol·lecció i el número i l’herbari on es conserven. A l’apartat d’observacions, basant-nos en la bibliografia abans esmentada, es comenta si són novetat per a les Illes Balears, per alguna de les illes o si són, tan sols, noves localitzacions a les illes on s’han recollectat. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, cal considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells, especialment el que ha dipositat la mostra en el seu herbari. Cal esmentar que algunes mostres han estat seqüenciades en el laboratori ALVALAB d’Oviedo, a fi de confirmar la identificació realitzada.

Tot el material descrit es troba repartit i dipositat en els herbaris particulars JLS (J.L. Siquier), JCS (J.C. Salom), AP (A. Pintos) i BCN (Universitat de Barcelona), amb el número de referència que s’indica en cada cas; també algunes restes de fragments extrets per a la seqüenciació es conserven a l’herbari ALV (laboratori Alvalab). Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Olympus BX40, BX51 i Axioscop i els reactius adients; per fer les fotografies al camp, càmeres Nikon D7000 i DS300 i per les microfotografies, càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900.

Per aïllar les formes sexuals en cultius purs, els ascomes madurs es varen mullar en aigua durant 2 hores i desprès es varen col·locar en la base d’una placa Petri i es varen cobrir amb la base invertida que contenia medi de cultiu agar-agar-aigua (WA) al 2%, suplementat amb 500 mg/L de cloramfenicol. Les plaques invertides s’incubaren a temperatura ambient durant 24 hores.

Les ascòspores germinades en el medi de cultiu es varen transferir a plaques de agar-extracte de malta (MEA) al 2% i s’incubaren a temperatura ambient. Per aïllar formes asexuals, es varen prendre mostres de conidis de colònies que creixien a l’hoste amb una agulla esterilitzada i se sembraren en una placa Petri que contenia WA al 2%, suplementat amb 200 mg/L de penicil·lina. Els conidis germinats es varen transferir posteriorment a plaques amb MEA al 2% i es varen incubar a temperatura ambient.

Les mostres així aïllades s’estudiaren amb un microscopi Axioscop que opera amb contrast d’Interferència diferencial (DIC). Les imatges es varen obtenir amb una càmera FLIR utilitzant un software “Microscopia oberta” (A. Coloma). Les mesures es varen realitzar amb el sofware FIJI ImajeJ. Per algunes imatges de conidiòfors es va utilitzar el software d’apilonament d’imatges Zerene Stacker v. 1.04 (Zerene Systems LLC, Richland, WA, EEUU). Les descripcions morfològiques es basaren en cultius purs que creixien en MEA al 2 % a temperatura ambient.

Per a la nomenclatura dels tàxons tractats, s’han seguit l’Index Fungorum (http: //www.indexfungorum.org) i MycoBank (http: //www.mycobank.org).

ESPÈCIES ESTUDIADES

MYXOMICOTA

Physarum album (Bull.) Cheval.

Material estudiat. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9111, 500-600 m, sobre Craterellus lutescens, 21-XI-2020, leg. B. Oliver, JLS 4418.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 41

Tubifera ferruginosa (Batsch) J.F. Gmel.

Material estudiat. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9111, 500-600 m, sobre fusta de Pinus halepensis en descomposició, 3-X-2020, leg. T. Salom i J.C. Salom; conf. C. Lado. JCS 30M.

observacions. Espècie que es caracteritza per formar pseudoetalis pulvinats formats per esporocarps més o menys cilíndrics i iridiscents quan maduren, espores reticulades, excepte a l’àrea germinativa i peridi translúcid, on es connecta un pseudocapil·lici minso, format per tubs buits o fils prims. Primera citació a les Illes Balears.

ASCOMICOTA

aMfisfaerials

Bartalinia pistacina (J.L. Maas) Nag Raj = Hyalotia pistacina J.L. Maas

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, 150-175 m, sobre Pistacia lentiscus, a la pineda de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J oxycedrus, Quercus coccifera i Ampelodesmos mauritanica, 8-XII-2018. JLS 4312 i AP 181220-F4.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

botriosfaerials

Diplodia seriata De Not.

descriPció. Conidioma estromàtic, agregat o confluent, immers en el substrat; en madurar, parcialment emergent, ostiolat i no papil·lat; de paret gruixuda, amb la capa externa formada per cèl·lules brunenques de textura angular, igual que les de les capes internes, que són hialines. Cèl·lules conidiògenes de 6-11 × 3-4 µm, hialines, de paret llisa, cilíndriques, inflades cap a la base, que formen un sol conidi a l’àpex, proliferant de forma percurrent i formant 2-3 anel·lacions. Conidis de 20-28 × 11-16 µm, hialins, bruns en madurar, de parets gruixudes, llises a l’exterior i rugoses a l’interior, aseptats, ovoides, més amples a la zona mitjana, amb l’àpex obtús i la base arrodonida o truncada.

Material estudiat. MALLORCA: Palma de Mallorca, Gènova, camí de na Burguesa, UTM: 31SDD6579, 150-175 m, sobre Rhamnus alaternus, 08-V-2020, AP 8520. - Camí dels Fertilitzants, UTM: 31SDD6883, 25-50 m, sobre Brachichyton populneus, 28-V-2020, AP 28520A. - Llucmajor, s’Arenal, Aqualand, UTM: 31SDD7872, 25-50 m, sobre Ligustrum japonicum, 29-III-2020, AP 29320.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Dothiorella brevicollis Jami, Gryzenh, Slippers & M.J. Wingf.

descriPció. Conidioma picnidial, de més de 200 µm d’amplada, d’immers a semiimmers, unilocular i globós, papil·lat, amb el coll curt; paret del conidioma composta per 5-8 capes de cèl·lules de textura angular, brunenques, més fines i hialines a la part interior. Cèl·lules conidiògenes de 6-10 × 3-7 µm, cilíndrica, holoblástica i hialina. Conidis de 19-27 × 8-12 µm, hialins i aseptats, que abans de desprendre’s de la cèl·lula conidiògena es tornen brunencs i septats amb 1-2 cèl·lules de la mateixa llargària.

Material estudiat. MALLORCA: Palma de Mallorca, camí de Son Moix, UTM: 31SDD6882, 25-50 m, sobre branques mortes d’Acacia saligna, 12-VI-2020. AP 12620. - Camí dels Reis s/n, UTM: 31SDD6781, 25-50 m, sobre branques mortes d’Acacia saligna, 10-VIII-2020, AP 10820.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

Fig 4 - Neofusicoccum buxi Crous. A) hoste; B) conidiomes sobre l’hoste; C) secció del conidioma; D) cèl·lules conidiògenes formant conidis; E-F-G) conidis. (Escales: B-C = 50 µm; D-E = 10 µm; F-G = 5 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 43 observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Neofusicoccum buxi Crous

descriPció. Conidiomes de fins a 300 µm, solitaris o en grups, d’immersos a erumpents, de color bru, amb els ostíols centrals que divideix l’epidermis, que exsuden una massa blanquinosa on hi ha els conidis; paret composta per 3-5 capes de textura angular. Conidiòfors revestint la capa interna del conidioma, de cilíndrics a subcilíndrics, aseptats i hialins. Cèl·lules conidiògenes de 12-28 × 5-8 µm, subcilíndriques, proliferant de forma percurrent. Conidis de 25-42 × 7-9 µm, cilíndrics, de rectes a lleugerament corbats, o al·lantoides, arrodonits en els pols, granulars i hialins.

Fig. 5. - Neofusicoccum mediterraneum Crous, M.J. Wingf. & A.J.L. Phillips. A) conidioma sobre l’hoste; B-C) conidis sorgint de cèl·lules conidiògenes; D) conidis. (Escales: A = 100 µm; B-C-D = 5 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 44

Material estudiat. MALLORCA: Calvià, Santa Ponça, carrer Gran Via Salobrar, UTM: 31SDD5774, 25-50 m, sobre fulles de Buxus sempervirens, 04-IX-2021, AP 4421.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Neofusicoccum mediterraneum Crous, M.J. Wing & A.J.L. Phillips

descriPció. Conidiomes picnidials de més de 400 µm de diàmetre, ostiolats, amb les parets compostes per 3-5 capes de cèl·lules de textura angular, que exsuden una massa mucoide blanquinosa que conté els conidis. Conidiòfors de 15-35 × 3-5 µm, revestint la capa interna del conidioma, hialins, llisos, aseptats o amb un sol septe. Cèl·lules conidiògenes de 12-30 × 3-5 µm, hialines integrades, fialídiques, cilíndriques, ampeliformes, que proliferen varies vegades de forma percurrent, amb una lleu constricció periclinal. Conidis de 22-27 × 5-µm, hialins, de paret fina, fusoïdes, més amples a la part superior, d’àpex obtús i base truncada.

Material estudiat. MALLORCA: Palma de Mallorca, carrer de Dionís, Bennassar, UTM: 31SDD6883, 50-75 m, sobre tiges mortes de Brachychiton populneus, 29-IX-2020, AP 23920A.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Sardiniella urbana Linald., A. Alves & J.L. Phillips

descriPció. Conidiomes de 210-320 × 140-200 µm, picnidials, uniloculars, ostiolats, piriformes, amb la paret exterior de textura angular, de 40-50 µm de gruix, composta per 5-7 capes polièdriques, brunenques les externes i subhialines les internes. Cèl·lules conidiògenes proliferant de forma percurrent i formant a l’àpex anel·lacions inconspícues, cilíndriques i hialines. Conidis de 19-26 × 9-15 µm, d’el·lipsoidals a ovoides, solitaris, inicialment hialins, brunencs i bicel·lulars en madurar, amb un septe al mig; paret gruixuda i rugosa. Creixement de les colònies en PDA i MEA 2% de fins a 80 mm de diàmetre desprès de set dies, de textura vellutada amb els marges irregulars; de color blanc que es torna verd fosc en madurar. Presenten del revers coloracions gris fosques.

Material estudiat. MALLORCA: Palma de Mallorca, carrer del Tèxtil, UTM: 31SDD6982, 25-50 m, sobre Celtis australis, 12-I-2019, AP 12119. - Carrer de n’Amer, UTM: 31SDD7180, 25-50 m, sobre Celtis australis, 28-I-2019, AP 28119.- Predi Son Peretó, UTM: 31SDD6882, 25-50 m, sobre Celtis australis, 24-IV-2019, AP 24419. - Camí de sa Vileta, 210, UTM: 31SDD6782, 50-75 m, sobre Celtis australis, 19-X-2019, AP 191019. - Secar de la Real, avinguda del Císter, UTM: 31SDD6885, 50-75 m, sobre Celtis australis, 18-II-2020, AP 18220.

observacions. Noves localitats a Mallorca.

diaPortals

Diaporthe neotheicola A.J.L. Phillips & J.M. Santos

descriPció. Conidiomes 200-400 µm, immersos en els teixits del substrat o erumpents, globosos, ostiolats i que exsuden una massa blanquinosa que conté els conidis. Conidiòfors de 16-28 ×1-3 µm, cilíndrics, rectes o flexuosos, fialídics, septats, de vegades inflats. Alfa conidis de 7-10 × 3-4 µm, fusiformes, hialins i, usualment, bigutulats. Beta conidis de 10-25 × 1-2 µm, filiformes, hamulats o lleugerament corbats, de base truncada, que s’estrenyen a l’àpex.

Material estudiat. MALLORCA: Palma de Mallorca, camí de sa Vileta, UTM: 31SDD6882, 50-75 m sobre tiges mortes de Ficus benjamina, 23-XII-2017, AP 231218A.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 45

eurotials

Aspergillus stellatus Curzi

Material estudiat. MALLORCA: Palma de Mallorca. Facultat de Biologia, UTM: 31SDD6987, 50-75 m, al jardí sobre Hedera helix, 18-I-2021, leg. L. Fiol, JLS 4447.

observacions. Espècie recentment publicada com a nova per a les Illes Balears (SIQUIER et al., 2021), nova localitat a l’illa.

Talaromyces dendriticus (Pitt) Samson, N. Yilmaz, Frisvad & Seifert

descriPció. Colònies en MEA que presenten un miceli groc i blanc, de textura lleugerament funiculosa i àrees amb sinnemes joves de color groc, amb escassa o densa esporulació. Sinnema de fins a 5 mm. Conidiòfors de 15-220 × 2-5 µm, biverticil·lats, rarament amb ramificacions subterminals, amb estípits de paret llisa, i ramificacions de 10-20 µm. Mètules, en número de 4-6, divergents, de 8-15 × 2-4 µm. Fiàlids de 2-4 × 2-3 µm, aceroses, de 3-8 per mètula. Conidis de 2-4 × 2-3 µm, d’el·lipsoidals a subglobulosos.

Material estudiat. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, 550-600 m, sobre fulles d’Eucalyptus sp., 16-XI-2018, AP 161118B.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

hiPocreals

Acrostalagmus luteoalbus (Link) Zare, W. Grams & Schoers

descriPció. Conidiòfors madurs de 250-450 × 4-5 µm, que s’atenuen fins a 2 µm a la part superior, amb estípit principal erecte, ramificat repetidament, de hialí a ocraci, a l’apèndix, majoritàriament hialí. Cèl·lula basal normalment més ampla. Els fiàlids sorgeixen en verticils a diferents nivells de tot l’estípit central i de les seves ramificacions. L’eix del conidiòfor principal i les seves branques generalment acaben en un fiàlid més llarg, al voltant del qual s’agrupen, en verticils, entre 3-7 fiàlids més curts. Cèl·lules conidiògenes de 14-29 × 2-3 µm, hialines, que presenten fiàlids en forma de gerra i que s’estrenyen a partir de la meitat. Conidis de 3-6 × 2-3 µm, que formen caps arrodonits viscosos, de hialins a ocracis.

Material estudiat. MALLORCA: Palma de Mallorca, camí dels Reis, UTM: 31SDD6781, 25-50 m, sobre Platanus × hispanica, 26-IX-2020, AP920A.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Pochonia chlamydosporia var. chlamydosporia (Goddard) Zare & Gams

descriPció. Colònies cultivades en MEA que presenten un creixement d’entre 20-40 mm de diàmetre en 10 dies, blanques, que es tornen de color crema i d’aparença pulverulenta en madurar, per mor de l’abundància de dictioclamidòspores sobre la superfície de la colònia. Conidiòfors en el miceli aeri hialí, que produeix fiàlids solitaris o en verticils de 4-5. Cèl·lules conidiògenes de 10-28 × 1-2 µm, fialídiques, primes, subulades i hialines. Conidis de 2-4 × 1-2 µm, d’ovoidals a el·lipsoidals, que es formen en una mena de caps globosos o subglobosos. Dictioclamidòspores de 12-30 × 14-30 µm, que es formen des del miceli aeri.

Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, 550-600 m, aïllat en el sòl, 16-XI-2018, AP 161118F.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 46

Fig. 6. - Sardiniella urbana Linald., A. Alves & A.J. Phillips. A-B) conidioma sobre el substrat; C) secció del conidioma; D-E) conidis sorgint de cèl·lules conidiògenes; F) conidis joves; G) arbre afectat de decaïment produït per Sardiniella urbana. (Escales: B-C = 100 µm; D = 5 µm; E-F: 10 µm).

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Purpureocillium lilacinum (Thom) Luangsa-ard, Houbraken, Hywell-Jones & Samson descriPció. Colònies que consisteixen en un un feltre basal miceliar juntament amb un sobrecreixement que origina un miceli aeri i flocós que, quan és jove, és blanquinós i que vira a vinós a mesura que va esporulant. Hifes de 2-4 µm de diàmetre, hialines i de paret llisa. Conidiòfors de 400-650 µm de llargària, que sorgeixen de les hifes submergides en el medi o del miceli aeri, amb les parets rugoses, pigmentades de groc o porpra, amb ramificacions verticil·lades. Fiàlids amb la base inflada, que s’estrenyen a l’àpex. Conidis que es formen en cadenes, d’el·lipsoidals

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 47 a fusiformes, de paret llisa a finament rugosa, de hialins a vinosos quan estan en massa.

Material estudiat. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9109, 600-650 m, aïllat directament del sòl, 16XI-2018, AP 161118. observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Fig. 7. - Diaporthe neotheicola A.J.L. Phillips & J.M. Santos. A) conidioma sobre el substrat; B) secció del conidioma; C-F) alfa i beta conidis sorgint de cèl·lules conidiògenes; G) alfa conidi; H) beta conidi. (Escales: B = 100 µm; C-F = 10 µm; G-H = 5 µm.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

Microascals

Corollospora portsaidica Abdel-Wahab & Nagah.

Material estudiat. MALLORCA: Ses Salines, Colònia de Sant Jordi, platja des Carbó, UTM: 31SED0151, 0-10 m, sobre Arundo donax, 25-IX-2020, AP 25920A.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Patel·larials

Rhizodiscina lignyota (Fr.) Hafellner

Material estudiat. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9111, 500-600 m, sobre socó d’alzina (Quercus ilex) en descomposició, 3-X-2020, AP11920 i JCS-265A.

observacions. Espècie que es caracteritza per presentar els ascs biseriats, immersos dins una substància gelatinosa grogosa, paràfisis multiseptades i ascòspores septades, constrictes al nivell del septe, soleiformes (amb aspecte de sabatilla). Primera citació a les Illes Balears.

Pezizals

Octospora gyalectoides Svrcek & Kubièka s.l.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, entre molses, en un torrentó, leg. T. Serra, 25-XI-2019, JCS 256A.

observacions. Seguim considerant aquest tàxon en sentit ampli tal i com exposam a SIQUIER et al. (2018). Nova cita a l’illa.

Paratricharina poiraultii (Boud.) Van Vooren, U. Lindem., M. Vega, Ribes, Illescas & Matoèec

Material estudiat. MALLORCA: Esporles, Son Malferit, UTM: 31SDD6389, 250-300 m, entre molses del grup de les Pottials, leg. T. Salom i J.C. Salom, 2-I-2020, JCS-255A. - Palma de Mallorca, Bunyolí, UTM: 31SDD6586, 100-150 m, entre molses del grup de les Pottials, leg. T. Salom i J.C. Salom, 9-II-2020, JCS 257A.

observacions. A SIQUIER et al. (2018), hi figura una descripció acurada de la primera citació per a les Balears; ara s’assenyala a dues noves localitats de l’illa de Mallorca.

PleosPorals

Paradendryphiella arenariae (Nicot) Woudenb. & Crous

descriPció. Colònies efuses en MEA, vellutades, de bru fosc a olivaci. Miceli compost per hifes septades, de 2-5 µm d’amplada, de hialines a bru clar en madurar. Conidiòfors de més de 90 × 2-4 µm, subhialins, simples o ramificats, septats o no, rectes o flexuosos, freqüentment nuosos a la zona apical. Cèl·lules conidiògenes terminals o laterals, amb denticles agregats a l’àpex. Conidis de gènesi holoblàstica, sobre fins dentícles, llisos, de cilíndrics a obpiriformes, amb 1-7 septes transversals.

Material estudiat. MALLORCA: Ses Salines, Colònia de Sant Jordi, platja des Caragol UTM: 31SED0347, 0-5 m, sobre restes d’esponja marina recollits a la vorera de la platja. 10-I-2020, AP 10120.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 49

Stemphylium vesicarium (Wallr.) E.G. Simmons & A.J. Phillips

descriPció. Colònies en MEA de color verd olivaci, amb zones concèntriques. Hifes de 4-7 µm d’amplada, septades i ramificades, de color bru clar: Conidiòfors de 20-70 × 4-7 µm, bruns, de rectes a flexuosos, septats, ocasionalment ramificats. Cèl·lules conidiògenes de 6-8 µm d’amplada, de color bru clar, inflades a l’àpex i amb diverses proliferacions. Conidis de 24-50 × 10-20 µm, el·lipsoidals, ovoides o cilíndrics, amb 3-7 septes transversals i 1-5 longitudinals.

Material estudiat. MALLORCA: Calvià, Es Capdellà, predi Son Martí, UTM: 31SDD5481, 125-150 m, sobre fulles d’Agapanthus africanus, 19-IX-2020, AP 19920A.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

sordarials

Beltrania rhombica Penz.

descriPció. Seta erecta, bruna, septada, de paret llisa, sorgint de cèl·lules planes radialment lobades, acabada en una punta que normalment fa més de 200 µm de llargària. Conidiòfors erectes o flexuosos, llisos, septats, de color verd oliva pàl·lid a bru, sorgint de les cèl·lules basals de les setes o de cèl·lules radialment lobades, de més de 220 × 4-8 µm. Cèl·lula conidiògena de 13-30 × 6-14 µm, integrada, terminal simpodial, amb l’àpex apendiculat, unicel·lular i amb un marge hialí immediatament per sota de les parts més amples del conidi; apèndixs de 4-8 × 2 µm, que s’estrenyen a l’àpex.

Material estudiat. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9109, 600-650 m, sobre fulles de Quercus ilex, 18-XI-2019, AP 181119A.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Neurospora sitophila

(Mont.) Sear & B.O. Dodge

= Chrysonilia sitophila (Mont.) Arx; = Penicillium sitophilum Mont.

Material estudiat. MALLORCA: Muro, Parc Natural de s’Albufera (es Ras, vora canal den Pujol), 31SEE0804, 0-5 m, sobre restes d’Arundo donax cremades, 14-X-2020, leg. M. Cantallops, JCS 264A.

Observacions. Les mostres recol·lectades corresponen a la fase anamòrfica d’aquest fong. Primera citació a l’illa.

torPedosPorals

Torpedospora radiata Meyers

Material estudiat. MALLORCA: Ses Salines, Colònia de Sant Jordi, platja des Carbó, UTM: 31SED0151, 0-10 m, sobre Arundo donax, 17-IX-2020, AP 25920.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

xilarials

Anthostomella smilacis Fabre

descriPció. Ascoma de 300-350 × 170-230 µm, del tipus pseudoteci, subglobós, solitari o, més freqüentment, en grups, amb un ostíol central de 30 µm de diàmetre, perifisat. Clípeu negre,

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

8 - Talaromyces

A-B) colònies en MEA; C)

D-E-F) conidiòfors; G-H) conidis. (Escales: B = 100 µm; D-E-F: 5 µm; G = 20 µm; H = 5 µm).

compost per cèl·lules del amfitrió i cèl·lules hifals negres. Peridi de 18-25 µm d’amplada, compost per vàries capes de cèl·lules comprimides, brunes cap a l’exterior i subhialines a les capes més internes Paràfisis de 4-5 µm d’amplada, filamentoses, flexuoses, hialines i septades. Ascs de 75-130 × 14-21 µm, cilíndrics, unitunicats, amb coes curtes i àpexs arrodonits, sense aparell apical visible. Ascòspores de 16-22 × 7-11 µm, uniseriades, parcialment superposades, el·lipsoidals, brunenques, envoltades per una capa mucilaginosa, amb un solc germinal longitudinal.

Material estudiat. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9109, 600-650 m, sobre Smilax aspera, 18-XI2019, AP 181119.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

incertae sedis

Koorchaloma madreeya Subram.

descriPció. Conidioma de 250-700 µm de diàmetre i de fins a 250 µm d’alçada, caulícola o foliícola; forma un esporodoqui pulvinat, amfígen, gelatinós, setulós i de color salmó, que fructifica solitari o en petits grups. Setes del conidioma de 80-400 µm de llargària i 8-12 µm d’amplada a la base (3-7 µm d’amplada sota la cèl·lula apical), que sorgeixen de la base de l’estroma per tot el perímetre, i també intercalades dins de l’interior del mateix, rectes o lleugerament corbades, alguna ramificada prop de l’àpex, cilíndriques, septades, de color bru fosc i de paret gruixuda, més pàl·lides i de paret més fina vora l’àpex; cèl·lula apical de 8-12 µm de diàmetre, bulbosa, hialina quan és jove, brunenca en madurar. Conidiòfors de 40 × 2-4 µm, que sorgeixen de la base de l’estroma, ramificats a la seva base, septats, hialins, mucilaginosos, de paret fina i llisos. Cèllules conidiògenes de 9-21 × 2-4 µm, cilíndriques i hialines. Conidis de 17-19 × 3-4 µm, hialins,

Fig

dendriticus (Pitt) Samson, N. Yilmaz, Frisvad & Seifert.

sinnema;

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 51 fusiformes, amb l’àpex i la base lleugerament truncats, aseptats, llisos, gutulats, amb un apèndix basal i mucós infundibuliforme, que quan madura es divideix en diversos feixos.

Material estudiat. MALLORCA: Calvià, Santa Ponça, UTM: 31SDD5474, 50-100 m, sobre fulles de Stenotaphrum secundatum, 18-II-2019, AP 18219. - Calvià, Es Capdellà, UTM: 31SDD5481, 125-150 m, sobre fulles de Stenotaphrum secundatum, 23-IV-2019, AP 23419.

Fig 9 - Acrostalagmus luteoalbus (Link) Zare, W. Grams & Schoers. A) colònia sobre el substrat; B-C) conidiòfor i conidis. (Escala: B-C = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

observacions. Els conidis de K. madreeya i K. jamaicense Nag Raj presenten unes mides semblants (17-19 × 3-4 µm i 15-20 × 3-4 µm respectivament) però es diferencien perquè els de K madreeya presenten només apèndixs basals, mentre que els de K jamaicense tenen apèndixs tant a la zona basal com a l’apical. A més, la cèl·lula bulbosa de l’àpex de la seta és molt més prominent en el cas de K. madreeya. Primera citació a les Illes Balears.

BASIDIOMICOTA

agaricals

Agaricus devoniensis P.D. Orton

Material estudiat. MALLORCA: Campos, sa Ràpita, UTM: 31SDD5796, 0-5 m, a la zona dunar, sota Pinus halepensis, 18-XI-2019, JLS 4364.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Agaricus iodosmus Heinem.

Material estudiat. MALLORCA: Alcúdia, es Barcarés, UTM: 31SEE1012, 2 m, a la gespa d’un jardí particular proper a la mar, 18-X-2020, JLS 4409. - Palma, camí Son Espases, UTM: 31DD6984, 50-100 m, a la vorera erma i nitrificada, 5-XI-2019, JCS 1679B. - Parc Bit, UTM: 31SDD6986, 50-100 m, a la vorera, entre herbes nitròfiles, sota Ceratonia siliqua, 25-IX-2020, JCS 1711B.

observacions. Noves localitats a l’illa.

Agaricus litoralis (Wakef. & A. Pearson) Pilát

Material estudiat. MALLORCA: Manacor, finca de cala Falcó, 31SED2572, 30-40 m, a la garriga, amb presència de Pistacia lentiscus, Olea europaea var. sylvestris i Cistus monspeliensis, 24-X-2020, JCS 1720B. observacions. Nova localitat a l’illa.

Amanita gracilior Bas & Honrubia

Material estudiat. MENORCA: Ciutadella, Alfurí de Dalt, UTM: 31TEE8332, 60-70 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Quercus ilex i Pistacia lentiscus, 24-XI-2019, JLS 4377bis. observacions. Nova localitat a l’illa.

Atheniella flavoalba (Fr.) Redhead, Moncalvo, Vilgalys, Desjardin & B.A. Perry = Mycena flavoalba (Fr.) Quél.

Material estudiat. MALLORCA: Santa Margalida, Son Serra de Marina, UTM: 31SED1997, 40-50 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 1-XII-2018, JLS 4233 i 4235, ALV 19760.

observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Clitopilus cystidiatus

Hauskn. & Noordel.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, JLS 4381. MALLORCA: Campanet, Gabellí Petit-Fonts Ufanes, UTM: 31SDE0706, 150-200 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 20-XI-2016, JCS 1483B.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 53

observacions. Noves localitats a les illes i nou pel catàleg micològic del monument natural de les Fonts Ufanes.

Coprinellus micaceus (Bull.) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, plaça España, UTM: 31SEE8626, 125-150 m, sota Platanus sp., 23XI-2019, JLS 4369.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Coprinopsis marcescibilis (Britzelm.) Örstadius & E. Larss. = Psathyrella marcescibilis (Britzelm.) Singer

Material estudiat. MALLORCA: Santa Maria del Camí, UTM: 31SDD8089, 125-150 m, solar urbà entre gramínies i herbes nitròfiles, leg. R. Mas, E. Lluzar, J.L. Siquier i J.C. Salom, 17-XII-2020, JCS 1740B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Crepidotus variabilis (Pers.) P. Kumm.

Material estudiat. MENORCA: Maó, Es Grau, UTM: 31SFE0823, 0-10 m, sobre fusta indeterminada, 27-XI2019, JLS 4391.

observacions. Nova localitat a l’illa. Des de MALENÇON & BERTAULT (1972) no s’havia tornat a citar a l’illa.

Dendrothele nivosoides Paignon,

Duc & H. Michel

Material estudiat. MALLORCA: Pollença, Port de Pollença, a la zona portuària, vora l’aparcament, UTM: 31SEE0717, 0-5 m, sobre Phoenix sp., 12-III-2011, JLS 3310 i 3311.

observacions. Nova citació a l’illa.

Dermoloma bellerianum Bon

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, cala Galdana, 31SEE3221, 0-10 m, en el pinar de Pinus halepensis, amb presència de Cistus monspeliensis, 24-XI-2019, JLS 4378 i JCS 1693B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Hemimycena ignobilis Joss. ex Bon

descriPció. Píleu de 0,5-2 mm, primer omfaliforme, llavors més deprimit al centre fins esdevenir subinfundibuliforme; marge ondulat-replegat, un poc estriat per transparència; superfície llisa-pruïnosa, un xic higròfana, blanca-nívea, que es taca de groguenc cap al marge i als exemplars més vells, fins esdevenir aquosa, gris-brunenca. Himeni format per 9-17 lámines i lamèl·lules, blanques, pliciformes, triangulars, decurrents-escotades, ramificades, bifurcades i/o anastomitzades. Estípit de 3-5 × 0,5-1 mm, corbat, ondulat, blanc, més aquós en envellir, més ample i pla vers a la base. Carn minsa, blanca-aquosa i inodora.

Espores de 6-7-(8) × 4-4,5 µm, Xm = 6,62 × 4,23 µm; Q = 1,57, amb forma de llavor vistes frontalment, el·lipsoidals i més cilíndríques de costat, hialines, de parets primes, sense porus germinatiu, apicle visible, i presència de gútules disperses o d’una a tres de mides més grans. Basidis

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

10 - Pochonia chlamydosporia var. chlamydosporia (Goddard) Zare & Gams. A-B-D) dictioclamidòspores. C) fiàlid formant un conidi. (Escales: A-C = 10 µm; B-D = 5 µm).

Fig

Fig 11 - Purpureocillium lilacinum (Thom) Iuangsa-ard, Houbraken, Hywel-Jones & Samson. A-D) colònia en MEA; B-C) conidiòfor, fiàlids i conidis. (Escala: B-C = 5 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 55

Fig 12 - Rhizodiscina lignyota (Fr.) Hafellner. A i B) Apotecis; C i D) Ascs, ascòspores i paràfisis dins una massa gelatinosa grogosa. (Escala C i D = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

i basidíols de 18-22 × 6-7 µm, congófils, de cilíndrico-claviformes a claviformes. Queilocistidis absents, aresta fèrtil. Trama laminar subregular amb hifes de parets primes. Estipitipel·lis formada per hifes paral·leles, de parets primes, septades, que es poden bifurcar, amb elements de 4-10 µm de diàmetre, els terminals més claviformes, que sobresurten un poc de la trama hifal; no presenta ni caulocistidis ni diverticles. Pileipel·lis del tipus cutis, similar a l’estipitipel·lis, amb elements de 6-12 µm de diàmetre, els terminals d’àpexs arrodonits, que quasi no sobresurten de la trama hifal; pileocistidis i diverticles no observats. Fíbules presents a tot el carpòfor.

Material estudiat. MALLORCA: Manacor, finca de cala Falcó, 31SED2572, 30-40 m, sobre terra argilosa (xerorendzina) amb presència d’herbes anuals, al marge d’un camp de conreu amb ametllers, 24-X-2020, JCS1721B.

observacions. A la mostra estudiada, des d’una massa micelar blanquinosa basal, fructificaven set basidiomes, tres dels quals creixent de forma fasciculada, els altres entrellaçats o que divergien d’un mateix estípit. Els caràcters macro y microscòpics y les proves realitzades de biologia molecular ens confirmen la identificació realitzada. Primera citació per a les Illes Balears.

Homophron spadiceum (P. Kumm.) Örstadius & E. Larss.

= Psathyrella spadicea (Schaeff.) Singer

Material estudiat. MALLORCA: Palma de Mallorca, polígon de Son Rossinyol UTM: 31SDD7083, 50-100 m, a garangola, sota Ulmus pumila, leg. A. Amengual, V. Sanz i J.C. Salom, 27-I-2020, JCS 1709B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Hygrocybe spadicea P. Karst.

Material estudiat. MENORCA: Ciutadella, Alfurí de Dalt, UTM: 31TEE8332, 60-70 m, a l’alzinar, sota Cistus monspeliensis, 24-XI-2019, JCS 1687B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Inocybe asterospora Quél.

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb Pistacia lentiscus i presència de Pinus halepensis, det. F. Esteve-Raventós, 23-XI-2019, JLS 4374.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Lepiota brunneolilacea Bon & Boiffard

Material estudiat. MALLORCA: Alcúdia, es Barcarés, UTM: 31SEE1012, 2 m, a la gespa d’un jardí particular proper a la mar, 18-X-2020, JLS 4415.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Lepista panaeolus (Fr.) P. Karst.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex, amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, JLS 4384.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 57

Leucoagaricus

viridariorum G. Muñoz, A. Caball., Salom & Vizzini

Material estudiat. MALLORCA: Pollença, Can Punxa, UTM: 31SEE0015, al jardí de la propietat, en una petita tanca regada amb reg per degoteig, 12-XI-2016, JLS 3986.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Leucocoprinus birnbaumii (Corda) Singer

Material estudiat. MALLORCA: Pollença, carrer Philip Newman, UTM: 31SEE3114, 50-75 m, en un cossiol amb Strelitzia reginae, en una casa particular, 6-VIII-2021, leg. T. Rofes i G. Rosselló, JLS 4461.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Mycenastrum corium (Guers.) Desv.

Material estudiat. MALLORCA: Manacor, finca de cala Falcó, 31SED2572, 30-40 m, a la garriga, amb presència de Pistacia lentiscus, Olea europaea var. sylvestris i Cistus monspeliensis, 24-X-2020, JCS1722B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Pluteus salicinus (Pers.) P. Kumm.

Material estudiat. MALLORCA: Pollença, Can Martorellet, UTM: 31SEE0317, 50-75 m, a l’alzinar de Quercus ilex, sobre una branca caiguda, 20-X-2020, JLS 4411.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Psathyrella candolleana (Fr.) Maire

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, plaça España, UTM: 31SEE8626, 125-150 m, baix Platanus sp., 23XI-2019, JLS 4367.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Psathyrella panaeoloides (Maire) Arnolds

Material estudiat. MALLORCA: Santa Maria del Camí, UTM: 31SDD8089, 125-150 m, solar urbà entre gramínies i herbes nitròfiles, leg. R. Mas, E. Lluzar, J.L. Siquier i J.C. Salom, 17-XII-2020, JCS 1738B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Pterula multifida E.P. Fr. ex Fr.

Material estudiat. MALLORCA: Bunyola, sa Comuna de Bunyola, UTM: 31SDD7695, 550-650 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb certa presència de Pinus halepensis, 16-XII-2018, JLS 4325.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Ripartites tricholoma (Alb. & Schwein.) P. Karst.

Material estudiat. MALLORCA: Calvià, finca pública des Galatzó, UTM: 31SDD5484, 200-300 m, en un talús terrós amb molses del grup de les Pottials, vora Chamaerops humilis, leg. I. Vidal i J.C. Salom, 24-XII-2020, JCS 1749B.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

Fig. 13. - Paradendryphiella arenariae (Nicot) Woudenb. & Crous. A) substrat; B) colònia en MEA; C-D) conidis sorgint de cèl·lules conidiògenes; E-F) conidis septats. (Escala: C-D-E-F = 5 µm).

observacions. Proves de biologia molecular ens confirmen la identificació d’aquesta espècie, caracteritzada per la presència de pèls eriçats cap al marge del píleu (escassos a la mostra estudiada) i espores de subgloboses a globoses, amb berrugues. Primera citació a les Illes Balears.

cantarel·lals

Botryobasidium rubiginosum (Fr.) Rossman & W.C. Allen = Haplotrichum rubiginosum (Fr.) Hol. - Jech.

Material estudiat. MALLORCA: Campos, Sa Torre Marina, UTM: 31SDD9657, 0-5 m, sobre fusta de Ficus carica en descomposició, a la vora d’un camp de conreu, 3-III-2019, JCS 1654B. - Palma de Mallorca, Bunyolí, UTM: 31SDD6586, 115 m, sobre fusta de Platanus × hispanica en descomposició, 7-IV-2019, JCS 1655B.

observacions. Per ara només hem trobat la forma anamòrfica d’aquest fong, caracteritzada per presentar conidiòfors hifoides, de color bru groguenc, septats, amb la paret gruixuda, que es bifurquen o s’anastomitzen; , cèl·lules conidiògenes de claviformes a obovoides, amb petites prolongacions amb forma de dent i conidis de subglobulosos a globosos, amb contingut granulós-gutulat, de color groc brunenc. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 59

Fig 14 - Stemphylium vesicarium (Wallr.) E.G. Simmons & A.J. Phillips. A) conidiòfors en miceli aeri, en cultiu; B) conidiòfors i cèl·lula conidiògena formant conidis; C) cèl·lula conidiògena formant un conidi; D-E) conidis. (Escales: A = 50 µm; B-C: 10 µm; D-E: 5 µm).

Fig 15 - Beltrania rhombica Penz. A) seta i conidiòfors; B) conidiòfor amb cèl·lules conidiògenes; C) conidis sobre cèl·lules conidiògenes; D-E) conidis biròmbics apendiculats. (Escales: A = 50 µm; B = 20 µm; C = 10 µm; D-E = 5 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

dacriMicetals

Dacrymyces stillatus Nees

Material estudiat. MENORCA: Alaior, Santa Bàrbara, UTM: 31SFE0023, 100-120 m, sobre una branca caiguda de Pinus halepensis, 27-XI-2019, JLS 4396.

observacions. Nova localitat a l’illa. Des de MALENÇON & BERTAULT (1972) no s’havia tornat a citar a l’illa.

goMfals

Coniophora arida (Fr.) P. Karst.

Material estudiat. MALLORCA: Santa Maria del Camí, UTM: 31SDD8089, 125-150 m, solar urbà, sobre fusta de Ficus carica en descomposició, leg. R. Mas, E. Lluzar, J.L. Siquier i J.C. Salom, 17-XII-2020, JCS 1750B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

PoliPorals

Ganoderma lipsiense (Batsch) G.F. Atk.

Material estudiat. MALLORCA: Alcúdia, es Guinyent, UTM: 31SEE0610, 40-50 m, nombrosos exemplars en un socó de Pinus halepensis, 6-VII-2020, JLS 4408.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Phaeophlebiopsis ravenelii (Cooke) Zmitr.

= Phlebiopsis ravenelii (Cooke) Hjortstam

Material estudiat. MALLORCA: Valldemossa, Mirador des Tudons-Ermita de Valldemossa, UTM: 31SDD6798, 450-500 m, sobre fusta de Quercus ilex en descomposició, 24-I-2021, JCS 1756B.

observacions. Es caracteritza pels seus basidis tetraspòrics cilíndrico-claviformes no fibulats i pels lamprocistidis de mides molt grans, que es poden veure perfectament amb una lupa de camp i fins i tot a ull nu, sobre l’himeni del basidioma. Nova localitat a l’illa.

Vitreoporus dichrous (Fr.) Zmitr.

= Gloeoporus dichrous (Fr.) Bres.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, sobre fusta de Quercus ilex en descomposició, 25-XI-2019, JCS 1705B.

observacions. Nova citació a l’illa.

russulals

Lactarius mediterraneensis Llistosella & Bellú

Material estudiat. MENORCA: Alaior, Binixems (Santa Bàrbara), UTM: 31SFE0023, 100-120 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 27-XI-2019, BCC JL 20191123-11.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 61

Lactarius subumbonatus Lindgr.

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-12, JCS-1688B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Lactarius zonarius (Bull.) Fr.

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-11.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula

amoenicolor Romagn. f. olivacea Maire

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex, amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-11, JLS 4390 i JCS 1699B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula archaeosuberis Sarnari

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-10.

observacions. Nova cita a l’illa.

Russula cicatricata Romagn. ex Bon

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-1.

observacions. Molt propera a Russula graveolens, amb la que alguns autors sinonimitzen; es caracteritza, entre altres, per la cutícula amb tons olivacis o verdosos i clarament rugosa, fins el punt que recorda la de les espècies del grup de R. olivacea. Primera citació a les Illes Balears.

Russula cistoadelpha M.M. Moser & Trimbach

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-1. - Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-9. observacions. Noves localitats a l’illa.

Russula decipiens (Singer) Kühner & Romagn.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-2. observacions. Nova localitat a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

Fig 16 - Anthostomella smilacis Fabre. A) secció de l’ascoma; B) asc i ascòspores; C) ascòspora amb capa mucilaginosa. (Escales: A = 50 µm; B = 20 µm; C = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 63

Fig 17 - Koorchaloma madreeya. A) conidioma sobre l’hoste; B) àpex bulbós de la seta; C-D) conidis sorgint de les cèl·lules conidiògenes; E-F-G) conidis amb apèndix basal. (Escales: A = 200 µm; B-C-D-EF-G = 5 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

Russula delica var. puta Romagn.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, sota Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis i Pistacia lentiscus, 25-XI-2019, JLS 4383.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula foetens Pers.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 25-XI-2019, JLS 4388 i JCS-1698B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula globispora (J. Blum) Bon

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-2.

observacions. Primera citació a l’illa.

Russula graveolens Romell

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-11. - Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-3.

observacions. A les dues localitats ja ha estat citada prèviament.

Rusula grisea (Batsch) Fr.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, leg. A. Serra, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-4. - Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-8.

observacions. La segona localitat és nova a l’illa.

Russula insignis Quél. = Russula livescens (Batsch) Bataille

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-4. - Ciutadella, Son Felip, camí de cala Pilar, UTM: 31TEE8332, 40-60 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 24-XI-2019, BCC JL 20191124-1. - Ciutadella, Cala Macarella, UTM: 31SEE8020, a l’alzinar de Quercus ilex, 24-XI-2019, BCC JL 20191124-3.

observacions. Cal entendre que les citacions de Russula livescens (Batch) Quél. a les Balears han estat interpretades segons el criteri de ROMAGNESI (1967) i que, actualment, cal atribuir-les a R. insignis Quél.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 65

Russula luteotacta Rea

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-12.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula maculata Quél. & Roze

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-5.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula messapica Sarnari

Material estudiat. MENORCA: Alaior, Binixems (Santa Bàrbara), UTM: 31SFE0023, 100-120 m, a a l’alzinar de Quercus ilex, 27-XI-2019, BCC JL 20191123-12.

observacions. Retrobada a la localitat assenyalada.

Russula monspeliensis Sarnari

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-6, JCS-1695B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula parodorata Sarnari

Material estudiat. MENORCA: Alaior, Binixems (Santa Bàrbara), UTM: 31SFE0023, 100-120 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 27-XI-2019, BCC JL 20191123-16.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula persicina Kromb

Material estudiat. MENORCA: Alaior, Binixems (Santa Bàrbara), UTM: 31SFE0023, 100-120 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 27-XI-2019, BCC JL 20191123-13.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula persicina Krombh. f. alba Bon

Material estudiat. MENORCA: Alaior, Binixems (Santa Bàrbara), UTM: 31SFE0023, 100-120 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 27-XI-2019, BCC JL 20191123-14.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula poikilochroa Sarnari

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-10.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

. 18. - Hemimycena ignobilis Joss. ex Bon. A i B) Espores; C) Pileipel·lis; D) elements himenials, E) estipitipel·lis; F) element claviforme de l’estipitipel·lis. (Escala A, B, C, D, E i F = 10 µm).

Fig

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 67

Fig 19 - Ripartites tricholoma (Alb. & Schwein.) P. Karst. A) espores (Escala = 10 µm).

Russula praetervisa Sarnari

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-7. - Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-9. observacions. Noves localitats a l’illa.

Russula pseudoaeruginea (Romagn.), Kuyper & Vuure

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-5. observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula sororia Fr.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí, UTM: 31SEE9325, 150-225 m, a l’ alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191125-8.. - Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-6.

observacions. Noves localitats a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

Russula torulosa Bres.

Material estudiat. MENORCA: Es Mercadal, sa Roca, UTM: 31SFE9627, 150-175 m, a la pineda de Pinus halepensis, 25-XI-2019, BCC JL 20191124-2.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula vesca Fr.

Material estudiat. MENORCA: Ferreries, Binimoti, UTM: 31TEE8530, 75-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Cistus monspeliensis, 23-XI-2019, BCC JL 20191123-7.

observacions. Primera citació a l’illa.

Russula vinosobrunnea (Bres.) Romagn.

Material estudiat. MENORCA: Alaior, Santa Bàrbara, UTM: 31SFE0023, 100-120 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 27-XI-2019, BCC JL 20191123-15.

observacions. Nova localitat a l’illa.

Stereum sanguinolentum (Alb. & Schwein.) Fr.

Material estudiat. MALLORCA: Valldemossa, pla des Pouet, UTM: DD6697, 675-700 m, sobre fusta de Pinus halepensis en descomposició, 1-III-2020, JCS 1708B.

observacions. Nova localitat a l’illa.

AGRAÏMENTS

A F. Esteve-Raventós la determinació de Inocybe asterospora i a C. Lado la confirmació de Tubifera ferruginosa. Als components del grup FCB per la seva ajuda en la recol·lecció de mostres a les diferents campanyes a les illes. També volem agrair l’aportació de mostres incloses en aquest article a B. Oliver, L. Fiol, M. Cantallops, A. Amengual, V. Sanz, R. Mas, E. Lluzar, T. Salom, I. Vidal i a la família Roselló-Rofes. A més JCS vols agrair a M. Valle, de la finca de Cala Falcó (Manacor), el finançament rebut per poder dur endavant el projecte de catalogació de la funga de la finca, un treball en procés d’execució.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 69

BIBLIOGRAFIA

LADO, C. i SIQUIER, J.L. (2014). Myxomycetes de las Islas Baleares Catálogo de especies. Ed. C. Lado & J.L. Siquier. 66 pp.

MALENÇON, G. i BERTAULT, R. (1972).- Champignons de la Péninsule Ibérique. IV. Les Îles Baléares. Acta Phytotax. Barcinon., 11: 1-64.

ROMAGNESI, H. (1967).- Les Russules d’Europe et d’Afrique du Nord. Bordas. Paris (sec. Ed.). 1085 pp.

SARNARI, M. (1998). - Monografia Illustrata del genere Russula in Europa. A.M.B. Fondazione Centro StudiMicologici. Vicenza..

SIQUIER, J.L. i SALOM, J.C. (2013). Catálogo general de los hongos y mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 527 pp.

SIQUIER, J.L., À. PINTOS, SALOM, J.C. i PLANAS, J. (2021). Aportació al coneixement de la Funga de la Reserva Natural de s’Albufereta (Mallorca, Illes Balears): I. Rev. Catalana Micol., 42 (en premsa).

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., VEGA, M., PINTOS, A. i LLISTOSELLA, J. (2018). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXIV. Rev. Catalana Micol., 39: 3-22.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022.

Fig. 20. - Botryobasidium rubiginosum (Fr.) Rossman & W.C. Allen. A) fase anomòrfica: colònia; B) cèl·lula conidiògena amb conidi; C) conidiòfors i conidis; D) conidiòfors hifoides. (Escales A, B i D = 10 µm, C = 25 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 37-71; 2022. 71

Fig. 21. - Phaeophlebiopsis ravenelii (Cooke) Zmitr. A) carpòfor, B) detall de l’himeni, C) basidi no fibulífer; D) lamprocistidis (Escala C i D = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42; 2022.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 73-78; 2022. 73

CHROOGOMPHUS SUBFULMINEUS NISKANEN, LOI-

ZIDES,

SCAMBLER & LIIMAT.,

PRIMERA CITACIÓ D’AQUEST TÀXON A CATALUNYA I A LA PENÍNSULA IBÉRICA

CURCÓ, C.

Secció de Micologia, Institut d’Estudis Ilerdencs. Pl. Catedral s/n, E-25002 Lleida. E-mail: curcoiranzo@gmail.com

ABSTRACT. Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat., first citation of this taxon in Catalonia and Iberian Peninsula. Chroogomphus subfulmineus is here reported, according to author’s available data, as the first record in Iberian Peninsula. The sample was collected in La Val d’Aran (Lleida, Catalonia), under Pinus sylvestris. This taxon was described and characterized in 2018, and it is so far only known from the island of Cyprus, Finland, and the United Kingdom. This paper describes and comments with original macro and microscopic illustrations this species. The sequence of the non-coding DNA ITS region shows a broad coincidence with the records accessioned to Genbank of this species.

Key words. Basydiomycota, Boletales, Gomphidiaceae, ITS, La Val d’Aran, Lleida.

RESUM. Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat., primera citació d’aquest tàxon per a Catalunya i la Península Ibérica. En aquest treball es presenta, segons les dades de que disposa l’autor, Chroogomphus subfulmineus com a primera citació d’aquest tàxon a la península Ibèrica. Els exemplars van ser recol·lectats sota Pinus sylvestris a la Val d’Aran (Lleida, Catalunya). Aquest tàxon, descrit i caracteritzat per primer cop en l’any 2018, ha estat citat fins ara tan sols a Xipre, Finlàndia i el Regne Unit. Aquest treball descriu i comenta amb il·lustracions originals macro- i microscòpiques aquesta rara espècie. La seqüencia obtinguda de la regió ITS no codificadora de DNA presenta una amplia coincidència amb la dels registres d’aquesta espècie depositades al GenBank.

Paraules clau Basydiomycota, Boletales, Gomphidiaceae, ITS, La Val d’Aran, Lleida.

RESUMEN. Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat., primera cita de este taxón para Cataluña y la Península Ibérica. En este trabajo se presenta, de acuerdo con los datos de que dispone el autor, Chroogomphus subfulmineus como primera cita para la península Ibérica. Los ejemplares fueron recolectados bajo Pinus sylvestris en el Valle de Aran (Lleida, Cataluña). Este taxón, descrito y caracterizado por primera vez en el año 2018, ha sido citado hasta la fecha solamente en Chipre, Finlandia y el Reino Unido. Este trabajo describe y comenta con ilustraciones originales, tanto macro- como microscópicas esta rara especie. La secuencia obtenida de la región ITS no codificadora de DNA presenta un alto grado de coincidencia con los registros de esta especie depositados en GenBank. Palabras clave Basydiomycota, Boletales, Gomphidiaceae, ITS, La Val d’Aran, Lleida.

INTRODUCCIÓ

El gènere Chroogomphus (Singer) O.K. Mill. ha estat recentment objecte d’una revisió d’àmbit europeu (SCAMBLER et al., 2018). En aquest treball s’hi reconeixen 8 espècies del gènere i se’n descriu una de nova, recol·lectada sota Pinus brutia: Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat., que els autors inclouen en la secció, també nova, Chroogomphus sect. Fulminei Niskanen, Scambler & Liimat.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 73-78; 2022. 74

Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat. (HBIL-Fungi 2639).

A finals del mes d’agost del 2017, l’autor va realitzar una recol·lecció de diversos exemplars de Chroogomphus sp en la faiada (fageda) de la Boca Sud del Túnel de Vielha (Val d’Aran, Lleida). Aquest faiada mixta de Fagus sylvatica i Abies alba es troba acompanyada, en les zones més properes a la riba de la Noguera Ribagorçana, per rogles de pi roig (Pinus sylvestris). Malgrat que en un primer moment es va considerar que la mostra corresponia a Chroogomphus rutilus (Schaeff.) O.K. Mill., un estudi més detallat (macroscòpic i microscòpic) del material recol·lectat i, finalment, la seqüenciació de la regió ITS, van permetre identificar la mostra com a Chroogomphus subfulmineus Niskanen et al. Es tracta, doncs, de la primera citació d’aquesta espècie a Catalunya i a la península Ibérica.

MATERIAL I METODOLOGIA

Les fotos macroscòpiques del exemplars estudiats es van realitzar en el lloc de la recol·lecció, amb llum natural, utilitzant una càmera OLYMPUS E-300 equipada amb un objectiu macro OLYMPUS ZUIKO DIGITAL 35 mm 1: 3,5. Les descripcions macroscòpiques s’han dut a terme sobre el material fresc, y les microscòpiques sobre el material d’herbari deshidratat en un forn amb aire calent a baixa temperatura (< 40ºC).

Per a l’estudi microscòpic, s’han realitzat les preparacions amb diversos reactius: les espores i els cistidis s’han observat bé directament rehidratades amb aigua, bé amb KOH (3%), i posteriorment s’han tenyit amb Roig Congo amoniacal; els basidis i les cèl·lules de l’epicutis del barret s’han observat rehidratats amb KOH (3%) i Roig Congo amoniacal, mentre que la trama laminar s’ha rehidratat amb reactiu de Melzer, per observar-ne el caràcter amiloide. Les observacions s’han realitzat utilitzant un microscopi NIKON ALPHAPHOT-2 YS2-H, i les microfotografies

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 73-78; 2022. 75

1- Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat. a) basidiospores en aigua. b) basidiospores en KOH (3%) + Roig Congo amoniacal. c) cistidis en aigua. d) cistidis en KOH (3%) + Roig Congo amoniacal. e) epicutis del píleu. f) basidis. g) trama laminar amiloide. (escala: a, b, e, f = 10 µm; c, d = 20 µm).

Fig.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 73-78; 2022.

s’han obtingut per projecció a través de l’ocular, amb una càmera OLYMPUS fe 5020. El material estudiat es conserva a l’herbari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (HBIL-Fungi) de Lleida. Un mostra del material de la recol·lecció ha estat enviada al laboratori ALVALAB (Oviedo), on ha estat extret, amplificat, purificat i seqüenciat el DNA.

Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat.; IMA Fungus 9 (2): 285 (2018).

descriPció. Píleu inicialment de 35-40 mm de diàmetre, cònic i amb un àpex ample i arrodonit; posteriorment, en desenvolupar-se el basidioma, esdevé plano-convex, rarament umbonat amb un umbó baix i poc pronunciat, i arriba a mesurar 50-60 mm de diàmetre. Marge involut en els exemplars joves. Superfície pileica llisa i brillant, viscosa en temps humit, inicialment ocre ataronjada o de color de coure ataronjat, amb tonalitats roig-rosades a l’àpex, més tard de color bru rogenc o bru porpra, una coloració que es conserva en assecar-se el basidioma. Làmines falciformes, d’amplament adnates a decurrents, inicialment ocràceo-brunenques, en madurar les espores beix brunenques o sèpia brunenques, amb tonalitats olivàcies en ambdós casos; aresta regular i lleugerament més clara. Estípit 50-60 mm × 8-10 mm, cilíndrico-fusiforme, fortament atenuat vers la base; superfície de color groc ocraci a groc ataronjat pàl·lid, recoberta per fibril·les de color vermell vinós o vermell porpra, amb tonalitats més rosades prop de la base, que es troba recoberta per un toment miceliar groc, tot just a la base, i presenta tonalitats de color carabassa rosat just per sobre. La carn és ocre ataronjada, tant en el barret com en el peu. El sabor i l’olor no s’han anotat.

Espores de subfusiformes a cilíndriques, amb una marcada depressió o platja suprahilar, típicament boletoides, llises, amb paret gruixuda de 0,5-1,0 µm, brunes observades en KOH (3%), Roig Congo o en Melzer, dèbilment brunenques en aigua, amb gútules disperses, apiculades, sense porus germinatiu, de (55 mesures) (15,5-) 17,0-22,0 (-25,0) × (5,0-) 6,0-7,5 (-8,0) µm, Q = 2,40-3,63, valors mitjans L av = 19,1 µm, Bav = 6,5 µm, Qav = 2,93. Basidis claviformes, majoritàriament tetraspòrics, alguns bispòrics, 40-67 × 12,5-19 µm; fíbules no observades. Pleuro- i queilocistidis majoritàriament de (sub) cilíndrics a llargament claviformes, sovint amb constriccions laterals, amb l’àpex arrodonit o subcapitat, de paret prima (1,0 µm), hialins observats en aigua, amb un remarcable contingut amorf de color brunenc a l’àpex i, sovint, amb incrustacions en la base. Trama laminar amiloide. Pileipellis formada per una capa gelatinitzada d’hifes disperses, entrellaçades, septades, no fibulíferes, de 3-6 µm de gruix.

La seqüència obtinguda de la regió ITS (GenBank MT712258 amb seqüencia parcial de l’ITS1, gen 5.8S de l’ARN ribosòmic, i seqüencia parcial del ITS2) ha estat realitzada per ALVALAB. La comparació de la seqüència obtinguda del nucleòtid mitjançant BLAST dona una coincidència del 100% (485 bp) amb el registre de Chroogomphus subfulmineus (MN960417) depositat a GenBank.

Material estudiat. CATALUNYA, faiada de la Boca Sud del Túnel de Vielha, municipi de Vielha e Mijaran (La Val d’Aran). UTM 31T 316700, 4720000; 1550 m; sota Pinus sylvestris amb Fagus sylvatica i Abies alba; 31-8-2017. HBIL-Fungi 2639.

observacions. Els exemplars de la nostra recol·lecció presenten la major part dels caràcters de C. subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat., enumerats en el treball publicat sobre el gènere de SCAMBLER et al., 2018. En general, els caràcters macroscòpics, tant de la coloració del píleu, rogenca ataronjada o rogenca vinosa, com de l’estípit, cobert per fibril·les rogenques, roig-porpra o roig ataronjat sobre un fons groc ocraci, coincideixen prou bé amb les indicades pels autors. No obstant, cal fer a continuació una sèrie de comentaris sobre diferències menors.:

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 73-78; 2022. 77

- color del miceli basal: la mostra estudiada presenta una coloració groga, amb colors clarament taronja rosats tot just per sobre, mentre que en el cas del material original es descriu com “Basal mycelium orange to ocraceous orange” (SCAMBLER et al., 2018), sense fer menció al color groc més enllà del color ocraci. Aquest color groc ens va fer pensar en un principi que es pogués tractar de C. mediterraneus (Finschow) Vila et al., també amb miceli groc. Es una qüestió que serà necessari clarificar en posteriors recol·leccions d’aquest tàxon.

- franja rosada en la part alta de l’estípit: no s’ha observat en els exemplars de la nostra recol·lecció. Tanmateix, els mateixos autors en la seva descripció, indiquen “apex often with a pinkish band” (SCAMBLER et al., 2018), i això fa suposar que no es tracta d’un caràcter sempre present.

- caràcter glutinós del píleu: els autors indiquen que aquest mai és glutinós “somewhat viscid in humid conditions, never glutinous” (SCAMBLER et al., 2018). El material fresc recol·lectar mostrava clarament el caràcter viscós, tal com es pot observar el la fotografia dels exemplars. Com sigui que es tracta d’un caràcter força lligat a les condicions d’humitat ambientals, pot ser que la viscositat sigui remarcable en exemplars ben hidratats, encara que, d’acord amb els autors esmentats, mai no arribi a ser glutinós.

- color de la trama de l’estípit: no s’ha observat, seguint la descripció dels autors del tàxon, la coloració dèbilment olivàcia a la base de l’estípit. Tan sols s’ha constatat el color ocre ataronjat en tota la trama del basidioma, sense aquestes febles tonalitats olivàcies.

- sabor i olor: no es van registrar els caràcters organolèptics dels exemplars en estat fresc.

Caldrà completar aquesta informació en posteriors recol·leccions, verificant el caràcter acídul que recorda el dels cítrics, descrit pels autors com “Taste and odour sourish, somewhat citrus-like“(SCAMBLER et al., 2018).

Pel que fa als caràcters microscòpics, coincideixen amplament amb els que figuren a la descripció original, i es poden observar en la taula de la Fig. 1; en particular el caràcter amiloide de la trama laminar i les dimensions de de les espores, de les més llargues dins de les espècies d’aquest gènere, de fins a 22 (-25) µm, amb un coeficient esporal Q = 2,40-3,63, Qav = 2,93, un fet que permet separar aquest tàxon de C. fulmineus, tal com indiquen SCAMBLER et al., 2018, que també té espores llargues, de fins a 24 (-25) µm, però amb un valor mitjà del coeficient esporal més gran, de “Q = (-2.78) 2.94-3.67 (-3.81), Q av. 3.26, Q av. range 3.11-3.39”. Tanmateix, s’han observat algunes diferències en la descripció dels cistidis. En primer lloc, no s’han observat cistidis subutriformes com els de la descripció original, sinó tan sol cistidis cilíndrics, llargament claviformes i amb constriccions laterals o subapicals, coincidint més amb la forma descrita per MARTIN et al. (2016) i SIQUIER et al. (2016) en C. mediterraneus (a més a més, aquest tàxon presenta espores més petites i trama laminar no amiloide), encara que és possible que els autors, amb aquesta descripció, volguessin referir-se a les característiques aquí descrites. L’absència de microfotografies o de queilocistidiogrames no ha permès clarificar aquest dubte. En segon lloc, els cistidis del material d’estudi, observats en aigua, són hialins, i només presenten contingut brunenc en la zona apical. Es desconeix si és precisament aquesta característica la que volien indicar SCAMBLER et al., 2018, en descriure els cistidis “hyaline to brown in KOH”.

Les seqüències obtingudes de la regió ITS ens donen un 100% de coincidència (485 bp) amb el registre MN960417 de C. subfulmineus del GenBank, i per això es considera que aquesta recollecció correspon a aquesta espècie. Es tracta de la primera citació a Catalunya i a la Península Ibèrica.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 73-78; 2022.

AGRAÏMENTS

A J.L. Siquier, per haver tingut la consideració d’haver revisat les meues notes del quadern de camp, i davant el dubte de que pogués tractar-se de C. mediterraneus, m’hagués dirigit a Pablo Alvarado de ALVALAB, per encomanar-li la seqüenciació genètica de la mostra. No tinc paraules per agrair l’ajut d’ambdós, especialment valuós per mi, en tractar-se de la meua primera publicació en una revista científica. Finalment també a Joan Pedrol, per la seua revisió detallada i minuciosa de l’article.

BIBLIOGRAFIA

GENBANK: https: //www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank/ (01 de Juny 2020).

MARTIN, M.P., J.L. SIQUIER, J.C. SALOM, M.T. TELLERIA & G. FINSCHOW (2016).- Barcoding sequences clearly separate Chroogomphus mediterraneus (Gomphidiaceae, Boletales) from C. rutilus and allied species. Mycoscience 57: 384-392

SCAMBLER, R., T. NISKANEN, B. ASSYOV, A.M. AINSWORTH, J.-M. BELLANGER, M. LOIZIDES, P.-A. MOREAU, P.M. KIRK & K. LIIMATAINEN (2018).- Diversity of Chroogomphus (Gomphidiaceae, Boletales) in Europe, and typification of C. rutilus. IMA Fungus 9: 271-290.

SIQUIER, J.L., J.C. SALOM, G. FINSCHOW& M.P. MARTIN M.P. (2016). Variabilidad y distribución de Chroogomphus mediterraneus en las Islas Baleares y la Península Ibérica. Rivista di Mycologia 59: 249-270.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 79-83; 2022. 79

CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DEL GÈNERE CONOCYBE A LES ILLES BALEARS (ESPANYA). III.

SIQUIER, J.L.1; SALOM, J.C.2 i PLANAS, J.3

1,2 - Interdisciplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km. 7,5- E07122 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mails: pepemycete@hotmail.com1; joancarles.salom@gmail.com2

3 - Carrer Can Socies, nº 12. E-07010-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: jplanas@ascomicet.es

RESUM: Contribució al coneixement del gènere Conocybe a les Illes Balears (Espanya) III. Se citen quatre espècies del gènere Conocybe, dues de les quals són primeres citacions per a les Illes Balears: C. anthracophila i C. nigrescens. Paraules clau. Basidiomycota, Conocybe, Illes Balears. Espanya.

ABSTRACT: Contribution to the knowledge of the Conocybe genera in the Balearic Islands (Spain). III. Four taxa of fungi of genus Conocybe are commented. Two of them are a new record for the Balearic Islands: C. anthracophila and C. nigrescens. Key words Basidiomycota, Conocybe, Balearic Islands, Spain.

INTRODUCCIÓ

Amb aquest tercera contribució, se segueix amb l’estudi del gènere Conocybe a les Illes Balears, que es comença a SIQUIER & SALOM (2018) i es continua a SIQUIER & SALOM (2020). També cal esmentar que altres citacions d’espècies d’aquest gènere, les podem trobar en treballs més generals de la funga de les Illes Balears, tots referenciats a SIQUIER & SALOM (2013).

MATERIAL I METODOLOGIA

Les mostres han estat recol·lectades pels autors, i tot el material estudiat es troba dipositat a l’herbari particular JLS (José Leonardo Siquier). Algunes restes de seqüenciació es conserven a l’herbari ALV (laboratori ALVALAB). Les fotografies macroscòpiques s’han realitzat al camp, amb llum natural, amb càmeres Nikon D300S i Panasonic Lumix DMC-TZ 40, muntades amb trípodes. Les descripcions macroscòpiques s’han dut a terme sobre el material fresc recol·lectat. Després s’han deshidratat els carpòfors mitjançant una font d’aire calent. Les descripcions microscòpiques s’han realitzat a partir del material deshidratat i conservat a l’herbari, utilitzant un microscopi Olympus BX40 i els reactius adients. Les microfotografies s’han fet amb càmeres Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. El DNA d’algunes mostres ha estat extret, amplificat, purificat i seqüenciat en el laboratori ALVALAB (Oviedo), seguint la metodologia que es descriu a SIQUIER & SALOM (2018).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 79-83; 2022.

Fig. 1.- Conocybe anthracophila Kühner & Watling var. anthracophila; A) basidiomes; B-C) espores; D) basidis; E) queilocistidis; F-G-H-I-J) elements de l’estipitipel·lis. (Escales: totes = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 79-83; 2022. 81

Fig. 2.- Conocybe nigrescens Hauskn. & Gubitz; A) basidiomes; B) espores en roig Congo; C) espores en aigua; D) basidi bispòric; E) basidis; F-G-H-I) caulocistidis; J-K) queilocistidis. (Escales: totes = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 79-83; 2022.

ESPÈCIES ESTUDIADES

Conocybe anthracophila Kühner & Watling var. anthracophila

descriPció. Píleu de 20-40 mm de diàmetre, primer cònico-campanulat, desprès més obert, paraboloide i freqüentment amb un umbó central alt i obtús. Cutícula higròfana, de llisa a arrugada, més o menys estriada; de color beix a caramel a les zones més higròfanes i bru castany clar a les altres, més fosc al disc central, que pot presentar tons ocracis. Làmines adnates, més altes que el gruix de la carn, un xic higròfanes, un poc ventrudes, inicialment de color ocraci clar, desprès més fosques, fins a ocraci ferruginós, amb l’aresta més blanquinosa. Estípit 25-50 × 3-5 mm, llarg i més gruixut cap a la base, que es presenta bulbosa (fins a 9 mm) i amb esquames erectes que donen la sensació com si portés una mena de pseudovolva, pruïnós, amb una pruïna abundant que forma estriacions longitudinals; color blanquinós a la zona superior, lleugerament groguenc cap a la meitat i progressivament negrós cap a la zona basal. Carn higròfana, blanquinosa en el còrtex de l’estípit i brunenca en el píleu i zona medul·lar del l’estípit, d’olor i sabor inapreciables.

Espores 9-14 × 5,5-8,5 (9) µm, Q: 1,6-2,0, el·lipsoidals allargades, amb menys freqüència subcitriformes o subcilíndriques, amb una depressió suprahilar; parets gruixudes, amb presència de porus germinatiu, des de taronja groguenques a taronja rogenques en KOH. Basidis 12-26 × 9-15 µm, tetraspòrics, més o menys claviformes. Queilocistidis 12-24 × 6-12 µm, lecitiformes i amb capítols de fins a 6 µm de diàmetre. Estipitipel·lis del tipus cutis, amb presència d’elements de morfologia variada; caulocistidis generalment no lecitiformes (però en algunes mostres, poden aparèixer de manera esporàdica i sempre cap a l’àpex, sota les làmines) i presència de pèls prims que poden arribar als 55 µm de llargària. Pileipel·lis himeniforme, formada per elements esfero-pedunculats, no s’han observat pileocistidis. Fíbules presents, però no freqüents. Reacció amoniacal negativa.

Material estudiat MENORCA. Es Mercadal, arenal de Son Saura (Arenal de s’Olla), 100 m abans de l’entrada, UTM 31TEE9932, 10-30 m, sota Eucaliptus sp., amb presència de Pistacia lentiscus i algunes restes carbonitzades molt disperses, 22-XI-2019, JLS 4365 (ALV 24158).

observacions. Les mostres han estat seqüenciades per confirmar-ne la identitat, i s’enquadren dins la varietat tipus. Existeix la varietat ovispora Hauskn., que presenta espores diferents, més ovoides i de mides més petites. Primera citació a les Illes Balears.

Conocybe brachypodii (Velen.) Hauskn. & Svrèek

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Son Pacs, UTM 31SDD7084, 50-75 m, solar amb gramínies i herbes nitròfiles, 10-XII-2020, leg. R. Mas, JLS 4443 (ALV 28727).

observacions. El material estudiat s’ha seqüenciat, confirmant-ne la identificació. Nova localitat a l’illa.

Conocybe herbarum Hauskn.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Son Pacs, 31SDD7084, 50-75 m, solar amb gramínies i herbes nitròfiles, 10-XII-2020, leg. R. Mas, JLS 4438 (ALV 28723) i JLS 4439. Santa Maria del Camí, 31SDD8089, 125-150 m, solar urbà molt nitrificat, leg. R. Mas, E. Lluzar, J.L. Siquier & J.C. Salom, 17-XII-2020, JLS 4434 (ALV 28720) i JLS 4437 (28722).

observacions. Les mostres estudiades s’han seqüenciat per confirmar les identificacions. Noves localitats a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 79-83; 2022. 83

Conocybe nigrescens Hauskn. & Gubitz

descriPció. Píleu de 10-15 mm de diàmetre i d’alçada, inicialment cilíndric, desprès un poc més obert, cilíndrico-campanulat, finalment paraboloide i, freqüentment, amb un umbó central alt i obtús. Cutícula higròfana, de llisa a estriada fins al disc central, de color beix a caramel o de beix castany a irregularment negrós, més fosc a les estries i al marge, que es presenta més o menys revolut. Làmines ascendents, adnates, més altes que el diàmetre de la carn, lleugerament ventrudes, inicialment blanquinoses, després blanques o un xic brunenques, finalment crema groguenques i amb l’aresta sencera i blanquinosa. Estípit de fins a 55 × 1,2 mm, llarg i prim, estriat longitudinalment, pruïnós en tota la seva extensió, arrodonit cap a la base, de color quasi negrós o bru negrós amb tonalitats violàcies a la meitat superior i més negrós a l’inferior. Carn blanca, grisenca en el píleu, més fosca a l’estípit, sense olor ni sabor definits. Espores 9-11 (12) × 5-6 (7) µm, Q: 1,5-1,8 (2) µm, Qm: 1,64, amb porus germinatiu de fins a 1,6 µm i parets esporals de 04, -0,6 µm. Basidis 16-21 × 7-10 (11) µm, bispòrics i tetraspòrics mesclats quasi en la mateixa proporció. Queilocistidis lecitiformes, 15-20 (23) × 6,5-11 µm, amb capítols de fins a 3-4 µm de diàmetre. Estipitipel·lis del tipus cutis, amb elements versiformes (cilíndrics, cilíndrics més o menys claviformes, fusiformes o ventricosos) generalment sense presència de lecitiformes (no obstant això, se’n pot trobar algun cap a l’àpex de l’estípit). Pileipel·lis himeniforme, formada per elements esfero-pedunculats, 20-40 × 12-25 µm, sense que s’hagin observat pileocistidis. Fíbules presents. Reacció amoniacal negativa.

Material estudiat. MALLORCA. Pollença, Can Cuarassa, al jardí de les Cases Velles, UTM 31SEE0714, 0-5 m, dins un cossiol amb Hedera helix, 21-VI-2020, JLS 4403 (ALV 25710 i 28716).

observacions. Ressalten algunes mesures d’espores, de mida més gran que les que menciona HAUSKNECHT (2009), però el coeficient Q és similar; la quasi paritat de presència de basidis tetraspórics i bispòrics, podría justificar-ho. Les mostres es varen seqüenciar per tal de confirmar la determinació realitzada i varen coincidir amb les d’aquesta espècie que consten al Genbank. Només presentaven una diferència insignificant de bases. Primera citació a les Illes Balears.

AGRAÏMENTS

A R. Mas i E. Lluzar, per l’aportació de mostres i l’ajuda en la recol·lecció. A P. Alvarado, per les explicacions donades sobre la biologia molecular i a propòsit dels resultats obtinguts.

BIBLIOGRAFIA

HAUSKNECHT, A. (2009). A monograph of the genera Conocybe Fayod and Pholiotina Fayod in Europe. Fungi Europaei, 13. Ed. Candusso. Alassio. 968 pp.

SIQUIER, J L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear, C.B. 528 pp.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2018). Contributo allá conescenza del Genere Conocybe nelle Isole Baleari (Spagna). I. Rivista di Micologia 61 (1): 35-77.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2020). Contributo allá conescenza dei Generi Conocybe (II) e Pholiotina (II) nelle Isole Baleari (Spagna). I. Rivista di Micologia 63 (2): 131-155.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42; 2022.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 85-92; 2022. 85

HELIOCYBE SULCATA (BERK.) REDHEAD & GINNS,

A CATALUNYA I A LES ILLES BALEARS (ESPANYA)

LLISTOSELLA, J.1; SALOM, J. C.2; SIQUIER, J. L.2; TOMÀS, A.3; LILLO, X.4 i MOISÉS, J.5

1- Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBIO). Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643. E-08028-Barcelona. E-mail: jllistosella@ub.edu

2- Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km 7, 5; E07122 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com / pepemycete@hotmail.com

3- C/ Carmen 25, La Sénia. 43560 Tarragona. E-mail: alfredotomasgavalda@gmail.com

4- C/ Son Borràs, 45. E-07340, Alaró, Mallorca. E-mail: francesc.borino@gmail.com

5- C/Menéndez i Pelai, 23, La Sénia. 43560 Tarragona. E-mail: joanmoises@gmail.com

Resum Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns a Catalunya i a les Illes Balears (Espanya). Es reporta per primera vegada la presencia d’Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns a Catalunya i a les Illes Balears. Es tracta d’una espècie rara, adscrita a la família de les Gloeophyllaceae (basidiomicots), de la qual s’aporta una descripció dels caràcters macroscòpics i microscòpics, juntament amb il·lustracions dels principals caràcters diferencials. També es comenta i discuteix la seva posició taxonòmica i la relació amb les espècies properes.

Paraules clau: Heliocybe, Gloeophyllaceae, Catalunya, Illes Balears, Espanya.

Sommary Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns in Catalonia and the Balearic Islands (Spain). The presence of Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns in Catalonia and the Balearic Islands is reported for the first time. It is a rare species, belonging to the family Gloeophyllaceae (basidiomycetes), which is described both macroscopically and microscopically, with illustrations of the main differential characters. A discussion about its taxonomic position and relationships with neighbouring species is also afforded.

Key words: Heliocybe, Gloeophyllaceae, Catalonia, Balearic Islands, Spain.

INTRODUCCIÓ

A la tardor del 2019, durant la campanya de prospecció anual a les Terres de l’Ebre en el marc de les XV Jornades Micològiques, van arribar a les nostres mans uns exemplars d’un petit agaricomicet que vam identificar com a Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns. Els exemplars havien estat trobats en un tronquet, mort i decorticat, d’olivera (Olea europea), collits uns dies abans i per tant ja estaven secs. Veient que no podíem fer l’estudi microscòpic amb material fresc, vam optar per endur-nos el tronquet on creixia cap a Barcelona i des d’aleshores l’hem mantingut, controlat i a la intempèrie, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, amb la esperança que tornés a fructificar. Poc després, els companys de FCB van trobar Heliocybe sulcata a Mallorca, on creixia sobre fusta de garrofer (Ceratonia siliqua). Els dos registres corresponen a les primeres citacions a Catalunya i a les Illes Balears d’aquesta espècie.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 85-92; 2022.

Durant la tardor del 2021 va coincidir la fructificació altra vegada de l’Heliocybe sulcata en el tronquet original provinent de les Terres de l’Ebre que custodiàvem a la Facultat de Biologia, amb una nova troballa del bolet a la mateixa ciutat de Barcelona. Concretament, al mes de novembre vam veure publicades, en un conegut diari, les fotografies d’un bolet que havia cridat l’atenció, per la seva bellesa, d’una lectora i participant assídua de la secció ‘Fotografies dels lectors’. En veure-les, vam identificar el bolet sense cap mena de dubte com a Heliocybe sulcata. Vam contactar amb Isaura Marcos, l’autora de les fotografies, que, molt interessada pel que li vàrem explicar de la troballa, ens va facilitar l’accés als jardins reservats del Monestir de Pedralbes, on creixia el bolet i així el vam poder recol·lectar altra vegada pel nostre estudi.

MATERIAL I MÈTODE

El material estudiat es troba dipositat a l’herbari BCN, del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV), de la Universitat de Barcelona, i a l’herbari particular de J.C. Salom (JCS). Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Olympus BX40, BX51, Axioscop i Leica DMR. Les microfotografies han estat fetes amb càmeres Panasonic Lumix DMC-TZ 40, Olympus C-7070, Amscope MU-900 i Euromex sCMEX-6.

Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns, Trans. Mycol. Soc. Japan 26 (3): 359 (1985).

≡ Lentinus sulcatus Berk., London J. Bot. 4: 301 (1845).

= Lentinus miserculus Kalchbr., Grevillea 9 (52): 136 (1881)

= Pocillaria misercula (Kalchbr.) Kuntze, Revis. gen. pl. 2: 866 (1891)

= P. sulcata (Berk.) Kuntze, Revis. gen. pl. 2: 866 (1891)

= Panus fulvidus Bres., Fung. trident. 2(11-13): 56 (1892)

= Pleurotus sulcatus (Berk.) D.A. Reid, Contr. Bolus Herb. 7: 125 (1975)

= Neolentinus sulcatus (Berk.) F. Rune, Mycol. Res. 98(5): 543 (1994)

descriPció. Píleus de 8-35 mm de diàmetre, des de convex a plano-convex, progressivament deprimit al centre, amb un umbó més o menys marcat, al final profundament deprimit; marge més o menys fimbriat, marcadament solcat o acanalat fins gairebé la meitat del radi pileic. Superfície fibrosa i esquamosa, amb esquames radials imbricades, progressivament dissociades a partir del centre, còniques i erectes al centre, més planes, triangulars i ajagudes vers el marge, de color roig de caramel, roig brunenc viu o bru canyella al centre, més clar fins al taronja brunenc o el groc ataronjat, vers el marge, on contrasten amb el color crema o ocre blanquinós del fons dels canals marginals; en madurar, les esquames es redrecen totes i perden la vivesa del color, s’enfosqueixen i passen al gris brunenc o al roig grisenc. Làmines més o menys adnates o escotades, una mica distants, sovint amb una petita dent a la inserció, amples i una mica ventrudes, gruixudes i carnoses, amb algunes lamèl·lules intercalades; aresta irregularment dentada o serrada, amb dents grans i molt patents, més o menys flocosa; de color crema o ocre clar, que s’enfosqueixen a partir de l’aresta fins a l’ocre brunenc, per la secreció d’un lleuger exsudat resinós brunenc, que pot passar desapercebut. Estípit de 6-30 × 2-6 mm, cilíndric o lleugerament corbat, lleugerament eixamplat cap a la base, dur i consistent, furfuraci a l’àpex, enterament esquamós a la resta, amb esquames denses, crema o ocràcies a l’àpex, però de color semblant a les del píleus a la resta. Carn de color crema blanquinós, ferma, d’olor i sabor banals.

Espores (9-) 10,5-17,5 × (4-) 4,8-7,6 (-8,5) µm (Xm = 13,96-14,38 × 6,28-6,31 µm; Q = 2,212,29), el·líptico-cilíndriques en visió frontal, de faseoliformes fins a en forma d’albergínia de perfil, amb una depressió suprahilar més o menys marcada, hialines, llises, amb un apicle poc marcat, no amiloides ni dextrinoides, grogues amb Melzer. Basidis 30-50 × 7-9 µm, claviformes,

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 85-92; 2022. 87

Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns. Fotografia gran d’I. Marcos (exemplars de Barcelona), les petites d’A. Tomàs (exemplars de La Sènia).

Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns. Fotografia de J. C. Salom (exemplars envellits de Mallorca).

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 85-92; 2022. 88

tetraspòrics, amb els esterigmes de fins a 6 µm; basidíols de mides semblants, la majoria marcadament fusiformes o lanceolats, obtusos. Pleurocistidis de 60-85 × 5-7 µm, molt prominents sobre l’himeni, amb les parets més o menys gruixudes (de fins a 1,5 µm), de cilíndrics a subclaviformes o sublageniformes, de vegades amb algun septe, obtusos a l’àpex, congòfils i recoberts, sobretot als àpexs, de grans cristalls que es dissolen en presència de KOH; s’observen també alguns elements aïllats de mida i de forma semblant als basidíols, però amb les parets engruixides, que poden representar transicions entre aquests i els pleurocistidis. Queilocistidis de 45-90 × 5-10 µm, molt nombrosos, de cilíndrics a cilíndrico-claviformes, de vegades amb constriccions, sinuosos, alguns bilobulats vers a l’àpex, congòfils; poden recobrir més o menys tota l’aresta, disposant-se de forma més contínua o agrupant-se en feixos; marcadament recoberts de cristalls, que formen una massa cristal·lífera contínua, sobretot a llur base, i que es dissol amb presència de KOH. Trama laminar irregular. Epicutis formada per una capa densa d’hifes de 5-9 µm de diàmetre, sovint sinuoses, septades, de parets gruixudes (de fins a 3 µm), pigmentades més o menys de bru, prostrades i intricades, que es poden bifurcar i que tenen tendència a disposar-se en una tricodermis, amb els articles terminals de cilíndrico-claviformes a claviformes; recobertes densament de cristalls que es dissolen en presència de KOH. Caulocutis molt similar a l’epicutis, amb els elements terminals més sinuosos i els àpexs des d’arrodonits a diformes; no s’han observat cristalls com els de l’himeni i els de l’epicutis. Estructura del basidioma monomítica, sense hifes fibulíferes.

Material estudiat catalunya: Els Carxols, la Sénia, Tarragona. UTM 272605, 4504991; 410 m, sobre troncs morts i caiguts d’Olea europea; 10/11/2019; leg. A. Tomàs. BCN 20191110-01.- Ibid., mateix substrat original dels Carxols, Facultat de Biologia UB, Barcelona. UTM 426440, 4581943; 21/11/2021, 75 m; leg. J. Llistosella; BCN 20211121-01.Jardins del Monestir de Pedralbes, Barcelona. UTM 425761, 4583128; 130 m, sobre restes llenyoses desconegudes; 17/11/2021; leg. I. Marcos. BCN 20211117-01. Mallorca: finca de Sa Bastida, Alarò, Mallorca, UTM 480678, 4395865, 415 m; sobre fusta de Ceratonia siliqua, 20/10/2020; leg. X. Lillo; JCS1718B.

observacions. Des del punt de vista taxonòmic, Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns, a més de la seva adscripció original al gènere Lentinus, va ser tractat dins dels gèneres Pocillaria, Panus, Pleurotus o Neolentinus, fins que redhead & ginns (1985) van crear el gènere Heliocybe, monoespecífic i caracteritzat sobretot per l’estructura monomítica dels basidiomes i per l’absència d’hifes fibulíferes, caràcters que el diferencien de gèneres propers com Neolentinus, d’estructura dimítica i amb hifes generatives fibulíferes (redhead & ginns, 1985). L’estudi molecular del tàxon es pot consultar a ROMERA et al. (2018).

Microscòpicament, Heliocybe sulcata té uns caràcters bastant particulars. En primer lloc, les espores de les nostres mostres en presencia de Melzer agafen un color groguenc, caràcter que també menciona sMith (1952). Però segurament els més destacats fan referència als cistidis i a la diferent interpretació que han fet d’ells els autors. La presència d’un exsudat cristal·lífer, observat a les nostres mostres, no ha estat mencionada explícitament pels autors i ha passat desapercebuda, probablement per la dissolució dels cristalls per acció de les bases fortes (KOH), tal i com hem pogut comprovar. sMith (1952) comenta unes observacions de Singer (1951), que diferenciava Lentinus fulvidus de L. sulcatus per la presència de cistidis metuloides en el primer que falten en el segon, però tot seguit el mateix autor considera les dues espècies com a sinònims, criteri àmpliament acceptat actualment. Probablement, les observacions de Singer referents a la presència de cristalls o no en els cistidis es podrien entendre atenent a si aquestes han estat fetes amb material fresc o amb material deshidratat, i en aquest cas, l’acció dels reactius utilitzats en la rehidratació podria ser la causa de la falta de l’observació de cristalls. Per altra banda, MILLER & MANNING (1976) comenten que els cistidis de vegades estan incrustats, sense donar més detalls d’aquestes incrustacions, i PEGLER (1983) menciona que els cistidis aparenten ser metuloides, la qual cosa indicaria la presencia de cristalls. Un exsudat resinós semblant i cristalls lligats als cistidis són caràcters que també hem observat en Neolentinus adhaerens (Alb. & Schwein.) Redhead & Ginns, una espècie relativament propera, que creix sobre fusta d’Abies alba

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 85-92; 2022. 89 en ambients muntanyencs (LLISTOSELLA et al., 1994).

Però la interpretació dels pleurocistidis és la que no coincideix entre els diferents autors. Nosaltres hem observat pleurocistidis no gaire abundants, cilíndrics, subclaviformes o sublageniformes, de vegades amb constriccions vers l’àpex o sinuosos, de parets gruixudes, amb cristalls associats, molt més llargs que els basidis i clarament prominents sobre l’himeni. El fet que la majoria dels basidíols tinguin una morfologia poc freqüent, fusiformes o lanceolats, ha fet que alguns autors els considerin també pleurocistidis. Aquesta morfologia particular dels basidíols la comenten tant PEGLER (1983) com reid (1975); aquest darrer autor també menciona la presència d’alguns pleurocistidis que no sobresurten dels basidis, un caràcter que també nosaltres hem pogut observar en alguns elements molt semblants als basidíols, tant en les mides com en la morfologia, i que creiem que es poden considerar transicions entre aquests i els pleurocistidis. Altres autors consideren, però, dos tipus morfològics de pleurocistidis, els uns allargats i molt prominents sobre l’himeni i els altres poc o gens prominents, molt nombrosos i fusiformes o lanceolats (que correspondrien als basidíols, segons les nostres observacions), o bé els consideren tots dins d’un marge de forma i mides molt ampli (FERNANDEZ-VICENTE et al., 2020; LINDSEY & GILBERTSON, 1978; ROMERA et al., 2018; sMith, 1952). Pel que fa a la presència de pileocistidis, només MILLER & MANNING (1976) els mencionen, però nosaltres no els hem pogut detectar. Creiem que les estructures observades per aquests autors es corresponen a les terminacions de les hifes epicuticulars, remarcables per les parets molt engruixides. Heliocybe sulcata (Berk.) Redhead & Ginns és una espècie originàriament descrita de Nord-Amèrica, a Ohio, on creixia a les esquerdes d’una barana de fusta seca i dura (BERKELEY, 1845). Tot i ser una espècie considerada com a rara, ha estat citada també d’Europa (Rússia i nord d’Itàlia), d’Àsia, de Sud-Àfrica, d’Amèrica central i d’Amèrica del Sur (ROMERA et al., 2018; PEGLER, 1983). Creix sovint a les esquerdes de troncs tractats que s’utilitzen com a pals d’electricitat, i en tanques, o sobre branques caigudes, dures i decorticades. A la península Ibèrica, coneixem les citacions del Parque de los Alcornocales (Cadiz), sobre Olea europea var. sylvestris (ROMERA et al., 2018), de Jerez de la Frontera (Huelva), probablement sobre Olea europea var. sylvestris (CENIZO, 2019) i de la província de Castelló de la Plana, sobre fusta d’Olea europea (TORRES et al., 2020). També tenim constància de la seva presència a l’illa de la Palma (Canàries), sobre Artemisia thuscula (FERNANDEZ-VICENTE et al., 2020) i a l’illa de Gran Canaria, sobre fusta sense identificar (TOLEDO-HERNÁNDEZ et al., 2019). Les nostres citacions són les primeres per a Catalunya i per a les Illes Balears.

AGRAÏMENTS

Volem agrair a Isaura Marcos haver-nos cedit la fotografia de l’Heliocybe sulcata i, juntament amb les monges de l’Orde de Santa Clara del Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona, el haver-nos facilitat l’accés als jardins restringits del Monestir per poder recol·lectar les mostres i observar l’hàbitat on creixia. Volem agrair també a J. Planas el seu ajut en la composició de les imatges.

BIBLIOGRAFIA

BERKELEY, M.J. (1845). Decades of fungi. Decades VIII-X. Australian and North American fungi. London Journal of Botany. 4: 298-315.

CENIZO, I. (2019). Flora vascular, una ventana a la naturaleza ibèrica. https: //www.floravascular.com/foro/viewtopic. php?f = 34&t = 20684.

FERNANDEZ-VICENTE, J.; IGLESIAS, P.; OYARZABAL M. i RUIZ E. (2020). Aportaciones al conocimiento micológico de la isla de La Palma, IV. Errotari, 17: 246-325.

LINDSEY, J.P. i GILBERTSON, R.L. (1978). Basidiomycetes that decay aspen in North America. Cramer, Vaduz. 406 pp.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 85-92; 2022.

Fig. 1.- Heliocybe sulcata: A) espores; B) basidi; C) queilocistidis amb cristalls; D) queilocistidis; E) basidiols; F i G) basidiols i elements himenials. A, B, C, D i G (JCS-1718B); E i F (BCN 20191110-01); escala =10 µm.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 85-92; 2022. 91

2.- Heliocybe sulcata: A, B, C i D) pleurocistidis; E) epicutis; F) pleurocistidi amb cristalls; G) articles terminals epicutis; H) caulocutis; I) elements terminals caulocutis. A, B, C i D (BCN 20191110-01); E, F, G, H i I (JCS 1718B); escala A, B, C, D, F, G i I = 10 µm; E i H = 50 µm.

Fig.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42: 85-92; 2022. 92

LLISTOSELLA, J.; MARTÍ, O.; AGUASCA, M. i MARTÍN, M. P. (1994). Aportació a la flora micològica del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (Pirineus Centrals). Butlletí Societat Catalana de Micologia, 16-17: 99-115.

MILLER, 0. K. i MANNING, D.L. (1976). Distribution of the lignicolous Tricholomataceae in the Southern Appalachians. In: “The Distributional history of the biota of the Southern Appalachians. Part IV. Algae and Fungi, “ (ed. by Parker, B.C. and Roane, M.K.), pp. 307-344. Univ. Press of Virginia, Charlottesville.

PEGLER, D.N. (1983). The genus Lentinus. A world monograph. Kew Bulletin Additional Series 10: 1-281.

redhead, s a, ginns, J.h., (1985). A reappraisal of agaric genera associated with brown rots of wood. Trans Mycol Soc Japan 26: 349-381. (Transactions of the Mycological Society of Japan).

reid, d a , (1975). Type studies of the larger Basidiomycetes described from Southern Africa. Contributions from the Bolus Herbarium, vol. 7;

ROMERA, M.; OLIVERA, M. i PEREIRA, J. (2018). Heliocybe sulcata (Berkeley) Redhead & Ginns, una rara especie con un nuevo hábitat en la Península Ibérica. Micobotánica-Jaen, 13 (3): 47-56.

sMith, a h (1952). New and rare agarics from the Douglas Lake region and Tahquamenon Falls state Park, Michigan, and an account of the North American species of Xeromphalina Pap. Mich. Acad. Sci. Arts & Lett. 38: 53-87.

TOLEDO-HERNÁNDEZ, Y. et al. (2019). Nuevas citas para el Catálogo de los hongos de la Finca de Osorio, (Gran Canaria). (V). Cantarela, Bol. Soc. Micol. Gran Canaria, 86: 1-4.

TORRES, J.; ARNAU, F. i VAZQUEZ, J.R. (2020). Heliocybe sulcata (Berkeley) Redhead & Ginns. Biodiversidadvirtual. org https: //www.biodiversidadvirtual.org/hongos/ Heliocybe-sulcata-(Berk.)-edhead-y-Ginns-1985-img155546. html).

JOSEP GIRBAL i LLADÓ (1946-2022)

El passat 7 d’abril, en Josep Girbal i Lladó moria a Barcelona a l’edat de 75 anys. Micòleg i botànic, però per damunt de tot, una gran persona, apassionada i enamorada de la micologia i de la natura, un gran mestre i naturalista.

Fill de Bescanó (Girona), va cursar els estudis de biologia a la Universitat de Barcelona (UB), i després, l’any 1977, es va incorporar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Davant les grans dificultats per poder fer un doctorat en micologia, va optar per fer l’estudi de la flora del Gironès per obtenir el títol de doctor. En doctorar-se, ben aviat va reprendre la seva vocació de micòleg i es va centrar principalment en l’estudi dels fongs fitoparàsits i dels deterioradors dels béns patrimonials, tant els orgànics (fusta i paper) com els inorgànics (pedra, vidre i metall).

Com a micòleg, va ocupar diferents càrrecs a les institucions; va ser director del Grup de Recerca Aplicada al Patrimoni Cultural/Centre Tecnològic per a la Conservació del Patrimoni (GRAPAC/ CETEC-patrimoni, UAB; 2004-2012). També va ser Membre de la Comissió Permanent del Consell de Protecció de la Natura (Generalitat de Catalunya; 1998-2016) i President de la Societat Catalana de Micologia durant dos períodes (2008-2012 i 2017-2021).

Durant els molts anys que va ser professor de la UAB, va inspirar i contagiar el seu entusiasme per la micologia i per la botànica a generacions d’estudiants. Va ser un grandíssim naturalista, d’ampli espectre, ja que s’interessava per una gran diversitat d’organismes, a més dels fongs i de les plantes. Els seus deixebles el recorden amb molta estima. El seu despatx sempre estava obert a qualsevol persona. Era un espai càlid amb molts llibres, un ordre peculiar, una tassa de te (que sovint convidava a compartir) i un microscopi que ocupava un espai central. No tenia mai un ‘no’ per a qualsevol pregunta o proposta que rebia, i sempre trobava solucions i oferia la seva disponibilitat i generositat total i els recursos que li donava el seu vast coneixement.

Quan calia, tenia les paraules justes per encoratjar a deixebles i amics a tirar endavant en els moment difícils, i mirava de transmetre la seva confiança en la capacitat de superar les dificultats dels seus interlocutors.

Com a científic destacava, entre d’altres, per la seva gran perspectiva de visió al camp, de conjunt i de detall. Molts recorden els seus comentaris, com ara: “mira, aquesta planta té com un creixement anormal”, o “aquestes taques de les fulles semblen. . . ”, i fàcilment es podia comprovar que el que li havia cridat l’atenció era una interacció biològica inesperada, la majoria de les vegades provocada per algun fong.

Durant la seva trajectòria professional, va participar en diferents projectes de recerca, com ara Flora Micològica Ibèrica (CSIC), Estudi de les malalties fúngiques de les sureres (DARP, Generalitat de Catalunya), Interacció entre nematodes i Tuber melanosporum-T. aestivum en

Revista Catalana de Micologia, vol. 42; 2022. 94

zones tofonaires (INIA-CICYT) o l’Inventari dels fongs d’Andorra (IEA). Va publicar diferents treballs sobre fongs fitoparàsits, fongs relacionats amb insectes (laboulbenials, tricomicets, entomoftorals) o altres invertebrats (nematodes), o sobre temes de biodeterioració causada per fongs. També va publicar treballs florístics i taxonòmics de plantes vasculars i de briòfits del nostre país.

L’any 2008 va accedir a la presidència de la Societat Catalana de Micologia (SCM), de la que va ser soci gairebé des de la seva fundació. Va ocupar el càrrec, en dos períodes, fins a la tardor del 2021. Durant la seva presidència, va promoure la col·laboració de la SCM amb d’altres entitats, com ara el Museu Blau (BCN), la Caixa o l’IRTA (Generalitat de Catalunya). Era una persona de pocs ‘no’ i sempre tenia un ‘sí’ engrescador per a noves propostes i projectes. Va ser sempre conciliador davant de les discrepàncies i dels conflictes. Mai va fer sentir incòmode a qui li demanava informació o consell i sempre, amb la paciència i l’educació que el caracteritzava, ajustava el discurs al seu interlocutor.

Per molts ha estat mestre de coneixement i ens hem sentit encoratjats a seguir el seu camí, però també ha estat mestre de vida: ens ha ensenyat a apreciar i a gaudir de la natura en el seu conjunt, que la vida pren un nou sentit en observar la bellesa de fongs, de les flors i de les bestioles, i en tot el que els envolta.

Amb nosaltres quedarà sempre el record de tots els bons i grans moments que vàrem tenir la sort de poder compartir amb ell.

Societat Catalana de Micologia

Revista Catalana de Micologia, vol. 42; 2022. 95

NORMES DE PUBLICACIÓ DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

La Revista Catalana de Micologia (d’ara endavant RCM) accepta treballs escrits preferentment en català, castellà i anglès, però també en francès o italià. Els treballs no tindran límit d’extensió, però restarà a criteri del consell de redacció l’acceptació de treballs que excedeixin les 20 pàgines impreses. Per tal de facilitar la feina dels autors, a continuació mostrem en una llista tabulada, els criteris que han de seguir per elaborar el seu treball. S’aconsella als autors que marquin les caselles a mesura que les van complint i que ho adjuntin amb la seva tramesa.

Els originals, més aquest full amb les caselles marcades, s’enviaran en format electrònic a: revista@micocat. org En el cas de que els arxius siguin massa pesants (sobretot fotografies) i superin la quota es podrà optar per usar sistemes alternatius (tipus “Dropbox”). L’ús del correu ordinari, CDs, DVDs, etc, no s’accepta.

El text s’haurà de redactar en format *. doc o *. docx de Microsoft Word.

El tipus de lletra de tot el text serà Times New Roman mida 11. S’haurà d’utilitzar un interlineat de 1, 5.

El format de pàgina serà DINA4, amb marges superior i inferior de 2, 5 cm, esquerra i dreta de 3 cm.

En el text s’evitaran en tot moment els subratllats, els tabuladors, els marges entrats i el tipus de lletra negreta.

Només (vegeu excepció en l’apartat de Bibliografia!) es posaran en cursiva els noms de les espècies i dels gèneres. Les categories taxonòmiques superiors a les de gènere portaran la primera lletra en majúscula, sempre que el tàxon estigui escrit en llatí; si el tàxon es vulgaritza anirà sempre en minúscules (exemple: Tricholomataceae, tricolomatàcies).

Els títols dels diferents apartats aniran en majúscules (INTRODUCCIÓ, MATERIAL I MÈTODES, BIBLIOGRAFIA, etc. ).

La primera pàgina del treball haurà de contenir i per aquest ordre:

Títol del treball en majúscules.

Nom/s del/s autor/s i les seves adreces. El “corresponding author” ha d’indicar una adreça de correu electrònic. Resum en l’idioma de l’article, que no excedeixi les 15 línies. Acabat per un màxim de 6 paraules clau (que no estiguin incloses en el títol del treball).

Un segon resum (“Abstract”) en anglès, encapçalat pel títol del treball i acabat per 6 paraules clau (“key words”) en anglès, amb els mateixos criteris que el resum en l’ idioma original.

Resum, Abstract, Paraules clau i Key Words aniran encapçalats pels corresponents títols, en majúscules (RESUM, ABSTRACT, etc).

Bibliografia

L’apartat de la bibliografia anirà encapçalat pel títol: BIBLIOGRAFIA.

Cal seguir els següents models:

KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978). - Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp. ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc. , 43(2) : 159-439. Les citacions d’autors dins del text, han de seguir els criteris que recullen els exemples següents: ‘segons FRIES (1837) ’, ‘BON & BELLU (1996) ’, ‘(MALENÇON et al. , 1975) ’, o bé: ‘(PEGLER, 1974: 234) ’.

Totes les referències bibliogràfiques hauran d’estar esmentades dins del text.

Descripció de nous tàxons i combinacions noves

És condició prèvia a l’acceptació de la novetat per part de la revista que el autor registri el seu nou tàxon o nova combinació a Mycobank i que aporti el nombre del seu registre per tal d’incloure’l en la publicació. Sense aquest requeriment la “novetat” seria invàlida segons s’indica en el nou Codi.

Recordeu de seguir estrictament les normatives que estableix el nou Codi (exemple: per un nou tàxon ja no cal una diagnosi llatina però si una en anglès, sigui quin sigui l’idioma original del treball).

Il·lustracions, fotografies, figures, taules

Les fotografies (en blanc i negre o color) hauran d’enviar-se en format electrònic (jpg, tiff), preparades per ser reproduïdes directament i sempre en fitxers separats del text original.

La resolució emprada ha de ser de 350 dpi.

Els dibuixos en blanc i negre hauran de ser enviats en format electrònic, seguint els mateixos criteris que les fotografies. Utilitzeu sempre l’opció ‘Escala de grisos’, mai ‘Duotono’.

Prepareu i composeu les fotografies o dibuixos d’acord amb la mida de la caixa de la RCM, que és de 13, 5 x 18 cm (pàgina sencera) o 13, 5 x 9 cm (mitja pàgina). Quedarà a criteri de l’edició de la revista la modificació final de les mides dels originals per adaptar-los a la caixa.

No barregeu en la mateixa làmina fotos en blanc i negre, en color i dibuixos.

Els números i signes de les figures (fletxes, escales, etc) s’incorporaran directament en elles mitjançant l’ús de

Revista Catalana de Micologia, vol. 42; 2022.

programes d’edició d’imatges (es recomana el Photoshop).

Les escales han d’incorporar-se sobre la figura en forma d’una barra. En el peu de figura s’haurà de fer esment de la magnitud de la barra. No s’accepten indicacions d’escala del tipus: 400x.

Les fotografies macroscòpiques dels diferents tàxons no han d’anar nurerades en cap cas.

Totes les altres figures i taules han de tenir referència en el text de l’article i s’incorporaran dins d’ell segons aquests criteris: ‘vegeu Fig. 1’, ‘taula 2’, ‘Figs. 2-5’, etc.

Les Taules es presentaran en el mateix document del text, però en pàgina a part.

Figures i taules hauran d’incorporar els corresponents peus en un apartat titulat ‘PEUS DE FIGURES’ o ‘PEUS DE TAULA’ en el document del text de l’article, i després de la Bibliografia.

Un cop els treballs siguin rebuts s’enviaran per revisió al o als especialistes que el Consell de Redacció cregui oportuns. Les correccions així com els comentaris dels revisors seran retornades als autors perquè en facin les consideracions oportunes. El seguiment estricte d’aquestes normes de publicació de la RCM és condició prèvia per tal d’iniciar el procés de revisió del treball.

NORMAS DE PUBLICACIÓN DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

La Revista Catalana de Micología (en adelante RCM) acepta trabajos preferentemente escritos en catalán, castellano e inglés, pero también en francés o italiano. Los trabajos no tendrán límite de extensión, pero queda a criterio del consejo de redacción la aceptación de trabajos que excedan las 20 páginas impresas. Para facilitar la labor de los autores, a continuación se muestran en una lista tabulada, los criterios que deben seguir para elaborar su trabajo. Se aconseja a los autores que vayan marcando las casillas del margen a medida que se cumplan y que lo adjunten todo junto a su envío.

Los originales, más esta hoja con las casillas marcadas, se enviarán en formato electrónico a: revista@micocat. org Suponiendo que los archivos sean demasiado pesados (en especial las fotografías) y superen la cuota se podrá optar por el uso de sistemas alternativos (tipo “Dropbox”). El uso del correo ordinario, CDs, DVDs, etc. , no se acepta.

El texto deberá redactarse en formato *. doc o *. docx de Microsoft Word.

El tipo de letra de todo el formato será Times New Roman tamaño 11. Se deberá utilizar un interlineado de 1, 5.

El formato de página será DIN A4, con margen superior e inferior de 2, 5 cm, izquierda y derecha de 3 cm.

En el texto se evitarán en todo momento los subrayados, los tabuladores, los sangrados y el tipo de letra negrita.

Solo (ver excepción en el apartado de Bibliografía) se pondrán en cursiva los nombres de las especies y de los géneros. Las categorías taxonómicas superiores a las de género llevarán la primera letra en mayúscula, siempre que el taxón esté escrito en latín; si el taxón se vulgariza irá siempre en minúsculas (ejemplo: Tricholomataceae, tricolomatáceas).

Los títulos de los distintos apartados irán en mayúsculas (INTRODUCCIÓN, MATERIAL Y MÉTODOS, BIBLIOGRAFÍA, etc. ).

La primera página del trabajo deberá contener y por este orden:

Título del trabajo en mayúsculas.

Nombre/s del/de los autor/es y sus direcciones. El “corresponding author” debe indicar una dirección de correo electrónico.

Resumen en el idioma del artículo, que no exceda las 15 líneas. Acabado con un máximo de 6 palabras clave (que no estén incluidas en el título del trabajo).

Un segundo resumen (“Abstract”) en inglés, encabezado por el título del trabajo y acabado por 6 palabras clave (“key words”) en inglés, con los mismos criterios que el resumen en el idioma original.

Resumen, Abstract, Palabras clave y Key Words irán encabezados por los correspondientes títulos, en mayúsculas (RESUMEN, ABSTRACT, etc. ).

Bibliografía

El apartado de la bibliografía irá encabezado por el título: BIBLIOGRAFÍA. Se seguirán los siguientes modelos: KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978). - Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp. ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc. , 43(2) : 159-439. Las citas de autores dentro del texto, seguirán los criterios que recogen los siguientes ejemplos: ‘según FRIES (1837) ’, ‘BON & BELLU (1996) ’, ‘(MALENÇON et al. , 1975) ’, o bien: ‘(PEGLER, 1974: 234) ’.

Todas las referencias bibliográficas deberán estar mencionadas en el texto.

Revista Catalana de Micologia, vol. 42; 2022. 97

Descripción de nuevos taxones y combinaciones nuevas

Es condición previa a la aceptación de la novedad por parte de la revista que el autor registre su nuevo taxón o la nueva combinación en Mycobank y que aporte el número de su registro para incluirlo en la publicación. Sin este requerimiento la “novedad” seria inválida según se indica en el nuevo Código.

Recuerden seguir estrictamente las normativas que establecen el nuevo Código (ejemplo: para un nuevo taxón ya no es necesaria una diagnosis latina pero sí una en inglés, sea cual sea el idioma original del trabajo).

Ilustraciones, fotografías, figuras, tablas:

Las fotografías (en blanco y negro o en color) se enviarán en formato electrónico (jpg, tiff), preparadas para ser reproducidas directamente y siempre en ficheros separados del texto original.

La resolución utilizada será de 350 dpi.

Los dibujos en blanco y negro se enviarán en formato electrónico, siguiendo los mismo criterios que las fotografías. Se utilizará siempre la opción ‘Escala de grises’, nunca ‘Duotono’.

Se prepararán y compondrán las fotografías o dibujos de acuerdo con el tamaño de la caja de la RCM, que es de 13, 5 x 18 cm (página entera) o 13, 5 x 9 cm (media página). Quedará a criterio de la edición de la revista la modificación final de las medidas de los originales para adaptarlos a la mencionada caja.

No mezclar en la misma lámina fotos en blanco y negro, en color y dibujos.

Los números y signos de las figuras (flechas, escalas, etc. ) se incorporarán en ellas mediante el uso de programas de edición de imágenes (se recomienda Photoshop).

Las escalas se incorporarán sobre la figura en forma de una barra. En el pie de figura se deberá hacer mención de la magnitud de dicha barra. No se aceptan indicaciones de escala del tipo: 400x.

Las fotografías macroscópicas de les distintos taxones no tienen que ir numeradas en ningún caso.

Todas las otras figuras y tablas deben tener referencia en el texto del artículo y se incorporarán dentro de él según los criterios: ‘ver Fig. 1’, ‘tabla 2’, ‘Figs. 2-5’, etc.

Las Tablas se presentarán en el mismo documento de texto, pero en una página aparte.

Las figuras y tablas incorporarán los correspondientes pies en un apartado titulado ‘PIES DE FIGURA’ o ‘PIES DE TABLA’ en el documento de texto del artículo, y después en la Bibliografía.

Un vez los trabajos se hayan recibido se enviarán para revisión al o a los especialistas que el Consejo de Redacción considere oportunos. Las correcciones así como los comentarios de los revisores serán devueltos a los autores para que hagan las consideraciones oportunas. El seguimiento estricto de estas normas de publicación de la RCM es condición previa para iniciar el proceso de revisión del trabajo.

INSTRUCTIONS TO AUTHORS

The Revista Catalana de Micologia (RCM) accepts articles preferably written in Catalan, Castilian or English although French and Italian are also accepted. Although there is no limit to the size of the paper, articles longer than 20 pages are subject to approval by the Publication Committee. Below is a tabulated list of the requirements for the preparation of the manuscript. We advise authors to tick the boxes on completion of the recommendations/ requirements and send them on a separate sheet as an attachment to the manuscript.

The originals and the check sheet should be sent electronically to: revista@micocat. org. If the work is too heavy (especially photographs) for normal electronic mail, alternative systems (e. g. Dropbox) could be used. Post office mail, CD’s, DVD’s, etc. will not be accepted

The text should be written in *. doc or *. docx formats of Microsoft Word

Articles should be written in “Time New Roman” characters, body 11 and space 1, 5 Page size DIN A4, with margins of 2, 5 cm. (upper and lower) and 3 cm. (right and left) Underlining, tabulations, bold letters and indentations should be avoided

Only (see exceptions in the “Bibliography”) genus and species names should be in italics. For supra generic categories, only the first letter is in upper case if the taxon is written in Latin. Otherwise it should it be in lower case (e. g. Tricholomataceae, tricolomataceas).

The titles of the different sections will be in capitals (INTRODUCTION, MATERIALS AND METHODS, BIBLIOGRAPHY, etc. ).

The first page of the article should mention in the following order:

The title of the article in capital letters

Revista Catalana de Micologia, vol. 42; 2022.

The author(s) with a complete postal address, email and telephone number

A SUMMARY in the original Language of the article not to exceed 15 lines with a maximum of 6 KEY WORDS (in capitals) which should not be in the article’s title.

A second ABSTRACT in English with the title of the article and 6 key words with the same criteria as for the original language.

Bibliography:

This section should be capitalized: BIBLIOGRAPHY. The following models should be followed: KÜHNER, R. & ROMAGNESI, H (1978). - Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp. ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc. , 43(2) : 159-439

Citations in the text should be as follows: “according to FRIES (1937) ”, “BON & BELLU (1966) ”, “MALENÇON et al. , 1975) ”, or: (PEGLER, 1974: 234) ”

Only the papers mentioned in the text should be referred to. The final bibliographic list should be arranged alphabetically by the authors name and their papers listed chronologically.

New taxons and combination descriptions:

All new descriptions of taxons or combinations proposed in the article should be previously registered at Mycobank and the author(s) should provide the registration number to the editors of the RCM. Otherwise the new name is not valid according to the new Nomenclatural Code.

The new regulations of the Nomenclatural Code, should be followed strictly (e. g. for a new taxon an English description should be provided, not a Latin one as it was before).

Illustrations, photographs, figures, tables

Photos either in black and white or in colour will be sent electronically (jpg, tiff), ready to be reproduced directly. They should be sent separately from the text with a minimum resolution of 350 dpi.

Drawings should also be sent electronically but with a minimum of 600 dpi resolution. They should be in “Scale of Grays”, never in “Duotono”.

Composition of the plates should conform to the RCM format 13, 5 x 18 cm (whole page) or 13, 5 x 9 cm (half page).

The Publication Committee will adapt other sizes in case these instructions are not followed.

A mixture of black + white photos, colour photos + drawings should not appear in the same sheet.

Numbers and signs on the figures (arrows, scales, etc. ) should be incorporated using imaging editing techniques. We recommend Photoshop.

The scales should be in the form of a bar and the magnitude of it indicated in the figure explanation. Indications such 400x will not be accepted.

The macroscopic photographs of different taxa must not be numbered in any case

All figures and tables should be referenced in the text and will be referred to as “see Fig. 1, Table 2, Figs. 2-5” etc.

The tables should be presented with the text but on a separate sheet.

The figures and tables explanations should be presented in separate sections as “FIGURE CAPTIONS or TABLE CAPTIONS” together with the text as well as at the end of BIBLIOGRAPHY.

Upon receiving the articles, they will be submitted to the Publication Committee specialists for revision. Corrections and comments made by the specialists will be returned to the author(s) for their consideration. The acceptance of this condition is unavoidable to start the revision of the article.

The genus Galerina Earle in the Balearic Islands (Spain). II 3

SIQUIER, J. L. ; SALOM, J. C. ; PLANAS, J. ; ESPINOSA, J. & SERRA, A.

Psilocybe pelliculosa (A. H. Sm. ) Singer & A. H. Sm. , in Iberian Peninsula 13

PÉREZ-DE-GREGORIO, M. À. & TORRENT, À.

Contribution to the knowledge of the the Funga of the Natural Reserve of s’Albufereta (Majorca, Balearic Islands) 19

SIQUIER, J. L. ; PINTOS, À. ; SALOM, J. C. & PLANAS, J.

Contribution to the knowledge of the funga of the Balearic Islands (Spain). XXV. 37

SIQUIER, J. L. ; PINTOS, A. ; SALOM, J. C. ; PLANAS, J. & LLISTOSELLA, J.

Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat. , first citation of this taxon in Catalonia and Iberian Peninsula 73 CURCÓ, C.

Contribution to the knowledge of the Conocybe genera in the Balearic Islands (Spain). III. 79

SIQUIER, J. L. 1; SALOM, J. C. 2 & PLANAS, J.

Heliocybe sulcata (Berk. ) Redhead & Ginns in Catalonia and the Balearic Islands (Spain) 85

LLISTOSELLA, J. ; SALOM, J. C. ; SIQUIER, J. L. ; TOMÀS, A. ; LILLO, X. & MOISÉS, J.

i

ÍNDEX

El génere Galerina Earle a les Illes Balears (Espanya). II 3

SIQUIER, J. L. ; SALOM, J. C. ; PLANAS, J. ; ESPINOSA, J. i SERRA, A.

Psilocybe pelliculosa (A. H. Sm. ) Singer & A. H. Sm. , en la Península Ibérica 13

PÉREZ-DE-GREGORIO, M. À. i TORRENT, À.

Aportació al coneixement de la funga de la Reserva Natural de s’Albufereta (Mallorca, Illes Balears). I. 19

SIQUIER, J. L. ; PINTOS, À. ; SALOM, J. C. i PLANAS, J.

Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXVI. 37

SIQUIER, J. L. ; PINTOS, A. ; SALOM, J. C. ; PLANAS, J. i LLISTOSELLA, J.

Chroogomphus subfulmineus Niskanen, Loizides, Scambler & Liimat. , primera citació d’aquest tàxon per a Catalunya i la Península Ibérica

CURCÓ, C.

Contribució al coneixement del gènere Conocybe a les Illes Balears (Espanya) III. 79

SIQUIER, J. L. 1; SALOM, J. C. 2 i PLANAS, J.

Heliocybe sulcata (Berk. ) Redhead & Ginns a Catalunya i a les Illes Balears (Espanya) 85

LLISTOSELLA, J. ; SALOM, J. C. ; SIQUIER, J. L. ; TOMÀS, A. ; LILLO, X. i MOISÉS, J.