RCMIC, 41

REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

Volum 41, 2020

Revista Catalana de Micologia

revista@micocat.org

ISSN: 1135-1225

D.L: B.28772-1995

Editors:

Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona)

Jordi Rius (Societat Catalana de Micologia)

Consell de Redacció:

Josep Girbal (Societat Catalana de Micologia)

Xavier Llimona (Societat Catalana de Micologia)

Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona)

Pere Navarro-Rosinés (Universitat de Barcelona)

Jordi Rius (Societat Catalana de Micologia)

Sergi Santamaria (Universitat Autònoma de Barcelona)

Societat Catalana de Micologia

Carrer de la Marina, 94, 1r 4a; E-08018, Barcelona scm73@micocat.org. http://www.micocat.org/

La Societat Catalana de Micologia és societat adherida a la Institució Catalana d’Història Natural, de l’Institut d’Estudis Catalans.

BRYOSTROMA TRICHOSTOMI I PLEOSPHAERIA

LOPHOZIAE, DOS FONGS BRIOFÍTICS INTERESSANTS

PER A LA MICOFLORA DE CATALUNYA

NAVARRO-ROSINÉS, P.; HLADUN, N.L. & ALVARO, I.

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA), Secció de Botànica i Micologia. Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona, Diagonal, 643. ES-08028 BARCELONA. Email: pnavarro@ub.edu

RESUM: Bryostroma trichostomi i Pleosphaeria lophoziae, dos fongs briofítics interessants per a la micoflora de Catalunya. Donat l’interès corològic, es comenta la presència a Catalunya (NE de Espanya) de dos fongs briofítics: Bryostroma trichostomi i Pleosphaeria lophoziae. S'inclou una descripció morfològica de cada espècie, realitzada en base als nostres exemplars, i s'acompanyen en d'iconografia fotogràfica, tant del seu aspecte macroscòpic com dels principals caràcters microscòpics. La citació de Pleosphaeria lophoziae és la primera menció d’aquest fong per la micoflora d’Espanya, mentre que les tres localitats aportades per a Bryostroma trichostomi complementen la distribució d’aquesta espècie a Catalunya, on es coneixia prèviament només de Montserrat, en una localitat poc precisa.

Paraules clau: Bryostroma, Pleosphaeria, Ascomycota, corologia, Catalunya, Espanya

RESUMEN: Bryostroma trichostomi y Pleosphaeria lophoziae, dos hongos briofíticos interesantes para la micoflora de Cataluña. Por su interés corológico se comenta la presencia en Cataluña (NE de España) de dos hongos briofíticos: Bryostroma trichostomi y Pleosphaeria lophoziae. Se incluye la descripción morfológica de cada especie, realizada en base a nuestros ejemplares, que se acompañan con iconografía fotográfica, tanto de su aspecto macroscópico como de los principales caracteres microscópicos. La cita de Pleosphaeria lophoziae es la primera mención de este hongo para España, mientras que las tres localidades aportadas para Bryostroma trichostomi, complementan la distribución de esta especie en Cataluña, donde era conocida previamente únicamente de Montserrat, en una localidad poco precisa.

Palabras clave: Bryostroma, Pleosphaeria, Ascomycota, corología, Cataluña, España

ABSTRACT: Bryostroma trichostomi and Pleosphaeria lophoziae, two bryophytic fungi interesting for the mycoflora of Catalonia. Due to its chorological interest, the presence in Catalonia (NE of Spain) of Bryostroma trichostomi and Pleosphaeria lophoziae, two bryophytic fungi, is commented. Morphological descriptions of each species, based in our specimens, are provided. Each description is accompanied by photographic iconography, both in its macroscopic and in the main microscopic characters. The provided record of Pleosphaeria lophoziae is the first mention of this species for Spain, while the three mentions provided for Bryostroma trichostomi complement the distribution of this fungus in Catalonia, where it was previously known only from Montserrat, in an imprecise locality.

Key words: Bryostroma, Pleosphaeria, Ascomycota, chorology, Catalonia, Spain

INTRODUCCIÓ

Les dades disponibles sobre fongs briofítics són relativament escasses tant per a Catalunya com per a la resta de la península Ibèrica, i part de les citacions existents són, en general, bastants antigues. Les primeres i principals aportacions per a la micoflora d'aquests fongs a Espanya van ser realitzades per GONZALEZ FRAGOSO (1914, 1915, 1916, 1918 i 1926), que va estudiar els fongs briofítics recol·lectats principalment pel briòleg A. CASARES-GIL, la majoria procedents de localitats de Galícia, i que li va permetre, com a resultat del seu estudi, la

publicació de diferents espècies noves. Dos dels seus treballs són específics d’aquest grup de fongs (GONZALEZ FRAGOSO, 1916 i 1926). Cal remarcar que en els treballs d’aquest autor només hi hem trobat dues citacions de fong briofítics de Catalunya: Bryostroma trichostomi, de Montserrat (GONZALEZ FRAGOSO, 1914), i Epibryon casaresi, aquest de la Vall de Núria (GONZALEZ FRAGOSO, 1917). Els diferents taxons, i la majoria de citacions, publicats per R. GONZALEZ FRAGOSO, han estat recollits en els treballs posteriors de revisió de fongs briofítics realitzats per RACOVITZA (1959) i per DÖBBELER (1978), però cal assenyalar que aquests treballs no inclouen cap nova citació d’aquests fongs per a la micoflora espanyola. No és fins després de la publicació de DÖBBELER (1978), un treball que constitueix una compilació de tots els fongs briofítics coneguts fins aquell moment, quan comencen a aparèixer noves citacions d’aquests fongs de la península Ibèrica, aportades en la seva majoria per aquest mateix autor en treballs posteriors, a partir de recol·leccions realitzades en diferents campanyes de mostreig per la península, entre les que va incloure diferents localitats del territori català. Entre les citacions prèvies de fongs briofítics per a Catalunya, a part d’Epibryon trichostomi, una espècie descrita recentment (NAVARRO-ROSINÉS et al., 2019), podem destacar la de Lizonia baldini (GIRBAL et al., 1982). Aquests són els únics treballs sobre fongs briofítics de Catalunya que coneixem, realitzats per micòlegs que treballen des del territori. La resta de citacions conegudes, com hem comentat, apareixen disperses en diferents treballs de P. DÖBBELER, el principal especialista en aquest grup de fongs. Sense pretendre ser exhaustius, podem assenyalar les citacions per a Catalunya de Acrospermum adeanum, trobat prop de Camprodon i d'Olot (DÖBBELER & HERTEL 2013); Bryocentria brongniartii i B. metzgeriae, també de prop d'Olot (DÖBBELER 2004); Bryonectria callicarpa, amb la localitat tipus de l’espècie situada entre Figueres i Olot (DÖBBELER 1999, 2005); Epibryon muscicola, novament de Olot (DÖBBELER 2002); i Epibryon pogonati-urnigeri, de prop de Camprodon (DÖBBELER 2008).

Durant les sortides de camp realitzades tant per estudi de les comunitats de líquens que conviuen amb briòfits, com per l’estudi directe dels briòfits realitzat en anys successius i amb finalitats docents, hem pogut recol·lectar, entre el material de treball, diferents exemplars de fongs briofítics que creixen tant sobre molses com hepàtiques. Pel seu interès corològic, considerem oportú fer menció de la presencia a Catalunya de dos fongs briofítics poc coneguts: Bryostroma trichostomi i Pleosphaeria lophoziae. Per a cada un d’ells, aportem una descripció basada en els exemplars estudiats per nosaltres, acompanyades d’iconografia fotogràfica tant del seu aspecte macroscòpic com de diferents aspectes microscòpics, i de les observacions morfològiques i dels comentaris taxonòmics oportuns. En base a les dades bibliogràfiques disponibles, es comenta també la distribució europea coneguda actualment per aquestes dues espècies.

MATERIAL I MÈTODE

Per a l’estudi al microscopi òptic s’han fet seccions a mà alçada dels ascomes, que s’han muntat en aigua o en lactofenol-blau cotó (LBC). Totes les mesures s’han pres en preparacions muntades en aigua. Per a les dimensions de les ascòspores s’indica: el valor mitja en cursiva, enquadrat dels valors màxims i mínims que resulten de descartar el 10% dels valors més alts i el 10% dels més baixos, i, entre parèntesi, s’indiquen els valors extrems absoluts observats. El número total de ascòspores mesurades s’indica entre claudàtors [n], junt amb la relació llargada/amplada de les espores [L/A]. Les fotografies macroscòpiques s’han obtingut amb una càmera PIXERA PRO150ES incorporada a un estereomicroscopi, i s’han integrat digitalment amb ajuda del programa HELICONFOCUS (Helicon Soft Inc.). Les fotografies microscòpiques s’han obtingut amb una càmera OLYMPUS SC30 incorporada al microscopi òptic. Els exemplars estudiats estan depositats a l’herbari BCN-Myc., del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV), Universitat de Barcelona.

RESULTATS

Bryostroma trichostomi (Rolland) Döbbeler, Mitt. Bot. Staatssamml. München, 14: 184 (1978).

BASIÒNIM: Gibberella trichostomi Rolland. Bull. Soc. Mycol. France, 7: 221 (1891). TIPUS: França: Alpes-Maritimes, Cannes, Îles de Lérins, Île Sainte-Marguerite, 03/1981, Leg. M.L. Rolland. (¿?, ¡no vist!). (fide DÖBBELER, 1978)]. Sobre Tortella nitida

= Metasphaeria casaresiana Gonz. Frag., Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 26: 367 + fig. 1 (1926). Zignoella casaresiana (Gonz. Frag.) Racov. Champ. Bryoph., 50: 367 + fig. 1 (1926). TIPUS: Espanya: Galícia, “prope Coruña (Hispania) loco dicto Monelos”, 05/1926, Leg. A. Casares-Gil. (MA-Funhist. 18103, ¡no vist!). (fide DÖBBELER, 1978)]. Sobre Didymodon fallax

ICONOGRAFIA: DÖBBELER (1978: fig. 44), ascòspores, hifes vegetatives. GONZÁLEZ

FRAGOSO (1926: fig. 1), contorn d’un ascoma, ascs, ascòspores i paràfisis. RACOVITZA (1959: pl. 12 fig. 42-44; pl. 38 fig. 133), ascòspores. Fig. 1 i 2, nostrae.

MATERIAL ESTUDIAT: ESPANYA, Catalunya, Barcelona, Sant Cugat del Vallés, La Floresta, entre Can Busquets i el Torrent de les Tres Serres, talussos amb molses del marge del camí, sobre Didymodon fallax, UTM 31TDF2288, 160-220 m, 1997/03/07, leg. M. Barbero (BCC-Myc.).- ESPANYA, Catalunya, Tarragona, l’Ametlla de Mar, entre Mas Rabosenc i Pedra Blanca, sòls de brolla, sobre Didymodon fallax, UTM 31TCF1032, 100 m, 1988/06/01, leg. P. Navarro-Rosinés (BCC-Myc.).- ESPANYA, Catalunya, Tarragona, Mora d’Ebre, els Xarcums, sòls argilosos, sobre Trichostomum crispulum, UTM 31TBF9454-BF9554, 300 m, 1987/11/14, leg. P. Navarro-Rosinés i M. Giralt (BCC-Myc.).

DESCRIPCIÓ. Fong briofític, amb els ascomes que creixen a les zones axil·lars dels fil·lidis de la molsa hospedant. Ascomes peritecioïdes (pseudotecis), totalment superficials, dispersos i solitaris, de color negre, ovoide-piriformes o subesfèrics, d’aproximadament (150)-220-300(330) × (150)-200-250 µm de diàmetre, amb la superfície d’aspecte rugato-verrucós, amb l’ostíol arrodonit, de 30-50 µm de diàmetre, situat en posició lleugerament prominent a l’àpex de l’ascoma. Exciple prim, de 15-25 µm de gruix, format per 3-4 capes de cèl·lules, que en visió tangencial a la superfície del ascoma són més o menys isodiamètriques, de forma poligonal o arrodonida, de 7-14-(16) µm de diàmetre, que tenen la paret uniformement pigmentada, de tonalitat brunenca i de gruix una mica variable, normalment és fina, però s’observen agrupacions de 2-4 cèl·lules envoltades per una paret comuna més engruixida i més pigmentada. En secció transversal l’exciple està format per dues capes diferenciades: una interna, amb cèl·lules allargades i de mida més reduïda, de paret no o poc pigmentada i de llum poc visible, i una externa, formada per cèl·lules més grans y més o menys aplanades radialment, amb una llum de 3-7 µm de gruix, i de paret més pigmentada i gruixuda. Hamateci constituït per hifes interascals filiformes (parafisoïdes), de 1,5-2 µm de gruix, irregularment ramificades i anastomitzades, més o menys diferenciables durant la maduració dels ascs, amb les cèl·lules proveïdes de abundants gútules lipídiques petites. Ascs bitunicats, cilíndrico-claviformes, de 90-140 × 20-27 µm, lleugerament pedunculats, octosporats. Ascòspores hialines, fusiformes, de (35)-40-44,2-49-(52)  7-8,2-9-(10) µm, amb una relació L/A de (4,4)-4,9-5,4-6,0-(6,4) (n = 27), amb els extrems obtuso-arrodonits, triseptades, lleugerament constrictes al voltant dels septes transversals, principalment en el septe medial, amb una gran gútula lipídica visible a cada cèl·lula, i que es disposen de forma pràcticament biseriada en els ascs. Hifes vegetatives, de 1,5-2,5 µm de gruix, incolores, només clarament visibles en les zones de contacte amb els ascomes on prenen una tonalitat més o menys brunenca.

COMENTARIS. Bryostroma és un gènere de fongs briofítics per al qual es coneixen només 8 especies (DÖBBELER, 1978, 1982 i 2018). Segons aquest autor, únicament tres especies es

caracteritzen per tenir ascòspores amb tres o més septes transversals; a la resta d’espècies les ascòspores són uniseptades. A Bryostroma trichostomi, les ascòspores son constantment triseptades, fet que el diferencia de les altres dues espècies pluriseptades: B. necans les té amb 3-5 septes i B. bryi amb 5-6 septes. Per la forma i les dimensions, les ascòspores són relativament semblants en els tres casos, de forma llargament el·lipsoïdal o fusiforme i amb una llargada compresa entre 33-65 µm. Però en el cas de B. necans, les ascòspores són lleugerament més amples, de 9-11,5-(14) µm, en comparació B. bryi i B. trichostomi, que les tenen d’amplada compresa entre 7-10 µm.

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT. Segons DÖBBELER (1978, 1982 i 2018), Bryostroma trichostomi, és un fong biotròfic que parasita, amb hifes intercel·lulars, diferents gèneres de molses de l’ordre Pottiales, al contrari de les altres espècies conegudes del gènere que són paràsites necrotròfiques i tenen el miceli intracel·lular. Segons la distribució indicada per DÖBBELER (1978), Bryostroma trichostomi es coneix d’Alemanya, Àustria, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia i Itàlia, a les quals cal afegir les citacions posterior d’Holanda (BRUIN, 1996) i de Gran Bretanya (GREIFF, 2019). A Espanya aquesta espècie ha estat mencionada prèviament només de les províncies de Barcelona i de la Corunya (GONZALO FRAGOSO, 1914 i 1926), citacions recollides per DÖBBELER (1978). La citació gallega prové de Monelos, prop de la ciutat de la Corunya, , on creixia sobre Didymodon fallax (GONZALO FRAGOSO, 1926). La menció catalana de GONZALO FRAGOSO (1914), correspon a una localitat poc precisa, de la que només consta la indicació de “Montserrat (Barcelona)”, creixia sobre Tortella nitida i va ser recol·lectada per A. CASARES-GIL, (MA-Funhist. 19080). En el nostre cas, en la localitat aportada de la Floresta (Sant Cugat del Vallés, Barcelona) i en la de l’Ametlla de Mar (Tarragona), Bryostroma trichostomi creix sobre Didymodon fallax, en els marges dels camins, formant part de les gespes baixes de molses que creixen en els llocs menys trepitjats, i l’exemplar de Mora d’Ebre (Tarragona) creix sobre Trichostomum crispulum, situat en un sòl de brolla. Cal remarcar que GONZALO FRAGOSO (1926) va publicar com a nova espècie, amb el nom de Metasphaeria casaresiana, la citació de Galícia de Bryostroma trichostomi, en una publicació que es posterior a la seva citació de la espècie de Montserrat, feta amb nom de Gibberella trichostomi (GONZALO FRAGOSO, 1914).

Fig 1. - Bryostroma trichostomi. A-C) hàbit, amb els ascomes del fong en posició axil·lar entre els fil·lidis de Didymodon fallax. Escales: A-C = 200 µm.

Fig 2. - Bryostroma trichostomi. A) aspecte de les cèl·lules de la paret de l’ascoma en visió tangencial a la superfície. B-C) ascs bitunicats i octosporats, amb ascòspores fusiformes i triseptades. Escales: A = 20 µm, B-C = 10 µm.

Pleosphaeria lophoziae Racov., Rev. Mycol. (Paris), n.s. 2: 125-128 (1937).

ICONOGRAFIA: RACOVITZA (1959: pl. 28, fig. 97; pl. 29, fig. 133), hàbit, ascs, ascòspores, i conidiòspores. Fig. 3 i 4, nostrae.

MATERIAL ESTUDIAT: ESPANYA, Catalunya, prov. de Barcelona, , Sant Cugat del Vallés, La Floresta, Torrent de les Tres Serres, en talussos humits del marge del torrent, prop de una font, on creix sobre Cephaloziella baumgartneri Schiffner, U.T.M. 31TDF2288, 160-220 m, 1999/03/19, leg. P. Navarro-Rosinés (BCN-Myc).Ibidem, 2000/03/20, leg. P. Navarro-Rosinés (BCN-Myc.).

DESCRIPCIÓ. Ascomes peritecioïdes (pseudotecis) que creixen dispersos i superficials sobre els caulidis de l’hospedant, de color negre, subglobosos o ovoides, de 120-180  100-160 µm de diàmetre, quan són joves recoberts de hifes miceliars de tonalitat bru vermellosa, abundants principalment a la meitat basal de la paret de l’ascoma. Exciple pseudoparenquimàtic, de color bru vermellós, més o menys fosc al microscopi, de 20-25-(30) µm de gruix cap a la base del ascoma, i en secció format per 8-10 fileres de cèl·lules, disposades en dues capes: l’externa formada per 2-3 fileres de cèl·lules poligonals o arrodonides, de 4-7-(8)  (2)-3-5 µm, l’interna amb 5-6 fileres de cèl·lules, de forma clarament aplanades i de 5-8 1-1,5 µm, amb la paret més engruixida i més pigmentada en les cèl·lules de les fileres més externes. Ostíol clarament visible però no prominent, d’obertura circular. Hamateci format únicament per perífisis de 15-20  11,5 µm, formades per 1-2 cèl·lules, no o poc visibles en els ascomes madurs, amb les hifes interascals evanescents abans de la maduració dels ascs. Ascs bitunicats, des de subcilíndrics a més o menys claviformes, d’aproximadament 135  45 µm, proveïts a l’àpex d’una cambra ocular molt engruixida, lleugerament pedicel·lats, amb (4-6)-8 ascòspores en disposició irregularment biseriada. Ascòspores pigmentades a la maduresa, de color bru clar, el·líptiques o subfusiformes, en els exemplars estudiats de (32)-33-36,3-40-(43)  (12)-13-15,2-17-(18) µm, amb una relació L/A de (2,0)-2,2-2,4-2,7-(2,8) (n = 32), amb septació mural, presentant 5-7-(8) septes transversals i 1-2-(3) septes longitudinals per secció, no constrictes a l’entorn dels septes, arrodonides als extrems, i en algun cas lleugerament heteropolars. Hifes miceliars de 1,5 µm de diàmetre, de color bru vermellós més o menys fosc, que creixen tant a la superfície com entre les cèl·lules dels teixits de l’hospedant.

COMENTARIS. Pleosphaeria lophoziae és una espècie poc coneguda, que únicament ha estat tractada amb detall per RACOVITZA (1937, 1959), i que apareix només mencionada, sense cap dada morfològica ni comentaris, en el treball de DÖBBELER (1978), autor que no tracta en el seu treball els fongs briofítics amb ascs bitunicats. RACOVITZA (1959) reconeix, pel gènere Pleosphaeria, únicament dues espècies briofítiques, Pl. lophoziae i Pl. haploziae, que creixen sobre hepàtiques folioses i que es diferencien per la mida i el grau de septació de les ascòspores, més grans en P. haploziae, de 42-47  17-19 µm, i més petites a P. lophoziae, de només 2344,5  11,5-13,5 µm. Segons aquest autor, el grau de septació de les ascòspores es també és diferent; les de Pl. haploziae, són més septades, amb 8-11 septes tranversals i fins a 3 septes longitudinals por secció, mentre que Pl. lophoziae les té amb 5-7 septes tranversals i només 1-2 septes longitudinals per secció. Els nostres exemplars coincideixen perfectament, per la septació de les ascòspores, amb Pl. lophoziae, espècie a la qual els hem atribuït, però cal tenir en compte que la mida de les ascòspores que hem observat en els nostres exemplars, amb (32)33-40-(44)  (12)-13-17-(18) µm, correspon a una mida intermèdia respecte la de les dues especies indicades per RACOVITZA (1959). Altres diferències observades entre els nostres exemplars i la descripció aportada per RACOVITZA (1959), estarien en la mida que indica pels ascomes, de 193-307 × 120-285 µm, més grans que els nostres, i també dels ascs, de 170  25 µm, que serien més llargs i més estrets que els observats en els mostres exemplars.

Des del punt taxonòmic, Pleosphaeria ha estat considerat com un gènere incerta sedis dintre els Sordariomycetes, posició taxonòmica en la qual es manté en la última edició de Outline of Ascomycota (WIJAYAWARDENE et al., 2018), però, per les característiques morfològiques

observades dels ascs i dels ascomes, almenys en el cas del material aquí estudiat, Pl. lophoziae, sembla que estaria més relacionada amb els taxons del gènere Pleospora i afins (Pleosporales, Dothideomycetes), segons les característiques mencionades pels taxons d’aquest ordre per ZHANG et al. (2013); segons aquests autors, Pleosphaeria es va descriure per incloure les espècies que es diferenciaven de Pleospora per tenir ascomes superficials i amb hifes setoses a la superfície de l’ascoma.

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT Segons RACOVITZA (1959), Pleosphaeria lophoziae es coneix d’un nombre reduït de localitats, provinents de França, Itàlia (Tirol) i Romania, en tots el casos creixia sobre els caulidis i els fil·lidis de diferents espècies d’hepàtiques folioses dels gèneres Lophozia i Cephalozia. Els nostres exemplars van ser recol·lectats sobre els petits tal·lus de Cephaloziella baumgartneri, que creixien al voltant de una font d’aigua situada al costat d’un torrent, en un ambient ombrívol i humit, en una localitat que, malauradament, ja ha desaparegut amb l’ampliació d’un camí.

BIBLIOGRAFIA

BRUIN, C.J.W. 1996. Enkele bijzondere vondsten van (en aan) mossen op Texel en Vlieland. Buxbaumiella. 41: 16-26.

DÖBBELER, P. 1978. Moosbewohnende Ascomyceten I. Die pyrenocarpen, den Gametophyten besiedelnden Arten. Mitteilungen der Botanischen Staatssammlung München. 14: 1-360.

DÖBBELER, P. 1982. Moosbewohnende Ascomyceten VI. Einige neue Pyrenomyceten. Mitteilungen der Botanischen Staatssammlung München. 18: 341-358.

DÖBBELER, P. 1996. Potriphila navicularis gen. et sp. nov. (Ostropales, Ascomycetes), ein bipolar verbreiteter Parasit von Polytrichum alpinum. Nova Hedwigia, 62-61-77.

DÖBBELER, P. 1999. Two new species of Bryonectria (Hypocreales, Ascomycetes) on bryophytes. Sendtnera, 6: 93102.

DÖBBELER, P. 2002. Microniches occupied by bryophiolus ascomycetes. Nova Hedwigia, 75: 275-306.

DÖBBELER, P. 2004. Bryocentria (Hypocreales, a new genus of bryophilous Ascomycetes. Mycological Progress, 3: 247-256.

DÖBBELER, P. 2005. Ascospore diversity of bryophilous Hypocreales and two new Hepaticolous Nectria species. Mycologia, 97(4): 924-934.

DÖBBELER, P. 2008. Ascomycetes on Pogonatum urnigerum Nova Hedwigia, 87 (1-2): 129-144.

DÖBBELER, P. & MÜLLER, F. 2018. Bryostroma acrocarpum - a novel muscicolous ascomycete from New Caledonia. - Herzogia, 31: 109-113.

DÖBBELER, P. & HERTEL, H. 1993. Drei neue moosbewohnende Ascomyceten aus der Subantarktis (Marion Island). Sydowia, Annales Mycologici, ser. II, 36: 33-45.

DÖBBELER, P. & HERTEL, H. 2013. Bryophilous ascomycetes everywhere: Distribution maps of selected species on liverworts, mosses and Polytrichaceae. Herzogia, 26(2): 361-404.

GREIFF, G. 2019. A brief introduction to bryophilous fungi in Britain and Ireland. FieldBryology,. 122 (Nov19): 23-26.

GIRBAL, J., LLORET, F. & PÉREZ, R. 1982. Lizonia baldini sobre Polytrichum formosum Collectanea Botanica, 13 (2): 487-489.

GONZALO FRAGOSO, R. 1914. Sur quelques champignons peu connus ou nouveaux de la flore Espagnole. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural , 14: 238-243.

GONZALO FRAGOSO, R. 1915. Adiciones a la mocoflora Española. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural , 15: 337-343.

GONZALO FRAGOSO, R. 1916. Algunos hongos que viven sobre Muscíneas de la flora Española. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural , 16: 367-371.

GONZALO FRAGOSO, R. 1918. Hongos de Galicia. Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 11 (3): 104-113.

GONZALO FRAGOSO, R. 1926. Metasphaeria casaresiana sp. nov. sobre Barbula fallax Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural , 26: 367-368.

NAVARRO-ROSINÉS, P., HLADUN, N.L. & ALVARO, I. (2019). Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), un hongo briofítico que crece sobre Trichostomum brachydontium Revista Catalana de Micologia, 40: 53-62.

RACOVITZA, A. 1937. Nouvelle espèce de Pleosphaeria vivant sur hepatique. Revue de Mycologie, 2: 125-129.

Catalana de Micologia, vol. 41: 3-11; 2020.

RACOVITZA, A. 1959. Étude systématique et biologique des champignons bryophiles. Mémoires du Museum National d'Histoire Naturelle, Paris. 10: 1-288.

ZHANG, Y., CROUS, P.W.,. SCHOCH, C. L & HYDE K.D. (2013). Pleosporales. Fungal Diversity, 53(1): 1-221.

WIJAYAWARDENE, N.N., HYDE, K.D., LUMBSCH, H.T., LIU, J.K., MAHARACHCHIKUMBURA, S.S.N., EKANAYAKA, A.H., TIAN, Q. & PHOOKAMSAK, R. (2018). Outline of Ascomycota: 2017. Fungal Diversity, 88(2): 167-263.

Fig 3. - Pleosphaeria lophoziae. A) hàbit de l’hospedant, Cephalozia bicuspidata, en bon estat i poc parasitat. B) hàbit de l’hospedant, Cephalozia bicuspidata, alterat i amb abundants ascomes del fong que creixen superficialment en els caulidis de l’hepàtica. Escales: A-B = 200 µm.

Fig. 4. - Pleosphaeria lophoziae. A) aspecte al microscopi de un ascoma sobre un caulidi de l’hospedant. B) detall de les hifes que recobreixen la base dels ascomes. C) detall de les hifes que creixen entre els teixits del caulidi de l’hospedant. D) asc octosporat, amb ascòspores murals i pigmentades, amb tonalitat brunenca clara. Escales: A = 50 µm, B-D = 10 µm.

EL GÈNERE ENTOLOMA P. KUMM. A LES ILLES BALEARS (ESPANYA). I

LLORENS, L.1; LLISTOSELLA, J.1; SIQUIER, J.L.2 & SALOM, J.C.2

1- Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals; Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO). Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643; 08028 Barcelona. laura.llvw@gmail.com; jllistosella@ub.edu.

2- Interdiscyplinary Ecology Group, University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa, km 7,5. E-07122-Palma de Mallorca (Illes Balears). pepemycete@hotmail.com; joancarles.salom@gmail.com.

RESUM. El gènere Entoloma P. Kumm. a les Illes Balears (Espanya). I. Es citen 32 tàxons de fongs del gènere Entoloma, trobats a les Illes Balears, dels quals 18 ho són per primera vegada: Entoloma atrocoeruleum Noordel., E. bloxamii (Berk. & Br.) Sacc., E. brunneoserrulatum Eyssart. & Noordel., E. caeruleum (P.D. Orton) Noordel., E. caesiocinctum (Kühner) Noordel., E. chalybaeum (Pers.) Noordel., E. flocculosum (Bres.) Pacioni, E. juncinum (Kühner & Romagn.) Noordel., E. longistriatum (Peck) Noordel., E. malençonii Vila & Llimona, E. ochreoprunuloides Morgado & Noordel., E. occultipigmentatum Arnolds & Noordel., E. pallens (Maire) Arnolds, E. pseudocoelestinum Arnolds, E. resutum (Fr.) Quél., E. sarcitum (Fr.) Noordel., E. sericeoides (J.E. Lange) Noordel., i E. undulatosporum Arnolds & Noordel. A més, 1 és primera citació per a l’illa de Mallorca, 1 per a l’illa de Menorca, 4 per a l’illa d’Eivissa i 1 per a l’illa de Formentera. També s’aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia.

PARAULES CLAU: Basidiomycota, Entoloma, Illes Balears. Espanya.

ABSTRACT. The genus Entoloma P. Kumm. in the Balearic Islands (Spain). I. 32 taxa of fungi of genus Entoloma are commented. 18 of them are a new record for the Balearic Islands: Entoloma atrocoeruleum Noordel., E. bloxamii (Berk. & Br.) Sacc., E. brunneoserrulatum Eyssart. & Noordel., E. caeruleum (P.D. Orton) Noordel., E. caesiocinctum (Kühner) Noordel., E. chalybaeum (Pers.) Noordel., E. flocculosum (Bres.) Pacioni, E. juncinum (Kühner & Romagn.) Noordel., E. longistriatum (Peck) Noordel., E. malençonii Vila & Llimona, E. ochreoprunuloides Morgado & Noordel., E. occultipigmentatum Arnolds & Noordel., E. pallens (Maire) Arnolds, E. pseudocoelestinum Arnolds, E. resutum (Fr.) Quél., E. sarcitum (Fr.) Noordel., E. sericeoides (J.E. Lange) Noordel., and E. undulatosporum Arnolds & Noordel. Also 1 is a new record in the island of Mallorca , 1 in Menorca (Minorca) , 4 in Eivissa (Ibiza) and 1 in Formentera . Remarks on their ecology, taxonomy and chorology are also included.

KEY WORDS: Basidiomycota, Entoloma, Balearic Islands. Spain.

INTRODUCCIÓ

Seguint amb l’estudi de la diversitat micològica de les Illes Balears, presentem una nova aportació, que en aquest cas és monogràfica i referida al gènere Entoloma P. Kumm. En el treball es mencionen les troballes del gènere a les Illes Balears, a partir de mostres recol·lectades pels autors, i per altres membres de FCB, durant les diferents campanyes realitzades en els darrers anys a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. També s'inclou l'estudi i revisió d'algunes mostres anteriors a aquestes campanyes, dipositades als herbaris particulars de J.L. Siquier (JLS) i J.C. Salom (JCS). A la vegada, es fa un recull de les citacions bibliogràfiques prèvies de tàxons d’aquest gènere a cada una de les illes, que es poden

trobar recopilades també a SIQUIER & SALOM (2013) i de les posteriors als treballs de MELIS et al. (2016, 2017), MIR et al. (2013, 2016) i SALOM & SIQUIER (2015a).

MATERIAL Y METODOLOGIA

Les espècies han estat ordenades per ordre alfabètic, i per a cadascuna es menciona la localitat on han estat trobades, la quadrícula UTM, l'altitud, l'hàbitat, la data de recol·lecció, el recol·lector i el número i l'herbari on es conserva la mostra. A l’apartat d’observacions, basantnos en la bibliografia, es comenta si són novetat per a les Illes Balears, per alguna de les illes o si són, tan sols, noves localitzacions a les illes on s’ha recol·lectat. Tot el material es troba dipositat i repartit a l’herbari BCN, del CeDocBiV (LLVW, Universitat de Barcelona) i als herbaris particulars de J.L. Siquier (JLS) i de J.C. Salom (JCS). Alguna de les mostres han estat seqüenciades al laboratori ALVALAB (Oviedo). Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Olympus BX40, BX51 i Nikon LABOPHOT-2, i els reactius adients; per fer les fotografies al camp, càmeres Nikon D7000 i DS300 i per les microfotografies, càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. Per els noms de les espècies, s’ha seguit l’Index Fungorum (http: //www.indexfungorum.org) i MycoBank (http: //www.mycobank.org, 2019).

ESPÈCIES ESTUDIADES

Entoloma atrocoeruleum Noordel.; Beih. Nova Hedwigia 91: 248 (1987).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte entre col·libioide i omfalioide. Píleu de 1-4 cm de diàmetre, primer hemisfèric, després convex i finalment aplanat, sovint amb el centre des de lleugerament deprimit a clarament umbilicat, no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula no higròfana ni estriada per transparència, completament tomentosa en els exemplars joves, després des de fibril·losa a esquamosa, amb esquames prostrades al marge i més erectes al centre; de color blau negrós o blau marí, més fosc al centre i més clar vers el marge, que passa a bru amb tonalitats blavoses en envellir. Làmines adnates i ventrudes, de color blanc o una mica crema quan són joves, després rosades en madurar les espores, sense tonalitats blaves; aresta entera i del mateix color. Estípit de 2-6 × 0,1-0,5 cm, cilíndric o comprimit lateralment, de vegades lleument engruixit vers la base, glabre i llis; del mateix color que el píleu, blanc i tomentós a la base.Carn de color blau grisenc, més blanquinosa a les parts més internes. Olor gairebé inapreciable i sabor no característic.

Espores de 8-10,5 × 6-8 µm (Q = 1,2-1,55 i Q promig = 1,31), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-7 angles. Basidis de 28-40 × 9-13 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. Queilocistidis absents. Epicutis filamentosa vers el marge i tricodèrmica al centre, formada per hifes cilíndriques, de més de 10 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color blau. Fíbules absents tant a l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Ses Planes d'en Francolí; UTM 31SCD5820; 175-200 m; 07/12/2014; bosc de Pinus halepensis, Juniperus oxycedrus, J. phoenicea, Pistacia lentiscus; leg. L. Llorens (BCC LLVW1424).- Santa Eulària des Riu, Can Mayol; UTM 31SCD6518; 150-170 m; 08/12/2014; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. L. Llorens (BCC LLVW1432). MENORCA: es Mercadal, S'Arangí, sa Roca de s’Indio; UTM 31SEE9325; 150-225 m; 24/11/2016; marge de camí, amb Cistus, Myrtus, Pistacia i Quercus ilex; leg. J. Planas (BCC LLVW1444).

OBSERVACIONS. El nostre material presenta un píleu amb tonalitats blaves fosques, no és estriat per transparència i té les làmines de color blanc groguenc i una morfologia macroscòpica molt semblant a E. mougeotii (Fr.) Hesler, però aquest últim, en envellir, no presenta tons bruns sinó grisencs i té queilocistidis abundants. Per altra banda, E. pseudocoelestinum Arnolds és una

Entoloma atrocoeruleum Noordel.

Entoloma brunneoserrulatum Eyssart. & Noordel

espècie amb tonalitats més brunenques i el píleu estriat per transparència, mentre que E. caeruleum (P.D. Orton) Noordel. manté més la coloració blava, com és el cas del material estudiat, però es diferencia per tenir l’aresta de les làmines estèril. Primeres citacions a les Illes Balears.

Entoloma bloxamii (Berk. & Br.) Sacc.; Syll. fung. 5: 684 (1887).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte tricolomatoide. Píleu de 3-8 cm de diàmetre, primer cònicoconvex amb un ample umbó central, després aplanat i estès; marge involut en els exemplars joves. Cutícula glabra, no higròfana; de color blau intens a blau grisenc en els exemplars joves, després agafa tons violetes i brunencs. Làmines relativament denses, emarginades, no gaire ventrudes; de color blanc o crema blanquinós al principi, després, en madurar les espores, rosades; aresta lleugerament serrada i del mateix color. Estípit 3,5-7 × 1-3,5 cm, robust, cilíndric, amb la base lleugerament engruixida; de color blau, blau grisenc o violeta grisenc. Carn blanquinosa, lleugerament grisenca sota la cutícula. Olor no destacable o lleugerament de farina.

Espores de 8-9,5-(10) × 8-9,5 µm (Q = 1-1,2 i Q promig = 1,05), isodiamètriques, anguloses, amb 5-6 angles. Basidis de 35-60 × 10-14 µm, tetraspòrics, claviformes i fibulífers. Sense queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis filamentosa i més o menys tricodèrmica, formada per hifes relativament estretes; pigmentació intracel·lular evident. Fíbules abundants en tot el basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Ses Planes d'en Francolí; UTM 31SCD5820; 175-200 m; 07/12/2014; bosc de Pinus halepensis amb Juniperus oxycedrus, J. phoenicea i Pistacia lentiscus; leg. X. Lillo (BCC LLVW1423). MALLORCA: Escorca, predi L’Ofre, UTM: 31SDE8001; 900-1100 m; 26/10/2018, bosc de Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i presència esporàdica de Quercus ilex, leg. J.L. Siquier, JLS 4192 (ALV 19755).

OBSERVACIONS. E. bloxamii es pot diferenciar de la resta d’Entoloma de coloracions blavoses pel seu hàbit típicament tricolomatoide, molt robust i carnós. E. nitidum Quél. és proper, però en difereix sobretot per l’hàbit més gràcil i per tenir la coloració blava persistent. L’únic exemplar trobat a Mallorca no presentava cap tipus de coloració blava a l’estípit, per la qual cosa es va fer seqüenciar, amb el resultat d’una coincidència total amb les mostres que, d’aquesta espècie, hi ha al GenBank. Primeres citacions a les Illes Balears.

Entoloma brunneoserrulatum Eyssart. & Noordel.; Öst. Z. Pilzk. 11: 186 (2002).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte entre micenoide i col·libioide. Píleu de 0,5-3 cm de diàmetre, primer hemisfèric o cònico-convex, desprès plano-convex, lleugerament deprimit al centre i no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès; de vegades més o menys fissurat. Cutícula tomentosa en els exemplars joves, després lleugerament esquamosa a la part central, i radialment fibril·losa al marge, no higròfana ni estriada per transparència; de color blau fosc amb tons violetes, després violeta brunenc. Làmines més o menys denses, des d’adnates a subdecurrents, força ventrudes; de color crema o beix quan són joves, bru rosat en madurar les espores, sense tonalitats blaves ni violetes; aresta irregular, serrada i de color bru fosc. Estípit de 1,5-5 × 0,1-0,4 cm, cilíndric o comprimit lateralment, de vegades lleugerament engruixit vers la base, amb fibril·les longitudinals; del mateix color que el píleu o lleugerament més pàl·lid, blanc i tomentós vers la base. Carn del mateix color que la superfície del píleu, un mica més pàl·lida a les parts més internes. Olor i sabor no característics.

Espores de (9,5)-10-11,5-(12,5) × 6,5-7,5 µm (Q = 1,3-1,7 i Q promig = 1,5), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-7 angles. Basidis de 22-36 × 8-12 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. Queilocistidis de cilíndrics a claviformes, formant cadenes d’artells i ramificats, amb abundant pigmentació intracel·lular de color bru fosc. No s’observen

pleurocistidis. Epicutis tricodèrmica, formada per hifes cilíndriques de 6-11 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color blau a blau brunenc. Fíbules absents tant en l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Ses Planes d'en Francolí; UTM 31SCD5820; 175-200 m; 07/12/2014; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis, Juniperus oxycedrus, J. phoenicea i Pistacia lentiscus; leg. L. Llorens (BCC LLVW1422).- Santa Eulària des Riu, Can Miquelet; UTM 31SCD6118; 150-175 m; 07/12/2014; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. T. Serra (BCC LLVW1425), JCS-1308B.- Ibid.; 8/12 /2018; leg. J.C. Salom, J. Llistosella & J.L. Siquier; JLS 4302.- Sant Joan de Labritja, Can Martí; UTM: 31SCD7026, 150-200 m; 7/12/2018; a la pineda de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, Cistus monspeliensis i Ampelodesmos mauritanicus; leg. J.C. Salom, J. Llistosella & J.L. Siquier; JLS 4292. FORMENTERA: Platja de Migjorn-Es Ram, vora es Torrent des Arbocers; UTM 31SCC7179; 0-30 m; 06/12/2014; entre molsa, en un bosc de Pinus halepensis i Juniperus phoenicea; leg. L. Llorens (BCC LLVW1420). MALLORCA: Calvià, Finca Pública des Galatzó; UTM: 31SDD5484, 200-300 m; 6/XI/2015; a la pineda de Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i presència de Quercus ilex; leg. J.C. Salom & J.L. Siquier; JLS 3899.

OBSERVACIONS. E. brunneoserrulatum és una espècie molt propera a E. serrulatum (Fr.) Hesler, però es reconeix fàcilment per la coloració brunenca de l’aresta de les làmines i per les espores, que són més allargades i estretes. Primeres citacions a les Illes Balears.

Entoloma caeruleum (P.D. Orton) Noordel.; Persoonia 11 (4): 470 (1982).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte entre col·libioide i omfalioide. Píleu de 1-5 cm de diàmetre, primer hemisfèric, després convex i finalment aplanat, sovint amb el centre des de lleugerament deprimit a clarament umbilicat, no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula no higròfana ni estriada per transparència, tomentosa en els exemplars joves, després des de fibril·losa a esquamosa, amb esquames prostrades al marge i més erectes al centre; de color blau negrós, blau lilós o blau marí, més fosc al centre i més clar vers el marge, que passa a brunenc amb tonalitats blavoses en envellir. Làmines adnates i ventrudes; de color blanc o crema quan són joves, després rosa groguenc en madurar les espores, sense tonalitats blaves; aresta entera i del mateix color, de vegades una mica bruna en els exemplars madurs. Estípit de 1,5-5 × 0,1-0,5 cm, cilíndric o comprimit lateralment, de vegades lleument engruixit vers la base, glabre i llis; del mateix color que el píleu, generalment conserva el color blau més temps que el píleu, tot i que lentament empal·lideix; blanc i tomentós a la base. Carn de color blau grisenc, més pàl·lid a les parts més internes. Olor gairebé inapreciable i sabor no característic.

Espores (9)-10-12 × 6,5-8 µm (Q = 1,3-1,6 i Q promig = 1,47), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-7 angles. Basidis de 25-40 × 10-14 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. Queilocistidis de 22-60 × 8-14 µm, cilíndrics o claviformes, articulats, en alguns casos i en envellir, amb pigmentació intracel·lular de color brunenc. Epicutis filamentosa vers el marge i tricodèrmica al centre, formada per hifes cilíndriques, de més de 10 µm d’amplada, amb elements terminals inflats que poden mesurar fins a 6-25 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color blavós. Fíbules absents, tant a l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet; UTM 31SCD6118; 150-175 m; 07/12/2014; entre molsa; bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. T. Serra (BCC LLVW1427).- Can Mayol; UTM 31SCD6518; 150-170 m; 08/12/2014; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. L. Llorens (BCC LLVW1430). MALLORCA: Santa Margalida, Son Dico; UTM 31SED1196; 50-100 m; 24/10/1989; pineda de Pinus halepensis amb alguns exemplars de Quercus ilex; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1412; JLS 263B).- Palma, Serra d'en Merill; UTM 31SDD6585; 250-350 m; 10/01/1993; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1409; JLS 649B).

OBSERVACIONS. E. caeruleum presenta un píleu amb tonalitats brunes i blaves, i una morfologia macroscòpica molt semblant a E. mougeotii (Fr.) Hesler, però aquest últim, quan

envelleix, no presenta tons bruns sinó grisencs. Per altra banda, E. corvinum (Kühner) Noordel.

és també una espècie afí, però es caracteritza pel seu píleu blau negrós fosc, que es torna bru enenvellir i pel seu estípit fibril·lós i del mateix color o més pàl·lid, mentre que E. caeruleum té el píleu de color blau marí, que en envellir també es torna bru, però té l’estípit llis i les làmines amb tons groguencs. Finalment, es podria confondre amb E. aethipos (Scop.) G. Stev., però aquesta espècie té les espores més grans, de 11,5-14 µm (NOORDELOOS, 1992). Primeres citacions a les Illes Balears.

Entoloma caesiocinctum (Kühner) Noordel. Persoonia 11 (4): 470 (1982).

Basidioma d’aspecte entre micenoide i col·libioide. Píleu de 0,5-3 cm de diàmetre, primer hemisfèric o cònico-convex, desprès plano-convex, de deprimit al centre a fortament umbilicat, no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès i ondulat. Cutícula brillant, radialment fibrosa, esquamosa vers el centre i subesquamosa al marge, de vegades es fissura deixant entreveure la carn del píleu, lleugerament higròfana i estriada per transparència des del marge fins a una tercera part del radi pileic; de color bru amb tons grocs-bruns i vermells-bruns; els exemplars joves tenen el marge del píleu de color blau grisenc, que empal·lideix en envellir. Làmines més o menys denses, des d’adnates-emarginades a decurrents, força ventrudes; de color blanc amb tons blaus quan són joves i bru rosat en madurar les espores; aresta irregular, serrada, estèril i de color blau negrós. Estípit de 1,5-6 × 0,2-0,5 cm, de cilíndric a comprimit lateralment, llis i d’aspecte cartilaginós, pruinós a l’àpex; de color blau grisenc, més clar en envellir, blanc i tomentós vers la base. Carn minsa, de color bru clar al píleu i un mica més blau grisenc a l’estípit. Olor i sabor no característics. Espores de 8,5-10 × (6)-6,5-7,5-(8) µm (Q = 1,2-1,55 i Q promig = 1,35), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-7 angles. Basidis de 27-38 × 8,5-13 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. Queilocistidis de cilíndrics a claviformes, sovint articulats i ramificats, amb l’artell apical de 42-74 × 9-17 µm; amb abundant pigmentació intracel·lular de color blau negrós. No s’observen pleurocistidis. Epicutis filamentosa al marge i tricodèrmica al centre, formada per hifes amb terminacions inflades de més de 25 µm d’amplada, pigmentació intracel·lular de color bru blavós. Fíbules absents, tant en l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Mayol; UTM 31SCD6518; 150-170 m; 08/12/2014; sobre fems d'ase, en un bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. L. Llorens (BCC LLVW1429 i BCC LLVW1413). MALLORCA: Escorca, Menut II; UTM 31SDE9111; 600-650 m; 28/11/2015; marge de camí amb molses i Cistus sp., en un bosc de Quercus ilex, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. C. Constantino (BCC LLVW1435).

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie generalment pròpia de pastures i terrenys herbosos. No obstant això, nosaltres l’hem recol·lectada a llocs més o menys esclarissats, als boscos o, sorprenentment, sobre excrements d’ase. Malgrat compartir la mateixa estirp, difereix clarament d’E. serrulatum (Fr.: Fr.) Hesl. pel píleu bru i estriat per transparència, i també per la seva ecologia, ja que aquesta darrera espècie sol ser més pròpia de voreres de boscos o camins dins del bosc; això no obstant, tampoc és rar trobar les dues espècies juntes al camp, cosa que podria dificultar la seva determinació, ja que ambdues presenten l’aresta de la làmina de color blau fosc. Primeres citacions a les Illes Balears.

Entoloma chalybaeum (Pers.) Noordel.; Nordic Jl. Bot. 2 (2): 162 (1982).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte entre micenoide i col·libioide. Píleu de 1-5 cm de diàmetre, primer hemisfèric, després convex i finalment aplanat, sovint amb el centre lleugerament deprimit; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula no higròfana ni estriada

Entoloma caeruleum (P.D. Orton) Noordel

Entoloma flocculosum (Bres.) Pacioni

per transparència, tomentosa en els exemplars joves, després s’esquinça en petites esquames, força abundants al centre; en envellir es torna glabrescent i es fissura, deixant entreveure la carn del píleu; de color blau negrós, a vegades completament negre al centre i més clar vers el marge, que passa a bru violaci en envellir. Làmines moderadament distants, des d’adnates a gairebé lliures, força ventrudes; de color blau fosc, violeta grisenc quan són joves, i després, en madurar les espores, gris rosat amb tons blaus; aresta entera i del mateix color o una mica més bruna. Estípit de 2-5 × 0,2-0,4 cm, cilíndric o comprimit lateralment, a vegades lleument engruixit vers la base, glabre; de color blau fosc o blau grisenc, blanc i tomentós a la base. Carn del mateix color que el píleu, un mica més grisenca i pàl·lida cap a les parts més internes. Olor gairebé inapreciable i sabor no característic.

Espores de 9,5-11-(12) × 6-8 µm (Q = 1,25-1,75 i Q promig = 1,54), heterodiamètriques, anguloses, amb 6-8 angles. Basidis de 27-37 × 10-12 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. Queilocistidis de cilíndrics a claviformes, articulats i ramificats, amb pigmentació intracel·lular de color brunenc, molt variables, tant en el nombre d’artells com en la llargada; el terminal mesura de 13-40 × 6-8 µm. No s’observen pleurocistidis. Epicutis més o menys tricodèrmica vers el marge i himenodèrmica vers el centre, formada per hifes cilíndriques amb elements terminals inflats, que poden mesurar fins a 6-22 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color blau. Fíbules absents tant a l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Mayol; UTM 31SCD6518; 150-170 m; 08/12/2014; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. L. Llorens (BCC LLVW1431).

OBSERVACIONS. La nostra mostra concorda clarament amb la descripció d’E. chalybaeum (Pers.) Noordel. (NOORDELOS, 1992), tant en el color fosc de les làmines com en la mida de les espores i dels basidis, que es caracteritzen per ser força amples i curts. E. corvinum (Kühner) Noordel. es diferencia sobretot per tenir les làmines de color blanc pur fins a la maduració de les espores. Les diferències entre E. chalybaeum var. chalybaeum i E. chalybaeum var. lazulinum són molt subtils i es basen en què la segona varietat té el píleu lleument estriat per transparència i menys esquamós. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma flocculosum (Bres.) Pacioni; Micol. Veg. Medit. 2 (2): 148 (1988) [1987]

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte omfalioide. Píleu de 0,5-2,5 cm de diàmetre, des de deprimit a profundament infundibuliforme, no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula lleument higròfana en temps humit, no estriada per transparència; de color bru amb tonalitats rogenques, més fosc al centre, completament coberta d’esquames denses que li donen un aspecte floculós. Làmines subdistants i carnoses, subdecurrents; primer de color brunenc, rosades en madurar les espores; aresta entera i del mateix color. Estípit de 0,3-2,5 × 0,05-0,2 cm, glabre o amb petites fibril·les esparses; de color bru pàl·lid, més clar que el píleu. Carn minsa, del mateix color que el píleu o més pàl·lida. Olor i sabor no característics. Espores de 8,5-10 × 7,5-9,5 µm (Q = 1,0-1,2 i Q promig = 1,1), isodiamètriques, anguloses, amb 5-8 angles. Basidis de 27-35 × 10-12 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. No s’observen queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis tricodèrmica, formada per hifes cilíndriques de menys de 20 µm d’amplada; pigmentació incrustant i intracel·lular. Fíbules absents.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Mayol; UTM 31SCD6518; 150-170 m; 13/12/2010; marge de camí; bosc de Pinus halepensis; leg. J.L. Siquier i J.C. Salom (BCC LLVW1407; JLS 3295).

OBSERVACIONS. E. flocculosum es diferencia de les espècies properes, com ara E. phaeocyathus Noordel., i E. rusticoides (Gillet) Noordel., per tenir la superfície del píleu des de floculosa a densament esquamosa, que empal·lideix en perdre humitat. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma hebes (Romagn.) Trimbach; Docums Mycol. 11 (no. 44): 6 (1981).

CITACIONS ANTERIORS. MALLORCA: ESTEVE-RAVENTÓS et al. (1992). MENORCA: MIR & MELIS (2008); MIR et al. (2013 i 2016).

Entoloma hirtipes (Schumach.) M.M. Moser in Gams, Kl. Krypt.-Fl., Bd II b/2, ed. 4 2b/2: 206 (1978).

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Lloret de Vista Alegre, Sa Comuna de Lloret; UTM 31SDD9685; 150-200 m; 22/12/1992; marge de camí amb molsa, Cistus sp i bosc de Pinus halepensis; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1400 i JLS 638B).- Palma, Serra d'en Merill; UTM 31SDD6585; 250-350 m; 10/01/1993; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1401; JLS 648B).

CITACIONS ANTERIORS. CABRERA: SIQUIER & LILLO (1994). MALLORCA: PÉREZ-DE-GREGORIO & VIDAL (1994); CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011). MENORCA: MATEO-ÁLVAREZ (2004b).

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie més aviat esvelta, de colors foscos, amb hàbit quasi micenoide i olor de farina rància. Tot i que es pot trobar a la primavera, sol fructificar a principis de la tardor, tant a boscos de Quercus com de Pinus, en terrenys calcaris. E. vernum Lundell., es diferencia perquè només fructifica a la primavera i, a més, no presenta cap mena de queilocistidis, que en canvi sí que són presents a E. hirtipes. Noves localitats a Mallorca.

Entoloma incanum (Fr.) Hesler; Beih. Nova Hedwigia 23: 147 (1967).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte col·libioide. Píleu de 1-4 cm de diàmetre, primer hemisfèric o cònic, després convex i finalment aplanat, sovint amb el centre deprimit, no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula molt lleument higròfana, estriada per transparència fins a més de la meitat del radi pileic, radialment fibril·losa al marge, rugosa o esquamosa a la part central; en envellir, tota la cutícula s’esquinça en petites esquames; de color verd oliva, groc verdós o verd brunenc, més fosc al centre i més clar al marge, sense coloracions blaves ni violetes. Làmines moderadament distants, des d’adnates a subdecurrents o emarginades; de color blanc o verd molt clar quan són joves, rosat o rosa brunenc en madurar les espores, sense tonalitats blaves; aresta entera i del mateix color. Estípit de 2-8 × 0,1-0,4 cm, cilíndric o comprimit lateralment, llis, lleument pruïnós en els exemplars joves; de color verd groguenc viu, groc brunenc en envellir, que passa al verd blavós viu en manipular-lo, sobretot vers la base. Carn del mateix color que el píleu, verd blavós en manipular-la. Olor poc apreciable, que recorda la del formatge; sabor desagradable. Espores de 10,5-13-(14) × 8-9,5-(10) µm (Q = 1,2-1,5 i Q promig = 1,36), heterodiamètriques, anguloses, amb 6-9 angles. Basidis de 30-45 × 11-13 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. No s’observen queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis tricodèrmica al centre, formada per hifes cilíndriques, amb terminacions inflades que poden mesurar 7-30 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular present. Fíbules absents, tant a l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Son Dico; UTM 31SED1196; 50-100 m; 29/10/1989; pineda de Pinus halepensis amb alguns exemplars de Quercus ilex; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1411; JLS 266B).- Escorca, predi L’Ofre; UTM: 31SDE8001, 900-110 m; 26/10/2018; bosc de Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i presència esporàdica de Quercus ilex; leg. A. Martínez; JLS 4191. MENORCA: Es Mercadal, Sa Roca; UTM 31SEE9627; 180-240 m; 14/11/2011; bosc de Pinus halepensis, Quercus ilex, Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus; leg. participants de FCB (BCC LLVW1391; JLS 3394; JCS1086B).

CITACIONS ANTERIORS. EIVISSA: SIQUIER & CONSTANTINO (1995); CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011). MALLORCA: AGUASCA et al. (1992); CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011); SIQUIER & SALOM (2013). MENORCA: MATEO-ÁLVAREZ (2004a); SIQUIER & SALOM (2013).

OBSERVACIONS. E. incanum és molt fàcil de reconèixer pel color groc verdós de l’estípit, que es torna blau-verdós en manipular-lo, mentre que el píleu presenta una coloració variable, entre el groc, el verd i el bru. També és molt característica la seva olor, sovint feble, de formatge. Nova localitat a Mallorca.

Entoloma juncinum (Kühner & Romagn.) Noordel., Persoonia 10: 255 (1979).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte micenoide. Píleu de 1-3,5 cm de diàmetre, primer cònicoconvex, després aplanat, amb una papil·la central ben marcada; marge involut quan és jove i estès al madurar, estriat per transparència fins la meitat del radi en temps humit. Cutícula llisa i glabra, sovint lleugerament rugosa al centre; de color bru grisenc o bru rogenc quan és humida, de gris groguenc a gris brunenc pàl·lid en temps sec, sense tons blaus ni violetes. Làmines relativament espaiades, des d’adnates a gairebé lliures, ventrudes; de color gris brunenc i, en madurar les espores, de color rosat; aresta entera i del mateix color. Estípit de 4-9 × 0,1-0,5 cm, cilíndric o lleugerament comprimit, des de llis a lleugerament fibrós longitudinalment, fistulós en madurar, a vegades més ample vers la base; del mateix color que el píleu o més clar, sense coloracions blaves ni violetes, blanc i tomentós a la base. Carn del mateix color que la cutícula. Olor i sabor de farina humida, poc pronunciat. Espores de 9-10-(11) × 8-9 µm (Q = 1,0-1,25 i Q promig = 1,12), gairebé isodiamètriques, anguloses, amb 5-6 angles, no cianòfiles. Basidis de 32-42 × 12-13 µm, tetraspòrics i fibulífers. No s’observen queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis filamentosa, formada per hifes cilíndriques i primes, de menys de 12 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular i incrustant; aquesta última és més o menys evident. Fíbules molt abundants a l’himeni i també presents, però en menor mesura, a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Sa Font des Noguer; UTM 31SDE8304; 761 m; 22/11/2006; entre la molsa i humus de Quercus ilex i Pinus halepensis; leg. J.L. Parra (BCC LLVW1275).- Ibid., entre molsa. Quercus ilex i Pinus halepensis; leg. I. Olariaga (BCC LLVW1276). MENORCA: es Mercadal, S'Arangí-sa Roca de s’Indio; UTM 31SEE9325; 150-225 m; 24/11/2016; marge de camí de bosc de Quercus ilex; leg. L. Llorens i J. Güell (BCC LLVW1441).

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma lividoalbum (Kühner & Romagn.) Kubicka Ceská Mykol. 29 (1): 27 (1975).

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Sant Llorenç de Balàfia, Puig de Can Pere Mossón; UTM 31SCD6821; 190 m; 03/12/2012; humus de bosc mediterrani, entre Pinus halepensis, Juniperus phoenicea, J oxycedrus, Pistacia lentiscus i Erica multiflora; leg. J. Espinosa (BCC LLVW1379; JEN 262 i JLS 3684).

MENORCA: es Mercadal, S'Arangí-sa Roca de s’Indio; UTM 31SEE9325; 150-225 m; 16/11/2011; bosc de Quercus ilex amb presència de Juniperus phoenicea, Myrtus communis i Arbutus unedo; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1396; JLS 3431).

CITACIONS ANTERIORS. MENORCA: MIR et al. (2016); MELIS et al. (2017).

OBSERVACIONS. Primera citació a Eivissa.

Entoloma longistriatum (Peck) Noordel.; Cryptog. Stud. 2: 12 (1988).

Basidioma d’aspecte col·libioide. Píleu de 1-3,5 cm de diàmetre, primer cònico-campanulat, desprès cònico-convex, finalment, aplanat, amb la part central des de lleugerament deprimida a clarament umbilicada, no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula higròfana, estriada per transparència fins al centre del píleu, en estat humit; al principi radialment fibril·losa i glabre al marge que, en envellir, es dissocia en petites esquames, clarament més denses al centre, i s’esquinça radialment deixant entreveure la carn del píleu; de

Entoloma incanum (Fr.) Hesler

Entoloma juncinum (Kühner & Romagn.) Noordel

color bru groguenc, amb tonalitats grisenques, rogenques o gairebé negres vers la part central. Làmines moderadament distants, des d’adnates a subdecurrents, emarginades, lleugerament ventrudes; de color blanc-crema quan són joves, bru rosat en madurar les espores; aresta entera, estèril i del mateix color. Estípit de 2-6-(8) × 0,2-0,4 cm, des de cilíndric a comprimit lateralment, fistulós, sovint una mica engruixit a la base, glabre i llis, mai longitudinalment estriat; de color groc-crema a bru pàl·lid, tomentós i blanc a la base. Carn minsa i fràgil, de color groc-crema, blanc cap a les parts més internes. Olor gairebé inapreciable o lleument fruitada, sabor no característic.

Espores de 10-12 × 6,5-8,5 µm (Q = 1,30-1,71 i Q promig = 1,47), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-7 angles. Basidis de 26-35 × 10-12 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. Queilocistidis abundants, claviformes i articulats, de 30-120 × 8-18 µm; no pigmentats o amb pigmentació intracel·lular de color bru. No s’observen pleurocistidis. Epicutis filamentosa, tricodèrmica a la part central, formada per hifes cilíndriques, amb elements terminals inflats, que poden mesurar fins a 30 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color groc-bru o bru. Fíbules absents, tant en l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut II; UTM 31SDE9111; 600-650 m; 28/11/2015; entre la molsa i Cistus; bosc de Quercus ilex, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. C. Constantino (BCC LLVW1434).

MENORCA: Ciutadella, Son Angel; UTM 31TEE7732; 0-100 m; 15/11/2011; entre la molsa; Pinus halepensis, Quercus ilex, Pistacia lentiscus, Juniperus oxycedrus, prop de Cistus salviifolius; leg. participants de FCB (BCC LLVW1394; JLS 3407; JCS-1098B).

OBSERVACIONS. E. longistriatum (Peck) Noordel. és una espècie variable i de la qual es coneixen dues varietats: la var. sarcitulum (P.D. Orton) Noordel. i la var. microsporum (Noordel.) Noordel. Cal dir que a l’Index Fungorum s’interpreta aquest tàxon en el seu sentit més ampli, sense considerar les varietats com a entitats diferenciades de l’espècie, mentre que a MycoBank, es reconeixen les dues varietats. A NOORDELOOS (1992) ja s’assenyala que les diferències de les dues varietats respecte de l’espècie típica rauen en la mida de les espores (més petites a la var. microsporum) i al color dels basidiomes (més foscos a la var. microsporum), i que aquests caràcters no justifiquen separar-los en varietats diferents. Cal esmentar que la mostra trobada a Menorca és més afí a la var. microsporum, per presentar espores de mides més petites, mentre que la mostra de Mallorca correspondria més a la varietat típica. Primeres citacions a les Illes Balears.

Entoloma madidum (Fr.) Gillet; Hyménomycètes: 399 (1876) [1878]

CITACIONS ANTERIORS. EIVISSA: FINSCHOW (1984).

Entoloma malençonii Vila & Llimona; Rev. Catal. Micol. 24: 97 (2002).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte micenoide a col·libioide. Píleu de 1-3 cm de diàmetre, primer cònico-convex, després aplanat, amb una papil·la central ben marcada; marge involut quan és jove i estès al madurar, lleugerament higròfan, estriat per transparència en temps humit. Cutícula llisa i glabra, de color bru, més fosc al centre i més clar en temps sec. Làmines denses i adnates; de color bru i, en madurar les espores, de color bru rosat; aresta entera i del mateix color. Estípit de 3-8 × 0,1-0,4 cm, cilíndric, del mateix color que el píleu, glabre, pruïnós a l’àpex, blanc i tomentós a la base. Carn del mateix color que la cutícula. Olor i sabor de farina humida.

Espores de 8,5-10 × 6-7,5 µm (Q = 1,1-1,3 i Q promig = 1,25), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-6 angles. Basidis de 28-35 × 8-12 µm, tetraspòrics i fibulífers. Aresta heterogènia amb queilocistidis capitats de 45-75 × 7-11 µm, no s’observen pleurocistidis. Epicutis d’hifes cilíndriques estretes, de menys de 7 µm d’amplada; pigmentació bruna i incrustant.

vol. 41: 13-42; 2020.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Inca, Son Seriol; UTM 31SDD9695; 50-100 m; 23/01/1993; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1402; JLS 655B).

OBSERVACIONS. E. malençonii és una espècie molt propera a E. hebes (Romagn.) Trimbach, però se’n diferencia per tenir basidiomes més petits, l’aresta de les làmines heterogènia i les espores lleugerament més petites. En ambients amb vegetació mediterrània, i amb presència de Cistus, també és freqüent E. olivaceohebes Noordel. & Hauskn., però aquest presenta clares tonalitats olivàcies al píleu i a l’estípit. Finalment, dins la mateixa secció Mammosa (Romagn.) Noordel., també s’inclou E. hirtipes (Schumach.) M.M. Moser, que presenta espores de mides significativament més grans, de 10-14-(15) × 8-9,5 µm (NOORDELOOS, 1992). Altres espècies pròximes amb el píleu brunenc del subgènere Nolanea (Fr.: Fr.) Noordel., com E. papillatum (Bres.) Dennis, difereixen per no tenir queilocistidis. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma mediterraneense Noordel. & Hauskn. Öst. Z. Pilzk. 11: 122 (2002).

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Mayol; UTM 31SCD6518; 150-170 m; 08/12/2014; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. L. Llorens (BCC LLVW1428).

MALLORCA: Escorca, Menut II; UTM 31SDE9111; 600-650 m; 28/11/2015; entre la molsa, en un bosc de Quercus ilex, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. C. Constantino (BCC LLVW1433).- Escorca, predi L’Ofre; UTM: 31SDE8001, 900-1100 m; 26/10 /2018; bosc de Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i presencia esporàdica de Quercus ilex; leg. C. Constantino; JLS 4188. Calvià, finca pública des Galatzó; UTM: 31SDD5484, 200-300 m, a garriga baix Ampelodesmos mauritanicus i presència de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; 11/11/2018, JCS-1620B. CITACIONS ANTERIORS. MALLORCA: CARBÓ & MIR (2006).

OBSERVACIONS. Aquesta espècie del subgènere Leptonia (Fr.) Noordel., és de les més grans. Presenta coloracions gris-blavoses suaus al píleu i a l’estípit, quan els basidiomes són joves, que desapareixen amb l’edat. El píleu es presenta força fibril·lós radialment, i les seves espores són petites i amb parets primes. Referent a la seva posició taxonòmica, es pot veure una acurada discussió a NOORDELOOS (2004). Primera citació a Eivissa i noves localitats a Mallorca.

Entoloma mougeotii (Fr.) Hesler; Beih. Nova Hedwigia 23: 158 (1967).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte entre col·libioide i omfalioide. Píleu de 1-5 cm, primer convex o campanulat, després des de deprimit a clarament umbilicat al centre, no umbonat; marge fortament involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula primer tomentosa, després dissociada en petites esquames, més abundants al centre i de vegades, en envellir, també es fissura, deixant entreveure la carn; no higròfana ni estriada per transparència; de color violeta grisenc, amb el centre més fosc, que empal·lideix progressivament fins al gris. Làmines adnates o molt suaument decurrents amb una petita dent; de color crema pàl·lid, rosat en madurar les espores, sense tonalitats blaves; aresta irregular i del mateix color. Estípit de 2,5-8 × 0,2-0,5 cm, cilíndric o comprimit lateralment, més engruixit vers la base i fibrós longitudinalment; de color lleugerament més pàl·lid que el píleu, amb la base tomentosa i blanca, a vegades amb tonalitats groguenques. Carn de color més clar que la superfície del píleu, més pàl·lid vers les parts més internes. Olor i sabor no característics. Espores de (8)-9-11-(11,5) × 6-8 µm (Q = 1,25-1,6 i Q promig = 1,45), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-9 angles. Basidis de 25-50 × 10-14 µm, claviformes, tetraspòrics i no fibulífers. Queilocistidis abundants, claviformes, simples o articulats; els simples mesuren 3549 × 10-14 µm i els articulats poden tenir entre dos i quatre artells, on l’apical mesura 16-40 × 7-11,5 µm i els basals són relativament més curts. No s’observen pleurocistidis. Epicutis tricodèrmica, formada per hifes cilíndriques de més de 10 µm d’amplada, amb elements terminals inflats, que poden mesurar 6-22 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color blau-violeta. Fíbules absents, tant a l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Can Miquelet; UTM 31SCD6118; 150-175 m; 04/12/2014; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1417).- Sant Antoni de Portmany, Ses Planes d'en Francolí; UTM 31SCD5820; 175-200 m; 07/12/2014; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis i Juniperus oxycedrus; leg. X. Lillo (BCC LLVW1426). MALLORCA: Pollença, L'Arboçar; UTM 31SEE0410; 50-100 m; 18/11/2010; bosc de Pinus halepensis, Pistacia lentiscus i algun exemplar de Quercus ilex; leg. J.L. Siquier i J. Planas (BCC LLVW1405; JLS 3183).- Pollença, Coll de Son Vila; UTM 31SEE0208; 100-200 m; 21/11/2009; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis amb algun Quercus ilex; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1406; JLS 2883). MENORCA: Ciutadella, Son Àngel; UTM 31TEE7732; 90-100 m; 15/11/2011; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis, Quercus ilex, Pistacia lentiscus i Juniperus oxycedrus, prop de Cistus salviifolius; leg. participants de FCB (BCC LLVW1395; JLS 3408; JCS-1097B).

CITACIONS ANTERIORS. MENORCA: MIR et al. (2013 i 2016).

OBSERVACIONS E. corvinum (Kühner) Noordel. i E. caeruleum (P.D. Orton) Noordel. són espècies de la secció Cyanula (Romagn.) Noordel. semblants a E. mougeotii, sobretot pels seus caràcters microscòpics. No obstant això, E. mougeotii presenta el píleu umbilicat, de color violaci grisenc igual que l’estípit, i rarament té les làmines clarament decurrents. Per contra, E. corvinum és més carnós, té el píleu rarament umbilicat, no tomentós i sol ser de color blau negrós uniforme, que no empal·lideix ni perd intensitat quan envelleix; el seu estípit és fibril·lós i els queilocistidis són més estrets, de 5-15 µm (NOORDELOOS, 1992) d’amplada; E. caeruleum es diferencia per tenir el píleu de color blau marí lluent, que es torna grisenc i, finalment, brunenc en envellir, per l’estípit no fibril·lós i de color blau, que reté la coloració més temps que el píleu, i pels queilocistidis, que a vegades tenen pigmentació bruna en els exemplars madurs. A més, cal comentar, E. caeruleum prefereix els terrenys silícics, mentre que E. mougeotii creix millor als carbonatats. També hi ha E. pseudocoelestinum Arnolds que és força semblant a E. mougeotii, però se’n diferencia fàcilment pel píleu translúcid i estriat, i per l’absència de queilocistidis. Primeres citacions a Eivissa i a Mallorca.

Entoloma ochreoprunuloides Morgado & Noordel.; Persoonia 31: 171 (2013).

= E. prunuloides var. obscurum Arnolds & Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut; UTM 31SDE9111; 600-650 m; 16/10/2007; bosc de Quercus ilex.; leg. J.C. Salom (BCC LLVW1410; JCS 655B).

OBSERVACIONS. Index Fungorum recull les conclusions de MORGADO et al. (2013) i considera E. prunuloides var. obscurum com a sinònim de E. ochreoprunuloides. No obstant això, a Mycobank, encara són considerats com a dos tàxons diferents. En la publicació esmentada es demostra amb tècniques de biologia molecular que E. ochreoprunuloides és una espècie diferent d’E. prunuloides (Fr.) Quél. i que tot i que al filograma ambdues espècies se situen en el mateix clade, la posició que ocupen dins d’aquest és diferent. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma occultipigmentatum Arnolds & Noordel.; Persoonia 10 (2): 292 (1979). = E. occultipigmentatum var. cystidiatum Hauskn. & Noordel.

DESCRIPCIÓ Basidiomes d’aspecte inicialment micenoide i, als exemplars madurs, més inocibioide. Píleu de 1,5-4,5 cm de diàmetre, inicialment convex o campanulat, després planoconvex o pla amb un umbó més o menys marcat; marge més o menys excoriat a la vellesa; superfície glabra, fibril·losa i estriada per transparència fins al centre, higròfana, de color bru castany amb temps humit, que empal·lideix a bru ocraci en assecar-se, amb persistència de tonalitats més obscures al centre i amb fibril·les innates lluentes. Làmines adnato-escotades, plano-ventrudes més evidents, a la vellesa; primer blanc-grisenques, després amb tonalitats

Entoloma longistriatum (Peck) Noordel.

Entoloma lividoalbum (Kühner & Romagn.) Kubicka

rosades per la maduració de les espores; aresta erosionada, crenulada i concolor. Estípit 4-5,5 × 0,15-0,2 cm, cilíndric, central, fistulós, amb la base un xic més ampla, sense formar bulb, fibril·lós i estriat als exemplars madurs, pruïnós, sobretot vers l’àpex, tomentós i blanquinós a la base, on presenta cordons miceliars blancs; de color bru amb fibril·les blanc-argentades, més bru ocraci o gris en manipular-lo. Carn minsa, blanquinosa al píleu i al centre de l’estípit; medul·la més ocràcia. Olor de farina i un poc rància.

Espores 7,5-9 × 7-8 µm (Xm = 8,35 × 7,66 µm; Q = 1,09), subisodiamètriques, amb 5-6 angles, no cianofil·les. Aresta de la làmina heterogènia, amb basidis tetraspòrics, claviformes i amb queilocistidis aïllats, de 22-27 × 4-6 µm, sovint cilíndrics, septats, amb l’àpex una mica més ample i alguns més o menys claviformes. Hifes de la suprapel·lis primes i cilíndriques, amb pigment parietal incrustant en bandes; subpel·lis amb elements més inflats; fíbules presents, però no a tots els septes.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Bunyola, Pas de s’Escaleta UTM 31SDD8097; 600-650 m; 8/10/2016; sobre molses, en una clariana vora el camí; leg. Xisco Lillo, Joan Planas i J.C. Salom (JCS-1432B).

OBSERVACIONS. Els exemplars estudiats coincidien macro i microscòpicament amb la descripció que es fa d’aquest tàxon a NOORDELOOS (1992: 284; 2004: 953). Els queilocistidis observats es presentaven aïllats, però de longituds més reduïdes que en els que es descriuen a NOORDELOOS (2004) per a la var. cystidiatum, que a Index Fungorum apareix com a sinònim de la varietat tipus. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma pallens (Maire) Arnolds; Biblthca Mycol. 90: 341 (1982).

DESCRIPCIÓ. Píleu de 0,5-3 cm de diàmetre, al principi plano-convex, després progressivament més estès, finalment des de deprimit a infundibuliforme; marge involut en els exemplars joves, que després s’estén i es torna irregularment ondulat. Cutícula tomentosa, no higròfana ni estriada per transparència, de color crema blanquinós pàl·lid. Làmines subdistants i carnoses, subdecurrents; primer de color crema blanquinós pàl·lid, rosades en madurar les espores; aresta entera i del mateix color. Estípit de 0,3-2 × 0,1-0,3 cm, central, des de pruinós a tomentós; d’un color crema blanquinós pàl·lid, semblant al del píleu. Carn minsa, del mateix color que la superfície del píleu o més pàl·lida. Olor de farina.

Espores de 9-11,5-(14) × 7-9 µm (Q = 1,2-1,45), heterodiamètriques, d’aspecte amplament el·lipsoidal, però noduloso-anguloses, amb 5-8 angles poc o molt marcats. Basidis de 27-38 × 9-12 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. No s’observen queilocistidis ni pleurocistidis. Pileipel·lis del tipus cutis, amb hifes cilíndriques, formades per elements de fins a 15 µm de diàmetre, que poden ramificar-se i sobresortir de la trama hifal, evolucionant cap a una subtrichodermis amb els elements terminals claviformes; presència de pigment intracel·lular, gairebé invisible, ocraci pàl·lid. No es varen observar fíbules a la pil·leipelis, només algunes esparses a la trama laminar.

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Maó, s'Albufera des Grau; UTM 31SFE0823; 0-5 m; 27/11/2016; dunes i marge d'aiguamoll, entre restes de càrritx en descomposició; leg. Joan Planas, Joan Güell i F. Orfila (BCC LLVW1445); JCS-1492B).

OBSERVACIONS. Els basidiomes estudiats són macroscòpicament molt semblants als que apareixen iconografiats a VILA & CABALLERO (2009: 57), identificats com a E. neglectum (Lasch) Arnolds. No obstant això, les característiques microscòpiques descrites i l’hàbitat dels nostres exemplars, ens apropen més a les descripcions que hem trobat d’E. pallens (KÜNHER & ROMAGNESI, 1978; NOORDELOOS, 1992), una espècie també inclosa al subgènere Paraleptonia Romagn. ex Noordeloos, però, de la qual, no hem trobat iconografia. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma papillatum (Bres.) Dennis; Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 69: 162 (1953).

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Binicalvell; UTM 31SED1594; 30-50 m; 22/10/2005; bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, entre acícules de pi; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1286; JLS 2064).

CITACIONS ANTERIORS. MALLORCA: SIQUIER & CONSTANTINO (2008).

OBSERVACIONS. És una espècie que es pot identificar amb certa facilitat al camp, ja que presenta el píleu cònic i papil·lat, de color fosc, l’estípit llis i, generalment, fa una olor de farina, però que no és constant. E. clandestinum (Fr.: Fr.) Noordel., és similar, però aquesta espècie, té les làmines lliures (mai són adnates), atapeïdes i de color bru rosat, a més d’unes espores de mides menors. S’ha volgut revisar el material i s’ha confirmat la identificació d’aquesta citació, que es correspon amb la il·lustració que trobem d’aquesta espècie a SIQUIER & CONSTANTINO (2008).

Entoloma phaeocyathus Noordel.; Persoonia 12 (4): 461 (1985).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte omfalioide. Píleu de 05-2 cm de diàmetre, convex amb el centre deprimit, no umbonat; marge involut en els exemplars joves. Cutícula higròfana, estriada per transparència al marge; des de glabra a esquamulosa al centre, lleument fibril·losa vers el marge; de color bru vermellós a bru fosc. Làmines gruixudes, distants i subdecurrents; de color brunenc, bru rosat en madurar les espores; aresta entera, del mateix color. Estípit de 0,5-2 × 0,10,2 cm, cilíndric, de vegades lleument engruixit vers la base, glabre o amb petites fibril·les disperses; de color bru més clar que el píleu. Carn de color brunenc. Olor i sabor lleument farinosos.

Espores de 8-9,5-(10) × 7,5-9 µm (Q = 1-1,2 i Q promig = 1,1), isodiamètriques, anguloses, amb 5-8 angles. Basidis de 30-40 × 10-14 µm, tetraspòrics i amb algun de bispòric, claviformes i no fibulífers. Aresta heterogènia, amb presència de queilocistidis de 15-38 × 6-18 µm, claviformes, sense pigmentació; no presenta pleurocistidis. Epicutis més o menys tricodèrmica al centre, amb pigmentació incrustant de color bru. Fíbules absents en tot el basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja des Cavallet; UTM 31SCD6100; 0-5 m; 04/12/2009; dunes amb Pinus halepensis i Ammophila arenaria; leg. F. Esteve-Raventós (BCC LLVW1438). FORMENTERA: Estany des Peix, Es Campament; UTM 31SCC6287; 0-5 m; 04/12/2014; ambient arenós; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1418).

CITACIONS ANTERIORS. MALLORCA: SIQUIER & SALOM (2008).

OBSERVACIONS. E. rusticodes (Gillet) Noordel. i E. flocculosum (Bres.) Pacioni, de morfologia i mides esporals molt properes a E. phaeocyathus, es diferencien per no presentar queilocistidis. E. phaeocyathus és freqüent en marges de camins de sòls arenosos, calcaris i ,sobretot, creix en ambients dunars amb Ammophila arenaria (NOORDELOOS, 1992); per tant les mostres estudiades concorden pel seu hàbitat amb el que descriu l’autor esmentat. Primeres citacions a Eivissa i Formentera.

Entoloma philocistus Hauskn. & Noordel.; Öst. Z. Pilzk. 8: 213 (1999).

CITACIONS ANTERIORS. MENORCA: MIR et al. (2017).

Entoloma pseudocoelestinum Arnolds; Biblthca Mycol. 90: 341 (1982).

Basidioma d’aspecte col·libioide. Píleu de 1-4 cm de diàmetre, primer cònico-convex, després convex i finalment aplanat, amb el centre generalment deprimit i no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula no higròfana o molt lleugerament estriada per

Entoloma occultipigmentatum Arnolds & Noordel.

Entoloma mougeotii (Fr.) Hesler

Fig. 1.- Entoloma occultipigmentatum: a) pileipel·lis fíbulífera; b) suprapel·lis amb pigment incrustant en bandes; c) espores; d) queilocistidis; e) aresta heterogènia amb queilocistidis claviformes. E. pallens: f) espores; g) basidi; h) elements terminals claviformes de la pileipel·lis; i) pileipel·lis no fibulífera, amb pigment intracel·lular; E. sericeoides: j) espores; E. undulatosporum: k-l) espores. (escala = 10 µm).

transparència fins a una tercera part del radi pileic, completament coberta de petites esquames, molt més patents vers el centre; de color blau grisenc amb tons violetes, més bru-violeta en envellir. Làmines moderadament distants, adnates, emarginades i ventrudes; de color blanc quan són joves, després rosades en madurar les espores, sense tonalitats blaves; aresta entera, fèrtil i del mateix color que la resta de la làmina. Estípit de 2-5 × 0,2-0,3 cm, cilíndric o comprimit lateralment, pruinós a l’àpex, llis i glabre a la resta; de color blau metàl·lic o blau amb tons violetes, que lentament empal·lideix cap a tons grisencs; blanc i tomentós a la base. Carn de color blau-gris, més grisenca i pàl·lida a les parts més internes. Olor gairebé inapreciable i sabor no característic.

Espores 9,5-11 × 6,5-8,5-(9) µm (Q = 1,25-1,57 i Q promig = 1,37), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-7 angles. Basidis de 25-35 × 9,5-12 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. No s’observen queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis filamentosa vers el marge i tricodèrmica al centre, formada per hifes cilíndriques amb terminacions inflades de fins a 30 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color blau. Fíbules absents, tant a l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: es Mercadal, S'Arangí-sa Roca de s’Indio; UTM 31SEE9325; 150-225 m; 24/11/2016; marge de camí amb Cistus, Myrtus, Pistacia i Quercus ilex; leg. L. Llorens (BCC LLVW1443).

OBSERVACIONS. Es pot confondre amb E. poliopus (Romagn.) Noordel., que presenta un píleu bru fosc, sense cap traça de tonalitats blaves o violàcies i l’aresta de les làmines, que és estèril, del mateix color. E. lividocyanulum Noordel., presenta un píleu molt més pàl·lid i un estípit blau intens. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma resutum (Fr.) Quél.; Bidr. Känn. Finl. Nat. Folk 32: 263 (1879).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’hàbit tricolomatoide. Píleu de 1,5-3 cm de diàmetre, al principi cònic, després progressivament estès, amb un umbó obtús ben marcat; marge involut en els exemplars joves, que després s’estén. Cutícula tomentosa al centre i radialment fibril·losa vers el marge, on es torna esquamosa en envellir; no higròfana ni estriada per transparència; de color gris brunenc fosc. Làmines distants, ventrudes; primer de color gris, després amb tons rosats en madurar les espores; aresta erosionada i més pàl·lida. Estípit de 1,5-3 × 0,3-0,6 cm, central, cilíndric, longitudinalment fibril·lós, fistulós en envellir; de color gris brunenc més clar que el píleu. Carn del mateix color que el píleu o més pàl·lida. Olor i sabor de farina.

Espores de 9-11 × 6,5-8 µm (Q = 1,2-1,6), heterodiamètriques, anguloses, amb 6-7 angles. Basidis de 35-60 × 10-12 µm, tetraspòrics, claviformes i fibulífers. No s’observen queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis tricodèrmica, formada per hifes cilíndriques de fins 15 µm d’ample; pigmentació intracel·lular gris-brunenca. Fíbules presents.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Mayol; UTM 31SCD6518; 150-170 m; 12/12/2010; marge de camí en un bosc de Pinus halepensis; leg. J.L. Siquier i J.C. Salom (BCC LLVW1398; JLS 3283).

OBSERVACIONS E. resutum es caracteritza per ser un espècie d’hàbit tricolomatoide, amb el píleu de color gris, radialment fibril·lós, esquamulós vers el marge i amb espores marcadament anguloses. Dins la mateixa secció, E. plebeioides (Schulz.) Noordel. se’n diferencia perquè té un hàbit molt més robust; E. plebejum (Kalchbr.) Noordel. és una espècie primaveral, amb caràcters macroscòpics molt propers a E. resutum, però microscòpicament es caracteritza per tenir unes espores més grans, de 10,5-14,5-(17) × 7-11 µm i per presentar queilocistidis (NOORDELOOS, 1992). Per altra banda, E. hirtum (Velen.) Noordel. es diferencia per no presentar fíbules en l’himeni i per la pigmentació incrustant de l’epicutis. E. terreum EsteveRav. & Noordel. es descriu amb espores que, com a molt, assoleixen 9 µm de longitud, i E. vezzenaense Noordel. & Hauskn. té els basidis fibulífers i una pigmentació clarament incrustant a l’epicutis. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma rhodopolium f. nidorosum (Fr.) Noordel.; Beitr. Kenntn. Pilze Mitteleur. 5: 43 (1989).

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, predi Can Martorellet; UTM: 31SCC0317, 50-100 m; bosc de Quercus ilex; 14-11-2018; leg. J.L. Siquier; JLS 4217.

CITACIONS ANTERIORS. MALLORCA: SIQUIER & SALOM (2005b) (2015a). MENORCA: MALENÇON & BERTAULT (1972), MIR et al. (2016).

OBSERVACIONS. La diferencia essencial entre aquesta forma i la típica és la seva olor nitrosa característica. Si bé Index Fungorum interpreta l’espècie en el seu sentit més ampli, Mycobank manté la diferència entre ambdós tàxons.

Entoloma rhodopolium f. rhodopolium (Fr.) P. Kumm., Führer Pilzk.: 98 (1871).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte tricolomatoide. Píleu de 4,5-9 cm de diàmetre, primer cònico-convex, ben aviat aplanat i amb el centre lleugerament umbonat. Cutícula llisa o fibrosa, mai esquamosa, higròfana, lleugerament viscosa en estat humit; de color bru o bru groguenc clar, més fosc al centre, sense tons blaus ni violetes, grisenca en assecar-se; marge ondulat, estriat per transparència, únicament en estat humit i fins a un terç del radi del píleu. Làmines adnates o lleugerament decurrents, sovint amb una petita dent que baixa per l’estípit, ventricoses; de color blanc al principi, després rosades en madurar les espores; aresta irregular i del mateix color. Estípit de 6-12 × 0,5-1,2 cm, robust, sovint flexuós, fistulós i amb la base lleugerament engruixida, fibril·lós i estriat longitudinalment; de color blanc o gris brunenc pàl·lid, més clar que el píleu, sense coloracions blaves ni violetes. Carn molt fràgil, de color blanc o crema brut clar. Olor inapreciable, de vegades molt feble, de lleixiu; sabor suau.

Espores de 8,5-10 × (6)-7-8,8-(9) µm (Q = 1,1-1,4 i Q promig = 1,23), subisodiàmetriques, anguloses, amb 5-8 angles, no cianòfiles. Basidis de 39-48 (54) × 10-12 µm, tetraspòrics, claviformes i fibulífers. No s’observen queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis constituida per una ixocutis d’hifes estretes, de menys de 10 µm d’amplada, gelificades, amb els elements terminals inflats, que poden mesurar fins a 24 µm d’amplada; amb pigmentació intracel·lular; no s’observa pigmentació incrustant, tot i que es poden diferenciar algunes hifes amb les parets més pigmentades per acumulació de pigment membranar. Fíbules presents a la cutícula, a l’himeni i a la trama de les làmines.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Llobera; UTM 31SDE8909; 350-400 m; 02/11/2011; bosc de Quercus ilex; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1399; JLS 3353).- Pollença, predi Can Martorellet; UTM: 31SCC0317, 50-100 m; bosc de Quercus ilex; 14-11-2018; leg. J.L. Siquier; JLS 4217. MENORCA: es Mercadal, S'Arangí - sa Roca de s’Indio; UTM 31SEE9325; 150-225 m; 24/11/2016; Quercus ilex; leg. C. Constantino (BCC LLVW1440).

CITACIONS ANTERIORS. MALLORCA: SIQUIER & CONSTANTINO (2008); SALOM & SIQUIER (2010 i 2015a) SIQUIER & SALOM (2013). MENORCA: MIR & MELIS (2008); MIR et al. (2016).

OBSERVACIONS. Noves localitats a Mallorca i Menorca.

Entoloma rusticoides (Gillet) Noordel.; Persoonia 11 (2): 150 (1981).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte omfalioide. Píleu de 0,5-3 cm de diàmetre, des de deprimit a profundament infundibuliforme, no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula higròfana, estriada per transparència; de color bru, més fosc al centre, que empal·lideix en assecar-se. Làmines subdistants i una mica carnoses, decurrents; primer de color bru pàl·lid, rosades en madurar les espores; aresta entera i del mateix color. Estípit de 0,33 × 0,1-0,3 cm, central, glabre, amb petites fibril·les esparses; de color bru pàl·lid més clar que el píleu, amb tonalitats groguenques. Carn minsa, del mateix color que el píleu o més pàl·lida. Olor i sabor no característics.

Entoloma ochreoprunuloides Morgado & Noordel.

Entoloma pallens (Maire) Arnolds

Entoloma phaeocyathus Noordel.

Entoloma resutum (Fr.) Quél.

Espores de 8-9,5 × 7-8,5-(9) µm (Q = 1,05-1,25 i Q promig = 1,13), isodiamètriques, anguloses, amb 5-6 angles. Basidis de 27-35 × 10-12 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. No s’observen queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis tricodèrmica al centre, formada per hifes cilíndriques de menys de 15 µm d’ample; pigmentació incrustant. Fíbules absents.

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja de Llevant, Ses Salines; UTM 31SCC6489; 0-10 m; 04/12/2014; ambient de dunes; leg. J.L. Siquier i J. Güell (BCC LLVW1416).- Platja d’es Migjorn- Es Ram (vora es Torrent des Arbocers); UTM 31SCC7179; 0-30 m; 06/12/2014; en terreny arenós, en un bosc de Juniperus phoenicea i Pinus halepensis; leg. L. Llorens (BCC LLVW1421).

CITACIONS ANTERIORS. FORMENTERA: SIQUIER (1994); SIQUIER & CONSTANTINO (2008). MALLORCA: PÉREZ-DE-GREGORIO (1995); SIQUIER & SALOM (2005a); CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011). MENORCA: MATEO-ÁLVAREZ (2004a); SIQUIER & CONSTANTINO (2008).

OBSERVACIONS. E. rusticoides i E. flocculosum (Bres.) Pacioni no presenten queilocistidis, però E. rusticoides només té esquames al centre i, segons NOORDELOOS (1992), té les làmines clarament més decurrents. Noves localitats a Eivissa i Formentera.

Entoloma sarcitum (Fr.) Noordel.; Persoonia 11 (2): 150 (1981).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte col·libioide o omfalioide. Píleu de 1-2,5 cm de diàmetre, convex i amb el centre deprimit, no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula lleugerament higròfana, estriada per transparència al marge; des de glabra a fibril·losa al centre, després s’esquinça en petites esquames; de color bru, més fosc al centre. Làmines distants, des d’adnates a subdecurrents; de color bru, bru rosat en madurar les espores; aresta entera i del mateix color. Estípit de 2-4 × 0,2-0,3 cm, cilíndric, de vegades lleument engruixit vers la base, amb petites fibril·les que li donen un aspecte estriat, pruïnós a l’àpex i glabre a la base; de color bru més clar que el píleu, blanc i tomentós a la base. Carn de color blanc brunenc, més pàl·lida cap a les parts més internes. Olor desagradable, sabor no característic.

Espores de 10-13,5-(14) × 7-9-(9,5) µm (Q = 1,3-1,8 i Q promig = 1,5), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-8 angles. Basidis de 40-60 × 12-20 µm, tetraspòrics, claviformes i fibulífers. No presenta queilocistidis ni pleurocistidis. Epicutis més o menys tricodèrmica, formada per hifes cilíndriques de 10-22 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color bru. Fíbules abundants, tant a l’himeni com a la resta del basidioma.

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Torrent de Cala Saona; UTM 31SCC6085; 0-30 m; 05/12/2014; entre la molsa; leg. L. Llorens (BCC LLVW1419).

OBSERVACIONS. La nostra mostra es caracteritza per tenir unes espores heterodiamètriques molt allargades, semblants a les d’E. bisporigerum (P.D. Orton) Noordel., però no provenen de basidis bispòrics, sinó tetraspòrics. E. caccabus (Kühner) Noordel., és molt proper macroscòpicament a E. sarcitum, però es diferencia perquè té les espores més petites 8-12 × 6,5-8,5-(9) µm i una olor farinosa desagradable, que vàrem percebre als exemplars recollits, i que no es menciona a NOORDELOOS (1992), però sí a VILA & CABALLERO (2009). E. longistriatum també té un aspecte molt semblant, però es caracteritza per tenir queilocistidis abundants. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma saundersii var. hiemale Lazzari & P. Blanco ex Bellú; Boll. Gruppo Micol G. Bresadola 28 (5-6): 267 (1985).

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Muro, parc natural de S’Albufera- camí des Polls UTM; 0-20 m; 4/11/2018; vorera de camí sobre molsa amb Ulmus minor i herbes nitròfiles; leg. P. Ripoll, JCS-1615B.

CITACIONS ANTERIORS. MALLORCA: SIQUIER et al. (1998a); SIQUIER & CONSTANTINO (2008).

OBSERVACIONS:. Nova localitat dins el Parc Natural.

Entoloma sericeoides (J.E. Lange) Noordel.; Persoonia 10 (4): 483 (1980).

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Muro, parc natural de S’Albufera- Malecó des Canal Gran, UTM; 31SEE0905; 0-10 m, 17/02/2018; a la vorera del sender del bosc de ribera amb Crataegus monogyna, Olea europaea var. sylvestris i Ulmus minor; leg. R. Mas, Ll. Parpal i J.C. Salom, JCS-1567B.

OBSERVACIONS. Els exemplars recol·lectats emanaven una forta olor de farina i, pel que fa als caràcters microscòpics, presentaven espores de 7-9 × 6-8,5 (9) µm (Xm = 8,44 × 7,61 µm; Q = 1,10) de subisodiamètriques a isodiamètriques, amb 5-6 angles, que sovint estaven poc marcats, vistes de perfil, amb l’apicle evident i amb 1-3 gútules envoltades d’altres més petites a l’interior; basidis de 27-40 × 8-11 µm, claviformes, tetraspòrics (algun bispòric), congòfils i sense fíbules a la base; cistidis absents (aresta de les làmines fèrtil) i pileipel·lis del tipus cutis amb hifes de 2,5-10 µm de diàmetre, cilíndriques, septades, no fibulífereses i amb pigment parietal incrustant bru-negrós, característiques coincidents amb les esmentades a NOORDELOOS (1992), CONSIGLIO (2008) i VILA & CABALLERO (2009). Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma sericeum Quél. Mém. Soc. Émul. Montbéliard, Sér. 2 5: 119 (1872).

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, Can Punxa; UTM 31SEE0015; 50-100 m; 17/10/2000; en un bosc de Quercus ilex; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1408; JLS 1113).

CITACIONS ANTERIORS. MALLORCA: SIQUIER et al. (2000).

OBSERVACIONS. És una espècie que es pot reconèixer fàcilment pel color fosc del píleu, estípit estriat i argentat i, per la seva forta olor de farina. Microscòpicament, presenta les espores isodiamètriques i petites. Es diferencia d’E. sericeoides (J.E. Lange) Noordel. perquè, aquest darrer, no presenta fíbules al seus teixits. Nova localitat a Mallorca.

Entoloma serrulatum (Fr.) Hesler; Beih. Nova Hedwigia 21: 140 (1967).

DESCRIPCIÓ. Basidioma d’aspecte entre micenoide i col·libioide. Píleu de 0,5-4 cm de diàmetre, primer hemisfèric o cònico-convex, desprès plano-convex, deprimit al centre i no umbonat; marge involut en els exemplars joves, després estès. Cutícula tomentosa en els exemplars joves, després lleugerament esquamosa a la part central i radialment fibril·losa vers al marge, on de vegades es fissura, deixant entreveure la carn del píleu, no higròfana ni estriada per transparència; de color blau negrós fosc, blau grisenc o blau violaci, que pren tons més clars en envellir. Làmines més o menys denses, des d’adnates a subdecurrents, força ventrudes; de color blanc quan són joves, bru rosat en madurar les espores, sense tonalitats blaves ni violetes; aresta irregular, serrada i de color blau negrós. Estípit de 1,5-6 × 0,1-0,4 cm, cilíndric o comprimit lateralment, de vegades lleugerament engruixit vers la base, amb fibril·les longitudinals; del mateix color que el píleu o lleugerament més pàl·lid, blanc i tomentós vers la base. Carn del mateix color que la superfície del píleu, un mica més grisenca i pàl·lida cap a les parts més internes. Olor aromàtica i suau, de flors; sabor no característic. Espores de 9,5-11 × 7-8,5-(9) µm (Q = 1,1-1,4 i Q promig = 1,27), heterodiamètriques, anguloses, amb 5-7 angles. Basidis de 30-50 × 10-12 µm, tetraspòrics, claviformes i no fibulífers. Queilocistidis des de cilíndrics a claviformes, articulats i ramificats, amb abundant pigmentació intracel·lular de color blau negrós, molt variables, tant en el nombre d’artells com en la seva llargada; l’artell apical de 21-87 × 9-14 µm. No s’observen pleurocistidis. Epicutis tricodèrmica, formada per hifes cilíndriques de 6,5-11 µm d’amplada, amb terminacions inflades que poden mesurar 13-35 µm d’amplada; pigmentació intracel·lular de color blau. Fíbules absents, tant en l’himeni com a la resta del basidioma.

Entoloma sericeoides (J.E. Lange) Noordel.

Entoloma serrulatum (Fr.) Hesler

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Ses Planes d'en Francolí; UTM 31SCD5820; 175-200 m; 07/12/2014; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Juniperus oxycedrus, J. phoenicea i Quercus coccifera; leg. L. Llorens (BCC LLVW1414).- Sant Josep de sa Talaia, Sa Talaiassa; UTM 31SCD5008; 375-475 m; 11/12/2010; bosc de Pinus halepensis; leg. J.L. Siquier i J.C. Salom (BCC LLVW1404; JLS 3273bis; JCS-1057B). MALLORCA: Inca, Son Cota; UTM 31SDD9895; 75-100 m; 02/11/2007; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; leg. J.L. Siquier i J.C. Salom (BCC LLVW1403; JLS 2397).- Muro, Comú de Dalt, S'Albufera de Muro; UTM 31SEE1104; 0-5 m; 26/11/2015; entre la molsa, en un bosc de Pinus halepensis i Pistacia lentiscus; leg. L. Llorens (BCC LLVW1436).- Santanyí, Parc de Mondragó; UTM 31SDE1656; 0-30 m; 11/12/2004; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1285; JLS 1907). MENORCA: es Mercadal, S'Arangí-sa Roca de s’Indio; UTM 31SEE9325; 150-225 m; 24/11/2016; entre molsa amb Cistus, Arbutus unedo, Pistacia lentiscus, Quercus ilex; leg. membres FCB (BCC LLVW1442).

CITACIONS ANTERIORS. EIVISSA: SIQUIER et al. (2011b); CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011). FORMENTERA: SIQUIER et al (2009). MALLORCA: VIDAL et al. (1994); SALOM & SIQUIER (2005a i 2007a); SIQUIER & CONSTANTINO (2008); SIQUIER & SALOM (2013).

OBSERVACIONS. E. serrulatum (Fr.) Hesler és una espècie que es pot reconèixer fàcilment pel color blau fosc del píleu i de l’estípit i per tenir les làmines amb l’aresta serrada i de color també blau fosc. De tota manera, la coloració del píleu és força variable, fins el punt que es pot arribar a confondre amb espècies pròximes. D’entre els Entoloma amb l’aresta de les làmines tenyides (grup E. serrulatum) hi ha E. querquedula (Romagn.) Noordel. que té tons olivacis tant al píleu com a l’estípit, E. caesiocinctum (Kühner) Noordel., que es diferencia per tenir el píleu de color bru i estriat per transparència, E. violaceoserrulatum Noordel.,en el qual tant al píleu com l’estípit són de color violeta i E. brunneoserrulatum Eyssart. & Noordel., que té la morfologia d’E. serrulatum (Fr.) Hesler, però es caracteritza principalment per tenir l’aresta de les làmines tenyides de color brunenc. E. serrulatum (Fr.) Hesler és molt proper també a E. gomerense Wölfel & Noordel., però aquest té el píleu completament estriat per transparència i l’aresta de les làmines heteromorfa, amb presència de queilocistidis i basidis a la vegada. Primera citació a Menorca y noves localitats a Eivissa i Mallorca.

Entoloma undulatosporum Arnolds & Noordel.

Entoloma sinuatum (Bull.) P. Kumm.; Führ. Pilzk. (Zerbst): 97 (1871).

CITACIONS ANTERIORS. MENORCA: LLISTOSELLA & AGUASCA (1990); MIR et al. (2016).

Entoloma undatum (Gillet) M.M. Moser in Gams, Kl. Krypt.-Fl., Bd II b/2, ed. 4 2b/2: 211 (1978).

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Ses Planes d'en Francolí; UTM 31SCD5820; 175-200 m; 07/12/2010; bosc de Pinus halepensis; leg. J. Llistosella (BCC LLVW1439).- Santa Eulària des Riu, Can Miquelet; UTM 31SCD6118; 150-175 m; 04/12/2014; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1415).

CITACIONS ANTERIORS. CABRERA: SIQUIER & LILLO (1994); CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011). EIVISSA: SIQUIER et al. (2011b). FORMENTERA: SIQUIER et al. (2012b). MALLORCA: MALENÇON & BERTAULT (1972); ESTEVE-RAVENTÓS et al. (1992); SIQUIER (2005); CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011); SALOM & SIQUIER (2010); SIQUIER & SALOM (2013). MENORCA: SIQUIER et al. (2000); MATEO-ÁLVAREZ (2002); CONSTANTINO & SIQUIER (1996, 2006 i 2011); MELIS et al. (2016).

OBSERVACIONS. E. undatum es considera en aquest treball en un sentit força ampli, ja que s’hi inclouen també les formes sense olor i les que presenten indistintament el barret zonat o no. Nova localitat a Eivissa. Entoloma undulatosporum Arnolds & Noordel.; Persoonia 10 (2): 295 (1979).

DESCRIPCIÓ. Hàbit col·libioide. Píleu de 1,9-2,9 cm de diàmetre, plano-convex, amb un umbó central baix i obtús, que amb el temps queda molt reduït o desapareix; cutícula tomentosa en el centre i fibril·losa a la resta, amb fibril·les allargades i d’aspecte rimós; de color bru grisenc o

gris més o menys negrós; lleugerament estriat vers el marge. Làmines adnato-emarginades, amb l’aresta lleument serrada, ventricoses, espaiades i amb lamèl·lules intercalades, algunes bifurcades o anastomitzades; de color grisenc. Estípit 2,3-4,5 × 0,4-0,5 cm, des de cilíndric a lleument comprimit amb l’edat i amb un solc longitudinal, llis i de color grisenc o bru grisenc, més o menys fosc. Carn escassa, un xic higròfana, especialment en el còrtex de l’estípit i sobre les làmines, des de blanquinosa a grisenca; olor suau, tal volta un poc greixosa; sabor suau, una mica farinós. Esporada rosada, lleugerament rogenca.

Espores 9-11-(12) × 6-7-(8) µm, marcadament noduloso-anguloses, heterodiamètriques. Basidis 22-40 × 9-12-(14) µm, de cilíndrics a lleugerament capitats o flexuosos, fibulífers. Queilocistidis absents. Pileipel·lis del tipus cutis amb hifes primes i pigment bru intracel·lular, de vegades en transició cap a una tricoderma d’elements amples.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Sa Font des Noguer; UTM 31SDE8304; 761 m; 22/11/2006; entre la molsa, Quercus ilex i Pinus halepensis; leg. L. Llorens (BCC LLVW1277).- Pollença, Reserva Natural de s’Albufereta-Can Cuarassa, camí de ses Basses; UTM: 31SEE0714, 0-5 m; 27/1/2018; entre l’herba del camí; leg. J.L. Siquier; JLS 4143. MENORCA: es Mercadal, Arenal de Son Saura; UTM 31TEE9932; 0-5 m; 14/11/2011; dunes amb Ammophila arenaria; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1392; JLS 3403).- Ibid. 17/11/2011; leg. J.L. Siquier (BCC LLVW1393; JLS 3470; JCS-1157B).

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie que es caracteritza pel l’hàbit col·libioide, píleu deprimit en el centre, estípit curt, espores irregulars, anguloses de molts d’angles, i parets molt primes i lleugerament cianòfiles, i absència de cistidis. Fructifica en terrenys herbosos, prats xeròfils o zones arenoses. Els caràcters esments el separen d’E. triste (Velen.) Noordel., que presenta espores similars, però l’hàbit micenoide, el píleu cònic i l’estípit llarg. Cal esmentar que a Mallorca l’hem trobada tant en cotes altes com en un camí herbós quasi a nivell de la mar, i a Menorca, en dunes. Primeres citacions a les Illes Balears.

AGRAIMENTS

Volem agrair a R. Mas, Ll. Parpal, F. Orfila, P. Ripoll, X. Lillo i L.A. Parra per aportar-nos mostres i ajudar-nos en la recol·lecció del material. De manera especial als altres companys de FCB pel seu ajut en el treball de camp durant les jornades anuals a les diferents illes de les Illes Balears (en especial a C. Constantino, J. Güell, J. Espinosa, F. Esteve -Raventós, A. Martínez, J. Planas i T. Serra).

BIBLIOGRAFÍA

AGUASCA, M., LLISTOSELLA, J., SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1992). Contribució a la flora dels Macromicets de l’illa de Mallorca. Fol. Bot. Misc., 8: 5-43.

CARBÓ, J. & MIR, G. (2006). Entoloma mediterraneense Noordel. et Hauskn., una interessant espècie recol·lectada a l’illa de Mallorca. Rev. Catalana Micol., 28: 161-166.

CONSIGLIO, G. (2008). Contributo alla conoscenza del Genere Entoloma (parte quinta). Riv. di Micol., 51 (1): 35-54.

CONSTANTINO, C. & SIQUIER, J.L. (1996/2006/2011). Els Bolets de les Balears, volum I. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 479 pp.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1992). Nuevas notas taxonómicas sobre macromicetos de Mallorca (Islas Baleares). Bol. Soc. Micol. Madrid 17: 63-76.

FINSCHOW, G. (1984). Contributions to the higher fungal flora of Eivissa. In: Kuhbier, H. et al. (eds.). Biogeography of the Pityusic Islands: 137-154. The Haage.

KÜNHER, R. & ROMAGNESI, H. (1978). Flore analytique des champignons supérieurs (agarics, bolets, chanterelles). Ed. Masson. 556pp.

LLISTOSELLA, J. & AGUASCA, M. (1990). Macromicets de l’illa de Menorca. II. Butll. Soc. Catalana Micol., 13: 1732.

MALENÇON, G. & BERTAULT, R. (1972). Champignons de la Péninsule Ibérique. IV. Les Îles Baléares. Acta Phytotax. Barcinon., 11: 1-64.

MATEO-ÁLVAREZ, B. (2002): Aportación al conocimiento de los hongos de Menorca (Baleares), especies recogidas bajo Cistus Bol. Soc. Micol. Madrid 26: 161-164.

MATEO-ÁLVAREZ, B. (2004a). Adiciones al catálogo de Pezizales y Agaricales de Menorca. I. Bol. Soc. Micol. Madrid 48: 405-408.

MATEO-ÁLVAREZ, B. (2004b). Adiciones al catálogo de Pezizales y Agaricales de Menorca. II. Bol. Soc. Micol. Madrid 48: 409-412.

MELIS, J.L., MIR, G. & PRATS, M.C. (2017a). Aportación al catálogo micológico de las Islas Baleares. Menorca. II. Micobotánica-Jaen XII.

MIR, G. & MELIS, J.L. (2008). Aportació al coneixement micològic de les Illes Balears. Menorca.I. Rev. Catalana Micol., 30: 79-92.

MIR, G., MELIS, J.L. & MASCARÓ, C. (2013). Catàleg provisional dels macromicets del parc natural de s’Albufera des Grau (Menorca). Butll. Assoc. Micol. Font i Quer 7: 48-115.

MIR, G., MELIS, J.L. & MASCARÓ, C. (2016). Guía de las setas de Menorca (vers. cast.). Guía dels bolets de Menorca (vers. cat.). Ed. Consell Insular de Menorca. Agència Menorca Reserva Biosfera y Institut Menorquí d’Estudis. 384 pp.

MIR, G., MELIS, J.L. & PRATS, M.C. (2017). Aportación al catálogo micológico de las Islas Baleares. Menorca. III. Micobotánica-Jaen XII.

MORGADO, L.N., NOORDELOOS, M.E., LAMOUREUX, Y. & GEML, J. (2013). Multi-gene phylogenetic analyses reveal species limits, phylogeographic patterns, and evolutionary histories of key morphological traits in Entoloma (Agaricales, Basidiomycota). Persoonia 31: 159-178.

NOORDELOOS, M.E. (1992). Fungi Europaei 5. Entoloma s.l. Ed. Libreria editrice G. Biella. Saronno. 1-760 pp. NOORDELOOS, M.E. (2004). Fungi Europaei 5A. Entoloma s.l. Ed. Libreria editrice G. Biella. Saronno. 761-1378 pp. PÉREZ-DE-GREGORIO, M.A. & VIDAL, J.M. (1994a). Aportació al coneixement dels macromicets de l’illa de Mallorca - I. Butll. Soc. Catalana Micol., 16-17: 145-162.

PÉREZ-DE-GREGORIO. M.A. (1995). Aportació al coneixement dels Macromicets de l’Illa de Mallorca. II. Rev. Catalana Micol., 18: 9-18.

SALOM, J.C. & SIQUIER, J.L. (2007a). Bolets de Mondragó. Ed. Govern de les Illes Balears. 95 pp.

SIQUIER, J.L. (1994). Contribución al conocimiento micológico de la isla de Formentera (Islas Baleares, España). I. Bol. Soc. Micol. Madrid 19: 207-213.

SIQUIER, J.L. (2005). Hongos pirófilos y pseudopirófilos de Baleares (España). I. Bol. Soc. Micol. Madrid 29: 49-66.

SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1995). Contribución al conocimiento de los hongos de las Islas Baleares. VI. Ibiza. Bol. Soc. Micol. Madrid 20: 199-224.

SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (2008). Els Bolets de les Balears, volum II. Ed. Micobalear, C.B. Sóller. 407 pp.

SIQUIER, J.L. & LILLO, F. (1994). Contribución al conocimiento micológico del Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera (Islas Baleares, España). Bol. Soc. Micol. Madrid 19: 193-205.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2005a). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. XII: El Parc Natural de Mondragó (Santanyí, Mallorca) (II). Rev. Catalana Micol., 27: 1-16.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2005b). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). XIV. Bol. Soc. Micol. Madrid 29: 73-80.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2008). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. XVI. Rev. Catalana Micol., 30: 13-25.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear, C.B. Sóller. 527 pp.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & CONSTANTINO, C. (2000). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. VIII. Bol. Soc. Micol. Madrid 25: 93-104.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & CONSTANTINO, C. (2012). Aportació al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya) XX. Rev. Catalana Micol., 34: 61-80.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J. & SERRA, A. (2009). Contribució al coneixement micològic de l’illa de Formentera (Illes Balears). III. Rev. Catalana Micol., 31: 23-36.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J. & SERRA, A. (2011). Notes corològiques sobre la flora micològica d’Eivissa (Illes Balears). III. Rev. Catalana Micol., 33: 51-87.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & LILLO, F. (1998). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. VIII. Rev. Catalana Micol., 21: 33-43.

VIDAL, J.M., SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1994). Alguns macromicets nous o interessants de l’illa de Mallorca (Balears): Butll. Soc. Catalana Micol., 16-17: 135-144.

VILA, J. & CABALLERO, F. (2009). Entoloma nuevos o interesantes de la Península Ibérica (2). Fungi non Delineati (Pars XLV). Edizioni Candusso. Alassio. 100 pp.

ADDICIONS AL CATÀLEG MICOLÒGIC D’ANDORRA

IV. FONGS NOUS O POC CITATS

NIELL, M.1; VALVERDE-VALERA, A.2 & CLARAMUNT-LÓPEZ, B.3

1- Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), Institut d’Estudis Andorrans, Av. Rocafort, 21-23. Edifici Molí, 3r Sant Julià de Lòria. AD600, Andorra. E-mail: mniell.cenma@iea.ad

2- c/ Girona, 3 bis 08820 El Prat de Llobregat (SCM). Barcelona, Espanya.

3- CREAF, Edifici C, UAB, E-08193 Bellaterra, i Unitat d'Ecologia, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (BABVE), Universitat Autònoma de Barcelona, E-08290 Cerdanyola del Vallès, Espanya.

RESUM: Addicions al catàleg micològic d’Andorra IV. Fongs nous o poc citats. Es presenten els resultats de les prospeccions de camp realitzades durant els anys 2017-2019, i, simultàniament, es realitza una anàlisi de les mostres que pertanyen als gèneres Entoloma i Galerina. Se citen 24 espècies, de les quals 14 són noves al catàleg andorrà. Deixant de banda els Entoloma i Galerina, les espècies més interessants són Caloscypha fulgens i Psilocybe medullosa

PARAULES CLAU: Pirineus, congestera, Pinus uncinata, La Rabassa, Sorteny

RESUMEN: Adiciones al catálogo micológico de Andorra IV. Hongos nuevos o poco citados. Se presentan los resultados de las prospecciones de campo realizadas durante los años 2017-2019, y, simultáneamente, se realiza un análisis de las muestras que pertenecen a los géneros Entoloma y Galerina. Se citan 24 especies, de las cuales 14 son nuevas citas. Entre las especies que no pertenecen a estos dos géneros, destacan Caloscypha fulgens y Psilocybe medullosa

PALABRAS CLAVE: Pirineos, nevero, Pinus uncinata, La Rabassa, Sorteny

ABSTRACT: Additions to the mycological catalog of Andorra IV. New or rarely recorded fungi. Some of the results of the field surveys carried out during the years 2017-2019 are presented, along with a study of the samples belonging to the Entoloma and Galerina. The records refers to 24 species. 14 of them are additions to the Andorran funga. Out of the species belonging to Entoloma and Galerina, Caloscypha fulgens and Psilocybe medullosa are highlighted.

KEY WORDS: Pyrenees, snowbed, Pinus uncinata, La Rabassa, Sorteny

INTRODUCCIÓ

Es presenten noves dades de fongs d’Andorra obtingudes durant les temporades de 2017, 2018 i primavera i tardor de 2019. S’aporten dades de mostres que han estat recollides en diverses localitats, des de parcel·les d’estudi on es fa el seguiment de producció i diversitat de macromicets, fins a bolets que han estat recollits en el marc d’altres estudis. El nombre d’espècies estudiades en el present treball és de 24, de les quals 14 són noves citacions. Les espècies que constitueixen novetat en el catàleg andorrà han estat marcades amb dos asteriscs; les que constitueixen nova localitat s’han marcat amb un asterisc.

MATERIAL I MÈTODES

S’han establert parcel·les d’estudi en diverses localitats de Pinus uncinata en punts de les parròquies de Sant Julià i Ordino que han estat mostrejats setmanalment en el primer cas i

quinzenalment en el segon, durant els mesos d’agost a novembre. També s’ha inclòs material recollit en sortides de camp de diverses campanyes d’estudi, entre les que s’inclouen les recollides en les campanyes del CREAF dins el marc del projecte ‘Wildlife in the changing andorran Pyrenees’ coordinat per l’ONG ‘EarthWatch Institute’ (per més informació, veure NIELL et al., 2018), el material es conserva a la micoteca del Centre de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA).

ESPÈCIES ESTUDIADES

ASCOMICOTS

** Caloscypha fulgens (Pers.) Boud.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de la Navina (Ordino); UTM: 31T 381716, 4712354; 1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata, amb presència de Betula pendula i Rhododendron ferrugineum; 27/05/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco503.

OBSERVACIONS. Aquesta espècie s’ha trobat en una parcel·la d’estudi, mostrejada durant diversos anys consecutius, sense que es tingués constància de la seva presència. La seva fructificació sembla lligada a dos factors, el primer és a un hivern i primavera molt rics en precipitacions en forma de neu i pluja, i el segon, a la intervenció forestal que s’ha efectuat a l’avetosa en la qual creixia, on s’havien tallat els pins negres.

* Lasiobolus papillatus (Pers.) Sacc.

= Lasiobolus ciliatus (J.C. Schmidt) Boud.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de la Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 379035, 4700227; 1825 m; diversos exemplars sobre fems de Capreolus capreolus en una pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Vaccinium myrtillus; 23/05/2019; leg. M. Niell. Idem. UTM: 31T 377325,74, 4699656,56; 1700 m; Sobre fems de Sus scrofa. 23/05/2019.

OBSERVACIONS. La morfologia cilíndrica dels ascs i les mesures de les espores s’ajusten a les descrites per BEZERRA & KIMBROUGH (1974). Aquesta espècie havia estat citada només en una ocasió sota el nom de L. ciliatus (NIELL et al., 2008). La manca de citacions d’aquesta espècie probablement és una conseqüència del seu hàbit copròfil, sobre un substrat poc mostrejat. El fet que en pocs mostrejos sobre fems, hagi sortit en els d’un parell d’animals salvatges de dues espècies diferents, segurament mostra que probablement és una espècie bastant comuna.

** Sporormiella intermedia (Auersw.) S.I. Ahmed & Cain ex Kobayasi

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de la Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 379035, 4700227; 1825 m; diversos exemplars sobre fems de cabirol (Capreolus capreolus) en una pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Vaccinium myrtillus; 06/05/2019; leg. B. Komac i M. Niell.

OBSERVACIONS. La descripció s’ajusta a la de SIERRA (2006), tot i que l’ascostroma és més aviat globós; té ascòspores dividides 4 cops, amb els extrems cònics; els segments són rectangulars. Les ascòspores mesuren 47,03-55,57 × 9,96-11,01 µm i tenen el septe germinatiu oblic (Fig. 1, A). Els ascostromes globosos també estan citats per l’espècie S. grandispora, però segons BARRASA & MORENO (1980), aquesta altra presenta espores més grans. S. megalospora és una altra espècie molt similar, que també es diferencia per les espores de dimensions més grans (RICHARDSON, 2004).

BASIDIOMICOTS

Albatrellus citrinus Ryman

MATERIAL ESTUDIAT. La Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 376885, 4699857; 1600 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus sylvestris amb Vaccinium myrtillus; 09/08/2018; IEA-Myco-1284. Idem; UTM: 31T 377161, 4699657; 1700 m; 22/10/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-988.

OBSERVACIONS. Espècie citada anteriorment com Albatrellus subrubescens (NIELL et al., 2008). Totes les citacions anteriors d’A. subrubescens són en realitat d’A. citrinus, segons la descripció de RYMAN et al. (2003).

* Albatrellus confluens (Alb. & Schwein.) Kotl. & Pouzar

MATERIAL ESTUDIAT. La Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 377562, 4699594; 1800 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Vaccinium myrtillus; 20/08/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-743. Ibidem; 10/09/2018; IEA-Myco-1056. Idem; UTM: 31T 376885, 4699857; 1600 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus sylvestris amb Vaccinium myrtillus; 20/08/2018; leg. M. Niell.

* Amanita battarrae (Boud.) Bon = A. umbrinolutea (Secr. ex Gillet) Bataille

MATERIAL ESTUDIAT. Riu de Galliner, Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 30/08/2018; leg. M. Niell.

* Amanita crocea (Quél.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. Font de la Navina (Ordino); UTM: 31T 381716, 4712354; 1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata, amb presència de Betula pendula i Rhododendron ferrugineum; 30/07/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco674. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382185, 4719717; 1925 m; bosc de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 16/08/2018; leg. expedicions EWI.

Amanita nivalis Grev.

MATERIAL ESTUDIAT. Arcalís, sota el pic de Cataperdís (Ordino); UTM: 31T 375496, 4719370; 2225 m; un exemplar en una congestera de Salix herbacea, 27/09/2018; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-1279.

OBSERVACIONS. BALLARÀ (1997), a la mateixa congestera, descriu A. oreina, amb espores subesfèriques però amb mesures de (8,5)-9,5-11 × (8)-9-10,5 μm. Les espores observades en la nostra mostra eren més esfèriques, amb una llargada de 10,7-13 × 9,5-11,5 μm. A diferència d’aquest autor, no han estat observats els queilocistidis (Fig. 1, C). Aquest autor també indica que els esferocists són abundants a la volva, i en el nostre cas no han estat observats. La nostra mostra s’ajusta més a la descripció d’A. nivalis de VILA et al. (1998) citada del Ripollès. Les seves mostres tenen espores de 10-12,5 × 9-12 m, de globoses a subgloboses. Aquests mateixos autors indiquen que l’espècie descrita per BALLARÀ (1997) podria ser A. arctica. VILA et al. (1998) també assenyalen que A. nivalis és un sinònim d’A. oreina;BREITENBACH & KRANZLIN (1995: 144) també mencionen aquesta sinonimització i en descriuen les espores amb mesures també més petites a les observades per nosaltres, de 7,711,4 × 6,6-10,8 μm. Aquesta sinonimització no ha estat confirmada per INDEX FUNGORUM. Donat les mesures més grans de les nostres espores, hem decidit mantenir la classificació seguida per INDEX FUNGORUM. Una complicació afegida la tenim en què a la mostra descrita per WATLING (1985) com A. nivalis, les espores són de (9,5) 10-11 × 9-10 μm, ajustant-se més a les mesures d’A. oreina que a A. nivalis de VILA et al. (1998).

Amanita porphyria Alb. & Schwein.

** Amanita porphyria Alb. & Schwein.

MATERIAL ESTUDIAT. La Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 377984, 4699151; 2043m; diversos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Juniperus communis; 17/09/2018; leg. M. Niell. IEA-Myco-1170.

* Amanita rubescens Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382185, 4719717; 1925 m; bosc de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 24/08/2018; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-754. Ibidem; 07/09/2018.

** Conocybe filaris (Fr.) Kühner = Pholiotina filaris (Fr.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó; Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382185, 4719717; 1925 m; un exemplar en una pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 07/09/2018; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-1228. Vall de Rialb (Ordino); UTM: 31T 382139, 21,4721971, 58; 2050 m; un exemplar en una torrentera enmig d’un pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 25/07/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-724.

OBSERVACIONS. Espècie amb anell, espores el·líptiques o amigdaliformes, de 8,87-9,36 × 5,065,70 μm, basidis bi i tetraspòrics, amb cistidis lageniformes (Fig. 3, G). Les característiques microscòpiques coincideixen amb les descrites per altres autors, segons les descripcions de KITS VAN WAVEREN (1970) i MEUSERS (1996). KITS VAN WAVEREN (1970) sinonimitza aquesta espècie amb Pholiotina rugosa. NOORDELOOS et al. (2005) indiquen que Pholiotina rugosa és un nom anterior i per tant seria el nom vàlid. Per contra, Index Fungorum els tracta com a tàxons separats. MEUSERS (1996), les tracta com a espècies diferents, també indicant que P. rugosa té un barret rugós i 4 espores per basidi, i P. filaris, té barret llis o lleugerament arrugat, amb 2-4 espores per basidi.

Fig. 1.- A: Sporormiella intermedia. Ascs i ascòspores. B: Pluteus cinereofuscus. Espores i queilocistidis. C: Amanita nivalis. Espores i himeni amb basidis. D: Psilocybe medullosa. Himeni amb basidis de 2 esterigmes i himeni amb queilocistidis. Barra de mesura de 20 m.

Entoloma alpicola (J. Favre) Bon & Jamoni

MATERIAL ESTUDIAT. Arcalís, sota el pic de Cataperdís (Ordino); UTM: 31T 375496, 4719370; 2225 m; diversos exemplars en una congestera dominada per Salix herbacea; 27/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-470. Ibidem; 27/09/2018; IEA-Myco-470.

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie robusta, de reduïdes dimensions, amb unes espores quasi isodiamètriques, de dimensions de 8,9-10,6 × 7,8-8,3 µm (Fig. 2, A). A les mostres trobades, de la mateixa manera que en altres espècies que creixen en congesteres, els exemplars tenen un creixement anòmal o estan trencats o clivellats. Només dos Entoloma carnosos, aquest i E. prunuloides creixen en l’ambient de congestera. Aquesta segona espècie té espores més petites, de 6,5-9 × 6,5-8 m, segons BREITENBACH & KRANZLIN (1984-1991). Una característica no corroborada en la bibliografia és que els basidis observats semblen majoritàriament bispòrics, a diferència dels descrits en la bibliografia (NOORDELOOS, 1981; BREITENBACH & KRANZLIN, 1995: 54). La mateixa espècie va ser citada en el mateix indret per BON & BALLARÀ (1996); aquesta citació antiga i el fet que s’hagi trobat en dos anys consecutius (2017 i 2018) indica que la població sembla estable.

** Entoloma cetratum (Fr.) M.M. Moser

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó; Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382534, 4719172; 2150 m; dos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 07/09/2018; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-977. La Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 377835, 4699440; 1893 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Vaccinium myrtillus i Hylocomium splendens; 27/07/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-704. Ibidem; 22/10/018; IEA-Myco-987. Idem; UTM: 31T 377562, 4699594; 1801 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Vaccinium myrtillus i Arctostaphyllos uva-ursi; 10/09/2018; IEA-Myco-1082. Idem; UTM: 31T 376885, 4699857; 1600 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus sylvestris amb Arctostaphyllos uva-ursi; 16/10/2018; IEA-Myco-1373.

OBSERVACIONS. La identificació d’aquesta espècie s’ha efectuat en base a la morfologia de les espores, amb tendència a ser heterodiamètriques, crenades en algunes ocasions; i la presència de basidis mono i bispòrics, tot i que també se n’han trobat de tri i tetraspòrics (Fig. 2, B). Les nostres mostres, en general, s’ajusten a la descripció de NOORDELOOS (1980). Una altra espècie d’Entoloma amb basidis de mono a trispòrics (segons BREITENBACH & KRÄNZLIN, 1995: 70) és E. farinogustus, però segons NOORDELOOS (1980), el peu d’E. farinogustus ha de ser llis, i les nostres mostres presentaven flocs blanquinosos a l’estípit.

* Entoloma hirtipes (Schumach.) M.M. Moser

MATERIAL ESTUDIAT. Riu de Galliner, Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 27/05/2018, IEA-Myco-504. Font de la Navina (Ordino); UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata, amb presència de Betula pendula i Rhododendron ferrugineum; 27/05/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-508.

OBSERVACIONS. Espècie vernal; la diferenciem d’E. vernum per les seves espores de dimensions superiors i més heterodiamètriques i per la presència de queilocistidis (Fig. 2, C) (NOORDELOOS, 1980; LLORENS-VAN-WAVEREN & LLISTOSELLA, 2004).

** Entoloma lividocyanulum (Kühner) Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó; Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382493, 4719484; 2050 m; dos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 24/08/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-1216.

OBSERVACIONS. L’espècie presenta un peu de color blau fosc i un barret de color ocraci. Les espores són lleugerament més grans a les descrites per NOORDELOOS (1984), amb una llargada entre 9,4-11,1 µm (Fig. 2, D). La resta de la descripció s’ajusta a la descrita per aquest autor: cistidis absents i en ambients lleugerament calcaris.

* Entoloma sericeum Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 443574, 8975981; 2050 m; dos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 04/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-428. Ibidem; 17/09/2018; Myco-1115.

OBSERVACIONS. Espècie molt similar macroscòpicament a E. cetratum, també amb basidis bispòrics i tetraspòrics, però que se’n diferència per les espores anguloses i isodiàmetriques (Fig. 2, E) (segons BREITENBACH & KRÄNZLIN, 1995: 102).

* Entoloma vernum S. Lundell

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre la Font d’Enclar, Santa Coloma (Andorra la Vella); UTM: 31T 375952, 4706235; 1200 m; pineda de Pinus sylvestris amb Buxus sempervirens i vegetació de ribera amb Corylus avellana i Fraxinus

excelsior; 10/05/2018; leg. Roger Caritg; IEA-Myco-527b. Ibidem; 17/04/2018; IEA-Myco-1445. Idem; UTM: 31T 375488, 4706559; 1325 m; 17/04/2018; IEA-Myco-1446. Idem; UTM: 31T 376061, 4706170; 1175 m; 20/04/2018; IEA-Myco-1443. Comís Vell (Ordino); UTM: 31T 377765, 4721254; 1900 m; prats prop de pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum; 26/05/2018; leg. expedicions EWI; Myco-512. Font de la Navina (Ordino); UTM: 31T 381716, 4712354; 1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata, amb presència de Betula pendula i Rhododendron ferrugineum; 27/05/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-524. Vall del Serrat (Ordino); UTM: 31T 379791, 4719576; 1550 m; un exemplar en un bosc de ribera amb presència de Corylus avellana, Alnus glutinosa, Betula pendula i prop d’una pineda de Pinus uncinata; 30/07/2018; leg expedicions EWI; IEA-Myco663. Sobre Canòlic (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 372504, 4703357; 1600 m; pineda de Pinus sylvestris i Pinus uncinata amb Buxus sempervirens i Juniperus communis; 21/04/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-1441.

OBSERVACIONS. Espècie característica per la seva aparició vernal, amb espores quasi isodiamètriques i sense cistidis (Fig. 2, F). A partir de les mostres recollides fins la data, sembla ser abundant en les zones de pi negre prospectades. Les observacions de LLORENS-VANWAVEREN et al. (2004) s’ajusten a les nostres mostres i, tal i com indiquen, l’escassetat de citacions pot ser deguda a la seva fructificació vernal; per altre costat, les abundants pluges de l’any 2018 poden haver estimulat l’abundància de fructificacions. Per contra, durant l’any 2019, molt més sec que l’anterior, no s’ha detectat la seva presència.

** Galerina cephalotricha Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. La Rabassa; UTM: 31T 377984, 4699151; 2043 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Juniperus communis; 17-09-2018; leg. M. Niell; Myco-1167b. Ibidem; 22/10/2018; IEA-Myco -1003.

OBSERVACIONS. Espores amigdaliformes, lleugerament ornamentades sense observar-se placa suprahilar, de 9,98-11,82 × 6,5-7,04 µm, Q = 1,53-1,74. Basidis bi o tetraspòrics. Cistidis capitats, no directament tibiiformes, però amb un inflament a la base del cistidi (Fig. 3, A). No ha estat observat vel al peu, ni caulocistidis. Segons GULDEN (2010) i QUADRADA et al. (1997), la placa suprahilar no sempre és visible i en les nostres mostres no ha estat visible.

** Galerina clavata (Velen.) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. La Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 377562, 4699594; 1800 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Vaccinium myrtillus; 22/10/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-982.

OBSERVACIONS. Les espores són oblongues o llargament amigdaliformes, finament verrucoses, de 12,31-14,61 × 5-7,8 µm, mesures que quadren bé amb les descrites per GULDEN (2010) (9,2-)10,8-15(-18,4) × (5,0-)6,0-8,2(-9,3) µm i QUADRADA et al. (1997) (12)-13-15 × (6)6,5-7,5 µm. Queilocistidis tibiiformes o cilíndrics i capitats (Fig. 3, B). La mostra recorda la descrita per QUADRADA et al. (1997), en la manca de fíbules, espores grans i verrucoses, però es diferencia en el tipus de cistidis. G. subclavata té les espores més amples i el·líptiques (BREITENBACH & KRANZLIN, 2000: 316) i, segons QUADRADA et al. (1997), té els basidis bispòrics.

** Galerina sideroides (Bull.) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. Vall de Rialb (Ordino); UTM: 31T 382139, 4721971; 2050 m; un exemplar en una pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum; 16/10/2018; leg. IEA-Myco-1214.

OBSERVACIONS. Espècie fàcil d’identificar pels seus cistidis tibiiformes i les petites dimensions de les espores, així com la manca d’una clara ornamentació. En la mostra estudiada, les espores són quasi llises i el·líptiques, molt petites, de 6,7-10,6 × 4,5-5 µm. Els cistidis són tibiiformes. No s’han observat pleurocistidis (Fig. 3, C). A diferència de SMITH & SINGER (1964) i HORAK (1993), la nostra mostra no es va observar que creixés sobre fusta morta, sinó directament sobre el terra.

Fig. 2.- A: Entoloma alpicola. Espores i himeni amb basidis amb 2-4 esterigmes. B: Entoloma cetratum Espores i himeni amb basidis amb 2-4 esterigmes. C: Entoloma hirtipes. Espores i himeni amb queilocistidis. D: Entoloma lividocyanulum. Espores i himeni amb basidis de 4 esterigmes. E: Entoloma sericeum. Espores i himeni amb basidis de 2-4 esterigmes. F: Entoloma vernum. Espores i himeni amb basidis de 2-4 esterigmes. Barra de mesura de 20 μm.

** Galerina tibiicystis

(G.F. Atk.) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó; Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382208, 4719699; 1950 m; un exemplar en una petita mollera d’Sphagnum prop d’una pineda de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 16/08/2018; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-1263.

OBSERVACIONS. Espècie relativament fàcil d’identificar, perquè creix entre esfagnes i pels cistidis clarament tibiiformes. La nostra mostra presenta unes característiques similars a les descrites en la mostra de QUADRADA et al. (1997) (Fig. 3, D).

Fig. 3.- A: Galerina cephalotricha. Espores i himeni amb queilocistidis i basidis de 2-4 esterigmes. B: Galerina clavata. Espores i himeni amb queilocistidis. C: Galerina sideroides. Espores i himeni amb queilocistidis. D: Galerina tibiicystis. Espores i himeni amb queilocistidis. E: Galerina vittiformis Espores, queilocistidis i basidis amb 2-4 esterigmes. F: Hebeloma bruchetii. Espores i himeni amb queilocistidis. G: Conocybe filaris. Espores i queilocistidis. Barra de mesura de 20 μm.

** Galerina vittiformis (Fr.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. La Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 377984, 4699151; 2043 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Juniperus communis; 20/08/2018; leg. M. Niell; IEA-Myco-734. Idem; UTM: 31T 378081, 4699096; 2036 m; 03/09/2018; IEA-Myco-1267. Ibem; 10/09/2018; IEA-Myco-1092. Ibem; 17-09-2018; IEA-Myco-1130.

OBSERVACIONS. Espècie sense vel al peu. Espores de 8,1-10,1 × 5,1-6,5 µm de llarg, amb queilocistidis lanceolats, suaument capitats o lageniformes. S’han observat pleurocistidis similars als queilocistidis. S’observen basidis bi i tetraspòrics, tot i que hi ha un predomini dels bispòrics (Fig. 3, E). BREITENBACH & KRANZLIN (2000: 330) indiquen l’existència conjunta de basidis bi i tetraspòrics en les diferents mostres. G. atkinsoniana també té basidis bispòrics, però el píleu té pileocistidis (BREITENBACH & KRANZLIN, 2000: 312 i QUADRADA et al., 1997) no observats en la nostra mostra. Per altre costat, G. atkinsoniana té uns cistidis més marcadament ampul·lacis (GULDEN, 2010).

** Hebeloma bruchetii Bon

MATERIAL ESTUDIAT. Arcalís, sota el pic de Cataperdís (Ordino); UTM: 31T 375496, 4719370; 2225 m; un exemplar en una congestera de Salix herbacea; leg. expedicions EWI; 27/09/2017. Ibidem; 27/09/2018; IEA-Myco474.

OBSERVACIONS Hebeloma d’espores el·líptiques, cistidis capitats, semblant a H. marginatulum, però de dimensions esporals clarament més petites. A les nostres mostres, mesuraven 8,27-11,38 μm de longitud (Fig. 3, F), mesures que, tot i que lleugerament més llargues, s’ajusten a les descrites per BREITENBACH & KRANZLIN (2000: 106) i VILA et al. (1998).

* Neolentinus lepideus (Fr.) Redhead & Ginns

MATERIAL ESTUDIAT. Naturlàndia (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 378342, 4699309; 2010 m; bosc de Pinus uncinata amb Juniperus communis; 09/08/2019. Idem; UTM: 31T 378092, 4699160; 2050 m; en una soca tallada de Pinus uncinata en un bosc de P. uncinata amb Vaccinium myrtillus; 21/08/2019. Font de la Navina (Ordino); UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; un exemplar en una soca de Pinus uncinata; 31/07/2019; leg. M. Niell; IEA-Mco-1508. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382513, 4719426; 2075 m; un exemplar en una soca de Pinus uncinata en una pineda de P. uncinata amb Rhododendron ferrugineum i Betula pendula; 12/09/2019; leg. M. Niell; IEA-Myco-1513.

OBSERVACIONS. Cal destacar que, malgrat que les prospeccions de fongs a Andorra s’han estat realitzant des del 2000, aquesta espècie va ser citada per primer cop al 2016 (NIELL et al., 2018), i des de llavors sembla que l’espècie aparenta ser bastant més comuna, i se cita cada cop en més localitats, sempre associada a Pinus uncinata.

** Pluteus cinereofuscus J.E.

Lange

MATERIAL ESTUDIAT. Vall del Serrat (Ordino); UTM: 31T 379791, 4719576; 1550 m; dos exemplars sobre fusta de planifolis en un bosc de ribera amb presència de Corylus avellana, Alnus glutinosa, Betula pendula i prop d’una pineda de Pinus uncinata; 30/07/2018; leg expedicions EWI; IEA-Myco-1600.

OBSERVACIONS. Espècie identificada pels seus criso i pleurocistidis lageniformes, i per les espores, d’amplament el·líptiques a subgloboses, amb mesures de 6,7-7,7 × 5,2-5,6 μm (Fig. 1, B). Una espècie molt semblant seria P. phlebophorus, de la qual l’hem diferenciat, ja que aquesta darrera presenta uns cistidis més polimòrfics, amb tendència a ser llargament lageniformes (BREITENBACH & KRANZLIN, 1995: 118).

** Psilocybe medullosa (Bres.) Borov.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de la Navina (Ordino); UTM: 31T 381716, 4712354; 1825 m; zona d’aclarida en un bosc d’Abies alba i Pinus uncinata, amb presència de Betula pendula i Rhododendron ferrugineum; 30/08/2018; leg. M. Niell; IEA- Myco-1272.

OBSERVACIONS. Espores llises, de paret no molt gruixuda i amb porus germinatiu. Basidis bispòrics. Queilocistidis lageniformes. No s’han observat crisocistidis ni pleurocistidis (Fig. 1, D). Les característiques microscòpiques són similars a les descrites per BREITENBACH & KRANZLIN (2000: 10) com Phaeogalera medullosa, però aquests autors indiquen que aquesta espècie té basidis amb 4 esterigmes, a diferència dels observats en el nostre cas, amb dos o quatre. Una espècie molt similar és P. sylvatica. Index Fungorum manté les dues espècies separades, tot i que, segons BOROVIÈKA et al. (2015), encara no hi ha prou dades per poder establir la validesa de les dues espècies de manera definitiva. De moment, davant la manca de dades, seguim la proposta d’Index Fungorum. Aquesta citació vindria a ser la primera d’aquesta espècie que s’ha observat en el territori que comprèn els Pirineus catalans i andorrans.

** Sarcodon glaucopus Maas Geest. & Nannf.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de la Navina (Ordino); UTM: 31T 381716, 4712354; 1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata, amb presència de Betula pendula i Rhododendron ferrugineum; 30/08/2018; leg. M. Niell. La Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 377835, 4699440; 1893 m; diversos exemplars en una pineda de Pinus uncinata amb Vaccinium myrtillus, 10/09/2018 leg. M. Niell; IEA-Myco.

BIBLIOGRAFIA

BALLARÀ, J. (1997).- Nou estudi d’espècies fúngiques interessants dels estatges alpí i subalpí dels Pirineus catalans. Rev. Cat. Micol., 20: 1-24.

BARRASA, J.M. & MORENO, G. (1980).- Contribución al estudio de los hongos que viven sobre materias fecales (2a aportación). Acta Botánica Malacitana, 6: 111-148.

BEZERRA, J.L. & KIMBROUGH, J.W. (1975).- The genus Lasiobolus (Pezizales, Ascomycetes). Can. J. Bot., 53: 1206-1229.

BON, M. & BALLARÀ, J. (1996).- Aportació a l’estudi de la micoflora alpina dels Pirineus (2a part). Rev. Cat. Micol., 19: 139-153.

BOROVIÈKA, J.; OBORNÍK, M.; STŘÍBRNÝ, J.; NOORDELOOS, M.E.; PARRA SÁNCHEZ, L.A. & GRYNDLER M. (2015).- Phylogenetic and chemical studies in the potential psychotropic species complex of Psilocybe atrobrunnea with taxonomic and nomenclatural notes. Persoonia, 34: 1-9.

BREITENBACH, J. & F. KRÄNZLIN (1995).- Champignons de Suisse. Tome 4: Champignons à lames, 2ème partie. Ed. Mykologia Lucerne. 371 pp.

BREITENBACH, J. & F. KRÄNZLIN (2000).- Champignons de Suisse. Tome 5: Champignons à lames, 3ème partie. Ed. Mykologia Lucerne. 340 pp.

GULDEN, G. (2010).- Galerinas in cold climates. North American Fungi. Vol. 5, Num. 5: 127-157.

HORAK, E. (1993).- Distribution and ecology of Arctic-alpine species of Galerina and Phaeogalera in the northern and southern hemisphere. Sydowia, 44: 346-376.

KITS VAN WAVEREN, E. (1970).- The genus Conocybe subgen. Pholiotina. I. The European annulate species. Persoonia, 6: 119-165.

LLORENS-VAN-WAVEREN, L. & LLISTOSELLA, J. (2004).- Contribució a la flora dels fongs del parc natural del Cadí-Moixeró (Catalunya). I. El gènere Entoloma (FR.) P. Kumm. Rev. Cat. Micol., 26: 165-176.

MEUSERS, M. (1996).- Bestimmungsschlüssel für europäische Arten der Gattungen Conocybe und Pholiotina Österr. Z. Pilzk., 5: 245-272.

NIELL, M.; VALVERDE, A. & GIRBAL, J. (2018).- Addicions al catàleg micològic d’Andorra. II. Rev. Cat. Micol., 39: 23-37.

NOORDELOOS, M.E. (1980).- Entoloma subgenus nolanea in the Netherlands and adjacent regions with a reconnaissance of its remaining taxa in Europe. Persoonia, 10 (4): 427-534.

NOORDELOOS, M.E. (1984).- Studies in Entoloma-10-13. Persoonia 12 (3): 195-223.

NOORDELOOS, M.E.; KUYPER, TH.W.& VELLINGA, E.C. (2005).- Bolbitiaceae (Bolbitius, Conocybe, Pholiotina, Agrocybe) and Coprinaceae. Flora Agaricina Neerlandica, Vol. 6.

QUADRADA, R.; LLISTOSELLA, J. & VILA, J. (1997).- Basidiomicets de les torberes dels Pirineus catalans. II. El gènere Galerina Rev. Cat. Micol., 20: 213-220.

RICHARDSON, M.J. (2004).- Coprophilous fungi from Iceland. Acta Bot. Isl., 14: 77-102.

RYMAN, S.; FRANSSON, P.; JOHANNESSON, H. & DANELL, E. (2003).- Albatrellus citrinus sp. nov., connected to Picea abies on lime rich soils. Mycol. Res., 107 (10): 1243-1246.

SIERRA LÓPEZ, D. (2006).- Contribución al estudio de los ascomicetes bitunicados de Cataluña. Acta Bot. Barc., 50: 5434. Barcelona.

SMITH, A.H. & SINGER, R. (1964) A monograph on the genus Galerina Earle. Hafner Publishing Company. New York and London.

VILA J., LLISTOSELLA, J. i LLIMONA, X. (1998).- Contribució al coneixement dels fongs de l'estatge alpí dels Pirineus de Catalunya. II. Rev. Cat. Micol., 21: 93-113.

VILA, J. & CABALLERO, F. (2005).- Aportaciones al conocimiento de los hongos de Cataluña. I. Entoloma (FR.) P. Kumm. (II). Mycol Monten., VIII: 57-74.

NOTES COROLÒGIQUES SOBRE LA FUNGA DE LES PITIÜSES - EIVISSA I FORMENTERA. V. (ILLES BALEARS, ESPANYA).

SIQUIER, J.L.1; SALOM, J.C.1; LADO, C.2; OLARIAGA, I.3; ESPINOSA, J.4; SERRA, A.5; PLANAS, J.6 & LLISTOSELLA, J.7

1- Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km 7,5- E07122 Palma de Mallorca (Illes Balears). Carrer Major, 19. E-07300-Inca (Illes Balears). E-mail: pepemycete@hotmail.com / joancarles.salom@gmail.com

2- Real Jardín Botánico, CSIC. Plaza de Murillo, 2. 28014 Madrid. E-mail: lado@rjb.csic.es

3- Dpto. de Biología y Geología, Física y Química Inorgánica. Universidad Rey Juan Carlos. C. Tulipán s/n. 28933-Móstoles (Madrid). E-mail: ibai.olariaga@urjc.es

4- Ap. Correos 1498- E07800 Eivissa (Illes Balears). E-mail: je.nogera67@gmail.com

5- Ap. Correos 31. (Can Miquelet). E07814-Santa Gertrudis de Fruitera (Illes Balears). E-mail: canmiquelet@telefonica.net

6- Carrer Can Socies, nº 12. E-07010 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: jplanas@ascomicet.es

7- Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBIO). Grup de Micologia. Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. E-08028-Barcelona. E-mail: jllistosella@ub.edu

RESUM. Notes corològiques sobre la funga de les Pitiüses - Eivissa i Formentera. V. (Illes Balears, Espanya). Com a resultat de la desena campanya de mostreig realitzada per la FCB, durant l’any 2018, a les illes d’Eivissa i Formentera, se trobaren un total de 117 espècies de fongs i mixomicets, dels quals 1 representa primera citació a l’Estat Espanyol: Hodophilus tenuicystidiatus Janèoviè., Adamèík & Looney, 31 representen primeres citacions a les Illes Balears: Arcyria affinis Rostaf., Perichaena quadrata T. Macbr., Physarum penetrale Rex, Glomus macrosporus Tul & C. Tul., Hyaloscypha aureliella (Nyl.) Huhtinen, Hysterium acuminatum Fr., Mycocalicium victoriae (C. Knight ex F. Wilson) Nádv., Mytilinidion tortile (Schwein.) Sacc., Orbilia aprilis Velen., Julella vitrispora (Cooke & Harkn.) M.E. Barr, Peziza proteana (Boud.) Seaver, Coccomyces delta (Kunze ex Fr.) Sacc., Hyphodermella rosae (Bres.) Nakasone, Lophodermium petiolicola Fuckel, Agaricus cupressicola Bon & Grilli, Arrhenia acerosa (Fr.) Kühner, Montagnea arenaria (DC.) Zeller, Dendrothele nivosoides Gaignon, Duc & H. Michel, Henningsomyces puber (Romell ex W.B. Cooke) D.A. Reid, Mucronella calva (Alb. & Schwein.) Fr., Phloeomana speirea (Fr.) Redhead, Pholiota gallica Holec & Kolaøik, Sclerogaster compactus (Tul & C. Tul.) Sacc., Boletopsis mediterraneensis G. Moreno, Carlavilla, Bellanger, Olariaga, P.-A. Moreau, Bidaud, Loizides & Manjón, Fibrodontia gossypina Parmasto, Phellinus rhamni (Bondartseva) H. Jahn, Tubulicrinis calothrix (Pat.) Donk, Xylodon juniperi (Bourdot & Galzin) Hjortstam & Ryvarden, Arrasia rostrata Bernicchia, Gorjón & Nakasone, Acanthophysellum minor (Pilát) Sheng H. Wu, Boidin & C.Y. Chien i Spinellus fusiger (Link) Tiegh., 22 primeres citacions per a la funga de l’illa d’Eivissa i 20 per la funga de Formentera. S’aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia, així com s’inclouen algunes il·lustracions d’espècies interesants.

PARAULES CLAU: Ascomycota, Basidiomycota, Myxomycota, Zygomycota, Eivissa, Formentera, Illes Balears, Espanya.

ABSTRACT. Chorologic data about the Funga of the Pitiusic Islands - Ibiza and Formentera Islands. V. (Balearic Islands, Spain). As a result of the 10 th. sampling made by the FCB, in Eivissa (Ibiza) and Formentera Islands during the year 2018, a total of 117 species of fungi and myxomycetes were found. From these, Hodophilus tenuicystidiatus Janèoviè., Adamèík & Looney is a new record for Spain, 31 taxa are a new records for the Balearic Islands, 22 are

reported for the first time for Ibiza Island, and 20 for the Formentera Island. Remarks on their ecology, taxonomy and distribution, as well as illustrations of some interesting species, are included.

KEY WORDS: Ascomycota, Basidiomycota, Myxomycota, Zygomycota, Ibiza, Formentera, Balearic Islands, Spain.

INTRODUCCIÓ

Amb aquest treball es vol continuar completant el catàleg de la funga de les Illes Balears (SIQUIER & SALOM, 2013; LADO & SIQUIER, 2014). Aquests catàlegs de fongs i mixomicets recullen tots el tàxons d’aquests organismes citats per a les Balears des de 1814 fins el 2012, i des de la seva publicació, s’han anat completant amb treballs posteriors: MAHIQUES et al. (2018), MARTIN et al., (2016), MUÑOZ et al. (2015), SALOM & SIQUIER (2014, 2015a, 2015b, 2017), SALOM et al. (2015, 2016, 2019), SIQUIER & BELLANGER (2019), SIQUIER & SALOM (2017, 2018) i SIQUIER et al. (2015, 2016a, 2016b, 2017, 2018a, 2018b, 2019a, 2019b, 2019c). Aquesta nova contribució se centra en les illes d’Eivissa i Formentera, amb l’identificació de mostres que varen ser trobades durant la campanya de FCB de tardor de 2018 a les Pitiüses. Una localitat que es va visitar a Formentera va ser l’illot de s’Espalmador, d’on s’aporten les primeres dades micològiques; igualment, també s’aporten les primeres dades sobre la funga de s’illot de sa Conillera i des Vedranell, ambdós d’Eivissa. A més, s’han identificat algunes espècies que estaven pendents d’estudi als herbaris dels autors, que varen ser recol·lectats tant a campanyes anteriors de FCB a les Pitiüses com en diverses sortides de camp. Així mateix, a propòsit d’alguns tàxons interessants prèviament citats a aquestes illes es rectifiquen identificacions anteriors suportades per les tècniques de biologia molecular o s’assenyalen noves localitats a fi de donar a conèixer millor la seva distribució. Per acabar, volem esmentar que si sumam els tàxons que citam com a novetats en aquest article amb el ja citats anteriorment, segons les nostres dades, el nombre total de tàxons de fongs i mixomicets actualment catalogats a les Illes Balears és de 2290 a Mallorca de 1840, a Menorca de 876, a Eivissa de 557, a Formentera de 208 i a Cabrera 144.

MATERIAL I METODOLOGIA

Les espècies estan ordenades per ordre alfabètic, dins els ordres inclosos a cada classe i divisió, i duen menció de la localitat, la quadrícula UTM, l'altitud, l'hàbitat on han estat recol·lectades, la data de recol·lecció i el número i l'herbari on es conserven. Pel que fa a l’illot de s’Espalmador el consideram com localitat de Formentera i els illots de sa Conillera i d’es Vedrenell com localitats d’Eivissa. A l’apartat d’observacions, basant-nos en la bibliografia abans esmentada, es comenta si són novetat per a les Illes Balears, per alguna de les illes o si són, tan sols, noves localitzacions a l’illa o a les illes on s’ha recol·lectat. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, cal considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells, especialment el qui ha dipositat la mostra en el seu herbari. Cal esmentar que algunes mostres han estat seqüenciades en el laboratori ALVALAB d’Oviedo a fi de confirmar la determinació realitzada. Tot el material descrit es troba dipositat en els herbaris particulars JLS (J.L. Siquier), JCS (J.C. Salom), Lado (C. Lado), ARAN-Fungi (I. Olariaga) i JEN (J. Espinosa) amb el número de referència que s’indica en cada cas; alguns fragments extrets per a la seqüenciació es troben a l’herbari ALV (laboratori Alvalab). Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Olympus BX40 i BX51 i els reactius adients; per fer les fotografies al camp, càmeres Nikon D7000 i DS300 i per les microfotografies, càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. Les composicions de les fotografies han estat realitzades per J. Planas. Per als noms de les espècies s’ha seguit l’Index Fungorum (http: //www.indexfungorum.org) i MycoBank (http: //www.mycobank.org) i Nomen Eumycetotozoa (http: //www.eumycetozoa.com.).

ESPÈCIES ESTUDIADES

MIXOMICOTA

CRIBRARIALS

Reticularia lycoperdon Bull.

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, sobre branca de Pinus halepensis, 6-XII-2018, Lado 27381.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

ECHINOSTELIALS

Clastoderma debaryanum A. Blytt

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja de ses Salines, UTM: 31SCD6000, alt. 0-10 m, sobre branca de Pinus halepensis, 4-XII-2018, Lado 27352.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa. Citada prèviament només a Mallorca a LADO i SIQUIER (2014).

FISARIALS

Craterium dictyosporum (Rostaf.) H. Neubert, Nowotny & K. Bauman

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, sobre acícules de Pinus halepensis i fulles de Quercus coccifera, 5-XII-2018, Lado 27359, 27361 i 27372.

OBSERVACIONS. Aquesta cridanera espècie, caracteritzada per les seves espores reticulades i considerada per alguns autors com una varietat de Badhamia obovata (Peck) S.J. Sm. [ = B. obovata var. dictyospora (Rostaf.) Lister ex Nann.-Bremek] només era coneguda de Mallorca (LADO & SIQUIER, 2014). Primera citació a l’illa.

Craterium leucocephalum (Pers. ex J.F. Gmel.) Ditmar

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, UTM: 31SCD5008, alt. 375-475m, sobre acícules de Pinus halepensis, 4-XII-2018, Lado 27348. Platja de ses Salines, UTM: 31SCD6000, alt. 0-10 m, sobre acícules de Pinus halepensis i fulles de Pistacia lentiscus, 4-XII-2018, Lado 27351.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Diachea leucopodia (Bull.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Sant Llorenç de Balàfia, Can Serra, UTM: 31SCD6922, alt. 90 m, sobre branquetes i fulles mortes d’Olea europaea var. sylvestris i Ceratonia siliqua, 15-XI-2018, JEN 325.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Didymium laxifilum G. Lister & J. Ross

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, sobre fulles de Quercus coccifera, 5-XII-2018, Lado 27371.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa. Només se coneixia de l’illa de Mallorca (LADO i SIQUIER, 2014),

Leocarpus fragilis (Dicks.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja de ses Salines, UTM: 31SCD6000, alt. 0-10 m, sobre acícules de Pinus halepensis, 4-XII-2018, Lado 27355.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Mucilago crustacea F.H. Wigg.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, UTM: 31SCD5008, alt. 375-475 m, sobre acícules de Pinus halepensis, 4-XII-2018, Lado 27346 i 27350; sobre fulles d’Arbutus unedo, Lado 27347. Sant Josep de sa Talaia, platja de ses Salines, UTM: 31SCD6000, alt. 0.-10 m, sobre acícules de Pinus halepensis, 4-XII2018, Lado 27354. Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150-200 m, sobre tiges de plantes vives indeterminades, 5-XII-2018, Lado, 27374. Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, sobre tiges de Thymus sp. viu, 5-XII-2018, Lado27379. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, sobre acícules de Pinus halepensis, 6-XII-2018, Lado 27384.

OBSERVACIONS. Noves localitzacions a ambdues illes.

Physarum album (Bull.) Chevall.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja de ses Salines, UTM: 31SCD6000, alt. 0-10 m, sobre restes llenyoses de Pinus halepensis, 4-XII-2018, Lado 27353 i 27356. Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150-200 m, sobre branca de Pinus halepensis, 5-XII-2018, Lado 27358; sobre branca de Juniperus oxycedrus, Lado 37360; sobre acícules de Pinus halepensis, Lado 27364b. Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM 31SCD6118, alt. 135 m, sobre restes llenyoses indeterminades, Lado 27377, 27378 i 27380.

OBSERVACIONS. Noves localitats a l’illa.

Physarum leucophaeum Fr. & Palmquist

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, sobre acícules de Pinus halepensis, 5-XII-2018, Lado 27366.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Physarum leucopus Link

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, sobre acícules de Pinus halepensis, 5-XII-2018, Lado 27364a.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Physarum penetrale Rex

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, sobre escorça de Quercus coccifera, 5-XII-2018, Lado 27369.

OBSERVACIONS. Els esporocarps estipitats amb esporoteques d’el·lipsoidals a subglobuloses amb una prima i allargada columel·la no calcificada que quasi arriba al àpex de l’esporoteca, caracteritzan bé aquesta espècie. Primera citació a les Illes Balears.

STEMONITIDIALS

Comatricha nigra (Pers. ex J.F. Gmel.) J. Schröt

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, sobre restes de Phoenix sp., 5-XII-2018, Lado 27373.

Mycocalicium victoriae (C. Knight ex F. Wilson) Nádv.

OBSERVACIONS. Prèviament citada a la mateixa localitat a LADO i SIQUIER (2014).

Comatricha tenerrima (M.A. Curtis) G. Lister

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, sobre fulla de Phoenix sp., 5-XII-2018, Lado 27375.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

TRICHIALS

Arcyria affinis Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja des Cavallet, UTM: 31SCD6101, alt. 0-5 m, sobre fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2018, Lado 27357. Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt 150-175 m, sobre restes llenyoses indeterminades, 5-XII-2018, Lado 27376. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, 6-XII-2018, sobre escorça de Pinus halepensis, 6-XII-2018, Lado 27382.

OBSERVACIONS. Aquesta espècie presenta una gran semblança amb A. incarnata (Pers. ex J.F. Gmel.) Pers., ja coneguda de l’illa d’Eivissa però difereix d’aquesta, per presentar calículs excèntrics i capil·licis que s’espandeixen i formen una llarga ploma postrada sobre el substrat. Primeres citacions a les Illes Balears.

Arcyria cinerea (Bull.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, sobre fusta de Pinus halepensis, 5-XII-2018, Lado 27362.

OBSERVACIONS. Prèviament citada a la mateixa localitat a LADO i SIQUIER (2014).

vol. 41: 55-86; 2020.

Perichaena quadrata T. Macbr.

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, sobre restes llenyoses indeterminades, 6-XII-2018, Lado 27385.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears. Els esporocarps plans i angulosos, en petites però denses colònies, amb una tapa convexa, caracteritzan bé a aquesta espècie, considerada, per alguns autors, com sinònima de P. depressa Lib., prèviament trobada ja a Mallorca i Menorca (LADO & SIQUIER, 2014).

ASCOMICOTA

GEOGLOSSALS

Geoglossum cookeanum Nannf. ex Minter & P.F. Cannon

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, UTM: 31SCD5008, alt. 375-475 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus y Ampelodesmos mauritanica, 4-XII2018, JLS 4242.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

HELOTIALS

Hyaloscypha aureliella (Nyl.) Huhtinen

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 211 m., sobre fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11437.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Mollisia cinerea (Batsch) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 5-XII-2018, JLS 4261bis.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Torrendiella ciliata Boud.

= Dasyscyphus ciliata (Boud.) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, sobre fulles caigudes de Quercus coccifera al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanicus, 5-XII-2018, JLS 4307.

OBSERVACIONS. Les mostres recol·lectades coincideixen plenament amb els seus caràcters tant macro com microscòpics amb l’acurada descripció de l’espècie que podem consultar a ORMAD et al. (2009). També hem visualitzat la presència de la zona estromatitzada delimitada en forma de línies negres que apareixen sobre les fulles. Citada prèviament a Mallorca a GALÁN et al., (1993), ara se cita per primera vegada a Eivissa.

HIPOCREALS

Hypomyces lateritius (Fr.) Tul. & C. Tul.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, s’ Alqueria-Pou den Gatzara, UTM: 31SCD7179, alt. 125-150 m, sobre Lactarius sanguifluus al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea,

Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 9-XII-2018, JLS 4322. Sant Josep de sa Talaia, Puig den Sunyer, UTM: 31SCD5409, alt. 240 m, parasitant bolets de l’espècie Lactarius deliciosus f. rubescens J.A. Schimitt al pinar de Pinus halepensis, 19-I-2019, JEN 333.

OBSERVACIONS. Noves localitats a l’illa.

Mycogone rosea Link

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, s’ Alqueria-Pou den Gatzara, UTM: 31SCD7179, alt. 125-150 m, sobre Agaricus sp. al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 9-XII-2018, JLS 4318.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

HISTERIALS

Hysterium acuminatum Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, s’ Alqueria-Pou den Gatzara, UTM: 31SCD7179, alt. 125-150 m, sobre fusta de pi caiguda al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 9-XII-2018, JLS 4321.

OBSERVACIONS. Hi ha autors que el sinonimitzen amb Hysterium angustatum Alb. & Schwein., però tant a l’Index Fungorum com a MycoBank els consideren dues espècies independents. Primera citació a les Illes Balears.

Hysterium angustatum Alb. & Schwein.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 58 m, 7-XII-2018, sobre fusta d’Erica multiflora, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11665. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7132, alt. 122 m., sobre fusta de Juniperus phoenicea, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11581. FORMENTERA: Platja de Migjorn-es Ram (vora el torrent des Arbocers), UTM: 31SCC7180, alt. 46 m, sobre Pinus halepensis, 6-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11730.

OBSERVACIONS. Primera citació a Formentera i nova localització a Eivissa.

MICOCALICIALS

Mycocalicium victoriae (C. Knight ex F. Wilson) Nádv.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 55 m, 7-XII-2018, sobre fusta d’Olea europea var. sylvestris, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11572, JCS 240B.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

MITILINIDIALS

Mytilinidion tortile (Schwein.) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7132, alt. 122 m., sobre escorça de Juniperus phoenicea, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11373. FORMENTERA: Platja de Migjorn-es Ram (vora el torrent des Arbocers), UTM: 31SCC7180, alt. 46 m, sobre escorça Juniperus phoenicea al pinar de Pinus halepensis, 6-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11518.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Peziza ammophila Bon & Donadini. A-B: apotecis. C: ascas amb Melzer. D: paràfisis moniliformes. Barres = 10 µm.

ORBILIALS

Orbilia aprilis Velen.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 55 m, 7-XII-2018, sobre fusta d’Olea europea var. sylvestris, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11518.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

OSTROPALS

Julella

vitrispora (Cooke & Harkn.) M.E. Barr

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7132, alt. 122 m., sobre escorça de Juniperus phoenicea, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11582.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

PEZIZALS

Anthracobia melaloma (Alb. & Schwein.) Arnould

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, Port des Torrent, UTM: 31SCD4914, alt. 10-25 m, terrícola o entre molses del grup de les Pottials al pinar de Pinus halepensis cremat en un incendi, 8-XII-2017, JLS 4133. Sant Antoni de Portmany, Ses Marrades de Corona-Can Xicu, UTM: 31SCD5520, alt. 250-300 m, terrícola al

Catalana de Micologia, vol. 41: 55-86; 2020.

pinar de Pinus halepensis cremat. 7-XII-2017, JLS 4124. Puig des Castell, UTM: 31SCD5518, alt. 100-150 m, terrícola o entre molses del grup de les Pottials, al pinar de Pinus halepensis cremat en un incendi, 8-XII-2017, JLS 4135. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 25-35 m, terrícola al pinar de Pinus halepensis cremat en un incendi, 6-XII-2017, JLS 4119 i 4120.

OBSERVACIONS. Noves localitats a Eivissa i primera citació a Formentera.

Helvella juniperi M. Filippa & Baiano

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, San Carles de Peralta, serra de Morna, UTM: 31SCD7223, alt. 200 m, sobre sòls arenosos i margosos en una formació de bosc de Pinus halepensis en regeneració desprès d’un incendi l’any 2005, 4-II-2017, JEN 316.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7926, alt. 150175 m, terrícola al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i molses, 7-XII-2018, JLS 4298. Sant Antoni de Portmany, illot de sa Conillera, UTM: 31SCD4516, alt. 20 m, a clarianes d’un savinar litoral de Juniperus phoenicea amb alguns Pinus halepensis, 17-I-2019, JEN 329.

OBSERVACIONS. Noves localitats a l’illa i una de les primeres citacions de funga a l’illot.

Lamprospora miniata De Not. s.l.

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, sobre molses al bosc de Pinus halepensis cremat en un incendi, 6-XII-2018, JLS 4275.

OBSERVACIONS. Aquest tàxon es tracta en sentit ampli ja que pareix que inclou un complex d’espècies. Primera citació a l’illa.

Peziza ammophila Bon & Donadini

= P. pseudoammophila Bon & Donadini

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Ses Salines, zona dunar, UTM: 31SCC6489, alt. 0-10 m, zona dunar amb presència de Pinus halepensis i Juniperus phoenicea, 19-II-2014, leg. J. Font, JLS 3686.

OBSERVACIONS. Les mostres estudiades presentaven una aparença anormalment “cerebriforme” que ens va fer dubtar de la seva determinació però tant la forma i mida de les espores, dels ascs i, especialment, les paràfisis moniliformes amb els articles més o menys gruixuts i els àpex prims, ens varen convèncer de la determinació. Adoptam la sinonímia de P. ammophila i P. pseudoammophila desprès de VIZZINI et al. (2019). Primera citació a l’illa.

Peziza lobulata (Velen.) Svrèek

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 25-35 m, terrícola al bosc de Pinus halepensis cremat en un incendi, 6-XII-2018, JLS 4273.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Peziza proteana (Boud.) Seaver

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, terrícola al bosc de Pinus halepensis cremat en un incendi, 6-XII-2018, JLS 4273.

OBSERVACIONS. A les Balears només s’havia citat la seva f. sparassoides (Boud.) Korf (SIQUIER & SALOM, 2013); ara se cita com a novetat la forma típica la qual en aquesta ocasió convivia amb l’altra forma.

Peziza proteana f. sparassoides (Boud.) Korf

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, terrícola al bosc de Pinus halepensis cremat en un incendi, 6-XII-2017, JLS 4118. Ibidem, 7-III-2018 (material no conservat). Ibidem, 25-III-2018, leg. J. Guell, JLS 4155. Ibidem, 6-XII-2018, JLS 4273.

OBSERVACIONS. Primeres citacions a l’illa i trobada vora la forma típica.

Peziza saniosa Schrad.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Josep de sa Talaia, platja de ses Salines, UTM: 31SCD6000, alt. 0-10 m, a la zona dunar, 4-XII-2018, JLS 4244 i 4245.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Peziza succosella (Le Gal & Romagn.) M.M. Moser ex Aviz.-Hersh. & Nemlich

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4268.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Pithya cupressina (Batsch( Fuckel

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, platja de Migjorn-es Ram (vora el torrent dels Arbocers), UTM: 31SCC7179, alt. 5-30 m, sobre fulles de Juniperus phoenicea caigudes, al pinar de Pinus halepensis, 6-XII-2018, JLS 4284.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Sarcoscypha coccinea (Jacq.) Lamb.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, San Carles de Peralta, serra de Morna, UTM: 31SCD7223, alt. 175 m, sobre restes de fusta de planifolis, com Sorbus domestica i Castanea sativa, cultivats a una feixa, 4-II2017, JEN 314.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

RITISMATALS

Coccomyces delta (Kunze ex Fr.) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, sobre fulles caigudes i en descomposició de Quercus coccifera al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, Pistacia lentiscus, J. oxycedrus, Ampelodesmos mauritanicus i Cistus monspeliensis juntament amb C. dentatus (J.C. Schmidt & Kunze) Sacc., a algunes fulles, 8-XII-2018, JLS 4305.

OBSERVACIONS C. dentatus presenta apotecis generalment pentagonals, algunes vegades quadrangulars, mentre C. delta els presenta triangulars. Primera citació a les Illes Balears.

Coccomyces dentatus (J.C. Schmidt & Kunze) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, sobre fulles caigudes i en descomposició de Quercus coccifera al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus

phoeniceus, Pistacia lentiscus, J. oxycedrus, Ampelodesmos mauritanicus i Cistus monspeliensis, juntament amb C. delta en algunes fulles, 8-XII-2018, JLS 4305bis.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Lophodermium petiolicola Fuckel

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, sobre fulles caigudes de Quercus coccifera al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, Pistacia lentiscus, J. oxycedrus, Ampelodesmos mauritanicus i Cistus monspeliensis, 8-XII-2018, JLS 4306.

OBSERVACIONS. Les mostres trobades concorden amb MINTER (sense data), que assenyala la presència d’aquesta espècie sobre fulles i peciols del gènere Quercus. Primera citació a les Illes Balears.

BASIDIOMICOTA

AGARICALS

Agaricus bisporus (J.E. Lange) Imbach

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4266, ALV 22184 [ITS nrDNA sequence MN871840].

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Agaricus

cupressicola Bon & Grilli

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4285, ALV 22186 [ITS nrDNA sequence MN871841].

OBSERVACIONS. La descripció de la mostra trobada amb 4 exemplars coincideix amb PARRA (2008) tant macro com microscòpicament. No obstant, la carn al tall no va presentar el color rogenc a quasi vinós intens que es descriu, però sí més clar. Davant el dubte, la mostra es va seqüenciar coincidint amb les que s’inclouen al Genbank. Primera citació a les Illes Balears.

Agaricus pseudopratensis (Bohus) Wasser

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4290, JLS 4267, ALV 22185 [ITS nrDNA sequence MN871842].

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Amanita gracilior Bas & Honrubia

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja des Cavallet, UTM: 31SCD6101, alt. 0-5 m, a zona dunar consolidada per Pinus halepensis i presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Ammophila arenaria, 4-XII-2018, JLS 4250.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Coccomyces delta (Kunze ex Fr.) Sacc

Coccomyces dentatus (J.C. Schmidt & Kunze) Sacc.

Arrhenia acerosa (Fr.) Kühner. A i B: espores, C: basidi bispòric, D: basidi tetraspòric, E hifes pileiques fibulades amb pigment incrustant, F: pil·leipelis. A, B, C; D i E amb Roig Congo. Barres = 10 µm

Arrhenia elegans (Pers.) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vylgalis = A. rickenii (Hora) Watling

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4265.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Arrhenia acerosa (Fr.) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 100200 m, sobre una branqueta de fusta indeterminada al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, Pistacia lentiscus, J. oxycedrus i Ampelodesmos mauritanicus, 5-XII-2018, JCS-1632B. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7026, alt. 150-200 m, sobre fusta indeterminada al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, Cistus monspeliensis i Ampelodesmos mauritanica, 7-XII-2018, leg. X. Lillo, JCS-1643B.

DESCRIPCIÓ. Píleu d’0,8-1 cm de llarg i 0,5 cm d’alt, crepidotoide amb forma de copinya, marge de sencer a sublobulat, higròfan, grisós amb estriacions més fosques, les quals empal·lideixen i desapareixen amb la sequedat; marge de sencer a sublobulat. Sèssil s’uneix al substrat mitjançant una massa de miceli blanc que recobreix el centre del píleu, les restes de la qual les podem trobar distribuïdes per tota la superfície del mateix. Himeni format per 37 estructures laminars (làmines i lamèl·lules- mostra JCS-1632B), gruixades, separades, de diferents longituds, grisoses, bastant rectes que arriben al punt d’inserció on hi ha la massa del miceli; aresta sencera. Espores (6)-7,5-10 × 4,5-5,5 (6) µm (Xm = 8,6 × 5 µm; Q = 1,72), de diferents mides segons provenen de basidis mono, bi o tetraspòrics, d’amplament el·lipsoidals a obovoides o dacrioides, piriformes o subglobuloses, algunes amb forma de figa, llises, sense

porus germinatiu, hialines amb aigua. Basidis claviformes mono i bispòrics (abundants a la mostra JCS-1643B) i tetraspòrics (més abundants a la mostra JCS-1632B ). Cistidis no observats. Pil·leipelis del tipus cutis amb hifes de 3-8 µm de diàmetre, paral·leles i septades que poden bifurcar-se; pigment intracel·lular bru i parietal incrustant més obscur negrós a les parets d’algunes hifes. Fíbules presents.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Balears.

Battarrea phalloides (Dicks.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4323, JCS 1644B.

OBSERVACIONS. Adoptam el criteri de l’Index Fungorum de considerar B. phalloides i B. stevenii (Libosch.) Fr. com a la mateixa espècie. Primera citació a l’illa.

Calocybe hypoxantha var. occidentalis Bon = Lyophyllum hypoxanthum var. occidentale (Bon) Contu & La Rocca

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4289, JCS-1638B.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Chamaemyces fracidus (Fr.) Donk

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Torrent de Cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 5-30 m, , entre fullarca al bosc de Pinus halepensis i Juniperus phoenicea, 6-XII-2018, leg. Carol Constantino, JCS-400L.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Clitopilus hobsonii (Berk.) P.D. Orton

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Torrent de Cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 5-30 m, sobre restes en descomposició de Pinus halepensis, 6-XII-2018, leg. Carles Constantino, JCS-1635B.

OBSERVACIONS. Préviment trobat a la mateixa localitat (SIQUIER et al., 2015: 66).

Coprinarius remotus var. guttulatus (Bres.) Quél.

= Panaeolus guttulatus Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona-Can Xicu, 31SCD5520, alt. 250-300 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus y Ampelodesmos mauritanica, 3-XII-2018, JLS 4236. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, a una zona cremada al pinar de Pinus halepensis, 6-XII-2018, JLS 4281.

OBSERVACIONS. Trobada a la mateixa localitat a l’illa d’Eivissa (SIQUIER & SALOM, 2013: 68), ara es primera citació a l’illa.de Formentera.

Coprinopsis melanthina (Fr.) Örstadius & E. Larss. = Psathyrella melanthina (Fr.) Kits van Wav.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, s’ Alqueria-Pou den Gatzara, UTM: 31SCD7179, alt. 125-150 m, sobre Opuntia ficus-indica al pinar de Pinus halepensis, 9-XII-2018, material no conservat. FORMENTERA: Cala Saona, UTM: 31SCC6084, alt. 0-5 m, sobre Phragmites sp., 6-XII-2018, JLS 4271.

OBSERVACIONS. Nova localitat a Eivissa i primera citació a Formentera.

Cryptomarasmius corbariensis (Roum.) T.S. Jenkinson & Desjardin

= Marasmius corbariensis (Roum.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7026, alt. 150-200 m, sobre fulles caigudes i en descomposició de Pistacia lentiscus al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, J. oxycedrus, Ampelodesmos mauritanicus i Cistus monspeliensis, 3-I-2007, JLS 4295.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Echinoderma carinii (Bres.) Bon

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7026, alt. 150-200 m, entre fullaraca al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, Cistus monspeliensis i Ampelodesmos mauritanica, 7-XII-2018, leg. Carol Constantino, JCS-402L.

OBSERVACIONS. Nova citació a l’illa.

Gymnopilus

junonius

(Fr.) P.D. Orton

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, sobre tronc de Pinus halepensis parcialment cremat en un incendi, 6-XII-2018, JLS 4271.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Gymnopilus penetrans (Fr.) Murrill

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7026, alt. 150-200 m, sobre restes de pi caiguts al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, Cistus monspeliensis i Ampelodesmos mauritanica, 7-XII-2018, JLS 4293 i 4294.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Hebeloma lindae Beker & U. Eberh.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja des Cavallet, UTM: 31SCD6101, alt. 0-5 m, a zona dunar consolidada per Pinus halepensis i presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Ammophila arenaria, 4-XII-2018, JLS 4251, ALV 22179. Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 100-200 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanicus, 5-XII-2018, JLS 4257, ALV 22180 [ITS nrDNA sequence MN871843].

OBSERVACIONS. Ambdues mostres, una vegada determinades, es varen seqüenciar per comprovar la determinació, resultant coincidents amb mostres del Genbank. Primera citació a l’illa.

Hemimycena lactea (Pers.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 8 m, zona dunar amb Pinus halepensis i Juniperus phoenicea, 6-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11643.

OBSERVACIONS. Previament ja trobada a la mateixa localització (SIQUIER & SALOM, 2013: 43).

Henningsomyces puber (Romell ex W.B. Cooke) D.A. Reid

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, sobre fusta d’Olea europea var. sylvestris, UTM: 31SCD7826, alt. 55 m, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi, JCS 1645B.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Henningsomyces puber (Romell ex W.B. Cooke) D.A. Reid

Hodophilus tenuicystidiatus Janèoviè., Adamèík & Looney

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Mayol, UTM: 31SCD6518, alt. 110-120, entre fullaraca de pi i herbes nitròfiles, 8-XII-2014, JCS-1311B.

OBSERVACIONS. Arran de l’article ARAUZO & IGLESIAS (2018), es va decidir seqüenciar molecularment aquesta mostra, la qual s’havia citada com a Camarophyllopsis foetens (W. Phillips) Arnolds a SIQUIER et al. (2017). En aquest treball hi ha una descripció macroscòpica dels exemplars trobats així com una iconografia. El resultat va ser que la seva regió ITS tenia un 100 % d’afinitat amb l’holotip d’Hodophilus tenuicystidiatus - SLO725 SVK- (ADAMÈÍK et al., 2016b) que figura al GENBANK com a KU882878 i que s’hauria d’actualitzar, ja que encara es recull com a Hodophilus foetens (W.Phillips) Birkebak & Adamèík. Cal esmentar que aquesta nova espècie abans de la seva descripció, formava part d’un superclade (ADAMÈÍK et al., 2016a), del qual se n’han derivat diverses espècies noves considerades fins a la data com a H. foetens. Com que una de les característiques principals per diferenciar les espècies d’aquest complex són la mida i forma dels caulocistidis, aquests elements també s’han estudiat. Els caulocistidis dels nostres exemplars, són iguals de mides i formes que els que es descriuen per a H. tenuicystidiatus a ADAMÈÍK et al., (2016b). Per tant, segons les nostres dades, pareix a ser que aquesta cita seria la primera per a l’Estat Espanyol.

Hygrocybe conica (Schaeff.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4264.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

vol. 41: 55-86; 2020.

Hygrocybe acutoconica var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, terrícola al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, J. oxycedrus, Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i Cistus monspeliensis, 8-XII-2018, JLS 4259.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Leucoagaricus leucothites (Vittad.) Wasser

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4263.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Lyophyllum littorale (Ballero & Contu) Contu

= L. littoralis Ballero & Contu; = Calocybe littorale Ballero & Contu

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, terrícola al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, J. oxycedrus, Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i Cistus monspeliensis, 8-XII-2018, JLS 4314. FORMENTERA: Cala Saona, zona dunar amb Pinus halepensis, Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, UTM: 31SCC6083, alt 5-30 m, 6-XII-2018, JLS 4275bis. illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, a zona arenosa amb Pinus halepensis, Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4277.

OBSERVACIONS. No és la primera vegada que localitzam aquesta espècie lluny de zones costaneres. El seu nom definitiu varia segons la base de dades, així Index Fungorum considera prioritari L. littorale mentre MycoBank considera L. littoralis. Noves localitats a ambdues illes.

Lyophyllum semitale (Fr.) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, s’ Alqueria-Pou den Gatzara, UTM: 31SCD7179, alt. 125-150 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus y Ampelodesmos mauritanica, 9-XII-2018, JLS 4319.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Melanoleuca pseudoluscina Bon

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, s’ Alqueria-Pou den Gatzara, UTM: 31SCD7179, alt. 125-150 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus y Ampelodesmos mauritanica, 9-XII-2018, JLS 4339.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Montagnea arenaria (DC.) Zeller

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja de Llevant, vora el Xiringuito Tanga, UTM: 31SCC6489, alt. 0-20 m, 2 exemplars a dunes semifixades amb presència d’Elymus farctus, Crucianella marítima i Sporobolus pungens, 28-VI-2018, leg. L. San Miguel & J. Espinosa, JLS 4164.

OBSERVACIONS. Curiosa espècie d’aspecte sec i al mateix temps delicada, ja que es romp fàcilment. Presenta un estípit llarg, fibrós i esquamós amb un volva esfèrica a la base. Es pot confondre amb Agaricus aridicola Geml, Geiser & Royse, ja que comparteixen el mateix hàbitat. Primera citació a les Illes Balears.

Mycena amicta (Fr.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 208 m., terrícola en el pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Cistus monspeliensis, 7-XII2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11650.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Mucronella calva (Alb. & Schwein.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 215 m., sobre fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11380.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Phloeomana speirea (Fr.) Redhead = Mycena speirea (Fr.) Gillet

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 208 m., terrícola en el pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Cistus monspeliensis, 7-XII2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11577.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Pholiota carbonaria (Fr.) Singer

= P. highlandensis (Peck) A.H. Sm. & Hesler

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona-Can Xicu, 31SCD5520, alt. 250-300, sòl cremat colonitzat per Brachypodium retusum, 7-XII-2010, JCS-1033B. FORMENTERA: Carretera a Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 20-30 m, sobre y entre restes carbonitzades al pinar de Pinus halepensis, 6-XII2018, JLS 4270.

OBSERVACIONS. A la primera localidad, a Eivissa, les mostres identificades com a P. brunnescens A.H. Sm. & Hesler corresponen a aquesta espècie. Primera citació a Formentera.

Pholiota gallica Holec & Kolaøik

= P. higlandensis var. citrinosquamulosa Maire ex Bidaud & Borgarino

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7026, alt. 150-200 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i Cistus monspeliensis, 3-I-2007, JLS 2316. Ibidem, 7-I-2007, JLS 2322. Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 100-200 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoeniceus, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, i Ampelodesmos mauritanicus, 7-XII-2008, JLS 2641.

OBSERVACIONS. Aquestes mostres, es varen citar a l’illa com a Pholiota brunescens A.H. Sm. & Hesler. A HOLEC et al. (2016), es demostra, per estudis biomoleculars, que P. brunnescens és una espècie diferent de P. highlandensis var. citrinosquamulosa, ja com s’assenyalava a BIDAUD & BORGARINO (2006) i que aquesta és coespecífica amb P. gallica. Per altra banda a BRANDON MATHENY et al., (2018) es realitza una revisió dels taxons piròfils de Pholiota que fructifiquen a Nord-Amèrica (4 espècies) i arriben a les mateixes conclusions que els autors europeus. Per tant, i per tot l’anterior, cal eliminar les cites de Pholiota brunescens a Eivissa per a les Illes Balears, a excepció de la que s’esmenta a l’apartat anterior, i substituir-les per Pholiota gallica, que ara se cita com a nova a les Illes Balears.

Pleurotus ostreatus (Jacq.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM 31SCD6118, alt. 140 m, sobre la soca d’una figuera (Ficus carica), 10-IX-2018, JEN 319.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Schizostoma laceratum (Ehrenberg) Léveillé

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, illot d’es Vedranell, UTM: 31SCD4403, 50 m, sobre margues arenoses del cretaci inferior, 13-XI-2018, leg. A. Àvila, JEN 326.

OBSERVACIONS. Com a curiositat cal esmentar, que és l’única citació de funga que es coneix d’aquest illot. Nova localitat a l’illa.

Simocybe haustellaris (Fr.) Watling

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Atalaia de Sant Llorenç, UTM: 31SCD6717, alt. 200-250 m, al pinar de P. halepensis amb presència de Quercus coccifera i Juniperus phoenicea, 5-XII-2017, JLS 4116.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Tubaria cistophila Cheype

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 202 m., en el pinar de Pinus halepensis, baix Cistus monspeliensis, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11148.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Volvariella taylori (Berk. & Broome) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, UTM: 31SCD6101, alt. 0-5 m, a zona dunar consolidada per Pinus halepensis i presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Ammophila arenaria, 4-XII-2018, JLS 4249.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

ATELIALS

Amphinema byssoides (Pers.) J. Erikss.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 213 m., sobre fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11376.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

BOLETALS

Leccinellum lepidum (H. Bouchet ex Essette) Bresinsky & Manfr. Binder

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM 31SCD6118, alt. 140 m, sota alzines (Quercus ilex ssp. ballota) 10-IX-2018, JEN 319.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Catalana de Micologia, vol. 41: 55-86; 2020.

Montagnea arenaria (DC.) Zeller

Pholiota gallica Holec & Kolaøik. Basidiomes.

Serpula himantioides (Fr.) P. Karst.

Rheubarbariboletus persicolor (H. Engel, Klofac, H. Grünert & R. Grünert) Vizzini, Simonini & Gelardi = Xerocomus persicolor H. Engel, Klofac, H. Grünert & R. Grünert

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Atalaia de Sant Llorenç, UTM: 31SCD6717, alt. 200-250 m, al pinar de P. halepensis amb presència de Q. coccifera i Juniperus phoenicea, 5-XII-2017, JLS 4117.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Sclerogaster compactus (Tul & C. Tul.) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, UTM: 31SCD5008, alt. 375-475m, semihipogeu baix Cistus albidus i vora Glomus macrocarpus, 4-XII-2018, JCS-1629B.

DESCRIPCIÓ. L’únic basidioma que es va recol·lectar presentava espores de 4,5-6 (7) µm d’esfèriques a globoses i alguna ovoidal, esterigma visible, verrucoses, amb berrugues rabassudes de fins a 0,5 µm, grogoses amb tonalitats verdoses amb aigua i completament cianòfiles.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Serpula himantioides (Fr.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, es Buscastell, UTM: 31SCD5820, alt. 150-200 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus y Ampelodesmos mauritanica, 3-XII-2018, JLS 4238. S’Alqueria-Pou den Gatzara, UTM31SCD7179, alt. 125-150 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus y Ampelodesmos mauritanica, 9-XII-2018, JLS 4317.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Suillellus luridus (Schaeff.) Murrill

= Boletus luridus Schaeff.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM 31SCD6118, alt. 135 m, sota alzines (Quercus ilex spp. ballota), 28-X-2018, JEN 323.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, illot de sa Conillera, UTM: 31SCD4516, alt. 20 m, a clarianes d’una savinar litoral de Juniperus phoenicea amb alguns Pinus halepensis, 17-I-2019, leg. A. Àvila, JEN 329.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa; una de les primeres citacions de funga a l’illot de sa Conillera.

CANTAREL·LALS

Tulasnella violea (Quél.) Bourdot & Galzin

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicens, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 60 m, 7-XII-2018, sobre fusta de Juniperus phoenicea, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11369.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

CORTICIALS

Dendrothele nivosoides Gaignon, Duc & H. Michel

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja de Migjorn-es Ram (vora el torrent des Arbocers), UTM: 31SCC7180, alt. 46 m, sobre escorça de Juniperus phoenicea al pinar de Pinus halepensis, 6-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, JLS 428017, ARAN-Fungi 11631.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

GEASTRALS

Geastrum lageniforme Vittad.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7026, alt. 150-200 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauretanica i Cistus monspeliensis, 7-XII-2018, JLS 4296. FORMENTERA, illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, al pinar arenós de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2018, JLS 4276.

OBSERVACIONS. Primeres citacions a Eivissa i Formentera.

Geastrum meridionale J.C. Zamora

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Es Pla del Rei-Cap de Barbaria, UTM: 31SCC6079, alt. 90-100 m, en un pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Erica multiflora, 15-XI-1994, JLS F 1G.

OBSERVACIONS. S’ha revisat aquesta mostra, inicialment determinada com Geastrum pectinatum Pers., i segons ZAMORA et al. (2015), s’ha comprovat que correspon a G. meridionale. Per tant G. pectinatum s’ha de substituir per aquesta espècie al catàleg de Formentera. Primera citació a l’illa.

GLOEOFIL·LALS

Gloeophyllum abietinum (Bull.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7026, alt. 150-200 m, sobre restes llenyoses caigudes de Pinus halepensis i presència de Juniperus phoeniceus, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus i Cistus monspeliensis, 7-XII-2018, JLS 4291. Ibidem, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-FUNGI11391. Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 7826, alt. 58 m, sobre fusta de Juniperus phoenicea, leg M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11378. FORMENTERA: Carretera de Cala Saona, UTM: 31SCC6183, alt. 25-35 m, sobre un tronc de Pinus halepensis cremat en un incendi, 6-XII-2018, JLS 4274.

OBSERVACIONS. Noves localitats a ambdues illes.

HIMENOCHAETALS

Fibrodontia gossypina Parmasto

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 213 m., sobre branca de Rosmarinus officinalis, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11377.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Sclerogaster compactus (Tul & C. Tul.) Sacc. Basidioma. A: Espores amb aigua. B: Espores en blau de lactofenol. Barres = 10 µm.

Fuscoporia ferruginosa (Schrad) Murril = Phellinus ferruginosus (Schrad.) Pat.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, sobre Juniperus phoenicea, UTM: 31SCD5820, alt. 150-200 m, 7-XII-2017, JLS 4129.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Boletopsis mediterraneensis G. Moreno, Carlavilla, Bellanger, Olariaga, P.-A. Moreau, Bidaud, Loizides & Manjón

Hyphodontia juniperi (Bourdot & Galzin) J. Erikss. & Hjortstam

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 61 m, sobre escorça de Juniperus phoenicea, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11584. FORMENTERA: Platja de Migjorn-es Ram (vora el torrent des Arbocers), UTM: 31SCC7180, alt. 46 m, sobre Juniperus phoenicea al pinar de Pinus halepensis, 6-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11517.

OBSERVACIONS. Primera citació a ambdues illes.

Phellinus rhamni (Bondartseva) H. Jahn

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Cala Saona, sobre branca de Rosmarinus officinalis, zona dunar amb Pinus halepensis i Juniperus phoenicea, UTM: 31SCC6083, alt. 4 m, 6-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARANFungi 11633.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Tubulicrinis calothrix (Pat.)

Donk

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 202 m., sobre fusta caiguda de Pinus halepensis en descomposició, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11381.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Xylodon juniperi (Bourdot & Galzin) Hjortstam & Ryvarden

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 61 m, sobre escorça de Juniperus phoenicea, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11584. FORMENTERA: Platja de Migjorn-es Ram (vora el torrent des Arbocers), UTM: 31SCC7180, alt. 46 m, sobre escorça de Juniperus phoenicea al pinar de Pinus halepensis, 6-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11517.

OBSERVACIONS. Primeres citacions a les Illes Balears.

POLIPORALS

Crustoderma dryinum (Berk. & M.A. Curtis) Parmasto

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Can Martí, UTM: 31SCD7125, alt. 196 m., sobre fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2018, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11149. FORMENTERA: Torrent de Cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 5-30 m, sobre escorça de Pinus halepensis, 6-XII-2018, JCS 1640B. Illot de s’Espalmador, UTM: 31SCC6394, alt. 0-20 m, sobre fusta de Pinus halepensis, 6-XII-2018, JLS 4268.

OBSERVACIONS. Primeres citacions a ambdues illes.

Hyphodermella rosae (Bres.) Nakasone

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 142 m, sobre Rosmarinus officinalis, 8-XII-2018, ARAN-Fungi 11153. FORMENTERA: Cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 12 m, 6-XII-2018, sobre branca de Juniperus phoenicea, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11631.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Perenniporia ochroleuca (Berk.) Ryvarden

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 58 m, 7-XII-2018, sobre fusta de Rosmarinus officinalis, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11666.

OBSERVACIONS. Nova localització a l’illa.

Postia leucomallella (Murrill) Jülich

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes den Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 150200 m, 4-XII-2005, JLS 2096.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

RUSSULALS

Acanthophysellum minor (Pilát) Sheng H. Wu, Boidin & C.Y. Chien

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 54 m, 7-XII-2018, sobre Erica multiflora, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11640. Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 142 m, sobre Pistacia lentiscus, 8-XII-2018, leg. I. Olariaga, ARAN-Fungi 11191.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Lactarius mediterraneensis Llistosella & Bellú

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA; Sant Antoni de Portmany, es Buscastell, UTM: 31SCD5820, alt. 145 m, en bosc mixt de Quercus ilex ssp. bellota i Pinus halepensis, 3-XI-2018, JEN 324.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, illot de sa Conillera, UTM: 31CSD4516, alt. 20 m, a un savinar litoral de Juniperus phoenicea amb alguns Pinus halepensis, 17-I-2019, leg. A. Àvila, JEN 329.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i una de les primeres citacions de funga a l’illot.

vol. 41: 55-86; 2020.

Peniophora versicolor (Bres.) Sacc. & P. Syd.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 7-XII-2018, 31SCD7826, alt. 55 m, 7-XII-2018, sobre fusta d’Olea europea var. sylvestris, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARANFungi 11392.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

TELEFORALS

Boletopsis mediterraneensis G. Moreno, Carlavilla, Bellanger, Olariaga, P.-A. Moreau, Bidaud, Loizides & Manjón

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, s’ Alqueria-Pou den Gatzara, UTM: 31SCD7179, alt. 125-150 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 9-XII-2018, JLS 4315.

OBSERVACIONS. Segons els darrers estudis moleculars a MORENO et al. (2019) les troballes a l’àrea mediterrània de B. grisea (Peck) Bondartsev & Singer realment corresponen a aquesta nova espècie, ja que l’anterior sembla més pròpia de zones eurosiberianes i extremadament rara a zones mediterrànies. Pel que fa a B. leucomelaena (Pers.) Fayod consideren que fructifica baix Picea. Pensam que tot això aclareix d’una vegada per totes les dubtes que des de fa anys han sorgit sobre l’identitat dels dos tàxons anteriors. Vist això, creiem que totes les citacions de B. leucomelaena que hi ha a les illes de Mallorca, Menorca i a Eivissa a SIQUIER & SALOM (2013) i de B. grisea a SIQUIER et al. (2019) i a Menorca a MIR et al. (2016) i MIR et al., (2017) com a B. grisea, ara cal substituir-les per B. mediterraneensis. Primera citació a les Balears.

Hydnellum amygdaliolens (Rubio Casas, Rubio Roldán & Català) E. Larss., K.H. Larss. & Kóljalg.

= Sarcodon amygdaliolens Rubio Casas, Rubio Roldán & Català

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7926, alt. 150175 m, terrícola al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 7-XII-2018, leg. F. Pancorbo, JLS 4297, JCS-1642B.

OBSERVACIONS. El darrers estudis moleculars a LARSSON et al. (2019) recombinen aquesta espècie al gènere Hydnellum. Primera citació a l’illa.

Thelephora caryophyllea (Schaeff.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, San Carles de Peralta, serra de Morna, UTM: 31SCD7223, alt. 165 m, sobre sòls margosos i arenosos amb molt d’humitat, al costat d’un carrerany, 4-II-2017, JEN 315. Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 140 m, sobre sòls arenosos i humits, 10-XII-2018, JEN 327.

OBSERVACIONS. Noves localitats a l’illa.

TIL·LETIALS

Tilletia caries (DC.) Tul. & C. Tul.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 120-150 m, sobre grans de blat emmagatzemats, 8-XII-2018, JLS 4308.

Glomus macrocarpus Tul & C. Tul. A i B: clamidòspores amb aigua. C: detall gútules lipídiques. Barres. A i B: 100 µm; C: 25 µm.

OBSERVACIONS. Es tracta d’un fong patògen que ataca només al blat, tant la part vegetativa i especialment els grans. Produeix la malaltia coneguda com a carbó del blat. El fong forma teliòspores (clamidòspores) negroses a l’interior del grans atacats, els quals desprenen una forta olor semblant a la del peix. Primera citació a l’illa.

INCERTAE SEDIS

Arrasia rostrata Bernicchia, Gorjón & Nakasone

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA. Sant Joan de Labritja, Cala Sant Vicent, Allà Dins, UTM: 31SCD7826, alt. 60 m, sobre escorça de Juniperus phoenicea, leg. M. Prieto & I. Olariaga, ARAN-Fungi 11442.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

GLOMEROMYCOTA GLOMERALS

Glomus macrocarpus Tul &C. Tul

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, UTM: 31SCD5008, alt. 375-475m, semihipogeu baix Cistus albidus i vora Sclerogaster compactus, 4-XII-2018, JCS-254A.

DESCRIPCIÓ. L’únic exemplar trobat presentava clamidòspores de fins a 125 µm d’esfèriques a globuloses, amb paret gruixada de 5 µm, hialines quan eren immadures, de bru grogoses a bru,

Catalana de Micologia, vol. 41: 55-86; 2020.

Spinellus fusiger (Link).

més o menys fosc, quan maduraven i amb gútules olioses grogues a l’interior. Aquestes clamidòspores se sostenien per hifes de fins a 25 µm de diàmetre, d’hialines a grogoses pàl·lides o amb contingut grogós ambre refringent, que es ramifiquen formant amplis angles.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Balears.

ZIGOMYCOTA

MUCORALS

Spinellus fusiger (Link) Tiegh.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 120-150 m, sobre restes podrides d’un bolet indeterminat al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 9-XII-2018, material no conservat, només material fotogràfic.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

AGRAÏMENTS

Durant la campanya realitzada a l’any 2018 a les Pitiuses, els autors volem agraïr l’ajuda i/o aportació de mostres a la resta de companys de FCB (Carlos Constantino, Carol Constantino, A. Martinez, X. Lillo, J. Guell, F. Esteve-Raventós), i, també, a M. Prieto, F. Pancorbo i A. Altés. També ho agraïm d’altres campanyes o sortides fetes a aquestes illes a L. San Miguel, A. Font, A. Planells i A. Àvila. Finalment a E. Mayoral que ens va dur a s’Espalmador amb el seu vaixell.

BIBLIOGRAFIA

ADAMÈÍK, S., LOONEY, B.P., BIRKEBAK, J.M., JANÈOVIÈOVÁ, S., ADAMÈÍKOVÁ, K., MARHOLD, K., & MATHENY, P.B. (2016). Circumscription of species of Hodophilus (Clavariaceae, Agaricales) in North America with naphthalene odours. Botany. 94 (10): 941-956.

ADAMÈÍK, S; JANÈOVIÈOVÁ, S; LOONEY, BP; ADAMÈÍKOVÁ, K; BIRKEBAK, JM; MOREAU, P-A; VIZZINI, A & MATHENY, P.B. (2016b). Circumscription of species in the Hodophilus foetens complex (Clavariaceae, Agaricales) in Europe. Mycological Progress. 16 (1): 47-62.

ARAUZO, S. & IGLESIAS, P. (2018). Estudios del genero Hodophilus (Clavariaceae). Errotari, 15: 312-338.

BIDAUD, A. & BORGARINO, D. (2006). Pholiota highlandensis var. citrinosquamulosa Maire ex Bidaud & Borgarino (variété méditerranéenne de la pholiote des places brûlées): Bull. FAMM 30: 5-12.

BRANDON MATHENY, P., SWENIE, R.A., MILLER, A.N., PETERSEN, R.H. & HUGHES, K.W. (2018) A revision of pyrophilous taxa of Pholiota described from North America reveals four species - P. brunnescens, P. castanea, P. highandensis and P. molesta. Mycologia, 2018.

DOI: 10.1080/00275514.2018.1516960.

GALÁN, R., PALMER, J.T., OCHOA, C. & AYALA, N. (1993). Torrendiella quintocentenaria a new quercicolous species from México. Mycotaxon 48: 229-237.

HOLEC, J., KOLAØIK, M., BORGARINO, D., BIDAUD, A. & P.-A. MOREAU (2016). Pholiota hihlandensis var. citrinosquamulosa (Fungi, Agaricales) is conspecific with Pholiota gallica. Nova Hedwigia 103 (1-2): 251-263.

LADO, C. & SIQUIER, J.L. (2014). Myxomycetes de las Islas Baleares. Catálogo de especies. Palma de Mallorca. España. LARSSON, K.H., SVANTENSSON, S., MISCEVIC, D., KÓLJALG, U. & E. LARSSON (2019). Reassesment of the generic límits for Hydnellum and Sarcodon (Thelephorales, Basidiomycota). MycoKeys, 54: 31-47. https: //doi: 10.3897/mycokeys 54.35386.

MAHIQUES, R., BALLARÀ, J., SALOM, J.C., BELLANGER, J.M. & GARRIDO-BENAVENT, I. (2018) Morphogenetic diversity of the ectomicorrhizal genus Cortinarius section Calochroi in the Iberian Peninsula. Mycol. Progress online.

https: //doi.org/10.1007/s11557-018-1394-5https: //doi.org/10.1007/s11557-018-1394-5.

MARTIN, M.P., SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., TELLERIA, M.T. & FINSCHOW, G. (2016). Barcoding sequences clearly separate Chroogomphus mediterraneus (Gomphidiaceae, Boletales) from C. rutilus, and allied species. Mycoscience 57: 384-392.

Revista Catalana de Micologia, vol. 41: 55-86; 2020. 85

http: //dx.doi.org./10.11646/phytotaxa.236.3.3.

MINTER, D.W. (sense data): http: //cybertruffle.org.uk/rhytruka/index.htm.

MIR, G, MELIS, J.LL. & PRATS, M.C. (2017). Aportación al catálogo micológico de las Islas Baleares. Menorca. III. Micobotánica-Jaen XII (1): 123-145.

http:/www.micobotanicajaen.com/Revista/Articulos/JLMelis/MenorcaIII/APORTACION%20AL%20CATALOGO%20 MICOLOGICO%20III%20v2r.pdf

MORENO, G., CARLAVILLA, BELLANGER, OLARIAGA, P.-A. MOREAU, BIDAUD, LOIZIDES & MANJÓN (2019). Boletopsis mediterraneensis G.Moreno, Carlavilla, Bellanger, Olariaga, P.-A. Moreau, Bidaud, Loizides & Manjón sp. Fungal Planet 1001, in CROUS et al. Persoonia, 43: 340-341.

MUÑOZ, G., CABALLERO, A., SALOM, J.C., ERCOLE, E. & VIZZINI, A. (2015): Leucoagaricus viridariorum (Agaricaceae, Agaricales), a new species from Spain. Phytotaxa 236 (3): 226-236.

ORMAD, J., GRACÍA, F. & TENA, R. (2009). Ascomycetes de la Devesa del Saler (Valencia). III. Butll. Soc. Micol. Valencia 14: 195-220.

PARRA, L.A. (2008). Agaricus L. Fungi Europaei 1. Candusso Edizioni s.a.s. Alassio. Italia. 824 pp.

SALOM, J.C. & SIQUIER, J.L. (2014). Lactocollybia variicystis D.A. Reid & Eicker, una rara espécie alóctona encontrada en Menorca (Illes Balears, España). Zizak, 10: 59-67.

SALOM, J.C., SIQUIER, J.L. & MAHIQUES, R. (2015). El gènere Cortinarius a les Illes Balears (Espanya).I. Rev. Catalana Micol., 36: 11-27.

SALOM, J.C. & SIQUIER, J.L. (2015a). Flora micológica de l’alzinar de Gabellí Petit (Monument Natural de les Fonts Ufanes). In: Mir-Gual (ed.) “Les Fonts Ufanes i el pla de Tel”. Col·leció Pla de Tel, 11: 129-149. Ajuntament de Campanet.

SALOM, J.C. & SIQUIER, J.L. (2015b). Funga endémica a les Illes Balears. In: Llibre verd de protección d’espècies a les Illes Balears. Volum d’homenatge a Joan Oliver Valls, en ocasió de la seva exempció laboral. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears 20. Ed. Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Palma de Mallorca, 626 pp.

SALOM, J.C., MAS, R. & SIQUIER, J.L. (2016). Contribució al coneixement micològic a les Illes Balears, XXII. Fongs copròfils. I. Rev. Catalana Micol., 37: 1-21.

SALOM, J.C. & SIQUIER, J.L. (2017). Leucocoprinus heinemannii, una especie alóctona, antropófila y poco citada, encontrada en Mallorca (Illes Balears, España). Bol. Micol. FAMCAL 12: 55-60.

SALOM, J.C., SIQUIER, J.L. & PLANAS, J. (2019). Cyanosporus luteocaesius (A. David) B.K. Cui, L.L. Shen & Y.C. Dai, una rara especie mediterránea encontrada en las Islas Baleares (España). Errotari 16: 143-148.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 528 pp.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2017). Il genere Pholiotina nelle Isole Baleari (Spagna) - I: Pholiotina mediterranea sp. nov. [El género Pholiotina en las Islas Baleares (España). I. Pholiotina mediterranea sp. nov.]. Riv. di Micol., 60 (3): 213-236.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J., ESTEVE-RAVENTÓS, F., LLISTOSELLA, J. & GOMES, S. (2015). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya): XXI. Rev. Catalana Micol., 36: 59-88.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & PLANAS, J. (2016a). Contribució al coneixement micològic de l’illa de Formentera (Espanya). IV. Rev. Catalana Micol., 37: 23-31.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., FINSCHOW, G. & MARTIN, M.P. (2016b). Variabilità e distribuzione di Chroogompus mediterraneus nelle Isole Baleari e nella Penisola Iberica (Variabilidad y distribución de Chroogomphus mediterraneus en las Islas Baleares y la Península Ibérica). Riv. di Micol. 59 (3): 249-270.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., PLANAS, J. & LLISTOSELLA, J. (2017a). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya): XXIII. Mallorca. Rev. Catalana Micol., 38: 1-19.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., PLANAS, J., ESPINOSA, J., LLISTOSELLA, J. & SERRA, A. (2017b). Notes corològiques sobre la funga d’Eivissa (Illes Balears, Espanya). IV. Rev. Catalana Micol., 38: 49-57.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2018). Contributo alla conoscenza del Genere Conocybe nelle Isole Baleari (Spagna). I. [Aportación al conocimiento del género Conocybe en las Islas Baleares (España). I ]. Riv. di Micol., LXI (1): 35-77.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & MELIS J.L. (2018a). Agaricus freirei Blanco-Dios, primera citació a les Illes Balears. Rev. Catalana Micol., 39: 65-68.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., VEGA, M., PINTOS, A. & LLISTOSELLA, J. (2018b). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXIV. Rev. Catalana Micol., 39: 3-22.

SIQUIER, J.L. & BELLANGER, J.M. (2019). Ossicaulis salomii Siquier & Bellanger, sp. nov. Fungal Planet 936, in: Crous et al., Persoonia 42: 441.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & CONSTANTINO, C. (2019a). Agaricus macrolepis (Pilát & Pouzar) Boisselet & Courtec., primera citació a les Illes Balears (Espanya). Rev. Catalana Micol., 40: 61-64.

Catalana de Micologia, vol. 41: 55-86; 2020.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & ESTEVE-RAVENTÓS, F. (2019b). Un caso de albinismo en Inocybe rufuloides Bon. Rev. Catalana Micol., 40: 65-68.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., PINTOS, A., VEGA, M & PLANAS, J. (2019c). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXV. Rev. Catalana Micol., 40: 3-33.

VIZZINI, A., LANTIERI, A., MEDARDI, G., ERCOLE, E & CACIALLI, G. (2019). Studio sulle Peziza del complesso ammophila. Rev. di Micol., 62 (2): 157-175.

AGARICUS COMTULUS FR. PRIMERA CITACIÓ A LES ILLES BALEARS (ESPANYA).

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C.

Interdisciplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa, km 7,5. E-07122-Palma de Mallorca (Illes Balears). pepemycete@hotmail.com / joancarles.salom@gmail.com

RESUM. Agaricus comtulus Fr., primera citació a les Illes Balears (Espanya) Se cita com a nou per a les Balears A. comtulus, a partir d’individus recol·lectats a Mallorca. S’inclou una completa descripció macro i microscòpica acompanyada de fotografies dels exemplars estudiats, així com algunes dades ecològiques i taxonòmiques de la secció Minores (Fr.) Henn., d’interès.

PARAULES CLAU: Basidiomycota, Agaricus, Mallorca, Illes Balears. España.

ABSTRACT. Agaricus comtulus Fr., new record for the Balearic Islands (Spain). Agaricus comtulus is here reported as new record in the Balearic Islands. A description macro and microscopic, pictures, ecology and taxonomy of section Minores (Fr.) Henn of samples found in Majorca island are afforded.

KEY WORDS: Basidiomycota, Agaricus, Majorca, Balearic Islands, Spain.

INTRODUCCIÓ

Durant la tardor de 2018 es varen recol·lectar al camp uns exemplars del gènere Agaricus, els quals, després d’estudiar-los, finalment foren identificats com Agaricus comtulus Fr. Per confirmar la determinació realitzada, posteriorment se seqüenciaren. El resultat va ser una coincidència del 100% amb mostres que figuren al Genbank.

MATERIAL I METODOLOGIA

Les mostres han estat recol·lectades pels autors i tot el material estudiat es troba dipositat a l’ herbari particular JLS (J.L. Siquier). Les fotos macroscòpiques s’han realitzat al camp amb llum natural amb càmeres Nikon D300S i Panasonic Lumix DMC-TZ 40 muntades amb trípodes. Les descripcions macroscòpiques s’han dut a terme sobre el material fresc recol·lectat. Les microscòpiques, sobre les mostres d’herbari, les quals s’havien obtingut deshidratant prèviament els carpòfors frescos mitjançant una font d’aire calent. Per a les preparacions i descripcions microscòpiques s’ha utilitzat un microscopi Olympus BX40 i els reactius adients; per fer les microfotografies, càmeres Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. El DNA de la mostra ha estat extret, amplificat, purificat i seqüenciat en el laboratori ALVALAB (Oviedo) seguint la metodologia que es descriu a SIQUIER & SALOM (2017).

Agaricus comtulus Fr. Epicr. Syst. Mycol.: 215. 1838.

DESCRIPCIÓ. Píleu de 23 a 35 mm de diàmetre, inicialment globós però prest obert fins a placonvex o fins a pla i lleument deprimit en el disc central, i a vegades amb un umbó ample i poc prominent. Cutícula llisa en el disc central, després dissociada en fibril·les allargades no adherides, que més aviat semblen llargues esquames fibril·loses, que també poden presentar-se formant esquames triangulars concèntriques; color al principi blanquinós, desprès blanc amb

tons porpra, més fosc al disc central, al fregament i amb l’edat, es taca de groc amb menys o més intensitat; marge lleugerament excedent durant molt de temps. Làmines lliures, un xic separades de l’estípit però no distants, denses, amb lamel·les intercalades, ventrudes i més amples que el diàmetre de la carn del píleu; inicialment de color blanquinós o lleument rosat, desprès rosa viu però aviat bru xocolata, amb l’aresta una mica més pàl·lida o quasi concolor, especialment en exemplars molt adults. Estípit de 20-30 × 4 mm, cilíndric però bulbós a la base (fins a 8 mm), llis per sobre l’anell i fibril·lós per sota; color blanc, que es pot tornar lleument groguenc per fregament. Anell d’estret a un poc ample, senzill, fràgil i que prest pot desaparèixer. Carn blanquinosa que, a les mostres trobades, només virava a un xic groguenca a l’estípit i un poc rogenca al píleu, amb una olor anisada dèbil. Reaccions químiques: cutícula + KOH = color groc; reacció de Schaeffer a la cutícula dubtosa o rogenca, però no molt intensa. Hàbitat: pineda sobre sòl arenós, a la màquia mediterrània costanera de Pinus halepensis, amb presència d’exemplars de Quercus ilex, Olea europaea var. sylvestris, Pistacia lentiscus, Ampelodesmos mauritanicus, Rosmarinus officinalis, Cistus monspeliensis i Erica multiflora. Espores 4,8-5,6 (6) × 3,4-4,1 (4,6) µm, el·lipsoidals i de color bru (fig. 1). Basidis tetraspòrics de 15-20 × 5,5-8,5 µm més aviat claviformes. Queilocistidis 10,5-30,1 × 6,5-20 (26,6) µm (fig. 2), molt abundants a les mostres estudiades, de globosos a esfero-pedunculats o piriformes, alguns septats a la base, especialment els esfero-pedunculats. Pileipel·lis del tipus cutis amb hifes cilíndriques de fins a 9 µm de diàmetre, amb elements terminals cilíndrics.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Finca Pública de Son Real, UTM: 31SED1598, alt. 25-50 m, a la pineda de Pinus halepensis amb màquia mediterrània descrita abans, 7-XI-2018, JLS 4205, ALV 19557.

OBSERVACIONS. Es tracta d’un integrant de la secció Minores, on hi ha alguns tàxons similars i amb els quals es pot confondre. El material estudiat (un grup de 2 exemplars) coincideix amb la descripció d’aquesta espècie que s’inclou a PARRA (2013), però també presenta algunes petites diferències:

- mides dels carpòfors més petites.

- aparició del color groc al fregament molt menys visible.

- espores lleugerament més grans en les nostres mostres.

- reacció de Schaeffer no tan immediata ni tan intensa, fins i tot dubtosa en un dels exemplars.

- l’hàbitat en màquia mediterrània on creixien les nostres mostres.

Una espècie amb la qual es pot confondre macroscòpicament és Agaricus heinemannianus Esteve-Rav., especialment quan els exemplars són joves, però molecular i microscòpicament són molt diferents. A. heinemannianus, que sol fructificar a ambients similars als de les mostres trobades, presenta un estípit tot ell de color porpra a rogenc o bru fosc, diferent del d’A. comtulus. Els queilocistidis també són diferents, més allargats i generalment multiseptats a A. heinemannianus. Altres components de la secció Minores també se separen molecularment d’A. comtulus, malgrat que la mida i la presència d’esquames més o menys metxuloses i els colors porpra dels píleus poden dur a confusió. A les Illes Balears, fins ara, d’aquesta secció han estat citats: A. brunneolus (J.E. Lange) Pilát, A. dulcidulus Schulzer i A. pseudolutosus (G. Moreno, Esteve-Rav., Illana & Heykoop) G. Moreno, L. Parra, Esteve-Rav. & Heykoop. Cal esmentar, que desprès de la revisió de PARRA (2013), A. dulcidulus es considera diferent d’A. purpurellus F.H. Møller, malgrat a l’Index Fungorum encara apareixen com a sinònims.

Amb el nom d’A. dulcidulus, a SIQUIER & SALOM (2013), s’admet també aquesta sinonimització. Actualment, a més de ser molecularment diferents, es considera que A. purpurellus només creix associat a Picea abies (o, excepcionalment, amb Chamaecyparis lawsoniana), per la qual cosa, es confirma que totes les mostres que s’inclouen a SIQUIER & SALOM (2013) són A. dulcidulus. Amb la troballa d’A. comtulus ja són trenta-un els tàxons del gènere Agaricus citats a les Illes Balears.

AGRAÏMENTS

Volem agrair a J. Planas la seva amabilitat pels retocs i composició de les imatges.

BIBLIOGRAFIA

GENBANK: https: //www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank/ INDEX FUNGORUM: www.indexfungorum.org

PARRA, L.A. (2013). Agaricus s.l. Fungi Europaei 1A. Candusso Edizioni s.a.s. Alassio. Italia. 1168 pp.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear. Sóller. 527 pp.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2017). Il genere Pholiotina nelle Isole Baleari (Spagna) - I. Pholiotina mediterranea sp. nv. Riv. di Micol., 60 (3): 213-236.

Agaricus comtulus Fr.: carpòfors.

Fig. 1.- Agaricus comtulus Fr.: A: espores. B-F: queilocistidis. Barres. A: 5 µm. B-F: 10 µm.

NORMES DE PUBLICACIÓ DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

La Revista Catalana de Micologia (d'ara endavant RCM) accepta treballs escrits preferentment en català, castellà i anglès, però també en francès o italià. Els treballs no tindran límit d'extensió, però restarà a criteri del consell de redacció l'acceptació de treballs que excedeixin les 20 pàgines impreses. Per tal de facilitar la feina dels autors, a continuació mostrem en una llista tabulada, els criteris que han de seguir per elaborar el seu treball. S'aconsella als autors que marquin les caselles a mesura que les van complint i que ho adjuntin amb la seva tramesa.

Els originals, més aquest full amb les caselles marcades, s'enviaran en format electrònic a: revista@micocat.org. En el cas de que els arxius siguin massa pesants (sobretot fotografies) i superin la quota es podrà optar per usar sistemes alternatius (tipus "Dropbox"). L'ús del correu ordinari, CDs, DVDs, etc, no s’accepta.

El text s'haurà de redactar en format *.doc o *.docx de Microsoft Word.

El tipus de lletra de tot el text serà Times New Roman mida 11. S'haurà d'utilitzar un interlineat de 1,5.

El format de pàgina serà DINA4, amb marges superior i inferior de 2,5 cm, esquerra i dreta de 3 cm.

En el text s'evitaran en tot moment els subratllats, els tabuladors, els marges entrats i el tipus de lletra negreta.

Només (vegeu excepció en l'apartat de Bibliografia!) es posaran en cursiva els noms de les espècies i dels gèneres. Les categories taxonòmiques superiors a les de gènere portaran la primera lletra en majúscula, sempre que el tàxon estigui escrit en llatí; si el tàxon es vulgaritza anirà sempre en minúscules (exemple: Tricholomataceae, tricolomatàcies).

Els títols dels diferents apartats aniran en majúscules (INTRODUCCIÓ, MATERIAL I MÈTODES, BIBLIOGRAFIA, etc.).

La primera pàgina del treball haurà de contenir i per aquest ordre:

Títol del treball en majúscules.

Nom/s del/s autor/s i les seves adreces. El "corresponding author" ha d'indicar una adreça de correu electrònic.

Resum en l’idioma de l'article, que no excedeixi les 15 línies. Acabat per un màxim de 6 paraules clau (que no estiguin incloses en el títol del treball).

Un segon resum ("Abstract") en anglès, encapçalat pel títol del treball i acabat per 6 paraules clau ("key words") en anglès, amb els mateixos criteris que el resum en l’ idioma original.

Resum, Abstract, Paraules clau i Key Words aniran encapçalats pels corresponents títols, en majúscules (RESUM, ABSTRACT, etc).

Bibliografia

L'apartat de la bibliografia anirà encapçalat pel títol: BIBLIOGRAFIA.

Cal seguir els següents models:

KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P.D. (1960).- New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159439.

Les citacions d'autors dins del text, han de seguir els criteris que recullen els exemples següents: 'segons FRIES (1837)', 'BON & BELLU (1996)', '(MALENÇON et al., 1975)', o bé: '(PEGLER, 1974: 234)'.

Totes les referències bibliogràfiques hauran d’estar esmentades dins del text.

Descripció de nous tàxons i combinacions noves

És condició prèvia a l'acceptació de la novetat per part de la revista que el autor registri el seu nou tàxon o nova combinació a Mycobank i que aporti el nombre del seu registre per tal d'incloure'l en la publicació. Sense aquest requeriment la "novetat" seria invàlida segons s'indica en el nou Codi.

Recordeu de seguir estrictament les normatives que estableix el nou Codi (exemple: per un nou tàxon ja no cal una diagnosi llatina però si una en anglès, sigui quin sigui l'idioma original del treball).

Il·lustracions, fotografies, figures, taules

Les fotografies (en blanc i negre o color) hauran d'enviar-se en format electrònic (jpg, tiff), preparades per ser reproduïdes directament i sempre en fitxers separats del text original.

La resolució emprada ha de ser de 350 dpi.

Els dibuixos en blanc i negre hauran de ser enviats en format electrònic, seguint els mateixos criteris que les fotografies. Utilitzeu sempre l'opció 'Escala de grisos', mai 'Duotono'.

Prepareu i composeu les fotografies o dibuixos d'acord amb la mida de la caixa de la RCM, que és de 13,5 x 18 cm (pàgina sencera) o 13,5 x 9 cm (mitja pàgina). Quedarà a criteri de l'edició de la revista la modificació final de les mides dels originals per adaptar-los a la caixa.

No barregeu en la mateixa làmina fotos en blanc i negre, en color i dibuixos.

Els números i signes de les figures (fletxes, escales, etc) s'incorporaran directament en elles mitjançant l'ús de programes d'edició d'imatges (es recomana el Photoshop).

Les escales han d'incorporar-se sobre la figura en forma d'una barra. En el peu de figura s'haurà de fer esment de la magnitud de la barra. No s'accepten indicacions d'escala del tipus: 400x.

Les fotografies macroscòpiques dels diferents tàxons no han d’anar nurerades en cap cas.

Totes les altres figures i taules han de tenir referència en el text de l’article i s'incorporaran dins d'ell segons aquests criteris: 'vegeu Fig. 1', 'taula 2', 'Figs. 2-5', etc.

Les Taules es presentaran en el mateix document del text, però en pàgina a part.

Figures i taules hauran d'incorporar els corresponents peus en un apartat titulat 'PEUS DE FIGURES' o 'PEUS DE TAULA' en el document del text de l'article, i després de la Bibliografia.

Un cop els treballs siguin rebuts s'enviaran per revisió al o als especialistes que el Consell de Redacció cregui oportuns. Les correccions així com els comentaris dels revisors seran retornades als autors perquè en facin les consideracions oportunes. El seguiment estricte d'aquestes normes de publicació de la RCM és condició prèvia per tal d'iniciar el procés de revisió del treball.

NORMAS DE PUBLICACIÓN DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

La Revista Catalana de Micología (en adelante RCM) acepta trabajos preferentemente escritos en catalán, castellano e inglés, pero también en francés o italiano. Los trabajos no tendrán límite de extensión, pero queda a criterio del consejo de redacción la aceptación de trabajos que excedan las 20 páginas impresas. Para facilitar la labor de los autores, a continuación se muestran en una lista tabulada, los criterios que deben seguir para elaborar su trabajo. Se aconseja a los autores que vayan marcando las casillas del margen a medida que se cumplan y que lo adjunten todo junto a su envío.

Los originales, más esta hoja con las casillas marcadas, se enviarán en formato electrónico a: revista@micocat.org. Suponiendo que los archivos sean demasiado pesados (en especial las fotografías) y superen la cuota se podrá optar por el uso de sistemas alternativos (tipo “Dropbox”). El uso del correo ordinario, CDs, DVDs, etc., no se acepta.

El texto deberá redactarse en formato *.doc o *.docx de Microsoft Word.

El tipo de letra de todo el formato será Times New Roman tamaño 11. Se deberá utilizar un interlineado de 1,5.

El formato de página será DIN A4, con margen superior e inferior de 2,5 cm, izquierda y derecha de 3 cm.

En el texto se evitarán en todo momento los subrayados, los tabuladores, los sangrados y el tipo de letra negrita.

Solo (ver excepción en el apartado de Bibliografía) se pondrán en cursiva los nombres de las especies y de los géneros. Las categorías taxonómicas superiores a las de género llevarán la primera letra en mayúscula, siempre que el taxón esté escrito en latín; si el taxón se vulgariza irá siempre en minúsculas (ejemplo: Tricholomataceae, tricolomatáceas).

Los títulos de los distintos apartados irán en mayúsculas (INTRODUCCIÓN, MATERIAL Y MÉTODOS, BIBLIOGRAFÍA, etc.).

La primera página del trabajo deberá contener y por este orden:

Título del trabajo en mayúsculas.

Nombre/s del/de los autor/es y sus direcciones. El "corresponding author" debe indicar una dirección de correo electrónico.

Resumen en el idioma del artículo, que no exceda las 15 líneas. Acabado con un máximo de 6 palabras clave (que no estén incluidas en el título del trabajo).

Un segundo resumen ("Abstract") en inglés, encabezado por el título del trabajo y acabado por 6 palabras clave ("key words") en inglés, con los mismos criterios que el resumen en el idioma original.

Resumen, Abstract, Palabras clave y Key Words irán encabezados por los correspondientes títulos, en mayúsculas (RESUMEN, ABSTRACT, etc.).

Bibliografía

El apartado de la bibliografía irá encabezado por el título: BIBLIOGRAFÍA. Se seguirán los siguientes modelos:

KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P.D. (1960).- New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159439.

Las citas de autores dentro del texto, seguirán los criterios que recogen los siguientes ejemplos: 'según FRIES (1837)', 'BON & BELLU (1996)', '(MALENÇON et al., 1975)', o bien: '(PEGLER, 1974: 234)'.

Todas las referencias bibliográficas deberán estar mencionadas en el texto.

Descripción de nuevos taxones y combinaciones nuevas

Es condición previa a la aceptación de la novedad por parte de la revista que el autor registre su nuevo taxón o la nueva combinación en Mycobank y que aporte el número de su registro para incluirlo en la publicación. Sin este requerimiento la “novedad” seria inválida según se indica en el nuevo Código.

Recuerden seguir estrictamente las normativas que establecen el nuevo Código (ejemplo: para un nuevo taxón ya no es necesaria una diagnosis latina pero sí una en inglés, sea cual sea el idioma original del trabajo).

Ilustraciones, fotografías, figuras, tablas:

Las fotografías (en blanco y negro o en color) se enviarán en formato electrónico (jpg, tiff), preparadas para ser reproducidas directamente y siempre en ficheros separados del texto original.

La resolución utilizada será de 350 dpi.

Los dibujos en blanco y negro se enviarán en formato electrónico, siguiendo los mismo criterios que las fotografías. Se utilizará siempre la opción ‘Escala de grises’, nunca ‘Duotono’.

Se prepararán y compondrán las fotografías o dibujos de acuerdo con el tamaño de la caja de la RCM, que es de 13,5 x 18 cm (página entera) o 13,5 x 9 cm (media página). Quedará a criterio de la edición de la revista la modificación final de las medidas de los originales para adaptarlos a la mencionada caja.

No mezclar en la misma lámina fotos en blanco y negro, en color y dibujos.

Los números y signos de las figuras (flechas, escalas, etc.) se incorporarán en ellas mediante el uso de programas de edición de imágenes (se recomienda Photoshop).

Las escalas se incorporarán sobre la figura en forma de una barra. En el pie de figura se deberá hacer mención de la magnitud de dicha barra. No se aceptan indicaciones de escala del tipo: 400x.

Las fotografías macroscópicas de les distintos taxones no tienen que ir numeradas en ningún caso.

Todas las otras figuras y tablas deben tener referencia en el texto del artículo y se incorporarán dentro de él según los criterios: 'ver Fig. 1', 'tabla 2', 'Figs. 2-5', etc.

Las Tablas se presentarán en el mismo documento de texto, pero en una página aparte.

Las figuras y tablas incorporarán los correspondientes pies en un apartado titulado ‘PIES DE FIGURA’ o ‘PIES DE TABLA’ en el documento de texto del artículo, y después en la Bibliografía.

Un vez los trabajos se hayan recibido se enviarán para revisión al o a los especialistas que el Consejo de Redacción considere oportunos. Las correcciones así como los comentarios de los revisores serán devueltos a los autores para que hagan las consideraciones oportunas. El seguimiento estricto de estas normas de publicación de la RCM es condición previa para iniciar el proceso de revisión del trabajo.

INSTRUCTIONS TO AUTHORS

The Revista Catalana de Micologia (RCM) accepts articles preferably written in Catalan, Castilian or English although French and Italian are also accepted. Although there is no limit to the size of the paper, articles longer than 20 pages are subject to approval by the Publication Committee. Below is a tabulated list of the requirements

for the preparation of the manuscript. We advise authors to tick the boxes on completion of the recommendations/ requirements and send them on a separate sheet as an attachment to the manuscript.

The originals and the check sheet should be sent electronically to: revista@micocat.org. If the work is too heavy (especially photographs) for normal electronic mail, alternative systems (e.g. Dropbox) could be used. Post office mail, CD’s, DVD’s, etc. will not be accepted

The text should be written in *.doc or *.docx formats of Microsoft Word

Articles should be written in “Time New Roman” characters, body 11 and space 1,5

Page size DIN A4, with margins of 2,5 cm. (upper and lower) and 3 cm. (right and left)

Underlining, tabulations, bold letters and indentations should be avoided

Only (see exceptions in the “Bibliography”) genus and species names should be in italics. For supra generic categories, only the first letter is in upper case if the taxon is written in Latin. Otherwise it should it be in lower case (e.g. Tricholomataceae, tricolomataceas).

The titles of the different sections will be in capitals (INTRODUCTION, MATERIALS AND METHODS, BIBLIOGRAPHY, etc.).

The first page of the article should mention in the following order:

The title of the article in capital letters

The author(s) with a complete postal address, email and telephone number

A SUMMARY in the original Language of the article not to exceed 15 lines with a maximum of 6 KEY WORDS (in capitals) which should not be in the article’s title.

A second ABSTRACT in English with the title of the article and 6 key words with the same criteria as for the original language.

Bibliography:

This section should be capitalized: BIBLIOGRAPHY. The following models should be followed:

KÜHNER, R. & ROMAGNESI, H (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs.Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159439

Citations in the text should be as follows: “according to FRIES (1937)”, “BON & BELLU (1966)”, “MALENÇON et al., 1975)”, or: (PEGLER, 1974: 234)”

Only the papers mentioned in the text should be referred to. The final bibliographic list should be arranged alphabetically by the authors name and their papers listed chronologically.

New taxons and combination descriptions:

All new descriptions of taxons or combinations proposed in the article should be previously registered at Mycobank and the author(s) should provide the registration number to the editors of the RCM. Otherwise the new name is not valid according to the new Nomenclatural Code.

The new regulations of the Nomenclatural Code, should be followed strictly (e.g. for a new taxon an English description should be provided, not a Latin one as it was before).

Illustrations, photographs, figures, tables

Photos either in black and white or in colour will be sent electronically (jpg, tiff), ready to be reproduced directly. They should be sent separately from the text with a minimum resolution of 350 dpi.

Drawings should also be sent electronically but with a minimum of 600 dpi resolution. They should be in “Scale of Grays”, never in “Duotono”.

Composition of the plates should conform to the RCM format 13,5 x 18 cm (whole page) or 13,5 x 9 cm (half page). The Publication Committee will adapt other sizes in case these instructions are not followed.

A mixture of black + white photos, colour photos + drawings should not appear in the same sheet.

Numbers and signs on the figures (arrows, scales, etc.) should be incorporated using imaging editing techniques. We recommend Photoshop.

The scales should be in the form of a bar and the magnitude of it indicated in the figure explanation. Indications such 400x will not be accepted.

The macroscopic photographs of different taxa must not be numbered in any case

All figures and tables should be referenced in the text and will be referred to as “see Fig. 1, Table 2, Figs. 2-5” etc.

The tables should be presented with the text but on a separate sheet.

The figures and tables explanations should be presented in separate sections as “FIGURE CAPTIONS or TABLE CAPTIONS” together with the text as well as at the end of BIBLIOGRAPHY.

Upon receiving the articles, they will be submitted to the Publication Committee specialists for revision. Corrections and comments made by the specialists will be returned to the author(s) for their consideration. The acceptance of this condition is unavoidable to start the revision of the article.

CONTENTS

Bryostroma trichostomi and Pleosphaeria lophoziae, two bryophytic fungi interesting for the mycoflora of Catalonia. 3

NAVARRO-ROSINÉS, P.; HLADUN, N.L. & ALVARO, I.

The genus Entoloma P. Kumm. in the Balearic Islands (Spain). I. 13

LLORENS, L.; LLISTOSELLA, J.; SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C.

Additions to the mycological catalog of Andorra IV.

NIELL, M.; VALVERDE-VALERA, A. & CLARAMUNT-LÓPEZ, B.

Chorologic data about the Funga of the Pitiusic Islands - Ibiza and Formentera Islands. V. (Balearic Islands, Spain).

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C.; LADO, C.; OLARIAGA, I.; ESPINOSA, J.; SERRA, A.; PLANAS, J. & LLISTOSELLA, J.

Agaricus comtulus Fr., new record for the Balearic Islands (Spain).

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C.

43

55

87

ÍNDEX

Bryostroma trichostomi i Pleosphaeria lophoziae, dos fongs briofítics interessants per a la micoflora de Catalunya. 3

NAVARRO-ROSINÉS, P.; HLADUN, N.L. & ALVARO, I.

El gènere Entoloma P. Kumm. a les Illes Balears (Espanya). I. 13

LLORENS, L.; LLISTOSELLA, J.; SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C.

Addicions al catàleg micològic d’Andorra IV. 43 NIELL, M.; VALVERDE-VALERA, A. & CLARAMUNT-LÓPEZ, B.

Notes corològiques sobre la funga de les Pitiüses - Eivissa i Formentera. V. (Illes Balears, Espanya). 55

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C.; LADO, C.; OLARIAGA, I.; ESPINOSA, J.; SERRA, A.; PLANAS, J. & LLISTOSELLA, J.

Agaricus comtulus Fr., primera citació a les Illes Balears (Espanya).

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C.

87

Normes de publicació de la Revista Catalana de Micologia 91