RCMIC, 40

Vol. 40 2019

REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

Volum 40, 2019

Revista Catalana de Micologia revista@micocat.org ISSN: 1135-1225 D.L: B.28772-1995

Editors: Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona) Jordi Rius (Societat Catalana de Micologia)

Consell de Redacció: Josep Girbal (Societat Catalana de Micologia) Xavier Llimona (Societat Catalana de Micologia) Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona) Pere Navarro-Rosinés (Universitat de Barcelona) Jordi Rius (Societat Catalana de Micologia) Sergi Santamaria (Universitat Autònoma de Barcelona)

Societat Catalana de Micologia Carrer de la Marina, 94, 1r 4a; E-08018, Barcelona scm73@micocat.org. http://www.micocat.org/ La Societat Catalana de Micologia és societat adherida a la Institució Catalana d’Història Natural, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

3

CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT MICOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS (ESPANYA). XXV. SIQUIER, J.L.1; SALOM, J.C.2; PINTOS, A.3; VEGA, M.4 i PLANAS, J.5 1- Carrer Major, 19. E-07300 Inca (Illes Balears). E-mail: pepemycete@hotmail.com 2- Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km 7, 5. E07122 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com.

3- Carrer Son Peretò, 50 baixos. E-07013 Palma de Mallorca (Illes Balears) E-mail: info@cultivospima.com 4- Kohlhoefen 17. D-20355 Hamburg. E-mail: tomprodukt@web.de 5- Carrer Can Socies, nº 12. E-07010 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: jplanas@ascomicet.es

RESUM. Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXV. Se citen 83 tàxons de fongs, dels quals un representa nova citació a Europa: Waydora typica (Rodway) Sutton, dues són noves citacions per Espanya: Arthrinium phragmites Crous i Arthrinium rasikravindrae Shiv M. Singh, L.S. Yadav, P.N. Singh, Rah. Sharma & S.K. Singh, i 28 són primeres citacions a les Illes Balears: Harknessia spermatoidea R. Galán, G. Moreno & B. Sutton, Geoglossum subumbratile nom. prov. ss Arauzo & Iglesias, Helicoceras celtidis (Biv.) Linder, Orbilia xanthostigma (Fr.) Fr., Desmazierella acicola Lib., Marcelleina benkertii J. Moravec, Octospora affinis Benkert & L. Krieglsteiner, O. gemmicola Benkert, O. musci-muralis Graddon, Tarzetta gaillardiana (Boud.)

Korf & Roberts, Trichophaea woolhopeia (Cooke & W. Phillips) Boud., Helminthosporium microsorum D. Sacc., Leptosphaerulina trifolii (Rostr.) Petr., Lophiostoma viridarium Cooke, Macrodiplodiopsis desmazieri (Mont.) Petr., Stagonosporopsis cucurbitacearum (Fr.) Aveskamp, Gruyter & Verkley, Coccomyces dentatus (J.C. Schmidt & Kunze) Sacc., Clavulinopsis helvola (Pers.)

Corner, Hebeloma sordescens Vesterh., Infundibulicybe alkaliviolascens Bellù, Lyophyllum amariusculum Clémençon, Resupinatus europaeus Consiglio & Setti, Rimbachia neckerae (Fr.) Redhead, Xerocomus chrysonemus A.E. Hills & A.F.S. Taylor, Phallus hadriani Vent., Dacryobolus karstenii (Bres.) Oberw. ex Parmasto, Stereopsis reidii Losi & A. Gennari i Russula archaeosuberis Sarnari. També 13 tàxons són primeres citacions a Mallorca i 1 a Menorca. S’aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia.

Paraules clau: Ascomycota, Basidiomycota, Illes Balears. Espanya.

ABSTRACT. Contribution to the knowledge of the funga of the Balearic Islands (Spain). XXV. 83 taxa of fungi found in the Balearic Islands are reported and discussed. After the information available to us, 1 of them seems to be a new record in Europe: Waydora typica (Rodway) Sutton, 2 of them for Spain: Arthrinium phragmites Crous i Arthrinium rasikravindrae Shiv M. Singh, L.S. Yadav, P.N. Singh, Rah. Sharma & S.K. Singh; 28 for the Balearic Islands: Harknessia spermatoidea R. Galán, G. Moreno & B. Sutton, Geoglossum subumbratile nom. prov. ss Arauzo & Iglesias, Helicoceras celtidis (Biv.) Linder, Orbilia xanthostigma (Fr.) Fr., Desmazierella acicola Lib., Marcelleina benkertii J. Moravec, Octospora affinis Benkert & L. Krieglsteiner, O. gemmicola Benkert, O. musci-muralis Graddon, Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & Roberts, Trichophaea woolhopeia (Cooke & W. Phillips) Boud., Helminthosporium microsorum D. Sacc., Leptosphaerulina trifolii (Rostr.) Petr., Lophiostoma viridarium Cooke, Macrodiplodiopsis desmazieri (Mont.) Petr., Stagonosporopsis cucurbitacearum (Fr.) Aveskamp, Gruyter & Verkley, Coccomyces dentatus (J.C. Schmidt & Kunze) Sacc., Clavulinopsis helvola (Pers.) Corner, Hebeloma sordescens Vesterh., Infundibulicybe alkaliviolascens Bellù, Lyophyllum amariusculum Clémençon, Resupinatus europaeus Consiglio & Setti, Rimbachia neckerae (Fr.) Redhead, Xerocomus chrysonemus A.E. Hills & A.F.S. Taylor, Phallus hadriani Vent., Dacryobolus karstenii (Bres.) Oberw. ex Parmasto, Stereopsis reidii Losi & A. Gennari and Russula archaeosuberis Sarnari. Also 13 of them are new records in Mallorca island and 1 in Minorca island. Remarks on their ecology, taxonomy and chorology are also included.

Key words: Ascomycota, Basidiomycota, Balearic Islands, Spain.

4

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

INTRODUCCIÓ Amb aquest treball continuam contribuint al coneixement i catalogació de la funga de les Illes Balears. Aquesta vint-i-cinquena contribució se centra principalment en l’illa de Mallorca, tot i que també s’incorporen algunes mostres que varen ser trobades a la campanya de tardor de FCB a l’illa de Menorca al 2016; a més, vol complementar anteriors treballs micològics referits a les Illes Balears, tots recollits als catàlegs SIQUIER & SALOM (2013) i LADO & SIQUIER (2014) i en altres treballs posteriors. També s’hi inclouen altres tàxons que estaven pendents d’estudi als herbaris dels autors, que varen ser recol·lectats tant a campanyes anteriors de FCB com en diverses sortides de camp. A més de les noves citacions d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears, de Mallorca i Menorca, també s’assenyalen aquells tàxons que s’afegeixen als catàlegs dels Espais Naturals Protegits següents: Reserva natural de s’Albufereta (Alcúdia i Pollença), Monument natural de les Fonts Ufanes (Campanet) i Parc natural de Mondragó (Santanyí). Així mateix, a propòsit d’alguns tàxons interessants prèviament citats a l’illa, s’assenyalen noves localitats, per tal de donar a conèixer millor la seva distribució. Per acabar, volem esmentar que si sumam els tàxons que citam com a novetats en aquest article amb els ja citats anteriorment, el total de tàxons de fongs i mixomicets actualment catalogats a les Illes Balears és de 2158, a Mallorca, de 1747, a Menorca, de 871, a Eivissa, de 486, a Formentera, de 174 i a Cabrera, de 135.

MATERIAL I METODOLOGIA Les espècies estan ordenades per ordre alfabètic, dins els ordres inclosos a cada classe, i duen menció de la localitat, la quadrícula UTM, l'altitud, l'hàbitat on han estat recol·lectades, la data de recol·lecció, l'herbari on es conserven i el número de registre corresponent. A l’apartat d’observacions, basant-nos en la bibliografia abans esmentada, es comenta si són novetat per a Europa, Espanya, les Illes Balears, per alguna de les illes o si són, tan sols, noves localitzacions a l’illa o a les illes on s’han recol·lectat. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, cal considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells, especialment el qui ha dipositat la mostra en el seu herbari. Cal esmentar que algunes mostres han estat seqüenciades en el laboratori ALVALAB d’Oviedo a fi de confirmar la determinació realitzada. Tot el material descrit es troba dipositat en els herbaris particulars JLS (J.L. Siquier), JCS (J.C. Salom) o al BCN (CeDocBiv, Universitat de Barcelona), amb el número de referència que s’indica en cada cas, excepte algunes mostres de pezizals (Octospora i Marcelleina), que estan dipositades a l’herbari MV (Marcel Vega) o a l’herbari JLS, i les de Diaportals, Dotideomicets i Sordariomicets en l’AP (Àngel Pintos); també alguns fragments extrets per a la seqüenciació es troben a l’herbari ALV (laboratori Alvalab) i alguna mostra a l’herbari JEN (J. Espinosa). Per fer les descripcions microscòpiques, s’han utilitzat microscopis Olympus BX40 i BX51 i els reactius adients; per fer les fotografies al camp, càmeres Nikon D7000 i DS300 i per les microfotografies, càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. Les composicions de les fotografies han estat realitzades per J. Planas.

Per a l’aïllament de les espècies d’Arthrinium, s’ha seguit la metodologia següent: per la forma sexual, s’extreu un ascoma de l’estroma utilitzant una fulleta d’afaitar estèril, es col·loca sobre un portaobjectes amb una gota d’aigua estèril, es romp l’ascoma perquè s’alliberin les ascòspores i amb una pipeta es prenen un grup d’elles i es passen a una placa de Petri amb agar-agar i aigua al 1,5% (WA), afegint-li desprès 200 mg/l de penicil·lina i 200 mg/l de sulfat d’estreptomicina; quan les espores han germinat es passen a una altra placa de Petri que conté agar-agar amb un 2% d’extracte de malta (MEA) complementat amb 200 mg/l de penicil·lina i 200 mg/l de sulfat d’estreptomicina. Les plaques són segellades amb film de laboratori. Per la forma asexual, amb una agulla estèril es rasca la superfície de la colònia i es col·loca sobre un portaobjectes amb una gota d’aigua estèril; amb una xeringa se succiona la suspensió de conidis i es transvasa a una placa de Petri amb agar-agar i aigua al 1,5% (WA), afegint-li desprès, 200 mg/l de penicil·lina i 200 mg/l de

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

5

sulfat d’estreptomicina; quan els conidis han germinat, es passen a una altra placa de Petri que conté agar-agar amb extracte de malta al 2% (MEA) complementat amb 200 mg/l de penicil·lina i 200 mg/l de sulfat d’estreptomicina. Les plaques són segellades amb film de laboratori; a continuació s’incuben a 25º C. Els aïllats són dipositats en el CBS-KNAW Fungal Biodiversity Centre (Utrecht, The Netherlands, CBS). A les taules 1 i 2 es recullen els registres dels dipòsits en el CBS i els codis de les seqüències de les diferents regions de l’ADN de les mostres estudiades.

Per actualitzar la nomenclatura dels tàxons s’ha consultat, l’Index Fungorum (http: //www. indexfungorum.org) i MycoBank (http: //www.mycobank.org).

ESPÈCIES ESTUDIADES ASCOMICOTA DIAPORTALS

Harknessia spermatoidea R. Galán, G. Moreno & B. Sutton MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Marratxí, via de servei a la confluència de les carreteres Palma-Alcùdia i Santa Maria-Marratxí, UTM: 31SDD7787, alt. 100-125 m, sobre cúpules d’Eucalyptus globulus, 14-II-2018, JLS 4146. Escorca, zona propera a l’àrea recreativa Menut II, UTM: 31SDE9101, alt. 500-600 m, sobre fulles caigudes d’Eucalyptus globulus, 14-VII-2018, AP 21218C.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Balears.

Fig. 1.- Waydora typica (Rodway) Sutton; A) càpsula d’Eucaliptus globulus amb els fongs; B-C) estroma; D) secció de l’estroma i lòculs; E-F) paret interior; G-H-I) conidiòfors; J) conidis. (Escala: C = 200 μm; D = 50 μm; E-F = 10 μm; G-H-I-J = 5 μm).

6

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Waydora typica (Rodway) Sutton = Pulvinaria typica Rodway DESCRIPCIÓ. Conidioma estromàtic (fig. 1, B-C) de 500 a 800 μm, erumpent, superficial, dispers, de pulvinat a globós i de bru fosc a negre, compost per 3-8 segments ataronjats, de 200-400 μm de diàmetre, dividits verticalment per una columna central; base immersa, de textura angular, composta per cèl·lules bru fosc amb paret gruixuda; columna central de la paret prima, de color bru pàl·lid i de textura intricada; cada lòcul (fig. 1, D) presenta una paret diferent formada per capes externes separades i tres capes internes (fig. 1, E), també separades, unides amb la columna central.

La capa externa presenta textura angular, amb cèl·lules de color bru fosc i paret gruixuda; la següent capa també textura angular, composta, per cèl·lules de color bru fosc i paret prima; la part més interna, també presenta textura angular, però amb cèl·lules petites i hialines, des d’on surten els conidiòfors (fig. 1, G-H-I). Ostíol diferent per a cada lòcul, circular i no papil·lat. Conidiòfors septats, irregularment ramificats en tota la seva longitud, hialins, de 20 a 30 μm de longitud.

Cèl·lula conidiògena de 8-13 × 1,5-3 μm, fialídica, integrada, determinada, hialina, cilíndrica i atenuada cap a l’àpex. Conidis (fig. 1, J) de 5-7 × 1 μm, al·lantoides i hialins.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, es Marjanor, UTM: 31SDE9108, alt. 500-600 m, sobre cúpules d’Eucalyptus globulus, 12-XII-2018, AP 113218. - Ibid., 9-II-2019, JLS 4349.

OBSERVACIONS. Una acurada descripció d’aquesta espècie la trobem a SUTTON (1976). Creiem que representa primera citació a Europa. Si consultam Fungal Database només es recullen citacions, també sobre cúpules d’Eucalyptus globulus, al sud-est d’EEUU, a Amèrica del Sud, al Brasil i a Bolívia (on també s’ha trobat fructificant sobre fulles i els seus pecíols), a Austràlia, a Tasmània i a Hawaii.

GEOGLOSSALS

Geoglossum subumbratile nom. prov. ss Arauzo & Iglesias MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, Son Tries, UTM: 31SDD6390, alt. 350-400 m, entre molses, 12-I-2019, JCS -244A. - Esporles, Son Quint, a la vorera de la carretera, sobre un talús herbós i entre molses, UTM: 31SDD6590, alt. 150-250 m, 12-I-2019, JLS 4337.

OBSERVACIONS. Espècie de caràcter provisional proposada per ARAUZO & IGLESIAS (2014).

En aquest treball es descriuen tota una sèrie de característiques tant macro com microscòpiques d’aquest tàxon, que concorden amb les observades a les mostres que hem estudiat. S’haurien de revisar les citacions a les Illes Balears de Geoglossum umbratile Sacc. i comprovar les que correspondrien a aquesta espècie. Primera citació a les Illes Balears.

Trichoglossum hirsutum (Pers.) Boud.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, Son Tries, UTM: 31SDD6390, alt. 350-400 m, entre molses, 12-I-2019, JCS 243A.

OBSERVACIONS. Nova localitat.

HIPOCREALS

Cordyceps militaris (L.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Sta. Maria del Camí, Son Borràs UTM: 31SDD7989, alt. 100-150 m, parasitant crisàlides de processionària del pi (Thaumetopoea pytiocampa) soterrades, 18-XII-2018, JCS 236A, JLS 4340.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

7

OBSERVACIONS. Molt abundant al lloc de recol·lecció, ha estat una espècie poc citada a les Balears.

Nova localitat a l’illa.

INCERTAE SEDIS

Helicoceras celtidis (Biv.) Linder = Sirosporium celtidis (Biv.) M.B. Ellis MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Lloret de Vista Alegre, sa Comuna, UTM: 31SDD9685, alt. 150-200 m, sobre fulles de Celtis australis, 1-XII-2017, JLS 4111, AP 19218.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Balears.

MELANOSPORALS

Melanospora zamiae Corda MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9109, alt. 600-650 m, a l’interior d’apotecis de Geopora arenicola, 1-XI-2017, JLS 4062.

OBSERVACIONS. Aquesta espècie es diferencia de M. brevirostris (Fuckel) Höhn (també citada a l’illa) perquè aquest darrera espècie té les espores sensiblement més grans, en forma de plàtan, mentre que les de les nostres mostres són més petites: 18,3-21,9 (23,9) × 12,6-13,4 (16,2) μm i citriformes. Cal esmentar que a CANNON & HAWKSWORTH (1982) s’assenyala també la presència de M. zamiae a l’interior d’apotecis de G. arenicola. Nova localitat a l’illa.

ORBILIALS

Orbilia xanthostigma (Fr.) Fr. = Orbilia coccinella var. delicatula (P. Karst.) Boud.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, àrea recreativa Menut II, UTM: 31SDE9111, alt. 600-650 m, colonitzant un tronc de Q. ilex en descomposició (sense escorça), 18-II-2018, JLS 4151, JCS 215A.

OBSERVACIONS. Adoptam la sinonímia que apareix a l’Index Fungorum. Les seves espores minúscules, de 2-3 × 1-1,3 μm (fig. 9, B), reniformes i força corbades, amb petites protuberàncies aïllades i gútules generalment situades als extrems, de color verdós en aigua, els ascs (fig. 9, B) no amiloides (dextrinoides quan són joves), sovint truncats a l’àpex i amb les base en forma de H o de L (fig. 9, D), les paràfisis (fig. 9, B) típicament inflades a l’àpex i verdoses en el reactiu de Melzer, l’exciple ectal (fig. 9, C) de textura globulosa a subangular i els apotecis un xic translúcids, grocdaurats i lleugerament ataronjats, caracteritzen bé aquesta espècie. Primera citació a les Illes Balears.

PEZIZALS

Desmazierella acicola Lib. MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, Son Tries, UTM: 31SDD6390, alt. 350-400 m, 2 exemplars sobre acícules de Pinus halepensis caigudes, 12-I-2019, JLS 4336.

OBSERVACIONS. Caracteritzen aquesta espècie els apotecis amb pèls negres de fins a 1,1 mm de llargària i les espores el·lipsoïdals de 17-18 × 11,5-13,1 μm, generalment amb una gútula lipídica gran i altres molt més petites. La mostra estudiada presentava espores de mides un poc superiors a les de les descripcions consultades. Primera citació a les Illes Balears.

8

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Fig. 2.- Helminthosporium microsorum D. Sacc.; A) conidiòfors; B) conidi naixent sobre el conidiòfor; C-D) conidis flexuosos; E) conidis rectes. (Escala: A = 100 μm; B-C-D = 10 μm; E = 20 μm).

Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes 27-I-2018, JLS 4142.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pel catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

Marcelleina atroviolacea Brumm.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes, 04-XII-2017, JLS 4112.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Marcelleina benkertii J. Moravec MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, Son Quint, a la vorera de la carretera, en un talús herbós i entre molses, UTM: 31SDD6590, alt. 150-250 m, 12-I-2019, MV190112-01.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

9

OBSERVACIONS. A RIBES et al. (2015) trobam un descripció macro i microscòpica acurada d’aquesta espècie. Primera citació a les Balears.

Octospora affinis Benkert & L. Krieglsteiner MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, pàrquing de l’àrea recreativa Menut II, UTM: 31SDE9111, alt. 525 m, sobre el briòfit Orthotrichum affine que creixia sobre l’escorça de Populus sp., 18-II-2018, MV 180218-02.

OBSERVACIONS. Octospora affinis creix sobre els rizoides del seu hoste, la molsa Orthotrichum affine, que colonitza les branques de diversos arbusts així com l’escorça de molts d’arbres i, més rarament, roques. Es caracteritza per presentar ascòspores el·líptiques ornamentades amb petites berrugues. Tot i que no es va descriure fins l’any 2006, des d’ençà s’ha trobat per tota Europa, ja que els micòlegs interessats l’han cercada en aquest biòtop particular. CHAILLET & MOYNE (2013: 106) assenyalen que habitualment cal cercar les espècies d’Octospora, entre les molses a terra o sobre les pedres i roques; molt poques vegades apareixen en un “hàbitat aeri”, a l’alçada dels ulls dels cercadors. En aquesta ocasió, els apotecis varen ser recol·lectats sobre la molsa citada, però només sobre un dels Populus que creixien a la localitat. Es tracta d’una espècie ja assenyalada a l’estat espanyol, de la que coneixem troballes als Pirineus (KRIEGLSTEINER, 2006: 59), a Astúries, (RUBIO et al., 2016: 97) i també ha estat trobada per S. Tello (Jaén) i R. Martínez (La Rioja) (com pers.). Primera citació a les Illes Balears.

Fig. 3.- Leptosphaerulina trifolii (Rostr.) Petr.; A) zona ampla de plantes seques; B) pseudotecis sobre la tija de Stenotaphrum secundatum; C-D) pseudoteci; E) asc; F) ascòspores. (Escala: C-D-E-F = 20 μm).

10

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Octospora gemmicola Benkert MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, al jardí de les cases velles, sobre molses del gènere Bryum que creixien sobre unes peces de marès, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, 29-XII2018, JLS 4327, 4328, 4329 i 4330, - Ibid., al pàrquing de les Cases Velles, 8-I-2019, JLS 4331.

DESCRIPCIÓ. Apotecis d’1-1,5 mm de diàmetre, de plans a més o menys còncaus amb l’edat, generalment amb marge (quasi sempre present en exemplars joves i que, amb l’edat, pot desaparèixer), de color blanquinós; himeni de color ataronjat a un poc més vermellós; superfície exterior llisa, de color un poc més clar i formada per hifes de 3-4 μm d’amplària; exciple ectal format per una textura intricada, envoltat d’una textura porrecta. Ascs generalment octospòrics, de 160-250 × 17-21 μm, amb les espores d’uniseriades a lleugerament biseriades o un poc superposades; espores de 20,9-23,1 (25,5) × 8,2-10,7 μm fusiformes, que presenten, de vegades, els pols desiguals (un més atenuat i l’altre un poc més arrodonit); a l’interior hi ha 1-3 gútules lípídiques més grans i de mides variables, i hi poden haver altres gútules més petites; paràfisis generalment més llargues que els ascs, primes, de fins a 3-4 μm de diàmetre, septades, freqüentment amb alguna ramificació i amb els àpexs generalment corbats i un poc més gruixuts (de fins a 6 μm) i contingut ataronjat. Generalment, aquesta espècie la trobam parasitant molses del gènere Bryum, com succeïa amb les mostres recol·lectades.

OBSERVACIONS. Una espècie semblant és O. axillaris (Nees ex Pers.) Moser, que presenta espores de mides similars, però parasita la molsa Phascum cuspidatum. Primera citació a les Illes Balears i nova pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Octospora gyalectoides Svrcek & Kubicka = Inermisia gyalectoides (Svrcek & Kubicka) Dennis & Itzerot MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, Reserva Natural de s'Albufereta. Can Cuarassa, al pàrquing de les Cases Velles, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, sobre molses del grup de les Pottials y del gènere Bryum, 30-I-2019, JLS 4343.

OBSERVACIONS. Les espores d'el·líptiques a, sovint, en forma d'ou (amb un àpex arrodonit i l'altre més atenuat), llises, de 18-20 × 10-11,5 μm. L’escassa presència de pèls, tant a l’exciple ectal com en el marge, i l'hàbitat esmentat, defineixen bé aquesta espècie. Nova localitat a l'illa i nova citació per a la Reserva Natural de s'Albufereta.

Octospora musci-muralis Graddon MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, pàrquing de l’àrea recreativa Menut II, UTM: 31SDE9111, alt. 525 m, sobre el briòfit Grimmia pulvinata a una paret, 18-II-2018, JLS 4149, JCS 214A.

OBSERVACIONS. Com indica el seu epítet específic, aquesta espècie fructifica sobre les molses de l’espècie Grimmia pulvinata que colonitzen parets i altres elements arquitectònics (estàtues, murs, ponts..), així com també, roques i pedres. Es fàcil d’identificar, ja que presenta ascòspores oblongues subcilíndriques i llises, que la diferencien d’altres espècies d’Octospora. La var. neglecta (Dennis & Itzerott) Benkert, es diferencia de la varietat tipus per fructificar sobre molses del gènere Schistidium i presentar, freqüentment, espores bastant variables tant en la forma com en la llargària. Una altra espècie amb espores llises, que també parasita G. pulvinata, és Octospora grimmiae Dennis & Itzerott, que presenta espores el·líptiques de mides més grans que en els altres dos tàxons esmentats. Finalment, hi ha Octospora meslinii (Le Gal) Svrþek & Kubiþka, que també presenta espores el·líptiques però amb berrugues. La primera citació espanyola d’Octospora muscimuralis la situen a Castilla y León (RUBIO et al., 2000: 119) i, tot i que no hi ha hagut gairebé noves citacions, segurament és més freqüent, però no ha estat suficientment cercada. Aquesta opinió és compartida pels estudiosos d’aquest gènere de fongs. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

11

Octosporopsis nicolai (Maire) U. Lindemann, M. Vega & T. Richter MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma de Mallorca, parc Bit, UTM: 31SDD6986 alt. 50-100 m, parasitant l’hepàtica Lunularia cruciata i amb presència de molses de l’ordre de les Pottials, vora un camí, 3-I-2018, leg. J. Salom, T. Salom i J.C. Salom, JCS 209A. - Ibid., 9-II-2019, JLS 4350.

OBSERVACIONS. A LINDEMANN et al. (2014) hi ha una acurada descripció macro i microscòpica, d’aquesta espècie. En aquest treball, se cita per primera vegada a les Balears, a prop de la població d’Inca (Mallorca). Nova localitat a l’illa.

Phaeodropezia epispartia (Berk. & Broome) Le Gal = Acervus epispartius (Berk. & Broome) Pfister MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8908, alt. 600-700 m, en un camí, entre humus i fullaraca de Quercus ilex, 14-IX-2018, JCS 224A.

OBSERVACIONS. Adoptam la nomenclatura que apareix a Mycobank. Espècie que es va citar com a nova a Europa a partir de mostres recol·lectades a Mallorca (ARROYO, et al., 1990). Des d’ençà, només coneixíem una altra citació a Menorca (MATEO-ÁLVAREZ, 2004a). Nova localitat a l’illa.

Scutellinia scutellata (L.) Lambotte MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, es Marjanor, UTM: 31SDE9108, alt. 500-600, bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, sobre fusta indeterminada en descomposició, 9-II-2019, JLS 4353.

OBSERVACIONS. Espècie més aviat rara i poc citada a les Balears. Nova localitat a l’illa.

Scutellinia umbrorum (Fr.) Lambotte MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Alarò, font des Molleró (entre Solleric i Oliclar) UTM: 31SDD8399, alt. 500-600 m, sobre terra molt humida per la font, amb presència de molsa, 23-IV-2018, leg. J. Lillo, JCS 222A.

OBSERVACIONS. Dins el gènere Scutellinia, aquesta espècie es caracteritza per presentar espores amplament el·lipsoïdals, ornamentades amb berrugues tuberculades no coalescents i pèls de més de 400 μm de llargària. Nova localitat a l’illa.

Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & Roberts MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Carretera Inca-Lluc (vora el coll de sa Batalla), UTM: 31SDE9007, alt.

550-650 m a un talús entre molses, 18-II-2018, JCS 213A. - Ibid., 9-II-2019, JLS 4348. Esporles, Son Tries, UTM: 31SDD6390, alt. 350-400 m, grups d’exemplars nombrosos, sobre un talús i en parets de pedra en sec, entre molses, 30I-2011, JCS 145A. - Ibid., 12-I-2019, JLS 4333, JCS 242A.

OBSERVACIONS. L’himeni de color beix grisenc, les espores (fig. 10, B-C) de (21) 24-27,5 × 11,813 μm (les més grans del gènere), amb dues gútules lipídiques, i els àpexs de les paràfisis (fig. 10, C) amb tendència a presentar-se corbats, caracteritzen bé aquesta espècie. La mostra JCS 145 A, identificada com a Tarzetta catinus (Holmsk.) Korf & J.K. Rogers a SIQUIER & SALOM (2013: 455) correspon a aquesta espècie. Primera citació a les Illes Balears.

Trichophaea woolhopeia (Cooke & W. Phillips) Boud.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, Son Tríes, UTM: 31SDD6390, alt. 300-400 m, entre molses del grup de les Pottials, sobre sòl argilós, a l’alzinar de Quercus ilex, amb presència de Pinus halepensis, 25-XI-2018, JLS 4224, JCS 227A.

OBSERVACIONS. A la localitat assenyalada es varen trobar un bon grapat d’apotecis, en bona part immadurs. La forma de les espores i la base dels pèls, que es presenten poc septats (de 3-4 septes), caracteritzen bé aquesta espècie. Primera citació a les Balears.

12

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Fig. 4.- Lophiostoma viridarium Cooke; A) ascomes a l’hoste; B) secció del ascoma; C-E) asc amb ascòspores; F-I) ascòspores amb estriacions. (Escala: A = 200 μm; B = 50 μm; C-D = 20 μm; E = 10 μm; F-G-H-I = 5 μm).

PLEOSPORALS (DOTIDEOMICETS)

Helminthosporium microsorum D. Sacc. = Massarinula italica D. Sacc.

DESCRIPCIÓ. Forma colònies puntiformes sobre el substrat, generalment formant taques de color negre. Conidiòfors (fig. 2, A) de (90)-150-370-(550) × (8)-12-15-(17) μm (n = 30), sobresortint de les cèl·lules superiors de l’estroma, flexuosos, simples, cilíndrics, de paret llisa, septats, amb un porus a l’àpex i, freqüentment, amb 1-2 porus laterals, de color bru fosc. Conidis (fig. 2, B) de (80)90-120-(135) × (15)-16-18-(21) μm (n = 30), que surten a través dels porus, obclaviformes, estrets a l’àpex, rectes (fig. 2, F) o flexuosos (fig. 2, C-D), amb 7-11 distoseptes amb una lúmina angular i una cicatriu bruna a l’àpex; de subhialins a bruns al madurar.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, finca pública de Menut, UTM: 31SDE9109, alt. 552 m, sobre branquetes mortes de Quercus ilex que penjaven de l’arbre, 21-I-2018, AP 21218A.

OBSERVACIONS. Es poden trobar les dues fases sexuals d’aquesta espècie sobre el mateix hoste o bé una fase aïllada, com en aquesta ocasió. Primera citació a les Balears.

Leptosphaerulina trifolii (Rostr.) Petr. = Pleospora trifolii (Rostr.) Petr.; = Sphaerulina trifolii Rostr.

DESCRIPCIÓ. Pseudoteci (fig. 3, B-C-D) de 130-250 μm de diàmetre (n = 30), immers, erumpent i de color bru fosc. Peridi compost per dues capes de cèl·lules brunes, de textura angular, amb un porus gruixut en la part superior de l’apoteci. Ascs (fig. 3, E) de (45)-50-70-(80) × (35)-40-60-(65) μm, bitunicats, de paret gruixuda, sacciformes, octospòrics. Ascòspores (fig. 3, E-F) de (25)-30-40-

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

13

(50) × (10)-11-17-(20) μm (n = 45), hialines, irregularment situades dins l’asc, dictiospores, de claviformes a el·lipsoïdals, amb 3-4 septes transversals i amb 1-2 longitudinals. En madurar poden aparèixer un poc pigmentades.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Llucmajor, s’Arenal, UTM: 39.494917, 2.758742, alt 33 m, sobre fulles de Stenotaphrum secundatum, en una plantació d’agram gruixut amb amples zones seques afectades, 3-VIII-2018, AP 3818A.

OBSERVACIONS. A L. trifolii no se li coneix forma asexual i és d’àmplia distribució i plurívora, que produeix danys econòmics en plantes de les famílies Cruciferae, Euphorbiaceae, Poaceae, Leguminosae i Solanaceae. Afecta a Stenotaphrum secundatum, assecant-li les fulles i causant-li la mort. Primera citació a les Balears.

Lophiostoma viridarium Cooke = Lophiostoma desmazieri Sacc. & Speg.

DESCRIPCIÓ. Ascoma (fig. 4, A-B) dispers, erumpent, de més de 800 μm de diàmetre, amb un coll gruixut i una cresta de 300-400 μm de llargària; sol tenyir el substrat on es desenvolupa d’un color verdós; canal ostiolar amb perífisis hialines; paràfisis trabeculars. Ascs (fig. 4, C-E) de (150)-160200 × 14-20-(22) μm (n = 20), cilíndrics. Ascòspores (fig. 4, F-I) de (28)-32-36 (38) × (6)-7-10(12) μm (n = 45), fusiformes, amb tres septes transversals, constrictes al nivell dels septes i de forma més prominent en el septe central, gutulades, de color bru clar, longitudinalment estriades i cobertes per una beina gelatinosa.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, es Capdellà, UTM: 39.594919, 2.484530, sobre tiges de Cistus monspeliensis, 11-II-2018, AP 11217A.

Fig. 5.- Macrodiplodiopsis desmazieri (Mont.) Petr.; A) picnidis sobre l’hoste; B-C) cèl·lules conidiògenes formant conidis; D) conidi envoltat per una làmina gelatinosa; E-F) conidis distoseptats. (Escala: A = 200 μm; B-C = 5 μm; D-E-F = 10 μm).

14

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

OBSERVACIONS. Es diferencia d’altres espècies del mateix gènere per la pigmentació de color verd que deixa en el substrat i per les ascòspores, fusiformes i estriades. Primera citació a les Balears.

Macrodiplodiopsis desmazieri (Mont.) Petr. = Hendersonia desmazieri Mont.

DESCRIPCIÓ. Conidioma picnidial (fig. 5, A), solitari o gregari, de 400-1100 μm de diàmetre, immers, globós, papil·lat, que es desfà, de bru fosc a negre. Peridi amb la part exterior d’estructura porrecta, però a la base, les cèl·lules estan disposades amb estructura angular; les cèl·lules de la part més externa presenten color bru fosc i es tornen més clares fins a hialines a la regió conidial.

Conidiòfor reduït a la cèl·lula conidiògena (fig. 5, B-C) de 6-16 × 4-9 μm, cilíndrica, hialina, de paret llisa, que prolifera de forma percurrent, formada per les cèl·lules més internes del picnidi.

Conidis (28)-33-46-(50) × (15)-17-21-(23) μm, d’el·lipsoïdals a obovoides, amb 3 distoseptes (fig.

5, E-F), envoltats per una beina gelatinosa (fig. 5, D) de 4-10 μm de diàmetre, verrucosa i amb la base truncada.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma de Mallorca, camí dels Reis, UTM: 39.586709, 2.620880, alt. 67 m, sobre tiges mortes de Platanus hispanica, 3-III-2018, AP 3318.

OBSERVACIONS. SHEAR & DAVIDSON (1936) aïllaren ascòspores de Splanchnonema platani M.E. Barri en cultiu pur, i varen obtenir conidiomes amb conidis de morfologia molt similar a la de Macrodiplodiopsis desmazieri. CROUS et al. (2015) confirmen que ambdues espècies son sinònimes, essent M. desmazieri el nom prioritari. Aquest tàxon, al nord d’Europa, causa greus lesions als Platanus hispanica, les quals es coneixen com “Massaria disease”. Nosaltres no poden afirmar que les mostres recol·lectades siguin patògenes. Primera citació a les Balears.

Stagonosporopsis cucurbitacearum (Fr.) Aveskamp, Gruyter & Verkley DESCRIPCIÓ. Forma sexual: pseudoteci (fig. 6, A-B) de 110-240 × 100-170 μm (n = 30) subepidèrmic, de dispers a nombrós, erumpent, superficial quan l’epidermis de l’hoste es desprèn, subglobós, amb un ostíol de 10-30 μm de diàmetre (n = 30), papil·lat, de color bru fosc. Peridi amb 4-6 capes de cèl·lules brunes i textura angular. Ascs bitunicats (fig. 6, C-D), de (48)-50-67-(70) μm (n = 40). Ascòspores (fig. 6, E-F) de (4)-5-6-(8) × (4)-5-6-(8) μm (n = 40), hialines, el·lipsoïdals, amb la base i l’àpex arrodonits i amb un septe lleugerament constricte.

Forma asexual: conidioma picnidial (fig. 6, I) de (70)-80-120-(150) μm (n = 30), unilocular, solitari o confluent, ostiolat i lleugerament papil·lat. Peridi en 2-3 capes de cèl·lules brunes, amb textura angular. Cèl·lula conidiògena (fig. 6, J-K) de 5-7 × 3-5 μm, d’el·lipsoïdal a subglobosa, hialina, sorgint en línia des de la capa més interna del peridi. Conidis (fig. 6, L) de 11-14 × 3-5 μm, hialins, cilíndrics, amb els àpexs arrodonits i amb un septe tranversal.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Porreres, UTM: 39.530167, 3.024204, alt. 126 m, sobre plantes de Cucumis melo, 25-VI-3018, AP 25618.

OBSERVACIONS. S. cucurbitacearum produeix lesions tant a les fulles com a les tiges i als fruits d’algunes plantes de la família Cucurbitaceae, produint la malaltia comunament coneguda com “podridura gomosa de la tija”. Primera citació a les Balears.

RITISMATALS

Coccomyces dentatus (J.C. Schmidt & Kunze) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, es Marjanor, UTM: 31SDE9108, 500-00 m, sobre fulles caigudes de Quercus ilex, 9-II-2019, JLS 4352.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

15

OBSERVACIONS. C. dentatus i C. coronatus (Schumach.) De Not., poden compartir hàbitat i presenten fructificacions similars, però tenen mides esporals molt diferents. Primera citació a les Balears.

XILARIALS (SORDARIOMICETS)

Arthrinium phragmitis Crous DESCRIPCIO. Aparença general: sapròfit sobre fulles i tiges de Phragmites australis, formant àrees negres, linears, fusiformes i alçades de la superfície del hoste (fig. 7, A) Forma sexual: estroma negre d’1-7 mm de llargària, erumpent en madurar i clivellat-se en tota la seva longitud, mostrant files de pseudotecis disposats de forma molt densa. Pseudotecis subglobulosos de 200-270 × 150200 μm. Peridi compost per 3-4 capes de cèl·lules de textura angular, que presenta un ostíol central de 10-25 μm, de color variable, des de bru fosc a l’exterior fins a hialí a la part més interna del pseudoteci. Paràfisis cel·lulars, septades, de 4-7 μm de diàmetre. Ascs unitunicats (fig. 7, B) de (60)-65-94-(102) × (13)-15-19-(21) μm (n = 30), de cilíndrics a claviformes, amb l’àpex arrodonit i amb un curt pedicel. Ascòspores apiòspores (fig. 7, C-G) de (22)-23-28-(30) × (6)-7-9-(10) μm, amb la cèl·lula basal de 3-6 μm (n = 45), bi o tri seriades, de reniformes a el·lipsoïdals, amb la part més ampla situada a la cèl·lula superior, granulars o no, algunes amb una beina gelatinosa.

Forma asexual: miceli consistent en hifes hialines d’1-4 μm de diàmetre, llises, ramificades i septades. Cèl·lules mare del conidiòfor de 4-10 × 3-6 μm, solitàries o agregades en grups sobre les hifes, subesfèriques, lageniformes o ampul·liformes, de hialines a brunes. Conidiòfors de 10-45 × 1,5-2 μm, cilíndrics, rectes o flexuosos, alguns ramificats, hialins. Cèl·lula conidiògena (fig. 7, IM), d’1 × 1,5-2 μm, cilíndrica i hialina. Conidis (fig. 7, N) de 8-10-(11) μm en vista frontal i (5)-6(7) μm en vista lateral, llisos, escassament gutulats, d’el·lipsoïdals a ovoides, amb una esquerda equatorial hialina, de color bru. Cèl·lules estèrils de 14-21 × 5-6 μm, el·lipsoïdals, de color bru, que es formen en solitari o en el conidiòfor.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, UTM: 39.659929, 2.602616, alt. 151 m, en tiges mortes d’Arundo donax, 29-VII-2017, AP 29717A. - Ibid., en tiges mortes de Phragmites australis, 3-II-2018, AP 3218. - Sóller, Jardí Botànic del Museu de Ciències Naturals, UTM: 39.622397, 2.525055, alt. 226 m, en tiges mortes d’Arundo donax, 24X-2017, AP 281217A1. - Puigpunyent, UTM: 39.622397, 2.525055, alt. 226 m, en tiges mortes de Phragmites australis, 3-II-2018, AP 3218.

OBSERVACIONS. Les mostres estudiades difereixen de la descripció original d’aquesta espècie segons CROUS (2013), per l’absència de cirrus. Primera citació per a Espanya.

Arthrinium rasikravindrae Shiv M. Singh, L.S. Yadav, P.N. Singh, Rah. Sharma & S.K. Singh DESCRIPCIÓ. Aparença general: sobre tiges mortes de Phyllostachys aurea i Bambusa sp. Forma asexual: conidiomes acervulars (fig. 8, A, B), que sobre l’hoste formen taques negres, inicialment circulars, amb el temps més irregulars, erumpents, obrint-se amb una fenedura longitudinal i tranversal, per mostrar una massa conidial fosca, amb conidis de 1000-3000 μm d’altura, 300-450 μm d’amplada i 120-200 μm d’altura. Cèl·lula mare del conidiòfor de 4-9 × 3-4 μm, cilíndrica, ampul·liforme o doliforme, solitària o agregada en grups sobre les hifes, d’incolora a bruna.

Conidiòfors reduïts a la cèl·lula conidiògena (fig. 8, C-E, G-I), que és cilíndrica i hialina. Conidis (fig. 8, J-K) de (10)-11-14-(15) μm (n = 45) en vista frontal i (7)-8-9-(10) μm (n = 45) en vista lateral, de globosos a subglobosos, lenticulars, o d’allargats a el·lipsoïdals, de paret llisa, bruns i amb una fenedura equatorial hialina. Cèl·lules estèrils (fig. 8, L) de 17-20 × 5-8 μm (n = 30), cilíndriques, llises, amb la base truncada i l’àpex arrodonit o amb formes irregulars.

16

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, UTM: 39.656868, 2.624227, alt. 132 m, sobre tiges mortes de Phyllostachys aurea, 8-VIII-2017, AP 8817. Sóller, Jardí Botànic del Museu de Ciències Naturals, UTM: 39.764295, 2.7099487, alt. 47 m, sobre tiges s mortes de Bambusa sp., 24-X-2017, AP 2420171. Sóller, UTM: 39.773069, 2.707219, alt. 16 m, sobre tiges mortes de Phyllostachys aurea, 10-IV-2018, AP 10418.

OBSERVACIONS. SINGH et al. (2012) varen descriure la forma asexual d’aquest tàxon, aïllant-lo de mostres del sòl, mentre DAI et al. (2017) han descrit la forma sexual. Les mostres estudiades difereixen de les descrites ja que en els nostres aïllaments les colònies si que han format acèrvuls.

Primera citació per Espanya.

Fig. 6.- Stagonosporopsis cucurbitacearum (Fr.) Aveskamp, Gruyter & Verkley; lesions a les tiges i fulles; A) grup de pseudotecis sobre l’hoste; B) pseudoteci vist al microscopi; C-D) ascs amb ascòspores; E-F) ascòspores; G) ascòspora germinada; H) colònia en MEA 2%; I) picnidi sobre l’hoste; J-K) conidis sortint de la cèl·lula conidiògen; L) grup de conidis. (Escala: A-I = 50 μm; B = 20 μm; C-D = 10 μm; E-F-G-J-KL = 5 μm).

17

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Taula 1.- Número d’accés CBS Tàxon A. phragmitis

A. rasikravindrae

Nº Herbari AP281217A1 AP2410172A AP3218 AP29717A AP8817 AP10418 AP2410171

CBS nº d’accés CBS 145145 CBS 145146 CBS 145147 CBS 145148 CBS 145151 CBS 145152 CBS 145153

Taula 2.- Codis del Genbank de les seqüències Tàxon

Nº Herbari

ITS

LSU

TEF

TUB

A. phragmitis

AP281217A1 AP2410172A AP3218 AP29717A AP8817 AP10418 AP2410171

MK014856 MK014857 MK014858 MK014859 MK014862 MK014863 MK014864

MK014889 MK014890 MK014891 MK014892 MK014895 MK014896 MK014897

MK017965 MK017966 MK017967 MK017968

MK017994 MK017995 MK017996 MK017997

MK017971 MK017972

MK017999 MK018000

A. rasikravindrae

Fig. 7.- Arthrinium phragmitis Crous; A) estroma sobre l’hoste; B) asc; C-G) ascòspores; H) colònia en MEA; I-M) conidis formant-se en la cèl·lula conidiògena; N) conidis. (Escala: A = 200 μm; B = 20 μm; C-GN = 10 μm; I-M = 5 μm).

18

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

BASIDIOMICOTA AGARICALS

Agaricus arvensis Schaeff.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Lloret de Vista Alegre, sa Comuna, UTM: 31SDD9685, alt. 150-200 m, terrícola, en una pineda de P. halepensis, vora el camí i a les clarianes de la pineda, 25-XI-2017, JLS 4101. - Selva, sa Comuna de Biniamar, UTM: 31SDD8898, alt. 200-300 m, a la part aclarida, vora la pineda de P. halepensis, 18-XI-2017, leg.

R. Crespí, JLS 4074.

OBSERVACIONS. Els exemplars estudiats donaven positiu, taronja-vermellós, a la reacció de de Schaeffer, amb el KOH es tenyien de groc a la base de l’estípit i als cordons miceliars, les espores tenien mides incloses dins el rang del tàxon i els queilocistidis mostraven morfologies similars al descrits per a aquesta espècie. A PARRA (2013), es demostra que Agaricus nivescens (F.H. Møller) F.H. Møller és conspecífic amb aquest tàxon. Noves localitats a l’illa.

Agaricus gennadii (Chatin & Boud.) P.D. Orton MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes al camí, 27-XI-2017, JLS 4107.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Agaricus iodosmus Heinem.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes al camí, 19-XII-2017, JLS 4137. - Campanet, Gabellí Petit, Monument Natural de les Fonts Ufanes, UTM: 31SDE9705, alt. 50-150 m, vora el camí en un alzinar de Quercus ilex, 29-IX-2018, JCS 1589B.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pels catàlegs micològics de la Reserva Natural de s’Albufereta i del Monument Natural de les Fonts Ufanes.

Agaricus pseudolutosus (G. Moreno, Esteve-Rav., Illana & Heykoop) G. Moreno, L.A. Parra, Esteve-Rav. & Heykoop MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Finca Pública de Son Real, UTM: 31SED1598, alt. 25-50 m, en una pineda de Pinus halepensis amb presència de Quercus ilex, Pistacia lentiscus i Ampelodesmos mauritanica, 7-XI2018, JLS 4206.

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie molt rara a les Illes Balears, trobada fins ara només una vegada, l’any 1987 (SIQUIER & SALOM, 2005: 75). Tot i que amb l’edat o amb el fregament es tenyeix bastant de groguenc, especialment al píleu, tant les mides esporals (6,2-7,2 × 4,8-5,3 μm), com els queilocistidis de forma variable i les reaccions positives i ràpides al reactiu de Schaeffer i al KOH, el separen d’ A. iesu-et-marthae L.A. Parra i també, d’A. bresadolanus Bohus, de reacció negativa al KOH i amb uns rizomorfs molt desenvolupats. Nova localitat a l’illa.

Agaricus sylvaticus Schaeff.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes al camí, 27-I-2018, JLS 4141.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

19

Agrocybe vervacti (Fr.) Singer MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes, al camí, 19-XII-2017, JLS 4139. - Santa Maria des Camí, nucli urbà, UTM: 31SDD8089, alt. 100-150 m, en un parc urbà entres restes vegetals, herbes nitròfiles i presència de molses del gènere Aloina, 18-X-2108, leg. R. Mas, JCS-1600B.

OBSERVACIONS. Noves localitats a l’illa, i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Amanita excelsa (Fr.) Bertill. var. excelsa MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, finca pública des Galatzó, UTM: 31SDD5484, alt. 200-300 m, al bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 3-XI-2018, JLS 4201, JCS 1246B.

OBSERVACIONS. Espècie poc citada a les illes. Nova localitat a l’illa.

Bovista limosa Rostr.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Lloret de Vista Alegre, sa Comuna, UTM: 31SDD9685, alt. 150-200 m, terrícola al pinar de P. halepensis, vora el camí, 25-XI-2017, JLS 4095 i 4100.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Bovista plumbea Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Can Gaspar, UTM: 31SDE8608, alt. 600-700 m, terrícola, en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 6-IX-2002, JLS 1513.

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie poc citada a les illes. Nova localitat a l’illa.

Clavulinopsis helvola (Pers.) Corner MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9109, alt. 600-650 m, entre molses, en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 21-XI-1991, JLS 551B.

OBSERVACIONS. La mostra estudiada presentava espores amb grans berrugues, característiques d’aquesta espècie. Primera citació a les Illes Balears.

Crepidotus neotrichocystis Consiglio & Setti MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, Can Corme, UTM: 31SEE0015, alt. 150-200 m, sobre un tronc de Morus alba, 19-IX-2018, JLS 4171.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Dermoloma josserandii Dennis & P.D. Orton MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Lloret de Vista Alegre, sa Comuna, UTM: 31SDD9685, alt. 150-200 m, terrícola, en una garriga amb Pinus halepensis, vora el camí, 25-XI-2017, JLS 4094.

OBSERVACIONS. Els exemplars estudiats presentaven espores amiloides, hifes pileiques de globuloses a esfero-pedunculades i fibuliferes, així com unes mides esporals compatibles amb les descrites per a aquesta espècie. Nova localitat a l’illa.

20

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Fig. 8.- Arthrinium rasikravindrae Shiv M. Singh, L.S. Yadav, P.N. Singh, Rah. Sharma & S.K. Singh.; hoste amb taques lenticulars; A) conidioma acervular sobre l’hoste; B) secció del conidioma; C-E, G-I) conidis sorgint de la cèl·lula conidiògena; F) colònia en MEA; J-K) conidis en vista frontal i lateral; L) conidi i cèl·lules estèrils. (Escala: A = 200 μm; B = 50 μm; C-E, G-I = 5 μm; J-K-L = 10 μm).

Hebeloma sordescens Vesterh.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campanet, Finca Pública de Gabellí Petit-Ses Fonts Ufanes, UTM: 31SDE9705, alt. 50-150 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 29-XI-2015, JLS 3938.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears i nou pel catàleg micològic del Monument Natural de les Fonts Ufanes.

Henningsomyces candidus (Pers.) Kuntze MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma de Mallorca, parc Bit, UTM: 31SDD6986 alt. 50-100 m, sobre escorça de pi en descomposició, 9-II-2019, JLS 4351.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Hygrocybe acutoconica var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes al camí, 19-XII-2017, JLS 4138.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

21

Fig. 9.- Orbilia xanthostigma (Fr.) Fr.; A) apotecis; B) ascs, ascòspores i paràfisis; C) cèl·lules de l’exciple ectal; C) part basal d’asc amb forma d’H, i ascòspores. (Escala: B-C-D = 10 μm).

Hygrocybe mucronella (Fr.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Fornalutx, predi Bini Gran, UTM: 31SDE8007, alt. 800-850 m, a la pineda de P. halepensis amb presència d’Ampelodesmos mauritanica i Phlomis italica, 24-XI-2017, JLS 4082.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Hygrocybe pseudo-olivaceonigra R. Picón MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, Can Cuarassa, Reserva Natural de s’Albufereta, jardí de les cases velles, UTM: 31SEE0714, alt 0-5 m, entre la gespa del jardí, en una zona arenosa, 22-XII-2002, JLS 1671.

OBSERVACIONS. Primera citació a la Reserva Natural de s’Albufereta.

Hygrophorus nemoreus (Pers.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Mostra de bolets a la Jornada Micològica del Museu de Ciències Naturals de Sóller, de procedència desconeguda, 18-XI-2017, JLS 4073.

OBSERVACIONS. Espècie no freqüent a l’illa, citada prèviament només a Lluc (Escorca).

22

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Infundibulicybe alkaliviolascens Bellù MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Bunyola, sa Comuna de Bunyola, UTM: 31SDD7695, alt. 550-650 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència de Pinus halepensis, 16-XII-2018, JLS 4326.

OBSERVACIONS. El material estudiat mostrava una reacció bru-porpra amb KOH 10%, típica d’aquest tàxon. Primera citació a les Balears.

Inocybe heimii Bon MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, al bosquet de Pinus halepensis 23-XI-2017, JLS 4075. - Ibid., 24-XI-2017, JLS 4091.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Lepiota brunneoincarnata Chodat & C. Martin MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes al camí, 23-X-2018, JLS 4182.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Lyophyllum amariusculum Clémençon MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, L’Ofre, UTM: SDE8001, alt. 900-1100 m, en una pineda de Pinus halepensis amb presència de Quercus ilex, Pistacia lentiscus, Juniperus oxycedrus i Ampelodesmos mauritanica, 26-X2018, JLS 4187.

OBSERVACIONS. Aquesta espècie es caracteritza per presentar: els píleus de grisencs a gris brunencs, les làmines molt grisenques, que a la fricció es taquen de negrós, la carn blanca-grisenca, d’olor i sabor de farina, que el cap d’una estona esdevé amarg, les espores de globoses a subgloboses, de 5-6,7-(8) × 4-5,6-(7) μm. Espècies semblants són: L. fumosum (Pers.: Fr.) P.D. Orton, de làmines blanques o crema, y L. decastes (Fr.) Singer d’espores també globoses, però amb les làmines que al fregament no es tornen negroses. Primera citació a les Illes Balears.

Mycena marocana Maas Geest.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, finca pública des Galatzò, UTM: 31SDD5484, alt. 200-300 m, sobre escorça de P. halepensis., 28-X-2017, leg. S. Pinya, JCS 1538B.

OBSERVACIONS. A SIQUIER et al. (2012) hi trobam una acurada descripció macro i microscòpica d’aquesta espècie. En aquest treball se cita per primera vegada a Europa i com a segona cita mundial a les Balears a partir de mostres recol·lectades a Menorca. Ara la citam com a nova a Mallorca. No obstant això, ja a l’article esmentat, plantejàvem la hipòtesi de la seva possible conespecificitat amb Mycena pachyderma Kühner, una qüestió que encara no hem pogut resoldre.

Omphalina pyxidata (Bull.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, finca Pública de Son Real, UTM: 31SED1598, alt. 25-50 m, sota Cistus monspeliensis a la pineda de Pinus halepensis 7-XI-2018, JLS 4204.

OBSERVACIONS. El color bru ataronjat del píleu, la presència de fíbules, l’absència de cistidis i, sobretot, la forma el·líptica de les espores caracteritzen aquesta espècie. Molt afí és O. galericolor (Romang.) Bon que presenta espores subglobuloses. Citada a Menorca per OLÉO (1859) com a

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

23

Agaricus pyxydatus Bull., i des de l’hora no s’havia tornat a trobar fins ara. Primera citació a Mallorca.

Panaeolus antillarum (Fr.) Dennis MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Muro, s’Albufera vora el canal d’en Pep, UTM: 31SEE1004, alt. 5-10 m, sobre buines de cavall, 20-VIII-2018, leg. G. Morlà. JCS 1568B.

OBSERVACIONS. Es va trobar un sol exemplar, de grans dimensions, amb el píleu de 6,5 cm de diàmetre i l’estípit de 16 × 1 cm, coloració blanquinosa-ivori al píleu i blanquinosa-ocràcia a l’estípit, espores subhexagonals vistes de front i amb presència de crisocistidis. Aquesta espècie copròfila d’origen tropical colonitza excrements de diferents herbívors (sobretot èquids) però també s’ha trobat sobre tifes de vaca i d’elefant (DESJARDIN & PERRY, 2017). Citada per primer cop a les Balears, a Menorca, també sobre buines d’equins a MIR & MELIS (2008), ara és novetat al catàleg de Mallorca.

Parasola auricoma (Pat.) Redhead, Vilgalys & Hopple = Coprinus auricomus Pat. MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Maria des Camí, nucli urbà, UTM: 31SDD8089, alt. 100-150 m, al parc urbà, entre restes vegetals, herbes nitròfiles i amb presència de molses del gènere Aloina, 18-X-2108, leg. R. Mas, JCS1599B.

OBSERVACIONS. D’entre les Parasola que porten pèls al píleu (esclerocistidis), aquesta espècie es caracteritza per deliqüir-se en madurar, per les espores d’el·líptiques a oblongues i per un cert creixement fasciculat. Primera citació a l’illa.

Pleurotus ostreatus (Jacq.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, baixada del Coll de sa Batalla al monestir de Lluc, UTM: 31SDE007, alt.

500-650 m, sobre Populus sp., 29-X-2017, JLS 4059.

OBSERVACIONS. Una espècie poc citada a les illes; nova localitat a Mallorca.

Pluteus diettrichii Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, es Marjanor, UTM: 31SDE9108, alt. 500-600 m, sobre fusta caiguda indeterminada, 17-XI-2017, JLS 4068.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Psathyrella prona var. utriformis Kits van Wav. MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Ciutadella, Torretrencada, UTM: 31SEE7926, alt. 75-100 m, a l’aparcament, 28XI-2016, JLS 4011.

OBSERVACIONS. Aquest tàxon es caracteritza pel color bru vinós del píleu quan està ben hidratat, pel vel fugaç vora el marge i pels pleurocistidis utriformes. Primera citació a Menorca.

Resupinatus europaeus Consiglio & Setti MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Inca, Son Cota, UTM: 31SDD9895, alt. 75-100 m, sobre fusta caiguda de Quercus ilex, 10-XI-2003, JLS 1733. - Escorca, Son Amer, UTM: 31SDE9007, alt. 550-575 m, sobre fusta caiguda de Quercus ilex, 6-XII-2013, JLS 3674.

24

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Fig. 10.- Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & Roberts; A) apotecis; B) ascs i ascòspores; C) paràfisis i ascòspores; D) cèl·lules de l’exciple ectal. (Escala: B-C-D = 10 μm).

OBSERVACIONS. L’estudi molecular d’aquestes mostres va revelar una afinitat genètica del 100 % amb R. europeus, una espècie recentment descrita a CONSIGLIO & SETTI (2018). En aquesta publicació es demostra que R. alboniger (Pat.) Singer és una espècie americana afí a l’esmentada.

Per tant, la mostra JLS 3674 que es va citar com R. alboniger a SIQUIER et al. (2015) és a suprimir del catàleg de la funga de les Balears i les troballes s’han de referir a R. europaeus.

Primera citació a les Balears.

Rimbachia neckerae (Fr.) Redhead MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip, UTM: 31SEE8808, alt. 650-700 m, sobre molsa, en un tronc de Quercus ilex viu, 22-XI-2003, JLS 1767. - Àrea recreativa de Menut II, UTM: 31SDE9111, alt. 500-600 m, sobre molsa que creixia en una paret, 17-XI-2017, JLS 4070.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Balears.

Simocybe centunculus (Fr.) P. Karst. var. centunculus MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Son Serra de Marina, UTM: 31SED1997, alt. 10-25 m, en una pineda litoral de Pinus halepensis, entre la fullaraca, on hi havia fusta enterrada, 1-XII-2018, JLS 4232.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

25

OBSERVACIONS. Espècie poc freqüent a les Balears, nova localitat a l’illa.

BOLETALS

Alessioporus ichnusanus (Alessio, Galli & Littini) Gelardi, Vizzini & Simonini = Xerocomus ichnusanus Alessio, Galli & Littini MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campanet, Gabellí Petit-Monument Natural de les Fonts Ufanes, UTM: 31SDE9705, alt. 50-150 m, en un alzinar de Quercus ilex, 26-VIII-2018, JCS 1570B.

OBSERVACIONS. Espècie rara i molt termòfila, que sovint fructifica cespitosa. L’estípit s’atenua vers a la base, que és radicant, i fins a la meitat presenta un reticle marcat; carn es torna blavosa instantàniament al tall (de fet totes les parts del carpòfors es taquen de blau quan se les frega).

Citada a les Balears de Menorca a MELIS et al. (2017), ara se cita per primera vegada a Mallorca.

Fig. 11.- Dacryobolus karstenii (Bres.) Oberw. ex Parmasto; A) basidiomes resupinats; B) espores; C) basidis; D) trama dimítica; E) cistidis esquelètics; F) hifa esquelètica inflada amb KOH. (Escala: B-C-D-E-F = 10 μm).

26

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Hortiboletus engelii (Hlavácek) Biketova & Wasser = Xerocomus communis (Bull.) Bon; = X. engelii (Hlavácek) Gelardi; = Xerocomellus engelii (Hlavácek) Šutara MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, Can Martorellet, UTM: 31SEE0317, alt. 50-150 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 25-IX-2018, leg. M. Adell, S. Riera & J.L. Siquier, JLS 4178. - Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt.

600-650 m, a l’alzinar de Q, ilex, 15-IX-2018, leg. T. Salom i J.C. Salom. JCS 1574B.

OBSERVACIONS. Els exemplars estudiats varen presentar, a la base de l’estípit i amb nitidesa, les puntuacions roig-ataronjades típiques d’aquesta espècie, així com els píleus amb coloracions brunes amb tons o tacades de rogenc. Aquesta darrera característica la diferencia macroscòpicament de Xerocomus rubellus (Khrombh.) Quél., que presenta coloracions més vives (de roges a granes). Primera citació a l’illa.

Leccinum corsicum (Rolland) Singer MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, finca Pública de Son Real, UTM: 31SED1598, alt. 25-50 m, sota Cistus monspeliensis a la pineda de Pinus halepensis 7-XI-2018, JLS 4204.

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie poc freqüent a l’illa, però el dia que es recol·lectà es varen observar molts d’exemplars a la localitat esmentada. Nova localitat a l’illa.

Suillellus comptus (Simonini) Vizzini, Simonini & Gelardi = Boletus comptus Simonini MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma de Mallorca, Bunyolí, UTM: 31SDD6586, alt. 150-200 m, en un aulet amb alzines (Quercus ilex), 20-X-2018, leg. J. Salom, T. Salom, I. Vidal i J.C. Salom, JCS 1606B.

OBSERVACIONS. Espècie poc citada, nova localitat a l’illa.

Wakefieldia macrospora (Hawker) Hawker MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, àrea recreativa Menut II, UTM: 31SDE9111, alt. 500-600 m, semihipogeu, sota Quercus ilex, 19-II-2018, JLS 4150, JCS 1566B.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Xerocomus chrysonemus A.E. Hills & A.F.S. Taylor MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, finca pública des Galatzó, UTM: 31SDD5484, alt. 200-300 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència de Pinus halepensis, 3-XI-2018, JLS 4200, JCS 1246B. - Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt.: 600-650 m, en un alzinar de Quercus ilex, 14-X-2018, leg. J. Salom i J.C. Salom. JCS 1595B.

OBSERVACIONS. Els exemplars estudiats presentaven un estípit que a l’àpex mostrava un reticle amb costelles ben marcades de color safrà i tenia la base radicant i de color groc viu, igual que el miceli; els porus no es tacaven de blau quan eren pressionats; al tall, la carn era groguenca al píleu, a l’estípit era blanquinosa fins a la seva meitat inferior, on també passava a groguenca, però més fosca. La cutícula del píleu tenia una reacció subnul·la als vapors de l’amoníac (al contrari de X. subtomentosus que instantàniament reacciona al blau-verdós). Espècie que ha estat confosa amb X. ferrugineus (Thiers) Singer, creient que era una dels seus morfotips (“lanatus”). Això no obstant, ja se sospitava que la presència de X. ferrugineus a les Illes Balears era dubtosa i que les mencions que se li adjudicaven podrien correspondre a X. subtomentosus (L.) Quél. (SIQUIER & SALOM, 2013). Ara consideram que aquests exemplars dubtosos que s’han anat trobant durant tots aquests anys als alzinars de Mallorca i Menorca, corresponen a X. chrysonemus, per la qual cosa creiem que les citacions de X. ferrugineus a aquestes illes cal substituir-les per aquesta espècie. Primera citació a les Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

27

CORTICIALS

Punctularia atropurpurascens Berk. & Broome MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9109, alt. 600-650 m, sobre molsa i, possiblement, fusta soterrada, en una pineda de P. halepensis, 13-XI-2010, JLS 3175.

OBSERVACIONS. Primera citació a l’illa.

FAL·LALS

Phallus hadriani Vent.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Sóller, jardí particular del Port de Sóller, UTM: 31SDE7405, alt 0-25 m, 7-I-2018, leg. A. Martínez, JLS 4140.

OBSERVACIONS. Es va localitzar un exemplar que presentava un exoperidi de color rosa morat que inclús deixà taques del mateix color a la zona baixa del pseudoestípit. OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

GEASTRALS

Geastrum minimum Schwein.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Lloret de Vista Alegre, sa Comuna, UTM: 31SDD9685, alt. 150-200 m, terrícola, en una garriga amb pins (Pinus halepensis), 1-XII-2017, JLS 4092.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

POLIPORALS

Amyloporia sinuosa (Fr.) Rajchenb., Gorjón & Pildain = Antrodia sinuosa (Fr.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Valldemossa, Ca Madó Pilla-mirador des Pi, UTM: 31SDD6798 alt. 550-600 m, sobre escorça de Pinus halepensis en descomposició, 20-I-2018, leg. E. Jiménez & J.C. Salom, JCS 1562B.

OBSERVACIONS. La mostra estudiada presentava carpòfors resupinats de diferents mides, l’himeni amb porus de més regulars a irregulars fins a labirintiformes, les espores 4-6 × 1,5-2 μm, de cilíndriques a subal·lantoides, no amiloides, els cistidis nuls o cistidíols claviformes mesclats amb els basidis tetraspòrics, la trama dimítica, amb hifes generatives de parets primes i hifes esquelètiques de parets gruixudes, congòfiles i un xic amiloides (grisoses-blavoses) amb Melzer.

Sol créixer sobre coníferes, on produeix un podriment bru. Citada prèviament a les Balears a Menorca (TELLERIA et al., 1997), ara se cita com a nova per a Mallorca.

Coriolopsis gallica (Fr.) Ryvarden MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, Reserva Natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, jardí de les Cases Velles, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, sobre fusta indeterminada, 6-X-2018, JLS 4179.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

28

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

Fig. 12.- Stereopsis reidii Losi & A; Gennari; A) carpòfors; B) espores; C) basidis; D) hifes del revestiment pileic; E) hifes generatives sense fíbules; F) trama monomítica no amiloide amb Mélzer. (Escala: B-C-D-EF = 10 μm).

Dacryobolus karstenii (Bres.) Oberw. ex Parmasto DESCRIPCIÓ: Basidiomes resupinats (fig. 11, A) de mides variables amb l’himeni tuberculat i de color ocraci-groguenc a bru pàl·lid, amb el marge més blanquinós; trama dimítica amb hifes generatives de parets primes i hifes esquelètiques amb parets gruixudes, que s’inflen en contacte amb KOH; espores 4,5-6 × 1,2-2 μm (fig. 11, B), llises, bacil·liformes-alantoides amb gútules variables, hialines; basidis tetraspòrics (fig. 11, C), cilíndrics, prims, de 2-3 μm de diàmetre (es confonen amb cistidis tipus 1), esterigmes molt curts, de fins a 2 μm; cistidis de dos tipus: cistidis tipus 1, que provenen de la trama generativa de parets primes, cilíndrics, nombrosos, de 3-4 μm de gruix, més o menys congòfils, i cistidis tipus 2 (fig. 11, E), que provenen de la trama esquelètica de parets gruixudes, que sobresurten fins a 40 μm de la capa himenial (es poden observar amb lupa de camp), cilíndrico-claviformes, amb lumen, congòfobs, i recoberts de cristalls que es dissolen amb KOH. MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Valldemossa, Ca Mado Pilla (camí de pujada al Mirador des Tudons) UTM: 31SDD6798 alt. 550-600 m, sobre tronc decorticat de Pinus halepensis en descomposició, 20-I-2018, leg. E. Jiménez & J.C. Salom, JCS-1563B.

OBSERVACIONS. Fructifica sempre sobre coníferes, provocant un podriment bru. Primera citació per a les Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

29

Fig. 13.- Russula archaeosuberis Sarnari; A) carpòfors; B) espores (Escala: B-C = 10 μm).

Stereopsis reidii Losi & A. Gennari DESCRIPCIÓ: Carpòfors fràgils (fig. 12, A), estipitats, de 5-10 × 1-2 mm, de superfície blanca i sedosa (serícea), més o menys translúcids, que passen a color crema en envellir i assecar-se (sobretot l’himeni), generalment amb forma de trompeta o flor de clavell, de 10-15 mm de diàmetre, altres més xapats, alguns ramificats des de l’eix principal, formant petites formacions infundibuliformes o, fins i tot, poden fructificar junts de forma imbricada i presentar dos estípits.

Tots aquests carpòfors creixen a partir de masses miceliars blanquinoses i compactes, immerses en el substrat, que engloben terra i poden recobrir la base dels estípits. D’aquestes masses poden fructificar varis carpòfors (fins a 3 a les nostres mostres). Part superior de la fructificació o “píleu”, amb el marge més o menys fimbriat, la superfície sedosa, força estriada (solcada), l’himeni llis i sedós, amb plecs que coincideixen amb les estries de la part superior. Espores (4)-5-6 × 3-3,5-(4) μm (Xm = 5,37 × 3,2 μm; Q = 1,67) (fig. 12, B), de morfologia variable, d’el·lipsoïdals a subovoides, unes altres dacrioides (en forma de llàgrima o de pinyol de raïm), força apiculades, hialines, no amiloides. Basidis 27-49 × 4-5 μm (fig. 12, C), cilindrico-claviformes, tetraspòrics, congòfils, amb els esterigmes de fins a 5 μm; elements himenials més o menys iguals que els

30

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

basidis, sovint més cilíndrics i estrets; cistidis absents; trama monomítica (fig. 12, E-F) amb hifes amb disposició paral·lela, que a vegades poden ramificar-se, de 2-4 μm de diàmetre, septades, amb septe simple, sense fíbules, hialines, congòfiles i amb les parets primes; articles terminals de les hifes de la pileipel·lis (fig. 12, D) i del marge pileic sinuosos, d’aspecte claviforme o amb els àpexs arrodonits, congòfils, de 2-4 μm de diàmetre.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Camí des Binis-Cards Colers, UTM: 31SDE8007, alt. 800-850 m, en un talús sense vegetació i amb molses que el comencen a colonitzar, leg. F. Lillo, J. L, Siquier i J.C. Salom, 24-XI-2017, JCS 1546B, JLS 4084.

OBSERVACIONS. Espècie poc citada, trobada a Còrcega, Itàlia, Portugal i al sud d’Alemanya. A l’Estat Espanyol s’ha citat a Biscaia, Astúries, Albacete i a l’illa de la Palma a les Canàries (MAURICE et al., 2016). Macroscòpicament es pot confondre amb espècies blanques del gènere Cotylidia P. Karst, però aquestes presenten cistidis himenials (BERNICHIA & GORJON, 2010: 234). Una espècie molt semblant a la que es descriu és Cyphellostereum pusiolum D.A. Reid, que posseeix fíbules a la base de les hifes terminals del revestiment pileic i espores de mides majors i polimòrfiques (caràcters que no hem observat) Primera citació a les Balears.

PUCCINIALS

Puccinia asphodeli Moug.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, parasitant fulles d’Asphodelus fistulosus, 27-XI-2017, JLS 4109.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

Puccinia graminis Pers. var graminis MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, parasitant fulles d’Avena barbata, a la vorera del camí, 29-V-2018, JLS 4160.

OBSERVACIONS. Primera citació a Mallorca i nou pel catàleg micològic de la Reserva Natural de s’Albufereta.

RUSSULALS

Lactarius cyanopus Basso MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Alcúdia, Manresa, UTM: 31SEE1113, alt. 10-25 m, a la pineda de Pinus halepensis, sota Cistus monspeliensis, 18-XII-2017, leg. F. Llitrà i J. Llitrà, JLS 4136.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Russula archaeosuberis Sarnari MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt.: 600-650 m, en un alzinar de Quercus ilex, 29-X-2017, JCS 1539B. - Ibid., 15-IX-2018, leg. J. Salom i J.C. Salom, rev. J. Llistosella, JCS 1573B.

OBSERVACIONS. Rara espècie de rússula (fig. 13, A), de color blanc-ivori, un poc pruïnosa al centre (amb més intensitat als exemplars joves), que es taca d’ocraci a bru-ocraci, o bru-rovell, d’aspecte robust, amb el píleu dur i l’estípit també, però irregular; làmines atapeïdes, intervenades i anastomitzades, que es taquen de rovell-vermellós a la vellesa; carn que a la base de l’estípit es taca de gris-negrós, de sabor suau i d’olor complexa, fruitada, com de Cantharellus, però als exemplars madurs recorda la de la gamba cuita; reacciona al rosat-ataronjat amb el sulfat de ferro i al groc

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

31

pàl·lid amb la potassa; esporada blanca (entre 1A-1B) i espores ornamentades amb minúscules berrugues dèbilment amiloides i sense placa suprahilar (fig. 13, B). Primera citació a les Balears.

Russula persicina f. alba Bon MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, Finca Pública des Galatzò, UTM: 31SDD5484, alt. 200-300 m, en un alzinar de Quercus ilex, 3-XI-2018, det. J. Llistosella, JLS 4199.

OBSERVACIONS. Aquesta forma d’aquesta espècie, d’àmplia distribució a l’illa, encara no havia estat trobada a Mallorca.

Russula putida Sarnari MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Alcúdia, rodalies del campament de La Victòria, UTM: 31SEE1313, alt. 25-50 m, a la garriga baixa, vora Cistus monspeliensis, amb presència de Chamaerops humilis, Pistacia lentiscus, Olea europaea var. sylvestris i Calicotome spinosa, 7-X-2018, leg. I. Vidal i J.C. Salom, rev. J. Llistosella, JCS 1591B.

DESCRIPCIÓ: Píleu de 50-75 mm de diàmetre, inicialment hemisfèric, després, de plano-convex a finalment pla a la vellesa, amb el marges un xic alçats i el centre deprimit. Cutícula poc separable, viscosa als exemplars joves i en temps humit; aquesta viscositat es perd ràpidament quan el temps és sec. Marge més o menys sencer inicialment, que s’excoria en envellir i assecar-se, a vegades, obtús en alguns exemplars, recobrint la part més proximal de les làmines; presenta rimositats o subacanalaments (més marcats a la vellesa); de color mel-ocre, ocre-brunenc clar, més pàl·lid vers el marge que pot ser fins a ocraci-crema, bru-rovell al centre als exemplars més vells. Làmines denses, d’adnates a subdecurrents per una dent, gruixudes, lardàcies (no es trenquen si es freguen), algunes bifurcades, tant a la part central com vora l’estípit, inicialment blanquinoses, gradualment més crema en envellir; aviat es taquen de color rovell; aresta sencera. Estípit 50-65 × 12-15 mm, cilíndric, irregular o rugós, un xic atenuat vers a la base, on presenta petites esquames farinosespruïnoses, a l’àpex dels exemplars joves, més pruïnós, de color blanc, que aviat es taca de bru o rovell per la manipulació o pel fregament, intensificant-se amb l’edat. Carn compacta al píleu, cavernosa a l’estípit, amb 2-4 cavernes, més profundes i de mida més gran, a mida que el carpòfor madura, blanca, però a la base de l’estípit i a l’interior de les cavernes es taca de bru o de rovell; al tall, l’olor inicialment no és gens agradable, pútid amb un component fruitat, que amb el temps, emmascara aquesta mala olor inicial i esdevé agradable; sabor inicialment suau, insípid, finalment molt picant (igual que les làmines). Amb el sulfat de ferro, la carn reacciona a rosat-carn; reacció negativa a la potassa, tant a la carn com a la cutícula del píleu; guaiac positiu. Esporada de color crema mitjana (2A-2C). Espores de 7,5-9,5 × 7-8 μm (Xm = 8,40 × 7,43 μm; Q = 1,13), obovoides, subgloboses, amb apicle de fins 1,5 μm de llargària, equinulades, amb espines conspícues, de fins 1,2 μm d’altura, més o menys aïllades o un xic coalescents, que formen petites crestes que es poden unir però que mai formen reticle complet; placa suprahilar granulosa, que presenta una amiloidia molt tènue. Basidis de 47-60 × 12-15 μm, tetraspòrics, claviformes, amb esterigmes de fins a 8 μm de llargària. Cistidis de 50-103 × 8-13 μm, claviformes, fusiformes, amb l’àpex acuminat o moniliforme o amb constriccions; uns altres, immersos dins la trama, no sobresurten de la capa himenial; de claviformes a fusiformes, amb el contingut refringent. Cutícula del píleu gelificada, amb hifes aeríferes gràcils, bifurcades o ramificades de 2-4 μm de diàmetre, septades, amb els àpexs arrodonits; dins la pel·lícula gelificada hi ha dermatocistidis amb contingut refringent, ortocromàtics amb blau de cresil, fusiformes i amb els àpexs acuminats, mucronats o capitulats.

OBSERVACIONS. Espècie de Russula citada a les Balears de Menorca a MELIS et al. (2017). Ara se cita per primera vegada a Mallorca. Creiem que és important remarcar el canvi d’olor que han experimentat els exemplars estudiats, peculiaritat que no hem trobat descrita a cap de les descripcions d’aquesta espècie que hem consultat.

32

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

TELEFORALS

Boletopsis grisea (Peck) Bondartsev & Singer MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, finca pública des Galatzó, UTM: 31SDD5484, alt. 200-300 m, en una pineda de Pinus halepensis, 3-XI-2018, JLS 4202.

OBSERVACIONS. els exemplars trobats presentaven la carn grisenca al tall i eren un poc amargs. En canvi, B. leucomelaena Pers. & Fayod, al tall presenta la carn rosada i és més pròpia d’alta muntanya; per això pensam que les mencions d’aquesta espècie que hi ha a SIQUIER & SALOM (2013) referents tant a Eivissa, com a Menorca i a Mallorca, cal atribuir-les a B. grisea. Nova citació a Mallorca.

Sarcodon amygdaliolens Rubio Casas, Rubio Roldán & Català MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8808, alt. 650-700 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència de Pinus halepensis, 18-XI-2017, JLS 4072. - Sóller, Muleta (Es Gall), UTM: 31SDE7004, alt. 50-100 m, en una garriga amb Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 18-XI-2017, leg. J. Arbona, JCS 1545B.

OBSERVACIONS. Defineixen bé aquesta espècie el conjunt de caràcters següents: la cutícula clivellada en forma de plaques, la carn groguenca, gris blavosa a la base de l’estípit i molt amargant, els agullons amb olor d’ametlles amargues i que viu associada amb pins, a la zona mediterrània. Pensam que les cites de S. glaucopus Maas Geest & Nannf. recollides a SIQUIER & SALOM (2013) tant a Formentera, Eivissa, Menorca com a Mallorca, podrien correspondre a aquesta espècie.

AGRAÏMENTS Als propietaris de Bini Gran per l’acollida rebuda. A J. Lillo, per recol·lectar i lliurar-nos les mostres de Scutellinia umbrorum. A.G. Morlà per l’exemplar de Panaeolus antillarum. A R. Mas per les mostres recollides d’Agrocybe vervacti i Parasola auricoma. A Fàtima i J. Llitrà per l’aportació de Lactarius cyanopus. A R. Crespí, una mostra d’Agaricus arvensis. A A. Martínez, l’aportació de Phallus hadriani. A J. Arbona “Deu” pels exemplars de Sarcodon amygdaliolens. A S. Pinya, E. Jiménez, F. Lillo, J. Salom, T. Salom i I. Vidal per l’ajuda i companyia en la recol·lecció de mostres. A J. Llistosella la revisió de les determinacions de les rússules. A P-A. Moreau la bibliografía enviada sobre Stereopsis reidii.A E. Rubio, R. Tena, S. Tello i R. Martínez per informar-nos de les espècies recol·lectades per ells del gènere Octospora i a P. Iglesias per la informació rebuda sobre el gènere Geoglossum.

BIBLIOGRAFIA ARAUZO, S. & IGLESIAS, P. (2014). La família Geoglossaceae ss. str. en la Península Ibérica y la Macaronesia. Errotari 11: 166-259.

ARROYO, I., CALONGE F.D., SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1990). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares, II. Ascomycotina. Bol. Soc. Micol. Madrid 14: 46-60.

BENKERT. D. & KRIEGLSTEINER, L. (2000). Octospora affinis (Ascomycetes, Pezizales), eine neue, offenbar nicht seltene bryoparasitische Art auf Orthotricum affine. Zeitschrift für Mykologie 72 (1): 53-58.

BERNICCHIA, A. & GORJÓN, S.P. (2010). Corticiaceae s.l. Fungi Europaei 12. Ed. Candusso. Alassio. 1007 pp.

CANNON, P.F. & HAWKSWORTH, D.L. (1982). A re-evalutation of Melanospora Corda and similar Pyrenomycetes with a revision of the British species. Bot. Journal of Linnean Society 84: 115-160.

CHAILLET, P. & MOYNE, G. (2013). Une espèce a rechercher: Octospora affinis Benkert & L.G. Krieglsteiner (Pezizales), nouvelle pour la France-Comté. Ascomycete.org. 5 (3) 105-107.

CONSIGLIO, G. & SETTI, L. (2018). I Generi Hohenbuehelia e Resupinatus in Europa. Monographie di Pagine di Micologia, Tomo Terzo. A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici. Trento. 448 pp.

CROUS, P.W. & GROENEWALD, J. Z (2013). A phylogenetic re-evaluation of Arthrinium. IMA fungus 4 (1): 133-154.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 3-33; 2019.

33

CROUS, P.W., CARRIS, L.M., GIRALDO, A., GROENEWALD, J.Z., HAWKSWORTH, D.L., HERNÁNDEZRESTREPO, M., JAKLITSCH, W.M., LEBRUN, M.-H., SCHUMACHER, R.K., STIELOW, J.B., VAN DER LINDE, E.J., VILCƖNE, J., VOGLMAYR, H. & WOOD, A.R. (2015). The Genera of Fungi - fixing the application of the type species of generic names - G 2: Allantophomopsis, Latorua, Macrodiplodiopsis, Macrohilum, Milospium, Protostegia, Pyricularia, Robillarda, Rotula, Septoriella, Torula, and Wojnowicia. IMA Fungus 6 (1): 163-198.

DAI, D.Q., PHOOKAMSAK, R., WIJAYAWARDENE, N.N., LI, W.J., BHAT, D.J., XU, J.C., TAYLOR, J.E., HYDE, K.D. & CHUKEATIROTE, E. (2017). Bambusicolous fungi. Fungal Diversity 82: 1-105.

DESJARDIN. D. E, & PERRY, B.A. (2017). Panaeolus antillarum (Basidiomycota, Psathyrellaceae) from wild elephant dung in Thailand. Current Research in Environmental & Applied Mycology 7 (4), 275-281.

KRIEGLSTEINER, L. (2006). Ökologie und Verbreitung von Octospora affinis, erste Erkenntnisse. Zeitschrift für Mykologie 72 (1): 55-66.

LADO, C. & SIQUIER, J.L. (2014). Myxomycetes de las Islas Baleares. Catálogo de especies. Ed. C. Lado-J.L. Siquier. 64 pp.

LINDEMANN, U., VEGA, M., RICHTER, T. & ALVARADO, P. (2014). Octosporopsis nicolai - ein rätselhafter Vertreter aus der Familie der Pyronemataceae, Zeitschrift für Mycologie 80 (2): 565-592.

MATEO-ALVAREZ, B. (2004a). Adiciones al catálogo de Pezizales y Agaricales de Menorca. I. Bol. Soc. Micol. Madrid 28: 405-408.

MAURICE, J.P., PARAISO, M., OLIVEIRA, S. & P. ROUX (2016). Récoltes corse et portugaise d’un champignon stéréoïde stipité: Stereopsis reidii Losi & Gennari. Bull. FAAM., 49: 15-22.

MELIS, J. LL., MIR, G & PRATS, M.C. (2017). Aportación al catálogo micológico de las Islas Baleares. Menorca. II. Micobotánica-Jaen XII (1): 68-99. http: //www.micobotanicajaen.com/Revista/Articulos/JLMelis/MenorcaII/ MenorcaII.pdf.

MIR, G. & MELIS, J. LL. (2008). Aportació al coneixement micològic de les Illes Balears. Menorca.I. Rev. Catalana Micol., 30: 79-92.

OLÉO I QUADRADO, R. (1859). Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca. El Droguero Farmaceútico X: 89-102.

PARRA, L.A. (2013).- Agaricus s.l. Fungi Europaei 1A. Candusso Edizioni s.a.s. Alassio. Italia. 1168 pp.

RIBES, M. A, NEGRIN, R., QUIJADA, L. & BELTRAN-TEJERA, E. (2015). Contribución al conocimiento de la micobiota de las Islas Canarias (España) IV. Ascomycetes. Ascomycete.org, 7 (6): 375-393.

RUBIO, E., MIRANDA, M.A., SÁNCHEZ, J.A., ROMÁN, A., ZAPICO, P. & MENÉNDEZ, J.L. (2016). Catálogo provisional de los macromicetos (setas) de Asturias, 2ª parte. Real Instituto de Estudios Asturianos: 1-313.

RUBIO, E., SUAREZ, A. & MIRANDA, M.A. (2000). El genero Octospora Hedw.: S.F. Gray (Ascomycetes, Pezizales) en Asturias y León. Bol. Soc. Micol. Madrid 325: 222-126.

SHEAR, C.L. & DAVIDSON, R.W. (1936). The life histories of Botryosphaeria melanops and Massaria platani. Mycologia 28: 476-482.

SINGH, S.M., YADAV, L.S., SINGH, P.N., HEPAT, R., SHARMA, R & SINGH, S.K. (2012). Arthrinium rasikravindrii sp. nov. from Svalbard, Norway. Mycotaxon 122: 449-460.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2005). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). XIV. Bol. Soc. Micol. Madrid 29: 73-80.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 527 pp.

SIQUIER, J.L., ESTEVE-RAVENTÓS. F., SALOM, J.C. & LLISTOSELLA, J. (2012). Mycena marocana Maas Gest. encontrada en Menorca (Islas Baleares, España) y sus afinidades con M. pachyderma Kühner. Riv. di Micol., LV (4): 313323.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J., F. ESTEVE-RAVENTÓS, LLISTOSELLA, J. & GOMES, S. (2015).

Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya): XXI. Rev. Catalana Micol., 36: 59-88.

SUTTON, B.C., RAO, V.G. & MHASKAR, D.N. (1976). Kendrickomyces gen. nov. and Waydora nom. nov., two unusual stromatic coelomycetes. Transactions of the British Mycological Society 67 (2); 243-249.

TELLERIA, M.T., MELO, I. & DUEÑAS, M. (1997). An annotated list of Aphyllophorales of the Balearic Islands.

Mycotaxon LXV: 353-377.

34

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 35-42; 2019.

35

SCLEROCOCCUM STIGMA (DACTYLOSPORACEAE) UNA NUEVA COMBINACIÓN PARA DACTYLOSPORA STIGMA, UN HONGO LIQUENÍCOLA OLVIDADO QUE CRECE SOBRE PORPIDIA MACROCARPA NAVARRO-ROSINÉS, P. y ROMERO, C.

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA), Secció de Botànica i Micologia.

Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). Facultat de Biologia.

Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643. ES-08028 Barcelona. E-mail: pnavarro@ub.edu

RESUMEN. Sclerococcum stigma (Dactylosporaceae) una nueva combinación para Dactylospora stigma, un hongo liquenícola olvidado que crece sobre Porpidia macrocarpa. Se propone como nueva combinación Sclerococcum stigma (Rehm) Nav.-Ros. et Romero, para incluir Dactylospora stigma (Rehm) Rehm ex Arnold, un hongo liquenícola que crece sobre Porpidia macrocarpa en diferentes localidades de los Alpes (Suabia y Tirol austriaco) y de los Pirineos (Cataluña). Se incluye una descripción detallada de la especie y se compara con las especies próximas del género.

Palabras clave: hongos liquenícolas, Sclerococcum stigma comb. nov., Dactylospora, Dactylosporaceae, Sclerococcales, Pirineos, Alpes, España, Austria

RESUM. Sclerococcum stigma (Dactylosporaceae) una nova combinació per a Dactylospora stigma, un fong liquenícola oblidat que creix sobre Porpidia macrocarpa. Es proposa la nova combinació Sclerococcum stigma (Rehm) Nav.-Ros. et Romero, per a incloure Dactylospora stigma (Rehm) Rehm ex Arnold, un fong liquenícola que creix sobre Porpidia macrocarpa en diferents localitats dels Alps (Suàbia i Tirol austríac) i dels Pirineus (Catalunya). S'inclou una descripció detallada de l'espècie, i es compara amb les espècies relacionades del gènere.

Mots clau: fongs liquenícoles, Sclerococcum stigma comb. nov., Dactylospora, Dactylosporaceae, Sclerococcales, Pirineus, Alps, Espanya, Àustria

ABSTRACT. Sclerococcum stigma (Dactylosporaceae) a new combination for Dactylospora stigma, a forgotten lichenicolous fungus that grows on Porpidia macrocarpa. A new combination, Sclerococcum stigma (Rehm) Nav.-Ros. & Romero, is proposed to include Dactylospora stigma (Rehm) Rehm ex Arnold, a lichenicolous fungus that grows on Porpidia macrocarpa in different localities in the Alps (Swabia and Austrian Tyrol) and the Pyrenees (Catalonia). A detailed description of the species is included, and it is compared with the related species of the genus.

Key words: lichenicolous fungi, Sclerococcum stigma comb. nov., Dactylospora, Dactylosporaceae, Sclerococcales, Pyrenees, Alps, Spain, Austria

INTRODUCCIÓN Durante el estudio de los líquenes saxícolas de una localidad de los Pirineos catalanes, situada cerca de la población de Son, en la comarca del Pallars Sobirà (prov. de Lleida), se ha podido observar la presencia, sobre el talo de Porpidia macrocarpa, de un hongo liquenícola con apotecios, atribuible al género Dactylospora Körber em. Haf., género que actualmente se ha sinonimizado con

36

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 35-42; 2019.

Sclerococcum Fr.: Fr. (Dactylosporaceae), que es el nombre dado a su anamorfo y que tiene prioridad nomenclatural (DIEDERICH et. al., 2018).

Después de consultar la bibliografia usual para la identificación de los hongos liquenícolas (VOUAUX 1912-1914, KEISSLER, 1930, HAWKSWORTH, 1983, CLAUZADE et al., 1989), así como las publicaciones especializadas que tratan sobre las especies liquenícolas del género Dactylospora (HAFELLNER, 1979 y 1985; TRIEBEL, 1989; ALSTRUP & OLECH, 1993; ; ALSTRUP et al., 1994; TRIEBEL & SCHOLZ, 2001; HAFELLNER et al., 2002; SARRION et al., 2002; IHLEN et al., 2004; ETAYO, 1991, 2010 y 2017; FRYDAY, 2004; HAFELLNER & MAYRHOFER, 2007; ETAYO & SANCHO, 2008; FRYDAY & COPPINS, 2012), hemos llegado a la conclusión que nuestro ejemplar se corresponde bién con las características de Dactylospora stigma (Rehm) Rehm ex Arnold, una especie descrita como Leciographa por REHM (1890) sobre Porpidia macrocarpa (sub Lecidea platycarpa), y conocida unicamente de los Alpes.

Con posterioridad a su descripción, esta especie solo ha sido tratada en detalle, y como especie independiente, en el trabajo de VOUAUX (1912-1914). KEISSLER (1930) recoge también esta especie, pero la considera como un sinónimo de Leciographa parellaria Nyl. (= Dactylospora parellaria (Nyl.) Arnold). Más recientemente aparece también mencionada en el trabajo de TRIEBEL (1989), en una lista de taxones no estudiados por esta autora, con las indicaciones de que podría tratarse de una especie de Dactylospora, y considera que el material tipo de esta especie se ha perdido, al no hallarlo ni en el herbario B (Berlin) ni en S (Estocolmo), los dos herbarios que conservan las colecciones de Heinrich Rehm (1828-1916). Con el nombre de Leciographa stigma, CLAUZADE et al. (1989) incluyen también esta especie en sus claves de identificación de hongos liquenícolas, pero la tratan en la clave del género Opegrapha, no en la de Dactylospora, lo que ha podido contribuir a que haya pasado desapercibida. También se hace mención a este taxon en el trabajo de ETAYO (2010), pero como una possible especie de Opegrapha, al comentar un ejemplar no identificado de este género que crece sobre Porpidia macrocarpa, pero el ejemplar estudiado por este autor tiene acósporas de tamaño mucho mayor al de Dactylospora stigma.

Proponemos en esta nota la recombinación de Dactylospora stigma al género Sclerococcum, y dado el interés que supone el hallazgo de esta especie en los Pirineos, aportamos una detallada descripción de este taxon, basada en los ejemplares estudiados, acompañada de una discusión en la que se compara con las especies próximas del género.

MATERIAL Y MÉTODO Para el estudio al microscopio óptico de los diferentes ejemplares se han realizado secciones a mano alzada de los ascomas, que han sido montadas en agua o, para mejorar el contraste, en lactofenol-azul de algodón (LAA). Todas la medidas se han tomado en preparaciones montadas en agua. En las dimensiones de las esporas se indica: el valor medio en cursiva, encuadrado por los valores máximos y mínimos que resultan de descartar el 10% de los valores más altos y de los más bajos, y, entre paréntesis, se indican los valores extremos absolutos. El número total de ascósporas medidas se indica entre corchetes [n], junto con la relación largo/ancho de las esporas [L/A]. Las fotografías del aspecto macroscópico de los ejemplares, como las de los caracteres microscópicos se han realizado con una cámara Olympus Tough 5, incorporada respectivamente al estereomicroscopio o al microscopio óptico, y se han integrado digitalmente de forma automática en la misma cámara, o con ayuda del programa HeliconFocus (Helicon Soft Inc.). Para las autorias de las especies mencionadas, véase DIEDERICH et al. (2017), para Sclerococcum o Dactylospora, y ROUX et coll., (2017), para los líquenes hospedantes. Los autores de los diferentes taxones únicamente se mencionan en el texto cuando es necesario por questiones nomenclaturales, o cuando no aparecen en los trabajos mencionados.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 35-42; 2019.

37

Fig. 1.- Hábito de Sclerococcum stigma sobre el talo de Porpidia macrocarpa. A y B) Pettnau, Tirol, Áustria (M, M-0041482-neotipo). C y D) Alt Aneu, Pallars Sobirà, Cataluña (BCN-lich. 21861). Escalas: A = 0,6 mm, B y D = 0,2 mm, C = 0,8 mm.

NOMENCLATURA Sclerococcum stigma (Rehm) Nav.-Ros. et C. Romero comb. nov.

MYCOBANK: MB831422 BASIÓNIMO: Leciographa stigma Rehm, in Rabenh., Krypt.-Flora Deutschl. 2. Aufl. 1 (3): 377 (1891, “1890”). [Mycobank: 221312]. = Dactylospora stigma (Rehm) Rehm ex Arnold, in Verh. K.K. Zool.-Bot. Ges. Vien, 43: 371 (1983). [Mycobank: 511736].

TEXTO DEL PROTÓLOGO: ALEMANIA, Baviera, Suabia, “… Auf dem Thallus von Lecidea platycarpa Ach. auf der Obermädeli-Alpe in Allgäu. [leg. H. Rehm]”.

[NOTA: Como hemos comentado en la introducción, según TRIEBEL (1989) los ejemplares originales del tipo no han podido ser localizados ni en el herbario B (Berlín) ni en S (Estocolmo), herbarios donde

38

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 35-42; 2019. están depositadas las colecciones de H. Rehm, ni en M (Múnich), donde se hallan depositados diferentes isotipos de este autor; por lo que consideramos necesario designar un neotipo para esta especie. Proponemos como neotipo un ejemplar recolectado por F. Arnold y conservado en el herbario M, procedente de una localidad relativamente próxima a la original, y que se detalla en el apartado de material estudiado].

HOSPEDANTE TÍPICO: Porpidia macrocarpa (DC) Hertel et A.J. Schwab (= Lecidea platycarpa Ach.).

MATERIAL ESTUDIADO. AUSTRIA: Tirol, Sandsteine auf dem Kaiserjoch nördlich ober Pettnau im Stanzerthal, 1892/08/29, leg. F. Arnold. (M, M-0041482-Neotipo aquí designado, Mycobank: MBT387460). Sobre Porpidia macrocarpa (= Lecidea platycarpa) - Tirol, Kaiserjoch nördlich ober Pettnau im Stanzer Thale, 1892/08, leg. F. Arnold.

(M, M-0041481). Sobre Porpidia macrocarpa (= Lecidea platycarpa). ESPAÑA, Cataluña, prov. de Lleida, Pallars Sobirà, Alt Àneu, riu de Cabanyeres, revolt de la pista passat el Plan d’Estaro, 42º 36’ 21, 48” N, 1º 03’ 51, 72” E, 1980 m alt., 2007/06/20, leg. P. Navarro-Rosinés (BCN-lich. 21861 y 21862). Sobre Porpidia macrocarpa.

DESCRIPCIÓN. Hongo liquenícola visible únicamente por los ascomas que crecen sobre el talo del liquen hospedante, Porpidia macrocarpa. Apotecios abundantes y dispersos sobre el talo del hospedante, no confluentes, persistentemente redondeados, que inician el desarrollo inmersos en el liquen, pero que rápidamente se vuelven prominentes y finalmente sésiles, de 80-180 (-220) μm de diámetro [n = 15], con el disco de color negro mate, tanto cuando los ascomas están secos como al mojarlos, epruinoso, plano o sólo ligeramente cóncavo en la madurez, con el margen propio concoloro con el disco, claramente diferenciable y prominente en los ascomas de menor tamaño, poco marcado o solo ligeramente prominente en los ascomas de mayor tamaño, que toman un aspecto ligeramente escabroso.

Excípulo, en sección transversal del ascoma, de 25-45 μm de espesor, con un grosor máximo en la parte superior en contacto con el himenio, con un color pardo oscuro predominante en toda su extensión, que se extiende hasta alcanzar la base del ascoma, donde se hace ligeramente más grueso en la zona central, sin llegar a formar un estípite. En la zona lateral en contacto con el himenio, que se corresponde con el margen del apotecio, se distinguen en el excípulo dos zonas de pigmentación diferenciada, una capa externa fuertemente pigmentada, de color marrón oscuro, de 20-25 μm de espesor, y una capa interna poco pigmentada o subhialina, de 15-20 μm de espesor.

La capa externa esta compuesta de células isodiamétricas, de (3-) 4-6 (-7) μm de diámetro, con las células más superficiales ligeramente prominentes, con aspecto de pequeñas papilas; mientras que en la capa interna las células son alargadas y estrechas, de 5-7 × 1-2 μm. El pigmento pardo de la pared celular es K (-), pero con la potasa se destiñe progresivamente hasta tomar una coloración pardo clara.

Epihimenio pardo oscuro, con pigmentación amorfa, discontinuo al microscopio óptico, 10-15 μm de altura. Himenio hialino, 45-55 μm de altura, I (+) azul en la parte superior, que se mezcla con tonalidades anaranjado rojizas hacia la parte basal, pero K / I (+) azul oscuro en toda su extensión.

Hipotecio desde prácticamente incoloro a ligeramente pigmentado de color pardo claro, de 20-25 μm de espesor, que contacta por su base con el excípulo. Paráfisis septadas, poco coherentes, no o sólo ligeramente constreñidas en los septos de las células apicales, simples o solo ramificadas en la parte superior, de 1-1,5 μm de diámetro en la base, con las célula apical con la pared de color pardo y ligeramente capitadas, de 2-3,5 μm de diámetro, pero que se mezclan con algunas paráfisis no pigmentadas y prácticamente no dilatadas en el ápice.

Ascos claviformes, de aproximadamente 35-40 × 10-12 μm, octosporados, con contenido I + dextrinoide, pero provistos de una cubierta gelatinosa externa I (+) azul. Esporas dispuestas irregularmente en 2-3 series. Ascosporas de color pardo claro, poco oscuras en la madurez, pero que se pigmentan progresivamente, provistas de (0) 1-2-3 septos transversales, con forma que oscila en general entre elipsoidal y oblongo-elipsoidal, pero algunas esporas más cortas y únicamente uniseptadas, pueden ser algo obovadas y ligeramente heteropolares, con una célula superior algo más ancha, y algunas de las esporas triseptadas, más alargadas y oblongas, pueden en algun caso ser ligeramente curvadas; de 7-9,2-11 (-12) × (3,5-) 4-4,5-5 (-5,5) μm, con una relación

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 35-42; 2019.

39

L / A de (1,6-) 1,7-2,1-2,5 (2,7) (n = 32), no o sólo ligeramente constrictas en los septos, gutuladas, con pared fina, de espesor constante, de aproximadamente 0,5 μm de grosor, sin ornamentación ni halo visible. Anamorfo no observado.

DISTRIBUCIÓN Y HABITAT Según nuestros datos, Sclerococcum stigma era conocido previamente solo de los Alpes, en concreto de la localidad original, cerca de Allgäu, en Baviera, Alemania (REHM, 1891) y de otra localidad del Tirol austriaco menciona por ARNOLD (1895), ejemplares estos últimos que hemos podido estudiar. En ambas localidades, S. stigma crece sobre el talo de Porpidia macrocarpa, una especie saxícola y silicícola de amplia distribución, que crece desde el piso mesomeditrranio al alpino, no nitrófila, principalmete sobre rocas situadas a poca altura del suelo, aerohidrófila o mesofila, en ambientes sombrios y moderadamente hidrófilos (ROUX et coll., 2017). Los ejemplares de S. stigma procedentes de la nueva localidad de los Pirineos catalanes se desarrollan también sobre Porpidia macrocarpa y, en nuestro caso, el liquen crece sobre rocas no carbonatadas, situadas en el margen de un riachuelo de montaña y debajo de la vegetación de un pinar.

COMPARACIÓN DE SCLEROCOCCUM STIGMA CON OTRAS ESPECIES DEL GÉNERO. Si tenemos en cuenta la septación y el tamaño de las ascósporas, Sclerococcum stigma se aproxima a S. pertusariicola, un hongo liquenícola que crece sobre Pertusaria aspergilla (HAFELLNER, 1979). Las dos especies tienen ascósporas de tamaño similar y provistas de 1-2-3 septos, pero, en el caso de S. pertusariicola, la separación de las ascóporas parecen ser predominantemente uniseptadas, mientras que en S. stigma las ascósporas provistas de 2-3 septos parecen ser dominates. Con todo, S. pertusariicola tiene ascos multisporados y apotecios de mayor tamaño, lo que lo diferencia claramente de S. stigma.

Otras dos especies, S. porphyreum y S. parellarium, estarían también relaciondas con S. stigma por tener con ascos octosporados y ascósporas triseptadas, pero estas especies tienen ascósporas más grandes que las de S. stigma. En S. porphyreum las ascóporas tienen una longitud predominate comprendida entre 13-16 μm, y presentan 3 (5) septos (HAFELLNER, 1985), mientras que en S. parellarium la longitud de las ascósporas oscila entre 9-16 μm, y presentan 1-2-3 septos (CLAUZADE et al. 1989), un número de septos que en ésta última coincidiria con los de S. stigma.

Los hospedantes indicados para S. porphyreum son Brigantiaea leucoxantha, Bacidia y Phyllopsora, mientras que S. parellarium es especifico de Ochrolechia parella. Añadida recientemente al género, también encontramos S. thelotrematicola (Elix) Fryday (FRYDAY, 2019), una especie descrita originalmente como Buellia thelotrematicola (ELIX, 2018) y conocida solo de Nueva Zelanda, donde crece sobre Gintarasia laminifera (Kantvilas & Vìzda) Kraichak, Lücking & Lumbsch (FRYDAY, 2019). Por sus características es muy parecida a S. stigma, tanto por el tamaño de apotecios, de solo 0,05-0,1 mm, como por las dimensiones de las ascósporas, de 8-13 × 4-5 μm. Pero, aparte del hóspedante, esta especie se diferencia de S. stigma, por tener las ascósporas más constantemente triseptadas, raramente con un septo, y el hipotecio fuertemente pigmentado, de coloración pardo oscura (ELIX, 2018).

Aparte de las especies comentadas por tener ascósporas triseptadas, si tenemos en cuenta unicamente el tamaño esporal, podemos comparar también S. stigma con otras especies de Sclerococcum que tienen ascósporas constantemente uniseptadas y con una longitud inferior a los 13 μm, un tamaño esporal similar al de S. stigma, como son S. acarosporicola (HAFELLNER, 1979, sub D. acarosporae), S. athallinum (HAFELLNER, 1979), S. australe (TRIEBEL, 1989), S. homoclinellum (HAFELLNER, 1979), S. rimulicola (HAFELLNER, 1979) y S. tegularum (HAFELLNER, 1979). La mayoría de estas especies, según las descripciones aportadas por los

40

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 35-42; 2019.

autores mencionados, se diferencian de S. stigma, aparte de la septación de las ascósporas, también por tener apotecios de mayor tamaño. Unicamente S. tegularum, que crece sobre Caloplaca teicholyta, tiene apotecios de 0,1-0,25 mm de diámetro, un tamaño que coincidiria con el de los apotecios de S. stigma.

En relación al hospedante, hay que tener en cuenta que diferentes especies de Sclerococcum, previamente tratadas como Dactylospora, han sido mencionadas tanto sobre diferentes especies de Porpidia, como sobre otras Porpidiaceae (Amygdalaria, Immersaria, …).

Fig. 2.- Sclerococcum stigma (BCN-lich. 21861). A) Sección de un apotecio. B) Detalle del himenio, donde se observa la pigmentación del epitecio. C) Detalle en sección del margen de un apotecio, con el excípulo provisto de dos capas diferenciadas en pigmentación. D) Detalle de las células pigmentadas del excípulo, con la capa de células externa ligeramente papilosa. E) Detalle de la superficie del excípulo, con las células papilosas visibles.

Escalas: A-C = 20 μm, D-E = 5 μm.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 35-42; 2019.

41

Fig. 3.- Sclerococcum stigma (BCN-lich. 21861). A-C) Ascósporas. D) Asco inmaduro teñido con Metzer, donde se aprecia la tinción I (+) azul de la capa gelatinosa externa al asco, característica del género.

Escalas: A-D = 5 μm.

Entre éstas podemos destacar a S. australe, una especie con Lecidea lygomma como hospedante típico, pero que ha sido citada sobre varias Porpidia, entre ellas P. macrocarpa (TRIEBEL, 1989; BRACKEL, 2014). También S. purpurascens, que tiene como hospedante típico Amigdalaria pelobotryon, ha sido citado sobre Porpidia (TRIEBEL, 1989; BRACKEL, 2014). Segun las descripciones originales aportadas por TRIEBEL (1989), tanto S. australe como S. purpurascens se caracterizan por tener ascósporas uniseptadas, y en el caso de S. purpurascens el tamaño esporal es claramente mayor al de S. stigma. Otra especie, Sclerococcum attendenum, con Pilophorus cereolus como hospedante típico (TRIEBEL, 1989), ha sido también mencionada sobre otros hospedantes, entre los que consta Porpidia flavocoerulescens. En esta especie las ascósporas presentan 2-3 septos, pero la longitud, de (10-) 11-15 (-17) μm, supera claramente la observada en S. stigma. Por lo expuesto, podemos considerar que sería conveniente revisar, por lo menos, los ejemplares de Sclerococcum que crecen sobre Porpidia macrocarpa, para poder confirmar su identidad ya que es possible que algún ejemplar de S. stigma haya podido pasar por alto atribuido a alguna de las otras especies comentadas del gènero.

AGRADECIMIENTOS Los autores quieren agradecer a la Dr. D. Triebel (Múnich) y al Dr. X. Llimona (Barcelona) la lectura crítica del manuscrito y los comentarios oportunos que nos han permitido mejorar el texto.

BIBLIOGRAFÍA ALSTRUP, V. & M. OLECH (1993).- Lichenicolous fungi from Spitsbergen. Polish Polar Research, 14(1): 33-42.

ALSTRUP, V. & D.L. HAWKSWORTH (1990).- The lichenicolous fungi of Greenland. Meddelelser om Gronland, Bioscience, 31: 1-90.

ALSTRUP, V.; S.N. CHRISTENSEN, E.S. HANSEN & S. SVANE (1994).- The lichens of the Faroes. Fródskaparrit, 40: 61-121.

ARNOLD, F. (1895).- Lichenologische Fragmente. XXXIV (Fortsetzung). Österreichische Botanische Zeitschrift. 45: 106-109.

BRACKEL, W.V. (2014).- Kommentierter Katalog der flechtenbewohnenden Pilze Bayerns. Bibliotheca Lichenologica, 109: 1-476, 13 fig.

CLAUZADE, G., P. DIEDERICH & C. ROUX (1989).- Nelikenigintaj fungoj likenlogaj. Ilustrita determinlibro. Bulletin de la Société Linnéenne de Provence. Número spécial 1: 1-142.

42

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 35-42; 2019.

DIEDERICH, P.; J.D. LAWREY & D. ERTZ (2018).- The 2018 classification and checklist of lichenicolous fungi, with 2000 non-lichenized, obligately lichenicolous taxa. The Bryologist, 121(3): 340-425.

DIEDERICH, P.; D. ERTZ, J.D. LAWREY, M. SIKAROODI & W.A. UNTEREINER (2013).- Molecular data place the hyphomycetous lichenicolous genus Sclerococcum close to Dactylospora (Eurotiomycetes) and S. parmeliae in Cladophialophora (Chaetothyriales). Fungal Diversity, 58(1): 61-72.

ELIX, J.A. (2018).- Three new species and five new records of corticolous and lichenicolous buellioid lichens (Caliciaceae, Ascomycota) from New Zealand’s subantarctic islands. Australasian Lichenology, 82: 60-67.

ETAYO, J. (1991).- Dactylospora microspora spec. nov. nuevo hongo liquenícola de la flora español. Candollea, 46: 391-393.

ETAYO, J. (2010 ).- Líquenes y hongos liquenícolas de Aragón. Guineana, 16: 1-501.

ETAYO, J. (2017).- Hongos liquenícolas de Ecuador. Opera Lilloana, 50: 1-535.

ETAYO, J. & L.G. SANCHO (2008).- Hongos liquenícolas del sur de Sudamérica, especialmente de Isla Navarino (Chile).

Bibliotheca Lichenologica, 98: 1-302.

FRYDAY, A.M. (2004).- A new species of Fuscopannaria with a green photobiont, and other taxonomic innovations and new records of lichenized-fungi from Alaska. The Bryologist, 107(2): 173-179.

FRYDAY, A.M. (2019).- Corrections to reports of buellioid lichens from New Zealand’s subantarctic islands, including Sclerococcum thelotrematicola comb. nov. and Epilichen scabrosus new to the Southern Hemisphere. Australasian Lichenology, 84: 26-32.

FRYDAY, A.M. & B.J. COPPINS, (2012).- New taxa, reports, and names of lichenized and lichenicolous fungi, mainly from the Scottish Highlands. Lichenologist, 44(6): 723-737.

HAFELLNER, J. (1985).- Studen über lichenicole Pilze und Flechten IV. Die auf Brigantiaea-Arten beobachteten Ascomyceten. Herzogia, 7(1-2): 163-180.

HAFELLNER, J. & H. MAYRHOFER (2007).- A contribution to the knowledge of lichenicolous fungi and lichens occurring in New Zealand. In: KÄRNEFELT, I. & A. THELL: Lichenological Contributions in Honour of David Galloway.

Bibliotheca Lichenologica, 95: 225-266.

HAFELLNER, J. (1979).- Karschia. Revision einer Sammelgattung an der Grenze von lichenisierten und nichtlichenisierten Ascomyceten. Beihefte zur Nova Hedwigia, 62: 1-248.

HAFELLNER, J.; D. TRIEBEL, B.D. RYAN & T.H. NASH (2002): On lichenicolous fungi from North America. II. Mycotaxon, 84: 293-329.

HAWKSWORTH, D.L. (2003).- The lichenicolous fungi of Great Britain and Ireland: an overview and annotated checklist.

Lichenologist, 35 (3): 191-232.

IHLEN, P., G., H. HOLIEN, & T. TØNSBERG (2004).- Two new species of Dactylospora (Dactylosporaceae, Lecanorales), with a key to the known species in Scandinavia. The Bryologist, 107 (3): 357-362.

KEISSLER, K. von. (1930). Die Flechtenparasiten. In: Rabenhorst's Kryptogamen-Flora. 2(8): 1-712.

KONDRATYUK, S.Y. & D.J. GALLOWAY (1995).- Lichenicolous fungi and chemical patterns in Pseudocyphellaria.

Bibliotheca Lichenologica, 57: 327-345.

OLECH, M. & V. ALSTRUP (1996).- Dactylospora dobrowolskii sp. nov. and additions to the flora of lichens and lichenicolous fungi collected in the Bunger Oasis (East Antarctica). Polish Polar Research, 17: 165-168.

PINO-BODAS, R.; M.P. ZHURBENKO & S. STENROOS (2017).- Phylogenetic placement within Lecanoromycetes of lichenicolous fungi associated with Cladonia and some other genera. Persoonia, 39: 91-117.

REHM, H. (1891, “1890”).- Ascomyceten, Hysteriaceen und Discomyceten. In: Rabenhorst's Kryptogamen-Flora von Deutschland, Oesterreich und der Schweiz, 2. Auflage, 1 (3). 1275 pp.

ROUX, C. et coll. (2014).- Catalogue des lichens et champignons lichénicoles de France métropolitaine. Édit. des Abbayes.

Fougères (Ille-et-Vilaine), 1525 pp.

ROUX, C. et coll. (2017).- Catalogue des lichens et champignons lichénicoles de France métropolitaine. 2e édition revue et augmentée (2017). Édit. Association française de lichénologie (A.F.L.), Fontainebleau, 1581 pp.

SARRIÓN, F.; J. HAFELLNER & A.R. BURGAZ (2002).- Three new species of the genus Dactylospora in Spain.

Lichenologist, 34: 361-368.

SÉRUSIAUX, E. & D. WESSELS. (1984).- Santessonia (Lecanorales, Buelliaceae) in the Namib Desert (South West Africa). Mycotaxon, 19: 479-502.

TRIEBEL, D. (1989).- Lecideicole Ascomyceten. Eine Revision der obligat lichenicolen Ascomyceten auf Lecideoiden Flechten. Bibliotheca Lichenologica, 35: 1-278.

TRIEBEL, D. & P. SCHOLZ (2001).- Lichenicolous fungi from Bavaria as represented in the Botanische Staatssammlung München. Sendtnera, 7: 211-231.

VOUAUX, L. (1912-1914).- Synopsis des champignons parasites de lichens. Bull. Soc. Mycol. France, 28 (1912): 177-256; 29 (1913): 33-128, 395-494; 30 (1914): 135-198, 281-329.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

43

CONTRIBUCIÓ A L’ESTUDI DELS FONGS DE SANT JOAN DE L’ERM I LA VALL DE SANTA MAGDALENA (V).

MONTÓN, J. Prat de la Riba, 40, 7è, 3a, E-25008 Lleida. E-mail: joanmonton@orange.es

ABSTRACT. Contribution to the fungal study of the Sant Joan de l’Erm and the Santa Magdalena valley V. In the mentioned area, in the north of catalan Pyrenean range, between Alt Urgell and Pallars Sobirà regions, the autor has found and identified 39 species of fungi (3 Myxomycetes, 2 Ascomycetes, and 34 Basidiomycetes). Some species are highlighted: Metatrichia floriformis. From each species identified, color pictures has been taken and dry material has been kept.

Key words: Fungi, Subalpine. Myxomycetes, Ascomycetes, Basidiomycetes, chorology, Lleida, Catalonia, Spain.

RESUM. Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena V. En aquesta zona dels Pirineus, a les comarques del nord de Lleida (Alt Urgell-Pallars Sobirà), l’autor ha identificat 39 espècies de fongs (3 Mixomicets, 2 Ascomicets i 34 Basidiomicets). Entre elles destaquem Metatrichia floriformis. De totes les espècies es conserven fotografies en color i material d’herbari.

Paraules clau: fongs, subalpí, Mixomicets, Ascomicets, Basidiomicets, corologia, Lleida, Catalunya, Espanya.

RESUMEN. Contribución al estudio de los hongos de Sant Joan de l’Erm y el valle de Santa Magdalena V. En esta zona de los Pirineos, situada en las comarcas del norte de la provincia de Lleida (Alt Urgell-Pallars Sobirà), el autor ha identificado 39 especies de hongos, (3 Mixomicetes, 2 Ascomicetes y 34 Basidiomicetes). Entre ellas destacamos Metatrichia floriformis. De todas las especies se conservan fotografías en color y material de herbario.

Palabras clave: hongos, subalpino, Mixomicets, Ascomicets, Basidiomicets, corología, Lleida, Cataluña, España.

INTRODUCCIÓ La zona objecte d’estudi, en el centre de la qual hi ha el Refugi de la Basseta o de Sant Joan de l’Erm Nou, és un territori a cavall entre les comarques de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà, en els Pirineus de Lleida, tocant al Principat d’Andorra. Està drenat pel riu de Santa Magdalena, de direcció E-W. L’envolten petits nuclis rurals, quasi deshabitats, i les estacions d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm i d’esquí alpí de Portainé. Una part de la zona està inclosa en el recentment creat Parc Natural de l’Alt Pirineu.

L’altitud de l’àrea estudiada oscil·la entre els 650 m i els 2500 m aproximadament. El sòl és àcid en la major part de la zona. La vegetació, molt variada i estratificada, forma diversos hàbitats boscosos com ara: boscos de ribera, de pí roig (Pinus sylvestris), d’avets (Abies alba), de pi negre (Pinus uncinata), d’alzines (Quercus ilex), roures (Quercus petraea, Q. humilis), de bedolls (Betula pendula), i també prats de pastura i prats alpins. Pel que fa a la climatologia, presenta un període hivernal llarg, amb cobertura nival de 2 a 5 mesos de durada, i un període subàrid de 2 mesos: el juliol i l’agost.

44

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

EL COMPONENT FÚNGIC Es presenta la relació del material recollit durant els darrers anys, en diferents dates i de manera no regular, que complementa el primer i segon treballs de MONTÓN& CORTÉS (2006 i 2008), el tercer de MONTÓN & SANCHEZ-FORTÚN (2012) i el quart de MONTÓN & LLISTOSELLA (2015), en els que s’ha publicat, en cada un, un llistat de 100 espècies. Disposem d’unes 450 citacions, de les quals només publiquem, en aquesta cinquena part 39 espècies més, totes amb material testimoni a l’herbari. Posteriorment, quan haurem recol·lectat també mostres de la resta de les espècies observades, algunes de les quals són molt comunes, completarem aquest catàleg.

Les espècies estan ordenades per classes i, dins d’aquestes, per ordre alfabètic. Indiquem la data de recol·lecció i el número d’herbari. S’hi resumeixen les observacions pròpies referides a l’hàbitat i a l’abundància. De totes les espècies aquí mencionades, es conserva almenys una fotografia i material d’herbari a l’herbari particular del autor (JJMM). A l’hora d’actualitzar la nomenclatura i autors de les espècies, he seguit l’Index Fungorum de CABI Bioscience Databases, www.indexfungorum.org, consulta última el 1-01-2019.

Les fotos estan fetes amb una càmera Canon 500D amb objectiu Macro de 60mm i Microscopi Optika B-353PL amb càmera Optikam B5.

ESPÈCIES ESTUDIADES CLASSE MIXOMICETS

Metatrichia floriformis (Schwein.) Nann.-Bremek.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 359 4697. Sobre fusta d’avet (Abies alba). 05-102016. JJMM 3178D. Poc comú, però abundant allí on fructifica de forma gregària.

DESCRIPCIÓ. Esporocarps estipitats, de color fosc, quasi negre, en forma de copa o subglobosos, que mesuren de 2-4 mm d’alçada. Gregaris. El peridi és gruixut, elàstic, de color negre i persistent, i es trenca de forma irregular, al madurar, per alliberar les espores. El capil·lici està format per filaments anomenats elàters en forma de corda trenada helicoïdalment. Són llisos, sense ornamentació i acabats en una llarga punta. Tenen un color groguenc. Les espores que conté el capil·lici són subgloboses, lleugerament verrucoses i tenen un color de groc ataronjat a vermellós.

Mesuren de 9-12 × 8-10 μm. El peu és llis, una mica més estret al mig. Té un color vermellós fosc o negre. Mesura de 0,5 a 2 mm d’alçada. No té columel·la. Creix en tot tipus de fusta degradada, de planifolis o de coníferes. Una espècie semblant és Metatrichia vesparum, que té els elàters més curts i amb punxes, i les espores també són més petites.

Mucilago crustacea P. Micheli ex F.H. Wigg.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 359 4697, sobre rama de neret (Rhododendron ferrugineum). 05-10-2016, JJMM 3121D.

OBSERVACIONS. Comú.

Trichia decipiens (Pers.) T. Macbr. var. decipiens MATERIAL ESTUDIAT. Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 359 4697 sobre fusta d’avet (Abies alba). 05-10-2016.

JJMM 3177D. Trobada al mateix tronc on hi havia Metatrichia floriformis (Schwein.) Nann.-Bremek.

OBSERVACIONS. Gregària.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

Metatrichia floriformis (Schwein.) Nann.-Bremek, esporangis

Metatrichia floriformis (Schwein.) Nann.-Bremek, esporangis esporulant

45

46

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

CLASSE ASCOMICETS

Leotia lubrica (Scop.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell). UTM 359 4697, en un talús molt humit i amb molsa, vora bedolls (Betula pendula). 27-09-2014, JJMM 2131D.

OBSERVACIONS. Poc comú, però abundant allí on fructifica.

Scutellinia kerguelensis (Berk.) Kuntze MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell). UTM 359 4697, sobre fusta de pi roig (Pinus sylvestris) amarada en aigua. 26-10-2014. JJMM 2921D.

FRAGMOBASIDIOMICETS Phaeotremella foliacea (Pers.) Wedin, J.C. Zamora & Millanes MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 359 4697, sobre fusta d’avet (Abies alba). 05-102016. JJMM 3170D.

OBSERVACIONS. També surt sobre fusta degradada de bedolls.

Tremella aurantia Schwein.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Andreu (Alt Urgell). UTM 31T362 4693, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb roures (Quercus sp). 18-10-2016. JJMM3190D. Sobre tronc mort de roure, parasitant fructificacions d’Stereum hirsutum.

CLASSE BASIDIOMICETS

Asterophora lycoperdoides (Bull.) Ditmar MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell). UTM 359 4697 sobre Russula sp. en descomposició. 17-082018. JJMM 3270D.

OBSERVACIONS. Poc comú en la zona d’estudi.

Bondarzewia mesenterica (Schaeff.) Kreisel MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 359 4697, en un bosc d’avets (Abies alba), sobre arrels. 05-10-2018. JJMM 3172D.

OBSERVACIONS. Poc comú.

Cantharellus subpruinosus Eyssart. & Buyck MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 359 4697, en un bosc d’avets (Abies alba) i bedolls (Betula pendula). 23-09-2018. No hi ha material d’herbari.

OBSERVACIONS. Comú.

Clavulina rugosa (Bull.) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell). UTM 359 4697, sobre molsa, en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris). 14-09-2018. JJMM 3425D.

OBSERVACIONS. Comú.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

47

Clavulina cinerea (Bull.) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell). UTM 359 4697, en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris) i d’avets (Abies alba). 21-09-2014. JJMM 2252D.

Clavulina coralloides (L.) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou, prop de la font de la Basseta (Alt Urgell). UTM 359 4697. Sobre molsa, en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris) i avet (Abies alba). 24/10/2015. JJMM 2931D.

OBSERVACIONS. Comú en tota l’àrea d’estudi.

Clavulinopsis fusiformis (Sowerby) Corner MATERIAL ESTUDIAT. Port del Cantó (Pallars Sobirà), en una clariana de bosc de pi roig (Pinus sylvestris) i bedolls (Betula pendula). 24-09-2014. UTM 31T354 4692. leg. M. Tabarés. JJMM 2268D. Creixement fasciculat.

OBSERVACIONS. Poc comú.

Coriolopsis gallica (Fr.) Ryvarden MATERIAL ESTUDIAT. La Culla, pista de Sant Joan de l’Erm nou al Pic de l’Orri (Alt Urgell), UTM 357 4697, sobre un roure (Quercus sp.). 26/4/2014. JJMM 2917D.

OBSERVACIONS. Poc comú en la zona d’estudi.

Cortinarius mucosus (Bull.) J. Kickx f.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 356 4701, en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris) i avet (Abies alba). 10-09-2018. JJMM 3421D. leg. E. Masip.

OBSERVACIONS. Poc comú en la zona prospectada.

Cortinarius orellanus Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell). UTM 359 4697 en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba) i amb algun roure (Quercus sp.). 27-09-2014, leg. C. Gutiérrez. JJMM 2280D.

OBSERVACIONS. Poc comú ni abundant.

Craterellus cornucopioides (L.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí de Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), a Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 31T359 4697, en un avetosa (Abies alba) i bedollar (Betula pendula). 06-10-2017. leg. M. Garriga.

OBSERVACIONS. Poc comú en la zona prospectada.

Cystoderma fallax A.H. Sm. & Singer MATERIAL ESTUDIAT. Sant Andreu (Alt Urgell). UTM 31T362 4693, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb roures (Quercus sp.) i boix (Buxus sempervirens). 23-10-2009. JJMM 1304D.

OBSERVACIONS. Poc comú.

Entoloma clypeatum (L.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 356 4701, en una clariana de bosc de pi roig (Pinus sylvestris) vora arbustos de gabarnera (Rosa canina). 01-08-2018. leg. E. Masip.

48

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

OBSERVACIONS. Poc comú.

Floccularia luteovirens (Alb. & Schwein.) Pouzar MATERIAL ESTUDIAT. Port del Cantó (Pallars Sobirà). UTM 31T354 4692, en una clariana de bosc de pi roig (Pinus sylvestris) i bedolls (Betula pendula) que antigament era un prat de pastura. 27-09-2014. leg. J. Carreras. JJMM 2270D. Creixement en erols.

OBSERVACIONS. Poc comú.

Gompus clavatus (Pers.) Gray MATERIAL ESTUDIAT. Barranc del coll de Leix, prop de la casa forestal de la vall de Sant Miquel. (Alt Urgell). UTM 31T3580 46918. Obaga molt humida amb pi roig (Pinus sylvestris) i avets (Abies alba). 17-08-2018. JJMM 3343D.

OBSERVACIONS. Poc comú. Només trobat en les molleres d’aquesta vall de Sant Miquel.

Guepinia helvelloides (DC.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Vall de Santa Magdalena (Pallars Sobirà). UTM 359 4700, en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris), molt obac i amb molsa. 14-008-2018. JJMM 2125D.

OBSERVACIONS. Comú però poc abundant.

Hydnellum peckii Banker MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell). UTM 359 4697, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba). 04-09-2018. JJMM 3415D.

OBSERVACIONS. Rar.

Hericum coralloides (Scop.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Vall de Santa Magdalena (Pallars Sobirà). UTM 359 4700, en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris, i avets (Abies alba), sobre la soca d’un avet vell. 02-09-2018. JJMM 2243D.

OBSERVACIONS. Abundant en diversos indrets de la zona estudiada a la tardor de 2018.

Hygrophoropsis macrospora (D. A. Reid) Kuyper MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell). UTM 359 4697, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba). 07-10-2017. JJMM 3428D. És de color beix crema i amb espores mes llargues que la més comú, l’H. aurantiaca.

OBSERVACIONS. Rar.

Lepiota magnispora Murrill MATERIAL ESTUDIAT. Refugi de les Comes de Rubió (Alt Urgell). UTM 31T355 4696, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb pi negre (Pinus uncinata). 27-09-2014. JJMM 2267D. leg. M. Tabarés.

OBSERVACIONS. Poc comú.

Mycena polygramma (Bull.) Gray MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 356 4701, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb bedolls (Betula pendula) i avellaners (Corylus avellana). 04-09-2018. JJMM 3415D.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

49

Fig. 1.- Metatrichia floriformis (Schwein.) Nann.-Bremek. A) elàters, (escala= 10 Pm); B) espores (escala= 5 Pm).

.Nidularia deformis (Willd.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Vall de Santa Magdalena (Pallars Sobirà). UTM 359 4700, en un bosc d’avets (Abies alba) i prop d’un barranc amb gatsaules (Salix caprea); sobre fusta morta de gatsaule. 07-10-2017. JJMM 3262D.

OBSERVACIONS. Rar i poc abundant.

Phaeolus schweinitzii (Fr.) Pat. MATERIAL ESTUDIAT. Camí de Sant Joan de L’Erm Nou a Santa Magdalena (Pallars Sobirà). UTM 359 4700, en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris) i avets (Abies alba), sobre la soca d’un avet vell. 17-08-2018. JJMM 2194D.

OBSERVACIONS. Poc comú.

Phallus impudicus L. MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 356 4701. En una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb bedolls (Betula pendula) i avellaners (Corylus avellana.). 11-08-2018. JJMM 1749D.

OBSERVACIONS. Més abundant en els bedollars i les avellanoses.

Panellus violaceofulvus (Batsch) Singer MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou, sota el refugi de La Basseta. 1 (Alt Urgell). UTM 359 4697, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba). Sobre tronc mort d’avet. 9-6-2016. JJMM 3138D.

50

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

OBSERVACIONS. Poc comú i poc abundant.

Panellus stipticus (Bull.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. Barranc de La Pega (Pallars sobirà). UTM 31T355 4700. Sota avellaners i sobre tronc de fusta morta (Corylus avellana). 17-08-2018. JJMM 1037D.

OBSERVACIONS. Comú.

Ramaria apiculata (Fr.) Donk MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou, sota el refugi de La Basseta. (Alt Urgell). UTM 359 4697, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba). 27-9-2014. JJMM 2266D. leg. M. Tabarés.

Ramaria pallida (Schaeff.) Ricken MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà). UTM 356 4701, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba). 24-07-2018. JJMM 3342D.

OBSERVACIONS. Abundant allí on creix; en erols o fileres.

Ramaria rubrievanescens Marr & D.E. Stuntz MATERIAL ESTUDIAT. Barranc de La Pega (Pallars sobirà), UTM 31T355 4700. Sota avellaners (Corylus avellana), avets (Abies alba) i pi roig (Pinus sylvestris). 28-09-2018.Det. P. Pérez Daniëls. JJMM 3392D.

OBSERVACIONS. Poc comú i confosa sovint amb Ramaria botrytis.

Ramaria sanguinea (Pers.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou, sota el refugi de La Basseta (Alt Urgell). UTM 359 4697, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba). 26-9-2014. JJMM 2258D.

OBSERVACIONS. Abundant i amb erols o fileres allí on creix.

Sarcodon cyrneus Maas Geest.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou, sota el refugi de La Basseta (Alt Urgell), UTM 359 4697, en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba). 27-9-2014. JJMM 2278D.

OBSERVACIONS. Poc comú.

Suillus bovinus (L.) Roussel MATERIAL ESTUDIAT. Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), camí a La Culla. UTM 357 4697, en una pineda de pi negre (Pinus uncinata) amb avets (Abies alba). 26-10-2014. JJMM 2919D.

OBSERVACIONS. Poc abundant en la zona estudiada.

AGRAÏMENTS A Josep Girbal, Corsino Gutiérrez i Manuel Tabarés, per l’ajut en la identificació d’algunes de les espècies trobades a la zona objecte d’estudi. A Emilio Masip per la recollida d’algunes mostres.

Aquest treball forma part del Programa “Biodiversitat Micològica i Liquenològica de Catalunya”, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

51

BIBLIOGRAFIA BON M. (1987).- Guía de campo de los hongos de Europa. Edic. Omega S.A. Barcelona. 352 pp.

BON, M. (1993).- Flore Mycologique d’Europe. 4-Les Clitocybes, Omphales et ressemblants. Documents Mycologiques.

Mémoire Hors Série nº 4. St. Valéry-sur-Somme. 182 pp.

BOSCH, P., CORTÉS, C. i altres (2002).- Bolets de les Terres de Lleida, Vol. I, 3a Edició. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida. 255 pp.

BREITENBACH, J. & KRÄNZLIN, F. (1984-1991).- Champignons de Suisse. Tome I, II, III, IV i V. Edit. Mykologia.

Lucerna.

CARRERAS, J. (1993).- Flora i vegetació de Sant Joan de l’Erm i de la Vall de Santa Magdalena (Pirineus Catalans). Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida. 321pp.

CETTO, B. (1970-1993).- I funghi dal vero. Vols. 1-7. Arti Grafiche Saturnia. Trento.

CORTÉS, C., LABRAÑA, J., MONTÓN, J. & SÁNCHEZ, J. (2003).- Bolets de les Terres de Lleida, Vol. II, Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida. 276 pp.

CORTÉS, C., MONTÓN, J. (2005).- Bolets de les Terres de Lleida, Vol. III, Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputacióp de Lleida. 288 pp.

COURTECUISSE, R. & B. DUHEM (1994).- Guide des Champignons de France et d’Europe. Delachaux et Niestlé S.A. Lausanne. 480 pp.

DENNIS, R.W.G. (1978).- British Ascomycetes. J. Cramer. Vaduz. 585 pp.

ELLIS, M.B. & J.P. ELLIS (1985).- Microfungi on land plants. Croom Helm, London et Sydney. 830 pp.

ELLIS, M.B. & J.P. ELLIS (1988).- Microfungi on miscellaneous substrates. Croom Helm, London et Sydney. 246 pp.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., LLISTOSELLA, J., i ORTEGA, A. (2007).- Setas de la Península Ibérica e Islas Baleares. Ed. Jaguar. Madrid. 1102 pp.

EYSSARTIER, G., ROUX, P. (2011).- Le guide des champignons. France et Europe. Editions Belin. France. 1120pp.

GERHARDT, E., VILA, J. & LLIMONA, X. (2000).- Bolets dels Països Catalans i d’Europa. Edicions Omega. Barcelona.

956 pp.

INDEX FUNGORUM-CABI.- http: //www.indexfungorum.org/Names/Names.asp Consulta última a data 01-03-2018.

JÜLICH, W. (1984).- Guida alla determinazione dei funghi. Aphyllophorales, Heterobasidiomycetes, Gastromycetes Vol. 2.

Saturnia. Trento. 597 pp.

LLIMONA, X. i altres (1991).- Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5, Fongs i Líquens. Enciclopedia Catalana S.A., Barcelona. 528 pp.

LLISTOSELLA, J. (2018).- Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http: //biodiv.bio.ub.es/biocat/homepage.html.

MARCOTE J.M. C., POSE, M. i TRABA, J.M. (2008).- Cogumelos de Galicia. Xunta de Galicia. Conselleria do Medio Rural. Dirección Xeral de Investigación, Tecnoloxía e Formación Agroforestal.

MARCOTE, J.M. C., POSE, M. i TRABA, J.M. (2011).- 500 setas del litoral atlántico y noroeste peninsular. Ediciones do Cumio S.A. Ponte Caldelas, Pontevedra.

MEDARDI, G. (2006).- Atlante fotografico degli Ascomiceti d’Italia. Edit. A.M.B. Trento. 454 pp.

MONTÓN J. i SANCHEZ-FORTÚN J. (2012). -Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena (III). Rev. Catalana de Micologia, 34: 1-12. Barcelona.

MONTÓN, J., CORTÉS, C. i CURCÓ, C. (2009).- Bolets de les Terres de Lleida, Vol. IV, Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida. 303 pp.

MONTÓN, J., CORTÉS, C., LABRAÑA, J. i CURCÓ, C. (2012).- Bolets de les Terres de Lleida, recopilació ampliada i actualitzada. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs. Fundació Pública de la Diputació de Lleida. 653 pp.

MONTÓN, J. i CORTÉS, C. (2006).- Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena (I). Rev. Catalana de Micologia, 28: 143-152. Barcelona.

MONTÓN, J. i CORTÉS, C. (2008).- Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena (II). Rev. Catalana de Micologia, 30: 1-11. Barcelona.

MONTÓN, J. i LISTOSELLA, J. (2015).- Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena (IV). Rev. Catalana de Micologia 36: 33-40 Barcelona.

MORENO, G., GARCÍA, J. & A. ZUGAZA (1986).- La Guía del Incafo de los hongos de la Península Ibérica. Tomos I-II. Incafo. Madrid.

MOSER, M. (1980).- Guida alla determinazione dei funghi. Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales. Vol. 1. Saturnia.

Trento. 565 pp.

POULAIN, M., MEYER, M. & BOZONNET, J. (2011).- Les Myxomycètes. Ed. Fédération mycologique et botanique Dauphiné-Savoie. Sevrier. França.

52

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 43-52; 2019.

ROBICH G. (2003).- Mycena de Europa. Ed. Associazione Micologica Bresadola. Trento. Italia. 728 pp.

ROUX P. (2006).- Mille et un champignons. Editions Roux-Sainte Silogène-France.

SIERRA D. (1987).- Aportación al conocimiento de los Ascomicetes (Ascomycotina) de Catalunya. Edic. especial de la Societat Catalana de Micologia, Vol. 1. Barcelona. 481 pp.

SOCIETAT CATALANA de MICOLOGIA. (1982-2008).- Bolets de Catalunya, de la Península Ibérica i de les Illes Balears. Vols. I-XXXII. Societat Catalana de Micologia. Barcelona.

SOCIETAT CATALANA de MICOLOGIA. (2009-2011).- Bolets de Catalunya, de la Península Ibèrica i de les Illes Balears. Vols. XXVIII- XXX. Societat Catalana de Micologia. Barcelona.

VILA, J., ROCABRUNA A., LLISTOSELLA J., TABARÉS M., LLIMONA X. & P. HOYO (1997).- Fongs nous o poc citats de Catalunya i Andorra. II. Rev. Catalana Micologia, 20: 105-123. Barcelona.

VILA, J., ROCABRUNA, A., LLIMONA, X., TABARÉS, M., LLISTOSELLA, J. & D. SIERRA (1996).- Fongs nous o poc citats de Catalunya i Andorra. I. Rev. Catalana de Micol., 19: 25-46. Barcelona.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

53

EPIBRYON TRICHOSTOMI SP. NOV. (EUROTIOMYCETES), UN HONGO BRIOFÍTICO QUE CRECE SOBRE TRICHOSTOMUM BRACHYDONTIUM NAVARRO-ROSINÉS, P.; HLADUN, N.L. y ALVARO, I.

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA), Secció de Botànica i Micologia.

Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona, Diagonal, 643. ES-08028 Barcelona. Email: pnavarro@ub.edu

RESUMEN. Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), un hongo briofítico que crece sobre Trichostomum brachydontium. Se describe Epibryon trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro sp. nov., un hongo briofitico que crece sobre Trichostomum brachydontium, en el que ocupa un micronicho específico. Crece exclusivamente sobre el nervio del filidio, siempre en la zona del subápice de la cara adaxial. Por sus características morfológicas es una especie del grupo de Epibryon bryophilum, grupo que se caracteriza por tener ascomas superficiales, provistos de setas emergentes de la pared, y ascósporas uniseptadas. Se complementa el trabajo con una clave de identificación para las especies del grupo de Epibryon bryophilum, y con algunas consideraciones relacionadas con la delimitación de esta especie.

Palabras clave: Epibryon, Chaetothyriales, especie nueva, Cataluña, España

ABSTRACT. Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), a bryophilous fungus that grows on Trichostomum brachydontium. Epibryon trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro sp. nov., a bryophilous fungi that grows on Trichostomum brachydontium, is described. It occupies a specific microniche in the host, and develops only one ascoma per leaf, isolated in the sub-apex of the adaxial face of the leaf nerve. Due to its morphological characteristics it is a species related with the group of Epibryon bryophilum, a group characterized by having superficial and setose ascomata and uniseptate ascospores. The work is complemented with an identification key for the species of the Epibryon bryophilum group, and with some considerations related to the delimitation of this species.

Key words: Epibryon, Chaetothyriales, new species, Catalonia, Spain.

RESUM. Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), un fong briofític que creix sobre Trichostomum brachydontium. Es descriu Epibryon trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro sp. nov., un fong briofitic que creix sobre Trichostomum brachydontium, on ocupa un micronínxol específic. Creix exclusivament sobre el nervi, sempre a la zona del subàpex de la cara adaxial dels filidis. Per les seves característiques morfològiques és una espècie del grup de Epibryon bryophilum, grup que es caracteritza per tenir ascomes superficials, proveïts de setes emergents de la paret, i ascòspores uniseptades. Es complementa el treball amb una clau d'identificació per a les espècies del grup de Epibryon bryophilum, i amb algunes consideracions relacionades amb la delimitació d'aquesta espècie.

Paraules clau: Epibryon, Chaetothyriales, espècie nova, Catalunya, Espanya

INTRODUCCIÓN El género Epibryon (Epibryaceae, Chaetothyriales, Eurotiomycetes) fue descrito por DÖBBELER (1978) para incluir en él inicialmente un total de 20 especies de hongos briofíticos, de las que describió 8 como nuevas. El resto de especies incluidas en este género por DÖBBELER (1978) habían sido previamente tratadas por RACOVITZA (1959) en diferentes géneros: Coleroa (7 sp.), Acanthostigma (4 sp.) y Melanopsamma (1 sp.). La diferenciación de estos géneros en el trabajo de

54

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

RACOVITZA (1959) se basaba principalmente en el grado de septación de las ascósporas y en la presencia o no de setas en los ascomas. Coleroa y Melanopsamma se caracterizaban por tener ascosporas bicelulares, mientras que Acanthostigma incluía las especies con ascosporas pluricelulares, y Coleroa y Acanthostigma presentaban setas en los ascomas, mientras que en Melanopsamma los ascomas eran glabros. Hay que recordar que algunas de las especies tratadas por RACOVITZA (1959) en el género Coleroa habían sido descritas por GONZÁLEZ FRAGOSO (1915, 1916 y 1919). Posteriormente al trabajo de DÖBBELER (1978), un considerable número de nuevas especies briofíticas, e incluso liquenícolas, se han ido describiendo para el género Epibryon (DÖBBELER 1979, 1980, 1981, 1982, 1984, 1998 a, b, 1999, 2003, 2006, 2016; DÖBBELER & HERTEL 1983; DÖBBELER & MENJÍVAR 1992; PEGLER et al. 1980), alcanzando actualmente un número de especies reconocidas en el género cercano al medio centenar. En Epibryon también se incluyen actualmente diferentes especies liquenícolas (MATZER, 1996; SÉRUSIAUX et al., 1999; HOFFMANN & HAFELLNER, 2000) que se caracterizan, en este caso, por tener ascósporas triseptadas.

En su concepto actual, el genero Epibryon incluye especies con una variabilidad morfológica considerable entre ellas, abarcando especies con ascósporas que varían, según el caso, desde uniseptadas a submurales. Los ascomas también varían entre los diferentes taxones según su forma, posición y la presencia o no de setas superficiales. A pesar de no poder ser considerado un género monofilético, según indican STENROOS et al. (2010) y GUEIDAN et al. (2014), parece que la filogenia obtenida por estos autores tampoco esta relacionada con algún aspecto de la morfología observada en el género, pero hay que tener en cuenta que el número de especies secuenciadas es todavía muy limitado; los trabajos mencionados solo incluye secuencias de siete especies briofíticas de Epibryon. Mas recientemente, MUGGIA et al. (2016) relacionan filogenéticamente Epibryon con secuencias de hongos crípticos obtenidas partir del cultivo de extractos de líquenes que crecen sobre roca de ambientes alpinos, pero no amplían el número de especies secuenciadas del género.

Con el hallazgo de abundante material de un hongo briofítico que crece sobre Trichostomum brachydontium Bruch (Pottiales) y que pertenece al género Epibryon, pero que no se corresponde con ninguna de las especies descritas hasta al momento, hemos considerado oportuno atribuirlo a una nueva especie, que describimos con el nombre de Epibryon trichostomi, en alusión a su hospedante. Aportamos la descripción detallada de esta especie, acompañada de iconografía, y la comparamos con las especies próximas del género, que se corresponden con el conjunto de especies tratadas bajo el género Coleroa por RACOVITZA (1959), o consideradas bajo el grupo de E. bryophilum por DÖBBELER (1978), un grupo que se caracteriza por presentar ascomas superficiales provistos de setas y por tener ascósporas uniseptadas.

MATERIAL Y MÉTODO Para el estudio al microscopio óptico (1600 u) de los diferentes ejemplares, se han realizado secciones a mano alzada de los ascomas, que se han montado en agua o, para mejorar el contraste, en lactofenol-azul de algodón (LAA). Todas las medidas se han tomado en preparaciones montadas en agua. En las dimensiones de las esporas se indica: el valor medio en cursiva, encuadrado entre los valores máximos y mínimos que resultan de descartar el 10% de los valores más altos y de los más bajos y, entre paréntesis, se indican los valores extremos absolutos. El número total de ascósporas medidas se indica entre corchetes [n], junto con la relación largo/ancho de las esporas [L/A]. Las ilustraciones se han realizado con ayuda de una cámara clara para dibujo incorporada al microscopio. Las fotografías del aspecto macroscópico de los ejemplares se han realizado con una cámara PIXERA PRO150ES incorporada al estereomicroscopio, y se han integrado digitalmente con ayuda del programa HELICONFOCUS (Helicon Soft Inc.). Las fotografías de los caracteres microscópicos se han tomado con una cámara OLYMPUS SC30 incorporada al microscopio óptico.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

55

RESULTADOS Epibryon trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro sp. nov.

MYCOBANK núm.: 831421 DIAGNOSIS. Ascomata (60) 80-120 ȝm diametro, globosa, setifera, fusca, singularia, superficialia. Ostiolum 12-15 μm diametro, rotundum, non prominens. Setae rigidae, non septatae, fuscae, (27) 34-52 ȝm longae et 2-3 μm crassae, apicem versus gradatim attenuatae, basaliter bulbosae, 3-4,5 μm crassae. Paries ascomatum e stratis nonnullis cellularum tangentisliter extensarum compositus, cum textura angulare, cellulis singularibus (3) 4-6 μm metientibus. Asci 50-60 × (8) 10-13 ȝm, bitunicati, clavati ellipsoidales, in pedem brevem attenuati, 8-spori. Ascosporae (10) 12-16,5 (17) × 3-4,5 (5) ȝm, oblonge fusiformes vel anguste ellipsoidales, 2-cellulatae, incoloratae, subaequales, ad septum non constrictae. Hyphae 2-3 μm crassae, non coloratae ad pallide fuscae. Habitat singulariter in latere adaxiali filiorum Trichostomi brachydontii.

TIPO: España, Cataluña, prov. Barcelona, Barcelonés, La Foresta, entre Ca’n Busquets y el Torrent de les Tres Serres, en los taludes con musgos de los márgenes de los caminos.

U.T.M. 31TDF2288, 160-220 m alt., 30/03/2017, leg. P. Navarro-Rosinés y N.L. Hladun (BCN-Myc. 142, holotipo; 143 y 144, isotipos).

HOSPEDANTE: Crece sobre los filidios de Trichostomum brachydontium Bruch (Pottiales), siempre en la misma posición, con los ascomas solitarios y situados de forma constante en el subápice de la cara adaxial de los filidios.

DESCRIPCIÓN. Hongo visible por los ascomas oscuros que crecen sobre los filidios del hospedante, Trichostomum brachydontium. Ascomas (pseudotecios) globosos, de (60-) 80-120 ȝm de diámetro, sésiles y algo aplanados en la base, externamente de color pardo oscuro a negro, al microscopio óptico con la pared de color pardo oscuro en la mitad superior y más claro hacia la base. Pared del ascoma, en visión tangencial a la superficie, plectenquimática, con textura angularis (KORF, 1958); formada por células de forma poligonal redondeadas, de (3-) 4-6 μm de diámetro. Ascomas provistos externamente, en la mitad superior, de abundantes setas de color pardo, simples, erectas y rígidas, rectas o arqueadas, alargadas, de (27-) 34-52 ȝm de longitud, ligeramente bulbosas en la base, con una anchura de 3-4,5 μm en la base y de 2-3 μm en el filamento, que en éste se atenúa progresivamente hacia el ápice. Ostiolo no prominente, con una abertura circular, claramente delimitada, de aproximadamente 12-15 μm de diámetro, en visión tangencial a la superficie, con las células de la pared del ascoma situadas entorno al ostiolo alargadas y estrechas, de 4-6 × 1 μm, claramente diferenciadas de las típicas de la pared. Hamatecio poco diferenciado en la madurez, con las hifas interascales evanescentes, que se transforman en una masa gelatinosa y consistente entorno a los ascos, únicamente en la abertura del ostiolo se pueden apreciar la persistencia de algunas perífisis de la formación externa, de 6-8 × 1 μm. Gelatina himenial I (+) rojiza, y KOH + I (+) azul. Ascos bitunicados, largamente claviformes, 50-60 × (8-) 10-13 ȝm, más o menos engrosados en el ápice, brevemente pedunculados, mayoritariamente octosporados, pero con algún asco con únicamente 4-6 esporas visibles. Ascosporas entre oblongo-fusiformes y estrechamente elíptico-oblongas, de (10-) 12-14,3-16,5 (-17) × 3-4,0-4,5 (-5) ȝm, [relación L/A de (2,5-) 3,1-3,64,3 (-4,7), n = 27] bicelulares, ligeramente desiguales, no o poco constrictas entorno al septo, gutuladas, de disposición irregularmente biseriadas, hialinas y lisas. Micelio formado por hifas vegetativas visibles únicamente entorno de la pared de la base del ascoma, de 2-3 μm de grosor, septadas, ramificadas, subhialinas o con coloración parda clara cerca del ascoma.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT. Epibryon trichostomi se conoce únicamente de la localidad original de Cataluña mencionada en este trabajo, donde crece como parásito biotrófico de Trichostomum brachydontium, y que es visible por los ascomas que crecen superficiales sobre los filidios del musgo, y que ocupan, si seguimos la delimitación en micronichos propuesta por DÖBBELER

56

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

(2002), una posición muy definida sobre estos. Este hongo se caracteriza por situar los ascomas en la cara adaxial del nervio de los filidios, donde crece siempre formando un único ascoma por filidio, localizado de forma constante en la misma posición, en el subápice de filidio.

En el trabajo de DÖBBELER (2002) se comentan diferentes ejemplos de hongos briofíticos que ocupan un micronicho similar al observado para E. trichostomi. Entre éstos se encuentra E. muscicola, que se caracterizada por tener ascósporas triseptadas, y que cuando crece sobre Tortella tortuosa forma también ascomas solitarios de la cara adaxial del nervio de los filidios.

Fig. 1.- Hábito de Epibryon trichostomi creciendo sobre Trichostomum brachydontium. A) Aspecto general de los ascomas situados sobre el nervio, en el subápice de la cara adaxial de los filidios del musgo. B, C) Detalle ampliado de los ascomas donde se aprecian las setas superficiales. Escalas: A, B, C = 100 μm.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

57

Fig. 2.- Epibryon trichostomi. A) Ascoma sobre un filidio de Trichostomum brachydontium. B) Detalle ampliado de la superficie de un ascoma en el que se observan las setas. C) Ascos con ascósporas. D) Ascósporas. Escalas: A = 30 μm. B = 15 μm; C, D = 10 μm.

Pero en este caso, según se desprende de las ilustraciones incluidas en el trabajo de DÖBBELER (2002), los ascomas se sitúan siempre de forma precisa en la parte central del filidio, no en el subápice como ocurre en E. trichostomi.

COMPARACIÓN DE EPIBRYON TRICHOSTOMI CON OTRAS ESPECIES DEL GÉNENO Y ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA DELIMITACIÓN DE E. BRYOPHILUM. Por sus características morfológicas, Epibryon trichostomi esta relacionado con el grupo de E. bryophilum (DÖBBELER, 1978), un conjunto de especies del género próximas que se caracterizan por tener ascomas superficiales provistos setas, y ascosporas con un único septo transversal. Entre las especies previamente descritas de este grupo encontramos: E. arachnoideum, E. bryophilum, E. bubakii, E. casaresii, E. chorisodontii, E. dicrani, E. plagiochilae, E. polysporum y E. turfosorum. De estas especies, únicamente en E. polysporum, que crece sobre Ptilidium ciliare, se caracteriza por tener ascos con 16 esporas; en las otras especies los ascos son octosporados. Por el tamaño y la forma de las ascósporas, E. trichostomi sería próximo a E. chorisodontii y a E. plagiochilae. Las tres especies compartirían ascósporas con una longitud

58

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

claramente superior a 10 μm y una anchura comprendida entre 3-5 μm. Al comparar estas especies, aparte de crecer sobre hospedantes diferentes, E. trichostomi se diferencia por tener setas mas finas, de solo 2-3 μm de grosor, mientras que el grosor de las setas en E. chorisodontii es de 3,5-5 μm y en E. plagiochilae de 3-4 μm. El hospedante de E. chorisodontii es Chorisodontium aciphyllum, y E. plagiochilae crece sobre hepáticas del género Plagiochila. Dos especies de este grupo, E. arachnoideum y E. plagiochilae, se reconocen por tener las setas encorvadas hacia el substrato.

En otras especies del grupo, como es el caso de E. bryophilum, E. bubakii y E. turfosorum, la longitud de las esporas es también similar a la de E. trichostomi, pero en éstas la anchura esporal es siempre superior a los 5 μm, lo que las diferencia de nuestra especie. En el caso de E. bryophilum, en el sentido amplio de la especie adoptado por DÖBBELER (1978), la longitud de las ascósporas, comprendida entre 15-18 μm, superaría la longitud observada en las de E. trichostomi. Las otras dos especies del grupo, E. casaresii y E. dicrani, tienen una longitud de ascósporas menor, comprendida entre 7-10 μm, un tamaño que es claramente inferior al del resto de especies comentadas. En relación a la delimitación de E. bryophilum, hay que tener en cuenta que este taxón ha sido tratado en un sentido amplio por distintos autores (RACOVITZA, 1959; HENDERSON 1972; DÖBBELER, 1978), y como consecuencia ha sido citado sobre un amplio número de hospedantes distintos, tanto de hepáticas como de musgos. Pero en todos estos casos, el tamaño de ascósporas mencionado es mayor al de las de E. trichostomi.

Fig. 3.- Epibryon trichostomi. A) Detalle esquemàtico de la forma las setas que crecen en la superficie de los ascomas. B) Esquema de la forma y la septación de las ascósporas. Escalas: A, B = 5 μm.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

59

En la revisión de DÖBBELER (1978) se menciona un tamaño esporal para E. bryophilum de 1518 × 6,5-7,5 μm, pero, según indica este autor, se ha limitado a recoger los datos indicados en la descripción aportada por RACOVITZA (1959). HENDERSON (1972) aporta para esta especie un tamaño de ascósporas ligeramente más largo y algo mas estrecho, de 17-20 × 5-6 μm. Si tenemos en cuenta la diversidad de hospedantes mencionados en estos trabajos, podemos considerar probable que en el concepto amplio de E. bryophilum, pueden esconderse varios taxones distintos.

Entre los sinónimos de E. bryophilum s.l., DÖBBELER (1978) incluye Coleroa aliculariae, una especie que, según la descripción original de GONZÁLEZ FRAGOSO (1916), tiene ascósporas de menor tamaño, de sólo 12-15 × 6-7 μm, una longitud claramente menor si se compara con el tamaño atribuido a E. bryophilum. En las claves de identificación incluidas a continuación en este trabajo, Coleroa aliculariae se trata como un taxón diferenciado de E. bryophilum, pero, antes de combinarla en Epibryon, consideramos necesario poder estudiar el material tipo y completar su descripción morfológica.

En un sentido estricto, según se desprende de la descripción original aportada por FUCKEL (1874), E. bryophilum s.s. tiene un tamaño esporal menor, de aproximadamente 10 × 5 μm, y corresponde a un hongo que crece sobre los filidios de diferentes especies de musgos, entre las que se encuentran Diphyscium foliosum, Pogonatum nanum y otros Polytrichales. Según indica FUCKEL (1874), en estos hospedantes, E. bryophilum s.s. primero se desarrolla, en la cara superior de los filidios vivos, las estructuras portadoras de conidios (conidiomas peritecioides) y, posteriormente, los filidios se curvan, se vuelven de color granate y probablemente mueren como resultado de la proliferación del hongo; es sobre estos filidios marchitos, o incluso en descomposición, donde se forman los ascomas del hongo. Estas estructuras asexuales observadas por FUCKEL (1874), no han sido posteriormente observadas por los autores que tratan esta especie (WINTER 1885, RACOVITZA 1959, HENDERSON 1972, DÖBBELER 1978). Según se desprende de los trabajos de RACOVITZA (1959) y de DÖBBELER (1978), parece que estos autores no llegaron a estudiar ningún ejemplar original de E. bryophilum, lo que pudo complicar en su momento la comprensión de las especies de este grupo.

CLAVES DE IDENTIFICACIÓN DE LAS ESPECIES DEL GRUPO DE EPIBRYON BRYOPHILUM. En esta clave incluimos únicamente las especies del género que presentan ascósporas uniseptadas y ascomas provistos de setas superficiales o, en un caso, que crecen entre las lamelas de Polytrichales (E. interlamellare). La información sobre la morfología de la mayoría de especies tratadas ha sido extraída principalmente de los trabajos de DÖBBELER (1978 y 1981) o, para algunas especies no incluidas en estos, de las publicaciones posteriores de DÖBBELER (2006: E. andinum) y PEGLER et al. (1980: E. chorisodontium).

1. Ascósporas con longitud comprendida entre 10-20 μm. ............................................................................... 2 1. Ascosporas con longitud comprendida entre 5-10 μm. ............................................................................... 11 2(1). Ascósporas oblongo-elipsoidales, de 15-18 × 6,5-7,5 μm. Ascomas de 100-150 μm de diámetro, con setas de 20-30 × 2 μm. Sobre diferentes hospedantes tanto musgos como hepáticas. ..................................... .................................................................................................................... E. bryophilum (Fuckel) Döbb. s.l.

2. Ascósporas con longitud inferior, comprendida entre 10-16 μm, y en general mas estrechas, con anchura comprendida entre 2-7 μm. ............................................................................................................................. 3 3(2). Ascos con 16 esporas, Ascósporas estrechamente fusiformes, de 10-14 × 2 μm. Ascomas de 60-95 μm de diámetro, con setas de 15-30 × 3-4 μm. Sobre Ptilidium ciliare. ............................. E. polysporum Döbb.

3. Ascos con (4-6-) 8 esporas, ascósporas con anchura superior a 3 μm. ......................................................... 4

60

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

4(3). Ascósporas con anchura comprendida entre 5-7 μm. ............................................................................... 5 4. Ascósporas con anchura predominantemente menor, de sólo 3-5 μm. ........................................................ 7 5(4). Ascomas de 75-175 μm de diámetro, con setas de 25-30 × 3-3,5 μm. Ascosporas de 12-15 × 5-5,5 μm.

Sobre Marsupella emarginata. ....................................................................... E. bubakii (Gonz. Frag.) Döbb.

5. Ascomas de menor tamaño, de 70-125 μm. Setas mas largas, que superan los 30 μm de longitud, Ascosporas más anchas, de 5,5-7 μm de ancho............................................................................................... 6 6(5). Ascomas recubiertos en la zona apical de finas papilas oscuras, de 68-100 × 55-90 μm, con setas de (30-) 50-75 × 3-4 μm. Ascosporas elipsoidales, de (11-) 12-14 (-15) × (5-) 5,5-6,5 (-7) μm. Sobre Sphagnum. ....................................................................................................... E. turfosorum (Mouton) Döbb.

6. Ascomas sin papilas apicales oscuras, de c. 125 μm de diámetro, con setas de c. 38 × 3 μm. Ascosporas de 12-15 × 6-7 μm. Sobre Nardia scalaris. ................................................. Coleroa aliculariae Gonz. Frag.

7(4). Ascomas hemisféricos, de 60-130 (-150) μm de diámetro y de 50-90 μm de altura, aplicados sobre las lamelas del hospedante, con setas de hasta 30 (-45) de largo y de 1,5-2,5 (-3,5) μm de grosor, provistas de 1-2 septos, con forma irregularmente curvadas o nudosas, que se originan en cualquier parte del ascoma, y pueden llegar a faltar en los ascomas maduros. Ascosporas elipsoidales o subovoides, de (10-) 11-14 (-16) × 4-5 μm. Sobre Dawsonia sp. pl. .............................................................................. E. odontophilum Döbb.

7. Ascomas no hemisféricos, globosos o aplanados lateralmente. Sobre otros hospedantes............................ 8 8(7). Ascomas de (60-) 70-90 (-100) μm de diámetro, con setas de pared con grosor irregular y variable, de hasta 30 (-35) de largo y de 3,5-5 μm de grosor, visibles en la parte apical de los ascomas, o llegando a faltar en algún caso. Ascosporas de 11-15 × 3-4 μm. Sobre Polytrichadelphus purpureus. ........................... ............................................................................................................................................. E. andinum Döbb.

8. Setas de los ascomas con pared de grosor constante a todo lo largo. ............................................................ 9 9 (8). Ascomas de 50-100 μm de diámetro, con setas de 20-55 (-70) × 3-4 μm, que se disponen horizontalmente y se inclinan hacia el substrato. Ascosporas estrechamente elipsoidales o subfusiformes, de (9-) 10-14 (-16) × 3-4 μm. Sobre Plagiochila asplenioides y P. porelloides. ............................................. .................................................................................................................. E. plagiochilae (Gonz. Frag.) Döbb.

9. Ascomas provistos de setas erectas, no inclinadas hacia el substrato.......................................................... 10 10(9). Ascomas de (60-) 80-120 μm de diámetro, con setas erectas, abundantes, situadas principalmente en la mitad superior del ascoma, de (27-) 34-52 × 2-3 μm, provistas en la base de un engrosamiento bulboso de 3-4,5 μm de ancho. Ascosporas de (10-) 12-16,5 × 3-4,5 (-5,5) μm. Sobre Trichostomum brachidontium. ........................................................................... E. trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro 10. Ascomas de 90-100 μm de diámetro, con setas de 15-40 × 3,5-5 μm, dispuestas cerca del ostiolo.

Ascosporas elipsoidales o elipsoidal-fusiformes, de 12,5-16 × 4-5 μm. Sobre Chorisodontium aciphyllum. .............................................................................................................................. E. chorisodontium Spooner 11(2). Ascomas de pequeño tamaño, de 30-55 μm de diámetro. ................................................................... 12 11. Ascomas de mayor tamaño, con un diámetro comprendido entre 50-100 μm. ......................................... 13 12(11). Ascomas con escasas setas, menores de 20 (-25) × 2-3,5 μm, que son visibles únicamente alrededor del ostiolo. Ascósporas estrechamente elipsoidales o fusiformes, de 5,5-7 (-8) × 1,5-2 μm. Sobre Polytrichum sp. pl., creciendo entre las lamelas de los filidios. ................ E. interlamellare (Racov.) Döbb.

12. Ascomas con setas de 18-30 (-55) × 2-4 μm, que se originan horizontalmente en el tercio superior del ascoma y se inclinan hacia el substrato. Ascósporas estrechamente elipsoidales o fusiformes, de 6,5-9 × 1,5-2,5 μm. Sobre Bazania trilobata, tanto sobre filidios como caulidios. ............. E. arachnoideum Döbb.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

61

13(11). Ascomas de 50-90 μm de diámetro, de tonalidad muy oscura, negros, con setas de 18-54 × 2,5-4 μm. Ascósporas elipsoidales, de aproximadamente 7,5 × 2,5 μm. Con parafisoides visibles en el hamatecio. Sobre Dicranum scoparium. ................................................................ E. dicrani (Racov.) Döbb.

13. Ascomas de 75-100 μm de diámetro, de tonalidad parda, con setas de 20-40 × 3 μm. Sin parafisoides visibles en la madurez. Ascósporas oblongas, de 7-9 (-10) × 3-3,5 μm. Sobre hepáticas: Scapania, Barbilophozia, Mylia y Tritomaria; pero citado también sobre diferentes musgos: Mnium, Pogonatum y Sphagnum. ..................................................................... E. casaresii (Bub. et Gonz. Frag.) Döbb. f. casaresii NOTA. E. casaresii (Bub. et Gonz. Frag.) Döbb. f. frullaniae (Gonz. Frag.) Döbb., es un taxón poco claro, con una descripción original poco detallada, según la cual se diferencia de la forma típica por crecer sobre Frullania tamarisci, por tener ascomas dispersos, ligeramente más grandes, de hasta 120 μm de diámetro, con setas más cortas, de hasta 28 μm de largo, y por las esporas elipsoidales y inspersas, con abundantes gútulas lipídicas de tamaño variable (BUBÁK, 1915; GONZÁLEZ FRAGOSO, 1919; DÖBBELER, 1978.

AGRADECIMIENTOS Los autores quieren agradecer al Dr. P. Döbbeler (Múnich) y al Dr. X. Llimona (Barcelona) la lectura crítica del manuscrito y los comentarios oportunos que nos han permitido completar y mejorar el texto.

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS BUBÁK, F. (1915). Fungi nonnulli novi hispanici. Hedwigia, 57: 1-13.

DÖBBELER, P. (1978). Moosbewohnende Ascomyceten I. Die pyrenocarpen, den Gametophyten besiedelnden Arten.

Mitteilungen der Botanischen Staatssammlung München, 14: 1-360.

DÖBBELER, P. (1979). Moosbewohnende Ascomyceten III. Einige neue Arten der Gattungen Nectria, Epibryon und Punctillum. Mitteilungen der Botanischen Staatssammlung München, 15: 192-221.

DÖBBELER, P. (1980). Epibryon endocarpum sp. nov. (Dothideales), ein hepaticoler Ascomycet mit intrazellulären Fruchtkörpern. Z. Mykol., 46 (2): 209-216.

DÖBBELER, P. (1981). Moosbewohnende Ascomyceten V. Die auf Dawsonia vorkommenden Arten der Botanischen Staatssammmlung München. Mitteilungen der Botanischen Staatssammlung München, 17: 393-474.

DÖBBELER, P. (1982). Moosbewohnende Ascomyceten VI. Einige neue Pyrenomyceten. Mitteilungen der Botanischen Staatssammlung München, 18: 341-358.

DÖBBELER, P. (1984, “1983”). Drei neue moosbewohnende Ascomyceten aus der Subantarktis (Marion Island). Sydowia, 36: 33-45.

DÖBBELER, P. (1998a). Epibryon pedinophylli - a new leaf-perforating ascomycete on Pedinophyllum interruptum (Hepaticae). Sendtnera, 5: 19-27.

DÖBBELER, P. (1998b). Ascomyceten auf der epiphyllen Radula flaccida (Hepaticae). Nova Hedwigia, 66: 325-373.

DÖBBELER, P. (1999). Polytrichadelphus magallanicus - A mycological Eldorado: five new ascomycetes on a single collection from Tierra del Fuego. Haussknechtia Beiheft, 9 (Riclef-Grolle-Festschrift): 79-96.

DÖBBELER, P. (2002). Microniches occupied by bryophiolus ascomycetes. Nova Hedwigia, 75: 275-306.

DÖBBELER, P. (2003). Ascomycetes on Dendroligotrichum (Musci). Nova Hedwigia, 76: 1-44.

DÖBBELER, P. (2006). Two new polytrichicolous Ascomycetes from Ecuador. Nova Hedwigia, 82(1-2): 257-264.

DO¨BBELER, P. (2016) Three new ascomycetes on epiphyllous liverworts. Karstenia, 56: 47-54.

DÖBBELER, P. & H. HERTEL (1983). Drei neue moosbewohnende Ascomyceten aus der Subantarktis (Marion Island).

Sydowia, Annales Mycologici, ser. II, 36: 33-45.

DÖBBELER, P. & R. MENJÍVAR (1992). Tres nuevas especies de ascomicetes en hepáticas epífilas en Costa Rica. Revista de Biología Tropical, 40(1): 73-81.

FUCKEL, L. (1874, “1873”). Symbolae mycologicae. Beiträge zur Kenntniss der rheinischen Pilze. Zweiter Nachtrag.

Jahrbücher des Nassauischen Vereins für Naturkunde, 27-28: 1-99.

GONZÁLEZ FRAGOSO, R. (1915). Adiciones a la micoflora Española. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 15: 337-343.

62

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 53-62; 2019.

GONZÁLEZ FRAGOSO, R. (1916). Algunos hongos que viven sobre Muscíneas de la flora Española. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 16: 367-371.

GONZÁLEZ FRAGOSO, R. (1919, “1918”). Hongos de Galicia. Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 11 (3): 104-113.

GUEIDAN, C., A. APTROOT, M.E. CÁCERES, H. BADALI & S. STENROOS (2014). A reappraisal of orders and families within the subclass Chaetothyriomycetidae (Eurotiomycetes, Ascomycota). Mycological Progress, 13(4): 1027-1039.

HENDERSON, D.M. (1972). Fungi on Scottish bryophytes. Transactions and Proceedings of the Botanical Society of Edinburgh, 41: 385-391.

HOFFMANN, N. & J. HAFELLNER (2000). Revision der lichenicolen Arten der Sammelgattungen Guignardia und Physalospora (Ascomycotina). Bibliotheca Lichenologica, 77: 1-181, KORF, R.B. (1958). Japanese Discomycete. Notes I-VIII. Science Reports of the Yokohama National University. Section II, 7: 7-35.

MATZER, M. (1996). Foliicolous ascomycetes with fissitunicate asci on foliicolous lichens. Mycological Papers, 171: 1-202.

MUGGIA, L., A. FLEISCHHACKER, T. KOPUN & M. GRUBE (2016). Extremotolerant fungi from alpine rock lichens and their phylogenetic relationships. Fungal Diversity, 76: 119-142.

PEGLER, D.N., B.M. SPOONER, & R.I. LEWIS SMITH. (1980). Higher Fungi of Antarctica, the subantarctic zone and Falkland Islands. Kew Bulletin, 35(3): 499-562.

RACOVITZA, A. (1959). Étude systématique et biologique des champignons bryophiles. Mémoires du Museum National d'Histoire Naturelle, Paris, 10: 1-288.

SERUSIAUX, E., P. DIEDERICH, A.M. BRAND & P.G. van. den BOOM (1999). New or interesting lichens and lichenicolous fungi from Belgium and Luxembourg. VIII. Lejeunia, 162: 1-95.

STENROOS, S., T. LAUKKA, S. HUHTINEN, P. DÖBBELER, L. MYLLYS, K. SYRJÄNEN & J. HYVÖNEN (2010). Multiple origins of symbioses between ascomycetes and bryophytes suggested by a five-gene phylogeny. Cladistics, 26: 281-300.

WINTER, G. (1885). Pilze - Ascomyceten. In: G.L. Rabenhorst's Kryptogamen-Flora von Deutschland, Oesterreich und der Schweiz. Edn 2. 1(2): 193-528.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 63-66; 2019.

63

AGARICUS MACROLEPIS (PILÁT & POUZAR) BOISSELET & COURTEC., PRIMERA CITACIÓ A LES ILLES BALEARS (ESPANYA).

SIQUIER, J.L.1; SALOM, J.C.2 i CONSTANTINO, C.3

1- Carrer Major, nº 19. E-07300-Inca (Illes Balears). E-mail: pepemycete@hotmail.com 2- Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa, km 7, 5. E-07122-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com 3- Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller. Carretera Palma-Port de Sóller, km 30. E-07100-Sóller (Illes Balears).

E-mail: micobalear@gmail.com

RESUM. Agaricus macrolepis (Pilát & Pouzar) Boisselet & Courtec., primera citació a les Illes Balears (Espanya). Se cita com a nou per a les Illes Balears A. macrolepis, a partir de basidiomes recol·lectats a Mallorca. S’inclou una completa descripció macro i microscòpica, acompanyada de fotografies dels exemplars estudiats, així com algunes dades ecològiques d’interès.

Paraules clau: Basidiomycota, Agaricus, Mallorca, Illes Balears.

ABSTRACT. Agaricus macrolepis (Pilát & Pouzar) Boisselet & Courtec., new record for the Balearic Islands (Spain). Agaricus macrolepis is here reported as new record in the Balearic Islands.

A description macro and microscopic, pictures and ecology of samples found in Majorca island are afforded.

Key words: Basidiomycota, Agaricus, Majorca, Balearic Islands, Spain.

INTRODUCCIÓ Durant la tardor de 2017 es varen recol·lectar al camp uns exemplars del gènere Agaricus els quals, després d’estudiar-los, es determinaren com A. macrolepis (Pilát & Pouzar) Boisselet & Courtec.

Per confirmar la determinació realitzada, posteriorment es va seqüenciar la mostra. El resultat de la cerca blast va ser una coincidència del 100% amb la mostra KJ548128 que figura al Genbank.

MATERIAL I METODOLOGIA Les mostres han estat recol·lectades pels autors i tot el material estudiat es troba dipositat a l’ herbari particular JLS (J.L. Siquier). Les fotos macroscòpiques s’han realitzat al camp amb llum natural amb càmeres Nikon D300S i Panasonic Lumix DMC-TZ 40. Les descripcions macroscòpiques s’han dut a terme sobre el material fresc recol·lectat; les microscòpiques sobre les mostres d’herbari, que havien estat obtingudes deshidratant els carpòfors frescs mitjançant una font d’aire calent. Per a les preparacions i descripcions microscòpiques s’ha utilitzat un microscopi Olympus BX40 i els reactius adients; per fer les microfotografies, càmeres Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. El DNA de la mostra ha estat extret, amplificat, purificat i seqüenciat en el laboratori ALVALAB (Oviedo), seguint la metodologia que es descriu a SIQUIER & SALOM (2017).

64

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 63-66; 2019.

Fig. 1.- Agaricus macrolepis (Pilát & Pouzar) Boiselet & Courtec. A: Carpòfors. B: Detall de l’anell. C: Estípit i anell. D-E: Espores. F: Basidi. Barres: 10 μm.

Agaricus macrolepis (Pilát & Pouzar) Boiselet & Courtec. Doc. Mycol. 34 (135-136): 88.

2008.

DESCRIPCIÓ. Píleu de 6-14 cm de diàmetre, amplament hemisfèric de jove, amb el desenvolupament de convex a pla-convex progressivament obert i finalment, pla amb el centre un poc deprimit. Cutícula de llisa, especialment al disc central, a un poc fibril·losa en els exemplars més grans, dissociada en forma d’esquames que o bé formen metxes molt aplicades o bé fibril·les que, cap al marge, es van separant; color inicialment de blanquinós a un poc brunenc, més brunenc amb l’edat; en els exemplars ja quasi oberts del tot, presenta tons groguencs clars cap a la meitat del radi, però el marge és bru més clar, i pot presentar o no tons groguencs; marge prim i llarg temps excedent, fins i tot en exemplars adults, sempre un poc involut, excoriant-se a la vellesa. Làmines nombroses, denses, amb lamel·les intercalades, lliures; inicialment blanquinoses, però aviat més o menys grisenques i, finalment, de bru molt fosc a quasi negres, amb l’aresta delicadament crenulada i de color blanquinós. Estípit fins a 15 × 3,5 cm, cilíndric, amb la base de bulbosa a subbulbosa-marginada; color blanc quasi pur per sobre i sota l’anell, progressivament bru clar cap a la base, que torna a ser blanquinosa i sol presentar cordons miceliars; a la part alta, presenta un anell súper (descendent), ample, un xic membranós, un poc gruixut, blanquinós, especialment a la part superior, i presenta a la cara inferior unes marcades esquames amb forma de roda de carro cap el marge, suaument tenyides de bru clar. Carn un poc ferma, blanquinosa, de sabor suau i olor entre anisat i d’ametlles amargues, especialment en el píleu. Reaccions químiques: reacció de Schäeffer positiva, taronja vermellosa al capell, més fosca en els exemplars secs; al mateix lloc KOH positiva color groc.

Espores (6,7)-7-8,5 × (4,3)-4,8-5 μm, Q = 1,49-1,77-(1,85), majoritàriament el·lipsoïdals però amb certa presència de cilíndriques, paret un poc gruixuda, brunes en aigua. Basidis tetraspòrics, més o

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 63-66; 2019.

65

menys claviformes, generalment de 20-28,8 × 8-9 μm, tot i que n’hem trobat alguns més grans, de fins a 40,7 × 12,7 μm. Queilocistidis 13,3-27,6 × 5,6-11,2 μm, molt abundants, de forma variada, des de claviformes a piriformes, globulosos, ovoides o cilíndrics catenulats. Part inferior de l’anell amb hifes cilíndriques de fins a 10,2 μm de gruix. Pileipel·lis del tipus cutis, amb hifes cilíndriques amb alguns rars elements terminals.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Fornalutx, Coll d’en Pastor, UTM: 31SDE7705, alt. 600-650 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 16-XI-2017, JLS 4065, ALV 14285.

OBSERVACIONS. El material estudiat (un grup de 4 exemplars en diferents estadis de creixement) coincideix amb la descripció que per a aquesta espècie es fa a PARRA (2013), especialment en les característiques següents: - Mides dels carpòfors, dins l’interval de l’espècie, però inferior a la mitjana.

- Forma i color de la cutícula, de l’estípit i de l’ anell, sobretot amb les esquames en forma de roda de carro a la part inferior.

- Reaccions de Schäeffer i al KOH. - Olor anisada i a ametlles amargues.

- Mides de les espores uniformes, amb poques diferències, però amb una certa presència d’espores cilíndriques.

- Queilocistidis similars i igualment de forma variada.

Fig. 2.- Agaricus macrolepis (Pilát & Pouzar) Boiselet & Courtec. Queilocistidiograma. Barres: 10 μm.

66

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 63-66; 2019.

La seqüencia obtinguda de la regió ITS va ser 100 % coincident amb la KJ548128 d’aquesta espècie que està dipositada al Genbank, cosa que ens confirmà la identificació realitzada. Agaricus macrolepis és una espècie poc citada a l’estat espanyol, que ara és nova citació per a la funga de les Illes Balears i amb aquesta ja són trenta les espècies del gènere Agaricus que s’han trobat a les Illes Balears.

BIBLOGRAFIA GENBANK: https: //www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank/ PARRA, L.A. (2013). Agaricus s.l. Fungi Europaei 1A. Candusso Edizioni s.a.s. Alassio. Italia.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2017). Il genere Pholiotina nelle Isole Baleari (Spagna)-I. Pholiotina mediterranea sp. nv.

Riv. di Micol., 60 (3): 213-236.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 67-70; 2019.

67

UN CASO DE ALBINISMO EN INOCYBE RUFULOIDES BON SIQUIER, J.L.1; SALOM, J.C.2 y ESTEVE-RAVENTÓS, F. 3 1- Carrer Major, 19. E-07300-Inca (Illes Balears). E-mail: pepemycete@hotmail.com 2- Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. de Valldemossa km 7, 5 E07122 Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com 3- Departamento de Ciencias de la Vida (Area de Botánica), Universidad de Alcalá, E-28805 Alcalá de Henares (Madrid). E-mail: fernando.esteve@uah.es

SUMMARY. A case of albinism in Inocybe rufuloides Bon. The authors present the study of a collection of albino specimens of Inocybe rufuloides found in Mallorca (Balearic Islands). The ITS molecular study of these samples confirms that it belongs to this species.

Key words: Basidiomycota, Inocybe rufuloides, Balearic Islands, Spain.

RESUM. Un cas d’albinisme en Inocybe rufuloides Bon. Els autors presenten l’estudi realitzat d’una mostra d’exemplars albins d’Inocybe rufuloides trobada a Mallorca (Illes Balears). L’anàlisi del marcador ITS confirma la seva pertinença a aquesta espècie.

Paraules clau: Basidiomycota, Inocybe rufuloides, Illes Balears, España.

RESUMEN. Un caso de albinismo en Inocybe rufuloides Bon. Los autores presentan el estudio realizado de una muestra de ejemplares albinos de Inocybe rufuloides encontrada en Mallorca (Islas Baleares). El análisis del marcador ITS confirma su pertenencia a esta especie.

Palabras clave: Basidiomycota, Inocybe rufuloides, Islas Baleares, España.

INTRODUCCIÓN Inocybe rufuloides (BON, 1984) es una especie relativamente frecuente en las áreas litorales de las Islas Baleares, donde se asocia con el pino carrasco (Pinus halepensis), siempre en suelos muy arenosos, especialmente en las dunas fijas de litoral; como su nombre indica, muestra una coloración pardo-rojiza muy manifiesta, tanto en el píleo como en el estípite, y sus láminas muestran una arista discolor, muy característica por la presencia de numerosos paracistidios, a veces 2-3 tabicados, y distribuidos en una banda muy ancha en el filo laminar. En noviembre de 2017, recolectamos una colección de carpóforos totalmente blancos en una zona dunar del noreste de Mallorca. Tras su estudio morfológico (macro y microscópico) y el correspondiente análisis molecular con el marcador ITS, han sido identificados como pertenecientes a esta especie.

MATERIAL Y METODOLOGÍA Se aporta una descripción de las muestras recolectadas, así como de los caracteres microscópicos observados en las mismas. Las fotos, tanto las tomadas en el punto de recolección como las de los caracteres microscópicos, han sido realizadas con una cámara Panasonic Lumix DMC-TZ40. Las muestras están depositadas en los herbarios JLS (J.L. Siquier) y AH (Alcalá de Henares), y parte del material extraído y secuenciado ha quedado en el herbario ALV (Pablo Alvarado). La muestra ha sido secuenciada en el laboratorio ALVALAB (Oviedo). La metodología de la secuenciación es la misma que se describe en SIQUIER & SALOM (2018).

68

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 67-70; 2019.

DESCRIPCIÓN: Píleo de 8-15 mm de diámetro, inicialmente cónico-umbonado, posteriormente aplanado, con el borde ligeramente levantado pero conservando un umbón obtuso en la zona central, no estriado inicialmente, aunque algo acanalado-lacerado en el margen con la edad o en tiempo húmedo, con restos de velo fibriloso hacia el margen; cutícula no viscosa, con fibrillas más o menos aplicadas; color inicial blanco níveo, con el tiempo de blanco marfileño a algo grisáceo, finalmente grisáceo claro algo pardusco desde la mitad del radio hacia el margen y en el umbón, blanco alrededor del mismo. Láminas medianamente separadas, de libres o adnatas a ligeramente uncinadas, ventrudas, de color inicial blanco, con el tiempo desde beige grisáceo a gris pardusco, cremosas al secarse; arista delicadamente crenulada y siempre blanquecina. Estípite de 15-23 × 23,5 mm, cilíndrico, paulatinamente engrosado hacia la base (-4 mm), fibriloso en la mitad superior; color inicial blanquecino, con la edad blanquecino grisáceo. Cortina presente, bastante abundante en los ejemplares jóvenes, con el tiempo con restos sobre el estípite y borde del píleo, de color blanco más o menos hialino. Carne blanquecina en el píleo, ligeramente beige en el estípite y de olor inicial farinoso con un componente espermático al final. Esporada de color crema. Reacción nula al KOH en la cutícula.

Esporas de 10,2-13,0 × 5,9-6,9 μm, Q = 1,69-2,0 (-2,2), lisas, desde elipsoidales a subamigdaliformes, con el ápice de obtuso a ligeramente cónico. Basidios tetraspóricos.

Pleurocistidios medianamente frecuentes y de medidas similares a los queilocistidios.

Queilocistidios de 40-68 × 12,5-23 μm, muy numerosos, bastante polimorfos, fusiformes, cilíndrico-claviformes, algunos con tendencia a sublageniformes o, más raramente, globosos, con paredes anchas de hasta 1,6 μm y con alguna frecuencia muricados. Paracistidios a menudo entremezclados con los queilocistidios, de subesféricos a esferopedunculados. Caulocistidios dispersos, acompañados de pelos caulocistidiodes, no muricados, presentes en la zona superior del estípite, en una estrecha zona (1/10-1/6).

MATERIAL ESTUDIADO. MALLORCA: Muro, Parc Natural de s’Albufera, Comú de Dalt, UTM: 31SEE1101, alt.

5-10 m, entre musgos del orden de las Pottiales, en una zona dunar más o menos consolidada con Pinus halepensis, acompañado por Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpa y Pistacia lentiscus, 23-XI-2017, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, det. F. Esteve-Raventós, JLS 4076, AH 46869, ALV 19754.

MATERIAL ADICIONAL ESTUDIADO (EJEMPLARES NO ALBINOS). Inocybe rufuloides. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, UTM: 31SCD6101, alt. 0-5 m, zona dunar con presencia de Pinus halepensis y Juniperus phoenicea, 27-XI-2007, JLS 2447. FORMENTERA: Es Ram-torrent des Arboçers, UTM: 31SCC7179, alt.

10-30 m, zona dunar consolidada con Pinus halepensis acompañado de Juniperus phoenicea y Pistacia lentiscus, 7-XII2009, JLS 2984.

OBSERVACIONES: La existencia de formas albinas en Inocybe es conocida desde muy antiguo (BOUDIER, 1885), aunque en ocasiones este carácter ha conllevado una cierta confusión en la interpretación de este fenómeno genético, y a la inclusión de estas formas desprovistas de color en grupos taxonómicos erróneos. Un buen ejemplo es la especie descrita de Norteamérica como Tricholoma cystidiosum A.H. Sm. (SMITH, 1941), que fue considerada como perteneciente a este género por la carencia de pigmentación de sus esporas; no obstante, SINGER (1951) al revisar la colección corroboró la existencia de una forma “albina” y la incluyó en Inocybe (Fr.) Fr., principalmente debido a la observación de los típicos cistidios muricados de este género. KUYPER (1986: 9) señala haber encontrado colecciones albinas en un buen número de especies de Inocybe, en ocasiones como formas “semialbinas” con los basidiomas normalmente coloreados y las esporas hialinas, que al parecer han perdido la capa más externa de la túnica por algún tipo de mutación. En la literatura más reciente, se han dado a conocer otras colecciones de formas albinas como, por ejemplo, I. leucocephala Boud., que en realidad corresponde a una forma albina de I. stellatospora (Peck) Massee (EYSSARTIER & LAURON, 2007) o más recientemente en I. curvipes (FERVILLE & GROBELNY, 2016; como I. curvipes f. alba).

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 67-70; 2019.

69

Fig. 1.- Inocybe rufuloides M. Bon; A) carpóforos albinos, JLS 7076; B) carpóforos con su color habitual, JLS 2984; C) esporas; D-E) pleurocistidios; F-G-H) queilocistidios; I-J) caulocistidios. (Escala: C = 10 Pm; DE-F-G-H = 20 μm)

Los ejemplares recogidos en Mallorca son completamente albinos, desprovistos de coloración, y los mostramos de modo comparativo en la figura en color que ilustra este trabajo. Si exceptuamos los particulares caracteres cromáticos, la microscopía, el tamaño y la forma de las fructificaciones y el hábitat ya indicaban la posibilidad de tratarse de esta especie. Asimismo, el estudio molecular de las muestras (ITS) ha dado como resultado una similitud prácticamente total con la muestra JN035292 y otras depositadas en GenBank como I. rufuloides, lo que se traduce apenas en la diferencia de 2 nucleótidos sobre los 716 secuenciados (en verde en la secuencia siguiente obtenida): >ALV19774_I.rufuloides_blanco TYGAATAAACATGAACAGGCTGTTGCTGGTCCTCCGGGATACGTGCACGCTTGTCATCTTTGTTATTTCT CCAAATGTGCACATATTGTAGACTCTGGATGCTTTGCTAATATGGATTCATGCCGAGCTGGGACTGCTGT GCTTCAAAGACRAAGTCGGCTTTCCCTTTGCATCTCCAGGGTCTACGTCATTTTTCACAACCTCTAATGT GTTTTGAATGTTGAATAAGGTCCTTTTTGTACCTATAAAAAGTTATAAATACAACTTTCAGCAACGGATC TCTTGGCTCTCGCATCGATGAAGAACGCAGCGAAATGCGATAAGTAATGTGAATTGCAGAATTCAGTGA ATCATCGAATCTTTGAACGCATCTTGCGCTCCTTGGTATTCCGAGGAGCATGCCTGTTTGAGTGTCATTT AAATTCTCAACCACATCGAGTTCTTTCTTTATGTGGCTTTGGATGTGGGGGTTTCTGCTGGCTTCTCTTTC GAGTCGGCTCCCCTGAAATGCATTAGTGGTATCTGGAGCGGAAACTGCTAGGTGTGATAATATCATCTA TGCCTTTGGTATGCCGCAATAAAAAAACAGATTGTGCTGCTTCTAACGCACATTTTATTATGACAAACT

Merece la pena mencionar Inocybe deianae Eyssartier, que parece ser muy próxima a I. rufuloides, pues comparte semejantes caracteres morfológicos y hábitat (EYSSARTIER, 2007). Según nuestras observaciones, I. deianae es propio de ambientes mediterráneos (aunque su autor no

70

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 67-70; 2019.

señala un hábitat dunícola aunque sí sabulícola), y establece micorrizas con los pinos, y probablemente también con Quercus y Arbutus; parece separarse de aquél casi exclusivamente por sus cistidios más cortos y de paredes más delgadas, pero un estudio molecular de ambos taxones parece necesario para establecer cuál es su verdadera relación taxonómica.

AGRADECIMIENTOS A L.A. Parra y P. Alvarado, por su ayuda en la interpretación de los datos moleculares y a J. Planas por la fotocomposición.

BIBLIOGRAFÍA BON, M. (1984). Macromycètes de la zone maritime picarde (8ème supplément). Les inocybes sabulicoles. Doc. Mycol.

14(53): 9-40.

BOUDIER, E. (1885). Description de quelques espèces nouvelles de champignons basidiosporés. Bull. Soc. Bot. France 32: 282-285.

EYSSARTIER, G. (2007). Inocybe deianae sp. nov., un taxon proche d’Inocybe tenuicystidiata. Bull. Mycol. Bot. DauphinéSavoie 186: 35-42.

EYSSARTIER, G. & LAURON, A. (2007). Inocybe leucocephala: réhabilitation d’un taxón rarissime. Bull. Soc. Mycol.

France 123(3-4): 233-242.

FERVILLE, A. & GROBELNY, A. (2016). Étude de quatre inocybes intéressants ou inédits. Bull. trim. Féder. Mycol.

Dauphiné-Savoie 221: 5-19.

KUYPER, T.W. (1986). A revision of the genus Inocybe in Europe. I. Subgenus Inosperma and the smooth-spored species of subgenus Inocybe. Persoonia suppl. 3: 1-247.

SINGER, R. (1951). The Agaricales in modern taxonomy. Lilloa 22: 1-832.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2018). Contributo alla conescenza del genere Conocybe nelle Isole Baleari (Spagna). I. Riv. di Micol. 61(1): 35-77.

SMITH, A.H. (1941). New and unusual agarics from North America II. Mycologia 33(1): 1-16.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 71-75; 2019.

71

PRIMER REGISTRO IBÉRICO DE UN HONGO MEDITERRÁNEO ESCASAMENTE CITADO: PSEUDOOMPHALINA UMBRINOPURPURASCENS (MAIRE) CONTU RUBIO, E.1 y SÁNCHEZ, L.2 1- José Cueto 3, 5º B, E-334012 Avilés (Asturias). E-mail: enrirubio@asturnatura.com 2- Avda. Turó 3, 7è 3a, E-08390 Montgat (Barcelona)

RESUMEN. Primer registro ibérico de un hongo mediterráneo escasamente citado: Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu. Hallazgo en Cataluña de Pseudoomphalina umbrinopurpurascens Maire) Contu, un raro hongo meridional del que sólo existen citas previas en el norte de África y sur de Italia.

Palabras clave: hongos, Tricholomataceae, taxonomía, corología, Cataluña.

ABSTRACT. First Iberian record of a scarcely cited mediterranean fungus: Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu. Finding in Catalonia of Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu, a rare southern fungus rarely cited in the world, of which there are only previous citations in North Africa and southern Italy.

Key words: fungi, Tricholomataceae, taxonomy, chorology, Catalonia.

RESUM. Primera citació ibèrica d'un fong mediterrani poc citat: Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu Troballa a Catalunya de Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu, un estrany fong meridional del qual només existeixen cites prèvies en el nord d'Àfrica i sud d'Itàlia.

INTRODUCCIÓN El género Pseudoomphalina (Singer) Singer (Agaricales, Tricholomataceae), nuevo estado de una primera descripción como Cantharellula subgénero Pseudoomphalina Singer, nació como un intento de resituar algunas especies de agaricales clitociboides que, a diferencia del resto de ellas, presentaban esporas amiloides (SINGER, 1956). Clitocybe umbrino-purpurascens (Maire) Contu, así llamado por Maire, fue recolectado por este autor bajo cedros en 1932, una sola vez y en muy escasa cantidad, en el norte de Argelia, a unos 37 km al sudoeste de Argel, y no en Marruecos como afirman LAVORATO et al. (2015), y transferido por CONTU (2010), tras estudiar este material original y las magníficas y precisas notas de campo de Maire, al género Pseudoomphalina, a la vez que este autor critica la decisión de REDHEAD et al. (2000) de incluir este hongo en el género Neohygrophorus Singer, al que LAVORATO et al. (2015) consideran tan sólo un sinónimo de Pseudoomphalina.

Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu se caracteriza, dentro del género, por las tonalidades violáceas existentes en el píleo, láminas y estípite aunque, en la recolección que presentamos, los reflejos purpúreos del píleo son, en ocasiones, menos patentes y llamativos que en otras recolecciones referenciadas en la literatura.

72

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 71-75; 2019.

Pseudoomphalina umbrinopurpurascens ERD-7771. Basidiomas in situ. Foto: L. Sánchez.

Asimismo, el olor harinoso de los basidiomas, el sabor amarescente y las esporas con una longitud media inferior a 10 μm completan la caracterización de la especie, que sólo se diferencia de recolecciones previas en la antes citada menor intensidad de las tonalidades purpúreas del píleo en algunos basidiomas, una epicutis ligeramente gelatinizada y en la ausencia de un comportamiento cedrícola, ya que ningún Cedrus pudo ser observado en las proximidades del lugar del hallazgo. La especie parece ser rara o muy rara, sólo conocida hasta ahora del norte de África (descripción original) y del sur de Italia (LAVORATO et al., 2015).

MATERIALES Y MÉTODOS Las muestras fueron examinadas en fresco y las mediciones de los elementos estructurales realizadas en el agua, para evitar cualquier tipo de distorsión tras el empleo de agentes químicos.

Adicionalmente, se utilizaron reactivos comunes en micología como el rojo congo amoniacal, el reactivo de Melzer, la potasa cáustica (KOH) o el azul de lactofenol. El material fotográfico fue obtenido mediante el empleo de una cámara digital Sony Į6000, provista de un objetivo Micro NIKKOR de 60 mm. Los exámenes microscópicos se efectuaron gracias a un microscopio Nikon Eclipse E400 y las microfotografías fueron tomadas con el cuerpo de una cámara digital Nikon D3200 acoplado al tubo triocular del microscopio.

Del material correspondiente a ERD-7771 y LSS 20181215-2, se obtuvieron secuencias de los loci ITS y LSU del ADN ribosómico, que han sido depositadas en GenBank con los siguientes números de accesión: MK424270 y MK424271. Mediante un blast se obtuvieron coincidencias del 100% y 99%, respectivamente, con algunas de las secuencias allí depositadas. Una parte de la recolección (ERD-7771/ LSS 20181215-2) fue preservada en los herbarios de los autores (ERD y LSS).

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 71-75; 2019.

73

Pseudoomphalina umbrinopurpurascens ERD-7771. Basidiomas in situ. Foto: L. Sánchez.

Fig. 1.- Pseudoomphalina umbrinopurpurascens ERD-7771. A) basidiósporas; B-C) trama himenoforal; D) pileipellis; E) basidios; F) queilocistidios; G) trama himenoforal en las inmediaciones del subhimenio; H) caulocistidios. Foto: E. Rubio

74

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 71-75; 2019.

TAXONOMÍA Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu, Boll. AMER, 80-81: 4 (2010). = Clitocybe umbrinopurpurascens Maire (ut ‘umbrino-purpurascens’), Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique du Nord 36: 35-36 (1945) (basiónimo). = Neohygrophorus umbrino-purpurascens (Maire) Redhead, Ammirati, Norvell & M.T. Seidl, Mycotaxon 76: 326 (2000).

MATERIAL ESTUDIADO. Barcelona, Dosrius, Can Rimbles, 41º35’23’’ N, 2º26’28’’ E, 210 m, 15-XII-2018, en suelo arenoso ácido, de rocas graníticas descompuestas, en un bosque mediterráneo mixto, sombrío, con presencia de Pinus pinea, P. pinaster, Quercus ilex y Q. cerrioides relativamente abierto, con un escaso estrato arbustivo formado por pies aislados de Viburtum tinus y Erica arborea, y un estrato herbáceo formado principalmente por Hedera helix, leg.

L. Sánchez, det. E. Rubio, ERD-7771; LSS 20181215-2.- Ibid., 20-XII-2018, leg. L. Sánchez, LSS 20181220-1.

Basidiomas agaricoides, dispersos, con un porte omfalinoide y píleos de 11-32 mm de diámetro, convexos, siempre deprimidos o hasta umbilicados en la región central de los mismos, higrófanos, de color pardo claro en estado de buena hidratación, en ocasiones con muy vagos reflejos purpúreos en la región central, estriados por transparencia hasta dicha región deprimida, que es algo más oscura que el resto del píleo; muy finamente pruinosos, en ocasiones la pruina se acumula en la región antemarginal simulando restos velares blanquecinos, con la capa más superficial muy ligeramente gelatinizada. Margen regular, blanquecino. Contexto muy escaso, de hasta 1 mm de espesor en la región central del píleo, de color blanco sucio, con olor intensamente harinoso y sabor asimismo harinoso, muy ligeramente amarescente. Láminas más bien poco densas, gruesas, arqueadas, de hasta 4 mm de anchura, atenuadas en sus extremos, anchamente adnatas a subdecurrentes, con presencia de muy abundantes lamélulas, en ocasiones intervenadas, ocasionalmente bifurcadas, con la arista gruesa y del mismo color que las caras; de color violeta profundo en ejemplares juveniles, más tarde de color pardo sonrosado, perdiendo la primitiva bella coloración. KOH banal sobre la superficie pileica y el contexto. Estípite cilíndrico de 26-45 × 1,5-4 mm, subigual o ligeramente ensanchado hacia la base, seco, longitudinalmente fibrilloso, meduloso, muy pruinoso hacia el ápice, del mismo color violáceo que las láminas en las regiones media y superior del mismo, de color pardo claro, tomentoso blanquecino en la región inferior, con presencia de algunos rizomorfos basales en alguno de los basidiomas. En el ápice del mismo, bajo la inserción de las láminas, se observa un estrecho halo de color violáceo más intenso.

Esporograma blanco, aunque no pudo obtenerse una masa demasiado densa.

Basidiósporas de (7,3)-8,5-(10,4) × (4,6) 5,0-(5,6) μm; Q = (1,4)-1,7-(2,0); n = 42; amiloides, hialinas, no cianófilas, con las paredes lisas, apiculadas, habitualmente con una gran gútula oleaginosa interna, regularmente elipsoidales, aunque en general estrechamente elipsoidales.

Basidios claviformes de 30-49 × 8-9 μm, fibulados, con esterigmas de hasta 8 μm de longitud, mayoritariamente tetraspóricos, pero también con 1, 2 ó 3 esporas. Arista con abundantes queilocistidios cilíndricos seudoparafisoides de 2-3 μm de anchura, que protruyen hasta 40-65 μm sobre el nivel del himenio, más o menos rectos o ligeramente tortuosos, sin contenido, subiguales o con una base ligeramente dilatada hasta 4-5 μm. Pleurocistidios similares a los queilocistidios, pero mucho menos conspicuos, apenas emergentes sobre el nivel del himenio. Trama himenoforal insensible ante el KOH, regular en el mediostrato, pero más irregular o hasta haciéndose confusa hacia el subhimenio, formada por hifas cilíndricas hialinas, no pigmentadas, fibulíferas, de 4-12 μm de anchura, con un calibre regular en el mediostrato, que se dilatan más o menos bruscamente en las inmediaciones del subhimenio. Cristales no observados. Pileipellis formada por una delgada epidermis de aproximadamente 20-30 μm de anchura, ligeramente gelatinizada, con hifas cilíndricas fibulíferas, de 2-7 μm de anchura, entrelazadas o perpendicularmente dispuestas a la superficie, con pigmento parietal, liso o muy finamente incrustante, de color amarillento o pardo amarillento. Subpellis con hifas de 7-12 μm de anchura, en general perpendicularmente dispuestas a la superficie. El pigmento amarillento se encuentra igualmente en las hifas de la profundidad del

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 71-75; 2019.

75

contexto. Revestimiento caulinar formado por un cutis de hifas cilíndricas fibulíferas escasamente pigmentadas, de 3-8 μm de anchura, del que se desprenden caulocistidios cilíndricos, similares a los queilocistidios, perpendicularmente dispuestos a la superficie del estípite, que parecen colapsarse con suma facilidad. Fíbulas muy abundantes en todos los tejidos.

AGRADECIMIENTOS A Tania Jiménez por su inestimable colaboración en la descripción del hábitat de localización de las recolectas

BIBLIOGRAFÍA CONTU, M. (2010).-Tipificazione e posizione sistematica di Clitocybe umbrino-purpourascens (Basidiomycota, Agaricomycetes). Boll. AMER 80-81 (2-3): 3-12.

LAVORATO, C., A. VIZZINI, Z.-W. GE & M. CONTU (2015).- Redescription of Clitocybe umbrinopurpurascens (Basidiomycota, Agaricales) and revision of Neohygrophorus and Pseudoomphalina. Phytotaxa 219 (1): 43-57.

REDHEAD, S.A., J.F. AMMIRATI, L.L.NORVELL & M.T.SEIDL (2000).-Notes on western north american snowbank fungi. Mycotaxon 76: 321-328.

SINGER, R. (1956).-New Genera of Fungi. VII. Mycologia 48 (5): 719-727.

76

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

77

ADDICIONS AL CATÀLEG MICOLÒGIC D’ANDORRA III. FONGS NOU O POC CITATS A ANDORRA NIELL, M.1; VALVERDE-VALERA, A.2 i CLARAMUNT, B.3 1- Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), Institut d’Estudis Andorrans, Av. Rocafort, 21-23.

Edifici Molí, 3r Sant Julià de Lòria. AD600, Andorra. E-mail: mniell.cenma@iea.ad.

2- Societat Catalana de Micologia, c/ Marina 94, 1r 4a, E-08018 Barcelona, Espanya.

3- CREAF, Edifici C, UAB, E-08193 Bellaterra, i Unitat d'Ecologia, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (BABVE), Universitat Autònoma de Barcelona, E-08290 Cerdanyola del Vallès, Espanya.

RESUMEN. Adiciones al catálogo micológico de Andorra III. Se presentan los resultados de las prospecciones de campo realizadas durante las Campañas del 2016 y 2017 en el marco de los distintos estudios que llevan a cabo el CREAF y el CENMA sobre el Cambio Global que se realiza en Ordino, sobre la fenología en parcelas de Pinus sylvestris, en Sant Julià de Lòria, de las Jornadas de Micología que en 2017 se efectuaron en la Massana y de prospecciones de campo diversas. Se mencionan 63 especies de las que 20 son citas nuevas para Andorra. Son a destacar las siguientes especies: Cortinarius caperatus (Pers.) Fr., Elaphomyces asperulus Vittad., Hygrocybe spadicea (Scop.)

P. Karst., Melanoleuca substrictipes Kühner, Protoglossum niveum (Vittad.) T.W. May. Palabras clave: hongos, Pirineos, Basidiomycota, Ascomycota.

RESUM. Addicions al catàleg micològic d’Andorra III. Es presenten els resultats de les prospeccions de camp realitzades durant les campanyes del 2016 i 2017 en el marc de diferents estudis que porten a terme el CREAF i el CENMA, sobre el Canvi Global, que tenen lloc a Ordino, sobre la fenologia en parcel·les de Pinus sylvestris a Sant Julià de Lòria, de les Jornades de micologia que en 2017 s’han efectuat a La Massana i de prospeccions de camp diverses. S’esmenten 63 espècies, de les quals 20 són cites noves per Andorra. Són a destacar les següents espècies: Cortinarius caperatus (Pers.) Fr., Elaphomyces asperulus Vittad., Hygrocybe spadicea (Scop.) P. Karst., Melanoleuca substrictipes Kühner, Protoglossum niveum (Vittad.) T.W. May. Paraules clau: fongs, Pirineus, Basidiomycota, Ascomycota.

ABSTRACT. Additions to the mycological catalogue of Andorra III. New fungal records are presented as a result of field surveys conducted during the 2016 and 2017 Campaigns within the framework of the CREAF and CENMA studies on Global Change held in Ordino, of studies on phenology in the Pinus sylvestris plots in Sant Julià de Lòria, the course of mycology that in the year 2017 was carried outt in the Massana, and some other field surveys. There are mentioned 63 species, 20 of them are new additions to Andorra catalogue. Some of them are worth to be highlighted: Cortinarius caperatus (Pers.) Fr., Elaphomyces asperulus Vittad., Hygrocybe spadicea (Scop.)

P. Karst., Melanoleuca substrictipes Kühner, Protoglossum niveum (Vittad.) T.W. May. Key words: fungi, Pyrenees, check-list, Basidiomycota, Ascomycota.

INTRODUCCIÓ L’any 2016, es va iniciar un projecte de recerca a la Parròquia d’Ordino, coordinat pel CREAF i participat pel CENMA, i amb la col·laboració d’Andorra Turisme (fins el 2017) i de la Parròquia d’Ordino (fins el 2018). L’objectiu principal d’aquest projecte és estudiar com components clau de les comunitats naturals alpines responen al canvi climàtic i dels usos del sòl, i inclou, entre d’altres, la diversitat i producció de bolets. Durant l’establiment de les parcel·les i la recollida de dades, es van anar recol·lectant i estudiant algunes espècies de fongs. El projecte també va co-finançar, paral·lelament, la realització de les Jornades de Micologia 2017, col·laborades en aquest cas per la Societat Catalana de Micologia, el Comú de La Massana i el Parc natural Comunal de les Valls del

78

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

Comapedrosa. Mentre es feien aquests estudis, també es van aprofitar el mostreig a les parcel·les del projecte CANOPEE, a Andorra. Aquest és un projecte finançat pel FEDER a través del POCTEFA 2014-2020 (cooperació territorial per al desenvolupament sostenible del territori fronterer entre Espanya-França-Andorra) que forma part, al seu torn, d'un projecte transversal encapçalat per l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC2). A Andorra, l’objectiu és fer un seguiment de la fenologia i el decaïment del pi roig (Pinus sylvestris).

Com a resultat de totes aquestes prospeccions, se citen 63 espècies de fongs interessants, de les quals 20 són nous registres al catàleg d’Andorra i les altres corresponen a noves localitats d’espècies poc conegudes al país. Per altra banda, és el primer cop que es realitza una prospecció micològica amb intensitat al Parc Natural de la Vall de Sorteny i la segona al Parc del Comapedrosa. Aquest article ve a completar les altres recerques publicades fins a la data (NIELL et al., 2008 i 2017). Tots els tàxons que representen nova localitat a Andorra van precedits per un asterisc i totes les espècies que són noves pel catàleg s’indicaran amb dos asteriscs.

MATERIAL I MÈTODES Algunes de les mostres han estat recollides de forma puntual mentre es realitzaven les prospeccions de camp. A la Vall de Sorteny s’han establert quatre parcel·les per l’estudi de producció de fongs en bosc de pi negre (Pinus uncinata), per tenir una idea de la diversitat fúngica d’aquesta zona. En el cas de les Jornades de Micologia, es van fer dues sortides a Arinsal i es va recollir el material obtingut. En el present estudi, només s’han inclòs aquelles espècies que mereixen especial interès, ja sigui perquè han estat poc citades o perquè era el primer cop que ho han estat a Andorra. Les mostres d’herbari es conserven a la micoteca de l’Institut d’Estudis Andorrans. Els noms de les diferents espècies han estat sempre els que hi ha acceptats a la pàgina web de http: //www.indexfungorum.org/, excepte en algunes ocasions en què s’ha considerat que hi ha suficients indicis com per manifestar discrepàncies; en aquest cas, així ho hem indicat expressament en les observacions.

Per identificar les espècies s’han consultat les següents obres: BON (1988), BREITENBACH & KRÄNZLIN (1984-1991), COURTECUISSE & DUHEM (2005), EYSSARTIER & ROUX (2011), GERHARDT (2009), GERHARDT et al. (2000), MEDARDI (2006), MONEDERO (2012), MOSER (2000), PALAZÓN (2001) i ROUX (2006).

ESPÈCIES ESTUDIADES ASCOMICOTS

* Cheilymenia fimicola (Bagl.) Dennis MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382534, 4719172; 2150 m; sobre fems de vaca que s’havien conservat sota la neu, en un prat de pèl caní (Nardus stricta) i Festuca sp.; 19/05/2016; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-303. UTM: 31T 381993, 4720277; 2100 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 16/05/2017; leg. expedicions EWI.

OBSERVACIONS: l’espècie sembla ser molt comuna sobre excrements de vaca que han quedat soterrats per la neu.

** Discina melaleuca Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera a Tristaina, abans del túnel (Ordino); UTM: 31T 377630, 28, 4720980, 70; 1900 m; un exemplar en un talús de carretera al marge d’un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-434.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

79

OBSERVACIONS: en general, la nostra mostra s’ajusta a la descripció de D. melaleuca de MEDARDI (2006: 51), malgrat que les espores en general són unigutulades i va ser trobada a la tardor, no a la primavera.

** Dothidella ulmi (C.-J. Duval) G. Winter = Platychora ulmi (J. Schröt.) Petr.

MATERIAL ESTUDIAT. Arinsal (La Massana); UTM: 31T 375558, 17, 4714325, 22; 1475 m; sobre fulles d’oma (Ulmus glabra); 14/10/2017; leg. Jornades de Micologia del CENMA 2017; det. Andrés Valverde.

OBSERVACIONS: el fong identificat coincideix amb la descripció de l’espècie que trobem a ELLIS & ELLIS (1997: 266-267) sub Platychora ulmi (Schleicher ex Duval) Petrak, on s’indica que es desenvolupa sobre fulles del gènere Ulmus (en concret d’U. glabra i U. procera) formant estromes, com els que vam poder observar en el nostre cas.

** Elaphomyces asperulus Vittad.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de la Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 377546, 4700181; 1625 m; diversos exemplars en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris), en el furgat d’un senglar; 05/04/2017; leg. B. Komac i M. Niell; IEA-Myco-363.

* Elaphomyces granulatus Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1635 m; en un marge de camí, sota avet (Abies alba); 15/10/2017; leg. Jornades de Micologia del CENMA 2017.

* Sarcosphaera coronaria (Jacq.) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de la Rabassa; UTM: 31T 376970, 4700231; 1525 m; diversos exemplars en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 08/06/2017; leg. B. Komac i M. Niell; IEA-Myco-365.

OBSERVACIONS: citada en NIELL et al. (2008: 101) com Sarcosphaera eximia (Durieu & Lév.)

Maire.

** Vibrissea truncorum (Alb. & Schwein.: Fr.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382522, 4719066; 2175 m; en un tronc de pi negre (Pinus uncinata) en un bosc aclarit de pi negre i abarset (Rhododendron ferrugineum); 17/09/2017; leg. expedicions EWI.

OBSERVACIONS: identificació de l’espècie a confirmar ja que ha estat identificada a partir de les fotografies obtingudes al camp. Malgrat tot, seguint MEDARDI (2006: 307), hem determinat aquesta espècie pels petits ascomes grocs sostinguts per un peu negre, que creixien sobre un tronc decorticat.

BASIDIOMICOTS

* Agaricus campestris L. MATERIAL ESTUDIAT. Sota el pic de l’Arbella (Ordino); UTM: 31T 376581, 4722706; 2450 m; 3 exemplars en prats alpins de Festuca eskia i Nardus stricta; 23/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-467.- Comís Vell (Ordino); UTM: 31T 377766, 4721254; 1900 m; 2 exemplars en prats silicícoles i mesòfils, amb Agrostis capillaris i Festuca nigrescens; 01/10/2017; leg. expedicions EWI.- Cortals d’Encamp; peu de Funicular (Encamp); UTM: 31T 387611, 31, 4710586; 2075 m; 2 exemplars en prats silicícoles i mesòfils amb Agrostis capillaris i Festuca nigrescens; 18/08/2017; leg. J. Moreno; IEA-Myco-406.

80

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

OBSERVACIONS: aquesta espècie ha estat citada per CORRIOL (2008: 43) en prats alpins. Les nostres mostres, totes s’han situat en aquests ambients, vora congesteres.

* Agrocybe pediades (Fr.) Fayod MATERIAL ESTUDIAT. Camí de l’estany Esbalçat (Ordino); UTM: 31T 378224, 4721537; 2100 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 12/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-381.- Camí a la Cabana de Besalí (Ordino); UTM: 31T 380967, 4720598; 1925 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 09/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-383.

** Amanita gemmata (Fr.) Bertill. = A. junquillea Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de la Rabassa; UTM: 31T 377546, 4700181; 1625 m; un exemplar en pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 08/06/2017; leg. B. Komac i M. Niell; IEA-Myco-368.

OBSERVACIONS: cal destacar que aquesta és la primera cita andorrana d’aquesta espècie poc coneguda als Pirineus, segons les dades del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC).

** Amanita pantherina (DC.) Krombh.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí a la Cabana de Besalí (Ordino); UTM: 31T 380967, 4720598; 1925 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 12/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-369.

* Amanita rubescens Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Inici del camí a la Vall de Rialb (Ordino); UTM: 31T 381324, 4720360; 1800 m; un exemplar en una pineda de pi negre (Pinus uncinata); 13/07/2017; leg. expedicions EWI.- Direcció de la Cabana de Besalí (Ordino); UTM: 31T 380967, 4720598; 1925 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb beç (Betula pendula); 09/07/2017; leg. expedicions EWI. Ibid.; dos exemplars en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) i beç (Betula pendula); 09/07/2017; leg. expedicions EWI.

* Amanita submembranacea (Bon) Gröger MATERIAL ESTUDIAT. Inici del camí a la Vall de Rialb (Ordino); UTM: 31T 381324, 4720360; 1800 m; un exemplar en una pineda de pi negre (Pinus uncinata); 01/10/2017; EWI.- Vall del Serrat (Ordino); UTM: 31T 379791, 4719576; 1550 m; un exemplar en un bosc de trèmol (Populus tremula), beç (Betula pendula) i pi negre (Pinus uncinata); 16/10/2017; leg. activitat pels nens de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.

* Ampulloclitocybe clavipes (Pers.) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382185, 4719717; 1925 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 27/09/2016; leg. M. Niell; IEAMyco-358. Idem; UTM: 31T 382264, 4719712; 1950 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 24/08/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-395. Idem; UTM: 31T 382393, 4719656; 1975 m; dos exemplars en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 04/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-408. Idem; UTM: 31T 382464, 4719383; 2100 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 17/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-433. Idem; UTM: 31T 382439, 4719358; 2100 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 17/09/2017; leg. expedicions EWI.- Carretera de Tristaina, zona de l’allau (Ordino); UTM: 31T 377583, 4720950; 1925 m; un exemplar en un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI.- Sobre els llacs de Tristaina (Ordino); UTM: 31T 375987, 4721547; 2325 m; un exemplar entre pi negre (Pinus uncinata) i abarset (Rhododendron ferrugineum); 23/09/2017; leg. expedicions EWI.

OBSERVACIONS: aquesta espècie, tot i haver estat poc citada en el passat (no es cita en la check-list de NIELL et al., 2008), recentment sembla que és més comuna.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

81

** Arrhenia obscurata (D.A. Reid) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys MATERIAL ESTUDIAT. Carretera a Tristaina, abans del túnel (Ordino); UTM: 31T 377630, 4720980; 1900 m; talús al marge d’un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-431.

** Atheniella flavoalba (Fr.) Redhead, Moncalvo, Vilgalys, Desjardin & B.A. Perry = Mycena flavoalba (Fr.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó; Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382439, 4719358; 2100 m; dos exemplars en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 04/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-424.

* Boletus ferrugineus Schaeff. = Xerocomus ferrugineus (Schaeff.) Alessio, X. spadiceus (Schaeff. ex Quél.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Comís Vell (Ordino); UTM: 31T 377830, 4721221; 1900 m; un exemplar prop d'un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 12/07/2017; leg. expedicions EWI.- Vall del Serrat (Ordino); UTM: 31T 379791, 4719576; 1550 m; un exemplar en un bosc de ribera de trèmol (Populus tremula), beç (Betula pendula) i pi negre (Pinus uncinata); 16/10/2017; leg. activitat pels nens de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.

* Boletus pinophilus Pilát & Dermek MATERIAL ESTUDIAT. Vall del Serrat (Ordino); UTM: 31T 379791, 4719576; 1550 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata); 21/07/2016; leg. M. Niell.

* Boletus reticulatus Schaeff.

MATERIAL ESTUDIAT. Comís Vell (Ordino); UTM: 31T 377830, 4721221; 1900 m; un exemplar en un prat silicícola amb Agrostis capillaris i, Festuca nigrescens, a la vora d’un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 14/06/2017; leg. expedicions EWI.

** Clitocybe fragrans (With.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382185, 4719717; 1925 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 27/09/2016; leg. M. Niell; IEAMyco-335.

* Clitocybe obsoleta (Batsch) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725 m; quatre exemplars en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 15/10/2017; leg. jornades de Micologia del CENMA 2017; det. Andrés Valverde.

OBSERVACIONS: Hem separat Clitocybe obsoleta de C. fragrans, al qual s’assembla força, pel seu barret més bru, gens o poc estriat, i per la seva olor menys forta, tal com indiquen EYSSARTIER & ROUX (2013: 566-567).

** Coltricia perennis (L.) Murrill MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382482, 4719390; 2025 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 27/09/2016; leg. M. Niell; IEA-Myco-350.- Camí en direcció a la Cabana de Besalí (Ordino); UTM: 31T 380967, 4720598; 1925 m; dos exemplars en un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 09/07/2017; leg. expedicions EWI; IEAMyco-378.

82

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

** Cortinarius caperatus (Pers.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Vall del Serrat (Ordino), UTM: 31T 379791, 4719576; 1550 m; en un bosc de trèmol (Populus tremula), beç (Betula pendula) i pi negre (Pinus uncinata); 27/09/2016; leg. M. Niell; IEA-Myco-341.

* Cortinarius croceus (Schaeff.) Gray MATERIAL ESTUDIAT. Camí de Percanela; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 376416, 4714411; 1600 m; dos exemplars en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 14/10/2017; leg. jornades de Micologia del CENMA 2017.

* Cuphophyllus virgineus (Wulfen) Kovalenko MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382439, 4719358; 2100 m; dos exemplars en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 04/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-422.

* Cystodermella granulosa (Batsch) Harmaja MATERIAL ESTUDIAT. Carretera a Tristaina, zona de l’allau abans del túnel (Ordino); UTM: 31T 377583, 4720950; 1925 m; un exemplar en un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-489.

* Daedaleopsis confragosa (Bolton) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí de Sant Vicenç d’Enclar sota la Font d’Enclar; Andorra la Vella; UTM: 31T 375847, 4706322; 1225 m; en fusta de planifoli en un bosc de ribera amb avellaner (Corylus avellana) i vern (Alnus glutinosa) envoltat de pi roig (Pinus sylvestris); 07/09/2017; leg. R. Caritg; IEA-Myco-487.

* Deconica chionophila (Lamoure) Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. Sota el pic de l’Arbella (Ordino); UTM: 31T 376581, 4722706; 2450; un exemplar en una congesta de salze nan (Salix herbacea); 23/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-484.

OBSERVACIONS: aquest és el segon registre d’aquesta espècie a Andorra, després de la citació de BALLARÀ & ESCÀNEZ (1999: 43) sub Psilocybe chionophila Lamoure.

* Entoloma rhodopolium (Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382402, 4719575; 2000 m; grups de diversos individus en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 04/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-428.- Carretera a Tristaina, zona de l’allau abans del túnel (Ordino); UTM: 31T 377583, 4720950; 1925 m; un exemplar en un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-432.

* Entoloma vernum S. Lundell MATERIAL ESTUDIAT. Vall de Sorteny en direcció a la Vall de Rialb (Ordino); UTM: 31T 381935, 4720221; 2075 m; grup d’uns cinc exemplars en els marges d’un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 16/05/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-375.- Carretera de la Rabassa (Sant Julià de Lòria); UTM: 31T 376217, 4700216; 1400 m; un exemplar en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 08/06/2017; leg. B. Komac i M. Niell; IEA-Myco-377.

* Exidia saccharina Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de Tristaina, zona de l’allau abans del túnel (Ordino); UTM: 31T 377583, 4720950; 1925 m; diversos exemplars en una branca d’avet (Abies alba); 19/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-449.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

83

* Gymnopus aquosus (Bull.) Antonín & Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. Rodalies de la Cabana de Besalí (Ordino); UTM: 31T 380967, 4720598; 1925 m; diversos exemplars en petits grups en un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 09/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-372.

Ibid.; 22/09/2017; - Vall de Sorteny en direcció a la Vall de Rialb (Ordino); 382263, 64, 4719712, 36; 1950; un parell d’exemplars en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 14/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-380.

* Hebeloma leucosarx P.D. Orton MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382477, 4719492; 2050 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 18/10/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-457.

OBSERVACIONS: sota el nom d’ Hebeloma velutipes apareix a BREITENBACH & KRÄNZLIN (2000: 124-125).

** Hydnellum aurantiacum (Batsch) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí del Roc de l'Àliga; Xixerella (La Massana); UTM: 31T 375729, 4712661, 1550 m; diversos exemplars en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris); 29/08/2017; leg. C. Pladevall; IEA-Myco-393.

* Hygrocybe coccinea (Schaeff.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de Tristaina, zona de l’allau abans del túnel (Ordino); UTM: 31T 377583, 4720950; 1925 m; un exemplar en els marges d’un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-441.

** Hygrocybe spadicea (Scop.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. Vall de Rialb (Ordino); UTM: 31T 380924, 4722659; 2200 m; un exemplar en una pineda de pi negre (Pinus uncinata); 13/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-389.

** Hymenochaete cruenta (Pers.) Donk MATERIAL ESTUDIAT. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725; sobre fusta d’avet (Abies alba); 15/10/2017; leg. Jornades de Micologia del CENMA 2017.

* Infundibulicybe geotropa (Bull.) Harmaja MATERIAL ESTUDIAT. Carretera del Coll d’Ordino (Ordino); UTM: 31T 382725, 4712588; 1950 m; en un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 16/08/2017; leg. C. Pladevall; IEA-Myco-398.

* Inocybe lanuginosa (Bull.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382477, 4719492; 2050 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 24/08/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-403.

** Laccaria proxima (Boud.) Pat. MATERIAL ESTUDIAT. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725 m; un exemplar en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 15/10/2017; leg. jornades de Micologia del CENMA 2017.

84

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

* Lactarius quieticolor Romagn.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382264, 4719712; 1950 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 04/09/2017; leg. expedicions EWI.

* Lactarius picinus Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382482, 4719390; 2025 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 27/09/2016; leg. M. Niell; IEA-Myco-329.

* Lactarius pubescens Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382482, 4719390; 2025 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 18/09/2016; leg. M. Niell; IEA-Myco-328.

* Lactarius salmonicolor R. Heim & Leclair MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de Tristaina, zona de l’allau (Ordino); UTM: 31T 377583, 4720950; 1925 m; un exemplar en un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI.- Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725 m; un exemplar en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) i avet (A. alba); 15/10/2017; leg. jornades de Micologia del CENMA 2017.- Camí de les Pardines (Encamp); UTM: 31T 385192, 4709570; 1675 m; un exemplar en una pineda de pi negre (Pinus uncinata) amb avet (Abies alba); 18/08/2017; leg. J. Moreno; IEA-Myco-405.

* Lactarius scrobiculatus (Scop.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725 m; un exemplar en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) i avet (Abies alba); 15/10/2017; leg. jornades de Micologia del CENMA 2017.

* Lepiota cristata (Bolton) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725 m; 3 exemplars en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 15/10/2017; leg. jornades de Micologia del CENMA 2017.

** Melanoleuca substrictipes Kühner MATERIAL ESTUDIAT. Borda d’inici del camí a l’Estany Esbalçat (Ordino); UTM: 31T 377986, 4721050; 1875 m; prat amb Agrostis capillaris, Festuca nigrescens; 17/05/2016; leg. M. Niell; IEA-Myco-217.

** Mutinus caninus (Huds.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Direcció de la Cabana de Besalí (Ordino); UTM: 31T 380967, 4720598; 1925 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata); 09/07/2017; leg. expedicions EWI.

** Naucoria bohemica Velen.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382477, 4719492; 2050 m; 2 exemplars en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 14/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-388.

OBSERVACIONS: els basidis bispòrics i l’hàbitat són els que trobem descrits en MOREAU & BOROVIýKA (2010) com a propis de N. bohemica; no obstant, la descripció dels cistidis discrepa

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

85

de l’exposada per aquests autors, ja que la nostra mostra té un àpex clarament inflat, tipus tibiiforme.

* Neolentinus lepideus (Fr.) Redhead & Ginns MATERIAL ESTUDIAT. Rodalies de la Cabana de Besalí (Ordino); UTM 31T 380971, 4720615; 1925 m; un exemplar en un tronc de pi negre (Pinus uncinata); 18/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-442.

** Panaeolus acuminatus Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Vall de Rialb (Ordino); UTM: 31T 381384, 4722617; 2100 m; sobre femta, en un prat de pèl caní (Nardus stricta); 13/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-379.

** Protoglossum niveum (Vittad.) T.W. May MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de la Rabassa; UTM: 31T 376970, 4700231; 1525 m; un exemplar en un camí en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 05/05/2017; leg. B. Komac i M. Niell; IEA-Myco-364.

* Psilocybe coronilla (Bull.) Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725 m; un exemplar en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 15/10/2017; leg. jornades de Micologia del CENMA 2017.

OBSERVACIONS: citada com Stropharia coronilla (Bull.) Fr. en NIELL et al. (2008: 165).

* Psilocybe fimetaria (P.D. Orton) Watling MATERIAL ESTUDIAT. Carretera a Tristaina, abans del túnel (Ordino); UTM: 31T 377630, 4720981; 1900 m; sobre fems sense identificar, a les vores d’un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI. IEA-Myco-478.- Zona de picnic en la carretera a Tristaina (Ordino); UTM: 31T 378142, 4721007; 1825 m; prat silicícola i mesòfil amb Agrostis capillaris, Festuca nigrescens i gram d’olor (Anthoxanthum odoratum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-479.

OBSERVACIONS: l’hàbitat sobre fems, el peu que blaveja i les espores llises, indiquen que es tracta de P. fimetaria, malgrat que, segons NOORDELOOS (1999: 46), també hauria de presentar restes de vel, que no han estat observades en les nostres mostres; també és diferent la morfologia esporal; segons aquest autor, les espores haurien de ser ovoides i les observades en el nostre cas són oblongues.

* Psilocybe semilanceata (Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de Tristaina, zona de l’allau (Ordino); UTM: 31T 377583, 4720950; 1925 m; diversos exemplars a les vores d’un bosc d’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 19/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-439.

* Russula caerulea Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Vall de Sorteny (Ordino); direcció del llac de l’Estanyó; UTM: 31T 382393, 4719656; 1975 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 04/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-412. UTM: 31T 382441, 4719373; 2100; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 17/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-447.

OBSERVACIONS: citada a NIELL et al. (2008: 159) com R. amara Kuþera.

86

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

* Russula cavipes Britzelm.

MATERIAL ESTUDIAT. Inici del camí a la Vall de Rialb (Ordino); UTM 31T 535952, 36730; 1850 m; un exemplar en una pineda de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 21/09/2017; leg. expedicions EWI; IEAMyco-437.

* Russula cyanoxantha (Schaeff.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Vall del Serrat (Ordino); UTM: 31 T 379791, 4719576; 1550 m; bosc de ribera amb trèmol (Populus tremula) i beç (Betula pendula), prop de boscos de pi negre (Pinus uncinata); 27/09/2016; leg. M. Niell; IEAMyco-348.- Cabana de Besalí (Ordino); UTM: 31T 380967, 4720599; 1925 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb beç (Betula pendula); 12/07/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-391. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725 m; un exemplar en un bosc de ribera amb trèmol (Populus tremula) i beç (Betula pendula) prop d’una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 15/10/2017; leg. Jornades de Micologia del CENMA 2017.

* Russula mustelina Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382439, 4719358; 2100 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 18/10/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-453.

* Russula nana Killerm.

MATERIAL ESTUDIAT. Sota el pic de l’Arbella (Ordino); UTM: 31T 376628, 4722682; 2450 m; congesta de salze nan (Salix herbacea); 23/09/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-469.- Montmalús (Encamp); UTM: 31T 392030, 4706499; 2542 m; sota salenca lapònica (Salix lapponum); 11/08/2017; leg. C. Pladevall; IEA-Myco-394.

* Russula torulosa Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382439, 4719358; 2100 m; un exemplar en un bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum) i beç (Betula pendula); 18/10/2017; leg. expedicions EWI; IEA-Myco-458.

* Tricholoma columbetta (Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Vores del Riu Pollós, centre d’interpretació del Comapedrosa; Arinsal (La Massana); UTM: 31T 374424, 4715649; 1725 m; tres exemplars en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris); 15/10/2017; leg. Jornades de Micologia del CENMA 2017.

* Tricholoma imbricatum (Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí en direcció al llac de l’Estanyó, Vall de Sorteny (Ordino); UTM: 31T 382482, 4719390; 2075 m; bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb abarset (Rhododendron ferrugineum); 27/09/2016; leg. M. Niell; IEAMyco-355.

AGRAÏMENTS Agraïm a tots els guies i voluntaris que ens han ajudat en el treball de camp i han col·laborat en la recol·lecció dels mostres durant les expedicions de l’Earthwatch Institute i durant les Jornades Micològiques d’Arinsal. Aquest estudi ha estat finançat en part per l’organització Earthwatch Institute i l’empresa Shell en el marc del projecte "Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees".

BIBLIOGRAFIA BALLARÀ, J. & L. ESCÀNEZ (1999).- Nou estudi de fongs alpins interessants dels Pirineus catalans. Rev. Cat. Micol. 22: 39-46.

BON, M. & J. BALLARÀ (1996).- Aportació a l’estudi de la micoflora alpina del Pirineus (2a part). Rev. Cat. Micol. 19: 139-153.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 77-87; 2019.

87

BON, M. (1988).- Guia de Campo de los Hongos de España y Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona. 352 pp.

BREITENBACH, J. & F. KRÄNZLIN (1984-1991).- Champignons de Suisse. Tome I, II, III, IV i V. Edit. Mykologia.

Lucerna.

CORRIOL, G. (2008).- Checklist of Pyrenean alpine-stage macrofungi. Sommerfeltia 31: 29-99.

COURTECUISSE, R. & B. DUHEM (2005).- Guia de los hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de África.

Ediciones Omega. Barcelona. 486 pp.

ELLIS, M.B. & J.P. ELLIS (1997).- Microfungi on Land Plants. An Identification Handbook. The Richmond Publishing Co. Ltd. England. 868 pp.

EYSSARTIER, G & P. ROUX (2011).- Le guide des champignons. France et Europe. Éditions Belin. France. 1119 pp.

GERHARDT, E. (2009).- Guia de los hongos de España y Europa. Omega. Barcelona. 718 pp.

GERHARDT, E., VILA, J. & X. LLIMONA (2000).- Bolets dels Països Catalans i d’Europa. Edicions Omega. Barcelona.

956 pp.

MEDARDI, G. (2006).- Atlante fotografico degli Ascomiceti d’Italia. Ed. Associazione Micologica Bresadola. Trento. 454 pp.

MONEDERO, L.C. (2012).- El género Rússula en la península Ibérica. Centro de Estudios Micológicos de Euskadi, Cáritas.

Bizkaia. 436 pp.

MOREAU, P.A. & J. BOROVIýKA (2010).- Epitypification of Naucoria bohemica (Agaricales, Hymenogastraceae). Czech Mycol. 62 (1): 33-42.

MOSER. M. (2000).- Guida alla determazione dei funghi. Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales. Vol. 1. Saturnia.

Trento. 565 pp.

NIELL, M., RADUAN, G & GIRBAL, J. (2008).- Els fongs d’Andorra. Monografies del CENMA. Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra. Andorra. 216 pp.

NIELL, M., VALVERDE, A. i GIRBAL, J. (2017).- Addicions al catàleg micològic d’Andorra. I. Rev. Cat. Micol., 38: 31-30.

NOORDELOOS, M.E.; W. KUYPER & E.C. VELLINGA (1999).- Flora Agaricina Neerlandica - Volume 4. 195 pp.

PALAZÓN, F. (2001).- Setas para todos. Guía práctica de identificación. Editorial Pirineo. Huesca. 654 pp.

ROUX, P. (2006).- 1.001 champignons. Éditon Roux. Sainte-Sigolène - France. 1. 224 pp.

SIQUIER, J.L. & C. CONSTANTINO (2008).- Els Bolets de les Balears. Volum 2. Micobalear, CB. Palma de Mallorca. 407 pp.

88

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019

ÍNDEX DE TAXONS, COMBINACIONS I NOMS NOUS CONTINGUTS EN AQUEST VOLUM

Index of new taxa, combinations and names included in this issue

Tàxons / Taxa

pàg.

Sclerococcum stigma (Rehm) Nav.-Ros. et C. Romero comb. nov. .......................... 37 Epibryon trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro sp. nov. ...................................... 55

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

89

CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DELS FONGS DEL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT (CATALUNYA). I.

SIERRA, A.1 i VALVERDE-VALERA, A.2 1- C/ Santa Maria de Miralles, 2, 3r 1a; E-08700 Igualada (Barcelona). E-mail: agustingallur@gmail.com 2- C/ Girona, 3 bis; E-08820 El Prat de Llobregat (Barcelona). E-mail: galeropsis1@telefonica.net

RESUM. Contribució al coneixement dels fongs del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Catalunya). I. Se citen noves localitats a Catalunya per a 150 tàxons de fongs i amebozous, 132 dels quals són novetats per al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. S’hi inclouen 4 amebozous, 23 ascomicots i 123 basidiomicots, d’aquests, 8 són nous per a Catalunya: Agaricus indistinctus L.A. Parra & Kerrigan, Biscogniauxia marginata (Fr.) Pouzar, Inocybe umbrinella Bres., Morchella dunalii Boud., M. dunensis (Castañera, J.L. Alonso & G. Moreno) Clowez, Perenniporia ochroleuca (Berk.) Ryvarden, Russula pseudoaeruginea (Romagn.) Kuyper & Vuure i Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & J.K. Rogers. Amb la nostra aportació, el catàleg de fongs d’aquest Parc Natural compta amb 299 tàxons.

Paraules clau: Ascomycota, Basidiomycota, Montserrat, Catalunya, Espanya.

RESUMEN. Contribución al conocimiento de los hongos del Parque Natural de la Muntanya de Montserrat (Cataluña). I. Se citan nuevas localidades para Cataluña de 150 taxones de hongos y amebozoos, 132 de los cuales son novedad para el Parque Natural de la Muntanya de Montserrat. Se incluyen 4 amebozoos, 23 ascomicotes y 123 basidiomicotes. De estos, 8 son nuevos para Cataluña: Agaricus indistinctus L.A. Parra & Kerrigan, Biscogniauxia marginata (Fr.) Pouzar, Inocybe umbrinella Bres., Morchella dunalii Boud., M. dunensis (Castañera, J.L. Alonso & G. Moreno) Clowez, Perenniporia ochroleuca (Berk.) Ryvarden, Russula pseudoaeruginea (Romagn.) Kuyper & Vuure y Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & J.K. Rogers. Con esta aportación el catálogo de este Parque Natural comprende 299 taxones.

Palabras clave: Ascomycota, Basidiomycota, Montserrat, Cataluña, España.

ABSTRACT. Contribution to the knowledge of the funga of the Natural Park of the Muntanya de Montserrat (Catalonia). I. New localities for Catalonia of 150 taxa of fungi and amebozoa are cited, 132 of which are new records in the Natural Park of the Muntanya de Montserrat. Up to 4 amoebozoa, 23 ascomycota and 123 basidiomycota are included in the present survey results. Of these, 8 are new to Catalonia: Agaricus indistinctus L.A. Parra & Kerrigan, Biscogniauxia marginata (Fr.) Pouzar, Inocybe umbrinella Bres., Morchella dunalii Boud., M. dunensis (Castañera, J.L. Alonso & G. Moreno) Clowez, Perenniporia ochroleuca (Berk.) Ryvarden, Russula pseudoaeruginea (Romagn.) Kuyper & Vuure and Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & J.K. Rogers. With this contribution the catalogue of this Natural Park comprise 299 taxa.

Key words: Ascomycota, Basidiomycota, Montserrat, Catalonia, Spain.

INTRODUCCIÓ Amb aquest treball volem contribuir al coneixement dels fongs del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, aportant dades de nous tàxons i noves localitats per a tàxons ja citats. Hi recollim les citacions fetes pels autors i per col·laboradors en diverses sortides, des de l’any 2012 al 2018.

Montserrat és una muntanya situada a la Serralada Prelitoral Catalana, amb un rang altitudinal que

90

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

abasta des dels 105 m del seu extrem E, al riu Llobregat, fins als 1236 m del seu cim, Sant Jeroni.

Si a la diferència en altitud hi sumem la seva orientació, de SE a NW, el resultat és que s’hi troben ambients amb condicions climàtiques molt diverses, amb precipitació, insolació i temperatures molt variables, a les quals cal afegir els efectes de la geomorfologia de la muntanya pel que fa a la creació de microclimes particulars. Geològicament, Montserrat va ser delta fluvial del massís catalanobalear durant el Paleocè, Eocè i Oligocè, convertit en una potent successió de conglomerats de ciment calcari que, per erosió diferencial, han originat un relleu destacat respecte al seu entorn i molt singular, amb la formació de nombroses agulles (monòlits individualitzats amb forma de dit) per la densa xarxa de diàclasis existent i la dissolució del ciment calcari per part de l’aigua. Aquest gran monòlit descansa sobre materials del Paleozoic, com els afloraments de pissarres del Bruc, i del Triàsic (Torrent de la Salut).

Edafològicament, els sòls de Montserrat es poden classificar com cambisòls càlcics, dístrics i húmics, sobre els quals creix una vegetació dominada pels alzinars (Quercus ilex) a la part alta i per la pineda de Pinus halepensis als vessants, reflex de la transformació del bosc primigeni en cultius que pujaven pels vessants i els torrents fins que el pendent i la roca els ho impedia. Destaca els hàbitats rupícoles, per la seva abundància i per la presència d’algun endemisme com Saxifraga catalaunica, la presència de certes espècies forestals pròpies de climes més montans com el teix (Taxus baccata), el boix grèvol (Ilex aquifolium), el til·ler de fulla ampla (Tilia platyphyllos), la blada (Acer opalus) i el freixe comú (Fraxinus excelsior).

MATERIAL I MÈTODES Els tàxons es presenten ordenats per ordre alfabètic i separats per classes, i de cadascun s’indica la localitat, la quadrícula UTM de 1x1 km (o en el seu cas de 10x10 km), l’altitud, l’hàbitat on han estat recol·lectats, la data de recol·lecció, el número d’herbari i el número d’anàlisi molecular (quan se n’ha fet). A l’apartat d’observacions, basant-nos en la bibliografia que s’esmenta a l’apartat d’antecedents, es comenta si són novetat a Catalunya, prèvia consulta del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC). Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, s’ha de considerar que han estat els autors. Tot el material es troba dipositat en els herbaris particulars dels autors (ASS, A. Sierra, i AVV, A. Valverde) amb el número de referència corresponent. Per a les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Optika B-383 PLi i Zeiss Axioskop 20 i els reactius adients; per a les fotografies al camp, càmeres Canon G-9, Fujifilm XT2, Olympus E-M1 i Olympus E-M10; per a les microfotografies, càmeres Optika models OPTIKAM HDMI Pro i EASY HDMI 5MP. Per actualitzar la nomenclatura dels tàxons s’ha seguit, sobretot, Index Fungorum i MycoBank.

ANTECEDENTS Les citacions prèvies de fongs de Montserrat es poden trobar recollides al Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya (LLISTOSELLA, 2019), a la quadrícula UTM de 10x10 km 31TDG00.

S’hi apleguen citacions aportades per ARANZADI (1905), CALONGE et al. (2007), CODINA & FONT I QUER (1930), DURRIEU (1966), HEIM (1934), LLORENS (1984), LOSA (1948 i 1957), LOSA-QUINTANA (1968 i 1970), MAIRE (1933 i 1937), MARTÍN (1988), MORET & NADAL (1982), NADAL & MORET (1981), OLTRA & GRÀCIA (2009 i 2010), OLTRA et al.

(2013). SANCLEMENTE (1986, 1989 i 1991), SANTAMARÍA (1985), SIERRA (1987), SINGER (1982), UNAMUNO (1941a i 1941b). En conjunt, aquests autors aporten 167 tàxons, corresponents a 1 oomicot, 1 glomeromicot, 5 amebozous (mixomicots), 51 ascomicots i 109 basidiomicots.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

91

ESPÈCIES ESTUDIADES AMOEBOZOA

Craterium leucocephalum (Pers. ex J.F. Gmel.) Ditmar MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0304, 750 m, sobre una fulla de Quercus ilex, 13/VI/2018.

AVV-13062018-5.

Leocarpus fragilis (Dicks.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, La Serra, 31TCG9803, 450 m, multitud d’esporangis gregaris sobre una branqueta de Pinus halepensis, 15/XII/2016. ASS-1066.

Lycogala epidendrum (J.C. Buxb. ex L.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 980 m, cinc etalis entre unes soques de Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1521. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0304, 820 m, sobre un tronc decorticat de Pinus halepensis, en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 13/VI/2018.

Trichia decipiens (Pers.) T. Macbr. var. olivacea (Meyl.) Meyl.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, entre la Magdalena Superior i la Magdalena Inferior, 31TDG0204, 1010 m, en un tronc de Quercus ilex caigut, 08/VI/2018. AVV-08062018-25.

ASCOMYCOTA

Biscogniauxia marginata (Fr.) Pouzar DESCRIPCIÓ. Estroma discoidal de 3-8 mm de diàmetre, erumpent i lleugerament còncau o en forma circular, amb els marges elevats i ben delimitats, la base àmpliament unida a la fusta subjacent, i amb nombrosos peritecis enfonsats. Superfície rugosa i carbonosa, negra, de vegades amb una vora més clara. Sota els peritecis hi ha una capa de 2-3 mm melanitzada. Peritecis d’ovoides a tubulars, de 0,8-1,5 × 0,3-0,5 mm, amb un canal ostiolar cobert amb teixit negrós. Ostíols umbilicats. Ascòspores de joves hialines i després de color bru negrós, d’àmpliament el·lipsoidals a subgloboses, de 11,5-13,5(15,5) × 8-12,5 μm, llises, amb una fissura germinativa helicoidal. Q: 1,25-1,55-(1,75) μm. Ascs de 150-170 × 15 μm, amb un anell apical, octospòrics. Paràfisis filiformes hialines, septades, d’1-3 μm de diàmetre.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, sobre un tronc de planifoli no identificat, 01/V/2013. ASS-117. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 950 m, sobre una branca de planifoli, 09/VI/2018. ASS-1534. Collbató, prop del camí de Sant Miquel, 31TDG0304, 810 m, sobre un tronc mort mig caigut de planifoli, en un alzinar amb Viburnum tinus, Ilex aquifolium i Buxus sempervirens, 13/VI/2018. ASS-1555, AVV13062018-3.

OBSERVACIONS. Primera citació a Catalunya. Es distingeix macroscòpicament pels seus estromes gregaris, discoidals o cupuliformes, que creixen sobre grans àrees en branques mortes de generalment rosàcies, com Sorbus i Crataegus. Microscòpicament, es reconeix per la fissura germinativa helicoidal de les espores, que en molts casos arriba a fracturar-les. B. nummularia (Bull.) Kuntze s’hi assembla, però té els estromes que fan crostes aplanades i les espores més petites; creix sobretot sobre fusta de Fagus. L’espècie més propera és B. simplicior Pouzar, que comparteix amb B. marginata la combinació de marges estromatals elevats i ostíols umbilicats, però les seves espores són d’un bru més clar, estretament el·lipsoidals i amb la fissura germinativa recta (MEDARDI, 2012: CLXXVII, 312; FOURNIER & MAGNI, 2019).

92

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Biscogniauxia marginata (Fr.) Pouzar, amb detall de la secció transversal de la palissada de peritecis.

Erysiphe alphitoides (Griffon & Maubl.) U. Braun & S. Takam. = Microsphaera alphitoides Griffon & Maubl.

MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, parterres de davant de la botiga de Montserrat, 31TDG0305, 710 m, sobre fulles de roure (Quercus × cerrioides), 13/VI/2018. ASS-1544, AVV-13062018-7.

Geopora arenicola (Lév.) Kers MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0305, 740 m, una desena d’exemplars sobre el terra nu, en un bosc de Quercus ilex, en terreny calcari, 08/VI/2018. ASS-1512. Collbató, a prop de l’ermita de Sant Miquel, 31TDG0304, 830 m, entre molses en una clariana de zona arbustiva amb Viburnum tinus i Bupleurum fruticosum, sobre un terreny argilós, 13/VI/2018. AVV-13062018-8.

Helvella acetabulum (L.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, en un bosc de Quercus ilex, en terreny silícic, 26/V/2018.

ASS-1450. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 980 m, un exemplar en un talús sorrenc, sota Buxus sempervirens, en terreny calcari, 08/VI/2018. ASS-1515. Collbató, prop del camí de Sant Miquel, 31TDG0305, 750 m, en un bosc de Quercus ilex, en terreny calcari, 13/VI/2018. AVV-13062018-9.

Helvella lacunosa Afzel.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 470 m, entre molses en un torrent humit, en un bosc de Quercus ilex, en un terreny silícic, 26/V/2018. ASS-1457.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Morchella dunalii Boud.

Morchella dunensis (Castañera, J.L. Alonso & G. Moreno) Clowez.

93

94

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, a prop del poble, 31TCG90, 500 m, sis exemplars en un herbassar a la vora d’una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 12/III/2017. Leg. J. Guinart. ASS-1103. Collbató, a prop dels Plans de la Vinya Nova, 31TDG0003, 430 m, una desena d’exemplars en una pineda de Pinus halepensis, en terreny calcari, 11/III/2018. ASS-1356. Monistrol de Montserrat, àrea de descans de Coll Cabiró, 31TDG0306, 210 m, en una pineda de Pinus halepensis, sota Viburnum tinus, en terreny calcari, 15/IV/2018. ASS-1371.

Helvella leucopus Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, prop del torrent de Collcabiró, 31TDG0306, 240 m, cinc exemplars en una clariana amb la molsa Pleurochaete squarrosa, a prop de Populus sp., en terreny calcari, 08/IV/2017. Leg. G. MezĘ.

ASS-1113.

Helvella pezizoides Afzel.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 470 m, entre molsa, en un torrent humit en un bosc de Quercus ilex, en terreny silícic, 01/VI/2018. ASS-1485.

Hymenoscyphus fructigenus (Bull.) Gray MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, una vintena d’exemplars sobre una gla, en un bosc de Quercus ilex, 20/IX/2015. ASS-480.

Hypomyces rosellus (Alb. & Schwein.) Tul. & C. Tul. MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, prop del camí de Sant Miquel, 31TDG0305, 750 m, sobre basidiomes de Trametes versicolor que creixien sobre troncs i branques de Quercus ilex, 13/VI/2018. ASS-1560 i AVV-13062018-12.

Hypoxylon fuscum (Pers.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, prop del torrent de Collcabiró, 31TDG0306, 260 m, sobre una branca de Corylus avellana, 25/V/2018. ASS-1443.

Mollisia cinerea (Batsch) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, vora la Canal dels Micos, 31TDG0304, 760 m, en un tronc mort de Quercus ilex, 13/VI/2018. AVV-13062018-17.

Morchella dunalii Boud.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 500 m, dos exemplars en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus pinea, 06/IV/2017. Leg. J. Guinart. ASS-1110. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18154). El Bruc, Plans de la Vinya Nova, 31TDG0003, 430 m, quatre exemplars en una pineda de Pinus halepensis, en terreny calcari, 22/IV/2018.

ASS-1387. Det. J. Marcos.

OBSERVACIONS. Primers registres a Catalunya. Presenta la mitra més o menys ovoide, amb les costelles amples i pruïnoses, que ennegreixen poc, amb els alvèols secundaris arrodonits i disposats verticalment. És una espècie sapromicorizògena termòfila, que fructifica a la primavera, associada a boscos mediterranis de Pinus i Quercus. La nostra recol·lecció coincideix morfològicament i filogenèticament amb les dades de LOIZIDES (2016: 14).

Morchella dunensis (Castañera, J.L. Alonso & G. Moreno) Clowez MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 500 m, cinc exemplars a la vora d’unes soques de Pinus pinea, en un terreny silícic, 06/IV/2017. Leg. J. Guinart. ASS-1111. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18155). El Bruc,

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

95

Plans de la Vinya Nova, 31TDG0003, 430 m, cinc exemplars en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 22/IV/2018. ASS-1386. Det. J. Marcos.

OBSERVACIONS. Primers registres a Catalunya. Presenta la mitra ovoide, de vegades una mica poligonal, amb les costelles que tendeixen fortament a tornar-se vermelles des del principi i els alvèols sinuosos i bastant desordenats, sobretot en estadis juvenils, de color inicialment negrós i posteriorment ocraci; a més, té pseudoval·lècula. És una espècie sapròtrofa, bastant termòfila, que fructifica a la primavera, en gran diversitat d’ambients: ruderals, dunars, forestals i agrícoles.

Espècie molt difícil de diferenciar pels marcadors moleculars segons LOIZIDES et al. (2016), raó per la qual pot haver estat erròniament identificada o sinonimitzada per molts autors. Es diferencia de Morchella vulgaris (Pers.) Gray perquè aquella té menys tendència a tornar-se vermella, i és sapromicorizògena, fructifica associada a Fraxinus spp. i Quercus spp.

Peziza limnaea Maas Geest.

DESCRIPCIÓ. Apotecis cupuliformes, de fins a 35 mm de diàmetre, amb l’himeni llis, d’un característic verd-olivaci i amb el marge més fosc. Cara exterior brun-olivàcia, amb reflexos cap al marge porpra-violaci, finament furfuràcia. Pseudoestípit cobert per una pruïna blanca. Carn fràgil, inodora, que no exsuda làtex. Espores el·líptiques, de 18-20 × 8,5-9 μm, amb 1-2 gútules, ornamentades amb grosses berrugues. Ascs cilíndrics, operculats, octospòrics, amb base pleurorrinca. Paràfisis cilíndriques, septades, arrodonides a l’àpex però no eixamplades.

MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, prop del torrent de Collcabiró, 31TDG0306, 220 m, una desena d’exemplars en un marge de camí, sota Buxus sempervirens, amb presència de Ligustrum vulgare, Viburnum tinus i Ruscus aculeatus, entre la molsa Pleurochaete squarrosa, en un terreny calcari, 08/IV/2017. ASS-1112. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18156).

OBSERVACIONS. Tercera citació a Catalunya. Els nostres exemplars s’ajusten a la descripció que es fa de l’espècie a MAAS GEESTERANUS (1967: 422).

Peziza phyllogena Cooke = P. badioconfusa Korf MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 980 m, tres exemplars en un talús del camí amb molsa, en un bosc de Quercus ilex, en terreny calcari, 08/VI/2018. ASS-1514.

Peziza succosella (Le Gal & Romagn.) M.M. Moser ex Aviz.-Hersh. & Nemlich DESCRIPCIÓ. Apotecis de fins a 3 cm de diàmetre, sèssils, al principi cupuliformes i aviat estesos o aplanats. Himeni llis, bru-olivaci, amb tendència a agafar tonalitats violàcies fosques. Superfície externa més clara, grisenca, amb reflexos verdosos. Marge regular. Carn cèria, fràgil, que segrega un làtex groc-verdós, poc abundant. Espores el·lipsoidals, de 14,5-18,5 × 8-10,5 μm, verrucoses, hialines, generalment monogutulades i uniseriades. Q = 1,50-2. Ascs octospòrics d’aproximadament 320 × 15 μm. Paràfisis cilíndriques, amb l’àpex allargat.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 470 m, entre molsa, en un torrent humit, en un bosc de Quercus ilex, en un terreny silícic, 26/V/2018. ASS-1458. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18165).

OBSERVACIONS. Espècie variable morfològicament. P. succosa Berk., és molt semblant però té l’himeni més clar, el làtex groguenc més abundant, i les espores bigutulades, de mida més gran (1620 × 8-11,5 μm) i grollerament verrucoses, amb crestes de fins a 2 μm.

Propolis farinosa (Pers.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 970 m, diverses fructificacions sobre una branca de Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1518 i AVV-08062018-19.

96

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Sarcosphaera coronaria (Jacq.) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Plans de la Vinya Nova, 31TDG0003, 430 m, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 22/IV/2018. ASS-1595.

Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & J.K. Rogers DESCRIPCIÓ. Apoteci molt petit, de 6-12 mm de diàmetre, cupuliforme, amb marge lleugerament denticulat, granulós-pustulós i amb pèls formats per una cadena de cèl·lules, que arriben a 1 mm.

Pseudoestípit amb prou feines de 2 mm. Cara himenial grisenca, amb reflexos rosats. Exciple de gris-brunenc a color de mel una mica grisenc i molt furfuraci. Carn sense sabor ni olor apreciables.

Ascòspores de 19-23,5 × 10,5-13 μm. Q = 1,75-2,25 (Q mitjana 2,04), des d’el·lipsoidals a subfusiformes, amb certa atenuació als pols, llises, hialines, monogutulades, bigutulades o plurigutulades. Ascs octospòrics i claviformes, de 300-340 × 12,5-18,5 μm. Paràfisis de 2,3-3,3 μm (4 a l’àpex), alguna de fins a 7 μm d’amplada, cilíndriques, rectes i regulars, ramificades, hialines amb excrescències a la base, septades i amb l’àpex arrodonit, de vegades lleugerament engruixit.

Exciple medul·lar de textura intricada i exciple ectal amb textura angularis.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 470 m, entre molsa, en un torrent humit, en un bosc de Quercus ilex, en un terreny silícic, 26/V/2018. ASS-1461. Anàlisi molecular: seqüència ITS i LSU (ALV18166). Det. A. GarcíaBlanco.

OBSERVACIONS. Primera citació a Catalunya. T. catinus (Holmsk.) Korf & J.K. Rogers i T. spurcata (Pers.) Harmaja són espècies molt properes. Es diferencien perquè T. catinus té els apotecis de fins a 4 cm, amb el marge molt denticulat, les espores el·lipsoidals i els àpexs de les paràfisis lobulats o ramificats. T. spurcata també és més gran i té les paràfisis amb els àpexs ramificats.

Trichoderma viride Pers. = Hypocrea rufa (Pers.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 690 m, diverses colònies i una desena d’estromes en una branca caiguda i decorticada de Quercus ilex, 01/XI/2017. ASS-1231 i ASS-1232.

OBSERVACIONS. Aquest tàxon l’hem observat també en el seu teleomorf, Hypocrea rufa (Pers.) Fr. En aquest estadi, els estromes reunits en grups revelen, pel seu puntejat, la presència de nombrosos peritecis immersos. H. rufa fructifica sobre branques caigudes d’alzina i de roure (LLIMONA 1991: 140).

Trochila ilicina (Nees ex Fr.) Courtec.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0007, 720 m, sobre fulles d’Ilex aquifolium, 24/VI/2018. ASS-1592.

BASIDIOMYCOTA

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, parc fluvial del riu Llobregat, 31TDG0406, 110 m, en un prat de Cynodon dactylon, al costat del riu, 13/V/2018. ASS-1402. Det. L.A. Parra.

Agaricus essettei Bon MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, un exemplar en un bosc de Quercus ilex, 26/V/2018.

ASS-1448. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV19592). Det. L.A. Parra.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

OBSERVACIONS. Segona citació a Catalunya.

Peziza limnaea Maas Geest.

Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & J.K. Rogers.

97

98

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Agaricus impudicus (Rea) Pilát MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, tres exemplars en un terreny sorrenc, amb la molsa Pleurochaete squarrosa, en una clariana de bosc de Quercus ilex, en terreny silícic, 15/XI/2017. ASS-1287. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV15563). Det. L.A. Parra.

Agaricus indistinctus L.A. Parra & Kerrigan DESCRIPCIÓ. Píleu de 4,6-10,5-(12,5) cm de diàmetre, al principi troncocònic o globós, després troncocònic o convex, amb el centre pla i finalment pla i amb un lleu umbó o amb centre una mica deprimit. Primer blanc o amb alguna esquama concèntrica dispersa, de color bru ocraci, que aviat pren tonalitats groguenques o ocràcies al centre i en les zones fregades. Superfície llisa, cèrica i seca. Marge prim, excedent. Làmines lliures, denses, al principi blanquinoses, després bru-rosat i, finalment, bru molt fosc. Estípit de 4,6-7 × 1-2 cm, cilíndric, claviforme o amb la base bulbosa, amb l’anell a la seva part mitjana o alta; per sobre de l’anell, l’estípit és llis o subtilment estriat i blanc; per sota, és fibril·lós o esquamulós-flocós vers la base, blanc i es tenyeix de groc o de bru ataronjat amb l’edat o en fregar-lo. Anell súper, membranós, doble, de fins a 2 cm d’amplada, més gruixut cap al marge, amb esquames flocoses disperses, en forma de roda dentada cap al marge, que li donen un aspecte cotonós. Carn blanca, que grogueja a la base de l’estípit en tallar-la. Olor anisat o d’ametlles amargues. Espores de 6,5-8,5 × 5-5,7 μm. Q = 1,40-1,70, el·lipsoidals, brunes, de paret gruixuda. Basidis tetraspòrics, claviformes. Queilocistidis hialins, simples o catenulats; els simples de 12-30 × 7-18 μm, fusiformes, claviformes, piriformes, ovoides o globosos; els catenulats, formats per 2-4 elements polimorfs i de fins a 25 μm. Pileipel·lis tipus cutis, formada per hifes cilíndriques, lleugerament constrictes als septes, amb l’àpex arrodonit o lleugerament eixamplat.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, sota Quercus ilex, en un bosc mixt d’aquest arbre i Pinus halepensis, en un terreny calcari, 03/VI/2018. ASS-1505. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV19593). Det. L.A. Parra.

OBSERVACIONS. Espècie de la secció Arvenses, descrita per PARRA (2013: 349) trobada a Espanya en ambients mediterranis, tant en boscos mixts de Quercus ilex i Juniperus thurifera, como en dunes costaneres; segons aquest autor, és una espècie molt variable, depenent de l’hàbitat on creix, i les nostres mostres es corresponen amb exemplars robusts, de boscos mixts mediterranis, que descriuen els autors. Molecularment, la seqüència de la regió ITS (ALV19593) de les nostres mostres coincideix amb la de l’holotip LAPAG 478 (GenBank: KF114475). Per altra banda, aquesta col·lecció és la primera citació de l’espècie a Catalunya, i representa la quarta troballa després de les mencionades a PARRA (2013).

Aleurodiscus disciformis (DC.) Pat. MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 990 m, sobre un tronc de Quercus ilex viu, en el marge del camí, 08/VI/2018. ASS-1517 i AVV-08062018-1.

Amanita lividopallescens (Gillet) Bigeard & H. Guill.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, prop del camí de Sant Miquel i de l’ermita del mateix nom, 31TDG0304, 810 m, en una clariana de zona arbustiva, amb Rhamnus alaternus, Erica multiflora, Genista hispanica, Bupleurum fruticosum, Helianthemum sp. i Koeleria vallesiana, entre d’altres, en un terreny calcari, 13/VI/2018. ASS-1559 i AVV-130620182. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18171).

OBSERVACIONS. L’anàlisi molecular de la nostra mostra ens l’ha ubicat en el subclade A d’aquesta espècie, segons LOIZIDES et al. (2018).

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

99

Amanita mairei Foley MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny silícic, 26/V/2018. ASS-1446. Det. S. Poumarat.

Amanita ovoidea (Bull.) Link MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, al costat del poble, 31TDG0102, 440 m, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 11/X/2018. ASS-1687.

Amanita strobiliformis (Paulet ex Vittad.) Bertill.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0007, 720 m, sota Ilex aquifolium, 24/VI/2018. ASS1590. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18849).

Auricularia auricula-judae (Bull.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, parc fluvial del riu Llobregat, 31TDG0406, 110 m, una desena d’exemplars que creixien en una escletxa d’un tronc decorticat de pollancre (Populus sp.), 28/II/2016. ASS-597.

Auricularia mesenterica (Dicks.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, a l’alçada de l'estació inferior de Sant Joan, a prop del monestir, 31TDG0305, 710 m, sobre una soca de Quercus ilex, 15/II/2015. ASS-449. Monistrol de Montserrat, parc fluvial del riu Llobregat, 31TDG0406, 110 m, diverses fructificacions sobre un tronc decorticat de pollancre (Populus sp.), 28/II/2016. ASS-596.

Collbató, al costat del camí de Sant Miquel, darrera de l’estàtua de Pau Casals, 31TDG0305, 730 m, sobre una soca de Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1510.

Byssomerulius corium (Pers.) Parmasto = Meruliopsis corium (Pers.) Ginns MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, a prop del torrent de Collcabiró, 31TDG0306, 230 m, sobre un tronc de pollancre (Populus sp.), 15/IV/2018. ASS-1369. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, a prop de la Gorra Marinera, en l’indret on es forma el torrent de Santa Maria, 31TDG0204, 990 m, sobre branques de Quercus ilex, 08/VI/2018.

ASS-1525 i AVV-08062018-3 .

Chondrostereum purpureum (Pers.) Pouzar MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, la Serra, 31TCG9903, 440 m, multitud d’exemplars sobre un tronc caigut i decorticat de Quercus ilex, 28/XI/2016. ASS-1015.

Chroogomphus rutilus (Schaeff.) O.K. Mill.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 460 m, tres exemplars en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny silícic, 26/XI/2017. ASS-1315.

Clathrus ruber P. Micheli ex Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, la Serra, 31TCG9903, 450 m, un carpòfor que creixia entre pinassa i branquillons, en una pineda de Pinus pinea, en terreny silícic, 28/XI/2016. ASS-1012. Collbató, a prop de l’ermita de Sant Miquel, 31TDG0304, 810 m, en una clariana de zona arbustiva, sota Rhamnus alaternus, 13/VI/2018. ASS-1557.

Clavulina rugosa (Bull.) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, dos exemplars en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, en terreny silícic, 12/III/2018. ASS-1357.

100

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Clitocybe metachroa (Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 500 m, en una pineda de Pinus halepensis, en terreny silícic, 16/XII/2018. ASS-1885.

Clitocybe rivulosa (Pers.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9707, 720 m, cinc carpòfors en una clariana d’una pineda de Pinus halepensis, amb Cistus albidus i entre la molsa Pleurochaete squarrosa, 05/XII/2016. Leg. G. MezĘ. ASS-1031.

Coriolopsis gallica (Fr.) Ryvarden MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, per damunt del monestir, 31TDG0205, 750 m, diversos carpòfors sobre un tronc de Quercus ilex. 10/VIII/2014. ASS-228.

Cortinarius anomalus (Fr.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, un grup de sis exemplars entre molses, en una pineda de Pinus halepensis, en terreny silícic, 26/XI/2017. ASS-1312. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV15561).

Cortinarius caligatus Malençon MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 670 m, un carpòfor en un bosc de Quercus ilex, 01/XI/2017. ASS-1234.

Cortinarius elatior Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Serrat de les Muixerigues, 31TCG9804, 490 m, dues fructificacions en una zona molt humida amb molses, prop de Quercus ilex, en terreny silícic, 14/XII/2015. ASS-563.

Cortinarius infractus (Pers.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Serrat de les Muixerigues, 31TCG9803, 480 m, dos exemplars sota roures (Quercus), en un terreny silícic, 14/XII/2015. ASS-558. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 710 m, en un bosc de Quercus ilex., en terreny calcari, 09/XI/2018. ASS-1769.

Cyclocybe aegerita (V. Brig.) Vizzini = Agrocybe aegerita (V. Brig.) Singer MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, parc fluvial del riu Llobregat, 31TDG0406, 110 m, al peu d’un pollancre (Populus sp.), 13/V/2018. ASS-1403.

Daedalea quercina (L.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, sobre un tronc de Quercus ilex, 01/V/2013. ASS-118.

Daedaleopsis nitida (Durieu & Mont.) Zmitr. & Malysheva = Hexagonia nitida Durieu & Mont.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, diversos carpòfors sobre un tronc caigut de Quercus ilex, 01/V/2013. ASS-115. Monistrol de Montserrat, per damunt del monestir, 31TDG0205, 770 m, quatre exemplars sobre un tronc de Quercus ilex caigut, 10/VIII/2014. ASS-227. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 1010 m, sobre un tronc de Quercus ilex, 09/VI/2018. ASS-1530.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Agaricus indistinctus L.A. Parra & Kerrigan.

Gomphidius tyrrhenicus D. Antonini & M. Antonini.

101

102

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Entoloma incanum (Fr.) Hesler MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, a prop del torrent de Collcabiró, 31TDG0306, 230 m, en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, amb Buxus sempervirens, 13/V/2018. ASS-1409. Collbató, a prop de l’ermita de Sant Miquel, 31TDG0304, 830 m, dos exemplars en una clariana de zona arbustiva amb Bupleurum fruticosum i Thymus vulgaris, sobre un terreny argilós, 13/VI/2018. ASS-1553. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, entre molses, sota Quercus ilex, 24/VI/2018. ASS-1586.

Exidiopsis leucophaea (Bres.) K. Wells = Eichleriella leucophaea Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 470 m, sobre una branca de Quercus ilex en un torrent humit, 01/VI/2018. ASS-1488.

OBSERVACIONS. Tercer registre a Catalunya.

Fomitopsis pinicola (Sw.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TG9904, 480 m, un exemplar sobre fusta de Pinus halepensis, 01/VI/2018.

ASS-1491.

Fuscoporia contigua (Pers.) G. Cunn. = Phellinus contiguus (Pers.) Pat. MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0007, 720 m, sobre una branca de Quercus ilex, 24/VI/2018. ASS-1593. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18172).

OBSERVACIONS. Segona troballa a Catalunya.

Fuscoporia torulosa (Pers.) T. Wagner & M. Fisch. = Phellinus torulosus (Pers.) Bourdot & Galzin MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, dos exemplars en un tronc de Quercus ilex, 03/X/2012. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0304, 750 m, sobre una soca de Quercus ilex, 13/VI/2018. ASS1547.

Galerina marginata (Batsch) Kühner MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9707, 740 m, dos carpòfors sobre virostes i branquillons de Pinus pinea, 01/XI/2017. ASS-1237.

Ganoderma lucidum (Curtis) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, per damunt del monestir, 31TDG0205, 820 m, sobre Quercus ilex, 10/VIII/2014. ASS-226. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 1010 m, sobre Quercus ilex morts, 08/VI/2018. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 510 m, sobre Quercus ilex, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1896.

Geastrum fimbriatum Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 500 m, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1883.

Geastrum triplex Jungh.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, La Serra, 31TCG9803, 450 m, tres exemplars entre la molsa Pleurochaete squarrosa, en una pineda de Pinus pinea, en un terreny silícic, 28/XI/2016. ASS-1009.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

103

Gloeophyllum trabeum (Pers.) Murrill MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9707, 730 m, una desena de carpòfors sobre un tronc caigut de Pinus pinea amb escorça, 16/IV/2016. ASS-636.

Gomphidius tyrrhenicus D. Antonini & M. Antonini DESCRIPCIÓ. Píleu de fins a 6 cm de diàmetre, de plano-convex a aplanat. Superfície glutinosa en temps humit, de color variable segons la seva maduresa, des del bru rosat, al bru-beix pàl·lid o el rosa ataronjat, amb taques fosques cap al centre; marge incurvat i llis, amb restes de cortina negrosa. Làmines molt decurrents, poc denses, blanquinoses i amb reflexos rosats al principi, després molt fosques, grisenques i amb l’aresta del mateix color. Estípit cilíndric, de fins a 6 × 1,2 cm, de color blanc, amb la base groguenca, en molts casos groc llimona, amb taques fosques.

Cortina mucilaginosa, que deixa una zona anular al peu. Carn que ennegreix, sense sabor ni olor destacables. Espores d’estretament el·lipsoidals a cilíndriques o fusiformes, llises, de color bru, de 14,2-19,5 × 4,8-7,8 μm, Q = 2-3,5; Qm = 2,65. Basidis tetraspòrics i cilíndrics. Cistidis de cilíndrics a claviformes. Cutícula formada per hifes estretes i sinuoses. Subcutis formada per hifes gruixudes.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 710 m, sota Arbutus unedo i Quercus ilex, 06/XI/2018. ASS-1763.

OBSERVACIONS. G. tyrrhenicus és una espècie mediterrània descrita per ANTONINI & ANTONINI (2002) sota el binomi G. mediterraneus, però que els mateixos autors van haver de renombrar a G. tyrrhenicus (ANTONINI & ANTONINI, 2004) per l’existència d’un homònim anterior. La nostra recol·lecció encaixa molt bé amb les dades aportades per aquests autors referents a morfologia (inclòs la mida esporal) i a l’hàbitat.

Gymnopus brassicolens (Romagn.) Antonín & Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, al nord de la Gorra Marinera, 31TDG0204, 990 m, en una soca molt descomposta de Quercus ilex, en un talús al marge del camí, 08/VI/2018. ASS-1522 i AVV-08062018-9.

El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 470 m, en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, en un terreny silícic, 21/IX/2018. ASS-1670.

Gymnopus impudicus (Fr.) Antonín, Halling & Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, un grup de cinc exemplars en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, en un terreny silícic, 26/V/2018. ASS-1455.

Gymnopus ocior (Pers.) Antonín & Noordel.

DESCRIPCIÓ. Píleu de 1,5 cm de diàmetre, estípit de 3 × 0,2 cm, amb la base bulbosa de fins a 0,7 cm d’amplada. Espores de 4,5 × 2,2 μm. Basidis 17,8 × 7 μm. Cutícula amb hifes noduloses i ramificades, de 6 μm d’amplada.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, entre la Magdalena Superior i la Magdalena Inferior, 31TDG0204, 1010 m, sobre terra, en un talús amb molta matèria orgànica, en un bosc de Quercus ilex, 08/VI/2018.

AVV-08062018-10. Det. S. Poumarat.

OBSERVACIONS. Tercer registre a Catalunya. Col·líbia del grup dryophila que presenta la típica cutícula amb hifes en forma de puzle, no gelificada. L’estípit llis i pàl·lid, el píleu fosc i no translúcid, fins i tot en el marge, i la mida reduïda de les espores avalen l’identitat de la nostra recolecció amb G. ocior, tal i com ens va confirmar S. Poumarat (com. personal).

104

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Hebeloma celatum Grilli, U. Eberh. & Beker.

Hebeloma celatum Grilli, U. Eberh. & Beker MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, un grup d’una desena d’exemplars, en una zona humida amb molses i Hedera helix, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny silícic, 15/XI/2017. ASS-1282. Anàlisi molecular: seqüència ITS i V6 (ALV18160).

OBSERVACIONS. Segons BEKER et al. (2016: 360), se’n coneixen cinc citacions a Espanya, de les quals tres són de Catalunya (a Brunyola, el Trull i Sant Andreu de Llavaneres) i les altres dues de Madrid.

Hebeloma crustuliniforme (Bull.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, un grup de sis exemplars en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, en un terreny silícic, 15/XI/2017. ASS-1281. Anàlisi molecular: seqüència ITS i V6 (ALV18159).

Hebeloma subtortum P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, entre unes mates de Spartium junceum envoltat de Quercus ilex, en un terreny silícic, 12/III/2018. ASS-1359. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18161).

OBSERVACIONS. Segons BEKER et al. (2016: 188), se’n coneixen sis citacions a Espanya, de les quals només una a Catalunya, a Collsacreu (Maresme) i de les altres cinc, una a Segòvia (l’holotip) i les altres a Madrid.

Hortiboletus engelii (Hlaváèek) Biketova & Wasser = Xerocomus communis (Bull.) Bon

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

105

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, per sobre de l’estació inferior de Sant Joan, 31TDG0204, 750 m, en un bosc de Quercus ilex, en un terreny calcari, 13/VI/2018. ASS-1561 i AVV-13062018-10.

OBSERVACIONS. Segons EYSSARTIER & ROUX (2017: 84) es tracta d’una espècie molt propera a Hortiboletus rubellus (Krombh.) Simonini, Vizzini & Gelardi de la qual H. engelii se’n diferencia pels seus tons menys vermells al píleu, per l’estípit, sovint netament atenuat, i per la presència d’un puntejat taronja a l’extrem inferior de l’estípit.

Hydnum albidum Peck MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 510 m, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1893.

Hygrophorus agathosmus (Fr.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 510 m, en una pineda de Pinus halepensis amb Juniperus sp., en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1888.

Hygrophorus cossus (Sowerby) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 490 m, cinc exemplars en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, en un terreny silícic, 26/XI/2017. ASS-1314.

Hygrophorus eburneus (Bull.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Serrat de les Muixerigues, 31TCG9803, 470 m, sis carpòfors en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, en un terreny silícic, 14/XII/2015. ASS-556.

OBSERVACIONS. Amb KOH, taronja a l’estípit.

Fig. 1.- Inocybe umbrinella Bres. A) basidiomes. B i D) queilocistidis. C) espores. Fotografies A. Sierra i F. Pancorbo.

106

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Hygrophorus latitabundus Britzelm.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 510 m, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1890.

Hymenochaete tabacina (Sowerby) Lév.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, vora la Canal dels Micos, 31TDG0304, 760 m, en un tronc mort de Quercus ilex, 13/VI/2018. AVV-13062018-11.

Hymenogaster vulgaris Tul. & C. Tul. DESCRIPCIÓ. Fructificació d’1,4 × × 2,1 cm, amb el peridi glabre, d’1 mm de gruix. Gleba inodora.

Espores de 17,6-18,4 × 7,5-8,2 μm, amb un porus germinatiu. Basidi de 38 × 8,2 μm.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, entre la Magdalena Superior i la Magdalena Inferior, 31TDG0204, 1010 m, sobre el terra en un talús a prop de Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1528, AVV-08062018-11.

Infundibulicybe mediterranea Vizzini, Contu & Musumeci MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, la Serra, 31TCG9903, 450 m, tres exemplars en una pineda de Pinus halepensis, 28/XI/2016. ASS-1013.

Inocybe godeyi Gillet MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, vora el camí de Sant Miquel, a prop de la Roca de la Llicència, 31TDG0304, 790 m, sota Quercus ilex i Viburnum tinus, en una zona ombrívola, d’on neix un dels afluents al torrent de Santa Maria, 13/VI/2018. ASS-1550 i AVV-13062018-13. Det. G. Muñoz.

Inocybe griseolilacina J.E. Lange MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 470 m, en un bosc de Quercus ilex, en un terreny silícic, 01/VI/2018. ASS-1483. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18168).

Inocybe umbrinella Bres.

DESCRIPCIÓ. Píleu de 2,5-3,2 cm de diàmetre, de convex-campanulat a estès-umbonat, superfície estriada, fibril·loso-rimosa, seca, amb estries de color bru-ocraci, sobre fons beix pàl·lid, quasi blanquinós, amb restes de vel blanc al marge. Làmines sinuades, primer blanques, després brugrisenques amb l’aresta blanquinosa. Estípit de 3 × 0,5 cm, amb la base engruixida, blanc amb taques brunes a la base, fibril·lós, amb l’àpex furfuraci i flocós. Carn blanca, inodora. Espores d’el·lipsoidals a reniformes, grogues, de (10,6)-10,8-11,7-12,7-(13) × (5,9)-6,2-6,6-6,9-(7,4) μm.

Q = (1,6)-1,64-1,8-1,9-(2,1). Queilocistidis claviformes, de (24,6)-28-36,7-44,5-(53,5) × (9,9)11,2-13,8-16,9-(17,9) μm.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Plans de la Vinya Nova, 31TDG0003, 430 m, dos exemplars sobre pinassa i estròbils, en una pineda de Pinus halepensis, 02/X/2017. ASS-1190. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18157). Det. F. Pancorbo.

OBSERVACIONS. Primer registre a Catalunya. Espècie de la secció Rimosae, molt propera macro i microscòpicament a I. rimosa. Espècie d’identitat taxonòmica controvertida, considerada com una varietat d’I. fastigiata per HEIM (1931) i sinonimitzada freqüentment amb I. rimosa (KUIPER, 1986; STANGL, 1991). LARSSON et al. (2009), partint d’estudis moleculars de la secció Rimosae, l’han situat com espècie autònoma, amb un fort suport dins del Rimosae subclade A, proper a I. rimosa, I. melliolens i I. bulbosissima. Macroscòpicament, la nostra col·lecció es correspon en mides i trets morfològics amb la descripció de BRESADOLA (1905: 161). Pel que fa

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

107

a l’hàbitat, BRESADOLA (1905) i BON (1997) consideren que creix sota Populus sp., mentre que nosaltres l’hem trobat en terreny sec, sota Pinus halepensis, hàbitat que coincideix amb el que indica LARSSON et al. (2009), segons el qual, tres espècimens estudiats van ser trobats en ambients secs, amb Helianthemum, Pinus i Quercus ilex. Molecularment, la seqüència de la regió ITS de la nostra col·lecció s’ha comparat amb altres incloses en el GenBank (www.ncbi.nlm.nih.gov) utilitzant BLASTN (MORGULIS et al. 2008; ZHANG et al. 2000), amb un percentatge d’identitat del 97,98% i una cobertura del 97% amb el tipus d’I. umbrinella (GenBank Acc.# HM209796.1).

Inonotus hispidus (Bull.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, al carrer Parròquia, 31TCG9803, 460 m, tres carpòfors sobre un tronc de Morus alba, 20/IX/2017. ASS-1184.

Lactarius chrysorrheus Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Serrat de les Muixerigues, 31TCG9803, 470 m, en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, en un terreny silícic, 14/XII/2015. ASS-557.

Lactarius decipiens Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 510 m, en un bosc de Quercus ilex i roures (Quercus sp.), en un terreny calcari, 03/VI/2018. ASS-1501.

Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, cinc exemplars en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, en un terreny silícic, 15/XI/2017. ASS-1280.

Lactarius vinosus (Quél.) Bataille MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, un parell d’exemplars en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny silícic, 26/XI/2017. ASS-1311. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 09/XI/2018. ASS-1765.

Leccinellum lepidum (H. Bouchet ex Essette) Bon & Contu = Leccinum lepidum (H. Bouchet ex Essette) Bon & Contu MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Serrat de les Muixerigues, 31TCG9803, 480 m, tres exemplars en un bosc de Quercus ilex i Q. pubescens, en un terreny silícic, 14/XII/2015. ASS-560. Collbató, prop del camí a Sant Miquel, 31TDG0304, 820 m, en un bosc de Quercus ilex amb Viburnum tinus, 13/VI/2018. ASS-1554.

Lentinus arcularius (Batsch) Zmitr. = Polyporus arcularius (Batsch) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 1030 m, sobre un tronc caigut de Quercus ilex, 09/VI/2018. ASS-1533.

Lepista nuda (Bull.) Cooke MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9707, 730 m, dos exemplars en un bosc mixt de Pinus pinea i Quercus ilex, 05/XII/2016. ASS-1034. Collbató, al costat de l’estació superior de Sant Joan, 31TDG0204, 960 m, sota Quercus ilex i Buxus sempervirens, en una zona força ruderalitzada, 08/VI/2018. ASS-1529.

108

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Lepista sordida (Schumach.) Singer MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9707, 740 m, dos exemplars en un bosc mixt de Quercus ilex, Acer monspessulanum i Pinus halepensis, 01/XI/2017. ASS-1238.

Leucopaxillus gentianeus (Quél.) Kotl.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 710 m, sota Quercus ilex i altres planifolis, en un terreny calcari, 09/XI/2018. ASS-1767.

Lycoperdon perlatum Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, la Serra, 31TCG9803, 450 m, sis exemplars en una pineda de Pinus halepensis, 15/XII/2016. ASS-1065. El Bruc, Plans de la Vinya Nova, 31TDG0003, 430 m, dos exemplars en una pineda de Pinus halepensis, 22/IV/2018. ASS-1594.

Lyophyllum semitale (Fr.) Kühner MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 500 m, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1880.

Marasmiellus candidus (Fr.) Singer MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, vora el camí de Sant Miquel, 31TDG0305, 730 m, sobre un branquilló no identificat, 08/VI/2018. AVV-08062018-13. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 980 m, sobre una arrel de planifoli, 09/VI/2018. ASS-1532.

Marasmius oreades (Bolton) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, en una clariana herbosa en bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, en un terreny silícic, 16/X/2018. ASS-1714.

Melanogaster variegatus (Vittad.) Tul. & C. Tul. DESCRIPCIÓ. Fructificació globosa, de 2-3,5 cm d’amplada, amb la base comprimida, aflorant quasi completament. Peridi prim, d’1 mm, elàstic, amb la superfície exterior rugosa i irregular, de color des de groguenc a bru en envellir o al tacte, amb tonalitats ocres i reflexos vermellosos. Gleba agrupada en cel·les de parets blanques, gelatinosa, de color negre amb un reflex blavós. Olor suau, sabor suau i agradable, de regalèssia. Cordons micelians que l’uneixen al substrat bru-negrosos.

Espores el·lipsoidals o subcilíndriques, amb apicle ample i poc prominent, de (5,7)-6,6-8-(9) × 3,34,7 μm. Q = 1,3-2,2. Parets esporals gruixudes, de 0,3-0,5 μm. Hifes filamentoses de la gleba llargues, de 5 μm de diàmetre.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9807, 800 m, set exemplars en una clariana d’un bosc de Quercus ilex, 23/XI/2014. ASS-409.

OBSERVACIONS. M. broomeianus és molt proper, però té un sabor més acídul, no pas de regalèssia, i té les espores cilíndrico-el·lipsoidals. La nostra mostra coincideix amb la descripció de MONTECCHI & SARASINI (2000: 359).

Mycena purpureofusca (Peck) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, monestir de Santa Cecília, 31TDG0107, 710 m, quatre exemplars a l’interior d’un gran tronc caigut de Pinus halepensis, 29/X/2017. ASS-1227. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18158).

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

109

Pholiotina mediterranea Siquier & Salom.

Mycena quercus-ilicis Kühner DESCRIPCIÓ. Píleu de tan sols 1,5 mm de diàmetre. Himenòfor format per unes 16 làmines en total, no intervenades. Estípit molt prim, de 5 × 0,15 mm. Espores de 7,4-7,8 × 5,3-5,7 μm.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 990 m, dos exemplars sobre el pecíol i el limbe d’una fulla caiguda de Quercus ilex, 08/VI/2018. AVV-08062018-15.

OBSERVACIONS. És semblant a M. tenerrima (Berk.) Sacc., que creix sobre fusta morta i diverses restes llenyoses de planifolis, però M. quercus-ilicis és més petita, no té disc basal i creix habitualment sobre fulles d’alzina (Quercus ilex), en les regions del sud d’Europa (EYSSARTIER & ROUX, 2017: 416).

Omphalotus olearius (DC.) Singer MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, a les afores del poble, 31TDG0102, 440 m, en una soca d’Olea europaea, 11/X/2018.

ASS-1686.

Peniophora quercina (Pers.) Cooke MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, sobre branques de Quercus ilex, 01/V/2013. ASS-119. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 990 m, recobrint un tronc mort de Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1526.

Perenniporia ochroleuca (Berk.) Ryvarden MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9807, 800 m, sobre un tronc de Quercus ilex, 08/IX/2013. ASS132. Monistrol de Montserrat, baixada al Monestir, 31TDG0205, 800 m, sobre un tronc de Quercus ilex, 10/VIII/2014.

ASS-225. Collbató, camí reial, 31TDG0203, 450 m, sobre un tronc de Quercus ilex, 11/I/2015. ASS-442. El Bruc, Can

110

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Maçana, 31TCG9707, 730 m, dos exemplars sobre una branca de Pinus pinea, 16/IV/2016. ASS-637. Ibídem, cinc carpòfors sobre una branca de Pinus pinea, 05/XII/2016. ASS-1036.

OBSERVACIONS. Primera citació a Catalunya. El nostre material coincideix amb la descripció que en fan RYVARDEN & MELO (2017: 277).

Phaeoclavulina curta (Fr.) Giachini = Ramaria curta (Fr.) Schild MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, la Serra, 31TCG9803, 450 m, dos exemplars entre la pinassa i la molsa Pleurochaete squarrosa, en una pineda de Pinus pinea, 28/XI/2016. ASS-1010.

Phallus impudicus L. MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, a l’inici de la carretera a Monistrol, 31TDG0102, 430 m, al marge d’un camí, sota Robinia pseudoacacia, 14/XI/2018. ASS-1790.

Phellinus pomaceus (Pers.) Maire MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, hotel del Bruc, 31TCG9705, 610 m, tres carpòfors sobre un tronc viu de Prunus persica, 03/V/2013. ASS-112.

Phloeomana alba (Bres.) Redhead = Mycena alba (Bres.) Kühner MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, pujada a l’estació inferior de Sant Joan, 31TDG0305, 720 m, diversos exemplars sobre l’escorça recoberta de l’hepàtica Frullania sp. d’un Ulmus sp. viu, 08/VI/2018. ASS-1509 i AVV-08062018-18.

OBSERVACIONS. Segona citació a Catalunya. Les espores globoses i la resta dels caràcters microscòpics de la nostra mostra coincideixen amb les dades de VILA (2006: 100).

Pholiotina mediterranea Siquier & Salom DESCRIPCIÓ. Píleu de 6-14 mm de diàmetre, al principi hemisfèrico-convex, després cònicoconvex, amb el marge lleugerament canaliculat. La cutícula és higròfana, des de llisa a una mica rugosa, i arriba a ser en alguns exemplars estriada. El color és variable, des de bru castany a bru groguenc (caramel), en assecar-se, groguenc bru amb zones d’un vermellós càlid o ataronjades al centre, que és més fosc. Làmines adnates, força denses, amb lamèl·lules intercalades, ventrudes amb l’edat; inicialment grogues, de color bru, amb clares tonalitats vermelloses en madurar i amb l’aresta blanquinosa. Estípit de 15-40 × 0,8-1,5 mm, cilíndric, prim, una mica fistulós i pruïnós, sobretot a l’àpex; de color primer bru groguenc i ben aviat bru rogenc, més fosc vers la base; al centre presenta un anell rudimentari, prim, de color groguenc, estriat a la part superior. Carn escassa, groguenca al barret, més fosca al peu. Espores de (7,6)-8-9,7 × 4-5,3 μm, el·lipsoidals, algunes amigdaliformes o citriformes, llises, amb porus germinatiu groguenc. Basidis tetraspòrics.

Queilocistidis de 20-40 × 5-9 μm, en general lageniformes, de longitud i amplada dels colls molt variable; alguns són més cilíndrics, rectes o flexuosos, d’altres tenen l’àpex eixamplat.

Caulocistidis lageniformes, més estrets. Cutícula himeniforme, formada per elements esferopenduculats o piriformes, de fins a 30 μm de longitud.

MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, prop del torrent de Collcabiró, 31TDG0306, 230 m, en una zona ruderal amb herbassar i sota alguns Ulmus minor i amb un Pinus halepensis, 15/IV/2018. ASS-1370. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18844).

OBSERVACIONS. Fong descrit recentment per SIQUIER & SALOM (2018) a partir de material de les Illes Balears; citat posteriorment una sola vegada a la Península Ibèrica, a Girona, per PÉREZ-

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

111

DE-GREGORIO (2018). Segons els autors del tàxon, fructifica en ambients mediterranis, en zones de dunes consolidades amb Pinus halepensis, entre molses o herba, amb presència de Pistacia lentiscus, Erica multiflora o Juniperus spp., o també a la vora de Cistus spp., a finals de tardor; cal destacar que, segons ens diuen els autors esmentats, és la primera citació primaveral i també la primera fora dels hàbitats dunars costaners.

Phylloporia ribis (Schumach.) Ryvarden MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, la Serra, 31TCG9903, 450 m. uns quants carpòfors que creixien al voltant d’un tronc de Spartium junceum, 15/XII/2016. ASS-1064.

Pisolithus arhizus (Scop.) Rauschert MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Plans de la Vinya Nova, 31TCG9903, 440 m, un gros carpòfor emergit en un terreny argilós, a la vora d’una plantació d’Olea europaea i d’un matollar de Cistus albidus, 15/XI/2017. ASS-1288.

Pluteus plautus (Weinm.) Gillet = P. boudieri P.D. Orton MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, prop del torrent de Collcabiró, 31TDG0306, 220 m, sobre un tronc de Quercus ilex, 13/V/2018. ASS-1407. Det. G. Muñoz.

Pluteus romellii (Britzelm.) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0305, 740 m, cinc exemplars sobre una soca morta de Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1511.

Pluteus salicinus (Pers.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, camí de la Foradada, 31TCG9807, 780 m, al peu d’una soca de Quercus ilex, 08/IX/2013. ASS-133. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18153).

Porodaedalea pini (Brot.) Murrill MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9807, 750 m, un carpòfor sobre l’escorça d’un tronc viu de Pinus pinea, a més d’un metre del terra, 01/XI/2017. ASS-1235.

Puccinia buxi Sowerby MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, prop del camí de Sant Miquel, 31TDG0304, 820 m, sobre fulles de Buxus sempervirens, 13/VI/2018.

Radulomyces molaris (Chaillet ex Fr.) M.P. Christ.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, al nord de la Gorra Marinera, 31TDG0204, 990 m, sobre una branca caiguda de Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1527 i AVV-08062018-20.

Ramaria stricta (Pers.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 720 m, quatre fructificacions sobre una branca molt descomposta de Quercus ilex, 29/X/2017. ASS-1226.

112

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Rhizopogon roseolus (Corda) Th. Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9707, 730 m, dos exemplars en un terreny sorrenc, prop de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 13/III/2016. ASS-604.

Russula acrifolia Romagn.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 500 m, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1884.

Russula aurea Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 510 m, en un bosc de Quercus ilex i roures (Quercus sp.), en un terreny silícic, 03/VI/2018. ASS-1499.

Russula cyanoxantha (Schaeff.) Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 510 m, sota roures (Quercus sp.), en un terreny silícic, 03/VI/2018. ASS-1496.

Russula delica Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 510 m, en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, en un terreny silícic, 03/VI/2018. ASS-1503.

Russula parodorata Sarnari DESCRIPCIÓ. Píleu de 5,6 cm de diàmetre. Làmines mitjanament espaiades, de color crema a groc.

Estípit de 3-5 × 1,2-1,5 cm. Carn blanquinosa, de sabor suau. Olor agradable. La carn, amb el guaiac, reacciona a verd blavós, i amb el sulfat de ferro, al bru ataronjat. Espores de 8,2-8,7 × 6,38,2 μm, arrodonides, verrucoses i amb reticle poc pronunciat. Esporada de color groc clar (IIIaIIIb).

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0304, 750 m, en una clariana de bosc de Quercus ilex amb Viburnum tinus, en un terreny calcari, 13/VI/2018. ASS-1546 i AVV-13062018-21. Det. M.À. Pérez-De-Gregorio.

OBSERVACIONS. Segona citació a Catalunya. La nostra mostra coincideix amb la descripció d’aquesta espècie de PÉREZ-DE-GREGORIO (2018).

Russula praetervisa Sarnari MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, sota Quercus ilex, en un terreny silícic, 03/VI/2018.

ASS-1506.

Russula pseudoaeruginea (Romagn.) Kuyper & Vuure DESCRIPCIÓ. Píleu de 7 cm de diàmetre. Estípit de 6 × 1,6 cm (1,8 cm a la base), consistent, amb la meitat inferior una mica cavernosa. Cutícula separable fins la meitat, i carn de sota amb tons grisencs. Làmines adnates, de color crema, intervenades. Carn d’olor agradable, una mica fruitat, de sabor suau excepte a les làmines, on és picant. En contacte amb el sulfat de ferro (Fe2SO4), es torna de color rosa pàl·lid en uns pocs segons. Espores de 6,6-9 × 5,4-8 μm, amb berrugues regulars aïllades. Pileipel·lis filamentosa, amb pèls formats per articles basals amb forma de barrilet, de 3-6 μm d’amplada, que acaben en articles terminals més atenuats. Esporada de color crema (IIc-IId).

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

113

Fig. 2.- Biscogniauxia marginata (Fr.) Pouzar: A) ascòspores mostrant les fissures germinatives i diverses fracturades. Tarzetta gaillardiana (Boud.) Korf & J. K. Rogers: B) ascòspores. Agaricus indistinctus L.A. Parra & Kerrigan: C) espores; D) queilocistidis. Pholiotina mediterranea Siquier & Salom: E) espores; F) cutícula, amb hifes esferopedunculades. (Escala: A-F = 5 ȝm).

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0304, 760 m, un exemplar en un talús pedregós del marge del camí, sota alzines (Quercus ilex), amb Viburnum tinus i Bupleurum fruticosum, en un terreny calcari, 13/VI/2018.

ASS-1549 i AVV-13062018-22.

OBSERVACIONS. Primera citació a Catalunya. La mostra estudiada coincideix amb les descripcions de PÉREZ-DE-GREGORIO (2003) i MONEDERO (2012: 126).

Russula sardonia Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, tres exemplars en una zona molsosa d’una pineda de Pinus halepensis, en un terreny silícic, 15/XI/2017. ASS-1283. Ibídem, cinc exemplars en una clariana amb líquens, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny silícic, 26/XI/2017. ASS-1313.

Russula torulosa Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Plans de la Vinya Nova, 31TDG0003, 430 m, cinc exemplars sobre la pinassa d’una pineda de Pinus pinea, 02/X/2017. ASS-1191.

114

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Russula vesca Fr. MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 510 m, 03/VI/2018. ASS-1502.

Scleroderma verrucosum (Bull.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 670 m, tres exemplars ja oberts en un terraplè de carretera, a prop d’alguns Quercus ilex, 01/XI/2017. ASS-1233.

Steccherinum ochraceum (Pers.) Gray MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, diverses fructificacions sobre una branca de Quercus ilex, 20/IX/2015. ASS-481.

Stephanospora aurantiaca (R. Heim & Malençon) J.M. Vidal = Hydnangium aurantiacum R. Heim & Malençon DESCRIPCIÓ. Basidioma globós, de 2,5 cm de diàmetre. Peridi aracnoide, flocós, irregular, de color ataronjat o vermell ataronjat. Gleba loculada, constituïda per nombroses cel·les labiríntiques, tova, de color taronja viu, amb les parets de les cel·les blanques. Olor intens, afruitat. Espores de globoses a subgloboses, de 11,3-15-(16) × (8)-10-12 μm, Q = 1,25-1,55, Qm = 1,36, amb una corona de 3,5-4 μm d’amplada a la base, formada per la unió de dues espines per la base.

Superfície ornamentada amb espines de fins a 2,6 μm de llargada. Apèndix hilar de 3-5 μm. Peridi format per hifes fines, entrellaçades, de 3-5 μm de gruix. Gleba amb hifes septades de 4-8 μm, amb terminacions d’elements inflats, de fins a 30 μm de diàmetre.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 710 m, en un bosc de Quercus ilex, en un terreny calcari, 09/XI/2018. ASS-1770. Det. J.M. Vidal.

OBSERVACIONS. Nova troballa a Montserrat d’aquest tàxon, després de que R. Heim i G. Malençon, la van descriure a partir de material de Montserrat (sub Hydnangium aurantiacum) HEIM (1934: 69). Aquests autors escriuen que creixia a terra, sota alzines (Quercus ilex), barrejades amb avellaners (Corylus avellana) i boixos (Buxus sempervirens), en barrancs boscosos orientats a nord. Per VIDAL (2005), sabem que l’holotip és de Monistrol de Montserrat i a 700 m d’altitud. Els caràcters de la nostra recol·lecció coincideixen amb els de la publicació de HEIM (1934) i la de VIDAL (1991). VIDAL (2005) va fer la recombinació de l’espècie a Stephanospora aurantiaca, descrivint-la com un fong hipogeu, que fructifica en sòls calcaris de zones temperades mediterrànies i està associat a Quercus i coníferes com Cupressus i Pinus. S. caroticolor (Berk.)

Pat., és semblant, però té les espores el·lipsoidals, més estretes, amb una corona prominent, de 5-9 μm d’amplada i espines també més grans. A més fructifica tant en sòls calcaris com silícics, i està associada a caducifolis com Quercus, Corylus i Fagus, i a coníferes com Abies, Larix i Pinus.

Suillellus luridus (Schaeff.) Murrill = Boletus luridus Schaeff.

MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, a prop de l’ermita de Sant Miquel, 31TDG0304, 810 m, un exemplar en una clariana en una zona arbustiva amb Rhamnus alaternus, Cistus albidus i Bupleurum fruticosum, a la vora d’alguns Quercus ilex, en un terreny calcari, 13/VI/2018. ASS-1558. Monistrol de Montserrat, torrent de Santa Maria, 31TDG0105, 960 m, sota Buxus sempervirens, 21/VI/2018. ASS-1585. Leg. J. Calaf.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

115

Suillellus pulchrotinctus (Alessio) Blanco-Dios = Boletus pulchrotinctus Alessio MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0304, 730 m, en un bosc de Quercus ilex, en un terreny calcari, 07/X/2018. ASS-1685.

Suillellus queletii (Schulzer) Vizzini, Simonini & Gelardi = Boletus queletii Schulzer MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 500 m, sota un Quercus ilex, en un terreny silícic, 01/VI/2018.

ASS-1480.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Plans de la Vinya Nova, 31TDG0003, 430 m, tres carpòfors en una pineda de Pinus pinea, entre la molsa Pleurochaete squarrosa, 02/X/2017. ASS-1189.

Terana coerulea (Lam.) Kuntze = Pulcherricium coeruleum (Lam.) Parmasto MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Miquel, 31TDG0305, 730 m, sobre un tronc mort de Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1513 i AVV-08062018-23.

Thelephora terrestris Ehrh.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, diversos exemplars en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, en un terreny silícic, 26/V/2018. ASS-1456.

Tomentella fuscocinerea (Pers.) Donk MATERIAL ESTUDIAT. Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 990 m, en el marge del camí, sobre el terra, en un terreny calcari, vora Quercus ilex, 08/VI/2018. ASS-1524 i AVV-08062018-24.

OBSERVACIONS. Només compta amb dues citacions a Catalunya, creiem que a causa del seu color fosc i a la seva aparença, que el fa passar desapercebut.

Trametes versicolor (L.) Lloyd MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9807, 750 m, sobre un tronc de Quercus ilex, 23/IX/2012.

Tremella aurantia Schwein.

MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 700 m, sobre un tronc caigut i decorticat de Quercus ilex, acompanyada de Stereum hirsutum, a qui parasita, 01/V/2013. El Bruc, la Serra, 31TCG9903, 440 m, un gran carpòfor sobre un tronc caigut i decorticat de Quercus ilex, acompanyada de S. hirsutum, 28/XI/2016. ASS-1014.

Collbató, camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 31TDG0204, 990 m, en una soca tallada de Quercus ilex, amb alguns S. hirsutum, 08/VI/2018. ASS-1516.

Tricholoma argyraceum (Bull.) Gillet MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Can Maçana, 31TCG9807, 800 m, quatre exemplars en un bosc de Quercus ilex amb Hedera helix, i a prop de Viburnum tinus i Sorbus domestica, en un terreny calcari, 23/XI/2014. ASS-408.

116

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

Tricholoma aurantium (Schaeff.) Ricken MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0107, 710 m, en un marge de camí, sota Quercus ilex, en un terreny calcari, 09/XI/2018. ASS-1768.

Tricholoma caligatum (Viv.) Ricken MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 510 m, en una pineda de Pinus halepensis amb algun Quercus ilex, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1894.

Tricholoma equestre (L.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 510 m, en una pineda de Pinus halepensis amb algun Quercus ilex, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1889.

Tricholoma gausapatum (Fr.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 480 m, un grup d’uns onze exemplars en una zona humida amb la molsa Pleurochaete squarrosa, en una pineda de Pinus halepensis, en un terreny silícic, 26/XI/2017. ASS-1310.

OBSERVACIONS. Segona citació a Catalunya. Es diferencia de T. terreum, per la presència d’una cortina grisenca al peu, una coloració més fosca, un hàbit més robust i la superfície del barret més vellutada i llanosa (RUBIO, 2010: 144).

Tricholoma orirubens Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9804, 500 m, pineda de Pinus halepensis amb algun Quercus ilex, en un terreny calcari, 16/XII/2018. ASS-1886.

Tricholoma scalpturatum (Fr.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 500 m, sota Quercus ilex, en un terreny silícic, 01/VI/2018.

ASS-1479.

Tricholoma squarrulosum Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, Serrat de les Muixerigues, 31TCG9803, 480 m, cinc exemplars sota Quercus ilex i Q. pubescens, en un terreny silícic, 14/XII/2015. ASS-559.

Tulostoma brumale Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Monistrol de Montserrat, prop del torrent de Collcabiró, 31TDG0306, 230 m, tres exemplars sota Rosmarinus officinalis, en un terreny argilós, 08/IV/2017. Leg. G. MezĘ. ASS-1115. Anàlisi molecular: seqüència ITS (ALV18843).

Tyromyces lacteus (Fr.) Murrill MATERIAL ESTUDIAT. Marganell, camí de Santa Cecília, 31TDG0007, 720 m, en un tronc de Quercus ilex, 24/VI/2018.

ASS-1591.

OBSERVACIONS. Tercera citació a Catalunya.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

117

Xerocomellus chrysenteron (Bull.) Šutara = Xerocomus chrysenteron (Bull.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. El Bruc, el Castell, 31TCG9904, 470 m, en un bosc de Quercus ilex, en un terreny silícic, 01/VI/2018. ASS-1481.

AGRAÏMENTS A R. Martínez, per la confirmació de Peziza succosella. A J. Marcos, per la seva generosa ajuda relativa a especies de diversos gèneres i per la identificació de Morchella dunalii i M. dunensis. A A. García-Blanco, per la informació i determinació de Tarzetta gaillardiana. A L.A. Parra, per les determinacions de les espècies del gènere Agaricus i per la revisió dels textos d’A. indistinctus. A M. Plaza i E. Fidalgo, per la confirmació d’Hortiboletus engelii. A M.P. Martín, per la d’Hymenogaster vulgaris. A F. Pancorbo, per la seva ajuda amb el gènere Inocybe i la determinació i revisió d’I. umbrinella. A F. Sánchez, E. Fidalgo i M.À. Pérez-De-Gregorio, per la col·laboració amb Leccinellum lepidum. A I. Paz, per la confirmació de Melanogaster variegatus.

A P. Arrillaga, per l’ajuda amb Mycena quercus-ilicis. A P. Pérez-Daniëls, per la confirmació de Phaeoclavulina curta i R. stricta. A J. Ll. Siquier, per la informació aportada i la confirmació de Pholiotina mediterranea, i a J.C. Salom per la revisió del text. A G. Muñoz, per la seva ajuda amb el gènere Pluteus i la determinació d’Inocybe godeyi. A M.À. Pérez-De-Gregorio, per la determinació de Russula parodorata, la confirmació de R. pseudoaeruginea i la confirmació i revisió de Gomphidius tyrrhenicus. A J.M. Vidal, per la de Stephanospora aurantiaca. A S. Poumarat, per la determinació d’Amanita mairei. A P. Alvarado, per la seva col·laboració amb les anàlisis moleculars i l’interès posat en les comparacions i estudis filogenètics. Al Patronat de la Muntanya de Montserrat i en concret al seu biòleg, J. Calaf, pel seu suport i ajuda en diversos àmbits, inclòs el text d’introducció sobre la nostra àrea d’estudi. A A. Valverde Martínez, per l’acompanyament en dues sortides i l’assessorament microscòpic. A A. García, el nostre principal col·laborador en el treball de recerca al bosc, a G. MezĘ, pel mateix i per la traducció de textos de l’alemany, i a la resta de col·laboradors: C. Alonso, J. Guinart i Ll. Ureña. Gràcies a tots ells ha estat possible la realització d’aquest estudi.

BIBLIOGRAFIA: ANTONINI, D. & ANTONINI, M. (2002).- Macromiceti nuovi, rari o specifici della regione mediterranea. Fungi non Delineati, 22. 71 pp.

ANTONINI, D. & ANTONINI, M. (2004).- Novitates. Documents Mycologiques, XXXIII (130): 37.

BEKER, H.J.; EBERHARDT, U. & VESTERHOLT, J. (2016).- Hebeloma (Fr.) P. Kumm. Fungi Europaei, 14. Edizioni Tecnografica. 1232 pp.

BON, M. (1997).- Clé monographique du genre Inocybe (Fr.) Fr. (1ère partie: généralités et espèces acystidiées = Ss.-g.

Inosperma Kühner). Doc. Mycol., XXVII (105): 1-51.

BRESADOLA, G. (1905).- Hymenomycetes novi vel minus cogniti. Annales Mycologici (Berlin), 3: 159-164.

CALONGE, F.D.; LLIMONA, X. & MARTÍN, M.P. (2007).- Nuevos datos sobre el género Tulostoma (Gasteromycetes) en España IV. Revista Catalana de Micologia, 29: 11-19.

CODINA, J. & FONT i QUER, P. (1930).- Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya. Cavanillesia, 3: 100-189.

DURRIEU, G. (1966).- Étude écologique de quelques groupes de champignons parasites des plantes spontanées dans les Pyrénées. Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 102 (1): 7-277.

EYSSARTIER, G. & ROUX, P. (2017).- Le Guide des champignons, France et Europe. Éditions Belin/Humensis. París. 4ª edició. 1152 pp.

FOURNIER, J. & MAGNI, J.-F. (2019).- Biscogniauxia marginata. In Pyrenomycetes from southwestern France. http: //pyrenomycetes.free.fr/biscogniauxia/html/Biscogniauxia_marginata.htm.

HÄFFNER, J. (1992).- Die Gattung Tarzetta (Cooke) Lambotte und benachbarte Kleingattungen. Rheinl.-Pfälz. Pilzj., 2 (1): 31-58.

HARMAJA, H. (1974).- Tarzetta pusilla n. sp. and T. spurcata (Pers.) n. comb. from Finland. Karstenia, 14: 116-120.

HEIM, R. (1931).- Le genre Inocybe. Encycl. Mycol., 1. Ed. Lechevalier.

118

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

HEIM, R. (1934).- Fungi Iberici, observations sur la flore mycologique catalane. Treb. Museu Ciènc. Nat. Barcelona, 15 (3): 1-146.

KUYPER, T.W., (1986). A revision of the Genus Inocybe in Europe. I. Subgenus Inosperma and the smooth-spored species of Subgenus Inocybe. Persoonia Supplement, 3. 247 pp.

LARSSON, E.; RYBERG, M.; MOREAU, P.-A.; DELCUSE MATHIESEN, A. & JACOBSSON, S. (2009).- Taxonomy and evolutionary relationships within species of section Rimosae (Inocybe) based on ITS, LSU and mtSSU sequence data.

Persoonia, 23: 86-98.

LLIMONA, X. (ed.) (1991).- Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, vol. 5. Ed. Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. 1ª edició. 528 pp.

LLISTOSELLA, J. (2019).- Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http: //biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html.

LLORENS, I. (1984).- Aportación al conocimiento de los Uredinales, Ustilaginales y Fragmobasidiomicetos de España.

Anales de Biología, 1: 35-45.

LOIZIDES, M.; BELLANGER, J.-M.; CLOWEZ, P.; RICHARD, F. & MOREAU, P.-A. (2016).- Combined phylogenetic and morphological studies of true morels (Pezizales, Ascomycota) in Cyprus reveal significant diversity, including Morchella arbutiphila and M. disparilis spp. nov. Mycol. Progress, 15 (39): 1-28.

LOIZIDES, M.; BELLANGER, J.-M.; YIANGOU, Y. & MOREAU, P.-A. (2018).- Preliminary phylogenetic investigations into the genus Amanita (Agaricales) in Cyprus, with a review of previous records and poisoning incidents. Documents Mycologiques, XXXVII: 201-218.

LOSA, M. (1948).- Aportación al estudio de la micología catalana. Collect. Bot., 2 (2): 205-225.

LOSA, M. (1957).- Micromicetos de Cataluña. Collect. Bot., 5 (2): 367-375.

LOSA-QUINTANA, J.M. (1968).- Algunos Hygrophorus de Cataluña. Collect. Bot., 7: 655-663.

LOSA-QUINTANA, J.M. (1970).- Contribución al estudio de los micromicetes españoles. Anal. Inst. Bot. J. Cavanilles, 26: 5-14.

MAAS GEESTERANUS, R.A. (1967).- Studies in cup-fungi - I. Persoonia, 4 (4): 417-425.

MAIRE, R. (1933).- Fungi Catalaunici. Contributions à l’étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Treb. Museu Ciènc.

Nat. Barcelona, 15: 1-120.

MAIRE, R. (1937).- Fungi catalaunici. Series altera. Contribution à l’étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Pub. Inst. Bot. Barcelona, 3 (4): 1-128.

MARTÍN, M.P. (1988).- Aportación al conocimiento de las higroforáceas y los gasteromicetes de Cataluña. Societat Catalana de Micologia, Edicions especials, 2. Ed. Societat Catalana de Micologia. 508 pp.

MAUBLANC, M.A. (1936).- Rapport sur la session générale de la Société Mycologique de France tenue à Barcelone du 19 au 27 octobre 1935. Bull. Soc. Myc. France, 52: XVII-XXXII. MEDARDI, G. (2012).- Atlante fotografico degli Ascomiceti d’Italia. A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici. 676 pp.

MONEDERO, C. (2012).- El Género Russula en la Península Ibérica. Centro de Estudios Micológicos de Euskadi. 446 pp.

MONTECCHI, A. & SARASINI, M. (2000).- Funghi Ipogei d’Europa. Ed. A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici. 714 pp.

MORET, A. & NADAL, M. (1982).- Deuteromicets de la família Melanconiàcies paràsits de les plantes de Catalunya.

Collect. Bot., 13 (2): 587-596.

MORGULIS, A.; COULOURIS, G.; RAYTSELIS, Y.; MADDEN, T.L.; AGARWALA, R. & SCHÄFFER, A.A. (2008).Database indexing for Production MegaBLAST Searches, Bioinformatics, 24 (16): 1757-1764.

NADAL, M. & MORET, A. (1981).- Aportació al coneixement dels basidiomicets fitoparàsits de Catalunya. Collect. Bot., 12: 133-137.

NEVILLE, P. & POUMARAT, S. (2004).- Amaniteae. Amanita, Limacella & Torrendia. Fungi Europaei, 9. Ed. Candusso. 1120 pp.

OLTRA, M. & GRÀCIA, E. (2009).- Myxomycetes ibéricos. III. Butll. Soc. Micol. Valenciana, 14: 3-37.

OLTRA, M. & GRÀCIA, E. (2010).- Myxomycetes ibéricos. V. Butll. Soc. Micol. Valenciana, 15: 213-256.

OLTRA, M.; GRÀCIA, E. & MUÑOZ-BAGUENA, X. (2013).- Myxomycetes ibéricos (VII). Butll. Soc. Micol. Valenciana, 19: 37-96.

PARRA, L.A. (2008).- Agaricus L., Allopsalliota, Nauta & Bas. Fungi Europaei, 1. Ed. Candusso. 824 pp.

PARRA, L.A. (2013).- Agaricus L., Allopsalliota, Nauta & Bas. Fungi Europaei, 1A (supl.). Ed. Candusso. 1168 pp.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. (2003).- Russula pseudoaeruginea (Romagn.) Kuyper et Vuure. Bolets de Catalunya, XXII: 1095. Ed. Societat Catalana de Micologia.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. (2018).- Pholiotina mediterranea Siquier & Salom. Bolets de Catalunya, de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, XXXVII: 1839. Ed. Societat Catalana de Micologia.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. (2018).- Russula parodorata Sarnari. Bolets de Catalunya, de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, XXXVII: 1843. Ed. Societat Catalana de Micologia.

PERRY, B.A., HANSEN, K., PFISTER, D.H. (2007).- A phylogenetic overview of the family Pyronemataceae (Ascomycota, Pezizales). Mycol. Res., 111 (5): 549-571.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40: 89-119; 2019.

119

RUBIO, E.; MIRANDA, M.A.; LINDE, J. & SÁNCHEZ, J.A. (2010).- Biodiversidad Fúngica del Parque Natural de Somiedo. Ed. Ayuntamiento de Somiedo. 383 pp.

RYVARDEN, L. & MELO, I. (2017). Porioid Fungi of Europe. Synopsis Fungorum, 37. 431 pp. 2ª edició.

SANCLEMENTE, M.S. (1986).- Aportación al conocimiento de las tricolomatáceas (Tricholomataceae Roze) y afiloforales (Aphyllophorales Rea) de himenio liso de Cataluña. Tesina de Llicenciatura, Universitat de Barcelona.

SANCLEMENTE, M.S. (1989).- Sobre corticiáceas de Cataluña. Butll. Soc. Cat. Micol., 12: 63-72.

SANCLEMENTE, M.S. (1991).- Aportaciones florísticas y corológicas sobre Aphyllophorales. Rev. Cat. Micol., 14-15: 21-41.

SANTAMARÍA, S. (1985).- Contribución al conocimiento de los Laboulbeniales (Ascomycotina) ibéricos, I: género Laboulbenia. Anal. Jard. Bot. Madrid, 42 (2): 271-283.

SIERRA, D. (1987).- Aportación al conocimiento de los ascomicetes (Ascomycotina) de Cataluña. Societat Catalana de Micologia, Edicions especials, 1. 481 pp.

SINGER, R. (1982).- Notes on Russula taxonomy. I. The russulae of Catalonia. Collect. Bot., 13 (2): 669-700.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2018).- Il Genere Pholiotina nelle Isole Baleari (Spagna)-I Pholiotina mediterranea sp. nov.

Riv. Micol., 60 (3): 213-236.

STANGL, J., (1991). Guida a la determinazione dei funghi. Vol. 3: Inocybe. Trento: Saturnia. 437 pp.

UNAMUNO, L.M. (1941a).- Enumeración y distribución geográfica de los Ascomicetos de la Península Ibérica y de las Islas Baleares. Mem. Real Acad. Ci. Exact. Madrid ser. 3, 8: 1-403.

UNAMUNO, L.M. (1941b).- Nueva contribución al estudio de los hongos microscópicos de la flora española. Anal. Inst. Bot. Cavanilles, 1: 9-58.

VIDAL, J.M. (1991).- Hydnangium aurantiacum Heim i Malç. Bolets de Catalunya, X: 468. Ed. Societat Catalana de Micologia.

VIDAL, J.M. (2005).- The genus Stephanospora Pat., two new combinations. Rev. Cat. Micol., 26: 97-111.

VILA, J. (2006).- Aportacions al coneixement dels fongs de Catalunya. II. Rev. Cat. Micol., 28: 93-108.

VILA, J.; PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. & MIR, G. (2006).- Gomphidius tyrrhenicus Antonini et M. Antonini, una especie mediterránea poco frecuente. Errotari, 3: 67-72.

ZHANG, Z.; SCHWARTZ, S.; WAGNER, L. & MILLER, W. (2000).- A Greedy Algorithm for Aligning DNA Sequences.

J. Comput. Biol., 7 (1-2): 203-214.

120

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019.

NORMES DE PUBLICACIÓ DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA La Revista Catalana de Micologia (d'ara endavant RCM) accepta treballs escrits preferentment en català, castellà i anglès, però també en francès o italià. Els treballs no tindran límit d'extensió, però restarà a criteri del consell de redacció l'acceptació de treballs que excedeixin les 20 pàgines impreses. Per tal de facilitar la feina dels autors, a continuació mostrem en una llista tabulada, els criteris que han de seguir per elaborar el seu treball. S'aconsella als autors que marquin les caselles a mesura que les van complint i que ho adjuntin amb la seva tramesa.

Els originals, més aquest full amb les caselles marcades, s'enviaran en format electrònic a: revista@micocat.org.

En el cas de que els arxius siguin massa pesants (sobretot fotografies) i superin la quota es podrà optar per usar sistemes alternatius (tipus "Dropbox"). L'ús del correu ordinari, CDs, DVDs, etc, no s’accepta.

El text s'haurà de redactar en format *.doc o *.docx de Microsoft Word.

El tipus de lletra de tot el text serà Times New Roman mida 11. S'haurà d'utilitzar un interlineat de 1,5.

El format de pàgina serà DINA4, amb marges superior i inferior de 2,5 cm, esquerra i dreta de 3 cm.

En el text s'evitaran en tot moment els subratllats, els tabuladors, els marges entrats i el tipus de lletra negreta.

Només (vegeu excepció en l'apartat de Bibliografia!) es posaran en cursiva els noms de les espècies i dels gèneres.

Les categories taxonòmiques superiors a les de gènere portaran la primera lletra en majúscula, sempre que el tàxon estigui escrit en llatí; si el tàxon es vulgaritza anirà sempre en minúscules (exemple: Tricholomataceae, tricolomatàcies).

Els títols dels diferents apartats aniran en majúscules (INTRODUCCIÓ, MATERIAL I MÈTODES, BIBLIOGRAFIA, etc.).

La primera pàgina del treball haurà de contenir i per aquest ordre: Títol del treball en majúscules.

Nom/s del/s autor/s i les seves adreces. El "corresponding author" ha d'indicar una adreça de correu electrònic.

Resum en l’idioma de l'article, que no excedeixi les 15 línies. Acabat per un màxim de 6 paraules clau (que no estiguin incloses en el títol del treball).

Un segon resum ("Abstract") en anglès, encapçalat pel títol del treball i acabat per 6 paraules clau ("key words") en anglès, amb els mateixos criteris que el resum en l’ idioma original.

Resum, Abstract, Paraules clau i Key Words aniran encapçalats pels corresponents títols, en majúscules (RESUM, ABSTRACT, etc).

Bibliografia L'apartat de la bibliografia anirà encapçalat pel títol: BIBLIOGRAFIA. Cal seguir els següents models: KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P.D. (1960).- New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159-439.

Les citacions d'autors dins del text, han de seguir els criteris que recullen els exemples següents: 'segons FRIES (1837)', 'BON & BELLU (1996)', '(MALENÇON et al., 1975)', o bé: '(PEGLER, 1974: 234)'.

Totes les referències bibliogràfiques hauran d’estar esmentades dins del text.

Descripció de nous tàxons i combinacions noves És condició prèvia a l'acceptació de la novetat per part de la revista que el autor registri el seu nou tàxon o nova combinació a Mycobank i que aporti el nombre del seu registre per tal d'incloure'l en la publicació. Sense aquest requeriment la "novetat" seria invàlida segons s'indica en el nou Codi.

Recordeu de seguir estrictament les normatives que estableix el nou Codi (exemple: per un nou tàxon ja no cal una diagnosi llatina però si una en anglès, sigui quin sigui l'idioma original del treball).

Il·lustracions, fotografies, figures, taules Les fotografies (en blanc i negre o color) hauran d'enviar-se en format electrònic (jpg, tiff), preparades per ser reproduïdes directament i sempre en fitxers separats del text original.

La resolució emprada ha de ser de 350 dpi.

Els dibuixos en blanc i negre hauran de ser enviats en format electrònic, seguint els mateixos criteris que les fotografies. Utilitzeu sempre l'opció 'Escala de grisos', mai 'Duotono'.

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019.

121

Prepareu i composeu les fotografies o dibuixos d'acord amb la mida de la caixa de la RCM, que és de 13,5 x 18 cm (pàgina sencera) o 13,5 x 9 cm (mitja pàgina). Quedarà a criteri de l'edició de la revista la modificació final de les mides dels originals per adaptar-los a la caixa.

No barregeu en la mateixa làmina fotos en blanc i negre, en color i dibuixos.

Els números i signes de les figures (fletxes, escales, etc) s'incorporaran directament en elles mitjançant l'ús de programes d'edició d'imatges (es recomana el Photoshop).

Les escales han d'incorporar-se sobre la figura en forma d'una barra. En el peu de figura s'haurà de fer esment de la magnitud de la barra. No s'accepten indicacions d'escala del tipus: 400x.

Les fotografies macroscòpiques dels diferents tàxons no han d’anar nurerades en cap cas.

Totes les altres figures i taules han de tenir referència en el text de l’article i s'incorporaran dins d'ell segons aquests criteris: 'vegeu Fig. 1', 'taula 2', 'Figs. 2-5', etc.

Les Taules es presentaran en el mateix document del text, però en pàgina a part.

Figures i taules hauran d'incorporar els corresponents peus en un apartat titulat 'PEUS DE FIGURES' o 'PEUS DE TAULA' en el document del text de l'article, i després de la Bibliografia.

Un cop els treballs siguin rebuts s'enviaran per revisió al o als especialistes que el Consell de Redacció cregui oportuns. Les correccions així com els comentaris dels revisors seran retornades als autors perquè en facin les consideracions oportunes. El seguiment estricte d'aquestes normes de publicació de la RCM és condició prèvia per tal d'iniciar el procés de revisió del treball.

NORMAS DE PUBLICACIÓN DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA La Revista Catalana de Micología (en adelante RCM) acepta trabajos preferentemente escritos en catalán, castellano e inglés, pero también en francés o italiano. Los trabajos no tendrán límite de extensión, pero queda a criterio del consejo de redacción la aceptación de trabajos que excedan las 20 páginas impresas. Para facilitar la labor de los autores, a continuación se muestran en una lista tabulada, los criterios que deben seguir para elaborar su trabajo. Se aconseja a los autores que vayan marcando las casillas del margen a medida que se cumplan y que lo adjunten todo junto a su envío.

Los originales, más esta hoja con las casillas marcadas, se enviarán en formato electrónico a: revista@micocat.org. Suponiendo que los archivos sean demasiado pesados (en especial las fotografías) y superen la cuota se podrá optar por el uso de sistemas alternativos (tipo “Dropbox”). El uso del correo ordinario, CDs, DVDs, etc., no se acepta.

El texto deberá redactarse en formato *.doc o *.docx de Microsoft Word.

El tipo de letra de todo el formato será Times New Roman tamaño 11. Se deberá utilizar un interlineado de 1,5.

El formato de página será DIN A4, con margen superior e inferior de 2,5 cm, izquierda y derecha de 3 cm.

En el texto se evitarán en todo momento los subrayados, los tabuladores, los sangrados y el tipo de letra negrita.

Solo (ver excepción en el apartado de Bibliografía) se pondrán en cursiva los nombres de las especies y de los géneros. Las categorías taxonómicas superiores a las de género llevarán la primera letra en mayúscula, siempre que el taxón esté escrito en latín; si el taxón se vulgariza irá siempre en minúsculas (ejemplo: Tricholomataceae, tricolomatáceas).

Los títulos de los distintos apartados irán en mayúsculas (INTRODUCCIÓN, MATERIAL Y MÉTODOS, BIBLIOGRAFÍA, etc.).

La primera página del trabajo deberá contener y por este orden: Título del trabajo en mayúsculas.

Nombre/s del/de los autor/es y sus direcciones. El "corresponding author" debe indicar una dirección de correo electrónico.

Resumen en el idioma del artículo, que no exceda las 15 líneas. Acabado con un máximo de 6 palabras clave (que no estén incluidas en el título del trabajo).

Un segundo resumen ("Abstract") en inglés, encabezado por el título del trabajo y acabado por 6 palabras clave ("key words") en inglés, con los mismos criterios que el resumen en el idioma original.

Resumen, Abstract, Palabras clave y Key Words irán encabezados por los correspondientes títulos, en mayúsculas (RESUMEN, ABSTRACT, etc.).

122

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019.

Bibliografía El apartado de la bibliografía irá encabezado por el título: BIBLIOGRAFÍA. Se seguirán los siguientes modelos: KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P.D. (1960).- New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159-439.

Las citas de autores dentro del texto, seguirán los criterios que recogen los siguientes ejemplos: 'según FRIES (1837)', 'BON & BELLU (1996)', '(MALENÇON et al., 1975)', o bien: '(PEGLER, 1974: 234)'.

Todas las referencias bibliográficas deberán estar mencionadas en el texto.

Descripción de nuevos taxones y combinaciones nuevas Es condición previa a la aceptación de la novedad por parte de la revista que el autor registre su nuevo taxón o la nueva combinación en Mycobank y que aporte el número de su registro para incluirlo en la publicación. Sin este requerimiento la “novedad” seria inválida según se indica en el nuevo Código.

Recuerden seguir estrictamente las normativas que establecen el nuevo Código (ejemplo: para un nuevo taxón ya no es necesaria una diagnosis latina pero sí una en inglés, sea cual sea el idioma original del trabajo).

Ilustraciones, fotografías, figuras, tablas: Las fotografías (en blanco y negro o en color) se enviarán en formato electrónico (jpg, tiff), preparadas para ser reproducidas directamente y siempre en ficheros separados del texto original.

La resolución utilizada será de 350 dpi.

Los dibujos en blanco y negro se enviarán en formato electrónico, siguiendo los mismo criterios que las fotografías. Se utilizará siempre la opción ‘Escala de grises’, nunca ‘Duotono’.

Se prepararán y compondrán las fotografías o dibujos de acuerdo con el tamaño de la caja de la RCM, que es de 13,5 x 18 cm (página entera) o 13,5 x 9 cm (media página). Quedará a criterio de la edición de la revista la modificación final de las medidas de los originales para adaptarlos a la mencionada caja.

No mezclar en la misma lámina fotos en blanco y negro, en color y dibujos.

Los números y signos de las figuras (flechas, escalas, etc.) se incorporarán en ellas mediante el uso de programas de edición de imágenes (se recomienda Photoshop).

Las escalas se incorporarán sobre la figura en forma de una barra. En el pie de figura se deberá hacer mención de la magnitud de dicha barra. No se aceptan indicaciones de escala del tipo: 400x.

Las fotografías macroscópicas de les distintos taxones no tienen que ir numeradas en ningún caso.

Todas las otras figuras y tablas deben tener referencia en el texto del artículo y se incorporarán dentro de él según los criterios: 'ver Fig. 1', 'tabla 2', 'Figs. 2-5', etc.

Las Tablas se presentarán en el mismo documento de texto, pero en una página aparte.

Las figuras y tablas incorporarán los correspondientes pies en un apartado titulado ‘PIES DE FIGURA’ o ‘PIES DE TABLA’ en el documento de texto del artículo, y después en la Bibliografía.

Un vez los trabajos se hayan recibido se enviarán para revisión al o a los especialistas que el Consejo de Redacción considere oportunos. Las correcciones así como los comentarios de los revisores serán devueltos a los autores para que hagan las consideraciones oportunas. El seguimiento estricto de estas normas de publicación de la RCM es condición previa para iniciar el proceso de revisión del trabajo.

INSTRUCTIONS TO AUTHORS The Revista Catalana de Micologia (RCM) accepts articles preferably written in Catalan, Castilian or English although French and Italian are also accepted. Although there is no limit to the size of the paper, articles longer than 20 pages are subject to approval by the Publication Committee. Below is a tabulated list of the requirements for the preparation of the manuscript. We advise authors to tick the boxes on completion of the recommendations/ requirements and send them on a separate sheet as an attachment to the manuscript.

The originals and the check sheet should be sent electronically to: revista@micocat.org. If the work is too heavy (especially photographs) for normal electronic mail, alternative systems (e.g. Dropbox) could be used. Post office mail, CD’s, DVD’s, etc. will not be accepted The text should be written in *.doc or *.docx formats of Microsoft Word Articles should be written in “Time New Roman” characters, body 11 and space 1,5

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019.

123

Page size DIN A4, with margins of 2,5 cm. (upper and lower) and 3 cm. (right and left) Underlining, tabulations, bold letters and indentations should be avoided Only (see exceptions in the “Bibliography”) genus and species names should be in italics. For supra generic categories, only the first letter is in upper case if the taxon is written in Latin. Otherwise it should it be in lower case (e.g. Tricholomataceae, tricolomataceas).

The titles of the different sections will be in capitals (INTRODUCTION, MATERIALS AND METHODS, BIBLIOGRAPHY, etc.).

The first page of the article should mention in the following order: The title of the article in capital letters The author(s) with a complete postal address, email and telephone number A SUMMARY in the original Language of the article not to exceed 15 lines with a maximum of 6 KEY WORDS (in capitals) which should not be in the article’s title.

A second ABSTRACT in English with the title of the article and 6 key words with the same criteria as for the original language.

Bibliography: This section should be capitalized: BIBLIOGRAPHY. The following models should be followed: KÜHNER, R. & ROMAGNESI, H (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs.Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159-439 Citations in the text should be as follows: “according to FRIES (1937)”, “BON & BELLU (1966)”, “MALENÇON et al., 1975)”, or: (PEGLER, 1974: 234)” Only the papers mentioned in the text should be referred to. The final bibliographic list should be arranged alphabetically by the authors name and their papers listed chronologically.

New taxons and combination descriptions: All new descriptions of taxons or combinations proposed in the article should be previously registered at Mycobank and the author(s) should provide the registration number to the editors of the RCM. Otherwise the new name is not valid according to the new Nomenclatural Code.

The new regulations of the Nomenclatural Code, should be followed strictly (e.g. for a new taxon an English description should be provided, not a Latin one as it was before).

Illustrations, photographs, figures, tables Photos either in black and white or in colour will be sent electronically (jpg, tiff), ready to be reproduced directly.

They should be sent separately from the text with a minimum resolution of 350 dpi.

Drawings should also be sent electronically but with a minimum of 600 dpi resolution. They should be in “Scale of Grays”, never in “Duotono”.

Composition of the plates should conform to the RCM format 13,5 x 18 cm (whole page) or 13,5 x 9 cm (half page). The Publication Committee will adapt other sizes in case these instructions are not followed.

A mixture of black + white photos, colour photos + drawings should not appear in the same sheet.

Numbers and signs on the figures (arrows, scales, etc.) should be incorporated using imaging editing techniques.

We recommend Photoshop.

The scales should be in the form of a bar and the magnitude of it indicated in the figure explanation. Indications such 400x will not be accepted.

The macroscopic photographs of different taxa must not be numbered in any case All figures and tables should be referenced in the text and will be referred to as “see Fig. 1, Table 2, Figs. 2-5” etc.

The tables should be presented with the text but on a separate sheet.

The figures and tables explanations should be presented in separate sections as “FIGURE CAPTIONS or TABLE CAPTIONS” together with the text as well as at the end of BIBLIOGRAPHY. Upon receiving the articles, they will be submitted to the Publication Committee specialists for revision. Corrections and comments made by the specialists will be returned to the author(s) for their consideration. The acceptance of this condition is unavoidable to start the revision of the article.

124

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019.

CONTENTS Contribution to the knowledge of the funga of the Balearic Islands (Spain). XXV.

3

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C.; PINTOS, A.; VEGA, M. & PLANAS, J.

Sclerococcum stigma (Dactylosporaceae) a new combination for Dactylospora stigma, a forgotten lichenicolous fungus that grows on Porpidia macrocarpa.

35

NAVARRO-ROSINÉS, P. & ROMERO, C.

Contribution to the fungal study of the Sant Joan de l’Erm and the Santa Magdalena valley. V.

43

MONTÓN, J.

Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), a bryophilous fungus that grows on Trichostomum brachydontium.

53

NAVARRO-ROSINÉS, P.; HLADUN, N.L. & ALVARO, I.

Agaricus macrolepis (Pilát & Pouzar) Boisselet & Courtec., new record for the Balearic Islands (Spain).

63

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C. & CONSTANTINO, C.

A case of albinism in Inocybe rufuloides Bon.

67

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C. & ESTEVE-RAVENTÓS, F.

First Iberian record of a scarcely cited mediterranean fungus: Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu.

71

RUBIO, E. & SÁNCHEZ, L.

Additions to the mycological catalogue of Andorra III.

77

NIELL, M.; VALVERDE-VALERA, A. & CLARAMUNT, B.

Contribution to the knowledge of the funga of the Natural Park of the Muntanya de Montserrat (Catalonia). I.

89

SIERRA, A. & VALVERDE-VALERA, A.

Index of new taxa, combinations and names included in this issue Instructions to Authors

88 120

125

Revista Catalana de Micologia, vol. 40; 2019.

ÍNDEX Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXV.

3

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C.; PINTOS, A.; VEGA, M. i PLANAS, J.

Sclerococcum stigma (Dactylosporaceae) una nueva combinación para Dactylospora stigma, un hongo liquenícola olvidado que crece sobre Porpidia macrocarpa.

35

NAVARRO-ROSINÉS, P. i ROMERO, C.

Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena V.

43

MONTÓN, J.

Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), un hongo briofítico que crece sobre Trichostomum brachydontium.

53

NAVARRO-ROSINÉS, P.; HLADUN, N.L. i ALVARO, I.

Agaricus macrolepis (Pilát & Pouzar) Boisselet & Courtec., primera citació a les Illes Balears (Espanya).

63

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C. i CONSTANTINO, C.

Un caso de albinismo en Inocybe rufuloides Bon.

67

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C. y ESTEVE-RAVENTÓS, F.

Primer registro ibérico de un hongo mediterráneo escasamente citado: Pseudoomphalina umbrinopurpurascens (Maire) Contu.

71

RUBIO, E. y SÁNCHEZ, L.

Addicions al catàleg micològic d’Andorra III.

77

NIELL, M.; VALVERDE-VALERA, A. i CLARAMUNT, B.

Contribució al coneixement dels fongs del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Catalunya). I.

89

SIERRA, A. i VALVERDE-VALERA, A.

Índex de tàxons, combinacions i noms nous continguts en aquest volum Normes de publicació de la Revista Catalana de Micologia

88 120