RCMIC, 28

Vol. 28 2006

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

CATALOGO PROVISIONAL DE HONGOS HIPOGEOS DE ASTURIAS Y POSIBLES FITOBIONTES ASOCIADOS E. RUBIO l, M.A. MIRANDA l, J. LINDE l, A. SUAREZl , F. GARCÍA2y P. JUSTE 3 I

Soeiedad Mieológiea de Avilés. el José Cueto 3-50 B. E-33400 Avilés (Asturias). E-mail: enrirubio@mrbit.es 2 el Rubia 3. E-473 10 Campaspero (Valladolid). 3

ci Cistém iga H-32. E-47320 Tudela de Duero (Valladolid).

RE SUMEN : Catalogo provisional de hongos hipogeos de Asturias y posibles asociados. Censo provisional de hongos con ciclo vital hipogeo halIados en la Comunidad Autónoma del Principado de Asturias y relación de posibles fitobionte s a elIos asociados. Se describen recolecciones de algunos infrecuentes t àxones halIados en la zona: Arcangeliella step hensii, Elaphomyces aculeatus, E. cyanospo rus, E. decipiens, E. leucosporus, E. mutabi/is, E. pap illatus, E. p ersoonii y E. sep tatus, Genabea frag i/is, Genea vagans, Glomus jlavisporum, Gymnomyces xanthosp orus, Hysterangium calcareum, H pompholyx, Stephensia bombycina, S. crocea, Tuber excavatum f. monticellianum, T f oetidum, T ful gens, T mesentericum y T regianum. Un total de 85 tàxone s han sido censados para el àrea de estudio.

Palabras clave: hongos hipogeos, eorología, taxonomía, Elaphomyces, Asturias, Península ibériea.

SUMMARY: Provisional catalogue of hypogeous fungi recorded in Asturias (Spain) and possible associated hosts. This is a provisional census of hypogeous fungi from the Autonomous Community of the "Principado de Asturias", and it reports their possible hosts. ColIections of some infrequent taxa found in the area are included, i.e. Arcangeliella stephensii, Elaphomyces aculeatus, E. cyanosporus, E. decipiens, E. leucosporus, E. mutabilis, E. pap illatus, E. persoonii and E. sep tatus, Genabea fr agi/is, Genea vagans, Glomus jlavisporum, Gymnomyces xanthosporus, Hysterangium calcareum, H pompholyx, Stephensia bombycina, S. crocea, Tuber excavatum f. monticellianum, T f oetidum, Tfulgens, mesentericum and T regianum,. A total of85 taxa are recorded.

Key words: hypogeous fungi , ehorology, taxonomy, Elaphomyces, Asturia s, Iberian Peninsula.

INTRODUCCIÓN Los estudios sobre hongos hipogeos en Asturias son casi inexistentes. Apenas ~nas escasas citas procedentes de trabajos realizados sobre areas mas extensas del estado español (ALVAREZ et al., 1993; CALONGE et al., 2002) y la información recabada a partir de los pliegos depositados en el herbario del Real Jardín Bot ànico de Madrid (PANDO, 2000), son todo lo que hemos podido encontrar en la literatura micológica consultada. Bien cierto es que la región no es fàcil de prospectar ya que la mayor parte de sus suelos son herbosos, profundos, pedregosos y/o cubiertos de una gruesa capa de mantillo, lo que dificulta sobremanera la detección de este tipa de hongos y exige un gran esfuerzo por parte de los recolectores si éstos no se apoyan en la inestimable ayuda de animales adiestrados; pera en unos pocos años y en un territorio relativamente pequeño, han sido hallados un buen número de tàxones, 85 hasta el momento, lo que nos anima a continuar explorando un àrea tan desconocida en este sentido. Así pues, y tras ocho años de continuas prospecciones, creemos poder afmnar que, con la excepción de aquellos t àxones típicamente meridionales y/o xero-termófilos (Terfezia spp., Delastria rosea, Picoa juniperi, Loculotuber gennadii , Choiromyces gangliformis ...), existe suficiente nivel de probabilidades de poder hallar una buena parte de las especies presentes en otras areas similares del continente europeo, siempre y cuando, como ya se ha señalado, se practiquen búsquedas sistematizadas con la ayuda de animales específicamente adiestrados. En general, nos han parecido particularmente abundantes y variadas las especies del género Elaphomyces Nees que, con 15 t àxones censados, se han mostrado, aunque no siempre, preferentemente acidófilos y con una presencia casi constante en los suelos húmicos ("tierra de castaño") de las abundantes plantaciones de Castanea sativa repartidas por toda la región. Sin embargo, según los datos recabados de los estudios de la flora hipogea andaluza de

2

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

MORENO-ARROYO et al. (1999, 2000), en los que se citan inicialmente 60 tàxones y posterionnente 71, este género parece rarificarse hacia el sur de la Península, dado que entre ellos figuran tan sólo cuatro especies de Elaphomyces: E. granulatus, E. anthracinus, E. mutabilis y E. trappei, esta última típicamente meridional.

DESCRIPCIÓN DEL AREA DE ESTUDIO Esta comunidad autónoma cubre 10.500 Km', 2 % de la superficie total del estado. de los que casi 3.700 estan arbolados con distinta densidad Sus actuales características geológicas son fruto de una complicada historia iniciada en el Precàmbrico. Una partición geológica, muy elemental , deja los sustratos silíceos al oeste y al este los calc àreos, mientras en la zona central se encuentra la mayor complej idad litológica. Los roquedos que afloran directamente del zócalo Precuatemario se pueden separar en dos tipos: unos mas resistentes a las acciones mecànicas, que son principalmente cuarcíticos; mientras otros ofrecen una menor, que corresponden a areniscas , pizarras , calizas, etc., y estan presentes en las principales sierras calcareas: Aramo , Cuera, Sobia, Sueve, Picos de Europa.

Así, interpretar la geología de esta zona no es fàcil porque, a lo dicho, hay que añadir que la roca madre de extensas areas del Principado esta cubierta por materiales alóctonos: unos pedregosos, como canchales; otros son derrubios de ladera o depósitos glaciares; adem às de coluviones , depósitos aluviales y fluvioglaciares, rellenos de depresiones karsticas, etc. A esta gran diversidad geológica hay que añadir las variaciones que introduce la orografia, la altitud y las consecuentes diferencias clim àticas que estas variables originan. Se dan, por tanto, muy diferentes asociaciones vegetales, comunidades. Biogeogràficamente, dos grande s unidades se encuentran aquí: - c àntabro-atlàntica, acusadamente oceànica y dominante en la mayor parte del territorio y en la que se impone el carballo (Quercus robur).

- orocantàbrica, de una sensible continentalidad en la que dominan los bosques de roble albar (Quercus p etraea) y los hayedos (Fagus sylvatica).

Con estas características, las unidades ambientales b àsicas son: -el litoral.

-los valles y sierras litorales de occidente que abarcan desde el oeste de la cuenca del río Narcea y hasta Galicia. Predominan aquí las carballedas (Quercus robur) , los rebollares (Quercus pyrenaica) y las alisedas (Alnus glutino sa); no hay encinares (Quercus i/ex) y abundan los abedulares (Betula spp.).

-los valles y sierras litorales del centro y oriente. Ocupan desde el río Narcea hasta el límite oriental de Asturias. La penetración hacia el sur es variable y depende del relieve.

-las montañas del occidente, que se extienden por las sierras Serrantina, La Cabra , Manteca, y hasta Galicia y León. Es el àrea de los rebollares, alcomocales (Quercus suber), robledales albares (Quercus p etraea) y hayedos oligotróficos (Fagus sylvatica), abedulares y enebrales rastreros silicícolas Uunip erus spp.).

-el núcleo central de la Cordillera Cantàbrica, que incluye los concejos de Somiedo, Caso y parte del de Ponga. Aquí se encuentran hayas en el piso montano , roble albar en el colino, rebollo y carrasca (Quercus i/ex) en roquedos calcareos y alisedas en las riberas de los ríos.

METODOLOGÍA DE ESTUDIO Ha sido la clàsica en este tipa de trabajos, recurriendo a la realización de prospecciones seriadas , ocasionalmente con la ayuda de animales adiestrados, en aquellos lugares que, a priori, podían parecemos mas fructíferos , procurando una distribución mas o meno s homogénea de las misma s a lo largo y ancho del territorio provincial. Dada la elevada pluviometría de la región, los suelos mas adecuados para el desarrollo de este tipa de hongos suelen ser aquellos calc àreos y permeables, y/o los situados en laderas de acusada pendiente, lo que favorece el drenaje de los mismos impidiendo la anegación de los esporocarpos fúngicos. Desde luego, no siempre este hecho es cierto, ya que existen algunos taxones que, por el contrario , no parecen requerir suelos secos y precisan o toleran un mayor grado de humedad (Genab ea fragilis, Glomus flavisporum , Steph ensia bombycina , Elaphomyces gran ulatus, E. muricatus, Hymenogaster niveus ...). La metodología empleada para

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

3

su detección es, bien sabido, ardua y tediosa y lleva, inevitablemente, a multitud de fracasos, bien sea por la ausencia de hongos , por no haber acudido allugar en una época reproductiva adecuada o por la obtención de esporocarpos inmaduros que en algunos casos resultan indeterminables. Una de las grandes ventajas de la utilización de animales adiestrados, en nuestro caso canes, consiste en la elevada capacidad de estos animales para detectar cuerpos fructíferos que casi siempre se hallan en un adecuado estado de maduración y que, por ello, son 10 suficientemente arom àticos como para atraer la atención de estos animales. En algunas ocasiones, como en el caso de varias recolecciones de Tuber puberulum, hemos precisado de su estancia en el frigorífico durante varias semanas para lograr un desarrollo suficiente que permitiese una adecuada determinación de las mismas.

No apreciamos, al menos en nuestra experiencia personal, una clara estacionalidad en 10 referente a la frecuencia de los hallazgos, ya que el ciclo reproductivo de este tipa de hongos, relativamente protegidos y aislados de un medio externa hostil, parece no seguir las pautas generales del resto de los macromicetos que, por 10 general, poseen una clara tendencia generadora de carpóforos en primavera y otoño. Resulta así, relativamente fàcil hallar una misma especie en diversas épocas del año, siempre y cuando el nivel de precipitaciones haya sido 10 suficientemente propicio. Desde el punto de vista edafológico hay t àxones que muestran una marcada tendencia por los suelos b àsicos (Tuber spp., Genabea cerebriformis ...), mientras que otros la tienen por aquellos de reacción acida (Elaphomy ces cyanosporus, E. granulatus, E. leucosporus , E. muricatus , E. mutabilis, E. p ersoonii, Alpova rubescens , Hydnotria tulasnei, Rhizopogon luteolus ...), o incluso pueden manifestarse ed àficamcntc indiferentes (Hymenogaster niveus, Octaviania asterosperma). Algunos presentan una evidente y elevada especificidad por el fitobionte: Descomyces albus, Labyrinthomyces donkii, Ruhlandiella berolinensis e Hysterangium inflatum por Eucalyptus spp., mientras que otros son mucho menos restrictivos en este sentido, y así, por ejemplo, Elaphomyces granulatus, Hym enogaster citrinus, H Iuteus o Tuber rufum ss. lat., parecen poder asociarse con muy diversos planifolios y aciculifolios.

La metodologia prospectiva es fàcil de describir: tras la elección dellugar supuestamente adecuado, se levanta cuidadosamente la capa de mantillo y con la ayuda de un rastrillo de tres uñas se va arañando superficialmente la tierra, o bien se levanta ésta hasta una discreta profundidad , hasta 1012 cm. Siempre actuamos de esta manera y a una distancia m àxima de unos 2 m del tronco o tallo de la planta elegida, distancia a la que las raicillas superficiales de ésta son mas abundantes y en las que mas fàcil resultara hallar el objeto de nuestra búsqueda. Pero no siempre esta es así, ya que si se utilizan perros adiestrados podemos , con cierta frecuencia, encontrar esporocarpos en los lugares mas inusitados. Esto parece sugerir que, con toda probabilidad, el número de hongos hipogeos existentes bajo el suelo de nuestros bosques es inmenso; sólo de esta manera es posible comprender que seamos capaces de encontrar una cantidad tan relativamente elevada de elIos mediante un muestreo tan aleatorio y rudimentario como el que hemos empleado. En ciertas ocasiones, la presencia de conspicuos filamentos miceliares, subterràncos o superficiales, puede ayudarnos mucho en la detección de los esporocarpos ; de hecho, resultan particularmente llamativos los copiosos y blancos micelios de Hysterangium spp. y Elaphomyces mutabilis. Los colorantes utilizados para el estudio microscópico de las muestras han sido los habitualmente empleados en Micología: rojo congo amoniacal, reactivo yodo-yodurado de Melzer y azul de lactofenol. Las fotografías de microscopía electrónica de barrido (SEM), se obtuvieron mediante un microscopio JEüL JSM 6100, disgregando previamente las muestras desecadas y sornbreàndolas con oro, mediante sputtering durante 300 s a 28-30 mA , hasta obtener una capa de, aproximadamente , 2030 nm de espesor sobre el material. En ningún caso resultó necesario recurrir a la metodología de deshidratación en el punto crítico para la obtención de imàgenes ultramicroscópicas de calidad suficiente.

Las recolecciones pertenecientes a los taxones censados se encuentran depositadas en el herbario del Real Jardín Bot ànico de Madrid (MA-Fungi), en el de la Universidad de Alcal à de Henares (AH), y/o en los herbarios personales de algunos de nosotros: E. Rubio (ERD), A. Suàrez (AS) y F. García (H).

4

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

RELACIÓN DE LAS LOCALIDADES PROSPECTADAS Aguasmestas (Somiedo) , 500 m, 29TQH225805

Hayedo de Valgrande (Lena) , 945 m, 30TTN 7 I 6646

Aguino (Somiedo) , 800 m, 29TQH219760

Inguanzo (Cabrale s), 250 m, 30TUN492975

Alava (Salas) , 250 m, 29TQJ270050 Alto de Penouta (Boal), 850 m, 29TPJ752122

Irrondo de Besuyo (Cangas del Narcea) , 600 m, 29TPH932828 La Artosa (Cangas del Narcea) , 650 m, 29TPH906737

Alto La Llama (Tineo) , 600 In, 29TQH039956 Arbeyales (Somiedo) , 900 m, 29TQH297763 Arboreto de Miera (Piloña) , 300 m, 30TUN111929 Arborio (Pravia) , 100 m, 29TQJ306170 Arenas de Cabrales (Cabrales) , 120 m, 30TUN532961

La Candaliega (Castrillón), 100 m, 29TTP61 0260 La Covaciella (Cabrales), 280 m, 30TUN481983 La Estrada (Salas), 400 m, 29TQJ246152

Avín , Benia de Onís (Onís) , 260 01 , 30TUP420000

La Malva (Somiedo) , 575 m, 29TQH237777 La Molina (Cabrales) , 350 m, 30TUN448969

Bajada de La Espina (Salas) , km 275,475 m, 29TQJl45 I 15 Barrial (Nava) , 250 m, 30TUP983068

La Granja (Salas) , 290 m, 29TQJ242 175

La Mosquera (Somiedo), 420 m, 29TQH221830

Baselgas (Grado) , 450 m, 29TQH384992 Bayo (Grado) , 250 m, 29TQJ409031 Berodia (Cabrales) , 400 m, 30TUN475972

La Piliella , (Boal), 550 m, 29TPJ762113 La Riera (Somiedo) , 500 m, 29TQH2 28827 La Trapa (Somiedo) , 705 m, 29TQH234748

Besuyo (Cangas del Narcea) , 400 m, 29TPH928843

Labarejos (Ribera de Arriba ), 400 m, 30TTN623985 Las B àrzanas (Castrillón) , 100 m, 29TTP599258

Bosques de Rengos (Cangas del Narcea) , 750 m, 29TPH936638 Busagre (Piloña), 600 m, 30TUNl90957

Las Paniciegas (Tineo), 550 m, 29TQJ0791 09

Bustiello (Pravia) , 340 m, 29TQJ246 I55 Bustobumiego (Tineo) , 400 m, 29TQJ054079

Llanoriego (Tineo), 820 m, 29TQJ090026 Llodare s (Castrillón) , 30 m, 29TQJ419259

Cabranes (Cabranes) , 200 m, 30TUP053 103 Caleao (Caso) , 700 m, 30TUN043812 Camporriundo (Gozón) , 70 m, 30TTP708351 Cañedo (Pravia) , 100 m, 29TQJ314182

Meres (Siero), 190 m, 30TTP776068 Mirador del Fito (Parres) , 600 m, 30TUP227123

Capítulo (Grado) , 600 m, 29TQH291880 Castañedo (Valdés) , 300 m, 29TQJ1341337 Castañera (Tineo) , 400 m, 29TQH095986 Castro (Somiedo) , 570 m, 29TQH232796 Celón (Allande) , 500 m, 29TPH964905 Clavillas (Somiedo) , 800 m, 29TQH244825 Collada (Tineo) , 400 m, 29TPJ976044 Collada de Agui no (Somiedo) , 950 m, 29TQH225762 Combo (Cangas del Narcea) , 680 m, 29TPH868735 Corao (Cangas de Onís) , 80 m, 30TUP327018 Corés (Somiedo) , 800 m, 29TQH211763 Coto de la Buena Madre (Somiedo) , 950 m, 29TQH253762 Covadonga (Cangas de Onís), 600 m, 30TUN353958 Cruce a Pineda (Somiedo) , 580 m, 29TQH227798 Cuevas (Quirós) , 720 m, 29TTN628777 Cuñaba (Peñamellera Baja) , 300 m, 30TUN683946 El Forcón (Soto del Barco) , 100 m, 29TTP61 0250 El Pito, Jardines Selgas (Cudillero) , 100 m, 29TQJ314263 El Pue10 (Canga s del Narcea), 520 m, 29TQHOl1899 El Valle (Candamo), 150 m, 29TQJ395164 Froxeiras (Boal) , 400 m, 29TPJ743068 Grandas de Salime (Grandas de Salime), 550 m, 29TPH725873 Gúa (Somiedo) , 950 m, 29TQH229737

Llananzanes (Aller) , 1000 m, 30TTN833703

Miyares (Piloña), 175 m, 30TUP138056 Moal (Cangas del Narcea) , 620 m, 29TPH925695 Murias (Tineo), 600 m, 29TQJ144022 Niao (Cabranes), 500 m, 30TUP049119 Per àn (Carreño) , 40 m, 30TTP773293 Perlunes (Somiedo) , 1.200 m, 29TQH218746 Pie de Potro (Caravia) , 100 m, 30TUP215134 Pillamo (Castrillón) , 80 m, TP589244 Pimiango (Rivadedeva), 100 m, 30TUP760063 Playa de Barayo (Valdés) , 10 m, 29TPJ927259 Playa de Bayas (Soto del Barco) , 5 m, 29TQJ281286 Playa de Frejulfe (Navia) , 3 m, 29TPJ875258 Playa de Navia (Navia) , 3 m, 29TPJ843250 Playa de Rodiles (Villaviciosa), 2 m, 30TUP080230 Playa de Xagó (Gozón) , 1 m,30TTP648325 Pola de Somiedo (Somiedo) , 700 m, 29TQH234749 Pola de Somiedo a Castro (Somiedo) , 700 m, 29TQH233777 Pomar de las Montañas (Cangas del Narcea) , 600 m, 29TPH905828 Premió (Las Regueras) , 250 m, 30TTP613165 Proaza (Proaza) , 200 m, 29TTN422931 Pruneda (Nava) , 280 m, 30TTP992058 Puente a Rebollada (Somiedo) , 500 m, 29TQH171808 Puente Miera (Piloña) , 300 m, 30TUN026962 Puentepiedra (Caso) , 600 m, 30TUN058230

5

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

Puerto de Tama, proximidades de la fuente La Nalona (Caso) , 1.500 m, 30TUN197735 Puerto Ventana (Teverga) , 1.200 m, 29TQH426730

Santullano (Somiedo) , 500 m, 29TQH 181831 Selviella (Belmonte de Miranda) , 150 m, 29TQH240998

Pumeda (Las Regueras) , 150 m, 30TTP6021 07

Subida al pto. Maravio (Yemes y Tameza) , 700 m, 29TQH 328926

Reconco (Grado) , 200 m, 29TQJ397059 Ricabo (Quirós) , 1000 m, 29TTN576752 Sabadell de Troncedo (Tineo) , 530 m, 29TQJ022038 Saliencia (Somiedo) , 950 m, 29TQH328749 Sama de Grado (Grado) , 29TQJ419003 San Esteban (Ribadesella), 80 m, 30TUP282146 San Esteban de Cuñaba (Peñamellera Baja) , 150 m, 30TUN655934 San Martín de Beduledo (Allande) , 450 In, 29TPH945899 Santa Cruz de Llanera (Llanera) , 240 m, 30TTP628164 Santiago (Somiedo) , 510 m, 29TQH222831 Santillàn (Amieva) , 200 m, 30TUN264935

Soto de Cangas (Cangas de Onís) , 80 m, 30TUP313014

Tchamardal (Somiedo), 1.300 m, 29TQH254705 Tiñana (Siero) , 160 m, 30TTP773054 Valc àrcel (Somiedo) , 900 m, 29TQH244835 Valdebueyes (Ibias) , 700 m, 29TPH830688 Valle de Lago (Somiedo) , 1.300 m, 29TQH280731 Valle de Lago a Veigas (Somiedo) , 1.300 m, 29TQH275737 Valle de Tablado (Tineo) , 650 m, 29TQJ049056 Vega de Peridiello (Grado) , 200 m, 29TQJ425049 Vidural (Navia) , 300 m, 29TPJ9l3203 Villar de Vildas (Somiedo) , 850 In, 29TQHl78762

CATALOGO FLORÍSTICO Ésta es la relación provisional de los hongos con ciclo evolutivo hipogeo hallados hasta el momento presente en la Comunidad Autónoma del Principado de Asturias y sus probables fitobiontes asociados, excluyendo de ella aquellos tàxones que, aunque con ciclo evolutivo parcialmente hipogeo, acaban por emerger, completando siempre de manera mas o menos aérea su desarrollo (especies semihipogeas de Geopora, Sclerodermatales, etc.).

PHYLUMASCOMYCOTA

Balsamia polysperma Vittad., Monographia Tuberacearum: 31 (1831). = B. platyspora Berk. & Broome, Ann. Mag. Nat. Hist. 13: 358 (1844). = B.fragiformis Tul. &

C. Tul., Fungi Hypogaei: 125 (1851).

MATERIAL ESTUDIADa . Pola de Somiedo a Castro , Corylus avellana , l3-X-200l , leg. F. García, det. E. Rubio , ERD-

2542/AS-1860/H-33. La Riera , Quercus i/ex subsp . ballota, 16-II1-2002, leg. 1. Linde , det. E. Rubio , MA-Fungi 56973 , dupl. ERD-2687. Cruce a Pineda , Corylus avellana , 22-VI-2002, leg. 1. Linde , det. E. Rubio , ERD-2770. Valle de Lago a Veigas , Corylus avellana , l3-X-2002, leg. y det. F. García , ERD-2965. La Malva, Pinus sylvestris, 2l-XII-2002, leg.

1. Linde , det. E. Rubio , ERD-3069.

OBSERVACIONES. Balsamia vulgaris Vittad. parece ser mucho mas frecuente en el territorio peninsular (MORENO ARROYO et al., 1999) y a diferencia de éste posee ascósporas subcilindràceas y mayores, de hasta 33 um de longitud, con una Q generalmente >2 y, habitualmente, tres grandes gútulas intemas. Ademàs, suele desarrollar un olor fétido al completar su maduración, mientras que Balsamia polysperma, en nuestra experiencia, presenta un aroma siempre muy agradable. En la zona de estudio siempre se ha mostrado mucho mas abundante este último taxon, a pesar de que sus colonias han sido siempre muy reducidas.

Balsamia vulgaris Vittad., Monographia Tuberacearum: 30 (1831).

MATERIAL ESTUDIADa . Gúa, Pseudotsuga menziesii, 2l-XII-2002, leg. M.A . Miranda, det. E. Rubio , ERD-3068. La

Mosquera, Pinus radiata , 4-1-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio , MA-Fungi 56974 , dup!. ERD-3l03.

Choiromyces meandriformis Vittad., Monographia Tuberacearum: 51 (1831).

MATERIAL ESTUDIADa . Subida al pto. Maravio, Fagus sylvatica, l5-VIII-1998, leg. y det. A. Su àrez, MA-Fungi 56975 ,

dupl. AS-68.

6

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

Elaphomyces anthracinus Vittad., Monographia Tuberacearum: 66 (1831).

MATERIAL ESTUDIADü . Coto de laBuena Madre, Fagus sylvatica, 12-X-2002, leg. P. Juste, det. F. García, MA-Fungi

56976 , dupl. ERD-2961.

OBSERVACIüNES. Taxon frecuente en el resto de la Península que, sin embargo, parece mostrarse rara en la región.

Elaphomyces aculeatus Vittad., Monographia Tuberacearum: 70 (1831) .

MATERIAL ESTUDIADü. Bayo, Castanea sativa, 15-VIII-1996, leg. A. Suàrez, det. E. Rubio, ERD-1620. La Molina,

Castanea sativa, 16-VIII-2000, leg. F. García, det. 1.M. Vidal, MA-Fungi 56977, dupI. ERD-2182/H-88. San Esteban de Cuñaba, Castanea sativa, 22-II-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 57041 , dupI. ERD-3125. Inguanzo, Castanea sativa, 29-III-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-3149. Arenas de Cabrales, Castanea sativa, 29-III-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-3150. Inguanzo, Castanea sativa, 5-IV-2003, leg. y del. 1. Linde, ERD-551!. Arenas de Cabrales, Castanea sativa, 5-IV-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5512. San Esteban de Cuñaba, bajo Quercus robur , 7-II-2004, leg. y del. 1. Linde, ERD-5605.

MATERIAL ADICIüNAL ESTUDIADü . Guipúzcoa (SS), Elduayen, Arrospe, Castanea sativa, 28-XII-1992, leg. P. Pasab àn,

del. 1.M. Vidal, MA-Fungi-29393.

Ascocarpos de 7-23 mm de diàmetro; regularmente esféricos a subesféricos, sólo ocasionalmente lobulados o provistos de una ligera protuberancia basilar cónica, envueltos por un patente involucro miceliar muy adherente y difícilmente separable, que engloba abundantes raicillas y partículas arenosas; pardo-rojizo , pardo-negruzco, ocasionalmente con algunas m àculas amari 11 entas, de manera similar a Elaphomyces persoonii pera mucho menos constantes y evidentes que en éste, bajo el que puede apreciarse un exoperidio de aspecto y consistencia carbonàceos, fàcilmcnte fracturable y despegable del endoperidio, de hasta 0,3 mm de espesor, pardo-rojizo oscuro a negruzco, cubierto por densas verrugas piramidales tenaces, agudas o romas, de hasta 0,75 mm de longitud, asimismo negruzcas y también carbonizadas ya que proceden de la evaginación del propio exocórtex. Endoperidio fibroso, blanco pero algo griseante o incluso ligeramente azuleante tras su oxidación. Gleba blanca, de consistencia algodonosa e irregularmente compartimentada en estadíos juveniles que, al madurar, se toma azulada, azul-negruzca y posteriormente pardoachocolatada o casi negra. Olor aliàceo o de cebollas fritas, intenso y desagradable en la mayor parte de los ascocarpos recolectados, aunque algunos se muestran casi inodoros. Micelio blanquecino , conspicuo en ocasiones, ampliamente extendido bajo el sustrato. Ascósporas maduras esféricas, pardo-olivaceas, pardo-rojizas, pardo-negruzcas a casi negras, generalmente muy opacas, de 18-25 um de di àmetre (ornam. incI.), omamentadas al microscopio óptico mediante espinas romas de hasta 1,5-2 um de altura, recubiertas por un espeso y fragmentado mixosporio. Ascos evanescentes, no observados en el momento actual de desarrollo de los ascocarpos. Restos de capilicio abundantes.

OBSERVAClüNES. Los materiales asturiano y guipuzcoano coinciden plenamente , tanto macro como microscópicamente ; la única discrepancia existente entre ambos parece radicar en un aspecto lUUY subjetivo: su olor. Así, las anotaciones que acompañan al material de herbario MA-Fungi-29393 , indican que "... el olor de los ejemplares es muy intensa, particular, y recuerda al de un Tuber...", mientras que en la mayor parte de nuestras recolecciones este olor, aún siendo también muy intenso, casi siempre 10 hemos encontrado aliaceo y desagradable. CERUTI (1960), le otorga un aroma y sabor débiles; MONTECCHI & SARASINI (2000), dicen percibir en él un olor suave, de plantas desecadas, mientras que Vittadini, en la descripción original de su Monographia Tuberacearum, habla simplemente de "olor peculiar ", al igual que TULASNE (1851). Muy posiblemente, este hecho carezca de excesiva importancia dada la elevada subjetividad en la interpretación de esta propiedad organoléptica, así como la frecuente mutabilidad que dicho caràcter sufre a lo largo del ciclo evolutivo de este tipo de hongos, destinada, probablemente, a ampliar el espectro de atracción sobre los posibles mamiferos consumidores y, por tanto, propagadores de los mismos.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

7

Elaphomyces asperulus Vittad. , Monographia Tuberacearum: 60-70 (1831). = E. granulatus var. asperulus (Vittad.) Hawker.

MATERIAL ESTUDIADa . Santillàn, bajo Quercus sp. y Betula sp., l-XI-2003, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-3287.

Elaphomyces cyanosporus Tul. & C. Tul., Fungi Hypogaei: 113 (1851). = E. persoonii Vittad. var. minor Tul. & C. Tul. MATERIAL ESTUDIADa . San Esteban de Cuñaba, Castanea sativa en suelo arenoso cuarcítico, 15-1II-2003, leg. P. Juste

& F. García, det. E. Rubio, F. García & P. Juste, MA-Fungi 57039, dupl. ERD-3135. Ibid., 22-1II-2003, leg. y det.

E. Rubio, ERD-3 146. Inguanzo, Castanea sativa, 5-fV-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5513. Soto de Cangas, Castanea sativa, 7-VI-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-5560. Arenas de Cabrales, Castanea sativa, 7-VI-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5561.

Ascocarpos gregarios de hasta 25 mm de di àmetre; tuberiformes, irregularmente globulosos, en ocasiones algo lobulados, con la base algo anfractuosa pero generalmente no cónica y apenas destacada del contorno y provista de algunos gruesos rizomorfos penetrantes. Involucro miceliar poco conspicuo y escasamente incrustante, azulado intenso en algunas zonas, inexistente en la mayoría. Exocórtex pardo-rojizo o pardo-negruzco, carbonizado, de 0,2-1 mm de espesor, provisto de abundantes y pequeñas verrugas poligonales o subpiramidales aplastadas y muy escasamente sobreelevadas. Endoperidio fibroso, suberoso, de hasta 4 mm de espesor, formado por una capa externa mas ancha de color blanco sucio, blanco-ocràceo, algo rubescente tras su oxidación, y una capa interna, a modo de halo de color gris negruzco, constantemente presente en todos los ejemplares. Gleba pulverulenta en la madurez, provista de abundante capilicio; de color azulnegruzco, verde-azulado o negro en estadíos avanzados de maduración, blanca o azulada en fases juveniles (jide MONTECCHI & SARASINI, 2000). Olor muy agradable e infrecuente en el género, similar al de Tuber melanosporum. Ascos no observados por la avanzada maduración de los ascocarpos. Ascósporas esféricas, de (19)-21-25-(31) um (ornam. excl.); de color azul-negruzco o verde-azulado en la madurez, mezcladas con algunas amaril1entas menos maduras, y provistas de una ornamentación reticulada a base de mal1as regulares o irregulares que se sobreeelevan hasta 3 um sobre el contorno esporal. Restos abundantes de capilicio hialino o pardo-amaril1ento.

OBSERVAClüNES. Existe, al menos, otra colección ibérica depositada en el herbario del Real Jardín Bot ànico de Madrid (PANDO, 2000), procedente de la provincia de Guipúzcoa (SS), Irura, Quercus sp., 12-VII-1997, leg. P. Pasab àn, det. lM. Vidal, MA- Fungi 40971.

Elaphomyces decipiens Vittad. , Monographia Tuberacearum: 68 (1831).

MATERlAL ESTUDIADa . Santullano, Castanea sativa, 14-X-2000, leg. y det. F. García, MA-Fungi 56978, dupl. ERD22 10/AS-1485. Ibid., 24-IX-2000, ERD-4000. Ibid., 16-II-2002, ERD-4001. San Esteban de Cuñaba, Castanea sativa, 15-1II-2003, leg. y det. F. García, ERD-3 140. Santullano, Castanea sativa, 29-VI-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5568.

Crucea Pineda, Castanea sativa, 11-VII-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5574. Grandas de Salime, Castanea sativa y Quercus robur, 20-VIII-2003, leg. y det. F. García, ERD-5560. Santillàn, Quercus sp., l-XI-2003, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-3290.

Cuerpos fructíferos tuberiformes, compactos y tenaces, regular o irregularmente globulosos y de hasta 28 x 22 mm de di àmetro, envueltos en una gruesa capa miceliana dificilmente separable, ocr àcea u ocr àceo-amarillenta, que engloba raicil1as y abundantes partículas del suelo. Exocórtex ocraceo, cubierto de verrugas hemisféricas o poligonales aplanadas o poco prominentes de hasta 0,7 mm de anchura y 0,2 mm de altura. Endoperidio de hasta 5 Irun de anchura, de color blanco sucio o blanco lívido, completamente jaspeado por la presencia de una gruesa venosidad de color negro-viol àceo o negro-vinoso. Gleba pulverulenta en el momento de la recolección de desarrollo de los ascocarpos y con las mismas tonalidades cromàticas oscuras presentes en la venosidad del endoperidio. En algunos ejemplares, no del todo maduros, hemos podido observar una cierta compartimentación de la gleba mediante venas blanquecinas irregulares. Capilicio muy desarrol1ado. Olor poco notable. Los escasos ascos observados, dada la evanescencia de los mismos, son vesiculosos, de hasta 35-40 um de diàmetre y generalmente oligospóricos (3-4-6 ascósporas). Ascósporas esféricas, muy opacas, de color pardo-rojizo a pardo-negruzco en la

8

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

madure z completa, de 20-25 um de diàmetre (ornam. incl.). Omamentación a base de verrugas cilindraceas compactas, rectas o recurvadas, de hasta 2 um de altura y con disposición bastante irregular por la superficie esporal. Al SEM , dicha superficie esporal aparece cubierta por espinas adheridas formando cortas crestas que delimitan alvéolos irregulare s. Perisporio localmen te persistente.

OBSERVACIüNES. Bien diferenciable de E. muri catus, el otro taxon, mucho mas frecuente , con endoperidio jaspeado. Éste último presenta una coloración leonada del exoperidio notablemente mas viva, la omamentación del mismo es mucho mas conspicua, formada por verrugas aguda s y/o mas prominentes, el jaspeado del endoperidio es mas fino y su envoltura miceliana carece de m àculas ocraceo-amarillentas. E. decipiens parece desarrollarse durante todo el año, dado el hallazgo constante de ascocarpo s maduro s en épocas bien diversas. Citado previament e para la Península por CALONGE et al. (2002), de material procedente de la provincia de Navarra (Na), Irati, Fagus sy lvatica , 15-VIII- 1999, leg. y det. F. García & F.D . Calonge , Ma-Fungi 51180.

Elaphomyces granulatus Ff., Systema Myc ologicurn 3 (1): 58 (1829). = E. cervi nus (L.) Schltdl.

MATERIAL ESTUDIADO. Arborio, Quercus robur, 17-XII- 1995, leg. y det. E. Rubio & A. Su àrez, ERD- 1098.

Cam porriundo, Pinus pinaster, 22-IV- 1998, leg. y det. A. Su àrez, ERD-289. Lloda res, Quercus robur , 2 1-IV- 1999, leg. y det. E. Rubi o, ERD -290 . Llodares , Castanea sativa, 3-V-2000 , leg. y det. E. Rubi o, MA-Fungi 47376. Coré s, Castanea sativa y Quercus robur , 12-X-2000, leg. y det. F. García & P.luste, ERD- 1694. Arboreto de Miera, Pseudotsuga menziesii, 15-II-2003, leg. M.A . Miranda, det. E. Rubio , MA-Fungi 56979, dupl . ERD-3123. Murias, Fagus sylvatica, 28-II-2003 , leg. y det. 1. Linde . ERD -5 100. Bustobum iego, Pinus radiata y Castanea sativa, 1O-III2003 , leg. y det. 1. Linde , ERD-51 OI. San Esteban de Cuñaba, Castanea sativa, 22-III-2003 , leg. y det. 1. Linde , ERD5507. Inguanzo, Castanea sativa, 5-IV-2003 , leg. M.A . Miran da, det. E. Rubio , ERD-55 14. Arenas de Cabrales, Castanea sativa, 5-IV-2003 , leg. y det. 1. Linde, ERD -55 15. Agua sme stas, Castanea sativa, 17-IV-2003, leg. y det.

E. Rubio, ERD-5529. Alto La Llama, Castanea sativa, 27-IV-2003 , leg. y det. 1. Linde , ERD -5532 . Cañe do, Castanea sativa, 30- IV-2003, leg. y det. E. Rubi o, ERD -5533. Bustiello, Castanea sativa y Betula sp., 5-V-2003 , leg. y det.

E. Rubi o, ERD -5538. Sabade ll de Troncedo, Quercus robu r, 17-V-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD -5549. Llanoriego , Pseudotsuga menzies ii, 17-V-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD -5550. Avín , Castanea sativa, 24-V-2003 , leg. y det.

1. Linde, ERD-555 1. Soto de Cangas , Quercus robur, 7-VI-2003 , leg. y det. 1. Linde, ERD -5556 . Are nas de Cabrales, Castanea sativa, 7-VI-2003 , leg. y det. 1. Linde, ERD-5 562. Puerto de Tama, Fagus sylvatica, 12-VII-2003, leg. y det.

F. García, ERD-5576. Busagre, Corylus avellana , Fagus sy lvatica y Quercus robur , 16-VI II-2003 , leg. y det. 1. Linde , M.A. Mira nda & E. Rubio, ERD-5590. Miyares, Quercus robur, 16-VUI-2003 , leg. y det. 1. Linde & E. Rubio, ERD5593 . A lto de Penou ta, Pinus sylvestris, 21- VIII-2003 , leg. F. García, det. F. García & 1. Linde , ERD-5596. La Piliella, Betula sp., Castanea sativa y Quercus robur, 2 1-VIII-2003 , leg. y det. F. Gar cía & 1. Lind e, ERD -5597.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS E LA ZO A DE ESTUDIO. Moa l, Quercus petraea y Populus sp., 29-IX-1986, leg.

M. Dueñas & C. Co linas, det. 1.M. Vidal, 1. Trappe & M. Caste llano, MA-Fungi 28299 (ALVAREZ et al., 1993).

OBSERVACIüNES. Taxon extremadamente abundante en la región, tanta bajo planifolios como aciculifolio s; a menudo parasitado por Cordyceps spp. La especie taxon ómicamente mas pr óxima es E. asperulus Vittad. (= E. gra nulatus var. asperulus), con exoperidio de tonalidades mas claras y endoperidio que vira a gris-viol àceo tras ser expuesto al aire. E. granulatus y E. muricatus son los taxones hipogeos mas frecuentes en la región.

Elaphomyces leucosporus Vittad. , Monographia Lycoperdineorum: 71 (1842).

MATERIAL ESTUDIADO. La Mo lina, Castanea sativa, 15-VIII- 2000, leg. y det. F. Ga rcía, ERD-2482/H -I03 . Santullano, Castanea sativa, I3-X-2001 , leg. y det. F. García & P. Juste , MA-Fungi 569 80, dup/. ERD -2550/A S- 1582. San Esteban de Cuñaba, Fagus sylvatica y Castanea sativa, 15-1II-2003 , leg. y det. F. García, ERD-3139. Inguanzo, Castanea sativa, 31-V-2003 ,leg. y det. E. Rubio, ERD -3134 ; muy abundante, en comp añía de E. mutabilis. Soto de Cangas, Castanea sativa y Quercus robur , 7-V I-2003 , leg. y det. 1. Linde, ERD-3137. Santillan, Quercus sp., 1-XI-2003 , leg. y det.

F. Ga rcía & P. luste , ERD-3291.

Ascocarpos hipogeo s y gregarios; tuberiformes, globul osos a subglobulosos, de 8-10 mm de di àmetro, con o sin pequ eña depresión basilar; regular o irregularmente esféricos por la inconstante presencia de alguna s gibosidades y/o profundas depresiones. Exocórtex negruzco o pardo-

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006 .

Elaphomyces cyanosporus Tul. & C. Tul.

Elaphomyces decipiens Vittad.

9

10

Revista Catalana de Micologia , vol. 28: 1-40; 2006.

negruzco, carbon àceo, de hasta 0,1-0,2 mm de espesor , liso o muy finamente granuloso o papilado a la lupa. Endoperidio de hasta 1 mm de espesor, negruzco o negro-viol àceo, inrnutable y con aspecto bastante homogéneo. La consistencia de los ascocarpos es mas bien escasa, por lo que son facilmente deformables e incluso fracturables tras ser débilmente presionado s entre los dedos.

Involucro miceliar blanquecino o blanco-azulado, aeruginoso en ocasiones; fàcilmente despegable y que incluye multitud de partícula s arenosas procedentes del sustrato. Gleba madura pulverulenta o grumosa, algodonosa en la juventud, de color blanquecino o blanco-crema, ocasionalmente con débiles ref1ejos sonrosado s. Olor débil y agradable , de Tuber melanosp orum, gracias al cual, los esporocarpos son fàcilmentc detectables por los animales adiestrados; sin embargo , sin el concurso de éstos, resultan muy dificilmente evidenciables dadas sus reducidas dimensiones. Ascósporas maduras esféricas, subhialinas a débilmente amarillentas, de 14-21 um de diametro (ornam. excl.), con una gran gútula interna, ornamentadas mediante finas espinas de hasta 2 um de altura, regulannente distribuidas por la superficie esporal y recubiertas por un persistente y grueso perisporio típicament e festoneado o incluso lobulado, lo que confiere a las mismas un aspecto sumamente peculiar.

OBSERVAClüNES. Taxon caracterizado por la fonnación de pequeños ascocarpo s provistos de un exocórtex liso y carbon àceo y gleba siempre clara. E. septatus Vittad ., es especie próxima, con exoperidio también negruzco y carbonàceo y gleba p àlida, pera genera ascocarpo s y ascósporas de mayores dimensiones: 23-36 um de diametro (ornam. excl.). E. leucosporus suele formar colonias de numero sos ejemplares, pera dadas sus reducida s dimensiones y capacidad mimética , mucho s de ellos son sólo detectables palpando los grumos de tierra previament e removida. Muy probabl emente se trate de un hongo frecuente, que suele pasar inadvertido.

Elaphomyces muricatus Fr., Systema Mycologicum 3 (1): 59 (1829).

MATERIAL ESTUDIADO. M urias , Castanea sativa, 28-VII- 1996, /eg. y det. A . Su àrez, ERD- 16 l7 /AS-255. La barejos, Castanea sativa, l -XII -1998, /eg. y det. M .A. M iranda & E. Rubi o, ERD-6000. Froxe iras, Castanea sativa , 8-V - 1999, /eg. M .A. M iranda, det. E. Rub io, ERD-17 45. Puerto de Ventan a, COJY/u s avellana y Fagu s sy/vatica, 28-VIII- 1999, /eg. y det. E. Rubio, ERD- 1795. Lloda res, Quercus robur, 17-111-2000, /eg. y det. E. Rubio, ERD -2076. Co rés, Castanea sativa, 14-X-2000, /eg. F. Ga rcía & P. Juste, ERD -2076. Ag uino , Cory/us avellana , 10-V II1-2002, /eg. 1. Lin de, det.

E. Rub io, ERD-4002. Coto de la Bu ena Ma dre, Fagus sylvatica, 12-X -2002, /eg. y det. P. Juste , ERD -4003 . Cuña ba, Castanea sativa, 22-11-2003, /eg. y det. 1. Lind e, MA- Fun gi 56981 , dupl . ERD -3 126. Selv iella, Castanea sativa y Quercus robur , 8-111-2003, /eg. M.A. Mir and a, det. E . Rubi o, ERD -38 88. Bustobu mi ego, Castanea sativa, 10-111-2 003, /eg. y det. 1. Linde, ER D-5 l02. San Esteba n de Cuñaba, Fagus sy/vatica y Castanea sativa, 22-1II-2003 , /eg. y det.

E. Rubio, ERD-5506. Capítulo, Castanea sativa, 23 -II1-2003 , /eg. y det. 1. Linde , ERD-5505. Ing uanzo, Castanea sativa, 29-1II-2003 , /eg. y det. E. Rubio. ERD -5509. Inguanzo , Castanea sativa, 5-IV-2003 , /eg. y det. E. Rub io, ERD5516. Arenas de Ca bra les, Quercus i/ex , 5-IV-2003 , /eg. y det. 1. Linde, ERD-5517. La Artosa, Castanea sativa, 12-IV2003 , /eg. y det. 1. Linde, ERD-5520. Co mbo , Castanea sativa, 12-IV-2003 , /eg. y det. 1. Linde, ERD-5521 .

Va ldebueyes, Castanea sativa, l 3-IV- 2003, /eg. y det. E. Rub io, ERD-5522. Ag uasmestas, Castanea sativa, l7-IV2003 , /eg. y det. E. Rubio, ERD-5528 . El Puelo, Castanea sativa, 20-IV-2003 , /eg. y det. 1. Linde , ERD-5532.

Ca stañera, Castanea sativa, 25-IV-2003 , /eg. y det. 1. Lin de, ERD-5544. Cañedo, Quercus robur , 28- IV-2003 , /eg. y det. E. Rubio, ERD-5533 . Hayedo de Va lgra nde, Fagu s sy /vatica, l -V-2003, /eg. y det. 1. Linde, ERD-5536. Be suyo , Castanea sativa, 3-V-2003 , /eg. y det. 1. Linde, ERD -5542. Irro ndo de Be suyo , Castanea sativa, 3-V-2003 , /eg. y det.

1. Linde , ERD-5543 . Bustiello , Quercus robur , l 1-V- 2003, /eg. y det. E. Rubio, ERD-5546. La Estrada, Quercus robur , 11-V-2003, /eg. y det. 1. Linde, ERD -5547. Sabade ll de Tro nce do , Quercus robur , 17-V-2003, /eg. y det. 1. Linde , ERD5552 . Soto de Cangas, Castanea sativa, 7-V I-2 003 , /eg. y det. 1. Linde, ERD -5557. Arenas de Cabrales, Castanea sativa, 7-VI-2003 , /eg. y det. 1. Linde, ERD -5563 . Berodia, Castanea sativa, 7-VI-2003 , /eg. y det. 1. Linde, ER D-5564.

Subida al pto. Maravio, Quercus robur y Castanea sativa, l 5-VI-2003, /eg. y det. E. Rubio, ERD-5565. Ricabo, Fagus sy /vatica, l4-VI-2003 , /eg. y det. A. Su àrez, AS-I. Sub ida al pto. Maravio , Fagus sy/vatica, 22- VI-2003 , /eg. y det.

1. Linde, ERD-5567. Llananzanes, Fagu s sy/vatica, 5-VII -2003 , /eg. M.A. Miranda, det. E. Rub io, ERD -5569. Puerto de Tan1a, Fagus sylvatica, l2-VII-2003 , /eg. y det. F. García, ERD -5577. El Valle, Castanea sativa, 23-VII-2003, /eg. y det. E. Rubio, ERD-5586. Busagre, Fagu s sy/vatica, 16-VIII- 2003, /eg. y det. 1. Lin de, ERD-559I. Miyares, Ti/ia p/a typhyll os y Quercus robur , 16-VIII-20 03 , /eg. y det. 1. Linde & E. Rub io, ERD-5592 . La Piliella , Betu/a sp., Castanea sativa y Quercus robur , 2 1-VIII-2003 , /eg. y det. F. García & 1. Lin de , ERD-5598. Gra ndas de Salime , Castanea sativa y Quercus robur , 20 -VIII-2003 , /eg. y det. F. García, ERD-5599. Va lle de Lag o a Ve igas, Fagus sy/vatica en suelo calc àreo, 13-IX -20 03 , /eg. y det. 1. Linde, ERD-6008. Salie ncia , Fagus sy/vatica y Quercus pyr enaica, 17-1-2004, /eg. y det. 1. Linde, ERD-60 l7. Barrial, Castanea sativa, l-V-2004, /eg. y det. E. Rub io, ERD 60 19.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

11

OBSERVACIONES. Taxon extremadamente frecuente en toda la región y en el continente, presente también en Arnérica; asociado mediante rnicorrizas ectotrópicas con Fag àceas diversas pera rara vez hallado en relación con coníferas (LAWRYNOWICZ, 1989) y frecuentemente parasitado por Cordyceps spp. Algunos autores aceptan la forma reticulatus (Vittad.) Lawrynowicz que, a diferencia de la forma tipo, posee una sección del endoperidio que muestra una fina reticulación gris àcea y no la venación jaspeada típica. La especie taxonómicamente mas próxima es E. decipiens (ver comentarios en éste).

Elaphomyces mutabilis Vittad. , Monographia Tuberacearum: 65 (183 1).

MATERIAL ESTUDIADO. San Esteban de Cuñaba, Castanea sativa, 22-II-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 56982 , dupl. ERD-3 124. Ibid. , 22-1II-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-3144, encompañía de E. cyanosp orus. Inguanzo, Castanea sativa, 29-1II-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-3151. Arenas de Cabrales, Castan ea sativa, 29-1II-2003, leg. y det. E. Rubio. ERD-5508. Corao, Quercus sp., 5-IV-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-5518. Santullano, Castanea sativa, 17-IV-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5530. Inguanzo, Castanea sativa, Frangula alnus, Quercus robur y Pyru s sp., 31V-2003 ,leg. y det. 1. Linde, ERD-5554. Sotode Cangas, Castanea sativa, Frangula alnus y Quercus robur, 7-VI-2003, leg. y det. E. Rubio, 1. Linde & A. Su àrez, ERD-5558. Barrial, bajo Castanea sativa, 1-V-2004, leg. y det. E. Rubio, ERD-60 18. SotodeCangas, 19-II1-2005, bajo Ilex aquifolium, leg. y det. E. Rubio.

Ascocarpos de 9-50 mm de di àmetre; subesféricos a elipsoidales, generalmente regulares pera en ocasiones provistos de algunas amplias gibosidades obtusas y depresiones, en la madurez; envueltos por un fibroso, grueso y persistente involucro rniceliar blanquecino, despegable con alguna dificultad, formado por fibras consistentes aplastadas y firmemente entrelazadas, ampliamente extendido por el sustrato lo que facilita su detección. Bajo este involucro, aparece un exocórtex carbonaceo poco tenaz, de negro-azulado a negruzco, subliso, rugoso o finamente areolado-reticulado en la madurez; muy fino y fàcilmente fracturable, rugoso-noduloso tras su desecación y de hasta 0,1 mm de espesor. Endoperidio de 0,8-2 mm de anchura, fibroso pera depresible, de menor consistencia que el anterior, blanco-gris àceo a la sección y finalmente negroviolàceo, tras una fase oxidativa de intenso y lento azuleamiento. Gleba algodonosa y blanquecina al inicio, mas tarde azulada, azul marino profundo; pulverulenta en la madurez y entonces negra o violàceo-negruzca, con abundante capilicio y olor muy débil, apenas perceptible, mentolado y agradable (de Mentha rotundifolia sec. Vittadini). Ascos no observados por la evanescencia de los rnismos. Ascósporas esféricas, subhialinas o azuladas en la juventud, gris àceas o pardo-gris àceas al madurar, de (9)-10-12-(14) um de di àmetre (ornam. excl.). Omamentación formada, al rnicroscopio óptico, por espinas romas de hasta 1-(2) um de altura, rectas o ligeramente recurvadas, a veces reunidas en cortas crestas. Restos de capilicio abundantes.

OBSERVACIONES. Taxon muy frecuente y abundante, al menos en la zona oriental de la región, fàcilmente determinable por su exoperidio negruzco, subliso, rugoso o finamente areolado, envuelto por un fibroso y persistente involucro rniceliar blanquecino, dificilmente despegable, y a sus pequeñas esporas < 14 um , no reticuladas. En la localidad de Inguanzo es tan exhuberante su presencia que pr àcticamente todas las plantas arbóreas y de cierto porte presentes son capaces de albergarlo. Existen algunas otras recolecciones españolas depositadas en ~l herbario del Real Jardín Bot ànico de Madrid (PANDO, 2000), procedentes de las provincias de Avila (Av), Navarra (Na), Guipúzcoa (SS) y M àlaga (Ma). Recientemente citado también en la provincia de Cantabria (PAZ CONDE, 2004).

Elaphomyces papillatus Vittad., Monographia Tuberacearum: 64 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. La Molina, Castanea sativa, 18-VIII-2000, leg. y det. F. García, MA-Fungi 56983, dupl . MAFungi 51183, dupl. ERD-2183/AS-15151H-56. Croce a Pineda, Castanea sativa, 13-X-2001, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-2540. Covadonga, Corylus avellana en suelo calc àreo, 24-V-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD3125. Caleao, bajo Castanea sativa, 12-VII-2003, leg. F. García, det. 1. Linde & E. Rubio, ERD-3153. La Piliella, Castanea sativa, 21-VIII-2003, leg. y det. F. García, ERD-5595. Santill àn, Quercus sp., l-XI-2003, leg. y det. F. García & P.Juste, ERD-3266.

CITAS ORECOLECCIONES PREVIAS ENLAZONA DEESTUDIO. La Molina, Castan ea sativa, 18-VIII-2000, leg. y det.

F. García, MA-Fungi 511 83 (CALONGE et a!., 2002) .

12

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

Ascocarpos hipogeos de hasta 12 mm de di àmetro; tuberiformes, irregularmente globulosos, con o sin notoria depresión basilar. Exocórtex pardo-rojizo claro u ocr àceo-rojizo , pardo-púrpura en ocasiones, cubierto de pequeñas màculas o papilas puntiformes de color mas oscuro, pardonegruzcas o pardo-rojizas, que imitan en cierta manera el aspecto del exoperidio de Scleroderma verrucosum. Involucro miceliar blanquecino, poco denso pera dificilmente despegable.

Endoperidio de 2 mm de espesor, de consistencia suberosa, fàcilmente deformable; gris-violàceo a la sección, pera no de manera uniforme ya que presenta un ligero veteado formado por franjas mas o menos oscu ras, subjaspeado. Gleba madura pulverulenta, de color viol àceo o violeta-negruzco.

Olor complejo pero no desagradable, ali àceo o ali àceo-mentolado, en ocasiones como de tomil1o (de Thymus serpyllu m según Vittadini). Con la desecación, y de manera característica, los ascocarpos se tornan muy rugosos y nodulosos. Ascósporas esféricas, de color pardo-castaño o pardo-viol àceo y de 11-16 ~m de di àmetre (ornam. incl.) ; ornamentadas en la madurez mediante crestas obtu sas de hasta 2 ~m de altura, con cierto aspecto lameliforme, que en ocasiones se entrecruzan creando una subreticulación de intensidad variable. Ascos no observados, por la avanzada maduración de los ascocarpos. Capilicio muy abundante. Exoperidio de 80-100 um de espesor, compuesto por hifas cilindr àceas x 2-4 um de anchura, estratificadas y generalmente paralelas a la superficie, con acúmulos pigmentarios parduscos localizados que se corresponden con las maculas puntiformes del mismo. Endoperidio formado por un tejido de naturaleza mixta , constituido por hifas cilindràceas e hifas vesiculosas o infladas, con pigmento parietal grisàceo, cuyo di àmetro aumenta progresivamente en profundidad.

OBSERVACIüNES. Taxon citado previamente para la Península en una localidad de la misma provincia (CALONGE et al., 2002). De acuerdo con LAWRYNOWICZ (1989) , E. papillatus forma siempre colonias con un número muy reducido de ejemplares. La colección ERD-3266 se hal1aba parasitada por Cordyceps longisegmentis Ginns .

Elaphomyces persoonii Vittad. , Monographia Tubera cearum: 70-71 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. San Esteban de Cuñaba, Castanea sativa en suelo arenoso cuarcítico, 15-II1-2003, leg. F. García & P. Juste, det. E. Rubio , F. García & P. Juste, MA-Fungi 57040 , dup l. ERD-3 141. lbi d , 22-II1-2003, leg. y det.

1. Linde, ERD-3 145.

Ascocarpos de hasta 30 mm de di àmetro, bastante regularmente esféricos salvo por la presencia casi constante de una evidente prominencia basilar cónica, envueltos por un grueso y persistente involucro miceliar amarillo azufre o amarillo verdoso que engloba abundantes partículas arenosas.

Exocórtex negruzco o pardo-rojizo muy oscuro , de consistencia carbonacea y de hasta 1 mm de espesor, recubierto por anchas y conspicuas verrugas cónicas o piramidales de esca sa altura , similares a las de Tuber mesentericum. Endoperido fibroso , de 1-4 mm de anchura, de color alut àceo, sin cambios patentes de coloración tras su oxidación y carente de halo negruzco paraglebal. Gleba algodonosa y azulada en la juventud, pulverulenta y de color azul negruzco, violeta-negruzco a casi completamente negra al completar su maduración; con abundantes filamentos de capilicio, e intenso y desagradable olor, con un claro componente aliaceo. Asco s no observados dada la evanescencia de los mismos. Ascósporas maduras practicamente esféricas, de 19-23 um de diametro, de color pardo-amarillento, amb arino , en ocasiones con muy leves tonalidades amarillo-verdosas o ligeramente azuladas, en general mucho menos verde-azuladas y mas claras que las de E. cyanosp orus, reticuladas mediante mal1as mas bien irregulares de hasta 3 ~m de altura. Abundantes restos de capilicio desintegrado.

OBSERVACIüNES. Facilrnente diferenciable de E. cyanosporus Tul. & C. Tul. , la otra especi e europea con ascósporas reticuladas, gracias a las dimensiones medias mas elevada s de sus ascocarpos, ornamentación peridial m às conspicua a base de gruesas verrugas cónicas piramidales, presencia casi constante de prominencia basilar cónica, involucro miceliar amaril1ento, olor ali àceo fuerte y desagradable, endoperidio sin halo negruzco discolor y esporas mas claras , de un color no tan verde azulado negruzco. En el herbario del Real Jardín Bot ànico (PANDO, 2000) , se encuentra depositada otra colección procedente de la provincia de Guipúzcoa (SS), Irura , Quercus robur , 18VI-1987, leg. P. Pasab àn, det. lM. Vidal, MA-Fungi 29400.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

13

Elaphomyces septatus Vittad. , Monographia Tuberacearum: 67-68 (1831).

MATERIAL ESTUDIADa . Santullano, Castanea sativa, 14-X-2000, leg. y det. F.García & P. Juste, MA-Fungi 56984,

dupl. ERD-22111AS-1169.

Ascocarpos hipogeos de hasta 18 mm de diametro, globulosos, con frecuente depresión basilar, glabros, lisos a sublisos o muy sutilmente granulosos, negruzcos, sin màculas miceliares verdosas o amaril1entas, con costra miceliana muy escasa o totalmente ausente. Exocórtex carbonàceo de hasta 0,3 mm de espesor, completamente negro y liso o subliso. Endoperidio de 0,2-0 ,3 mm de anchura, gris violàceo al corte. Gleba inicialmente gris àcea, mas tarde blanquecina, blanco-gris àcea, con tonalidades crema en la madurez extrema y entonces pulverulenta, al principio compartimentada por la presencia de algunos septos. Olor mas bien agradable, ligeramente mentolado. Ascos vesiculosos y octosporados. Ascósporas esféricas, de color gris o gris amaril1ento en la madurez plena, de 23-36 um de diametro (ornam. excl.) cub iertas de espinas mas bien delicadas de hasta 33,5 um de altura, recubiertas de un grueso perisporio persistente por zonas.

OBSERVACIüNES. Una excelente descripción, comentarios e iconografia de este rara taxon, muy a menudo confundido con especies próximas como E. maculatus Vittad. y E. leucosporus Vittad. , se puede encontrar en VIDAL (2000). Su distribución en nuestro país sugiere una elevada predilección por ecosistemas montanos en substratos arenosos y silíceos.

Genabea cerebriformis (Harkn.) Trappe, Mycotaxon 2: 109-112 (1975). = Myrmecocystis cerebriformis Harkn. , Proc. Calif. Acad. III. 1: 269 (1899).

MATERIAL ESTUDIADa . Gúa, Pseudotsuga menziesii, 28-XII-2002, leg. y det. E. Rubio, MA-Fungi 56985, dupl. ERD-

3089.

OBSERVAClüNES. Este taxon, muy frecuente en la costa oeste de Norteamérica bajo Pseudotsuga menziesii, aparece con relativa frecuencia en la Península bajo Quercus i/ex, Pinus spp. o incluso asociado a Cistus albidus (MORENO-ARROYO et al., 2000). A pesar de que los ejemplares de nuestra recolección se muestran completa y persistententemente inmaduros, la característica morfología de los ascocarpos y el fitobionte asociado hacen que lo incluyamos en el presente catalogo.

Genabeafragilis Tul. & C. Tul., G. Bot. Ital. 2 (1): 60 (1845).

MATERIAL ESTUDIADa . Villar de Vildas, Populus sp. y Salix sp., 14-X-2000, leg. F.García & P. Juste, det. E. Rubio,

MA-Fungi 56986, dupl. ERD-2223/AS-1618.

Un único ascocarpo de 7 mm de diàmetre, tuberiforme, subglobuloso, con la superficie muy nodulosa, gibosa, sutilmente verrucosa, de color pardo oscuro o pardo-negruzco. Al corte , presenta una gleba formada por lóculos de color pardo oscuro, que generan prominencias hacia la cavidad central, rodeados de tejido claro estéril y delimitados por el propio peridio y un epitecio resultado de la diferenciación de las paràfisis, que tapiza la parte interna del tejido fértil. De esta manera, en el interior del ascocarpo se genera una única cavidad anfractuosa, que se abre al exterior por medio de un ostíolo mal delimitado, de bordes irregulares. Olor similar al de Genea verrucosa.

Peridiopellis de naturaleza pseudoparenquimàtica, formado por hifas vesiculosas o poliédricas progresivamente inf1adas y con paredes mas gruesas y pigmentadas hacia el exterior. De la región peridial externa emerge algún elemento piliforme aislado, con paredes ligeramente pigmentadas, septado y ocasionalmente incrustado. Ascos indehiscentes, vesiculosos o claviformes, de hasta 162 x 57 um, que contienen 2-8 ascósporas, dispuestos en càmaras glebales o lóculos fértiles rodeados de tejido pseudoparenquimàtico y paràfisis septadas, apelmazadas y muy poco diferenciadas en esta región, pera que hacia el interior van engrosando y pigmentando sus paredes, formando un epitecio algo similar al peridio, aunque de menor espesor. Ascósporas elipsoidales u ovoides, de color pardo oscuro en la madurez, de 37-46 x 23-30 um (ornam. incl.), ornamentadas mediante densas espinas obtusas de hasta 5 um de altura, recubiertas por una membrana perispórica tan densa y persistente que, vistas al SEM, apenas deja al descubierto las espinas ornamentales.

14

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

OBSERVACIONES. Rara especie con ciclo evolutivo hipogeo de la que existen muy escasas citas en la Península y en el resto del mundo (U.S.A. y Francia); conocemos tan sólo citas de una colección ibérica de la provincia de Gerona (VIDAL, 1997) bajo Salix caprea. Tal parec e que, a diferencia de la mayor parte de hongo s con desarrollo hipogeo , este taxon prefiere lugares con un contenido hídrico relativamente importante para su pervivencia. Sus grandes ascósporas elipsoidales lo distinguen del resto de especies europeas del género : G. cerebriformis (Harkn.) Trappe y G. sphaerospo ra Mattir. , que poseen ascósporas esféricas. Genea Vittad. es el género taxonómicamente mas cercano , pera a diferencia de Genabea Tul. & C. Tul., presenta ascósporas siempre hialinas, con patente omamentación cianófila y un himenio en empalizada continua sin presencia de lóculos aislados fértiles.

Geneafragrans (Wallr.) Paoletti, Saee. Sylloge Fungorum 8: 874 (1889). =

G. klotzschii Berk . & Broome.

MATERIAL ESTUDIADO. Aguasmestas, Quercus i/ex subsp. ballota, 13-X-200 1, leg. y det. F. García, H-88. Valle de Lago a Veigas, Fagus sylvatica, 13-X-2002, leg. F. García, det. E. Rubio, MA-Fungi 56989, dup!. ERD-2980.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Tcha mardal, Corylus avellana, 24-XI-1998, leg. C. Cortés & A. Oter, det. E. Rubio & A. Suarez, ERD- 16061AS- l 109 (ut G. klotzschii) (MIRANDA & RUBIO, 2000).

Genea hispidula Berk. & Broome ex Tul. & C. Tul., Fungi Hypogaei: 121 (1851 ).

MATERIALESTUDIADO. Valle de Lago, 14-X-200l , leg. y det. F. García, ERD-2633. Aguino, Corylus avellana, 10-VlII2002 , leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 56990, dup!. ERD-2820. San Esteban de Cuñaba, Quercus pyr enaica y Castanea sativa, l5 -1lI-2003, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-5502. Ibid., Corylus avellana, ERD-5503.

Aguasmestas, Castanea sativa y Crataegus monogyna, 17-IV-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-5531. San Esteban de Cuñaba, bajo Quercus sp., 7-lI-2004, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-5606.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Aguino, Corylus avellana, 23-XI-1998, leg. C. Cortés & A. Oter, det. E. Rubio & A. Suàrez, ERD-15981AS-1108 (MIRANDA & RUBIO, 2000).

Genea lespiaultii Corda, Ie. Fung. 6,58,1. 12, fig. 105 (1854).

MATERIAL ESTUDIADO. Avín, Castanea sativa y Corylus avellana , 17-VlII-2000, leg. y det. F. García, ERD-2488/AS1940.

OBSERVACIONES. Taxon caracterizado por la presencia de típicas esporas elipsoidales, omamentadas mediante placas plana s, poligonales y cianófilas, a modo y manera de mapa geogr àfico.

Genea sphaerica Tul. & C. Tul., Fungi Hypogaei: 120 (1851).

MATERIAL ESTUDIADO. Pola de Somiedo a Castro, Corylus avellana, 12-X-200 1, leg. F. García, det. E. Rubio, MAFungi 5699 1, dupl. ERD-2556. Per1unes, Fagus sylvatica, 10-VlII-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-2818. Valle de Lago a Veigas, Corylus avellana y Fagus sylvatica, 13-X-2002, leg. P. Juste, det. E. Rubio, ERD-2979.

OBSERVACIONES. Taxon ampliamente citado en nuestro país y caracterizado por su morfología mas o menos esférica, peridio negruz co no piloso, gleba cerebriforme multicavitaria y esporas con omamentación formada por verrugas hemisféricas lisas. MORENO-ARROYO et al. (200 1), describen la forma lobulata, que se diferenci ada de la forma tipa por la presencia de ascocarpos lobulado s con un crater apical no circular , adaptado a los lóbulos de los mismos.

Genea vagans Mattir. , Malpighia 14: 64 (1900).

MATERIALESTUDIADO. Santullano, Castanea sativa y Corylus avellana, 12-X-2002, leg. F. García, det. E. Rubio, MAFungi 56992, dup!. ERD-297 l .

OBSERVACIONES. Nue stra colección constaba de un único ejemplar macroscópicamente casi idéntico a Genea verrucosa Vittad.; sin embargo , sus ascósporas, de dimen siones y morfolog ía

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

15

muy similares, presentaban agudas y espectaculares espinas cónicas de hasta 7 um de altura. La especie esta bien representada en CERUTI (1960) y ha sido citada previamente por VIDAL (1997), aunque quizà tan sólo se trate de una forma de Genea verrucosa con ornamentación esporal hipertrofiada.

Genea verrucosa Vittad., Monographia Tuberacearum: 28 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. Castro, Quercus i/ex subsp. ballota , 23-XI-1998, leg. y det. E. Rubio, ERD-1595. Aguasmestas, Castanea sativa, 12-X-2002, leg. F. García, det. E. Rubio, MA-Fungi 56993, dup!. ERD-2218. Villar de Vildas, Fraxinu s exce lsior, 14-X-2000, leg. F. García, det. E. Rubio, ERD-2222. Ricabo, Fagus sylva tica, 29-VI-2002, leg. y det. A. Su àrez, AS-II02. Pto. de Tama, Fagus sylvatica, 12-VII-2003, leg. y det. F. García, ERD-5573. La Covaciella, Corylus avellana , l-XI-2003, leg. F. García & P. Juste, det. E. Rubio, ERD-5601.

CITAS ORECOLECCIONES PREVIAS EN LAZONADEESTUDIO. Arbeyales, Quercus pyrenaica, 22-XI-1998, leg. C. Cortés & A. Oter, det. E. Rubio, ERD-1586 (MIRANDA & RUBIO, 2000).

Hydnobolites cerebriformis Tul. & C. Tul., Annls Sci. Nat., Bot., sér. 2 19: 378 (1843). = Hydnotrya cerebriformis (Tul. & C. Tul.) Harkn.

MATERIAL ESTUDIADO. Pola de Somiedo a Castro, Corylus avellana, 13-X-2001 , leg. y det. F. García, MA-Fungi 56994 , dupl. ERD-25411AS-1921/H-39. Coto de laBuena Madre, Corylus avellana y Fagus sylva tica, 12-X-2002, leg.

P. Juste, det. E. Rubio, ERD-2976. Valle de Lago a Veigas, Salix cap rea, Corylus avellana y Fagus sylvatica, 13-X2002 , leg. y det. F. García, ERD-2974.

Ascocarpos en diversos estados de maduración; mas o menos globulosos, de hasta 10 mm de diàmetro; cerebriformes, con surcos y circunvoluciones que comunican con el interior de la gleba; superficie glabra o ligeramente furfuràcea, de color ocràceo-amarillento; base provista de una pequeña hendidura en la que se aprecian algunos restos miceliares. Gleba del mismo color que la superficie del ascocarpo; de aspecto granujiento, con escasas o nulas venas blancas de distribución confusa. Olor intenso y agradable en el momento de su recolección, afrutado-achocolatado, un poco similar al de Melanogaster broomeanus pera muy efimero. Ascos vesiculosos, indehiscentes e inamiloides, habitualmente octospóricos, pera también con 4-5-6 ó 7 ascósporas; de hasta 160 x 111 um y erràticamente dispuestos en nidos sobre el tejido fértil, que no mantiene ningún tipa de organización himenial. Ascósporas hialinas y lisas al principio, amarillentas y retículo-alveoladas en la madurez; esféricas, de (18)-20-22-(27) um (ornam. excl.), con una gran gútula interna; mallas poligonales variadas, habitualmente irregulares, completas o incompletas, en cuyos nudos hay espesamientos espinosos, rectos o con sus extremidades uncinadas, de hasta 8 um de altura y que se sobreelevan 3-4 um sobre la superficie de los alvéolos. Peridio de naturaleza pseudoparenquimàtica formado por hifas vesiculosas o poligonales, con paredes muy ligeramente engrosadas y diàmetre progresivamente descendente hacia la superficie.

OBSERVACIONES. Taxon que no parece ser muy frecuente en nuestro país y del que conocemos algunas citas de VIDAL (1997). Por lo demàs, es fàcil de identificar, dadas las caracteristicas esporales, la ausencia de tejido fértil bien organizado y sus particularidades morfológicas. Para muchos autores el género Hydnobolites perteneceria a la familia Terfeziaceae, en la que ocuparia una posición intermedia entre Terfezia y Pachyphloeus. Compartiendo con éste último la apetencia por lugares no excesivamente xero-termófilos, ya que ha sido hallado en muchas regiones de la Europa húmeda.

Hydnotria tulasnei Berk. & Broome, Ann. Mag. nat. Hist., Ser. 1 18: 78 (1846).

MATERIAL ESTUDIADO. Murias, Castanea sativa, Fagus sylvatica y Quercus robur , 14-VII-1996, leg. A. Suàrez, det.

E. Rubio & A. Suàrez, ERD-501/AS-200. Vega de Peridiello, Castanea sativa, 25-VII-1999, leg. y det. A. Su àrez, MAFungi 56995, dup!. ERD-2156. Valle de Tablado, Castanea sativa , 30-VII-2001 , leg. y det. 1. Linde, ERD-2479.

Mirador de El Fito, Pinus radiata y Betula sp., 18-VIII-2001 , leg. y det. F. García, ERD-2512. Valle de Tablado, Castanea sativa, 8-VIII-2002, leg. y det. 1. Linde, ERD-2819. Cañedo, Castanea sativa, 28-IV-2003, leg. y det.

E. Rubio, ERD-5534. Soto de Cangas, Castanea sativa, 7-VI-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-5559. Puerto de Tama, Fagus sylvatica, 12-VII-2003, leg. F. García, det. E. Rubio, ERD-5570. Puerto de Ventana, Corylus avellana ,

16

Revista Catalana de Micologia , vol. 28: 1-40; 2006.

20-VII-2003 , leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD -5582. La Piliella, Castanea sativa y Quercus robur, 2 1-VII1-2003, leg. y det. F. García & 1. Lind e, ERD-3 172.

Labyrinthomyces donkii Malençon, Persoonia 7: 265 (1973). = Reddellomyces donkii (Malençon) Trappe, Castellano & Malajczuk, Aust. Syst. Bot. 5 (5):

606 ( 1992).

MATERIAL ESTUDIADO. Playa de Rodil es, Euca lyp tus sp., 9-1II- 1995, leg. E. Rub io, det. A. Ro cabrun a, ERD-989/AS 37 .

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Playa de Rodiles, 27-1- 199 1, leg. F. Infante, det.

F.D. Ca longe , MA -Fungi 29407 .

Pachyphloeus citrinus Berk. & Broome, Ann. Mag. nat. Hist., Ser. 1 18: 79 (1846).

MATERIAL ESTUDIADO. Baselgas, Castanea sativa, 2 1-VIII- 1999, leg. y det. A . Suàrez, ERD - 1792/AS - 1298. Avín, Castanea sativa y Corylus avellana, 12-VIII- 2000 , leg. y det. F. García, H-7l. Valle de Tablado, Castan ea sativa, 1V III-200 1, leg. 1. Lind e, det. E. Rubio , ERD -248 0. Corés, Castanea sativa, 14-X-2000 , leg. y det. F. García & P. Juste, MA -Fung i 5699 6, dupl. ERD -22 12. Valcarcel, Castanea sativa, 13-X-2001 , leg. F. García & P. Juste, ERD -2 184. Valle de Lag o a Veigas, Corylus avellana, 13-X-200 2, leg. P. Juste, det. E. Rub io, ERD -402 l. La Piliella, Quercus robur, 3 1VIII-2003, leg. y det. F. García, ERD -3 17 1. Vidural, Castanea sativa y Quercus robur, 22-VIII- 2003, leg. F. García, det.

E. Rub io, ERD -6003 . Saliencia, Fagus sylvatica, 28-VIII-2003, leg. M.A. M iranda, det. E. Rubi o, ERD -6002. San Esteban, Castanea sativa, 30-VIII-2003, leg. M.A . Mir anda , det. E. Rub io, ERD -60 04 .

OBSERVAC10NE S. P. melanoxanthu s (Tul.) Tul. & C. Tul. , posee un peridio negruzco notoriamente e scamoso y ascósporas con acúleos mas largos, de hasta 3 um de altura. El peridio de P. conglomeratus Berk. & Broome es tomentoso, no e scamoso, y su s a scósporas s e omamentan por medio de v e rrug a s mas groseras. P. ligericus Tul. & C. Tul. , posee ascos su b g lo b u lo s o s de hasta 70-80 um. Por último, P. prieguensis Moreno-Arroyo, Gómez & Calonge, tiene una gleba labirintiforme, no maciza, y peridio p luriestratificado, que parece mostrar una cierta diferenciación en las capas profundas del mismo (M O REN O -ARRO Y O et al., 1996).

Pachyphloeus ligericus Tul. & C. Tul., Fungi Hypogaei: 153 (1851).

MATERIAL ESTUDIADO. Tchamard al, Corylus avellana, 2 1-VII1- 1999, leg. y det. A. Su àrez, AS-I104. Covadonga , Corylus avellana, 15-V1II-2000 , leg. F. García , det. E. Rubio , MA- Fungi 5699 7, dup l. ERD -2 176.

Pachyphloeus melanoxanthus Tul. & C. Tul., Giorn. Bot. Ital , ann. 1,2 (1): 60 (1845). = Choiromyces melanoxanthus Tul. & C. Tul. ex Berk., Ann. Mag. Nat. Hist. 13: 359 (1844).

MATERIAL ESTUDIADO. Avín , Castanea sativa y Corylus avellana , 12-VII1-2000 , leg. y det. F. García, H-1 5. Aví n, Castanea sativa, 17-VIII- 2001 , leg. y det. F. García, ERD -25 1l. Peràn, Castanea sativa, 18-VI II-1998, leg. y det.

F. García, ERD -2 188. Corés, Castanea sativa, 14-X-2000, leg. y det. F. Gar cía, ERD -22 13.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Tchamardal, Corylus avellana, 23-XI- 1998, leg. C. Cortés & A. Oter, det. E. Rubio, MA-Fungi 5699 8, dup /. ERD - 1596 (M IRA ND A & RUB10, 2000).

Ruhlandiella berolinensis Henn. emend. Dissing & Korf, Hedwigia 42 (Beibl.) (ut "berolinesis") (1903).

MATERIAL ESTUDIADO. La Candaliega, Eucalyptus globulus, 7-II-1 997, leg. A. Su àrez, det. R. Gal àn & G. Moreno , AH- 7087. Santa Cruz de Llanera, Eucalyptus globulus, 5-XII-1997, leg. A . Suarez, det. R. Gal àn & G. Moreno , AH7 149. La Candaliega, 7-1- 1998, leg. E. Rubio , det. R. Gal àn & G. Moreno, AH -7 156. Camporriundo, Euca lyptus globulus, 28-1- 1998, leg. E. Rubio, det. R. Galàn & G. Moreno, AH- 715 9. Camporriundo, Euca lyp tus globulus, 2-XII1998,leg. E. Rubio, det. R. Gal àn, ERD -500. La Candaliega, Eucalypt us globulus, 9-1-1999, leg. y det. A . Suàrez, MAFun gi 56999, dup l. ERD - I025/A S-49. La Candaliega, Eucalyptus globulus, 10-1-2002, leg. y det. E. Rubio, ERD - I040.

Playa de Na via, 5-1II-2005 , Eucalyptus globulus, leg. y det. E. Rubio.

Revista Catalana de Micolo gia, vol. 28: 1-40; 2006.

Elaphomyces leucosporus Vittad.

Ruhlandiella berolinensis Henn. emend. Dissing & Korf

17

18

Revista Cata lana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

CITAS o RECOLECCIO ES PREVIAS EN LAZONA DE ESTUDIO. La Candaliega, Eu calyptus globulus, 7-11- 1997, /eg.

A. Suàrez, det. R. Galàn & G. Moreno, AH-7087. Santa Cruz de Llanera, Eu calyptus g /obulu s, 5-XII- 1997, /eg.

A. Suàrez, det. R. Gal àn & G. Moreno, AH-7 l49. La Candaliega, 7-1-1998, /eg. E. Rubio, det. R. Galan & G. Moreno, AH-7156. Camporriundo , Eu calyptus g /obulus, 28-1- 1998, /eg. E. Rubio, det. R. Gabin & G. Moreno, AH-7l59 (GALÀN & MORENO, 1998).

OBSERYACIONES. Citado previamente en las Islas Canarias y recientemente en Vizcaya (PÉREZ BUTRON et al., 2004).

Sphaerozone ostiolatum (Tul. apud Berk. & Broome) Setch. , Univ. Calif. Pub!. Bot. 4: 114 (1910). = Spha erosoma ostiolatum Tul. apud Berk. & Broorne in Ann. Mag. Nat. Hist. 18: 79 (1846).

MATERIALESTUDIADO. Celón, Castanea sa tiva, 27-X-1999, /eg. y det. A. Suàrez, ERD- 1946/AS- 1265.

Stephensia bombycina (Vittad.) Tul. & C. Tul., Fungi Hypogaei: 129 (1851 ). = Genea bomby cina Vittad. in Monographia Tuberacearum : 27 ( 183 1).

MATERIALESTUDIADO. Gúa, en suelo herbosohúmedo bajo COIY/lIS ave llana, 13-X-2000, /eg. P. Juste, det. F. García, MA-Fungi 57000, dup/. ERD-22 191H-19. Playa de Navia, en suelo herboso húmedo bajo Sa /ix cap rea, 21-VIII-2003, /eg. y det. F. García & J.Linde, ERD-3 l69.

MATERIAL ADICIONAL ESTUDIADO. Segovia, Hoces del río Duratón, /eg. F. García, 8-X-2000, en bosque de ribera, ERD-2224.

Ascocarpos globulosos de hasta 22 mm de diàmetro, de color pardo-amarillento, excípulo simplemente tomentosa a groseramente hirsuto y frecuente presencia de poro basilar. Tejido fértil ambarino, sinuoso y cerebriforme, delimitado por gleba estéril blanquecina a amarillenta. Olor fuerte y desagradable, de col hervida, mercaptano o similar al de Micro mphale brass icolens, al final de huevos corrompidos. Himenio dispuesto en empalizada, tapizando de manera continua las venas glebales fértiles. Ascósporas esféricas, hialinas o con ligero contenido amarillento, con paredes algo engrosadas y lisas y fino contenido gutular, de 19-25 um. Ascos cilindraceos inamiloides, generalmente octospóricos, de hasta 230 x 25 um y base sin uncínulos (croziers), acompaña dos de par àfisis septadas, con àpice débilmente ensanchado e hialino. Peridio de tipa pscu doparenquim àtico , cornpuesto por hifas vesiculosas o mas frecuentemente poliédricas, ordenadas perpendicularmente a la superficie según su eje mayor y con paredes progresivamente pigmentadas hacia el epicutis, de las que nacen hacia el exterior pelos bien diferenciados, ocasionahnente ramificados y con pequeñas lobulaciones, de hasta 250 x 7 um, amarillentos, septados, obtusos, largos y flexuosos o, por el contrario, cortos y erectos, con paredes finas o ligeramente engrosadas, amarillentas o subhialinas, fina o groseramente incrustadas por una granulación extracelular.

OBSERVACIONEs.Especie bien definida, tanta por sus caracteres macroscópicos como por sus ascósporas esféricas de tamaño relativamente grande. La citada recolección extraprovincial etudiada coincide plenamente con nuestro material provincial. Su desconocida corología para el territorio nacional hace presuponer, hasta que nuevos hallazgos demuestren lo contrario, que este taxon también requeriría un elevado aporte hídrico para completar su ciclo evolutivo. Steph ensia crocea Quél. forma ascocarpos con matices anaranjados y posee ascósporas también esféricas, pero de menores dimensiones, de 12-19 um de di àmetre.

Stephensia crocea Qué1. , Enchiridion Fungorum, in Europa Media Prcesertim in Gallia Vigentium (Paris): 258 (1886). = S. shanori (Gilkey) Gilkey.

MATERIAL ESTUDIADO. Covadonga, COJY/lIS avellana y Fagu s sy /vatica, l7-VIII-200l , /eg. F. García, det. J.M. Vidal, MA-Fungi56988, dupl. ERD-2481/AS-l9411H-90.

Ascocarpos esferoideos de hasta 15 mm de di àmetro, envueltos por un peridio, tomentoso o algo hirsuto de color anaranjado y de hasta 0,3 mm de espesor. Gleba meandriforme, de color

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

19

amaril1ento o levemente anaranjado. Olor inespecífico pera aromàtico y agradable, bien diferente del fétido olor a col hervida o huevos podridos presente en los esporocarpos maduros de S. bombycina. Ascos evanescentes, no observados ya en el momento del estudio [cilíndricos a oblongos y de 120-200 x 18-23 'tlm,jide DE VRIES (1985) ]. Ascósporas esféricas, con paredes lisas al microscopio óptico y algo gruesas, hialinas a débilmente amarillentas, de 12-19 um, habitualmente con una gútula interna situada en posición excéntrica y fino contenido espumoso.

Peridio de 250 um de espesor, formado por un pseudoparénquima superficial de 80-90 um de espesor, constituido por hifas vesiculosas o poligonales con paredes algo gruesas (x 1-2 um) e intensamente pigmentadas de amarillo dorado, del que emergen pelos cilindràceos diferenciados de hasta 150 um de longitud y 7-8 um de anchura, septados, en ocasiones ramificados, obtusos, amaril1entos, con paredes algo gruesas, profusa y finamente incrustadas. Hacia el interior, se va estableciendo progresivamente un prosénquima de hifas cilindraceas entrelazadas que se introduce en la gleba propiamente dicha.

OBSERVACIONES. Interesante y rara taxon, caracterizado por la formación de ascocarpos esferoideos, en cierto modo similares a los de S. bombycina, pero provistos de tonalidades fulvescentes o anaranjadas en peridio y gleba, olor no desagradable y ascósporas de menores dimensiones (12- 19 vs. 19-25 um).

Tuber aestivum Vitta d., Monographia Tuberacearum: 38 (1831). = T blotii Deslongchamps, Mém. Soc. Linn. Calvad. 47 , f. 1-3 (1824). = T uncinatum Chatin, C.R. hebdom. Acad. Sciences 104 : 1132 (1892).

MATERIALESTUDIADO. Pola de Somiedo a Castro, Corylus avellana, 13-X-2001, leg. y det. F. García, AS-1115. Valle de Lago a Veigas, Corylus avellana y Fagus sylvatica, 14-X-2001 , leg. y det. F. García, ERD-2637. La Mosquera, Castanea sativa y Cory lus avellana , 9-VIII-2002, leg. y det. E. Rubio, MA-Fungi 57001, dupl. ERD-2818.

CITASORECOLECCIONES PREVIASENLAZONADEESTUDIO. Tchamardal, Corylus avellana , 23-XI-1998, leg. C. Cortés & A. Oter, det. A. Suàrez, ERD- 1604 (MIRANDA & RUBIO, 2000).

OBSERVACIONES. Todas nuestras recolecciones se corresponden con la var. uncinatum (= T uncinatum Chatin), por sus ascósporas con mallas sobreelevadas hasta 6-7 um, con los extremos libres de sus nudos frecuentemente uncinados.

Tuber borchii Vittad., Monographia Tuberacearum: 44 (1831). =

T albidum Pico, Melethemata Inauguralia. Defung. generat . et propagat. 79 (1788).

MATERIAL ESTUDIADO. Proaza, Corylus avellana , 25-IX-1999, leg. y det. A. Suàrez, AS-1201. Alava, Quercus i/ex subsp. ballota, 23-11-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 57002, dupl. ERD-2658. San Esteban de Cuñaba, Quercus i/ex subsp. ilex, 15-111-2003, leg. F. García, det. E. Rubio & F. García, ERD-3138. Playa de Navia, bajo Salix sp., 21 -VIII-2003, leg. F. García, del. 1. Linde & E. Rubio, ERD-3 170.

Tuber borchii Vittad. var. sphaerosperma Malençon, Persoon ia 7 (2): 271 (1973) .

MATERIAL ESTUDIADO. Vidural, bajo Castanea sativa y Quercus robur en suelo cuarcítico, 22-VIII-2003, leg. F. García, det. E. Rubio, ERD-3178.

OBSERVACIONES. Nuestro material consta de varios ascocarpos provistos de numerosas gibosidades y un peridio cuyo estrato mas externa se compone de una muy delgada capa « 15 %) de aspecto pseudoparenquim àtico y desprovista de pilosidad, mientras que el interno, mucho mas ancho, esta constituido por hifas cilíndricas y sinuosas firmemente entrelazadas que constituyen un prosénquima. Los ascos son oligospóricos y contienen 1-4 ascósporas de color pardo amarillento, retículo-alveoladas y muy mayoritariamente esféricas o subesféricas (> 90%). Esta variedad fue descrita por G. Malençon en 1973 basandose en sus ascósporas esféricas, lo que la diferenciaba de Tuber borchii y en su peridio parcialmente pseudoparenquimàtico, 10 que la diferencia de Tuber oligospermum. No todos los autores estan de acuerdo en la validez de esta variedad, ya que muchos de ellos la sinonimizan con Tuber puberulum. Por el contrario y entre otros, CERUTI et al. (2003),

20

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

sí creen que pueda tratarse de una variedad aceptable de T. borchii al meno s hasta que po steriores an àlisis moleculares aporten mas luz sobre la cuestión.

Tuber dryophilum Tul. & C. Tul., Giorn . Bot.lta!., ann. 1,2 (1): 62 (1844).

MATERIAL ESTUDIADa. Subida al pto. M aravio , Fagus sylvatica, 25-VIII- 1996, leg. y det. A . Su àrez, AS -68. Llodares , Alnus glutinosa y Corylus avellana, Il-VIII-1 999, leg. y det. E. Rubi o, ERD-1791. Proaza, Fagus sylvatica, 15-IX 200 l , leg. y det. A. Suarez, ERD -25 I O/AS- 1218.

Tuber excavatum Vittad. f. excavatum , Monographia Tuberacearum : 49 (1831).

MATERIAL ESTUDIADa. La Riera, Quercus i/ex subsp. ballota, 9-111-2002, leg. 1. Lin de, det. E. Ru bio, MA-Fungi 57004, dup!. ERD -2335. Ag uas mes tas, Quercus i/ex subsp. ballota y Corylus avellana, 17-IV- 200 3, leg. y det. E. Rubi o, ERD5527. Covadonga , Castanea sativa en suelo calcareo , 3 1-V-2003 , leg. y det. 1. Lin de, ERD -3 133. Coto de la Bu ena M adre, Corylus avellana, 13-IX- 20 03, leg. y det. E. Rubio , ERD-60 11.

°

recolecc iones previas en la zona de estudio. Coto de la Buena Mad re, Corylus avellana, Fagus sylvatica y Crataegus monogyna, 16-X-1995, leg. C. Cortés & A . Oter, det. E. Rubi o, ERD- 1634 (MIRANDA & RUBI O, 2000).

Citas

Tuber excavatum Vittad. f. monticellianum (Vittad.) Ceruti in Bres., Ico nographia Myc ologica 28 (2): pl. 25 (1960). = T excavatum Vittad. var. monticellianum Vittad.; = T lapideum Mattir.

MATERIAL ESTUDIADa. Va lle de Lago a Ve igas , Fagus sy lvatica y Corylus avellana, I4-X-200 I , leg. y det. F. García &

P. Juste, MA-Fungi 57005, dupl. ERD -263 4. Ibid., 13-X- 200 2, ERD -2966.

OBSERVACIO NES. Forma de T excavatum que se diferenci a morfológicamente de la apariencia tipa por la presencia de tonal idades ocr àceo-gris àceas, amarillo-gri s àceas, oliv àceas, fuscescentes, en el peridio y gris-viol àceas o pardo-violàceas en la gleba. Por lo demas, comparte los mismo s caracteres microscópicos de éste (CERUTI, 1960) , por lo que quiz às se trate tan sólo de un ecótipo o de un estadio hipermaduro de la forma tipo.

Tuber foetidum Vittad. , Monographia Tuberacearum: 41 (1831).

MATERIAL ESTUDIADa. Va lle de Lag o a Veigas, Corylus avellana, 13-X- 2002, leg. P. Juste, det. E. Rubi o, MA-Fung i

57006, dupl. ERD-29 77 .

Un único ascocarpo globuloso de 12 mm de di àmetre completamente maduro, relati vamente blando y depresible, pr àcticamente homogéneo salvo por la pre sencia de un pequeño surco basilar.

Peridio no despegable y muy delgado, de hasta 0,2 mm de espesor, con la superficie glabra o muy leve y obtusamente papilada, aparentemente no pilosa ni pubescente, de color ocre-roji zo a castaño muy claro. Gleba pardo-viol àcea, recorrida por fina s venas blanquecinas que parten, o no , de las paredes del propio peridio y se ramifican por el interior de la misma; con inten so y per sistent e olor desagradable, que recuerda al del acetileno o al de algunas cola s sintéticas. Peridio de tipa pseudoparcnquim àtico de 125-202 um de espesor, con pequeñas elevaciones obtu sas que se corresponden con las pequeñas papilas del mismo, formado por hifa s vesiculosas o poligonales de hasta 30 x 22 um, deformadas por mutua compresión, con di àmetre decreciente en profundidad, paredes engrosadas hasta x 2 um y ligeramente pigmentadas de pardo-amarillento. Hemos podido observar algunos, muy escasos, elementos piliformes emergentes, acuminados, subhialinos, ocasionalmente septados y de hasta 60 um de longitud Bajo este estrato pseudoparenquim àtico superficial se establece progresivamente un prosénquima regular que , poco a poco, se introduce en la gleba. Ascos vesiculosos, indehiscentes e inamiloides, de hasta 75 x 57 um , con (1)-3- (5) esporas en su interior. Ascósporas pardo-amarillentas, mayoritariamente elipsoidales, muy rara vez subesféricas, de (24)-30-35-(39) x (17)-20-25-(29) um; Lm = 32; Arn = 23,5; Q = (1,14)- 1,38(1,60); Qm = 1,38 ; reticulado-alveoladas, con 3-5 inallas a lo largo de su eje mayor; dichas mallas son poligonales y de lados irregulares, de hasta 7 um de altura y 16 um de anchura.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

Tuber excavatum Vittad. f. monticellianum (Vittad.) Ceruti in Bres.

Tuber fulgens Quél.

21

Revista Catalana de Micolo gia, vol. 28: 1-40; 2006.

22

OBSERVACIONES. Taxon fàcilmente aislable dentro de la serie de Tuber borchii ss. lat., por sus ascocarpos de reducidas dimensiones con ascósporas mayoritariamente elipsoidales pro vistas de escasas mallas irregulares (generalmente no > 5 mallas por di àmetro esporal) y por su penetrante olor acetilénico.

Tuber fulgens Qu él. , Grevillea 8 (47): 116 (1880). =

T excavatum var. fu/gens (Quél.) Ceruti in Bres., Iconographia Mycologica 28 (2): 1. 25 ( 1960). = T excavatum f. globisp ora Vacek, Ceskà Mykologie 2 (3) : 69 (1948).

MATERIALESTUDIADO. La Trapa, Corylus avellana, 12-X-2001, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-2555. Valle de Lago a Veigas, Fagus sylvatica y Corylus avellana, 14-X-200 1, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-2635/H-l 14.

Puente a Rebollada, Corylus avellana, 5-X-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-4027. La Trapa, Corylus avellana , 12-X- 2002, leg. y det. F. García, MA-Fungi 57007, dupl. ERD-2978. Santullano, Quercus i/ex subsp. ballota, 8-II-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-4124. Montes de Rengos, 13-IV-2003, Fagus sylvatica, leg. y det. 1. Linde, ERD5523. Aguasmestas, Castanea sativa y Crataegus monogyna, 17-IV-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5526. Valle de Lago a Veigas, Fagus sylvatica, 13-IX-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-6010. La Covaciella, Corylus avellana, l-XI2003 , leg. F. García & P. Juste, det. E. Rubio, ERD-5603.

OBSERVACIONES. Este taxon se caracteriza por las tonalidades ocr àceo-anaranjadas del peridio y de zonas de la gleba de sus ascocarpos, la presencia de restos miceliares azafranados y una marcada tendencia de las ascósporas por adoptar morfologías esféri cas o subesféricas. Por lo dem às, es muy similar a Tuber excavatum y comparte con éste la presenc ia de una ma s o menos marcada depresión basilar, la elevada tenacidad de los cuerpos fructíferos, la estructura prosenquim àtica de la región hipodérmica del peridio subliso o fmamente papi lado y la ornamentación retículoalveolada (2-4 mallas por diàmetro esporal) de sus ascó sporas. Tanto en T excavatum como en T fu/gens, la región epidérmica de laperidiopellis, aquella cuyas hifa s pigmentadas con stituyen la escasamente elevada ornamentación del mismo, esta constituida por un delgado estrato , de hasta 125 um de espe sor , con una clara tendencia pscudoparcnquim àtica, formado por hifa s inf1adas, oblongas a subv esiculosas o poligonales, de hasta x 15 um, con paredes engrosadas y morfol ógicamente bien diferenciadas de las que conforman el grueso estrato subyacente, sin pigmentación, cilindraceas, de hasta 6 um de diàmetro y con clara apariencia pro senquim àtica. Lo s asco s de Tfulgens son vesiculosos, sésiles o brevemente pedunculados, de hasta 120 x 80 um , con 1-5 ascó sporas mayoritariamente esféricas o subesféricas pera también elípticas o anchamente elípticas, par do-amarillentas y retículo-alveoladas. Retículo de malla s poligonales, con los lados regulares o irregulares y que sobrepasan hasta 7 um el contorno esporal. El di àmetre esporal se encuentra atrave sado por hasta 4-5 mallas cuya anchura llega a alcanzar 2 1 um, Esporometría obtenida (ornam. excl. ): (30)-38-40-(48) x (30)-35-(42) um; Q = 1-1,1-(1,2).

Tuber maculatum Vittad. , Monographia Tuberacearum : 45 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. Proaza, Corylus avellana, 12-IX-2000, leg. y det. A. Suàrez, MA-Fungi 57003 (ut T dryophilumï , dupl. ERD-2197AS-1526. Premió, Corylus avellana y Castanea sativa, 7-X-2000, leg. A. Suarez, det.

E. Rubio, MA-Fungi 57008, dupl. ERD-2238.

O BSERVACIONES. Taxon dificilmente independizable de T dryophilum Tu l. & C. Tul., que presenta ascósporas con reticulación menos prolija y mas ancha (hasta 2-3 mallas por diàmetro espora l).

Tuber mesentericum Vittad. , Monographia Tuberacearum: 40 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. Valle de Lago a Veigas, Fagus sylvatica y Corylus avellana , 13-X-2002, leg. F. García & P. Juste, det. E. Rubio, ERD-2970.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DEESTUDIO. Saliencia, Quercus pyrenaica, 22-XI-1998, leg. C. Cortés & A. Oter, det. E. Rubio, MA-Fungi 57009, dupl. ERD-1587/AS- I I0 1 (MIRANDA & RUBIO, 2000).

A scocarpos irregularme nte globulosos, de hasta 14 x 15 mm . Peridio de color negru zco aunque sumamente incrustado de tierra rojiza y que , una vez cepillado, mue stra una ornamentación a base de verru gas piramidales aplastadas y hendidas verticalmente. Dichos ascocarpos suelen pre sentar una evidente depresión o foseta basilar. Gleba meandriforme, con abundantes circunvoluciones, de

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006 .

23

color pardo-gris àceo y delimitada por venas blancas. Olor fuerte de Tuber melanosporum , pero claramente mezclado con otro similar al del hipoclorito sódico; bituminoso según la literatura.

Peridiopellis con estructura pseudoparenquim àtica, formado por una capa hipodérmica de hifas vesiculosas, poligonales o prismàticas, de hasta 250 um de espesor; hialinas o amarillentas hacia el exterior, de hasta 30 l-lm de di àmetre, con el eje mayor perpendicularmente orientado a la superficie y paredes progresivamente engrosadas hacia dicha región (1-5 um). Sobre esta capa se sitúa un estrato epidérmico del mismo espesor al nivel de las escamas piramidales, pera generalmente de menor anchura, de hifas similares pero con las paredes mas gruesas, muy dificilmente disociables, ocasionalmente incluso obliteradas e intensamente teñidas por un pigmento de pardo-rojizo a negruzco. La capa hipodérmica se continúa hacia la gleba en un tejido progresivamente diferenciado que rodea los ascos y que nunca adquiere un decidido aspecto prosenquimatico, ya que sus hifas rara vez superan las 30 um de longitud y con frecuencia presentan un aspecto vesiculoso o, al menos, dilatado. Ascósporas mayoritariamente elipsoidales, aunque también esféricas o subesféricas en mucha menor proporción, pardo-amarillentas en la madurez y retículo-alveoladas. Mallas con lados muy irregulares, completas o mas frecuentemente incompletas, poligonales, de hasta 5 um de altura y 15 um de anchura, frecuentemente uncinadas en sus extremidades; hasta 6 mallas por di àmetre esporal, pera generalmente de 3-6 . Esporometría (ornam. excL): 25-45 x 19-32 um; Q = (1)-1 ,3-1 ,5-(1 ,7). De hasta 45 x 32 um en ascos con 1 ascóspora, 30 x 27 um en ascos con 2,32 x 23 um en ascos con 3,29 x 20 um en ascos con 4,32 x 19 um en ascos con 5 y 29 x 20 um en ascos con 6 ascósporas. Ascos vesiculosos, indehiscentes e inamiloides, pedunculados, de hasta 80 x 50 um, con 1-6 ascósporas por asco , mas frecuentemente con 1-4.

Tuberpuberulum Berk. & Broome, Ann. Mag. Nat. Hist. 18: 81 (1846).

MATERIALESTUDIADa. La Riera, Quercus i/ex subsp. ballota, 9-111-2002, /eg. y det. E.Rubio, MA-Fungi 57010, dupl.

ERD-2701. La Mosquera, Pinus radiata, 8-II-2003, /eg. y del. E.Rubio, MA-Fungi 57011 , dup l. ERD-3117. Corao, Quercus sp. y COJY /llS avellana, S-IV-2003, /eg. y det. E.Rubio, ERD-551 O.

Tuber regianum Montecchi & Lazzari , Rivista di Micologia 30 (1-2): 11 (1987).

MATERIAL ESTUDIADa. Valle de Lago a Veigas, Fagus sy/vatica y COJY /llS avellana, 14-X-2001 , /eg. y det. F. García & P. Juste, MA-Fungi 570 12, dupl. ERD-2590/AS-19381H-81.

Ascocarpos hipogeos, subesféricos, sin notoria depresión basilar y de hasta 12 mm de di àmetro Peridio fino , de has ta 0,2 mm de espesor, no despegable, pardo-rojizo, pardo-oscuro, finamente papilado-areolado y, en cierta manera, un poco similar al de T rufum forma rufum. Gleba de color café con leche, mas tarde de color pardo-rojizo o rojo ladrillo, recorrida por venas estériles escasas, poco densas y apenas anastomosadas, anchas y blanquecinas, que nada o apenas alcanzan la superficie peridiaL Olor y sabor suaves , poco distintivos, similares a los de T oligospermum , según sus recolectores. Ascos vesiculosos, sésiles, de hasta 65 x 42 um, habitualmente con 6-8 esporas pera también con 2-7 esporas por asco . Ascósporas constantemente elipsoidales, rara vez subesféricas, y de reducidas dimensiones; inicialmente hialinas y lisas pera pardo-amarillentas y retículo-alveoladas en la madurez plena. Las mallas del retículo, 4-5 a lo largo del eje mayor de la ascóspora y bastante regularmente hexagonales, se sobreelevan 3-5 um sobre el contorno de la misma y llegan a alcanzar 6 um de anchura. Las dimensiones esporales encontradas (ornam. excL) han sido de (15)-17-19-(21 ) x (12)-13- 14-( 15) um, Q = (1,2)- 1,4. Peridiopellis de hasta 150 um de espesor, claramente pseudoparenquim àtica, formada por hifas vesiculosas o poligonales por compresión mutua, de hasta 27 x 23 28 x 18 um, con paredes engrosadas hasta x 2 um. La capa mas externa de la misma, de unas 40-70 um de espesor, esta formada por el mismo tipa de hifa s pera con paredes marcadamente pigmentadas y mas gruesas que las del estrato subyacente. No hemos observado ningún elemento piliforme emergiendo de dicha capa peridiaL Bajo esta doble capa peridial pseudoparenquim àtica se halla otra de tipa pseudoprosenquim àtico, formada por hifa s cortas, cilindr àceas y prietas, que se introduce progresivamente en el tejido fértil de la gleba. ó

OBSERVACIONES. Taxon de reciente creación (MONTECCHI & LAZZARI, 1987) , caracterizado por su peridiopellis pseudoparenquim àtica y ascósporas elipsoidales retículo-alveoladas, con 3-5

24

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

mallas cubriendo el eje mayor esporal , contenidas en asco s habitualmente hexa u octospóricos.

T malençonii Donadini, Riousset & Chevalier es quizas la especie europea mas próxima , pera sus ascósporas , con reticulación mas baja (hasta 2 um de altura), estan recorri das por 6-8 mallas a lo largo del eje mayor de las mismas y parece preferir climas mas benignos, bajo Q. i/ex . T regianum parece indiferente edafico puesto que ha sido hallado tanta sobre suelos b àsicos como àcidos, Nue stras observaciones concuerdan perfectamente con las descripciones de MüNTECCHI & LAZZARI (1987,1993) y MüNTECCHI & SARASINI (2000).

Tuber rufum Pico f. rufum , Melethemata inauguro de fu ng. generat. et propag.: 80 (1788).

MATERIALESTUDIADO. La Riera, Quercus i/ex subsp. ballota, 7-IX-2002, leg. y det. 1. Linde, ERD-2390. La Mosquera, Pinus radiata, 4-1-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 570 14, dupl. ERD-3 102. Valle de Lago a Veigas, Corylus avellana, 13-IX-2003, leg. y del. 1. Linde, ERD-6014.

CITAS O RECOLECCIO ES PREVIASE LA ZONA DE ESTUDIO. Pola de Somiedo a Castro, Corylus avellana , 22-XI-1998, leg. y det. E. Rubio, ERD-1588 (MIRANDA & RUBI0, 2000).

Tuber rufum Pico Y.ferrugineum (Vittad.) Montecchi & Lazzari , Atlante Fotografi co di Funghi Ipogei (Trento ) (1993). = 'L ferrugineum Vittad. , Monograp hia Tuberacearum : 46 (183 1).

MATERIAL ESTUDIADO. Coto de la Buena Madre, Corylus avellana, 13-X-2000, leg. F. García & P. Juste, del. E. Rubio, ERD-2220. Cruce a Pineda, Corylus avellana , 22-VI-2002, ERD-4028. ÜBSERVACI0NES . Distinguible de la forma tipa tan sólo por la ausencia casi total de omamentaci ón en el peridio pardo-rojizo de los ascocarpos, que apare ce muy finamente papil ado a la lupa y, por tanto , sin el aspecto típicam ente agrietado, en "nariz de perro", de la forma rufum.

Tuber rufum Pico f. nitidum (Vittad.) Montecchi & Lazzari, Atlante Fotograji co di Funghi Ipogei (Trento): 197 (1993). =

T nitidum Vittad. , Monographia Tuberacearum : 48 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. Gúa, Pseudotsuga menziesii, 24-XII-2002, MA-Fungi 57013, dupl. ERD-3076. Baselgas, Corylus avellana, 4-V-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-5539. Valle de Tablado, Castanea sativa, 5-VII-2004, leg. y det.

1. Linde, ERD-5607.

PHYL UM BASIDIOMYCOTA

Alpova rubescens (Vittad.) Trappe, Mycologia 63: 317-3 52 (1975). = Octaviania

rubescens Vittad., Monographia Tuberacerum: 18, tab. 4, fig. 12 ( 1831).

= Melanogaster rubescens (Vittad.) Tul. & C. Tul., Fungi Hypogaei: 98 (185 1).

MATERIAL ESTUDIADO. Las B àrzanas, Castanea sativa, 10-IV-1999, leg. y det. A. Suàrez, AS-1140. Pillamo, Castanea sativa, 17-IV-1999, leg. y det. A. Su àrez, ERD-1689. San Martín de Bedu1edo, Castanea sativa, 3-VIII-2000, leg. y det.

1. Linde, ERD-60 15. Arboreto de Miera, Castanea sativa , 15-VIII-2000, leg. F. García, det. E. Rubio, MA-Fungi 56972, dupl. ERD-2177. Valle de Tablado, Castanea sativa, 12-II1-2001, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-2348. Murias, Castanea sativa, 27-III-2001, leg. y det. 1. Linde, ERD-2360. La Artosa, Castanea sativa, 12-IV-2003, leg. y det.

1. Linde, ERD-5524. El Puelo, Corylus avellana, 20-IV-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5540.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006 .

25

Arcangeliella stephensii (Berk.) Zeller & C.W. Dodge in Dodge, Ann. Mo. Bot. Gard.

18: 463 (1931). = Hydnangium stephensii Berk. , A nn. Mag. N at. Hist. , Ser. 1 13: 352 (1844). = Hysterangium step hensii (Berk.) Vittad. , Monographia Tuberacearum: 13 (1831). = Lactarius step hensi i (Berk.) Verbeken & Walleyn, Belg:. J Bot. 136 (2): 151 (2003) (2004). = Martellia step hensii (Berk.) K. & A. Mader, Osterr. Z. Pilzk. 1: 4 (1992). = Octa viania galatheja (Quél.) De Toni apud Sacc . = O. step hensii (Berk.) Tul. & C. Tul. , Fungi hypogaei: 78 (1851). = Octavianin a step hensii (Berk.) Kunt ze; = Zelleromy ces step hensii (Berk.)

A.H . Sm., Myco logia 54: 635 (1962) (1963).

MATERIAL ESTUDIADO. La Trapa, Corylus avellana y TUia sp., 12-X-200 1, leg. F. García, det. E. Rub io, MA-F ungi

53073 (ut A. borziana Cavara), dup l. ERD-2 548/AS- 1857/H- 113. 1bid., 29-VI-2002, ERD-2780.

MATERIAL ADICIONAL ESTUDIADO. Alemania, Ba-Wü, Sttutgart-Bümau, Katzenbacher See N-Ufer, baja Alnu s

glutinosa, Populus tremula y Carpinus betulus, 7-VII-1988, leg. y det. A. Gminder, MA-Fungi 46942 (ut A. borziana).

Alema nia, Ba-Wü , Stuttgart -Büsna u Katzenbacher See N-Ufer, 400 m, baja Alnus glutinosa, Populus tremula y Carpinu s betulus, 7-VII-1998, leg. y det. A. Gminder (in herb. sub nom. A. Gmirader), MA -Fungi 4 1430 (ut A. borziana). Girona, La Vall de Bianya, Vall del Bac, baja Corylus, Quercus y Buxus , 10-VII- I999, leg. y del. lM. Vidal, MA -Fungi 414 31 (ut A. borziana).

Basidiocarpos tuberiformes, regular o irregularmente globulosos, elipsoidale s o rara vez turbinados, con un di àmetro màxirno de 30 mm , simples u ocasionalmente coalescentes, que forman colonias de abundantes cuerpo s fructífero s que se desarrollan muy superficialmente bajo la capa de hoja s marce scente s o justo por debajo de la superficie del suelo. Exoperidio muy delgado pera persistente , no despegable, liso o rugoso por la presencia de pequeñas protuberancias; muy débilmente tomentosa o subliso , inicialmente blanco sucio o blanco ocr àceo, ocr àceo-amarillento, y mas tarde intensamente pardo-rojizo al alcanzar la maduración plena, KOH (-) o banal. En sección, presenta una gleba labirintiforme, blanquecina, que progresivamente pasa a tener la misma tonalidad pardo-rojiza que el peridio . Al alcanzar la maduración total pueden observarse pequeñas cavidades intercamerales, producto de la separación de las càmaras fértile s labirintiformes. Dicha gleba emite , al ser seccionada y cuando el grado de maduración del cuerpo fructífero es el suficiente, un l àtex abundante y de aspecto lechoso , ligeramente amarilleante sobre la gleba.

Pseudoestípite inexistente o muy escasamente desarrollado, al igual que la columela, aunque esta última, en ocasiones y particularmente en ejemplares desecados, parece querer individualizarse intentando iniciar una ramificación desde la base , que no posee aparentes rizoide s miceliares y habitualmente se encuentra enmarcada por algunos pliegues o anfractuosidades. Olor intenso, afrutado o espirituoso, muy agradable. Basidiósporas subhialinas o débilmente amarillentas, intensamente cianófilas en estadíos precoces de maduración, en general anchamente elipsoidales pero también subglobulosas, con una gran gútula interna, simétricas, con apéndice esterigmal habitualmente cilíndrico y lacerado , a veces largo ; situado en posición central lo que presupone un tipa de descarga pasiva, estatimospórica; de 12-17-(18) x 11-13-(14) um (ornam. excl.), con una Q = LI 1 = (1,08)-1,1-1,3-(1,4); recubiertas por un mixosporio débilmente amiloide y con una ornamentación de espinas aguda s, recta s o recurvadas, de hasta 2 um de altura , mas o meno s regularmente dispuestas por la superficie esporal. C àmaras glebales tapizadas regularmente por un himenio ; contexto formado por hifas cilíndricas parcialmente gelatinizadas, con muy escasa o nula pre sencia de esferocistos y abundantes lacticíferos, tortuosos, ramificados, de contenido ambarino y refringente, ennegrecientes en SBA y con un calibre de hasta 10-15 um. Basidios mono spórico s (al igual que en MA- Fungi 46942 y 41430), cilindr àceos, recto s o flexuosos, de hasta 59 x 9 um, frecuentemente multigutulados y evanescentes en la madurez. Peridiopellis en cutis confuso de hasta 40-50 um de espesor, compuesto por hifas prietas cilindr àceas muy entrelazadas, con un calibre de hasta 5 um ; subhialinas o amarillentas, a veces parcialmente incrustadas y con paredes engrosadas. Algunas terminaciones aparecen parcialmente erectas constituyendo, por zonas , una subtricodermis. Fíbulas no observadas en ninguna parte del basidiocarpo. Bajo esta peridiopellis propiamente dicha se puede observar una región similar a la de la trama de las c àmaras glebale s, con hifas lacticíferas que ocasionalmente penetran en la capa peridial propiamente dicha e hifas gelatinizadas, y que preferimos no contemplar como parte estricta de la propia peridiopellis.

26

Revista Catalana de Micologia, vol. 28 : 1-40; 2006.

OBSERVAClüNES. Taxon controvertido en lo referente a sus analogías con Zelleromy ces step hensii (Berk.) A.H. Sm. y Arcange liella borziana Cavara. El concepto cl àsico de esta última especie sostiene que sus basidiósporas, heterotrópicas y balistospóricas, sufren un tipo de descarga activa desde el basidio, pera en las colecciones que hemos podido estudiar, y a pesar de que ninguna de elIas contiene material auténtico y tipificado de estos taxones, en tres de elIas, la nuestra y las corre spondientes a MA-Fungi 46942 y 41430, se observa que una inmensa mayor parte de las basidiósporas parecen no presentar este tipo de descarga. En todos los demas caracteres, y con la excepción de una insuficiente maduración de las colecciones MA-Fungi 46942 y 41430, son del todo coincidentes, con lo que no parece apropiada la sugerencia de muchos autores actuales de sinonimizar estos t àxones y considerar que este hecho tiene la suficiente importancia COI110 para mantener la segregación de este taxon del propio Arcangeliella borziana Cavara, con basidiósporas supuestamente heterotrópicas y balistospóricas y apetencia por coníferas montanas (MONTECCHI & SARASINI , 2000). Por otra parte, el concepto actual del género Zelleromy ces (Russ U IaIes, Elasmomycetaceaeï, con esporas reticuladas o crestadas y descarga de tipo estatimospórico, parece distar mucho de poder albergar adccuadamentc esta especie, al igual que Arcangeliella (Russ U IaIes, Russulaceae), con esporas heterotrópicas y balistospóricas. Por todo elIo, nuestra especie no parece asentarse correctamente en ninguna de estos géneros y a buen segura no tardara en resituarse en algún otro nicho taxonómico. La descripción de Zelleromyces step hensii por parte de PEGLER, SPOONER & YOUNG (1993), concuerda perfectamente con todas las colecciones estudiadas por nosotros.

Chondrogaster pachysporus Maire. , Bull. Soc. Mycol. Fr. LX: 313 (1924). = Hysterangium incarceratum Malençon.

MATERIALESTUDIADO. La Candaliega, Euca/yp tus g /obu/us, 22-Xl1-1997, /eg. y det. A. Suàrez, ERD-l0291AS-550. La Candaliega, Euca/yp tus g /obu/us, 6-XII- 1998, /eg. y det. E. Rubio, MA-Fungi 41246 (ut Hys terangium inacrceratumi.

Playa deNavia, Euca/yptu s g /obu/us, 16-II1-2003, /eg. y det. E. Rubio, ERD-3 137.

Descomyces albus (Klotzsch) Bougher & Castellano, Mycologia 85 (2): 280 (1993). = Hym enangium album Klotzsch in Dietr., Fl. Regn. Boruss. 7: 466 (1839). = Hym enogaster

albus (Klotzsch) Berk. & Broome, Ann. Mag. nat. Hist., ser. 1 13: 349 (1844).

MATERIAL ESTUDIADO. Playa de Xagó, Euca/yp tus g /obu/us, 26-1-1995, /eg. E. Rubio, det. 1.M. Vidal, MA-Fungi 3330 I (ut Hy menogaster arenarius Tul.). Playa de Xagó, Euca/yp tus g /obu/us, 24-IX-1996, /eg. y det. A. Suàrez, AS1274. Llodares, Eucalyptus glo bulus, 31-VII-1998, /eg. E. Rubio, det. 1.M. Vidal, ERD- 1246. El Pita, Jardines Selgas, Eucalyptu s globulus , ll -XlI-1 999, /eg. y det. E. Rubio, ERD-8875. Camporriundo, Eucalyptus globulus, 9-1-2000, /eg. y det. E. Rubio, ERD-8874. Alava, Eucalyp tus glo bulus , 22-11-2002, /eg. y det. E. Rubio, ERD-8876. Playa de Navia, Eucalypt us globulus, 16-111-2003, /eg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-5500. Playa de Frejulfe, Eucalyptus glo bulus, 16111-2003, /eg. y det. 1. Linde, ER.5501. Playa de Bayas, Eucalyptus g/o bu/us, 10-VII-2003, /eg. y det. 1. Linde, ERD5576. El Valle, Eucalyptu s globu lus, 23-VlI-2003, /eg. y det. E. Rubio, ERD-5585. Playa de Navia, 5-1II-2005, Eucalyp tus globulus, /eg. y det. J.Linde.

CITAS ORECOLECCIONESPREVIASENLAZONA DEESTUDIO. Bajada La Espina kn1275, Pinus radia ta, Castanea sativa y Eucalyp tus g /obu/us, 13-V-1 986, /eg. 1. Trappe, det. 1. Trappe & M. Castellano, MA-Fungi 283 10 (ut Hy menogaster tenel' Berk. & Broome) (ALVAREZ et al., 1993). Niao, Cabranes, Euca/yptus g /obu/us, 12-X-1 986, /eg. C. Colinas, det. 1. Trappe & M. Castellano, MA-Fungi28304 (ut Hymenogaster a/bus Berk. & Broome) (ALVAREZ et al., 1993).

OBSERVACIüNES. Taxon pr àcticamente constante en las num crosísimas plantaciones de Eucalyptus spp. de la región.

Gymnomyces xanthosporus (Hawker) A.H. SITI., Mycologia 54: 635 (1962). = Hydnangium

carneum Wallr. var. xanthosporus Hawker, Trans. Br. My col. Soc. 35: 279

(1952).

MATERIAL ESTUDIADO. Per àn, Castanea sativa, 18-Vl11-2000, /eg. F. García, det. E. Rubio, ERD-l0551AS-15 16. Cruce a Pineda, COIT/US avellana y Castanea sativa, 12-VII-2002, /eg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-2795. Ídem , Castanea sativa, 17-VIII-2002, /eg. y det. 1. Linde, ERD-2825. La Mosquera, Castanea sativa y COIY/US avellana, 12-X-2002, /eg. P. Juste, elet E. Rubio, ERD-2972. La Mosquera, Pinus radiata, 4-1-2003, /eg. M.A. Miranda, det. E. Rubio, MA-

Revista Catalana de Micolo gia, vol. 28: 1-40; 2006.

27

Fungi 57015, dupl. ERD-3098. La Candaliega, Corylus avellana , 5-VII-2003, leg. y del. A. Suàrez, AS-2205. Cruce a Pineda, Castanea sativa , ll-VII-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5575.

Basidiocarpos de hasta 9 x 7 mm de di àmetro; mas o menos esféricos aunque con presencia de algunos pequeños surcos y pliegues que recorren su superficie; base enmarcada por anfractuosidades y en la que no se aprecian patentes rizomorfos. Peridio delgado pera persistente, finamente pruinoso, inicialmente blanquecino pera que pasa a ocraceo o pardo-ocr àceo con la edad o tras su manipulación. Gleba labirintiforme, blanquecina y mas tarde de color pardo castaño tras completar su maduración, que no exuda l àtex alguno tras ser expuesta al aire. Columela y base estéril ausentes o muy poco diferenciadas. Olor fuerte y muy agradable cuando se encierran algunos ejemplares en un recipiente hermético; similar al del alcohol con frutas. Este aroma pudiera compararse con el que desprenden muchas especies del género Hysterangium . Basidiósporas unigutuladas, esféricas o subesféricas, de (9)-10-12-(14,5) um (ornam. excl.), hialinas y lisas en la juventud, periodo en el que se muestran intensamente cianófilas; acianófilas, pardo-amarillentas y ornamentadas en la madurez plena. Ornamentación a base de espinas intensamente amiloides, de hasta 1,5-2 um de altura, con ocasionales y muy finos tractos conectivos entre ellas. Himenio inamiloide, en epitelio continuo que tapiza el exterior de las camaras glebales. Subhimenio claramente pseudoparenquimàtico. Trama también inamiloide, intensamente pigmentada por zonas en la madurez, al igual que el himenio; heterómera, fàcilmente disgregable en fresco, constituida por hifas cilindr àceas afibuladas, no gelificadas, y abundantes grupos de esferócitos especialmente evidentes en los nodos de conf1uencia de dichas c àmaras. Basidios de hasta 35 x 15 urn, claviformes, generahnente bispóricos, subhialinos o débilmente pigmentados tras rehidratación con KOH, rara vez con intensa pigmentación. Parecen apreciarse algunas hifas oleíferas de escaso calibre, dispersas por la trama y el peridio, con muy débil o casi nula reacción ante la sulfovanilina (SV). Existen abundantes macrocistidios himeniales de hasta 45 x 1O um, estrechamente claviformes, cilindr àceos, sublageniformes, en ocasiones mucronados, con contenido refringente amarillento, pardo-ennegreciente en SV y mas o menos ennegreciente en sulfobenzaldehído (SBA).

Tales cistidios, no creemos que puedan ser denominados pseudocistidios, tal y como afirma VIDAL (1997), ya que no parecen constituir en modo alguno la terminación himenial de ninguna hifa oleífera y adem às, estan claramente tabicados en su base. Peridiopellis prosenquim àtica, con abundantes dermatocistidios fusiformes, generalmente mucronados. Fíbulas no observadas.

OBSERVACIONES. Gymnomy ces cinnamome us Singer & A.H. Sm., es especie próxima, con basidios habitualmente tetraspóricos intensamente pigmentados tras su rehidratación en KOH y basidiósporas por término medio algo menores, 9-12 um, Hemos dudado a la hora de etiquetar nuestras recolecciones, dada la presencia en el himenio de un cierto número de basidios pigmentados, pera al final nos hemos decantado por adjudicarla a G. xanthosporus teniendo en cuenta el resto de caracteres macro y micromorfológicos existentes en nuestros ejemplares.

Hydnangium carneum Wallr. , Vorhandl. Krist. Vidensk. Selsk. 7: ad tab. 465 (1839).

MATER1AL ESTUDIADO. Camporriundo, Eucalyptus globulus, 12-IV-1 996, leg. y det. A. Suàrez, AS- 16. Camporriundo, Eucalyptus globulus, 22-IV-1998, leg. y det. E. Rubio, ERD-457. Las B àrzanas, Eucalyptus globulus , 16-VIII-2000, leg.

A. Suarez, det. F.D. Calonge, MA-Fungi51190. Playa deRodiles, Eucalyptus globulus, 16-II-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-3 120. Pimiango, Euca lyptus globulus, 22-II-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-5000. Playa de Navia, Eucalyptu s globulus, 16-1II-2003, leg. y det. E. Rubio, MA-Fungi 570 16, dupl. ERD-5504.

CITAS ORECOLECCIONES PREVIAS ENLA ZONA DE ESTUDIO. Las B àrzanas, Eucalyptu s sp., 16-VIII-2000, leg. A. Suarez, MA-Fungi 51190 (CALONGE et al., 2002).

OBSERVACIONES. Taxon repartido por toda la Península, siguiendo la distribución de sus hospedantes: Eucalyptus spp.

Hymenogaster bulliardii Vittad. , Monographia Tuberacearum: 23 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. Valle de Lago a Veigas, Corylus avellana y Fagus sylvatica, 14-X-200 1, leg. y det. F. García & P. Juste, MA-Fungi 57017, dupl. ERD-2585.

28

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006 .

OBSERVACIüNES. Taxon no rara en España peninsular y ampliamente repartido por todo el Estado (MORENO-ARROYO et al., 1999). Suele encontrars e en lugares frescos de bosques de Quercus spp., Fagus sylvatica y Corylus avellana, en altitudes entre 700 y 900 m, a escasa profundidad y siempre en terrenos muy calcareos. No resulta infrecuente encontrar ejemplares ya secos pera en perfecto estado de conservación.

Hymenogaster citrinus Vittad. , Monographia Tuberacearum: 21 (1831 ).

MATERIAL ESTUDIADO. Valle de Lago, Corylus avellana, 20-VIII-2000, leg. y det. F. García, ERD-2487. La Trapa, Corylus avellana y Ti/ia sp., 12-X-2001, leg. y det. F. García, ERD-2568. Pola de Somiedo, Corylus avellana, 12-X200 1, leg. F. García det. P. Juste, ERD-2636. La Riera, Quercus i/ex subsp. ballota, 9-III-2002, leg. 1. Linde, det.

P. Juste, ERD-4065. Santiago, Quercus i/ex subsp. ballota, 29-1II-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 57018, dup/. ERD-2699. La Trapa, Corylus avellana, 1-VI-2002, leg. 1. Linde, det. P. Juste, ERD-2755. Coto de la Buena Madre, Crataegus monogyna, 13-VII-2002, leg. 1. Linde, det. P. Juste, ERD-4066. La Trapa, Corylus avellana, 18-VII2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-4067. Valle de Lago a Veigas, Fraxinus excelsior, 27-VII-2002, leg.

M.A. Miranda, det. P. Juste, ERD-4068. La Trapa, Corylus avellana, 12-X-2002, leg. F. García, det. E. Rubio, ERD4069. Gúa, Pseudotsuga menziesii, 24-XII-2002, ERD-3075. Santiago, Acer sp., 31-XII-2002, ERD-3094. La Mosquera, Pinus radiata , 25-1-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-3116. Meres, Cedrus sp., 10-III-2003, leg.

M.A. Miranda, det. E. Rubio, ERD-3129.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Tiñana, Quercus robur , 14-V-1986, leg. y det. J Trappe, MA-Fungi 28306 (ALVAREZ et al., 1993).

OBSERVAClüNES. La mayor parte de nuestras recolecciones se corresponden con el concepto clàsico de H calosp orus Tul. & C. Tul.; sin embargo , algunos autores modemos opinan que tanta este taxon corno H citrinus Vittad., H. sulcatus Hesse, H decorus Tul. & C. Tul. e H olivaceus Vittad. , no son mas que ecotipos o fases de maduración de un mismo taxon y por tanta coespecíficos. Hym enogaster citrinus parece ser bastante tolerante en lo referente a la planta hospedante , ya que se asocia tanta con aciculifolios corno con muy diversos planifolio s.

Hymenogaster griseus Vittad. , Monographia Tuberacearum: 23 (1831) .

MATERIAL ESTUDIADO. Pola de Somiedo, Jardines de H. del C., Corylus avellana, 12-X-2001, leg. y det. F. García, MA-Fungi 57019, dup/. ERD-2636. La Trapa, Corylus avellana, 17-VII-2003, leg. 1. Linde, det. 1. Linde & E. Rubio, ERD-3161.

Hymenogaster hessei Soehner, Zeits chr.f Pilzk. 2: 158 (1934).

MATERIAL ESTUDIADO. Cruce a Pineda, Castanea sativa, 26-1-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-2642. Valle de Tablado, Corylus avellana, 20-VIII-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 57020, dupl. ERD-2828. Coto de la Buena Madre, Corylus avellana, 12-X-2002, leg. y det. P. Juste, ERD-3059. La Mosquera, Pinus radiata, 4-1-2003, leg.

M.A. Miranda, det. E. Rubio, F. García & P. Juste, ERD-3100. Pomar de lasMontañas, Corylus avellana, 3-V-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5541. Santullano, Castanea sativa y Corylus avellana, 29-VI-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD5583. Llananzanes, Castanea sativa y Corylus avellana, 5-VII-2003, leg. M.A. Miranda, det. E. Rubio, ERD-5584.

Puerto de Tama, Fagus sylvatica, 12-VII-2003, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-5580. Puente Miera, Corylus avellana, 16-VIII-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-5589. Pie de Potro, Corylus avellana, 30-VIII-2003, leg.

1. Linde, det. E. Rubio, ERD-6007. Valle de Lago a Veigas, Corylus avellana, 13-IX-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD6013.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Tiñana, Quercus robur, 14-V-1986, leg. 1. Trappe, det.

1.M. Vidal, MA-Fungi 28306 (ALVAREZ et al., 1993).

Hymenogaster luteus Vittad. , Monographia Tuberacearum: 22 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. Alava, Quercus i/ex subsp. ballota, 23-11-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 57021, dupl. ERD-2119. La Riera, Quercus i/ex subsp. ballota, 9-1II-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-2659. Cruce a Pineda, Sambucus nigra, 22-VI-2002, leg. y det. E. Rubio, ERD-4070. lb id, Corylus avellana, ERD-4071. Gúa, Pseudotsuga menziesii, 21-XII-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-3067. La Mosquera, Pinus radiata, 4-1-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-3101. Covadonga, Corylus avellana, 1-XI-2003, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-5600.

Pumeda, Quercus i/ex , 20-XI-2004, leg. M.A. Miranda, det. E. Rubio.

29

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

Hymenogaster niveus Vittad., Monographia Tuberacearum: 24 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. Cuevas , Castan ea sativa, 28-VIII-1996, leg. I. Suàrez, det. E. Rubio , ERD-237. Reconco, Castan ea sativa, l-VIII-1998, leg. A. Suàrez, det. 1.M. Vidal , ERD-1255. Premió , Corylu s avellana y Castan ea sativa, 7-X-2000, leg. y det. A. Suarez , ERD-2206. Vall e de Lago a Veigas , Fagus sy lvatica, 14-X-2001 , leg. y det. F. García & P. Juste , ERD-855. Pola de Somiedo a Castro , Corylus avellana, 24-XI-2001 , leg. 1. Linde , det. E. Rubio , ERD-4072. La Riera , Quercus ilex subsp. ballota, 16-II1-2002, leg. 1. Linde , del. E. Rubio , ERD-2696. La Malva, Acer sp., 16-II1-2002, ERD-4073. Santullano, Castan ea sativa, l-VI-2002, leg. 1. Linde , det. E. Rubio , ERD-4074. Cruce a Pineda, Corylus avellana, 22-VI-2002, leg. 1. Linde , det. E. Rubio , ERD-4075. Aguasmestas, Quercus i/ex subsp. ballota, 30-VIII-2002, leg. 1. Linde , det. E. Rubio , ERD-4076. Puente a Rebollada, Fraxinus excelsior, 15-IX-2002, ERD-4077. Santullano, Castan ea sativa y Corylus avellana, 12-X-2002, leg. F. García, det. E. Rubio , ERD-4078. Cuñaba, Castan ea sativa, 22II-2003 , leg. y det. 1. Linde , MA-Fungi 57022 , dupl. ERD-3127. Inguanzo, Corylus avellana, 29-II1-2002, leg. y det.

E. Rubio , ERD-5507. Aguasmestas, Corylus avellana, 17-IV-2003, leg. y det. E. Rubio , ERD-5525. Arborio, Cory lus avellana, 2-V-2003 , leg. y det. E. Rubio , ERD-5535. Covadonga, Fraxinus exce lsior, 24-V-2003 , leg. y det. 1. Linde , ERD-5545. La Covaciella, Castan ea sativa y Corylu s avellana, 31-V-2003 , leg. 1. Linde , det. E. Rubio , ERD-5555. La Candaliega, Corylus avellana, 5-VII-2003, leg. y det. A. Suàrez, AS-610. Caleao , Corylus avellana, 12-VII-2003, leg.

1. Linde , det. E. Rubio , ERD-5579. Puerto de Tama, Fagus sy lvatica, leg. F. García , det. F. García , 12-VII-2003, ERD5581 . Grandas de Salime , Tilia sp., 21-VIII-2003 , leg. F. García , det. E. Rubio , ERD-5594. San Esteban , Castanea sativa, 30-VIII-2003 , leg. 1. Linde , det. 1. Linde & E. Rubio , ERD-6005. Baselgas, Corylus avellana, 21-IX-2003 , leg. y det. 1. Linde , ERD-6016. Santillàn, Quercus sp., l-XI-2003 , leg. y det. F. García & P. Juste , ERD-5604.

CITAS O RECOLECCIONESPREVIAS ENLA ZONA DE ESTUDIO. Covadonga, Fagus sy lvatica, 31-X-1986, leg. C. Colinas & M. Dueñas, det. 1. Trappe & M. Castellano , MA-Fungi 28309 (ut Hymenoga ster tener Berk. & Broome) (ALVAREZ et al., 1993).

OBSERVAClüNES. Taxon muy frecuente en la región, tanta en suelos acides como bàsicos, y en toda España (MORENO-ARROYO et al., 1999). Caracterizado por sus basidiocarpos habitualmente de color blanco níveo, gleba con tonos gris-lila, olor rancio particular y esporas citriformes y papiladas, de habitualmente < 20 um de longitud, aunque en ocasiones de hasta 25 um, con perisporio pliciforme-verrucoso. Existen discusiones sobre su coespecificidad con otros tàxones (H arenarius, H tener, H pusillus ...), hecho éste que la mayoría de autores modemos admiten.

BOUGHER & CASTELLANO (1993), defienden la recombinación de este taxon bajo un nuevo género: Cortino myces, filogenéticamente próximo a Cortinarius, basàndose en los particulares caracteres macro/micromorfológicos de esta especie. H niveus es el taxon mas frecuente del género en el àrea de estudio.

Hymenogaster rehsteineri Bucholtz, Hedwigia 40: 318 (1901).

MATERIAL ESTUDIADO. Baselgas, Corylus avellana, 24-IX-1999, leg. E. Rubio , det. 1.M. Vidal , ERD-1860. Arborio, Quercus robur, 20-X-1999, leg. A. Suàrez, det. 1.M. Vidal , ERD-2043/AS-1373. Proaza, A lnus g lutinosa y Populus sp., 23-X-1999, leg. A. Suarez , det. 1.M. Vidal , ERD-2044. Valle de Lago , Corylus avellana y Fagus sylvatica, 20-VIII2000 , leg. y det. F. García, MA-Fungi 56987 , dupl. ERD-2486. La Mosquera, Pinu s radiata, 4-1-2003, leg.

M.A. Miranda, det. E. Rubio , ERD-3104. Bosques de Rengos, Picea abies, 5-IV-2003 , leg. 1. Linde , del. E. Rubio , ERD-5548. Baselgas, Corylu s avellana, 4-V-2003 , leg. 1. Linde , det. E. Rubio , ERD-5537. Avín, Castan ea sativa, 24V-2003 , leg. y det. E. Rubio , ERD-5546. Santullano, Castan ea sativa y Corylu s avellana, 29-VI-2003 , ERD-3145 .

Cruce a Pineda, Corylus avellana, l1-VII-2003 , leg. y det. 1. Linde , ERD-5572. Pie de Potro , Castan ea sativa, 30-VIII2003 , leg. y det. E. Rubio , ERD-6006. Covadonga, Corylu s avellana, l-XI-2003 , leg. F. García & P. Juste , det.

E. Rubio , ERD-5602.

Hymenogaster thwaitesii Berk. & Broome, Ann. Mag. Nat. Hist., ser. 1 18: 75 (1846).

MATERIAL ESTUDIADO. Santullano, Quercus i/ex subsp. ballota, 8-II-2003 , leg. 1. Linde , det. F. García & P. Juste , MAFungi 57023 , dupl. ERD-3128.

Hysterangium calcareum R. Hesse, Hymenogastreen (Marburg) (1891).

Die

Hypogaeen

Deutschland

1. Die

MATERIAL ESTUDIADO. Covadonga, Corylus avellana, 17-IX-1999, leg. y det. E. Rubio , ERD-185l!AS-1248. Cruce a Pineda, Castan ea sativa, 26-1-2002, leg. y det. E. Rubio , MA-Fungi 57024 , dupl. ERD-2641. Santullano, Castan ea

30

Revista Catalana de Mico logia, vol. 28: 1-40; 2006.

sativa, 16-11-2002, leg. J. Linde, del. E. Rubio, ERD-4081. Cruce a Pineda, Castanea sativa, leg. J.Linde, det. E. Rubio, 13-VII-2002, ERD-4079. Santullano, Castanea sativa, leg. y det. E. Rubio, 5-X-2002, ERD-4080. Baselgas, Corylus avellana y Castanea sativa, 17-IV -2003, leg. A. Suarez , det. E. Rubio, ERD-311 8. La Covaciella, Cory lus avellana , 1111I-2006,leg.J.Linde, det. E. Rubio, ERD-3797.

CITASORECOLECCIONES PREVIAS ENLAZONA DE ESTUDIO. Covadonga, Fagus sylvatica, 17-VII-2000, leg. F. García, det. F.D. Calonge, MA-Fungi 51191 (CALONGE et al., 2002).

Basidiocarpos gregarios e incluso conf1uyentes, de hasta 20 mm de diametro, regular o irregularmente globulosos, piriformes o reniformes; cubiertos de un lUUY abundante amasijo miceliar blanco que adhiere restos del sustrato y portan con frecuencia abundantes rizomorfos basilares blancos. Peridio de hasta 0,4 mm de espesor en fresco, blanquecino u ocràcco, tornentoso, sin cambio alguna de coloración tras ser expuesto al aire, manipulado o seccionado, faci lmente despegable de la gleba en fresco y de manera espontànea tras su desecación; en la madurez total se agrieta y fractura, exponiendo de esta manera la gleba, que es gris-olivàcea, de consistencia gelatinosa pera tenaz, labirintiforme, con las càmaras glebales rodeadas por paredes translúcidas y ordenadas mas o menos radialmente hacia una columela gelatinosa subhialina, central y bastante bien desarrollada. Olor muy suave, apenas perceptible, aromàtico, mentolado o similar al del alcohol de frutas. Peridiopellis con un único estrato hifal de aspecto prosenquimàtico cuya capa mas externa esta compuesta por hifas fibuladas mas o menos paralelas a la superficie pera ocasionalmente erectas, de calibre hasta 6 um e incrustadas por cristales hialinos; la capa interna esta formada por hifas hialinas entrelazadas, ramificadas y con paredes algo engrosadas, que progrcsivamcnte se dilatan hacia las regiones mas profundas hasta alcanzar 10-1 2 um de anchura.

En las proximidades de la gleba, pueden observarse algunas hifas vesiculosas que, en modo alguno, constituyen un verdadero estrato pseudoparcnquimatico . Basidiósporas hialinas, subhialinas o ligeramente verdosas, fusifonne-elipsoidales, con polos obtusos y àpice ocasionalmente provisto de un pequeño engrosamiento bulboso, recubiertas de un fino perisporio hialino y ondulado y con restos de esterigmas de 1-3 um de longitud; de (13)-15-16-(18) x (5)-5,5-6-(7) um; Q = (2, 1)-2,52,8-(3 ,6). Basidios bispóricos. Trama intercamcral regular, formada por hifas gelificadas de escaso calibre.

Hysterangium clathroides Vittad. var. clathroides, Monographia Tuberacearum: 13-14 (1831).

MATERIALESTUDIADO. Ricabo, Fagus sylvatica, 20-V-2000, leg. y del. A. Suàrez, AS-1408 (ut H. rickenii). Playa de Rodiles, Eucalyptus sp., sin fecha, leg. E. Rubio, del. J.M. Vidal, MA-Fungi 35408. Santullano, Castanea sativa, 13-V2002, leg. M.A. Miranda, det. E. Rubio, MA-Fungi 57025, dup l. ERD-2735.San Esteban de Cuñaba, Querats sp., 151I1-2003,leg.J. Linde, det. E. Rubio, ERD-3136.

OBSERVACIONES. Nuestro material, con peridio de tipa prosenquim àtico, rufescente al corte y manipulaci ón, y basidiósporas grandes, de hasta 21 um de longitud con perisporio finamente rugoso, coincide bien con los caracteres bàsicos de esta especie. VIDAL (1997), ha estudiado los tipos de H thwaitesii, H rickenii e H clathroides y sugiere su coespecificidad.

Hysterangium crassum (Tul. & C. Tul.) E. Fisch., Ber. Schw. Bot. Ges. 48: 29-44 (1938). = H. separabile

ss. auct. eur., non Zeller; = H. coriaceum R. Hesse var. knapp ii Soehner;

= ¿H coriaceum R. Hesse ?

MATERIAL ESTUDIADO. Cruce a Pineda, Castanea sativa, Corylus avellana y Acer sp.,sinpresencia alguna de coníferas, 11-VIl-2003, leg. J. Linde, det. E. Rubio, ERD-3154.

OBSERVACIONES. Nuestro material contiene basidiocarpos con peridiopellis en dos estratos bien diferenciados: uno superficial, de aproximadame nte 100 JlIU de espesor, fonna do por un prosénquima de hifas cilindràceas, fibulíferas y con paredes groseramente incrustadas, y uno profundo, mucho mas ancho, de naturaleza claramente pse udoparcnquima tica. Basidiósporas de (11)-12- 13-( 15) x (4)-5 -(5,5) urn ; Lm = 13,05 ; AIU = 4,98; Q = (2)-2,3 -2,5-(2,8); Qm = 2,69.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

Tuber regianum Montecchi & Lazzari

Hysterangium calcareum R. Hesse

31

32

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

VIDAL (199 7), parece sugerir la coespecificidad de este taxon con H coriaceum Hesse, a la vez que , tras examinar el holótipo del mismo, rechaza sinon imizar1o con H separabile ss . ZelIer , un taxon americano con basidiósporas mayores: 12-19 x 6-8 um, Hemos seguido, aún con serias duda s por nuestra parte , el concepto que de este taxon tienen MONTECCHI & SARASINI (2000).

Hysterangium gardneri E. Fisch. , Bot. Zeitung (Berlin) 66: 164 (1908).

MATERIAL ESTUDIADO. La Candaliega, Eucalyptu s globu lus, 6-XII-1998, leg. E. Rubio, det. M. Castellano, ERD-373.

CITASORECOLECCIONES PREVIASEN LAZONA DEESTUDIO. La Espina, Ablanedo, Eucalyptu s globulu s, 13-V-1986, leg.

1. Trappe, det. 1. Trappe & M. Castellano, MA-Fungi 283 19/28320.

Hysterangium inflatum Rodway , Paps. & Proc. Roy. Soc. Tasm ania 1917: 109 (1918 ). = H

eucalyptorum Lloyd, Mycol. Writ. 7: 1119 (1922); = H p terosporum Donadini & Riou sset, Tray. Sc i. Parc Na tion. Port Cros 5: 11 (1979).

MATERIAL ESTUDIADO. Las B àrzanas, Eucalyptus globulus, 24-V1-2000, leg. y det. A. Suàrez, AS- 1455 (ut H. pt erosporus) . Las B àrzanas, Eucalyptu s sp., 16-VII1-2000, leg. A. Suàrez, det. F.D. Calong e, MA-Fungi 51192 (ut Hifuscum Harkn.). Playa de Rodiles, Euca lyptus globulus, 16-II-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-3121. Pimiango, Eucalyptu s globulus, 22-II-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-500 1.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Playa de Rodiles, Eucalyptu s y Pinus pinaster , 23-1-1994 , leg. F. Casero, det. F.D. Calonge, MA-Fungi 32266. La Espina, Ablanedo, Eucalyptu s globulus, 13-V-1986, leg.

1. Trappe, det. 1.M. Vidal, MA-Fungi 28320. Las B àrzanas, Eucalyptu s sp., 16-V1II-2000, leg. A. Suàrez, MA-Fungi 51 192 (ut Hifuscum Harkn.) (CALONGE et al., 2002) .

Hysterangium pompholyx Tul. & C. Tul. , Annls Sc i. Nat . Bot . 19: 375 (1843). = H. rubricatum R. He sse in Jahrb. Wiss. Bot. 15: 631 (1844) .

MATERIAL ESTUDIADO. Clavillas, Castanea sativa, 21-VII-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 57026, dup l.

ERD-2800/AS-2203. Inguanzo, Castan ea sativa , 5-IV-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-5519.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LAZONA DE ESTUDIO. La Espina, 13-V-1986, leg. J Trappe, det. 1.M. Vidal, MAFungi 283 19 (ÀLVAREZ et al., 1993).

Basidiocarpos mas o menos esféricos y regulares, de hasta 15 mm de diametro, envueltos por un copio so y persistente involucro miceliar blan co. Peridio despegable, de hasta 0,2 111111 de espesor, blanquecino al inicio pera pronto de color pardo cacao tras su manipulación o expo sición al aire.

Gleba gelatinizada y labirintiforme, de consistencia elàstica y firme , sonrosada en la ju ventud, después del mismo color cacao que el peridio manipulado, formada por finas circun voluciones, que en sección presentan unas muy pequeñas c àmaras de 0,1-0,2 mm de anchura, apena s perceptibles a simple vista, delimitadas por la ramificación arborescente de una ostensible columela gelatinizada, mas o meno s translúcida y especialmente patente en la región basilar de los basidiocarpos. OIor y sabor muy poc o notables, apenas perceptibles (de hipoclorito de sodio, según la literatura).

Basidiósporas amarilIentas o amarilIo-verdosas, de (14)-15-16-(17) x (5,5)-6-(7) um ; Lm = 15,2; Arn = 6; Q = (2,29)-2,50-2,67-(3); Qm = 2,53, estrec hamente elipsoidales, en general simétricas pera no siempre, con los polos obtusos, recubiertas por un peri sporio ondulado que no se despega mas all à de 1 um sobre el contorno esporal; apéndice esterigmal corto , de 1 um aproximadamente.

Basidios predominantemente bispóricos. Peridiopellis pro senquimàtica formada por hifas de hasta 9 um de anch ura , con paredes pigmentadas en su estrato extern o y que, en el mas interno, delimitan frecuentes islotes o lagunas en su entrecruzamiento creando un "aspecto mixto ", un tanta similar al del peridio de Tuber dryophilum (MONTECCHI & LAZZARl, 1990). OBSERVAC10NES. La especie resulta inconfundible, teniendo en cuenta el particular e inusual color pardo-cacao de la gleba. Conocemos escasas citas peninsulares adicionales, procedentes de Guipúzcoa (CALONGE & PASABAN, 1994), Cataluña (VIDAL, 1997) Y Segov ia (VIDAL et al., 1997). La mayoría de autores mOdelTIOS propugnan su sinonimización con Hysterangiu m rubricatum Hesse.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

33

Hysterangium stoloniferum Tul. & C. Tul. , Annls Sci. Nat. Bot., 19: 376 (1843).

MATERIAL ESTUDIADO. Santiago, Quercus i/ex subsp. ballota, 9-VI-2002, leg. y det. E. Rubio , MA- Fungi 57027, dup!.

ERD -2756. La Trapa , Corylus avellana, 29-VI-2002, leg. 1.Linde, det. E. Rubio , ERD- 2777. La Riera, Quercus i/ex subsp. ballota, 28-XII-2002, leg. y det. E. Rubio , ERD -3086. Ricabo , Fagus sylvatica, 14-VI-2003 , leg. y det.

A. Su àrez, AS-2204. Santul1ano, Castanea sativa y Corylus avellana, 28-VIII-2003, leg. y det. E. Rubio , ERD-3175 .

Basidiocarpos regular o irregularmente globulosos, de hasta 19 mm de diàmetro, con o sin profundas hendiduras que recorren su superficie, aislados o con frecuencia confluyentes, sin patente involucro miceliano que los englobe, por 10 que una vez extraídos del sustrato aparecen generalmente limpios salvo por la casi constante presencia de gruesos rizoides blanquecinos en su base. Exoperidio levemente tomentoso, inicialmente blanco aunque se macula de ocràceo u ocrerojizo tras su manipulación o exposición al aire. Endoperidio muy fàcilmentc despegable, de hasta 1 mm de espesor, de color blanco, que sufre las mismas mutaciones cromaticas antes descritas.

Gleba tenaz y gelatinizada, el àstica y labirintiforme, de color gris-verdoso, gris-oli va, sin olor notable, incluso en ejemplares bien maduros, dispuesta en c àmaras fértile s rodeadas por la prolongación arborescente de la columela gelatinosa, hialina y ramificada desde la base , conspicua en algunos ejemplares y mas enmascarada en otros. Peridiop ellis de naturaleza bàsicamente pseudoparenquim àtica, formada por una ancha capa de hifas vesiculosas o poligonales por mutua compresión, delimitadas exteriormente por una muy fina capa , a veces casi inexistente, de hifas cilindràccas y fibulíferas de hasta 8 um de anchura, incrustadas por materia cristalina.

Basidiósporas estrechamente elipsoidales a subfusiformes, hialinas o débilmente verdosas en la madurez, habitualmente simétricas según su eje mayor, pera no de manera constante, en ocasiones levemente papi1adas, con escasos restos de esterigmas, recubiertas en el curso de su maduración por un peri sporio rugoso , crestado por zonas , en las que se puede llegar a destacar hasta 1 um sobre el contorno esporal ; de (18)-20-24-(30) x (7)-8-(9) um ; Q = (2,5)-2,8-3-(3,3); Qm = 2,8; Lm = 21,6; Arn = 7,6. Basidios generalmente bispóricos.

OBSERVAClüNES. Taxon frecuente en la península (M O REN O -ARRO Y O et al., 1999), caracterizado por sus grandes esporas , peridio de tipa fundamentalmente pseudoparenquirn àtico y rubefacción de la cubierta peridial, inicialmente blanca. Para VIDAL (1997) la var. rubescens, aplicable a todas nuestras recolecciones, carece de fundamento , ya que admite una amplia variabi1idad de esta especie en 10 referente al cromatismo de su peridio y gleba.

Melanogaster ambiguus (Vittad. ) Tul. & C. Tul. , Annls Sci. Nat., Bot., sér. 2 19: 378 , 1. 17, fig. 24 (1843). = Octaviania ambigua Vittad. , Monograp hia Tuberacearum : 18, pl . 4/7 (1831).

MATERIAL ESTUDIADO. Reconco, Castanea sativa, 24-IV-1999, leg. y det. A. Su àrez, ERD -1701. La Riera, Quercus

i/ex subsp. ballota , 16-II1-2002, leg. 1.Linde, det. E. Rubio, MA -Fungi 57028 , dupl. ERD-2690. Val1e de Tablado, Castanea sativa, 20-VII-2003, leg. y det. 1.Linde, ERD -5588.

OBSERVAClüNE S. Taxon facilmente determinable por sus típica s esporas papiladas de > 10 um y su olor a Scleroderma . Su distribución por la Península es bastante amplia (M O REN O -ARRO Y O et al., 1999).

Melanogaster broomeanus Berk. ex Tul. & C. Tul. , Annls Sci. Nat. Bot. sér. 2, 19: 377 , 1. 17, fig. 3 (ut "broomeianus") (1843). = M variegatus var. broomeianus (Berk.) Tul. & C. Tul. , Fungi Hypogaei.: 93,1. 4 (1851).

MATERIAL ESTUDIADO. Reconco, Castanea sativa, 6-V-2000 , leg. y det. A. Su àrez, MA -Fungi 57029 , dup!. ERD2105/AS-1398. Cova donga , Corylus avellana , 14-VIII-2001 , leg. F. García , det. E. Rubio, ERD-25 13. La Trapa , Corylus avellana , 12-X-2001, ERD-2513 . La Trapa , Corylus avellana , 29-VI-2002, leg. F. García , det. E. Rubio, ERD4083. Coto de la Buena Madre, Crataegus monogyna, 13-VII-2002, leg. 1.Linde, det. E. Rub io, ERD-4 084 . Coto de la Buena Madre, Corylus avellana , 19-VII-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio , ERD-4 085. Perlunes, Corylus avellana, 10VIII-2002, leg. 1.Linde, det. E. Rubio , ERD-4086. Perlunes, Fagus sylvatica, 10-VIII-2002, ERD-4 087. La Mosquera, Castanea sativa y Corylus avellana, 12-X-2002 , leg. y det. P. Juste, ERD -2975. Mer es, Cedrus sp., 10-1II-2003, leg.

M.A. Miranda, det. E. Rubio , ERD -3 130. Baselgas, Salix caprea , 4-V- 2003, leg. 1.Linde, det. E. Rubio , ERD-5536.

34

Revista Catalana de Micologi a, vol. 28: 1-40; 2006.

Cruce a Pineda, Corylus avellana , 11-VlI-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5571. Coto de la Buena Madre, Corylus avellana, 13-IX-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-6009.

OBS ERVACIüNES. En ocasiones contemplado como simple variedad de M variegatus (Vittad.) Tul. & C. Tul. , comparte con éste una esporometria media < 10 um de longitud , pera podria diferenciarse de este último por una mayor tendencia de sus esporas en adoptar morfologías subcilíndricas y no estrictamente elipsoidales, con una base habitualmente truncada y un Q medio mayor. Es probable que sean tan sólo ecótipos de una misma especie, ya que en Asturias hallamos preferentemente M broom eanus, quiz às con mayore s apetencias hídrica s, mientra s que M variegatus parece mucho mas com ún en latitude s meridionales. Por otra parte , hemo s tenido la oportunidad de estudia r recolecciones con caracteres esporales intermedios entre amba s especies.

Melanogaster variegatus (Vittad.) Tul. & C. Tul., Annls Sci. Nat. Bot. sér. 2, 19: 377, 1. 17, fig. 2 (1843). = Octaviania variegata Vittad. , Monographia Tuberacearum : 16-17, tab. 3, fig. 4 ( 183 1).

MATERIAL ESTUDIADO. Ricabo, Fag us sy lvatica, 15-IX-1996, leg. y det. A. Suàrez, ERD - 164/AS-509 . La Riera, Quercus ilex subsp. ballota, 9-III-2002, leg. M.A. Miranda, det. E. Rubio, MA-Fungi 57030, dup!. ERD-2647. Cruce a Pineda, Corylus avellana , 17-VIII-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-4088. Santullano, Corylus avellana, 3 1-VIlI2002, ERD-4089. Arborio, Quercus robur, 10-VIlI-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-5587.

Octaviania asterosperma Vittad. , Monographia Tuberacearum: 17 (1831). = Octavianina asterosperma (Vittad.) Kuntze, Revis. gen . pI. (Leipzig) 3 (2): 501 ( 1898); = Arcangeliella asterosperma (Vittad.) Zeller & C.W. Dodge, Ann. Misso uri Bot. Gard. 22: 366 (1935).

MATERIAL ESTUDIADO. Arborio, Betula sp., 14-IX-1995, leg. y det. E. Rubio, MA-Fungi 35411, dup!. ERD-311.

Ricabo, Fagus sylvatica, 20-VlI- 1997, leg. y det. E. Rubio, ERD-682. Bayo, Castanea sativa, 28-IX-1997, leg. y det.

A. Suàrez, AS-700. Vega de Peridiello, Castanea sativa, 2-X-1999, leg. y det. A. Su àrez, ERD-5545. Covadonga, Fagus sylvatica, 26-VlII-2000, leg. 1.R. Solla, det. E. Rubio, MA-Fungi 57031, dup!. ERD-2190. Santullano, Castanea sativa, 13-V-2002, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-2190. C1avillas, Castanea sativa, 2-VIlI-2002, ERD-4060. La Mosquera, Castanea sativa, 9-VIlI-2002, leg. y det. 1. Linde, ERD-4061. Aguino, Castanea sativa, 10-VIII-2002, ERD-4062. Coto de la Buena Madre, Fagus sylvatica, 17-VllI-2002, leg. y det. 1. Linde, ERD-4063. Cruce a Pineda, Castanea sativa, 17VIII-2002, leg. y det. 1. Linde, ERD-4064. Avín, Castanea sativa, 24-V-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-5544.

Inguanzo, Corylus avellana y Castanea sativa, 31-V-2003, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-5553. Ricabo, Fagus sylvatica, 14-VI-2003, leg. y det. A. Suarez, AS-1960. Puentepiedra, Castanea sativa, 2 1-VI-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-5566. Santullano, Castanea sativa, 29-VI-2003, leg. y det. 1. Linde, ERD-6320. Puerto de Tama, Fagus sylvatica, 12-VII- 2003,leg. F. García, det. 1. Linde, ERD-5578. Arborio, Querats robur, 27-VllI-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD600 1. Valle de Lago a Veigas, Fag us sylvatica en suelo calc àreo, 13-IX-2003, leg. y det. E. Rubio, ERD-6012. Santillàn, Quercus sp. y Tília sp., 1-XI-2003, leg. y det. F. García & P. Juste, ERD-3289.

Rhizopogon luteolus Fr. & Nordh. emend Tul. & C. Tul., Symb. gasteromyc. (Lund) 1: 5 (1817).

MATERIAL ESTUDIADO. Camporriundo, Pinus sp., 3-XI-1998, leg. y det. A. Suàrez, AS-399. P1aya de Navia, semihipogeo en suelo arenoso de la retroduna tijada por Pinus pinaster, 10-XlI-2005, leg. y det. 1. Linde, ERD-3738.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Castañedo, Pinus radiata, 1-X-1986, leg. M Dueñas & C. Colinas , det. J. Trappe & ¡\If Castellano, MA-Fungi 28327 (ALVAREZ et al., 1993).

Rhizopogon marchii (Bres.) Zeller & C.W. Dodge , Ann. Mo. Bot. Gard. 16: 121-122 (1829). = Hys terangium marchii Bres. , Fungi Tridentini lI: 99,1. 221, f. 2 (1881-1892).

MATERIAL ESTUDIADO. Alto de La Llama, Pinus sp., 24-XI-200 l , leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 57032, dup!.

ERD-2625.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

35

Esporas al microscopio electrónico de barrido: a) Arcangeliella stephensii ; b) Genabea fragilis; e) Tuber Iu/gen s; d) T regianum .

Rhizopogon occidentalis Zeller & C.W. Dodge, Ann. Ma. bot. Gard. 5: 14 (1918).

MATERIAL ESTUDIADO. Las Paniciegas, Pinu s radiata, 26-X-2005, leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-37 11.

Rhizopogon roseolus (Corda) Th. M. FI., Svensk bot. Tidskr. 1 (3): 282 (1909). = Splanchnomyces roseolus Corda in Sturm., Deutschlands Flora, Pilze 3: 3 (1831-1837).

MATERIALESTUDIADO. La Granja, Pinus radiata, 19-V-2000, leg. y det. E. Rubio, MA-Fungi 57033, dupl. ERD-2l26.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Pruneda, Pinu s radiata, 8-XII-1985, leg. C. Colinas, det.

1. Trappe & M. Castellano, MA-Fungi 28337 (ALVAREZ et a!., 1993).

Rhizopogon villosulus Zeller, Mycologia 33: 196 (1941).

MATERIALESTUDIADO. El Forcón, Pinus sp., l5-lX-200l , leg. y det. A. Suàrez, AS-l 146. Gúa, Pseudotsuga meziesii, 2l-XII-2002, leg. y det. E. Rubio, ERD-3077. Meres, Pseudotsuga menziesii, 10-III-2003, leg. M.A. Miranda, det.

E. Rubio, ERD-3l3l.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

36

CITAS o RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Gúa, Pseudotsuga menztesu , 2-IV-1999, leg.

M.A. Miranda, det. E. Rubio, MA-Fungi 57034, dupl. ERD-1666 (MIRANDA & RUEIO , 2000).

Rhizopogon vulgaris Vittad. (M. Lange), Dansk bot. Ark. 16: 56 (1956). = Hysteromyces vulgaris Vittad., Not. Nat. Civil. Lombardia 1: 341 (1844).

MATERIAL ESTUDIADO. La Granja, Pinus sp., 6-X-1996, leg. y det. A. Suàrez, AS-489. Collada, Pinus radiata, 5-I1I2003 ,leg. 1. Linde, det. E. Rubio, ERD-3134.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Pruneda, Cabranes, Pinu s radiat a, 12-V-1986, leg.

R. Molina, det. 1. Trappe & M. Castellano, MA-Fungi 28353 (ALvAREZ et al., 1993). Castañedo, Pinu s radiata. 14-V1986, leg. M. Dueñas & C. Colinas, det. 1. Trappe & M. Castellano, MA-Fungi 28355 (ALVAREZ et al., 1993).

Castañedo, Pinus radiata, 1-IX-1986, leg. C. Colinas, det. 1. Trappe & M. Castellano, MA-Fungi 28356 (ALVAREZ et al., 1993).

Stephanospora caroticolor (Berk.) Pat., Bull. Soc. Mycol. Fr. 30: 349 "carotaecolor") (1914).

(ut

= Hydnangium caroticolor Berk. , Ann. Mag. nat. Hist., ser. 1 13: 351 (1844).

MATERIAL ESTUDIADO. Reconco, Castanea sativa, 28-IX-1997, leg. y det. A. Su àrez, ERD-82l!AS-690. Ibid. , 14-VIII2000, MA-Fungi 51196, dupl. ERD-2178.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LA ZONA DE ESTUDIO. Reconco, Castanea sativa, 16-VIII-

2000, leg. A. Suàrez, MA-Fungi 51196 (CALONGE et al., 2002).

PHYLUM GLOMEROMYCOTA

Glomus flavisporum (M. Lange & E.M. Lund) Trappe & Gerd. , Mycologia Mem. (St. Paul) 5: 58 (ut ''jlavisporus'') (1974). = Endogonejlavispora M. Lange & E.M. Lund (1954).

MATERIAL ESTUDIADO. Reconco, Alnus glutinosa, 25-I1I-2000, leg. A. Suàrez, det. 1.M. Vidal, ERD -242/A S- 1378 .

Reconco, Alnus glutino sa y Corylu s avellana , 18-I1-2001 , leg. y det. A. Suare z, MA-Fungi 57036, dupl. ERD-2339.

OBSERVACIONES. Taxon caracterizado por sus esporocarpos provistos de un persistente peridio ferruginoso y sus grandes clamidósporas elipsoidco-cilíndr àccas de color amarillo dorado. Citado recientemente en la Comunidad Valenciana por GARCIA ALONSO (2003) bajo Q. i/ex.

Glomus macrocarpum Tul. & C. Tul. , G. Bot. ltal. 1, 2 (1): 63 (ut "macrocarpus") (1845).

MATERIALESTUDIADO. Sama de Grado, Alnus glutinosa y Corylus avellana , 11-XI-2000, leg. y det. A. Suàrez, ERD2243 /AS-1620. Alava, Sambucus nigra , 23-I1-2002, leg. y det. E. Rubio, MA-Fungi 57037, dupl. ERD-2662. Cruce a Pineda, Castanea sativa, 9-XII-2002, leg. y det. E. Rubio, ERD-3054. La Mosquera, Pinu s radiata, 4-1-2003, leg. y det.

E. Rubio, ERD-3099.

CITAS O RECOLECCIONES PREVIAS EN LAZONA DE ESTUDIO. Moal, Acer pseudop latanus, Fraxinu s exce lsior y Quercus petraea, 30-IX-1986, MA-Fungi 28303 (ALVAREZ et al., 1993).

Glomus microcarpum Tul. & C. Tul., G. Bot. ltal. 1, 2 (1): 63 (ut "microcarpus") (1845).

MATERIAL ESTUDIADa . Playa de Xagó, Eucalyptus globulu s, 15-I1-1 997, leg. y det. A. Suàrez, ERD-520IAS-587. La Trapa, TUia sp., 12-X-2002, leg. M.A. Miranda, de!. E. Rubio, ERD-2969. La Riera, Quercus ilex subsp. ballota, 13-X2002 , leg. 1. Linde, det. E. Rubio, MA-Fungi 57038, dupl. ERD-3002.

37

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006 .

PHYL UMZYGOMYCOTA

Endogone flammicorona Trappe & Gerd. , Trans. Brit. Mycol. Soc. 59 (3): 405 (1972).

MATERIAL ESTUDIADü . Las B àrzanas, Alnus glutinosa , Corylus avellana , 15-IX-1999, leg. y det. A. Suàrez , ERD-

I 844/AS-1244 . Covadonga, Corylu s avellana , 15-VIII-2000, leg. F. García, det. E. Rubio , MA-Fungi 57035 , dupl.

ERD-2 179. Playa de Barayo, A Inus glutinosa, 21-VIII-2003 , leg. y det. F. García, ERD-3777.

Endogone lactiflua Berk. & Broome, Ann. Mag. Nat. Hist . 18: 81 (1846).

MATERIAL ESTUDIADü. Las B àrzanas, Pinu s sp., 9-V-2003 , leg. y det. A. Su àrez, ERD -3121 .

RELACIÓN DE ASOCIADOS

TÀXONES

HIPOGEOS

Y

POSIBLES

FITOBIONTES

A

ELLOS

Phylum ASCOMYCOTA Balsamia poly sp erma (Corylus avellana , Pinu s sylvestris, Quercus i/ex subsp. ballota).

Balsamia vulgaris (P inus radiata, Pseudotsuga menziesiiï .

Choiromyces meandriformis (Fagus sylvatica).

Elap homyces anthracinus (Fagus sylvatica).

Elaphomyces aculeatus (Castanea sativa, Quercus sp.).

Elap homyces aspe rulus (Be tula sp., Quercus sp.).

Elaphomyces cyanospo rus (Cas tanea sativa).

Elap homyces decipi ens (Cas tanea sativa, Quercus robur).

Elaphomyces granulatus (Be tula sp., Castanea sativa, Corylus avellana, Fagus sylvatica, Pinu s pin aster, P. radiata, P. sylvestris, Populu s sp., Pseudotsuga menziesii, Quercus p etraea, Q. robur).

Elap homyces leucosp orus (Castanea sativa, Fagu s sylvatica, Quercus robur).

Elaphomyces muri catus (Betu/a sp., Castanea sativa, Corylus ave llana, Fagu s sylvatica, Quercus i/ex , Q. pyrenaica , Q. robur , Tilia platyphyllo s).

Elap homyces mutabilis (Castanea sativa, Frangula a/nu s, Ilex aquifolium, Pyru s sp., Quercus robur, Quercus sp.).

Elap homyces papillatus (Castanea sativa, Corylus avellana , Quercus sp.).

Elap homyces persoonii (Castan ea sativa).

Elap homyces sep tatus (Castanea sativa).

Genab ea cerebriformis (Pse udotsuga menziesii ï.

Genabea fragilis (Pop ulus sp., Salix sp.).

Genea fragrans iCorylus avellana , Fagu s sylvatica, Quercus i/ex subsp. ballota).

Genea hispidula (Cas tanea sativa, Corylus avellana , Crata egus monogyna, Quercus pyrenaica, Quercus sp.).

Genea lesp iaultii (Castanea sativa, Corylus avellana).

Genea sphaerica (Co/y lus avellana, Fagus sylvatica).

Genea vagans (Cas tanea sativa, Cory lus avellana).

Genea verrucosa (Castanea sativa, Corylus avellana , Fagu s sylvatica, Fraxinus exce lsior, Quercus i/ex subsp . ballota, Q. pyrenaica).

Hydnobolites cerebriformis iCo rylus avellana, Fagu s sylvatica, Salix cap rea).

Hydnotria tulasnei (Betula sp., Castan ea sativa, Corylu s avellana , Fagus sylvatica, Pinu s radiata, Quercus robur) .

Labyrinthomy ces donkii (Eucalyptus sp.).

Pa chyphloeus citrinus (Castan ea sativa, Corylus avellana, Fagus sylvatica, Quer cus robur).

Pa chyphloeus ligericus (Corylus avellana).

Pa chyphloeus melanoxanthus (Castan ea sativa, Corylus avellana).

Ruhlandiella berolin ensis (Eucalyptus globulus).

Spha erozon e ostiolatum (Castan ea sativa).

Steph ensia bomby cina (Salix cap rea, Corylus avellana) .

Steph ensia crocea iCorylus avellana , Fagu s sylvatica).

Tuber aestivum (Castan ea sativa, Corylus avellana , Fagu s sylvatica).

Tuber borchii (Corylus ave llana, Quercus i/ex subsp. ballota y subsp. i/ex, Salix sp.).

Tuber borchii var. sp haerosperma (Castan ea sativa, Quercus robur).

Tuber dryophilum (Alnus glutinosa, Corylus avellana , Fagu s sylvatica).

Tuber exc avatum forma excavatum (Castanea sativa, Corylus avellana , Crata egus monogyna, Fagus sylvatica , Quercus i/ex subsp. ballota).

Tuber excavatum forma monticellianum (Corylus avellana, Fagus sylvatica).

Tuber foetidum (Corylu s avellana).

Tuber fulgens (Castanea sativa, Corylus avellana, Crata egus monogyna, Fagus sylvatica, Quercus i/ex subsp . ballota).

38

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

Tuber maculatum (Castan ea sativa, Corylu s avellana).

Tuber mesentericum iCorylus avellana , Fagu s sylvatica, Quercus pyrenaica).

Tuber pub erulum (COJylus avellana , Pinu s radiata, Quercus ilex subsp. ballota , Quercus sp.).

Tuber regianum iCo rylus avellana , Fagu s sylvatica).

Tuber rufum f. rufum iCo rylus avellana , Pinus radiata , Quer cus ilex subsp. ballota).

Tuber rufu m Y.ferrugíneum (Corylus avellana) .

Tuber rufum f. nitidum (Castan ea sativa, Cory lus avellana , Ps eudotsuga menziesii i.

Phylum BASIDIO MYCOTA Alpova rubescens (Castan ea sativa, Corylus avellana) .

Arcangeliella step hensii (COJylus avellana , Tilia sp .).

Chondrogaster pa chysp orus (Eucalyptu s globulus).

Desco myces alb us (Eucalyptu s globulus).

Gymnomyces xanthosp orus (Castanea sativa, Corylus avellana , Pinus radiata).

Hydnangium carneum (Eucalyptu s globulus).

Hymenog aster bulliardii iCorylus avellana, Fagus sylvatica).

Hym enogaster citrinus (Acer sp., Cedrus sp., Corylus avellana , Crataegus monogyna, Fra xinus excels ior, Pinus ra dia ta, Pseudotsuga menziesii , Quercus ilex subsp. ballota , Quercus robur , Tilia sp.).

Hym enogaster gr iseus (Corylu s avellana).

Hytnenog aster hessei (Castan ea sativa, Cory lus avellana , Fagu s sylvatica, Pin us radiata, Quercus robur ).

Hym enogaster luteus tCorylus avellana , Pinus radiata, Pseudotsuga menziesii, Quercus ilex subsp. ballota , Sambucus nigra).

Hyme nogaster niveus (Acer sp., Cory lus avellana , Castanea sativa, Fagus sylvatica, Fraxinu s excels ior, Quercus ilex subsp. ballota, Quercus sp., Tilia sp.).

Hymenogas ter rehsteineri (Alnus glutinosa, Castanea sativa, Corylus avellana, Fagus sylvatica, Picea abies, Pinus ra dia ta, Populu s sp., Quercus robur).

Hyme nogas ter thwaitesii (Quercus ilex subsp. ballota ).

Hyste rang ium calcareum (Cas tanea sativa, Corylus avellana , Fagus sylvatica).

Hyste rangium clathroides var. clathroides (Castan ea sativa, Eucalyptu s sp., Fag us sylvatica, Quercus sp.).

Hyste rangium crassum (Castanea sativa, Corylus avellan a, Acer sp.).

Hyste rangium gardneri (Eucalyptus globulus).

Hysterangium inflatum (Eucalyptus globulus).

Hysterangium pompholyx (Castanea sativa).

Hysterangiu m stoloniferu m (Cas tanea sativa, Corylus avellana , Fagus sylvatica, Quercus ilex subsp. ballota).

Melanogaster ambiguu s (Castanea sativa, Quercus ilex subsp. ballota).

Melanogas ter broomeanus tCorylus avellana , Castanea sativa, Cedrus sp., Crataeg us monogyna, Fag us sylvatica, Salix caprea).

Melanog aster variegatus tCorylus avellana, Fagus sylvatica, Quercus ilex subsp. ballota, Quercus robur).

Octaviania asterosperma (Betu la sp., Castanea sativa, Corylus avellana, Fagus sylvatica, Quercus robur , Tilia sp.).

Rh izopogon luteolus iPinus pinaster, Pinus radiata, Pinus sp.).

Rh izopogon marchii (Pinus sp.).

Rhizopogon occide ntalis iPinus radiata).

Rhizopogon roseo lus iPinus radiata).

Rhizopogon villos ulus (Pi nus sp., Pseudotsug a menz iesiiï.

Rhizop ogon vulgaris (P inus radiata, Pinu s sp.) .

Stephanospora caroticolor (Castanea sativa).

Phylum GLOMEROMYCOTA Glomus flavisporum (AInus glutinosa, Corylus avellana) .

Glomus macrocarpum (Acer pseudop latanus, Alnus glutinosa, Castanea sativa, Cory lus avellana, Frax inus exce lsior, Pin us radiata, Quercus pe traea, Sambucus nigra).

Glomus microcarpum (Eucalyptus globu lus, Quercus ilex subsp. ballota, Tilia sp.).

Phylum ZYGOMYCOTA Endogo ne flamm icorona (AInus glutinosa, Cory lus avellana ).

Endogo ne lactiflua (Pinus sp.).

AGRADECIMIENTOS A Alfredo 1. Quintana García, responsable del Servicio de MicroscopíaElectrónica de Barrido y Microan àlisis EDS de los Servicios Comunes de Investigación de la Universidad de Oviedo, por su

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

39

Esporas al microscopio electrónico de barrido: a) Elap homyces decipiens; b) E. leucosporus; e) E. mutabilis; d) E. papillatus; e) E. persoonii; f) E. septatus.

40

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 1-40; 2006.

paciente colaboración en el estudio ultramicroscópico de las muestras. A F. Pando, conservador de Criptógamas del herbario del Real Jardín Botanico de Madrid, por permitimos revisar material allí depositado de Elaphomyces aculeatus Vittad. y Arcangeliella stephensii (Berk.) Zeller & C.W. Dodge in Dodge.

BIBLIOGRAFÍA ÀLVAREZ, 1., 1. PARLADÉ, 1. TRAPPE & M. CASTELLANO (1993). Hypogeous Mycorrhizal Fungi of Spain.

My cotaxon 47: 201-217.

BOUGHER, N.L . & M. CASTELLANO (1993). Delimitation of Hym enogaster sensu stricto and four new segregate genera.

My cologia 85 (2): 273-293.

CALONGE, F.D. & P.M . PASABÀN (1994). Hysterangium rubricatum y Leucogaster tozzianus (Gasteromy cetes), dos hongos raros en España. Bol. Soc. Mico!. Madrid 19: 315-316.

CALONGE, F.D. , F. GARCÍA & P. JUSTE (2002). Nuovi dati sui funghi ipogei delIa Spagna. IX. Pachyphloeus macrosporu s sp. nov. Bollettino del Gruppo Micologico G. Bresadola - Nuova Serie-45 (2): 51-61.

CERUTI, A. (1960). Elaphom ycetales et Tuberales. Jconographiae Mycologicae. Supplementa: 48 pp.

CERUTI, A., A. FONTANA & C. NOSENZO (2003). Le specie europee del genere Tuber. Una revisione storica. Centro di Studio sulla Micologia del Terreno ora Instituto per la Protezione delIe Piante- Sezione di Torino. Consiglio Nazionale delIe Ricerche: 467 pp.

DE VRIES , G.A. (1985). First record of Stephensia crocea Quél. in the NetherIands. Persoonia 12 (4): 463-468.

GALÀN, R. & G. MORENO (1998). Ruhlandiella berolinensis , an exotic species in Europe. Mycotaxon 68: 265-271.

GARCÍA ALONSO, F. (2003). Glomus flavisporum (M . Lange & Lund) Trappe & Gerdemann trobat a la serra Mariola (València). Butll. Soc. Mico!. Valenciana 8: 265-266.

LAWRYNOWICZ, M. (1989). Chorology of the European hypogeous Ascomycetes, I. Elaphomy cetales. Ac ta Mycologica 25 (1): 3-41.

MIRANDA, M.A. & E. RUBIO (2000). Exploración micológica en el Parque Natural de Somiedo (Asturias). Bo!. Soc. Mico!.

Madrid 25: 21-54.

MONTECCHI, A. & G. LAZZARI (1987). Un nuovo tartufo di montagna: Tuber regianum 11. sp . Rivista di Micologia 1-2: 3-11.

MONTECCHI, A. & G. LAZZARI (1990). Un rara Gasteromicete ipogeo Hyst erangium pompholyx Tulasne. Rivista di Micologia 1: 31-38.

delI'Appennino Reggiano-Parmense:

MONTECCHI, A. & G. LAZZARI (1993). Atlante Fotografico di Fungi Ipogei. Assoziacione Micologica Bresadola: 490 pp.

MONTECCHI, A. & M. SARASINI (2000). Fungi Ipogei d'Europa. AMB Fondazione: 714 pp.

MORENO-ARROYO, B., 1. GÓMEZ & F.D. CALONGE (1996) . Pachyphlo eus pri eguensis sp . nov. (Ascomycotina), encontrada en España. Bo!. Soc. Mico!. Madrid 21: 85-92.

MORENO-ARROYO, B., F.D. CALONGE, 1. GÓMEZ & A. PULIDO (1999). Flora micológica hipogea de Andalucía (España). Bo!. Soc. Mico!. Madr id24: 127-178.

MORENO-ARROYO, B., 1. GÓMEZ & E. PULIDO (2000). Ecología de los hongos hipogeos en Andalucía (España). Bol. Soc. Mico!. Madrid 25 : 215-242.

MORENO-ARROYO, B., 1. GÓMEZ & F.D. CALONGE (2001). 11 genere Genea (Otideaceae, Pezizales) nel sud delIa Spagna (Andal usia). Bollettino del Gruppo Micologico G. Bresado la- Nuova Serie-44 (1): 31-45.

PANDO, F. (2000). Bases de datos en línea de las colecciones de criptógamas del Herbari o MA. //www .Ijb.csic.es/herbario/crypto/crydbe.htm. (15-11-2003).

http:

PAZ CONDE, A. (2004). Elaphomyces mutabilis Vitt. Yesca 16: 55-57.

PEGLER, D.N., B.M. SPOONER & T.W. K. YOUNG (1993). British Truffles. A Revision of British Hypogeous Fungi.

Royal Botanics Garden Kew: 216 pp.

PÉREZ BUTRÓN, 1.L., 1. FERNÀNDEZ VICENTE & 1.L. ALONSO ALONSO (2004). Setas de los eucaliptales de la cornisa Cantàbrica (VI). Catalogo micológico de los eucaliptales (V). Yesca 16: 20-41.

TULASNE, L.-R. (1851). Fungi Hypogaei. Histoire et Monographie des Champignons hypogés. Reimpresión Vaals 1970.

A. Asher& Co . N. V: 221 pp.

VIDAL, 1.M. (1997). Algunos hongos hipogeos nuevos o poco citados de Cataluña (Zygomycotina, Ascomy cotina y Basidiomycotina). Revista Catalana de Micología 20: 25-62.

VIDAL, 1.M., 1. VILA, F. GARCÍA & T. PÉREZ-JARAUTA (1997 ). Algunos hongos hipogeos de CastilIa-León (España): Youngiomyces multiplex y Genea thaxterii, primeras citas para Europa. Revista Catalana de Micología 20: 85-98.

VIDAL, 1.M. (2000). Dos hipogeos de CarIo Vittadini a menudo confundidos: Elaphomyces maculatus y Elaphomyces septatus. Bull. FAMM , NS. 18: 119-126.

41

Revista Catalana de Micologia , vol. 28: 41-46; 2006.

UNA SPECIE ARTICA REPERITA IN ITALIA: IODOPHANUS HYPERBOREUS T. SCHUMACH. G.MEDARDI Via G. Mazzini 21-25086 Rezzato (Brescia) Italia. E-mail: gianfranco.medardi@virgilio.it

RIASSUNTO. Iodophanus hyperboreus: una specie artica reperita in Italia. L'autore descrive Iodophanus hyp erboreus T. Schumach. , vivente in ambiente artico e reperito sulle Alpi in provincia di Brescia (Italia). Questo ritrovamento costituisce la seconda segnalazione per il territorio italiano, ma il fungo è stato in ogni caso scarsamente osservato anche in altre zone. L'articolo è corredato da un 'introduzione con alcune note storiche, da una descrizione del Genere Iodophanus Korf, da una descrizione delIa specie considerata, da osservazioni e comparazioni con altre specie simili, e da due immagini fotografiche delle caratteristiche macro- e microscopiche.

RESUMEN. Iodophanus hyperboreus: una especie artíca encontrada en Italia. El autor describe Iodophanus hyperboreus T. Schumach. , que crece en los ambientes àrticos y encontrado en los Alpes , en la provincia de Brescia (Italia). Esta es la segunda recolección en el territorio italiano, pero este hongo ha sido encontrado pocas veces también en otra zonas geogr àficas, El artículo consta de una introducción , con algunas notas históricas , de una descripción del género Iodophanu s Korf y de la especie estudiada , de una discusión y comparación con especies próximas , y de fotografías de las características macroscópicas y microscópicas .

SUMMARY. Iodophanus hyperboreus: a arctic specie found in Italy. Iodophanu s hyp erboreus T. Schumach. , a rare ascomycete, known to occur in the Arctic, is described from the Brescia provinc e in the Alps (Italy). This is the second record for Italy; the mushroom has been scarcely collected elsewhere. A historical introduction , descriptions of the genus Iodophanus Korf and of the species in question , two colour pictures of macro- and microscopic features and observations , and comparisons with similar species, are provided.

Key-words: Pezizomycotina , Pezizomyceta, Pezizomy cetes, Peziza/es, Pezizaceae, Iodophanus hyp erboreus.

INTRODUZIONE 11 Genere Iodophanus fu creato per separare alcune specie con caratteri anatomici diversi rispetto a quelli delle entità del Genere Ascophanus Boud.; quest'ultimo era infatti piuttosto eterogeneo, poiché vi erano raggruppate specie che, per le loro caratteristiche, potevano essere attribuite a numerosi raggruppamenti delle Pezizaceae. Dopo un attento studio emerso che anche il lectotypus di Ascophanus (Peziza s ubfus ca) aveva caratteristiche tali da poterlo situare nel genere Thelebolus Tode: Fr.; per questi motivi KIMBROUGR e KORF nel 1967 proposero di collocare nel genere Iodophanus Korf quclle specie di Ascophanus con aschi amiloidi e con spore munite di un' evidente omamentazione, alcune delle quali dotate dello stadio imperfetto denominato Oedocephalum. RIFA! (1968) in base all'amiloidia degli aschi, pose Iodophanus tra le Pezizaceae, mentre ECKBLAD , sempre nello stesso anno, lo collocò tra le Pyronemataceae, in funzione della struttura dell' excipulum (composto da uno o due strati di ife) e per la presenza di pigmenti carotenoidi nclle parafisi; per le spore con decorazione simile a quella di molti Ascobolus, ma permanentemente ialine, DENNIS (1981) pose invece Iodophanus nelle Ascobolaceae (tribu Pseudoascobolae), mentre ATRI et al. (2000), corne RIFA!, collocarono Iodophanus tra le Pezizaceae. è

42

Revista Catalana de Mico logia, vol. 28: 41-46; 2006.

CARATTERISTICHE DEL GENERE lODOPHAN US Ne l Genere lodophanus sono comprese specie con carpofori di picco le dimensioni (fino a l ,S mm di diametro) , pulvinati, disco idi o lenticolari, con imenoforo liscio, rosa (talora con rif1essi lillaporpora o giallastri) , biancastro-giallastro o giallo-brunas tro piu o meno carico , talora con rif1essi rossicci; la superficie estema è generalmente conco lore, e l'orlo risulta da poco accentuato a indefinito. Dal punto di vista microscopico, le specie di questa genere sono caratterizzate da spore ellissoidali , ialine e non guttulate, inizia lmente con parete spessa, in seguito sottile, decorate da verruche piu o meno accentuate che si evidenziano con Blu lattico , in un caso lisce [lodophanus dijJormis (P. Karst.) Kimbrough, Luck Allen & Cain] , nella maggior parte dei casi monoseriate, solo raramente biseriate; subito dopo l' espu lsione dall 'asco, è possibile notare una sorta di sottile guaina gelatinosa che le avvo lge. Esse sono contenute in aschi 8-sporici che, a contatto con reagenti iodati, risultano amiloidi per un lungo tratto, anche se questa reazione è a volte difficile da notare. Le parafisi sono diritte, settate , cilindracee in basso, ma generalmente con l'apice ingrossato (fino a 10 um); in alcuni casi sono presenti dei pigmenti citoplasmatici carotenoidi. L 'e xcipulum è formato da due strati. Si può distinguere un excipulum ectale di textura globulo sa-angularis, con cellule piu allungate in prossimità del margine, che possono risultare disposte piu o meno perpendicolarmente all'imenio e costituire l'orlo poco definito a cui prima si accennava; I'cxcipulurn medullare è composto invece da ife appressate , settate e con cellule allungate, che talora sono dilatate.

II substrato su cui queste specie vivono è piuttosto vario: sterco, suolo concimato, terreno fangoso, suolo calcareo (anch e con presenza di residui bruciati) , materiale cellulosico degradato (carta, steli di piante erbacee legnose, residui tessili), materiale edile; la stagione di crescita comprende il periodo che va dalla primavera all'autunno.

MATERIALI E METODI I funghi sono stati esaminati allo stato fresco , utilizzando acqua corne liquido di governo, per verificare i colori originali dei tessuti fungini ; Reagente di Melzer, per verificare l' amiloidia dell'apice degli aschi;Blu lattico (0,05 g di colorante in 30 g acido lattico), per apprezz are l' omamentazione delle spore. Le osservazioni microscopiche sono state effettuate impiegando un microscopio ottico , con obbietti vi 40 (o 100 (in immers ione d'olio.

DESCRIZIONE

Iodop hanus hyp erboreus T. Schumach. ; Mycotaxon 43: 40, 1992.

Ascoma sotto forma di apotecio di 0,5-1,5 mm di diametro, sessile, inizialmente pulvinato o subgloboso, in seguito discoide o lenticolare. Imenoforo liscio, rosa variabilmente pallido , ma con una deciso riflesso lilla-porpora chiaro ; superficie estema liscia e concolore all'imenoforo. Orlo poco evidente o indefinito. Came molto fragile, ceracea, rosa chiara. Ascospore 20-2 1,5 x 10-12,5 um, ellissoidali, provviste di delicate e picco le verruche alte fino a 0,5 um e larghe fino a 0,8 um , monoguttulate o senza guttule , ialine, uniseriate nell 'asco. Aschi 160-2 15 x 20-25 um, cilindracei o subcilindracei, opercolati, amiloidi , 8-sporici . Parafisi cilindraceo-claviformi , con apice allargato fino a 1O um , diritte, talora forcate in basso , contenenti scarsi pigmenti rosati . Excipulum formato da due strati: excipulum ectale di textura globulosa-angularis, con cellule aventi diametro fino a 20 um , piu allungate in prossimità del margine dove risultano disposte piu o meno perpendicolannente all'imenio; alcune di queste cellule sono simili a peli ifoidi lunghi 30-45 um , che sporgono dalla superficie estema; excipulum medullare composto da ife appre ssate, settate e con cellule allungate e irregolannente rigonfie con dimens ioni medie di 10-12 x 18-23 um.

MATERIALE ESAMINATO. ITALIA. Lombardia: M. Maniva - S. Colombano, Brescia, 23NIIIJ2üü4 (Ieg . et det.

G.f. Medardi), un gruppo di circa 15 esemplari gregari, su suolo calcareo in prossimità di alcune piante erbacee di Carex sp. e di Petasites sp., e radi muschi. Carnpioni depositati nell'Erbario del Royal Botanic Gardens Kew (UK), rifo K (M) 128429.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 41-46 ; 2006 .

43

10 pm

Fig 1. Iodoph anus hyp erboreus : spore, aschi e parafisi [M. Man iva, S. Colombano, Brescia (Lombardia)-Italia K (M) 128429] (Disegno G.F. Medardi). Ü SSERVAZlüNI . La raccolta di 1. hyp erboreus descritta in questa lavoro, costrtutsce la seconda

segnalazione per il territorio italiano; le fonti bibliografiche con sultate riportano infatti solo pochi altri ritrovamenti; uno per l'Italia descritto da JAMüNI (2004) e altri effettuati nel Nord Europa o in Groenlandia. Questo piccolo fungo potrebbe in ogni caso essere piu diffu so di quanta si po ssa pensare, ma scarsamente segnalato a causa delle oggettive difficoltà di individuazione sul campo, determinate principalmente dalle sue piccole dimensioni. Nella descrizione originale, SCHUMACHER (1992) riferisce che 1. hyp erboreus è stato trovato su terreno fango so in prossimità di piante di Carex sp. e di Equisetum variega tum, in un 'area sottoposta a inondazioni f1uviali a 1000 m di altitudine; i campioni oggetto di questa studio sono stati reperiti in una zona delle Alpi bre sciane, le cui caratteristiche orografiche sono molto simili a quelle citate dal predetto Autore. Nel comprensorio del M. Maniva, a circa 1800 m di altitudine, esiste infatti una piccola valle poco profonda, in cui, durante i mesi invemali, si accumula una cospicua quantità di neve, maggiore che nelle zone circo stanti. A cau sa della scarsa esposizione solare, la neve è pre sente anche nel corsa di tutta l' estat e, e conferisce caratteristiche climatiche artiche a que sta piccola area, anche se la sua altitudine risulta relati vamente modesta; i carpofori studiati crescevano infatti al limite della zona costantemente bagnata dallo scioglimento diumo della neve compattata, in vicinanza di piante erbacee appartenenti al genere Carex e Petasites , e in pros simità di piccoli tappeti muscinali. JAMüNI (2004) riferisce per questa specie anche un substrato costituito da legnetti bruciacchiati e fradici.

La specie piu vicina a 1. hyp erboreus è senza dubbio 1. carneus (Pers.: Fr .) Korf, che pur presentando la stessa morfologia esteriore, ossia ascocarpi di 1-1,5 mm di diametro, discoidilenticolari e rosati , è tuttavia facilmente distinguibile per le dimensioni piu ridotte delle spore, 1719 x 10-11 ,5 um , dotate di una sottile verrucosità appena accennata (di aspetto sabbiato). 1. carneus non vive in ogni caso in ambienti artici ed è in grado di colonizzare substrati alquanto vari: sterco di vari animali erbivori , terreno anche fangoso, materiale tessile degradato, talora anche residui bruciati; ha inoltre la tendenza a crescere a esemplari raggruppati o sovrapposti piuttosto che gregari. Oltre alle due entità citate , esistono altre specie ascritte al genere Iodophanus che possiedono ascocarpi dimensionalmente simili e generalmente rosati , eccetto qualche rif1esso di colore diverso. 1. testaceus (Fr.) Korf è rosato sfumato di rossiccio, forma spore ellissoidali, 17,522,5 x 10,5-14 ,5 um, dotate di una verrucosità piu o meno pronunciata, e vive su vari residui degradati, alcuni dei quali a base cellulosica (vegetali, cartacei e tessili) , altri contenenti materiali

44

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 41-46 ; 2006.

edili (intonaci deteriorati); I. bermudensis (Seaver) Kimbrough & Korf, rosa piu o meno carico , possiede invece spore sensibilmente piu grandi , 27-38 x 20-25 um , provviste di verruche alte fino a 5 um , piuttosto larghe e piu o meno compresse in senso verticale , e vive su sterco; I. helotinus Cain , ha ascocarpi rosati con sfumature giallastre, con spore dotate di verruche simili a quelle di I. bermudensis, ma alte solo fino 1,5 um , 25-30 x 15-17 um , ed è pure fimicolo.

Al genere Iodophanus appartengono anche specie con ascomi privi di tonalità rosate; I. difformis (P. Karst.) Kimbrough, Luck Allen & Cain , è giallastro o rossiccio-giallo, con margine piu scuro , ha spore lisce, 17,5-23 x 10-12,5 um, il cui episporio si stacca a contatto con Blu lattico, e vive su residui cartacei o tessili, o su nidi di calabroni e vespe ; I. durbanensis (Van der Biji) Kimbrough, Luck Allen & Cain , è invece giallastro-bruno, ha spore finemente verrucose, 31-35 x 10-18 um e vive su sterco. Di colore giallo poco piu accentuato o brunastro è I. granulipolaris Kimbrough, con spore dotate di verruche larghe fino a 0,5 um e alte fino a 2 um, piu fitte sulle estremità, 23-27 x 14-16 um ; vive su sterco. I. sarcobius (Boud. ) Kimbrough ha invece ascocarpi biancastri o giallo pallidi , che formano spore fittamente e finemente verrucose, 25-30 x 15-20 um ; vive su sterco o su foglie deteriorate. Infine , I. verrucosp orus (Graff) Kimbrough, Luck Allen & Cain è brunastro, ha spore verrucose, 22-27 x 14-16,5 um e vive su suolo ricco di concime di tacchino.

CRIAVE DELLE SPECIE ROSATE DEL GENERE IODOPHANUS la- Spore lunghe almeno 25 um; habitat fimicolo 1b- Spore piu corte ; su terreno , residui cellulosici, tessili o edili, talora su residui bruciati

2 3

2a- Spore 27-38 x 20-25 um, dotate di verruche piuttosto larghe e schiacciate verticalmente, alte I. bermudensis fino a 5 um. Ascocarpi rosa piu o meno carico 2b- Spore 25-30 x 15-17 um, dotate di verruche simili al caso precedente, ma alte solo fino a 1,5 I. helotinus um. Ascocarpi rosati con sfumature giallastre 3a- Substrato costituito da terreno di natura calcarea, spesso inondato da acqua, anche proveniente da neve in via di scioglimento, in ambiente artico o alpino ; spore 20-21 ,5 x 10-12,5 um , decorate da verruche alte 0,5 um e larghe fino a 0,8 um. Ascocarpi rosa pallido con rif1esso I. hyp erboreus lilla-porpora chiaro 3b- Substrato costituito da sterco, terreno , residui cellulosici, tessili o edili, talora anche da residui bruciati; crescita in zone non caratterizzate da clima nivale ; altri caratteri differenti 4 4a- Spore 17-19 x 10-11,5 um , dotate di verruche molto piccole (di aspetto ruvido) ; su sterco , I. carneus terreno anche fangoso , residui bruciati o tessili. Ascocarpi rosa piu o meno carico 4b- Spore 17,5-22,5 x 10,5-14,5 um , con verruche piu o meno pronunciate; su residui contenenti I. testaceus cellulosa, tessili o edili. Ascocarpi rosati sfumati di rossiccio

BIBLIOGRAFIA AHTI T., H. DISS ING, F.E. ECKBLAD, H. GJiERUM, A. GRAMNü, L. KERS , H. KNUDSEN, T. LiESS0E, M. LANGE, N. LUNDQVIST, E. üHENüJA, S. RYMAN, L. RYV ARD EN, T. SCHUMACHER, 1. VEST ERHüLT, A.J.S. WHALLEY (2000). Nordic Macromy cetes, vol. l , Ascomycetes. Nords vamp. Copenhagen. 309 pp.

BüUDIER E. ( 1869). Mémoire sur les Ascobolé s. Ann. Sci. Nat. Bot., Sér V, 10: 191-268.

BüUDIER E. (1905-1910). Icones my cologicae. Lhomme , Paris. 362 pp., 600 tavole.

BREIT ENBACH 1. & F. KRÀNZLIN (1984) . Champ ignons de Suisse, Tome l , Les Ascomycètes. Mykolo gia, Luzem. 310 pp.

BRUMMELEN 1. VAN (1967). A world monograph of the genera Asco bolus and Saccobolus (Ascomycetes, Pezizales) .

Persoonia suppl. Vol. I. Leiden. 260 pp., 16 tavole.

DENNIS R.G.W. (1981). British Ascomycetes. Cramer, Vaduz. 585 pp.

ECKBLAD F.E. (1968). The genera of the üperculate Discomycetes. A revaluation of their taxonomy, phylogeny and nomenclature. Nit!. Mag. Bot. 15: 1-191.

ELLIS M.B . & 1.P. ELLIS (1988). Microfungi on miscellaneous substrates. Croom Helm , London & Sidney. 244 pp.

JAMüNI P.G. (2004). I funghi dell'ambiente alpino - XVIII. Funghi e Ambiente 94-95: 5-19 .

45

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 41-46 ; 2006.

La tabella di seguito proposta pone in relazione le principali caratteristiche delle specie rosate del Genere Iodophanus: Colore dell 'ascocarpo

Dimensioni delle spore (um)

Omamentazione delle spore

Habitat

1. bermudensis

Rosa piu o meno carico

27-38 x 20-25

Verruche alte fino a 5 um, piuttosto larghe e piu o meno compresse

Fimico lo

1. carneus

Rosa piu o meno carico

17-19 x 10-11,5

Verrucosità poco pronunciata (di aspetto ruvido )

Sterco di vari animal i erbivori , terreno anche fangoso , residui tessili, talora residui bruciati

1. helotinus

Rosato con sfumature giallastre

25-30 x 15-17

Verruche alte fino a 1,5 um, piuttosto larghe e piu o meno compresse

Fimicolo

1. hyp erboreus

Rosa pallido con riflesso lilla-porpora chiaro

20-21 ,5 x 1012,5

Verruche alte 0,5 um e larghe fino a 0,8 um

Terreno ca1careo, spesso inondato d'acqua anche derivante da neve fusa, su legno bruciato e molto umido , ambiente artico o alpino

1. testaceus

Rosato con riflesso rossiccio

17,5-22,5 x 10,5- Verruche piu o meno 14,5 pronunciate

Residui contenenti cellulo sa, tessili o edili

Iodophanus hyperboreus: ascocarpi in ambiente di crescita [K (M) 128429] (Foto G.F . Medardi).

46

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 4 1-46; 2006.

KIMBRO UGH J.W. & R.P. KORF ( 1967). A synopsis of the genera and species of the tribe (= Pseudoaseoboleae). Amer. 1. Bot. 54: 9-28 .

Theleboleae

KlMBROUGH 1.W., E.R. LUCK-ALLEN & R.F. CAIN ( 1969). lodophanu s, the Pezizeae segregate of Aseop hanus (Pezizales). Amer. 1. Bot. 56 (10): 1187-1202.

MOS ER M. (1963). Aseomyee ten. Gustav Fischer Ve rlag, Stuttgart . 147 pp.

RIFAI M.A. ( 1968). The Australasian Pezizales in the herbarium of the Royal Botanic Gardens Kew. Vehr. K. Ned. Akad.

Wet. 57 (3): 1-295 .

SCHUMACHER T. (1992 ). New or noteworthy Diseomy eetes. 2. Five new Operculate Discomy cetes (Pezizales) from the Dovre Mountains, Centra l South Norway. Mycotaxon, 43: 33-47.

SCHUMACHER T., K.M . JENSSEN (1992). Artie and Alpin e Fungi -4. B. Sats & Trikk DA, Oslo. 66 pp.

SEAV ER F.J. (192 8). The North Ameriean Cup Fungi (Ope reulates). Published by the Author. New York. 284 pp.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56; 2006.

47

PENICILLIUM AUREOCEPHALUMMUNT.-CVETK., HOYO ET GÓMEZ-BOLEA, UN INTERESSANT ASCOMICET ANAMÒRFIC AMB ASPECTE DE MIXOMICET. DISTRIBUCIÓ, ECOLOGIA I FENOLOGIA X . LLIMONA 1, J. VILA2, M. GARCIA-PORTAl i F. TEJEDOR3 1.-Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biolo gia, Univ. de Barcelona. Diagonal 645. E-08028 Barcelona.

E-mails:xllimona@ub.edu; mg.porta@gtn ai1.com 2.- Rector Ubach , 53, àtic 2a. E-08021 Barce lona. E-mail: vilamicol@terra.es 3.- Camí Nou de Picanya , 19, 7è, 13a. 46014 València. E-mail: amanita @terra. es

RESUM. Pen icillium aureocephalum M unt.-Cv etk., Ho yo et Gómez-Bolea, un inter essan t ascomic et anamòrfic amb aspecte de mixomic et. Distribució, ecologia i fenolo gia. Cinc anys després de la descripció de Penicillium aureocephalum per Muntañola-Cvetkovic, Hoyo i Góme zBolea , els autors del present treball han anat afegint més dades de camp a les ja existents, que comencen a subministrar una imatge més viva d'aquest curiós anamorf saprotròfic dins de les comunitats naturals on esporula. El present treball és un resum d'aquestes dades corològiques, ecològiques i fenològiques , acompanyat de comentaris. La principal conclusió és que l'espècie se'ns presenta com un fong termòfil que colonitza preferentment fulles caigudes de surera (Quercus suber), que han mort a l'arbre per la calor produïda per incendis, però que també pot créixer, menys sovint, sobre altres substrats, com ara fulles o fruits de Cistus salviifo lius, C. ladanifer, Quercus cocc ifera, etc. que han estat descarregats per les plantes com a resposta a un fort estrès hídric. El treball inclou un mapa de la distribució de l'espècie en el Parc Natura l del Cap de Creus, fins ara l'àrea òptima de creixement, i un altre mapa amb la distribució conegu da actualment en els Països Catalans , on apareix provisionalment endèmica. S'ofereix un estudi rnacrofotogr àfic de l'espècie, útil per ajudar els micòlegs a trobar noves localitats d'aquest curiosa espècie d'anamorf, tan diferent de les més conegudes de Penicillium, ja que té aspecte de mixomicet, que es comporta COlTI a termòfila i saprotròfica sobre fulles riques en nutrients.

Paraul es clau: Penicillium , Biverticillium , ascomic ets anamòrfic s, deuteromicets saprotròfics, Quercus suber, Cistus, incendis forestals , Catalunya, València.

SUMMARY. Penicillium aureocephalum Munt-Cvetk., Hoyo et Gómez-Bolea, an interesting, myxomycete-Iooking, anamorphic ascom ycete. Distribution, ecology and phenology. Five years after the description of Penicillium aureocephalum by Muntañola-Cvetkovic, Hoyo and Gómez-Bolea, an increasing wealth of field data has been gathered by the authors, which provide a vivid image of the anamorph of this curious saprotrophic species. Chorological, ecological and phenological data are here summarized and discussed. The species appears to be thermophilous, preferentially colonizing fallen leaves of cork trees (Quercus suber) killed by wildfires, but also growing sometimes on other substrata, such as dead leaves of Cistus salviifolius, C. ladanifer, Quercus coccifera , etc. which may have dropped as a response to severe water stress. A distribution map of the species in the Natural Park of Cap de Creus, which apparently is its natural habitat and another nowith showing the currently known distribution in the Catalan Countries, are given. A macrophotographic survey of the species is also included in order to aid in the recognition of this curious myxomycete-Iooking thermophilous, anamorphic species, saprotrophic on nutrient-rich substrata, and so different from the usual Penicillium taxa.

Key words: Pen icillium , Biverticillium, anamorphic ascomycetes, saprotrophic deuteromycetes, Quercus suber, Cistus , wildfires , Catalonia, Valencian community.

48

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56 ; 2006.

INTRODUCCIÓ Durant l'estudi dels estepars del P.N. del Cap de Creus i Serra de Verdera (Alt Empordà, Catalunya, NE de la Península Ibèrica), en una parcel·la de la Selva de Mar (Parc Natural del Cap de Creus i Serra de Verdera), amb Cistus salviifolius i C. monspeliensis situada vora diverses sureres (Quercus suber) parcialment afectades per l' incendi de 1986, un de nosaltres (XL) va trobar entre la virosta (on hi havia fulles i càpsules de C. salviifolius i fulles mortes de Q. suber) unes curioses esfèrules grogues estipitades que, a primera vista, semblaven esporocarps de mixomicet.

Aquesta recol·lecció (5-12-1999) cridà molt l'atenció de Maria Munta ñola-Cvetkovic, que hi veié de seguida un anamorf interessant. A demanda seva, vam recol·lectar abundant material (24-032000, mateix indret i recol·lector), que va permetre realitzar un estudi detallat de l'estrany fong, no solament a partir de material fresc, sinó també basant-se en cultius purs que se n'obtingueren. En l'estudi al microscopi òptic i al de rastreig hi intervingueren Pilar Hoyo i Antoni Gómez-Bolea. La recerca bibliogràfica i la consulta de tipus de tàxons propers, laboriosa i detallada, va permetre arribar a la conclusió que les esfèrules pedunculades eren sinnemes d'una espècie de Peni cillium del subgènere Biverticillium nova per la ciència (MUNTANüLA-CVETKüVIC et al., 2001). El treball mencionat conté els resultats d'aquesta recerca, que inclouen la diagnosi i una descripció molt detallada de l' anomorf tal com es troba a la natura, amb interessant iconografia al microscopi òptic i al microscopi de rastreig (SEM). També comprèn les dades de l'aspecte i comportament de les colònies en els diferents medis de cultiu utilitzats (CA, CYA, MEA i G25N). Especialment valuosa és la comparació detallada amb altres espècies, més o menys properes, de Penicillium que també formen sinnemes.

Tant l'holotipus com els sintipus i els topotipus són a l'herbari BCN (MC473; MC473/C; MC521).

Hi ha també material isotípic a CBS102801 , en forma de material d'herbari i de cultiu viu. Aquest material viu ha estat utilitzat en alguns treballs recents (SMITH, 2002; RYAN & SMITH, 2004) que posen de manifest la variabilitat observada en els cultius ressembrats a partir del cultiu IMI 387181. SEIFERT et al. (2004), en un treball molt interessant dedicat a Penicillium dendriti cum , ofereixen una clau d'identificació de totes les espècies del subgènere Biverticillim, incloent P. aureo cephalum. Recentment, s'ha fet arribar material fresc a K.A. Seifert i aquest n'està comparant els caràcters moleculars amb els d'altres Penicillium i Talaromyces, en part ja publicats pel propi SEIFERT et al. (2004). El resultat, i l'eventual troballa de cleistotecis (encara no observats en el material català), han de permetre situar de forma fonamentada el nostre fong dins d'un gènere d'ascomicets.

METODOLOGIA Seguint l'ecologia observada en el tipus de l'espècie, vam centrar inicialment la recerca de camp en les suredes cremades, i això ens va permetre obtenir-ne moltes recol·leccions, primer del P.N. del Cap de Creus i Serra de Verdera i després d'altres punts de Catalunya, tant de suredes naturals com plantades i, fins i tot, d'algun jardí. En un examen dels estepars (Cistion) del Desert de les Palmes (Benicàssim, Castelló, el 27-11-2001) , on hi ha una població de sureres periòdicament afectades per incendis, dos dels autors (XL, N) i Miguel Torrejón, v,an trobar una abundant fructificació de l'espècie sobre fulles de Quercus suber caigudes. TüRREJüN (2004), que des de fa uns anys porta a cap un estudi detallat del component fúngic d'aquella àrea protegida, ha tomat a trobar el fong a les mateixes suredes (recol·leccions de 2001 i 2002) i també a la Serra d'Espadà (Castelló) i a la Serra Calderona (València). Aquest fet ens va aconsellar sol·licitar l'ajut d'un dels autors (PT) per planificar una exploració a les suredes cremades entre Xóvar i Eslida, a la Serra d'Espadà, que es va fer en un moment particularrnent favorable. Malgrat l'absència de dades de les Illes, on creiem que l'espècie ha de ser cercada en sureres plantades a la part silícia de Menorca, ens decidim a oferir les nostres dades actuals de distribució, ecologia i fenologia de l'espècie als Països Catalans.

El material es conserva a l'herbari BCN-BMCP (números de l'I al 51), i a BCN (números del 14000 al 14009). K.A. Seifert conserva duplicats de les mostres BCN 14000, 14003, 14006 i 14009. Les fulles, aments i cúpules amb sinnemes de P. aureocephalum es conserven adherides en capsetes de cartolina, de fons extraïble, com les utilitzades en els herbaris de mixomicets.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56 ; 2006.

49

RESULTATS Els principals resultats d'aquest treball de prospecció es concreten en el coneixement de l'àrea de distribució d'aquesta espècie, fins ara limitada a Catalunya i la meitat septentrional del País Valencià. Les dades obtingudes en el camp ens permeten oferir una aproximació de les seves exigències ecològiques i de la seva fenologia, com s'exposa al'apartat corresponent. Amb la intenció de facilitar la identificació, precedim aquestes dades amb una traducció de la descripció de l'espècie continguda a MUNTANüLA-CVETKüVIC et al., 2001, amb afegits menors, i limitantnos als caràcters observables en material recol·lectat a la natura, que il·lustrem amb macrofotografies en color (Fig. 3). No afegim res als caràcters observables en material cultivat en placa de Petri, prou complerts.

DESCRIPCIÓ Conidiomes amb aspecte d'esporangis pedunculats de mixomicets, que corresponen a sinnemes amb un estípit de fins a 0,4 mm d'alt, 0,15-0,16 mm d'ample a la base, progressivament dilatats fins a 0,25-0,3 mm just sota el capítol. Capítol globós de fins a 0,4 mm de diàmetre, al principi de color groc llimona, posteriorment groc més daurat, degut als grànuls d'aquest color que incrusten la part superior de les hifes estèrils que emboliquen externament els conidiòfors amb una capa contínua, que si és trencada o ferida, deixa veure la massa conidial de color verd olivaci que, en condicions normals, queda amagada a l'interior del sinnema (Fig. 3). Estípit de textura intrincata a la base, després format per hifes erectes, sinuoses, 2-4 um d'ample , multiseptades, hialines o groguenques, llises, acabades en hifes estèrils; aquestes darreres són sinuoses o corbades, molt ramificades o bifurcades, septades, freqüentment anastomitzades, de 1,5-3 um de diàmetre, incrustades a la part distal per grànuls amorfs de color groc, de fins al ,7 um de diàmetre.

Conidiòfors envoltats d'hifes estèrils i acabats en estructures penicil·lades clarament diferenciades, de la manera característica del tipus biverticil·lat; mètules lleugerament divergents, 8-11 x 2-3 um; fiàlids cilindroides, 5-7 per mètula, de 8-9 um de longitud, 2-2,5-(3) um a la part més ampla, la propera a l'àpex; conidis ovoides-el·lipsoïdals, d'àpex arrodonit i base truncada per una cicatriu d'escissió , que sembla un porus, de 0,6-0,7 um de diàmetre, lleugerament verrucosos, aseptats, (3)3,5-4 x 2-2,5-(3) um; la massa conidial es manté concentrada a l'interior del capítol gràcies als extrems ramificats de les hifes estèrils, que acabaran disgregant-se per deixar lliures els conidis.

LOCALITATS En els mapes adjunts (Fig. 1 i 2) hem representat les localitats de procedència del material estudiat, marcades amb una numeració que va de nord a sud. En la llista que segueix, quan una de les localitats havia estat estudiada i numerada en treballs anteriors del projecte "Biodiversitat Micològica de Catalunya", en donem el número entre parèntesi. A continuació, hi figura el quadrat UTM 10 x 10 km , l'altitud i les dates de prospecció.

1.- LLANÇÀ: sureda darrera l'estació (Alt Empordà). EG19. 50 m. 04-11-2005.

2.-(216) LLANÇÀ: sureda de la VaIleta (Alt Empordà). EG08. 200 m. 09-04-2004.

3.- PORT DE LA SELVA: sureda sobre Font Clareta, soleia (Alt Empordà). EG18. 50 m. 29-12-2001 ; 03-012006.

4.-(204) PORT DE LA SELVA: S'Arenella (Alt Empordà). EG18. 10 m. 09-04-2006.

5.- VILAJUÏGA: Castell de Quermançó. Sureres a la cara N , vora la carretera vella (Alt Empordà). EG08. 100 m. 18-04-2003 ; 03-04-2004.

6.-(255) VILAmÏGA: sota el Castell de Quermançó, vora la carretera de Vilajuïga (Alt Empordà). EG08. 55 m.03-12-2005.

7.- PORT DE LA SELVA: El Rec de Canet. Límit N de la urbanització (Alt Empord à). EG18. 50 m. 06-122003.

8.- PORT DE LA SELVA: carretera a Sant Pere de Rodes. Vora revolt dels Castanyers (Alt Empordà). EG18 .

180 m. 06-12-2003.

50

Revista Catalana de Micologia , vol. 28: 47-56; 2006.

9.- PORT DE LA SELVA: sota Puig Caltrer. Sureda vora carretera de la Vall. Vall orientada al Sud (Alt Empordà) . EG18. 60-80 m. 07-12-2001.

10.-(254) VILAJUÏGA: carretera de Sant Pere de Rodes. Fons de vall, vora Puig Castellar (Alt Empordà).

EG08. 50 m. 06-12-2001; 11-04-2003; 06-12-2003; 05-03-2004 ; 29-04-2004.

11.-(214) VILAJUÏGA: torrent de la Coma de l'Infern. Camí dels dòlmens (Alt Empordà) . EG18 . 120 m. 2904-2004; 04-10-2005.

12.-(711) SELVA DE MAR: sureda sobre la Fontsanta (Alt Empordà ). EG18. 60 m. 05-12-1999; 24-03-2000; 28-12-2001.

13.- PORT DE LA SELVA: La Sorra, vall sobre el cementiri (Alt Empordà). EG 18. 120 m. 07-12-2001.

14.- PAU: vora Barraca d'en Rabert (Alt Empordà). EG18. 105 m. 31-12-2005.

15.-(249) PALAU-SAVERDERA: vall sota Mas Ventós . Soleia (Alt Empordà ). EG18. 400 m. 03-12-2005.

16.- SELVA DE MAR: sureda s òbre Sant Sebastià (Alt Empordà). EG 18. 120 m. 03-01-2006.

17.- PORT DE LA SELVA: sureda de les Cavorques (Alt Empo rdà). EG 18.50 m. 31-10-2004.

18.-(259) PALAU-SAVERDERA: Mas Isaac (Alt Empordà). EG 18. 100 m. Sureda. 18-04-2002.

19.- ROSES: part alta de Masos Fumats (Alt Empordà). EG 18. 250 m. 30-10-2004.

20.- ROSES: sota Masos Fumats. Inici de la carretera a Cadaqués (Alt Empordà). EG18. 50 m. 25-10-2005.

21.- TORDERA: urbanització Terrabrava. Bosc de Cartellà (Maresme). DG72. 147 m. 03-12-2005.

22.- TOSSA DE MAR: Cala Bona. Suredes sobre la carretera (La Selva). DG92. 40 m. 17-12-2002.

23.- DOSRIUS: cremat de la Creu de l'Aguilar. Parc del Montnegre- Corredor (Maresme ). DG61. 386 m. 2401-2002.

24.- CALELLA: carretera vers Fuirosos (Maresme). DG61. 300 m. 10-01-2002.

25.- TIANA: L'Alegria. Sobre Can Andreu (Maresme). DF39. 250 m.Q. suber plantats en un jardí mediterrani.

25-11-2003; 17-09-2004.

26.-(221) TIANA: L'Alegria. Sobre Can Andreu (Maresme) . DF39. 250 m. Comunitat densa de C. alb, localment amb C. mon. 25-11-2003; 17-09-2004.

27.- TIANA: Vista Alegre (Maresme). DF39. 210 m. 20-01-2006.

28.- BARCELONA: Parc de Collserola. Sureda rera Canye lles, en direcció a Can Masdeu (Barcelonès). DF28.

125 m. 20-01-2006.

29.-(222) BARCELONA: Collserola. Vora Can Ferrer (Barcelonès). DF28. 170 m. 04-1 1-2003; 25-11-2003 ; 20-01-2006.

30.-(97) SITGES: Garraf. Sobre Pavelló Güell (Garraf). DF06. 50 m. 2 1- 11-2003.

31.-(198) BENICÀSSIM: Desert de les Palmes. Camí de les Agulles de Santa Àgata (o Àgueda) (Plana Alta).

Castelló. BE43. 350 m. 27-11-2001.

32.- ARTANA: La Umbría. Serra d'Espadà (Plana Baixa). Castelló. YK3 1. 400 m. 17-01-2004.

33.- XÓVAR: pista que puja al repetidor. Serra d'Espadà (Alt Palància). Castelló. YK21. 673 m. 29-11-2005.

34.- XÓVAR: partida Solana de la Bellota. Sota Puntal de l'Aljub. Serra d'Espadà (Alt Palància). Castelló.

YK21. 598 m. Sureda. 29-11-2005.

35.- XÓVAR: partida el Carbón. Serra d'Espadà (Alt Palància) . Castelló. YK21. 400 m. 29-11-2005 .

36.- XÓVAR: partida Hembrar. Serra d'Espadà (Alt Palància). Castelló. YK21. 684 m. 29-11-2005.

37.- ALMEDIJAR: paratge Barranc d'Almanzor. Serra d'Espadà (Alt Palància). Castelló. YK21. 600 m. 2710-2001; 09-12-2005 .

38.- GÀTOVA: Serra Calderona. (Camp de Túria). València. YK10. 650 m. 17-12-2002.

ABREVIATURES DE PLANTES SUPERIORS. Nomenclatura segons BOLÒS et al. (2005). C. alb.: Cistus

albidus L.; C.lad.: Clstus ladanifer L.; C. mon.: Clstus monspeliensis L.; C. salv.: Cistus salviifolius L.; D. gnid.: Daphne gnidium L.; M. cornrn.: Myrtus communis L.; P. bitum.: Psoralea bituminosa L.; Q. cocc.: Quercus coccifera L.; Q. ilex: Quercus i/ex L.; Q. suber: Quercus suber L.; S. junc.: Spartiumjunceum L.; T. hirsuta: Thymela ea hirsuta (L.) Endl.

ABREVIATURES DE RECOL'LECTORS O}DENTIFICADORS. AA: Arià Argelés; AB: Antoni Bombi; N:

Jordi Vila; MC: Maria Muntañola-Cvetkovic; MTO: Miguel Torrejón; OL: Oleguer Llimona;

51

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56 ; 2006. ¡ !

¡

H

l-!O \ i

------- ------------1 \

\ i

II I

!

G

F

L

------------- ----

-------------------,----------------

Fig. 1. Distribució coneguda fins ara de Penicillium aureocephalum als Països Catalans. Les xifres remeten a les localitats incloses a la llista de localitats estudiades.

20

25

90

85

80

N 31 T EG

QD

Fig. 2. Mapa de les localitats on s'ha trobat Penicillium aureocephalum al Parc Natural del Cap de Creus i Serra de Verdera. Les xifres corresponen a les localitats llistades.

52

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56; 2006.

PA: Pepe Alvarez; PT: Francisco Tejedor; SFB: Samantha Fernàndez-Brime; TC: Toni Conca; XL: Xavier Llimona.

MATERIAL ESTUDIAT La ordenació s'ha fet per comarques i, dins de les mateixes, per municipis i per data de recol·lecció.

Les observacions successives en una mateixa localitat s'indiquen amb l'abreviatura Ibid. La primera xifra de cada localitat remet als punts del mapes (Fig. 1 i 2).

CATALUNYA ALT EMPORDÀ: LLANÇÀ: 1 Sureda darrera l'estació, amb C. alb. EGI9. 50 m. 04- 11-2005. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL. BMCP 43 (A), BMCP 43 (B), BMCP 43 (C) , BMCP 43 (D). 2 (2 16) Sureda de la VaIleta. EG08. 200 m. 09-042004. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL . BMCP 7 (A), BMCP 7 (B).

PORT DE LA SELVA: 3 Sureda sobre Font Clareta , soleia. EG 18. 50 m. 29-12-2001. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc, entre P. bitum. jove. Leg. XL. BMCP 28.-1bid. 03-01-2006. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL. BCN 14000.-1bid. 03-01-2006. Sobre fulles i cúpula de Q. suber. Leg. XL . BCN 14001.-1bid. 03-01-2006. Sobre fulles de Q. sub er mortes pel foc. Leg. XL. BCN 14002 (A), BCN 14002 (B), BCN 14002 (C). 4 (204) S'Arenella. Península plana amb T hirsuta, S. junc., gramínies i poblacions de C. mon. i C. salv. EG 18. 10m. 09-04-2006. Sobre fulles de C. salv. Leg. XL. BMCP 51. 7 El Rec de Canet. Límit N de la urbanització. EGI8. 50 m. 06-12-2003. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc i sobre fulles de C. salv. Leg. XL. BMCP 31. 8 Carretera a Sant Pere de Rodes. Vora revolt dels Castanyers. EGI8. 180 m. 06-12-2003. Sobre fulles de Q. Sl/bel' mortes pel foc. Leg. XL. BMCP 32.9 Sota Puig Caltrer.

Sureda vora carretera de la Vall. Vall orientada al Sud. EG18. 60-80 m. 07-12-2001. Sobre fulles mortes de Q. Sl/bel' cremat (viu), amb sotabo sc de C. alb. , i sobre fulles mortes de D. gnid. Leg. XL , OL. BMCP 4. 13 La Sorra, vall sobre el cementiri. EGI8. 120 m. 07-12-2001. Sobre fulles de Q. sub er cremat (viu), amb sotabosc de C. alb. Leg. XL, OL. BMCP 3. 17 Sureda de les Cavorques. EG 18. 50 m. 31-10-2004. Sobre fulles de Q. Sl/bel' mortes pel foc. Leg. XL , AA. BMCP 22.

SELVA DE MAR: 12 (711) Sureda sobre la Fontsanta. EG18. 60 m. 05- 12-1999. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc i sobre fulles de C. salv. Leg. XL. Det. MC. BCN (MC 473) i BCN (MC 473 /C) (holotipus i sintipus , respecti vament) .lbid. 24-03-2000. Sobre fulles de Q. sub er mortes pel foc. Leg. XL. D et.MC. BCC.Myc. (MC 521) (topotipus) (fins aquí, material de la localitat 12 citat a MUNTAÑOLA-CVETKOVIC et al., 2001) .-lbid. 28-12-2001. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc, entre P. bitum. , C. alb. i C. salv. Leg. XL. BMCP 29. 16 Sureda sobre Sant Sebastià. EG 18. 120 m. 03-01-2006. Sobre fulles de Q. Sl/bel' i Q. i/ex mortes pel foc. Leg. XL . BCN 14004.- lbid. 03-01-2006. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL. BCN 14003, BCN 14005.

VILAJUÏGA: 5 Castell de Quermançó. Sureres a la cara N, vora la carretera vella. EG08. 100 m. Sureda cremada amb C. mon. 18-04-2003. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL. BMCP 27.- lbid. 03-04-2004. Sobre fulles de Q. Sl/bel' mortes pel foc. Leg. XL. BMCP 19 (A), BMCP 19 (B). 6 (255) Sota el Castell de Quermançó, vora la carretera de Vilajuïga. EG08. 55 m.C. mon. 03-12-2005. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL . BMCP 48. 10 (254) Carretera de Sant Pere de Rodes. Fons de vall, vora Puig Caste llar. EG08. 50 m.C. mon. amb Q. Sl/bel'. 06-12-2001.

Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc, entre C. mon. Leg. XL , OL. BMCP 5 (A), BMCP 5 (B), BMCP 5 (C ), BMCP 5 (D), BMCP 6 (E), BMCP 30.- lbid. 11-04-2003. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL , SFB . BMCP 24.lbid. 06-12-2003. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL. BMCP 15.- lbid. 05-03-2004. Sobre fulles de Q. Sl/bel' mortes pel foc. Leg. SFB. BMCP 6.- lbid. 29-04-2004. Sobre fulles de Q. suber; fructificació en cambra humida, Leg. XL, SFB. BMCP 23.11 (214) Torrent de la Coma de l'Infern. Camí dels dòlmens. EG18 . 120 m.C. mon. i C. alb. 29-04-2004. Sobre fulla de Q. sub er morta pel foc. Leg. XL, SFB. BMCP 20.-1bid. 04-10-2005 . Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL, SFB. BMCP 10.

PAU: 14 Vora Barraca d'en Rabert. EG18. 105 m. 31-12-2005. Sobre fulles de Q. suber i sobre fulla de C. mon. Leg. XL. BCN 14007.- Ibid. 31-12-2005 . Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL. BCN 14006, BCN 14008.

PALAU-SAVERDERA: 15 (249) Vall sota Mas Ventó s. Soleia. EGI8. 400 m.C. mon. amb Q. suber. 03-12-2005 . Sobre fulles de Q. sub er mortes pel foc i sobre fulles de C.mon. Leg. XL . BMCP 47.1 8 (259) Mas Isaac. EG I8 . 100 In. Sureda amb C. mon. 18-04-2002. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL , N . BMCP 37.

ROSES: 19 Part alta de Masos Fumats. EG18. 250 m. 30-10-2004. Sobre fulles i ament s de Q. suber. Leg. XL. BMCP 18.

20 Sota Maso Fumats. Inici de la carretera a Cadaqués. EG 18. 50 In. 25-10-2005. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc, entre C. mon. Leg. XL. BMCP 21.

BARCELONÈS: BARCELONA: 28 Parc de Collserola. Sureda rera Canyelles, en direcció a Can Masdeu. DF28. 125 m. 20-01-2006. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL , N. BMCP 38.29 (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28 . 170 In.C. mon. , C. salv., C. alb. i C.lad. 04-11-2003. Sobre fulles de C. lad. Leg. XL . BMCP 33.- lbid. 25-11-2003. Sobre fulles de

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56; 2006 .

53

Q. cace. caigudes per la sequera de l'estiu. Leg. XL, N. BMCP 13.- Jbid. 25-11-2003. Sobre fulles de C. salv. Leg. XL. BMCP 34.- Jbid. 20-01-2006. Sobre fulles de C. salv. Leg. XL, N . BMCP 50.

GARRAF: SITGES: 30 (97) Garraf. Sobre Pavelló Güell. DF06 . 50 m. Garriga a la part obaga. 2 1-11-2003. Sobre fulles de Q. cace. caigudes degut a la sequera de l'estiu. Leg. XL. BMCP 12 (A), BMCP 12 (B).

MARESME: TORDERA : 2 1 Urbanització Terrabrava. Bosc de Cartellà. DG7 2. 147 m. Bosc amb Q. suber , M comm., C. alb. i C. salv.

03-12-2005 . Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL. BMCP 45 (A), BMCP 45 (B), BMCP 46 (B).- Jbid. 0312-2005. Sobre fulles de C. salv. Leg. XL. BMCP 46 (A).

CALE LLA: 24 Carretera vers Fuirosos. DG61 . 300 m. Bosc de Q. su ber i Q. i/ex. 10-01-2002. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL, N. BMCP 2 (A), BM CP 2 (C), BMCP 2 (E), BMCP 36.- Jbid. 10-0 1-2002. Sobre aments de Q. ilex. Leg. XL, N . BMCP 2 (B).- Jbid. 10-01-2002. Sobre fulles collides sota Q. ilex. Leg. XL, N . BMCG 2 (D), BMCP 2 (F), BMCP 2 (G).

DOSRIUS: 23 Cremat de la Creu de l'Aguilar. Parc del Montnegre-Corredor. DG61. 386 m. 24-0 1-2002. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc, amb sotabosc de brucs i estepes. Leg. AB. BMCP Il .

TIAN A: 25 L 'Al egria. Sobre Can Andreu. DF39 . 250 m.Q. suber plantats en un jardí mediterrani. 25- 11-2003. Sobre fulles de Q. suber plantat , mortes pel foc. Leg. XL. BMCP 8 (A), BMCP 8 (B), BMCP 8 (C), BM CP 8 (D).- Jbid. 17-0 9-2004 .

Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL, N. BMCP 25 (A), BMCP 25 (B). 26 (22 1) L' Alegria. Sobre Can Andreu. DF39 . 250 m. Comunitat densa de C. alb., localment amb C. mon . 25-11-2003. Sobre fruits de C. alb. o C. salv.

Leg. XL, N. BMCP 14.- Jbid. 17-09-2004 . Sobre fulla de C. salv. Leg. XL, N . BMCP 26. 27 Vista Alegre. DF39. 2 10 m. Comunitat amb C. mon. i C. salv. 20-0 1-2006. Sobre fulles i càpsules de C. salv. Leg. XL, N . BMCP 49.

SELVA: TOSSA DE MAR : 22 Cala Bona. Suredes sobre la carretera. DG92. 40 m. 17-12-2002. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc, entre C. salv. Leg. XL, N. BMCP 16.

PAÍS VALENCIÀ ALT PALÀNCIA: ALMEDIJAR: 37 Paratge Barranc d'Almanzor. Serra d' Espadà. Castelló. YK2 1. 600 m. 27-10-2001. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. MTO . BMCP 17.- Jbid. 09-12-2005. Sobre fulles de Q. sub er rnortes pel foc. Leg. PT, TC. Del. PT. BMCP 44 (A), BMCP 44 (B).

XÓVAR: 33 Pista que puja al repetidor. Serra d'Espadà. Castelló. YK21. 673 m.C. mon. 29-11-2005. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL, N , PT, PA. BMCP 41 (A), BMCP 41 (B), BMCP 41 (C), BCN 14009. 34 Partida Solana de la Bellota. Sota Puntal de l'Aljub . Serra d'Espadà. Castelló. YK21. 598 m. Sureda. 29-11-2005. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL, N , PT, PA. BMCP 42.35 Partida el Carbón. Serra d'Espadà. Castelló. YK21 . 400 m. 29-11-2005. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL, N , PT, PA. BMCP 39 (A), BMCP 39 (B). 36 Partida Hembrar. Serra d' Espadà. Castelló. YK2 1. 684 m. 29-11-2005. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL, N , PT, PA. BMCP 40 (A), BMCP 40 (B), BMCP 40 (C).

PLANA ALTA: BENICÀSSI M: 31 (198) Desert de les Palmes. Cam í de les Agulles de Santa Àgata (o Àgueda). Castelló. BE43. 350 m. 27-11-200 1. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc. Leg. XL, N ,MTO. BMCP 1.

PLANA BAIXA: ARTANA: 32 La Umbría. Serra d' Espadà. Castelló. YK31. 400 m. 17-01-2004. Sobre fulles de Q. suber mortes pel foc.

Leg. MTO . BMCP 9.

CAMP DE TÚRIA: GÀTOVA: 38 Serra Calderona. València. YKI0. 650 m. 17-12-2002. Sobre aments i fulles de Q. suber en descomposició.

Leg. MTO. BMCP 35.

OBSERVACIONS D'ECOLOGIA l FENOLOGIA EL FONG EN SUREDES CREMADES. La gran majoria de les nostres recol·leccions fructificaven sobre fulles mortes de Quercus suber, però no pas en les de qualsevol mena. En efecte, malgrat tenir la fulla persistent, la surera va deixant caure les fulles senescents, que es dipositen formant a vegades gruixos importants sobre el sòl, ja que tarden a descompondre's. Sovint, hi podem trobar taquetes negres que corresponen a tiriotecis de Microthyrium ilicinum De Not., però, en aquestes condicions, mai no hi hem trobat Penicillium aureoc ephalum. En efecte, el substrat preferit d'aquesta espècie són les fulles que han mort sobtadament, a causa de l'aire calent produït pels

54

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56 ; 2006.

incendis (fulles socarrimades) i que es van desprenent graduahnent, encara carregades de nutrients , en els mesos (o anys) posteriors a l'incendi que les va matar. Després de les pluges de tardor o de primavera, aquestes fulles no produeixen sinnemes del fong mentre encara estan empapades d'aigua. Es en assecar-se lentament (i en això les afavoreix l'ombra del sotabosc de Cistus monspeliensis que es reconstitueix aviat després dels incendis) , i també en períodes curts de rehumidificació (rosada nocturna, petites pluges), quan comencen a aparèixer els sinncmes pel revers de la fulla, primer gairebé sèssils i després pedunculats, ben visibles pel seu color, de bon principi citrí i després groc daurat.

La seva presència sobre fulles de Quercus i/ex mortes per la mateixa causa no resulta gaire segura, ja que les observacions de què disposem són poc freqüent s i procedents de boscos mixtos, on era difícil diferenciar, a terra, les fulles de Q. i/ex i les de Q. suber. Tot i això, el material de Calella (10-0 1-2002, recol·leccions 2 (B), 2 (D), 2 (F) i 2 (G) ) i el de la Selva de Mar , Sant Sebastià (3-0 106, recol·lec ció 14004) semblen indicar que tamb é pot viure, força m és ocasionalment, sobre fulles i aments d'a lzina. Raram ent (Port de la Selva, 03-01-2006 , recol·lecció 14001) pot fructificar tamb é sobre cúpules de Q. suber i, m és sovint (Roses, 30-10-2004, recol·lecció 18; Gàtova, 17-122002, recol·lecció 35), sobre aments de la mateixa espècie. La gran predominància de fructificacions sobre fulles de surera (Q. suber) mortes pels incendis indica que, malgrat el biaix provocat per la recollecci ó preferent en sureres cremades, P. aureocephalum necessita fulles carregad es de nutrients. Es sabut que durant la senescència, les fulles es buiden de molts nutrients abans de desprendr e' s. Un de nosaltres (PT) ha observa t la presència del fong sobre fulles de Q. suber no mortes per la temperatura alta (el darrer incendi era de més de 20 anys enrera) , sinó despreses violentament per una pedregada (22-08-2002). Aquesta observació reforça la idea que aquest fong necessita fulles no senescents.

LA SUCCESSIÓ DESPR ÉS DELS INCENDIS. Les recol·leccions de desembre de 1999 (locus classicus) són d'una sureda que havia cremat al juliol de 1986, o sia 13 anys abans. La majoria de les observac ions posteriors fetes al P.N. del Cap de Creus i Serra de Verdera corresponen al perímetre cremat l'agost de 2000, que afectà des de Garriguella fins als límits de la urbanització dels Masos Fumats, a Roses, on fou deturat pels serveis d'extinció. Les primere s recol·leccions de material fructificat dins del mencionat perímetre són de Vilajuïga (6-12-2001), data en la qual el fong ja era abundant. Al mateix temps, fou trobat vora Port de la Selva i la Vall de Santa Creu, i dins del mateix mes, a la localitat del tipus, i en suredes properes (29- 12-200 1). Després d'una recol·lecció escassa de primavera, a les suredes de la soleia de Verdera (18-04-2002), el tornem a trobar abundant la primavera següent, vora Vilajuïga (1 1 i 18-04-2003). Tamb é fou abundant el desembre de 2003, i especia lment, la primavera i tardor de 2004. La distribució conegu da s'ha anat completant gràcies a les pluges intenses de la tardor de 2005, que han fet possible recollectar-lo fins a començaments de l'any 2006. Pel que fa a la durada de la influència de l' incendi mencionat, de moment l'activitat de fructificació sembla no haver declinat, quan les condicions d'humitat són adients. En dies secs o ventosos, és molt difícil trobar vestigis de sinnemes, i això fa pensar que, en condicions desfavorables, són bastant efímers. Les observacions fetes a la serra d'Espadà corresponen a un incendi que tingué lloc el 31 de gener de 2003. L'incendi de Tiana és més antic (11-08-1994). El que afectà la comarca de La Selva (recolIeccions de Carte llà, 03-12-2005) tingué lloc l'agost de 2003. L'examen d'una sureda cremada l'estiu de 2005, a Caldes de Malavella, no permeté trobar el fong. L'elevada humitat de la tardor accelerà massa, al nostre entendre, la descomposició de les fulles mortes per l' incendi. Aquest pot ser doncs, un factor limitant a tenir en compte a les suredes molt humides. Però també cal considerar que es tracta d'una àrea més freda i continental, i que el nostre fong és molt termòfil. La recerca en suredes cremades fora de l'àrea del Cap de Creus començà amb les del Desert de les Palmes , Castelló (27-11 -2001), on va aparèixer abundant, i ha continuat apareixent en diverses ocasions (TORREJON, 2004). La darrera vegada en què aquesta sureda es cremà fou el 8 de desembre de 1992.

L'ajut de diversos bons coneixedors del territori ens permet é trobar altres localitats: 23 Dosrius i 24 Calella, gràcies a l'ajut d'Antoni Bombi ; 28 Barcelona, per indicació de Joan Vilamú; 22 Tossa de Mar, gràcies a Enric Ballesteros; 32 Artana , gràcies a Migu el Torrejón; i 33-36 diverses localitats de la Serra d'Espadà, gràcies a un dels autors (PT). Aquest darrer, també hi afegí poc després la única recol-Iecci ó, 37 Almedijar, feta sobre fulles no afectades per incendi. A Torrejón es deu

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56; 2006.

55

també la troballa més meridional, 38 serra Calderona, afectada per l'incendi del 31 d'agost de 1992. Una menció especial mereix la sureda plantada de Tiana, que tampoc fou estalviada per l'incendi de l' 11 d'agost de 1994, el qual cremà un 40% de la superficie del terme.

Fig. 3. Penicillium aureocephalum. A. vista general , sobre fulla de surera (x l 0) (BMCP 1). B.Detall d'un sinnerna (BCN 14001). C. Secció del mateix, En verd , conidis (B i C, xll0) (BCN 14001). (A. Fot. 1. Vila ; B, C. Fot. N. Hladun).

56

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 47-56 ; 2006.

EL FONG SOBRE ALTRES SUBSTRATS. El fong ha estat observat amb una certa freqüència sobre

fulles mortes d'estepa borrera (Cistus salviifolius): el mateix sintipus de la Selva de Mar, recol·lecció MC473; Port de la Selva, recol·lecció 31 i 51; Collserola, recol·lecció 34 i 50; Tordera, recol·lecció 46 (A) ; Tiana, recol·lecció 26 i 49. També ha estat observat sobre càpsules (Tiana, recol·lecció 14 i 49). Tenim també recol·leccions sobre fulles mortes de C. ladanifer (Collserola, recol·lecció 33) o de matapoll (Daphne gnidium) (Port de la Selva , recol·lecció 4). Es tracta principalment de fulles no senescents, que han estat descarregades per la planta de forma brusca a causa d'un episodi de sobtat estrès hídric. En aquests caso s, els sinnemes del fong són més petits , i més difícils de localitzar. El cas de les recol·leccions sobre fulles mortes de garric (Q. cocc ifera) (Sitges , recol·lecció 12 (A) i 12 (B); Collserola, recol·l ecció 13) concorda també amb la hipòtesi de la necessitat de nutrients, ja que es tractava de fulles despreses de la planta a causa de l'estrès hídric , sense deixar temps per a la senescència.

E XIGÈNCIES DE TEMPERATURA. L'espècie sembla comportar-se com a termòfila. Vora el litoral del P.N. del Cap de Creus i Serra de Verdera pot fructificar de mitjans d'octubre a mitjans de gener i, altre cop , entre març i abril. Amb un òptim vora el litoral , no arriba a indrets gaire elevats (uns 400 m en soleies protegides). Del País Valencià en tenim recol·leccions de tardor d'altituds m àximes properes a 700 m. Com es pot veur e en el map a de la Fig. 1, mai no l'hem trobat gaire allunyat del lnar (Tordera, Terrabrava, a 10 km ; Xóvar, partida Hembrar, a 18 km). Corn hem dit més amunt, la recerca en suredes cremades de la plan a de Caldes de Montbui, més continental, ha tingut fins ara resultats negatius.

RELACIÓ AMB EL TIPUS DE ROCA MARE. La presència exclusiva de Quercus suber sobre sòls

àcids , i la preferència de la majoria dels Cistus sobre el mateix tipus de sòls, ens presenta P. aureocephalum com una espècie acidòfila. Només les reco l·leccions de Garraf (recol·lecció 12 (A) i 12 (B) ) sobre Q. coccifera, són d 'una regió amb roca mare calcària. Es possible que una pro specció més detallada en àrees de sòls carbonatats amb Cistus i Q. coccifera, corn les del Ma ssís del Montgrí o de les Illes Balears, permetés matisar el seu aparent òptim en regions de roca àcida.

Caldria cerca r aquesta espècie en diverses àrees de surede s termòfiles, com les d 'Andalusia (singularment, Parque Nacional de los Alcornocales), de Portugal i del Marroc (per exemple, la sureda de Mamora, vora Rabat).

AGRAÏMENTS Aquest treball forma part del projecte "Biodiversitat Micològica de Catalunya", de l'Institut d'Estudi s Catalans, que ha rebut una subvenció del Ministerio de Ciencia y Tecnologia (BOS2001-4127-E).

Volem reconèixer el seu ajut als recol·lectors que consten en una llista més amunt. Especialment, agraïm la seva col·laboració a M. Torrejón (Altura) per les seves informacion s i recol·leccion s referents a les zones protegides del Desert de les Palmes i serra Calderona, a A. Bombi i col·laboradors , del Parc del Montnegre i el Corredor, a E. Ballesteros (Centre d'Estudis Avançats de Blanes) i a 1. Vilamú (Parc de Collserola) les seves valuoses indicacions sobre suredes cremades i, en algun cas, recol·leccions pròpies o actuació com a guia. M. E. Marsal ha acompanyat un de nosaltres (X.L ) en el seu "pentinat" del P.N. del Cap de Creus i Serra de Verdera. Agraïm a N. Hladun (UB) el seu ajut per dues de les macrofotografies incloses, fetes amb el seu equip i experiència.

BIBLIOGRAFIA BOLÒS , o .; VIGO , l ; MA SALL ES, R.M . & lM. NINOT (2005).- Flora Manual dels Països Catalans. Pòrtic. 3a ed.

Barcelona. 1310 pp.

MUN TA.ÑOLA-CVETKOVIC, M.; HOYO, P. & A. GÓMEZ-BOLEA (200 1).- Penici llium aureocephalum anam. sp. nov.

Fungal Diversity , 7: 7 1-79.

RYAN, M.J. & O. SMITH (2004).- Fungal genetic resource centres and the genomic challenge. Mycol. Res., 108 ( 12): 1351- 1362.

SEIFERT, K.A.; HO EKSTRA, E.S.; FRISVAD, l C. & G. LOUIS-SEIZ E (2004).- Penicillium cecidicola, a new spec ies on cyn ipid insect galls on Quercus pa cifica in the wes tern United States. Studies in My cology , 50: 5 17-523 .

SMITH, O. (2002).- Microb es feel the chill. Plant itl, 2: 6.

TORREJÓN , M. (2004).- Contribución al estudio de la flora micol ógica del Desert de les Palmes (Cas telló). III. Revista Catalana Mico!., 26: 117-139.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

57

NOVES DADES SOBRE ELS GASTEROMICETS DE CATALUNYA M. GARCIA-PORTA i X. LLIM ONA Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. de Barcelona. Diagonal 645. E-08028 Barcelona.

E-mail s:mg.porta@gmail.com; xllimona @ub.edu

RESUM. Noves dades sobre els gasteromicets de C ataluny a. Revisió del material de gasteromicets contingut a l'herbari dels autors , que comprèn especialment les recolleccions procedents del projecte "Biodiversitat Micològica de Catalunya" (1994-2005). Una part important del material procedeix de comunitats mediterrànies arbustives, especialment d'estepars (Cistion). D 'un total de 47 espècies identificades, al costat de tàxons abundants i de descomposició lenta, de gran persistència i abundància, com Astraeus hygrom etricus, Bovista aestivalis, Calvatia excip uliformis, Scleroderma polyrhizum, etc., hi ha diverses espècies poc citades a Catalunya: Battarrea stevenii, Bovista ochrotricha, Disciseda bovista, Gastropila fragilis , Geastrum campes tre, G. quadrifidum, Gyrophragmium dunalii, Hydnangium carneum, Hysterangium clathroides var. cistop hilum, Lycoperdon ericaeum i Setchelliogaster tenuipes.

Paraules clau : Fong s, Gasteromicets, Basidiomicots segrestats, Catalunya, ecologia , fenologia , corologia , regió mediterrània .

SUMMARY. New data on th e G aste romy cetes (seq uestr ated Ba sidiomycota) of C atalonia. The Gasteromycetes preserved in the author ' s herbarium, which is especially rich in collections made during the "Biodiversitat Micològica de Catalunya" project (1994-2005), are revised. An important part of the material comes from the study of Mediterranean bush communities, especially rockrose bushes (Cistion). The total number of species identified is 47, and include, along with taxa of high presence and slow breakdown rate, such as Astraeus hygrom etricus, Bovista aestivalis, Calvatia excip uliformis, Scleroderma polyrhizum, etc., a number of taxa rarely quoted in the area or others which are chorologically relevant, such as Battarrea stevenii, Bovista ochrotricha, Disciseda bovista, Gastropila fragilis, Geastrum campes tre, G. quadrifidum, Gyrophragmium dunalii, Hydnangium carneum, Hysterangium clathroides var. cistop hilum, Lycoperdon ericaeum and Setchelliogaster tenuipes.

Key wor ds: Fungi , Gasteromyc etes, sequestrate Basidiomycota, Catalonia, ecology , pheno logy, corology , Mediterranean region.

INTRODUCCIÓ La presa de dades en forma d'inventari micològic obliga a recollir un abundant material, per tal de verificar posteriorment l' exactitud de la seva identificació tentativa, feta de visu, en el camp.

L'estudi reiteratiu de diverses parcel·les d'estepar, des de 1998, havia acumulat al nostre herbari una gran quantitat de mostres de gasteromicets , que van ser objecte d' estudi microscòpic , primer per Samuel Pons, després per Laia Dotras i, finalment, per Maria Garcia-Porta, que n'ha fet també una segona revisió final. Moltes altres mostres, procedents d'inventaris de les Terres de Ponent , Tarragona, Costa Brava, Valls d'Alinyà i punts dels Pirineus han estat també revisades. Oferim ara el conjunt d' aquestes dades, per llur interès florístic i corològic. Les successives recolleccions en una mateixa parcel·la contribueixen a aclarir llur fenologia. Tot i això, és sabut que molts gasteromicets tarden bastant en descompondre' s i, per tant, queden sobrevalorats en els inventaris.

Una situació inversa és la d'espècies efimeres (My cena , En toloma, etc.).

58

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

METODOLOGIA Un cop recollectats, els exemplars són guardats en sobres i posteriorment s' identifiquen en el laboratori. Cada mostra es guarda embolicada amb paper de seda i dins del seu sobre corresponent, on consten les dades referents a la mostra. Els sobres s'ordenen per espècie i número d 'herbari, per tal de facilitar-ne la cerca po sterior. Quan en el camp els exemplars semblen immadurs, s'intenta que madurin en el laboratori, a temperatura i humitat ambientals. La identificació s' ha fet principalment examinant els caràcters microscòpics amb un microscopi NIKONLabophot, utilit zant preparacions de la gleba prè viament hidratada amb alcohol. També s'ha emprat una lupa binocular Zeiss per tal de fer l'observació macrosc òpica dels exemplars. El material estudiat es conse rva a l'herbari BMCG , que forma pali de l'herbari BCN , dipo sitat en el Ce ntre de Documentaci ó de Biodiversitat V egetal , CERBIV, Parc Científic de Barcelona, Univers itat de Barcelona. La bibli ografia bàs ica utilitzada ha estat la següent: BREITENBACH & KRÀNZLIN (1986), CALONGE (1998), CALQN GE ( 1999), GE~RDT et al. (2000) , JÜLICH ( 1989) , LLIMONA et col. (1991), MARTIN (1988) , MARTIN & LLIMONA (1994) i PO UMARAT (2001 ). Les dades d 'abudància de les espècies i les fonts bibliogràfiqu es de la majoria de les citacions, les hem extret de la ba se FungaCat (LLISTOSELLA, 2006). Per a la nomenclatura , hem seguit CALONGE (1998) i Index Fungorum (2006).

RESULTATS La recol·lecció de fongs que fructifiquen en parcel·les que són inventariades peri òdicament, perm et aprec iar força bé la variabilitat i la fenologia de la fructificació del compone nt fún gic de la comunitat vegetal que representen. Els gasteromicets tenen sov int fructificacions de descomposici ó lenta a la natura i bon a conservació en herbari. No és extrany doncs, que s' hagin acumulat moltes reco l·lecc ions (unes 500 ) a l'herbari BCN-BMCG, producte de les prospeccions fetes din s de l proj ecte "Biodiversitat M icològica de Catalunya" ( 1994-2006). L'especial esforç dedicat a nombroses parcel·les d ' estepar (comunitats arbustives dominades per estepes de l gènere eistus) fa que una gran part del material provi ngui d ' aqu ests estud is (34 espècies, d 'un tota l de 47) .

ABREVIATURES DE PLANTES SUPERIORS . No mencl atu ra segons BOL ÒS , O . et al. (2005). A. unedo: Arbutus unedo L.; C. alb.: Cistus a/bidus L.; C. clusi i: Cistus elusii Dunal [C. libanoti s auct. , non L.]; C. lad.: Cistus ladanifer L. [C. /adaniferus L.]; C. lau.: Cistus /aurifolius L.; C. mon.: Cistus monspeliensis L.; C. salv.: Cistus salviifolius L.; E. arb.: Eriea arbor ea L.; L. stoechas: Lavandu/a stoeehas L.; P. hal.: Pinus ha/epensis Mill. ; P. pinea: Pinus pin ea L.; P. syl.: Pinus sy lvestris L.; Q. baI.: Quereus ilex subsp . bal/ota (De sf.) Samp.

[Q. rotundifòlia Larn. , Q. bal/ota Desf.] ; Q. cocc.: Quereus cocc ifera L.; Q. ilex: Quereus i/ex L.; Q. suber: Quereus suber L.; Q. robur: Quereus robur L.; S. junc.: Spartium junceum L.; S. venn.: Sa/so/a vermiculata L.; T. hirsuta: Thymelaea hirsuta (L.) Endl.

ABREVIATURES DE RECOL·LECTORS O IDENTIFICADORS. AA: Arià Argelés; ACS: Aida Cuní; ASC: Antoni Sànchez-Cuxart; AGB: Antonio Gómez-Bolea; AP: Aurora Pavia ; AR: August Rocabruna; BO: Benjamí Oller;BF: Blanca Figuerola; CC: Carles Cortés; CG : Corsino Gutiérrez; CLL: C lave r Llimona; CM: CristinaMestres; EB: Enric Ballestero~;EFT: Estrella Femàndez-Tapia; EG: Enric Gràcia; FA: Francesc Angel;HB : Henry Beker; IR: Ingrid Regalado; JF: Jordi Ferrer; JL: Jaume Llistosella ; JLA: Josep Lab raña; IM: Jaume Morera; JMV: Jo sep Maria Vidal; N : Jordi Vila; JVE: Jan Vesterholt; LB: Laura Balcells; LO: Laia Dotras; LM: Lorena Muñoz; LP: Laura Peiró ; MB: Marí a N. Blanco; MC: Marina Conejero; MEM: Maria Elisa Marsal; MFL: Maria Fa111erS Llimona; MG: Montserrat Gorris; MGA: Mercè Galv any ; MGP : Maria Garcia POlia; ,M S: M iquel SeITano;MT: Manuel Tabarés; NE: Núria Escuer; OL: Oleguer Llimona; PA: Pepe Alvarez; PH: Pilar Hoyo; PL: Pere Luque; PM: Pere Marsal; PT: Francisco Tejedor;RC: Robin Corri à; RMA: Rosa Maria Alentorn; RM: Roc io Mesa; RQ: Rafael Quadrada; SFB: Samantha Fern àndez-Brime; SP: Samuel Pons; TJ: Tania Jiménez; X L: Xavier Llimona; YG: Yolanda Guarc.

Revista Catalana de Micologia , vol. 28: 57-80; 2006.

59

NOVES LOCALITATS Llistat de localitats de procedència de les mostres estudiades que no figuren a LLIMONA et al.

(1995), LLIMONA et al. (1998), ALENTORN et al. (2002) i GARCIA-PORTA & LLIMONA (2005).

219 ROSES: coll de la Perafita (Alt Empordà). EGI8. 250 m. C. mon . 06-10-1998 ; 08-01-1999; 25-01-1999 ; 26-10-1999 ; 01-02-2000 ; 28-11-2000 ; 24-12-2000 ; 03-01-2001.

227 PORT DE LA SELVA: vora coll de la Perafita. Plans vora el mas dels Bufadors (Alt Empordà ). EG 18.

380 m. 07-12-2003 ; 25-10-2005 ; 30-10-2005; 15-11-2005.

228 CAMBRILS: camps abandonat s, a la carretera vers Montbrió (Baix Camp). CF35. 50 m. C. mon. Sobre sòl sorrenc. 17-11-2005.

229 CADAQUÉS: Cala Portaló, plans vora el camí que puja vers el NW (Alt Empordà). EG28. 35 m. C. mon .

08-01-1999.

230 PRAD ES: carretera de Prades a Albarca, entre els quilòmetres 4 i 5 (Baix Camp). CF27. 910 m. C. alb., C. lau . i Q. bai. 09-04-2002; 16-04-2002; 20-03-2003.

232 PIERA : Fembra Morta . Zona culmina l (Anoia). CG90. 600 In. C. mon. 29-10-2002.

233 GAVÀ: Ca n'Espinós (Baix Llobregat). DF I7. 40 In . C. mon. Sobre gres roig. 26-11-2002; 14-01-2003.

234 GAVÀ: Roca Salena (Baix Llobregat). DFI7. 240 In . C. mon i C. alb. 29-10-2002; 26- 11-2002.

235 MONTROIG DEL CAMP : Nostra Senyora de la Roca (Baix Camp). CF25. 250 In . C. mon. 3 1-10-2001; 18-10-2005.

236 VILANO VA DE PRAD ES: partida de Benages, 500 m a l'Est (Conca de Barberà). CF28. 1100 m.

C. mon. i C. alb . 23- 10-2005.

237 L'AMETLLA DE MAR: Sant Jordi d'Alfama. Plana de Sant Jordi (Baix Ebre). CFI3. 30 In. C. clusii. 1604-2002.

238 ROSES: Plans de Romanyac (Alt Empordà). EGI8. 300 m. C. mon. 14-05-1999.

239 PORT DE LA SELVA: Serra de la Carbonera (Alt Empordà). EGI8. 100 m. C. mon. i C. salv. 07-121997; 06-10-1998;26-09-1999.

240 PORT DE LA SELVA: carena sobre el salt de la Gorga, al mig d'un camí assolellat (Alt Empordà).

EG 18. 300 m. 02-01-1990.

241 PORT DE LA SELVA: Rubiés (Alt Empordà). EGI8. 80 m. C. mon. 03-01-1998.

242 PORT DE LA SELVA: Serrat de la Guerra, vora Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) . EG18. 470 m.

C. mon. i C. alb. 07-12-1989; 07-12-1997; 08-12-1997; 02-01-1998; 08-01-1999; 01-05-1999; 11-091999; 26-09-1999; 26-10-1999; 01-11-1999; 04-12-1999; 24-12-1999; 01-02-2000; 22-04-2000; 10-122000; 30-12-2002.

244 ROSES: carretera de Cadaqués (Alt Empordà). EG 18. 40 m. Q. suber amb Cistus. 22-02-2001.

245 ROSES: Mas d'en Puig (Alt Empordà) . EGI8. 500 m. C. mon. 13-02-2001.

246 ROSES: Torre del Sastre (Alt Empordà), EG 17. 160 m. C. mon. 18-03-1999; 12-09-1999.

247 ROSES: vora Dolmen de la Creu d'en Cobertella (Alt Empordà), EG 17. 150 m. C. mon. 13-01-2006.

248 GUALBA: sobre parc del RACC (Vallès Oriental). DG52. 400 m. C. mon. i C. salv. 18-04-2002.

249 PALAU-SAVERDERA: vall sota Mas Ventós. Soleia (Alt Empordà). EGI8. 400 In. C. mon. amb Q. suber . 03-12-2005.

250 VILAJUÏGA: sota el Puig Margall , vora la carretera de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). EG08 . 170 In. C. mon. i C. alb. 26-10-1999.

251 TIANA: Vista Alegre (Maresme). DF39. 220 In . C. salv. i C. alb. 12-04-2002.

253 TOSSA DE MAR : Font d'Aiguaviva (La Selva). DG92 . 150 m. C. mon. , E. arb. , A. unedo. 11-10-2005.

254 VILAJUÏGA: carretera de Sant Pere de Rodes. Fons de vall, vora Puig Castellar (Alt Empordà). EG08. 50 m. C. mon. amb Q. suber. 26-10-1999.

255 VILAJUÏGA: sota el Castell de Quermançó, vora la carretera de Vilajuïga (Alt Empordà). EG08 . 55 m.

C. mon. 06-10-1998; 31-10-1999; 04-12-1999.

256 RABÓS: vora Mas Nou (Alt Empordà), EG09. 100 In. C. mon . 18-04-2002.

257 CADA QUÉS: plans sobre el Mas de Rabassers de Baix (Alt Empor dà). EG28. 105 m. C. mon. , C. salv. i C. alb. 25-01-1999; 26-10-1999; 01-02-2000.

259 PALAU-SAVERDERA: Mas Isaac (Alt Empord à). EG 18. 100 m. C. mon. 02-02-2006.

60

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

260 ROSES: Cap de Norfeu. Zona calcària (Alt Empordà). EG27. 120 m. Plana càrstica amb C. alb. 15-112005.

261 ROSES: Cap de Norfeu. Zona silícia (Alt Empordà). EG27. 120 m. Plana càrstica amb C. alb. 15-112005.

333 PLANOLES (Ripollès). DG28. 1100 In. 09-10-1999.

409 FÍGOLS I ALINYÀ: Cadolla Verda (Alt Urgell). CG76. 1900 m. 04-10-2003.

421 LA VALL DE BIANYA: vora Mas Rodon, l'Hostalnou de Bianya (Garrotxa). DG57. 550 m. Roureda i prat de pastura. 27-09-2005.

422 LA VALL DE BIANYA: Sant Salvador de Bianya (Garrotxa). DG57. 800 m. Q. i/ex. 25-10-2005.

503 ESLIDA: sureda de la plana (Plana Baixa). Castelló. YK31. 400 m. Q. suber. 29-11-2005.

506 XÓVAR: ponent del castell d'Azuébar, partida el Carrascal. SeITa d'Espadà (Alt Palància). Castelló.

YK21. 500 In . Q. suber. 29-11-2005.

507 SANT MARTÍ DE TOUS : vora Can Cardó (Anoia). CG70 . 400 In.P. hal. 18-11-1990.

508 ESPARREGUERA: Riera de Magarola (Baix Llobregat). DGOO. 300 m. P. hal. 26-11-2000.

509 XÓVAR: granja de visons abandonada (Alt Palància). Castelló. YK21. 650 m. C. mon. pur o amb

Q. suber. 29-11-2005.

510 BARCELONA: Collserola. Muntanya Pelada. Soleia de Sant Pere Màrtir (Barcelonès). DF28. 250 m. 1912-1986; 28-12-1987; 01-12-1989 ; 15-12-1989; 13-12-1991.

511 EL BRUC: vora Ca n'Oller (Anoia). CG90. 450 m. Alzinar aclarit. Sobre sòl silícic. 25-11-2005; 02-122005.

512 PIERA: Les Flandes. Torrent de l'Abadal (Anoia). CF99. 280 m. 13-12-1997.

513 MONTROIG DE VALLDEROURES (Matarranya). YL51. 800 m. 20-11-2000; 30-09-2001.

514 BARCELONA: Montjuïc. Jardí Botànic (Barcelonès) . DF28. 100 m. Sòl herbós. 17-11-2003.

700 TOSSA DE MAR: Cala Bona (La Selva). DG92. 40 m. Q. suber vora mar. 30-12-1997; 11-10-2005.

701 CAMBRILS: davant del Parc Samà (Baix Camp) . CF35. 100 m. Camps incultes. 14-09-2004; 18-102005.

702 ARGENTONA: Can Cabot, entre Argentona i Òrrius (Maresmej. Dêóü. 350 m. Camí sorrenc. 13-041999.

704 CADAQUÉS: Cap de Creus. Vora el Racó de la Claveguera (Alt Empordà). EG28. 25 m. Carni i prats salins. 15-11-2005.

705 LLANÇÀ: Cap Ras (Alt Empordà). EG19. 50 m. P. hal. 09-11-2000 ; 08-12-2000.

707 PORT DE LA SELVA: La Mora (Alt Empord à). EG18. 80 m. Q. suber. 11-10-1998.

708 PORT DE LA SELVA : pineda vora el cementiri (Alt Empordà). EG 18.40 In. P. hal. 05-12-1999.

709 ROSES: vall de Can Berta (Alt Empordà) . EGI8. 100 m. P. hal. 22-02-2001.

710 PORT DE LA SELVA: Sant Baldiri (Alt Empordà). EG28. 180 m. P. hal. 03-01-1989 ; 03-01-1990.

711 SELVA DE MAR: sureda sobre la Fontsanta (Alt Empordà), EG18 . 60 In. Q. suber. 05-12-1999.

712 ROSES: sorrals de Can Ponac. Pradell vora l'estany (Alt Empordà). EG 18.60 m. Sòl sorrenc. 22-02-2001.

713 TOSSA DE MAR: Mas Carbotí (La Selva). DG91. 100 m. Q. sub er. 10-02-1998.

714 ARENYS DE MUNT: Sobirans (Maresme).DG50. 250 m. 10-10-1998.

715 L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ (Conca de Barberà). CF48. 400 m. P. hal. 10-05-2004.

716 ELS HOSTALETS DE PIERO LA: a prop dels jardinets (Anoia). CF99. 375 m. Solar amb detritus vegetals diversos. 02-10-2005.

CATÀLEG D'ESPÈCIES És ben sabut i acceptat que els Gasteromicets constitueixen un grup polifilètic, i que els seus representants es distribueixen actualment en famílies i ordres on sovint predominen fongs amb làmines o porus. En el present treball no és relevant l' ordre ni la família als quals pertanyen els gèneres tractats. La seva ubicació taxonòmica es pot trobar a KIRK et al. (2001), i també a IZCO et al. (2004, pago 264). Les espècies apareixen doncs, simplement ordenades alfabèticament, i llur distribució s'agrupa per comarques i, dintre d'aquestes, per municipis. Els municipis s'exposen ordenats de nord a sud, i les comarques s'han ordenat alfabèticament, tenint en compte que les pertanyents a Castelló se situen al final. Cada xifra entre parèntesi indica una localitat. Moltes

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

61

d'elles s' han presentat en treballs anterior s, acompanyades de llur posició en el mapa . De cada localitat s'indica el topònim abreviat, el quadrat UTM 10 x 10 km, l'altitud, i les abreviature s de les plantes amb les quals va associada. També s' indica la data de recolIecci ó, l'abreviatura dels recol-lectors, determinador i revisor, i el número de l'exemplar d'herbari, precedit de BMCG (Biodiversitat Micològica de Catalunya Gasteromicets). Si hi ha recol·leccions posteriors del mateix punt , cada una d'elles s'indica darrere l'abreviatura Ibid. Després de les citacion s hi incloem, amb una certa voluntat de divulgació, però també per facilitar-ne la verificació, els caràcters que millor permeten la identificació de l'e spècie, o bé esmentem on es troba una descripció conforme amb el nostre material i fàcilment accessible. Ho acabem, quan és pertinent, amb comentaris relacionats amb l'interès de la troballa , citacion s prèvies (en el cas de tàxons poc citats), possibles confusions, variabilitat, etc.

Astraeus hygrometricus (Pers.) Morgan ALT EMPORDÀ : PORT DE LA SELVA: (217) El Molí de Vent. EG I8 . 16 m. P. hal. 04-10-1998. Leg. XL, OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 279. (242) Serrat de la Guerra, vora Sant Pere de Rodes. EG 18. 470 m. C. mon. i C. alb. 08- 12-1997.

Leg. XL, OL, PM. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 278.- 1bid. 02-01- 1998. Leg. XL, OL, PM. Del. LD. BMCG 379.- 1bid.

0 1-05- 1999. Leg. XL, OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 282.- Ibid. 01- 11-1999. Leg. XL, OL, PM, 1M. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 286. (7 10) Sant Baldiri. EG28. 180 m. P. hal. 03-01-1990. Leg. XL. Del. SP. Rev. MGP . BM CG 277.CADA QUÉS: (704) Cap de Creus. Vora el Racó de la Claveguera. EG28. 25 m. Camí i prats salins. 15-11-2005. Leg. XL, N . Del. MGP . BMCG 43.- VILAJUÏGA: (255) Sota el Castell de Quermançó, vora la carretera de Vilajuïga.

EG08. 55 m. C. mon. 31-10-1999. Leg. XL, OL, PM, 1M. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 285.- ROSES: (211) Mas Marés, plans 500 mal N de la casa. EG I7. 140 m. C. mon. Sobre sòl saulonós. 25-0 1-1999. Leg. XL, N . Del. SP. Rev. MG P. BMCG 280.- 1bid. 26-10-1999. Leg. XL, N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 284.-1bid. 24-12-1999. Leg. XL, N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 287.- l bid. 0 1-02-2000. Leg. XL, N . Del. ACS. Rev. MGP. BMCG 46. (212) Callet sobre la Falconera. EGI7. 95 m. C. mon., C. alb. i C. salv. 25-10-2005. Leg. XL, N , NE, HB. Del. MGP. BMCG 489.-1bid.

02-02-2006. Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 116. (215) Entre l'A lmadrava i la Falconera. Camí de Ronda. EG 17. 20 m.

C. mon . 01-02-2000. Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 50. (2 19) Coll de la Perafita. EG I8. 250 m. C. mon. 0 1-02-2000.

Leg. XL, N. Del. MG P. BMCG 26. (246) Torre del Sastre. EGI7. 160 m. C. mon. 18-03- 1999. Leg. XL, N . Del. SP. Rev. MGP. BMCG 28 1.- 1bid. 12-09-1999. Leg. XL, OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 283.

BAIX CAMP: MONTROIG DEL CAMP : (235) Nostra Senyora de la Roca. CF25. 250 m. C. mon . 31-10-2001. Leg. XL, N. Del. ACS. Rev. MGP. BM CG 89.

BAIX LLOBREGAT : GAVÀ : (234) Roca Salena. DFI 7. 240 m. C. mon i C. alb. 29-10-2002. Leg. XL, N , RQ . Del. MGP. BMCG 13.- 1bid. 29-10-2002. Leg. XL, N , RQ. Del. AC S. Rev. MGP . BMCG 45.

BARCELONÈS: BAR CELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. C. mon. , C. salv., C. alb . i C.lad. 0210-200 1. Leg. XL, N. Del. ACS. Rev. MGP. BMCG 5 1.- 1bid. 15-04-2002. Leg. XL, N . Del. MGP. BMCG 49.- Ibid.

21- 10-2005. Leg. XL, N . Del. MGP. BMCG 25.

MARESME: PREMIÀ DE DALT: (226) Sant Mateu. Plana del Mal Temps-Turó d'en Baldiri. DF49. 420 m. C. mon . 1204-2002. Leg. XL, N , JL, RMA , CG. Del. ACS. Rev. MGP. BMCG 44.- 1bid. 10-05-2002. Leg. XL, N , TJ. Del. ACS .

Rev. MGP. BMCG 48.- TIANA: (22 1) L 'A legria. Sobre Can Andreu. DF39. 250 m. Comunitat densa de C. alb., localment amb C. mon. 17-12-2002. Leg. XL, N . Del. ACS . Rev. MGP. BMCG 47.

MAT ARRANYA: MONTROIG DE VALL DEROURES : (5 13). YL51. 800 m. 30-09-2001. Leg. YG. Del. LD. BMCG 380.

Peridi constituït per dues capes, de les quals la més externa , l'e xoperidi , és coriàcia i s'obre en estrella en temps humit (pluja o rosada) , i es tanca en temps sec, formant una bola que el vent fa rodolar. L 'endoperidi o capa més interna , en canvi, és globós , sèssil, més prim i elàstic i en el seu interior resguarda la gleba i el paracapil-Iici, format per hifes estèrils, ramificades i hialine s.

Presenta una obertura apical irregular. Les espores són globose s, de mida força gran (7,5-12 M-m) i ornamentades amb denses espines. Els exemplars (gasterocarps) joves semblen de fong hipogeu, però surten a la superficie, i es distingeixen per la seva gran duresa i, en secció, per les dues capes, ben diferenciades, del peridi. Un cop dispersades les espores, es descomponen molt lentament, començant per l'endoperidi, i les restes es mantenen identificables molt de temps, segons la pluja i la humitat , sobretot en les comunitats esclarissades de plante s arbustives. Il-Iustrat a Bolets de Catalunya (1991).

62

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

Battarrea stevenii (Libosch.) Fr. ANOIA: ELS HOSTALETS DE PIEROLA: (716) A prop dels jardinets. CF99. 375 m. 02-10-2005 . Leg. RQ. De!.MGP. BMCG496.

La mostra comprèn tres exemplars d'aquesta espècie , el més alt dels quals arriba a 37 cm. Els principals caràcters són la robustesa del basidioma (que pot arribar a medir, segons la bibliografia, fins a 80 cm), l'estípit cilíndric, de consistència llenyosa i superficie esquamosa, volva seca, gleba pulverulent i espores globoses, verrucoses, de 5-6 um de diàmetre. Com és característic d'aquest gènere , el capil·lici està format per dos tipus d'elements: filaments simples i hialins , i filaments estèrils i en forma d'espiral, anomenats elàters , que contribueixen a la dispersió de les espores. Es una espècie polèmica des del punt de vista taxonòmic, ja que pot ser fàcilment confosa amb B. phalloides Dicks.: Pers. , però aquesta presenta dimensions més petites (menys de 20 cm d'alçada) i la volva gelatinosa. MARTIN & JOHANNESSON (2000) creuen que es tracta de dues formes de la mateixa espècie. La seva aparició a Catalunya és ocasional i, aparentment, imprevisible. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1995) i anteriorment també citat a MORENO et al.

(1983) i CALONGE et al. (1992).

Bovista aestivalis (Bonord.) Demoulin ALT EMPORDÀ: RABÓS: (256) Vora Mas Nou. EG09. 100 m. e. mon . 18-04-2002. Leg. XL, N. De!.MGP. BMCG 6.LLANÇÀ: (705) Cap Ras. EGI9. 50 m. P. hal. 08-12-2000. Leg. XL, OL. De!. LO. BMCG 325.- PORT DE LA SELVA: (204) S'Arenella. Península plana amb T. hirsuta , Si junc., gramínies i poblacion s de e. mon. i e. salv. EG 18.

10 m. 07-12-1989. Leg. XL. De!. SP. Rev. MGP. BMCG 171.-1bid. 08-12-1997. Leg. XL , OL, PM. De!. SP. BM CG 125 (A), BMCG 125 (B), BMCG 125 (C).- l bid. 06-10-1998. Leg. XL, JV. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 177.-1bid. 2811-2000. Leg. XL , N , LM, MC, LP. De!. MGP. BMCG 109.-1bid. 11-01-2001. Leg. XL, JV. Del. LO. BM CG 331.

(2 17) El Molí de Vent. EG18. 16 m. P. hal. 07-12-1997. Leg. XL, OL. Del. SP. BMCG 151.- Ibid. 04-10-1998. Leg. XL, OL. De!. SP. BM CG l45 .-1bid. 04-10-1998. Leg. XL , OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 172.-1bid. Sota P.pinea.

11-10-1998. Leg. XL. Del. SP. BMCG 146. (239) Serra de la Carbonera. EGI 8. 100 m. e. mon. i e. salv. 06-10-1998.

Leg. XL, N. De!. SP. BM CG 129, BMCG 161.-1bid. 26-09-19 99. Leg. XL , OL. Del. SP. BMCG 134, BMCG 135.

(242) Serrat de la Guerra , vora Sant Pere de Rodes. EG18. 470 m. e. mon . i e. alb. 08-12-1997. Leg. XL, OL, PM. Del. SP. BMCG 152, BMCG 153.-1bid. 02-01-1998. Leg. XL, OL, PM. Del. SP. BMCG 148.-1bid. 02-01-1998. Leg. XL, OL, PM. De!. SP. Rev. MGP. BMCG 168.- Ibid. 11-09-1999 . Leg. XL , OL. De!. SP. BMCG 130, BMCG 133, BMCG 137, BMCG 138.- Ibid. 26-09-1999. Leg. XL , OL. Del. SP. BMCG 139, BMCG 140, BMCG 142.-1bid. 01-11-1999 .

Leg. XL, OL, PM , 1M. Del. SP. BMCG 143.- Ibid. 24-12-1999. Leg. XL, N . De!. SP. BMCG 163.- Ibid. 22-04-2000.

Leg. XL , OL. Det. LO . BMCG 329, BMCG 332.- CADAQUÉS: (218) Cala Jonquet , vora la carretera del far. EG28. 40 m. e. mon. 25-01-1999. Leg. XL , N. o« SP. BMCG 127, BMCG 157.-1bid. 14-05-1999 . Leg. XL, N , JL. De!. SP. BMCG 144.- Ibid. 26-10-1999. Leg. XL, N. De!. SP. BMCG 132.-1bid. 24- 12- 1999. Leg. XL, N. De!. SP. BMCG 156.- Ibid. 28- 11-2000. Leg. XL, N , LM , MC , LP. o« MGP . BMCG 114.-1bid. 11-01-2001. Leg. XL , N. De!. MGP. BMCG 28.- Ibid. 11-01-2001. Leg. XL , N.De!. LO. BMCG 324, BMCG 327. (229) Cala Portaló , plans vora el camí que puja vers el NW. EG28 . 35 m. e. mon. 08-01-1999. Leg. XL, N , OL, BO . De!. SP. Rev. MGP. BMCG 122. (257) Plans sobre el Mas de Rabassers de Baix. EG28. 105 m. e. mon. , e. salv. i e. alb. 25-01-1999. Leg. XL, N. De!. SP. BMCG 160.-1bid. 26-10-1999. Leg. XL , N. o« SP. Rev. MGP. BMCG 124.- Ibid. 26-10-1999. Leg. XL, N. De!. SP. BMCG 131.- VILAJUÏGA: (214) Torrent de la Coma de l'Infern. Camí dels dòlmen s. EGI8. 120 m. e. mon. i e. alb.

13-01-2006. Leg. XL , N , SFB. Del. MGP. BMCG 421. (254) Carretera de Sant Pere de Rodes. Fons de vall, vora Puig Castellar. EG08. 50 m. e. mon. amb Q. suber. 26-10-1999. Leg. XL, N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 120. (255) Sota el Castell de Quermançó, vora la carretera de Vilajuïga. EG08. 55 m. e. mon. 06-10-1998. Leg. XL , N. Det. SP. BMCG 128.-1bid. 31-10-1999. Leg. XL , OL, PM, 1M. o« SP. BMCG 123.- Ibid. 04-12-1999. Leg. XL , OL, CL. De!. SP. BMCG 164.- PALAU-SAVERDERA: (259) Mas Isaac. EGI8. 100 m. e. mon. 02-02-2006. Leg. XL, N. De!. MGP .

BMCG 117.- ROSES: (2 11) Mas Marés , plans 500 mal N de la casa. EG17. 140 m. e. mon. Sobre sòl saulonó s. 25-011999. Leg. XL, N. o« SP. BMCG 154.- Ibid. 25-01-1999. Leg. XL, N. bei. SP. Rev. MGP. BMCG 176.-1bid. 01-022000. Leg. XL , N . o« MGP. BMCG 95.- Ibid. Sota L. sloeehas . 28- 11-2000. Leg. XL, N , LM , MC , LP. Dei. MGP. BMCG 111, BMCG 112.- Ibid. Sota L . stoechas. 28-11-2000. Leg. XL , N , LM, MC , LP. De!. LO . BMCG 330.-1bid.

23-01-2001. Leg. XL , N. o« LO. BMCG 318, BMCG 319, BMCG 328.-1bid. 22-02-2001. Leg. XL , N , CG, LM, MC. De!. LO. BMCG 321. (212) Callet sobre la Falconera. EGI7. 95 m. e . mon., e. alb. i e. sal v. 13-02-2001. Leg. XL , MB , AGB. o« MGP. BMCG 7.- Ibid. 22-02-2001. Leg. XL , N , CG, LM, MC. o« LO. BMCG 323, BMCG 326.-1bid. 25-10-2005. Leg. XL , N , NE, HB. o« MGP. BMCG 491.- Ibid. 15-11-2005. Leg. XL , N . De!. MGP. BMCG 29.- Ibid. 02-02-2006. Leg. XL , N. o« MGP. BMCG 115, BMCG 118. (215) Entre l'Almadrava i la Falconera. Camí de Ronda . EGI7. 20 m. e. mon. 26-10-1999. Leg. XL, N. o« SP. BMCG 162.- lbid. 21-11-2001.

Leg. XL, N , LM , CG. De!. MGP. BMCG 62. (219) Coll de la Perafita. EGI8. 250 m. e. mon. 06-10-1998. Leg. XL, N. De!. SP. BMCG 121, BMCG 147.-1bid. 06-10-1998. Leg. XL , N . o« SP. Rev. MGP. BMCG 173, BMCG 174.-

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

63

Ibid 06-10-1998. Leg. XL , N. De!. SP. Rev. MGP . BMCG 175.-Ibid 08-01-1999. Leg. XL , N , OL , BO. o« SP. Rev. MGP. BMCG 167.- Ibid 25-01-1999. Leg. XL , N. o« SP. BMCG 155.- Ibid 28-11-2000. Leg. XL , N , LM , MC , LP. o« MGP. BMCG 113. (244) Carretera de Cadaqués. EG 18. 40 m. Q. suber amb Cistus. 22-02-2001. Leg. XL , JV , CG , LM , MC. De!. LD . BMCG 322. (245) Mas d'en Puig. EGI8. 500 m. C. mon. 13-02-2001. Leg. XL , MB , AGB. o« MGP. BMCG 94. (246) Torre del Sastre . EGI7. 160 m. C. mon. 18-03-1999. Leg. XL , N. De!. SP. Rev. MGP. BM CG 170.- Ibid 12-09-1999. Leg. XL , OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 136.- Ibid 12-09-1999. Leg. XL , OL. o« SP. BMCG 141.

ALT PENEDÈS: MEDIONA: (220) Cabrera d'Igualada. Els Brugars. CF89. 400 m. C. mon. 29-10-2002. Leg. XL , N , RQ. De!. MGP. BMCG 52.

BAIX CAMP: RIUDECANYES: (161) Sureda d'Escornalbou. CF25. 530 m. Q. suber. 13-01-1998. Leg. XL , N , RQ , JL, CG , EG. o« SP. BMCG 149. (225) Montclar. CF25. 110 m. C. mon. , soleia. 28-02-2003. Leg. XL , N , JL. De!. MGP .

BMCG 30.- Ibid 18-10-2005. Leg. XL , N , LB , BF. o« MGP. BMCG 34.-Ibid 03-03-2006. Leg. XL , N , SFB , RM .

Det. MGP. BMCG 482.- CAMBRILS: (701) Davant del Parc Samà. CF35 . 100 m. Camps incultes . 14-09-2004. Leg. XL , N , MT. o« MGP. BMCG 487.- MONTROIG DEL CAMP: (235) Nostra Senyora de la Roca. CF25 . 250 m.

C. mon. 18-10-2005. Leg. XL , N , LB, BF. De!. MGP . BMCG 33.

BARCELONÈS: BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28 . 170 m. C. mon., C. salv., C. alb. i C. lad. 1904-2000. Leg. XL , N. De!. MGP. BMCG 9.- Ibid 25-01-2001. Leg. XL , N. De!. LD. BMCG 320.- Jbid 05-04-2001.

Leg. XL , N. o« MGP. BMCG 12, BMCG 18.- Jbid 02-10-2001. Leg. XL , N. De!. MGP. BMCG 10, BMCG 11, BMCG 27, BMCG 61, BMCG 464.- Jbid 09-01-2002. Leg. XL , N . o« MGP. BMCG 53, BMCG 60.- Ibid 15-042002. Leg. XL , N. De!. MGP. BMCG 55, BMCG 56, BMCG 57, BMCG 58.- Ibid 10-05-2002. Leg. XL , N , TJ. Del. MGP. BMCG l , BMCG 4, BMCG 92.- Jbid 03-09-2002. Leg. XL , N. Del. MGP. BMCG 14.- Jbid 15-10-2002. Leg. XL , N . De!. MGP. BMCG 98.- Ibid 14-01-2003. Leg. XL , N. De!. MGP. BMCG 54.-Jbid 04-11-2003. Leg. XL. o« MGP. BMCG 427 , BMCG 440.- Ibid 21-10-2005. Leg. XL , N. De!. MGP. BMCG 35, BMCG 36, BMCG 63, BMCG 75. (510) Collserola. Muntanya Pelada . Soleia de Sant Pere Màrtir. DF28. 250 m. 01-12-1989. Leg. XL. Det. SP. Rev. MGP. BMCG 126.- Ibid 15-12-1989. Leg. XL . Del. MGP. BMCG 481.-Ibid 13-12-1991. Leg. XL. De!. MGP. BMCG 445.

CONCA DE BARBERÀ: VILANOVA DE PRADES: (236) Partida de Benages, 500 m a l'E st. CF28. 1100 m. C. mon. i C. alb . 23-10-2005. Leg. XL , N. o« MGP. BMCG 2.

MARESME: PREMIÀ DE DALT: (226) Sant Mateu. Plana del Mal Temps-Turó d'en Baldiri. DF49. 420 m. C. mon. 1204-2002 . Leg. XL , N , JL, CG , RMA. De!. MGP. BMCG 420 .- TIANA: (251) Vista Alegre . DF39. 220 m. C. salv. i C. alb. 12-04-2002. Leg. XL , N , JL, CG , RMA. o« MGP. BMCG 418 , BMCG 419.

OSONA: SEVA: (416) Corral de Terrers. DG43. 720 m. Sota P. sy!. 10-03-2001. Leg. XL , N , LM , LP, TJ. o« LD. BMCG333.

VALLÈS ORIENTAL: GUALBA: (248) Sobre parc del RACC. DG52. 400 m. C. mon. i C. salv. 18-04-2002. Leg. XL , N. De!. MGP. BMCG 5.

ALT PALÀNCIA (CASTELLÓ): XÓVAR: (506) Ponent del castell d'Azuébar, partida el Carrascal. Serra d'Espadà.

YK21. 500 m. Q. sub er. 29-11-2005. Leg. XL , N , PT, PA. o« MGP. BMCG 426. (509) Granja de visons abandonada.

YK21. 650 m. C. mon. pur o amb Q. suber. 29-11-2005. Leg. XL , N , PT, PA . »« MGP. BMCG 422.

PLANA ALTA (CASTELLÓ): BENICÀSSIM: (198) Desert de les Palmes. Camí de les Agulles de Santa Àgata , obaga.

BE43. 350 m. 21-11-2000. Leg. XL. o« SP. BMCG 158, BMCG 159.-Ibid 21-11-2000. Leg. XL. o« SP. Rev. MGP. BMCG 180.

Gasterocarp globós, de 1 a 3 cm de diàmetre, sèssil, que s'obre a través d'un ostíol apical; gleba de color bru olivaci i subgleba compacta o absent (en cap cas cel-lular), del mateix color que la gleba; capillici de tipus intermig, amb hifes ramificades dicotòmicament, sense septes, molt porades i hialines; espores globoses, de subllises a puntejades, amb un curt esterigma (no sempre present) hialí (1-1,5 M-m), i un diàmetre de 3,5-4,8 M-m, amb un valor modal proper als 4 M-m. En la majoria, hi podem observar clarament una gútula. Espècie molt abundant als estepars (Cistion), especialment als de C. mon. sobre substrat silícic. La mostra BMCG 95 presenta una ornamentació (grànuls) de l'exoperidi molt pronunciada.

Bovista ochrotricha Kreisel GARROTXA: LA VALL DE BIANYA: (422) Sant Salvador de Bianya. DG57. 800 m. Sobre l'escorça de Q. i/ex , acompanyada de molses i hepàtiques. 25-10-2005. Leg. XL , N , NE, HB. De!. MGP. BMCG 90.

Espècie fàcil d'identificar per l'hàbitat briòfil-corticícola dels seus gasteromes, que són ovoides, sèssils i de mida reduïda (1-1,5 x 0,5-1 cm), amb capil-lici de tipus lycoperdon i absència de subgleba. Les mides del gasterocarp s'han extret de CALONGE (1998), ja que els exemplars de la

64

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

única mostra de què disposem són molt joves i encara poc desenvolupats (el més gran, presenta unes dimensions de 0,7 x 0,5 cm). Conforme a la iconografia de 1. VILA inclosa a GERHARDT et al. (2000). A Catalunya , només havia estat citat una vegada (CALONGE et al., 1993).

Bovista plumbea Pers.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELV A: (242) Serrat de la Guerra, vora Sant Pere de Rodes. EG 18. 470 m. C. mon. i C. alb. 07- 12-1989. Leg. XL. De i. SP. Rev. MGP. BM CG 186.- Ibid. 26-10 -1999. Leg. XL , N . De!. SP. BMCG 179, BMC G 184.- Ibid. 22-04-2000. L eg. XL , OL. De!. LD . BMCG 339.- PALAU-SAVERDE RA: (249) Vall sota Mas Ventós. Soleia. EG 18. 400 m. C.mon. amb Q. suber. 03-12-2005. Leg. XL . De!. MG P. BM CG 435. - RO SES: (2 11) Mas Marés, plans 500 m al N de la casa. EG 17. 140 In . C. mon. Sobre sòl saulonós . 25-0 1-1999. Leg. XL , N . Det. SP. Rev. MG P. BMCG 182.-Ibid. 24- 12- 1999. Leg. XL, N . De!. SP. BM CG 183, BM CG 185.- Ibid. 28-11 -2000. Leg. XL , N , LM , MC , LP. De!. LD. BMCG 340.- Ibid. 22-02-200 1. Leg. XL , N , CG, LM , MC. De!. LD. Rev. MGP . BMCG 336. (7 12) Sorra ls de Can Ponac. Pradell vora l' estany. EG 18. 60 m. Sòl sorrenc. 22-02-2001. Leg. XL , JV , CG , LM , MC. De!. LD. BMCG 337 .

ALT URGE LL: FÍGOLS l AL INYÀ : (407) Serra de Campelles. CG76 . 2050 m. Prat. 04-10 -2003. Leg. XL , 1F, CC , RC, AP . o« MGP . BM CG 32.

BAIX LLOBREGAT: ESPARREGUE RA: (508) Riera de Magarola. DGOO. 300 In . P. hal. 26- 11-2000. Leg. LM , MC, LP, IR. De!. LD. BM CG 338.

GARROTXA: LA VALL DE BIANYA: (42 1) Vora Mas Rodon , l'Hostalnou de Bianya. DG57. 550 m. Prat de pastura.

27-09 -2005. Leg. XL , N . De!. MGP . BM CG 3 1.

MARESME: DOSRIUS : (19 1) El Far. Parc Natural del Corredor. DG50. 420 m. Q. ilex amb P. pinea . 22-03-2004. Leg. SFB. De!. MGP. BMCG 434 .

Gasterocarp globós, sèssil i amb un ostíol apical; exoperidi blanc, que es desprèn aviat, deixant al descobert l'endoperidi, de color gris; subgleba absent; gleba brunenca. CapilIici de tipus bovista, no septat ni porat (es tracta d'un tipus de capillici força fàcil de diferenciar, ja que consta d'un tronc principal, vers el qual surten ramificacions dicotòmiques, que es van atenuant als extrems) i espores ellipsoïdals (o subgloboses), subllises o clarament verrucoses, de 4-6 um de diàmetre, i amb un llarg pedicel, recte i agut, de 8-1Oum de longitud. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1989).

Calvatia cyathiformis (Bosc) Morgan ALT EMP ORDÀ: POR T DE LA SELVA : (227) Vora coll de la Perafita. Plans vora el mas dels Bufad ors. EG 18. 380 m. 25- 10-2005 . Leg. XL , N , NE , HB. De!. MGP. BMCG 494.- VILAJU ÏGA : (255) Sota el Castell de Quermançó, vora la carre tera de Vilajuïga. EG08. 55 m. C. mo n. 04- 12-1999. Leg. XL , OL, CL. De!. SP. Rev. MGP. BMC G 190.RO SES: (2 11) Mas Marés, plans 500 In al N de la casa . EG 17. 140 m. C.mon. Sobre sòl saulonós. 26-10- 1999. Leg. XL , N. De!. SP. Rev. MG P. BMCG 187. (2 12) Ca llet sobre la Falco nera. EG I7 . 95 m. C.mon., C. alb. i C. salv. 23-0 1200 1. Leg. XL , N . De!. LD. BMC G 342 .- Ibid. 22-02-2 00 1. Leg. XL , N , CG, LM , MC. De!. LD . BMCG 34 1. (2 15) Entre l' Almadrava i la Falco nera. Camí de Ronda. EG 17. 20 m. C. mon . 24- 12-1999. Leg. XL , N. Det. SP. BMCG 189.

BAR CELON ÈS: BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. C. mon ., C. salv., C. alb. i C.lad. 1504-2002. Leg. XL , N. D e!. MGP . BMC G 70.

SELVA : TOSSA DE MAR: (7 13) Mas Carbotí. DG91. 100 m. Q. suber. 10-02-1998. Leg. XL, JV, AR , CF, FA . De!. SP. BM CG 188.

El color porpra lilací que presenta la gleba al madurar fa que aquesta espècie sigui força fàcil d'identificar de visu. La presència d'una subgleba compacta en la part superior i cel·lular en la base, les espores verrucoses i el capil-lici septat també ajuden a separar-la d'altre s espècies d'aquest gènere. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1989).

Calvatia excipuliformis (Scop.: Pers.) Perdeck ALT EM PORDÀ: POR T DE LA SELVA : (227) Vora coll de la Perafita. Plans vora el mas dels Bufadors. EG 18. 380 m. 25- 10-2005 . Leg. XL , N , NE , HB . D e!. MGP. BM CG 493.- Ibid. 30-10-2005 . Leg. XL , AA. De!. MGP . BM CG 9 1.

(239) Serra de la Carbonera. EG 18. 100 m. C. mon . i C. salv. 07-1 2-1997. Leg. XL , OL, PM. De!. SP. BMCG 192.-1bid.

Sota E. orb . 06-10-1 998. Leg. XL , JV. De i. SP. Rev. MGP. BM CG 207 . (242) Serrat de la Guerra, vora Sant Pere de Rod es. EG 18. 470 m. C. mon. i C. alb. 07-12-1 997 . Leg. XL , OL, PM. o« SP. BM CG 191.- Ibid. 07-1 2-1997. Leg. XL, OL, PM. De!. SP. Rev. MGP. BM CG 194, BMCG 209 , BM CG 240.- 1bid. 08-12-1997 . Leg. XL, OL , PM . De!. SP. BMCG 193.- Ibid. 02-01-1998. Leg. XL, OL, PM . De!. SP. Rev. MGP. BM CG 200.- 1bid. 02-01-1 998. Leg. XL, OL ,

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

65

PM. Del. SP. BMCG 202.- Ibid. 08-01-1999 . Leg. XL, N , OL, BO. Del. SP. BMCG 197.- Ibid. 01-05-1999 . Leg. XL, OL. D el. SP. Rev. MGP. BMCG 203.- Ibid. 26-10-1999. Leg. XL, N. Del. SP. BMCG 204, BMCG 206.- Ibid. 01-111999. Leg. XL, OL, PM, 1M. Del. SP. BMCG 195, BMCG 198, BMCG 201.- Ibid. 04-12-1999. Leg. XL, OL, CL. Del. SP. BMCG 199, BMCG 208.- Ibid. 04-12-1999 . Leg. XL, OL, CL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 210.- Ibid. 22-04-2000.

Leg. XL, OL. Del. LD. BMCG 346.- Ibid. 22-04-2000. Leg. XL, OL. Del. LD. Rev. MGP. BMCG 348.- Ibid. 10-122000. Leg. XL, OL. Del. LD. BMCG 345.- Ibid. 30-12-2002. Leg. XL. Del. MGP. BMCG 16. (708) Pineda vora el cementiri. EG18 . 40 m. P. hal. 05-12-1999. Leg. XL, MEM, OL. Del. SP. BMCG 196.- SELVA DE MAR: (711) Sureda sobre la Fontsanta. EG18. 60 m. Q. suber. 05-12-1999. Leg. XL, MEM, OL. Del. SP. BMCG 211.VILAJUÏGA: (214) Torrent de la Coma de l'Infern. Camí dels dòlmens. EG18 . 120 m. e. mon. i e. alb. 13-01-2006.

Leg. XL, N , SFB. Del. MGP. BMCG 101.- ROSES: (211) Mas Marés, plans 500 m al N de la casa. EG17. 140 m. e. mon . Sobre sòl saulonós. 28-11-2000 . Leg. XL, N , LM, MC, LP. D el. LD. BMCG 349. (212) Collet sobre la Falconera. EG17. 95 m. e. mon. , e. alb . i e. salv. 13-02-2001. Leg. XL, MB, AGB . Del. MGP. BMCG 38.- Ibid. 22-022001. Leg. XL, N , CG, LM, MC. Del. LD. BMCG 344.- Ibid. 25-10-2005. Leg. XL, N , NE, HB. Del. MGP. BMCG 492 .- Ibid. 15-11-2005. Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 39. (219) Coll de la Perafita. EG18. 250 m. e. mon. 06-101998. Leg. XL, N. D el. SP. BMCG 205. (712) Sorrals de Can Ponac. Pradell vora l'estany. EG18. 60 m. Sota Cistus sp .

Sòl sorrenc. 22-02-2001. Leg. XL, N , CG, LM, MC. Del. LD. BMCG 343.

ALT URGELL: FÍGOLS I ALINYÀ: (407) Serra de Campelles. CG76 . 2050 m. 04-10-2003. Leg. XL, JF, CC, RC, AP. Del. MGP . BMCG 102.

BAIX CAMP: PRADES: (230) Carretera de Prades a Albarca, entre els quilòmetres 4 i 5. CF27. 910 m. e. alb. , e.lau. i Q. baI. 20-03-2003 . Leg. XL, N , CC, JLA. Del. MGP. BMCG 473.- RIUDECANYES: (225) Montclar. CF25. 110 m. e. mon. , soleia. 18-10-2005. Leg. XL, N , LB, BF. D el. MGP. BMCG 24.- Ibid. 03-03-2006. Leg. XL, N , SFB, RM. Del. MGP. BMCG 483. (225) Montclar. CF25. 110 m. e. mon ., obaga. 17-11-2005. Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 104.- CAMBRILS: (228) Camps abandonats, a la carretera vers Montbrió. CF35. 50 m. e. mon. Sobre sòl sorrenc. 1711-2005. Leg. XL, N. Del. MGP . BMCG 23.

BAIX LLOBREGAT: GAVÀ: (234) Roca Salena. DF17. 240 m. e.mon i e .alb. 29-10-2002. Leg. XL, N , RQ. Del. MGP . BMCG 15.

BARCELONÈS: BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. e. mon. , e.salv., e. alb. i e .lad. 0210-2001. Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 71.- Ibid. 16-11-2001. Leg. XL. Del. MGP. BMCG 474.- Ibid. 09-01-2002.

Leg. XL, N. D el. MGP. BMCG 19.

MARESME: PREMIÀ DE DALT: (226) Sant Mateu. Plana del Mal Temps-Turó d'en Baldiri. DF49. 420 m. e. mon . 1204-2002. Leg. XL, N , JL, CG, RMA. Del. MGP. BMCG 417.

VALL ÈS ORIENTAL: GUALBA: (248) Sobre parc del RACC . DG52. 400 m. e. mon. i e.salv. 18-04-2002. Leg. XL, N. Del. ACS. Rev. MGP . BMCG 17.

ALT PALÀNCIA (CASTELLÓ): XÓVAR: (509) Granja de visons abandonada. YK21. 650 m. e. mon . pur o amb Q. suber. 29-11-2005. Leg. XL, N , PT, PA. Del. MGP . BMCG 428.

L'exoperidi presenta una ornamentació molt característica, que varia segons la posició: a la part més apical, hi trobem fines espines, mentre que en la regió més basal, l'ornamentació és a base de fines verrugues. El capil·lici no septat, la subgleba cel·lular, les espores verrucoses i la presència de llargs esterigmes hialins (10-12 I-lm) barrejats entre les espores, són altres caràcters típics de l'espècie. Es tracta d'una espècie altament polimòrfica, ja que podem trobar des de gasteromes globosos o lleugerament piriformes, a basidiomes clarament claviformes, amb un llarg peu.

Respecte aquest polimorfisme , hem observat que gairebé totes les mostres de C. excipuliformis que es troben als estepars (Cistion) són piriformes (de peu curt). A primera vista, quan són immadurs, es poden prendre fàcilment per un Lycoperdon. En canvi, quan són madurs, la principal difèrencia entre els dos és que en el cas de C. excipuliformis , les espores són alliberades per destrucció irregular del peridi, mentre que en el cas de Lycoperdon, ho fan a través d'un ostíol apical. En la mostra BMCG 101, les espores s'observen menys verrucoses i els esterigmes són més curts que els descrits per l'espècie. La mostra BMCG 210 presenta unes dimensions (1,5 x 2 cm) inferiors a les descrites per l'espècie (3-10 cm, segons CALONGE (1998) ), però la resta de caràcters concorda perfectament amb els propis de l'espècie. En la mostra BMCG 473, els esterigmes arriben a assolir els 20 I-lm de llargada, notablement superiors als descrits anteriorment. Illustrat a Bolets de Catalunya (2004).

Ca/vatia utriformis (Bull.: Pers.) Jaap ALT EMPORDÀ: ROSES: (238) Plans de Romanyac. EG18. 300 m. e. mon. amb clarianes i vora E. arb. 14-05-1999.

Leg. XL, N , JL. Del. SP. BMCG 212, BMCG 213, BMCG 214, BMCG 216.- Ibid. 14-05-1999. Leg. XL, N , JL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 215.

66

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

Ben caracteritzada per l'exoperidi de color blanc, el qual al madurar forma plaques piramidals de contorn poligonal. Un dels caràcters microscòpics notables és la presència sota els porus del capil-lici, d'unes cambres o invaginacions més o menys tubulars, que penetren a la llum del filament. Les espores, de 3,5-5 M-m, són pràcticament llises al microscopi òptic. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1984).

Clathrus ruber P. Micheli: Pers.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (241) Rubié s. EG18. 80 m. C. mon. Sota P.pinea. 03-01-1998. Leg. XL, OL, PM. Det. LD. BMCG 375.

BAIX LLOBREGAT: GAVÀ: (233) Ca n'Espinós. DF17. 40 m. C. mon. Sobre gres roig. 26-11-2002. Leg. XL , N , JMV .

Det. MGP . BMCG 20.

Espècie freqüent en comunitats poc denses, marges de bosc i de camins. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1982).

Colus hirudinosus Cavalier & Séchier ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (204) S'Arenella. Penín sula plana amb T. hirsuta, Scjun c., gramínie s i poblacions de C. mon . i C. salv. EG18. 10 m. 18-11-1997. Leg. XL , N , RQ. Det. LD. BMCG 376. (227) Vora coll de la Perafita. Plans vora el mas dels Bufadors. EG 18.380 m. 07-12-2 003. Leg. XL . Det. XL. (Anotació de camp) .-lbid. 3010-2005. Leg. XL, AA. Del. MGP. BMCG 497.- ROSES: (260) Cap de Norfeu. Zona calcària. EG27. 120 In. Plana càrstica amb C. alb. 15-11-2005. Leg. XL , N. Det. XL. (Anotació de camp).

Gasterocarp immadur globós o ovoide (1-1,5 x 1-2,5 cm de diàmetre), amb un gruixut cordó miceliar a la base. En madurar, el peridi s'esquinça i deixa sortir un receptacle, primer rosat i després rogenc, llargament ovalat, només reticulat a la part apical. La gleba, de color verd olivaci, es troba a l'i nterior de la regió apical. Espores llises, elipsoïdals (4 x 2 M-m) i hialines. Pot semblar un Clathrus ruber en miniatura, però aquest presenta el peridi reticulat, el receptacle amb una malla regular i la gleba no només localitzada en la regió apical. La mostra BMCG 376 és fragmentària.

Illustrat a Bolets de Catalunya (1990) i a PEREZ-DE-GREGORIO (1997).

Crucibulum laeve (Huds. ex Relh.) Kambly MARESME: TIANA: (251) Vista Alegre. DF39. 220 m. C. salv. i C. alb. Sobre pinya i branca cremade s de P. hal. 12-042002. Leg. XL, N , 1L, CG , RMA. Del. MGP. BMCG 415.

SELVA: LLAGOSTERA: (175) Mas Roure. Plantacions d'Eu ealyptu s. DG82. 220 m. 30-12-1997. Leg. XL , N , PH, CG, OL. Det. LD. Rev. MGP. BMCG 369.-1bid. 30-12-1997. Leg. XL , N , PH, CG, OL . Det. LD. BMCG 371.- TOSSA DE MAR: (700) Cala Bona. DG92. 40 m. Q. suber vora mar. 30- 12-1997 . Leg. XL , N , PH, CG, OL. Det. LD. BMCG 372.

Peridíols lenticulars, d'entorn a 1,5 M-m de diàmetre, de color blanquinós. Sempre sobre restes vegetals de tot tipus, però mai directament sobre el sòl. Es pot confondre amb espècies del gènere Cyathus, però en aquest darrer els peridíols mai no són de color blanquinós. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1993).

Cyathus olla (Batsch: Pers.) Pers.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (204) S'Arenella. Península plana amb T. hirsuta , s.june., gramínie s i poblacions de C. mon . i C. salv. EG18. 10 m. 07-12-1989. Leg. XL . Det. SP. Rev. MGP. BMCG 270.-1bid. 28-11-2000.

Leg. XL , N , LM, MC , LP. Det. LD. Rev. MGP . BMCG 374. (240) Carena sobre el salt de la Gorga , al mig d'un camí assolellat. EG18. 300 m. 02-01-1990. Leg. XL. Det. SP. Rev. MGP. BMCG 271.-VILAJUÏGA: (214) Torrent de la Coma de l'Infern. Camí dels dòlmens. EG18. 120 m. C. mon. i C. alb. 25-01-1999 . Leg. XL , N. Det. SP. Rev. MGP .

BMCG 272.- ROSES: (2 11) Mas Marés, plans 500 m al N de la casa. EG 17. 140 m. C. mon. Sobre sòl saulonós. 28-112000. Leg. XL, N , LM , MC , LP. Det. LD. BMCG 373 .

ANOIA: CAST ELLOLÍ: (64) Can Soteres. CG90. 600 m. 09-12-2005 . Leg. XL, TJ. Det. MGP. BMCG 409.

BAIX CAMP: CAMBRILS: (228) Camps abandonats, a la carretera vers Mon tbrió . CF35 . 50 m. C. mon. Sobre sòl sorrenc, amb restes de branquetes. 17-11-2005. Leg. XL , N. Det. MGP. BM CG 22.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

67

BARCELONÈS: BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. C. mon. , C. salv., C. alb. i C. lad. 2110-2005. Leg. XL , N. Del. MGP. BMCG 21.

GARRIGUES : CASTELLDANS: (42) Ermita de Montserrat. CF19. 340 m. Sobre fems de conill. 18-11-2003. Leg. XL , N , CC. Del. MGP. BMCG 423.- Ibid. Sobre restes de S. verm. (?). 18-11-2003. Leg. XL , N , CC. Del. MGP. BMCG 425.

MONTSIÀ: FREGINALS: (68) Coll d'Amposta. BF90. 180 m. Garriga. 05-12-2003. Leg. PL. Del. MGP. BMCG 37.

SEGRIÀ: ALFÉS: (45) Timoneda. CGOO. 240 m. 18-11-2003. Leg. XL , N , CC. Del. MGP. BMCG 424.

Basidioma sèssil i en forma de copa, amb els marges oberts. L'exoperidi és lleugerament tomentós i l'endoperidi, llis i de color gris clar. Peridíols lenticulars, grisencs al principi i després bruns.

Il·lustrat a Bolets de Catalunya (2003).

Cyathus stercoreus (Schwein.) De Toni in Sacc.

ALT EMPORDÀ: CADAQUÉS: (218) Cala Jonquet, vora la carretera del far. EG28. 40 m. C. mon. Sobre fems de vaca.

26-10-1999. Leg. XL , N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 274.

SELVA: TOSSA DE MAR: (700) Cala Bona. DG92 . 40 m. Q. suber vora mar. En lloc ruderalitzat, ric en restes vegetals.

30-12-1997. Leg. XL , N , PH , CG , OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 273 .

Fàcilment diferenciable de la resta d'espècies del gènere pel dens toment de la part exterior del peridi del gasterocarp i pels peridíols lenticulars, pràcticament negres. L'endoperidi és llis i de color gris fosc. Microscòpicament, C. stercoreus també presenta notables diferències, ja que les seves espores, globoses o subgloboses i llises, són molt més grans i arriben a mesurar, en els nostres exemplars, fins a 30 um de diàmetre. Sovint gregari, sobre restes vegetals i fems d'herbívors (d'on deriva el seu nom). Illustrat a Bolets de Catalunya (1998).

Disciseda bovista (Klotzsch) Henn.

ALT EMP ORDÀ : ROS ES: (2 11) Mas Maré s, plans 500 m al N de la casa. EG 17. 140 m. C. mon. Sobre sòl saulonós. 2811-2000. Leg. XL , N , LM , MC , LP . Del. LD . Rev. MGP. BMCG 350.- Ibid. 22-02-2001. Leg. XL , N , CG , LM , MC .

Del. LD. Rev. MGP . BMCG 335 .

Gasterocarp globós, lleugerament aplanat i sèssil; endoperidi blanc o gris pàl·lid; gleba pulverulent i bruna; capil·lici ondulat i septat; espores globoses, amb un diàmetre de 6-7 um i molt verrucoses al MO. El més notable d'aquesta espècie és la manera que té de desenvolupar-se ja que el gasterocarp és primer semi-hipogeu, i a mesura que madura aflora a la superficie del sòl. Després se'n separa i es dóna el tomb, de tal manera que la perforació, inicialment basal, acaba per situar-se en la part més apical, per permetre la sortida de les espores. Igualment, l'hemisferi superior, ara inferior, conserva part de l'exoperidi barrejat amb restes de terra, formant una mena de casquet polar, també molt característic. Anteriorment citat a JEPPSON (1986) i TABARES & ROCABRUNA (1991).

Gastropila fragilis (Lév.) Homrich & J.E. Wright = Calvatia pachyderma (Peck) Morgan

ALT EMPORD À: ROS ES: (258) Camí de Ronda, La Figu erassa. EG 17. 15 m. C. mon., C. salv. i C. alb. 11-01-2001 . Leg. XL, N . Del. LD . Rev. MGP. BMCG 391 (A), BMCG 391 (B), BMCG 391 (C).

BARCELONÈS : BARCELONA: (514) Montjuïc. Jardí Botànic. DF28 . 100 m. Sota lleguminosa. Sòl herbó s. 17-11-2003 .

Leg. JM , NE. Del. MGP. BMCG 119 (A), BMCG 119 (B), BMCG 119 (C).

Gasterocarp globós en estat immadur, que presenta dehiscència estrellada, de color blanquinós o bru clar al principi, que després s'enfosqueix passant a bru fosc; peridi gruixut i rígid, constituït per tres capes, no sempre fàcils de delimitar; subgleba absent; gleba incialment groguenca, que després passa a bru fosc. Capil·lici amb ramificacions en forma de Y, i espores de globoses a ovoides, llises, amb un curt pedicel (0,5-1 urn), de 3,5-5,5 um. Pel seu peridi gruixut, amb dehiscència estrellada, es podria confondre amb alguna espècie del gènere Scleroderma , però ambdós gèneres són ben diferents pels seus caràcters microscòpics , entre els que destaquen les espores sempre verrucoses o reticulades i més grosses, d'Scleroderma. Tal i com s'exposa a CALONGE (1998), la

68

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

ubicació d'aquest tàxon a nivell genèric sempre ha estat crítica, ja que hi ha autors (DEMOULIN et al., 1988) que el situen dins del gènere Ca/valia, donada, la gran afinitat que mostra amb el tipus d'aquest gènere, C. craniiformis. CALONGE & MARTIN (1990) prefereixen la seva inclusió a Gastropila i n'exposen les raons . L'exemplar de la mostra BMCG 119 (B) es troba en mal estat. La mostra BMCG 391 (C) presenta unes dimensions notablement superiors a la resta del material examinat, amb un diàmetre de 17 cm en estat tancat. Aquest diàmetre però , no s'allunya del descrit a la bibliografia, ja que CALONGE (1998) afirma que pot assolir els 20 cm de diàmetre en estat obert.

Geastrum badium Pers.

ALT EMPORDÀ: LLANÇÀ: (705) Cap Ras. EGI9. 50 In. P. hal. 08-12-2000. Leg. XL, OL. De!. ACS. Rev. MGP .

BMCG 85.

BARC ELON ÈS: BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28 . 170 m. C. mon ., C. salv., C. alb. i C. lad. 0901-2002. Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 87.- Jbid. 09-01-2002. Leg. XL, N. Del. ACS. Rev. MGP. BMCG 88. (510) Collserola. Muntanya Pelada. Soleia de Sant Pere Màrtir. DF28. 250 m. 01-12-1989. Leg. XL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 217.

MARESME: PREMIÀ DE DALT: (226) Sant Mateu. Plana del Mal Temps-Turó d'en Baldiri. DF49. 420 In. C. mon . 0309-2002.Leg. XL, N . D e!. ACS . Rev. MGP . BMCG 86.

Gasterocarp inicialment globós i subterrani, després emergent i obert en estrella, formada per 5-7 lacínies , corbades cap a la part inferior de l'endoperidi, no higroscòpiques; endoperidi globós , bru, sèssil, normalment recobert per una mena de pols blanquinosa que li dóna un aspecte grisenc , però desapareix fàcilment; peristoma cònic, no delimitat i solcat. Espores globoses, verrucoses, de 4-6 l-l m. Es pot confondre amb G. nanum i G.fimbriatum; el primer es distingeix per presentar l'endoperidi estipitat amb peristoma delimitat, i el segon pel peris toma fimbriat. La mostra BMCG 85 és lleugerament més gran que la descrita a la bibliografia, i presenta 9 lacínies. En la mostra BMCG 88 resulta dificil observar el peristoma solcat. En la mostra BMCG 217 s'observa molt bé la pols blanca que recobreix l'endoperidi.

Geastrum campestre Morgan ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (204) S'Arenella. Península plana amb T. hirsuta , S.junc., gramínies i poblacions de C. mon. i C. salv. EGI8 . 10 m. 07-12-1989. Leg. XL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 2 19.- ROSES : (211) Mas Marés, plans 500 m al N de la casa. EG 17. 140 m. C. mon. Sobre sòl saulonós. 01-02-2000 . Leg. XL. Del. SP. Rev. MGP. BMC G 218.

PLANA BAIXA (CASTELLÓ): ESLIDA: (503) Sureda de la plana. YK31. 400 m. Q. suber. 29-11-2005 . Leg. XL, N , PT, PA. Del. MGP. BMCG 437.

Exoperidi higroscòpic (en estat sec, les lacínies es troben recorbades cap a l'endoperidi) i endoperidi globós , de color blanquinós, pseudoestipitat, amb una apòfisi llisa i amb fines verrugues. El peristoma és cònic, solcat i delimitat. Es pot confondre amb G. nanum , però ~n aquest cas, l' exoperidi no presenta higroscòpia i l'endoperidi és llis. Prèviament citat a MARTIN (1988) i TABARES & ROCABRUNA (1991).

Geastrum fimbriatum Fr. ANOIA: SANT MARTÍ DE TOUS: (507) Vora Can Cardó. CG70. 400 m. P. hal. 18-11-1990. Leg. XL. De!. SP. Rev. MGP . BMCG 222.- CASTELLOLÍ: (64) Can Soteres. CG90. 600 In . 13-12-1999 . Leg. XL. Del. LD. Rev. MGP .

BMCG 353 .-1bi~. 02-12-2005 . Leg. XL. Del. MGP. BMCG 438.

BAIX CAMP : RIUDECANYES: (161) Sureda d'Esco rnalbou. CF25. 530 m. Q. suber. 17-12-1999. Leg. XL. Del. SP. Rev. MGP . BMCG 220, BMCG 221.

Gasterocarp de 3-9 cm en estat obert (s'obre en estrella , formada per 6-8 lacínies , que es corben cap a la part inferior del gasterocarp); exoperidi no higroscòpic; endoperidi globós i sèssil, amb la superficie llisa; peristoma fimbriat, no delimitat. Espores globoses, verrucoses, de 2,5-3,5 um.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

69

Geastrum minimum Schwein.

ALT EMPORDÀ: ROSES: (2 11) Mas Marés, plans 500 m al N de la casa. EG 17. 140 m. C. mon. Sobre sòl saulonós. 2811-2000 . Leg. XL, N , LM, MC, LP. Del. LD. Rev. MGP. BMCG 351.

BARCELONÈS : BARCELONA : (510) Collserola. Muntanya Pelada. Soleia de Sant Pere Màrtir. DF28. 250 m. 13-121991. Leg. XL. Del. MGP . BMCG 444.

Gasterocarp petit, de 2-3,5 cm de diàmetre en estat obert; exoperidi no higroscòpic ; endoperidi globós i estipitat (l'estípit només es pot observar en estat sec), recobert per una capa de pols blanca, que correspon a cristalls d'oxalat càlcic i desapareix a mesura que madura el gasterocarp ; peristoma fimbriat, delimitat i generalment aplanat. Espores globoses, verrucoses i amb un diàmetre de 5 um.

Per les seves dimensions, sovint petites, es pot confondre amb G. nanum , però aquest no presenta cristalls d'oxalat càlcic en l'endoperidi ni el peristoma fimbriat.

Geastrum nanum Pers.

ALT EMPORDÀ: LLANÇÀ : (705) Cap Ras. EG 19. 50 m. P. hal. 09-11-2000. Leg. XL, OL. Del. LD. Rev. MGP. BMCG 352.- Ibid. 09-11-2000. Leg. XL, OL. Del. MGP. BMCG 495.

BARCELONÈS: BARCELONA: (5 10) Collserola. Muntanya Pelada. Soleia de Sant Pere Màrtir. DF28. 250 m. Sota P. hal. 19-12-1986. Leg. XL. Del. LD. Rev. MGP . BMCG 390.- Ibid. Sota P. hal. 28-12-1987. Leg. XL. Del. LD. Rev. MGP . BMCG 389.- Ibid. SotaP. hal. 13-12-1991. Leg. XL. Del. MGP. BMCG 392.

Gasterocarp de 2-3,5 cm de diàmetre en estat obert; exoperidi no higroscòpic , amb 6-8 lacínies; endoperidi pseudoestipitat (l'e stípit només es pot observar en estat sec); estípit d'una coloració més clara que l'endoperidi, amb una apòfisi ben marcada i llisa; peristoma cònic, solcat i clarament delimitat. Espores globoses, verrucoses , de 4-5 um, Es pot confondre amb nombroses espècies del mateix gènere (G. badium, G. campes tre i G. minimum) , de les quals ja hem indicat com es diferencia en els apartats corresponents.

Geastrum quadrijidum Pers.: Pers.

ANOIA: PIERA: (5 12) Les Flandes. Torrent de l'Ab adal. CF99. 280 m. Sota P . hal. 13-12-1997. Leg. RQ. Del. SP. Rev. MGP. MPM 2694.

Exoperidi format únicament per quatre lacínies (rarament poden ser cinc), les quals, un cop obertes, es situen formant una cúpula; ,peristoma fimbriat i ben delimitat. Prèviament citat a CALONqE (1981), CAL01'{GE & MARTIN (1991), CALONGE et al. (1991), ROCABRUNA & TABARES (1991) i MARTIN (1994).

Gyrophragmium dunalii (Fr.) Zeller BAIX CAMP : L'HOSPITALET DE L'INFANT : (74) Platja de les Rojales. CF23. 5-100 m. 02-12-1997. Leg. N . Del. MGP. BMCG 472.

Gasterocarp estipitat de 10 cm d'alçada, amb un barret amb làmines lliures, de color negre; peu de color gris pàl·lid, amb nombroses fibretes que li donen aspecte estriat. Espores subgloboses o ovoides, llises, de color bru fosc al microscopi, amb una gútula interna, de 4-6 Ilm. La mostra de què disposem es troba en un avançat estatde maduració. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1997) i anteriorment citat a HEIM (1934) i MARTIN (1988).

Hydnangium carneum Wallr.

SELVA: LLAGOSTERA: (175) Mas Roure. Plantacions d'Eucalyp lus. DG82. 220 m. 10-02-1997. Leg. XL, N , RQ. Del. LD. BMCG 385.- Ibid. Sobre escorça d'Eucalyp lus sp. 10-02-1997. Leg. XL, N , RQ. Del. MGP. BMCG 449.

Gasteromicet hipogeu, considerat semihipogeu per alguns autors. Gasterocarp de subglobós a irregularment lobulat, amb profundes incisions que, en ocasions, deixen entreveure la gleba. Al principi és blanc rosat però, a mida que madura, es va enfosquint i la superficie es toma de color bru ocraci. La gleba és esponjosa i d'aspecte labirintiforme, formada per nombroses cel·les

70

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

irregulars, i les espores, de grans dimensions (10-13 M-m de diàmetre), estan ornamentades amb grans espines còniques (1 M-m). Il-lustrat a Bolets de Catalunya (1987) i anteriorment citat a

VIDAL (1991).

Hysterangium clathroides Vittad. var. cistophilum Tul. BAIX LLOBREGAT: GAVÀ: (233) Ca n'Espinós. DFI 7. 40 m. C. mon. Sobre gres roig. Sobre C. mon. 26-11-2002. Leg. XL , N , JMV. Del. JMV. BMCG 452.- Ibid. 14-01-2003. Leg. XL , N . Del. N. BMCG 451.

MARESME: TIANA: (221) L 'Alegria. Sobre Can Andreu. DF39 . 250 m. Comu nitat densa de C. alb., localment amb C. mon. 17-12-2002. Leg. XL , N. Del. N . BMCG 450.- Ibid. 14-01-2003 . Leg. XL, N. Del. N. BMCG 453.

Gasterocarp hipogeu , sovint gregari, globós o subglobós (0,5-1,3 cm de diàmetre) , inicialment de color blanc i posteriorment bru clar; olor metàl·lica en fresc, i després més o menys rafanoide; gleba labirintiforme , de color verd olivaci. Espores fusiformes, estipitades, de 14-16 x 6-7 M-m i de color verd pàl·lid al microscopi òptic. La varietat ha estat citada per VIDAL (1998) i VILA & LLIMONA (2002). Sense menció de varietat figura a VIDAL (1998).

Ileodictyon gracile Berk. in Hooker BAIX LLOBREGAT: GAVÀ: (234) Roca Salena. DFI 7. 240 In. C. mon i C. alb. 26-1 1-2002. Leg. XL, N , JMV. Del. MGP. BMCG 439.

Gasterocarp irregular, de color blanc , que quan s'obre forma un reticle de grans dimensions , blanc i de braços relativament prims, característic del gènere, que conté la gleba en el seu interior. Aquesta és de color olivaci fosc. Espores hialines i el·lipsoïdals (5 x 2,5 M-m). Els exemplars de la mostra BMCG 439 són joves i encara no s'han obert.

Lycoperdon ericaeum Bonord.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (217) El Molí de Vent. EGI8. 16 m. P. hal. 11-10-1998 . Leg. XL , OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 225. (241) Rubiés. EGI8. 80 m. C. mon. 03-01-1998. Leg. XL , OL, PM. Del. SP. Rev. MGP. BMCG226.

Gasterocarp piriforme, amb un exoperidi marcadament espinós i de color ocraci. Les espines presenten una curvatura característica i són més abundants en la part superior del gasterocarp. Entre les espines també s'hi poden trobar grànuls, tot i que aquests són menys abundants que en L. lividum. La gleba és bruna , i la subgleba, cel·lular i estipitiforme, de color bru-rosat. Filaments del capil·lici septats, porats i ramificats, brunencs i groguencs al microscop i, de 2-~ M-m de diàmetre; espores globoses, finament verruco ses, de 3,5-4 urn, Prèviament citat a MARTIN (1988) i VIDAL (1991).

Lycoperdon lividum Pers.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (204) S'Arenella. Península plana amb T. hirsuta , Si junc., gramínies i poblacions de C. mon . i C. salv. EGI8. 10 m. 18-11-1997. Leg. XL, N , RQ . Del. SP. Rev. MGP. BMCG 228.- Ibid. 2501-1999. Leg. XL, N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 232.- Ibid. 28-11-2000. Leg. XL, N , LM , MC, LP. Del. LD. BMCG 360.- Ibid. 20-11-200 1. Leg. XL , N , CG, LM. Del. MGP. BMCG 465. (242) Serrat de la Guerra , vora Sant Pere de Rodes. EGI8. 470 m. C. mon. i C. alb. 26-10-1 999. Leg. XL, N . Del. SP. Rev. MGP. BMCG 234.- Ibid 01-11-1999.

Leg. XL , OL, PM, 1M. Del. MGP. BMCG 485.- VILAJUÏGA: (255) Sota el Castell de Quermançó, vora la carretera de Vilajuïga. EG08. 55 m. C. mon. 31-10-1999. Leg. XL, OL, PM , 1M. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 236.- ROSES: (211) Mas Marés , plans 500 m al N de la casa. EGI7. 140 m. C. mon. Sobre sòl saulonós. 25-01-1999. Leg. XL, N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 230, BMCG 231.- Ibid. 26- 10-1999. Leg. XL , N . Del. SP. Rev. MGP . BMCG 233 .- Ibid. 24-102000. Leg. XL , N. Del. LD. BMCG 358, BMCG 361.- Ibid. 28- 11-2000 . Leg. XL, N , LM, MC , LP. Del. LD. BMCG 362, BMCG 365.- Ibid. 08-12-2000. Leg. XL , OL. Del. LD. BMCG 357.- Ibid 09-12-2000. Leg. XL , OL. Del. LD. BMCG 356.- Ibid 11-01-2001. Leg. XL , N. Del. MGP. BMCG 93.- Ibid 22-02-2001. Leg. XL , N , CG , LM , MC . Del. LD. BMCG 363. (212) Collet sobre la Falconera. EGI 7. 95 fi. C. mon ., C. alb . i C. salv. 22-02-200 1. Leg. XL , N , CG, LM , MC. Del. LD. BMCG 359.- Ibid 15-11-2005. Leg. XL , N. Del. MGP. BMCG 84.

ALT URGELL: FÍGOLS l ALINYÀ: (407) Serra de Campelles. CG76. 2050 m. Prat. 04-10-2003 . Leg. XL , JF, CC, RC , AP. Del. MGP. BMCG 105, BMCG 486.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

71

BARCELONÈS : BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. C. mon. , C. salv., C. alb. i C.lad. 1510-2002. Leg. XL , N. Del. MGP. BMCG 463.- Ibid. 14-12-2002. Leg. XL , N , TJ. Del. MGP . BMCG 100.- Ibid. 2110-2005. Leg. XL , N. Del. MGP . BMCG 81, BMCG 82, BMCG 83.

CONCA DE BARBERÀ: VIMBODÍ: (58) Vall de Castellfollit. CF38. 550 m. 07-04-2000. Leg. XL. Del. LD. Rev. MGP. BMCG354.

MATARRANYA: MONTROIG DE VALLDEROURES: (513). YL51. 800 m. Pineda oberta. 20-11-2000. Leg. YG. Del. MGP. BMCG 110.- Ibid. Pineda oberta . 20-11-2000. Leg. YG. Del. LD. BMCG 355.

OSONA: SEVA: (416) Corral de Terrers. DG43 . 720 m. P. syl. 10-03-2001. Leg. XL , N , LM , LP, TJ. Del. LD. BMCG 364.

RIPOLLÈS: PLANOLES: (333). DG28. 1100 m. Sobre fusta en descomposició. 09-10-1999. Leg. XL , SP, AP. Del. SP. BMCG250.

El tret més característic és l'exoperidi format únicament per petites verrugues groguenques, que tenen tendència a desprendre's a mesura que el gasterocarp madura. Entre aquestes, també és habitual observar-hi uns grànuls blancs d'oxalat càlcic. Gasterocarp globós o piriforme; endoperidi groguenc; gleba blanquinosa de jove, ocràcia un cop madura; subgleba cel·lular, brunenca, amb tons rosats. Filaments del capil·lici de tipus lycoperdon, formats per hifes molt porades i amb septes poc freqüents; espores globoses, unigutulades, de 3-4-(5) um, puntejades o pràcticament llises al microscopi òptic; absència de restes d'esterigmes entre les espores. En les mostres BMCG 82, BMCG 83 i BMCG 100, alguns dels exemplars es troben en avançat estat de maduració , cosa que dificulta l'observació de l'ornamentació del peridi. Els grànuls d'oxalat càlcic no s'observen en algunes de les mostres estudiades.

Lycoperdon mammiforme Pers.

RIPOLLÈS: PLANOLES: (333). DG28. 1100 m. 09-10-1999. Leg. XL , SP, AP . Del. SP. Rev. MGP . BMCG 238.

Gasterocarp piriforme o claviforme; gleba bruna i subgleba cel·lular, de color groguenc; en els exemplars joves, exoperidi en forma de vel blanc que, en madurar, es fragmenta en forma de plaques característiques; endoperidi de color bru ocraci, ornamentat amb petits agullons molt fins, convergents i blanquinosos. Espores globoses, verrucoses, de 4-5 um, barrejades amb nombroses restes d'esterigmes. La descripció de l'espècie s'ha fet a partir de la única mostra de què disposem.

Il-Iustrat a Bolets de Catalunya (1989).

Lycoperdon molle Pers.: Pers.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (217) El Molí de Vent. EGI8. 16 m. P. hal. 11-10-1998. Leg. XL , OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 246 . (239) Serra de la Carbonera. EGI8. 100 m. C. mon. i C. salv. 07-12-1997. Leg. XL , OL , PM. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 241 , BMCG 243. (242) Serrat de la Guerra, vora Sant Pere de Rodes. EGI8. 470 m.

C. mon. i C. alb. 04-12-1999. Leg. XL , OL , CL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 251.- Ibid. 01-02-2000. Leg. XL , N . Del. MGP. BMCG 477. (707) La Mora. EGI8. 80 m. Q. suber. 11-10-1998. Leg. XL , OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 245.

(710) Sant Baldiri. EG28. 180 m. P. hal. 03-01-1989. Leg. XL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 239.

BAIX LLOBREGAT: GAVÀ: (234) Roca Salena. DFI7. 240 m. C. mon i C. alb. 29-10-2002. Leg. XL , N , RQ . Del. MGP. BMCG 466.

SELVA: TOSSA DE MAR: (700) Cala Bona. DG92. 40 m. Q. suber vora mar. 30-12-1997. Leg. XL , N , PH , CG , OL. Del. SP. Rev. MGP . BMCG 178, BMCG 242.

Gasterocarp de subglobós a piriforme; endoperidi de color bru-ocraci intens, ornamentat a base d'agullons molt fins i convergents; gleba bruna, i subgleba cel·lular de color bru-grisenc. Filaments del capil·lici sense septes i poc porats; espores globoses, amb nombroses verrugues cilíndriques i de 4-6 um de diàmetre, barrejades amb abundants restes de llargs esterigmes hialins, de fins a 16 um, Aquesta espècie es confon fàcilment amb L. atropurpureum, que únicament difereix per presentar verrugues piramidals en les seves espores. També pot confondre's amb L. umbrinum, que té espores gairebé llises, sense restes d'esterigmes. En la mostra BMCG 477 el diàmetre del capil·lici (2 um) és inferior al descrit a CALONGE (1998) (4-7 um),

72

Rev ista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

Lycoperdon perlatum Pers.: Pers.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELV A: (204) S'Arenella. Península plana amb T. hirsuta, Srjunc. , gramínies i poblacions de C. mon. i C. salv. EG I8 . 10 m. 31-12-1989. Leg. XL. Del. SP. Rev. MGP. BM CG 256 . (217) El Molí de Vent. EG I8. 16 m. P. hal. 07-12-1997. Leg. XL, OL, PM. Del. SP. Rev. MG P. BM CG 258. (242) Serrat de la Guerra, vora Sant Pere de Rodes. EG I8 . 470 m. C. mon . i C. alb. 07-12- 1997. Leg. XL , OL, PM. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 257.- Ibid. 02-01-199 8. Leg. XL, OL, PM. Del. SP. Rev. MGP. BM CG 260.- Ibid. 04-12-1999 . Leg. XL , OL, CLL. Del. MGP. BM CG 484.- ROS ES: (2 11) Mas Maré s, plans 500 m al N de la casa. EG I 7. 140 m. C. mon. Sobre sòl saulonós.

20- 11-200 1. Leg. XL , N , CG, LM. Del. MGP . BM CG 478. (219) Coll de la Perafita. EG I8. 250 m. C. mon. 01-022000. Leg. XL , N. Del. MGP. BMC G 468.- Ibid. 24- 12-2000. Leg. XL, N . Del. SP. Rev. MGP . BM CG 254.- Ibid. 0301-2001. Leg. XL, OL . Del. LD. BM CG 367. (709) Vall de Can Berta. EG I8. 100 m. P. hal. 22-02-2001. Leg. XL, N , CG, LM, MC. Del. LD. Rev. MGP . BMCG 366.

BAIX CAMP: PRAD ES: (223) Sota Punta de les Catalanes, carretera a Prades. CF3 7. 1000 m. C. lau. 23- 10-200 1. Leg. XL, JV. Del. MGP. BM CG 457 .- Ibid. 09-04-2002. Leg. XL, N , CC, AR, MT . Del. MGP . BMCG 461 .

BAR CELONÈS : BAR CELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. C. mon., C. salv., C. alb. i C. lad. Sota Q. cace. 19-04-2000. Leg. XL. Del. MGP. BMCG 469.- Ibid. 09-01-2002. Leg. XL , N.Del. MGP . BM CG 45 8, BM CG 459.- Ibid. 15-04-2002. Leg. XL, N . Del. MGP. BM CG 455.- Ibid. 14-01-2003. Leg. XL, N. Del. MGP. BM CG 462, BMCG 476.- Ibid. 14-01-2003 . Leg. XL, N . Del. MGP . BMCG 480.

MARESME: PREMIÀ DE DAL T: (226) Sant Mateu. Plana del Mal Temps-Turó d' en Baldiri . DF49. 420 m. C. mon. 1204-2002. Leg. XL , N , JL, CG, RMA . Del. MGP . BMCG 414 , BMCG 454.- Ibid. 10-05-200 2. Leg. XL , N , TJ. Del. MGP. BM CG 456 .-Ibid. 15-10-2002. Leg. XL, JV. Del. MGP. BMCG 460.

OSON A: SEV A: (4 16) Corral de Terrers. DG4 3. 720 m. Bosc de P. syl. 10-03-2001. Leg. XL , N , LM, LP, TJ. Del. LD. Rev. MGP. BMCG 368.

SELVA : LLAGOSTERA : (175) Mas Roure. Plantacions d'Eucalyp lus. DG 82. 220 m. 30- 12-1997. Leg. XL, N , PH, CG , OL. Del. SP. Rev. MGP . BM CG 259.

En estat immadur és fàcilment identificable per l'ornamentació del peridi a base d'espines còniques i blanquinoses, envoltades per verrugues de mida variable (principalment en la part superior del gasterocarp, ja que en la part basal hi trobem únicament verrugues). Més tard, les espines tenen tendència a caure i les verrugues persisteixen delimitant areoles característiques que faciliten la identificació, un cop madures les mostres. Gleba de color bru-ocraci, amb tons olivacis i capillici de tipus lycoperdon. Espores globoses i verrucoses, pràcticament hialines al microscopi òptic, de 34,S um. S'observen restes d'esterigmes entre les espores . En el camp, si els exemplars estan molt madurs , és possible confondre'ls amb L.lividum, però una acurada observació del peridi ens permetrà observar les areoles abans esmentades. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1982).

Lycoperdon umbrinum Pers. : Pers.

ALT EMPORDÀ : ROS ES: (2 19) Coll de la Perafita. EG I8 . 250 m. C. mon. 26- 10- 1999. Leg. XL, N . Del. SP. Rev. MGP .

BMCG 263 .

Gasterocarp piriforme; exoperidi format per espines fines, corbades i convergents, de color groc ataronjat que, en general , són més fosques que el peridi i cauen a mida que els exemplars maduren ; gleba de color bru groguenc p àllid; subgleba cellular, blanquinosa o groc pàl·lid. Espore s globoses , unigutulades , de 3-4 um, pràcticament llises i hialines al microscopi òptic; no s' observen restes d'esterigmes entre les espores. Es pot confondre amb L. atropurpureum i L. molle, però les espores gairebé llises ens permeten separar-l o bé d'aquestes dues espècies. La descripció s' ha fet a partir de la única mostra de què disposem, que consta d'un ej emplar jove, encara tancat, i d'un exemplar madur.

Melanogaster variegatus (Vittad.) Tul. et C. Tul. BAIX EBRE : L 'AMETLL A DE MAR: (504) Sant Jordi d'Alfama. Plana de Sant Jordi. CF I3. 30 m. Sota C. clusii. 16-042002. Leg. XL , N , JL, CG. Del. MGP. BMCG 443.

Gasterocarp hipogeu, a vegades gregari-emergent, de morfologia irregular (1,5-3 cm) i amb el peridi de color bru fosc; gleba de color negre. Espores ovalades , de 4-5 x 8 um , brunes i llises al microscopi òptic, algunes amb una petita resta d'esterigma en un extrem. La mostra estudiada és molt abundant i presenta exemplars d'una gran varietat de mides.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

73

Phallus hadriani Vent.: Pers.

BAIX CAMP: CAMBRILS: (701) Davant del Parc Samà. CF35. 100 m. Camps incultes. 18-10-2005. Leg. XL, N , LB, BF. Del. MGP. BMCG 80.

MARESME: ARENYS DE MUNT: (714) Sobirans. DG50. 250 m. 10-10-1998. Leg. ASC. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 275.

Es diferencia d'altres espècies properes per l'absència d'indusi i pel to rosat de l'exoperidi.

Desprèn una forta olor, no de carn en descomposició, sinó semblant a la de mares de vi. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1988).

Phallus impudicus L.: Pers.

ALT EMPORDÀ: CADAQUÉS: (218) Cala Jonquet , vora la carretera del far. EG28. 40 m. e. mon. 26-10-1999. Leg. XL, N . Del. LD. BMCG 378.- VILAJUÏGA: (250) Sota el Puig Margall , vora la carretera de Sant Pere de Rodes. EG08.

170 m. e. mon. i e. alb. 26-10-1999. Leg. XL, N. Del. SP. BMCG 276.- ROSES: (211) Mas Marés, plans 500 m al N de la casa. EG17. 140 m. e. mon. Sobre sòl saulonós. 28-11-2000. Leg. XL, N , LM, MC , LP. Del. LD. BMCG 377.lbid 20-11-2001. Leg. XL, N , CG, LM. Del. MGP. BMCG400. (212) Collet sobre la Falconera. EG17. 95 m. e. mon., e. alb. i e.salv. 25-10-2005. Leg. XL, N , NE , HB. Del. MGP. BMCG 490.

A diferència de l'anterior espècie, P. impudicus presenta l'exoperidi blanc (posteriorment adopta tonalitats més groguenques). També desprèn una forta olor d'animal mort. Tampoc presenta indusi.

Els exemplars BMCG 377 i BMCG 490 es troben en estat immadur ("ou del diable"), amb aspecte de basidioma ovoide, d'exoperidi blanc. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1983).

Pisolithus arhizus (Scop.: Pers.) Rauschert ALT EMPORDÀ: VILAJUÏGA: (254) Carretera de Sant Pere de Rodes. Fons de vall, vora Puig Castellar. EG08. 50 m. e. mon. amb Q. suber. 26-10-1999. Leg. XL, N. Del. SP. BMCG 297, BMCG 298.-1bid 26-10-1999. Leg. XL, N .

Del. SP. Rev. MGP. BMCG 300.- ROSES: (211) Mas Marés , plans 500 mal N de la casa. EG17. 140 m. e. mon. Sobre sòl saulonós. 24-10-2000. Leg. XL, N. Del. LD. Rev. MGP. BMCG 381.-1bid 22-02-2001. Leg. XL, N , CG, LM, MC. Del. MGP. BMCG 397.- lbid 18-04-2002. Leg. XL, N . Del. MGP. BMCG 395, BMCG 396. (215) Entre l'Almadrava i la Falconera. Camí de Ronda . EG17. 20 m. e. mon. Sòl sorrenc, vora P. hal. 26-10-1999. Leg. XL, N .

Del. SP. BMCG 299. (261) Cap de Norfeu. Zona silícia. EG27. 120 m. Plana càrstica amb e. alb. 15-11-2005. Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 498. (709) Vall de Can Berta. EG18. 100 m. P. hal. Sobre sòl sorrenc. 22-02-2001. Leg. XL, N , CG, LM, MG. Del. LD. Rev. MGP. BMCG 382.

ALT PENEDÈS: MEDIONA: (220) Cabrera d'Igualada. Els Brugars. CF89. 400 m. e. mon. 29-10-2002. Leg. XL, N , RQ. Del. MGP. BMCG 393.

ANOIA: PIERA: (232) Fembra Morta. Zona culminal. CG90. 600 m. e. mon. 29-10-2002. Leg. XL, N , RQ. Del. MGP. BMCG398.

BARCELONÈS: BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. e. mon., e.salv., e. alb. i e.lad. 0309-2002 . Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 394.-1bid 14-12-2002. Leg. XL, N , TJ. Del. MGP . BMCG 399.

GARRIGUES: CASTELLDANS: (42) Ermita de Montserrat. CF19. 340 m. Vora camí; lloc obert en camps abandonat s.

23-12-1997. Leg. XL, N , MG. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 290. (43) Reserva natural del Mas de Melons. CF09. 350 m. Lloc obert, a la brolla de calcícola de romaní. 23-12-1997. Leg. XL, N , MG. Del. SP. BMCG 291.

MARESME: ARGENTONA: (702) Can Cabot, entre Argentona i Òrrius. DG50. 350 m. Camí sorrenc. 13-04-1999. Leg. CM. Del. SP. BMCG 295.-1bid 13-04-1999. Leg. CM. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 296.

MONTSIÀ: FREGINALS: (68) Coll d'Amposta. BF90. 180 m. P. hal. 07-10-1997. Leg. XL, N , RQ, MGA. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 288.

RIBERA D'EBRE: ASCÓ: (111) Camins de Flix. BF96. 40 m. 28-10-1998. Leg. MS. Del. SP. BMCG 289.

SELVA: TOSSA DE MAR: (700) Cala Bona. DG92. 40 m. Q. suber vora mar. 30-12-1997. Leg. XL, N , PH, CG, OL. Del. SP. BMCG 292, BMCG 293.

Gasterocarp globós O piriforme (3-6 x 7-14 cm), bru groguenc, que allibera un pigment d'aquest color en estat fresc (antigament emprat per tenyir roba). En arribar a la maduresa, el peridi, que és prim, es desintegra per la regió més apical, permetent l'alliberament de les espores. Aquestes són globoses, molt espinoses, ocràcies al microscopi òptic, de 8-10 um. La gleba està organitzada en unes unitats ovalades, els pseudoperidíols, que recorden als peridíols de Nidularial, però que en aquest cas tenen la paret prima i es desintegren en madurar. La maduració de la gleba es produeix

74

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

de dalt a baix, de forma que la part superior apareix pulverulent, disgregable, de color uniforme, i la inferior, immadura, amb pseudoperidíols arrodonits ben visibles i colors més vius i contrastats. Els pseudoperidíols estan envoltats per una massa negra , que contrasta amb el color brunenc de les espores madures. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1994).

Rhizopogon roseolus (Corda) Th. Fr. BAIX CAMP: PRADES: (230) Carretera de Prades a Albarca, entre els quilòmetres 4 i 5. CF27 . 910 m. C. alb., C. lau. i Q. baI. 09-04-2002. Leg. XL, N , CC, AR, MT. Det. MGP. BMCG 401.- 1bid. A 10 m de distància d' un P. syl. 16-042002. Leg. XL, N , 1L, CG. Det. MGP. BMCG 402.

BAIX EBRE: L'AMETLLA DE MAR: (237) Sant Jordi d'Alfama. Plana de Sant Jordi. CF13. 30 m. Sota C. c!usii, sense pins a la vora. 16-04-2002. Leg. XL, N , 1L, CG. Det. MGP. BMCG 403.

CONCA DE BARBERÀ: L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ: (715). CF48. 400 m. P . hal. 10-05-2004. Leg. PL. Det. MGP .

BMCG 79.

MARESME: PREMIÀ DE DALT : (226) Sant Mateu. Plana del Mal Temps-Turó d'en Baldiri. DF49. 420 m. C. mon. 1204-2002. Leg. XL, N , 1L, CG, RMA . Det. MGP. BMCG 416.

MATARRANYA: MONTROIG DE VALLDEROURES: (513). YL51. 800 m.20-11-2000. Leg. YG. Det. LD. Rev. MGP. BMCG 386.

SELVA: TOSSA DE MAR: (700) Cala Bona. DG92. 40 m. Q. suber vora mar. 30-12-1997. Leg. XL, N , PH, CG, OL. Det. SP. Rev. MGP . BMCG 294.

Fong hipoge u, que presenta un gasterocarp globós , amb el peridi groc ocraci , que es toma vermellós al tocar-lo. La gleba és de color groc pàl·lid, no cartilaginosa, i les espores s'observen ovalades o ovoides (6,5-8 x 3-4 um), hialines i llises al microsc opi òptic, i algunes amb un parell de gútules interpes. Per més dades sobre aquesta espècie i altres de properes vegeu MARTIN (1988) i MARTIN (1996). Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1992) .

Scleroderma bovista Fr. MARESME: DOSRIUS: (191) El Far. Parc Natural del Corredor. DG50 . 420 m. Q. i/ex amb P.pinea. 07-11-1997. Leg. XL. Det. SP. Rev.MGP. BMCG 301.

Gasterocarp globós , de 2,5-3 cm; peridi groguenc, que s'enfosqueix corn a conseqüència del dipòsit de les espores sobre aquest , inicialment llis, i després trencat en petites esquames; base miceliar sense formar pseudoestípit; gleba de color verd fosc. Espores reticulades, de 8-1O um, Es pot confondre amb S. cepa, però les dues espècies es diferencien bé a nivell microscòpic, ja que aquesta última presenta espores verrucoses i típicament més grans.

Scleroderma cepa Pers.: Pers.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (227) Vora coll de la Perafita. Plans vora el mas dels Bufadors. EG18 . 380 m. 15-11-2005. Leg. XL, N. Det. MGP. BMCG 107.

SELVA: LLAGOSTERA: (175) Mas Roure. Plantacions d'Eucalyp tus. DG82. 220 m. 10-02-1997. Leg. XL, N , RQ. Det. SP. Rev. MGP. BMCG 302.-1bid. 30-12-1997. Leg. XL, N , PH, CG, OL. Det. SP. BMCG 303.-1bid. 30-12-1997. Leg. XL, N , PH, CG, OL. Det. SP. Rev. MGP. BMCG 304.-1bid. 10-02-1998. Leg. XL, N , AR, CG, FA. Det. SP. BMCG 305.

Peridi groguenc, inicialment llis i després amb esquames ben delimitades; base miceliar sense formar pseudoestípit. Espores verrucoses, de 10-12 um. Corn S. verrucosum, també presenta les espores verrucoses, però en aquesta última, la base miceliar forma un pseudoestípit (mena de peu ramificat, amagat en el sòl).

Scleroderma citrinum Pers.

BARCELONÈS: BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. C. mon. , C. salv., C. alb. i C.lad. 2110-2005. Leg. XL, N. Det. MGP. BMCG 78.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

75

Gasterocarp globós, groguenc i fortament esquamós, sense pseudoestípit. En el nostre exemplar , la presència de nombroses restes de substrat adherides al peridi, dificulten l'observació de l'ornamentació. La gleba és de color bru o negre en estat madur , amb vènules blanquinoses.

Presenta espores globoses , de 10-12 um, amb un reticle menys marcat que les de S. bovista. Es diferencia de S. bovista per presentar un peridi molt més esquamós i unes espores amb un reticle menys marcat. La descripció dels caràcters s'ha fet en base a l'únic exemplar de què disposem.

Il·lustrat a Bolets de Catalunya (2005).

Scleroderma polyrhizum J.f. Gmel.: Pers.

ALT EMPORDÀ: VILAJUÏGA: (255) Sota el Castell de Quennançó, vora la carretera de Vilajuïga . EG08. 55 m. C. mon.

04-12-1999. Leg. XL, OL, CL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 309.- ROSES: (2 11) Mas Marés , plans 500 m al N de la casa. EG17. 140 m. C. mon. Sobre sòl saulonós. 26-10-1999. Leg. XL, N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 308. (246) Torre del Sastre. EG17. 160 m. C. mon. Sòl arenós. 18-03-1999 . Leg. XL, N. Del. SP. BMCG 306.- Ibid Sòl arenós. 18-031999. Leg. XL, N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 307.

ANOIA: CASTELLOLÍ: (64) Can Soteres. CG90. 600 m. 02-12-2005. Leg. XL . Del. MGP . BMCG 436.

BAIX CAMP: CAMBRILS: (228) Camps abandonat s, a la carretera vers Montbrió. CF35. 50 m. C. mon. Sobre sòl sorrenc. 17-11-2005. Leg. XL, N . Del. MGP. BMCG 69.

BAIX LLOBREGAT: GAVÀ: (234) Roca Salena. DF17. 240 In. C. mon i C. alb. 29-10-2002 . Leg. XL, N , RQ . Del. MGP. BMCG 404 .

SELVA: TOSSA DE MAR: (253) Font d'Aiguaviva. DG92. 150 m. C. mon., E. arb., A . unedo. 11-10-2005. Leg. XL, N , RM , EFT, LB. Del. MGP. BMCG 67. (700) Cala Bona. DG92. 40 m. Q. subervora mar. 11-10-2005. Leg. XL, N , RM , EFT, LB. Del. MGP. BMCG 68.

Gasterocarp globós O subglobós , de grans dimensions , emergent; peridi molt gruixut, resistent , exteriorment de color bru groguenc i interiorment de color groc (s'aprecia quan s'han alliberat totalment les espores, ja que sinó pren tonalitats més fosques) , que en madurar , s'obre en estrella, amb la part central mig enfonsada en el sòl; en lloc de pseudoestípit, té a la base un aglomerat de miceli i terra; gleba de color bru fosc. Espores globoses , de reticulació dificil d'observar al microscopi òptic, brunenques i de 8-12 um. Resulta dificil de confondre amb altres espècies del gènere, per les seves grans dimensions i pel gran gruix del peridi, que en assecar-se pren una consistència pètria. Els exemplars BMCG 67 i BMCG 405 no estan oberts. L'exemplar BMCG 69 ha perdut ja totes les espores (exemplar rentat). IlIustrat a Bolets de Catalunya (1995).

Scleroderma verrucosum Bull.: Pers.

BARCELONÈS: BARCELONA: (222) Collserola. Vora Can Ferrer. DF28. 170 m. C. mon., C. salv., C. alb. i C.lad. 1412-2002. Leg. XL, N , TJ. Del. MGP. BMCG 441.

GARROTXA: LA VALL DE BIANYA: (421) Vora Mas Rodon , l'Hostalnou de Bianya. DG57. 550 m. Roureda (Q. robur). 27-09-2005. Leg. XL, N. Del. MGP. BMCG 65.

SELVA: LLAGOSTERA: (175) Mas Roure. Plantacions d'Eucalyplus. DG82. 220 m. 30-12-1997. Leg. XL, N , PH, CG, OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 310.- TOSSA DE MAR: (253) Font d'Aiguaviva. DG92. 150 m. C. mon., E. arb., A . unedo. 11-10-2005. Leg. XL, N , RM, EFT, LB. Del. MGP. BMCG 66. (700) Cala Bona. DG92. 40 m. Q. suber vora mar. 30-12-1997. Leg. XL, N , PH, CG, OL. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 311.

Presenta un gasterocarp globós, de 3-5 cm, amb un pseudoestípit (hipogeu) robust, molt desenvolupat. El peridi és de color bru fosc i clarament esquamós en la part apical, que s'aclareix vers la base. En madurar, aquest es trenca irregularment i deixa al descobert la gleba, de color bru violaci. Les espores, globoses i molt verrucoses , de 8-14 um, apareixen fosques al microscopi òptic. Espècie fàcil d'identificar, de caràcters microscòpics propers al de S. cepa, que no presenta pseudoestípit.

Setchelliogaster tenuipes (Setch.) Pouzar SELVA: LLAGOSTERA: (175) Mas Roure. Plantacions d'Eucalyplus. DG82. 220 m. 10-02-1997. Leg. XL, N , RQ . Del. MGP. BMCG 447, BMCG 448.- Ibid 30-12-1997. Leg. XL, N , PH, CG, OL. Del. MGP. BMCG 446.

76

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

Fong semihipogeu, de reduïdes dimensions, format per un barret globós i un curt peu cilíndric, normalment sinuós, en conjunt de color bru a bru vermellós. El més característic és l'aspecte labirintiforme de la gleba, un caràcter que s'observa clarament en una secció perpendicular a la columel·la. Les espores són citriformes o ovoides, finament verrucoses. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1994) i anteriorment citat a VIDAL (1994) i MARTIN & ROCABRUNA (1999).

MARTIN & MORENO (2001) confirmen amb tècniques moleculars que és una espècie propera a diversos Cortinarius.

Sphaerobolus stellatus Tode: Pers.

ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (217) El Molí de Vent. EG 18. 16 m. Sobre pinya deP. hal. 04-10-1998. Leg. XL, OL . De!. SP. Rev. MGP. BMCG 3 16.- CADAQUÉS: (257) Plans sobre el Mas de Rabassers de Baix. EG28. 105 m.

C. mon ., C. salv. i C. alb. 01-02-2000. Leg. XL, N. Det. MGP. BMCG 406.

BAIX LLOBREGAT: GAVÀ: (234) Roca Salena. DFI7. 240 m. C. mon i C. alb. 26-11-2002. Leg. XL , N , JMV . Det. MGP. BMCG407.

MARESME: PREMIÀ DE DALT: (226) Sant Mateu. Plana del Mal Temp s-Turó d'en Baldiri. DF49. 420 m. Sobre C. mon . 03-09-2002. Leg. XL, N. Det. MGP . BMCG 408.

SELVA: LLAGOSTERA: (175) Mas Roure. Plantacions d'Eucalyptus. DG82 . 220 m. 10-02-1997. Leg. XL, JV, RQ. De!.

SP. Rev. MGP . BMCG 313.- Jbid. 30-12-1997. Leg. XL, N , PH, CG, OL. Det. SP. Rev. MGP. BMCG 314, BMCG 315.

Gasterocarp globós, de petites dimensions (aprox. 2 mm de diàmetre); peridi blanquinós, amb aspecte estrellat després d'expulsar violentament la gleba, que és esfèrica. Espores ovalades, hialines i llises. Espècie inconfusible per la seva morfologia i pel sistema de projectar la gleba.

Acostuma a créixer sobre fusta en descomposició, fems d'herbívors i altres restes vegetals. La mostra BMCG 406 es troba en mal estat. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1988).

Tulostoma brumale Pers.: Pers.

ANOIA: EL BRUC: (511) Vora Ca n'Oller. CG90. 450111. Alzinar aclarit. Sobre sòl silícic. 25-11-2005. Leg. AGB , MB .

De!. MGP . BMCG 74.- Jbid. 02-12-2005. Leg. XL. Det. MGP. BMCG 433.

Gasterocarp amb un cap globós, blanquinós i de 0,5 cm d'alçada i 0,8 cm de diàmetre, normalment amb abundants restes de substrat adherides; estípit cilíndric, de 3 cm d'alçada i amb esquames en la part més apical; ostíol envoltat per un peristoma tubular, amb un halo de color bru fosc; gleba ocre.

Filaments del capillici hialins i amb cristalls d'oxalat càlcic que, en la zona dels septes, són més grossos i prenen una tonalitat ocràcia; espores globoses i verrucoses. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (2004).

Tulostoma fimbriatum Fr. ALT EMPORDÀ: ROSES: (247) Vora Dolmen de la Creu d'en Cobertella. EGI7. 150 m. C. mon. 13-01-2006. Leg. XL , N , SFB. Det. MGP . BMCG 97, BMCG 410.

MARESME: TIANA: (251) Vista Alegre. DF39. 220 m. C. salv. i C. alb . 12-04-2002. Leg. XL, N , JL, CG, RMA. De!.

MGP. BMCG411.

Gasterocarp amb un cap globós (1-1,2 cm de diàmetre), lleugerament aplanat i de color blanquinós, amb restes de substrat adherides; estípit cilíndric, de 3-4 cm d'alçada, estructura fibrosa i color brunenc; ostíol fimbriat, amb el contorn mal definit. Espores globoses, amb crestes irregulars.

Tulostoma squamosum l.F. Gmel.: Pers.

ANOIA: CASTELLOLÍ: (64) Can Soteres. CG90. 600 m. 16-12-2000. Leg. XL. Det. LD. Rev. MGP. BMCG 384.- Jbid.

02-12-2005. Leg. XL. Det. MGP. BMCG 430.

BAIX LLOBREGAT: ESPARREGUERA: (508) Riera de Magarol a. DGOO. 300 m. P. hal. 26-11-2000. Leg. LM, MC , LP, IR. Del. LD. Rev. MGP. BMCG 383.

GARRIGUES: CASTELLDANS: (42) Ermita de Montserrat. CFI9. 340 m. 18-11-2003. Leg. XL, JV, CC. Det. MGP. BMCG431.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

77

MARESME: TIANA: (251) Vista Alegre. DF39. 220 m. C. salv. i C. alb. 12-04-2002. Leg. XL, N , JL, CG, RMA . Det. MGP. BMCG 412.

Conforme a la descripció de CALONGE & MARTÍN (1992). Gasterocarp amb cap globós (0,91,3 cm de diàmetre), lleugerament aplanat i blanquinós, amb restes de substrat adherides; estípit cilíndric (de 1,5-4 cm d'alçada) , robust, d'estructura fibrosa, amb superficie esquamosa i color bru clar; les esquames del peu són caduques i, en alguns exemplars molt madurs, poden resultar pràcticament inapreciables; ostíol amb peristoma tubular, blanquinós, sense halo bru fosc; gleba ocràcia. Capil·lici ramificat i hialí que, en alguns casos, presenta lleugers engruiximents al nivell dels septes; espores globoses, de 4-6 I-lm de diàmetre, verrucoses al microscopi òptic. En aquest estat, T. squamosum pot confondre's amb T. brumale, però l'halo bru fosc que envolta l'o stíol en aquest darrer en permet una fàcil diferenciació macroscòpica.

Vascellum pratense (Pers.: Pers.) Kreisel ALT EMPORDÀ: PORT DE LA SELVA: (204) S'Arenella. Península plana amb T. hirsuta, S.junc., gramínies i poblacions de C. mon. i C. salv. EG 18. 10 m. 07-12-1989. Leg. XL. Del. SP. Rev. MGP. BM CG 265. (242) Serrat de la Guerra, vora Sant Pere de Rodes. EG 18. 470 m. C. mon. i C. alb. 01-11-1 999. Leg. XL, OL, PM, 1M. Del. SP. Rev. MGP. BM CG 266.- CADA QUÉS: (2 18) Cala Jonqu et, vora la carretera del far. EG28 . 40 m. C. mon. 28- 11-2000. Leg. XL, N , LM , MC , LP. Del. LD. Rev. MGP . BM CG 347 .- VILAJUÏGA: (254) Carretera de Sant Pere de Rod es. Fons de vall, vora Puig Castellar. EG08. 50 m. C. mon. amb Q. suber. 26-10-1999. Leg. XL, N . Det. SP. Rev. MGP . BMCG 268.- RO SES: (2 12) Collet sobre la Falconera. EG 17. 95 m. C. mon., C. alb. i C. salv. 25-10-2005. Leg. XL, N , NE, HB. Del. MGP. BMCG 4 1.- Ibid. 02-02-2006. Leg. XL, N. Del. MGP . BMCG 471. (2 15) Entre l'Almadrava i la Falconera. Camí de Ronda. EG17. 20 m. C. mon. 26-10-1999 . Leg. XL, N. Del. SP. Rev. MGP. BMCG 264.- Ibid. 2412-1999. Leg. XL , N . Det. SP. Rev. MG P. BMCG 267.

ALT URGELL: FÍGOLS l ALINYÀ: (407) Serra de Campelles. CG76. 2050 m. Prat. 04-10- 2003. Leg. XL, JF, CC, RC, AP. Del. MGP. BMCG 42, BMCG 108. (409) Cadolla Verda. CG76. 1900 m. 04-10-2003. Leg. XL, JF, CC, RC, AP. Del. MGP. BMCG 40.

Gasterocarp globós O piriforme, aplanat apicalment, amb l'exoperidi verrucós-espinós (l'ornamentació es perd a mesura que el gasterocarp madura), inicialment blanquinós i de color bru groguenc després. La dehiscència es produeix mitjançant una obertura apical allargada. La gleba, de color bru, es troba separada de la subgleba, cel·lular, per una membrana rígida anomenada diafragma. Normalment no presenta capil·lici sinó paracapil·lici, hialí i septat. Les espores són globoses, amb un diàmetre de 3,5-4 I-lm, unigutulades, presenten un curt pedicel (0,5 I-lm) i semblen pràcticament llises al microscopi òptic. La presència del citat diafragma, que separa la gleba de la subgleba, permet diferenciar amb seguretat aquesta espècie d'altres. Il·lustrat a Bolets de Catalunya (1992).

AGRAÏMENTS Aquest treball s' inscriu en el projecte "Biodiversitat Micològica de Catalunya" de l'Institut d'Estudis Catalans, que ha rebut una subvenció del Ministerio de Ciencia y Tecnologia (BOS20014127-E). Una part de les mostres (les marcades Del. SM i Del. LD, respectiament), foren inicialment identificades per Samuel Pons i Laia Dotras, als quals reconeixem la seva important col·laboració. Agraïm a tots els recol·lectors no autors (vegeu llista més amunt), i especialment a Jordi Vila, la seva inestimable feina de prospecció i, en molts casos, la seva companyia en les excursions. Hem rebut l'ajut i la guia del personal de diversos Parcs, entre els quals mencionarem el Parc Natural del Cap de Creus i Serra de Verdera, el Parc de Collserola, el Parc del Montnegre i el Corredor i el Parc de les Valls d'Alinyà , entre altres. Ens han estat molt valuoses les observacions i crítiques de dos micòlegs anònims. Per últim, agraïm també la collaboraci ó de N. Hladun en la realització de les macrofotografies digitals que s' inclouen.

BIBLIOGRAFIA ALENTORN, R.M.; GORRIS, M.; GRÀ CIA, E. & X. LLIMONA (2002).- Els mixomicets recollectats en àrees de baixa altitud dins del programa "Biodiversitat dels fongs de Catalunya" . Rev. Catalana Micol., 24 (Homenatge A. Rocabrun a): 295-304.

78

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

ÀNGEL, F. & R. PASCUAL (1991).-Astraeus hygrom etricus (Pers.) Morgan. Bolets de Catalunya, 10: 452 .

BOLÒS , O.; VIGO , J.; MASALLES , R.M. & J.M. NINOT (2005).- Flora Manual dels Països Catalans. Pòrtic. 3a ed.

Barcelona. 1310 pp.

BREITENBACH, J. & F. KRÀNZLIN (1986).- Champignon s sans lames. Héteroba sidiomycètes, Ap hyllop horales, Gastéromy cètes. Champignons de Suisse. Tome 2. Edition Mykologia. Luzem. 412 pp.

CABI Bioscience , CBS & Landcare Research (2006).- Index Fungorum. http: //www.indexfungorum.org.

CALONGE, F.D. (1981 ).- El género Geastrum Pers. ex. Pers., en España . Estudio sistem àtico y descriptivo. Bol. Soc. Mico!.

Castellana , 6: 9-38.

CALONGE, F.D. (1998) .- Gasteromy cetes, 1. Ly coperdales, Nidulari ales, Phallales, Sclerodermatal es, Tulostomatales. Flora Mycologica lb erica. Vo!. 3. Real Jardín Bot ànico de Madrid (CSIC) i J. Cramer. Madrid. 271 pp.

CALONGE, F.D. dir. (1999).- Setas de Madrid (y alrededores). Vo!. 2. Gasteromy cetes. Sociedad Micológica de Madrid.

Madrid. 159 pp.

CALONGE, F.D.; CARRASCOSA, G. & S. ESTANYOL (1993) .- Bovista ochrotricha Kreisel, nueva cita para España peninsular. Bol. Soc. Mico!. Madrid , 18: 189-191.

CALONGE, F.D. & M.P. MARTÍN (1990).- Notes on the taxonomical delimitation in the genera Calvatia, Gastropila and Langermannia (Gasteromycetes). Bo!. Soc. Mico!. Madrid, 14: 181-190.

CALONGE, F.D. & M.P. MARTÍN (1991) .- Notas sobre los Gasteromy cetes del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (Huesca , España). Bo!. Soc. Micol. Madrid, 15: 197-201.

CALONGE, F.D. & M.P. MARTÍN (1992).- Nuevos datos sobre el género Tulostoma (Gasteromycetes) en España. 11.

Tulostoma xerop hilum, nuevo para Europa. Bo!. Soc. Mico!. Madrid , 17: 115-122.

CALONGE, F.D.; SIQUIER, J.L. & C. CONSTANTINO (1991).- Contribución al conocimiento micológico de las islas Baleares, III. Bovista cunninghamii Kreisel y Tuber uncinatum Chatin , dos nuevas citas para el catalogo español. Bo!. Soc. Mico!. Madrid , 15: 111-122.

CALONGE, F.D.; SIQUI ER, J.L. & C. CONSTANTINO (1992).- Contribu ción al conocimiento micológico de las islas Baleares, IV. Adicione s al catalogo de Gasteromy cetes. Bo!. Soc. Mico!. Madrid, 16: 61-71.

CARBÓ, J. (1995).- Scleroderma polyrhizum J.F. Gmel.: Pers. Bolets de Catalunya, 14: 697.

CARB Ó, J.; PASCUAL , R. & J.M. VIDAL (1992).- Rhizopogon roseolus (Corda) Th. M. Fries. Bolets de Catalunya, 11: 543.

CARBÓ, J. & M.À . PÉREZ-DE-GREGORIO (2004).- Tulostoma brumale Pers.: Pers. Bolets de Catalunya, 23: 1150.

CORTÉS, C. (2003).- Cyathus olla (Batsch) Pers. Bolets de Cataluny a, 22: 1062.

DEMOULIN, V.; MARTÍN, M.P. & F.D. CALONGE (1988).- Calvatia pa chyderma (Peck) Morgan (Gasteromy cetes), nueva para Europa. Bo!. Soc. Mico!. Madrid , 12: 85-88.

FAUS , J. ( 1982).- Clathrus ruber (Mich. ex Pers.). Bolets de Catalunya , 1: Il. GAR CIA-PORTA, M. & X. LLIMONA (2005).- Dades inèdites sobre els mixomicet s de Catalunya. Rev. Catalana Micol., 27: 55-73.

GERHARDT, E.; VILA , J. & X. LLIMONA (2000).- Bolets dels Països Catalans i d 'Europa. Ediciones Omega S.A. 957 pp.

HEIM , R. (1934).- Fungi Iberici, observation s SUf la flore mycologique catalane. Treb. Museu Ciènc. Nat. Barcelona, 15 (3): 1-146.

IZCO, J; BARRENO, E.; BRUG UÉS , M.; COSTA , M; DEVESA, J.A.; FERNÀNDEZ, F.; GALLARDO, T.; LLIMO NA, X.; PRADA, C.; TALAVERA, S. & B. VALDÉS (2004).- Bot ànica. McGraw-Hill. 898 pp.

JEPPSON, M. (1986).- Note s on some Spanish Gasteromycetes. Bo!. Soc. Mico!. Madrid , 11 (2): 267-282.

JüLICH , W. (1989).- Guida alia determinazione deifunghi. Vol. 2. Satumia. Trento. 597 pp.

KIRK , P.M.; CANNON, P.F.; DAVID , J.C. & J.A. STALPERS (200 1).- Dictionary ofth e Fungi. CAB Intemational. 655 pp.

LLIMONA, X. et col. (1991).- Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans. Vo!. 5. Enciclop edia Catalana.

Barcelona. 528 pp.

LLIMONA, X.; BLANCO, M.N.; DUEÑAS, M.; GORRIS , M.; GRÀ CIA, E.; HOYO , P.; LLISTOS ELLA , J.; MARTÍN, M.P.;MUNTAÑOLA-CVETKOVIC, M.; QUADRADA, R.; ROCABRUNA, A.; SALCEDO , 1.; SIERRA, D.; TABAR ÉS, M. & J. VILA (1998).- Els fongs de Catalunya Occidental segons les prospeccions recents. I. Acta Bot. Barc., 45 (Homenatge a Oriol de Bolòs): 57-89 .

LLIMONA, X.; VILA, J.; HOYO , P.; AGUASCA, M.; ÀNGEL, F.; GRÀ CIA, E.; LLISTOSELLA, J.; MARTÍN, M.P.; MA YORAL, A.; ROCABRUNA , A.; SIERRA , D. & M. TABARÉS (1995).- El Programa Biodiversitat Micolò gica de les Terres de Ponent. Notícia i primers resultats. Rev. Catalana Mico!., 18: 103- 136.

LLISTOSELLA, J. (2005). Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http: //biodive r.bio.ub.es/biocat/hon1epage.htInl. LLISTOSELLA, J.; GIRBAL, J. & A. ROCABRUNA (1995).- Battarrea stevenii (Liboschitz) Fr. Bolets de Catalunya, 14: 657 .

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80; 2006.

Battarrea stevenii (Libosch.) Fr., BMCG 496. Espores i pseudoelàters. Fot. N. Hladun.

Hydnangium carneum Wal1r., BMCG 449. Espores. Fot. N. Hladun.

79

80

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 57-80 ; 2006.

LLISTOSELLA, 1 & R. PASCUAL (1992).- Vascellum p ratense (Pers.: Pers.) Kreis. Bolets de Catalunya , 11: 550.

MARTÍ, 1 (1994 ).- Pisolithus arhizus (Scop.: Pers.) Rausch. Bolets de Cataluny a, 13: 633.

MARTÍN, M.P. (1988).- Ap ortación al cono cimiento de las Higrofo r àceas y los Gasteromicetes de Cataluña. Ed. Esp. Soc. Catalana de Micologia. Vol. 2. Barcelona. 508 pp.

MARTÍN, M.P. (1994).- Geastrum quadrifidum Pers.: Pers. Rev. Catalana Mico!., 16-17: fitxa tècnica núm. 222.

MARTÍN, M.P. (1996).- The genus Rhizopogon in Europ e. Ed. Soc. Catalana Micol. Barcelona. 171 pp.

MARTÍN, M.P. & H. JOHANNESSON (2000).- Battarrea phalloides and B. stevenii, insight into a long-standing taxonomic puzzle. My cotaxon , 76: 67-75.

MARTÍN, M .P. & X. LLIMONA (1994 ).- Gasteromy cetes checkli st of the northeastem Iberian Peninsula and Balearic Islands. Mycotaxon, 51: 289-312.

MARTÍN, M.P. & G. MORENO (2001).- Molecular data confirm Setchelliogaster tenuip es and S. rheophyllu s as Cortinariales. My cotaxon , 78: 257-263.

MARTÍN, M.P. & A. ROCABRUNA (1999).- The taxon omic boundaries betwe en Nau coria rheophylla and Setch elliogaster tenuip es based on morphological and molecu lar data. My cotaxon , 71: 141-148 .

MORENO, G.; HONRUBIA, M.; CALONGE, F.D. & lE. WRIGHT (1983 ).- Aportación al conocimiento de los hongo s del S.E. de España. V. Tulostomatales (Gast eromyc etes) . Bo!. Soc. MicoI. Castellana , 8: 93-106.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. (1997).- Aportació a la micof1ora del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Rev. Catalana Micol. , 20: 163-168.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. (1998).- Cyathus stercoreus (Schwein) De Ton i in Sacc. Bolets de Catalunya, 17: 813.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. & 1 CARBÓ (2004).- Calvatia exc ip uliformis (Sch.: Pers.) Perdeck. Bolets de Catalunya , 23 : 1104.

POUMARAT, S. (200 1).- Clé des Gasteromy cetes ép ig és d'Europe. Ly coperdal es, Nidulariales, Phallales, Sclerodermatales, Tulostomatales. Monographies Mycologiques de la F.A.M.M., N° 2. Féderation des Associations Mycologiques Méditerranéennes. Nice. 96 pp.

ROCABRUNA, A. (1982).- Ly coperdon p erlatum Pers. per Pers. Bol ets de Catalu nya , 1: 33.

ROCABRUNA, A. (1983).- Phallus impudicus L. per Pers. Bolets de Cataluny a, 2: 85.

ROCABRUNA, A. (1984).- Calvatia utriformis (Bu ll. per Pers.) Jaap . Bol ets de Cataluny a, 3: 108.

ROCABRUNA, A. & R. PASCUAL (1988) .- Phallus hadriani Vent.: Pers. Bol ets de Catalunya , 7: 340.

ROCABRUNA, A. & R. PASCUAL (1989).- Calva tia cyathiformis (Bosc .) Mor gan . Bol ets de Catalunya , 8: 355.

ROCABRUNA, A. & M. TABARÉS (1991).- Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montañoso del Montseny (Catalunya), 11. Rev. Catalana Micol. , 14-15: 77-86.

TABARÉS, M & R. PASCUAL (1988).- Sphaerobolus stellatus Tod e ex Pers . Bolets de Catalunya , 7: 348.

TABARÉS, M & R. PASCUAL (1997).- Gyrophragmium dunalii (Fr.) Zeller. Bol ets de Catalunya, 16: 763.

TABARÉS, M ; PASCUAL, R. & lM. VIDAL (1898) .- Bovista plumbea Pers. Bolets de Catalunya , 8: 354.

TABARÉS, M. & A. ROCABRUNA (1991).- Aportación al conocimiento de los hongo s de la sierra de Collserola y zona s próximas (Cataluña), Il . Rev. Catalana Micol. , 14-15: 87-98.

TABARÉS, M. & A. ROCABRUNA (2005).- Scleroderma citrinum Pers. Bolets de Cataluny a, 24: 1195.

VIDAL, J.M. (1991 ).- Contribució al coneixement de la flora micològica del Baix Empordà i rodalies (Cataluña), III. Gasteromicets epigeus (Basidiomyc otina). Rev. Catalan a Micol. , 14-15: 113-130.

VIDAL, lM. (1991 ).- Contribución al conocimiento de la f10ra micológica del Baix Empordà y zona s limítrofe s (Catalun ya), IV. Hongo s hipogeos (Zigomy cotina , Ascomy cotina y Basidiomycotinat. Rev. Catalana Micol. , 14-15: 143-194.

VIDAL, J.M. (1994).- Algunos hongos hipogeos interesantes para la micof1ora catalana . Rev. Catalan a Micol. , 16-17: 22 1248.

VIDAL, lM. (1994) .- Setchellioga ster tenuip es (Setchel1) Pouzar. Bo lets de Catalunya, 13: 643 .

VIDAL, J.M. ( 1997).- Algunos hongos hipogeos nuev os o poco citado s de Cataluña (Zigomy cotina, Asco myco tina y Basidiomycotinaï. Rev. Catalana Micol. , 20: 25-61.

VIDAL, lM. (1998 ).- Apro ximació al coneixement de la micof1ora del Massís del Montgrí. Rev. Catalana Micol. , 21: 159169.

VIDAL, J.M. & R. PASC UAL (1987).- Hydnangium carneum Wallr. in Dietrich. Bolets de Catalunya, 6: 275 .

VIDAL, lM . & R. PASCUAL (1989).- Ly coperdon mammaeform e Pers. Bolets de Catalunya , 8: 380.

VIDAL, lM. & R. PASCUAL (1990).- Colus hirudinosus Cavalier & Séchier. Bolets de Catalunya, 9: 407.

VILA, 1 & X. LLIMONA (2002).- Nove s dades sobre el component fúngic de les comunitats de Cistus de Catalunya. Rev. Catalana Micol. , 24: 75-121.

VILA , J & R. PASCUAL ( 1993).- Crucibulum laeve (Hud s. ex Rehl) Kambl y. Bolets de Catalunya , 12: 560 .

Revista Catalana de Micologia , vol. 28: 81-85; 2006.

81

STEREUM ILLUDENS BERK., NUEVA CITA PARA LA MICOFLORA DE LA PENÍNSULA IBÉRICA 1. SALCEDO l, J. FERNANDEZ-VICENTE 2 YJ.L. PÉREZ-BUTRÓN 3 1.-Lab. Botànica, Dpto. Biología Vegeta l & Eco logía. Fac. Ciencia y Tecnología. UPV /EHU . Apdo. 644 . E-48080 Bilbao (Bizka ia). E-mail: isabel.salcedo @ehu.es 2.- Sociedad Mico lógica de Portugalete, Apdo. 92. E-4892 ü Portugalete (Bizkaia). E-mail: jafdez4@hotmail.com 3.- Sociedad de Ciencias Naturales de Sestao. Apdo. 4 1. E-489 l 0 Sestao (Bizkaia). E-mail: j osemicologo@terra.es

RE SUMEN. Stereum illudens Berk., nueva cita para la micof1ora de la Península Ibérica. En este trabajo se describe e iconografia Stereum illudens Berk., una especie de origen austral que, desde 1999, esta fructificando en madera de Eu calyptus en la parte occidental de Bizkaia (País Vasco) y, cuya aportación, representa la primera cita para la Península Ibérica.

Palabras clave: Basidiomy cetes, Stereaceae, corología, especie exótica, Bizkaia , Península Ibérica, Euca lyptu s.

SUMMARY. Stereum illudens Berk., a new record for the Iberian Peninsula. The species Stereum illudens Berk., known from the Southem Hemisphere, is described and illustrated. This has been seen fruiting on Eu calyptus wood in the west of the province of Biscay (Basque Country) since 1999. This report is the first for the Iberian Peninsula.

Ke y words : Basidiomycetes, Stereaceae, chorolo gy, Biscay, Iberian Peninsula, Euca lyptus.

INTRODUCCIÓN La presencia de especies exóticas en un territorio es un problema que cada vez preocupa mas ya que, en ocasiones, algunas de estas especies son invasoras. En la actualidad, incluso se celebran congresos específicos sobre este tema (I Congreso Nacional sobre especies exóticas invasoras, EEI 2003). Sin embargo, hay que partir de la base de que, en el caso de los hongos, el conocimiento de las especies invasoras es mas pobre que entre otros organismos como pueden ser las plantas vasculares o algunos grupos de animales. Por ello, es conveniente hacer estudios de biogeografia, así como valorar la capacidad de invasión de esas especies, aunque ello comporta a menudo mayores dificultades. No obstante, se sabe que algunas especies han llegado a Europa con la actividad humana. Así, es conocido que una especie de distribución austral, como Aseroe rubra (Phallaceae), se encontró por primera vez en 1829 en el Real Jardín Bot ànico de Londres, posiblemente llegada con el suelo importado de Australia. También se ha señalado la posibilidad de que Clathrus archeri hubiera sido traída a Francia por los soldados australianos que participaron en la Primera Guerra Mundial. En la actualidad, se encuentra muy extendido, especialmente en Euskadi. Especies exóticas asociadas a Eucalyptus ya han sido citadas en la Península 1bérica, como pueden ser Setchelliogaster tenuipes, Descolea maculata, Hydnangium carneum, Descomyces albus, Laccaria lateritia, Reddellomyces donkii, Psilocybe hepatochrous, entre otras, encontradas en eucaliptales del NO peninsular por (LAGO, 2002; LAGO & CASTRO 2004), en la cornisa Cant àbrica (MORENO & PEREZ-BUTRON, 1998; ALONSO et al., 2000, 2001, 2002; P:ç:REZ-BUTRON et al., 2003, 2004, 2005) o en eucaliptales mediterr àneos por (VIDAL, 1994; DIEZ, 2005). De forma parecida a como estas especies australianas han llegado hasta nuestro territorio, diversas especies europeas, como Amanita muscaria, A .phalloides o Tricholoma terreum, entre otros, han sido introducidas en Australia (LEPP, 2006). La peculiaridad del territorio costera del País Vasco con clima templado, temperaturas suaves y humedad alta, favorece el asentamiento de muchas especies exóticas, en particular de origen intertropical, ya mencionadas en anteriores trabajos, como Flaviporus brownei (PALACIOS, 1992; SALCEDO, 1994), Perenniporia ochroleuca (pALACIOS, 1992; LASKIBAR et al., 1995) o Climacodon pulcherrimus

82

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 81-85 ; 2006.

(SALCEDO et al., 2006). En un reciente trabajo de LAGO & CASTRO (2003) se citan 480 especies de macromicetos encontrados en eucalip tales. Sin embargo, Stereum illudens, una estereàcea, bien desarrollada, abundante, que fruct ifica en ramas descortezadas de diferentes especies de Eucalyptus, no aparece incluida en el catalogo. En 1958, BOIDIN adscribió esta especie, junto a otras con acantocistidios, al género Xy lobolus; sin embargo, en un trabajo posterior BOIDIN y colaboradores (1979: 320) la ubican de nuevo en el género Stereum , dentro del subgénero Acanthostereum, por presentar acantocistidios, sistema dimítico y pseudoci stido s con reacción negati va al sulfoaldehido.

MATERIAL Y MÉTüDüS Los medios de tinción utilizados para el an àlisis micro scópico han sido KOH 50/0, Rojo Congo amoniacal y Melzer. Las abreviaturas de las obras se han tornado de BRIDSON & SMITH (1991 ).

Para la citación de los autores se ha seguido a BRUMMITT & POWELL (1992). El mat erial estudiado se encuentra depo sitado en el herbario de la Socie dad de Ciencias Naturales de Sestao (SEST), en el de la Sociedad Micológica de Portugalete (POR) y en el de BIO-Fungi de la Uni versidad del País Va sco/EHU. DESCRIPCIÓN

Stereum illudens Berk. , London J. Bot. , 4: 59 (184 5). == Lloydella illudens (Berk.) Bres. , Ann. My col. 14: 24 1 (1916); Xy lobolus illudens (Berk.)

Boidin, Revue My col., Paris 23: 341 [1958J ; Haematostereum illudens (Berk.) Z.T. Guo , Bull. bot. Res., Harbin , 7 (2): 57 (1987 ). = Stereum pannosum Cooke, Grevillea 8 (46): 56 (1879); S. spiniferum Lloyd, Mycol. Writ.4 : 4 (19 14); S. zonarium Lloyd, My col. Writ. 5: 664 (1917); S. nitens Lloyd, Mycol. Writ. 7: 1158 (1922).

Basidioma efuso-ret1ejo , delgado, de jo ven orbicular pero, por cont1uencia , llega a formar un basidioma continuo que en ocasiones alcan za hasta los 80 cm de longitud. Píleo de 1-2 cm, ± zonado conc éntricamente ; superficie hirsuta, con pelos agrup ados, castaño s y brillantes, formados por hifas paralelas , largas , en espiral , septadas, con pared gruesa de 1-2 um, La capa subpileica es de color pardo oscuro y la inferior mas p àlida; margen ligeramente mas p àlido, Himenóforo liso o ligeramente zonado, de color castaño rojizo p àlido (2,5YR 6/4) en el borde y rojizo viol àceo (2,5YR 6/2) hacia el centro , tendente al pardo oscuro en la madurez, con el margen blanquecino y ligeramente fibrilo so. Sistema de hifas dimítico ; las hifas del subículo con paredes grue sas, de color amarillento o castaño p àlido, sin fíbulas , de (3,5)-4-5 um de di àmetro ; las subhimeniales, de pared delgada o ligeramente gruesa, sin fíbula s, hialina s, de 3-4 um de di àmetro. Abundantes acantocistidios de pared grue sa, primera hialinos y finalmente parduzcos, de 30-45 x (3,5)-4-6 um , con numerosas (7-15) protuberancias apicales, a veces unidos en la zona basal. Pseudocistidio s de àpice redondeado, moniliformes o ligeramente fusiformes (que corresponden a terminaciones de hifa s esquel éticas) , con contenido oleaginoso, de color castaño, de 60-100-( 130) x 6-11 um de di àmetre . Basidios (sub) claviformes, en ocasiones con protuberancias en la zona apical , de 20-35 x 4-5 ,5 um , sin fíbula basal , con (2) 4 esterigmas. Basidiosporas cilíndrico-elipsoidales, lisas, hialinas, amiloides , de 7-9,2 x 3-4 um.

MATERIAL ESTUDIADO.- ESPAÑ A. BIZKA IA: Muskiz, Rebortun, UTM 30T VN899 4, 100 m, 20-2-1999, en ramas caídas de Eucalyptus globulus, leg. 1.L. Pérez-Butr ón (SEST-99022 00 1); ibid., 4-1-200 1, en ramas caídas de Eucalyptus nitens, leg. 1. Fcrnandez y 1.L. Pérez-Butrón (SEST-OI0I040); ibid., 2-12-2004, en ramas caídas de Eucalyptus globulus, leg. 1. Fernàndez (BIO-Fungi 11267). M uskiz, Pobeña, Morenillo, UTM 30T VN8999 , 14-3-2002, 50 m, en ramas caídas de Eucalyptus globulus, leg. 1.L. Pérez-Butr ón (SEST-0203 1402). Mu skiz, Peña Corbera, UTM 30T VN 8995 , 290 m, 29- 1-2004, Eucalyptus globulus, leg. 1. Fern àndcz y 1.L. Pérez-Butr ón (SEST -040 12908); ibid., 10-4-2004 , en ramas caídas de Eucalyptus globulus, leg. 1.L. Pérez-Butrón (SEST-04041 004); ibid., 10-5-2006, en ramas descortezadas de Eucalyptus globulus, leg. 1. Fcrnàndez (POR-20060 5 100 1). Muskiz, 1110nte Posadero, UTM 30T VN88 96, 358 m, 26-4-2005, en ramas caídas de Eucalyptus nitens, leg. 1.L. Pérez-Butr ón (SEST-05042603); ibid. , 1512-2005 , en ramas caídas de Eucalyptus nitens, leg 1.L. Pérez-Butr ón (SEST-05121501); ibid., 25-4-2006, en ramas caídas de Eucalyptus nitens, leg 1.L. Pérez-Butrón (SEST-06042507). Abanto, Cotorrio, UTM 30T VN 9095, 200 In, 12-2004, en madera caída de Euca lyptus globulus, leg 1.L. Pérez-Butrón (SEST-0402 0 101).

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 81-85 ; 2006.

83

Fig . 1. Stereum illudens (PÜRT-2006051001): A) basidioma; B) pelos; C) basidios; D) basidiosporas; E) pseudocistidios; F) acantocistidios; G) sección.[ Escala en B, C, D YF: 10 um; escala en E: 15 um].

84

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 81-85; 2006.

HÀBITAT Y DISTRIBUClÓN.- Se trata de un hongo sapróbio abundante en los eucaliptales próximos

al litoral cantàbrico, en la zona mas occidental de la provincia de Bizkaia, en donde fructifica durant e todo el año, si las condiciones de humedad acompañan. El material estudiado ha sido recolectado en madera decortezada de Eucalyptus globulus y Eucalyptus nitens. Es una especie relativamente frecuente en Australia, Tasmania y Nueva Zelanda que coloniza diferentes angiospermas, pera con frecuencia Mirtaceas como Eucalyptus, tal como indica CUNNINGHAM, (1963: 217). Según los datos bibliogràficos de que disponemos, esta especie no había sido citada hasta la fecha en la Península Ibérica, en donde puede haber pasado inadvertida, al ser confundida con alguna otra especie del género Stereum, o con Chondrostereum purpureum (Fr.) Pouz.

OBSERVAClONES. S. illudens es fàcilmente identificable por los vistosos colores del himenio, rojizo pàlido o rojizo violàceo, con el margen que se presenta ribeteado de blanco y la superficie pileica, hirsuta, de color pardo oscuro. En cuanto a caracteres microscópicos, cabe resaltar la presencia de acantocistidios y de basidios con la zona apical espinosa. Hasta el momento, esta especie ha sido recolectada en diferentes punto s de localidades relativamente próximas. Por ello, y por ahora, no se puede confirmar cuàl ha podido ser su vía de entrada , sea por la importación de plantas, lo que es mas propio de las especies micorrícicas, sea por la importación de madera, mas frecuente en el caso de las especies lignícolas, como la que nos ocupa.

REFERENCIAS BIBLIOGRÀFICAS ALONSO, J.L., FERNANDEZ-VICENTE, J. & J.L. PERÉZ-BUTRÓN (2000).- Setas de los eucaliptales de la cornisa Cantàbrica (ll) y catalogo micológico de los eucaliptales. Yesca 12: 19-40.

ALONSO, J.L., FERNANDEZ-VICENTE, J., PERÉZ-BUTRÓN, J.L. & A. PÉREZ-PUENTE (200 1).- Setas de los eucaliptales de la cornisa Cantàbrica (III) y catalogo micológico de los eucaliptales (II). Yesca 13: 18-38.

ALONSO, J.L., FERNANDEZ-VICENTE, J., PERÉZ-BUTRÓN, J.L. & A. PÉREZ-PUENTE (2002).- Setas de los eucaliptales de la cornisa Cantàbrica (IV) y catalogo micológico de los eucaliptales (III). Yesca 14: 18-41.

BOlDIN, J. (1958).- Hétérobasidiomycètes saprophytes et Homobasiomycètes résupinés: V.- Essai sur le Genre Stereum Pers.

Revue Mycologie 23 (3): 318-346.

BOlDIN, J., PARMASTO, E., DHINGRA, G.S. & P. LANQUETIN (1979).- Stereums with acanthophyses, their position and affinities. Persoonia 10 (3): 311-324.

BRIDSON, D.R. & E.R. SMITH (1991).- Botanico-Periodicum-Huntianum/ Supplementum. Hunt lnstitute for Botanical Documentation. Camegie Mellon Universitie. Pittsburgh.

BRUMMITT, R.K. & C.E. POWELL (1992).- Authors ofPlant Names. Royal Botanical Gardens. Kew. 732 pp.

CUNNINGHAM, G.H. (1963).- The Thelephoraceae of Australia and New Zealand. New Zealand Dep. Sci. lndustr. Res. Bull. 145: 1-358.

DÍEZ, J. (2005).- Invasion bio1ogy of Australian ectomycorrhizal fungi introduced with eucalypt plantations into the lberian Peninsula. Biological Invasions 7: 3-15.

EE1. (2003).- Contribuciones al cono cimiento de las especies exóticas invasoras. I Congreso Nacional sobre especies exóticas invasoras. León.

JÜLlCH, W. (1978).- On some Aphyllophorales from Australia. Persoonia. Published by the Rijksherbarium, Leiden. Vol. 9.

Part. 4: 453-472.

LAGO, M. (2002).- Micoflora (Basidiomycota) de los eucaliptales del N .O. de la Península Ibérica. Tesis doctoral.

LAGO-ÀLVAREZ, M . & M.L. CASTRO (2003).- Flora micolóxica (Macrobasidiomicetos) do eucalipto na Península Ibérica: 1880-2001. MYKES Boletln do Grupo Micolo xico Galego 6: 3-112 pp.

LAGO, M. & M.L. CASTRO (2004).- Macrobasidiomicetos asociados a Eucalyptus en la Península lbérica. Librería Mycoflora. Fungi non delineati. Pars 27: 1-84.

LASKIBAR, X., ALBIZU, J.L., HUARTE, J., LEKUONA, J.M. , MARTÍNEZ, V. & 1. SALCEDO (1995).- Algunos Aphyllophorales (Basidiomycotina) interesantes del norte de España. Bo!. Soc. Micol. Madrid 20: 99-104.

LEPP , H. (2005 ) (ed.). 15/06/2006.- Mycogeography. [http://www.anbg.gov.au/fungi/mycogeography.html ].

MCKENZIE, E.H.C, BUCHANAN.P.K. & P.R. JOHNSTON (1999).- Fungi on pohutukawa and other Metrosideros species in New Zeala nd. New Zealand Journal ofBotany. Vol. 37: 335-3 54.

MORENO, G. & J.L. PÉREZ-BUTRÓN (1998).- Estudio micológico de los eucaliptales de la Cornisa Cantàbrica, Yesca 10: 24-32 .

PALACIOS, D. (1992).- Euskal-Herriko perretxikoak: Lam. 751. Truncospora ochroleuca (Berk.) PiIM. Aranzadi Zientzi Elkartea. Mikologi Saila.

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 81-85; 2006.

85

PÉREZ-BUTRÓN, 1.L., FERNANDEZ, 1., BARRIO, L. & 1.L. ALONSO (2003). Setas de los eucaliptales de la cornisa Cant àbrica (V) y catalogo micológico de los eucaliptales (IV). Yesca 15: 19-39.

PÉREZ-BUTRÓN, 1.L., FERNANDEZ, 1. & 1.L. ALONSO (2004). Setas de los eucaliptales de la cornisa Cantàbrica (VI) y catalogo micológico de los eucaliptales (V). Yesca 16: 20-41.

PÉREZ-BUTRÓN, 1.L., FERNANDEZ, 1. & 1.L. ALONSO (2005). Setas de los eucaliptales de la cornisa Cant àbrica (VII) y catalogo micológico de los eucaliptales (VI). Yesca 17: 27-49.

SALCEDO, I. (1994).- Contribution to our knowledge of the Aphyllophorales (Basidiomycotina) of the Basque Country 11.

Mycotaxon 50 (1): 1-7.

SALCEDO, L, SARRIONANDÍA, E., OLARIAGA, I. & R. PICÓN (2006).- Nuevas aportaciones al catalogo micológico de la Reserva de la Biosfera de Urdaibai (Bizkaia). II. Zizak 3: 30-41.

VIDAL, 1.M. (1994).- Algunos hongos interesantes para la micot1ora catalana. Bull. Soc. Catalana Micol. 16-17: 221-248.

Stereum illudens Berk. SEST-99ü22üül (Foto J.L. Pérez-Butrón).

86

Revista Catalana de Micologi a, vol. 28; 2006

Revista Catalana de Micologia, vol. 28 : 87-91 ; 2006.

87

EL GÈNERE ENTDLDMA (FR.) P. KUMM. A CATALUNYA. I. NOTES FLORÍSTIQUES L. LLORENS-VAN- WAVEREN i J. LLISTOSELLA Departament de B iologia Vegetal, Unitat de Botàni ca, Unive rsitat de Barcelon a. Diagonal 645 , 08028 Barcelona l_ llorens@ub.edu , jlli stosella@ub. edu

RESUM. El gènere Entoloma (Fr .) P. Kumm. a Catalunya. I. Notes florístiques . Es presenten les dades florístique s de 3 1 tàxon s del gènere Entoloma (Fr.) P. Kumm. recol·le ctats a Catalunya en els darrers anys. Entre les especies citades, destaqu em per la seva novetat o raresa En toloma atlanticum G. Tassi, E . rubrobasis Noordel., E. turci (Bres.) M.M. Mo ser i E. venosum Gillet.

Paraules clau : Basidiomicets, Entoloma, Catalunya , Espa nya.

SUMMARY. The genus Entoloma (Fr.) P. Kumm. in Catalonia. I. Floristical data. The floristics of 31 taxa belonging to the genu s Entoloma (Fr.) P. Kumm. collected in Catalonia in the last years are recorded. Among the cited species , we highlight for their novelty or oddity Entoloma atlanticum G. Tassi, E . rubrobasis Noordel., E . turci (Bres.) M.M. Mo ser and E. venosum Gillet Ke y words: Basidi omycets, Entoloma, Catalonia, Spa in.

INTRODUCCIÓ En el marc dels estudis sobre el gènere Entoloma (Fr.) P. Kumm. a Catalunya que estem duent a terme , presentem les dades florístiques referents a 31 tàxons d'aquest gènere recol·lectats en els darrers anys. Segons el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (LLISTOSELLA, 2006) i la bibliografia consultada , algunes de les espècie s que citem cal considerar-le s com a noves o molt rares a Catalunya. Per a cadascun dels tàxons donem la relació de les localitats on han estat trobats , indicant per a cadascuna el topònim complet, la quadrícula UTM de 1 (1 km, l'alçada, l'ecologia , així com la data de la recol-lecció, les persones que van recollir la mostra i la referència del plec de l'Herbari (BCN) del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de Barcelona, on estan dipositade s les mostres.

CATÀLE G FLORÍSTIC

Entoloma atlanticum G. Tassi , Bull. Soc. My col France, 118 (2): 117 (2003).

MATERIAL ESTUDIAT. Baga de Mo lers, Sa ldes (Berguedà) . UTM 3 1T 0398 4677; 950 m s.m.; Pinu s sylvestris i Bux us sempervirens, en una clariana herb osa; 07- 11-200 5; leg. L. Llorens i M . N iell (BCN- LLVWI1 52).

Entoloma caeruleum (P.D. Orton) Noordel., Persoonia 11 (4): 470 (1982).

MATERIAL ESTUDIAT. El M oln ell, Gisclareny (Berguedà). UT M 3 1T 040 1 468 0; 960 m s.m .; Fagu s sylvatica, Pinus sylvestris i Cory lus avellana ; 07-09 -20 02 ; leg. L. Llorens i 1. Llist ose lla (BCN-LLVW 1038).

Entoloma cetratum (Fr.) M.M. Moser, Kleine Kryptogam enflora, Bd 11 b/2, ed. 4 (Stuttgart): 206 (1978).

88

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 87-91 ; 2006.

MATERIAL ESTUDIAT. Arriu de Bordil s, Canejan (Vall d'Aran). UTM 3 1T 0316 4741 ; 1390 m s.m.; Sobre fusta d'Abies

alba; 25-08-2005 ; leg. M. Tabarés (BCN-LLVW I083).

Entoloma chalybaeum (Pers.) Noordel., Nordic JI Bot. 2 (2): 162 (1982).

MATERIAL ESTUDIAT. Arriu de Bordils , Canejan (Vall d'Aran). UTM 31T 0316 4741 ; 1390 m s.m.; prats ; 25-08-2005 ; leg. L. Lloren s (BCN-LLVWI067).

Entoloma conferendum (Britzelm.) Noordel. var conferendum, Persoonia 10 (4): 446 (1980).

MATERIAL ESTUDIAT. Bosc d'Aubàs , Portillón , Bossòst (Vall d'Aran) . UTM 31T 0309 4738 ; 1350 m s.m.; A bies alba ; 26-08-2005 ; leg. A. Rocabruna (BCN-LLVWl 072).

Entolomaformosum (Fr.) Noordel., Persoonia 12 (4): 461 (1985).

MATERIAL ESTUDIAT. Cal Coix , Maçanet de la Selva (Selva). UTM 31T 0479 4622 ; 125 m s.m.; Quercus i/ex ; 24-112005; leg. A. Rocabruna (BCN-LLVW I178).

Entoloma griseocyaneum (Fr.) P. Kumm., Führer Pilzk.: 97 (1871).

MATERIAL ESTUDIAT. Serra de Rubió , Obaga de la Torreta , Rubió (Anoia ). UTM 31T 0381 4613 ; 600 m s.m.; Pinu s halepensis i Quercus i/ex; 30-10-2005; leg. J.M. Lanau (BCN-LLVWI147).

Entoloma hirtipes (Schumach.) M.M. Moser, Kleine Kryptogamenflora, Bd 11 b/2, ed. 4 (Stuttgart): 206 (1978).

MATERIAL ESTUDIAT. Port del Cantó , Les Valls d'Aguilar- Sorigu era (Alt Urgell- Pallars Sobirà). UTM 31T 0354 4692 ;

1740 m s.m.; clariana herbo sa; 22-05-1998; leg. J.A. Rarnirez (BCN-LL VWI 173).

Entoloma incanum (Fr.) Hesler, Nova Hedwigia, Beih. 23: 147 (1967).

MATERIAL ESTUDIAT. La Roca foradada , Bellver de Cerdanya (Cerdanya). UTM 31T 0397 4684 ; 1640 m s.m.; A bies alba i Pinu s sylvestris; 18-09-2003; leg. L. Llorens i J. Llistosella (BCN-LLVW I036).- L'Alou, Sant Agu stí de Lluçané s (Osona). UTM 0427 4660 ; 820 m s.m.; Pinus sylvestrls , Quercus p ubescens i Q. i/ex ; 30-10-2005 ; leg. M. van Waveren i J. Llorens (BCN-LLVWI138).

Entoloma infula (Arnolds & Noordel.) Noordel., Persoonia 10 (4): 503 (1980).

MATERIAL ESTUDIAT. Solà de Mola , Josa i Tuixén (Alt Urgell). UTM 31T 0384 4675 ; 1525 m s.m.; Pinu s sylvestris, en

una clariana herbosa ; 21-10-2005; leg. L. Llorens (BCN-LLVWI131).- Roca de Millet, Josa i Tuixén (Alt Urgell). UTM 31T 0387 467 8; 1890 m s.m.; Pinu s mugo ssp. uncinata; 29-09-2005 ; leg. J. Llistosella (BCN-LLVWI 096).- Coll de les Tores , Josa i Tuixén (Alt Urgell ). UTM 31T 0387 4677 ; 1995 m s.m.; Pinus mugo ssp. uncinata; 29-09-2005 ; leg.

L. Llorens (BCN-LLVWl 097).

Entoloma lepidissimum (Svrcek) Noordel., Persoonia 11 (4): 460 (1982).

MATERIAL ESTUDIAT. Goter de Sèrracorba, Canejan (Vall d'Aran ). UTM 31T 0317 4743 ; 1350 m s.m.; Sobre rizoma d'una falguera , en en bosc d'Abies alba i Fagus sylvati ca; 25-08-2005; leg. L. Llorens i J. Llistosella (BCNLLVWI062).

Entoloma mougeotii (Fr.) Hesler, Beih. Nova Hedwigia 23: 158 (1967).

MATERIAL ESTUDIAT. El Jou, prop de Sant Corneli , Cercs (Berguedà). UTM 31T 040467 ; 750 m s.m.; clariana herbosa ; 04-11-2005 ; leg. J.Girbal (BCN-LLVWI153).- Sant Maurici de la Quar , la Quar (Berguedà). UTM 31T 04134659; 920 m s.m.; Pinu s sylvestris, Corylus avellana i Buxus semprevirens; 18-09-2004 ; leg. M. Tabarés (BCN-LLVW I0 15).

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 87-91 ; 2006.

89

Entoloma nigroviolaceum (P.D. Orton) Hesler, Persoonia 11 (4): 471 (1967).

MATERIAL ESTUDIAT. Llac de Colomers , Naut Aran (Salardú) (Vall d'Aran). UTM 31T 0329 4721 ; 2150 m s.m.; Abies alba , en una clariana herbosa ; 26-08-2005 ; leg. F. Caballero (BCN-LL VW1084).

Entoloma nitens (Velen.) Noordel., Persoonia 10: 252 (1979).

MATERIAL ESTUDIAT. Riu de Mola , prop de Tuixén , Josa i Tuixén (Alt Urgell). UTM 31T 0382 4675 ; 1210 m s.m.; Pinus sylvestris, en una clariana herbosa ; 21-10-2005 ; leg. L. Llorens (BCN-LLVWl130).- Baga de la Mola, Gósol (Berguedà). UTM 31T 0386 4675 ; 1915 m s.m.; Pinus muga ssp. uncinata , clariana herbosa ; 14-10-2005 ; leg.

L. Llorens i J. Llistosella (BCN-LLVWll16 i BCN-LLVWll17).- Torrent de l'Abeurador , Bellver de Cerdanya (Cerdanya). UTM 31T 0395 4685 ; 1560 m s.m.; Pinus sylvestris i Buxus sempe rvirens, marge del camí; 27-10-2005 ; leg. L. Llorens i A. Coloma (BCN-LL VWl142).

Entoloma olorinum (Romagn. & J. Favre) Noordel., Persoonia 10: 260 (1979).

MATERIAL ESTUDIAT. Bosc de Sequers, Meranges (Cerdanya). UTM 31T 03984701 ; 1800 m s.m.; Pinus sylvestris; 1509-2005 ; leg. L. Llorens (BCN-LLVW1085).

Entoloma placidum (Fr.) Zerov, In Zerov & Peresipkin, Viznachnik Ukraini 5 Basidiomycetes: 104 (1979).

MATERIAL ESTUDIAT. Pla de les Bruixes , Portillón, Bossòst (Vall d'Aran). UTM 31T 0308 4737 ; 1250 m s.m.; Abies alba i Fagu s sylvatica; 26-08-2005 ; leg. L. Llorens (BCN-LLVW1073).

Entoloma poliopus (Romagn.) Noordel. var discolor Noordel., Persoonia 12 (4): 460 (1985).

MATERIAL ESTUDIAT. El Jou, prop de Sant Corneli , Cercs (Berguedà). UTM 31T 040467 ; 750 m s.m.; clariana herbosa ;

04-11-2005 ; leg. J. Girbal (BCN-LLVWl154).

Entoloma politoflavipes Noordel. & Liiv, Persoonia 15 (1): 29 (1992).

MATERIAL ESTUDIAT. Tartera roja, Ger (Cerdanya). UTM 31T 0402 4702 ; 2150 m s.m.; Pinus muga ssp. uncinata ; 1509-2005 ; leg. L. Llorens i J. Llistosella (BCN-LL VW1086).

Entoloma pseudoturci Noordel., Persoonia 12 (3): 215 (1984).

MATERIAL ESTUDIAT. Arriu de Bordils, Canejan (Vall d'Aran) . UTM 31T 0316 4741 ; 1390 m s.m.; prats; 25-08-2005 ;

leg. L. Llorens (BCN-LL VW1 065 i BCN-LLVW1 066).

Entoloma rhodopolium (Fr.) P. Kumm. var. rhodopolium, Führer Pilzk.: 98 (1871).

MATERIAL ESTUDIAT. La Font de la Bodellera , Collserola, Barcelona (Barcelona). UTM 31T 0425 4585 ; 400 m s.m.;

Quercus ilex ; 11-11-2005 ; leg. M. Tabarés (BCN-LLVW l 164).- Bosc d'Aubàs , Portillón, Bossòst (Vall d'Aran). UTM 31T 0309 4738 ; 1350 m s.m.; Abi es alba i Fagu s sylvatica; 26-08-2005 ; leg. Corsino (BCN-LLVW1075).- Artiga de Lin, Vielha e Mijaran (Vall d'Aran). UTM 31T 0312 4727 ; 1650-1750 m s.m.; Fagu s sylvatica; 24-08-2005 ; leg.

J. Vazquez (BCN-LLVW 1061).- Bosc deth Borrut, Les (Vall d'Aran). UTM 31T 0315 4743 ; 1355 m s.m.; Abies alba ; 25-08-2005 ; leg. L. Llorens (BCN-LLVW 1064).- Arriu de Bordils , Canejan (Vall d'Aran). UTM 31T 0316 4741 ; 1390 m s.m.; Abies alba ; 25-08-2005 ; leg. D. Ferrer (BCN-LLVW1068).- Funicular de la vall de Rencul es, Naut Aran (Salardú) (Vall d'Aran) . UTM 31T 0327 4723 ; 1850-1950 m s.m.; Pinus muga ssp. uncinata i Sphagnum ; 27-08-2005 ; leg. J. Llistosella (BCN-LL VW1079).- Santuari de Mare de Déu del Far, Dosrius (Maresme). UTM 31T 04554608; 500 m s.m.; Quercus suber i Q. i/ex ; 29-10-2005 ; leg. M.P. Hoyo i J.A. Ramírez (BCN-LL VWl145 i BCN-LLVWl146).

Entoloma rhodopolium (Fr.) P. Kumm. var. nidorosum (Fr.) Krieglst., Beitr. Kenntn.

Pilze Mitteleur. 7: 65 (1991).

MATERIAL ESTUDIAT. Bosc d'Aubàs , Portillón , Bossòst (Vall d'Aran). UTM 31T 0309 4738 ; 1350 m s.m.; A bies alba i Fagus syl vatica; 26-08-2005 ; leg. A. Rocabruna (BCN-LL VW1069).- Can Bordoi , Llinars del Vallès (Vallès Oriental) .

90

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 87-91; 2006.

UTM 31T 0450 4608 ; 350 m s.m.; Querats i/ex , Q. suber i Pinus pinea; 24-10-2005; leg. L. Llorens (BCNLLVWI137).- Ca l'Arenas , el Corre dor, Dosrius (Maresme). UTM 31T 0454 4607 ; 510 m S.ITI.; Castan ea sativa, Quereus i/ex i Q. suber; 15-10-2005 ; leg. L. Llorens i J. Llistosella (BCN-LLVWll19).- Ibid. , 24-10-2005 ; leg.

L. Llorens (BCN -LLVW1l36).- El Trull , el Corredor, Vilalba Saserra (Vallès Oriental ). UTM 31T 0457 4610 ; 470 m s.m.; Quereus suber, Q. i/ex i Eri ca arborea ; 15- 10-2005; leg. L. Llorens i J. Llistose lla (BCN -LLVW I 120). Ibid. , 2410-2005; leg. L. Llorens (BCN-LLVW l135).- Ca l'Agustí, Olzine lles, Sant Celoni (Va llès Orienta l). UTM 31T 0460 46 12; 300 m s.m.; Quereus suber, Q. i/ex i Castan ea sativa; 15- 10-2005; leg. L. Llorens i J. Llistose lla (BCNLLVWl127).- Sota Sant Martí de Montnegre, Sant Celoni (Vallès Oriental). UTM 31T 0462 4612; 500 m s.m.; Quereus suber i Q. i/ex; 15-10-2005 ; leg. L. Llorens i J. Llistosella (BCN -LLVWI128).

Entoloma rhodopolium (Fr.) P. Kumm . var. p seudopolitum Noordel., Ento loma s.l., Fungi Europaei vol. 5a (Saronno): 855 (2004).

MATERIAL ESTUDIAT. Bosc d'Aubàs, Portillón, Bossòst (Va ll d'Aran). UTM 3 1T 0309 4738; 1350 m s.m.; A bies alba i Fagus sylvatica ; 26-08-2005 ; leg. A. Rocabruna (BCN -LLVW 1074 i BCN-LLVW1071).

Entoloma rubrobasis Noordel., Entoloma s.l., Fungi Europaei vol. 5 (Saronno): 148 (1992).

MATERIAL ESTUDIAT. Barranc de la Pega, Llavorsí (Pallars Sobirà ). UTM 31T 0355 4699 ; 1700 m s.m.; Pinu s sylvestris, A bies alba i Betula p endu la; 18-09-2004; leg. C. Cortes (BCN-LLVW I006).

Entoloma sericellum (Fr.) P. Kumm. , Führer Pilzk.: 97 (187 1).

MATERIAL ESTUDIAT. La Roca foradada , Bellver de Cerdanya (Cerdanya). UTM 31T 0397 4684 ; 1640 m s.m.; A bies alba i Pinus sylvestr is; 18-09-2003 ; leg. L. Llorens i J. Llistosella (BCN-LLVWI037).

Entoloma sericeum (Bull.) Quél., Mém. Soc. Émul. Montbéliard, Sér. 2 5: 119 (1872).

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrestany, Torroe lla de Montgrí (Ba ix Empo rdà) . UTM 3 1T 05 10 4658 ; 20 m s.m.; Dunes fixades amb Pinu s pinea , Quereus i/ex i Cistus sp.; 25-10-2005 ; leg. R. Poder , J.M . Lanau (BCN-LLVWI143).

Entoloma serrulatum (Pers.) Hesler, Nova Hedwigia, Beih. 2 1: 140 (1967).

MATERIAL ESTUDIAT. Arriu de Bordils, Canejan (Vall d'Ara n). UTM 3 1T 0316 4741 ; 1390 m s.m.; prats ; 25-08-2005 ; leg. L. Llorens (BCN -LLVWI063).

Entoloma sin uatum (Bull.) P. Kumm. , Führer fiir Pilzf reunde (Zwickau): 23, 97 (1871).

MATERIAL ESTUDIAT. Santa Pellaia, Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà). UTM 3 1T 0493 4642 ; 300 m s.m.; Quereus suber, Eri ca arb orea i Arbutus unedo; 23-09-2005 ; leg. J.A. Ramir ez (BCN-LLVWI169).- Cala Bona , Tossa de Mar (Selva). UTM 31T 0496 4620 ; 50 m S.lTI.; Quereus suber i Q. ilex, en una clariana herbosa ; 11-10-2005 ; leg.

X. Llimona (BCN-LLVW1114).

Entoloma turci (Bres.) M.M. Moser, Kleine Kryptogamenflora, Bd 11 b/2, ed. 4 (Stuttgart): 200 (1978).

MATERIALESTUDIAT. Font del Cabrer, Gisclareny (Berguedà). UTM 31T 0398 4679 ; 1420 m S.lTI.; Pinu s sylvestris; 0711-2005 ; leg. L. Lloren s (BCN -LLVWI151).

Entoloma undatum (Fr.) M.M. Moser, Kleine Kryptogamenflora, Bd 11 b/2, ed. 4 (Stuttgart): 2 11 (1978).

MATERIAL ESTUDIAT. Baga de Montclar, Santa Cristi na d'Aro (Baix Emp ordà). UTM 31T 0496 4627 ; 200 m s.m.; Cistus sp; 18-10-2005 ; leg. X. Llimona (BCN -LLVWI129).

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 87-91 ; 2006.

91

Entoloma venosum Gillet, Hyménomycètes (Alençon): 403 (1876).

MATERIAL ESTUDIAT. Pla de les Bruixes , Portillón , Bossòst (Vall d'Aran). UTM 31T 0308 4737 ; 1250 m s.m.; A bies alba i Fagus sylvatica; 26-08-2005 ; leg. L. Llorens (BCN-LLVWI076 i BCN-LLVWI077).-lbid. , leg. A. Rocabruna (BCN-LLVWI078).

Entoloma vernum S. Lundell, Svensk bot. Tidskr. 31: 193 (1937).

MATERIAL ESTUDIAT. Peguera , Fígols (Berguedà). UTM 31T 0398 4668; 1600 m s.m.; Pinu s sylvestris; 16-06-1998;

leg. M.P. Hoyo (BCN-LL VWI175).- Fageda de Grèixer, Guardiola de Berguedà (Berguedà). UTM 31T 0404 4682 ; 1150 m s.m.; Pinus sylvestris i Fagu s sy lvatica; 28-04-2005; leg. 1. Llistosella, L. Llorens, M. Niell (BCN-LLVWI057).

AGRAÏMENTS Volem agrair a totes les persones que ens han acompanyat i ajudat a l'hora de recol·lectar les mostres. Agraïm també al Parc del Cadí-Moixeró (Generalitat de Catalunya) el haver-nos subvencionat part del nostre treball de camp. Aquest treball també ha estat finançat parcialment pel projecte CGL200S-04714/BOS, del Ministerio de Educación y Ciencia.

BIBLIOGRAFIA ARNOLDS, E. & M.E. NOORDELOOS (1979).- New taxa of Entoloma from grasslands in Drenthe , the Netherlands.

Persoonia, 10 (Part 2): 283-300.

BREITENBACH, 1., & F. KRÀNZLIN (1995).- Champignons de Suisse Tome. 4. Champignons à lames 2ème partie; Mykologia Luzem (Luzem); 371 pàg.

CHEYPE, 1.-L. (2004).- Description de quelques Entolomes peu communs. Bulletin Trimestri el de la Soci été Mycologique de France, 120 ((1-4) ): 335-354.

CITÉRIN, M. (1995).- Etude comparee d'Entoloma turci et E. pseudoturci. Documents Mycologiques, 24 (96): 49-50.

ESTEVE-RAVENTÓS, F. (2004).- Breves notas corológicas sobre algunos agaricales recogidos en el Macizo calc àreo Estremenho y pinar de Leiria (Estremadura, Beira Litoral, Portugal). Boletin Sociedad Micológica de Madrid, 28: 221-227.

ESTEVE-RAVENTOS, F. & G. MORENO (1990).- Contribución al estudio de los Agaricales del Sistema Central, 1. Algunas especies de Entoloma (Fr.) Kummer. Boletln Sociedad Micológica de Madrid, 14: 143-159.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., 1. VILA & 1. LLISTOSELLA (1999).- Algunos Entoloma interesantes o poco conocidos de los Pirineos de Cataluña. Revista Catalana de Micologia, 22: 135-143.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., V. GONZALEZ & F. ARENAL (1996).- El género Entoloma (Fr.: Fr.) P. Kumm. (Agaricales) en los pisos alpino y subalpino del Parque Nacional de Ordesa y zonas limítrofes. Lu cas Mallada, 8: 41-71.

LlISTOSELLA, 1. (2006). Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Bar celona. http: //biodiver.bio.ub.eslbiocatlhomepage.html.

LLORENS-V AN-W AVEREN , L. & 1. LLISTO SELLA (2004).- Contribució a la tlora dels Fongs del Parc Natural del CadíMoixeró (Catalunya). 1. El gènere Entoloma (Fr.) P. Kumm. Revista Catalana de Micologia, 26: 165-176.

MOS ER, M.M. (1980).- Guida alia determinazione dei funghi , Satumia; 565 pàg.

NOORDELOOS, M. (1981).- Introduction to the Taxonorny of the Genus Entoloma sensu lato (Agaricales). Persoonia, 11 (2): 121-151.

NOORDELOOS, M. (1982).- Entoloma subgenus Leptonia in Northwestem Europe , I. Persoonia 11 (4); 451-471.

NOORDELOOS, M. (1987).- En tolo111a (Agaricales) in Europe. Nova Hedwigia (Heft 91), 1. Cramer, Berlin-Stuttgart; 418 pp.

NOORDELOOS, M. (1992).- Entoloma s.l., Fungi Europaei 5. Giovanna Biella, Saronno 760 pàg.

NOORDELOOS, M. (2004).- En tolo111a s.l., Fungi Europaei 5a Giovanna Biella , Saronno ; 1378 pp.

NOORDELOOS, M.E. & V. LIlV (1992).- New taxa of Entoloma (Basidiomy cetes, Agaricales) from Estonia and Karella.

Persoonia, 15 (1): 23-31.

ROCABRUNA , A., M. TAB ARÈ S, 1. BALLARÀ & 1. VILA (1994).- Primera aportació al coneixement de la micotlora dels Pirineus i Prepirineus de Catalunya. Revista Catalana de Micologia, 16-17: 47-86.

TABARÈS, M. & A. ROCABRUNA (1991).- Aportación al conocimiento de los hongos de la sierra de Collserola y zonas próximas (Catalunya) , II. Revista Catalana de Micologia, 14-15: 87-98.

92

Revista Catalana de Micologia, vol. 28; 2006

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 93-107; 2006.

93

APORTACIONS AL CONEIXEMENT DELS FONGS DE CATALUNYA. Il. J. VILA Rector Ubach, 53, àtic 2 a. E-0802 1 Barcelona. E-mail: vilamicol@terra.es RESUM. Aportacions al coneixement dels fongs de Catalunya. Il. Es descriuen, citen o comenten 1 ascomicet i 13 basidiomicets trobats a Catalunya, especialment en boscos subalpins d'Abies alba , Pinu s uncinata o P. sylve stris , però també en llocs més baixos. S'aporten dibuixos dels caràcters microscòpics i fotografies en color dels exemplars. Entre les espècies citades destaquen, pel seu interès: Clitoeyb e fimiphila, F'ayodia bisphaerigera var. bisphaerigera , Galerina larieieola , My eena alba i Rhodoeyb e fallax. S'aporten noves localitats de dues espècies, poc conegudes, recentment descrites: Cortinarius strenuisp orus i Hoh enbu ehelia ilerden sis.

Paraules clau: Ascomicets, Basidiomicets, Catalunya, Europa.

SUMMARY. Contributions to the study of the fungi of Catalonia. Il. One species of ascomycetes and 13 of basidiomycetes are cited, described or discussed. All were found in Catalonia, mainly in subalpine forests of A bies alba , Pinu s uncinata or P. sylvestris, but also at lower altitudes. Drawings of microscopic features and colour pictures showing the habit are provided. Some noteworthy species are: Clitoeyb e fimiphila , Fayodia bisphaerigera var. bisphaerigera , Galerina larieieola , My eena alba and Rhodoeyb e fallax. Two recently described rare species, Cortinarius strenuisporu s and Hoh enbu ehelia ilerdensis, have been found at sites other than the loeus classicus.

Key words : Ascomycetes, Basidiomycetes, Catalonia, Europe.

INTRODUCCIÓ Continuem els nostres estudis sobre espècies poc conegudes, o poc citades, de Catalunya, sobre la base de recol·leccions fetes especialment a l'estatge subalpí, en boscos d'Abies alba o Pinus , sovint entre la molsa o sobre restes vegetals en descomposició (acícules, fusta , branques). La sèrie és va iniciar aportant dades sobre el gènere Entoloma (VILA & CABALLERO, "2005" 2006; VILA & CABALLERO, 2006), i el seu objectiu és que sigui complementària dels nostres estudis sobre fongs mediterranis, que tracten sobretot del coneixement dels tàxons que viuen associats a estepes (Cistus) i alzines (Quercus i/ex). El material estudiat es troba dipositat en el herbari NG (herbari personal de l'autor).

ESPÈCIES ESTUDIADES CLASSE ASCOMICETS

Spathularia neesii Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: la Bonaigua de Baix, Riu de Cabanes, València d'Àneu (Pallars Sobirà), alt. 1550 m,

UTM 31T 3394722, enunbosc d'Abies alba, entre molses, 21-7-2002, leg. 1. Vila, NG 1020721-7.

OBSERVACIONS. Es diferencia de Spathularia flavida Pers. pel seu color, força diferent, amb el cap crema o gairebé blanquinós i l'estípit brunenc. S.flavida té el cap groc, sovint força viu , i l'estípit blanquinós. Completa informació sobre S. neesii es troba a PAPETTI (1997).

CLASSE BASIDIOMICETS

Clitocybe jimiphila Contu Píleu de fins a 30 mm de diàmetre, de bon principi de convex a aplanat i amb una depressió central que va accentuant-se a mesura que el basidioma madura; cutícula higròfana, no estriada,

94

Revista Catalana de Micol ogia, vol. 28: 93-107 ; 2006.

glabra, tot i que alguns exemplars joves presenten una fina pruïna en el marge, de color de gris a bru-gris quan està ben hidratada i en els exemplars més joves, color que empallideix en madurar, sobretot a partir del marge, però mantenint el color fosc en la zona deprimida; en deshidratar-se, pot arribar a ser gairebé blanquinosa o d'u n gris molt pàl-Iid; marge incurvat de jove, ondulat en envellir. Làmines variables, adnates, escotades o subdecurrents segons l'exemplar, no gaire denses, relativament primes, de color blanquinós o amb lleugers tons gris-crema p àllid; aresta de sencera a una mica irregular, del mateix color que la resta de la làmina. Lam èllules abundants. Estípit cilíndric, a vegades una mica comprimit o atenuat vers la base, de fins a 20 x 5 mm, de color més pàl·lid que el píleu, color que queda enmascarat sota una capa pruïnosa-fibril-losa; base amb una densa i vistosa maranya d'hife s de color blanc pur. Creixement en grups, sovint una mica fasciculats. Carn blanquinosa, relativament prima; olor fúngica o lleugerament de fruites. Espores de 5,3-6,4 x 3,2-3,7 um, Xm = 5,9 x 3,5 um, d'estretament ellipsoïdals a gairebé cilíndriques, llises, hialines, no amiloides. Basidis tetraspòrics, d'e stretament claviformes a subcilíndrics, de fins a 26,7 x 6,9 um (amb esterigmes), fibulífers. Basidis immadurs claviformes. Cistidis no observats.

Cutícula amb una estructura d'hife s cilíndriques, de 4,0-9,6 um de diàmetre, fibulíferes; pigment parietal intrac ellular, epiparietal incrustant en algunes hifes primes.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: Pla de Busa, Navès (Solsonès), alt. 1360 m, UTM 3 1T 386466 1, sobre fems de vaca, 22- 10-2005, leg. 1. Carreras, A. Mayoral, 1. Vila, A. Duran i 1. Ferrer, NG 1051022-12 i 1051022-15.

OBSERVACIONS. Espècie descrita recentment de Sardenya (CONTU, 1998), que té la particularitat de viure sobre fems (fins al moment, únicament bovins), un caràcter poc freqüent dins del gènere Clitocybe. Tot i que l' autor de l'e spècie comenta que les làmines no són mai decurrents, en les nombro ses recol·leccions del Pla de Busa (Lleida) hem pogut observar desde làmin es escotades o adnates a d'altres subdecurrents, el que ens fa pensar que existeix una certa variabilitat en aque st caràcter. Les espore s del nostre material són una mica més curtes que les descrites en el protòleg.

Cortinarius acutovelatus Rob. Henry MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: Arriu de Bordius, Bordius, Canejan (Val d'Aran), alt. 1350 m, UTM 3 1T 3 164742, en un bosc humit, sota Betula pendula, Ab ies alba i Fag us sylvatica, 15-8-2002, leg. 1. Vilai T. Jiménez, JVG 1020815-9.

OBSERVACIONS. A primer cop d'ull , Cortinarius acutovelatus ens pot recordar una espècie del gènere Galerina, degut a, la seva forma i coloració. El nostre material encaixa bé amb la descripció de BALLARA (1996), que cita el tàxon del Berguedà (Barcelona). Entre els exempl ars recollectats a la Val d'Aran, en trobem alguns amb el píleu densament fibril·l ós i d'altres amb fibril·l es únicament en el marge , un fet que de mos tra la variabilitat d'aquest caràcter en la present espèc ie. Més informació es troba a TARTARAT ( 1985).

Cortinarius strenuisporus Bidaud, Cor s. Gut. et Vila MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Serra de Vivers, Sant Salvador de Bianya (Garrotxa), alt. 605 m, UTM 3 1T 4504677 , enun bosc de Quercus i/ex, sobre sòl bàsic, 27-9-2005, leg. 1. Vila i X. Llimona, JVG 1050927-19.

OBSERVACIONS. Sembla ser una espècie relativament freqüent sota Quercus i/ex, sempre sobre sòl bàsic. Aquesta noya recol·lecció encaixa perfectament amb la descripció original de l'espècie, publicada a GUTIERREZ & VILA (2002). R. Mahiques (comunicació personal ) ens comenta la presència d'aquest tàxon al País Valencià.

Fayodia bisphaerigera (J.E. Lange) Singer var. bisphaerigera Píleu de fins a 25 mm de diàmetre, de jove de convex a una mica campanulat, després, en madurar, clarament més aplanat i sovint amb una petita depressió central; cutícula higròfana, estriada aproximadament fins a la meitat del radi, llisa, una mica rugulosa en la zona apical d'algun exemplar, glabra o amb fines fibril·les poc evidents, de color de bru a bru-gris relativament fosc quan està ben hidratada. iespecialment en la zona deprimida, progressivament més p àllida vers el

95

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 93-107; 2006.

o

O

o b

e

o

Fig. 1. Clitocyb ejimiphila (1051022-12): a) basidi i basidi immadur; b) espores. Fayodia bisphaerigera var. bisphaerigera (1020904-12): e) espores ; d) basidi ; e) queilocistidis; f) pleurocistidi. Barra = 8 um .

96

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 93-107 ; 2006.

marge , on pot ser bru pàllid o crema fosc; marge una mica ondulat, sobretot en envellir. Làmines d'adnates a subdecurrents, poc denses, relativament gruixudes, de color gris o bru-gris pàl-lid; aresta ben diferenciada, més pàllida, irregular i clarament pruïnosa. Lamèl·lules abundants. Estípit cilíndric , sovint torçat , en algun exemplar comprimit lateralment i, llavors , amb un solc longitudinal, de fins a 50 x 4-5 mm, de color més pàl·lid que el píleu; superfície pruïnosa vers l'àpex, glabra o amb alguna fibril·la molt dispersa a la resta. Carn prima, de color brunenc; olor dèbil , fúngica o lleugerament de farina. Espores de 8,0-10,1 x 7,5-9,6 um, esfèriques, rarament subgloboses, ornamentades amb espines denses , de fins a 1,3 um de longitud, que romanen protegides per un perispori llis i amiloide. Basidis bispòrics, d'estretament claviformes a gairebé fusiformes, de fins a 34,7 x 9,1 um (amb esterigmes) , fibulífers. Queilocistidis d'amplament lageniformes a subfusiformes, rarament cilíndrics o sinuosos i amb l'àpex subcapi tat, de fins a 56 x 4,8 (àpex)-16 (base) um. Pleurocistidis semblants als queilocistidis, però més grossos , de fins a 88 x 7,5 (àpex)-17,1 (base) um. Cutícula amb hifes filamentoses, cilíndriques, de fins a 9,5 um de diàmetre; pigment epiparietal incrustant, de color brunenc. Fíbules presents en tots els teixits.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: la Plaça dels Arbres, Espot (Pallars Sobirà), alt. 1750 m, UTM 3 1T 3384716, en un

bosc d'Abies alba, entre lamolsa, 4-9-2002 , leg. 1. Vila i X. Llimona, NG 1020904-12.

OBSERVACIONS. El nostre material encaixa perfectament amb l' excel·lent descripció d'ANTONÍN & NOORDELOOS (2004 ), excepte pel color lleugerament més fosc del píleu. Tot i això , els esmentats autors comenten la presència d'algunes recol·leccions "by a slightly darker pileus". No coneixem cap citació d'aquesta espècie a Catalunya, però creiem que pot haver passat desapercebuda degut al seu aspecte, que recorda el d'un Clitocyb e dels foscos. L 'aresta pruïnosa de les làmines (presència d'abundants queilocistidis) ens pot ajudar, en el camp, a diferenciar Fayodia bisphaerigera var. bisphaerigera de Clitocyb e.

Galerina laricicola Bon = Gymnopilus laricicola 1. Favre nom. inval. (tipus no designat).

Píleu de 6-8 mm de diàmetre per , aproximadament, la mateixa alçada , de convex a hemisfèric o lleugerament cònic de jove; en madurar, manté la mateixa forma tot i que s'extén una mica; cutícula no higròfana, no estriada, amb una abundant capa fibril·losa, o de pruïna, de color de blanquinós a bru pàl·lid que, a mesura que madura el basidioma, es trenca , formant llavors plaques amb una forma d'esquames irregulars; sota la capa de fibril·les, el píleu és de color brunenc, més fosc vers l'àpex i més clar en el marge, rarament amb tons ocracis; marge lleugerament excedent, apendiculat i una mica incurvat en exemplars immadurs. Làmines d'escotades a sublliures, poc denses , relativament gruixudes, de color de bru pàl·lid a bru de mel ; aresta ben diferenciada, blanquinosa, pruïnosa i irregular, gairebé serrada. Lamèllules presents. Estípit cilíndric, sovint una mica torçat , de fins a 25 x 2-3 mm, de color més pàl·lid que el píleu , que embruneix vistosament a partir de la base , fins arribar pràcticament al' àpex; superfície densament coberta de fibril·les , o pruïna, blanquinoses, formant sovint falsos anells o ziga-zagues; àpex amb una capa densa de pruïna; base lleugerament bulbosa en algun exemplar. Carn prima; olor no destacable. Espores de 9,6-11,2 x 6,4-7,2 um , d' amigdaliformes a el·lipsoïdals, a vegades subcitriformes, amb verrugues mitjanes, força denses ; placa suprahilar llisa, sovint mal delimitada; porus germinatiu nul o poc visible , tot i que en alguna espora sembla apreciar-se'n la seva presència. Basidis bispòrics, de subcilíndrics a una mica fusiformes, sobretot si els observem de perfil , de fins a 29,3 x 7,5 um (amb esterigmes), fibulífers . Queilocistidis de subcapitats a capitats , rarament lecitiformes, de fins a 69 x 18,7 (àpex)-8 (base) um, fibulífers. Pleurocistidis semblants o amb la base més gruixuda, escassos. Cutícula amb una estructura complexa, amb hifes cilíndriques, barrejades amb algunes cadenes moni liformes , i elements terminals de claviformes a subglobosos (pileocistidis); pigment epiparietal incrustant abundant, de color brunenc; fíbules escasses en les estructures de la cutícula.

Caulocistidis molt abundants, semblants als cistidis de 1'himeni.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: Gerdar de Sorpe, València d'Àneu (Pallars Sobirà), alt. 1580 m, UTM 31T 3384723 ,

sobre fusta endescomposició d'Abies alba, 18-8-2002, leg. 1. Vila i T. Jiménez, NG 1020818-3.

Revista Catalana de Micologia , vol. 28: 93-107; 2006.

97

Fig. 2. Galerina laricicola (1020818-3): a) basidi; b) espores; e) queilocistidis; d) pleurocistidi ; e) caulocistidis. Barra = 8 um.

98

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 93-107 ; 2006.

OBSERVACIONS. La descripció de FAVRE (1960: 539-540, sota el nom de Gymnopilus laricicola) encaixa molt bé amb el nostre material, amb l'excepció del píleu, que no és estriat en els nostres exemplars. Tot i això, en l'iconografia de la mateixa obra (FAVRE, 1960: pl. IV, fig. 1) s'aprecien exemplars amb el píleu estriat , juntament amb d'altres de cutícula no estriada, raó per la qual creiem que aquest és un caràcter que pot variar segons el grau de madure sa i d'humitat que presenta el basidioma. A m és, l'espècie sembl a no haver estat retrobada despré s de la seva descripció original , un fet que limita molt el coneixement de la seva variabilitat.

Galerina laricicola es caracteritza pel seu estípit densament cobert de fibril·le s i que embruneix vistosament a partir de la base, el píleu igualment fibrill ós, l'aresta laminar densament pruïno sa, les espores grosses i densament verrucoses, els basidi s bispòrics, la presència de cistidis (làmines , estípit i píleu) més o menys capitats , i l'hàbitat lignícola, sobre fusta de coníferes, a l'estatge subalpí. La seva inclusió en el gènere Galerina per part de BON (1992) sembla encertada; a més, l'autor francès valida el tàxon , descrit originalment per J. Favre sense esmentar una recol·lecció tipus.

Alnicola lignicola Singer és un tàxon semblant, rarament citat, la variabilitat del qual tampoc es coneix , que se separa del que tractem per les làmines ferrugino ses, les espores amb l'àpex una mica estirat i la cutícula lleugerament diferent , segons es dedueix de la descripció original de SINGER (1939). Tot i que BON (1992) inclou A . ligni cola entre les espècies amb basidis tetraspòrics, en el treball original no s'esmenta si aquests són bi o tetraspòrics.

Hohenbuehelia ilerdensis Courtec. , Vila et Rocabruna MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: Albatàrrec (Segrià), alt. 160 m, UTM31T 3014605, sobre restes en descomposició de Dactylis glomera ta, 16-11-2000, leg. E. Gràcia, NG 1001116-1.

OBSERVACIONS. Desde la seva descripció, l'any 1999, és un bolet que s'ha trobat molt rarament, sempre en localitats àrides del centre de Catalunya (Segrià i Garrigues), entre gramínies. A part de la localitat del tipus (Castelldans, on s'havia recol·lectat en diverses ocasions), tan sols en coneixem el material que publiquem en el present treball. Macroscòpicament, presenta el basidioma petit (menys de 30 mm), amb l'estípit ben desenvolupat, sovint central, i carn amb una evident olor de farina. Microscòpicament, presenta cistidis curts i rabassuts, i espores amb tendència reniforme.

Completa informació es troba a COURTECUISSE et al. (1999).

Hygrophorus aureus Arrh.

MATERIALESTUDIAT. LLEIDA: Pla de Busa, Navès (Solsonès), alt. 1360 m, UTM 31 T 3864661 , en un bosc de Pinus sylve stris, sobre sòl bàsic, 22-10-2005, leg. 1. Vazquez, JVG 1051 022-16.

Leccinum holopus (Rostk.) Watling MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: la Plaça dels Arbres, Espot (Pallars Sobirà), alt. 1750 m, UTM31T 3384716, en un boscde Betula pendula i A bies alba , 4-9-2002, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG 1020904-18.

OBSERVACIONS. Hem seguit la recent monografia de DEN BAKKER & NOORDELOOS (2005) per identificar el present material. Leccinum holopus presenta el basidi oma de color uniformement blanquinós, tot i que els autors citats esmenten formes brunenques, poc freqüents. La carn és immutable en secció , una mica crema o ocràcia a les ferides , i l'estructura de la superficie de l'estípit es força característica, amb grànuls blanquinosos (no esquames), poc contrastats.

Leucopaxillus cutefractus Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. TARRAGONA: Punta de laCreueta, Tarragona (Tarragonès), alt. 10 In, UTM 31T 3594554, en un bosc de Pinu s halepensis i Junip erus phoenicea, sobre dunes fixades, 18-10-2005, leg. 1. Vila, X. Llimona i L. Balcells, NG 1051018-12 .

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 93-107 ; 2006 .

99

Fig. 3. Leccinum holopus (1020904-18): a) espores. Rhodocybe caelata (1020828-18): b) basidi ; e) espores ; d) cistidis. Leucopaxillus cutefractus (1051018-12): e) basidi ; f) queilocistidis; g) espores. Rhodo cyb e fallax (1020921-3): h) basidi ; i) espores. Barra = 8 um,

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 93-107; 2006.

101

Fig. 4. Mycena alba (1010929-2): a) basidi; b) espores; e) queilocistidis; d) caulocistidis; e) elements de l'estructura de la cutícula. Barra = 8 um.

102

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 93-107 ; 2006.

fins a 27,7 x 7,7 um (amb esterigmes), no fibulífers. Cistidis de fusiformes a sublageniformes, sovint breument capitats, mucronats o amb un coll sinuós, de fins a 45,3 x 4,3 (àpex)-8,3 (part central)-2,9 (base) um. Cutícula amb una estructura d'hifes cilíndriques, de fins a 7,5 um de diàmetre; pigment epiparietal incrustant. Fíbules absents en tots els teixits.

MATERlAL ESTUDlAT. LLEIDA: Bosc de Meranges, Meranges (Cerdanya), alt. 181 0 In , UTM31T 3984699, en un bosc de Pin us uncinata , entre molses i Vaccin um myrtillus, 28-8-2002, leg. 1. Vilai C. Gutiérrez, JVG 1020828-18.

OBSERVACIONS. El nostre material encaixa perfectament amb la descripció de NOORDELOOS in BAS et al. (1998). Rh odocyb e cae lata es caracteritza pel basidioma petit , de meny s de 20 mm, les espores poc anguloses, els abundants cistidi s de l ' hime ni i l' absència de fíbules en tots els teixits. L'única citació a Catalunya és la de BAL LARA (1997), que la menc iona de l'estatge alpí , sense aportar-ne cap descripció.

Rhodocybe f allax (Quél.) Singer Píle u de fins a 80 mm de diàmetre, convex-aplanat quan és jove, després aplanat i de lleugera a clarament deprimit en el centre, en algun exemplar envellit vistosament lobulat; cutícula no higròfana, no estriada, llisa, d'aspecte lacat, sovint amb partícules de terra adherides, de color blanc de llet; marge incurvat, sobretot de jove. Làmines decurrents, molt denses, primes, de color de groguenc a crema-ocraci quan són joves, després de bru-ocraci pàl·lid a ocraci per la maduració de les espores; aresta irregular, del mateix color. Lamèl·lules abundants. Esporada de color bru-ocraci, amb tons rosats mo lt difusos o pràcticament absents. Estípit cilíndric, curt respecte al diàmetre del píleu, de fins a 35 x 6 mm, de color de blanc a crema pàl·lid; superficie de llisa a finament fibril·losa. Creixement sovint fasciculat. CalTI blanquinosa; olor dèbil, agradable, una mica de fruites. Espores de 5,9-7,2 x 3,7-4,5 urn, d'el·lip soïdals a amigdaliformes, a vegades amb un perímetre lleugerament angulós, no amiloides, amb verrugues de fines a mitjanes, poc denses.

Basidis tetraspòrics, d'estretament claviformes a subcilíndrics, de fins a 26,7 x 6,9 um (amb esterigmes), no fibulífers. Cistidis no observats. Trama de les Iàrnines no dextrinoide. Cutícula amb una estructura d'hifes cilíndriques, de 3,2-8 urn de diàmetre, sovint sinuoses o una mica lobulades, amb elements finals de claviformes a inflats; pigment no observat. Fíbules absents en tots els teixits.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: la Devesa de Saga, Ger (Cerdanya), alt. 1120 In , UTM 31 T 4064696, en un bosc d'Alnus g lutinosa, Cornus sanguinea i Crataegu s monogyna, 27-8-2002, leg. 1. Vila i C. Gutiérrez, JVG 1020827-5.Ibid. , 21-9-2002, leg. 1. Vila, T. Jiménez iC. Gutiérrez, NG 1020921-3.

OBSERVACIONS. Citada de Catalunya per VILA (2000), sota Schinus molle, en un parc de la ciutat de Barcelona. El present material s' ajusta bé a la descr ipció de NOORDELOOS in BA S et al.

(1998), excepte per la mida m és grossa dels nostres exemp lars i per la tonalitat rosada molt difusa de les làmines i l'esporada. Lepista densifolia (1. Favre) Singer et Clémençon, també blanca, és molt semblant, però presenta fíbules en tots els teixits.

AGRAÏMENTS Volem agraïr a R. Mahiques (Quatretonda, València) els seus comentaris sobre Cortinarius s trenuisporus, i a E. Gràcia (Universitat de Barcelona) la cessió del material d'Hoh enbuehelia ilerdensis. Fi nalment, a totes les persones que figuren en els legit, la seva ajuda en la recol·lecció del material. Aquest treball s'inscriu en el projecte "Biodiversitat Micològica de Catalunya", de l'Institut d'Estudis Catalans.

BIBLIOGRAFIA ANTONÍN, v . & M.E. NOORDELOOS (2004).- A tnonogr aph ofthe genera Hemimycena, Delicatula, Fayodia, Gam undia, Myxom ph alia, Resinomycena, Rickenella and Xeromphalina (Tri bus Myce nae sensu Singer, Myce na exc ludcdi in Euro p e.

IHW Verlag. Eching. 279pp.

BALLARÀ, 1. (1996).- Estudis sobre Cort inarius subalpins de Catalunya: 1. Espècies recol· lectades a VHy locomio-Pinerum catalaunicae. Revista Cata lana Micol., 19: 47-66.