Adreça postal: Dept. BiologiaVegetal (Botànica), Fac. Biologia,Univ.d e Barcelona.Diagonal 645 08028BARCELONA, ES P ANYA E-ma il: jvilag @teleline.cs
SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA - S.C .M.
President
Xavier LLIMONA
Vice-presidents
A ugustRO CABRUNAi J osepM IRATS
Secretari
A ntoni DURAN
Vice-sec retar i
Lorena MUÑOZ
Tresorer
Jo rdi ROCA
Vice -t resorer
Josep CAR RERAS
Vocals
Fe rran CABALLE RO,J oanESTA PÉ,J ordiFE RNANDEZ, Josep GIR BAL, Enric G RÀCIA, J ordiMA RTÍ , A nselm MA YORAL i Jordi VILA
Adreça postal: CI d ela Mari na,94, l er,4a.08018BARCELONA,ESPANYA www.micocat.org I e-mail:scm @micocat.org I Tel.93-309-72-31.
La RevistaCa ta lanad eMico logia i lasé rie a nuald e làmines 'Bo le ts deCa talunya', e s tra meten gra tuïtament a lsmembres d e laSocie tat Ca talanadeM icologia Q uotad emembre: 40€fa ny Preu pervolum:12 € La SocietatCa talanad e Mi cologia é s soc ie ta t adhe rida a la Institució Ca talana d ' H istòria N atur a l, d e l'In stitut d' Estudis C atalans
Revista Catalana de Micologia, vol.24:1-4;2002. Homenatge A. Rocabruna
A ugustRo cabruna iLl avanera.
80è an iversari.
Elpassat28de juny l'August R ocabrunafeia80anys.La Societat Catalana de Micologia ha decidit dedicar-li elnúmero d'aquest anyde la R evista Catalana de Micologia, en reconeixement delaseva labor d'impulsor delamicologia, sobretot a Catalunya idinsdelanostraSocietat,itambéperlaseva aportació personal al coneixement de ls fongsde l nostrepaís.August R ocabrunai Llavanera nasqué en1922a Barcelona ies dedicà alesactivitats comercials. Dotat d'una gran capacitat detreballi d'un innatsentitpràcticque l'aparta de qualsevol pèrdua detempsielfaanar directament als problemes, adquirí unafolgada independència econòmica, queli deixava suficienttempslliureperalaseva afició preferida, la Micologia. Lasevarelacióambelsprimerssocisdela Societat Catalana de Micologia (fundada el1972)esfeugràciesalscursetsi exposicions organitzades per l'Institut Botànic de Barcelona, enelsqualscridà l'atenció per l'interès deles recol-leccions que hi portava i pelsseus coneixements icuriositat.El28 d'octubre de1974 entrava comasocidela Societat Catalana de Micologia, freqüentant lesreunionsquela Societat realitzava enellocaldel carrer d'Aragó. Allíesformàtambéungrupdefotògrafsdefongs,que compartien elsseus coneixements i augmentaven aixílaqualitatdelessevesfotografies.Aviatvafer-secàrrecdela Tresoreria de l'entitat. L'estudi, eltreballde microscòpia ila constant activitatde prospecció, sobretot al Maresme i al Montseny sovinten col-laboració amb Manuel Tabarés, el portaven a aprofundir progressivament elsseus coneixements iéssermolt sol- licitatpera donar conferències i organitzar exposicions, finsi totforadeCatalunya.
L'any 1981,elcanvide presidència delaSCM, d'Alfons de Mena a Anselm Mayoral, elportàa esdevenir vicepresident iundels elements mésactiusdelaJunta renovadora que resultà elegida.Fins elpresent,ha continuat coma vicepresident. Impulsà l'edició delasèrieBoletsde Catalunya (de 1982finsa l'actualitat), col-laborant-hi amb diapositives itextosi controlant ambrigorla selecció de les espècies idelesfotografies,lafeinadelsautorsi correctors, laqualitatdela impressió, la distribució, etc.El projecte no s'hauria pogut portar atermesensela subvenció dela Caixa d'Estalvis i Mont dePietat,queellva pactar demaneraqueelbenefici d'un anyservíspera publicar la col-lecció de l'any següent.Però l'èxit deleslàminesilabona administració delsguanys permeteren també publicar deforma impresa el Butlletí dela SCM (queen1995ellmateix proposaria convertir enla Revista Catalana de Micologia), la col-lecció "Publicacions especials dela SCM", quehaeditat tesisitesinesde Micologia ilasèrie"Fitxes Tècniques". Són publicacions quehanfet guanyar ala Societat Catalana de Micologia unprestigicientíficiuna consideració dinsla cultura catalana itambé foradelnostrepaís.Desde1982a2001haestatel coordinador i responsable deles publicacions , tascaquealprincipierafetade manera artesanali, progressivament, s'ha anat portant atermeamb l'ajut tècnicicientíficde Jaume Llistosella i d'altres consocis.Entre1982i1998 assegurà personalment la distribució deles publicacions delaSCM,que estigueren durantaquest període emmagatzemades enunlocaldelaseva propietat. També cal recordar laseva intervenció en ajudar el naixement delsgrups micològics de Girona iLleida,ara col-laboradors actiusdelanostraSocietat. Lasevaactivitaten l'estudi dela biodiversitat delsfongs s'anà afermant ambla lectura dellibresi revistes,iambel contacte ambmicòlegscatalans,de diversos puntsdela Península (especialment de Madrid) i d'altres països , sobretot dels convocats tantperla CEMM, amblaqual col-laborà activament alprincipi,icomperles Jornades Micològiques d'Esplugues. Unaideadelaseva aportació científica ensladonalallistade publicacions que consta alfinal d'aquesta presentació. Les seves aportacions florístiquesi taxonòmiques venen avalades permésde2500mostres incorporades a l'herbari dela Societat (HerbariSCM,araendipòsita l'herbari BCN,delcentrede Documentació de Biodiversitat Vegetal, CERBIV , UB).Desdela posada enmarxadel projecte "Biodiversitat dels Fongsde Catalunya" de l'Institut d'Estudis Catalans, acceptà deformar-nepartinohaparatde col-laborar-hi. Aquesta implicació l'ha portat aformarpartdelGrupde Recerca de Criptogàmia, també integrat al CERBIV (CentreEspecialde Recerca de Biodiversitat Vegetal,UB).
Ha intervingut coma col-laborador científicenun centenar d'exposicions micològiques de divulgació, desdelacostafinsalsPirineus. Col-laborà també activament enles primeres etapesdela CEMM (Confederació Europea de 'Micologia Mediterrània) coma director adjuntde publicacions (1992-1994) membre dela comissió de relacions internacional, sobretot organitzant lesI Jornades de la CEMM a l'Estartit (1993).La Societat Micològica de Madrid liha otorgat unadelesseves Medalles d'Or, en reconeixement alasevacol-laboració. L'any 1996,M.P. Martínreconeguè laseva
2 R evistaCa talanade Mi cologia,vo l. 24: 1-4; 2002 H omenatgeA. R ocabruna
v alua c ientíficad edicant-li unab ella e specie d e fon g,e lfetjó d e Ro c abruna i Rhizopogon rocabrunae). Lacri si qu ev apo sar aprov a la SCM en tre e ls a nys 1995i1998 ,e l va neguitejar , sobretotpel qu e representava d e pèrdua g airebé es tèrild e temps i d'a lte ració e n e lritm e ri goròs qu e h aviaac onseguitimpo sare nla pr eparació d e le s publi cacions.E n algun moment p oguéc reurequ e la seva labor no e raprourecolzada i ag raïda.P erò un c op superada aquella e tapatri sta,Cre ieITI qu eel mill ores tímul és l' esforç d 'un bon grupdecon socis p erac ontinuarlaseva obr a.C reiemqu eaquests nou sa ires,itambé ladi sposició demolt s autorsa col -laborare n aquest v olumd 'homenatge lih an d e permetrec ontinuarmir ant amboptimi sme cap alfutu r d e la mi cologia c a ta la n a Xavie rLlim ona, An selm M ayoral.
TREBALLS D 'AUGUST ROCABRUNA , PER ORDRE!CR ONOLÒGIC
ROCABRUNA, A.( 1984).- Aportació a l coneixementdelfongs delMaresme. Butl!.Soc. CatalanaMico!., 8:47-74
CALONGE, F.D., ROCABR UNA,A. &M. T ABARÉS ( 1985).-Nuevos datossobre los hongos hipogeos deEspaña. Bol. Soc. Micol. Castellana., 9:45-54.
CALONGE, F O., ROCABR UNA, A., T ABARÉS, M. &N.B. RODRÍGUEZ ( 1985).-Contribuci ón al estudio de los Ascomicetes españoles I. Butll.Soc. Catalana M ico!., 9:39-47.
ROCABRUNA,A.& M.T ABARÉS(1985).- Aportació a la flora micológicadeCatalunya. L' ordre Boletals. Butl!.Soc. Catalana M ico!., 9:27-37.
CALONGE, F O.,ROCABRUNA, A.,TAB ARÉS, M. & D SIERRA ( 1986).- Contribuci ón alestudio de los Ascomycotina españoles.ll. Bol.Soc. M ico!. Madrid, 11:27-37.
WATLING, R , Q UADRACCIA, L. , TA BARÉS, M .&A. ROCABRUNA ( 1986).- Castrocybe in Europe. Notesfrom the Royal Botanic Carden, 43(2): 307-3 11.
CALONGE , FO. , ROCABRUNA, A., T ABARÉS, M.&N.B RODRÍGUEZ(1986).-Nuevos datossobrelos hongos hipogeosde España.Il Géneros Delastria, Balsamia y Genea. Butll.Soc Catalana M ico!., 9:57-64.
CALONGE, F O.,ROCABRUNA, A., T ABARÉS, M & O SIERRA (1986).- ContIibución al estudio de los ascomycotina españoles.Ill.Un género yochoespecies nuevas parael catalogo. Butll.Soc. CatalanaMico!., lO:37-47.
CALONGE , F O.,DO NADINI, l C., DELA TORRE , M , ROCABRUNA, A &M.TA BARÉS (1987).- Trichophaea pa raphysincrustata, especienueva para laciencia. Bo!.Soc. Mico!. Madrid, 12 :35-38.
DELA TORR E, M ., ROC ABRUNA,A., T ABARÉS, M .,ARROYO, I. & F.D. CALONGE ( 1987).- Co ntribuci ón a l estudio de Ascomycotina españoles.IV. Bo!.Soc.M ico!.Madrid, 12:35-38.
SIERRA, D., ROCABRUNA, A.& M . TABARÉS (1987).- Aportación al catalogo deascomicetes deCatalunya. Butll. Soc. CatalanaMicol., 11:99- 110.
TABARÉS, M. & A. ROCABRUNA(1987).- Aportaci ón al conocimiento delos hongos dela sierradeCo llserola. Butll.Soc. CatalanaMicol., 11:83-98.
ROCABRUNA, A.& M .TA BARÉS ( 1988) -Aportación al conocimiento de los hongosdelmacizodel Montseny (Catalunya). Butll.Soc. Catalana Micol , 12:25-54.
SI GER, R., TABARÉS, M.&A. ROCABRUNA ( 1990).-El género Lactocollybia en España. Butll Soc. CatalanaMico!., 12: 67-72.
ROCABRUNA,A.( 1991).- Els agàrics: pluteàcies,amanitàcies (p.p.), boletales(p.p.). InX Llimona etal.- Fongs ilíquens. Enciclopèdia Catalana d' Història Natural. 5: 247-254,296-304.
ROCABRUNA, A &M. T ABARÉS(199 1).- Aportaci ó al coneixement dels fongs delMaresme (Catalunya). Il Butll.Soc. Catalana.Micol., 14-15:99- 112.
ROCABRUNA, A.&M.TA BARÉS ( 199 1).-Aportaci ón al conocimiento de los hongos del macizode l Montseny(Cata lunya). Il Butll Soc. CatalanaMicol , 14-15:77-86.
TABARÉS, M.&A.ROCABRUNA(199 1).- Aportaci ón a l conocimientodelos hongos dela sien-adeCo llserola ll. Butll Soc. Catalana Mico!., 14:87-98
VIDAL, 1 M., ROCABRUNA, A.& M.TABARÉS(199 1).-Algunoshongos hipogeos interesantes para lamicoflora española. Butll Soc. CatalanaMicol , 14-15:131-142.
CALOGE, F O., ROCABRUNA, A.&M TA BARÉS ( 1992).- Phallogaster saccatus Morgan. Nuevo para laPenínsula Ib érica. Bol. Soc. Micol. Madrid, 17:177- 180.
ROCABRUNA, A. , TABARÉS , M. , BAl.l.ARÀ, 1.&1.VILA(1994 ).- Primeraaportacióal coneixement delamicotloradels Pirineu s ipre-Pirineus de Catalunya Butll.Soc. CatalanaMicol. 16-17:47-86.
LLIMONA , X ., VILA, 1., HOYO , P., AGUASCA, M. , ÀNGEL, F., GRÀCIA , E. , LLISTOSELLA , 1., MARTÍN , M .P., MA YORAL, A ., ROCABRUNA , A. , SIERRA , D.&M TABARÉS ( 1995).-Elprogramabiodiversitat micològica deles terres de Ponent. Revista CatalanaMicol., 18:103-136.
ROCABRUNA, A ., VILA, 1., TABARÉS , M.&1. BAl.l.ARÀ (1996 ).- Aportaciónalamicof1oradelos Pirineo s yPre-pirineos de Catalunya n Revista CatalanaMicol., 19:155-168.
VILA, 1., ROCABRUNA , A., LLIMONA , X. , T ABARÉS , M ., LLISTOSELLA , 1.&D SIERRA(1996 ).- Fong s nou s o poc cita ts aCatalunyaiAndorra, I. Revista CatalanaMicol., 19:23-46.
VILA ,1. &A. ROCABRUNA (1996 ).- Aportaciónal conocimiento delgénero Coprinus Pers.enCatalunya. Revista Catalana Micol., 19:73 -90.
LLISTOSELLA , 1., ROCABRUNA, A.&M . TABARÉS (1997 ).- Les amanites. Edi cions delMu seu de Ciènci es Natural s de Granollers.41pp.
WSTOSELLA, 1., VILA, 1., ROCABRUNA, A., TABARÉS , M &X. LLIMONA ( 1998).-Algun s fongs interessants delParc Nacionald 'Aigüestortes iE stany deSantMaurici. Re vista CatalanaMicol., 21:151-158.
TABARÉS , M.&A. ROCABRUNA (1998 ).- Aportaciónal conocimiento delos hongo s deColl serola. llI. Revista Catalana Micol., 21:171- 183.
LLIMONA, X ., BLANCO, M .N., DUEÑAS , M. , GORRlS , M. , GRÀCIA , E. , HOYO , P., LLISTOSELLA , 1., MARTÍN, M.P. , MUNTAÑOLA-CVETKOVIC , M. , QUADRADA, R. , ROCABRUNA , A., SALCEDO, 1. , SIERRA , D. , TABARÉS , M.&1. VILA(1998). - El s fongsdeCatalunyaOccidentalsegon s les prospeccions recents. I. A cta Bot.Barcinonensia.44:57-89.
BANDALA, V .M., ROCABRUNA, A.& L. MONTOYA(1999 ).- Nota sobre Phaeocollybia enEspaña. Revista CatalanaMicol., 22 :159-165.
MARTÍN, M.P.&A. ROCABRUNA (1999 ).- Thetaxonomicboundarie s between Naucoria rheophylla and Setchelliogaster tenuipes basedonmorphologicalandmoleculardata. Mycotaxon 71:141-148.
PALAZÓN , F., TABARÉS , M.&A. ROCABRUNA (1999 ).- Hygrocybe monscaiensis sp.nov.de la subsección Squamulosae (Bataille) Singer. Revista CatalanaMicol., 22:127-130.
ROCABRUNA, A.&M TABARÉS (1999 ).- Fong s nou s opoccitatsdeCatalunya.lli. Revista CatalanaMicol., 22:71-76.
ROCABRUNA, A. (2000).- In Mendaza etal. Aportacióndetextos yfotografiasalaobra Lassetas delanaturaleza. Vol. m. IberdrolaBilbao.
LLIMONA, X. , BLANCO , M.N. , DUEÑAS , M. , GORRIS , M. , GRÀCIA , E. , HOYO , P., LLISTOSELLA , 1., MARTÍN , M.P. , MUNTAÑOLA-CVETKOVIC , M. , QUADRADA, R. , ROCABRUNA, A. , S ALCEDO , 1. , SIERRA , D. , TABARÉS , M.&1. VILA (2000).-Elsfong s deCatalunyaOccidental segonsles prospeccions recents.Il. A cta Bot.Barcinonensia.46:5-29.
CARBÓ , 1., ROCABRUNA, A. , PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À &M. TABARÉS (2001).- Entoloma pl ebejum (Kalchbr.) Noord el. UnfongtrobatrecentmentaCatalunya. Revista CatalanaMicol., 23: 145-151.
LADURNER, H. , PODER, R. , ROCABRUNA, A.&M. TABARÉS (2001).- Boletelluscatalaunicus POder, G . Moreno , Rocabruna etTabarés:asynonymof Xerocomus ripariellus Redeuilh. Revista CatalanaMicol., 23:121-126.
MIGLIOZZI , V. , ROCABRUNA, A.&M. TABARÉS (2001).- Leucoagaricus pseudopilatianus, unanueva especiedela sección Piloselli. Revista CatalanaMicol., 23:67-74.
ROCABRUNA, A &M TABARÉS (2001).-Aportaciónal conocimiento delos hongo s delmacizomo ntañoso delMontseny (Catalunya). m. Revista CatalanaMicol., 23:25 -36.
ROCABRUNA , A.&M. TABARÉS (2001).-AportacióalatloramicològicadelMar esme. m. Nov es dadesperalatloradela serraladalitoralcatalana. Revista CatalanaMicol., 23:95 -108.
VILA , 1., ROCABRUNA, A. , TABARÉS , M. , CORTÉS , C. , HOYO , P.&X.LLIMONA (2001).-No ves d ades( 1998-2000) sobre e lsfongs delParcNacionald 'Aigüestortes iE stany deSantMauriciiàreespròxime s. VJornadessobreRecerca alParc Nacional d 'Aigüestones iEstany de SantMaurici. Ajuntament de laVallde Boi. Barruera 18,19 i 20 d 'octubre de 2000. Lleida.
ROCABRUNA, A. &M. TABARÉS (2002).-Fongs nou s opoc c itatsdeCatalun ya. IV Revista CatalanaM icol., 24
VILA,1. &A. ROCABRUNA (2002).- Aportaci ó al coneixement delgènere Coprinus Pers.aCataluny a. IV.C. cardiasporus Bender. Revista CatalanaMicol., 24.
Fo tografia s uperior: l' AugustRo cabrunaa mbl ' Anselm Mayoral. Fotografia inferior , d ret s d 'esquerra adr eta: Au gust Rocabrun a, Jo sep Gi rbal, Manol a Tabar és, M arthaS inger, R olfS inger , EugeniSierra , Maria Honrubia; arrupit scomençantperl'esquerra: En ric B allesteros,En ricGr àcia , Armando C.CerviiNé stor Lhadun.
CONTRIBUCIÓN AL ESTUDIO DELA FLORA MICOLÓGICA DEL DESERT DELES PALMES (CASTELLÓ)
M. TORREJÓN
ci LaEstre lla,18-1°.E- 12410 A ltura.
ABSTRA CT. Contribution tothe study offongiintheLes Palmes Desert of Castelló, E-S pain. Th e author reportsinthisfirst contribution95 species, 2 form s, and5 varietiesoffun gi fromthe Desert de Les Palm es, C astelló, Spain: 2 M yxomycetes, 3 Mito sporic fungi , 14 A scomycetes, 2 Teliomycetes and 82 B asidiomycetes. Th esampleswerecollectedfrom30-10-2000to 2 8-7-2001.
Ke y words: M itosporic fungi, Myxomycetes, Ascomycetes, B asidiomycetes, Teliomycetes, Cas tellón,Sp ain.
RESUMEN. Contribución al estudio dela flora micológica del Desert deles Palmes (Cas telló). En estaprim eraaportación secitan95 especies, 2 forma s y 5 variedadesde hon gos qu e fructificane n el Desierto de las Palm as, C astellón, E spaña:2 Mi xomicetes,3 hon gos mito spóricos, 14Ascomicetes,2 Te liomicetes y 82 Ba sidiomicetes, recolectadose ntre el30 -10-2000 y el 2 8-7-2001.
Palabras clave: Hongosmitos póricos,M ixomicetes, Asco micetes,B asidiomicetes, Te liomicetes , Cas telló, España.
INTRODUCCIÓN
Elparaj e natural delDe sierto dela s Palmas fuecalificadocomotalporel gobierno valencianoen octubre de 1989 , mediante Decreto 149/1989dela Generalitat Valenciana.Elnombr e d ado a es te es pacionatural procede delelegidoporlaOrden Carmelitana conmoti vo delacon strucción de un convento e ne ste lugar , tra s laconce sión deun diploma otor gado porCarlo s 11 alo s carmelitas descalzos de Ara góny V alencia,e n e lqueles conc ede licencia para sufundación eldía2 3 de di ciembre de 1693. Elnombr e de" desierto"parae stos monje sessinónimodelugartranquilo , apartadod el bullicio , idealparaelretiro es piritual.Elcalificati vo" dela s Palma s" procede del a es pecie Ch amaerops humilis, muyfrecu ente enelparaje.La superficie protegida ocupauntotalde 3 .200Ha. E sta ubicadadentro dela comarca deLaPlanaAlta , enlaparte centro-oriental dela provincia deCa stellón. Locon stituyen do s pequeñassierras paralelas entresí , junto almar M editerraneo, de sde un a cotamínimaenlaba se delcerrodeLa Magdalena con111metro ssobre e l nivel del mar y lam àxima altitud , enlacimadel Bartolo , con728metro s. Superímetroocupapart e d e lo s término s municipale s deCa stellón, Borriol , Benicasim, La Pobla Tornesa y Cabane s. No s e ncontramos e nunlugarenelque sealternan frecuentemente lo ssuelos acide s ylo s carbonatado s. Según lo s r esultados obtenido s, SOS ( 1929)recono ce lo ssiguientesnivele s geológico s:" Paleozoico: pi zarras, areniscas y grauwacas; Me sozoico: Tria sico(Buntsandstein),areni scas roja s orodeno s; Mu schelkalk:c alizastria sicas; Keuper : marga s irisadas; Cretacico (Aptiense);Cu atern ario , conglomeradosdurí simos".
Elbo sque originalfue substituidoporculti vos. Enla s zona s enla s que se abandonaron ésto sse in staló elpinarde Pinu s hal epensis. Enla actualidad ,seob servan diversa s etapa s de recuperación de la cubierta vegetal,tra s lo s incendiosfore stales ocurrido s enla s última s décadas , que redujeron a cenizaslamayorpartedeeste paraje.La vegetación actual corresponde alasetapassucesionales de regre sión. Según COLLADa & GINES ( 1995) seobservanmatorralesensueloscalizos (Anth yllidoCistetumc lusii subasoc. anth yllidetosum cys tisoidisï, matorralesensuelossilíceos (Cisto- Pinetum pina stri subasoc. eri c etosum s copariae) , maquialitoral (Querco-Lentiscetum). Sonfrec uenteslo s pinare ssecundariosde P. halepensis entodoelparaje , peraresu ltan mas abundantes sobre subsuelo calizo , condominiodel Rosmarino- Ericion. Sobresub suelo silíceo , enel Cisto- Pinetum pinastri , predomina P. pinaster Aitonsubsp. pinaster. También se observa lagarriga , ocom unidadde coscoja ( Quercetum cocciferae subasoc. rosmarin etosum) , maquiacontinental (Rhamno lycioidis-Quercetum
c occ ifera e), pinar secundariod e P hal epensis, c onpr edominio d el Ro smarino-Eri ci on , subsig uie nte ala g arriga.La proximidad delmarhacequela s temperaturas mínim a s y ma xima sse anmod erada s. Lo sveranos sonmuy secos , perala s lluvia s de otoño e invierno permiten la f uctificaciónde lo s hon go s de sde mediado e lotoñoha sta elprincipi o delap rimavera.
MATERIAL Y MÉTODOS
Setomaronlo s d ato s m acroscópicos in situ. P o steriorme nte ,see studió e lmaterialf re sco o se deshidrató , par asupo sterior e studio. Seincluyó e nla micoteca particular dela utor (MTH), e nd ond e sec onserva.Mat erial d e Cortinariu s a yanamii sec onserv a tambi éne n e lherbario per sonal de 1. Vil a (Barcelona).En e l laboratorio , la s mue stras fuer on montadas e nagua de stilada p ara s u o b se rvación a l micro scopio ópti co , rehidratada s e nhidró xidosó dico a l5 %. E nlo sc asose nqu ef ue nec esa rio ,se utilizóe lrojo c ongoamoniac al.
CATALOGO DEESPECIES
MYXOMYCOTA
Orden Li ceales
Reticularia lycoperdon Bull.
= En teridium lycoperdon (Bull.)M.L.Farr
Benic a sim , M a s Blanc , 170 m , UTM 3 1TB E4537 ,so bre la m ad era e n desco mp osición d e P inus hal epensis, c ha m usc ada,2 -12 -2000, MT H125
Orden Tri chial es
Arcyria pomiformis (Leers)Ro staf.
Ben icasim, M a s Blan c, 170m ,UTM 3 1TB E4537 ,so brela m ad erae nd esco mposició nde P inus h alepensis, q uemado,212 -2 000 , MTH133 .
HONGOS MITOSPÓRICOS
Coleophoma oleae (DC.: Durieu et Mont. ) Petrak et Sydow
Benic asim, M a s de Chi va ,240 m , UTM 3 1TB E4438 ,sob rehoja s mu erta s de Oi eae uropaea , 2 1- 11-2000 , MT H132.Ca ste lló, Ermitade la M agd alen a , 120 m , UT M 30T YK5 5 3 6 ,so brehojas de O. e u rop a ea, 28- 7-200 I , MT H181.
Stigmina carpophila (Lév.) Ellis
Ca banes, M a s d e Tar ambana , 160 m , UTM 3 1TB E5043 , e nlago ma segregada por los pe rica rpios de frutosvivos de Prunu s du lcis, 28 -7-200 1, M TH 173
Stilbellafimetaria (Pers.) Lindau
Benic a sim, M a s Blanc , 170 m , UTM 3 1TB E4537 ,so breco nglomerado de restosvege ta les y estié rco l,e nun ca mpo co n P inu s hal epensis, 30 - 10-20 00 , MTH102.
ASCOMYCOTA
Orden Cali ciales
Mycocalicium minutellum (Aeh.)Nadv,
Benicasim, M a s Bl anc , 170 m , UTM 3 1T BE 4537 , e nun estró b iloe nd escompo sició n de Pinus h al ep ensis, 2 1-11-2000, MTH13 3.
Revi sta Catalana de Micologia,vol.24: 5-16 ; 2002. Homenatge A. Rocabruna
Orden Diaporthales
Valsa pini (Alb.etSc hwein.: Fr.)Fr.
Benicasim, M as d e Chi va,24 0m , UTM 3 1T BE4438,e n c ortezade Pinu s h alepensis, 2 1-11-2000,MTH193.
Orden Dothideales
Capnodium elaeophilum Prill. = Antennaria e laeophila Mont.
Ca banes,V alle de Mir avet, 180 m , UTM 3 1T BE4947,e n o livo vivo ( Oiea e uropaea), 19-3-2001, MTH 6
Orden Erysiphales
Leveillula taurica (Lév.)Arn.
C abanes, V alle d e Mir avet, 180m , UTM 3 1TBE49 47,so bre Foen iculum vu lgare vivo, 4- 11-2000,MTH167.
Oidium erysiphoides Fr.
B enicasim, J ardines d el C onvento d e Cannelitas,48 0m , UTM 3 1T BE4640 ,e nhoj as d e C onvolvulus arvens is v ivo, 287-2 001,MTH172.
Orden Pe ri zales
Helvella leucomela ena Pers. = Paxinaleu comelaena (Pers. ) Nannf.
B enicasim, M as d e Chi va,240m , UTM 3 1T BE44 38, bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelo silíceo, 2 5-2-2001,MTH 79.- B enicasim, M as Bl anc, 170 m ,UTM 3 1TBE45 37, b ajo P.ha lepensis, sobre s ubsuelo s ilíceo, 27-1-2001,MTH 88 .C abanes, Le s Santes,340m , UTM 3 1TBE4 743, bajo P hal epensis, sobre subsuelo ca 1izo, 2 5-12-2000,MTH154.
Geoporafoliacea (Sc haeff.) A hmad
B enicasim, M as Bl anc, 170m ,UTM 3 1TBE45 37, b ajo pin ar mi xto de Pinu s h alepensis y P pinaste r, so bre s ubsuelo ar enosos ilíceo, 2 5-12-2000,MTH156.
Sarco sphaera cra ssa (Sa nti ex St eudel) P ouzar = S. c oronaria (Jacq.) B oud.;S. eximia (Durieu etLev.) Maire
B enicasim, M as de Chi va, 240m , UTM 3 1T BE44 38, bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelo s ilíceo, 2 5-2-2001,MTH 52.
Orden P hyllachorales
Phaeochora steinhelii (Mont.)E.Müll er
Beni casim, Ma s Blanc , 170m , UTM 3 1TBE45 37,sobrehoja s muerta s de Chama erops humil is, 21 -11-2000 , MTH171 .
Polystigma ochraceum (I. W ahl) S acc.
Cabanes, Va lle de Miravet, 180m , UTM31T BE4947 , enhoja s viva s de Prunu s du/ei s, 28-7-2001 , MTH183.
Orden Rhytismatales
Coccomycesdelta ( Kuntze)S acc.
Benicasim, Carretera de Benicasim, 300m , UTM31T BE4840 ,sobrehoja s muerta s de Qu ercus cocc ifera, 21-11-2000 , MTH 129.- Benicasim, Ma s Blanc , 170m , UTM31T B E4537 ,sobrehoja s muertas de Q cocc ifera, 21-11-2000 , MTH 130.- Ibid. , 27-1-2001 , MTH 136.-Ca ste lló, Erm ita delaMag dalena , 120m,UTM30T YK5536, sobre hoja s muerta s de Q. cocc ifera, 28-7-2001 , MTH182
Lasiostictis fimbriata (Schwein.) Baümler
La PoblaTorne sa, Barrancodela R ocha , 500m , UTM31T B E4541,sobree stróbilo de Pinu s pina ster, 21-11-2000 , MT H 168.
Orden Taphrin ales
Taphrina deformans (Berk.)Tul.
Cabane s, ValledeMiravet , 180m , UTM31T BE4947 , enhoja svivasde Prunu s dul c is, 19-3-200l , MT H 180.
BASIDIOMYCOT A
Ord en Uredinales.
Gymnosporangium gracile P at.
La Pob la Tornesa,Caminodel Desert, 600m,UTM3 1T B E4541, en Junip erus oxycedru s, 25-2 -200 l , MTH51.Cabane s, Serradeles Sante s, 380m, UTM3 1TBE4743,en J. oxycedrus, 19-3-2001, MTH7.-Cabane s, Caminodel R ochal, 300m , UTM3 1T BE5042 , en J. oxy cedrus, 29-4-200], M TH 84.
Puccinia malvacearum Mon t.
8enicasim, J ardines delCon vento deCarme litas, 480 m, UTM31T B E4640 ,sobre Mal vasy lvestris, viva, 25-2 -200 I , MTH170.·
Benicasim, CaminodeMira vet, 320m , UTM31T B E484 0 , enunan tiguoc ampode c ultivo abandonada ,sobre subsuelo s ilíceo,14-11-2000 , MTH100.
Agaricus impudicus (Rea) Pilat
Benicasim, Ma s Blanc , 170m , UTM3 1TBE4537,baja P inus hal epensis, sobre subsuelo silíceo,14-11-2000 , MTH118
Agaricu s luteomaculatu s (F. H. Moll er) F. H.Mo ll er
Benica sim, Ma s Blanc , 170m , UTM3 1T B E4537 , baja Pinus hal epensis, sobre subsuelo silíceo,4-11-2000,MTH178.Cabane s, Serrade lesSantes , 400m , UTM3 1T BE4743, baja P .hal epensis, sobre subsuelo ca lizo, 4-11-2000,MTH 179.
Agaricus silvaticus S chaeff.:Fr.
Cabane s, Les Santes , 340m , UTM3 1T B E4743,baja Pinu s hal epensis, sobre subsuelocalizo , 2-12 -2000, MTH46.
Agaricus xanthoderma Gene v. var. xanthoderma
La PoblaTornesa , B arrancode la Rocha , 600m,UTM 31T B E4641 , baja Qu ercus ilex subsp. ballota ensub strato acido , 14-1 1-2000, MT H 13.
Benica sim, Ma s deChi va, 240m , UTM31TBE4438 , entremu sgos, enunantiguocampode c ultivoocupadopor Pinu s halepensis , sobre subsuelo silíceo,30 -10-2000, MT H 14 1.- Ibid., 14-11-2000 , MTH io 1.- Ibid. , 14-11-2000 , MTH12] .Benica sim, Ma s B lanc , ]70m , UTM31TBE4537 , bajo P hal epensis, sobre subsuelo silíceo,14-]] -2000,MTH103.
Clitocybe cistophila B onet C ontu
Benica sim, Ma s Blanc , ]70m , UTM31TBE4537 , bajo Cistus mon speliensis, sobre subsuelo silíceo,2-1 2-2000, MTH 143.-lbid., 25 -12-2000 , MTH 155.-lbid. , 27-]-2001 , MTH]45.
Clitocybe font-queri R . H eim
Benica sim, Ma s Blanc , 170m, UTM31TBE4537 , bajo Cistus m onspeliensis, sobre subsuelo silíceo,2-12-2000 , MTH 153.-Ibid. , 25-12-2000 , MTH158.
Clitocybegibba (Pers.: Fr.) P . Kumm . = C. infundibulijormis (Sc haeff.)Qu él,
Cabane s, Les Sante s, 340m,UTM31TBE4743 , bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelocalizo , 2-] 2-2000,MTH]27.
Clitocybe s quamulosa (Pers.: F r.)J .E. L ange
Cabane s, Les Sante s, 340m , UTM 3]T BE4743 , bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelo ca lizo, 25-12-2000 , MTH]5 2.
Collybia butyracea (Bull.: Fr.) P Ku mm.var. asema (Fr.:Fr.) Q uél.
La PoblaTorne sa, BarrancodelaRocha , 600m , UTM 3 1TBE4641 , bajo Qu er at s ilex subsp. b allota, sobre susbsuelo silíceo,]4 -1 ]-2000 , MTH11.
Collybia dryophila (Bull.: Fr.) P.Ku mm.
Benicasim,Ma s Blanc , 170m , UTM31T B E4537 , enunacomunidadde Cistus mon speliensis, sobre subsuelo silíceo, 30-]0-2000, MTH95.- Ibid. , bajo Pinu s halep ensis, sobre subsuelo silíceo,]4 -1 ]-2000, MTH23.- Ibid. , ]4-11-2000 , MTH144.- lbid ., 2-12 -2000, MTH38. - Cabane s, Les Sante s, 340m , UTM 3]T BE4743 , bajo P.hal epensis, sobre subsuelocalizo , 30-10-2000 , MTH85 .
Collybia hariolorum (Bull.: Fr.) Qu él.
Benica sim, M as Blanc , 170m, UTM31TBE4537 , bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelo silíceo, 30-10-2000 , MTH140.
Coprinu s comatus (Müll.:Fr.) P ers.
Benica sim, Ma s deChiva , 240m , UTM31TBE4438 , enuntalud ,sobre subsuelo silíceo,2-] 2-2000 , MTH4 3.
Coprinus plicatilis (Curt.:Fr.)Fr.
La PoblaTornesa , BarrancodelaRocha , 600m, UTM31T BE464I , bajo Quer cus ilex subsp.ballota sobre subsuelo silíceo,4-11-2000 , MTH162.
=H. d e licatella (Peck)Sin ger; M ycen a d elic atell a (Pe ck)S inge r
Beni casim, M as deC hiva , 240 m , UTM 3 1T B E4438 ,so breco rtezad e Pinu s ha lepensis Miller , 14-1 1-2000 , MT H 12 3.
Hygrophorus leucophaeo-ilicis BonetCh evassut
Ca banes, Se rra d e les Sa ntes,4 00m ,UT M 3 1TB E474 3 , bajo P inu sha lepens is , so bre sub sue loca lizo,10- 12-2000 , MT H 187.
Hygrophorus roseodiscoideus BonetCh eva ssut
Ca bane s, Ca minode M iraveta Les S a ntes,240 m, UTM 3 1TBE4944 , e nm atorra l m ixto d e Q u e rc us coc cifera y C ist us m onspeliensis, so bres ubsuelo ca lizo, 2 - 12-2000, MTH149.
Lepiotaclypeolaria (Bull.:F r. ) P. Kumm. =L .c o lub rina (P ers.) Gr ay
Beni casim, M as B lanc , 170 m , UTM 3 1T B E45 37 , baj o Pinu s h alepensis,Ci stus sa l viifoli us y C mo nsp e liens is so bre s ubsue los ilíceo, 14-11-2 000 , MT H122 - Ibid., 30- 10-20 00, MT H139.
Lepiota cystophoroides Jo ss. etRiou sset
Benica sim, M as Bla nc, 170 m , UTM 3 1T B E4 5 37 , bajo Pinu s h al ep ensis,C istus sal viijolius y C. monsp e lien s is so bre s ubsue lo s ilíceo,30- 10-2000 , MT H146
Lepista nuda (Bull.:Fr. ) Cook e
Ca ba nes, Les S a ntes, 340m, UT M 3 1TB E474 3, bajo P inu s ha lepensis, sobresubs ue lo ca lizo , 2- 12-2000,MT H 50
Lepistasordida (Fr.)Sin gerv ar. sordida
Caba nes, Les Santes, 340m , UTM 3 1T B E4 743, baj o Pinu s h alep e nsis, sob re subsue loca lizo, 10- 12-2000 , MT H16.
Lepistasordida (Fr.)Sin gerva r. lilacea (Quél.)Bon
Ca banes , Les Sa ntes,340m , UTM 3 1T B E474 3, bajo P inu s hal epensis , so b resubs uelo ca lizo, 25- 12-2000,MT H 70 .Ibid .,25- 12-2000,MTH 7 3.
Leucoagaricus densifolius (Gillet) Babo
Be nicas im, Ma s d e C hi va , 240m, UT M 3 1TBE44 38, e n un a ntiguo ca mpod ec ult ivo,baj o Pinu s h alepensis, so bre subsuelo s ilíceo , 4 - 11-2000 , MTH161.
Leucopaxillus gentianeus (Quél.)Kotl.
Ca ba nes, Les S a ntes, 340m, UT M 3 1TB E474 3, bajo P inu s ha lepensis, so b re su bs ue loca lizo, 19-1 1-2 000 , MT H 6 1
Macrolepiota mastoidea (Fr.) Singer
=M. umb onata J .E.Lang e
Ca banes, S ierrad e les S ant es, 40 0m ,UTM 3 1TB E474 3, bajo Pinu s h alep e n s is M iller,so bre s ubsuelo ca lizo,29 - 112000 , MTH 5 3.
Marasmiellus ramealis (Bull.:Fr. ) Sing er
Ca banes, Valle de Mir avet, ca minode Les Sant es, 200 m , UT M 3 1TB E4 94 3 , so brenecroma sa de Pi nu s h al ep e n s is , so bre subsue lo c a lizo,30 - 10-2000 , MTH147
Marasmius carpathicus Kalchbr.
Benicasim, M as Blanc , 170 m , UTM 3 1TB E4537 , bajo Pinu s h alep ens is M iller,so bre subsuelo silíceo , 30- 10-2000, M TH 14 2.
Melanoleuca bataille i Ma lençon
Benicasi m , Ma s deC hiva , 240m , UTM3 1T BE4438 , bajo P inushal epensis, sobresub sue lo s ilíceo, 10-12-2000 , MT H 189.
Melanoleuca nigrescen s (B res.) B on
Benicasim , M as Blanc , 170m , UTM 3 1TB E4537 , bajo P inus halepensis, so bresubsuelo s ilíceo, 10-12-2000 , MTH188
Mycena epipterygia (SCOp.:Fr. ) G rayvar. lignicola A H. Sm
Benica sim, Ma s deC hi va, 240m , UTM3 1T B E4438 , entrem usgos,sob re ramita s ende scomposición de Anth yllis cy tisoides, en un antiguo campodec ultivo oc upado por P inu s halep ensis, sobre subsue lo s ilíceo, 14 -11-2000 , MTH99 .Ibid., 2- 12-2000 , MTH116.
Mycenapura (P ers.:Fr. ) P. Kumm . f. pura
La Pobla T ornesa , Barranco de la Rocha , 600m , UT M 3 1TB E4641 , bajo Qu er at s ilex subsp. ball ota, sobre subs ue lo silíceo, 14 -11-2000 , MTH12.- Ca banes, Serra de lesSa ntes, 40 0m , UTM3 1TB E4743 , bajo P inus ha lepensis, sobre subsue loca lizo, 27- 01-2001,MTH 89.
Mycena pura (Pers.: Fr. ) P. Kumm . f. alba Gill et
Benicasim , M a s deC hiva , 240 m , UT M 3 1TBE4438 , bajo P inusha lepen sis, sobresubsuelo s ilíceo, 10 - 12-2000 , MTH 28.- Ibid., 19-11-2000 , MTH 56.
Mycena seyne sii Qu él, =M. sey nii Q u él.
Benicasim , M a s Blanc , 170 m , UTM 3 1TBE4537 , en unestróbilode P inushal epensis, 30- 10-2000 , MTH 98 .- Ibid., 212-2000 , MTH 49.- B enica s im, M a s deC hiva , 240 m , UT M 3 1TBE4438 , e n estróbilos de P .hal epensis, 30-10 -2000, MTH 92.
Phaeotellus rickenii (Singer ex Hor a ) Bon
Benicasim , M a s B lanc, 170 m , UTM 3 1TBE45 37,e ntremu sgos, baj o C istusm onspeliensis, so bre subsue los ilíceo, 2512-2000 , MTH77.- Benicasim , M as de Chi va , 24 0m, UTM 3 1T B E44 38,entremu sgos, so bre subsuelo s ilíceo , 30 - 102000,MT H 96.- Ibid., 14-1 1-2000 , MTH119.- Ibid., 2- 12-2000,MTH 45.
Psathyrella candolleana (Fr.:F r.)M aire
Ca banes, Valle de Mir avet , ca minodeLes Santes, 200 m , UTM 3 1TB E4943 , b ajo P inushal epensis, sobre subsue lo ca lizo, 30- 10-2000 , MTH147.
Psathyrella lacrymabunda (Bull.:Fr .) M.M. Mo ser
= P. ve lutina (Per s. : F r. ) Sin ger ; La crymariala c rymabunda (Bull .:Fr. ) P at.
La Pob la T ornesa, Barra nco de la Rocha , 600m , UTM 3 1T BE4641,enlac unetadel Camin o del Desert, 19-11-2000, M TH59
Tricholomafracticum (Britzelm.)Krei sel
C aba nes, Serra de les Sant es, 400m , UTM 3 1T B E4743, bajo P inus hal epensis, sobre subsue lo ca lizo, 19-1 1-2000 , MTH 54 .- Ib id , 2- 12-2000 , MT H 33.- Ib id , 10 -12-2000 , MTH19.- C abanes, Les Sant es,340m , UTM 3 1T B E4 743 , b ajo P. hal epensis, sobre subsue lo ca lizo, 2- 12-2000,MTH 39.- Benica sim , M as B la nc, 170 m , UTM 3 1T BE45 37 , bajo P ha lepensis, so bre subsuelo silíceo,19-11-2000 , MTH57 .- Ib id , 2-12-2000 , MTH 48 .- B e nicasim , M as de Chi va , 240 m , UTM 3 1T BE4438 , bajo P . halepensis, sobre subsue lo s ilíceo , 10- 12-2000 , MTH 36.
Tricholoma scalpturatum (Fr.)Qu él.
= T argyra ceum (Bull.) Gill et
C abanes, Les San tes, 340m , UTM 3 1T B E474 3 , b ajo Pinu s halepensis, sobre subs uelo ca lizo, 25- 12-2000,MT H 7 2.
Tricholoma squarrulosum Bre s.
Beni ca sim , M a s Bl anc , 170m , UTM 3 1T B E45 37 , bajo P inus halep en s is, sob re subsuelo s ilíceo , 27- 1-200 1, MT H 90
Tricholoma terreum (Sc haeff.:Fr .) P K umm.
C abanes, Si en-a d e les Sant es, 300 In , UTM31T BE4843 , bajo Pinu s halepensis, sobre s ubsuelo c alizo, 2 1-11-2000, MTH 5 8.- Ibid., 2- 12-2000,MTH34.- Cabanes, Le s Santes, 340 In , UTM 3 1T B E474 3, b ajo P.hal epensis, sobre s ubsuelo c alizo, 2 5-12-2000,MTH76.- Benicasirn, Ma s Blan c, 170 In , UTM 3 1TBE45 37, bajo P hal epensis, sobre s ubsuelo silíceo, 2 -12-2000,MTH40. - Ibid. , 2-12 -2000 , MTH42
Orden B oletales
Chalciporus pierrhuguesii (Boud.)B on
Ca banes,S en-a d e les Sant es, 400 In , UTM31T BE4743, bajo Pinu s halepensis, sobre s ubsuelo ca lizo, 2 7-1-2001,MTH 8 1.
Chroog omphu s ru tilus (Schaeff.: Fr.) O .K.Mi ll. = Gomphidius viscidus (L.)Fr.
Benicasirn, M as d e Chi va,2 40 In , UTM31T BE4438 , b ajo P inus halepensis, sobre s ubsuelo si líceo,1-12-2000 , MTH 27.-Ibid., 30- 12-2000, MTH 2 4.- Benicasim, Ma s Blanc , 170 In , UTM31TBE45 37, b ajo P hal epensis, so bre s ubsuelo s ilíceo, 2- 12-2000,MTH 3 1.- Cabanes, Le s Santes, 340 In , UTM 3 1T BE474 3, bajo P hal epensis, sobre s ubsuelocali zo, 2- 12-2000,MTH44.
Paxillu s pa nuoides (Fr.:Fr.)Fr.
Benicasim, M as Blan c, 170 In , UTM31T BE4537 ,e nlab ase d e untocón d e Pi nus halepensis, 2 5-12-2000,MTH7 8.
Rhizopogon ro seolus (Fr.:Fr.) Th .Fr.
= R.rubes cens (Tul.)Tul.
Benicasim, M as Blan c, 170 In , UTM 3 1T BE4537 , bajo Pinu s hal epensis, so bre subsuelo s ilíceo , 19-11 -2000 , MTH55 .Ibi d., 2 1-11-2000, MTH 30.- Caban es, S erra de les Sant es,4 00 In , UTM 3 1T B E474 3, b ajo P halepensis, so bre s ubsuelo ca lizo,4 -11 -2000 , MTH97 .- Ibid. , 19-11- 2000 , MTH6 8.
Suillus bellini (I nzenga) K untzef. bellin i
Benicasim, Ma s Blanc , 170 In , UTM31T BE4537, bajo Pinu s hal epensis, so bre subsuelo s ilíceo , 14-11-2000 , MTH10.Ibid ., 2 7-1-200l , MTH 8 3.-Ca banes,Serra deles Santes, 400 In , UTM31 T BE474 3, b ajo P halepensis, so bre s ubsuelo ca lizo,19-11-2000 , MTH67
Suillu s bellini (I nzenga) Kunt zef. lutea P érez-D e-Gregorio
B enicasim, R est aurante Desierto, 400 In , UTM31T BE4740, b ajo Pinu s halepensis, 19- 11-2000 , MTH 60
OBSERVACIONES. Píleo s de 1,6-5 c m,la pilepelisesdeunintensa co lor amari llo ; es te co lorpersiste tantaenlos ejemp lares adu ltos co mo e nlos qu e ya han comenzado asecar se. Estípite de 2,8-6,5 x12cm , macu lada ensusdostercio s superiores; envarios ejemplares , presentauna curvatura ena ngula rectoporhabersedesarro llado en untaludcongrandesnivel , yposeelabaseengrosada.Lo s caractere s microscópicos no muestran ningunadiferenciaconS. bellin i.
Suillu scollinitus (Fr.) Kunt ze = S. fluryi Huij sman ; Boletus collinitus Fr.
Caban es, S erra d e les Sant es, 400 In , UTM31T BE4743 , b ajo Pinu s hal epensis, sobre s ubsuelo ca lizo,27-01 -200 l , MTH 80.
Suillus mediterraneensis (Jacquetant e tB lu m) R edeuilh
Benicasim, Ma s Blanc , 170 In , UTM3 1TB E4537 , bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelo s ilíceo, 14-11-2000, MTH 9.Ibid ., 15 '-1-200 I , MTH 82.- Benicasirn, Ma s deCh iva , 240 In , UTM31T BE4438 , bajo P.hal epensis, sobre s ubsuelo s ilíceo,4-11 -2000 , MT H 87.
Orden Cortinariale s
Cortinarius ayanamii A. Ortega , Vila , Bidaud et Llimona
Benicasim, M as Blanc, 170 m ,UTM31T B E4537, b ajo Cistus monspe liensis, sobresubsuelo silíceo, 27-11-2001, leg. y det. 1. Vila, NG 10 11127-7.
Cortinarius cisto-helvelloides Bon
B enicasim,Mas Bl anc , 170m , UTM31T B E4537 , bajo Cistussalviifolius, sobresubsuelo silíceo, 21-11-2000 , MTH 175.
Cortinariussalor F r.
Cabane s, SierradelesSante s, 300m , UTM31TBE4843 , bajo Qu ercusc occ ifera, sobre subsuelocalizo , 21-11-2000 , MTH174.
Cortinarius subcaninu s Maire
= C. xerophilus R ob. Henry etContu
Cabane s, SerradelesSante s, 300m , UTM31TBE4843 , bajo Cistus monspeliensis, sobre subsuelocalizo , 10-12-2000 , MTH176.
Galerina meridionalis Singer
Benica sim, Ma s Blanc , 170m , UTM31TBE4537 , bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelo silíceo,14-11-2000 , MTH124.
Hebeloma edurum Métrod exBon
Benica sim, Ma s deChiva , 240m , UTM3]TBE4438 , bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelo si1íceo,14-11-2000 , MTH 120.-Ibid. , 10-12-2000 , MTH190.
Cabane s, Les Santes,340m , UTM31TBE4743 , bajo Pinu s halep ensis, sobre subsuelocalizo , 2-] 2-2000 , MTH117.
Inocybe ri mosa (Bull.:Fr.)P.Kumm.
Benica sim, MasBlanc , 170m , UTM31TBE4537 , bajo Pinu s hal epensis, enlacunetadeuncamino ,sobre subsuelo silíceo,19-11-2000,MTH63.
Inocybe r oseipes Malençon
Benica sim, Ma s deChi va,240m , UTM31TBE44 38, bajo Pinu s hal epensis, sobre subsuelo silíceo,14-1]-2000,MTH 105.- Ibid. , 14-11-2000, MTH]06.- Ibid. , 14-11-2000, MTH]07.- Ibid. , 2-12-2000 , MTH]09.- Ibid. , 2-]2-2000, MTH 110.-Benica sim, Ma s Blanc , ]70m , UTM31TBE4537 , bajo P hal epensis, sobre subsuelo silíceo, 25-12-2000 , MTH 113.-Caban es, LesSante s,340m , UTM31TBE4743 , bajo P hal epensis, sobre subsuelocali zo, 19-1] -2000,MTH 108.- Ibid ., 2-1 2-2000, MTH11 [. Ibid ., 2 -12-2000,MTH112.
T ubariafurfuracea (Pers.:Fr.) Gillet
C abanes, FontTalla , 260m , UTM 3 1T BE484] ,sobrepequeño s restos de maderade Ailanthu sa ltissima y E ucalyptus g lobulus, 4-] ]-2000, MTH]]5 .- Ibid. , 14-11-2000 , MTH104.- Ibid. , 25-12-2000,MTH114.
Cabane s, Serradeles Sante s, 380m , UTM3]TBE4843 ,sobre Ci stus albidu s vivo,2]-1]-2000 , MTH184.-Cabane s, La Lloma,400m , UTM 3]T BE4843 , en Prunusduleis vivo , 25-2-2001,MTH185.- Cabane s, ValledeMira vet, 160m , UTM31TBE4943 , en P.dul eis vivo,25-2-2001 , MTH186.
Ord en L ycoperdales
Bovi sta ae stivalis (Bono rd.)D emoulin
Benicasim, M as Blanc , 170 m , UTM31TBE4537 , baja Pinu s halep ensis, co n so tobosquede C istus sa lviifolius, so bre s ubsuelo silíceo,4 -11-2000, MTH160.- Ibid ., 30-1-2000 , MTH138 .- C abanes, Serra d e les Sant es,300m, UTM 3 1T BE4 843,sobre s ubsuelo calizo,27- 1-2001, MT H134
Ord en N idulariales
Cyathus olla B atsch: P ers.
Benicasim, Ma s Blanc , 170m , UTM31T BE4537 , baja Pinu s hal ep en sis, sobre s ubsuelo silíceo,19- 11-2000 , MT H 65
Ord en Ph allales
Clathrus ruber Mi cheli: P ers.
Ben icasim, Ma s de C hiva , 240 m , UTM3 1T B E4438, baja P inu s hal epensis, sobre subsuelo s ilíceo,10- 12-2000, MT H 22. - Benica s im, Mas Blanc , 170 m , UTM3 1TBE 4537 , baja Ci stus mon speliensis , sobre su bsuelo silíceo,2- 12-2000, MT H153.- Ibid., baja P .hal epensis, sobre subsuelo silíceo, 2 1-12-2000 , MTH2 1.- Ibid ., 25 - 12-2000, MTH69 .- Ibid. , 25- 12-2000,MT H 75.
Ord en Ru ssulales
Lactarius sanguifluus (Paulet)Fr.var. sanguifluus
Benica s im,Ma s Bl anc , 170m , UTM3 1TBE4537 , baja P inusha lep ensis, sobre subs ue lo s ilíceo,14- 11-2000 , MT H 8.Ibid. , 10- 12-2000 , MT H18.
Lactarius sanguifluus (Paulet)Fr.var. violaceu s (BarIa)B asso
Cab anes, Serrade les Sante s, 380m , UTM3 1T B E484 3 , baja Ci stus mon speliensis, sobre subsue loca lizo, 2-12 -2000, MT H4 1.
Lactarius tesquorum M alençon
Benicasim, Ma s Blanc , 170m , UTM3 1T B E4537 , baja C is tu s m onspeliensis, sobre subsue lo s ilíceo,30 -12-2000 , MTH 25.- Cabanes, Sen-a deles Sante s, 380m , UTM3 1T B E4843 , bajaC. m onspeliensis, sobre subsuelo c a lizo,2-12-2000, MT H 26.
Russula chloroides ( Krombholz) Bre sadola
Benicasim, Ma s Blanc , 170m , UTM31T B E4537 , baja Pinu s halep ensis, sobre s ubsuelo s i1íceo,21 - 11-2000, MT H169.
Russula cistoadelpha M.M. Mo ser et Trimb ach
Benicasim, Ma s B lanc , 170m, UTM 3 1T B E4537 , baja Ci stus monsp eliensis, sobre subsue lo s ilíceo,2 -12-2000 , MTH 128.
Russula monspeliensis S arnari
Benicasim, Ma s Blanc , 170m, UTM 3 1TBE4537 , baja Ci stus m onspeliensis, sobre subsue lo s ilíceo, 2- 12-2000,MTH 126.-lbid., 25 -12-2000 , MTH157.
Russula torulosa Br es.
Benicasim, Ma s B lanc, 170m , UTM3 1T B E4537 , baja P inu s hal epensis, sobre subsuelo s ilíceo, 19 -1 1-2000 , MTH62.Caban es, Les Sant es, 340m , UTM3 1T B E4743 , baja P hal epensis, so bre subsue lo c a1izo,19-11-2000, MT H 66.C abanes, Sen-a de les S antes, 400m , UTM3 1T BE4743 , baja P ha lepens is, sobre subsuelo c alizo, 2- 12-2000,MTH 35.
LESIONS I ESTRUCTURES FÚNGIQUES EN ARBUSTOS
ESPONTANIS DE
CATALUNYA. III. BRANQUES I TRONCS DE BUXUS SEMPERVIRENS
M. MUNT AÑ OLA-CVET KOVIC , P . HO YO , D .SIE RRA i X.LL IM ONA
U niversitatde Barcelona, Facultat de Biologia, A v. Di agonal64 5,E-08028 B arcelona. E-m ail: d sierra@porthos.bio.ub.es
ABSTRACT.L esionsa nd fungal structures on wild shrubsof Ca talonia.ID Onb ranchesa nd t runks of Bu xussempervirens. A s anew contribution tothe knowledge ofthe fun gal di versity in Catalonia, 44taxaarepre sented andillu strated ofmicro scopic fun gi thathavebeenfoundontrunk s and thickbranche s ofbox (Buxus se mpervirensi. Thepro specting carriedoutin24 sitesha s re sulted inthe findingof25taxaof D euteromycotina (14 Hyphom ycetes; 11 Co elomycetesy; 16 Ascomycotina; and 3 Ba sidiomycotina. Compared withpre vious report s offungiontheleave s andtwi gs ofthi sshrub,the ascogenousform s havenowbe enshowntobe more abundant ontrunk s andoldbranche s. Th e corre lationsfoundbetweentheanamorphandthe teleomorph statesofvariou s taxaareunderlined.Th ey havebeenob served either successivelyinthe same spotofthe substrate,in contiguou s part s oftheho st, or separated.
Key words: Bu.xusse mpervirens, Mi croscopic fun gi, Deu teromycotina , A scomycotin a, Ba sidiomycoti na, a namorph / teleomorphcorrelations,C atalonia.
RES UMEN. L esionesyestructurasfúngicasen arbustossilvestresde Cataluña. ill. Sobre ramasy t roncosd e Bu xus sem pervirens Comonue va aportaciónal conocimiento deladi versidad micoló gica de Cataluña,sepre sentan eilustran 44taxone s dehongo s micro scópicos encontrado s entronco s yrama s grue sas deboj (Bu xusse mpervirens). La s pro specciones, llevada s acaboen24localidade s, han perrnitidoidentificar25taxone s de D euteromycotina ( 14 H yphomycetes, 11 Co elomycetesï, 16 A scomycotina y3 Basidiomy cotina. En comparación conlo s hongo s q ue anteriormente identificamo s en hoja s yramita s jóvenes dee ste arbu sto, las forma s ascógenas hanresultado ser ma s abundante s en tronco s yrama sgruesas.Se d estacan las corr elaciones entreloses tadosanamórfico s yteleomórfico s de diver sos taxone s encontrado se n es teestudio,ya sea sucesivamenteenelmismo puntodelaplant a hu ésped,ya e n sitiosconti guos, obienseparados.
P alabrasclave: B LL'(US sempe rvirens, Hongosm icroscópicos, Deu teromycotina,Ascomy cotina, Bas idiomycotina, co rrelaciones a namorfo / teleomorfo, C ataluña.
RESUM.Lesionsi estr ucturesfún giquesena rbustos espontanisd eCa talunya.ID Branques i t roncsde Bu xussempervirens. Comunano va aportacióalconei xement deladiv ersitat micolò gica d e Catalunya es pre senten iil-lustren 44tàxon s defong s micro scòpics trobat ssobretronc s ibranqu es gr uixudesde boi x (Buxus se mpervirensï. Le s pro speccions, realitzades en24localitat s, han perm ès identificar 25tàxon s de D euterom ycotina ( 14 Hyphomycetes , 11 Co elomycetesï, 16 A scomycotin a i 3 Basidiomy cotina. En comparació ambels fon gs identificat s anteriorment enfulle s i branquillon s d 'aque st arbu st, les forme s ascògeness' hanrevelatcomamé s abundant s entronc s ibranque s gro sses. E s de staquen les correlacion s entrel 'estat anamòrficiel teleom òrfic dediferent s tàxon s quehan aparegutenaque st estudi, ja s igui successivamenten e lmatei x puntde l'ho ste, jaenlloc s conti gus, ob é separats.
Para ules clau: B uxussem pervirens, Fongs m icroscòpics, Deu teromycotina , Ascomycotina, Bas idiomycotina , co rrelacions a namorf/teleomorf, C atalunya.
INT R ODUCC IÓ
Enelcontextde ls treballsdedicatsaladiversitatmico lògica deCatalunyaen s hemconcentratenel s fongsmicroscòpics presentse n arbustos deles seves b osquines. N'és unresu ltat lapub licació referent a les pobl acionsfú ngiques q ue estro ben e n fulles i br anquillons del boix (Buxus sempervirens L .) (MUN TAN üLA-C VETK üV IC etal. , 2001) , enlaq ualdescrivimi ill ustrem les lesionsfo liars i e ls
18 R evist a C atalana d e Mi cologia , vo l. 24: 17 -41; 2002. H omenatgeA. R oc abrun a
se usor ganismesc ausals,per tal d e facilitar e l se ure coneixemente n e l ca mp , a mbl 'ajuda d 'una lup a de m à, Corn ac ontinuació e nshem abo cat alesespèc iespobladore s d e br anques itroncs d ' aque st mat eix ho stee nlesc ontrades indicade se nla me nc ionada pu blicació.Pe l fe tqu ee lsteixitsa fectats só nprin cipalment llenyosos iqu e lapr esència d els agentsca usalsde les lesionses manifesta d 'una manera menysvistosa, só nles dad es microsc òpiqu es les qu e , en ta l cas , pr enen prot agonisme;é s, don cs, la pilli micro scòpicaaquellaquede staquem e ne l present tre ball.
Amés de re spondre al 'objectiu d 'avaluar ladiv ersitat m icològica qu e potof erire lb oixco m a s ubstrat, aqueste studi té tamb é laintencióde comparar les pobl acionsf úngiquesqu e h aviem identificatsobrefulles ibr anquillons joves ile s qu e hem trob ataraso bre e lstroncs,ife rp atents le s co rrelacions e ntre e ls es tats anamòrficsi e lsteleomòrfics d els tàxon s identificatsqu es' haguessin po gut desenvolupare n e lsteixits dels un s id els altres,a mbun a hi stologiase nsdubt e diferent.
L aco rrelació e ntrean amorfs itele omorfsés b àsica pera c o nèixer bélav idano nomésde ls a namorfs co m ao rganismes p erse, ca paçosdec olonitz ar idesintegrar substr ats,sino , a l m ateix temp s ,co m a es tatsqu ee nmolt scas os fo rmenpartdelsc iclesdevidad elste leomorfs.
P els motiu sex posats, e lsobje ctius queen s hem plant ejat ju stifiquen la realització d ' aquestes tudi en e l c ontextde labiodi versitat, apartqueel s re sultats ob tinguts podri enc ontribuir aco nsolidar referènciessobre c orrelacionsentre anamorfs itel eomorfs,sovintnob enac laridesodubto ses, i asse nyalar-neal gunes d e nove s, o corroborrar-n e d 'altre sjasa budes.
MATERIALS I MÈTODES
El s proc essos d el treb alli la metodologia emprada e nl 'exposició de les dad esc orresponents a re colI eccions inúm ero d ' entrada (MC #) delsexe mplar s qu eesco nserven a l ' Herbaride la U niversitatde Barc elona(BCÇMyc , actualm ent BCN My c)só n e lsmateixos qu e figurene nun a publi cacióa nterior (MUNTANOLA-CVETKOVIC e t a l., 2001), d e manera qu e,e n re fe rir-nosa l m ateriales tudiaticon servat, farem servirúnicamente l signe # pe r i ndicarles co llecc ions BC C M yc.MC. Atès queles identificacion s hane stat fet eses tudiantm aterial d eca mp i noa part ir d 'aïllaments realitzat se n e llaboratori , enmolt s c asos port ene lm ateix núm ero de registre fongs di versos(paràsits, necrotr òfies o saprotròfics)quehan est atob servatse nun a mat eixa mo straoe nuna m ateixa pr eparació microscòpica. La situaciód els lloc s pro spectats també figurae nlapubli cac ió j a men cionada , demaneraqueaquíanotemla numeració c orresponentd e les localitats ant eriorment j a c itadesi, ambuna sterisc, as senyalem les nove s. Am bdues indi cacions figurene ntrepar èntesi, després d e la c omarca.
LOCALITATS PROSPECTADES
B ARCELONA:
Cas tellolí , A noia ( 1); CG 90; 6 00 m ; # 638; 12-11-2000; P . H oyo.
Co bertd e Pui gcercós, B orredà , B erguedà ( *); DG26; 8 00m ; # 604, #605 , #606; 18-11-2000; P. Ho yo, Co rrald e T en-ers, S eva, O sona ( *); DG43; 910m ; #6 89, #690 ; 10-3-200 I ; X.L limo na.
E ls Ca us (C arena),Va carisses, S erra d e l 'Ob ac, V allès O ccidental (*); D G 10 ; 600 m ; # 683, #687; 28- 1-2001; X. Llim ona,
Es pinelves (Molíd e D alt), O sona ( *); DG35; 7 50 m ; # 640 ; 1-11-2000; P .Hoyo.
Fa lgar s (Santuarid e), la P oblade Lill et, B erguedà ( *) ; DG 17 ; 1260m ; # 193; 16-6-1996; P H oyo , J. A. R amírez
Fon tP omereta(Torrent de ), Seva, O sona( "): DG4 3; 8 0 0m ; #6 91; 25-3-200 1; P.H oyo.
F umanya (s o tae l Co lld eF umanya),B erguedà (5); DG07; 1400m; #4921B; 6-6- 1998; P H oyo.
Ton-e ntd e le s Coves , Ca stellolí , A noia (2); CG90 ; 480-540 m ; #594; 23-10- 1995 ; #704 ; 11-3- 1996 ; X.L l imona i a ltre s.
T uronella , Vi drà , O sona (7) ; DG 46; 950 m ; # 702; 29 -4-200 I ; P . H oyo.
C ASTELLÓ:
M olí d e l 'Ab at, la Pobl ade B enifassà, Bai x M aestrat ( *); BF60 ; 40 0m ; # 726; 29- 10-1996; X .Llim ona i a ltre s.
GIRO NA:
Esp inavell (ca mí a), Setcases, Rip ollès (*); DG 49; 1500m ; #6 84; 5 -8-2000; P H oyo. Fo ntde laTe ula, Les Llo sses, Ripoll ès( 12);DG 26;800m ; #588 ; 8-7-2000; P.Hoyo.
M asella(sobrela), Alp , C erdanya(9);DG08 ; 1650m ; #5 42; 19-6-1999 ; P.Ho yo.
Pardin es, Ripoll ès( 13);DG 38; 1100m ; #65 7;4- 6-1999;X.Llimon a i altres.
Pl a de Pr ats,Ca mpelles/l,Ripoll ès( 10);DG 28; 1600m ; #558 ; 10-6-2000; X.Llimon a.
R oca d 'Alp, Alp ,Ce rdanya (*); DG09 ; 1450m ; #69 2, #69 3, #695 , #69 8, #7 27;27-3-2 001;L.Muñ oz i altres; #69 9;27-3-2 001; X .Llim ona.
Sa ntaM agdalena(sobre),Pardin es, Rip ollès(14); DG 38; 1250 m ; #565 ;4- 6-1999; X. Llimon a i altres.
L LEIDA:
Cado llaV erda,Fígo lsiAlin yà, Alt U rgell ( 17); C G76;1800 m ; #6 33;7- 11-2000; X. Llimon a ialtres.
T erracabana(so taRoqu es Blanqu es), Boí , Alt a Rib agorça( 16);CH 21; 1300 m ; #58 2, #58 3, #584 ;30-5-2000; X .Llimon a i altres.
T ARRAGO NA:
Fontd 'en Bur gar, BarrancdeSolito , SantCarl es d e laRàpita , Mont sià(25);BF90 ;300m;#512 ; 18-12-1995; X .Llimonai altres.
Ob agues d el riuCorb , Albi ó, Llor ac, Con ca de Barb erà (*); CG50 ; 800m ; # 4324; 5 -11-1996; X Llimon a i altres
R etaule(Fagedadel), la Sénia, Mont sià(24);BF71 ; 1080m ; # 339;29-10-1996;X Llimon a; #595 , #596 ; 9 -41999 ;X. Llimon a i altres;# 705;2 9-10-1996;P Ho yo; #706 ;30-9-1996;X Llimon a.
RESULTATS l COMENTARIS
Les mo streses tudiades,que es con serven en44plec s alBCCMyciqueforenrecollide s a24 localitats, pre sentaven diferent s tipus defructificacion s, delesqualsn 'hem examinat123.Amb aquest estudi hempogutidentificar44tàxon s fúngic s, distribuïts delasegüentmanerapercategorie s taxonòmiques: D euteromycotina, 25 (Hyphomycetes, 14; Co elomycetes 11); Ascomycotina , 16; B asidiomycotina, 3.E s trobenencara , enprocé s d 'estudi, altres tàxon s. Le s espècies identificade ssón presentades perordrealfabèticireunide ssegonsel s gran s grup s taxonòmic s tradicional s. Nomé s hem anotatel ssinònimspel s qual s algune s espèciessónmés conegude s.
DEUTEROMYCOTINA
HYPHOMYCETES
Actin ocladium rhodo sporum Ehrenb.
Colònie ssobrel'hoste alanatura.Di sseminades, pilo ses, decolorbrufo sc fins agairebé negre. Conidiòfor s brun s, lamajoriade120 urn dellargadaenelnostre material.Conidi s(estauroconidis) brun s,a mbbranques radiade s queformenangle s de30°-80°re specte del 'eix delconidiòfor , la majoria de 110-120 um dellargadai 12-16l-lm d 'amplada alaba se, gradualm ent méses tretesimés p àl-lides versl' àpex, que és arrodonitité 2 ,5-3,0 um d 'amplada (enelmaterialdebranqu esvives recollita Sta. M agdalena,e ljunydel1999 (#565/2),l 'amplada del s conidi s ultrapa ssava aquestes mides); presenten de 10-13 septes a cadabraç, i sovintaparei xen con strictesalnivell del sseptes.E s pelsseus es tauroconidisquelamorfologiad 'aque st fongés moltnotable.
MATERIAL ESTUD IAT. Br anques de boix m ortes:sob re la M asella, 19-6-1999, #5 42/8, barrejata mb a ltres fo ngs.Branquesvives: Sa ntaM agdalena,4-6- 1999,#56 5/2.- Branques m ortes: R oca d 'Alp,27-3-200 I , #6 92/5 i# 695/1.
OBS ERVACIONS. Elfongquehemtrobat sobrebranque s deboix s' adiuentotamblade scripció que HUGHES ( 1951)feude Tripo sporium cambrense, procedentde fusta ie scorça de B. se mpervirens.
2 4:17-41;2 002.H omenatge A.R ocabruna
Po steriorment , el mateix autor (HUGHES,1958 ), va s inonimitzar aque st tà xona mb A cti nocladiu m rhodo sporum. ELLIS ( 1971), adoptà aque stasinonímiai a cceptà, c om a do sgè neres se parats, A ctin ocladium Ehrenb. i Tripo sporium Corda , malgrat qu ee nlam ateixao bra, e nle s cl aus referents al s hifomic ets, aque sts do s gènere s apareixen j unts. A.rh odosporum h aes tat c itat sobrefu staen de scompo sició ie scorça de diferent s arbre s iarbu sts(ELLIS,1971; ELLIS & ELLIS , 1997 );és, donc s, unae spècie con siderada plurívora. No saltre s(MUNT ANOLA-CVETKOVIC e t a l.,1997 ) l'havíem ja trobat sobre ritidoma de Rosmarinus officinalis.
Cladosporium sp.(Fig.1)
Colòni essobrel 'ho stea la natura Hir sutes, brunenque s;sorgeixen e ntre e lstrencaments d e l 'escorça c ap e nfora. Conidiòfors moltllarg s,solitarisp erò m éssovint agr upats,dr ets , lleument fl exuosos, robu sts,s ubulats,de8urnd 'amplada alaba sei3 -4urn a la part s uperior,d eco lorbrutorrat, més p àl-lids ve rsl 'àpe x, ambla paret lli sa i g ruixuda, septats, a mb e ls se ptes g ruixuts; c icatrius b en v isibles, nombro sessobretot ve rsl 'àpex. Conidi s brun s, multiform es, la m ajoria subel-lipsoïdals, o voide s o cirriforme s, a septat s, de7 -10 x5 um , p eròtam bés ubcilíndrics,1-3se ptats,d e 13-20 x6 -8 fJl11 , tot s ambla paret lli sa, ambuna cicatriu ba sal idue s om és d 'api cals, qu e d onen llocaca denes ramificade s, obéagrup s de conidis s ituatsa l'extrem d 'un c ondiòfor.Cl amidò spores moltnot òries, irregularment globose s, apicals o intercalars , a grupade s en diferents part s del c onidiòfor formant conjunts defin s a25 urn de diàmetre.
M ATERIALESTUD IAT. B ranques de b oix m altesa la plantaviva: Co bertd e Puigcercós, 18-11-2000, #606/ 1, barrejatamb a ltres fo ngs.
OBSERV ACIO S.El s atributs ontogènic s d 'aque st fon gc orresponenb éa lsd elgè nere C Iadospo rium, perònoh em trobat cap es pècied 'aque st grupamblaqu ales pu gui id entificar. L aseva p ecularietat m és de stacable sónlesse ves clamidò spore s. C. s taurop horum ( Kendrick) M.B. Elli s, un aes pècie ori ginàriament de scrita e n e l gènere Hormodendrum Bo nord., també form ac lamidòspores, pe ròni e ls c aràctersd 'aquestes, ni e lsd els conidi s tenen se mblançaa mb e lsd el f ong qu ea quíd escrivim.
Fusarium buxicola Sacc.
Colònie ssobrel 'ho ste alanatura. Sobre l 'e scorça o lafu sta d el boi x ap areixene ls es porodoquisd el fon g, de color de crema-rosat agroc palla , que donen naixementa les m ètules, d e 15-20 x 2, 5-3,0 urn , le s qual s poden ori ginar s ubsegüents mètule s ob é fiàlid s; fi àlids d e 15-25 x 2, 5-3,0urn.C onidis (e nel material fre sc acabat de recol-lectar nomé ss' observenm acro conidi s) abundantíssims, d e4 5-65 x4 ,0-4,5 um , amplam ent falcat s, ambla c èl-lula ap ical di scretamentc orbada e nform a d e b eci la b asale n forma d esabata; c onstende3-5 septes,queenle s pr epara cion s mi crosc òpiques munt adese n la ctofenolsovintno s' observenb é.
M ATERIALESTUD IAT. Branquesdeboix mortes:E ls Ca us, 28- 1-200 1, #683/2. Alamateixamostraapareixelseu teleomorf Nectria desmarierii , # 683/3(vege u e ls Ascomycotina).
OBSERV ACIO NS. F.bu xicola és unae spècie qu e h ae statass ociada a lacaig udapr ematura d e lesf ulles d e boi x( BOOTH,1971 ; FARR e tal. , 1995 ). Va se rd escrita p er SACCARDO ( 1883 ) itéco m a s inònim F. buxi Sacc.1878 , quere sultàserun homòn im po sterior d e F buxi Sprengel 1827.
Fusarium lateritium (Nee s) emend. Snyder etHan sen var. buxi Booth
Col òniessobre l'ho stea la natura.S 'ob serven petite sp ústules es tromàtiques, so brelesq uals es form ene ls es porodoquisd el fon g, de color taronja , quequ edenco bertsd e ma sses d eco nidis. Co nidis c ilíndrico-corbats,ambla par et lli sa, ambl 'e xtrem termin ale n f ormad e b ec i e lb asala mbf orma d e s abata; e n e lmat erial qu e hem ex aminathem trobat conidi s d e(55)-60-75-(80)x 5 -6urn ,a mbun nombrevariablede septes, ge neralment5 , peròfin s a6o 7, b envisibles.
M ATERIALESTUD IAT. Br anca d e boix morta i e recta:T OITent de lesCoves,23- 10-1995 , #594/2.
OBSERV ACIONS. F.lat eritium var. buxi sembla serunae spècie mé s rara qu e F.b uxicola (BOOTH, 1971 ), delaquale s diferencia fàcilment perevi dent s car àcters morfom ètrics(c onidism ésg rossos i
corbats). També hem trobat alguna vegada Gibberella buxi (Fuckel) G. Winter, l'estat ascospòric de F. lateritium var buxi (vegeuels Ascomycotina ï.
Helicomina stahlii (Stev.)M.B.Ellis
Colònie ssobrel 'hoste alanatura. Disperses , vellutades, de color bruolivaci. Conidiòfors macronemàtic s, flexuo sos, poc ramificats, cilíndric s, repetidament geniculats , de color brunenc oli vaci,amblapar et lli sa,septats,de 80-100 x4-6 1.1 m; cèl-lules conidiògene s monoo poliblàstiques, prim erament terminal s, de sprés int ercalars pel subsegüent creixement del conidiòfor, amb denticle s cilíndri cs o c ònico-truncats. Conidi ssolitaris, acropleurògen s, el-líptico-fu siforme s, de subhialinsfin s a brunenc s, ambla paret lli sa, la majoria amb3 septes,de19-26x3 ,5-4,0 1.1m.
M ATERI AL ESTUD IAT .Br anca d e boix mort a unid aa la plantaviva,amb a bundantpr esència d e M arasmius buxi so breles fulles: Les Llosses,8-7-2 000,#5 88/1.-Es pinelves,1-11-2000, #640/3.
OBSERV ACIO NS. Algune s e spècie s d ' Heli comina Olivepre senten certe ssimilituds morfològique s amb membres de Ps eudoc ercospora Speg. , fetqueha conduït acert s taxònom s(DEIGHTON,1976 ) a sinonimitzaraqu ests do s gènere s. Enaque st treballre spectem l 'opinió d 'ELLIS ( 1971), favorable a mantenir-lo sseparats.
Helminthosporium velutinum Link:Ff.(Fig.2 )
Colòni essobrel ' hoste a lanatura Fo sques, pilo ses; e stroma erumpent , de color brufo sc, p seudoparenquimàti c. Conidiòfors ce spitosos, erecte s, mé s omeny s flexuo sos,subcilíndricso subulats, brunenc s ode color brufosc , amblaparet gruixuda ,sovintunamica verruco sa alapart ba sal, de sprés lli sa;septats,d 'un s 200-220 1.1m d 'alçada, 12-18 1.1m degruixalaba se i8-10 1.1m ver s l 'àpex. Conidi ssolitaris,quenei xen per conidiogène si holoblàstica al 'àpex del conidiòfor , oatrav és d e petit s poru s qu e aparei xen lateralment enaque st;sónrecte s o lleument flexuo sos, obclavats, amb un a c èllula ba sal truncada , mé s fo sca quele s altre s, iunacon spicua cicatriu de color brunegró s ala ba se;són s ubhialinsode color brunenc daurat , ambla paret gruixuda illi sa; pluri septats, d e 45-95 1.1m de longitud iuna amplada de13-15 1.1m alaba se ide 7 -81.1m ver s l 'àpe x.
MATE RIAL ESTUDIAT. B ranques d e b oix m ortes, b arrejata mb Im imycesdensus i Sporidesmium s p.: so brela M asella, 196- 1999 , #542/9 .- So brebr anca m ortaa la plantav iva: Es pinelves , 1-11-2000 , #6 40/l.
Colònie ssobrel 'ho ste alanatura. Formen ge spes vellutade s, de color bruolivaci. Conidiòfors simples, septats,de color bruolivaci ,sovintmé s fo scos alapartba sal, ambla paret lli sa, de 40-50 x 2-5 1.1m Conidi s d e color oli vaci o brunen c, rectes olleument corb ats,subcilíndricsofu siforme s, amb la par et llisa igrui xuda,ge neralmentamb 3 -4 septes,d e20-45x4-7 1.1 m , formant llar gues caden es no ramificades, qu e neixena l 'àpex d elc onidiòfor.
MATERIAL ESTUDIAT. Fructificacion s ve lles dep irenomicet s so brebr anquesde boix: laCa dollaVerda , 7- 11-2000 , # 633/1.
O BSERVACIONS. ELLIS ( 1976)indicaqu e aque st fongcr eixsovint sobre,oala vora,d 'ascome s d e diatripàci es qu ec olonitzentronc s i branque s caigude s d e div erses e spècie s arbòrie s,es pecialment quanuna c apadefulle s morte s hacon servat la humitat del s ubstrat.D 'acord ambaque sta ob servació , no saltres l ' hem trobat sobrea scome s vell s de pirenomicets, quenohem pogut identificar , ja queeren buit s.
Imimyces carrii (Morgan-Jones) A. Hcmandez-Guti érrcz etB. Sutton (Fig.4) = Sporidesmium carrii Morgan-Jone s
Colònie ssobrel ' ho ste alanatura. Difuse s, di sseminade s sobrelafusta , mésomeny s protegides per l 'e scorça , gairebé totalment despresa; piloses,fosquesid 'aspecte vellutat. Conidiòfors macronemàtics, mononemàtics, de 90-1361.1m d'alçada , erectes , solso agrupats enfascicleslaxos , de
20 0 2. Hom enatge A.R ocabruna
color bru , més p àl-lids versla part apical , rectes o lleumen t flexuo sos, cilíndric s, bulboso s; defin s a4 11m d'amplada alaba se, enel nostre material; gradualment atenuatsversl 'àpex ; amb 1-3 septes, con stricte s; le s c èl-lules s' eixamplenfin s a9 11m de di àmetre, degut a ls s uccessius allargament s d e l 'àpex ; c èl-lules conidiògene s integrades , terminal s,sovintp ercurrent s. Conidi ssolitar is, s imples , recte s ouna mica corbats, llargament ovoide s o c lavif orme s, amblab a se c ònico -truncada ; d e 90-105 x8-8 ,5 11 m ; de color brumés clar queels conidiòfors; amb 12-16p seudo septe s iuna es tretafranj a fo sca, immediatament a sobrede cada unadele s 3-4 cèllule s inferiors.
MAT ERIAL ESTUDIAT. Fusta morta de boix: Retaule, 9-4-1999,#595/2.
OBSERV ACIO S.De scrit ambe l nom de Spori de smium c arrii, aque s t hifomic etva se rtr ansferita l g ènere Imim yces A. Hernande z-Guti érrez etB. Sutton , recentment segregatde Sp oride smium se nsu lato i erigit en honor al 'Intemational Mycolog ical In stitute, IMI (HE RN AND EZ-GUTIE RRE Z & SUTTON , 1997 ). El gran nombre d 'espècies inclose s enelg ènere Sp oride smium Link lidon en un c aràcter heterogeni , que e ls taxònom s han volgu t solucionar procedint ase gregacions.L aseg reg ac ió propo sada per SUBRAMANIAN ( 1992)e s ba s a enla produc ció dec onidisseptatsop seudo septats i altre s autor s també l 'han tingut en compte. El s caràcters di agnòstics d elgè nere Imim y ces só n e ls conidi s di sto septats; conidiòfors amb proliferacion s lag eniforme s, d oliforme s oo voides i cè l-Iules c onidiògenesen forma de barril. MORGAN -JONES ( 1977)ob servà lesc olòniesd eS ca rril" me sclade s amble s de Helminthosporium velutinum , mentre queno saltres le s hem trob at barrejad es amb les de Didym ella bu xicol a Sacc. Sporide smium c arrii vase rre col-lectat per primera vegada sobre branquillon s de Bu xusse m perv irens var. suffruti cosa a Alabama , E stats Units, i se mblaqu e d es d e llavors nom és e s cone ix dela localitat origi nal. Lano stra referèn ciaés, don cs, un a novac itació important , ja que ampli a ladi stribució geogràfica del 'e spècie.
Colòni essobrel ' hosteala natura. Hirsutes, dec olor brufo sc.C onidiò fo rsde color brun enc fin s abru fo sc, de 35-100 x3 ,5-5 11m. Conidi s holoblà sti c s, cada und els qual s nei xa l 'àpe x d elc onidiòfo r, rectes o lleument corbat s, llarga ie stretament obclavats, truncat s o cònico-trun cats alab ase,a mbla par et lli sa;s ubhialinsode color de palla , amb un nombre ind e terminat dep seudo septe s,sovint marcats peruna ratlla bruna , de 55-100 11 mde llargada i7 ,2-8,8 11 mde g ruixala part mésa mpla.
MATERI AL ESTUD IAT . Branqu es de boix mortes:sobrela Masella, 19-6-1999,#542/10.- Branquesdeboix vives:Santa Magdalena,4-6- 1999,# 565/3.
OBSERVACIO NS. Segon sc onsta a l'Herbari IMI , de Kew ,a questa es pèciehae stat id entifi cad asobre fu sta morta de Buxu s ialtre s plante s. Originàriament de scrita e n e lg ènere Helminth osp orium Link , com H. densum Sacc. et Roum. i també com H.leptosporum Sa cc. et Roum. , foumé s tardtran sferida al gènere Sporide smium Link (S. densum (Sacc. et Roum. ) E.W. Ma sone tS.Hu ghes)(HUGHES, 1953 ).
Phaeoisaria clavulata (Grove)E.W. Mason etS. Hughe s Colònies sobre l'hoste ala natura. Peludes, fosq ues , con stituïde s per s innemes,la part s uperiordel s qual s, enle s recolleccion s fre sques , sembla una mica enfarinada degut ala producció del s conidi s, que són hialin s. Sinnemes defin s a 450 11m d 'alçada ide 10-12 11m d 'amplada , format s per hife s erecte s de color bru , rígide s, de1,6 11 md 'amplad a ,septades,ambla paret lli sa i g ruixuda; versla part s uperiore ssepareni formen undi scret venta ll allargat on s' originenle s c èl-lules c onidiògenes; c èl-lules conidiògene s cònico-allargades, acabades enunraqu is moltd elicat ,a mb denticle se n e ls qual ss' insereixenels conidi s. Conidis subesfèric s , hia lins,simples,de I -211m de diàmetre.
MATERI ALESTUD IAT Branqu es de boi x mortes: Roca d'Alp, 27-3-200I , #698/2.
Figs.1-3. Hifomic ets I. 1. Cl adosporium sp.MC # 606/1 3, conidiòfors i conidis; b, clamidospores(escala = 10 J1m ). 2. H elminthosporiumvelutinum MC # 640/1 3, conidiòfors(esc ala = 100 J1m ); b, conidiòfori conidis (escala = 10 J1m ). 3. H eteroconium tetracoilum MC # 6 33/1, conidiòfors i conidis (escala = 10 J1m ).
OBSERV ACIO NS. unfon gsaprotròficque j a ha víem trobatanteriorment so bre sarmentsde Vitis vinifera (MUNTANOLA -CVETKOVIC e t al. , 1997).
Sesquicillium buxi (J.C. Schmidt) W G a m s(Fig.6 )
Co lònies sobrel ' hosteala natura.Eflor escències blanques, a mb aspecte deco tófluix,pruïnoses. Co nidiòfors subcilíndrics,hialins,amblapar et llisa;a mbfiàlid s verticil-lats,dels qu als neixenconi di s q ue s 'es llavisseni fo rmen cade nes e ncavallades. Conidi s hialins, el-Iipsoïdals, amb laparetfina , unicel-lulars, a mbduesg útules, de7-8x2,2-2 ,5-(3) 11 m.
M ATERIALESTUDIAT. Sobr e branqu es de boi x maltes alaplant aviva:Les Llosses,8- 7-2 000,#58 8/2.
O BSER VACI ONS.E nuna publicacióa nterior (MUNTAÑOLA-CVETKOVIC etal., 200 1) ja v àrem il-lustrar ireferir l 'abundant presència deS. buxi so bre fulles deboixvives j mortesifèiemconstar q uenomése nunaocas ióhavíem trobatel se uteleomorf, Pseudonectria sp.Esuntàxonqued iverso s a utors hansituat e n e l gè nere P aecilomyces B ain.oen veni cillium Nees.
Sporidesmium sp.
Co lònies so brel 'hostea la natura. Di sperses, d ' aspectehirsut,deco lor brufosc.Co nidiòfors erecte s, nora mificats,brunencso deco lorbru o livaci, a mblapa ret gruixuda ,septats,de 100x6-7 11 m ; c èl-lules co nidiògenesmonotrètiques, integrades, te rminals Con idis ac rògen s, de llargament obc lavats fi ns a fusiformes,solitaris oe n ca denai, a leshore s, ambtots do s extrem s truncat s, més p àllids q ue e ls co nidiòforsperòa mbunhílum be n fosc, septats,de30 -37 x5-8urn.
M ATERIALESTUDIAT. B ranques d e boixma lte s: Retaule , 9-4 - 1999 , #5 95/1.- Ca ste llolí, 12-11-2000 , #6 38/2.- Bran ca malta alaplanta v iva:Espinelves, 1-11-2000, #640/1.- Roca d 'Alp, 27 -3-200 I , #69 8/ 3.- Branca malta alfons de lavall: T orrent d e les C oves, I1-3-1996, #7 04/ 3.
OBSERVACIO S.E n e l gènere Sporidesmium, din s d ' una mateixa espè cie sovint s 'observa unanotab le variació morfo mètrica delsco nidis q ue, encer ts ca sos,s 'assemb lenals d 'a ltres gènere s, comoara Clasterosporium Schwein, Corynespora Gu ssow, Helminthosporium Link:Fr. , o Paratom enticola M.B .E llis.D efet, a lgunesde leses pècies av ui inclose s a Sporidesmium havienestatdescrite s en aq uests gè neres.Lesobservac ionsque hem pogutfere n les mo stres a ssenya lade s noen s han perm ès preci sio ns espec ífiques. Espro bable q ue estrobin barrejade s diver ses e spècie s
Triposporium elegan s Co rda
Co nidiòforsdeco lorbrunenc i d' uns100 11m de llargada;apareixenformatsper successives c èl-Iule s subcilínd riq ues; septats i lleugeramentomarcadament constricte s a l nivelldel sseptes.Conidi s (estauroco nid is) holoblàstic s, q ueneixena l ' àpex del s conidiòfor s oal ' acabam ent delessuccess ives pro liferacion s d 'aque sts iquedendelim itats per unsepte ; con sten d 'una c èl-lula ba sal delaqual surten tres oquatrebranq ues(sovintmés),d ivergent s, delong itud variable(16-20 11m e nelnostre material), m és amp les a la base(6-7 11 m) , atenuades vers l' àpex(2,5-3,0 11m). Avegade s la c èl-lula apicalde cadabraçestà una micainflada i presentaun colormés p àl-lid que les a ltres, quesónbrune s.
M ATERIALESTUDIAT. Barrejats amb e ls es porodoquisi abundan tíssimsco nidisde Fu sarium buxicola , hemvis tfragments deco nidisd 'aqu estaes pècie e nles preparacion s mi croscòpiques defo ngspresentse nbranqu es de boix m altes, procedents de Els Cau s,28 -1-200I , #68 3/ I
Virgarianigra (Link)N eesex Gr ay(Fig. 7 )
Colò nies so bre l' hoste a la natura.Fo rmenuna gespa,deco lor br u o livaci obr u fosc , gairebé negre Conidiòfors macrone m àtics, erec tes,ramificats,flexuoso s, decolorbrune nc, alnblaparet llisa ; de m és de 100 11m de llargada i 2,5-3, 0urnd 'amp lada;c èl-lules conidiòge nes poliblàstiques, te rminals so bre ca dabr anca delsco nidiòfors, c ilíndriques, ambnombrososde nticles. Co nidisbrunencs, c urtamentreniformes,sov intuna micaalantoïdes,atenuatsvers labase , qu eés truncada,ambla paret llisa,aseptats;de(4)-5-5,5-(6)x 2 ,5-3 11m.
Fi gs. 4 -7. Hifomicets II . 4 .lm iJn yces carrii MC # 595/2 , conidiòfors iconidi. S./. d ensus MC # 542/10 , conidi s. 6. Sesquicillium buxi MC#588/2 , conidiòfors iconidi s. 7 . Virgaria ni gra MC#638/1 , conidiòfors iconidi s. En tot s e sca la = lO m.
M ATERI ALESTUDIAT. B ranques d e bo ix mortes :Ca stellolí, 12 -11-2000 , #6 38/ 1
OBSERVACIONS. E spècieci tada sobrefu sta i e sc orçad e d iver so s a rbre s,so bre totd e region s cà lide s d e diferent s indr et s d el m ón.
COELOMYCETES
Aposphaeria pulviscula (Sacc.)Sacc. (Fig.8 )
Co nidiome sso bre l ' h os tea la natura. Pi cnidials , negre s,s up erfic ia ls, g labre s, aï llats oa g rupat s, a mb un a s pectequ e recorda e ld 'un a mor a ; d e fi n s a 125 u rn d ' alçada i 75- 125 urn de di àmetre , unil ocular s, a mbla p aret p rima , fo rma dap er un a p arte x terna brun enca d etex tura a n g ularis, iun a int ernaco ns tituïdap er c èl-lules m é s p etite s i a mbla p a ret pri ma ; o stío l ú nic , ce ntral, c ircular , d eprimit.Co nidiòfor s hi alin s, c ilíndrico-globo sos, m oltc urts, d e 3 ,5-4 x 2 -3 urn , o d efi n s a 12 urn d e ll argada i 2 ,5 urn d ' amplada i a le s hore sse pta ts ; c èl-Iules c o nidiòge ne s fia lídique s, ave ga de s lat er al s e n e ls co nidiòfor sse pta ts .Co nidis hi alin s, c il índ rico-e l-lipsoï dals, a mbla p aret prim a illis a , a se ptat s, de 3- 4,5 x1,2-1,5 urn .
M ATERIALESTUDIAT. B ra nque tes d e bo ix maltes: La G a lera ,2 1-1-1997,# 517/1.
O BSERVACIONS. El gè nere Apo sp haeria S acc.co mprèn , e nl ' actualitat ,g a ire b é2 00 e s pècie s. El s ca ràcte r s microsc òpics d el m aterial qu e heme s tudiat e ncaixe n p roub éa mb e ls q ueS U TT ON ( 1980) me ncionap er a A. pulviscula, un ae s pècie c itada so bref u sta d e d iv erses p lante s, p erò nod e boi x.
Camaro sporium s p .(Fig.9 )
Sobre f u sta d ecorticada a p a re ixe n co nidiome s pi cnidi al s, m é s ome ny sse para ts, immer so s,g lo b osos, e r u m pe n ts; pi cnidi s e sfèric s, o s tiolats, unilo cular s, d e2 00-300 um d e d iàmetre ;cè ll ules c on id iòge nes hi alin es,c urt es, p ocevi dent s,se ns e se ptes, la m ajoria d e4x 3 m . C onidi s el -lipsoïdals oo vo ide s; d e jo ves,s implesiga ireb é h ialin s, d e spré s e s va n e nfo squint ia pa reixe n se pta ts,lag ranm ajoriaa mb 3 sep tes tran sve r sa ls,sib éta mbé se' n o b se rven a lgun s a mb se p tes longitudinal s io blic s, d e( 10)- 12- 14( 19)x (4)-6-8-( 19 ) m .
M ATERIALESTUDIAT. Fu sta de bo ix malta idecorticada :E ls C aus,28- 1-2000, # 687/1.
O BSERVACIONS. El gè nere Ca maro spo rium S c hul zer in clou un s 400 tàx on s, la m ajori a de sc rit s e n f unció d e l'h o st e inorev i sa ts d e s d e llavor s , é sa di r , se ns e es tudis d e l fo ng e n c u ltiu i se nse c o ncep testaxonòmic s m odern s Di ver se s e s pècie s d e Camarosp orium h ane s tat co ns id era de sc o m a na morfs o se' lsh a tr obat relacion s a mb a sc omicets b itunicat s de l gè ne re Cu curbitaria Gr a y (S IV ANE SAN , 1984 )(v ege u " Te ich ospo ra" b ux i a le s A scomycotinai. A la liter atura no hem tr obat ca p Cama ro spo rium c itat so bre Bu xus, p erò l ' e sp ècie qu e , p er la seva m orfologia , é s m ésse mbla nt a la d el f ong qu e tr actema quí é s C. rosae Gro ve , unfong qu e p resentafe rtilitatd e f ebrerama ig (ELLIS &ELLIS , 199 7). En e s tudi s a nteriors ( MUNT ANOLA -CV ETKOVIC e t a l. , 1997 ) h avíem d e scrit i illu strat C. o rea d es (Durieu e t Mont. ) S acc. so b re Q u e rcu sro tundifolia ( vege u diferèncie s morfol ògiques amb l ' espècie qu e aquí tractem) .
Corniculariella s p.
C onidi ome ssobre l ' h os tea la na tur a. Eu strom àti cs, negr es,s ub ep id è rmics, s u b c ilíndrics, d e textura e pidermioidea; so bre un a b ase imm ersa d e 120 urn d eg ruix s' a ixeca la p arte rumpentd elc onidioma , d e2 50-500 urn d ' alçada i 4 0-60 urn d 'ampl ada ; és dete xtura porrecta ; co nfina t a la part s up e riord el pi cnidi o stroma es trob ae llò cul , de75 -80 urn d ' alçada i a proximadamentla m ateixaa mplada , reve stit pel s conidiòfors i vorejatd esetes s ubhialine s, d e 80 -100 x 2 -3 um. Conidiòfors hi alin s, a mb la p aret lli sa. Conidi s rectes o lleument fl exuosos, al gun s m é s prim s i a llargats e nun o tot s do s ex trems, a mb g útulesqu e fan difícil di stingir el sseptes;d e 54 -56 x 2, 5 urn a lap art m é s ampl a.
M AT ERIA L ESTUDIAT. E scorça d e b ranca d e boix morta: Font d 'en Bur gar , 18-12-1 995 , #5 12/1
OBSERV ACIO NS. L a morfolo gia del picnidiostromaéssimilar a la de C orniculariella harpo gr aphoidea (Dearn.)DiCo smo ilaform a del sc onidisrecordaaalgunes es pèciesde Fo veo stroma DiCo smo(DiCOSMO,1978).
Cylindrocarpon sp.
Le sestructuresde Cy lindrocarpon, corresponents a la fa se anamòrfica de Nectria coccinea, trenq uen l' escorça de les br anques de boi x, tant de lesvives comde les mortes, i es presentencom masses gelatinoses,decolorro satoataronjat;pred ominene nles lesions jo vesiantecedeixen a la teleomorfosi del fon g. Lahistòria delgè nere Cy lindrocarpon vaserr eferida p er BRAYFORD & SAMUELS ( 1993).Entr ealtres atributs, es diferencia e ssencialment de Fu sarium p er lafo rmadels conidis,qu ea Cylindroc arpon sónrectes o arquejats, cilíndrics ocilíndrico-fusoides , am bl 'àpex arrodonitila ba se més prima , truncada o ambunacicatriud ' abscissió méso menys m arcada,però no pedicel-lada. Com e n el gè nere Fusa rium, tambéa Cy lindrocarpon trobemespècies ambmicroi macroconidis,com e n el cas del tàxon qu eaquítractem. El sconidiòfors,h ialins,ci líndrics ,septats, pre senten bifurc acions dicotòmiques idon en ori gen als fiàlids, de20x 3 flm.C onidis:microconid is hialin s,subcilíndrics, amb e ls ex tremsarrodonit s, no septatsi aleshoresde 4 ,5-6 x 2 u m, oambun septeide7 x1,5-2 urn ; molt abundantsen elmateriales tudiat;macroconidis lleugeramentfalca ts i de dimensions qu evarien, com a terme mig, de20-26x 2,5 flm (sense septes) , 22-3 5 x2 ,5-3 flm( 1septats), 42 x 4 um (3-se ptats) i54 x5 um (4-septats).
M ATERI ALESTUDIAT.Sobrefu stavivaimortai a l'e sco rça de boix:Corra l deTerrer s, 10-3-2001, #689/1 , #689/2 i #690/5 (exem plarsen els qua lss' hiob serva l'halomorf, és adir , l'anamorf Cylindrocarpon acompan yat d el teleomorf N ectriacocc inea).
Dinemasporium strigosum (Pers.:Fr. ) Sac c.
Conidiome ssobre l'ho stea la natura. D e250-350 um de di àmetre;setes fos ques , de400 urn de llargada i10 um d 'ampladaa la ba se ide 1-1 ,5 um , imés p àl-lides, vers l'àpex , po cseptades.Conidi s naviculars, hialin s o subhialins,O-septats,el cosde8-1 3 x 2,0-2,5 um , ambunapèndix filiformede fin sa 12 flmde llargad aaca da ex trem, excè ntric e ldela b ase.
MATERIAL ESfUDIAT. B ranques d ecorticades deboix : E ls Cau s, 28 - 1-200l , #687/3.
OBSERV ACIO NS. Sobr e B . semperv irens nohem trobat citada c ap espèciedelgè nere Di nemasporium L év. Tanmateix,e lfon g quehemob servatsobreboi x concorda bé amblade scripció de D strigosum, fins itotmillorqu e la qu eamb anterioritatha víem trobatide scritsobregr amínies(MUNTANOLACVETKOVIC et a l., 1997). Larelació llargada / ampladadel cosdelsconidis, a la qu eN AG RAl ( 1993)ator ga importànci aes pecífica i queper D s trigosum indica qu eés de 5:1,e n e l cas de les br anques deboi x decorticad es irecollides recentmenté s ben satisfeta.
Diplodia buxicola Sacc.
Picnidi ssobrel ' ho ste alanatur a. Piriform es, ambtendènciaae sdevenirg lobosos,immer sossota l 'escorça, de sprés erumpent s,solitarisoengrup s, cadaunde500-600 urn dedi àmetre, peròsovint lateralmentcoale scents; con sten d 'una paretexternacon stituïda per3-8 cape s de cèl-lules polièdrique s decolorbrufo sc, iunacapainternade c èl-Iule s hialine s, den sament di sposades i allargade s,sobreles qual s e s formalacapae sporífera. Conidiòfors hialin s, curt s, de9 -10 x 3-4 flm. Conidi s el-lipsoïdals, amb l'àpe x arrodonitilaba se truncada , hialin s i unicel-lulars quan sónjo ves, fo scos iI -septats quan sónmadur s,sovintcon strictes alnivelldel septe, (23)-24-25-(26)x9-10 urn.
M ATERI AL ESTUDIAT .Br anques d e boix m orte s : Fum anya, pr op d el j aciment d 'ous d e din osauri,6-6- 1998 , # 492/2.B ranques d e boix m ortes, a la plantaviva , barr ejata mb a ltresfongs: Les Llosses,8-7-2 000,# 588/4.- Br anques d e boix m ortes: M olí de l'Abat,29- 10-1996 , # 726/1
OBS ERVACIONS. Sovintel s picnidi s e sdevenen lateralmentcoale scents, ienaque st ca s elconidioma potferl 'efecte d 'una e structura e stromàtica multilocularpròpiadelgènere Botryodiplodia Sacc.La mancad 'un veritablee stroma ilatexturadelaparetdelpicnidi , quea Botryodiplodia é s membrano sa,separen Diplodia d 'aquest últimgènere (ZAMBETTAKIS , 1954 ). D 'entre le s e spècies
Micologia, vo l. 24 : 17-41; 200 2. Homenatge A. Rocabruna
de Diplodia Fr. descrites per SACCARDO ( 1884) so bre branque s de B. se mpervirens, D. bu xicola e s diferencia de D. buxella sobretot per lesd imensio ns de lsc onidis (25x 9-10 I-un a D.bu xicola,ve rsus 18x7-8 11m a D.buxellai. Cal comparar- la també amb D.buxi Fr. , amb conidi s de 20-24 x10-12 11 In , que fructifica sobrele s fu lles. F ARR etal (1995) c iten D iplodia s p. com un s inanamorf de Rh ytidh y steron hysterinum, que també hemtro bat enle s no stres pro speccions(v egeu aque st tà xona lap art d e le s Ascomycotina ï.
Leptodothiorella s p. (Fig.10)
Co nidiomes picnidial s,e rumpents,deco lor debrufo sca negre,g lobosos,d e 100-175 11m de di àmetre,se paratso agrupat s, ambla paret grui xuda , peròm és prima verslare gióc onidiògena;o stíol c ircular, s imple,c entral. Conidiòfors hial ins , amblapa ret llisa; c èl-lul es c onidiògene s e nteroblàstiques,fialíd iques, de10x2,5 11m. Conidi s hi alin s , re ctes, e l-líptico-cilíndrics, mé s ampl es e n e lsdo se xtrems,o cupats peruna gútula gros sa refringent,a se ptats,d e 8 -9 x 2, 0-2,5 11m .
M ATERIAL ESTU DIAT Branques de boix mortes: La Galera, 2 1-1-1997, # 517/2.
OBSERVACIONS. Hemtrobat aqu est fongenlamat eixa mo stra qu e Ap osphaeria pulvi uscula (vege u aqu est tàxon). El gè nere Leptodothiorella Hohn. es diferencia d ' Ap osphaeria Sa cc. pel sse us c onidiomesimm ersos , d e color bruiambla paret gruixud a, m entre qu e el s d 'Ap osphaeria só n s uperficialsi a mblapar et prima. Amé s, le s fructificacion s d 'A. pulvi uscula e s troben sobre la s uperfic ied e lafusta,obéo cupant-ne le s fi ssures, mentre s qu e les d e L eptodothiorella s urten sobre l 'escorça, form antc onjunts nombro sos, però aïllat s.
Phloeospora s p.
C onidi om essobrel ' hoste a la natura Acervulars, subepidèrmics, c irculars, se parats oc onfluents, a mb d ehisc ència irr egular, Conidi s hialin s,s ubcilínd r ics,ambl'àp ex obtú s il a ba se truncada ,a mblap aret llisa,g utulats, a mb se ptes e n nombre variable , d e3 3-54x 2, 5-4,0 11m .
MATER IAL ESTU DIAT.Branques de boix mortes:sobrela Masella, 19 -6-1999 , # 542/6 , barr eja t amb Sporide sm iuni - Roca d 'A lp, 27-3-200 I , # 692/2
OBSERVACIO NS. Din s d e Phlo eo spora Wallr. s' hih an d escrit m é s d e 160 es pècies,id 'altres han es tat inclo sesa Cylindrosp orium Fre sen., Septo gloeum Sa cc. , Septo ria S acc. i C erco spora Fr esen., amb c onidiomesa cer vulars o es porodoquials.Al gune s e spècies d e Phl oeospora són anarnorfsde M ycosphaerella, qu e hem trobat repetidament so brefull es(MUNT ANOLA-CVETKOVIC , 2 001).
Phomopsis stictica (Berk.et Broome) Tra v.
Co nidiomes so bre l'ho stea la natura. Eu strom àtics, d ec olorbr u negrós, m éso m eny s imm erso s , e rumpents, g lobosos,d e 500 11m d e diàmetre,o e ll ipsoïdals, d e 500-750 11m , unilo cularso multilo culars,a mblap aretgruixuda;o stíolc ircular, aveg ade s papil-lat ; exs udatd eco lor a mbre c lar. C onidiòfors filiform es, hialin s, cilíndric s; c èl-lules c onidiògenes fia lídiques.C onidis d e do s tipu s : a i qu ees pod en trobar junts en diver ses proporcionse nunm ateix pi cnidi , o b ée npi cnidisse parat s . El sco nidis a só nhialin s, fu siforme s, aseptat s, ambuna g útula g rossa aca da ex trem,m esuren d e 8 -1 1 x 2-3 11m , pod eng erminar,ip er ai xòse'lscon sidera conidi sve ritable s; e ls també hialin s i ase ptats, só n filiforme s,c orbats,d e 18-24x1,0-1,5 11m , tenenunault raestru ctura diferent d e lad els a (MUNT ANOLA-CVETKOVIC e tal. , 1985 ) ino són capaço s d ege rminar(le sex cepcions sónmolt rar es), i mentre qu ea lguns autor s el s anomenen fa lsosc onidis, d'a ltres e ls c onsideren es tats es permàticslligat s ala reproducció sexualiel s d e signen a mb e ln om d ' andromorfs(PARBERY, 1996 ). Ena lgun es preparacion s també h em observat forme s intennitges, conegude s com a conidi s C
MATERI AL ESTU DIAT.Branquetes mortes alaplanta viva : Les Llosses, 8-7 -2000,#5 88/9, a mbmolts co nidis a ipocs
T orrent de lesCoves, 23- 10-1995, #594/4 (abundants conidis a) .- Cobert de Puigcerc ós, 18-11-2000, # 606/9 , co nidis a.Co rral de T errers, 10-3-200 l , #690/2, conidis a.
Figs. 8 -10. C elomicets. 8. Ap osphaeria pul viuscula MC # 517/1 ,3, tall tran sversal d 'un g rupde picnidi s(esca la = 100 um ); b, par et picnidial (escala = 25 um ); c, conidiòforsiconidi s(esca la = 10 urn ). 9. Camarosp orium sp. MC # 687/1 ,3, par et picnidial ,c èl-lules conidiò genes iconidi s immadurs; b, conidi s madur s(escala = 10 urn ). 10. L eptod othiorella sp.MC # 517/2 , conidiòfors iconidi s(escala = 10 ¡..t m).
Catalana de Micolo
2 4:17-41;20 02.H omenatge A . Ro cabruna
OBSERVACIONS. Mentre que sobre branquillo n s deboix , ja amb a nterioritat havíem trobat força vegade s P. s tictica (MUNT AÑOLA-CVETKOVIC e ta l., 2001 ) , tan solsara ,es tudiantles poblacion s fúngique s detronc s itigesvelle s d 'aquest arbu st , h em po gut identificar el se utel eomorf, Diap orthe bu xicola. L 'anamorf Phomopsi s apareix ab ans qu e hofa cie ltelc omorf Diap orthe, qu e aco stuma aformar- se de sprés ienteixit s més envelli ts(ve geud escripció d e D. bux icola).
Phomopsis sp.
Conidiomessobre l'ho ste alanatura. Negre s, globo sos, d e300-350 urn d e diàm etre, o formant c onjuntsirr e gulars defin sa 750 urn , erumpents,sovinttrenc ant l' escorça i sortint c ompletamentala s uperfícied e l ' hoste, c aràcterpelqual macro scòpicament les fr uctificacions d 'aqu est fon ges diferencien d e les quèhem identificat ambelnomde P. s tictica. Enles pr eparacion s micro scòpiqu es hemob servat conidi s a i sibécal remarcar queenlamajori a d 'elles predominav ene lsconidi s i qu ee nunadele s mo streses tava també pre sent la forma intermitj a C
MATERI AL EST UD IAT. Branques de boix mésenvellides q ue les de les mostresc itades en e l cas de P. stictica: Retaule, 2910 - I 996, # 339/1, conidis Sobre la Masel1a , 19-6- I999 , #54 2/1 , con idis a , i C .- Les Llosses, 8-7-20 00 , #588/6 , co nidis Cobertde Puigcercós, 18-1 1-2 000 , #606/4 , co nidis a i COITal de Te rrers , 10-3-200 I , #690/3, co nidis a i
OBSERVACIONS. Jaquenohem seguit l 'evolució deles fructificacion s presen ts ale s branquete s, no sabem s ie s tracta deconidiomesde P.stictica més desenvolupats obéd 'un organisme diferent , per tanthem optat perno adjudicar a aquest fongun epitet e specífic. FARR e t al. ( 1997)tamb éc iten sobre B. se mpervirens un Phomopsi s sp.
Sphaeropsis sp.
Picnidi s subepidèrmic s, immersos sotal 'escorça, agrupat s, negres,g lobosos,ambuno stíol central, papil-lat.C èl-Iules conidiògene s hialines , mésomeny s cilíndrique s, d e 10x2 urn Conidi s oblongocil índrics, ambl 'àpex obtú s ila base truncada , primer hialin s, d esp résg roguencs, finalment brun s, ambla paret externa lli sa ila interna verruculo sa,sense se ptes,d e 21 -24 x1O m.
MATERI AL ESTUD IAT. Branca de boix mortaalaplanta viva:Les Llosses, 8-7-2 000,# 588/5, b arrejat amb a ltresfongs.
OBSERVA CIONS. SUTTON (1980) comenta críticament lapo siciósistemàticade Spha eropsis Sac c., ambmés d e cent tàxon s de scrits, aixícomlad 'altre s gèn eres quehan es tatcon sideratss inònims.
ASCOMYCOTINA
Diaporthe buxicola Sacc.
A scome ssobre l'ho ste alanatur a. Sobre l'e scorça aparei xen el sc ollsd els periteci s, queform en peti ts g rups immersos ene strome s delimitats perunalínia ne gra; quanl 'escorça e s d esprèn, ho f a c onjuntamentambel s estrome s, ques 'hi mantenen fi xats. Periteci sg lobosos,de 250-350 umd e di àmetre. A scs unitunicat s, subcilíndrics, ambaparellapicalrefringent , típicdele s diaportal s, d e 4550x7-8 m , octo spòric s, ambles espores irre gularment bi seriades. A scòspore s fu siforme s, ambel s e xtrems arrodonit s, ambunsepte transversal ventral, s ibéle s gro ssesg útulesque contenen le s f an semblar3- septade s, con strictes, hialines , de12-15x (3,2)-3,5-4,5-(5) urn,
MAT ERI AL ESTU DIAT.Escorçade branca de boix morta: Fo nt d'e nBurgar, 18-1 2-1995,#5 12/2.- Branquesma lte s a ten-a: Sobrela Masella, 19-6- I 999 , # 542/8.- Branca mortaa laplantaviva: Te rracabana, 30-5-2000, # 584/4 .- Branques maltes: Espinelves, I - I1-2000,#64 0/2 (ben fèltil).-Retaule, 30-9-1996,#7 06/2 (algunes fructificacions fè rtils)
OBSERV ACIONS. Mentre que l'anamorf P homopsiss tictica (vegeuaque st tàxonentr ee ls Co elomycetesi va serob servat molt sovint e nfulle s i branquillon s deboix (MUNT ANOLACVETKOVIC e tal. , 2001 ), el teleomorf D. buxicola h aes tat trobat més rarament i,e ntot se ls c asos, sobre branque se nvellides.
Didymella ef. buxicola S aee.
Ascomessobrel 'ho stea la natura. P seudotecis de250-400urnde diàmetre, form ant grups de 10-14 unitats; immersosa l 'escorça, només mo stren,e nlasuperficie,l'o stíol;globosos,decolornegre i ambunac urtap apilI a ostiolar. Ascs bitunicats,subcilíndrics ocilíndrico-clavats,de 85-105 x12-13 urn , amb 8 ascòspores biseriades. P seudoparàfisis moltabundants, primes, de finsa 1 urnd 'amplada, septades,ramificades ialgunes anastomitzades. Ascòsporesel-lipsoïdals,hialines,amblaparet llisa, ambun septe,de( 17)-20-22-(24) x 5-6 um.
MATE RIAL ESTUDIAT. Fus ta deboix mo rta: Retaul e, 9-4- 1999, #595/1 .
OBSER VACIO NS. Elmaterialestudiathaestat assignat a D. bux icola de maneraorientativa , j a que malgrat quee ncaixaperfectamentambla descripció de SACCARDO ( 1883), aquesta es l 'úni ca referènciatrobada. E sfa necessari l 'estudi del material tipus perconfirmar aquesta identificació
Discosphaerina miribelii (Aa)Sivan.
= Gui gnardia mirib elii Aa
Ascomessobrel 'hoste alanatura.Pseudoteci s petits, de200-300urndediàmetre , decolornegre, immersos enel substrat,globosos, ambunostíol apicalque s' originaperdehiscència delaparetique, entrencar-se, deixaveurel'epidermi s del'ho ste. Ascs nombro sos, bitunicats, cilíndrico-clavats, sèssils,de110-130x17-20um , que contenennombroses ascòspores. Ascòspores el-Iipsoïdals, unicel-lulars, hialines, de11,5-14 x3-4urn .
M ATERIALESTUD IAT. Branqu etes de boix mortes: Terracab an a, 30-5-20 00 , #582/4.
OBS ERV ACIO NS. El s ascs podencontenirentre 16i32ascòspores(SIVANESAN , 1984). Segons ARX & MÜLLER ( 1975),el gènere Di scosphaerina Hohn . pot ser sinònimde Gu ignardia Viala e t Ra vaz.; BARR ( 1972), e n ca nvi,reconeixa Di scosphaerina lacategoriad 'entitat diferenciada. Es con sidera que Di scosphaerina mirib elii és l 'estat teleomòrfic de Sarcophoma mirib elii (Fr.) Hòhn., que hemtrobatrepetidament sobrefulles de boix marcescents omortes(MUNTANOLACVETKOVIC e t a l., 1997,2001 ), peròmoltrarament sobrebranque s gruixudes.
Dothidea puccinioides (DC. ) Fr.
M ATERIALESTUDIAT. Branqu es de boix vives imaltes: Falgars , 16-6-1996,# 193/2.- Obagues del Co rb , 5 - 11-1996, #434/1. - Bran qu es mortes a laplanta viva: Fuma nya , prop deljacimen td'ous dedi no sauri , 6-6- 1998, #492 /B1 (juntament amb altres fo ngs ).- Branqu etesde boix mortes:Terracaban a, 30-5 -2000, #582/ 1.- Branques mortes a laplanta viva: Les Llosses, 8-7-2000 , #588/8.- Cobert de Pu igcercós, 18-11-2000 , #606/6 , fèrt il.- Espi nave ll, 5-8-2000 , #684/5. - Bran ques mo rtes nogaireenve llides: COITa l deT errers, 10-3-200 l , #690/1.
OBS ERV ACIO NS. E spècie jatractada iil-Iustradae nuna publicacióanterior (MUNTAÑOLACVETKOVIC e t a l., 2001 ), trobadarepetidamentsobrefulles ibranquillons, onapareixformant pústules negres, hemisfèriques, dures. Acompanyant elpre sent material trobemsovinttambée ls líquens epifítics Ph ysciaa dscendens (Fr.)H.Olivier i X anthoria p arietina (L.)Th . Fr.
Gibberella buxi (Fuekel) Winter
Ascomessobrel'ho stea la natura. Peritecisagrupats, superficials,rugosos, de finsa200urnde diàmetre; l 'observacióa lalupa mostra peritecis decolornegre i,almicroscopi, presenten una tonalitat blavo sa porpra , típica delgènere Gibb erella. Ascs unitunicats,subcilíndrics, a mb 8 ascòspores irregularment disposades. Ascòspores o voides, allargades,amb1-3septestransversals, de 15-18 x5-7 um,
MATERI ALESTUDIAT. Brancade boix morta a laplanta viva: Les Llosses, 08.07.2000 , #588/7.
OBSERV ACIO NS. Fongjaidentificatsobrebr anquetes mortes de boix(MUNT AÑ OLA-CVETKOVIC e t a l., 2001 ). ELLIS & ELLIS ( 1997) sitúenlafertilitatd 'aquestaespècied 'octubreagener. Gibb erella pertanyalafamília N ectriaceae i és ungènereforça properde N ectria ide Calonectria, que presenten els ascomes vivamentacolorits, mentrequeels de Gibb erella sóndecolorbrufosc o
negrós, amb reflexos bl avosos. G. b uxi és l 'e stat teleomò rfic d e Fu sariumla teritium v ar. bu xi, ta xon qu e j a hem tr actata la p art d els hifomi cets.
Hysterium acuminatum Fr.:Fr.
=H a ngusta tum Alb .e tS chwein.
A scomessobrel ' h ostea la natura. Hi steroteci s di spersosoe n g rups nombro sos, d e 1-2 mmd e llargada i0 ,5 mmd ' ampl ada;a mbun a fi ssura lon gi tudin alce ntral; pe rla seva form a i e l se u co lor b ru, se mblen g ransd e cafè. Ascs bituni cats,c lavifo rmes, a mbun cu rt p e dice l, d e7 0-90 x 11-17 11 m , oc tospòrics, a mbleses pores irr egul arm ent bi seriades. P seudoparàfisisa bundants, de 1-1,5 11 m d'a mplada, filiformes. Ascòs pores el-Iipsoïdals, d 'extremsa r rodo nits, a mb 3se ptestr ansversals , lleum entco nstrictes a lni vell d eca da se pte,d ec o lorbru , d e 17,5-20 x 5-7 11m.
M ATERIALESTUDIAT. Branques d e boixmort es: Cobert de Puigcercós, 18- I 1-2000 , #605/6
O BSERVACIONS. H acuminatum és u naes pècie mo lt freq üent sob re to ta me nad ef usta. Sego nsle s da de s rec ollid esa LLI MO NA etal. ( 1995), a quest fo ng, corn al tre s h isteriàciessa protròfiques , a Cata lunya es p ot tr obar durant totl 'anyg ràcies a lesca racterís tiquesd el' asco rna,qu ee l fa nresistent a la d e shidratació. L afig .165d e lamen cionad ao bra ill ustra l ' aspecte m acroscòpic d e les fructificac ions s obrebr anqu es d e boi x.
Hysterium pulicarePers.: Fr.
Asco mes so bre l' hoste a la n atura. Hi st eroteciss imilars al 'es pèc iepr ecedent. Ascs c lavifo rmes , lleument pedicel lats,a mb 8 ascòs pores.A scòsporesa mb la p aretg ruixuda, a mb 3-se ptestr ansversal s b en m arcats, d ec olorbru ,a mbles du es ce l-Iules a picalsm és p àl-lides q uelesce ntrals,d e2 5-35 x7- 9 11 m .
M ATERIALESTUDIAT. E scorça d e boi x mort , a labasede laplanta : Cobert d e Pui gcerc ó s, 18-I1-2000 , #6041 I .
O BSERVACIONS. Aqu estaes pècie,qu e aco stum aa d esenv olup ar-seso bre l'esco rça, es di ferencia c laramentd ' H. acu rninatum p er la morfolo giaes poral,j a qu e leses po res d ' H pul icare só nun a mi ca més llargues ino pr esenten un co lorbru uniforme,s inóqu e les cè l-Iules a picals só nm ésc lares. E LLIS &E LL IS ( 1997) es mentenqu ee lp eríode d efe rtilitatd els a sco m es d'a quest fo ng va d els mesos de m arça m aig , pe ròn oc iten e lb oixco m a pl anta h oste.A Catal unya sem bla seruna espèc ie mé s av iatp ocfreqüent.
Iulella aff. buxi Fabre
Asco mes so brel ' h os tea la n atura. P seud otecisp rominents, dispe rsos, deco lorn egre , s ubepidèrmics , de 300-500 x 2 50 11m Ascs bitu nicats,c laviformes,n oa miloides , d e 95-125 x 24-28 11m , a mb 2-4(6) ascòs pores. P seud oparàfisisa bundants,r amificades i a nastomi tzades , d e 1,5-2 11m d ' amp lada. Ascòs pores e l-li psoïdals , m urifo rmes, a mb 7-9se ptestr ansversalsi3-4 long itudinals,hi alines qu an s ón joves (la m ajoria d e lesq ueh emo bservat)i o c r ac i p àl-lid enma durar, de27-33x 12-15 11 mi un a be inahi alina d e 2-2,5 11 m d eg ruix.
M ATERIALESTUDIAT. Branques d e boix vives:LaGa lera ,2 I-I- I 997 , #496/1.
O BSERVACIONS. Julella Fa bre és un gè nere es tud iatt antpe r micò legs com per liquenòlegs. Nosa ltre s l 'h em id entificataix í per què co ncorda a mbles d escrip cion s de SACC ARD O ( 1883) ide B ARR ( 1986), a mbl 'excepció d e qu e h em tr obate ls asco mes , noso brebr anques deco rticades, ta l com co nsta e nla descripció d elses mentats a utors, s inó so tal 'escorça. P era ltrab anda 1 buxi pr esentae ls ascses tr ictame ntbi spòrics , ila mi da d e leses pores és un am ica s uperior a l 'observadae n e ln ostre ma terial.
Lasiosphaeria strigosa (Alb. e t Schwein .) Sac c.
Asco mes s obre l'ho stea la natur a. P eriteci sces pitosos, s uperficials,d e fin sa3 00 11 md e di àmetre, g lobosos, sèss ils , d eco lorbrufo sco n egre, rec oberts d e llarguesse tesm ésome nysfl exuoses;se tes
dec olorbru p àl-Iid , amblaparetgrui xuda, de320- 380 umd e llar gada, 15-17 umd 'amplada a la base i 3-6umd 'amplada ver s l 'àpex, queé s agut. A scs unitunicat s, cilíndric s, de 135-137 x13-15 um ,amb8 ascòsporesirregularment bi seriades. Paràfi sis molt abundants.A scòspores fu siformes, un a micac orbades,de colorbrun enc, de39-45x5 ,5-6 urn.
MATER IAL ESTUD IAT. Br anquesde b oixmo rtes:Sobre la M asella, 19-6-1999 , #542/3.
OBSERV AC lüNS.El s peritecis presentse n elmaterial recoI.lectat elmes de juny e renenc ara immadurs.ELLIS&ELLIS ( 1997),queciten aquestfon gsobrebranque s mort es, fu sta i escorçad e di versos arbr es,assenyalenels mesos dejuliol -agost comelperíodedefertilitatd 'aque staespècie.
Montagnula sp.
A scomessobrel 'hostea la natur a. P seudotecis prim er immer sose n el substrat,més tard ,e nmadurar, erumpentsitrencantl 'escorça;globososopiriform es, de300-500 mde di àmetre,ambunac urta papil-la o stiolar; decolornegre. A scs bitunicat s, cl aviformes, octo spòrics, de 115-167x16-20 urn P seudoparàfisiscel·lulars.Ascòspores el-lipsoïdals ofu siformes, d 'extremsaguts,brun es,ambla par etgruixudaifinamentpunt ejada, muriforme s, amb7 septestran sversals i1-2 lon gitudinals, c onstrictes alni vellde totsels septes, especialmentdelsepte central,de 23 -30x11-13 mi reco bertesper unperi sporigelatinós, gr uixut.
M ATER IAL ESTUDIAT. B ranques debo ix mo rte s:so bre la Masella, 19-6-1999 , #542/7 , barrejat amba ltres fong s.Cam pelles, 10-6-2000 , #558/3 .- T orrent d e les Cove s, 23- 10- 1995 , # 594/3.- B ranques mo rtes unides alapla nta viva: Co bert de Pui gcercó s, 18-11-2000 , # 606/7.
OBSER VAcrü NS .Lapo siciósistemàticad elgè nere M ontagnula B erI. ha es tatcom entada per BARR ( 1990a).Lamorfolo giaes poral separaelno stre materialde M. infemalis (Nies sl)B erlese(queté ascòsporesambnomé s3septestran sversals) ide M.phra gmospora (Durieu etMont. ) Cri velli(que téesporesamb7 septes,peròambel s e xtrems arrodonit s).
Nectria coccinea (Per s.: Fr. ) Fr.
A scomes engrup s moltnombro sos,sobre else sporodoquis del seu anamorf Cylindrocarpon. P eritecissèssils sobreune stroma, ob éaïllatsi sensee stroma,segons siel s ob servemsobrel 'escorça o sobrelafu sta de l'ho ste; decolorataronjat -vermellós,globosos, ambunacurta p apil-la o stiolar, de ( 150)-200-250x (275)-300-350 um, A scs unitunicat s, gaireb é cilíndric s, ambl' àpex arrodonitiuna micae ngruixit, e n elqualde staca unanell quitinó s,visible e n elreactiu de M elzer(LANGERON& V ANBREUSEGHEM , 1952); de 75-85x7 -8-(9) um ;contenen8a scòspores obliquament uni seriades. A scòspores el-Iipsoïdals, ambun septecentral , lleumentcon strictes; hialine s ode color bru p àl-lid quan sónmadure s, amblaparetllisa ounamica verrucosa e nmadurar , de( 11)- 13-14-(15) x5 -6 um.Juntamentambaque stes e structures, quecorre sponen a N. cocc inea iqueaparei xien molt nombro ses enelmaterialexaminat, enle s preparacion s micro scòpiques tambéhivàremob servar microconidi s imacroconidi s del seu anamorf Cylindrocarpon (vegeuaque st tàxone ntre els hifomicet s).
M ATERIAL ESTUD IAT. Br anques d e b oix: T erracabana , 30-5 -20 00 , # 584/3.-To rrentd e les Cove s, 23 - 10- 1995 , #594/1.So brefu stavivaim orta i sobre esco rçade b oix:Co rrald e T errers, 10-3-2001 , # 689/1 i# 690/4(barrejats l ' anamorf Cylindrocarpon i e lteleomorf Ne ctriaï.
Nectria desmazierii Becc.etdeNat.
L 'anamorfosi d 'aque st fong generalment precedei x alaformaciódel s periteci s. La superfícied els esporodoquis,que s' instal-len sobrele s cicatriu s foliar s iel s brot s dele s plante s deboi x, e s cobr eix de fiàlids, de12-18 x3-4urn , del s qual s neixenmicroconidi s imacroconidi s amblamorfologiatípica de Fu sarium buxicola (vegeude scripció d 'aque st tà xon alapartdel s hifomicet s). De sprés,sobreel s e sporodoquis e s formenel s periteci s de N desma zierii, engrup s de6-8omé s,e ncaraquetambé se' n podenveurede solitaris; sónglobo sos oamplamentovoide s, vermell s odecolorataronjatviu , de 120-150 um , lamajoriaaparei xen lateralment col-lapsats; alaparet s' hiob serva unacapae xterna, de 20-30umdegruix, formadaper c èl-lules globo ses, de8-10x6-8um , iamblaparetgrui xuda; iuna
R
Catalana de Micologi a,vol. 24:17-41 ;2 002. Hom enatge A.Ro cabruna
capainterna , am b cè llu le s m és allargades, fusiformes, de 8-10x2 ,5-4 m, iamblaparetmés prima. Ascs unitunicats, cilíndrics, amb l 'àpex arrodonit , enelqualde staca unporu s benvisible; de 60 -80 x 7-9 um, amb 8 ascòspore s uniseriade s. Ascò spore s el-lip soïdal s, hialines, amblaparetllisa, amb un septecentralalnivelldelqualapareixenlleumentcon strictes, de 13-15 x 5 -6 m.
MATERI ALESTU DIAT Branqu es de boi x,env ellides peròvives : Campell es, 10-6-2000, # 558/1.- Sobrebranqu es maltesa la plant aviv a: Les Llo sses, #5 88/3.- Branqu etes maltes:ElsCau s, 28- 1-200I, #6 83/3.
Rhytidhysteron hysterinum (Dufour) Sam uels etE.Müll.(Fig.11)
=Eutryblidi ella h yst erina (Dufour)Hohn.
Ascomese n grups nombro sos, erumpent s, deformaallargada, jaquees tanlateralmentcomprimits, com sifossin llavis; quane stansecsel seuaspecte és se mblant a l 'observate n e lgènere Hysteriu m, però , enhidratar-se , el s ascomes de R. hysterinum s' obrenipermeten ob servar l'himeni,que apar eix cornundi sc arrodonit oovoide , de superfície granulosa,de colorvermellós,e nvoltatper unmarge negre ; enaque st estat potarribaramesurar 4mmdedi àmetre. Ascs bitunicats,c ilíndrico-claviformes, amb8ascòspores. Ascòspores brune s, amplamentel-lipsoïdals, ambla pm-et gruixuda , lleument verruculo sa, ambun septecentraliconstricte s alnivelldelsepte,de 22 -29 x 12-14 u m; poru s germinatiu sovintbenvisible ene ls pol s.
MATERI AL ESTUD IAT. Branqu es de boi x maltes: Terracabana,30-5-2000, # 583/1 (en el materi al exa mina t ere nmolt abundantsles hepàtiqu es Frullaniad ilatata (L.) Dum i Radulacotnplanata (L.) Dum .) i #5 84/2.- Font Pom ereta, 25-32001,# 691/1.- Branqu es maltesa terra: Roca d'Alp , 1450 m, 27-3-2001, # 692/1.- Bran qu es maltes: Vidrà, Turon ell a, 29-4-200 I , #702 /1.- T orrent de les Coves, I 1-3-1996, #70 4/1.- Molíci e l'Abat, 29- 10-1996, # 726/2.
OBSERV ACIO NS . Amb e lnom d 'Eutryhlidi ella h ysterina (recentmentcon sideratsinònimde Rh ytidh ysteron hysterinunis, aque st fongfoude scrit iil-lustrat perSIERRA ( 1987:94 ), LLIMONA e t a l. ( 1995) iVILA ( 1995), aque st darrer autorfamencióde l'etimologia delgè nere ( tryhlion = platet), il 'es menta comuna espècieforçarara;però , les més freqüents i acuradespro speccions ulteriors han fet que, actualment, esconsideriunfongforça freqü ent,sempre sobrefusta morta deboi x. En a lgunes referències bibliogràfique s e s destaca laformalabiadaquee ntempssec adopt ene lsascomes d 'aquest fong,e lsqual ses de scriuen com semblantsa " gransdecafè" ique recordene lsdelgè nere Hyste rium. Però, mentre queentemp s humitel s ascomes d ' Hy s terium romanentancats,e lsde R. hyste rinum s' obrenamplamentideix enveurel 'himeni vermelló s, tal comfapatent la il-lustració j ac itadade VILA ( 1995).
Rosellillia buxi Fabr e(Fig.12)
Ascomessobrel' hoste a la natura. Peritecissuperficials, engrups molt nombrosos , g lobosos o se miglo bosos, de finsa 1 mmde diàmetre, ambl 'ostíolsituat so breuna mena de pa pilla o mu gró; de co lor ga irebénegre;situats sobreun subicledecolorbrunegrós, d 'aspecteco tonós,que,sihi incloem e lsperitecis,arriba a tenir finsa 4 mmd 'alçada. Ascsnoo bservats e nles nostres preparacions. Ascòspores naviculars, lleumentcorbades, a mbun solc germ inatiulongitudinal,deco lorbrufosc, a mbla paret llisa, unicel-lulars, de 2 0-28 x 6- 7, 5 um ,
MATER IAL ESTUD IAT. Base cie tro ncs cie boix ma lts: Retaul e, 9-4-1999, #596/1. En alg unes mos tres sortia sobre una corticiàcia blanca am blamproci stidi s, però encara no prou desenvolupada- Branca ma lta força degradada: Retaule, 2910-1996, #7051I.
" Teichospora" buxi F abre(Fig.13)
Pseudotecise rumpents osuperficials,reunitse n gr ups petits,de 3-4, i m és o menysseparats e ntre e lls; g lobosos, sibésovint apareixen col-lapsats,de 300-400 In de di àmetre,a mbunaobertura os tiolarde 9 0 n1 de di àmetre; decolornegre. A scs bitunicats,c ilíndrico-claviformes, aca bats abruptament a la baseoa mbunpetit peu;contenen 8 ascòspores uniseriades imesuren 105-1 35 x I 1-12,5 m. Pseudoparàfisis abundant s, ramificades ianastomitzades, de finsa 2, 5 urnde diàmetre. Ascòspores e l-lipsoïdals,ambel sex tremsobtu sos, amb3 (rarament4 )septestransversals i 1-2 de longitudinals, sovintincomplet s, m és omenys con strictes alnivelldelsseptes, sobretotdelsepte ce ntral;paret gruixudaillisa, decolorbrugroguenc , de 20-22 x10-12 ru
Figs.11-14. A scomicets. 11. Rh ytidhysteronhyste rinum MC # 70211 ,3, a sc amb8 es pores (escala = 2 5 urn ); b, detall del 'asc i es pora madura (escala = 10urn ). 12. Ro sellinia buxi MC # 596/1 ,3, ascomes(escala = Imm ); b, es pores (escala = 10urn ). 13. Teichospora buxi MC # 687/4 ,3, ascomes(escala = 1mm ); b, asc ie spores(escala = 10urn). 14. Thyridaria rubr o-notata MC # 542/2 ,3, talltran sversal del 'ascoma(escala = 250urn ); b , a sc i es pores (esc ala = 10urn ).
R evista Cat alana de Mi cologia , vo l. 24:17-4 1; 2002 . H omenatgeA. R ocabruna
MAT ER IAL ESTU DIAT.Fusta de boix morta idecorti cada:Els Caus, 2 8- 1-2000, #687/4 , barrejat amb altres fongs.
OBSERVACIO NS. H.F abre, end e scriure aqu est fon g,a p artir d e br anquesse quesid ecorticades d e B. semperv irens, pro cedents d e Vauclu se, F rança , e l va in clourea Teichospora F uckel (SACC ARD O,1891 ). Al guneses pèciesd e T eichospora, co mar a T. o bducens (Fr.)Fu ckel, h anes tat tran sferidesa C ucurbitaria Gray , ung ènere alqual se lirecon eixen 15tàxons qu e tenen Ca marosporium com an amorf (SUTTON & HENNEBERT , 1994 ). Ala lit eratura nohem tr obat c itada ca p C ucurbitaria sobre Bu xus, p ero j a qu e,ene lno strec as, juntamenta mbla form a asc ospòricah a apareguta bundantment, e nles m ateixesp ústules,l 'a nam orf Cama rosporium, cre iem qu ee l fo ngd e la mo stra 6 87/4 podri ase r, e nr ea litat , un a Cucurbita ria.
S obree l s ubstrat a pareixenun es pú stules negres,c arbonàcies, aï llades , formadesp er p seudotecis ag rupats so breun es troma c ompacteiimm erse nl 'escorça. P seudotecisg lo bosos, d e 50 0-570 urn de di àmetre,co bertsp er hif esse ptades,d ec olorbru c laro ve rmellós,m éso m enysco nspícuesid e90100x 3 urn ; pro veïts d 'un c oll robu st,e rumpent,d e2 50u rn d ' alça d a,a mbun os tíold e70 urn de di àmetre, qu e pottr encar l 'escorça. A scs bituni c at s,c ilínd r ico-c lavats, a mbunp eu b en d iferenciat, d e 55-75 x9 -1 O urn ;c ontenen8a scò sporese ndi s po sició u niseriadairregular,qu e s'allibere n fàc ilment d e l 'interior d e l 'a sc,sovint a bansd e madurar. P seudopàrafi sisa bundants,llar gues, filif o rm es, d e fin s a 1umd 'ampl ada. A scò spores cilíndrico- cla viformes , d eco lorbru ,am bla p aretgr uixuda , 3se ptades,lleument con strictesa lni vell d elsse p tes, p erò m és m arcadamente n e l se pte ce ntral, a mb un ag útulalipídi cae n ca da seg ment,d e 18-22,5x 5 -6,5 m
MAT ERI AL ESTU DIAT. Branques mortes de boix: Sobre laMasella, 19-6-1999 , #542/2 i #54 2/28.
OBSERVACIONS. BARR ( 1990b)m encion a di f erents pl antes llenyosesc om as ubstratd ' aquesta es pècie, e ntreles qu als no hi fi gurae lboi x, i , p el qu e refereixa ls ascs , e s mentall argadess uperior s (de 72- 100x7 - 11 m )aleso bservades e n e lno stre m aterial.
BASIDIOMYCOTINA
Hymenochaete cinnamomea (Pers.)Quél.
B a sidiomessobre l' hoste a la n atura. R esupinats , b ena dherits a la fu sta,fo rmantunm antell d e m eny s d e 1mmd egr uix,d ec oloro cracic anyella (d ' aquíl 'epítetes pecífic), a mblas u perfície d 'as pecte totalment hir sut p er lessetes qu esorgeixend e l 'himeni (ca ràcte r a lqu alfarefe rència e ln omge nèric). S etes d eco loro cracive rmellós,m ésf osquesqu e lesa ltres est ructures ibe n v isibles a mbun a lup a d e ca mp, a mbla p aretgruixuda, s ubulades,d e1 15-140x 5-7 um . Hi fes d eco lorbrud aurat , ramificades, d e4 -5 um d 'amplada,a mbla p ar et primaogru ixuda, se ptades,no fibulíferes. S ense c istidis.B asidis noob servats. B asidiò spores hi al in es,e l-lipsoïdals,d e6, 5-7x 3 m
MATER IAL ESTUD IAT. Branques de boix mortes: Pardin es, avellanosa , 4-6-1999 , #657 /1.
OBSERVACIO NS. En e lmat erial examinat,hem ob servatse tes més llar gues qu e les d escrites p er BREITENBACH & KRÀNZLIN ( 1986),qu e a note nllar gades d e fin sa 95urn Ap art d 'aquesta diferència,e ls caràcters m acro i micro scòpic se nca ixenb éa mb e lsqu ee ls es mentats a utors indiqu en p er H. c inna momea, un aes pèciequ e cit ensobre C orylus i altres ar bus tos (perònoso bre B uxus) iqu e co nsiderenrar a.
B asidiomessobrel ' hoste a la n atura. R e supin ats, form ant reves timents grise ncs, prim s, laxament fi xatsa l s ubstrat,d ec onsistènciato va. Hifes d e2-3, 5urnd 'amplada,a mbla p aret prim a, m olt ramificades,se ptades, fibulíferes, ambin crustacions d e f ormaes trellada. C istidis ca pitats, a mb incrustacions b asals a st eriformes, molt abundant s, d e2 -3 md e di àmetre. B asidises tretament c laviformes,tetraspòrics , d e 12-15x4urn.Ba sidiò spores h ialines,c itriformes,d e 5x 3, 5-4urn
MATER IAL ESTUD IAT. Branques de boix mortes: Roca d' Alp, 27-3-200 l , # 698/1
OBSERVACIONS. BREITENBACH & KRÀNZLIN (1986)citen aquest tàxoncomuna espècie rara , de tardor ,sobretroncsde coniferes caiguts , restes vegetals , fustai escorça d'espècies arbòries.No I ' hem trobat especialment citat sobre boix.
Peniophora proxima Bres.
Ba sidiome s sobre l'hoste alanatura. Resupinats , membranosos; formant crostes arrodonides o allargade s, de2-20x1,2-7 mm , aïllades o confluents , primes, de 250-300 um degruix , desdellises fin s a verruco ses, de color rosat.Hifeshialine s, de2-4urnde diàmetre , fibulíferes. Lamprocistidi s cònic s, 25-35x5-7urn , ambla paret gruixuda i incrustada. Ba sidis defin s a10x5urn , tetraspòric s. E spore s el-lip soïdals, hialine s, llises , 9-11x6-7 m.
M ATERIALESTUDIAT. Branqu es mortes de boix: Falgars, 16-6-1996, #19 3/1.- Terracabana(4),3 0-5-2000,#584/1. - La Galera, 17-2-1998, #70 3/1.- Torrent de les Co ves(2), fon s de la vall,11-3-1996, #704/ 2.- Retaule,30-9-1996,#706/1.M olí de l'Abat,29-10-1996,#7 26/3.- Roc a d 'Alp,27-3-2001,#7 27/1.
OBSERVACIONS. E spècie citada sobre boixper JÜLICH (1989) , quela menciona també de Iugoslàvia , iafirmaque P. hiliizeri Pilat n 'és un possible sinònim.
DISCUSSIÓ l CONCLUSIONS
El nombre ila diversitat del s tàxonsques 'han pogut identificar , algunsd 'ells no registrats finsaraen le s localitats pro spectade s, però també el caràcter saprotròfic ino específic demoltes espècies , així comel veïnatge ,s uperposiciói/o semblança delesionso colònies de diferent etiologia , expliquen l'e sforç queha requerit aquest estudi.Delfetque l'expressió d 'un anamorf depengui delseucodi genètic , però també dequeenlaseva manifestació intervinguin paràmetres externs determinants , en re sulta quemolt s fongs microscòpics es coneguin només , o majoritàriament , enel seusestat s conidial s, iqueperle s neces sitats pràctiques (serveis d'inspeccions sanitàries , per exemple) haginde tenirel seunompropi.L 'article 59delCodi Internacional de Nomenclatura Botànica (GREUTER , 2000 ), pelquale s regeixen elsfong s, reglamenta aquesta qüestió , enelsentitdequeun organisme micòtic pleomòrfic pottenir legalment mésd 'un binomi científic, circumstància queenels recompte s d 'e spècies identificades pot conduir a discrepàncies. Amésdela diferència quantitativa entreel nombre totalde t àxons identificats , 44enel present estudi , i21 sobre fulle s i branquillon s, enun d 'anterior (MUNTANOLA-CVETKOVIC etal. , 2001) , cal destacar com a significativa laquee s refereix al s percentatges corre sponents a cada grup taxonòmic. El nombre deforme s a scospòrique s hapa ssat de9 , enfulle s i branquillon s, a15en branque s itronc s. El procé s dela teleomorfosi , mé s llargi complex queeldel 'anamorfo si, enungran nombre deca sos téllocenteixit s dela planta ho ste sovint ja morts , entotca s més duradors imés resistents o protegits quenopasel s delesfullesodel s branquillon s tendres ; o sigui,enteixit s querepre senten llocs convenients perala producció del s a scome s idele s a scò spore s, el s co ssos quehande perpetuar l'e spècie d'unanyal'altre. Seria elca s del celomicet Phomop siss tictica, sovint trobat sobrefulle s i branquillon s, mentre queel seu teleomorf Diaporth e buxi nomé s ha aparegut sobre branque s envellide s omorte s.
Enla Taula 1, a sotadel binomi de cada tàxonhifigurenel s números deregi stre dele s re spective s mo stres i preparacions microscòpiques. Sibéa vegades nomé s hem trobat l 'estat anamòrfic, el s n úmeros a ssenyalats ambunasteri sc (*) destaquen aquelle s mo stres enquèl 'e stat anamòrfic iel tel eomòrfic s' han trobat junts. E s elca s de l'anamorf Cylindrocarpon sp.,amb#689/1i #689/2 , idel se u teleomorf N e ctria coccinea, ambel s mateixo s número s; també elde Fu sarium buxicola i N. de smazierii. amb #683/2 i #683/3. Altre s vegade s, anamorfs i teleomorfs amb correlacion s biològique s científicament evidenciade s han aparegut separats,enmaterialdemo stres diferent s, en són exemple s l 'hifomicet Fusarium late ritium var. buxi , dela mostra #594/2 , il 'ascomicet Gibb erella buxi , dela #588/7; odel celomicet Phomopsis s tictica il 'ascomicet Diaporthe bu xi cola ; i ai xí tamb é, eld e Sar cophoma mirib elii, repetidament ob servatsobrefulle s marce scents omorte s (MUNTANOLA-CVETKOVIC e tal. , 1997 , 2001 ), mentre queel seu teleomorf Disco spha erina mirib elii (aquestmoltmé s rar ), nomé s l 'hem trobat sobre branque s. Elca s de Phlo eo spora sp. (#542/6, sobre branque s) i M y cospha erella bu xi cola (gairebéexclu sivament sobrefulle s)
Taula 1 Corr elacionse ntre a namorfiteleomorf e vide nc iadesene lpre sentes tudi.
ANAMO RF
Ccul1arOSpOrÜl111 sp.
# 687/1 ( *)
Cylindrocarpon sp.
#594/ l , #594/2 , #689/ 1 (*), #689/2(*)
Diplodia buxicola
#492/2 , #588/4 , #726/ 1(*)
FUSarÜl111 buxicola
#683/2(*)
Fusarium lateritium var. buxi
#594/2
Ph omopsis stictica
# 588/9; 594/4;# 606/9 , #690/2
Sarcopho ma miribelii
#684/2
TELEOMORF
"Tei chospora" bu xi
# 687/4(*)
Nect ria coccinea
#689/ 1 (*), #689/2(*)
Rhy tidhy ste ron h y sterinum
#726/2(*)
Nectria d esma zierii
#683/3( *)
G ibberella buxi
#492 , #588/7
Diaporthe buxicola
#5 12/2, #542/8 (*),#584/4,#640/2 , #706/2
Discosphaerina m iribelii
#582/4
(MUNT AÑOLA-CV ETKOVIC et a l., 2001) es ca paria de lareg lamésco rrent, q ue assenyala l' estat a namòrfic e n e lsteixits foli arso poclignificats, i e l teleornòrfic ene lstroncs, d'hi sto logia ben diferent.
E lnom d 'un teleomorf potco rrespondre amés d 'ungène re d 'a namorfs, comé s elca s de Rhytidhy steron hysterinum , a mb a namorfs a Aposp haeria i D iplodia. Me ntre q ue aq uest fenòmené s interpretatco muna manifestació d e pl eomorfisme, tambéés p resent l ' opinióqueunmillor co neixementdels teleomorfs faria po ssible restringirce rts co nceptes ge nèric s impera nts av ui dia. ROSSMAN ( 1994), perexe mple,referint-sea le s Hypocreales , co menta e l fe tdeq ue si s'aconseg uís c ircumscriure a mbmés rigore l gè nere N ee tria, s'acabaria " e l mite" deq uè Nectria comprèn 19 gè neresd ' anamorfs.Elco neixement verificatde les interconnexionsen tre a namorfs i te lcornorfs pot co ntribuirpositivamenta las istemàticad elsasco m icets (SUTT ON & H ENNEBERT , 1994 ).
BIBLIOGRAFIA
APTROOT, A.( 1995).- Redi sposition of some species excl uded from Didymosphaeria (As comycotina). N ova Hedwigia 60 (34): 325 -379
ARX , J.A. & E. MULLE R (1975). -A re-evaluation of the bituni cate Ascom yceteswithkeys to famili esand gene ra. Stu d. M ycol. Baarn , 9: 1-159.
BARR , M.E. ( 1972).- Pre liminary studiesontheDothi deales in temperate North Am eri ca. C ontr.Univ.Mich.H erb. 9:523638.
BARR , M.E. ( 1986).- On Julella , Delacourella, and Decaisn ella, three dict yosporou sgeneradescribed by J.H. Fabre. Sydow ia 38: 11- 19 .
BARR , M.E. (1990a).- Some dictyo sporou s genera and species of Pleosporales in North Am eric a. Mem. New York B ol.Ca rd. 62: 1-92 .
BAR R, M.E. ( 1990b).- Melan ommatale s (Loculoascomycetes). No rth Am erican Flora 11 , 13: 1-1 29(pp. 35-36).
BRE ITEN BAC H, J. & F. KRÀNZL IN (1986) .- Champi gnons d e Suisse. Vol. 2. Champi gnons sanslam es. Hétéroba sidiomycetes, Aph yllophoral es, Gast érom ycètes. Ed . Myko logia , CH-6000 Lu ceme.
BOOTH, C. (1971).- Th ege nusFu sarium. CM I, Kew. 237 pp.
BRA YFO RD , D. & G.J. SAMUELS ( 1993).- Some didymo sporou sspeciesof Nectr ia with nonmi croconidi al Cy lindrocarpon anamorph s. Mycologia 85 (4): 612 -637.
DE IG HTON , F.C .( 1976).- Studies on Ce rcospora and allied genera. VI. Pseudo cercospora Speg., Pantosp ora Cif. ,and C er coseptoria Petr. My col. Pap 140. 168 pp.
DENNIS , R.W.G. ( 1978).- BritishAs comycetes. J. Crame r. FL 9490 Vaduz. 585 pp.
DICOSMO , F. ( 1978).-Arevision of Corni culariella. Can. J. B ot. 56 : 1665-1690.
ELLIS, M .B.( 1971).- D ematiaceous H yphomycetes. CAB , Kew, Surrey , England.607pp.
ELLIS, M.B .( 1976).- M ore D ematiaceous H yphomycetes. CAB , Kew , Surre y, England . 507pp.
ELLIS, M.B.&1.P. ELLIS(1997 ).- Mi crofungio nlandpl ants.An Id entification Handb ook (NewEnlar ged Ed .). Th e RichmondPubli shing Co.868pp.
FARR , D .F., BILLS, G.F., CHAMURIS , G.P &A.Y. ROSSMAN (1995 ).- Fun gio n Plants and Plant Produ cts inth e Unit ed Sta tes 2 nd ed APSPress, St.Paul , Minne sota, USA.1252 pp.
GREUTER , W .(2000).- lnternational C ode of B otanical N omencl ature (St.Loui s Cod e). Koeltz, Germany. Greuter, W. (Ed.) 4 74pp.
HERNÀNDEZ-GUTIÉRREZ, A &B.C. SUTION ( 1997).- Imim yces and Link osia, twonew genera segregatedfrom Sporidesmium se nsulat o, a ndredescription of P olydesmus. M ycol. R es 101 (2):201 -209.
HUGHES , SJ .( 1951).- Studi eso nmicro-fungi. XII. Trip osporium, Trip osp ermum , C e ratospo rella , and Tetrasp orium (gen. nov.). M ycol. Pap. 46 ,35pp
HUGHES , SJ. ( 1953).- Conidiophores, conidia , andcla ssification. Can J. Bot 3 1:577 -659.
HUGHES , SJ. (1958 ).- Revisiones Hyphomycetum aliquot ,c umapp endice de nominibu s rejiciendi s. Can. J. Bot. 36:7 27836.
JÜLICH , W (19 89).- Cuida allad et ermina zione d ei [unghi Vol. 2 Aph yllophorales, H eteroba sidiomycetes, Ga stromycetes. (Ed.ital.) Satumia.
LANGE RON , M.& R VANBREUSEGHEM ( 1952).- Pr éci sde M ycologie. Ma sson etCie ., Paris.
LLIMONA , X. e tal. ( 1995).- In:Hi stòria Natural d els P aisos Catalan s (R.Folch , dir. general), vol.5 F ongs ilíqu ens. E nciclopèdiaCatalana , Barc elona. 528pp.
MORGAN-JONES , G .( 1977).-Note s onHyphomycete s. XXI. Sp oride smium c arrii sp.no v. M yc otaxon 9 (2) : 356-358.
MUNTAÑOLA -CVETKOV IC, M ., BO JOVIC-CVETIC, D.&1.VUKOJEVIC ( 1985).-Anultrastucturalstudyof a and B co nidiainthefungal genus Ph omopsis. Cr yptogamie-Mycologie 6:171-184
MUNTAÑOLA -CVETKOVIC , M ., HOYO , P.& X LLIMONA ( 1997).-M és fon gs mito spòrics de les terres bai xes delsuri de l'oest deCatalunya (Espanya). R evista Catalana Mi col. 20:63-84.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIC , M. , HOYO , P., SIERRA , D.& X. LLIMONA (2001).-Lesions ie structures fú ngique s en arbustos es pontanisde Catalun ya. n. Sobr e fulles ibranquillon s de Buxusse mpervirens.R evista Catalana Mi col. 23: 127143.
NAGRAl , A .( 1993).- C oelomycetous anam orphs with app endage-bearingco nidia. MycologuePub lication s, Waterloo , Ontario , Canada.1101pp.
PARBERY , D.G.(1996 ).- Spermatial states offun gi areandromorph s. M ycol. R es. 100(11 ): 1400
ROSSMAN , A.Y (198 3).- Th e phra gmosporousspeciesof N ectria andrelated genera ( Calonectria,Ophi onectria, Paran ectria, S coleconectria and Tri chonectria). M ycol. Pap 150: 1-163.
ROSSMAN , A .Y. (1994 ).(Vegeudi scussió de R OSSMAN , a l fina l de l' articlede SUTION & HENNEBERT , 1994, citatmés ava lldeles presents Referències).
SACCAROO , P.A (188 3).- Sylloge Fun gorum Omnium Hu cusque C o gnitorum. Vol. 2, Pyrenomycologiaeuni versae. Pavi a.
SACCARDO , P.A.(1884 ).- Sylloge Spha erop sidearum e tM elancon earum omnium hu cusquec ognitorumdi gessit. Pavia. Vol. 3 :349 , 360
SACCARDO , P.A.(1891 ).- Sylloge Fun gorum o mniumhu cusquecog nitorumdi gessit. Pa via. Vol.9:90 3-904.
SN ANESAN , A. ( 1984).- Th e bituni cate a scomycetes and th eir anamorphs. 1.Cram er, Vadu z, 701pp.
SUBRAMANIAN , C.V.(1992 ).- Areassessment of Sp oride smium (Hyphomycetes)and some related taxa. Pr oc. IndianN atn. S ci. A cad. B , 58:179-190.
S UTION , B .C.( 1980).- Th e C oelomycetes. Fun gi Imp erfectiw ithPycnidia,Ace rvu Li and Stromata. C.M.I. , Kew, Surrey, En gland. 696pp.
SUTION , B.C. & G.L HENNEBERT (1994 ).- Interconnection s among st anamorph s andtheir po ssible contributionto Ascomycetesystematics. InAs comycete Systematics: Probl ems and P erspectives inth e Nin eties (Ed.D.L.Hawk sworth), pp . 77 -100. Plenum Press, New York .
VILA, 1. ( 1995).- E utryblidiellah ysterina. InB olets d e C atalunya, làminan° 671.SocietatC atalana deMicolo gia. Barc elona. ZAMBETIAKIS , C (1954 ).- Recherche ssurla systématiquedes Spha eropsidales-Pha eodidyma e. Bull.So c. M ycol. Fran ce 70: 2 19-350.
INDEXDELS TÀXONS IDENTIFICATS (i números deregi stre (#) a l BCCMyc.MC)
DEUTEROMYCOTINA HYPHOMYCETES
A ctinocladium rhodo sporum Ehrenb.: #542/8; #565/2 ; #692/5; #695/1.
Cl adosp orium s p.:#606/1 .
Fu sarium bu xi cola Sacc. : #683/2; #683/3.
Fu sarium lat eritium Nee s emend. Snyd.etHan sen va r .bu xi Booth:# 594/2.
Heli comina s tahlii (Stev.) M.B.Ell is: #588/1; #640/3.
Societat Catalan a de Mi col ogia, Lab . Botàni ca, Fac. de Farm àcia, Univ.de Barcelon a. Di agon al 645 . E-0 8028 Barcelon a. E-m ail s: aroc abrun a_mi col @h otm ai1. com ;mtab ac@hotm ai1. com
ABST RACT. Newor rarely recorded fungifrom Catalonia. IV. Thi s work includes ad escription a nd iconograph y of12 speciescolle cted inC at alonia (NESpain ): 1 cy phelloidfun gi and11A garicales. Wecon sider the sespeciestob eve ryrareornotye trecorded inthementioned area.
Key words: Ba sidiomycetes, Cataloni a, Sp ain
RES UM. Fong s nou s opoc citatsd eCa talunya.IV. Enaque sta nova aportació de scrivim o comentem 12e spèc ies recol-lectade s a Catalunya: unfong cifelloide i11agarical s, quecon siderem rar s o encru-a no citatsenelno stre territori.
P araulescla u: Basidiomycetes, Catalun ya, Espan ya.
RES UMEN. Hongo s nu evos O pococitadosd eCa taluña .IV Ene sta nue va aportación de scribimo so comentamo s 12e species recogidas en Cataluña : unhongo cifeloide y11 agaricales , qu e con sideramos raro s otoda vía nocitado s ennue stro territorio.
P alabrasclave : Ba sidiomycetes, Cataluñ a, Españ a.
IN TRODUCCIÓ
Aquesta sèriedetreballs dedicat s alsfongs nousopoccitats deCatalunya va iniciada perVILA et al. (1996,1997) icontinuadaposteriormentper RO CABRUNA & TABARES (1999). Incloules espècies,nopub licades encatàlegs mésgenera ls, queprecisend 'un comentariextens.Enaquesta sèrie d'article s hiheminclòs tantespècies subalpinesomontanescomtàxonsmeridionals.Elmaterial estud iat es trobadipositatenl 'herbari BCN-SCM(herbaridelaSocietatCatalanadeMicologia , CentredeDocumentaciódeBiodiver sitat Vegetal , CERBIV , ParcCientíficdeBarcelona , Univer sitat deBarcelona).
ES PECIES ESTUDIADES
Conocybe aurea (J ul. Schaff.) Hongo (fig.3)
Píleude 10-20 mmd 'alt per 13-30 mmd 'ample, primercampanulat,desprésconvex-umbonat , higròfan, estriat finsa 2/3 delradi,d 'un vistóscolorgrocdauratoataronjatquanestàben hidratat; en assecar-se, prenuncolorcremaocrac i oocraci-ataronjat.LàminesiIamèl-lules defins a3mm d 'amplada, debonprincipidecolorcremagroguenc , de sprés ocràcies.Estípitde 40-80x2-3 mm, cilíndric, lleugeramentbulbó s vers labase , delmateixco lor queelpíleuoblanc , bruvermellós, sovint e striat; cobertd 'una pruïnablanca.Carnprima , deco lor crema; sabor suau,querecordauna micaeldeliogur, inodor.E spores de 10,5-12 x6-8um , Q = 1,5-1,7. Ba sidis de 15-20x9-12um , claviformes-ventruts. Q ueiloicaulocistidislecitiformes (formadebitlla), amblaparetgruixuda , de 18-28x9-13 um, Cutículacel-Iulosa, formadaperelement s vesiculosos, de 10-20um d 'ample per 15-25 d 'a lt.
MATERIAL ESTU DIAT. BARCELONA: Sant Cugat del Vallès(Vallès Occidental ), UTM 3lT DF294 I , alt. 110 m, entrela gespa, en un jardí, 12-7 -2001 , leg. A.M. Tarín , BCN-SCM B3960.
O BSER VACIONS. D efàcil identificaciódinsdelgè nere, degutalvistóscolordauratialapresència , en l 'estípit, decaulocistidisunicament lecitiformes.
Conocybe moseri Watlin g = C. plumbe itincta ss.Mo ser, Singer,etc.
MAT ERI AL ESTU DIAT. BAR CELO NA: Sant Cuga tdelVallès (Vall ès Occiden tal ), UTM 31T DF2 49I , alt. I lOIn , entre gram ínies, 1-9-2001 , leg. M. Taba rés, BCN-SCM B3997
OBSERV ACIO NS. Facilit a l'id entificació d 'aquesta e spècie el ca ràcter de l co lordel píleu, que presenta tonalitatsgrisenquesooli vàcies iques' ennegreix endeshidratar-se. M olt proper, però deco lor car ni, trobem C s iliginea (Fr.)Kühner ilesseves di verses formes.
Cortinarius kuehneri M.M.Mo ser
MAT ERI AL ESTUDIAT. LLEID A: Rib era d' Aniu de Valarties iBord es de Ressèc, Arties (Vald'Arà n), UT M 31TCH2525, alt. 1300 In , sota Alnus g lutinosa, 13-1 0-2000 , leg. A. Rocabrun a i M. Tabarés, d et. R. Ma hiques, rev. M. Mo ser i R. Poder, BCN-SCM B3963.
OBSER VACIO S.T àxon quee l seuautordescriucom típic d'A/ nus virid is, tot ique,e nla nostra recol-lecci ó,fructificava sota A. g lutinosa. Inclòs din s delsubgènere Phl egma cium (Fr.)Fr. , resulta atípicdin s del mateix, degut alpíleu secial 'estructura de lacutícula.T é una gran semblança a mb algunes espèciesdel gènere Heb eloma , ambles qual s pot ésse r confós a primerc opd 'ull. Primera c itaciópeninsular.
MAT ERI AL ESTU DIAT. BAR CELO NA: vora Santa Fe del Montseny , Fogars de Montclú s(Vallès Orienta l), UTM 31T DG5524 , alt. 11 00 In , sota Fa gussy lvatica, 6-10-200 I, leg. M. Tab aré s i A. Rocabruna , BCN -SCM B3993.
O BSER VACI OS.Inclosa din s delsubgènere D ennocyb e (F r.)Loudon , és unaes pècieproperaa C. cinna momeoluteus P.D.Orton , que fructificae nbo scos de planifolis,sota Ca rpinus,Qu ercus o Fag uso Po ccomú,irarament iconografiat.
Cyphelladigitalis Alb. e tS chwein.: Fr.
B asidiomes de 5 -20-(35) x 4-5 -(20) ITIm ,c ampanulats,digitaliforme s, unitsa l substratper un c urt estí pit.Las uperfície externa és decolorbru groguenc o bru-gris, llisa,o finament furfuràcia i tomentosa qu anestà seca .L 'himeniés també llis,a mbtonalitatscrema-blanquinoses.Laca rn, insignificant,és membranosa,coriàciaiblan ca. E sporesgloboses,de 16-19 um de di àm etre. B asidis de 150 x 17-22 um , tetraspòrics, fibulífers. Pèlsde l margedeparetgruixuda,brunencs,ca pitats, genera lment septats,de 3- 1O um d 'amplada.Es presenta , sov int, e n gransgrups ces pitosos.
MATERI AL ESTU DIAT. LLE IDA: rodalie s d'ethPortilhon , Bossòst (Vald'Aran ), UTM 31TCH0837 , alt. 1250 In , sobre soca caiguda, corticada, d 'Abi es alba , 14- 10-200 I, leg. A M. Tarín , BCN -SCM B39 91
O BSER VACI ONS.Es pèciepo cfreqüent,que f ructificasobrerestes vegetals d 'Abies. C reiem que e ncara noestava c itada a Catalunya.
Entoloma versatile (Fr. ex Gil1et) M.M.Mo ser(fig. 2)
=Pou zarc lla versatilis (Fr. ex Gillet) M azzer
Píleu de 25-40 mm, de bon principicònic,desprésconvex,ambun umbó prominent.C utícula de co lor bru o livaci, fibril·losa-sedosa. Làminesventrudes,definsa 6 mm d'a mplada, sinuoses , pr irner deco lor gris, després rosades.Es típitde 50 -80 x 2-4 mm , decolo r gris brunenc o br u olivaci, ITI és c lar versl' àpex,fibril-l ós, una mica més amplea labase ipubescent; t ípicament tacat deca rmí. Carn prima,de lmateixco lorqueel píleu o unamica menyso livàcia; olor lleugerament espermàtica; sabor
R evista C atalana de Mi cologia,vo l. 24:43-55;2 002.H omenatgeA .R ocabruna
F ig. 1. L yophyllum litt orale (BalleroetContu ) Contu:a)e spores; b )ba sidis; e)cutícula.
Micologia , vol.24:4 3-55;2002.Hom enatge A. Rocabruna
inapreciable.Espores anguloses, amb5-6angles en seccióòptica , de 11-12x6-8um , Q = 1,5-1,7. Basidis claviformes, tetraspòrics, de38-40x10-11um , ambels e sterigmes de 3-4umdelongitud. Queilocistidis de110x22-32 um , ventricosos, ampul-liformes, sovintambunllargbec. Pleurocistidisse mblantsomés curts queelsq ueilocistidis. Cutículaa mb e lementsde 7 ,5-13 um de di àmetre, filamentosos,a mbpigment parietaldecolorbru o livaci.
OB SERVACIOS Espècie rara ipociconografiada, bencaracteritzada microscòpicament pels voluminososqueiloci stidis arnpulliforme s, defins a110x 25um , ipels pleurocistidis,semblants però mésc urts,Espècies properes són: E. aran eosum (Qué1. ) M.M.Mo ser, ambla superfíciedel píleu f1 occosa,esquamulosa,i E. indutum Boud , que téuncolorbla vós.
Hydropus margine/fu s (Pers.:Fr.) Singer =Clitocybe umbrin o- marginata Britzelm.
Píleu defins a20mmde di àmetre, primercampanulat-con vex, desprésaplanat,infundibuliforme i, ge neralment,obtusament umbonat.Superfíciellisa, mat, finament pruïnosa i estriadaper transparència fins alameitat del radi; debonprincipidecolorbrufuliginós, de spréses decolora, prenent tons m és p àllid s. L àmines blanquinoses, adnateso una mica decurrents; aresta, e npart,gris brunenca.Estípit cilíndric,bru-gris, llis, pruïnós.
MATER IAL ESTUD IAT. LLEIDA: Pla de les Bruixes, Bossòst(Vald 'Aran ),UTM 3 1TC H0937, a lt.1200 m,sobretronc d'Ab ies a lba e n descomposició, 20-7-2001, leg. 1. Carreras,BCN-SCM B3928.
OB SERVACIONS. T àxon queescaracteritzaper fructificarexc lusiva ment sobrefusta morta d 'avet (Ab ies a lba). Creiem que representa unaprimera troballaalnostre P aís.
MATER IAL ESTUD IAT. BARCELONA:rodalies Ca n 'Agustí,O lzinelles (Vallès Oriental), UTM 3 1TDG60 12,a lt. 300m, enunboscmixtdep lanifolis, entrel' herba, 3 1-10-200I, leg. A.M. Tarín,M TabarésiA. Rocabruna, BCN-SCM B3959.
O BSERVACIONS. Deguta lesseves diferències macroscòpiques, H. ung uinosa i H.irri gata han estat co nsideradesmolt de temps dueses pèciesindependents. L 'opinióactual és que lavariabilitat de co lor,queosc illa e ntre e lblanquinós i e l grisfosc,gairebénegre, ilaviscositatm éso menysev ident de lac utículai del'es típitnosóndiferències prou importantspe r mantenir e lsdos tàxons.
Leucocoprinus cretatus Locq. ex Lan zoni(fig.4 )
Píleude40-50-( 100 ) mmde di àmetre, de bonprincipi hemisfèric,desp rés co nvex, deco lor blanc de neu, cobertper esquamespiramidals,fàc ilment separables, delmateix co lor; margeapend iculat, estriatfinsa l /S del radi. Làmines de fins a 3 mmd 'amplada, lliures,fo rmantun co l-làrium, de l mateixco lor q ue e lpíleu.Estípitde 60 -100-( 120) x5-8 mm,aca bat en un bulbbasal de fins a 10 mm dediàmetre,blanc co rn elpíleu, tot iqueesdevé groc e n e nvellir, furfuracivers l'àpex,amb un anell membranós, moltfràgil, tambéblanc. C arnescassa,decolor blancde neu; sense sabornio lor remarcables.Esporesde 10-1 2-( 14) x6-8 um , Q = 1,4-1,6-(2),a mplament e ll ipsoïdals, a mb l'endospori metacromàtic .B asidis claviforme-ventruts, b ispòrics,a mb e ls esterigmes c urts. Queilocistidis de40-60x8-15 urn, de c ilíndrics ac laviforme-ventruts. C utícula amb e lements c ilíndrics, di verticulars o bifurcats, de2,5-1O urn de diàmetre.
MATER IAL ESTUD IAT. BARCELONA: SantC ugatdel Vallès(Vallès Occidental),UTM3 1TDF249I,a lt.120m,entrela gespa,e nun jardí, 12-8-200 I , leg. M.Taba rés,BCN-SCM B3952.
O BSERVACIONS. E ls exe mplars e nvellitsd 'a quest tàxon podrienco nfondre's a mb L. b irnbaumii (Corda)Singer, degut ala tendència aesdeve nir grocs.Les diferènc ieses trobengràcies a l'exa men
Entoloma versatile (Fr.exGillet) M.M.Moser: a) espores;b)basidis; e) queilocistidis; d) cutícula.
9 UfW)
Fig.2.
d e lac utícula , j a q ue L. b irnbaumii pr e senta e lements c il índrics a mb ab und à nciad ' altre s d e g lo b osos, iunpi gment d eco lorbru g roguenc. L. c re ta tu s tée ls e lements ci líndrics, c urt s, d iverticulats,se nseun p igmente v id e nt.
Lyophyllum konradianum (Maire)Konr ad
= L. fr a gile Jul.S chaff,
Píl eu d e25- 55mmd e d iàmetre , co nvexd e j ove , d e spr é s a planat , am b e lm arge in curvat , regularo m olt lobulat.C utículad eco lor g ris p àl-lid, fin amentp ruïno sa, u nami ca h ig ròfana , a mb a lg una g útul a tr an slú cida. L àmine s d en se s, un a mi casinuo ses, d el m ateixco lor que e lpíl eu , d efi n s a4 mm d ' amplada.E stípitd e3 0-60x 3 -9mm , ex cèntric , c ilíndric oco mprimitlateralment , a mbun so lc lon g itudinal , d eco lor g ris p àl-lid. Carn d el m atei x co lor , d ' olorfú ngica , ag radable, i sa b o rp o c de s tacable. E lb a sidi oma s' e nnegre ixv isto sa ment e n freg a r -lo. E s pores d e 4 ,5-5,5-(6) x 2-2 ,5-(3) um , Q = 1,5-2 ,2- (2 ,4 ), e l-lip soï dals- fu s iforme s, lli se s B a sidis d e 18-2 2 x 4 -5 u m , a mb e ls e s terigme s d e 2 -2,5 urn d e longitud , fibulífer s, ca rminòfils. Cutículaa mb e le m e nts curt s, di sp o sats radialment , de57 ,5 d e di àm etr e. Tramaa mb e lements CUIt s, fi bulífer s , c ons trict es. P leuroci stidis c ilíndric s, d e 182 0 x 3 um,
MATERI AL ESTU DIAT BARC ELONA:roda lies Ca n' Agustí, O lzinelles(VallèsOrienta l),UTM 3 1T DG60 12,a lt. 300 m, sota Cory lusa vellana i altrespla nifolis,3 1-10-200 l , leg. A.M. Tarín, BCN-SC MB3957.
O BSERVACIOS E spècie r ara , p occ itadaiico n ografiada , fr àg il , dem ida pe tit a, qu esov intpr e sent a l 'est ípit excè ntric.
Lyophyllum littorale (BalleraetContu ) C ontu (fig. 1)
Píl eu d e 2 0-50mmd e di àmetre , co nvex-umbonatd e j ove , d e s pré sa pla n a ti fi nalmentd eprimi t. C utículad ec olor g ris- bru ,so vintm és clara , d e finam ent fibril-l osa ag labra , no hi gròfana i a mbun a ca racterí s tica zo nació co ncèntrica , qu e re cord a la d ' Entolonza undatum (Fr.:Gill et ) M .M. M o ser , es tria d a e n e lm arge ; e n e nvellir ,s' es quinça. L àmine s d e3 -4 mm d 'a mplada , d en se s, un a mi c a s inuoses, d e current s , d eco lorbl anc-gris; pr ene n tonalitat s brun enqu e s e n frega r-le s E s poradabl anca. E s típitd e 15-40 x5 -8 mm , m é s pr imve rslab ase , u nami ca excè ntric, d el mat eixco lorqu ee lpíl eu , b lanquinó s a la b a se , co bertd 'un a pruïn a bl anca; sov int e n g rup s d en so s, ce spito sos .C arn se ns eo lor ni sa b o r ca racteríst ic s. E spore s d e 6 -7 ,5 x 4 ,5-5um , d 'ampl amentel -lip soï dals a s ub esfè riques,a mb un ag útula ce ntral.B a sidis c larament ca rminòfils, d e22 -37 x 8- I O um , fibulífer s .C utícula a mb e lements Tilarnentoso s, fi bulífers , d e3- 9 um d e di àm etre , raramente mergent s, a mbpi gment i ncrus tant.
MATERI AL ESTUD IAT .TARRAGONA : LaMóra,voraPunta de laCreueta,Tarragona (Tarragon ès), UTM 3 1TDF5954, alt. 5 m,en d unes litorals,sota Junip erus ph oenicea var. Iycia, 7-2- 1998, leg. M Tabarés iA Rocabruna, BCN-SCM B396 I.
OB SERVACIONS. Enla descripci ó ori ginal , e ls a utor s e s mentenqu e le s làmines no s' e nnegre ixe n i q ue e lmar ge d el píl eu no é s e s triat.E s prob able qu ee lm aterial tipu s f o s recoll ectat p oc m adur. L a re s ta d eca ràcters c oincideixb éa mb e lno stre materi al.
Rhodocybe melleopallens P.D. Orton
=Co lly bianit ellin a f. min or D óssing (nom inv à lid )
Píl eu d e fin sa3 0mmd e diàmetre , d e bonpr in cipic ampanulat-convex , fi nalment c onvex , a mb u n umb ó obtú s, hi gr òfan , e striatfin s a2/3d el r a di , d ec olo rlleonat. L àmine s a dnate s, d e fin s a3 mm d ' amplada , d ec olor c remao craci; lam èl-Iul es p resent s .E stí pit d e 30-40x 2 -3mm , buit , d el m ate ix c olorqu ee lpíl eu , amb c ordonsmic eliars bl a ncsve rslab a se. C arn prim a;o lori sa bord e f arina E spore s ov oïdals, ve rruco ses, 5 ,5 -7-(8) x4- (5) um , Q = 1,4-1 ,7. B a sidi sc laviforme s, tetra sp òric s, d e 22-3 0x6- 8 um . Cutícula fil amentosa , amb hife s fibulífere s p oc nombro se s.
MATER IAL ESTU DIAT . GIRONA: L' Avetar, Ca mpe lles(Ripollès), UTM 3l T DC8325 ,a lt. 1500m,sobrerestes d 'Abies alba endescomposició, 8-7-200I , leg M Tabarés i A Rocabruna, BCN -SCM B3926i B3962
F ig. 3. Conocybeaurea (J ul.S chaff.) H ongo: a) es pores; b ) b asidis; e )q ueilocistidis: d) ca ulocistidis;e )c utícula.
Fig. 4. L eucocoprinusc retatus Locq. e xLanzoni: a) es pores; b) b a sidis; e) qu eilocistidis; d) c utícula.
OB SERVACIONS. D e bonprincipivàremcreurequeen s trobavemdavantd 'una Gal erina, degutal port , lafragilitat i e lcolordelba sidioma , ial ' hàbitat sobrefu sta, pera l'e studi micro scòpice ns orientàvers e l gè nere Rhodocybe. L 'única diferènciaamblade scripció originalradicaen l'hàbitat , j a queels exe mplarsde lano stra recol-lecci ó creixien sobrefu sta d 'avet.
AGRAÏMENTS
Vol em agraïr aM.Mo ser iR. Poder (Innsbruck)larevi sió de Cortinariu s ku ehneri iaR.Mahique s (Quatretonda,Val ència) l'exàmen il 'identificació delmatei x. Aque st treball s' inclouenelprojecte "BiodiversitatMi cològica deCatalunya ", del 'Institut d 'Estudis Catalan s.
BIBLIOGRAFIA
B ALLERO, M & M .C ONTU ( 1990).- A newspecies of Ca locybe fromlittoral pinewood of Sardini a. Mycotaxon, 39: 473476.
BO N, M. ( 1992).-Clé monographique desespècesG alero-Naucorioïdes. D ocuments Mycologiq ues, 2 1(84): 1-89.
BREITENBACH ,1. & F. KRÀNZLIN(1986 ).- Ch ampignonsde Sui sse. Tome 2 .Editi on M ykologia, Lucema.4 12pp
BREITENBACH ,1. & F. KRÀNZLIN(1991 ).- Ch ampignons d e Sui sse. Tome 3. EditionM ykologia, Lucema.364pp.
BREITENBACH ,1. & F. KRÀNZLIN(1995 ).- Ch ampignons d e Su isse. Tome 4.EditionMykolo gia, Lucema.371pp
BREITENBACH,1. & F. KRÀNZLIN (2000).- Ch ampignons d e Suisse. Tome 5. EditionM ykologia, Lucema.34 0pp
C ANDUSSO,M & G LANZONI(1990).- Lep iota s.l. G.Bi ella, Sar onno.743pp
CA NDUSSO,M .(1997).- H ygrophoruss.l. Libreria B asso, Alassio. 784 pp.
C ErrO,B. ( 1998).- I fung hi da l ve ro.Vol. 6. Satumia, Trento.7 18pp .
COMPUS , C ., MELI , N . & A . MUA(1995 ).- Mi cofloraammofila (fungidelle dun e). Parte 1a Bull. Assoc. Mi cologicaet Ecolog icaR omana, 4 8: 19-28.
MOS ER, M .(198 0).- Gu idaa lla de terminazione dei fung hi. Satumia,Trento. 565pp
NOORDELOOS,M. E.( 1992).- Entolo ma s.l. Libreria G B iella, Saronno.760pp
ORTO N, P .D.( 1986).- B ritishFungusF lora. 4. Pl uteaceae. R oyal Bot anic Garden, Edinbur gh. 100pp.
RO CABRUNA,A & M TABARÉS (1999 ).- Fon gs nou so poc c itatsde C atalunya. III R evistaCa talana Mico l. 22:7 1-76.
VILA, 1., ROCABRUNA , A ., LLIMONA , X. , TABARÉS , M. , LLISTOSELLA , 1.&O.SIERRA(1996).- Fongs nou s poc c itatsde C atalunya iAnd orra. I. R evista Catalana Micol. , 19: 25-46.
VILA, 1., ROCABR UNA, A ., LLISTOSELLA , 1., TAB ARÉs , M ., LLIMONA , X & P HOYO (1997).-Fongs nouso poc c itats deCa talunyaiAndorr a. Il R evistaCata lana Micol., 20: 105-1 24.
Co nocy be aurea (lul.S chaff.) Hongo (SCMB 3960 )
Co rtinarius o livaceofusc us Kühn er(SCMB 3993)
C yphella di gitali s Alb. et Schwein.: Fr. (SCM B3391)
Entolotna ve rsatile ( Fr. ex Gillet) M.M.Mos er (SCM B3992)
Leuco coprinus c retatus L ocq.ex L anzoni(SCM B3952)
LYOj J/z yI!UlJl k onradianutn ( Maire) Konrad (SCM 8 3957)
L yoph yllum littorale Ballera et Contu (SCM B3961)
H y dropu s margin ellus (Per s. : Fr. ) Sin ger(SeMB 3928)
SUMMA RY. Coprinusspadiceisporus Bogart,inCatalonia. A collectionmadeinC atalonia is described. Line dra wings ofmicroscopiccharacters andaphoto graph taken inthe h abitatof thespecies aregiven.
RESUM. Coprinusspadiceisporus Bogart,a Catalunya. E s descriu un a recol.lecciódeCata lunya i s'aportendibui xos delsseus caràctersmicroscòpics,observacions i una fotografia dels basidiomes,e n llurhàbitat.
RESUMEN. Coprinusspadiceisporus Bogart,en Cataluña. Se describe un arecolección deCata luña yseaportandibujo s desus caracteresmicroscópicos,o bservaciones y un afo tografía tomada e n su habitat.
Por e linterés del hallaz go, ofrecemos ladescripción detalladade loscarac teresde nuestra propia recolección, después de transcribir ladi agnosis latina del m aterial tipo, tomada de V AN D E BOGART ( 1976).Elmateriales tudiado see ncuentradepositadoe n elherbario B CN-SCM(herbario de la So cietat C atalana de Mi cologia, Centre de Do cumentació de B iodiversitat V egetal,CE RBIV, P arcC ientíficde B arcelona, Uni versitat de B arcelona).
Coprinus spadiceisporus Bo gart, M ycotaxon 4( 1): 245 ( 1976)
D IAGNOSISORIGINAL
P ileus prima ovato-ellipsoideus, dein campanulatus, postremo aliquantum revolutus, prima 3,0-3,8 cmlongus, post expansionem 5,0-6,0 cmlatus, primo albidus,dein propter sporas maturas atrogriseibrunneus; apex pallide brunneus, pagina plicato-striata velo universali tecta;velumex squamis parvis appressis constans, sordide albidum aetatelaxumet magis dispersum tamen semper aliquantum persistens, came tenui, membranacea; stipes aliquantum crassus, 10,0-12,0 cmlongus, 5,0-8,0 mmcrassus,cavus,te la hypharum laxarum capiens, annulo conspicuo laxoalbocoacto,1,0 mmlato, pagina laevisglabra,basilevitertomentosa, primo albus,deinapiceatranti, came aliquantum crassaetfib rosa;lamellaelanceolatae,liberaeetremotae, aggregatae, in maturitate brunneolae-atrae, a utolysis completa. Sporae laeves, aliquantum complanatae, ovato-ellipsoideae, 8,1-10,0 x 6,2- 6,9 x 5, 0-5,6 pm , in cumulo at robrunneae, per microscopium badiae,translucidae, poro germinationis excentrico; bas idia tr imorphica, tetraspora;basi dia breviter clavata 12,5-17,5 umlonga, 10,0-11,2 pm c rassa; basidia longe clavata 2 0,0-25,0 umlonga, 10,0-11,2 um crassa; basidia tu buliformia 28,7-35,0 pm longa, 10,0-11,2 pm crassa; cheilocystidia sphaerica vel ell ipsoidalia, 15,0 pm u squead 4 2,5 pm longa, 3 0,0 pm c rassa, hyp his tenuibus filamentosis mixtis, pagina pil ei hypharum radialium ;ve lumuni versales uperficiei pi lei excatenisce llularumlongis p arallelis inramo sisc onstantium. ce llulis int erdum tumidi setcate nulatis, a literdi sjunctiset in cohaerentibus,ce llulis o mnibuslaevibus tenuituni catis, hya linis,ce llulis co ntiguis a mplitudibus et
[on nis s imilibus; fibula e in stiptte e t ve louni versal!a dsunt.H olotypus F VDB 2 17 in s tercore c uniculo ve l ce rvod etrito mixto,pa go w ashingtonisocc identalis inh erbari oUn iversitatis Was hingtonis co nservatus ( WTU).
DESCRIPCI ÓN DEL MATE RIAL
Píleo de hasta 30mmde altopor15mmdea nchocuand o es ta ce rrado,hasta 50mmde diametro c uando se ex pande; parab ólico de jo ven, despuéscónico-acampanado y finalmente ex pandido, co n e l margen revoluta;c ubiertototalmente porfibrillassedosasdeco lorblanca de nieve, que seco nvierten e n esca mas a medida quee lpíleoseva ex pandiendo, dejando en treverlac utícula,deco lor g ris y estriadahastae l ce ntro.Lamin às muy densas, de hasta3 mmdea ncho,libres,a lprincipio blancas, finalmentc negras, delicuescentes. Estípite de hasta 120x5 mm, hueco , c ilíndrico, bulboso e nla base; provisto , e nlazo namedia, de unanillomembranoso deco lor bla nco,q uese mancha de negro por las es poras. Ca rneinsignificante , inodora e insípida.Esporas deovo ides ae lipsoidales o submitriformes,lisas, de 7 ,5-9,5 x 4, 5-6um , Q = 1,6-1,8; poroge rminativo ce ntral o ligerarnente excé ntrico,de l ,5-2,5umde diam etro. Basidiosc lav iformes oc lavifonne-ventrudos , te traspó rico s, de25-40 x10 -12 um ;es terigmasde2-3 umde longitud, que,a lmadurar,p resentanuna refringencia e n la mitadsuperior.Pleurocistidios ausentes. Queilocistidios devesiculosos ae lipsoidales,de25-75 x12-25 um . Velo formadopor e lementosfilamentosos,d ispuestos ensentido radial, de6- 12um de d iametro.C aulocutisco n e lernentosfilamentoso s, de 5 -22 um de diametro ; hifas fibulífe ras raras.
MATERI AL ESTU DIA DO. LLE IDA: Riuet del Conve nt, el Pont de Suert (Alta Ribagorça).alt. 1000 m , UTM 31T 3154696. sobre exc re mentosde conejo , en el margen de un riach uelo , bajo Populu s tr emula y Buxu s seinp erviren s, 15-10-200 I , leg. A.M Tarín y R Montserrat. d el. C. B Uljé. BCN-SCM B3999.
O BSERVACI ONES. Lases porasdeesta es pecie se decolorane n prese nciadeKOH a l 5 0/0, to mando to nalidadespardorrojizas, hechoa lque hace referenciae l e píteto es pecífico spadiceus. C reemos que nuestrareco lecciónrepresenta una primerac itaciónparaCa taluña.
AGRADECIMIENTOS
NuestroagradecimientoaC.B.Uljé(Alphenaan denRijn, Holanda),es pecialista e uropeodelgé nero, pore l es tudio e xhaustivodenuestro material y porla identificación del mismo. AJ. Llistosella (Barcelona)porlas fotografías microscópicas.
BIBLIOGRAFIA
UUÉ. C. B.. GENNA RI, A.. DO VERI , F., CAC IA LLI, G. & V. CA ROT I (1998).- First repo rt or Copriuu s spadiceisporu s in Europe. Persoonia 16(4): 537-540.
UUÉ. C B. & M.E OORD ELOO S (2000 ).- Typ estudies in Cop rinus sub sec tion Lanatuli. Persoonia 17(3): 339-375. VAN DE BOGART, F. ( 1976).- Th egenus Co prinus in Wes tern NO l1h Ame rica. Part I : section Coprinus.Mvcotaxon 4( I ) : 233-275.
Co prinus spadiceisporus Bo gart. D etalle d e la ref rin gencia d e lo ses terigmas.
Coprinus spadiceisporus Bogart. a) esporas; b) q ueilocistidios; e) pil eipelis
Copr inus spadicei sporus B ogart (Se M B 3999)
CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DELA FAMÍLIA LEPIOTACEAE ROZE ALES ILLES BALEARS (III ): LEPIOTA PRATENSIS (FR.) BIGEARD
ETH. GUILL.
JoanCarles SALOM
Institut M editerrani d 'Estudis A vançats(CSIC-UIB), ci Miqu el M arquès,2 1.E -07190 E sporles(Mallorca,B alears).
ABSTRACT. C ontribution to th eknow ledge of th efa m. Lepiotaceae R ozefor th e B alearic Islands (Spain) I II: Lepiota pratensis (Fr.) BigeardetH.Gui ll. Lepi ota pratensis (Fr.)Bi geardetH.Guill.is described forthefirst timeforthe BalearicIs.(WesternMedit erranean), withremarks addedonits taxonomy ,ecology,anddi stribution.
Key words: Lepiota, B asidiomycetes, Balearic Islands, Major ca, Sp ain.
RESUM. Contribució al coneixement delafamília Lepiotaceae RozealesIlles Balears (III): Lepiota pratensis (Fr.)B igeardetH.Guill. Se citaide scriu perprimer aveg adaales B alears Lepiota pr atensis (Fr.)Bi geardetH.Guill.i s' aportennote ssobrela sevataxonomia, ecolo gia idi stribució, iun a comparacióambaltre s descripcions publicades.
Paraules clau: Lep iota, B asidiomicets, Illes B alears, M allorca,Espanya.
RESUMEN. Contribución alconocimientodelafamilia Lepiotaceae RozeenlasIslasBa leares (I II): Lepiota pratensis (Fr.)BigeardetH.Gui ll. Se c itay sede scribe porprimer avezenlas B aleares L epiota pra tensis (Fr.)Bi geard etH.Guill. yademas se aportannota ssobre sutaxonomia,ecología y di stribución,y unacomparaci ónconotra s d escripciones publi cadas.
Palabras clave: Lep iota, B asidiomicetes, Islas B aleares, M allorca, E spaña.
INTRODUCCIÓ
Enel s darrer s quatre any s, i sempreenla mateixa localitat ,s' hananat recol-lectant una sèrie d 'exemplars delgèn. Lepiota , secc. Lepiota (Fr.)Quél.que , una vegada e studiats, han revelat queel s seus caràcters macro- i micro scòpic ssónmoltafin s al s mencionat s ale s de scripcion s de L. pra tensis quee s troben en l'obra dedi versos autor s: REA ( 1922)de scripció tran scrita literalment enl 'articl e d e MIGLIOZZI & COCCIA ( 1995:157 ), BON ( 1993),i CABALLERO ( 1997), sibéhihaun a diferència substancial,queé s l ' hàbitaton creixien el s no stres exemplars, diferent del mencionat al s treball s e smentats. Amblade scripció d 'aque staes pèciee s continua l 'e studi dela família Lepi otaceae Roze ale s Balears quee sv a començar a SALOM ( 1999)i continuar a SALOM & SIQUIER (2001).
Tot e l material e studiat e s con servaa l'herbari per sonal d e l' autor (JCS-L).L es de scrip cion s micro scòpique ss' han realitzat utilit zant unmicro scopi Olympu s BX 50ambtubd e dibui x iòpti ca Nomarsky, i s' han emprat el s colorants i reactiu s habitual s.
Lepiota pratensis (Fr.) BigeardetH.Guill.
Píleude 25-40 mmde diàmetre , conve x de jo ve fin s a aplanat iambunumbó ample ; mar ge +/es triat,e xcoriat amidaquee s de senvolupa ienv elleix; ambr estes de ve lbl ance n e ls exe mplars jo ves. Re ve stiment pileicden s i homogeni , moltpocdi ssociat , d 'aspecte feltrat ,sense formar undi sc central bendefinit. Tot elpíleu pren coloracion s ocràceo-lleonades amb tonalitat s rò seo-ataronjade s, mé s fo sques i ocràceo-brunenque s al centre , m és clare s ver s elmarge. Amb elde senvolupament del
e Mi c
l. 24:6 1-67 ; 20 02. HomenatgeA. R o cabruna
basidio ma,lac utícula es d issociae nfiníssimes e squa mesmésevide nts verselmarge,o n s'e ntreveuen zonesblanques. Làmines de plano-ventrudesaventrudes,lliures, pocd istantsde l 'estípit, blanques, denses, a mb lam èl-lul es;aresta sencera, fè rtil. E stípit de 35-45x5- 10 mm,c ilíndric,fistulós, d'as pectefibrós,e ngruixint-se versla basesense formarbulb,a mbmiceli blanc, queaglutinarestes deterra; deco lorblanc-cremaa mbtonsgroguencsques' intensifiquen si se' l frega; zo na anularlàbil, ambabundantsrestes devel,blancs, floccoses-cotonoses, denses,q ue esperllonguen i dispersenfins a la base.Carn escassa,blanca. Olorvariablesegons e l graud 'hidratació;e ls exe mplars rentats per la plujaiben hidratats,olorde no destacablea una micaaromàtica; e ls exemplars frescsie ixuts, o lor més intensa,agradable, aromàtica,de licor defruites.
Espo res ( 10,8)-12-15,5-(16,7) x 4- 6 11m (Q = 2,45), fusiformes am b unalleugera depressiósubap icular,dextrinoides. B asidis 2 1-32-(36)x 9, 6- 13,2 11 m (Q = 2,58), tetraspòrics,c laviformes; ester igmes de 2,4-4,2 11m de longitud. Queiloc istidis 22-3 1 x7,2- 10,8 11 m (Q = 2,93),c laviformes , subesferopedunculats, aïllats, poc diferenciats.Epicutis d'est ructurahimenotricoderma,for mada per e lements llargs, de 108-236 x 8,5-13 11m , cilíndrics, amb l'à pex arrodo nit o decapitat a mucronat, i un estratbasal dens, ambelements hi meniformes, +/ - c laviformes,de 2 0,5-43-(47)x6-10 11m . Pigment parietal llis, ocraci, m és abundantvers laba se de les hifes Fíbules presents.
MATE RIAL ESTUD IAT. MALLOR CA : Es Marjanó (Lluc- Esco rca) UTMDE9308;475-500 m, tenícol aen un apineda de refo res tac ió i Pinushalepensis i P.pin ea) amb estepes t Cistusmonspeliensisï, murta (Myrtus commun is ï, iabatze rs i Rubus ulmifolius i Rosa sp.), 24-10- 1998, 27 -9-1999 , 6-10-2001; leg. i del. J.C.Salam, rev. V Mi gli ozzi JCS -25 L , JCS-65 L, JCS-1 34 L.
OBSERV ACIO NS. De sprés d 'un acuratexamenmacro- imicroscòpics ' arribaalaconclu sió dequee ls exe mplarsrecol-Iectats corre sponen a Lepiota pratensis, jaqueels seus caràcterscoincideixenamb les descripcions qued 'aquesta e spècie hanfetdiversosautors:REA ( 1922), BON ( 1983) i CABALLERO ( 1997). Però comes potve ure ala T aula l , hihasobretotunadad a que no coincideix:l'hàbitat.Enreferènciaaaquest darrer punt,e n elsd arrersanys, exe mplarsamb característiquesmolt semblantsals trobats, obés' handeixat d 'identificar ambl 'epítetespecífic (CABALLERO , 1997:78 ) obésimplement s' handeixat per co nfirmar (MIGLIOZZI & COCCI A, 1995: 155) (veureTaul a 2) Totaixò ens portaa laconclusióque L.prate nsis, e ncaraque se mpre hagiestatreportada de praderies iprats muntanyencs,entreplantes herb àcies,es potco nsiderar un tàxon de distribució àmplia, que ocupadiferents hàbitats, formantecò tips.
T ambécaldir q ue acausadesemblancestantmacro-cornmicroscòpiques,a més decréixer e n els mateixos hàbitats, L. p ratensis jun t amb L.la evigata (1.Lange) 1.Langesón considerades espècies coes pecífiquesde L. o readiformis Velen. per algunsautors(CANDUSSO & LANZONI , 1990). En ca nvi,altres autors consideren que L or eadiformis té dimensions menors,és mésesve lta,menys robusta, ambun vel subnulofugaçipresenta queilocistidis més banals(BON, 1983: 5 8; CABALLERO , 1997:86 ), obé que es caracteritza pertenir undisccentralmés netamentcontrastat respectea la resta de la coloracióde la superfíciepileica(MIGLIOZZI & COCCIA , 1995:157). De totes manerese n e l cas e nquès' acabidecidint sinonimitzar elsdos noms, l 'epíte t pratensis prevaldria sobre e ld ' o readifo rmis jaquel'e spècie es vade scriure abans(BON, 1983: 58 ). Tamb éca ldirque la citació correctad 'aquesta espècieés L. pratensis (Fr.)BigeardetH. G uill. comapareix recentmenta VELLINGA (2001) inocomhaaparegutadiversos articles, treballs monogràfics idescripcions,en elquals l'autor delbasiònim noés elmateix: L. pratensis (Bull.)Bigearde t H.Guill. (BON, 1983; CABALLERO , 1997 ), o com L pratensis (Fr.) Rea (REA, 1922). Aquest canvid 'autoria e s dóna perquèelprimer autorque fareferència al 'epítet pratensis éselmicòleg Fries, que descriueltàxon corn avarietat, A garicusc lypeolarius var. praten sis (FRIES, 1836: 15) , i, posteriorment,BIGEARD & GUILLEMIN ( 1909:58 ), la recombinen en elgènere L epiota, donant-li nivelld 'espècie abans que hofes REA ( 1922). L. pratensis s 'inclou dins un grup delepiotes la sistemàtica deles qual s és prou complicada, confusaifaltadad 'una modernarevisió. Aquestaés laprimera citacióde l 'espècie ales Balears.
AGRAÏMENTS
L 'autor d 'aquest treballvolagrairatoteslespersones que , enmajoromenor mesura, hancontribuït desinteressadament alarealitzaciódel mateix; alOr.E.Descals(IMEDEA-CSIC/UIB)i1.LI.Siquier
10 um
, , I I ,I
I I 10 um
10 ttm
F ig.1. L epiota pratensis (Fr.)Bi geardetH.Guill.: a) es pores; b ) ba sidis; e)qu eilocistidis ; d ) e picutis
Taula1. Dadescomparativesdelscaràctersmacro- imicroscòpicsde diferentsdescripcions de L. pretens is ss.autors, ide les mostres estudiades
REA(1922) BO N( 1983) CA BALLERO( 1997) SALOM(2002) L pratensis (Fr.)Rea L pratensis (Bull.) L pratensis (Bull.) L p ratensis (FI'.) BigeardetH Guill BigeardetH.Guill. BigeardetH.Guill.
Coloració pileica
Groguenc-lleonat, disc Ocraci-rosatuniforme. De lleonat-ocraci a Ocraci-lleonatambtons brunenc. lleonat-groguenc o una rosats-ataronjats; m és mica rosat. foscos iocracibrunencs vers el centre.
Làmines Blanques, lliures, Banals Blanques, lliures, De plano-ventrudesa atenuades alscostats, desiguals, lliuresaventrudes, lliures, poc denses l'estípit. distants de l' estípit, blanques, denses, amb lam èllul es,
Color estípit izona
Groguenc, densament Blancós o una mica Blancósambreflexes Blanc-cremaambtons anular cobertperflocserectes,rosatvers la base.Velcarnis a lazona grocs q ue blancsfinsl'an ell. +/- engarlanda. supraanular.Anell s 'i ntensifiquen al A nellblanc, floccós, fibril-l ós-coton ós, fregar-lo; zona anular una micafugaç. blanc, en fOl111adevelo làbil, aI11b abundants cortina +/ - evident.vestigis devel, blancs, floccoso- cotonosos, densos, q ue es perllongueni dispersen fins a labase.
Carn (olor) Agradable Feble, mésaviat U na mica desagradable, Denodestacable a agradable. derave o terrosa. aromàtica intensa (licor defruites),segonsel graud 'hidratació.
Hàbitat
Espores
Praderies,pastures.Gespes i clarianes Praderies, entrel'h erba, Terr ícola, enunapineda herboses. (950- 1000 m) de reforestacióamb sotaboscarbustiu, (475-500 In).
12- 14 x 4-5 J1m , (10)- 12-15-(17) x 5-6-(1 1)- 12-15-(16) x 4 ,5-( 10,8)- 12- 15,5-( 16,7) x fusiformes. (6,5) u rn. Fus iformes, 6-(6,5) u m (Q = 2,5), 4-6 J1 m (Q = 2,45), I11ésaviat estirades. fusiformes. fusiformes amb lleugera depressió subapicular.
Bas idis 27-35 x 8- 10 urn, 21-32-(36) x 9,6- 13,2 c laviformes, J1 In, tetraspòrics, tetraspòrics.c laviformes.
Queilocistidis
Epicutis
15-35-(45) x 10-16- 20-30 x 8-12 u rn, 22-3 1 x 7 ,2- 10,8 J1 I11, (20) J1I11, +/- de c laviformes, fusiformes, c laviformes, ventricosos a subo subesferopedunculats, esferopedunculats. esferopedunculats, oaïllats, nodiferenciats. ambl'àpex estirat.
Pèlsallargats fins 300-Himenotricoderma amb Himenotricoderma aI11b (400) x 6- 10 J1 In, ipèls de ( 120)-200-350elements llargs, de108estrat basal x 8- 12 J1 In ; estratbasal236 x 8,5- 13 J1 In ; estrat himeniforrne, regular.compacte, d ' elements basaldens d ' elements c laviformes, de20-40 x +/- c laviformes, de 8-15 J1 I11. 20,5-43-(47) X 6- 10 u rn.
O F eF ig.1. Clitocybeleucodiatreta ( 1001128-21):A )espores. Collybiacatalonica(holotypus): B )espores; C ) queilocistidis; D )pèls àpexde l'estípit; E )cutícula.C. graveolens (1001031-2): F )espores; G )queilocistidi; H ) pèlsdel'estípit. B arra = 8 u m.
Píleude 8-12 mmdediàmetre,aplanat,mésconvexdejoveiunamicadeprimitenenvellir;cutícula glabra,dellisaaclaramentrugulosa,sobretotenelsexemplarsmadursieneldisccentral, lleugeramenthigròfana,estriadaenelmarge,decolorbrumésomenysvermellós,mésfoscal'àpexi més clarverselmarge.Làminesdelliuresaescotades,pocdenses,decolordecremaa b rugroguenc pàlIid; arestaenteraidelmateixcolor. Lamèl-lules abundants.Estípit cilíndric,sovintcorbat,de 2030 x 2-3 mm,decolorsemblantaldelpíleuounamicamés p àl-lid, lleugeramentpruïnós(lupa)vers l'àpex, més estrigósalabaseiglabrealaresta,sovintfinamentestriatlongitudinalment.Carnprima, senseolornisabordestacables.Esporesde 9,1-10,7-(11,2) x 4,8-5,3 urn, Xm = 9,9 x 5,0 urn, Q = 1,8-2,1-(2,3), Qm = 2,0, oblongo-ellipsoïdals, mésamplesdel'àpexquedelabase,llises, hialines. Basidistetraspòrics.Queilocistidisrars,defusiformes asublageniformesocilíndrics,definsa 43x5 um, Cutículaambhifesenpuzle(tipus dryophila) , pigmentbru extracel-lular incrustantihifes fibulíferes.Caulocistidisdebasidioloidesacilíndricsoclaviformes,de 16-30x3-5urn, amblaparet gruixuda.Hirncniambhifesfibulíferes.
MATERIAL ESTUDIAT. (19) Can Fener, 240 m; en grans grups, sota C. satviijolius i, més rarament, C. inonspeliensis, 2310-2000, /eg. X. Llimona i 1. Vila, BCN-SCM B-4057 iholotypus¡ i JVG 100 I 023-4 (isotypus).- lbid., 31-10-2000, /eg. X. Llimona, 1. Vila i N. Vallès, BCN Myc.
OBSERVACIONS. C. catalonica ésproperaaC. benoistiiBoud., unaespècie,aquestaúltima, queha estatdiversamentinterpretadasegonselsautors BOUDIER (1900:193) ladescriuoriginalmentamb elpíleu "sub-hygrophanus, primo obscure badio-purpureus, deinad marginem pallidior et .fuscescens, margine striato", leslàmines "albidae, dein plus minusvefulvo-purpurascentes praecipue ad basim", l'estípit ''fusco-badius ad apicem pallidior et furfuraceus. extus pallide .flocculosus", les espores d'una midamoltvariable, 8-13x4-6urn, il'hàbitatenpinedesbaixes,entremolses,a Montmorency,voraParís,iRouen(França).Enladescripciónos'hiesmentalapresènciaoabsència dequeilocistidis,nitampocuncaràcterfonamentaldinsdelgènere:l'estructuradelacutícula. Desgraciadament,elmaterialtipusno s'ha conservat,pelquecreiemque l'incompleta descripció originaldeC. benoistii potdonarllocainterpretacionsdiverses (no/nen ambiguumi. FAVRE (1960: 398, sotaelnomde Marasmius benoisti), cital' espècie alsAlps,tambéenpinedes,peròamésaltitud (1950 m),sota Pinus mugo, P. cembra i Larix, iladescriuambelpíleu "rouge-brun foncé", les làmines "brun-roussàtre à leur base et presque blanches dans larégionde l'arête", l'estípit "courtement villeux-hispide dans sa moiti é su périeure, strigueux dans sa partie inférieure. brunrouss àtre asse: foncé mais plus pàle en haut" ilesesporesde 8,5-10x4-4,5 lJru,esmentantla presènciadepèls d'aresta variablesiunaestructura delacutículaambhifesenredades ("enchevêtrées") isovintbifurcades,de 4-8,5 urndediàmetre(vegeudibuix,FAVRE, 1960:397). La descripcióil'iconografiadelacutículamostrenunacutisinounaestructuradeltipus dryophila (hifes enpuzle),com l'observada enelnostrematerial oladescritaposteriormentaFavre,perdiversos autors,comveuremtotseguit.
MALENÇON & BERTAULT (1975:385, sota Marasmius terginus f. benoisti), descriueneltàxon, sota Quercus, ambelpíleudecolor "ocre inca rnat clair, alutac é ros àtre, roux alutacé étant imbu", les làmines "crème puis camées.finalement ocre rosé ou presque lignicolores", l'estípit "ocre rosé et fon çant dubasversle haut en brun-roux", destacantlasevapruïnasuperficial C'entièrement v êtu sur toutesa hauteur d'une villosité rase"), ilesesporesde 6-9-11x3,2-5 ,5 urn.Esmentenquel'ares ta es estèril,ambnombrosospèlsdeclaviformesapiriformes, iquelacutículapresentaunaestructuradel tipus dryophila, ambelementscoral-loides.Mésrecentment,MORENO etal. (1990:118) i ANTONIN & NOORDELOOS (1997:97, sota Gymnopus benoistii) , donenunadescripciómolt semblantaladeMALENÇON & BERTAULT (1975 ), destacantelcolordebrurosatabru vermellósdelbasidioma,l'estípitdensament pr uïnós-tomentós, especialmentversl'àpex,lesespores grossesilacutículaambunaestructuraenpuzle.ANTONIN & NOORDELOOS (1997) inclouen entrelesreferències(literaturaselecta)del'e spècie lacitaciódeFAVRE (1960), tot ilesclares diferènciesenl'estructuradelacutícula,mentrequeBON (1999) comentaquela recollecció alpina deFavrepotcorrespondreenrealitataC. huijsmanii (Antonín et Noordel.) Bon.
Lesnostres recolleccions nocoincideixenniambladeFAVRE (1960), nitampocamb la interpretaciódeMALENÇON & BERTAULT ( 1975) oMORENO e t al. (1990). Enelprimercas,la estructuradelacutículail'hàbitatpermetenunaclaraseparació,mentreque,respectealsegonial tercertreballsesmentats,lesdiferènciesenl'estípit(queenelsnostresexemplarsespresentaglabre,
sols pruïnós vers l'àpex, subestrigós ala base i finament estriat longitudinalment), enla mida reduïda dels caulocistidis, ien l'aresta deles làmines, amb queilocistidis rars,en permeten la diferenciació. Per tant, creiem queel nostre material correspon auna espècie encara no descrita.
C. tergina (Fr.) S. Lundell se'n separa pel color més pàl-lid del basidi oma, l'estípit clarament estrigós-pruïnós, l'estructura filamentosa dela cutícula iles espores més petites. Totes aquestes diferències, prou importants, permeten una clara separació entre C. tergina iC. catalonica. Per altra banda, ambdos taxons poden fructificar enels mateixos hàbitats, tal com personalment hem observat. C. kuehneriana Singer, d'estípit també vermellós, se'n separa pelseu píleu no estriat, l'estípit glabre, finsitot .a labase,i per les espores més petites, de (5,0)-5,5-8,0-(9,0) x 3,5-4,5-(5,0) um, segons ANTONIN & NOORDELOOS (1997: 102, sota Gymnopus erythropus), mentre que C. hybrida (Kühner et Romagn.) Svrcek et Kubicka, d'aspecte semblant, se'n diferencia per l'estípit glabre (inclòs l'àpex) i per les espores més petites, de (6,2)-7,4-9,6 x 3,5-4,8 um (ANTONIN & NOORDELOOS, 1997),7-8 x 4-4,5 urn (BON, 1999).Elfetdequeel nostre material tinguiles espores de 9,1-10,7-(11,2) x 4,8-5,3 urnensha permés descartar queestractideC. hybrida.
Collybia graveolens Poirault ex Baud. (Fig.1,f-h)
MATERIAL ESTUDIAT. (6) Cala Portaló, 35 m; sota C.lnonspeliensis, 8-1-1999, leg. X. Llimona i 1. Vila, JVG 990108-18.- (7) Plans sobre el Mas de Rabassers de Baix, 105 m; sota C. monspeliensis i C. salviifolius, 14-5-1999, le g. X. Llimona, 1. Vila i 1. Llistosella, JVG 990514-1.- (19) Can Ferrer, 240 m; sota C. monspeliensis, 31-10-2000, leg. X. Llimona, 1. Vila iN. Vallès, JVG 1001031-2.
OBSERVACIONS. Existeix unagran confusió respecte C. graveolens iC. impudica (Fr.) Singer. Les dues espècies són molt properes, unfetqueha comportat nombroses interpretacions errònies, sobretot en citacions deC. impudica. Nosaltres definim C. graveolens com una espècie de píleu relativament pàl-lid, de color debru ocraci a gairebé crema, ambeldisc generalment mésfosc,bru grisenc, làmines pàl-lides, sense tons violacis o porpra, l'estípit molt característic, completament cobert d'una densa pruïna blanquinosa iamb cordons miceliars ala base, carn d'olor decolen descomposició (mercaptà) i espores de 6,9-9,1-(9,6) x 3,2-4,0 urn.La presència de queilocistidis, creiem queés inconstant, ja queduesdeles recol-leccions (Cap de Creus, Ioc.6i7)noen presentaven ila tercera (Can Ferrer, Ioc.19) tenia algunes cèl-Iules estèrils lageniformes, similars ales observades enaltres espècies del gènere (cèllules terminals dela trama). Tampoc hem pogut confirmar l'existència d'un escleroci enles recol-leccions, totique sovint s'observen exemplars que fructifiquen a partir d'un aglomerat d'hifes, terra i restes vegetals. Els articles dedicats a aquestes dues espècies són nombrosos enelsúltimsanys.Elmés recent éselde CONTU (2000), ones diferencia C. g raveolens deC. impudica pels caràcters següents: presència d'escleroci ide cordons miceliars, estípit pruïnós, sense tons porpres, i absència de queilocistidis. L'autor italià inclou una fotografia deC. graveolens que encaixa molt béambels nostres exemplars i onno s'observa cap mena d'escleroci, sinomés aviat cordons miceliars que engloben terra i restes vegetals. L 'escleroci apareix representat, com atal, únicament en l'iconografia de BOUDIER (19051910,pI.65). Estem d'acord ambles observacions del propi CONTU (2000), respecte aaltres registres recents deC. impudica, que semblen correspondre en realitat aC. graveolens. Per exemple, BON (1993a) descriu C. impudica ambel píleu relativament clar "ocre [auvàtre à brun ou rosàtre imbu , p àlissant à cr ème ochracé ou mastic", làmines sense tons foscos "crème à jaune de buis", un estípit amb caràcters amig camí delesdues espècies "brun noiràtre, à sommet poudré ou plus pàle sousla pruine, et base villeuse ou hirsute et +/- agglomérante" i queilocistidis "subnulles ou étroitement basidioïdes, parfois tortueuses", Posteriorment, BON & HERIVEAU (1994) donen una nova descripció de l'espècie, i comenten queel píleu es "brun ferrugineux, chocolaté à briqueté purpurin audisque, progressivement éclairci en brunàtrepàle à brun rosàtre ou ocre camé vers l 'extérieur ouen séchant", les làmines "subconcolores ou plus pales", l'estípit "pàle en haut sous une pruine sommitale, puis finement rayéverslebas, avec la base brun rosàtre ouvineuse,non strigueuse mais parfois à rhiroïdes blancs ou colon mycélien blanchàtre" i queilocistidis "subnulles ou éparses", indicant que aquests últims poden interpretar-se com cèl-Iules terminals delatrama. Com podem veure en aquestes dues descripcions, el material descrit en BON (1993a) sembla correspondre mas aviat aC. graveolens iaC. impudica oauna transició entre lesdues espècies el quees menciona a BON & HERIVEAU (1994), unfetque permet adonar-se dela proximitat entre ambdos tàxons. MALENÇON & BERTAULT (1975) descriuen ambel nom de Marasmius
impudi cus Fr. s s. Kühner , Josserand,unsexe mplars a mbe lb asidioma deton s mésav iatfo scos, sobretotenl 'estípit C'brunviolacé ou noirdtreé tantimbu , rosé pu isg risa rgenté à presq ueblan c") i les làmine s (" rosear gilacé, ligni colores, à lafinm arronv ioleté") , indiquenlapresència d e " tomentumlain eux" al 'estípit, iunaarestalaminarambalgun s pèl s ba sidioloides, pocnombrosos. També volemdestacarle s midesesporals , moltvariable s, aportade s pels autor sfrancesos: "6,6-7, 1 x 3, 4-3,8 J.1m , parfois 7,3-9 x3,5-4,1-4,7 J.1m ".
CONTU (1990) , de scriu C. graveolens d 'una manerafor ça difere nt aladelanterior treball j a e smentat (CONTU , 2000 ), ja que comenta que e lpíleué s de color "a tempo umidocas ta no-b runo o bruno c upo, quando a s ciutto aluta ceo-rosato od o cra-a lutaceoco n ce ntropiu c upo" , l 'estípit té un " rivestimento secc o, g labro,liscio, talora stri olatoop p ure fi ne mente pruin oso" il 'aresta de les làmine s pre senta "ce llule marginali po co di ffe renria te" BON ( 1999), e nla monografiaso bre C oll ybia igènere s afín s,separaC. g rav eolen s d e C. imp údica per l 'absència depigments porpra, toti que comenta quepoden serpre sents enle s làmin es, i pe rla manca de qu eilocistidis. Fin alment, ANTONIN & NOORDELOOS ( 1997), ambelnomd e G ymnopus impudicus (Fr.)Ant onín, H alling e tNoordel. , de scriueni ilu stren uns exemplars ambunsca ràctersmés prop ersaC. graveolens, mentreque , enla de scripció d 'aquesta últimae spècie,comentenqu e les dif erènciesa mb C. imp udica sónmínime s imoltrelative s.
No saltres creiem , de sprés devalorarles nombrose s descripcions d 'ambdu eses pècies,qu e C. g raveolens e s diferencia deC. impudica sobretotper l'abundant pruïnadel 'estípit il 'absència d e ton s porpra.Serannece ssaris nou s e studis perconfirmar d efinitivament onoaqu esta opi nió.
Collybia impudica (Fr.) Singer
M ATERIALESTUD IAT. (8) C ala Jonqu et, 40m; so ta C. m onspeliensis, 24- 10-2000 , leg. 1. V ila iX.Llimona, JVG10010 24-3.
OBSERVACIONS. Vegeuel s comentaris dedi cats a Coll ybi ag raveo lens Poir aultex Boud. C. e uge niae Ballero et Contu (BALLERO & CONTU , és una a ltra es pècied 'olor inten sa, de sagradable , que s' aproximariamé s,segons ANTONIN & NOORDELOOS ( 1997), a C. hariolorum (Bull.:Fr. ) Quél.C. e ugeniae é s untàxonde po sició taxonòmica incerta ihaes tat recentment tran sferit algènere Clito cybe (CONTU , 1998) .
Collybia inusitata Vila et Llimona sp.n ov. (Fig. 2,a -d)
Pil eus u sque 10 mm indiam. ,c onvexo-applanatus ve l a pplanatus.Cuti culag labra,laevis, h y grophana , nonstriata ,s icca c remea vel brunn eo-ochracea, m adida brunn eo-rubescentevel brunn eo-violacea. Lamella e liberae v el adnata e, di stantes,satis c rassae, a lbido ve l a lbido-c remeas c oloratae. Lam ellulae plurimae. Stipes cylindricu s, u sque ad 25x 2 mm, b runneo-o chraceusvel brunn eo-rub escens, api ce dispers e pruinosus, a db asems ubstrigosus, a libi s ubglaber. Ca ro tenuis, o dorem e t saporem c onspicuamdestituta. Sporae 10 ,1-12,8-(13,3) x4, 2-4,8 J.11n , X n1 = 1 1,6 x4,6, Q = (2 ,1)-2 ,4-2,8-(3,0), Qm = 2,55, oblongo -ellip soideae u squev ix cy lindricae,laeves, h yalinae. Ba sidia tetrasporica, nonnunquam bisporica ve l mono sp ori ca. Ch eilocystidia rara,s ubfusiformia ve l subcapita , 18 -24 x2,5-6,5 J.11n. Cuticula filamen tosa(c utis typus),h yphas jibu liferas, 5-8 J.1 n1 in diam. , interdum api calesse gmentos lobato s in structa;ex tra ce llu la ris pi gmentumbrun neum. in crustan s, abundans. Holotypus prope vicoR oses di cto, in NE Cat alonia(Hispania), a X. Lli mona e t J. Vilalectus, 6-10-1998 , 250 m altitudinis, s ubCistu s m onspeliensis, in h erb. BCN- S CM B -4058 co nservatu s.
ETIMOLOGIA. Delllatí inusitatus, inu sitat, extra ordinari, for a delnorm al,perla presència d 'espores g rossesiba sidis monoibi spòrics.
Píleudefin s a 10 mmdediàmetre , deconve x-aplana t a apl anat,e n e nvellirlleugerament revoluto deprimit ; cutículaglabra , llisa ounamicarugulo sa, higrò fan a, no es triada,de color e ntre c remaibr u ocraciquane stà deshidratada , debruvermellósabruviola cie ntemps humit ; mar gesov intmésc lar i unamicaondulatenenvellir.Làminesdelliure s aadnat es,es paiades,relativamentgruixudes,de colordeblancablanccrema ; superfícieunamica venosa; aresta ente ra oirre gular, del mat eixco lor.
Collybiainusitatatho lotvpusí: A )es pores;B ) basidi monosponc; C ) qu eilocistidis; D) c utícula. C. lanipes (99 0514-2): E) es pores;F ) pèls d e l 'estípit. B arra = 8 11m.
Fig.2.
Lam èl-lules abundants.E stípitc ilíndric,defins a 25 x 2 mm, de bru ocrac i a bru vermellós,més p àl-lid versl 'àpex, laxament pruïnó s, més glabreenlapart ce ntrali subestrigós a labase Car nprima, senseolorni saborde stacables. E spores de 10,1-12,8-(13,3) x 4 ,2-4,8 um ,X m = 11,6 x 4,6 urn , Q = (2, 1)-2,4-2,8-(3,0), Qm = 2,55, d 'oblongo-el-Iipsoïdalsaga irebé c ilíndriques,llises, hialines; s' observenalguneses poresde fins a 16 x 5 ,5 urn , o riginades,mo ltprobablement,en basidis mono spòrics. Ba sidis tetraspòrics, peròtambé bispòricso monospòrics. Queilocistidisrars, de subfusiformesa subcapitats,de 18-24 x 2 ,5-6,5 urn.Cutícula d'es tructurafilamentosa(cutis), a mb hifes fibulíferes, de 5-8 fl mdediàmetre , amb algunse lementstermina ls lobulats; pigment deco lor bru,e xtracel-lularincrustant, abund ant,sovintenbandesoe n ziga-zaga.Himeniambhifesfibulíferes.
MATERI AL ESTUD IAT. (9) Collde la Perafit a,250 Ol; sota C. m onspeliensis, 6-10- 1998, leg X. Llim ona i 1. Vi la, BCN -SCM B-4058 (h o lotyp u s)
OBS ERV ACION S. C. inu sitata escaracteritzapelcolor variabledel píleu, queosc il-Ia e ntre elcre mai e l bru violaci, segons e lgrau d'hidratació , la c utículano estriada,d ' estructura filamentosa(cutis), l 'estípit deglabrealaxamentpruïnó s i, sobretot,les e spores moltgrosses,de 11,6 x 4,6 u rn(mitjana), totique s' hanob servatesporesde 14-16 umde longitud,o riginades, probablement, e nbasidis mono ibispòrics. Lamida g rossadele s espore s ilapre sència d e b asidis mono ibi spòricssón c aràcterspoc freqüent s din s del gènere C oll ybia. Per a ixòhemdec iditd 'anomenar la nostra es pècieC. inu sitata ( = inu sual). C. benoi stii Boud. ss Ma lençon & "B erta ult ,C. cata loniea V ila e t Llimona iC. h ybrida ( Kühneret Romagn. ) S vrceke t Kubick a, p oden tenir lesespo resd ef ins a 10,5 umde longitud , però se'n separen,entrealtre sc aràcters,per l 'estructurae npu zle(t ipus dry ophila ) dela cutícula . Entrele s espèc ie s amb cutícul a fi lam entosatrobem C. moseri ( Antonínet Noordel. ) BoniC. huijsmanii (An toníne t Noord el.) B on, qu ees dif erencien per l 'ab sència deton s bru -violacis enelpíleu , p er tenirl 'estípit d ensament pruïn ós-tomentós iper le ses poresque , en mitjana , no ultrapassen les 10 umd e lon g itud . C. te rgina (Fr.)S.Lund ell, que fructifica també sota Ci stus, pre senta elpíleumolthi gròfan,es triat exce pte e n e ldi sc central , l 'estípit completamen t tomentós ile s e spore s més pe tites, d e 7 ,5-9,1 x (3,2)-3,7-4,3 u rn. Finalment , C. g iselae (Neville etAntonín)Neville , quetéelba sidioma d 'un coloriform asemblants als deC. inusitata , se'n separatambéper le s e spore s més petites, però , amésa més, per la c utícula unamicagreixo sa(coma C. bu tyracea) iperl 'estípit claramentestriatlongitudinalment(ANTONIN & NEVILLE , 1998 ; NEVILLE , 1999).
Collybialanipe s (Malençon et B ertault)V ila et Llimona comb.no v.(F ig. 2,e -f)
Ba siònim: Ma rasmius dryophilus (Bull.: Fr.) P.Karst.var. lanip es M alençone tBertault, F lore Champi gnon ss up.du Maroc l I: 362 ( 1975) = Coll ybia dryophila ( Bull.: Fr.) P .Kumm. var. lanip es (MalençonetBertault ) A.Ortegaet Vizoso
Píleudefins a 20 mmded iàmetre,deco nvex a còn ic quanés jove , després més aplanati a mbun petit umbóce ntral, ambelmargerevo lut e n enve llir, no estriatotan solslleugerament , enels exemp lars mésjoves;cutícu lallisa, higròfana,decolorgrococrac i o ataronjat, vermellosaquane stà ben hidratadaigrocpa lla enassecar-se.Làm ines lliures, forçaden ses, decolordecremaa groc p àl-lid; ares ta e nteraidelmateix co lor. La rnèl-Iulcs abundant s. E stípit cilíndric , defins a 25 x 2 -3 mm, deco lor semblant a les làmineso mésfo sc, co bert , entota la sevalongitud , perunapilositat for madaperfibril-lesblanquinoses,relativamentdenses,d 'aspecte més pruïnós(aullnu)vers l 'àpex i més hirsuta la base.Carn prim a, més p àllid aquelasuperficie delpíleu;olornode stacable i sabor suau. Es poresde (4,8)-5,3-6,4 x 2,7-3 ,2 urn , de lacrimiformesaamigdaliformes oe stretament e ll ipsoïdals,llises, hialines. B asidis tetraspòrics .C istidis noob servats . C utícula formadaperhifes filamentoses,ramificades, di verticulades o , més rarament,cora l -loides, de 6,4-9 umdediàmetre , fibulíferes;pigmentsobretotintracellular, tot i que tambésen'o bserva d 'i ncrustant extrace l-lular Pèls de l' estípit filamentosos, sinuosos, a llargats, de 30-60 x 1,5-3,5 u m.
MATERI AL ESTU DIAT (7) Pl anssobreel Mas de Rabassers de Baix, lOS ol; sota C. m onspeliensis i C s alvi ifo lius,14-51999, leg. X. Lli mona, 1. Vi lai 1. Ll istosell a, JVG 9905 14-2.
OBSER VACION S. T àxon descrit originalment co ma varietatdeC. dryoph ila per MAL ENÇON & BERTAULT ( 1975), queesseparabé d 'aque sta últimaespèciepelco lormésvermellósdel píleu, la
c utículad 'e structura menysc oral-loidei ,sobretot,perla típi ca pilo sitat d e l' estípit, ab sente n C. dryo phila. E stem d ' acord a mbl 'opinió d e BON ( 1999) e n e lfet decon sid erar com un aes pècie diferenta questtàxon, qu e h auria de se rtr ansferit d e l 'actualsecció La evipedes a lasecc ió Subfumosa e , totique , p er l 'e structura poc c oral-loide (e npu zle) delac utículatamb é podri a incloure 'se nla se cció Vestipedes.
Collybia tergina (Fr. ) S. Lundell (Fig.3 , a-e )
Píl eu defin sa 15mmdediàm etre, plano -convexe n e ls exe mplarsm és jo ves, de sprés r àpidament a planati,e n e nvellir,unamic a deprimit ; cutícul a hi gròfana , d e lli saa pruïno sa,sobretot ve rs e ldi sc ce ntral,e striada ex cepte e nlazona deprimid a,e n a lgunse xemplars gaireb éc renulada,d ec olorbru o craci p àl-lid, m ésve rmellós e n e lcentre, amb e lmar ge bl anquinó s. L àmines lliur es, po c d enses, d e c olordecr emaa bl anquinó s; ar estae nteraid el m ateixc olor. L amèl-lules abundant s. E stípit c ilíndric, d e fin sa30x 2-3 mm , d e color se mblantaldelpíl eu,sempremés p àl-lid ve rs l'àpe x, quepot arribar ase r blanquinó s; den sament pruïnó s enla meitat s uperiorie strigós-pilóse nl 'inferior. Carn prima , p àl-lida, sense olor ni saborde stacable s. E spore s de (6,9)-7,5-9,1x (3,2)-3,7-4,3 11m , d 'e stretament e l-lipsoïdals as ubcilíndriques,llises, hialine s. Ba sidis tetra spòric s. Ci stidis noob servats. Cutícula ambhife s allargade s, ramificade s, de 6-10 11m de diàmetre , fibul íferes; pigment extracel-lular incru stant. Himeni ambhif es fibu1íferes. Hife s externe s del 'e stípit amb pigment e xtracel-lular incru stant ipèl ssuperficials allargats, sinuo sos o undulat s,sovint corbats,se ptats,fibu1ífers, defin s a 150x8 11m.
MATE RIAL ESTUDIAT. (19)Ca n Ferrer,240m;d iversos grups, sota C nionspeliensis, 23- 10-2000, leg. X.Llimona i 1. Vila, JVG1001023-22.
OBSERV AC IÜNS .Elno stre mat erial coincideix bé ambelde scrit i iconografiat p er COURTECl}ISSE & DUHEM ( 1994),ie sse paradele s de scripcion s de BON ( 1999)id 'ANTONIN & NOORDELOOS ( 1997, s ota e l nom de G ymnopus terginus ( Fr.) Antonín e t Noordel. ) p er le s tonalitat s mé s p àl-Iides del píleu idel 'e stípit. Com que e lsno stre s exemplar sv an s er recol-Iectat se nundia forç a plujó s, creiem que poden e star una mica decolorat s per rentat. Microscòpicament , no trobem diferèncie s importants amble s descripcion s con sultade s. Mé s informació sobreaque sta e spècie e s troba ales observacion s deC. catalonica Vila et Llimona.
Per talde facilitar i clarificar la s eparaciódele s e spècie s de Coll ybia trobade s ale s comunitat s de Ci stus de Cat alunya , pre sentem a continuació une sbós de clau s d 'identificació:
1a)Olorintensa, desagradable, d ecoi e nd escomposició(mercaptà) 2
b)Olornodestacable 3
2a)E stípit moltpruïnó s;e lmicelie nglobapartí cules(pseudoescleroci);ba sidioma se nseton s porpra: Collybia graveolens Poirault ex Boud
b)E stípitsolspruïnó s ver s l'àp ex ollis;sensep seudoescleroci; ba sidioma ambton s porpra,sobretotales làmine s:
Collybia impudica (Fr.)Sin ger
3 a )E spores demé s de9 um delongitudmitjana 4 b ) Espores demeny s de9 um delongitudmitjana 5
4a )Píleue striat, cutícula d 'estructura enpuzle (tipus dryophilaï , e spores de9 ,1-10,7-(11,2) x4 ,8-5,3 um , Xm = 9 ,9 x 5 ,0 urn:
Collybia catalonic a Vila e t Llimona
b)Píleunoe striat, cutícula d 'e structura filam entosa, e spores de10,1-12,8-(13,3) x4 ,2-4,8 urn , Xm = 11,6 x 4 ,6 u rn:
Collybia inu sitata Vila et Llimona
5a )C utícula greixosa , am b estra t ge latinós evident (ixocutis): Collybiabutyracea ( Bull.: Fr.) P .K umm. var. butyrac ea
b )C utículanogre ixosa, sense es trat ge latinós a lmicroscopi 6
6a)E stípitg labre,e spores demeny s de7 um delon g itud:
Collybia dryophila ( Bull.:Fr. ) P Kumm
b) E stípit densament pil ós opruïnó s 7
7a)E structura de lac utículamés omenyscoral-loide (e npu zle , tip us dryophilay, píl eu noes triat; es pores de56 ,5 urn de lon gitud:
Collybialanipes (Ma lençon e tB ertault ) Vil ae t Llim ona
b) E structura de la c utículafilam entosa, ambhif es ramifi cade s od i vcrticulades;píl eu moltes triat; es poresd e 7 ,5-9 /lI11 de longitud:
Collybia tergina (F r.) S. Lund ell
Coprinus
xerophilus Bogart (Fig. 3, d )
MATERI AL ESTUDIAT (27)Vista Alegre,220m;vora C. sa lviifolius , C. albid us, An thyllis cytisoides, sobre sauló, sovint en foratsde replantació forestal, 12-4-2002, leg. 1. Llistosella, 1. Vila,R.M Alentorn, X Llimona iC.Guti érrez, JVG1020412-1.
OBSERV ACIO NS. El s e x emplars e studiats tenenelpíleu c obert a mb g rosses es quamesbl anques, l 'estípit ambunpetitbulb marginat ile s e spore s d e 17,1-20,8 x 12,3-13,9 IJm, a mb e lporu s obliquo C. calyptratus Pe ck (= C. vosoustii Pilat) , molt proper ,se' n se parap er la pr esència d 'un vistós ve l a pical, e nformad 'estrella, enelpíleuiperfruct ificar alatardor. M és inform ació,a mbd escripcions i iconografiaes trob a a VILA etal. ( 1997)ia MORENO & HEYKOOP ( 1998).
Cortinariusassiduus Mahique s, A.Ortega et Bidaud (Fig. 3,e) Píl eu d e2 0-45mmde diàmetre, con vex de jo ve, de sprés mésa planati,sov int, a mbunlleuger umb ó o btús; c utícula seca, lli sa, lluent , ambunfi ve l blanquin ós d e j ove, h igròfana, d eco lor cas tany,bru ve rmellós,ambton s m és fo scos, lilacin s,sobretoten e lse xemplars j oves, progressivament d eco lor bruataronj at obruo craci end e shidratar- se; mar ge un a mi ca in volut d e j ove, noes triat.L àmines d 'adnatesaesc otades,r elati vament den ses, de c olorlila cí qu ansó nj oves, d esprés m és b runes perla m aduració d e les es pores; are sta delmatei xc oloroun a mi ca m és p àl-lida, e ntera. L am èl-lul es pr esents. E stípitc ilíndric, a mbla ba se unami ca b ulbo sae n e ls exe mplarsmés j oves,de20-45 x 9- 13 mm , d eco lor blanquinó s, tacat d e bruiambton alitats lil acinesvers l 'àpex,so bretot e n e ls exe mplar s joves; s uperficie fibril-losa, seca Cortina fu gaç. Carnd eco lorb lanquinósoc rema, a mb to ns g ri s lil acíve rsl 'àpex d e l'es típit iso tala c utícula; o lorfún gica.Es poresd e9,0- 10, 1 x4 ,8-5,4 IJ m, d'estretament e l-lipsoïdals asubarnigdaliforme s; verr ugues m itjane s, de nses.B asidis tetraspò r ic s. C èl-lules es tèrilsbanals,basi dioloides.
MATERI AL ESTU DIAT (2 1)COITal del Sanç,1005m;sota C.lau rifolius, 16-4-2002, leg. X.Llimona, 1. Vila, 1. Llistosella i C.Guti érrez, J VG 1020416-24.- (23)CarreteraaAlbarca, 910m;sotaC. albidu s i Qu ercus rotundifolia , 16-4-2002, leg. X.Llimona, 1. Vila, 1. Llistosella iC.Guti érrez, lV G 1020416-12.-(24) Matade RiudabeIIa, 560m; sotaC. albidu s, 164-2002 , leg. X.Llimona, 1. Vila, 1. LlistoseIIa iC Gutiérrez, JVG10204I 6- I 8.
OBSERVACIONS.Es pècier elativamentabundant a la p rimavera,sota Cistus i Quercus, q ue haes tat rec entment d escrita d e V alència, Alacant iGu adalajara p er MAHIQUES etal. (2 00 1). El nostre m aterial té leses poresun a mi ca més llar gues(9, 0-10,1 x 4,8-5,4 IJm) q ueles d escritesor iginalment (7,3 -9,5x 4, 5-5,5 IJm), p eròe ncaixafor ça b ée nla resta d e caràcte rs. Una al tra es pècie c istícola,m olt se mblant, ésC con tui Rob.H enrye t Contu , qu ese' n separa pe l ve l b lanc, ab undant,d el píl eu,i p er l 'absència d e tons lil acinsa l 'estípit.
Cortinarius aureocistophilus Vila etLli monaad int. (F ig. 3, f)
Píl eu d e fin sa 45mmd e di àmetre, d ' aplanat alleuge ramentd eprimit,a mb e lmar ge r ecteo un a mi ca in volut; c utículad èbilmentv iscosa e ntemp s humit , d ec olorm éso menys uni forme,g roc a taronjat, falb, o a mbton sve rmellosos,amb algune s fibril-l cs po cev idents ires tesd eco rtina e n e lm arge. L àmines d 'adnates a esco tades,relati vament de nses, dec olor d e bru g roguenc a bru c anyella (noh em poguto bservar e l c olor e n exe mplars inmadurs, totiqu e podri ase r groc); a restad el m ateixc olor o
Fig.3. Coll ybia tergina ( 1001023-22):A)e spores; B)fíbuladel'himeni; C)pèls de l' estípit. Coprinus xe rophilus ( 1020412-1): D)espores. Cortinariu s a ssidu us ( 1020416-7):E) espores.C a ureocistophilus (1010123-13 ): F)espore s. C. ayanamii (materialdeBenicà ssim): G)e spores. C. c istohelvelloides var. c istohelvelloides (1011023-12i990125-9 ): H -I) espores. C. c istohelvelloides var. ph yllophlebophoru s (holotypus): J ) e spores. Barra = 8 urn.
unamicamés p àl- lida, irregularofinament serrada. Larnèllules presents. Estípit cilíndric, ambla baseatenuada,defins a35x10mm, decolor molt semblant aldel píleu,a rnbla base més blanquinosa;superficied 'aspectesedós (lluent).Carnde blanquinosaagrocmolt p àl-lid, que e mbruneix e nles ferides; olornode stacable. Espores de8,5-9,6-(11,2) x (4,3)-4,8-5,9 urn , d ' ellip soïdals aamigdaliformes, ambl'àpe x d 'obtús alleugerament papil-lat,e ntrelesq uals apareixen algunes e spores aberrants, decilíndriques a fusiformes; verruguesmitjanes, relativament den ses. Ba sidis tetraspòrics. Cutículaamb e strat ge latinós evident (ixocutis)ihifes fibulíferes. Reaccions qu ímiques. KOH : no s ignificativa.
MATER IAL ESTUD IAT. ( 17) Ca llet sobrelaFalconera, 95m;sota Cunonspeliensis iC. albidus. 23- 1-200 I , feg X. Llimonai 1. Vila, lVG 1010123-13.
OBSERV ACIO NS. Elfetdequeelnostre material presentie lbasidiomaambtons daurats, m éso menys uniformes, il'estípit cilíndric, amblabase atenuada,e nsfadescartare lcomplexgrupdels S cauri, que tenenelbulbmés omenys marginat.Con sultant diversosarticles sobre C ortinarius mediterranis, publicats per autors francesos(ChevassutetHenry, Tr escol oBon) iitalians(Consiglio,Contu), no hem trobatca p espèciequecoincideixibéalnb e lnostre material. T ot i això,idegutsobretot a que disposem d 'una única recol-lecció, ialfetdequee nsfalten algunes d ades perco nfirmar, com el color inicial de les làmines, preferimpublicarl'espèci e d 'una maneraprovisional, amb l'int enció de donar a conèixeraquestainteressant troballa.
Cortinarius ayanamii A. Ortega , Vila , Bidaud et Llimona (Fig.3 , g )
OBSER VACIO NS. Cone guda tan solsdelCapdeCreus idel De sert de les Palmes(Benicasim, Castelló), fructificant sempre sota Cistus mon speliensis. C. ay anamii e s caracteritza pe lcolordel píleu, quepot oscil-lar entreelgrisfosc, sobretotenelmarge, ielblancbrut, l'estípit fusiforme, les làmines fosques, l'amargantor delacarn i perles espores desubglobosesaamplament e l-lipsoïdals. Totitractar-se d 'un Myxa cium, laviscositat delpíleu i de l'es típit és poc ev ident.Unacompleta descripció, ambiconografiamacroimicroscòpica, es troba a ORTEGA e tal. (2000).C. a yanamii apareixcitatenels inventaris deVILA & LLIMONA ( 1999)com a C ortinariu s sp.4.
Corti narius ci stohel velloide s B onvar. c i stohelvelloides (Fig.3 , h-i)
Descripció delamostra JVG 1011023-12: P íleudefins a20mmdediàmetre, cònico-campanulat de jo ve, de sprés m és aplanatiamb unumbócentralm és omenys pronunciat, margenoestriat, recteo unamicainvolut;c utícula seca,dellisa afiname nt fibril -losa, amb fibri l-les més evidents enelmarge dels e xemplars joves , higròfana, deco lor bru vermellós, més fosca al'umbóimés p àl-lida versel marge.Làmines adnates,de nses, relativament primes, decolorde bruocraciabruferruginós, raramentambreflexoslilacins; arestae ntera ide l mateixco lor. Larnèl-Iule s abundants. Estípit cilíndric,sovintsinuós, defins a40 x 5mm, sec, deco lor semblantomés pàl-lid queelpíleu, densament cobertde fibril- lcs b lanquinoses, quearribenaformarunazona s ubanul-lar fugaç;tacat vistosament debruviolaciapartir de labase. Carnprima, deco lor bruvermellós; olorfúngica. Espore s de8,5- 10,1 x4,8-5,3 u rn, d'est retament el-lipsoïdals asubfusiformes, verrugues mitjanes, relativament de nses.Basidistetraspòrics. C èl-lules estèrils basidioloides.
De scripció de lamostra J VG990125-9: P íleudefinsa 15mmded iàmetre, convexdejove , despré s més aplanat, no umbonat ; marge noestriat,unamica involut ; cutícula seca,densamentcobertaperun vel araneós, deco lor b lanc, q uepotarribar a fo rmar petites plaques;sotae l vel elcoloré s bru, no gairefosc,a mbunaestreta fra njadel marge més p àl-lida , crema. Làminesd 'a dnates adecurre nts per unade nt, es paiades , deco lorbrua mbtons lilacins quansónj oves;aresta d'e ntera a lleugerament irregular, més p àllid a.La rnèl-Iules pocabundants. Es típit cilíndric, acabat e nunpetit bulb d'as pecte volviforme, avegades submarginat,de 10-1 5 x 3-4 mm (5-6mm a la base),sec, deco lor de b lanquinós a brumolt p àl-lid, pr àcticament inmutable, finamentfibril-l ós. Carn prima;o lordèbil, una micafruitada o degeranide j ardí ( Pelargo nüun). Esporesde8,5-9,6 x 4,8-5,9 urn , estretament e l-lipsoïdals, a mb verruguesmitjanes, baixes, relativament denses. Basidis tetraspòrics, fibulífers. C èllul es estèrils rares, basidioloides. Reaccion s químiques KOH:negrósa la carnilleugerament verdósalacutícula.
MATERI ALESTU DIAT . (7) Plan ssobre elMas de Rab assers de Baix, 105 m ; sotaC. m onspeliensis i C. sa lviifolius, 2 5-11999 , leg. X Llimona i 1. Vila , JVG 990125 -9.- (9)Coll de la Perafita , 250 m ; sotaC m onspeliensis, 8-1- 1999, leg. X Llimon a i 1. Vila, JVG 990 I 08 -6.-(19) Can Ferrer,240 m ; sotaC monsp eliensis, 31-10-2000, leg. X. Llimona , J. Vil a i N. Vall ès, JVG 1001031-5.- (2 1) Corral del Sanç , 1005 m ; sota C.laur(folius, 23-10-200 1, leg. 1. Vil a i X Llim on a, JVG 101102 3-12.
O BSER VACIONS. Lesduesdescripcionsaportadespresentenalgunesdiferències, queradiquen sobretot en lamajoromenorpresènciadevelenlacutícula, laformaumbonadaonodelpíleu, l 'olor mésomenysfruitadaienelfetque l 'estípitestaquiapartirdelabase,uncaràctermoltevidentenla mostra J VG 1011023 -12 ipràcticamentabsenten JVG 990125-9. C. sc obinaceus Malençonet Bertaultse 'n separafàcilment perlacutícula densamentesquamosa , moltcaracterística, iperles esporesmésgrosses,de 9,5-13 x 4 ,5-6,5 urn. C. cistophilus Rob.HenryetContuiC. conicoobtusarum A. OrtegaetChevassutsónduesespèciespropere s, també cistícoles; laprimerae s diferenciapel píleuglabre ,sensevel, l 'aresta deleslàmines diferenciada , ambabundant s queilocistid is, i l'olor rafanoide , mentrequela segonatéunaolorintensa, aromàtica , iles esporessón méscurtesiamples,de 8-9 x 5-5 ,6-(5,8) urn,segons ORTEGA & CHEVASSUT (1999 ). Finalment, C. impolitus Kauffmantélesesporesmés estretes,de 4-4 ,5 urnd'ample,ifructificaengrup s fasciculats.
Cortinarius ci stohelvelloides B onvar. phyllophlebophorus Vila et Llimona var.nov. (Fig. 3 , j)
Atypodijfert basidiomatibus camosioribus,stipitebrevietrobusto(usquead10mmindiam.) , brunneo-ochraceo vel brunneo-aurantiaco c olorato,etsuperficie lamellarum venosa , ad basem anastomosatam. Holotypus prope vico Cadaqués dicto,inNECatalonia(Hispania) , a X. Llimona et J. Vilalectus, 25-1-1999, 105 In altitudinis, sub CiSUlS monspeliensis, inherb. BCN-SCM B-4060 conservatus .
Píleu de finsa 35 mmde diàmetre,aplanat-convexde j ove,després aplanat, noumbonat, iamb el marge recte inoestriat; cutícula seca, higròfana, decolorde bru vermellós agairebé castany,més ataronjat ooc raci e ndeshidratar-se,fibril·losa-esquamosa especialment verse l marge,ambunvel blanquinós molt evident e n eldiscce ntral.Làmines d'adnates asubdecurrents, espaiades,deco lor bru oc raciintens,amblescaresvistosament venosesi algunes anastomosis a la base; arestaunamica sinuosa,del mateixco lor oméspàl-lida, Lamè l-lules abundants, c urtes.Estípitcilíndric, c urt, robust , lleugeramente ngruixit versla base,defins a 20 x 10 mm,sec, deco lorde bruocracia bru ataronjat, ambla base blanquinosa, densamentfibril-lós-subesquamós.C arn relativamentgruixuda,deco lorbru en elpíleu , més p àl-lidaversl 'estípit; olor acídula o degeranidejar dí (Pelargonium), dèbil.Espores de 8,0-9,6 x 4,3- 5,3 urn ,estretament e l-lipsoïdals, amb verruguesmitjanes, re lativament denses. B asidis tetraspòrics. C èl-lulesestèrilsb asidioloides. Reaccions químiques. KOH: negrós a lacarni la c utícula.
MATERIAL ESTUD IAT. (7) Pl ans sobre el Mas de Rabassersde Baix, 105 m ; sota C. monspeliensis, 25-1-1999 , leg. X Llimona i 1. Vila, BCN- SCM B-4060 (holotypus)
OBSERV ACIO NS. Varietatcaracteritzadapel basidioma robu st,ambl 'estípitcurt, el velblanquinósdel centredelpíleu,el vistós colorde les làmines il 'estípit, il 'especialconformacióde les làmines,amb venesben visibles a la superfíciei algunes a nastomosis a la ba se.
Cortinarius coeruleopallescens Contu
= C. c roceocaeruleus (Pers.:Fr.) Fr. var. m eridionalis Bidaud , A .OrtegaetMahiqu es
MATERIAL ESTUD IAT. (2) Sotael Pui g Margall , 170 m ; sota C. monspeliensis, 18-11 -1 997, leg. 1. Vila i X. Llim on a, JVG 971118-6 1.- (5) Vora Sant Pere de Rodes,470 m ; sota C. m onspeliensis i C. a lbidus, 1-11 -1 999, leg X. Llim on a, JVG 991101 -11. -(6)Cala Portaló,35 m ; sotaC m onspeliensis, 8-1-1999, leg. 1. Vil a iX Llim on a, JVG 99010 8-2.-(l I) Can Marés, 130 m ; sota C. m onspeliensis i C. albidu s, 24- 12- 1999, leg. 1. Vil a iX. Llimon a, JVG 991 224-5. - Ibid. , 1-22000,leg. 1. Vil a i X. Llimon a, JVG 1000201-3.- (l5) Camí de Ronda , 15 m ; sota C. m onspeliensis, 24- 12-1999, leg. 1. Vil a i X. Llimona, JVG 991 224-3.
A . Ro cabruna
OBSERVACIONS. Espècie recentment descrita p er CONTU (1999 ) de Sardenya, trobada sota Cistu s mon speli ensis iC. salviifolius, ique coincideix ambC. c roceoc ae ruleus (Pers.: F r.) Fr.var. m eridionali s Bidaud , A. Ortega et Mahiques , descrit del s e stepars de València. El s principal s tret s di stintius deC. c oeruleopallescens, que permeten diferenciar-lo deC. c roceocaeruleus var. c roceoc aeruleus, sónla presència d'un bulb , sovint marginat , alaba se de l'estípit , el color menys blavó s delpíleu , la poca viscositat delbasi dioma, l'olor generalment rafanoide o lleugerament de sagradable, les espores unamicamésgros ses il 'hàbitat sota Cistu s . El s exemplars descrits i iconografiats per CONTU (1999) presenten un s tons blavo sos mé s ev ident s iunbulbmeny s marginat qu e el s recol -lectats per nosaltres, quetansolstenenun c ert c olor blavó s o són totalment blanquino sos, ipre senten unbulb sovintforça marginat C. c roceoc aeruleus var. c roceoc aeruleus té l 'estípit un a micaradi cant, mai bulbós , elpíl eu é s uniform ement b lavó s o lilací, no té una olor rafanoid e ipr e senta un a vi scositat força evide nt. Amé s a m és, aqu estaúltimae spècie fructifica e n llo cs m és humit s,sovint so tafaig s (Fagus sy lva tica).
Cortinarius contui Rob. Henry et Contu = C. damasce nus Fr. s ubsp. contui (Rob. H enryet C ontu) A.Ort egae t Mahique s
NOVES DADES. ( 19) Ca n Ferrer, 240 m;sota C m onspeliensis,25-1-2001,leg. X. Llimonai1.Vila, JVG 101 0125-3 i JVG 10 I O125-5. A I Ca pdeC reus,haestatretrobat ales localitats 7 (23- 1-200I ),8(24- 12-1999), II ( 1-2-2000, 28- 112000, I1-1-200 I ,23- 1-200I i 22-2-200I ) i 17 (23- 1-200 I , 13-2-200 I i 22-2-200I ). Es undels Co rtinarius més típic i abundantdelsestepars silicícoles.
CO rtinarius eris tallin us Fr ( Fig.4 , a)
M ATERIALESTUDIAT. (S) Vora Sant Pere de Rodes, 470 m;sota C. monspeliensis i C. albidus, 1-11-1999, leg. X Llimonai O. Llimona,JVG 99 110I -S.
OBSERVACIO NS. El s no stresexe mplarspre sen tene lba sidioma m oltv iscós,d ec olorblan c for ça pur , se nsetra ces d eg roc o d e bru ,c arn amarga i es pores el-lipsoïdals, d e(6, 4)-6,9-8,0 x 4 ,3-4,8 11m , d e finam entve rrucoses as ubllises. L'hàbitat so ta Cistu s és po c fr eqüe nt ,se gonsla bibliografia c onsultada. Normalment l 'espècie fructifica so ta Fa gus sylvatica, totiqu e R.Mahique s(c omunicació p ersonal)e nsha indicat la sev apre sència sota Q u e rc u s ilex.
Cortinarius fulmineus Fr.var. sulphureus Kauffman (Fig.4 , b )
Píl eu d e 50 -70 mmd e di àmetre, aplanat , unam ica m ésc onvex e n e ls exe mplars jo ves illeug erament d eprimit e n e nvellir, a mb e l marge rect e; cutícula lli sa,g labra oa mb a lg unap etitaes quama,p oc ev ident, e n e ldi scce ntral, v iscosa,de color gro cv iu,m és p àl-lid verse lm arge im ésfosc, fin s itot bru g roguenc, e n e l ce ntre. Làmin es d 'adn atesaesc otades,m olt d enses, d ec olor groc qu ansó nj oves, d esprése mbruneixen progressivament, degut a l a madura ció d e leses pores; a resta e nteraid el mat eix co lor.L am èllul es pr esents. E stípit cil índric, ambunbulbd èbilment m arginat,aca bat e n punta ,a mb l 'aresta un a mi ca m és mar cada enel sexe mplarsj o ves, d e5 5-70x15mm (25mm e n e l b ulb ),sec,de co lor g roc p àl-Iid , m és int ensve rselbulb , fibril-l ós longitudinalment. Co rtinapo c abund ant. C arn d e c olor g roc,m ési ntens a m esura queen s aco stem albulbiun a mi ca m és p àl-lid e n e lpíl eu,s ubcutis de c olor g roc viu; olor d e bonpr incipi fúngica , p erò e nun s 5 minutsv aria a olor d e m e l. E spores d e ( 8,5)-9,1-10,7x (4,8)-5,3-6,4 11m , d 'amigdaliforme s a s ubcitriformes, am bl 'àp exc larament papil-Iat; ve rrugues mitjan es,sovintunamicacri stulade s, po c alt es, relativament d enses. B asidis tetraspòrics. C èl-Iul es es tèrilsba sidioloid es. R ea ccion s químiqu es. KOH : rosat, tan t a lac arnd el píl e u co mala d el bulb , bru a la c utícula.
MATER IAL ESTUD IAT. (2 1) COITaldel Sanç, 1005 m;sota Ci laurijolíus, 23-10-2001, leg. 1. Vilai X. Llimona, JVG 1011023-14.
OBSERVACIO NS. Din s del complex e studi d 'HENRY ( 1992), e l tàxo nqu e millor c oincideixambl a no stra recollecci ó é s lapre sent varietat , descri ta or iginalm ent d 'Amèrica d el Nord , d e C. fulmin eus (s ots-secció Sulfurini) , sobreto t pelfetqueel no s tre material pr esenta l' estípit d 'un c o lor g rocmolt p àl-lid ilacarn groga, però sense l'inten sitat queelpropi HENRY ( 1992)d escriu peraltr eses pècies
Fig.4. Cortinariusc ristallinus (991101-5): A) es pores. C. fubnineus var. s ulphureus ( 1011023-14): B) es pores. C. llim onae(holotypus): C) es pores;D)ba sidi. C. variiformis ( 1001128-24): E) es pores;F)qu eilocistidis. En toloma h ebes (10110 23-1): G)espores; H)queiloci stidis. Barra = 8 um.
A. Rocabruna
com C. lampro creas ChevassutetRob.Henryo C. splendidis simus Rob.Henry.Aque st darrerautor de scriu aque stes due ses pècies,inclosesenla sots-secció SpIend en tes, es mentantque tantl'estípit COlnlacarntenen color "jaun eéclatant" (grocviu), uncaràcter que noapareix en e lnostre material, Totiaixò , les diferències entreC. [ulmineu s var. s ulph ureus, C. lamprocreas iC. splendidissimus sónforça relativessi comparemles descripcion s aportad es pel propiHenrye n e lcitatarticle. Més informa ció es trobaaCHEVASSUT & HENRY ( 1982).
Cortinarius llimonae Vila sp.nov . ( Fig.4 , c-d)
Pil eus 35 -50 1711n in diam. , h emi spha ericus vel convexus, in ae tate applanatus. Cuti cula brunnea vel b runneo-rubescens, sicc a, non h y grophana , a velo conspicuo, a lbido, se riceotecta. Lam ellae adnatae vel emarginato-adnatae, .f e re d ensae,angustae,abinitium c a ndida e vel so rd ido-ca ndidae. Lamellula e abundantes. Stipes 20-50 x 9-1 3 1711n , te res, b revis,robustu s, b asaliter mar ginati bul bo ( 15-21 1711n in di am.) 171U/útU S; albidoc oloratus, siccus.Cortinaa lba. Caro alb escens, adba Se171 bulbi brunn escente; odor fungicu s, sapornonamarus.Spor ae 10,1-11,2 x 5,3 -6,4 unt, Xm = 10,63 x 5,94 p171 , Q =1,66-2,00, Q171 =1,79, el/ipsoideaevel an gustee llipso ideae, apice o btusorotundatae, ve rrucis minutis vel m ediocribus, satis den sae. C ellula este rilia rarae, basidioloidea e. Basidia tetrasporica, 45 x 12 p171, fibulifera. Cuti cula s trato ge latinoso destituta. s/eium ex hyphis monilijormibus, multiseptatibus. [ibuliferis, c ellulis salis br evibu s, 4-16 p 111 in diam., interdum glob osis aut subglobo sis, c um pari etibus c rassis,f ere in coloribu s, C017 1positUI1 1. Holotypus prop e vico Roses dicto, inNE Catalonia (Hispania ï, a 1. Vila et X. L limonalectus, 23-1- 2001, 95 111 altitudinis , s ubCi stus nionsp eliensi s, C. albidu s et C. salviijoliu s. in h erb. BCN -SCM B-4059 co nserva tus.
ETIMOLOGI A. EnhonoralOr.XavierLlimona , perla sevadedicacióa l'estudi del componentfúngic del Ci stion iperla sevaamistat.
Basidiomes moltjove s ambunaformaarrodon ida, totalment blancs id ' aspectecotonós.Píleu de 3550 mmde di àmetre, subglobósqu anés jo ve, de sprés d 'h emisfèric aco nvexi,e n e nvellir, aplanat, a mbunlleuger umbó obtú s o sense; superfícieden samentco bertaper un abundant vel sedós,blanc, que , e nmadurare lbasidioma, vatrencant-sesensedesaparèixer mai del tot, perdent llavors la co loracióblanca per passar aunblancmésbrutobrunenc;sota e l vel,lac utícula és de colordebru a bru vermellós, secainohigr òfana; margeno estriat,involut de jo ve. L àmines d 'adnatesa adnatoesco tades,relativament denses, estretes, enel sexemplarsmése nvellitsunamica ventrudes,decolor blanc brutqu ansó njo ves, després m és fosque s perla maduraci ó de leses pores;aresta lleugerament irregular idel mateixcolor o unamica m és p àllida (en exe mplarsuna mica madur s). Lam èl-Iul es abundants. Estípitde 2 0-50 x 9 -13 mm, cilíndric,c urt,robu st,acabat e nunbulbmarginat(de 15-21 mmde di àmetre),algunes vegadesd 'aspecte pseudovolviforme id 'altresa mb l'aresta menys ev ident; decolorblanc,sec iambalgunes fibril-les delmateixcolor.Cortin a poc abundant , blanca. C arn poc co mpacta e n e lpíleu , decolorblanquinó s ouna mica crema, m és brunencaa la base del bulbi sota la c utícula; o lor f úngica; sabornoamarg. E spores de 10,1-11,2 x 5 ,3-6,4 urn , XIn = 10,63 x 5 ,94 urn , Q = 1,66-2,00, Qrn = 1,79, d ' ellip soïdals a estretament e l-lipsoïdals, avegades subamigda liformes, a mb l'à pex o btús, arrodonit,moltrarament ambuna lleugera p apil-Ia, a mb verruguesde petitesa mitjanes, relativament denses. C èllul es es tèrilsrares, basidioloides. Basidis tetraspòrics, de 4 5x12 um, fibulifcrs. Cutículasenseestratge latinós.Vel format per hifes moniliformes,ambc èllules m és a viat c urtes, sovintforça intrincades, multiseptades, de 4 -16 urnde diàmetre, també degloboses a subgloboses,de paretgruixuda, gairebéincolora, fibul ífcrcs. Reaccions químiqu es. KOH:no significatiu, e nfosqueixlaca rnilac utículapresenta un co lorbrufosca mblleugers tonsviolacis.
MAT ERI AL ESTU DIAT. (17)Callet sobre la Falco ne ra, 95 m; sota C n ionspelie nsis amb algún C. albidus i C. sal viiiolius dispers , en grup s densos, sov int fasciculats, 23- 1-200 I, leg 1. Vi la i X. Ll imo na. BCN-SCM B-4059 i holotypus¡ i JVG 10 I O123- 17 (iSOfypus).- lb id., una sego na recol-lecci ó, a un s30 me tres de lapri me ra, en elmateix hàbit at. leg. 1. Vila i X. Ll imon a. JV G 10 10 123- 11.
OBSER VACI ONS. E spècieca racteritzadaperl' aspecte del basidioma,a mb e lpíleu no higròfan, que presenta unabundant velblanquinó s, queno desapare ix deltot ni e n e nvellir,l' estípitc urtirobust, acabat e nunbulbmarginat, elcolorblanqu inós de les làmines jo ves,se nsetons lilacins, iper fructificar sota Cistu s. Unaaltraespècie noviscosa iamb e lbulbmarginatés C c hevassutii Rob. Henry , quese'n separapertenirúnicamentalgune s fibrill es e n e lpíleu ,e lcolor m és fo sc del basidioma,grisobru-gris, la se vacarn , que s' ennegreix,leses pores m és petites (7,5-9x4 ,5-5,5 urn )
NOV ES DAD ES. ( 17) Collet sobrela Falcon era , 95 m;sota C m onspeliensis i C. albidus, 23-1-200I , leg. X. Llim on a i 1. Vila, JVG 10101 23-9.
Cortinarius variiformis Malençon (Fig.4,e-f)
Píleude60-110mmdediàmetre,camós,aplanat-ondulat , ambelmargetansolsincurvatenels exemplarsmésjoves,després recte; cutículalleugeramentviscosaentempshumit, decolorvariable , groc,grococraciobrugroguenc,llisaounamicafibril-losa,ambpetitesesquame s aplanades,més fosques,eneldisccentral.Làminesadnates , moltdensesiprimes,decolormalvalilací,mésintensa l'aresta, queésirregular;finalmentestornendecolorbruferruginósdegutalamaduraciódeles espores.Lamèl-lulespocabundants.Estípitcilíndric , robust,generalmentunamicaatenuatalabase , delongitudigualomenorqueeldiàmetredelpíleu,50-80x20-30mm,sec , decolorblanc , feblementtacatdebru,ambunazona subanul-lar mésomenysdefinida,persotadelaqual s 'observent algunestracescirculars , pocevidents.Carndensa , decolor blanquinó s; olorfúngica. Esporesde10,6-12,3 x5 ,8-6,9 11m , d 'ellip soïdals aamigdaliforme s, amb l'àpex arrodonit , molt raramentunamicapapil-lat;verrugue s demitjanesagro sses, den ses. Ba sidis tetraspòrics. Queilocistidismoltabundant s, deformavariable , normalmentdecilíndric s aclaviformes,peròtambé sinuososolageniformes,de30-45x4-11 11m, amb1-3septesilaparetdefinsa1,5 11m degruix. Reaccionsquímiques.KOH:enfosquimentnosignificatiu.
MATERI AL ESTU DIAT. (5) Vora Sant Pere de Rod es, 470 m;sota C. m onspeliensis i C. a lbidus, 26-10-1999, leg. 1. Vil a i X. Llimon a, JVG 991026-20. -(8) Cala Jonqu et, 40 m;sota C. m onspeliensis, 28- 11-2000, leg. X. Llim on a, 1. Vil a, L. Muñoz, L. Peiró i M. Con ejero, JVG 1001128-19.- (11) Can Marés, 130 m;sota C. m onspeliensis, 28- 11-2000, leg. X. Llim ona , 1. Vila , L. Muñoz, L. Peiró iM Con ejero , JVG 1001128-24.
Pertalde facilitar la identificació dele s e spècie s de Cortinariu s trobade s ale s comunitat s d e Cistu s de Catalunya , pre sentem a continuació une sbós declau s d 'identificació:
1a)E spècies poccarno ses,seques;píleudefin s a30mmie stípit queno s uperael s 10mmde diàmetre; cutí cula e squamosa oden sament fibril-lo sa 2
b)Ba sidioma mé s carnó s, viscós ono ; píleude mé s de30mmie stípits uperioral s 10mmd e diàmetre;c utícula variable 4
2a)L àminesvenosesenlessevesc ares,se nseton s lilacin s; e stípit defin s a10mmd e diàm etre: Cortinarius cistohelvelloides Bon v ar. phyllophlebophorus Vila e t Llimona
b) Làmine s no venoses, sovintambton s lilacin s; e stípit defin s a5mmde diàmetre 3
3a)Píleuden sament es quamós;e spores de9 ,5-13 11m de longitud : Cortinarius scobinaceus Mal ençone tB ertault
b)Píleu fibril-l ós, sovintambun velblanc; es poresde8 ,5-11 urnd e lon gitud: Cortinarius cistohelvelloides Bon v ar. cistohelvelloides
A. Rocabruna
4a)Basidioma decolor grocintens, bru groguenc o daur at,comam ínim,e n e lpíleu(si e lcolorgroc es troba únicame nt ales làminesvegeu8b ; C ayanamii (9a), generalmentblanquinós, pot tenir tonalitatsgrogues moltd ifuses) 5
b ) Basidioma deco lordiferent 7
5 a ) Làmines lilacines; píleuocraci ogroguenci estípitblanquinó s; basidioma 11101tcarnós: Cortinarius variiformis M alençon
b)Làminesgrogues o bru-groguenques 6
6 a ) Estípit amb e lbulbmarginat, sobretotde j ove; píleu,estípit, làminesi carnamb to ns grocs méso menys intenso s ;esporesde9- 10 ,5 urn de longitud:
Cortinariu s fulmine us F r. va r. s ulphureus Kauffman
b )Estípit ambla baseatenuada;píleu,estípitilàminesambtons daurats;carnblanquinosa;es poresde8,5-9,5 111 de longitud:
Cortinariu s aureocistophilus Vil ae tLlim ona ad int.
7 a ) Píleu deco lorblanc, blanquinósocre ma 8
b ) Píleu deco lorm és fosc, bru , bru vermellós,bru gris 11
8a) Espores s ubllises, el-lipsoïdals, de 6 ,5-8 urn de longitud; píleu i estípitmoltviscosos,de color b lanc pur:
Cortinariuscristal!inus F r.
b )Es poresllisesosubllises,d ' ellip soïdals afusiform es, (7)-7,5-9,5x 3,5-5um ; queilocistidiss ubglobosos o claviformes;c utículaambhifes dec ilíndriques ac laviformes, de 5- 35 urn de di àmetre,ambpigment intracel-lular; píleu blanquin ós, higròfan,v íscid, d 'a specte glacé (com alguns Clitocybe blancs);estípit blanc,atenuat a la base, aparentmentsec;làmines decolor groc intens; Ioc. 5 - JVG 971118-53: Cortinarius s p. e)Esporesverrucoses, mésgrosses;píleu iestípitaparentment secs;co lormésvariable,maiblanc pur9
9a )Espores s ubgloboses; c utículaunamica higròfana, de colordeb lanquinós acrema ogroc palla, ambtons grisos, so bretot vers e lmarge;estípitatenuat:
Cortinarius ayanamii A .Ortega, Vil a, Bid aude tLlim ona b) Espores e l-Iipsoïdals; c utículanohigr òfana; estípitambbulb ,sovintmarginat 10
10 a)Píleu normalment blanquin ós, però també amblleugers tons lilacinso blavosos;estípitde cla viformea bulbós marginat;o lorrafanoide:
Cortinarius coeruleopalle scens C ontu b )Espèciequ e, de j ove, presenta unabundant velblanquin ós, que no permeto bservar e l co lordel fons, iq ue pot portaraco nfusióambaltresespèciesdec utículablanca:
11 a ) Olor intensa de farina;es pores subcitriformes (sobretotquan só ninmadures):
Cortinarius llimonae Vil a
Cortinariusdionysae R ob. H enry b ) Olor diferent;espores variables 12
12 a ) Làmines j oves deco lormostassa:
Cortinariusvenetu s ( Fr.:Fr. ) Fr. b ) Làmines j oves deco lordiferent: lilací, brulil ac í ogairebéblanquinoses
13 a ) Cutículase nse velo amb unti velblanquinó s fugaç; píleu i/oestípit ambtons lilacins
b )C utícula amb un velblancabundant,molt ev ident;píleu i estípit sense tons lilacins
14 a ) Píleusensetonsvermellosos o ataronjats:
b ) Píleuamb vistosostonsvermellososiataronjats:
13
14
15
Cortinarius subcaninus M aire
Cortinariu s a ssiduus M ahiques , A. Ortega e tBidaud
15 a )C utículahigròfana,ambun velblanquinó s relativament abundant ; làminessov intdeco lorlilací;estípit c ilíndric o una mica claviforme;esporesde 9 ,5-10,5 x5 ,5-6 ,5 um : Cortinarius contui Rob.Henrye t Co ntu
Ta ula 2. Comparació entreelscaràctersmacroimicroscòpics de les mostres estudiades, iles diferents descripcion s de recol.l eccions considerades afins a L. praten sis (Fr.) BigeardetH. Guill. , mencionades com Lepi ota sp. oL. cf. prat ensis.
MIGLIOZZI & COCCIA CABALLERO (1997) SALOM (2002) L. pratensis (1995 ) L. cf. pratensis (Bull.) Lepiota sp. (aff pratensis f. (Fr.) BigeardetH Guill. BigeardetH . Guill. odorata ?).
Coloraciópileica Degrogaabru groguenca o Ocraci-crema-groguenc ; disc Ocraci-lleonat, ambtonalitats ocràciaa lamaduresa,sobre petitimés fosc. rosa ataronjades; més fosques unfons blanc;groc-bru amb iocràcies obrunes alcentre. tonalitats rosades alcentre.
Làmines B lanquinoses, mésaviat Blanquinoses, amples, Deplano-ventrudes a denses, lleugeramentdesiguals illiures. ventrudes, lliures, pocdistants ventricoses, lliures. del'estípit, blanques, denses, amblamèl-lules.
Colorestípit izonaanular Blanc, groguenc enfregar-lo, Blanquinós--crema, recobert Blanc-crema, ambtons sobretotalabase. Recobert vers labase perunalleugera groguencs, que d 'una densa pruïnablanca;de pilositat llanosa; senseanellni s' intensifiquenenfregar-lo; jove, ambevidents restes de zonaanular marcada. zonaanular làbilamb velgeneral, densos, ambun abundants vestigis devel, lleugercolorgroguenc. blancs, floccoso- cotonosos, densos, quees perllongueni dispersen fms alabase.
Basidis 28-37x11- 12-(13) 1J m, 26-32x8-10 IJm, 2 1-32-(36) x 9,6-13,2IJm, tetraspòrics, declaviformes claviformes,tetraspòrics. tetraspòrics, claviformes. fms aesferopedunculats.
Queilocistidis 20-32-(35)x8-12-(13) IJm, 20-30 x 8-11 IJ m, fusiformes 22-31 x 7,2-10,8IJm, claviformes, basidioloides ioambl'àpex estirat. claviformes, lageniformes, ambelcoll +/- subesferopedunculats,aïllats, pronunciat. pocdiferenciats.
Epicutis Hirnenotricoderma; pèls de Subhimenotricoc1erma, amb Himenotricoc1erma, 300-(350) x7-9-(11) IJm, pèls de125-250x 7-12IJm, i d'elements llargs, 108-236x estrat basal dens estratbasalambhifes 8,5-13 1Jm, estrat basal dens subhimeniformeoamb aïllades, claviformes, de20- d 'elements +/ - claviformes, elements esferopedunculats, 40x 8-12IJm. de20,5-43-(47) x6-10 IJm de(25)-30-50x 7- 13IJm
Catalana de Mi cologia,vo l. 24: 61- 67; 2002.Hom enatge A Ro cabruna
pel ss uggerimentsila correcció deltext , a 1. Vidal , M. Salom , 1. Fajardo iF. Fajardo , per la c ompanyiaiajudaenlessortidesdecamp , aP . Pérez-D aniels(Jardín Botanico Madrid/CSIC ) per la recerca de bibliografia i es pecialmentalOr.V . Mi gliozzi p er la revisió d e l 'espècie, labibli ografia e nviadai e ls seus valuosos c omentaris.
BIBLIOGRAFIA
BIGE ARD, R. & H.G UILLEMIN ( 1909-1913).- Fl ores d e s C ham pignons Sup érieursde France. Paris.
BON , M ( 1993).- F1 0 re M ycologique d 'Europe. 3.- LesLé p iotes D ocuments M ycol.Mém. H orsSé rie n" 3. Eds. Associa tion d 'Écologiee tM ycologie(Facultéd e Ph ann acie- Lille). pp. 152
CA B A LLERO,A ( 1997).- Flora Mi cológica d e la Ri oja J-Le piotaceae (C DR om).E d. d ela utor. Ca lahorra-LaRioja.
CA NDUSSO,M .& G LAN ZONI ( 1990).- Le piota s l. Fu ngiEu ropaei, Vol. 4. Ed. G iovannaBiella.Saro nno. 743 pp. FRI ES,E. M. ( 1836-1838).- Epicrisis Sys tematisM ycologi ci se u Synopsis H ymenomycetum. U psaliae e tLun dae.
MIGLIO ZZI, V .& M . COCCIA (1995).- Fun ghi d el La zio VIII. 37-42. Lep iota b runneo incarnata forma, Lep iotalocquinii Val'. r io ussetiae, Le piotaignivolvata, Lepi ota c fr. pratensis,Lep iota sub laevigata, T richolomellaco nstrictum.M icologia Italiana 2:139-166
R EA,C. ( 1922).- Briti sh B asidiomycetaceae. A Handb ook of th e larger B ritisliFu ngi. Ca mbridge U niv.Press.(Reimpr.Bi bI. M yc. 15, Cram er, Vadu z 1980).
S ALOM, LC. ( 1999).- Prim eraco ntribució a l c oneixementmi cològicde lafa m. Le piotaceae R ozea les mes Balears. R e vista Ca talanaMi col., 22:115-126.
SALOM , L C. & lLL. SIQUIER (2001).- C ontribució al co neixementd ela fam ília Lepio taceae R ozea les mes B ale ar s.11. R evista Ca talana Mi col., 23: 109-120.
V ELLINGA, E .C. (2001).-7. Le piota ( Pers:Fr ) S F. Gra y. F lo ra Aga ricina Nee rlandica, 5: 109-151.
Lepiota pratensis (Fr.) Bigeard etH.Guill. (lCS-2S L , exemplar s rentat s perla pluja )
MACOWANITES AMMOPHILUS (RUSSULALES) A NEW COMBINATION BASEDON NEW EVIDENCE
1.M . VIDAL 1 , F.D. CALONGE 2 & M.P. MARTIN 2
1.-Dept.BiologiaVegetal,Unitatde B otànica,Fac. B iologia,U niv.B arcelona,Av .D iagonal645,08028 B arcelona,S pain. (Personal corresponde nce:M assaballs 10, 17118Sa nt Sad urníd e lH eura,G irona, S pain)
2. - R eal J ardín B otanico,CS IC,Plazade Murill o 2,280 14M adrid,Spa in
W ork d edicatedto th ef riend a nd co lleage August R ocabruna, inhi s 80 birthda y
ABSTRACT. Macowanites ammophilus tRussulales ï anew combination basedonnewevidence . Afterstudying abundantnewcollections, Gymnomycesam mophilus is tran sferred to thegenus M acowanites b ased onthee mergence of new dat a onmorpholo gicaland genetic c haracters.A redescription of this taxon isgiven.
Ke y words: Russulales, Macowanites ammophilus, taxonomy, Iberian P eninsula.
RESUMEN. Macowanite s ammophilus (Russulales) unanueva combinación basada ennuevos datos D espués deestudiar abundantematerial pr ocedente de nuevas recolecciones, Gymnomyces ammop hilus se transfiereal gé nero M acowanites, b asandono s e nlo s nuevos d atos morfoló gicosy genéticos encontrados.C omoco nsecuencia, se presenta unanu eva descripción deestetaxon.
R ecent1 y, CALONGE &VIDAL ( 1999)publi shed anarticle where they propo sed Gymnomyces a mmophilus asa newspecies.Th at new taxon was ba sed on several collectionswithoutanypre sence ofstipe-columella.Asa result of a later foraytoPortugalandSouthofSpain , durin g November1999 , newco llectionsofb asidiomata in all statesofde velopment wereobt ained, making po ssible to distinguishaclear stipe-columella.Thi s fact induc ed u s to studyallthe materialandinve stigate carefullyboth , macro-andmicroscopic features,complementedwithDNA sequencing.There sults of this investigationsuggestthatourpreviou s collection s, namedas Gymnomyces ammophilu s, fitbetter withinthege nus M acowanites, followin g the generickeypropo sed by SINGER & SMITH ( 1960). Thu s,a redescription is needed, whichcompile s allthemaintaxonomic characters.
MATERIAL AND METHODS
Samples from allthethreeplace s weredriedupandthe sporespreparedforSEM ,shadowingwith gold andob served followingtheusual technique s. Fortheidentificationofcolour s we follow ed KORNERUP &W ANSCHER "s colourguide ( 1978).Molecularanalysis oftheinternaltran scribed sp acerofthe rDNA (includingthe5.8SrDNA ) weredonefollowingtheDNAisolation, PCR amplification and sequencingprotocol s de scribed by CALONGE & MARTIN (2000).Th e new sequenceshave been logged intheEMBLdataba se withtheacce ssion numberAJ438038 (MA-Fungi 5 1165),AJ438037(MA-Fungi51166 ) andAJ438036 (MA-Fungi51167 ). The sesequenceswere compared withthe homolo goussequencespubli shed by CALONGE & MARTIN (2000)andtwo newsequencesobt ained from Ma cowanitesv inaceodorus collections MA-Fun gi 465 24(AJ438035) andMA -Fungi474 16-2 (AJ438034).Sequence Navi gator ' Sequence Compari son forp airwise co mparisons and SEQAPP softwarefor multiplesequences wereused tosearchforthe best alignment.Alignmentgaps weremarked"-"andunresolved nucleotides orunkno wnsequenceswere
l. 24: 69-74; 2 002.H omenatge A . Rocabruna
indicated with"N".Par simonium (branch-and-bound search) a ndma ximum lik elihood (s ubstitutions model) anal yseswe rep erformed using the computer pr o gram P AU P 4 .0b* (PhylogeneticPr ogram Us ingPar simony)o f SWOFFORD ( 1996). Branch robu stnesswases timatedb y b ootstrapa nalysis (FELSENSTEIN,1985 ) o f 10.000 heuri stic repli cates u s in g the fa ststepwise-addition o ption.
DESCRIPTION
Macowanites ammophilus (Vidalet Calonge) Vidal e tC alonge,co mb.n ov.
B asion.: G ymnomycesam mophilus Vidal e tC alonge, inCa longe & V idal, B o!.Soc.Micol. M adrid 24:6 6 ( 1999)
B asidioma h ypogeous,so litary o r g regarious, su bgloboseto irr egular, 1-3c mdi am.,w henunm ature, a ngiocarpous. Durin g rip ening proce ss itbecomessem ihy pogeo us a ndp artiallygy mnocarpous, showing awe ll-deve loped stipe with rhizomorp h. Pil eus2-7c mdi am.,g loboseto hemisphaerical,not ex panding,d epressed to umbili cate, oft eng ibbous.P erid iu msmooth, v iscid, w ith adherent gra nules of sa nd,initi allya ttachedtostipeandfinall yse paratedfr ornita ndd isintegrated intheper imarginal zo ne, o range w hite (K&W5A 2)a tfir st, b ecoming lig ht orange (K&W 5A4) a nd mac ulated of b rownish o range (K&W 7C8) to darkbro w n ( K&W 7F8)fi nally. St ipe-columella percurrent, p rominent, cy lindrical, 1-4 x 0 .7-2.5c m,initi allyw hite,th en tipicallyp unctate of br ownishora nge (K&W 7C8) f rom theb asis, un changing wh en brui shed.Co ntext w hite,initiallyso lid, then cave rnose inthestipe.Gl eba lo culate, lab yrinthiform ,a nnexe dto t hest ipe-co lumella,th e b asal cham bers later freea nd ex posed after d isintegration of th e peridium ,o range w hite ( K&W 5A2) topale orange ( K&W 5A3). Sp ore-massinthe lo culeswhiteto p aleye llow ( K&W 4A2). Od orfruity, tastevery s lowly ac ridto swee tish.
Sp ores 7 -9 x 5.5 -7.5 m (ornamentation exc luded),7.5 -10 x 6 -9 m (o rnamentationin cl ud ed), s ubglobosetobr oadlye llipsoidalor s ubovoid,h eterot r opic,w ith a pr omin ent hil ara ppen dage 2 In long. Am yloid ornamenta tionc onsisting o fisolatedwa rts, some timesf ormin gs hort c ristae, 0.25- 0.75 urn hi gh(Figs. 2-3). Suprahilar pl agea bsent.B asidiac lava te, h yaline in KOH ,35- 45 x 8- 11 m , 2-4-s pored.M acrocy stidia abunda nt, 45 -60x6- 1O m, lanceolate,wi th asi nuose m ucronate a pex. Subh ym enium ce llular, w ith g lobose ce lls, 15-25 u rn d iam. H ymenophoral trama h eteromerous,w ith se ptateh yphae,3- 12umdi am.,a nd sphaerocysts 6-35 u mdia m., w ith a bundant o leiferoush yphae2.5- 1O urndi am. C ontex t of p ileusa nd s t ipe-co lumella typ ically h eteromerous. P eridiopellis th in, 125-200 m ,s uprapellis a nintri cate t richoderm of 15-40x2-5 m cy lindrical, si nuose, c laviform, lanceola te o rmu cronateele ments, w ithoutd ermatocystidia; m ediop ellisa nintri cate ixocutis,c omposed o f ge latinizedr epent h yphae, 2.25-7 5 mdi am , s ubpellis a n intric atec utis of non -gelatinizated hypha e, 4 -1O u rn di am.,w ith f requent en largernents upto16-(25) um , that co nnectw ith the context. Abund ant ol e if erous h yphaea repr esent inth e middl ea nd inter nal la yers. Stipitipelli s 30 -1 00 m ,co nsistingin c utis of repentincrustated h yphae,2 .5-7.5 m diam. ,w ith bundle s of lon g and se mierected , se ptate,in crustate,ye llowto r ed co loured hair s, 50 -150 x 2- 7.5 m .
Th e ali gnm ento fth e ITS rDNA se quencesgi v es noamb iguous r e gion s and 8 10 c haracters we re in clud ed inth e an alyses. Amon g th em, 257we r ep arsimony-informative.Und er br anch-and-b ound sea rch,90mo st p arsimonious tr ees( MPTs) we re obtai n ed( treelength = 758, co nsistencyi ndex CI= 0 .7784, retention ind ex RI= 0.7908 , re scaledc onsistencyind ex RC = 0 .6155. Th estrict co nsensustre e isshowninFi g.3 . Similar tr ee topolo g y wasge neratedb y m aximum likelihood a nalysis followin g FELSENSTEIN ( 1985) (no t shown).Both a nalysesa gree(w ith a99 % o f boot strap), inplacin g inth esame group collection s d escribed by CALONGE & VIDAL ( 1999) as G ymnomyces amm ophilus and c ollectionswithacle ar stipe-columellad escribed inthi s pap er.
COLLECT IONS EXAM INED. PORTUGAL: Beira Alta, C astelo Ventoso, road toAlcacer doSal, coastaldunes, under P inus pinea, a nd Core tna, 26- 11-1999, l eg. lM. Vidal and FO. Calonge, MA-Fungi5 1167.- S PAIN:Huelva,Mazagón, coastal dunes, under P. pin ea, with Halimium and Corema, 27- 11-1999, leg. J.M.Vidala nd F O Calonge, MA-Fungi5 1166.Matalascañas, thesa me ecology, butinthe presenceo r Juni perus ph oenicea , 27- 11-1999, leg. J .M.Vidal a nd FO. Ca longe,MA- Fungi5 1165.
Fig.1. Ma cowanites ammophilu s. Spore showinga warty omamen tation formi ng somecre sts. Ma terial co llected inCa stelo Ve nto so, P ortugal. MA-Fungi 5 1167.
F ig. 2. Ma cowanites ammophilu s. Spore sshowingwartyand s ubreticulate omamentation. Material collectedin Mazagón , Spain MA -Fungi 51166.
DISCUSSI O .Foll owing theworkby PEGLER & YOUG ( 1979) a nd acc ordingtoo urnewdata o n this f ungus (CALONGE & MARTIN ,20 0 0;CAL ONGE & VIDAL ,2001), weco nsidertha t the ge nus in whichourmaterial fit s better is M acowanites Kalchbr. I n fac t , the mature ba sidiomata look likea typical Ru ssula at a fir stsight,an d laterobse rvations,both under light a nd sca nning e lectronmicroscopy,confirmthi s idea. Thu s,they show awell-developed stipe,theg leba is ex po sed a tba se ofperidium, atthemar gin,after ripening;the hymenophoral tramais heterornerousa ndmacrocystidia of Ru ssula-t ype are present.Thu s, it ca nnot be maintainedin G ymnomyces, as pr eviously thou ght(CALONGE & VIDAL,1999)afterthestudy ofo nly unmaturedmaterial. In c onsequence, we propo se the newco mbination Ma cowa nites ammophi lu s. M. ammoph ilu s see msto bec losetotheNorthAm eri c an M. l u te olus A. H.SITI .e t Tra ppe (SM ITH,1963). Th e microscopicc haracters are s imilar in bo th spec ies, butthe ba sidiomais larger in M. am mophilus, 2-7c m, ag ainst1-3c mi n M.lut eolus. Also thebr ownish ora nge co loration ofthe stipeb asisa ndthe peridiumin mature speci me ns ared istinctiveo f M. amm ophilus. Regarding theirec ology, M. a mmop hilu s is apsammo philousspec iesa ssociated with P inu s p inea , growinginthe Atlanti ccoastald une s ofthe So uthIb erian Penin sula , and probably itmay b ea lsopr esent in similarhabitats ofthe coa st ofNo rthAfrica,a ndre stofthe M editerranean littoral. M.lut eolus i scommoninthePacificcoastof Or egon, W a shin gtonand Ca lifornia, und erconifers (Picea and T suga) (SMITH,1963; AROR A, 1986; PHILLIPS , 1991).
On the o therhand , there issomemopholo gical resemblance between M .a mmophilu s and M. v inaceodo rus (CALONGE & VIDAL ,2001), whichgrowsinthe sa meeco logical co ndition s, b ut , withtheexce ption ofseve raldiff erences(see T ab le 1), after thephy logenetic a nalyses both s pec iesc lusterin differentc Iades (Fig. 3) .M oreover , M a c o w anit es see ms to bepo lyphyletic. MILLER e t al. (2001)usedsequences of n-LSU (nuclear large subunit rD NA) toinfer phyloge neticrelation sh ip s a mong aga ricoid , ga steroid a nd hypogaeousgasteroidta xa included in R ussul ale s In their study, Macowanites. G ymnom yces, Cy stan gium a nd Mart ellia groupedwith R u ss ula c Iades; wherea s, Z ell erom yces / an d Arcangi ella c lusterwith La ctariu s spec ies, a s fir st s uggestedbyCA LONGE & MARTIN (20 00). Mor eover, Cystan gium , G ymnomyces and Mart ellia , ap peartobepo lyphyletic , too.T his is inagreement withourresu lts concerning M. a mmophilus a nd M vinaceodo r us Fo l1 ow ingKRETZER & B RUNS ( 1997),a s many ga stero id a ndhypogeou s gas teroid ge nera see mto be polyphyletic , MILLER e t al. (2001) considerthat asynonomisationofthesege nerainto L actariu s and R ussula is ju stifiabl e .
AC KNOWLEDGEMENTS
W eex presso ur gra titute to P rof. Juli eta Ca rranza , forrevis ion ofthe te xt, a nd to Mi guelJ erez for hisva luableSE M as sista nce.On eof us(FDC)wishes toacknow ledge the fi nancials upport received from the DG ESa ndCSI C und erresearchp roj ectno. PB -95-0129 -003-01andto the ICCTIforthehelp received toaffo rdthe travell ing to P ortugal, Th e mo lecu lar stud iesha ve been fin ancia l1 ysupported b y DG ES, und er the re searc h p roj ec tPB -9 8-0538-C04-0 1 andthe postdoctora l grant from the Co munidadde M adrid to MP M.
BIBLIOGRAPHY
ARORA, D. ( 19 86 ) - Mu shrooms D emystified Seco nd edition Ten Speed Press. Berk el ey. 9 59 pp
CA LONGE , FO. & lM.VIDAL ( 1999).- G ymn omycesa mmophilus Vid al & Calon ge, sp.nov. ,enc ontrado enPortu gal. B o !. So c. Mi co!. M a drid 24:65 -70.
CA LON GE , FO & LM. VIDAL (2001).- Ma cowanitesvinaceo dorus sp. nov (Russ ulales) a new gas tero id fung us fro m coastal dun es ofSp ain. Myc otaxon 79:1-6
CALO GE , FO & M P. MA RTIN (2000).- Morphologi cal and molecul ar dataonthe taxon om yof G y mnom yc es , Mart ellia and Zell eromyces (Elasmomycetaceae, Russul al es). M y c o taxon 7 6:9- 15.
FELSENS TE IN, J. (198 5).- Co nfi dence limitson ph ylogen esis: an approac husin gthebootstrap. Evolutio n 39:783 -79 1.
KOR NER UP, A. & J H W ANSC HER ( 1978).- Methuen h a n dbo o k ol c otour. Th irdedition. Eyre Methu en Lo ndo n 252 pp.
KR E1Z ER , A. & T.D BRUNS ( 1997).- Mol ecular revi sitation ofthe ge nus Gas trosuillus M yc ologia 89:586 -589. MILLER, S.L. , McCLEAN , T.M , W ALKE R, i .r. & B BUYCK (200I ).- A mol ecul ar ph yl ogen yofthe Russulales includin g aga rico id, gas tero id and pl eurotoid tax a. M ycologia 9 3(2 ) :344-354.
Fi g. 3 Strict consensus treeof90M PTs under branch-and-bound algorithm.Percentagesfrom10.000 replicationsaregivenonthebranches.
74
Re vista Catalana deMic ologia ,vol. 2 4:69 -74;2002.Hom enatge A. Rocabruna
PEGLER , D.N. & T.W.K. YOUNG ( 1979).-Th eg asteroid Ru ssulales. Trans. B r. M yco/.Soc. 72(3):3 53-388
PHILLIP S, R .( 1991 ) .- Mu shrooms of No rth A merica. Little, Browna nd Co. B oston.3 19pp
S INGER,R & A. H. S MITH ( 1960).- S tudies o n seco tiaceous fungi. IX. T heAs trogastraceous se ries. M em.Torrey B ot C lub 2 1:1-212.
S MITH, A. H. ( 1963).- NewAst rogastraceousfun gi l'romth e Pacific N orthwest. Myco logia 55:42 1-441.
SW OFFORD,D.L. ( 1996).-P AUP * ve rsion 4 .0.Sin auerAssoc .Inc., Sund erland, M ass.
T able 1. Compari son b etweens ome character s of Ma cowanitesa mmophilus a nd M. v inaceo dorus
Ch aracters M ammophilu s M .v inaceodo rus
Sp ore ma ss Whit e-yellowi sh Or ange-yellowish
S pore o rnamentation 0. 25-0.75 11m thick 0 .7-1.5 11m thi ck
S uprahilarpla ge
D ennato cy stidia
Gl eba
Ab sent
Ab sent
Pr esent
Pr esent
Lo culate , whiti sh L oculate-sublamellate,y e llowish
Od our Fruity
Vinac eous
NOVESDADES SOBRE EL COMPONENT FÚNGIC DE LES COMUNITATS DE CISTUS DE CATALUNYA
J. VILA I iX. LLIMüNA2
1.-Rector Ub ach,53,à tic 2 a E-08021 B arcelona. E-m ail: j vilag@teleline.es
2 .-Dept. Bi ologia Vegetal(Botànica),Fac. Biologia,U niv.de Barcelona. Di agonal 645. E -08028 Barcelona.
Tr eballded icat al n ostream ici co lega A ugustR ocabrunaen e l seu 80 an iversari
ABSTRACT.New data about thefungalcomponentofthe Cistus communitiesofCatalonia. Thi s third contribution c ontainsnew flori stica nd corologicinform ationabout 92species of fun gi(5 asc omycetes a nd87ba sidiomycetes)collectedund er Cistu s bu shes(usuallyC. rnonspe liensis; in afew in stances, C. laurifolius a nd C a lbidus). A goodnumb ero ftaxa,c onsideredint eresting,are d escribedo r di scussed. Orawin gs ofmi croscopic features and c olour photograph s ofth e b asidiomata inth eir h abitat are frequently afforded.Som e ofth e taxad eservespecialmention: H elvella junip eri Filipp ae tB aiano, Clito cybe leu codiatreta Bon , Coll ybiag raveolens Poirau1te x Boud. , C. tergina (Fr.)S. Lundell , Coprinusxe rophilus Bogart, Cortinariu s a ssiduus Mahique s, A. Ortega et Bidaud , C a ureocistophilus Vilaet Llimona adint. , C. ay anamii A Ortega, Vila , Bidaud et Llimona, C. coeruleopallescens Contu , C [ulmineu s Fr. v ar. s ulphureus Kauffman , Entoloma atro coeruleum Noordel. , E . philo cistus Hau skn. e t Noordel. , Exidiop sisg risea (Pers.) Bourdot etL. Maire , L epiotas ublaevigata Bonet Boiffard , L. cf. wasseri Bon , L epista bohu sii Ballera e t Contu , M elanoleuca cf. m eridionali s G. Moreno e tBarra sa, Pa xillus cf. ammonia virescens Oe ssie t Contu , Ramaria c lavarioides Schild , Rh odocybe hirn eola (Fr.) P.O.Ortonand Tubaria c istophila Cheype. Twonew combinationsare propo sed, Collybia lanipes (Malençon e t Bertault) Vil ae t Llimona and L epiota alb a (Bres.)Sa cc.v ar. oc hraceodisca (Bon)Vil ae t Llimona. Fi ve newta xa are propo sed andde scribed: Collybiaca talonica Vil ae t Llimona , C inu sitata Vilaet Llimona, Cortinariu s llimona e Vila , Entol oma mal ençonii Vila e t Llimona,a nd Cortinarius c istohelvelloides Bon var. ph yllophleb ophoru s Vilaet Llimona. Wealso giveth e re sults ofth estudyof a collection thatwe believe fit s with M elanoleucacatalaunica Singer, ata xon thatpredat es a probabl e synonym, M.h eterocystidiosa (BelleretBon ) Bonvar. h eterocystidiosa.
Key words: fun gal communit y, Ci stion, Ci stus, rockro se bu shes, Catalonia , Spain.
RE SUM. Noves dade ssobre el componentfún gic d e lescomunitatsd e Cistus d eCatalunya. En aque sta nova aportació e s citen , comenten ode scriuen 92e spècies(5ascomicets i87ba sidiomicets) trobade s enel s Cistion de Catalunya. S 'aporten nombro sos dibuixo s del s caràcters micro scòpics i fotografie s del s ba sidiomes enel seuhàbitat.Entrele s e spècies citade s volemde stacar: H elvella junip eri Fi lippa e tB aiano , Clito cybe leu codiatreta B on , Coll ybiag raveolens Poirault ex B oud., C. ter gina (Fr.) S. Lundell , Coprinu sxe rophilus Bogart, Cortinariu s a ssiduus Mahique s, A. Ortega et Bidaud , C. aur eo cistophilu s VilaetL limona adint. , C. ayanamii A.Ortega , Vila , Bidaud et Llimona, C. coeruleopallescens Contu , C. fulmin eus Fr.var. sulphureus Kauffman , Entoloma atro coeruleum Noordel. , E.philo cistus Hau skn. etNoordel. , Exidiopsisg risea (Pers.) Bourdot etL. Maire , Lepiota s ublaevigata B onet B oiffard , L. cf. wasseri Bon , Lepi sta bohu sii Balleroet Contu , M elanoleuca cf. m eridionalis G Moreno et Barrasa, Paxillus cf. ammonia virescens O e ssiet Contu , Ramaria c lavarioides Schi ld , Rhodo cybe hirn eola (Fr.)P.O.Ortoni Tubaria c istophila Cheype.E s propo sen d ue s novescom binacion s, Coll ybia lanip es (Ma lençon et Bertault)VilaetL limona i L epiota alba (Bre s.) Sacc var. o chraceodisca (Bon ) Vi la etL limona , unanovavarietat , Cortinarius c istohelvelloides B onvar. ph yllophlebophorus VilaetL limona , iquatrenove s e spècies, Coll ybiacatalonica Vi la et L limona , C. inusitata Vi la etL limona , Cortinarius ll imonae Vi lai Entoloma malen çonii Vi la et L limona. E n e lpresentarticlehem p ogutest udiarun a recol-lecci ó q ue cre iemqu ecorres pon a Melano leuca catalaunica S inger, de la qu alco mentemunpr obable si nò nim , M heterocystidiosa (Beller e tB on) B onvar. h eterocy stidiosa.
Para ules clau: comunitat fúngica , Cistion, Cistus, màq uia , Cata lunya , E spanya.
RE8UMEN. Nuevosdatossobreelcomponen te fúngicodelas comunidades de Cistus de Cataluña. En es tanu eva aportación se citan ,c omentanod escriben 9 2es pecies (S asco micetes y87b asidiomicetes) e ncontradas e nlo s jaral es ( Cistion), sobreto do de C istus monspe liensis, d e C ataluña. S ea portan nurn erosos dibu jos delo s cara cteres micro scópicos yfoto grafías d e lo s b asidiomase n s uhabitat.Entr e lases pecies c itadasqu eremos d estacar: H elvella jun iperi Filipp ae tBaian o, C l itocybe l eucodiatreta B on, Co llybia g raveolens Poirault exBoud. , C. tergina (Fr.)S Lund ell, Co prinus xe rophilus B ogart, Co rtinarius ass iduus Mahiques, A. Ortega et Bidaud, C a ureoc istophilus Vil ae t Llimona a dint , C. aya namii A.Ort ega, Vila , Bidaud et Llimona , C. coe ruleopallescens Co ntu, C. [ulmin eus Fr. va r. su lphureus K auffman, E ntoloma a tr ocoe ruleum N oo rd el., E. phi locistus H auskn.e tNoordel., Exidiops is g risea (Pers.)B ourdot e tL. Maire, L epiotas u blaev igata Bon e tB oiffard, L. c f. wasseri Bon, Lep ista bohusii B alleroe tC ontu, Mel anoleuca c f. m eridionalis G. M orenoe tB arrasa, Pax illus cf. a mmon iavi rescens D essie t Contu , R amariac lavarioides S child, Rh odocybehi rneola (F r.)P .D. 0110ny Tubaria cistop hila C heype.S e propon en do s nu evasc ombinaciones, Co llybialanipes (Malençon e t Bertault) Vil ae tLl imonay L epiota a lba (Bres.)S acc.va r. ochraceodisca ( Bon)Vil ae tLlim ona , un a nu evavar iedad, Cortinarius c istohelvelloides B onvar. phyl lophlebophorus V ila e tLlim ona,yc uatro nu evases pecies, Coll ybia cata lonica Vil ae tLlim ona,C. inusitata V ila e tLlim ona, Co rtinarius llimonae Vi lay E ntolo ma ma lençonii Vila e tLli mona.E n e lpr esente trabajo hemos tenido laocas iónd e es tudiar' un a recolección qu ec reemosqu ec onc ue rdabi encon Melanoleuca cata launica S inger,d e la c ual co mentamosunpr obable sinónimo, M. he te rocyst idiosa (Beller etB on) B onva r. h eterocy stidiosa. Palabras cla ve: comunidad fúngica, Cistion, C istus, m àquia, Cataluña, España.
INTRODUCCIÓ
L 'estudi d elc omponentfúngi c dele s brolle s acidòfile s d e CiStLl S es tiguéini ci alment ce ntrat e n e lP arc N aturald el Cap d e Cr eus i se rrade Verdera , onaqu e ttipu s d e vege tació ocupa u ng ran es pai, p erpetuat p els re current s inc endis, queenfac iliten la reimplant ació. L esp rimeresdad es florí stiqu es a paregueren a VI LA & LLIMONA ( 1998),i la de scripció fit ocenològica d e la c omunitat f úngica de l 'àrea tRu ssulo monsp eliensi-Rectipilecium cistophili Llimonae tVil a)es feua ltr eba ll d e VILA & LLIMONA ( 1999),qu e també inclou dade s tax onòmiqu es no ves. L a rece rca d ec ampil 'estudi d e les recol-lcc cion sClí tiqueshan continuat , malgrat le s de sfavorablesco ndicionsm et eorolò giqu es d el p eríod e, iunin cendi d eva stador , l'estiu del 'any 2000 , ala part or ienta l d el Parc Natural , il' àrea d 'estudi ha es tat ampli ada amb parcel-les s ituadesalaS erra d e Coll serola, alaS erra d e Pr ades,a ls a floraments silícicsqu ee nvolten per l 'oe st la v ila deR eus i a la part S de l Maresme(Tiana,T eià). Tota l 'informació florí stica i taxon òmica inèdita di sponibl eés in closa,a mb e ls c omentarispr ecisos, e n e lpr esent tr eball, qu ese rà seguitenel futur perunaa ctualitzacióde les d ades fitoc enològiques,a la llumd els nomb rosos in ventari s obtinguts de sprés d el 14 -5- 19 99 , d e l 'ampliació d elco njuntd e les es pèciesid entificades id e l' a ctualització dellur nomenclatura.Co nvidem des d ' aquí tot se lsmi còlegs qu e h ana p legatd adesso bre e lsfon gs deles brolle s d e Cistus, a int entare ntretots d efe run as íntesi d e lesco munitatstrob ades, qu ec ompti a mb e l s uficient c o n se n s per a esse r a plicable a tota la regió Inedi terr ània .
E lm ateriales tudiat es troba dipo sitate nel s herbari s JVG ( herbarip ersonal d el primera utor),BC NSCM ( herbarid e laSo cietat Catalana deMi cologia)i B CN M yc,e ls d os últim s dipo sitatse n e l C entre d e Documentaci ó d e Biodiversitat Veg e tal , CERBIV , Parc Ci entífic d e Barc elona, Uni ve r sitat d e Barcelona.
LOCALITATS ESTUDIADES
L a topon ímia, l 'altitud ila localització UTM (3 1T ), han esta ttretes d el map a 1:25.000 d e l'In stitut C artogràfic d e Catalunya ( 1997).
1.-Cas telld e Qu enn ançó, Vilajuïga(Alt E mpordà). A lt. 95rn; UT M 5074687. Cistus albidus i C. monspeliensis. S òlàc id.
2.-So ta e lPui g M argall,vo ralac arreterad e St.P ere, Vil ajuïga(A lt E mpordà). A lt.170 m ;UTM 5 114686. C istus monspe liensis i C. a lbidus. S òlàc id.
3.- V oraCa nP ep S atller, Vil ajuïga(Alt Empord à).A lt.SS m ; UTM 5094687. Cistus m onspeliensis i C. a lbidus. Sò l àc id.
4.-S 'Arenella, elPortdelaSelva(AltEmpordà ). Alt.10m ; UTM5154689 Ci stuss alviifolius i C. mon speliensis. Sòlàcid.
7.-PlanssobreelMa s deRaba ssers deBaix , Cadaqué s (AltEmpordà ). Alt.105m ;UTM 5234685. Ci stus monsp eliensis, C. s alviifolius iC albidus. Sòlàcid.
8.- CalaJonquet ,sobreaque st puntdelaco sta, enunreplàtancatperunamplerevoltdelacarreteradelFar , Cadaqué s(AltEmpordà ). Alt.40m ; UTM5234683. Cistu s mon speliensis. Sòlàcid.
15.-CamídeRonda , LaFiguera ssa, Ro ses (AltEmpordà).Alt.15m ; UTM5164676. Ci stus mon speliensis, C. albidu s iC s alviifolius. Sòlàcid.
17.-Collet sobrelaFa1conera, plan s ideclivi ssuaus sotalapista quebaixaales instal-lacions militars abandonades, Ro ses(Alt Empordà). Alt.95m;UTM5174676. Cistus mon sp eliensis , C. albidu s i C. salviifoliu s. Sòlàcid.
19.-CanFerrer , SerradeColl serola, Barcelona (Barcelonès).Alt.240m;UTM4294588. Cistu s mon sp eliensis, C. salviifolius, C. albidu s iC. ladanijerus. Sòlàcid
21. - CorraldelSanç,carreteradePrade s aVilanovadePrades , VilanovadePrade s (ConcadeBarberà ). Alt. 1005m ; UTM3304578 Ci stus laurifolius iC. albidu s. Sòlàcid.
22.-SotaPuntadeles Catalane s, carreteraaPrade s, Prades(BaixCamp ). Alt.1000m ; UTM3324578. C istus laurifoliu s. Sòlàcid
2 3.-CarreteradePrade s aAlbarca , entreel s quilòmetre s 4i5 , Prade s(Baix Camp ). Alt.910m ; UTM3284575 . Ci stus albidus, C. laurijoliu s i Qu ercus rotundifolia. Sòlàcid.
24.-MatadeRiudabella , Vimbodí (ConcadeBarberà ). Alt.560m ; UTM 3374581. Ci stus albidu s i C. sal viifoliu s. Sòlbà sic.
25.-Les Tre s Cale s, l'Ametlla deMar (BaixEbre ). Alt.15m;UTM3174531. Ci stusc lusii, C. aIbidu s , C. s alviifolius i, més rarament , C. mon speliensis. Sòlbàsic.
26.-TuródeSalveRegina , PremiàdeDalt(Mare sme). Alt.425m;UTM4444595 Cistus mon speliensis, C. salviifoliu s iC. albidu s. Sòlàcid.
27 .- Vi sta Alegre , Tiana(Mare sme). Alt.220m;UTM4384593. Ci stus sal viifoliu s iC albidu s. Sòlàcid
CATÀLEG D'ESPÈCIES
Alalocalitat19-CanFerrer (Collserola , Barcelona) , apartdelesespecie s quemereixenun comentariode scripció mé s extens , hi hemrecol-lectattambéelssegüentstaxons, anteriorment ja publicats , d 'altres localitats , aVILA & LLIMONA (1998 , 1999): Agaricus porphyrhi ron P.D. Orton , Clitoc ybe cistophila BonetContu, Collybia dryophila (Bull.: Fr.)P. Kumm. , Cortinarius scobinaceus Malençon et Bertault, Crinipellisstipitarius (Fr.)Pat. , C. subtomentosa (Peck)Singer, Entoloma cistophilum Trimbach (trobat també sota Cistus laurifolius, ala Serra de Prades, Ioc.22) , Hebeloma album Peck ss. Bruchet, H. cistophilum Maire , H. hiemale Bres.,
me natge A. Roc abruna
H y groph oru sc hry so d o n (B a ts c h: Fr. ) Fr. , H. pseudodi s coid eus ( M a ir e) M al en çon e tB ert ault v ar. c istoph il us B on e t G. Ri ou ss et , L a cc ariala ccata ( Sc o p .: Fr. ) B e rk.e t Br o om e, La ctariu s t e squorum M al en ç on , L ecci num c orsicum ( R o ll a n d) Sin ger , L epiotac lypeolaria ( Bull.:F r. ) P. Kum m. , L eucoa gari cus melano tric hu s ( M a l e n ço n e t B er taul t ) Trimb a ch , Mara smi ellus o mphaliform is ( Kühn e r) Noord el. , Ru s sula c is toadelpha M.M. M o s er e t Tr im bach , R. monsp eliensis S arn ari , T h eleph ora c aryophy llea S ch a e ff.: F r. i vuilleminia ma cro spora ( Br es .) Hj ort stam
CLASSE ASCOMICETS
Helvella juniperi Filippa e tB ai ano
M ATERI AL ESTUD IAT. (7) P lansso bre e lM as d e R a b asse rs d e Ba ix, 105 m ;so ta C nionspeliensis i C salviijolius, 1-22000, feg. X Llim ona i 1. Vila, J VG 100020 1- 12.- Ibid , 23- 1-200I , feg. X. Llimo na i 1. Vila, BCN M yc.- ( II ) Ca n M arés, 130 m; so ta C. inonspeliensis i C. albidu s, 22-2-200 I , feg. X. Llim ona, 1. V ila, L. Muñ oz,C. Guti érrez i M .Co nejero,BC N M yc.- ( 17) C a lletso brela Falcon era, 95 m: so ta C. m onspeliensis i C. a lbidus, 22-2-200 I , feg X. Llim ona, 1. Vi la, L. Mu ñoz, C Guti érrez iM C o nejero, BCNM yc.
OB SERVACIONS. E sp èci e r ec entment d e scrita per FILIPPA & BAJANO ( 1999), d e l a T o s c an a ( It à li a), s e mpr es ob re sò ls s or re n cs amb Ju niperus i Pi nus, qu ec re ie m qu eé s molt prop era , m orfològic am ent , a H. la cu nosa Afz.: Fr. La principal diferèn ci ae nt re a mbdu es es pèc ie s r adi cae n la mid a il a f orma d e l es es po res. S e gon se ls es me n ta ts a u to r s it ali an s, H. junip eri t é un e s e s po re s d 'es tretament e l-lipsoïd als a ga i re bé c i líndriq ue s, d e 18-24 ,5 x 9 ,5-14 urn , m entre qu e H la c uno sa l e s t é e l-lip soï da l s, d e 15-20 x10-13 11m. E l no stre m at erial pres ent a un e s e s po re s m és av ia t c ilíndriq ue s, a mb un e s mid e s a mi g ca mí e nt re Hi j uniperi i H la cunosa, d e 17 ,6- 21 ,3 x11,7-13 ,3 11m , Xm= 19,9 x12,6 11m. Probabl ement se rà n eces s àri a l a com para c ió d e s e qü è n c i es d e DN A p er ac larird efiniti v am ent l' entitat d ' aqu e stes du e s e s pèc ie s.
Hysterium acuminatum Fr.:Fr.
= H an g u sta tum Alb. e t Schwein.
M ATERIALESTUDIAT (8) Ca laJ onquet , 40 m ; 24- 10-2000, feg. 1. V ila i X Llimon a.- Ibid., 23- 1-200 1, feg. 1. Vila i X Llimon a.- ( 11) Ca nM a rés, 130 m ; 12-9-1999, feg X Llim onaiO.Llimona. - Ibid. , 1-2-2000, feg. X. Llimo na i 1. Vi la.- Ibid. , 28- 11-2000, feg. X. Llim ona , 1. Vil a , L. M uñoz, L. Pe iró iM C onejero.- lbid. , 22-2-200 I , feg. X. Llimona, 1. Vil a, L. M uñ oz, C. Guti érrez iM. Co neje ro.- (\ 3) Se na d e la C arbonera , 100 m ; 26-9- 1999, feg. X. Llimona i O. Llimon a. Rec oll ect ada se m pre so breb ranqu es ibranquillon s mor ts,ca iguts,d e Cist ustn onspeliensis. T ote l materia l a BCN M yc.
Patellaria atrata Fr.
M ATERI AL ESTUD IAT. (2) Sotae l Pui g Ma rga ll, 170 m ; so bre f ustae n desco mpos ic iódeC m onspeliensis, 26- 10- 1999, feg. 1. Vi la i X. Llimona.- ( 15) Ca mí de R onda , IS m ; so b re fustae nd escomposició deC. m onspeliensis. 24- 12-1999, feg. X. Llimon a i1. V ila.T ote l mat eriala BCN M yc
Propolis versicolor ( Fr.)Fr.
M ATERI AL ESTU DIAT. (2) So ta e lPui g M argall, 170 m ; so bre fustae n desco mposiciódeC. m onspeliensis, 26- 10- 1999, feg. 1.Vi la i X Llimona .- (7) Plansso bre e lM as d e R abassers d e Bai x, 105 m ; so bre C. tnonspeliensis, 23- 1-200 I , feg. X. Llim ona i 1. V ila - (8) Ca laJ onqu et, 40 m ;so b re C mo nspeliensis, 24- 10-2000, feg. 1.Vi la i X Llimo na.- (9) Co llde la Pe ra fita, 250 m ; sobre C. m onspeliensis, 26- 10- 1999, feg. X Llimona i 1. Vil a.- Ib id., 23- 1-200 I , feg. X Llimona i 1. Vila.- ( 15)Ca míde Ro nd a, 15 m ;sob re C. m onspeliensis, 1-2-2000, feg. X. Llim ona i1.V ila. M ateria l a BCN M yc.
Verpa conica ( O.F.Mül1.:Fr. ) Sw.
M ATERIAL ESTUD IAT. (24) M ata de Riud abella , 560 m ; so taC. al bidus, e ntre la fu llaraca, 9-4-2002, feg. X. Llim ona, 1. V ila, C Guti érrez, A. Rocabruna , M T abarés i C C0 11és, J VG 1020409- 1
CLASSE BASIDIOMICETS
Achroomyces peniophorae ( Bourdot e tG alzin) Woj ewoda
MATERI ALESTUD IAT. (8) Cala Jonquet, 40 m;sobre Pe niop hora m eridionalis, 24-12- 1999, leg. X Llim ona i J Vil a.- (9) Coll de la Perafita , 2 50m ; sobre P.m eridionalis i P.lycii, 2 6- 10- 1999, leg. X. Llim on a i 1. Vil a.-Ibid., sobre P Iycii, 1-22 000,leg. 1. Vil a i X. Ll im on a.- (l I ) Can M ar és, 130 m;sobre P .m eridionalis i P lycii, 1-2-2000, leg. X. Llimo na i 1. Vila.- Ibid. , sobre P.m eridionalis, 24- 10-2000, leg. 1. Vi la i X. Ll imo n a- Ibid. , sobre P .lycii, 1 1-1-200 I , l eg. 1. Vi la i X. Lli mo na.- (lS ) Camí de Ronda, IS m;sobre P .m eridionalis i Pi lycii, 24 - 12-1999, leg. X. Llim on a i 1. Vil a. Totel materi al a BCNMyc.
Amanita muscaria (L.:Fr. ) Hooker
OBSER VACIO NS. Retrobada , abundantment, arreu (localitats 1, 7 , 8, 9 , 11 , 14 i 2 1), de stacant especialmentla localitat 11, onl' espècie s' haobservatvuit vegades (26-10 - 1999, 24-12-1999 , 1-22000 , 28-11-2000 , 9-12-2000,11-1-2001 , 23-1-2001 , 22-2-2001). Enaquesta últimalocalitat , hem pogutob servar lagran variabilitat d 'A111anita mu scaria quanfructifica sota Cis tLts , j a que hem recol -Iectat de s d 'exemplars jove s, totalmentvermells, aaltres degairebéblancs, passant pertotauna gradaciód 'ataronjats i groc s; sovinttambéhemob servat, enunamateixa recoll ecció, píleus decolor vermelligroc , vermelliataronjatoataronjati groc p àl-lid. Totaaquesta variabilitaten s fadubtar encaraméssobreles varietats oforme s, descrites per aquestaes pècie,enl 'àmbit mediterrani (VILA & LLIMONA , 1998).
Amanita vaginata ( Bull.:Fr. ) Vittad. var. cistetorum ( Contuet Pacioni ) Vila et Llimona
NO VESDAD ES. (l9 ) Can Ferrer, 240 m;sota C. m onspeliensis, 2 3- 10-2000, leg. X. Ll im on a i 1. Vi la, BCNMyc.
OBS ERVACIO NS. Totiqueaquesta nova rccol-lecci ó con sta únicamentd 'unsol exe mplar , creiemque coincidei x força bé amb elmaterial publicatper VILA & LLIMONA ( 1999) , delCapde Creus (Girona)./A. v aginata var. c istetorum s' hacitattambé , recentment , delMar esme(ROCABRUNA & TABARES ,2001b).
Boletus aereus Bull.: Fr.
MATERI ALESTU DIAT. (5) VoraSantPere de Rodes, 470 m;en gra ns gru ps, sota C. m onspeliensis i C a lbidus, 2 6-9- 1999, leg. X. Llim on ai O. Llim on a, BCN Myc.
OBS ERVACIO NS. Noconei xem citacion s anteriors de B. ae reus sota Ci stus pur.É s moltprobabl e que elnostre materialfructifiqués formantectomicorizes ambels mateixos Cistu s
Bovistaaestivalis ( Bonord.) Demoulin
OBSERVACIONS. Recol-lectada , abundantment , arreu(localitats 1,5 ,7 ,8 ,9 , 11, 13, 14, 15, 17, 18i 19).Probablement siguielgasteromicet més freqüentenel Ci stion. D et.: S.Pon s.
Chalciporus
piperatus (Bull.: Fr.) Bataille
NOV ES DAD ES. (l I ) Can M ar és, 130 m;sota C m onspeli ensis i C. albi dus, 11-1 -2 001, l eg. X Ll imon ai 1. Vila , JVG 10101 I 1-1. -lbid ., 2 3- 1-200 1, leg. X. Llim on a i 1. Vil a, JVG 101012 3 -7
OBSERV ACIO NS. Aque stes noves recol·leccionsenshanpermés d 'identificar a mb seg uretat l ' espècie , anteriormentpublicadaaVILA & LLIMONA ( 1999)coma C. cf. piperatu s. E s molt c uriosala presència d 'aquesta e spèciee nels Ci stus, jaquecomplementales interessantssimilitudsque trobem entreaque st iunaltrehàbitatmoltdiferent:els bo scos debedolls tB etula p endula). Enaquest últim hàbitats 'hi trobafreqüentmentC. pip eratus itambé Amanita mu scaria (abundantenel Cistionï , pero , amés amés, hipodemtrobarunlactaripelut (Lactarius tormino susi iunarú ssula verda
( Russula ae ruginea), qu ee n e l Ci stion sónreemplaçades per La cta rius tes quorum (tambépelut) i Ru ssula monspeliens is (uniformement verda).
Clavulina rugosa ( Fr.) J. S chrot .
MAT ER IAL EST UDIAT. (l I ) Can Marés, 130 m;sota C monspeli ensis, 23- 1-200I , leg. X.Llimona i 1. V ila, JVG 1010123l.
Clavulinopsis
corniculata (Fr.) Corn er
MAT ERI AL ESTU DIAT. (9) Collde la Perafita, 250 m;sota C m onspeliensis, 28-11-2000, leg. X.Llimona, 1. Vila, L.M uñoz, L. PeiróiM Conejero, JVG 100 I128-15
Clitocybe
fontqueri R. Heim
MAT ERI AL ESTUDIAT. (5) Vora Sant Perede Rodes, 470 m;sota C. m onspeliensis i C. albidu s, I- I1-1999, leg. o. Llimona.- (l4) CamíaVilajuïga, 55 m;sota C. mon speliensis, 26- 10-1999, leg. 1. Vila iX. Llimona.- ( 19) CanFen-er, 240 m;sota C. monsp eliensis, 3 1-10-2000, le g. X.Llimona, 1. Vilai N.Vallès. Tot e l material a BCN M yc.
Clitocybe leucodiatreta Bon (Fig.1, a )
Píl eu d e fin sa4 0mmde di àmetre, pl ano-con vex d e j ove , desp rés,d 'ap lanata una mica deprimit, a mb e lmar ge no es triat; c utículahigròfana, llisa,glabra , d eco lorbru ve rmellósqu anes troba ben hidr atada, deg rococraci p àl-Iid a crema entempssec.L àmines d'a dnates aesc otades,mitj anament denses, d ec olor c remaabrumolt p àl-lid; arestae nteraid el mateixco lor. Lam èllules abund ants. Es típit c ilíndric, ge neralmentun a micaatenuat a la ba se,d efin sa30 x 3-5mm , dec olorbl anquinóso se mblant a ld el píl eu,a mbalgunes fibril-les po cev idents . C arn prim a , p àl-lida, d 'olor nod estacable. E spores d e4,3- 5,3 x 2,1-3,2 11 In , d 'e stretament e l-lipsoïdals as ubcilíndriques , llises, hia lines. B asidis tetraspòrics. Ci stidis no o bservats.Him eni amb h ife s fibulíf eres.
MAT ER IAL ESTU DIAT. ( 11) Can Marés, 130 m; sotaC mon sp eliensis, 24- 10-2000, leg. X.Llimona i 1. Vila, JVG 100 I024-4.- Ibid., 28- 11-2000, leg. X. Llimona, 1. Vila, L Mu ñoz, L.Peiró i M.Conejero, J VG 100 11 28-2l.
OB SERVACIONS. C. di atreta (Fr.:Fr. ) P.Kumm. , moltsem blant, se' n separa pelco lor unifo rme me nt mésfosc ip er les tonalitats rosades de les làmines.
Collybia butyracea (Bull.:Fr. ) P. Kumm. v ar. butyracea
MAT ER IAL ESTU DIAT. (5) VoraSa ntPere de Rodes, 470 m;sota C. mon speliensis i C. a lbidus , 1-11 -1999, leg. X LlimonaiO.Llimona, BCN Myc.- (9) Co llde la Perafita, 250 m; sota C monspeliensis, 26- 10-1999, leg X.Llimona i 1. Vila, JVG 991026-13.
Collybia catalonica Vila et Llimona s p. n o v (F ig.1, b- e)
Pi leus 8- 12 111/11 in diam ., plano-convexus.Cut iculag labra,laevis u sque m anifeste ru gulosa, leviter hygrop hana, ad marg inem st rictam, brunn eap lusmi nusve rubescentem co lorata.La mellae liberae aut emarg inato -adnatae, paru md ensae,c remeae au tp allide brunneo-lutescentes S tipes teres, 20-30 x 2-3 mm,p ileo concolor velpa llidi or, ad ap icemleviter pruinosus, a d basem strigosus, a libi glaber,sae pe dem umlongitudinales ubtiliter stria tus.C arotenuis,o dore etsa poren otabi libus dest ituta. Sporae 9,1-10,7-(11,2) x 4,8-5,3 1-1/11 , X n1 = 9,9 x 5'0 I--U11 , Q = 1,8-2,1-(2,3), Qn1 = 2,0, o blongo-ellipsoideae,laeves, h yalinae. Ba sidia tetrasporica.C heilo cys tidiarara , [usijo rmia ve l sub lageniformia a ut cy lindracea,u sque ad 43 x 5 um. C uticula dryop hila typo (epid ermo id ea), h yphas fi buliferaspi gmentum ex tracellularemincrustantem instructa Ca ulocystidia b as idio lo id ea velcy lindrica a ut c lavifo nn ia, 16-30 x 3 -5 P/11 H ymeniumh yphasfibulife rae consti tutus.Hol otypus prope B arcelona inS erra d e Collserola inC atalonia(NE Hi spania), 240 m s .m ., subC istus salv iifolius et C mo nspeliensis, a X Llim ona e t J. Vil a lectus, 23- 10-2000, in h erb. B CN-SCM B4057 co nse rva tus.
b )C utículano higròfana,a mbun velbl anc moltabundant;làmines no lilacines, d eco lormolt p àl-lid; es típit ge neralment ambunbulbmar ginat;es poresd e 10,1-11,2 x5 ,3-6,4 um : Cortinariu s llimonae Vil a
Cyathusolla Bat sch: Per s.
MATERIAL ESTUDIAT. (1 1) CanMarés, 130 m;sota C. monspeliensis, 28-11-2000, leg. X. Llimona, 1. Vila, L. Muñoz, L Peirói M.Conejero, BCN Myc.
Entoloma atrocoeruleum Noordel.
MATERIAL ESTUDIAT. (19) Can Ferrer, 240 m; sota C. monspeliensis, 23-10-2000, leg. X. Lli monai 1. Vila, NG 1001023-12.- Ibid., 3 1-10-2000, leg. X. Llimona, J Vila iN Vallès, BCN Myc.
OBSERV ACIO NS. E spècie m ésav iat rara , di stribuïd asobretot per Europa c entral i boreal, p erò qu e r ec entment ha es tat c itadad 'Itàlia meridional per CONSIGLIO (2 000).Elno stre m ateriale ncaixab é a mbles d e scripcion s, tant d e l'autor itali à com de NOORDELOOS ( 1992).Un aes pècie prop eraés E . nig roviolaceum (P.D.OI}on) H esler, r ec entmentc itadad e l az onad el Montseny p er ROCABRUNA & TABARES (2001a),ique esseparaperle s tonalitatsv iolàcies,ogri sv iolàcies, delpíl eu idel 'e stípit, iperle s e spores lleugerament m és gro sses. Lade scripció iicono grafia d e l a pr esent recol-lecció d 'E.a trocoe ruleum e s troba a VILA (2 002).
Entoloma hebes (Romagn.) Trimbach (Fig.4 , g -h)
Píl eu defin s a40mmd e diàmetre, còni c d e jo ve, de sprés aplan at ip apil-lat,es triatfin sa l a m eitat d el radi; c utículalli sa, hi gròfana, d ec olorbru molt fo sc en e ls exe mplarsm és jo ves, d esprés un a mi ca m és p àl-lida e n madurar , debru p àl-lid abruro sat ende shidratar-se. L àminesa dnates,d enses, d e c olord e blanquinó sag ris p àl-lid, de sprés m és ro sades per l a maduració deles es pores; ar esta d el mat eix color ,e ntera. Larnèl-Iul cs abundant s. E stípit cilíndri c, llar g i prim , d e fin s a90x5mm , d ensamentc obertp er fibril -les ar gentade s, que ,e n fregar-les, es de sprenen , d eixantv eure e l c olord e fon s, qu eésse mblant ald el píl eu om és p àl-Iid ; ba se blanquino sa. Carn prima, trenc adissa, d e col or bru p àl-Iid ; olor d e ranci.E spore s de10 ,7-11,8 x7 ,5-8,5 urn, multi anguloses,a mb e lsan gles b en mar cats. Basidis tetra spòric s, fibulífer s. Qu eiloci stidis abundant s(aresta es tèril, homo gènia), v ariables,d e cilíndri csa la geniforme s, tortuo sos, a ve gades tamb ésubcapitatso sinuosos,d e3 0-55x 5 -13 um , amb0 -1se ptes. Epicuti s filamento sa,a mb hifes d e fin sa 10 urn d e di àmetre, hipodermis a mbhife s m és grui xudes, d e fin sa32 um d e di àmetre; pi gmentex tracel-lularin cru stant, d ec olorbru , a l 'e picutis, intrac el-lular a l ' hipodermis.
MATERIAL ESTUD IAT. (22) SotaPuntade lesCatalanes, 1000 m; sota C. laurifolius, 23- 10-2001, leg. X. Lli monai 1. Vila, JVG 1011023-1.
OBSERV ACIONS Vegeu Entoloma malençonii Vila et Llimona.
Entoloma malençonii Vilaet Llimona sp.nov.
(Fig.5 , a-c )
Pil eus usque 15 mm indiam etro, prima co nicus,d einde applanatu se t o btuse umbonatu s; margo, m adidus,s ubtiliter s triatum.Cuti cula la evis, pau ceve lnonh y grophana , brunn ea,ve l umbrina,a d umb onem fuligin ea. Lam ellaea dnatae, satisd ensae, fu sco-roseae. Stip es te res, u sque 45 x 4 mm, pil eos ubconcolor, prope api cem d ense pruin osus, pallidior, alibidi sperse fibrillosus. Car o tenuis, brunn ea; od orex igua,ran cida. Sp orae 8,5-9,6 x 6 ,9-8,0 J.1m , Q = 1,13-1,31, Qm = 1,24, perspicu e an gulata e. Ba sidia tetra spora, fibu life ra.Ch eilocystidia rara(a cies h eterogeneae),e longata, c ilindricau sque leviterc apitata, 45-75 x 7-11 J.1m. Cuti cula filam entosa,ex hyphis u sque 7 J.1m in diam etro,c umterminalibu se lementa c lav iformibus, 10-15 J.1m indiam. ; pigm entum ex tracellulare in crustans, fu scum. Stipiti s pruina apili se longatis, e ilindri c is, 0-2 septatis,usque 70 x 5 J.1m , c omposita.Holo typus prop ev ico Cadaqu és di cto, in NE Catalonia (Hispania),a X. Llimona et J. Vilalectus, 26-10-1999, 105maltitudinis, s ubCi stus mon speliensise t C. salviifolius,inh erb. BCN-SCM B -4062c onservatus.
A. R ocabruna
ETIM OLOGI A. EnhonoralProf.Georges J.L, M alençon, ill ustre micòleg francès, aq uiunde nosaltres(X .LI.)de ulaseva iniciacióe nla micologia deca mp.
Píleu defins a 15 mmded iàmetre, cò nicde j o ve, desprésmésap lanat iob tusamentumbonat;marge dè bilment estriat e ntemps humit;c utículallisa , pocoge nshigròfana, decolorbru, bru sèp ia,més fosca,fuliginosa, enl ' umb ó, més p àl-lida vers elmarge. Làminesad nates,relativamentde nses, de co lorbrurosat quansónmadures; aresta del mateixcolor, e ntera isovintuna mica pruïnosa. Lamèl-lul es pocabundants.E stípitc ilíndric,de finsa 45 x 4 mm, deco lor semblant al del píleu,amb la base blanquinosa, densament pruïnósvers l' àpex,amb algunes fibril-les dispersesa la resta. C arn prima, deco lorbrufosc;olorlleugera, de ranci. Espores de 8,5-9,6 x 6,9-8,0 u rn, Q = 1,13-1,31, Q m = 1,24, a mb e ls anglesben marcats,avegadespentagonals.Bas idistetraspòrics,fibulífers. Queilocistidis rars(arestaheterogènia),allargats,decilíndrics a lleugeramentcapitats, 45-75 x 7-11 u rn.Cutículafilamentosa,a mbhifes de finsa 7 urnde d iàmetre,amb e lements terminals c laviformes, de 10 -15 urn dedià metre;pigmentex tracel-lularincrustant,deco lor br u.Pruïna del'estíp it formada per pèlsallargats, c ilíndrics,amb 0- 2 septes,de finsa 70 x 5 u m,
MATER IAL ESTUD IAT (7) Pl an ssobreelMasde Rab assers de Baix, 105 m; sota C. monspeliensis i C. salviifolius, 26-101999,leg. X Llim on a i 1. Vil a, BCN -S CM B-4062 (hol otypus)
OBSER VACIO NS. E .m alençonii difereix d 'E. h ebes (Romagn.)Trimb ach per la mid a reduïda del basidioma, l 'estípit nofibril·lós-argentat, lacutícula nohigròfana, lesesporesmésvariablesde forma (amb 5 -7 angles)iuna mica mésc urtes,il 'aresta de les làmines heterogènia,ambqueilocistidis rars. E o livaceo hebes NoordeI.e tH auskn., descrit recentmentd' Itàlia, sota Cistus (NOORDELOOS & HAUSKNECHT , 2001), se' n separapelcolorolivaci del ba sidioma,sobretotdel píleu, lac utícula higròfana, l 'estípit nopruïnós il'ab sència d 'olor. E .ku ehnerianum Noordel. té unao lor es pecial, mescla de pinturaide ranci,segonsNOORDELOOS ( 1992) i esporesmésgrosses,de 10-14 x 7-9 urn, E. te nellum (1. Fa vre) Noordel. se'ndiferencia pels tons mésgrisosdel píleu, l' estípitg labre vers la base, l 'olor indefinida, l 'aresta estèril(homogènia)i elsqueilocistidis mésc urts,de finsa 40 urn de longitud. Altresespèciesde colorimida semblant, com E.lucidum (P.D. Ort on) M.M . M oser, E c landestinum (Fr.:Fr.) Noordel.o E.pro terum Noordel.etW olfe l, tenen lac utícula clarament higròfana inopresenten queilocistidis. L 'espècie més properaa E ma le nçoni i E kerocarpus Hau skn.etNoord el., de scrit d 'un pratàrid, amb gramíniesi Qu ercus, voraM aissau(Austria).Aquest últimtàxon té elpíleumésconvex,amblacutículahigròfana, l 'estípitglabre versla b ase, unao lor diferent, noderanci, iqueilocistidis més curts, de fins a 50 umde longitud. Amésa més, lacarn té una con sistència especial, querecordala d 'un Ma rasmius, segonsHAUSKNECHT & NOORDELOOS ( 1999).
Entoloma philocistus Hau skn. et Noord el.
=E. so rdidulum (KühneretRomagn.) P.D .Orton ss. Ortega ( 1992), V ilae tLlimona ( 1999)
OBSER VACION S I NOVES DAD ES. El s exemp lars d' E. so rdidulum quefructifiquen sota Ci stus hanestat descrits recentment comuna espèciediferent, per HAUSKNECHT & NOORDELOOS ( 1999) Per tant,e lmaterial publicatanteriorment a VILA & LLIMONA ( 1999 ) amb e lnom d 'E.so rdidulum correspon e nrealitat altàxon recentment descrit. Segons HA USKN ECHT & NOORDELOOS ( 1999),E. philo cistus té les lamines il 'estípit unamicamés foscos,elbasidiomamés robust iun pigment intracel-lular més abundant enlacutícula, diferències força relatives, alnostreentendre. E philocistus semblaesser abundant , ihae stat retrobata les localitats 5 ( 1-11-1999),9 (9-12-2000), 11 ( 1-2 -2000 ) i 19 (23-10-2000).
Entoloma undatum Gillet) M.M. M o ser
MATERI ALESTUD IAT. (5) Vora Sant Pere de Rod es, 470 m; sota C. monspeliens is i C. albidus, 26- 10- 1999, leg. 1. Vila i X. Llim on a, lVG 991026-18.- (17) Callet sobrelaFalc onera, 95 m ; sota C monspel iensis i C. a lbidus, 23- 1-200 I , leg. X. Llim on a i 1. Vil a, lVG 10 101 23-10. -(19) Can FeITer,240 m: sota C. monspe liensis, 23- 10-2000, leg. X. Llim on a i 1. Vil a,lVG 1001023-1 7.
Fig.5. Ento lo/nama lençonii (holotypus): A) es pores; B ) qu eilocistidis; C)pèls de l' àpex d e l' estípit. L epiota farinolens (99 1026-11): D ) es pores;E)qu eilocistidis. B arra = 8 um ,
100 R evista C atalana d e Mi cologia,vo l. 24:75- 121; 2002. H omenatgeA. R o cabruna
OBSERVACIO S.E spècie ubiqüi sta, qu e tantp o t f ructificar a l' estatgea lpí, e ntre D1JJasoetopeta la i Sa lix, co m vora e l mar ,so ta C istus o Pinu s.
Int ent em t amb é fa cilit ar l a id entifi cació d els E ntoloma qu ef ruc tifiquen so t a Cistu s, a C at alun ya,a mbl a seg üenttent ativa d ec lausd 'identifi cac ió:
1a ) Píl eu i es típitd eco lor b laufosc:
Entoloma atrocoeruleum N oordel.
b ) B asidiomase nsetonsb laus 2
2a ) Qu eilo i ca ulocistidisp resent s 3
b ) Qu eilo i ca ulocistidis a bsents 5
3a )C utícula a mbpi gment intracel-lular; es pècied ep r imavera:
Entoloma plebejum ( Ka lchbr. ) Noorde l.
b )C utícula a mbpi gmentincr ustant extracel-lular; e s pèciesd e tardorohivern 4
4a ) Píl eu d e fi ns a4 0mm de di àmetre , c utículahi gròfana;estíp it de nsament fibril-l ós-argentat; ar esta e stèril ( homogènia):
Entoloma hebe s ( Roma gn.) T rirn bach
b ) Píl eu d e fin s a 15mmd e di àmetre,c utículano hi gròfana;es típitn oa rgentat; a restah eterogènia , a mb q ueilocistidisr ars:
Entoloma malen çonii V ila etL li mona
5a ) Ba s idiorna d eprimi t, d ' aspectezo natper la pr e sència d ' o ne s co ncèntrique s, deco lor g ris; o lorinte n sa de fa rina:
Ento loma undatum (Fr. Gi llet )M.M. Mo ser
b ) B a s idiomaco nvex-a planat , nozo nat , d eco lorb ru;o lo r var ia ble, s ié s defar ina , dèbi l 6
6a ) Pi gment intracellul ar; es pores majorit àri ament p entagonal s; o lor no destaca b le : Entoloma cistophilum Tr i mbac h
b ) Pi gment intracel -Iul ar i incrustant extracel-lular; es pores var iables , depe ntagonals am ultia ng ulo ses; o lor d èbil d e farina:
Entoloma philocistus H auskn.et Noo r de l.
Exidiopsis grisea (Pers.) Bourdot et L.M aire
= Sebae ina g risea (Pers.)B res.
M ATERI ALESTUDIAT. (7)P lan ssob ree l Mas d e R abassers de Baix , 105m ;2 3-1-200 I , leg, X. Llimona i1.Vi la.-(9)C o ll d e la Perafita , 250m ; 26- 10-1999 , leg. X. Llim ona iJ V ila.-lbid. , 1-2-2000 , leg. J Vi la iX. L limona.-lbid. , 28 -11-2000, leg. X L limona, 1.Vi la, L. Muñoz , L. P eirói M .Co nejero.- (1 1) Ca nM aré s, 130m ; 1-2 -2000 , leg, X.Llimona i1.Vil a.l bid., 28 - 11-2000 , leg. X.Llimo na , 1.V ila , L Mu ñoz, L. Pe irói M .C o nejero .- Ibid ., 2 3-1-200 I , leg, X.L limona i 1. Vila , J VG 1010123 -27.- lbid. , 22 -2-200 1, leg. X .Llim ona , 1. Vi la, L. Mu ñoz, C Gut iérrez iM Co nejero .- ( 14 ) Camí a Vi lajuïga , 55m;26- 10-1999 , leg. 1. V ilai X. Llim ona- (1 7 ) Co llet so bre la Falconera , 95m;2 2-2-200 I , leg , X.Llimona , 1.V ila, L. Mu ñoz, C. Guti érrez i M .Co nejero. - (24) M ata d e Riu dabella , 560m;9-4 -2002 , leg. X.L limona , 1. Vila , C. G uti érrez, A. R ocabruna , M. T abarés i C . Cortés . Rec oll ectada sob rebra nquete s mo rte s, caigudes, d e Cistu s monspeliens is, exce pte a laloca litat 24(so bre C a lbidus ï. T ote l m ateriala B CNMyc.
OBSERV ACIO NS. Tot iqu e tant ma cro com mi croscòpi cament l 'e spèciee ncaixafor ça b éa mbles d e scripcion sc onsultades,tant JÜLICH ( 1984) com BREI TENBACH &KRÀNZLIN ( 1986) a firmenqu e l 'espècie fru cti fica s obrefu stae nd esc ompo sició d ec onífe res, es pec ialment d ' Abi es, it ans ols e lpr imer autor recon eix qu e, m olt r ar am ent , pot v iure so brepl anifolis.
Hebeloma cistophilum Maire
OBSERVACIO NS. Recol-l ectat ala majoria deles loc alitat ses tudiades,tant sota Cistus m onspeliensis, c om sotaC. albidu s, C. salviifolius iC. laurifoliu s, onaco stuma a esse rl 'e spèci ec istòfilamés abundant ala tardor, Int eres sants comentari ssobre aquestaes pèciee s troben a HEYKOOP & ESTEVE -RAVENTOS ( 1997) i a ORTEGA & BUENDIA (1986).
Hebeloma truncatum (Schaeff.)P.Kumm.
=H. theobrominum Quadr. ; H. e rumpens Contu
MATERIALESTUD IAT. (1 1) CanMarés, 130 m; sota C. monspeliensis, 1-2-2000, leg. X. Llimo na i 1. Vi la, JVG 10002016.- lbid., 11-1-2001, leg. X Llimonai 1. Vil a, BCN M yc.-Ibid., 23- 1-2001, leg. X. Llimona i 1. Vil a, BCN Myc.- (15) Camíde Ronda, 15 m;sota C mo nspeliensis, 24- 12-1999, leg. X. Llimona i 1. Vil a, JVG 99 1224-2.- (17) Callet sobre la Falco nera, 95 m;sota C. m onspeliensis i C. a lbidus, 23- 1-2001, leg X. Llimona iJ. Vil a, BCN Myc.
OBSERV ACIONS. Une xtens iintere ssant treball sobre H.trun catum var. trun catum , H trun catum var. pruin osum "M.M. Mo ser i H. e rumpens hae stat recentment publicat per ORTEGA & ESTEVERA VENTO S ( 1999), ontambée s comenta laidentitatdelaprimerae spècie amb H.th eobrominum. E stem d 'acord amb l'opinió d 'aque sts autor ssobrelacoe specificitat del s tre s primer s tàxons, ja que sovinte s troben recol-leccion s amb caràcters amigcamíentrele s due s e spècies ola varietat, sobretot p el qu e faal ' abundància de vel e nelpíleu.Aque sta opinió és contraria al 'expressada per CONTU ( 1989).
Hygrocybe psittacina (Sch.:Fr.)P.Kumm.
MATERIAL ESTU DIAT. (9) Collde la Perafita, 250 m;sota C. monspeliensis, 28- 11-2000, leg. X. Llimona, 1. Vil a, L Muñ oz, L Peiró iM.Conejero, JVG 1001128-12.
Hymenochaete tabacina (Sowerby: Fr.)Lév.
MATERI ALESTUD IAT (5) Vora Sant Pere de Rodes, 47 0 m; 24- 12-1999, leg. 1. Vil a i X. Llimona. Altres recol-leccions a la mateixa localitat: 1-2-2000 ,22-4-2000 i 22- 7-2000.- (8) Cala Jonqu et, 4 0 m; 23- 1-2001, leg. X. Llimona i 1. Vil a.- (9) Coll de la Perafita, 2 50 m; 12-9 -1999 , leg. X. Llim ona iO. Llim ona. Altres recol-leccions a la mateixa localitat: 26- 101999,24- 12-1999,1-2-2000 ,28- 11-2000, 9- 12-2000 i 23- 1-2001.- (l I) Can Marés, 130 m; 12-9 -1999 , leg. X. Llimona i O Lli mona.- (19) Can Ferre r, 240 m; 11-4-2000 , leg. X. Llim ona i 1. Vil a.Espèc ie abundant en algunes localitats imés rara o inexistenten altres, recol·lectadasempre sobrebranqu es mortes,caigudes oerec tes, de Cistus monspeliensis Totel materiala BCN Myc.
MATE RI AL ESTUD IAT . (8) CalaJonqu et, 40 m; hip ogeusota C. monspe liensis, 11-1-2001, leg. X. Llimona i 1. Vil a, JVG 1010111-2.-(15) Camíde Ronda, 15 m;semihipogeu sota C. m onspeliensis, 24- 12-1999, leg. 1. Vil a i X. Llimona, JVG 99 1224-11.- (19) Can Ferre r, 24 0 m;sota C. mo nspeliensis, 15-4-2002, leg. 1. Vila i X. Llim ona, JVG 1020415-1.
OBSERV ACIONS. Relativament abundant sota Ci stus mon speliensis en l'àrea e studiada. 1.M.Vidal (comunicacióper sonal)e ns comenta elfetqueé s tractadelfonghipogeumé s freqüentenel Ci stion.
Lactarius cistophilus Bonet Trimbach
NOVES DADES. (1 1) Can Marés, 130 m;sota C. monspeliensis i C. a lbidus, 28- 11-2000, leg. X. Llimona, 1. Vil a, L. Mu ñoz, L. Peiró iM. Co nejero.-Ibid., 9- 12-2000, leg. X. Llimon a i O. Llimona. Totel material a BC N Myc.
Lepiotaalba (Bre s.) Sacc.var. ochraceodisca (Bon)Vilaet Llimona comb.nov. Ba siònim: Lepiota oc hrace odisca Bon , Do cuments M ycol. 81: 51-52 ( 1991) =L. a lba (Bres.) Sacc. f. o chra c eodi sca (Bon) Migl. et Coccia
MATERIAL ESTUDIAT. (8) CalaJonqu et, 40 m;entrel'herba,sobre sòl sorre nc, vora C monspeliens is, 24- 10-2000, leg. 1. Vil a i X. Llimona, JVG 1001024-1.
OBSERV ACIONS. Totique coincidim amb l'opinió de MIGLIOZZI & COCCIA ( 1999) enelfetdeno considerarprou importants le s diferèncie s entre L.alba i L.o chraceodisca comper mantenir coma es pècie independent el segóntà xon, noe stem d 'acord ambelnivelldeformaatorgatpel s autor s italian s, ja queladiferent ornamentació i coloració delpíleu , i l'hàbitat (llocs sorrencs), permeten , al
,vol.24:75 -121; 200 2. Homenatge A.Ro cabruna
nostreentendre,unadiferenciacióalnivell devarietat. Unacompletadescripció del'e spèciees troba aBON(1991a) , on s' esmenten lessemb lances entre L.o chrac eodisca ielcomplexqueforme n L. pratensis (Fr.) Rea, L.la evigata (Lange)Reai L.or eadiformi s Velen.
Píleudefinsa15mmded iàmetre, cò nico-convex, mésaplanatenenvellir;cutículadelse xemplars jove s dissociada ene squames denses,menysevidents enelmarge; de sprés, amesura quee l basidiomamadura, les e squames vandesapareixent , iaixòcondueix a l'exi stència d 'e xemplars envellits, dellisosafinamentgranu losos; decolorderosat abeixrosat, més p àl-lid amesura que envelleix, fins aesdevenir deb lanquinós ab lanc rosat.Làmines lliures, relativament denses, decolor deblanquinós acremarosat p àl-lid; arestaentera idelmateix color. Lamèl-lules pocabundants. Estípit cilíndric, defins a30 x 3-4mm,ambunanellmembranós,sovintadheritalmarge del píleu, per sobredelqualés decolorblanquinós, ambdèbil s reflexos rosats, idellis afinament fibril -lós, i per sotaes tacavistosament debruobruvermellós, apartirde la base, totpresentant una superficie més clarament fibrillo sa. Carnprima, b lanquinosa enelpíleu, rubescenta l' estípit, d 'olor dèbil, no de stacable. Espore s de6,9-8,5 x4,8-5,4 u rn, d ' ellip soïdals aamplament el-lipsoïdals, llises, hialines, amblaparetrelativamentgruixuda. Basidistetraspòrics. Queilocistidis decilíndrics aclaviformes, de 20-40 x 7-1O u rn, disposatsengransgrups. C utícula (tricodermis) amb c èl-Iules terminals fusiformes, defins a200umdelongitud,senseestratbasal himeniforme, no septades,fibulíferes, ambpigment intracel-lular.
MATERIAL ESTUDIAT. ( IS ) Ca míde Ronda , IS m ; sota C. m on speliensis, 2 6-10-1999, leg. 1. Vil a i X. Llim on a, JVG99 1026-11.
OBSERV ACIO S.Els nostres exemplarsdifereixendels descrits perBON & RIOUSSET ( 1992) e n l'ab sència d 'olor, totiquelarestadecaràcter ssónforçacoincidents.Ens podriem trobarda vant d 'una formainodoradel'e spècie. Enunprimermomentvàrempensare n L j oss erandii Bon e t Boiffard, peròaque sta té les esporesmés petites, de6-7 x 4-4 ,5 nliuna celtaolorc ítrica.El materialtampoc semblaconcordaramb L. roseopallida Bon e tCaballero(BON & CABALLERO , 2000 ), que se'n separapelpíleumenysesquamó s, les espores més llargues il' estructura de la c utícula diferent, ambelements terminalsseptats ie strat basal hirneniforme, L. [arinol ens ha estat c itada recentmentdeTorroelladeMontgrí(Girona), perCARBO ( 1997),ideCampo s(Mallorca),per SALOM & SIQUIER (2001).Entotes due s de scripcionss'es mental 'olor de farina.
Lepiota s ub laevigata Bon et Boiffard (F ig.6 , a-b )
Píleude fins a20mmde diàmetre , deconve x acònico-convex quan és jo ve, després d 'aplanata lleugerament deprimit, raramentambun umb ó obtús; cutícula degranulosaa s ubesquamulosa e n e ls e xemplarsjo ves, de sprés,e nmadurar, més llisa itípicament dissociadaoexcoriada vers e lmarge, de colorbru vermellós, que passa abruocraciobruataronjat,sempremés fosce n e ldiscce ntrali m és p àl-lid, gairebécrema ,e n e lmarge.Làmines lliures, nogairedenses, decolorde blancac rema p àl-lid, e nalgun exemplarenvellittacades derosa;aresta del mateixcolor,una mica irregular. Lam èl-lules presents. Estípit cilíndric,defins a30 x 3-4mm,sovintuna mica mésa mple a la base queal'àp ex, decolorblanquinós, avegades tacat debrurosat,es pecialment a la base; llisversl' àpex iambflocs blanquino sos, pocden sos, enels do s terços inferiors. Carnprima, blanquinosa, d 'olor no destacable.E spores de 12,3-14,9 x 5 ,3-6,4 In , fusiformes, m és raramentc laviformes,llises, hialines. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis decilíndrics aclaviformes,petits, de 18-30 x 8 urn, densament distribuïts per l'aresta. Cutícula (tricodermis) a mb c èl-Iul es terminalsallargades,de fusiformesa c ilíndriques,de fins a180 In de longitud,sensee strat basal himeniforme, no septades, a mbpigment intraccllular.
MATE RIAL ESTUDIAT. ( 19) Can Fe rre r, 24 0 m ; sota C. n ionspeliensis, 23- 10-2000, leg. X. Ll imonai J. Vila, JVG 1001023-15.
OBSERVACIONS . Elnostre materialcoincideixbéamb e ldescrit perBON & RIOUSSET ( 1992). Semblentípics del 'espècie elcolorvistósde l píleuielfetde que lacutículaes trenqui,vers e lmarge, e nmadurarelbasidioma.
Lepiota ef. wasseri Bon
(Fig.6,e-d)
Píleu definsa15mmde diàmetre, debon principi de convex a cònica-convex, després més aplanat i, generalment, ambun petit umbó obtús; cutícula granulosa eneldisc central, dissociada en petites esquames versel marge, de color bru, sense tons rosats ni vermellosos, sobre unfonsde crema a blanquinós, més visible enel marge. Làmines lliures, relativament denses, de color de blanquinós a crema; aresta entera idel mateix color. Lamèl-lules poc abundants. Estípit cilíndric, de 20-30 x2-4 mm, sovint una mica atenuat vers l'àpex, llisi blanquinós enla meitat superior, ambuna zona anul-lar mal definida, incompleta, per sota delaqual presenta nombrosos flocs blanquinosos, queli donen un aspecte armil-loide. Carn prima, blanquinosa, sense olor destacable. Espores de 10,7-13,9 x5 ,3-5,9 urn, fusiformes, llises, hialines, ambla paret relativament gruixuda. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis de cilíndrics a fusiformes, de 20-30 x6-8 urn. Cutícula (tricodermis) amb cèl-lules terminals fusiformes, definsa 200 um de longitud, no septades, fibulíferes, ambundèbil estrat basal himeniforme o sense; pigment intracel-lular.
M ATERIALESTUDIAT. (lI ) CanMar és, 130m;C. monsp eliensis, 26-10-1999 , le g. X.Llimonai1.Vila, JVG991026-7.
OBSERVACIONS. Els exemplars estudiats difereixen dels descrits per BON (1993b) pel color més p àl-lid delpíleu, sobretot en l'àrea discal, l'absència d'embruniment ala base de l'estípit i per no presentar un estrat basal himeni forme evident enla cutícula, totique , aquest últim, sembla un caràcter variable dins d'aquest grup de Lepiota. L. subgracilis Kühner , molt propera, se'n diferencia pelstons vermellosos dela cutícula, i L. granulopunctata Locq. ex Bon, pel color més pàl-lid del píleui l'absència de fíbules ala cutícula.
Lepista bohusii Ballero et Contu (Fig.6,e)
Píleu definsa70mmde diàmetre , convex de jove, després d'aplanat a lleugerament deprimit, ambel marge involut , excepte en envellir; cutícula llisa, rarament amb minúscules esquames aplanades vers eldisc central , de color debru groguenc abru ocraci, més clar enel marge, amb dèbils reflexos rosats enalgun exemplar; marge noestriat. Làmines d'adnates a lleugerament decurrents, denses, de color semblant aldelpíleuomés rosades; aresta del mateix color, d'irregular a finament serrada. Lamèl-Iules presents. Estípit cilíndric , relativament robust , definsa50x10-15mm,de color semblant aldelpíleu,que queda enmascarat sota unvel araneós, que desapareix en fregar-lo. Carn ambuna olor intensa, més aviat desagradable, en part terrosa. Espores de 4,3-5,3 x 3,2-4 ,3 um , d'amplament el-lipsoïdals a subgloboses, gairebé hialines, amb verrugues mitjanes, poc denses. Cistidis no observats. Sense fíbules.
M ATERIALESTUDIAT. ( 11)CanMar és, 130m; C. monsp eliensis, 26-10-1999 , leg. X Llimonai1.Vila, JVG991026-6. OBSERVACIONS. Forma part, juntament amb L. irina (Fr.) Bigelow i L. irinoides Bohus, delgrup d'e spècies que presenten una olor intensa, agradable, descrita com deflors d'iris. Tot iaixò , els no stres exemplars tenien una olor més aviat desagradable, unfetque podria fer-nos pensar enunaltre tàxon , però l'existència d'una var. montana Bon, d'olor desagradable, terrosa , de L.irina, ens indica queens trobem davant d 'una clara variabilitat en l'olor, en aquest grup.Les diferències envers L.irina i L. irinoides radiquen sobretot enla mida esporal, més grossa , de7-9x4-5 ,5 menla primera espècie, ide7-8,5x 4-4,5 um, enla segona.
MATERI AL ESTUD IAT (5) VoraSantPere de Rodes, 4 70 m; sota C monspeliensis iC alb idus, 1-11-1999, leg. O. Llim on ai X. Llim on a, JVG 991101-6.
OBSERVA CIONS. Elnostre material semblacoincidirbéambles de scripcions con sultades d 'aquesta espècie,exceptepelcolordelbasidioma,que és més p àl-lid, ipel fet de fructificar sota Cistus, un hàbitatdelqualnon 'hem trobatreferències anteriors
Lyophyllum conglobatum (Vittad.) Bon (Fig.6 , f)
Píleu defins a80mmdediàmetre , aplanatenmadurar,a mb elmargesovintunamica ondula t ; c utículadeglabraafinamentfibril-losa, pruïnosa oambminúsculesesquames vers eldisccentral, higròfana, decolor debrufosc acastany, queesdevé debru groguencagairebécrema e ndeshidratarse.Làmines adnates, relativament gruixudes idenses, de colorbrumoltp àl-Iid , brugroguenc, tacades d 'un brumés intens quanes trenquen;aresta entera idelmateix color.Lam èl-lul es abundants. E stípit cilíndric,més curtqueeldiàmetredelpíleu, defins a 50 x 15mm, llis, decolorblanc.Carn relativament gruixuda, blanca , inmutable;olorfúngica. E spores de5 ,3-6,4 x4 ,8-5,9 urn,g loboses, rarament subgloboses,llises, hialines, amblaparetgruixuda. Ba sidis tetraspòrics. Cistidis no ob servats.
MATERI AL ESTU DIAT . ( 11) Can Marés, 130 m;sota C. m onspeliensis i C. a lbidus, 25- 1-1999, leg. X. Lli mon a i 1. Vil a, JVG 99 0125-49.
OBSERVA CIONS. Hemrevisat novamentelmaterialpublicat a VILA & LLIMONA ( 1999),amb e l nomde L. o visporum D.AReid , icreiemquelanostra primera identificaciód 'aquest material és incorrecta , jaque , enre alitat, corre spon a L. c o n globatum. Enlanovarevisió, hemob servat una gran majoriad 'espores globoses itan solsalgunes d 'ovoides. Macro scòpicament, les due sespècies són molt semblants.
Lyophyllum decastes (Fr.:Fr.)
Singer
MATERI AL ESTUD IAT (5) Vora Sant Pere de Rodes, 470 m; sota C. monspeliensis iC a lbidus, 1-11-1999, leg O. Llim ona i X Llim on a, NG 991101-9.
Macrolepiota phaeodisca Bellú
MATERI ALESTUD IAT . (8) Cala Jonqu et, 4 0 m;entrel'herba ,sobre sòl sorre nc, vora C. monspeliensis, 24- 10-2000, leg 1. Vil a i X. Llim on a, JVG 100I0 24-2.-(1 1) Can Marés, 130 m;entre l'he rba , sobre sòl sorre nc, vo ra C. monspeliensis i C. a lbidus, 28- 11-2000, leg. X. Llimo na, 1. Vil a, L. Muñ oz, L. Peiró i M. Co nejero, BCN Myc.
MATERI AL ESTUD IAT. (1 9) CanFerrer, 240 m; sobrebranquill on scaigutsde C. monspeliens is i C. salviifo lius, 3 1-102000,leg. X. Llim on a, 1. Vilai N. Vall ès, JVG 1001031-9.
OBSERV ACIONS. Relativamentabundant sobrebra nquillonse nde scomposició d 'alzina ( Quercus ilex), lanostrasemblalaprimeracitació sobre Cistus. L 'espècievaseroriginalment descrita,e npart, ambmaterial recol-lectat alMont seny (R9BICH e tal. , 1994 ); po steriorment, ha estattrobada també alMare sme(ROCABRUNA & TABARES , 2001b ).
Marasmius anomalus Lasch
MATE RIAL ESTUDIAT. (8) CalaJonqu et, 4 0 m;sota C. m onspeliensis, 24- 10-2000, leg 1. Vil a i X. Llim on a, BCN Myc.
Fig.6. Lepi otasublaevigata ( 1001023-15):A) es pores; B)qu eilocistidis. L. cf. wasse ri (991026-7):C ) es pores; D )queiloci stidi. Lepi sta bohusii (991026-6):E) espores. Lyophyliumco nglobatum (990125-49):F) es pores. Melanol eucacatalaunica ( 1001128-29):G) e spores; H ) ba sidi; I) c istidisd e l'himeni; J) caulocistidis.Barra = 8 11 m
24 : 75- 121; 2002. HomenatgeA. Rocabruna
Marasmius oreades (Bolton: Fr.)Fr.
MATERIAL ESTUD IAT. (8) CalaJon qu et, 40 m ; sota Cu nonspeliensis, 24-10-2000, leg. 1. Vila i X. L1imo na.- ( 11) Can Marés, 130 m ; sota C. n ionspeliensis i C a lbidus, 24- 10-2000, l eg. X. Ll imon ai 1. Vila.- Ibid., 28- 11-2000, leg. X. Llim on a, 1. Vila, L. Peiró i M Co neje ro En gene ral,enpetites cla ria ne s amb gramínies. Totelmaterial a BCN Myc.
Marasmius scorodonius (Fr.:Fr. )Fr.
MATERIAL ESTUD IAT. ( 19) Can Ferrer, 240 m : sota C.l77onspeliensis, 23- 10-2000, leg. X. Ll imona 1. Vi la, JVG 1001023-11.
Melanogaster variegatus ( Vittad.) Tul. etC. Tul.
MATER IAL ESTUDIAT. (25) Les TresCales, 15 m ; hip ogeusota C. cl usii , sobre sòl bàsic , en gra ns grups, 16-4-2002, leg. X. Ll imo na, 1. Vila, 1. Lli stosella i C. Guti érrez, JV G 1020416-3 iBCN Myc.
O BSER VACI OS.Elnostre material coincid eix béa mbles descripcionsco nsultades sobre aquesta es pècie, exce pteper l'hàbitat sota Ci stusc lusii. To t iai xò, 1.M. Vi dal(co municació pe rsonal), e ns co mentala seva presència e sporàdicasota C. m onsp eliensis, so bre sò l àc id.
Melanoleuca catalaunica Singer ( Fig.6 ,g -j) = ? M.h eterocystidiosa ( Beller e tBon ) Bo nvar. h eterocystidiosa
Píleu de finsa 30 mmde diàmetre , aplanat- convex de jo ve, desprésa planato moltlleugerament deprimit,se nseumbóo ,e ntotca s, ambunumbó baix ,ga irebéimperceptible; marge unamicainvolut dej ove,noes triat;cutículallisa, higròfana , de color g risbrunenc relativament p àl-lid, més bru vers e l di scce ntralimésg ris e nuna estretafranjadel marge. Làmin es d 'adnatesaescotades,denses,de co lorde blanca b lanc brut ; aresta del mateixco lor, e ntera. La mè l-lulespresents. E stípit c ilíndric, de finsa 4 0 x 6 111m , lleugerament méses tretala part cen tral,deco lorblancoa mbdèbils tonalitats g risenques, co bert a mb una finapruïna blanqu inosa,es pecialment versl 'àpex.Car nprim a, blanquinosa;o lornodes tacable.Espores de 8,0-9, I x 5 ,3-5,9 urn ,e l-Iipsoïdals, a mb verrugues mitjanes, nogairedenses, amiloide s iambplacas uprahilarllisa. B asidis tetraspòrics, de 30 x 8 m Ci stidis de fu siformesa lageniformes, progr essivamente ngruixitsvers la b ase, qu esov int ésve ntruda, noseptats, a mbmassacristal-linaal'àpex, de 45-70 x 3 (à pex)-16 (base) 111. Pruïnade l 'àpexde l' estípit fo rmada perca ulocistidis,més llargs qu eelsc istidisdel' himeni,de lag eniformes agai rebé filiformes,septats a la base, de finsa I00 urnde longitud.
MATER IAL ESTUDIAT. ( II ) CanMarés, 130 m : sota C n ionsp e liensis i C. albidus, 28- 11-2000, leg. X. Llimo na, 1. Vi la, L. Muñoz, L. Peiró i M. Co nejero, JVG 1001128-29.
O BSER VACI ONS. Elnostre materiale ncaixafor ça bé a mb ladesc ripció o riginalde SI NGER ( 1935), exce pte e nl'hàbitat, j a que l' espècievasertrobadaal'es tatge a lpí, e nun prat, a 2 150 111 d 'altitud(SE delsE ncantats,Espot, Lleida). Po steriorment, o nos' ha to rnat ac ita r, o bé desconeixem la publicació de noves d adessobre aquestararaes pècie. M. catalaunica sem bla co incidirbastant béam b M.h eterocystidiosa var. he terocystidiosa. Segons BON ( 1991b),aquesta última té un co lor 111 és fosc, ta nt e n e lpíleu C0 l11 e nl'estípit, i c istidis m és variables.T ot i això, B ELLER & BON ( 1972) descriuen, a mb e lnom de M. s ubpulverulenta (Pers.)M étrodvar. heterocys tidiosa BelleretBon, uns exe mplars a mb e l co lorforçase mblant a lde M. cata launica C'ocr e-grisdtre. [auve ougrisb istr é p àle el b lanch àt re" pera lpíleu, i "b lanchàtre.tr ès l ég èretnent conco lore aucha peau", per l' estípit).S i es co nfirmésla probablecoes pecificitat e ntre a mbdues es pècies (prèviarevisió delsse ustípus), l'epítet cata launica tindr ia prioritat. M.h eterocystidiosa var. c istorum C ontués unasimple forma c istícola, menys robu sta iamb e lpíleu il'estípit més fo scos, ambprou feines diferenciable del tipus.Ex isteix també una M.h eterocystidiosa var. c istorum f. a lba C ontu,de píleu molt p àl-lid, blanquinós.To tes aquestes fo rmesi varietats se mblen c onfirmar, pe runa b anda,elco lor variabledel píleu i,pe rl 'altra, e lfet de qu e l' espècie potfructificare nambients molt di versos, tante nbo scos de Fagus, Qu ercus o Pinu s (BELLER & BON , 1972), COlllprat sa lpins (SINGER, 1935) o brolles del Ci stion (BON & CONTU , 1985; CONTU , 1988). BON & CHEVASSUT ( 1988) es mentenaqu estúltimfete nla seva c itacióde M.h eterocystidiosa:" C'es tune es pèce remarqu ablem icroscopiquement par sescys tides
mai s aussi éc ologiquement par une c ertaine ubiquit é: feuillus, c on ijè res,c hênes-verts, pelouses, sables maritimes, humus, e tc.". Enla descripció aportada per MORENO & BON (1980 ,sotael nom deM. subpulverulenta var. heterocystidiosa) , se'ns presenten uns exemplars de mida mésgro ssa (píleu de 50-70 mmde diàmetre), ambl 'estípit no pruïnós i queilocistidis sovint septats;s' esmenta com a hàbitat del material recol-lectat els prats amb Fagus. M. cavipes Métrod ex Bon i M. subpulverulenta (Pers.) Métrod var. subpulverulenta, també són properes aM. catalauni ca. La primera se'n diferencia per les espores menys ornamentades i per l'estípit buit en madurar, mentre que la segona se 'n separa pel píleu pruïnós, sobretot versel marge.
Melanoleuca melaleuca (Pers.:Fr.)Murr.
Píleu defin s a80mmde diàmetre , convex i umbonat de jove , de spré s d 'aplanat a deprimit , mantenint l 'umbó; marge noe striat , involut de jove ; cutícula lli sa, glabra , higròfana , de color debrufo sc abru gri senc ,sovint amb tonalitat s olivàcie s, mé s fo sca, gairebé negra , al 'umbó , i lleugerament mé s p àl-lida ver s el marge. Làmine s adnate s, molt dense s, de blanquino ses a crema; are sta entera idel mateix color. Lam èl-lules abundants. Estípit cilíndric , llarg , defin s a100x10-15mm , de color bru relativament p àl-lid, cobert, entotala seva longitud , per una abundant pruïna blanquino sa, molt vistosa. Carn de color bru p àl-lid, blanquinosa al píleu; olor no destacable. Espores de7 ,5-8,5 -(10 ,1) x4 ,8-5,9 11m, el-lipsoïdals, amb verrugues mitjanes , no gaire denses, amiloides i placa suprahilar llisa. Basidis tetraspòrics. Ci stidis de fusiforme s a lageniformes o cònics , progres sivament engruixit s ver s la base , no septats , amb massa cristal-lina, poc abundant , al 'àpex , de 40-60 x3-5 (àpex) x 11-14 (ba se) 11m. Pruïna de l'estípit formada per caulocistidis , mésllarg s que els cistidi s de l'himeni , de lageniforme s a gairebé filiforme s, uniseptat s, de 60-110 x8-11 11m , amb ma ssa cristal-lina abundant a l 'àpex.
M ATERIALESTUDIAT. (8) C ala J onquet,4 0m ;so ta C. inonspeliensis, 23 -1-200I , leg. 1.Vil a iX.Llim ona, JVG10IO12316.
OBSERVACIONS. Els nostre s exemplars pre senten unavi stosa pruïna blanquino sa que cobreix tot l 'estípit. M. polioleuca (Fr.) Kühner et Maire é s una espècie molt propera , que se'n separa per tenir unfivel grisenc alpíleu.
Melanoleuca cf. meridionalis G. Moreno et Barrasa (Fig.7 , a-b)
Píleu defin s a40mmde diàmetre , de color de bru-gri s p àl-lid agri s groguenc. Làmine s p àl-lides, blanquino ses o crema. E stípit cilíndric , curt , amb la base engruixida , de color blanquinó s. E spores d e 8 ,5-9,6 x5 ,8-6,4 11m , d 'ellip soïdals a amplament el-lip soïdal s, amb verruguesde mitjan esa s ubcristulades, amiloide s; placa s uprahilarlli sa. Ci stidis en forma depèld 'ortiga , o s igui, amb un llargcoll cilíndric ilaba se bru scament engruixida , amb un septe ju st entre elcollilaba se iunama ssa cri stal-lina a l'àpex , de 40-50 x2 ,5(àpex)-8,5 (base) 11m.
M ATERIALESTUDIAT. (5)Vora S ant Pere d e R odes,4 70m ;sota C. nionspeliensis i C. a lbidus, 1-11-1999, leg. O . Llim ona i X. Llim ona, JVG9 91101-12.- Ibid., 4 -12-1999, leg. X.Llim ona iO . Llim ona, JVG9 91204-5.
OBSERVACIONS. Degut a que nodi spo sem detote s le s dade s macro scòpique s del material recol-I ectat , preferim publicar-lo com a c.fEls caràcters micro scòpic s semblen coincidir força bé amb l'e spècie de scrita per MORENO & BARRASA (1978 ), però notant amb l 'opinió de BON ( 1991b),qu e de sconeixem s ie stà fonamentada enel material tipu s oen nove s recol-leccion s. L 'e spècie foude scrita sota Ci stus laurlfolius, i també en prat s.
Mycena capillaripes Peck
M ATERIALESTUDIAT. (8) C ala J onquet,40 m ;so ta C. m onspeliensis, 24- 10-2000, leg. 1.Vil a i X. Llim ona, de t. M.Vill arreal, JVG10010 24-7.-(2 0)Prin cipi d elca mí a Rif às,2 70m ;e n g rans g rups, so ta C m onspeliensis, C. a lbidus i C. salviifolius, 3 1-10-2000, leg. X .Llim ona, 1.Vil a, N V allès i I. Al ay, d et. M. VillaITeal, JVG100I0 31-11 i JVG10010 31-12.
Mycena pura (Pers. : Fr. ) P. Kumm.
MATERI ALESTUDIAT. (8)Ca laJ onquet , 40 m ; so ta C. mon speliensis, 24- 10-2000 , leg. 1.Vi la iX.L limona.- (9)Co ll de la Perafita , 250 m ; so taC. mon spe liensis, 26- 10-1999 , leg. X. Llim onai 1. Vi la.- (1 1) CanMaré s, 130 m ; so ta C. mon speliensis, 11-1-200 I , leg X. Llim ona i1.V ila. T ote lm ateriala BCNMyc.
Paxillus ef. ammoniavirescens De ssi et Contu ( Fig.7 , e )
M ATERIAL ESTUDIAT. (2 1) COITal de lSanç , 1005 m; so ta C.laurifolius, 23- 10-200 1, leg. 1. V ila i X. Llim ona , J VG 101 1023-26.
OB SERVACIOS En l ' e studi del s Pa xillus trobat sa S ard en ya( I tàlia) d e DESSI & CO NT U ( 1998), s'es me n te n c oma prin cipal s diferènci ese n t re P.in volu t us ( Batsc h: Fr. ) Fr ., P.ru bi cundul us P.D. Orton (= P. fi lamentosus Fr. ) i P. ammonia vi rescens, l a mid a d e l es es po res i l a r eac ci ó d e l ' amoníac( N H4 0 H) so b re la c utícula ( en el cas d el do s últim s) P el qu e fa a l primer c aràc te r,l es es po res, d ón en l es seg üents mide s: 7-11 x 5 -6,5 urn p er a P involutus, 6 ,5-8 x 4 ,5 urn p er a P.rubi cundulu s i 7-9 x 5 -6 urn en el cas de P. amm onia virescens. E l n o stre material t é un es es po res ampliam ent e ll ipsoïdals, de 6,9-8 x 4 ,8-5 ,9 urn , qu e se m b le n c oi nc idirm ésa mbl es d e P. a mm onia virescens, tot i l'evident imbricaci ó que exi stei xe n tre l es tres es pèc ies El s eg ón c a ràc te r es mentat pel s autor s it alian s, la reacció de la c utícula a mbl ' amon íac , no l ' he m po gu t ob s ervar e n f res ci ,e n e l material d e shidratat , la reacció é s dubto sa ; P . a mmo n iavirescens t é una r e a cció d ec olor ve rd maragda i P. rubi cundulus, vermello sa o v in os a.P er t ot pl eg at , pre f erim de publi car e l no stre m aterial pro vi sionalment (ef), tot e sperant nove s recolI eccions qu ee ns p ermetin co mpr ov ar l es r eac cion s es me nta des p er DESSI & CONTU ( 1998).
Peniophora lycii (Pers.) Hohn. etLit seh
.
M ATERI ALESTUDIAT. Recol-lectada a les localitats7 (26- 10- 1999),8(11 - 1-2001), 9 (26- 10- 1999 , 1-2-2000, 2 8- 11-2000i 9- 12-2000) , 11 ( 12-9-1999 , 1-2-2000,28-11-2000, 11-1-2001 i 22 -2-200 1), 13 (26-9-1999), 14 (26- 10- 1999i3 1- 101999 ), I S (26- 10- 1999 i 24- 12-1999),19(20-4-2 000, 23- 10-2000i 2 5 - 1-200 I ) ; se m p re sobreb ranques mortes, caig ude s, de Cistu s m onsp eli ensis. T ote lm ateriala BCN M yc.
Peniophora meridionalis Boidin
MATERIALESTUDIAT. Recol-lectada a les localitats I (4- 12-1999) , 7(26 - 10- 1999i 23- 1-200 I ), 8 (24- 12- 1999),9 (26- 101999 ), 11 ( 1-2-2000,24- 10-2000 i 28- 11-2000) , 14 (26- 10- 1999), IS (2 6- 10- 199 9,2 4- 12- 1999 i1-2-2000 ), 19 (25- 1200 1); se m p re sob reb ranque s m altes, ca igudes,de Ci stus monsp el iensis. To t e l materia l a BCNM yc.
Phallus
impudicus L.: Per s.
M ATERI ALESTUDIAT. (8)Ca laJ onquet , 40 m ; so ta C. m on sp e liensis, 26 - 10-1999 , leg. X.L limonai1. Vi la, BCNM yc.(1 1) Ca n Maré s, 130 m ; so taC. m onspeliensis, 28- 11-2000, leg. X. Llimona , 1. Vila , L. M uñoz , L. PeiróiM Co nejero, BCN M yc.
Phellinus ferruginosus (Sehrad.: Fr.)P at.
MATERI ALESTUDIAT.(1 1) Ca nM arés , 130 m ; so bre b ra ncaca iguda deC monsp eliensis, 24- 12- 1999 , leg. 1. V ila i X.L limona , BCNMyc.
Polyporus
meridionalis (David) Jahn
M ATERI ALESTUDIAT. (9)Co lld e la Perafita, 250 m ; sob reC. monsp eliensis, 26- 10- 1999 , leg. X.L limonai 1.Vi la.- Ibid. , 28 - 11-2000, leg. X. Llimona , 1. V ila, L. Muñ oz , L. Peiró i M.Con ejero.- (I S ) Camí de Ronda , 1S m; sobre C monsp eliensis, 24- 12- 1999 , leg. 1. Vil a i X .Llim ona.- Ibi d , 1-2-2000 , leg. X.L limona i 1. V ila.- (17 ) Ca lletso b re la FaIco nera , 95 m ; so breC. mo nspeliensis, 23- 1-200I , leg X. Llim ona i1. Vi la. T ote l materia l a BCN M yc.
o B AFig.7. M elanoleuca cf. m eridi onalis (991204-5):A)espores; B) c istidisde l 'himeni. P axillus cf. a mmoniavirescens ( 1011023-31):C) espores. Ramaria c lavarioides ( 1001023-14): D ) espores. Tubaria c istophila ( 1001031-10):E)e spores; F)queiloci stidis; G)pèls de l'àp ex de l 'estípit. Barr a = 8 11m.
Psathyrella candolleana ( Fr.:Fr. ) M air e
MAT ERI AL ESTU DIAT. ( II ) Can Mar és , 130 m ; sota C monspeliensis , 12-9-1999, leg. X. Llim on a iO.Llimo na , BCN M yc.- Ibie/. , 11-1 -2001 , leg. X Lli mo na i 1. Vil a, BCN Myc.
Ramaria clavarioides S child ( F ig.7 , d )
Basidiomaa mblabaseestèril, c ilíndrica oprogressivamente ngruixida versuna part superio r fèrt il, ramificada,a mbbranqu es moltc urtes, que li donen unaspecteca racterístic,que potrecorda rles branques term ina ls d ' Al10111yces pyxidatus; to t elconjunt no ultrapassae ls 30 mm d 'a lçadaipot arribar als 10 mmde diàme tre vers la part supe rior.E n algunsexe mplars,les branq ues noarribe n a desenvolupar-se i llavors tene nunaspectedentat. S uperf ície llisa, dec olor grococra c i exce pte ala ba se, quees presenta blanq uinosa .Ol or node stacable. Co rdons mice liars ab undants, bla nquino so s Es poresde 5 ,8-6,9 x 3 ,2-4,3 u rn, d 'e l-lipsoïdals aga irebécl aviformes, variab les, es pinoses, a mbles espines c urtesi m és denses vers l 'àpex. B asidis tetra spòrics. Hifes fibulíferes.
MAT ER IAL ESTU DIAT. ( 19) Can Ferrer, 240 m ; en grups, sota C. tno nsp e liensis, 23 - 10-2000, leg. X. Llim on a i 1. Vil a, JVG 1001023-14.
O BSERVACIONS. E spècie inco nfusibledeguta l se u aspecte,rece ntme nt descrita perSC HILD ( 1998) de Sard enya,sota Pi nus , quecre ie mqueé s molt properaa R. qu ercus-ilicis Schild , p ublicada e n e l mateix treball.Aq ues ta últimae spèc iepresenta branques més llargues, a mbun aspecte més típic de R amaria.
Rectipilus cistophilus E s teve -Rav.etVil a
NOVES DADES. ( 19) Can Ferrer,240m ; sobre full esen descomposició de C. m onsp e liensis, 11-4-2000 , leg. X Llim ona i 1. Vil a, JVG 100041 1- \. - Ibid. , 25-1-200 I , leg. 1. Vi la i X. Llim on a, BCN Myc.- Ibid. , 10-5-2002, leg. 1. Vil a, X. Llim on a i T. Jim én ez, BCNMyc. Trob at tamb é,sempre sobre fu llaraca o petit s branquill onscaiguts de C monsp e liensis, a les localit ats 2(26 - 10-1999),5 ( 11-9 - 1999 , 26- 9-1999, 26- 10-1999, 1-1 1-1999, 24- 12-1999 i 1-22000), 7(26- 10- 1999 , 1-2-2000 i 23- 1-200 I ),8 (1 -2-2000,24- 10-2000 , 28- 11-2000, 11-1-200 I i 23- 1-2001),9 (26- 101999,24-12- 1999,28- 11 -2000 i 23- 1-200 1),11 (1 -2-2000 i 18-4 -2002) i 15( 1-2-2000).
Resupinatus trichotis (Pers.)Sin ger
MATERI ALEST UD IAT. ( 11) Can Marés, 130m ; sobre C m onspeliensis, 1-2-2000, leg. X. Llim on a i 1. Vil a, BCN Myc.Ib id., 28- 11-2000, leg. X Llim on a, 1. Vi la, L. Muñ oz, L. Peiró i M. Coneje ro, BCN Myc.
Rhodocybe hirneola (Fr.)P.O. Orton ( Fig.8 ,a -e) = Clitocybe h irn eola (Fr.)P.Kumm. ; Clitopilop sis hirn eolus (Fr.) Kühnerex Konr ad e t M aublanc ; Cl itopilu s hir neolu s (Fr.)Kühner etRomagn. ; Rhodophyl lu s h irn e olu s (Fr.)Si nger
Píleu defins a 2 0 mmde diàmetre , aplanatde j ove, despré s ràpidament deprimite nmadurar , a mb e l marge recte i,sovint,una mica ondulat ;c utíc ulallisa, higròfana, típicament trencadae npuzlee n a lguns exe mplars, decolorde blanquinó s a grococraci p àl-lid qu ane stàdeshidratada, mé s fosca , brunenca, e ntemp s humit ; marge llis o , raram ent, una micae striat.L àmines subdec urre nts,noga ire den ses, deco lor c rema og roguenc p àl-lid, q ue va tornant-se ro satdeg ut a la madur ació de les espores; arestadel mateixcolor, llisa. Lam èl-lulesabundants. Estípit c ilíndric, de fins a 15 x 3 mm, den samentco bertper unavistosapruïnablanquino sa , que a mb prou fe ine s permetveure e l co lorm és fosc del fon s ; basecotonosa e nalgun e xemplar.Carn prima , d ' olorfúngica o lleugerament degerani de jardí tP elarg onium ). E spores de 6 ,9-9,0 x 5 ,9-7 ,0 um , desubglobose s aa mplament e l-lipsoïda ls, raramentgloboses,llises, de colordegroccre ma a g rocro sata l microscopi , a mbla paretgruixuda , noa miloides.B asidis tetraspòrics, de 40 x 8 ,5 urn.Queiloci stidis pocabundants, moltvariables, articulats, avegades ga irebémoniliforme s, a mb 0- 3 se ptes, de 3 5-75 x 3-8 (àpex) x 15 (base ) urn , ge neralment ambla c èll ulabasal gruixuda , arrodonida , i les apicals mé s primes, dec ilíndriq ues a lageniformes; normalments implesperòtambé di vidits, amb 2-3 branqu es sorgintd 'una mateixa base; e nalgunes c èllul es ba salss' observaunpigment e xtracel-lular incrustant, totique és un caracterrar que s' hauriade confirmarambno ves recol-leccions. Pleurocistidis no ob servats. Pruï na de l' estípit
Revi sta Catalana de Micologia, vol.24:75-121;2002. Homenatge A Rocabruna 111
formadaperca ulocistidis, tambéforçavariables,desemb lants als queiloci stidis finsafiliformes , amb c èl-lules primesillargues , de40x 311m. Trama de l'estípit ambhife s de3 ,2-6 11m dediàmetre. Cutícu la filamentosa, ambhifesramificades , ambelselementsterminalsinflats,definsa12 11m de diàmetre;pigment extracel-lular incrustant.Fíbulesnoobservades.
MATERI AL ESTU DIAT. (17) Calletsobrela Falconera, 95 m;sota Ci m onspeliensis i C. a lbidus, 23- 1-2001, leg. X Llimonai J. Vila, JVG 1010123-22.
OBSERVACIONS. Elnostrematerialencaixabéambeldescritper BARONI (1981),amb l'única diferència de l'hàbitat, ja quel 'autor e l trobaenelsboscosdeconíferes (Pinus strobust o d 'Alnu s o Betula , ambmo lses (Sphagruan sp.).Totiaixò, OR TEGA & ESTEVE-RA VENTOS (1996)citen aque st tàxonsota Cistus laurifolius. R. hirneola e s caracteritza pe l píleuamblacutícula sovint trencada ofissurada,ladensapruïna blanquinosa del 'estípit , lesespores subglobose s, sensecontorn a ngulós (al microscopiòptic) , ipelsqueilocistidisartic ulats. Elfetdetenirlese spores sen se el contornunamicaanguló s, típicdelamajoriade R hodocy be , haestatlacausadela sevainclusióen nombrosos gèneres(vegeu llistadesinònims). R. himeola estrobadistri buïda per Amèrica delNordi E uropa. L'espècie més propera és R . heterospora (Murrill)B aroni , qu e se'n separapelscaràcters microscòpics (esporesdiferentsiabsènc ia deque ilocistidis).
Ripartites metrodii Huij sman
NOV ES DAD ES. (11 ) CanMarés, 130 m; sota C.l71onspeliensis, 23 -1-2001, leg. X.Llimonai J. Vila, JVG 1010123-4.( 17) Callet sobrelaFalconera, 95 m;sota C. monsp eliensis, 23-1-2001 , leg. X.Llimonai J. Vila, BCNMyc.
Russula amoena Qu él.
M ATERI AL ESTUDIAT. (9) ColldelaPerafita, 250 m ;sota C mon speliensis, 26-10-1999, leg. J. VilaiX Llimona, d et. J. Llistosella, JVG 991026-1. - Ibid. , 28 -11-2000, leg. X Llimona, J. Vila, L.Muñoz, L.Peiró iM.Conejero, JVG 1001128-6.
Russula amoenolens Rom agn.
M ATERI AL ESTU DIAT. (9) Co ll de laPerafita, 250 m;sotaC. mon speliensis, 28-11-2000 , leg. X Llimona, J. Vila, L.Muñoz, L.PeiróiM.Conejero, JVG 1001128-7.
Russula cistoadelpha M.M.Mo sere t Trimb ach
NOV ES DAD ES. Retrobadaales localitats 5(1-11-1999), 8 (28-11-2000 i 23-1-2001 ), 9 (26-10-1999),11 (26-10-1999, 28-11-2000 i 9-12-2000 ) i 17 (23-1-2001 i 22 -2-2001).
Russula monspeliensis S arnari
NOV ES DAD ES. Retrobadaales localitats 5 (26-9-1999 i 1-11-1999 ), 8 (28-11-2000),9 (28-11-2000) i 14 (26-10-1999 i 31 -10-1999).
Russula parazurea Jul. Sch aff.
MATERIAL ESTUD IAT. (8) Ca laJonquet, 40 m; sota C. monsp eliensis, 28- 11-2000 , leg. X. Llimona, J. Vila, L.Muñoz, L.PeiróiM.Conejero, JVG 1001128-17.-(11) Ca n Marés, 130 m; sota C. monsp eliensis, 26- 10-1999, leg. X.Llimonai J. Vila, d et. J. Llistosella, JVG 99 1026-4.
Setulipes androsaceus (L.:Fr. ) Antonín = Marasmiusa n drosace us (L.:Fr. ) Fr.
MATERI AL ESTUDIAT. (26) TuródeSa lveRegina, 425 m; sobrebranquillons endescomposició de C. monspeliensis, 12-42002 , leg. X. Llimona, J. Vila, J. Llistosella, C Gu ti érrez i R .M.Alentorn, JVG 10204 12-7.- Ibid., 10-5-2002 , leg. X.Llimona, J. Vila y T J iménez, BCN Myc
Sphaerobolus stellatus Tode : Per s.
M AT ERI AL ESTU DIAT. (7 ) Planssobree lMas de Rabassers de Baix, 105m;sobrefu sta endescomposició de C. m onspeliensis, 1-2-2000 , leg. X.Llimonai 1. Vila, BCN Myc .
Thelephora terrestris P ers.: Fr.
M ATERI AL ESTU DIAT. ( I) Caste ll deQuermanç ó, 95m;sotaC. mon speliensis, 4-12-1999, leg. O.Llimona iX. Llimona( II) CanMarés, 130m: so taC. mon speliensis, 26- 10- 1999, leg. X.Llimonai 1. Vila .-lbid , 24-12-1999, leg X.Llimona i 1. Vila.- l bid., 28- 11-2000, leg. X. Llimona, 1. Vila, L.M u ñoz, L. Peiró iM.Conejero.- l bid., 23- 1-200 I, leg. X.Llimonai 1. Vila.- l bid., 22-2-200 1, leg. X. Llimona, 1. Vila, L.Muñoz, C Guti érrez iM.Co nejero.- ( 14)Camía Vilajuïga, 55m;sotaC. m onspeliensis iC. albidus, 3 1-10- 1999, leg. O Llimona Tot elmateriala BCMyc.
Tricholoma saponaceum (Fr.:Fr. ) P K umm.
MAT ER IAL ESTU DIAT.(9) Co ll de la Perafita, 250 m; sota C. m on speliensis, 28- 11-2000, leg. X Llimona, 1. Vila, L.Muñoz, L. Peiró i M Conejero, J VG 1001128-1.
O BSERVACIO s. Desdela nostra prim era p rospeccióe n e l Cistion ( 18-11-1997) , no haviem recoll ectat ITI aica p es pèciedelgè nere Tri choloma e n aquesthàbitat.La tardor -hivern d e l' any2000 haes tatmolt produ ctivae n aquest se ntit,j a q uee nsha permè s afeg ird ades d 'aque t gè nere als nostres in ventaris. Con cretament treses pècies (T sapo naceum, Tsqua rrulosum i Tte rreumi se mblenhaver-seadaptatafru ctificarsota Cistus m onspeliensis.
Tricholoma squarrulosumBr es.
MAT ERI AL ESTU DIAT. (9)Co ll dela Perafita, 250m;sotaC. mon speliensis, 28-11-2000, leg. X.Llimona, 1. Vila, L.Muñoz, L. PeiróiM Conejero, JVG 100 1128-4.
Tricholoma terreum ( Sch.:Fr. ) P. Kumm.
MAT ER IAL ESTU DIAT ( 17)Collet sobre laFaIconera, 95m; sotaC mon speliensis iC albidu s, 23-1-2001, leg. X.Llimonai 1. Vila, J VG 1010123-14.
O BSERVACIONS. Tot i qu e T te rreum sembla seruna es pècie q uef ructifica so ta co níferes, e n la present recol-lecci ó nohiha viacapmenad 'arbre , ni c o níferanip lanifoli, alavora.M Torrejón (co municaciópersonal), e nsh a indic at qu e,e n rec o llecc ions c istíco les del D esert de les P almes (Cas telló), e l sa bor e radesagradable, unfet q ue no saltres no hem pogutco mprovar, però qu eseria interessant d ec onfirmar ambnoumaterial.
Tubaria cistophila Cheyp e (Fig.7 ,e -g)
Píleu de fin sa 12 mmde di àmetre,c onvexd e jo ve , d esprésaplanati, fin alment, una mica d eprimit ; c utículad e pruïnosaas ubvellutada, es triada,d ec olorbruro sat,més p àl-Iida vers e lmarge , bru oc ràcia e ndeshi dratar -se. Làmine s de subdecurrentsadecurrents, po c denses, prim er p àl-Iides, d esprés bru-o cràcies deguta la m aduració d e leses pores; ares tad el mateixc olorillisa. Lam èl-lul es abundants.E stípitc ilíndric,d e fin s a 2 5 x 1-2 mm , més fosc qu ee lpíleu i a mbuna pruïnalaxa , bl anquinosa,ve rs l'àp ex. Carnmoltprima , d 'olor fún gica.Es poresde 6 ,9-9,1 x 5 ,3-5,9 um , a mplament e l-lipsoïdals, llises. Ba sidis tetra spòrics. Qu eilocistidisvaria bles, normalments ubcapitats , però també lageniformes o s inuosos,ambla b asese mpremésg ruixuda,d e20-32 x 2-5 (à pex) x 8 (base) Il m.Pèls d e l 'àp ex de l 'estípit allar gats,subcilíndrics oamb la b ase unamic ae ngruixida,d e 32- 80 x 5 -7 llITI
MATER IAL ESTU DIAT.(20) Principidel ca mí a Rifàs,270 m;en grans grups, sota C albidus, 31- 10-2000, le g. X.Llimona, 1. Vila, N Vallès i 1. Alay,JVG 1001 031-10.
OB SERVACIONS. S egons CHEYPE ( 1997), l'e spècie fru ctifica ta n sols sota Cistus albidu s, unfet qu e e lno stre material semb la confirmar , ja quenol ' hemob servadaso taaltr eses pèciesd e C istus.
Fig.8. Rh odocybe hirn eola ( 101O123-22): A) es pores;B)basidi; C)qu eilocistidis; D)qu eilocistidia mbpi gment incrustant ex tracel-lular; E) ca ulocistidis.B arra = 8 l.lITI.
RevistaCa talanade Mi co logia ,vo l. 24:75 - 12 1; 200 2. H omenatgeA .R ocabrun a
AGRAÏMENTS
Vol em agraïraR.M ahiques(Quatretonda, V alència) l'identi ficació de Cortinariu s barbatus , a M.Torr ejón(Altura) els seuscomentari ssobre Trich olomate rreum , ia 1.M.Vidal (SantSadurníd e l'H eura)e ls comentaris sobre Hy sterangiumc lathroide s var. c istop hilum i M elanogastervariega tus Ala Dr.M.N. B lanco (AlcalàdeHenare s)l' identificació d ' HY11'leno c haete taba c ina i alDr. M.Villarreal (Alcalà deHenare s) l'identificació de M y cenacap illarip es. AlDr.1.Lli stosella (Barcelona)l 'identificació de Ru ssula am oena i R.para zurea , i a S.P ons(Barcelona), l ' id e ntific ac ió de B o vista a estivalis. Hancol-laboratenla recol-lecci ó: C.G utiérrez , T .liménez, M.Con ejero , L.Peiró, I. Re galado , L.Muño z, 1.Lli stosella , A.Rocab runa, M.T abaré s, C.Cort és, R.M.Alentorn , N.Vallè s, I. Alay , P.Mar sal, B.OlleriO Llimona Aqu e st treballs'inclou e n e lproject e "B iodiversitat del s Fong s deCatalunya" , del 'Institut d'E studis C atalans.
BillLIOGRAFIA
AN T ONÍN , v. & M E. NOORD ELOOS ( 1997).-A M onographof Marasmiu s, C ollybia a ndrel ated ge nerai n E urop e.
P art2: C o ll ybia , G y mnopu s, Rh o do col lybia , C rinip ellis , Cha etoc alathu s, anda ddition s of Mara smie llu s. Libri
B o ta nici , vo l.17. IHW -V erlag.2 56pp.
A NTONÍN , V & P.N EVILLE ( 199 8).- Rh odo c ollybia g ise lae, a n e w s p ec iesfr om th e M edit erranean region i n
E urop e. C zec hM yc ol. , 50 ( 3 ) : 181 -18 4.
B ALL ERO , M & M C ONT U (1992 ).- S ome new s p ec ies of B a s idiom yce t es f rom S ar dinia Fl oraMe diter ranea, 2 : 113-118
B ARONI , T.J . ( 19 8 1) .-A R evi si onof th e G enu s Rh od ocy b e M air e( Agar ica les). B e iheft ezu r N ova He dwigia , 67 : 1194. 1 .C ramer. Vadu z.
B ELLER , 1 & M BO N ( 1972).- Melan o le u ca su bpul ve rulenta (Pers.) M etr var. h eterocystidiosa n. var. D oc um e n ts M ycol., 3 :5-6
BO N , M & A CA BALLERO (2 000) .- D eux nou veaux t axon s d e lépiote s da n s la ré gi onde L a Ri oja (Es p ag ne). B u ll. Fed e r. A ssoc. M yc M edit., n s. 18: 43-4 6.
BO N , M . & G . C HEVASS UT (1988 ).- Co ntribution à l ' étud ed elam ac roflore fo n g iques ab ulico led uli ttoral m éd iterra née n. D o cum e n ts M ycol., 72:5 1-6 0.
BO N , M. & G RIO USSET ( 19 92).- Lépiote s m éridionale s o uth erm ophiles n ouve lles o uint éressa nt es( 1-Tri bu Lepiotea e, ge nre L epi ota ) D o cum ents M yc ol. , 8 5: 6 3-73
BO N , M & M .C ONTU ( 1985) .-T axon s nouveau x. D o c um en t s M y col , 59:5 3.
BO N , M & P H ER IVEAU (1994 ).- Aga rico my ce te s ra res o up euc on nus d e la C óte S ud -Ar morica in e. D oc um e n ts M ycol., 9 3: 65 -80
BO N , M (19 91a ).- Fl ore m ycologique dulitt oral.7 (St agesd e S t. Va léry -s ur-So mm ee tla R o che-sur- Yo n ). D ocu m ents M yco l. , 8 1: 47 -54.
BO N , M. (l99 1b).- Flore M ycologiqu e d 'Europe , 2- Les Tri c holom ese t ressembla nts. D ocuments M ycol. Mém oire H o rs Sé rie n " 2. C RDP , Ami ens. 154p p. + 5 pl anches
BO N , M .(19 93a ) - E spèce s rare s, intéressantes ounouve lles e tudiées a uxl oumées M ycologiqu es Ph océenne s de 199 2 B ull F eder. A ssoc. M yc. M edit., n .s. 4 : 4- 14
BO N, M (199 3 b ).- Flore M ycologiqu e d 'Europe , 3- Les Lépiotes D o c um ents M ycol. Mé moire H o rsSé rie n" 3. C RDP d e Pic ardi e, A miens. 141 pp + 6 planch es
BO N , M. ( 1999) .- F lore M ycologique d 'Europ e. 5 - L e s c ollybio - marasm ioïde se tress emblant s D ocu m e nt s M yco l Mémo ir e H or s S érie n " 5. C RDPd e l 'A c ademie d ' Ami ens, Ami ens 161 p p. + 5 p la nc he s
BO UDIER , E ( 1900).-C hampignons nou veaux d e France. Bu ll. Soc !vfycol. Fr ance, 16 :19 3 - 2 00.
BO UDIER , E. ( 1905- 19 10) .- Ico n es Myco logiae. Pali s
BR ANDR UD , T. E. , LINDSTROM , H , MARKLUND , H , M ELOT , J. & S M USKOS ( 1998).- C o r tinari us. F lora
Ph otog raphi ca. V ol. I V.C o rtinariu s HB.M atfor s. S weden
BR EIT ENBACH , 1 & F KR À NZLI N (1986 ) .- C hampignons d e Su isse. T om e 11. Ed it.M y c olo gi a. Lu ce rna.4 11 pp
CA RBÓ , 1.( 1997).- B ol e t s d e Ca talun ya. Co l.16, là mi na775 . So c ie ta t Ca tala na de Mi c ologia , B arc elon a.
C HEV A SSUT,G & R HENRY ( 1982 ) - C ortinaires nouveauxo urares d e la région Lan g uedoc -C éve nnes(2è meNote).
D oc um en ts M yco l. 12(47): 1-86.
C HEYPE , 1.L. (1997 ).- U ne nouvellees pè ce d e s c is tes m édit erran ée n s : T ubaria c istophi la s p no v B ull.F eder. A ssoc. M yc. Med it. , 12 : 4 1-46.
R evista C atalana de Mi cologia,vol. 24:75 -121;2002.Hom enatge A Ro cabruna 115
C ONSIGLIO , G (2000) .- Co ntributo a lIa co nosce nzad elge nere Entoloma. P arteseco nda. R i v istadi M i c o!. 2000 (3): 2 11-226.
C ONTU,M. ( 1988).-N otes u a lcunim acromiceti int eressanti, r arie nuo vi p er la mi coflorasa rda (3 a part e). Fun ghie Ambien te , 48:7- 12.
C ONTU, M. (1989).- No tes s urlaflo rem ycologique d es bui ssons d e C istus d e la S ardaigne. VII. H ebelomae ru mpens s pec.nov.,sec t. D enudata. Bull.S oc. M y co!.F rance, 105 (2): 109 -112.
CO NTU , M .( 1998).-O sservazionisuI genere C litocy be - Il Tre nuovi taxa dalla Sardegna. Ri vista diMi col. 199 8(4): 349357.
C ONTU,M. (1999).- E ntitànuoveo interessanti delgenere Co rtinarius dalla Sardegna. M icologiaeVege ta z ione M editerranea,X N(1) : 33 -40.
CONT U, M .(2000).-Tre notevolispeciedi Co llybia d alla Sardegna. B oll. Grupp o Mi cologico G Bresado la.N uovaS erie, 43(1):3- 12.
C OURTECUISSE,R. & B.DUHEM (1994).- Guid e d es Ch ampignons d e Fr ancee td 'Europe. DelachauxetNiestlé S.A Lausanne(Switzerland).480pp.
DESSI , P &M.CONTU(1998 ).- P axillusa mmoniavirescens spec.nov.,connotesuI genere P axillus inSardegna. Mi cologia eVege ta z ione Mediterra nea, 13(2): 121-130.
FAVR E, 1.(1960 ).- Le sChampignonsSup érieurs d e la Zon e Subalpin e duP arcNa tionalSui sse. Reprint1981, F.FlückWirth , Teufen AR.610pp + 8pI.
FILIPPA, M.&G BAJANO (1999).- Hel vella junip eri sp.nov.Nuo vaspecieraccoltasullitoraletirrenico Ri vista d e Mi col., 1999(2): 99-11 8.
HA USKNECHT , A.&M .E NOORDELOOS (1999 ).- N eue od erse lteneArt en d er E ntoloma taceae (Aga ricales) a us Mitt el- undSüd europa . O sterr. Z. Pil rk. 8:199 -221.
HENRY , R.&M . CONTU (1985 ).- Étud e d e d euxc ortinairesnou veaux p articuli ers au xc istes. D o cum ents M yco!. 61 : 29-34
HE NRY, R. (1 992).- Le sc ortinaires " Scauri" à lames jaun es ( = S ection F ulvi M osere t Horak p .p.). D o cum ents M yc o!., 87 :17-40.
HEYKOOP , M &F. ESTEVE -RAVENTÓS (1997 ).- Mycolo gical note s, II.Neotypification of H ebeloma c isto philum, a m editerranean pl eurocystidiates pecies, a nd c ombination o f H ebelomac re meo pallidum (Es teve-Rav. & H eykoop)c omb.nov. M ycotaxon 61 :2 09-213.
JÜLICH, W .(1984).- Gui daa lia dete rmina z ione de i fu nghi. Vol. 2. Satumia.Trento. 579pp.
MAHIQUES , R. , ORTEGA , A.&A BIDAUD (2001).- C ortinariusassi duus (Telamonia, Finni o res), nou velleespècede la zoneméditerranéenne de la Péninsule Ibérique. Bull.F éd. M y col. D auphin é-Savoie , 162:4 1-47.
MAL ENÇON, G .& R BERTA ULT( 1970).- F lore des c h a mpignonssup ér ieurs d uM aro c - I. Faculté d es S ciences , R abat.
MAL ENÇON , G.&R BERTAULT (1975 ).- Fl ore d esc hampignons s up érieurs duM aroc - lI. Fa culté d es S ciences , R abat.
MIGLIOZZI , V .& M. C OCCIA (199 9).-Fun ghi d el Lazio X. 47. D escrizione di L epiotaa lba fo o c hra ceodisca , s tat. nov. B oll. Grupp o Mi cologico G Br esadola.N uovaS erie, 4 2(2): 107-124.
MORENO , G &1.M.BARRASA(1978 ).- M elanoleuca m eridionalis sp.nov., una especiede los jarale ses pañoles. A nal.In st. B ot.Cavani lles, 34(2):393-400.
MORENO , G .& M . BO N(1980).-Quelquesespècesintéressanteso unouvellesdu genre Melanoleuca recoltéesenE spagne. D o c uments M yc o!. , 4 1: 3 5-46.
MOR ENO, G.&M HEYKOOP ( 1998).-T ypestudiesinth ege nus C oprinus (Coprin aceae , A garicales). Co prinus xero philus, a new record in E urope. P ersoonia 17(1 ): 97 -111.
MOR ENO , G , E STEVE-RAVENTÓS, F. & C .ILLA NA( 1990).- Es tudios mi col ógicos e n e lP arqueNa turald e M onfragüeyo tras zo nasd e E xtremadura(España),IV Aga ricales.B o!.Soc. Mi c o!. M adrid, 14: 115 -142.
NEVILLE , P. ( 1999).-Un ec olIybiem éditerranéenne: C oll ybi ag iselae (NevilIe& Antonín ) NevilIe, c o mb n ov. Bull. F ede r. Assoc. M y c. M edit., 15: 2 1-26.
NOORDELOOS , M E.& A. HAUSKNECHT (2001).- Tre nuove En tolomataceae (Agarica les ) dalI'lt alia. B oll. Grupp o Mi cologico G. Br esadola - N uova se rie, 4 3(3):23-33.
NOORDELOOS , M.E (199 2).- E ntoloma s l. Fun gi Europ aei 5 , Libreria editrice G Biella, Saronno.760pp
ORT EGA, A &A .G. BU ENDÍA ( 1986).- Aporta cióna l es tudiod e los hon gos d e And alucía. IX A garicales. I nt. J M y co!. L i ch enol., 3(1) :107 -123.
ORT EGA,A. & F.ESTEVE -RAVENTÓS ( 1996).-Contributi on tothestudyofthe mycoflora of And alucia(Spain). X I. Agaricales N. N ova Hed wigia 62(1 -2): 157-170.
talanad e Mi cologia, vo l. 24 : 75- 121; 2002 .HomenatgeA .Rocabruna
ORTEGA, A. & F. ESTEVE-RAVENTÓS ( 1999).-Estudios sobre el género H e b e lo ma en España peninsular.III.Un estudio co mparativo entre H trun c atum, H .trun ca tum var. pru inosum y H e rutnpens .Mi cologiae v egeta zi one Mediterr an ea , 14(2): 151 -158
ORTEGA, A. & G.C HEVASSUT ( 1999).- Co rtinarius co n ic o-obtusa rum ( Telamonia), a new spec iesfrom Southern Spain D oc um e nt s M ycol., I14:79-82.
ORTEGA,A , VILA, 1., BIDAUD,A. & X.LLIMONA (2000) - Cortinariu s ayanami i A.Ot1ega, Vila, Bidaud et Llimona. Cortinaire c istophilenouveau, trouvéenCatalogne. Bu ll.F é d.M y co/.Da up hiné-Sa vo ie, 157:23-26.
ORTEGA, A., VIZOSO, M.T. & M. CONTU ( 1991) -Notas sobre lamicoflora xero-term ófila y sabulíco ladeAnda lucía (Primera p arte) , D o cum e nt s M yco l. , 82 :19-42.
ORTEGA, A. ( 1992).- Aportacióna l estudiode los hongos deAndalucía. X.Agaricales. R evis to Ib e ro am e ric anad e Mico logia, 9:65-71.
ROBICH, G., ESTEVE-RAVENTÓS, F. & G.MORENO ( 1994 ) - Ma ra s mi ellus virgatocutis sp. no v tTn chol omatu ceae, Ag a ric a les) R ivistad e M ico /., 38(2):141-148.
ROCABRUNA, A. & M.TABARÉS (200 Ia).- Aportaci ón a l conocimiento de los hongos de l macizo montañoso de l Montseny(Catalunya). IIT. R e vistaCata lanaMi col., 23 : 25-36
ROCABRUNA, A.& M TAB ARÉS(200Ib).-Aportaci ó a la flora micològicade lMaresme, III; noves dades per a la llorade la serralada litoralcatalana. R evistaCa talanaMi c ol. , 23 : 95- 107.
SALOM,1.C.&1. LI.SIQUIER(200 I ).- Co ntribució al co ne ixement de lafamília Lepiotaceae Rozea les Illes Balears. Il R e vistaCa talanaMi c ol., 23: 109-120.
SC HILD, E.( 1998).-Die Gattung R amaria: 4 neue ArtenausItalien und Sa rdinien Z. M yco l. , 64( I):53-66.
SINGER,R. ( 1935).-Étude systématique SUI'les M elanole u ca d ' Europeetc lé desespècesobservéesen Cata logne. Ca va nill es ia , 7 : 122-131.
TRIMBACH ,1. (198 1) - Matériel pOUI' une"c heck-list"desAlpes Maritimes (suite). D ocu m e ntsM y col., 44 :1- 9.
VILA, J & X. LLIMONA( 1998). - E ls fongsdel ParcNatura ldelCa pdeCreus i Serrade Verdera (Giro na). l. Espècies xer òfiles de llocs oberts, amb C istus igramínies. R evistaCata lana Mi co l. , 2 1:125-136
VILA, J. & X. LLIMON A( 1999 ).- E ls fongsdel ParcNaturaldelCa pdeC reus i SerradeVerdera (Giro na). Il.Aproximació a l co mponentfún gic del C istion.R e vistaCa talanaMi co I , 22:95-114.
VILA, J. , ROCABR UNA, A. , TAB ARÉS, M .&X .LLIMON A( 1997).- A lguno s hon go s nu evo s o int eresantes dela Península Ibérica. R e vistaCata lana M ico l., 20:169-176.
VILA, 1. (2002).- Entolotna atro coe rule utn NoordeI. B ol e ts d e Catalun ya, co llecc i ó 21, làmina n° 10 12.Societat Ca talana de Micologia. Barcelona.
Collybia catalonica Vilaet Llimona
Collybi a inu sitata Vilaet Llimona
Coprinus xerophilus B ogart
Co rtinarius ass idu u s M ahiques, A.Ort egaet Bid aud
Cortinarius aureocistophilus Vila et Ll imonaadint.
Cortinarius cistohelvelloides B onvar. phyllophlebophorus Vil ae tLli mona
Cortinarius llim onae Vila
Entol onia mal ençonii Vilaet Llimona
M elanoleucaca talaunica Singer
Ramaria c lavarioides Schild
NOTAS SOBRE CORTINARIUS
TERPSICHORES
MELOT Y ESPECIES AFINES (SECCIÓN CAERULESCENTES (ROB. HENRY ) EX MOENNE-LOCC. ETREUMAUX )
Antonio ORTEGA
Departamento de Biolo gía Vegetal, Facultad d e Ci encias,U niversidadde Gr anada, 18071 GRANADA (España). E -mail:ao rtegad@ugr.es
SUMMARY. Remarks about Cortinariusterpsichores Melotandrelatedspecies(section Caerulescentes (Rob.Henry)exMoenne-Locc.etReumaux). Acritical study offour taxa ofthe genus Cortinarius (subgenus Phlegmacium, section Ca erulescentes): C. caerulescentium, C. meridionalis, C terpsi chores andC. terpsi chores var. calosporus ha s beencarriedout.Themo st interesting conclu sion is thatC. m eridionali s a ndC. terpsichores aretwoveryclo se taxa.Forthi s rea son, anew combinationis propo sed: C. terpsichores var. m eridionalis comb.et stat.no v.
Key words: C ortina rius, sec tion Cae rulescentes, taxonomicala nd c horological studies,Sp ain.
RESUMEN.Notassobre Cortinarius terpsichores Melot y especiesafines(sección Caerulescentes (Rob.Henry)exMoénne-Locc.etReumaux). Serealizaunestudio decuatrotaxone s del género Cortinarius (subgénero Phlegma cium, sección Ca erulescentes): C. caerulescentium,Ccm eridional is, C. terpsi chores yC. terpsi chores var. calosporus, comoresultado del c ual sehapodido comprobarqu e las diferencia s entreC. m eridionali s yC. terpsichoress. lato sonmínima s,si se exceptúan a lgunos matice s enlacoloraciónde susba sidiomas, porloqu esecon sidera apropiado proponer C. terpsichores var. meridionalis comb.et stat.no v. Palabras clave: Cortinariu s, sección Ca erulescentes, taxonomía,corología,E spaña.
INTRODUCCIÓN
La sección Caerulescentes (Rob.Henry ) ex Moênne-Locc, et Reumaux e s unadelas ma s complejas dentrodel subgénero Phlegma cium (Fr.:Fr.)Trog,puestoqueincluyeunamplí simo númerode taxones,muchosdeellos descritos recientemente (BIDAUD etal. , 1993).Sus características ma s re señables serefierenala presencia de coloracione s azules , violaceasolilacinasenel basidioma, la superficie piléicaconfibrillasradiale s innatasye sporas conuna omamentación deligeraamedia , formada porverrugasoe spinas aisladas(fig.1, 2 , 4 , 5).Ahorabien , dadoquela mayoría delo s autoreshanutilizado , fundamentalmente , caracteres macroscópico s (e.g. coloración delpíleo , himenóforo, estípiteytrama , pre sencia o ausencia develogeneral sobrela superficie piléicaolaba se delestípite,saboryolordela came , reacciones macroquímicas, etc.) , sehace francamente difícilla delimitación taxonómica demuchasdeestas especies , dadoelesca so valorde diagnóstico quetiene elgradode coloración delo s basidiomas , comobien recoge MELOT (1990) , autorparaelcualuno delos caracteres conmayor importancia , alahorade separar esta s especies , seriala morfología esporal, diferenciando tre s tipo s dee sporas: (1) esporas elipsoidales-amigdaliformes conelapice obstuso-redondeado (representadadas por Cortinarius terpsichores Melot, C. caerulescentium Rob. Henry,etc.) , (2)esporas elipsoidales-amigdaliformes conelapiceagudo (representadas por C. caerulescens (Schaeff.)Fr. , C. caesiocanescens (M.M.Moser) Kühner et Romagn.) y(3) esporas citriformes , conelapice mamelonado (representadas porC. velicopia Kauffman).El presente estudio se centrara enelanàlisisde numerosas muestrasdecuatrotaxonesbien representados enelàrea mediterranea dela Península Ibérica (MAHIQUES , 1999):C. caerulescentium Rob.Henry , C. meridionalis Bidaud, Moênne-Locc. et Reumaux , C. terpsichores M elot, yC. terpsi chores var. calosporus Melot, caracterizados todosellosporlas esporas conelapiceobtusoypor presentar diferencias respecto ala coloración delpíleo,eltamañodelas esporas yeltipode omamentación
es poral (BIDAUO e t al. , 199 3), pero qu e s ine mbargo , e n alguno sc asos, mu e str anca racterí st ica s int ermedia s , d ea híqu e s u separac i ón e ntrañe se r ias di ficultade s
MATERIAL Y MÉTODOS
E lmat eriales tudiadop rocede principalrnente d e lo calid ades d e And alucíay d el P aís Val encià,as í CO ll10d eEx tremadura,regiónce ntroynort e d e E spaña. T ambi én se h aes tudiado e lm aterial tip o d e C. m eridio nalis. Es tem aterialsee ncuentrad epo sitad oe nlo s herbario s de laU niversidadd e Alcal à d e H enare s( AH,M adrid ) , U niversidadd e G ranada (GO A , GD AC ) , co nservato ire e tj ardín bota nique s d e Gi nebra(GK) ye nlos herbario s p articular es d e R .M ahique s(M ES, Qu atretonda , Va lència) y d el O r. G arcía B ona(MN,P amplona , N avarra). L am e todo log ía e s lac la s ica e n es tetipo d e es tudios:se h an utili zado, para la s d escripciones m acro sc ópicas , ta ntam aterialf resco co rnolos d ato s a portado s p or otr osa utores es pañoles (e.g MAHIQU ES & ORT EGA , 1997; MORENO e tal. , 1990). P ara realizare l es tudio microsc ópico, se h an m edid otreinta e s pora s deca da co lecci ón, loque no s h a p ermit idoes tablecerlosva lores maxim ós, medio s y m ínimos de la lon gitud (L) ydela a nchur a(W), as í c ornod e laratio lon gitud / a nch ura(Q:LIW ). L a relacióne ntrelas longitude s y a nchurasm edias d eca daunad e la sc olecciones es tudiada sse h an representadoe nla fi gura3 E l es tudiod e lases poras a l SEM (fig. I , 2 , 4 , 5 )se hallevadoaca b o e nunmi croscopio mar caZe iss m odelo DSM 95 0 , siguiendola s técnica s propu esta s por MORENO e t al. ( 1995). Como biblio grafía b àsica, pod emo s d estacar los tr abajo s d e BIDAUD etal. ( 1993) , BRANDRUD eta l. ( 1992) y M AHIQ UES( 1999).
D ESCRIPCIÓN DE ESPECIES
Cortinarius caerulescentium Rob Henry , Bull. Soc .M yc ol.F rance 67: 2 82 ( 1951)
D ESCR.ET Ico S EL.: BRANDRUD eta l. ( 1992:B17).
P íle ode6 0-85-(90) mmdi am., c o nvexo , d espu é s pl ano-con ve x o y fina lm c nte a lgod ep rimid o , deu n co lor muy típico , d ond e pr edominan lo s tonosg rises , café co n leche ya rcillo sos , co n al g una tonalidad lil acinaov iolacea,ma s pat ente haciae lm argeno S uperficie li sa , v iscosa , recubiertade fi brillasr adiales inn atas. E stípite d e3 0-65x5 -20 mm ,ci líndrico , bulb o so m arginado(ha sta 3,5 mm ), con las uperficieli sa , d eco lor v iolaceo-palido e nlaj uventud , q u e pasa aoc raceo a l e nvejecer, a unque co nserva c iertoton a lila cino -violaceoe nla p orcióna pical ; co rtina a bundante , d eco lor lil acino. Lamin às d en sas , ini ci almente lil acina s ovi olacea s, qu e v a n ad quiriendoun a co loraci ón de oc racea a p ardo tabacoc onla m adur ación , exce pto e nlaa rista, do nde c ons e rvanun a tona lid ad lil acina. Tramac ompacta,d ec olor blanquecino ,v iolaceop alido e n e l es típite, a dquiriendoun c olor a marillento ocrace o c onl a manipulaci ón o e ld et erioroy tomand o , a unquelentamente,u natonalidad ro sas uavecon la fenol-anilin a(GARCIA BONA , lo c.ci t ); s in o lorn i sa b o r a preciable s, exce pto e n alg unos eje mplares , e nlo s qu ese d etectac ierto o lorr afanoide.E spo ra s(fi g I ) e lip so idale s, co n e l a pice o btuso y ornamentaci ón d e fin aa medi a,co nstituidap or verr uga s m ayoritariamenteai s lada s, de (9, 5)-10-12 -(12,8) x 5 ,5-6,5 11m , va loresm ediosc omprendido s e ntre10 ,7- 1 l ,Ix 5 ,8-6 ,1 11m , X m = 10,8 x 5, 9 I1 n1, Q:LIW = ( 1,64)-1,72-2, 2, va lores m edio sco mpren dido s e ntre 1,75-1,94 , Qm = 1,84.
MATERI AL ESTU DIA Da.ESPAÑA : Navarra, Echauri, carrascal, 30- 10-1982, leg. L.M. García Bona (MN 2223) (como C. caes ioc a nescens (M.M. Moser) Kühneret Romagn., GARCÍA BO A, 1994).- Val ència, Els Surars(Pinet), baj a Q u ercuss u ber, 17-1 1-1995, leg , R.Mahiques (MES 26 39 -95) -lbid em (MES 2609-95).
O BSERVACIONES. C omo indi can BRANDRUD e t al. ( 1992), s usca racterísticas es poralesle relacionanc laramente co nC. terpsichores v ar. c a losp o rus M elot , d el qu e noob stantesese paraporla rnenora nchurad e la ses poras (fig.3 ) y sobretodo po r laco loraciónd iferente d e lo s b a sidiom as,e n los qu e lo s tono sv iolaceosoa zuladossonmu y po co mar cado s o inclu so in existente s. E s te ú ltimo car àcter también le relacionaco nC. caes iocanescen s M.M. M o ser , co n e lqu e h a s id oco nfundido p ora lguno s a utores e spañoles (e .g. GARCIA B ONA, lo c. c it.i. Noo b stante , la se p a r ac ió nd ea mbo s n oe ntrañadifi cultad a lguna, sitenemo s en c uentaqu eC caes ioc a nescens pr esenta la s e spora s co n e l a pice ag udo yv ive bajo c oníferas.
Figura1: Co rtinarius cae rulescentium (MES 2636). Figura2: Cortinarius terpsichores var. ca lospo rus (MES 32 03). Figura4: Cortinarius terpsichores var. meridi onalis(holotypus). Figura5: Cortinarius terpsichores var. te rpsicho res (MES 3439). (Es cala:I c m = 2 um).
Píleode45-82mmdiam. , convexo,plano-convexaoalgo deprimido , decolorazulvioletaintenso (GDA45192)ovioleta(GDAC36401),desuperficieviscosa, recubiertadefibrillasradialesinnatas mas oscurasyconnumerososrestosblanquecinosdevelogeneral , queaglutinanabundante s partículas de suelo.Estípite de35-60x12-20mm, cilíndrico , conlaba se ensanchada enunbulbo marginadopocoprominente(dehasta30mm); superficielisa, blanca, conunalevetonalidaddecolor azulviolaceooviolaceo-lilacinoyconla zonabas al (bulbo)decolorblanquec ino ocrema amarillento.Cortinaabundanteypersistente, decolorazul violaceooviolaceo. Lamin às densas, sinuosas,conlaarista enteraodenticulada,decolorviolaceo lilacino que seconserva , coneltiempo , enlaarista. Tramacompacta , blancoocracea,contonosazuladosoviolaceos enlazonasubcortical delpíleoy est ípite; olorterrosoenalgunasrecolecciones(MES 3439-99,MES3203).Esporas(fig. 2)elipsoidales , conelapiceobtuso,conomamentaciónmedia, constituidaporverrugas fundamentalmenteaisladas, de(9)-9,2-11x5 ,5-7 urn, valoresmedioscomprendidosentre9,5-9 ,910,5 x6-6,3-6,4 urn, Xm = 10,1 x6,3 urn, Q:LIW = ( 1,4)-1,5- 1,8,valoresmedios comprendido s entre1,59-1,64, Qm = 1,62.
MATERI AL ESTU DIA Da. ESPAÑA: Alacant , Cava Coloma, Font Roja (Alco i), bajo Qu ercus ilex, 24-10-1997, leg. F. García(MES 32 03 como C terpsichoresi (MAHIQUES & ORTEGA , 1997 ).- Castelló , Barran c de la Gall etera, Vallibona y Castell de Cabres, bajo Q. i/ex y Q. [aginea, 16-11-2000, leg. R. Mahiqu es (MES 3641-00 ).- Córdob a, Pri ego de Córdoba, bajo Q. ilex subs p. baLlota, Arbutus un edo, etc., 2 -1-1993, leg. J Góm ez(GDAC 36401 como C. mairei var. juranu s Rob. Henry ss Marchand )(GÓ MEZ e tal. , 1995 ).- Guadalajara , Codes,enbosqu e mixto de Junip erus thur ifera y Qi fag inea, 18-10-1990, leg. 1. Al varez y M. Heykoop (AH1375 2 como C cae rulescens (Schaeff.) Fr.) (HE YKOOP, 1993).- Jaén ,carreteradelos Villares a Valdepeñas deJaén , bajo Q. ilex subsp ball ota, 1-12-1989, leg. A. Ortega (GDAC 31459 ).- Ibidem , Torre del Vinagre, parque natural delassierrasde Cazorl a, Segura ylas Villas(Santiagode la Espada), bajo Q. i/ex subs p. ballota , 22-11-1999 , leg. 1.D. Reyes(GDA4519 2 ).
OBSERVACIONES. AunqueMAHIQUES(1999)nolo recogeen surecopilaciónsobreelgénero Cortinarius enEspaña , parecetratarsedeuntaxónfrecuente e nlosbosque s de Qu ercus dela PenínsulaIbérica , porloquepensamosquehadebidodeserconfundidoconC. terpsi chores var. terpsichores, C. meridionalis Bidaud, Moénne-Locc. etReumauxoinclusoconC. caerulescens (Schaeff.) Fr. , alhaberseutilizadolascaracterísticas macroscópica s, fundamentalmentelacoloración delosba sidiomas, parasepararunasespeciesdeotras.Sinembargo , hemos podidocomprobarquela mayoranchuradesusesporas(fig.3)eselúnicocar àcter que semantieneconstanteyquepermite portantasuseparaciónfrenteataxonespróximos,yaquelaomamentacióndelasesporases similara ladeC. terpsi chores var. terpsichores (fig.4)yC. meridionalis (fig.5)yelcolorde susba sidiomas variable, porloqueparecerazonableconsiderarlocomounasimple variedaddeC. terpsichores.
Cortinarius terpsichores Melot var. meridionalis (Bidaud, Moênne-Locc. et Reumaux) A. Ortega , comb. etstat.nov.
Basiónimo: Cortinarius meridionalis Bidaud, Moénne-Locc. etReumaux, Atlasd es Co rtinaires, pars V: 151(1993)
D ESCR. ET ICON. SEL.: BIDAUD etal. (1993: f. 204,pI.108);MORENO e tal. (1990:122).
Figura 3 : Representación grafi ca d e la lon gitud(abscisas) y a nchura (o rdenadas) es porales. C cae rulescentium C.&.) C. terpsichores v ar. ca losporus C-) C. terpsichores var. m eridionalis ce). C. terpsichores var. te rpsichores C.). Cadapuntocorre sponde auna recolección .
MATERIALESTUD IA Da. FRANCIA: Revest-des-Brou sses(AI pes de Haute-Proven ce), bajo Q uercus pubescens, en sue lo ca lcéreo,19-8- I97 3, leg. R. Fouill oy(GK 4 16883, h olotypus).- ESPAÑA: Caceres, Vill anu eva de la Sierra,enbosqu e mi xto de Castaneasativa y Cistus ladanifer, 9 -11-1986,(AH10666 como C. mairei var. juranus Rob. Hen ry) (MOREN O etal., 1990 ).-Ca diz, sierra de Oj én ,a1comoca l, 2- 11-1988, leg. A. Ortega (GDAC 30764).
aBS ERV ACIONES. La separacióndeC. meridionalis frenteaC. terpsi chores var. terpsi chores es francamentedifícil, yaque , comohemo s indicadaanteriormente , lavariacióndelcolordentrodee sta secciónes manifiesta(MELaT, 1990 ). Noob stante, parece serun car écter con stante lamayor longituddelas esporas(fig. 1) enelca so de C. terpsi chores var. m eridionalis (Xm = 9 ,6-10,4 x 5 ,45 ,8 11m) , mientras queenelca so delavariedadtipo susvalores medio s oscilan entre 8 ,5-9,4 x 5 ,2-5,5 11m , loquepermitiría separaraambo s taxones, aunqueconelrangodevariedad , pue sto queelre sto delos caractere s, incluso eldelaornamentacióndelas e sporas(fig. 4 , 5 ), son similares.
Cortinarius te rpsichores Melat var. terpsich ores , Documents M ycol. XX(77) : 96 ( 1989)
DES CR. ET ICO N. SEL.: BIDAUD e tal. ( 1993: f. 203 , pI. 107 ).
Píleode 30-78mmdiam. , convexaogivalen lajuventud (BIDAUD e tal. , 1993 ), aplanando se conel de sarro110 , decolorvariable: violaceo , violaceo-lilacino omalva , conla superficielisa, viscosa, recubiertade fibri11a s radiale s innatas. E stípite de 42-65 x 10-20mm , cilíndrico , conlaba se en sanchada enunbulbomarginado (hasta 30mm ), delmismocolorqueelpíleoo mas palido (blanquecino violaceo) (MELaT , 1989) , exceptoenelbulbo , quee s amari11ento ocraceo. Cortina
a bundante , d e co lo r violaceo-lilacino.Lamin às d en s a s, e nl a j uv entud lil a cin a s o v iolaceas, a unq ue a dquieren c olor pa r do t ab acoe nla madurez ,' exce pto e nl aa ri s ta , d ond e co n se rva n un a c ie rt a t on alid ad violacea. Tram a co m pac ta,d ec ol o r blan co a marille nto, e x ce pt oe n e l e s t ípite , d ond e pre s ent a t on o s li l a cin o s, ye n e l bulbo , dond ee s m a s m arc ad amente a m a rille nta Ol or v a ri a b le, afruta do , t erro s oof ú ngico E s po ra s e lip s oidale s( fi g. 5 ), co n e l a p ic e o btu so , orna me nta c iónd efi n a a m edi a , co nstituida p or ve rr uga s m ayorit ariam entea isla das , d e 8 ,5- 10 x 5 -6 IJ m ,v alo r es m edi o s co mprendido s e nt re 8 ,9-9 ,4x5 ,2-5 ,5 urn , Xm = 9 ,2 x5 ,3 IJm, Q : LIW = 1,6 -1 ,83 , Qm = 1,7.
MATERI AL EST UD IADO. ES PAÑA: Cas telló monte de la So la na, Pina de l Montalgrao,bajo Q ue rcusfa ginca, 15. 10.1999, leg F. Tejedor(MES 3439-99).- Val ènc ia, ElsSura rs (Pinet), bajo Q Sl/bel'. 4- 11-1995, leg , R Mahiques, (MES 26 1395).
O BS ERVACIONES.E n nu e strao pinión , se trat a d e un t ax ón d e pl ani f oli o s, va riable e n e l co lord el píl e o:v ioleta , v ioletalil a cin oo in clu so mal va , p or lo qu e , de s d e e l punto d e v ist a macrosc ópi co , s u diferen ciaci ón r e sp e ctoa C. m e ridionalis es fr an camente di f ícil. D ea hí que l a s e p a r ac iónd e a mbo s a ni vel es pec í fic a no s parezca exces iva , por loq u e propon ernos s ud efi nici ón co n e lr an go d ev arie da d , difer enciando se p or la m en or t all a d es us e s p ora s.
CL AVE PARA LAID ENTIFI CACIÓN D E L OS T AX ONESIN CL UIDO SENE STE ARTÍC ULO
1 a ) B a sidi om a s j óv enes co ntono s a z ule s,v io let as o lil acino sd o min a ntes 2
b ) B a si di om as j ó v enes co n to no s g rises, c afé c o nlec h ey/oa rc i llosos do rnin a ntes T o n osa z ules, v io letasy/o lil acino s té nue s y difurninad o s:
Co rtin ar i us cae ru lesce ntium
2 a ) B a si dió sp ora s d e 8 ,9-9,4 x 5 ,2-5,5 um (v a lo resm e dio s) : Cort ina riu ste rps ic hores v ar. t erps i chores
b ) B a sidi ó sp ora s d e 9 ,5- 10,5x 5 ,4-6,4 (va lore s m edi o s) 3
3 a ) B a si di om a s d e co loraciónint en s a. B a sidi ó s pora s 111a S a n c h a m e n tee l ipso ida les :9 ,5- 10,5 x 6-6 ,4 111 , ( Q:L /W = 1,59 - 1,64 )( va lo r es m edi o s ):
C or tinariu s t e rp s i c h o r es v ar. c a los porus
b ) B a sidi orna s d e co lora c iónm a ss u ave. B a sid ió sp ora s 111 aS es trechame n te e lips o id a les : 9, 6- 10,4x5 ,45. 8 p111 Q: L/ W = 1.6 7-1.8 6va lore s m edio s ):
Co rtinari u s t er psi ch or es var. m eridi on ali s
BIBLIOGRAFÍA
BIDAUD, A., MO ENNE-LOCCOZ, P. & P. REUMAUX ( 1993).- A t las desCo rtinaire s, pa rs V. So us-genrePh legmacium se ctlon cae tulesce ntes ( HI)'.) exMoen n e-L. & R eumaux. Fed.Mycol. Dauphin é-Savoie Annecy-Seynod.France.
BRANDRUD, T .E., LINDSTROM , H., M ARKLUND, H , M ELOT , J. & S MUS KOS ( 1992).- Co rtina rius. Flora Pho tog raph ica. vo l. 11. Co rtinarius HB Mattfords. Swede n GA RCÍABONA, L.M.( 1994).-El género Co rtin at ius e n E uska lherria. C uadeniosd eSeccion .Ci enciasNatu rales 10 :9-225. GÓM EZ, J. , O RTEGA, A & B MO RENO-A RROYO ( 1995).-Co ntribuc ión a l estud io mico lóg ico de la provinc ia de Có rdoba. I. Ca talogo del Parque Natural de las Sierras Subbéticasy s u entomo (C órdo ba, Espa ña) B ol. Soc. Mi co l. Mad rid 20 : 225-267
H EYKOOP , M.( 1993).- Estud iota xonómico,corológico yeco lógico de los hongos perte nec ie ntes a l o rde n Aga ricales s. \. ( Basid iomycotina)de la provinc iade Guaclalajara. Tesis Doctora l inéd. Universicladde Alca l à de Henares( Mad rid )
M AHIQUES, R ( 1999).-Flora co ro lògica ibibliogràfica dels Co rtinaris iberoinsulars, I. Bl/tl l. Soc. Mi col.s/alencia n a a- S ( B): 147-364.
MA HIQ UES. R & A O RTEGA ( 1997).- C o rtinaris de laFontRoja d ' Alcoi. I. Bl/tll .Soc. Mi col Va lenciana 3 : 77- 157.
M ELOT, J. ( 1989).- C o u ibino tio nes e t taxa no va. Novitates3. Doc um ents M ycol. XX (77):93- 100
MELOT, J. ( 1990).- Une classi fication du genre Co rtinariu s ( Per s ) S .F. Gray D ocuments M ycol. XX (80): 4 3-59.
Revi sta Catalana de Micologia, vol.24:123-130;2002. Homenatge A. R ocabruna 129
MORENO , G., ALTÉS , A. , OCHOA, C &LE.WRIGHT ( 1995).- Contribution tothe studyofthe Tul ostomataceae inBaja Califomia , Me xico, I. M ycologia 87 (l ): 96 -120.
MORENO , G. , ESTEVE-RAVENTÓS , F. &C.!LLANA ( 1990).-E studios micoló gicos enelparquenaturaldeMonfra güey otra s zona s de Extremadura (España), N. Agaricale s. B ol. So c. Mi col. Madrid 14:115-142.
Cortinarius caerulescentium Rob. Henry (foto R. Mahique s)
Cortinarius terpsichores Melat var. terpsichores (fo to R. M ahiques)
APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DEL GÈNERE COPRINUS PERS. A CATALUNYA. IV.C. CARDIASPORUS BENDER
J.VILA l i A. ROCABRUNA2
1.-RectorUbach , 53 , àtic2 a E-ü8ü21Barcelona.E-mail:j vilag@teleline.es
2. - Soci etat Catalana deMi cologia. FacultatdeFarmàcia.Uni v. deBarcelona.Diagonal , 645.E-ü8ü28Barcelon a. E-mail : arocabruna_micol@hotmail.com
ABSTRACT. Contribution tothestudyofthegenus Coprinus Pers.inCatalonia.IV. C. cardiasporus Bender. Description anddi scussion of a collection of Coprinuscardiasporu s Bender from Catalonia, supplemented witha colour photograph of the specimens habitus and drawings of main microscopic characters.
Key words: Coprinu s, C. c ardiasporus, ba sidiomycetes, Catalonia, Spain.
RESUM.Aportació al coneixementdelgènere Coprinus Pers.a Catalunya. IV.C. cardiasporus Bender. E s de scriu i comenta una recol-lecció de Coprinus cardiasporus Bender trobada a Catalunya. S 'aporten dibuixo s almicro scopi i fotografia en color dels exemplars.
Paraules clau: Coprinus, C ca rdiasporus, ba sidiomicets, Catalun ya, E spanya.
RESUMEN.Aportación al conocimientodelgénero Coprinus Pers.en Cataluña. IV. C. cardiasporus Bender. Sede scribe y comenta una recolección de Coprinus cardiasporus Bender encontrada en Cataluña. Se aportan dibujo s almicro scopio y fotografia en color delo s ejemplares.
Palabras clave: Coprinus, C ca rdiasporus, ba sidiomicetes, Cataluña, E spaña.
Coprinus cardiasporus Bender , in Enderle, Krieglsteiner & Bender, Z. M ykol. 52:102 (1986)
Píleudefinsa10mmdediàmetre,tancati d 'ellipsoïdal aconvexquanés jove , despréss 'obre ràpidamenti s' aplana;margerecte,revolutenenvellir;cutículaestriada-plisadaexcepteeneldisc central , decolorgris,gairebéblanquinosaversl 'àpex, cobertaperunabundantvelgranulós , vistós , decolorcremaaocraciogroguenc.Làmine s adnates , denses , primerdecolorblanc , de sprés grisenques ifinalmentnegresperlamaduraciódelesespores, pocdeliqüe scents. Estípitcilíndric , llargiprim , gairebéfiliforme , defins a38x1mm, llisofinamentpruïnó s, buit , fràgil , lleugerament translúcid, debonprincipiblanquinó s, de sprés e s tacadecremaocraciapartirdelaba se. Carn insignificant. E spores lentiforme s, típicamentcordiforme s, més rarament subglobosesoovoide s, de 7 ,5-9,1 x6 ,5-7,0 x4 ,8-5,3 11m, moltfo sques almicro scopi; ambporu s germinalcentral , defins a2 ,4 11m dediàmetre.Basidi s tetraspòric s, de12-25x7-8 ,5 11m, amb4-5pseudoparàfi sis perba sidi. Queiloci stidis de subglobososautriforme s, 25-50x15-30 11m. Pleuroci stidis devesiculo sos a utriformes o el-lip soïdals, 30-55x15-26 11m. Velformatper c èl-lules deglobo ses asubglobo ses, de 8-20 11 mdediàmetre , amblaparetrelativamentgruixuda(de1-1,5 11 mdediàmetre)iuncontingut lleugeramentgranulós;tambéhemob servat hifes allargade s, decilíndriquesaclaviformes , 25-60x51611m, amblaparetdefins a 111m dediàmetre.Fíbulesnoob servades.
M ATER IALESTUD IAT. BARCELO NA: Premi à de Mar (Mares me), alt. 25 m, UTM 31T DG4793, un grup de deu exe mplars en un testamb cactus, sobre terra comercial adoba da (terra amb compos t), 20-8-2 00 I , leg. A. Rocabrun a, BCN-SCM 4056 B.
OBSER VACIO NS. Elnostre materialencai xa béamb e lde scrit pe r ENDERLE e t a l. ( 1986 ) i ULJÉ & NOORDELOOS ( 199 3) . Semblen caràcter s molttípi cs d 'aqu e sta e s pècie e l ve lo craci , g ranuló s, qu e cobr eix elpíleu , ile s e spore s amb forma decor (a s pectet r ian gular). C p a touill ardii Q uél. i C. co rdis po rus Gibb s( VILA & ROCABR UNA, 1996 ) , tenen un b a sidiom a d e mid a if orma se mblant , ipod en fru ctificar tamb ésobre c ompostofem s, p er ò se' n diferencienpe l ve lmé s ro sat obrun enc d el píl eu, p els pl eurocisti dis la geni f orme s i ,so bre t o t,p er leses p o r es c itriforme s imé s a mple s (de 6 ,5-9 u md e di àme tre) .C. e phemero ides (D C.:F r. ) Fr. , e s trictament fimícol a ,se' n se p a r a p er l ' anell membr an ó s d e l ' e s típitip er leses po res s ub c itrifo rm es, mentre qu e C. b ellulu s Ulj é , d e b a sidi oma mé s gro s, a mb e lpíl eud e fi nsa 12 mmd e di àmetre , pr e senta un e s es pore s mé s g ros ses i a mplame nt e l-lips oï d a ls .C. ca rdiasporus és un ae s pèciep oc fr eqüent , co negudad 'Al emanya id 'H olanda.
AGRAÏMENTS
Aqu est treballs' inclou e n e lprojecte"Biodiv ersitat dels Fongs de C atalun ya", de l 'Institut d 'E stud is C atalan s (IEC).
BIBLIOGRAFIA
CITERI , M.( 1994).- Clé analytiq ue du genre Copr in us Pers (Révisiondes sec tions Farinosi, La na tuli et P ica c ei). D ocuments M ycol. 24(95): 1-1 3.
E DER LE, M. , KRIEGLSTE INE R, G.J . & H BEND ER ( 1986). - Stud ien zurGattun g Cop rinus (Pers. ex Fr. ) S.F. Gray in del' Bun desrepublik Deutschl and, III. Z. M ykol. 52 ( 1): 10 1- 132.
ULJÉ, C. B & M. E.NOORDEL OOS (1993 ).- Studies in C o prinu s - III P ersoonia , IS (3): 257-30 1.
VILA , J & A RO CABR UNA ( 1996) -Aportac ión al conoci miento del género Copr inus Pers.en Catalunya, n R ev i s ta C ata lanaMi co!., 19:73-90.
VILA , J. & J. LLISTOS ELL A (1999 ).- Aportación al conocimiento del género Co prinus Pers. en Catalunya, In Notas sobre C opr inu s tub erosus Qu é\. R evist aCa talanaM i col , 22: I S1-153.
VILA , 1. ( 1995).- Aportac ión al conoc im iento delgénero C op rin us Pers.enCatalun ya, I. Seisespec ies raraso interesant es R evista Cat a lana Mi co /., 18: 19-30.
F ig. 1. Copr inus card iasporus Bender: A )es pores; B )es poresde p erfil; C ) basidis; D ) es tructuradelve l.Barr a = 10 u rn.
Coprinus cardiasporus Bender
ESTUDIOS
SOBRE EL GÉNERO INOCYBE -(CORTINARIALES) ENLOS JARALES DE CATALUÑA. I.
F.
ESTEVE-RAVENTÓS ' , J. VILA 2 y X.
LLIMONA 2
1.- Dept. Biología Vegetal (Bot ànica), Uni versidad d e Alcal à. E-2887 1 Alcalri d e Henares (Madrid).
ABSTRA CT Stu dies onthegenus Inocybe (Cortinariales) in Cistus communitiesor Catalonia. I.In thi s contribution , ten Ino eybe speciescolle cted in Catalonia und er Cistus sp.pI. communities,e specially C. mon speliensis, are de scribed ancl/orcomm ented on.Twonewspeciesarepropo sed: I. e istobulbipes E steve-Rav. etVilaand I. roeabrunae Esteve-Rav.etVila
Key words: Inocybe, Ci stion,C istus, Cata lonia, Spain .
RESUM . Es tudis sobre el gènere I nocybe (Cortina ria les)enels estepa rs de Catalunya. I. E s citen, d escriuen ocom enten 10 es pèciesdel gè nere Inoeybe recol -lectades e n e ls esteparsd e Catalunya , sobretot sota Cistus mon speliensis. E s propo sen du es nove ses pècies: I. c istobulbipes Esteve-Rav.etVila i I. roeabrunae Esteve-Rav.e tVila.
Paraules clau: ln ocybe, C istion , C iSfLlS, Ca talunya, Espanya.
RESUMEN. Estudiossobreelgénero Inocybe (Cortinariales) enlos jarales de Cataluña. I. Sec itan , d escriben o comentan10 es peciesdel gé nero Inoeyb e recolectadase nlos jaral es d e Cataluñ a , especialmentebajo Cistus m onspeliensis. Se propon en do s nuevases pecies: I. e istobulbipes E steve-Rav. etVila e I. roeabrunae E steve-Rav.etVila.
Pa labras clave: Ino cy be,C istion, C istus, Cataluña , Es paña.
INT RODUCCIÓN
Siguiendoconnuestros e studiossobrelas comunidade s de Cistus de Cataluña (verVILA & LLIMONA , 1998Y1999 ), publicamo s unaprimera seriededato ssobre Ino cybe (Fr.)Fr. , ungén ero queno sehabíatratadoenlo s artículo s anteriormente citado s. Elhechodequelo s jaralesseanuna comunidad e specialmente variableencuantoapluvio sidad y temperaturasserefiere , dificultamucho ele studio dealguna s e species conflictivas oincierta s, porloque sonnece sarias diver sas mue stras parapoderob servar bien su variabilidad yllegaraconclu sionessólidas.Lamayoríadelas recoleccione ssehanefectuadobajo Cistus mon speliensis y, ma s raramente , bajoC. salviifolius, C. albidus oC. ladaniferus. Elmateriale studiadose encuentra depo sitado enelherbarioAH (Univer sidad deAlca l à deHenare s) ydup licado enJVG(herbario particular de 1. Vila ). Lo s código s decolores serefierena MUNSELL (1994).
ESPECIES ESTUDIADAS
I nocybeau rantiifolia Beller , Doc.M ycol. 35:26(1979)
= 1. c roce ifolia Beller , Do c. M ycol. 25:57 ( 1976), non 1. c roc ifolia Herink , Ceska M ykol. 8:123 ( 1954)
Píleode15-25mmde di àm., convexa de joven , luego ma s aplanado conlaedad , generalmente provi sto deunumbónobtu so, nomuy prominente , enlos ejemplare s muyadulto s inclu so ligeramente deprimido alrededor deé ste; cutículadecolor pardo-anaranjado a pardo-castaño, pardo-amarillento enalgunasco leccione s [7.5 YR 4/6 , 5/8 , 6/8]; s uperficiefinamentefibriIo sa-furfuracea, peroa menudodeaspectovariab le , desdefuertemente excoriada concéntricamente ene scamas aplicadas, ha sta practicamente lisa , e specia lmente enel margen;margenrectoenlos ejemplare s bien
Mi cologia,vo l. 24 :135-145;2002. H omenatge A . R ocabruna
desarrollados,e n ocasionesconaspecto apendiculado por restosfugaces decortina; velipelispresente e n el ce ntrodel pí1 eo, efímera, conaspecto de" tela de araña" bl anquecina. Laminas de medianamente densasasubdistantes (L = 22-36), conlamélulas interpuestas CI = 1-2), de 2-5 mmdeanchura, ventrudas, anexaso emarginadas, de color azafran oanaranjado-amarillento c uando sonj óvenes [2.5 Y 7/6-8] , luego de color pardo-anaranjado [7.5 YR 5/8 ,6/8, 7/ 8] oincluso rojizo-anaranjadoe n c iertos ejemplares [5 YR 5/8 , 6/8]; arista alprincipioblanquecina o mas palida ,e nlosejemplares adultospracticamenteconcolora.E stípite de 20-35 x 3-5 mm, cilíndrico oligeramentee ngrosado hacia la b ase, de sprovisto de bulbo , macizo, decolor amarillo-anaranjado enla base omitad inferior, rojizo-anaranjado haciae l apice c uando es jo ven, finalmen teanaranjado; superficiefinamente fibrilosa de j oven, fibrilosa-pruinosa en e lterciosuperior o mas arriba. Cortin a presentee nlos eje mplares j óvenes, muy fugaz. Cam e subco ncolora a las superficies, especiahnente enlazo na cortical; o lor espermatico al corte.
Es porasde 8-11,5-(12,5) x (4,5)-5-6 fJ m,a migdaliformes, co n e l ap ice có nico osubcónico, e n ocas iones co n contorno mas redondeado-elipsoidal, lisas,a menudoprov istasde una liger a depresión suprahilar, conla pared delgada. B asidios de 25-35 x 8- 10u m, tetrasp óricos, c laviformes. Pleurocistidiosy queilocistidios numerosos, de 55 -75-(80) x 13-22-(25) urn , lageniformeso fusiformes,ventrudos o no ,connumerososcristalesapicales, de p aredgruesa ( 1-2um ) y fuertemente amarilla e n solución amoniacal, a menudo pro vistos de pigmento intracelular amarillento. Ari sta practicamenteestéril, compuestaporlos queilocistidiosyparac istid ios esferopedu nculados o c laviformes, asícomoporforma s de transito.Caulocistidio s presentesenlazo na apical delestípite, ge neralmentehasta 1/6-1/4, peroenocasiones descendiendo hasta unterciodeés te, de tamañoy forma semejantes a los himeniales, o algo mas irregulares, con formas de transitoa pelos ca ulinares. T rama regular, deco lorfuertementeamarillento y pigmento intraparieta1. Pileipelisco nstituídapor unac utis co nterminacionesascendentes a nivel de lasesca mas delpí1eo , co npigmento p arietal e incrustante.
MATERI AL ESTU DIA Dü. BAR CELO NA:Can Ferrer, SeITa de Coll serola, Barcelona (Barc elonès), UTM 31 T4294588 , alt. 240 m, bajo Ci stus mon speliensis, 23- 10-2000, leg 1. Vi la y X. Ll imona , AH 26922 y JVG 100 I 023 -20. - GIRONA : Coll de laPerafita , Roses(Alt Empordà ), UTM 31T5194682 , alt. 250 m, baj o C mon speliensis, 8-1-1999 , leg 1. Vi lay X Llimo na, AH 24657 y JVG 990 108-5.- / bid., AH 24658 y NG 990108 -48. - /bid ., 28- 11-2000, leg. 1. Vi la, X . Llimo na, L. Peiró, L. Mu ñozy M. Co nejero, AH 26927 Y JVG 100 1128 -8 . - Cala Jonqu et, Cadaqué s(Alt Empordà ), UTM 31T 523 468 3, alt. 40 m, bajo C. monsp eliensis, 25 - 1- 1999 , leg. 1. Vila y X. Llim ona , AH 24940 y JV G 990125 -29
MAT ERI AL ADIC IüNAL ESTU DIA Dü. /n ocybe au ranti ijolia Bell er: FRANCIA : HÉRAULT, Lama lon les Bain s, bajo C edrus, 28-10-1977, leg. M. Bon, d et. M. Bony 1. Beller, Herb. Bon n° 771028-holot yp e.- /n ocybe f erruginea Bon: ESPAÑA: BUR GOS, Atapu erca , bajo Qu ercus i/ex ssp. ballota , 2-10-1999, leg. F.D. Calon gey F. Esteve-Ra ventós, AH 253 13.- CIUDA D REAL, Manzanares, Sien-a de Sil es, bajo Q ilex ssp. ball ota , 30-4-2000, leg. P. Justey F. García , AH 26806.- VALLADOLID , Tude la deDuero , bajo Pin us y Qu ercus, 8-5-1999, leg. P. Juste, AH 25 362 Y Herb P Juste n° B-1587. - /bid. , 28-5-2000,AH 26817 y Herb. P. Juste n° B-1703.
O BSERVACIONES. Nuestrasco lecciones cistícolas coi nciden muy bienconloscaracte res diagnóstico s dees ta especie, descritaoriginalmente de L 'Hérault(Franc ia) , bajo Cedrus, y po steriormente encontradabajoe ncinas y jar ase n e l sur francés,talco mo señalanBON ( 1992) Y WU ILBAUT (1995). Laiconografía aportadaporBON ( 1979) Y lafotografíade Riousset in BO N (1992) -ésta co mo I. [erruginea Bon - tambiénsonilustrativas. KUYPER (1986), q uien co nsidera I. flocculosa (Berk.)Sacc.e nun sentido amplio,reconocea nivel de varie dad tanta I. aurantiifolia (como I. flocculosa var. crocifol ia (Herink) Kuyper),co mo I. [erruginea B on.E nnuestraop inión, no habiendoexa minadopor nuestra partee lmaterial tipo de I. c roc ifolia Herink, preferimos pore l momento noadoptar el tratamientodelespecialistaholandés;en ladiag nosis original de HERINK ( 1954), e l autor señalaunasesporasde 12-14 um de longitud,asíco mounhabitat bajo Tilia , carac teres a mbosdiscordantesconnuestras muestrasylas fra ncesas. Lasco loraciones q uepresentan I. aurantiifolia e I. fe rruginea, tan llamativas y pocofrec uentes e n elgénero , sugierenque a mbos taxones podríantratarse como autónomos de I. flocculosa, a nivele specífico. Estecriterio es semejante alqueseadopta e ntre I. niti diuscula (Britzelm.) Sacc.e I. lutesce ns Velen., a mbos separados a niveles pecíficaporlosespecialistasdelgé nero.Hemosestudiado yco mp arado I. [e rruginea co n I. a urantiifolia , enba se amuestras ib éricasco ncordantes co nla diagnosiso riginal e iconografía de BON ( 1979).
L acoloraciónrojizade los carpóforo s delprimero (especialmente e n e l estípite y la min às), q ue recuerdaa un D ermocybe delgrupo sanguine a, es muyllamativa e n fresco;no ob stante,e l material
de herbario deamba s e specie s apenas mue stra dif erencias tantama croc omomi croscópicas, porlo qu e pen samos quela separacióne specífica entreambo s debera ser comprobada ,e nunfuturo ,c on es tudios fitoquímico s y moleculares.
Inocyb e cistobulbipes Esteve-Rav. et Vila sp.nov. (Fig.1a-d )
Pil eus 20 -30 mm latus, campanulato-expansus ve l plano-con vexus.obtuso-urnbonatus, c remeo-albus ve l oc hraceo-luteus,laevis, margine nonrimuloso, ve lipelli co nspicuialba o btectus.Lam ellae s ubconfertae,abinitio pallide lut eae, d einde lut eo-aurantiacaeve lbrunn eo-luteae, e marginatae. Stip es 25- 30 x 5-7 mm, finnu s,ae qualis, de orsum bulb o nap iforme rotundatove l applanato (-14 l111n ) incrassatus,a binitio a lbido-cremeus,d eindea lbido-luteus, inferius interdum roseo m aculatus, apicepruin oso, usque ad ba sim fibrilloso. Od orspennaticus.Cortina nulla.Sp orae (8)- 9,5-11-(12) x 5 -6 um, laeves, am ygdaliformes, saepe e llipsoideae.Ba sidia 4 -(2-1 )-sporigera.Pl eurocystidiaet cheilocystidia 50-75- (100) x 10 -15-(18) um, elongata,fusifonnia vel subcylindrica vels ublagenifonnia, leviterc rassiparietalia (1-2 pm ], pari ete lutea. Caulocystidia pr esentiaa d apicem,rarioraad m edium ( -lh), a liymenialibuss irnillibus ve l a d effig iempilii scy lindraceis.H olotypus propevico R oses di cto, in NE Catal onia(Hispania), a J. Vilae t X. Llimona lectus, 1 -2-2000, 130 Ina ltitudinis, s ubCistus mon speliensis, inh erb. AH 25465 (Alcaidd e H enares)co nservatus.
ETIMOLOGÍA. Cisto-, dellatín Cistus por fructificar bajoe sta plant a,y -bulbip es, d el latín bulbu s = bulbo y p es = pieoe stípite, por sue stípite conla ba se bulbo sa.
Píl eo de20 -30 mmdediam. , con vexa de jo ven, lu ego m as a planadoconla e dad,pro visto d e un umbón obtu so nomuy prominente, enlo s ej emplares adulto s li geramente d eprimido alrededord el umbón y con el margen reflejo; cutí cula d ec olorcr ema -blanquecino cuando es jo ven, lu ego o craceoa marillento[2.5 Y 8/1-4 ; 5Y8/1-4] , finalm ente gri s-amarill ento palido [2.5 Y 7/ 3-4]; superficieli sa y brillante ;velipelismu y de sarrollada, form ando unacubi erta fibro sa blanquecinasobre e lpíl eo, es pecialmente e n e l centro , p ersistente, am enudo e nglobando partículas d e tierra. Lamin às d e d ensas a m edianamente den sas(L = 35 -50),c onlam élulas interpue stas CI = 1-2), d e3- 6mmd ea nchura, ve ntrudas,an exas o emarginadas, de c olor amarillo palido cuando son jó venes [2.5 Y 8/8], po steriormente amarillo-anaranj ado ha sta pardo-amarillento [10YR6/8 , 7/8] ,sintono s oli vaceos; ari sta al principio blanquecina o ma s palida , enlo s ejemplaresa dultos apena s fimbriada. E stípite d e 2 5-30x5 -7 mm ,c ilíndricoy c urvado,pro visto d e unllamati vo bulbo napiforme y a plastado (hasta 14mmd e diam. ), maci zo, d e color crema ha sta amarillento p alido,e nel bulbo , amarillo-dorado ,e n a lgunos ejemplares c on visiblestono s ro sados,es pecialmente e nlas pro ximidades d el bulb o; superficiefinam ente fibrilo sa -pruino sae nla mit adsuperior, a penasfibril osae n e lresto,e n a lgunos ejemplares es triadalon gitudinalmente. Cortin a noob servada. Cam esubconcolora a lassuperficies, es pecialmente e nlaz ona c ortical; olor es permatico al c orte.
Es porasd e(8)-9,5-11-(12)x5 -6 11m , [L xl = 8,2 -10,3-11,5-(12,3) x 5 -5,6-6,2; Qm = 1,8; n = 2 1], a migdaliformes c on e lapi ce subcónico, algunas m as p equeñas d ec ontorno elipsoide,li sas,e n ge neral pro vistas d e d epresiónsuprahilar,depar eda penas e ngrosada (hasta0 ,5 11m ). B asidios d e20-30x 7, 5-10 11m , tetra spórico s, p eroa menudo bi spóricose in cluso mon ospóricos,co n es terigmash asta 611m d e lon gitud,c laviformeso subcilíndricos, c on a bundante c ontenido vac uolar a marillo. Pl euroci stidios abundante s, d e(50)-60-75-(100)x11-15-(18) 11m , lar gamente fu siformes,e n o casionessublageniformes y con e lcuello sinuoso,connum erososc ristales a picales,d e p ared lig eramente grue sa ( I-2 11 m), amarilla en solución a moniacal, e no casiones pro vistos d e pi gmento intr ac elular amarill ento. Ari sta het erogénea , conint enso pi gmentoa marillento.Qu eilocistidios d e 5065 -(85) x10-15 11m , semejantesenforma a lo s pl eurocistidios,e no casionessubcapitadosu obtu samente mucronado s; paraci stidioses feropedunculadoso c laviformes, a menudo se ptados ba salmente, acompañado s d e num erosas forma s d e tran sito. C aulocistidios pr esentese nla mit ad superiordele stípite, e scasose nla z ona media , de tamaño yform ase mejantes a lo s himeni ales o a lgo m as irregulares, acompañado s por numero sos p elos caulinares, Trama regular , d ec olorfu ertemente arnarillento y c on pigmento intrapari etal. Pileipeli s con stituída porunacuti sc onpi gmento pari etal, d e c olor amarillento,
M ATERIAL ESTUDIADO. GIRO NA:Ca nM arés, R oses(Alt E mpordà), UT M 3 1T 5 174677 , a lt. 130 m , baja Cistus monspe liensis, 1-2-2000, leg. 1. Vil a y X Llim ona, AH 25465 (Holotypus).
MATERI ALADIC IONA L ESTU DIA DO . In ocybe ro seipes Mal ençon: MA URITANIA : AZRO U, Moudm eme, Jbel Hebbri , 1750-2000 m, bajo Ce drus, 13-1 1-1944,(MPU, Herb. Malenç on n° I541 -holotype).
OBS ERVA CION ES. Lo s caractere s tanparticular es de1. c istobulbipes ylafotografía " in s itu"que se realizódelamismayqueaquípublicamo s, no s hananimadoa proponer e sta nuevae specie; no ob stante, queremo s hacerénfasisenelhechod e quere sulta aconsejable ene ste génerodi sponer de unaampliainformaciónsobrelavariabilidaddeloscaracte re s, antes delapublicacióndeunae specie novedo sa. Nonospareceé ste elcaso , puesapartedelhabitatparticular , lapresenciadeunpatente bulbonapiformeapla stado yamarillento,asícomodecolore s amarillo s enlas larninas, sonmuy di stintivos en I. c istobulbipes, ypermitenun reconocimien to preci so macro scópico de e sta nueva e specie. Lapre sencia decauloci stidios ha sta lamitaddel estípite, así comolos tono se noca siones ro sados enele stípite, podríanasimilar e sta nuevae specie a I. ros eip es Malençon.E sta última ,c uyo materialtipohemo s podidore visar, nopre senta une stípite bu lbo so ni lamin às amarillenta s, y sus ci st idio s no sontane sbeltos nimue strans uparedamarillaen soluciónamoniacal.Porotraparte, la pre sencia deuna velipelismuy de sarrollada , q ue aglomerapart ícula s detierra ,sugieretambiénuna cierta semejanzacon1. splendens R. Heim se nsulato , aunqu e é ste pr esenta unamuydiferente combinación decolore s y caractere s micro scópicos.
MATE RIAL ESTUD IADO. GIRO NA :Collde la Perafita, Roses(Alt Empo rdà), UT M 3 IT 5 194682,alt. 250m, bajo C istus monspeliensis, 28- 11 -2000, leg. 1. Vil a,X Llim on a, L. Peiró, L. Muñ ozy M.Coneje ro, AH 26929 YJVG 100 I128- IO.
MATER IAL EST DIADO GIRO A: Collde la Perafit a, Roses (A lt Empordà), UTM 3 IT5 194682, alt. 250 m, bajo C istus tnonspe liensis, 26- I0-I999 , leg. 1. Vil ay X. Llim on a,BCN Myc.- Ibid., 28- 11-2000, leg 1. Vil a, X. Llim ona, L. Peiró, L. Muñ ozy M.Coneje ro, BCN Myc.-Cerca del MasdelsRabassers de Baix,Cadaqués (A lt Empordà), UTM 3 1T 5234685, alt.105 m, baj oC. m onspeliensis yC. salviifolius, 1-2-2000, leg. 1. Vil ay X. Lli mon a, BCN Myc.
= 1. mi erospora lE. Lange, Dansk bot.Ark. 2 (7): 38 (1917)
MATERI ALESTUD IA DO GIRONA: Cerca de Sant Pere de Rod es,elPOIt de laSelva (A lt Empordà), UTM 3 1T 5 1446 86, alt. 470 m, bajo C istusm onspeliensis y C. albidus, 1-11 -1 999, leg. O. Ll im onay X. Llimona, AH 25468 y JVG 991101-3 .
Inocybe grammopodia Malençon , Flor e Champ. Sup ér M aro c I:371 (1970 )
MATERI ALESTUD IADO . GIRO NA: Collde la Perafit a, Roses (A lt Empordà), UT M 3 IT5 194682,alt. 250m, bajo C istus monspe liensis, 28- I1-2000, leg. 1. Vil a, X Llim ona, L. Peiró, L. Mu ñozy M.Conejero, AH 26926 YJVG 100 I128-2.
OBS ERVA CION ES. Setratadeunae specie relativamente frecuente e nlas area s mediterraneooccidentale s, de scrita originalmente bajo C edrus delnortedeAfrica (MALENÇON & BERTAULT , 1970 ). Como OCUITe conotra s e species "cedrícolas" quehan sidode scritas enlaobrade es tosautor es france ses, tambiénpuedefructificarenformacione s de bo sque mediterraneo e sclerófilo. Según nue stra experiencia , 1. g rammopodia e s mas habitual durant e laprimaver a, yfrecuentalose ncinares termoy me somediterraneo s, e stableciendo rela cione ssimbióticascon Qu ercus y Ci stus. A símismo, puedepre sentarse enformacione s de Pinus sobresuelo s areno so s, enlos pisos bioclimatico s termo , meso y s upramediterraneos (MALENÇON & LLIMONA , 1983 ). La s numero sas mue stra s ibéricas y delas islas Baleare s quehemo s e studiado, coincidenperfectamente conladetalladade scripcióne icono grafía originale s;setratadeunae speciec aracterizadapor suport e(semi)robusto,píleo liso y brillant e, cauloci stidios quealcanzanlamitadinferiordele stípite ye sporases trechas,d e 4 ,5-5,5 m deancho. Probablemente haya s ido confundida c on I. phaeoleu ca K ühne r e I. glabrescens Velen.
Fig.1a-d: Inocybe cistobulbipes E steve-Rav. etVila (Holotypus). a: cauloci stidios y pelo s caulinare s de la mitad s uperiordele stípite; b: pleuroci stidios; e: queiloci stidios y paraci stidios delaari sta laminal ; d: e sporas. Barra = 10 J1m.
R evista C atalana d e Mi cologia,vo l. 24: 135-145;2002. HomenatgeA. Rocabruna
MATERI AL ESTU DIA DO.BAR CELO NA:Can Ferrer, Sen-a de Coll serola, Barc elona (Barcelonès), UTM 31T 4294588 , alt. 240 m, bajo Cistus monsp eliensis y C. salviifo lius, 23- 10-2000, leg .J. Vila y X. Llimona , AH 2692 I Y JVG 100 I 023 -3.Ibid. , 31 -10-2000 , leg. 1. Vi la, X. Llim on a y N.Vall ès, AH 26924 Y JVG 100 I 031-3.
OBSER VACIO NES. E specie ubicui sta, que hemosrecolectadotantaenlazona alpina, e ntre S alix y D ryas (ESTEVE-RAVENTOS & VILA , 1997 Y 1998 ) , co mo e n zo nas mas baj as, temperadas, bajo Cis tus.
lnocybe rimosa (Bull.:Fr. ) P. Kumm. , Führ. Pi lzk.: 7 8( 1871)
MATERI ALESTU DIADO. GIRONA: Co ll de la Perafi ta, Roses(AltEmpord à),UTM 31T5194682, alt. 250m, baj o Cistus m onspeliensis, 26- 10-1999 , leg. J.Vila y X. Ll im on a, AH 25463 Y JVG 991026-15 .-Can Marés, Roses(Alt Empordà), UTM 31T 5174677 , alt. 130 m, bajo C mon speliensis, 28 - 11-2000 , leg. 1. Vila , X. Llimona , L. Peiró, L Muñ oz y M. Con ej ero, JVG 1001128-26.
Inocybe rocabrunae E stev e-Rav. et Vila sp.no v . ( Fig. 2a -d)
P ileus 10-35 nun latus, c o n vex usve l plano-con vexus,saepe umbonatus, b runneus,Ianoso-fibrillosus, c entro minute sq uamoso. La mellae emargin atae, ve ntricosae, abinitioa lbae, deinde b runneogriseae vel ochraceo-bru nneae.Stip es 15-30 x 4 -6 mm ,cy lindricusvel leviter e lavatus , non bu lbosus, abinitioa lbidus, dei nde oc hraceus velo ch raceo-brunneus, totus fibrillosus. Caroalbida in pileo , o chracea instipite. O dorno n spermaticus, paulum [rugosus. Sporae (7 ,5)-8-9,5-( 10,5) x 4 ,8-6-(6,5) um, ang ulatae vel subno dulosae.Pl eurocystidia(35) -45-60-(75) x ( 10)-12-17-(20) J.1I n , cy lindracea, [usijormia, rara subclavifo rmia, ten uiparietalia ( -1 um) , pari ete h ya lina usquepa llide lutea ,c he ilocyst idias imillima C aulocy stidiaabse ntia. Holotypus inSerradeColls erola, prope B arc elona , inCata lonia (Hispania), a J. V ila , X Lli mona e tN.Vall ès lectus, 3 1- 10-2000, 240 In altitudinis.subC istus ladanife rus,in h erb.A H 26925 (Al calàde Henares)c onserva tu s.
ETIMOLOGÍA . Es peciededicadaa August Rocabruna , exce lente micó logo yamigo , porsusnumerosos añosdees tudio yco ntribución a lamicologíaca talana.
Píleo de 10-35 mmde diam., convexade j oven, r àpidamente aplanado , e n ge neralno umbonado, aunque algunos ejemplarespueden mo strar unligero umbóno btuso; cutículadeco lorpardo [7.5 YR 4/3-6 , 5/4-6] , ya uniforme,ya, e n ocas iones, co n el extremo marginal mas p alido[ 10 YR 7/4-6]; s uperfic iede nsamente fi b rilosa- lanosa , ro tae n e l ce ntro ene sca mas pequeñas co ncoloras apenas levantada s, haciaelmargen mas lanosasyap licadas, e n dispo sición co nc éntrico- radial, so bre un fo ndo de l mis mo co lor; velipelisno ob servada. La minas de med ianame nte de nsas a subdista ntes (L = 30-45) , con lamélulas interpuestas CI = 1) , de 3- 5 mmdea nchura , ventrudas, e marginada s, largo tiempo pa lida s, deco lorblanquecinoc uando so nj óvenes, po steriorme nte grisaceas y, a l e nvejecer , pardo-oc racea s, sintonos o l ivaceos; arista ligeramente mas pa lida oconco lora,no fimbriada.Es típite de 15-30x 4-6 mm,c ilíndrico, en ocas iones levemente e ngrosado hacia la base pero nob ulboso , macizo,deco lorblanquecinoc uando es jo ven,posteriormente va o scurec ié ndose desde la basehac ia e l apice, to mandoun colo r sernejante a ldel píleo;superficiedensamentefibrilosa a 10 largo de todoe l estípite , no e sca mosa, Co rtinablanqu ecina, fugaz. Cam e blanquecinae n e lpíleo;e n el estípite toma tonosparduzcose nlazo na co rtical al e nvejecer; o lor fúngico co nunreflejo afr uta do-aro matico, no es permatico.
Esporasde (7 ,5)-8-9 ,5-( 10,5) x 4,8- 6-(6,5) urn , [L x I = 7 ,5-8,8-10 ,3-( 10 ,8) x 4 ,8-5,6- 6 ,3-(6,5); Q m = 1,35-1,58-1 ,8; n = 3 0] , deformarectangulara trapezoidal, co n con torno en ge neral a nguloso, e n ocas iones subnoduloso co n 1-5 pequeños nódulosape nas prominente s, co nunag útula ce ntral y apículabienvisible.B asidios de 2 5-30x 9- 1 1 urn , tetrasp órico s, c laviformes. Pleurocistidio s frec uentes, de (35)-4 5-60-(75) x ( 10)-12-17-(2 0) um ,e n ge neral c ilíndricos o fusiformes, muy raramente c laviformes, co npocoscristales apicales, avecessin ellos, de pared muy delgada « lurn ), incoloraoapenas a marillenta.Arista pra cti camente estéril. Queilocistidiosfrecuentes,de 3 0-60x1217 urn ,se mejantes enformaalos pleurocistidios, hialinos, raramentecon contenido a mariIIento; par acistidios frecuentes, esferopedunculadoso claviformes, acompañadosde numero sas forma s de
Fig. 2 a-d: Inocybe rocabrunae Es teve-Rav. etVil a (Holotypus). a: pelosca ulinares; b: pleurocistidios; e: qu eilocistidios y par acistidios de laari sta laminal; d: es poras.Barr a = 10 um,
142
R evista Catalana de Micolo gia,vol.24:135-145;20 02. Homenatge A.Ro cabrun a
transito acistidio. Cauloci stidios ausentes oexcepcionalmentepresentes enlazonadeunióndel e stípite conel pí1eo; pelos caulinaresa10largodetodoele stípite, cilíndricos oclaviformes, normalmentepluriseptados, avecesramificados, alenvejecerprovistos deunpigmentopardoparietal dominante , acompañadodepigmentoincrustante.Tram a regular, practicamenteincolora.Pileipelis con stituída porunatricodermis, especialmente enelcentrodel pí1eo , dondelos elementos hifalesse agrupan e npaquetes paraformarlas escama s, provistos de pigmentoparietaldecolorpardooscuro.
MATERI ALESTU DIA DO BARCELONA: Can Ferrer, Serra de Coll serol a, Barcelon a (Barcelonès),UTM 3 1T 4294588, alt. 240 m, bajo C istusm onspeliensis, 23- 10-2000, leg. 1. Vila y X Llim on a,AH 26923 y JVG 100I023-9.- Ibid. , baj o C lad aniferus, 3 1-10-2000, leg. 1. Vila, X. Llim ona y N Vall ès, AH 26925 t Ho lotypusi - GIRONA: CalaJonqu et, Cadaqués (Alt Empord à), UTM 3 1T 5234683 , alt. 40 m, bajo C m onspeliensis, 25-1-1999, leg. 1. Vil a y X Llim ona , AH 24659 y JVG 990125-23.- Cerca de Sant Pere de Rod es,el Port de laSelva (Alt Empord à), UTM 3 1T 51446 86, alt. 470 m, baj o C m onspeliensis y C. albidu s , 1-11-1999, leg. O. Llimon a y X. Lli mon a, AH 25466 YJVG 991101-1.
OBS ERVACION ES. Ino cybe ro cabrunae secaracterizapor suse sporas deangulosas a subnodulosas, estrechas, ypor suhabitatcistícola; porsuscaractere s morfológicos macroymicroscópicos,se integraenelgrupotaxonómicodel I. lanugino sa (Bull.:Fr.)P.Kumm., ungrupodeespecies conlas esporas nodulosas oangulosas, quecarecendecaulocistidios y conel pí1eo furfuraceo, lanosofibriloso oescamoso. Entrelas especieseuropea s deeste grupo , únicamente I. relicina Fr.muestra esporas decontornoanguloso;algunas colecciones solicitadasde esta especie alherbario(IB) no s hanpermitidocorroborareste car àcter. Setratadeunaespeciededi stribución septentrionalen Europa , higrófila, debo sques deconíferascon suelosturbosos con Sphagnum , quepresenta las laminas amarillentas. La s demas especies delgrupomuestran esporas netamentenodulosas(cf. STANGL , 1989 ). Recientemente , MATHENY&KROPP (2001 ) hanaportadounainteresante revisión taxonómicadeestegrupoenNorteamérica , b asada encaracteresmorfológicos. Entre sus conclu siones mas interesantes, aceptancomoindependientes anivele specífica I. lanu ginosa (= I. o vatocystis Bour sier etKühner , I. lanu ginosa var. ov atocy s tis (BoursieretKühner) Stangl)e I. s tellatospora (Peck) Ma ssee (= I. longi cystis G.F.Atk., /. lan ugino sa var. longi cystis (G.F.Atk.) Stanglet Ender1e) , do s taxones que , enEuropa , amenudohan sido con siderados COIno variedades de unamisma e specie. Ene sta interesante aportación ,sólo l. diminuta Peckmuestra untipo deesporas semejantea I. ro cabruna e, peroeltaxónnorteamericanotieneelba sidioma detamañomuypequeño , cistidios conlapared mas gruesa yespora s conalgunos nódulo s mas altos yanchos, 10quele confiereunQIn(L/I) = 1,37, inferioraldenuestra nuevae specie.
Inocybe tenuicystidiata Horak et Stangl , S ydowia 33:149 ( 1981)
MATERI AL ESTU DIA DO GIRONA : Can Marés, Ro ses(Alt Empordà), UTM 3 1T 5174677, alt. 130 m, baj o Cis tus mo nsp e liensis y C. a lbidus, 25-1-1999, leg. 1. Vil a y X. Llim on a, AH 24937Y JVG 990 125-47.- Ibid. , baj o C. monsp e lien sis, 1-2-2000 , leg 1. Vil a y X. Llim on a, AH 25459 Y JVG 1000201-5 Otras recol ec cion es, enla mi sm a loc alid ad y habit at.
OBS ERV ACION ES I. tenuicystidiata esunae specie deampliadistribución, frecuenteenlos bosques termófilos ibéricos de Qu ercus, yenformacio nes de Ci s tu s; asíCOIno su separaciónmacro sc ópi ca de otras especies próximas resulta aveces difícil,sumicroscopíaes muy típica, debidoalapresencia de c istidios lageniforme s conuncuelloprominenteyamenudode contornoondulado ; engeneral, los cistidios presentan laparedmuydelgada (0 ,5-1,5 urn) y amarillenta , pero , enoca siones, enlos mismos habitatsse encuentran poblaciones con cistidios cuyapared esta mas e ngrosada (hasta 2 ,5 um ); p en sabarno s que les corre spondía elnombre , yae xistente, de I. tenuicy stidiata var. nieridionalis Bon (BON, 1999 ), pera larevisión delholótiponos ha revelado queéste escoespecíficocon I. a lbove lutipes Stangl.
AGRADECIMIENTOS
Queremos agradecer aM Conejero , L.Peiró , L.Muño z, N.V allèsy O.Llimona ,suayuda e nla recolección del material. A símismo , alOr.M . Bon (St. Val éry- sur-Somme , Francia)ya P.Ju ste (Tudelade Duero , Valladolid), por elpréstamo de mat erial paraestudio; a losconservadoresde los Herbarios(IB-Innsbruck,Austria), porelpréstamo dealgunas recolecciones de In ocybe relicina , y MPU (Montpellier,Francia), porlas facilidades pre stada s parael estudiodel Herbario de
Revi sta Catalana de Micologia, vol.24:135-145 ; 2002. Homenatge A. Rocabruna 143
G. Malençon. AlOr.J.Rejos, conservador del Herbario (AH)deAlcalàdeHenares(Madrid) , por su muyvaliosaayudaenla búsqueda y petición demuestras.Estetrabajoseincluyeenelproyecto " BiodiversitatdelsFongsde Catalunya", delIn stitut d 'Estudis Catalans(IEC),asícomoen "Flora Micológica IbéricaIV", proyecto n° PB98-0538-C04-02 , concedido porel Ministerio de Educación y Cultura.
BIBLIOGRAFIA
BON, M.(1979).- Fun g orum Raria rum Icones Coloratae. Pars XI.1.Cramer, Vaduz.
BON, M. ( 1992).-Commentairessurquelques réco1tes interessantes aux Joumées Mycologiques de BédarieuxetCongres de la FAMM à Apt. Bull F éder. A ssoc. M ycol. M édit. I:15-22.
BON, M.(1999).- Étudedequelques Inocybes méridionaux auxloumée s de laFA.M.M. à Annot (Octobre1998). Bull.F éder. A ssoc. M ycol. M édit. 15:3-I2.
ESTEVE-RAVENTÓS, F & 1.VILA(1997).- AIgunos Inocybe dela zonaalpinade los Pirineos de Catalunya, I. R evista Catalana Mi col. 20:177-I86.
ESTEVE-RAVENTÓS, F & 1.VILA(1998).- Algunos In ocybe dela zonaalpinade los Pirineos de Catalunya, Il R evista Catalana Mi col. 21:185-201.
HERINK, 1.(1954).-Vlaknice safrànova- In ocybec roc ifolia sp.n. C eskd M ykol. 8:12I-124.
MUNSELL(1994).- S oU Col or Ch arts. Macbeth Division of Kollmorgen Instruments. New Windsor, N.Y STANGL,1.(1989).-Die Gattung Inocybe inBayem. H oppea 46 : 5-388.
VILA, 1. & X.LLIMONA(1998).- Els fongs del Parc Naturaldel Cap de Creus iSerra de Verdera(Girona). I. Espècies xeròfilesdellocs oberts, amb Ci stus igramínies. R evista Catalana Micol ., 2I:125- 136.
VILA, 1. & X.LLIMONA(1999).- Els fongs delParcNaturaldelCapdeCreus iSerradeVerdera(Girona). 11. Aproximació al component fúngicdel Cistion. R evista Catalana Mi col., 22:95-1 14.
WUILBAUT, 1.J.( 1995).- Ino cybea urantiifolia Beller: une nouvellestation enFrance. D ocuments M yc ol. 98- 100: 497-498.
ln oeybec istobulbipes E steve-Rav.e tVila
ln oeybea urantiifolia Beller
l nocybe tenuicystidiata H oraketStangl
Inocvbe rocabrunae Esteve- Rav. etVi la
R evista C atalana d e Micolo gia,vol. 24:147-178;2002. Homenatge A. Rocabruna
CONTRIBUCIÓN AL ESTUDIO DEL GÉNERO CORTINARIUS ENCATALUNYA. III.
Cor sino GUTIÉRREZ I YJordiVILA 2
1.-Co mted ' Urgell, 268-270, 6è4 a E- 08036B arcelona.
2.- R ectorUbac h , 5 3,à tic 2 a E-08021B arcelona.E- mail:j vilag@teleline.es
ABSTRACT. Contribution tothestudy ofthe genus Cortinarius inCatalonia.Hl, Ad escriptionand a di scussion i sgiven, conceming 2 6taxa of C ortinarius thatgro w mainlyin Mediterraneanwoodlands ofeve rgreen o aks ( Quercusi/ex). Dr awings of sporesand c olour photograph s ordrawin gs ofth e habitu s arealso afforded. Of th e taxastudied, wew ishtopointoutth e followin g: C. a lbidodiscus Bidaud et F illion, C anfra ctoides Rob H enrye tTr escol, C. ap rinus M elot, C. b oudieri Rob.H enry, C. co habitans P K arst.,C. depa llens (M.M.Mo ser) Bid aud , Mo ênne-Locc.etR eumaux, C hilli eri Rob.H enry, C m archandi R ob. H enry, C. p erstrenuus Ch evassute tRob.H enry, C. pruinatu s Bidaud , Mo enneLocc.etR eumauxa ndC. stre nuisporus Bidaud, C. Guti érrez etVil a sp .n ov.
Ke y words: Cortina rius, M editerraneanarea , c horology, Ca talonia , Sp ain.
RESUM. Contribució a l'estudi delgénere Cortinarius a Catalunya. ill. E s descriuen i comenten 2 6 es pèciesde Cor tinarius recol-Ie ctades a C atalunya, e specialmente nbo scos m editerranis amb alzines (Quercus i/ex) S 'aporten dibui xos d e leses poresifotografi ese n colori/odibui xos d els ba sidiomes. E ntreleses pècies es tudiades, volemd estacar: C a lbidodiscus Bid audetFillion , C a nfractoides Rob. H enrye tTr escol, C. aprinus M elot, C. bo udieri Rob.H enry, C. co habitans P . Kar st., C. depallens (M.M Mo ser) Bid aud, Mo ênne-Locc.etR eumaux, C h illieri Rob H enry, C. m archandi Rob.H enry, C. perstre nuus Ch evassute tRob.H enry, C. pruin atus Bid aud, Mo enne-Locc.e tR eumaux i C. stren uisporus Bid aud, C.Guti érreze tVil a sp.n ov.
RESUMEN. Contribución al estudiodelgénero Cortinarius en Catalunya. III. S e d escribeny co mentan 2 6 es peciesde C ortinarius recolectadase n Catalun ya,sobretodo e nbo sques mediterraneos co n e ncinas (Quercus i/ex) Seaportandibujo s de lases poras y foto grafíase n color y/odibujo s d e los b asidiomas.E ntrelases pecies es tudiadas,qu eremos destacar: C. a lbidod iscus Bid aude tFilli on, C. anfractoides R ob. H enryetTr escol, C. apr inus M elot, C. bo udieri Rob . H enry,C. co habitans P K arst.,C. depallens (M.M.Mo ser) Bid aud, Mo ênne-Locc,e tR eumaux,C. h illieri R ob. H enry, C. marchandi R ob. H enry, C. perstre nuus Ch evassutetRob.H enry,C p ruinatus Bid aud, Mo ênneLocc.etReumauxyC stren uisporus Bid aud, C Guti érrezetVil a sp. nov
INTRODUCCIÓN
Si guiendoc onnu estroses tudiosmono graficossobreelgéneroCo rtinarius enC atalunya (GUTIE RRE Z& MAHIQUES , 2000 ; GUTIERREZ & VILA , 2001 ), aportamo s nue vos dato ssobre 2 6 es pecies,la mayoría dela s cuale sse incluyen dentrodel subgénero Phl egmacium. Ademas d e la bibliografía aquehac emos referencia en cada c aso concreto , tambiénhemo s utilizado , concar àcter ge neral,lo s trabajo s de TARTARAT ( 1988)Yde GARNIER ( 1991,1992 ). La ssiglasXm , QyQm e mpleadas e nlade scripción dela s e sporas corre sponden a:mediadelalongitudydela anchura , c ociente longitud/anchura y media dee ste cociente , re spectivamente. ElpararnetroL , aplicado ala s lamina s, indica elnúmerodela s mi smas quel1eganha sta ele stípite. Elmateriale studiado se e ncuentradepo sitado enel herbario delo s autore s (indicado CGG y JVG ), excepto el holotipo de C. stre nuisporus, que se encuentra en BCN-SCM (herbariodela Societat Catalana de Micologia , C entre de Documentació de Biodiversitat Vegetal , CERBIV , ParcCientíficde Barcelona, Universitat de Barcelona).
ESPECIES ESTUDIADAS
Cortinarius albidodiscus B idaude t Fi llion, Documents M ycol. 90:44(1993 )
Ba sidioma de porte inociboide. Píleohasta30mmde diametro , primero cónico yd espués ma s aplanado yconun umbón IllUY marcado; cutícula higrófana , unpoco pruino sa, de color pardo relativamente oscuro quese vuelve pardo ocraceo al deshidrat arse. Lamin às poco den sas, de color pardo ocraceo cuando e stan inmaduras; arista muy diferenciada , blanquecina, irregular. E stípite delgado , cilíndrico, ha sta 45x8mm , un poco atenuado enlaba se, de color ma s palido queelpíleo. Came delgada , de olor rafanoide, raramente d e iodoformo. E sporas de6 ,9-8,0 x4 ,2-5 ,3 urn , Xm = 7 ,4 x4 ,8 um,Q = 1,3-1,67, Qm = l ,54; deeli p soidale s a subamigdaliformes, c on e l apice o btuso o muy ligeramente papilado , con verrugas fina s y poco densa s, pr esentando a ve cesun as pecto s ubliso. Ba sidios tetra spórico s. Queilocistidios abundante s, alargado s, variabl es, de cilíndrico s a c laviformes, aveces lageniforme s, con1-2 septos,conel apice de3 ,2-10,6 urnd e diametro ylap ared ha sta 0 ,7 fl md e gro sor. Cutícul a conhifasde6-12 fl mde diametro ypigm ento gro seramente incru stante, ex tracelular,de c olorpardo. Subcuti s bien diferenciada ,c onhifa s de16-26 urnd e di àmetre, fibulífera s, practicamente incolora s.
MATERI ALESTUD IADO GIRONA : Cala Bona, Tossa de Mar (Se lva), UTM 495 4 620, alt. 10m , enunbosque de Q uercus sube r, Q i/ex y Pinus pin ea, sobre suelo acido, 17-2-200 I , /eg. M Co neje ro, L. Muñ oz, L. Peiró y I. Regalada, JVG 1010217-1.
OBSERV ACIO NES. Dentro d elc omplejo grupo d e Cortin arius qu e pr esentan un o lord e iodoformoo av inagrado,mu y bi enes tudiadospor BIDAUD ( 1993),e n contramos C a lbidodiscus. Es ta es pecie se ca racterizapor s uport e ino ciboide , conlaari sta dela s lam inas mu yd iferenciada,bl anquecina , p or s uspequeñases poras, s ublisasocon verrugas poco d e sarrollad as, po r s us abund antes qu eilocistidios y pors uhabit at pr efer entemente termófilo. El olor d e iod oformo e s poco ev idente ye nlam ayoría d e los b a sidioma s recol ectadossea preciaun olor c laramenterafanoide. BIDAUD( 1993: 28)afirmaqu e es tosd os ol ores(de iodoformo y rafanoid e)son " très p roches l' une de l 'a utre" , yq ue "dans un e même recolte,ce rtains exe mplairesp euventse ntirla ravee t d'autres l'iodofo nne" , hecho,este ú ltimo,qu e nu estroseje mplares parecen c onfi rmar.La ses pecies m as pr óximassese paranp or d iversos motivos. P orejemplo,C. obtu sobrunn eus Ro b. H enryex Rob . H enryyC. ac iesterilis Bid aud a dint., tienen unport e diferente, noino ciboide,c on e lpíl eo m as osc uro. C p oliodes B idaud, M oênne-Locc.e tR eum auxy C. c an ens B id aud ,M oên ne-Locc. e tR eum aux n o prese ntan cistid ios,mi entras qu eC. cys tidiophorus R eumaux ti ene l as ubcutis d iferente,n os ubce lu losa. O trases pecies co mo C. venosifo lius Bidau d, Mo ênne-Locc,e tR eumaux,C. pruinatus Bi daud, Moé nne- Locc, e tR eum auxo C acetos us ( V e len.)M e lot( GU TIER REZ & VIL A , 200 1), tie nen lam icroscopía di fer ente(es pecialmenteunm ayor t amañoes poral ).
Cortinariu s alcalinophilus Rob. Henr y, B ull. S oc. M ycol. France L XVII(3):301 ( 1952)
Píleode 50-80 mmde diame tro,h emisférico,pr onto co nvexa oalgoap lanado , reg ular, cone l margen delgado, involuto, luegorecto;cu tícula viscosa, g lutinosa e ntiempo húmedo, exceden te, separab le, de color amari llo citr ino o amarillodor ado, p ersistentee n e lmargen,q ue pasaa anaranjado oa leonado cobrizo eneldisco(Séguy 24 1 a2 57 q ue pasaa2 11), fibri losa yconrestosdeve lo que forman escamas o pequeñas p lacas a pelmazada s d eco lor oscuro, enel centro. Laminas de adnatas a ligera mente escotadas y un cinadas, d elgadas,d ensas, L ± 80- 100, anc ho 5-6mm,frag iles, deco lor amarillo c itrino queviraa l o livaceo,fin almentepa rdo ferrug inoso; aristafi namente aserrada. Esporada deco lorp ardoc hocolate.E stípitec ilíndrico, recto,gr ueso, aca bado enunbu lbo f uertementem arginado,co n e l reborde ma s omenos redondeado, d e5 0-80 x12-20 m m (25-40 mm e n e l bulbo ), d ec olor a marillo c laroenel apice, ma s int enso h ac iae lbulb o,co n abundantes fi brillas lon gitudin ales qu ese tiñ en porla s e sporas, loqu e ledaunas pecto mas co loreado; s uperficieinferior del bulbo ,a ligual qu ee lmic elio, de color amarillo d e a zufre; rebord e d el bulbo ocraceo, q uep asaa purpuraceo a lroce . Cam e d ec olor amarillo c laro e n e lpíl eo,a marilla e n e l có rtexd elestí pite ye n e l bulbo , ma s c lara e nlaz ona ax ialy ma s anar a njada yp ardeantee nla b ase d el bulb o;o lord ébil d e mielalcorte.E sporas de9 ,6-11,2 x5 ,9-6,4 urn , Xm = 10,56 x6 ,24 urn , Q = 1,58-1,82, Qm = 1,69; deelip soidales a a migdaliformes,conel apice g eneralmenteunpoc o p apilado , aunqu ee n ocas iones
R evista Catalana de Micologia, vol.24: 147-178; 2002. Homenatge A. Rocabruna 149
MATERIAL ESTU DIAD O. BARCELONA: cerca deLa Fontana, Rupit (Osona), UTM 455465 3, alt. 920 fi , en un bosque de Quercus pub escens, sobre suelo basico, 19-10-2000, leg. C. Guti érrez, 1. Vila y M.A . Cortina, NG 1001019-2 Y CGG 1001910-2.- Cerca de Can Terrers, Seva(Osona), UTM 442463 2,alt. 720 fi , en un bosque de Q. ilex, sobre suelo basico, 2-11-2000,leg. C. Guti érrez, 1. Vila yM.A. Cortina, NG 1001102-15 Y CGG 1000211-15.- GIRONA: alrededores de la Ab adi a, Riell s de Montseny (Selva), UTM 4594625 , alt. 475 fi , en un bosqu e de Q. ilex, Q suber y Castaneasativa, sobre suelo acido, 29-11- 1997, leg. C. Gutiérrez y M.A. Cortina, CG 97101.- Ibid. , 5-11 -1999 , leg. C. Gutiérrez y M.A Cortina, CG 991101 y NG 991105-12 .- Carretera de Breda a Riell s,cercadela zona deporti va, Riell s deMontseny (Selva), UTM 4614623 , alt. 310 fi , en un bosque de Q. suber, sobre suelo acido, 28-10-2000 , leg. C. Gutiérrez y M.A Cortina, CGG 1002810-1
OBSERV ACIONES. Setratadeun Phlegmacium abundante , tantasobresuelo basico comoacido,sobre todobajo Quercussuber, facilmentc reconocibleporlascoloracionesamarillasdelbasidioma,por losrestosdevelooscurossobreelpíleoyporelmicelioylaparteinferiordelbulbodecoloramarillo deazufre.C. quercilicis (Chevassut etRob.Henry)Rob. Henry se distingue porsu mayor tamaño, conel basidioma robusto, porsu color mas oscuro yporlas esporas mas grandes y citriformes; C. cedretorum Maire se diferencia porlas tonalidades violaceas dela carne y C. olearioides Rob. Henry porsu color anaranjado intenso ysus esporas citriformes.
MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: Pla de Bru ga, Castellcir(Vallès Oriental), UTM 4324626 , alt. 925 fi , en un bosqu e de Quercus ilex, sobre suelo basico, 21- 11-2001, leg. C Guti érrez, 1. Vila y M.A. Cortina , NG 1011121-2 Y CGG 101 2111 -2.
OBSERVACIONES. C. infractus (Pers.:Fr.)Fr.e s muypróximo , aunquesediferenciaporelbasidioma meno s camo so, elpíleo mas oscuro,lapresenciadetonalidades violaceas enelestípite,elsabor mas amargoyporlasreaccionesquímicasdiferentes:Tl4 mas intensoenlacameyT.deguayacorapidae intensa.C. infractimor ChevassutetRob.Henryseseparaporelolorafrutadoyporsusesporasde " ovoidesà s ublimon iformes" aunquetambién " ellipsoïdes-amygdaliformes quelques-unes s ubglobuleuses, 7,9-9-9,4 x 5,2-5 ,8-6,1 11m", segun CHEVASSUT & HENRY(1975).
Cortinarius aprinus Melat, Documents M ycol. 77:93(1989 )
Ba sidioma carno so, compacto. Píleo de 40-70 mmde diametro ,c onvexo, mas aplanad o al madurar , rara s veces obtusamente umbonado, conel disco c arnosa; cutícula seca,de color pardo roji zoa pardo-gris sucio , ma s claro enel margen, con abundante s fibrilla s pardo rojiza s;e nnegrece a l envejecer. Ejemp lare s jóvenes con abundante velo blanquecino. Lamina s de adnata sa li geramente e scotadas, avecesconun pequeño diente decurrente , grue sas, ancha s (6-10 mm ), ma s bi enseparadas, L± 45-50 , algo ventrudas, de color pardo ocraceo , luego par do ferruginosas. E stípite grueso, m as corto oigualqueel diametro del píleo , acab ado enunen san chamiento claviforme ma s om enos acu sado, de 40-70 x12-18mm (15-25 mmenel bulbo ), bl anque cino, pardeante , conunadébil tonalidad grisacea enelapice,conrestos abundantes de veloque pueden llegar aform ar unalín ea anular. Carne de color pardo ligeramente violaceo. Olor débil ;sabor dulzón. E spora s d e 9 ,1-10,7 x 5 ,9-6,9 11m, Xm = 9 ,6 x 6 ,3 11m , Q = 1,41-1 ,64, Qm = 1,52; deel ipsoidale s a s ubamigdaliformes,con el apice obtuso , de verrucosas a subcristuladas, conla s verrug as mediana s yrelati vamente den sas. Ba sidios tetra spórico s. Célula s estériles ba sidioloide s. R eaccion es química s no s ignificativasconlos reactivo s u suale s.
MAT ERI AL ESTU DIADO BARCELONA: Serra de l'Arca , el Brull (Oso na), UTM 4404628, alt. 850 m, enun bosqu e de Qu ercus ilex, sobre suelo basico, 1-11-2000, leg. 1. Vila, JVG 1001101 -2Y JVG 1001101 -3.- Ibid. , 2- 11-2000, leg. C. Guti érrez, J Vil ay M.A. Cortina , JVG 1001102-18Y CGG 100021 1-18.
OBSERVACIONES. Enel mismo habitat encontramos otros T elamonia deba sidioma comp acto, como C. c hevassutii Rob. Henry, quese separa portene r el bulbo a menudo claramente marginado , por s u cutícula seríceae higrófana yporsus esporas menore s , de7 ,5-9 x4 ,5-5,5 llITI (GUTIERREZ & VILA , 2001). C. s uillus Fr. s s. Lange se diferenc ia porlapre sen cia de c olores ma s v iolaceos e n e l ba sidi oma, mientras que C. s ordescens Rob. Henry pre senta laari sta dela s lamin às diferen ciada , m as palida ,s u cutícula tieneuna specto particular (veno so) y s us es por as son mayore s, d e 10,5-12,5 x6 ,57 ,5 11m.
Cortinarius boudieri Rob. Henry, Bull.Soc.My col. Fran ce LlI (2):156 ( 1936)
Píleo hasta 70mmde diametro, de hemisférico a convexo , de spuésa planado, carno so,c ompacto; cutícula ca si seca , de color sonrosado luminoso (aurora palido )sobreun fondo ma s claro , ca si blanquecino , con fibrilla s innatas, ocraceo-rojizas , yrest osb lancosdelvelo. Laminas adnat oe scotadas, densas , de color gris lilacino; arista irregular. E stípit e corto , robu sto, cilíndrico , rect o, acabado enun bulbo apenas marginado pera conun a ari sta bien v is ible,ha sta 55x20mm (25mm e n el bulbo); de color blanquecino , ocraceo en la arista d el bulbo y blanca por debajo d e l a mi sma. Came blanquecina , grisacea enel apice del estípite. Olor ysa borno significativos.E sporas de8 ,0-9,1 x5 ,3-6,4 11m , Xm = 8 ,7 x5 ,6 11m, Q = 1,41-1 ,7, Qm = l ,56; deelip soidale s aan chamente elipsoidales o s ubamigdaliformes,conel apice obtu so, con verrugas grande s y promin entes, d ensas. Ba sidios tetraspóricos. Células estériles basidioloide s.
MAT ERIAL ESTU DIA DO . GIRONA: carre terade Breda aRiells,cercade lazonadeportiva, Riell s de Montseny(Selva), UTM 4614623, alt. 3 10m, enunbosque de Qu ercussuber, sobre suelo acido, 2- 11-2000, leg. C Gutiérrez, 1. Vila y M.A. Cortin a, CGG 1000211-6Y JVG 1001102-6.
OBSERVACIONES. E specie identificable por lapre sencia , enel píleo , d e fibrilla s ocr aceo-rojizas, di spue stas sobre un fondo deun clara y delicado color auror a ,y por s use sporas anchament e elip soidale s, algunas ligeramente amigdaliforme s, conelap ice obtu so y ornamentada sc on ve rrugas den sas, grue sas, ba stante prominentes. C. caesiojlave scens Reumau x tiene e sporassimilares, pera se separa por el basidioma ma s e stilizado , contono s violaceo s qu e sed ecoloran aam arillo o craceo,y porlaau sencia defibrillasenla cutícula. C. cae rules ce ntium Rob.H enry, pare cido macroscópicamente , se distingue por tener las fibrillas delpíleo ma s c larasy por s use spora s m as alargadas yconlas verrugas finasy delgada s, yC. albidogriseus Bidaud et Reumaux ,sese para porque de joven tieneuna s coloraciones también muyp alidas y porque elba sidi om a o scurece, adquiriendo tono s grisaceos.
Fig.1.A) C. al calinophilus; B ) C. caerulescens. Barra= 20mm.
Cortinariuscaerulescens (Schaeff.) Fr. , Epi cr. S ys t M ycol.: 265 ( 1838) v ar. caerulescens s s. Bidaud etal. , non Brandrud e t a l. ( 1992)Y Mahique s & Guti érrez (2000)
Bas.: A garicuscaerulescens Schaeff., Fun gorum qu i in B avariaet Palatinatum.. , IV ( 1):17 , n° XXIV ( 1774)
Píleode 70-90 mmde diametro , camoso , dehemisféricoaconvexaoligeramentedeprimido e n e l centro , conelmargeninvoluto; cutículaviscosa, excedente , innato-fibrilosa, deunintensocolor violetagenciana (Séguy 647 , 648,649 o 634 , 668 ytambién 12 , 13), quesedecoloraal e nvejecer, pa sando atono s ocraceo s. Larninas adnato-escotadas oredondeada s juntoale stípite, densas, L ± 80 , anchas,violéceas,algo mas palidas enel sena; aristasubentera.Estípitecorto,grueso,cilíndrico, acabadoenunbulbomarginado,subturbinado,de 40-60 x 18-20 mm (2 5-30 mmen el bulbo ); de un colorparecidoaldelpíleo, blanquecinoenla superficie exteriordel bulbo , longitudinalmente fibriloso. Came palida , crema , conunalíneadecolor v iolaceo palido bajo lacutículaytambiéne n el córtexdelestípite.Olorligeramenteterroso;saboralgode sagradable, noamargo.Esporas de 9 ,610,7 x 5 ,9-7,0 urn , Xm = 10,1 x 6 ,5 urn, Q = 1,46-1,73 , Qm = 1,55; deelipsoidales aanchamente elipsoidales, conel apice obtuso , converrugas medianas, bastantedensas. Basidio s tetraspóricos. Células estérilesbasidioloides.Reaccionesquímicas:bases fuerte s, no significativa; N0 3Ag, gris, lenta; PhA , positiva, lenta; T. deguayaco, negativa.
MATERI ALESTU DIA DO. BARCELONA: Serra de l'Arca,el Brull (Osona), UTM 4404628, alt. 850m,en un bosqu e de Que/TUS ilex, sobre suelo b asico, 21- 10-1999, leg. C. Guti érrez, 1. Vil ay M.A . Co rti na, JVG 99102 1- 1 y CGG 9910 18 .Ibid., 21- 11-200 I , leg. C. Guti érrez, 1. Vila y M.A. Cortin a, CGG 101 211 1-1 5.
OBSERV ACIONES. Elaspectocompactoyrechoncho ylaintensidad de lacoloraciónentodo el ba sidioma, asícomolas esporas anchamente elipsoidales, con elapiceobtuso, facilitanla identificacióndeeste taxóndentrodelacompleja sección Caerul escentes. C. caerulescens ss. BrandrudyMahique s & Gutiérrezsediferenciapor sus tonos menos intensos y mas facilm ente decolorable s, tirandoalgrisaceo , porlapresenciaderestosvelares sobreelpíleoypor sus esporas claramentepapiladasosubcitriformes.
BIBLIOGRAFÍA SELECTA. BIDAUD etal. (1993 : p I. 108-1 09, f 205 ).
Cortinariuscageii Melat, Documents M ycol. 80:58(1990)
= C. bi color Cooke , nom illeg.
Píleohasta 35 mmdediametro , cónico-campanulado ,conel apice obtu so; margenincurvado, delgado , e striado ofisurado enla rnadurez ; cutícula li sa,serícea, higrófana, decolorpardooscuro en eldisco, lilacinoclara bastante persistente enelmargen, ocraceaaldeshidratarse, especialmentee n el umbón. Laminas adnato-redondeada s, algoventrudas, anchas,separadas,L ± 30-35 , decolorpardo c anela; arista mas p àlida. Lamélulas abundantes E stípite largo, cilíndrico, ligeramenteapuntado enla ba se, hasta 85 x 5-7 mm, finamenteestriado, de color violetalilacino palido enlamitadinferior, mas clarohaciaelapice, liso, conalgunas zonasirregulares dedecolor ación amarillentas, clar as; restos de cortinaevidentes. Cameocraceaenelumbón, palida enel apice dele stípite y violacea en elresto del mismo; olordébil , ligero, demieI.Esporasde 8 ,6-9,6 x 5 ,3-6,4 um , Xm = 9 ,0 x 5 ,7 urn, Q = 1,331,80, Qm = l ,57; deelipsoidales asubamigdaliformes,conel apiceredondeado, conlas verrugas medianas yba stante densas. Basidio s tetra spóricos. Célulase stérilesdecilíndricas a unpoco lageniformes, aveces claviformes, con 0-2 septos.Reaccion es químicas: bases fuertes, pardooscuro enlacameyenlacutícula; N0 3Ag, gris verdoso, d ébil; CI3Fe, PhA , T deguayaco,negativas.
MATERI ALESTUD IADO .BAR CELO NA : Can yam ars, Dosriu s(Mares me) , UTM 4544306, alt. 300 m,en un bosq ue de Quercusi/ex, Pinu s sp. pI. ,aislados, y Castanea sativa, sobre suelo acido, 10-11 -2001 , leg A. Rocabru na, CGG1011011 -1 YJVG 101111 0-0.
OBS ERV ACIONES. E specie próximaaC. e vem ius (Fr.) F r., dela que se diferenciapor la form a cónico-campanuladadelpíleo, laausencia derestos velaresenel estípite, elhabitat e nbosques mixtos conpredomininde Qu ercus (C. e vemius fructifica,sobretodo , bajo coníferas de montaña)y lasdimensiones esporales algomenores.
Fig. 2.A ) C cageii; B ) C. caninus var. caninus f. caninus; C ) C. cedretorum var suberetorum. B arra=20mm.
Cortinarius caligatus Malençon , FloreChamp. s up.du Mar oe I:482 ( 1970)
Píl eo d e3 0-70mmdedi ametro , convexo , luego a planada , c one lmar genincurvado, m as tard e r ecto o recur vado, alfin al fi surado y acanalado; cutícula ligeramentev iscosa,dea sp ectoli so oarru gadofibrilo so,sobretodoh aciae lmarg en; de color ocrac eo, ma s int enso e n e ldi sco, blanco yconrefl ejos a zuladose n e lmar gen,c onre stos de velo blanq uecino s.La min às a dn ato -escotada s, d elgadas, den sas, L ± 70-80 , m a s bienan chas, d ec olor pardo lila cino; ari sta d e u nint enso yper sistentev iolaceolilacino,s ubentera; c arasra yadas. E stípite cilín dr ico, recto oal go c ur va do , acabada ge neralmente e n unligero bulb oc laviforme,d e 50 -70 x8-1 2 mm ( 10-16mm e n e lbulb o); d ec olorbla nco,c ubierto p or restos d ec ortina e nla p artes uperioryporun abundanteve lo la n oso-a lgodonoso e nla mitad ,oen los d os tercios infe riores;es te ve lo es ta acabado e nun a mar cada lí neaa nular e nrelieve, p or d ebajo d e lac ual se romp ee n esca maso e n líneas incompleta sy di spersas , d eco lorocr éceosobreunfondo bl anco. Carn e blan ca, o craceae nla ss uperficies rozada s; ol ordé bild e moh oo terroso, qu ese a centúa co nlae dad, s abor s uave.E spora s d e 9 ,6-11,2 x5 ,9-7,5 urn , Xm = 10,4 x6 ,5 11m , Q = 1,46-1,82, Qm = 1,60; d ea nchamenteelip soidale s a s ubamigdaliformes,con e l a pi c e d e obtu sa alig eram ente papilado ,verrugasd e mediana s a grande s, ba stante d ensas. Ba si dio s tetra spórico s. C élulases tériles a bundantes,cla viforme s,c onla pared relativamente g ruesa.R eacciones químic as: b ases fu ertes, p ardo amarillento clar ae nla carne y pardo e nlacutí cula, no s ignificativa; PhA , CI3Fe, T.d e g uayaco, N0 3Agy T14, negativas.
MAT ER IAL ESTUDIA DO. BARCELO NA: Pla de Bru ga, Castellc ir (Vallès Oriental) , UTM 4324626 , alt. 925 In, en un bosq ue de Qu erc u s i /ex , sobresuelo basico, 2 1- 11-200 1, le g C. Gutiérrez, 1. Vila y M.A. Cortina, JVG 10 11121-3 Y CGG 101 2111 -3.-Serra de l'Arca,el Brull (Oso na) , UTM 4404628, alt. 850 In , enun bosq ue de Q. i/ ex , sobre suelo bas ico, 17-11 -200 I, leg. 1. Vila y A.Galera, JVG 101111 7-4
OBSERVACIONES. C pse udov ulpinus Rob Henry etRam m,p arecidoma croscópi camentesobre todo p ore l c olord el ba sidi oma ,sese paraporla carne , q ue amarill ea, por e l olor int enso d e qu esa a zuly p or la ses poras , mucho mayore s, d e 12-16 11m d e longitud. C. variiformis Mal ençonse d iferencia p or e l c olor ma s amariIlo ,s intono s azulado s enelpíl eo , y por la pr e sen cia d e anillo se n e l es típite. M as inf ormación sobreC. ca ligatus y e specie s pró xima ssee ncuentra e n GUTIERREZ & VILA (2 00l , ver C. m aculosus (Pers.:Fr. ) Fr. ).
Cortinarius caninus (Fr.:Fr.)Fr. , Ep ier. S yst. M yeo l.: 285 ( 1838), v ar. caninus f. caninus
B as.: Aga ricusan omalus va r. ca ninus Fr. , S yst. M ycol. I :22 1,n''l l ( 1821)
Píl eo d e3 0-80-(100 ) mmde diametro, dehemisféricoaco nv ex o, c arnoso,li so,c on e lm argen in voluto;c utícula seca, mi cacea, a ve ces s ubhigrófana y al ga ru gosa h aciae lmar gen, exce dente , d e co lorleonado o p ardooc raceo, uniforme oco n e lm argen m as claro. L amin àsadna to-esc otadas o ligeramente un cinadas, m edian amente den sas, L ± 50 , d e lgadas,in tervenadas e n e l se no,d e un co lor az ulado v iolaceop alido , pronto pard eantes; ari sta m as c lara.E st íp ite mu yva riable, avecesc ilíndrico yes tilizado, o tras gr ueso, m as o meno s bulbo soe incluso bulb o so r adicante, d e 50-8 0 x 8- 15mm ( 15-25mm e n e l bulbo ), d ec olor blanquecino ,g risa zulado e n e lapi ce,c onunalín eaa nular ma s o m enos m arcadae n s utercios uperioryre stos de ve lo ocraceo e nla part e ba sal. Carn e bl anca,g ris vio lacea e n e l a piced eles típite, pardeante a l c orte ye nl ass uperficiesro zadas; olor d ébil,a frutado, so bretodoa l c orte.E sporas d e 8 ,0-9,6 x6 ,4-7,0 11m , Xm = 8, 8x 6, 5 11m , Q = 1,25-1,42, Qm = 1,35; d es ubglobosasa a nchamente e lipsoidales,al gunasg lobosa s, c on e l apice obtu so, redond eado,co n ve rrugasno mu yg randes,m edianamente d ensas. Ba sidios tetraspóricos. C élulases tériles b asidioloides. R eacciones quími cas: formol , bello lila cinov inoso a l ca bodeuno s 2 minuto s,e n toda e lb a sidiom a; PhA , po sitiva, en orla; T de guayac o, po sitiva; N0 3Ag,grisfuli ginosa; CI3Fe,ve rdoso, d ébil. Enla d escripción d e GUTIERREZ & M AHIQUES (2 000:68 )se daban es tastr es últim as reaccionesc omonegativas, en ejemplaresd e di stintaec ologí a a l a d e las recolec cione s qu e co mentamos.
B A e D F E G H J K I
F ig. 3 E sporas. A)C. albid odiscus(NG 1010217-1 ); B )C. al calinophilu s (JVG1001019- 2); C) C. anfra ctoides (JVG1011121 -2); D )C. aprinu s (JVG1001101-3 ); E) C. boudi eri (JVG100110 2-6); F) C. caerulescens (JVG991021-1 ); G ) C. cageii (JVG1011110-0) ; H ) C. caligatus (JVG1011121-3 ); I ) C. caninus var. caninus f. caninus (JVG100 1102-13 ); J ) C. cedretorum var. s uberetorum (JVG 1011016-4); K ) C. cohabitans (JVG1001017-5 ) Barra=10 11 m.
MATERI ALESTU DIA DO . BARCELONA: cercade Can Masjoan , Es pinelves (Oso na), UTM 45 1463 5, alt.690 m, en una pl antación de Pseudotsuga m enriesii y Pí cea abi es , 2-11-2000, leg .J. Vila, C. Gutiérrez y M A. Corti na, JVG 100 11 0213 Y CGG 1000211-1 3.-lb íd., 20-10-2 00 1, leg. C Gu tiérrez,.J. Vila y M.A. Corti na, JVG 1011020-2.
OBSERVACIONES. C. caninus var. c aninus f. saugetii Rob . Henryse separaporlaausencia de tonalidade s violaceas entodoelbasidiomayporsuse sporas mas pequeña s yconverrugas finas y pocoprominentes. C. caninus var. inflatus Rob.Henrydifiereporelmargendelpíleo arrugadoplisado yporelestípitenetamentebulboso,aunquecreemo s queesta últimavariedade s poco diferenciabledeltipo.SegúnHENRY (1993:3), ele stípite de C. ca ninus var. inflatu s es cilíndrico, muyraramenteventrudo-fusoide.
BIBLIOGRAFÍA SELECTA. BIDAUD etal. (1992: pI. 85 , f. 168), HENRY ( 1937:155) , MARCHAND ( 1983:748).
Cortinarius cedretorum Mairevar. suberetorum Maire , M em. Soc.S c. Nat.du Maroc, 45:109, n° 902(1937)
Píleode 30-120 mmdediametro,deconvexaaaplanadooligeramentedeprimido , conelmargen involutodejoven,luegodecurvadoa recto; c utícula viscosa, glutinosa, semiseparable (conarrastre decame),lisa,brillante,alprincipiototalmente a marilla(Séguy 287), luegopasaaanaranjada cobrizaeneldisco,manteniendoelcolororiginalenelmargen,confibrillasinnatasdecolorpardo. Larninas adnatasoligeramenteescotadas,delgadas,densas , L ±80-100 , ancho 5-8 mm,decolor amarillo citrinoquepasaaverdeolivaceoyfinalmentealpardoferruginoso;aristasubentera.Estípite esbe1to, cilíndricooprogresivamenteensanchadohacialabase,dondeacabaenunbulbonetamente marginado,conelreborderedondeado,de 40-120 x8-20 mm (25-40 mmenel bulbo ); decolor amarillo citrino, violaceo lilacinoenelapice;enmuchosejemplare s hemosobservadounamarcada coloraciónrosadaenlacarainferiordelbulbo,quetieneelrebordeocraceo.Came vio laceo-lilacina enelpíleo,conunalíneasubcuticulardecolor amarillo citrino, violaceaenelapicedele stípite, mas claraensuparteinferior, y amaril1o-verdosa enelbulbo,sobretodo enelcórtex;olordébil, sabor suave.Espora s de 10,1-11,7 x6,0-6,9urn , Xm = 10,9x6 ,4 um , Q = 1,54-1,83, Qm = 1,71; de amigdaliformes a subcitriformes,conunapapilamuyevidente enalgunas esporasymenosclaraen otras, demuyverrucosasasubcristuladas,conlasverrugasmedianas, nomuyprominentes, densas, a vecesconunaspectofalsamentereticulado.Basidiostetraspóricos. Reaccionesquímicas:bases fuertes, rojo , tanto mas intensocuanto mas amarilloeselcolordebase , rojosangreoscuro enla cutículayenelbulbo,lilacinoclaraenlacamedel pí1eo ; CI3Fe, o livaceo enlacutículayenelbulbo ; T.deguayaco,PhA,N03Ag,formol , negativas.
MATERI AL ESTU DIAD O. TARRAGONA: Fageda del Retau le, laSéni a(Mo ntsià), UTM 2694515, alt. 1020 m, en un bosqu e de Fagussy lvatica con Pinu ssylvestris, P ni gra ssp . sa lzmannii,Ta nt s baccata y B uxusse mpervirens, 16-1020 01,leg. 1. Vil a, C. Guti érrez, 1. Girbal y L.A. Parra, JVG 1011016-4 YCGG1011 610-1 . OBSERVACIONES. Noexisteunanimidadrespectoala distinción entreC. ce dretorum var. ce dretorum y C. cedretorum var. s uberetorum, quesonindiferenciables macroscópicamente. Aparte delhabitat, la separaciónsee stablece porlasdimensionesesporales, 11,5-13 x7-7 ,5 fl m, paralavariedadtipo, y 9 ,5-11,5 x5 ,5-7 urn paralavar. suberetorum (MALENÇON &BERTAULT , 1970). Ningunode ambo s criterios pareceserdeterminante, pero, en todoca so, las recolecciones bajo Qu ercus yla nuestra bajo Fagu ssylvatica, tienenesporas mas peque ñas,sobretodo mas e strechas, queeltipo. Cuandoeltamañodelas esporasllegahasta 16x10um , y mas, los ejemplare sseatribuyen a C. caesiolatens Rob.Henry,quepresenta ademasdiferentes reacciones químicas. Queremo s comentarunacaracterísticaqueayudaaidentificar estaespecie (sindistinguir entreeltipoyla variedad):alintentar separarlacutícula,seproduceelarrastre de unacapadecarnedecolor violaceo que,amedidaqueseadelgazaalaproximamo s aldisco, dej a aldescubierto lafinacapa subcuticular, decoloramarillocitrino.
Fig.4. A)C. depallens; B) C. hillieri; C)C. marchandi; D) C. olidus var. olidus. Barra= 20mm.
Cortinarius cohabitans P. Kar st., M eddel. So c.f fl.F enn., 2 ( = Syrnb. M ycol. F enn. IV ): 176 (1878 ) = C. satu rninus (Fr.: Fr.)Fr. ss. Brandrud
Píleo de20-40mmde di àmetre , ya desde j oven b astanteaplanado yco nunumbónbajo,quese mantienee nla madurez;al e nvejecer,puedepresentarse unpoco revolutoyco nunaligera depresión ce ntral,aunque manteniendoelumbón ;cutículahigrófana,seca,con abundantesfibrillas blanquecinas, masevidentes e n elmargeny que pueden llegarafaltar e n el urnb ón, deco lorpardoa pardocastaño,masosc uro e n eldiscoce ntral y masc laro haciae lmargen,avecesco ndébiles tonos violaceos;veloblanquecino. Lamin às de adnatasa d e currentes porundie nte,poco densas,deco lor gris co nreflejos lilacinos;aristano diferenciada. Lamélulasab undantes. Estípite cilíndrico,delgado, de4 0-60 x 5-8 mm ;decolorblanquecinoagrispalido, aunquese mancha,sobretodoe nla base, de pardo-gris osc uro; con una franjaa nular fugaz, nosiemprepresente; finamenteestriado longitudinalmente.Carne delgada, decolormas palidoque la superficiedel píleo;o lordébil,co rnode grasa (jabón decoc ina). Esporas de8,6-10,1 x 5,3-6,5 urn , Xm=9,3 x 5,9 urn , Q = 1,46-1,8, Qm = 1,6;deelipsoidales asubamigdaliformes, conel apice obtuso , densame nte verrucosas, con las verrugas medianas, aveces unpococristuladas y,a menudo,masab undantes e n el a pice. Basidios tetraspóricos. Cé lulas estérilesbasidioloides.
MAT ERIAL ESTU DIA DO. LLE IDA: Els Are nals de Barru era, Barruera (A lta Ribagorça) , UTM 3194707, alt. 1090 m, en un bosqu esemiinundado, bajo Sa/ix e /eagnos y S. pu rpurea , 17-1 0-2000, /eg. J. Vila y X Llimona , JVG 100 IO17-5.
O BSER VACI O ES. Especietípica de lugares húmedos,aveces semiinund ados,co n vegetación de ribera (Salix, Alnus, e tc.),quese distingue porsupíleomuy fibriloso,pore l co lor osc urode la c utícula,por tenere l estípiteblanquecino y conunazona anular fugaz, por su c recimiento a menudo fasc iculado y pore lhabitat. C sa turninus Fr. es unaes pecie pa recida,deesporasmayores( 10-12 x 6,5-7,5 urn ) ymenos verrucosas. C. cy priacus (Fr.) F r.,presentael basidioma de un co lorparecido,y puedefr uctificar en los mismos habitats, peraseseparaporsus es poras mas pequeñas, de(6,5)-7-8,5 x 4,2-4,5 urn .
Cortinarius depallens (M.M. Mo ser) Bid aud , M oênne-Locc.e tR eum aux, At las des Cortinaires, p ars V:152( 1993)
B as.: Phlegmac ium caeru lescens var. depallens M.M.Moser, Die Gattung Phlegmacium: 356 ( 1960)
=Cort inarius caerulesce ns var. d epallens (M.M.M oser) M.M .Mose r ex Quadr.
P íleo de50-80mmde di ametro, co nvexo,luegoaplanado o ligeramentede primido e n e l ce ntro , co n e lmargende lgado,de incurvadoa recto;c utícula v iscosa, pronto seca, excedente, separable, ligeramentea marescente,de unlilacinoaz uladotenue, q uesedeco lora defor mairregularaa marillo pajizo, brillante, rec orrid a por fibrillas innatasgrisaceas.L amin àsdeadnatas a ligeramente uncinadas, delgadas,ancho 5-7 mm, densas, deco lorlilacino clara quepasaapardo grisaceo; aristairregular. Estípite grueso,macizo, de rectoac urvado,dees pesor co nstante, acabadoe nunbulbo marginado,de 50-80 x 14-20 mm (20-30mm e n e lbulbo); decolor blanco , co nreflejosaz ulado-palidos e n e l a pice, longitudinalmentefibriloso yco n abundantesrestos deco rtina; sevuelve oc raceo e nlaparteinferior, espec ialmente e n e lreborde del bulbo. Cam e deco lorblanco ,ocraceabajo lac utícula y lasuperficie de lbulbo, ligeramentegrisazulada e n e lapice dele típite. Olordé bil; sabor suave. Es porasde(8,5)9,6- 11,2 x 5,3 -6,4urn, XIn=10,1 x 6 ,1 um , Q = 1,5- 1,73, QIn= 1,63; dee lipsoidales a subamigdaliformes, con el api ce obtuso oligeramente papi lado, co n verrugasmedianas,aveces un pococ ristuladas,rclativamcnte densas. Ba sidios tetraspóricos.Cé lulas estérilesb asidioloides. Reacciones químicas: bases fuertes, pardo, no significativa; N0 3Ag, PhA, T1 4, formol,T .deg uayaco yC I3Fe, negativas.
MATER IAL EST UDIADO. BAR CELO NA: Serra de l'Arca,elBrull (Oso na), UTM 4404628, alt. 850 1l1, en un bosq ue de Quer cus i/ex, sobre sue lo basico, 7-11-2000, /eg. J. Vilay A. Anizabalaga, JVG 10011 07-7.- GIRO NA: carretera de Bredaa Ri ell s,cerca de la zo na deportiva, Ri ell s de Montsen y(Selva ), UTM 4614623, alt. 310 1l1, en un bosqu e de Q sube r, sobre sue lo acido, 2-11-2000, /eg. C. Guti érrez, J. Vi lay M.A. Cortina, JVG 100 1102-5 YCGG 1000211 -5.
Fig.5. A )C. perstrenuus; B ) C. qu ercilic is (ejemp laresjó ve ne s). B arra= 2 0mm.
OBSERVA CION ES. Nue stro materialencajaperfectamenteconlade scripción deC d epallens de BIDAUD e tal. ( 1993), dondeno secitalaexistencia derestosvelaresenforma deplacase n e ldisco del píleo,caràcterque nosotros tampocohemos ob servado. Queremos hacerconstarque e nla descripciónoriginalde Phl egmacium caerul escens var. depa llens de MOSER ( 1960) se hace referenciaa la presencia deestosrestos velares, que también son visibles e n algunos ejemplaresde la iconografíaaportadapor elmismo autor (MOSER, 1960 : T af. XIV, n° 77 ).C. de pallens se diferencia deC. cae rulescens ss. BRANDRUD e tal. ( 1992) yMAHIQ UES & GUTI ERREZ (2 000), yde C. caes iopal lescens Bidaud, Moênne-Loc c.etReumaux, basicamentepor sus esporasno papiladas, sino e lipsoidales ycon e l apiceobtuso.
BIBLI OGR AFÍASEL ECTA. PALAZÓN (2 001:44 4).
Cortinarius dionysae Rob. Henry , Bull. Soc. M ycol. France 4 9 (2): 230 ( 1933)
Píleo de 30-80-( 100) mmde diametro, de hemisféricoaconvexo,deo btusamente umbo nado a aplanadoal e nvejecer,hasta irregularmente onduladoy,aveces, rec urvado; cutícula viscosa, pronto seca,separab le, algo micacea, decolor variable, degris-pardo apardo o livaceo, cone l disco mas ocraceoyelmargen olivaceo, aveces también de un coloruniformementepardoocraceo,con abundantesfibrillasinnatas mas osc urasquee l fondo. Laminas adnato-escotadas,de lgadas, estrechas, densas,L ± 70-9 0, deco lor azu lado-lilacino,despuésgris-pardo y, finalmente, pardocanela, frag iles: aristairregular,finamenteaserrada, deco lor mas claro,queconservalargotiempo lastonalidades azulado-grisaceas; carasalgorayadas.Esporadadecolortabaco-ferruginoso.Estípitecilíndrico, recto,avecesalgo curvado,aca bado en unbulbo claramente marginadoengeneral,aveces redondeado,de 40-80 x8- 15 mm (20-3 0 mmenel bu lbo); deco lor azul vio laceo pa lido agrisaceo enelapice, mas claraycontonosg laucos hacia labase,finamenteestriadoydeaspectosedoso ocraceo enlasuperficie de l bulbo. Camedeco lor blanco , cremaenelpíleo,ocraceabajolacutícula, grisazuladaenelapicede l estípite y ocraceo-amari llenta enelcórtexsuperficialdelbulboyenlas heridas.Oloraharina,queseintensifica al corte,inclusoenlavejez;saboraharina.Esporasde 9,010,7 x 4,8-5,9 urn, Xm = 9,5 x 5,2 urn, Q = 1,7-2,0, Qm = l deamigdaliformesasubcitriformes, estrechas,conelapicec laramente papi lado, converrugasnomuygrandes, bastantedensas.Basidios tetraspóricos.Célulasestérilesabundantes,decilíndricasaclaviformes,con 1 o 2 septosyapicede 5 ,3-8 umde diarnctro. Reaccionesquímicas:bases fuertes,pardorojizoclaroenlacutículayamarillo parduscoenlacarne;N03Ag,grisfuliginoso, especialmenteenelbulbo; N03H , pardofucsiaenla cut ícula; S04H2'pardocobrizoeniacutícula;lugolyT.deguayaco,negativas.
MATERI AL ESTU DIA Dü. GIRONA: alrededores de la Ab adía, Riells de Monts en y(Selva), UTM 4594625 , alt. 475 111 , en un bosque de Quercus ilex , Q. suber y Castanea sativa , con algunos Pinus sp. y otros planifolios aislados, sobre suelo acido, 13-12-1997 , leg. C. Guti érrez y M.A. Cortina, CG 97111.- Ibid. , 28-10-2000 , leg. C. Guti érrez y M.A. Cortina , JVG 100 I 028-2 y CGG 1002810-2.- LLEIDA: La Mena , Bellver de Cerdanya (Cerdanya), UTM 3994684 , alt. 1480 111 , en un bosque de Abi es alba y Fagus sylvatica, sobre suelo basico, 12-10-200 I , leg. C. Guti érrez, 1. Moreu y M.A. Cortina, CGG 1011210-7.- TARRAGONA: Fageda del Retaule, laSénia (Mont sià) , UTM 2694515 , alt. 1020111 , en un bosque de Fa gus sylvatica con Pinussylvestris,P.ni gra ssp. salrmannii, Taxu s baccata y Buxu s sempervirens, 16-102001, leg. C. Gutiérrez, CGG 1011610-3.
OBSERVACIONES. Especiecaracterizadapor sumarcadoolor a harina, sobretodoalcorte , que permitereconocerlainclusoenlavejez,asícomoporsustonalidadesvariablesentreelgrisazulado, elocraceoyelolivaceo , hecho, esteúltimo,quehadadobaseaHenryparaestablecertresformas diferentes: caesiocaerulea, avellanea y oliva cea. Lavariabilidaddelaespeciepareceextenderse tambiénasuscaracteresmicroscópicos,puesHENRY ( 1935) definelasesporascomo amigdaliformesoestrechamenteamigdaliformes,mientrasqueMOSER (1960: n° 219) lasdacomo citriformes, mas raramenteamigdaliformesyque,enuncasodeejemplares mas verdosos, presentan unamenorlongitud (7-8-(9) x 5 urn,por 9,6-11,2 x 4,7-5 urndeotrasrecolecciones).MOSER (1960) tambiéndescribeunaaristalaminarheteromorfa , concélulas estérilesdeformavariable,de cilíndricasacónicasopiriformes.MARCHAND (1982: n° 676) daunasesporasde 8,75-11,9 x 5,5-6 fJ m,citriformes,yunaaristalaminarconcélulasmarginalesestériles, cilíndricasoclaviformes,poco emergentes,mezcladasconrarosbasidiosesporulantes.Otrasespeciesconoloraharinasedistinguen facilmentedeC. dionysae: C. georgiolens Rob.Henryseseparaporsutotalausenciadetonos azuladosoverdosos,mientrasque C. lustratus Fr. sedistingueporsustonosblanquecinos,muy
F D E e H I J '" J
Fig.6. Es poras.A )C. de pallens (JVG1001107-7 ); B-C )C. stre nu isporus (BCN-SCMB-4061 (ho lotypus) y JVG10110 31-3); D )C. d ionysae (JVG1001028-2); E) C hilli eri (NG 101111 3-1); F) C l1Ul rc handi (JVG1011106 -1); G) C. 1110en ne- loccoz ii (JVG1001109 -10); H) C .o lidus var. o lidus (JVG10010 28-7); I ) C. perstre nuus (CG99091 2-1); J) C. pruin atus (JVG1001019 -16). Barr a= 10urn .
talanade M icologia,vo l. 24: 2002. H omenatgeA. R ocabruna
c laros, y por sus esporasmuypequeñas. C. fla vovirens Rob. Henrypresenta tonos amarillo verdosos e ntodoelb asidioma y C al euriosmus Mair eseseparaporsu robustez, sustonos blanquecinoso crema-ocraceos ysus esporasnotablemente mas anchas. Finalmente, C. a leuriolens Chevassut e t Rob. Henryy C. a leuriodor Rob.Henry,seseparanpor , e n el primer caso,el estípite viscoso tMyxac ium ï y lacutícula muy clara,mientras q ueel segundo es higrófano tTelamonios y tienela c utículadecolor castaño.
Cortinarius hillieri R ob. H enry, Bul l. S oc. M ycol. France LI V(2) :109 (1938)
De scripción basadaeneje mplaresj óvenes. Píleo de hasta 40 mmde d iametro, de hemisféricoa co nvexa oanchamenteumbonado,co n elmargen involuto;c utícula cas i seca, lisa,fibrilosa, que se agrietahaciae lmargen, deaspecto sericeo-furfur àceo (escarchado) , deco lorpardo ocraceo claro o pardo avellana (Séguy 133), co n elmargen blanco plateado debidoaldensa recubrimientode restos develo yco rtina. Lamin às adnato-escotadas, separadas, L ± 55-60 , anchas, deco lor ocraceo q uepasa aca nela yac hocolate c lara; co nlaarista entera o un pocoirregular, mas clara. E stípite bulboso, ve ntr udo-napiforme,estrecho e nla partesuperior, mas omenos apuntadoen la base,hasta 50 x 15 mm (30 mm e n labase); deco lor mas claro queel píleo, gris plateadoye striado ene l ap ice, pardescente al roceenla mitad inferior,c ubiertopor un abundante ve loblanco, que llegaaformar una líneaa nular submembranosa,situadaun pocopore ncima del vientre,pordebajodelacua l se ap recian algunas ba nda s irregulares. C ame suberosa, parda , mas oscura enelb ulbo yenel ap ice del estípite, do ndemuestraun aspecto j aspeado (veteado);olordébi l, afrutado, e specialmente alcorte; saboracídulo. Es poras de 8,5-10 , 1 x 5,8-6,9 u rn, Xm = 9 ,4 x 6 ,2 u rn, Q = 1,33-1,64, Qm = l ,52; de anchamente e lipsoidales asubamigdaliformes, co n elapice redondeado,converrugas medianasy relativamente densas. B asidios tetraspóricos. Cél ulas estériles basidioloides. Reacciones q uímicas: KO H 5 0/0, depardooscuro apardo castaño en la carne,algo mas débilenla c utícula;PhA , po sitiva, débil; N0 3Ag, déb il, poco significativa;C I3Fe, S04Fe, grisverdosa; T. deguayaco,negativa.
MATERI ALESTUD IADO .BAR CELONA : Santa Creu d'Ol ord a, Sant Fel iu de Llobregat(Ba ix Ll obregat), UTM 42 14584, alt. 33 0m,en unbosqu ede Qu er at s i/ex, con alg un Q. pubesce ns y P inush a lepensis, 13-11- 200 l , leg. C. Guti érrez, 1. Vil a y M. A. Cortina, JVG 101111 3-1 YCGG 1011 311 -1.
OBS ERV ACIONES. Especieque recuerda, por suaspecto, aun C ortinarius de la sección Lanigeri, e n particular a C. biv elus (Fr.:Fr.)Fr., delquedifierepor supíleo mas claraynoliso,subulbo acusadame nte napiforme,su olor afrutado y suhabitat bajo Qu ercus yno e nconíferasoabedules de monta ña, O traespec ie parecidaes C. privigno id es Rob.Henry(HEN RY , 1948:40 ), quesesepara por supíleo mas umbonado ,sureacc iónpartic ularconel nitrato de plata (N03Ag)y,sobretodo , por sus es poras no tablemente mas e strechas, de 8 ,8-10 x4 ,5-5,5 m (HENRY, 1948 ) o (7)-8-10-(11) x 4 ,5-5,5 um (M OENNE-LOCC OZ e tal. , 1991 ), obtenidas,estasúltimas, apartirdeejemplares reconocidos formalmente porelprop ioH enry.No es raro e ncontrardescripciones de C. pri vign oides con esporasde 6 -6,5 o 7 -7,5 urndeancho, quenoparecen corre sponder ala especiedescrita por Henry.
Cortinarius marchandi R ob. H enry , Champignon s du Nord e tdu Midi , 8: 2 10 ( 1983)
Ba sidioma compac to. Píleo de hasta 55 mmde diametro , convexo, carnosa; c utículapoco viscosa, fibrilosa, recubicrta porunvelo grisaceo. Laminas muydensas y estrechas,adnatas, decolorazul vio laceo.Estípite grueso, rob usto, cilíndrico, delongitud parecidaal di àmetre delpíleo,conlaba se unpoco mas en sanchada , de hasta 50 x 28 mm (35 mmenla ba se), decolorgris azulado e nelapice, mas c lara enel resto. Came gris vio lacea enel apice delestípite, ocracea enlabase. Esporas de 7 ,49 ,0 x3 ,7-4,8 u rn, Xm = 8 ,0 x 4,3 urn , Q = 1,55 -2 ,29 , Qm = 1,86; dee strechamenteelipsoidalesa casi cilíndricas, co n elapice redondeado, engeneralfinamente verrucosas,aunq ue también se ob servan esporas casilisas, yalguna mas claramente or namentada ;verrugaspocodensas. Basidios tetraspóricos. Reaccione s q uímicas:NaOH , violeta osc uro enlacame.
MATER IAL ESTU DIA DO.GIRONA: Font de l'Arç , Sant Hil ari Sacalm (Selv a), UTM 45646 36, alt. 950m,en un a pl antaci ón deconífe ras exó ticas (Abies,Pseudotsuga, etc.),sobreuel oacido, 6-11-200 I , leg. participantes Jomadas CEMM, d et. A. Bidau d, JVG 10111 06-1.
OBSER VAC IONES .E speciecaracterizadaporla robu stez delba sidioma, las laminas muydensas y estrechas,la reacciónviolaceade lacameenpresencia deba ses fuertes ylas e sporas estrechamente elipsoidales y finamenteverrucosas. C. t rescoli Rob.Henry (HENRY,1981), también robu sto, con las Iaminas muyestrechasydensas, violaceas,y lasesporasparecida s,se separaporelmargendel píleo arrugado-plisadoy porlareacción " lentement saumoné à gris-bi stre' delacameenpre sencia de b ases fuertes. C. perstrenuus ChevassutetRob.H enry e s otrae specie muyparecida(ver comentarios y descripción mas abajo).
Cortinarius moenne-loccozii Bidaud , A tlasdes Cortinaires, par s V:151 ( 1993) = C. volvatus A.H.Smith ss . B ellú
MATERI AL ESTU DIA DO. BARCELONA: Serra de l'Arca , el B rull (Osona), UTM 4404628 , alt. 850 In , en un bosque de Qu ercus i/ex, sobresuelo basico, 9-11-2000 , leg. C. Gutiérrez, J. Vila yM.A. Cortina, JVG 1001109-10 YCGG 10009 1110 .
OBSER VACIONES.Especie recientemente citada enC atalunya porGUTIÉRREZ & MAHIQ UES (2000),de lacualqueremosampliar, co nnuevos datos, nuestra primera descripción. En elpresente material, lacoloración violaceade lacutícula es mas intensa haciaelmargen , yeldiscocentral se presenta subescamoso,prob ablementedebido a la presencia dealgunos restos develo.L as lamin às y el estípitenopresentandiferencias de stacablesrespecto a nuestraanteriorpublicación. L acame es violacea enel apicedelestípite, blancaen elbulboy palidaen elpfleo;su sabor, aligual queelde la c utícula, e s amarescente. Esporas algo mayores, de9 ,7- 12,3 x5 ,9-6,9 11m , X m = 10,3 x6,2 11m , Q = 1,5-1,75, Q m = 1,65; deamigdaliformes asubamigdaliformes, co n el apicede pocoa bastante papilado,deverrucosasasubcristuladas , co nlasverrugasmedianasyrelativamentedensas. B asidios tetraspóricos. Células estériles abundantes, claviformes,conalapice de4 ,8-7,5 11m de di àmetro. Nueva s reaccione s químicas: T.deguayacopositiva.
BIBLIOGRAFÍA SELECTA.FRELÉC HOUX (1995).
Cortinariu s olidu s J .E. L angeex J .E. L ange, Flora Agari cina D anica: III , n°19 (1940) var. olidu s
= C. c liduchus Fr. ss. Ricken;C. cephalixus Secr.:Fr. ss. Henry ( 1936)
Píleode40-100mmdediametro , dehemisféricoaco nvexa oalgo aplanado e n eldisco,co n el margeninvoluto; cutícula viscosa, glutinosa, luego secaymate, excedente,separable, decolor amarinoocraceoaalutaceo, aveces tambiénalgo olivaceo , amarino p ajizoe n el margeny mas o scura eneldisco, donde esta recubierta por diminutas escama s que forma nun fino y densa moteado que sevadiluyendohaciaelmargenyque leconfierenunaspecto particular y distintivo. L aminas adnato-escotadas oredondeada s juntoalestípite, estrecha s, den sas, decolorcremaco nreflejos ocraceo s; arista finamenteaserrada.Lamélulas abundante s. E stípite rectooalgo curvado , de cilíndricoaprogresivamenteensanchado hasta un bulbo , que es redondeado, mas omenos pronunciado , de50-100x10-15mm(20-30mmenelbulbo);decolorblanco , orname ntado e n sus do s tercios inferiores porabundantesrestos escalonado s ymucilaginosos develoamarillo ocraceo , quepuedenllegaraformaruncebradooatigradoque acaba , ensu parte superior,enunazona anuliformederestos decortina , porencimadelacua l ele stípite e s blancayliso, osimplemente fibriloso. Miceliob lanco. Cortina blanca , abundante , algomucilaginosa.Cameco mpacta,decolor blanco , pardadebajo de lacutícula, pardeantealroce. Olorfinoy penetrante,de b arbas de ma íz; saborsuave.Esporas de9,6- 10,7 x5 ,9-6,4 11 m , Xm = 10,4 x 6 ,1 11m , Q = 1,64-1,82 , Qm = 1,71; de elipsoidales aamigdaliformes, generalmente co n el apiceun poco p apilado,converrugas mas bien pequeñas y medianamentedensas. B asidiostetraspóricos. Células estérilesb asidioloides. Reacciones químicas:b ases fuertes, pardoenlacame y e nlac utícula,nosignificativa;PhA , rojo sangre , e mpezando en orla; CI3 Fe,T . deguayaco, N0 3Agy T1 4, negativas.
MATERIAL ESTUD IA DO. BARCELO NA: cercade La Fo ntana , Rupit (Os ona), UTM 4554653 , alt. 920 In , en un bosque de Qu er at s pub escens, sobre suelo ba sico , 16-10-1999 , leg. C. Gutiérrez y M.A. Cortina , CG 9910 15. - GIRO NA: alrededores dela Abadía , Riells de Mo ntseny (Selva),UTM 4594625 , alt. 475 In , enunbosque de Q i/ex, Q suber, Castaneasa tiva y arbo les de ri bera ,sobre sueloacido , 5-11-1999, leg. C. Gu tiérrezy M.A. Co rtina, JV G 991105-3.Ibid. , 28- 10-2000, leg. C. Guti érrezy M.A. Cortina, JVG 1001 028-7 YCGG 100281 0-7.
R evista Catalana deMicolo gia,vol. 24:147-178;2002 .H omenatge A Rocabruna
OBSERV AClüN ES. La separacionentre C.olidu s, C. cep halixus Secr.: Fr. , C. c liduchus Fr. y C. v itellino pes S ecr.ex Gillet , e species pert enec ient esalasecc ión Ph legmacium, s ubsección T riumphantes, h asido o bjetod e div ersas interpretaciones.C. vitellinopes yC. cliduchus, d eco lor a marillo m as v ivo,tienen,seg ún BIDAUD etal. ( 1999),las la min àsconto nos mas omenosli lacinos o rosadosyo lor a hierba reciénc ortadaoafrut ado;C. cep halixus tiene unve lo o livaceo quelose para c laramente.S egún MOSER ( 1960), C. o lidus yC. vitellinopes soncoes pecíficos , loquedaría pri oridada l seg undob inomio.
Cortinarius perstrenuus Ch eva ssute tR ob. H enry, D ocumentsMycol. 32:20(1978)
P íIeohasta65mmde d iametro , car noso, convexa op lano-convexa yalgo deprimido , conelmargen invol uto , de lgado; c utícula secaocasiseca,fina , co nsis tente , semiseparable , de color rojizo ma s o menos choco late, de nsamente rec ubiertaporuntome nto de color g ris plateado , ma s abundante hacia elapicey ma s abiertoenelma rgen, don de serompeenun conjunto defibrilla s que permite ver e l color delfondo , un hec hoq uetambiénoc urre sifrotamo s confuerzalazonadeldi sco central. Lamin às adnataso ligeramenteesco tadas y decurrente s porundiente , muyden sas, L ± 100, e strechas, ma s biengrue sas, con nu merosasbi furcacione s yalgu na ana stomosis, de color violaceo , qu e pa sa primera a canela y , fi nalmente, a choco late claro;cara s arrugada s yrayada s.E stípite carno so, obeso , ventrudo , hasta65x25mm(35mmenel vientre),de color violaceo enlapart e s uperiory ocraceo o blanquecino en lai nferior , conambaszona sse paradasporunaIínea s ubanular, a la alturadelvientre , qu e ledaun aspecto submarginado. Carn e decon sistencias uberosa,de c olor violaceo enelapicedele stípite, devio laceo c laro apardo violaceoen e lpíIeo , parda e nlaba se y pardorojizabajolacutícula. Olor comp lejo , mezcladeacido , miely s udor; sabor s uave.E sporas d e 9 ,6-11,2 x4 ,2-4,8 urn , Xm = 10,1 x4 ,6 u rn, Q = 2 ,00-2,38, Qm = 2 ,2; de es trechamente e Iipsoidales a s ubciIíndricasu oblonga s, conelapiceobtu so, desubli sas afinao medianamente ve rrucosas,con lasverrugasbaja s, pocoden sas. Basidio s tetra spórico s. Células e sté riles ba sidioloid es. R eaccion es química s: NaOH , pardofuerteen came ; N0 3Ag, gri saceo; S04H2'a lgoamarill ento; CI3Fe, PhA , T14, formol , T. deguay aco, negativa s.
MATERI AL ESTUD IADO .Material procedente de Catalunya,sin mas precisiones,cedido e nlaExposicióndeFannacia, 912-1999 , CG99 0912-1
OBSERV ACIüNES. Pró ximo aC. marchandi Rob . Henry , del c ualpare ce diferenciarse únic amente por lareacción d e la s ba ses enlacarne , de color pardofu ertee nC. perstrenuus y violacea e n C. marchandi, yporlas reacciones conT.deg uayaco yPhA , po siti vase nC. ma rchandi. C. tr esco li Rob Henry yC. falla ce color Rob.Henrypre sentan notable s difer en cias macroymicro scópicas, qu e no comentaremo s. C. duri s simus M.M.Mo ser tiene laminas no violaceas,píIeo contono sviolaceos, es típite acabado enunbulbo ma s claramente marginado y es poras papilada s. A. Bidaud (comunicaciónper sonal) no s ha comentado quenue stros ej emplares encajan bien c onC. pe rstrenuus
Corti narius p rui natus Bidaud, Moennc-Locc. e t Reumau x, Do cuments M ycol. 90:46 (1993)
PíIeode 40-60 mmde diametro, de convexa a cónico , ligeramente ma s aplanado a l c nvcjccer; c utícula seca, cubierta poruna abundante yfinalano sidad quepu ede llegaratener una specto fal samente pruino so, de color blanco grisaceo , muy evidente enlo s ejemplare s jóvenes peroca si imperceptible al envejecer el basidioma; bajola lanosidad , la cutícula se pre senta unpo c ohigrófana , de color pardoo scuro apardo ocraceo ounpoco anaranjad o; margennoe striado. Lamin às d e adnata s ae scotada s, ba stante densas , con lascara s lisas, deun característico color pardo anaranjado ; arista ma s palidaeirregu lar. Lamé lulas abundantes. E stípite grue so, ciIíndrico , a vecesunpoco sinuoso, genera lmente atenuado en labase , de 60-80 x15-20 mm; de color blanquecino apardo anara njado pa lido, sob re todoe n e l apice,conres to s fibriloso s poco perceptible s, e striado lo ngitudi nalmente , especialmente e n e l ex tremo super ior. Carnegrue saenel estípite y ma s delgada en e l p íIeo,d eco lor a marillentopalido. Ol or intenso,de iodoformo. E sporas de 9,0-10,7 x5 ,9-6,4 urn, X m = 9,8 x 6 ,2 u m, Q = 1,42-1,73, Q m = 1,6; e Iipso idales o u npoco amigda lifonnes , conelapice
F ig.7 . A)C rapa ceus; B ) C. splendificus; C)C. sulfurinus; D ) C. viridi caeruleus. Barra= 20mm.
generalmenteobtuso , bastanteoscurasalmicroscopioóptico , converrugas demedianas a gra ndes, relativamenteden sas. Ba sidios tetraspóricos.Cistidios no ob serva do s; sólohayalgunas cé lulas e stériles basidioloides.
MATERI AL ESTU DIA Da. BARCELONA: cerca de la Devesa, Rupit (Osona), UTM 45 74655 ,alt. 990 m, en un bosqu e de Fa gussyl vatica , 19-10-2000, leg. C. Gutiérrez, 1. Vila y M.A. Cortin a, JVG 1001019-1 6.
OBSERVACIONES. C. pruinatus secaracterizaporelpíleocubierto deunaabundante fibrilosidad blanco grisacea, deaspectolanoso , porsuolordeiodoformoypor suscaractere s microscópicos. Dentrodelacomp leja sección DuraciniKühner etRomagn. e xMelot , encontramo s di versas especies conoloraiodoformooavinagrado,entrelascuales, las mas próximas a C. pruinatu s son C. c andelaris Fr.y C. mutans Bidaud , Moênne-L occ, etR eumaux, quepr esentan un a micro scopía parecida , pera se separan por s upíleonopruino soy, en e lca so deC. rnutans, por lafuerte higrofaneidad dela cutícula. Mas información sobree ste grupo seencuentra e nBIDAUD ( 1993), GUTIERREZ & VILA(2001)Yene ste mi smo artícul o (ve r C. albidodi scus Bidaud e t Fillion ).
Cortinariusquercilicis (Chevassut etRob. Henry) Rob. Henry, Bull.So c. M ycol.
Basidioma s engruposmuynumerosos , amenudofasciculados ycomprimido s mutuamente. Píleode 50-100mmde diametro, camoso , macizo , de hemisféricoaconvexa oalgoaplanado , largotiempo involutoenelmargen;cutículaviscosa,separable, solamentealgo fibrilo sa haciaelmargen, con restos oscuro s develoeneldisco , decoloramarilloenlazonaantemarginal, amarillo verdoso clara enelmargenypardocobrizoeneldisco , finalmentepardocobrizouniforme.Lamin às adnataso ligeramentee scotadas, estrechas, 5-6mm(menos delamitaddelgrosor delpíleo), den sas, L ± 90 , amariIIas, ligeramenteverdosas, conlaaristairregular.Estípite robusto, delongitud igualoalgo inferioral diametro delpíleo, cilíndrico,acabado enunpodero sa bulbomarginado, amplio , planoy conacusadoreborde,de60-90x15-25mm(30-50mmenelbulbo); decoloramarillodoradoclaro , fibrilosolongitudinalmenteyconabundantes restosdecortina.Carainferiordelbulbo blanca, y rebordecontono s deviolaceo-chocolateporlapresenciaderestos delvelouniversal. Cortina abundante , decoloramarilloclaro.Carnedecolo r blancaocrema , amariIIaenelcórtexdelestípite y enlazonadeinsercióndelasIaminas,pardabajo lacutícula yocracea enlas zonas atacadas porlas larvas. Olordébil , quepasa aligeroolordemiel.Esporasgrande s, de11,7-14,4 x6 ,4-8 11 m, Xm = 12,9 x7 ,4 11m , Q = 1,53-2,08, Qm = amigdaliformes, conelapiceclaramentepapilado , a veces deaspectosubcitriforme,converrugas demedianasagrande s, raramente subcristuladas,bastante den sas. Ba sidios tetraspóricos. Célulase stériles basidioloides Reaccione s químicas: bases fuertes, de pardoapardo violaceo enlacame , pocosignificativa;CI3Fe, deverdeolivaceoaverde gri saceo; T.deguayaco , verdosa , debilylenta; N0 3Ag, PhA , T14, S04H2 Yformol, negativas.
Descripcióndelmaterialdel2-11-2000 , delaSerradel 'Arca, ElBru ll (Osona).Gruponumeroso de ejemplaresmuyjóvene s, fuertementeagrupados , unidos porelestípite. Píleode30-50mmde diametro , viscoso, convexo,camoso,conelmargenfuertementeinvoluto;cutículadecolorpardorojizooscuro, conabundantesrestosdevelopúrpuraoscuro entoda su superficie,que es fibrilosa. Laminasmuyestrechas, adnatas,decoloramariIIoverdoso. E stípite corto , macizo, robu sto, conun bulboacusadamente marginado , quesemanchadeviolaceoenelreborde . Cortinaabundante , c lara. Camecompacta , decoloramarilloclaro , ocraceaenelbulbo, mas oscura enelcórte x del apicedel e stípite. Olordébil, demiel.Esporas maduras no observada s.
MATERI ALESTUDIA Da. BARCELONA : Serra de l'Arca,el Brull (Oso na), UTM 4404628, alt. 850 m, en un bosqu e de Qu ercus ilex, sobre suelo ba sico, 2-11-2000, leg. C. Gutiérrez, 1. Vil a y M.A. Cortina, CGG 1000211 -1 9.- Ibid. , 17-112 001,leg. 1. Vil a y A. Gal era, JVG 1011117 -8. - Pla de Bru ga, Castellcir (Va llès Ori ental),UTM43246 26, alt. 925 m, en un bosqu e de Q ilex, sobre sue lo b àsico, 9-11 -2000 , leg. C Guti érrez, 1. Vila y M.A Cortina , JVG 100 II 09-1 y CGG 1000911-1.
G H I
F ig.8. E sporas. A)C. qu ercilicis (JVG1001109 -1); B- C)C. rapa ceus(NG 1001019-1 " a" y NG 1001019 -7 " b"); D- E)C splendificus (JVG1011121 -1 y JVG1011121-25 "ejemplares violaceos");F)C. s ulfurinus (CGG1000411-1 ); G -I) C turbinatorum (JVG 1001107-4 , JVG1001109 -8Y NG 1001111 -2); J) C. viridicaeruleus (NG 1001102-9 ). Barra=1Ourn.
OBSERV ACION ES. E specie identificable por su robustezy c onsistencia,por e l c recimiento e n g rupos d ensos, por s us tonalidad es que ,si e nlafa se ded e sarrollo pu edense r a marillentas,po steriormentese v uelven pardo -cobriza s, porlo s re stos del ve lo sobreelpíl eo, po r subulbonetamente m arginadoy turbinado , ypor a parecerbajo Qu ercus ilex, sobre sue lob asico,a menudo h asta bi ene ntradala temporada.
BIBLIOGR AFÍASELECTA. CHEVASSUT & HENRY ( 1975: 34); BRANDRUD e t a l. ( 1998:DI 8).
Cortinarius rapaceus Fr. , Epi cr. S yst. M ycol.: 263 ( 1838)
a) Píl eo d e 60-80 mmd e diametro , de convex a a a planado oa nc ha mente umbonado ,co n e lm argen in curvado, quepa sa are cto yha sta recurvado; c u tículavi scosa,sep arable,d ec olorblan cac rema, co n manchas ocrac eas, algorube scente eneldi sco, con servandosec la r a e n e lmar gen,c ubiertad e restos pruino sos d evelo blanco , ligeramente fibrilo sa oe striada-venosa , co nlas fibrilla s d ec oloro craceo c laro,ca si concolore s conelfondo Larnina s deadnato- e scotadas a ligeramente uncinadas, d elgadas, medianamente den sas, L ± 80 , de color crema quepa sa ao craceoc laro;ari sta irre gulary blanquecina. E stípite cilíndrico, recto , avecescurv ado, acabado enunbulbo netamente marginado , de 60-80 x15-20mm (25-40 mmen e lbulbo);de c o lor blanco , pardeante , fibrilo so longitudinalmente Cortina blanca. Came blanc a , ocracea bajolac utícula yenla s herida s provoc adas porla s larva s. Olor fúngico, banal; saborsuave.E sporas de9 ,6-1 0 ,7 x5 ,9-6,9 um , XIn = 10 ,1 x6 ,4 urn , Q = 1,46-1,73, Qm = 1,59; de elipsoidale s a subamigdaliformes,conelapicederedondeado a 1igeramente papilado, converrugasnomuygrand es pera den sa s. Ba sidios tetra spór icos. Célula s e stériles ba sidioloide s. Reacciones química s negativa s conba ses fu ertes, N0 3Ag, PhA , Tl4 Y T.de guayaco.
b)Píleode50-85mmdediametro , convexo ,c onelmargeninvoluto; cutícula ba stante viscosa, d e color crema pajizo. Lamin às adnato-escotadas, delgadas, den sas, L ± 90-100 , ancha s 5-7mm , clara s, de color de blanco a crema ; conlaarista irregular yalguna s ana stomo sis cerca dele stípite. E stípite cilíndrico , recto , acabado enunbulbo netamente marginado , avec e saplanado, recordando , entonces, aalguno s calochroi, de 60-80 x10-18mm (25-40mmen e lbulbo ); d ec olor blanco otambién ligera pero claramente a zulado enelapice, Came bla nca , conuna1igera tonalidad azulada e nelapic e d el es típite, ma s raramente entoda su longitud , excepto e nelbulbo , dond ees blanca. Olor d ébil, demi el od e cacao.E sporas de 10,1-11,2x5 ,8-7,0 um , Xm = 10,8 x6 ,3 u rn, Q = 1,58-1,91, Qm = 1,72; d e amigda1iforme s aunpoco citriformes , a menudo c onel a pice papilado , con verrugasmedi anas, den sas. Ba sidios tetra spórico s. Células estérile s ba sidioloide s. Rea ccion es químicas ne gativas conlo s reactivo s u suales.
MATERI ALESTUD IADO. BARCELONA: cercade La Fon tana, Rup it(Oso na), UTM 4554653, alt. 920 m,enunbosqu e de Quercus pubescens, sobre suelo basico, 19-10-2000, leg. C. Guti érrez, 1. Vila y M A. Cortina, JVG 1001019-1Y CGG 1001910-1 (ejemplares de la descripcióna) y JVG 10010 19-7YCGG 1001910-7 (eje mplares de la descripciónb).
OBSERV AC IONES.Enla segundadela s recolec ciones citadas(" b" ), materialque se podría relac ionar c onla var. c aesiovergens Rob. Henry exBon , hemo s podido co mprobarlapre sencia, enej emplares d e unmi smo micelio , de coloracione s, enele stípite y e nlac arne, aveces azulada s,aveces totalmente blancas. Enlo s ejemplare s delareco lección " a" , reali zadaa proximadamenteauncent enar d e metro s de " b",no a parecíantono s azulad o s ennin guna de lo sejemplares.E ste hecho podría ha c emo s pen sar enC. rapa ceus f. media Rob. Henry (HENRY , 1939 : 62 ), peroé ste último sesepara por ser ma s e sbelto y delgado ypor sus espora s ca si lisas; e staformafue elevada, po steriormente , a ni vel dee specie , por HENRY (1985:7).P ensamos quetan to la var. rapa ceus comolava r. caesiovergens podrían representar elmismota xón. Ae ste re specto , no s remitimo s al comentari o d e RE UMAUX in BIDAUD e tal. ( 1993:142) , donde se sugiere e sta sinonimizacióny , adema s,se relaciona lavar. caesiovergens conC. carovio laceus P.D.OrtonyC. rapaceus f. maj or LE Lan ge (LANGE,1938:84a). Hemo s observado queelolor rafanoide , demielyde cacao ,sepr esenta enlo s c ortinariosdelgrupo rapa ceus de manera indistinta , dependi endo d elgradode madurez y , quiza s, de la s condicione s ambientales , deformaqueenunmismo ejemp lar y e n diferente s momento s, pued e detectarse algunodee stos olore s ounamezcla d eello s.
Cortinarius splendificus Chevassut etRob. Henry , D ocuments M ycol. 20:33 ( 1975)
Píleode40 -70 mmdediametro, convexo, luegoaplanado e incluso deprimido, con elmargen incurvadoorecto yhasta recurvado, a vecesirregularmentelobuladooagrietado; cutícula viscosa, lisa,semiseparable,conmezcladecolores, lilacinoenelmargen, cobrizohacia eldisco, contonos violaceo-purpurinos, que sevuelven mas intensos yoscuros enlamadurezyquepuedenrecordar a los deC. rufooli vaceus (Pers.: FI'.) FI'. y suvariedad v inosus (Cooke)Mo énne-Locc. etReumaux ; la recolecciónJVG1011121-25teníaunbelloyuniformecolorlilacinoorosado-lilacino. Laminas escotadas, delgadas, densas, anchas 4 -6 mm, decoloramarinomostaza, contonos Iilacino-violaceos, sobretodoal envejeceryenlaarista, quees enteraoalgoirregular E stípite cilíndrico, fibrilosoy estriadolongitudinalmente, acabadoenunbulbo, porlogeneral netamentemarginado, de longitud igualo algo mas cortaqueeldiametrodelpíleo, de40-60x10-15mm ( 18-30mmenelbulbo); de colorgris lilacinoenelapice, amarillohacialaba se, blancaenla carainferiordel bulboymanchado depurpurino enelrebordedelmismo. Cam e de uncoloramari11 o saturadoba stante uniforme; olor débil, afrutadoalcorte, y sabor suave.Todoelbasidiomasemanchade violaceo-purpurino al envejecer.E sporas de9 ,0-10,1 x5 ,3-6,4 11m , Xm = 9 ,9 x5 ,7 11m , Q = 1,50-1,90, Qm = 1,70; de elipsoidales a subcitriformes,generalmenteconunapequeñapapila, verrugas demedianas agrandes, densas.Basidiostetraspóricos.Célulasestérilesbasidioloides.Reaccionesquímicas: NaOHconc., pardorosado-lilacinoenlacarne, débil,algo mas intensaenelbulbo,pardooscuroeneldisco del píleo;CI3Fe, verdeolivaceo;T.deguayaco, N0 3Ag, PhA , T14 , S04H2 Y formol, negativas.
MATERI AL ESTU DIA DO. BARCELONA: Pl a de Bruga, Castell cir(Vallès Ori ental) , UTM 432 462 6, alt.925 m, en un bosque de Qu ercus ilex, sobre suelo basico, 21- 11-2001, leg. C. Guti érrez, 1. Vil a y M.A . C0I1ina , JVG 10111 21 -1 Y CGG 101 2111 -1.- Serra de l'Arca,el Brull (Osona), UTM 4404628, alt. 850 m, en un bosqu e de Q i/ex , sobre suelo basico, 17-11 -2001 , leg. 1. Vil a y A. Galera, JVG 1011117-3.- Ib id., 21- 11-2001, leg C Guti érrez, 1. Vil a y M.A . Cortin a, JVG 10111 21-1 7 Y JVG 10111 21- 25 . BIBLIOGRAFÍA SELECTA. BALLARÀ ( 1999:61), CHEVASSUT & HENRY ( 1975:33), PALAZÓN (2001:463 ).
Cortinarius strenuisporus Bidaud, C. Gutiérrez etVilasp.nov.
Pil eus can10SUS, 40-125 ln111 latus ,c o nvexusdein c o nvexo-planus; margo infl exa flexuo saque; indumentum vixh ygrophanum,SiCC U111, dense jibrillosum, se riceum,mi cac eo-marmoratum, o chraceo-griseo argenta tU111 , UdU111 plu s minu sve brunneo-rufum. Stip es 50-110 x 12-30- (40) n'un, s ubaequalis ve l c lavato-bulbosus, griseo-argentatum fibrilli s d ense stri atus, adba sim rufe scens. Car o h yalina ,gri seo-ma rmorata,leviter frua tiodora.Op eg aiaco cy a nesce nte ( ++). Lam ellae 5-15 111111 lata e, plu s minu sveve ntri cosae,e marginatae,di stantesexoc hraceo-carneo ferru ginascen tes. Spora e lat ee llipsoideae ve l ve rrucosae, ( 10)-11,2-13,3-(14,5) x 6,4-8 um . Q111 = 1,73. Sub qu ercubusve lfa getis in s olo c alcareo.Holo typus prop ev ico e l Brull di cto, in Catalonia (Hispania), a C. Gutiérre z, J Vila e tM.A. Cortina lectus, 9-11-2000, 850 111 a ltitudin is,s ubQu ercus il ex, in h erb. BCN-SCM B-4061 c onservatus.
Píleode40-125mmdediarnetro, camo so, convexo , luegoaplanado, aveces conunumbónamplioy bajo , con elmargen incurvado,delgado;cutícula seca,subhigrófana, densamente fibrilosa-escamosa, conzonasdeaspecto seríceooescarchado, rnicacca(conunaspecto querecuerdaaldelrastro que dejanloscaracoles), excedente, deuncolorpardoocraceo , pardorojizo (S69), queoscureceapardo oscuro, conunaestrecha franja mas claraenelmargen, gris plateado (Cail1 euxP67) aldeshidratarse. Lamin às bienformadas, escotadas yconunpequeñodientedecurrente,separadas,L ± 50 , anchas sISmm, gruesas, mas omenos ventrudas, algovenosas enlas caras, decolorocraceointenso(M53) quepasa aferruginoso(R55); arista enteraoirregular, mas palida.Lamélulas abundantes. E stípite grueso, camo so, mas omenos alargado, cilíndricooprogresivamente mas anchohaciaunbulbo redondeado , aveces atenuado, de50-110x12-30-(40)mm, decolorblanco ,seríceo,fibrilosoestriado longitudinalmente, con fibril1a s decolorplateado (M 91 ), conabundantes restos decortina, que l1egan aformarunalínea subanular;pardeante, sobretodohaciaelbulbo.Camedeconsistencia suberosa, decolorblancaparduscoenelpíleoyenelapicedele stípite, dondepresenta unaspecto veteado, pardoocraceahaciaelbulbo;olorligeroycaracterístico,agradableyaromatico, alprincipio algooleaginosa(anuezmadura), luegoafrutado;saborsuave.Esporas(fig.6, B-C)de(10)-11,2-
13,3-(14,5) x 6,4-8,0 urn, Xm = 12,3 x7 ,5 urn, Q = 1,57-1,85, Qm = dee lipsoidales a subamigdaliformes, con e l apiceobtu so, a vecesligeramente pap ilado,con verrugasde medianasa grandes, aveces unpocosubcristuladas,densas.Basidios tetraspóricos. Célulases tériles basidioloides.C utículafilamentosa,conhifasa largad as,multiseptadas, noge lificadas,de 5 -16 fl Inde di ametro, fibulíferas,co npigmento intracelulardeco lorpardo. Hipocutiscon e lementos mas gruesos yco rtos.Reac ciones químicas: bases fuertes, pardosucio,no significativaenlacame ys ubnula e nla c ut ícula; T.deg uayaco,po sitiva CI3Fe,verde o livaceo,rapido e nlacame; S04H2' ve rdoso; PhA ,N 03Ag,T14, form ol, negativas.
MAT ERI AL ESTDIADü. BARCELONA: Se rra de l'Arca, el BnIlI (Osona), UTM 44046 28 , alt. 850 m, en un bosque de Qu ercus ilex, sobre suelo ba sico, 9-11-2000 , leg. C. G uti érrez, 1. Vila y M.A. Cortina , BCN-SCM B-4061 (holotypus) y CGG 1000911 -11 (isotypus).- lbid. , a un os 100 metros de laprimera reco lec ción, JVG 10011 09-7 Y CGG 10009 11-7.l bid., 31- 10-200 1, leg. 1. Vila yA.Arrizabalaga, JVG 1011 031 -3.- FRANCE: Romeyer ( Dr óm e), alt. 900 m,en un bosq ue de Fa gussyl vatica y Abi es alba, 3-11-1 990, leg A. Bid au d, he rb. P. Moénne-L, na 5322 .
MUESTR ASADIC IüNA LES ESTU DIA DAS. C ortinarius diffra ctosuavis Chev ass ut et Rob Henry.FRANCE : Montp ell ier, sous Qu ereus ilex, leg. G. Che vassu t, n° 70953 (holotypus, PC, Pati s) etn° 70972.
OBSER VAC IO ES . C stre nuisporus es una es peciepróximaa C. diffractos uavis Ch evassute tRob . Henry, de lac ual se diferencia por suoloraromat ico , unpoco oleagino sode jo venyafrutado a l madur ar,y por sus es porasmayores, de 11 ,2-13,3-( 14,5) x6 ,4-8,0 urn C. di ffractosuavis tiene un o lor característico,dec iruela, yes porasde( 10)-11-11,5-(12)x 7 -8,5 fl m (tiporevisado). Nuevas recolecciones nos permitiranes tablecerlarelac ión e ntre es tas doses pecies y aju starsudelimitación. C. strenu isporus y C diffractos uavis pertenecena lasecció n Ser iceocybe P.D.Ortonex M elot , s ubsecc ión S trenuipe des Mo enne-Locc, etReumaux, serie hi llieri Bid aud eta l. a dint., ca racterizada , estaúltima, porincluirespecies conlas esporasanchamente e lipso ida les, de tamaño de medianoa grande, y por e lolor agradablede la ca rne, ge neralmenteafrutado (querecuerda,aveces,e lde las c iruelas).
Cortinarius sulfurinus Qu él., C.R.A ss.F r. Av.Sc. ( Rouen 1 883) 12: 501 ( 1884) ss . Br andrud e t a l. ( 1990)
Descripción realizada dos día s después dela recolección Píleo de4 0-70mmde diametro , co nvexo, ca rnoso, co n e l margen involuto;c utícula viscosa , semiseparab le, deco lor verde amar illento , verde o livaceo c laro, co nfibrillas pardas hacia elmargeny restosdevelo deco lorpardoosc uro , e nforma de pequeñas placas, e n e ldi sco. Laminas adnatas, estrechas, 3-5mm,delgadas, densas, L ± 110-120, deco lor a marillo c laro; arista e ntera.E sporada ferruginosa.Es típite COltO , grueso , aca bado e nun bulbo pronunc iado,co nreborde mas o menos redondeado ,de4 0-60x 15-20mm (30-40mrn e n e l bulb o); deco lor amarillo,ligeramente g risaceo e n e l apice, estriado-fibrilosolongitudinalmente,co n abundantesrestos deco rtina y manchado , al e nvejecer, de pardofe rruginoso e n e lreborde del bulbo. Cort ina abundante,deco lor a marillo palido, Ca rnedeco lor a marillo clara e n e lpíleo , mas palida haciae lbulbo , oc raceabajo lasuperficiede l estípite ye nla punta del bulbo. Oloragradable, aroma t ico-afr utado, co n co mponentemezcla decacaoy de pimienta.Espora s de 12 ,2-13 ,9-( 14 ,4) x 6,9-8,0 urn ,X In = 13,1 x 7,4 urn , Q = 1,64-1,86-(2,08), QIn = dea migdaliformes a s ubcitriformes, co n e l apice ge neralmentepapil ado,verrugasde me dianasagrandes,no muy densas. B asidios tetraspóricos. Reacciones químic as: basesfuertes,pardo ligeramente violaceo e nlaca rne, mas osc uro e nlac utícula; CI3Fe , verdeoli vaceoe nlaca rne ; N 0 3Ag, grisaceod ébil; T.deg uayaco, T l4 y PhA , negativas.
MATERI AL ESTU DIA Dü . BA RCELONA: km. 14de la carreterade Seva a Vi ladrau ,en el cruce a Tarad ell , Vi ladrau (Osona), UTM 44446 33, alt. 740 m, en unbosq ue de Qu ercus ilex con Q. pub escens y Pinu ssy lvestris, 4-11 -2000 , leg. F. Oller, CGG 1000411 -1
O BSER VACI ONES. Nuestrosejemplares seadaptanrazonablemente biena la de scripci ón de BRANDR UD e t a l. ( 1990: A25),a unquelas dimen siones de lases poras so n a lgomayores, de 12,213,9-( 14 ,4) x 6 ,9-8,0 fl 01 , co ntra 11 ,5-13 x6 ,5-7,5 fl m.Nope nsamosqueestapequeña diferencia tenga mayor importancia, puesBRANDR UD e t al. ( 1990 ) co nsideran coes pecífica esta es pecie y C. pe litnocephalus Rob. Henry,c uyas es poras sondescritaso riginalmenteporHENRY( 1957: 36) de 13-14,3 x 8,8-(9)urn a unque, e nuna descripción posterior mas co mpleta ( HENRY,1966: 174) las
Revista Catalana de Micologia, vol.24:147-178;2002. Homenatge A. Rocabruna 171
dade13-15x7-8,8 J1 m, bastante coincidentes conlasde nuestros ejemplares. Enloque refiere ala formay ornamentación delasmismas, también coinciden conlas descritas enlos trabajos mencionados. Una especie muy parecida, verosimilmente idéntica, según BRANDRUD (1986:144), esC. guttatus Rob.Henry,que presenta un color similar,olor agradable, parecido aldeC. percomis Fr., esporas ovato-elipsoidales, muy verrucosas, de11-13x 7,7-8,8 J1 my habitat en bosques mixtos. C. elegantissimus Rob. Henry se diferencia porsustonos amarillos mas intensos,queviranal pardo anaranjado, su reacción conlas bases fuertes,deun intenso color rojo sangre enla cutícula yenlas partes amarillas dela came, sus esporas hasta10 J1m deanchoysu habitat bajohayas (Fagus sylvatica). C. elegantior Fr.tieneel color delpíleo pardo-amarillo uniforme ymate,sintonos verdosos, reacciona conlasbasesfuertesenlabasedel estípite tomando un color rojo rosado yno presenta ningúnolor característico. BRANDRUD etal. (1992:30) ofrecen unos interesantes comentarios relativos a probables coespecificidades y/o similitudes entre algunos taxones dela sección Fulvi, próximos aC. sulfurinus yC. elegantior.
Cortinarius turbinatorum C. Gutiérrez etVila, Revista Catalana Micol. 23:14 (2001)
= C. turbinatus (Bull.:Fr.)Fr. ss. Henry 1935
MATERIAL ESTUDIADa. BARCELONA: Serra del'Arca, el Brull (Osona) , UTM 4404628 , alt. 850 m, enunbosque de Qu erats ilex, sobre suelo ba sico, 7-11-2000 , leg. 1. Vila y A. Arrizabalaga , JVG 1001107-4 Y JVG 1001107-5. - Ibid. , 911-2000, leg. C Gutiérrez , 1. Vila y M.A Cortina , JVG 1001109-8 .- Ibid. , 11-11-2000 , leg. 1. Vila y A. Anizabalaga , JVG 1001111-2 .- Ibid. , 31-10-2001 , leg. 1. Vila y A. Arrizabalaga, NG 1011031-1.- Ibid. , 17-11-2001, leg. 1. Vila y A. Galera , JVG 1011117-7 .- Pla de Bruga, Castellcir (Vallès Oriental ), UTM 4324626 , alt. 925m , enunbosque de Q ilex, sobre suelo ba sico, 21 -11-2001, leg. C. Gutiérrez, 1. Vila y M.A. Cortina, JVG 1011121-6 Y CGG 1012111 -13. OBSERVACIONES. C. turbinatorum hasido recientemente descrito y publicado por GUTIÉRREZ & VILA (2001).Enel presente artículo estudiamos nuevas recolecciones, algunas encontradas casiaun quilómetro dela localidad tipoyotrasdezonas mas alejadas. Deestasnuevas recolecciones aportamos iconografia microscópica. Enelnuevomaterial hemos observado una cierta variabilidad enla forma delbulbo , que oscila entreeltípico turbinado, sobre todoenlos ejemplares jóvenes o muy robustos, hastael ligeramente marginado u obeso de algunos ejemplares envejecidos. Laarista delas Iarninas, descrita como " irregular", puede presentarse también entera.En cuanto ala forma y tamaño delas esporas , uncar àcter fundamental parala correcta identificación deesta especie, las nuevas recolecciones se ajustan perfectamente a nuestras primeras observaciones. Dosdelas muestras (JVG 1001107-4, 1001107-5) tienen esporas de 10,1-11,2 x 6,9-8,0 J1m, Q = 1,27-1,46, Qm = 1,36,osea,sonmuy parecidas alasdela descripción original.La muestra JVG 1001109-8 presenta esporas mas variables , de 9,6-11,7 x 6,9-8,0 J1m, Q = 1,2-1,62,Qm = 1,42,y , finalmente, JVG 1001111-2 lastieneaún mas globosas (10,7-11,2 x8,0-9 ,1 J1m, Q = 1,18-1,4, Qm = 1,27).La ornamentación esporal esmuy parecida enlas cuatro recolecciones, con verrugas bastante grandes y densas.C. turbinatorum esuna especie localmenteabundante en encinares (Quercus ilex) , siempre sobre suelobasico.
BIBLIOGRAFÍASELECTA. PALAZÓN (2001:420) , VILA & GUTIÉRREZ (2002: lamina 1009).
Cortinarius viridicaeruleus Chevassut etRob.Henry, Documents Mycol. 20:24(1975) = C. versicolorum Rob. Henry
Ungrupodetres ejemplares pequeños. Píleohasta30mmde diametro, convexo, conel margen delgado, rectoo incurvado; cutícula viscosa,de color gris mas omenos olivaceo. Laminas ligeramente escotadas, delgadas , densas,de color pardo;aristadeunintensogris azulado. Estípite cilíndrico, delgado, recto, alargado , acabado enun pequeño bulbo redondeado, hasta40x8mm(12 mmenelbulbo);de color blanquecino, gris azulado enelapice. Came blanca,de color gris azulado enelapicedelestípite. Olor amiel. Esporas de9,5-11,1x 5,3-6,4 J1m, Xm = 10,5x5,9 J1m, Q = l ,52,1,Qm = 1,8; de amigdaliformes a subcitriformes, conelapice claramente papilado, con verrugas no muy grandes, relativamente densas. Basidios tetraspóricos. Queilocistidios en grupos densos, de claviformes a fusiformes, a menudo conelapice subcapitado, con1-2septosyde2,6-6 ,4 J1m de diametro enelapice. Reacciones químicas:basesfuertes,pardo rojizo enla cutícula; T14,negativa.
R evis taCata lana de Micolo gia , vol.2 4:147-178 ; 2 002. Hom enatge A.Ro cabruna
MATERI AL ESTU DIA DO.G IRONA: alrededores de laAbadia, Riells de Montseny (Selva), UTM 45946 25 , a lt. 475 m, en unbosque de Qu ercus ilex, Q. suber , Ca staneasativa yarbolesde ribera, sobre sue lo acido, 2- 11-2000, leg. C Guti érrez, 1. Vila y M .A. C0I1in a, d et. A. Bidaud , CGG 1000 211-9Y JVG 10011 02-9.- S e rra de l'Ar ca,e lBrull (Osona),UTM 44 04628 , alt. 850m , enunbosque de Q ilex, sobre suelobasico, 2 1-11-200 I , leg. 1. Vila,C. Guti érrez y M.A.Cortina, JVG 10111 21-27.
O BSERVACIONES. Es te Co rtinarius pres enta,c ua n do es j ov en , u nos be ll os co lo res , verdoso s e n e l p íleo y az ula dos e nl as laminas y e n e l es típite, qu e so nb ast an te efímeros Su as pec to se prestaa co nfusión co n C. dion ysae R ob . H enry,a unq ue es te últi mo se separa fac ilmente p or s u i nte nso o lo r a h arin ay p or s us es po ras m as es t rec has. Lo s eje mp lares d e l a prese nte reco lecció n so n peq ueños y de lga dos, e nl alí nea d e l a d es crip ción o rig i na l sie C HE V AS SUT& HE NRY ( 197 5 ). M a s i nformación so bre es ta es pecie se e nc ue nt ra e nG UTI ERREZ& M AHI QUES (20 00).
AGRADECIMIENTOS
Qu ereITIOS ag radece r a A. Bid aud ( Meyz ieu, F ra nc ia) l a id en ti ficaci ón d e C. viridicae ruleus y C. marchandi ys us c o me n ta ri os s ob re C. p erstre nuus. A P . R eum au x( Paris, Francia)s u ay u da co n e ll atín. A Arri z abalaga , A. Gal era , L.P eiró, M. Con ej ero , I. R egal ad o, J. Girb al , L.A P arr a , L Muño z, J. Moreu , F. Oll er y M.A. Cortina h an c olabo rado e nl a rec o lecc ión del m at eri al. E ste tr ab ajo se in cluy ee n e l proye cto "Biodiver si tat d els Fon gs d e C at alun ya", d el In stitut d 'E studi s Ca ta lans.
BIBLIOGRAFIA
BALLARÀ , J ( 1999).- A lguns Cor tinar ius interessants dels Pi rineuscatalans 11. R evista Catalana Mi col. 22:47 -70
BIDAUD, A. & R .FILLION ( 1994).-X l èmes J ournées E uropeennes du Cortinaire , St.- Brevin-les- Pin s( LoireAt lantique). Étudedeque lques réco ltes c ritique s. D o c uments M ycol 94: 7 3- 83.
B IDAUD , A ( 1993).- Les Co rtinaires ( Hy drocybe) à odeuriodée - vinaigr ée(section Dura cini Kühne r & R o ma g n. e x Me lot). D ocuments M ycol. 23 (90): 25-47
B IDAUD , A. , MOENNE - LOCCOZ , P , REUMAUX, P. & R HENRY ( 199 2).- Atla s d es C ortinair es. Pars I V Ed. Fed.Myco l.Dauphiné-Savoie.A nnecy-Seynod. France.
BIDAUD , A. , MO ENNE-LOCCOZ , P ., REUMAUX , P. & R . H ENRY ( 1993).- Atla s d es Cortinai res. Pars V. Ed. Fed. M ycol. Dauphiné-Savoie.A nnecy-Seynod. Fra nce.
BIDAUD , A. , MOENNE -LOCC OZ , P , REUMAUX , P & R HENRY ( 1999).- Atla s d es C ortinair es. Pars IX Ed. Fed. Mycol. Dauphiné-Savoie.An necy-Seynod. Fran ce.
BR ANDRUD , T.E ., LINDSTROM,H. , M ARKLUND , H ., MELO T , J . & S . MUSKOS ( 1990).- C ortinariu s. Flora Ph oto graphi ca. Vol. I. C ortina rius HB . Matfors.Sw eden.
BR ANDRUD , T.E.,LINDSTROM , H ., M ARKLUND , H ., MELOT , J & S.MUSKOS ( 1992 ).- Cortinarius Flora Ph oto graphi ca. Vol. Il Cortinariu s HB.M atfor s .Swe den.
BRAD RUD, T .E ., LINDSTROM , H , MA RKLUND , H , MELOT , J. & S MUSKOS ( 1994).- C ortinariu s. Fl ora Ph oto graphica. V ol. II I.C ortinariu s HB .Matfo r s. Sw eden.
BRA DR UD , T .E. , L INDSTROM , H , MA RKLUND , H , MELOT , J & S.MUSKOS (1998 ).- C ortinariu s. Fl ora Ph oto graphi ca. Vol. I V Cortinariu s HB M atfors .S weden.
BR ANDRUD , T.E. ( 1986 ).- Floreph otographique du ge nre Cortinariu s I , 2 D ocuments M ycol. 16 ( 63-64):143 - 145.
CAD IÑANOS , J .A. ( 1996 ). - C ortinariu s d elNortede laPenín sula lb é ric a(IV):se rie rapa ceus (sección Ca erul escentes ï B elarra 13: 19-30.
C HEVASSUT , G. & R . HENRY ( 1975) - S ix Co rtina ire s medit erran éens nou veaux duch ênevert ( Q. il ex) d ans le Ba s-Languedoc( I). Do cuments M ycol. 5(20 ): 23-36.
C HEVASSUT , G. & R HENRY ( 1978).- Co rtinaire s nouvea ux ourares delaregion Lang uedo c-Céve nnes( Iè re note ). D o c um e ntsM ycol. 8(32): 1-74.
CONS IGLIO , G. ( 1999).- Co ntributo a lIa co noscenza de i rnacrornice ti delIa regione Emi lia-Romag na X IU. Genere C ortinariu s. Parte se ttima. R ivis tad i Mi col. 1999 , I : 11- 26.
FRELÉCHOUX , F. ( 1995 ) - Cortinariu s mo enne- lo ccozii Bi daud. Premiè re récolte po ur laSui sse. Description de l' habitat. Co mparai so n de s ca ractéristiques s porales c hez des es pècesd e la s tirpe Vol vatus. Mi cologia H e l ve ti c a 7 (2): 83-96.
GA RNIER,G ( 1991) .- Bi bliogra phi e d esCo rtinaires Vol. 1: A-C, p ago 1-1 8 2. Vo l. 2: D-O , pago 1-274. Féd. Myco l. Dauphiné-Savoie.
GA RNIER , G. (1992).- Bibli ographi ed es Co rtinaires. Vo l. 3: P -Z , pag o1-292.Féd. M ycol. D auphiné-Savoie.
GUTIÉ R REZ , C. & J .V ILA (2001).-Co ntrib ución a l e st udio de l género Cortinari us en Cata lunya.Il R evista Catalana Mi col. 2 3: 1-24.
GUT IÉR REZ , C & R .MA HIQUES (2000).- Contribución a l e st udio d e l gén ero Cort inariu s en Catalun ya. I. Butll. So c. Mico l. Val enciana 4-5: 63-86.
H ENRY , R (1933).- U nn ouveaucor ti naire d u groupe de s S ca uri , C dionysae ( n. s p.). Bull.So c. M ycol. Fran ce 49(2) : 230-240.
H ENRY , R (1935 ).- Étu de deq uelque s Cor tinaire s d ug roupe des S cau ri. D euxe spéce s nou ve lles. Bull.S oc. M ycol. Fran ce 51(1 ): 34-10 1 + p I. 1-2.
H ENRY , R. (1936 ).- Nouvelle é tudedeque lque s Scauri. Bull.So c. M ycol. Fran ce L II (2): 147-176.
H ENRY , R (1937 ).- D e scriptiondeq uelque s D ermoc ybes du groupe "Anomalu s" Fr. Bull.S oc. M ycol. Fran ce 1937 ( 2 ) :143- 164.
H ENRY, R. (1939 ).- S uite e t comp lement al 'étud e de s Phl e g macia. Bull.So c. M ycol. Fran ce LV ( I ): 6 1-94.
H ENRY , R . ( 1948).- D e Cortinariu s bi velus Fr. à C ortinariu s arm eniacus Fr.:Qu elques Cortin aires" privignoides" . Bull.S oc. M ycol. Fran ce LX IV ( I ) : 33- 49.
H ENRY , R ( 1951) .-Les S cauri Bull.S oc. M ycol. Fran ce 67 (3): 225- 322.
H ENRY , R (1956 ).- R év i s iond es Cortin aires: Étud e d 'espèces appartenant au x di versg roupesd es Hydrotélamonias e tde s H ydrocybe s firmiore s. Bull.S oc. M ycol. Fran ce 7 1( 3): 202-26 3.
H ENRY , R ( 1957).- Nouve lle contribut ion a l ' étud e de Cort inaire s rare s ounou veaux , prin cipal ement renc ontrése n Franc he-Comté. Bull.So c. M ycol. Fran ce 73 ( I ): 18-76.
HENRY , R. ( 1966).- É tudeourévision d e qu elques Cortinairesa ppartenant a ux M yxacia e t a ux S cauri Bull.S oc. M ycol. Fran ce 82(2) :135-17 8.
HENRY , R .(1981 ).- Les Cortinaires. Bull . S oc. M ycol. Fr ance 97 (3): 157 -279.
HEN R Y , R . ( 1985).-Nou velleé tudede cortinaire s. Bull.S oc. M ycol. Fran ce 101( I):I-5 4.
H ENRY , R .( 1989).- Suite al ' étude de sc ortinaires. Bull.S oc. M ycol. Fran ce 104 (4): 277- 301.
HEN RY , R (1993 ).- Cortinaire s rares, nou veaux ouint éressants. Bull.S oc. M ycol. Fran ce 109(1 ): 1-25.
LANGE , J.E. ( 1935-1940).- Fl ora Aga ricinaD anica. Re cato. Cop enha gen.
MAHIQ UES, R. & C GUTIÉRREZ (2 000).-AIguno s Cortinari os p seudovolvados d el àrea m editerranea ib érica. Mi cologia2000 (Fo ndazlone A. M.B.): 323-34 1.
MALENÇON , G. & R BE RTAULT ( 1970).- Fl ore d esc hampignons s up érieurs du Mar oc - I Fa culté d es S ciences , R abat.60Ipp.
MA RC HAND , A.(198 2).- Champi gnons duN ord e tduMidi L es C ortinaires. V ol. 7 S oc. M ycologique d es P yrénées M éditerranéennes. Perpi gnan. 2 75pp .
MARCHAND , A. ( 1983).- Champi gnons du No rd e tduMi di. L es C ortin aires (fin} V ol.8. S oc. M ycologique d e s P yrénées M éditerranéennes. P erpi gnan. 2 78pp
MELOT , J. ( 1989).- Combination se tta xa no va. D ocuments M ycol. 2 0(77):9 3 -100
MOENNE-LOCCOZ , P. & P. REUMAUX ( 1989).- Fu ngo rum rari orum i conesco loratae. Pars XVIII. Co rtinaires r écents, nou veauxo u fant àmes. J. Cram er. Berlin-Stuttgart. 59pp + 7 planch ese ncoul eurs + 8fi gures.
MOENNE-LOCCOZ , P. , REUMAUX , P & R. HENRY ( 1991) .- A tlasd es C ortinair es. P ars III. Ed Fed. M ycol. D auphin é-Savoie. Ann ecy-Seynod. Fr ance.
MOSE R , M. ( 1960).- Di e Gattun g Phl egma cium (Schleimkop]e).Di e Pil r e Mi tteleurop as. B and I V. Juliu s Klinkhardt. BadH eilbrunn. 440pp
PALAZÓN , F. ( 200I ) .- S etas para todo s. Guia practica d e id eniifi cacion, Editoria l Pirin eo, Hu esca. 654pp.
TARTA RAT , A. ( 1988).- Fl oreA nalytiqued es C ortinaires. Ed . F ed. Mycol. Dauphin é-Sa voie.32 0pp .
V ILA, 1. & C.GUT IÉRREZ (2002).- Cortinarius turbin atorum C Guti érrezetVila. B olets d e Catalun y a, co l.lecció 2 1,làmina n° 1009 Soci etat Catalanade Mi cologia. Barcelon a.
C ortinari u s anjra ctoides R ob. H enrye tT resco]
Co rtinarius aprinus Me lat
Cortinarius boudieri Rob.Henry
Cortinarius caligatus Malençon
Cortinarius caninus (Fr.:Fr.)Fr.var. caninus f. caninus
Co rtinariu sco habitans P.Kar st.
Cortinarius depallens (M.M. Moser) Bidaud, Moénne-Locc, et Reumaux
Cortinarius pruinatus Bidaud, Moenne-Locc. et Reumaux
Cortinarius quercilicis (C hevassut et R ob. Henry ) Rob. Henry
Cor tinarius st renuisjJorusBidaud, C.Guti érreze tVil a
Revista C atalana de Mi cologia,vo l. 24 : 179-186; 2002.Hom enatge A. Rocabruna
GYMNOMYCES SUBLEVISPORUS (RUSSUIA LES),
UNA
NUEVA ESPECIE DELA REGIÓN MEDITERRÀNEA
B . MORENO-A RROYO I , J.LL ISTOSELLA2 Y L . R OMERO DE LA OSA3
I. Dep. Biología Vegetal, Facultad de Biología, Universidad de C órdoba; Colonia San José, 4, Campus de Rabanales. E-14ü 14 Córdoba. 2. Dep. Biología Vegetal, Facultad de Biología, Universidad de Barcelona, Av. Diagonal, 645 , E-ü8ü28 Barcelona. 3. Delegación Provincial de Agricultura de Huelva, Oficina Comarcal Agraria de Aracena, Plaza de Da Elvira, E-212üü Aracena.
AB8TRACT . Gymnomycess ublevisporus (Russulales) , a newspecies fromth e mediterra nean region Gymnomyces sublevisporus M oreno-Arroyo,L listosella etRomero d e la O sa,a newgas teroid andh ypogeousspec ies, fo undinAnd alucía(SS pain, Wmediterranean region) is described, and co lour and scan ning micrograp hs areg iven.Itstaxo nomicad scriptionamongstthe differentge nera of R ussulales, anditsrelationships w ith neighbouring species are di scussed.
RE8 UMEN. Gymnomycess ublevisporus (Russulales), una n uevaespeciede laregión mediterrà nea . Sedescribe Gymnomyces sublevisporus Moreno-Arroyo, Llistosella e tRomero d e la O sa,unanueva especiegasteroidedelas Russulales de laregiónmediterraneaanda luza (SdeEs paña). Sedescribene ilustranlosprincipalescaracteresmacroymicroscópicosdeestenuevotaxón,yseapo rtan fotografíase n coloryalmicroscopioelectrónicodebarrido Secomentayd iscute su adscripción taxonómica de ntro de las Russulales.
INTRODUCC IÓN
Presentamosunanuevacontribuciónalosestudiosquehemosestadorea lizandodurante losúltimos añossobrelas Russulales hipogeasdela P enínsulaIbérica(CAL ONGE etal., 1994; LLIS TOSELLA & VIDAL, 1995; MOREN O-ARROYO etal. 1998 y 1999). Enestaocas ión, describimosuna nueva especie, Gymnomyces sublevisporus, recolectadaenloscarrascalesade hesados deAnda lucía, concretamenteenlaprovinciadeHuelva.ElmaterialestudiadoseconservaenelHerbario B CN,del CentredeDocumentaciódeBiodiversitatVegetal,delaUniversidadde B arcelona,asícomoen los herbariosparticularesdedosdelosautores:BM(B.Moreno-Arroyo)yLR OM (L. Romerodela Osa).
Gy mn omyces s ublevisporus M oreno-Arroyo, Llistose lla e tR omerodela O sa,sp.no v.
Basidiomata 5-20 mmlata, hypogaea etsessilia, subglobosa, deindeturbinatavelbilobata. Peridium tenue, pruinosum et candidum adinitio,seddeinde glabrescentum et gradatim ochraceum. Columella percurrens, tenue. Hymeniophorum cavernoso-labirinthijorme, candidum. S apormi tis vel acrescente, odor perspicuo, ad Lactarius vellereussimile.Sporae (6,5)-7,5-9,5-(11,5) x (6)- 7-9(11) J.1m, globosae, verrucosae vel subreticulatae, verrucisobtusaeettenues. B asidia 36-50 x 7,5-11 J.11n, tetraspara,clavata; sterigmata usquead 6-7 J.11n longa.Cystidiaabsentes.Hymen ium ex hyphae paraphysoides brevibus articulatiscopiosisinstructo Peridium 125-200 um crassum;epicutisex hyphisbasalis subglobosae vel ampullaceae, vel allantoideae, etpil is 1-3 articula ti instructum; articulisapicalissubulatis (30-49 x 3-7 J.11n; usque 1,5-3 J.11n latisadap icemi. Trama hymeniophori heteromorpha sphaerocystis gregariis praedita .H abitat inquercetiste nnophilis se mperviren tibus. Holotypus inlocodicto G alindo, prope Corte laror ( Onuba, S . W. Hi spania),sub Q uercus ilexs ubsp. ballota , Cistuslada nifer, C. cr ispus et C salviifolius,a L . R omerode la Osalectus, 11-3 -]995 ; in H erbarioUniversita tisB arcinonensis(BCN JL 5101) conservatus
ETIMOLOGÍA : sublevispo rus, porlasesporas,muypoco omamentadas yca si lisas.
Ba sidioma de0 ,5-2 cmde diametro ,sésilehipogeo , de s ubglobulosoaglobo so, amenudo irregulary ma s omeno s lobulado.Peridiomuy delgado , liso y seco,ame nudo congrieta s poco profunda s qu e dejan entrever lagleba , alprincipio ligeramen te pruino so, de color blanquecino oligeramente ocraceo , de spuéssevuelve progresivamente glabro y seman c hade ocreopardu sco,sobretodoporla manipulación. Elperidio permanece cerrado y entera ha sta la m aduración,sinque el himenóforo quedeexpue sto alexterior.Sinestípitenibase e stéril diferenciada. Columela pre sente yp ercurrente , a vece s bifurcada,muy delgada, porloquepuedepasarde sape rcibida confacilidad. Himenóforo cavernoso , con cavidade s alargadaseirregulares , labirintuliforme s , de250a400 11 mde lon gitud; d e color blancopuro , inmutable al contacto conelaireau nque, a medidaque permanece ex puesto, va adquiriendo unligerotonapardusco.La s espo ra s depo sitada s enla s camaras aparecen ,e nma sa, de color blanquecino. Sabor s uaveo ligeramen te amargo ; olorinten so,a l principio de almendr as amargas, de spués parecido alde La ctarius vellereus o R ussulade lica. Reacción negativa del peridio conelKOHydel himenóforo conelguayaco; e l FeS04 reacciona , ro sa palido ,e nelhim enóforo.
E sporas de (6,5)-7,5-9,5-(11,5)x (6)-7-9-(11) 11m , d ees feroidales as ubglobulo sas, d el tip o e statismospórico, ornamentadas converruga s ma s omeno s den sa s , obtu sa s ymu y baj as , de menos de 0 ,3 11m dealtura , amiloide s, aisladasoreunida s enparteporfino sc onectivos,deas pectod esd e finamenteverruco sas a parcialmente subret iculadas; pl acasupra-apendicularnodif erenciada ; apéndice hilardeha sta 1 11m delongitud. Basidio s de36-50x7 ,5-11 11m , de c ilíndricos a claviforme s, tetra spóricos , con esterigmas dehasta6-7 11 mdelongitud. Macroci stidios himenial es au sentes. Himenio formado principalmente por incontable s célula s parafi soides articul adas, con 2-4 artículo s morfológicamente muyvariables , perosiemprede c ontenidonorefringent e,a lgunos brevemente cilíndrico s o alargados (15-23x8-14 11m ), otro s ca si isodiamétricos oglobul osos( 10-11 x9-12 11m ). No sehanob servado elemento s himeniale ssensibles a lSBA (sulfobenzoaldehido). Peridio muy delgado , de125-200 11m dee spesor , form ado porun entramado de cé lulasmu y irregulare s, corta s ehin chadas, deaspecto ampulaceo oalantoid e , delas quenacennum erosos pelo s articulado s, con1-2artículo s cilíndrico s, de9- 18 x5-7 11 m , Yunartículoterminaldifer enciado , mas largoy subulado,progre sivamente atenuado hacia elapice , de30-49x 3-7 11m (x1,5-3 11m e n e l apice ), No sehan observado elemento ssensiblesalSBAni e structura s oincru staciones acidore sistentes. Trama dela s camaras glebale s de40-55 11m dee spesor, heterómera.
Viveen carrascales de Quer cus ilex subsp. ballota, con sotobosquede Cistus c rispus, C. ladanifer y C. salviifolius; desarrollados sobre substratos denatura leza acida del paleozoico, con stituido s por pizarrasycuarcitas. Hipogeo, fructificaen horizonte s edafico s Ah , apoco s centímetro s de profundidad y, amenudo , emerge levantandoligeramente la superficiedel suelo.
MATERI AL ESTU DIADO.HUELVA (España), Cortelazor, finca Galindo, UTM 29SQCII1065, 11-3-1995, 540 m, Qu er cu s ilex subsp. baIlota , Cistus ladanifer, C. c rispus y C salviifolius;leg. L. Ramera de la Osa. (BCN-JL510 I , H olot ypus; BM-360 y LROM95-30, l sotypus).-lbid ., 15-3-1996, leg L. Ra mera de la Osa(LROM 96 -65 ) -lbid., 6-32 002 , leg. L. Ramera de la Osa(BM-540).- lbid. , 20-3-2002, leg. L Ramera de la Osa (BM-540) - Aracena, fincaLos C amachos, UTM 29SQC126031, 18-3-200 I , 4 30 m, Qu ercus ilex subsp. ba Ilo ta , C istus ladan ifer, C. c risp us y C. salviifolius; leg L.Ramera de la Osa y A.Cubero(BM-541).
DISCUSIÓN
Siguiendo loscriterios taxonómicos establecidos por PEGLER & YOUNG (1969)y BEATON e tal. (1984) referentes alas Russulales Kreisel emend . Pegle r et T.W .K. Young , hemo s ad scrito nuestra especie algénero Gymnomyces Massee et Rodway , dentrodelafamilia Elasmom ycetaceae Locq.ex Pegler et T.W.K. Young.E stos autoresbasanla taxonomía delgrupo principalmente enlo s caracteres esporale s y anatómico s, dandouna importancia secu ndaria ala morfología macro scópica del ba sidioma. Dentrodelafamiliahaydescrito s tre s género ssine stípite yconel himenóforo que permanece encerrado yno expuesto enlamadurez.E stos tre s género sson Zell eromyces, que se diferencia porla s esporas generalmente reticuladas ylapre sencia del àtex enelba sidioma , Gymnomyces y Martellia , cuya separación es ma s controvertida ycue stionada , yaqueambo s tienen las esporas equinuladas o reticuladas , ysólohaydescritoun c ar àcter diferencial entreello s: la presencia degruposde esferócitos enlatramadel himenóforo de Gymnomyces, queno sehallanen Martellia. Aunque pueda parecer que Zellerom yces esta mejor caracterizado , las delimitaciones entre lostresgénerosnosonclaras (ZHANG & YU,1990; CALONGE & MARTIN, 2000) , yestudios
Fi g. 1: Gymnomycess ublevisporus Moreno-Arroyo , Lli stosella etRomerodelaO sa. a) ba sidios; b ) detalled el him enio y subhimenio;e ) célula s parafi soides himeniale s; d ) e sporas.
182 R evista Cat alanade Mi cologia,vo l. 24: 181-188;2002. H ornenatgeA .R ocabruna
recientes d e ta xonomía molecular (TRAPPE e t a l., 2 002)prop onen la s inonimizaciónd e M artellia c on G ymn omyces (sóloh emos podido c onsultar e lresumen d ees tetr abajo), d ando la priorid ad norn enclatural a és teúltim o.
Nuestraes pecie es ta muybi enc aracterizadapo r do s a spectos morfoló gicos relevantes; p or un a p arte, la ornamentación dela ses poras es extr emadamente b aja, p or 10 qu ees difí cil d eo bservar a l micro scopi o óptico y , porotraparte , hayqu e de stacar lapre senciae n e lhim enio d e num erosas cé lulaspar afisoides arti culada s que acompa ña n alo s ba sidios, m ientras qu e lo s ba sidiolosso nmu y escas os.No c onocemosnin guna e specie d e G ymn omyces nid eo tros gé nerospr óximos(so bretodo d e lo sgé neros M artellia y Z elleromycess con ca racteres se meja nte s .P or laa lturad e la ornamentación esp oral, GY111no111yces s ublevisporus podria c ompararse (e ntrela s Ru ssulalesi co n a lgunas es pecies d e Ru ssula, COlll O R werne ri M aire, R.m elliolens Qu él, o R .a lb o nigra (Krombh.)Fr. ,m ientras que só lo co nocemosla pr esencia d ees tructuraspar ecidasa lasc é lulasp arafisoidesa rticuladasd el him enio d e G sub levisporus e n La ctarius lu teolus P eck,au nque e n es ta es pecie,losa rtículos so n c ilíndricos yes trechos, ye nnin gúnc asoisodiamétricosog lob ulosos.L as referencias publi cadas so bre es peciesd elgé nero GYl1 11101nyces sonnum erosas(SINGER & SMITH , 1960; Z HAN G & Y U , 1990; B EATON e t a l., 1984 ,e ntreotra s); d e la ses pecies desc ritas q uetienen b asidiomasdeco lor bl anquecino, G. su blevisporus se diferencia d e G pa llidus M asseee tR odwayy d eG. com pactus S inger e tA .H. Sm. , porquea mbos c arecen dec olumela y por lases poras, e lipso idales y s ubreticuladas e nG. pallidus y m as g randes ( 10-14 x 9 -12 11 m ) Y co nlao rnamentaciónmasa lta (hasta 111m ) e nG. co mpactus. A s u vez, G. pa rksii Sin gere tA .H. Sm .,seca racterizapor un as es porasmu yo mamentadas, e quinuladas, co n es pinas de h asta2, 5 11 mdea ltura,m ientrasq uelas es poras deG . a lveolatus Sin gere tA.H . Sm . pr esentan u n retículoa miloide co n esp inas noami loides s uperpuestas.
En la P enínsula Ib éricaseco nocen ac tualmente c inco espec ie s de G ymnomyces. Unadee llas , G . ammop hilus Vid alet Cal onge, d escrita d e Portu gal (CALONGE & V IDAL,1999)pa rece q ue debese r co nsiderada de ntrod elgé nero Ma cowanites (reco mbinación qu e pr oponen los mi sm os a utores e nun a co municaciónpersonal). A su vez, G .ferrugínascens S inger e t A. H. Sm. h asido ci tadop orC ALONGE e t a l. ( 1994) e nlo calidades mu ypr óx imas geog raficamente a lade G. sub levisporus (provinciad e Córdoba) pero, un avez revisadoe lm aterial,es tas citas d eben at ribuirse a Z elleromyces m eridi onali s C alonge, Moreno-Arroyoe t G ómez(MOREN O-ARROYO et a l., 1998 ); la co nfusión e ntre a mb ases pecies es dificil ,so bre to do porqu eZ m eridionalis tienee l peridio d.ec oloramarill ento primera yd espués p ardoc astaño,porla reacción ferruginosa d el KOH co n e lperidio y la g leba, y porla s e spora s, d en sam enteve rrucoso -c ristadas, co nlao rnamentación de h asta 1 11m d ea ltura.G. xa nthosporus (Hawker) A.H.Sm. , h as id o c itado e nN avarra (CALONGE & PAS ABAN, 1991)ye nGir ona( VIDAL,1997 ),s iempre e nbosquesdeca ducifolios, yseca racteriza pore l co lor c rema, y d espuésc astaño,d el b asidio ma,los b asidios bispóricos y lases poras, d ensamenteequinuladas, co n es pinasd e hasta 2 11 m d eal tura.L aso trasd oses pecies c recen e n bosquesesc lerófilosd e Qu ercus ilex, baj o un c limamediterraneotípico.G. ilicis Vid alet Lli stosella (LLISTOSELLA& VIDAL , 1995 ),es d eco lortambién bl anquecino,pe ra s usb asidiosso n bi spóricos, lases poras a lcanzan mayores dim ensiones (9 - 11- 13 11m) yso nincontables los d ermatocistidiose n e lperidio, qu e porotrap arte f aItantota lm ente e nG . su blevisporus F inalmente, MORENO -ARROYO e t a l. ( 1999)de scribieron G. domi nguezii Moreno-Arroyo, G ómez e t Ca longe a p artir d e unmat erial recole ctado tambi éne n lapro vincia d e C órdoba baj o Qu ercus ilex. E sta es pecietiene la ornamentación dela ses poras formada p orc restas , a lgunaslibr es p eroe n s uma yoría reunida s formando unretículo incompl eta y e lperidioy lag leba so nd eco lor c remapalido u oc raceo,
AGRADECIMIENTOS
Nu estro ma ss incero ag radecimientoalDr.F .D. Calon ge( Madrid)pors us inestimables co nsejos i s ugerencias e nlareali zación dee ste trabajo.Q uercmos agradecer también alOr.X . Llimon a (Barcelona) s ua sesoramientoe nla redacción d e ladia gnosise nlatín. Paraunod e los aut ores (1. Lli stosella),es te trabajo seincluyeenel Proyecto " Flora Micol ógica Ib érica IV "(PB98-05 38C04-04 ), delaDir ección G eneral deInve stigación Científi ca yT é cnica ( DGICYT)delMini sterio d e Educación y Cultura.
Micologia, vol.24: 179-186; 2002. Homenatge A. Rocabruna 183
F ig. 2 : Gymnomycess ublevisporus M oreno-Arroyo, Lli stosellaet Ramerade la O sa. Peridio:e lemento s epicuticulares.
R evista C atalana de Mi cologia , vo l. 24: 181-188 ; 2002. H omenatgeA .Rocabruna
BIBLIOGRAFIA
BEATON , G. , D .N. P EGLER & T .W.K. Y OUN G ( 1984).-Ga steroid Ba sidi omyco ta o fVi ctoria S tate , A u stra lia. 2 R u ss ulales K ew B ull., 39 (4) : 669-698
CALONGE , F. D ( 1999).- C o ns id eraz ioni inm erito a lIa ta ssonomia d i Gymnom yces, Mart ellia e Ze llerom yces (E la s m o m yce tac ea e, R u ss ulales). P a g in e diMi cologia 12 :50 -52.
CA LONGE , F.D & JM VID AL ( 1999).- Gymn oniycesa mmophilu s Vid al & Ca longe. e ncontrado e nPortugal. B oletinSo c. Mi col. d e Madrid 24:65-70.
CA LONGE , F. D. &M. P MA RTÍN (2000).- M orphologic al a ndm oleculardatao n the ta xonomyof Gymnomyces, Mart ellia a nd Ze lleromyces(R ussula le s). M yc otaxon , LXXVI:9- 15.
CA LONGE, F. D. , 1. GÓM EZ & B . MORE NO(1 994 ).- Gy m nomyces[e rrug in asce ns Sin ger & Sm ith (Gastero myc etes) e n E s paña. Bol etin So c. Mi co!. d e Madrid 19: 305-30 6.
CA LONGE , F. D. & P .M. P ASABAN (1 991) .-Nu evosdatosso brelo s hon g o s hip ogeo s d eE spaña.IV Gymnom yces xan tho spo ru s (H awke r) A. H. S mith , novedad p arae l ca talogo e spañol. B o le tinS oc. Mi col d e Madrid 16:29-45.
DR YI G , D .M. & D .N. P EGLER ( 1977).-Newa ndnoteworthy g as te roidre lativ es oftheAgarica les fromtro pi ca l Af rica Kew Bull etin , 32 (3) : 563- 569.
HOR AK , E (1963 ).- F ungi a u stroamerica ni.VI. Sy dowia , 17(1 -6): 206-2 13.
LLISTOSELLA,1. & 1.M VID AL(1995 ).- Du e nu ove sp ec ie di R uss ulales ga ste roidi d elIa regione m editerranea R iv is ta d i Mi co lo g ia XXX VIII-2: 149 -1 62.
MO NTECCHI , A. & M .SAR ASINI (2000) - Fun ghi ipo g eid 'Euro pa. A.M. B .Fo nda zio ne Ce ntroStudiMi c ologici, M OREO -ARRO YO B , 1. G OMEZ & F.D .CA LONGE (1998 ).- Ze lle romyces gien nensis sp. nov. (R ussulales), a g as tero id fu ngu s fromtheso u th o fSp ain. Cryp togamie, M yc o!. 19(12 ): 107-111.
M ORENO-ARROYO , B ., 1. GÓM EZ & F. D.C A LO NGE(1998 ).- Zell eromyces m er idionalis(R ussulales, E las momycetaceae ), a neww spec iesfromSp ain. Mycotaxon , 69:467 -47 1.
MOR ENO -ARROYO , B. , 1. GÓOMEZ & F. D. CALONG E(1 999).- Gymno m yce s domin g u ezi i sp.nov.from S pain. M ycol. R es , 103 (2):2 15-218.
PEGLER , D. N & T .W .K. Y OUNG ( 1969).-U ltra structure of b a sidi o sp ore s in Agarica les inrelation to taxonomya nd spore d isc harge. T rans.Br it. M ycol.So c., 5 2: 4 91-496.
PEGLER, D .N. & T. W.K.YO UNG(1 979).-Th egas teroid Ru ssulales.T rans. B rit M ycol. So c., 72 (3):3 53-388.
PEGLER , D .N., B. M. SPOONER & T.W.K YO UNG ( 199 3) - Br i tisli Trujjl es. R oyal B otanical G arden s, Kew.2 16p p
S INGERR .& A. H. SMITH ( 1960 ).- Studi es on sec otiaceo us fungiIX.Th e a stero ga str aceou sse ries. M em oirsoftheTorrey Bota nica l C lub , 2 1: 1-112.
S MITH , A. H (19 62 ).- No te s on A stroga stra ceousfungi. M yc olo gi a, 54(6) : 626-63 9.
S MITH,A .H.(1 963).- Ne wA strogastraceous fun gi fromth e Pa cífic North we st. M y cologia, 5 5 (4): 42 1-441.
S MITH , H.V. & A .H. SMITH (19 73).- Th eno n-gilled flesh y fung i WmoC B rownCo mp.Publ. , Dubuqu e, Iow a .38 1pp
T RAPPE , 1.M. , T.LEBEL & M .A. C ASTELLANO (2 00 2 ) - N omenclatural re vision s inth e seq ues tra te ru ssul oidgene ra. M yc otaxon 8 1:195-214.
V IDAL , 1.M .(1 997).-Algunos h ongos hip ogeo s nu evoso pocacita do s d eCa taluñaa (Zigo m yco tina,A sco my coti na y B a sidi omycotina ) R e vistaCa talana deM ico logia, 20:25 -6 1
Z HANG , B.C. & Y.N YU (1 990).-T wo newspeciesof gas teroid Ru ssulal e s fro m C hina , w ithnoteso ntaxonomyof Gymno m yces, Martellia a nd Ze lle rom yces .M y c o!. R es , 94 :457 -462.
3 : Gymnomycess ublevisporus Mor eno-Arroyo , LlistosellaetRomerod e la O sa. E sporas ob servadasal microscopioe lectrónicode b arrido(SEM).
Fig.
Gymnomyces sublevisporus Moreno-Arroyo, Llistosella et Romero delaOsa.(BCNJL51ül, Holotypus).
MYCENA BRUNNEOMARGINATA ROBICH, UNANUOV A SPECIE DELLA SEZIONE RUBROMARGINATAE DALLA CATALOGNA
Gio vanni ROBICH
cio M useoCivico diSt oriaNa turale - 1730 S .C roce.1-30135 Venezia.
ABSTRACT. Mycena brunneomarginata Robich , anewspeciesinthe section Rubromarginatae collected in Catalonia. M ycena brunneomarg inata, a newspecies co llectedin Ca talonia d uring theIX Jorn ades Mi cològiques d e la CEMM , inthe N atural P arkofthe Mont seny, is here described. It mainly differs from oth ere ntities of thesection Rubromarginatae b y the bro wncolor of the ed geof the lamellae.
Key words: B asidiomycetes,Agar icales, Mycena sez. Ru bromarginatae,M. brunneomarginata, Ca talonia.
RESUM. Mycena brunneomarginata Robich , unanovaespèciedelasecció Rubromarginata e troba da a Catalunya. Es d escriuico mentaun a novaespècied e lasecc ió Ru bromargi natae:Mycena b runneomarginata, recol.lectadaa lP arc N atural d el Mont senyenles IXJornades dela CEMM, a S l. HilariSacalm. E s diferencia d 'altreses pèciesde lasecc ióprin cipalment pel marge d eles làminesde colorbru
RIASSUNTO. Mycena brunneomarginata Robich , unanuovaspeciedeliasezione Ru bromarginatae da lla Catalogna. M ycena brunneomarginata, un a nu avaspecieracco lta in u na località della C atalognaè quidescritta. Sidi fferenzia da altre entitàdellasezio ne Ru bromarginatae prin cipalmente per l 'orlo d ella lamella di co lorebrun a.
INTRODUZIONE
Dur ante le IX Joum ées My cologiques de la Confédération Eur opéenne de M ycologie M éditerranéenne or ganizzate dall a Societat C atalana de Micolo gia, ch esi so no svolted al4all'1] No vembre 2001 a St.HilariSa calm(Girona,Cat alogna),sono state visitate alcunelo calità del P arque Naturaldel Montseny ricch e diflor a mi cologica , in particolare , di specie appertenenti a l genere M ycena. Frale specie raccolte e determinate al momento è dovero so men zionare M ycenaa bramsii (Murrill) MUITill , M.a etites (Fr.)Quél. , M .c apillaripes Peck , M. c itrino marg inata Gillet , M.d iosma Krie glst. et Schwob el, Mi fage torum (Fr.)Gillet , M . rubrom argin ata (Fr.:Fr. ) P.Kumm .e M .v itilis (Fr.)Quél.Altreentitàin vece, chedurant e lo sv olgimentodelIe g iomatemicologichesono state og getto di superficialeo sservazione,sono statepro vvisoriamente c ollocatein erbario , in attesadi approfondire lo studiodeic aratterimicro scopici. La speciede scritta è statareperitasuinfior escenze di C edrus sp.inuna piccola radura erbosa, sullaqualeeranopre senti duecedri secolari. M ycena brunn eomarginata Robich sp.nov.
Pil eus 5-7 mm in diam etro,co nico-carnpanulatus, pallide c re meo-fuscescens. Lam ellae 14-1 7, adnata e vel d e currentes,c remeae,a cie brunn ea. Caro c remea.Stip es 24-2 8 x1 mm. fistulosu s, fragilis, c remeus. Habitat gregarie, inflore scentis C edrorum in sideus. Spora e 8,5-11 x 5 -6-(7,5) um, ellipsoideae, amiloideae. Ba sidia 28-31x8-8,5 pm , tetrasporica. Ch eilocystidia 40-85 x11-18 urn , [usiformia , fle xuosa ,c lavata,la evia vel pau ce,g rosseexcrescentia. Pleuro cystidia 50-85 x 11-22 um , frequentia , a c heilocystidia s imilibus.Epi cutis hyphis 2,5-7 um lati s, di verti culatis in structa. Ext ernae hyphae stipitis 2-6 pm latae, lae ves v el diverticulatae. Caulo cystidia 35-150 x 4 -7 um , c lavata, diverticulata. P i g mentum granulos brunneo-lutescentes intrah yphis epicutise tin diverticulis minute format. Fibulae praesentes. Holotypus M CVE 937. Le g. G. Robich, 8-11-2001. P ropev icurn Sant Sadurni d' Osormort dictum , O sona, Catalonia
ETIMOLOG IA. Inriferimentoa ll'orlod ella lamella di colorebrun o.
Ca ppello 5-7 mm ,c onico-campanulato, g lab resce nte-pruinoso , igrofano,c rema c hiaro oc rema brun astro moltoc hiaro ,ce ntro bruno , orlo c oncolore o ppure; seu mido, striatop er tr asparenza. L amelle innum ero di14-17,spaziate,nonlar ghe,arrotondate inpr ossimità d el bord o d elca ppello, asce ndenti, adnateo a ppena decorrenti per unpic colo d entino,c rema c hiaro co npi ccole punt eggiaturese ure(lente)specialmentein vicinanza de ll'orl o,o rlobruno , persistentea nchein m aterialed i e rbario.C arne in significante ,c rema scuro a l ce ntro,od ore nullo ,sa porenonacce rtato.
G ambo24-28 x 1mm , uniforme, cav o, f ragile, g labrescente-pruinoso, c remabi ancooc remaialino in a lto,poicre ma ac quoso, c rema-grigio, c rema sc uro, c rema fu ligginosoinb asso, b ase non radicante co nr adipe libi ancastri. H abitatgregario s uinfior escenzea l s uoloind ecornposizione di ce dro seco lare (Cedrus sp.).
Sp ore(fig. I ,A ) 8,5- 1 1x5 -6-(7,5) 1.1 m ,c ili ndrico-ellittiche ede llittiche, a lcune e llissoidi,rare subamigdaliformi, co ntenuto o paco, a picolonon m olto p ronunc ia to ln a b eneev idenziato, a miloidi. B asidi28-3 1 x8-8,5 IJ m, 4-s p., c lavati.Ch eilocistidi(fig.l , B )40-85 x11-18 IJm, f usoidi, f1 essuosi, c lavati, a lcuni c on zo na ce ntraleingro ssata,a ltri c on zo nalegg ennentestrozzata,la m aggior p arte lisci,co n co ntenutobrun o-giallo opa co, api ce ingr ossa to-arr otond a to, lageni fonn e,o ppure c ondu e, tre, qu attrogrosse esc rescenze,rari c on esc rescenzelaterali, b ase ri strettae po co pr olungata, riempionope rint ero l'orlo d ella lamella.Pl eurocistidi 50 -85 x11-22 1.1 m ,simili a i c heilocistidi, frequenti.Ife d ell'e picute (fig.l , C ) lar ghe2, 5-7 u m, g ialleinM elzer,c ilindriformi,ramificate, unite d aa nastomosi, co ndi verticolise mplici, f1 essuosi, ricoperti d a un so ttile stratodim ateriag lutinosa. Pi gmentop recipitatoinpi ccoligr anulidi c olore bruno -giallo è pr esenteall'interno diqu este ifee nei di verticoli. SuIb ordo d elca ppello sio sservano d eglic lcmentite nnin ali d elle ife d ell'epicute(fig. 1, D ),2 5-60x 8- 15 IJm, c lavati,di verticolati. T rama d elca ppello forma tad a ifeg lobose eg lobosoa llungatelarghe fino a 55 1.1 m ,e d a ltre ves cicoloselar ghe fin oa4 0 1.1 m. Str atoso ttoimeniale cos tituito d a ifeg lo boso-allungate ec ilindriche,6 -11 x 3 -4 IJ m. Ife d el p iedeci lindriche:int erne larghe fin oa 24 IJn1 , p seudoamiloidi in bruno-ro ssovinoso e m etacrornatiche in violap allido;es terne (fig.1,E) larghe2-6 IJm, g ialleinM elzer, lisce p er lun ghi tr atti,a ltrimentiri coperte didi verticoli di stanziati. C aulocistidi(fig 1, F )35-150x4-7 IJm, c lavatiinform e ir rego lari,co ndi verticoli ingrossati,simili ad esc rescenze.Ife d ella tram a del c appello e d elle la melle p seudoamiloidi inro sso -bruno vinoso. Giunti a fibbi a o sservatisulleifedell ' epicutee d es terned el pi ede, nonchésu a lcuneife d ella tram a d elca ppello e dell a lam ella.
N OTE . F rale num erosespeciedella sez ione Rubromarginatae, alcunem ettono in evi denza l' orlo d ella lamellaco ntoni bruni , ade sempio orloro sso-bruno (M. aca d iensis M aas G eest.e M p orph yrea M aas G eest.e tE. Horak ), orloro ssa stro-bruno (M. c heboyganens is A.H Sm. e M h epatica Villarreal, H eykoope tM aas G eest.), orloro ssastroscuro (M.ru broquercina G. Morenoe tH eykoop , speciequ esta, il c uiorlo lamellare mantien e lac olorazione a nchein ess iccata) e dorlo porpora -bruno (M. e legantula Pe ck). Qu este entit à, oltread ess erepri ve diunorl o lamellare brunohanno an che c aratterim ac ro e micro scopici diver si da M. brunn e oma rginata.
An che M. rufo limitata Maas Gee st. etE. Horak (MAAS GEESTERANUS & HORAK , 1995:190 ) hal 'orlo d ella lamella di colore ro s so-bruno , manum erosic aratteridiv ersi corn e,ad ese mpio, capp ellog rigioconfibrillebruno scuro,lamelle eg ambog rigi, spore g lobose,ifed ell'e picute e d es tern e d el pi ede lisce, c aulocistidi lageniformi larghi -4, 5 1.1 m ,e dapparti ene allanuo va sez ione Rufolimit atae Ma as Ge est.e tE.Horak. M.li vid orubra S egedin(SEGEDIN,1991:48 ) pr esenta un o rlolamellare bruno sc uro esidiff erenzia da M. brunn eomargin a ta p er il c olored elcap pelloro ssoporporac onfibrill e gri gio-bruno , lam elleega mbocon colori,sp ore piu pi ccole, 6-9 ,5 x 3 -4,5 IJm, c heilocistidi piu pic colie r amificati, ed è pri va dipl eurocistidi. M d actylina, M. sa niosa, M.ni grescens e M.fu rva sonoquattronuove e ntità c onorlod ella la melIa ro sso -bruno obruno sc uro d escritte d a MAAS GEESTERANUS &DE MEIJER ( 1997: 4 7 -78),h anno tutta viac aratteristiche p er tuttodi ssimili dalla speciede scritta ed , inoltre ,sono collocateinnuovedi versesez ioni: Da ctylinae, Sani osae e Ni grescentes. Una spec ieco n orlolam ellare brunooro sso-porpora è d escritta d a L. God ey, M.fu s comarginata , maque sta,c orne eviden ziato dalla tavola , conci stidi appuntiti e conpar etespessaebruna , potrebbe e ssere una piccola form a di Mara smiusc ohaerens (KUHNER, 1938:419 ).
Fig. 1. M ycena brunn eomarginata(holotypus): A) spore;B) cheilocistidi;C) ife dell 'epi cute; D ) e lementi terminali delle ifedell ' epicute ; E)ifee steme del piede; F) cauloci stidi.
M. brunn eomarginata, che s i differenzia daaltreentitàdelIa se zione Rubromarginatae perl 'orlo d elIa lamella di c olore bruno , cappelIo chiaro ,g ambocr ema c onba se crema- grigio o c rema fuliggino so e per il particolare habitat s uinfior escenza di Cedrus sp ., è una e ntitànond e scritt ae tr ova co lIocaz ionenelIa sez ione cit ata in v icinanza c onM. li vidorubra.
RIN GRAZIAMENT I
L ' autorees primeun v ivorin graziamento alD r. Xa vier Llim ona (B a rce lo n a ) per la traduzione d elIa d ia g no s i o riginaleinlin gua latina.
BIBLIOGRAFIA
KÜHNER, R ( 1938).- Le Genre Mycena Paris, LechevalIier, 7 10 p LODGE, DJ. ( 1988).-Three new Mycena species (Basid iomycota: Tricholomataceae)fromPuerto Rico. T ransactions Bri tish Mvco logical Society, 9 1(1):109-116.
MAAS GEESTERANUS, R.A. & A. HAUSKNECHT ( 1998 ).- T wostrikingMycenasfronthe Southern Hemisphere Osterreichische Ze itschrift[ürPilrkunde , 7: 123-128.
MAAS GEESTERANUS, R A. & A.A.R.DE MEIJER ( 1997).- Myceneae paranaenscs: 1- 164.
MAAS GEESTERANUS, R.A.& E HORAK ( 1995).- Mycena and relatedgenerafrom Papua New Gu ineaa ndNew Ca ledonia.InTaxo nomic MonographsofAgarica les. BibliothecaMycologica, 159: 143-229.
MAAS GEESTERANUS, R.A.( 1986).-Conspect usofthe Mycenaso ftheNorthernHemisphere-8 Proc. K Ned.Akad.Wet. (Ser. C) 89(3):279-3 10.
MAAS GEESTERANUS, R.A.( 1997).- Mycenaschildiana, a newspecies from Ita1 y. Persoonia , 16(3):4 12-414. M ÉTROD,G.( 1949).- LesMycènesde M adagascar.(Prodrotne el uneflore tnycologiquedeMadagasca r.III): 1-1 46. MÉTROD, G.( 1955).- Mycenan igromarginata n. sp. Sc h we iie rische Zeitschriftfiir Pilrkunde, I :45-47.
MO RENO, G.&M. HEYKOOP(2000).- Due nuovespecie di Mycena delIavegetazionemediterranea iberica. Rivist«di Micologia. XLIII (4):303-3 13.
ROBICH,G.&A. GENNARI (2000).- Mycenaa urantiistipitata. una nuovaspecie delIa Sezione Rubromarginatae. Ri vista d i Micologia, XLIII (2):II1-119.
SEGEDIN,B.P.( 1991).-StudiesintheAgaricales of NewZealand: some Mycena speciesin sections Longisetae.Polyadelpha, Rubromarginatae, Ga lactopoda, Lactipedes, and Calodontes. NeHJZea land Journal ofBotany, 29:43-62.
SM ITH, A.H. ( 1947).- Notth Ame rican Species o]Mycena . AnnArbor,52 1 p.
VILLARREAL, M., HEYKOOP,M.& R.A.MAASGEESTERANUS( 1999).- Furthernewspecies of Mycena from Spain. Pe rsoonia, 17(2):235-244.
M ycena brunn eomarginata Robich
M ycena brunneomarginata Robich (cheilocistidi)
M ycena brunn eomarginata Robich (pileocistidi del bordo del cappello )
FONGS NOUSO POC CITATS DELA COMARCA DEL SEGRIÀ (LLEIDA)
C.
CORTÉSl i J. MONTÓN 2
1.- B arceloneta, 136,E-25 179M aials(Lleida).
2.- Prat d e la Rib a,40 , 7è,3a, E -25008 Lleida.
ABSTRACT.Somefungi rare ornewtotheSegriàregion(Lleida,Catalonia, NE Spain ). A choice of 17 species (5Ascomycota, 12 Ba sidiomycota)collectedinthe semiarid,lowl and areaoftheSegriàas quoted , with shortde scriptions anddi scussion ofthemo st int eresting taxa: Desmazierella acicola, L eucoscypha pata vina, Al eurodiscusdiscifo rmis,Calyptellacapula , C eratellopsis a culeata, Clavaria ac uta,Ka vinia alb oviridis, L epiota gri seovirens, Phellorinia h erculeana and Ramariopsis pulchella.
RESUM.FongsnousopoccitatsdelacomarcadelSegrià(Lleida). Un a tria de 17 espècies (5 Ascomicets, 12 Ba sidiomicets) trobade ssobretot voraMaial s, alSegrià, es mencion a,sovint juntament ambun a breu descripció i comentaris, sobretot e n el casdels tàxons més-interessants,es mentats e n el resume nan glès.
RESUMEN.Bongosnuevosopococitadosdela comarca delSegrià(Lleida). Se mencion a un a selecciónde 17 especies (5Ascomicetes, 12 B asidiomicetes) h alladosenlacomar ca del Segri à,e nun territori ocontin ental,semiaridoyabaj a altitud.Sobretodoenel casodelos taxones mas interesantes, mencionadose n e lresumen inglés,se ofrecenbreves descripcionesycomentarios.
INTRODUCCIÓ
Lapartdeterritorions ' han recol-lectat aqueste s espèciescorre spon al sud-oestdelacomarcadel Segrià (Lleida,Catalunya ), unaàreacaracteritzadapelsbo scos depiblanc (Pinushal epensis) no gaireexten sos, ambalgune s carra sques (Qu ercus ilex ssp. ballota ) re siduals idi sperses, iun sotabosc ambtimó ( Thymus vulgaris), romer (Ro smarinus offi cinalis), argelague s iconreu s d 'oliveres i ametller s, principalment.Laclimatologiaé s semiàrida , ambpoque s iirregular s precipitacion s,a més delaincidènciadelcerç (vent secdelnord-oe st). E s tractad 'una zonaque , totihabere stat inclosa dins delprojecte "BiodiversitatMicològicadeCatalunya", imés concretamentenlaprimeraetapa ("BiodiversitatMicològicadeles terre s dePonent "), impul sada perlaSecciódeCièncie s Biològique s del 'Institut d 'Estudis Catalans , conjuntamentamblaSocietatCatalanadeMicologi a iel DepartamentdeBiologiaVegetaldelaFacultatdeBiologiadelaUniversitatdeBarcelona , hae stat pocestudiada , atesa lallunyaniadeBarcelonail 'adversa climatologia , quenomé s permet recol-lectar materialenperiodesdetempsmolthumits.Lesespèciesestanordenadesperclasse s ialfabèticament , indicant l'UTM (31T)il 'altitud deleslocalitats.Detotesles espèciesexi steix diapositivaimaterial d 'herbari, con servat enelsherbari s particularsdel s autor s.
ESPÈCIES ESTUDIADES
CLASSE ASCOMICETS
Arachnopeziza aurelia (Pers. ) Fuckel
Apoteci s cupuliforme s oaplanat s, de1-2mmdediàmetre.Himenillis, decolorgroc.Superfície externaambpèl s decolorgroc-daurat , moltvistosos. Creixengrup s nombro sos,sobreunateranyina blanquino sa, uncaràctertípicd 'aque st gènere.
MATERI AL EST UDIAT. LLEIDA: Part ida de Cristia ns, Maia ls (Segrià ), UTM 289345840 , alt. 320 m, sobrefulles i branq ui llons de coscoll ( Q ue rcus c occ ife ra), 13-3-200 I, leg C Cortés, CC M 604
Ciboria batschiana (Zopf)N.F. Buchw.
MATERI ALESTU DIAT LLEID A: Obaga del Pou , Ll ard ecans(Segrià), UTM 293445870 , alt. 28 0 m, sobre glan s decosc oll i Quercus c occ ife ra) , 23 -9- 1999, leg. C. Co rt és, CCM 3 17 .
Desmazierella acicola Lib.
Apot eci s de 1-3 mmde diàmetre , e nformade d isc aplanat ,sèss ils . Him eni dec olorbrun enc , amb alguns pèl s di sper so s, qu evers elmarge il 'ex terior ,són 111é s e vidents; pèl s atapeïts, deco lornegre . E spore s e l-lipsoïdals, de 17-21 x 10-11 um,
MATERI AL ESTUDIAT LLEID A: La Devesa, Maials(Segri à), UTM 2926 45820 , alt. 380 m , sobreacícules de pi blanc t Pinus hal epensis), 17-2-200 2, leg. C. Co rtés, CCM 709
Diatrype stigma (Hoffm.: Fr.)Fr.
Fructifica cion s formad es perune stroma, de 30-40 mmde diàmetr e , a mbla superfície cobertade papil-I e s (peritecis).Freqüent e nl 'àrea e studiada.
MATERI AL ESTU DIAT. LLEID A:Finca Montoli vet, Maials(Segrià), UTM 292 145 843, alt. 350m, sobre fusta en descomp osició, probabl ement d ' ametller (Prunus d ul eis), 17 -11-200 I, leg C. Cortés, CCM 6 89.
Apot eci s e nformadecassoleta,de 3-6 mmdediàm etre. Him eni llis, decolord ' ataronjatc lar a crema,supe rfíc ie externamés clara , amb elmargedenti culat , decolorblanquinós, un c aràctermolt ev ident e n e ls exemplar s madur s. Unacolòniamoltnombro sa e nunbo sc de Pinu s halep ensis c remat do s anysaban s.
MATERI ALESTU DIAT . LLEID A: Partida elCirerer, Mai als (Segri à), UTM 2943457 84, alt. 3 80 m, sobrela terraadherida a un calc inalde pi blanc tP inus hal epensis) cremat, 11-12-2000, leg C Cortés, CC M 557.
OBSERV ACIO NS. Citatanteriorment per BALLARÀ ( 1995) aC an Gomir a iXiulan s(Berguedà).Un a compl eta descripci ó, ambiconografia , e s trobaa TABARES & ROCABRUNA (2002).
CLASSE BASIDIOMICETS
Aleurodiscus disciformis (Fr.) Pat.
Ba sidioma resupinat, de formairregularoarrodonida , de 10-35 mmde diàmetre. Himenillis, de colorblanc-crem a. Elmargepotultrapa ssar el substrat.E spore s el-lipsoïdals, de 15-18 x 10-14 fl m, hialines iverruco ses. Ci stidis moniliformes ,sovint amb unamassa cri stal-lina ver s l 'àpex .
MATERI ALESTU DIAT LLEIDA :Camíde la Boga, Mai als (Segrià), UTM 289 3 45 848, alt. 320 m , sobre branqu es mortes d' alzin a ( Que rc usilex ssp. ba llota ), 2- 12-2002 , leg. C. Cortés , CCM 698 .
Calyptella capula (Holmsk.: Pers.)Quél.
Fructificacion s enformadecalze , de 2-4 mm de di àmetre . Hime ni llis , de colorblanquinó s ocrema e nmadurar.Superfície e xternafeltradaidelmateixcol or. E stípit de 1-3 mmdelongitud , ambpèls blanquino sosq uepoden serforçaevident s. E spores el-lipsoïdals, llises, hialine s, de 6-8 ,5 x 3-5urn. Ba sidis tetra sp òrics, de 20-23 x 6-7urn. Freqüental 'àrea e studiada, de sprés depluge s abundant s.
MATERI AL ESTUDIAT. LLEIDA: Fin ca Mon choi g, Maial s(Segrià), UTM 28 93 45844 , alt. 320m, sobre tiges maltes de bledes (Betavulg aris ), 5-10-2001, leg. C. Cortés, CCM 665.
Campanella caesia Ramagn.
B asidiomasèssil,de 4-9 mmde diàmetre , aviataplanatide colorgrisa blanquinós. Làmines pliciformes,anastomitzades,amples, del mateix color.Carnprima , insignificant ielàstica. Espores citriformes,de 7 -8 x 3-4 um ,ambuna gútula.Ba sidis tetraspòrics.
OBSER VACIO NS. Recol·lectada unatardormoltplujo sa, enunllocombrívol. Seguramentfreqüent , j a que haestatcitada per PÉREZ-DE-GREGORIO ( 1997) aCanetd 'Adri(Gironès),perVILA & LLIMONA ( 1998) alPortdelaSelva(AltEmpordà ), PratdeLlobregat (BaixLlobregat ) iAmpo sta (Montsià),iper TABARÉS & ROCABRUNA ( 1997) a Ve spella deGaià(Tarragonès).
Ceratellopsis aculeata (Pat.) Carner
Ba sidiomes petits, filiformes, de 0 ,5-2 x 0 ,1 mm, decolorblanc , amblapartinferior estèril.Fructifica formantcolònie s nombro sessobrebranque s mortes, ende scomposició i semienterrades,d 'ametller iP runus dul eis). E spores el-lip soïdal s, de 4 ,5-6 x 3-4 urn Ba sidis tetraspòrics. Hifes de 2-3 urnde diàmetre.
MATERIAL ESTUD IAT. LLEIDA: La Devesa, Maials(Segrià), UTM 2926 45820, alt. 380 m,sobrebranqu etes mortes d'ametller (Prunus duleis), 6-1-2001, leg. C. Co rtés, CC M585.
Clavaria acuta Fr.
Ba sidioma lanceolat,simple (senseramificacions), de 20 -70 x 2 -3 mm.Himenillis, decolorblanc , que , enmadurar ,es tomaunamicacrema.E spores ovoide s o subgloboses,de 7-9 x 5-6 um , llises, hialines. Ba sidis biotetraspòrics, ambunafíbulacaracterí stica, enformad 'ansa, alaba se.
MATERIAL ESTUD IAT. LLEIDA: La Devesa, Maials(Segrià), UTM 2926 45820, alt. 380 m,sobre sòl arg ilós, entre l'herba,6-1-200l , leg. C. Cortés, CCM 578.
OBSERVACIONS. Peridentificaraque sta e spècie ens hemdefixar enlapre sència, alaba se del s ba sidis, d 'una fíbulaenformad 'ansa.
MATERI ALESTUD IAT. LLEIDA :Carretera Almatret-Maials km 4,5,Maials(Segrià), UTM 28 66 45790, alt. 43 0m,sobre branqu etes de coscoll ( Quercus coccife ra) i acíc ules de piblan c i Pinushalepensisi, 2-12-2001, leg. C Cortés, CCM 696.
OBS ERV ACIONS. E s considera unaespècie rara , però l'hivern del 'any 2001 lavàrem recol-lectar a cincllocs diferents ienabundància. Recol-lectada tambéaVilloslada deCamero s (Rioja) , voraelriu Mayor ,sobre Fa gussy lvatiea, el 15-10-1997 , leg. I. Salcedo , 9141 IS , BIO-fungi 8698. La de scripció iiconografiadelapresent recol-lecci ó de K.albo viridis e s trobaaCORTES (2002).
Lepiota griseovirens Maire
Ba sidioma més aviatpetit.Píleude 15-25 mmdediàmetre , convexiambunumbólleugerament marcat ; cutículadecolorblanc-gris, cobertad 'esquames verdoses, més fosques verselcentre. Làmine s lliures. Estípit de 20-30 x 2-3 mm , delmateixcolorqueelpíleu.E spores e speronades, de 78,5 x 3-4 urn.Ba sidis tetraspòrics, de 26-29 x 8-9 um.Queilocistidis de 33-36 x 6-8 urn.
MATERI ALESTU DIAT. LLEIDA : Carretera Almatret-Maial s km 4,5,Maial s(Segrià) UTM 286645790, alt.430 m,en un a clari an a d'un bosc de Pinu s halepensis, 21- 11-2000, leg. C Cortés, CCM 521
Panaeolus antillarum (Fr.) Dennis
MATERI ALESTU DIAT. LLEIDA: Granj a dels Rayo s, Maial s(Segrià), UTM 2914458 "10 , alt. 390m,sobrefem s de cav all, 14-6-2000, leg. C. Cortés, CCM 45 3.
OBSERVACIONS. P. antillarum ésdiferenciade P. semiovatus (Sow.: Fr.) Wünscheperl'ab sència d 'anell. Ambduesespèciessónmoltproperesicreixenenelmateix hàbitat(fems devacaidecavall).
Pellidiscus pallidus (Berk.et Broome) Donk
Basidiomaenformadecopa , queesvaobrintfinsaaplanar-se, sèssil, de 1-3 mmdediàmetre. Himenillis,decolorblanc-cremaiamblasuperfícieexternafeltrada. Espores el-lipsoïdals , de 7-8,5 x 4-5 um , decolorgrocp àl-lid.
MATERIAL ESTU DIAT. LLEIDA: Carretera Almatret-Mai als km 4,5 , Maial s(Segrià ), UTM 2866 45796 ,alt. 43 0m, sobre gramínies endescomposició, 9-3-200 l, leg. C. Cortés, CCM 598.
Phellorinia herculeana (PalI.: Pers.) Kreisel
Ba sidioma piriforme, de 120 mmd 'alt per uns 50 mmd 'am ple. Debonprincipi semihipogeu, de sprés estipitat.Exoperidicobertd 'esquames poligonals (5 ala partalta), decolorblanc-ivori, que es separen,sensedesprendre ' stotalment,enmadurar.Endoperidi llis idecolorcrema . Glebamadura decolorbruclar.Estípitafuat, gairebédeconsistència llenyosa.
MATERI AL ESTU DIAT. LLEIDA: Partida de Vinatesa, Artesa de Llei da (Segrià), UTM 3045 74604 , alt. 180 m,sobre sòl sorre nc, en un marge decamí, 15-4-200 l , leg. 1. Montón , JMM 384.
OBSERVACIONS. Estractad 'un rargasteromicetde l' ordredeles Tulo stomatales. L 'única citació conegudafinsaraaCatalunyaésladePEREZ-DE-GREG ORIO ( 1998), aMa s deMelon s, Castelldans (Garrigues).
Ramariopsis pulchella (Boud.) Corner
Basidiomaramificat, de 15-20 mmd 'alt, d 'un vistós colorviolaciquanestàfresc, que empal-lide ix en deshidratar-se.Ramificacionsbifurcadesvers l 'àpex. Baseblanquinosa.Esporesarrodonide s, finamentverrucoses,de 3-4 x 3 um.Basidistetraspòrics,de 18-20 x 4-5 urn,
MATERIAL ESTU DIAT. LLEIDA: Partida del Cirerer, Mai als (Segrià ), UTM 2943 45780 , alt. 360m, en una petita roureda de Qu ercus fa ginea ambpi blanc (Pinushal epensis), 6-11-2001 , leg. C. Cortés, CCM 686 .
Rickenellafibula (Bull.: Fr.) Raithelh.
Píleude 3-9 mmdediàmetre,d'hemisfèricaconvex , amb elcentre deprimit.Superfíciefibril-losa radialment, decolorgrocataronjatviu.Làmines amples, decurrentsidecolormésclar.Estípitde 3070 x 1-1,5 mm,llis, delmateixcolorqueelpíleuiambcordonsmiceliars, decolorblanc , alabase.
MATERI AL ESTU DIAT. LLEIDA: Maials(Segri à), UTM 285645792 , alt. 350 m, nombrosos exemplars entre la mol sa, en un boscdepi blanc (Pinushal epensis), 5-1-1996 , leg. 1. Montón , JMM 132.
AGRAÏMENTS
VolemagraïraA.Rocabruna(PremiàdeMar)elsseusvaluososconsellsilasevapaciència. A M.Tabarés(SantCugatdelVallès)l'identificacióde Desma zierella a cicola , aP.Pérez Daniels (Alcal à deHenares)l'identificacióde Kavin ia alboviridis ia 1. Vila(Barcelona) i X. Llimona (Barcelona)els seusconsellsisuporta l'hora defereltreball.
BIBLIOGRAFIA
ARENAL, F. , GONzALEz, V. & F. ESTEVE-RAVENTÓS (1997 ).- Dos Lepi otas mediterr àneas poco conoc idas. R e vista Catalana Mi col. 20: 147-151.
BALLARÀ, 1. (1995 ).- Algun s ascomicets interes sants del s Pirineus Catalan s. R evista Catalana Micol. 18: 1-8 BERTEA, P., BON, M., CHEV ASSUT, R. , COURTECUISSE, R., LECOT, C. , NEVILLE, P. , PROUST, F. & 1.R. RAS COL ( 1989).-Le s noms valide s d esc hampignons. Annales de la F.A.M.M. 128 pp.
Revista Catalana de Micologia, vol.24:193-199;2002. Homenatge A. Rocabruna 197
BON, M. ( 1987).- Guiade campod e loshongosdeEuropa. Edic.OmegaS.A.Barcelona.351pp. BON, M. (1993).-FloreMycologiqued 'Europe. 3-Les Lépiotes. DocumentsM ycologiques. MémoireHorsSérien° 3. 153pp. BREITENBACH,1.&F. KRÀNZLIN (1984-1991).- Champignons deSuisse. TorneI, IT iIV.Edil.Mykologia.Lucema.320412-371pp.
TEUVO, A.(2000).- NordicMacromycetes.Vol. L Ascomycetes. Nordsvamp.Copenhagen.309pp.
VILA, J. &X.LLIMONA(1998).-ElsfongsdelParcNaturaldelCapdeCreusiSerradeVerdera(Girona). I. Espècies xeròfiles dellocsoberts,amb Cistus i gramínies. RevistaCatalanaMicol., 21:125-136.
VILA,1.,ROCABRUNA,A.,LLIMONA,X.,TABARÉS,M., LLISTOSELLA, 1. & D.SIERRA(1996).-Fongsnouso POC citatsdeCatalunyaiAndorra. I. RevistaCatalanadeMicol. 19:25-46.
Aleurodi scus di s ciformi s (Fr.)Pat. (foto J. Vi la )
ABSTRA C'I'. Somenovelorinteresting cortinarii fromtheIbero- Insular area (11). Some novelor interesting cortinarii are reported or described , asaresultoftheIXth. CEMM Conference , inSantHilari Sacalm, from November 4to10, 2001.
RESUMEN. Algunos cortinarios novedososointeresantesdel àrea iberoinsular (11). Secitano describen algunos cortinarios novedosos o interesantes aparecidos enel transcurso delasIX Jornades de la celebradas en Sant Hilari Sacalm, del4al 10-11-200 1.
Palabras clave: Taxonomía, Agaricales, Cortinarius, area iberoinsular, Catalunya, Sl.HilariSacalm.
RESUM.Alguns cortinaris novellsointeressantsde l'àrea iberoinsular (11). Esciteno descriuen alguns cortinaris novellso interessants trobats durant lesIX Jornades dela CEMM, celebrades aSant Hilari Sacalm, del4al 10-11-200 1.
Cortinarius caninus (F r .)Fr.var. caninus , Epi cr. sys t. m yc ol.: 2 85 ( 1838)
Sub gèn. Phl egma cium (Fr.:Fr. ) Tro g, Secc. D elibuti (Fr.)Konradet M aubl., Sub secc. Anomali (Konrad e tM aubl.) Mo énne -Locc . etReumaux,sèrie c a rz in u s Bid aud etal.
D 'h àbitesve lt,píleuco nvex, gruixut;làminesa mbto lilaci;es típit ig ua l o dilatata la base i a mbrestes fibril -loses, normalment persistentse n f0l111a d 'empremta d 'anell;reacc ionsquímiqu eses pecials a mb e l fo rmol, q uedóna unaco loracióroigvinosa;tintura de Gu aiac b lavosa; roigvinosatambé a mb la PhA.Espores d ' el-lipsoïdals asubgloboses, a mb berruguesaïllade s, e spi nuloses,de8- 10 x 6-8 I--tl11
MATERI AL ESTU DIAT. CATALUNYA: Masjoan , Espin elves(Osona), UTM 31T4635559 , 7 12 ms.m., en una plantació forestal ,sota P seudotsuga m enziesii, Pinus sp. , Abies g lauca,A.pinsapo,A.ma sjoani, Qu ercus ilex, Ca staneasativa, sota conífe res, 8-11-200 I , leg. IX Jornades de la CEMM , MES -3787 .
Cortinarius dibaphu s Fr. var. dibaphus ,Epicr. sys t. m ycol.: 266( 1838)
S ubgèn. P hlegma c ium (Fr.: Fr.) Tr og, Secc. Caerulescerzt es Rob .Henryex M o énn e-Locc. et Reumaux,S ubsecc. Di baphi (Rob.He nry)ex Moe nne-Locc. et Reumaux,sèr ie dibaphus Bidaud etal.
Depíle u violaci ma lva i làmines deco lor violacip àl-lid, ambl ' es típit bulbós margi nat, o lor dèbi l i saboramargant , tédepecu liarlase uareaccióverme llintens ambles ba ses fo rtessobre lacarni negativaorosa p àl-lid sobre lac utícula pileica , e l seuhàbitat ,sotaconífere s, ilese spores amigda liforme s, més omeny s pa pil-lades a l' àpex, ambberrugue s cru stiformes benmarcade s, de1013 x 6-7 I--1m.
MATERI ALESTU DIAT. CATALUNYA: Masjoan , Espin elves(Oso na), UTM 3 1T4635559 , 71 2 m s.rn., en una plantació forestal ,sota conífe res, 8-11-200 I , leg. lX Jornades de laCEMM , MES -3786.
OBS ERV ACIONS. E s diferenciade C. dibaphus var. br e sadola e (M .M.Mo ser) Quadr.perlamancaen aque st d 'un bu lb netamentmarg inat, perlao lor de C. c amphora tus odequadra , així COI11 perla pal-Iidesadel se u píleu(M OENNE-LOCCOZ e t al., 1990: f. 68 ).
Cortinariu s haematocheloides C hevassut e t R ob. H enry, Doc.m ycol. X II (47):50( 1982)
Subgèn. T elamonia (Fr.:Fr.)Trog , Secc. Annillati Kühner e tRomagn. exM.M. Mo ser,sèrie pra esti giosus Bidaud e tal.
Píleuconvex , amplament umbonat , llis, brill ant,amblaperifèriainfracta;deco lor brurogencfo sc, gairebénegró s al centre,amb a lgunesfib ril-le s ape ndiculade s del velverselmarge;de3 ,2 CI11 de di àmetre. L àmines arrodonide s, adnates , sublliures , dense s, unes 12/cmifins 0 ,4 CI11 d 'amplària; de colorbrufo sc amblleugertoolivaci ; are sta di scretament onduladaiblanquino sa, perònofloccosa. Esporada canyella.E stípit atenuat-radicantalabase;àpe x gri s p àl-lid, peronatambbande s decolor brurogencvistós alaresta, fins gairebélamateixa ba se. De5 x 0 ,7 cm.Micelidecolorcrema.Carn de colorbrurogencenlazona subcuticularpileica;cremaalterç superiordel'estípit ibrumés fo sc, ambtorogenc , alaresta. Olorfúngicaagradívola.Sabornul.TinturadeGuaiacpo sitiva immediata, Cutícula amb pigmentdemembranagranuló s, tantde grafico m gruixut,així COI11 dereforç, n101t aparenta l'hipoderm a, qu eéssubcel-lular,Ba sidis tetra spòrics. Are sta homomorfa.Espores e l-lipsoïdals,ambberru gues fines, de perfilfinament denticulat, una micamésg ruixudesal' àpex: PI0-P90 = (6)-6,5-8-(8,5) x (3,5)-4-4,5-(4,8) 1--1 111. Md = 7 ,1 x 4 , 1 I--In1 . Mo = 7 X 41--1111. Mn = 6 x 3,5 1--1111. M x = 8 ,5 x 4, 8 I--1 m.MME = 8 ,5 x 4 ,75I--1m. Mm e = 7 x 3,5 I--1 m. Q = ( 1,5)-1,6-2.Qm = 1,7. V = (44,8)-53-77-(100 ,3) I--Im 3. Vm = 66 ,2I--1m3. N = 20.
MATERIAL ESTUD IAT. CATA LUN YA: Masjoan , Esp inelves (Oso na), UTM 31T 4635559, 712 Il1S.Il1., en una plantac ió, sota Pseudotsuga nienriesii, /sbiesgla uca, A. pinsapo, A masjoa ni, Sequoiadendron giganteutn, Quercus ilex, Castauea sativa, 8-1 1-200 I , leg IX Jornades de laCEMM, MES-3784.
OBSER VACIO NS.E n e ldia gnòstic inicialno s' himencionen les fibril-lesapendiculadesde lavoradel píleu i es diuqu e la c arn és inodora. Tamb é BIDAUD eta l. ( 1995: f. 268) e ldescriuencominodor i a mb leses pores lleugerament mésgrosses.
Cortinariu s herculeu s Malençon f. herculeu s , Champignons supérieurs du Maroc I:503 (1970)
Subgèn. Phl egma cium (Fr.:Fr.) Trog , Secc. Phlegma cium (Fr.)GillotetLucand , Sub secc. Ophiopodes BrandrudetMelot , sèriefraudulosus Bidaud e t a l. Deportrobust, téunpíleuquepotassolir els 25cmdediàmetre , deformabombadaoconvexa i superfíciealutàciaambtorogencibrillant, decoradaambpetitsblens radials, més evidents vers la perifèria;làmines cremaocràcies ie stípit bulbós, deba se puntiforme, ambles restes dilacerade s del vel general e nbeinantiblanquinós, disposadese nbande ssobreposades;olorterrosa, deDDT ; reacció al grocdauratde la carnambl'amoníac. E sporesa migdaliformes,ambberrugues fines iden ses, de 913 x 6-7 fJ m.Hàbitatparticularsota C edrus.
MATER IAL ESTU DIAT. CATALUNYA: Masjoa n, Espine lves(Osona), UTM 31T 4635559 ,7 12 ms.m , en una plantació fore stal,sota C ed rus atlantica , 8-11-200 I , leg. IX Jorn ades delaCEMM , MES -3785.
OBSER VACIO NS. E s diferenciaria de C h erculeus f. v iolascens Rob.H enry, que tambéfructifica sota C edrus, enque aquest últimté unpigmentviolaci a les làmines i al vel.
REF. COROLÒGIQUESI BIBLIOGRÀRQ UES. TABARÉS ( 1988:làm 312 ); BIDAUD e t a l. ( 1999:PI. 236 , f. 389 ).
B asiònim: Agaricuslivido-ochraceus B erk., Eng lish n , VoL V , Pars 11 , n° 1 ( 1836)
Sub gèn. Myxac ium (Fr.: Fr.)Tr og, Secc. Cy stidiosi (Fr.)Sacc., Subsecc. In tegerrimi Bid aud et a l., sèrie arvinace us Bid aud etal ., estirp li vido-ochraceus Bid aud etal .
Píleuconvex,brillant, decolorbrufo sc,ambto grisenc al ce ntrei,a la perifèria, deco lor crema o livaci p àl-lid; rugulósvora elmarge; de3,5 c mde diàmetre. Làmines uncinades, decolor gris olivaci; aresta regular iconcolor a, e ncaraqueesveuencrenuladesvoralainserció ambl 'estípit; unes lO/cm ifins 0 ,4 c m d 'amplària. Lam èl-lul es presents. E sporada decolortabac. E stípit atenuata la base imés ample vers l 'àpex, tot ellcobertd 'un toment suau,blanquinós,sobreunfon s blau rnet àl-lic ambto grisenc;e striat al' àpex; de3,5x1,2c m.Carndecolor crema groguenc alpíleu iala base de l 'estípit; blau a la resta de l 'estípit, concolor a lasuperfíciecorresponent, exceptuant elcentre, queés també cremagroguenc.Olorde mel.Sabornul.Espores amigdaliformes,subcitriformes, amb gruixudesberruguescrustiformes: PI0-P90 = ( 10,5)-11-13-(13,8)x (6,3)-6,5-7,5-(8) urn. Md = 12 x 7 urn. Mo = 12 x7 um, Mn = 10,5 x6 ,3 urnM x = 13,8 x8 um. Mm e = 10,5 x6,5 urn, MME = 13,75 x8 urn Q = 1,6-1,9. Qm = 1,7. V = (232)-242,8-3 69 ,2-(460,2) u rrr' Vm = 303,7 u rrr'. N = 20.
MATERI AL ESTU DIAT. CATALUNYA: Sant Hilari Sacalm (Selv a), UTM 31T 4635559 , 712 ms.rn., en una plantaci ó forestal , 8-11-200 I , leg. M.À. Pérez-D e-Gregorio i J. Carbó , MES-3782
O BSER VACIONS.E l C. stillatitius Fr., de lasèrie In tegerrimus Bid aud etal. , téel píleumésfosc , l 'estípit no tan pà l-lid, espores una micamésgrosses ifructifica preferentmentales pinedes.El C mucifl uoides Rob. Henry, de la Subsecc. Mucifluoidei Bid aud etal , també té les hifesdela suprapellismolt poc ramificades, peròsónméscurtesi e nbulbde bombetao notablementseptades. A més, fr uctifica sotaplanifolis.
Cortinarius pseudoporphyropu s M ahiqueset B idaudad int.
Subgén. Phl egmacium (Fr.:Fr.) Trog, Secc. Thalliophili Mo énne-Locc. et Reumaux, Subsecc. Purpura scentes Rob.HenryexMoênne-Locc.et Reumaux,sèrie porphyropu s Bidaud e tal. Píleuconvex , brillant, decolorbrugrisenc fosc, ambelmargeinflexidetoporpra ;semblaempa stifat mitjançantvinces més fosques; ungebreblanquinós recobreixla seua superfície;de2 ,2 cmde diàmetre.L àmines uncinades, mitjanament separades,9/cmifins 0 ,4 cmd 'amplària, ventricoses, de colordegris violaciaviolaciporpra , purpuràcie s enfregar-les; aresta regulariconcolor.Esporada de colorcanyellap àl-Iid. Estípit fusiforme, atenuatvers laba se, ambunanell fibril-l ós per sistent, de colorporprap àl-lid constant;de2 ,2 x0 ,7 cm . Carndecolorbrup àl-lid enelcentredelpíleu, porpra p àl-lid enel subhimeniientot l'e stípit;senseo lor nisabornotoris. TL-4positiva, porpra-lilacina.
R evista Catalana de Micologia,vol.24: 201-20 6; 2002. Homenatge A.Roc abruna
Cutículagelificad a, ambunpigmentdifús intracel -lular i de reforç deparet.Basidistetra spòrics, amb algundebi spòric. Espores el-lip soïdals oamigdaliform es, allargade s, ambberrugue s cru stiformes dense s igruixude s, ambl 'apicle bende senvolupat: PIO-P90 = 8 ,5-12 ,1-(14) x5-6-(7) um, Md = 10,3 x5 ,5 um.Mo = 10x6um.Mn = 8 ,5 x5um.Mx = 14x7um . M me = 8 ,5 x5um . MME = 14 x7 um.Q = 1,6-2,2-(2,4). Qm = 1,9. V = (111,1)-121 ,4-225,9-(358 ,8) unr'. Vm = 179,7 urrr', N = 20.
MATERI ALESTU DIAT. CATALUNYA: Pla del'Espinal b, Sta. Fedel Montsen y(Vallès Ori ental) ,en un bosc mi xt amb Fa gus sylvatica, Ilexa quifolium,Abi esa lba, 7-11 -2001 , leg. F. Garcia, MES -378 3a.- Espinelves(Osona), UTM 31T 4635559 , 71 2 ITI S.m ,sota Qu ercus ilex subsp. ilex, Castaneasativa , Pinu ssylvestris,A biesalba , A. masjoa ni,P icea ab ies, Ced rus sp.,8-11- 2001 , leg. F. Garcia, MES -3783 b.
OBS ERV ACIONS.El C. porphyropus f. minor Nespiak téelmargedelpíleuinvolut , elcentredeprimit , cutículadecolorcremarufe scent negrós , pr esenta l 'estípit bulbó s itélese spores més petite s (CHEVASSUT & HENRY , 1978: 24 ; HENR Y, 1976: 37).Esdiferenciade C. porphyropus Ff. per lamidamés reduïdaiper les e spores mésvolumino ses(MOSER,1960: 274 ; ROSSI , 1999:314 ). El C. s ubporphyropus Pilat téles e spores delamateixa mida , peròelportdelbasidiomaé s mé s gràcil , el píleu j l'estípit sónmé s gruixut s, amblabasedilatadainoatenu ada , ipresentaunvelmeny s abundó s (PILAT,1954: 6; NESPIAK, 1975:tab.XV, f. 3). E lno stre tàxonestrobariaentreel C. subporphyropus iel C. porphyropus ss.Ricken (RICKEN,1915: 119), untàxond 'espores molt grosses(10-13x5-6 um) , peròdecarpòfordemidamésgrossa (píleude4-8cm,estípitnoatenuata labaseide10-15x5-8cm).
BffiLIOGRAFIA
BIDAUD , A. , MOENNE-LOCCOZ, P., REUM AUX , P. & R. HENR Y (1 995).- A tlasdesCo rtinaires. Pars VIT Ed. Féd. mycol. Dauphin é-S avoi e. Marlioz. Fran ce.
BIDAUD , A., MOENNE-LOCCOZ, P., REUMAUX , P. & R. HENRY (1 999) . - A tlas des Cortinaires. Pars IX Ed. Féd. mycol. Dauphiné-S avoi e. Marlioz. France.
BREITENBACH , 1. & F. KRÀNZLIN (1991 ).- C hampignonsd e Suisse. B oletse t c hampignons à lames. lère. parti e. Vol. 3. Edition Mykol ogia. Lu zem .
CHEVASSUT, G. & R. HENRY (1978 ).- Cortinaires nou veaux ou rares de larégion Lan guedoc-Cévennes (1 ère. note). D oc. m ycol. vm (32) :1-74.
HENRY , R. (1976 ).- Lescortinaires purpurescents. D oc. m y col. VI (25): 25-55.
MOENNE-LOCCOZ, P., REUM AUX , P & R. HENRY (1 990).- Atla s d es Cortinaires. Pars IT. Ed. Féd. mycol. Dauphin éSavoi e. Marlioz. France .
MOSER , M.M. (1 960).- Di eGatt ungPhl egmacium(Schle imkiipfe).D ie Pi lze Mi tteleuropas. Band IV. Juliu s Kl inkh ardt. Bad Heilbrunn
NESPIAK, A. (1 975).- Gr zy by T. VIT tC ortin anu s 1)
pILAT, A. (1 954).- C ortinariuss ubporphyropus, sp.n. C eska M ykol. Vlll , 1: 4-6 . RICKEN , A. (1 915).- Di e B liitterpil r e. T.O . Weigel. Leip zig. ROSSI, C.(1999).-Speci e interessanti e rare dal censimentodei macromiceti dell 'Alto Adi ge(Provincia Autonoma di Bol zano ). Ri vista d i Mi cologia 4: 299-316.
TABARÉS , M (1988 ).- B oletsde Catalunya. Vol. 7, làm ina312 Soci etatCatalana de Mi cologia. Barcelon a.
Cortinarius livido-ochraceus (Berk.)Berk.
Cortinarius pseudoporphyropus Mahiques et Bidaud adint.
Cortinarius haematocheloides Chev assut et R ob.Henry
AMANITA MUSCARIA (L.:FR.) HOOK.: UNA FORMA TERATOLÓGICA CON HIMENÓFORO PORADO
M.L.CASTRO
Fac ultad deC iencias. Cam pus U niversitario AsLagoas- Marcosende. E-36200 Vigo.E-mai l: lcas tro@uvigo.es
RESUMEN. Amanita muscaria (L.:Fr. ) Hook.:unaformateratológicaconhimenóforoporado. Se describenvarios ejemplaresde A manitamu scaria (L.:Fr. ) H ook., procedentes de Portugal, qu e presentan himenóforo par ado,con es tructurashim eniales(basidios yesporas)perfectamente desarrolladas.
Palabras clave: B asidiomycota,Agarica les, Amanita, forma teratológica, Portugal.
SUMMARY. Amanita muscaria (L.:Fr.)Hook.:ateratologicformwith porate hymenophore. Severalsa mplesof A m anita mu scaria (L.:Fr. ) Hook .withporate hymenophorewere fo undinP ortugal. Th ey are decribed,as havingev identpar es inthe hymenium,supportinghymenialstructures (basidia and spores)that are fully developed.
Key words: B asidiomycota, Agaricales, A manita, teratologic forrn, Portugal.
INTRODUCCIÓN
Lae xistencia defonna s teratológica s enAgaricale s ha sidoestudiada pordiver sos autore se nlas do s últimas década s. Enalguno s ca sos,seponedemanifiesto laexistencia deforma s fértiles conaspecto " morqueloide" (MICHAEL e tal. , 1983 ; MORENO , 1995) o " clavarioide" (MORENO,1996) y,e n otro s, los ba sidiomassemantienenen " estadojuvenil ",sinde sarrollar elhimenóforo (BLANCODIOS , 1999).Sonbienconocida s las numero sas fonna s y variedadesde scritas alolargo de la historia, ba sadas esencialmente enlas coloracione s diferentes quepuedepre sentar A. m uscaria (GILBERT,1918; PARROT , 1959; MERLO & TRAVERSO , 1983 ; GALLI , 2001 ). Sin e mbargo, no seencuentrande scritas fonna s teratológica s, aunque sílofueronenotra s e species dee ste género (A.rub escens (Pers.:Fr.)Gray in MICHAEL e tal. , 1983). Ene ste artículo sede scriben 2ejemplar es de A.mu scaria (L.:Fr.) Hook.quepre sentan unhimenóforo " poroide".Fueronob servados 4 basidiomas teratológico s, acompañado s deotro s 5-6carpóforo s típicos(conlaminas).
Elestudio delmaterialfuerealizadoconunmicro scopio ópticoNikonEclip se E-600a100, 400Y 1000aumento s(objetivotipoNomar ski) y see studiaron las mue stras enagua , reactivodeMelzer , RojoCongoypota sa al10%. La s ob servaciones mas nítidas fueronlas realizada s conunamezclade RojoCongoypota sa.
Descripción delaforma teratológica de Amanita muscaria (L.:Fr.)Hook.
Píleocircular , de8-12cmdediametro , decolorrojoclaro , recubiertopore scasos copo s blanco s, esparcidos concéntricamente (fig.1); margenliso, delgadoyunpocorecurvado.E stípite largoy delgado , alprincipiolleno , luegoseahuecaconlaedad , de10-12x0 ,8-1 cm ; anilloblanco , péndulo , aparentementenoe striado; ba se bulbo sa(x2cm) , zonadadecopo s blanco s. Tramablanca ,sinolor aparente , amarillabajolacutícula , x0 ,2 cmenelmargenyhasta 1-1,2 cmenelcentro.Himenóforo decolorblancaalprincipio , mas tardecontonalidadescrema , libre , X 0 ,1-0,3 cmdegro sor, irregulannente poradaa simplevista(fig.1), aunqueno seob servan verdadero s tubo s, deaspecto cerebriformealalupa(fig.2);ob servado almicro scopio, pre senta e structuras fértiles(basidios)hacia elinteriordelos poro s(deforrna semejanteaun Bol etus) y, enalguno s ca sos, los poro s aparecen completamentelleno s dee sporas.
Basidiosmuyabundantes , cilíndrico s o, mas raramente , enformademaza , de45-50 X 10-12 urn, nonnalmente tetraspórico s, aunquetambién seob servaron alguno s bispóricos( 15 %) yuno
Catalana de Micologia, vol.24: 207-209; 2002. Homenatge A. Rocabruna
pentaspórico; esterigmas avecesmuylargos , de5-8 urn; nose observan fíbulasbasales(fig.3). Cistidiolos engrancantidad,enformademaza , mas pequeños quelosbasidios,o cilíndricos y obtusos , avecesconalguna constricción lateral,de40-55x 10-15 -(17) um (fig. 5); enalgunoscasos, confíbulasbasales.Conesta morfología delhimenó foro , yladificultadqueofrecealcorte , nore sulta fàcil observar queilocistidios; sin embargo se distinguen unaseri e defilamentosalargados,avece s bifurcados, mas omenosfiliformesyde contornos muyirregulares(fig.4). Esporas deparedlisa,no amiloides , conapículolateralmuynetaytruncado, elipsoidales , ovoides, subglobosas y, enalgunos casos , globosas (Q = 1-1,6-(1 ,7), Qm = 1,3); ob serv adas conreactivode Melzer no presentan gútula s, sin embargo conRojo Congo + potasaal10% son unigutuladas; midende7,4-13 ,2 x6,3-9 ,8 urn (fig. 7). Pileipelis con morfología típicade A. muscaria var. muscaria, conhifasparalelas,algo gelatinizadas (fig. 8); enalgunaszonas esta como deshilachada y presenta unaspecto tricodérmico , conhifasde8-12 urn; nose observan fíbulas.Velogener al (volvaycopos) constituido s por esferócitos , mas omenos elipsoidales, intercalados conhifas ramificadas (figs.6 , 9) ,semejantesal tipo.
M ATERIAL ESTUDI ADO. PORTUGAL: BeiraAlta , Vi seu , Vou zela, c ircuito daPenoita , 27-10-2001 , enlas proximidades d e Betula c f. pendula , Pinu s pina ster y Qu ercus robur,leg. M.Parai so, LOU-Fungi 17302.
OBSERVACIONES. Elmaterial estudiado corresponde enlíneasgen erales , tantomedida s comoaspecto morfológico, conlasformastípicas (BREITENBACH & KRANZLIN, 1995: 150; JENKINS, 1977: 46) , conlasola excepción deltipodehimenó foro. Sin embargo , sorprende la cantidad debasidio s bi spóricos yalguno pentaspórico, asícomolalongituddelos esterigmas, la aparente ausenciade fíbulasbasale s yla presencia de queilocistid ios de contorno muyirregular,aveces ligeramente estrangulados y ramificados.
Noresultafàcil interpretar cualeslacausadeestaanomalía, ¿Podria tratarsedeformas híbridas? ¿Conquién? ¿Podria seruna malformación causada porunvirus?Lahipótesisdeunataquevírico parece descartarse despuésdel an àlisis de DNA delos ejemplare s recolectados. Sin embargo e s aún necesaria una observación continuada, yla ampliación deestos anàlisis genéticos,sisedeseallegara conclusiones mas omenosdefinitivas (cornunicación personal de Guilhermina Marques ).
AGRADECIMIENTOS
A Manuel Paraiso porla aportación delmaterial estudiado ytodaslasmolestiastomadasparaque llegaraenbuenestadode conservación anuestrasmanos.AG uilhermina Marques (Universidade Tras-os- Montes eAlto Douro) porelinterés mostrado enelestud io genético delmaterial recolectado ysusdeseosde continuar conelmismo.Estetrabajo esta parcial mente subvencionado eincluidoen el contexto del proyecto Flora Micológica Ibérica IV(PB98-053 8-C04-0 1).
BIBLIOGRAFÍA
BLANCO-DIOS , 1.B. ( 1999) -Unaforma teratológica del género Entoloma Do c. M ycol. 29 ( 114):63-64.
BREITENBACH, 1. & F. KRÀNZLIN (1995 ).- Champignons d e Sui s sevol. 4 : Champi gnons àlam es, 2 ème partie. Edition Mykologia.Luceme.370p.
GALLI , R.(2001).- Le Amanite. Edinatura. Milano.216p
GILBERT, J.E. ( 1918).- Le g enre Amanita P ersoon. Lons-Ie-Saunier. 186p.
JENKINS , D.T. ( 1977).-A taxonomic and nomenclatural studyofthegenu s Amanita section Amanita forNorthAmerica. Bibliotheca Mycologica 57:3-126.
MERLO , E.G. & M.TRA VERSO (1983).- I nostri funghi: Le Amanite SagepEd itriche. Genova.151p.
MICHAEL, E. , HENNING, B. & H. KREISEL (1983).- Handbu ch jür Piltfreunde ,vol 5 G.Fischer Verlag.Stuttgart, 408p MORENO, G.(1995 ).- Unaforma teratológica "morcheloide" de La cc aria la ccata. Bol.So c. Micol. Madrid 20: 325-328. MORENO, G.(1996 ).- Unaforma teratológica "clavarioid e" de Marasmius oreades. Bol.So c. Micol. Madrid 21: 405-407. PARROT, A.G. ("1959 " 1960 ).- Amanitesdusud-ouestdelaFrance. Bull.C entro E tud es & Re ch. sci (Biarrit z ) 2(4): 409-575.
Figs.1. Píl eo,visión superior ei nferior (tamañon atural); 2. him enóforo ob servadoco nlup a bino cular; 3. b asidio tetraspórico,c on es terigmaslar gos(x5um ); 4. qu eilocistidios (?) irregulares; 5. c istidiolos; 6. esfe rócitos e hi fas delve lo ge neral; 7. es poras e n e linterior d e un paro; 8. aspectode la pil eipelisa 100 aumentos; 9. esfe rócitosde lavo lva.
OMPHALINA PELTIGERINA
(PECK) P. COLLIN, UN INTERESSANT FONG LIQUENÍCOLA DE CATALUNYA
ABSTRACT. Omphalina peltigerina (peck) P. Collin, an interesting lichenicolous fungus found in Catalonia. Description and discussion ofarecordofthisrarespecies , ona partially deadthallu s of Peltigera sp. Drawings ofthe microscopic featuresanda colour photograph aregiven.
Key words: Omphalina , O. peltig erina, lichenicolou s fungi , basidiomycetes, Catalonia, Spain .
RESUM. Omphalina peltigerina (peck) P. Collin, un interessant fong liquenícola de Catalunya. Es descriui comenta una recol-lecció d' Omphalina peltigerina (Peck)P.Collin trobada a Catalunya, fructificantsobreun tal-lus parcialment necrosat de Peltigera sp.S 'aporten dibuixos al microscopi iuna fotografiaencolor.
Paraules clau: Omphalina , O. peltigerina , fong s liquenícoles , basidiomicets, Catalunya, Espanya.
RESUMEN. Omphalina peltigerina (peck) P. Collin, un interesante hongo liquenícola de Cataluña. Se describe y comenta una recolección de Omphalina peltigerina (Peck)P.Collin encontrada en Cataluña, fructificando sobreuntalo parcialmente necrosado de Peltigera sp.Seaportandibujo s al microscopi oyunafotografiaencolor.
Palabras clave: Omphalin a, O. peltigerina , hongos liquenícolas , basidiomicetes, Cataluña, España.
INTRODUCCIÓ
Comentenunainteressantrecol-lecció d'un fongliquenícolapocfreqüentaCatalunya , trobatenuna obagahumida,alaSerradePrades(Tarragona).Elmaterialestudiatestrobadipositaten l'herbari de l'autor (indicat JVG).
Omphalinapeltigerina (Peck) P. Collin, Bull.Soc.Mycol. France 110(1):11(1994) = ? O. cupulatoides P.D.Orton
Píleude 7 mmdediàmetre , convex-aplanatiambelcentredeprimit;margeunamicaondulato irregular,estriat;cutículadellisaafinamentgranulosa,sobretotverslazonadeprimida , decolorde bruabruvermellós,pocintens, mésp àl-lida, gairebécrema,enelmarge.Làminesdecurrents , espaiades,gruixudes, decolorbrugrisenc;arestasenceraidelmateixcolor.Estípitcilíndric , prim,de 11 x 1-2 mm, lleugeramentmésamplevers l'àpex queverslabase,finamentfibril-lósopilós,més claramentpubescentverslabase,decolorsemblantaldelpíleuounamicaméspàl-lid.Carn insignificant; olornoapreciada.Esporesd 'amplament el-lipsoïdals alacrimiformes, de 7 ,4-9,1 x 4 ,86 ,4 um , llises, hialines,noamiloides, ambunapiclebenmarcat.Basidistetraspòrics, d'estretament claviformesasinuosos, fibulífers. Cistidisnoobservats.Cutículafilamentosa, ambhifesfibulíferes. E stípit ambhifesfibulíferesipigment intracel-lular iincrustant extracel-lular ; capaexternaambpèls laxo s, incolor s.
M ATERIALESTU DIAT. TARRAGONA: sota Punta de les Catalanes, cruïlla dela carreterade Prades a Vilanovade Prades, Prades(Baix Camp ), alt. 1000 m, UTM 31T 3324578 ,sobrela taca de necrosi d'un tal-lus de Pelti gera sp., en un bosc humit de Pinu ssy lvestris,Qu ercus p yrenaica i Ci stus lau rifolius, sobre sòl àcid ,sorrenc, 9-4- 2002 , leg. C. Cortés, JVG 1020409-7.
completa, ambexten sos comentaris , sobre aque staintere ssant e specie, que sembla fructificar exclu sivament sobreles part s mortesdeltal-lus delíquen s d el gè nere Peltigera; també es mentenuna olor característica, que recorda la d 'Auricularia auricula-juda e, iqueno saltres nohemnotaten l'e scàs materialrecol-lectat.O. cupulatoides P.D. Ort on é s unae spècie molt propera , que s e'n separa sobretot pel color més p àl-lid igri senc del p íleu.A que st últim tàxon pot fructificar també , segons BON (1997), sobre Cetraria.No s 'ha de confondre l 'e spècie que en s ocupa amb le s Omphalina liquenificades (BARRASA & RICO, 2001), com O. e ricetorum (Fr.) M. Lange exH.E. Bigelow [= G erronema ericetorum ( Fr.)Sin ger , Botrydina botryoides (L. ) Redhead et Kuyper (REDHEAD & KUYPER , 1987)] , o amb O. velut ina (Quél.) Quél. (= Ph ytoconis velutina (Quél.) Redhead et Kuyper) , quenoe s troben sobre le s part s morte s, j a que sónla fructificació del líquen.
AGRAÏMENTS
VOleITI agraïr aCarlo s Cortés (Maials , Lleida) la ce ssi ó delmat erial pel seue studi. Aque st treball s' inclouenel projecte "Biodiversitat delsFong s de Catalunya ", de l'In stitut d 'E studis Catalan s (IEC ).
BON , M .( 1997).-Flore M ycologique d 'Europe. 4-Les clitocybe s, ompha lese tressembl ants. D ocuments M ycol. M émoir e H ors S érie n " 4. CRDP de l'A cademie d 'Amien s, Amien s. 174 pp + 4plan ches.
COLLIN , P. & A.LAURO N( 1994).- Omphalinap eltigerina (Peck) P .C ollin, c hampignonlichénicole nouveau pour la France. Bull.S oc. M ycol. France 11O( I ): 11-16.
REDHEAD , S.A . & T.W.KUYPER (1987 ).- Lichenized agaric s :Taxon omica nd nomenclatural riddl es. In : La ursen, G .A., Ammirati , lF. & S.A.R edhead(eds.), Arctic and A lpineM ycology, vo l. 2:3 19-348.
Fig. L Omphalina p eltigerina (JVG 1020409-7 ): a) es pores; b) fíbul a; e)ba sidis inmadurs fibulíf ers. Barr a = 10 um,
lnstituteo r Microbiology, Leopold-Franzens-Universitylnnsbruck,Technikerstrasse 25. A-6020 lnnsbruck , Austria
E-mail: Martin.Kirchmairwuibk.ac.at
ABSTRACT. Wh y Omphalotu s illuden s (Schwein.)Bre sinsky etBesi isan independent species. Th egenus O mphalotus is knownfromtropicalo rtemperateareas a ll ove rthewo rld. C urrently, e ight species aredescribed. T woof them, O o learius a nd O illu dens. occ urin E urope.Since these two s pecies aremorphologicallyvery s imilar,their taxonomicalstatusisstill co ntroversial.Thi sstudy providesacarefulreviewo fthe pr oblem: m orph ological,c hemotaxonomical,m ole cular dataaswe ll as d ata ti'0111 matingex perimentsareevaluated.The results point to theco nclusionthat O. o learius a nd O. illu dens a redistincts pecies.
Key word s: Otnphaiotaceae. O inphalotus o learius. Otnplialotus illudens. taxonomy.
RESUMEN. Por qué Omphalotu s illudens (Schwein.)Bre sinsky etBesi es unaespecie independiente. El género O tnplialotus esco nocidode lazo natropicala la templada,e ntodoe lInundo Ac tualmente , hay oc ho es peciesdescritas. Dosdee lias, O . o ieariu s y O . illu dens viven e n E uropa. Ya q ue estas doses pecies so nmorfol ógicamentc muy s imilares, a ún ex istedi scusiónso bre s u es tatus taxon órni co.Este estudioproporciona unarevisióndetallada deeste problema:losda tos morfol ógicos, q uimiotaxon órnicos,moleculares,a ligualq ue expe rimentos de c ruzamienro, so n so metidos a eva luación.Los resultados lIevana laco nclusiónde qu e O o learius y O illu dens so ndosespec ies d istintas.
RESUM. Per qué Omphalotu s illudens (Schwein.)Bresin sky etBesiésunaespècie independent. E l gè nere O inphalotus viudes de la zo natropical alatemperada de tote l 111ón. Actualment, hihavuit es pèciesdescrites. Dues,O. o learius i O. illud ens viuena Europa.Teninte n co mptequ eaquestesdu es espèc ies só n morfològicament moltse mblants, e l se u es tatustaxon òmicése ncara mat èria de co ntrovèrsia. Aquest estudi es basae nuna revisió detallada d'a questproblema: s' hi ev aluen dades morfològiques, q uimiotaxonòmiqucs,moleculars, i tamb é ex periments d 'encreuament, Elsresultatse ns portena laco nclusió q ue O o learius i o. illudens só ndueses pècies d iferents.
INTRODUCTION
Th ere ha ve long beencontroversial o pinionsamongEuropeanmycologistsa boutthe interpretationof Omphalotu s illud ens (Schwein.)Bresinskye tBesIwhich was o riginallydescribed by SCHWEINITZ ( 1822)from NOl1h Carolina , USA . Som e authors treat O. illud ens and Otnphal otuso learius (OC.: FI'. ) Singer asc onspecific ( PEGLER, WATLING & GR EGORY, 1989),o thers se paratethe two ta xa( KUYPER, KIRCHMAIR e tal. , 2002).Recently, ORT EGA e tal. (2 000) recombined O. illu dens as avarietyofO. ol earius. Most ofthese interpretations are basedexc lusively o nmorphologicalo bservationsandthe potentialgeog raphicdistributionof these two taxa in Europe: O o leariu s isco nsideredasa Mediterraneanspecies whileO. illud ens hasa more northern distribution(e .g.Belgium, northern France, Netherlands). Becauseof naturalvariability of morphologicalc haractersaswe ll as their diffcrcntweightingby mycologists, the distinctionof s peciesisoften s ubjectto relatively large uncertainties. Thi s ises peciallytruefo r speciesthat a re morphologicallyassimilar as O. illu dens andO. o learius. Meanwhile, itiswe ll es tablishedthat - at least in s uch cases - the applicationofadditional methods(e .g. c hernotaxonomy,ON A-analyses) may lead toa more reliableso lution of suchproblerns. Th eo bjective of thisstudy was theeva luation of published data setsobtain ed by different ta xon òmic methods whereby new datao nmorphology and fr om ONA -seqllencing ofthe ITSI -S.8S-ITS2 l'ONAregion were added.
Revis taCata lana deM icologia , vo l. 24:2 15-223; 2002. H omenatgeA. R ocabruna
METHüOS
M icro sco picd escriptionswerem adefrom sec tions o rpiece s ofti ss ue take n fromd ried b asidiomata, which we rem ounted inKOH 30/0 fo r sporem easuremen tsor in aqua dest. fo rpi gmento bservation s in thepil eipellis. Sp ore m easurementswe rem adef rom videop rinti mages (CCP Co lorVid eo Ca rneraM odule, S ony Multi scanU P-930).S poresizeisg iven in theform(min.)m ean ± sta nd ar d d eviation( max.);V = a pproximated volume[samplesize ( n) foreac h co llection = 30]. St ati stical a nalysis we reperformed b y SPSS10.1.M eanva lues a nd variances we re a nalysed w ithth e unp aired st udent 's t-te st (P < 0.0 5) a nd withthe L evene-test , re sp ectively.Co mments o nb a sidi omatal co louration we reb asedo n fresh a nd/ordri edspecimens,ph otograph s, a nd/ord escription s O NAwa s ex tracted fromd riedspecimens o r c ulture s b y mechanical lysisusing CTAB (cety ltrime thy la m mo ni umbr omide)fo llowing sta nda rdpr ocedures(Z OLAN & P UKKIL A , 1986 ) P rimersfor PCRa mplification a nd fo r se quenci ng of th e IT S 1-5 ,8S-ITS2 regionwe reIT S 1 a ndIT S4 (W HITE etal. , 1990).For d etailed d escriptionofme thod sseeM ORANDELL (2 001) a nd STOLZ ( 1998). Th esequence s o btained are d eposited in the Na tional ce nter fo rBi otechnology In formation (NC BI)G enBank und er th eaccess ionnum bersAF 525 042-AF525061. A lignment was initially car ried o utb y using th eco mputerpr ogram Clu stalW 1.81a ndm anuallyadjustedinthe d atae ditor of P AUP * 4 .0b8 (SW OFFORO,199 8). Th e phyl ogenetica nalysis was performedw ithP AUP * 4 .0b8. No tho panus eug rammus (Mont.)Sin ger wasc hosen aso utgroup (Ge nBank: AF52507 4, AF5 25075). M aximum parsimonywa s used tosea rchfor op timaltreeswith the fo llowing se ttings:M ULPARS = o n, steepestd escent not in effec t, MAXTRE ES = 10000, br anch-swappinga lgor ithm = treeb isec tion-reconnection (T BR) , a nd ga pstreatedas"fift h b ase". Th etreeswe re fo und by random seq ue nceaddition:100 heuristicsea rches we reperformed , the sho rtest tree s ove r allreplicate s were ke pt a nd ass umedto bethemost p arsimonious reconstruction s .S upport fo rbr ancheswa s ca lculated with theB ootstrap method(heuristic sea rch,bootstrap replicate s = 1 ga pstreatedas " fifthb ase ", addition se que nce random , o ne treeheldat eac h stepdu rings tepwise addition , T BR o n, M AX TREES = 10000).
MAT ERIAL EXAMINEO
Omph alotus illud ens (Schwein.)Br esinskye tB esI:
B ELGI UM: Liège, Nivezé, 20-9- 1997 , l eg 1. Prados, BR 70376,5 1.- Namur, Brique mont-Rochefort, 13-9 - 1981 , leg. P. He ine mann, BR 2 1676,45 .- Nam ur, C ierg non- Briquemo nt, 8-9- 1987 , l eg. P Heinemann , BR 2704 ,85 - FRANCE: C hamboulive,Corrèze, 1-1 0 -1 980 , l eg. L. T humas, BR 18303 ,67.- USA : Bethesda MO , 7422 HamptonLane, arou nd stumps o l'hardwood trees, 7 -9- 1967 , leg. An n Te nks, O KM 6086. - Michigan, AnnArbor, 20 - 10-197 3, leg. A H Smith , OKM 9597. - Ca liforni à, SanMateoCo , Spr ing Valley Lakes, l eg. R T OrrandO.B.Orr, VT 452 (culture).- North Ca rolina,Durharn, 14- 8-2000 , !eg. A.Gan ley, d el. M. Kirch rnair, IB 20000961.
Ompha lotus ol earius (D.C.: F r.) S inger:
C RÜATIA: Mali l os inj, C ikat Bay, on Pinushal epensis, 5- 10-1997, !eg. and d el. M. Kirchmair, IB 19 970 604 - Mali L osinj , C ikat Bay, under P hal epensis, 5 - 10-1997, !eg. a nd d el. M. Kirc hmair, IB 19970605. - Veli Losinj, St. I uan, o n soil (roots?) between P. hal epensis, 6 - 10-1997, leg. a nd d et. M. Kirc hmair, IB 19970776 - Ma li Lo sinj, C ikatBay, on P.halep ensis, 9 - 10- 1997 , leg. a nd d el. M.Kirchmair, IB 19970777.- Ma li Losinj, C ikat Bay, on Qu ercus ilex, 9 - 10- 1997 , !eg and d el. M. Kirchrna ir, IB 19970778 . - Aerport Lo sinj, C unkiBay, on Ci stus s p., 7 - 10- 1997 , lcg. and d el. M.Kirchma ir, IB 19970779.- FRANCE: Port Man , ne deC ros, Var, o n Q. ilex, 31 -10-1978, le g. and d el. M.Moser, IB 197 8049 2.- G REAT BRITAIN: Eng land; Oxford , 12-1973 , leg. and d el. E Jones, CBS 332 .85 (culture).- H UNG ARY: Budapest, 7 -1955 , !eg. and d el. G.Bohus, CBS 163.55 (culture).- IT ALY: Prov. Panna , Monte Penna , on stump of Ca stanca saliva , 12-1 0 - 1994 , !eg. and d el. M Kirchma irand R.Poder, IB 1994090 3.- Prov. Panna , Monte Penna,o n stump o l' C saliva, 12- 10-1994 , !eg. and d el. M.Kirchmair a ndR.Poder, IB 19940904 - Prov. Par111a , Marzocco,o n Qu er cu s s p., 6 - 10-1996 , !eg. and d el. M.Kirchmair, IB 19960674.- Sicilia, Fascio tre, under Qu ercusce rris, 13-1 1-1998, !eg. R. Pi éran , BR 96550 ,35. - Avezzano, 24- 10-1997 , le g a nd d el. M. Moser, IB 199707 80 .- Sardinia , Tempiovs.Palau, under Qu er cu s sub er and C istus sp., 3 1-10-2000, leg. and d el. H.Ladurner, IB 2 00003 11.- S PAIN: Granada , La Alcaicería, urbanización Cortijos de Valparaíso, underQ ilex subsp ballota and C istus laurijolius, 5- 1 1- 1990 , leg. A.Ortega, M.T.Vizoso a nd M.Zca, d el. A O rtega, GOAC 36389 .- Cadi z,stradadaPuertode Ga liz adAlca l à de los Gazu les, Parque Natural de los Alcornocales, o n o Id, rotte n stumpsin a Q. i!ex subsp. bal lota and Q. sub er forest, 16 -1 11987, leg. A O rtega, M.T Vizoso and M Zea, d e l. A.O rtega, GOAC 3 1408 .- Ca sa foresta l de Bolones, Parque Natural
F ig.1. Geo graphical originofexaminedcoIlections of Omphalotu s ol earius and O. illuden s (referencenumber s e ncircled).1 = CBS332.85.2 = GDAC 30870.3 = GDAC3 1408. 4 = GDAC36389 , GDAC42712 , GDAC 42697 , GDAC43143.5 = IB19780492.6 = IB19940903 , IB19940904 , IB19960674.7 = IB20000311.8 = IB19970780.9 = BR96550 ,35. 10 = CBS163.55.11 = IB19970776 , IB19970777 , IB19970778 , IB 19970779 , IB19970604.12 = BR21676 ,45 , BR70376 ,51, BR2704 ,85.13 = BR , 18303 ,67 .14 = VT45 2 .15 = IB20000961 , OKM 6086.16 = OKM9597
d e la Si en-a d e Hu étor , und er Q ilex s ubsp. ba llota , 12-10 -1996 , leg. a nd de t. A Ort eg a , GDA C42 712.- C iudadd e Hu ét or S antillan , o n so ilund er Ulmus s p , Dra ca ?ena sp ., Ma gnolia sp ., 19-10-1998 , leg. a nd d et. A. Ort e g a , GDAC 4 2697 .
Omphalotus ol earius var. illuden s (Sc hwein. ) A .O rtegaetE steve-Rav.:
S PAIN: Có rdoba , Ca bra , M ojón d eCa bra , o n so ilund er Querat s i/ex s ubsp. ba llota , 2 3- 11- 1989 , leg. A . Ort e g a , M .T Vi zosoa ndM .Zea , d et A Ort eg a , GDAC 3 0870.- Gr anada , LaA lcaicería , urb anizaciónCo rtijo s d e V alparaí so , o n so ilund er Q. i/ex s ubsp. ba llota , 15-11-1 998 , leg. A Ca pilla, GD AC4 3 143.
Nothopanu se ugrammus (Mont.)Singer:
USA : Pu ert o Rico , An gelito Trailto Rio M am e ye s, o n woo d , 5 -6 -1997 , leg. a nd d e t. R Vil galys, DUK E3 980 .-
AUSTRAL IA: Northem T erritory , Darwin B otanical G arden , o n woo dinplantedvine for est, 13-2 -1995, leg. a nd d et. R Vil g alys, D UKE258 1
RESULTS
MORPHOLOGICAL OBSERV ATIONS. Morphologicalchara cter s of6collection s of o. illudens from Europeandthe USAas wellas 16collection s of o. o le a rius fro m Croatia , France , Italy, andSpain wereexamine d. Thegeographicaloriginofcollection s is picturedinFig.I.Macro scopically, there wereonlyfewdifferences betweenthetwotaxa:whereas , duetonaturalvariability, basidiomatal shapesand size s(diameterofpileusinrelationto stipelengthand width)didnotprovidereliable separationfeatures, it couldbeob served that a llO. illudens basidiomata wereatleastslightly papillateor , more often, distinctly umbonateatthe centerof the pileus. Thi s feature couldnever be ob served inO. ol earius. Like shapeand size,basidiomatal colorationvariedremarkablybetween collections: pileus color s rangedfromdeepyellowtodarkreddi sh browninO. ol earius andwere deepyellowtoyellowish orangeinO. illudens (Figs. 2-5) . Micro scopical examinationrevealedthefollow ing difference s: (i) numerous refractivehyphaecould befoundinthepileipellis ofO. illudens b ut wererare orab sent inO. ol ea riu s and (ii)the basidiospores ofO. illud ens were significantly smaller (Fig.6 ). The spore sizeof o. illud ens (pooled values from6collections; n = 180) was (4 .2) 5 .1 ± 0 .4 (5.9 ) x (3.8) 4.6 ± 0.3 (5.5)urn ;volume (35) 58 ± 12(92)urrr'andfromO. ol earius (4.8)6.4 ± 0.6(8.4 ) x (4.6)5.8 ± 0.5 (8.0)um ;volume (54) 112 ± 29(280 ) fJ rrr' ( 16collection s; n = 480).Allofthese meanvalueswere significantly different (p = 0.00I)forthe twotaxa.
S EQ UEN CE ANA LYSES or TH E ITS1-5.8S-ITS2 RONAREGION. Si x collections ofO. illud ens and14 collections ofO. oI ea riu s were analy sed. Thetotal alignmentcoveredalength of660chara cters. Aftere xcludinggaps andareas ofambiguity632 chara cter s remained foranalysis. 460chara cters were con stant, 51variable characters wereparsimony-uninfor mative, and 121 were par simonyinfonnative.Identical sequenceswereprunedfromanalysis, thus twelve different DNA- sequences of the ITS1-5.8S-ITS2 rONAregionwereanalysed forthetwoingroup taxa.Aheuristicsearchofthe 14 sequences (outgroup: Nothopanu se ugram mus i yieldedtwo equallyparsirnonious trees of 2 11 steps (consistencyindex(CI) = 0.96 21, retentionindex (RI) = 0.9 652, rescaled con sitency index(RC) = 0.9 286, and a homoplasy index = 0.0379 ). Thetree is di vided intotwomajorcIades: allO. illud ens isolates fonnone groupwithaboot strap supportof 100 %. Th e O. oI ea riu s branchissupportedby 1000/0 likewise (F ig. 7 ).
DISCUSSIO N
E VAL UATION o r MORPHOLOGY . AIl10ng the c lassicalcharacter s used byboththe"s plitters"and " lumpers",basidiomata l shape, s ize,andcolora tion seemto haveplayed acrucialrole. However , due todiffering growthcondition s (e.g.temperature , humidity, host diversity) these character s are obviou sly variable and o verlapping.Therefore , theuseof suchfeatures forthe limitationofdiscrete taxon òmic units oftenleads tovicious circles. So , for example, itis not s urprisingthatnodiffcrcnt spore s izes canbe foundwhen pale and slender form s ofO. ol eariu s are comparedwithitss hortstiped,darker colour variants.Th erefrom,o necanno t conc lude thatO. illuden s - slenderand relatively pale basidiornata are feature s generally assigned tothis taxon - is con specific with O. ol ea rius. However, it is wellacceptedthat "g ood"rnorphospec ies must differ from eac hother inat least twoindependent charact ers (KUYPER , 1986).Thi s is thecaseforthetwotaxainquestion:the combination ofanurnbonate orpapillate pileus, numerous refractive hyphaeinthe pileipellis ( KUYPER,1995), anddistinctlysmallerspores( KIRCHMAIR e tal ., 2002)allowthe delimitarien of O. illudens from Oi ol earius atthe morphological level. Th espore sizesofthe twoSpani sh collections onwhichORTEGA e tal. (2000) based thei r cornbinationO. ol earius var. illud ens (Schwein.) A.Ortegae tEsteve-Rav. perfectly fitwithtypicalO. ol earius values from 14othersouth Europ ean collections; refracting hyphaeinthepileipellis were rare andapapillaorumbocouldnotbe ob served.
E VAL UATI ON or CHE MOTAX ON OMIC AL DAT A. Omphalotu s speciesproduce anumber oftypical Boletales pigments( BRESINSKY & BESL , 1979;KIRCHMAI R e tal. , 2002)like variegatic acid, xerocomicac id, andatromentin. Cornparati ve thinlayer chromato graphy (TLC ) revealed little differences inpigment patternsofO oI ea rius a nd O. illud ens when dried basidiornata weree xtracted.
Pigmentpattemsfromcultureextracts,however , wereclearly d ifferent:comparedwith O. oleariu s, e ightadditionalbandscouldbedetectedin O. illudens; twoban ds werelacking (KIRCHMAIR e tal. , 2002).Thepileipellis ofboth species stainsgreenish whe n treated with 30 % KOH , butthis reaction, whichis correlatedwiththeatromentincontent , couldbefoundin all Omphalotu s species.
M ATING EXPERIMENTS. MatingstudiesbyPETERSEN & HUGHES ( 1998)whopaired , beside other s, monokaryon culturesof O. illudens fromNorthAmericaand O. olearius from southem Europe showedthat O illud ens " isalmostsexu ally isolated fromtheEuropean O. ol earius".
EVALUATION OF MOLECULAR DATA. There sults ofrestriction fr agment length polymorphi sm(RFLP) a nalysesoftheribo somal ITSI-S.8S-ITS2region by HUGHES & PETERSEN ( 1998)clearly se parated O. illud ens from O. ol earius. TherONA- sequence anal yses oftheITS1-S.8S-ITS2region presented inthisstudyreveal aclear separationofthetwotaxa:all O. illud ens collection s, regardle ss oftheirgeographicori gin, formonecladesupportedbyaboot strapvalueof100 % Inthis contextit shouldbe mcntion ed thatfourcoll ections, twofromtheU SAandtwofromEurop e, exhibitan identicalsequence.Equ ally, allofthe14examined O. ol earius co llectionsaregroupedina second c lade (bootstr a p support 100 %) The se collection s compri se lightanddarkcolour variants from Cro atia, Fran ce, GreatBritain , Hungary , and Italy; nocorrelationbetw eensequencesand colouration ofba sidiomata canbeob served.
CONCLUSION
E vidences derived frOITI different , independenttaxonomi cal data sets - morphology , ch emotaxonom y, mating e xperiments,andONAdata- strongly supportthe conclu sion that O. illud ens and O. ol earius are di stinctspecies.
AKNOWLEDGEMENT
Curator s and staffofthevariou s culturecollections thatprovided m ate rial forthisstudyare sincerely thanked.Wewish to e xtendourthankstoU.Peintner formethod ical assistance with sequencingand providingphotograph s, andtoC.C.Teissierde Wanner for the translationoftheabstracttoSpani sh. Thi s workis dedicatedto Mr. AugustRocabrunaonoccasionofhis so" birthday.
REFERENC ES
BR ESI NSKY , A. & H. BESL( 1979) .- Zum vc rwandtschaftlichen Anschluf vo n Otnphalotus. B ciheftc Sydowia 8: 98- 109.
HUGH ES, K.W . & R.H . PET ERSEN ( 1998).-Relation ship amon g Otnphalotus spec ies ( Paxillaceae) basedonrestri cti on sites in th e rib osom al ITS 1-5. 8S -ITS 2 region. P/. Syst. E vo/. 211: 23 1-23 7.
KIR CHM AIR , M., POD ER , R. , HUB ER ,C G. & O.K. MILL ER JR (2002 ).- Chemo taxo no mica l and m orphological obse rva tions in th egenus Omph alotus Fayod (Omphalotace ae). Persoon ia 17(4): 583-600.
KUYP ER , T.W. ( 1986).- A revi sion ol' thegenus Inocybe in Euro pa. I. Su bge nus ln ospenna and smoo th-spo red spec ies ol' subge nus Inocybe Rijk sherb arium Le iden, 247 pp.
KUYP ER , T.W. ( 1995).- Otnphal otus Fayod. In: Bas,C., Ku yp er, T.W .,oordeloos, M. E. , Vellin ga, E.C., eds. F/ora Aga ricina Nee rlandica 3. Rotterdam , Brookfi eld: Balk ema , pp. 88-99.
MOR AND ELL,S. (20 02) .- Ph yl ogen eti c relati on ship s ol' Omphalotus and Neono thopanus based on thesequences ol'the ITS15,8S- ITS2 l'O NA regi on s. Masters th esis, Leopold-Franzens-University Inn sbruck,81 pp. ORTEGA, A., ES TEVE- RA VE NTÓS, F., GÓM EZ, 1. & 1. DE DIO S REY ES (2000).- Co ntributo alio stud io delia mi cofl ora d ell Andalus ia (S pag na), XIV, Agaricales VII. Boll ettinode / G tuppoMi colog ic o G. Bresadola, Nuova Seria BGMB 43( I): 45-47.
PEGL ER , D.N .( 1977).- Apreliminary agari c fl ora ol'East A frica. Ke w Bu lletin adcliti on al series 6: 1-61 5.
PET ER SEN , R.H & K.W HUGH ES( 1998).- Matin g sys tems in O l11p!W/OfllS (Paxillaceae, Agarica/es). P /. Syst. Evo/. 211: 2 17 -229.
SC HWE IITZ, L.D vo n ( 1822).- Sy no psis fungo rum Caro linae superioris sec uncl um observa tiones. Sch r. Natu t]. Ges. Leipz.ig I: 20- 13 1.
Fig.6. Sp oresizes of Omphalotusoleari us and o. illudens inb oxan d whiskerpl ots(50 % ofvalues andmedian withinbo xes ; w hiskers showminimum andmaximumvalues).Th e means o f pool edva lues of sporelength , width , and vo lume (graphs o nthe right)aresignificantlydifferent(p = 0 .001).
20000961 U SA
KM 9597 USA
18303,67 France
R70376,51 Belgium 2704,85 Belgium
452USA
IB 19970604Croatia
B 19970776 Croatia
B 19970777 Croatia
B 19970779 Croatia
B20000311Italy
B 19970605 Croatia
19970778 Croatia
CBS 163.55 Hungary
199 40603 Italy 19960674 Italy 19970780 Italy
BS 332.85 GreatBritain
96550,351taly
B 19780492 France hopanus eugrammus DUKE 3980
Nothopanus eugrammus DUKE2581
Fig .7.Ph ylogramofoneoftwomostpar simonious treesof2 11 stepsb ased onITS- sequences: CI = 0.96 2 1, RI = 0.9652 .Bootstrapvalue s are shown aboveb ranches
STOLZ, B .( 1998).-Zur Taxonomie der Gattung Omphalotus (Basidiomycetes):Sequ enzanalysen ribo somaler ONA (ITS). Ma sters the sis, Leopold-Fran zens-University Innsbruck, 60pp.
SWOFFORD , D.L.(1998). - PAUP * : PhylogeneticAnaly sis U sing Parsimony (*andothermethod s). Ver sion 4 .0. Sunderland , Ma ssachusetts: Sinauer A ssociates.
WATLING , R.&N.M. GREGORY ( 1989).- Cr epidotaceae, Pl eurotaceae andotherpleurotoidagari cs. In:Hender son , D.M , Orton , P.D. , Watling , R. , ed s. British fungusflora. A garics andBol eti 6. Edinburgh:RoyalBotGarden , 157 pp
WHITE , T.1., BRUNS , T. , LEE , S. & 1. TAYLOR(1990). - Amplification anddirect sequencingoffungalribo somal RNA genes forphylogenetic s. In:Innis, AM , Gelfand , D.H. , Sni snky, 1.1., White , T.1., ed s. PCRPr otocols: A g uideto m ethod and application s. New York: Academic Press, pp.315 -322.
ZOLAN , M.E. & P.J.PUKKILA ( 1986).-InheritanceofONAmethylationin Coprinu sc inereus.Mol ecular and C ellular Biolo gy 6:195-200.
AGARICUS RUFOTEGULIS NAUTA IN PORTUGAL
Anton HAUSKNECHT
So nndorferstrasse 22. A-3712 M aissau , A ustria.
ABSTRACT. Agaricusrufotegulis Nauta in Portugal. Afind of Agaricus rufo tegulis fromPortu gal is d ocumented macro-a ndmicroscopically. A colourphot o isgiven of thi s recentl y describedspeciesfor the fir st tim e.
Key words: Agaricales, Aga ricus, A. tufo tes u lis , m ycofloraof Portugal.
RESUMEN. Agaricusrufotegulis Nauta en Portugal. Un a recolección d e Aga ricus rufotegulis de Portu galse presenta cond atos macroy microscópicos y se ilu stra, porprimera vez,c onunafoto e n c olor.
RESUM. Agaricusrufotegulis NautaaPortugal. Un a trob alla d 'Agaricus rufotegulis feta aPortu gal es presenta, juntamenta mbdad es macroimicroscòpiques, i s' il.lustraper primer co p a mbunafoto grafia e ncolor.
ZUSAMMENFASSUNG. Agaricusrufotegulis NautaausPortugal. Ei nFund vo n Agaricus rufo tegulis a usP ortugalw irmakro - undmikr oskopisch d okumentiert. Diesee rst vorkur zem beschriebene Alt w ird e rstmals far big abgebildet.
INTRODUCTION
HA USKNECHT & REINW ALO (2001)recently pre senteda mycotloristicstudy,which was the result oftwo exc ursionstothesouthofPortugal.Ourin g athird journey infall2001againanumber ofintere stingspecieshavebeen found , amongother sseveralrepresentatives ofthegenu s A garicus. On especies, A. rufotegulis Nauta , is macro - andmicro scopically de scribed andillustrated incolourin the followin g.
Agaricus rufotegulis Nauta , P er sooni a 17:230 ( 1999)
Fig.1-4
Pileus 40 -120 mmbroad , tlatcon vex with small,broadumbo , later applanate andoIdwithdepr essed ce ntre;youn g nearlyuniformlybrown , reddi sh brown , agate(KORNERUP&W ANSCHER , 1975 : 7EF8 , 7EF7 , 7E8 , 7E7 ),soonappre ssedscaly,later scalespalle scent, fromdullbrown , oran gegreybrowni sh,sa hara (704,6-7C4 , 6-7C3 ) uptofinallypalecaf é-au-lait(6C3);betweenthe scales paler , almo st cream-coloured towhite. Lamellae free , den se,slightlyventrico se, fir st whiti sh, then tle sh-coloured withagreyi sh tinge , oId chocolate-brown , with concolourous,almo stsmoothlamellar edge.Stipe35-100mmlong , 10-20(baseupto37 ) mmthick , almo st cylindricaltodi stinct1y enlarged toward s theba se, butnotdistinct1ybulbou s, withfewwhite rhizomorph s; whitetowhitish , with slight1 ymealy -granulars urface.Ringpendent , verybroad , thin , upper sidewhite , lower sidewith whitetobrowni sh, granular scales,ringmargindenti culatelyfringed.Conte xt white ,smell faint1y of bitteralmond s;sligh t1 yturnin g browni sh-pink toreddi sh-brown whencut , buthereandtherealso stronglyyellowing (inpileu s a s wella s in stipeand stipeba se).
Spore s 5.2 -6.4 x 4.0-4.6 11m , mean5.6 x 4 .2 11m , Q = 1.25-1.5 , broadellip soidal, nogerm-pore. Chei locy stidia mo st1y con sisting ofchain s of sphaericalto elongate-clavate element s(upto45x14 11m , singleelement s upto20x14 11m); lamellaredgesterile.Stipecovering:belowthering covered by s uch sphaericaltocylindricalelementsoftenarrangedinchain s. Veilelement s atpileusmargin1550x8-15 11m , sphaerical , cylindricaltoslightly clavate , inplace s alsoas chain s, neverformedof narrowhyp hae.
oF ig.1-4) A garicus rufot egulis (WU 21737 ). 1) spores,x 2000 ; 2) ch eilocystidia, x 800; 3) e lements o f ve il from und erside ofannulu s, X 800 ; 4 ) s tipeco vering frornlow er p artof stipe, X 800 .
HABITAT AND DISTRIB UTIO N. On strandedrests ofwoodandleaves of Eu calyptus and A cacia mixed with sand, associatedwith Gymnopus luxurians (Peck) MuITil1 , Leu cocoprinusc retatus Lanzoniand P sathyrellacando lleana (Fr.:Fr.) M aire. Th especieshas beenfound veryrarelyanduptonowonly in the atlanticregion.
COLLECTION EXAMIN ED PO RTUGAL: Beira Litoral , Leiria , S ào Pedro de Mu el, 4- 11-2001 , leg. A. Hauskn echt and F. Reinwald (WU21737 ).
COMMENTS .Onthe basis of theveil structure, A rufoteg ulis is placed in subgenus Lan agaricus Heinem.e mend. A .E. Freeman, whichhitherto co mprised tropicalspeciesonly . Th especieswas d escribcd fewyearsagoonthe b asis of specimens fromGreat Britain andTh e Netherlands(NAUTA, 1999) andis hitherto kno wn onlyfromtwo localities. Th ecol1ec tions fromPortu gal is in good accordancemacro-andmicroscopical1 ywiththe d escription of the type,alsothe habitat issimilar. H owever , the di scolouring of the tl esh deviates di stinctly. For the type onlya ye llowishdi scolourin g in the stipebaseis mentioned. Perhaps the reasonforthis is that thefruitingbodiesof the P ortuguese co l1ec tion co uldbeobservedin fresh co ndition on the place.
A CKNOWLEDGMENTS
I thankM onika K oberl for elaboratingthe ink drawings.
REFERE NCES
HAUSKNECHT, A. & F. REINWALD (2001).- Interessante Pilzfunde au s dem südliche n Portu gal. Jubiliium sausgabe Natur undM ensch NHG Niirnberg: 181-21 2.
KORNERUP , A &J.H WANSCHER ( 1975).- Taschenlexikon d er Farben , 2. Autl Züri ch, Gottin gen: Mu sterschmidt.
NAUTA , M.E. ( 1999).- Notulae ad floram agari cinam Neerlandi cam - XXXIII. Noteson A garicus sec tion Spi ssicaules. Persoonia 17: 22 1-233.
R evista C atalana d e Mi cologia , vol. 24: 22 9-247; 2002. Homenatge A.Rocabrun a
ALCUNE SPECIE RARE O DIBATTUTE DEL GENERE LEPIOTA
Giovanni CONSIGLI0 1 e Vincenzo MIGLIOZZI2
1.- Vi a C R onzani, 61 1-40033 C asalecchio diR eno.
2.- Vi ale G.M arconi, 196 1-00146 R OIna.
ABSTRAC'f',Some rare orcontroversialspeciesofthegenus Lepiota. Somerareorintere sting speciesbelon ging inthegenu s L epiota arede scribed andillu strated bycolour photograph s and micro scopical drawin gs: L.rocabruna e, L .subgracilis,L .ventrio sospo ra , L. ventriosospora var. ful va, L lila cea, L.mi cropholis , L.setulo sa var. rhodorhi za and L.brunn eoin camata.
Key words: B asidiomycota, Lepi ota, Italia.
RIASSUNTO.Alcunespecie rare o dibattute delgenere Lepiota. Vengono pre sentate eillu strate con fotografieacoloriedi segni dimicro scopia alcune specierareointere ssanti delgenere L epiota.
RESUM.Algunesespècies rares o controvertides delgènere Lepiota. E s de scriuen iil.lu stren amb fotografie se n colorsidibuixo s del s caràcter s micro scòpics, algune s espècies rare s ointere ssants del gènere L epiota.
Lepiota rocabrunae Consiglio et Migliozzi nom.nov.
Basionimo: Agaricus clypeolarius var. pratensis Fr. , Epicrisis: 15(1838) =L. pratensis (Fr.) Bigeard etH.Guill.1909(inval.),non L. pratensis Speg.1898
Cappello 20-55mm , nelgiovanedaemisfericoa trapezoidale, poi convesso o piano-convesso, con ampioebassoumbone , ilmarginenonstriato , unpo 'ondulato. Rivestimento pileico frammentato in fini ssimesquamettedicolore bruno-giallastro poiocrarosatochiaro , conlacalottadiscale indi ssociata, dicolore bruno-rossastro , ilbordo appendicolato daevidentiresiduidivelobianco. Lamellepiuttostofitte , libere,un po'panciute, biancastre,conilfilobianco , un po'fioccoso. Gambo 30-70x3-7mm , piuttostoslanciato,cilindricoconbase leggermente allargata , farcitopoicavo , biancoperunafittapruinadetersile,confibrillesericeelongitudinaliversol'apice , copertonella rimanente porzione dalembiecercini piu omenocompletidelvelogeneralebianco , tendentea macchiarsi digiallastroaltocco , labasesovente omata daraderizomorfebiancastre.Carne bianca stra, unpo 'ingiallente o imbrunente con l'età, conodorenonsignificativo.
R ACCOLTASTUDIATA: se i ese mplariinunaradura e rbosa, p ressounbosco mi sto di Fagus sylvatlca e P ic at abies, in località C asone diProfecch ia (Lucca),1'1-10-1999, leg, G. Co nsiglio e P. Petruc c i, e rbarioG .C. n .99 148
OISCUSSIÜNE. VELLlNGA (2001)ha evidenziato cheperla speciede scritta nonpuòe ssere utilizzato ilnome L. praten sis (Fr. ) Bigeard etH.Guill.in quanta omonimo po steriore di L. plate nsis Sp eg. ( 1898), erroneamente poi riportata nell'indice sub L. pra tensis. lnoltre , hapropo sto una sinonimiatra L. ore adiformis,L.la evi gata e L. pratensis. No i riteniam o , inve ce,c heilta xon ino ggettoabbiauna s ua autonomia , inragione dell'habitus , dellacolo razione pileic a , dellamorfolo giasporale,della strutturadelri vestimento pileicoeanchedell 'ambiente dicr esci ta . Siamo stati,quindi , indotti a lla creazione diunnuovonome,ancheincon siderazione delle numero se rec entiseg nalazionidiqu esta specie sub L. pra tensis (MlGLlOZZl& COCClA , 1995 ; GUlNBERTEAU &OUP UY, 1998; L A CHlUSA , 2001).
Lepiota subgracilis Kühner 1936
= L. c ly peo laria var. grac ilis Quél.1894 ; L. grac ilis (Quél.) lE. L ange 1915 ; L.kue hneriana Locq.1956 ; L.lati spora (Wasser) Bon1981; L. wasse ri Bon199 3
C appello 20-45mm , emi sferico-campanulato , poiconvesso epiano -con ve sso, dotat o diumb one ba sso elargo , ilmarginenon striato,irregolare.Rive stimento pileicoframm entato inminut e squamettedicolore bruniccio , bruno-ro ssiccio,sufondob ianca stro sfumatodinocciola, nell'a rea di scale con squamette piu densedicolore bruno-ros sastro, ilbord o appendicolato daresidui fio ccosi di velo piu omenoevidenti.Lamellepiuttostofitte , dalibere a strettamenteadnat e, unpo'panciute, bianchepoi macchiate diocracon l'età, conilfilobianco , p iu o meno regolare. Gamb o30-80 x 2-6 mm , cilindrico , unpo 'dilatato ver so laba se, fi stoloso poica vo, versol 'apic e bian co,sottola zo na anulareconalcune ghirlande oblique di squamule piu omenocon coloriconqu elle d elcappello. Anellopiccolo , bi anco maconilbordoornatoda piccole squame c oncolori c onl 'umb one;a ldi so pra dique st' anello è s pessopre sente unanellinobianco p iu sottile, ev a nescente.Carn e bi anca,sfumata d i nocciola sottol 'umbone , conodorenon significativo oppure legge rodi L. e ris tata.
Spore (9 ,0)-9,5-12,0 x 4 ,7-6 ,0 um, daellis soidali a subelliss o idali, c ilindro-ellissoidali,talvolta fu siformi, conapicolo evidente eparetecon sistente (inrarica sisio sserva una modestissirna d epressionesopraapicolare), destrinoidi , non metacromatiche inbludi c resile.B asidi24-32 x 8- 10 111 , claviformi , tetra sporici, con sterigmimedi amentes viluppati.Ch eilocistidi2 8-40 x 8- 12 m, di morfologia variabile , cla viformi, cilindro-clavati ventricosi, su b lageniformi,tal volta bru scamente ra stre matiall 'apice , che sipre senta, però , arrotond ato enonacuminato.Pleuro cistidi non o sservati. Rive stimento pileicoco stituito daun trichoderma dipeli piu o menoa llungati e mergentid a un sottostratoditipo imcniforme conelementidi30 -60 x 6 -12 um, ipeli terminali di160-330 x 9- 14 urn, conl 'apice ra stremato inun subapicolo arrotondato. Tutti g lielementi sonoregolari ma talvolta s ire stringono moderatamente inalcunipunti;pigm ento vacuolare e parietal e di c olore oc ra c hiaro. Giuntiafibbiapre senti o vunque, particolarmente abbondanti nel ri vestimento pileico.
R ACCOLTASTUD IATA: c inque ese mplariinunbo sco m is to di Fagussylvatica e Pinus sp., in località Monte Lanaro (T rieste), il 9- 10-1992, leg. G. Co nsiglio, L. Gori e M.Mar chetti,e rbarioG .C. n .92 131
OISCUSSIüNE. Unadi samina piu approfondita dellesinonimi e propo ste è riport atain BlZZl& MlGLlOZZl ( 1999).Nonpotendoutilizzareic aratteri della mi cro scopia, piutto sto monotoni, per di versificare L.sub gracilis, L.ku ehn eriana , L.lati spora e L. w as se ri, gli asse rtoridell a presenzain naturadialmenodue speciedi stinte (L.sub gracilis e L.ku ehneri an ai fondanola lora o pinione s ulla pre senza omeno diunanello , che sappiamoe ssere labil e, incostantee didiffi cile riscontro nel materialed 'erbario , e sull'odoredifferente.Noipen siamoche siail c arattereor ganolettico d ell 'odore c helapre senza dell ' anello sianoelementialeatorienonprob anti. lnfatti , innatura è po ssibile riscontrare rac colte contuttelepo ssibili combinazioni deidu ec aratteri.Que sto punt o di vista è condi viso da HUllER & VELLlNGA (1995 ), daVE LLlNGA (2001) e da KRIEGLSTElNER ( 1999 ).
, \ '\ \
\.
Tavola1. L epiotarocabrunae. Ch eilocistidie ri vestimento pil eico.
= L . metulaespo ra (Berk. e t Broome) S acc.se nsuBr es. 1927
Ca ppello 35-60mm ,e misferico,poi ca mpanulato, infine pian o -con vesso,sem pre dotatod i un umb one largoe pr ominente, ilmar gine nonstriato,regolare. R ivestimentopi leico fra mmentato in minut esquamettedi co lore c rema-giallastro o brun o-giallastro,su fon dobi ancastro,con lacalotta di scale indi ssociata, d ico lore bruno-rossastro, ilb ordoappendico lato da residuifioccos i divelo giallastro.L amelle piu ttosto fi tte, libere, panc iute,co lor cre ma,talvo lta p iu giallastre,co n i l filo regolare,co ncolore.G ambo30-70x 3 -7mm , pi uttostoslanciato, ci lindrico co nb ase leggermente a llargata,farcito poi cavo,glabrescente versol 'apice, co n unazonaa nulare co rtiniformelanosa piu o menoev idente, a ldi sotto della qu ale è decorato d av istosi res ti fioccos i de l ve lo ge neraledabianchi ag iallastri.C ame bi anca, talvolta d ebolmenteco lorata di b runo-giallastro nelgam bo, conodoreda s ubnullo a leggero di L. cristata.
Sp ore 14-18 x 4,7- 6,0 11 m, d a fu siformia fu siformi di storte per lap resenza co ntemporanea diun apicolo ev idente e diuna d epressionesopraapicolare,d otate d i pareteco nsistente eco ntenenti num erosivacuoli egranuli,de strinoidi, nonmetacromatiche inbludi c resile.B asidi32-4 0x 9- 12 11m , c ilindro-clavati,tetrasporici, con sterigmipart icolarmentes viluppati,lun ghi fino a 5 -(6) 11 m. Ch eilocistidi num erosi,a ciuffi , pre sentis uIfilo lamellarese nzadi scontinuità,23- 40x6 -12 11m , di morfologia variabile, c lavati, clavato-ventrico si,sublageniforrni p apillatio c ilindrico-capitulati,ma c ondiametri nettamenteinferioriaquelliri scontrati nellavar. [ulva Pl eurocistidi nonosse rvati. Ri vestimentop ileico c ostituitodauntrichod erma d i ifec ilindracee, co n apicearr otondato, variamenteall ungate(finoa300x15 um) , tal voltasettate, e d a un ostrato subimeniforme a llab ase, non particolarmente compatto ,c on elementi di 30-60x10-15 11 m ; pi gmento di membran ag iallastro. Num erosi i giunti a fibbia , allaba se deglielementiallungati d el trichodermae unpo 'dapp ertutto.
RACCOLTE STUD IATE: treesemplari,inunbosco di Pi ceaabies, inlocalità RegolediMalosco(Val diNon,Bolzano), il 17-9-1994, leg. G.Co nsiglio eC. Papetti,erbarioG.C.n. 94 143.- C inque esemplari, inun boscod i P abies, in località Laghestel(AltopianodiPiné, Trento), il18-10-1998, leg, G Consiglio, G.Marascae BrunaOss-Emer,erbario G.C.n.98 I67b is.-Quattroesemplari,inunbosco di P .abies, inlocalità Bellamonte(Trento), il27-8- I999, leg, G. Consiglio eC .Papetti,erbarioG.C. n.99063bis.
Lepiota ventriosospora D.A.Reid var.fulva Bon1974
Qu estavarietàdifferisce macro scopicamente d al typu sesse nzialmenteper il c oloredellesquamule d e l ri vestimento pil eico.
Spor e 16-21x4 ,7-5,8-(6,5) 11m , di morfologia simi le a quellariscontrata nellava r. ventriosospora m a dotat e diapicolomenoev identeequa si maidid epressionesopraapicolare.B asidi30-36x10-12 11m , cla viformi, tetra sporici,c on sterigmimenoallungati c henell a va r. ventriosospora. Ch eilocistidi abbondanti,14-40x8- 18-(20) 11m, dapiriformiacla vati rigonfi , fino ac laviformi.N onso no stati o sservatie lementifu siformi conpapillaocapituloterminale; in vece,sono state osse rvate ce llule sferoidali analoghe aquellesegnalatedaKelderman.P leuro cistidinon osse rvati.Ri vestimento pileico c ostituitodauntrichode rma dipelidi (50)-70-280- (320) 11m , danum erosi peli didimen sioni min orie d a unridotti ssimostrato subimeniforme;pigme nto dimembranaoc ra.Giunti a fibbi a pre senti m a non moltanum erosi.
RACCOLTA STUD IATA :treesemplari, inunbosco di Fag us sy lvatica e Piceaabies, inlocalità Panarotta(Valsugana, T rento),iI 25-7-1996, leg, G. Consiglio,G Marascae Bruna Oss-Emer, erbario G.C. n.96045.
OI SCUSSIONE. VELLINGA ( 1995,2001 ) ha semprecon sider ato c oincidentile du eva rietà d i L. ventriosopora e , inoltr e, affermato (2000,2001 ) c he L. ventriosospora è un sinonimopo steriored i L. ma gnispora MUITill 1912. ·Nonriteniamodipotere c ondividereque ste opinion i. L a pr esunta sinonimia ventriosospora-magnispora è ba satas ull' es amed el typu s di MUITill c he cornedichiarato dalla stessaV ellinga"c onsistsof twoba sidiocarp s, inrea sonableconditions" e nei quali ,con riferimento allamicro scopia," cheilocystidia c ouldnotbeo bs erved".Pr ecedentemente, SMITH ( 1966),inun lavorodedi cato allo studiodeitypu s di le piotol o ginordamericaniaveva parim enti o sservato, per L. ma gnispora, " pleurocystidia a nd c heilocystidialacking". P oiché lamancanzadi ch eilocistidi è documentata dalleo sservazioni dibendueautori ,tr a iqual i la stessaV ellinga, laddo ve
Revista Catalana de Micologia, vol.24:229-247 ; 2002. Homenatge A. R ocabruna 233
Tavola2. Spore. In a lto L epiota subgraci lis; in b asso L.rocabrunae.
e ssis ono chiaramente pre senti sia nella var. ventriospora che nella var. [ulva , lasi nonimia propo sta decade automaticamente. D 'a ltra parte , peril taxon in que stione non può c ertamente e s sere utilizzato il nom e L. fusispora Kauffman 1924 , e s sendo que sto preceduto da L. fusispora H enning s. A differenza di Vellinga noi riteniamo che ledue varietàdi L. ve ntriosospora s ianobendi stintee non a ssimi labili , c ome anche evidenziato da BON (1974 )e da KELDERMAN (1989 , 1994 ). E sse differi scono s ignificativamenteperlaco lorazione pileica , le dimen sionis poraliela morfolog ia d ei cheiloci stidi.
Lepiotalilac ea Bre s. 1892
= L epi otula lilacea (Bres.) Wa sser 1976
Cappello 15-40 mm ,e misferico,poi conv esso e piano-c onvesso, dot ato di umbon e b assoe lar go, il mar gine non striato, s ove ntefe s surato. Ri vestimento pil eicof ram me ntatoin squamette piuttosto rad e, di sposte qua sic oncentricamente,di c olore bruno-ro sa, tal voltaco n sfumaturalilla ,s ufondo bian co, l'area di scale pr aticamente indi s sociata , bruno-lill a pi u sc uro, ilb ordo a ppendicolatodaresidui fi occosi di v elo. Lamelle abba stanza fitte , lib ere, p anc iute , bianch e, tal v olta bianco cr ema c hiaro sfumatodiro sa,c onilfilo bianco , unpo 'fiocco so. Gambo 20-60 x 2- 4mm ,s lanciato, c ilindrico, fi stolo so,s opra l'anello bianca strosfumatodiro sa,s ottol' anello ro sa olilla piu om eno uniforme e inten so,seg natoda fibrille longitudina li s eric e e,la ba se ornata da ev identi rizornorfc bianca stre. Anello membrano so, p ersi stente , conil bordo tipicament e ref1esso, lapa gina s uperiore bianca stra, quella inferiore bruno ca cao chiaro. Carn e bi anco cr ema, qua e l à c on sfumaturero sa,c on odore s ubnullood ebol e di L. c ristata.
Spore 4 ,0-5,5 x 2, 5-3,4urn ,e llissoidali, c on a picolodi m od es te dimen sionie par ete non p articolarm entes pess a,nonde strinoidi , p seudomet acrom atiche inbludicr esile. Basidi 18-26-(30) x 6-8urn , cla viformi , tetra sporici , talvolta bi sporici ,c on s terigmidi 2 -3um Ch eiloci stidi2 0-40x 812-( 14) urn , dacla viformi alar gamente cla vativentricosi, f r e qu e n tem e nte d otati di g iunti a fibbi a all a b ase. Pl euroci stidi non osse rvati. Rive stimen to p ileic o co stitui to dauno s tratoim cniformec on e lementi c laviformi, c ilindro-clavati,di 30-60- (75 ) x 9-14- ( 16) fJ m ; pi gm ento dim embrana brun o. G iunti a fibbia pr esenti manon particolarmente abbonda nti.
RACCOLTA ST Dl ATA: parecchiesemplari,inmezzoall'erba,presso P inus sp. e Ced rus sp., nel Parco delI a Resistenza (Cas tenaso , Bologna), il 10-11 -1999, leg , G.Consiglio e G.Spisni, erbarioG C n 99209.
D ISCUSSIONE. L.lila cea è s tataistituita daBRESADOLA ( 1892). Piu r ecent ementc, inp articolare p er lez onem edit erranee,s ono s tatede scritte al cune s ue form e,c hepr esentano differenze mod este ri sp etto altipo , tanta dam eritare , al piu , unr ango s istematicoinfr aspecifico: L.lilacea f. p al/ida ( Bon,Mi gliozzie t Cherubini ) Miglio zzi, caratteriz zata d a dim e n sioni normali e d a un ca ppello s u toniro sa, ro sac arnicino, c onil bordo r o s a -c re m a p allid o , find ag iovane( l); L . lilacea f. m icropholoides Mi gl io zzie t Coccia , c aratteriz zata d a dim ensioni pil eich e ridott e, b ordo s triato, co lorazionepilei ca p arti colarmente scura; L.lila ce a f. hyme noderma ( D.A.R eid) Mi gliozzi, c aratter izza tadall ' a ssenza di a nello. VELLINGA (200 I ) c onsider a c onspecifichele prim e du e f orme es pecie a utonoma, L.hymenoderma, laterza. E 'evide nt ec he ses i adotta uncon cetto di s pecie piutto sto ampio , tutt ee tr e lee ntitàpo s sono esse re "facilmcnte" i n g lobatenelta xon L.lila cea.
Lepiota mic roph olis (Berk.et Broome) Sa cc .
C app ello 15-40 mm ,e misferico-campanulato,poiconvessoe piano -convess o,dot ato di umbon e ba ssoe lar go, il margine non striato, piu o meno re golare. Ri vestim ento pileico fr amm entato in s quamette piutto sto rad e, di sposte qua si conc entricamente , di c olore bruno v inoso, s uf ondo bian castro, l 'a readi scale po c odi s sociata , bruno-porpora , il bord o a pp e ndicola todaresidui fioc cosi di ve lo. Lamelle abba stanza fitt e, libere , panciute , bianco cr emasf u ma todiro sa, con ilfilo bianc o, un p o 'fio ccoso. Gambo 2 0-50x2-4mm ,s lanciato, c ilindrico, fi stolos o ,s opral 'an ello bianca stro sfumatodiro sa,s otto l'an ello ro sa olilla piu o meno uniform ee inten so,se gnatod a fibrille longitudinali sericee,laba se ornata da ev identiri zomorfe bianca stre. Anello membrano so, persi stente , conil bordo tipicamente ref1esso, la pagina s uperiore bianca stra, que lla inferiore br uno porporino. Came bianco crema, q ua e l à con sfumature li ll a, con odore s ubnulloo debo le di L. c ristata.
Ta vola 3. Lepiota s ubgracilis. Cheiloci stidi erive stimento pileico.
R evista C atalanade Mi cologia,vo l. 24: 229-247; 2002. HomenatgeA .Rocabruna
Spo re4 ,0-6,0-(6,5) x 2, 5-3,5-(4,0) um , e llissoidali-cilindracee, co n ap icolo piu ev idente c hein L li la cea , non destrinoidi, ma talvolta debolm enteco lorateinM e lzer,pse udometac rornaticheinblu dic resile.B asidi piutt osto pic coli, 11-20 x 3, 6-4,8 urn, c ilindracei,tetrasporici,consterigmi propo rzionalmentegr andi Ch eilocistidiabbondanti,16-33 x 6,5- 12 u rn, d ac laviformi ac ilindroc lavati.Pl eurocistidi nonosse rvati.Ri vestime nto pil eicocos tituitod a unostratoime niforme co n e lementipi riformia llungati, c lavatio c ilindracei,di 25-50-(65) x 10-15um;pigme nto dimemb rana bru no sc uro.Giun tia fibbi a p resenti.
R ACCOLTA STUDIATA: quattroesemplari, inun boscodi Quer cus pubescens, inlocalità CaprinoVeronese(Verona ), il 1510-2000 , leg, G Cons iglio eP.Cugildi,erbario G.C n.00047
OISCUSSIÜNE. L 'entità d a noi d escritta potr ebbecos tituireper moltivers iun 'ulteriorefo rma d i L lilacea Br es. N onabbiamopotutoac comunarlaa L li lacea f. m icropholoides, di c uirappresenta una utentico sos ia,per la differente morfologia del bord op ileico (debo lmente striato pe rtrasparenza in micropholoides ï. per la morfologia d ellespore (piu c ilindracee nelp resente caso)e perle dim ensioni dei b asidi. Secondo BON ( 1993),nelco ntesto delIase z ione Lilaceae Bon , possonoessere di stinte d allea ltre e ntitàdelgruppo,du especie (L .rhyparoph o ra e L.mic rop holisi, e ntrambedi o rigine eso tica , s ullaba se deicoloripileici piu sc uri e deiba sidico rti.In me rito a qu e st'ultimo punt o, abbiamo effettuatouna r icerca approfondita in lette ratura , d allaq uale è e merso c hele dim ensioni dei basidi dellee ntitàdel gruppodi L . lila ceas .l. sononot evohnentesuperioriaquell e ri scontrate nel presentec aso: BRESAOOLA ( 1927-1933): 20-25 x 6-8um ; VELLINGA (2001):18-26 x 5 ,5-7,5 urn ; CABALLERO ( 1997):18-24 x 6-7um ; MIGLIOZZI & C OCCIA f. mi cropholoides ï : 20-24 x 5 ,5-(6,5) um ; MIGLIOZZI & CLERICUZIO f. pa llida): 22- 27 x 6-8 urn ; C ONSIGLIO & MIGLIOZZI hymenoderma y: 18-24 x 6-7 ,5 u rn. S econdo RAUSCHERT & HELLMUND ( 1989), a iqu alisideve la descrizione dell'uni co rit rovamento di L.rhyparophora atutt ' oggi effettuatoinEurop a, le dim ensioni d ei ba sidisono est remamente ridotte ( 12-13 x 3 ,5-4,0 um ), cos íc ornequ elle d eic heilocistidi ( 14-16 x 8-10 urn )e d eglie lementidelrive stimento pileico ( 16-22 x 8-1 2 m) Conqu e stie lementi siamo statiobbli gatia scarta re L. rhyparophora COlnepo ssibile detenninaz ione delIa nostra raccoltaea indi viduare la stessa co me L. nú c roph o lis , ancheseque staspecienon c iri sulta finor aseg nalata, ec ontale do vizia did ati, per il c ontinente e uropeo, aparte quanta riportato inBO ( 1993), c henec itadu e raccolt e(750605, H onrubia FG-1 2). Cr ediamo siadovero so richiamare l 'attenzio ne sulledim ensioniest remamente co ntenuted ei b asidi,c hepurnone ssendo e sattamentesovrapponibili a qu elle rip ortate d a P egler( 1314 x 4 ,5-5,5 um ), risultanoc omunqueparti colarmente p iccol e ( 11-20 x 3 ,6-4,8 urn ). Gli a ltri ca ratterid elIa microscopia nonmo strano differenze parti colariris petto a lIad escrizione diBON ( 1993).
Lepiotasetulosa J.E.Langevar. rhodorhiza (P.D.Orton ) Hardtk ee t Rüdel199 2
L. rhodo rhiza (Romagn.etLocq. ) Lo cq.(inval.); L. rhodo rhiza (Romagn. e tLocq.)ex P.O.Orton ; L. se tulosa J.E.Lange ss .Kühner L setulosa va r. rh odorhiz aRoma gn. e t Locq. 1944 (inval.); L .ec hinella var. rh o dorhi za ss .V ellinga2 001 (inval.)
Ca ppello10-30 mm ,globoso-campanulato,poi c onvesso o pi an o co nvesso, a lIafin eco nilbordo re troflesso,do tato diun umbone arrotondato pocopromin ente, ilmargine non striato, abbastanza regolare. Ri vestimento pileicolaceratoinmin ute placche o squamettedi c olorebrunic cio, brun oross iccio, s ufondobi ancastro, talvolta sfumatodiro sa, la c alotta di scale pocodi ssociata,se minata qu aa elà di g ranuliedi c iuffidifibrilleappuntiti , dicolor e brun o bi stro, bruno-ro ssosc uro,ilb ordo appendicolatod a fibrill earaneosedivelo. Lamelle abba stanza fitte, libere, unpo 'pan ciute, bi anche, c rema,taloracon sfumaturaro sa, conilfiloco ncolor , re golare. Gambo 20-35 x 2 -3mm ,c ilindrico, talvolta leggermente allar gato ver so labase , fi stoloso, bianca stroe fibrillo soversol 'apice, nella part e inferiore ing uainato inun ' armillacotono sa bianc a stra, r ap id a me nte colorato,a nche a lIa manipolazione, piu omeno inten samente, di bruniccio un po 'vino so ,speciahnente versola ba se , c he tipi camcnte è ricoperta dirizoididicolorero sso-brunic c io. C ame bi anca,sfumatadi vinoso sottole s uperfici, c onodor e leggero di L. c ristata, conforte componentefruttata. Sp ore 4 ,8-6,0-(6,8) x 3,0-4,0-(4,4)um,daell issoidaIi a ov oidali, c on apicolopo co pr onunciatoe par etespessa,destrinoidi, non metacromatiche inbludicr esile. B asidi 16-20 x 5 ,5-7,0 urn ,
Revista Catalana de Micologia , vol.24: 229-247 ; 2002. Homenatge A. Rocabruna 237
Tavola4. S pore. In a lto L epiota ventriosospora var. ventriosospora; in bassa L. ventriosospora va r.fulva.
238
R evista Catalana de Micologia , vol.24: 2 29-247;2002. Homenatge A.R ocabruna
claviformi , tetrasporici, il subimenio ditipo cellulare. Cheiloci stidi numerosi, aciuffi , lungotuttoil filo lamellare , 18-28-(34) x 6- 10 urn , da clavato-lageniformi a sublageniformiofusiformiconapice arrotondato , piu omenoventricosi. Pleurocistidi nonosservati.R i ve stimento pileicoco stituito daun trichoderma dip eli allungati , di 180-380 x 9-15- (18) um , cilindracei mara stremati all 'apic e, e mergentidaun sottostrato imeniforme moderatamente compatto conelementi cilindro -clavati o c laviformi,di20-50 -(65) x 7- 12 urn; pigmento dimem brana bruno- crema. Giuntiafibbiapre senti ov unque.
RACCOLTA STUD IATA: quattroesemplari,inmezzoa lIaterra, nella Pineta d iS. Rossore(Pisa),il 16-10-1998, leg, G. Co nsiglio e R.Narducci,erbarioG .C. n. 9 8133.
OISCUSSlüNE. R ecent emente è stata proposta (ARN O L OS e t a l., 1995 ; VELLINGA ,2 001)la sinonimiatr a L. ec hinella Qu él. et Bernard , L. se tulosa J.E.L angee L. rhodorhi za (Romagn. e t L ocq.)ex P.O.Orton Noi riteniamo letreent ità di stinte tr a lor a(MIGLIOZZI & COCCIA , 1990 ; BIZZI & MIGLIOZZI ,1996),anche seperla specieine same illi vello tassonomico adottato è qu ello infragenerico. P er inciso,la pubblicazione sopra citata di L .ec hinella (MIGLIOZZI& COCCIA , 1990) è stata adottat a da VELLINGA (2001)corneriferirncnt ose lezionatoper l'icono grafiae la d escrizione d ellaspecie. L. ec hinella s idifferen zia dall e altr e due e ntitàperla colorazione pil eica, l'habitu se le dim ensioni deipelidelrive stimento pileico , nettamente inferiori( 80-150-(200) x 12( 15) urn , rispetto a140-400 x 9-15urn ). In vece, ledi fferenzec he separano L. se tulosa da L.rh odorhiza so nomenom arcate e riguardano il colore d elca ppello (rossastroin L. rhodorhi za, brun o bi stro in L. se tulosai e quellodeirizoidi (bia nchiin L. se tulosa, ro ssi in L.rh odorhirai. Poi ché i c aratterimi croscopicisono sovrapponibilitraloroeten endo an ch ec ontodelIa sinonimia propo sta d a VELLINGA (2 001), riteniamo opportun o modificare l ' opinion eg iàe spressa( 1990,1996 ), a derendoall a posizione tasson omica di HARDTKE & ROOE L( 1992).Infin e, riteniamo do veroso riferirec helac ombinazione L. ec hinella var. rh odoriza adottata d a VELLINGA (2001) è in valida. Ess a,infatti,viene a ttribuitaa HARDTKE & ROOEL ( 1992),mentre qu esti autorinon hann o m ai pr oposto un as imile co mbinazione.
Lepiota brunneoincarnata Chodat etC.M artin 1889
=L.b arlae P at. 1905; L .he lveola ss .B arIa
Ca ppello 2 5-55mm , d a leggermentec onico aco nvesso,poi a ppianato o ppurepiano con ilbord o un po 'reflesso, d otato d i umbon e ba ssoe largo,ilbord o unpo 'ondulato, leggermentestriatoper trasparenza. Ri vestimento pil eico lacerato in squa mulepir ami d alico ncentrichedi co lorebrun opo rpora, s ufondo bi anco-camicino, la ca lottadi scale po cod issociata, g ranulosa, d i c olorebru no bi stro, brun o-porpora-rossiccio. L amelle piutto sto fitte, lib ere, p a nciute, bi anche, tendentia di ventare co lor c rema, co nilfilobi anco piu o m enoev identemente seg hettato.G ambo3 0-55 x 4 -10 mm , c ilindrico, spesso unpo'ingrossatoa lIab ase, pienopoi fis toloso, ne llametàa picale g labro, co lor c rema sf umatodirosa,sottol 'anello orn ato d ag hirlande sovrappos tedi squamule f ibrillose b iancastre,mi stea bruni cce-vinose, lab ase ricoperta da cordo nimiceliari bi anchi. An elloca duco, a ppena acce nnato, so ttoforma d ico llarinobrun astro,spessoincompleto,co llocatonel te rzosuperiore de l ga mbo. Ca rnebi ancaco ntendenza ad ass umereuna sfumatura vi nosa a ltaglio,so prattutto ve rso laco rtecciad e l ga mbo ea ll'in serzione d elle lam elle,co n o do re qu asifr uttato, ac idulo. S pore 7,5-9, 0-(10,0) x 4, 5-5,5urn , da e llissoidali aov o idali, co n a picolo ev idente e p aretespessa, des trinoidi,non metacromatiche inbludi c resile.B asidi2 5-34 x 7-9,5 um ,c laviformi,tetrasporici; sterigmimedi(2 -3urn ). Ch eilocistidiagruppi poco num erosi m a pr esenti lun go tutt o ilfil o lamellare, 20 -30 x 8 -10- ( 12) urn , d ac ilindraceia c lavati,talvoltase ttati, mo lta spesso co n g iunto a fibbi aa lla b ase. Pl eurocistidi non osse rvati.Ri vestimento pi leicoc ostituito da un trichodermadipelia llungati, di100-210 x 10 - 15 fl m , allargatinellapart c medianaeras tremati a ll' a pice,l 'e lementopr et ennin ale d otato dipi gmento incro stante-zebrante , em ergenti daun so ttostratoimenifonn e di e lementinon co mpatti,lunghi ma ssimo 40 fl m . Giuntiafibbi a pr esentiov unque.
RACCOLTASTUO IATA :parecchiesemplari,inmezzoa lI'erba , presso Pinus sp.e Cedrus sp., nel Parco delIa Resistenza (Castenaso,Bologna), il 17-10-2000, leg, G Co nsiglio eG Sp isni, erbario G.C. n. 0005 1.
Revista C atalana d e Mi cologia,vo l. 24 : 229-247; 20 02.H omenatgeA. R ocabruna
Tavola5. Ch eilocistidi. In a lto Lep iota ventriosospora var. ven triosospora; in ba ssa L ventr iosospora vzx.fu lva.
Catalana de Micolo gia, vol.24: 229-247 ; 2002. Homenatge A. Rocabruna
OISCUSSIONE. La conoscenza di questa specie è stata recentemente approfondita da BON & CABALLERO (2000)chenehanno descritto una f. pallida e segna latouna f. g riseosquamata ad int. Secondo noique st 'ultima entità coincide con L. brunn eoin camata " forma"de scritta da MIGLIOZZI & COCCIA ( 1995)e verosimilmente coniltaxonillu strato d a PASCUAL & VIDAL ( 1990). L. brunneoin carnata f. pallida è stata ritrovata ancheinItaliaepre sentata all 'VIII Conv egno"Taxae ceno si funginedel Mediterraneo " del G.E.M.A . (20-23 settembre 2001): l'articolo relativo è incor sa di pubblicazione (MIGLIOZZI & CAMBONI , 2002). L. brunneoincarnata potrebbe e ssere scambiata s uIterrena con L.h elveola Bres.II dubbio vienefuga to dall ' o sser vazione delI a presenza o menod elsottostrato imeniforme nella strutturadelrive stimento pileico , e ssendo glialtri c aratteri micro scopici delledue specieabba stanza sovrapponibilitraloro.Un 'altra po ssibilità diconfu sione potrebbe e sservi con L. brunn eolilacea Bonet Boiffard, cheperòpo ssiede unhabitu s moltapiu ma ssiccio e s lanciatoecre sce e sclu sivamente s ulledune fiss edeilitoralimarini.
RINGRAZIAMENTI
G .C. ringraziase ntitamente l'amico Marco Contu (Olbia , Nuoro ), perlag entile collaborazione.
BIBLIOGRAFIA
ARNOLDS, E.,KUYPER, T.W. & M.E. NOORD ELOOS( 1995 ).- O verrichtva n de Pa ddestoelenin Nede rla nd. Nederlandse MycologischeVereniging. Wijster.
BIZZI, A & V MIGLIOZZI( 1996).-Lepiotacee interessantio rare.4 ° co ntributo. Lepiota lae vigata,Lep iota se tulosa e Le ucoagaricus glabr idisc us. Mi cologia Italian a 25(3): 39-50.
BIZZI, A. & V. M IGLIOZZI( 1999).-Lepiotacee interessantiorare. 6° co ntributo. La variabilitàdi Le piota subg racilis Kühner. Mi c ologia Itali ana 28(2): 23-31.
BON, M & A.CA BALLERO (2000).-Deux nouveaux taxons de lépiotes dans larégionde la Rioja(Espagne). Bull. Féd. Ass My col. Mé dit. 18:43-46.
BO.M. ( 1974).- Agaricalesde la région Languedoc-Cévennes.3èll1c partie. D ocu m ents Myco logiques 15:25-28.
BON, M.( 1981).-C lémonographique des' Iépiotes'd 'Euro pe. D o cum ents M ycolo gi ques43.
BON, M .( 1993).-Flore Mycologique d 'Europe.3.Les lépiotes. D ocum ents Mycolog iques. Mémo ireh ors-s érie n " 3 Le piotaceae Roze.
BRESADOLA, 1. ( 1927-1933).- Ico nograp hia Mycologica. Vo lI. 1-26. Mediolani.(Ristampa Ca ndusso, 1980-1982. Saronno).
CA BALLERO, A.( 1997).- F loraMi cologica d e laRi oja. I Le pio taceae. Edición en C D-ROMdelautor. Calahorra. CAN DUSSO, M & G LANZONI( 1990).- Le piota s. l. LibreriaeditriceGiovanna Biella.Saronno.
CONSIGLIO,G. & V MIGLIOZZI ( 1998).-Contributo alia conoscenzadei mac romiceti deII'Emilia-Romagna. XII. Genere Le piota. TribuLepioteae. B oll ettino C .M. « G. Carini » d iB rescia 35:1-26.
GMINDER, A. ( 1999).-BeitragzurKenntnis del' Lepiotaceae inBaden-Württemberg 1. Lepio ta subsekt. He lveolinae M Bon etBoiffard und L. b runneoincarnata ChodatetMartin B eitriige t ur Ke nntnisd er Pil r e Mi ttel europas 12:63-74.
GU INBERTEAU,1. & G DUPUY ( 1998).-Contribution àlaco nna issancedela tlore mycologique de l'ile d 'Oléron (Charente-l\!Iaritime). Bull.Soc. B ot. C entre-Ouest(No uv. Sé r.) 29:505-537.
HARDTKE, H.J & T.RODE L (1992).-Über Funde einigerSchinnlingsarten (Lep io ta) ausSachsen. M yk.M ill. b l. 35 (2): 5163 .
HERMOSILLA, C.E. & 1.SANCHEZ (2000).- Libro d e la sSe tasd e B urgos. Burgos.
KAUFFMAN,C. H. ( 1924).- T hegenus Lepiota inthe United States. Pa pers Mi ch. Aca d. S ci., A rts Le tters 4 : 3 19-344.
KELDERMAN, P.H.( 1989).-Nieuween zeer zeldzamenederlandse Lepiota soorten.IV Coo lia 32(4): 67-70.
KELDERMAN, P.H.( 1994).- Para so lrwammen va n Zuid-Limb erg N ed erland. Lep iota 51. 1. exc!. Ma crolepiota. Paddestoelenstudiegroepvanhet Naturhistorisch Genootschap inLimburg.
KRIEGLSTEINER, L. (1999).- Pil ze in Naturraum Hainfriink ische und ihr eE in bindungindi e v eg etation. Regensburger Mykologische Schriften. Band9, I-IV:1-905 Regensburgische Botanische Gesellschaft. Regensburg.
KÜHNER, R. ( 1936).- Recherches S UI' legenre Lepiota. Bull.S oc. m ycol. Fran ce 52: 175-238.
LACHIUSA, L. (200 I).- Lepiota cea e: 4 ° contributoaliaconoscenza di specie interessanti B ollettino Grupp o Mi cologico G Bresadola , Nu avase rie, 44 (2):49-66.
Revista Catalana de Micologia, vol.24: 229-247; 2002. Homenatge A. Rocabruna 241
Tavo la 6. Lepiotaventriosospora va r. ventr iosospora. S trutturad elr ivestimento p ileico.
Revi sta Catalana deMicol ogia, vol.24: 2 29-24 7 ; 2002. Homenatge A R ocabruna
MIGLIOZZI, V. & M. CLERlCUZIO (1989 ).- Alcune Lepiot ee ne ll 'area m ed iterranea: Leu coagaricus ma crorhizus var. pingu ipes, Lepi ota lila cea f. p al/ida, Lepi ota ignicolor. Mi cologiaeVege tazioneMedi terranea 4 (1):2 9-40.
MIGLIOZZI, V & M COCCIA ( 1990).-Fun ghi delLazio.Il 6-10. Mi cologia Ita lian a 19(1): 11-24.
MIGLIOZZI , V. & M . COCCIA (1990 ).- FunghidelLazio.ID. 11-15. Mi cologia Itali ana 19(3):3- 22.
MIGLIOZZI, V & M. COCCIA (1992 ).- FunghidelLa zio. V.21 -25. Mi cologia Italiana 2 1(2): 35-58.
MIGLIOZZI, V .& M COCCIA (1995 ).- FunghidelLazio VID. 37-42. Lepiotabrunn eoincarnata forma , Lepi ota locquinii var. rioussetiae, Lepi ota ignivolvata, Lepi ota cfr. pratensis, Lepi otasublaevigata,Tricholomellaco nstrictum.Mi cologia Italiana 24(2):139-166.
MIGLIOZZI, V (1 997 ).-D escrizione di Lepi otaventriosospora R eid. Parli amo difun ghi: 7 -15.
MIGLIOZZI , V .(2000).-Secondo a ggiorn amento dellalista delle lepiote o sservat e nel Laziod all 'autore. Nuo vec ombinazioni propo ste. Parliam o difun ghi. Gruppo Mi cologico Camaiore se: 4 -17 .
NOORDELOOS , M.E ., KUYPER , T.W. & E .C. VELLINGA (2001).- Fl oraAga ricina Nee rlandica Vol. 5 .AA.Balk ema Publi shers Li sse. pp 1-169.
ORTON , P.D (1 960).- New c heck-listofBriti sh Agaric sa ndBoleti.PartID N o teso ngeneraa nd speciesinth e list. Trans. Brit M ycol. S oc. 43:28 2-289.
P ASCUAL, R. & J.M. VIDAL (1990 ).- Bol ets d e Catalun ya. Làmina n" 42 2. Lepi ota brunn eoincarnata Chod. e t Malt . Soci etat C atalana de Mi cologia, Bar celona.
PEGLER , D.N. ( 1977).-Pr eliminary A garic Rora ofEa st Africa. K ew Bull. A dd.S er. VIT :366.London.
RAUSCHERT, R & R. HELLMUND (1989 ).- Zweiexoti sche Pilzart en (Mutinus e legans und Lepi ota rhyparophora) inder StadtH alle. M yk. Mitt.bl. 3 2 (3): 75 -80.
ROMAGNESI , H & M. LOCQUIN (1944 ).- Note ss urqu elqueses pècesrare s de Lepiota.Bull.S oc. m ycol. Fran ce 60:5 2-59.
SMITH , H.V (1966 ).- Contribution s towarda monograph onthegenu s Lepiota.M ycopath. M ycol. Appl. 29:97 -117.
SPEGAZZINI, C.L (1898 ).- A nn.Mu s. na c. Hi st. nat.B .A ires, Ser. IT, 6:92.
VELLINGA, E.C (2000).-Note s on Lepi ota and Leu coagaricus. Type studies o n Lepi ota ma gnispora, Lepi ota bar sii a nd Ag aricusam ericanus. Mycotaxo n 76: 429-438 .
Revi sta Catalana de Micologia, vol.24: 229-247 ; 2002. Homenatge A. Rocabruna 243
Tavola7. Lepiota ventriosospora var.fulva. Struttura del rivestimento pileico.
L epiotaro cab runae C onsiglioe t Miglio zzi
L epiota sub g ra cilis Kühner
Lepiota ventriosospora D.A. R eidvar. ventriosospora
Lepiota ventriosospora D.A.Reid var.fulva
Lepiota lilacea Bres.
Lepiota micropholis (Berk,et Broome) Sacc.
Lepiota se tulosa J.E. Lange var. rhod orhiza (P.D.Orton ) Hardtke etRodel
Lepiota brunn eoin carnata Chodat etC. Martin
ENTOLDMA CLYPEATUM (L.)P. KUMM. VAR. DEFIBULATUM NOORDEL. A CATALUNYA
J. LABRAÑA
Carretera20.E-2524IGolmés(Lleida).
ABSTRACT. E ntoloma clypeatum (L.)P.Kumm.var. defibulatum NoordeI.foundinCatalonia. Two co llections of Entoloma clypeatu m var. defib ulatum, fo und over the lastthreeyea rsinth e same localityofA ltaRib agorça(L leida,Spain ),a lwaysinM ayo rJun e,are d escribedanddi scussed.Aft:er av ailableinformation, thisrecord is the first inthe Ib eric Peninsula,as the taxon was o nlykn own inH olland.
RESUM. Entoio/na clypeatum (L.)P.Kumm.var. defibulatum NoordeI.a Catalunya. Es d escriuen i c omentendu es recol-Ieccions d 'Entol o111 a c lypeatum v ar. de fibulatum, trobad es d es d e fa tresa nys e n un a m ateixa lo calitat d e l 'Alta Rib agorça(Lleida), se mpreaprin cipisdema ig o d e jun y.C reiemqu ees tr acta d 'un a prim erac itacióp er laP enín sula Ib èrica, ja qu e nom éss' havia c itatd 'H olanda.
Paraules clau: B asidiomicets, Entolotna, C atalunya,Espa nya.
RESUMEN. Entoio/na clypeatum (L.)P.Kumm.var. defibulatum NoordeI.en Cataluña. S e d escribenyc omentando s recolec cione s d e Entoloma c lypeatum va r. defi bulatum, e ncontradas e nlos ú ltimostr esa ños e nunami sma lo calidad d e lo s Pirineos d e Ll eida,s iempre a prin cipio s d e m ayoo d e juni o. Cr eernos qu ese tr ata d e unaprim erac itaciónp ara la P enínsula Ib érica, pu essó lo se h abía e ncontrado e nH olanda.
E nunad e les no stres freqüent ssortidesdec ampper la va lld e Boí (AltaRib agorça, Lleida ),varenl tenir l 'oca sió d e recol-lecrar di versos b asidi om es qu e, enunprim er moment ,e ns va nfer pen sare n e l gènere Entoloma. Enl 'estudi po sterior, totiqueles clau s d 'identificació e nsorient avenvers E. c lypeatum, e xistiendifer ències, prou significatives,comperfer-no s dubt ar dequerealment es tract és d 'aque sta e spècie. Segon s labiblio grafia con sultada, elmaterial e ncaixavamilloramb E. c lypeatum var. defibulatum , sobretotpel se upíleumé s fo sc iperl 'estípit finament solcat.L 'estudi microscòpic e ns confirmà que e ns trobàvem davantd 'aque sta intere ssant varietat d 'E.c lypeatum. coneguda únicamentd 'Holanda (NOORDELOOS,1992).Enelpre sent treball , hiheminclò s una completa de scripció macroimicro scòpica, i comentaris sobrele s diferèncie s mé s notable s entr e la varietattipu s ilavar. defibulatum , algunesdeles qual s leshemconstatatno saltres, ja quenofiguren esmentades enlabib liografia consultada.Lesob servacions micro scòpiquess' hanrealitzatapartirde materialfrescidematerial sec rehidratat ambKOH(5 % ). Laparet cel-lular s' hatenyitambvermell CongoAmoniacal(1 % ). Le s mide s deles e sporess 'han obtingut ambunamitjanade30espore s observade s. Elmateriale studiat e s trobadipo sitat enl 'herbari particular del 'autor.
D E SCRIPCIÓ D EL MATERIAL E STUDIAT
Entoloma clypeatum (L.) P Ku mm.var defibulatum Noordel. , Persoonia 11:173(1981)
Píleu de30-80-(100)mmde di àmetre,debonpri ncipi cò nico-convex,d esprés progressiva ment estès fin saaplanat-convex, ga irebé se mpre amb elce ntreumbon at.C utícula finament fibril-losa, no higròfana, lluent, d ecolorbru grisenc, e n e ls exe mplarsmadur s més fo sca i com pletament co bertad e petites fi ssures radial s imbric ades, qu e lidon en un as pecte característic;mar geexce dent,recte,se ncer
250 R evista Catalana de Micologia ,vol.24:249-252; 2 ÜÜ2.HomenatgeA.Ro cabrun a
alprincipiifissurat enenvellir.Làmine ssinuadesoadn ates, grui xudes, e spaiades(L = 40-48 , 1 = 13), avegade s bifurcade s voral 'estípit, irregularment ventrude s, decolorblanc-gri s qu ansónjo ves, de sprés prenentons rosats degutalamaduraciódeleses pores , finalmentdecolorbruro sat; are sta d 'entera a irregular, delmateixcolor.E sporada ro sada. Estípit de 30-60x7-15 mm , cilíndrici,e n general,progre ssivament eixamplatver s laba se, decol or blanquinó s;superfícieambnombro sos i petit ssolcs,ambfibril-les decolorgris brunencfosc,mé s marcade s enel s exemplar s madur s. Carn fibro sa, trencadi ssa, de c olorblancgris; olor suaui saboragradable . E spores isodiamètriques, de 7 ,58,S x8,5-9 11m , Q = I-l ,l , amb 5-8 angle s (majoritàriament a mb 6 angles regulars). Ba sidis de 30-38 x 10-1 2 11 m, tetraspòrics, decilíndric s aclaviforme s, no fibul ïfers ; es terigmeshialin s, de 2-4 11 mde longitud. Ci stidis noob servats. Cutículaformadap er hifes dèbilment pigmentades, dec ilíndriques a fusiformes, de 50 -120 x 12-17 11m , ambc èl-lules terminals de x 20-22 llITI .
MAT ER IAL ESTU DIAT. LLE IDA: vo ra elBaln eari deCaldes de BOÍ, Boí (Alta Ribagorça), UTM 32347 14, alt. 1600 m , en un jardí amb rosers ornamen tals (Rosa sp.), boixos i Buxus semperv irensi i auron s (A ce r s p .), 8 -5- 1999, /eg. C. Cort és i 1. Labraña, rev. A. Rocabnma.-Ibid ., 3 -6-2000 , /eg. C.Cortés i 1. Vi la.
OBSER VACIO NS.Es tracta d 'unavarietatpocco neguda, prob ablement primaveral, que presenta una gran variabilitatd 'uns exe mplars a uns altres. Le s duesvegadesqu e l 'hem re col-lectat,a mb un interval de do sa nys,haes tat se mpre e n e lmate ix lloc, fr uctificant abund antment, jaque hema rribat a co mptarfin s a 70 ba sidiomes. Le sescassesreferències bibliogràfiqu es trobadese nshans uposatuna dificultatafegida.Totiaixà,e lnostre material e ncaixab éam bla descripció de NOORDELOOS ( 1992). Les diferències més important s qu e trobem respectea lavarietattipu ssó n e lpíleu menys a planat,mésco nvex,lac utícula c laramentmés fo sca, mésgrisenca q uebrun a , lesabundantsfi ssures radials del píleu, qu e li donen un as pecte ca racte rísticique ,sego ns le s nostresobservacions, só n ITIé s marcades qu ee nlava r. c lypea tum , l' estípit m és fosc , am b a bundants so lcslongitudinals, menys ev identsquee ls descritse nla biblio grafiaco nsultada,leses pores mé s isodiam ètriques, el s basidisno fibulífers, ITI és petits i e n ge neral cilíndrics,ilac utícula amb hife s ter mina ls mésgruixude s (de 12-17(22) llITI , respecte 10-12 llITI e nlavar. c lypeatuni ï i ambuna longitudq ueultrapassa le s 100 llITI , límit de scritper lavarietattipu s.
AGRAÏMENTS
Volemag raïr a A Rocabruna(Premiàde M ar, B arcelona) la revis ióico nfirmaci ó delmaterial.
BIBLIOGRAFIA
BRE ITE BAC H, 1. & F. KR ÀNZLIN ( 1995).- Chanipignons d e S uisse , Tom e IV Edit. Myk ologia Luc ern a. 3 71pp.
KÜH ER , R & H ROMAGNESI ( 1978).- F/ore analytique d es champignonssuperiers. Edit. Ma sson, París. 5 56 pp
MOSER , M.M. ( 1980).- Guid aa l/adet ennina ri one deifu ghi, vol I Sa tú rni a , Trento 565pp
OORDELOOS , M.E. ( 1992).- Entoloma s./.Fungi Europaei 5. Libreri aeditrice G. Bi ella, Saronno. 760pp.
Fig.1. E ntoloma c lypeatum var. defi bulatum. C: c utícula; B: ba sidis iba sidiols; E : es pores.
Entol oma c lY/JeatUJ1 1 (L .) P. Kum m var. defibulatum Noordel. (fotoC.Corté s)
Entoio /na c lypeatum (L.)P KUmlTI. var. defibulatum N oord el. (foto ] L abraña)
Revista Catalana de Micologia, vol.24: 253-257; 2002. Homenatge A. Rocabruna
NOTE SURDEUX CORTINAlRES RECOLTES DANS LECENTREDELAFRANCE
A ndréBID AUO I , Xav ier CA RTE RET 2 et P atrick RE UMAUX 3
ABSTRACT. Note ont wo Co rtinarius growinginth e center of F rance. A description anda disc ussion aregiven concerning two species of Cortinarius growing inthe center of France: C. ornithopus Hry.andataxonina -ncighbourhood ofC. miraculosus Melat, described here, under the provisional name C. submiraculosus.
K ey wo rds: Cortinarius, Duracini, Fulvescentes, France.
R ESUME. Notesurd euxCo rtinairesr écoltes d ans lecentred e la France. Une description etune disc ussion sant données concernant deux espèces de Cortinarius poussant dansle centre dela France: C. ornithopus Hry.etuntaxon proche deC. miraculosus quiest décrit dansletravail,sousle binome provisoire C. submiraculosus.
RE SUM. Notessobred os Corti narius troba tsen el centred eF rança. S'aporten descripcions i come ntaris sobre dues espècies de Cortinarius recol-lectades enel centre deFrança:C. ornithopus Hry.i untaxon proper aC. miraculosus quees descriu enel present article ambelnom provisional de C. submiraculosus.
INTROO UCTION
E n novembre 200 I ,lorsdu Congrès de la C.E.M.M. en Catalogne, les dirigeants dela Société cata lane de myco logie ont demandé à l'un de nous (A.S.) d'écrire un article pour le bulletin jubilaire dédié àA. R ocabruna. Notre choix s'est porté sur la description de deux cortinaires. Le premier, Cortinarius ornithopus Hry., appartenant àla section Duracini Melot, non signalé depuis sa création en 1970,et le second, taxon proche deC. miraculosus Me lot, faisant partie dela section Fulvescentes Me lot, que no us nommons provisoirement C. submiraculosus.
Cortinariu s ornithopu s Hry.
B asionyme:C. ornithopus Hry., Bull.Soc.mycol.Fr. 101(1):8( 1985) = C. ornithopus Hry., Bull.Soc. 1TZYCOI. Fr. 85(4): 445 ("1969" 1970), no/n.inval.
So us-ge nre: Hydrocybe; section: Duracini: sous-section: Duracini; série: Duracinus
C hapea u a tteig nant 80 rn m,très charnu a u ce ntre, mi nce e n dessus des lames, obt usément convexe à ce ntre a plati vo ir d éprimé, s'éta lant e n c reusantun e d épression pé ridiscale; marge re marquab lement e t brut al ement infl échie-brisée, lobée-flexueuse,ca nne lée-co ntractée, avec la m arginelleq ui reste e nroulée s urles lames; revêtem ent f ortement h ygr oph ane, lui sant, rouxfa uve (Ca illeuxP 55, R 55), se d ésh ydrat ant tr ès lentem ent e nb eigeoc racé Stip es urpuissant, a tteignant100 x 2 0mm a u so mm et, e n f usea u ( x 3 0mm ), longuementa tténué e np ointea igue,radicante(e nb ec d'o isea u, inde nomen), pl ein pui sc reusé a u ce ntred 'un s illon,tr èsf inement fibrillo-strié, nu , bl anc d eco rnelui sant, pui sse ta chant, parpl aces, d 'ocre roussàtre.C hairbl ancc rème (e ntreK 7 0 e tK 7 1),in odore. R éactions m acro chimiqu es- G aïac: lentem ent ++ ( 10'); ph énol anilin e: + (e n a uréole); KüH 50/0: g risàtre o u g ris bi stré dan s lac hairdu c ha pea u e tdu bulb e. L ames larges, ju squ'à 10-13 mm ,es pacées, à p eine
Catalana de Micologia,vol.24: 253-257 ;2 002. Homenatge A.Roc abruna
adnées , uncinées (sommet dustipe fortement strié parla décurrence de s un ci), fauvemat (R53dilué vuesdeface ); arêteenti ère, concolore.
Revêtement piléique: suprapellistrès mince , forméd 'hyphe s radiaire s (x3-5urn) , bouclée s, di sposées" en cutis" sur quelques couches , passant rapidement à quelques assi ses d 'hyphe s plu s courtement septées(x6-10um) , cylindracées , à pigment pariétal jaune ocracé , criblant le s hyphe s superficielles; s ubpellis subcelluleux, formé d 'articles pa vimenteux (x15-25urn) , à pigment pariétal en enduit, brun jaune, bien marqué dansles couches profonde s etdan s les première s couche s dela chair. Cellule sstériles marginales claviformes ( x6-8urn ). Spore s ellipsoïde s à subovoïdes,à verruco sité forte,a ssezsaillante, surtout à l'apex, mesurant (7)-7 ,5 -9 ,5-(10) x5-5 ,5-(6 ) um,
ECOLOGI E. FRANCE: Feuillus mêlés depin s, forêt d'Orléans (F-Loiret), leg. Ma theau, 9-10-2001. Herb.X Ca rteretn° 2002-25.
OBSERVATIüNS. C. ornith opus estsans doute letaxon quia laplus grande tailledan s la section Duracini Melot.Avec sa stature énorme etim po sante, ilse singularise nettement àl ' intérieur dela série Dura cinus. Eneffet , ilne peut être confondu avec aucune autree spèce dece groupe. Henry avaitchoi si lenom " ornithopus" carilavaitété frappé parlare ssemblance du stipeavecunetête d ' oi seau; nou s pensons que cette ressemblance n'est pas toujour s évidente , maisentout c as,le stipe e st toujour s fu soïde-obèse et longuement radicant. Henry , dan s sanotede1970 , ne signalaitpa s d 'articless ubcelluleuxdan s le revêtement piléique etil seraitintére ssant de vérifier letypepour contr óler cette structure. Malheureusement, l'herbier Henry , dép o sé àPC(Paris),n 'e st pa s encore complètement répertorié. Autre point de divergence , l ' écologie s ignaléepar Henry (Pi cea ab ies, en bordure detourbi ère) e st unpeu différente de celle delaréco1te de Matheau , quila situeenboi s mêlés (chênaie-charmaie en mélange avec Pinu s sylvestrisv ; d 'autre s récoltes sontnéce ssaires pour pouvoir confmner le caractère ubiquiste decetaxo n. Pour lere ste, l 'identité e st qua si ment parfaite. Cetaxon se situeauplusprè s deC. dura cinus, chef defil e du groupe, qui peut montrer de s s pécimensdetaille élancée , mai s jamai s dela luxuriance deC. ornithopus.
En1970(p.445) , Henry ayantornisde citer le numéro dutype , lenome st done invalide. Pui s, en 1985(p.8) , il désigne un numéro detype , m ais cettefoi s-ci , enle nommant C. dura cinus f. omithopus eten oubliant delui adjoindre une diagno se latine , cequi entraine, à nouveau , lanon validité (apparente) decetaxon.Guy Redeuil h , notre spécialiste nomenclatural , après étude dece problème , nou s dit: " D a nsla publication de1985, Henry donne une référence complète àla diagno se latinede1970. Certe s, il se trompe de page , maiscette erreur n ' est pa s invalidante. D 'autre part , il indique " formede " aulieude "forma": lànonpluscen 'e st pa s invalidant; lenomdoitêtrelatin , ce quiestbienlecas , maispas nécessairement le terme deliaison donnant lerang(f. , var.).A noter que lerang(e spèce) utili sé dansla publication invalide n'a pasd 'importance: c'est lerenvoiàune diagnose latinequi compte. Done je considère q ue C dura cinus f. o rnithopus Hry.1985e st valide. E st également valide,C. ornithopu s Hry. 1985".
Cortinarius submiraculosus Bidaud, Carteret et Reumaux adint.
Sou s-genre: Hydrocybe; section: Fulves centes
Chapeau atteignant 20mm , obtusément convexe puis convexe-pl an , charnu au disque mais mince en de ssus deslames , assezfragile, surmonté d'un mamelon conique ouen léger dome; marge mince,vite droite se révolutant toutens ' incisant; revêtemen t hygrophane, finement soyeux,brunde chàtaigne ob scur au mamelon (Cailleux T30), pàlissant lentement dansle s ton s ocre roux(S25-R27); marge soyeuseparunvoile argenté conséquent. Stipe 50-60 x3-4m m , t1exueux,égalou bulbilleux àla ba se, grisacierlilacinau sommet , remarquablement brill ant-nacré , blancroséou blanc carné , à léger voilefibrillo- t1oconneux, rougissant verslaba se. Chair carné roussàtre, p àlissante, plus sombreau s ommetdustipe , àlégè re odeur herbacée. Réaction faiblement po sitive (+) dela chair àla teinture de gaïac. Lame s2 -3mm , a ssez serrée s, adnées ou uncinées, à un ci d écurrents , brun rouille chez l ' adulte; arêteentière.
Revêtement piléique: suprapellis mince , formé d 'hyphes radiale s , bouclées (x2 ,5-5 urn) , di sposée s " encutis ", à p igment pariétal en enduit jaunàtre , crib lant par endroits les hyphe ss uperficielles; s ubpellis différencié, subcelluleux,à articles courtement septé s , pavimenteux (x12-25urn) , à
Cortinarius omithopus Hry. (dessin:X.Carteret)
24 : 2002. HomenatgeA. R ocabruna
pigment parié tal e n e nduitbrunrou x. C ellules marginales basidioliform cs(x5 -8 urn ). Sp ores e llipsoïdes à s ublarmiformes, s ubspinuleusespar desverrues fo rtes à S0l11111et émoussé, plus densesà l' àpex. mesurant (7,5)-8-10,5-( I I ) x 5 -6 111
ECOLOG IE. FRANCE: so us co nifères tPinns svlvest tis¡ e n for êt c1 'Or\éans(P-Loirct), leg, J. P. M éral. 3- 12-200I. Hcrbicr X. Carterct na 2002-24.
OB SERVATIONS. Mal gré quelques petites diffé rences, nous pensions a voir retrouvé C. mira culo sus Melot; nous a vons don ee nvoyélaplaneh e de X . Cart eretà SOI1 e réateurpour co nfirrnarion (o u in firmari en). Voieisaréponse:" Non, à vraidir e, j e ne le reeonnais pas d ansee tteillustration(trop e harnuaudi squee n eo upe,mamelon trop nettement d élimité,eo uleurstrop ternes,e tc.). Ce lame rappelle plutòtC. borgota rensis". Nou s ne pou vons don e pas a ssimileree tteréeolteàC. iniraculosus, malgré ces dif f ércnces ínfimes s ignaléesparl'in venteur. Dupoint devuemicroscopique, nous retrouvons bien un revêtement piléique différencié, maisdess poresd e taille un pe upluspetite (7,259 x 4,5-5,5 111 )e tdes poils marginaux ab ond ants. Nousavo ns également é tudiéla deseriptionde C. borgo tarensis Melot ad inte rin 1 ( 1982), e tnousso mmentpersuadés qu e notre réeolte ne peut pas ê treidentifiéeàce taxen; nese rait-eeque parla taillee tl'ornementation de laspore: "S pores s ublisses,rnoyennementeo lorées,am ygdalifo rmes, petites, (6, 5)-6,7-7,5-(8)x (3 ,5)-3,7-4,3 urn ". AveeC. tnira culosus e t C. borgotarensis, notre ta xon fo rme unesé rie à part (taxons à vo ile rougissant),à l'int érieur de la see tion Ful vesc entes Melot.Ce tte see tion é tant e araetériséepar un vo ile, s urlestipe,fibrillo-soyeux, ténu, fauvàtrc ouroussissant, parfois m êrne rougissant.Avee une se ule r écoltc, nous neS0l11111entpase nmesurede proposer unee s pèeenouvelle; nous la nommerons done, provisoircrnent,C subiniraculosus.
REM ERCIEMENTS
Nous remercions Ja cques Melotà quinous a vonsso umisla planehe deC sub m irac ulos us e t .J ordi V ila qui aa imablementrelu notrea rticle e nnouss uggérantqu elques modifications.
BIBLIOGRAPHIE
HEN R Y.R. e 1969"' 1970).- Étuclcprovisoire des Hydrocybes ü p icd au énu é labasc. Lc gro upc du rtuinus. Bull. Soc. tuvcol. r.. X5(4): 3X5-449.
HEN R Y. R ( 19X5).- Nouvcllc étudc dcco rtinaircs. Bu//. Soc. ntvcol. r.. 101 (I): I-54.
MELOT. J. ( 1979).- El ér ncnrs de la llorcmycologiquc ciu Baar I (Badcn -Würucnbcrg: Allcmagnc F éd éra lc). Bull. Soc. tuvcol. r.. 95(3): I 93-23X.
MELOT. J. (19X2).- Notesu i genere Cortiuarius. Atti de/ Svniposiutn intctnatioua k : di tuirologi«. ValTaro. 19X I: I X9-217.
1.- C. ornithopus, spores(x 2000). 2.- C. submiraculosus, spore s (x2000 ).
Cortinarius s ubmiraculosus Bidaud, Carteret et Reumaux adint. (des sin: X. Carteret)
ESPECIES DE HONGOS DESCRITAS EN EL LIBRO "SETAS PARATODOS" RECOLECTADAS ENCATALUÑA
Femando P ALAZÓN
ci B enabarre2,5°C.E-22002 Hu esca E- mail: ferpa l@ere smas.net
ABSTRACT.Speciesoffungicollectedin Catalonia andincludedinthefieldguide Setaspara todos. Chorologic, eco logic andherbarium data regardingthe species co llectedinC atalonia and included -along withdescriptions andmacroscopic andmicroscopiccolourphoto graphs- intherecently p ublishedfieldguideb y theauthor.Som ecomments aboutthespecies consideredtobe of interest are added.
Ke y words: asco mycetes,b asidiomycetes, chorology, Ca talonia.
RESUMEN.Especiesdescritasenellibro"Setas para todos"recolectadasen Cataluña. Se dan en esteartículolos d atoscorológicosde las 9 3especiesqu e estan representadasy descritase n ellibro " Setas p ara todos"y qu e han sidorecolectadase nC ataluña,co n algún comentaria adicional sobrelas especiesqu eco nsideramos mas interesantes.
Palabras clave: a sco micetes , basidiomicetes, coro logía, Ca taluña.
RESUM.Espèciesdescritesenelllibre"Setas para todos"recol·lectadesa Catalunya. En aquest article es donenaconèixerles dad escorològiquesde les 9 3espèciesqu ees troben representadesi descritese n elllibre" Setasp ara todo s" iqu e han estat recol-lectades a C atalunya, amb algun comentari addicionalde lesespèciesmésinteressants.
Paraules clau: asco micets , basidi omicets, co rologia , Ca talunya.
INTRaDUCCIóN
D esde hace uno s 14años,nuestrasexc ursionesmicológicas porC ataluñase hanrepetido dur ante tod os lo so toños con c iertar egularidad Frutod ees tetrabajo dec ampohan sidolas num erosas reco lecciones rea lizadas, algunasmu y inter esantes, part e d e la sc ualeshemos descrito y reproducido e nnuestro reciente libro " Setaspar a todo s"(PALAZON,2001 ). Sir va pu es e ste trabajo comonuestro p equeñogra nod eare na sobrelo ses tudios sobrebiodi versidad fún gica que sevienen realizando d esde hacealgunos años enC ataluña. Dela ses peciesmencionadassecita ellugar y/olocalid ad d e la reco lección,lacomarca,la s coorden adas UTM , laaltitud , elhabitatyla fe cha, así como el legit yel determinadorsi nohemossidono sotros personalmente, yfin almenteelnúm ero d e herbario y la p agina qu eoc upa e n e llibro.La ses pecies es tan ord enadas de l a mi sma m anera qu e la se ncontramos e n e llibro. T odoelmaterialcitado see ncuentradepositadoe n elherbario SMAA (Sociedad Mi cológica d el Alt o Ar agón).
CA T ALaGa DE ESPECIES
Helvella macropus (Pers.:Ff. ) P.Kar st. = Ma croscyphus macropus P ers.ex Gr ay
La Salut , SantFeliudePallerols(Garrotxa),UTM31T4564656 , 1050m sm, bajorob les yhaya s, 13-10-1998, SMAA1998101 3027, pag. 56.
Helvella pezizoides Afz.:Fr. =Leptopodia peri zoides (Afz.:Fr.)Boud.
Pineda dePal s(Baix Empordà), UTM 31T517 4648 , 5m sm, en dunas fij ad a sc on Pinu s pin ea, 20 -11-199 3, SMAA19931120003 , pag.57 .
QBSERVAClüNES. Estaespeciepasaavecesdesapercibida,alser confundida con H.atra , delaque se diferenciaportenerlosbordesdelamitralibresrespe cto alpie ylacaraopuestaalhimenio(el excípulo)delmismoco lor queéste.
Helvella lacunosa A fz.: Fr. = H.sulcata Afz.:Fr.
Pineda dePal s (Baix Empordà), UTM 31T517 4648 , 5msm , en dunasfij ad a sc on Pinu s pin ea, 2 0-11-1993, SMAA19931120008 , p ago58.
Pineda dePal s (Baix Empordà) , UTM31T517 4648 , 5m sm, en dunas fijad a sc on Pinu s pin ea, 20-11 -1993, SMAA19931120007 , pag. 59.
Peziza berthetiana Donadini
Pineda Pal s(Baix Empordà), UTM 31T 517 4648 ,5 m sm, end unas fijada s con Pinu s pin ea, 20-1 1-199 3, SMAA19931120004, pago 66.
QSSERV AClüNES. Raraespecie,deapariciónmuytardía,queexudaunlàtexblanquecinoqueviraal amarillo-verdoso.Seseparabiendelasespeciespróximasporla é pocadeaparición , por susespora s deverrugas redondeadas yporelcontenidogranular,decolorpardoolivaceo,desuspar àfisis.
Otideaonotica (Pers.:Fr.) Fuckel
La Salut, Sant FeliudePallerol s (Garrotxa), UTM 31T456 4656 , 1050m sm, bajorobl es yhaya s, 13-10-1998 , SMAA-
Sarcodon cyrneus MaasGeest.
Sta. Margarida, Sta Pau, zona volc ànica (Garrotxa), UTM 31T46 2 4666 ,4 7 5 m sm,e nunbo sque de e ncinas,13-101998 , SMAA-1998 1013023, pago 107.
No stra Senyora delFar(Sel va ), UTM 31T461465 3, 1100 m sm, en u nbo sque d e roble s, leg. G Parr ettiniyF. Ru sca, d et. P.Pérez Daniêl s, 20 -10-1999 , SMAA-19991020019 , pa go 148.
QBSERV AClüNES. Especiemuyrara,bien caracterizada por suscambiosdecolor ,susba sidios bispóricos ysusgrande s e sporas conlargosacú leos.
Ramaria subtilis (Coker) Schild
No stra Senyora delFar (Selva), UTM 31T462 4652 , 1100m sm, enunbo squ e d ee ncinas, leg. LA Lor és, det. P Pérez Dani éls, 20-10-1999 , SMAA-19991020020 , pago 156.
QBSERV AClüNES. Especiepocofrecuente,quese caracteriza por sucoloramarillo , poco saturado,y porlaformacomolasramasemergendeltronco , adernas depor susgrandesespora s.
R evistaCa talanade Micolo gia,vol. 24: 2 59-269; 2002. Homen atge A. Rocabruna
OB SERVAC rONES. Compue sta porlaagrupacióndevariosindi víduos aislados, loqueladiferenciade P.m ultifida. E sta últimatieneramificacione s quepartendeuntroncocomúny, ademas , fructifica sobrerestos dec oníferas.
Craterellus cornucopioides (L.:Fr. ) Pers.
Fontanilles(BaixEmpordà ), UTM31T5094650 , 30msm, bajoencina s, 18-11-1993 , SMAA- 1993111000 l , p àg. 170.
Tricholoma filamentosum (Alessio)Ale ssio =T. pardinum v ar.filamentosum Alessio
La Salut , SantFeliu de Pallero1s(Garrotxa),UTM31T4564656 , 1050msm, enunbosque de hayas, 13-10- 1998, SMAA-19981013008 , p àg 234.
OB SERV Ac rONES. E specie muypróxim a a T. pardinum , delcual sedifer encia por sucutícula fibrillo sa, po caesc amosa,ypor suhabitat , preferentemente bajahaya s.
Tricholoma ramentaceum var. quercilicis Bo n, Narducci e tP etrucci = T. ra mentace um var pse udotriste ss. Mar chand
Tavertet(Osona), UT M 3 1T 4494650, 850 msm,en un bosq ue deencina s, 20- 10-1999, SMAA- 1999I020049, pago 243. OB SERVAC IONES. Es peciequ e re cuerdaac iertas formasde T.sca lpturatum, pera qu ese diferencia bien de las mi smas por su velo cortiniforme sobre el estípite.
Tricholoma atrosquamosum (Chevall.)S acc.
Sta.Mar iadeCo rcó (Osona), UTM3 1T4494653 , 800 m sm , e nunbosquedepíceas, 16-10-1996,SMAA19961016014, pag. 246.
Tricholoma vaccinum (Pers.:Fr. ) P. Kumm . var. vaccinum
Pruit i Rup it(Osona), UTM3 1T 4544654,950ms m,bajo P iceaabies, 12-10-1998,SMAA- 1998I O1200 l , pago 256.
Sta .M aria deCorcó(Osona), UT M 3 1T 4494653,800 msm,enunbosquem ixto co n pi no a lbar,15-10-1996,SMAA19961015012,pag.256.
Tricholomafulvum (Bull.:Fr. ) Sacc.
PruitiRu pit(Osona), UTM3 1T 4544654, 950 m sm, bajoabedules,12-10-1998,SMAA- 1998IO12008, pago 258.
Tricholoma cedretorum var. ochraceopallidum (Bon)Ri v a
=T. tr identinum var. ce dretorum Bon
Pruit iRupit (Osona), UTM3 1T 4544654, 950m sm, bajo Cedr us, 15 -10-1996, SMAA-1996 1O150 IO, pago 260.
Tricholoma populinum Lange
= T. pessu ndatum ss Konradet Maublanc
PruitiRupit (Osona), UTM 3 1T 4544654, 950m sm, bajo Pop ulus t remula, 12-10-1998,S MAA-19981O12005, pago 262.
Dermoloma bellerianum Bon
Tave rtet (Osona), UTM3 1T 4494650,8 50m sm,enunbosque deencinas, 20-10-]999, S MAA-19991020081, p ago307.
OB SERVAC IONES. Es pecierara , muybiencaract erizada porel co lo r c laradesu c utícula, con e lcentro cas inegra ,sufuerteoloraharina ,susba sidios bi spóricos, la a usenciadefíbula s y sus es porasno a miloides.
Cystodenna superbum Huij sman
= C. ha ematites B erk. et Broome ss .auct.pp.
Sa ntuaride la Mar e de Déu de B astanist, Martin et(Cerdanya),UTM 3 ] T39 1 468 7, enunbosque mixtoco npin oa lbar (Pinus sy lvestris), 25-9-2 000,SM AA-20000925048, pago3 ]3.
OBSERVACIONES. B astanterara , se reconoce confacilidadporsucolorvinosa y porla estructura de sucutícu la.
Lepiotaob scura (Loc q. ex B on) B abos
=L. griseovirens var. obscura Locq.ex B on Sta. Mariade Corcó(Osona),UTM 3 1T4494653 , 800msm, bajo C edrus, 15-10-1996, SMAA-19961O15011, pago 320.
Macrolepiota procera (Scop.:Fr.) Singer
Sta. Maria de Corcó(Osona),UTM 3 1T449465 3,800msm,enunclaro de bosque mixto conpino albar ( Pinus sy lvestris) , 19-10-1999, SMAA-19991019090 , pago326.
Pineda de Pals(Baix Empordà), UTM31T5174648 , 5msm, en d unas fijadas con Pinuspinea , 20-11-1993 , SMAA19931120005,pag.354.
O BSERVAC IONES. Es pecietípica desuelosarenosos,e nlosq ue aparece profundamentee nterrada. Se diferencia de A. verna y otras especiespr óxima s p orsus esporascilíndricas.
Amanita mu scariavar.formosa (Pers.: Fr.) Gonn e tR abenh.
O BSERVACIONES. Variedadcarac terizadap orsuveloamari llo.
Amanita vittadinii (Mo retti)Vitt ad.
T avertet(Osona),UTM 3 1T4494652 , 700msm,e nunpr adoc o n m atorral, 15-10-1998, SMAA-19981 O15002, pago 363
O BSERVACIO NE S. R araespecie termófi la, quefructific a enzo nas abierta s, lejosde lo s arbo les, aparec iendotantaenotoñocomoenprimavera.
Amanita boudieri B arIa
Pinedade Pals (Baix Empord à), UTM 3 1T5174648 , 5 m sm,e ndun as fijada s co n Pinu s pi nea, 2 0-11-1993, SMAA19931120006 ,p ag.364.
OBSERVACIO NES. Ape sar dee star cons iderad a C01TIO unae specie deapariciónprimaveral , puede fructificare sp oradicamente enotoño.Suse spo ras cilíndrica s la se parandee species parecida s dela sección Lepidella, sobre todode A gracilior.
T avertet(Osona),UTM 3 1T 4514650 , 850m sm,e nun bosquemi xto,sobreb asid iomase nd escomposición d e Clitocybe ne bularis, 16-10-1996, SMAA-19961 01601 O, pag o370.
Entoloma lividoalbum (K ühneret Romagn.) Kub icka
T avertet(Osona),UTM 3 1T 44 94650, 850msm,e nun bosq ue dee nc inas,15-10-1996,SMAA-19961O15022, pago372.
Entoloma rhodopolium f. nidoro sum (Fr. ) Noorde l.
St a. Mari a d e C orcó(Osona),UTM 3 1T449465 3,800 m sm ,e nunbosque mi xto d erob les y e ncinas co npin oa lbar,1510-1996, SMAA-1996101 5015 , pa go372.
Inocybe pisciodora Do nadini e tRi ousset
= I. bongardii var. p isciodora (Donadini etRio usset) Kuyper
Sta. Mar galida , Sta Pau ,zona volc ànica (Garrotxa),UTM 3 1T46 24 666,4 75 m sm,e nunb osque d ee ncinas,13-101998, SMAA-19981013017, pago3 87.
Cortinariu s venetus (Fr.)Fr.
Sta. Mari a de C orcó(Osona),UTM 3 1T449465 3,800msm,e nunbosque mixtoco n e ncinas y pinoalbar,19-10-1999, SMAA-19991019126 ,pag.395.
Cortinarius orellanu s Fr.
Sta.MariadeCor có(Osona),UTM 3 1T449465 3, 800m sm,e nun bo sque dee ncinas,15- 10-1996, SMAA1996 1015005 ,pag.398.
Cortinarius arvinaeeus Fr.
St. Hilari Sacalm (Se lva),UTM31T 4584637 ,800 m sm , bajorobles, 16-10-1996 , leg. G. Parrettiniy F. Ru sca, SMAA19961016017 , pag. 404
Cortinarius maeulosus (Pers.:Fr.)Fr.
Sta. M aria deCorcó (O sona),UTM3 1T4494653 , 800 msm , enunbosquemixtode encinasyrobles, 19-10- 1999, SMAA- 19991019138, pag o412.
OB SERVACIONES. E specie muypró xima aC. ca ligatus, d e lacu alsese paraportenere l es típite c on 3 o4 zonasanulare s muy vistosas,la superficied el píleo ma s e scamosay lases porasunpoco m as pequeñas.
Cortinarius hereuleus Malençon
St. HilariSacalm (Selva),UTM3 1T 4584637 ,800 msm, bajocedro s, 15-10-1996, leg. y d el. E.Castellón, SMAA19961015003 , pag. 4 12.
Cortinarius subturbinatus Rob. Henry e x P.D.Orton
Sta.MariadeCorcó (Osona),UTM31T449465 3, 800msm, enunbosque de encinas,15-10-1996, SMAA -
Cortinarius eookeianus Rob. Henry
Sta M argarida, Sta. Pau , zona volc ànica (Garrotxa),UTM3 1T4624666 , 475msm, enunbosque de robles y encinas, 13- 10-1998, SMAA- 19981013024 , pago 425 .
Cortinarius eitrinolilaeinus (M.M.Mo ser) M.M.Mo ser
Cortinarius vaginatopus Bidaud , Moénne-Locc. et Reumau x = C. volvatus A.H . Sm. ss. M.M . Mo ser
Sta.Maria deCorcó (Osona),UTM31T4494653 , 800m sm, enunbosque mi xto conencina sy robIes, 18-10-1999 , SMAA-1999 1018160, pag. 435.
OB SERVACIONES. Bien caracteri zado por su volva blanca yporlo s re stos delvelo sobre elpíleo L a es pecie americana C. vo lvatus A.H.Sm.tien e lases poras ma s pequ eñasy m enos omamentadas.
Cortinarius areuatorum Rob. Henry
Tave rtet (O so na),UTM 3 1T 44846 52 , 850msm , enunbosquedeencina s, 16-10-1996,SMAA-19961 016002 , pag o436.
Cortinarius caerulescens var. pallidipes Mo ênn e-Loc c.
Sta.Margarida, Sta.Pau, zona volc ànica (Garrotxa),UTM3 1T4624666 , 475msm, enunbosque deencinas, 13-10199 8, SMAA- 19981013010, pago 441.
Cortinarius aurantiobasalis Bidaud
Tavertet (Oso na), UTM 31T45 1 4650 , 850 msm, en unbosquede Pi cea a bies, 16-10- 1996, SMAA-19961O160 12, pag.445.
OS SERVACION ES .E sta es pec ie s e caracteri za por l a d i s p os ic i ó nd el ve lobl anqu e cino s obrel a s u pe rfic ied el píl eo,a m odo d e pa vim ento , y por e l color an aranj ado qu e toma e lr eborde d el bulbo
Cortinariusvelicopia Kauffman
Ta vertet(Osona),UTM3 1T 45 14650,850 msm, en unbosque de Piceaabi es, 16-10-1996, SMAA- 19961016013, pag.446
OS SERVACIONES. E sta es pec ie, adema s de t e n er un col or uni form e, pre s enta un as es po ras mu y ve rr ugosas yc on una papila mu y n eta , lo que la hac e f a cilmente id entific abl e
Cortinarius subhygrophanus Bidaud
Sta. MariadeCorcó (Osona), UTM 3 1T4494653, 800msm, en unbosque mixtoconencinas y robles, 18-10-1999 , SMAA- 19991018154, pago 447.
OS SERVACIONES. Rar a es pecie, caracterizada por la c utículahi grófan a, lo s r e sto s d e ve lo,d ec olor c re ma a mari lle nto, y la e picutis mu y de lgada.
Revista C atalana de M icologia , vo l. 24:2 59-269; 2 002.H omenatgeA. R ocabruna
Cortinarius splendificus Chevassut etRob. Henry
Sta.MariadeCorcó (O so na),UTM3 1T4494653 , 800m sm, enunbosquemixtaconencina s yroble s, 18-10-1999 , SMAA- 199910 18161, pago 463.
OB SERVAC IONES. Bella es pecie,típi ca d e lo s bo sques mediterraneo s,e nlaqu e lo sc ontrastesd ecolor de lac ameylas lamina s amarilla s conlo s púrpur a ylilacinodelpíleo yele stípite,ayudan as urapida identificación.
Pholiotasquarrosa (Pers.:Fr. ) P . Kumm.
Sant uari de laMarede Déu d e B a stanist, Martinet(Cerda nya ), UTM 3 1T3904685 , 1300m sm,sobre u ntroncode Pop ulus tr emula , 26-9-2 000 , S MAA -20000926087 , pago486.
Russula albonigra (Krombh.)Fr.
Esp inelves(Os o na),UTM31T4514633 , 800m sm, enunbo sq ued erob les, 16-10-1996 , leg. G.Parr ettiniy F. R usca , SMAA-1996 1016016, pago498
Russula monspeliensis Samari
Sta MariadeCorcó (Os ona),UTM31T4494653 , 800m sm, en un bo sq uem ixtaconencina s, robles y Ci stus s p., 18-101999, S MAA-19991018199 ySMAA- 19991018201, pago 504y505.
Russula parazurea f. dibapha Romagn.
Sta. M aria deCo rcó (O so na ), UTM3 1T4494653 , 800 m s m , en unbosque mi xtacone ncina s, roble s ypinaa lbar , 15-101996 , SMAA-19961015014 , pago 505.
Russula praetervisa Samari
=R pectinatoides Peck ss Samari
T avertet(O so na) , UTM3 1T 4494650 , 850ms m , en unbosque d ee ncinas , 19-10-1999 , SMAA- 19991O19187 , pag o507
OB SERVACIONES. La s car acterísticas mancha s rojiza s queaparecena vecesenla cutículay e nlab ase deles típite sonunbuenelem ento d e identificación .
Russula sanguinea Fr. =R. san guinaria (Schumach.)Rau schert
S ta.M aria deCo rcó (Osona) , UTM3 1T 44946 53 , 800m sm , e nunbosquem ixta co n e ncina s, roblesy p inaa1bar , 15-101996 , SM AA -19961015001 , p ago5 15.
Russula gracillima Jul. Schaff.
PruitiRupit (Osona) , UTM 3 1T 4 54 4 654 , 950m sm , b ajaa bedu1es, 12-10-1998 , SM AA-19981 O12017 , pago5 16.
La S alut, S ant Feliu de Pallero1s(Garrotxa) , UTM 3 1T4564656 , 1050m sm, b ajaabedu1es i Betula pendulai , 19-101999 , SMAA-19991019 203 , p ago5 27.
Russula roseipes Br e s.
Pruit i R upit (Oso na), UTM 3 1T4544654 , 950ms m ,enun bosque m ixto deroble y pin oa lbar,18-10-1999, SM AA19991018212, pég. 5 33.
Lactarius hy sginus (F r.:Fr. ) Fr.
Pruit i R upit (Osona) , UTM 3 1T 4 544654 , 950 m sm , bajoabedu les, 12-10-1998, S MAA-19981O12007 , p àg. 544.
Lactarius chrysorrheu s Fr.
Sta. M ariadeCorcó (Oso na),UT M 3 1T44946 53 , 800msm ,e n un bosque dee ncinas, 16-10-1996 , S MAA-
Lactariu s evosmus Kühner e t Ram agn.
Sta.M ariadeCorcó(O so na), UTM 3 1T 449 46 53, 800msm,e nun b osque dee ncina s, 15-10-1996 , S MAA19961015008 , pég. 550.
Lactariu s torminosu s (Sc h aeff .: Fr. )
Pruiti Ru pit (O so na),UT M 3 1T 4544654 , 950msm , bajoa bedules, 12-10- 1998 , S MAA - 19981O12006 , p àg. 554.
Lactariu ssanguijluus var . violaceus (Bar la) B a ssa =L. vinosus B arIa ex B at ai lle
Espine lves(Oso na),UTM 3 1T45 1 4633 , 800m sm , bajo P inu s sp. , 16-10- 1996 , SMAA - 19961O160 15 , p àg. 558.
Lactariu s rugatus Kühn ere tRom agn.
Esp inelves (Osona), UTM 31T45 1 4633,800m sm,e nun bos que mixto conrobles yenc inas , 13-10-1998 , S MAA199810 13021, p àg. 57 1
Lactariu s vellereus (Fr.:Fr. ) F r.
Sta. Pellaia (Ba ixE mpordà ), UTM 3 1T 4934642,300 m sm ,e nunbosque dee nc inas,17- 11-1993, S MAA19931117002, pég. 573
Gomphidiu s ro seus (Nees:Fr. ) Gill et
Prui t iRu pit (O so na),UT M 3 1T 4544654 , 950msm , bajo pin oa lbar , 12-10-1998, SMAA- 19981O12006 , p àg 580.
Xerocomus rubellus Qu é1.
Sta.M ariacieCo rcó (Osona) , UTM 3 1T44 9 465 3,800m sm,e nunbosque m ixtoco n e ncina s yrobles,15-10-1996 , SMAA- 19961015006 ,pég.590.
Boletu s impolitus F r
Sta. M argarida , S ta.Pau ,zona volc ànica (Garrotxa), UTM31T 4624666 , 47 5 m sm, e nunbosque mi xtociee ncinas y rob les, 13- 10-1998, SM AA-1998I O]301l , p àg. 5 97.
Leccinum quercinum Pilar e tD ermek
Pru it iR upit (Oso na), UTM 3 1T4544654 , 950 msm,enunbo sque mi xtoco n abeciuIes,rob Ies, pinoaIbar y ha yas, 1210 -199 8 , S MAA-1998 1012003, pég . 606.
Revi sta Catalana de Micologia, vol.24: 259-269; 2002. Homenatge A. R ocabruna
Leccinum s cabrum (Bull.: Fr.)Gray
PruitiRupit (Osona),UTM 3 1T 4544654 , 950m sm, bajaabedule s, 12-10-1998, SMAA -19981 O12012, pa go 606.
PinedadePal s(BaixEmpord à), UTM 3 1T5174648 , 5msm, enduna s fijada scon Pinu s pin ea, 20-11-199 3, SMAA1993112000 l , pago 623.
Phallus duplicatus Bo sc = Dictyophora duplicata (Bosc) Fisc her
PinedadePal s(BaixEmpordà ), UTM31T5174648 , 5msm, enduna s fijada s con Pinu s pin ea, 20-11-199 3, SMAA1993 1120002 , pago 624.
O BSERVACIONES. Es pecie termófila,pocofrec uente , propiadelugaresarenosos , parecida a P.impudicus peroco n unafa Idita característica, Hamadaindusio, b ajolacabeza , yconunagleba de sabordul zón.
BIB LIOG RAFIA
PALAZÓN , F. (2001).- S etas paratod os. Guiapra ctica d e identificación. EditorialPirineo , Hue sca. 654pp.
MYCENA PSEUDOPICTA (J.E.LANGE) KÜHNER, A RARE GRAMINICOLOUS SPECIES GROWING ON POACEAE
G. M ORENO andM. HEYKOOP
Dept.ofPlant Biology (Botany),Uni versity ofAlcal à. 28871Alcalà d e H enares, Madrid (Spain).
To Au gust Ro cabruna inrecognitionofhi sg reat contributiontoth e Catalonian M ycology
ABSTRACT. Mycena p seudopicta (J.E.Lange ) Kühner, a raregraminicolous species growing on Poaceae. M ycena pseudopi cta, arare speciesfrom section Cin erellae Singer ex Maas Gee st., ocurring in Spa in, isdesc ribed and illu stratedmacro-and microscopically. Itisc haracterized byits strongly decurre nt gi lls, itscheilocystidia wit h fair lylongandcoarseexcre scences andits graminicolous habitat.
K ey words: A garicaless.I.,Tricholomataceae, M ycena p seudopicta, ta xonomy, Sp anish m ycobiota.
RESUMEN. My cena p seudopicta (J.E.Lang e) Kühner , una rara especiegraminícolacreciendo sobrePoaceae. M ycena pseudopicta, un ararae specie de lasección Ciner ellae Singer exMaasGee st., enco ntrada enEs paña , sede scri be eilustramacroymicro scópicamente. E sta e speciese caracteriza por sus laminas muy decurrente s, por s usquei loci stidios con largasy abundante s diverticulaciones ypor s u habitat so b re gramíneas ende scompo sición.
INT RODUCTION
Contin uing withourmyco logical studieson Iberian mediterranean areas , we describe inthi sshort noteararespecies of M ycena fruitingabundantly, especially attheendofwinterafterthe ra infalls, on rootsand driedleavesofseveralspec ies of P oa c eae. B asidiocarpsare efimerou s and depend onthe e nvironmental moistureand extreme co ld temperatures. Thegenus M ycena showsahighdiver sity in the IberianP eninsula,whic h hasena bled therecent publication ofa seriesofpapersdealingwiththe description ofsevera l newspecies, andthe re p Olt ofa nu mberofrarespeciesin different localitiesof Spain.Amo ng these,letusme ntion the following: ESTEVE-RA VENTOS & VILLARREAL ( 1997), ESTEVE-RAVENT OS & OR TEGA(1999) , M OREN O & HEYKOOP ( 1998,2000) , MORENO e t al. (1999) , VILLARREAL & ESTEVE-RAVENTÓS (2000) , VILLARREAL e tal. ( 1998,1999 ). The monography ofMAAS GEESTERANUS (1992)is,todate , a reference workforthe identification ofthe European speciesof M ycena. Comp lementary books arethoseof MALENÇON & BE RTAULT ( 1975), especially for mediterranean area s, SMITH ( 1947), KÜHNE R ( 1938)and MAAS GEESTERANUS & MEIJE R (1997 ). Thematerialis keptatthe herbarium ofthe Uni versity ofAlca l à (AH).
M ycena p seudopicta (J.E. Lange) Kühner , Enc ycl. M yco. 10:363(1938 ) == Omphalia pseudopicta J.E.Lange , Dan sk. bot.Ark. 6:15 ( 1930)
Figs.1-14
Ba sidiomata fa sciculate to gregariou s. Pileu s 0.5-1cmdiam. , convextoconical , withanobtu se umbo , hygrophanou s, rugulo se, darkgreyi sh whenyoung , palergreyi sh atmaturity ,subviscidbutnot gelatinou s. Lamellae 15-24 reaching the stipe,arcuatewitha decurrent toothto strongly decurrent , lame llulae present,whiti sh. Stipe15-55 x 1-2mm , cylindrical , fragile , pruino se attheape x, concolorous topileu s, palertoward s theapexandwhitishattheba se,subviscidbutnot gelatinou s. Odour notdi stinctive to slightlyofraw potatoe s. Ta ste notdi stinctive. Spores 8-12- (12.5) x (4)-5-6 um , cylindricaltoellip soid, hyaline ,smooth,amyloid (Figs.5-7 ).
Ba sidia 2- spored (Fig s. 3-4 ) ,20-30 x6-7 um, sterigmataupto6 urn inlength Cheilocy stidia 32 -62 x
Tab le 1. D ifference s between M. pseudopicta , M. c inerella,M. c oncolor and M. subconcolor.
Lame llae Ba sid ia Lame llar-ed ge Pi leipelli s Habi tat
M ycena Ascending or2- spored Homogeneou s Not e m beddedin Onvegetable debri s pseudopicta arcuate , long ge latinou s matterofdifferent Poa ceae. decurrent
M ycena Ascending or4- spored homogeneou s Somewhat Terr estrial among c inerella arcuate , decurrent and2- embe dded inmo ss, fallenlea ves of withatooth spored gelati nou s matter deciduou s tree s,a nd need les of conifers
M ycena Ascending or4- spored H eterogeneou s Read ily gelatinized Growingin co ncolor arcuate , association with s ubhorizontal Spha gnum orpeat
M ycena Subhorizontal,4 -sporedHete rogeneou s No t embedded inTerr estrial s ubconcolor s ubdecurrent gelatinou s matter
6-1 1 u rn, formingasteri le band(lame llar edge homogeneous) , clavate, coveredwithnume rou s, unevenlyspaced,rathercoarse , simpletofurc ate, curved excrescences 4-25x2-4 um (Figs.8-12). Pleurocystidia ab sent. Hymenophoral tramadextrinoid.Hypha e ofthepileipellis5-7 um wide , coveredwith simpleandmoreorle ss short excrescence s 3-6x1.5-3 um (Figs.1-2). Hyphaeofthe cortical layerofthestipe 3-5 u m wide,diverticu late, excrescences 2-5x1-3 u m, termina l cell s (caulocystidia)abundantattheapex , 13-14 urn wide , filiformto clavateanddiverticulate.C lamp c onnections ab sent.
HABITAT. Onrootre sts andba sal leave s of Da ctylis glom erata subs p. hispanica (Roth ) Nyman.
MATERI AL EXAMINE D.SPAIN:Madrid, Alcalà de Henares, campu s de laFacultad de Biología, onroots andleaves of Dactylisg lomerata subsp. hi spanica, 28-1-2002, leg. G Moreno and 1.Rejos, AH19372.- Campus de la Facultad de Biología,onrootsandleavesof D. g lomerata subsp. hi spanica, 10-11-1988, leg. 1. Alvarez andC.Bartolomé,AH 11613.
DISCUSSION. M. pseudopicta (lE. Lange) K üh ner represents arare speciesbelongingtosection C inerellae SingerexMaa s Geest. It is charac terized bythegre yish colour s ofboththepileu s and stipe,itsstrongly decurrent gills, its coarse ly diverticulatecheilocy stidia, theab sence ofpleurocy stidia andits fructificationongram inicolous de bri s. The re arefurther speciesof M y cena withdecurrent lamellae , be longing toothersections. O nesuchsectionis Fulig in ellae (A.H Sm exSinger)Maa s G eest., including specieslike M.ge e steranii H eykoop, E steve-Ra v. etG. Moreno (HEYKOOP e tal. , 1992 ), whichdiffer s from section Cinerellae becau se ofthe lamellar-edge wichisseparableas an ela stic-tough thread.Another sectionincluding specieswithinvariablyarcuatelamellae (V1LLARREAL e tal. , 1999)is Insignes MaasGee st. emend.Villarreal , HeykoopetMaa s Gee st. It , neverthele ss, differ s from Cinerellae becau se its member s havedifferently shapedcheilo-and ca ulocystidia,pileipelli s and stipitipellisalway s gelatinizedanddifferenthabitat.
Othermember s of sec tion Cinerellae (MAAS GEESTERANUS , 1986) ,suchas M. c oncolor (lE.Lange ) Kühnerand M. s ubconcolor A .H. Sm. , share some macroscopic similaritieswith M. pseudopicta. M. co ncolor, a specieswhichha s beenillustrated by EMMETT ( 1992),differ s, however , from M. pseudopicta becau se ofits typical fructificatio n ina ssociation with Spha gnum and its narrower spores.Ontheotherhand , M. s ubconcolor differ s from M. pseudopicta inhaving s ubhorizontal lame llaeandquitedifferentcheilocy stidia.
Another specieswhich seemsclo se to M. pseudopicta is M. c inerella. Both share thepre sence of cheilocystidiaofthe "c inerellae-type".M. c inerella, howe ver, differ s inhavinga strongfarina ceous odour , less decurrent lamellaeanddifferenthabitat.Thedifference s between M. pse udop icta, M. c inerella , M. co ncolor and M. s ubconcolor aretabu la ted inTa ble 1.
F inally , M.b elliae (Johnst. inBerk. ) P.D.Orton , which b elongs to sect. Calamophila e Maa s Gee st., becau se ofitdecurrent lam ellae, pruino sestipeandgram inicolou s habitat ondead c ulmsof
Figs.1-14. M ycena p seudopicta (lE. Lange ) Kühner (AH 19372). 1-2. Pileipelli s; 3-4. bi sporic ba sidia; 5-7. spores; 8. cheilocystidia; 9-12. detailofcheilocy stidia; 13-14. caulocy stidia attheape x of stipe.
R evista Catalana deM icologia,vol. 24 : 27 1-27 5; 2002. Homenatge A.R ocabruna
Phragmites australis showssomemacroscopicsimilarities with M.p seudopicta. It , however , differ s byitsreddishbrownpileu s, completelydiffere nt cheilocy stidia, gelatinized pileipelli s and stipitipellis anditsstipearising fromamycelialpatch.
M p seudopicta is knownfrom Denmark (MAAS GEESTERANUS , 1986), Iceland (LANGE,1949), G reenland 1955 ; probablydoubtful)andSpain.Inour "c ountry it , ha s been reportedby MENDAZA & DIAZ ( 1987), MORENO etal ( 1990),AND RES-RODRIGUEZ eta l. ( 1990), ROBICH ( 1994), GÓMEZ-BUSUTIL etal. ( 1996)andVILA & LLIMONA ( 1998),ondifferent gramineaeorwoodyre sts butgenerallyinope n area s of gr asslands .Th e record s of MALENÇON & BERTAULT ( 1975)must becon sideredas doub tful,sincethegillswere reportedtobe" largement adnée s-subdécurrentes mai s nontriangulaire s". Ree xami nation of the irmaterialmu st becarri edoutto co nfirmtheiriden tity.
ACKNOWLEDGMENTS
Thi s workhas beenpartlyfinancedbytheRe search Project " FloraMicológ ica Ibéric a IV " DGICYT PB98-0538-C04-02 , grantedbythe " DirecciónGener al de InvestigaciónCientíficayTécni ca (MinisteriodeEducaciónyCiencia) ".
LITERATURE CITED
ANDRÉS -RODRÍGUEZ, J., LLAMAS -FRADE, B ., TERRÓN-ALFONSO, A ., SANC HEZ-RODRÍGUEZ ,J.A .,GAR CÍAPRIETO , O ., ARROJO -MARTÍN,E & T PÉREZ -JARAUTA( 1990).- Guia d e hongos de la P enínsula Ib érica (noroeste pen insular, Le ó n). Celaray n editori al. León. 578pp
E MMETT, E.E. (1992) - Brit ish M ycena species 3 Th eMy co logist 6 (4): 165-173.
ESTEVE- RAVENTÓS , F. & M VILLARREAL (1997).- M yc e na quercophila, a newspeciesof M ycena sec tion Polyadelphia growing o n Qu ercus ilex 1eaves. O sterr. Z. Pil zk: 6 : 67 -70.
ES TEVE-RAVENTÓS, F. &A. ORT EGA(19 99).-T wo newagarics fo und inA nda 1ucia (Peninsular Spa in). Mycotaxon 71: 95- 103.
GÓMEZ-BUSUTlL, S.,ESTEVE -RAVENTÓS, F., GAR CÍA-ESCOL A R, P .&M. HEYKOOP(1996).- Cata logo mico lógico pre liminardel ParqueNa turalde las Hoces del río Du ratón (Segov ia, España)yalrededores. B ol.Soc. Micol. Madrid 21: 273-29 1.
HEYKOOP, M , ESTEVE-RAVENTÓS, F. & G MORENO (19 92 ) .- Mycena geesterani sp. nov. in PeninsularS pain Mycotaxon 45:301-305.
KÜHNER, R .(1938).- Lege nre M ycena (Fries). É tude cytologique e t systématique des espèces d 'europe etd 'Amérique du Nord. PaulLec hevalier Editeur.P aris.7 10 pp.
LAN GE , M .( 1949).-H atsva mpefra Island M ed noterom sva mpefloret paaHeklaefter udb ruddet 1947. B ot.Tidsskr. 48:294298.
LANGE, M .(1955).- M acromycetes. Part n GreenlandAgaricales .etc. Meddr Gr enland 147(1 1).
MAASGEE STERANU S,R .A(1986).-Co nspectus oftheM ycenas ofthe No rthem Hemis phere-7. Sect ion Cinerellae Pro c. Kon.Ned.Akad.Wet. 89(2): 183-201.
MAASGEESTE RANUS,R .A.( 1992).-M ycenasof the NorthernHem isphere.2 Vols. Kon.Ned.Akad.Wet.Verh.Afd.Nat. TI 90.
MALENÇ ON,G. & R B ERTAULT(1975). - F lore des champignons sup érieu rs d u Maro c 2.T rav.Inst.Seient.Ché rif. etde laFac ultédes S ciences de R abat.540 pp
M ENDAZA, R .&E. DÍAZ (1987).- La ssetas.G uia fo togrdfica y desc ripti va. Iberd uero.Vizcaya.932 pp.
MORENO,G. & M HEYKOOP (1998).- Myce na c istophila, a new mediterraneanspec ies fromSpain. Osterr. Z. Pilrk. 7:2932
MORENO , G .& M HEYKOOP (2000).-Du e nuo vespecie d i M ycena de lla vegetazio ne mediterraneaiberica. Ri vistadi Mi cologia. B oll.Assoc. Mi col. B resadola 4 :303-313.
MORENO G. , H EYKOOP, M .& L ROM ERO DE LAOSA(1999).- Mycena gladiocystis, ararefoliicolous spec ies grow ing o n Querc us ilex. O sterr. Z. P ilzk. 8 : 9- 13.
MORENO , G. , ESTEVE-RAVENTÓS , F., !LLANA , C. & M. HEYKOOP (1990).- M oreagaricsfrom xerophytic grasslands in ce ntralSp ain. M y col. R es. 94: 78 1-788.
ROBICHG .(1994).- A lcune interessanti M ycena. Butll.S o c.Ca talanaMi col. 16-17:33-46
Revista Catalana de Micologia, vol.24: 271-275; 2002. Homenatge A. Rocabruna 275
SMITH , A.H.(1947 ).- N orth Am ericanspecies of M ycena. AnnArbor.Univ. Michigan pres s, London.OxfordUniv.press. 5 21 pp
VILA , 1. & X. LLIMONA (1998 ).- El s fong s delParcNaturaldelCapdeCreu s iSerradeVerdera (Girona). 1. E spècies xeròfile s dellocs obert s, amb Cistus igramínies. Revi sta CatalanaMi col. 21:125-136.
VILLARREAL, M. & F. ESTEVE-RA VENTÓS (2000 ).- M ycena roseoquercina, anewfoliicolousspeciesof Quer cus ilex. Osterr. Z. Pilrk. 9:23 -26.
VILLARREAL, M., HEYKOOP, M. , ESTEVE-RAVENTÓS, F. & R.A.MAAS GEESTERANUS (1998) .- Furthernew speciesof M ycena andanew sectionfromSpain. Persoonia 16(4): 527-535.
VILLARREAL, M. , HEYKOOP, M.&R.A.MAAS GEESTERANUS (1999).-Furthernewspecie s of M ycena fromSpain n. Persoonia 17:235-244.
Mycena pseudopicta (J .E.Lange) Kühner
Al varo Zugaza, Inme moriam
E l pasadodía9 d ej unio nosdejóparasiemprenuestroq uerido a migo ymaestroOr.AlvaroZuga za B ilbao.Ha bía nacidoen laci udad de B ilbaoe l 19defebrerode 1911; allírealizólo s estudio s p rimarios ydegradomedio , parapasardespuésa la Universidad de Madrid , dondereali zós u licenciaturay doctorado enlaFacu ltaddeFar macia.
Latesisdoctorallade sarro lló so bre e l comezuelo delcenteno (Clavíceps) ydeotra s gramínea s, investigando las numerosas actividades farmaco lógica s dee sto svaliososhongo s y s upo sible aplicación enmedicina. Consiguió el P remio Extraordinario po r lalaborrealizada.Era Miembro de laReal Academia deFarmacia. Tenía grandes conocimie ntos dea stronomía ,c omoun a manifestación ma s de s usinquietude s polifacéticas.
De sde su mas temprana edad , seim pregnó delaafición a le studio dela ssetas,por vivirlo e n e l entorno fami liar yregionaldelPaisVasco.Esteentusia smo era contagio so y yofuiunod e lo s mucho s" contagiados"porlasabid uría yamorqueelOr. Zugaza manife staba hacialo s hongo se n general. Consecuencia deellafues u ingentetrabajocomo Director Científico d e Antibiótico s S.A. , durante mas detreintaaños , especialidad enlaqueer ac onsideradocomouna e minenciaani ve l mundial.
Yotuveelhonorde conocerle en 1970 ydesde entonce s hemo s sidoamigo syc olegasinseparables. Aélsedebela iniciati va de la creació n dela Sociedad Micoló gica de Madrid (e ntoncesSo ciedad M icológica Castellana) en 1972, ye lO r.Zugaz a ha sidoelPre sid ente Fundador ha sta 1991 , año e n e l que decidió dejar lo pormotivo s deedad.
L aper sona lidad delOr. Zugaza eraúnica, jarnas se enfadaba , aunque silegu staba di scutiry ap ostar, pera loq ue mas leapasionaba e ra co ntar e l c histe o portu no enel momento oportuno. Suintenciónera provocar lasonr isa siem pre. Era un gran co nver sa dor pera muy perezoso parae scribir; pore so ha publi cado tan p ocoen relaciónas u inmenso caudalde conocimiento s. Tuve la s uertede recorrer con é lmuchasregio nesde España , ye ntodas p arte s co nstaté la enorme simpatía quede spertaba. Lo s que t uvimosla di c hadeco nocerle nu ncaleo lvidaremos.
Fr ancisco d e Di ego C alonge
UNA NUEVA E SPEC IE DE COLLYBIA (F R.: F R.) STAU DE, ENC ONTRADAENCATALUÑA
2.- ci Roser,60. E-17257 Torroellade Montgrí (Girona).E-mail:j _carbo@infonegocio.com
Dedicat alnostrecol-legai gran impulsor delami cologia catalana August Rocabruna, enelseu 80 aniversari
ABSTRACT. A newspeciesof Co llybia (Fr.:Fr. ) Staude , recordedin Catalonia. Theauthors propose Coll ybia bispora, anewspeciesofthegenus Collybia. In additiontothe corresponding Latin diagnosis,thenewspeciesisdescribed, commented on,andillustrated.
Keywo rds: Basidiomycetes, Catalonia, Collybia.
RE SUMEN.Unanu evaespeciede Co llybia (Fr.: Fr.) Staude , encontrada en Cataluña. Losautores proponen Collybia bispora comounanuevaespeciedelgénero Collybia. Ademasdela correspondiente diagnosislatina,sedescribe, comenta eiconografíaestanuevaespecie.
Pa labras clave: Basidiomicetes, Cataluña, Collybia.
RESUM.Una nova espècied e Co llybia (Fr.: F r.) Staude, trobada a Catalunya. Elsautorsproposen Collybia bispora comanovaespèciedelgènere Collybia. Amésdela corresponent diagnosillatina,es descriu, comenta i iconografia aquestanovaespècie.
Pa raules clau: Basidiomicets, Catalunya, Collybia.
INTRODUCCIÓN
Geograficamente , nuestroambito preferente deestudiose centra enlas comarcas de Girona yenlas zonaslimítrofesconlasde Barcelona, endonde,enpocos kilómetros, encontramos unagran diversidad dehabitats,desdeellitoral mediterraneo hastalosPirineos.En determinados enclaves, podemos hallar especies de distribución típicamente mediterranea, crecen muy cerca deotrasde distribución mas septentrional oinclusoalpina.Unode nosotros (M.A.P.G.) , enestosúltimos años, ha centrado suinterésenelestudiodelas especies de Collybia (Fr.:Fr.)Staude,génerocon abundantes especies perono demasiado estudiado, anuestro entender, en Catalunya. Frutodeestas prospecciones, hemos encontrado algunasreco lecciones quenose corresponden conlas especies hastaahora descritas enla b ibliografia consultada. Parael estudio de género,hemosseguido las obras mas recientes de HALLING (1981), B AS etal. (1995), ANTONIN etal. (1997), ANTONIN & NOORDELOOS (1993,1997), B ON(1999)YK OMOR OWSKA (2000),sin olvidar la consulta delostextos "clasicos" como KÜHNER & RO MAGNESI(1984), SINGER (1975)Y MOSER (1980).Encuantoala sistemàtica ynome nclatura delgé nero, hemosseguidoloscriteriosde BO N (1998). Tanto las descripciones macroscópicas como lasmicroscópicassehanrea lizado apartirdel material procedente dela r ecoleccióntipo.L as p reparaciones microscópicas se h an ob tenidoa p artir dema terial fresco, utilizandoag uadestilada,o dema terial seco,re hidratado co n KOH a l 5 %. P ara resaltar laspare des ce lulareshemos util izado rojoco ngo a moniacal al 1%,reac tivod e M elzeryaz ul demeti leno al 1%.Las m edidasesporales se h ano btenido a p artir de 100ob servaciones,yseindican losva lores comosig ue: (l)- [x)-o¡]- [x) +o)]-(L)x (a)-[xa-oa]-[xa+oa]-(A), siendol , la lon gitud mínim a absoluta; x; la media d e las lon gitudes; o ), la d esviación típi ca de las lon gitudes; L , la lon gitud m àximaabsoluta; a, l aanchuramínim aabsoluta; Xa, l a m edia de lasanchuras;0 a, l a d esviación típi ca de lasa nchuras; y A , laanchuram àximaabsolutade lo sv aloresob servados. T ambiénse indi can los valores extre mo s d e lare laciónlongitud/anchura (Q), e l va lormedio d e la relación longitud/anchura
278
Revista Catalana de Micolo gia, vol.24: 277-282 ; 2 002. Homenatge A.R ocabruna.
(Qm) y elvol umen esporal medio (Vm), calculado c omo volumendeunelip soide dere volución , tal como indican BREITENBACH & KRANZLIN ( 1991).Lo s dibujo sse han e fectuado c onuno cular de dibujo de c amaraclara , in stalado sobreunodelo s oculare s delmi croscopio ó ptico,qu e nos permitía delimitar la s imagene ssobreunpapel milimetrado. S e tomaron diapo sitivase n c olord ela re colección d el tipo e n supropiohabitat.El h ol otypu s se h alla d epositadoe n e lherbario d ela Societat Catal ana de Micologia (Herbari BCN-SCM , Centre d eDo cumentació d e Biodi versitat Vegetal , CERBIV , Parc Científic d e Barc elona , Uni versitat d e Barcelona). Un a part e d el m aterial original , a sí como otr as recol eccione s,sehall a n e nlo s herbario spers onalesd e losa utores (i ndicados JC yPG ).
DESCRIPCIÓN DE L A NUEV A ESPECIE
Collybia bispora Carbó etPére z-De-Gregorio sp.no v.
Pi/ eus 8 -18 mm in di ametro,aco nvexa ad co nvexo -planum, d e in ap lano ad leviter depressum, ru gatusa utrimulosus,st riato-rugulosus,adm arginemc renulat us, rubro -brunneus. spadiceus aut alutaceus, rose is t inctibus, obsc urior a d ce ntrum, hyg rophanus,a centro ad marg inem concentrice pa llescens;m argo striata, undulata , pallida .La mellae d istantiores, ab adnatis adsu blibras, cre meae, multis lamellulis. Stip es 25-45 x 1 -2 m m, cy lin dricus, leviter compressus, levis pallidusque invert ice, rub ro-bru nneus au reistinctibus,a db asirn obscu rior hisp idusque, aureo-brunneus tomentos us.Carotenuis, cremeo co lore,h erbaceoo dore cumsecatur,odo rata, fungoideo sapore dulci. Pi leipellisvi ridi-brunnead ein fusco-a tra cu m KOH 10 %. Sporae (8)-8,9- 10,6-(12) x (3,5)-44,9-(5, 5) um , leves,a subcy lindricis a dla crimiss imi/es, non amyloideae, non cyanophilae. Spo rae in cum ulo a lbidae.B asidia 25 -35 x 6- 8 pm, b isporica , raro mono- a ut trisporica,cum fibulis. Chei locystidia 20- 40 x 5 -9 p m, subcyl indrica, a fusiformibus ad claviformia, quaedam nodosis processibus,i rregulariterdistrib uta.Pleu rocystidiaa bsentia.P ile ipellis ixocuti typo, articulis ultimis x 7- 10 p m in d ia metro, simp licibus, cy lindricis a ut c laviformibus, velcora lloideis ramificationibus, sp issa pa riete,p igmento incrustanti. Stipip ellis levibushyphis, 3-5 p m ind iametro, aliquibus divert iculis apice segrega tis.Fibul ae ubiqu ep raesentes.I nregione mediterranea, subOIea europaea var.sylves tri, Cistoa lbido et C. salv iifo lio,in stramento, post p rimas autumnales imbres. Hol otypusinGir ona,LaFo nolle ra, T orroellade M ontgrí(Baix Empordà), 1 -10-2000, altitudine 10 m .L egavit J. Ca rbó, in m acchia littorali O leo-Lentisceti provincialis cumcistis,d uodecem spec iminain h erbario S ocietatCata lanad e M icologian ° SCM B -4065. Isotypus in proprio he rbario J .Ca rbó n ° J C-2 0001001.1.
Píl eo de8-18mmd e diametro , primera conve xa oplano-convexo, d espués pl ano y a lgod eprimid o. Cutícula rugo sa,c uarteadao ag rietada,de color pardo-ocraceo, pard o-rojizo o c uero, c ontonalidades ro sadas. Eldi sco centrales ma s o scuro, hidratad o forma z onas c irculares c oncéntricasqu eva n palideciendo haci a elm argeno El margen e s ru go so-acanalado, ondul ado y d ec olor m as p alido qu ee l re sto delpíleo. Lamin as adnatas o sublibres, ve ntrudas,b astantees paciadas, c on 20-23 laminas enteras y 1-6lamélulas intercaladas, conpre sencia deal gunas Iaminas bifurcadas, d eco lor c rema, y conlaari sta liger amente a serrada , delmi smo c olor. E sporo grama d e color blanco.E stípite d e2 5-45 x1-2mm , cilíndrico , ligeramente aplanado oinclu so algo as urcado, c entral,fi stuloso, brillante, d e color pardo -rojizo dorado , liso y palido enel a pice,hir suto y m as o scuro hacia la b ase,c onp elos pardo-dorado s . Came e scasa, delgada, decolo r crema, arom àtica,c onolorherbaceoal a plastarla y sabor fúngico ,s uave.La cutícula, en contacto c onla pota sa(KüH alIO %) adquiereton alidades pardo verdo sas qu ese vuelven r àpidamente de c olor pardo o scuro.
E sporas li sas,subcilíndricasoalgo lacrimoide s, no amiloid es,no c ianófilas,conmedida s e sporales sobre100e sporas de ( 8)-8,9-10,6-(12)x9 ,5)-4-4,9-(5,5) um , con valoresmedio s de9 ,7 x4 ,5 um , Q = 1,6-2,9, Qm = 2 ,19, Vm = 103 ,4 um (Fig. la). Basidios m ayoritariamente bi spórico s, alguno s mono spórico s, raramente tri spóricos , claviforme s, fibulífero s, de25-35x6-8urn ,c on es terigmas largo s de5-8urn(Fig.1b). Queiloci stidiossubcilíndricos,fu siforme s o claviforme s,a lgunoscon protuberancias nodulosas o gibosidades , irreg ularmente di stribuido s, de 20-40 x5-9 um (Fig.1e) . Pl euroci stidios au sentes. Pileipelis en ixocutis , con células terminale s atenuadas o emergente s, cilíndricas o claviforme s,simplesocon ramificacione s c oraloide s, deha sta 7-1O um dedi àmetre, con
Fig.1. Collybiabispora Carbóet P érez-De-Gregorio. H olotypus, Torro ella de Montgrí, 1-10-2000(SCMB4065 ): a) esporas, b) ba sidios, e) queiloci stidios.
de Micologia, vol.24 :277-282;200 2. Hom enatge A Ro cabruna.
parede s ba stante gruesa s, conpigmentoincrustante, epiparietal (Fig .2d ). Hifa s delaba se dele stípite lisas, de3-5 urn degro sor, conalguna s proyeccione s aisladasen e lapice(Fig.2e ). Hifa s fibulíferas pre sentes entodoele sporóforo.
ECOLOGÍA. Crece , gregaria , bajoacebuche s ( Oiea e uropaea var . sy lvestris (Mill.)Brot. ) y jaras tCi stus albidu s L.y C. s alviifolius L.),entrelahojarasca e nde scomposición, alos pocos día s de las primeraslluviasdeotoño , enunpuntodeclima mediterraneo deinviernossuaves,a muy esc asa altitud.
MATERI ALESTU DIA Dü. Ho lotypus, GIRONA : La Fon oll era, Torroella de Montgrí (Baix Empo rdà), UTM 3 ITEG I55 I , alt.10m, mas de 100 ejemplares crec iendoen un a maquia li toral de ace buc hes y lent iscos (Oleo-Lentiscetul11 p rovinciale (Br.- BL) MoL ),conjaras (C istus a lbidus L. y C salv iijolius L.); I- I0-2000, leg 1. Carbó, exsiccatum de 12 basidiomas conse rvadoen el herbari o de la Soci etat Catalan a de Mi cologia, núm ero de referen cia SCM B-4065 .lsotypus: conse rvado en elherb ari o person al de 1. Carbó, referen cia JC -2000I00I. 1. - La Fonoll era, Torroella de Montgrí (Baix Empo rdà), UT M 3 ITEG 1551 ,alt.10m;el14- I0-2000, 20 ejemplares crec iendo en tre las hojasen descornposici ón de aceb uches (OIea europaea var. sylvestris (Mill.) Brot. ) y 10 ejemplares crec iendo a pocos metros, entre la hojarascadejaras (Cistus albidus L. ), leg. 1. Carb ó, herb ari o: JC -2000 IOI4.1. - Ibid., I- I 1-2000,6 ejemplares crec iendo bajo C. salviijolius L., leg. 1. Carbó, herbario: PGO II 100.- Ibid., 26-I 1-2000 ,4 ejemplaresfructificando entrela hoj arasca de C. albidus, leg. 1. Carbó, herb ari o: PG 26I 100. - Ibid., 7-I0-200 I , 15 ejem plares crec iendo bajo C. albidus, leg. 1. Carbó, herbari o: JC20011007.1.-Ibid., 27-10-200 1, 3 ejemplares, entrela hojarasca de C. alb idus, leg 1. Carbó.- Ibid., 18-11 -2001 ,7 ejemplares, baj o C. albidus,leg. J.Carbó, herbari o: JC -200 I]]] 8.I
OBS ERV ACION ES. La singularidad mas de stacable dee sta nuevaespecie essubisporia. Se tratade la primera dee ste géneroquepre senta ba sidio s bispóricos. Dicho datonos fueconfirmado (comunicaciónpersonal) porlos e specialistas R .E. Halling yM.E N oordeloos. Sin e mbargo, ésteno ese lúnico datocaract erístico. Aél seunesupequeño tamañoysu c rccimicnto e nlamaquia m edit erran ea, bajoacebuches ( Oiea e uropaea var. sy lvestris) y jaras (Cis tus sp.pl.). D esdee lpunto devista sistematico se encuadraría, e nprincipio , e nla sección La e vip edes (Fr.)QuéI.,aunque e ldato desubisporia podría sersuficientecomopara c rearuna secc ión a dh oc. T anto por e lhabitat,como por sus c aracteresmacro ymicroscópicos, es unaespecie faci1 de identificar. Elúnicocaso a lgo parecido,esel de unarecolección de 7 ejemplare s de C ollybia sp.que hallamo s bajo Cis tus sal viifolius. e nunpinarde duna s, enla zonadeP als(BaixEmpord à, Girona ). Dicharecolección esta pendiente de une studio mas profundo,ala esperade hallaro trasnuevas.No ob stante, presenta todas lascaracterísticasdelos Mi cromphale, coneltípicoolor ac ol e n de scompo sición (mercaptano),muy ce rcanoalde C. bras sicolens (Romagn.)Bon ,o de C. imp udica (Fr.)Singer, y es muydistinta de la es pecieque presentamosahora.Otracaract erística fenológica q ue h emos ob servadoe nnuestras recolecciones de C. bi spora, adema s de su c recimiento e nunaco munidadmuytermófila,essu apariciónprecoz, poco s día s de spués delas primeras lluvias deotoño, c uando apenashayo tras es peciesfúngicase nfructificación. Dentrodela sección La evipedes (Fr.)Quél.existeuntaxón de distribución típicamente m edit erran ea, que también puedeapa recerbajo diferentes co munidades de C istus. Se tratade C. d ryophila var. lanip e s (Malençon et B ertault) A .Ol1egaet Vizoso, caracterizadapor su es típitelanoso opub escenteysu c recimientobajoe ncinas ( Quercus ilex). Presenta,sin e mbargo, e lpíleo de mayor tamaño , de 20-35mmde di ametro, basidios tetraspóricos,y es porasmenores, de 5-6 x 2, 8-3,2urn.Lapube scencia delestípite es debidaa la presencia de pelos sinuosos y filiformes, de 50 x 1urn.Otra especieque puede hallarsee nlazo na m editerranea es C. b enoistii Boud. (= C. tergina var. b enoistii (Boud.) A.Ortegae tVi zoso), que presentae lpíleo mayor , de hasta 40mmde diametro , amenudoligeramenteestriado,lamin às mas o scurasyestípite conla base mas omenos hirsuta; tiene ba sidios tetraspóricos,esporas subelipsoidales,de(8)-9- 10( 11)x (3,5)-4-5-(6)urn , y caulocistidiosnumerosos,c ilíndricos, a menudoco nlaparedgruesa. C. b enoistii B oud. crec ee nhojara sca de Qu ercus sp.pI. y A rbutusun edo, peratambién bajo coníferas ( Pinus sp.pI. y Pi cea sp.pI.)yenbo sques mixtos. Nosotros la hemos hallado a finales de otoño ,sobrehojar asca dee ncina ( Quercusi/ex).
AGRADECIMIENTOS
Quercmos expresarnuestro massinceroagradecimiento aP .-A. Moreaupor su ine stimable ayuday especiahnenteaP.Pirotporlatraducciónde ladiagnosis latina.TambiénaR.E.Halling, M.E.Noordeloosy lM. Pirlot, quenoshanfacilitado infonnaciónbibliogr àfica oalgunas apreciaciones
Fig.2. Collybia bispora CarbóetPérez- De-Gregorio. Holotypus , Torroel la de Montgrí, 1-10-2000 (SCMB4065): d) epic utis,e) hifasde labasede l estípite.
Revista C atalana d e M icolo gia , vo l. 24 : 277-282 ; 2002. H omenatgeA. R ocabrun a
so bre la s e species aquí tratada s. AJ.M.Vidalporlace sióndeloc ularded ibujo ya los miembro s d e la " Assoc iac ió Mi cològica J oaquim C odina", de Gir ona , po r su apoyocon stante. E ste trabajofo rma parte de lpr oyecto " Biod iversita td els Fo ng s d e C atalunya" d el In stitutd 'Estudis Ca talans.
BIBLIOGRAFIA
ANTONÍN , v. & M.E NO ORDELOOS (1993).-Amonograp h of Marasmius,Co llybia a ndre latedge nerain E urope.PartI : Marasmius , S e tulip es, a nd M arasmi ellus LibriBotanici. Vol.8. IHW -Verlag.
AN TONÍN, V & M .E NOORD ELOOS(1997) .- Amon ograp h of Ma rasmius,Coll ybia a ndrelatedge nerain E urope Part 2: Coll ybia, Gym nopus,R hodo c oll y bia , C rinipellis,C haeto ca lathus, a nd additio ns to Maras miellu s. L ibri B otanici. Vol.17. IHW -Verlag.
ANT ONÍN , V. , HAL LING , R .E. & M .E. NOO RDELO OS( 1997).- Ge neric co ncepts within the group s Marasmiu s a nd Coll ybiase nsula to. Mycotaxo n LXIII:359-3 68.
BAS , C. , KUYPER , Th.W , NOO RDELOOS , M .E.&E .C. VE LLINGA ( 1995).- Fl ora A garicina Ne eriandica. Vo l. 3: Ti cholomata ceae (2). R otte rd a m , Brookfield: B a lkema.
BO N, M. ( 1998).-Nov itates e t a nalyses d 'ouvrages. D o cu ments M yc ol. 28(109- 110): 6 , 82.
BON, M. ( 1999).- Flore M ycologique d 'Eu rope.5 .Lesco llybio-marasmïoïdes etressemblants. D o c uments M ycol. M émoire ho rs s éri e n" 5.Ass .d 'E col.et de M ycol. Lille. 171pp
BR EITENBAC H, 1. & F. KRÀNZLIN(1991) .- Ch ampignonsde Suisse, vo l. 3.Edit.Mykologia.Luceme.
HALLING , R. E.( 1981).-No tes o n Coll yb ia. 11 .Additionaltaxa thataregreenin a lkaline so lution. M ycologia 73:634-64 2.
KOMOROW SKA , H (200 0).-A newd iagnostic c haracter for thege nus Coll ybia (Agarica les) Mycotaxon LXXV:343-346.
KÜHNER , R .& H ROM AGNESI(1984 ).- Flo re Analytique d es Champignon s Sup éri eurs. l a Ed. Qu atrièmetirage Ed Ma sson, Paris .557pp.
MOSE R , M.(1980 ).- Cuida aliad ete rmina rione d ei [unghi.Vol.1. Po ly p o rales, B oIeta les, A garicales , R u ss ulales. Ed. Sa tumia. Tre nto. 565 pp
S INGER , R ( 1975).- Th e A garicales in M od e rn Taxonom y. 4 th edn.KoeltzScien tific B ooks, Koenig stein.981pp
CoLlybia bi spora Carbó et P érez-De-Gregorio (hol o typu s, f otografía J . Carbó ).
CUTOCYBULA TANIAE VILA, UNANOVA ESPÈCIE DEL LITORAL CATALÀ
SUMMA RY. Clitocybulataniae Vila, a n ewspecies found inaseashoremeadow, inCatalonia. Descriptionofthespecie s mentionedinthetit1e, foundamongthegrasse s ofa silicicolouslittoral meadow, complemented byacomparisonwithneighbouringtaxaofthesameorofrelatedgenera.The diagnosisis complemented bydrawingsofthemicroscopiccharactersandacolourpicture.
Key wor ds: Fungi , Ba sidiomycete s, meadow s, Mediterranean region , Clito cybula, Catalonia , Sp ain.
RESUM. Clitocybula taniae Vila, u nan ovaespècied el litoralcatalà. De scrivim aque sta espècie trobadaentrelesgramínie s d 'un prat silicícolaproperallitoralilacomparemambtàxon s proper s del mateixgènereodegènere s afins. Ladiagno sis' acompanyaambdibuixo s del s caràcter s micro scòpics i fotografiaencolor.
RESUMEN. Clitocybulataniae Vila, unan ueva especied el litoralcata lan. Sede scribe esta especie, recolectadaentrelasgramíneasdeunprado silicícolacercanoallitoral , y selacomparacontaxone s próximosdelmismogéneroodeotro s afines.Ladiagnosi s se complementa condibujo s delo s caractere s microscópicosyunafotografíaencolor.
INTRODUCCIÓ
Enlesnostres prospeccions pelParc Natural delCapdeCreusi Serra de Verdera (Girona), hem pogut recol-lectar, sovint, espècies poc conegudes, rares,o encara no descrites, degut, sobretot, ales condicions climàtiques particulars, itambéalfetde recol-lectar enunshàbitatspoc estudiats , normalment, pels micòlegs. Totes aquestes dadeshanestat publicades en diversos treballs (VILA & LLIM ONA, 1998i VILA etal., ORTEGA etal., 2000), alsqualsens remitim peramés informació. El material estudiat éstroba dipositat en l'herbari BCN-SCM (herbari dela Societat Catalana de Micologia, Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal, CERBIV, Parc Científic de Barcelona, Universitat de B arcelona)ien l'herbari personal delautor (indicat JVG).
Volem dedicar la present nova espècie a Tania Jiménez Palomar, perlaseva amistat ielseusuport.
D ESCRIPCIÓ D EL MATERIAL ESTUDIAT
Clitocybula taniae Vila sp.nov.
Pileusconvexusvelconico-convexus,usque 15 mmindiametro;cuticulaminute pruinosa-fibrillosa, aurantiacavelfusco-rubescens.Lamellaedecurrentes,vixdensae,cremeaevelisabellinae;acies integra,concolor.Lamellulaeplurimae.Stipesteres,basaliterfragileradicans,usque 20 x 2 mm (praeter hypogeam partem),abpileopallidior,adensa,albidapruinaobtextus.Carotenuis, lutescenteusquepallideisabellina;odorvaldenitrosus(Javel aqua).Sporaeellipsoideaevel subglobosae,saepeleviterrhomboideaeauttriangulares, 7,5-9 x 5,5-6,5 um,tunicalaevis, amyloidea.Cheilocystidiavariabilia,lageniformiavelfusiformia,35-60 -(85) x 8-15-(20) pm (2-5 p m adapicemlageniformibuscystidiorum). P leurocystidianonvisa. B asidiatetrasporica, 35-45 x 7-10 p m, fibulife ra. Tramahymenialisstructuraparallela Caulocystidiacheilocystidiorumsimilia, sedlongiora,5 0-100 x 6-8 p m ( 1,5-2,5 p m adapicem).Cuticulastructurafilamentosa,hyphis parallelis,fibuliferis,(3) -5-8-(10) p m ind iametro, constituta; pigmentum parietalelaeve. H olotypus
peninsula s'Arenella d icta, prope vicoelPortdelaSelvadict o, inNECatalonia(Hispania),a J. Vila e t X. Llimona lectus, 18-11-1997, 10m altitudinis, apparenter terri cola,se dadradi ces viventesgramin earum, pratoju xta marem c rescit,inherb. BCN-S CM B -4064conservatus.
Píleu deconvexacònico-convex, defins a 15mmde diàmetre ; cutículafinamentpruïnosa-fibril·losa, decolord 'ataronjat abruvermellós,mésfoscaalazonaapicalimés p àl-lida verselmarge, que s' observagairebéblanquinósenelsexemplars mésjoves;marge lleugeramente striat enestat de màxima hidratació. Làmines decurrents, pocde nses, decolordecrema abeix p àl-lid; arestasencerai del mateix color.L àrnel-lule s abundants.Estípitcilíndric, acabat e nunapartradicantfràgil, defins a 20 x 2 mm (sensecomptarlapartenterrada),decolormés p àl-lid queelpíleuicobertperunadensa pruïna blanquinosa, més abundantene ls exemplar s jov es o versl 'àpex del 'estípit, quedesapareix progressivame nt e n e nvellirelba sidioma.Carnprima, decolordegroguenca beix p àl-lid, lleugerament translúcidae n e lpíleu; olorintensa, de clor.E spores d 'el-lip soïdal s a subgloboses, sovintambunatendència unamicaromboideotriangular, de7 ,5-9 x5 ,5-6,5 urn , llises, amiloides, ambuncontingutmésomenysgroguencobservableen solució amoniacal.Queilocistidis variables, de lageniformes afusiformes,sovintobtusamentclaviformes, rarament gairebéflagel-lats, de35-60(85)x 8- 15-(20) urn (2-5 urn enl 'à pex dels lageniformes). Pleurocistidis noob servats. Ba sidis tetraspòrics, de 35-45x7-10urn , ambgútules en e l seuinterior, fibulífers. Tramahimenial d 'estructura paral-lela, ambhifes filamentoses, allargades. C aulocistidis 1ageniformes, deforma semblant a la d 'alguns queilocistidis, pero mésllargs, de50-100x6-8 urn ( 1,5-2,5umvers l 'àpex). Cutícula d 'estructura filamentosa, amb hifesparal-leles, fibulíferes, de(3)-5-8-(1O) fJ mdediàmetre; pigment parietal llis.
MATERIAL EST UD IAT. GIRONA: S'Are ne ll a, el Port de la Sel va (Alt Emp ordà), UTM 31T 515 4689, alt. 10 m, aparentme nt te rrícola, però fructificant sobre arr els degramínies e nterrades, prob abl em ent de pl antesvives, en un prat vo ra elmar, dos grups de5-7 exe mplarsfasciculats, vora M ycena pseudopicta, Ca mpanella caesia, Mar asmius anomalus, C litocybe gyrans f. ca rpobroticola, C rinipellis su btomen tosa , etc. , 18-11 -1 997 , /eg. 1. Vil a i X. Llim on a, BCN-SCM B-4064 i H olotypusï i lVG 971118 -26 (lso typus).
OBSER VACIO NS. Lesesporesllises, amiloides, latramaparall ela, ambhifes allargades, de les làmines i lapresència de fíbules, permeten l 'inclusió delnostre material dins delgènere Clit ocybula. L 'espècie més properaés C. lenta (Maire)M alençon etBertault,sobretotperl 'estípit densament pruïnós, l 'olor declori e lsqueilocistidis allargats, que e ndifereix, però, pelba sidioma mas carnó s (píleude fins a 60mmdediàmetre,estípit defins a70x7mm), les làmines adnates,ventrudeside colorblanc , l 'estípit de colorblanquinós, les espores més petites(6-7,5x4 -4,5 urn), lapresència de pileocistidis de pared gruixuda,semblantsalessètulesdel gènere C rinip e llis , iper fructificarsobre fustae ndescomposició iQu ercus. Pinu s, Eucalyptusy, lesespores sóndescrites ambuncert perfil triangular oromboide,semblantsales deC. tania e, perBON ( 1997),mentre que MALENÇON & BERTAULT ( 1975)les trobend 'el-lipsoïdals acilíndriques. Unaaltra espècieque fructificae nprats vora elmar odunes,sobregramínies(generalment Ammophila are naria), es Fl ammulina mediterranea (Pacioni etLalli) Bas etRobich , que esseparadel fongaquítractat pel port m és esve lt de lbasidioma, l 'absència d 'olor iles e spores més grosses, de 11-1 3 urnde longitud, ino amiloides. M ycenadun icola Esteve-Rav., M.Villarreal, Barra saetA Ortega, publicada recentment per ESTEVE-RAVENTOS e t a l. (2001)delaPenínsula Ibèrica ,fructificant e ntremolses,sobrela sorra, e ndunes fixadesa mb Pinu s pina ster, presenta algunessemblances ambC. taniae, jaque, apart de l 'hàbitat, té les làmines decurrents, l 'estípit pruïnós, lesespores a miloides,de 7 ,5-9 x5 ,5-7,5 urn, i e ls queilo i ca uloc istidisde fusiformes alageniformes; totiaixò ,se' ndiferencia pel portomfalioide, amb les làmines triangulars, les tonalitats groc-olivàcies delpíleu iles làmines, l 'absència de lapart radicantenl 'estípit, lacarninodora,les espore s subgloboses,sense perfil triangularoromboid e ila presència dep leurocistidis. Dinsdelgè nere Hydropus , proper de Cli tocybula, tampochihemtrobat captàxonquecoincideixi ambe l nostre material.
AG RAÏMENTS
VolemagraïralProf.M. B on(St.Va léry-sur-Somme) elsseusvaluosos conse lls, ialD r.X.Llimona (Barcelona)lasevaajuda amb elllatíienla reco l-Iecci ó delmaterial.Aq uest treball s 'inclouenel projecte"Biod iversitat de ls Fongs deCatalunya", del' Institut d'Estudis Catalans.
Fig.1. C litocybula tan iae V ila (holotypus): A )es pores; B ) b asidi; C )q ueilocistidis; D ) ca ulocistidis.B arra = 15 u m,
RevistaCa talanade Mi cologia,vo l. 24: 283-286; 2002. HomenatgeA. R ocabruna
BIBLIOGRAFIA
BON , M. ( 1997).- Flore Mycologique d'Europe. 4 - Le s c1itocybe s,o mphales e tress embl ants. D ocuments M ycol. Mém oire H ors S érie n a 4 C RDP de l 'Academied ' Amien s, Ami ens. 174 pp.+ 4plan ches.
ESTEVE - RA VENTÓS , F. , V ILLAR REAL , M. , B ARRASA , J M. & A ORTEGA (2 001).- M ycena duni cola, a s trikingnew s peciesfromthe I berian P enin sula. M yc ota xon, 80 : 307-31 3.
MALENÇON , G & R. B ERT AULT (1975).- Floredes c hampignons s upérieursdu Maro c - 11. Facu lté de s Sci ence s, Rabat.
ORTEGA , A. , V ILA, 1., 8IDAUD , A & X LLIMONA (2000) - Cor tinariu saya namii A.Orte ga, Vila , 8idaud etLlimona , c ortinaireci stophi le nouveau , trouv é enCata logne. Bull.Féd. M yco!. Dauphin é-Savoie, 157:2 3-26.
VILA , J. , ESTEVE-RAVENTÓS , F. & X.LL IM ONA (1999 ).- R ec tipilu sc istophilus E stev e-Ra v.e tVil as p.no v., un nu evo hong o cifeloide medite rníneo. R evista CatalanaMi co!., 22:1-4
VILA , J. & X.LL IM ONA ( 1998).-E ls fo ng s del P arcNatu ra l de l Capd e Cr eus iSerradeVerde ra (Girona). I. Espèc ies xeròfiles dellocs ob e rts, amb Cistus igra mínies. R evistaCata lana Mi co!., 21:125-136.
V ILA , J. & X.LL IMONA ( 1999).-E ls fo ng s de lP arc Natural delCapdeCr eus i Serra d e Verd era(Girona). 11. Apro ximació al c omponentfúng ic de l Cistion. R evista CatalanaMi co !., 22: 95-114
PROTOGLOSSUM AROMATICUM, A SEQUESTRATE FUNGUS RELATED TO CORTINARIUS, WIDELY
DISTRIBUTED IN EUROPE AND NORTH AMERICA
J osepM.V IDAL
Dept.de BiologiaVegetal, Facultatde Biolo gia, Uni v. d e Barcelona , A v. Dia gonal 645 E -08028 Bar celona
(Personaladdr ess: M assaballs 10 E-17118Sant Sadurní d e l'Heura, Gir ona, Sp ain).
Workd edicated toth efriend and colleage August R o cabruna , inhis 80 birthda y
ABSTRACT. Protoglossum aromaticum , a sequestrate fungusrelatedto Corlinarius, widely distributed in Europe andNorthAmerica . Anewco mbination , Protoglo ssum aromati cum (Velen.) Vi dal, ispro posed asaresu lt ofthe revis ion ofherbari um materia l fromEurope , NorthAmerica , and Australia current ly included inthe genera H y meno g a s ter and Protoglossum , withtheadditionofthe studyof severalSpan ish co llections of H ymenogaster aromati cus Ve len Therich synonymyofthi s taxonis upd ated , andtheavailable dataregardingits eco logy , phenology , anddi stribution inE urope and Nort h Americaareenric hed and summarized.
K ey words: Hymenogaster, Pr otoglossum, taxonomy,c horology,Europ e, NorthAm erica.
RES UM. Protoglossum aroma ticum, unfong segrestat, relacionat amb Corlinarius, ampliament distribuït per E uropai Amèricadel Nord. Comaresultat delarevisió de material d 'herbari d 'Europa, Am èrica delNordiAu stràlia, inclósenel s gènere s H ymeno gaster i Protoglossum , complementada amb l 'estudi dediver ses recol.leccio n s d ' H ymeno gaster aromati cus Velen. , fetes aE spanya, es propo sa una novacombi nació Protoglo ssum aromati cum (Velen.)Vidal.Larica sinonimiad 'aque st tàxonha estat actualitzada , iles dade s di sponibles referent s ala sevafenologia , ecolo gia idi stribució aEuropai AmèricadelNordhanestat enriquide s iresumides.
RES UMEN. Protoglossum aroma ticum, unhon gosecuestrador elacionadocon Corlinarius, y ampliamente distribuido por E uropa yNorteamérica. Comoresultado delarevisión dematerialde herbariodeEuropa , NorteaméricayAu stralia pertenecientealo s género s Hym enogaster y Protoglo ssum, complementada conelestudio dediferente s recoleccione s de H ymenogaster aromati cus Velen. , efectuada s enE spaña,seproponelacombinaciónnue va Proto glossuma romaticum (Velen.) Vidal.Larica sinonímiadee ste taxón sepresenta actualizada , ylo s dato s di sponibles referentesasu fenología , ecolo gía ydi stribuciónenEuropayNorteaméricahan sido cornplementados y resumidos.
INT RO DUCTION
Thegenus Protoglossum wascreatedby MASSEE ( 1891)toaccomodateacollectionfromAu stralia. Itisdefinedbythe angiocarpic basidiomata, ofglobo se orsubglobo seshape,aloculatedgleba , anda sterile b asisscarce ly developed , sometimespenetratingintotheglebaas adendroid , veryreduced , co lumella. T he sporesareho lotropic , rusty-brown-colored, e lliptic to subglobose,verrucose , sheated with averythinp erisporium. Thi ssetoffeatures clearly re lated with those ofthe Cortinarius. Upto now, onl y6species were know n,5 of themfro mthe Sou them Hemisphere(A ustralia) and livingin associa tion with Eucal yptus. P rotoglossumluteum M asseeisthe typespecies. P .cribbiae (A.H.Sm. ) T .W. M ay, P purpureum (J.W. Cri bb)T .W.May, P violaceum (Masseeet R odway)T.W.Mayand P .viscidum (Massee et R odway)T.W.May , wereprevi ously included inthe ge nus Hymenogaster or in H y sterangium, and they werelaterrecom binedb y BO UGHER &CA STELLANO (1993)in the ge nus Cortinomyces. A s this lastge nus was later invalidated by M AY( 1995),theywereultimately acc omodatedinthege nus Pr otoglossum. Th e onlyE uropean species, P. niveum (Vittad.)T .W. M ay
(= Hymeno ga ster niv eus Vittad.),donotfitswellinthisgenus , because ofits different sporalfeatures , andwefind adviceable tokeepitinthegenus H ymenogaster.
Thepre sent workha s beenba sed uponthe studyoffre sh material , collected bythe author and c ollaborators, labeled JMV andkeptinthe herbaria MAand BCN , and complemented withthe revision ofmaterial se ntinloanbythefollow ing public herbaria BPI (Beltsville,USA ), E (Edinburgh,UK ), FH (Cambridge,USA),K (Kew,UK ), M (München, Germany ), MA (Madrid, Spain) , NY(NewYork , USA), OSC (Corvallis,USA) , PRM (Praha , Czech Republic ), UC (Berkeley, USA )a ndUPS ( Uppsala, Sweden ), andbyth e p ersonal herbarium ofG.Gro ss(GG).Th e co loursha s b een identificated following the color g uideof KORNERUP &W ANSCHER ( 1978), aft er th e indication K&W.Themea surement s andth e M.O.pho tographs h as been m adeo nmaterial pr eviously rehydrated withchloralhydrateor KOH
A sa result of there vision of herbarium materi al of a number o f c ollections of H ymenogaster and Protoglossum, andoffre sh materialof H ymenogaster a romaticu s V elen., we propo se thefollowin g newco mbination.
DESCRIPTlüN
Protoglossum aromaticum (Velen.) Vidal,comb.nov.
Ba sionym.- H ymenogaster ar omaticus Vel en., Ceskéh ouby: 800 ( 1922)
S yn.- H ymenogaster remyi C.W.Dodge et Zeller , Ann.M o. Bot. Card. 21:679 ( 1934); Rhizopo goni ella haa sii Soehner, Zeit schr. f Pil rk. 14:11 ( 1953); H ymenogaster brunn escens A.H.Sm. , M ycologia 58:111 (1966 ); H.diab olus A.H.Sm. , M ycologia 58:107 ( 1966); H. s u bcae ruleus A.H.Sm. , M ycologia 5 8:106 ( 1966); H. sublilacinus A.H.Sm. , Myc ologia 58:108 (1966 ); H. subo chraceus A.H.Sm. , My cologia 58:110 ( 1966); H. su bol ivace us A.H.Sm. , M ycologia 58:109 ( 1966)
Mi sappI.- H ymenogaster a renarius sensuVelen. , Ceské h ouby: 800 ( 1922)
E xcI.- Hym enogaster ar omati cus sensu Gregori &Pu xeddu, Mi col. Ital. 24(2):9 ( 1995) (= H. populetorumi
ICON. AND B IBL. S EL.- VELENOVSKY ( 1922:800 , f. 149/1 9 ut H. aro111ati cus );OOOGE & Z ELLER ( 1934:679 , pI.18, f. 30ut H. remyi; 680ut H. aromaticusy; ZELLER ( 1941:198-199ut H remyii; SOEHNER ( 1953:11-13ut R.h aasii); KNAPP ( 1956: 94-96 ut R.ha asii); KNAPP ( 1957:86 , tab . 9/ 3 ut H. aromaticusy; SVRCEK ( 1958:153-15 4, f. 37/1ut H. remyiï; SMITH ( 1966: 106-111 ut H. brunn escens, H. diabolus , H. subcae ruleus, H. sub lilaci nus, H. s u boc hraceus and H.subolivaceus; 122-1 23 ut H.remyit; GROSS etal. ( 1980:60 , 121 ut H.aromaticusy; CALONGE ( 1982:145, f. 3ut H. remyiy; STATES (1984: 356-357 , f. 3ut H . brunn escens); FOGEL (1985:798 1 ut H. sublilacinusv ; ARORA ( 1986: 749ut H.sublilacinusy; MONTECCHI & LAZZARI ( 1990: 2 7-28,tab.1/5ut H.aromaticusi; STATES(1990:194 , fot.195ut H. sublilacinusy ; AUGUADRI e t a l. ( 1991:290 , fot.15ut H. remyiy; VIDAL e tal. ( 1991: 136, f. 3 aut H . a romaticusy ; CAZARES e t al. ( 1992:35 1, f. 53-55ut H.sublilacinusy; MONTECCHI & LAZZARI ( 1993:257 , fot.256ut H. a romaticusy; MADER & MADER (1994: 9 -13 , tabs. 1/1-10 ,2/1-9 ut H. remyi y; CALONGE e t al. ( 1995:297, f. 4ut H . remyi y; SANCHEZ e tal. ( 1995: 273, f. 4 ut H.remyii; MONTECCHI & SARASINI (2000:460-461 , fot.461ut H. aromati cusi.
Ba sidioma angiocarpic , of variable s ize,1-7.5 cmdiam. , typically turbinate , al sosubglobose, irregular orlobate , oftentwoormore specimen s lateraly joined ,sessileorwitha diminute sterileba se andawhite rhizomorph. Peridium thin , fibrillo se, notviscid, partially ev anescentand showingthe chambers, init ially purewhite , violaceous (K&W 16C4)o r yellowwith olivaceous hue s( K&W4A54B5) , finally maculate d ofbrown (K&W 7E7). Gleba loculated , whiti sh or violaceous whenyoung , later cinnamomeous ( K&W 606) , browninex siccata (K&W 7 E7) ; chambers minute , 0.3-2mm , void . Sterilebasesmall , sometimes withap seudostipe upto1.5x0.5cm. Columella reduced , dendroid , wh ite , yellowish inthesterilebase. Odour variab le , intense, generally farinaceou s, re sinaceous or herbaceous, sometimes fruity.
Spores small, 8-12.5- ( 14)x 5-8-(9) um (ornam.andhilara ppendix excI.) , elliptical orovate , verrucose;warts0.1 -0.2 um, 1110re developed o n theapex,upto0 .5 urn; myxosporiumapplicatedand
F ig. 1.- Spore s of:a) H. aromati cus (PRM487425 ), b ) H.remyi (FH, lectotypus), e) R.haa sii (M 22 62, lectotypus), d ) H.sublila cinus (OSC39504 , mat.orig. ), e) P.lut eum ( K69334 , hol otypus), f) P. violaceum (NY 2596 , isole ctotypu s), g) P. v iscidum (NY, R odway1272a ).
na de Micologia, vol.24:287-29 4; 2002. Homenatge A. Rocabruna
poo rly deve loped; hilarappe ndix co nical, small,0.5-1.5-(2) um long,withouthilar pore;inamiloid, dext rinoid, yellowin H 20, red-brownish inKOH.B asidia4-spored,hyaline, cylindrical, thin-walled, 35-50 x 6- 1O um. B asidiolesc lavate, 17 -45 x 8- 17 11 m. Cystidiaabsent.Su bhymeniallayer cellular, with ce llsintlated upto 25 um. H ymenophoral trama80-240 um, of hya line hyphae3- 17.5 um diam., with e nlargements and ce llsinflated upto 30 u m . Cl ampconnec tions and o leiferoushyphae present in alltissues.Pe ridiopellisthin, bi-layered, 200 -500 um , notmatch diferenciated. Suprapellis upto 200 um, of interwo ven yellowish thin-walled hyphae,3-8 urn d iam Subp ellis upto300 um, of interwoven thin-walled hyphae,4- 1O um , becoming inflated up to22 .5 um , and co nfluent with the hymenophoral trama.
HABITAT ANO OIS TRIB UTION.- Frequentlygregarious, hypogeous orsemihypogeousunderac icules,in montane and subalpine coniferwood s of Abies,Ce drus,P icea and P inus, between 800 -2700 m of altitude,on calcareousor siliceous soil,ripenin g in spring-summer, afterthe fusion ofthesnow, from marchtojuly , inEurope , and fromjunetoaugust, inNorthAmerica, follo wing thea ltitudeandthe latitude.
DISTRIB UTION IN EURO PE.- Widelydistributed , ha s beenfoundinCentral Europe , along the A1p s, in Austria(MADER & MADER,1994),Switzerland (AUGUADRI e t a l., 1991) andFrance(DODGE & ZELLER , I MONTECCHI & SARA SINI , 2000),andinthe adjacentmountains , in German y (Schwarzwald , SOEHNER, 1953)andCzec h Republik ( Bohemiamountains , VELENOVSKY , 1922;SVRCEK , 1958), andinSouthEurope , intheAppenineMountains , inItaly(MONTECCHI & LAZZARI , 1990, 1993), inthePyreneanMountains,Sistema IbericoMountain s andSi stema Central Mountains , inSpain (CALONGE, VIDAL etal. , VIDAL , CALONGE etal. , 1995; SANCHEZ et al. , 1995;GARCIA et al., 1996).TheitaliancitationofSardegnaunder Qu ercus i/ex byGREGORI & PUXEDDU (1995)isamisidentificationfor H. populetorum.
DISTRIBUTION IN NORTH AMERICA.- Ithasbeenfound intheW est CoastofUSA , intheRocky Mountain s, Coas t MountainsandSierraNevada , fro m Wa shington toCaliforniaandArizona (ZELLER,1941;SMITH,1966;STATES,1984,/1990;FOGEL , 1985; ARORA , 1986), reachingto NOl1h ofMexico,intheSierraMadreOriental(CAZARES e t al. , 1992).
COLLECTIONS EXAMINED
Pr otoglossum ar omaticum:
CZECH REP UBLIK: Karlstejn, 15-5-1926, leg. Klika ut H ymenogastera romaticus Velen .(PRM 487425).- K. Tyn , 51927, leg. Klika ut H.ar omaticus (PRM 485552).- Mni chovic e, without date, leg Klik a, ut H ymenogastera renarius Tul. etC. Tul., rev. Svrcek ? ut H . remyi (PRM 486879).- GERMANY: Main frank en , 15-7-1981, leg. Hintz, d et. G. Gross ut H ar omaticus(GG805 ).-Ibid. , 17-7-1981 , leg. Hintz, d et. G. Gross utH. a roma ticus (GG 806).- Schwennin gen aNeck., 2-6-I950, leg. Or. Haas, d et. Soehner, ut Rhizopo g oniella haa sii (M 2262, lectotypu sof R.h aasii design ated h ere).-Ibid., 20-6-I950,2 I-6-I950, leg. Or. Haas, d et. Soehner, ut R.haa sii (M 2266, sintypus).- FRANCE : Hautes Alp es, Briançon, sous les boi s sylvestris et bien alpinées, 6-I923, leg. M. Rémy, d et Patouillard ut H ymenogaster kl otrschii (FH, Herb . Patou illard , lectotypu s of H.remyi selectionated here ; NY , Herb . ZelI er,isolectot ypu sselectionatedhere).- Maill an e, Ch emin Roland, Cedraie du Ventoux , 10-6-1984, under C edrus, leg. Riou sset 84020, de t. G Gross ut H. a romaticus (GG 949).- SPAIN: Avila , Pequerino s, C àmping del Valle de Enmedio, 1425 m, 15-3-1998, und er Pinu ssy lvestris, on siliceous soil, leg. J Dani el Arranz , d et. lM. Vidal and F-D. Calongeut H. a romaticus (MA- Fung i 39I63).- Barcelon a, Sant Jaume de Frontanyà , 1000 m, 1-5-2000, under P. sy lvestris, on calcareo ussoil, leg. lM. Vidal (JMV 2000050I- 1).Girona , Alp , Salteguet, 1600 fi , 22-6-1996, under Abi es alba , on siliceous soil, leg. J .M. Vidal (JMV 960622-8).- Ib id., Planol es, l'Avetar, 1600 fi , 19-5-2002, under A.alba and Pinu s un cinata, on siliceo us soil, leg M.A . Pérez-De-Gregori o (JMV 20020519- 1).- Ibid. , Setcases, Baga de Carboner, 1700 m, 20-6-1998, und er A .a lba, on siliceo us soil, leg lM. Vidal (JMV 980620-6).- Guadalajara, Aldeanueva de Atienza , 4-6-1978, leg. B. Moreno , d et. FO. Calon ge ut H remyi (MA-Fung i 2742).- Lleid a, Ll és, 1600 In , 12-6-1 999, und er Pi nusun c inata and P.sy lvestris, on siliceous soil, leg. lM. Vidal (JMV 9906I2-5).- Ibid. , Montgarri , 1600 In, 26-6-I999, und er A.a lba, on siliceous soil, leg. lM. Vid al and J Vila (JNIV 990626-2).- Ibid. , València d'Aneu , Ma ta de Val ènc ia, Bosc del Gerdar, 1600 m, 26-6-1999, und er A.a lba, on clayeysoil, leg. lM. Vidal and J. Vila (JMV 990626-3).- Ibid. , Espot, Pl aça del Arbres, 1700 In , und er A a lba, on siliceous soil, leg. lM. Vidal and J. Vila (JMV 990626-1 1).- Segovi a, Cu éll ar, 800 m, 23-3-I995, und er P .sy lvestris,leg. F García (JMV 950323-0).- Ibid. , 26-3-1995, under P sylvestris,leg. F García, d et. FO.Calon ge ut H.remyi (MA-Fung i 33404).- SOlia, Covaleda, 1200 m, 8-4-1998, unde r P .sy lvestris,leg. and d et. A. Suarez l-ernandez ut H.ar omaticus (MA-Fungi 39628).- Teruel , Cedrill as, 1-5- I993, un der P .sy lvestris,leg. and d et. FO. Calon ge ut H.remyi (MA-Fung i 3 2175).-Ibid., Mo squeruela, Pinar Ci ego, 14-5-1990 , leg. A Gu erra, d et. FO. Cal on ge ut H remyi (MA- Fung i 31207).- Ibid. , Peñarroya, Fuenroya, und er P. sy lvestris, 22-5-1988, leg A. Rocabruna ut H .remyi (MA-
Fungi 2 1555) - USA:Ca lifomia, Mt.S ha sta , Hor se Camp , 8000ft. , 3 1-7-1939, und er Abies ma gnifi ca var. shastiensis, leg. W .B.Cooke 13376 , d et. S .M.Ze llerut H .rem yi (NY ).- Ibid., Yub a Pa ss, S ierra Co.,a bout 5mi lesso uth fromH wy. 49 ,sca tte redbeneath A. ma gnifica, l eg. M .T.Se idl, d et. H .Say lor1986 ut H y m e nogaste r sublila cinus ( UC 157 31 56 )Ibid. , 9-6- 1987, leg. a nd d et. R .E. Halling ut H sublila cinus (MA-Fungi 2975 1).- Idaho , ValleyCo ., PayetteLake s, 30 -61954, l eg A .H.Smith 44426 , d et. K.A. Hanison ut H y m e noga s t er diabo lus (BPI 602548 ).- Ib id. , Brund age M ountain , ValleyCo. , M cCall , und erco nifers, 7 -7- 1962, le g a nd d e t. A. H.Smith 652 13ut H .sub lila c inus (OSC 39504, mat. o rig.) - Ibid. , 10-7-1962 , leg. a nd d et. A. H.Smith65299 ut H .s ublila c inus (U PS).-Or egon, Od ell Lake , KlamathCo. , mi xed foresto f Ab ies , Ts uga a nd P seudotsuga , 48 00 ft, 19-6-1977 , le g R M olina , det lM Tr appe5042 ut H y m en ogaster subo liva ce us (NY ).- W yoming , M edicine Bow M ountains,A lbany Co. , 9-7- 1950, l eg a nd d et. A. H.Smith 34639 ut H subo li vace u s (UC 1473235 , m at. o rig. ).- Ibid., withoutd ate, ut H y m e no g a s te r rufu s (NY3252 ). For more localitie s in USA seeFOGEL ( 1985).
Protoglossum lut eum:
AUST RALIA: V ictoria , C larendon , 859 ( K 69334 , Herb.M.C Cooke , holotypu s).- Vic toria , from Herb.G.Ma ssee, rev. S .M. Ze ller ut H viscidus (NY,isotypus?).
Proto gl ossum v iolaceum:
AUST RALIA: Ta sma nia, P roctori s R oad , 8- 1922, leg. R odway 1262 , ut H y m e no g a s te r v iolaceus (NY, Herb S. M. Ze ller).- Ibid. , R odway297(NY2596, isolectotypu s of Hym enogasterv iolaceus).- V ictoria , G renbroolnear M elbourne , 11-5-1990 , leg. a nd d e t. R W atling 14870 ut Hy me nogast erv io lace u m (E28025 ).- lb id., M arys ville , C reekboland Fa ll, lak eMount ain , 5- 1982, leg. a nd de t. R W atling 14647 ut G ymnog lossum v iolaceum (E 28026 ).- lbid. , un der Eucalyptus re gnans, leg a nd d et. RW atling 14855 ut G. vio la ce um (E28 029 ).
Protoglossum v iscidum:
AUS TRALIA: Ta smania , R odwa y 1272a , co mm. by Rodway ut H y m e n og a s t e r nanu s Ma ssee et R odway, d et. S.M Ze ller ut H .viscidus (NY, He rb.S.M.Ze ller).
DISCUSSION
Initi ally, V ELENOVSKY ( 1922)d escribed H ymenogastera romaticus on acollectionfrom E urope , C zech R epublic, Jílo visté, near Pr aha, may1915.Inthe workofV elenovsky therearegood illustrations of aspecimen a ndthreesporesbut , unfortunat ely, theori ginal material has been impo ssible tobe localized.Butwe foundthe opportunity tochecklater collections madebyKlik a, in 1926 and1927, inKarl stejn andTyn , twoplace s inthe neighbourhood ofJílovi sté. Someyear s later, a ndupon herbarium material collectedinFranc e and identificated by Patouillard a s H.klotzschii. ZELLER & DODGE ( 1934)describe H. re myi. ZELLER ( 1941)publi shesa record ofthi s last speciesinUSA.L ater, SOEHNER ( 1953)d escribes Rhi zopogoniella haa sii fromG ermany. Inthe worksof SOEHNER ( 1953) a nd KNAPP ( 1956,1957 ) va po ssible con specificity of R.haasii, H. aro maticus a nd H rem yi issuggested.Con versely, SVRC EK( 1958) s uggeststhat H. a romaticus isasynonimof H. a lbus, a ndis follo wed b y SZEMERE ( 1965), whichpropo ses thesynonimy of H. aro maticus a nd H. rem yi with H. a lbus. Fin ally, GROSS eta l. ( 1980) a nd MONTECCHI & LAZZARI ( 1990,1993)synonimize H rem y i a nd R ha asii with H .aro maticus.
InAm erica, SMITH ( 1966)describes 6 speciesof Hym enogaster fromUSA tb runnescens,diabo lus, s ubcaeruleus, su blilacinus, s ubochraceus a nd s ubolivaceus) , includingthem inthesubgenus D endrogaster (Bucholtz)A.H Sm. , becau se of thepre sence ofa columella.H e also indic ates the sporalrelation shipex istingb etween H.remyi and Pr otoglossum luteum. Fin ally, FOGEL ( 1985) considersthatSmith 'sspeciesare all synonimof H. s ublilacinus A.H.Sm. , ar guing that thesmell and thecolourofitsspeciesperidium aresubjecttobroad variability,followin g the d evelopment pha se, andthat the differences inthespore sizeare not significative.W e don 't have ob served an y difference, normacro scopic normicroscopic bet ween the American mat erial of H. s ublilacinus a ndits synonimous species, a nd withthe European material of H. a romaticus. In consequence, wec onsider bothta xa con specific. W e reach thesamecon clusion with H.remyi and R.ha asii. Inf act, there isa highvariabilityintheshape and c olourofthe carpophora andinthe de velopment of thesterileb ase , thatsometimes shows a p seudostipe look.Onthe otherhand , thespecimens collectedincold c limate areas ha ve a reduced size,andrarely showap seudostipe. Th es pecimens collected onc alcareous s ubstrata s howu sually a violaceoushue , butintho segrowingon siliceous s ubstrate,th e violaceous color is ab sent orf aint.
The shapeand omamentation ofthe spores, similartotho se ofthegenu s Cortinarius (Pers.)Gra y, withaconicalhilar appendag e,a verruco se e xo sporium, partially covered by a thinperi sporium (fig.
Cata
Micologia ,vol.24 : 287-294 ; 2002. Homenatge A. Rocabruna
l , a-d),andthe lackofa percurrent stipe-columella areasetof characters thatfitswiththegenu s ProtogLo SSU111 Ma ssee, andputsourtaxonasidefromthegenu s H ymenogaster Vittad. , thatis defined byits fusiformspore s, typicallypapi llate, aconsp icuoushilar appendage andabroadhilarpore. Ifwe compare thesporesoftheA ustralian materialof P. luteum , P. violaceum and P. viscidum (fig. l , e-g)withthoseof theE uropean P. aromaticum, we findthatof P. aromaticum arethemore similar , insizean d orname ntation w ith thoseof P. viola ceum. Thegenus ProtogLoSSU111 maybe co ns idered asan advanced stadiumin the p rocess o f gasteromycetisat ion u ndergo ne bysome species of Cortina rius, a p rogressive tr ansformationthatbe gins inthegen us Thaxterogaster Singer , a secot ioid s tep inthe tra nsformatio n of Cortinarius. Thegenus Thaxterogaster s hows a b road world distribution , b ut it isa bsent from Europe.
ACKN OWLEDGMENTS
Myg ratitute tothe cu rators oftheherbari a co nsultated: A.Y. Rossma n (BPI),O .G. Long(E) , E. W.W ood(F H),E W oodgye(K),O Tri ebel(M),F P ando(MA),B .M. Thi ers(N Y),R .R. H alse (OSC), J. H olec(PRM), I. Ta vares(UC),R Mob erg(UPS). ToX .Llimon a forthe revisionof the text, to A.S anchez-Cuxart,c uratorof BCN Herbarium , forthe help to the request ofloan, andto friendsandcolleagu es F.O. Calonge, F. García , G.Gr o ss, M.A.P érez-De-Gregori o a nd A. Rocabrun a, foryour c ollaboration.
REFEREN CES
A RORA , D ( 1986) - Mushroo tnsD emystified. Seconded ition.T en Sp eed Pre ss , B erkeley.959pp.
AUGUA DRI, A. , L UCCHINI,G., RI VA,A. & E. T ESTA ( 199 1).-Tart ufe del Cantone T icino.In Funghi lp ogei: 243-307. Soc.M icol. Ca rioB enzoni,C hiasso. 307 pp
B OUGHER , N.L. & M .A.CAS TELLANO (19 93).-D elimi tationof H y meno g ast e rs ensus tricto a nd fo ur new seg rega te ge nera. Mycolog ia 85(2 ) : 273-293
CALONGE , F O. ( 1982).- Adiciones a l ca talogod e hongos hip ogeos d eEs paña. Garcia d e O rta, S ér. Est Agron. L isboa 9 ( 12) :143-146.
CA LONGE, FO ., G ARCÍA , F, SANTOS , J.C & P JUSTE (1995 ).- C ontribucióna l est udiod e los hongos d e V alladolidy p rovincias limítrofes. III. A lgunas es pecieshipog eas inte resantes. B ol.Soc. Mi col. M adrid 20:2 91-299.
CAzA RES, E., GAR CÍA, J. ,C ASTILLO,J. & lM. TRAPPE (1992).- H ypogeous fun gifromNorthern M exico. Myco logia 84(3):34 1-35 9.
DODG E , C W. & S .M. ZELL ER( 1934).- H ymenogaster a ndrelatedge nera AnJ1. Missouri B ot.Gard. 2 1: 625-708, pI.18. FOGEL,R .( 1985).- S tudies o n H y menogaster (B as idio m yco tina):a re -evaluationoft he s u bge nu s D endrogast e r.Mycologia 77( I ):72-82.
G ARCÍA , F, M AHIQUES, R & T .C ONCA ( 1996).-Hip ogeus d e la C om u n itat V alenciana. Il B utll.Soc. Micol. Va lenciana 2: 105-127.
G REGORI , G. & M . P UX EDD U( 1995).-An coras uifun g hi ipo gei d elIa S ardegn a . Micol Ital. 24(2):3- 10.
G ROSS, G ., R UNGE, A ., WINTERHOFF, W. & G.J. KRIEGLSTEINER (1980).- B auchpilze (G as te ro m ycetess. l.)ind er Bund esrepubli k undW estberlin. Beih. z Ze itsch. f Mykol ogie 2 :1-220.
KNAPP , A .( 1956).-Di ee uropaïschenH ypogaeen -Gattun gen undihre G attungstypen. Il.Fa milieH ymenogastraceae. Schweiz. Zeitschr.f Pil rk. 34 (6):8 9-102.
KNAPP ,A.( 1957).-Di ee uropaïschenHyp oga een-Gattun gen undihre G attungstypen. Il. Fam ilieH ymenogastraceae. Schweiz. Zeitschr.]. Piizk. 35( 6): 8 1-94.
KOR NERUP,A & J.H WA NSCHER (1 978).- M ethuenha nd book of co lour. Thi rdedi tion. Ey reM ethuen , Lond on.252 pp
M ADER, K & A. MAD ER(19 94).-ZurK enntnisvo n H ymeno g asterre n iyi (Typus,V ergleich mitneuenFu nden , prim ordialentwicklung). Ost.Ze itschr. F.Pilzk: 3 :9 -14.
M ASSEE , G .( 1891).-Newo rimp erfectly kn own Ga steromycetes. G revillea 19:94 -98.
M A Y ,T .W. ( 1995).- No tes o n Pr otoglossum (Fungi:C ortinariales). Mu elleria 8: 287-289.
MO NTECCHI,A. & G LAZZARI(1990).- H ymenogaster d ell'appennino R eggiano-Parmense.f? Fu ngo, s uppl. 4: 18-32.
MO NTECCHI,A & G.LAZZARI( 1993).- Atlante[otogr afico di Fung hilp ogei. A. M.B., Ce ntroStudiMi cologici , Tr entoVi cenza.49 0pp.
MONTECCHI, A. & M SARASINI (2000).- Fu nghi Ip ogei d ' Europa A .M.B. , Ce ntroStudiMi cologici, Tr ento-Vicenza.7 14 pp
Revista Catalana de Micologia, vol.24: 287-294; 2002. Homenatge A. Rocabruna 293
SÀNCHEZ, F., HONRUBIA, M.&P. TORRES (1995).- Gasteromycetes interesantesenel Sistema Ibérico. Bol. Soc.Micol. Madrid 20:269-276.
Proto glossuut ({roIJ1({!i cUI1l ( Ve len.)Vidal (J MV2üü2ü5l9-1), phot. J .M.Vidal.
ELS MIXOMICETS RECOL·LECTATS EN ÀREES DEBAIXA ALTITUD DINS DEL PROGRAMA "BIODIVERSITAT DELS FONGS DECATALUNYA"
R.M ALENTORN ,M. GORRIS , E. GRÀCIA i X LLIMONA
Dept.Bio logia Vegeta l (Botànica), Fac. Bi ologia,Univ.de Barcelona. D iagonal645.E-08028 Barcelona.
SUMMARY.TheM yxomycetes collectedonlowlandareas under theresearch program " Fungal Biodiversity ofthe Catalonia". Thi s p apers ummarizesth eda ta o nM yxomycetesfo undin Ca talonia,in lowland localities (most fro m10 to500 m ), pr eferentially in areas of lowp luviosity frOITI th ewes tern, so uthern a nd coasta l areas.Es peciallyrelevantareth eco llectionsm ade und er Cistus monspe liensis, w ith occas ional b looms of Physarales, s uch as: Badhamia foli icola,D idymiumex imium, D me lanospermum, D. squamulosum, Leocarpus frag ilis, Physarum bitectum a nd P .c inereum. In o therh abitats,so metaxa a re of special interest: Arcyria affinis, B adhamiautricu laris, Comatricha alta, C. e llae, D idymium eximium. Physarum melleum a nd P pezlroideum.
RESUM.Els Mixomicetsrecol·lectatsenàreesdebaixaaltituddinsdel programa " Biodiversitat dels Fong s de Catalunya". Aq uesttreballa plegales d ades referentsa les recol-leccions d e mi xomicets fetesa Cata lunya, e nlocalitats d e b aixaa ltitud (la m ajoriae ntre10 i 500 m s.m.),so bretot e n àreespoc p lujoses si tuades a lesco marques occ identals,meridionalsocos taneres.S ón notables les recol-lecions fetesa lesco munitats do minadesper Cistus monspe liensis, o nd estaquenfisa rals co m B adhamia foliicola, Didymium eximium. D melanospe rmum, D. squamulosum, Leocarpus frag ilis, Physarum bitectum i P. cinereum. E n a ltresh àbitats d estaquen les troballes d'Arcyria affinis, B adhamiaut ricularis, Comatricha alta, C. ellae, P hysarum melleum i P peziroideum.
INTROD UCCIÓ
E l p rograma " BiodiversitatMi cològica d eCa talunya",d e l'In stitut d 'Estudis C atalanss' iniciàl 'any 1994,a mbpri oritate nversl 'estudi d e lesco marquesd e C atalunya d e la D epressió d e l ' Ebre, i s'es tenguép osteriormenta tota la p ali m eridional d e C atalunya i,e np art,a lesc omarquesd e Giron a, so bretot cos taneres, a mb es pecial atenció e nvers e ls es teparsd e C istusm onspeliensis (a liança Cistion). T ambé hihem inclòs lesc omunitatsd e C istuslaurifolius d e la S erra d e Pr ades(Tarragona). P aral-lelament, esfe ienpro speccions d 'estiua ls es tatges s ubalpíi a lpíd els Pirin eus(vege uun a p art d e les d ades mi xomicetològiqueso btingudes a GORRIS eta l. 1999 ) ip osteriorment,a l 'estatge m ontà i s ubalpíd e lesva llsd 'Alin yà,a l 'Alt U rgell (VILA eta l., e npr emsa).
M ETODOLOGIA
L eses pèciesrecol-lectadessó n g uardades e n ca psetesd eca rtolina,d egudamente tiquetades,ifixades a mb adhesiu so breunfon sex traïble.Prim ers' harealitzat un es tudi a la lupabino cular, per ob servar e ls ca ràctersm acroscòpics d e la mo stra i, d esprés, un es tudimés d etallata lmi croscopi òpti c.E n l 'observació microscòpica, les mo stress' hanmuntat e nmedi d 'Hoyer, qu e permetc onservarla pr eparació moltd e tempse n se runm edi p ermanent, L a id entificaciós' hab asat, princip alment,e nles seg üents o bres: NANNENGA-BREMEKAMP ( 1991), MARTIN & ALEXOPOULOS ( 1969), E MOTO ( 1977),N EUB ERT eta l. ( 1993,1995 , 2000 ), LADO ( 1993, 2001)i LADO & PANDO ( 1997).
Catalanad e Mi cologia,vo l. 24: 295-304; 2002. Homenatge A. Rocabruna
RESULTATS
Algunesc itacions referidesaàrees d'escassa a ltitudqu e ja havienestat publicades a LLIMONA e tal. (1995i 1998),són indicades nomése nform a derefe rènciabi bliogràfica.Larestadedade s correspon ae spècies noc itades ene ls dos treballsanter iors, ac itacion s denoveslocalitatsoanove s reco llccc ions. Tam béh i hem inclòsco m ac itaciónovaa lgunes espèciesquenoméshaviene stat inc loses ene ls inventaris deVILA & LL IM ONA ( 1999).L amajo ria dele s dade s inèdite s pertany en areco l-leccions fetesapocaaltitud(en tre10i100 In: 17reco l-lecc ions; de100a200m:13; de200a 500m:24)ia lgune s sóndemésamunt(de500a700m:10; de700a1040m:12).Le s dade s que oferimaquícomp lementen el coneixe ment, mésaviatfragmentari,quetenimdel s mixomicet s de les àreesmés tèrmiques i,sovint , de lessu bàrides deCata lunya , i sobretot , deles corre sponentsa les àreespotencial s del ' Oleo-Ceratonion, Rhamno -Quercionc occiferae, Viburno-Quercetum ilicis, qu e corre spondrien enbonapartalsestatges termomed iterrani ime somediterrani inferior , amb ornbroclime s detipus sec(entre350i600mmanuals)i subhumit (e ntre600i1000mmanual s).
NOVES LOCALITATS
(1 59bi s) ALFARA DE CARLES: Ma s del Toscar (B aix E bre), 480m , 7- 8-1999. ( 160bi s) TARRAGONA: Punta dela Mora (Tarragon ès), 10m , 9-11-1999. (1 61) RIUDECANYES: Suredad 'E scomalbou (Baix Camp ), 530m , 13-1 -1998 ; 9 -1 0-2001. ( 162) VILA-RODONA:Vora d el Ma s de l'Alzinet (Alt Camp ), 320m , 7- 2- I 997. ( 163) VIMBODÍ: Bo sc dePoblet.Colldele s Masies (Concade Barberà), 9 00m ,2 3- I 0- 200 I. ( 164)PLADE SANTA MARIA ( EL):MasdelPlata ( AlltCam p), 480m , 15-12-199 8. ( 165) PLANS DESIÓ(ELS ): Montcortès ( Segarra) , 490m , 7 -10-1996.
( 166)EL BRUC: CanSo là dela Balma (Anoia) , 620m , 15-10-2001.
( 174) TOSSA DEMAR: Sant Eloi (Selva),35m , 10-2-1997.
( 175) LLAGOSTERA: Ma s Roure (Gironès),120m , 10-2-1998
( 176) SANT HILARI SACALM: Vivers de Tortadés (Selva ), 850m , 7-11 -2001
( 177) VILADRAU: Revolt de sprès del cementiri (Osona) , 840m , 10-11-1 998.
( I 78 ) SEVA: Co rral deT errers (Osona), 720m , 10-3-200 I. ( 179) SANT FELIU DE PALLEROLS: LaSalut (Garrotxa ), 1000m ,2 8-9-1996.
( 180) ROSES : La Falcon era(Alt Empordà), 35m , 22 -2-200 I. ( 18 I ) ROSES: Ma s Maré s( Alt Empordà) , 130m , 26-10-1999;28-11-2000; II - I -200 I; 2 2-2-2001.
( 182) CADAQUÉS: Sobre Cala Jonquet (Alt Empordà), 40m , 23-1-2001. (183 ) CADAQUÉS: Ma s d e Rabassers de B aix(Alt Empordà) , 105In, 26-10-1999. ( 184) PORT DELA SELVA (EL):Pin eda del Molí (Alt Elnpordà), 30m , 11-10-1998.
( 185) PORT DELA SELVA (EL ): PladeS 'Arenella (Alt Empordà), 15 m , 1-5-1999 ; 11-1-2001.
( 186) COLE RA: Punta de l Borró (Alt Empo rdà), 10m, 8-12-2000.
( I 87 ) BELLVE R DECE RDANYA: Oestde l Tossalde Baltarga (Cerdanya ), 1040m , 26-4-1994.
ABREUJAT1JRESD E PLANTES SUPERIORS
C a lb.: CiStLlS a lbidus; C. lau.: Ci stus laurifolius; C mon.:Cistus monspeliensis; E.mult.:Erica m ultiflora; F carica : Ficuscarica;F sy lv.: Fagus sy lvatica;H .hirta: H yparrheniahirta;P hal.:
Pinus halepensis; P.pinea: P inus pinea; P. sylv.: P inus sylvestris; Q. bal .:Q uercusi/ex subsp. ballota; Q. fag .: Quercus [aginea; Q. i/ex :Q uercus i/ex; Q. pub: Q uercus pubescens; Q. suber: Quercus suber; T hirsuta: Thymelaea hirsuta; Toff.:Taraxacumofficinalis;U.minor:Ulmus minor; V vin.: Viris vinifera.
ABREVIATURES DELS RECüL·LECTüRS o DETERMINADüRS AGB
Antonio Gómez-Bolea
Àngels Lo ngan
AndrewMiller
August Rocabrun a Carles Corté s
Cor sino Gutierrez
Dalid a Ramíre z EnricGr àcia
Jo sep AntoniRamírez
JaumeLlistosella
JordiVila
LorenaMuñoz
MaríaN.Blanco
CATÀLEG D 'ESPÈCIES
Arcyria affinis Rostaf.
M ercedes B arbero
Mont serrat G orris
Mir eia Gir alt
Miqu el Serrano
ManuelTabar és
Oleguer Llimona
PilarHoyo
Ro sa Ma. Alentorn
RafaelQuadrada
SergiSolà
TaniaJiménez
Toni Sanchez
XavierLlimona
(17 5) LLAGOSTERA: Mas Roure, 120 m, 10-2-1998. Sobre fu sta morta de pi PH ; Det.: MG, EG. BCN : 12091.
OBSERVACIONS. Elsexemplars recol-Iectats estanlleugeramentimmadurs.Aixòexplicalesmides esporals (10-11 um dediàmetre),superiorsalesmencionadesalabibliografia (7-8-(9) um de diàmetre , NANNENGA-BREMEKAMP , 1991). El capil-lici , majoritàriamentrecobertperespínules , téundiàmetrede 5 um,
Arcyria cinerea (Bull.)Pers.
LLIMONA et al.(1998).
Arcyria denudata (L.)Wettst.
(173) DOSRIUS :El Far,el Corredor, 4 30 m, 12-11-1994. Sobre fu sta de Q i/ex. XL ; Det.: RMA , EG . BCN: 12218.
Arcyria incarnata (Pers.ex I.F. Gme!.)Pers.
LLIMONA et al. (1998 );(23) TIVISSA: Ginestar, 35 m, 5-11-1994. Li gnícola XL , N , PH , AR ; Det.: RMA , EG. BCN : 12171.-(80) VALLS : Coll de Lilla , 600 m, 6-11 -1995. Lignícol a. lAR ; Det.: RMA , EG . BC : 12173.- (101 ) AMPOSTA: Bosc de Miralles, 220 m, 7-10-1997. Sobre esc orçade Q ilex. XL. Det.: MG , EG . BCN: 12088.-(18 6) COLE RA: Punta del Borró, 10 m, 8-12 -2000. Sobre pi XL , OL; Det.: RMA , EG. BCN: 12149.
Arcyria minuta Buchet
LLIMONA etal. ( 1998); (79) MONBLANC: Entre Montbl an c i Coll de Lil1 a, 3 80 m, 1-11-1995. Li gnícola. RMA ; Det.: RMA , EG BCN: 12215.-(175) LLAGOSTERA : Mas Roure, 120 m, 10-2-1998. Sobre Eu calyptus i M eruliopsisco rium. RQ ; Det.: RMA , EG BCN : 12168.
e M
,vo l. 24 : 2 95-304; 2002. Homen atge A . R oca bruna
Arcyria obvelata (Oeder)On sberg
( 15)V ILALBAD ELSA RCS: Carre te ra d e la Fata re lla, 500 m ,3- 1 1- 1994 Ligníco la J AR ; Del.: R M A , EG.BC 12 172.
Arcyria oerstedii Ro staf.
( 178)S E VA : C o rral d e T e rrers , 7 20 m , 10 -3 -200 I. So bre tron c d e P syl. X L, J V , LM , T J ; Del.: R MA ,EG.BCN: 12158.
Arcyria pomiformis (Leers)Ro staf.
( 175) LLAGOSTE RA : M a s Rou re, 12 0m , 10-2-1998 .S obreesco rça d ' Ellcalypllls. JV ; Del.: MG , EG.BCN: 12 094
Badhamia fo liicola Lí ster
( 183) CA DAQ UÉS: Ma s d e R a ba sse rs, 105m ,2 6- 10- 1999. S obre fulle s m orte s d e C mo n. Cis tion , X L; Det: M G , EG BCN : 12132 - ( 181)RO SES:M as Ma rés, 130 m ,28- 1 1-2000.S obre he rb ae ntre C m on X L,CG , LM , JV ; Del.: RM A, EG. BCN : 121 64
Badhamia panicea (Fr.)Ro staf.
L LIMONA el a l. ( 1998) ; ( 16 8) B ARCELONA:Ca n Fe rrer , Co llse ro la, 280 m , 2 5- 1-200 I .So bre H .hii ta X L; Del.: RMA , EG. BC N: 121 5 4 -(1 76) SANT HIL ARI SACALM : V iversde T ortad és, 850m , 7- 1 1-2001.S obre fusta m orta RM A; Del : R MA , EG. B C N: 12241.
Badhamia utricularis (Bull.)B erk.
LLIMO NA el al. ( 1998); ( 166)EL BR UC : Ca n S o là d e la B alma , 6 20 m , 15- 10-2001. S obre br anca m orta d e P h al. X L; Del.: R MA , EG BCN : 12234
OB SERVACIONS. E ls e xemplars mo stren fru ctificacions típiqu e s, d eco lorbl au , a mb e lperidi iridi scent il ' estípit dèbil. Le s es pores es trob en adherid es,engrup s qu ee s de sfanamb g ranfac ilitat i, amé s a més,alpre sentar lese sporesornam entació uniforme , nopod emco nsiderar-le s agrupade se n c lusters. La mid ae sporal es de 11-12 um de di àmetre. E s unae s pècie àmpliament c itada a la P enín sula Ib èrica
Ceratiomyxafruticulosa (O.F.Müll. ) T. Mac b r .
LLIMO A el a l. ( 1998 )( 152) C U B ELLES: Sotad e l p antà d e Foix, 5 0 m , 12-11-1996.So bre fu s ta. X L ; Det .: M G , EG
BC : 12098
Comatricha alta Preu ss
LL IMONA el a l. ( 1998).
OB SERVACIONS. L a mo strae s trob ae nmoltmales tat, redu ïd a majoritàriamentae stípits ireste s d e capil-lici. L axarxa capil-licial és unreticlee stret i homo geni. L a mid ae sporal e s d e7 -8-(9) u m d e di àmetre.
Comatricha elegans (R ac ib.) G.Lí ster
LLIMO A el al. ( 1998 ).
Comatricha ellae Hark
LLIM ONA elal. ( 1998); ( 184) PORT D E LA SE LVA (E L) : P ineda d el M olí,3 0m , 1 1-10 - 1998 Sobre fu sta d e P pin ea e nd e sc ompo sició X L ; Del : MG , EG. B CN: 12118
O BSERVACIONS. Elsexemp lars de lamostratenenes porocarps de1-2 mm d'alçada, ambun axarxa periférica d el capil-lici ben desenvo lupada. Les espores mostrenunapetitazonagermi nativa ilamida es poral esde7-8um.ded iàmetre.T otsaquests caràc tes so n típicsde l' es pècie, amb]' exce pció dela m idad elses porangis; sego ns NANNE NGA-BREMEKAMP (199]) te nenu naa lçadade0,6- ] mm, e n ca nvi, e ls exe mplarsde la no stra mo strasó n mo lt mésa lts.S egons C L ado(c omunicació personal)es podri a tractar d 'una transicióversC laxa, j a qu ee ls es porangisd 'aquestaes pècie só n mésa ltsihihan exe mplarsqu e presentene lm ateix tipu s dexarxa peridial.
Com atricha nigra (Pers. ex J.F.Gmel. ) J.S chrot.
LLIMONA e!al. (1995, 1998); (178)SEVA:Corra l deTerrers,1000m,10-3-2001.Sobrefustade P.syl. XL; Det.: RMA,EG. B CN:12161.
LLIMO NA e!a l. (1998); (129) VILANOVA D E M EIÀ:Fo ntde la Figuera,800m,7- 10-1996. So bre fu lles mortesde Q p ub. XL , JV , PH ; De!.: RMA ,EG.BCN:12221.-(169) BARCELO NA:Es tacióde Vallvidrera,200m , 10-11-1996. Sobre fulles de U. min ar. DLG , MGG ; D e!.: MG , EG BCN:12065.- (148) AVINYONET: L 'Arboçar,260m ,23- 111996.Sobr esarmentsde V. v in. PH ; De!.: RMA , EG.BCN:12225.- (16 2) RIUDECANYES: Sur eda d 'Escornalbou,530 m , 9-10- 2001. Sobr e Q suber. XL , JV , LM; De!.: RMA , EG.BCN:12143.
Craterium minutum (Leers)Fr.
(129) VILANOVADEMEIÀ:Fontde la Figuera,800m ,7 -10-1996.Sobre fulles mortes de Q p ub. XL , N , PH ; De!.: RMA , EG BCN : 12221.-(173)DOSRIUS:ElFar. ElC orredor, 4 30 m ,3- 1-2000.Foliícola. AGB , SS ; De!.: RMA , EG BCN:12202.
Cribrariaargillacea (Pers. ex J .F.Gmel.)Pers.
LLIMONA e ! a l. (1998).
Cribraria aurantiaca S ehrad.
(171 ) SANT CUGAT DELVALLÉS:FontGroga, 360m ,2 8-9-2001.Lignícola. AMI ; De!.: RMA , EG.BCN:12224.
Cribraria cancellata (Batseh) Na nn.-Bremek.
(97)SITGES:Garraf, 50 fi , 19-12-1997. Sobr e P. h al. cre mat. XL ; D e!.: MG ,E G.BC N: 12121.
Cribrariavulgaris S ehrad.var. vulgari s
(164 ) PLADESANTAMARIA (EL):Ma s del Plata, 480m , 15-12-1998. S obre fusta de P .hal. XL , JV , CG ; De!.: MG , EG.BCN:12141.
(6 1) ES PLUGAD E FR ANCOLÍ(L'): Alb erg Jaum e I,520 m , 13-1-1 996.Foli ícola. X L, PH , JV ; De!.: RM A , EG. BCN: 12 213.- ( 172) CA RDEDEU: 3- 11- 1996. So bre La ccaria laccata. T S; De! : M G , EG. BCN: 12100.-( 148) O LIVELLA: Ca n Súr ia, 250m, 26 - 12- 1996. Sobr e p inya d e P hal. J AR; De!.: R MA, EG. BCN: 12223.- (67) SANT CA RLESD ELA RÀPITA:Fo nt de l B urgar , 260-500 m , 9- I0-200 I .Sob re fulla de Q il ex, XL , LM , JV ; De!.: R MA , EG. BCN : 12244.
Didymium difforme (Pers.)Gray
(6 1) ES PLUGADEF RANCOL Í (L'):A lbergJ aume I,520m , 13-1-1 996 . Fo liícola. XL , PH , J V ; De!.: R MA , EG. BCN: 12209.
Didymium eximium Peck
( 185) PORT D E LASE LVA (E L):Pla d e S 'Arenella , 15 m , 1-5-1999 Sob re f ullaraca o mbrejada. Ci stion X L; Det.: R MA,EG. BCN: 12162 -(18 1)R OSES: M as M arés, 130 m , 26- 10-1999 Sobrefulles deC mon. a l Cistion XL , J V ; De!.: MG , EG.BCN: 1213 3.
O BSERVACIONS. L a mostra BeN: 12162és reduïda, però molt ben madurada, i co nstad 'esporòfors d ' estípit d eco lor g roc-ataronjat.Elperidi, ob servata la l upa bi nocular,ésga irebétransparent, i està co bertd e dru ses de 10- 12, 5 um dedi àmetre,cons tituïdesperag lomeratsd ecristalls ga irebé ac iculars. Leses poresmesuren de 10 -11 um de di àmetre.
Didymium megalosporum Berk. etM.A.Curti s
LLIMONA e! al. ( 1998).
Didymium melanospermum (Per s .) T . M acbr.
( 182)CA DAQ UÉS: Sobr e Ca laJ onquet.40m , 23- I -200 I .Fo liícola, Ci stion. XL , JV ; De!.: R MA , EG.BCN:12170.( 18 1)ROSES:Ma s Mar és , 130m , 22-2-200 1. So bre fusta a l C istion XL , CG , LM , J V ; De!.: R MA , EG.BCN:12 163.( 163)VIM BODÍ:BoscdePoblet , Colldeles Ma s ies, 9 00 m ,2 3- 10-2001.Sobr e C. lau XL , JV ; De!.: RMA , EG BCN : 12235.
Didymium nigripes (Link)F r.
LL IMO A e!al. (1 998 ); ( 10 1) AM POSTA:Barranc d e la Tina , Serra del M ontsià,22 0m , 14-2-1997. Foliícola. P H ; De!.: RMA , EG. BCN : 122 17.
Didymium squamulosum (Alb. e tSchw
ein.) Fr.
LL IMONA e!al. ( 1995, 1998 );( 165) PLANS D ES IÓ (ELS): Montcort ès, 490m , 7-I0- I 996.Sobrefu lles i a ltres restes d e Qu ercus sp.P H ; Det. : RMA , EG. B CN: 12201.-(148 ) OL IVELLA: C an Súria , 250m , 26-12- 1996. Sobrefulles mort es de F. ca rica P H ; Det.: RMA , EG. B CN: 12047.- Ibid, 2 -2-1997 Sobr e fulles malte s de F. ca rica. P H ; Det: RMA , EG.BC: 1218 3 - (162 ) V ILA-RODONA: Vorade l Ma s d e l'A lzinet,3 20m , 7-2-I997.Sobr e fu lla de Populu s s p.morta. PH ; Det: R MA , EG. BCN:12200.-(18 1) ROSES : Ma s Ma rés, 130 m ,2 6-10- 1999.Sobrefu lles morte s de C. m on. Cistion XL , J V ; De!.: MG , EG.- Ibid, 24- I 2- 1999. Cistion J V, XL; De!.: RMA , EG. BCN : 12 I 88.
Enerthenema papillatum (Pers.)Ro staf.
(184 ) POR TDELA SELVA (EL):Pi neda de l Mo lí, 30m , 11-10 - I99 8. Sob re fu sta de P.pinea. XL ; De!.: MG , EG. BCN: 12114.
Revi sta Catalana de Micologia, vol.24: 295-304; 2002. Homenatge A. R ocabruna
Fuligo cinerea (Schwein.) Morgan
LLIMONA el al. (1995 , 1998).
Hyporhamma clavata (Pers.) Lado = H emitrichia clavata (Pers.)R ostaf.
LLIMONA e l al. (1998 ); (177 ) VILADRAU:Revolt després delcementiri , 840m , 10-11-1998. Sobr e fusta. XL ; Det.: MG , EG BCN : 12122.
Leocarpu s fragilis (Dicks.)R ostaf.
LLIMONA el a l. ( 1995,1998); (181 ) ROSES:Ma s Mar és, 130 m , 11-1-2001. Sobr e restes de C. m on. a l Ci stion. lV , XL ; Del.: RMA , EG BCN:12156.- Ibid, 22-2-2 001.Sobr e C m on. a l Cistion. LM , CG , lV , XL ; Del.: RMA , EG BCN : 12153.-(163) VIMBODÍ: Bo sc de Poblet, Collde les Ma sies, 900m , 23-10-2001. Sobr e C .lau. N ; o «. RMA , EG BCN : 12237.
Lycogala epidendrum (L.) Fr.
LLIMONA e l al. (1998 );(64)CASTELLOLÍ:CanSotere s, voraeltorrent , 600m , 27-10-1998 Sobrefu sta depi.XL ; Del.: MG , EG.BCN:12120
Metatrichia vesparium (Batsch)N ann.-Bremek.ex G .W. Martin e tAl exop. (187) BELLVER DE CERDANYA: O est delT ossal de Baltar ga, 1040m , 26 -4-1994. Sobr e P opulus sp.lV , XL , PH ; Del.: RMA , EG.BCN : 12182.
Mucilago crustacea F. H.Win g
LLIMONA el al. (1995 ); (12) GANDESA:EntrePinelldeBraiiGande sa,300m , 15-11-1994 lAR ; Del.: RMA , EG BCN : 12178. - (167 ) CASTELLOLÍ:CanSoteres,sobre labocadeltúnel , 560m , 12-12-1994. SobreC. alb XL ; Det.: RMA , EG. B CN : 12175. - (160 ) TA RRAGONA: Puntade laMora , 10m , 9-11- 1999. Pinedaambsavine s,sobreacícule s de pi.XL , N ; Del.: MG , EG.BCN:12137.- (186 ) COLERA:Puntadel Borró , 10 fi , 8-12-2000. Sobregramínia XL ,OL; Del.: RMA , EG.BCN : 12151.- Ibid. , 11-1-2001. Sobr e acícule s depi.XL , N ; o«. RMA , EG.BCN:12174.- (180 ) ROSES : La Falconera , 35m ,22 -2-2001.XL , N , AGB ; Del.: RMA , EG.BCN:12180
Perichaena chry sosperma (C UIT.) G. Lister
(55) OMELLONS (ELS):Ctra .versl'E spluga C alba, 405m ,2 6-11-1994.Sobr e fusta m orta de Q ¡ ag. ambmolses. XL , N ; Del.: MG , EG.BCN:12059.
Perichaena corticalis (Batsch)R ostaf.
LLIMONA el a l.(1998 ).
Phy sarum bitectum G. Lister
(1 83) CADAQUÉS : Ma s de Rab assers deB aix, 105m ,26-10-1999.Sobr e fulles deC. m on. Cistion. XL ; Det.: RMA , EG.BCN : 12132.
Physarum bivalve P ers.
LLIMONA e l al.(1998 ).
Physarum cinereum (Batsch)P ers.
( 181)ROSES:Ma s Mar és, 130m ,26-10-1999.Sobre fulles malt es deC. mon. Cistion. XL , JV ; De!.: MG , EG BCN: 12134.
Physarum leucophaeum Fr.
(55) OMELLONS (ELS):Carr etera vers l' EsplugaCa lba , 405m , 26 - 11-1994. Sobre fusta malta d e Q.fa g. XL , J V ; De!.: MG , EG.BC : 12059
Physarum leucopus Li nk
LL IMONA e! al. ( 1998); ( 101) AMPOSTA: BoscdeMira lles, 200 111 , 7 -10-19 97. Sobre fu lles de Q.ilex. RQ. De!.: MG , EG BCN: 12089
Physarum melleum (Berk. et Broome) M assee
(65)CASESD 'ALCANA R (LES):Ton'ed 'en Calbó , 80 m , 1-11-1995 Fo liícola. PH ; Del.: R MA , EG BCN: 12199.( 100)AM POS TA: Ma s deMi ralles, 150 m , 14-2-1997.Foliíco la.PH ; Del.: RMA,EG.BCN : 12184.
O BSERVACIONS. Es tr acta d 'un aes pècied e mi xomicet típ icament mediterr ània, freqüent so bre f ulles ca igudes , so bretot e n sò lsb àsics. T ot iqu eca ldria co nsiderar-la r arasi e nsb asem únicamente nles ci tacions ca talanes, és p robable qu esiguiu naes pèciequ epassa d e sapercebudae n e l ca mp i , seg urament , m olt m és freqüentd el qu e indiqu en les d ade s publ icades.
Physarum
album (Bull.)Che vall.
=P. nutan s P ers.
LL IMO A el al. (1998);(3 1)G RATALLOPS: Entr e Fa lset iGratall ops,300m , 14-11-1994. Sobr e Q.bal. PH , J V ; Del.: MG , EG.BC : 12058 .-(2 8)G RATALLOPS:P ropde la sortidad el pobl e,320m , 14-11-1994. Sobr e fu sta malt a d e P hal XL , JV .Del.: MG , EG.BCN:1206 1.- (175 ) LLAGOSTERA: M as R oure, 120m , 10-2- 1998. Sobr e fu sta d 'Eucalyplus. RQ ; Del.: R MA , EG. BCN: 12198 .-(16 1)RIUDECANYES:E scornalbou, 530m , 13- 1- 1998. Sob re esco rçade Q.ilex XL, J V , RQ , JL , CG,EG. Del.: MG , E G .BCN: 12 106.- ( 10 5) SÈN IA (LA):El Retaule , 1000m , 9 -41999.Sobrefu sta de F. sylv. XL ; Det .: RMA,EG. - Ibid., 16 -10 -2001.XL ; Det.: RMA , EG.BCN:12160.- (1 86) COLE RA: Puntad e l BOITÓ, 10m , 8- 12-2000. Sobrepi.XL , OL ; Det.: RMA , EG.BCN:12149.- (176 ) SANT H ILARI SACALM : Vi vers d e T ortadés, 850m , 7 -11-2001. Sobr e fusta malta RMA ; Det.: RMA , EG . BCN:12240.
Physarum pezizoideum (Jungh.)P avill.e tL agarde
( 170 ) SANT CUGAT DELVALLÈS:Fontdel s Ca çadors, 300m, 16 - 11-1 99 8 .Sobr e Auri cutaria mesenterica. AR ; Det.: MG , EG.BCN : 12 12 3.-( 159)ALFARADECA RLES : Ma s del Toscar,48 0m , 7-8-1999. Sobr e A m esenterica. XL ; Del.: MG , EG.BC:12124.
O BSERVACIONS L 'h àbitat d 'aquestaes pècie és m oltca racterí stic.R ecomanena nalitzar a la lup a bin ocular les troballes d'A mesenterica, j a qu e, pr obablement , aq uestmi xomicetsig uim olt més f reqüent.Aqu est noése l se uú nic h àbitat, tambéés p ot trobarso bre fustamorta i e n a lgunes oca sions sobref usta viva.
Physarum psittacinum Ditmar
LLIMONA etal. ( 1998).
Physarum pusillum (Berk. e tM .A. Curti s) G.Li ster
LL IMOA et al. (1998 );( 185)PORTDELASELVA (EL):Pla de S 'Arenella , 15m , 11-1-2001. Sobre Thirsuta XL, JV ;Del.: RMA ,EG.BCN: 12185
Reticularia lycoperdon Bul l.
LLIMONA e tal. ( 1998).
Stemonitis axifera (Bull.) T .M acbr.
LLIMONA e t a l. ( 1998).
Stemonitis fu sca R oth = s. nigres cens Rex
LLIMONA e t a l. ( 1998).
Stemonitis herbatica P eck
LLIMONA e t a l. ( 1998).
Stemonitis virginiensis R ex
LLIMONA e tal. (1998 ); (168 ) B ARCELONA:Ca n Ferrer, Co llserola, 280m , 7-2-1997.Sobre sarmentsde V. v in. Ci stion. PH ; D et.: RMA , EGBCN:12193
Trichia affinis de Bary
LLIMONA e t a l. (1998).
Trichiabotrytis (I.F. Gmel. ) Pers. var. botrytis
(161) RIUDECANYES: E scorna lbou , 30m , 17-2-1998.Sobrefu sta morta d 'E multo XL ; D et.: MG , EG BCN : 12140
Trichiavaria (Pers. ex I.F. Gmel.) P ers.
LLIMONA e t a l. (1998 ); (187 ) BELLVE R DE CERDANYA: Oe st delTo ssal deBaltarga , 1040m , 26-4-1994.Sobr e fusta de P opulu s sp.JV , XL , PH; D et.: RMA , EG.BCN:12207.
A G RAÏMENTS
Aq uest treball s' inscriu e n e lp rojecte" Biodiversitatd elsFo ngsd e Catalunya"d el' Institutd ' Estudis Catalans. Agraïm als recol-I ecors no autors (e ntre e lsqu als J.Vil ai P.Ho yo h anes tat e lsm ésacti us) lasevaco l-la borac ió. AC .L ado la r evisió d e Comatricha ellae i e ls se us va luosos c onsells.
BIB LIOGRAFIA
EMOOTO , Y.(1977 ).- Th e m y xomycetes ol J apan. SangyoTo sho Publi shing Co. , LTD.Tokyo 263pp. FARR , M.L.(1981 ) .- H ow tokno w th e tru es limem olds. W.C. Brown Company Publi s. Dubuque, Iowa.132pp.
GORRIS , M. , GRÀCIA , E. , VILA, 1. & X.LLIMONA ( 1999).-Algun s mixomicet s, principalment quionòfil s, nou s opoccitat s als Pirineu s cata lans. R evista Catalana. Mi col., 22:23-34
LADO , C. & F. PANDO ( 1997).- Fl ora mi cologica Ib é ric a. Vol.2.CSIC Madrid.323pp.
LADO , C (1993 ).- Ba ses Corológicas d e Fl ora Mi cológica Ib érica, n° 376-692. Cuademos deTrabajodeHoraMicoló gica Ibérica, 7.CSIC.Madrid.305pp.
LADO , C. (2001).- Nommenm yx, a nom enclatural taxaba se orM yxomycetes. C uademo s deTrabajodeHoraMicológica Ibérica, 16.CSIC.Madrid.2 19 pp.
LLIMONA , X. e t co l. (1991 ).- Fon gs ilíqu ens. In R.Folch (dir.) " HistòriaNaturaldels Països Catalan s" Vol.5.ECSA Barc elona. 528pp.
Re vista Catalana de Micologia , vol. 24: 2 95-3 0 4; 2002.Hom enatgeA. R ocabruna
LLIMONA, X., BLANCO , M .N., DUEÑAS , M. , GORRIS , M. , GRÀCIA, E ., HOYO , P., LLISTOSELLA, 1., MARTÍN, M .P., MUNTAÑOLA -CVETK OVIC, M ., QUADRADA , R., ROCABRUNA , A., SALCEDO , 1 , SIERRA, D., TAB ARÉS, M & 1.VILA(1998).- Els fongs de Catalun ya Occidentalsegonsles prospeccions recents. 1. Ac taB ot. Barcinonensia. 44:57-89.
LLIMONA, X., VILA, 1., HOYO , P., AGUASCA , M , ÀNGEL, F., GRÀCIA,E., LLISTOSELLA, 1.,MARTÍN, M. P., MAYORAL , A., ROCABRUNA , A., SIERRA, D . & M . TABAR ÉS( 1995).- ElPrograma Biodiversitat Micològicadeles Terres de Ponent.Notíciaiprimers resultats. R evista CatalanaMi c o!. 18: 103- 136.
MARTIN, G.M. & C.J ALEXOPOULOS(1969).- Th e M yxomycetes. UniversityoffIowa. 561pp.
NANNENGA -B REMEKAMP , N.E.( 1991).- Aguid e to Temperate M yxomycete s. Biopress Limited. Bristol.409 pp E UBERT, H., NOWOTNY , W &K.BAUMANN(1993).- Di e M yxomyce ten. Bande 1. Die Deutsche Bibliothek - C IP, Einheitsaufnahme.343pp .
EUBERT, H., NOWOTNY , W. & K.BAUMANN(1995) - Di e M yxomyceten Bande2. Die Deutsche Bibliothek-C IP, Einheitsaufnahme.368pp
NEUBERT , H., NOWOTNY , W & K BAUMANN (2000).- Di e M yxomyceten Bande3. Die Deutsche Bibliothek - C IP, Einheitsaufnahme.391pp.
VILA, 1. & X.LLIMONA (1999).-Els fongs del Parc Natural del Cap deC reusi Serra de Verdera(Girona).Il.Aproximació a l co mponentfúngic del C istion.R evista Catalana. Mi co!., 22:95-114.
VILA, 1., LLIMON A, X .,CORTÉS,C ., HOYO , P. & R .M. ALENTOR N(enpremsa).- E ls fongs delaVall d'Alin yà ( Primeresd ades). Fundació TerritoriiPaisatge iICHN
E L CULT IU CASOLÀDELAGÍ RGOLA (PLEUR OTUS OSTREATUS). ALGUNS MÈT ODES SENZILLS
Tania JIMÉNEZ
PlaçaMossènAnton 7C,4°2a. E-08930 S antAdri à de B esòs(Barcelona).
ABSTRACT.Homemade culture ofoystercapmushroom (Pleurotusostreatus ). Somesimple methods. So me simplemethodsofoyste r ca pmu shroomculture are pr esented,afterbeing tested b ythe author. Theresu lts ofus ing threedi fferentfrui ting substrates (hygienicp aper,cerea l straw, and coffee sed iment) arediscusse d. Co mments areafforded o nmethods to obtainm ycelium in agar media, and also oninoc ulationpr ocessesand o n eve ntualtroublesarisingdurin g thec ultureprocesso
Ke y words: Pleurotus ost reatus, c ulture, agar m edia, r epication,s ubstrates,in oculation,c ha mber for fr uiting.
RESUM.Elcultiucasolàdelagírgola (Pleurotusostreatus). Algunsmètodessenzills. Pr esentem algunsmètodesdecultiude lagírgola ( P. ostreatus), qu e hem provat p ersonalment. E scomententres tip usd esubstratd e fructificació(rotllede paper higiènic, p alla imarr o decafè) i es d escriue lpr océs d'o btenciód e miceli, la inoculació ipossibles probl emes qu ee nspod em trobar durant e l c ultiu.
RESUMEN.Elcultivocaserodel Pleurotusostreatus. Algunosmétodossencillos. Pr esentamos a lgunosmétodos d ecultivod el P ostrea tus, pu estosa pru eba personalmente. Sec omentantres tipo s de substratod efructificación (papelhigiénico, p ajay poso d ecafé) yse describe la man era d eo btener mice lio,lainoculación y losp roblemasqu e podemose ncontrarnos en e lpr oceso dec ultivo.
INTRODUCCIÓ
E n aquestarticle pr esentem algun s mètod esse nzillsde c ultiud e lacon egudag írgola (Pleurotus ostreatus) sobredi ferents tipu s d esubstrats.Elmotiupelqualhemesc ollit e l P. os treatus és,a m és d else u caràc ter sa protròfic,la relativa facilitat d else u c ultiu,totiqu ee lpro cés d ec ultiu c omplet (no par lemnom és de la fru ctificació d eca rpòfors e nun a bo ssaa mb substratin vadit,co mles qu e pod em co mprar a les flori steries) no és tanfàc il, sobretot sino es tenene lsmitj ansa dequats.
E n elnostreex perimenthemseg uit els seg üentsp assos:a) obtenció d 'un cultiupurde miceli ; b ) repicat delm iceli e nun a pl aca d ecreixement; e)seg onrepicat del mi celi per tal d 'obtenir les ll avors; d)inoculaciód elsubstratd efinitiu;e) indu cció d e la fructifi cació.
Co m asubstratsd efinitius hem utilit zat p alla d ece reals,p aper hi giènic imarrod ecafè. L es in oculacions de micelie n e ls substratsdefinitiuss' hanfet ambllavor proporcionad a p er MF&A (Micologia F orestal & Aplicada).
ASSAIG SOBRE EL CULTIU DE PLEUROTUS OSTREATUS
Elp rimer pa sés intentar l 'obtenció del mic eli. Peraaque st procé s e s nec esiten une s plaqu es d e P etri ambmedi PDA a mb 2 mg-l' de tetraciclina i2mg-l" de cloramfenicol , coma antibiòtic s, i2mg-l' de b enlate. Aqu est últim s' empracoma fungicida , perevitarle s contaminacions produïdes perfong s inferior s,sobretot deuteromicets. E s vaferla sembraapartirdelteixitd 'una gírgola cultivada dele s qu e venenales verdulerie s. Primer s' hadede sinfectar elllocone s treballarà , quehad 'estar lliurede c orrentsd 'aire ibennet.Le s plaque s e s van obtenir mitjançant una càmera deflux laminar (s uperficie detreball ambun sistemade circulació del 'aire laminar , sense turbulèncie s, iestèril ), unfetqueen s vafacilitarunamicael procé s, totiqueunadele s plaque s e s va contaminar ambunfong inferior provinent del 'ambient. El procediment ésel següent:
1.- Rentar-se bé les mans i esterilitzar e lmaterial quees fac i se rvir s ubme rgint-loe n alcoholde c remari, posteriorment, c remant-lo (s' introdueixprèviament e n alcoholper tal de nofer malbé la f ulladel bisturí e n e lprocès decremat, ja quees con sume ix l'a lco hol i la fu lla asso le ix prou temperaturape r adesinfectar-se)
2.-Essecc io nae lbolet per la meitat per tal d ' aconseguir te ixit lliure de co ntaminac ions i s' obtéun c ubde la zo na d 'inserció del peua mb e lbarret , a mblaprecaució de no ultrapassar elbole t, jaq ue aq uestfet provocaria laco ntaminaciódel tei xit. Posteriorme nt,s' obre la placade Petriambmolta c urairapide sa i s' introdueixe ltros deteixitque hem o btingut sobre el medi. Es ta nca la p laca i e s prec inta a mb Parafilm. F inalment, s'e tiqueta indicant e ld ia de lase mbrai l'espèc iese mbrada.
3 .-S 'e mbolique nle s plaques de Petri ambpaper d ' alumini, per ta l d 'aconseguir una foscorabsoluta, i es po sen a incubar a 24°C de ca pperavall (pertal de que noes produe ixin zo nes d 'anòxia degut a l'ac umulac iód ' aigua). Després posem les plaquese nuna nevera isotèrm ica portàtil a mble s parets interiors folrades de porexpan.Co l-locarc mla ne ve ra de manera que la temperaturas igui e l s ufic ientment altaper aldesen volupament del miceli. Unbon llocésso breuna neve ra trad icional, degut a l cor re nt d ' a ireca lentque produeix. Durantaquest procés, podem trobar-nosa mb a lgunes plaques o nhagingerminat fo ngs inferiors no desitjats.
U n copobti ng ut e l mice li,e l següentpasése l rep icat.Hern pro vat unno u procediment d 'obtenir llavors de mane ra senzilla. Pe raaq uestprocés necessite m100 grde pastanaga pr èviame nt bullida d urant 30minuts, 2 50 ml d 'aig ua destillada , IS grdevermiculita (grautilitzat pe l c reixementdel mice li),20 grde a- d g lucosa,dos depressors(f usta to va, lla rga i estreta,quee lmice li co lonitza),un potgran,pape r d 'a lumini i c intad 'a utoclau. Unavegada o btingut e lmater ial necessaries trituren le s pastanaguesa mbl' aigua i la g lucosa, es posene ls depressorse nlaso lucióde pastanaga perquè s'e mpapin, s' afege ixlaver miculita e n e lpot ,s' introdueixlaso lució de pastanaga dins,es fi xene ls depressorse n posicióvertica li es tapae lpota mbpaperd 'alumini.F inalment es tancaa mbla tapa metàlli ca del propi poti es fixa a mb cintad ' autoclau. La c intad 'a utoc lau té unes bandes q uees tor ne n fosq ues quan la te mpe ratura passa dels 120°C.G ràc iesaaquestfet,e ns asseguremuna co rrecta esteri1ització.
T otseguit s' introd ueix e l pota l'a utoclau a 120°C durant20 minuts i es deixa refredar le nta me ntdins de la mateixa a utoc lau. Un cop és fred,es ret ira i s' inoc ula e lmiceli.
S 'agafa la placade Pe tri, tre ie rn e lparafilm i l' o brim a mb co mpte.Seccionem uns trossets de medi q ueestig ui co lo nitzatper miceli perifèric i s' introdueixen d ins de lpot. Es tapa e l pot i es tornaa precintar lap laca. Indicarem la data d 'in oculació e n e lpot.T otaq uestprocésés millor realitzar-loe n una c àmera de fluxlamina r.Després,s'e mbo lica e lpot a mbpaper d 'a lumini peraco nseguiruna fosco r abso luta i es posa a incu bar dins de l' armari de la c uinaq ue he m situat sobrede lanevera.
INOCULACIÓ D ' UN ROTLLE DE PAPER HIGI ÈNIC AMBLA LLAVOR OBTINGUDA
Primerament s' ha nd 'esterilitzar e lsrotlles de paper d insd 'un ao lla e xprés. To ti això,aq uesta precaució pot serinsuficient per e liminarle s co ntaminacions per altresespo res,per tant,es recomanable d ' escaldara mb a iguabullent tre s vegades co nsec utives(enuna hora)e lsrotlles, per ta l que le s possibles es pores quees trobe ssin e n e lpaperge rminessini, posteriorment , mori ssin. La inoculacióes pot rea litzar de tres maneres diferents: a) inoculanta mbla llavorprocedentde l'e xperimenta nterior, posante ls depre ssors e ntre e lpaper ila resta de la llavor e nl ' orific i del mig; b) inoculant nomé s a mb la llavor multiplicada so breve rmiculita (en e lnostreca s proporcionada per MF&A);c) inoculanta parts igualsgraillavor. Seguidament s' intro dueix e nuna bo ssa negra i es guarda e nunaca ixadecartró a mbunabombeta, q uee ns proporcionarà e l ca lornece ssari. Després d 'un me s imig, apro ximadament,e nstrobaremels rotlles invadits co mpletamentpel miceli de lagírgola.Seguidamente lshem desotmetre aun shock tèrmic per tal de que s' inic iila producció . U nbonmètodees introduir-lo s e nunanevera durant24 hores. Unco p aco nseg uit, e ls posema la cà merade fructificació que , e n elnostre cas,és una peixera de 60 1 a mbun s iste ma deventilació i humidificació mitjançant una bomba d 'air e, ambuntubque s' introdue ixa untuperware , una mica d ' aigua iunpapersecantdoblegate n ziga-zaga.D 'aquesta manera , l' aire resultantés prou humit (80 % d 'humitat relativa) per iniciarlaproducció. Latemperaturaadequadade fructificacióé s d 'uns
Fig.1.a)llavorcassolanade Pleurotusost reatus so bre vermiculita a mbpastanaga i g lucosa; b )cà merade fructificaci ó, noteue lsprimordis,e lsqu e posteriormentcreixeran fins aser bolets; e) rotlleambprimordis de do s dies; d ) rotllea mbqu atre dies; e)primerafructificaci ó d 'un bloc de palla. Bolets 111 01t deformats perfalta de ventilació; f) s ubstratdecafé co lonitzatper miceli de Pl eurotus ostrea tus; g)substratdeca féambqu atre dies de c reixement.
2 0°C.Enaqu estes condicion s, podrem ob servar el s prim ers primordi s pa ssatsa lgunsdi es. Apro ximadament una se tmanade sprés, i s i s' han mantin gut lesc ondicionsd 'humitat itemperatura, obtindremgí rgolestot alment formade s. Enelno strecase lmi celivac ontinuar c reixentd eguta l 'acabament d e la producció i a l'ex cessiva c oncentraciód eC O 2 D eguta aqu estfe t, va remtallare ls b oletsfructificatsi varempo sar no vament ain cubare ls rot llesdu rant du esse tmanesp er talq ue c reixés e lmi celi,a plicantno vament un shock tè rmi c.
INOCULAC IÓE NALTRES SUBSTRATS (PALLA l M ARRO DE cAFÈ)
Altr ess ubstrats a mb e lsqu als h emex perimentat só nla p allaielma rrod ecafè, inoculatsa mbllavor pr oporcionada per MF &A .
P er obt enire l substratd e palla , p rimeraments' had 'esmicolar la p allae n troc e tsd e2a 5 c m,per p osar-los,seg uidament, a remullar un s quant s d ies p er taldequea bsor beixin a igua. Co urem gransde cereals (blatimill ) dur ant3 0m inutsafoc lenta mb 1,5 Id 'aigua p erkgdeg ra.D eixa rem escorrer la p alla fin s qu eco ntingui aproximadamentun70 % d 'aigua(pode m aco nseguir-hoqu an,en p rèmer-Ia, treu a igua,p eròen d eixar d e fer-ho noe n ca u).S egu id ament,afegi remun5 % d eg ra i un1 % d e car bonat cà lcic i h oeste rilitzarem a mb a iguabull ent tres vegades co nsecutives, se parades perun int erval d 'hora i m itja U n co p es tiguifr ed,s' inocula a mb e l mice li. To ts aquestspr ocessoss' han de fe r e nunlloc molt net i es terilitzantle ss uperfíciesi e ls ma terialsutilitzats. In tr oduireme lbl oc i noculatdin s d 'un a bossa tr an sparent,q ue ta ncarem pe r col-locar-la, posterio rment, d insd 'un a b ossa negra, molt útilpe r pr eservare lmi celi d e la llum .F inalment, s' incubadin sde laca ixa decartó,a mb un a bomb eta, dur ant unmes imi g. Durante lp rocés d 'incubacióe ns podem trobar am b e l pro blema de qu ee lbl ocesco ntamini a mbb acteris. P er tal d'e liminar-los, pode m fertallsa les bosses i o brir-les perquee l g raud 'humitat d isminueixi. P osteriorment,a plicarem u n s hock tèrmica lbl oc d e p alla,pe r exemp le traient-lo a l ba lcó dura nt 48 hores. T otseg uit, e l posare m a lacà merad efructificac ió i, passats unsd ies, podrem observar els p rimers primordi s. Sim ant enim lacà mera e n u nllocprotegi t de corre ntsd 'aireiamb bona il-luminació, peròse nse so ldir ecte,e lsprim ordiscre ixeran se nse p rob lemesi, d esprés d'una setma na, o btindrem fructificacionstot alment d esenvolupades. P ertaldema ntenir lahumitat, podem p u lve ritzar a igua so bre e lbl oc. Si e lsbol etsc re ixe n a mbunpeu desmesurat respecte al diàmetre del b arret, p otse r degu t a lafa ltad eve ntilació.
P era preparar e l s ubstrat decafè, p rimer s'esterilitzaun amicademarrodecafèintroduint- lo enuna o lla ap ressió d urant 30minuts.D esprése lmesclemambunam icadegra cuinat ( 1-2 %). Seg uidame nt, s' inocula am bla llavor(e n el n ostrecas, proporcionada per MF&A), ieltape In amb paper d'a lumini, per posar-lo, totseg uit, a incubar.E nunstresdies,pot començar agermi nar el miceli. Aquest mèto de, uti litzant marro d ecafè, p otseru na bona forma de reciclatge, atèsque d'un p roducte resi dual s'o btéuna pr oduccióde b oletsi un substrat lliurede cafeïna, ja quee l fongla metabo litza, tot iqu e no l 'absorbeix.
Ene lnostreex periment, me ntre e ls substrats estave n e nincubació, varem intentar lapro ducció de llavo rs pròp ies a mb èx it.L es ll avorsesva n obte nir c uinant graii noculant miceli provine nt d' una p laca de P etri.A quest g ra esg uarda e nu n potis' hi afege ix unamicade carbo nat càlcic.Estapaamb cotóiesm ulla aquest, deta nt e nt ant, p erma ntenir e l grau d' humitat. Tot segu it, es posa ainc ubar, co ntrolantles no d esitjadesco ntaminacions,i esreg irad e tantentant,perta l d'ev ita¡' queesformi un b loc co mpacte,j a qu e,e n a quest cas, noe lp od ri em tr eurede l pot.Uncopco lonitzat (s'obse rva un fe ltred eve llutbl anc),esg uarda e n e l frigorífic fi ns a lasevautilitz ació
C ONCLUSIONS
E l c ultiu caso làd e lagírgo la ésfact ible,tot iqu e noespotco ns iderar re ndible. S' han dete nir e ls mitjansa dequatsila p acièncias uficient,j a q uenoacos tuma a do na¡' res ultats e nunp rimer intent, d egut,so bretot, a lesco ntaminacions,força freqüents.D e spr és d e m oltses forços, e l c ultivador (o les persones prop eres)es pod enve urerecomp ensatsa mbun a b ona truita d eg írgoles. E l c ultiu so bre m arro d ecafèés més ràpid, p erò tamb é més difí cil, at ès l ' alt n ivell deco ntaminaciópera ltres fo ngs o b acteris.
La quantitat de substrat influeixenlamidadelsbolets. Possiblement ésdegutalfetdequecommés petitaésla quantitat desubstrat,menysmicelielpot colonitzar i,pertant,menysalimentté.
Un problema greuambelqualens podem trobar,enaquesttipusdecultiu casolà encàmera,ésla insuficient ventilació.Ambla bomba d'aire utilitzadaenelnostrecas,la quantitat d'aire éssuficient, però l'activitat miceliar provoca acumulacions deCO 2 voraseu,unfetque provoca queels carpòfors presentin unpeu desmesuradament llarg respecte al diàmetre delbarret.Una possible solucióaaquest problema serialadeposarunadivisióenmigdelacàmera,quenoarribésatancardeltot,per obligar a l'aire a moure's, iposardos ventiladors de12V,un d'ells ambelsentitdegirinvertitformantun anglede90° respecte l'altre, pertaldequela renovació d'aire fosméseficient.Unaaltraopcióseria ladeposarun ventilador enmigdelacàmera,pertalque remogués l'aire. Lasolució definitiva a aquest problema ésenestudi.
AGRAÏMENTS
Volem agrairla inestimable collaboració delDr.E. Gràcia (Univ.de Barcelona), ja que,sensela sevaajuda,aquesttreballnohauriaestatpossible.AM. Sanchez iM. Morcillo, de Micologia Forestali Aplicada, elsseusconsellsi l'aportació dematerial. Finalment, aJ.Vilalasevaajudaenla redacció deltreball.
ÍNDEX DE COMBINACIONS I NOMS NOUSDE TÀXONS
CONTINGUTS EN AQUEST VOLUM
Inde x of ne wc ombinationsandname s of taxa in cluded inthis issue
Tàxo ns /Taxa
NORMES DE PUBLICACiÓ DELA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA (R.C.M.)
- Elstreb alls hau ran d eseres crits p referentment e ncatalà , encaraques 'acceptaran e ls escritsencastel là i, previacordambelConse ll de Redacció , tambéelsescritsen francès , italiàoanglès . Totselstreballsaniran encapçalats peltítolen majúscules , seguitdelsnomsdelsautorsillursadreces , iunresumenanglès , comamínim , ien catalàsil'autor coneixaquestidioma , obéunaltreenl'idioma deltreball.Caliniciarels resumsambeltítoldeltreball , enl'idiomadelresum , iacabar-losamblesprincipals paraules-clau (entre3i6comamàxim) Elsresumshandecontenirelsresultatsmés rellevantsdeltreball.
-Hom procurarà que l'extensi ó delsoriginalsnosuperil'equivalent de20fullsDINA -4 (inclosesles il-lustracions , taulesibibliografia) ; excepcionalment , elConsellde Redacciópodrà acceptar depublicartreballs d'extensió superior.Cal presentar tres còpiesimpresesdelsoriginals , peralasevarevisió . ElConselldeRedacció , prev i informedelsRevisors , indicaràles modificacions o correccions recomanades perala publicaciódelstreballs , iseranelspropisautorselsquiprocediranalacorrecciódel s treballs , seguint escrupolosament les recomanacions delConselldeRedaccióo justificant lesquenohanestatseguides ElstreballsseranretornatsalaRevista , en suport informàtic peraPCIBM compatible (disquet3 ,5, HD1,44 Mb ) juntambuna còpia impresa , ambelredactatdefinitiuperalapublicació . ElConselldeRedacci ó podrà , excepcionalment , acceptar treballspresentatssensesuport informàtic .
- Eneltexts 'evitaran entot moment elssubratllats , elstabuladorsieltipusnegreta Els nomscientíficsqueencapçalinelsparàgrafsfiguraranen negreta-cursiva (noen majúscules) , iencursiva(nonegreta)entotselsaltrescasos . Elstítolsdelsdiferents apartatsocapítolshand 'anar en majúscules (nonegretanicursiva)
K ÜHNER , R. & H.ROM AGNESI (1978) .- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed.Masson , Paris . 557pp .
BRANDRUD , T .E., LINDSTRÓM , H , MARK LUND , H ., ME LOT , J & S.M USKOS ( 1998).- Co J1inarius FloraPhotographica.Vol IV Cortinarius HB .Matfors Swede n
ORTON , P.D.( 1960).-New c heck-listofBritish agaricsandbolet i.III. Trans. B rit. Mycol . Soc ., 43 (2) : 159-439.
- Lesfigures , taules i fotograf ies enblan ci negre esreproduirand irectamenta partir delsoriginalspresenta ts pels autor s. Entotselscaso sesprocura rà reunir lesf igures , fotografiesenblanc i negreotaules , demaneraqueocupinpàginessence res. S i els o riginals handeporta rrètols , aquestsesfaranentipusd' impremta. Encap cas , e ls originalshand'anar emma rcats. Toteslesfiguresaniran acompanyades d 'un bre u pe u defigura , dela corresponent refer ència dinsdeltext , i numerades (excepteles fotografiesencolor ).
