Dr. Xavier LLIMONA , August ROCABRUNA i Dr Jaume L LISTOSELLA
.Adreçapostal: Apartat de correus 186,E-08330 PREMIÀ DE MAR, BARCELONA, ESPANYA. E-mail: jllistos@porthos.bio.ub .es
SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA-SCM
President Xavier LLIMONA
Vic e-presidents
August ROCABRUNA i Josep MIRATS
Secretari
AntoniDURAN
Vic e-secretari
Jordi ROCA
V ocals
Joan ESTAPÉ , Josep GIRBAL , Enric GRÀCIA , Jaume LL ISTOSELLA , Jordi MARTÍ i AnselmMAYORA L
Adreça postal: Facultat de Farmàcia, Lab . de Botànica,Universitatde Barcelona. Av. Diagonal , 643, E -08028 BAR CELONA , ESPANYA
R evista Catalana de Micologia, tramesa grat uïtament als membres dela Societat Catalana de M icologia, ju ntamentamb lasèrieanualdelàminesde'Boletsde Catalunya'. Quota de6.000ptes./any. Volums endarrerits:2.000ptes.
La Societat Catalana de Micologia és societat adherida alaInstitució Catalana d'Història Natural,de l'Institut d'Estudis Catalans.
CONTRIBUCIÓN AL ESTUDIO DEL GÉNERO CORTINARIUS ENCATALUNYA. Il.
Corsino G UT IÉRREZ I Y J ordiVILA 2
1 - Comte d 'Urgell ,2 68-270,6 è 4 a E-080 36 Barc elona.
ABSTRACT. Contributiontoth estudyof th egenus Cortinarius in Catalonia. Il .Ade scription and adisc ussion isgiven , conceming 19 taxaof Cortinarius thatgrowchieflyintheMediterranean wood lands ofevergreenoaks (Quercus ilex). Drawingsand co lour photographsofthehabitusarealso afforded.Fromthetaxatreated , wewishtopointoutthe following:C. ac etosus (Velen.)Me lot, C. c hevassutii Rob.Henry , C. c ontractus Rob.Henryvar. eucalypticola C.GutiérrezetVila adint. , C. ma culosus (Per s.: Fr.)Fr. , C. meridionalis B idaud , Moênne-Locc.etReumaux , C. olidovolvatus Bon etTre scol, C. s ordescens Rob.Henry,C. tom entosus Rob.HenryexRob.HenryandC. umbrino clarus Rob. Hem)' : Anewname , C. turbinatorum C.GutiérrezetVila , is propo sed toaccomodate C turbinatu s (Bull.:Fr.) Fr. ss Henry 1935.
Key wo rds: Cortinarius, Mcditcrranean are a,c horology,C atalonia , Sp ain.
RE SUM.C ontribucióa l'es tudidelgénere Co rtinarius a Catalunya. Il .E s de scriuen icomenten diver ses espècies de Cortinariu s recol-Iectades aCatalunya , especialment enbo scos mediterranis, amb alzines ( Quercusilex). S 'aporten dibuixo s ifotografies enco lor del'hàbit.Entreles e spècies publicade s, volemdestacar:C. a cetosus (Velen .) Melot , C. c hevassutii Rob. Henry , C. c ontractus R ob. Henry var. e ucalypticola C.GutiérrezetVila adint. , C. ma culosus (Pers.: Fr. ) Fr. , C. meridionalis Bidaud , Moe nne-Locc. et Reumaux, C. olidovolvatus BonetTrescol , C. s ordescens R ob. Henry , C. tomentosu s Rob. Henry ex R ob. Henry iC. umbrinoclarus Rob.Henry.E s propo sa un nom nou , C. turbinatorum C.GutiérrezetVila , per aC. turbinatu s (Bull.: Fr. ) Fr. ss Henry 1935
RE SUMEN.Contribuciónal estudiodel género Cortinarius en Ca talunya. Il .Sede scriben y comentandiversas especies de Cortinariu s recolectadasenCatalunya ,sobretodoenbo sques mediterraneos, conencina s ( Quercusilex). Seaportandibujo s yfotografías encolordelhabito.Entrelas especiespublicada s, queremo s de stacar: C. a cetosus (Velen.)Melot , C. c hevassutii Rob.Henry , C. c ontractus Rob.Henryvar. e ucalypticola C.GutiérrezetVila adint. , C. ma culosus (Pers.:Fr.) Fr., C. meridionalis Bidaud , Moênne-Locc.et Reumaux, C. olido volvatus BonetTre scol, C. sordescens Rob.Henry , C. tom entosus Rob. Henry ex Rob. Henry yC. umbrino clarus Rob. Henry Seproponeun nombrenuevo , C. turbinatorum C.GutiérrezetVi la, paraC. turbinatu s (Bull.:Fr.) Fr. ss Henry 1935.
INT RO DUCCIÓN
Ene sta segunda aportación a l gé nero Cortinarius en Catalunya (la primera corresponde a GUTIE RREZ & MAHI QUES , 2000)se h anest udiado 19 especies recolectada s so bre todoen encinare s (Quer cus ilex) , tantosobres uelo basico (Serra del 'Arca , el B rull;Can Terrers , Seva ) como acido (Riellsde Montseny ), a unque enesta última l ocalidad , el encinar viene acompañado , frecuentemente , de alcornoques (Q. suber ), ca staños (Castan eas ativa) ypino s ( Pinus s p.pl.).Enelpresenteartículo hemosestudiadocondeta lle elcomplejodeC. turbinatu s (Bull.:Fr.)Fr. y susmúltiplesinterpretaciones , proponiendounnuevo nombre , C. turbinatorum C.GutiérrezetVila , paraelquedescribe HEN RY (1935) , diferentealque aparecedescritoenla s obra s deFries , Q uélet o B ataille.Adernasdelabib liografía aq ue hacemos referencia encada caso concreto , también h emos utilizado,co n ca r àcter general , los trabajos deTA RT ARAT (1988) Y deGA RNIE R ( 1991, 1992).Lassig las Xm, Q y Q mem p leadas en la descripción de l as esporas correspo nden a:me diad e l alo ngitud y d e l aanc hura, cociente long itud/a nchura y media deestecoc iente, respec tivamente. El parametro L , empleado paralas l arninas, indica el
g eneralmente marginado e scauroide (de 30-35 mm ), aunque , a v eces, sepre senta conel margen obtu soysin reborde; de color blanca plateado , que sevuel ve gri s pardu sco, ornamentado con abundante s fibril as longitudinale s. Came delgada , e xcepto enla z onadi scal, de color pardo , con zonasacuo sas, m as o scura enlaba se del bulbo ,sobretodoalen v ejecer; olor débi1.E sporas d e 7 ,5-9 x4 ,5-5,5 um , Xm = 8 ,1 x4 ,95 um , Q = 1,5-1,77, Qm = 1,64; elíptico-amigdaliforme s, con v errugas nomuy grande s, de poco a medianamente den sas, regularmente di stribuidas. Ba sidios tetra spórico s. Ci stidios noob servado s. Reaccione s qu ímicas; ba ses fuerte s: pardo , no significativo;CI3Fe: verd e oli vaceo; PhA:po sitiva, lenta ; T.de guayaco: subnula; N0 3Ag: gri saceo.
MATERIALESTUD IADO. BARCELO NA: cerca de CanTerrers,Seva(Osona), UTM 4424632 , alt. 720m,enunbosquede Qu ercus ilex, sobre suelo b a sico , 2 1-10- 1999, leg. 1. Vil a, C. Guti érrezy M.A. Corti na, NG 99102 1-6.- Carretera C-153 , Jan 32,5, Rupi t (Osona), UTM 4554653 , alt. 920 m, enunbosque de Q.humilis, sobresuelo ba sico , 16-1 0-1 999, leg. C.Gutiérrez y M.A. Cortina, CG 991016.
OBSERV AC IONES .S e tratad e un Telamonia que llama la atención por su morfolo gía de Phl egmacium (debidoal bulbo fr e cuentemente marginado ) yen parte tambi én d e Sericeocybe (porelpíl eo d e as pecto seríceo). HENRY ( 1991) propu so el subgénero Phl egmoloma par a englobar di versas e specie s con caracteres parecido s. El ligero ennegrecimiento quepre senta al e nvejecer situa a C. c hevassutii cerca delo s Sord escentes (B RAND RUD e tal. , 1998 ).
BIBLIOGRAFÍA SELECTA. BON ( 1987: 19 ); BRANDRUD e tal. ( 1998: D 37); CHEVASSUT & H ENRY ( 1982: 37 ); MAHIQUES e tal. ( 1999:35 ).
Cortinarius contractus Rob. Henry , Do cuments M ycol. XVI (61):27 ( 1985) var. eucalypticola C. Gutiérrez etVilaadint.
Píl eo d e30-75mmd e di a me tro ,c ónico-campanuladode jo ven, de spués manti enesu forma sólo e n e l di scoce ntral,mi entras qu e elmar gensevuel ve m as aplanado-ondulado ,ave cesha sta r e voluto , pro vocando un a marcada depre sión a1rededord el umbón. E ste último suele serb astante agudo , p ero tambiénsele puedee ncontrarobtu so y amplio. Cutícula muy higrófana, de color pardo ocrac eo o pardo roji zo o scuro, también pardo gri saceo , que palidece al secarse, tomando e ntoncesun color ocrac eo claro. Raya s de higrofaneidad muy marcadas al secarse. Borde del píleo arrugado-pli sado y ba stante agrietado , con margen blanquecino. Laminas adnatas, grue s a s, ventrudas, poco den sas, redondeada s junto ale stípite , L ± 30-35 , ancha s ha sta 10mm , d e color ocraceo clara a pardo , pardo o scuro alen vejecer. Ari sta un poco irregular, ma s palida. Lamélulas abundante s. E stípite de 80-110 x 8-1 3 mm , cilíndri coy lar go, recto, d e color pardo palido , queenn egrece hacia laba se. Came del gada e ncimadela s lamin às, d e modo que , a medida queel píleo se de shidrata,adquiereun as pecto es triado, por tr an sparencia, d ec olor crema a ocracea, parda o pardo negru zcae nla b ase del es típite. Olor agradable, af rutado.S abor suave.E sporas d e 9 ,5-11 x5 -6 um , Xm = 10 ,1 x5 ,3 um , Q = 1,822 , 1, Qm = 1,91; e líptico-amigdaliformes,con ve rrugasdefina sa median as, relati vamente d ensas, m as a preciables e n e l apice B asidios tetra spóricos, largo sy e strecho s, de 3 5-40x7-8 ,5 um, C élulas es térilesban ales, po co abund antes. Reacciones qu ímicas; ba ses fu ertes: pardo negruzco enla cutícul a, cas in egroe nl a c ame; T.d eg uayaco:po sitiva, d ébil; N03Ag: negativa; PhA:negati va(reacción h echa conrea ctivo dudo so, po sibl emente enmale stado ).
MATERIAL ESTUD IADa. GIRON A: Mas Roure, Llagostera(Gironès), UTM 4934630 , alt. 11 0m , enuna plantación de Eu calypt us sp.,con algún Qu e rc us muyjoven,sobre sueloacido, 30-12- 1997 , leg. P Hoyo, X.L limona, 1. Vil ay C. Guti érrez, CG 971208
OBSERVACIONES. Nu estro m aterial pre senta la ssiguientesdif er encias re sp ecto alde scritoe nla lit eratura: olor afrutado (rafanoide e nla s de scripcione s con sultadas), reaccione s químicas dif erentes (bases fuerte s negativas y PhA roja púrpura enla literatura) y habitat baja E ucalyptus y Qu ercus mu y jó venes(bosquesmi xtos od e coníferas de montaña en C. co ntractus var. contractus). Según Bid aud (c omunicaciónp ersonal), nu estro material podría corre spondera unae specie nu eva. No sotros c reemosqu e las diferencias no son suficientes para pen sar enunanue va e specie, pero permiten un a se paraciónani vel de v ariedad.Aúna sí, preferimo s e sperar a recolectar ma s mat erial para confirmar ono su valide z. C. pha eophyllus P.Kar st. ss Henry , dea specto parecido ,se separa por pre sentar queiloci stidios cilíndrico s, mientras que C. mi croomatu s Rob. Henry se diferencia por suse sporas menore s, de6 ,8-7,9 x3 ,6-4,7 um , y por tener laari sta dela s larninas heterogénea , con queiloci stidios cilíndrico s. Hemo s con sultado alguno s artículo ssobre Cortinariu s deAu stralia (GRG URIN OVIC,
1997; MAY & WOOD , 1997) , enlo s cuale s sede scriben e species que fructifican bajo Eu calyptus, pero ningun a deella sse parece a C. c ontractus var. euc alyptico la.
Cortinarius dibaphus Fr. var. dibaphus , Epi cr. S yst. m ycol.: 268(1838 ).
MATERIAL ESTUDIADa. BARC ELONA: cercade Masjoan , Espin elves(Osona) , UTM 451 4635,alt. 690 lli , enuna plantación de Pseudotsu g a m en r iesii , 2 1-10-1999, leg. 1. Vila, C.Gutiérrez y M.A Cortina, NG 99102 1- 14.
OBSERV ACIONES. Queremo s de stacar la reacción d ela c am e e npre sencia d e a cido sulfúrico (S04H2),yaqueé ste provoca la aparición deunabell a co loració n queo scila entre elverd ees meralda (Seguy407 ) yel verde mineral (Seguy 361 ), enuno s 2 -3 minuto s, oinclu so m as r àpidamente. No hemo s encontrado ninguna referencia , enla literatura con sultada , ae sta rea cción, que es peramos c onfirmaren futura s recoleccione s, tanta deC. dibaphu s var. dibaphu s como deC . dibaphu s va r. n emorosus (Rob. Henry ) Rob Henry. E ste último e s mu yfrecuente e nlo s bo squ es m edit err aneos d e planifolio s.
Cortinarius glaucopus (Schaeff.:Fr.)Fr. var. g laucopus , Epi cr. S yst. m y col.: 265 ( 1838). Ba s.: A garicusg laucopus Schaeff. , Fun g orum quiinBa variae t Palatinatum. , IV: 23( 1774).
MATERI AL ESTUD IADa. BARCELONA :cercade Masjoan, Espinelves(Osona) , UTM 4514635 , alt. 690 lli , enuna plantaciónde Pseudotsu g a menzies ii, 2 1-10-1999, leg. 1. Vil a, C.Gutiérrez y M.A. Cortina, CG991022.
OBSERV ACIO NES. Enelmi smo habitat (coníferas) puede f ru ctificar C c amptoros Brandrud e tM elot, parecido macro scópi camente , pero que se separa por tener e l píleo li soy por l ases porasunp oco c itriformes y de 9-10 ,5 x5-6urn.C . g laucopus var. g laucopus tienee lpíl eo fibrilo so-innatoy es porasnoc itriforme s, ma s pequeñas(7-8x4-5 urn).
Ba s.: A garicus ma culosus Pers., S yn. m eth. Fun gorum: 2 88, n055 ( 1801).
= C. squam e oradicans Bellivier ex Cheype
MATERIALESTUD IADO. BARCELONA :cercade Can Terrers, Seva(Osona), UTM 4424632, alt. 720 lli, enunbosqu ede Q uer c usilex , sobre suelo b asico , 2-11-1999, leg 1. Vila, A Arri zabal aga y M.Cañete, JVG 991102-5.
OBSERVACIONES. Creemo s quenue strarecolecciónp ertenecea C. ma culosus, p ors upíl eo d eco lor pardo-ocre palido , re cubierto po r unab undante velo es camosode color m as o scuro , por e l es típite c onlaba se unpocoobe sa y , a v eces, subradicante,v isto samente ornamentado,e nla mitad inferior, c on bandas yu xtapue stas quele d anuna specto ca si volviforme , por s use sporas de 9 -10x5-5 ,5 urn , Xm=9 ,65 x5 ,25 um , Q= 1,8-1,9, Qm= 1,84, finamenteverrucosas, y por la a usenciad e queiloci stidio s(s olo seob servan alg unas célulases térilesb anale s, b a sidioloides). Dentro d el c omplejo grupo delae stirpe m a culosus , encontramo s diver sas e species quetien en un g ranpar e cido c onlaque nos ocup a. La ma s abundan te e s C. ca ligatus Mal ençon, quepre senta un píleo li so, no es camoso (MALENÇON &BERTAULT , 1970:47 9-481), un es típite meno s ornamentado,c onla ba se atenuada yno radicante , y es poras ma s ancha s, d e 9-11 -(11,5) x6 -7 urn (BIDAUD eta l., 199 9). C c rustulinus Malençon tiene e l píleo solo ligeramente es camo so e n e ldi sco c entral,e l es típite ornamentado ha sta el apice (MALENÇON& BERTAULT , 1970:4 93-494), es porastambién m as gr andes (detamaño parecido ala s de C. c aligatus, pe ra m as p apiIadas) y abundantes qu eilocistidios alar gado s, deha sta 125 um de longitud,au sentes enC. m aculosus y C . ca ligatus. S egún BRANDRUD ( 1996), C. c aligatus y C. c rustulinus d eben d ese r sinonimizados,pu es l a revisión d e lo s tipo s hecha por Melot no ofrecía s uficientes diferencia s param antenerlas do sesp ecies. BIDAUD e tal. ( 1999), e stan e nde sacuerdo cone sta afi rm ación , pu es op inan qu e la s d escripciones d e Mal ençon no dejan lugar a duda s respecto ala valide z d el osdo s ta xone s,ya rgumentanqu ees po sible qu ee l error see ncuentre e nel material de herbario ,e n e lqu ee ltipod e C c a ligat u s podría no c orresponder realmente ae sta e spec ie. No sotro s c reemo s qu ees tosúlt imos auto re s pu eden tener la ra zón, pue s l a s de scrip cione s eilu stracione s de MALENÇON & BERTAULT ( 1970)p ermiten un a c lara diferen ciación entre C. c aligatus y C. c rustulinus
Revista Catalan a deMi cologia , vol.2 3: 1-24; 2001.
c. c rustulinicolor ( Bonet Gaugué) Bidaud, Moênne-Locc e t Reumaux parece serlae specie ma s próxima aC. ma culosus, pue s pre senta también abundante s e sc ama s enel píleo , aunque é ste e s deun color ma s anaranjado o rojizo (BON,1975 , sub C. variiformis var. c rustulinicolorï, y tiene ele stípite obe so y s ubradicante.Aúna sí, hemo s de scartado e sta última e specie , por s use sporas, ma s ancha s, de 9-10-(11 ) x6-7 ,5 urn (BON , 1975),9-11 ,5-(12) x6-7 urn (BIDAUD e tal. , 1999 ). Finalmente , C. subvariiformis Bidaud , de esporas parecidas alasdenue stro material , 8 ,5-10 x5-6 urn según BIDAUD e tal. (1999) , se diferencia por tener elpíl eo liso , ma s ocre yporla ornamentación del e stípite , pare cida aladeC. variiformis Malençon , pero , c omo e nelca so deC. ma culosus, d e color también pardo.
BIBLIOGRAFÍA SELECTA. BRANDRUD ( 1996: 390 ); CHEYPE ( 1997:17-18, s ub C. sq uameoradicansi; MOENNE-LOCCOZ e tal. (1990: pI. 3 0, f. 58 ).
Cortinarius meridionalis Bidaud , Mo ênne-Locc. et Reumaux , Atla s d es Cortinaires, par s V:151 (1993).
Píl eo de40- 80 mmdedi àmetre , de convexa a aplanado , con e lmar gen involuto. Cutícula se parable, d e color mal va lilacino a malva v iolaceoqueva decolorando se a ocraceo ma s o meno sc lara e n e l c entro,con fibrila s innatas enel margen , ma s o scuras quee l fondo. Laminas adnato-e scotada s, a veces uncinadas, ma s biene strechas, delgada s, den sas, de c olorlilac ino claro , sobre todo e nl a ari sta, qu ees irregular. E stípite cilíndrico , acabado enun bulbom arginado ,e n generalnetamente esc auroide,de 60-80 x15-18 mm (25-30mmenel bulbo ); de c olorlila cino e nelapi ce, m as p alido h aciae l bulbo , cu yasuperficie inferior e s blanca ; con a bundantesrestos d ec ortinablan cog risaceos. C ame deco lor blanca crema , lilacino-violacea ene l apic e dele stípite , quev a manchando se d e ocraceo enel bulbo . Olor débil, afrutado o ligeramente terro so , y sabor s uaveenl ac utícula.E sporas d e 9 -10,5 x 5- 5,5 um , Xm = 9 ,95 x5 ,2 urn , Q = 1,8-2 ,1 , Qm = 1,92; d e e stre chamente elip soidal es a s ubamigdaliformes , d e finaa medianamente verrugo sas , c onla sverrugasrelativamente d ensas. Ba sidios tetraspórico s. Células e stérile s ban ales, de sinuosas a b a sidioloides. R eacciones quími cas; ba ses fuerte s: pardo ro sado e nla szonas coloreadas del ac utícula, pardo e nl aca me y d e pardo o craceo ap ardo anaranjado enel bulbo; N0 3Ag: gri saceo; PhA : po sitiva , rojo a naranjado,d ébily lenta ; Tl4 yT.de guayaco: negati vas.
MATERI AL ESTUDIADO. GIRONA :a1rededoresde laAbadia, Riells de Montseny(Selva), UTM 4594625 , alt. 475 In , en un bosque de Qu e rcus i /ex, Q. s ube r y Ca s tan easa t iva, 5-11 -1 999, /eg C. Gutiérrez y M.A. Co rtina , JVG991105 - 14.
OBSERVACIO NES. Dentro d e la c ompleja sección Ca erulescentes ex isten numerosases pecies di ver samente interpretadas porlo s autore s, y cuya separacióne s toda vía algo c onfusa.La es peciequ e no s ocupa ha s ido correctamente tipificada por BIDAUD e tal. ( 1993) y pre senta c ierta s imilitud c on C. mairei M .M. Mo ser (= C. c aesiocyaneus Britzelrn. ss. Maire), conC. c aesiocyaneus Britzelm. ss Mo ser, Henry 1966y c onC. mairei var. juranu s Rob. Henry ;c omentamosa continuación lo s ra sgos difer enciale s dela ses pecies c itadas.La s tonalidade s marcadamente lila cinas d e l píl eo diferencian C. m eridionalis de C cmairei. qu e tieneun color ma s g ris , y d e C. caes ioc y aneus ss. Mo ser , H enry 1966 ,e n e lque domina elazul; la s lamina s lilacinas 10 separantambién d e e stos taxones, qu e las tienen blanquecinas o ligeramente azuladas. C. ma irei var. juranu s pre senta una c oloración v ioleta o scuro tanta enel píleo como enele stípite ,s ibiennoexi ste una opinión generali zada re spectoa la definición d e e ste ta xón(ver MALENÇON & BERTAULT , 1970 , s ub C. caes iocyaneus va r. juranusi La se paracióndeC. c aerulescens (Schaeff.)Fr. se ba sa a simismoe n e l c olor violetao scuro d el píleoyla s laminas dee ste último ta xón. C . maireiv ar.juranus ss. MARCHAND ( 1982:n° 67 9), es,seg únBIDAUD et al. ( 1993) , lae specie queno s ocupa ( C.m eridionalisi. Enla icono grafía d e Marchandse apr ecia claramente el color lilacino en todo e lb asidi oma.L a diferenciaci ón micro scópica , segúnla clave de BIDAUD e tal. (1993 ), radica enla ses porasd e elip soidale sa s ubamigdaliformesconel apice obtu so, nunca papiladas o s ubcitriformes,d e C m e ridi ona lis, qu e lo se parand e C mai rei , C. c aesiocyaneus yC. e ucaerulescens Rob.H enry. C. m airei v ar. jur anu s tiene es poras m as es trechas (oblongas) y C. c aerulescens ma s an chas(9- 10x6 -6,5 fJ m ).
BfBLIOGRAFÍA SELECTA.BIDAUD e tal. ( 1993:115 , 131 , pI. 108, f.2 04); MAR CHAND ( 1982:n° 679 ,s ub C m airei v ar.juranus).
Cortinarius nanceiensis Maire var. bulbopodius Chevassut etRob. Henry , Do cum ents M ycol. vm (32):10(1978).
=C. aurilicis Chevassut et Trescol
Píleo de 40-90 mmdedi àmetre , de hemisférico a convexa o aplanado , muy regular , conelmar gen delgado, involuto , excedente. Cutícula viscosa-pegajosa ,c ubiertaen tiempo húmedo por una capa mucilagino saseparable;de color amarillo limón clara y ligeramente fibrilo sa enel margen , de amarillo ocraceo a leonado hacia elcen tro , donde pr e senta e scamas apehnazada s de color cobri zo purpuri noo castaño rojizo. Lamin às adnato-escotadas , deco lor amarillo limón clara ba stante persi stente , ma s bienden sas, L ± 85-100 , algo ma s an chas queele spesor medio del píleo (hasta10 mm ), delgada s, con algunas bifurcacione s; ari sta ligeramente as errada, sobretodoenlo sejemplares maduros. E sporada ferrugino so-achocolatada. Estípite c ilíndrico,un poco ma s corto queel diametro del píleo , de 40-70 x 10-20 mm , conun bulbo e scauroide (20-35 mm) deari sta g eneralmente v isible y , a vece s, con reborde ma s o menos redondeado ; de c olor a marillo limón , pardo roji zo enel bulbo. Cortina filamento sa, blanca. Came compacta, de color b lanca o ligeramente amarillo limón enel píleo , blanca e nla z onaaxialdele stípite y amarillo limón en e l c órtexd e e ste últ imo, parda debajo de la cutícula y o craceo-violaceaenel bulbo; de s abora cídulo y olor débil , ligeramente afrutado ode tomate. E sporas de 10-13-(14,5) x7-7 ,5 11m , Xm= 12,1 x7 ,2 11m , Q= 1,43-1,86, Qm= 1,67; elíptico-amigdaliforme s, con verrugas grande s, den sas, a menudo prominente s;seob servan algun as es porasunpoco ma s largas quela mayoría , pero no f ormas aberrante s o anormale s. Ba sidios tetra spórico s. Ci stidio s noob servado s. Reaccione s químic as; ba ses fuerte s: rojoro sado enla cam e, verdo so enla cutícula , que se mantiene b a stante tiempo en l as parte s m as claras, y e volucionaha stae l rojo púrpura negruzco enla s zonas ma s o scuras del centro del píleo , rojo inten soe nla s uperficied el bulbo yun poco ma s débilenladel estípite ; NH40H (7 %): ro sada en toda la came ; CI 3Fe:verde olivaceo inten so, no inmediato , enla came yenel marg en d el píleo ; N0 3Ag:gris verdo so, lento ; PhA , T deg uayaco , Formol , S04H2 yPh (2%): negati vas.
M AT ERIALESTUDIADO BARCELONA : Sen-a de l' Arca,el Brull (Osona), UTM 4404628,alt. 850m, enunbosqu e de Q uercus i /ex, sobresuelo bas ico , 2 1-10- 1999, /eg. C. Guti érrez , 1. Vila y M.A. Cortina, NG 99102 1-2.- lbid. , 2 - 11-2000, /eg. C. Guti érrez, 1. Vil ay M.A.Cortina, JVG 100 1102 - 17 .Muyabundante yfiel a sulugardeaparició n.Otras recolecciones,en elmismo lugar: 17-1 2-1989 , 14-10-1990 , 1-11 -1 990,2-11 -1 991 .
OBSERV ACIO NES. C. nan eeiensis Mai re , C. nan eeiensi s v ar. bulb opodius yC . au rilieis Che vassute t Tre scol, forman un grupo homogéneo , queha s ido o bjetod e numero sos e studio s y c omentarios, MAIRE ( 1911)de scribe originalmente C. nan eeiensis con laminas de adnata s a ligeramente decurrente s, bulbo no marginado , velo general de color gri s lila cinoo pardo lilacino , persistentee n e l bulbo en forma deplac as o fibrila s, ye stípite ma s bien es belto.N ose m en ciona e l co lor blanca d e la z onaaxialdele stípite. Po steriormente , HENRY ( 1935)daunade scripción ba sta nte coincidente, y d e staca quela cutícula reacciona conla s ba ses fuerte s, pa sando d el verdeoli vace o al pardo. En es ta última de scripción tampoco se hace referencia al color blanco del ejedele stípite, aunqu esíse comenta quela s laminasson s ubdecurrentesye l ba sidi o ma e s e sbelto. Año s ma s tard e, CHEV ASSUT & HENRY ( 1978) , de scriben C . nan ceiensis v at" . bulbop odius, que se diferenciaría d e la v ariedadtipo por tener el bulbo marginado , avece ssolo s ubmarginado,la s lamin às de adnatasa uncinadas, o a nchamentee scotada s, no decurrente s, ye l e stípite ge neralmente corto. Otro s caractere s senanel color pardo violaceo o pardo rojo chocolate del bulbo ,co ntono s purpúreose n e lreborde, la c ame uniformemente amarilla ,s in z onas blancas, elolo r,c omod e man zanas(terroso a l e nvejecer),la reacción del hidróxido s ódico sobrela cutícula , de color amarillo , quepa sa ar ojoc inabrio,yl as es porasa menudo multiforme s o anormale s, conun a gr ana mplitud e nloque se r efiereas ulon gitud (9,4-16 x 6 ,1-7,2 11m ).
Po steriormente, CHEV ASSUT & TRESCOL ( 1986) , d e scriben C. a urilieis, y lo difer encian d e C. na nceiensis var. bulbop odius porla z onaaxial blan ca d elest ípite y por la reacción d e lac utícula c on e l hidró xidosódico,que toma un bella color ve rde o l ivace oo scuro qu e pa sa, po st eriormente(e n uno s3 0minu to s), arojo purpúreo. Señalan lapre sencia d ees poras anormale sy a se guran qu eés tas fu eron erróneamente d e scrita s par a C. nan eeiensis var. b ulbopodius. E ste último h echoc ontradicelas ob servacione s de CHEV ASSUT & HENRY ( 1978) , pu ese n es te último art ículo l ases poras anormale sse incluyen dentro delade scripción deC. na nceiensis va r. bulb opodius (C HE V ASSUT & HENRY , 197 8: 9-10 )c omo f. mirando spora adint (ind ica ndo: "l'apparition defo rmes a no nna les
qui prennent un ece rtaine valeurdia gnostique par leurf réquence... aco nsta técesfo rmes o blongues s urle fr aise t s urun e quarantain e d 'exs iccata") , y se otorga la mi sma macro scopíay habitat tanto a laformadee sporas normale s comoaladee sporas anormale s. En CHEV ASSUT & TRESCOL ( 1986) se comenta quee stas e sporasse tendrían quea similar e strictamente aC a urilicis, una es pecie quecon sideran macro scópicamente diferente deC. nan ceiensis var. bulb opodius(" nous séparo ns bi ences d euxespèces à la foi s par leur morpholo giee tleuréc ologie") y c omentandela ses poras anormale s qu e: " il s'ag it d efo rmesd 'in volution quin 'auront un ecerta ine va leurdia gnostique q u' à co nditionqu e d esé tudesult éri euresco nji nne ntleur fré que nce" , c omentarioqu esec ontradice c on e l anterior (donde se c onfmnabane stas e sporas ha sta en c uarenta exs icata).Fin almente, HENRY ( 1986: 2 1-23) comenta la s principal es difer encias, qu e , según susob servaciones, pr esentan las do ses pecies. S egúnes teúltimoautor , C. a urilicis tien ee lba sidi oma m as gra nde, e l es típite y l ac ame m as compactas, la came axial dele stípite de color blanco (amarillentaenel c ortex),lasuperficied el e stípitesinvelode color gri s violaceo yuna s reaccione s químicas(PhAy FMP ) difer entes. Primero de scribe la ses porasdeC. nan ceiensis v ar. bulbop odius sinforma saberrantes (HENRY,1986: 23) , para , po steriormente(HENRY,1986:46 ) de scribirlas como: "e llipsoi des-ovo ïdes-alnygdalifo nnes , o u s ublimoniformes ( 10,8-12,3 / 6 ,1-6,5-7,2 um jusqu 'à 13-16 /6 ,5-7,2 um ï.Fo rmes àg ées très o blongues, subna viculai res", recuperando la s forma s oblongas y subnavicularesque anteriormente CHEVASSUT & TRESCOL ( 1986)a similaban e strictamente aC. a urilicis. Porúltimo , qu eremo s comentar queenelmi smo trabajode HENRY ( 1986) sede scribe C .lajeannei Rob . Henry.E sta últimae specie, que e nelartículo secitacondo s nombre s " C.laj eannei n. sp." (descripción e nlatíny c lave)y " C.bulb opodiu s forme laj eannei fi n. n ov." (descripción e nfran cés),se diferenciaria d e C . n anceiensis var. bulbop odius porl a reacción verdosadela camee npr esencia d e unaba se fuerte (rojoro sado enC nan ceiensis v ar. bulb opodiu s) y porfructifi car enbo sques dec oníferasd e montaña , e specialmente bajo Pi cea.
Nue stra opinión , de spués de haber valorado toda s e stas de scripcione sy de haber recol ectado abundante materialdelae specie, entodo ssuse stados de maduración y en c ondicionesdehum edady temperatura v ariables,e s queC. n anceiensis v ar. bulbop odius y C. au rilicis d eben d eser con siderado ssinónimos,pu es la s diferencias aportadas porlo sautores franceses sonmínim as. E sta opini ón e s compartida por BRANDRUD e t a l. ( 1998).
BIBLIOGRAFÍA SELECTA. BRANDRUD e tal. ( 1998: DI4 ); CHEVASSUT & HENRY ( 1978: 8- 10; 1983: 10, pl. 11); BON ( 1986:8-10, fig. 2a-b, pl . 115 -1); GASPARINI ( 1994: 2 31, s ub C . au rilicisy ; RAMM ( 1995:6 3, pl. 1-3); CHEVASSUT & TRESCOL ( 1986, s ub C. a urilicisy; MAHIQUES et a l. ( 1999:50 , s ub C. m ussivus subsp. auri licisi.
Cortinarius olidovolvatus BonetTre scol, Do cuments M ycol. XIX (73):36 ( 1988).
Píleode60 -120 mmdedi àmetre,c onvexad e joven , de spués,alm adurar, apl anado,c on e lmar gen un poco involuto Cutícula ligeramentev iscosa,de color pardo , m as amarillopardu scoen e lmar gen , cubierta de abundantes fibrila s pardorroji zas. Laminas d e adnatasasubmarginadas, m as biend ensas , dec olorgri s lilacino palido c uando son jó venes, ferruginosasal e nvejecer; aris tadel mi smoco lor,d e li saa unpocoirre gular. E stípite cilíndri co, de c olorunpoco m as o scuro qu ee lpíl eo , avecesco n ligeros tono s lilacino s, de 40-80 x10-20 mm , bulbo so enla ba se(hastax40mm ),c onun avolva ba sale vidente,de color blanquecino , que frecuentemente se mancha d e pardorroji zo ypr esentae l marg en peludo o barbudo ;c ortinamuy abundante , filamento sa , d ec olorbl anco. Camec ompacta , ocracea, e specialmente en e lbulbo ya zuladaen e l àpice del es típite; c on olor a b arba d e m aizo terroso, ma s inten soe nla madurez , ysabor ac idulado,noamargo.E sporas de7, 5-9x 4-5 u m , Xm = 8,2 5x4 ,5 um , Q = 1,5-2,12, Qm = 1,84; es trechamente e líptico-amigdaliformes , d e fin amente ve rrucosas a punteadas,a menudo d easpecto cas iliso. Ci stidios no ob servados. B asidios tetra spórico s.
MATE RIALESTU DIADa.GIRONA: alrededores delaAbadia, Riell s de Montseny (Selva), UTM4594625 , alt. 475 m,en un bosquede Quercus ilex, Q. s uber y Ca staneasativa, 5 - 11-1999, leg. C. Gutiérrezy M.A. Cortina, NG 991 105-4.Ibid. , 29- 10-2000, leg. C. Guti érrez y M.A Cortina , N G 1001029-9 - Ibid. , 2-11-2000 , leg. C Guti érrez, 1. Vila y M.A. Co rtina , N G 1001102-10. A me nudo en gru pos nume rosos.
OBSERV ACIO NES S e tratad e unae specie poco citada e nla literatura, qu e destaca porla bell eza desu e stípite, orn amentado c onun a abundante cortina y c onunbulbo pronunci ado,e n ge neral a largado y agudo,y c on una v olvabiende sarrollada. También sontípi cas las fibril as p ardorroji zas d el píl eo,e l
olorterrosoye lhabitat bajo Qu ercus, especialmente Q i/ex. C. o lidoamarus A.F avrey C. o lidoamarus var. va lentinus M ahiques etA.Favre(MAHIQUES & FAVRE , 1999)se diferencian pore l saborfuertementeamargode lacame. C. glaucop us (S c h aeff.: Fr. ) Fr. va r. su bmagicus B on e tG augué , tambi én mu y p ar ecido ,sese paraporla form ade lbulbo , porlaa usenciad e resto s vo lviformes y porla s m arcadas tonalidad esverdo s asd el pí1 eo , e le stípit ey lac arne.Otr as es peciesquesuelenpresentar unavolvabien de sarrollada tienen diferentescaracteres.Por ejemplo C . 1110e nne-locco z ii Bid aud , seseparapor e l color azuladodel píleoy por sumicroscopía(secc. Ca e ru lescentesi.
Cortinarius olivascentium Rob.Henrye x Rob. Henry , Bull So c. M ycol. Fr ance 67 (3): 309 ( 1951).
Píleo de 50 - 100 mmde di ametro, camoso,de hemisféricoaconvex o, co n e lmargen delgado , involuto.C utícula viscosa,recubierta porfibr ilas innatas radiale s,decol or verde oliv éceo osc uro en e ldisco, dond e puedepresentarmanchascontonalid ades negruzcas, y mas a marillo ocraceo e n e l margen , queacostumbra aser mas p alido. Lamin àsdeadn atasa ligeramenteescotadas,deco lor a marillo o livaceo c laro , delgadas, densas, L ± 90 ,con a lgunas anastomosis; ar istaligeramente aserrada. Es típite c ilíndrico,firme , de 50-100x10-20 mm, co nunmarcadobulboesca uroide (20-30 mm), deco lor amarillo c laro,ligeramenteverdoso , especialmente e n e l apice, ornamentado co n abundantes fibrilaslongitudinalesy restos deco rtina; reborde de lbulbo deco lor v iolaceopardoy s uperfíc ie inferior blanquecina. Cam e blancaen e lpíleoye n la parteinferiordel bulbo; decolor amarillo c itrino e n elresto deles típite;desaborpri mera suave, luego unpocoamargo, yo lor agradable a l corte,que recuerdae lde lamiel,noinmed iato.Es porasde 14-15,5 x7 -8 um , Xm=14,8 x 7 ,5 urn, Q=1,87-2 ,21, Qm=1,98;es trechamente elipsoida les oelíptico-amigdaliformes, co n verrugasmuygrande s, prominentes, medianamente de nsas.Cistidiosnoo bservados.Reacciones qu ímicas; bases fuerte s: p ardo rojizooscuro e nlac utícula ; C I3Fe: verde o liv éceo en laca me;PhA : po sitiva, débi l y lenta; T deguayaco y N0 3Ag: negativas.
MATERI AL ESTU DIA DO.GIRONA: alrededores de laAbadia, Ri ell s de Mo ntsen y(Selva), UTM 4594625 , alt. 475 m, en un bo sque de Que/Tus ilex, Q. s uber y Castane asativa , 5-11- 1999 , leg. C. Gu tiérrezy M.A. Corti na , JVG 991105 - 15 .Ibid., 2-I 1-2000, leg. C. Guti érrez, 1. Vi la y M.A. Cort ina , NG 100 I i 02-1. En grupos num ero sos.
O BSER VACIONES. Podria co nfundirse con C. ol ivellus Ro b. Henry s s. Rob. Henry, peroeste presenta e l p íleomenos oli vaceo, lacamedecolordiferente, mas amarillaene lpíleoy blanquecinaene l estípite,tiene una reaccióna marillenta e npresencia de PhA ypresentalases poras mas pequeñasy c itriformes.
MATERIALESTU DIADO.GIRONA: entrela Ab adi ayCanPereArnau, Riell s deMontseny (Se lva), UTM4594625 , alt. 520 m,enun bo sque de Qu ercus i/ex, Ca staneasativa,Fag ussy lvatica y Alnu sg lut inosa, 24-10-1998 , /eg. 1. Vila, C Guti érrez y M.A. C0I1in a, JVG981024- 10 .- Alrededo res de la Abadia, Ri ell s de Mo ntseny (Selva), UTM 45946 25 , alt. 475 m,en un bo sque de Qu ercus ilex, Q s uber y Ca staneasativa , 5- 11 -1999y 13-12- 1997 , leg. C. Guti érrezy M.A. Cortina , NG 991 105 - 17 y CG97 I 16.
O BSER VACIONES. Mu y próximoa C dia bolicus Fr. y C. p errugatus R ob. Henry, de los quesesepara por laausenciadeco loraciones violaceas e ntodoelbasidioma.El p íleo es muy arrugadoe n cas itod a su s up e rfíc ie, especialmentehaciae lmargen,yel e stípite eslargo , c ilíndrico yacabado e nunbulbo dee nsanchamientoprogresivo. Lases poras sondeglobosa s a a nchamente e lipsoidales,normalmente subglobosas, de8- 10x 7-7 ,5um , X m =8 ,9x 7 ,4 urn , Q= 1,06- 1,33, Qm= 1,2. Reaccione s q uímicas, KOH : pardo , T . deguayaco y PhA:negativas. Phl egma c ium rugosum Velen. 1921 , es una especied iferente,grande,robusta, decamedeco lor amarillo sulfu rinoy lamin às lilacinas, próximaa C va rius (Sch.:Fr.) Fr.
Cortinarius chevassutii Rob Henry
Cortinarius maculosus (Pers.:Fr. ) FI'.
BIBLIOGRAFÍASELEC TA. BIDAUD e t a l. ( 1992:pI.8 9, fi g. 173); H ENRY ( 1944: 7 3; 198 3: 28); MARCHAND ( 1983:746 ).
Cortinarius sordescens Rob. Henry , Bull.So c. M ycol. Fran ce 60(1-4):67 ( 1944).
Pí1eo de60- 80 mmde diametro , convexo , generalm ente con un amplio umbón obtu so y bajo , a ve ces lobulado-ondulado , con el margen incurvado. Cut í cula se ca,de c olor pardo roji zo o scuro , irregularment e ma s clara hacia el margen , dond ees de c olor pardo- gris palido yc on ve nasd e color rojo negru zco. Larnin as adnato -es cotada s,a nchas,v entruda s, medianam ent e d ensas, L ± 45-50 , d ec olor pardo gri saceo que se vu e l ve pardo a cho col atado. Ari sta m as c lara. E stípitec ilíndrico,d e 70 -90 x10 -15 mm , progre sivam ent e ma s an cho hacia lab asee nun bulbo r edond eado ( x20 -30 mm ) y s ubfusifonne,de color unpo co m as p alido qu e elpí1eo, m as c laro e n e l a pice; se manch a d e pardo s ucioal roce , fibrilo soy r e cubi erto e n s u part e inferior p or a bundantesr estos d elve lo,de color blanco gri saceo. Mic elio bl anco,a bundante e nlaba se. Carn eg r uesa enel c entrodelpí1eo , muy delgada en e l marg en, d eco lor pardo Olor y s aborn o r ele vant es. E spor as de10 ,5-12 ,5 x6 ,5-7 ,5 u m , Xm = 11 ,9 x7 ,1 um , Q = 1,57-1,78, Qm = 1,68, elíptico-amigdalifonne s, den samente ve rruco sas, con v erruga s ma s promin ente se n el apic e. En a lgunase spora s, seob serva un halo mucilagino sa que la s envuelv e. Sin c istidios; s olo s eob servan alguna s célula s e stér ile s banale s. Ba sidio s tetra spórico s. H imenio c on hifa s fibulífera s.
MATERI ALESTUD IADü. BAR CELONA :cercadeCan Te rrers, Seva (Oso na), UTM 4424632, alt. 720 m , enun bosque de Querc us ilex, obresuelo b asico, 2 1- 10-1999, leg. 1. Vil a,C. Gut iérrez y M.A. Cortina, N G 99102 1-3.
Cortinarius subturbinatus Rob. Henry exP.D.Orton , Tran s. Brit.M yc. So c. 4 3(2):213 ( 1960).
Píl eo d e 50 - 100 mmd e diametro ,c onvexo, e nla madurez m as a planado y,aveces, unp oco d eprimidoe n e l c entro; mar gen delgado , involuto Cutícul avisc osa, se parable,d ec olor amarillo o craceo(Seguy212 -214 a 226-256 , 246al envejece r) , d e a specto fibrilo so-venoso y c onre stos blanco s, fu gaces, del ve lo.L àrninas d e adnato-e scotada sa li geramente d e currentes por un diente, d elgadas, d ensas, L ±] 00 , medianamente anchas, de color crema a pardo c laro,conunleve reflejo lila cino. E stípite cilínd rico, rec to, de 60-80 x10-15mm , ac abado e nun bulbo esc auroide ( x 2 0-35 mm ) d e reborde m as omenos marcado yob licuo(ve rd ibujo ); d ec olorblan co,se doso, lon gitudinalm ente fibri losoy que se mancha de pard o oc raceoe n s upart e in ferior ;co nrestos d e co rtinablan ca, teñido s porlases poras. Came blanc a, c on un a lín easu bcuticulard eco lor pardo ,a lgo oc racea e n e l es típite y pardeante alenvej ecer. Sabor suave; olor d e mi eI. E spor as d e I 1-]2, 5x5 ,57-( 7,5)um , Xm = ]2, 1 x 6 ,25 um , Q = ( 1,66)-1,71-2,]8, Qm = ] ,96,e líptico-amigdalifon nes, a m enudo papilada sy d eas pecto s ubcit r iforme, c onv erru gas ba st ant e grand esy promin ent es, r elati vam ente den sas. C élula s e stérile s banale s, b a sidioloide s. B a sidio s tetra spórico s. R eacciones química s: negativa conla mayoría delo s reacti vos u suales(basesfu ertes , NH 40H , PhA , formol , f enol, TL4 ), d ébilc onT . de guayaco (algo ma s acusadae nlalamin às),ve rdosooli vaceoc on CI 3Fe.
MATE RIAL ESTUD IADO. BAR CELON A: Carretera C-153, km. 32,5, Rupit (Oso na), UTM 4554653 , alt. 920 m, en un bosq ue de Quercushumilis, sobre suelo basico, 16-1 0-1 999, leg. C. Guti érrezy M.A. COI1ina, CG991010.
OBSERVAC IONES. Enla d enominación d e nue stro ma terial, h emosseg uido a RAMM ( 1995) Y a MAR CHAND ( 1982).S egúne l primer autor , la icono grafía qu eapareceb ajoe lnombre d e C. sap o ratus Britzelm.e nl a ficha B44 d e BRANDRUD etal. (1 992) co rrespondebi ena C . subturbinatus, op inión qu ec ompartimos.La s prin cipales diferenciase ntrelos d os taxones r adican e nlaa usenciad e ton alidades oli vacease nelmar geny pard orrojizase n e ldi sco d el píl eo,ye n e l h abitatbajo p lanifoliosd e C. s ubturbinatus. Por c ontra, C. sapo ratus p resentaes tastonalid ades,y fru ctifica bajo c oníferas (HENRY,1995 ).
Fig. 2.a ) C. nan ceiensis var. bulbopodiu s(NG 991021-2 ); b ) C.oli vascentium(NG 991105-15 ); e ) y e' ) C. subturbinatus, arriba:en sección;abajo:aspecto delaformadelbulbo (CG991010).
Cortinarius tomentosus Rob. Henry exRob. Henry , Do cuments M ycol. XVI (61):24 (1985).
Píleo de 40-80 mm dedi ame tro, camoso, convexo, e nla madurez algo aplanado , a vece s con un amplio umb ón obtuso yel margen involuto. Cutícula c asi seca, tomento sa,separab le,de color gri spardo , con e l margen violaceo de muy j oven, pasando pronto a crema ocraceo y manchandose de ferrugino so, especialmente enel disco ; con abundante s fibrila s pardorrojizas. Lamina s adnatoe scotada s, delgada s, bastante densas, L ± 80-90 , de 5-6 mm de a ncho,al principio palidas, de spué s ocraceas, co n laari sta irregular y ma s clara. E stípite cilíndrico , largo , grue so, de 50-100 x 10-15 mm , ba salmente dilatado enun bulbo ( x 20 mm) , a vece ssubradicante;de color blanco ,seríceo, fibrilo so longitudinalrnente , con abundante s re stos de cortin a y progre sivamente manchado de ocraceo , e specialmente en s upacte inferior. Came de color b lanco a crema , que se vuelve ocracea ; olor terro so ode barbas dema iz, inten so;s abor acídulo. E spora s de 11-1 3- ( 14) x 5-7 IJm , Xm = 12,2 x 6 ,1 IJm , Q = 1,69-2 ,27, Qm = 1,99, e strechamente e líptico-amigdaliformes , c on verru ga s de mediana s a grande s , ba stante densa s. Ci stidio s no ob serv ado s. Ba sidio s tetra spórico s. Reaccione s químicas; ba ses fuerte s: amari 11 oenla c ame, de spué s pa sa a pardo con un reborde amari 11 o anaranjado y , finalmente , se vuelve pardo v io laceo ; pardo rojizo enla cutícula ; NH 40H (70/0 ): amarillo uniforme enla came dele stípite ydel píleo; PhA: po sitiva , rapida; T. de guayaco: azul verdo so, algo lenta , pero intensa, sobre todo enla base dele stípite: N0 3Ag: gri s fumo so; CI 3Fe, Formol y S04H2: negativas.
MATERI ALESTU DIA DO. BARC ELONA: Coll de Gomara, Vil adrau (Osona), UTM 45 14633, alt. 880 m,enunbosque de Quercusilex conalgunaconífera ornamental, sobre suelo acido, 2 I - I 0- I 999, leg. J Vila, C. Guti érrez y M.A. C0I1ina, d el. 1. Boutevill e, JVG 99 I 02 I - I 6. -lbid., 2-I 1-2000, leg. C. Guti érrez, 1. Vila y M.A. Cortina, NG 100 I 102- I 9. OBSERVACIONES. No hemo s podi do con statar la s débile s tonalidade s lilacina s dela s larninas y e l apice dele stípite menc ionada s por diversos autore s. El fuerte olor terro so yla reacción con la s ba ses s itúanae ste taxón próximo ala s erie vari ecolor. HENRY ( 1991) ha propue sto el s ubgénero Phl e gmoloma para englobar diver sas e specie s con morfología de Phl egmacium y cutícula s ecao carente devi scosidad , entre ellas C. tomento sus y C. c hevassutii Rob.Henry. C. s ubtomentosus Reumaux , dea specto s imilar, se separa por sus coloraciones m as o scura s y por el porte ma s robu sto. Lo s caracteres micro scópicos son muy parecidos enlasdo s e species.
BIBLIOGRAFÍA.?ELECTA. BIDAUD etal. ( 1995:225 , pI. 167, f. 304); HENRY ( 1958:295 ; 1991: 40 ); HENRY in KUHNER & ROMAGNESI (1953:282 ).
Cortinariu s turbinatorum C. Gutiérrez et Vila sp.nov. = C. turbinatu s (Bull.:Fr. ) Fr. ss Henry 1935
Pil eus8 0-100 n111 Z di àmetre , c arnosus, c on vex us a ut a d ce ntruml eviter d epressus. Cuti cula pallide fia va, ad ma rginemc itrina, ad di s cum o chrace o-fu lva,f ibrillasfu s corubra s in structa. Lam ellaee marginatae ve l e marginato-adnatae, c onfertae, primo pallideg riseae,d einde brunn eae. A cies irr e gulari s. Stip es 50-70 x 20-30 InI1Z ,cy lindraceus, brevis,ro bustus, prope ba sim bulbo so-turbinatus aut trun cato-ob coni cus (x 3 0-40 I1ZI1 Z) ; ad api cem albidus, ad bulbum fu scescens. Cortina albida. Caro albida ,co mpacta; odor l evit er m ell eus ;s apor n'litis. Spora e 9 ,5-10,5 x 7-8 J1111 , X11 1 = 10 x 7,65 J1111 , Q = 1 ,19-1 ,43 , QI1Z = 1 ,32, lat ee llips oide ae, raras ubglobosae, afrontev isae s uba myg dalifo rmes, d enseve rrucosae, ve rrucisma gna ee t prominentibu s. Holo typus prop e vi coe lBrulldi cto, inCatalonia( Hispania),a C. Guti érrez; J. Vila et M.A.C ortina lectus, 21-10 -]999 , 850In altitudinis,s ubQu ercus ilex, inh erb. BCC-SCM 38 09B co nser vatus.
ETIMOLOGÍ A: turbinatorum , qu e pertenece al grupo de es pecies pr óxirnas aC . turbinatu s.
Píl eo d e 80-100 mm d e diarnetro , camo so, macizo , de conv exa a aplanado o ligeramente deprimido enel centro , margen involuto. Cutícul a de color amarillento claro , ocraceo leonado eneldi sco central , amarillo citrino clara enel margen , con fibrilas pardorrojizas. Lamin às de es cotadasa adnatoe scotadas, den sas, e strecha s, delgada s, de color grispa lido que pasa a pardo. Ari sta irregular. E stípite de 50 -70 x20-30 mm , cilíndrico, corto, robus to, en sanchado enla base enun bulbo
Cortinariu s m eridionali s Bidaud, Moenne-Locc. e t Reumaux
Cortinarius olidovolvatu s B one tTr escol
turbinado o cónico-truncado invertido (x 30-40 mm) ,c onel reborde ma s o meno s obtu so; de color blanca enel apicey pardo hacia el bulbo, con abundante s re stos de cortina teñidos de ferrugino so por la s e spora s. Cortina blanca. Came blanca , compac ta; olor que recuerda eldelamiel ,sabor s uave. E spora s de9 ,5-10 ,5 x7-8 urn, Xm = 10x7,65 um , Q = 1,19-1,43, Qm = 1,32, anchamente elipsoidales, raramente s ubglobosas, subamigdaliformes de perfil , densamente verrucosas , con verrugas grandes y prominentes. Cistidios no observ ados. Basidio s tetraspóricos , fibulíferos. Reacciones qu ímicas; ba ses fuertes: pardo ocraceo enla carne y rojizo enla cutícula; C13Fe: verdo so, d ébil; PhA:negativa.
M ATERI AL ESTU DIADO.B ARC ELONA: S en-a d e l'Arca,e lBrull (O so na ), UTM 44 04628 , alt.850m , e nunbosque d e Quercus i/ex, so bre suelob asico,2 1-10-1999, /eg. C . Guti érrez, 1. V ila y M .A. C ortina , SCM 38 09B (Hoiotypusï .
ÜBS ERV ACIO NES. Sonmuy numero sas y diversa s la s interpretac ione s hechas por lo s di stinto s autore s deC. turbinatus (Bull.:Fr. ) Fr. Entre todas elIas , no s centraremo s enla s que , como e s elca so de nue stro taxón , pre sentan , ademas deunagran similitud macro scópica , la particularidad de tener una s e sporas anchamente elipsoidale s, a veces hasta subglobo sas, ycon verrugas grande s e individualizadas. Tomaremo s como punto de partida lade scripción de FRIES (1874: 346), que coincide conlade FRIES (1838: 266) conla única diferencia deque añade alguna cita bibliogr àfica, como lade QUELET (1872 ), quenos servira dehi lo conductor para conocer algunos datos de microscopía , basicos para nuestro estudio comparativo. Transcribimos a continuación la citada de scripción: " 38.C. turbinatu s pileo carnoso, e plan o d epresso, lae vi, vis coso, unicolore , glabro , e xpallente , came alba molli; stipite farcto, subaequali , nitido , albido , marginato-bulboso; lam ellis attenuato-adnatis, c onfertis, integerrimis , ex isabellino ferru ginasc entibus. Ed. I. p. 266. B erkl. Outl. p.185. Qu él. p. 135. A garicus Vent. t. 38. f 5 ,6. Bull.t. 110 (ce rte).Fr.Obs. 2. p. 65.S. M yc. I. p. 225 p.p.W einln. n. 162 n ec difJert Se cr. n. 176, nam tin ctura inapi ce stipitis, utinalii s.fallax es t. Infa getisc opiose.Pil eog labro, s ubhygrophano, udo s ubvirente I. in oliva c eum o bsolete ve rgente, s iccofia vo, bulbo turbinato facile distinctus. (v .v.) " .Setratadeun taxón , tal como Frie ss ubraya, con laminas " integ errimis" ypí1eo " subhygrophano" , ademas deuna carne " malli" yune stípite "[a rcto", Lade scripción de FRIES (1818: 66) coincide ,e n todo 10 e sencial , conla anteriormente tran scrita , aunque e s algo ma s extensa y añade información sobrela s dimen sione s delba sidioma. La diagno sis de QUÉLET ( 1872)esla siguiente: " Stipe cy lindrique. plein puis c reux, jaun àtre; bulb e sphérique, déprimée , marginée. Chapeau chamu, conv exe -plan , orbiculaire , lisse, glabre ,jaune sal e ouverdàtre, h ygrophan e. Chair molle , blanche. Lame lles att énué es-adn ées, min ces, serrées, larg es, d 'un jaun e p àle pui s leger ement rouillées. Et é et automn e. Dans les boi s ,jréquent". E sta de scripción , que coincide bastante bienconlade /FRIES (1874) , no aporta información sobrela s e spora s, pero el propio Quélet , po steriormente (QUELET , 1888:120 ) , dauna completa de scripción delae specie , aportando alguno s dato s de micro scopía:" Stipefibro spongieu x, à bulbe marginé , soyeux, crème ocracé. Cortine concolore. Peridium convexe (om 1), pui s déprimé , glabre , vi squeux , o cre, oliv àtre oubi stré, p àlissant. Chair molle , blan che, aigrelette. Lamelle s uncinée s, c r èmeo cre, pui s cannelle. Spore pruniforme (OITIm 01 ), aculéolée et jaune fauve.Bu ll., t. 110 . Vent. , t. 38 , f.5 -6. Quél.Grev. , t. 107 , f.1.". La interpretación del término " pruniforme"e s ambigua yno permite deducir que setrate dee spora s anchamente elip soidales o s ubglobosas,sino mas bien netamente alargadas, como veremo s a continuación enel trabajo deBAT AILLE (1911). SACCARDü (1887: 905) menciona, en C. turbinatus (Bull.) Fr. , ademas delos caracteres tran scrito s de Frie s, unas esporas de10-11x5-6 urn , por tanto nada ovoide s ni subglobosas. BATAILLE ( 1911:31 ) lo describe como: " C. turbinatus (Bul.)Fr. - C. (6-10) oc ré, unpeuoliv àtre oubi stré parl 'humidité , p àlissant, glabre; L. uncinée s, c r ème oc re, pui s cannelle ; P. soyeux, c r èmeo cracé, à bulbe turbin é; c ortine c oncolore; chair molle et blan che, inodore , aigrelette; sp. pruniforme s (9-10 x5u ), pointillée s, jaune fauve .- Dan s le s boi s et au bord de s boi s ombragé s et gramineu x. [Ex.] " . Vemo s aquí queel término " pruniforme"no se tom a enel se ntidode anchamente elip soidal o subg loboso.Po steriormente , BAT AILLE ( 1948), define la s e spora s deC. turbinatu s Bull. como subfus iformes,de8 -10 x5-5 ,5 fl m , amarillentas al micro scopio y finamente punteadas(" picoté e"), 10 cu alseaju sta ra zonablemente alo indicado por Quélet.
Llegamo s, finalmente , a HENRY (1935) , cuya e xcelente de scripción deC. iPhle gma cíum ï turbinatus Fr.exBull. , no deja lugar a dudas enla interpretación dela especie queno s ocupa. Comenta Henry que s us ejemplares se separandela s de scripcione s de otros autore s por alguno s
Cortinarius olivascentium Roh Henryex Roh.Henry
Cortinarius sordescens Rob. H enry
caracteres macroscópicamente esenc iale s: las laminas " serrulées" yelpíleonohigr ófano; re specto a la consistencia del basidioma dice: "chapeau tres chamu.ferme, compacte... pied plein,tresdur ", e s decir,nadaquever c9n los ténninos " malli" y "farcto" delas descripciones antes comentadas de FRIES (1874), QUELET (1888) o BATAILLE (1911). Precisa ademas las características microscópicas ydefineeilustralas esporas como ovo-pruniformes , algunas redondeadas, de8-12x 6,5-8,8 urn, débilmente apiculadas, muy verrucosas, con verrugas bien individualizadas. Vemos pues quela descripción de HENRY (1935) seajusta perfectamente a nuestros ejemplares y difiere sensiblemente delade FRIES (1874). Queremos hace r constar queel cortinari ólogo francés comenta quesus especímenes corresponden exactamente ala s descripciones de QUELET (1888) Yde BATAILLE (1911), afmnación éstaque, cuando menos es discutible , alavistadelos caractere s esporales indicados porlosautorescitados. Incluimos cuatro tablasque penniten ver, claramente, las diferencias esporales entreC. turbinatorum (tabla 1), que aparece casi siempre bajoel nombre de C. turbinatusss. Bataille enlo s trabajo s consultados , C. turbinatus (tabla 2), ydos especies que , porsu aspecto macroscópico , podrían confundirse con C. turbinatorum: C. subturbinatu s Rob. Henry exP.D. Orton (tabla 3) y C. saporatus Britzelm. (tabla 4). Cuando elautornolo indica, elvalorQmseha calculado a partir de los valores promedio de longitud yanchodela espora (*).Eltaxónquenos ocupa queda claramente separado deotras especies macroscópicamente parecidas porlaformadesus esporas, retlejadaenun valorQmentre1,25y1,39.Lasdernas especies presentan unvalorQmde1,60a1,96.
Tabla 1 Caracteres diagnó sticos esporales deC. turbinatorurn.
HENRY (1935 )
C. turbinatu s Fr. ex Bull. BERTAUX (1 966 )
C turbinatu s ss Bataille GARCIA BONA (1994 )
C turbinatu s ss .Bataill e ORTEGA & MAHIQUES ( ]995 ), C. turbinatu s ss .Bat.
MAHIQUES & ORTEGA ( 1997),C. turbinatu s ss. Bataill e
ORTON ( 1955),
C. turbinatu s ss Bataille, H enry n on Cooke n ec Ricken
GUTIÉRREZ &VILA
C turbinatorum
o voide -pruniformes, alguna redondeada
de ovoides a subglobosas
de e lipsoidalesa prunifonnesamigdaliform es
d e pruniformes a subglobosas y alguna globo sa
de s ubglobosasa ovoideprunifonnes
anchamente elip soidales, raramente subglobosas
8-12 x 6 ,5-8,8 !Jm ; muy verrucosas, c onverrugas
Qm=l ,3 1* bi en indi vidualizadas
8 -12 x 6 ,5-9 urn ; Qm = 1,29*-
8,7 -9,7 x 7 -7,5 um ; ba stante verrucosas
Qm= ] ,25*
9-11 ,5-(12) x 6 ,5-8-(8,5) !Jn1 ;Xm = 10,28 x 7,4 3; Qm= 1,39
(8 )-9-10,9-(12) x 6 ,9-8,2-(9)ve rrugasd ensas, d e fin asa um ; Xm=10 x 7 ,5; gro seras,c onfluentes e n
Qm=1,30 trazos o fonnando c ostras
8-11 x 6 ,5-8 um ; Qm = 1,30* muya speras("ve ryrou gh")
9,5 -10,5 x 7 -8 urn ; Xm = ]0 x 7 ,65; Qm = 1,32 den samente verruco sas, c on verru gas grand es y prominentes
Tabla 2.Car actere s diagnó sticos esporales deC. turbinatus.
QUÉLET ( 1888)
BATAILLE (1911 )
BATAILLE (1948 )
SACCARDO ( 1887)
prunifonnes pruniformes subfusiformes
OmmOl
9 -10 x 5 urn ; Qm = 1,90*
8-]0 x 5 -5,5 um ; Qm = 1,71*
10-11 x5 -6 um ; Qm = 1,92* aculeadas(" aculéolée") punteadas finament e punteadas
Tabla 3. Caracteres diagnóstico s esporales deC. subturbinatus.
MARCHAND ( 1982)amigdalifonnes, a1gunas (10)-11-13,75 x 6,25-7,5- venugasdensas, de pequeñas subpapi1adas (8) um ; Q=1,6-1 ,8 amedianas, a1gunas mas anchas ymaculifonnes
HENRY(1939) amigdalifonnes
BON ( 1986) amigda1o-citrifonnes
12-13,5 x 7-8 urn ; venucosas Qm= 1,70*
11-13-(14) x 6,5-7,5 um ; degroseramente rugulosas a Qm= 1,79* cristu1adas
RAMM ( 1995) elíptico-amigdalifonnes10,7-11,9 x 6,6-6,9 um ; encostradas ("encroutées") Qm= 1,67*
GUTIÉRREZ & VILA elíptico-amigda1ifonnes, a11-12,5 x 5,5-7-(7,5) um ; venugasbastante grandes y (materialpublicadoenéste menudopapiladas yde Qm= 1,96 prominentes, relativamente mismo trabajo) aspectosubcitrifonne densas
Tabla 4. Caracteres diagnóstico s esporalesdeC. saporatu s.
BRANDRUD e tal.(1992 )
BALLARA (1997)
ORTEGA & MAHIQUES ( 1995)
GARCIA (1994)
MOSER (1960) BONA
BRITZELMAYR (1899)
deamigdalifonnes a limonifonnes de amigdalifonnes a subcitrifonnes
amigdalifonnes conel apic e deredondeadoa subagudo deelipsoida1es a a1go amigdalifonnes
amigdalifonnes
elipsoida1es, ob1ongas, estiradasenpuntaenunao las dos extremidades
10-11,5 x 6-7urn ; Qm= 1,65* (10)-11-13-(14) x 6-7,2-(7,5) um ; Qm=1,82
10-11 ,5 x 6,2-7,5 um ; Q=1,62-1,82
11,2-14 x 7-7,5 um ; Qm= 1,74*
11-12,5 x 6-6,8 um ; Qm= 1,88*
groseramente venucosas en esporas maduras venugas f1oco sas, irregu1ares, medianas, bastante densas
medianamentevenucosas, con venugas muyanchas ypoca sa1ientes bastantevenucosas
Píleo de 40-50mm de di àmetre, convexo, con un umbón obtuso; margen incurvado. Cutícula seca, fibrilosa , de color pardo negruzco a negruzco en el centro, castaño hacia el margen , clara en el mismo borde; con tendencia a ennegrecerse; con un revestimiento pruinoso , blanco , como escarchado, en el centro del disco, que destaca sobre el resto del píleo. Lamin às adnato-escotadas, delgadas, medianamente densas, ligeramente ventrudas, pardas. Estípite de 40-65 x 10-15mm, recto, claviforme-bulboso (x 17-27mm), blanco, que pardea a partir de la base, oal roce. Came gruesa en el umbón y delgada en el margen, elàstica, de color pardo-grisaceo. Olor débil, algo rafanoide. Esporas de (7,5)-8-10 x 5-6,5 11m, Xm = 8,7 x 5,4 11m, Qm = 1,62; de anchamente elipsoidales a elíptico-amigdaliformes, mas raramente subglobosas, con verrugas de finas a medianas, poco densas, uniformemente distribuidas. Células estériles banales, delgadas, sinuosas, basidioloides. Basidios tetraspóricos. Reacciones químicas; bases fuertes: pardo oscuro en la came.
MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA:cercadeCanTerrers, Seva (Osona), U1M 4424632, alt.720m,enunbosque de Qu ercus ilex, sobre suelob àsico, 21-10-1999, leg. 1. Vila, C.Gutiérrez yM.A.Cortina, d et. 1. Bouteville, NG 991021-7 yCG 991021.
OBSERVACIONES. La única fotografía en color que hemos visto publicada (CADIÑANOS, 1998: fig. 14) muestra unos ejemplares con un habito similar al de los nuestros, pero con un color mas claro.
BIBLIOGRAFÍASELECTA. HENRY (1984:28).
Cortinarius variiformis Malençon in Malençon et Bertault, Flore Champignons sup.du Maroc I:526(1970).
= C. luteocingulatus BidaudetFillion ss. Brandrud, nec Bidaud
MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA: alrededores dela Abadia, Riell s de Montseny (Selva), UTM 45 94625 , alt. 475 m, en un bosque de Qu ercus i/ex, Q suber y Ca stanea sati va, 5-11-1 999 , leg C. Gutiérrez y M.A . Cortina , NG 991105 -6. Otras recolec ciones en la mi sma localidad: 20-9-1976 , 29-10-198 3, 25 -10-1992 Y29-11-1997.
OBSERV ACIONES. Setratadeunaespecietípicamente mediterranea, deaspectoparecidoa C. varius (Sch.:Fr.)Fr.,delqueseseparaporlosrestosdelvelo,quedejanfranjasanuliformesenelestípite, porsuhabitatbajoplanifolioso, mas raramente,jaras ( Cistus) yporlaausenciadereacciónamarilla conlasbases. C. caligatus Malençonsedistinguepor sermenosviscoso, portenerelestípite mas ornamentado,yporlasesporas,menosverrucosas.
Queremos agradecer aR.Mahiques(Quatretonda , Valencia)labibliografíaprestadaysusconsejos sobre C. tu rbinatorum. Al Or.X.Llimona(Barcelona) suayudaenladiagnosislatina.A1.M.Vidal (St.Sadurnídel ' Heura,Girona)elenvíodetrabajossobreelgénero Cortinarius enAustralia.A 1.Bouteville(Chamalières,Francia)laidentificaciónde C. tomentosus y C. umbrinoclarus ya A.Bidaud(Meyzieu, Francia)suscomentariossobre C. contractus yelenvíodebibliografía.
M.A. Cortina , A.ArrizabalagayM.Cañetehancolaboradoenlarecoleccióndelmaterial.Este trabajo se incluye enel proyecto "Biodiversitat del s Fongsde Catalunya" , del Institut d'Estudis Catalans.
BIBLIOGRAFIA
BALLARÀ,1. (1 998).- Algun s C ortinarius interessants del s Pirineu s catalan s. R evista Catalana Micol 21: 137 -]50.
BALLARÀ,1. (1 999).- Algun s C ortinarius interessants del s Pirineu s catalan s. Il. R evista Catalana Mi col. 22:47-70.
BATAILLE, F. (1911 ).- Flor e Mono graphiqu e d es C ortinaires d 'Eu rop e. Besanç on .
BATAILLE, F. (1948 ).- Les reaction s macrochimiques chez les champignon s,suivisd'indicationssurla morphologi e des spores. Reprint 1969. Biblioth eca Mycologica. Band 25. 172 pp. 1. Cramer. Lehre.
BERTAUX, A (1966 ).- Etud es M ycologiques lI.Le s Cortinai res. 136pp P Lechevalier. Pari s.
BIDAUD , A. (199 3).- Les Cortinaires (H y drocybe) à odeur iodée-vinaigrée (sec tion Duracini Kühn er & Romagn ex Melot ). D ocuments M ycol. 23 (90): 25-47.
BIDAUD, A. , MOENNE-LOCCOZ, P. & P. REUMAUX (1994b ).- Atla s d es Cortinaires. Clé gén érale d esso us-genres, secti ons, sous-sections e tserie s. Ed. Fed. Myco1. Dauphiné-Savoi e. Annec y-S eynod. Franc e.
BIDAUD , A. , MOENNE-LOCCOZ, P. , REUMAUX , P. & R HENRY (1992 ).- Atla s d es Cortinaires. Par s IV. Ed. Fed. Myco1. Dauphiné-Savoi e. Annecy-Seynod. France.
Fig.3. a) C. tomentosus (NG 991021-16); b)C. turbinatorum (SCM3809B, Holotypusy; e)C. umbrinoclarus (NG 991021-7); d)C. variiformis (NG 991105-6).
BIDAUD , A. , MOENNE-LOCCOZ, P. , REUMAUX , P &R. HENRY (199 3 ).- A tlasd es C ortina ir es. Par s V. Ed.Fed. Mycol. Daup hiné-Savoie. Ann ecy-Seynod. France.
BIDAUD , A ., MOENNE-LOCCOZ, P. , REUMAUX , P.&R. HENRY (l 994a ) .- A tlasd esCo rtinaires. ParsVI. E d Fed. M ycol. Daup hin é-Savoie. Ann ecy -Seynod. Fran ce.
BIDAUD , A. , MOENNE-LOCCOZ, P ., REUMAUX , P.&R HENRY (1 995).- At lasd esCo rtinaires .Par s VII. E d.Fed. Mycol. Daup hiné-Savoi e. Annecy -Seynod, France.
BIDAUD , A , MOENNE-LOCCOZ, P. , REUMAUX , P.&R HENRY (1996 ) - A tlasd es C ortinaires. Par s VIII. E d.Fed. M ycol. Daup hiné-Savoie. Annec y-Seynod. France.
BIDAUD , A. , MOENNE-LOCCOZ, P , REUM AUX , P.&R HENR Y(1999).- A tlasd esCo rtina i res. Pars IX. Ed. Fed. M ycol. Daup hiné-Savoie. Annec y-S eynod. France
BON , M.& F. TRESCOL ( 1988) - Quelques taxon s nouveaux de sc hênaies vertes,pub escenteso uth ermophile s. D o cum ents M ycol. 19 (73):36.
BON , M. ( 1975).- A garicales delac óte atlantique françai se. Do cuments M ycol. 5 ( 17 ): 1-40.
BON , M. (1986 ).- Fun gorum rari orum ic onesc oloratae.Par s XVtC ortinarius). 1.Cr amer. B erlin - S tuttgart. pp 1-25 , pI. 113-120, fig. 1-4
BON , M (1987 ). - E speces rar es ou c ritiquesetudi ées au x Iv èmes journées duC ortinaire. D ocuments M yc ol. 17 (68 ): 17-22.
BON , M .( 1992 ).- Agaricom ycetes Mediterranéens ouM éridion aux. Do cuments M y c ol. 22(85) : 5 1-62.
BRANDRUD ,T .E.&E. BENDIKSEN ( 1985).-The Cortinariu s florao f Qu er cu s i/ex fore sts atM allorca(Spain). Ag arica6 (1 2): 90 -103.
BRANDRUD ,T. E. ( 1996).- C ortinarius s ubgenus Phl egmacium sec tion Phl egma ciu m in E urope.De scriptive part Edinb. J B ot 5 3(3) : 33 1-400.
BRANDRUD , T .E., LINDSTROM , H ., MARKLUND , H. , M ELOT, 1. & S MUSKOS (1990 ) .- Co rtinariu s.F lora Ph otograph ica. Vol. I Co rtinarius HB. Matfors. Swed en.
BRANDRUD , T .E., LINDSTROM , H. , MAR KLUND , H ., M ELOT, 1. & S. MUSKOS (199 2). - Co rtinarius. F lora Ph o tographica. Vol. 11. C ortinariu s HB. Matfors. Sweden
BRANDRUD , T.E. , LINDSTROM , H ., MARKLUND , H. , M ELOT, 1. & S.M USKOS ( 1994 ).- Co rtinarius. F lora Ph otograph ica. Vol. I/I. Co rtinarius HB Matfors. S weden.
BRANDRUD , T .E. , LINDSTROM , H. , MARKLUND , H ., M ELOT , 1. & S M USKOS ( 1998 ).- Co rtinarius. Flora Ph otograph ica. Vol. I V. C ortinariu s HB Matfors. Sw eden.
BRITZELMAYR , M. (1 899).-R evision d er Diagno senzuden vonM.Brit zelmayra ufgestelltenH ymenomyceten -Art en, IV Bot. C entralb l. LXXX: 57 -66 ,116-126
CADIÑANOS , 1.A.(1998 ).- Cita s br eves d e Cortinarius y otro sgé neros e n e lN orte d e laPenínsula Ibérica (I) Belarra14-15: 19-40.
C HEV ASSUT, G.& F. TRESCOL ( 1986 ).- Unnouv eau Phl egmacium sca uri iCo rtinariusaurili ci si a bondantd an s lac hênaie ve rtem éditerranéenne fran çaise ( Quercetumilicisga lloprovinciale i.D ocum ent s M y col. 16 (63-64):67 -74.
CHEV ASSUT, G.&R. HENRY (1978 ).- Cortinaires nouv eauxo urares d e larégion Lan guedoc-C évennes (I è reNote). D ocuments M ycol. 8 (32) :1-74.
CH EV ASSUT ,G. &R .HENRY (1982 ).- Cortin aires nou veaux o u rar es d e la région Lan guedoc-Cévennes(2è meN ote ). D o cum ents M ycol 12(47):1-86.
CHEV ASSUT, G.( 1983).- F lored es C ortina ir es d e la region Lan guedoc- Cévenn es, So ciété d 'Horti cultureetd 'Hi stoire N aturelle d e l'Hérault. S ection M ycologique. 5 2 pp. + 20pI.
CHEYPE, J L. ( 1997).-Not e s critiquess urles Cortinaires dela sé rie ophiopu s Peck (= rufoalbus Kühn. ). D ocuments M yc ol. 27 (106 ): 11-20.
CONSIGLIO , G. ( 1996).- Co rtinarius c atharinae sp.no v Ri vista di Micol. 39(3 ) :195-200.
C ONSIGLIO , G .( 1997).-C ontributo ala c onoscenzad ei macromic eti d elIaE milia-Romagna. VIT G enere Co rtinariu s. Part e quarta Rivista diMi col. 4 0 (2) :159-17 4.
FRIES ,E .M. ( 1818).- Ob servationes M ycologicae. Voll/ Hafni ae.
FRIES ,E .M. ( 1838).- Epi crisis S yst ematis Myco logici. Up saliae.
FRIES , E.M. (1874 ).- Hym enomycetes Europa ei,s iveEp ycriseos Systematis M y cologici.E ditio a ltera. U p saliae.
GARCÍA BON A, L.M.(199 4).- El gé nero Co rtinarius e nEu ska lherria. C uaderno s d e s ecció n C ien c ia s Na turales 10:9-229. S oc. d eEs tudiosVa scos. Don ostia.
GARNIER , G (1 991 ). - Bibli ograph iedesCo rtinaires. V ol. 1: A-C , pago 1-182. V ol.2 :D -O, p ago 1-274 Féd. M ycol. Dauphin é-Savoie.
GARNIER , G.(199 2).- Bibli o graphi e d es C ortinaires. Vol. 3 :P -Z, pago 1-292 Féd.M ycol. Dauphiné-Savoie.
GASPARINI , B. (1994 ).- U nritro vamento in ambiente mediterraneo. C ortinarius aurili cis Ch evassu t etTr escol. R ivista di Mi c o/. 3 7 (3) : 23 1-236.
Cortinarius totnentosus Roh. Henr y e x Roh Henry
Cortinarius umbrinoclarus Rob H enry
GRGURINOVIC, C.A. (1997).- Larger [un gi of S outh Au stralia. Th e Botan ic Gard ensof Ad elaide andStat e H erbarium and Th e Flora andFaunaof SouthAu stralia Handbook s C ommittee. pp 141-176.
GUTIÉRREZ, C &R. MAHIQUES (2000).- Contribución al estudiod elgé nero Co rtinarius enC atalunya. I. Butll S oc. Micol. Valenciana 4-5 : 6 3-86.
HENRY , R. (1935).- É tuded e qu elques Cortinaires dugroupedes Sc auri. Deu xes pécesnouvell es. Bull.S oc. M ycol.F rance 51 (1) : 34-101 + pI. 1-2.
HENRY , R.(19 39).- Suit eet complément àl' étude de s Phl egmacia. Bull. Soc .M y col.F rance 55 (2): 166-195.
HENRY , R.(19 44).- Qu elqueses pècesrare s ounou vellesdela flore françai se. Cortinaires. Bull.S oc. M ycol. Fr ance 60 (1): 64 -78.
HENRY, R . (1951 ).- Le s S cauri. Bull.So c. M ycol. Fran ce 67 (3) :225 -322.
HENRY , R.(1955 ).- Re vision d es Cortinaires: Étuded 'espèces appartenant au x di vers groupe s d es Hydrot élamoniaset d es Hydrocyb es finniore s. Bull.So c. M ycol. Fran ce 71 (3):202 -263.
HENRY , R. (1958).-Suit e al' étude de s Cortinaires. Bull.So c. M ycol. Fra nce 74 (3) : 249-361.
HENRY, R.(197 0" 1969").- É tudeprovi soire de s Hydrocybes à piedatténu é à lab ase. Legroup e dura cinus. Bull S oc. M ycol. F rance 75 (4): 385-449
HENRY , R. (1983).- Cortinaires rare s ounouveaux. Bull.S oc. M ycol. Fra nce 99 (1) : 5 -9 2.
HENRY, R.(1984 ).- Cortinaires rare s ou nouveaux (suite). Bull.S oc. M ycol.F rance 100(1) : 1-45
HENRY, R. (1 986).-Suit e al 'étude de s Cortinaires. Bull.So c. M ycol. Fra nce 102(1): 19-96.
HENRY, R (1991 ).- Cortinarius sous-genre Phl egmoloma , subg.no v D ocuments M ycol. 2 1 (83):40
HENRY , R (1995 ).- Cortinaires rare s ounouveaux. Do cuments M yco l. 25 (97):4 1-60.
KÜHNER , R. & H. ROMAGNESr (1978 ).- Flor e Analytique d esC hampignonsSu périeurs. Ma sson. Pari s. 556pp
MAHIQUES , R. & A.FAVRE(1999 ).- C ortinarius olidoamaru s var valentinus var. no v. Bull.F éd. M yc. Dauphin é-Savoie 155:19-22.
MAHIQUES , R.&A. ORTEGA (1997 ).- Co rtinarius delaFontRojad 'Alcoi. Bu tll etí So c. Mic ol. Val enciana 3:77 -157.
MAHIQUES , R. ,G ARCÍA,F. , CONCA, A , BURGUETE, A. & R. APARIcr (1999).- B olets d e laVall d 'Albaida (v olum 11) i d 'altr esc omarques valencianes. Cai xa d 'E stalvis d 'Ontinyent. 2 05 p p
MAIRE, R (1911 ).- Note s critiqu essurquelque s champignon s récolt és pendant lasess iond e Grenobl e-Annecy d e la Soci été M ycologique d e Fran ce(sept.-octobre1910 ). Bull.S oc. M ycol.F rance 27 (4) :40 3-452.
MALENÇON , G. & R. BERTAULT (1970 ).- Flor e d eschampignon s sup érieursduM aroc - I. Fa culté d es Sciences, R abat. 601pp
MARCHAND , A (1982 ).- Champignons du Nord e tduMidi Le s C ortinaires. V ol. 7.Soc My co logiqu e d es Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan.275pp.
MARCHAND , A. (1 983).- Champignonsd uN orde tduMidi.Le s C orti naires({in). Vol.8.Soc . Myc ologique d es Pyrénées Méditerran éennes. Perpignan.278pp.
MAY , T.W.&A.E. WOOD (1997).- Fun giofAu stralia. Volume2A Au stralian Biologi cal R esources Study Canb erra.
M ELOT,1. (1987 ).- Contribution al' étude dugenre Cortinariu s (II) D ocuments M ycol. 17 (68):65 -73.
M ELaT, 1.(1990 ).- Unec1assification dugenre Cortinariu s (pers. ) S .F. Gray D ocuments M ycol. 2 0 (80):4 3-59.
MOENNE-LOCCOZ, P ., REUMAUX , P . & R . HENRY (1990 ).-Atlas d esCo rtinaires.P ars lI. Ed.Fed. My col. DauphinéSa voie. Annecy -Seynod. Franc e.
MOENNE-LOCCOZ, P ., REUMAUX , P & R. HENRY (1991). - Atlas d esCo rtina ires. P ars III Ed Fed.My col. DauphinéSa voie. Annecy -Seynod. France.
MOSER , M. (1960).- Di e Gattun g Phl egmacium (SchleimkOpfe). Di e Pil ze Mi tteleuropas. Band IV. Juliu s Klinkhardt.B ad H eilbrunn. 440pp.
ORTEGA, A & R. MAHIQUES (1995).- Contribución alestudio d el género C ortinarius enE spaña Peninsular. Ipart e. Cry ptogamie,M y col. 16 (4): 243-275.
ORTON , P .D (19 55).- Thegenu s Cortinariu s. I. M yxa cium and Phl egmacium Th e Natu ralist, suppl.:1-80. London & Hull.
QUÉLET, L. (1 872).- Les Champignons duJura e td es Vosges. Asher.
QUÉLET, L. (1 888).- F loreMyc ologique d e laFran cee td es pa yslimitrophes. O ctave Doin , Pari s.
RAMM , E.(1995 ).- Note ssur quelques Phlegmacia duNord-E st dela France. D ocuments M ycol. 25 (97):61-69.
Este catalogo esel tercera q uepublicamossobrelamicof1ora deesta area geogràfica,(Rocabruna et Tabarés1988 y 1991).enla cualllevamos recolecta das eidentificadas 767especiesfúngicas,hastala fecha.Laszonasde recolección serelacionan y detallanen ellistado quesigue:
1.-ValledeSta.Fey P lade l'Espinalb. 31TDG5524y5525.Alt.1.100-1.200m.Àreapotencialdel Fagion sylvaticae, conhayedoacidófilodesuelosprofundos,con Ilex aqutfolium y algunasplantacionesde coníferas.
7.- La CostadelMontseny-Fontmartina.31TDG5122.Alt.700-800m.Area potencià.l del Quercetum mediterraneo-montanum, conplantacionesdeconíferasomamentalesenlazonadel arboretum.
Hemo s ordenadolo s ascomicetes porordenalfabéticodelo s géneros ye species, ylo s ba sidiomicetes alfabéticamente dentrodegrandesgrupos.Todaslasrecoleccione s hansidoefectuadaspornosotros, e xceptola s que seindicancon e lLeg.corre spondien te ,c uyaaportaciónagradecemo s. Deunagran partedeelIas, di sponemos dediapositivasydetoda s ellasdematerial seco,conelnúmeroderegi stro indicadoenelherbariodelaSocietatCatalanade Micología, endonde sepuedencon sultar, lo s ejemplare s te stigo. Enelca so dela s e species quehansido publicadas enlacolección " Boletsde Catalunya " oporno sotros mismos, enotra s public aciones, citamos eltrabajoenqueaparecen.
ASCOMYCETES
Cheilymenia vitellina (Per s.: Fr.)Dennis
E ntrerestos herbaceosy tierra d e ha ya Loc 1.04 - 11-1998.Herb SCM-739A Clausenomyces praxinulus (Karst. ) Kart
So brerestos leñosos mu y d egradados d e Pinu s sylvestris y Fa gussy lvatica. Loc. I .3 1.05. 93. H erb. SCM-524A. Creopus gelatinosus (Tade:Fr.)Link
So brem adera rnuerta d e Fag us sylvatica. Loc. I 08 -09-1991. Herb. SCM -467 A B ol. C atalunya , núm 909 Discina leucoxhanta Bres.
So bretierrade hayedo. Loc I 10-04-1994. Herb. SCM -609A. Disciotisvenosa (Pers.) Baud.
Bajoce dros Loc 4. 12-09-1998. SCM 82 6A.B ol. Cat alunya, n úm.5 16. Elaphomyces muricatus Fr.
B ajo hayas. Loc. I.10-11-1993. Herb. SCM -55I A B ol. C atalunya, núm .460. Helvella queletii Bre s.
E ntre acículasdeco níferas o mamentales. Loc 4 05 -05-1996. Herb SCM-66IA. Bo l. Ca talunya,núm 27 4. Hypocrea rufa (Pers.:Fr.)Fr.
Sobr e restovege tales, e nunaplantación de Pinu ssy lvestris. Loc. I 0 2-03-1996. Herb. SCM - 675A. Macroscyphus macropus Pers.exS.F.Gray.
Bajo hayasy p íceas. Loc I 17-06-19899. H erb. SCM -354A Mitrophora semilibera (DC:Fr.)Lév.
E nbosque d e ribera,e ntrela hi erba, baj oa rces yc hopos. Loc 4 14-05-1998. Herb. SCM -72I A Bol.C atalunya,núm .838 Nectria episphaeria (Tade:Fr.)Fr.
E n co rtezade m adera ind eterminada,sobrepirenomicetes. Loc I l 11-11-1995. H erb. SCM 591 A Octospora roxheimi Denni s etItzerott
So bre Fun aria hygrometrica, e n zonaqu emada. Loc 5.16-03-1996. Herb.SC M-664 A. Otidea concinna (Pers. ) Sacc.
Baj oco n íferas.Loc. 4.15-03-2000. SCM -827 A Bol.Cat alunya, nú m.7 87. Otidea umbrina (Per s.) Cooke
Bajo planifolios,entre restosd e mad era. Loc.2. 10-11-1987. Herb SCM- 1 14A. Pezizagerardii Cooke
E n e lmargen d e un senderode b osque. Loc 5.10-09-1999.He rb.S CM-758A. Phaeohelotium monticola (Berk.)Dennis
Sobre m adera d e C orylusave llana.Loc 4. 22- 12-2000.Herb.828A. Plicaria trachycarpa (Currey) Baud. inBull.
E n ca rbonerad e bosque. Loc. 5. 05 -03-1999. Herb. SCM-61 OA. Sowerbyella rhenana Qué1.
E ntre ortigas, e nm argen d eca mino.Loc.4 .28-09-1999. H erb.SCM-774A. B ol.Ca talunya,núm 152.
Macizo del Montseny: Mapa delas localidades prospectadas
BASIDIÜMICETES
HETERüBASIDIüMICETES
Guepiniopsis buccina (Pers.:Fr.) Kennedy
Sobr e maderadeencina. Loc 5.08 -07-1997. Herb. SCM -3277B.(Bol.Catalun ya, núm 67 3). Le g. R.Mont serrat.
B ajo plani folios. Loc 6. 0 1-10-1991.Herb.SCM - 1542B.Bol.C atalunya , núm 949. Xerocomus moravicus (Vacek) Herink
Bajo encinasy castaños. Loc 5. 24 -09-1998.He rb. SCM - 3449B Xerocomus ripariellus Redeuilh (= Bolete llus cat alaunicus Poder, G. Moreno, A Rocabruna etM. Tabarés)
Asociadoa planifoli os de Rib era (Alnus,Populu s). Loc. 5.06 -10-1994,02- 09- 1995Y 2 8-06-1997.Herb. SCM325 9B, 32 72B Y327 8B.R ev. C atalana de Mi cologia2 3.2001.
Cheilymenia vitel/illa (Pers.:Fr.)Dennis
Phaeohelotium monticola (Berk)Denni s
AGARICALES
Agaricus essettei Bon (= A. abruptibulbus) ss Lange , Essette)
Bajo Pi ceaa bies. Loc 8.10-11-1993. H erb. SCM-2351B.
Agaricus romagnesii Wasser
Entr e lahi erba, bajo planifolios. Loc.8.11-09 -1993. Herb. SCM-2 293B.
Agaricus semotus Fr.
Bajo c oníferas.Lo c 1. 23 -06-1995 H erb. SCM 2516B.
Agrocybe pediades (Fr.:Fr.) Fayod
Margenes d e caminos h erbosos. Loc.6 12-05-1994. Herb. SCM-2423B.
Amanita vittadini (Mor.)Vitt.
En el marg en d e un campo d ec ultivo.Loc.5.0 1-09 -2000 Bol. C atalu nya, núm .20 6. Baeospora myosura (Fr.:Fr.) Singer
Bajocedro s yotra s coníferas omamentales. Loc. 7 3 1-05- 1998. Herb.SCM -3420B. Hohenbuehelia myxotrichia (Lév.)Sin ger
Sobremad era muertade p lanifolio s. Loc. 5. 05-05-1992. Herb.SCM -3897B. Hohenbuehelia spatulina Hu ijsman
Sobr e tronco s muerto s dep lanifolio s. Loc. 5.16-03-]996. Herb.SCM2873B. Hygrocybe pseudoconica L ange (== H. nigrescens (Quél.) K ühner. ssauct)
Entr e lahierba. Loc. 6. 16 -06-1990.Herb . SCM- 1395B. Hygrophorus marzuolu s (Fr.:Fr) B res.
Bajo Pinu ssilves tris. Loc 13. 21 -03-1993. Herb. SCM -2097B. Bol. Catalunya, núm.471. Hygrophorus poetarum H eim
Bajohaya s. Loc1.23-09 -1995. Herb.SCM -2582B.
Inocybe calospora Qu él.
Juntoaunriachuelo , bajoencina s. Loc 5.28 -06-1997. Herb.SCM -2586B.
OB SERV ACIONES. E specie inconfundibl e micro scópicamente por susbellasesporascubi ertas deaguijones cilíndrico s. Macro scópicamente, tiene un sombrerode2- 3cm , decolorpardorojizo , cubiertoporpequ eñasescamasfibrilosaserizadas. Pie del mi smo colorqu ee l sombrero,a lgo ma s claraenlapart esuperiorycubierto , a l principioporunapruínablanc a.
Inocybe cookei B res.
Bajoplanifolios. Loc. l. 28 -06-1997. Herb.SCM -3289B.
Inocybe lacera (Fr. : Fr.)H umm.
Entr e lahierb a. Loc 3 .04 -07-1997. Herb.SCM -3269B.
Inocybe petiginosa (Fr. : Fr) G i1l.
Bajohaya s bajolahojara sca. Loc 1.04-09 -1993. SCM-2719B. Bol. Catalunya, núm. 6]8.
Lepiota fulvella R ea
Lu gares húmedo s enbo sque dep lanifolio s. Loc. 4.13-10-1998. Herb.SCM -3440B.
Lepiota gri seovirens Maire
En zonasherbo sas. Loc. ] 1.02 -10-1998. Herb.SCM -3393B.
B ajoencinas. Loc. 10.05-09 -1990 . H erb. SCM-1619B . Bol. Catalunya,núm . 7 44. Russula lilacea Quél.
B ajoencinas.Lo c.5 .0 2-10-1998. H erb. SCM-3391B.
GASTEROMIC ETES
Calvatia excipuliformis (Pers.) Perdeck
E n e l s uelod e bo sques d e pl anifoliosyc oníferas. Loc 2.26-10-1994.H erb. SCM-2411B. Hymenogaster vaceckii Svrcek
B ajoencinas, en suelo c arbonatado.Loc 13.28-11-1992. H erb. SCM-2144B.
Hysterangium coriaceum Hessess. 1.
Baj o P iceaab ies. Loc 7 .2 7-01-1996.H erb. SCM -2880B
Hysterangium pompholix Tul.
B ajo h ayas.Loc 6 .04-07-1994. Herb. SCM-2644B Leucogaster tozzianus (Cavara.etSacc.) Mattirolo
B ajo h ayasyabetos.Lo c 1.15-08 -1994 H erb. SCM-2658B. Octavianina asterosperma (Vitt.)O. Kuntze
B ajo h ayas.Loc 1.12-09-1997. H erb. SCM 332 0B. Phallogaster saccatus Morgan
Sob re m adera mu erta d e P iceaa bies. Loc.1.23-05-1992. H erb. SCM -2048B Bol. Catalunya, núm 589 Rhizopogon roseolus (Corda)Th.M.Fr.(= R. rubescens Tul.etC.TuL).
B ajo pin os.Loc .5. 20-03-1993.H erb.2 100B.Bol.Cat alunya, núm.54 3. Rhizopogon villosulus Zeller s. 1.
B ajo P seudosuga d ouglasii. Loc7 .20-02-1993 H erb. SCM-2271B. Scleroderma citrinum Pers.
B ajo h ayas,e nterreno arenoso. Loc1.15-07 -1995. H erb. SCM -2 540B. Sclerogaster compactus (Tul.)Sacc.
B ajo P iceaabies. Loc. 1.0 3-05-1992. H erb.3901B.
AGRADECIMIENTOS
Queremo s agradecer alDr. 1. Llistosella (Dep. Biologia vegetal , Uni v. De Barcelona) la identificación de La ctarius rubro cinctus Fr. , aJ.Carbó (Torroella deMongrí)porla identificación de Entol oma p seudocoelestinum Arnolds,yanuestras respectivas esposas, R. Montserrat yA. Martíne z, por suvalio sa colaboración eneltrabajodecampo.Esta aportación seincluyeenelproye cto "Biodiversitat Micològica de Catalunya", de l'Institut d 'Estudi s Catalans.
BIBLIOGRAFIA
B ELLÚ,F. & LANZONI, G. (1988). Le ucoagaricus ionidicolor.Ri vista d e Mi cologia 3 1 (3-4) :107 Tr ento. BOLÒS , de O. (1 983).La ve getaciónd el Montseny. Diputació d e Bar celona. Servei d e Par cs N aturals.
BO N, M. (1 981).Cl é Monographiqu e d es Lepiota. D ocuments mycologiques, 11 (43).
BREITENBACH, 1. et. KRÀNZLIN , F. (1 981-1995),Torn e l a N , Champignons d e Su isse. Luc erne.
C ANDUSSO,M .e t LANZüNI. G. (1 990).Fun giE uropaei. Lepiota. s j. Saronno
C OURTEC rnSSE,R .et - DUHEM , B. (1994). Guid e d es Champ ignons de Fran ceetd 'Europe. Lau sanne. GIRBAL, 1. (1986).Fon gs d el Montseny.E l patrimoni biol ògic d el Montseny. Diputació d e Bar celona.Ca tàlegsd e Florai Fa una 1. 12-30. B arcelona.
JüuCH , W . 1984). Guid aa liad eterminazione d ei fun ghi. Vol 2°.Tr ento. 597p .
LLISTOSELLA, 1. ( 1997).Ru ssulals de Catalunya iles ille s Balears. T esi D octoral inédit a.U niversitatd e Bar celona.
MARTIN , M.P.(1996 ). Th ege nus Rh izopogon in Europe . Soci etat C atalana de M icologia.E d. Es pecials.Volumn° 5 . Bar celona.
MONTECCHI, A.et LAZZARI, G. ( 1993)Atlante fotografico difu ngi ipo gei. Ass. Mi c. Br esadola. Tr ento.
MOSER , M.(1 980) Guida aladeterminacione deifungi.Vol.l°.Tr ento. p . 565 . NOORDELOOS, M .E. (199 2). Fungi Europaei. Entoloma s j.Saron no p 760
REDEUILH , G (1997 ). X erocomus ripari ellus (sp.Nov .) Doc Myc ol. 2 6(104 ):30-31.
ROCABRUNA , A.et TABARÉS , M. ( 1988).Ap ortación alconoci mi ento d e los hon gos d el m acizo m ontañoso d el M ontseny (Catalunya). Butt.S oc.Ca t.Mi col. 12,2 5-53. Barcelona.
ROCABRUNA , A .etT ABARÉs , M.(1991 ). Aportación al c onoci m ientode los hon gos del m acizo mo ntañ oso d el Montseny (Catalunya).Il. Butt.S oc.Cat. Micol. 77 -86. Barc elona.
SOCIETAT CATALANA D E MICOLOGIA (198 2-2000)" Boletsd e C atalunya" Col-leccions l a XIX 9 50.
Vll.A , 1 et ROCABRUNA , A .(1996). A port ación al gé nero C op rin u s P ers.e nC atalunya. II. R evistaCa talanad e Mi cologia 19:7 3-90. Barcelona
VIDAL, 1.M.et Vll.A ,1. (1 994). Algune s hongos hipo geos de Ando rra. Butll. Soc.Ca t. Mico l. 16-17.213-220. B arcelona.
LESIONS I ESTRUCTURES FÚNGIQUES EN ARBUSTOS ESPONTANIS DECATALUNYA.
I.
SOBRE FULLES I BRANQUILLONS D'ARBUTUS UNEDO
M. MUNTAÑOLA-CVETKOVIé, P.HOYO i X. LLIMONA
Universitat de Barcelona, Facultatde Biologia, Av. Diagonal 645 , 08028 Barcelona, E spanya E -mail: mmunta@porthos.bio.ub.es
SUMMARY. Lesions and fonga! structures onwild shrubs of Catalonia. I. Onleaves and twigsof Arbutus unedo. Descriptionsandillustrationsaregivenofdifferenttypesoflesionsobservedonleaves of Arbutusunedo collectedin10sitesofCataloniasinceOct.1994.Thedateandcollectingsites, identityofthecausativeagentsandfrequencyofeach ofthem areindicated. Septoria unedinis wasfound tobetheespeciesmostfrequentamongthesixthatwereidentified Inthelesionsshowingpycnidialor ascomatalcavities, thepresenceorabsenceoffertileelementsintothecavitiesisnoted.Fungal population s invadinglateronthementioned substrates,senescentordead , areidentified.
KEY WüRDS: Arbutu s unedo, Leaflesions, Para sitic and saprotrophic fungi , Ascomycetes, Mitosporic Fungi , Iconography.
RESUMEN. Lesiones y estructuras fúngicasen arbustos silvestresde Cataluña. I. Sobre hojas y rami tasde Arbutus unedo. Sedescribeneilustrandiversostiposdelesionespresentesenhojasde Arbutusunedo recogidasen10localidadesdeCataluña , desdeoctubrede1994.Seindicanfechasy lugaresderecolección, identidaddelosagentescausales ylamayoromenorfrecuenciadecadauno. Septoria unedinis resultóserlaespecie mas frecuenteentrelasseisidentificadas Enlaslesiones con cavidadespicnidialesoascomaticas, sehaceconstarlapresenciaoausenciadeelementosfértiles.Se identificanlaspoblacionesfúngicasque,conposterioridadalataquedelos parasites, aparecencomo oportunistasosaprotróficas.
P ALABRAS CLAVE: Arbutu s unedo, Lesiones foliare s, Hongo s par àsites y saprotróficos , A scomicetes, Hongo s mito spóricos, Iconografía RESUM. Es descriueni il-lustren diverseslesions presentsenfullesibranquillons d 'Arbutus unedo recollidesen10localitatsdeCatalunyadesde l'octubre de1994. S'indiquen datesillocsde recol-lecci ó, identitatdelsagentscausalsilamajoromenorfreqüènciadecadaund'ells. Septoria unedinis resulta ésser l'e spècie més freqüententreles sisquehanestatidentificades.Enleslesionsenques 'observen cavitatspicnidials oascomàtiques es faconstarlapresènciaoabsènciadeconidisod 'ascòspores. S 'identifiquen les poblacion s fúngiques queapareixenposteriormental 'atac dels paràsits,sobrefulla marcescent omorta.
PARAULES CLAU: Arbutu s unedo, Le sions foliar s, Fong s parà sits i saprotròfic s, A scomicets, Fon gs mito spòrics, Iconografia.
INTRODUCCIÓ
Lesfullesiels branquillons de molts arbustos espontanis de Catalunya apareixen sovint amb lesions y estructures fúngiques d'aspectes diferents. Alguns dels fongs involucrats en aquests fenòmens de parasitisme ode saprotròfia han estat ja estudiats dins gel marc del Programa sobre Biodiversitat Micològica de Catalunya (MUNTANÜLA-CVETKÜVIC etal., 1996, 1997a, b , e; 1998a, b; 1999a, b , e) ; però es tracta principalment d 'estudis dedicats sobretot als caràcters microscòpics dels deuteromicets , ipocal reconeixement devisu deles lesions que causen els que són paràsits. Jaque aquest reconeixement éssens dubte útilenles identificacions de camp, hem emprès la tasca de descriure i il-lustrar elstipusde lesions i estructures d'origen fúngic quees poden trobar en plantes molt corrents a Catalunya, ique anirem tractant en treballs successius.
: 37-45;2001.
La present publicació és dedicada a l'arboç (Arbutus unedo L. ), una ericàcia abundant enmàquie s i a lzinarsdeles comarque s mediterr ànies, raraals Pirineu s iale s terre s mediterrànies mé sseques (BOLOS & VIGO , 1990 ; BOLOS e t ,al. , 1990 ). Ladi stribució d 'A. un edo a Catalunya h a fet l 'objecte d 'e studis corològic s (BOLOS & ROMO , 1991 ),i DOMINGUEZ-LOZANO & MARTINEZ-ATIENZO ( 1993)hanreferitla seva distribució aE spanya. Degu t al seu caràcter microtròfic , aque st arbust perennifoli és objecte d 'estudis enle s cièncie s del sòlialtre s, itambéhoé s de s de l punt devi sta ecològic , pelseu percentatge rela tivament alt (75%)de supervivència,ipelbaix coeficient de variació del s rebrot s, de sprés del s incendi s(LOPEZ-SORIA & CASTELL, 1992 ). En fulle svivesomorte s, itambéenel s branquillon s d ' aque sta planta,apareixenle sions i es tructures, amba spectes mé s omeny s característic s, que poden indi car la sevaetiolo gia. M algrat queles ob servacion s de camp , amblalupa , revelen sovintlapr esència d 'e structure s que podrien é sser conidiome s de celomicets, obé periteci s, enmolt s c a sos nom és l 'examen delcon tingut d 'aque stes e structure s permet la identificació seguradel s fong s quele s produei xen.
L 'any 1996 , entreel s re sultats obtinguts ene studiar elmateri al recol -lectat endi verses localitats d e Cat alunya , feiem con star(MUNTANOLA-CVETKOVIC et a l., 1996 ) que " ma lg ratla p erceptible pre sència de picnidi s negre ssobrele sions enfulle s de B upleurum, Buxus i Ru scus , nofoupo ssible obtenir conidi s nide sprés d 'haver mantingut el material durant un s die s en cambra humida", ique ai xòsemblavaind icar" una estacionalitat enla producció d 'e structure s fèrtil s, qu e caldria teniren compte enpro speccions ulteriors". Aque sta observació sembla ser vàlida tamb ée nelca s d 'altre s ho stes. L 'ab sència deconidi s enel s picnidi s que trobà vem enun c ert nombre demo stres queen s anaven arribant en s de cidiren ainve stigarsie s podia de scobrir unfactor determinant enla produc ció de conidiomes picnidial s, pre sència deconidi s en e l seu interior i sortidad 'aque stsa l'e xterior.E n algun s celomicets, l 'e stat picnídic apareix durant la primavera il 'e stiu,és adir , durant e l període vegetatiu o mésactiudela planta ho ste ; l 'e stat teleomòrfic es formaala tardor ,sotael s tei xits del càmbium dela planta para sitada; allí hiverna, i t:n arribar la primavera següent , toma aaparèi xer l 'estat anamòrfic (MUNTANOLA-CVETKOVIC etal. , 1989 ). Enaltre s ca sos, el s picnidi s no germinen sinohanpa ssat elfreddel 'hivern (K ULIK,1984 ).
La fenologia ielci cle de vidad 'aque sts fong s, així com l 'aspecte m acroscòpic dele salteracionsqu e c ausen enel substrat,l 'aparició dele s e structure s de reproduc ció, ienquinmom ent aque stessón fèrtil s(ésadir , e sporulen o conserven espore s madure s) són dade s importants, juntament amble s d e l 'ecologia. Un s conei xements proupreci sos, documentats ambmolte s recol-leccions, sobrela biologia d 'aque sts fong s enlanatura , hande servirper facilitar la seva localització i identific ació a proximada e nelcamp durant le s pro speccion ssobrela bi odiversitat micològic a,ev itanto limitant la recol-Iecció repetid a demo stres d 'espèc ie s j a prou conegudes,e n fas ee stèril. Am és, comqu e les plante s e spontànies poden é sser refugid 'e spècie s fitoparàsites, 1'existència d 'aquesta informació sobremolte s d 'elle s pottenir importància econòmica. Enelca s d 'alguns celomicets, e xisteixen dad es d 'aque st tipu s, referide s aaltre s paï sos. Peròpelquefaa Catalunya ,sónmolt poque s le s informacion s di sponible ssobre fenologia dele s e structure s de reprodu cció qu ee nsfacilitin trobar-les fèrtils. En qu alsevol ca s, també é s útil comparar le s no stres dade s ambles qu e hih a public ades referent saaltres àr ees.
MATERIAL I MÈTODES
MATERIAL RECOL·LECTAT
Full es ibr anques jo ves,sobrele s qual s er a po sssible veurees tructurespi cnidials,ascomàtiques,o altr es manifestacions fúngique s, forenrecol -lectadese n d iverses èpoquesd e l 'an y,a les localitats indi cade s ala Fig.1.
LOCALITATS PROSPECTADES
El número permet loc alitzar-les enel mapa delafigura 1. Hicon sta la c omarc a, e l municipi i e l topònim mé s proper, laloc alització a la quadrícula UTM d e 10Kmd ec ostat (a laz ona 3 1T),l 'altitud ile s recol-Ieccions fete s. El símbol # serveixper abreujar la indicac ió del 'herbari(BCCMyc.MC ) aban s del número deregi stre. Seguei x ladatade recol-lecci ó i e ls recol-lectors. El número deregi stre permet accedir alalli sta de material e studiat , on s'e numeren e ls fongs detectats en c ada recol-lecció.
Elsfongsimplicatshanestatidentificatssegonsel s mètodeshabitualsenaquestabrancadela micologia,ésadir:a)observaciómacroscòpicaimicroscòpicadirectadelesmostrestotjust vingudesde l camp; ib)estudidelmaterialmantingutencambrahumidadurantdosotresdies , per estimularlaproducciód 'elements fèrtils.Entotsel s casos , es varenobtenirseccionsfines , afi d 'observar elcontingutdelesfructificacions.
RESULTATS I COMENTARIS
FONGS IDENTIFICATS
Deuteromicets , Ce 10m i cet s: Diplodia sp.(cf. unedonis Brunaud) , Pestalotiopsisguepinii (Desm.)Steyaert, Phomaunedonis Maubl., Septoriaunedinis RobergeinDesmaz.
Deuteromicets, Hi fa I s: Cercospora molleriana G.Winter
A s eo mi cet s: M ycosphaerella sp.(associatamb l'anamorf Cercospora).
RECOL·LECCIONS l IDENTIFICACIONS
Hemordenatlesmostressegonselnúmeroderegistredela col-lecci ó BCCMyc.MC,queabreugem ambelsímbol #. Al ' espèciedominant , hi hemafegitlesespèciesacompanyantsialgunesdades d 'ecologia, fenologiaiestatd 'esporulació. Lesdadesdelalocalitatielsrecol-lectors s 'han decercar alallistadelocalitatsprospectades.
#16/A , Ioc.10: Septoriaun edinis ambpoc s picnidi s fèrtils.- #16/B: Pe stalotiopsisg uepinii.- #40 , Ioc.10:lesions típiques de S. un edinis, ambpicnidi s buit s, lesions barrejade s ambles de C e rc o sp o ramoll eriana. - #40/ 2, Ioc.10:C . moll eriana amb espores. - #54 , Ioc.10: C. moll eriana, amb espores; juntament ambl 'estat teleom òrfic M ycosphaerella iamb Diplodia sp. (cf. un edonis) i Pestal otiopsis guepinii - #67 , Ioc.10:C. moll eriana, ambespores.- #221 , Ioc. 1: S. un edinis, ambpicnidi s fèrtils.- #439 , Ioc.5:lesions típiqu es deS un edinis, ambpicnidis buit s.- #445 , Ioc. 4: S. un edinis amblesions típique s ipicn idis buit s. -#467 , Ioc.9:S. un edinis lesions típique s, ambpicnidi s buit s.- #470 , Ioc. 3 :S un edinis lesions típique s ipicnidi s buit s, barrejatambles ion s atípique s -#514 , Ioc.8:S un edinis ambmoltpocs picnidi s fèrtils. -#520 , Ioc.8:S. un edinis lesions típique s, ambpicnidis buit s, barrejat amb Phomaun edonis. - #5 24, Ioc 2: S un edinis picnidi s fèrtils. -#527 , Ioc.7:S unedinis picnidi s fèrtils, lesions barr ejades ambles de C ercospora. - #5 28, Ioc.8:S. une dinis, moltpoc s picnidi s fèrtils.- #529 , Ioc.10:S. unedinis lesions típique s, ambpicni di s buit s.- #5 30, Ioc. 4:C. moll eriana ambespores.- #543 , Ioc 6:S. unedinis ambpicn idis fèrtils.
LaTaula1contélesdadescomplementàriesdelmaterialestudiat (data,localitat,altitud , tipus d 'alteració, graudefertilitat).
1.Enlafaseinicialdelainfecció, petitesberruguesdecolor porpra; posteriorment,necrosidel s teixitsfoliar s afectatsiformaciódemargesquecircumdenleslesions Tipu s I: S eptoria un edinis
2.Taquesdecolorprorpra , difuses , fibril-loses, amfígenes;pústulesportadoresdeconidi s a l'anvers del s teixits afectats Tipus 11: Cercospora molleriana
Septoria unedinis Roberge inDesmaz.
Quanleslesionssónmoltjoves , semblenpetitesberrugue s decolor porpra; avegade s apareixen envoltadesperunhaloencaraverdde cèl-Iules encaravivesdelalàminafoliar , unfenomencorrent entreelsparà sits holobiotròfics,perònoentreelshemib iotròfic s, comhoésS. un edinis. Enune stat ja més avançat , leslesion s, amfígenes , de 1-3 mmdediàmetreicontornsirregulars , sovintconflueixen , s' extenenicobreixensuperfície s deformesdiverses;enenvellir , e s presentenambunmargeen relleu,decolorbruviolat , quecircumdaidelimitael s teixitscentral s necro sats, de scolorits
Taula1. Sínte si delafenologiaobservada.Dades ordenades perdiaimesde recol-lecci ó. Símbols: # = BCCMyc. MC ; Loc. = localitat , segonsFigura1illistadelocalitats prospectades; Alt. = altituden metres ; TA = Tipusdelesióoalteració , segonsclau;Espècie = fongdominant;Fertilitat: + = fèrtil , en producció d 'espores ,= estèril , ambfructificacionsimmadures , ovellesimésomenysbuides.
Data Mostra Loc.Alt.TAEspècie Fertilitat
13.01.1998 #439 5 550 I Septoria unedinis -
17.02.1991 #467 9 375 I Septoria unedinis07.04.2000 #543 6 450 I Septoria unedinis +
07.05.2000 #524 2 250 I Septoria unedinis + 21.05.1996 #527 71000 I Septoria unedinis + 29.05.1996 #221 1540 I Septoria unedinis +
30.09.1996 #529 10 300 I Septoria unedinis -
07.10.1997 #514,#520,#528 8 150 I , I , I Septoria unedinis -t- , -t- , -/+
15.10.1996 #530 4 120 II Cercospora molleriana + 04.12.1995 #16/A 10 300 I Septoria unedinis -/+
10.12.1998 #445 4120 I Septoria unedinis18.12.1995#40 10 300 I Septoria unedinis -
18.12.1995 #40/2,#54,#67 10 300 II
Cercospora molleriana +,+ ,+ 30.12.1997 #470 340 I Septoria unedinisogrisos,sobreelsquals apareixen elspicnidis.Elsconidis,quesovintsurtendelspicnidisformant cirrusblancs, corresponen al celomicet S. unedinis, les característiques microscòpiques delqual ja hem exposat enuna publicació anterior (MUNTANüLA-CVETKüVIC etal. , 1996).
COM EN TAR I S.Enles condicions ecològiques d 'aquest estudi , S. unedinis éselparàsitquehem trobatambmés freqüència sobrefulles d'A.unedo. Lesdades exposades ala Taula 1 indiquen queen elsllocsestudiatslafertilitatdels conidiomes de S. unedinis sesituaala primavera; durantlatardori l'hivern , esredueixelnombredepicnidisfèrtils , ia l'hivern gairebétotssónbuits.
Cercospora molleriana G. Winter
Taques amfígenes,d 'aproximadament 10mmdediàmetre,decolorporpra,difusesopocdefinide s, que s'extenen alespetitesnerviacions;els conidiomes delfong apareixen al 'anvers delsteixits parasitats.
COMENTARIS. Enlesmostresrecollideselsmesosd 'octubre idesembre,enels conidiomes de C. molleriana encara esveien conidiòfors ambconidisde Cercospora. Ambla poca quantitat de mostresdequè disposem amb presència d 'aquest fong,no podem treure conclusions sobrelaseva periodicitat, nilarelacióambelteleomorf,quenoméshemtrobatunavegada.Detotesmaneres , a diferència dels conidiomes del celomicet S. unedinis , enelsqualsnomés excepcionalment hemtrobat conidis ja passada latardor , enelcasde Cer cospora molleriana hemvistestromes, conidiòfors i conidisfinsitotdurantelmesdedesembre.No coneixem estudissobrelavitalitatd 'aquesta espècie , peròsíquen 'hi hamoltsdedicatsaespècies congenèriques degran importància econòmica, comho ésC. beticola , paràsitde Betavulgaris. Referint-seaaquestfong , TAKIMüTü (1923) ja establia que la durada delavitalitatdelsconidis,en atmosfera seca,potarribara16mesos , iquelesespore s poden germinar a l'època dela sembra de l'hoste comunanydesprés.Noméscalseguirla literatura actualsobreles cercòspores queavuicausengreusestrallsal 'agricultura, pertenir esment dela quantitat defactorsqueinflueixenenla variabilitat delaseva epidemiologia.
ALTRES POBLACIONS FÚNGIQUES NO TIPIFICADES.
Diplodia sp.(cf. unedonis Brunaud)
Ales col-leccions defulles d'arboç recollides al Montsià (#54)hihemvist picnidis subepidèrmics i després erumpents, amb conidis típicsdel gènere Diplodia. Lesmidesdels conidis, de 22-24 x9-10 J1m, són equiparables alesde D. unedonis mencionades per SACCARDO (1884); és,doncs, aquest tàxonelqueen aquest cas podriem utilitzar,sinofosque Saccardo menciona com a hàbitat les branques del 'hoste, mentre que nosaltres l 'hem trobat sobrefulles. SUTTON (1980), queha exposat la història del gènere Diplodia ilesd iverses interpretacions dequehaestat objecte deslaseva creació l'any 1834, insisteix enla necessitat de dedicar-li unarevisió taxonòmica, ja quemoltstàxonsforen creats basant-se enels diferents hostesi atenent moltpocaaltres paràmetres i interrelacions específiques.
Pestalotiopsis guepinii (Desm.) Steyaert
Irregularment distribuïts sobre ambdues caresdelsteixitsfoliars d'A. unedo, mortso marcescents, de les recol-leccions #16/B i #54/A,esvaren observar acèrvuls i conidis de P. guepinii, un celomicet que ja hem descrit i il-Iustrat enuna publicació anterior (MUNTAÑOLA-CVETKOVIé etal., 1996).Els acèrvuls sónmoltpetits,definsa200 um, de manera quenomésamb l'estudi de preparacions microscòpiques espot determinar la identitat d'aquest fong,que compta ambmolts sinònims iéscitat sobre diversos substrats (SUTTON, 1980; NAG RAJ,1993).
Phoma unedonis Maubl.
Enla recollccció #520 i barrejats amblesions típiques de Septoriaunedinis, eneltreballde camp s'observaren uns "puntets negres" queels exàmens fetsal laboratori demostraren que corresponien a unspocs picnidis deltipus Phoma, un gènere ambmésde 2.000 espècies, descrites sobre tot basantseen l'hoste; moltessón ubiqüis tes i saprotròfiques, totestenen conidis petits, unicel-lulars, hialins,i morfològicament poc diferenciats. Malgrat que,enel nostre cas, l'aspecte dels picnidis sobrela planta notenia característiques especials iqueels caràcters morfomètrics deles espores erenmolt pobres, iden tificàrem tentativament aquest fongamb l'epitet específic de unedonis, teninten compte elsubstrat. Fem ressaltar, però,quetotesles espècies quehanestat descrites en aquest gènere són difícils d'identificar senseteniren compte elgran nombre de referències i sinònims que existeixen, una multiplicitat queno reflecteix niles relacionsfonamentals entreelstàxons,nilesquehi pugui haver desdelpuntdevista ecològic (SUTTON, 1980). Considerem, amésamés,que,enelcasdel nostre material, elfong observat noeramésqueun oportunista, sense major importància en aquest estudi.
FONGS NO IDENTIFICATS.
Enfulles d'arboç dela rccol-lccció #453hihem observat lesionsmolt característiques deltipus"ull degall",comlesque apareixen alesfulles d'olivera causades per l'anamorf Spilocaea. Podria tractar-se d'una condició més avançada de parasitisme perpartde Septoria , peròel material disponible és insuficient perafer possible una identificació segura. Calen recol-Ieccions ulteriors per talde verificar aquesta suposició. Estanenestudi,a l'espera de disposar demillormaterialimés bibliografia, altresfongsque apareixen sobrefulles mortes i caigudes.
CONCLUSIONS
La primera conclusió que s'imposa es refereix ala limitada diversitat i quantitat de poblacions fúngiques quehemtrobat, ja sigui com a paràsites obé oportunistes o saprotròfiques, sobretot si comparem dades i resultats ambelsque hem obtingut enelcasde Buxus sempervirens (MUNTANOLA-CVETKOVIC etal., en aquest número). Això podria ser atribuïble, d'una part,a les condicions ecològiques enquecreix aquest arbusti, d'altra part,ala presència de l'arbutina enels seusteixits.El potencial antimicrobià i mutagènic de l'arbutina ésavui emprat en estudis d'identificació bioquímica i taxonòmica d'organismes tals com els aeromonads (ALDOV A etal., 1994; MUELLER &KASPER, 1996).
Le sions típique se nfulle s d 'A. un edo, cau sades per Septoria unedinis , #16 (fot.M. Muntañola).
Anver s i rever s defulle s d 'A. unedo atacade s per Cercospora molleriana , #54 (fot. A.G ómez-Bolca),
AGRAÏMENTS
AquestestudiformapartdelProgramasobreBiodiversitatMicològicadeCatalunya , de l'Institut d 'Estudis Catalans.
REFERÈNCIES
ALDOVA , E. , SCHINDLER , r, URBASKOVA , P. NEMEC , A.1994. Biochemical identificationofaeromonad s. Epidemiolo gi e-Mikrobiologi e-Imunologie, 43:55-60.
BOLÒS , O.de&VIGO , J 1990.FloradelsPai sos Catalan s. Barcino:Barcelona.
BOLÒS , O de , VIGO , L , MASALLES , R.M.&NINOT , lM. 1990. Flora manual d els Paï sos Catalan s. Pòrtic:Barcelona.
BOLÒS , O.de& ROMO , A .M. 1991.Atlascorològicdelafloravasculardel s Paï sos Catalans. ORCA, 2. In stitut d 'Estudi s Catalans , S ec. Ci en. Biol.: Barcelona.
DOMÍNGUEZ-LOZANO , F. & MARTÍNEZ-ATIEZA, F. 1993 . TheSpani sh di stribution of Arbutu s un edo L.(Ericaceae ). Bol.R eal So c. E spañola Hist.Nat S ecc. Biol. 89:135-161.
KULI.K M .M. 1984. Symptomless infection , persistence , andproductionofpycnidiainho st andnonho st plant s by Phomop sis batata e, Phomopsis phaseoli , and Phomopsis sojae , andthetaxonomicimplication s. Mycologia , 76:274-291.
LÓPEZ -SORJA, L.&CASTELL,C.1992. Comparative genetsurvivalafterfireinwoody mediterranean species O e cologiaHeidelberg, 91 : 493-499.
MUELLER , L.&KASPER , P . 1996 . Themutagenicpotentialofarbutine , anaturallyoccurring hydroquinone glyco side. Mutation R esearch, 360:291 -292.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M., VUKOJEVIC , J & MIHAlJÈEVIC , M .1989 Pathohi sto1ogy of sunflower stems attackedby Diaporth e h elianthi inYugo slavia. Canadian Joumal ol Botany, 67 : 1119-1125.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M ., LLIMONA,X. & HOYO , P.1996. Fongsmitospòrics(Deuteromicets ) delSWde Catalunya. R ev. Catalana Micol ., 19:109-138.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M.,HOYO , P & LLIMONA, X.1997a.Mé s fongsmitospòric s delesterres baixe s delSuri del 'Oest de Catalunya (Espanya). R ev. Catalana Micol. , 20:63-84.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M.,HOYO , P.& LLIMONA, X.1997b Fong s mito spòrics dels estatges montà ,subalpíialpí deCatalunya. R ev. Catalana Micol. , 20:199-212.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M. , HOYO , P.&LLIMONA,X.1997c.Nouespèciesde Periconia (Fongsmitospòrics ) de Catalunya Rev. Catalana Micol. , 20:199-212.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M.,P.HOYO&A. GÓMEZ-BOLEA 1998a Periconia fusiformis anam. sp.nov. M y cotaxon , 68:131-136
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M.&A. GÓMEZ-BOLEA. 1998b. Arborillus llimona e nov.gen . e t sp. M y cotaxon , 68:145155.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M.,P.HOYO&A. GÓMEZ-BOLEA. 1999a. Peri conia flabelllformi s anam.sp.nov. Mycotaxon,71:259-265.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M.&A. GÓMEZ-BOLEA. 1999b.Three Haplotrichum specie s recentlyfoundinCatalonia. Re v. Catalana Micol. , 22:15:22.
MUNTAÑOLA-CVETKOVIé ,M.&A. GÓMEZ-BOLEA. 1999c First recordof Rie ssia semiophora Fresen. fromSpain R ev. Catalana Mi co!., 22 : 155-157.
NAG RAl , T.R .1993. Coelomycetous anamorphs with appendage-bearing conidia. Mycological Publication s: Waterloo , Ontario , Canada.1101pp.
SACCARDO, P .A. 1884. Sylloge Fungorum Omnium Hu cusqu e Cogn ito rum. Vol.3 , Patavii;p.346.
SUTTON , B.C.1980. The Coelomycetes. FungiImperfectiwithPycnidia , AcervuliandStromata. Common wealth Mycologi cal Institute: England.696pp.
TAKIMOTO , K.1923 . Onthevitalityof C ercospora b eticola. Ann.Phytopath.Soc.Japan. I. (Re sum enanglè s).
AN INTERESTING LYCOPERDON AFFIN TO L. ERICAEUM
M.P.
MARTÍN 1 & M. JEPPSON2
1.- RealJardín Botànico , C .S.LC., Pl aza d e Murillo 2,2 8014 Madrid , Spain
ABSTRACT. An interesting Lycoperdon affinto L. ericaeum. Lycoperdon collection s recordedfrom acidic, dry, mo ssy habitat s onrocksoron sandinFenno scandia andtheNorthe astem ofSpainarehere de scribed. The se collection s areclo se to L. e ricaeum butdiffers inits protrudingo stiole andits subelastic capil1itium.
KeyWord s: Ba sidiomycotina, L ycoperdales, Spain , Swed en
RESUMEN. Uninteresante Lycoperdon afína L. e ricaeum. Sehanrecolectadobasidiomas de Lycoperdon entremu sgos enterrenos acidófilo s orenzona s areno sas enFenno scandia yenelnore ste de E spaña. Esta s recoleccione s pre sentan caracteressimilaresalo s de L. e ricaeum, perodifierenen su ostíolo prominenteyelcapilicio subelàstico.
INTRODUCTION
Intheearly1970-ies anunidentifiedspeciesof Ly coperdon withsmall subglobosetopyriform fruitbodiesgrowinginthinmosscoverongraniticrockswasdiscoveredinSouthSweden.The same specieswaslaterfoundalsoinSouthNorway , Finlandand Northeastem oftheIberianPeninsula. Recently , thesespecimenswerereexaminedtodefinethemacroscopicandmicroscopiccharacters followingthecriteria ofDEMOULIN ( 1972).ThematerialstudiediskeptmainlyinMA-Fungi , BCC andtheprivateherbariumofM.Jeppson (Ml). Observationsoftheglebaweremadeusing aHitachi S-2300SEMaccordingto MARTIN & ROCABRUNA (1988).Itisaninteresting Lycoperdon relatedto L. ericaeum and,accordingtoV.Demoulin , couldbeaformof L. niveum , ararespecie s of whichthevariabilityis unfortunatelynotsufficientlyknownatthemoment.
DEMOULIN , V.(1972 ). Le genre Lycoperdon en Europe etenAm érique duNord . Étude taxonomiqu e et Phytogéographique . Doctoral The is. Uni v, Li ège.
MARTÍN , M.P. & ROCABRUNA , A (1988 ). Ph ellorinia her culeana (pallas: Per s.) Krei sel enlos Monegros.
SÉGUY , E (1936). XXX Code Universel des couleurs. Edt.P.Lech evalier, 51pI.Pari s.
Lycoperdon sp. aff. L. ericaeum Bonorden.-A.Habitus. B Detailofperidium. C.Capill itium. D.Spores. E.Setosesphaerocystsfrommouthzone.
Fig.1
Fig 2 Lycoperdonsp. aff. L. e ricaeum Bonorden.Spore s(A,C , D , F ) and capillitium (B,E ). Coll ections BCCMPM 1606 (A,B ), M . Jeppson258 (C,O ) andM.Jepp son 540 (E, F ).
CONTRIBUCIÓN AL CONOCIMIENTO DELOS HONGOS DEL PISO ALPINO DELOS PIRINEOS DECATALUÑA.III.
J. VILA 1 , F. ESTEVE-RAVENTÓS 2, J. LLISTOSELLA3 YX. LLIMONA 3
1 - RectorUbac h, 53,àtic 2 a E -08021B arcelona.
2 - Dept. B iología Vegetal (Bot ànica), U niversidadde Alcal à E -288 71 Alcal à de H enares (M adrid).
3.- Dept. BiologiaVege tal (Bo tànica) , Fac. Bi ologia,U niv.de B arcelona. Di agonal64 5. E-08028B arcelona.
ABSTRACT Contribution totheknowledgeofthealpinefungiofthePyreneesofCatalonia.m New d atawithrecords, descriptions ordi scussions regarding 4 2species (2 Asco mycetes and 4 0 B asidiomycetesi. Fromthe speciesnewly report ed inthe area, we highlight thefol1owing: P e ziza b adia Pers.: Fr. , Cort inarius m inutulus 1. F avre, Ent olomaasprellum (Fr.)Fa yod, E .p olitojlavipes Noord el.et Lii v, Inocy bebive la Kühn er , I .so luta V elen. and La ctariussa licis-herbaceae Kühn er.
KEY WÜRDS :Ascomycetes, B as idiomycetes, a lpinebelt, Ca talonia, Sp ain.
RESUM Contribució alconeixementdelsfongsde l'estatge alpídelsPirineusde Catalunya.m E n aquestanovaaportació s'es menten,descriuen o comenten4 2espècies (2ascomicetsi 4 0 b asidiomicets). Entr e lescitadesperprimer cop a l'àrea d 'estudi, podemde stacar lessegüents: P eziza badia P ers.: Fr. , Cor tinarius minutulu s 1. Fa vre, Ent oloma a sprellum (Fr.)Fayod , E. p olitojlavipes N oordel.etLiiv, Ino cyb eb ivela Kühn er , 1. so luta Vel en. i La ctariussa licis-herbaceae Kühn er.
RESUMEN. Contribución alconocimientodeloshongosdelpisoalpinodelosPirineosde Cataluña . m. En es tanuevaaportación secitan,describen o comentan4 2especies (2ascomicetes y4 0 basidiomicetes).E ntrelasespeciespubli cadas, qu eremos destacar lassiguientes: P eziza badi a Per s.:F r., Cor tinarius minutulu s 1. F avre, Ent olomaasprellum (Fr.)Fayod , E.p olitojlavipes Noord el. etLii v, ln o cybeb ivela Kühn er, 1. so luta Velen.y La ctariussalicis-herbaceae Kühn er.
INTRODUCCIÓN
En es tater cera aportación , continuamo s lo s e studio ss obrelo s hongo s delpi so alpina catalan , iniciado s por VILA e t a l. ( 1997Y1998 ). Enelpre sente artículo hemo s incluido dato ss obreel gé nero In ocybe, d el cual se habían publicado anteriormente do s aportacione s mono gr afica s (E5 TE VE-RAVENTOS & VILA , 1997Y1998 ). El àrea dee studio seha ampliado ,c onl a pro spección d e do s nu evas lo calidad es; la primera se encuentra enla z onadelE stany deFili à, la Torre de Cabdella (PallarsJu ssà), a2210m , ypr esenta una vegetación con Sali x ret iculat a , S. h erbacea y Rhododendron [errugineum. La segunda e sta situadaenEl s E stanyets, E spot(Pallars Sobirà), a 22 40m , donde predominan D ryas o ctopetala y Sali x re ticu lata , conalgúnpiede S. h erbacea mu yaislado.Elmateriale studiadose e ncuentradepo sitado en e lherbariodel primer autor (indicadoJVG ,e nlarecolección ), en eldela U niversitatde Barcelona (BCC)yen e ldela Uni versidad de Alcal à d e H enares(AH).
ESPECIES ESTUDIADAS
Cla se ASCOMICETES
Helvella solitaria P.Kar st. =H.qu eletii Bre s.
M ATERIALESTUDIADO. GIRONA : Vall de Núri a, Qu eralbs (Ripollès), UTM 43 04694 , a lt. 23 00m , entre D ryas o etopeta la y Sa lix retusa, 10-8-1999 , leg. 1. V ila, JVG 990810-29
Pezizabadia Pers.:Fr.
MATERIALESTU DIADO. GIRONA: U1 ldeter, Setcases (Ripoll ès), UTM 4384697 , alt. 23 50 m , entre Sali x he rba eea, 7 -81999 , leg. J Lli stosell a y J Vila, JVG990807 -30 y 990807 -31.
OBSERV AC10NES. E specie poco frecuente en Cata luña, donde sóloha s ido encontrada , e spor àdicamente, enzonasde menor altitud, pero nunc aen e lpi so alpino. JAMONI ( 1997),la citay describe delpiso alpino italiano. Nuestro material coincide bienconla de scripción de e ste último autor yconla deBREITENBACH & KRANZLI N ( 1984).
Cla se BASIDIOMICETES
Bolbitius vitellinus (Pers.:Fr.)Fr.
MATERI AL ESTUDIADO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripoll ès), UTM 4 304694 , alt. 2220 m, entre D ryas oe topetala y Sali x retusa, 10-8-1999, leg. J Vil a, JVG990810-36
Clitocybecostata Kühner etRomagn.
MATERIAL ESTUD IADO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4 304694 , alt. 222 0 m, entre D ryas oe topetala , 23-7-1999, leg. 1. Vil a, JVG990723 -12.
Cortinarius delibutus Fr. f. dryadicola Ballarà et Escànez = C. del ibutus Fr.f. suratoidesss. BonetBallar à; C. illibatu s Fr. f. dryadi cola BonetBallarà nom.prov.
MATERIAL ESTUDIADO . GIRONA: Vall de Núria, Queral bs(Ripollès), UTM4 304694, alt. 222 0 m , entre D ryas oe topetala y Sali x retusa , 10-8-1999, leg. J Vila, JVG990810-19.
OBSERVACIONES. Coincidirnos plenamente con l as observac iones deBON& BALLARÀ ( 1997) Y de BALLARA & ESCANEZ (1999) , que c onsideranla s recole ccione s alpina s de C. d elibutu s como unaforma diferente deltipo , sobre todo por s ue stípite grue so y claviforme , porla robustez del basidioma yporel habitat.
Cortinarius epsomiensis
P.D.Ortonvar. alpicola Bon
NUEVAS RECO LECCIONES . GIRONA: U1ldeter, Setcases (Ripollès), UTM 43 84697, alt. 23 00 m , entre Salix h erbaeea y S. retusa, 7-8- 1999, leg. J Lli stosella y 1. Vila, AH 26768 y JVG990807 - 1
Cortinarius hinnuleus Fr. var.favreanus Bon
NUEVAS RECOLECCIONES . GIRONA: Vall de Núria, Queralbs(Ripollès ), UTM 4 304694, alt. 2220 m, entre D ryas o eto petala y Sali x retusa, 10-8-1999 , leg. J. Vila, AH 26772 YJVG990810-17.
OBSERVACIONES. Especie ya citada dela zona deE spot(Pallars Sobirà , Lleida) , bajo Salix p yrenai ca, por VILA etal. (1997). Mas informac ión se encuentra ene ste último trabajo yen JAMONI (1993).
Cortinarius laevipileus J.Favre
NUEVAS RECOLECCIONES. GIRONA: Vall de Núria, Queralb s (Ripoll ès), UTM 43 04694, alt. 2220 m , entre D ryas oetope tala y Sali x retusa, 10-8-1999, leg. 1. Vila, AH 26771 YJVG990810-25.
OBSERVACIONES. En VILA e tal. (1998) cit abamo s e staes pecie c o n el nombre de C. la e vipileus f. mi cro sporu s BonetVila nom. pro v., d eb ido a qu es us es poras e ran ma s pequeña s quela s de scrita s enla literatura. L a pre sente recolección pre senta unagran variabilidad enel tamaño esporal (9 ,2-12 x5 ,3 -7 ,2 u m)y, aunque tien e la s e spora s ma s grande s quela primera recolección (7-10x4,5 -6 urn ), no s permite a se gurar qu e C . la evipileus pre senta una hetero spori a manifie sta yque , probablemente , la primera re colección entraría dentro delrangode variación e sporal delae specie.
Cortinarius minutulus J.Favre
Píleo de hasta 25 mmde di àrnetro, convexo, a veces un poco cónico, enla madurez conun ligero umbón obtuso. Cutícula seca, lisa o laxamente fibrilosa, sobre todode joven, brillante, higrófana, de color pardo a pardo oscuro, a veces casi negruzco; al deshidratarse se vuelve mas pardorrojiza o pardo ocracea; margen con velode color amarillo ocraceo, no estriado. Làrninas adnatas o con un pequeño diente decurrente, poco densas, deun bonito color anaranjado o pardo anaranjado; arista del mismo color, irregular. Estípite cilíndrico, de hasta 35 x 4 mm,a menudo con la base un poco curvada o sinuosa; densamente cubierto por un tomento fibriloso blanquecino, que puede llegar a formar una zona anuliforme fugaz; debajo de este tomento, presenta un color muy parecido aldel píleo. Came delgada, de color pardo oscuro a pardorrojizo; olor débil, fúngico. Esporas de 7,5-9,2(9,8) x 4,8-5,7 urn, de elipsoidales a elíptico-amigdaliformes, con verrugas bajas, normalmente aisladas; de color pardo anaranjado, no muy oscuro, al microscopio. Basidios tetraspóricos, de 28-35 x 8-9urn, con contenido vacuolar abundante, fibulíferos. Cistidios no observados. Trama himenial con pigmento de color amarillo anaranjado vivo. Cutícula de estructura filamentosa, con hifas fibulíferas de hasta 10 urn de grosor; pigmento netamente incrustante y parietal. Hipocutis bien diferenciada, mas o menos pseudoparenquimatica.
MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), U1M 4304694, alt. 2220m, entre Drya s o ctopetala y Salixretusa, 10-8-1999 , leg. J Vila, AH 26769 y NG99081 0-6.
OBSERVACIONES. Nuestro material concuerda bastante bien con el descrito por FA VRE (1955) yLAMOURE (1978). Son característicos de esta especie el gran contraste que presenta el píleo, generalmente de color pardo oscuro, con las làminas de tonalidades anaranjadas, yla presencia deun abundante tomento blanquecino enel estípite. C. pulchripes J. Favre se separa por las tonalidades vinosas, muy visibles, del estípite.
Cortinarius paleiferus Svrcek
MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès) , U1M 4384697, alt. 2350m, entre Salixh erbacea, 7 -81999, leg. 1. Llistosella y J. Vila, AH 26773 YNG990807 -14.
OBSERVACIONES. Nuestro material tiene un olor cedrioide (parecido aldela madera de cedro), diferente al olor de gerani o (Pelargonium) descrito por LAMOURE (1986 , 1991) o BON (1992). Aún así, los otros caracteres parecen coincidir bien con las descripciones consu1tadas, sobre todo por la presencia de abundantes pequeñas escamas enel píleo, un caràcter poco frecuente entre los Telamonia alpinos. C. caesionigrellus Lamoure, bastante próximo, se separa por la ausencia de escami tasenel píleo.
Cystolepiotasistrata (Fr.:Fr.)BonetBellú = C. seminuda (Lasch:Fr.) Bon
MATERIALESTUDIADO. LLEIDA: Els Estanyets, Espot (pallars Sobirà) , U1M 3414711 , alt. 2240 m,sobre hojarasca en descomposición de D ryas octap eta la y Salix reticulata, 22-8-1999, leg. F. Esteve-Raventós, J. Vila, J. Llistosella, 1. Girbal yS Santamaria, NG990822 -24.
OBSERVACIONES. Con la excepción del tamaño muy reducido del basidioma (píleo de menos de 5 mm de di àmetre), nuestro material encaja perfectamente con diversas descripciones que hemos consultado de esta especie.
Entoloma asprellum (Fr.) Fayod
MATERIALESTUDIADO. GIRONA : Ul1deter, Setcases(Ripollès), U1M 4384697 , alt. 2350m, entre Salix h erbacea, 7 -81999, leg. J. Lli stosella y J. Vila, NG990807 -19, AH 26797.
OBSERVACIONES. E. asprellum se caracteriza por el píleo de color pardo , de densamente fibriloso a subescamoso , por el estípite liso y con tonos azules o gris azulados, por la ausencia de queilocistidios yde fíbulas, y por fructificar sobre terreno preferentemente acido. E. lampropus (Fr.: Fr.) Hesler y E. insidiosum Noordel. se separan por la presencia de fíbulas, al menos enel himenio, y E. poliopus (Romagn.) Noordel. por tener la arista delas laminas
e stéril, con abundante s grupo s de queiloci stidios. E. as pre llum ha s ido citado delpi so alpino por JAMO l ( 1996).
Entoloma chloropolium (Fr.)M.M. Moser
MATERIAL ESTU DIADO. GIRONA : Vall de Núria, Queralb s (Rip oll ès) , UTM 4304694,alt. 222 0 m , entre D ryas o e top etala y Sa lix retusa , 10-8-1999 , leg 1. Vi la, JVG99081 0-23, AH 26798
OBSERVACION ES. E specie muy próxima a E. ex ile (Fr.:Fr. ) He sler f. ex ile, d elacual parece diferenciar se únicamente porlaau sencia de queilo cistidios. Nue stros ejempl ares pre sentan uno s tono s verdo sos muy difuminado s, parecido s, oto daví a men os marcado s , alo s dela s mue stra s es tudiadasde E. ex ile f. ex ile co mentadas e n e ste mi smo trabajo ( ve r ma s abajo ). E. c hloropolium ha sido citado delpi so alpina delo s Alpe s porJAM ONI ( 1996). En la Penín sula Ibérica ,se conoce delpiso s ubalpinod e Orde sa , Hue sca (ESTEVE-RA VENTO S e t a l. , 1996).
Entoloma conferendum (Britzelm.) Noordel.
NUEVAS RECOLECCIONES. LLEIDA: Estanyde Filià, la Torre de Cabdell a (Pall arsJussà), UTM 33 1470I , alt. 2210 m, entre Sa lixh erba cea , 28-9-1999, leg 1. Vila y X Llim on a, NG9909 2 8-7.
Entoloma exile (Fr.:Fr.) Hesler f. exile
MATERIALESTUD IADO. GIRONA: Ulld eter, Setcases (Ripoll ès), UTM 4384697, alt. 23 50 m , entre Sa lix h erb a c ea, 7 -81999 , leg 1. Lli stosell ay 1. Vil a, NG990807 -18 .- LLEIDA: Els E sta n ye ts , Espot (Pallars Sobirà), UTM 3414711 , alt. 2240 m , entre D ryas oe topeta la y Sa lix re ticulata , 22-8- 1999, leg F. Esteve-Ra ventó s, 1. Vila, 1. L lis to se lla , 1. Girb al y S S antamaria , NG9 90822 -22
OBSERVA CIüNES. L a s do s recoleccione s efectuad asc oincidenbiencon la s de scripcione s d e NOORDELOOS (1992 ), COURTECUISSE (1993 ) Y ESTEVE-RAVENTOS e tal ( 1996); la f. ex ile difiere a primera vi sta dela f. nuri ense V ila e tE ste ve-Ra v. n om. p rov. ( VILA e t a l. , 1998 ) por e l ba sidiorna rna s e sbelto, elpí1eoe striado ye l color meno s inten so, ma s palido y contono s verdes poco evident es; e stos dato s parec en confirmar l avalidezdee ste últimota xón , a unquedeb ido alaúnica recolección quedeélpo seemo s , pen samos por e lmom ento que serà nece sario el examen denuevo s ejemplare s para s u futura v alidación.
Entoloma papillatum (Bres.) Dennis
= N olanea papillata Bre s.
MATERIAL ESTUD IAD O GIRONA: Vall de Núria , Queralb s(Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, entre D ryas oe tope ta la y Sa lixretusa , 10-8-1 999, leg 1. Vil a, NG990 810-8 - LLEID A:Els E stany e ts, Espot (Pallars Sobirà), UTM 34 147 11, alt. 2240 m , entre Dry as oe tope tala y S alixreticulata, 22-8-1999, leg. F. Esteve-Ra ve ntós, 1. Vil a, 1. L listo se lla , 1. Girb aly S. S antamaria , NG 990822-26.
OBSERV ACION ES. Elpí1eo típicamente papilado ,e lba sidioma pequeño y uniformemente de c olor pardo o scuro, ylaau sencia de queiloci stidios , son caractere s qu e ayudanala identificación dee sta e specie. Nu estro materi alc oncuerdabien c on e lde scrito por NOORDELOOS (1992 ). E ste autor menciona com o unodelo s habitat s dela es pecielo s prado s alpino s , hec ho que coincide connue stras ob servacione s yc onl a s de JAMONI ( 1996).
Entoloma politoflavipes Noordel. etLiiv
Pí1eode 7-13-(20 ) mmde diametro , de convexa a plano -c onvexo , deprimi do enel centro al e nvejecer , d e color p ardo amaril1ento , conel centro m as o scuro , higrófano , e s triado; s up e rf ic ie li sa enla periferi a y finamente furfur àcea enel centro. L amin às e spaciada s, de adnatasa s ubdecurrenteso triangulare s, blanca s, luego ro sadas; a ristad el mi smo color.E stípite de 20 -35 x 1-2 mm ,c ilíndrico , de color blanquecino , ma s t arde , p rogre si v amente amaril1entoop ardo arnarillento; s uperficieli sa, conmicelio blanquecino enlab ase. Carne d el gada ; inodora e in sípida. E spora s d e 7 ,5-9,5 x 6-6 ,5 u m , con 5-7 ang ules bien marcado s. Ba sidios
tetraspóricos , fibulíferos. Queilocistidios ausentes. Pileipelis formada porunacutisenla periferia , con transito a tricodermis hacia el centro, con artículos terminales inflados de hasta 35 x 18 11m y abundante pigmento intracelular.
M ATERIALESTUDIADO. GIRONA:ValldeNúria , Queralb s (Ripollès), UTM4304694 , alt. 222 0 fi , entre D ryas oc topetala y Sali x retusa, 10-8-1999, leg. 1. Vila , NG99081 0 -27, AH26799.
M UESTRAS ADICIONALESESTUDIADAS. HUESCA:Ho z de laca,subidaalos ibones deAsnos y Saboco s, UTM 3OTYN223O, alt.1750 fi , enpa stizalsubalpinocalcareonitrificado , 17-7-1997 , leg. F. Arenal, F. E steve-Raventós, V . Gonzale z y M.Villarreal, AH23285. - ElFonnigal , puertodeElPortalet, gleradeBinzana , UTM 30TYN1142, alt. 1750 fi , enpa stizalsubalpinoacido , conaf1oramientos calcàreo s, 13-8-1997, leg. F. Arenal, F. E steve-Raventós y V.Gonzalez, AH23388 .- ParqueNacionaldeOrde sa,sendaentrePuntaAcuta y refugiodeCalcilarruego , UTM 30TYN4125 , alt.1900 fi , enpastizal suba1pino sobresuelocalcareo , 14-8-1997, leg. F. Arenal , F. Esteve-Raventó s y V.Gonzalez, AH23411.
Revi staC atalanade Mi cologia, vo l. 23: 51 -65 ; 2001.
Entoloma sericeum (Bull.:Fr.)Quél.
NUEVAS RECOLECCIONES. LLEIDA :Estany de Fili à, la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), UTM 331470 1, alt. 2210 m, entreSa /ix reticula ta y S. h erbacea, 28 -9- 1999, /eg. 1. Vilay X. Llimo na, N G990928 -8
Entoloma undatum (Fr.---7 Gillet)M.M.Mo ser
MATERIAL ESTUD IADO GIRONA : Vall de Núria, Qu eral bs (Ripollès),UTM 4304694, alt. 2220 m,entre D ryas oe topeta/a, mu sgosy Sa lixretusa, 10-8-1999 , /eg. 1. Vila, NG99081 0-24.
OBSERVACIONES. Hemos a signado nuestro material a E. undatum , debido alas débile s zona s concéntricas quepre senta elpíleoyalaau sencia de tomento blanquecino enel e stípite; és te último car àcter parece muytíp ico deuna variante alpina d e E. lanicum (Romagn. ) Noordel. , que fuede scrita delamisma zonaporVILA & ESTEVE-RA VENTOS ( 1998).
Hebeloma marginatulum (J. Favre) Bruchet
NUEVAS RECOLECC IONES. LLEIDA: Estany de Fili à, la Torre de Cabdella (Pallars Jussà),UTM 331470l , alt. 2210 111 , entre Sali x h erba cea , 28-9-1999, /eg. 1. Vila y X. Llimona, NG9 90928 -S
Hydropus scabripes (MuITill) Singer
Píleode 10-40 mm, cónico-campanulado ,conunumbón obtu so, luego mas convexapero conservandoelumb ón; decolorpardofuligino so anegruzco. Cutícula lisa, peroarrugada.Mar gen de losejemplaresviejos unpocoe striado ycrenulado , noinvoluto, que sobrepasaligeramentelas lamin às. Laminas sublibres,medianamenteden sas (30-35), gruesas,ventrudas,ascendentes, deco lor blanca grisaceo de jóvenes, luegogrises conalgúnret1ejopúrpura ; arista concolor , lisa. Lamélula s abundante s.Estípitecentral , de 20 -35 x 2 -3 mm , cilíndric o, de aspecto tenaz , decolor mas palido y pardoque e lpíleo , conret1ejos rojizos; pruino so entoda sulongitud,conlapruínablanque cina. Camedecolorblanca e nelpíleo y e n e lestípite,subconcolor a lasuperficie e n e l có rtex,deo lor levemente terroso. E sporas de (6,5)-8-10 x (5)-5,5-6,5 11m , dee lipsoidalesa lacrimiformes , co n e l apículoprominente , amiloide s, lisas. Ba sidios tetraspóricos. Pleurocistidios de 45 -80 x 8-16 11 m, c ilíndricosofusiformes,conel apiceobtu so , amenudopro gresivamenteatenuadoshaciae lapicey muyes trechos (x 1,5-4,5 11m ) enlaporciónba sal. Queilocistidiosde 42- 58 x 7- 9 11m , c ilíndricos y o btusos.Caulo cistidiosvariableseirregulares, desdec ilíndricos acapitados,maso menos reunido s e nhaces.
MATERI ALESTU DIADO. GIR ONA : Ulldeter,Setcases(Ripollès) , UTM 4384697 , alt. 23 00m, entre Sa/ixretusa y hierba, 2 9 -8- 1998,/eg. 1. Llistosella , JVG980829-2.
OBSERV AC IO NES.Oebidoal color oca sionalmente mu y o scuro d el píl eoya l habitat a lpino , nu estro material pu ede confundir se macro scópicam entec on H mo n tis-rosae ( Bon e tl amoni) Hau skn.e tKri sai, publicado re ci entemente d el pi so alpin a d e los Alp es italiano s(lAMONI & BON , 199 2, s ubH. floccipes var. monti s-rosae; HA USKNECHT eta l. , 1997 ). E sta últim a es pecie sese para c laramente a lmicro scopio por s us es porasd eg lobosas a s ub g lob osas, no amiloid es.
Hygrocybe coccinea (Schaeff.:Fr. ) P. Kumm.
MATERI AL ESTUDIADO. LLE IDA : Els Estanyets, Espot (Pall ars Sobi rà), UTM 34 14711, alt. 2240m,entre Dryas oe topeta/a y Sa/ix re ticulata. 22- 8-1999, /eg. F. Esteve-Rave ntós, 1. Vi la, J. Lli stosella , 1. Girba l y S. Santamaria, JVG9908 22-23.
Hygrocybe colemanniana (Bloxam)P.D.Ort one tW atling
MATERIALESTU DIADO. LLEIDA : Esta ny deFilià, laTon-e deCabdella (Pallars Jussà), UTM 331470 I , alt. 2210m,entre Sal ix h erbaeea, 28-9-1999, /eg. 1. Vilay X. Llimona, JVG990928-9.
Cortinarius hinnuleus Fr. v nx.favreanus Bon
Cortinarius minutulus J. Fa vre
OBSERVA CIONES. E specie f recuentemente citada en e lpi so alpino,sobre todoenlo s Alpe s , perotambi én en Cataluña (BON & BALLARA , 1996 , s ub Cuph oph yllu sco lemannianus ï Lo s ejemplare s recolectado s teníanla s lamin às muyva riables, de sde típicamente decurrente sa adnatas.
Hygrocybe conica (Schaeff.:Fr.)P.Kumm.
NUEVAS RECOLECCIONES. LLEIDA :Estany de Fili à, la TorredeCabdella (Pallars Jussà), UTM 33 14 701, alt. 22 10 m, entre Sa lix h e rba cea y Rh od od endronf erru gin eum, 2 8-9-1999 , leg 1. Vil a y X. Llimona , JVG9909 28-4.
Hygrocybe persistens (Britzelm.) Singer var. persistens
MATERI AL ESTU DIADO. GIRONA: Vall de Núria, Qu eralb s (Ripollès), UTM 43 04694 , alt. 222 0 m, entre D rya s oc topeta la, 23 -7- 1999 , leg. 1. Vil a, JVG9907 2 3-6
Hygrocybe pratensis (Pers.:Fr.) Murrill
MATERIAL ESTUD IADO. LLEIDA: Estan y de Fili à, la Torre de Cabdella (Pall ars Jussà), UTM 3 3 14701, alt. 2 2 10 m, entre Sa lixh erbacea, 2 8 -9 - 1999 , leg. 1. Vi lay X Llimona , JVG9909 28 -21.
Hygrocybe virginea (Wulf.:Fr.)P.D.Ortonet Watling
NUEVAS RECOLECCIONES. LLEIDA : Estany de Fili à, la Torre de Cabd ell a (Pall ars Jussà), UTM 33 14701, alt. 22 10 m, entre Sa lix h erb a cea , 2 8-9-199 9, leg 1. Vilay X Llimona, JVG990928-3
Inocybe bivela Kühner
Píleodehasta 20 mmde diametro , deconvexaaplano-convexo , enocasione s conunumbónobtuso, decoloruniforme, pardo-gri s oscuro;superficiede aspectofurfuraceo-escamoso, muyfibrilosaenla zonamarginal, mas escamosa-subhirsuta enel centro; velodecolorblanquecino , muyabundante y visiblesobreelpíleo , especialmenteenel margeno E stípite de 10-25 x 3-5 mm, cilíndricoo ligeramenteatenuadohaciaelapice , nobulbo so, delmismo colorqueelpíleo ;superficiecubiertapo r numerosas fibrillas blanca s entoda sulongitud. Laminas medianamenteden sas,sublibres, en oca sionesescotadas, alprincipiodecolorgriscafé conleche , luegopardoocraceoo scuro,sin tonalidade s olivaceas, conlaarista algo mas palida. Camedelmismo color ; olordébil , defúngico a ligeramente e spermatico. E sporas de (8 ,5 )-9-11- (11,5) x 5 ,5-6,5 I-lm, amigdaliformes, conelapice en generalatenuado subcónicoydepresiónsuprahilarfrecuente.Cistidios himeniales de 60-80 x 12-15 I-lm , delargamentefusiformesa estrechamentelageniformes, cristalíferos,conparede s muy amarillas e n soluciónamoniacal, de 1-2 ,5-(3) I-lm degro sor. Extremo apicaldele stípite conalguno s cauloci stidios (1/6-1/10 superior) semejantesalos cistidioshimeniales, enoca siones ausentes, con presenciadeabundante s pelo s oterminaciones decilíndricas aclaviformes, enoca siones con contenidoamarillento.
MATER IAL ESTUD IADO. GIRONA: Vall de Núri a, Queralb s (Rip ollès), UTM 43 04694 , alt. 222 0 m, entre D rya s oc topeta la y Sa lix retusa, 10-8-1999 , leg. 1. Vil a, AH 2 6713 Y AH 2 5495.
OBSERVA CION ES. Amba s coinciden perfectamente conlo s caractere s diagnó sticos indicado s por KUHNER (1988 ) par a estae specie:velo general blanco , abundante , e stípite muyo scuro yci stidios con parede s amarill as y gruesas. BIZIO ( 1997) hade scritoy fotografiado e sta e specie recientemente de Italia , si nonimizandola con 1. t enui cy stidiata var. a mbigua ( 1. Fa vre) Bon.Ene stesentido, queremo s indic ar quetenemo s una recolección delo s Pirineo s deHue sca quecoin cide conlade scripción deFAVRE ( 1955) d e e ste últimota xón , peronoconlade I.bi vela , quepre senta diferencia s en10queatañeal a forma general delo s ci stidios ygro sor de s us paredes. Conello , queremo s pon er demanifie sto la extrema dificu1tad enel tratamiento ta xonómico del complejo 1. t enuic y stidi ata-obs curobadia , quepreci sa d e un a revi sión ta xonómica ydeune studio denumero sas mue stras , e specialmente dela sz ona s alpina s. Ennue stra particular opinión , 1. bi vela podría r epresentar unta xón infrae specífico d e
Inocybe bivela Kühner
Lactarius salicis-herbaceae Kühner
I. t enui cy stidiata conunvelomuy desarrollado yci stidio s morfológicamente semejantes, pera con s us parede s algo ma s anchas y amarillentas. AIguna s re colecciones de I. t enui cy stidiata de ambiente s mediterraneos muestran cistidios con paredes ligeramente mas ancha s quela s indicadas para e sta especie , según nuestras propias observaciones, perounvelonotan de sarrollado yunolorde geranio (Pelargonium), avece s poco evidente ofugaz.
Inocybe calamistrata (Fr.:Fr.) Gillet
MATERIALESTUDIAOO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 fi , entre D ryas oe topetala y Sali x retu sa, 10-8-1999 , leg. J Vila , AH 26722 Y NG99081 0 -3.
Inocybe catalaunica Singer = I. subbrunnea Kühner
M ATERIALESTUDIAOO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripoll ès), UTM 4304694 , alt. 2220 fi , entre D ryas oe topetala y Sali x retusa, 10-8-1999 , leg. 1. Vila, AH 26709 Y NG990810-12.
OBSERVACIONES. I. c atalaunica sepresenta espor àdicamente enelpisoalpino.BON (1997) consideraestaespeciecomoubicuista,yenelpisoalpino viveasociadaa Dryas y Salix; tambiénla hemosrecolectadoenElFormigal(Huesca),enunpradosubalpinoconpresenciade Helianthemum nummularium.
Inocybe dulcamara (Alb.et Schwein.) P.Kumm.
M ATERIALESTUDIAOO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 fi , entre D ryas oe topetala y S alix retusa , 10-8-1999 , leg. J Vila, AH 26725 Y NG990810 -5.
Inocybe geraniodora J. Favre var. depauperata J. Favre
M ATERIAL ESTU DIAOO. LLEIDA: ElsEstanye ts, Espot (pall ars Sobirà), UTM 34147 11, alt. 2240 fi , entre D ryas oe topetala y Sali x reti eu la ta , 22- 8-1999, leg. F. Esteve-Raventós, 1. Vil a, J. Lli stosella, 1. Girbal yS Santamari a, AH 25490 Y NG9908 22-5.
OBSERVAC IONES . Asignamos esta colección, practicamente inodora , alavar. depaup erata. No ob stante , formas inodoras aparecen en ocasiones en algunas especies del grupo C ervi colores ( KUYPER, 1986) , Y la ausencia deeste car àcter organoléptico nodebeser sobrevalorada desde el punto devista taxonómico. Porotrolado , la variación dela s dimensione s e sporales dentro de unami sma colección esmuy evidente ene steg rupod e Ino cybe, porloque creemo s que I. ge raniodora debedeser tratado enun sentido ma s amplio , y reconocer algunas variedade s o forma s, qu e no revisten un significado taxonómico rele vante. Destacamo s lade scripción y comentarios de BIZIO (1995) , sobreesta especie.
Inocybe lacera (Fr.:Fr.)P.Kumm. f. subsquarrosa F.H. M011er
M ATERIALESTUDIAOO. GIRONA: Ull deter, Setcases(Ripollès), UTM 4384697, alt. 23 00 fi , entre S alix h erbaeea y S. r etusa, 7-8- 1999, leg. 1. Lli stosella y 1. Vila, AH 26717 Y NG990807 -3.
OBSERV ACIONES La presente formase identifi ca macro scópicamente porla s abundante s pequeña ses camasque recubren elpíleo. Micro scópicamente , pre senta una marcada hetero spori ayci stidios cortos.
Inocybe leucoblema Kühne r
M ATERIAL ESTUDIAOO. GIR ONA: Vall de Núria , Qu eralb s (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 fi , entre D ryas o e topeta la y Sa lixretusa , 10-8-1999 , leg. J . Vila , AH 26727 Y NG99081 0-1.
OBS ERV ACIONES. La s diferenciasentre I. leu coblema e I. leu coloma Kühner sonmuy sutiles,y se refierenca si exclusivamentealtamañodelosba sidiomas. Une studio comparativodeambo s Ch eilymenia D epaup eratae, unveloblanquecinopuedepre sentarse ocasionalmenteenejemplare s jóv enes de I. dul camara (Alb.etSchwein.)P.Kumm . e I. aga rdhii (N.Lund ) P.D.Orton , loque
puede conducir a errores de identificación de estos taxones, sinos basamos exclusivamente enla coloración delvelo.Un ejemplo de ella esla fotografía de I.dulcamara f. pygmaea J. Favre aportada por BIZIO (1995:57), en donde se observa unvelo blanquecino enel margen del píleo del ejemplar mas pequeño. Elvelo, con la edad, adquiere tonalidades ocraceo-amarillentas , mas propi asdee sta especie.
Inocybe praetervisa Quél, = l. salicis-herbaceae Kühner
MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA : Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694,alt. 2220m,entre D ryas oetopetala y Salix retusa, 23-7-1999 , leg. J Vila, AH 26730 Y NG990723 -8.
OBSERVACIONES. Nuestra experiencia en recolecciones fuera del arnbito alpino , nos indica que /. praetervisa y los taxones próximos a éste (e.g. /. mixtilis, /. xanthomelas , etc.) se muestran indiferentes al tipo de suelo , y que el reconocimiento delas especies basado exclusivamente en su apetencia ed àfica puede conducir a error. El estudio del holótipo y de otras muestra s identificadas por Kühner procedentes de G, no nos ha revelado diferencias significati vasde orden morfoanatómico para considerar /. salicis-herbaceae como una especie independiente. Esta opinión había sido adelantada por BIZIO (1995:22), al comentar esta especie.
Inocybe rimosa (Bull.:Fr.)P.Kurnm.
MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès) , UTM 4304694, alt. 2220 m, entre D ryas oetopetala y Salixretusa, 23-7-1999 , leg. J. Vila, AH 25499 Y NG990723-4. - LLEIDA: Els Estanyets , Espot (pall ars Sobirà), UTM 3414711 , alt. 2240 m, entre Dryas oetopetala y Salix reticulata, 22-8-1999 , leg F. Esteve-Raventós, J Vila, J Llistosella, J Girbal yS Santamaria, AH 25489 Y NG990822-3a.
OBSERVACIONES. El material estudiado corresponde ala forma alpina , denominada alpina o alpestris de este taxón, caracterizada por su menor tamaño y descrita por HEIM (1931) Y FA VRE (1955). Poc ose puede añadir alas observaciones de estos autores, con los que coincidimos enel tratamiento de estos taxones como simples formas o variedades. Las espora s en estos taxones alpinos no son excesivamente obesas o anchas (en nuestro material de has ta 6 ,3-7 -(8,5) 11m), pero se encuadran dentro de los rangos de variabilidad dela especie. /. microfastigiata Kühner es para nosotros conspecífica, y representa sin duda estas formas de I.rimosa enel piso alpino.
Inocybe soluta Velen.
=I.brevispora Huijsman
MATERIAL ESTUDIADO GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697 , alt. 2350 m, entre Salix herbaeea, 7 -81999, leg. J. Lli stosella yJ. Vila, AH 26718 Y NG990807 -15.
OBSERVACIONES. Las muestras son típicas; hasta el presente, desconocíamos registros de /. soluta er el piso alpino, aunque esta especie ha sido citada en los límites de este piso por BALLARA & ESCANEZ (1999) de Super Espot (Pallars Sobirà, Lleida) a 2100 m. /. tetragonospora Kühner e I. alpigenes (E. Horak) Bon, difieren por sus esporas cuadrangulares y por sus cistidios con paredes significativamente mas gruesas.
Lactarius nanus J.Favre
MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès) , UTM 4384697 , alt. 2300m, entre Salixherbaeea y S retusa, 7-8-1999 , leg. J Lli stosella yJ Vila, BCC-JLI682 .- LLEIDA: Estany de Filià, la Torre de Cabdella (pallars Jussà), UTM 3314701 , alt. 2210 m, entre Salixherbaeea, 28-9-1999 , leg. J. Vila y X. Llimona, BCC-JLI679 y NG990928 -1.
OBSERVACIONES. Las pequeñas dimensiones de los basidiomas, con el píleo de 10-45 mm de diametro, de color pardo rojizo con tonos de gris ode violeta, la cutícula víscida, ligeramente grasienta al tacto, el làtex blanca e inmutable, junto con el habitat alpino, entre Salix herba cea
o S. retusa , permiten reconocer con facilidad e staes pecie.Con colore s parecido s, yenel mi smo ambiente , crecen tam bién L. brunn eo viol aceus M.P.Chri st. ( = L.rob ertianu s Bon ) y L. pse udou v idus Kühner , pera enamba s e speciese l l àtex virad e forma clara a l v ioleta.S egún BASSO ( 1999), es indiferente altipode s ubstrato.
Lactarius salicis-herbaceae Kühner
M ATERIALESTUD IADO. LLEIDA: Esta ny de Fili à, la TOITe deCabdella (Pall ars Ju ssà), UTM 33 1470 1, alt. 22 10 m, entre Sa /ixh erbacea y S. reticu lata, 28-9- 1999, /eg. 1. Vil ay X. Llim on a, BCC-JLI678 y JVG 990928-2.
OBSER VACIO NES.KÜHNER ( 1975a)de scribió trese species dela sec ción A spi deini qu e cr ecen e n e lpi so alpino: L.d ryadophilu s, muybiencarac terizado, princip almente por s uport e robu sto yporelmargend el píleoden samente barbudo , L. s alicis-reticulatae (descritoconelnombr e d e L.a spideoi desï y L. s alieis-herbaceae. E stos do s último s ta xones parecen se r,atendi endo ala s d e scripcion es ori ginales, muy parecido s. HEILMANN -CLAUSEN e tal. ( 1998) y BASSO ( 1999) c onsideran L. s alic is-re ticulatae comounae speciec on e lpíl eo d ec olor e minentementecr ema o craceo, la es porascre stadas ymenor tamaño d elo s b asidios, en c omparación c onlo s d e L. s alicis-herb ace ae que , a s uve z, tienela s e spor a ssubreticuladasy e lpíleod e color amarillo o craceo. Con sideran también como característico elh abitat dela s do s e species,e ntre Sali x r eti culata laprim era y S h erba eea la segunda.Nu estro materialc recía e ntreamba ses peciesd e S alix y , ape sar d el color crema ocraceo palido delpíl eo, tenía las lamin às s in tonalid ades asa lmonadas,el sabor suaveyla s e spora s claram entes ubreticuladas, ca racteresqu e,seg únlo s protólo goso riginalesde Kühner , corre sponden a L salic is-he rbaceae
Panaeolus fimicola (Per s.: Fr.)Quél.
M ATERIALESTUD IADO. GIRO NA:Ulldeter, Setcases(Ripo llès ), UTM 4384697, alt. 23 00m,entre Sa /ix h erba eea y S. ret usa, 7-8- 1999 , /e g. 1. Lli stosell ay 1. Vil a, JVG990807 -2.
OBSERV AC IONES .Nue stro mat erialc recíaenunlu gare n e lqu e, apar entemente, noh abía es tiércol,p or loqu e p ensamos que podría fru ctificarsobrehoj arascae nd e scompo sición d e S alix o dir ectamente s obreel s uelo.Deun habitat par ecido ( Dryaso ctop etala ) e s la c itad e BALLARA & ESCANEZ ( 1999).E stos autore s hacen es pecialreferencia alapr ecocidad d e la fru ctificación d es umat erial(de junio a princip ios d e juli o), unhecho noob servadoe nnu estra recolección.
Russula sanguinea Ff.
M ATERIAL ESTUD IADO. GIRON A: Vall de Núria , Qu eralb s(Ripo llès) , UTM 4304694 , alt. 2220 m, entre Juni p erus c o tnm unis subs p. n ana , D ryas oetopeta /a y Sa l ixretusa, 10-8-1 999, /eg 1. Vila, JV G99081 0-21.- Ibid., 24-8 - 1999 , /eg. 1. Vila , F. Esteve- Rave ntó s, S. Sa ntamaria y 1. Girb al, BCC-JLI 676y JV G990824-1
OBSERV AC IONES. R. sa nguinea Fr. es untaxón muy común,quecrece asociadoa distintasespecies delgénero Pinu s yque tiene unadistribución muyamplia, desde la región rnedit crranea hastaelpi so subalpino.Sinembar go,sonmuyraras las citas procedent es delocalidades dond e faltanlos pino s, comoe se l casoque nos ocup a. Las muestras fueronrecolectadase n elvallede Núria ,e n elpiso alpino, mas all à del límite altitudinaldelbo sque de coníferasyenuna zonadond e losescasos y aislados Pinu s un cinata mas cercanos se situabana mas de un ce ntenarde metros de dondecrecía R. sanguinea; nuestras ob servaciones paradete ctar una po sible pl àntula de dicha conífera que ju stificara lapre sencia deesta e specie fueroninfructuosas. Sóloconocemosunacita pro cedente del piso alpinayen condicione s eco lógicas parecida s(FAVRE , 1948), procedentede Grisons (2300 m), mencionada tantoporKUHNER ( 1975b)comoporSARNARI ( 1998),Ydec uyasob servaciones (nosotrosnohemo s podidocon sultar eltrabajooriginal de F avre)se deduce,como e nnuestroc aso,la po sible rela ción micorrízica d e R. s anguinea conlo se nebros a lpinos e ne stos ambi entes (e n nu estro material ,c on Junip erusco mmunis subsp. n an a), pesea quelas cupresaceassólo suelen pre sentare ndomicorrizas.
Fig.2:A -C. Ino cybe bi vela Kühner.A:cistidios y tenninaciones filamento sas dele xtremo apicaldelestípite; B :ci stidios himeniale s; C:esporas.(Barra = 1Oum ).
Stropharia ochrocyanea Bon
M ATERIALESTUDIADO. LLEIDA : Els Estanyets, E spot(PallarsSobir à), UTM 3414711,alt. 2 24 0m , entre Drya s oc topetala y Sali x reti culata , 22- 8-1999, leg. F. E steve-Raventós, J Vila , 1. Llistosella, J GirbalyS. Santamaria, NG9908 22 -25.- E stany de Filià, laTorrede Cabdella (PallarsJu ssà), UTM 33 1470 1, alt. 22 10m ,e ntre Salixreticulata y S h erhacea, 2 8-9-1999, leg. J VilayX.Llimona , NG9909 28-6
OBSERV ACIONES. Sólo conocemos la cita de BON & BALLARÀ (1997) de esta especie, poco frecuente , que sólo parece fruct ificar regularmente en el piso alpino , pues no la hemos observado en lugares mas bajos. Nuestro material c oincide bien con el descrito por los autores citados. No parece típico el color del píIeo, pues s iempreti ene tonos crema o amarillo palido , que contras tan con la estrecha franja azulada o verde azulada que presenta el margeno
AGRADECIMIENTOS
Queremos agradecer a J. Girbal y S. Santamaria su ayuda en la recolección del material. Este trabajo se incluye en el proyecto "Biodiversitat Micològica de Catalunya", del Institut d'Estudis Catalans y, para uno de lo s autores (lL), también en el Proyecto " Fl ora Micológica Ibérica IV" (PB 98-0538-C04-04), de la Dirección General de Investigación Científica y Técnica (DGICYT) del Ministerio de Educación y Cultura.
BffiLIOGRAFIA
BALLARÀ, J (1997 ).- Nou es tudid 'espècies fúngique s intere ssants del ses tatgesalpíi subalpídel s Pirineu s catalan s. R evista CatalanaMi c o!. 20:1-24.
BALLARÀ , 1. & LL. ESCÀNEZ (1999 ).- Nouestudi defongsalpin s interessants del s Pirineu sc atalans. R evista Catalana Mi col. 2 2:39-46.
BASSO , M.T .( 1999).- La ctariu s Pers . FungiEuropaei , VII.Ed.My coflora, Alassio. 845pp.
BIZIO , E.(1995 ).- Alcun e Inocybe piu frequentidella zonaalpina de lleDolomiti . Ri v. Mi co!.( Boll.A ssoc. Mi col. Bresadolai 38 (2)suppl.: 3-60.
BIZIO , E .( 1997).-Alcun e Ino cybe piu frequentidella zonaalpinad elle Dolom iti.2° contributo. Ri v. Mi co !. (Boll. Assoc. Mi col. Br e sadola ) 4 0(4):339 -362.
BOERTMANN , D. ( 1995).-Th e genu s Hygrocybe. Fun gi of North ern Europ e-vo l. / Copenhagen 184pp.
BON , M. ( 1985).- Quelques nouveauxtaxonsdelaflore mycologique alpine. Bull.F éd. My c. Dauphin é-Savoie 97:23 -30.
BON , M .( 1992).-Clé analytique de s cortinaires alpin s(avecq uelque s incursions dan s larhod oraie etl'aulnaieverte) D ocuments M yco!. 87:4 3-67.
BON , M.(1997 ).- Cl é monographiqu e de s inocybe s alpin s. Bull F éd. M yc. Dauphin é-Savoie 144: 71 -109.
BON , M.& 1. BALLARÀ (1995 ).- Aportacióal'estudi delamicoflora a lpinadels Pirineu s (13part). Re vista Catalana Mi col. 18:39-50.
BON , M &J. BALLARÀ ( 1996).-Aportacióal'estudi delamicofl ora alpinadel s Pirin eus (23 part ). R evista Catalana Mi col. 19: 139-153.
BON , M &J BALLARÀ (1997 ).- Contribution al' étude de lamyc oflore alpin e des Pyrenée s(part3 ). Bul/.F éd. M yc. Dauphin é-Savoie 146: 5 -22.
BREITENBACH , 1. & F. KRÀNZLIN ( 1984).- Champignon s d e Su isse. Torn e I. Edil. Mycologia Luc ema. 320pp.
BREITENBACH , J.& F. KRÀNZLIN ( 1995).- Champignon s d e Su isse. Torn e IV Edit. Mycologia Lucema 371pp
CANDUSSO , M. ( 1997).- Hy grophoru ss .l. FungiEuropaei6,Libreria Ba sso, Alassio. 784pp . COURTECUISSE, R. ( 1993).- Macromycètes interéssants, rares ou nouveaux (VD. Entolomata ceae. Do c. M yco!. 89:1-38.
ESTEVE-RAVENTÓS , F.& 1. VILA ( 1997).-AIguno s Ino cybe de la zonaalpinade los Pirineo s de Cataluña, I. R evista C atalanaMi col. 20:177-186.
E STEVE-RA VENTÓS , F. & J. VILA ( 199 8).- AI guno s Ino cybe d e laz ona alpina d e lo s Pirineo s de Cataluña , Il.R evi sta Catalana Mi c ol 2 1:185 -20 I.
ESTEVE-RAVENTÓS, F., GONzALEZ, V. & F. ARENAL (1996 ).- El género Entoloma (Fr.:Fr.) P Kumm (A garicales) e n los pi sos alpinoy subalpinodelParqu e NacionaldeOrde sa y zonaslim ítrofes. Lu cas Mallada 8 : 41 -71.
ESTEVE-RA VENTÓS , F., GONzALEZ, V.& F. ARENAL ( 1997).- C atalogo micológicodelos macromicetos d e àreas alpina s y s uba lpinasdelParqu e Na cional deOrde sa y zonaslimítrofes(Huesca,E spaña) recogido s e n 1996. Bo!.So c. Mi col. Madrid 2 2: 155-186.
Catalana de Micologia, vol.23:51-65 ; 2001.
FAVRE , 1.(1948 ).- Lesass ociationsfon giques d es haut s-marais jurassiensetd e qu elques régionsvoisines. M atér. FI C ryptog. S uisse. 10:1-218.
FAVRE , 1. ( 1955).- Les Champignons Sup érieurs d e laZon e Alpin e duPar c Nati onal Sui sse. R eprint 1981 , F.Flück - Wirth , T eufen AR .2 11pp.+11 planches.
HAUSKNECHT, A. , KRlSAl-GREILHUBER , 1. &W.KLOFAC(1997 ).- Di e Gattung H ydropus in Ósterreich. Osterr. Z Pil rk. 6:181-210.
HEILMANN-CLAUSEN , 1., VERBEKEN , A &1. VESTERHOLT (1998 ).- Th ege nus La ctarius. Fun ghi ol North ern E urope,Il Denmark. 2 87pp.
HEIM , R (19 31).- Le genre lno cybe. En cycl. M y col. 1:1-431 + 3 5tab.
JAMONI, P .G.( 1993). - I Cortinarid enasez ione Hinnul ei nelIazonaalpina superiore. D ocuments M ycol 90:19-23.
JAMONI , P.G. ( 1996).-Il ge nere Ent oloma in zonaalpina. Fun ghie Ambiente 70 -71 : 3 -22.
JAMONI, P.G.(1995 ).- Ru ssulaceae d elIazonaalpina Propo sta dichia vi didetermin azione perlespecie c rescentinelIazona a lpinadelIeAlpi Ri v. Mi col.(Boll. Assoc. Mi col. Br esadola) 38 (2,suppl.):75 -80.
JAMONI , P.G.(1997 ).- Lo studiodelgen ere Pezi za (DilI.)L .ex Sl.Aman s. Fun ghie Ambiente 74 -75:3-3 8.
JAMONl , P .G. &M.BON(1992 ).- Not e di micologia alpina:repertirarienuo vi d elIa zonaalpinad el ma ssiccio d el Mont e Ro sa(2a part e). Ri v. Mi col.(Boll.A ssoc. Mi col. Br e sadola ) 35(1):2 1-32.
JAMONI , P.G &M BON(1993 ).- Notedi micologia alpina:repertirarienuovidelIazonaalpinadel ma ssiccio delMont e Ro sa edintomi (3a parte ). Ri v. Mi col. (Boll.A ssoc. Micol.Br e sadola) 36(1):3-20.
KÜHNER , R.(1975a ).- Agaricales dela zonealpine , genre La ctarius DCexS.F.Gray. Bull.So c. M ycol. Fran ce 91(1): 5 -69.
KÜHNER , R. ( 1975b).-Agaricales dela zonealpine , genreRu ssula. Bull.So c. M ycol. Fran ce, 91 (3) : 3 13-390.
KÜHNER , R.(1988 ).- Diagnosis dequelqu es nouveauxInoc ybes récolté sen zonealpinedelaVanoi se(Alpesfrançai ses). D ocuments M y col. 19 (74):1-27.
KUYPER , T.W.(1986 ).- Arevision ofthege nus ln ocybe inEurop e 1. Subgenu s ln osperma andth esmooth-spored speciesof subgenus lno cybe. P ersoonia Suppl. 3 :1-247.
LAMOURE , D (1978 ).- Agaricale s dela zonealpine , genre C ortinariu s Fr. ,sous-genre T elamonia (Fr.)Loud. (suite1) Tra v. S ci. Par c Nat.Van oise 9 : 77 -101.
LAMOURE, D.(1986 ).- Apropo s depetit s Telanwnia sombres , à odeurde pélargonium , récolt és en zonealpine. Bull.F éd. M yc. Dauphin é-Savoie 102:25 -27.
LAM OURE , D.(1991 ).- Note s critique ss urde s Telamonia dela zonealpine (Genre Cortinariu s Fr. , Agaricale s). 1. Quelqu es es pècesàodeurde Pelargonium. Bull m ens. So c. linn.Lyon 60(5): 152-156.
LLlSTOSELLA,1. (1991 ).- Ru ssulaceae, note s florí stiques. Butll.So c. Cat.Mi col. 14-15: 67 -76.
LLlSTOSELLA , 1. ( 1997).- Ru ssulals d e Catalun ya id e les illes Bal ears. Te si Doctoral.Univer sitat deBarc elona. 635pp
NOORDELOOS , M.E.(1992 ).- Entoloma s. l. FungiEuropaei5 , LibreriaeditriceG.BielIa , Saronno.760pp.
SARNARI, M.(1998 ).- Mon ografia illu strata d elge nereRu ssula in Europa. Vol. l Ed A ssocizione Micologica Bre sadola, Tr ento. 799pp
VILA , 1.& F. ESTEVE-RAVENTÓS ( 1998).- Dermoloma p seudocun eifolium , Entoloma lani cum y E. sc abropellis (Basidio myce tes) e n elpi so alpinodelValledeNúria(pirineo s, Cataluña). Bol.S oc. Mi col. Madrid 2 3: 151-158.
VILA , J ., LLlSTOSELLA , 1.&X. LLIMONA (1997 ).- Contribució alconei xement del s fong s del'estatge alpídel s Pirin eus de Catalunya. l. R evista Catalana Mi col. 2 0:221 -232.
VILA , 1., LLlSTOSELLA, 1. & X. LLIMONA ( 1998).- Contribució al coneixement del s fong s del'estatge alpídel s Pirin eus d e Cataluña. n. R evista Catalana Mi col. 21:9 3-113.
LEUCOAGARlCUS PSEUDOPlIATIANUS: UNANUEVA ESPECIE DELA SECCIÓN PILOSELLI.
v . M IGLIOZZI 1, A. RO C ABRUNA 2 YM. TABARÉS 2
l.-Viale G.Marconi 196.1-00146 Roma
2.-Societat Catalana deMicologia,Lab Botànica, Fac. Fannacia, UniversidaddeBarcelona. Diagonal645. E-08ü28 Barcelona
ABSTRACT. Theauthors,basingincollectionsmadeinSpainand Italy, describe Leucoagaricus pseudopilatianus Migliozzi,RocabrunaetTabaréssp.nov.Thistaxonhavebeenconfusedwith L. pilatianus (Demoulin) BonetBoiff .,pertainingtothesection Piloselli, sub-section Pilatiani. We describe,withtheaidofdrowingsandphotografs,thecharactersmacroandmicroscopicofthistaxon, bywhichwehavetypifiedanddescribeditasanewspecie,tipicalofmediterraneanarea
RESUMEN. Leucoagaricus pseudopilatianus sp.nov.Losautores,basandoseenrecolecciones efectuadasenEspañayenItalia,describen Leucoagaricus pseudopilatianus Migliozzi, R ocabrunaet Tabaréssp.nov . Estetaxónhasidoconfundidocon L. pilatianus (Demoulin) Bonet B oiff., perteneciente alasección Piloselli, sub-sección Pilatiani. Describimos,conel apoyodedibujosy fotografías,loscaracteresmacroymicroscópicosdeestetaxón,que noshaninducidoa latipificarloy describirlocomounanuevaespeciecaracterísticalaregiónmediterrànea.
L eucoagaricus pseudop ilatianus Migliozzi, R ocabrunaet Tabarés, sp.nov.
Basidiomata robusta,generis Agarici specierum typicohabituoPi/eus 3-9 cmlatus, primum subglobosus, deinde convexus, demum planus, interdum leviter umbonatus. Cuticulalevitervelutina, tomentosa, laevissed mox radiatimruptaitautcaro subjacens, clarior quam superficies,idest albocamea, appareat Pi/ei superficies brunneovinosa, brunneofulva velfuscoatra, disco obscuriore. Margoalbidus,leviter appendiculatus Lamellae albocremeae, confertae, subcollarium formantes; lamellulae praesentes. Stipes 9-12 cm longus, 1-2 cmcrassus, cylindricus, basileviterinflata , maxime in juvenibus speciminibus, sed numquam bulbosus; primum albus,tactus aurantius vel croceoruber. Annulus albus, adscendens, parum evolutus Caroalba,inodoraetinsipida,secta eiusdem colorisestcuiusstipes; ammonii hydrati opeviridis , smaragdina. Exsiccata fuscoatra, lamellisferenigris.SporaedextrinoideaeinMelzer, metachromaticae inBlucresile, subamygdaliformes vel amygdaliformes-globosae, 6,3-8,6 (9,0) x 4,2-5,3 um, Q = 1,50-1,62. Basidiaclavata,tetrasporigera , 22-30 x 7,5-10,0 um. Cheilocystidia plurima, fasciculata, clavata, sphaeropedunculata vel ovoidea-elongata, necropigmento praedita, 30-50 x 11-20 um. Pleurocystidia nonnotata.Fibulae absenntes. Pileipellis, trichoderma expilis elongatis e substrato hymenoclavaeformi surgentibus constitutum. Pili terminales cylindracei, apicerotundato, pigmento parietali atque necropigmento praediti, 100-200 (240) x 10-18 (20) um.
Holotypus in coniferarum nemore, prope veteremcultos Sequoiam et Abietem masjoani, prope Can Masjoan dictum, Espinelves (Osona,Catalonia)dicto,750maltosupramare (UTM 4635451), in soloacido,29/JX/1999, lectus,leg.A. R ocabrunaetM Tabarés , inHerbario SCM-3904B conservatur.
D ESCRIPCIÓN MACROSCÓPICA
Carpóforo s generalmente robu stos, queno s recuerdan e species d elge nero A garicus. Píleo de 3 a9 c mde diametro ,s ubgloboso primero , convexa de spué sy finalment e aplanado ,avec es,lig eramente umbonado. Cutícula finamente aterciopelada , tomento sa, de c olor pardo-vino so o pardo-leonado , a veces, pardo o scuro conla zona di scal ma s oscura y lisa; se cuartea radialmente , d ej ando ver la z ona s ubcuticularde color ma s claro , carneo -blanquecino , conelmar gen, al principio blanco , 1igeramente ap endiculado Lamin às de color blanco-crema, d ensas, c on l aminillas, unida s alpieporun s ubcolarium, como se aprecia enlo s ejemplare s dela izquierdad e la fotografía. E stípite de9 -12 x1-2 c m, cilíndrico conlaba se algo e nsanchada,e specialmentee nlo s ejemplares jó venes, no bulbo so, d e c olor blanco , queal tacto o roce , toma ton alidade s primeroa naranjadas,lu ego a za franada sy finalment e de color pardo rojizo o scuro; anillo a scendente, d e color blanco , po c omar cadoLac ame es blanca , con olor y saborno apreciable s; pasa alverd e e smeralda en contacto c on yal corte , por o xidación toma tonalidade s similare s ale stípite. El mat erial de herbario toma ton alidade s pardo o scuras, conla s lamin às ca si negra s.
D ESCRIPCIÓN MICROSCÓPICA
E spora s hia lina s, metacromatica s enazuldecre silo, dex trinoide sc onel reactivo deMel zer,c onla pared grue sa yun apículo evidente; sin poro germinativo. C on tendencia a ser s ubamigdaliformes, pocas vece s amigdal iforme s-globo sas oelip soidale s. Miden 6 ,3-8,6-(9) x 4 ,2-5,3 urn ; c ociente es poralde1,50-1,52-1,62(tablan°1). Basidios claviformes, eng eneral tetra spóricos ycon es terigmas e ntre pequ eños y mediano s. Subhimenio s ubcelular,contendenciaa hifa s cortas. La s dimen siones sondi scretamente heterogéneas, de 22-30 x7 ,5-10 um, (tabl a n°1) Queiloci stidios abundante s, d e 3 0-50x11-20 um , di spuestos en penacho s: principalmente cla viforme s, pero también s ubesferopedunculadosu ovoide-alargados ,sin apéndice s y c onla pared bienvi sible. En mucho s ca sos, yen e l material de herbario ,se pueden ob servar re stos d e necropigmento , en forma de granule s oma s a s de c olor pardo o scuro . La s dimen sione sson 3 0-50 x 11- 20 urn. Al guno sse pre sentan mono opluri septado s enlaba se.(tablan°1y2 ). Pleuroci stidiosy fíbu las noob servado s. R evestimi ento pil eico con stituido por una tricodermi s dehi fas alargadas, que emergen d e un es trato inferior him enoc laviforme.Lo s pelo sson cilíndrico s, conel apice redondeado. Con pigmento parietal y necropigmento con sistente. Son frecuente s los pelo s provi stos dene cropigmento. L as hifa s dele strato inferior , de dimen sione s ma s reducida s, tienen un pigmento parietal incru stante , d el tipo zebrado y un diametro d e3 -8 f1 m.La s hifas terminale s dela cutícula tienen dimen siones d e 100 -200- (240 ) x 1018- (20) urn. (tablan°3)
M ATERlALESTUDlADO. C ATALUÑA: Es pinelves (Osona), a lrededores de M as Joan,UTM 3 1T4635451, a lt.750 111 , so bre suelo ac ido,enhumu s deco níferas,bajounavieja sec uoia y co n a betos (Ab ies masjoa ni) a lrededor, 29-09- 1999,leg A .R ocabruna, M.T abarés. Holotypus: SCM -3904B
DISCUSIÓN
L eucoagaricus p seudopilatianu s Migliozzi , Rocabruna e t Tabarés recib ees te nombre por s u parecido macro scópico con L. pilatianus, delcual se diferen cia por lo s c aracteres micro scópi cos, es pecialmente por la morfología dela cutícula. Pertenece al asección Pilo selli ( Kühner)Sin ger por e l v iraje crornatico dela came , yla reacción verde con soluciones a moniacales (N t4 0H) y por la a usenciad e poro ge rminativoenla s e spora s, y dentro de e lla, a las ubsección Pil atiani Mi gliozzie t P errone por lapr esencia de queiloci stidio s claviformesys in apéndices moniliformes, típi cos d e la s ubsección Pil oselli (Singer)Bon.Ala s ubsección Pilatiani pertenecen actualmente lo ss iguientes ta xone s, aunque su número es ta de stinado a aumentar: Le ucoag aricus pilatianus, conla sv ariedades s ubrubens, salmoneophyllus y rimoso velatus, L . jubila ei, L. brunn escens, L . brunn eolilacinus y L. aurantio vergens. Todo el complejo de Leu coagaricus pil atianus tiene la s hifa s cuticulares c laramentefu siformes(BON,1981; REID , 1990 ; MIGLIOZZI & GENNARI , 199 8), portanto mu y di stintas dela s denu estra e specie. L . jubila ei y L . brunn escens so n taxonesd e dim ensiones mod estas op equeñas(con e ldi àmetre pileico inferior a4-5cm )yco n c aracteresmi croscópicos di stinto s (BON,1981; MIGLIOZZI , 1995 ; MIGLIOZZI & COCCIA , 19 89). L. brunn eolilacinus tienela s e spora s pequeñas(4-5,5x2 -2,5 urn ) ye s unae specie típica d e ambi entes ajardinado s. Por 10 qu ese
Fig.!. Leu coagaricuspseu dopilatianus sp.no v. Sp.:e sporas-Ba.: ba sidios.-Bs.: ba sidiolos Ch.:queiloci stidios.
refierea L. a urantiovergens, no s remitimos ala descripción original (GENNARI & MIGLIOZZI , 1998) , donde se exponen losdatos mas importantes relativosala subsección Pilatiani. Aunque tiene pelos cilíndriformes y redondeados enelapice , L.aurantio vergens se separaporeldi stinto virajede la came , la s dimen siones y coloración pileica , la morfología delaba se dele stípite, quee s bulbo sa, la morfología dela s esporas yel cociente esporal , elhabitaty sufenologia.La s diferenciassonnotable s y evidentes sóloconuna confrontación visual.
Actualmente , noseasocianala subsecciónotras especie s, apartedela s citadas; porel contrario ,son numero sos los de scubrimientos detaxonescríticoso controvertido s, así comodeotro s perfectamente identificable s comoe species nuevas.E s obligado comentar que , como sehaindicadoenuntrabajo anterior (GENNARI & MIGLIOZZI , 1998),la descripción de PRIOU e tal. (1995)de L.gaillardii e s seguramenteuna descripción acumulativa dedistinto s taxone s, yasí no s lo confirma Boi sselet (com. per s.). Entodo ca so, L.gaillardii y según sede sprende delade scripción originalyre sto del protólogo (BON & BOIFFARD , 1974) , tieneunbulboba sal alargado , que L.p seudopilatianu s no tiene , y esporas dehasta 10 x 6 11 m , biendistinta s, tambiénporla morfologia , delasquetienee sta últimaespecie. Recordemo s queeltipode L.gaillardii , revi sado porP. Mohr, ha sidode scrito, en sus caracteresmicroscópicos,en Micologia Italiana XXI(1): 37-65,y seleasigna, comoha propue sto di stintas vece s M.Bon , alasección Rubrotin cti. Unade scripción po sterior, acompañada deuna fotografía encolor,sehal1aen GENNARI etal. tantolo s caractere s macroymicro scópico s comolos ecológicos sontípicosycoinc iden plenamente conlo s delade scripción original.Entodo s lo s ca sos, porelporteyla morfología esporal , L. gaillardii e s claramente di stinto de L. pseudopilatianus, ynodebe ser adscrito ala sección Pilo selli. Per sonalmente , creemo s queel e studio delasub sección Pilatiani no esta suficientemente completo yque todavía no s re serva otra s novedades parala micología mediterranea, Lacre ación de L. aurantiovergens primera ylade L.ps eudopilatianu s ahora , constituyen solamente lo s primero s pa sos parala correcta definición deun complejo de especie s decar àcter xerófiloy mediterraneo , peronoexclu sivamente sabulícola. L. pseudopilatianu s e sta presente también enelLazio(Italia ), en suelosareno sos ybajo Qu ercus i/ex y Pinus sp.
AGRADECIMIENTOS
Expresamos nuestro agradecimiento al profesor G.Co nsiglio porladiagnosi s original,a 1. Lli stosel1a porlatraduc ción delitaliano , yalG.d.L.adhocporelmapadedi stribución delafloradelLazio.
BIBLIOGRAFIA
APARICI ; R .& MAI-llQUES , R (1996 ). Leu cocoprineae de la zonalitoral d e"ElS aler"(Valencia) I. Butll etíSocie tat Mi cològica Valenciana, 2 :67-8 2.
BABOS , M.(1961 ). Studi es on Hungarian Lepiota species. m. Rar e Lepi otaspecies. A nnaleshi s torico-natural es, Mu sà Nationali s Hun garici , 5 3: 195-199.
BABOS , M. ( 1979).Th especiesofthe Rubente s groupinthe genus Leucocoprinus. Sy dowiaBelh eft, 8:33 -53.
BAUDET, A .B. & TEJERA, E.B .( 1982 ) .Adicione sala flora mic ólogicaca naria I. A nalesJardinB otanico M adrid , 39 ( I): 23-2 5.
BON , M.(1981 ). Cl é monographiqu e de s "Lépiote s" d'Europe. Do cuments Mycolog iques, 4 3: 1-77.
BON , M .( 1993),FamilJe Lepi otaceae Ro zeex Ov ereem. D ocument s Mycologiq ues, 88:27-32.
BON , M.(19 93). Fl oreMyco logiqued 'Europe.3. Les lépiotes Do cuments M ycologiques M émoire hors-s érie n° 3 : Lepiotacea e Ro ze.
BON , M.& BOIFFARD , 1.(197 2). Lépiot es de s dune s vendéennes. Bull.S oc. M ycol. Fr ance, 88(1):26-28.
BON , M.& BOIFFARD , 1.(1974 ). Lépiot es d e Vend éeetde laC òte Atlantiqu e francaise. Bull. Soc. M ycol. Fr ance,9 0 (4).28 7 -306.
CABALLERO MORENO , A (1997 ). Flora Micol ogica d e laRioja. I. Lepi otaceae.
CANDUSSO , M. & LANZONI, G.(1990 ). Lepiota s .l.LibreriaBiella , Saronno. 741 pp.
CONTU , M . (1990). Nuo vi taxa diAgaricales (Ba sidiomycetes) d elIa Sard egna. Bol.Soc. Brot.Sé r., 2 : 379-386.
CONSTANTINO , C & SIQUIER , 1.L.( 1996). El s bol ets d e les Bal ears. Mi cobalear C.B
DEMOULIN , V. ( 1966).Leprobl éme de Lepiota badhamii etde Lepi ota rujovelutina.Leje uniaN. S., 39 : 1- 15.
G ENN ARI , A. & MIGLIOZZI , V .( 1998).Unanuo vae ntitadellasez ione Piloselli.Le ucoagaricusaur antiovergens sp.nov. Ri vista diMi cologia (4): 291-300.
Fig.2. Leu coagaricus p seudopilatianu s sp.nov. Diversidad dequeiloci stidios.
Revi sta Catalana de Micologia , vol.23:67-74 ; 2001.
GENNARI, A. e tal. ( 1995).Treintere ssanti Leu coc oprin eae sabulicole. Mi cologiae Vegetazione Med iterranea ( I):9 -21.
HUUSMAN , H.S C (194 3). Ob servationssurlegenre Lep iota. M ededeelingenvand er N ed erlandsche M ycologische Keeréniging, 28: 5 -13.
KÜHNER , R & MAIRE , R. ( 1937).Troi s lépiotes peuconnu es Bulletin Soci ét éHist. Na t. Afriquedu No rd, 28: 109-112.
JOSSERAND , M (1974 ).U nenou velIees pècedeLépiot e rou gissa nt e: Lepiota j ubilaei. Petité tudedu groupe. BulletinSoc i ét é Linn éenn e Ly on, 45 :2 05-216.
LANG E,C.( 1995).Th ege nus Le ucoagaricus in Denmark ; di stribution and eco logy. D ocuments Myco logiques 98- 100: 249256.
LONATI , G. ( 1997). Cuida a llad e tennina zi one ma croscopica d eifunghi. Parte iconografica.EdizioniG. E. M .A.
MALENÇON G.&BERTAULT, R .( 1970). Flore d esc hampignonssu p érieurs duM aroc 1. Rab at.
MIGLIOZZI , V.(1994 ). Prim o aggiom am en to d elIa lista d elIe lepioteosserv atenel LaziodelI' aut oree breve co mmento, Boll ettino Crupp o Micolog. C . Br e sadola N .S.,37 (5-6):126-146.
MIGLIOZZI , V ( 1995).Idem. T erza part e d escrittiva di Le gucoaga ricus pila tianus co n c hiave a naliticad elIasez ione pil oselli (Kühner)Sin ger d elge nereLeucoa garicus. Bollettino Crupp o Mi cologico B re sadola N .S. 3 8(3-4): 83- 97.
MIGLIOZZI , V .( 1997).Note introdutti ve alIo studiodelIe lepiotaceae. Atti d el Seminario mi cologicoi diLi v01l1 0(25- 05-1996). Pa gine diMi c ologia, 8 : 1-64. A ssociazione Micologica Bresadola. C entro S tudi M icologici. Vi cenza.
MIGLIOZZI , V & COCCIA , M (1989 ). Funghidel Lazio. 1. 1-5. Mi cologia Italian a, 18(2): 49 -63.
MIGLIOZZI , V & MOHR , P.(199 2). La sezione Rubrotincti Si ngerss.str.d elge nere Le ucoaga ricus (Locquin)Sin ger. Mi cologia Italiana 2 1 ( I): 37-65.
MONTEGUT,1. (199 2). U encyclop édiea nalytiqued esc hampignons. Volume II.EditionsS .E. C .N. Or geval.
PAZMANY , D.(1984 ). Le ucoagaricus arten inRumani en. No tu lae bo tanicae hortiag ro bota nici. 16: 36-3 7 Institutum agronomicumDr.Petrus Gr oza. Cluj-Napoc a.
PILAT , A. ( 195 3). H ymenomycetes novive lminu scognitiC echoslovakiae II Acta Mu s. Natur Pra gae , IX8 -2: 1-108.
PRIO U, 1.P. e tal. (1995 ).U ne és péce m éconnue: Leu coa garicusga illardii B one tB oiffard. N ouvelles d onnées morphologiques, anatomiqu es,écologiques, c horologiques. D o cuments Mycologiqu es, 98 -100:34 9-35 8.
REIDD .A.( 1987).Twounf amiliar reddeningspeciesof Le ucocop r inus Pat. B eitr àgezu rk enntnis d er Pil r e Mitteleur opa s. III: 2 05-214.
REID , D .A.( 1990).Th e Leu coc oprinu s badhamii complexin E urope: species whichreddenorbrui singo nbecomegreenin a mmoniafum es. Mycological R es earch, 94 (5): 641-670
WASSER , S .P.( 1980). Flo ra fu ngo rum RSS U crainicae. Kiev.
WASSER , ( 1993).Tribu s Cys todermateaa Sing.and Leu cocoprineae Sin g.of theC ISandB altic. S tates. Libri B otanici, Vo1.9. IHW -Verlag.
WICHANSKY ,E.( 1960).Zajum ave druh y hubbribo vitych abedl oritych Ceska Myko logie, 14( I): 4 0-49.
Fig.3. Leu coagaricus pseudopilatianu s sp.nov.E structura delreve stimiento pileico.
CONTRIBUCIÓN AL ESTUDIO DELA FLORA MICOLÓGICA HIPOGEA DE CASTELLÓN (ESPAÑA)
M. TORREJÓN
CI La Es trella, 18-1°.E- 12410 ALTURA
ABSTRACT. Contribution tothe study ofthe hypogeous Fongi of Castellón, E-Spain. Th eauthor reports 5 species of h ypogeous fun gi fromC astellón, Sp ain: G eneas ubbaetica Mor eno-Arroyo , 1. Gómeze tCalon ge, G eoporaa renicola (Lév .)Kers, Tub eraest ivum Vitt ad., T.b rumale Vitt ad. , T rufu m Pi co: Fr. , and gives for eac hof themsomedi agnostic char acters.
KEY WüRDS: Hyp ogeous fun gi, taxonomy, C astellón, Sp ain.
RESUMEN. Contribución al estudio dela flora micológica hipogea de Castellón (España). Se citan 5taxones de hon gos hipo geos deC astellón , E spaña: G eneas ubbaetica Moreno -Arroyo, 1. Gómeze t Cal onge, G eoporaa renicola (Lév.) Kers, Tub eraes tivum Vittad. , T bru male Vitt ad. , T.rufum Pico: F r. y, e ncada caso , seaportand atossobre suscaracteres dia gnósticos.
pALABR AS CL AVE: H ongos hip ogeos, taxonomía , C astellón , Es paña.
INTRODUCCIÓN
Lo s hongo s hipogeo s e stan siendoestudiados cadadía mas enlaprovinciadeCa stellón. Ba sta con darunrepa so alaliteraturaaparecidaenlo s último s tiemposyverlo s trabajo s quetratan , deforma exclusiva, o parcial , lo s hongo s hipogeosdeCastellón: CALONGE e tal. (1994y1996), GARCIA e t al. ( 1996), SANCHEZ e tal. ( 1995,1997y1998) ySIERRA e tal. ( 1991).Enelpre sente trabajo ,se de scriben lo s principale s caractere smacro ymicro scópicos, obtenido s apartirdele studio delmaterial recolect ado enCa stellón, enelperíodocomprendidoentreel11-12-1999yel7-6-2000.Lo s hongo s que secitanpermanecendepo sitados enlamicotecaparticulardelautor (MTH).
CATALOGO FÚNGICO
ASCOMYCOTA
F amilia Otid eaceae Eckblad1968.
Género G enea Vittad.1831.
Geneasubbaetica Moreno-Arroyo , J.GÓmezet Calonge , Bol.So c. Mi èol. Madrid 23:87 (1998 ).
A scocarpo de1,5 x1,3 cm , de subgloboso a irregular, conpliegue s que form an lóbulo s. Peridiode colordepardoo scuro anegru zco, conla superficiemuy verrucosa silaob servamos conlalup a. Enel interior , elhimenio , blanco-gri saceo, formaunlaberintoque secorre sponde conlo s plie gues e xtemos. A scos cilíndrico s, de228-281x25-31 11m, octo spóricos, conlas e sporas deredonda s a liger amente elíptica s, de22-25x18-23 11m, sinincluirla omamentación , formadapornumerosas verrugasdecónica sa cilíndrica s, deha sta 6 11m delon gitud.
M ATERIAL ESTUDIADO. CA STELLóN: B arraca s (AltoP alancia ), M azorral, alt. 98 0 m,UTM30TX K9630 , bajo Qu ercus i/ex L. sub sp ba llota (De sf.) Samp .,sobre substrato b àsico,23- 12-1999, MTH 2.
G énero G eop ora Harkn.1885 (= S epultaria (Cooke) B oud 1885).
Ascocarpos gregario s, globo sos, hueco s, de1-3 c mdediametro ,e nterrados completamentee n e l substratoy sólo detectable s porunaaperturacircularirregular, de0 ,3-1,2 cm , porlaqu e liberanlas ascósporas. Elhimenioe s pardoyla came decolorblanca gr isaceo,deha sta 1mmdegrosor.A scos c ilíndricos, o ctospóricos,d e2 30-260x18-22 11m E sporase lípticas,hialinas, unigutuladas, de25-26 x15 - 18 I1 m
M ATERIALESTUDIADO.CAS TELLÓN: A ltura (Al to P alancia ), BaITanCO deCap uchino s, a lt. 390m , UTM 30TY K1315 , e nu nta lud a reno so, e nunb o squ e d e rib era mu y h úmedo , 6-3 -2000 , MTH 3
Familia Tuberaceae Dumort.1822. G énero Tub er F.H Wi gg. 1780.
Tuber aestivum Vittad. , Mono g. Tub.: 38(183 1).
Ascocarpo s irregularmente redondeado s, degrande s dimen siones:2- 8cm.Peridiode colornegro , recubierto de ve rrugas piramidale s; himenioblanco- crema d e jo ven qu e, almadur ar, tom a tonalidades ma s pardu scas yaparec esurcadopo r venas bl ancas. Ascosglobosos,88 -111 x5 8-80 11m , qu e contien ene ntre1 y 7e sporas elípti cas, pard uscas, fuertemente reticuladas-alveoladas, de272 9x19-24 11 m.
M ATERIAL ESTUDIADO. CASTELLóN:B arracas(AltoP alancia ) , M azorral , a lt. 990rn, UTM 30TX K9630 , b ajo Qu er cu s ilex L . s ubsp. ba llota (Desf.)S amp.,j unto a E rina cea a nth y llis L ink ,sobre s u bstratobas ico , 7 -6-2000 , MTH I
Tuber brumale Vittad. , Mon og. Tub.: 37 ( 1831).
A scocarpoglobosoirre gular, d e2,4 c m.Elperidi oesdecolornegroy es ta orn amentadocon ve rrugasqu ese d esprenden confacilidad.Lagleba , de co lor g ris-parduzco, es ta surcadaporanchasy es paciadas ve nasblanca s. A scos elíptico s,sinpedún culo,de 65 -70 x50-70 11m , qu e contien en 1-6 es poraselíptica s, dec olorpardo c laro,de34-43x18-28 11m , sinincluir laom amentación, finam ente ac uleada,de ha sta 6 11m .
M ATER IAL ESTUDIADO. CASTEL LóN :B arracas(A ltoP alancia ) , M azorra l, a lt. 990n1, UTM 30TX K9630 , bajo Qu er cu s i/ex L .s u bsp. ballota (D esf.)Sa rnp. ,so bres ubstrato bas ico , 1 1-12-1999 , MTH 5.
A scocarposgloboso s irregulares, de 1,3-2,2 cm.Peridio p ardorrojizo, liso,co nnumero sas fisura s visibles a la lup a , qu e le d an unaspecto reticulado. L ag leba,qu ealprin cipioesb lanca, adquiere , co n la maduración, tonalidadesc rema y, finalment e, p arduscas,y apar ecesurcadaporve nas bl anquecinas. Ascosc laviformesredondeado s, de55 -80 x 35-55 llITI, sinp edicelo;c ontienend e 1 a 5 es poras e lípticas,de2 8-34x19-26 11m, e xcluyendo laorn amentación.
M ATER IALESTUDIADO.CAS TELLóN: B arraca s(A lto P alancia ) , M azo rral, 980m , UTM 30TXK9630, bajo Qu ercus i/ex L. s ubsp. b allota ( Des f.)Sa mp. ,so bre s ubstra to b a sic o , 23 - 12- 1999 , MTH 4.
BIBLIOGRAFÍA
AS TIER , 1. ( 1998).- Truffes b lan c h es et n oires. E d. Lo uis-Jean. GA P. BR ElTENBACH ,1. & F KRÀ NZLIN( 1984 ).- C hampignons d e Suisse. Tome 1. Ed. Myko logia. L ucern e.
CALONGE , F O. & P .M. P ASABÀN (1993 ).- N uevo s d ato ssobrelo s hon gos hipo geos deE spaña V. R egist rod e n uevec ita s n uevas. Bo/.So c. Mi col. Madrid 18:4 1-58.
CALONGE , F.D. , TE RRÓN, A., PÉREZ J ARAUTA,T &A. L ÓPEZMARIÑO ( 1993).-Alg uno s h ongo s hi pog eo s d e León , SOlia y J aé n. B o/.S oc. M ico/. M adrid 18:8 1-86.
CALONGE , F O ., M AHIQUES , R & FTE JEDOR (199 4). - Aportaci ón a l co nocimientod e lo s hongo s d e laCo munidad Va lenciana (Es p aña). D iscis eda anoma/a , un aes pecienu eva p araE uropa. Bol.So c. Mi co/. Mad rid 19: 155 -1 6 3
CALONGE , F.D. , TEJEDOR , F. & R.MAHIQUES(1996 ).- Notassobrelos hongos hipo geos de C astellón. B ol. S oc. Mi col. Madrid 21: 409-411.
GARCÍA , F., MAHIQUES , R. & T.CONCA(1996 ).- Hipo geus de laComunitatValenciana. ll. Butll S oc. Mi col. Val enciana 2 :105-127.
GÓMEZ , 1., ORTEGA , A. & B. MORENO -ARROYO (1999 ).- Adicione s al catalogodehongo s del ParqueNaturalde las Sierras Subbética s cordobe sas y suentomo (Córdoba,E spaña). Il. Bol So c. Mi col. Madrid 24:103-118.
HA WKSWORTH , D.L. , KIRK, P.M. , SUTTON , B.C & D.N.PEGLER(1995 ).- Ain sworth & Bisb y's di ctionaryof thejungi. CABIntemational.
MORENO -ARROYO , B ., GÓMEZ , 1. & F.D. CALONGE (1998 ).- G eneasubbaetica, sp.nov.,fromSpain. B ol S oc. Mi co!. Madrid 2 3: 85-89.
MOR ENO -ARROYO , B ., CALONGE , F.D ., GÓMEZ , 1. & E . PULIDO(1999 ).- Rara micológica hipogea deAndalucí a (España). B ol. S oc. Mi col. Madrid 24:127-178. '
SANCHEZ, F., HONRUBIA, M. & P.TORRES ( 1995).- Ga steromycetes interesantesen elSistema Ibérico. B ol. S oc. Mi col. Madrid 20:269 -276.
SANCHEZ, F., HONRUBIA, M & P.TORRES ( 1997).-Hon gos ectomicorrí cicos de ElMae strazgo. Butll.S oc. Mi co!. Val enciana 3 :5-38.
SANCHEZ, F., HONRUBIA, M. & P.TORRES(1998 ).- Hongo s ectomicorrícico s enElMae strazgo. IV. Orden B oletales. B ol. S oc. Mi col. Madrid 23:29-41.
SIERRA , D.,MARTÍN , M .P. & X.LLIMONA ( 1991).-Nov es dade ssobrefongs hipogeu s, 1. Ascomicets. Butll So c. Catalana Mi col. 14-15: 4 3-66.
VIDAL , 1.M.(1997 ).- Alguno s hongo s hipogeo s nuevo s opocacitado s de Cataluña (Zygomycotina,A scomycotina y Ba sidiomycotina). R evista Catalana Mi co!. 20 : 25-62.
ALGUNOS HONGOS INTERESANTES DEL PISO SUBALPINO DELOS PIRINEOS DECATALUÑA.
F. ESTEVE-RAVENTÓS l, J. VILA 2 Y J. LLISTOSELLA3
1.- Dept.Biolog ía Vegetal(Botànica),Uni versidad de Alcal à. E -28871 Alcal à deH enares (Madrid ).
2.-RectorUbach , 53 , àtic2 a E-08021Barc elona.
3 .-Dept. Biología V egetal (Bot ànica), Fac Biología, Univ de Barcelona. Diagonal645.E -08028 Barc elona.
ABSTRA CT.Some interesting fungi from the subalpine beltinthe Pyrenees of Catalonia. Atotal of19fungi(1Ascomyceteand18basidiomycetes)arecommentedordescribed , collectedinthe subalpinebe1toftheCatalonianPyrenees , especially from Abi es alba or Pinusun cinata forests. Among the speciespresented, weemphasize: Cortinariu s alnetorum (Velen.)M.M.Mo ser, C. c rassus Fr. ss . Henry1958andMo ser 1960,C. cyanites Fr. , C. hysginicolor Bidaud , E chinodermaechinaceum (1.E.Lange)Bon , Omphalinaepi chysium (Pers.:Fr.)Quél.and Russulaaln etorum Romagn.
KEY WüRDS: A scomycetes, Ba sidiomycetes,subalpinebelt , chorology , Catalonia, Spain.
RESUM. Alguns fongs interessants de l'estatge subalpí dels Pirineus de Catalunya. E s comenteno descriuen 19fongs(1ascomiceti18basidiomicets)recolectatsa l'estatge subalpídeCatalunya , especialment enbosco s d 'Abies alba ode Pinusun cinata. Entrelesespècie s publicade s, volemde stacar: Cortinariu s aln etorum (Velen.)M.M.Moser , C. c rassus Fr. ss Henry1958iMo ser 1960, C. cyanites Fr. , C. hysginicolor Bidaud , E chinodermaechinaceum (1.Lange)Bon , Omphalina epichysium (Pers.: Fr. ) Quél.i Rus sula alnetorum Romagn.
RESUMEN. Algunos hongos interesantes delpiso subalpino delos Pirineos de Cataluña. Se comentanode scriben 19hongo s( 1ascomicete y18basidiomicetes ) recolectado s enlazona subalpina deCataluña,sobretodoenbosquesde Abie s alba ode Pinusuncinata. Entrelasespeciespublicada s, queremo s de stacar: Cortinarius alnetorum (Velen.)M.M.Mo ser, C. c rassus Fr. ss Henry1958yMo ser 1960, C. cyanites Fr. , C. hysginicolor Bidaud , E chinodermaechinaceum (1.Lange ) Bon , Omphalina epichysium (Pers.:Fr. ) Qu él. y Ru ssula aln etorum Romagn.
INTRODUCCIÓN
Son numerosos losdatos existentes sobre hongos deabetales, pinares yotros bosques subalpinos de Cataluña. Estosdatossehan publicado en diferentes trabajos , rnuchosdeellos recientes, entrelosque encontramos losde ROCABRUNA etal. (1994 y1996), BALLARA (1997 ,1998 Y1999)Y VILA e t al. (1996y1997).El presente artículoesunanueva contribución al conocimiento deestos bosque s, que presentan una diversidad fúngicamuy elevada, ytípicadezonascomolosAlpesoelnortede Europa. Entrela selección deespecies, también hemos incluido algunasde robledales oalisedasde montaña.Elmaterial estudiado se encuentra depositado enlos herbario s BCC (Universidad de Barcelona), AH (Universidad de Alcalà de Henares) y NG (herbario personal del segundoautor ).
ESPECIES ESTUDIADAS
Cla se ASCOMICETES
Hypoxylon howeianum Peck
MATERI AL ESTUD IA Da. LLEIDA: la Vall del Mig , l'Alzina d'Alinyà(AltUrgell ), UTM 3714672, alt. 1250 m,sobre rama endescomp osición de Qu e rc us hutnilis, 16-5 -2000 , leg. C. Cortés, 1. Labranya, 1. Vil ay X Llim on a, NG 100051 6-1 .
OBS ERV ACIONES. Cau sasorpresaelhallazgodee staes pecie, sobretodaporlos numero sos apéndice s ramificado s quepre senta. E stos apéndicescorre sponden alanamorfo tG enicuio sporiumí , y suelen surgirdelaba se delos e stromas enlosque seencuentranlos peritecio s(teleomorfo),aunqueavece s también seles puedeencontrarfruct ificando directamente sobrelamadera.No helTIO S podido observarlos conidio s producido s porestos apéndice s, pue ssiemprelos hemo s encontradoe stériles. Elteleomorfo síque suelee star maduro. H.ho weianum e s unae specie p oco frecuente en Cataluña ,q ue solohemo s recolectado , aparte delalo calidad citada ma s arriba , enun barranco deC a stellolí ( Anoia), sobre ramitas de Co rylus av ellana y e nRiell s de Mont seny(Selva), sobre madera ende scompo sición no identificada , probablement e de Fa gussy lvatica.
MATERI ALESTUD IADa GIRONA: entreVilaró y Pui gsac, Pardi nes (Ripo ll ès), UTM 4364684, alt.1215 m,sobre mad era endescomposición de Q uerc usrobur, 10-6-2000 , le g. 1. Vila , X Llim on a y C. Guti érrez, NG 1000610-1.
Bankera fuligineo-alba (Sc hmidt: Fr.) Pouzar
MATERIAL ESTUDIADa. GIRONA : La Feixa-Bac de laComell a, Ger(Cerdanya), UTM 4024702, alt. 2160 m, en un bosque de Pinu s un cin ata , 11 -9-1 999, leg J Vila y C Guti érrez, JVG9 9091 ]-2
OBS ERVACIONES. Est a especiepresentaungranparec ido con Sar codon leu copus (Per s.) Maa s Gee st. etNannf. , untaxón mas abundante.La s do s especie s tienenunaformaytamañoparecido s, olora c ubitosdecaldo (" maggi")yhabita t enbo sques deconífera s,sobretodoenelpi sosubalpino,bajo pino s, abeto s opícea s. Laprincipaldiferenciaquepermitela separaciónentrelos do s taxone s e s la omamentación yeltamañodelas esporas:finamentee spinulosas yde 4 ,5-6 x 3-4 11m en B.fuligineoalba ygroseramente verrucosasyde 5 ,5-6,5 x 4 ,5-5,5 llITI en S a rc odon leucopus.
Cortinarius alnetorum (Velen.)M.M. Moser
Píleo deha sta 23 mmdedi ame tro , decónicoacón ico-conve xo, conunamplioumbón , meno s ev identeenlamadure z. Cutícula s eca,ligeramente higrófana, den samente fibrilo sa enlos ejemplare s jó venes, de spués, al e nvejecer, mas lisa ounpocoafie1trada, decolorpardo -gris o scuro enlos ejemplares jóvene s, raramentenegruzca , despué s, de color mas pardo , contono s grises poco ev identes.Margenno estriado. Lamin às adnata s oconunpequeñodientedecurrente , pocoden sas, de color grisopardo -gris o scurocuando sonjóvene s, de spués mas parda s porlamaduracióndelas esporas;arista delmismo coloroligeramente mas p alida. E stípite cilíndrico , amenudounpoco sinuoso,de hasta 35 x 4 mm,completamentecubiertode fibril1a s blanquecina s, quelleganaformar unazona subanuliformefugazyledanunaspecto sedo so; manchadodepardo sobretodoapartirde la base. Carnedelgada , decolorpardoo scuro apardo vio laceo ; olor aranciooa sebo.E sporas de 910,5 x 5-5 ,5 11m , elipsoidale s, converrugas nomuygrande s, relativamcnte den sas. Ba sidios tetraspórico s. Célula ses térilesbanale s, deba sidioloides aclaviforme s.
MATERI AL ESTUDIA Da. GIRON A: Camí del Bosc, entreParda lísy CalRom eu , Gui ls deCerdanya (Cerdanya), UTM 408470 I , alt.1470 m,sobre suelo semiinundado, bajo A lnu sg lu tin osa, 20-10-1998, leg. 1. Vil a, F. Ànge l y X. Llimo na , rev R Mahi qu es, NG 981020-8. - Vall de Salt ègu et, cerca de la estaci ón del tren, La Molin a (Cerdanya), UTM 4 144689 , alt.1460 m, baj o A lnusg lutin osa y Sa lix purpurea, 20-10-1998, leg. F. Àngel, 1. Vilay X. Llimon a, rev R. Mahiqu es, JVG 981020-13.
ÜBSERVACIONES. Especie estrictamente relacionada conelaliso (Alnusglutinosa), que destaca porsu color muy oscuro cuando es joven y por tener el píleo yel estípite densamente fibrilosos. C. bibulus Quél.,que fructifica también bajo Alnus, se separa por su menor tamaño, por tener tonos violaceos en todoel basidioma, por elpíleoyel estípite menos fibrilosos y por sus esporas sublisas.C. atropusillus J. Favre, igualmente alnícola,tienelas esporas mas pequeñas, de 7,5-8,5 x 4,8-6 11m, según FAVRE (1960). Nuestro material encaja bienconel descrito por BRANDRUD etal. (1990), excepto enel olor,puesestos autores consideran la especie inodora.
Tres ejemplares; porte muy robusto ydenso,píleodehasta70mm diàrnetro, plano-convexo,apenas viscoso, de color uniforme beige-leonado, al secar beige-café conleche,sinfibrillas innatas, margen incurvado. Estípite de hasta 40 x 45mm,muy mazudo ycorto, claviforme, blanquecino, conlabase ligeramente atenuada-subradicante enalgún ejemplar, conunresto blanquecino anular fugaz, como si fueraunafalda estrecha, situado inmediatamente debajo dela zona dela inserción dela cortina; el apicedel estípite tieneun aspecto furfuraceo. Laminas muy estrechas ydensas, sinuosas, de color marfila beige palido, con ligeros reflejos violaccos muyfugacesenla juventud; no oscurecen de modo manifiesto conlaedad;arista ligeramente irregular ydel mismo color. Came blanca; olor débilmente rafanoide. Reacciones químicas: KüH (5%) amarillenta enla came delpíleo,algo mas apagada enelestípite; pardorrojizo palido enla cutícula delpíleo. Esporas de 9,5-11,3 x 6,5-7 11m, anchamente ami gdaliforme s,con omamentación verrucosa neta aunque baja, ocasionalmente subcristulada (fig. C). Basidios tetraspóricos. Arista heterogénea, con presencia de numerosos pelos de cilíndricos a claviformes, hialinos, mas estrechos quelos basidios (fig.B). Pileipelis constituida por una ixocutis, con algunos elementos terminales algo levantados, 5-8 11m de diàmetre, los elementos inferiores sonalgo mas anchos (de hasta 20 11m), pero sin hipocutis pseudoparenquimatica manifiesta; pigmento de membrana e incrustante de color palido, amarillento-pardusco (fig.A). Trama laminal con artículos estrechos, de3-6 11m de diàmetre, dispuestos paralelamente.
MATERIAL ESTUDIADO. LLEIDA:BoscdeNoris,Noris(PallarsSobirà),UTM3664715,alt.1605 fi, enunbosquede Abiesalba, 21-8-1999 , leg. F. Esteve-Raventós, J.Vila,J.Llistosella,S. Santamaria y 1. Girbal,JVG 990821-8, duploen AH26765.
ÜBSERV ACIONES. La interpretación deC. crassus sigue siendo actualmente muy discutida porlos especialistas. Por estacausa,nonos queda mas remedio que nombrar esta colección asimilandola al sentido de HENRY (1958a) y al de MüSER (1960), noasíalde BIDAUD etal. (1995a) nialde BRANDRUD (1998).Las esporas, muyanchas,de nuestro material difieren radicalmente del concepto mas reciente deesta especie, lectotipificada porlos autores franceses conun taxón muy diferente, que presenta unas esporas notablemente mas estrechas y alargadas yun píleo noviscoso. La ausencia de marcados tonos violaceos en nuestros ejemplares ylas reacciones químicas, nos hacen asimilarlo o considerarlo dentro dela sección Variecolores Kühner et Romagn. ex Brandrud et Melot (MELüT, 1990).Esmuy próximo aC. balteatoalbus Rob. Henry exRob. Henry ya C.latobalteatus (Schaeff. ex M.M. Moser) M.M. Moser que,no obstante, presentan las esporas mas estrechas. La interpretación deC. opimusss. Henry (HENRY, 1958b) parece también coincidir conlade nuestros ejemplares.
Cortinarius cyanites Fr.
MATERIALESTUDIADO. ANDORRA: cercadeSegudet,Ordino,UTM31T CH7913, alt.1550 fi , enunbosquede Betula pendula,Corylusavellana y Pinussylvestris, 21-8-1999, leg. F. Esteve-Raventós, 1. Vila, 1. Llistosella,S. Santamaria y J.Girbal,JVG990821-5.
ÜBSERVACIONES. C. cyanites se caracteriza por sus colores pardo azulados o pardo violaceos, presentes especialmente enlasIaminas,ysobretodoporel enrojecimiento dela came, en pocos minuto s,alser cortada. A pesar deseruna especie relati vamente frecuente en Europa, se puede considerar raraenla Península Ibérica, yaquesólohasidocitada, según MAHIQUES ("1999" 2000), de Salardú (Val d'Aran) yde Burgos.
Cortinarius hysginicolor Bidaud in Bidaud etal. (fig s. D-F).
Pí1eode hasta 60 mm de diametro , cerrado, convexo , poco v iscoso,de color avellana uniforme , s in fibra s innatas . E stípite de hasta 60 x 30 mm ,c ilíndricoo progre sivamente engro sado haci a la base , n o bulbo so, blanquecino, aunque pardea enla base al envejecer. Cortina blanca , abundante. Lamin às de color hueso , sin tonos violetas , muy e strechas (de 4 mm de anchura) , sinuosas, emarginadas , delgadas, muy densas; ari sta entera. Carne compacta, dura, gruesa ene l pí1eo, uniformemente blanca ; o lor desagradabl e, como dein secticida (DDT). Reaccione s química s: KOH (5 %) nula enla cut ícula ; ama rill a enla came delpí1eoyde l e stípite. E sporas 10 ,5-11 ,5-(12) x5 ,8-6,5 um , amigdaliformes, con ornamentación verrucosa, aislada y baja , pero net a (fig.F). Basidios tetraspóricos. Arista estéril , constituida por pelo s basidioloide s, de cilíndrico sa claviforme s, hialino s (fig.E ). Pileipelis constituida por una ixocuti s, epicuti s con elemento s de3-5 um de diametro; elementos inferiore s algo mas ancho s(deha sta 15 um), pero s in hipocuti s p seudoparenquirnatica manifie sta; pigmento de membrana e incrus tante de color pardu sco palido (fig D ).
MATERIAL E5TUDIADO LLEIDA: Plaça dels Arbres, SantMauri ci, Espot(pallars Sobirà), UTM 33 74716, alt. 1735 m,en unbosquede Abi es alba con Betula p endula, 1-9-1998, leg. F. Esteve-Raventós, 1. Vila, 1. Llistosella, S Santamaiia y 1. Oirbal , NO 980901 -18, duplo en AH2508 5.
OBSERV AClüNES. Las diferencias entre C. hysginicolor yC. hysginus (M.M. Moser) M.M. Mo ser se apoyan exclusivamente en caracteres de índole micro scópico y organoléptico , aunque sonmuy sutiles. BRANDRUD ( 1998) con sidera , en surevis ión dela sección Phl egmacioides (Fr.:Fr. ) Brandrud etal. (= Variecolores), ambo s taxone s indi stinguible s macro scópicamente , ya signa unas dimen sione s esporale s de 9-10 x5 ,5-6 um a C. hysginus; ele speciali sta noruego con sidera a simismo C. latobalt eatus (Schaeff. ex M.M. Moser) M.M. Mo ser como coe specífico deC. hysginus, tra s la revi sión del material tipo.El fuerte olor de insecticida(DDT) y la s dimen sione s e sporale s denue stros ejemplare s quedan fuera del concepto de Brandrud y se ajustan mejor aC. hysginicolor. Mu y próximo ,sino conspecífico deC. hysginicolor, esC. latobalteatusss BIDAUD e tal. ( 1995).E ste último taxón presenta unas dimensione s esporales in termedi as entre C. hysginicolor y C. hysginus, y tiene un tona gri s-lilacino enlas lamin às delos ejemplare s jóvene s, hecho que no sotro s no hemo s ob servado en nuestros ejemplares. No obstante , la naturaleza citopla smàtica delo s pigmento s violaceos eneste grupo esla causa desuerr àtica o fugaz aparici ón durante elde sarrol1o delo s ba sidiomas y , según MELOT ( 1986), su presencia / au senci a no debe de ser sobrevalorada,enl a sistemàticade este género , ala hora de separare speci es.
Cortinarius limonius (Fr.:Fr.)Fr.
Tre s ejemp lare s de dimen sione s reducida s, probablemente debido al ambiente caluro so yalae scasez deagua. Píleo de15-25 mm dedi ame tro , convexo , li so, p seudohigrófano , de color uniformemente pardo anaranjado , con vi sibles resto s de cortina amaril1ent a enel margen , quenoe s e striado. E stípite de hasta 50x 9 mm, cilíndrico o progresivamente cl aviforme, curvado y fuertemente radicante enl a base de algunos ejemplare s; superficie ornamentada , hacia la zona media, con bandas fibrilo sas fugaces delvelo,de color amarillo-anaranjado ; cortina amaril1enta. Lamin às e spaciadas, adnatas, d e color pardo anaranjado oscuro. Came del mismo color ; olor a patata oa rabano. Reaccione s químicas: KOH (5 %) pardo negruzco enla cutícula del píleo , pardo o scuro en l a came. E sporas de 8 ,5-9,5-(10) x6-7 urn , de anchamente elipsoidale s a s ubglobosas, con ornamentación verruco sa net a y den sa, en ocasione ss ubcristulada. Basidios tetras pórico s. Pileipeli s constituida por un a cuti s d e artículo s ancho s(de10-15 um), constrictos enlo sseptos, c on pigmento dem embrana, y también incru stante , enlo s artículo s ma s profundo s.
MATERIAL ESTUD IADO. LLEIDA: Plaça delsArbres, SantMauri ci,Espot (pallars Sobirà), UTM33747 16, alt. 1735 m,en unbosque de A bies a lba, 1-9-1998, leg. F. Esteve- Rave ntós, J Vila,1. Llis tosella, S Santamari a y 1. G irbal, NO 98090114, dupl oen AH 25086.
OBSERVACIüNES. Nuestros ejemplares se ajustan bien ala completa descripción de HENRY ( 1961), autor que señala un olor de patata cruda para esta esp ecie , car àcter manifie sto ennue stros ejemplare s, aunqueparece serque , a veces , éste se muestra incon stante E s probable queC callisteus (Fr.:Fr. ) Fr.
RevistaCata lanade
Cortinarius cra ssus Fr. ss . Rob. Henry
Cortinarius hysginicolor Bid aud
hayasidoconfundidoamenudocon C. limonius, sibienelprimeropresentauncaràcter organolépticomuydistintivo,puessedescribesuolorcomode"humodelocomotora"ode"vela reciénapagada"segúnlosautores,unhechoquehemosconstatadopersonalmenteenunacolección deUrbión(Soria).ParaMOSER(1978),ambasespeciesseseparantambiénporelestípiteradicante de C. limonius yclaviformede C. callisteus, asícomoporelpíleohigrófanoylisodelprimeray escamosoynohigrófanodelsegundo. C. citrinofulvescens M.M.MoserexM.M.Mosery C. tophaceoides M.M.MoserexM.M.MoserpuedentenerunolorparecidoaldeC. callisteus, pero susesporassonsignificativamente mas pequeñas,conunaomamentaciónmuydébil,ysucamees blanquecinaenelpíleo,cuando losejemplares sonjó venes (MOSER,1978;BIDAUD etal., 1995b). C. hydrolimonius Rob.Henry -nom.inval.- es mas pequeñoymuyhigrófano,inodoro,tiene queilocistidiosyesporasfinamenteverrucosas(HENRY,1961).C. limonius hasidocitadoydescrito recientementeporBALLARA(1997)debosques subalpinos con Abies (enocasionesmezcladoscon Betula) enCampdeVidre(Berguedà)yValència d'Aneu (PallarsSobirà).
Echinoderma echinaceum (J.E. Lange) Bon =Lepiota echinacea lE. Lange ; Cystolepiota echinacea (lE. Lange)Knudsen
MATERIAL ESTUDIADa. GIRONA: La Torrentera, Nevà (Ripollès), UTM 4244685, alt. 1150 m, baja Corylus avellana, entre lahierba, 30-8-1998, leg. C. Gutiérrez, NG 980830-18.
OBSERV ACIONES. Dentrodelasección Eriophora, queincluyeespeciesdesprovistasde queilocistidios,encontramos E. echinaceum, quesecaracterizapor,apartedelaausenciadecistidios, tenerelpíleodehasta45mmde diametro, cubiertoporabundantesescamaserectas,piramidales,de colorpardoachocolatado,dispuestassobreunfondopardorosadoovinoso,porelestípitedehasta 30x6mm,decoloruniformementeachocolatado,yporelolorcomplejo,de Lepiota cristata, afrutado,cedrioideodegeranio (Pelargonium), segúnBON(1993),ocomodecaucho,mentoladoo levementefarinososegúnnuestrasobservaciones.Lasesporas,de4-5,5x2,5-3um,sonmuy parecidasalasdelasotrasespeciesdelasección.Eltaxón mas próximoes E. pseudoasperulum (Knudsen)Bon,queseseparaporsumenortamaño(píleodehasta30mmdediametro,estípitede grosornosuperiora2-3mm)yportenerescamaspileicas mas densas,dispuestassobreunfondo menosvinoso.Aúnasí,esprobablequeestaúltimaespeciedebadesubordinarse,enunfuturo,a E. echinaceum. Unamuybuenadescripcióndeestaespecie,concompletosdibujosmicroscópicosse encuentraenCABALLERO(1999).Según BREITENBACH & KRANZLIN(1995), E. echinaceum y E. pseudoasperulum puedenpresentaralgunascélulasestérilesenlaaristadelas laminas,
Inocybe calospora Quél.
MATERIAL ESTUDIADa. ANDORRA: cercade Segudet, Ordino, UTM 31T CH7913, alt. 1550 m, en un bosque de Betula pendula, Corylus avellana y Pinussylvestris, 21-8-1999, leg. F. Esteve-Raventós, 1. Vila, 1. Llistosella, S. Santamaria y 1. Girbal, NG 990821-2.
OBSERV ACIONES. Setratadelaprimeracitaparael territorioandorrano,segúnsedesprendedelos datosrecop ilados porESTEVE-RAVENTOS(1999).Esunaespeciepocofrecuente,muyfàcilde reconocermacroymicroscópicamente,quefructificapreferentementeenhabitatsmuyhúmedos, sobretodobajo Betula, Alnus o Corylus, aunquenoe s exclusivadeestos arboles.
Inocybe gymnocarpa Kühner
MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA: Bosc dela Masella, Das (Cerdanya), UTM 4084688, alt. 1850 m, en un bosque de Pinusuncinata, 19-6-1999, leg. 1. Vila, X. Llimona y C. Cortés, NG 990619-4, dupla enAH 25104.
OBSERV ACIONES. CitadaanteriormentedelazonadeValència d'Aneu (PallarsSobirà),bajo Abies alba, por (1997),endondeseincluyeunabuenadescripcióndelaespecie.
Inocybe proximella P.Karst.(figs.G-I).
MATERIAL ESTUDIADa. GIRONA: Bosc de Saltèguet, La Molina (Cerdanya), UTM 4164689, alt. 1715 m, baja Pinus uncinata y A biesalba, 19-6-1999, leg 1. Vila, X. Llimona y C. Cortés, NG 990619-1, dupla en AH 25105.
Fig s. A-C. C ortinariu sc rassus Fr. ss Henry , Mo ser (NG 990821-8 , AH26765 ). A:ixocuti s delapileipeli s; B : ari sta d e lalamina , mo strando pelo s e stériles y basidio s; C:e sporas. D- F C. h ysginic olor Bidaud (NG 98090118, AH25085 ). D :ixocuti s delapileipeli s; E:elemento s estérile s delaari sta laminar ; F:e sporas. G-I. Ino cybe proxim ella P.Kar st.(NG990619-1,AH25105 ). G: ci stidios himeniale s; H : e sporas; I: cauloci stidios del ex tremoapicaldel es típite. (Barras = 1O urn, barragrandeparaesporas).
OBSERV ACIONES. La muestra e studiada seaju sta mu y bi en ae sta e specie , caracterizada por s u píleo cónico-umbonado , de color ca staño , lisoy fibro so-rimo so radia lmente al envejecer, y por s ue stípite del mismo color ocon evidente s tonos pardo ro sados , no bulboso , pruino sosólo e n s u extremo (-1/6) s uperior.La micro scopía no s revela una s e sporas d e 9 ,2-10,5 x6-8 11 m , con n ódulos obtu sos, en general bien marcado s, en número variable , de4a12(fig.H ), a sí como ci stidio s anchamente fu siforme s, de 50-65 x 15-22 11m , con paredes delgada s queap enassuperanlo s 1-1,5 11m degro sor (figs.G , I ).C istidios como lo s dela s lamin às también sepre sentan enel extremo s uperiordele stípite , aunque no , o apena s, pre sentan cri stale s enelapic e. Ele studio del material tipo procedente del Herbario de Karsten , depo sitado enH , nosha permitido confirmar la identidad dee stac olección. Queda aún p or demo strar si I. s oluta Velen. (= I. br e visp ora Huij sm.) e I. putilla Bres., que sonmuy pró ximo s, merecen ser con siderado s como e specie s independientes. I. pro ximella fu ec itado por SINGER ( 1947)de Sant Maurici (Espot, Pallars Sobirà), en ambiente ss ubalpinos semejantesalde e sta colecci ón. La única cita ad icional e xistentedee staes pecieenla Penín sula Ibérica proc ede del Monte Umbe ( Vizcaya), publicada por MENDAZA & DIAZ MONTOY A ( 1987).
Lactarius badiosanguineus Kühner
et Romagn.
MATERI AL ESTUDIA DO. GIRONA: Bosc de Saltèguet, La Molina (Cerdanya), UTM 41646 89,alt. 171 S m, baja Ab ies a lba, entrelahierba, 23-8- 1999, leg. F. Esteve-Raventós, 1. Vila,S. Santamariay 1. Girbal , BCC-JLI 677y JVG 990823-4.
OBSERV ACIONES. La recolección ye studio de nuevo mat erial p roced ente delami sma loc alidad , no s permite corregir nue stra cita anterior de L. hepaticus Plowrigth ap. Boud. (VILA e tal. , 1996 ), que debe atribuir se a L. badio sanguineus. Ambas e speci es d ebensercon sideradas,e n es perad e nu evas recoleccione s, como muy rara s en Cataluña, ya que no c on oce mosnin guna c itaant erior d e L. badiosan guineus y sólounade L.h epaticus , de LLISTOSELLA ( 1997),p ro cedente d e S anta María de Palautordera (Vallè s Oriental , Barcelona).
Lactarius circellatus Fr.
MATERI AL ESTUD IADO. ANDORRA : cerca de Segudet, Ordin o, UTM 31 T CH79 13, alt. 1550 m, baja B e uda pendula y Cory lus ave llana, 21-8 - 1999, leg. 1. Lli stosellay 1. Girbal , BCC-JLI680.
OBSERV ACIONES. E xisten di stinta s interpretacione s delta xón de scrito por F riesd ebido as u proximidad y semejanzascon otras e spe cies del grupo , como L .py rogalus (Bull.:Fr. ) Fr.Lo s autore s modemo s que han tratado el género de forma monogr àfica(HESLER & SMITH , HEILMANN-CLAUSEN e tal. , 1998y BASSO , 1999),c oinciden c onla int erpret ación d e Lan gey c onsideran L c ircellatus como una especie con el píleo fund amentalmente d ec olorgri s o g ris pardu sco, a vece s con tonalidade s ros adas o violac eas, con las uperficie secao sóloligeramente v iscosa,de as pecto ma s o meno s brillante y lacado , y c onla s lamin às relati vamente d ensasy d e color c rema palido o crema ocraceo; ell àtex, de color blanco, perman ece inmutable yno reac cion ac onel KOH. L.p yro galus se diferencia macro scóp icamente sobretod o por e l píleo de co lor ocrac eo uo cre olivaceo y ma s o meno s vi scoso , po r la s laminas di stantesyoc re anaranjadas,ypo r e l l àtex bl anco, que reacciona conel KOH y v iraal amari 11 o anaranjado.
Marasmius carpathicus Kalchbr.
MATERI AL ESTUD IA Dü. GIRONA : La Molina-Costa Rasa, Alp (Cerdanya) , UTM 4 134686, alt.1760 m,enunbosquede P inus un cin ata, 19-6-1 999, leg. 1. Vil a, X. LlimonayC.Cortés, JVG 990619 -3.
OBSERVACIONES E specie frecuente , que s iempre habíamo se ncontrado e nlu gares bajo s,a principio s o mediado s de otoño , fructificando , d e spué s dela s llu vias,e nbo sques d e Pinu s hal epensis o P. pinea , nunca por en cima delo s 700-800 m , por 10 qu e no ssorprendió es tarecolección prim averal e ncontradaenunbo sque de P.un cinata, aca si 1800 md e altitud . Aún aSÍ, e lmat erial re col ectad o no pre senta diferencias re specto a recoleccione s anteriore s, d e ambi ente s ma s térmico s.
Omphalina epichysium (Pers.:Fr.)Quél,
Píleoumbilicado , dehasta 30 mmde di àmetre, higrófano , noviscoso , decolordepardo-grisoscuroa negruzco;cutículalisa,estriadahasta mas delamitaddel diàmetre; margenondulado.Lamin às decurrentes , densas , cóncavas,decolorgrishumo , nobifurcadas.Aristadelmismocolor,entera. Lamélulasmuyabundantes.Estípitecilíndrico,dehasta45x4mm , liso,decolormuyparecido al del píleo;basecondiscomiceliar.Camedelgada , membranosa , relativamentefr àgil, decolorunpoco mas palidoquelasuperficiedelpíleo;olornodestacable.Esporasdeelipsoidalesaobovoides , lisas, hialinas , de7 ,5-9 x4-5 11m. Queilocistidiosescasos , devesiculososaanchamentesinuosos.Basidios tetraspóricos,fibulíferos.Cutículadeestructurafilamentosa , conhifasdelgadas , enmarañadas , fibulíferas, ypigmentolaxamenteincrustante.
MATERIALESTUD IADO. LLEIDA: voresdel riu Escrita, Espot (pallars Sobirà), U1M 3424716, alt. 1680 m,sobre tronco endescomposición deAbi es alba , 22- 8-1999, leg. F. Esteve-Raventós, 1. Vila y 1. Lli stosella , NG990822 -7.
MATERIALESTUD IADO. LLEIDA: Plaça del s Arbres, Sant Maurici , Espot (pallars Sobirà), U1M 33 74716, alt. 17 35 m, espec ialmente sobre mu sgosvivos, mas raramente muertos, 26-6-1999 , leg. 1. Vila y 1.M Vidal , NG 990626 -2.
Russula alnetorum Romagn.
=R. pumila RouzeauetMassart
MATERIAL ESTUD IADO. GIRONA: Camí del Bosc, entre Pardalís y Cal Romeu , Guil s de Cerdanya (Cerdanya), U1M 4084701 , alt. 1470 m,sobre suelo semiinundado, bajoAlnu sg lutinosa, 12-9-1998 , leg. 1. Vila, C. Guti érrezy A. Duran , NG 980912 -2.- Ibid., 20-9-1998, leg. C Guti érrez, NG 980920-1.- Ibid., 20-10-1998 , leg. F. Àngel , 1. Vila y X. Llimon a, NG 9810 20-1.-lbid., 12-9-1999 , leg. 1. Vila y C. Gutiérrez, BCC-JLI681. - Vall de Saltègu et,cercadela estacióndel tren, La Molina (Cerdanya), U1M 4144689 , alt. 1460 m, bajoAlnu sg lutinosa, 20-10-1998, leg. F. Àn gel, 1. Vila y X. Llimona, NG 981020 -2.
OBSERV ACIONES. Pertenecientealaestirpe Atropurpurea , R. alnetorum secaracteriza macroscópicamenteporsuspequeñasdimensiones,conunpíleoquenosuperalos 50 mmde di ametro , porlacutículahúmedaybrilIante, decolorvariable, entreelvioletalilacinoyelrojo vinoso , porlaslamin às relativamenteespaciadasydecolorblanquecino , porlaausenciadeunolor característicoyporelsaborsuave, aunqueenrarasocasionespudeserpicante , deformacasi imperceptible.Perolacaracterística mas notabledeestaespecieeslamarcadatendenciadela superficiedelestípiteateñirsedecitrinovivo,inclusoenlasprimerasfasesdeldesarroIIodelos carp óforos; bajocondicionesatmosféricasdeabundanteslIuviasyporimbibicióndelostejidos , este car àcter puedequedarenmascaradoporelviraje , tambiénintensoymuchasvecesconcomitante , al grissucioeinduciraunainterpretaciónerrónea. R. alnetorum creceexclusivamentebajodistintas especiesdelgénero Alnus. Bajo Alnus glutinosa , fuedescritacomo R. pumila RouzeauetMassart , taxónquedebeconsiderarsecomosinónimode R. alnetorum (SARNARI , 1998:535).
Tricholoma luridum (Schaeff.:Fr.)Quél.
MATERIA L ESTUD IADO. GIRONA: La Feixa-Bac dela Corn ella, Ger (Cerdany a), U1M 4024702,alt. 2160m,en un bosqu e de Pinus uncinata, 8-9-1999 , leg. C. Guti érrezy M.A . Cortina , NG990908 -1. OBSERVACIONES. Dentrodelcomplejogrupoqueforman T. sejun ctum (Sowerby:Fr.)Quél.o T. v iridiluiescens M.M.Moser , entreotrostaxones , laespeciequenosocupasedistinguecon facilidadportenerlasIaminas decolorgris relativamenteoscuro, que seacentúaenelmaterialde herbario.
Revi sta Catalana de Micologia, vol.23:79-90 ; 2001.
AGRADECIMIENTOS
Queremos agradeceraR.Mahi ques (Quatretonda , V alencia) larevisiónde Cortinarius alnetorum ya C.Cortés,X.Llimona,S.Santamaria,J.Girbal,C.Gutiérrez , M.A.Cortina,J.M.Vidal , 1. Labranya yA. Duran suayudaenlareco lección delmaterial.Estetrabajoseincluyeenelproyecto "BiodiversitatMicològicadeCatalunya",delInstitut d'Estudi s Catalansy,paraunodelosautore s (JL) , tambiénenelProyecto"FloraM icológica IbéricaIV " (PB98-0538-C04-04) , delaDirección Generalde InvestigaciónCientíficayTécnica(DGICYT)delMini sterio deEducac ión yCultura.
BffiLIOGRAFIA
BALLARÀ , 1.(1997 ).- Nou es tudid 'e spècies fúngiqu es inter essan ts d e lses tatgesalpíi s ubalpíd els Pirin eusc atalans. R evista C atalanaMi col. 2 0:1-24.
BALLARÀ , 1.(1998 ).- Alguns C ortinariu s inter essants d els Pirin eusc atalans R evistaCatalanaMi col. 2 1:137-150.
BALLARÀ , 1. (1999 ).- Algun s Cortinariu s intere ssants del s Pirineu s cat alans. II. R evista Catalana Mi col. 22 :47 -70.
BASSO , M .T. ( 1999 ) - La ctariu s P ers. Fun gi Europa ei, VII. Ed. M ycoflora,A lassio.845pp
BIDAUD , A. , MOENNE -LOCCOZ, P. , REUMAUX , P.&R. HENRY (1 995a).- Atla s d esCo rtinair es. P ars VII Ann ecy.
BIDAUD , A. , MOENNE-LOCCOZ, P &P. REUMAUX (1995b ).- C ortina riusci trinofulvescens Mo s.ex Mo s. Rar ees pèce d es pessière montagnardes et s ubalpines. Do cuments M ycol. 2 5 (98- 100 ): 79 -83.
BON , M .( 1980).-Cl é monographiqu e dug enre La ctariu s (Pers.ex F r.) S.F.Gray. D ocuments M ycol., 10 (40):1-85.
BON , M.(199 3).- Flor e M ycologiqu e d'Europ e,3- Le s Lépiotes. D o cuments M ycol. M ém. H ors S érie n" 3 CRDP d e Pi cardie, Ami ens. 141pp. + 6plan ches.
BRANDRUD , T.E . (1998 ).- Co rtinarius subgenus Phl e gmacium sec tion Phl egma cioides (= Vari ecolores) in E urope. Edinbur gh J B ot. 55 : 65 -156.
BRANDRUD , T.E. ,LINDSTRÓM,H. , MARKLUND , H. , MELOT, 1.&S. MUSKOS ( 1990).- C ortinariu s. Fl ora Ph oto graphica Vol. I. C ortinarius HB. Matfors. Swed en.
BREITENBACH,1. &F. KRÀNZLIN (1995 ) .- Champignons d e Sui sse. Torn e IV.Edil.My cologia. Luc ema.371pp
CABALLERO , A. ( 1999).- F lorami cológica d e laRi oja. 1. Lepiotaceae. E dición e nCD -ROM. Calahorra , La Rioja.
E STEVE- RAVE NTÓS,F.(1999 ).- Cuadernos d e trabajo d e Fl o ra Mi cológica Ib érica 13. N úmeros 1412-1571. C onsejo Superior deIn ve stigaciones Científicas. Real Jardín Botanico. Madrid
FA VRE , 1. (1960 ).- Le s Ch ampi gnons Sup érieurs d e laZon e Subalpin ed uPar cN ationalSui sse. R eprint 1981, F.Flü ckWirth , T eufen AR.610pp + 8pI.
HEILMANN-CLAUSEN , 1., VERBEKEN , A.&1. VESTERHOLT ( 1998).- T hege nusLa ctarius. Fun ghiof North emE urope, Il Denmark. 287pp.
HENRY , R. (1958a ).- Suit e al' étude de s Cortinaires. Bull.S oc. M ycol. F rance 7 4 (3):2 49-362.
HENRY , R. (1958b ).- Suit e al' étude de s Cortinaires. Bull.S oc. M ycol. F rance 7 4 (4): 3 65-422.
HENRY , R. ( 1961).- Cortinaires rare s ou nouveauxdu Doub s, duJu ra e td es V osges. Bull.S oc. M ycol. Fran ce 77 (2): 85 -151. HESLER , R.L .& A.H. SMITH (1979 ).- No rtli Americanspecies of La ctarius. U niversityofMi chigan Pr ess, Michi gan,841 pp.
LLISTOSELLA, 1., AGUASCA , M.&1. Vll.A (1996 ).- Ba sidiomic ets d e les torberes d els Piri neusca talans.Prim era c ontribució. R evista Catal ana Mi col. 19:67 -72.
LLISTOSELLA , 1. (1991 ).-Russulaceae, note s florí stiques. Butll.So c. Ca t. Mi col. 14-15: 67 -76.
LLISTOSELLA , 1.(1997 ).- Ru s sulals d e Catalun ya iles ill es Bal ears. T esi D octoral inèdita. Uni versitat d e Bar celona. 6 35 pp .
MAHIQUES , R . (" 1999 "2000).-Flora corològica i bibliogràfi ca de lsc ortinarisiberoinsulars. 1. Butll S oc. Mi col. Valenciana 4 -5 (b ): 147 -364.
MELOT,1.( 1986).-Le s pigm entsc ytoplasmatiquesdan s lege nre C ortinariu s. D ocuments M ycol. 16 (63-64):105-108.
M ELOT,1.( 1990).-Un e c1assification du ge nre Cortinariu s (p ers.) S.F.Gray D o cuments M ycol. 2 0 (80):4 3-59.
M ENDAZA , R & G. DÍAZ MONTOY A ( 1987).- La sse tas.Cura jotografica y d es cripti va. S ección d e Mi cología d e Iberduero. Bil bao
MOSER , M (1960 ).- Di e Gattun g Phl egma cium (Schleimkopfe) Di e Pil r e Mittel europas, B and IV.1. Klinhardt , B ad H eilbrunn
MOSER , M (1978 ).- Di e Rohrlinge und Blatterpilze. In:H.Gam s (ed.), Kl eine Kry pto gam enflora IIb/2. 4AuO.G.Fi scher. Stutt gart.
Omphalina epichysium ( Pers.: F r.)Qu él.
Russula alnetorum Romagn.
ROCABRUNA , A. , TABARÉS ,M. , BALLARÀ , 1. & 1.VILA(1 99 4). - Prim eraa portacióal co neixementd e la Mi cof1ora d el s Pirin eus ipr e-Pirineus d e C atalunya. Butl/ .Soc Ca talanaMi col 16-17:47 -86
RO CABR UNA , A ., VILA , 1., TABARÉS , M & 1. BALLARÀ (1996).- A portación a la mi co f1 ora d e los Pirin eosy Pr epirin eos d eCa taluña.Il Algunases peciesa sociadasa l a beto (Ab ies al ba).R evistaCata lanaMicol. 19: 155-168.
ROMAGNES I, H. ( 1967).- Les russules d'Eur opeetd 'Afrique du No rd. J. Cr amer(reimp.1985), Vadu z, 1030 pp SARNARI, M. ( 1998).- M onografia illustra ta d elge nereRu ssula in E uropa.Vol. l Ed . A ssocizione Mi cologica Br e sadola, Tr ento. 799pp
SING ER, R. (1 9 47 ).- Champign ons dela Catalogne. E spèces ob servéese n1934. Co l/ect.Bot.(Barcelona) l (3): 9 9-246.
VILA , J ., RO CABRUNA , A. , LLIMONA, X. , TABARÉS , M. ,LL ISTOS E LLA,J & D SIERRA (1996 ) - Fongs nou so po c c itatsd e Catalun ya i Andorra , I. R evista Catalana Mi col., 19:2 5-46.
VILA , 1., ROCABRUNA , A , LLISTOSELLA, 1., TABARÉS , M .,LL IMONA , X. & P HOYO ( 1997).-Fon gs nouso p oc c itatsd e Catalunya i Andorra , Il R evista CatalanaMi col. 2 0:105-124.
HYDROPUS FLOCCIPES (FR.) SINGER F. LUTEIPES (A. ORTEGA ET ZEA) STAT. NOV., A CATALUNYA
M.À. PÉREZ-DE-GREGORlO i CAPELLA
ci Pau C asals,6, l er., l a.E- 17üül.GIRO NA.E- mail:p .g@retemail.es
ABSTRACT. Hydropusfloccipes (Fr. ) Singer f. luteipes (A. Ortega et Zea ) Pérez-De-Gregorio stat. nov. , inCatalonia. On e inter esting taxon of D ennolomataceae: H ydropus jlocc ipes f. luteipes (A.Orte gae tZea ) P érez-De-Gregorio stat.nov., pre viously unrecord ed in Cataloni a is described and commented.Th e ground forits recombination from v arietytoformlevel is e xposed.
KEY WORDS : Ba sidiomycetes, Hydropus, taxonomy,chorology,C atalonia, Iberian Peninsule.
RESUMEN. Hydropusfloccipes (Fr.)Singer f .luteipes (A. Ortega etZea ) Pérez-De-Gregorio stat. nov ., en Catalunya. Sede scribe, comenta y recombina aniveldeforma , unint eresante taxón d e la s D ermolomataceas: Hydropus jlocc ipes f. luteipes (A. Ortega etZ ea) P érez-De-Gregorio stat.n ov., recolectado porprim eravez e nC atalunya.
RESUM Hydropus jloccipes (Fr.)Singer f.luteipes (A. Ortega et Zea ) Pérez-De-Gregorio stat. nov ., a Catalunya. Es descriu,co menta i recombin a, unintere ssant tàxon deles D erm olomatàcies: Hydropus jlocc ipes f. luteipes (A.Ort ega etZe a) P érez-De-Gregorio stat.nov., recol-lectat perprim er c op a Cat alunya.
INTRODUCCIÓ
Aque st rartàxonva serde scrit perORTEGA&ZEA ( 1990:189-191), apartirdematerialprocedent deLaSierradelaLuna , aCadi z(holòtipus)idelParcNaturaldeMonfragüe (Càceres),onfou recol-lectat els anys 1988i1989, fructificant sobrefusta d 'alzinasurera ( Quercus s uber) id 'aladern defulla e streta (Phillyreaan gu stifolia), respectivament. Malgrataixò, laprimera vegadaque va ser es mentat, va serparlantdematerialprocedentdelMarroc (MALENÇON& BERTAULT , 1975: 263), fructificant sobrefusta d 'alzinasurera ( Q. s uber). El s eminent s micòlegs francesos no vàren de scriure'l form alment, inoméss' hi vanreferircomunapo ssible formaamb l'e stípit grocde M ycena jloccipes (Fr.)Kühner , enl 'actualitat, H ydropu sjloccipes (Fr.)Singer.
DESCRIPCIÓ
Hydropus jloccipes (Fr.) Singer f.luteipes (A. Ortega etZea) Pérez-De-Gregorio ,stat.nov. Ba siònim: H.jl occipes (Fr.)Singer var. lut eipes A.OrtegaetZea , B ol. S oc. Mi col. Madrid , 15: 190 ( 1990).
Píleude 8-18mmde diàmetre , cònic, cònico-camp anulat, decontornparabòlic , una mica umbon at, sovintfins itotagut, ambelmarge prim ; cutículaglabra,finament fibril-lo sa, decolorbruogris-bru. L àmines pocdenses(25-30perbasidioma),ascendents,amb Iam èl-lules, d 'adnatesasublliures,de colorblanquinósa lleugerament groguenc, ambl 'aresta decolor clar.E sporada blanca. E stípit prim , de 15-30-(40)x 1-2 mm, fistulós, forç a con sistent, amblaba se hirsuta, recoberta de pèls bl anquinosos olleugeramentgro guencs. Típicament , é s decolorgroc , perbé que ,e n alguns exe mplarsjo ves, pot serblanquinó s. Comenelca s delaform a tipus, e stà recobert de pruïn a, formadaperfines puntuacion s decolorgris fo sc onegre.Entrencar- se, exsuda unlíquidaquó s, incolor.Carnprima , decolorblanquinó s, groguencavers l 'estípit,sense saborniolorde stacables. Es pores globoses,de 5-7 urn de diàmetre , hialines, llises,gutuladesinoamiloides.B asidis
tetraspòrics. Queilocistidis fusiforme-ventruts, ambl 'àpex arrodonit, algun s ampul-liforme s. Pleuroci stidis semblants. Caulocistidis de cilíndrics a claviforme s, ambl 'àpex arrodonit iun contingut negró s. Hife s dela cutícula lli ses, amb elements mé s omeny s claviformes iamb protuberàncie s irregulars , en ocasion s diformes. Hifes fibulíferes pre sents arreu.
MATERIAL ESTUD IAT. GIRONA: Mas Ventós, Pantaleu , Palau -Sator (Baix Empordà), UTM 3 1TEG0947, alt. 40 m, quatreexemplars sobreun tron c mol sós d'alzina ( Quercusilex), 11-1-1998, leg. i d el. M .À. P érez-De-Gregorio, PG 980111.
OBSERVAC IONS. ORTEGA & ZEA (1990:189),en descriure lavar. luteip es, comenten que , d 'acord amblaop inió de MALENÇON & BERTAULT ( 1975:263) , vàrenpen sar en primer llocen de scriure una simple forma o ecotip, degut aquee s d iferenciavadeltipu s únicament perla coloració groguenca de l'estípit. Malgrat això,varen decidir-se perde scriure' I com una varietat atenent , amésa mé s, alaseva ecologia, diferent omés àmplia que l'assenyalad a pelsautorsfranc esos, iala presència de diferències micro scòpiques enla morfologia dele s hife s del ' epicuti s.
Per lano stra banda , encanvi , uncop examinat el material recol-lectat ila bibliografia e specífica, creiem quenohiharaons suficient s per mantenir-la com a varietat i, reprenent la opinió inicialdel s micòleg s g als, pen sem quees tracta d'una forma basada tant solsenl 'evident coloració groguenca de l 'estípit. En primer lloc,pelquefaales diferències ecològique s,s' hadedirque,d 'acord ambBAS (1999), H.floc cipes ï.flo ccipes ésun tàxon rar,toti e star distribuït per l'Hemisferi Nord i serpre sent a Sudamèri ca. Això comporta queelseue status de c oneixementnoespuguitenir per complet. En qual sevol cas , e s tracta d 'una e spècie d ' ecologia preferentment mediterrània , citada aItàliaper ROBICH ( 1990)i MOREAU e tal. ( 1999),a França" per KUHNER ( 1938), BON & CHEVASSUT i MOREAU e tal. (1999), a Catalunya per PEREZ-DE-GREGORIO ( 1998),amé s del Nord d 'Africa, per MAIRE (1928) i MALENÇON & BERTAULT ( 1975).Entote s aque stes citacion s, le s recolleccions vàren serfetes sobre fusta d'alzina surera ( Q.suber) i d'alzina (Q.ilex). També calfer e sment deles citacions mé sseptentrionals. Així, ha e stat citada aÀu stria per HAUSKNECHT e tal. ( 1997), sobre alzina ( Q.ilex), al Regne Unit perW ATLING & TURNBULL ( 1987), sobrefu sta de roure ( Quercus sp.)ifaig ( Fagussylvati ca). També ,segons NOORDELOOS ( 1999:168 ), e stà pre sent a Alemanya ,sobrefu sta de planifolis. Aaquestes dade s, hi hemd 'afegir una recol-lccci ó per sonal delPlad 'en Beia, alaVallde Bianya (Garrotxa, Girona) , UTM 31TDG5376 , alt. 390 m , sobrefustade roure martinenc (Q. pubescens), del10- 10-1998 (PG 101098). Pelquefaalavar. lut eipes, ORTEGA & ZEA (1990), citentresrecol-Iec cions: due ssobrefu sta d 'alzina surera (Q. s uber) iuna sobrefu sta d 'aladern defulla estreta (Phill yreaa ngust ifolia), unarbu st que , peraltra banda , é s bentípicdel 'alzinar mediterrani. Pelquehemvi st fin s ara , creiem qu e queda clar quele s diferèncie s d 'ecologia no són determinats encapca s, ja que ambdó s tàxon ssón lignícole s, lligat s a planifolis, iambunadi stribució preferentment mediterrània , una specte ques 'accentua enelca s dela f. lut eipes.
L 'altre a specte quea ssenyalen ORTEGA & ZEA ( 1990), sónle s diferèncie s enel s caràcters micro scòpic s. En concret , el s autorse smentats, d estaquen quel ' epicuti s e stà format perhife s fibulífere s, a partir dele s qual s e s diferencien elements(pèls),mé s omeny s cla viforme s iunamica diforme s. De sprés del 'anàli si dela literatura mé s re cent ie specífica sobre H.fl occipes, creiem que aque st a specte tampoc é ssuficient com per considerar e l tàxonque tractem com una varietat. Així, ROBICH ( 1990: 320 ; fig.316Di Dl ), comenta: " epicute formata da ife lis cie , larg e 2 ,5-5 um , la ma g gior partec on c ontenutoopa co, terminanti in e lementiliscic ongro sso rin gonfiam ento ottu so, oppure tenninati in e lementiirr e golari , rigonfi o e la v iform e , tutti c on c ontenutoopa co, multi c on c ontenuto vac uolare", Per laseva banda , MOREAU e tal. ( 1999: 2 -3,fig.5 ), e smenten: "s uprapellis 10 -15 um d 'épaisseur,c onstituéd e 2 à 4 c ouchesd 'hyphesg rêles, c ourtes, 30-180 x 3- 4,5 um, em ettant d es renflementsépais proéminents, parfois allon gése t mimant d es pil eocystides, 7-25 x 5 -9 um", Per acabar, recollim la descripció de BAS (1999:168): "pil eipellis athin c utis (over a broadce lled s ubpellis) of radial , 2-5 um wid e h ypha e partlyw ithbro wnvacuolarpi gment witli (or s ometimes w ithou t/ ¡lying, narrowly to broadlyc lavate o rirr egularlys hapedterminal e lements,2850 x 8-14 um , witli vacuolarbro wn pigm ent", Delade scripció d 'HAUSKNECHT e tal. ( 1997:185 , fig.g), tampoc se'nde sprenen diferènciess ignificatives.Pelqueatenyal 'època de fructificació , podem dirque H.flo ccipes i.flo ccipes ha estat recol-lec tat de s definalsde setembre a principi s de gener , mentre quela f. luteip es ha estat citada afinalsdede sembre ia principis degener.
Enre sum, hemdeconcloureque,perlesraonsesmentades , s 'ha decon siderar comaumctret diferenciallacoloraciógroguencadel 'estípit, iresultapertantaconsellablerecombinareltàxonque presentem , enelrangdeforma d 'H.jloc cipes.
AGRAÏMENTS
Elpresenttreballformapartdelprojecte "Biodiversitat Micològica deCatalunya ", del 'Institut d 'Estudis Catalans(LE.C.).
BffiLIOGRAFIA
BON , M & G. CHEVASSUT (1989 ).- Agaricomycètes delarégion Languedoc-Cévennes(4èmeparti e). D ocuments M ycol. 75 :25-46 + pI.i.
HAUSKNECHT, A. , KRISAI-GREll..HUBER , I. &W.KLOFAC(1997 ).- DieGattung H ydropu s in Ósterreich, O sterr. Z. Pil rk. 6:181-210.
KÜHNER , R.(19 38).- Legenre M ycena (Fries),étudecytologiqueet systématiquede s espèces d 'Europe etd 'Amérique du Nord. Encycl.M ycol. 10 Ed.Leche vallier, Pari s 710pp.
MAIRE , R (1928 ).- Diagno ses de champignon s inédit s de l'Afrique duNord Bull.S oc. M ycol. Fran ce 44(1):37-56,pI.1-5.
MALENÇON , G.&A. BERTAULT (1975 ).- Fl ore d escriptive d esc hampignons s upérieursdu Maroc, torne n. Tra v. Inst. Ch érifien, Fac.Sci Rabat.5 39 pp
ORTEGA, A.&M.ZEA(1990 ).- Hydropus jloccipes var. lut eipes Ortega etZea var.n ov., enE spaña meridional. B ol. S oc. Micol Madrid 15:189-191.
PÉREZ-DE -GREGORIO , M.A. ( 1998).- Bol ets d e Catalun ya. xvn colecció , làmina823 Ed.SocietatCatalanade Micologia, Barc elona.
ROBICH , G. ( 1990).-Alcuni Hydropus delIe no stre regioni . no contributo. Ri vista Mi col. 33(3): 3 14-321.
WATLING,R.&E. TURNBULL (1997 ).- Cantharellaceae, Gompha ceae andamyloid- spored andxeruloidmember s of Tri ch olomata ceae (excl. M ycena). In: Hender son, D.M. , Orton , P.D.&R Watling(Ed s.), BritishFun gus Flora , A garics andBol eti vol.8. Edinburgh , R oyal BotanicGarden , 189pp
FE D'ERRADES
R evista C atalana de Micologia , volum 22, 1999 ; a l'article " Hygrocybemon scaiensis sp. no v. de la subsección s quamu losae (Bataille)Sin ger" ,a la p àgina 129, figura 1, fotogr afia 6: ondiu ca ulocistidios, llegiu caulocutis.
APORTACIÒ
ALA FLORA
MICOLOGICA
DEL MARESME, III; NOVESDADES PER ALA FLORA DELA SERRALADA LITORAL CATALANA.
A. ROCABRUNA i M. TABARÉS
Soci etat C atalana de Mi cología, Lab.Botàni ca. Fac. Farm àcia,U niversitatde Bar celona Di agonal 645 .E-08080Bar celona.
ABSTRACT Contribution tothecatalogueof fongi observedin Maresme regionandlitoral Catalan range. (Catalonia) m. Selectedrecord s madefrom1979to 2000,inanareawithacidicsoils, coveredbypine s andevergreen oakwood s andacidophilou sschrubs,inthe pot ential areaofthe V iburno-Quercetum ilicis. Thi s thirdcontributioncontain s 150 species,1of them D euteromycetes, 1 Mi xomycetes, 22 A scomycetes and126 Ba sidiomycetes. Som e ofthemare ofspecialinterest: Lab yrintomyces donkii Malençon , S erpula himantioides (Fr.:Fr. ) Boud ., Hygrophorus leporinus Fr ., Hygrocybefo rnicata (Fr.)Sin ger, M elanoleuca di verticulata G.Mor enoetBon , Co llybialuxurians Peck, and Calvatiacandida (Rostk.) Holl ós.
KEY WüRDS : D euteromycetes, Mi xomycetes, Ascomycetes, B asidiomycetes. C atalonia, Sp ain.
RESUM. Tercera addició al catàlegde la Comar ca delMar esme, basadaenun a partde les recol·leccions fetes enunterritoride solsàcids, poblatper pinede s, brolles acidófiles ialzinars,en el dominidel Yiburn o-Quercetum ilicis. Aque staaportació esta con stituida per untotalde 150 espècies, qu ecomprenen,1de Deut eromicets, 1de Mi xomicets, 21d 'Ascomicetsy 126 de B asidiomicets, d 'entre les qual s de staquem lessegüents: Lab yrintomyces donkii Malençon , S erpula him antioides (Fr.:Fr.,) Boud. , Hygrophorus leporinus Fr. , H ygrocybe forni cata (Fr.) Singer , M elanoleuca di verticulata G Mor enoetBon , Co llybialuxurians Pecki Calvatiacandida (Rostk.) Holl ós.
INTRODUCCIÓ
El Maresme ésuna comarca litoral situadaalNEde Barcelona, i comprèn el s ve ssants demigjornd e la Serralada Litoral , amble sserresdeSantMateu , del Corredor y del Montnegre ile s plane s de pendent suauque s' extenenfin s lamar.Aque staserralada,con stituïda e ssencialment perroque s granítiques molt meteoritzade s, hadonatllocaunaterra sorrenca, anomenada sauló.Elclimaé s temperat, amb 150 Cde temperatura mitjanaiambune s precipitacions entre600i800mmdemitjana anual.Elterritori pertany al 'àrea potencial del Vibumo -Quercetum ilicis però actualment, enun a bonapart , é s ocupat perpoble s, urbanitzacion s, zone s industrial s ide serveis,iconreu s di versos, i n 'han de saparegut lamajorpartdel s antic s alzinar s. Enel seulloc , domina unabrollad 'estepes i bruc s ambpipinyer (Pinuspin ea) opiblanc (Pinushal epensis), e specialment ale szonesbai xes. Aque st treballésun complement, ambnove s troballes , del s publicats faun s anysperno saltres ((ROCABRUNA,1984i ROCABRUNA & TABARES , 1991 ).
MUNICIPIS I TOPÒNIMS
Hemampliatelcatàleg , afegint-hitambé recol-Ieccion s fete s enel s bo scos del vessantNdel a Serralada Litoralienel s seu s contraforts, prenent comalímit septentrionall 'autopi sta de Barcelona a La Jonquera, enàree s pertanyents als municipi s delaRocadelVall ès, Cardedeu , Llinar s del V allès,
SantCelon i i Vallgorguina , inclo sos enlaComarc a delV allès Oriental.Enconjunt , les localitat s e studiadessónlessegüents:
I. -Alella, 50m ,3 IT4414593. Conreus,vinyes, Pinu s pin ea, Qu ercus i/ex.
2 .-Colld e la Font d e C era, 130 m ,3 IT4414594.Co sters dela S erralada Litoral qu e limitan a lN amb V allromane s; Pinu s pinea , P.hal epensis, Qu e/Tus ilex i Q. s uber.
3 .-Premiad e Mar,2 0m , 31 T4464593 Poble maritim, ambunterme municipal ga irebé urbanit zat d el tot. R ec oll eccions d e p arcs i jardin s.
4 .-SantMat eu, Pr emià d e Dalt , 450 m ,3 1T4 444 596. Qu ercus ilex, br ollesa mb es tepes (C istus sp.).
5. -Premi a d e Dalt ,300m ,3 1T4444595. Pinu s pinea , P.ha lepensis, Qu ercus ilex y Q s uber.
6.- Vilassar d e Mar,2 0m ,3 1T4494606. Recol-lec cion s enpar csi jardin s.
7 .-Vilassard e Dalt , 140m ,3 IT4444595. Pinu s p inea i Qu er cu silex.
8 .-Cabrils,147 m ,3 1T44 74599.Enla v all oberta din s la Serral ada;c onreusd 'hortalisses i flor s. Pinu s pin ea, P.hal epensis, Qu ercus ilex i brolle s.
9 .-0nius, 2 50m ,3 1T4464600. Petita valldin s la Serralada ien e lslimit s ambelVall ès Oriental. Qu ercus ilex, Q. s uber , e nb osc mi xt ambpin s (P.pin ea, P.hal epensis), broll esa mb C istus sp.pI.
10.-Mataró. 10 a 100m ,31T4544599. Capital comarcal ,a mbun ex tensterm e muni cipal, a vui j ag airebétot urbanit zat. Parc s, jardin s ivegetació ruderal. '
Il.-Argentona, 100m ,3 1T4504600. Pinedes de Pinu s hal epensis i vege taciódi versa.
12.-Coll de Parpers,300m , 31T4474603. Pinu s pin ea, P.h alepensis i Qu ercus ilex.
13.-Do srius, 150m ,3 1T4504605. Pinu s pinea , P.hal epensis, P opulu s sp, Qu ercus ilex ib rolle s.
14.-Caldes d 'E strac, 20m ,3 1T4604603. Amb Pinus pinea i Qu ercus ilex amb brolle s, enel s turon s de Caldes i Pui g Ca stellar.
15.-Canyamars,agregatalmuni cipi deDo srius, 150m ,3 1T 45 44606. P in s di versos, amb Qu ercus ilex iQ . s uber, al guns c a stanyers (C astanea sativa), pollancre s tPopul us sp.) ve rns (A lnus g lutinosa) i plàtan s (Platanus x hi spanica ) .
16.-Sant Andreu d el Far-Can Bo sc, 4 20 m , 31 T4534608 , Pinu s pinea, Qu ercus ilex amb Eri ca arb orea ialtr es.
17.-Can Ar e n es, àre a d 'esplai,santuaridel Corredor, 400-5 50 m ,3 1T4554609-31T45 34608. Pinu s pin ea, Pinu s ni grassp sa lzmannii,P.hal epensis, Qu ercus ilex, Q . p e trea, A rbutus unedo, Eri ca spp . i Cistu s sp.pl.
18.-Coll sacreu i rodali es, fin s a Vallgorgu ina , 500 a22 0 m ,3 1T4604609i 31T4584610. Ca staneasativa, Qu ercus ilex, Q. s uber,Pinu s pin ea, P. radiata id 'altre s
19.-Canet d e Mar, lOm. Pinu s pin ea i Qu ercus ilex.
2 0.-SantaA gnès de Malanyanes, Urbanització Sant Carle s.2 00m ,31T4464605, Pinu s halep ensis i Qu ercus ilex, ambbroll es.
2 1.-La Rectoria d 'Ol zinelles, term e de Sant Celoni ,2 30m ,3 1T4594612 , Ca staneasativa,Qu ercus i/ex, Q. cocc ifera, Q. pub escens, Q. p etrea, Q. rotundifolia , Q. s uber i B etula p endula.
22 .-Sant Martí de Montn egre, 400-650 I1\ 31T4634613. Pinu s pin ea, Qu ercuss uber,Ca staneasativa.
CATÀLEG
DEUTEROMICETS
Engyodontium aranearum Cavara
Loc.: 19. Sobre un a aran ya morta,enun a co va peraguardar-hip atates. 10-01-1985. s eM .-I0M
MIXOMICETS
Diderma haemisphaericum (Bull.) Homem.
Loc.: 13. S obre fulles ind eterminades. 0 2-12-1999. SeM 36M.
Localitats pro spectades enla preparació d 'aquest treball i la seva situaciógenerala Catalun ya
ASCOMICOTINES
Arachnopeziza nivea Lorton
Loc.:7 Sobre fu sta mortad 'alzines.2 1-04-2000. SCM -815 A Bertia moriformis (Tode:Fr.)DeNot.
Lo c.: 14 Entre mol ses humides. 0 2-01-1999. SCM-766A. Geoporaarenicola (Lév.)Kers.
Lo c.:9. mar ges d 'un camí,sobre e l sa uló, e ntremol ses.2 9-01-1999. SCM-749A Icon. publ. : Bol.C atalunya, núm.76 2. Helminthosphaeria clavariarum (Tul.)Fuckel
Loc. :13. Par asit de Clavulina cinerea. 11-12-1993. SCM-557A. Hyaloscypha hyalina (Pers. ) Boud.
Loc.:7 .Sobr e fu sta m orta ind eterminada.2 0-05-2000. SCM -8 14A. Kotlabaea deformis (P.Karst ) Svrcek
Loc.:14. h éb.:Te rra humida,entrefull es d 'alzina.2 0-01-1996. SCM-629A. Icon publ.:R ev. Cat alana,vol.19 p 46 Labyrintomyces donkii Malençon
Loc.: 8 Hipo geusota E ucalyptus sp.10-03-1998. SCM -728A.
Lecanidium atratum (Hedwing exFr.) Endlieher
Loc.: 13 S obre fu sta blanca, d 'arbresde rib era, po ssiblement d ep o llancre. 25-04- 1987: d et. M .D.Sierra.SC M -188A. Lachnum cerinum (Per s.: Fr.)Nannf.
Loc. : 9. S obrefustatallada d e bru c. 15-04 -1993. SCM -564A. Icon. pu bl.: B ol.Ca talunya,núm .418. Leptopodia ephippium (Lév.)Boud.
Loc.: 13.E ntrel'h erba,en un a pollancreda (Papu/us sp). 29- 12-1987. SC M-145A.
Melastiza boudieri (V.Hoh nel) LeGal
Loc .: 2 0.T erra nu ae nbosc mi xt,e nlloc d esbrossat. 18-06-1995. S CM-555A.Icon.R ev.Ca talana de Mi c.,vol. 2 1. p . 182 . Otidea alutacea (Pers.)Ma ss.
Loc.: 13. B o sc mi xt dep iid 'alzina. 11-12-1993. SCM -543A.
Loc .:12.E nun ac arbonerade bosc. 12-07 - 1992. SCM -552A.
Rhizina undulata Fr.:Fr.
Loc.:2 0. E ntremol ses,e n a ntiguesfogueres. 14-12-1991. SCM-464A.Icon.p ubl.:B ol.Ca talunya,núm .695. Trichophaea hemisphaerioides (Mouton) Gra ddon
Loc .: 2 0. E nun acarbonerad e bosc m ixt. 14-12-1991. SCM-459A. Trichophaea woolhopeia (Cooke etPhil.)Bou d.
Loc.:2 0. E nterrasorrenca, a mbm olses imolta humit at. 10-12-1993. SCM-607A.Icon. publ.:B ol.Ca talunya,n úm.598. Xylaria hypoxylon (L.:Fr.)Grey
Loc.: 14. Sobre restesvege tals, e nun a plantació d e p làtans. 05 -12 -1987.SC M-202A.Icon. publ .: B ol.Ca talunya,núm. 100.
BASIDIOMICOTINES
HOLOBASIDIOMICETS
GRUP AF!L·LOFORALS
Abortiporus biennis (Bull.:Fr.)Sing.
Loc .: 20. R estesvege tals e nterrades, e nun ca rnid e b osc. 12-09-1993.SC M-2512B. Bo letopsis subsquamosa (L.:Fr. ) Kotl.etPou z (= B. leucomelaena (Per s.) Fayod ss. auet.pp. ).
Loc .:16.E ntrelesacíc ulesd els pin s. 0 8-1 2-1991. SCM-1891 B Ico n pu bl :Bol.Catal unya , nú m.35 1. Clavulinopsis helveola (Pers.:Fr.) Corner
Loc .: 2 1. E ntremolses.0 1-09-1984. SC M-583B.Icon. publ. : B ol. Ca talunya , núm . 702 . Daedaleopsis confragosa (B o lt.:Fr. ) Sehroet.var. tricolor (Bullex Mérat ) Bond. etSin ger.
Loc.:2 1 So brebr anca m orta d 'avella ner.28- 04-1994. SC M-2425B. Icon p ubl.: Bo l. Ca talunya, 1àm. núm.8 16. Hyphoderma radula (Fr.:F r. ) Donk
Loc. : 4. B rancalls ind eterminatse nd escomposició. 0 2-10-1990.SC M-1366B Lenzites betulina (L.:Fr .) F r.
Loc.: 18.So b re fustad 'alzinas urera. 20-02- 1993. SCM-2089B. Icon p ubl.:Bol.Cata lunya, n úm. 376 Onnia triqueter (Fr.)ImazinIto
Loc.: 13.A la base d 'unasoca d e pipin yer.27-11-1999. SC M-3678B. Icon.pub l.:B ol.Ca talunya.n úm.940. Peniophora quercina (Per s.: Fr. ) Cooke
Loc.:So bre b ra nca tallada d 'alzina . 12-08-2 000. SCM-2090 B. Phlebiopsis gigantea (Fr.:Fr.)Jüli eh
Loc.: 18.So ca tallada de p i p inyer. 29-0 1-2000 S CM-3573B.
Polyporus tuberaster (Jacq.)Fr.
Lo c.: 16 Br ancalls mort s d 'alzina. 0 3-09-1995. SCM -2551B. Serpula himantioides (Fr.:Fr.)Boud.
Loc.: 13. S oca d e pi e nd escomposició. 09 -01-1993. SCM-2074B Sistotrema confluens Pers.:Fr.
Loc .:18.E ntre acíc ulesde pi 0 3-12-1994. SCM -2815B. Icon.publ.:Bol.C atalunya, núm 698. Stereum gausapatum (Fr.:Fr.)Fr.
Lo c.: 18. Sobresocatall ada d 'alzina. SCM -2815B Icon.publ.:Bol.Cat alunya, núm 7 48.
ORDRE BOLETALS
Leccinum corsicum (Roll.)Sing.
Loc .:13. Pr op d 'alzines ibroll es amb es tepes.0 2-05-1993. SCM-2127B. Icon publ.: 301.B ol. C atalunya, núm 176 Xerocomus armeniacus (Quél.)Quél.
Loc.: 13.E nb osc mi xt d e piialzina.2 5-04-1981.SCM -2143B.
ORDRE AGARICALS
Agaricus impudicus (Rea) Pihít (= A. variegans Moll.).
Lo c.:2 0.Sota pibi anc.30-06-1990. SCM -1405B
Agaricus semotus Fr.
Lo c.: 13. B osc mi xt de pii a lzina.0 3-11- 1996. SCM -3055B. Agarcius xanthoderma Genev. var.griseus Pears.
Loc .:16 Sotaa lzines, entrel 'herba.2 5-09-1993. SCM -2286B. Agrocybe semiorbicularis (Bull.) Fayod
Lo c.:3.E ntrelages pa. 29- 05-1998. SCM -2123B. Alnicola melinoides (Bull.:Fr.)Kühn. (= Nau coria es charoides (Fr.:Fr.)Kumm.
Loc.:2 1.Sotaverns, e nunmar ge d e rib era.2 1-05-1991. SCM - 1757B Icon. publ. : B ol. C atalunya, núm .851. Amanita vaginata (Bull.:Fr.)Vittad.var. cistetorum (Contuet Pacioni) Vilaet Llimona
Loc.: 13. S otaes tepes. 28- 11- 1990.S CM -1 60lB Callistosporium xantophyllum (Malençon et Bertault) Bon
Loc.:20 .Sobre fu sta m orta de pi .20- 12-1996. SCM -2729B. Icon. publ. : B ol.Ca talunya,núm. 603. Calocybe gambosa (Fr.:Fr.) Donk
Loc .: 4. B osc mi xt, m argesa mbh erba .l4-05-1993. SCM -2120B. Icon. publ.:B ol. C atalunya, núm. 9. Calocybeionides (Bull.:Fr.) Donk (= Rugosomyces ionide s (Bull.)Bon )
Loc.: 15. Sota pin se nllocs humit s. 17-03-1993. S CM-1772B. Icon. publ. : B ol.Ca talunya,núm .2 59. Calocybe obscurissima (Pear s.) Mo ser (= Rugo somyces o. (Pears.)Bon )
Loc.:5 .Sotaa lzinesipin s , e ntreh erbai h eures.05- 12-1997.SCM-3343B. Icon. publ.B ol. C atalunya, núm .805. Clitocybe cistophila BonetContú
Loc .: 20.So ta es tepes (Cistus sp). 09- 12-1995.S CM-2799B. Icon.p ubl.:B ol.Ca talunya , núm 50 6. Clitocybe decembris Singer
Loc .:11.S ota piblanci pipin assa.2 1-12-1991.SCM-1837B. Clitocybe font-queri Heim
Loc.:20.Ca mpd epast ura, en un a clari ana de b osc.22-0 1-1999 S CM-3493B. Icon. publ. : B ol.Ca ta lunya , núm. 508.
Clitocybe rhizophora (Vel. ) Joss.
Loc .: 13. Mar ge d eca mí, a la pin eda. 04 -04-1993. SCM-2134B.
Clitocybe umbilicata (Schaeff. : Fr.)Humm.
Loc .: 2 0. E nuna pineda ,entremol ses. 15-12 -1996 SCM-3083B
Collybia luxurians Peck
Loc.: 14. Sota alzines, ensò ls nitrifi cats,e n formagregària. 17-10-1 999. S CM.
O BSER VAC IONS. Es pèciedeo rigen a mericàde sconeguda fin s fa poca s a ny s enlaflorafú ngica e uropea , qu e se mbla qu e h a trobat co ndicions favo rablesp er laseva di spersióe ndi ferent s p aï sos d el no streco ntine nt.
Collybia maculata (Alb.etSchw.:Fr. ) Kumm.
Loc :13. S ota pibl anc (Pin us halepens is) ipipin assa (P. pin asteri. 17-10-1 993 S CM-2268B. Icon. p ubl.: B ol.Ca talunya , núm 3 11.
Conocybelactea (Lange) Métrod
Loc .: 3;E ntrel'h erba , e n jardins públi cs.21-05- 1998. SCM -3346B. Icon. publ.:B ol.Ca talunya,núm 13.
Coprinus hiascens (Bull.:Fr.)Fr.
Loc.:2 0. E nbo sc m ixt,e ntrel'herba. D el. 1. Vi la. 09 -07-1995. SCM -2528B. Ico n . publ.:B ol. C atalunya , núm . 15.
Cortinarius amoenolens
Rob.HenryexOrton
Loc .: 9: Sotaa lzines. 22 - 12- 1996. SCM -2612B.
Cortinarius cinnamomeoluteus Orton
Loc .: 17: Sota pin s.05- 12-1993. SCM -2277B.
Cortinarius ionochlorus Maire
Loc.:7. S otaa lzine s. 30- 11-1987. SCM -458B. Icon. publ.:Bol. Ca ta lunya , núm.559.
Cortinarius purpurascens (Fr. ) Fr.
Loc.: 17. Sota alzines. 21-11-1999.SCM-3673B. Icon. publ. : Bo l. Ca talunya, núm 164. Cortinariussalor Fr.
Lo c.: 7 Sot a alzines.27-12-1997. SCM -3242B. Icon publ. : Bol. Ca talunya , núm. 607
Cortinariussertipes Kühner
Loc.: 7 Sota p ollancres , e ntre l'h erba iles h eures. 15-11-1997. SCM -3 317B. Cortinarius xanthophyllus (Cook e) Maire
Loc.: 16. Sotaa lzine s. 0 1-12-1991.SCM -1865 B
Crepidotuscesatii Rabenh.
Loc. 16. Sobre reste s vege tals decas tanyer.11-07-1993. SCM-2 148B. OB SERVACIONS. Pr oper aC. va riab ilis (Pers.:Fr.) Kumrn er, pr esent a e sp o res m és grosse s (7 -10 x 6 -8 um ) Cystoderma ambrosii (Bres.)Smithet Singer
Loc.:9.E ntre mol ses,e n e lmar ge d 'un c amíde bo sc.23 -12-199 5. SCM -2841 B.Icon. publ. : B ol. C ata lun ya , núm .8 14. Entoloma cistophilum Trimbach
Lo c.:9.E ntre es tepes (CiSlUS m onspeliensisi. 7 -3-1996. SCM -2894B Icon, p ubl.: B ol.Ca talunya , n úm .864
Entoloma hebes (Romagn. ) Trimb.
Loc. :16. S ota alzines i ro ures. 27- 1-1999. Del 1. Carb ó. SCM -3495B. Icon.p ubl.:B o l. Ca talunya,núm .818. Entoloma incanum (Fr.:Fr. ) Hesler
Loc.: 14. S ota p in s a mbherba.3 1-10-1999.SCM-3667B. Icon.p ubl.:B ol.Ca ta lunya , núm.6 13.
Entoloma nidorosum (Fr. ) Quél.
Loc.: 13. H àb .,: S otaa lzines.15-11-1991. SCM -1879B. Icon. p ubl. :Bo l. Ca ta lun ya, n úm 669.
Entoloma roseum (Longyear) Hesler
Lo c.: 18. Sotaalzines a mbherba. Leg. 1. Llistose lla . Del. F. B e llú . 15 -1 0-1991. SCM-1898B. Icon. publ.:B ol.Ca talunya , núm .8 19.
Serpula himantioides (FI'.:FI'.)Boud.
Collybia luxurians Peck
Entoloma sericeum (Bull.) Quél.
Loc.: 13.E ntreherba i gra mínies. 20-0 1-1996. SC M-2819B . Icon. pu b 1.: B o l.Cata lunya , núm.711. Entoloma undatum (Gi11.) Mo ser
Loc .: 14 H erb a,e nun parc públi c.20- 10-1999. SCM -3582B. Icon.p ub1.:B ol.Ca talunya , n úm.7 12. Hebeloma pallidum Malençon et Bertault
Loc .: 9. Alzinara mb estepe s 29- 1- 1999.Icon.p ub1.:B ol.Ca talunya , nú m. 4 14. Hemimycena candida (Bre s.) Singer
Loc.: 14. Sobrevirosta de C is tus sa l vifo lius. OI -O1-200 I SCM -390 2B. Hohenbuehelia atrocaerulea (Fr. : Fr. ) Singer
Loc.:22. Sobre br ancall s d e s ureres ( Querc us suber). 10-7-1992 S CM-2378B Hohenbuehelia geogenia (DC.) Singer
Loc.:20.Fus tad e pi . 0 1-11 -1 999. S CM-3581B. Icon. publ. : B ol. C atalunya , núm.524 .
Hygrocybe fornicata (Fr.) Singer
Loc .: 15. Sota roures ia lzine s. 22- 11-2 000. SCM -3890B
OB SER VAC IONS. Aqu etaes pècie es ca recteritzap ere l se u ca pell ca mpanulat ielforto lord e Cystoderma am iantinum.
Hygrocybe konradii Ha11er
Loc.:7 .S otaa lzines. 2 1-10-1998. SCM-3469B.
Hygrocybe murinacea. (Fr.:Fr.) Moser
Loc.:2 1.H ab. B o scm ixtd e pii a lzina , entre l'herba.20-11-2 000.SCM.3889 B
Hygrocybe parvula (Peck) Murr.
Loc .:22. Pr at humid 10-11-1993. SCM -2747B
Hygrophorus arbustivus Fr. var. quercetorum Bon e t Chev.
Loc .: 20. Sotaa lzines.0 3-01-1998. SCM-3236B.
Hygrophorus cossus (Sow.) Fr.
Loc. : 20 Sotaa lzines. 0 1-10-1991.SCM-2621B.
Hygrophorus leporinus Fr.
Loc .: 15 . Sotaa lzines. 3 1-12-1987. D e t. M .P.Ma rtín . SCM -218 3B.
OB SERVACIONS. Es pècierar a qu epe rtany a la subsecció Pu do rin i de B ataille , iés pr oxima a H. pudorinus (Fr.: Fr.) Fr, un a espèciefreqüentso taa vets.
Loc.:5. B ranquill on s m ort s d 'alzina. 17 -1 0-1999. S CM -3568B.Ico n.publ. : B ol.Ca talunya , núm .934. Lyophyllumfumosum (Per s.: Fr. ) Orton
Loc .: 15.E ntrefull e s m orte s d e roure. 12 -11 -2000. SCM - 3894B.
Marasmius hederae Kühner (= M. epiphylloides (Rea ) Saee.et Trotter).
Loc. : 6.So brefull es m orte s d ' H edera he lix. 15 -1 0-1999. SCM 3883 B.Icon. pubI.:B ol.Ca talunya , n úm 732
Melanoleuca diverticulata G. Moreno etBon
Loc.: 10.So ta a lzine s. 12 -1 2-1998 S CM -3347B.Es pècie de la secc ió Grammo podiae, amblac utícula a mbhi fe s di vert iculade s ipro longacion s digi tiforme s. Melanoleuca grammopodia (Bull.:Fr. ) Pat.
Loc.:9: Sota p in s, ent re l'herba. 07 -05- 1993 SCM-2 140B. Mycena adscendens (La seh) Maas Gee st. (= M.ten errima (Berk.)Saee. ).
Loc .: 18.So bre re s te s vege tals d ' arbre s pl anifoli s . 0 9-04-1989. S CM 3898 B. Ico n. p ubl.:B ol.Ca talunya , làm n úm.839 .
Mycena polyadelpha (Laseh ) Kühner
Loc.:20.So bre fu lles ca igude s d ' alzina.0 1-02 - 1993.S CM -2090B. Mycena purpureofusca (Peek)Saee.
Loc .: 18:So bre socata lladad ep i t Pinu s radiata ). De t M .A. P érez-de-Gregorio, 10-11 -1 995.SC M -2898 B.
Omphalina galericolor (Romagn.)Bon
Loc.:13. Terranua, de saulóambmolses. 11-12-1993. SCM-2284B.Icon. publ.:Bol.Catalunya, núm.585.
OBS ERVACIONS Els ejemplars d 'aquesta espècie trobatssotaalzines sónde midapetita, peratotselscaràcters, tantmacro commicroscópicssonels mateixos dels exemplars trobatssota coníferes de muntanya Potser, caldràtractar-lacomuna forma.
Loc.:13. Ca mps. 1-12-1985. D et. M . Jeppson. SCM-556B. Icon. publ.: Bol. Catalunya, làmina núm.550 .
AGRAÏMENTS
Volemagrair aF.B ellú(Bolzano);J. C arbó (Torroellade Mont grí) , F.E steve Raventó s(Alcal à de H enares) , M.Jepp son(Suècia), M.P.Martín (Madrid) , E.Mi gliozzi(Roma ,), M.A.Pér ez-deGregorio(Girona), lM Vidal (SantSadurnídel 'H eura) iM .D. Sierra (Barcelona) , el seuajut enla determinació d 'algunes delesespèciescitade s eneltext. Aq uest treball s' inc louenelproje cte de "BiodiversitatMicològicadeCatalunya " , del 'Institut d ' Estudis Cat alans.
BIBLIOGRAFIA
BOLOS, O. de (1983). La vege tacióaCa talunya. Gra n geog rafia co marcald eCataluny a. Vol.17, pago 2 10-25 1. Fundació Enciclopéd iaCatalana Barcelona.
BON , M ( 188 1).C lé monographique des Lépiotes d ' Europe D o c um e nt sMyco logiq ues Torne XI, fac.43 77pp
BON, M. (1988). Flore mycologique d ' Europe. I. Les Hygrophores D ocuments Myco logiques. Memoire horssérie n° I. Arthaud, Paris.99pp.
BREITENBACH, J .& F. KRANZLIN(198 1- 1995). Champig n ons d e Suisse Torne I-IV Edit.M ycologia. Lucema,320-4 11364-37 1pp.
C ALONGE,F.D.( 1988). Ga steromycetes, I. FloraMycologica Iberica,vol. 3 .Real Jardín Botanico. Madrid,269pp.
C ANDUSSO,M & G. LANZONI ( 1990). Lep iota s. I. Fungi Eurapaei 4 . Lib. G. BielIa . Saronno. 74 3 pp.
C ANDUSSO,M . (19 97). Hygrophorus s. I. Fungi Europaei,6. Lib.Basso. Alassio. 783 pp.
COURTEcrnSS E, R .& B DUHEM (1994 ). Guid e d es Ch ampignans d e Fran ceet d'Europe. Lau sana.7 46pp.
DENNIS , R.W.G.(1981). Briti sh A scomycetes. J.Cramer.Vadu z, 566pp.
LLISTOSELLA, J.(1997). Ru ssulals d e Catalun ya iBal ears. Uni v. de Barcelona. T esi doctoral in èdita, 612 pp.
MARTÍN , M.P.(1988 ). Aportación al conocirniento delas Higrofor àceas yGa sterornicetes d e Catalunya. Edi c.Esp. S.C.M. Vol.11 Barc elona, 508pp
MARTÍN , M.P.(1998 ). Thegenu s Rhizopogon inEurope. Edi c. Esp. S.C.M. Vol.V. Barcelona. 173pp
MARTÍN , M.P iE.GAYA(1998 ). Catàleg d 'espècies: V Jornades Micològiques d e laC .E.M.M. aCalella(El Maresme) Catalunya. R ev. Catalana Mi c. v .21:7 -26.
MORENO , G , &M BON (1980 ). Quelques espèces intée ssantes ounou vellesdu genre Melan oleuca recoItée s enE spagne. Do cument M ycologiques 15 (60):39-41
NOORDELOOS , M.E.(1992 ). Entol oma s j.Fungi Europaei 5 Lib.G.Biella. Saronno 760pp. ROBICH , G , ESTEVE-RAVENTÓS , F., MORENO , G.(1994 ). Marasrniellusvirgatocutis sp.no v. Ri vista diMi cologia XXXVIII, 2p.: 141 -148. Trento.
ROCABRUNA , A.(1984 ). Apartació al coneixement del s fong s del Maresme(Catalunya). Butll S oc. Catalana Mi col. 8.:4774.
ROCABRUNA , A.&T ABARÉs , M. (1991 ). Aportació al coneixement del s fong s del Maresme(Catalunya)Il Butll So c. Catalana Mi col. 14:99 -112.
SARNARI, M.(1998). G enere Rus sula inEurop e. Tomo primo.A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici. Trento.799pp.
SIERRA, D.(1987 ). Apartación al conocimiento delo s A scomicetes (Ascomycotina) de Catalunya. Edi c. E sp. S.C.M Vol. I. Barc elona. 481pp .
SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA (1982 -2000 ). Autors di versos. Bolet s d e Catalunya, col -leccions 1aXIX.950 es pècies. Barcelona
VIDAL, J.M.(1991). Contribución al conocimiento delatlora micol ògica delBaix Empordà yzona s limítrofes(Catalunya).IV Hongo s hipogeo s. Butll.So c. Catalana Mi col. 14-15: 143-194 pp.
VIDAL, J.M. , ROCABRUNA , A.iTAB ARÉs , M. (1991). Alguno s hongo s hipogeo s(AscomycotinayBa sidiomycotina) intere santes parala micoflora española. Butll.So c. Catalana Micol. 14-15:131-141 pp
VILA , J.i LLIMONA, X.(1999 ) El s fong s delParcNaturaldelCapdeCreu s iSerrade Verdera (Girona).Il. Aproximació al component fúngicdel Ci stion. R ev. Catalana Mi col. 22:95 -114.
FRANCESC ÀNGEL i AL VIRA (1933-2000)
En France sc en sva deixar el20de gener del2000.
E lsque v amtenirel g oigd e di sfrutar dela sevaami stat, hemde sentirno ssatisfetsperha ver compartit ambell moments entranyabl es, p er la sev a c ompanyia,perla sevadi sposició a col-laborar, p else utar annà tan planer i agradabl e .
Recordo quane s va incorporar alaSoc ietat Catalana de Micologia ila satisfaccióambqu èva veniraunadele s e xposicions quee s feien a l Palau dela Virreina , pera ajudar enallòque convingués, ipr esentarno s l aseva muller Micheline , que sempre va compartir amb e lll'afició als bolets. Tenia e l número 107 , perpocno v a ser so c i fundador , per ò e l seuajut v a ser sempredel s quees recorden ambe stimac ió . Le s molte s jornade s que hem compartit anant abu scar bolets perle s contrade s del Garraf iBai x Llobregat ,sóndel s moments més c omplaentsquereco rdo.
D 'ençà qu evafundar- se la Confederació Europea d e Mic ologia Mediterrània(CEMM),idon at l'excel-lent c oneixementqu e teniadelfrancè s, del 'itali à, del 'anglès idel 'alemany ,v a se rper a la S.C .M. un puntal ex traordinari.Il 'apreci i confiança que rà pidamentin spirava v an ferquefo s e scollit c omaTre sorer del 'e smentada Confederació , càrrec quev aex ercir,merei xent el s elogi s de tothom , fin s quela malaltia va impedir-li de seguir.Aixòem v a brindar l'honor de substituir-lo,j a quefin sa laseva mort , la CEMM no volguéde signar unnoutresorer. Durant e lstemps d e cri si de l aS .C.M., acceptà elc àrrec d evicese cretari,de s d el qual ajudà a po sar ordre i serenitat al funcionament delano strasocietat.J a ma lalt,ass istia e ncara a les reuni ons d e la Junta.En arribar la seva jubilació , oferíla seva col-laboració a l projecte Biodi versitat Micològica d e C atalunya , i freqüentava el Departament de Botànica, ajud ant a ordenar ie studiar el material , i c ol-laborantale ssortidesdepro specció. La sevamalalti ae nspri và do loro sament d 'un c ol-laborador ac urati c onstant.
B on fotògr af de bolets,va col-laborar enlarealit zacióde d iverses làmines d els"Boletsd e C atalunya": St emonitissplendens ( 1990, làmina 441 ), Astraeus hy grometricus ( 19 91, l àmina 45 2) , M aramiellus m esosporus ( 1992, làmina 533 ), Hygrocybepse udoconica v ar. tristis ( 1993,làmina 568 ), Callistosporiumx anthophyllum ( 1994,làmin a 603 ), Lepiotalilacea ( 1995, làmina 681 ) i G eopora f oliacea ( 1998, làmina 820 ).
Ala Re vista Catalan a deMi cologia, re sumí elre sultat dele ssevesex ploracions p elBai x Llobregat i Garraf,e nbon a part fete s en col-laboraci ó ambelque a ixò signa ( MA YORAL i ANGEL, 1995 ; ANGEL, MAYORAL i HOYO , 1998 ; VILA , ANGEL i LLIMONA , 1999 ).
Li agraïm detot c orel s bon s record s ile s vivèncie s compartide s. Hae stat un soci a imitar , unbon mi còleg iungran amant delanatura.El recordarem amb afecte.
An selm M ayoral
BIBLIOGRAFIA
MAY ORAL , A.& F. ÀNGEL (199 5). - Prim eraaportació alco ne ixe m e ntd els macromicet s d e lazona d e Garraf. R ev CatalanaMi col., 18:51 -88.
LLIM ONA, X. ; 1. Vll.A ; P . HO YO;M.A GUASCA ; F. ÀN GEL ; E. GRÀCIA ; 1. LL IST OSELLA ; M .P . MARTÍN; A. MAYORAL; A. R OCABRUNA; D .SIE RRA & M TABARÉS (1995 ) El Programa B iodive rs itatMi cològica d e les T erres d e P onent. Notícia ipri mers resultats. R ev. CatalanaMi col., 18 : 10 3- 136
VILA , 1.; F. ÀNGEL ; A. MAY ORAL & P HOYO (1998 ) Sego na aportaci óa l conei xement del s macromicets de la zonad e Garraf. R ev. CatalanaMi col., 2 1: 45 -61.
V ILA , 1.; F. ÀN GEL &X.LL IM ONA (199 9) Vo lvariella n igrovolvacea Ko sin avar dunen s is V ila, Ànge l &L limona var. nov. R ev .Cata lana Mi col., 22:13 1-134.
CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DELA FAMÍLIA LEPIOTACEAE ROZE ALES ILLES BALEARS. Il.
KEY WüRDS : Lepiotaceae, Lepio teae, Leu cocoprinea e, Majorca, BalearicIsland s, Spain.
RESUM. Contribució al coneixement dela fannlia Lepiotaceae RozealesDies Balears. Il.Seciteni esdescriuencinctàxonsdelafam. Lepiotaceae RozealesBalears,entreelsqualshihaunacitaciónova per l'estat espanyol , Leucocoprinus lila cinogranulosus (Henn. ) Locq.ielsquatrerestantssónnou s pel catàlegmicològicdeles Illes, Amés, s 'aporten note s d 'ecologia, corologia , taxonomia, idistribució.
RESUMEN. Contribución al conocimiento dela familia Lepiotaceae Rozeenlas Islas Baleares. Il. Secitany sedescribencincataxonesdelafam. Lepiotaceae RozeenlasBaleares , unodeello s Leu co coprinus lila cinogranulosus (Henn.)Locq.constituyeunanuevacitaparaelestadoespañol ylos cuatrorestantessonnuevosparael catalogo micológicodelasIslasBaleares.Adem às, seaportannota s sobreecología , corología , taxonomía , ydi stribución.
Lesespècieshanestatclassificadessegonslatribualaqualpertanyen , ienelles , perordealfabètic.A més , portenlaindicaciódelaquadrículaUTM , altitudihàbitatd 'on estrobaren.Totselsexemplars descritsesconservenalsherbarisdelsrespectiusautors(JCS-LiJLS).Lesdescripcion s microscòpiquess 'han realitzatambunmicroscopimarcaOlympusBX50ambtubdedibuixiòptica Nomarsky , is 'han empratelscolorantsireactiushabituals.
ESPÈCIES ESTUDIADES
TRIBU LEPIOTEAE F ayod
Lepiota fa rinolens Bon et Riousset
M ATERIALESTUD IAT. SonC atlarde Dalt , C ampos (Mallor ca). DD 9558; 0 -20 m , tenícolae nunapin eda d e Pin us halepensis amb es tepesllimonenques (Cistusm onspeliensis) ifenàs reüll (Brachypodium ret usumi 5 -XH-1999; leg. i del. r.c Sa lom. l CS 88-L.
Píleud e 15-25 mmdedi àmetre , convex de jove , de sprés plano-conv ex, dei xant un umbó molt ampl e; marg eg ruixut,que pot pre sentar re stes de vel ; a spec te v ellutat ia spre altacte ,e nal gunsexe mplars, ambminú scule ses quames v ersel marge ; di sc central no definit ; coloració bru- ro genca terrosa, qu e s'e nfosqueixene stat hidratat ; ver s elmarge , é s mé s c lara , i a l ce ntre,més fo sca. Le ses quames, s in 'hi ha , d e coloració m ésc lara,vino so-rosades. Làmine s lliur es, nodi stants delp eu, plano -ventrude s, for çaes paiades,grui xudes, ambl 'are sta c renulada , amb Iam èl-lules; d e color blan ca mbrefl exos ro sats. E stípit de 2 0x4mm , petit, cilíndric , fi stulós; es v a en gruixintversalaba sesense formar bulb , talvolt a un semibulb;d 'aspecte sedós, blanquinó s-rosat per sobrel 'an ell, lare staés vinó s-rosat, més fo sc ver s laba se quan se'l frega; presència d 'esquame s di sperses ala z ona subanular ve rsala ba se; floco ses, ocre-bru-vino ses. Anell semipersistent,noben delimitat , flocó s, blanc , vorejat d ' ocr e-bruro sat; e nal guns e xemplars e s di spersa pelpeu. Carn blan ca ambrefle xos ro sats, qu e alaba se d el peu v iraa v inós. Olor farino sa, mé s inten sa quan se'lp rem o talla. L asuperfíciede l peu v iraabl aunegrosa ambel KOH
E spores 7 ,2-9,6-(11,2) x4 ,8-5,4-(6) urn (Q = 1,76), d ' ell íptiques a unpoco voides, d e xtrinoides, se nse poru s germinatiu. Ba sidis 20 ,4-26,4 x8 ,4-9,6 um (Q = 2, 72), c laviformes,tetraspòrics; es terigmesde2 ,4-3,6 um. Queiloci stidi s(22,8)-30-40x6 -8,4(9,6) urn (Q = 4 ,17),c ilíndricoc laviformes,fu siformes, algun s ambcon striccion s. Epi cutissubhimenial-tricodèrmica, formad a p er p èls noma ssa prolongats, a vegade s engrui xits al 'àp ex, ial gunsse ptatsvers alaba se d e 110-151,7 x 11,4-20,6 um ;sotaaque sts, una mena de substratdep èls mé sc urts,d e forme sv ariables,qu ea veg adesnoe s diferencien del s primers, de 73-78 ,1 x11 ,4-23 um. Pigment membranar lli s, ocr ebrun enc, més abundant ver s laba se dele s hife s, i intr acel-lular. Fíbule s pre sents entotel c arpòfor.
ÜBS ERV ACIüNS. E spècie rara , quecal protegir, d 'aspecte raba ssut ambpeu c urti barret con sistent, ca racteritzadaperla seva olor farino sa,sobretotaltall, ila sev adi stribució termòfil a. Citad aa C astella-Lleó ialPa ís Ba sc & SANCHEZ 1994),C ataluny a(C ARBÓ,1997 ), i a L a Rioj a(CABALLERO,1997 ). E s la primera citaci ó d 'aquest f onga les B alears.
Lepiota helveola Bre s.v ar. helveola
MATER IAL ESTUD IAT. Sa R àpita,Cam pos (Ma llorca).DD 9558;0-20m,teníco la so taun apa lmera (Phoenix dactylifera ï ambherbesnitròfiles,en un acasa particular8-X U-1999; leg. F. Rip oll, del. LC.Salom. l CS 69-L.
Píl eu d e 15 mmd e di àmetre, c on vexo-campanulatd e jo ve, m ai arrib aao b rir-se c ompletament; mar ge incurvat ; revestiment pileicquee sv adi ssociante n es quamestom entoses, d ec olorbru -fosc a mb tonalitats ro g enqu es; cutícula blanquino sa-ro sada,v isible e ntrele s e squame s. Làmin es pl anove ntrudes, n omoltat apeïde s, lliure s, pocdi stants del p eu; ar estase ncera,amb lam èl-lules; c oloració blan c-cremosa. E stípit d e2 5x8mm , cilíndri c, fi stulós,a mbba se lleug erament bulbo sa; d eco lor bl anquin ósa mbton alitats bru-ro sades ia spectese dós, so bretotp erso bred e l 'anell; ve rsla b ase,es taca d e més fo scs i se' l frega; pr e senta una z ona a nular fr àg il i membranosa, blan ca,vorejadap er un a líni a brun a més fosca; p ersota, s' hiob serven,v ers a la b ase,es quamesd el m a teixco lorqu e les pil eiques. C arn min sa, bl anca, qu evira a la ba se d el p euav inoso-rosada.Ol or d e licor d efruitesi sa borin apreciable.
Es pores (6,5)-7,8-9,6-(11,5)x4 ,5-5,7 urn (Q = 1,77),e l-lipsoidals, se nse poru sge rminatiu, d e xtrinoid es, Ba sidis2 4-29 x 8-9 um (Q = 3, 13), c laviformes,tetraspòrics;es terigmesllar gs d e3- 5,5 um. Qu eilocistidis(22, 8)-27,6-31,2x7 ,2-8,4-(9,6) um (Q = 3,3 0), fibulífersa lab ase, d e diferents form es:c laviformes, s ubfusiformes, e ngruixutsa l ' àp exosubesferopedunculats, alguns se ptats ve rs
Fig. 1: Lepiotafarinolens B onet Ri ou sset; A- e spores, B- ba s idis , C- q ueiloci stidis, D- e picuti s.
alaba se. Epicuti s tricodènnica , pèls gruixuts,subfusifo nnes,fle xuosos, demides variable s,sense formar un substrat himenifonne , algun sseptatsalaba se, de56 ,3-140-( 154 ) x9 ,1-17,2 J11ll. Pigment membranar i vacuolar ocraci-bru. Fíbule s pre sents entot e lcarpòfor.
OBS ERV ACIONS. Es pècie polimòrfic a imolt v ariable ci tadamolt s cop sa l a Penín sula Ib èrica Pre senta due sv arietats diferent s delavarietattipu s. La v ar. m aior Candu sso, caracteritzada pel s píleu s defin s 90mmde diàmetre ie stípits defin s 70 x 130 mm (CANDUSSO & LANZONI , 1990 ) i lav ar. barl ae Bre s., d 'espores mé s petite s, de6-7x4 J11ll. Aque staés la primera ci tació perale s Ille s Bal ears.
TRIB U LEUCOCOPRINEAE Singer
Leucoagaricus densifolius (Gillet) Babos
MATERIAL ESTUDIAT. Pla de S 'Amarador, S 'Albufera de Mur o (M allorca) EE 0802; O-lO m , terrícolasobre sòl arenós a mbpastures, 12-X-1998, leg. i del. lLI. Siqui er, rev. L C. Salam. JLS-947B.- Ses Cases Noves,Es porles (Ma llorca). DD 6490; 20 0-250 m,sobre gespad ' agram,enunazona enjardinada , 9-X -2000, leg. E. Descals, del. l C. Salam. l CS97L -Son Crever,Marr atxí(M allorca ). DD7586 ; 25-50m ,sobre gespa d 'agram, enun azona enjardinada d ' una casa particular,2 1-X-2000 , leg. i d el. lC. Salam. lCS 99 -L.
Píleude50-85mmde diàmetre , troncocònic dejo ve; enobrir -se el c arpòfor,p assa a plano-con vex fin sa pla ; marge sencer,ambre stes develblanc cotonó s en algunse xemplars; reve stiment glabre , uniforme ,vellutataltacte , lleugerament e squamós ver s al marge ,sobretotentemp ssec,dei xant e ntreveure zonesbl anques; coloració blanquino sa-beix de jo ve, pa ssa agri s-beix p àl-lid amb ton alitats groguenque s, ambmé s inten sitat alcentre , oné s m és bei x -ocraci.L àmines lliure s, forç a separadesde l'e stípit (c ollarium) , den ses, ventrude s, finamen t crenulade s (lup a), amb lam èl-lules; blanques; p assen aco lor crema amb tonalitats ro sades, marcade s al 'are sta, ala madure sa. E stípit 5595x7-10 1llll1, cilíndric , fi stulós, enalgun s e xemplarssinuós , mé s grui xuta laba se, formant una menadebu lb enformadeclava , defin s a25mm ; bl anc , lli s-fibró s-vellutat, e s ta ca degrocquan se'l f rega,d e formamé s apreciable alaba se,adquirintambeltemps mé s inten sitat i superfície, v irant finalment a coloracion s mé s brune s, fin s a bru-castanyes. An ellsimple,per sistent,vistós,qu e abraç a alpeu , ambelmarge es triati cotonó s; consi stència m embranosa; color blanc , quee s tacade groguenc a mbeltemp s. Carpòfor carnó s; carn blanca , mé s ro sadaa l 'estípit. Alab ase,v iraa c oloracions gr oguenque.Olorfúngicai saboragradable.
Es pores (7,2)-9-10,8-(12)x (5)-5,4-6,2-(7,2) J11ll (Q = 1,57), de subel-Iíptiques aogival s-ovoide s, ambporu sgerminatiue stret i lenticular , dextrinoide s, ambmetacromàsia acu sada,sobretot altra ctus por al. E sporad a blanca ambton s rosat s. Ba sidis24-32x7 ,8-10 ,8 urn (Q = 2 ,83), tetra spòrics, c laviformes , deba se e streta; e sterigmes 2 ,4-4,8 um . Queiloci stidis(30)-35-50x (7)-8,6-12,7 J11ll (Q = 3, 98),de morfolo gies molt v ariables;cla viformes,ve ntricosos, sublagenifo nnes, a lguns amb l 'àpex di verticulat. Epicuti s con stituïda perhife s arti culades,algunes bifurcade s; elements enforma d esalsitxa, e ls intennitjo s inflat s, de 41-54 x8 ,6-12,7 um , i e lsterminal s dedue s morfologie s: mé s c urts,di sposats enpali ssada, odreçat s i progre ssivament atenuants ve rsl 'àpex. Pigment membranar llis i intracel-lular. Fíbule s noob servades.
OBS ERVACIONS. E spècie molt similara Leu coagari cu scame ifolius (Gillet)W asser, delaqu alse'n difer encia per:es poresde mida sovint superiora10um , coloracions meny s ro sades ales làmines,i les tonalitats groc-brunenque s que adopta l 'estípit al fr eg ament (v BON , 199 3). Pelmatei x M.Bon algunse xemplars cla ssificats coma L. .de ns ifolius no sónmés q uesimplesforme s de L. ca m e ifolius , j a qu e aqu e tdarr er nom éses diferencia per l'e sgrog ueïmen t qu eadoptaal fregament (CANDUSSO & LANZONI , 1990 :43 5).L a de scripció fetaa CABALLERO ( 1997)en s revelac aràcters micro scòpics molt similars als observats perno saltres,sobretot al nivelldel sq ueilocistidis.Ales no stres mo stres,e ns apareixen c aracterístiquescomu nesales du eses pècies,per ò la dimen sió d e le s es poresd e fi ns, 10,8-(12) um , lapre sència dequeiloc i stidisa mbl ' àpex di verticulat , ile s coloracion s gr oc-brunenquesqu e adopt a l 'estípit alfr egament, en sapropenmé sa l'e spècie L.d en sifolius. L . d en sifolius ésc itacióno vaa les Bale ars. Enc anvi , L . cameifo lius j a h aes tat c itatper CONST ANTINO & SIQUIER ( 1995),aEi vissa.
um
um
, ,
Fig . 2 : Le piotah elveola Bre s. v ar. h elveola; A-e spores, B- ba sidis, C-queiloci stidis, D- epicuti s. J C, 5Al-ot-j
J. C , sp.¿.ot<f
Fig. 3: Leu coagaricus d ensifolius (Gillet) Babos; A- e spores, B- ba sid is, C- qu eilocistidis , D- e picutis.
Fig.4: Le ucocoprinuslilacinogranulosus (Henn.)Locq. ; A- e spores, B- b asidis, C- qu eilocistidis, D- epi cutis.
Leucocoprinus lilacinogranulosus (Henn. ) Locq
M ATERIALESTUDIAT. EdificiA v. Gabriel Alomar iVillalonga,33, Palma(Ma llorca). 0- 10m,enuntesta mb plantesornamentals, leg. i d el. l.C Salom. lCS -65L.
Píleude10-15 mmde diàmetre , pla , deixant unumbómolt ample,margee striat; pre sència d 'e squames moltpetites , lilacino-purpúrie s, disposades sobrela superfície,de coloració blanca , que viraamb l'edat a tonalitatsbru-ro sades finsa bru-purpúries; di sc centralbendefin it , delmatei x color quele s e squame s. Làmine s blanque s, que adopten c olor acions crem a-rosades a l a madure sa, petit es, atapeïdes, sense lam èl-lules, lliure s , fo rça separadesdelpeu.E stípit 40-50 x1-2 mm , for ça llar g, ultrapa ssant demolte l diàmetre delpíleu ; deba se mé s grui xuda(4-5mm ),esv a atenuant ve rsl 'àpex, onen envellir ide shidratar- se, e s va retorçant ; colo ració bl ancasobrel 'anell; ver s laba se,adopta tonalitats mé s rosade s-purpúrie s. Anellpersi stent en l'adult , membranó s, blanc , i m olt simple.Carn moltmin sa; olorfúngica agradable.
E spores(7,5)-8-10,2-(10,8)x (4,8)-5-7-(7,2) urn (Q = 1,50), o voides i subamigdaliformes, algunes el-Iíptiques, ambporu s germinatiu evident ideformalen ticular, hi alines, de xtrinoide s; met acromàsia marc ada,so bretotaltractu s poral.E sporada carnicina. Ba sidis23, 1-26,5x8 ,6-10,4 um (Q = 2, 72), tetra spòrics, dediver ses morfologies: esferopeduncul ats,c laviformes,oa mb la part superior trapezoïdal; esterigmes de1,2-2,5 um Pre sència de p seudoparàfi sis amb elements globulo sos de ( 14,4)-15,6-20,2x8 ,6-12,1 urn. Queilocistidi s(28,3)-30,6-34x (8,6)-9,2-11,5 um (Q = 3, 14),d e c laviformesa ventrudo-fu siformes, pocpre sents; avegade ses confonen ambel s ba sidíols.E picutis decon sistència fr àgil, formada per cadene s d 'articles all argats, de2 5-61x5 ,7-9 um ,a mb e lements mésamples intercalats, deforme s arr odonide s oo valades, de c onjuncióla xa de 17-27,5-(32,1) x 11,5-17,2 um. Pre sència de pigments membranar iv acuolar brun s i,e n menor pr oporció , incru stants. Fíbule s noob servade s.
ÜBSERV ACIONS . Bolet e svelt, d 'aspecte fràgil , ambe stípit moltllar g ipíleure cobert per es quames lil acino-purp úries; creix voraplante s ornamental s intr odu ïdes, de c limatropicald in s jardineres ite sts. Cit ada aItàliaper MIGLIOZZI e t a l. ( 1989),imé s re centment perLA CHIUSA ( 1998), aquesta és la primera citació aE spanya.
M ATERIALESTUD IAT. Sa Claraboia-Edifici !MED EA,Es porles(M allorca). 200-250m, tenícola,voraromaní i Rosmarinus offic inalis va r .pa laui) enuna jardin era,creixent sobre restes llenyosessoterrades, leg. l avi, det. l C. Salom. lCS -95 L.
Píleu30-50mmdedi àmetre, fràgil , tran slúcid, quee s fi ssura fàcilment ; troncoc ònic de jove , pa ssaa c ampanulat senseobrir- se deltot , deixant unampleumbóc entr al , queambla maduració del carpòfor e s toma agutimoltevident;marge llargament e striat i c analiculat; c oloració b lanquino sa,amb ton alitats ro sades-carnicine s, mé s notable s en envellir; umbóc entral d e coloració més fo sca, bru-o cre; re ve stiment pileicfeltrat , uniforme de jove , quee s de sfàe np etiteses quamesimbri cades, di sposades radialment , blanque s, quevirena coloracion s mé s oc ràci es. L àminesascendents,d enses, lliure s, po c di stants del 'estípit, de blanque s a crema de joves; ambl 'edat, adquireixen tonalitat s ro sades,virant a coloracion s mé s inten ses, dero sades agri s-verdoses E stípit de50 -80 x 3-5mm , cilíndric ,sinuós, més grui xut alaba se, claviforme-radicant ;s' atenua ve rsl' àpex; e nel s indi vidus jo ves,aspecte furfuraci ,ab undànciade gútuleshialine s alazon asupraanular; zona subanular ambrestes s ubt1ocoses,quede sapareixen r àpid ament ; de color b lan c ambton alitats ro sades, p assaa tonalitats gr oc-ocràciesper fregament,au gmentant ver s laba se, on apareixen coloracions bru-ro genques. An ell làbil,simple, súper,blanc , membranó s, queenalgun s ex emplarses lac e ra , di sposant-see n formad e re stes ver s laba se. L a carnmin sa, blanca, d 'olor fúngi ca inten sa, alpeuviraaton alitat s gro c-ocràcies, augmentantalab aseal bru-rogenc perde sprés enne grir-sea mb e ltemps. Crei xement c espitós,a mb molt s e xemplars unit s per la ba se de l'e stípit, apartir d ' un a gr an m assa mi celiar.
E spores(9,5)-10-12,2-(13,2) x (6)-6,5-7,2-(7,5) um (Q = 1,53), fort ament de xtrinoides, o voides, algunes subel-líptiques, ambporu s germinatiu e stret; metac rom àsia m arcada,sobretot altractus por al. Ba sidis 27 ,6-33,6-(36) x7 ,8-9,6 um (Q = 3, 64),cl aviformes,alguns subesferopedunculats,
J .c SALoM
Fig . 5 : Leu cocoprinuscepistipes (Sowerby:Fr. ) Pat.var. rorul entus (Panizzi)Babo s; A- e spores, B- b asidis, C- qu eilocistidis, D- epicuti s.
tetraspòrics ; es terigmes c urts , 1,5- 3,8 um.Pr esènciad ep seudoparàfisisa mb e lements g lobulososd e 18-24 x8 ,4-13,2 um, Queiloci stidis 4 2-63,6 x (7,8)8 ,4-12 um (Q = 5 ,34)a bundants, ve ntricosoIageniforme s, ambl 'àpexes tirat,am b e strangulaci ons, algun s capitats. Epicuti s articulada , amb arti cles d e mid es nocon stants, d e mé s grui xuts a més prims, d e 4-6 um d e di àmetre , bifur cats , e lementsterminal s m és llarg s. Pi gment membranar o craci i vac uolar.Fíbul es no o b servade s.
OBSERVACIONS Lavar rorulentus e s diferencia dela v arietattipu s perle sseg üents c aracterístiques ma cro scòpique s: pre sència d e nombro ses gútule s hial inesa to t l ' e sporocarp, ilàmines qu eviren ca p a ton s bru-ro sats o ve rdsambtonal itat s ro sades fin sag ris-verdosesogri s-brunese n e lm aterial d 'herbari (MIGLIOZZI& PERRONE , 1992 ) iba sed elpeuque adquireixtonali tats negrosesa mb e l temps(BON, CAB ALLERO , 1997 ). Dela mate ixaes pècie, MIGLIOZZI( 1986)també h a d escrit unaforma ma crosporus, c aracteritzadapere spore s mol ta piculades , id e mi des 10-14-( 14 ,5 ) x 6 ,0-7,5um.Ale s no stres mo stres, hiob servem clara ment el sc aràcters macro scòpicses mentats , p erò leses pores sónm ésg rans, se nsearrib ar ales mi des iform e s de lafo rma m a cr osporus. L avarietat tipu s ja c itadaa SIQUIER eta l. ( 1998),lavar rorulentus és p rimeraci tació a les Balears.
AGRAÏMENTS
E ls autor s d 'aquest treball volen agrair atote s le s p ersones qu e , e n major o e nm enor mesura, h an co ntribuïtd esinteressadament alarea lit zació delmate ix;es pecialment aE. D escals(IMEDEACSICIUIB ) i J. Lli stosella(Univ.de Barcelona) pel s su gg erim e ntsic orreccionsd el text, i a I. Vid al, J Fajardo , iF. Fajardo perla companyia i suportale ssortidesd eca mp.
BIBLIOGRAFIA
BO N , M. ( 1993) .-FloreMyco logiqued ' Europe3 . Le s Lép iote s. D oc. M ycol. M ém. H ors Série n°3. Ed s. Association d ' Ecologiee t M ycologi e (Fac ultéd e Pharrn acie- Lille) pp 152
C ABALLERO , A. ( 1997).-Ro ra M icològica d e laRioja1- Le piotac eae(C DR om ). Ed.de l a utor. Calahorra -La Ri oja.
CANDUSS O , M & G. LANZONI (1990 ).- Lep iota s l Fun gi Eu ropaei , Vol.4 Ed G iova nnaBi e lIa. Saronno. 74 3 pp
CA RBÓ , J. ( 1997 ).- B o le ts d e Cata lunya Co l-leccci ó X VI- Là mina 775. Societat Catalanad e Mi cologia.
H ERMOSILLA , C.E. & J. SANCHEZ ( 1994) - Ap ortaciones aun po si b le cat a logo d e Lep iota y Ma crolepiota. B elarra 10 -11 : 87 -94. Soc.M icol.B arakaldo
LAC HIUSA, L(1998 ).- Le piotaceaeR oze.2°Co ntributo a lIa co noscenza di spec ieinteressa nti. Rivista d e Mi col o g ia AMB XL I (2): 141 -1 60.
M IGLIOZZI, V.(1986 ).- Leu cocopri nu sce paestipes (Sow.:Fr ) Pat.forma ma crosporus f. no v., Leu co coprinu sc retatus Loc quin , edun o sg u ar d oa lla s tirp e ce paes tipes .B oll Amer. 6/7: 6 - 19.
MIG LIOZZI , V & L. PERRONE(1992 ).- SulIeLe piotee 7° co ntributo. Leu coc oprinu sce pistipes var.ro rulentus (P a n izz i) B abo s. B o ll. Amer 25 , IX ( I) :3-8.
MI GLIOZZI , V. , BR UNORI A. , & M .C OCClA (1989 ).- La mico f1 o ra delIe serred i S.S isto Vecc hio in R OIna.Le piotee (1° part e ) R e vistad e M ic olo gi a AMB XXXII 1-2:5 -2 9.
S IQUIER , J .L. & C.C ONS TANTIN O ( 1995) -Co ntribución a l conocimiento mi co lógico d e las Is la s B aleare s .V I. Ib iza. B ol. So c. Mico l. Madrid , vo l. 2 0: 199-2 24.
SAL OM , J. C. ( 1999).- Pri meraco ntribució a l co neixementmi cològicd e lafam. Lepi otaceae R o ze a le s Ille s B alear s R evis ta Cata lana d e M ico lo gia, vo l. 22: 115-1 2 6.
S IQUIER , J.LI., SA LOM,J. C. , & LILLO , F. (1998 ).- Co ntribució a l coneixe ment m icològic de les nIes B alear s .V ID. R evis ta Ca talana d e M ico lo gia, vo l. 2 1: 33-43.
ABSTRACT. Based onthe results of a careful revision of type material and of alarge number of additional collections, Boletelluscatalaunicus Poder, Moreno, Rocabruna et Tabarés, is synonymised with Xerocomusripariellus Redeuilh. The considerably high variability of both macroscopic and microscopic characters of this species is illustrated, andits delimitation from similar taxais discussed.
RESUM. Partint dels resultats d'una revisió acurada del material tipusid'ungran nombre d'altres recol·leccions, Boletelluscatalaunicus Poder, Moreno, Rocabruna et Tabarés es sinonimitza amb Xerocomusripariellus Redeuilh. La variabilitat considerablement altadels caràcters, tant macroscòpics com microscòpics, d'aquesta espècie és descrita i il-lustrada, ila seva delimitació respecte aaltres tàxons propers és concretada y raonada.
RESUMEN: Basandose enlos resultados deuna profunda revisión del material tipoydeungran número deotras recolecciones, Boletelluscatalaunicus Poder, Moreno, Rocabruna et Tabards debe sinonimizarse con Xerocomusripariellus Redeuilh. Se describe e ilustra la variabilidad considerablemente elevada delos caracteres, tanto macroscópicos, como microscópicos deesta especie y se razona su delimitación con respecto a taxones parecidos.
INTRODUCTION
Intheyear1997,twonewmembersofEuropeanBoletaleswithaxerocomoidhabitus, Xerocomus ripariellus and Boletelluscatalaunicus, werepublishedindependentlybyREDEUILH(1997)and PODER etal. (1997).Microscopically,thesetwospeciessharethefineomamentationofthespore surface,andmacroscopically,themaïnlyvividredcapcolour. Xerocomus ripariellus Redeuilh collectedinahumidlocalitynearParis(France)under Alnus and Quercus, waspublishedinMarch 1997andwasrecombinedinto Boletellusripariellus (Redeuilh)Redeuilh,onlythreemonthslater,in June1997. Boletellus catalaunicus Poder,Moreno,RocabrunaetTabaréswaspublishedinApril 1997.ThetypematerialwascollectedinCatalonia(Spaïn),inamixeddeciduousforestunder hardwoods (Quercusilex,Castaneasativa,Fagussylvatica, Alnus glutinosa,Populus sp.and Fraxinus sp.).Almostimmediately,theauthorsofbothspeciesenteredintoadiscussionabouta probablesynonymyoftheirspecies.OneoftheproblemstheyencounteredwasthatX. ripariellus is bothamicroscopicallyandmacroscopicallyextremelyvariablespecies.Thisassumptionwas supportedbydatatakenfromtheextensivecollectionsmadebyRedeuilh.Thestructureofthe pileipellisintheholotypeof B.ripariellus, forexample,representswithitscylindricalterminal hyphaeoneextremeofthespeciesvariabilty.Thetypematerialof B. catalaunicus consistedofonly twoverticalsectionsfromoneoftwooriginalbasidiomatawhichhadbeensenttooneoftheauthors togetherwithacolourphotographtakeninthefield.Threeofthefivebasidiomataportrayedonthis
photograph belongto Xero comus armeniacus (Quél .) Quél. , whiletheremainingtworepre sent the holotypeof B. catalaunicus. Furthermore, halfofthe scarcetypematerialwaslostduringthefir st outgoing herbarium loan. Therefore , a taxonomically promi sing confrontation ofthetwotaxaha s not beenpo ssible until1998 , whentwooftheauthor s of B .c atalaunicus (Rocabruna andTabaré s) redi scovered a sufficientnumberofmature basidiomata (three collections) ofthi sspeciesatthetype locality.
METHODS
Micro scopic descriptions weremadefromsectionsorpiece s oftissue takenfromdriedba sidiomata, whichweremountedin KüH 3 % for spore measurements, inCongored(saturated watery solution) forpileipe llis examination , andin aquadest. for pigment analy sis. Sporemea surement s and sizeof terminalelement s ofthepileipellisaregivenintheform (min.)mean ± standarddeviation (max. ) ; Q = length/widthquotient , V = approximated volume[sample size (n)foreach collection = 31] . Drawing s weremadefromvideoprintimage s (CCP Color VideoCarnera Module , SonyMulti scan UP-930 ).
MATERIAL EXAMINED
B oletellusc atalaunicus Poder etal.:
Sp ain: C atalonia, Ri ells de Mont seny, amon g litteron sa ndy soilund er mixed hardwoods ( Quercusilex L., Cas tanea sativa Mi ller, Fa gussy lvatica L. , Alnu sg lutinosa, (L.) Gartner, Populus sp ., end Fraxinu s sp.),6 -10-1994, leg. A.Ro cabruna & M T abarés, det R.Poder , G.Mor enoetA Rocabrun a IB1994/0617(Holotype). - Ibid., und er A lnus g lutinosa (L), Gartn er 16-9-1998, leg. & d el. A . R ocabruna &M . T abards, IB1998/036.- lbid ., 16-9-1998, leg. & de l. A. Rocab run a &M : T abarés, IB1998/0361: Ibid, 11-9-1998, leg. & d et. A. R ocabruna, &M.Tabar és, IB1998/0362.
Bol etus fra temus PeckssOolbekkink:
Netherlands: T erschelling, diun en W ofHom , W -slope with S alix repens L ., 7-9- 1994, leg. & d el. Th Kuyp er, WAG 33 07. -Terschelling,B osplaat,"paardewe",with Sali x repens L .)in grazeddun egrass land, 2 -9-1992, leg. & d el. Th. Kuyp er, WAG 322 7. - NorthHolland , Kartenhoeff, gra ssy road side, und er Betula, 22- 09-1983, leg. & d et. G.Oolb ekking & W.V . Duin , L83-23.- Aerdenhout, A.W.D ., Naaldenbo s, under Populu s a nd Prunu s inhumu srijkezandground, 2 1-91983 ,leg. & d et. W .V. Duin & G Oolbekkink. L.102.
X erocomus ripari ellus Redeuilh:
Franc e: La forêt deRambouill et(Yvelines),rivede rÉtang d 'Or, und er Qu ercus and Sali x, 18-9-1995, leg. & d el. G R edeuil h PC 22 541P (Holotype). - unde r Alnu s, leg. & d el. G.R edeuilh, GR17479.-2 1-9-1992, leg. SMF , d el. G . R edeuilh , GR 2 1189. -nearParis, Forêt Orient ,2 8-8-1989, leg. Mahi eu , d el. G.Redeuilh , GR19815. - near Pari s, Forêt Ori ent,20-9-1993, leg. Mahi eu, d el. G Red eui1h, GR9 30920.- near Paris, Nou vellestation,17-9-1995, leg. Mahi eu, d el. G.R edeuilh, GR 22465. - nearPari s, Étan g d 'Or, 11-9-1995, leg. SMF , d el. R Redeuilh, GR 22 435.Pari s, Boi s de Notr e Dam e, 16-8-1994, leg. SMF , d el. G.RedeuilhGR 2 1948. - Bords de Loire,20-10-1991, leg. Auclair , d el. d el. G.Red euilh, GR 20755. - near Pari s, Forêt Ori ent,30-9-1991, leg. M ahieu, d el. G . Red euilh, GR20609. - near Paris, inhumidlocality,22- 9-1998, leg. & d el. G R edeui lh, IB1998/0826.
COMPARATION OF ORIGINAL DESCRIPTIONS
Theoriginalde scriptions ofX. ripariellus and B .catalaunicus differinfundamentalaspect s: REDEUILH (1997 ) basedhis description ofX. ripariellu s mainlyon macromorphologic studiesof different collections , whereas PODER etal. (1997 ), duetothescarcematerial , concentrated their re search on microscopic features.Both description s corre spond inthegeneralhabitus ("Pileus 3-7 c m,ad margin em radialit er fis suratus-tesselatus ..S tipe s +/- robustus deorsum attenuatu s, sursum pori ss ubconcolor flocculosus, ba sim versus paulatim rubri s floc cis omatu s... vel floccis magi s magisqu ev inosis omatus, interdum usquead summum subilit er ma culatus .." inX. ripari ellus, and "Pi/ eus 25-45 mmlatu s.. ad margin em subtiliter rimosu s-areolatus... Stip esoIidus , aequalis vel a cutusve rsusba sim, subtiliter pruinosus sublente , s ursum porisconcolorus,rubellus ve l vinosus ve rsusba sim ..." in B .catalaunicus) Differen t de scriptions ofthe context colour follow:in X ripariel lus, a striking context colour is described ( ".. Caroalbidad eind e pallida c itrinavel
' 1998/0362
IB 1998/0362 18 1994/0617 (HOLOTYPUS)
Fig. 1. A-FTran sitions fromaweaklypigmentedtrichodermaltoheavilyincru sted pileipelli sstructurein X erocomus ripari ellus. A ) HolotypeofX ripari ellus. B ) Isotype ofX. ripariellu s. C ) Topotype of Bol etellus catalaunicus. D ) X. ripariellu s. E ) Topotypeof B. catalaunicus. F)Holotypeof B. catalaunicus. (Bar10 M-m)
PC 22541 P (HOLOTYPUS)
IB
PC 22541 P (lSOTYPUS)
GR 22537 P
extrinsecus .fiava,in sectione cyanescens; basim stip itis versus sordide ochraceo-brunnea, summum versus violaceo-vinoso maculata "); in B. catalaunicus, a yellow context is described ("... Contextus luteus... "). The description of microscopic characters is rather shortforX. ripariellus: beside the givenspore measurements ((10)-11-14 (16)x (4)-4,5-5-(5,5) pm,Q = 2,6-2,8), the "suprapellis" is described as "trichodermico-subhymeniformis" with terminal elements mainly6-15pmwide, "subisodiametric" elements reaching 30-35 11m; hyphae weakly incrusted (compare fig.1). For B. catalaunicus, thespore measurements aregivenas(12,5)14,5 ± 0,2(16,3)x(4,5)5,0 ± 0,3(5,8) 11m, Q = (2,6)2,9 ± 0,2(3,3), volume = 190 ± 30 J.1m3 (n = 31)andafinebut distinct longitudinal striation ofthe spore surface is described and illustrated. More differing fromtheX. ripariellus concept isthe description ofthe pileipellis microstructure of B. catalaunicus. There, the pileipellis structure is described as "distinctly epithelioid" wit h strongly inflated,ovate, broadly pyriform to almost spherical terminal cells measuring (24)36 ± 9(54)x(21,5)26,5 ± 5(48) 11m, Q = (1,1)1,4 ± 0,2(1,8)thatareoften "heavily incrusted" (fig.1,F).
RESULTS AND DISCUSSION OF MICRO- AND MACROSCOPIC STUDIES
Exhaustive microscopic studiesonallthe available material andthe comparison of photographic documentations proved thatthetypes of X. riparie llus and B catalaunicus infact represent two opposite extremes of the macroscopic and microscopic variability of onespecies.X. ripariellus isas highly variable regarding its macroscopic characters (e.g. colour andsize of basidiomata) asinits microscopic characters (sizeand shape of pileipellis e lements andtheirstate of pigmentation). The examination and/or measurements of hundreds of terminal pileipellis elements of bothtaxa resulted in the following average dimensions: (7,2 ) 29,2 ± 9,6(63,4)x(4,3)16,2 ± 6,6(46,1),Q = (0,58)2,0 ± 0,9(7,4),(n = 930). The variabi lity of the pileipellis structure andits transitional stagesare illustrated infig.1(A-F).The corresponding spore measurements are:(10,5)13,3 ± 1,0(16,8)x(3,8)4,7 ± 0,3 (5,5),Q = (2,2)3,6 ± 0,2(2,9),vol = (85)151 ± 24,8(228),(n = 651); no significant differences in size,form,and omamentation could be observed between thetwotaxa.
The section Striatulisporae (REDEUILH, 1998) includes X. pruinatus (Fr.)Qué1.andX. ripariellus, bothwith longitudinal striated spores. Macroscopically, thistwo Xerocomus species mightbe confused. But thick-walled, inflated, and amyloid basidiomatal context hyphae,typicalforallforms ofX. pruinatus (LADURNER & PODER, 2000) h ave never beenfoundinX. ripariellus. The recently described species Boletellus fennicus Harmaja (HARMAlA, 1998and1999)which,very likely, belongs alsotothe section Striatulisporae is characterised byits distinctly truncate spores. Furthermore, Boletus fratemus Peck ss. Oolbekkink has been recognised asa misapplied namefor X. ripariellus. The type material of Boletus fratemus Peck shows completely smooth spores anda different p ileipellis structure without inflated terminal elements (compare also KLOFAC & KRIS AIGREILHUB ER,1992).
CONCLUSION
The resultsof exhaustive macro- and micro-morphological studies on authentic collections of X. ripariellus and B. catalaunicus confirm the synonymy of thesetwospecies. Beside agreat variation in macroscopic characters, the structures of pileipellis andtheir pigmentation arealsohighly variable in different basidiomata. Inthe course ofthesestudies,no evidence wasfoundthat contradicts the conspecifity of X. ripariellus and B. catalaunicus.
AKNOWLEDGEMENT
We wantto express our thanks to Mr. G. Redeuilh for generousprovision of authentic material and information. Weare indebted tothe National Herbarium Nederland, Leiden, andthe Herbarium Vadense, Wageningen, forloans.This work waspartly supported bythe Amics dela Micologia d'Esplugues andbythe Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, Barcelona, (Spain).
KLOFAC , W et KRISAI-GREll.RUBER , 1.(1992 ). X erocomusc hrysenteron undahnlichau ssehende Rohrlinge. Au strian J oumalofMycology 1:19-59.
LADUMER , HetPODER , R. (2000).Anewhyphaltypefoundin X erocomus pruinatu s (Fr. ) Quélet. Austrian J oumal of M y cology (inpre ss).
OOLBEKKINK, G.T.(1991 ). Thetaxonomicvalueofthe omamentation ofspores in"The Xero comus-group" of Bol etus. P ersoonia 14(3): 245-273.
PODER , R MORENO , G TABARÉS , M.et ROCABRUNA , A.(1997 ). ANew Bol etellus fromCatalonia (Spain). M y cotaxon 62:2 31237.
REDEUILH , G.(1997 ). X erocomus ripari ellus (sp.nov. ). Do c. M yc. 26(104 ): 30- 31.
REDEUILH , G.(1997 ). Apropo s deXerocomus(Boletellus)ripari ellus inDM104:30. Do c. M yc. 27(106 ): 54.
REDEUILH , G.(1998 ). Unenouvelle sectiondan s legenre X erocomus(Boletaceae).X ero comu s section Striatulisporae sect. nov . Do c. M yc. 28(111) : 73-74.
Index of new combinations andnames of taxa included inthisissue Tàxons /Taxa
L eucoa gari cus pseudopilatianus Migliozzi , Rocabruna et Tabarés
Hydr opus fl occipes (Fr.)Singer f.lut eipes (A.Ortegaet Ze a) P érez-De-Gregorio
LESIONS I ESTRUCTURES FÚNGIQUES EN ARBUSTOS ESPONTANIS
DECATALUNYA.
Il. SOBREFULLES I BRANQUILLONS DE BUXUS SEMPERVIRENS
M MUNTAÑOLA -CVETKOVIé, P.HOY O, D. SIERRA i X. LLIMONA
U niversitatde Barc elona, Facultat d e Biologia, A v. Dia gona1645 ,E -08028Bar celona,Es panya E -mail: mmunta @porthos.bio.ub.es
SUMMA RY. Lesionsan d fungal structures onwild shrubs of Catalonia. Il.Onleaves and twigsof B uxussempervirens. Descriptionsaregivenofdifferenttypesoflesions andfungalpopulation s ob served onleavesandtwigsof Buxus s emp ervirens collectedin25 sitesofCatalonia sinceOct. 1994. Thedate , collecting sites,implicatedtaxaandfrequencyofeachoneareindicated In thelesions showingpicnidialorascomatalcavities, thepresence orabsenceoffertileelements intothecavities is notedandits relationshipwiththe seasonisstated.Twenty-onefungal species (5coelomycets, 6 hyphomycetes, 9ascomycetesand2basidiomycetes)and2lichen s havebeenidentified. Dothiorella candollei, Fusarium buxi co la , Se squicillium buxi , Dis cosphaerina miribelii , Dothidea pu ccinioide s, Gibb erella buxi , Ne ctria d e smazierii i Pseudon ectria rou ss eliana hadnotbeenreporteduntilnowinour works.Thecolourphotographsthatillustrate this studycontributetoits practicalutility.
KEY WüRDS : Buxu ssempervirens, Leaflesions, Para sitic and saprophyticfungi , Mito sporic fungi , A scomycets, Ba sidiomycets, Iconograph y
RESUMEN. Lesionesy estructuras fúngicasen arbustos silvestresde Cataluña. Il. Sobre hojas y ramitas de Buxus sempervirens. Sede scriben diversos tipo s delesiones ypoblacione s fúngicas presentes enhojasyramitasde Buxus sempervirens, recogidas en25localidades deCataluña , desde octubrede1994.Seindicanfechas, lugares derecolección , taxones implicados ylamayoromenor frecuenciadecadauno.Enlaslesiones enque seob servan estructuras picnidiales o a scomaticas, se hace constar lapresencia oausencia deelementos fértiles enlascavidades, datos que serelacionanconla épocadelaño.Sehanidentificado22especiesfúngicas (5celomicetes, 6hifales, 9ascomicetes y2 basidiomicetes), mas 2líquenes. Dothiorella candollei, Fusarium buxi co la , Sesqui cillium buxi, Di sco spha erina miribelii, Dothidea pu ccinioides, Gibb erella buxi , Nectria d esmazierii y Ps eudon ectria rou ss eliana nohabían sidocitados hasta ahoraennuestros trabajos. Las fotografías encolorqueilustran este estudio contribuyena suutilidadparalaidentificacióndelos taxones.
P ALABRAS CLAVE: Buxu s sempervi rens, Le siones foliare s, Hon gos par àsites y saprotróficos,Hon gos mito spóricos, A scomicetes, Ba sidiomicetes, Iconografía
RESUM. Lesionsiest ructures fúngiq ues ena rbustos espo ntanis d e Catalunya. Il. Sobre ful les i branquillons d e B uxussempervirens. Esde scriuen diverses lesions ipoblacion s fúngique s presents en fullesibranquillonsde Buxus semperviren s recollitsa25localitats deCatalunyades de l'octubre de 1994.S 'indiquen dates illocsde recol-Iecci ó, tàxons implicats ilamajoromenorfreqüènciadecadaun d 'ells. Enles lesions enquèvàremob servar estructures picnidials o ascomàtiquesfemconstar la presència oabsència d 'elements fèrtils enles cavitats, dades querelacionemambl 'època del 'any. S 'han identificat22espècies fúngiques(5celomicets, 6hifals, 9ascomicets i2ba sidiomicets), amés de2 líquens. Dothiorellacandollei, Fusarium buxi cola, Se squicillium buxi , Di scosphaerina miribelii , Dothidea puccinioides, Gibb erella buxi , N ectria de smazierii i Ps eudon ectria rou ss eliana nohavienestat trobatsfins araenles nostres recerques. Les fotografies encolors queil-lustren aquestestudi contribueixenala sevautilitatdecaraalaidentificaciódels tàxons.
PARAULES CLAU: Buxu ssempervirens, Le sions foliar s, Fong s par àsits i saprotròfics,Fong s mito spòrics, Ascomicets , Iconografia.
INTRODUCCIÓ
Ambelmateix objectiuanunciatenunaaportacióanterior(MUNT AÑOLA-CVETKOVIé etal. , en aquestnumero) , eld 'aprofundir elconeixementdelsfong s quees trobenalesfullesibranquillon s del s arbustosquecreixenespontàniamental 'estrat arbustiudelescomunitatsvegetalsdeCatalunya , enaquesttreballdescrivimi il-lustrem elstipusdelesionsialtresalteracions d'origen fúngic observadesenelboix (Buxus sempervirens L.),femconstarlapresènciaoabsènciadelselements fèrtils quefan po ssible laidentificaciódelsparàs its i deles poblacionsfúngiquesque hi creixeni, semprequeéspossible , correlacionemlaproducciódel s elementsdereproduccióambl 'època de l'any.Elboixésunaplantaàmpliamentpresentengransextensionsdelapartsubmediterràniade l'estatgemontà , principalment alsPrepirineusi també alsPirineusiencontradesmediterrànies suficientmentplujose s (BOLOS & VIGO , 1990;BOLOS etal. , 1990).
MATERIAL I MÈTODES
MATERIAL RECOL·LECT AT Fulles ibranquesjoves , sobrelesqualseraposssibleveureestructurespicnidials , ascomàtiques,o altresmanifestacionsfúngiquesforen recol-Iectades endiversesèpoquesde l'any aleslocalitats indicadesa lallistasegüent.Elnúmeropermetlocalitzar-les enelmapadelaFigura1.Hiconstala comarca , elmunicipiieltopònimmésproper , lalocalitzacióalaquadrículaUTMde10 Km de costat(alazona31T ), l'altitud iles recol-leccions fetes.Elsímbol # serveixperabreujarlaindicació del 'herbari (BCCMyc.MC)abansdelnúmeroderegistre . Segueixladatade recol-lecció iels recol-lectors. Elnúmeroderegistrepermetaccedira lallista dematerialestudiat , on s'enumeren els fongsdetectatsencada recol-lecció. Lesdadesfenològiqueside tipusdelesiósónaccesiblesala Taula1, ambentradaperladatade recol-Iecci ó opelnúmeroderegistre.
BARCELONA
1.- Anoia Ca stellolí. CanSotere s.- CG90.-600m. #6; 23.10.1995 ; X Llimona e tal.
Elmaterialfou estudiat segonsels mètodes ja exposats en publicacions anteriors,ésadir:a) observació macroscòpica i microscòpica directa delesmostrestot just vingudes delcampo dipositades a l'herbari; ib)estudi de material mantingut en cambra humida durant dosotresdies.En totselscasosesvarenferseccionsfines,afi d'observar el contingut deles fructificacions. El material es conserva a l'Herbari BCC Myc,iel número d'ordre deles col-leccions estudiades ve precedit per leslletresMC (col-lecció Muntañola-Cvetkovié).
Amésdelesespèciesquecausenleslesionsoalteracionsque descrivim, n'hi had 'altres, queformen partde poblacions fúngiques saprotròfiques que,amesuraqueelsteixitsdelshostesvan sucumbint a lainvasiódelsparàsitsialasenectuddelaplant a, van augmentant ennombreidiversitat.Hem precedit ambunasterisc (*) elsbinomi s quefinsaranohaviene stat citatsenlesnostre s publicacion s dedicades al Programa sobre Biodiversitat Micològica aCatalunya.
As com ieets: Discosphaerina miribelii (Aa)Sivan.; * Dothidea puccinioides (DC.) FI.; Rh ytidh ysteron histerinum (Dufour)SamuelsetE.Müll. ; * Gibberella buxi (Fuckel)Winter; * Microthyrium ma crosporum (Sacc.)Hohnel; My cosphaerella buxicola (DC.)Tomilin; * Ne ctria desmazierii (deNot.)Petch; * Pseudonectria rousseliana (Mont.)Wollenw. (associat amb l 'anamorf Volutella buxiy; Pseudonectria sp.(associatamb l'anamorf Sesqui cillium buxi)
Basidiomicets. Marasmius buxi FI.in Quél.; Puc cinia buxi DC .
Amésdeles espècies enumerades enaquestapartat , n 'hi had 'altres sobreelmateixsubstratqueno hanpogutésser identificades encara,degutalseues tat immadur omassavell , obéper insuficiència dematerialrecol-lectat.
RECOL·LECCIONS I IDENTIFICACIONS
Hem ordenat lesmostresrecollidessegonselnúmeroderegi stre dela col-Iecció BCCMyc MC , que abreugem ambelsímbol #. Amésde l'espècie dominant,figurenespècies acompanyants ialgune s dades d'ecologia, fenologia iestat d'esporulació. Lesdadescorre sponents alocalitatsi recol-Iectors s ' handecercaralallistadellocs prospectats. La T aula1contélesdades complementàrie s(data, localitat,altitud , tipusdelesióotaca,graudefertilitat)delmaterialestudiat.
#6, Ioc.1: D othiorellacandollei (picnidis engeneral buit s; mol t poc sconidis); sobrefulles mort es.- #10 , Ioc.2 : Ph omopsiss tictica (fèrtil); sobrefulles morte s; amb Cha etomella raphi gera, Volutella buxi , Ps eudonectria rousseliana i Ses quicilliumbuxi (abundants). - #13/A,Ioc.6: Dothidea puccinio ides; sobrefulles ibranquet es mort es.- #1 3/B, Ioc. 6 : Sar c ophoma mirib elii (picnidisengeneral buit s; moltpoc s conidi su..sobre fullesvives. - #14 , Ioc.3: Dothiorella candollei (fèrtil); sobrefullesvivesimorte s, barrejatamb Clad osporium sp., Volutella b uxi iel seuteleomorf Pseudon ectria rousseliana, i Sesqu icillium buxi - #18,Ioc.20: Bl ennoria buxi ; sobrefulles mortes.- #19 , Ioc. 19: M ycosphaerella buxi cola (pseudotecisbuit s);sobrefulles vives .- #15 8, Ioc. 21 : Sar cophoma mirib elii ** (fèrtil); sobre fullesvives imorte s, barrejat amb Cladosporium ma cro carpum ,Vo lutellabuxi iel seuteleomorf Pseudon ectria rousseliana, i Sesqui cillium buxi - #179 , Ioc. 22: Blennoria buxi ; sobrefulles mortes, a terra; amb Dothiorellacandollei, Mi crothyrium ma cro sporum , Sar cophoma mirib eiii. Marasmiu s buxi. - #180 , Ioc. 22 : Bl ennoria buxi ; sobrefulles mort es.- #2 29, Ioc. 2 1: Dothi orella candollei (nofèrtil);sobrefulles mortes, caigude s a terra; juntament amb Sar cophoma mirib elii, Pu ccinia buxi i Volut ella buxi. - #27 2, Ioc. 24: M ycosphaerella buxi cola (pseudotecisbu its); fulles ibranquet es vives; amb Pu ccinia buxi. - #339 , Ioc.24: Phomop sisstic tica (fèrtil);brancaencar a dreta , peròmorta .- # 341, Ioc.23 : Bl ennoria buxi ; sobrefulles mortes a terra; lesions poc abundant s; barrejat amb Volutella buxi - #43 3, Ioc.240: M ycosphaerella buxi cola (pseudotecisbuit s);sobrefulles vives; amb Pu ccinia buxi sobrefulles ibranquetes.- #460 , Ioc. 14:Sar c ophoma mirib elii (fèrtil);vorael prat ; sobrefulles ibranqu etes mortes; juntament amb Dothidea puccin ioides.#46 2, Ioc 14 : Bl ennoria buxi ; sobrefullesvivesimortes, amb Vo lutellabuxi i Ses quicilliumbuxi - #492 , Ioc. 5 : Sar c ophoma mirib elii (fèrtil);branquete s ifulles morte s alaplanta viva; barr ejatamb Dothide a pu ccinioides, Bl ennoria buxi i Volut ella buxi; sobretige s jo ves: Gibb erella buxi. - #53 2, Ioc 8: Bl ennoriabux i; sobrefulles morte s; barr ejatamb Mi crothyrium ma crosporum. - #535 , Ioc 8 : Sar cophoma miri belii (fèrtil) ; fulles mortes alaplanta viva. - #5 36, Ioc.8 : Sar cophoma mirib elii (fèrtil); sobrefulles mortesa laplan ta viva; barr ejat amba scomicets liquenificats: Ph yscia ad scendens, Xanthoria parietina - #5 37, Ioc.4: D othidea pu c cini oides (asco mesfèrtils);branqu etes ifulles mort esa la planta viva; amb Volutella buxi , P seudonectria rou sseliana, S arcophoma mirib elii (picnidis en general buit s; moltpocs conidi s).- #538 , Ioc 6: Sar cophoma mirib elii (picnidis engeneral buit s; poc sconidis); sobrefulles mort es; amb Pu ccinia buxi , Nectria des mazierii,Ps eudonectria rou sseliana i Volutella buxi. - #5 39, Ioc.5 : Doth idea
pu ccinio ides; branquet es ifulles mortes alaplanta viva;amb Sar cophomami ribelii (fèrtil), Volutellab uxi i Marasmius bux i. - #5 40 , Ioc 4 : Do thiorellaca ndollei (fèrtil); sobrefulles mortes,a laplanta viva; barr ejatamb Sa rcop homa mi ribelii (fèrtil) i Vo lutella buxi. - #5 41, Ioc.7 : Doth iorellaca ndollei (fèrtil); sobrefulles vives; barr ejat amb Vo lutella bux i.#5 44, Ioc. 18: Bl ennoriabuxi; sobrefulles mort es; juntament amb Micro thyrium macrospo rum, Ma rasmius buxi. - #5 45, Ioc. 18: S ar c ophoma miríb elií (fèrtil); sobrefulles morte s alaplant aviva - #5 46, Ioc 18: M y cosphaerellabux icola (pseudotecisfèrtils);sobrefullesvives;amb Pu ccinia b uxi. - #548 , Ioc.17: Pu ccinia buxi; sobrefulles ibranquetesvives; presència de Ph yscia ad scendens. - #549 , Ioc 25 : Dothiorellacandollei (fèrtil); sobrefulles mortesa la plantaviva.#550 , Ioc 16: Bl ennoria b uxi: sobrefulles morte s; moltabund ant, b arrejata mb Micro thyriumma c rosporum. - #55 2, Ioc. 16: D othidea pu ccinioides (ascomes fèrtils);branqu etes ifu llesmortes a la planta viva; amb Microthy rium mac rosporum fèrtil.-#55 3: Doth idea pucc inioides (ascomesja vells,però encaraesveuenalgunesasc òspores); sobrebranquetes mortes a la plantaviva. - #55 4, Ioc.2 1: Ph omopsiss tictica (fèrtil); sobrehumu s de boi x; barrejatsamb Sarco p homa mi ribelii (picnidis engeneral buit s, poc s conidi s) i Microth yrium ma crosp orum - #555 , Ioc.10: Pu cciniabux i; sobrefullesvives i jo ves; amb Fu sarium b uxicola. - #556 , Ioc.10: Sar cophoma miribelii (fèrtil); sobrefulles mortes. Juntam ent amb Ps eudonectria rousseliana (ascomesimm adurs) i Volutella b uxi - #557 , Ioc 10: Pu ccinia b uxi; sobrefullaraca (humu s); a mb Mic roth yrium macrosporum. - #558 , Ioc.10: Pu ccinia b uxi; sobrefullesvivesi velles.Amb Nec tria dcsma z ierii a les branqu etes. -#559 , Ioc. 10: D othidea puccinioides (ascomesfèrtils);sobrefulles mortes; poca bundant, barrejatamb Bl ennoriabux i (fèrtil). - #579 , Ioc 11: Ph omopsiss tictica (fèrtil); sobrebr anquetes ifullesvives; barrejat amb Fusarium buxicola,Pu cciniabuxi, iinici s de Vo lutellab uxi. - #580 , Ioc 11: Ph omopsis stictica (fèrtil); sobre fullesibranquetes mort es, barrejat amb Mi croth yrium ma crosporum , Volutella b uxi i el seu teleomorf Ps eudonectria rou sseliana , i Sesq uicilliumbux i- #581 , Ioc 11: Sar cophoma mirib elii (fèrtil); sobrefulle s marc escents, barrejat amb Ps eudonectria rousseliana i el seu anamorf Volutella b uxi. - #582 , Ioc.16: Doth idea pu ccinioides (ascomes fèrtils); sobrebranqu etes mortes, molt abundant , barrejatamb Di scosphaerina mirib elii i Nectria desmazierii. - #587 , Ioc. 12: M ycosphaerella bux icola (p eudotecis immadurs);sobrefulles vives, juntament am b Pu cciniabuxi i Fusa rium buxi- #588 , Ioc. 12: Sarcop homa mirib elii (fèrtil);mo lt abundant sobrefulles mort esa la plantaviva;barrejat amb Dothidea puccin ioides (asco mesimm adurs, poc abundant enfulles ibranquetes), Sesquicillium buxi (abundant, am b e l seuteleomorf Pse udonectria sp.), Ps eudonectria rousseliana ambel seuanam orf Volutella buxi (totsdo sabundants), conidiomesamb as pectede Ph omop sis, peròimmadu rs i Marasmiu s buxi (molta bundant); pre sència de líquens ales branquet es (Physcia a dscendens i Xanth oria parietina ï. - #589 , Ioc.9: Bl ennoriabux i; sobre fu llesde boi x mortes, aterra, barr ejat amb Ph omopsis stictica, Sa rcophomamirib elii i Wojn ovicia buxi - #590 , Ioc.9 : Sarcophoma mi ribelli; sobrefulles mortes,a la planta viva; presència de líquen s ales branquetes (Physciaad sc endens i Xant horia pa rieti na ï.
TIPOLOGIA DELES ALTERACIONS OBSERVADES
Sobrefullesobranquetesdeboixvivesoambbaix a vitalitat , é s po ssible di stingir, aullnuoamb l 'ajut d 'una lupa(8X , 10X) , cinctipusdesímptomes Laclau dicotòmica queincloemacontinuació permet determinar dequintipuse s tract a.
Enlaclauquesegueixdesprés , veiemquequatredel s tipusd 'alteració corre sponen auna sola e spècie. Elssímptomesdetipus 11 corresponen atre s espècies , queé s possible separarmillorsile s examinem ambunalupa binocular de40Xositenim e ncompteel s caràcter s micro scòpics.
1a .Excre scències opústules 2 1b.Plaquesnecròtiquesblanquinose s, de5-8mmde llarg,ben delimitadesperuna líneadecolorbru fo sc isituadesalapartmarginaldele s fullesvive s.E lspuntet s brun s queaparei xen alapartcentral delesplaques , a l'anvers dele s fulles , són pseudotecis Tipu s V
2a. Excrescències petites , sobreelteixitde l'hoste , sobretot ale s fulle s 3
2 b.Pústule s benvisibles, deprominentsahemisfèriqu es, definsa 4 -5 mmdediàme tre 4
3 a.E stromes erumpents , demé s de0 ,4 mm , tantal' anvers comalrever s de lesfulle s, també a les branquete s, defins a2 mm' de superfície,ques 'obren perfissures radial s; enenvellir , e s de sfan en unpol sim brufo sc Tipu s I
3b. Conidiomes immerso s enel s teixitsfoliarsodeles branquete s, formantpunt s demeny s de0 ,4 mmdedi àmetre Tipu s 11
4a.Pústule s hemisfèrique s, dures , decolornegre , queaparei xenprincipalmentale s branquete s, però tambépo den sortirale s fullle s mortes Tipu s III
4b. P ústules deconsi stència tova , decolorbrurovellat , quee s troben sobretot a les fulle s vive s; corresponen agrup s convexosd 'espores , anomenat s telis Tipu s IV
Puccinia buxi DC.
El basidiomicet P.buxi es manifesta amb protuberàncies toves i de color bru vermellós, que arriben als10mmd e diàmetre, isón,doncs,més convexes i grosses quelesde Dothidea buxi. Tot el material examinat presentava únicament telis,quehem trobat sovint en ambdues caresdeles làmines foliars,i també sobre branquetes, contràriament al' asserció dequesón hipofil-les quefiguraenalgunstextos (LLIMONA etal., 1991,p.497). Com en tar is: P. buxi sembla a vegades associada alamortdels branquillons atacats,elsquals,en debilitar-se, són envaïts perfongs oportunistes. Aquesta possibilitat hauria deser comprovada ambun seguiment exhaustiu d'un peu determinat.
Mycosphaerella buxicola (DC.) Tomilin
Ésforçavisibleenelmargedelesfulles,enformade plaques necròtiques, de5-8mmoméssisón coalescents, molt vistoses pelsseu color gairebé blanc, delimitades perunalíniaben definida, de color brufosc.En moltes deleslesions, al' anversdeles plaques blanques s'hi observen puntets de color bru,que corresponen als pseudotecis d'aquest paràsit.Les recol-leccions quees conserven al BCC Myc corresponen aindrets elevats ( 800-1700m) Vegeu la Taula 1.
COM EN TAR IS: Demaiga juny és l'època enque,segons ELLIS & ELLIS (1997), els pseudotecis de M. buxicola sónfèrtils. Aquesta informació concorda amblesnostres dades (Taula 1).
ALTRES POBLACIONS FÚNGIQUES NO TIPIFICADES.
Ambgran freqüència, la superfície delesfullesde B. s empervirens morteso marcescents apareix més omenys coberta pel creixement superficial d'espècies fúngiques que,sibénosón pròpiament paràsites, es troben barrejades amblesquesíqueho són; es poden considerar oportunistes o saprotròfiques i,entotcas, contribueixen ala descomposició del substrat sobreelquales desenvolupe n. En comparació ambla pobresa d'espècies saprotròfiques quehem trobat sobre Arbutus unedo, crida l'atenció la diversitat iintensi tat de creixement delsfongs observats sobre B. sempervirens. Algunes d'aquestes espècies ja hanestat mencionades mésamun t, imolteses poden reconèixer pelseu aspecte alana tura.
Chaetomella raphigera Swift
Espècie saprotròfica ja referida i il-lustradaenuna publicació anterior (MUNT AÑOLACVETKOVIC etal., 1996).Es reconeix pelsseus p icnidisbruns, superficials , proveïts desetes brunes i septades; sobrela paret superior del picnidi s'hi observa larafe,una obertura irregular que funciona com a estructura de dehiscència.
Cladosporium macrocarpum Preuss
Enel decurs d'aquest estudi,enfullesmortes d'algunes recol-Ieccions (#14i #158), hihem trobat C. macrocarpum, una espècie cosmopolita, corrent sobre substrats no específics, mortsien descomposició. Vegeu descripció i il-lustració de l'espècie a ELLIS (1971).
Fusarium buxicola Sacc.
Aparteix com unmantell blanquinós, de superfície irregular, que cobreix partsdeles làmines foliars; és format pels conidiòfors, quees desenvolupen agrupats en esporodoquis, iquesón portadors dels fiàlidsidels macroconidis, elsúnicsque produeix aquesta espècie (nohiha microconidis). Enfulles dela recol-lecció #555,elfongno només cobria partsdela làmina foliar,sinoque també creixia sobreles fructificacions de Pucciniabuxi. Ambfiàlidsde12-18x3-4urn,i conidis de50-65x4-5 um, amplament fusoides, moderadament corvats i 6-septats, ambla cèl-lula apical suaument allargada enbec d'extrem arrodonit, ilabasal formant unpeu b en diferenciat, les dades morfomètriques del fongquehem identificat com a F. buxicola coincideixen amblesque BOOTH ( 1959) dóna per aquesta espècie, delaqualdiuqueno abunden les recol-lcccions. Aquest autor,iaixí també FARR et al. (1995),la consideren correlacionada ambla caiguda prematura delesfullesde B. sempervirens. Fusarium buxicola és l'anamorf de Nectria desmarierii, una espècie també poc recollectada. Nosaltres heIll trobat N. desmazierii enunparell d'ocasions, enelsmesosdemaigi juny (#558i #582). Sota lalupa,es poden veureels peritecis, quees formen després dels esporodoquis isobreells;
LÍQUENS SOBRE FULLES I BRANQUILLONS
Deixant a part les nombroses espècies fúngiques enumerades, lesfullesi branquetes de B. sempervirens també poden ser colonitzades per líquens, i sovint hosón abundantment. Ales col-leccions delaIoc.8 (sobre Alp),de l'abril del1996i també alesdeLes Lloses ideLa Masella del juliol, del 2000 (#536, #588 i #590), hiha Physcia adscendens (Fr.) H.Olivier, i Xanthoria parietina (L.)Th.Fr.,que partint del branquilló, envaeixen sovint l'anvers delafulla, indicant així condicions freqüents d'alta humitat atmosfèrica iunagran durada delesfullesala planta.
CONCLUSIONS
L'examen d'unes 60 mostres recollides de manera aleatòria desde1994,en25 localitats de Catalunya ien diferents èpoques de l'any, permeten formular les següents conclusions: NOMBRE D'ESPÈCIES IDENTIFICADES. En l'àrea d'estudi hiha sobre elboix21 espècies defongs, com amínim,10deles quals sónfongs mitospòrics, 9 ascomicets, i2 basidiomicets (vegeu llistat1). També hi apareixen dues espècies liquenificades.
PARÀSITS I TIPUS DE LESIONS. Enlesfullesdeles plantes hostes considerades en aquest estudi hi hem distingi t: a) diferents tipusde lesions, que denoten l 'acció delsfongs invasors, unbon nombre dels quals són paràsits dèbils o oportunistes, d'altres hemibiotròfics, iun holobiotròfic iPuccinia buxiy; b)la presència de substàncies actives, sovint pigmentades, elaborades pelfongpertalde debilitar la resistència deles cèl-lules de l'hoste i facilitar elseuavenç,obé per la planta, per frenar la capacitat inv asora delfong;e)la presència, al voltant deles lesions, de marges constituïts perteixits suberificats, destinats a impedir la progressió del paràsit; d)la necrosi o degradació delsteixits atacats, sobre els quals apareixen les estructures de reproducció dels organismes invasors.
ETIOLOGIA DE LES LESIONS. Enles prospeccions de camp, l'aparença deles lesions pot indicar la seva etiologia, sibé l'aspecte pot variar méso menyssegons l'edat dela infecció. Amésamés,una mateixa espècie vegetal potreacc ionar de manera semblant davant l'atac defongs diferents.
POBLACIONS FÚNGIQUES EN FULLES MARCESCENTS O MORTES. D'acord ambles nostres observacions, aquestes poblacions són importants pelquefaal nombre i diversitat, molt superior ales que es troben sobre fulles d'arboç (Arbutus unedo), un arbust de contrades mediterrànies, on l'aire és sovint méssec.
COMPARACIÓ DE DADES IEL FACTOR ECOLÒGIC. Les dades sobre el periode de l'any enqueles fructificacions dels celomicets menc ionats es troben f èrtilses basen només enles nostres pròpies observacions . Siles comparem ambles poques dades fenològiques publicades sobre altres països, hi trobem diferències, atribuïbles segurament ales condicions ambientals.
ANAMORF-TELEOMORF. Enunspocs casos, elsestats anamòrfic i teleomòrfic d'un fonghan estat trobats alhora, enel mateix moment, obéambel teleomorf unamicaméstardà. Generalment, l'anamorf apareix sobre lesfulles, mentre queel teleomorf es fonna sobre els branquillons. Per això, creiem convenient ampliar l'estudi ales branques de l'hoste, on poden aparèixer espècies tan característiques i notòries com Rhytidhysteron hysterinum (Eutryblidiella hys terina) , descrita i il-lustrada a BOLETS DE CATALUNYA (1995), trobada enaltres localitats (LLIMONA etal., 1998),i darrerament a Terracabana (Boí),el 30.05.2000. Amésamés, l'estud i delsfongs sobre branques i troncs permetria aprofundir el coneixement dela relació anamorfosi-teleomorfosi, enles condicions delsllocs prospectats.
FERTILITAT DELS PICNIDIS. Pe l quefaala fertilitat delsp icnidis, enlínies generals, podem concloure queels celomicets quehem examinat emeten espores en primavera iestiu (veure Taula durant la tardor, pot haver quedat algun conidi enelseu interior, sobretot enels d'estructura eustromàtica; a l'hivern, encanvi,els conidiomes, ja vells, apareixen buitsoamb només algun conidi, resta d'una es porulació anterior.
FERTILITAT DELS ASCOMES. És també ales temporades de primavera iestiu quan hem trobat fèrtils els ascomes dels ascomicets identificats sobre fullesib ranquillons de B. sempervirens, com en deixa testimoni laT aula 1 Tanmateix, la fertilitat dels ascomes es pot perllongar moltmés temps, degut ala posició i qualitat delsteixitsones formen.
ESTUDIS ULTERIORS QUE SERIEN CONVENIENTS. Per raons sobretot dictades pels calendaris docents, les recol-Ieccions de celomicets sobre B. sempervirens quemés escassegen a l'herbari BCC
F ullesd e boix parasitades per Blennoria buxi , M C#532(fo tografia 1. Vil a)
F ullesd e boix p arasitades p er Sarcophoma miribelii, MC #158(fot ografiaA.G ómez-Bolea)
Fullesdeboix parasitades per Dothiorella candollei, MC·#549 (fotografia A. Gómez-Bolea)
Pústules de Dothidea puccinioides, MC#13/A (fotografia A. Gómez-Bolea)
causades per Mycosphaerella buxicola, MC#433 (fotografiaM. Muntañola)
Anvers i revers defullesdeboixam b telisde Puccinia buxi, MC#548 (fotografia A.G ómez-Bolca)
Lesions
Esporodoquis de Fusariumbuxicola , MC#555(fotografiaP.Hoyo)
(fotografiaP.Hoyo)
Marasmius buxi, MC#588
F ullesd e boixa mba scomes d e Microthyrium macrosporum M C#5S0 (fotografia A .G ómez-Bolea), Col ònies de Sesquicillium buxi , MC#5 8ü(fotografiaP . H oyo)
ENTDLDMA PLEBEJUM (KALCHBR.) NOORDEL., UN FONG TROBAT RECENTMENT ACATALUNYA.
J. CARBÓ ( I), A.ROCABRUNA(2), M.À. PÉREZ-DE-GREGORIO (3)i M TABARÉS (4)
1.- R oser , 60.E- 17257 To rroelladeMo ntgrí (G iro na).E -mai l: rviloned@pie.xtec.e s
2.- GranV ia111, àtic1er E-08330 Premià de M ar(Barce lona ).
3.-e/ Pau Ca sa ls, 6 , l '", l a.E- 17001Gir ona.E- mail: p.g @retemail.es
4.-FredericM ompou , 2-6. E-08190S ant Cu gat del Vallès(B arcelo na).
ABSTRACT Entoloma plebejum (Kalchbr.)Noordel. , afungusrecentlycollectedinCatalonia. On evernalfun gus ofthe genus Ent oloma: E.pl ebejum (Kalchbr.)Noordel. , is de scribed, di scussed and illustrated. Thi sspeciesha s been repeatlycollected inthe samelocalityduringthe four lastyears of prospectian s. After ouravailable infonnation , thisspeciesis recordedforthefu st time inC atalonia and theIberian P eninsula.
Keywo rd s: B asidiomycetes, Ento lomatacea e, Sp ain,taxo nomy.
RESUMEN. Entoloma plebejum (Kalchbr.)Noordel. , unhongorecolectadorecientementeen Cataluña. Se describe , secomenta yseilustra En toloma p lebejum (Kalchbr.)Noordel. , unaespecie prim averal delgénero Entoloma. E nloscuatroúltimos año s, esta especie se ha recolectadoen varias ocas iones enlas mismas localidades de pro spección. Deacuerdoconla infonnación de qu e disponemos, creemosqu eésta es la primeravez qu ese cita enC ataluñay enla P enínsula Ibérica.
P alabrasclave: B asidiomicetes, E ntolomataceae , E spaña,taxonomía.
RESUM. Entoloma plebejum (Kalchbr.)Noordel. , unfong trobat recentment a Catalunya . Es descriu,escomentai s'il-lustra, E ntolomapl ebejum (Kalchbr.)Noordel. , unaespècie prima veral del gènere Ent oloma. Enels darrer s quatreanys, aque st fong haestat trobat varies vegades enles mateixes localitats depro specció. D 'acord ambla inform ació quedi sposem, creiem que aquesta és laprimera citaciód 'aquestaespècieper a Catalunya ila P enínsula Ibèrica.
Paraules cla u:B a sid iomicets, Entolomatacea e, E spanya , taxonomia.
INTRODUCCIÓ
En elsdarrer s quatr e anys, hemrecollitendiverses oca sions una espèciedel gè nere En toloma que concordaperfect ament ambles de scripcions de E plebejum (Kalchbr.)Noordel. (NüüRDELüüS , 1988, 1992). Le s troballe s d 'aquest bolet , aprimercopd 'ulle nsfanpen sare np etits negrito s o fredolics (delgrupde Tri choloma terreum (Schaeff.)P Kumm. ). Defet , algunes dele s trob alles forenrealitzades enelmateix hàbitaton solen sortiraque sts apreciat s bolet s, iperaque st motiu , podriené sser confo sos fàcilment.Uncoprecollit s iexaminats ambmés deteniment , e s fanevidents les ton alitats ro sades dele s làmine s, degude s alamaduraciódeles e spores, quepo sen demanifest llurpertinençaal gè nere Entoloma. Aque sta e spècie pertany al subgènere In ocephalus Noord e1. i concretament, a lasecció Er ophila (Romagn.)Noorde1., quees caracterit za per reunir una serie d 'espècies quepr esenten aspecte tricolomatoid e, barretradi alment fibril-l ós, esporespoli gonals pluri angulars, mar ge deles làmine s fèrtilihifes fibulífere s. Comque creiemqueaquesta espècieno és con eguda deC atalunya, nihae stat citad aa la P enínsula Ibèric a, enelpre sent treball enfemun a detallada de scripció macroimicro scòpica, incloent-hi le s d ades de les lo calit ats d e recol-l ecci ó, dibui xos del s car àcters micro scòpic s mé s relle vant s ifoto grafiese n color , qu es' hanpr ese n e l se u propi hàbitat. Le s preparacion s micro scòpique ss' hanrealitzata partir d e material f resc, utilit zant aigua de stil-lada , ode material sec, rehidratat amb KüH a l5 % . Per a colorirle s p arets ce l-lulars hem utilit zat vermell congo amoniacal alI %. Le s mide s e sporal ss' han obtin guta p artir de30ob servacion s pera cada unadele s recol-leccion s, iheme xpressate ls v alorsd e l a f orma seg üent:(l)-[x)-cr)]-[x)+ cr)]-(L) x (a)-[xa-crJ-[xa+ crJ- (A), on 1, és la lon gitud mínimaabsoluta;
x., lamitja deleslongituds; <J¡, ladesviaciótípicadeleslongituds;L,lalongitudmàximaabsoluta;a, l'ampladamínimaabsoluta; Xa, lamitjadelesamplades; <Ja, ladesviaciótípicadelesamplades; y A , l'ampladamàximaabsolutadelsvalorsobservats. També , hemindicatelsvalorsextremsdelarelació longitud/amplada (Q)ielvalormigde larelació longitud/amplada (Qm).Elsdibuixoss'hanrealitzat ambunoculardedibuixPZO instal-lat sobreundelsocularsdelmicroscopiòp tic, resseguintsobre paper mil-limetrat lesimatgesitraspassant-lesapapervegetal.Elmaterialestudiatestrobadipositat enl'herbaridelaSocietat Catalana de Micologia (SCM)ienl'herbaripersonaldelprimerautor(JC).
== Entoloma erophilum var. plebejum (Kalchbr.)Sacc. , Syll. Fung. 5:681.1887.
DESCRIPCIÓ. Píleude10-40mmdediàmetre,primer campanulat, de sprés d'hemisfèricaconvexoaplanat , normalment ambelcentreumbonat.Cutículadetomentosaa fibril-losa, nohigròfana , de coloracióuniforme,grisfoscaobrunagrisosa , avegade s gairebénegra , ambreflexo s gri sos, metal-Iitzats ibrillant s. Margeinicialmentunamicainvolut,desprésrectei lleugerament excedent, sovintondulatinoestriatpertransparència.Làmine s ventrudes,distantsogairebélliure s, força e spaiades, amb lamèl-lules, blanquinosesomolt pàl -lides enelsexemplars joves , igri ses, prenent gradualment tonalitatsrosades,enelsexemplarsmadurs.Are sta sencerao grollerament dentadaidel mateixcolor. Esporada deco lor rosa.Estípitde4-8x0,4-0,5cm , cilíndricoaplanat,sovintretorçat , lleugerament engruixitverslabase,pruïnósalapartalta , completament recobert de fibrille s longitudinal s blanquinoses sobreunfonsgrisclar , iamblapartbasalsovint recoberta peruntoment blanc.Carnfibrosa,queestrencafàcilment,decoloracióbrunaogrisosa , quedesprènunolorcomde farinarànci a itéunsabor marcadament farinós.Espores heterodiamètriques, quemesuren(9,5)-10 ,211,6-(14) x(6)-6 ,8-7,7-(10) um (dadesprocedentsde4 recol- leccion s), ambvalorsmitjan s de10,9 x 7 ,3 um , Q = 1,3-2, Qm = 1,50; decontornsanguloso s inodulo sos, moltirregulars , normalment amb mé s de7angles , vistes deperfil(Fig. la ila').Basidi s de35-48x14-15um , majoritàriament tetra spòrics ifibulífer s(Fig.1bi1b').Làminesambarestafèrtil , ambalgunqueiloci stidi moltdisper s i rar , de50-100x10-20 urn , defusiformes alageniforme s(Fig 2ci2c').Cutículaformadaperuna epicutisd'hifesfilamentoses , cilíndriquesiallargades , fibulíferes , amb cèl-lules terminal s mé s engruixide s, de50-80x15-20um;ipresentenunabundantpigment intracellular decolorbru (Fig. 2di2d').
M ATERIALESTUDIAT. BARCELONA : Rodalie s deCanCa sades, Sta Fe del Mont seny, Fogar s d e Montclú s 0! allès Oriental ), UTM 31TDG52 , alt.1100 m,lO e xemplars trobat se ntrevegetació d e ribera,sotaverns (Alnus g lutinosa) i freixes ( Fraxinus sp .),moltapropdebuixol (Anemonen emorosa), 15-04-2000, leg. A. Rocabruna , M. Tabarés i A.Martin ez, d et. M. Tabar és iA. Rocabruna. Herbari:SCM3870B. - Ibid. , 8 e xemplars,6-05 -2000, leg. i d et. A. Rocabru na iM. T abarés H erbaIi: SCM 3871B.GIRONA: La Fonoll era, Torr oella de Montgrí (Ba ix Empordà), UTM 3 1TEG1551 , alt. 10m, unúnic e xemplartrobat entr e l'herba ,sotapin s (Pinushal epensis) iulla stres ( Oiea e uropaea var. sy lvestris) , 7 -0 2- 1997 , leg. i d et. 1. Carbó ; materialnocon servat.- Ibid. , 7 exe mplars, e ntrepin s (Pinushal epensis) i ulla stres ( Oiea e uropaea var. sy lvestris) ,e nun a clarianaherbo sa,sob re sò lmoltarenós i a mbrestesvege tals c remades, acompan yant G eopora ni caensis (Boud. ) Torr e, 13-02-2000, leg. 1. Carb ó iM .À. Pérez-De-Gregorio, d et. 1. Carb ó. H erbari: JC -20000213.7. GIRONA: C anPoud eses Garit es, Pal s (B aix Empord à), UTM 3 ITEGI446,alt.90m , 4 exe mplars e ntrel'herba , almarg e d 'un a pin eda (Pinushal epensis ), e ntremigd 'uncampd 'userda (Medicago sa tiva),16-021997 ,leg. i d et. 1. Carb ó; materialnocon servat. GIRONA : M as V entós, Pantal eu, Palau -sator(Baix E mpordà),UTM 3 1TEG0947 , alt.40m ,2e xemplars,entr e l'herba d'unalzinar t Que rc us i/ex) ambalgun pi (Pinushal epensis), 11-011998 , leg. M.À.Pérez-De-Gregorio, d et. 1. Carbó.Herbari:JC -19980111. 2.- Ibid. , 7 exe mplars, enunaclarianad e l'alzinar,e ntrel'herbailamol sa d'unacarb onera , propd 'oliveres (Oiea e uropaea) ipin s (Pinushal epensis), 14-02-1998,
um
Fig.1. Entolomaplebejum (Kalchbr.) Noordel. Material deSta.Fedel Montseny (SCM 387üB): a) espores, b) basidis. Material de Pantaleu (JC-1998ü214.2): a') espores, b ') basidis.
leg. i d el. 1. Carbó.Herbari:JC -19980214.2. - Ibid. , 2 exemplars , enlamateixa carbonera, 6-02 -2000 , leg. i d el. 1. Carbó Herbari:JC -20000206.2. - Ibid. , 7 exemplars, enla mateixa carbon era, 13-02 -2000 , leg. 1. Ca rbó iM.À.Pérez-DeGregorio , d el. 1. Carb ó Herbari: JC-20000213.2.
OBSERVACIONS. Estractad'una espècie primaveral d'Entolon'la, caracteritzada pelseu color grisfosc , perla cutícula fibril-losa ielportd'un Tricholoma, que macroscòpicament recorda a algunes espècies dela subsecció Terrea d'aquest gènere. Precisament algunes deles nostres reco ll eccionss'han realitzat enels mateixos hàbitats onhem recol-lectat, Tricholoma te rreum (Schaeff.) P.Kumm., T' myomyces (Pers.:Fr.) lE. Lange i T. scalpturatum (Fr.)Quél. Concretament, les recol-Iecions realitzades en pinedes ialzinarsdela zona litoraldelBaix Empordà, durant elsmesosde gener i febrer , poden coexistir ambles mencionades espècies de Tricholoma, i ésser fàcilment confoses per recollectors inexperts. Les troballes efectuades en indrets de major altitud,comlesdelazonadel Montseny, hantingutllocméstard,en plena primavera, i concorden mésambla fenologia deles escasses citacions europees d'aquesta espècie. Així, NOORDELOOS & HAUSKNECHT (1993) citen nomb roses recol-leccions d'Austria, realitzades entreabrili juny i BREITENBACH & KRANZLIN (1995) citenuna troballa de Suïssa realitzada a primers demaig.Elfetdequeles fructificacions recol-Iectades al Baix Empordà apareguin tantaviat,abans d'iniciar-se la primavera, podria explicar-se pelshivernssuausi temperats que proporciona la proximitat delamar Mediterrània en aquesta àrea.Pelquefaal'hàbitat,hemde destacar quedeles9 troballes, quatre han tingutllocen clarianes herboses ques'havien utilitzat com a places defocpera cremar restesde vegetació. Aquest hàbitat,nol'hem trobat recollit alabib liografia, totique NOORDELOOS (1992), citaunagran diversitat desòlsi ecologies pera aquesta espècie. Alllargdela història dela micologia, E. plebejum hatingut diferents denominacions segonsels micolegs de cada època.Així, FRIES (1874)va descriure un Agaricus erophilus, quepoc després va ésser traspa ssat a Entoloma (KARSTEN, 1879),que sembla correspondre perfectament ambeltàxon originalment descrit per Kalchbrenner (KALCHBRENNER & SCHULZER, 1874). Posteriorment, QUELET ( 1885), descriu unanovavarietat,que anomena Entoloma erophilum var. pyrenaicum i SACCARDO (1887), l'eleva arang d'espècie, anomenant-lo E. pyrenaicum ialmateixtemps traspassa l'Agaricus plebejus Kalchbr. auna varietat de l'Entoloma erophilus (Fr.)P.Karst. KUHNER & ROMAGNESI ( 1984) i MOSER (1986),man tenen per separat E. erophilus (Fr.) P.Karst.i E. plebejum (Kalchbr.) Noordel. Finalment, NOORDELOOS (1985) crealanova combinació E. plebejum (Kalchbr.) Noordel., basant-se en l'Agaricus plebejus Kalchbr., queésel basiònim, i considera totselsnoms esmentats precedentment coma sinònims posteriors (NOORDELOOS , 1988).
E. plebejum es reconeix fàcilment d'a ltres Entoloma quesurtenala primavera, com E. vemum S. Lundell i E. hirtipes (Schumach.: Fr.) M.M. Moser, pelseuport tricolomatoide, per presentar el barret completament fibril-lósamb tonalitats grisfosquesi reflexes micaciso metallitzats. Una espècie, macroscòpicament més propera és E.jubatum (Fr.:Fr.)P.Karst.,que difereix de E. plebejum per presentar queilocistidis lecitiformes i espores moltméspetites. Dues espècies molt méssimilarssón E. opacum (Velen.) Noordel. i E. plebeioides (Schulzer) Noordel., ambdues situades dinsdelasecció Erophila al costat de E. plebejum. E. opacum es caracteritza per presentar l'estípit molt pàl-lid, quasiblanc,iles espores moltméspetites,de7-} O x6-7 um. E. plebeioides presenta un portdiferent,moltmenys campanulat imés convexo-aplanat, ambunpíleufibrillóso esquamós, més bruimésfosc,iun estípit completament fibrillós,tambémésfoscqueen E. plebejum. Amés, microscòpicament, E. plebeioides téunes espores mol t méspetites,menys anguloses ial'arestadeles làmines nohi presenta queilocistidis. Tenim dues recol-leccions inèdites realitzades aLa Fonollera (Torroella de Montgrí), durant elsmesosde gener i febrer,que corresponen bastant béales descripcions d'E. plebeioides, ique curiosament esvan trobar moltapropd'unadeles estacions d'E. plebejum descrites aquí. Aquestes recol-leccions s'estan acabant d'estudiar iseranmotiu d'algun treball posterior. Segons la informació bibliogràfica q ue hem consultat, E. plebejum, totielseunom (plebejus = comú) , sembla ésser una espècie poc comuna a Europa, osimésno,estàpoc referenciada, i creiem que aquesta ésla primera vegad a quesecitaa Catalunya iala Península Ibèrica .
10um l 10um l 10 um
Entoloma p lebejum (Kalehbr.)Noord el. Mat erial d e St a. Fe d el M ontseny(SCM 38 70B): e) qu eiloeistidis, d )epieutis.M aterial d e P antaleu(JC-19980214.2): e') qu eiloeistidis, d ')e pieutis.
Fig.2
150 Revi sta Catalana de Micologia, vol.23:145-151 ; 2001.
ICONOGRAflA. D'aquesta espècie noen coneixem capmé s il-lustració amb colors quela làmina de L. Vella a NüüRDELüüS (1992:680,Tav.42a).La fotografia amb color repre sentant a E. plebejum quefiguraa BREITENBACH & KRÀNZLIN (1995:89) mostra uns exemplars més aviataplanats,moltpoc campanulats, de color uniforme i amb cutícula senseestries , ambl'estípit molt p àl-lid ipoc fibril-l ós, Creiem queaquests exemplars noes corresponen ambelsdelesnostres recol-leccions , niambelsque representa L. Vella a NüüRDELüüS (loc.cit.)i dubtem delaseva pertinença a aquesta espècie.
AGRAÏMENTS
Volem agrairla col·laboració de f.M" Vidal , perlacessió de bibliografia id'un ocular dedibuix. Aquest treba ll s'inclouenel projecte"Biodiversitat del s Fongsde Catalunya" patroc inat perl'Institut d 'Estudis Catalans.
BlliLIOGRAFIA.
BREITENBACH,1. & F. KRÀNZLIN (1995 ). Champignons deSuis se, Tomo 4. Edit. Mykologia. Luceme.
KALCHBRENNER , K& S. SCHUlZER. (1873-1877 ). Icones selectae Hymenomycetum Hungariae. Pest. KARSTEN , P.A. (1879 ). Rysslands, Finlands och den Skandinaviska Halfon s Hattsvampar. I. Mu stiala.
KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI. 1984. Flore Analytique des champignon s supérieurs (Agari cs, Bolets, Chanterelles). Edit. Masson , Pari s. 557 pp.
MOSER , M (1986 ). Guida a liadet erminarione dei fun ghi. Vol. 1. Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales. 2a Ed. , Edit. Satumia. Tren to. 565 pp.
- Els treballs haurandeser escrits preferentment en català , encara ques 'acceptaran els escrits en castellà i,previacordambelConsellde Redacció , també els escrits en francès , ital ià oang lès. Totsels treballs aniran encapçalats peltítolen majúscules , seguit dels noms delsautorsillurs adreces, iunresumenanglès , comamínim , ien català sil'a utor coneix aquest idioma,obéunaltre enl'id ioma deltreball.Cal iniciar els resums ambeltítoldeltreball,en l'idioma delresum , i acabar-los ambles principals paraules-clau (entre3i6coma màxim).
-Hom procurarà que l'extensió dels originals nosuperi l'equivalent de20fullsDINA-4 (incloses les il-lustracions, taulesi bibliograf ia); excepc ionalment , elConsellde Redacció podrà acceptar de publicar treballs d'ex tensió superior. Cal presentar tres còpies impreses dels origina ls, peralaseva revisió.ElConsellde Redacció, previ informe delsRevisors, indicarà les modificac ions o correccions recomanades perala publicació delstreballs,iseranelspropisautorselsqui procediran ala correcció dels treballs , seguint escrupolosament les recomanacions de l Consellde Redacció o justificant lesquenohanestat seguides. Els treballs se ran retornats ala Revista , en suport informàtic peraPCIBM compatible (disquet 3 ,5, HO1,44 Mb)juntambuna còpia impresa , ambel redactat definitiuperalapubl icació. ElConsellde Redacció podrà, excepcionalment, acceptar treballs presentats sense suport informàtic.
- Eneltext s'evitaran entot moment els subratllats , els tabulado rs ieltipusnegreta.Els noms científics que encapçalin els paràgrafs figuraran en negreta-cursiva (noen majúscules) , ien cursiva (nonegreta)entotse ls altrescasos . Elstítolsdels diferents apartats o capítols han d'anar en majúscules (no negreta n i cursiva).
- Les citacions d'autors dinsdeltext,handesegu ir elscriterisquerecullenels exemples següents : 'segons FRIES(1837)' , 'BON&BEL LU (1996) "'(MALENÇON et a/., 1975)',o bé: '(PEGLER,1974:234)'.
-Perala bibliografia cal, seguir e ls criterisdels següents exemp les:
KÜHNER, R. & H. ROMAGNES I (1978). F/oreana/ytiquedes champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris.557pp.
- Lesfigure s, taulesi fotogra fies enblancine gre es reproduiran directament apartir dels originals presentats pelsautors.Entotselscasoses procurarà re un ir les figures , fotografies enblancinegreotaules,de manera queoc upin pàgines senceres. Siels originals ha n de portar rètols , aquests esfaranent ipus d 'impremta. Encapcas,els originals hand 'anar emmarcats. Totes les figures anira n acompanyades d 'unbreupeu defigura,dela corresponent referènciadinsdeltex t , i numerades (excepte les fotografies encolor).
- Lestaule s ielspeusdefiguraes presenrara n a l finaldeltextdeltreball juntament ambaquest;encapcass 'inclouran dinsdel redactatdeltextn i enels originals deles figures (les figures i elspeusdefigurahan d'anar separats : les primeres enfulls separats i m untades,ielssegons,alfinaldeltex t deltreball , després dela bibliografia)
-El format ocaixadela Revista Catalana de Micologia ésde20x13 ,5 cm. Totes les il-lustracion s s'ajustaran a lesm ides del format , tenint sempre en compte el corresponent peudefigura.Pels dibuixos, el format podràsermésgran sempre que les mides siguin proporcionals al format de la revista ; cal presentar els originals
d'aquestsenpapervegeta l i tintaxinesa,realitzatsambuntraçde0,3o0,4.Les fotografiesenblancinegrehand'ésserbencontrastades,iesreproduïrandirectament apartirdepositivatsenpaperbrillant;cal p resentar-lesadheridesenunsuportrígid (cartolinaosemblant),isisónmésd'una,elsautorsrealitzaranlacomposicióenuna mateixafigura,respectantelformatocaixadelaRevista.Lesfotografiesencolores reproduïrantansolsapartirdediapositivesdequalitat,ienunnombreacordamb l'extensióol'interèsdeltreball,sempreacriteridelConselldeRedacció;encapcases numerarancomlarestadelesfigures.