RCMIC, 21

CONFEDERATIOEUROPAEAMYCOLOGIAE

MEDITERRANEENSIS

Cinquenes Jornades Micològiques de la C.E.M.M., celebrades a Calella (El Maresme) del 10 al 15 de novembre de 1997.

L'any 1997 tocava a Catalunya organitzar les ja tradicionals Jornades Europees de Micologia Mediterrània, l'activitat conjunta més important de la C.E.M.M., on es donen cita bona part dels millors micòlegs mediterranis, es fan les reunions del Consell i de les Comissions, es fa una prospecció aprofundida dels fongs de la regió i es contrasten moltes idees i projectes sobre taxonomia, sistemàtica, distribució i ecologia de les espècies, novetats en la nomenclatura, etc. La Societat Catalana de Micologia s'ocupà d'organitzar aquestes Jornades, traient tot el profit possible de l'experiència acumulada en les darreres edicions.

La laboriosa recerca d'un hotel adient (feina que fonnà part de les tasques preparatòries i organitzatives a càrrec dels consocis A. Rocabruna i 1. Llistosella) ens proporcionà la troballa del Bernat II de Calella, de prou capacitat per allotjar tots els assistents i oferir l'espai adequat per a muntar un laboratori d'identificació còmode i tranquil, un espai per a l'exposició i comentari de les troballes ja identificades, un altre per a situar els deshidratadors de bolets, i diversos ambients per a les comunicacions, converses i altres activitats socials.

La proposta fou ben acollida, i vingueren 187 participants, la llista i adreça dels quals oferim més endavant. Hi hagué un exceHent ambient de confraternització i de recerca científica, malgrat les condicions climatològiques, que havien estat, les setmanes anteriors, extremadament desfavorables. Però els consocis responsables de les excursions actuaren amb prou flexibilitat per a descobrir racons on encara hi havia activitat fúngica, i es recolliren força coses interessants.

Les tardes es dedicaren a treballar el material, amb la sofisticada dotació de microscopis, reactius i bibliografia que la majoria dels assistents portava. També ens sorprengué agradablement comprovar com els micòlegs estaven al dia de les darreres novetats micològiques, producte d'una lectura exhaustiva de la bibliografia recent.

Cada vespre, una tria de les espècies més interessants identificades era exposada als assistents, sense que hi faltessin les etiquetes amb les dades de la localitat de recoHecció, ecologia, recoHector i detenninador. Això pennetia fer, al fmal, un "Comentari de les espècies", on cada responsable de la identificació explicava els principals caràcters, diagnòstics, l'ecologia i la valoració de cada troballa. Un moderador conduïa la tria i la discussió, i dues coHaboradores s'asseguraven que la troballa quedés registrada, amb totes les dades necessàries. Producte d'aquesta feina, i de la posterior tramesa de llistes d'espècies observades que ens feren alguns dels participants, ha estat possible elaborar un Catàleg d'Espècies, inserit en aquest mateix número de la Revista, que inclou 678 registres, corresponents a 364 tàxons, una xifra molt elevada per una època de gran eixutesa. M.P. Martin coordinà aquestes tasques, entre d'altres, actuant com a Secretaria de les Jornades. Ramon Pascual aleshores president de la SCM, assegurà la continuïtat de l'organització i de l'atenció als participants, des d'una oficina muntada a la recepció de l'hotel. A. Majoral portà la comptabilitat de les Jornades, que no han suposat cap despesa per a les fmances de la SCM. Entre els ajuts

econòmics, el que això signa aconseguí una subvenció de la Universitat de Barcelona, i hi hagué també una coHaboració econòmica del Servei de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona. Hem d'agrair tambél'exceHentdisposició i professionalitat del personal de l'hotel Bernat 11.

En l'apartat de les comunicacions científiques hi hagueren les següents:

11 .11.97

María P. Martín Alberto Pérez - Taxonomía clasica vs. Taxonomía molecular. - Agaricales en las dunas de Cantabria.

Gian Luigi Parrettini - Funghi delI'ambiente di Alnusglutinosa.

12.11.97

Rafael Mahiques - Cortinaris del ParcNatural de la Font Roja d'Alcoi.

Entre les activitats organitzatives de la C.E.M.M., cal comptar l'Assemblea General Ordinària, presidida per E. Gaggianese, president de la C.E.M.M., i les reunions de les Comissions, amb informació j discussió dels projectes, entre els quals un d'Ecologia dels fongs de les pinedes mediterrànies, presentat a la UE per membres de la C.E.M.M. S'anuncià també que les VII Jornades es celebrarien del 2 al 7 de novembre de 1999, a Ais de Provença (França), organitzades per la FAMM.

Les activitats lúdiques, visites dels acompanyants, sopar de celebració, cantada (i ballada espontània) d'havaneres, etc., contribuïren a elevar encara més la sensació d'una franca i expansiva germandat entre els micòlegs mediterranis de la C.E.M.M.

Xavier Llimona

President de la Societat Catalana de Micologia

RELACIÓ D'ASSISTENTS.

ABENIA, M. CRUZ.- TenorFleta24,7°, E-50007Zaragoza, ESPAÑA.

AEBERHARD, HANSUELI.- Blüembisalpstrasse23,CH-4562Biberist, SWITZERLAND.

ALPAGO-NOVELLO, LICIA.- Unitàd'ltalia 17. 1-37132Verona,ITALIA.

ALlJISE1I1-AMADEO, GRAZIELLA.- BrigataBattisti 19, 1-28044 Verbanta-Intra, VB, ITALIA.

AMADEO, PAOLO.- Brigata Battisti 19, 1-28044 Verbanta-Intra, VB, ITALIA.

ANDREA11A, MARlNA.- Carnmaregio3608, 1-30131 Venezia, VE, ITALIA. ANGEL, FRANCESC.- cICapitàArenas48,2° la,E-08304Barcelona,ESPANYA. ANGELO, MALENA.- ViaDantenO26, 1-38068 Rovereto,Trento,ITALIA.

ANTONINI,DANIELE.-Ferruci 18, 1-51036 Larciano, Pistoia, ITALIA.

ANTONINI, MASSIMO.- Ferruci18, 1-51036Larciano, Pistoia, ITALIA.

BARBAGLIA, MdLUISA.- VialeMazzini32,1-27029Vigevano,PA, ITALIA.

BARLlJZZI, CARLA.- Sansedoni 34, 1-53100 Siena, SI, ITALIA.

BARLUZZI, MARIO.- Sansedoni34, 1-53100 Siena, SI, ITALIA.

BARRlER, SYLVlANE.- 55rueAlfreddeMusset, F-6300 ClermontFerrand, FRANCE. BELLÚ, FRANCESCO.- Battisti34, 1-39100 Bolzano, ITALIA.

BENClVENGA, MAITlA.- Dip. Biol. Veg., Univ. degli Studidi Perugia,BorgoXx, 1-06121 Perugia, ITALIA.

BERTEA, FRANÇOISE.- 5 RuedesQuintefeuilles, F-34990Tuvignac, FRANCE.

RevistaCatalanade Micologia, vol. 21: 1-6; 1998.

BERTEA,PAUL.-5 RuedesQuintefeuilles, F-34990Tuvignac, FRANCE.

BERTONE,MATILDE.-Rosta45,1-10090Villarbasse,TO, ITALIA.

BIZZI,ALBERTO.-Volta31, 1-36041 AlteCeccato, VI, ITALIA.

BOLLETTlNI,GIUSEPPE.-ViaAspromonte 17, Foligno, ITALIA.

BONAZZI, ULDERJCO.-Vezoli2,1-42020 Regnana,RE, ITALIA.

BORELLA,JEANPIERRE.-3rueReaumur,F-34500Béziers, FRANCE.

BORELLA, MARlETHERESE.-3rueReaumur,F-34500Béziers,FRANCE.

BORELLI, MARZIO.-G. CesareFerrarini2,1-43100Panna, ITALlA.

BUBANI,ROBERTO.-ViaOjetti 50,1-20151 Milano, ITALIA.

BURONI,MARlEANTOINETTE.-La Chesnaye, F-2000Ajaccio, Corse, FRANCE.

CALADELMAZO,LUlSM.-dQuerianO 18, E-39600 Maliaño, Cantabria, ESPAÑA.

CALLEA,GIUSEPPE.-Comunale-CPLVictoria-Contr. S. Michele,1-98512 Messina, ITALIA.

CARBÓ,JOAQUIM.-Rda.PauCasals 138, E-I7257Torroellade Montgrí, Girona, ESPANYA.

CARNOLl,SILVANA.-ViaOjetti 50,1-20151 Milano, ITALlA.

CASTELLÓN,ENR1C.-cIBorrell 130, pal 2a, E-08015 Barcelona, ESPANYA.

CASTOLDI, MAURELLA.-Orlanda 14l/C,1-30030Campalto,VE, ITALIA.

CLEMENÇON,MICHELINE.-dCapitàArenas48,2° IU, E-08304 Barcelona, ESPANYA.

COCCIA,ALESSANDRO.-Francesco Redi 18,NoceraUmbra, ITALIA.

COLLEATIE,ROLAND.-LeLouvreA33 Rued'Ecqueboville, F-85I00 LaRoche-Sur-Yon,FRANCE.

COLLI,ANNA.-Milano 16,1-27029Vigevano, PA, ITALIA.

CONCA,ANTONl.-PçaPoetaJoanVimbodí 5, E-46870Ontinyent, València, ESPANYA.

CONVERTlNI,GIUSEPPE.-Pontida 12,1-20098 S. GiulianoMilanese,ML, ITALIA.

CORTlNA,MaANGELES.-Comted'Urgell 268-270,6°4, E-08036 Barcelona, ESPANYA.

COULUM,MYRIAN.-cILeCastello, F-20I 11 Tiuccia, Corse, FRANCE.

CROZES,ANNIE.-39RueBellevue, F-68350 Brunstatt, FRANCE.

CROZES,BERNARD.-39 RueBellevue, F-68350 Brunstatt, FRANCE.

CURRELI,SALVATORE.-Dante 18, 1-09037G.M.Z. SanGavino, Monreale, CA, ITALIA.

CHAMPION,JEAN-LOUlS.-2 Leschênesverts-CheminduGrandCoulit, F-84700 Sorgues, FRANCE.

CHAMPION,ODlLE.-2 Leschênesverts-Chemin du GrandCoulit,F-84700Sorgues, FRANCE.

DAMIANI,FRANCESCO.-Erizzo9, 1-35127Padova, PD, ITALIA.

DEGRASSI,LUCIO.-Signolo3,1-34015 Muglia,Trieste, ITALIA. DEMEO,GIUSEPPINA.-Arienti 27,1-20038 Seregno, MI, ITALIA. DEVITO,ANTONlO.-Arienti 27,1-20038 Seregno, MI, ITALIA. DuRAN,ANTONI.-cICalàbria 160,lr]U, E-08015 Barcelona, ESPANYA. EIROA-GARCIA,JUAN-A.-JuanLorenzoSegura3,6°A, E-2400I León, ESPAÑA. ESCUÉ,NURIA.-Queralt 4, entl° IU, E-08017 Barcelona, ESPANYA.

ESPARZA, MaJOSE.-Dr. Climent26, E-46837Catretonda,València,ESPANYA. ESTAPÈBOSCH,JOAN.-cIAmadeoTorner98, E-08902 L'Hospitaletdel Llobregat, Barcelona, ESPANYA.

FANELLI,ANNALAURA.-CorsoUnioneSovietica248,Torino, ITALIA. FANI,ADRIANO.-NucleoCasamicciola 17, Bibliena, ITALIA.

FERICO, FRANCESCA.-Roma,1-33020Zuglio, UD, ITALIA.

FERRERI,AURELIA.-CorsoOrbassano 255/b, I-IOl37Torino,TO, ITALIA

FONTANIN,GINA.-Garibaldi 10,1-33085 Maniago, PN, ITALIA.

FOUCHIER, FRANCIS.-LaGranette, chemin St.Joseph,Ste. Marthe, F-I3014 Marseille, FRANCE.

FRASCOLLA,LlLIANA.-VialeGramsci 135, 1-20099 Sesto SanGiovanni, MI, ITALIA.

FRICONNEAU,CLAUDE.-59 Impassede la Farigoule, F-04100 Manosque, FRANCE.

FRICONNEAU, YVONNE.-59 Impassede laFarigoule, F-04I00Manosque, FRANCE.

GAGGIANESE,ETTORE.-Milano 16,1-27029 Vigevano, PA, ITALIA.

GALBUSERA,ALFRED0.-ViaDelle Valli, 5,1-24033Calusod'Adda, ITALIA

GALLI,ROBERTO.-ViaCadore 10,1-20135 Milano, ITALIA.

GARBELLOTTO,ALDO.-VialeGramsci 135, 1-20099 SestoSanGiovanni, MI, ITALIA.

GARCIA,FERNANDO.-ciRafaelJuanVidaln°8,4°, E-46870Ontinyent, València, ESPANYA.

GARCIA,GUY.-4 placeFontaine F-43120 Monistrol surLoire, FRANCE.

GAYA,ESTER.-Dept. BiologiaVegetal, Univ. Barcelona, Avda. Diagonal 645, E-08028 Barcelona, ESPANYA.

GELO,SERGIO.-Palestro 12,1-27023 Cassolnovo, PA, ITALIA.

GENNARI,ANT0N10.-Anconetana35 A,1-52100Areuo, ITALIA.

GIACOMONI,COLETTE.-F-04320 Entrevaux, FRANCE.

GIACOMONI,LUCIEN.-F-04320Entrevaux, FRANCE.

GIANA,GlANNI.-ViaRoma,2, Tavemeiro, ITALIA.

GILLI,CECILE.-53rueMaréchal Joffre, F-06000Nice, FRANCE.

GILLI,LOUIS.-53rueMaréchalJoffre,F-06000Nice, FRANCE.

GOTTINI,CARLA.-Seriola4,1-24060Casarzza, Bergamo, ITALIA.

GUERRADELACRUZ,ARMANDO.-Tarragona8,3°B,Getafe, ESPAÑA.

GlJTlERREZ,CORSINO.-Comted'Urgell 268-270,6°4, E-08036 Barcelona, ESPANYA.

HOPP,CLEMENCE.- 183 Rue Paradis, F-13006 Marseille, FRANCE.

HOPP,RENE.- 183 Rue Paradis, F-13006 Marseille, FRANCE.

IVALDI,PIERRE.- 16 ImpasseQuo-VadisMontolivet,F-13012 Marseille, FRANCE.

IVALDI,YOLANDA.- 16 ImpasseQuo-Vadis Montolivet, F-130l2 Marseille, FRANCE.

JON,GIOVANNA.-80 VoltumoFiori,1-20147 Brugherio, MI, ITALIA.

JON,RAFFAELLO.- 80VoltumoFiori,1-20147 Brugherio, MI, ITALIA.

LAGANA,ANGELA.-ViaMattioli,1-53100 Siena, ITALIA.

LANCEAU,lVES.-Les HautsdeGaucher, F-4121O Montrieux, FRANCE.

LAURENT,EMILE.- 12 MortéeGouteyson 12, Aiguilhe, F-43000 Le Puy enVelay, FRANCE.

LEVORATO,LUCIA.-CarIoGoldoni 13,1-30121 Venezia-Mestre, VE, ITALIA.

LHOEST,JEAN.-QuartierSaintLaurent l, B-5680Matagne laGrande, BELGIQUE.

LOSI,CRISTlANO.-Carnmaregio3608, 1-30131 Venezia,VE, ITALIA.

LlJPINI,UMBERTO.-ViadeiCinqueColli 5, Gubbio, ITALIA.

LLIMONA, XAVIER.-Dept BiologiaVegetal, Univ.Barcelona,Avda Diagonal645,E-08028Barcelona,ESPANYA.

LLlSTOSELLA,JAUME.-Dept.BiologiaVegetal,Univ.Barcelona,Aveia.Diagonal645,E-08028Barcelona,ESPANYA LLORENTE, MERCEDES.-c/GómezTejedor 23, chalet n° 6, E-28224 PozuelodeAlarcón, Madrid, ESPAÑA. MAHIQUES, RAFAEL.-Or. Climent26, E-46837 Catretonda, València, ESPANYA.

MANAS,AGNES.- 103, BO MantegaRighi,Nice,FRANCE.

MANYA,CAROLINE.-75 Res. D'Ambeille, F-66190 Collioure, FRANCE.

MANYA,HENRI.-75 Res. D'Ambeille, F-66190Collioure, FRANCE.

MARTIROIG,JORDI.-ciSeptimània41,3° la, E-08006Barcelona, ESPANYA.

MARTÍNDELAMATA,DAMAso.-3 Pesqueros, Entrepatiosn° 2,1° Izq.,E-39009Santander, ESPAÑA. MARTIN,GERARD.-8 Rue Paul Abadie, F-78400Chaton, FRANCE.

MARTÍN, MARIA-PAZ.-Dept.BiologiaVegetal,Univ.Barcelona,Aveia.Diagonal645,E-08028Barcelona,ESPANYA

MASSON-DEBLAIZE,ISABELLE.-Les HautsdeGaucher, F-4121OMontrieux, FRANCE.

MATTIOLl,GIOVANN1.-ViaManzoni22, Ancona, ITALIA.

MAlJRICE,JEANPAUL.- 18bisPlacedesCordelies, Neufchateau, FRANCE.

MAYORAL,ANSELM.-MejíaLequerica24-24 I°B, E-08008Barcelona, ESPANYA.

MEALARES, MICHELLE.-4rueFrançoisFavier, F-8400Avignon, FRANCE.

MELLlS,GIUSEPPE.-Viadel Tricolore9, Pirri, CA, ITALIA.

MIRATS,JOSEP.-Santaló 156,3° C, E-08021 Barcelona, ESPANYA. MORENO,1.ANTONI0.-ciVillavieja2, E-280l1 Madrid,ESPAÑA.

Revista CatalanadeMicologia, vol. 21: 1-6; 1998.

MORERA,JAUME.-Putxet32.34Entol. 2u, dreta, Barcelona, ESPANYA

MOrrA,JESUS.-SantaNonia 6,2° izqda, E-24003 León, ESPAÑA

NARDI,DANTE.-Cefalonia6518, 1-20097 San Donato Milanese, MI, ITALIA.

NESI-VISALLI,ORNELLA.-PanoramicaStretto 1416-CPL LineaVerde,1-98168 Messina, ITALIA.

NEVILLE,PIERRE.-508Av. deMazargues, Bat.2, F-13008 Marseille, FRANCE.

NOBILI,GIUSEPPE.-VialeMazzini32,1-27029Vigevano,PA, ITALIA.

PALAZÓN, FERNANDO.-ciBenabarre2,5° C,1-22002Huesca,ESPAÑA

PARRErrINI,GIANLUlGI.-Simonedel POlZO9,1-27029Vigevano, PA, ITALIA.

PASCAL,SUZANNE.- 12 Rue de l'Hourtoulane, Perpignan, FRANCE.

PASCUAL,RAMON.-Gran ViaCortsCatalanes nO780,5°3u, E-08013 Barcelona, ESPANYA

PASINI,ALDO.-Timavo27,1-20124 Milano, MI, ITALIA.

PASINI-GRASSI,ELENA.-Timavo27,1-20124 Milano, MI, ITALlA

PELLEGRIN,DANTE.-clGómezTejedor23, chaletn° 6, E-28224 PozuelodeAlarcón, Madrid, ESPAÑA

PEMAN,MaCARMEN.-ciBenabarre 2,5° C, E-22002 Huesca, ESPAÑA

PEREZ,ALBERTO.- Urb. Sotomar11,nO I, E-3911O Sotode la Marina, Cantabria, ESPAÑA

PEREZ-DE-GREGORIO,MlQUELÀNGEL.-ciPau Casals 6,1° F, E-17001 Girona, ESPANYA

PERGOLINI,ALFREDO.-Roma,1-33020 Zuglio, UD, ITALIA.

PICCOLO,DANILO.-Ghiotto3/C,1-36100Vicenza, Vi, ITALIA.

PIERART,PIERRE.-AvenuedeFléron74, B-1 190Bruxelles(CE.AH.), BELGIQUE.

PIERART-RE,MARIA.-AvenuedeFléron 74, B-1190 Bruxelles(CE.AH.), BELGIQUE.

PILI,LUCIANA.-Dante 18,1-09037G.M.Z. San Gavino, Monreale,CA, ITALIA.

PIROT,PAUL.-RuedesPeupliers 10, F-6840Neufchateau, FRANCE.

PIZZARDO,SILYANO.-Verga7,1-45100 Rovigo-I, RO, ITALIA

PLAS,ANDRÉ.-4rueFrançoisFavier, F-8400Avignon, FRANCE.

PUGNO,MARIO.-CorsoOrbassano255/b,1-10137Torino,TO, ITALlA

QUADRADA,RAFAEL.-DeptBiologiaVegetal,Univ.Barcelona,Avela.Diagona1645,E-08028Barcelona,ESPANYA

RAFFAGHELLO,ELIANE.-68 BoulevardJean Behra, F-06100Nice, FRANCE.

RAFFAGHELLO,JEANLOUIS.

RAHKO,PEKKA.-Pirttipolku2,90820 Kello, FINLANDIA.

RAHKO,TIINA.-Pirttipolku2,90820 Kello, FINLANDIA.

RICCI,GABRIELE.-Benedetti 8,1-33170 Pordenone, ITALIA.

RIOUSSET,GISÈLE.-7AlleeJouséD'Arbaud, F-13910 Maillane, FRANCE.

RIVOT,FRANCINE.-Quartier SaintLaurent I, B-5680MatagneleGrande,BELGIQUE. RIZZARDI,ILEANA.-Orazio I, 1-43100Parma, ITALIA.

ROBICH,GIOYANNI.-Orlanda 141/C, 1-30030Campalto, VE, ITALIA.

ROCABRUNA,AUGUST.-Gran Via 111 àtic Ier, E-08330 Premiàde Mar, Barcelona, ESPANYA

ROLLERO,PIERO.-Rosta45,1-10090 Villarbasse,TO, ITALIA.

ROMEO, FRANCK.-FrancescoTodaro 5, Messina, ME, ITALIA.

ROSSI,ELDA.-Palestro 12,1-27023Cassolnovo,PA, ITALIA.

ROUX, MONIQUE.-15 RueCharlesDupuy,F-43600Ste. Sigolena, FRANCE.

ROUX,PIERRE.-15 RueCharlesDupuy, F-43600 Ste. Sigolena, FRANCE.

ROYO,PLACIDO.-TenorFleta24,7°, E-50007Zaragoza, ESPAÑA

SALERNI,ELENA.-Dipartamento BiologiaAmbientale, Via P.A: Mattioli 44,1-53100 Siena, ITALIA.

SANNICOLO,ROSALlA.-ViaDanten°26,1-38068 Rovereto, Trento, ITALIA.

SAVIGNONI,JEAN.-Montéede laMole, F-26780Chateauneufdu Rhòne, FRANCE.

SCHOPPER,ELISABETH.-Amse1weg1793,Jeuss, SWITZERLAND.

SCHOPPER,JOHN.-Amselweg 1793,Jeuss, SWITZERLAND.

SEDA, FRANCO.-VialeTrieste,1-09037 SanGavinoG.M.Z., CA, ITALIA.

SENN-IRLET,BEATRICE-Botanical Institute, Altenbergran21, CH-3013 Bem, SWITZERLAND.

SERRANO, FRANCISCO.-Avda.PuenteVirrey 6,4°A, Zaragoza, ESPAÑA.

SICARD, CLAIRE-FRAUGORSE.-26AvenueVillennont, F-0600Nice, FRANCIA.

SICARD, PAUL.-26Avenue Villerrnont,F-0600Nice, FRANCIA.

TALLlNI,EMMA.-Cefalonia6518, 1-20097 San Donato Milanese, MI, ITALIA.

TEIXIDOR,JUAN.-Sardenya337,4-2, Barcelona, ESPANYA.

THERISOD,JAQUELINE.-Carreriade l'Escourjadou 16,F-34620Puisserguier, FRANCE.

THERISOD,PIERRE.-Carreriade l'Escourjadou 16,F-34620Puisserguier, FRANCE.

TORRELLAS,JOANINA.-ciCalàbria 160,Ir3a, E-08015Barcelona,ESPANYA.

TORRENT,ANGEL.-Av Gaudí n°23, E-17170Amer, Girona, ESPANYA.

TORRENTS, MdTERESA.-MejiaLequerica24-24 10B, E-08008 Barcelona, ESPANYA.

TORT,MARYSE.-72 RuedeNohamut, F-63100Clennont-Ferrand, FRANCE.

TORTA,LIVIO.- 1st. Patolog. Vegt., Vialle delleScienze2, 1-90128Palenno, ITALIA.

TOSELLO,FABRIQUE.- 103, Bd MantegaRighi,Nice, FRANCE.

TRAPETII, FABIO.-Seriola4, 1-24060Casarzza, Bergamo, ITALIA.

TROLESE-DAMIANI,MlRELLA.-Erizzo9, 1-35127Padova, PD, ITALlA.

TROMBETIONI,MAURO.-Moncenisio 8, Foligno, ITALIA.

TRON,IVETTE.- I3 RueCavaignac, F-13003 Marseille, FRANCE.

TZABAR,SHIMON.-27 B Clifton Villas,London W92PH, G.B.

VALLE,CARMELA.-ViaSicilia9-12, S. Bartolomeoal Mare, ITALIA.

VISALLI,VICENZO.-Panoramica Stretto 1416-CPLLineaVerde, 1-98168 Messina, ITALlA.

VIZIER,CLAUDE.-53 Impassede l'Esquirou, F-84470 ChàteauneufdeGadagne, FRANCE.

VIZIER,JANfNE.-53 Impassede l'Esquirou, F-84470ChàteauneufdeGadagne, FRANCE.

ZAMBOLlN,LUCIANO.-CarIoGoldoni 13, 1-30121 Venezia-Mestre, VE, ITALIA.

ZECCHIN,GIOVANNI.-Garibaldi 10,1-33085Maniago,PN, ITALIA.

ZELlOTlBONAZZI,PAOLA.-Vezoli 2, 1-42020 Regnana, RE, ITALIA.

CATÀLEGD'ESPÈCIES: VJORNADESMICOLÒGIQUESDE LAC.E.M.M. ACALELLA(ELMARESME, CATALUNYA).

M.P. MARTÍN i E. GAYA

Dept.BiologiaVegetal(Botànica),Fac.Biologia,Univ.Barcelona,Avda.Diagonal 645, 08028 Barcelona.

ABSTRACT. Species catalogue: V C.E.M.M. Mycological Meeting (Calella, Catalonia, Spain). Thirty-six localities were prospected during the V CEMM Mycological Meeting hold in Calella (Barcelona) onNovember 10th-15th, 1997. Thecatalogueincludes675 recordsbelongingto360taxa.

RESUM. Catàleg d'espècies: V Jornades Micològiques de la C.E.M.M. a Calella (El Maresme, Catalunya). Es presenten els resultats de les V Jornades Micològiques de la CEMM celebrades a Calella(Barcelona) del 10 al 15 de Novembre de 1997. El catàleg consta de 675 registres, amb un total de360tàxons.

INTRODUCCIÓ

Del 10 al 15 de novembre de 1997 es celebraren a Calella (El Maresme), les V Jornades de la Confederació Europea de Micologia Mediterrània (C.E.M.M.), amb un total de 189 participants. Es van realitzar 4 sortides diàries, als matins, des del dia 11 al 14, reservant les tardes per l'estudi de les mostres recoHectades. Diàriament, a la sala de treball, es van fer exposicions dels tàxons identificats, així com sessions d'una hora per comentar les trobades més interessants. Aquestes sessions, moderades pel Or. X. Llimona (Univ. Barcelona), van potenciar la participació activa dels congressistes, sobretot a través de l'explicació dels caràcters sobre els quals havien basat les seves identificacions. El catàleg s'ha realitzat reunint les dades recopilades a partir de les etiquetes de les mostres exposades diàriament i de les llistes d'espècies enviades per F. Bellú, G. Robich, B. SennIrlet i G. Visenttin. Gràcies a la iniciativa del Comité Científic de la C.E.M.M. va ser possible conservar, a l'Erbario Nazionale Bresadola, material testimoni d'unterç de lesespècies identificades. És indispensable recalcar que les condicions de pluviositat van ser força desfavorables, tant abans com durant les jornades, raó per la qual les prospeccions es van fer principalment en localitats especialment resguardades, on la humitat es conserva molt més temps que en llocs més oberts. AI total de mostres estudiades, cal afegir-n'hi tres, recol'lectades fora de Catalunya, que van ser exhibides als assistents; les esmentem al fmal del catàleg.

LOCALITATSEXPLORADES

Per a cada localitat, donem el topònim, municipi, comarca, altitud, UTM i ecologia. Si no tenim dades concretes de la localitat, indiquem la comarca. En els casos en què no es va conservar nota de la localitat, indiquem Catalunya, però no deixem d'incloure les dades,ja que considerem que poden ser útils, tant pel coneixement de la distribució com de la fenologia de les espècies.

1.-Aread'Esplai, El Corredor(ElMaresme),485 m,31T4564608, Quercus i/ex i Arbutus unedo.

2.- Arenysde Munt(El Maresme), 500 m,31T4624606, Pinus sylvestris, Quercus i/ex i Q. suber.

3.- Brollad'Abril, Orrius (El Maresme), 200-250m,31T4474599, latifolis.

4-Calella(El Maresme), 6,5 m,31T4704607, Quercus spp. i Pinus spp.'

5 Cabrils (El Maresme), 147 m,31T4474597, Quercus i/ex.

6.- Caldetes(El Maresme), 50 m, 31T4604604.

7.-Camí deTavertet,Cantonigròs(Osona), 150m, 31T4504654, Pinuspinea i Quercus i/ex.

8.- Ca n'Agustí, Olzinelles(VallèsOriental), 240-300 m,31T4604612, boscmixt amb Q. suber.

9.- Can Bosc, Dosrius, 405 m,31T4534608, Pinuspinea i Quercus i/ex amb Erica spp.

10.-CanComella(LaSelva), 140m, 31T4844626, Pinus pinea, Quercus i/ex, Q. suber.

11.- Can Patolla, La Costa del Montseny (Vallès Oriental), 650 m, 31T 4514622, Pinus pinaster, P. pinea, P. sylvestris, Quercusfaginea, Q. i/ex i Q. suber.

12.- Cantonigròs(Osona), 950 m, 31T4504654, prat.

13.- Castell de Montagut, Llagostera (Gironès), 380 m, 31T4944623, Pinus spp., Quercus i/ex, Arbutus unedo, Erica sp. i Cistus sp.

14.- Coll deCera, Alella(ElMaresme), 126m, 31T4414593, Quercus i/ex.

15.-Collsacreu(El Maresme), 500 m, 31T4604609, Castanea sativa.

16.- Dolmen de Pedra Gentil, Vallgorguina (Vallès Oriental), 420 m, 31T4574610, Pinus pinea, Quercus cerrioides, Q. i/ex, Q. suber, Arbutus unedo, Cistus sp. i Erica sp.

17.- El Corredor, Dosrius(El Maresme), 500m, 31T4539460, Quercus i/ex, Q. suber, Pinus sp., Cistus sp.

18.-FogarsdeTordera(LaSelva),45 m, 3IT472462I, plantacionsde Popu/us sp

19.- Hostalric(LaSelva), 150 m, 31T4694622, Quercus i/ex.

20.- La Rectoria d'Olzinelles, Sant Celoni (Vallès Oriental), 230 m, 31T4594612, Quercus coccifera, Q. i/ex, Q. humilis, Q. petraea, Q. rotundifolia, Q. suber i Betulapendufa.

21.- Mare de Dèu de l'Erola, Hortsavinyà (El Maresme), 400-500 m, 31T4694611, Quercus i/ex, Q. suber i Castanea sativa.

22.- Mataró(El Maresme), 28 m, 31T4544598, Pinus halepensis i P. pinea.

23.- Orrius, (El Maresme), 259m, 3IT4454600, boscmixt.

24.- PremiàdeDalt(Mareme), 442 m, 31T4444595. Pinus pinea, P. ha/epensis, Quercus i/ex, Q. suber.

25.- Riells del Montseny (La Selva), 500 m, 31T4594625, Pinus sy/vestris, Querats i/ex, Q. suber.

26.- Sant Vicençde Montalt(El Maresme), 143 m, 31T4584603

27.- SantGenísde Palafolls(El Maresme), 75 m, 31T4764612, Populus sp.

28.- SantMartí de Montnegre, Sant Celoni (VallèsOriental),400-600m, 31T4634613, Pinus pinea i Quercus suber.

29.- Sant Mateu, Premiàde Dalt (El Maresme), 400-600 m, 31T4444596, Quercus i/ex.

30.- Santuari del Corredor, El Corredor, Dosrius(El Maresme), 575 m, 31T4534608, Pinus pinea, P. ha/epensis, Quercus i/ex i Q. petraea amb Arbutus unedo, Cis/us spp. i Erica spp.

31.-Torrent de Can Sabater, Llagostera (Gironès), 130-150 m, 3IT4924628, Euca/ytus g/obu/us, Pinus pinea, Quercus humilis, Q. i/ex.

32.-Coll dels Tres Termes (El Maresme), 400-500m, 31T469461 1, Quercus i/ex i Popu/us tremu/a.

33.- Vall del riu Foix (Garraf), 31T3884566, Chamaerops humilis.

34.- Vallgorguina(VallèsOriental), 222 m, 31T4584610, Pinus pinea, Quercus i/ex i Q. suber.

35.- Vidreres (LaSelva), 93 m, 31T4814626, Pinus spp. i Quercus spp. amb Cistus sp. i Erica sp.

36.-Vilassarde Dalt (El Maresme), 135 m, 31T4484595.

CATÀLEG

El catàleg consta de 675 registres que corresponen a 360 tàxons, ordenats alfabèticament. Les abreujatures dels noms d'autors s'han uniformitzat d'acord amb KIRK & ANSELL (1992). Per a cada registre indiquem el número de la localitat, la data de recoHecció, el recol·lector, el responsable de la identificació i, si es conserva material d' herbari, el número del mateix. A l'Erbario Nazionale Bresadola (AMB) hi hadepositades 202 mostres i 23 a l'Erbario del Museo Civico di Storia Naturale di Venezia (MCVE). També tenim constància de mostres depositades en herbaris personals: Herb. Amadeo, Herb Curreli, Herb. Giana, Herb. Mahiques (MES) i Herb. 8. Senn-lrlet (BSI).

Els nóms dels recoHectors i dels determinadors s'han abreujat tal i com indiquem a continuació: AB (A. Bizzi), AC (A. Conca), AD (A. Duran), ADV (A. De Vito), AF (A. Fassi), AG (A. Galbusera), AGa (A. Garbellotto), AGe (A Gennari), AGu (A. Guerra), AM (A. Mayoral), AP (A. Pérez), API (A. Plas), APg (A. Pergolini), AR (A. Rocabruna), BC (B. Crozes), BSI (8. Senn-Irlet), CB (c. Brassi), CG (C. Gutierrez), CL (c. Losi), DM (D. Martín), O&MA (D. i M. Antonini), ON (D. Nardi), OP (D. Pellegrín), EC (E. Castellón), EG (E. Gaggianese), FA (F. Angel), FB (F. Bellú), FO (F. Damiani), FG (F. García), FF (F. Ferigo), FP (F. Palazón), FS (F. Serrano), FSe (F. Seda), FT (F. Tosello), G&PA (G Aluisetti-Amadeo i P. Amadeo), GC (G. Convertini), GG (G. García), GGi (G. Giana), GLP (G.L. Parrettini), GM (G. Melis), GN (G. Nobili), GR (G. Ricci),

GRi (G. Riousset), GRo (G. Robich), GS (G. Savignoni), GV (Gruppo di Vigevano), GZ (G. Zecchin), HA (H. Aeberhand), IR (I. Rizzardi), lAE (1.A. Eiroa), lFR (1.F. Raffaghello), JL (1. Lhoest), lLC (1.L. Champion), JLL (1. Llistosella), 1M (1. Martí), lMi (1. Mirats), JMo (J. Morera), JMt (1. Motta), JMV (1.M. Vidal), lPB (1.P. Borella), lS (1. Schopper), lSa (1. Savignoni), N (1. Vila), LA (L. Alpago-Novello), LDG (L. De Grassi), LL (L. Levorato), LZ (L. Zambolín), MAP (M.A. Pérez de Gregorio), MB (M. Borelli), MC (M. Coulom), MPM (M.P. Martín), MT (M. Tabarés), NE (N. Escué), PB (P. Bertea), PI (P. Ivaldi), PM (P. Maurice), PN (P. Neville), PP (P. Pierart), PPi (P. Pirot), PR (P. Roux), PS (P. Sicard), RG (R. Galli), RH (R. Hopp), RM (R. Mahiques), RQ (R. Quadrada), SC (S. Curreli), SG (S. Gelo), SMC (Sociedad Micológica Cantabra), SP (S. Pascal), SPi (S. Pizzardo), ST (S. Tzabar), UB (U. Bonazzi), XL (X Llimona).

Abortiporus biennis (Bull.: Ff.) Singer

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. AP, del. SMC (AMB 6579).- Loc. 4, 12-1 1-1997, leg. i del. GZ (AMB 6621).- Loc. 30, 12-1 11997, leg. i del. JMo.- Loc. 31, 12-1 1-1997, del. AP.

Agaricus benessii Pilat

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. idel. FO (AMB 6628).

Agaricus campestris L.

Loc. 3, prat 12-1 1-1997, leg. i del. FO (AMB 6562).- Loc. 9, 11-1 1-1997, leg. LA, del. FO Loc. 17, prat, 11-1 1-1997, leg. LL. del. APe (AMB 6662).

Agaricus dulcidulus Schulz

Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.

Agaricusporphyrizon P.D. Orton

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. i del. RG (AMB. 6563).- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. et. del. O&MA (AMB 6697).- Loc. 13, 13-1 11997, del. JV i XL.- Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 30, camí arenós, 12-11-1997, leg. i del. LA (AMB 6625).Loc. 31, 12-1 1-1997, del. API.

Agaricuspraeclaresquamosus Freeman

Loc. 1, 13-1 1-1997, leg. i del. GN (AMB 6622).- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. ¡R, MB i SPi (AMB 6604).- Loc. 8, 13-1 11997, leg. i del. GZ.- Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. BC.

Agaricus silvicola (Vitt.) Sacc.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. JMo (AMB 6624).

Agaricus variegans Moell.

Loc. 31, 12-1 1-1997, del. PR(Herb. Curreli).

Agaricus xanthoderma Genev.

Loc. 31, 12-1 1-1997.

Agaricus xantllOderma Genev var. griseus Bon et Cappelli

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. FO(AMB 6576).

Agrocybe aegerita (Brig.) Fayod

Loc. 18, 11-11-1997, leg. i del. G&PA.

Agrocybe cylindracea (DC: Ff.) Maire

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. GM (AMB 6721)

Aleuria aurantia (Pers.) Fuckel

Loc. 25, 1 1-1 1-1997, leg. PPi, del. HA.- ldem,leg. i del. CG.

Anthostomel/a contaminans (Dur. et Mont.) Sacc.

Loc. 33,leg. i del. XL i NE.

Armil/aria mel/ea (Vahl: Fr.) P. Kumm

El Maresme, 13-1 1-1997, del. PR.

Astraeus hygrometricus (Pers.: Pers.) Morgan

Loc. 2, 13-11-1997, leg. i deL FB.- Loc. 3, sòl arenós,sotaCistus sp., 12-11-1997, leg. i deL GV.- Loc. 10, 1 1-1 1-1997, !eg. JMo i JMi, det. JMo i NE.- Loc. 14, 12-1 1-1997, leg. XL i NE, det. NE.- Loc. 17, semihipogeu, 11-1 1-1997, leg. FF, det. MPM (AMB 6657).- Loc. 35, 10-1 1-1997.

Auricularia auricula-judae (Bull.) Wettstein

Loc. 16, 14-11-1997, /eg. i del. BC.

Auricularia mesenterica (Dicks.: Fr.) Pers.

Loc. 2, 13-1 1-1997, /eg. i del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, /eg. i del. LDG (AMB 6588).

Auriculariopsis ampla (Lév.) Maire

Loc. 21, 13-1 1-1997, /eg. i del. BSI (SSI 971236).

Bisporella citrina (Batsch: Fr.) Korfet Carpenter.

Loc. 16, sobre fustad'alzina, 14-1 1-1997, /eg. i del. ADY.

Bolbitiuspluteoides M.M. Moser

Loc. 17, 11-1 1-1997, /eg. i del. FB (AMB 6610).

BoletusIragrans Vitt.

Loc. 13, 13-1 1-1997, leg. PS, det. GS (AMB 6696).

Boletus impolitus Fr.

Loc. 2, 11-1 1-1997,/eg. i del. RG (AMB 6692).- Loc. 3, 12-1 1-1997, /eg. GM.- Loc. 4, 11-1 1-1997, /eg. i del. RG (AMB 6596).

Boletus reticulatus (Schaeff.) Boud.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. FSd, del. Sc.

Bovista dermoxantha (Vitt.) De Toni

Loc. 10, sòl arenós, 1 1-1 1-1997, leg. PR, del. MPM (AMB 6636).-Loc. 13, prat sec, 13-1 1-1997, leg. i del. HA.- Loc. 17. 1 1-1 1-1997, /eg. idel. FB -Loc. 32, pratsec, 13-1 1-1997,leg. i del. HA (AMB 6734).

Bovistaplumbea Pers.: Pers.

Loc. 12, 10-1 1-1997, leg. i del. GLP.-Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc 25, 11-11 1997, leg. HA, del. MPM.- ldem, /eg. i det BSI (BSI 97/216).

Bulgaria inquinans Fr.

Loc. 25. 1 1-1 1-1997,/eg. i del. CG. Byssocorticiumpulchrum (Lundell) Christ.

Loc. 28, 1 1-1 1-1997, leg. i del. ADV (AMB 6553).

Calocerapallidospathulata Reid

Loc. 18, 11-1 1-1997,leg. i del. G&PA. Ca/vatia excipuliformis (Pers.: Pers.) Perdeck

Loc. 3, Quercus sp. i Pinussp., 12-11-1997, /eg. i del. IR, MB i SPi (AMB 6687).- Loc. 20, 14-11-1997, /eg. i del. JSa.

CalvatiaIragilis Holmsk.

Loc. 36, 12-1 1-1997,jeg. JMi, del. JMo (AMB 6632). Calvatia utriformis (Bull.: Pers.) Jaap

Loc. 30, 12-1 1-1997,/eg. et. JMo. Cantharellus cibarius (Fr.: Fr.) Fr.

Loc. 9, 1 1-1 1-1997, del. APg.-Loc. 25, 11-11-1997,/eg. i del. JMo.

Cantharellus lutescens Pers.

Loc. 3,12-1 1-1997, leg. i del. ADY.-ldem, leg. JMi, del. JMo. Chroogomphus ochraceus (Kauffm.) O.K. Miller

Loc. 25, 1 1-1 1-1997, del. HA (AMB 6719). Ciboria batschiana (Zopf) Buchw.

Loc. I, 13-11-1997, leg. LDG, del. GLP i LDG (AMB 6673).- Loc 25, 11-1 1-1997, leg. i del. ADV.- El Maresme, 13-1 11997. /eg. i del. APe.

C/avariadelphusjlavoimmaturus Petersen

Loc. 3, 12-1 1-1997, /eg. idel. D&MA iAGe (AMB 6700).- Loc. IO, 11-11-1997, /eg. i del. PR (AMB 6708). Clavulina cristata (Fr.) Schroeter

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. idel. ADV (AMB 6688).

Clitocybe alexandri (Gillet) Gillet

Loc. 29, 09-1 1-1997, leg. i del. AR (AMB 6638).

Clitocybe costata Kühner et Romagn.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 19, 13-1 1-1997, leg. i del. FB (AMB 6676).- Loc. 20, 14-1 1-1997.- Loc. 21, 13-111997.- Loc. 34, 12-1 1-1997, leg. i del. IR(AMB6629).

Clitocybefont-queri R. Heim

Loc. 3, 12-1 1-1997, del. BSI (BSI 971225).- Loc. 5, 11-1 1-1997, leg. i del. AR (AMB 6637).- Loc. 8, Prunus domeslica, 13-11-1997, del. APe.- Loc. 14, 12-1 1-1997, leg. XL i NE, del. MAP.- Loc. 17, 1 1-1 1-1997, leg. i del. FB.

Clitocybe gibba (Pers.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. ADV(AMB6639).

Clitocybe nebularis (Batsch: Fr.) P. Kumm.

Loc. 7, 10-1 1-1997, leg. i del. SPi.- Loc. 20, 14-1 1-1997, del. FP.

Clitocybe nivea Velen.

Loc. 20, 14-1 1-1997, leg. JLC, del. GG.

Clitocybe odora (Bull.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. RG(AMB 6573).

ClitocybephaeophthalnUI (Pers.) Kuyper

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. JMo (AMB 6620).-Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. i del. FF (AMB 6595).- Loc. 17, 11-1 11997, leg. i del. FB.- Loc. 18, Pinus sp, 1 1-1 1-1997, leg. i del. G&PA.- Loc. 31, 12-1 1-1997, del. API

Clitocybephyllophila (Pers.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. JMo.

Clitocybe sinopica (Fr.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 2, 13-11-1997, leg. i del. FB.- Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. HA.

Clitopilus hobsonii (Berk. et R. Br.) Orton

Loc. 25, 11-1 1-1997, del. BSI.

Clitopi/usprunulus (Scop.: Fr.) P. Kumm.

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. i del. RG (AMB6586).- Loc. 9, 11-11-1997, leg. i del. FF.- Loc. 13, Quercus suber, 13-1 1-1997, leg. i del. PS.- Loc. 20, 14-11-1997, del. JLc.- Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. JL, del. PP (AMB 6667).

Collybia benoistii Boud. (= Gymnopusbenoistii(Boud.) Antonin et Nooderloos)

Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.

Collybia dryophila (Bull.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 2, 13-1 1-1997, del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. RG.- Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. i del. XL(AMB 6582).- Loc. 17, 1 1-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 21, 13-1 1-1997,leg. i del. FB (AMB 6739).

Collybia erythropus ss Favre vix Fr. (= Collybiakuehneriana Singer)

Loc. 2, 13-1 1-1997, del. FB.- Loc. 9, 11-1 1-1997, leg) del. APe.

Col/ybia nUIrsenoides (Br.) Bresinsky et Strong

Loc. 28, Plalanushybrid.a,Pinuspinasler, 1 1-1 1-1997, leg. i del. UB.

Collybia oeior (Pers.) Vilgalys et O.K. Miller

Loc. 20, 14-1 1-1997, leg. GZ, (AMB 6720).;-Catalunya, 13-1 1-1997, leg. JPB, del. PN.

Coltrieiaperennis (L.: Fr.) Murrill

Loc. \O, 11-1 1-1997, leg. NE, del. NE i JMo.

Coprinus lagopus (Fr.: Fr.) Fr.

Loc. 13, 13-1 1-1997, leg. JL, del. PP (AMB 6737).

Coprinuspicaceus (Bull.) Fr.

oc 2 13-11-1997, le i det. FB.- Loc. 16, 14-1 1-1997, det. XL.- Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i det. FB;.- Idem, leg. et. det. EG (AMB 6712).- Loc. 20, 14-1 1-1997.- Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. i det. AM

Cortinarius albidogriseus Bidaud et Reumax

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Cortinarius alnetorum (Velen.) M.M. Moser

Loc.2, 13-1 1-1997, leg. i det. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. GY (AMB 6531).- Loc. 15 14-1 1-1997. leg. JM, det. D&MA (AMB 6589).- Loc. 20, 14-11-1997, leg. JM, det. RM

Cortinarius amoenolens Rob. Henry

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del FB.

Cortinarius anomalus (Fr.: Fr.) Fr.

Loc. 2. 14-1 1-1997, leg. i det. BSI (BSI 971247).- Loc. 11, 14-1 1-1997, leg. AP,del. SMe.

Cortinarius anserinus (Velen.) Rob. Henry

Loc. l, sota Castaneasativa, 13-1 1-1997, leg. GY, del. FB (AMB 6557).- Loc. 15, 13-1 1-1997, leg. AG, del FB.

Cortinarius aprinus Melot

Loc. 2, 1 1-1 1-1997, leg. GZ iAB, det. D&MA (AMB 6635).

Cortinarius balteatocumatilis (Rob. Henry) P.D. Orton

Loc. 31, 12-1 1-1997, leg. AD, det. JSa (AMB 6729)

Cortinarius bel/eri M.M. Moser

Loc. 3,sotaCislus sp., 12-1 1-1997, leg. idet. FB (AMB 6659).-ldem, del BSI (BSI 97/234).

Cortinarius brunneocaerulescens Rob. Henry

Loc. 2. 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Cortinarius bul/iardii (Pers.) Fr.

Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. GZ i AB, del D&MA(AMB 6613).- Catalunya, 13-11-1997, det. RM.

Cortinarius calochrous Fr.

Loc. 2, 13-1 1-1997, 1eg. i det.FB.- Loc. 20, 14-1 1-1997.- El Maresme, 13-1 1-1997, leg.FF,det.FP (AMB 6623).

Cortinarius catharinae Consiglio

Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. GZi AB,del. D&MA (AMB 6699).

Cortinarius cephalixus (Secr.) Fr.

Loc. 2, 13-1 1-1997, 1eg. i det. FB.- Loc. 15, 13-1 1-1997, 1eg. AG, det. FB (AMB 6647).

Cortinarius conicus (Velen.) Rob. Henry

Loc. 2, 14-1 1-1997, leg. i det. BSI (BSI 971245).- Loc. 27, 13-1 1-1997, leg. RQ, det. RM (MES 3248).

Cortinarius cotoneus Fr.

Loc. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i det. CG.

Cortinarius cyaneus (Bres.) M.M. Moser

Loc. 1. 13-1 1-1997, leg. i del. GN, LDG i SG (MES 3246).-Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i det. FB.

Cortinarius decipiens var. subturibulosus (Kizlik et Trescol) Ortega et Mahiques

Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. EC, del. RM (MES 3247).

Cortinarius diosmus Kühner

Loc. 2. 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 32, 13-1 1-1997, leg. i del. D&MA(AMB 6681)

Cortinarius duracinus Fr.

Loc. 15, 13-1 1-1997, leg. i del. AG(AMB 6880).

Cortinarius erytrinus (Fr.) Fr.

Catalunya, 13-1 1-1997, del. RM (MES 3244).

Cortinarius in/ractus (Pers.: Fr.) Fr.

Loc. 2. 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. ADY, del. D&MA (AMB 6644).- Loc. 15, 13-1 1-1997, leg. AG (AMB 6581)

Cortinarius lebretonii Quél.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Catalunya, 13-1 1-1997, del. RM(MES3255).

Cortinarius luteolilacinus Chevassut et Rob. Henry

Loc.2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Cortinariuspaleaceus (Fr. in Weinrnann) Ff.

Loc. 2, 14-1 1-1997, leg. i del. BSI (BSI 97/251)

CatalanadeMicologia, vol. 21:7-26;1998.

Cortinariuspurpurascens Fr. Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del FB.

Cortinarius quercilicis (Chevassutet Rob Henry) Rob. Henry Lac. 5, 1 1-1 1-1997, leg AD, det. CG.

Cortinarius quercus-ilicis (Chevassut et Rob. Henry) Brandrud et Melot Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Cortinarius rufoviolaceus Fr. Lac. 5, 1 1-11-1997, leg. AD, del PN i CG (AMB 6693).

Cortinarius safranopes Rob. Henry Lac. 20, 14-1 1-1997, leg. AC, del RM (AMB 6722; MES 3253).

Cortinarius scrobinaceus Malençon et Bertault

Lac. 3,12-1 1-1997, del BSI (BSI 97/226).

Cortinarius sertipes Kühner

Lac. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.

Cortinarius talus Fr.

Lac. 2,13-1 1-1997, leg. i del FB.- Lac. 15, 13-11-1997, leg. AG, del. FB (MES 3256).

Cortinarius terpsichores Melot

Lac. 2,13-1 1-1997, leg. i del FB.

Cortinarius torvus (Bull.: Fr.) Fr.

Lac. 15, 13-1 1-1997, leg. AG (AMB 6561)

Cortinarius trivialis Lange

Lac. 10,11-11-1997, leg. FA, del CG.- Lac. 20, 14-1 1-1997, leg. i del AC.

Cortinarius xanthophyllus Cooke

Lac. I,13-1 1-1997, leg. AG, del FB.

Creopus gelatinosus (Tode: Fr.) Link

Lac. 2,sabre fusta de Fagussylvalica, 13-1 1-1997, leg. i del GV (AMB 6655).

Crepidotus cesatii Rab.

Lac.21, sabre fusta de Fraxinus sp., 13-1 1-1997, leg. i del. BS!.- Lac. 25,1 1-1 1-1997, del. BS!.

Crepidotus lundellii Pilat

Lac. 2,13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Crepidotus luteolus (Lambotte) Sacc.

Lac. 3,12-1 1-1997, del. BSI (BSI 97/224).-Lac. 8, sabre tiges, 13-1 1-1997, leg. GZ, del. BS!.- Lac. 21, 13-1 1-1997, leg. GZ, del. BSI (BSI 97/237).

Crepidotus subverrucisporus Pilat

Lac. 25.11-1 1-1997, del BSI.

Crepidotus variabilis (Pers.: Ff.) Gray

Lac. 2, 14-1 1-1997, del BSI (BSI 97/254).- Lac. 3, 12-1 1-1997, leg. FB, del BSl (BSI 97/222).- Lac. 30, 12-1 1-1997,leg. i del. AGu.- Lac. 31, 12-1 1-1997, leg. PI, del. PN (AMB 6648).

Crinipellis scabella (Alb. et Schw.) MurriIl

Lac. 3, 12-1 1-1997, del. BSI (BSl 97/223)

Crucibulum laeve (Huds.) Kambly

Lac. 10, 1 1-1 1-1997, leg. i del MPM.-Lac.34, sabre tub de cartró, 12-1 1-1997, leg. i del. SPi.

Cyathus olla (Batsch: Pers.) Pers. Lac. 21, marge d'un camí, 13-1 1-1997, del. PB (AMB 6709).

Cyathus striatus (Huds.) Willd.: Pers. Lac. 10, 11-1 1-1997, leg. i del MPM.- Lac. 20, 14-1 1-1997.- El Maresme, alzinar, Prunus domeslica, 13-1 1-1997,leg. APe, del. APe (Herb. AMB 6666).

Cystoderma amianthinum (Scop.) Fayod

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. i del. ADY.-Loc. 2, sata Rubus sp., 14-1 1-1997, leg. i del. ADV (AMB 6583).- Lac. 3, 12-1 11997, leg. JMi, del. JMa.

Cystodermagranulosum (Batsch.: Fr.) Fayod

Lac. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. D&MA (AMB 6570).- Loc. 25, 1 1-1 1-1997, del. BS!.

Cystoderma terrei (Berk. et R. Br.) Harmaja

Lac. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.- Lac. 25, 11-1 1-1997, leg. i del. AR.- Loc 34, 12-1 1-1997, leg. MB, del. SPi.

Cysto/epiota aspera (Pers.) Bon

Lac. 27, 13-1 1-1997, leg. i del. RQ i JLL (AMB 6714).

Daeda/eopsis tricolor (Bull.) Bondartsev et Singer

Lac. lO, 11-1 1-1997, leg. JMa, del. XL.

Dasyscyphella nivea (Hedw.: Fr.) Raitviir

Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. GV (AMB 6592).

De/astria rosea Tul. et C. Tul.

Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Lac. 3, eiSlian, 12-1 1-1997, leg. i del. GV (AMB 6560).- Lac. 26, 13-1 1-1997, leg. AG i AF, del. GRa (MCVE Erb2. 12993).

Diatrypella quercina (Pers.) Cooke

Lac. 10,1 1-1 1-1997, leg. JMa i JMi, del. XL i JMa.

Ent% ma chalybaeum (Fr.: Fr.) Noordel.

Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Ent% ma incanum (Fr.: Ff.) Hesler

Lac. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. BS!.

Ent% ma nidorosum (Fr.) Quél.

Lac. 2, 13-1 1- 1997, leg. i del. FB.

Ent% ma olorinum (Romagn et Favre) Noordel.

Lac. 25, 12-1 1-1997, del. PN.

Ent% ma sericellum (Fr.: Fr.) P. Kumm.

Lac. 30, 12-1 1-1997, leg. CG, del. GG.

Ent% ma undatum (Gillet) M.M. Moser

Lac. 6, leg. i del. AR.

Eutypa scabrosa (Bull.) Fuckel

Lac. 18, 11-1 1-1997, leg. i del. G&PA.

Flammulaster carpophi/us (Fr.) Earle

Loc. 21, 13.1 1.199, leg. JS, del. BSI (BSI 97/248).

Galerina autumnalis (Peck.) A.H. Sm. et Singer

Lac. 20, 14-1 1-1997, leg. i del. JFR (AMB 6750).

Ga/erina nana (Petri) Kühner

Lac. 11 , 14-11-1997, leg. AP, del. SMC (AMB 6723).

Galerina rubiginosa (Pers.: Fr.) Kühner

Lac. 10,1 1-1 1-1997, leg. AD, del. PB (AMB 6747).- Loc. 10, 13-1 1-1997, leg. AD, del. PB.

Ga/erina uncina/is (Britz.) Kühner

Lac. 11 , 14-1 1- 1997, leg. AP, del. SMC(AMB 6705).

Ganoderma lucidum (Leyss.: Fr.) P. Karst.

Lac. 20, 14-1 1-1997.

Geastrum lageniforme Vitt.

Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Lac. 8, 13-1 1-1997, del. JMY.

Geastrum vulgatum Vitt.

Lac. 25, 11-1 1- 1997, leg. i del. HA.

Geopora cervina (Velen.) T. Schumach.

Lac. 25, 1 1-1 1-1997, leg. BS!,del. HA (AMB 675 1)

Gomphidius roseus (L.) Ff.

Lac. 35, leg. i del. AR.

Grandinia granulosa (Pers.: Fr.) Ff.

Lac. 18,1 1-1 1-1997, leg. i del. G&PA.

Gymnopiluspenetrans (Ff.: Ff.) Murrill

Lac. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i del. BS! (BS! 97/220).- Lac. 30, 12-1 1-1997, leg. JL, del. PP.

Gymnopilus spectabilis (Fr.) Singer

Lac. 2, Pinuspinea, 13-1 1-1997, leg. EG, del. GV (AMB 6600).- Lac. 20, 14-1 1-1997, del. PR.- Lac. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i del. IT.

Hapalopilus rutilans (Pers.: Ff.) P. Karst.

Lac. 25, 11-1 1-1997, del. BSI.

Hebeloma album Peck ss Bruchet

Lac. 3, sata Cislus sp., 12-1 1-1997, leg. i del. FB.

Hebeloma cistophilum Maire

Lac. 2, 13-1 1-1997, Ieg. i del. FB.- Lac. 15, sata Cislus sp., 13-1 1-1997, Ieg. i del. LL (AMB 6674).- Lac. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.

Hebeloma crustuliniforme (Bull.: Fr.) Quél.

Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Lac. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. IMa.- Lac. 14, 12-1 1-1997, leg. i del. XL i NE.

Hebeloma malençonii Bellú et Lanzoni

Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Hebeloma mesophaeum (Pers.: Fr.) Quél.

Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Hebelomapallidum Malençon

Lac. 10,1 1-1 1-1997, leg. FS, del. FP(AMB 671 0).- Lac. 17, Pinuspinasler, 1 1-1 1-1997, leg. i del. EG (AMB 6612).

Hebeloma sarcophyllum (Peck) Sacc.

Lac. 21, 13-1 1-1997, leg. i del. AGa(AMB 6545).

Hebeloma sinapizans (Paulet) Gillet

Lac. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Hebeloma strophosum (Fr.) Sacc.

Lac. 1, Pinuspinea, 13-1 1-1997, leg. i del. AOV.-Lac. 2, P.pinasler, 14-1 1-1997, leg. ADV, del. AGe (AMB 6686); Helvella crispa (Scop.) Ff.

Lac. 18, 11 -1 1-1997, leg. i del. FO (AMB 6566).

Hemimycena lactea (Pers.: Fr.) Singer

Lac. I, 13-1 1-1997, leg. i del. GV (AMB 6665).- Lac. 24, 1 1-1 1-1997, leg. i del. AR.- Lac. 34, acícules de pi, 12-1 1-1997, leg. i del. ¡R

Hirneola auricula (L.) P. Karst.

Lac. 2, sabrefustade latifalis, 12-1 1-1997, leg. i del. LDG (AMB 6650).

Hohenbuehelia reniformis (Meyer: Ff.) Singer

Lac. 2, 14-1 1-1997, leg. eL, del. BSI (BS! 97/224).

Humaria hemisphaerica (Wigg.) Fuckel

Lac. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. HA.- El Maresme, Prunus domeslica, 13-1 1-1997, leg. GZ, del. APe (AMB6658).

Hygrophoropsis aurantiaca (Wülf.: Ff.) Maire

ac 2, \3-11-1997,leg. i e FB.· Lac. 10, 11-11-1997,leg. i de MAP - Lac lI, 14-1 1-1997, leg. AP, del. SMe. - El Maresme, Prunus domeslica, 13-1 1-1997, leg. FF, del. APe (AMB 6577).

Hymenochaete rubiginosa (Dicks.: Ff.) Lév.

Lac. I, 13-1 1-1997, leg. i del. GN, LDG i SG (AMB 6544).- Lac. 2, sabre branques a terra, sata Quercus sp., 13-1 1-1997, leg. idel. GN i LDG (AMB 6545).- ldem (AMB 6664)

Hymenoscyphus epiphyllus (Pers.: Fr.) Rehm apud Kaufmann

El Maresme, 16 Km carreterad'ArenysMar,fulles de Rubus sp., 1 1-1 1-1997, leg. i del. GGi.

Hymenoscyphusfructigenus (Bull.: Fr.) Gray

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. i del. LDG i GLP.- Loc. 2, 12-I I-1997,!eg i del. LDG i GLP (AMB 6591).- Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. JL, del. PP.- Idem.del. JM.- Loc. 9, 11-1 1-1997, leg. i del. LA.- Loc. 10, 11-11-1997, leg. i del. MAP.- Loc. 14, 12-111997. leg. i del. XL iNE (AMB 6753).- Loc. 30, Alnus incana, 12-1 1-1997, leg. i del. LA (AMB 6645).

Hymenoscyphus lutescens (Hedw.: Fr.) W. Phillips

Loc. 31. 12-11-1997, leg. GZ, del. GGi (Herb. AMB 6679).

Hymenoscyphus sentula (Pers.) W. Phillips

Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. i del. GGi.

Hymenoscyphus vitigenus (De Not.) Dennis

Loc. 31. 12-1 1-1997, leg. GZ, del. GGi

Hypholomafasciculare (Huds.: Fr.) Schroeter

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. JMo.- Loc. 8, 13-1 1-1997, del. JM.- Loc. 17. 1 1-1 1-1997, !eg. i del. FB.- Loc. 20, 14-111997, leg. JLC, del. XL.

Hypholoma sublateritium (Fr.) Quél.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi,del. JMo.

Hypocrea rufa (Pers.) Fr.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. HA.- Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. XL.

Hypoxylonfragiforme (Scop.) Kickx

Loc. 10. 1 1-1 1-1997, leg. JMo i JMi, del. NE i JMo.

Inocybe aghardii (Lund) P.D. Orton

Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. i del. ST (AMB 6743).

Inocybe dulcamara (Alb. et Schwein.: Pers.) P. Kumm.

Loc.2. 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 13, 13-1 1-1997, leg. i del. AGu (AMB 6745).

Inocybeferruginea Bon

Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. i del. FB (AMB 6682).

Inocybeflocculosa (Berk.) Sacc. var. crocifolia (Henrik) Kuyper

Loc. 21. 13-1 1-1997, leg. i del. BSl (BSl 97/242).

Inocybe geophylla (Fr.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 21, 12-1 1-1997, leg. i del. JS.

Inocybe leiocephala Stuntz

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i det. GY (AMB 6568).

Inocybe leucoblema Kühner

Loc. 9. 1 1-11-1997, leg. FF, del. APe (AMB 6633).

Inocybepetiginosa (Fr.) GilJet

Loc. 28, 1 1-1 1-1997, leg. i del. ADY (AMB 6554).

Inocybe soluta Velen.

Loc. 3, eislussp., 12-1 1-1997, leg. i det. FB (AMB6675).

Laccariafraterna (Cooke et Massee) Pegler

Loc. 2LEucalyptus sp., 12-1 1-1997, leg. i det. GG (AMB 6742).

Laccaria laccata (Scop.: Fr.) Cooke

Loc. 2. 13-1 1-1997, leg. i det. FB; Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, det. JMo.- Loc. 31, Eucalyptus globulus. 12-1 1-1997, det GG.

Lachnum cerinus (Pers.: Fr.) Nannf

Loc. I. 13-1 1-1997, leg i del. GN-Loc. 3, fusta, 12-1 1-1997, leg. i det. HA.

Lacrymaria lacrymabunda (Bull.) Pat.

Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. i del. LL i LZ (AMB 6727).

Catalanade Micologia, vol. 21: 7-26; 1998.

Lactarius cimicarius (Batsch) Gillet

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. GM (AMB 6752).-Loc.21, 13-1 1-1997, leg. NE, del. NE i JMo (AMB 6725).

Lactarius controversus Pers.: Fr.

Loc. I. 13-1 1-1997, leg. i det. GN.-Loc. 13, 13-1 1-1997, del. PR.

Lactarius chrysorrheus Fr.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. JMo (AMB 6684).

Lactarius lilacinus (Lasch) Fr.

Loc. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i del. Ge (AMB 6626).

Lactarius tesquorum Malençon

Loc. 30,sotaCislussp., 12-1 1-1997, leg. JL,del. PP (AMB 6672).

Leccinum aurantiacum (Bull. ex St. Amans) Gray

Catalunya, Papulus sp., 14-1 1-1997, det. FP.

Leccinum corsicum (Roll.) Singer

Loc. 4, eislus sp., 12-1 1-1997, leg. idel. P.B. (AMB 6724).

Lentinellus omphalodes (Fr.) P. Karst.

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. i det. AM.- Loc. 3, 12-1 1-1997, del. BSI (BSI 97/230).- Loc. 31, 12-1 1-1997, del. API.

Lepiota castanea Quél.

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. AP, del. SMe.

Lepiota clypeolaria (Bull.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 9, 11-1 1-1997, leg. i del. GV.- Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. AOY.

Lepiota clypeolarioides Rea

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. idet. FB.- Loc. 17, 11-11-1997, leg. i del. FB.

Lepiota cristata (Alb. et Schwein.: Fr.) P. Kumm.

Loc. I, Pinuspinasler, 13-1 1-1997, leg. i del. AOY.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, det. JMo.- Loc. 8, 13-1 1-1997, det. GRi.- Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. i del. JMo.

Lepiotafarinolens Bon et Riousset

Loc. 18, I I-I 1-1997, leg. i del. G&PA.

Lepiotaforquignoni Quél.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i det. O&MA (AMB 6699).- Loc. 8, 13-1 1-1997, /eg. i del. GZ (AMB 6670).- Loc. 14, 12-1 11997, leg. XL i NE, del. MAP (AMB 6746).- Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. JM.- Loc. 17, 11-11-1997, leg. i det. FB (AMB 661 1).- Loc. 20, 14-1 1-1997, leg. JLC,det. GRi.

Lepiotajosserandii Bon et Boiffard

Loc. I, Cis/us sp. 13-1 1-1997. leg. i del. RG.- Loc. 4, 13-1 1-1997, leg. SP, del. GRi i PR (AMB 6735).- Loc. 14, 12-1 11997, leg. XL i NE, det. XL.

Lepiota lepida Gimbertau et Boidin

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. FO, del. GZ (AMB 6618).

Lepiota loquinii Bon

Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. FO, det. AB (AMB 6615).

Lepiota ochraceosulphurescens Locquin. Catalunya, 13-1 1-1997, det. GRi.

Lepiotapratensis Rea

Loc. 4, 12-1 1-1997, leg. GRi, del. PR i GRi (AMB 6715).

Lepiotapseudohelveola Kühner ex Hora

Loc. 16, 14-1 1-1997. - Loc. 18, 11-1 1-1997, leg. i del. G&PA.

Lepiotarhodorrhiza(Romagn. etLocq.) P.O. Orton

Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. i det. GZ (AMB 6713).- Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. i det. HA.- ¡dem, leg. HA, det. BSI (BSI 97/240).- Loc. 31, 12-1 1-1997, del. GRi.

Lepista glaucocana (Bres.) Singer

Loc. 16 14-1 1-1997, del. FO.

Lepista nuda (Bull.: Fr.) Cooke

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. JMo.- Loc. 20, 14-1 1-1997.

Lepista sordida (Schumach.: Fr.) Singer

Loc. 16, Caslanea saliva, 14-1 1-1997, leg. FO.- Loc. 20, 14-1 1-1997, del. RH. Leucoagaricus melanotrichus (Malençon et Bertault) Trimbach

Loc. I, 13-11-1997, leg. i del. AOY.- Idem, leg. AP, del. SMC.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. FB (AMB 6661).- ldem, leg. O&MA i AGe, del. AGe (AMB 6701 ).- ldem, del. BSI (BSI 97/232).- Loc. 17. 1 1-1 1-1997, leg. i del. AGe (AMB 6654).

Loc. 23. 1 1-1 1-1997, leg. i del. AR. Leucoagaricus olgae (Velen.)

Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. MC, det. GRi. Leucopaxillusparadoxus (Costantin et L.M. Dufour) Boursier

Loc. 4. màquia mediterrània, 13-11-1997, leg. i del. PB (AMB 6874).

Limacella i/linita (Fr.) Murrill

Loc. 2. 14-1 1-1997, leg. AOV, del. FB (AMB 6601)

Lycoperdon echinatum Pers.: Pers.

Loc. 3. 12-1 1-1997, leg. i det. RG (AMB 657 1)

Lycoperdon lambinonii Demoulin

Loc. 8, 13-1 1-1 997, leg. i del. GZ.

Lycoperdon molle Pers.: Pers.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. JMo.- ldem, leg. i del. AOY.- Loc. 17 11 -1 1-1997, leg. i del. FB.

Lycoperdon perlatum Pers.: Pers.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. JMo (AMB 6680).- Loc. 9, 11 -1 1-1997, leg. i del. GR- Loc. 10, 11-1 1-1997, leg. i del. MPM.

Macrocystidia cucumis (Pers.: Fr.) R. Heim

Loc. I, entre esbarzers i ortigues, 13-1 1-1997, leg. DM, det. SMC, Rev. PR i CB.- Loc. 34, 11-1 1-1997, leg. i del. AG (AMB 6630).

Macrocystidia cucumis (Pers.: Fr.) R. Heim var. latifolia J. Lange.

Loc. 34, 11 -1 1-1997, leg. i del. AG (AMB 6630).

Macrolepiota excoriata (Schaeff.: Fr.) Wasser

Loc. 1,13-1 1-1997, leg. i del. GV (AMB 6580).

Macrolepiota konradii (Huijsm et P.D. Orton) M.M. Moser

Loc. 3. 12-1 1-1997, leg. MB, del. IR i MB (AMB 665 1)

Macrolepiota mastoidea (Fr.: Fr.) Singer

Loc. 2. 13-1 1-1997, leg. i det. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i det. O&MA (AMB 6698).- Loc. 9,1 1-1 1-1997, leg. i del. LA (AMB 6599).- Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 20, 14-1 1-1997.- Loc. 30, 12-1 1-1997. leg. JL, del. PP (AMB 6605).- Loc. 34, 12-1 1-1997, leg. IR, del. IR i MB.

Macrolepiotaprocera (SCOp.: Fr.) Singer

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 10, 11-1 1-1997, leg. JMo i JMi, del. NE i JMo.- Loc. 17, 11 -1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 20, 14-1 1-1997, leg. JLC, det. XL.- Loc. 30, 12-11 -1997, leg. JL del. PP (AMB 6598).

Macrolepiota rhacodes (Vitt.) Singer

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. SPi,del. SPi.

Macrotyphulajuncea (Alb. et Schwein.: Fr.) Berthier

Loc. 21, 13-1 1-1997, del. XL.

Marasmiellus candidus Bolton: Fr.

Loc. 2. 13-1 1-1997, del. FB.- Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. XL i NE, del. NE (AMB 6707).- ldem, 13-1 1-1997, leg. i del. BSI (BSI 97/243).- Loc. 29, 09-1 1-1997, leg. i del. AR (AMB 6642).

Marasmiellus ramealis (Bull.: Fr.) Singer

Loc. 13, 13-1 1-1997, leg. i del. AGu (AMB 6743).- Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. XL i NE, del. JMo i NE.

Marasmiellus virgatocutis Robich, Esteve-Raventós et Moreno

Loc. 31, 12-1 1-1997, leg. GZ, del. GRo.- ¡dem, PI, de/. GRo (MCVE 334/F).- ¡dem. leg. GZ, del. GRo (MCVE 334/0).Ibid, 13-1 1-1997, leg. PI, de/. GRo (MCVE 3341E).- ¡dem, leg. GZ, de/. BSI (BSI 97/23 1).- Loc. 34, 12-1 1-1997. leg. GZ. del. GRo (AMB 6685).-Catalunya, 13-1 1-1997, leg. i del. GRi (AMB 674 1)

Marasmius androsaceus (L.: Ff.) Ff.

Loc. 17, 11 -1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. i del. MAP.

Marasmius epiphylloides Rea

Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. i del. HA. Marasmius oreades (Bolton: Ff.) Ff.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. lS. Marasmius quercophilus Pouzar

Loc. 17, 11 -1 1-1997, leg. i del. FB. Marasmius scorodonius (Ff.) Fr. vaf. virgultorum Malençon et Bertault

Loc. 3. 12-1 1-1997, del. BSI (BSI 971229).

Marasmius undatus (Berk.) Fr.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 9, 1 1-1 1-1997, leg. AB, del. GRo (MCVE308/0).- Loc. 13, 13-1 1-1997, del. PR.

Marasmius torquescens Quél. ss. P.D. Orton

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Melanoleuca exscissa (Ff.: Ff.) Singer

Loc.2, 13-1 1-1997, leg. etdel. FB.

Melanotus horizontalis (Bull.) Orton

Loc. 31. 12-1 1-1997, leg. GZ, del. BSI (BSI 97/227).

Meruliopsis corium (Pers.: Ff.) Ginns

Loc. 10, 1 1-11-1997, leg. JMo i JMi, del. XL.

Micromphale inodorum (Pat.) Svrcek

Loc. 25. 11-1 1 -1997, del. AR.

Mycena abramsii (Murri11) Murrill

Loc. 26. 13-11-1997, leg. i del. GRo

Mycena acicula (Sch.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 9, 11-1 1-1997, leg. O&MA, del. GRo (MCVE 3941H).- Lac. 13, 13-1 1-1997, del. PR.- Loc. 17 11-1 1-1997, leg. i de/. FB.- Loc. 31, 12-1 1-1997, leg. PM, del. GRo.

Mycena aetites (Ff.) Quél.

Loc. 25. 1 1-1 1-1997, leg. BSI,del. GRo (MCVE 4121E).

Mycena amicta (Fr.) Quél.

Loc. 26, 13-1 1-1997, leg. i det GRo.- El Maresme, 14-1 1-1997, leg. i del. GR.

Mycena arcangeliana Bres. ap. Barsali

Loc. 2. 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 17, 11-1 1 -1997, leg. i del. FB.- Loc. 26, 13-1 1-1997. leg. i del. GRo.- Loc. 34, 141 1-1997, leg. i del. GRo (MCVE 252/1).

Mycena citrinomarginata Gillet

Loc. 17, 11 -1 1 -1997, leg. i del. FB.

Mycena clavicularis (Ff.) Gillet

Loc. 2, 14-1 1-1997, leg. BSI, del. GRo.- Lac. 3, 12-11-1997, leg. i del. PB (AMB 6738).- ¡dem, leg. AOV, del. GRo.- Loc. 26, 13-1 1-1997, leg. i del. GRo (MCVE 61 51F).- Loc. 28, 12-1 1-1997, leg. FP, del. GRo.- Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. i de/. MAP (AMB 6677).- Loc. 31, 12-1 1-1997, leg. PI, de/. GRo (MCVE 61 51E).- El Maresme, 14-1 1-1997, leg. i del. GRo.

Mycena epipterygia (Scop.: Ff.) Gray

31, 12-11-1997, eg. PM,del.GRo.

Mycena epipterygioides Pears.

Lac. 11 14-1 1-1997, leg. SMC, del. AP.

Mycena erubescens H6hn.

Loc. 9, I I-I 1-1997, leg. i det GRo (MCVE 28411).

Mycenafilopes (Fr.) Quél.

Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB. Mycenaf1avescens Velen.

Loc. 9, 1 1-1 1-1997, leg i del. GRo(MCVE 51 11F).- Loc. 17, 12-1 1-1997, leg. AM, del. GRo.

Mycenaf10ccipes (Fr.) Kühner

Loc. 2, 12-1 1-1997, leg. GN, del. GRo (MCVE 15911).- lbid, 14-1 1-1997, leg. AOV, del. GRo (MCVE I 591L).- Loc. 9, 1 1-1 1-1997, leg. GP, del. GRo.- El Maresme, 12-1 1-1997, leg. PM, del. GRo (MCVEI 591H).

Mycena galericulata (SCOp.: Fr.) Gray

Loc. 28, 12-11-1997, leg. MAP, del. GRo.- Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. AM, del. FA (AMB 6590).- Loc. 34, 14-1 1-1997, leg. i del. GRo.

Mycena galopus (Pers.: Fr.) P. Kumm

Loc. 2, 13-1 1-1997, del. FB.- Idem, leg. GN, del. GRo.-Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. BSI, del. GRo.-Loc. 9, 1 1-1 1-1997. leg. i det GRo.- Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 26, 13-1 1-1997, leg. i det GRo - Loc. 31, 12-1 1-1997, leg. PI, del. GRo.- Loc. 34, 14-1 1-1997, leg. i detGRo.- El Maresme, 14-1 1-1997, leg. i det. GRo.

Mycena galopus (Pers.: Fr.) P. Kumm. var. leucogala (Cooke) lE. Lange

Loc. 26, 13-] 1-1997, leg. i det GRo (MCVE 444/G)

Mycena haematopoda (Pers.: Fr.) P. Kumm

Loc. 13, 13-11-1997, del. PN.- Loc. 21, Quercus i/ex, 13-1 1-1997, leg. i del. PN (AMB 6740).

Mycena haematopus (Pers.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. BC.

Mycena inclinata (Fr.) Quél.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. FO (AMB 6643).- Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. JL, det. PP (AMB 6587).- Loc. 9. 11 -1 1 -1997, leg. i del. GRo.- Loc. 20, 14-1 1-1997, leg. JM.- Loc. 30, 12-1 1-1997. leg. GG, del. MAP (AMB 6726).- Loc. 34, 14-1 1-1997. leg. i det. GRo.- El Maresme, 14-11-1997, leg. AM.

Mycena meliigena (Berk. et Cooke ap. Cooke) Sacc

Loc. 31, 12-1 1-1997, leg. GZ, del. GRo.

Mycenapelianthina (Fr.) Quél.

Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. XL.- Loc. 20, 14-1 1-1997, del. GRo.- Loc. 34, 14-1 1-1997, leg. i del. GRo.

Mycenapolygramma (Bull.: Fr.) Gray

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. FO (AMB 6627).- ldem, leg. SC, del. GRo.- Loc. 20, 14-1 1-1997.- Loc. 28. 12-1 1-1997. /eg. MAP. del. GRo.

Mycenapura (Pers.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 3, 12-11-1997, leg. ADV, del. GRo (MCVE 4461N).- Loc. 9, 11 -1 1 -1997, leg. i det. AM.- Loc. 17,1 1-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 26, 13-1 1-1997, leg. i det GRo.- Loc. 34, 14-1 1-1997, leg. idet. GRo.

Mycenapurpureofusca (Peck) Sacc.

Loc. 9, 1 1-1 1-1997, leg. AM, del. GRo (MCVE 0961L).- El Maresme, 14-1 1-1997, leg. AG, del. GRo.

Mycena rorida (SCOp.: Fr.) Quél.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. BSI, del. GRo.- Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. GRo (AMB 6689).- Loc. 17. 12-1 1-1997, leg. AM, del. GRo (MCVE 27211).- Loc. 30, branqueta de Rubus sp , 12-1 1-1997, leg. i del. MAP (AMB 6671).- Loc. 31, 12-1 11997, leg. PI, del. GRo.- Jdem, 12-1 1-1997, leg. PM, del. GRo - Loc. 34, 14-1 1-1997, leg. i del. GRo.- El Maresme, 14-111997, leg. i det GRo.

Mycena rosea (Bull.) Gramberg

Loc. 2, 12-1 1-1997, leg. GLP i LDG.- Jdem, 13-1 1-1997, leg. i det. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, /eg. JMi, del. JMo.- Loc. 9. 11 -1 1 -1997, leg. LL, del. GRo - Loc. 20, 14-1 1-1997, leg. JM, del. XL.- Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. i del. MAP.- Loc. 34, 14-1 1-1997, leg. GRo (MCVE 0791L).

Mycena sanguinolenta (Alb. et Schwein.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 17. 11-1 1-1997, leg. i del. FB.- Lac. 31, 12-11-1997, leg. PM, del. GRo.- ¡dem, leg. GZ, del. GRo.- El Maresme, 14I 1-1997, leg. i det. GRo.

Mycena seynii Quél.

Loc. 9, 11-1 1-1997, leg. GRo.- Loc. 26, 13-1 1-1997, leg. AG, del. GRo (MCVE 0711H).- Loc. 34, 12-1 1-1997, leg. i del. IR (AMB 6656).- El Maresme, 1 1-1 1-1997, leg. i del. GLP

Mycena speirea (Ff.: Fr.) Gillet

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. BSI, del. GRo.

Mycena stylobates (Pers.: Ff.) P. Kumm.

Loc. 2, 14-1 1-1997, leg. BSI, del. GRo.

Mycena vitilis (Ff.) Quél.

Loc.30, 12-11-1997, leg. i del. MAP.

Mycenastrum corium (Guersent ex DC.) Desvaux

Loc. 7, 10-1 1-1997, leg. i del. GLP i LIXJ.

Mycoacia aurea (Fr.) Eriksson et Ryvarden

Loc. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i del. BSI (BSI 971215).

Mycoacia uda (Ff.) Donk

Loc. 3, 12-1 1-1997, del. BSI (BSI 97/228).

Naucoria escharoides (Fr.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. XL,del. JMv.

Nectria episphaeria (Tode: Ff.) Ff.

Loc. 18, 11-1 1 -1997, leg. et. del. G&PA.

Omphalina ericetorum (Pers.: Ff.) M. Lange

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Otidea cochleata (L. ex St. Amans) Fuckel

Loc. l, 13-1 1-1997, leg. AP,del. SMe.

Otidea umbrina (Pers.) Bres.

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. AP, del. SMe.- Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. i del. APe (AMB 6683)

Panaeolinafoenisecii (Pers.: Fr.) R. Maire

Loc. 9, prat, 12-1 1-1997, leg. i del. PN.

Panaeolus rickenii Hora

Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. i del. AGa (AMB 6653).

Paxillusfllamentosus Fr.

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. LIXJ i GN.

Paxil/us involutus (Batsch) Ff.

Loc. 21, 13-1 1-1997, leg. i del. XL.

Paxil/uspanuoides (Fr.: Ff.) Ff.

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 15, bosc mixt, 12-1 1-1997, leg. i del. JSa(AMB 6740).- Loc. 20, 14-1 1-1997.

Peziza varia (Hedw.) Ff.

Loc. 31, fusta en descomposició d'E. globulus, 12-1 1-1997, leg. CL, del. GGi (AMB 6668).

Phaeomarasmius erinaceus (Ff.: Ff.) Scherff. ex Romagn.

Loc. 13, 13-1 1-1997, leg. i del. PI.- Loc. 21, 13-11-1997, leg. PI, del. PN (AMB 6740).

Phal/us impudicus L.: Pers.

Loc. 10, 11-1 1-1997, leg. i det. AR.

Phellinusferruginosus (Schrad.: Ff.) Pat.

Loc. 10, 1 1-1 1-1997, leg. JMo i JMi, del. JMo i NE.

Phellinus torulosus (Pers.) Bourdot et Galzin

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i det. FB.- Loc. 10, 11-11-1997, leg. JMi i JMo, det. JMo i NE.- Loc. 17, 11-11-1997, leg. i det. FB.- Loc. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i del. BSI (BSI 97/217).

Pholiota gummosa (Lasch) Singer

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. EG (AMB 6646).- Loc. 30, 12-1 1-1997, del. FD (AMB 6594).

Catalanade Micologia, vol. 21: 7-26; 1998.

Pholiota highlandensis (Peck) Hesler et A.H. Sm (= Pholiota carbonaria (Ff.) Singer)

Loc. 10, 1 1-1 1-1997, /eg. JMi i JMo, del. NE i JMo (AMB 67 1 7).- Loc. 23, en emplaçament antic de foguera, 1 1-1 1-1997, /eg. i del. MAP (AMB 6640).- Lac. 10, 11 -1 1 -1997, /eg. FS, del. FP.

Pholiota squarrosoides Peck

El Maresme, màquia mediterrània arbrada, 14-1 1-1997, /eg. i del. AGe i GRo (AMB 6549).

Plectania platensis Spegazzini

Loc. 31, Llagostera, UTM 4914630, /eg. CL, del. GGi (Herb. Giana).

Pleurotus ostreatus (Jacq.: Ff.) P. Kumm.

Loc. 18, 1 1-1 1-1997, /eg. i del. G&PA.- Loc 25, 11-1 1-1997, /eg. i del. FT.

Pluteus atromarginatus (Konrad) Kühner

Loc. 9, 1 1-1 1-1997, /eg. FS,del. FP.- Loc. 17, Pinuspinasler, 1 1-1 1-1997, /eg. i del. APe (AMB 6602).

Pluteus cervinus (Schaeff.: Ff.) P. Kumm.

El Maresme, Papu/us sp., /eg. FD.

Pluteus chrysophaeus (Schaeff.: Ff.) Quél.

Loc. 8, 13.11.97, /eg. JL, del. PP(AMB 6733).

Pluteus salicinus (Pers.: Ff.) P. Kumm.

Loc. 9, 1 1-11-1997, !eg. CL, del. APg (AMB 6556).- Loc. 25, 09-1 1-1997, leg. i del. AR.- Ibid., 1 1-1 1-1997, /eg. i del. HA.

Pluteus satur Kühner et Romag.

Loc. 10, 11 -1 1-1997, /eg. FS, del. FP.

Pluteus semibulbosus (Lasch apud Ff.) Gillet

Loc. 9. 11-1 1 -1997, /eg. AGe, del. APe.

Polyporus tuberaster (Pers.) Ff.

Loc. 10, 1 1-1 1-1997, leg. JMo i JMi, del. JMo i NE (AMB 6702).

Psathyrella atrolaminata Kits van. Wav

Loc. 18, 11 -1 1-1997, /eg. i del. G&PA.

Psathyrella conopilus (Ff.: Ff.) Pears. et Dennis

Loc. 3, 12-11-1997, /eg. EG, GN, GLP, del. LIXJ i col. (AMB 6574).- Loc. 17, 1 1-1 1-1997, /eg. i del. FB.

Psathyrella gracilis (Ff.) Quél.

Loc. 8, 12-1 1-1997, /eg. i del. AC i FG(AMB 6706).

Psathyrella lacrymabunda (Bull.: Ff.) M.M. Moser

Catalunya, 13-1 1-1997, del. PR.

Psathyrella melanthina (Fr.) Kits van Wav.

Loc. 20, 14-1 1-1997, /eg. JM, det. HA i GRi (AMB 6736).- Loc. 25, 09-1 1-1997. /eg. i del. AR (AMB 6704).- Loc. 34. 14I 1-1997, /eg. GRo i AG, del. GRo (MCVE Erb2. 12994).

Psathyrellapiluliformis (Bull.: Fr.) P.D. Orton

Loc. 8, Castanea sativa, 13-1 1-1997, /eg. i del. GGi.- Lac. 9, 11 -1 1-1997, /eg. FF, del. APe.- Loc. 15, 13-1 1-1997, /eg. i del. AG (AMB 6547).- El Maresme, restes vegetals de planifolis, 14-1 1-1997. /eg. i del. FD

Psathyrella tephrophylla (Romagn.) Bon

Loc. 18,1 1-1 1-1997, /eg. i det. G&PA (Herb. Amadeo).

Resupinatus applicatus (Batsch: Ff.) Gray

El Maresme, 12-1 1-1997, /eg. Gri, del. Bsi (BSI 97/253).

Resupinatus kavinii (Pilat) M.M. Moser

Loc. 21, branca d'un Papu/us sp., 13-1 1-1997 /eg. i del. BSI (AMB 6744).- ldem, leg. GLP, del. BSI (BSI 97/239).

Resupinatus trichotis (Pers.) Singer

Loc. 21, 13-1 1-1997, det. BSI (BSI 97/241)

Rhizopogon luteolus Ff. et Nordholm

Loc. 3. 12-1 1-1997, /eg. JMi. del. JMo.- ldem, 12-1 1-1997, /eg. i del. BSI (BSI 97/22 1)

vol. 21: 7-26; 1998. 23

Rhizopogon occidentalis Zeller et Dodge

Loc. 2, 14-1 1-1997, leg. i del. ADY (AMB 6634).- Loc. 28, 1 1-1 1-1997, leg. i del. AOY.

Rhizopogon roseolus (Corda) Fr.

Loc. 2, Cislus sp., 12-1 1-1997, leg. i del. GY (AMB 6688).-Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. AOY.-Loc. 9, 1 1-11-1997, leg. GZ, del. MPM.- Loc. 10, 11-1 1-1997, leg. i del. MPM.

Rhodocollybia butyracea (Bull.: Ff.) Lennox

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. RG (AMB 6565).- Loc. 8, 13-1 1-1997, leg. i del. RGLac. 9, 11-1 1-1997, leg. i del. GR; Lac. 17, 11-1 1 -1997, leg. i del. FB.- Loc. 20, 14-1 1-1997.

Rhodocollybia butyracea (Bull.: Ff.) Lennox. f. asema (Ff.: Ff.) Antolín etal.

Loc. 28, 13-1 1-1997, leg. i del. RG (AMB 6584).

Rickenellafibula (Bull.: Ff.) Raithelh.

Loc. I, 13-1 1-1997, leg. MC, del. ADY.- Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 4, sòl amb gramínies, 13-1 1-1997, leg. SP, del. SP. i PR (AMB 6678).- Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 21, 13-11-1997, leg. i del. MC.- Loc. 25, 1 1-1 11997, leg. i del. PS.

Russula cessans A. Pearson

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. i del. FB (AMB 6550).

Russula cistoadelpha M.M. Moser et Trimbach

Loc. 3, sota Cislus sp., 12-1 1-1997, leg. i del. FB (AMB 6616).- Lac. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. Gc.- Catalunya, Cislus sp., 13-1 1-1997, leg. LA, del. GG.

Russula decipiens (Singer) Kühneret Romagn ex Syrcek

Loc. 17, I I-I 1-1997, leg. i del. FB.

Russula graveolens Romell

Loc. 3, 1 1-1 1-1997, leg. MAP, del. PPi (AMB 6641)

Russula laricinoaffinis Bon

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. PS, del. GG (AMB 6728).

Russula olivacea (Schaeff. ex Secf.) Ff.

Loc. 23, 11 -1 1-1997, leg. MT, del. MAP.

Russulapersicina Krombh. em Melzer et Zvara

Catalunya, alzines, sobre sòl argilós, 12-1 1-1997, leg. BC, del. GG (AMB 671 8).

Russula quercilicis Samari

Loc. 17, 11 -1 1 -1997, leg. i del. FB.- Lac. 21, 13-1 1-1997, leg. i del. GG (AMB 6732).- Loc. 31, Quercus suber. 12-1 11997, del. GG.

Russula risigalina (Batsch) Sacc.

Loc. 13, 13-1 1-1997, del. GG.- Lac. 21, 13-1 1-1997, leg. i del. GG (AMB 6730).

Rustroemia echinophila (Bull. ex Mérat) Hühn.

Loc. 21, 13-1 1-1997, del. HA.

Scenidium nitidum (Durieu et Mont.) O. Kuntze

Loc. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i del. BSI (971218).- Catalunya, 12-1 1-1997, leg. OP, del. AGu.

Sc/eroderma areolatum Ehrenb.

Loc. 9, 1 1-1 1-1997, leg. i del. GR

Sc/erodermapolyrhizum (l.F Gmel.: Pers.) Pers.

Loc. 3, 12-11-1997, leg. i del. AOV.- Loc. 10, 11-11-1997, leg. JMo, del. JMo.- ldem, leg. i del. MPM.

Scutellinia armatospora Denison

Loc. 28, 1 1-1 1-1997, leg. i del. ADY (AMB 6555).

Schizopora carneolutea (Rodwayet Velen.) Kotl. et Pouz.

Loc. 18, 11 -1 1 -1997, leg. i del. G&PA.

Schizoporaparadoxa (Schrad.: Ff.) Donk

Loc. 30, 12-11-1997, leg. idel. AGu (AMB 6694).

Simocybe rubi (Berk.) Singer

Loc. 8, \3-1 1-1997, feg. APe, del. BSI (BSI 97/235).

Sparassis crispa (Wulf.) Ff.

Loc. 3, 12-1 1-1997, feg. i del. AOY.

Sphaerobolus stel/atus Tode: Pers.

Loc. 16, 14-1 1-1997, feg. i del. CG.

Stereopsis reidii Losi et Gennari

Loc. I, \3-1 1-1997, del. AOY.- Loc. 2, \3-1 1-1997, feg. i del. FB.- Idem, 14-1 1-1997, leg. i del. BSI (BSI 97/246).- Loc. 16. 14-1 1-1997.- ldem, 14-1 1-1997, feg. AOV i GN, del. GRo (MCVE 532/A).

Stereum gausapatum Ff.: Ff.

Loc. 25, 1 1-1 1-1997, feg. i del. BSI (BSI 97/219).

Stereum hirsutum (Willd.: Ff.) Gray

Loc. 10, 11-1 1-1997, feg. lMo i lMi, del. XL.- Loc. 17 11 -1 1 -1997, feg. i del. FB.

Strobilurus tenacel/us (Pers.: Ff.) Singer

Loc. 29, 09-1 1-1997, feg. i del. AR.

Stropharia aeruginosa (Curtis: Ff.) Qué!.

Loc. 3, 12-1 1-1997, feg. FSe, del. SC (AMB 6649).- Loc. 21, 13-1 1-1997, del. PB.

Stropharia aurantiaca (Cooke) P.D. Orton

Loc. I, \3-11-1997, feg. i del. ADV (AMB 6569).- Loc. 2, \3-1 1-1997, feg. i del. FB.- Loc. 21, \3-1 1-1997, /eg. HA, del.

PB.- Loc. 32, \3-1 1-1997, feg. AH, del. BSI (BSI 97/238).- Catalunya, \3-1 1-1997. feg. i del. RG.

Stropharia coronil/a (Bull.: Ff.) Quél.

Loc. 23, 1 1-1 1-1997, feg. i del. AR.- Loc. 32, 13-1 1-1997, feg. i del. O&MA (AMB 6663).

Stropharia rugosoannulata Farlow ex Murrill

Loc. 18,1 1-1 1-1997, leg. i del. G&PA (AMB 6578).

Suil/us bel/inii (Inzenga) O. Kuntze

Loc. 3, 12-11-1997, leg. lMi, del. lMo.- Loc. 22, 1 1-1 1-1997, leg. i del. FO.-Loc. 29, 09-1 1-1997, leg. i del. FO.

Suil/us bovinus (L.: Ff.) O. Kuntze

Loc. 35. 10-1 1-1997, leg. i del. AR.

Suil/us col/initus (Ff.) O. Kuntze

Loc. I. 13-1 1-1997, leg. i del. RG.- Loc. 3, sota Pinus sp., 12-1 1-1997, leg. i del. ADV (AMB 6652).- fdem, 12-1 1-1997. leg. SPi, del. MB, Spi (AMB 6548).- Loc. 10, 1 1-11-1997, leg. i del. FS.

Suil/us granulatus (L.: Ff.) Roussel

Loc. I, Pinuspinasler, 13-1 1-1997, del. ADV (AMB 6608).- Loc. 21, \3-1 1-1997, leg. XL, del. lMo i NE.

Suil/us luteus (L.: Ff.) Roussel

Loc. 30, 12-1 1-1997, leg. i del. AM.

Suil/us mediterranensis (Jaquetant et Blum) Redeuilh

Catalunya P.pinasler, 11-1 1-1997. leg. i del. UB.

Tephrocybe anthracophila (Lasch) P.D. Orton

El Maresme, Llagostera, sobre sòl cremat, 1 1-11-1997, leg. FO, del. PN, Herb. AMB 6617

Terrana caerulea O. Kuntze

Loc. lO, 1 1-1 1-1997, feg. lMo i lMi, del. XL.- Loc. 16, 14-11-1997, leg. GGi.- Loc. 17, Papulus sp., 14-1 1-1997. feg. i del. APe (AMB 6597).

Trametes versicolor (L.: Ff.) Lloyd

Loc. 8, \3-1 1-1997, del. 1M.

Tremel/a mesenterica Retz.: Fr.

Loc. 20, 14-1 1-1997, leg. JM.- Loc. 25, 1 1-1 1-1997, /eg. i del. BSI.- Loc. 28, 1 1-1 1-1997, feg. i del. AOY.

Triclzaptum abietinum (Ff.) Ryvarden

Loc. 25. 1 1.1997, del. CG (AMB 6552).- Loc. 31. 12-1 1-1997, del. API.

Trichariapraecox (P. Karst.) Dennis

Loc. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i del. HA.

Tricholoma acerbum (Bull.: Ff.) Quél.

Loc. 11, 14-1 1-1997, leg. SMC, del. OM.- Loc. 13, 13-1 1-1997.

Tricholoma album (Schaeff.: Ff.) Quél.

Loc. IO 11-1 1-1997, leg. i del. FP.- Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. FS i FP, del. FP (AMB 6593).- Jdem, 14-1 1-1997, leg. i del. AOV.

Tricholoma boudieri (Baria) BarIa

Loc. 11, 14-1 1-1997, leg. SMC, del. DM.

Tricholoma bufonium (Pers.: Ff.) Gillet

Loc. 2, 14-1 1-1997, leg. i del. APe (AMB 6669).- Loc. 16, 14-11-1997, leg. GGi.

Tricholoma lascivum (Fr.) Gillet

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.- Loc. 23, 1 1-1 1-1997, leg. i del. MAP (AMB 6607).

Tricholoma myomyces (Pers.: Ff.) Lange

Loc.2, 13-1 1-1997, del. FB.

Tricholomapopulinum Lange

Loc. I. Caslanea saliva, 13-1 1-1997, leg. i del. GN (AMB 6606).- Loc. 2, 13-1 1-1997, del. FB.- Loc. 15, 13-1 1-1997, leg. AG, del. GN (AMB 6572).- Loc. 16, 14-1 1-1997, leg. i del. FP.- Loc. 23, arbres de ribera, 11-1 1-1997, leg. FS, del. FP i FS.- Loc. 25, 11 -I I-I997, leg. idel. ON.

Tricholoma sulphureum (Bull.: Ff.) P. Kumm.

Loc. 3, 12-1 1-1997, leg. JMi, del. JMo.

Tricholoma tridentinum Singer

Loc. 19, sota Cedrns sp., 11-1 1-1997, leg. ideI. JL (AMB 6711).

Tricholoma tridentinum Singer var. cedretorum Bon

Loc. 19, sota Cedrns sp., 1 1-1 1-1997, leg. i del. JL i PP (AMB 6558).

Tricholoma ustaloides Romagn.

Loc. 5, 1 1-1 1-1997, leg. i del. CG (AMB 663 1).- Loc. 15, 13-11-1997, leg. AG, del. PN (AMB 6559).

Tubariafurfuracea (Pers.: Fr.) Gillet

Loc. 2, 13-1 1-1997, leg. i del. FB.

Tubariapellucida (Bull.: Ff.) Gillet ss Lange

Loc. 17, 11-1 1-1997, leg. i del. FB.

Tubaria romagnesiana Amolds

Loc. 9, 11 -1 1-1997, leg. i del. GG. Urnula rhytidia (Berk.) Cooke

Loc. 31, 12-1 1-1997, leg. GZ, det BSI (BSI 97/233).

Vascellumpratense (Pers.: Pers.) Demoulin

Loc. 9, 1 1-1 1-1997, leg. FF, del. APg (AMB 6614).- Loc. 25, 1 1-1 1-1997, leg. i del. HA. Xerocomus chrysenteron (Bull. ex St. Amans) Quél.

Loc. I, 13-11-I997, leg. i del. GV(AMB 6546).

Xerulapudens (Pers.) Singer

Loc. 2, 13-11-1997, del. FB.

Mostres no recol·lectades a Catalunya

Amanita heterochroma S. Curreli

ITALIA,Sanluri(Cagliari,Sardenya),Eucalyptuscamalduelensis,leg. SC, del RG. Lepistapersonata (Fr.: Fr.) Cooke

LEÓN, a 7 Km de León, prat, 09-1 1-1997, leg. i del. JAE i JMt (AMB 6703)

Leucopaxillusparadoxus (Costantin et L.M. Dufour) Boursier

VALLADOLID, 09-1 1-1997, leg. MT.

AGRAÏMENTS

Els autors, apart de la seva contribució en la organització i participació en les activitats de les Jornades, han actuat com a recopiladors de les dades micològiques obtingudes, fruit del treball de tots els participants, als quals volem agraïr la seva col·laboració. Especialment a L. Levorato i L. Zambolím, per la seva tasca en la preparació de les mostres incorporades a l'herbari AMB; a F. Bellú, G. Robich, 8. Senn-lrlet i G. Visenttin per les llistes que ens han enviat i que han aportat noves dades al catàleg preliminar; aH. Aeberhand, P Amadeo, R. Mahiques, P. Roux i molts altres per la confumació de les seves identificacions; al Dr. N. Hladun (Univ. Barcelona) per introduir-nos en el programade base de dades DATASEL.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

KIRK, P.M. & ANSELL, A.E. (1992).- Authors of fungal names. Index of Fungi Suppl. Ed. Internat. Mycol. Inst. CAB Internat, Wallingford. 95 pp.

STUDISULGENERE AGARlCUS. Il. A. HETEROCYSTIS HEINEM. ET GOOSS., UNASPECIEAFRICANA

NATURALIZZATAINSARDEGNAED

A. FRAGILIVOLVATUS, NUOVASPECIE DELLA SEZIONE CLARKEINDA

M. CONTU

via Valsesia n. 7; 07029, Tempio P. (SS), ltalia

ABSTRACT. Research on the genus Agaricus Il. A. heterocystis Heinem et Gooss., an African species naturalised in Sardinia, and A. fragilivolvatus, a new species of the section Clarkeinda. Agaricus heterocystis, an african species belonging in the section Arvenses, seems to be naturalized in Sardinia where it has often been recorded. A description ofthe sardinian collections ofthe species is given. A. fragilivolvatus is described as a new species into the section Clarkeinda and the delimitation from similarentities isdiscussed.

KEY WORDS: Basidiomycotina; Agaricales, Agaricaeae, Agaricus, A. heterocystis, A.fragilivolvatus sp. nov

RIASSUNTO. Studi sui genere Agaricus Il. A. heterocystis Heinem et Gooss., una specie africana naturalizzata in Sardegna ed A. fragilivolvatus, nuova specie delia sezione Clarkeinda. Agaricus heterocystis, una specie di origine africana appartenente alia sezione Arvenses, sembra essersi ben adattato al climadelia Sardegna, dove èstatoraccolto in diverse occasioni. Viene fornitaunadescrizione delle raccolte sarde di questa specie. A. fragilivolvatus èdescritto corne nuova specie appartenente alia sezione Clarkeinda e lasuadelimitazionedalleentitàsimili èdiscussa

RESUM. Studis del gènere Agaricus, Il. A. heterocystis Heinem et Gooss., una espècie africana naturalitzada a Sardenya i A. fragilivolvatus, nova espècie de la secció Clarkeinda. Agaricus heterocystis, una espècie d'origen africà que pertany a la secció Arvenses, sembla haver-se naturalitzat a Sardenya, on haestat recol·lectadadiverses vegades. Es presentaunadescripció d'aquestaespèciefetaa partir del material sard. Es descriu A. fragilivolvatus com a espècie nova de la secció Clarkeinda, i es discuteix lasevadelimitació respecte dels taxons propers.

INTRODUZIONE

11 genere Agaricus, per la straordinaria abbondanza e diffusione delle singole specie in ogni ambiente, rappresenta indubbiamente dei generi piu "difficili" in Sardegna, anche per la presenza di specie esotiche, di entità poco conosciute o addirittura mai descritte. Su aIcune ho già riferito in passato, avendo occasione anche diindicare corne presente nell'Isola, oltre al subgen. Agaricus, i cui membri fino ad allora erano gli unici ad essere noti in Europa, anche il subgen. Lanagaricus Heinem., rappresentato da A. haematosarcus Heinem. (cfr. CONTU & CURRELI, 1992). Corne già rilevato in quella occasione, era interessante annotare la presenza nell'Isola di una specie di origine africana, anche perché non sitrattava delia sola rinvenuta (cfr. sempre CONTU & CURRELI, 1992, Sericeomyces viscidulus Heinem.). Questa premessa appare necessaria per introdurre l'oggetto delia presente comunicazione, costituito dalla descrizione e dalla raffigurazione a colori di un'altra specie di chiara origine africana (HEINEMANN, 1956) la quale, dopo la sua istituzione, basata su materiale proveniente all Africa centrale è stata rinvenuta dapprima in Nord Africa (MALENÇON, 1965: 394-396, nonché MALENÇON & BERTAULT, 1970: 167-168) e poi anchein Sardegna, in diverse località geograficamente assai distanti fra loro.

11 materiale d'erbario citato è conservato, corne di consueto, nell'Herbarium del Dipartimento di Scienze Botaniche dell'Università di Cagliari (CAG). La sistematica adottata è quella di HEINEMANN (1977).

Agaricus heterocystis Heinem et Gooss., Bull.Jard. Bot. EtàtBru:xelles 26: 49 (1956).

Cappello 2-10 cm, camoso, dapprima con profilo tipicamente trapezoidale poi piu aIlargato, non umbonato, secco, cuticola al centro unita e bruno-vinosa o vinosa pallida, rotta verso al periferia in squamette radiali concolori su sfondo biancastro o pallido; margine sovente con resti di velo. Lamelle larghe e relativamente spesse, fitte, libero-collariate, dapprima rosa-camicine pallide (evocanti quelle degli Xanthoderrnatei), poi bistro-nerastre, con taglio piu pallido. Gambo 8-15 x 1-2 cm, solido, clavato a subbulboso, con, alia base, evidenti radichette miceliari ocracee, piu raramente con un'unica e spessa appendice; rivestimento liscio, sericeo, bianco, imbrunente a manipolazione prolungata; micelio bianco. Anello molto ampio ma piuttosto sottile, doppio, a faccia inferiore omata da fiocchi e squamette disposti a ruota dentata. Came soda, bianca, immutabile (Ieggermente arrossante al taglio nella raccolta di Cagliari), sovente ingiallente verso la base del gambo; odore di mandorle amare ma talora anche con componenti fenoliche o iodate, sapore poco marcato. Commestibile. Sporata bistro. Spore 4,5-6,7 (7,5) x 3-4 !lm, brunastre o bistro, largamente ellissoidi o ellisso-ovoidi, a parete spessa, sovente con una grande goccia centrale, senza poro germinativo. Basidi 13-18 x 7-9 !lm, tetrasporici, clavati, senza giunti a fibbia. Cellule marginali frequenti, di due tipi (inde nomen!): a) diverse clavate o piriformi, larghe 12-22 (30) !lm, b) altre catenulate e composte di un numero di elementi subsferici o clavati, larghi 7-12 !lm variabile da due a tre. Rivestimento pileico composto da ife cilindriche larghe 6-12 !lm, con pigmento intracellulare. Giunti a fibbia assenti.

Habitat: a gruppi, sovente numerosi, in terreni sabbiosi, sovente a forte inf1uenza antropica. Originario dell'Africa centrale (Congo, Kivu). Autunno. Non comune in Sardegna.

MATER1ALE STUDlATO: Sardegna, prov. Cagliari, Cagliari-città, Seminario, 2-XI-1990, leg M. Masia, M. Contu 90/136. Prov. Nuoro, Marinadi Gairo, Ioc.Cardedu, 15-X-1996, ¡ego M. Contu eL Arras.

OSSERVAZIONI. A. heterocystis appartiene, secondo HEINEMANN (1977) e BON (1986), alia sezione Arvenses subsect. Arvenses del subgen. Agaricus ed ha la sua collocazione piu naturale in vicinanza di A. augustus dal quale lo separano le colorazioni molto piu pallide e le spore piu piccole e piu larghe. HEINEMANN (1977: 23) cita fra te specie simili anche A. croceolutescens Heinem che, tuttavia, dovrebbe avere cheilocistidi piu stretti e cappello "brun-rougeatre", oltre ad una came caratterizzata da un 'jaunissement trés vif." . A quest'ultimo proposito ritengo valga la pena di evidenziare che diversi esemplari delle due raccolte che ho potuto studiare, possedevano, effettivamente, secondo la descrizione presa suI fresco, came ingialIente soprattutto verso la base del gambo (cfr. annotazioni descrittive personali in Herb. CAG). Questo carattere, tuttavia, non sembra inusuale per A. heterocystis atteso che lo stesso HEINEMANN (1965: 395), nella descrizione delia raccolta nord-africana, ha riportato la came degli esemplari studiati corne "prenant avec l'age ou au froissement destonsjaunesulfurin pale."

Per esperienza personale posso confermare l'impressione di BON (1986: 24) secondo il quale la came di A. heterocystis può avere talvolta un odore "plutot phénolée qu'anisée" (circostanza che può indurre l'osservatore ad ascrivere la specie agli Xanthodermatei): in effetti aIcuni esemplari delia raccolta di Cardedu del 15,10,1996 possedevano un odore complesso, sicuramente con componenti piu fenoliche che anisate ma, nel complesso, la stragrande maggioranza degli altri carpofori possedeva un odore di mandorle amare, leggero ma molto gradevole A. heterocystis sembra preferire, almeno in Sardegna, terreni aridi e sabbiosi, sempre a notevole inf1uenza antropica; la raccolta di Cardedu è stata fatta sulla sabbiapura di una duna, a pochi metri dal mare, al margine di una pineta molto antropizzata mentre la raccolta di Cflgliari, invece, proviene da un frangivento ad Eucalyptus sp., disseminato di rifiuti di vario genere. E possibile che, almeno nelI'area mediterranea, questa sia effettivamente l'esigenza edafica delIa specie, che, in Marocco, è stata ritrovata in ambiente molto simile a quelIo caratterizzante la stazione di crescita di Cagliari (MALENÇON, 1965: 306, MALENÇON & BERTAULT, 1970: 167-168, stesse identiche osservazioni).

Fig. 1-3: Agaricus heterocystis Heinem. et Gooss.: 1) carpoforo (x 1/2); 2) spore; 3) cheilocistidi. Fig. 4-6: Agaricusfragilivo/vatus Contu, spec. nov. (typusCAG): 4) cheilocistidi; 5) spore;6)carpofori (x I)

Agaricusfragilivolvatus Contu, spec. nov.

Pileus 3-5 cm la/us, carnosulus, explana/us, in medio depressus, haud umbonatus, levis, sericeus, albus, interdum leviter ochraceo-tincto, margine excedente. Lamellae corifertate, tenues, haud collariatae, adnexae, roseolae dein obscure brunneae, acie albida Stipes 2,5-4 x 0,3-0,6 cm, cylindricus, adbasim leviter incrassatus,pro rationepi/ei curtus, albus, griseo-cinereus vel carneorosellus, f/occis albidis omnino ornato. Velum volviformis, albidus, submembranosus, fugax. Caro modice conspicua, alba, immutabilis vel leviter brunnescens; odor saporque debiles. Sporarum pulvis brunnea. Sporae 5,7-6,7 x 4,2-4,5 pm, brunneae, late ellispoideae vel obovatae, leves, saepe guttulatae. Basidia 15-22 x 6,5-7,5 pm, tetraspora, clavata. Cellulae marginales fraequentes, clavatae vel vesciculosae, 22-37,5 x 9-18 pm, hyalinae velpallide brunneae. Pilei cutis ex hyphis cylindraceis, septatis, 3-9 pm latis constituta. Textura veli basali volvtformi omnino filamentosa. Hyphae vasculares atquefibulae nullae.

Hab.: graegarius vel caespitosus in eucalyptetis mediterraneensibus. Autumno. 1nfrequens. Typus: Sardinia, prov. Cagliari, Serramanna, Eucalyp/us camaldulensis, 23-X-1992, leg. P. Dessi et M. Con/u, M. Contu 92/60 (CAGI).

Cappello 3-5 cm, non molto camoso, convesso ma presto spianato e depresso al centro, non umbonato, glabro, liscio, sericeo, bianco candido, taloracon sfumature ocracee, margine con cuticola notevolmente eccedente l'orlo, non festonato. Lamelle sottili, relativamente larghe, piuttosto fitte, non collariate, rosa-camicine poi brune, taglio bianco. Gambo 2,5-4 x 0,3-0,6, cilindrico a base leggermente rigonfia, bianco, grigio-cinerognolo o rosa-camicino, interamente coperto da piccoli fiocchi bianchi. Velo basale volviforme bianco, submembranoso, molto rragile ma nondimeno visibile anche nell'adulto. Came relativamente consistente, bianca, immutabile o, al piu, leggermente imbrunente al taglio; odore e sapore leggeri, poco caratteristici. Sporata bruno-tabacco. Spore 5,7-6,7 x 4,2-4,5 !lm, brune, largamente ellissoidi o ellisso-ovoidi, lisce, sovente guttulate, apicolo marcato. Basidi 15-22 x 6,5-7,5 !lm, tetrasporici, c1avati; subirnenio cellulare. Trama dell'irnenoforo parallela. Cellule marginali 22-37,5 x 9-18 !lm, frequenti, c1avate o vescicolose, ialine o brunastre, a parete sottile. Rivestirnento pileico non gelificato, composto da un intreccio di ife cilindriche larghe 3-9 !lm, non o raramente attenuate verso i setti, pigmento appena accennato, d'aspetto vacuolare. Velo basale composto da un intreccio di ife filamentose e settate, larghe 3-9 !lm. Ife vascolari e giunti a fibbia assenti.

Habitat: gregario e cespitoso negli irnpianti artificiali rrangivento ad Eucalypus camalduensis delIa zona mediterranea. Autunno. Localizzato. Raro.

MATERIALE STUDlATO: Sardegna, prov. Cagliari, Serrarnanna, 23. 10.1992. leg. M. Contu e P. Dessi, M. Contu 92/60 (typus, CAG'). Jbid., 25.10.1992, leg. M. Contu (CAG!)

OSSERVAZIONI. Questa specie appartiene pleno iure alia sezione Clarkeinda Kunze (= Bitorques, = Chitonioides) e, in seno a questa, si inserisce nel complesso di specie provviste di un netto velo basale volviforme, corne A. gennadii (Chat. et Boud.) P.D. Orton, recentemente raggruppate da ROMAGNESI (1986: 118) nella (nuova) sezione Chitonoidies Nulla di simile è dato di rinvenire rra le èntità extraeuropee (HEINEMANN, 1956,1977,1990 e 1993): A. volvatulus Heinem et Gooss., del quale ho visto una raccolta sarda probabilmente assimilabile (mat. in herb. L. Curreli), infatti, appartiene alia sezione Xanthodermatei Sing., ha came ingiallente e con odore di fenolo e possiede, all'estrema base del gambo, una piccola radice a fittone (su questa specie crr., in particolare, HEINEMANN, 1956 e 1993). Fra le specie europee A. gennadii (Chat. et Boud.) P.D. Orton piu rrequente in Sardegna, differisce per la taglia molto piu massiccia, la came arrossante e le spore decisamente piu grandi e facilmente superanti 9 !lm, mentre A. pequinii (Boud.) Konr. et Maub1., pure a came arrossante, ha spore tipicamente subglobose. D'altraparte A pratulorum Romagn. differisce per la taglia molto maggiore, la came assai piu consistente, i basidi piu grandi ed il taglio lamellare privo di cellule marginali ben differenziate. Piu differente, invece, A. pearsonii Bon et Boisselet (citato da BON 1986 ed HEINEMANN, 1977 corne "Agaricus volva/us (Pears.) Heinem." non Peck 1872) che avrebbe cappello con colorazioni sfumate di viola o di rosa camicino verso il centro, came nettamente arrossante e cellule marginali piu capitolate.

RINGRAZIAMENTI

Ringrazio vivamente G. Simonini (Reggio Emilia), L. Arras e G. Piga (Lanusei) per la collaborazione prestata.

LETIERATURA CITATA

BON M. (1986).- Clé monographique du genreAgaricus (sous-genre Agaricus). Doc. Mycol. XV(60): 1-37.

CONTU M. & CURRELI L., 1989.- Su aJcuni basidiomiceti esotici in Sardegna. Mico/. e Veg. Medi/. 6: 139-145.

HEINEMANN P. (1956).-Champignons récoltés auCongo BeIgeparMme M. Goossens-Fontana, Il. Agaricus s.s. Bull. Jard. Bol. Elal Bnaelles 26: 1-127.

HEJNEMANN P. (1965).-Notes surles PsaJliotes (Agaricus) du Maroc. Bull. Soc. Mycol. France LXXXI: 372-40I.

HEJNEMANN P. (1977).- Essai d'une cIé de dermination des Genres Agaricus et MicropsaJliota. Sydowia XXX: 6-37.

HEINEMANN P. (1990).-AgariciAustroamericani. VII. Agariceae des zones tempépés de l'Argentine et du Chili. Bull. Jard. Bol. Nal. Belg. 60: 331-370

HEINEMANN P. (1993).- Agarici Austroamericani. VIII. Agariceae des régions IintertropicaJes d'Amérique du Sud. Bull. Jard. Bol. Nal. Belg. 62: 355-384

MALENCON G. & R. BERTAULT (1970).- Flore des champignons superieurs du Maroc. I. Rabat.

ROMAGNESI H. (1986).- Sur Ie genreChitonia (Fr.) Karst. Bull. Soc. Mycol. France 102: 1 15-120.

CONTRIBUCIÓALCONEIXEMENTMICOLÒGICDE LES ILLESBALEARS. VIII.

J.L. SIQUIER], J.C. SALOM2 i F. LILL03

1.-Major, 19. 07300-INCA

2.- lnstitutMediterrani d'Estudis Avançats(CSIC-UIB), Univ.llles Balears, Carro Valldemossa Km. 7,S-PALMA DE MALLORCA

3.-Sant Magí, 79, Icr 070I3-PALMA DE MALLORCA

ABSTRACT. A contribution to the knowledge ofthe fungal flora ofthe Balearic Islands (Spain). VIII. The authors report 43 species of fungi of the Balearic Islands, Spain: 9 Ascomycetes and 34 Basidiomycetes. Two taxa offungi are reported as new records for the mycological flora of Spain: Lachnum controversum (Cooke) Rehm and Tapesia retinco/a (Rabehn.) P. Karsten, 26 are reported as new records for the mycologicaI flora of the Balearic Jslands: Peziza proteana (Boud.) Seaver f. sparassoides (Boud.) Korf, Tarzetta catinus (Homsk.: Fr.) Korf et 1.P. Rogers ss. Dennis, Tuber borchii Vittad., T. rufum (Pico) f nitidum (Vittad.) Montecchi et Lazari, Agaricus gennadii (Chatin et Boud.) PD. Orton, Amanita gradUor Bas et Honrubia, Aureobo/etus gentilis (Qué!.) Pouza.r, Chaetoca/athus craterellus (Dur. et Lév.) Singer, Clitocybe pruniodora (Maire) Singer, Conocybe semig/obata (Kühner ex Singer) Kühner et Watling, Coprinus ve/atus Qué!. ss. Pilàt, Ent% ma saundersii (Fr.) Sacc. var. hiemalis Lazzari et Blanco, Hymenogaster griseus Vittad., Laccaria /accata (Scop.: Fr.) Berk. et Broome var. pallidifolia (Peck) Peck, Lentinellus coch/eatus (Hoffm.: Fr.) Karsten var. ino/ens Konrad et Maub!., Lenzites warnier Durrieu et Mont., Leucocoprinus birnbaumii (Corda) Singer, L. cepistipes (Sowerby: Fr.) Pat., Limacella illinita (Fr.: Fr.) Murrill, Marasmiellus anoma/us Lasch var. microsporus (R. Maire) Antonin, Perenniporia ochro/euca (Berk.) Ryvarden, P/eurotus dryinus (Pers.: Fr.) Kummer, P/uteus ephebeus (Fr.: Fr.) Gillet, Trich%ma psammopus (Kalchbr.) Qué!., T. sejunctum (Sowerby: Fr.) Qué!. and Wakejie/dia macrospora (Hawker)Hawkerand,also, four arereported newrecordsforthe mycological flora ofthe Majorca island and seven only for theNatural Parc ofthe s'Albufera de Mallorca (Muro). Notes on their ecology, chorology and taxonomy are also added.

Key words:Ascomycetes, Basidiomycetes, BalearicIslands, Spain, biodiversity.

RESUM. Contribució al coneixement micològic de les illes Balears. VIII. Es citan 43 tàxons, 9 Ascomycetes i 34 Basidiomycetes, dels quals 2 són noves cites pel catàleg d' Espanya: Lachnum controversum i Tapesia retinco/a, 26 són nous pel catàleg de les Illes Balears: 4 són nous només per l'illade Mallorca i 7 són nous només pel catàlegdel ParcNatural de s'Albufera de Mallorca(Muro). Hi hanotes sobre l'ecologia, corologia itaxonomia.

RESUMEN. Contribución al conocimiento micológico de las islas Baleares. VIII. Se citan 43 taxones de hongos de las Islas Baleares, España, 9 Ascomycetes y 34 Basidiomycetes, de los cuales resultan 2 nuevos parael catalogo español, 26 nuevos para las Islas Baleares, 4 nuevos para la isla de Mallorcay 7 nuevos para el catalogo del Parque Natural de s'Albufera de Mallorca (Muro). Se ofrecen notas sobre laecología, corologíay taxonomía

INTRODUCCIÓ

Aquest treball és fruit de la recerca de fongs que els autors ens vàrem plantejar, orientada a completar el catàleg d' espècies de les Balears. Aquesta vegada s' incideix, sobretot, en el component fúngic del arc atura de Albufera de Mallorca (Muro), i així es completa un treball ja publicat sobre el mateix tema. (SIQUIER et al., 1995). També incloem algunes espècies trobades en altres localitats mallorquines. Aquesta aportació a la flora micològica de les Illes Balears és significativa, i junt amb les anteriors, ajuda a conèixer els Fongs que formen part dels ecosistemes austromediterranis.

MATERIAL I METODOLOGIA

Les espècies estan classificades, dins cada classe, per ordre alfabètic i porten la indicació de la quadrícula UTM i altitud de la localitat on han estat trobades. Quan no es diu, els recol-lectors són els autors i s' esmenta el que ha identificat o confirmat la identificació d' una espècie, si no és cap d' ells. Tot el material descrit està dipositat en l'herbari particular de dos dels autors (JLS i JCS), i quan existeixen duplicats a altres herbaris, s' indica on es conserven. Les observacions microscòpiques s' han realitzat amb un microscopi marca Olympus model BX40 amb l'ajut dels reactius habituals apropiats acada cas.

ESPÈCIES ESTUDIADES

ASCOMYCOTINA

Cheilymenia theleboloides (Alb. et Schwein.: Fr.) Baud.

MATERIAL ESTUDIAT. Carrer Avinguda Argentina (Palma). UTM: E02992, alt. 10-50 m, terrícola dins unajardinera on hi ha plantat un arbre, 17-12-1995, JLS 245A.

OBSERVACIONS. El material estudiat presentava els pèls típics de l'espècie, amb I a 2 septes i mides 140-325 x 9-16 J.lm, espores llises, de 16-19 x 9,5-10,5 J.lm, coincidint amb la descripció de BREITENBACH i KRANZLIN (1984). Es tracta d'una espècie nova pel catàleg de l'illa de Mallorca, però citadaabans a Cabrera (SIQUIER & ULLO, 1994).

Lachnum controversum (Cooke) Rehm = Dasyscyphus controversus (Cooke) Rehrn

Apotecis en forma de petita copa, fins a 0,8 mm de diàmetre, amb peu curt; himeni blanquinós rosat, que passa al rosat i, al fmal, al bru rogenc; l'exciple extern i el marge estan coberts per fms i curts pèls blanquinosos. Microscòpicament, presenta uns ascs octospòrics, cilíndrics, amb l'àpex arrodonit i mides 40-50 x 3-4 J.lm, espores fusiformes, disposades en els ascs de forma irregularment biseriada, de 6-8 x 1,5-2 J.lm, paràfisis lanceolades, més llargues que els ascs, de 60-80 x 3-5 J.lm, freqüentment amb I septe; pèls cilíndrics, 40-50 x 3-4 J.lm, amb l'àpex arrodonit, coberts de grànuls.

MATERIAL ESTUDIAT. Canal d'en Palet, s'Albufera (Muro), UTM: EE0702, alt. 0-10 m, sobre restes de Phragmi/es aus/rafis en descomposició, 18-4-1997, rev. R. Galan, JLS 248A, dupl AH 71 11

OBSERVACIONS. Tant la descripció, l'hàbitat com la microscòpia del nostre material concorda amb la de DENNIS (1949,1981). Una espècie semblant és Lachnum elongatisporum Baral (= Dasyscypha carneola (Sacc.) Sacc. var. longispora Dennis) de la qual es diferencia principalment pels seus apotecis més robustos i pels ascs més llargs. Pensem que pot ser freqüent en altre,s hàbitats semblants, malgrat que la seva petita mida pot ser la causa que sigui difícil de detectar. Es la primera citació d'aquest fong a Espanya.

Iodophanus carneus (Pers.) Korf

MATERIAL ESTUDIAT. Jardí de la Universitat de les Illes Balears, Palma, UTM: D06987, alt. 50-ISO m., sobre excrements. desembre 1997, /eg. E. Descals i J.c. Salom, JLS261A, JCS22A.

OBSERVACIONS. Espècie més aviat rara a les nostres illes, caracteritzada per la coloració blava que pren tot l'himeni amb reactius iodats i per les espores finament verrucoses. Citada abans a les Balears, procedent de fems incubats en cambra humida (LARSEN, 1970).

Pezizaproteana (Baud.) Seaver f. sparassoides (Baud.) Korf

MATERIAL ESTUDIAT. Son Estaràs, Selva, UTM: 009499, alt. 100-200 m., terrícola, nombrosos apotecis en un indret cremat, 12-1 1-1997, /eg. J. Coli, JLS 250A.

OBSERVACIONS. Els apotecis, coalescents, formaven una gran massa. És una espècie típica de llocs cremats. Primera citació a les Balears.

Peziza varia (Hedw.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Hivernacle de la Universitat de les Illes Balears, UTM: 006987, alt. 50-100 m, sobre vermiculita, a l'interior d'un tetrabrik on hi haviaplantada Medicago citrina, novembre 1997, /eg. J. Sibole, JLS260A, JCS24A.

OBSERV�CIONS. Espècie caracteritzada per les seves paràfisis, septades i amb els articles bastant inflats. Es una espècie citada abans per Balears (SIQUIER & CONSTANTINO, 1982) però el material testimoni d'aquesta citació vaquedar destruït.

Tapesia retincola (Rabehn.) P. Karsten

= Mollisia retincola (Rabehn.) P. Karsten

MATERIAL ESTUDIAT. Canal d'en Palet, s'Albufera (Muro), UTM: EE0702, alt. 0-10 m, sobre Phragmites australis, març 1997, JLS 264A. lbid. 3-1 1-97, rev. R. Galan, JLS 264bisA, AH 71 12

OBSERVACIONS. Apotecis inicialment en fonna de llentia, amb el marge un poc més alt i de color grisenc a groc grisenc, disposats sobre una densa capa d'hifes de color negre que cobria les tiges de Phragmites australis, sempre quasi al nivell de l'aigua. Amb el temps passen a color groc més o menys viu, es van defonnant i adoptant una fonna lobulada irregular; fmalment, a mesura que es van assecant es tomen d'un color més pàHid i la part himenial freqüentment se separa de la resta de l'apoteci i es desprèn. Les nostres recol·leccions concorden bé amb les descripcions, tant macroscòpiques com microscòpiques, d' AEBI (1972), DENNIS (1981) i MEDARDI (1992); en aquest darrer treball, hi podem trobar el dibuix dels caràcters microscòpics. Anterionnent, ja havíem trobat aquest fong (1986), però el material recol·lectatja no presentava espores i no va ser possible la seva detenninació. Volem remarcar que, a la literatura consultada, només es fa menció d' haver trobat aquesta espècie a la primavera, mentre que nosaltres l'hem trobada també a la tardor, abundantment, sobre el substrat esmen�t. A la fotografia es pot observar les diferents etapes de creixement dels apotecis d'aquest fong, Es nova citació per Espanya.

Tarzetta catinus (Holmsk.: Fr.) Korfet 1.P. Rogers ss. Dennis = Pustularia catinus (Holmsk.: Fr.) Fuckel

MATERIAL ESTUDIAT. Sa Comuna, Bunyola. UTM: 007593, alt. 400-500 m, sobre molsa, en un bosc de Pinus ha/epensis, desembre 1996, JLS 265A, JCS27A.

OBSERVACIONS. És una espècie que, si bé és més aviat pròpia de la primavera i de boscos de caducifolis, nosaltres hem trobat a la tardor i en boscos de coníferes. Aquesta és la primera citació a les Balears.

TubeT borchii Vittad. = Tuber albidum Pico

MATERIAL ESTUDIAT. Menut, Escorca, UTM: OE911O, alt. 500-600 m, boscde Quercus i/ex, novembre 1996, /eg. Joan Romero, JLS 266A. Carretera Esporles-Banyalbufar, prop de Son Valentí, Banyalbufar, UTM: 006192, alt. 300-400 m, bosc de Quercusi/ex,26-1-1997, /eg. Pep Sastre, JLS 267A, JCS l lA

OBSERVACIONS. Espècie freqüent, especialment a la regió mediterrània, caracteritzada per les espores amb un reticle de malla petita, més aviatpentagonal, maduració a l'hivern, i carn, que amb el temps, pren un olor i un saborun poc desagradables. Aquestaés laprimeracitació a les Balears.

Tuber rufum (Pico) Fr. f. nitidum (Vittad.) Montecchi et Lazzari = Tuber nitidum Vittad.

MATERIAL ESTUDIAT. L'Arboçar, Pollença, UTM: EE0410, alt. 50-100 m, bosc de Quercus i/ex, 26-2-1998, rev. J.M. Vidal, JLS 255A. Jbid. 5-3-1998, JLS 257A, JCS25A.

OBSERVACIONS. Ascomes de dimensions petites, fins a 2 cm de diàmetre, molt freqüents a la localitat esmentada, però la major part dels exemplars trobats eren moltjoves. Les espores dels més madurs, presentaven la seva típica ornamentació fonnada per agulletes, que en fa facil distingir

�questa espècie de Tuber borchii Vittad., que pot fructificar als mateixos indrets i moment de l'any. Es primera citació a les Balears.

BASIDIOMYCOTINA

Agaricus bisporus (1. Lange) Imbach var. bisporus

MATERIAL ESTUDIAT. Ca'n Cuarassa, Pollença, UTM: EE0714, alt. 0-5 m, en un jardí, sobre un munt d'arena, 26-121997, JLS 987B.

OBSERVACIONS. Espècieben caracteritzada pels basidis bispòrics. Citada a Menorca (AGUASCA et al., 1982) i a Mallorca (SIQUIER & CONSTANTINO, 1982), però en aquest darrer cas, no es conserven mostres, degut a la destrucció de l'herbari. Aquest material confmna doncs la dada anterior.

Agaricus campestris L.: Fr. var. equestris (Moll.) Pila!

MATERIAL ESTUDIAT. Sa Roca, s'Albufera, Muro, UTM: EE0905, alt. 0-10 m, zona arenosa, prop de les cases, 5-1 11997, JLS 931B.

OBSERVACIONS. Aquesta varietat se separa de l'espècie tipus pel color groguenc que pren tot el carpòfor i ,per les seves espores més petites. Ha estat citada abans per les Balears (ESTEVERAVENTOS et. al., 1992), però es la primera citació a s'Albufera.

Agaricus gennadii (Chatin et Boud.) P.D. Orton

MATERIAL ESTUDIAT. Son Fraret, Selva, UTM: D09399, alt. 100-200 m, voreres d' un camp de conreu, 7-5-96, /eg. Joan Vicens i J.L. Siquier, rev. F. Esteve-Raventós, JLS 774B. Pla d'Amarador, s'Albufera, Muro, UTM: EE0802, alt. 0-10 m, zona arenosa de pasturatge; varisexemplars, acompanyats per lapresènciaabundantd' Agaricus bi/arquis (Quél.) Sacc. i Lepia/a brunneaincarna/a (Chodatet Martin), 12-1 1-1997, JLS 9498. Ibid. 25-1 1-1997, JLS 9678.

OBSERVACIONS. Espècie semblant a Agaricuspequinii (Boud.) Konrad et Maubl. citada a les Balears (LLISTOSELLA & ;\GUASCA, 1990), de la qual es distingeix per presentar la talla més petita i les espores mésgrosses. Es primeracitació a les Balears

Amanita gracilior Bas et Honrubia

MATERIAL ESTUDIAT. Cala Agulla, Capdepera, UTM: ED3897, alt. 0-5 m, zona dunar amb presència de Juniperus phoenicea i Pinus ha/epensis, 8-1 1-1996, JLS 845B.

OBSERVACIONS. Es tracta d'una espècie que s' assembla a Amanita baccata (Fr.) Gillet i a Amanita solitaria (Bull.: Fr.) Mérat, però la seva aparença és més fràgil i el seu peu és molt radicant. És primera citació a les Balears.

Aureoboletus gentilis (Quél.) Pouzar

MATERIAL ESTUDIAT. L'Arboçar, Pollença, UTM: EE0410, alt. 50-100 m, bosc de Quercus i/ex amb presència puntual de Pinusha/epensis, 20-1 1-1997, JLS 959B lbid. 1-12-1997, JLS 973B.

OBSERVACIONS. És una espècie petita i, fms i tot, es possiple trobar alguns exemplars molt petits, però que destaquen pel color groc molt viu dels seus porus. Es nova citació a les Balears.

Bjerkandera adusta (Willd.: Fr.) P. Karst.

MATERIAL ESTIJDIAT. Sa Roca, s'Albufera, Muro, UTM: EE0905, alt. 0-10 m, sobre troncscaiguts d' U/mus minar, 25I 1-1996, JLS 892B

OBSERVACIONS. Espècie caracteritzada pels seus porus grisos. És novacitació a s'Albufera

Chaetocalathus craterellus (Dur. et Lév.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. Menut, Escorca, UTM: OE91 10, alt. 500-600 m, sobre branquetes d' Erica arborea, desembre 1996, JLS 997B, JCS146B

OBSERVACIONS. Petita espècie amb peu rudimentari i amb el barret cobert de pèls. És nova citació a les Balears.

Clitocybepruniodora (Maire) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. Sa Comuna, Bunyola, UTM: 007594, alt. 500-600 m, terrícola en un bosc de Pinus ha/epensis, 21-1 1-1997, del. M. Bon, JLS9888.

OBSERVACIONS. És una espècie petita, amb barret de color gris brunenc, làmines gris blanquinoses, peu fosc vers la base i carn amb olor fiuitada, que recorda la de les prunes; les seves espores són llargament eHíptiques, 7-8 x 4-5 !lm, a les nostres mostres, i presenten basidis bi i tetraspòrics. Aquest fet es podria interpretar com una forma de la espècie tipus, ja que aquesta només presenta basidis bispòrics. Es nova citació a les Balears.

Conocybe semiglobata (Kühner ex Singer) Kühner et Watling

MATERIAL ESTUDIAT. Es Comú, s'Albufera, Muro, UTM: EEII04, alt. 0-10 m, terrícola en sòl arenós, en presència de Pinusha/epensis, 17-9-1996, JLS 989B.

OBSERVACIONS. Petita espècie amb peu llarg i prim i base semibulbosa. Les espores són �osses: 1215 (-16) x 6,5-10 (-11) !lm, a les nostres mostres. Presenta caulocistidis només capitats. Es primera citació a les Balears.

Coprinus disseminatus (Pers. et Fr.) S.F. Gray

MATERIAL ESTUDIAT. Sa Roca, s'Albufera, Muro, UTM: EE0905, alt. 0-10 m, sobre restes llenyoses caigudes, en descomposició, en un bosc en galeria, d' U/musminor, 25-1 1-1996, JLS 890B.

OBSERVACIONS. Espècie molt semblant a Psathyrellapygmaea (Bull.: Fr.) Sing., amb la qual es pot trobar mesclada. Citada abans a Eivissa (FINSCHOW, 1984), Menorca (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1990) i Mallorca (CONSTANTINO & SIQUIER, 1996), és nova citació a s'Albufera.

Coprinus velatus Quél. ss. Pilàt

MATERIAL ESTUDIAT. SaRoca, s'Albufera(Muro), UTM: EE0905, alt. 0-10 m, sobre untronc viu d' U/mus minor, 1-1 11996, del. M. Bon, JLS8928.

OBSERVACIONS. ÉS una espècie lignícola, que té el'barret cobert per una gruixuda capa gelatinosa. Aquest és de color crema clar al disc central i grisenc a la resta del barret, que és fmament estriat al seu marge, làmines blanques quan és jove, anell persistent i de color groguenc i carn una mica rosada. Pel que fa a la microscòpia, presenta unes espores negres amb porus ample, lenticulars, de 910 x 6-7 x 5-6 !lm, a les nostres mostres, i un vel amb hifes allargades, llises (no diverticulades) i amb fibules. Aquests caràcters concorden amb la descripció de l'espècie, que es diferencia de Coprinus jilamentifer Kühner et Romagn. ex Kühner, entre altres coses, per l'hàbitat copròfil d'aquestadarreraespècie (CITERIN, 1994).

Entoloma saundersii (Fr.) Sacc. var. hiemalis Lazzari et Blanco

MATERIAL ESTUDIAT. Es Comú, s'Albufera, Muro, UTM: EEl I03, alt. 0-10 m, terrícola, a la zona dunar, 25-1 1-1996, del. F. Esteve-Raventós, JLS 8968. Sa Roca, s'Albufera, Muro, UTM: EE0905, alt. 0-10 m, nombrós grup d'exemplars a un dic de terra molt nitrificat, prop del bosc en galeria d' U/mus minor, acompanyats per Volvariella speciosa var. g/oiocephala (OC.: Fr.) Singer, 25-1 1-1997, det. F. Esteve-Raventós, JLS 968B.

OBSERVACIONS. És tracta d'una varietat que es diferència de l'espècie tipus pel color grisenc que presentatant al barret com al peu. La cutícula del píleu es higròfana i fins i tot viscosa. Fructificatant a la tardor com a la primavera, i les espores son isodiamètriques, amb angles molt poc marcats.

Podem trobar més detalls sobre com es diferencien els dos tàxons a BELLÚ (1985). És primera citació a les Balears.

Gloeophyllum abietinum (Bull.: Fr.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. Ca'n Pep Torrandell, Pollença, UTM: EE0313, alt 50-100 m, sobre calcinal de Pinus halepensis, 9-1 1-1992, JLS 605bisB.

OBSERVACIONS. Nova a l'illa de Mallorca. Citada abans a Eivissa (FINSCHOW, 1978) i a Menorca (TELLERIA et al, 1997).

Hymenogastergriseus Vittad.

MATERIALESTUDIAT. SaComuna, Bunyola, UTM: 007593, alt. 400-500 m, hipogeu, en un bosc de Quercus i/ex, 3-398, del. 1.M. Vidal, JLS 9618, JCSI9B.

OBSERVACIONS. Petita espècie, recentment trobada a Catalunya (VIDAL, 1997). Presenta unes espores amb perispori poc marcat i mides, que a les nostres mostres, són de: 25-29 (-31) x (10) 1 1-13 (-14) !-lm. Pode� trobar una descripció molt completa i una discussió taxonòmica de l'espècie a VIDAL (1997). Es nova citació a les Balears.

Laccaria laccata (Scop et Fr.) Cooke var. pa/lidifolia (Peck) Peck = Laccaria affinis var. affinis Bon

MATERIAL ESTUDIAT. Son Massip, Escorca, UTM: OE8908, alt. 600-700 m, nombrós grup d'exemplars entre molses sobre una antiga silja, 27-10 -96, JLS 7878. Ibid 28-10 -97, lLS 9008. L'Arboçar, Pollença, UTM: EE0309, alt. 50-100 m, nombrós grup d'exemplars, entre molses, sobre una antiga silja, 20-1 1 -97, rev. F. Esteve-Raventós, lLS 963B. Ibid 1-12- 97, JLS 975B.

OBSERVACIONS. Petita espècie ambbarret estriat en l'adult, làmines amb reflexos de color entre carni i lilací, miceli basal rw violaci, peu no estriat de brunenc, espores subglobuloses, de menys de 10 !-lm i amb ornamentaCió formada per espines de fms a 2 !-lm. Es diferencia de l'espècie tipus, Laccaria laccata (Scop. et Fr.) Cooke var. laccata, per les espores menys eHipsoïdals, i de la seva f. macrocystidiata, per uns queilocistidis més petits (CACIALLI & DOVERl, 1992). Es nova citació a les Balears.

Lentine/lus coch/eatus (Hoffm.: Fr.) Karsten var. ¡no/ens Konrad et Maubl

MATERIAL ESTUDIAT. Pla de Son Torrella, Escorca, UTM: OE8004, alt. 850-950 m, sobre tronc de Quercus i/ex, 27-1096, lLS 8028.

OBSERVACIONS. Grup d'exemplars amb creixement cespitós, units per un peu comú, de color beix,o crema. La característica d'aquesta varietat és l'absència d' olor anisada típica de l'espècie tipus. Es nova citació a les Balears.

Lenzites warnieri Durrieu et Mont.

MATERIALESTUDIAT. Son Massip, Escorca, UTM: OE8908, alt. 600-700 m, sobre tronc de Quercus i/ex, 19-12-97, lLS 9958.

OBSERVACIONS. Espècie termòfila que presenta l'himeni amb làmines sovint bifurcades, de 6 a 8 làmines per cm; superficie superior del barret glabra i zonada; consistència llenyosa. Aquestes característiques la diferencien de Lenzites,betulina (L.: Fr.) Fr. Una completa descripció d'aquesta espècie es troba a BERNICCHIA (1990). Es citació nova a les Balears.

Lepiota

brunneoincarnata Chodat et Martin

MATERIAL ESTUDIAT. Pla d'Amarador, s'Albufera, Muro. UTM: EE0802, alt. 0-10 m, zona de pasturatge arenosa, acompanyada d' Agaricus gennadii (Chad. et Boud.) P.D. Orton i Agaricus bitorquis (Qué!.) Sacc., 12-1 1-1997, JLS 9458.

RevistaCatalana de Micologia, vol. 21: 33-43; 1998. 39

OBSERVACIONS. Espècie que es pot confondre amb Lepiota brunneolilacea Bon et Boiffard, ja que presenta el mateixos colors vinosos al barret, esquames del peu i a la carn, però se'n diferencia per la fonna de les seves espores, l'absència d' un veritable anell i la presència freqüent d'olor de mandarina, un caràcter que era molt perceptible a les nostres mostres. Citada abans a Menorca (AGUASCA & LLISTOSELLA, 1990) i a Mallorca (PEREZ-DE-GREGORIO & VIDAL, 1994). Es una citació nova al catàleg de s'Albufera.

Leucoagaricus leucothites (Vittad.) Wasser

MATERIAL ESTUDIAT. Can Eixut, s'Albufera, Muro, UTM: EE1002, alt. 0-10 m, zona de pasturatge, 5-1 1-97, Leg. F. Lillo i Rachel King, JLS 932B.

OBSERVACIONS. Espècie amb barret de color blanc, que pot arribar a crema amb l'edat. Citat a Balears com Le!Jcoagaricus cretaceus (Bull.: Fr.) M.M. MOSER (PEREZ-DE-GREGORIO & VIDAL, 1994). Es nova citació a s'Albufera

Leucocoprinus birnbaumii (Corda) Singer

= Leucocoprinusflos-sulphuris Schnizlein

MATERIAL ESTUDIAT. Pont d'IncaNou, Marratxí, UTM: 007383, alt. 25-35 m., dins un cossiol amb Lantana camara, en eljardí d' una casa, 22-9 -1997 leg. 1. Fajardo, JLS 998B, lCS 1248.

OBSERVACIO�S. Espècie molt vistosa pel seu color groc i freqüent en cossiols (testos) amb plantes ornamentals. Es nova citació a les Balears.

Leucocoprinus cepistipes (Sowerby: Fr.) Pat.

MATERIAL ESTUDIAT. Casa particular, Palma, UTM: 0D698I, alt. O-50 m., dins un cossiol, 15-1 1-1997, rev. M. Bon, JLS9528.

OBSERVACIONS. Aquesta espècie presenta com a caràcters principals, un umbó pronunciat, cutícula de beix mat a beix crema, marge estriat fms a la meitat del barret i, sobretot, peu filifonne gairebé bulbós a la base i carn sense olor de�tacat (que la diferencia d'alguna varietat seva), així com el seu hàbitat freqüent en testos de plantes. Es nova citació a les Balears.

Limacella illinita

(Fr.: Fr.) Murrill

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Elm, Andraitx, UTM: 0D4481, alt. 10-20 m.,jardí particular amb Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 14-9-1996. Leg. 1.L. Siquier i P. Viver, rev. F. Esteve-Raventós, lLS 776B.

OBSERVACIONS. Espècie molt,viscosa, especialment al peu, on fonna una mena de fals anell viscós, que desapareix amb el temps. Es nova citació a les Balears.

Marasmiellus caesioater (Speg.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. Bassad'es Molí, s'Albufera, Muro, UTM: EE0703, alt. O-10 m., sobre Phragmites australis, 3-1 197, lLS 921B

OBSERVACIONS. Hem observat la presència d'aquest fong en tota la zona esmentada, i amb un gran nombre d'exemplars, confmnant les dades de la seva anterior publicació (BON & SIQUIER, 1995).

Marasmius corbariensis (Roum.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. Sa Roca, s'Albufera, Muro, UTM: EE0905, alt. 0-10 m., sobre fulles caigudes d' OIea europaea var. sylvestris, 25-1 1-96, JLS 899B.

OBSERVACIONS. Espècie freqüent en àrees mediterrànies, a EUr0pa i al nord d'Àfrica, sobre fulles i restes de diversos arbres. Citat abans a les Balears, sota el nom de Marasmius oleae Qué!. per ROLLAND (1904). És primera citació al Parc de s'Albufera.

Marasmiellus anomalus Lasch var. microsporus (R. Maire) Antonin

MATERIAL ESTUDIAT. Pla d'Amarador, s'Albufera, Muro, UTM: EE0802, alt 0-10 m., sobre restes de Plantago coronopus, 12-1 1-1997, JLS 948B.

OBSERVACIONS. Varietat que es diferencia de l'espècie tipus per presentar unes espores més petites i per l'especificitat del hàbitat (ANTONIN & NOORDELOOS, 1993). Es primera citació a les Balears, però l'espècietipusja havia estat citada a Cabrera(SIQUIER & ULLO, 1996).

Marasmiellus ramealis (Bull.: Fr.) Singer var. ramealis

MATERIAL ESTUDIAT. Es Puats (Escorca), UTM: OE9108, alt. 500-600 m., sobre tiges de Rubus ulmifolius, a les voreres d'un bosc de Pinus halepensis, 18-10-1991, JLS 499B.

OBSERVACIONS. El material estudiat correspon a les qescripcions, tant macroscòpiques com microscòpiques d' ANTONIN & NOORDELOOS (1993) Es citació nova a les Balears.

Perenniporia

ochroleuca (Berk.) Ryvarden

MATERlAL ESTIJDIAT. Can Ferrer, Pollença, UTM: EE04I I, alt. 50-100 m., sobre branquescaigudes de Quercus ilex, 131 1-1997, JLS 996B, JCS 63B

OBSERVACIONS. És una espècie típica dels boscs mediterranis, que també hem observat en altres localitats, i que podem considerar freqüent als alzinars de l'illa de Mallorca. A Balears, haestat citada 'a Menorca i a Eivissa (TELLERIA et al., 1997), peròés nova citació a Mallorca.

Phylloporia ribis (Schumach.: Fr.) Ryvarden = Phellinus ribis (Schumach.: Fr.) Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. Es Comú, s'Albufera, Mallorca, UTM: EEII04, alt., 0-10 m., sobre plantes vives d' Erica multiflora, 9-1 1-1992, JLS 608B.

OBSERVACIONS. Espècie que no és tan freqüent a Mallorca com a les altres illes, onja ha estat citada abans, Cabrera (SIQUIER & LILLO, 1994), Eivissa (SIQUIER & CONSTANTINO, 1995), Fonnentera (SIQUIER, 1994). És novacitació a Mallorca.

Pleurotus dryinus (Pers.: Fr.) Kummer

MATERIAL ESTUDIAT. Sa Roca, s'Albufera, Muro, UTM: EE0905, alt. 0-10 m., sobre troncs vius d' U/mus minar, 31-71996, det. F. Esteve-Raventós, JLS 990B.

OBSERVACIONS. Vàrem recoHectar un gran nombre d'exemplars, que si bé presentaven característiques de l'espècie, com són la presència d' aleuriòspores, espores particularment cilíndriques i esveltes, de més de 12 �m de llargària i Q>3, no mostraven clarament les característiques restes de vel sobre el peu, a la seva inserció amb les làmines, ni el color de la superficie pileica, que era diferent del que correspon al tipus, crema al centre i més ocre-beix, esfumat de grisenc en apropar-se al marge. A més, s'ha trobat creixent sobre oms, un substrat no freqüent per aquesta espècie. Aquestes diferències podrien constituir, potser, una [onna de l'espècie tipus. Es nova citació a les Balears.

Pluteus ephebeus (Fr.: Fr.) Gillet

= P. villosus (Bull.) Quél., P. lepiotoides A. Persoon

MATERIAL ESTUDIAT. Sa Roca, s'Albufera, Muro, UTM: EE0905, alt 0-10 m., terrícola, en un bosc en galeria d' Ulmus minar, possiblementsobre restes de fustasoterrats, 3-1 1-1997, det. F. Esteve-Raventós, .lLS 912B.

OBSERVACIONS. Espècie caracteritzadaperpresentar un barret decolorbru abru grisenc, que, des de la meitat del radi fins al marge, té petites esquames del mateix. color, en fonna de blens, norpbrosos cistidis de lagenifonnes a ventruts, i pileïpeNis amb pigment intracel'lular i incrustant. Es nova citació a les Balears.

Tricholoma sejunctum (Sowerby: Fr.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. L'Arboçar, Pollença, UTM: EE04JO, alt. 50-100 m., terrícola, en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 20- 1 1-1997, rev. 1. Navarro, JLS 962B.

OBSERVACIONS. Espècie ben caracteritzada pel color del barret i freqüent als alzinars. A les Balears és una espècie més aviat rara. Nova citació a les Balears.

Tricholomapsammopus (Kalchbr.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera de Sa Calobra, Escorca, UTM: DE8210, alt. 100-200 m., terrícola, sota Ampelodesma mauritanica en un bosquet de Pinus halepensis, 4-1-1997, rev. 1. Navarro, JLS 994B, MA-Fungi 38.675.

OBSERVACIONS. És una espècie rara a les nostres illes, que microscòpicament queda ben caracteritzada per les seves hifes epicuticulars capitades i unes espores petites, que a les nostres mostres són de 5-6 x 4,5 f..lm.

Tubaria conspersa (Pers.: Fr.) Fay.

MATERIAL ESTUDIAT. Sa Roca, s'Albufera, Muro, UTM: EE0905, alt., 0-10 m., gregari sobre una densacapa de restes vegetals, en un bosc en galeriad' Ulmus minor, 25-1 1-1996, JLS 887B.

OBSERVACIONS. Els exemplars trobats presentaven un vel blanc, que els recobreix molt temps, el barret de color camussa més o menys cIar, espores d' el·lipsoïdals a amigdaliformes, caràcters que els diferencien de Tubariafurforacea (Pers.: Fr.) Gill., i també nombrosos queilocistidis molt variables, de cilíndrics a ondulats o, fms i tot, lageniformes. Podem trobar una molt bona jJ·lustració d'aquesta espècie a BRElTENBACH & KRÀNZLIN (1995). Citada abans a les Balears (MALENÇON & BERTAULT, 1972) com Naucoria conspersa (Pers.: Fr.) Kummer, és nova citació a s'Albufera.

Wakefieldia

macrospora (Hawker) Hawker

MATERIAL ESTUDIAT. Son Massip, Escorca, UTM: DE8908 alt. 600-700 m., semihipogeu en un bosc de Quercus i/ex, desembre 1996, rev. J.M. Vidal, JLS 898B, JCS 15B.

OBSERVACIONS. ÉS una espècie que recorda un Hymenogaster, però els caràcters microscòpics són molt diferents, ja que presenta unes espores de globoses a subgloboses, (a les nostres mostres més aviat subgloboses), amb perispori cobert per grosses berrugues amb aparença de plaques. Es nova citació a les Balears.

AGRAÏMENTS

El nostre agraïment a totes les persones que ens han aportat mostres i als amics que ens han determinat o revisat algunes espècies ajudant-nos, també, en alguns comentaris taxonòmics: M. Bon (St. Valéry-sur-Somme), R. GaléÍJ1 (Alcala de Henares), E. Descals (Palma de Mallorca), J. Navarro (Madrid), J.M. Vidal (St. Sadurní de l'Heura) i, especialment, F. Esteve-Raventós (Alcala de Henares), model de paciència i amistat envers nosaltres.

BIBLIOGRAFIA

AEBI, B. (1972).- Untersuchungen über Discomyceten aus der Gruppe Tàpesia-Trichobelonium. Nova Hedwigia, 23, (I): 49112.

AGUASCA M., E. GRACLA & J. LLlSTOSELLA (1982).- Aportación al catalogo micológico de Menorca. Collectanea Botanica, I3 (2): 385-389

ANTONIN, v. & M.E. NOORDELOOS (1993).- A Monograph ofMarasmius, Collybia and related genera in Europe. Part. I: Marasmius, Setulipes and Marasmiellus Libri Botanici n° 8. IHW-VerJag. Eching. 229 pp.

BELLÚ, F. (1985).- Validazione di "Rhodophyllus hiemalis Lazzari et Blanco 1980 ". Boll. Gruppo Micol. G. Bresadola, XXVIII (5-6): 263-268.

BERNICCHIA, A. (1990).- Polyporaceae s.l. Ed. Istituto di Patologia Vegetale. Bologna. 594 pp.

BON, M. & 1.L. SIQUIER (1995).- Un Marasmiellus argentin découvert aux Ile Baleares. Documents Mycologiques, XXV (97): 13-14

BREITENBACH, 1. & F. KRÀNZLlN (1984).- Champignonsde Suisse Tome I, Edit. Mykologia. Lucema. 320 pp.

BREITENBACH, 1. & F. KRÀNZLIN (1995).- ChampignonsdeSuisse Tomes IV, Edil. Mykologia. Lucema. 371 pp.

CACI-IIALI, G. & F. OOVERI (1992).- Considerazioni sui genere Laccaria Berk. et Br. Sezione Laccaria ss. Bon. Rivista di Micologia, XXXV (3): 219-228.

CITERlN, M. (\994).-Clé analytique du genre Coprinus Pers. (suite) Documents Mycologiques, XXIV (97): 1-13

CONSTANTINO, C. & 1.L. SIQUIER (1996).- Els Boletsde lesBalears. Ed. Micobalear. Palma de Mallorca. 479 pp.

DENNIS, R.W.G. (1949).- A revision ofthe British Hyaloscyphaceae MycologicalPapers, 32: 1-97.

DENNIS, R.W.G. (1981).- BritishAscomycetes. Ed. 1. Cramer. Vaduz. 585 pp.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., 1.L. SIQUIER & c. CONSTANTINO (1992).- Nuevas notas taxonómicas sobre macromicetos de Mallorca(lslas Baleares). Bol. Soc. Micolde Madrid, 17: 63-76.

F1NSCHOW, G. (1978).- Die Polyporaceae (s.l.) der Pityusen. Ver6ff. Übersee Museum Bremen, ser. A, 5: 39-42.

FINSCHOW, G. (1984).- Contributionstothe higher fungal flora ofEivissa. In: Kuhbier, H. etal. (eds.). Biogeography ofthe Pityusic Islands: 137-154. The Haage.

LARSEN, K. (1970).- Coprofile Svampe fra Mallorca. In: TheoprastosStudierejserapport, 1969: 86-100. Kopenhagen.

LLlSTOSELLA, 1. & M. AGUASCA. (1990).- Macromicets de l'illa de Menorca. 11. Butl/. Soc. Catalana Micol., 13: 17-32.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT. (1972).- Champignons de la Péninsule lberique. IV Les lles Baléares. Acta Phytotax. Barcinon., 11 : 1-64.

MEDARDI, G. (1992).- A1cuni fungi del genere Tapesia Fuck 1870. RivistadiMicologia, XXXV (2): 147-154.

PÉREZ-DE-GREGORlO, MA & 1.M. VIDAL. (1994).- Aportació al coneixement dels macromicets de l'illa de Mallorca. I. Butl/. Soc. Catalana Mico!., 16-17: 145-162.

ROLLAND, L. (1904).- Champignons des lles Baléares récoltés principalement dans la région de Sóller. Bull. Soc. Myco/. France, XX: 191-2\0

SIQUIER, 1.L (1994).- Contribución al conocimiento micológico de la isla de Formentera (lslas Baleares, España). I. Bol. Soc. Micol. Madrid, 19: 207-213.

SIQUIER, 1.L. & c. CONSTANTINO (1982).- Aportación de nuevas especies a la flora micológica de la isla de Mallorca. Butll. Soc. Hist. Nat. Balears, XXV: 157-167.

SIQUIER, 1.L. & c. CONSTANTINO (1995).- Contribución al conocimiento micológico de los hongos de las Islas Baleares. VI. Ibiza. Bo/. Soc. Mico/. Madrid, 20: 199-224.

SIQUIER, 1.L. & F. L1LLO (1994).- Contribución al conocimiento micológico del Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera (lslas Baleares, España) Bol. Soc. Micol.de Madrid, 19: 193-205.

SIQUIER, J.L & F. L1LLO (1996).- Contribución al conocimiento micológico del Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera. Il. ([slas Baleares, España).Bol. Soc. Mico!. Madrid, 21 : 99-1 12

SIQUIER, J.L., X. L1LLO, C. CONSTANTINO & M.A. PÉREZ-DE-GREGORlO (1995).- Estudi de la micoflora de s'Albufera de Mallorca. Ed. Moll. MonografiesdelaSocietatd'Història NaturaldelesBalears, 4: 59-70.

TELLERÍA M.T., I. MELO & M. DUEÑAS. (1997).-An annotated list of the Aphyllophorales of the Balearic Islands. Mycotaxon, LXV: 353-377.

VIDAL J.M. (1997).- A1gunos hongos hipogeos nuevos o poco citados de Cataluña (Zygomycotina, Ascomycotina y Basidiomycotina). Revista Catalana Micol, 20: 25-62.

controversum (Cooke) Rehrn. Detalldelscaràctersmicroscòpics: ascs, paràfisisi pèls.

Lachnum

Tapesia retincola (Rabehn.) P. Karsten. Detalldelsapotecis, endiferentesetapesdecreixement.

SEGONAAPORTACIÓAL CONEIXEMENTDELS MACROMICETSDELAZONADE GARRAF.

1.- Rector Ubach, 53, àtic2". E-08021 Barcelona. 2.- CapitàArenas, 48,2° I" E-08034 Barcelona. 3.- MejiaLequerica, 22-24,ler B. E-08028 Barcelona 4.- Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. de Barcelona. Diagonal 645 E-08028 Barcelona.

ABSTRACT. Second contribution to the fungal flora ofthe Garrafarea The present contribution covers the natural park ofGarraf (SW ofBarcelona, Catalonia) and neighbouring areas and incIudes recordsof249 species(12 Myxomycetes, I Zygomycetes, 53 Ascomycetes, 5 Mitosporic fungi and 178 Basidiomycetes). Some species are noteworthy because oftheir rarity: the Ascomycetes Desmazierella acicola Lib., Mollisiajunciseda P. Karst., Pachyella violaceonigra (Rehm) Pfister and Peziza boftonii Qué!., and the Basidiomycetes Agaricus gennadii (Chatin et Boud.) PD. Orton, Clitocybe mortuosa (Fr.) Sacc., Entoloma undulatosporum Arnolds et Noorde!., Gymnopilus picreus (Pers.: Fr.) P. Karst., Inonotus rheades (Pers.) Bondartsev et Singer, Lepiota xanthophylla P.D. Orton, Leucoagaricus bresadolae (Schulzer) Bon, Marasmius minutus Peck, Panaeolus dunensis Bon et Courtec. and Thelephora afra Weinrn.

Key words: Myxomycetes, Zygomycetes, Ascomycetes, Mítosporic fungí, Basídíomycetes, chorology, Catalonia, Spain.

RESUM. Segona aportació al coneixement dels macromicets de la zona de Garraf. En aquesta segona contribució a l'estudi de la zona del Garraf(Parc Natural) i àrees properes, citem 249 espècies (12 mixomicets, 1 zigomicet, 53 ascomicets, 5 fongs mitospòrics i 178 basidiomicets), d'entre les quals destaquem, per la seva raresa Desmazierella acicola Lib., Mollisia junciseda P. Karst., Pachyella violaceonigra (Rehm) Pfisteri Peziza boltonii Qué!., entre elsascomicets, i Agaricus gennadii (Chatin et Boud.) PD. Orton, Clitocybe mortuosa (Fr.) Sacc., Entoloma undulatosporum Arnolds et Noorde!., Gymnopilus picreus (Pers.: Fr.) P. Karst., lnonotus rheades (Pers.) Bondartsev et Singer, Lepiota xanthophylla P.D. Orton, Leucoagaricus bresadolae (Schulzer) Bon, Marasmius minutus Peck, Panaeolus dunensis Bon etCourtec. i Thelephora atra Weinrn.,entreels basidiomicets.

INTRODUCCIÓ

En aquesta segona aportació a l'estudi dels fongs de la serres del Garraf i de l'Ordal i de les zones costaneres del Baix Llobregat, publiquem el recull de les dades del període 1993-1997. També hem recuperat referències més antigues, ir:tcloses en el treball inèdit de P. Hoyo i lM. Seguí. Respecte a la primera aportació (MAYORAL & ANGEL, 1995) hem de dir que l'equip de recerca s'ha ampliat amb la incorporació de Pilar Hoyo i de Jordi Vila.

Entre les citacions d'aquesta nova aportació i hem inclòs nous tàxons no trobats encara a la zona i també noves localitats d'espècies ja publicades en la primera aportació, per tal de millorar els coneixements sobre la distribució i freqüència d'aquestes. El material estudiat, deshidratat, es troba dipositat en els herbaris personals dels autors.

LOCALITATS ESTUDIADES

1.- Can Revella, Sant Pau d'Orda1 (Alt Penedès). Alt. 400 m; UTM 4014583. Subsòl calcari. Pinus halepensis, Quercus coccifera, Juniperus oxycedrus, eistus salviifolius.

2.- Mas Nou de les Corts, Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). Alt. 300 m; UTM 4024578. Subsòl calcari. P. halepensis, Q. coccifera, Chamaerops humilis, Ampelodesmos mauritanica, Pistacia lentiscus, Rubus u/mifolius.

3.- Pla de la Creu, Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). Alt. 240 m; UTM 4044578 Subsòl calcari. P. ha/epensis, A. mauritanica, P. lentiscus, Juniperusphoenicea, Ch. humilis, Bu.xus sempervirens, Arundo donax.

4.- El Pou de Glaç, Begues (Baix Llobregat). Alt. 320 m; UTM 4074576 Subsòl calcari. P. ha/epensis, J. oxycedrus, A. mauritanica.

5.- El Remolar, Viladecans (Baix Llobregat). Alt. 10 m; UTM 4204570,4214570. Dunes fixades. Popu/us alba, P. deltoides, Pinus pinea, P. halepensis, C. salvii/olius, P/antago crassi/olia, Juncus acutus, A. mauritanica.

6.- Les Maioles, Gavà (Baix Llobregat). Alt. 20 m; UTM 4I74569,4I84569,4194569. Dunes fixades. P. ha/epensis, P. pinea, C. sa/vii/olius, P. alba, R. u/mi/olius.

7.- La Pineda, El Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Alt. 0-5 m; UTM 4224570,4234570. Primeres dunes litorals. Sporobo/us pungens, Ammophi/a arenaria.

8.- Jafre de Garraf, Olivella (Garraf). Alt. 200 m; UTM 4024570. Sòl carbonatat, molt pedregós. P. ha/epensis, A. mauritanica, Ch. humilis.

9.- Fons del Fangar, Gavà(Baix Llobregat). Alt. 100 m; UTM 4124572. Sòl argilós. P. halepensis, Quercus i/ex, Q. humilis, Corylus avellana, Ulmus minor, Cistus a/bidus, A. mauritanica.

10.- Gavà marítima, Gavà (Baix Llobregat). Alt. 0-5 m; UTM 4I84569. Dunes fixades. P. ha/epensis, e sa/vii/olius.

11.- La Pleta, Sitges(Garraf). Alt. 350 m; UTM 4094570. Estractad'unadolina. Sòl argilós. A. mauritanica, cap arbust ni arbre; gramíniesherbàcies. AI voltant, roquesabundants i Q. coccifera, Ch. humilis.

12.- El Campgràs, Begues (Baix Llobregat). Alt. 530 m; UTM 4094571. Dolina. Sòl argilós. Característiques similarsa lalocalitat Il Nomésal margede ladolinahi ha O/ea europaea.

13.- Calamot, Gavà(Baix Llobregat). Alt. 40-80 m; UTM 4094571. Sòl argilós, sobre roca marede gres roig del Bundsandstein. Amb P. ha/epensis, Q. coccifera, A. mauritanica, Ceratonia si/iqua.

14.- Fons del Tro, Sitges (Garraf). Alt. 170m; UTM 4054568. P. ha/epensis, Q. coccifera, eh. humilis.

15.- Puig de la Creu, Begues (Baix Llobregat). Alt. 400 m; UTM 4094575. Terres de conreu abandonades. P. ha/epensis, Cistus sp.

16.- La Goma, Gavà (Baix Llobregat). Alt. 0-5 m; UTM 4164568. Dunes fixades. P. pinea, P. ha/epensis, S. pungens, A. arenaria. Aquestazonahaestaturbanitzada i, actualment, presentapoc interès micològic.

17.- Corral de l'Esquerrà, Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). Alt. 340 m; UTM 4024576. Subsòl calcari, sòl argilós. P. ha/epensis, Q. coccifera, A. mauritanica, Cistus sp.

18.- Sant Ramon, Viladecans (Baix Llobregat). Alt. 240 m; UTM 4174576. Esquistos metamòrfics. P. halepensis, Q. i/ex, C. salvii/olius.

19.- Puig d'Endí, Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). Alt. 360 m; UTM 4134576. Q. ilex, P. ha/epensis, Cistus monspeliensis, C. a/bidus.

20.- Can Bruguera, Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat). Alt. 325 m; UTM 4124576. Sòl sobre gresos i conglomerats rogencs(Bundsandstein). P. ha/epensis, Q. i/ex, Cistus sp.

21.- Platges de Viladecans, Viladecans (Baix Llobregat). Alt. 0-5 m; UTM 4204569,4214569. Dunes litorals. S. pungens, A. arenaria. Reredunaamb P. pinea.

22.- La Pava, Gavà (Baix Llobregat). Alt. 25 m; UTM 4I64570. Dunes fixades. També un sector amb sòl argilós. P. alba, P. ha/epensis. Plantacionsde Populus nigra.

23.- Turó del Tabor, Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). Alt. 360 m; UTM 4144577. Esquistos metamòrfics. Q. ilex, P. halepensis, C. monspeliensis, C. albidus.

24.- Torrent de Sínia, Can Grau, Olivella (Garraf). Alt. 300 m; UTM 4034573. P. ha/epensis, A. mauritanica, Ch. humilis.

25.- Platadel Prat. Estany de laRicarda(Baix Llobregat). Alt. 0-5 m; UTM 4254571. Pinus sp., C. sa/vii/olius.

26.- Urb. "Pine Beach", Castelldefels (Baix Llobregat) Alt. 5 m; UTM 4174569. Dunes fixades. P. pinea, P. ha/epensis, C. sa/vii/olius.

27.- Can GuitartVell, Cervelló(BaixLlobregat). Alt. 95 m; UTM 4134583. P. ha/epensis, Q. i/ex.

28.- L'Arboçar, Avinyonet (Alt Penedès). Alt. 260 m; UTM 3974576. P. halepensis, Q. cocci/era, J. oxycedrus, e sa/vii/olius, C. siliqua. Vinyes (Vitis vinifera) als camps.

29.- Can Súria, Olivella (Garraf). Alt. 250 m; UTM 3974575. P. ha/epensis, Q. coccifera, J. oxycedrus, C. sa/vii/olius, P. /entiscus, Rosmarinus ojJicinalis, C. siliqua, V. vinifera, Smi/ax aspera.

30.- Torrelles de Llobregat(Baix Llobregat). Alt. 325 m; UTM 4I74579. Q. i/ex, P. ha/epensis i P. pinea.

31.-Els Casots, Sant Pau d'Ordal (Alt Penedès). Alt. 330 m; UTM 4004585. Camps de conreu abandonats, amb Q. coccifera.

32.-Can Aguilera, Castellví de Rosanes (Baix Llobregat). Alt. 250 m; UTM 4084589. P. halepensis, Q. coccifera, J. oxycedrus, P. lentiscus, C. salvii/olius, R. ojjicinalis, C. siliqua.

33.- Port de La Creu de l'Aragall, Castellví de Rosanes (Baix Llobregat). Alt. 535 m; UTM 4094588. P. halepensis, Q. coccifera, J. oxycedrus, P. lentiscus, C. salvii/olius, R. ojjicinalis, C. siliqua.

Respecte a la primera aportació, hem afegit les localitats 21 a 33. També hem corregit alguns topònims per adaptar-los a la cartografia més recent (localitats l, 7 i 15). Per últim, hem millorat la indicació de les quadrícules UTM detotes les localitats, poc detallades en la primera aportació.

CATÀLEG D'ESPÈCIES

Classe MIXOMICETS

Ceratiomyxafruticulosa (Müll.) T. Macbr. var.poroides Lister

Loc. 27: 17-5-1993 Sobre fustaen descomposició de Pinuspinea.

Craterium concinnum Rex

Loc. 10: 8-10-1995. Sobre branquillons secs.

Craterium leucocephalum (Pers.) Ditmar

Loc. 29: 6-1 1-1995. Sobre sannents en descomposició. Del. E. Gràcia.

Diachea leucopodia (Bull.) Rostaf.

Loc. 29: 6-1 1-1995. Sobre sannents en descomposició. Del. E. Gràcia.

Enteridium lycoperdon (Bull.) Farr

Loc. 1: 23-5-1994. Loc. 6: 8-12-1994. Sobre calcinal de Pinussp

Fuligo septica (L.) Wiggers var.flava Pers.

Loc. 22: 21-5-1995. Sobre restesvegetalsno identificades.

Leocarpusfragilis (Dicks.) Rostaf.

Loc. 6: 24-1-1997. Loc. 13: 4-12-1994. Loc. 25: 24-1-1997. Sobre acícules de pi i fulles dherbes diverses.

Mucilago crustacea Wiggers

Loc. 29: 13-1-1990. Sobre gramínies, a lavorad'un camí.

Physarum bivalve Pers.

Loc. 29: 6-1 1-1995. Sobre sannents en descomposició. Del. E. Gràcia.

Physarum confertum T. Macbr.

Loc. 21: 1 1-12-1993 Sobre restes vegetals no identificades.

Physarum nutans Pers.

Loc. 3: 7-1 1-1993. Sobre restes de Pislacia lentiscus.

Physarumpsittacinum Ditmar

Loc. 29: 6-1 1-1995. Sobre sannents en descomposició. Del. E. Gràcia.

Classe ZIGOMICETS

Pilobolus oedipus Mont.

Loc. 6: 14-5-1994,23-5-1994. Sobre fems de cavall.

Classe ASCOMICETS

Anthostomella contaminans (Durieu et Mont.) Sacc.

Loc. 3: 4-12-1994. Sobre fulles mortes de Chamaerops humilis.

Anthracobia melaloma (Alb. et Schwein.: Fr.) Boud.

Loc. 21: 23-10-1994. En unacarbonera.

Bisporella citrina (Batsch: Fr.) Korfet Carp.

Loc. 28: 23-1 1-1996. Sobre sannents en descomposició.

Coccomyces delta (Kuntze) Sacc.

Loc. 29: 16-4-1990,24-1 1-1996. Sobrefullesmortesde Quercus coccifera.

Micologia, vol 21: 45-61; 1998.

Desmazierella acicola Lib.

Loc. 28: 7-2-1998. Sobre acículesde Pinus ha/epensis.

Eutryblidiella hysterina (Dufour) Hohn.

Lac. 3: 4-12-1994. Sobre branquillons morts de Bu.xussempervirens.

Fimaria canina Calonge

Loc. 29: 10-12-1995. Sobre excrements de gos.

Geoglossum cookeianum Nannf.

Loc. 2: 7-1 1-1993. A terra, enmigde la molsa.

Geopora arenicola (Lév.) Massee

Loc. 21: 8-1-1994. Lac. 28: 23-1 1-1996. Llocs sorrencs i humits, sotaPinus ha/epensis.

Geoporafoliacea (Schaeff.) AJunad

Loc. 6: 16-12-1995,14-1-1996,17-3-1996. En dunes fixades, enmig de l'herba i d'acícules de Pinus ha/epensis.

Geopyxis carbonaria (Alb. et Schwein.: Fr.) Sacc.

Loc. 8: 9-12-1994. Lac. 13: 4-12-1994. Lac. 2I: 6-3-1994. Sobre terra nua.

Gloniopsispraelonga (Schwein.) Zogg

Loc. 29: 28-4-1990. Sobre fusta mortade Quercus coccifèra. Greletia ovalispora (Grélet) Donadini

Loc. 19: 12-12-1993. SotaPinus sp., entre la molsa ien una carbonera.

Gyromitraperlata (Fr.: Fr.) Harmaja

Loc. 3: 3-3-1991. Sobre pinyade Pinus ha/epensis. Helminthosphaeria clavariarum (Tul.) Fuckel

Loc. 19: 12-12-1993 Sobre C/avulina sp.

Helvella crispa Fr. var. crispa

Loc. 19: 12-12-1993. En un bosc de Pinus ha/epensis i Quercus i/ex. Helvella crispa Fr. var. pithyophila (Boud.) Donadini

Loc. 2: 7-1 1-1993. En un bosc de Pinusha/epensis amb Pistacia /entiscus.

Helvella lacunosa Afzel.: Fr.

Loc. 19: 12-12-1993 En un bosc de Pinusha/epensis i Quercus i/ex. Loc.21: 22-1-1994,19-2-1994. Dunes fixades. Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf.

Loc. 5: 6-3-1994,27-1-1995. Loc. 2I: 6-3-1994. Dunes fixades, sota Pinus sp. Loc. 19: 12-12-1993. Loc. 28: 23-1 1-1996. SotaPinus ha/epensis.

Hydnocystis arenaria Tul. et C. Tul.

Loc. 6: 21-2-1997. Hipogeu, en dunes fixades amb Pinuspinea. Loc.29: 10-12-1995. Hipogeu, sota Cistus sp.

Hypomyces aurantius (Pers.: Fr.) Tul.

Loc. 20: 8-12-1994. Sobre cladodi marcescent d'Opuntiaficus-indica.

Hysterium angustatum Alb. et Schwein.

Loc. 29: 28-4-1990. Sobre branquillons mortsde Quercus coccifera.

Labyrinthomyces donkii Malençon

Loc. 5: 21-2-1997. Hipogeu, sotaEuca/yptus sp., en terreny sorrenc.

Lachnum virgineum (Batsch: Fr.) P. Karst.

Loc. 30: 14-9-1993 Sobrebranquilló en descomposicióno identificat.

Lophiostoma viridarium Cooke

Loc. 29: 28-4-1990. Sobre branquillons morts de Quercus coccifera.

Lophodermium arundinaceum (Schrad.) Chevall.

Loc. 2,3 i 13: 4-12-1994. Lac. 19: 8-12-1994. Sobre fulles mortes d'Ampe/odesmos mauritanica. Lophodermiumjuniperinum (Fr.) de Not.

Loc. 3: 4-12-1994. Loc. 32: 1 1-5-1997. Sobre fulles mortes deJuniperus oxycedrus.

Lophodermiumpinastri (Schrad.) Chevall.

Loc. 2: 4-12-1994. Loc. 29: 28-4-1990,24-8-1990. Sobre acícules de Pinus halepensis.

Mollisiajunciseda P. Karst.

Loc. 5: 4-12-1994. Sobre tiges mortes deJuncus acu/us.

Morchella conica Pers.

Loc. 7: 30-3-1996. Sobre lasorra, en dunes fixades.

Morchella esculenta Pers. ex St. Amans var. rotunda Pers.

Loc. 3: 3-4-1993. Unabonacollita, en un bosctalat.

Mycocalicium minutellum (Ach.) Nadv.

Loc. 9: 8-10-1995. Sobre pinyade Pinushalepensis.

Octospora axillaris (Nees: Pers.) M.M. Maser

Loc. 6: 14-5-1994. Entre molses i restes vegetals.

Octospora neglecta Dennis et Itzeratl

Loc. 6: 17-3-1996. A terra, en un lloc amb molta matèria orgànica. De/. M. Tabarés.

Otidea cochleata (L. ex St. Amans) Fuckel

Loc. 9: 8-10-1995. En unacarbonera.

Pachyella violaceonigra (Rehm) Pfister (= P. barlaeana (Bres.) Baud.)

Loc. 5: 27-1-1996. Sobre lasorra, en dunes fixades.

Patellaria atrata Fr.

Loc. 5: 4-12-1994. Sobretroncmort de Papulus sp.

Peziza ammophila Durieu et Mant.

Loc. 16: 22-1-1994. Loc. 21: 6-2-1994,14-1-1996,7-2-1998. Entre la sorra, en les primeres dunes litorals, amb Sporobolus pungens i Ammophilaarenaria.

Peziza atrospora Fuckel

Loc. 5: 6-12-1991. Dunes fixades, entre lasorra.

Peziza bolton;; Quél.

Loc. 5: 28-1 1-1993 Dunes fixades amb Pinuspinea.

Peziza celtica (Baud.) M.M. Maser

Loc. 2�: 6-1 1-1993 Dunes fixades.

Pezizapeters;; Berk. et Curtis

Loc. 6: 20-2-1993 En unacarbonera.

Pezizaphyllogena Caake

Loc. 9: 3-4-1993. En un bosc de Pinus halepensis i Quercus i/ex.

Plicaria anthracina (Caake) Baud

Loc. 29: 24-12-1995. En una carbonera

Propolis versicolor (Fr.) Fr.

Loc. 2: 29-10-1995. Sobre una branca de Pistacia lentiscus, trencant l'escorça. Loc. 9: 28-1 1-1993 Loc. 29: 24-1 1-1996. Sobre fustamorta no identificada.

Pyronema omphalodes (Bull.) Fuckel

Loc. 6: 2-2-1992. En unacarbonera.

Rosellinia aquila (Fr.) de Nat.

Loc. 28: 23-1 1-1996. Sobre sarments en descomposició.

Scutellinia trechispora (Berk. et Braame) Lambotle

Loc. 32: 1 1-5-1997. AI mig d'un camí humit.

Stictis radiata Pers. ex S.F. Gray

Loc. 29: 28-4-1990. Sobreescorçade Pinus halepensis.

Taphrina deformans (Berk.) Tul.

Loc. 23: 4-5-1996. Loc. 29: 28-4-1990. Sobre fulles vives de Prunuspersica.

Micologia, vol 21: 45-61; 1998.

Trichophaea gregaria (Rehm) Boud.

Loc. 28: 7-2-1998. Sobre terra fangosaambmolses.

Trichophaeopsis bicuspis (Boud.) Korfet Erb

Loc. 28: 7-2-1998. Sobre sannents en descomposició.

Tuber borchii Vitt.

Loc. 6: 21-2-1997. Hipogeu, sotaPinuspinea. Loc. 31: 20-3-1992. Hipogeu, sotaQuercus coccifera.

Tuber excavatum Vitt.

Loc. I: 7-3-1992. Hipogeu, sota Quercus coccifera.

Xylaria mornandii Bertault

Loc. 9: 8-10-1995. Sobre unabrancaen descomposició no identificada.

FONGS MITOSPÒRlCS

Arthriniumphaeospermum (Corda) M.B. Ellis

Loc. 3: 4-12-1994. Sobre una canyaseca d'Arundo donax

Cercospora smi/acis Thüm.

Loc. 29: 28-4-1990. Sobre fulles vives de Smilaxaspera. Coleophoma oleae (DC. ex Durieu et Mont.) Petr. et Syd.

Loc. 29: 24-8-1990. Sobre fulles mortes d'Oleaeuropaea.

Moniliafructigena Pers.

Loc. 29: 28-4-1990. Sobre unaperaesc1erotitzada, a l'arbre.

Stilbellafimetaria (Pers.) Lindau

Loc. 5: 5-2-1998. Sobre excrements de conill. Loc. 13: 4-12-1994. Sobre excrement de gos.

Classe BASIDIOMICETS

Abortiporus biennis (Bull.: Fr.) Singer

Loc. 3: 23-9-1995. A terra, enmig d'herba i de molses.

Agaricus bisporus (lE. Lange) Imbach

Loc. 7: 8-2-1997. Loc. 21: 3-2-1996. Sobre lasorrafixada.

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc.

Loc. 21: 27-10-1996. En dunes fixades. Loc. 33: 1 1-5-1997. AI marge de lacarretera, aixecant l'asfalt.

Agaricus devoniensis P.D. Orton

Loc. 21: 24-1 1-1996,13-2-1997,5-2-1998. Dunes fixades.

Agaricus gennadii (Chatin et Boud.) P.D. Orton

Loc. 6: 2-12-1997,22-2-1998. Dunes fixades, entre l'herba, sotaPinuspinea.

Agaricus koe/erionensis (Bon) Bon

Loc. 6: 14-5-1994. Bosc dePinuspinea amb algún Euca/yptus sp.

Agaricus xanthoderma Genev

Loc. 6: 20-3-1993. Dunes fixades.

Agrocybe aegerita (Brig.) Fayod

Loc. 6: 22-2-1998. Sobretroncde Populus sp. en descomposició.

Amanita ovoidea (Bull.: Fr.) Link

Loc. 26: 4-12-1997. Dunes fixades, sotaPinus sp. Loc. 29: 7-12-1996. SotaPinushalepensis. Arrhenia spathulata (Fr.) Redhead

Loc. 6: 5-2-1998. Loc. 18: 20-2-1993. Loc. 19: 12-12-1993 Entre molses.

Astraeus hygrometricus (Pers.: Pers.) Morgan

Loc. 17: 16-10-1994 Loc. 19: 12-12-1993,8-12-1994. En marges de camí. Boletopsis subsquamosa (Fr.) Kotl. et Pouzar

Loc. 2: 7-1 1-1993. A terra, sotaPinus sp.

Callistosporium olivascens (Boud.) Bon vaf. donadinii Bon

Loc. 6: 9-10-1994. Dunes fixades, enmigde l'herba.

Callistosporium xanthophyllum (Malençon et Bertault) Bon

Loc. 9: 8-10-1995. Sobre calcinal en descomposició.

Calyptella capula (Holmsk.: Ff.) Quél.

Loc. 28: 7-2-1998. Sobre sarmentsendescomposició.

Campanella caesia Romagn.

Loc. 7: 2-12-1995. Sobre restes de graminies.

Cantharellus lutescens Pers.: Ff.

Loc. 13: 4-12-1994. Loc. 19: 12-12-1993. Loc. 28: 23-1 1-1996. SotaPinus halepensis i Quercus i/ex, sovint entre molses.

Cerocorticium molare (Chaillet: Ff.) Jülieh

Loc. 9: 8-10-1995. Sobre branquillons en descomposició no identificats

Chroogomphus ruti/us (Sehwein.: Ff.) O.K. Miller

Loc. 10: 27-1 1-1997. Loc. 21: 25-1 1-1997. Dunes fixades, sota Pinus sp. Loc. 28: 23-1 1-1996. En bosc de Pinus halepensis.

Clathrus ruber [Po Mieheli] ex Pers.: Pers.

Loc. 15: 20-4-1996. A terra, al marged'un camí, enmig de l'herba.

Clavaria argillacea Pers.: Ff.

Loc. 5: 2-12-1995. En dunes fixades, entre molses i Plantago crassifolia.

Clavaria vermicularis Sw.: Ff.

Loc. 2: 7-1 1-1993. Entre acícules de Pinus halepensis.

Clavulina cinerea (Bull.: Fr.) 1. Sehrot.

Loc. 19: 12-12-1993. Loc. 29: 24-1 1-1996. SotaPinus halepensis.

Clavulina rugosa (Bull.: Ff.) J. Sehrot.

Loc. 19: 12-12-1993. En un bosc de Pinus halepensis i Quercus i/ex.

Clavulinopsisfusiformis (Sowerby: Ff.) Corner

Loc. 2: 6-12-1993,6-12-1995. Entre lamolsa.

Clavulinopsis helvola (L.: Ff.) Corner

Loc. 2: 7-1 1-1993. Sobre fang, en un boscde Pinus halepensis.

Clitocybe alexandri (Gillet) Gillet

Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 6-12-1989. SotaPinus halepensis.

Clitocybe costata Kühner et Romagn.

Loc. 23: 9-1-1998. Dunesfixades, sotaPinus sp. Loc. 29: 7-12-1996. SotaPinus halepensis.

Clitocybe ditopa (Fr.: Ff.) Gillet

Loc. 5: 2-12-1995 Sobre restes vegetals.

Clitocybe mortuosa (Ff.) Saee

Loc. 5: 2-12-1995. Dunes fixades, entrePlantago crassifolia.

Clitocybephaeophthalma (Pers.) Kuyper

Loc. 29: 6-12-1989. Sota Pinus halepensis.

Clitocybe umbilicata (Sehaeff.) P. Kumm.

Loc. 13: 4-12-1994. Loc. 19: 12-12-1993. SotaPinus halepensis.

Collybia dryophi/a (Bull.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 29: 25-1 1-1989,7-12-1996. Sota Pinus sp.

Coprinus comatus (Müll.: Fr.) Pers.

Loc. 21: 27-1 1-1997. Loc. 26: 3-12-1997. Dunes fixades.

Coprinusfriesii Quél.

Loc. 7: 6-1 1-1993. A lasorra, sobre restes de Sporoboluspungens.

vol. 21: 45-61; 1998.

Coprinus heptemerus M. Lange et A.H. Sm

Loc. 6: 14-5-1994. Sobre fems de cavall.

Coprinus micaceus (Bull.: Fr.) Fr.

Loc. 5: 23-9-1995. Sobre restes vegetals enterrades.

Coprinus narcoticus (Batsch: Fr.) Fr.

Loc. 9: 8-10-1995. Sobre excrements humans secs.

Coprinus radiatus (Bolt.: Fr.) Pers.

Loc. 6: 23-5-1994. Sobre fems de cavall.

Crepidotus variabilis (Pers.: Fr.) S.F. Gray

Loc. 2: 23-9-1995. Sobre branquillons de Pinusha/epensis i Rubus u/mifolius.

Crinipellis scabellus (Alb. et Schwein.: Fr.) Murrill

Loc. 15: 24-4-1996. Loc. 17: 16-10-1994. Sobre branquilló mort. Loc. 29: 6-12-1989. Sobre tiges mortes de gramínies.

Cyathus olla (Batsch: Pers.) Pers.

Loc. 19: 12-12-1993 Sobre branquillons.

Dacrymyces stillatus Nees: Fr.

Loc. 2: 7-1 1-1993,4-12-1994. Loc. 17: 16-10-1994. Sobre fusta morta de Pinushalepensis i Quercus i/ex.

Echinoderma carinii(Bres.) Bon

Loc. 6: 8-12-1995. Emig de l'herba, sota Pinus ha/epensis.

Entoloma byssisedum (Pers.: Fr.) Donk

Loc. 9: 8-10-1995. Al marge d'un camí, entre molses.

Entoloma hehes (Romagn.) Trimbach

Loc. 6: 15-1-1998,5-2-1998. Duna fixada. Sota Pinus halepensis, Rubus u/mifolius, Pistacia /entiscus. Det. F. EsteveRaventós.

Entoloma rhodopolium (Fr.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 2: 7-1 1-1993. Bosc de Pinus halepensis.

Entoloma undatum (Fr. (Gillet) M.M. Moser

Loc. 9: 8-10-1995. Bosc de Quercus i/ex i Pinus ha/epensis amb Cistusmonspeliensis.

Entoloma undulatosporum Arnolds etNoordel.

Loc. 21: 24-1-1997. Dunes fixades amb Pinuspinea.

Flammulaster carpophilus (Fr.) Earle

Loc. 23: 22-1 1-1992. Sobre virosta de Cistusmonspe/iensis i C. a/bidus.

Fomitopsispinicola (Sw.: Fr.) P. Karst.

Loc. 6: 11-2-1996. Loc. 9: 26-3-1994. Loc. 21: 27-10-1997. Loc. 29: 7-12-1996. Sobre troncs de Pinus pinea i P. ha/epensis.

Galerina marginata (Batsch) Kühner

Loc. 3: 7-1 1-1993,4-12-1994. Sobre branquillons no identificats.

Geastrum sessile (Sowerby) Pouzar

Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 25-1 1-1989. Entre la virosta, gramínies i molses.

Geastrum triplex Jungh.

Loc. 29: 25-1 1-1989. Sota Pinushalepensis, entre molses.

Gymnopiluspicreus (Pers.: Ff.) P. Karst.

Loc. 23: 12-12-1993 Sobre restes de fusta, probablement de pi.

Gymnosporangium clavariaeforme (Jacq.) DC

Loc. 29: 28-4-1990. Sobre Juniperus oxycedrus viu, originant una marcada hipertròfia locaI

Gymnosporangiumgracile Pat.

Loc. 3: 4-12-1994. Loc. 29: 16-4-1990. Loc. 32: 11-5-1997. Sobre Juniperus oxycedrus viu. A la localitat 3, reconegut únicament pels síntomes (fasciació).

Hebeloma edurum Métrod ex Bon

Loc. 3: 24-10-1993,4-12-1993. Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 6-12-1989,7-12-1996. Sota Pinus halepensis, enmig de l'herba.

Hemimycena candida (Bres.) Singer

Loc. 5: I 1-12-1993 Sobrevirostade Cistussa/viifolius.

Hemimycena lactea (Pers.: Fr.) Singer

Loc. 13: 28-1 1-1993 Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 6-12-1989. Sobre pinassade Pinus ha/epensis.

Henningsomyces candidus (Pers.) Kuntze

Loc. 17: 8-1 1-1992. Sobre fustaen descomposició de Pinus ha/epensis.

Hohenbuehelia chevallieri (Pat.) Pegler

Loc. 28: 17-3-1996,23-1 1-1996,7-2-1998. Loc. 29: 2-2-1997. Sobre sarments en descomposició i sobre aglomerat de fusta

Hohenbuehelia geogenia (DC.) Singer

Loc. 17: 16-10-1994. Loc. 28: 23-1 1-1996. A terra, enmig de restes vegetals.

Hydnellum auratile (Britzelm.) Maas Geest.

Loc. 13: 4-12-1994. SotaPinus sp.,entremolses i acícules.

Hydnellum concrescens (Pers. ex Schwein.) Banker

Loc. 2: 7-1 1-1993,6-12-1995,12-1-1998. Loc. 19: 12-12-1993. Sota Pinus sp.,entre molses i acícules.

Hydnellumferrugineum (Ff.: Fr.) P. Karst.

Loc. 29: 25-1 1-1989. Sota Pinus ha/epensis.

Hydnellum spongiosipes (Peck) Pouzar

Loc. 3: 15-1 1-1992. SotaPinusha/epensis.

Hydnum albidum Peck

Loc. 2: 27-1-1996. Loc. 29: 7-12-1996. Sota Pinus ha/epensis.

Hydnum repandum L.: Fr.

Loc. 19: 12-12-1993. Sota Pinus ha/epensis.

Hygrocybe virginea (Wulf.: Ff.) P.D. Orton et Watling

Loc. 2: 29-10-1995. SotaPinusha/epensis.

Hygrophorus arbustivus (Ff.) Ff.

Loc. 19: 12-12-1993 En un bosc de Pinus ha/epensis i Quercus i/ex.

Hygrophorus chrysodon (Batsch: Fr.) Fr.

Loc. 19: 8-12-1994. En un bosc de Pinus ha/epensis i Quercus i/ex.

Hygrophorus hypothejus (Ff.: Ff.) Fr.

Loc. 19: 12-12-1993 En un bosc de Pinus ha/epensis i Quercus i/ex.

Hygrophorus latitabundus Britzelm.

Loc. 29: 23-12-1989,13-1-1990,24-1 1-1996,7-12-1996. Sota Pinusha/epensis.

Hymenogaster citrinus Vitt.

Loc. 31: 20-3-1992. Hipogeu, sotaQuercuscoccifera.

Hypholomafasciculare (Huds.: Ff.) P. Kumm.

Loc. 19: 12-12-1993 Loc. 29: 25-1 1-1989. Sobre tronc mort de Pinus ha/epensis.

Inocybe geophylla (Fr.: Ff.) P. Kumm. var. geophylla

Loc. 19: 12-12-1993 En un bosc de Pinusha/epensis i Quercus i/ex.

Inocybe geophylla (Ff.: Ff.) P. Kumm. var. lilacina (Peck) Gillet

Loc. 19: 12-12-1993 En unbosc de Pinus ha/epensis i Quercus i/ex.

Inocybe griseolilacina J.E. Lange

Loc. 9: 8-10-1995. En un boscde Pinusha/epensis i Quercus i/ex.

Inocybe heimii Bon

Loc. 21: 27-10-1996,9-1-1998. Dunes fixades, sota Pinuspinea. Loc.29: 24-1 1-1996. Sota Pinus ha/epensis.

vol. 21: 45-61; 1998.

Inocybe maculata Boud.

Loc. 6: 19-2-1994. Dunes fixades, sota Pinussp.

Inonotus hispidus (Bull.: Fr.) P. Karst.

Loc. 29: 24-12-1989. SobreAcersp. viu.

Inonotus rheades (Pers.) Bondartsev et Singer

Loc. 6: 21-5-1995. Sobretroncmortde Papulus nigra.

Laccaria bisporigera Contu et Ballero (= L. ohiensis (Mont.) Singer)

Loc. 6: 19-2-1994. Dunes fixades. SotaPinus sp.

Laccaria laccata (Scop.: Fr.) Cooke

Loc. 19: 12-12-1993 En un bosc dePinushalepensis i Quercus i/ex.

Lachnella alboviolascens (Alb. et Schwein.: Fr.) Fr.

Loc. 28: 7-2-1998. Sobresarments en descomposició.

Lactarius cimicarius (Batsch) Gillet

Loc. 19: 12-12-1993,25-1 1-1995. Sota Quercus i/ex.

Lactarius citriolens Pouzar

Loc. 13: 28-1 1-1993 Bosc de Pinus halepensis.

Lactarius deliciosus (L.: Fr.) S.F. Gray

Loc. 6: 17-3-1996. Dunes fixades, sotaPinus sp. Loc. 28: 23-1 1-1996. SotaPinushalepensis.

Lactariusfuliginosus (Fr.: Fr.) Fr. var. albipes (lE. Lange) Bon

Loc. 19: 25-1 1-1995. SotaPinussp., enmig de l'herba.

Lactariusfuliginosus (Fr.: Fr.) Fr. var.fuliginosus

Loc. 9: 8-10-1995. Sota Quercus sp.

Lactarius ilicis Samari

Loc. 9: 8-10-1995. Sota Cis/us manspeliensis i Quercus i/ex.

Lactarius sanguifluus (Paulet: Fr.) Fr.

Loc. 19: 25-1 1-1995. Loc. 21 : 6-1 1-1993. Loc. 29: 24-1 1-1996,7-12-1996. SotaPinus halepensis.

Lactarius tesquorum Malençon

Loc. 19: 8-12-1994. Sota eis/us manspeliensis i C. albidus. Leccinum crocipodium (Letell.) Watling

Loc. 19: 12-12-1993 En un bosc dePinushalepensisi Quercus i/ex.

Lepiota castanea Quél.

Loc. 13: 28-1 1-1993 SotaPinussp. Lepiota cristata (Alb. et Schwein.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 2: 7-1 1-1993 Llocs herbosos.

Lepiota griseovirens Maire

Loc. 9: 28-1 1-1993. En un bosc de Pinus halepensis i Quercus ilex.

Lepiota xanthophylla P.D. Orton

Loc. 24: 6-1 1-1995. Sobre pinassa dePinushalepensis.

Lepista inversa (Scop.) Pat.

Loc. 28: 23-1 1-1996. SotaPinushalepensis.

Lepista nuda (Bull.: Fr.) Cooke

Loc. 29: 25-1 1-1989,24-1 1-1996,7-12-1996. SotaPinus halepensis.

Leucoagaricus bresadolae (Schulzer) Bon

Loc 30: 14-9-1993 Sobreserradures i escorçade Pinuspinea.

Leucoagaricus leucothites (Vitt.) Wasser

Loc. 3: 22-1 1-1997. Loc. 17: 20-1 1-1997 Llocs herbosos, ruderals.

Leucoagaricus melanotrichus (Malençon et Bertault) Trimbach

Loc. 29: 24-1 1-1996. SotaPinushalepensis.

Lyophyllum leucophaeatum (P. Karst.) P. Karst.

Loc. 19: 12-12-1993 En un bosc de Pinushalepensis i Quercus ilex.

Lyophyllum semitale (Fr.) Kühner

Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 7-12-1996,26-12-1996. En un bosc de Pinushalepensis i Quercus i/ex.

Macrocystidia cucumis (Pers.: Fr.) Joss.

Loc. 19: 12-12-1993. En un bosc de Pinus halepensis i Quercus ilex.

Marasmiellus candidus (Bolton) Singer

Loc. 9: 8-10-1995. Sobre branquillons morts

Marasmiellus omphaliformis (Kühner) Noordel.

Loc. 9: 8-10-1995. Sobre brancaendescomposició de Pinus halepensis.

Marasmius carpathicus Kalchbr.

Loc. 3: 23-9-1995. Loc. 17: 16-10-1994. Sobre restes vegetals de Quercus caccifera o Pinus halepensis.

Marasmius corhariensis (Roumeg.) Singer

Loc. 3: 4-12-1994. Sobrefulles d'OIeaeuropaea.

Marasmius epiphyllus (Pers.: Fr.) Fr. var. plantaginae Heim

Loc. 5: 1 1-12-1993,4-12-1994. Loc. 6: 19-2-1994. Loc. 7: 11-12-1993 Sobre fulles mortesde Plantago crassifolia. Marasmius minutus Peck

Loc. 23: 22-1 1-1992. Sobre fulles mortes d'Hederahelix.

Melanoleuca graminicola (Velen.) Kühner et Maire

Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 24-1 1-1996. En llocs herbosos.

Melanoleuca kuehneri Bon

Loc. 5: 16-12-1995. Loc. 6: 8-12-1994. Dunes fixades ambPinuspinea, Papulussp. i eis/us salviifalius.

Meruliopsis corium (Pers.: Fr.) Ginns

Loc. 28: 23-11-1996. Sobre sarments en descomposició. Loc. 29: 25-1 1-1989 Sobre restesde Pinus halepensis.

Micromphale hrassicolens (Romagn.) P.O. Orton

Loc. 3: 7-1 1-1993 Loc. 17: 16-10-1994. Sobrerestes vegetals de Quercus sp. Mycena amicta (Fr.: Fr.) Quél.

Loc. 3: 7-1 1-1993 Loc. 19: 25-1 1-1995. Sobre tronc tallat i pinassa.

Mycenapura (Pers.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 29: 6-12-1989. SotaPinus halepensis.

Mycena seynesii Quél.

Loc. 17: 16-10-1994. Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 25-1 1-1989. Sobre pinyes de Pinus halepensis.

Mycena stylohates (Pers.: Fr.) P. Kumm

Loc. 9: 8-10-1995. Sobre branquillons no identificats.

Mycena tenerrima (Berk.) Quél.

Loc. 5: 2-12-1995. Sobre branquillódePinuspinea.

Myxarium nucleatum Wallr.

Loc. 28: 23-1 1-1996. Sobre sarments en descomposició. Omphalinapyxidata (Bull.: Fr.) Quél.

Loc. 21: 15-10-1995 Sobre lamolsa, alarereduna.

Panaeolus aler (lE. Lange) Kühner et Romagn ex Bon

Loc. 21: 19-2-1994. Dunes fixades, enmig de l'herba.

Panaeolus dunensis Bon et Courtec.

Loc. 21: 6-2-1997. Dunes fixades, herboses.

Panaeolus guttulatus Bres.

Loc. 10: 24-1-1997. Dunes fixades, sota Pinuspinea i Cistus sa/viifolius.

Panaeolus sphinctrinus (Fr.) Quél.

Loc. 6: 21-5-1995. Entre l'herba i sotaPopu/us nigra.

Paxil/uspanuoides (Fr.: Ff.) Fr.

Loc. 29: 25-1 1-1989. Sobre troncmortde Pinus ha/epensis.

Phaeotel/us rickenU (Singer ex Hora) Bon

Loc. 17: 16-10-1994 Loc. 21: 5-2-1998. Entre molses, especialment P/eurochae/e squarrosa.

Phel/inus torulosus (Pers.) Bourdot et Galzin

Loc. 19: 12-12-1993. En un tronc mort de Quercus i/ex. Loc. 29: 24-12-1989,7-12-1996. Sobre fusta morta de Cera/onia siliqua.

Phel/odon niger (Ff.: Fr.) P. Karst.

Loc. 29: 23-12-1989,7-12-1996. SotaPinusha/epensis.

Pholiota gummosa (Lasch) Singer

Loc. 3: 7-1 1-1993 Socade Pinus ha/epensis.

Phragmidium violaceum (Schultz) G. Winter

Loc. 29: 28-4-1990. Sobre fulles vives de Rubus u/mifolius.

Pisolithus arrhizus (SCOp.) Rauschert

Loc. 19: 12-12-1993. Marge de camí argilós.

Pluteus romel/U (Britzelm.) Sacc.

Loc. 4: 4-12-1994. Loc. 5: 15-10-1995. Sobre restes degrarninies,Juncusacu/us, etc.

Polyporus meridionalis (David) Jahn

Loc. 29: 6-12-1989,27-8-1990. Sobre arrels de Rosmarinus officinalis.

Polyporus tuberaster (Jacq.: Fr.) Ff.

Loc. 17: 8-9-1996. Sobrebrancamoltseca de Pinus halepensis.

Psathyrel/a atomata (Ff.: Ff.) Quél.

Loc. 6: 14-5-1994. Dunes fixades, enmigdel'herba.

Psathyrel/a candol/eana (Fr.: Fr.) Maire

Loc. 5: 9-1-1998. Loc. 6: 9-10-1994. Sobre troncsde Popu/us sp. Loc. 19: 8-12-1994. Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 24-1 11996. Enmarges de camí, vorapinedes de Pinus ha/epensis.

Psathyrel/a lacrymabunda (Bull.: Fr.) M.M. Moser

Loc. 21: 25-1 1-1997. En dunes fixades, al marge del camí.

Ramaria abietina (Pers.: Ff.) Quél.

Loc. 6: 30-1-1997. Dunes fixades, sotaPinus sp.

Ramaria gradlis (Pers.: Ff.) Quél.

Loc. 9: 8-10-1995. Sota Pinus ha/epensis.

Ramaria stricta (Pers.: Ff.) Quél.

Loc. 3: 7-1 1-1993 Loc. 29: 6-12-1989. Sobre fustamorta.

Ramicola haustellaris (Ff.: Ff.) Kühner et Romagn. ex Watling

Loc.28: 7-2-1998. Sobre sarments en descomposició.

Rhizopogon luteolus Fr. et Nordholm

Loc. 5: 20-4-1996. Mig soterrats a les pinedes.

Rhizopogon roseolus (Corda) Th. Fr.

Loc. 5: 20-3-1993 Loc. 21: 3-3-1996. Dunes fixades,sotaPinus sp. Loc. 29: 7-12-1996. Mig soterrat, al marge d'un camp at.

Rickenel/afibula (Bull.: Fr.) Raithelh.

Loc. 17: 16-10-1994. Loc. 19: 12-12-1993. Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc.29: 6-12-1989. Llocs ombrívols, entre molses.

Rugosomyces carneus (Bull.: Fr.) Bon

Loc. 3 i 17: 16-10-1994. Boscde Pinusha/epensis, generalment entre l'herba. Russula sanguinaria (Schumach.) Rauschert

Loc. 10: 27-1 1-1997. En dunes fixades, sotaPinuspinea i eis/ussa/viifo/ius. Russula torulosa Bres.

Loc. 28: 23-11-1996. Loc. 29: 24-12-1989,7-12-1996. Sota Pinus ha/epensis.

Schizophyl/um commune Fr.: Fr.

Loc. 29: 18-3-1990. Sobrefustano identificada.

Scleroderma meridionale Demoulin et Malençon

Loc. 19: 12-12-1993. A terra, marge d'uncamímoltassolellat.

Sericeomyces subvolvatus (Malençon et Bertault) Contu f. pictus (Malençon et Bertault) Bon

Loc. 7: 2-12-1995. Dunes fixades, enmig de Sporobolus pungens.

Sphaerobolus stel/atus Tode: Pers.

Loc. 19: 12-12-1993 Sobre fustaen descomposició.

Stereum hirsutum (Willd.: Fr.) Fr.

Loc. 19: 12-12-1993. Sobre branquillons no identificats. Loc. 28: 23-1 1-1996. Sobre Vi/is vinifera viva. Loc. 29: 25-1 11989. Sobre tronc mort de Pinus ha/epensis.

Stropharia coronil/a (Bull.: Fr.) Qué!.

Loc. 17: 16-10-1994. Entre l'herba.

Suil/us belfini (Inzenga) Kuntze

Loc. 17: 16-10-1994. Loc. 19: 12-12-1993. SotaPinus ha/epensis.

Suil/us bovinus (L.: Fr.) Kuntze

Loc. 10: 27-1 1-1997. Dunes fixades, sotaPinussp.

Suil/us col/inÏlus (Fr.) Kuntze

Loc. 17: 8-9-1996. Loc. 19: 12-12-1993. Loc. 21: 27-1 1-1997 Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 6-12-1989. Sota Pinus ha/epensis.

Suil/us mediterraneensis (Jacquet. et J. Blum) Redeuilh

Loc. 13: 20-1 1-1997. Loc. 17: 16-10-1994,20-1 1-1997. Loc. 19: 12-12-1993 Loc. 29: 24-12-1989. Sota Pinus ha/epensis.

Thelephora atra Weinm

Loc. 5: 6-12-1991. Dunes fixades. Sobre restesde eis/ussa/viifo/ius.

Thelephora caryophyl/ea Schaeff.: Fr.

Loc. 23: 7-10-1995. AI marge d'un camí. Thelephora terrestris Fr.: Fr.

Loc. 5: 2-12-1995. Sobre lasorrade laduna

Trametes versicolor (L.: Fr.) Lloyd

Loc. 19: 12-12-1993 Loc. 29: 6-12-1989. Sobre fusta. Trichaptum hol/ii (Schm.: Fr.) Kreisel

Loc. 29: 25-1 1-1989. Sobre fusta. Tricholoma cafigatum (Viv.) Ricken

Loc. 4 i 13: 4-12-1994. Loc. 29: 24-12-1989. SotaPinus ha/epensis, avegades entre l'herba. Tricholomafracticum (Batsch) Kreisel

Loc. 9 i 13: 28-1 1-1993 Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 7-12-1996. A terra, enmig d'acícules de Pinus ha/epensis. Tricholomapsammopus (Kalchbr.) Qué!.

Loc. 9: 28-1 1-1993 Loc. 28: 23-1 1-1996. Loc. 29: 13-1-1990. Sota Pinus ha/epensis. Tricholoma saponaceum (Fr.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 9: 28-1 1-1993 En un bosc de Pinus ha/epensis i Quercus i/ex. Loc 20: 22-1 1-1992. Sota eis/us monspe/iensis i e a/bidl/s.

vol. 21: 45-61; 1998.

Trichofoma scafpturatum (Fr.) Quél.

Loc. 9: 8-10-1995. Enunbosc de Pinus ha/epensis i Quercus i/ex.

Trichofoma terreum (Schaeff.: Fr.) P. Kumm.

Loc. 28: 23-11-1996. Loc.29: 24-12-1989,7-12-1996. Sota Pinus ha/epensis.

Tuharia autochtona (Berk. et Broome) Sacc.

Loc. 21: 19-2-1994. Sobre restes vegetals.

Tuhariafurfuracea (Pers.: Fr.) Gillet

Loc. 9: 7-3-1992. Sobre restesvegetals de Cory/usavellana i Quercus i/ex.

Tufostoma giovanellae Bres.

Loc. 5: 13-2-1993. Dunes fixades, amb Cis/ussa/viifolius. De/. M.P Martín.

Tufostoma moravecii Pouzar

Loc. 5: 6-12-1991. Dunes fixades, amb Cistussa/viifolius. De/. M.P. Martín.

Volvariella hypopithys (Fr.) M.M. Moser

Loc. 6: 15-10-1995. En dunes fixades, enmig de l'herba.

Vofvariellapusilla (Pers.: Fr.) Singer var. tayfori (Berk. et Broome) Boekhout

Loc. 5: 9-1-1998. En dunes fixades, enmig de l'herba.

Xerocomus armeniacus (Qué1.) Quél.

Loc. 9: 8-10-1995. Boscde Quercus i/ex amb Cistus monspeliensis.

AGRAÏMENTS

Volem agrair al Dr. F. Esteve-Raventós (Univ. Alcala de Henares) i a M. Tabarés (Barcelona) la identificació d'En/oloma hebes i d'Oc/ospora neglec/a, respectivament. A la Dra. M.P. Martín i al Dr. E. Gràcia (Univ. de Barcelona) la identificació de Tulos/oma giovane//ae, T. moravecii i de Craterium leucocephalum, Diachea leucopodia, Physarum bivalve, P. psittacinum. Finalment volem agrair al Or. X. Llimona (Univ. de Barcelona) la revisió del present article. Aquest treball ha estat parcialment realitzat com a part del projecte "Biodiversitat micològica de Catalunya", de l'Institut d'Estudis Catalans.

BIBLIOGRAFIA

ANTONÍN, v. & M.E. NOORDELOOS (1993).- A Monograph ofMarasmius, Collybia and related genera in Europe. Part I: Marasmius, Setulipes, and Marasmiellus. Libri Bo/anici, nO8. IHW-Verlag, Eching. 229 pp.

BERTAULT, R. (1983).- Les Cyphelles. Documents Myc% giques. 52: 1-10

BERTAULT, R. (1984).- Xylaires d'Europe et d'Afiique du Nord. Bull. Soc. Myc. France. 100 (2): 139-175.

BON, M. (1983).- Trich% ma/aceae de France et d'Europe Occidentale (6 èrne partie: Tribu Clitocybeae Fay.). Clé rnonographique. Documen/s Mycologiques. 51: 1-53.

BON, M. (1985).- Clé rnonographique du gemeAgaricus L.: Fr. DocumentsMyc% giques. 60: 1-37.

BON, M. (1988).- Flore Mycologique d'Europe, 1-Les Hygrophores. Documents Myc% giques. Mémoire Hors Série n° I. Arthaud, Paris. 99pp. + 6 planches.

BON, M. (1991).- Flore Mycologique d'Europe, 2- Les Tricho10rnes et ressernblants. Documents Mycologiques. Mémoire HorsSérien°2. CRDP, Amiens. 154 pp. + 5 planches.

BON, M. (1993).- F10re Mycologique d'Europe, 3- Les Lepiotes. Documents Myc% giques. Mémoire Hors Série n°3. CRDP de Picardie, Amiens. 141 pp. + 6 planches.

BREITENBACH, J. & F. KRÀNZLIN (1984-1995).- Champignons de Suisse Torne I, 11, III, IV. Edit. Mycologia. Lucema. 320-411-362-371 pp.

CAlLLET, M. & G. MOYNE (1988-89).- Clé de détermination dugenreOctospora et des genres voisins. Bull. Soc. Hist. nat. Doubs 4 4

CALONGE, F.D. (1984).- Fimaria canina sp. nov. Data to identify the species of the genus Fimaria. Bol. Soc. Mico/. Castellana. 8: 23-28.

CETTO, B. (1970-1993).-lfunghi da/vero. Vols. 1-7. Satumia.

CITERIN, M. (1992).- Clé ana1ytique dugenre Coprinus Pers. Documents Myc% giques. 86: 1-28.

vol. 21: 45-61; 1998.

CITERIN, M. (1994).- Clé analytique du genre Coprinus Pers (Révision des sections Farinosi, Lanatuli et Picacei). Documents Mycologiques. 95: 1-13.

COOKE, W B. (\961).- The Cyphellaceous fungi. A study in the Porotheleaceae. Beih. Sydowia. 4: 1-144.

COURTECUISSE, R. & B. DUHEM (1994).- Cuide des Champignons de France et d'Europe Delachaux et Niestlé S.A. Lausanne(Switzerland). 480 pp.

DENNIS, R.W.G (1978).- BritishAscomycetes. Von J. Cramer edit., 3301 Lehre. 585 pp., 75 pI.

ELLlS, M.B. & 1 P. ELLlS (1985).- Microfungion landplants. Croom Helm, London & Sydney. 816 pp.

ELLlS, M.B. & J.P ELLlS (1988).- Microfungionmiscellaneoussubstrates. Croom Helm, London & Sydney. 244 pp.

HEIM, R. (1934).- Fimgi lberici. Observations sur la Flore Mycologique Catalane Treb. lnst. Bot. Barcelona 3 (3): 1-146.

JÜLlCH, W. (1984).-Cuidaalia determinazione deifunghi. Vol. 2. Satumia. Trento. 579 pp.

KITS van WAVEREN, E. (1968).- The 'StercorariusGroup'ofthe genus Coprinus. Persoonia, 5 (2): 131-176.

KUYPER, T.W. (\986).- A revision ofthe genus Inocybe in Europe I. Subgenus Inosperma and the smooth-spored species of the Subgenus Inocybe. Persoonia. Suppl 3: 1-247.

LLIMONA, x., V1LA, 1., HOYO, P., AGUASCA, M., ÀNGEL, F., GRÀCIA, E., LLlSTOSELLA, 1., MARTÍN, M.P., MAYORAL, A., ROCABRUNA, A., SIERRA, D. & M. TABARÉs (1995).- El Programa Biodiversitat Micològicade les Terres de Ponent. Notícia i primers resultats. Revista Catalana Micol. 18: 103-136.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1970).- Flore deschampignonssupérieursduMaroc-1. Faculté des Sciences, Rabat.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (\975).- Flore des champignonssupérieursduMaroc-II. Faculté des Sciences, Rabat.

MARCHAND, A. (1980-1986).- Champignonsdunordetdumidi. Vol. 1-9. Perpignan.

MARCHETTI, M. & P. FRANCHI (\ 993).- Ascomiceti delle dune del litorale Toscano. Rivista de Micologia. 36 (2): 115136.

MARTÍN, M.P. (1988).-Aportaciónalconocimientode las Higroforaceasy los CasteromicetesdeCatalunya. Edic. especials de la Soc. Catalanade Micol. Vol. 2. Barcelona. 508 pp.

MAYORAL, A. & F. ÀNGEL (1995).- Primera aportació al coneixement dels macromicets de la zona del Garraf. Rev. Catalana Mico/. 18: 51-88.

MORENO, G. & M. HEYKOOP (1993).- Hohenbuehelia chevallieri (Pat.) Pegler (Tricholomataceae, Agaricales) en los Monegros (España). Bol. Soc. Micol. Madrid. 18: 193-196.

MOSER, M. (\980).-Cuidaalia determinazione deifunghi. Vol. I. Satumia. Trento. 565 pp.

NOORDELOOS, M.E. (1992).- Entolomas.l. Fungi Europaei 5, Libreria editrice G. Biella, Saronno. 760 pp.

ORTON, P.D (1986).- Britishfungusjlora. 4-Pluteaceae: Pluteus & Volvariella. Royal BotarlÍc Garden, Edinburgh. 99 pp.

SIERRA, D. & 1. V1LA (1995).- Notas sobre Ascomicetes 11: Trichophaea boudieri Grelet y Trichophaeopsis bicuspis (Boud.) Korfet Erb, en Catalunya. Revista Catalana Mico/. 18: 151-156.

SIERRA, D. (1987).-Aportaciónalconocimiento de losAscomicetes (Ascomycotina) de Catalunya Edic. especials de la Soc. Catalanade Micol. Vol. 1. Barcelona 481 pp.

STANGL, J. (\ 991) -Cuidaaliadeterminazione deifunghi,vo/. 3: Inocybe. Traduzione italiana. A.G. Satumia, TN.

VILA, 1. & A. ROCABRUNA (1996).- Aportación al conocimiento del género Coprinus Pers. en Catalunya, Il. Revista Catalana Mico/., 19: 73-90.

VILA 1. (1995).- Aportación al conocimiento del género Coprinus Pers. en Catalunya, I. Seis especies raras o interesantes. Revista Catalana Micol., 18: 19-30.

VILA, 1., ROCABRUNA, A., LLIMONA, x., TABARÉS, M., LLlSTOSELLA, 1. & D. SIERRA (1996).- Fongs nous o poc citats de Catalunya i Andorra, I. Rev. Catalana Mico/., 19: 25-46.

Entoloma undulatosporum Amolds et Noordel.

Marasmius epiphyllus (Pers.: Ff.) Fr. var. plantaginae Heim

CATALOGODELAS DOTHIDEALES YPATELLARIALES NO LIQUENIFICADASNILIQUENÍCOLASDE CATALUNYA

D. SIERRA

Dept. Biologia Vegetal, Unitat de Botànica, Fac. Biologia, Univ. Barcelona. Av. Diagonal, 645, E-08028 Barcelona

ABSTRACT. A checklist ofthe non-Iichenized Dothidea1es and Patellaria1es (Ascomycotina) from Catalonia (Spain). A catalogue of ascomycetous fungi belonging to orders Dothideales and Patel/ariales has been compiledfrombibliographic data. Atotal of 153 species, 3 varieties and 2 fonns havebeenlisted intheareasurveyed. Everytaxonomiccategoryhasbeenalphabeticallyarranged.

Key Words: Ascomycetes, Dothideales, Patellariales, Catalonia, Spain.

RESUM. Catàleg de les Dotideals i PateHarials no liquenificades ni liquenicoles de Catalunya. Aquest treball representa un recull exhaustiu de totes les citacions dels Ascomicets que pertanyen als ordres Dotideals i Patel'larials, publicades a l'àrea d'estudi. Els diferents tàxons hi figuren ordenats alfabèticament, i per cadascú s'indica, per ordre cronològic, les referències bibliogràfiques on s'ha trobat., ambel binomi utilitzaten cadacas.

Paraules clau: Ascomicetes, Dothideales, Patellariales, Catalunya.

INTRODUCCIÓN Y RESEÑA HISTÓRICA

El presente catalogo se enmarca dentro de un proyecto de tesis doctoral dedicada al estudio de la flora de los loculoascomicetes de Cataluña. En él se han incIuido todos los ascomicetes no Iiquenificados y no liquenícolas pertenecientes a los órdenes Dothideales y Patellariales A principios del siglo XX los micromicetes en general habían sido objeto de estudio por parte de botanicos como R. Gonzalez Fragoso, A. Caballero y B. Fernandez Riofrío Mas tarde, durante la década de los 30 y promovidas por la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona, se lIevaron a cabo un importante número de campañas micológicas dentro del Pla Quinquennal Micològic de Catalunya, 1931-35, con numerosas aportaciones de eminentes científicos invitados, como R. Maire y R. Heim. Después de esta primera etapa, que culmina con la obra de recopilación de UNAMUNO (1941), se inicia un período poco fructífero, donde destacan únicamente las aportaciones de M. Losa España. Finalmente, no es hasta los años 1970-80 cuando autores como G. Malençon y R. Bertault reinician los estudios micológicos en general y se producen nuevas aportaciones a este grupo.

MATERIAL Y MÉTODOS

El siguiente catalogo consta de un total de 180 taxones distribuidos del siguiente modo: 154 Dothideales, 4 Patellariales y 22 taxones dudosos o excIuidos. Para su elaboración, se ha efectuado una búsqueda bibliognífica y una recopilación de todos los taxones a nivel genérico, específico o infTaespecífico, que han sido citados en el area de estudio. Se ha seguido el criterio de ERIKSSON & HAWSKWORTH (1993) para agrupar los datos encontrados; de este modo, familias, géneros y especies aparecen ordenados alfabéticamente. Para cada una de las especies consideradas, se indican las referencias bibliogníficas en orden cronológico y también se han incIuido los sinónimos empleados en la cita de cada recolección. En un apartado final se incluyen todos aquellos taxones cuya identidad resulta incierta, o bien, que han sido excIuidos. Ello no implica que, una revisión del material testigo de muchas citas, caso de ser localizado, no conduzca en el futuro a nuevas exclusiones, sinonimizaciones, cambios de género, etc.

CATALOGO FLORÍSTICO

DOTHIDEALES

Según HAWSKWORTH et al. (1995) el orden Dothideales comprende 4774 especies reunidas en 58 familias y 71 1 géneros. Se trata del grupo mas grande y variado de los ascomicetes e inc1uye la mayoría de los que son ascoloculares y con ascos bitunicados. En cuanto a las características principales del grupo, cabe destacar la presencia de ascocarpos de fonna variable, con un origen ascolocular dentro de un tejido estromatico, hamatecio fonnado por parafisoides o pseudoparafisis o ausente y ascos casi siempre fisitunicados. Las esporas acostumbran a tener septos y muchas veces son murifonnes.

BOTRYOSPHAERIACEAE

Botryosphaeria Ces. et De Not.

B. dothidea (Moug.: Fr.) Ces. et De Not. - MORET & NADAL (1984).

B. festueae (Lib.) Arx et E. MülI.; citada como Physalosporafestucae (Lib.) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1919).

B. quereuum (Schwein.) Sacc.; citada como Physalospora pustulata (Sacc.) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1917).

B. stevensii Shoemaker - LUQUE & GIRBAL (1989).

CAPNODIACEAE

Capnodium Mont.

e. elongatum Berk. et Desm. - MORET & NADAL (1984).

CUCURBITARIACEAE

Curreya Sacc.

e. pithyophila (J. e. Schmidt et Kunze: Fr.) E. MülI. et Arx; citada como Cucurbidothis pithyophila (J.e. Schmidt et Kunze) Petr. por SIERRA (1987).

Cucurbitaria Gray

e. ignavis De Not.; citada como Teichospora ignavis (De Not.) P. Karst. por GONZ. FRAGOSO (1917).

DIDYMOSPHAERIACEAE

Didymosphaeria Fuckel

D. futilis (Berk. et Broome) Rehm; citada como Didymosphaeria brunneola Niessl por GONZ. FRAGOSO (1917 y 1919).

DOTHIDEACEAE

Dothidea Fr.

D. puecinioides (De.) Fr. - MAIRE (1933), MALENÇON & BERTA LT (1976)

Scirrhia Nitschke ex Fuckel

S. acieola (Dearn.) Sigg.; citada como Systremma acicola (Dearn.) F.A. Wolf et Barbour por MORET & NADAL (1984).

S. rimosa (Alb. et Schwein.) Nitschke: Fuckel - MAIRE (1937).

DOTHIORACEAE

Delphinella (Sacc.) Kuntze

D. ef. strobiligena (Desm.) CIem et Shear - SIERRA (1987).

FENESTELLACEAE

Fenestella Tul. et C. Tul.

F./enestTata (Berk. et Broome) J. Schrat. - UNAMUNO (1941).

HERPOTRlCHIELLACEAE

Capronia Sacc.

C. pilosella (P. Karst.) E. Müll., Petrini, P.J. Fisher, Samuels et Rossman - LLIMONA et al. (1995).

HYSTERlACEAE

Gloniopsis De Not.

G. pTaelonga (Schwein.) H. Zogg - SIERRA (1987), LLIMONA etal. (1995).

Glonium Mühl.

G. lineaTe (Fr.) DeNot. - SIERRA & CAMBRA (1 987).

Hysterium Pers.

H. angustatum Alb. et Schwein. - BERTAULT (1982), SIERRA (1987), SIERRA & CAMBRA (1 987).

H. insidens Schwein. - SIERRA (1988).

H. pulicaTe Pers. - SIERRA (1987).

Hysterographium Corda

H./Taxini (Pers.) De Not. - SIERRA (1987).

H. mOTi (Schwein.) Rehm - CALONGE et al. (1 986), SIERRA (1987).

LEPTOPELTIDACEAE

Leptopeltis H6hn.

L. litigiosa (Desm.) L. Holm et K. Holm; citada como Microthyrium litigiosum (Desm.) Sacc. por MAIRE (1937).

LEPTOSPHAERlACEAE

Leptosphaeria Ces. et De Not.

L. acuta (Fuckel) P. Karst. - HEIM (1934), CALONGE et al. (1986), ROCABRUNA & TABARÉS (1988).

L. agnita (Desm.) Ces. et De Not. - GONZ. FRAGOSO (1919), UNAMUNO (1941)

L. agnita (Desm.) Ces. et De Not. var. tTifolii Gonz. Frag. -GONZ. FRAGOSO (1919).

L. artemisiae (Fuckel) Auersw. - GONZ. FRAGOSO (1917).

L. caTiciphila Oudem. - GONZ. FRAGOSO (1919).

L. doliolum (Pers.) Ces. et De Not. - MALENÇON & BERTAULT (1976).

L. dumetoTum Niessl - GONZ. FRAGOSO (1919).

L. eryngii Fabre - LOSA ESPAÑA (1947).

L. eusto11}a (Fuckel) Sacc.; citada como Leptosphaeria microscopica P. Karst. por LOSA ESPANA (1944).

L. eustoma (Ff.) Sacc. f. caTpophila Sacc. - GONZ. FRAGOSO (1923).

L. heTpotTichoides De Not.; citada como Leptosphaeria culmifraga (Fr.) Ces. et De Not. por GONZ. FRA GOSO (1917).

L. macTD..spoTa (Fuckel) Thüm.; citada como Leptosphaeria nitschkei Rehm por LOSA ESPANA (1944).

L. magnusiana Berl. - UNAMUNO (1941)

Leptosphaeria nigrans (Roberge ex Desm.) Ces. et De Not. - GONZ. FRAGOSO (1919).

L. ophiogonis Sacc. var. graminum Sacc. - UNAMUNO (1941)

L. pachytheca Har. et Briard - GONZ. FRAGOSO (1919).

L. p/atanico/a (Howe) Sacc. - MORET & NADAL (1984).

L. saccu/us Passo et Beltr.; citada como Metasphaeria sacculus (Pass. et Beltr.) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1919).

L. sarothamni Lambotte et Fautrey - GONZ. FRAGOSO (1919).

Ophiobolus Riess

O. acuminatus (1. Sowerby) Duby - LOSA ESPAÑA (1952).

O. sarothamni Feltgen - UNAMUNO (1941).

LOPHIOSTOMATACEAE

Keissleriella H6hn

K. culmifuia (P. Karst.) S.K. Bose; citada como Metasphaeria culmijida (P. Karst.) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1919).

Lophiostoma Ces. et De Nat.

L. anaxaeum Sacc. - SIERRA (1987).

L. compressum (Pers.: Fr.) Ces. et De Not.; citada como Pla�ystomum compressum (Pers.) Trevis. porSIERRA (1987), LLIMONA et al. (1995).

L.fuckelii Sacc.- SIERRA & CAMBRA (1987).

L. macrostomoides (De Not.) Ces. et De Not. - LLIMONA et al. (1995).

L. quadrinucleatum P. Karst. var. triseptatum (Peck) Chesters et A.E. Bell - SIERRA (1987).

L. viridarium Cooke - SIERRA (1987).

Massarina Sacc.

M. papulosa (Durieu et Mont.) S.K. Bose - SIERRA (1987) .

MELANOMMATACEAE

Melanomma Nitschke ex Fuckel

M.fuscidulum (Sacc.) Sacc. - BERTAULT ( 1982)

MlCROTHYRlACEAE

Ellisiodothis Theiss.

E. smi/acis (De Not.) Arx et E. Müll.; citada como Phyllachora smilacis Gonz. Frag. por GONZ. FRAGOSO (1917).

MYCOSPHAERELLACEAE

Guignardia Viaiaet Ravaz

G. bidwellii (Ellis) Viala etRavaz- MORET & NADAL (1 984).

G. calycotomes Rolland - UNAMUNO (1941)

G. circumscisa (Sacc.) Traverso - UNAMUNO (1941)

G. cytisi (Fuckel) Arx et E. Müll.; citada como Anthostomella cytisi (Fuckel) Sacc. por UNAMUNO (1930); citada como Guignardia spartii (Pass.) Traverso por LOSA ESPANA (1957).

G. foenicu/ata (Mont.) Arx et E. Müll.; citada como Guignardia nebulosa (De Not.) Traverso por GONZ. FRAGOSO (1919).

Mycosphaerella Johanson

M. asperifolii (Bommer, M. Rousseau et Sacc.) Tomilin; citada como Sphaerella asperifolii Bommer, M. Rousseau et Sacc. por GONZ. FRAGOSO ( 192 1 ).

Myeosphaerella buxieola (Fr.) Tomilin; citada como Metasphaeria papulosa (Durieu et Mont.) Sacc. flimbalis Gonz. Frag. por GONZ. FRAGOSO (1919).

M. earlinae (G. Winter) Lindau; citada como Sphaerel/a carlinae G. Winter por GONZ. FRAGOSO (1919).

M. elymenia (Sacc.) Oudem.; citada como Sphaerella implexicola Maire por CABALLERO (1920), UNAMUNO (1941).

M. erepidophora (Mont.) Rehrn; citada como Sphaerella crepidophora (Mont.) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1919), UNAMUNO (1941).

M. euprea (Sacc.) Tomilin.; citada como Sphaerella cuprea Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1919).

M. eyparissiae (Pass.) Tomilin; citada como Sphaerella cyparissiae Passo por UNAMUNO (1930).

M. diseminata (De Not. et Ces.) Tomilin; citada como Sphaerella diseminata De Not et Ces. por UNAMUNO (1941)

M. filieu,!, (Desm.) Starback; citada como Sphaerella jilicum (Desm.) Auersw. por LOSA ESPANA (1952).

M.fragariae (Tul.) Lindau - MORET & NADAL (1984).

M. cf. graminieola (Fuckel) J. Schrot. - SIERRA (1987).

M. hederieola Lindau - UNAMUNO (1941)

M. hepatieae Petr. - PETRAK (1931).

M. hermione (Sacc.) Lindau; citada como Sphaerella hermione Sacc. por UNAMUNO (1941)

M. isariphora (Desm.) Johanson; citada como Sphaerella isariphora (Desm.) Ces. et De Not. por GONZ. FRAGOSO (1919).

M. killiani Petr.; citada como Phyllachora trifolii (Pers.) Fuckel por GONZ. FRAGOSO (1916,1917 Y 1919), MORET & NADAL (1984).

M. lineolata (Roberge ex Desm.) J. Schrot. - UNAMUNO (1941)

M. montserratiea Petr. - PETRAK (1931)

M. mougeotiana (Sacc.) Lindau; citada como Sphaerella mougeotiana Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1917).

M. parallelogramma (Rehrn) Lindau; citada como Sphaerella parallelogramma Rehrn por GONZ. FRAGOSO (1919).

M. plantaginis (Sollm.) Vestergr. - UNAMUNO (1941); citada como Sphaerella plantaginis Sollm. por GONZ. FRAGOSO (1927)

M. pseudomaeuliformis (Desm.) J. _ Schrot.; citada como Sphaerella pseudomaculiformis (Desm.) Auersw. por LOSA ESPANA (1944).

M. rosigena (EIUs et Everh.) F. Stevens; citada como Sphaerella rosigena Ellis et Everh. por LOSA ESPANA (1948).

M. rubella (Niessl et J. Schrot.) Magnus; citada como Sphaerella rubella Niessl et J. Schrot. por GONZ. FRAGOSO (1919).

M. stellariae (Fuckel) Magnus; citada como Sphaerella stellariae Fuckel por UNAMUNO (1941)

M. superflua (Auersw.) Petr.; citad� como Didymella superjlua (Auersw.) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1917), LOSA ESPANA (1947).

M. tassiana (De Not.) Johanson; citada como Sphaerella pachyasca Rostr. por GONZ. FRAGOSO (1927), UNAMUNO (1941); citada como Sphaerella tassiana De Not. por GONZ. FRAGOSO (1923).

M. veratri Hohn.; citadacomo Sphaerella veratri LosaporLOSA ESPAÑA (1947).

M. vulnerariae (Fuckel) Lindau; citada como Sphaerella vulnerariae Fuckel por GONZ. FRAGOSO (1919), GONZ. FRAGOSO (1923).

MYTILINIDIACEAE

Lophium Fr.

L. mytilinum (Pers.) Fr. - SIERRA & CAMBRA (1987).

PHAEOSPHAERlACEAE

Montagnula Berl.

M. dura (Niessl1 Crivelli; citada como Pleospora dura Niessl por GONZ. FRAGOSO (1919), LOSA ESPANA (1957).

M. gil/etiana (Sacc.) Crivelli; citada como Pleospora gil/etiana Sacc f. ulecis Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1917).

M. spartii (Castagne) Aptroot; citada como Didymosphaeria epidermidis (Fr.) Fuckel var. calycotome-spinosae Gonz. Frag. por GONZ. FRAGOSO (1917).

M. spinosel/a (Rehm) Crivelli; citada como Pleospora gibbosa BerI por GONZ. FRAGOSO (1919) .

Nodulosphaeria Rabenh.

N. asteris-a/pini (Gonz. Frag.) Checa; citada como Lophiostoma niessleanurn Sacc. f. asterisalpini Gonz. Frag. por UNAMUNO (1941).

Paraphaeosphaeria O.E. Erikss.

P. micllOtii (Westend.) O.E. Erik.ss.; citada como Leptosphaeria michotii (Westend.) Sacc. por UNAMUNO (1941)

P. ob/ongata (Niess1) Crivelli; citada como Pleospora echiicola PetI' por PETRAK (1931).

P. g/auco-punctata (Grev.) Shoernaker et C.E. Babc.; citada como Leptosphaeria rusci (Wallr.) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1917), CABALLERO (1920).

P. donacina (Sacc.) Shoemaker; citada como Leptosphaeria donacina Sacc. por UNAMUNO (1941)

PHAEOTRlCHACEAE

Trichodelitschia Munk

T. minuta (Fuckel) N. Lundq. - SIERRA (1987), VALLDOSERA & GUARRO (1988).

PLEOSPORACEAE

Leptosphaerulina McAlpine

L. pu/chra (G. Winter) M.E. Barr; citada como Leptosphaeria pulchra (G. Winter) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1917).

Pleospora Rabenh ex Ces. et DeNat.

P. allii (Rabenh.) Ces. et De Not. - UNAMUNO (1941).

P. comata Auersw. et Niessl; citada corno Pyrenophora comata (Niess1) Sacc. por GONZ. FRAGOSO (1927).

P. cytisi Fuckel f. spartii Sacc. - UNAMUNO (1941).

P. dianthi De Not. - GONZALEZ FRAGOSO (1927).

P. herbarum (Pers.) Rabenh. ex Ces. et De Not. - GONZ. FRAGOSO (1917 Y 1919), UNAMUNO (1941), LOSA ESPAÑA (1944 Y 1952), MORET & NADAL (1984), SIERRA (1987); citada como Pleospora asparagi Rabenh. por GONZ. FRAGOSO (1917); citada como Pleospora herbarum (Pers.) Rabenh. ex Ces. et De Not. f. armeriae Sacc. por LOSA ESPAÑA (1944).

P. lepidii Hollós - UNAMUNO (1941).

P. mauritanica Maire - PETRAK (1931)

P. oligomera Sacc. et Speg. -GONZ. FRAGOSO (1919).

Pleospora orbicularis Auersw.; citada como Pleospora herbarum Rabenh. ex Ces. et De Not. f. halimodendri Gonz. Frag. por UNAMUNO (1941).

P. paronychiae Cooke - PETRAK (1931), UNAMUNO (1941).

P. patella Fabre - FERNÀNDEZ RIOFRÍO (1929).

P. phaeocomoides (Berk. et Broome) G. Winter; citada como Pleospora microspora Niessl por UNAMUNO (1941)

P. phaeospora (Duby) Ces. et De Not.; citada como Pyrenophora saponariae Gonz. Frag. por GONZ. FRAGOSO (1919) .

P. scrophulariae (Desm.) Hohn.; citada como Pleospora vulgaris Niessl por GONZ. FRAGOSO (1919), UNAMUNO (1941); citada como Pleospora asphodeli Rabenh. por UNAMUNO (1941)

P. varians Ces. - GONZ. FRAGOSO (1919).

Pyrenophora Fr.

P. macrospora (1. Schrot.) Wehm.; citada como Pyrenophora brizae e. Massa!. por GONZ. FRAGOSO (1919).

PSEUDOPERlSPORlACEAE

Epibryon D6bbeler

E. casares;; (Bubak et Gonz. Frag.) Dobbeler; citada como Coleroa casaresii Bubak et Gonz. Frag. por GONZ. FRAGOSO (1917).

Lizotiia (Ces. et De Not.) De Not.

L. baldin;; (Pirotta) Dobbeler- GIRBAL et al. (1982).

SPORORMIACEAE

Preussia Fuckel

P. affinis (Sacc., Bommer et M. Rousseau) Valldos. et Guarro -VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. ahmed;; Valldos. et Guarro - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. australis (Speg.) Arx - GUARRO (1983), VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. capybarae (Speg.) Valldos. et Guarro -VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. c1avispora (Guarro, Calvo et e. Ramírez) Guarro - GUARRO et al. (1981), VALLDOSERA & GUARRO (1990); citada como Sporormiella clavispora Guarro, Calvo et e. Ramírez por GUARRO et al. (1981)

P. dakotensis (Griffiths) Valldos et Guarro - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. dubia (S.I. Ahrned et Cain) Barrasa - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P.funiculata (Preuss) Fuckel -VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. intermedia (Auersw.) SJ. Ahrned - GUARRO (1984), VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. leporina (Niessl) Arx -VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. longispora (Cain) Valldos. et Guarro - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. megalospora (Auersw.) Valldos. et Guarro - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. minima (Auersw.) Arx - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. minimoides (S.I. Ahrned et Cain) Valldos. et Guarro - VALLDOSERA & GUARRO (1990) .

P. octonalis (S.I. Ahmed et Cain) Solans -VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. pascua (Niessl) Valldos. et Guarro - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. pulchella (E.e. Hansen) SJ. Ahrned - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. teretispora (S.I. Ahrned et Cain) Barrasa - VALLDOSERA & GUARRO (1990).

P. typharum (Sacc.) Cain - GUARRO (1983), VALLDOSERA & GUARRO (1990).

Sporormiella Ellis et Everh

S. splendens (Cain) S.I. Ahrned et Cain - SIERRA (1987).

TUBEUFIACEAE

Tubeufia Penz. et Sacc.

T. paludosa (H. Crouan et P. Crouan) Rossman -SIERRA (1987).

VENTURlACEAE

Antennularia Rchb.

A. elaeophila Mont.; citada como Antennaria elaeophila Mont. por UNAMUNO (1941); citada como Capnodium elaeophilum Prill. por MORET & NADAL (1984).

Coleroa (Fr.) Rabenh.

C. circinans (Fr.) G. Winter - GONZ. FRAGOSO (1917).

Hormotheca Bonord.

H. robertiani (Fr.) Hohn.; citada como Stigmatea robertiana (Fr.) Fr. por SIERRA (1987).

Lasiobotrys Kunze

L. lonicerae (Fr.) Kunze - UNAMUNO (1935).

Platychora Petr.

P. ulmi (Schleich.: Fr.) Petr. - MORET & NADAL (1984); citada como Dothidea ulmi (Schleich.) Fr. por MAUBLANC (1936); citada como Phyllachora ulmi (C.J. Duval) Fuckel por GONZ. FRAGOSO (1917), MAIRE (1937); citada como Euryachora ulmi (C.J. Duval: Fr.) 1. Schrot. por BERTAULT (1982).

Venturia Sacc.

V. geranii (Fr.) G. Winter; citada como Cole�oa geranii (Fr.) Traverso por GONZ. FRAGOSO (1919), UNAMUNO (1941), LOSA ESPANA (1944 Y 1948).

V. juncaginearum (Lasch et 1. Schrot.) M.E. Barr; citada como Phaeosphaerellajuncaginearum (Lasch et 1. Schrot.) Sacc. por UNAMUNO (1930).

V. montelUca Sacc. - GONZ. FRAGOSO (1919).

V. pirina Aderh. - MAIRE (1937), MORET & NADAL (1984).

ZOPFIACEAE

Halotthia Kohlm.

H. posidoniae (Durieu et Mont.) Kohlrn. - VILA et al. (1996); citada como Amphisphaeria posidoniae (Durieu et Mont.) Ces. et De Not. por KOHLMEYER (1963).

Zopfia Rabenh

Z. biturbinata (Durieu et Mont.) Malloch et Cain; citada como Amphisphaeria biturbinata (Durieu et Mont.) Sacc. por KOHLMEYER (1963).

DOTHIDEALES INCERTAE SEDIS

Acanthophiobolus Berl

A. heUcosporus (Berk. et Broome) 1. Walker - CALONGE et al. (1986).

Didymella Sacc. ex D. Sacc.

D. bryoniae (Auersw.) Rehm; citada como Mycosphaerella melonis (Pass.) W.F. Chiu et 1. Walker porMORET & NADAL (1984).

D.fruticosa Hohn. - GONZ. FRAGOSO (1919) .

Heptameria Rehm et Thüm.

H. obesa (Durieu et Mont.) Sacc - SIERRA (1987).

Teichospora Fuckel

T. obducens (Fr.) Fuckel- SIERRA (1987).

PATELLARIALES

Este orden comprende 46 especies repartidas en 2 familias y 20 géneros. Se caracteriza porpresentar ascocarpos apotecioides, erumpentes y con un margen bien desarrol1ado, que sostienen un hamatecio de pseudoparMisis y ascos fisitunicados.

PATELLARlACEAE

Holmiella Petrini, Sarnuels et E. Müll.

H. sabina (DeNot.) Petrini, Samuelset E. Müll. - SIERRA (1987).

Patellaria Fr.

P. atrata Fr. - MARTÍN & SIERRA (1993), LLIMONA et al. (1995); citada como Lecanidium atratum (Hedw.) Rabenh. por SIERRA (1987 Y 1994), SIERRA et al. (1987).

Rlrizodiscina Hafellner

R. lignyo�a (Fr.) Hafellner; citada como Karschia lingyota (Fr.) Sacc. por CALONGE & RODRIGUEZ (1986).

Rhytidhysteron Speg.

R. hysterinum (Dufour) Samuels et E. Müll.; citada como Eutryblidiella hysterina (Dufour) H6hn. por SIERRA (1987 Y 1994), LLIMONA etal. (1995).

NOTAS SOBRE ALGUNOS TAXONES DUDOSOS O EXCLUIDOS

Antennaria unedonis Maire - GONZ. FRAGOSO (1917). El propio autor señala que el material recolectado corresponde a la facies conídica, que acompaña a la espermogónica y que se asemeja a Cladosporium, o mas raramente, a Triposporium.

Cucurbitaria quercina Ellis et Everh. - PETRAK (1931) Corresponde a un xilarial (WELCH, 1926).

Didymella lapsanae Caball. - UNAMUNO (1941) Identidad incierta.

Didymosphaeria armeriae Losa - LOSA ESPAÑA (1944). Nombre invalido según el artículo 36.1 del Código lnternacional deNomenclatura Botanicade Tokyo (1994).

Didymosphaeria bambusae Rolland - UNAMUNO (1941). Especie de identidad incierta. Material de herbario mal conservado, por el que no se observa la fase perfecta.

Gloniella holoschoeni (De Not.) Rehm - CABALLERO (1918). Posiblemente se trate de un discomicete si nos atenemos a los sinónimos encontrados: Propolis holoschoeni De Not. y Xylogramma holoschoeni Sacc.

Guignardia jasminicola Gonz. Frag. - GONZ. FRAGOSO (1917). Nombre invalido según el artÍCulo 34.1 del Código Internacional de Nomenclatura Botanica de Tokyo (1994)

Guignardia traversoana Gonz. Frag. - GONZ. FRAGOSO (1919). Identidad incierta.

Leptosphaeria albae Losa - LOSA ESPAÑA (1947). Identidad incierta.

Leptosphaeria caballeroi Gonz. Frag. - GONZ. FRAGOSO (1919). Identidad incierta. El material de herbario sólo contiene la fase imperfecta.

Leptosphaeria carlinoïdes Losa - LOSA ESPAÑA (1947). Identidad incierta.

Leptosphaeria catalaunica Gonz. Frag. - GONZ FRAGOSO (1917). Nombre invalido según el artÍCulo 34.1 del Código lntemacional de Nomenclatura Botanica de Tokyo (1994)..

Leptosphaeria emeri Gonz. Frag. - UNAMUNO (1941) Identidad incierta.

Leptosphaeria riofrioi Gonz. Frag. - GONZ. FRAGOSO (1919). El material de herbario no presenta hamatecio y, en virtud de la morfología esporal, podría corresponder a una Botryosphaeria

L;maci ;acit,i (Broome et Pass.) Sacc. - MORET et NADAL (1984). Identidad incierta.

Ophiobolus leptosphaerioides Losa - LOSA ESPAÑA (1947). Identidad incierta.

Sphaerella ciconii Losa España - LOSA ESPAÑA (1948). Nombre invalido según el artículo 36.1 del Código Internacional de Nomenclatura Botanica de Tokyo (1994). El material de

herbario estudiado presenta hamatecio y, por lo tanto, no puede pertenecer al género

Mycosphaerella

Sphaerella ga/atea Sacc. var. centranthi Gonz. Frag. - GONZ. FRAGOSO (1919). El nombre actual es Mycosphaerellagalatea (Sacc.) Jaez. pero no ha recombinado la variedad.

Sphaerella microscopica Passo - UNAMUNO (1941) Identidad incierta.

Sphaerella tingens Niessl f. dianthico/a Gonz. Frag. - GONZ. FRAGOSO (1919). La nomenclatura actual de la especie es Mycosphaerella tingens (Niessl) Lindau, pero la forma no esta revisada.

Sphaerella urticae Losa - LOSA ESPAÑA (1944). Nombre invalido según el artículo 36.1 del Código Internacional de Nomenclatura Botínica de Tokyo (1994).

Teichospora ignavis (De Not.) P Karst. f. barcinonensis Gonz. Frag. - GONZ. FRAGOSO (1917). Identidad incierta. Material de herbario mal conservado.

BIBLIOGRAFÍA

BERTAULT, R. (1982).- Contribution a la flore mycologique de laCatalogne. Acta Bot. Barcinonensia, 34: 1-35.

CABALLERO, A, (1918).- Nuevos datos micológicos de Cataluña. Pub!. Secc. Cienc. Nat. Fac. de Cienc. Univ. Barcelona, 1918: 42-48.

CABALLERO, A. (1920).-Nuevos datos micológicos. Pub/. Secc. Cienc. Nat. Fac. de Cien. Univ. Barcelona, 1920: 97-104.

CALONGE, F.D., ROCABRUNA, A., TABARÉS, M. & D. SIERRA (1986) - Contribución al estudio de los Ascomycotina españoles. III. Un género y ocho especies nuevas para el catalogo. Butll. Soc. Catalana Micol., 10: 35-47.

CALONGE, F.D. & N.B. RODRÍGUEZ (1986).- Nuevos datos parael Catalogo de Ascomycetes españoles. 11. Registro de un género y siete especies nuevas para España Bo/.Soc.Mico/. Madrid, 1 1(1): 21-25.

ERIKSSON, O. & D.L. HAWKSWORTH (1993).- Outline ofthe Ascomycetes. SystemaAscomycetum, 12: 51-257.

FERNANDEZ RIOFRÍO, B, (1929).- Nuevas aportaciones a la micologia española. Mem. Real Soc. Española Hist. Nat . 15: 383-388.

GIRBAL, 1., LLORET, F. & R. PEREZ (1982).- Lizonia baldini sobre Polytrichumformosum. Collectanea Botanica, 13(2): 487-489.

GONZÀLEZ FRAGOSO, R. (1916).- Micromicetos varios de Españay Cerdaña. Trab. Mus. Nac. de Cienc. Nat. de Madrid. Serie Botanica, 9: 1-1 15.

GONzALEZ FRAGOSO, R. (1917).- Introducción al estudio de laflórula de micromicetes de Cataluña. Musei Barcinonensis Scient. Nat. Opera Ser. Bot. Il. Barcelona, 1917: 1-187.

GONZALEZ FRAGOSO, R. (1919).- Anotaciones micológicas. Mem. Rea/. Soc Española Hist. Nat,. 1 1(3): 77-123.

GONzALEZ FRAGOSO, R. (1921).- A1gunos hongos del Herbario del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. Butll. Inst. Catalana Hist. Nat., 21 (2 serie, 1): 99-106.

GONZALEZ FRAGOSO, R. (1923).- Nueva serie de hongos del Herbario del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. Butll. Inst. Catalana Hist. Nat., 23(3): 1 16-123.

GONzALEZ FRAGOSO, R. (1927).- Tres notas micológicas: I. Algunos hongosde los Pirineos españoles recolectados por la Srta. Paunero. 11. Hongos pirenaicos y otros del Herbario del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. III. Algunos hongos de la provinciadeOrense. Bol. RealSoc. Española Hist. Nat., 27: 346-358.

GUARRO, 1. (1983).- Hongos coprófilos aisladosenCataluña. Ascomycetes. AnalesJard. Bol. Madrid, 39 (2): 229-245

GUARRO, J., CALVO, MA & e. RAMÍREZ (1981).- Soil Ascomycetes trom Catalunya (Spain). Nova Hedwigia, 34: 285299.

HAWKSWORTH, DL, KIRK, P.M., SUlTON, s.e. & D.N. PEGLER (1995).- Ainsworth et Bisby's Dictyonary ofIhe Fungi. CAB Intemational. Kew. 616 pp.

HEIM, R. (1934).- Fungi Iberici. Observations sur la Flore Mycologique Catalane. Treb. Mus. Cienc. Nal. Barcelona. Sér. BOI., 15(3): 1-146.

KOHLMEYER, J. (1963).- Répartition de champignons marins (Ascomycetes et Fungi Imperfecti) dans la Méditerranée. Rapp Comm. InI. Explor. Sci. Mer Méditerranéen, 17: 723-730.

LLIMONA, x., VlLA, 1., HOYO, P., AGUASCA, M., ÀNGEL, F., GRÀCIA, E., LLI TOSELLA, J., MARTÍN, M.P., MAYORAL, A., ROCABRUNA, A., SIERRA, D. & M. TABARÉs (1995).- El programa biodiversitat micològica de les terres de ponent. Notícia i primers resultats. RevistaSoc. Catalana Micol., 18: 103-136.

LOSA ESPAÑA, M. (1944).- Aportaciones a la flora de micromicetes del Pirineo Español Anales Insl. Bot. AJ. Cavanilles, 5: 79-126.

LOSA ESPAÑA. M. (1947).- Micromicetos delPirineoEspañol. AnalesJard. Bol. Madrid, 8: 297-338.

Revista Catalana de Micologia, vol. 21: 63-73; 1998.

LOSA ESPAÑA, M. (1948).- Aportaciónal estudio de la MicologiaCatalana. Collectanea Botanica, 2(2): 205-225

LOSA ESPAÑA, M. (1952).-Notas Micológicas. CollectaneaBotanica, 3(2): 147-161.

LOSA ESPAÑA, M. (1957).- Micromicetos de Cataluña. Collectanea Botanica. 5(2): 367-375.

LUQUE, J. & J. GIRBAL (1989).- Dieback ofcork oak (Quercus suber) in Catalonia (NE Spain) caused by Botryosphaeria stevensii. Eur. 1. For. Patho/., 19(1): 7-13.

MAIRE. R. (1933).- Fungi Catalaunici. Contributión à l'étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Treb. Mus Cienc. Nat. Barcelona, 15(2): 1-120.

MAIRE, R. (1937).- Contribution à l'étude de la Flore Mycologique de laCatalogne. PubI. Inst. Bot. Barcelona, 3(4): 1-128.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1976).- Champignons de la PéninsuIe lbérique. V. Catalogne, Aragon, Andalousie. ActaPhytotax. Barcinonensia, 19: 1-68.

MARTÍN, M.P & D. SIERRA (1993).- Fragmenta chorologica occidentalia, Fungi, 4714-4724. Anales Jard. Bot. Madrid, 51 (2): 281-282.

MAUBLANC, M.A (1936).- Rapport sur la séssion générale de la Société Mycologique de France, tenue à Barcelone du 19 au 27 octobre 1935. Bull. Soc. Mycol. France, 52: XVII-XXXII.

MORET, A & M. NADAL (1984).- Contribución al conocimiento de los hongos fitoparasitos de la cIase Ascomycotina en Cataluña. Anales deBiología. Univ. de Murcia, I (sección especial I): 85-94.

PETRAK. F. (1931 ).- Mykologische Beitrage zur Flora von Spanien, Portugal und der Insel Madera. Annales Mycologici. XXIX (1-2): 107-127.

SIERRA, D. (1987).- Aportación al conocimiento de los ascomicetes (Ascomycotina) de Cataluña. Ed. especials de la Soc. Catalana Micol. vol. 1,481 pp. Barcelona.

SIERRA, D. (1988).-Notas sobre ascomicetes. Butll. Soc. Catalana Micol., 12: 73-81.

SIERRA, D. (1994).- Notas corológicas sobre ascomicetes de Catalunya y regiones próximas. Butll. Soc. Catalana Micol., 1617: 119-134.

SIERRA, D. & J. CAMBRA (1987).- Notes micològiques I. Ascomicets del Torrent de la Sequera (Tarragona). Butll. Soc. Catalana Mico/., 11 : 73-82

SIERRA, D., ROCABRUNA, A & M. TABARÉS (1987).- Aportación al catalogo de ascomicetes de Cataluña. Butll. Soc. Catalana Micol., 11 : 99-1 10

SOC. CATALANA MICOL. (1995).- XIVCo¡'¡eccióde BoletsdeCatalunya. Ed. Soc. Catalana Micol

UNAMUNO, L.M. (1930).- Datos para el conocimiento de la micoflora española. Bol. Real. Soc. Española Hist. Nat., 30: 419-435.

UNAMUNO, L.M. (1935).- Datos parael conocimiento de laflorade micromicetos de Cataluña. Cavanillesia, 7: 35-56.

UNAMUNO, L.M. (1941) - Enumeración y distribución geogní.fica de los ascomicetos de la PenínsulaIbérica y de las Islas BaIeares. Mem. Real. Acad. Cienc. Exac. Fis.yNat. Madrid, 8: 1-403.

VALLDOSERA, M. & J. GUARRO (1988).- Estudios sobre hongos coprófilos aislados en España. VI. Ascomycetes. Bol. Soc. Mico/. Madrid, 12: 51-56.

VALLDOSERA, M. & J. GUARRO (1990).- Estudios sobre hongos coprófilos aislados en España. XV. El género Preussia (Sporormiella). Bo/. Soc. Micol. Madrid, 14: 81-94.

VILA J., ROCABRUNA, A, LLIMONA, x., TABARÉS, M., LLISTOSELLA, J. & D. SIERRA (1996). - Fongs nous o poc citats de Catalunya i Andorra. I. Revista CatalanaMicol., 19: 25-46.

WELCH, D.S. (1926).- A monographicstudyofthe genusCucurbitaria in NorthAmerica. Mycologia, 18(2): 51-86.

ALGUNES ESPÈCIESDELGÈNERE RUSSULA DE CATALUNYAILESILLES BALEARS. 23 CONTRIBUCIÓ.

1. LLISTOSELLA

Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. de Barcelona. Diagonal 645. E-08028 Barcelona.

ABSTRACT. Some species of genus Russula from Catalonia and Balearic islands. Second contribution. We deal in this paper with mine species of the genus Russula (R. aquosa Leclair, R. atrorubens Quélet, R.fontqueri Singer, R. globispora (Blum) Bon, R. minutula Vel., R. monspe/iensis Samari, R. norvegica Reid, R. nuragica Samari and R. tyrrhenica Samari) that we consideras rare or not well studied in Cata10nia and Ba1earic islands. Inthecase ofeach taxon we give the main diagnostic features, macroscopic and microscopic, their ecological preference after our own observations, iconography ofthe main microscopic characters and scanning (SEM) micrography of a typical spore.

KEY WORDS: Russula,Taxonomy, Catalonia, Balearic islands, Spain.

RESUM. Algunes espècies del gènere Russula de Catalunya i les illes Balears. r contribució. En aquest treball tractem nou espècies del gènere Russula (R. aquosa Leclair, R. atrorubens Quélet, R.fontqueri Singer, R. globispora (Blum) Bon, R. minutula Vel., R. monspe/iensis Samari, R. norvegica Reid, R. nuragica Samari i R. tyrrhenica Samari.) que considerem rareso poc conegudesa la nostraàrea d'estudi. Per a cadascuna d'elles donem els principals caràcters diagnòstics, tant els macroscòpics com els microscòpics, llurs preferències ecològiques segons les nostres observacions, l'iconografia dels principals caràcters microscòpics, així com micrografies de les espores al microscopi electrònic de rastreig(SEM).

INTRODUCCIÓ

Dins del marc dels nostres estudis sobre les russulals de Catalunya i les illes Balears, presentem la segona contribució referent al gènere Russula (vegeu LLISTOSELLA, 1989). En aquest treball tractem nou espècies que considerem rares o poc conegudes a la nostra àrea d'estudi: Russula aquosa Leclair, R. atrorubens Quélet, R.fontqueri Singer, R. globispora (Blum) Bon, R. minutula Vel., R. monspeliensis Samari, R. norvegica Reid, R. nuragica Samari i R. tyrrhenica Samari. Per a cadascuna d'elles exposem els principals caràcters diagnòstics, tant els macroscòpics com els microscòpics, llurs preferències ecològiques segons les nostres observacions, les referències del material que hem estudiat i les citacions anteriors que coneixem a l'àrea d'estudi, i complementem l'estudi amb comentaris taxonòmics de les diferents espècies o revisions crítiques de les citacions anteriors, així com amb la iconografia dels principals caràcters microscòpics i micrografies de les espores al microscopi electrònic de rastreig (SEM).

METODOLOGIA

L'estudi del material ha estat realitzat seguint la metodologia de BON (1971) i, sobretot, la indicada per ROMAGNESI (1967) en la seva monografia del gènere, a la qual ens referim en les indicacions del color de l'esporada de les diferents espècies. Per a els dibuixos dels caràcters microscòpics, hem utilitzat els microscopis marca Zeiss (model Standard 14) i Nikon (model Labofot) amb el seu corresponen ub de dibuix. Per a l'estudi de les espores al microscopi electrònic de rastreig, hem preparat les mostres, a partir de material d'herbari rehidratat, utilitzant la tècnica del punt crític i posterior metalització durant 8-12 minuts; les observacions han estat fetes amb el microscopi de la

Russula aquosa Lecl.: a) epicutis: pèls i dennatocistidis, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 !lm); d) espores, (escala = 5 !lm).

casa Cambridge (model Sl20). Per a cadascuna de les recol·leccions, indiquem el corresponent topònim, municipi, comarca, província, quadrícula UTM, altitud, ecologia, recol'lector i número d'herbari. Totel material estudiat estàdipositat a l'herbari de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (BCC).

ESPÈCIES ESTUDIADES

Russula aquosa Leclair, Bull.Soc. Mycol. France, 48: 303 (1932).

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 3-6,5 cm de diàmetre; molt fràgil, primer convex, després aplanat i suaument deprimit en forma de plat; marge peHicular i translúcid, lobulat i flexuós, solcattuberculós en els darrers 5-8 mm. Cutícula separable gairebé fms al centre, viscosa i brillant; de color vermell lilací o vermell cirera, sovint amb el centre bru vermellós i decolorat vers el marge fins al rosapurpuri o gris rosat pàHid, amb petites màcules blanquinoses. Làmines espaiades, de 4-10 mm d'amplada, amb alguna lamèHula intercalada; de color blanc o lleugerament grisenc. Esporada de color blanc (la). Estípit de 4-6 x 1-2 cm, cilíndric a l'àpex, sobtadament claviforme vers la base i presentant una constricció ben marcada en el punt on s'eixampla, molt fràgil i esponjós; de color blanc que, per imbibició, es tenyeix de grisenc o bru grisenc, sobretot a la base. Carn fràgil i esponjosa, de color blanc, rosada sota la cutícula, que tendeix a tenyir-se lleugerament de grisenc o groc grisenc pàl-lid. Sabor gairebé suau, tan sols lleugerament picant a les làmines; olor inapreciable. Reacció feble i lenta amb el guaiac. Espores de 7,5-9-(10) x 6-7,5-(8,5) !lm; obovades, verrucoses i subreticulades, amb nombroses berrugues còniques i mitjanament altes, més o menys obtuses, reunides per connectius i formant un reticle molt incomplet, parcialment amiloides; placa suprahilar poc amiloide. Epicutis formada per pèls de 3-6 !lm d'amplada, cilíndrics i ramificats, obtusos i més o menys flexuosos; dermatocistidis nombrosos, de 6-9 !lm d'amplada, claviformes, obtusos o, a vegades, apendiculats a l'àpex, poc o gens septats.

MATERIAL ESTUDIAT. L1orts, Ordino (Andorra), ANDORRA. 31TCH71. 1500 m, Pinus muga ssp. uncinata i Betula pendula; 201X11987, leg. J. L1istosella (BCC JL1093).

OBSERVACIONS. R. aquosa és una espècie molt pròxima a R. atropurpurea Krombh., i molt semblant microscòpicament, però són nombrosos els caràcters macroscòpics que permeten diferenciar-les. Així, R. aquosa té un hàbitat molt restringit, a les pinedes subalpines i en ambients molt higròfils, sovint entre les molses o els Sphagnum. El seu basidioma és molt fràgil i mostra una forta tendència a la imbibició. A més, el píleu, de color vermell, sempre presenta tonalitats brunenques i algunes màcules blanquinosesdisperses. L'estípit també presenta un caràcter particular i distintiuja que, vers la part mi�a, hom observa una constricció ben marcada, a partir de la qual, de forma més o menys brusca i vers la base, s'eixampla i es toma claviforme. Ha estat citada anteriorment a Catalunya per nosaltres (LLISTOSELLA, 1991)

Russula atrorubens Quél., Ass. Fr.Só., pl.4, f. 12-13 (1897).

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS Píleu de 4-8 cm de diàmetre; subglobulós o convex, després aplanat i suaument deprimit en un àmplia zona central; marge obtús i breument solcat-tuberculós. Cutícula adnata i tan sols separable en el terç marginal, lleugerament viscosa i setinada; versicolor, sobretot de color vermell carmí, rosa-lila, vermell morat o violeta, amb el centre més fosc i porpra, decolorat sobretot vers el marge en clapes gris olivaci, crema ocraci o grisenc. Làmines molt espaiades, de 4-9 mm d'amplada, bifurcades i anastomitzades vora l'estípit, amb l'aresta entera; de color blanc o lleugerament crema. Esporada de color blanc (la). Estípit de 2,5-6 x 0,5-1,2 cm, cilíndric o engruixit als extrems, pruïnós i més o menys esponjós; de color blanc i, a vegades, lleugerament rosat vers la base, on es taca de groc ocraci. Carn relativament rígida, de color blanc, rosat sota la cutícula, que tendeix lleugerament a tenyir-se de groc ocraci molt pàl·lid. Sabor molt picant; olor pronunciada, de coco o d'acetat d'amil. Reaccióintensa i ràpida amb el guaiac. Espores de 6,5-9-(10) x 5-6,5-(7) !lm; d llip ïdal a notablement oblon es verr coses o stuloses subreticulades, amb berrugues hemisfèriques i mitjanament baixes, reunides en curtes crestes o per fins connectius en un reticle molt incomplet; placa suprahilar feblement amiloide. Epicutis formada per pèls de 2-4 !lm

Russula atrorubens Qué!.: a) epicutis: pèls i dennatocistidis, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 �m); d) espores, (escala = 5 �m).

Catalana de Micologia, vol. 21: 75-92; 1998. 79

d'amplada, cilíndrics i ramificats, amb articles més aviat curts, i el terminal obtús; dermatocistidis molt nombrosos i voluminosos, de 6-14 Jlm d'amplada, cilíndrics o claviformes, sovint amb 1-3 septes.

MATERIAL ES1UDlAT. L1orts, Ordino (Andorra), ANOORRA 31TCH71. 1500 m, Pinus muga ssp. uncinata i Betu/a pendu/a; 20001987, /eg. 1. L1istosella (BCC JL1089).

OBSERVACIONS. Entre les diferents espècies de la secció, R. atrorubens es caracteritza principalment per l'olor d'acetat d'amil, la reacció ràpida amb el guaiac i per les espores, sovint notablement oblongues. R. carminea (1. Schaeff.) Kühner et Romagn., R. rubrocarminea Romagn i, sobretot, R.fragilis (Pers.: Fr.) Fr. són espècies molt semblants i amb les que és facil la confusió. Deixant de banda els caràcters morfològics de les espores, ben diferenciats a R. atrorubens, R. carminea es diferencia per l'olor de poma i el sabor poc picant, R. rubrocarminea pel sabor gairebé suau i la reacció lenta i més o menys feble amb el guaiac, mentreque R.fragilis coincideix amb R. atrorubens en l'olor i el sabor, però difereix per la reacció negativa amb el guaiac i per l'aresta de les làmines, molt sovint serrada. Pel que fa a la citació d' ARANZADI (1905) de Vallvidrera (Barcelonès), recollida posteriorment per CODINA i FONT I QUER (1930), creiem poc probable que correspongui a R. atrorubens, per una banda perquè és un tàxon que sembla preferir hàbitats molt higròfils, montans o subalpins, ben diferents dels que es poden trobar a la serralada litoral, i per altra banda perquè, en el seu treball, ARANZADI no cita R.fragilis, espècie molt comuna a la regió mediterrània.

Russula/ontqueri Sing., Rev.Mycol., 1: 75, pI. 6 (1936).

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 5-8 cm de diàmetre; convex o hemisfèric, després aplanat i àmpliament deprimit al centre; marge obtús i arrodonit, primer llis, després clarament solcattuberculós en els darrers 5-7 mm. Cutícula gairebé totalment separable, untuosa o viscosa, més o menys brillant; de color groc ataronjat o rosa-vermell de coure, sovint més groc ou o groc ocraci al centre, sempre amb tons ataronjats, sovint amb tots els colors alhora. Làmines mitjanament espaiades, de 7-11 Jlm d'amplada, intervenades; de color crema groguenc, ocre ataronjat viu en madurar. Esporada de color groc ocraci (Ble-IVa). Estípit de 5-7 x 1,2-2,2 cm, cilíndric o lleugerament fusiforme, més o menys esponjós; de color blanc, però típicament tenyit suaument de color rosa salmó, si més no a la base, que tendeix a groguejar discretament, de color albercoc pàHid en el material deshidratat. Carn més o menys fràgil, de color blanc, que tendeix lleugerament a tenyir-se de groc brunenc. Sabor primer suau, després lleugerament picant; olor fruitada, gairebé inapreciable. Reacció positiva amb el guaiac. Espores de 7,5-9 x 6-7,5 Jlm; obovades o eHipsoïdals, verrucoso-equinulades, parcialment zebrades, amb berrugues còniques i obtuses, mi�anament altes, reunides en curtes crestes o per fms connectius, incompletament amiloides; placa suprahilar clarament amiloide. Epicutis formada per pèls de 2-3,5 Jlm d'amplada, molt estrets i ramificats, obtusos o atenuats a l'àpex, amb els septes distants; dermatocistidis de 4-7 Jlm d'amplada, cilíndrics o lleugerament claviformes, obtusos o, poques vegades, mucronats, pluriseptats i amb els septes més o menys distants.

MATERIAL ES1UDlAT. La Salut, Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), GIRONA. 31TDG55. 1000-1050 m, Betu/apendu/a; 28NI/1988, /eg. M. Tabarés (BCC JLI289). Jbid., 16NI/I995, /eg. 1. L1istosella (BCC JLI539). Camps de Montfeu, Pardines (Ripollès), GIRONA. 31TDG38. 1300-1400 m, Betu/a pendu/a; 311XI1983, /eg. 1. L1istosella (BCC JLl05,107,108 i 110).

OBSERVACIONS. Espècie descrita per SINGER (1936), i validada posteriorment pel mateix autor (SINGER, 1947), basant-se en material recoHectat als boscos de bedolls subalpins dels Pirineus catalans on, segons l'autor, és molt freqüent a principis de l'estiu, però no fa referència a cap localitat concreta. R.fontqueri es reconeix, sobretot, per la coloració groc ataronjat o rosa-vermell de coure del píleu, molt característica, i per l'estípit, més o menys tenyit de rosa salmó que, en assecar-se, es tenyeix totalment de color albercoc pàHid. Ha estat citada anteriorment també per nosaltres

LISTOSELLA 1996)

Russula fontqueri Sing.: a) epicutis: pèls i dennatocistidis, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 �m); d) espores, (escala = 5 �m).

Catalanade Micologia, vol. 21: 75-92; 1998.

Russula globispora (Blum) Bon: a) epicutis: pèls i dennatocistidis, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 )lm); d) espores, (escala = 5 )lm).

Russula minulula Vel.: a) epicutis: pèls i hifes primordials, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 /lm); d) espores, (escala = 5 ¡..lm)

Russulaglobispora (Blum) Bon, Documents Mycol., 17 (65): 55 (1986) R. maculata var. globispora Blum, Bull. Soc. Mycol. France, 68: 232 (1952), nom inval.

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 5,5-9 cm de diàmetre; molt convex, després plano-convex o aplanat, amb el centre lleugerament deprimit; marge obtús i llis, tan sols breument solcat en madurar. Cutícula separable en el terç marginal, llisa i seca, lleugerament brillant; de color molt clar, vennell ataronjat o taronja groguenc pàHid, gairebé sempre molt decolorat, sobretot al centre, fins a ocre groguenc o crema i amb tons de rosa vennellós al marge. Làmines més aviat denses, de 5-1° mm d'amplada, arrodonides vers el marge i molt intervenades; de color groc lleugerament ataronjat. Esporada de color groc viu (IVd). Estípit de 4-7 x 1,2-2 cm, cilíndric o lleugerament engruixit sota les làmines, pruïnós a l'àpex i lleugerament rugulós; de color blanc, que es taca de bru groguenc a partir de la base. Carn més aviat fenna, de color blanc. Sabor suau; olor fruitada i poc pronunciada. Reacció més o menys ràpida i positiva amb el guaiac. Espores de 10-14 x 9-12 /lm; molt voluminoses, obovades o globuloses, venucoses o puntejades, amb nombroses benugues hemisfèriques o còniques i obtuses, mi�anament altes, aïllades o, rarament, reunides en alguna cresta curta; placa suprahilar mitjanament amiloide. Basidis voluminosos, de 12-17 /lm d'amplada. Epicutis fonnada per pèls de 2-4 /lm d'amplada, cilíndrics i poc articulats, més o menys flexuosos, amb l'article tenninal obtús o atenuat a l'àpex; dennatocistidis de 5-10 /lm d'amplada, cilíndrics o clavifonnes, no septats i sensibles al SBA.

MATERJAL ESTUDIAT. Les Planes, Vimbodí (Conca de Barberà), TARRAGONA. 31TCF38. 50Ó-600 m, Quercus i/ex i Q.faginea; 2811X11986, /eg. 1. M. Mestres (BCC JL764). El Barranc, Vimbodí (Conca de Barberà), TARRAGONA. 31TCF38. 500-600 m, Quercus i/ex; 4001986, /eg. 1. M. Mestres(BCC JL815). Colònies Forestals, Dosrius (Maresme), BARCELONA. 31TDG50. 300-350 m, Quercussuber; 151X/1991, /eg. 1. Llistosella (BCC JL1463). Font dels Orobins, Cervera (Segarra), LLEIDA. 31TDG51. 450-500 m, Quercus rotundifolia i Q. coccifera; 12IX/I986, /eg. P. Navarro (BCC JL831).

OBSERVACIONS. Tàxon ben caracteritzat pel color molt pàl'lid del píleu i, sobretot, per les espores notablement grans i voluminoses, que poden arribar a mesurar 14 x 12 /lm, caràcter per altra banda excepcional dins del gènere. Tan sols R. maculata Quél. var. bresadoliana (Singer) Romagn. i R. straminea Malençon tenen unes espores tan voluminoses com les de R. globispora, però la primera se'n diferencia principalment pel color groc ataronjat o vennell ataronjat del píleu i per l'ornamentació de les espores, parcialment cristada o zebrada, mentre que R. straminea és una espèciepoc coneguda, que creix en els boscos de Quercus suber del Marroc (MALENÇON, 1942), i es caracteritza sobretot pel color molt pàHid, crema o crema-falb, semblant al de R.foetens, i pels dennatocistidis, més o menys septats. Ha estat citada anterionnent a Catalunya per nosaltres (LLISTOSELLA, 1991).

Russula minutula Vel., Cesk. Houby, p. 133 (1920).

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 1,5-2,5 cm de diàmetre; convex o aplanat i amb el centre poc deprimit; marge obtús i lleugerament flexuós, breument solcat en madurar. Cutícula fàcilment separable, vellutada i pruïnosa; de color vennell viu o vennell rosat, sovint amb el marge més clar, rosa salmó. Làmines espaiades, de 2-3 mm d'amplada, amb alguna lamèl'lula intercalada i bifurcades vora l'estípit; de color blanc o crema blanquinós. Esporada de color blanquinós (Ib). Estípit de 1,3-2,5 x 0,4-0,8 cm, fràgil, cilíndric o c1avifonne, pruïnós sobretot a l'àpex; de color blanc. Carn més aviat compacta, de color blanc o rosa blanquinós per imbibició. Sabor suau; olor gairebé inapreciable. Reacció negativa amb el guaiac. Espores de 6-8 x 5-6,5 /lm; obovades, venucoses, amb nombroses berrugues hemisfèriques i mitjanament baixes, aïllades o reunides en petites crestes o per connectius, d'aspecte variable, localment zebrades o subreticulades; placa suprahilar amiloide. Cistidis himenials que, tractats amb la SV, presenten sovint una inclusió citoplasmàtica arrodonida i més refringent, i una crosta epimembranar, més o menys desenvolupada, tenyida de vennell grosella viu. Cutícula d'aspecte pseudoparenquirnàtic, fonnada per hifes amb cles cu s, més o menys isodiamètrics, mb una epicutis poc diferenciada, fonnada per pèls de 2,5-3,5 /lm d'amplada, molt curts i obtusos, sovint amb tan sols 2-4 articles, que neixen directament de les cèHules isodiamètriques subjacents; hifes primordials de 3-5 /lm d'amplada, obtuses i poc septades.

MATERIAL ESTUDIAT. Torrent de Nevà, Toses (Ripollès), GIRONA. 31 TDCi28. 1100-1 150 m, Betulapendula, Corylus avellana i Quercus sp.; 25NIIV1985, leg. 1. L1istosella(BCC JL513).

OBSERVACIONS. R. minu/ula és una de les espècie de dimensions més reduïdes de tot el gènere, i és probable que sovint hagi passat desapercebuda. Inconfusible amb d'altres espècies, tant per les mides i coloració com, sobretot, per l'estructura de la cutícula i de l'epicutis, així com pels caràcters morfològics i químics dels cistidis himenials. Ha estat citada anteriorment a Catalunya per nosaltres (LLlSTOSELLA, 1991)

Russula monspeliensis Samari, Mico!. lta!. 1987 (3): 65 (1987).

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 2-6,5 cm de diàmetre; convex o aplanat, amb el centre amplament deprimit i el marge obtús, més o menys ondulat i breument pectinat. Cutícula separable fins la meitat del radi, mat i finament rugosa; de color verd, verd olivaci o gris verdós, sovint decolorat o amb tons violats, sobretot al centre. Làmines de 3-6 mm d'amplada i poc denses, de color crema pàl·lid. Esporada de color crema fosc (lIb, d). Estípit de 2,5-4 x 0,8-1,5 cm, cilíndric o clarament obcònic, de color blanc, que es macula de brunenc vers la base. Carn de color blanc. Sabor lleugerament picant a les làmines, poques vegades completament suau; olor gairebé sempre evident, aromàtica i balsàmica. Reacció rosa ataronjat amb el S04Fe. Espores de 7-9 x 5,5-7 !lm; obovades o lleugerament oblongues, verrucoses, amb nombroses berrugues baixes i obtuses, la majoria aïllades, poques reunides per fins connectius o formant curtes crestes; placa suprahilar diferenciada i no amiloide. Epicutis formada per pèls de 4-8 !lm d'amplada, cilíndrics i obtusos, mitjanament articulats, sense diferenciació morfològica clara entre l'article terminal i els basals. Dermatocistidis molt nombrosos, de 5-10 !lm d'amplada, fusiformes, poques vegades apendiculats a l'àpex, no septats.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), GIRONA. 5144686,470 m, Cistus monspe/iensis i C. albidus, I8/XVI997, leg. X. Llimona i 1. Vila (BCC JLl656). Santa Bàrbara, Ciutadella (Menorca), ILLES BALEARS. 31TEE82. 60-100 m, Cis/usmonspe/iensis; 151XIJ1985, leg. 1. L1istosella(BCC JL673).

OBSERVACIONS. R. monspeliensis és l'únic tàxon de la supersecció Indolentinae que té com a hàbitat estricte les brolles acidòfiles d'estepes, on estableix micorizes tan sols amb Cis/us monspeliensis ja que, tot i ser força freqüent en algunes regions meridionals d'Itàlia i a l'illa de Sard�nya, no ha estat mai recol·lectada sota altres espècies del gènere Cis/us (SARNARJ, 1987 i 1991 b). Es molt probable que les citacions de R. aeruginea de Menorca (MALENÇON & BERTAULT, 1972) i d'Eivissa (FINSCHOW, 1984) es corresponguin amb aquest tàxon, també caracteritzat per les coloracions verdoses dominants.

Russula norvegica Reid, Fung.Rar.kono Ca!., 6: 36, pI. 48 (b) (1972).

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 2,5-4,2 cm de diàmetre; convex, després aplanat i més o menys deprimit al centre, marge obtús i breument solcat tan sols en madurar. Cutícula separable fins a la meitat del radi, finament granulosa, viscosa i brillant; de color porpra negrós al principi, després de color més clar, porpra vermellós o porpra rosat, més pàl'lid al marge, sovint amb clapes decolorades fins a crema blanquinós. Làmines mitjanament espaiades, de 2-4 mm d'amplada, gairebé lliures; de color blanquinós. Esporada de color blanquinós (la, b). Estípit de 2-3 x 0,6-1,2 cm, cilíndric o claviforme, més aviat fràgil i trencadís; de color blanc, que es tenyeix lleugerament de gris, sobretot per imbibició. Carn de consistència blana, de color blanc i concolor sota la cutícula, lleugerament grisenca per imbibició. Sabor picant; olor inapreciable. Reacció positiva amb el guaiac. Espores de 7,5-9 x 5,5-7 !lm; obovades o lleugerament oblongues, verrucoso-reticulades, amb nombroses berrugues còniques i més o menys obtuses, reunides per nombrosos i fins connectius, que formen un reticle gairebé complet; placa suprahilar feblement amiloide. Epicutis formada per pèls de 3-5,5 !lm d'amplada, cilíndrics i ramificats, més o menys obtusos i flexuosos; delmatocistidis nombrosos, de 5-1° !lm d'amplada, claviformes o, rarament, cilíndrics, la majoria no septats, alguns amb un sol septe.

MATERIAL ESTUDIAT. La Coma Ermada, Puigpedròs, Meranges (Cerdanya), GIRONA. 31TCH90. 2700-2800 m, Salix sp.; 2NIIV1987, leg. X. Baulies (BCC JLlOI9). Santuari de Núria, Queralbs (Ripollès), GIRONA. 4304694. 2200-2250 m. Dryasoc/apeta/a i Sa/ixre/usa; 16NIIV1996, leg. 1. Vila (BCC JL1620 i 1621)

Russula monspeliensis Samari: a) epicutis: pèls i dennatocistidis, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 !lm); d) espores, (escala = 5 !lm).

Russula norvegica Reid: a) epicutis: pèls i dennatocistidis, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 J.lm); d) espores, (escala = 5 J.lm).

OBSERVACIONS. Vegeu VILA et al. (1997).

Russula nuragica Samari, Boll. Grupp. Micol. G. B., 29 (1-2): 4 (1986).

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 4-7 cm de diàmetre; subglobulós, ben aviat estès i aplanat, amb el centre suaument deprimit; marge obtús i llis, tan sols solcat de manera breu i discreta en madurar. Cutícula separable fms més de la meitat del radi, llisa o lleugerament rugulosa, untuosa o viscídula en temps humit, ben aviat seca i mat; de color lila o blau ceruli, a vegades lleugerament vinós, molt decolorat al centre fins a crema blanquinós. Làmines mitjanament espaiades, de 3-6 mm d'amplada, amb alguna lamèl·lula intercalada, més o menys bifurcades i anastomitzades, clarament intervenades, molt arrodonides vers el marge; de color crema groguenc o groc pàl·lid. Esporada de color groc pàl'lid (IVa-IYb). Estípit de 5-7 x 1,5-2,5 cm, cilíndric o claviforme, progressivament medul'lós i fràgil en madurar, rugulós; de color blanc, que tendeix notablement a tenyir-se de gris. Carn més o menys ferma, de color blanc, que es tenyeix de gris, sobretot per imbibició. Sabor suau; olor lleugerament fruitada, gairebé inapreciable. Reacció positiva i lentaamb el guaiac. Espores de 8-10 x 6,5-8 ¡..tm; obovades o el'lipsoïdals, verrucoso-equinulades, cristades o subreticulades, amb berrugues còniques i obtuses, mitjanament altes, reunides en crestes, catenulades o per connectius més o menys nombrosos, que formen algunes malles tancades, incompletament amiloides; placa suprahilar amiloide. Cistidis himenials voluminosos, de fins a 120 x 17 ¡..tm, sovint molt prominents i amb un apèndix terminal en forma de bec. Epicutis formada perpèls de 2,5-4 ¡..tm d'amplada, ramificats i poc articulats, amb l'article terminal obtús o lleugerament atenuat a l'àpex; dermatocistidis de 5-10 ¡..tm d'amplada, alguns curts, altres molt llargs, que arriben a mesurar més de 250 ¡..tm, cilíndrics o claviformes, obtusos o apendiculats, típicament no septats, sensibles al SBA i amb el contingut àcido-resistent. Pigment granular evident, de color violeta vermellós.

MATERJAL ESTUDlAT. Verger de Sant Joan, Maó (Menorca), ILLES BALEARS. 31SFEOl. 10-40 m, Quercus i/ex; 261XU1982, leg. 1. L1istosella(BCC JL58).

OBSERVACIONS. R. nuragica és un tàxon no crític, propi dels boscos esclerofi¡'¡es de la regió mediterrània. La seva posició taxonòmica entre les Integrinae pot ésser controvertida, tal i com comenta el seu autor (SARNARI, 1986 a, 1986 b, i 1991 a),ja que si bé la pigmentació del píleu, el color de l'esporada, el sabor suau i els dermatocistidis no septats es corresponen amb les Integrinae, el port poc voluminós i la tendència notable de la carn i de l'estípit a tenyir-se de grisenc l'acosten a les Laricinae (Tenellae), però aquestes es caracteritzen per tenir els dermatocistidis pluriseptats i els elements himenials de dimensions més reduïdes. Per altra banda, R. seperina Dupain és un altre Integrinae també atípica que, igual que R. nuragica, reuneix els caràcters esporada groga, dermatocistidis no septats i sabor suau, però qualsevol relació entre ambdós tàxons queda descartada perquè la carn de R. seperina segueix un procés de viratge anàleg al de les Nigricantinae, amb un lleuger envermelliment abans del fort ennegriment final o coïncidint amb ell, mentre que, a R. nuragica, la carn es tenyeix de grisenc, sobretot per imbibició, i no pas per oxidació en contacte amb l'aire, sense exhibir en cap cas coloracions vermelloses o negres, com R. seperina. El nostre material ha estat verificat per M. Sarnari (Temi). Ha estat citada anteriorment a Catalunya per MORENO et al. (1990 i 1991) i per nosaltres (LLISTOSELLA, 1990 i 1991)

Russula tyrrhenica Samari, Boll. Grupp Mico!. G. B., 27 (5-6): 282 (1984).

CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 3-6 cm de diàmetre; convex, després plano-convex o aplanat, amb el centre deprimit de manera suau i àmplia; marge obtús i molt arrodonit, més o menys ondulat, llis o lleugerament solcat en madurar. Cutícula separable en el terç marginal, llisa i brillant, viscosa en temps humit; de color porpra, porpra rosat o rosa-carmí, més fosc al centre, més clar o decolorat vers el marge, rosa vinós o crema rosat, sovint amb tons brunencs o castanys. Làmines poc denses, de 7-11 mm d'amplada, molt arrodonides vers el marge, més o menys intervenades; de color crema blanquinós o crema. Esporada de color crema ocraci (IId-lIla). Estípit de 1,5-3 x 0,8-1,5 cm, relativa ent curt cilíndric o obcònic, llis o lleugerament rugulós; de color blanc i amb una petita taca de color porpra violada a l'extrema base. Carn més o menys ferma, de color blanc. Sabor més o menys picant; olor fruitada, gairebé inapreciable. Reacció intensa i ràpida amb el guaiac. Espores de 7-9 x 6-7,5 ¡..tm; obovades, verrucoses i subreticulades, amb berrugues mitjanament baixes,

Russula nuragica Samari: a) epicutis: pèls i derrnatocistidis, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 ).lm); d) espores, (escala = 5 ).lm).

Russula tyrrhenica Samari: a) epicutis: pèls, dennatocistidis i hifes primordials, b) basidis, e) cistidis, (escala = 10 ¡lm); d) espores, (escala = 5 ¡lm).

hemisferiques o cònico-obtuses, més o menys reunides en crestes curtes o per connectius, que formen un reticle molt incomplet; placa suprahilar amiloide. Epicutis formada per pèls de 2-4 �m d'amplada, molt llargs i ramificats, amb els septes distants i l'article terminal obtús; dermatocistidis de 4-8 �m d'amplada, cilíndrics i obtusos, pluriseptats i coberts en gran part per una beina amorfa d'exsudat àcido-resistent; hifes primordials de 4-6 �m d'amplada, nombroses i ramificades, amb els articles terminals allargats i atenuats a l'àpex, mitjanament incrustades. L'exsudat àcido-resistent és present també, en forma de petits grànuls dispersos, als pèls epicuticulars, i és insoluble amb el KOH o el NH3.

MATERlAL ESTUDLAT. Algaiarens, la Vall, Ciutadella (Menorca), ILLES BALEARS. 31TEE83. 20-70 m, Cistus monspeliensis; 161XIJ1985, leg. 1. L1istosella (BCC JL683). Collsacreu, Vallgorguina (Vallès OrientaJ), BARCELONA. 31TDG61. 250-350 m, Cistussalviifolius; 151X/1991, leg. F. Bellu (BCC JLI468).

OBSERVACIONS. Tàxon no crític, molt ben caracteritzat per l'estructura particular de l'epicutis, amb dermatocistidis pluriseptats i coberts, en gran part, per la presència d'una beina amorfa d'exsudat àcido-resistent, present a les hifes primordials, molt nombroses, i també als pèls; exsudat que, per altra banda, és insoluble en les bases fortes. Aquests caràcters són la causa de que R. tyrrhenica sigui considerada per SARNARI (1984 i 1991 a) com una espècie anòmala, en el marc de la sistemàtica tradicional del gènere, i per això considera que la seva posició taxonòmica entre les Integrinae no és sinó provisional, ja que segurament mereixeria la creació d'una secció nova. El nostre material ha estat revisat i confirmatper M. Samari(Temi). Ha estat citada anteriorment a Catalunya per nosaltres (LLISTOSELLA, 1990 i 1991)

AGRAÏMENTS

Volem agrair a M. Samari (Temi) la revisió i confmnació d'algunes de les identificacions. A X. Baulies, F. Bellu, X. Llimona, M. Tabarés i 1. Vila, la seva col'laboració en les tasques de recol·lecció.

BIBLIOGRAFIA

ARANZADI, T. (1905).- Catílogodehongos observadosenCataJuña. Bo/. RealSoc. Esp. Hist. Nat., 5: 495-499.

BLUM, 1. (1952).- Quelquesespèces collectives de russules (11). Bull. Soc. Myco/. France, 68: 224-257.

BON, M. (1971).- Études microscopiques: le genre Russula Documents Mycol., 1971 (2): 1-12

BON, M. (1986).- Novitates. DocumentsMycol., 17 (65): 51-56.

BON, M. (1988).- Clé monographique des russules d'Europe. DocumentsMycol., 18 (70-71): 1-120.

CODINA, 1. & P. FONT-QUER (1930).- Introducció a l'estudi dels macromicets de CataJunya. Cavanillesia, 3 (7-12): 100189.

F1NSCHOW, G. (1984).- Contributions to the higher fungal flora of Eivissa. In Kuhbier, H. et al. (eds.). Biogeography of Pityusic Islands: 137 - 154. The Haage.

KÜHNER, R. (1975).-Agaricalesde lazone alpine, genreRussula. Bull.Soc. Myco/. France, 91 (3): 313-390.

LECLAIR, A. (1932).- Russula aquosa nov. sp. Bull. Soc. Myco/. France, 48: 303-305.

LLISTOSELLA, 1. (1987).- Sobre algunas especies del género Russula de CataJuña. VII Simp. Nac. Bot. Criptogamica, Real Jardín Bot. Madrid, Libro de resúmenes, p. 82.

LLISTOSELLA, J. (1989).- Sobre algunas especies del género Russula de CataJuña. AnalesJardín Bot. Madrid, 46 (I): 193206.

LLISTOSELLA, J. (1990).-Sobrealgunas especies del género Russula III. Revista Iberoamericana de Micología, 7 (3): 96.

LLISTOSELLA, 1. (1991).- Russulaceae, notes florístiques. Butll. Soc. Cat. Mico/., 14-15: 67-76.

LLISTOSELLA, J. (1996).-Russulafont-queriSinger. Boletsde CataJunya, 15: 743

LLISTOSELLA, J. (1997).- RussulalsdeCatalulT)la ilesilles Balears. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. 61 1 pp.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (l972).-Charnpignons de la Péninsule Ibérique. IV. Les lles Baléares. Acta Phytotax. Barcinonensia, 11: 1-64.

MALENÇON, G. (1942).- Notes critiques sur quelques hyménomycètes d'Europe et d'Afrique du Nord. Bull. Soc. Mycol. France, 58: 14-44.

MORENO, G.; C. ILLANA; F. ESTEVE-RAVENTÓS; V. CARNERO & JA ESTEBAN (1990).- Algunos Agaricales s. I. y una especie de Scleroderma interesantes presentadas en las 11 y III Jomadas Micológicas de Esplugues. Revista Iberoamericanade Micología, 7 (3): 88.

Micrografies de les espores al microscopi electrònic de rastreig (SEM); a) R. aquosa Leclair; b) R. atrorubens Quélet; e) R.fontqueri Singer; d) R. globispora (B1um) Bon; e) R. minutula Vel.; f) R. norvegica Reid; g) R. nuragica Samari; h) R. tyrrhenica Samari.

MORENO, G.; R. PODER; C. ILLANA & F ESTEVE-RAVENTOS (1991).- Some interesting agarics and a rare species or Scleroderma presented at the 11 and III mycological stages of Esplugues de L1oobregat. Cryptogamie Myco/., 12 (3): 193209.

REID, D.A. (1972).- Fungorum rariores icones coloratae. VI. Cramer, Vaduz.

ROMAGNESI, H. (1967).- Les russulesd'Europe etd'AfriqueduNord. J. Cramer (reimp. 1985), Vaduz 1030 pp.

SARNARI, M. (1984).- Russula nuove o interessanti dell'ltalie centrale e mediterranea: Russula tyrrhenica. Boll. Grup Mico/. Bresado/a. 27 (5-6): 282-288.

SARNARJ, M. (1986 a).- Russula nuove o interessanti dell'ltalia centrale e mediterranea. III contributo. Boll. Grup. Mico/. Bresadola, 29 (1-2): 4-18

SARNARI, M. (1986 b).- Russula nuove o interessanti dell'ltalia centrale e mediterranea. V contributo. Bol/. Grup Mico/. Bresadola, 29 (5-6): 263-272.

SARNARI, M. (1987).- Russula nuove o interessanti dell'ltalia centrale e mediterranea; VII contributo. Micologia Ita/iana. 1987 (3): 67-70.

SARNARI, M. (1991 a).- Russula nuove o interessanti dell'lta1ia centrale e mediterranea. XIII contributo. Riv. Mico/. Ass. Mico/. Bres., 34 (3): 195-230.

SARNAR1, M. (1991 b).- Precisazioni in merito a Russula cupreo/a e Russu/a monspe/iensis. Bol/. Ass. Mico/. Eco/. Romana. 24 (3): 7-8

SJNGER, R. (1936).- Notes sur quelques Basidiomycetes; I série. RevueMyco/. nov. sér., 1 (2): 75-84.

SINGER, R. (1947).- Champignons de la Catalogne. Espècesobservées en 1934. Col/ec/. Bot. I (3): 199-246.

SINGER. R. (1982).- Notes on Russula taxonomy, I. The Russulae ofCatalonia Collectanea Botanica, 13 (2): 669-700.

VILA, J.; J. LLlSTOSELLA & x. LLIMONA (1997).- Contribució al coneixement dels fongs de l'estatge alpí dels Pirineus de Catalunya. I. Revista Catalana de Mic% gia, 20: 221-232.

CONTRIBUCIÓAL CONEIXEMENTDELSFONGSDE L'ESTATGEALPÍDELS PIRINEUS DE CATALUNYA. Il.

J. VILA1, J. LLISTOSELLA2 i X. LLIMONA2

1.- Rector Ubach, 53, àtic 2a E-08021 Barcelona.

2.- Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. de Barcelona.Diagonal 645. E-08028 Barcelona.

ABSTRACT. Contribution to the knowledge ofthe alpine fungi ofthe Pyrenees ofCatalonia, 11. Newdataonalpine fungi, mainly collected inNuria(Queralbs) in the Comade l'Embut(2220-2400 m), associated to Dryas octopetala, Salix retusa (2220-2300 m) and S. herbacea (2400 m), in Ulldeter (Setcases) (2200-2550 m), linked with Salix herbacea, more rarely with S. retusa, and Malniu lakes (Meranges) (2255 m) in connection with Salix /apponum and bryophytes. The following species are of special interest and novelty: Chlorosplenium cenangium (De Not.) Korf, Co/pomajuniperi (P. Karst.) Dennis, Octospora borealis (Eckblad) CailletetMoyne, Amanita nivalis Grev., Collybia a/picola (Bon et Ballarà) Vila comb. nov., Cortinarius chamaesalicis Bon, C. diasemospermus Lamoure, e epsomiensis P.D. Orton var. alpicola Bon, C. laevipileus J. Favre f. microsporus Bon et Vila ad int., e polaris Hoiland, C. pratensis (Bon et Gaugué) Hoiland f. salicis-herbaceae Bon et Cheype ad int., Entoloma alpicola (1. Favre) Noordel. f. nanum (J. Favre) Vila comb. nov., E. exile (Fr.: Fr.) Hesler f. nuriense Vila et Esteve-Rav. ad int., Hygrocybe glacialis Borgen et Senn-Irlet, H. salicis-herbaceae Kühner, Lac/arius robertianus Bon, Melanoleuca stridula (Fr.) Singer ss. Kühner, M. tristis M.M. Moserand Omphalina philonotis (Lasch) Quél.

Key words: Ascomycetes, Basidiomycetes, alpine belt, chorology, Catalonia, Spain.

RESUM. Contribució al coneixement dels fongs de l'estatge alpí dels Pirineus de Catalunya. Il. Noves dades sobre fongs alpins, principalment recol·lectats aNúria (Queralbs), a la Coma de l'Embut (2220-2400 m), associats amb Dryas octopetala, Salix retusa (2220-2300 m) i S. herbacea (2400 m), a Ulldeter(Setcases)(2200-2550 m), entre Salix herbacea, més rarament S. retusa, i als estanys de Malniu (Meranges) (2255 m), en relació amb Salix lapponum i entre briòfits. Entre les espècies recol·lectades destaquem: Chlorosplenium cenangium (De Not.) Korf, Colpoma juniperi (P. Karst.) Dennis, Oc/ospora borealis (Eckblad) Caillet et Moyne, Amanita nivalis Grev., Collybia alpicola (Bon et Ballarà) Vila comb. nov., Cortinarius chamaesalicis Bon, C. diasemospermus Lamoure, C. epsomiensis

P.D. Orton var. alpicola Bon, C. laevipileus 1. Favre f. microsporus Bon et Vila ad int., C. polaris Hoiland, C. pratensis (Bon et Gaugué) Hoiland f. salicis-herbaceae Bon et Cheype ad int., Entoloma alpicola (J. Favre) Noordel. f. nanum (J. Favre) Vila comb. nov., E. exile (Fr.: Fr.) Hesler f. nuriense Vila et Esteve-Rav. ad int., Hygroèybe glacialis Borgen et Senn-Irlet, H. salicis-herbaceae Kühner, Lac/arius robertianus Bon, Melanoleuca stridula (Fr.) Singer ss. Kühner, M. /ristis M.M. Moser i Omphalina philonotis (Lasch) Qué\.

INTRODUCCIÓ

Seguint amb els nostres es�dis sobre els fongs de les zpnes alpines pirinenques (vegeu VILA et al., 1997; ESTEVE-RAVENTOS & VILA, 1997; GALAN et al., 1997), oferim una nova selecció d'espècies interessants o poc conegudes recol·lectades en els mesos de juny-setembre de 1997. Durant les excursions efectuades, hem pogut comprovar que les zones on hi predomina la rosàcia Dryas octopetala (acompanyada sovint de Salix retusa) son força més productives que altres zones on la vegetació es dominada pel Salix herbacea. Aquesta diferència es molt marcada en el cas del gènere En/aloma, ja que hem arribat a recol·lectar fins a 1i espècies en els claps de Dryas, fet que ens fa pensar en una probable relació entre aquest gènere i la rosàcia alpina, en canvi, el nombre d'espècies del mateix gènere trobades entre Salix herbacea es mínim (2). En aquesta segona aportació hi hem inclòs dues noves localitats. La primera està situada a la zona d'Ulldeter (Setcases, Girona), comprèn sòls majoritàriament àcids (amb alguna petita zona bàsica), orientats al nord-nordest i situats a una altitud que oscil·laentre els 2200 m, vora el refugi d'Ulldeter,

fins als 2550 m al Coll de la Marrana. Les principals espècies vegetals són Sa/ix herbacea, S. retusa (aquest últim vora el refugi, on es mescla amb el primer), Loise/euria procumbens, Rhododendron ferrugineum, Juniperus nana, Aconitum napel/us, Arctostaphy/os uva-ursi, Senecio /eucophyl/us, Vaccinum u/iginosum i V. myrtil/us. En la zona del Coll de la Marrana hi trobem alguns claps de Dryas, però, segurament pel fet d'estar situats en una zona molt ventosa, pràcticament no hi hem trobat fongs. Lasegona localitatestàsituada sobre l'estany de Malniu (Meranges, Girona) i comprèn una petita zona d'aiguamolls, orientada al sub i situada a una altitud de 2255 m. L'hem inclòs en aquest treball perquè s'hi troba unareduïdacolònia de Sa/ix /apponum, un s�lze que no hem observat en cap de les altres localitats estudiades. També hi apareix Carex nigra. Es una localitat pobre en fongs, probablement degut al fet que el S. /apponum és una espècie que, en aquesta zona, viu entre molses, en torberes semiinundades. Les espècies que hi hem recol'lectat semblen estar més relacionades amb les molses (Po/ytrichum, Dicranum, Au/acomnium, i altres) que no pas amb el propi salze.

El material estudiat es troba dipositat en l'herbari del primer autor (indicat JVG, en citar la recol'lecció), i en el de la Universitat de Barcelona (BCC). Disposem de diapositives en color de totes les espècies esmentades.

ESPÈCIES ESTUDIADES

Classe ASCOMICETS

Chlorosplenium cenangium (De Not.) Korf

Apotecis de fms a 2,5 mm de diàmetre, discoidals, quan són joves, més cupuliformes, sèssils o amb un pseudoestípit molt curt. Himeni llis o molt lleugerament rugós, de color groc-oliva o oliva ataronjat, verdós en els exemplars més adults. Marge i cara externa de colorbru fosc, que contrasten força amb l'himeni. El carpòfor presenta una consistència relativament dura. Espores de 15,5-17 x 4,5-6 !lm, d'el'lipsoïdals a subcilíndriques, llises, hialines, generalment amb un septe. Ascs octospòrics, de fins a 110 x 12 !lm, amb les espores uniseriades. Paràfisis filiformes, amb l'àpex de 2-3 !lm de diàmetre.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2200-2450 m, sobre branquillons morts de Rhododendron ferrugineum, poc freqüent i sempre en petits grups, 25-6-1997, Ieg. 1. Vila i X. Llimona, JVG970625-1 i JVG970625-2.- Ibid., 16-7-1997, Ieg. 1. Vila i X. Llimona, JVG9707 16-1.- Ibid., 2-8-1997, Ieg. J. Vila i X. Llimona, JVG970802-1 7

OBSERVACIONS. Rara espècie, exclusiva de branquillons morts de neret (Rhododendron ferrugineum), que sembla restringida a la zona alpina, ja que no l'hem localitzat mai en zones més baixes, on el neret és abundant, com en boscos de Pinus uncinata o Abies a/ba. No en coneixem cap citació a Catalunya, d'acord amb la bibliografia consultada. Altres espècies del gènere, com C. aeruginascens (Ny!.) P. Karst. o C. versiforme (Pers.: Fr.) De Not., se'n separen per tenir les espores més petites i no septades (6-10 x 1,5-2 !lm en el primer cas i 9-13 x 3 !lm en el segon), pel color de l'himeni (verd o glauc, sense tonalitats grogues en C. aeruginascens, i bru verdós o mostassa en C. versiforme) i per l'hàbitat.

Colpomajuniperi (P. Karst.) Dennis

Fructificació de fins a 3 mm de diàmetre, erumpent, de subglobosa a fusiforme o irregular, generalment poc visibleja que roman protegida per l'escorça, però en condicions d'humitat elevades s'obre i mostra l'himeni, que es llis i de color bru o bru-gris. Marge negrós, irregular. Espores de 4347 x 1,5-2 !lm, filiformes, algun cop amb un dels àpexs una mica engruixit, llises, hialines, no septades. Ascs octospòrics, amb les espores disposades juntes en un mateix nivell. Paràfisis filiformes, amb l'àpex en forma d'espiral.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2400 m, sobre branquillons morts de Juniperus nana, en grups de pocs exemplars, 16-7-1997, Ieg. 1. Vila i X. Llimona, JVG9707 16-2.

OBSERVACIONS. Espècie inconfusible per la forma del carpòfor, les espores filiformes i l'hàbitat sobre restes de Juniperus. Una espècie pròxima és C. quercina (Pers.) Wallr., que se'n diferència per

Catalanade Micologia, vol. 21: 93-1 13; 1998. 95

les espores més llargues, de 65-85 x 1,5-2 �m, i per viure sobre branquillons morts de Quercus. No coneixem cap citació de C.juniperi a Catalunya.

Geopora nicaensis (Baud.) Torre = Sepultaria nicaensis Boud.

Carpòfor de fins a 10 mm de diàmetre, de jove globós, sèssil, tancat, després obert apicalment, cupuliforme. Excíple extern fmament pubescent, de color bru fosc, amb el marge a vegadesdentat o irregular. Himeni llis, de color gris. Espores de 20,5-26,5 x 11,5-14 �m, el'lipsoïdals, llises, hialines, uni-o bigutulades. Ascs de 200-250 x 15-19 �m, octospòrics, cilíndrics, amb lesespores uniseriades. Paràfisis amb l'àpex lleugerament inflat, de fins a 6 �m de diàmetre. Pèls de l'excíple extern de fins a 400 �m de longitud, multiseptats i de color bru.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, tres exemplars entre Dryas octope/ala, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970827-35.

OBSERVACIONS. Espècie present en zones àrtiques (Noruega, Svalbard) i alpines (Suïssa, Àustria), sempre sobre sol bàsic. Macroscòpicament, s'assembla a altres espècies del seu gènere, de les quals es separa sobretot per la microscòpia. Creiem que noeraconeguda anteriorment a Catalunya.

Hya/opeziza nectrioidea (Rehm) Raschle

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2200-2375 m, sobre branquillons morts de Rhododendronferrugineum, en gransgrups, 25-6-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970625-3.- lbid., 16-71997, leg. 1. Vila i X. Llimona, JVG970716-3

Lachnum /atebrico/a (Rehm) R. Gahín et Raitv.

= Dasyscyphus latebricola (Rehm) Raitv.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2375 m, sobre branquillons morts de Rhododendronferrugineum, en grups nombrosos, 25-6-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, JVG970625-4.

OBSERVACIONS. Hyalopeziza nectrioidep i Lachnum latebricola han estat citats recentment de la zona de El Serrat (Andorra), per GALAN et al. (I997). Aquest material de Setcases representa la segona localitat peninsular per les dues espècies, que semblen ser més abundants del que es podria deduir de la bibliografia consultada. Una bona descripció, amb iconografia microscòpica, es troba en l'esmentat treball.

Octospora borea/is (Eckblad) Caillet et Moyne = Leucoscypha borealis Eckblad

Apotecis de fins a 8 mm de diàmetre, cupuliformes, sèssils. Himeni llis, de color ataronjat quan és jove, desprès bru o rogenc. Excíple extern del mateix color o més pàHid, ornamentat fins el marge amb petits flocs de pèls densos, de color blanc, més o menys dispersos i caducs; marge irregular. Espores de 16,5-20 x 9,5-10,5 �m, eHipsoïdals, hialines, amb nombroses gútules petites, a vegades també amb una o dues de grans; poden ser llises o ornamentades amb un reticle més o menys incomplet, a vegades localitzat en un pol de l'espora, molt baix i poc evident (es recomana l'observació amb blau de cotó). Ascs de 230-255 x 18-20 �m, octospòrics, cilíndrics, amb les espores uniseriades. Paràfisis multiseptades, amb un pigment granular ataronjat, i l'àpex lleugerament inflat, de fms a 5 �m de diàmetre. Pèls de l'excíple de dos tipus, uns amb la paret gruixuda, hialins, multiseptats, d'aspecte moniliforme, i de 60-95 x 11-13,5 �m, els altres amb la paret prima, també hialins i multiseptats, però més llargs (200-325 �m) i prims (5-7 �m), que presenten, sovint, els àpexs soldats entre ells, així com també, encara que més rarament, poden soldar-seen altresnivells

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, dos exemplars entre molses i Dryas oc/ope/ala, 12-8-1997, leg. 1. Vila, JVG970812-0.

OBSERVACIONS. Espècie inclosa en un principi dins del gènere Leucoscypha, per la presència de pèls en l'excíple extern, que fou transferida posteriorment al gènere Octospora, interpretant els pèls com una simple prolongació de les cèl'lules marginals de l'excíple extern. La presència de pigments carotenoides (absents en el gènere Leucoscypha) acosten també l'espècie a Octospora. Els nostres exemplars coincideixen bé amb els descrits per POULAIN & MOYNE (1997). No en coneixem cap citació anterior del territori català.

Trichoglossum hirsutum (Ff.) Boud

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Aiguamoll sobre l'estany de Malniu, Meranges (Cerdanya). UTM 4004705, alt. 2255 111, un grup de quatre exemplars, entre molses (Aulacomnium palustre, Dicranum scoparium, Polytrichum strictum) i Salixlapponum, 8-9-1997, leg. R. Quadrada, X. Llimona i J. Vila. JVG970908-2.

OBSERVACIONS. Espècie típica de torberes, sobretot entre Sphagnum, segons BREITENBACH & KRÀNZLIN (1984) i ELLIS & ELLIS (1988), però que a Catalunya ha estat citada de llocs baixos (LLIMONA & VELASCO, 1975; SIERRA, 1987). Es caracteritza per les seves espores, amb 13-15 septes i de 120-145 x 4,5-6,5 )lm, i per tenir ascs octospòrics. T. tetrasporum Sinden et Fitzpatr. se'n separa pels seus ascs tetraspòrics, mentre que T. walteri (Berk.) Durancl té les espores amb 7 septes i cie fins a 100 )lm de longitud. Les tres espècies, però, tenen el carpòfor negre, espatulat, amb un cap ben definit, i cobert cie llargs pèls de paret gruixuda, també negres.

Classe BASIDIOMICETS

Agaricus comtulus Ff.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria. Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, quatre exemplars entre Dryas octopetala, 27-8-1 997, leg. J. Vila i X. Llimona. JVG970827-29.

OBSERVACIONS. A. comtulus s'inclou dintre de la secció Minores. Les espècies d'aquesta secció tenen una mida generalment petita i es taquen de groc. La nostra recol·lecció creixia enmig d'un clap de Dryas, un hàbitat que no hem trobat assenyalat per a aquesta espècie. La resta de caràcters, però, coincideixen bé amb les descripcions consultades d'A. comtulus.

Amanita nivalis Grev.

= A. oreina (1. Favre) R. Heim

Píleu de 30-70 mm de diàmetre, convex, amb l'edat més aplanat, glabre o amb restes blanques del vel general. Cutícula de color blanc brut, gris o bru-gris pàl·lid. Marge estriat. Làmines blanques, força denses. Esporada blanca. Estípit de 50-100 x 7-13 mm, cilíndric, algun cop amb la base lleugerament bulbosa, de color blanc a blanc brut, glabre, a vegades pruïnós (sobretot en exemplars joves) o ornamentat amb bandes del mateix color i disposades en zig-zag. Sense anell. Volva de color blanc o blanc brut, membranosa. Carn del píleu força prima, blanca, sense olor ni sabor evidents. Espores de 10-12,5 x 9-12 )lm, de globoses a subgloboses, llises, hialines. Basidis tetraspòrics. Volva d'estructura filamentosa, amb hifes de fins a 10 )lm de diàmetre, i la cèl'lula terminal subglobosa, no sempre evident,jaque es col,lapsaamb facilitat.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, un grup nombrós entre Dryas octopetala i Sa/ix retusa, 12-8-1997, leg. J. Vila, JVG9708 12-14.- Ibid., 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-8.- Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2300 m, un exemplar entre Salix retusa i S. herbacea, 14-8-1997, leg. J. Vila. JVG970814-10.

OBSERVACIONS. Són pocs els representants del gènere Amanita a les zones alpines o àrtiques i apareixen relacionats amb espècies dels gèneres Salix o Betula. A. arc/ica Bas, Knudsen et Borgen, una espècie molt pròxima a A. nivalis, que se'n diferenciaria per tenir l'estípit més ornamentat, molt pruïnós vers l'àpex i subesquamós a la resta, per la volva més fràgil, constituïda per una majoria d'esferòcits, per les espores menys globoses i per tenir el píleu més carnós. A. groenlandica Bas ex Knudsen et Borgen es diferencia pel color groc a groc-gris del píleu i per tenir la volva composta bàsicament p�r esferòcits. A. nivalis és una espècie d'àmplia distribució, coneguda, a Europa, d'Alemanya, Austria, Finlàndia, França, Gran Bretanya, Islàndia, Itàlia, Noruega, Suècia, Suïssa i

Catalana de Micologia, vol. 21: 93-1 13; 1998.

Ucraïna (FRAITURE, 1993). Segons FRAITURE (1993), la variabilitat observada en el color del píleu és deguda a les condicions meteorològiques a la que és sotmès el carpòfor. No coneixem cap citació de la Península Ibèrica. La citació d'A oreina (J. Favre) R. Heim ex Bon de BALLARA (I997) creiem podria correspondre realment aA. arctica, ja que en la descripció l'autor esmenta que la volva és friable i formada majoritàriament per esferòcits i les espores són subgloboses, caràcters típics d'A. arctica.

Bovista aestivalis (Bonord.) Demoulin

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, entre Dryas octopeta/a i Sa/ix retusa, poc abundant, 12-8-1997, /eg. 1. Vila, det. M.P Martín, NG970812-39 i BCC-MPM 2672.

OBSERVACIONS. POC comuna a la zona alpina, aquesta espècie sembla típica de prats, sempre entre l'herba, tot i que nosaltres l'hem recol'lectat vora Salix retusa i Dryas octopetala, en un lloc sense herba.

Clavulina rugosa (Fr.) 1. Schrot.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, diversos exemplars entre Sa/ixherbacea, 2-8-1997, /eg. J. Vila i X. Llimona, NG970802-1 O.- fbid., 14-8-1997, /eg. J. Vila, JVG970814-3.Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, un grup poc nombrós entre Dryas octopeta/a i Sa/ix retusa, 27-8-1 997, /eg. J. Vila i X. Llimona, NG970827-32.

OBSERVACIONS. Espècie comú a l'àrea estudiada, tant sobre sòl bàsic com àcid. Presenta gairebé sempre una forma molt poc desenvolupada, nana, que amb prou feines sobresurt d'entre els Dryas o els salzes nans. Microscòpicament, però, no presenta diferències respecte les recol'leccions de terres baixes.

Clitocybe candicans (Pers.: Ff.) P. Kumm. var. dryadicola (1. Favre) Lamoure = C. rivulosa (Pers.: Fr.) P. Kumm var. dryadicola 1. Favre = C. dryadicola (1. Favre) Hannaja

Píleu de 20-40 mm de diàmetre, convex de jove, després més aplanat o lleugerament deprimit. Cutícula higròfana, de color variable: ivori, groc-beix o groc-gris pàl'lid, blanc en temps sec, generalment no gebrada. Marge no estriat, pruïnós de jove. Làmines des d'adnates a subdecurrents, bastant denses, de color blanc o crema, amb l'aresta sencera i del mateix color. Esporada blanca. Estípit de 20-35 x 2-4 mm, cilíndric, del mateix color que el píleu, lleugerament fibriHós. Carn blanquinosa, d'olor desagradable, terrosa. Espores de 4,5-5,5 x 3-4 Jlm, d'el'lipsoïdals a ovoides, llises, hialines, no amiloides. Basidis tetraspòrics. Cistidis no observats. Cutícula d'estructura filamentosa, amb hifes de fms a4 Jlm de diàmetre, hialines, cilíndriques, diverticulades.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, quatre exemplars entre Dryas oc/ope/a/a, 12-8-1997, /eg. 1. Vila, NG970812-19.- fbid., 27-8-1997, /eg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-5 1.

OBSERVACIONS. El nostre material concorda bé amb el descrit per GULDEN & JENSSEN (1988), amb l'excepció de l'olor, ja que aquests autors esmenten que l'espècie és inodora. Segons BON (1997), la carn de C. candicans var. dryadicola desprèn una olor primer herbàcia i després terrosa.

Clitocybe clavipes (Pers.: Fr.)

P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, tres exemplars entre Dryas oc/ope/a/a i Sa/ixre/usa, 27-8-1997, /eg. 1. Vila i X. Llimona, NG970827-23.

OBSERVACIONS. Espècie que havíem recol·lectat sempre en boscos subalpins o montans, sota Pinus sylvestris, P. uncinata o Abies alba; per això ens sorprengué de trobar-la a la zona alpina, en un lloc on no hi havia cap mena de conífera. Macroscòpicament presenta carpòfors robustos, amb les làmines força espaiades i de color crema-groc, píleu bru-gris fosc, de fms a 100 mm de diàmetre, i estípit claviforme, de color gris. Es tracta d'una de les espècies de la zona alpina que sobresurt més pel damunt de les fulles de Dryas, i això permet localitzar-la fàcilment. Microscòpicament, té les

espores lleugerament més petites (6,5-7,5 x 4-5 !lm) que les descrites en la bibliografia (8-9 x 5-6 !lm). En la recent monografia de BON (1997), es parla de C. subclavipes Murr., una espècie amb les espores similars a les de la nostra recol'lecció, però de píleu més pàl lid, estípit menys claviforme i hàbitat en zones de clima mediterrani.

Collybia alpicola (Bon et Ballarà) Vila comb. nov.

== Collybiahariolorum (Bull.: Fr.) Qué\. var. alpicola Bon et Ballarà

= Gymnopus alpicola (Bon et Ballarà) Esteve-Rav., Gonzalez, Arenal et E. Horak

Píleu de fins a 15 mm de diàmetre, convex de jove, amb l'edat gairebé pla. Cutícula glabra, llisa, higròfana, de color bru pàl'lid, més fosca en el marge i una micaocreen temps sec Margeno estriat. Làmines adnates, poc denses, de color blanc, lleugerament crema amb l'edat. Aresta sencera i del mateix color. Estípit de fms a 20 x 4 mm, cilíndric, freqüentment sinuós, de color bru-gris o gris, generalment amb l'àpex més fosc, ornamentat amb petites fibril'les blanquinoses i força denses; base densament pilosa-tomentosa, de color blanc. Carn prima, d'olor intensa i característica, semblant a la de col en descomposició i all alhora. Espores de (6)-7-8-(9) x 2,5-3,5 !lm, d'el'lipsoïdals a lacrimiformes, llises, hialines, no amiloides. Basidis tetraspòrics, de 24 x 6 !lm. Queilocistidis poc diferenciats, basidioloides. Pleurocistidis no observats. Cutícula filamentosa, amb hifes fibulíferes, més o menys diverticulades, amb els articles terminals a vegades lleugerament claviformes; pigment incrustant present.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, dos grups de 15-20 exemplars fasciculats, entre Loiseleuriaprocumbens, 12-8-1997, leg. 1. Vila, rev. F. Esteve-Raventós, JVG970812-2.Ibid.. 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970827-21.

OBSERVACIONS. Espècie çiescrita originalment del Pallars Sobirà com C. hariolorum var. alpicola per BON ,& BALLARA (1996) i posteriorment elevada al rang d'espècie per ESTEVERAVENTüS et al. (1998, sub Gymnopus alpicola). Aquests últims autors després d'examinar el tipus de Bon i Ballarà i material del Parc Nacional d'ürdesa (Osca), arriben a la conclusió, al nostre entendre encertada, que existeixen prou diferències respecte de C. hariolorum var. hariolorum com per considerar el material de la zona alpina dels Pirineus com a una espècie independent. C. hariolorum var. hariolorum presenta coloracions del carpòfor més pàl'lides, làmines més denses, unaestructurade la cutícula i latrama laminar diferents i viu en boscos, sobretot fagedes. El material de Núria presentaalgunes diferències respecte el descrit per ESTEVE-RAVENTÓS et al. (1998). Aquestes diferències es presenten sobretot en el color del carpòfor, ja que en l'esmentada descripció es parla de píleu amb tonalitats rosades, estípit porpra o blavós i làmines també rosades, a més d'aresta de la làmina amb queilocistidis lanceolats o sublageniformes. El nostre material no presenta cap mena de color rosat ni blavós i els queilocistidis son poc diferenciats (basidioloides). La resta de caràcters sí que són coincidents, sobretot l'olor desagradable, el creixement fasciculat, la base de l'estípit densament pilosa-tomentosa i l'hàbitat alpí. Degut a les diferències observades, vàrem remetre el material de Núria al Dr. F. Esteve-Raventós, el qual ens confirmà que el nostre material pertanyia, efectivament, aC alpicola, i que concordava bé amb el tipus de Bon i Ballarà. Al mateix temps, ens indicava que la recol'lecció d'Ordesa es podria considerar com una forma o varietat del material català.

CorlÏnarius anomalus (Fr.: Fr.) Fr. var. calcialpinus Bon

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220-2300 m, entre Dryas octopetala i Salixretusa, freqüent, però en grups de pocs exemplars, 12-8-1997, leg. J. Vila JVG9708 12-5. JVG9708 12II i JVG970812-26.- lbid.. 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, NG970827-50.

ÜBSERVAqONS. Força comú a l'estatge alpí. Citat anteriorment dels Pirineus catalans per BON & BALLARA (1996).

Cortinarius chamaesalicis Bon

Píleu de 35-50 mm de diàmetre, convex, més aplanat amb l'edat. Cutícula llisa, lleugerament viscosa, de color ocre ataronjat, sobretot en el centre, ja que el marge presenta coloracions més

tènues. Làmines poc denses, de color ocre pàHid, amb l'aresta sencera. Estípit de 20-40 x 7- 12 mm, cilíndric, amb la base una mica més ampla (subclavifonne), de color blanquinós, ornamentat amb una franja subanular fugaç. Carn poc compacta, de color pàl'lid, blanquinós, i d'olor no remarcable. Espores de 11 ,5-1 3,5 x 6,5-7,5 �m, des d'amigdalifonnes a gairebé fusifonnes, ornamentades amb fines berrugues poc denses.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, tres exemplars entre Salix herbacea, 14-8-1997, leg. J. Vila, JVG970814-19

OBSERVACIONS. Inclosa en el subgènere Phlegmaeium, aquesta espècie es caracteritza pel color llampant del píleu, que és poc viscós, per l'estípit blanquinós i per viure, sembla ser que exclusivament, entre salzes nans, a l'estatge alpí. No en coneixem cap citació al territori català. El nostre material coincideix bé amb la descripció original de BON (1985).

Cortinarius diasemospermus

Lamoure

Píleu de 5-15 mm de diàmetre, gairebé cònic dejove, després, amb l'edat, més convex i amb umbó evident. Cutícula llisa, glabra, higròfana, de color bru fosc, gairebé negra a la zona central. Marge no estriat. Làmines poc denses, de color bru fosc amb reflexos violacis (làminesjoves). Estípit de 10-20 x 2-3 mm, cilíndric, de color més pàHid que el píleu; s'ennegreix vers la base. Cortina fugaç. Carn molt prima, de color més pàl'lid que lasuperfície i d'olor dèbil degerani dejardí (Pelargonium), més pronunciada si premsem la carn. Espores de 8,5-10 x 5-6 �m, d'el'lipsoïdals a ovoides, amb l'àpex una mica estirat, ornamentades amb berrugues fines i molt denses.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, un grup, de pocs exemplars, entre Salixherbacea, 14-8-1997, leg. J. Vila, NG970814-13.

OBSERVACIONS. Espècie típicament alpina, de sols àcids, que acostuma a viure entre Salix herbaeea. El nostre material concorda bé amb el descrit per LAMOURE (1978). L'espècie es reconeix pel píleu molt fosc, glabre, pels reflexos una mica violacis que presenten les làminesjoves, per l'olor de gerani de jardí que desprèn la carn, per l'ornamentació esporal i per l'hàbitat. C. stenospermus Lamoure se'n separa per tenir el píleu més clar, amb tonalitats grises, i ornamentat amb fibril'les, per les làmines amb tonalitats també grises i per viure en sòls bàsics, entre Salix retusa o S. retieulata, mentre que C. lamoureae Bon, macroscòpicament similar a la nostra espècie, té la carn inodora. No coneixem capcitacióde C. diasemospermus a Catalunya.

Cortinarius epsomiensis

P.D. Orton var. alpicola Bon

Píleu de 15-25 mm de diàmetre, convex, a vegades una mica umbonat amb l'edat. Cutícula seca, mat; en el marge pot presentar-se una mica gebrada; de color ocre-beix, amb alguna tonalitat vennellosa que és més present en el marge, no higròfana. Làmines poc denses, de color beix amb tonalitats grogues, després ferruginoses; aresta del mateix color, o alguna vegada una mica més pàl·lida. Estípit de 25-40 x 3-5 mm, cilíndric, de color blanquinós, sec, glabre. Cortina fugaç. Carn blanquinosa, inodora o amb una lleugera olor rafanoide. Espores de 7,5-9,5 x 6,5-7,5 �m, d'el'lipsoïdals aobovoides, fmament verrucoses. Queilocistidis presents, poc abundants.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, dos exemplars entre Dryas actapetala i Sa/ix retusa, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-19.- Jbid., alt. 2400 m, tres exemplars entre Sa/ixherbacea,27-8-1997, /eg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-3

OBSERVACIONS. La recol·lecció JVG970827-19 concorda bé amb la descripció de l'espècie de BON (1 992), tant en els caràcters macroscòpics com en els microscòpics i en l'hàbitat. En canvi, l'altra mostra (NG970827-3), presenta algunes petites diferències: una lleugera olor rafanoide, espores una mica més estretes i l'hàbitat entre Salix herbacea. Aquests dos darrers caràcters pennetrien d'incloure la recol'lecció dintre de la fonna salieis-herbaeeae Bon, però aquesta fonna presenta tonalitats viol cies en el píleu, làmines i estípit, absents en els nostres exemplars, raó per la qual l'hem descartada.

Cortinariusfavrei M.M. Moser ex Henders.

MATERIAL ESll.JDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2300 m, dos exemplars entre Salix re/usa, 2-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970802-3.

OBSERVACIONS. Tan sols disposem d'una recol·lecció de dos exemplars d'aques� rara espècie, típicament alpina, citada anteriorment dels Pirineus (Andorra) per BON & BALLARA (1996), entre Salixherbaeea. BON (1992) esmenta que l'espècie es indiferent al pH, i que per tant la podem trobar tant en sòls àcids, entre Salixherbaeea, com en sòls bàsics, entre Salixretusa o S. retieulata.

Cortinarius laevipi/eus 1. Favre f. microsporus Bon et Vila ad int.

Píleu de fins a 20 mm de diàmetre, cònic, amb l'edat més aplanat i una mica umbonat. Cutícula higròfana, de color bru fosc o gairebé negre en els exemplars hidratats; es decolora, passant a bru ataronjat en temps sec. Marge no estriat, amb restes de vel groguencs. Làmines poc denses, brunes. Estípit de fins a 25 x 3-4 mm, cilíndric, amb l'àpex més prim, de color blanc i amb restes de cortina, també blancs. S'ennegreix a la base. Carn prima, de color fosc sota la zona discal del píleu i a la base de l'estípit; d'olor fúngica. Espores de 7-10 x 4,5-6 !lm, eHipsoïdals, finament ornamentades, amb berrugues més grosses i denses a l'àpex i zona suprahilar subllisa. Queilocistidis no observats. Hifes de la cutícula amb pigment incrustant.

MATERIAL ESll.JDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, dos grups entre Salix re/usa i Dryas oc/ape/ala, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, del. M. Bon, JVG970827-28 i JVG970827-36.

OBSERVACIONS. Les nostres recol·leccions difereixen de les descripcions consultades, per la presència d'un vel marginal de color groc en el píleu i per les espores més petites (7-10 x 4,5-6 !lm) que les descrites en la bibliografia (10-1 1,5 x 6,5-7,5 !lm, FAVRE, 1955; 9-10,5-(1 1) x 5-5,5-(6) !lm, LAMOURE, 1978; (9)-10-11-(12) x (5)-6-6,5-(7,5) !lm, BON, 1992). Segons el Prof. M. Bon, el nostre material podria ser considerat com una forma diferent del tipus. Seran necessàries noves recol·leccions perconfirmaraquestapossibilitat.

Cortinariuspo/aris H0iland

Píleu de fins a 20 mm de diàmetre, de convex a lleugerament cònic, amb l'edat gairebé aplanat. Cutícula una mica fibril·losa, de color bru rogenc més o menys fosc, no estriada. Làmines poc denses, quan són joves amb tonalitats grogues evidents, després més ferruginoses. Aresta irregular i més pàl·lida. Estípit de fins a 25 x 4 mm, cilíndric, de color bru-groc amb algunes fibril·les del mateix color o més fosques, i base blanquinosa. Carn de color més pàl·lid que lasuperficie, d'olor no remarcable. Espores de 9- 11,5-(12,5) x 5-6 !lm, d'ovoides a eHipsoïdals, fmament verrucoses. Queilocistidis articulats, amb cèl·lules de cilíndriques a claviformes. Reaccions químiques: en contacte amb la potassa(KOH), la cutícula vira a bru fosc.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, un grup de tres exemplars entre Dryasoc/ape/ala i Salixre/usa, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, del. M. Bon, JVG970827- 12.

OBSERVACIONS. El nostre material encaixa força bé amb les descripcions de BON (1 992) i de GULDEN et al. (1 985). L'espècie té una distribució típicament àrtico-alpina, i viu tant en sòls bàsics (GULDEN et al., 1985), com en sòls àcids, entre Salix herbaeea (BON, 1992; GULDEN et al., 1985). A la Península Ibèrica, haestatcitada d'Arcalís (Andorra) per BON & BALLARÀ (1996).

Cortinariuspratensis (Bon et Gaugué) H0iland f. salicis-herbaceae Bon et Cheype ad int. Píleu de fins a 35 mm de diàmetre, cònic de jove, després més aplanat i umbonat. Cutícula lleugerament fibril·losa, més llisa en la zona central, de color rovell o bru rogenc, amb el marge no estriat i a vegades incorbat. Làmines i lamèl·lules en nombre similar, amb reflexos olivacis tènues quan sónjoves, després més ferruginoses. Aresta sencera i lleugerament més pàl·lida. Estípit de fins a 25 x 3-5 mm, cilíndric, de color blanquinós o una mica groc, amb un vel subarmil·loide, de color groc o ataronjat. Carn d'olor rafanoide. Espores de (7,5)-8- 10 x (4,5)-5-6 !lm, el·lipsoïdals, de

subcristulades a verrucoses. Queilocistidis en forma de cladodis d'Opuntia. Reaccions químiques: en contacte amb la potassa (KOH), la cutícula vira al negrós.

MATERIAL ESl1JDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2400 m, un grup de set exemplars entreSalix herbacea, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, del. M. Bon, JVG970827-5.

OBSERVACIONS. El Prof. M. Bon ens ha confirmat que el nostre material concorda bé amb altres recol leccions dels Alps, que ell mateix ha revisat (sempre entre Salix herbacea).

Cortinarius stenospermus Lamoure

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, tres exemplars entre Dryasoc/ope/ala i Salixretusa, 12-8-1997, leg. 1. Vila, del. M. Bon, JVG970812-35.

OBSERVACIONS. Citat anteriorment dels Pirineus per BON & BALLARÀ (1995). Una bona descripció es troba en l'esmentat treball i en LAMOURE (1986).

Entoloma alpicola (1. Favre) Noordel. f. nanum (1. Favre) Vila comb. nov.

== Rhodophyllus sericeus (Qué\.) Qué\. f. nanus l Favre

= E. alpicola (l Favre) Noorde\. var. nanum (l Favre) Bon et Jamoni; = E. sericeum Bul\. ex Qué\. f. nanum (l Favre) E. Horak

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, un grup de quatre exemplars entre Salixherbacea, 14-8-1997, leg. J. Vila, NG970814-15

OBSERVACIONS. El nostre material concorda perfectament amb la descripció original de FAVRE (1955). Les úniques diferències observades respecte a la formatipus radiquen en la mida reduïda del carpòfor i en l'olor intensa de farina de la carn, i no són prou importants, al nostre entendre, per mantenir el rang de varietat proposat perJAMONI & BON (1992).

Entoloma chalybaeum (Fr.: Ff.) Noordel.

MATERlAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, diversos exemplars entre Dryas octopetala iSa/ixretusa, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, del. F. Esteve-Raventós, JVG970827-14

OBSERVACIONS. Espècie força variable, típica de prats i llocs oberts, que sembla diferir d'E. serrulatum (Fr.: Fr.) Hesler únicament pel color més blau i l'aresta més fosca que presenten les làmines d'aquest últim. E. chalybaeum és present també a baixa altitud.

Ent% ma conferendum (Britzelm.) Noordel. = E. staurosporum (Bres.) E. Horak

MATER1AL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2450 m, tres exemplars entre Sa/ix herbacea i Loise/euria procumbens, 14-8-1997, /eg. J. Vila, NG9708 14-23.- Aiguamoll sobre l'estany de Malniu, Meranges (Cerdanya), UTM 4004705, alt. 2255 m, dos exemplars entre molses (Dicranu", scoparium, Po/ytrichum slriclum) i Salixlapponum, 8-9-1997, leg. X. Llimona, J. Vila i R. Quadrada, JVG970908-4.

OBSERVACIONS. E. conjèrendum té les espores de forma típicament cúbica o cruciforme; aquest caràcter i l'absència de queilocistidis permeten la ràpida identificació de l'espècie. E. conferendum té una distribució irregular pel nonJ de la Península Ibèrica, i ha estat citat a l'estatge alpí d'Ordesa (Osca), per ESTEVE-RAVENTOS et al. (1 996). Prefereix les zones altes (subalpines i alpines), de sòl àcid, on viu en torberes o entre salzes nans.

Ent%ma exile (Ff.: Ff.) Hesler f. nuriense Vila et Esteve-Rav ad int.

Píleu de fins a 20 mm de diàmetre, convex, subglobós de jove, més aplanat amb l'edat. Cutícula finament fibril'losa, més subesquamosa en envellir, ni higròfana ni estriada, de color bru viu, amb el centre una mica més fosc; en els exemplars vells, el color és uniformement bru fosc. Làmines poc denses, blanques quan són joves, després amb tonalitats rosades. Aresta del mateix color i pruïnosa. Estípit de fins a 20 x 3-4 mm, cilíndric, glabre o una mica fibril'lós, d'un bonic color, que varia des

del verd pàl'lid al glauc. Carn molt prima, d'olor no remarcable o, en tot cas, agradable. Espores de 9- 1 1 x 6,5-8 /lm, anguloses, amb 5-6 angles si les observem de perfil. Basidis tetraspòrics, no fibulífers. Aresta estèril, amb abundants queilocistidis claviformes, de 20-37,5 x 10-1 7,5 /lm. Cutícula d'estructura filamentosa, ambelements terminals claviformes.

MATERIAL ESTIJOIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m. tres exemplars entre Dryasoc/ape/a/a i Sa/ix retusa, 1 2-8-1 997, /eg. J. Vila, JVG9708 12-28.- Ibid., alt. 2300 m, dos exemplars entre Dryas oc/ape/a/a i Sa/ixre/usa, 27-8-1997, /eg. J. Vila i X. Llimona, rev. F. Esteve-Raventós, JVG970827-22.

OBSERVACIONS. El nostre .. material difereix una mica del descrit per NOORDELOOS (1992), BREITENBACH & KRANZLIN (1995) o ESTEVE-RAVENTOS et al. (1 996). Aquestes diferències radiquen sobretot en el fet que, en els tres treballs esmentats, es parla de carpòfors més esvelts, amb el píleu molt estriat i de coloracions menys intenses (fms i tot crema!) i estípit amb reflexos verds, mai uniformement verd com en el nostres exemplars. Els caràcters microscòpics, però, coincideixen bé amb els de les descripcions esmentades. La variabilitat observada podria ser deguda a les condicions climàtiques de l'estatge alpí, o al fet de què es tracti d'una forma pirinenca diferenciada. E. exi/e és una espècie de distribució generalment boreal o atlàntica. A la Península Ibèrica es coneix únicament de l'estatge subalpí del Parc Nacional d'Ordesa (ESTEVE-RAVENTÓS el al., 1996).

Ent% majuscotomentosum F.H. MoHer

MATERIAL ESTIJDlAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, dos grups poc nombrosos entre Dryas oc/ape/a/a i Salixretusa, 12-8-1997, leg. J. Vila, JVG970812-22 i NG9708 12-27.

OBSERVACIONS. Espècie típicament boreal o alpina, citada dels Pirineus per BON & BALLARÀ (1 997). Una bona descripció es troba a NOORDELOOS (1992).

Ent% ma griseocyaneum (Fr.: Fr.) P. Kumm. = Leptoniagriseocyanea (Fr.: Fr.) P.D. Orton

MATERIAL ESTIJOIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, diversos exemplars entre Dryas oc/ape/ala i Salixre/usa, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-16

OI3SERVACIONS. Espècie rara, citada per p�imera vegada a la Península Ibèrica de la zona alpina d'Ordesa (Osca), pe! ESTEVE-RAVENTOS el al. (1 996). De Catalunya, tan sols coneixem la citació de BALLARA (1 997), del Coll de Conflent (Pallars Sobirà). Una bona descripció es troba en el primertreball esmentat.

Ent%ma sericellum (Fr.: Fr.) P. Kumm. = Leptonia sericella (Fr.: Fr.) Barbier

MATERIALESTUOIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, entre Dryas oc/ape/a/a i molses força comú, 12-8-1997, leg. 1. Vila, NG970812-6.- lbid., 27-8-1997, /eg. 1. Vila i X. Llimona, JVG97082725.

OBSERVACIONS. Relativament abundant a la zona alpina, sempre sobre sòl bàsic, aquesta espècie es diferència d'altres del seu gènere per tenir el píleu blanc, no estriat, l'estípit també blanc, i per la presència de queilocistidis. NOORDELOOS (1992) esmenta, però, que es poden trobar exemplars amb el píleu de color crema o fms i tot grocs (especialmenten lazona central).

Hebe/oma a/pinum (J Favre) Bruchet

MATERIAL ESTIJOIAT. GIRONA: Vall de Núria,Queralbs(Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, entre Dryas oc/ape/a/a i Sa/ix re/usa, abundant, en grups compactes, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona., JVG970827-40.

OBSERVACIONS. Citada anteriorment a la Península Ibèrica de la zona alpina del Parc :Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici (VILA el al., 1997) i de Super Espot (BALLARA, 1997), dues localitats situades en el Pallars Sobirà (Lleida) La present troballa del Ripollès representa la

de Micologia, vol. 21: 93-1 13; 1998. 103

citació més oriental dels Pirineus. Es una espècie típica de sòls bàsics, on viu generalment entre Dryas octopetala o Salix sp. pI. Una bona descripció es troba a VILA et al. (1 997).

Hebeloma edurum (Métrod) ex Bon

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripol1ès), UTM 4304694, alt. 2300 m, un grup de sis exemplars entre Dryas oc/ope/ala i Salixretusa, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-13.

OBSERVACIONS. Espècie ubiqüista, comú arreu.

Hebeloma marginatulum (1. Favre) Bruchet

Píleu de 10-25 mm de diàmetre, de convex a cònic-convex, amb l'edat pràcticament no s'aplana. Cutícula llisa, rarament una mica viscosa, de color bru fosc, sobretot en la zona apical, amb el marge a vegades més pàl'lid, que es decolora a bru-ocre en temps sec, i amb restes blanquinoses del vel en el marge, que no és estriat. Làmines adnates, de color bru pàHid, amb l'aresta més clara. Estípit de 15-45 x 3-5 mm, cilíndric, algun cop una mica sinuós, força llarg respecte el diàmetre del píleu, de color blanquinós a bru pàl'lid; es taca de bru, sobretot a la base; ornamentat amb abundants fibril'les, disposades verticalment. Cortina poc desenvolupada, de color blanquinós, que no deixa gaires restes en l'estípit. Carn de color bru pàl'lid, inodora o amb una lleugera olor rafanoide, de sabor una mica amarg. Espores de 11-1 3,5 x 5,5-7,5 Jlm, d'ovoides a gairebé amigdaliformes, de color bru-roig al microscopi, verrucoses. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis cilíndrics, amb la base engruixida, de 3565 x 4-6 (10 a la base) Jlm.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripol1ès), UTM 4304694, alt. 2220 m, un grup nombrós entre Dryas octopetala i Salixre/usa, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-47.

OBSERVACIONS. El nostre material concorda bé amb el descrit per BRUCHET (1970) i CITERIN (1 993). Dintre del grup d'espècies alpines amb cortina, hi trobem també H. bruchetii Bon (vegeu VILA et al., 1997) que té el píleu més pàl'lid, una cortina molt més diferenciada i espores de 9- 10,5 x 4-5,5 Jlm. H. marginatulum ha estat citat a Ordesa (Osca) per ESTEVE-RAVENTOS et al. (1997) i a Port de Cabús (Tor, Pallars Sobirà), per BALLARA (1997).

Hebeloma mesophaeum (Pers.) Qué!.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripol1ès), UTM 4304694, alt. 2300 m, cinc exemplars entre Dryas octope/ala i Salixre/usa, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-10

OBSERVACIONS. H. mesophaeum és una espècie comú arreu, sobretot a l'estatge subalpí, on viu sota coníferes, però tamb(en zones més baixes, sota arbres diversos, i fins i tot directament sobre carbó (ESTEVE-RAVENTOS, 1995). A' la zona àrtico-alpina, és coneguda dels Alps (FAVRE, 1955) i també d'Escandinàvia (VESTERHOLT, 1989). Segons CITERIN (1993), les recoHeccions alpines d'aquesta espècie es podrien tractar com a una forma diferent del tipus, però, degut a la gran variabilitat de l'espècie, nosaltres preferim incloure la nostra recol'lecció dins la forma típica.

Hygrocybe calciphila Amolds

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, un exemplar entre Dryas oc/ope/ala, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-3 1.

OBSERVACIONS. Citada anteriorment a l'estatge alpí dels Pirineus per BON & BALLARÀ (1 996). Creiem que es tracta d'una espècie poc abundant als Pirineus catalans.

Hygrocybe conica (Schaeff.: Fr.) P. Kumm. = H oco c E Lange; H. tristis (Pers ) F H M011er

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, un exemplar entre Dryas oc/ope/ala, 12-8-1997, leg. J. Vila, JVG970812-7.- Ibid., alt. 2220 m, dos exemplars entre Dryas oc/ope/ala i Salixre/usa, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-49.

OBSERVACIONS. Comú arreu, tan en indrets baixos com en zones altes. Estem d'acord amb l'opinió de BOERTMANN (1995) i de CANDUSSO (1997) respecte la coespecifitat d'H pseudoconica i H. tristis amb H. conica.

Hygrocyhe g/acia/is Borgen et Senn-Irlet

Píleu de 10-20 mm de diàmetre, convex de jove, després més aplanat i finalment lleugerament deprimit. Cutícula de color ataronjat viu, més fosca en la zona central, ornamentada amb petites esquames del mateix color, que li donen un aspecte tomentós. Marge no estriat. Làmines decurrents, poc denses, de color blanquinós o crema quan sónjoves, després groc pàHid. Estípit de 15-25 x 2-4 mm, cilíndric, a vegades comprimit lateralment, del mateix color que el píleu, ornamentat amb alguna fibril'la blanquinosa, orientada verticalment. Carn prima, de color més pàl'lid que la superficie, inodora e insípida. Espores de 8-11 x 5-7 !lm, el'lipsoïdals, no constrictes, llises, hialines. Basidis tetraspòrics, encara que també se'n observen de bispòrics. Cutícula sense estrat gelatinós. Tramade l'estípit amb hifes de fms a 165 !lm de longitud.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, un grup de tres exemplars, entre molses, 12-8-1997, leg. J Vila, NG970812-37.

OBSERVACIONS. Espècie rara, descrita recentment per BORGEN & SENN-IRLET (1995) i coneguda tan sols de Suïssa (zona de Bema). Es caracteritza pels carpòfors vivament ataronjats, amb el píleu tomentós-esquamós, per les làmines decurrents i pel seu hàbitat en la zona alpina, entre salzes nans i molses. Sobre les confusions amb H. calciphila i H. substrangulata, vegeu els comentaris que fem d'aquesta darrera espècie. El material recol'lectat encaixa bé amb el descrit per BORGEN & SENN-IRLET (1995).

Hygrocyhepsittacina (Schaeff.: Ff.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall deNúria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, un grup força nombrós entre l'herba i Dryas oc/ope/ala, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-27.

OBSERVACIONS. Espècie de coloració molt variable, amb el píleu de color verd, verd-groc, groc pàl'lid i fins i tot amb tonalitats liles (BOERTMANN, 1995). Poc comú a les àrees baixes i rara a l'estatge alpí.

Hygrocyhe salicis-herhaceae Kühner

Píleu de 10-25 mm de diàmetre, hemisfèric de jove, després convex, cònic-convex, amb l'edat més aplanat i a vegades una mica umbonat. Cutícula llisa, glabra, víscida, de color rogenc, ataronjatrogenc, més clarament ataronjada en el marge; es decolora i pren color groc. Marge poc o gens estriat. Làmines d'adnates a gairebé lliures, poc denses, de color ataronjat pàHid. Aresta sencera i més pàl·lida. Estípit de 15-30 x 2-4 mm, cilíndric, a vegades comprimit lateralment, generalment buit, llis, sec, de color similar al del píleu. Carn prima, de color més pàHid que la superficie, inodora i de sabor amargant. Espores de 8-9,5-(10,5) x 4,5-5,5 !lm, d'el·lipsoïdals a subcilíndriques, no constrictes, llises, hialines. Basidis tetraspòrics. Cutícula amb estrat gelatinós i hifes fibulíferes.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2400 m, diversos grups entre Salixherbacea, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, NG970827-4.

OBSERVACIONS. El píleu, no esquamós-tomentós, separa aquesta espècie d'H calciphila Arnolds, H. glacialis Borgen et Senn-Irlet i H. substrangulata (P D Orton) P.D. Orton et Watling. Microscòpicament, aquesta diferència es posa de manifest per la presència d'un estrat gelatinós en la cutícula d'H. salicis-herbaceae, absent en les tres altres espècies. D'altra banda, l'amargantor de la carn, que es nota al cap d'uns segons de masticació, i l'hàbitat, entre Salix herbacea, permeten una ràpida identificació de l'espècie. Altres Hygrocybe pròxims, com H. marchii (Bres.) F.H. Moller o H. coccinea (Schaeff.: Fr.) P. Kumm., no tenen la carn amarga, presenten un port més robust i un hàbitat diferent. H. mucronella (Fr.) P. Karst. (= H. reai (Maire) J.E. Lange), de carn amarga, se'n diferencia per les làmines subdecurrents, per les espores molt constrictes i pertenir diferent estructura

de la cutícula. H. salicis-herbaceae és una espècie molt poc citada, coneguda d'Escandinàvia i dels Alps, i trobada gairebé sempre entre Salix herbacea.

Hygrocybe substrangulata (P.D. Orton) P.D. Orton et Watling = H. biminiata Kühner

Píleu de 10-30 mm de diàmetre, convex, amb l'edat aplanat o una mica deprimit. Cutícula d'aspecte tomentós, subesquamós en la zona central, de color roig viu; es decolora, passant a ataronjat o a groc ataronjat; les petites esquames que la recobreixen tenen el mateix color. Marge no estriat. Làmines d'adnates a subdecurrents, poc denses, de color blanc, groc pàHid o una mica ataronjades. Estípit de 15-40 x 2-4 mm, cilíndric, llis, de color similar al del píleu, més groc a la base. Carn minsa, de color similar al de la superficie, groga en les parts més internes, inodora i insípida. Espores de 1 1-14 x 5,56,5 �m, d'el'lipsoïdals a ovoides, a vegades subcilíndriques i constrictes, llises, hialines. Basidis tetraspòrics. Cutícula sense estrat gelatinós. Hifes de la trama de l'estípit de fins a I IO �m de longitud.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Aiguamoll sobre l'estany de Malniu, Meranges (Cerdanya), UTM 4004705, alt. 2255 m, entre molses (Aulacomnium palustre, Dicranum scoparium, Polytrichum s/rictum) i Salix lapponum, abundant, 8-9)997, leg. X. LIimona, J. Vila i R. Quadrada, NG970908-1.

OBSERVACIONS. Citada anteriorment a Catalunya per MARTÍN (1988), d'Osona. H. calciphila Arnolds i H. glacialis Borgen et Senn-lrlet són dues espècies pròximes que tenen també la cutícula tomentosa-esquamosa. H. calciphila se'n separa per la mida de les espores i l'hàbitat, ja que té espores de 6,5-9,5 x 5-7 �m, no constrictes, i viu en sòl estrictament calcari, mentre que H. substrangulata presenta espores de 11-14 x 5,5-6,5 �m, a vegades constrictes, i creix en sòls àcids, generalment en torberes amb esfagnes. Les diferències amb H. glacialis són més petites, i radiquen en la disposició de les làmines, clarament decurrents en aquesta última espècie, el color ataronjat del píleu (rogenc en H. substrangulata), la mida de les espores, de 8-11 x 5-7 �m, i l'hàbitat entre salzes nans, mai en torberes. També hi ha diferències en la trama de l'estípit, que presenta cèHules lleugerament més allargades en H. glacialis. Les diferències vers H. substrangulata var. rhodophylla (Kühner) Boertm. radiquen en el color roig-porpra de les làmines d'aquesta última, mentre que H. turunda (Fr.: Fr.) P. Karst. i H. coccineocrenata (P.D. Orton) M.M. Moser, dues espècies típiques de torberes, tenen el píleu ornamentat amb esquames fosques, que destaquen molt sobre el fons, i presenten les làmines clarament decurrents.

Hygrocybe virginea (Wulf.: Ff.) P.D. Orton et Watling = Cuphophyllus virgineus (Wulf.: Fr.) Kovalenko; = C. niveus (Scop.) Bon

MATERIALESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria,Queralbs (Ripollès), UTM4304694, alt. 2300 m, un grup nombrós entre Dryas oc/ope/ala i Sa/ixre/usa, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970827-1 1. OBSERVACIONS. Comú arreu de Catalunya.

Hypholoma udum (Pers : Ff.) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Aiguamoll sobre l'estany de Malniu, Meranges (Cerdanya), UTM 4004705, alt. 2255 m, diversos exemplars, generalment solitaris, entre molses (Aulacomnium palustre, Dicranum scoparium, Polytrichum strictum) i Salix lapponum, 8-9-1997, leg. X. Llimona, 1. Vila i R. Quadrada, NG970908-10

OBSERVACIONS. H. udum és una espècie típica de torberes, tot i que, a diferència d'H elongatum (Pers.: Fr.) Ricken, no és exclusiva dels esfagnes. Es reconeix bé, al microscopi, per les seves grans espores, lleugerament rugoses. Anteriorment, a Catalunya, havia estat citat tan sols de la Val d'Aran (LLlSTOSELLA et al., 1996), raó per la qual creiem que es una espècie rara.

Laccaria laccata o Fr.)Berk.et Broomevar laccata

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Aiguamoll sobre l'estany de Malniu, Meranges (Cerdanya), UTM 4004705, alt. 2255 m, dos exemplars entre molses (Aulacomniumpalustre, Dicranum scoparium, Polytrichum strictum) i Salix lapponum, 8-9-1997, leg. X. Llimona, 1. Vila i R. Quadrada, NG970908-6.

OBSERVACIONS. La nostra recol'lecció difereix d'altres, de zones baixes, només per la mida petita dels carpòfors. Microscòpicament, no presenta diferències remarcables.

Laccaria laccata (Scop.: Fr.) Berk et Broome var. montana F H M011er

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2400 m, tres exemplars entre Salixherbacea, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970827-7.

OBSERVACIONS. Les espores, esfèriques i de 9-11 f.lm de diàmetre, semblen ser l'única diferència amb la var. laccata, que presentaespores amplament eHíptiques i de 7,5-10 x 6-7 f.lm.

Laccaria laccata (Scop.: Fr.) Berk. et Broome var. pseudobicolor Bon

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, tres exemplars entre Salix herbacea, 2-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970802-5.

OBSERVACIONS. Aquesta varietat es diferencia del tipus únicament pel color violaci de les làmines, que són vermelles en la var. laccata. L. laccata var. pseudobicolor es pot considerar una transició vers L. bicolor (Maire) P.D. Orton.

Lactarius robertianus Bon

Píleu de 15-45 mm de diàmetre, primer convex, després estès i irregularment ondulat, amb un umbó o papiHa central ben distint, més o menys agut; marge involut i regular al principi, després estès i, sovint, lobulat. Cutícula lluent, llisa vers el centre, però pruïnosa al marge; de color gris lilaCÍ fosc o bru-violeta, amb algunes taques més fosques i el marge que resta molt de temps pàHid, crema blanquinós; sovint es decolora parcialment fins el bru o castany. Làmines adnates, mitjanament denses, de color blanc o crema pàHid, que es taquen lleugerament de violeta a les ferides. Estípit de 5-30 x 5-9 mm, cilíndric o lleugerament aprimat vers la base, fistulós en madurar, cobert d'una pruïna blanquinosa evanescent, sobretot per la manipulació, després de color bru-violeta brut. Carn de color blanquinós, que vira lleugerament al violeta pàl'lid; olor molt suau, de fusta de cedre; sabor suau o feblement picant. Làtex poc abundant i lletós, que vira lentament al violeta, així que estableix contacte amb la carn. Espores de 9,5-1 1,5 x 7-9 f.lm, el'lipsoïdals, amb crestes de fms a I f.lm d'alçada, més o menys bifurcades i reunides, formant un reticle gairebé complet. Basidis de 41-54 x 10-13 f.lm, tetraspòrics. Cistidis nombrosos, de 55-80 x 6-11 f.lm, més curts a l'aresta, fusiformes, amb l'àpex acuminat i, sovint, amb diverses constriccions, insensibles al sulfobenzoaldehid. Epicutis formada per hifes cilíndriques, de 2-3 f.lm d'amplada, poc diferenciades i gelificades; pigment intracel'lular i granular.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2300 m, dos exemplars entre Salix retusa i S. herbacea, 2-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970802-1 i BCC JLl662.- lbid., molt abundant, en grups, 14-8-1997, leg. J. Vila, NG970814-1 i BCC JL1661.

OBSERVACIONS. Espècie pròpi�.de les comunitats siliCÍcoles de salzes nans, àrtico-alpines, descrita amb el nom de L. uvidus per KUHNER (1975) després d'estudiar mostres provinents dels Alps i de les muntanyes escandinaves (Noruega i Lapònia sueca). Però el tàxon àrtico-alpí difereix notablement de L. uvidus (Fr.) Fr., espècie per altra banda freqüent a la regió mediterrània i a l'estatge montà, sobretot pels seus caràcters macroscòpics, ja que el píleu de L. uvidus és gairebé sempre viscós, de color gris-violeta molt pàHid i no presenta un umbó o papiHa central, mentre que aquest darrer caràcter és molt constant en el tàxon àrtico-alpí, a més de tenir un color més saturat, gris lilaCÍ fosc o bru-violeta, i una cutícula brillant i poc viscosa. Basant-se sobretot en aquestes diferències, i després de comprovar la constància dels caràcters diferencials amb l'estudi de noves recol'leccions, BON (1985) el descriu com a nou el tàxon, i el dedica a R. Kühner amb el nom de L. robertianus.

Lepista irina (Fr.) Bigelow var. montana Bon

Píleu de 20-55 mm de diàmetre, convex de jove, després, amb l'edat, més aplanat. Cutícula de color blanc brut o crema, lleugerament pruïnosa, mat, no viscosa. Marge incorbat, no estriat. Làmines

Revista Catalanade Micologia, vol. 21: 93-1 13; 1998. 107

d'adnates a subdecurrents, poc denses, primer blanquinoses, després bru-beix amb reflexes rosats; lamèl'lules poc abundants. Esporada rosa fosc Estípit de 30-70 x 7-10 (17 a la base) mm, cilíndric, amb la base lleugerament bulbosa, de color blanc brut, una mica fibril·lós. Carn compacta, sobretot a l'estípit, insípida i amb una lleugera olor desagradable, més evident en els exemplars adults. Espores de 7,5-9,5 x 4-5 /lm, el'lipsoïdals, al microscopi pràcticament hialines, ornamentades amb petites verrugues disperses. La paret de les esporesjoves és gairebé llisa. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis no observats.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, un exemplar entre Dryas oc/ape/ala, 16-8-1996, leg. 1. Vila, del. F. Esteve-Raventós, NG9608I 6-0.- Ibid., tres exemplars en el mateix hàbitat, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970827-33.

OBSERVACIONS. La primera cita a la zona alpina d'aquesta espècie la devem a KÜHNER (1976), que l'esmenta dels Alps com a var. ¡rina. Posteriorment, BON (1985) crea la var. montana per a les recol'leccions alpines de l'espècie. L'única diferència amb la var. irina, a part de l'hàbitat alpí, radica en l'olor, ja que la var. montana té la carn inodora o amb un lleuger component desagradable, en contraposició a la varietat tipus, que té una olor típicament aromàtica. Existeixen altres espècies del gènere que comparteixen hàbitat, com L. ricekii Bon, citada de l'estatge alpí català en la nostra primera aportació (VILA et al., 1997), i que se'n separa per tenir les làmines molt més denses, pel sabor primer amarg i després picant de la carn i per tenir les espores més petites, de 4,5-6 x 3,5-4,5 /lm, i verrucoses. L. multiformis (Romell) Gulden, espècie també típicament alpina, presenta el píle!l de color bru rogenc a bru-groc i espores clarament verrucoses. Finalment, BON & BALLARA ( 1996) citen L. irinoides Bohus, una espècie molt pròxima, que es diferenciaria de L. irina var. irina per l'olor menys intensa i per les espores una mica més ornamentades.

Lycoperdon marginatum Vitt. ex Moris et de Nat.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, diversos exemplars entre Dryasoctopeta/a i Sa/ix retusa, 12-8-1997, /eg. J. Vila, det. M.P Martín, JVG9708 12-38 i BCC-MPM 2674.

OBSERVACIONS. L. marginatum destaca per l'ornamentació del carpòfor, formada per grans verrugues piramidals, de color blanc, que es desprenen amb facilitat i no deixen areoles. Citada anteriorment en diverses zones de Catalunya (Maresme, Montseny, Girona, La Selva), no en coneixe,m cap registre de l'estatge alpí dels Pirineus. Una bona descripció de l'espècie es troba a MARTIN (1988).

Lycoperdon umbrinum Pers.: Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2400 m, entre Loiseleuria procumbens i Vaccinum u/iginosum, poc abundant, 8-8-1996, leg. 1. Vila, del. M.P Martín, JVG960808-0.

OBSERVACIONS. Relativament comú arreu de Catalunya (MARTÍN, 1988), però no citat encara a l'estatge alpí dels Pirineus.

Melanoleuca stridula (Fr.) Singer ss. Kühner

Píleu de 20-40 mm de diàmetre, convex, més aplanat amb l'edat. Cutícula glabra, higròfana, de color bru fosc, més ocre en assecar-se. Marge no estriat. Làmines denses, de color blanc. Esporada blanca. Estípit de 15-35 x 3-4 mm, cilíndric, a vegades amb la base una mica bulbosa, de color similar al del píleu, però amb tonalitats grises evidents, ornamentat amb fibriHes. Carn prima, de color més pàHid que la superficie, més fosca a la base de l'estípit, d'olor desagradable, indefinit. Espores de 7,5-9,5 x 5-6,5 /lm, el'lipsoïdals, hialines, ornamentades amb verrugues poc denses, amiloides. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis de fms a 30 /lm de longitud, variables, irregulars, de vesiculosos a lageniformes, sinuosos, freqüentment amb un o dos septes, sense cristalls a l'àpex.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, tres exemplars entre Dryas oc/ape/ala i Salixretusa, 27-8-1997, leg. 1. Vila i X. Llimona, NG970827-43.

OBSERVACIONS. Citada de la zona alpina dels Alps per FAVRE (1955), entre Dryas octopetala, es caracteritza per les seves tonalitats fosques, tant en el píleu com en l'estípit, per la mida reduïda dels

carpòfors, per l'olor desagradable i per la fonna variable dels queilocistidis, generalment força curts i sinuosos (subgènere Acystis). A l'estatge alpí, també hem tingut l'ocasió de recol·lectar M. tris/is M.M. Moser, que presenta colors i mides similars als de M stridula, però que s'en diferència per l'absència d'olor i per la fonna dels queilocistidis,ja que els té en "pèl d'ortiga".

Melanoleuca tristis M.M. Moser

Píleu de 20-35 mm de diàmetre, de convex a aplanat, a vegades lleugerament umbonat. Cutícula glabra, de color bru fosc, que pot decolorar-se una mica amb l'edat. Marge no estriat. Làmines denses, de color blanc; es taquen de color bru pàl·lid en envellir. Esporada blanca. Estípit de 20-40 x 3-5 mm, cilíndric, del mateix color que el píleu, ornamentat amb alguna fibril·la dispersa. Carn prima, de color bru pàl·lid, més fosca sota la cutícula, d'olor no remarcable. Espores de 8,5-10 x 5-6 !lm, el·lipsoïdals, hialines, ornamentades amb verrugues grans, poc denses. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis de 28-41 x 3-5 (9-1 1 a la base) !lm, en forma de "pèl d'ortiga", es a dir, amb la base gruixuda i un llarg coll cilíndric, prim, coronat a l'àpex amb petits cristalls; presenten un septejust en lazonade contacte entre el coll i la base.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, tres exemplars entre Loiseleuriaprocumbens i Dryasoclopetala, 12-8-1997, leg. J. Vila, JVG9708 12-16 OBSERVACIONS. Vegeu els comentaris de Melanoleuca stridula.

Mycenapura (Pers.: Fr.) P. Kumm. f. alba (Gillet) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, un exemplar entre Dryas oc/ope/ala i Salixretusa, 27-8-1997, /eg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-17

OBSERVACIONS. M. pura f. alba és un tàxon rar a l'estatge alpí, a diferència de M. pura f. pura, que és més abundant. La fonna que tractem aquí es caracteritza pels carpòfors totalment blancs i força més robustos que els de la fonna tipus. Microscòpicament, les dues formes son pràcticament idèntiques.

Omphalinaphilonotis (Lasch) Quél.

Píleu de 15-25 mm de diàmetre, de deprimit a gairebé umbilicat. Cutícula de color bru, més fosc en la zona central, ornamentada amb petites esquames poc denses, no gaire contrastades, fosques, més abundants en el marge, que no és estriat. Làmines de decurrents a subdecurrents, no molt denses, de color bru-beix. Estípit de fms a 40 x 3-4 mm, cilíndric, sovint sinuós, de color més pàHid que el píleu, glabre o fmament pruïnós, amb la base blanca, molt pruïnosa. Carn prima, membranosa, inodora. Espores de 8,5- 12 x 4,5-6 !lm, d'eHipsoïdals a ovoides, llises, hialines. Basidis tetraspòrics, de 43-47 x 5-7 !lm, sinuosos. Cistidis no observats. Hifes de la trama laminar fibuIíferes.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Aiguamoll sobre l'estany de Malniu, Meranges (Cerdanya), UTM 4004705, alt. 2255 m, un grup de sis exemplars entre Dicranum scoparium i Sa/ix /apponum, 8-9-1997, /eg. X. Llimona, 1. Vila i R. Quadrada, JVG970908-7.

OBSERVACIONS. o. sphagnicola (Berk.) M.M. Moser es separa de l'espècie que tractem per tenir el píleu ornamentat amb esquames molt contrastades, i el marge estriat i sovint ondulat, per les làmines molt decurrents i per les espores més estretes (x 3,5-4,5 !lm), mentre que o. oniscus (Pers.: Fr.) Qué\. se'n diferència pel carpòfor infundibulifonne i de color unifonnement gris fosc o negre. Finalment, O. chionophila Lamoure presenta les làmines de color beix pàl·lid o blanquinoses, el píleu glabre, sense esquames i un hàbitat diferent, alpí però no entre molses, sina entre Salix herbacea.

Omphalina velutipes P.O. Orton

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, un petit grup entre molses i Dryas oc/ope/ala, 27-8-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, JVG970827-46.

vol. 21: 93-1 13; 1998.

OBSERVACIONS. Espècie citada en la nostra primera aportació sobre els fongs de l'estatge alpí (VILA et al., 1997). En aquesta segona recol'lecció, sí que era ben perceptible la típica olor de gerani de jardí (Pelargonium) descrit per a aquesta espècie, una olor que no haviem observat en la primera.

Rhodocybe nitellina (Fr.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, un exemplar sota Rhododendronferrugineum, entre molses, 27-8-1997, /eg.1. Vila i X. Llimona, JVG970827-24.

OBSERVACIONS. No presenta diferències amb les recoHeccions de zones baixes o montanes.

Rickenellafibula

(Bull.: Fr.) Raithelh. var. hydrina (Fr.) Krieglst. = R. aulacomniophila Kost

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Aiguamoll sobre l'estany de Malniu, Meranges (Cerdanya), UTM 4004705, alt. 2255 m, quatre exemplars entre molses (Au/acomnium palustre, Po/ytrichum strictum) i Sa/ix /apponum, 8-9-1 997, /eg. X. Llimona, 1. Vila i R. Quadrada, NG970908-8.

OBSERVACIONS. Es diferència de la var.fibula per les espores més curtes, de 4-5 x 2,5-3,5 Jlm, pels cistidis més llargs, de fms a 75 Jlm de longitud i per viure especialmententre Aulacomnium palustre. La var. fibula té espores de 5,5-6,5 x 2-3 Jlm, cistidis de fms a 55 Jlm de longitud i creix entre tot tipus de molses, tant a la terra baixa com a l'estatge alpí.

Russula norvegica Reid

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, entre Sa/ix herbacea, freqüent, 14-8-1997, /eg. 1. Vila, JVG970814-9, BCC JLl657 i JLl659.- fbid., alt. 2300 m, entre Sa/ix herbacea i S. retusa, abundant, 14-8-1997, /eg. 1. Vila, NG970814-12 i BCC JL1658.

OBSERVACIONS. Citada anteriorment per nosaltres (LLISTOSELLA, 1991 i 1997), VILA et al., 1997) i per BON & BALLARA (1995), ampliem les dades sobre la seva distribució, amb noves citacions dels Pirineus orientals.

Russula oreina Singer

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2450 m, cinc exemplars entre Sa/ix herbacea, 14-8-1997, /eg. 1. Vila, NG970814-21, BCC JLI663 i JLl664.

OBSERVACIONS. Citada anteriorment per BON & BALLARÀ (1996), i també per nosaltres (LLISTOSELLA, 1997, VILA et al., 1997), ampliem les dades sobre la seva distribució amb noves citacions dels Pirineus orientals.

AGRAÏMENTS

Volem agraïr al Or. F. Esteve-Raventós (Alcala de Henares) i al Prof. M. Bon (St. Valéry-surSomme), l'identificació o revisió d'algunes de les mostres del present treball, així com els seus valuosos comentaris i la cessió de bibliografia diversa. A la Dra. M.P Martín (Barcelona) l'identificació de Bovista aestivaUs, Lycoperdon marginatum i L. um,brinum. A. R. Quadrada (Barcelona) la cessió de diverses mostres per al seu estudi. I a la Dra. I. Alvaro (Barcelona) l'ajuda en l'identificació de les molses. Aquest treball s'inclou en el projecte "Biodiversitat dels Fongs de Catalunya", de l'Institut d'Estudis Catalans.

BIBLIOGRAFIA

BALLARÀ, 1. (1997).- Nou estudi d'espècies füngiques interessants dels estatges alpí i subalpí dels Pirineus catalans. Revista Catalana Mico/. 20: 1-24.

BOERTMANN, D. (1995).- ThegenusHygrocybe. Fungi ofNorthern Europe- vol. J. Copenhagen. 184 pp.

BON, M. (1983).- Trich% mataceae de France et d'Europe Occidentale (6 ème partie: Tribu C/itocybeae Fay.). Clé monographique. Documents Myc% giques. 51: I-53.

de Micologia, vol. 21: 93-1 13; 1998.

BON, M. (1985).- Quelques nouveauxtaxons de la flore mycologique alpine. Bull. Féd. Myc. Dauphiné-Savoie. 97: 23-30.

BON, M. (1992).- Clé analytique des cortinaires alpins (avec quelques incursions dans la rhodoraie et l'aulnaie verte). Documents Mycologiques. 87: 43-67.

BON, M. (1997).- Flore Mycologique d'Europe. 4- Les c1itocybes, omphales et ressemblants. Documents Mycologiques. Mémoire Hors Série n°4. CRDP de l'Academie d'Amiens, Amiens. 174 pp.+ 4 planches.

BON, M. & J. BALLARÀ (1995).- Aportació a l'estudi de la micoflora alpina dels Pirineus. I. Revista Catalana Mico/. 18: 3950.

BON, M. & J. BALLARÀ (1996).- Aportació a l'estudi de la micoflora alpina dels Pirineus. Il. Revista Catalana Micol. 19: 139-153.

BON, M. & J. BALLARÀ (1997).- Contribution a l'etude de la mycoflore alpine des Pyrenées (part 3). Bull. Féd. Myc. Dauphiné-Savoie. 146: 5-22.

BORGEN, T. & B. SENN-IRLET (1995).- Hygrocybe glacialis spec. nov. and notes on subsection Squamulosae, based on collections trom Switzerland. DocumentsMycologiques. 98-100: 91-102.

BREITENBACH, J. & F. KRÀNZLIN (1984).- Champignonsde Suisse Torne I. Edit. Mycologia. Lucema. 320 pp.

BREITENBACH, J. & F. KRÀNZLIN (1995).- ChampignonsdeSuisse Torne IV. Edit. Mycologia. Lucema. 371 pp.

BRUCHET, G. (1970).-Contribution a l'étude du genre Hebeloma (Fr.) Kummer. Bull. Soc. Linnéenne Lyon. 39,6 Suppl. 132 pp.

CANDUSSO, M. (1997).- HygrophorussI Fungi Europaei 6, LibreriaBasso, Alassio. 784 pp.

CITERIN, M. (1993).- Essai d'une c1é de déterrnination des hebélomes de la zone alpine. Bull. Féd. Myc. Dauphiné-Savoie. 128: 26-30.

ELLIS, M.B. & J.P. ELLIS (1988).- Microfongi on miscellaneous substrates. Croom Helm, London & Sydney. 244 pp.

ESTEVE-RAVENTÓS, F. (1995).- Estudiossobreel género Hebeloma (Fr.) Kumm. en la Península Ibérica. Hebeloma aprile Romagn. y especies pirófilas. Bol. Soc. Mico!. Madrid. 20: 141-145.

ESTEVE-RAVENTÓS, F. & J. VILA (1997).- A1gunos lnocybe de la zona alpina de los Pirineos de Catalunya, I. Revista CatalanaMicol. 20: 177-186.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., GONzALEZ, V. & F. ARENAL (1996).- El género Entoloma (Fr.: Fr.) P. Kumm. (Agaricales) en los pisos alpino y subalpino del Parque Nacional de Ordesay zonas limítrofes Lucas Mallada. 8: 41-71.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., GONzALEZ, V. & F. ARENAL (1997).- Catalogo micológico de los macromicetos de areas alpinas y subalpinas del Parque Nacional de Ordesa y zonas limítrofes (Huesca, España). Bol. Soc. Micol. Madrid. 22: 155186.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., GONZALEZ, v., ARENAL, F. & E. HORAK (1998).- Taxonomical remarks to Collybia hariolorum var. alpicola, recentIy reported from the alpine zone ofthe Spanish Pyrenees and the French Alps. Z. Myco/. 64(1): 67-72

FAVRE, J. (1955).- Les Champignons Supérieurs de /aZoneA/pine du Parc Nationa/Suisse Reprint 1981, F. Flück - Wirth, Teufen AR. 21 Ipp.+ II planches.

FRAITURE, A. (1993).- Les Amanitopsis d'Europe. Opera Botanica Be/gica n° 5. Jardin Botanique National Belgique. Meise. 128 pp.

GALAN, R., RAITVIIR, A. & J. VILA (1997).- On some noteworthy alpine or subalpine Hyaloscyphaceae (Leotiales) found in the Pyrenees. Revista Catalana Micol. 20: 137-146.

GULDEN, G. & K.M. JENSSEN (1988).- ArcticandA/pinefongi - 2. Gronland Grafiske AlS. 58 pp.

GULDEN, G., JENSSEN, K.M. & J. STORDAL (1985).- ArcticandAlpinefongi -1. GronlandGrafiskeAlS. 62 pp.

JAMONI, P.G. (1995).- Russulaceae delia zona alpina. Proposta di chiavi di deterrninazione per le specie crescenti nella zona alpina delle Alpi. RivistadiMicologia (Bresadola). 38 (2)(supplemento): 75-80.

JAMONI, P.G. & M. BON (1992).- Note di micologia alpina: reperti rari e nuovi delia zona alpina del massiccio del Monte Rosa (2a parte). RivistadiMicologia (Bresadola) 35 (I): 21-32.

KÜHNER, R. (1975).- Agaricales de la zone alpine, genre Lactarius DC ex S.F. Gray. Bull. Soc. Myco/. France. 91 (I): 5-69.

KÜHNER, R. (1976).- Agaricales de lazone alpine. Lépistées. Bull. Soc. Mycol. France. 92 (I): 5-32.

LAMOURE, D. (1978).- Agaricales de la zone alpine, genre Cortinarius Fr., sous-genre Telamonia (Fr.) Loud. (suite I). Travauxscientifiquesdu Parc Nationalde la Vanoise 9: 77-101.

LAMOURE, D. (1986).- A propos de petits Telamonia sombres, à odeur de pélargonium, récoltés en zone alpine. Bull. Féd. Myc. Dauphiné-Savoie. 102: 25-27.

LLIMONA, X. & E. VELASCO (1975).- Sobre algunas Geoglosaceas (Helotiales, Ascomicetes), observadas en Catalunya. An. Inst. Bot. A. 1. Cavanilles. 32(1): 101-1 10

LLISTOSELLA, J. (I99I).-Russulaceae, notes florístiques. Butll.Soc. Cat. Mico/. 14-15: 67-76.

LLISTOSELLA, J. (1997).- Russulals de Catalunya i les illes Balears. Tesi Doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. 635 pp.

RevistaCatalanade Micologia, vol. 21: 93-1 13; 1998. III

LLlSTOSELLA, J., AGUASCA, M. & J. VILA (1996).- Basidiomicets de les torberes dels Pirineus catalans. Primera contribució. RevistaCatalana Mico/. 19: 67-72.

MARTÍN, M.P. (1988).-Aportación alconocimientode las Higrofoníceasy los Gasteromicetes de Catalunya. Edic. especials de la Soc. Catalana de Micol. Vol 2. Barcelona. 508 pp.

NOORDELOOS, M.E. (1992).- EntolomasJ Fungi Europaei 5, Libreriaeditrice G. Biella, Saronno. 760 pp.

POULAJN, M. & G. MOYNE (1997).- Octospora borealis (Eckbl.) Caillet et Moyne. Bull. Féd. Myc. Dauphiné-Savoie. 144: 147-150.

SENN-IRLET, B., JENSSEN, K.M. & G. GULDEN (1990).-ArcticandAlpinefungi-3. Gronland Grafiske NS. 58 pp.

SIERRA, D. (1987).- Aportación al conocimiento de los Ascomicetes (Ascomycotina) de Catalunya. Edic. especials de la SocietatCatalanade Micologia. Vol. I. Barcelona. 481 pp.

VESTERHOLT, J. (1989).- A revision ofHebeloma sect. Indusiata in the Nordic countries. Nord. 1. Bot. 9: 289-3 19

VILA, J., LLlSTOSELLA, J. & x. LLIMONA (1997).- Contribució al coneixement dels fongs de l'estatge alpí dels Pirineus de Catalunya. I. Revista Catalana Mico/. 20: 221-232.

Collybia a/picola (Bon et Ballarà) Vila comb. nov.

Cortinariuspratensis (Bon etGaugué) H0iland f. salicis-herbaceae Bon etCheypead int.

Entoloma exile (Fr.: Fr.) Hesler f. nuriense Vila et Esteve-Rav. ad int.

Lactarius robertianus Bon

PHELLORINIA

HERCULEANA (PALLAS.: PERS.) KREISEL, ACATALUNYA.

M.À. PÉREZ-DE-GREGORIO i CAPELLA

ci Pau Casals, 6,Ier., Ia 1700 I. GIRONA. E-mail: p.g@rnx2.redestb.es

ABSTRACT. Phellorinia herculeana (Pallas.: Pers.) Kreisel, in Catalonia. One interesting specie of Tulostomatales: Phellorinia herculeana (Pallas.: Pers.) Kreisel, previously unrecorded in Catalonia is described and commented.

RESUM. Phel/orinia herculeana (pallas.: Pers.) Kreisel, a Catalunya. Es descriu i comenta una interessant espècie de Tulostomatal: Phelforinia herculeana (Pallas.: Pers.) Kreisel, recoHectada per primercop aCatalunya.

INTRODUCCIÓ

Aquesta rara espècie va ser trobada el 6-V-1988 pel company i amic A. Rocabruna (MARTÍN & ROCABRUNA, 1988), en la zona coneguda com la Retuerta de Pina, a Pina d'Ebre, a la comarca aragonesa dels Monegros. Era la primera citació d'aquesta espècie a la Península Ibèrica i la segona a l'Estat Espanyol, ja que l'any 1971 va ser trobada a l'illot de Lobos, a Fuerteventura, a les Illes Canàries, on fou citada sub P. delastrei, (WTLDPRET & BELTRAN, 1974). Post�rionnent, va ser trobada a Calahorra (La Rioja), el maig de 1991 (CALONGE et al., 1992). Unic representant europeu del gènere, aquest rar gasteromicet de l'ordre de les Tulostomatal, prefereix clarament els llocs sorrencs i àrids, d'ambients desèrtics o semidesèrtics, on fructifica a la primavera. Els dos exemplars de la troballa que ara comentem, creixien units per la base, en el marge d'un camí, al tenne municipal de Castelldans, a Les Garrigues (Lleida), en els límits de la Reserva N�tural Parcial del Mas de Melons, el 20-IV-1996, UTM CF19, leg. 1.1. Pérez-De-Gregorio, del. M. A. Pérez-DeGregorio. Referència herbari núm.: PG96420/l-96. La vegetació és la típica d'una zona de secà pseudo-estèpic, d'escassa pluviositat, amb presència de plantes com el timó o farigola (Thymus vulgaris), Helian/hemum, Sideritis scordioides, i altres, alternant amb diferents tipus de conreus de secà. Aquesta primera citació a Catalunya d'una espècie tant rara i, per descomptat, digna d'absoluta protecció, ha de servir per preservaramb interès i rigor aquests ecosistemes esteparis, tant escassos i valuosos, sobretot a la part catalana de la Depressió de l'Ebre.

BREU DESCRIPCIÓ

Enquadrament taxonòmic: Basidiomycotina, Gastromyce/es, Tulos/oma/ales, Phelloriniaceae, Phellorinia Berk. (1843). Esporòfors de 6 i 5,5 cm d'altura, pirifonnes. L'exoperidi és de color blanquinós-ocraci, recobert d'esquames poligonals, que es separen de baix a dalt. L'endoperidi és llis, crema blanquinós, i es fissura irregularment en madurar. El peu o base és del mateix color i, en madurar, va adquirint consistència llenyosa. L'interior o gleba, en madurar, és polsosa i de color ocre. Els nostres exemplars, encarajoves -ja que, segons la bibliografia, pot arribar a mesurar fms a 20 cm d'altura i 10 cm de diàmetre -, presentaven unes espores globoses, de 4-5 �m, d'ornamentació verrucosa. No hem pogut veure espores d'ornamentació reticulada que, segons CALONGE e/ al., (1 992), presenten les espores dels exemplars madurs. Potser l'aspecte més destacat dels exemplars trobats, és el seu creixement connat. Per a una descripció més detallada d'aquesta espècie, sobretot dels interessants aspectes microscòpics, ens remetem al ja esmentat treball de MARTÍN & ROCABRUNA (1988). Des del punt de vista de l'ecologia, la trpballa que comentem comparteix amb les anteriors, tant de la Península Ibèrica com del N9rd d'Africa, pel creixement en hàbitats sorrencs i desèrtics, i s'acosta molt a la troballa de MARTIN & ROCABRUNA (1988), tant per la

proximitat geogràfica, com per la vegetació circumdant. En quant a l'altre citació de la Península Ibèrica, a La Rioja (CALONGE et al., 1992), tant sols es comenta que va ser trobada al costat d'un rostoll.

AGRAÏMENTS

Aquest treball forma part del projecte "Biodiversitat dels Fongs de Catalunya", de l'Institut d'Estudis Catalans.

BIBLIOGRAFIA

CALONGE, F.D., A. CABALLERO & J. PALLACIOS (1992).- Contribución al conocimiento de los hongos de La Rioja (Logroño, España). Gasteromycetes. Bo/. Soc. Mico/. Madrid 16: 136-137

JÜUCH, W. (1989).- Guida alia determinnzione deifunghi. Vol. 2: Aphyllophorales, Heterobasidiomycetes, Gastromycetes. Ed. Satumia, Trento, pp 482-483.

MARTIN, M. P. & A. ROCABRUNA (1988).- Phellorinia hercu/eana (Pallas.: Pers.) Kreisel, en los Monegros. Butll. Soc. Ca/alanaMico/. 12: 83-92.

ORTA, J. eta/. (1992). Espais Natura/s. Històrianatural del Països Catalans. Fund. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 483 pp.

WILDPRET, W. & BELTRAN, E. (1974).- Scleroderma polyrhizum Pers., Vascellum pra/ense (Pers.: Pers) Kreisel y Phellorinia de/astrei (Dur. et Mont.) Ed. Fisher, tres nuevos Gasteromycetes en el Archipiélago Canario.- Viarea 3 (1-2): 35-5 1.

Phe/lorinia herculeana (Pallas.: Pers.) Kreisel

TRES ENTOLOMA POCCONEGUTSDE BOSCOS DE CADUCIFOLISINUNDABLESDE CATALUNYA.

J. VILA) i J. CARBÓ2

1.- Rector Ubach, 53, àtic 2a. E-0802l Barcelona. 2.- Rda Pau Casals, 138. E-I7257 Torroella de Montgrí (Girona).

ABSTRACT. Three Entoloma little known ofthe moist deciduous forests ofCatalonia. Three species ofthe genus Entoloma, found in the moist deciduous forests, are reported. E. caccabus (Kühner) Noordel., E. parkensis (Fr.)Noordel. and E. percandidum Noordel. collected in moist humusrich soil ofFraxinus, Salix and A/nus aredescribedand illustrated.Afterouravailable information, these species arerecorded forthe tirsttime inCatalonia.

Key words: Basidiomycetes, En/oloma, taxonomy, chorology, Catalonia, Iberian Peninsule.

RESUMEN. Tres Entoloma poco conocidos de bosques de caducifolios inundables de Cataluña. Se describen, comentan e iconografian tres especies del género Ent% ma recolectadas en bosques de caducifoliosy deriberasemipantanosos,entre Fraxinus, Sa/ix y A/nus. SetratadeE. caccabus (Kühner) Noordel., E. parkensis (Fr.) Noordel. y E. percandidum Noordel. De acuerdo con la información de que disponemos, ningunade lastresespecieseraconocidadeCatalunya.

RESUM. Tres Entoloma poc coneguts de boscos de caducifolis inundables de Catalunya. Es descriuen, comenten i iconografien tres espècies del gènere Ent% ma trobades en boscos de caducifolis i de ribera semiinundats, amb Fraxinus, Sa/ix i A/nus. Es tracta d'E. caccabus (Kühner) Noordel., E. parkensis (Fr.)Noordel. i E. percandidum Noordel. Creiem quecapde lestres espècieseraconeguda aCatalunya.

INTRODUCCIÓ

Les fagedes, les salzeredes, les gatelledes i els boscos de ribera són comunitats característiques dels boscos caducifolis medioeuropeus i atlàntics. Aquests hàbitats han estat poc estudiats a Catalunya, amb l'excepció de les fagedes, sobretot per la dificultat de trobar llocs ben conservats, que no hagin estat alterats per la influència humana. Les localitats aquí prospectades estan situades en tres zones geogràficament distants, però tenen en comú el fet d'estar inundades una granpart de l'any. Dues de les localitats es troben situades dins de l'àrea d'influència de la fageda (Fagion sylvaticae), en zones ombrívoles i pantanosesde l'Albera i el Montseny, i una tercera es troba a l'alta conca de la Noguera Pallaresa, en un bosc de ribera situat en la faixa immediata al corrent d'aigua, en el domini de la gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae). La primera localitat està situada al vessant nord de l'Albera, al Coll de l'Ullat (Rosselló), en una fondalada molt humida de la fageda, amb verns (Alnus glutinosa), la segona és a Sta. Fe de Montseny (Vallès Oriental), en una zona marginal de la fageda, molt pantanosa, amb verns (Alnus glutinosa), salzes (Salix sp.) i algun freixe (Fraxinus sp.) i la tercera es trob€l situadavora els marges de l'embassament de la Torrassa, en el terme municipal de la Guingueta d'Aneu (Pallars Sobirà) i presenta una vegetació típica de ribera, amb gatells (Salix atrocinerea), salzes (S. alba, S. purpurea) i verns (Alnus glutinosa). Aquesta darrera localitat s'inunda amb facilitat, degut a que està exposada contínuament a pujades i baixades en el nivell de l'aigua, provocades pel propi embassament. Per aquesta causa, a vegades la zona es troba completament inundada, no accessible, mentre que en altres ocasions està gairebé seca. El dia de la troballa dels Entoloma, es trobava mig inundada, amb zones on l'aigua feia poc que s'havia retirat. Precisament en aquests últims llocs és on vàrem recoHectar part del material aquí publicat. Per a cada espècie, aportem una descripció macro i microscòpica, les dades referents a les localitats de reco!-lecció dibuixos dels caràcters microscòpics més rellevants i una menció de les espècies més properes, amb els trets diferencials. Les preparacions microscòpiques s'han obtingut a pertir de material rehidratat amb KOH al 5% i, per acolorir les parets ceHulars, s'ha utilitzat roig congoamoniacal a l' 1%. Les mides esporals s'han extret a partir de 30 observacions, indicant, entre

Fig. 1. Entoloma caccabus (Kühner)Noordel.: a) cutícula; b) basidisfibulífers; e)espores. (JC-971004.2).

parèntesi, els valors extrems observats, l'interval més freqüent i els valors mitjans. Els dibuixos s'han efectuat amb un ocular de dibuix PZO (Polskie Zaktady Optycme). El material estudiat es troba dipositat en l'herbari de la Societat Catalana de Micologia (BCC-SCM) i en el del segon autor (JC).

ESPÈCIES ESTUDIADES

Entoloma caccahus (Kühner) Noordel., Persoonia 11 : 86 (1980) (Fig. 1)

== Rhodophyllus caccabus Kühner apud Kühner et Romagn., Rev. Mycol. 19: 3-4 (1954).

= E. paludicola (P.D. Orton) Romagn., Bull. Soc. Mycol. France 103: 80 (1987). = Eccilia paludicola P.D. Orton, Trans. Br. Mycol. Soc 43: 227 (1960).

Píleu de 10-40 mm de diàmetre, primer convex, després d'aplanat a umbilicat, amb el centre deprimit i, sovint, amb un petit umbó, present des de jove. Cutícula glabra, llisa, lluent, higròfana, estriada per transparència només al marge; de color bru sèpia, bru rosat fosc, una mica més pàHida vers el marge o per assecament. Marge involut en els exemplarsjoves i una mica ondulat en envellir. Làmines decurrents en els exemplars joves, després adnato-decurrents, poc denses, amb abundants lamèl'lules, primer de color gris blanquinós o bru clar, després amb tonalitats rosades per la maduració de les espores. Aresta sencera i del mateix color. Estípit de 10-50 x 2-3 mm, de cilíndric a lleugerament comprimit, molt fràgil, glabre, lluent, de color bru grisenc, força més pàl'lid que el píleu. Carn fràgil, pàHida, amb una destacable olor d'all, molt penetrant, sobretot en premsar-la. Sabor de farina rància. Espores de (8)-8,5-9,7-(1 1) x 6,5-7,4-(8) !lm, amb valors mitjans de 9,1 x 6,9 !lm, Q=1,1-1 ,5, Qmi�à=1,31, anguloses, amb 5-7 angles si les observem de perfil, molt variables (Fig. 1c). Basidis majoritàriament tetraspòrics, fibulífers (Fig. Ib). Cistidis no observats. Cutícula d'estructura filamentosa, amb hifes curtes, cilíndriques, força voluminoses, de 10-20 !lm de diàmetre, fibulíferes i amb la cèl·lula terminal de fins a 20-25 !lm de diàmetre; pigment intraceHular de color bru (Fig. la).

MATERIALESTUDIAT. BARCELONA: voraSta. Fe del Montseny, Fogars de Montclús (Vallès Oriental), UTM 4554625, alt. 1200 m, sotaAlnus glutinosa, Salix sp. i Fraxinus sp., nombrosos exemplars entre la virosta, en un ambient molt humit, semiinundat, 4-10-1997, leg. 1. Carbó i M.À Pérez-De-Gregorio, JC-971004.2 i SCM 33338.- FRANÇA: Coll de l'Ullat, la Roca d'Albera (Rosselló), UTM 3ITDH9403, alt. 980 m, quatre exemplars entre les fulles en descomposició d'Alnus glutinosa, en una zona pantanosa, 24-6-1997, leg. 1. Carbó i M.A. Pérez-De-Gregorio, JC970624.9.

OBSERVACIONS. E. caccabus pertany al subgènere Entoloma, secció Polita, i es caracteritza pel seu port col'libioide o clitociboide, amb el píleu lleugerament deprimit, les làmines d'adnates a decurrents, l'estípit llis i lluent, la carn d'intensa olor d'all, i la cutícula formada per hifes curtes, ge menys de 100 !lm de longitud, fibulíferes, que contenen un pigment intraceHular de color bru. Es una espècie típica de bosoos pantanosos, que hem recoHectat en dues localitats que presenten un ambient molt similar, amb una capa de virosta molt molla, que durant una bona part de l'any queda coberta per l'aigua. Creiem que l'espècie requereix unes condicions particulars per fiuctificar (assecament del substrat), però que quan aquestes es donen, pot aflorar en gran quantitat, formant extenses catifes de desenes d'exemplars, tal com vam poder observar en la troballa efectuada a Sta. Fe de Montseny. Una espècie propera, molt més comú, que també es troba en hàbitats similars, és E. politum (Pers.: Fr.) Donk, que presenta colors més pàl'lids, espores amb 5-6 angles, més isodiamètriques, de Q=1-1,2, i carn inodora. També en boscos de ribera, sota Salix, Alnus, Populus i Fraxinus creix E. bisporigerum (P.D. Orton) Noordel., que macroscòpicament és molt similar, però que se'n diferència pels basidis bispòrics i per les espores més grans, de 10-12 x 8-9,5 !lm, i anguloses (6-9 angles si les observem de perfil). No coneixem cap altra citació anterior d'E. caccabus a Catalunya.

Entolomaparkensis (Fr.) Noordel., Persoonia 10: 262 (1979) (Fig. 2).

== Agaricusparkensis Fr., Kong!. Vitensk Akad Forh. 18: 45 (1851)

Píleu de 10-25 mm de diàmetre, profundament deprimit des de jove. Cutícula lleugerament higròfana, estriada fins a 2/3 parts del seu radi, llisa en el marge i una mica esquamosa en la zona deprimida, de color bru, més pàl'lid en el marge i més fosc en la part central. Marge lleugerament

Fig.2. Entofoma parkensis (Fr.)Noordel.: a) cutícula; b) basidi fibulífer; e) espores. (SCM 33328).

RevistaCatalanade Micologia, vol. 21: 1 17-124; 1998. 121

incurvat. Làmines d'adnates a subdecurrents, no molt denses, de color rosa pàl·lid. Aresta sencera i del mateix color. Estípit de 15-35 x 2-4 mm, cilíndric, sovint sinuós, de color similar al del píleu o amb tonalitats més grises. Superficie llisa, glabra, lluent. Creixement fasciculat, en grups nombrosos. Carn molt prima, membranosa, de color similar al de la superficie i d'olor lleugerament farinós, sobretot en premsar-la. Espores de (7,5)-8,4-10-(11) x (6)-6,4-7,4-(8) )lm, amb valors mitjans de 9,2 x 6,9 )lm, Q=I,2-1,5, Qmitjà=I,34, anguloses, amb 5-6 angles si les observem de perfil (Fig. 2c). Basidis tetraspòrics, fibulífers (Fig. 2b). Cistidis no observats. Cutícula amb hifes fibulíferes i elements terminals una mica claviformes, de 30-60 x 8-13 )lm, amb pigment intracel'lular de color bru (Fig. 2a)

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: marges de l'embassament de la Torrassa-Pla de Salito, la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà), UTM 3464719, alt. 915 m, nombrosos exemplars entre la fullaraca en descomposició de Salix alba, S. alrocinerea,S. purpurea i Alnusglutinosa, 6-9-1997, leg. J. Vila i J.M. Vidal, SCM 3332B i JC-970906. 1.

OBSERVACIONS. Espècie caracteritzada pel seu port omfaloide, amb el píleu molt estriat, pel creixement fasciculat i pel seu hàbitat en indrets molt humits, amb Salix, Alnus, Fraxinus, etc. El nostre material coincideix bé amb el descrit per NOORDELOOS (1992). E. parkensis pertany al subgènere Omphaliopsis, que a Europa està representat únicament per l'espècie aquí descrita i per E. incarnatofuscescens (Britzelm.) NoordeI., E. amygdalinum Noordel. i E. brunneostanneum Courtec. Aquestes quatre espècies es caracteritzen per presentar el carpòfor de forma similar al del gènere Omphalina. E. incarnatofuscescens es diferència d'E. parkensis per tenir l'estípit amb tonalitats blavoses i per les hifes de la trama pileica no fibulíferes i amb pigment finament incrustant, mentre que E. amygdalinum se'n separa per les tonalitats violàcies de l'estípit i per la forta olor d'ametlles amargues que desprèn la carn. Finalment, E. brunneostanneum, te la cutícula menys higròfana, amb tonalitats vermelloses, com l'aram, i presenta les cèl'lules terminals de la cutícula més estretes, de 2-10 )lm, i amb pigment fmament incrustant. Una espècie que viu en ambients similars es E. caccabus (Kühner) Noordel. (vegeu més amunt) però es diferència d'E. parkensis pel port més robust, de col'libioide a c1itociboide, pel píleu menys estriat i de color més pàHid, per l'olor intensa (d'all) que desprèn la carn, pel creixement no fasciculat i per tenir les hifes de la cutícula diferents, més curtes i amb cèHules terminals de fms a 25 )lm de diàmetre. No coneixem cap altra citació d'E. parkensis a Catalunya.

Entolomapercandidum Noordel., Nord. J Bot. 2: 161 (1982) (Fig. 3) == Rhodophyllus omphaliformis Romagn., Rev. Mycol. 19: 7 (1954).

Píleu de 7-15 mm de diàmetre, d'aplanat a lleugerament convex, sobretot de jove. Cutícula glabra, higròfana, estriada excepte en el disc central, de color blanc a blanc brut i amb lleugeres tonalitats groguenques en envellir. Marge una mica ondulat. Làmines adnates, amb una petita dent decurrent, poc denses, primer blanques i després amb tonalitats rosades, a mida que maduren les espores. Aresta sencera i del mateix color. LamèHules presents. Estípit de 10-20 x 2-3 mm, cilíndric, lleugerament translúcid, glabre, de color blanc i amb alguna tonalitat groguenca en envellir. Carn insignificant, membranosa, d'olor no destacable. Espores de (8)-8,5-9,4-(10) x (6)-6,3-7,1-(7,5) )lm, amb valors mitjans de 9 x 6,7 )lm, Q=1,2-1 ,5, Qmiijà=I,35, anguloses, amb 7-9 angles si les observem de perfil (Fig. 3c). Basidis tetraspòrics, fibulífers (Fig. 3b). Cistidis no observats. Cutícula d'estructura filamentosa, amb hifes estretes, cilíndriques, fibulíferes i amb la cèHula terminal poc diferenciada, de 10-15 )lm de diàmetre (Fig. 3a). Pigment no observat.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: marges de l'embassament de la Torrassa-Pla de Salito, la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà), UTM 34647 19, alt. 915 m, entre fullaraca en descomposició de Salix alba, S. alrocinerea, S. purpurea i Alnus glutinosa, 6-9-1997, leg. 1. Vila i 1.M. Vidal, SCM 333 1 B i JC-970906.2. OBSERVACIONS. L'aspecte del carpòfor, similar a una Hemimycena, de mida reduïda i color uniformement blanc (excepte a les làmines madures), amb el píleu molt estriat, i l'hàbitat, permeten identificar l'espècie amb relativa facilitat. En el subgènere Alboleptonia, on s'inclou el nostre tàxon, existeixen altres espècies blanques, que comentarem breument: E. olorinum (Romagn. et 1. Favre) Noordel., te el carpòfor més robust, amb el píleu menys estriat i de color crema o groc pàHid i espores amb menys angles (5-6) i més pronunciats; E. sericellum (Fr.: Fr.) P. Kumm., presenta el píleu fibril-lós, no estriat, de fms a 40 mm de diàmetre i queilocistidis de cilíndrics a lageniformes;

Fig. 3. En/oloma percandidum Noordel.: a) cutícula; b) basidis fibulífers; e) espores. (SeM 3331B).

Catalana de Micologia, vol. 21: 1 17-124; 1998. 123

E. cephalotrichum (P.D. Orton) Noordel., te la pileïpel'lis i l'estipitipel'lis amb elements terminals capitats, molt característics. Finalment, E. albotomentosum Noordel. et Hauskn., que pertany al subgènere Claudopus, se'n separa per l'aspecte, que recorda a un petit Crepidotus o Marasmiellus, amb el píleu lleugerament fibriHós i amb zona central pilosa, per l'estípit generalment una mica excèntric, de fms a 6 x I mm, per les làmines sovint anastomitzades o venoses i per tenir, a vegades, queilocistidis ramificats. No coneixem cap citació anterior d'E. percandidum a Catalunya.

AGRAÏMENTS

Volem agrair a J.M. Vidal la seva coHab�ració en el treball de camp i la cessió de bibliografia diversa i d'un ocular de dibuix. I a M.A. Pérez-De-Gregorio, amic i company infatigable de nombroses sortides de camp, la seva col·laboració. Aquest treball s'inclou en el projecte "Biodiversitat dels Fongs de Catalunya", de l'lnstitut d'Estudis Catalans.

BIBLIOGRAFIA

COURTECUISSE, R. (1993).- Macromycètes interéssants, raresou nouveaux (VI). Entolomataceae. Doc. Myco/ 89: 1-38.

FOLCH, R. (1981) -La vegetació delspaïsos catalans. Inst. Cat. Hist. Nat., mem. núm. 10 Ketres Editora, Barcelona. 513 pp.

KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- F/ore Analytique des ChampignonsSupérieurs. Masson. Paris. 556 pp.

NOORDELOOS, M.E. (1979).- Type studies on Entolomatoid species in the Velenovsky's Herbarium. I. Species described in the genera Nolanea, Leptonia and Telamonia. Persoonia. 10: 245-265.

NOORDELOOS, M.E. (1980).- Type studies on Entolomatoid species in the Velenovsky's Herbarium. 11. Species described in the genera Entoloma, Eccilia and Clitocybe. Persoonia. 11: 81-86.

NOORDELOOS, M.E. (1981).- Entoloma subgenera Entoloma and A/locybe in the Netherlands and adjacent regions with a reconnaissance oftheir remaining taxa in Europe. Persoonia. 11 : 153-256.

NOORDELOOS, M.E. (1987).- Ent% ma (Agaricales) in Europe. Synopsis and keys to all species and a monograph of the subgenera Trichopilus, lnocephalus, Alboleptonia, Leptonia, Paraleptonia and Ompha/iopsis Edit. J. Cramer, BerlinStuttgart. 419 pp.

NOORDELOOS, M.E. (J992).- Entolomas.l. Fungi Europaei 5, Libreria editrice G. Biella, Saronno. 760 pp.

ROMAGNESI, H. (1987).- Sur les Rhodophylles a lames adnées-décurrentes (gen. Ent% ma Fr. ss. Pilar; subgen. Eccilia Fr.). Bull. Soc. mycol. France. 103: 77-94.

Ent% maparkensis (Ff.) Noordel

Ent%mapercandidum Noordel.

ELS FONGSDELPARC NATURAL DEL CAP DE CREUSI SERRADE VERDERA(GIRONA). I. ESPÈCIESXERÒFILES DE LLOCSOBERTS, AMB CISTUS IGRAMÍNIES.

1. VILAI i X. LLIMONA2

1.- Rector Ubach, 53, àtic 2a E-08021 Barcelona.

2.- Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. de Barcelona. Diagonal 645. E-08028 Barcelona.

ABSTRACT. The fungi of the Parc Natural del Cap de Creus i Serra de Verdera (NE of Catalonia). I. Xerophitic species collected in silicicolous bushland dominated by Cistus and grasses. First floristicresults ofthe fungal biodiversity ofsilicicolous communities dominated by Cistus monspeliensis, including a litoral area rich in Thymelaea hirsuta and species characteristic of the Armerietum ruscinonensis. The region studied receives a medium rainfall (550-650 mm) but is submitted to strong desiccating winds and to frequent wild fires. Cistus is linked to interesting mycorrhizic species and also to saprotrophic species, colonizing the thick mats of dead leaves thrown during summer drought. Some ofthe most interesting species are: Clitocybe gyrans (Paulet: Fr.) Gillet f. carpobroticola Bon et Vilaad int., e herbarum Romagn., C. pachyphylla (Fr.: Fr.) Gillet, Cortinarius scobinaceus Malençon et Bertault, Hemimycena candida (Bres.) Singer, Hygrocybe ortoniana Bon, Macrolepiota subsquarrosa (Locq.) Bonand Psilocybe inquilina (Fr.: Fr.) Bres.

Key words: Basidiomycetes, chorology, ParcNatural del Cap de Creus i Serra de Verdera, Catalonia, Spain. RESUM. Els fongs del Parc Natural del Cap de Creus i Serra de Verdera (Alt Empordà, Girona). I. espècies xeròfiles de llocs oberts, amb Cistus i gramínies. Primers resultats de l'estudi de les brolles d'estepes, dominades per Cistus monspeliensis i d'altres comunitats no forestals, com timonedes de caps d'ase (Lavandula stoechas) i prats diversos, un d'ells litoral, de la Península del Cap de Creus. Entre les espècies més interessants, destaquem: Clitocybe gyrans (Paulet: Fr.) Gillet f. carpobroticola Bon et Vila ad int., C. herbarum Romagn., C. pachyphylla (Fr.: Fr.) Gillet, Cortinarius scobinaceus Malençon et Bertault, Hemimycena candida (Bres.) Singer, Hygrocybe ortoniana Bon, Macrolepiota subsquarrosa (Locq.) Bon i Psilocybe inquilina (Fr.: Fr.) Bres.

INTRODUCCIÓ

Les dades publicades fins ara sobre la biodiversitat fúngica del recentment creat Parc Natural del Cap de Creus i Serra de Verdera (Alt Empordà, Girona), no donen una idea gaire completa de la seva riquesa. Per una banda, malgrat que la pluviositat no hi és baixa (Cadaqués, 644 mm, Roses, 583 mm), la freqüència amb què bufen els vents de component nord (la famosa tramuntana, freda i seca) redueixen molt els efectes de les pluges i escurcen els períodes favorables per a la prospecció. Per altra banda, la vegetació arbustiva i arbòria està molt castigada pels incendis. Last but non least, moltes de les dades que en tenim no han estat encara publicades, si bé existeÍ?C un resum succin� a LLIMONA (1995) i dades disperses en treballs com SIERRA (1987), MARTIN (1988), MARTIN & LLIMONA (1994), SANCLEMENTE (I988a, 1988b), SANCLEMENTE & LLIMONA (1987), LLISTOSELLA (1991,1997), i altres. Les dades sobre geologia, sòls, clima i impacte humà (amb idees d'un gran valor sobre l'impacte del foc) es troben en el treball indispensable i bàsic de FRANQUESA (1995), que descriu i interpreta de forma molt clara la vegetació i laseva dinàmica en tota la zona. En ell se'ns parla de com, sobre els substrats silícics àmpliament dominants en aquesta zona principalment formada per esquistos metamòrfics i granodiorites, hi ha grans extensions de brolles d'estepa negra (eistus monspeliensis), on apareixen a vegades C. albidus, Lavandula sloechas, Calicolome spinosa, Brachypodium retusum, Erica arborea. Fitocenològicament, s'inclouen a l'aliança Cistion ladaniferi Br.-Bl., de brolles silicícoles. A l'àrea estudiada, substitueixen les comunitats forestals de la clímax, que correspon a bonapart de la seva extensió, a la sureda (Viburno-Quercetum ilicis suberetosum (Br.-BI.) Rivas Mart.), eliminada sobretot per l'acció

humana (rompuda per a conreus de vinya i olivera) i mantinguda després per acció del foc, sovint provocat per a facilitar l'aparició de pastures d'hivernada. Aquestes pastures són aviat invadides per timonedes de caps d'ase (Lavandu/a stoechas) i perextensos estepars.

Hem dedicat l'atenció a l'estudi micològic d'aquestes comunitats de substitució de la sureda, per la seva riquesa i originalitat micològica. Les diverses estepes formen micorrizes amb nombroses espècies fungiques, algunes molt especialitzades, altres no. A més, tenen un comportament interessant en temps sec: responen a l'estrès hídric, principalment estival, que pot ser molt sever, deixant marcir i caure una part important de les seves fulles. Això genera una capa de fullaraca bastant compacta i gruixuda (3-10 cm, molt sovint) que, en arribar les pluges de tardor és utilitzada com a substrat per fongs saprotròfics interessants, a vegades molt abwldants. Una menció especial mereix la península de s'Arenella, on la brolla silicícola, rica en gramínies, es barreja amb bufalaga marina (Thyme/aea hirsuta) i plantes de la comunitat litoral característica de la zona, l'Armerietum ruscinonensis Rioux et a/. La temperatura hivernal suavitzada per la proximitat del mar i el sòl parcialment sorrenc donen a aquesta zona unes característiques excepcionals, que es tradueixen en una flora criptogàmica original i molt interessant.

Oferim a continuació els primers resultats de les nostres observacions recents, centrades en tres punts: 1.- els estepars sobre granit del vessant meridional, sobre Vilajuïga i Pau; 2.- els estepars més freds dels plans propers a Sant Pere de Rodes, més alts (470 m) i exposats a la tramuntana; 3.- els prats i brolles, amb influència marina, del pla de s'Arenella (10 m). La identificació del material recol'lectat és només parcial Hi ha, per exemple, diversos Cortinarius interessants en estudi, i bastants gèneres de fongs amb espores fosques, que no han estat incIosos en aquest primer lliurament. El material estudiat es troba dipositat en l'herbari de la Universitat de Barcelona (BCCMyc.) o en el del primer autor (citat NG en la recoHecció). Tenim diapositives de la majoria de les espècies estudiades.

ESPÈCIES ESTUDIADES

Agaricusporphyrhizon P.D. Orton

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, entre humus de Cis/usmonspeliensis i C. a!bidus, 2-1-1998, !eg. X. Llimona i O. Llimona.

Amanita mairei Foley

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Puig Margall, Pau (Alt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sota Cis/us monspeliensis i C. a!bidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila, NG971 11 8-1

Amanita muscaria (L.: Ff.) Hooker

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Can Pep Satller, Vilajuïga (Alt Empordà), UTM 5094687, alt. 55 m, sota Cis/us monspeliensis i C. albidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila.- Vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sotaCistus monspeliensis i C. a!bidus, 18-11-1997, leg. X. Llimona i J. Vila

OBSERVACIONS. Les recol'leccions sota Cistus d'A. muscaria son considerades sovint (per autors italians, sobretot) com una varietat diferent del tipus (var. formosa (Pers.) Gonn. et Rabenh.). Aquesta varietat es diferenciaria per tenir el píleu bicolor, amb el marge taronja i el centre vermell, per la mida més reduïda i per l'hàbitat. Nosaltres, però, preferim interpretar l'espècie en un sentit més ample, i considerar que tant els exemplars mediterranis com els montans i subalpins pertanyen a la típica A. muscaria, ja que, si bé es veritat que els exemplars recoHectats sota Cistus són generalment una mica més petits que els trobats en boscos de Betu/a, Fagus o Abies (degut probablement a l'ambient més sec), no podem dir que el píleu dels exemplars aquí publicats sigui sempre bicolor, més aviat al contrari,ja que hem observat una majoria d'exemplars de color vermell uniforme, i tan sols algun carpòfor presentava el marge taronja.

Amanita pantherina (DC.: Ff.) Krombh.

MATERIALESTUDIAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Portde la Selva(Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cis/us monspeliensis i C. albidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila

Astraeus hygrometricus (Pers.: Pers.) Morgan

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: voraSant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, entre humus de Cistus monspeliensis i C. a/bidus, 2-1-1998, leg. X. Llimona i O. Llimona.

Campanella caesia Romagn.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5154689, alt. 10 m, sobre restes vegetals en descomposició no identificades, 18-11-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila, NG97I I 18-2.

OBSERVACIONS. Espècie que creiem que pot ser més comú del que es desprèn de les dades bibliogràfiques consultades sobre la seva,distribució a Catalunya,ja que apareix citada únicament de Vespella de Gaià (Tarragonès) (TABARES & ROCABRUNA, 1997). Nosaltres però, l'hem trobada també, a més de la localitat aquí publicada, a la zona del Prat de Llobregat (Baix Llobregat, Barcelona) i a Amposta (Montsià, Tarragona). També ha estat trobada (Tabarés, comunicació personal) prop de Gualba (Vallès Oriental, Barcelona). L'espècie es caracteritza per l'aspecte "crepidotoide", però sense làmines, amb l'himeni venós, anastomitzat, pel port reduït, de fins a 10 mm de diàmetre i per viure sobre restes vegetals, sobretot de gramínies. El color del carpòfor pot variar des del bru-gris al blanc (recol'lecció d'Amposta). El color blau al qual fa referència l'epítet específic, no s'hi observa gairebé mai.

Cantharellus cibarius (Fr.: Fr.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cis/us monspeliensis i C. a/bidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila

Clathrus ruber P. Micheli: Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5154689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, voraCis/ussa/viifolius, 18-1 1-1997,/eg. X. Llimona i J. Vila

Clitocybe

cistophila Bon et Contu

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Portde la Selva(Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sotaCis/usmonspeliensis i C. a/bidus, 18-1 1-1997, /eg. X. Llimona i 1. Vila, NG9711 18-3.

OBSERVACIONS. Espècie típica de llocs amb Cistus. L'olor de la carn, intensament anisada, el píleu de color bru pàl'lid, que es decoloraaviat a blanquinós i presenta el marge estriat, i l'hàbitat, ajuden a la seva identificació. Una bona fotografia es troba a VIDAL & PASCUAL (1992).

Clitocybe gyrans (Paulet: Fr.) Gillet f. carpobroticola Bon et Vila ad int.

Píleu de fms a 15 mm de diàmetre, convex, en algun exemplarjove una mica cònic. Cutícula llisa, glabra, higròfana, de color bru ataronjat quan està hidratada, blanca o una mica crema en temps sec. Marge no estriat i, en un dels exemplars estudiats, ornamentat amb alguna fibriHa poc aparent. Làmines subdecurrents, denses, de color blanquinós. Aresta sencera i del mateix color. Estípit de fins a 25 x 3 mm, cilíndric, de color més pàHid que el píleu, higròfan, ornamentat amb alguna fibriHa dispersa, pruïnós a l'àpex. Carn prima, de color més pàHid que el píleu, d'olor fúngica. Espores de 4,5-5,5 x 2-3 IJ.m, d'eHipsoïdals a subgloboses, llises, hialines. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis i pleurocistidis no observats.

MATERIALESTUDIAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5154689, alt. 10 m, sobre restes en descomposició de Carpohro/us edulis, 18-1 1-1997, ¡ego X. Llimona i 1. Vila, del. M. Bon, NG971 I 18-4.

OBSERVACIONS. El nostre material difereix del descrit per BON (I997) per la presència, en el marge del píleu, de restes de vel, poc evidents, que no són indicades en cap de les descripcions consultades, i per l'hàbitat, ja que l'espècie és típica de prats subalpins, i creiem que no s'ha citat mai sobre restes de Carpobrotus. Seran necessàries noves recol'leccions abans de poder afirmar si és que ens trobem davant d'una forma termòfila de l'espècie. C. graminicola Bon se'n separa per l'olor primer aromàtica i desprésterrosa que desprèn la carn, i pertenir les espores més amples (3-4 IJ.m).

Clitocybe herbarum Romagn.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arene11a, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 54689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, vora eis/ussa/vii/olius, 18-1 1-1997, /eg. X. Llimona i 1. Vila, NG97 I I 18-5.

OBSERVACIONS. C. herbarum es una espècie pròxima a c.font-queri R. Heim, sobretot per l'olor de farina de la carn i el color bru-gris del píleu, però se ' n diferència per tenir la cutícula una mica zonada, pel carpòfor més robust i per les espores més petites, de 5-6 x 2-3 /lm (6-7 x 3-4 /lm, en c.font-queri). Estem d'acord amb el comentari de BON (1997) sobre la semblança macroscòpica de l'espècie que ens ocupa amb Entoloma undatum (Fr.) M.M. Moser (si n'excloem el color de les làmines, rosat en aquest darrer).

Clitocybe pachyphylla (Fr.: Fr.) Gillet

= Pseudoomphalinapachyphylla (Fr.: Fr.) Kuyper

Píleu de 6-12 mm de diàmetre, convex, amb l'edat més aplanat o una mica deprimit. Cutícula de color de bru a bru fosc, d'aspecte tomentós-pubescent, ni higròfana ni estriada. Làmines de decurrents a subdecurrents, blanquinoses o de color bru molt pà¡'¡id, gruixudes i espaiades (recorden pel seu aspecte les del gènere Laccaria). Aresta sencera i del mateix color. Estípit de 7-14 x 1-3 mm, cilíndric, de color similar al del píleu o més pàl'lid, ornamentat amb abundants fibril'les blanquinoses, més denses a la base. Carn minsa, de color bru pàl'lid i d'olor fúngica o que recorda lleugerament la del cogombre. Espores de (6,5)-7,5-10-(11) x 5-6-(6,5) /lm, d'el·lipsoïdals a subcilíndriques, llises, hialines, no amiloides. Cistidis no observats. Basidis tetraspòrics, de 35-(45) /lm de longitud. Cutícula d'estructura filamentosa, amb hifes de 5-12,5 /lm de diàmetre, fibulíferes i amb pigment extracel'lular incrustant, de color bru, força evident.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Oliverars de Rubiés, entre Els Pins i la riera de Romanyac, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 84683, alt. 45 m, entre gramínies i Lavandu/a s/oechas, 3-1-1998, /eg. X. Llimona i O. Llimona, del. M. Bon, JVG980I03-1.

OBSERVACIONS. Rara espècie, que es caracteritza per tenir les làmines espaiades, d'aspecte "Iaccarioide", per les espores llargues i primes i per la presència d'un abundant pigment incrustant extracel'lular, a les hifes de la cutícula. S'inclou en la subsecció Sinopicae.

Clitopilus scyphoides (Fr.) Singer f. omphaliformis (1oss.) Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Puig Margall, Pau (Alt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sota eis/us monspeliensis i C. a/bidus, 18-1 1-1997, /eg. X. Llimona i 1. Vila, NG971 I 18-6.- S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 54689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, entre restes de gramínies, 18-1 1-1997, /eg. X. Llimona i J. Vila, JVG97 111 8-7.

OBSERVACIONS. Forma caracteritzada per l'aspecte omfalioide i per la mida molt reduïda del carpòfor, amb el píleu que no ultrapassa els 5 mm de diàmetre (segons les nostres observacions). La resta de caràcters, però, coincideixen amb els de la forma tipus, sobretot pel basidioma blanc, amb les làmines roses, i per les espores amb solcs longitudinals.

Collybia dryophila (Bull.: Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Puig Margall, Pau (Alt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sota Cis/us monspeliensis i C. a/bidus, 18-1 1-1997, /eg. X. Llimona i 1. Vila.- Vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà). UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cistus monspeliensis i C. a/bidus, 18-1 1-1997, /eg. X. Llimona i 1. Vila.Ibid., 2-1-1998, /eg. X. Llimona i O. Llimona.

Colus hirudinosus Cavalier et Séchier

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 54689, alt. lO m, en un prat sorrenc, vora eis/ussa/vii/olius, 18-1 1-1997, /eg. X. Llimona i 1. Vila

Catalanade Micologia, vol. 21: 125-136; 1998. 129

Cortinarius scobinaceus Malençon et Bertault

Píleu de fins a 25 mm de diàmetre, convex, algun cop umbonat, que amb l'edat s'aplana i en la vellesa es pot presentar lleugerament deprimit. Cutícula de color bru a bru fosc, gairebé negre en exemplars molt joves, no higròfana, totalment coberta per petites esquames erectes, de color més pàl'lid, que li donen un aspecte inconfusible; aquestes esquames desapareixen amb l'edat i llavors el píleu es presenta gairebé glabre. Marge no estriat. Làmines adnates, amb una petita dent decurrent, poc denses, de color variable, des de bru-canyella fosc a ferruginós. Aresta serrada, més pàHida. LamèHules presents. Estípit de fms a 30 x 3,5 mm, cilíndric, de color bru pàl'lid a bru rogenc, ornamentat amb fibril'les blanquinoses, més abundants en la meitat inferior. Cortina poc desenvolupada, que deixa alguna resta en el marge del píleu. Carn prima, d'olor fúngica. Espores de (7,5)-9-11 x 4,5-5,5 11m, d'eHipsoïdals a amigdaliformes, generalment amb l'àpex una mica estirat, verrucoses, brunes al microscopi. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis de 25-60 x 7,5-15 11m, articulats, amb l'última cèl'lula de subglobosa a claviforme. Cutícula filamentosa, d'estructura moniliforme, amb cèHules de 30-100 x 10-30 11m i pigment incrustant extracel·lular.

MATERLAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cis/usmonspe/iensis i C. albidus, 2-1-1998, leg. X. Llimona i O. Llimona, del. R. Mahiques, NG980102-1.- Vora Puig Margall, Pau (Alt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sota Cislus monspe/iensis i C. albidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila, NG9711 18-8

OBSERVACIONS. Les nostres recol'leccions s'ajusten força bé, macroscòpicament, a la descripció original de MALENÇON & BERTAULT (1970). Microscòpicament, però, el nostre material presenta espores més petites ((7,5)-9-11 x 4,5-5,5 11m) que les descrites pels autors de l'espècie (10-14 x 5-6 11m), tot i que esmenten la troballa de "quelques rares récoltes brévispores: (8,5)-9-10,4 x 4-5,2 pm ". L'hàbitat també difereix una mica del de la descripció original, ja que no s'esmenta la presència de Cistus en les recoHeccions nordafricanes. Tot i això, ORTEGA & MAHIQUES (1995) l'han recol'lectat sota Cistus (crispus, ladaniferus, salviifolius). BON (1992), descriu C. cisto-helvelloides, una espècie d'espores similars a les dels nostres exemplars, però amb el píleu menys ornamentat, el vel groc i les làmines "d'un ocre bis particulier, +/- chocolaté à rejlets purpurins douteu:x oufugaces".

Crinipellis scabellus (Alb. et Schwein.: Fr.) Murrill = C. stipitarius (Fr.) Pat.

MATERIAL ESTUDLAT. GIRONA: vora Puig Margall, Pau (Alt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sobre restes de gramínies, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila.- S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 54689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, entre gramínies, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila.- Vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sobre restes de gramínies, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila.Ibid., 2-1-1998, leg. X. Llimona i O. Llimona.

Crinipellis subtomentosa (Peck) Singer = ? C. mauretanica Maire; = C. tomentosa (Qué!.) Singer, ss. Candusso (1986, 1991), Moreno & Esteve-Raventós (1988), non ss. orig.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arene11a, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 54689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, entre gramínies, 18-11-1997, leg. X. Llimona i J. Vila, NG9711 18-9.

OBSERVACIONS. El píleu de fms a 25 mm de diàmetre, carnós, amb la cutícula fibril'losa, i l'estípit gruixut (de 4 mm de diàmetre), lleugerament tomentós i de color gris-ocre pàl'lid, són els principals caràcters que permeten diferenciar l'espècie que ens ocupa de C. scabellus, de port més petit, amb el píleu de fms a 15 mm, membranós i de cutícula típicament pilosa-subesquamosa i estípit prim, filiforme, de 1,5 mm de diàmetre, d�nsament pilós i de color bru ataronjat. Una bona descripció de C. subtomentosa es troba a ANTONIN & NOORDELOOS (1997). Segons aquests últims autors, el binomi C. tomentosa (Qu l.) Singer, correspon en realitat a una rara espècie, de píleu molt prim i ondulat, de çolor gairebé blanc i estípit gris i densament pruïnós, que es coneix únicament a Europa, de França i Austria.

Cystoderma terrei (Berk et Broome) Harmaja

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cistus monspeliensis i C. albidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila, JVG9711 1 8-1 O.

OBSERVACIONS. El color bru ataronjat o vennellós del píleu, que contrasta amb el blanc de les làmines, i la presència de queilocistidis en fonna de "pèl d'ortiga" (similars als del gènere Melanoleuca) penneten una ràpida identificació de C. terrei. Una altra espècie europea amb aquest tipus de queilocistidis es C. myriadocystis Heinem. et Thoen, que té el píleu de color més fosc, bru, i caulocistidis abundants (gairebé absents en C. terrei).

Hemimycena candida (Bres.) Singer

MATERlALESTUDIAT. GIRONA: voraSant Pere de Rodes, el Portde la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, entre fulles mortes de Cis/us monspeliensis i C. albidus, 2-1-1998, leg. X. Llimona i O. Llimona, JVG980102-6.

OBSERVACIONS. Espècie típica de la virosta de eis/us, segons les nostres observacions, que també hem recol'lectat a la zona del Remolar (Baix Llobregat, Barcelona), sota C. salviifolius. Macroscòpicament, és molt similar a d'altres espècies del seu gènere, excepte per les làmines clarament decurrents i per l'absència de pèls en el píleu i l'estípit. Aquest últim caràcter pennet diferenciar-la d'H. crispula (Quél.) Singer i d'H. mauretanica (Maire) Singer.

Hygrocybe conica (Scop.: Ff.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arene11a, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 54689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, entre gramínies, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila

Hygrocybe miniata (Fr.: Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Oliverars de Rubiés, entre Els Pins i la riera de Romanyac, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 84683, alt. 45 m, molt abundant entre gramínies i Lavandula stoechas, 3-1-1998, leg. X. Llimona i O. Llimona, JVG980103-2.

OBSERVACIONS. H. minia/a pertany a la subsecció Squamulosae, caracteritzada per tenir la cutícula pileica subesquamosa, no gelatinitzada. A l'interior de la subsecció, es caracteritza per les làmines adnates (a diferència d'H. can/harellus (Schwein.) Murrill o H. coccineocrena/a (P.D. Orton) M.M. Moser, que les tenen clarament decurrents) i per tenir les espores constrictes, ja que altres espècies com H. calciphila Amolds o H. helobia (Amolds) Bon, tenen les espores no constrictes i, a més, la carn d'aquesta última desprèn l!fla olor que recorda la de l'all. H. minia/a es coneix de nombroses localitats pirinenques (MARTIN, 1988).

Hygrocybe ortoniana Bon

Píleu de fins a 20 mm de diàmetre, convex, amb l'edat una mica més aplanat, però mantenint la fonna convexa. Cutícula glutinosa, de color ataronjat viu, que pot decolorar-se a groc o groc ataronjat, sobretot en el marge, que és estriat. Làmines adnates, poc denses, de color groc ataronjat. Aresta sencera i del mateix color. Estípit de fms a 40 x 3 mm, cilíndric, força vegades sinuós, glutinós en tota la seva longitud, i de color similar al del píleu, però amb la base blanca. Carn prima, membranosa, de color groc, sense olor ni sabor remarcables. Espores de 7-9 x 3-4,5 /lm, el'lipsoïdals, llises, hialines, no constrictes. Basidis tetraspòrics. Cutícula d'estructura filamentosa, ixotricodènnica, amb estrat gelatinós molt desenvolupat.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 54689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, entre gramínies, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila, JVG9711 18-12

OBSERVACIONS. Descrita recentment per BON (1989), aquesta espècie es caracteritza pel color unifonnement ataronjat del carpòfor i per la viscositat present tant en el píleu com en l'estípit. A Catalunya, es coneix del Coll de Condreu (Osona) i d'Olzinelles (Vallès Oriental) (CANDUSSO, 1997).

Hygrocybe pratensis (Pers.: Fr.) Murrill

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arene11a, el Port de la Selva (AH Empordà), UTM 51 54689, alt. 10 m. en un prat sorrenc, entre gramínies, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila.

Hygrophorus pseudodiscoideus (Maire) Malençon et Bertault var. cistophilus Bon et G. Riousset

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: voraSantPerede Rodes,el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cis/us monspeliensis i C. albidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimonai1. Vila, NG9711 18-13

OBSERVACIONS. Varietat típica de les brolles de eis/us, que es diferencia del tipus per l'olor de formatge que desprèn la carn, per la mida més petita (píleu de fms a 30 mm de diàmetre) i per l'hàbitat. La var. pseudodiscoideus no presenta cap olor remarcable, el píleu assoleix els 50 mm de diàmetre i acostuma a viure en alzinars o suredes. Una bona descripció es troba a BON (1988) i a CANDUSSO (1997).

Lactarius cistophilus Bon et Trimbach

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Puig Margall, Pau (Alt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sota Cistus monspeliensis i C. a/bidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila.- Vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (AJt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota eis/us monspeliensis, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila.

Lactarius ilicis Sarnari

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: voraSantPere de Rodes, el Port de laSelva(Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sotaCis/us monspeliensis, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila, NG9711 18-14

Lactarius tesquorum Malençon

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Portde la Selva(AltEmpordà), UTM 5144686, alt. 470m, sota Cis/us monspeliensis i C. a/bidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila.- fbid., 2-1-1998, leg. X. Llimona i O. Llimona.

Leccinum corsicum (Rolland) Singer

MATERIAL ESTUDIAT ' GIRONA: vora Puig Margall, Pau (AJt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sota Cis/us monspeliensis i C. albidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila.- Vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, entre les fulles mortes de Cis/us monspeliensis i C. albidus, 2-1-1998, leg. X. Llimona i O. Llimona.

Lepiota clypeolaria (Bull.: Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Sant PeredeRodes,el Portde la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cis/us monspeliensis, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila.- S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 51 54689, alt. 10 m, en unpratsorrenc, vora Cis/us sa/viifolius, 18-1 1-1997,leg. X. Llimona i 1. Vila

Leucoagaricus melanotrichus (Malençon et Bertault) Trimbach

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Puig Margall, Pau (AJt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sota Cis/us monspeliensis i C. albidus, 18-1 1-1997, ¡ego X. Llimona i J. Vila, NG9711 18-15.

Limacella grisea Singer

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de la Selva (AJt Empordà), UTM 5154689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, vora Cis/ussalviifolius, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila

Lyophyllum transforme (Britzelm.) Singer

MATEIliAL ESTUDLAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, entre fulles mortes de Cis/us monspeliensis i C. albidus, 2-1-1998,leg. X. Llimona i O. Llimona, NG980 I 02-7. Macrolepiota subsquarrosa (Locq.) Bon

Píleu de 35-60 mm de diàmetre, convex de jove, amb l'edat més aplanat però sense estendre's completament, no umbonat o, en tot cas, molt lleugerament. Cutícula de color blanquinós o una mica ocre, més fosca al centre, coberta per petites esquames disposades d'una manera concèntrica però irregular, poc contrastades, de color bru pàl'lid i absents en el marge. Marge incurvat dejove, després apendiculat i excedint les làmines d'una manera molt característica. Làmines lliures, denses, de color blanc però tendint a tomar-se una mica ocres. Aresta sencera i del mateix color. Estípit de 30-50 x 10 mm, cilíndric, més gruixut a la base, que es presenta turbinada. Superficie de color blanc o amb reflexos ocres, llisa o dèbilment fibriHosa-subesquamosa sobre l'anell. Anell membranós, senzill, no mòbil, de color blanquinós. Carn poc gruixuda, blanca, d'olor dèbil, potser una mica desagradable a la base de l'estípit. Espores de 13,5-16 x 8-10 !lm, el'lipsoïdals, llises, hialines, de paret gruixuda i amb un porus germinal evident. Basidis tetraspòrics, claviformes. Queilocistidis de claviformes a subfusiformes. Cutícula formada per elements cilíndrics, multiseptats, amb l'últim article més llarg i amb l'àpex atenuat.

MATERIAL ESTUDLAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, entre l'herba, vora Cis/us monspeliensis, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila, NG9711 18-16

OBSERVACIONS. Espècie caracteritzada pel port reduït del carpòfor (tot i tractar-se d'una Macrolepiota), pels colors pàl'lids del píleu i l'estípit, per tenir esquames pileiques petites i poc contrastades i per l'estípit, amb la base típicament turbinada, que despren una olor desagradable. El nostre material s'ajusta força bé amb el descrit per CANDUSSO & LANZONI (1990), tot i que els nostres exemplars son més petits, ja que en la descripció d'aquests autors s'indica que tant el píleu com l'estípit poden arribar als 80 mm. Estem d'acord amb el comentari de CANDUSSO & LANZONI (1990) sobre el fet de que l'espècie que ens ocupa és força diferent de les altres del seu gènere, raó per la qual es pot identificar amb relativa facilitat. M. subsquarrosa és una espècie rara, de la que no coneixem cap citació anterior a Catalunya.

Marasmius anomalus Lasch

MATERIAL ESTUDLAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de laSelva(AltEmpordà), UTM 5154689, alt. 10 m, sobre restes en descomposició de Plan/ago subula/a i Carpobro/us edulis, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila, JVG97 I I 18-17 i JVG971 1 18-18

OBSERVACIONS. El nostre material concorda bé amb el descrit per ANTONÍN & NOORDELOOS (1993). Aquests autors ja mencionen les restes de Plantago (P. coronopus, P. lanceolata) com a possible hàbitat de l'espècie, tot i que no n'esmenten la seva presència sobre Carpobrotus.

Mycena pseudopicta (J.E. Lange) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5154689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, entre gramínies, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i J. Vila, NG9711 18-19

OBSERVACIONS. Espècie caracteritzada pel color fosc del píleu, generalment bru-gris, per tenir les làmines decurrents, de color gris i amb l'aresta més pàHida, blanquinosa, per la lleugera viscositat de l'estípit (observable tan sols en períodes de molta humitat) i per viure saprotròfica sobre restes de gramínies. Creiem que deu ser una espècie poc abundant al nostre país.

Psathyrella candolleana (Fr.: Fr.) Maire

MATERLAL ESTUDLAT. GIRONA: S'Arenella, el Portde la Selva (Alt Empordà), UTM 5154689, alt. 10 m, sobre restes en descomposició de Carpobro/us edulis ientre fulles mortes de Cis/us sa/viifolius, 18-1 1-1997,leg. X. Llimona i J. Vila

Psilocybe inquilina (Fr.: Fr.) Bres. =? P. crobula (Fr.) M. Lange ex Singer

Píleu de 6-10 mm de diàmetre, convex, amb l'edat més aplanat, amb un umbó central més o menys marcat segons l'exemplar. Cutícula de color bru pàHid a bru-ocre, lleugerament víscida, no higròfana i amb el marge una mica estriat, sobretot en els carpòfors ben hidratats. Làmines d'adnates a subdecurrents, poc denses, de color bru pàl·lid a bru ferruginós; en algun exemplar molt madur s'observa alguna tonalitat porpra o violàcia difusa. Aresta funbriada i més pàl·lida. Esporograma de color bru tabac. Estípit de 10-18 x 1-2 mm, cilíndric, de color bru a bru-gris, ornamentat amb fibriHes blanquinoses que poden arribar a formar una estreta zona anular; àpex fmament pruïnós. Carn prima, de color bru-ocre en el píleu i més fosca en l'estípit, d'olor i sabor no remarcables. Espores de 6,5-8-(10) x 4,5-5,5 !lm, d'eHipsoïdals a submitriforrnes, a vegades una mica anguloses, de color bru-groc al microscopi, llises, amb porus germinal central. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis de 25-40 x 6-8 (2,5-4 a l'àpex) !lm, lageniformes, a vegades fusiformes, amb la paret hialina. Pleurocistidis no observats. Cutícula d'estructura filamentosa, amb un estrat gelatinós evident.

MATERlAL ESruDIAT. GIRONA: voraSantPere de Rodes, el Portde la Selva(Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sobre excrements deconill ifullesmortesde Cistus monspeliensis, 2-1-1998, leg. X. Llimonaio. Llimona, JVG980 I 02-8. OBSERVACIONS. La nostra recol·lecció sembla tenir caràcters tant de P. inquilina com de P. crobula. WATLfNG & GREGORY (1987)ja comenten, en la descripció de P. crobula, una possible identitat amb P. inquilina, fetque la nostra recoHecció sembla confmnar.

Russula monspeliensis Samari

MATERJAL ESTUDIAT. GIRONA: vora Sant Pere de Rodes, el Portde la Selva(AltEmpordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cistusmonspeliensis i C. al'bidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila, rev. 1. L1istosella, NG97 I I 18-20.

Stropharia coronilla (Bull.: Fr.) Quél.

MATERIAL ESruDIAT. GIRONA: S'Arenella, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5154689, alt. 10 m, en un prat sorrenc, entre gramínies, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila.

Thelephora caryophyllea Schaeff.: Fr.

MATERIAL ESruDIAT. GIRONA: vora Puig Margall, Pau (Alt Empordà), UTM 51 14686, alt. 380 m, sota Cistus monspeliensis i C. albidus, 18-1 1-1997, leg. X. Llimona i 1. Vila.- Vora Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà), UTM 5144686, alt. 470 m, sota Cistus monspeliensis, 2-1-1998, leg. X. Llimona i O. Llimona.

AGRAÏMENTS

Volem agrair al Prof. M. Bon (St. Valéry-sur-Somme) la identificació de Clitocybe gyrans i de C. pachyphylla i els seus valuosos comentaris. A R. Mahiques (Quatretonda, València) la identificació de Cortinarius scobinaceus, i al Dr. 1. Llistosella (Barcelona) la revisió de Russula monspeliensis. Aquest treball s'inclou en el projecte "Biodiversitat dels Fongs de Catalunya", de l' Institut d'Estudis Catalans.

BIBLIOGRAFIA

ANTONÍN, v. & M.E. NOORDELOOS (1993).- A MonographofMarasmius, Collybia and related generain Europe. Part I: Marasmius, Setulipes, and Marasmiellus. Libri Botanici, vol. 8. IHW-Verlag, Eching. 229 pp.

ANTONÍN, Y. & M.E. NOORDELOOS (1997).- A Monograph ofMarasmius, Collybia and related genera in Europe. Part 2: Collybia, Gymnopus, Rhodocollybia, Crinipellis, Chaetocala/hus, and additions ofMarasmiellus. [¡bri Bo/anici, vol 17 IHW-Verlag 256pp

BON, M. (1988).- Flore Mycologique d'Europe. 1- Les Hygrophores. Documents Mycologiques. Mémoire Hors Série n° 1. Arthaud, Paris. 99 pp. + 6 planches.

BON, M. (1989).-Nouveaux taxons (Hygrophoraceae). Documents Mycologiques. 75: 55-59.

BON, M. (1992).- Agaricomycetes mediterraneensoumeridionaux.Documents Mycologiques. 85: 51-62.

BON, M. (1997).- Flore Mycologique d'Europe. 4- Les c1itocybes, omphales et ressemblants. Documents Mycologiques. Mémoire Hors Série n°4. CRDP de l'Academie d'Amiens, Amiens. 174 pp.+4 planches.

CANDUSSO, M & G. LANZONI (1990).- Lepiotas.l. Fungi Europaei 4, Libreria editrice G. BieIla, Saronno. 743 pp.

CANDUSSO, M. (1986).- Una nuova specie di Crinipellis, C. sardoa sp. nov. Boll. Gruppomicol. G. Bresadola 29: 24-34.

CANDUSSO, M. (1991).-ElgéneroCrinipellis. Bo/. Soc. Micol. Madrid. 15: 27-33.

CANDUSSO, M. (1997).- Hygrophoruss.l. Fungi Europaei6, LibreriaBasso, Alassio. 784pp.

FRANQUESA, T. (1995).- Elpaisatge vegetaldelapenínsula delCap de Creus. Inst. d'Est. Catalans. Arxius Secc. Ciències. 109. 628 pp. Barcelona.

LLIMONA, X. (1995).- Contribució a l'estudi de la biodiversitat de la península del Cap de Creus i Serra de Verdera. 1. Els Fongs. In: Masdevall, J.M.; Miquel, A.; Musquera, S. (dirs.): Lapenínsula del Capde Creus i Serra de Verdera, p. 75-78. Inst. Estudis Empordanesos. Figueres.

LLISTOSELLA, J. (1991).- Russulaceae, notesflorístiques. Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15: 67-75.

LLlSTOSELLA, J. (1997).- Russulals de Catalunya i Balears. Univ. de Barcelona.Tesidoctoral inèdita. 612 pp.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1970).- Flore des champignons supérieurs du Maroc - J. Faculté des Sciences, Rabat. 601 pp.

MARTÍN, M.P (1988).-Aportación alconocimientode las Higroforóceasy los Gasteromicetes de Catalunya. Edic. especials de la Soc. Catalana de Micol. Vol. 2. Barcelona. 508 pp.

MARTÍN, M.P & x. LLIMONA (1994).- Gasteromycetes checklist of the Nordeastem Iberian Peninsula and Balearic Islands. Mycotaxon 51: 289-312

MORENO, G. & F. ESTEVE-RAVENTÓS (1988).- Agarics trom xerophytic grassland in Central Spain. Trans. Br. mycol. Soc. 90: 407-413

ORTEGA, A. & R. MAHlQUES (1995).- Contribución al estudio del género Cortinarius en España peninsular. I parte. Cryptogamie, Myco/. 16(4): 243-275.

SANCLEMENTE, M.S. (1988b).- Sobre Corticiaceas de Catalunya. Butll. Soc. Catalana Micol. 12: 63-72.

SANCLEMENTE, M.S. (1988a).- El género Mycena en Catalunya. Butll. Soc. Catalana Micol. 12: 55-62.

SANCLEMENTE, M.S. & x. LLIMONA (1987).- Aportación al conocimiento de las Tricolomataceas de Catalunya. Butll. Soc. CatalanaMicol. 11 : 29-72.

SIERRA, D. (1987).-Aportación al conocimiento de losAscomicetes (Ascomycotina) de Catalunya Edic. especials de la Soc. Catalanade Micol. Vol. I. Barcelona. 481 pp.

TABARÉS, M. & A. ROCABRUNA (1997).- Macromicets de la costa i el camp de Tarragona i comarques properes. Revista Catalana Mico/. 20: 125-136.

VIDAL, J.M. & R. PASCUAL (1992).- Clitocybe cistophila. Bolets de Catalunya, làmina nO 506. Societat Catalana de Micologia.

WATLING, R. & N.M. GREGORY (1987).- British Fungus flora 5- Strophariaceae and Coprinaceae Royal Botanic Garden, Edinburgh. 121 p.

Clitocybegyrans (Paulet: Fr.) Gillet f. carpobroticola Bon et Vila ad int.

Clitocybepachyphylla (Fr.: Fr.) Gillet

Cortinarius scobinaceus Malençon et Bertault

Mycenapseudopicta (J.E. Lange) Kühner

ALGUNS CORT/NARIUS INTERESSANTSDELS PIRINEUS CATALANS.

J. BALLARÀ

Tossalet de les Forques, 44. 08600 BERGA

ABSTRACT. Some interesting Cortinarius ofthe Pyrenees ofCatalonia. Some taxa are new records in the catalogue of the fungi of Catalonia Let us point up: Cortinarius flavescentium Rob. Henry, e gracilior (Schaeff.) M.M. Moser, e irregularis (Bolt.: Fr.) Fr. and e vernus Lindst. et Melot.

Key words: Cortinarius, subalpine zone, Pyrenees, Catalonia, Spain.

RESUM. Alguns Coortinarius interessants dels Pirineus Catalans. L'autor continua la prospecció i estudi del gènere Cortinarius en tots els hàbitats de l'estatge subalpí dels Pirineus catalans, fent especial atenció als tàxons no citats al nostrecatàleg fúngic o menysestudiats. Entre ells destaquem: Cortinarius flavescentium Rob. Henry, e gracilior (Schaeff.) M.M. Moser, e irregufaris (Bolt.: Fr.) Fr. and C. vernus Lindst. et Melot.

RESUMEN. Algunos Cortinarius interesantes de los Pirineos Catalanes. Nueva aportación del autor al estudio del género Cortinarius de la zona subalpina del Pirineo catalan, con preferencia por las especies no citadas o poco conocidas del catalogo fúngico de Cataluña Entre elias destacamos: Cortinarius flavescentium Rob. Henry, e gracilior (Schaeff.) M.M. Moser, C. irregufaris (Bolt.: Fr.) Fr. and C. vernus Lindst. et Melot.

INTRODUCCIÓ

Presentem un nou estudi d'espècies del gènere Cortinarius de casa nostra, en concret de l'estatge montà i subalpí dels Pirineus catalans, amb espècies recoHectades preferentment els anys 1996 i 1997. Estudiem les espècies recol·lectades personalment, o les que diferents coHaboradors ens fan arribar, la qual cosa els volem agrair públicament. Entre elles, hem donat prioritat als tàxons que poden ser noves aportacions al nostre catàleg. Així mateix, ens hem fIxat també en algunes recol·leccions d'espècies, citades en publicacions de fa mig segle, però sense material d'herbari conservat que permeti revisar-ne la identitat. També hem tingut en compte alguns tàxons citats amb motiu d'exposicions o actes diversos, però no recolzats tampoc en material d'herbari. Tots aquests casos, de valor micològic simbòlic, intentem anar-los confIrmant amb recoHeccions actuals, acompanyades de material d'herbari, que en permet la verifIcació. En un gènere tantenrevessat, any reraany queden força recol·leccions pendents d'una identifIcació segura, i de noves troballes, ja sigui per estudiar la seva variabilitat o per aclarir caràcters que no encaixen en les descripcions; a mig termini però, són les recoHeccions més agraïdes, un cop es poden recuperar, quan es tenen millors exemplars, es pot tenir el plaer d'arribar a una classifIcació segura. Les dimensions i les descripcions dels caràcters microscòpics s'han fet sobre material fresc. De totes les espècies estudiades i recol·leccions citades, en conservem diapositives i mostres al nostre herbari (JB). Els hàbitats prospectats han estat tan diversificats com ha estat possible, i figuren indicats a continuació de les localitats.

LOCALITATS DE RECOL.LECCIÓ

1- eH 144 Sup Espot,Espo (PallarsSobirà), 1800 m, pineda alpina calcícolade Pinus mugo ssp. uncinata. 2- CH2239, València d'Àneu (Pallars Sobirà), 1400 m, Goodyero-Abietetum. Bosc silicícola, més o menys calcificat, d'Abies alba, desotaboscombrívol i pobre.

3- CH1453, Anàs, Ribera de Cardós (Pallars Sobirà), 1100-1200 m, bosc esclarissat de Betufa pendu/a; 13001500 m, bosc de Pinus sy/vestris i Abies alba.

4- CH0056, Sant Joan de l'Erm Vell, Montferrer de Segre (Alt Urgell), 1700 m, He/leboro-Fagetum abietetosum; raconadesombrívoles amb Abies alba i zones amb Pinus sy/vestris.

5- DG8307, L'Hospitalet-Rebost, Bagà (Berguedà), 1400-1500 m, bosc calcícola de Pinus sylvestris i clapes de Fagus sy/vatica, amb sotabosc de Vaccinium myrtillus i abundants molses.

6-DG7309, Malanyeu(Berguedà), 1200 m, bosc calcícolade Quercuspubescens.

7- CG6998, Peguera-Encija, Fígols (Berguedà), 1650-1750 m, Hylocomio-Pinetum catalaunicae, bosc calcícola de Pinus sy/vestris, Buxus sempervirens, molses i pastures subalpines.

8- CG5495, Montmajor (Berguedà), 800 m, bosc esclarissat de Quercus i/ex, barrejat en algunes zones amb Pinus halepensis i P. sy/vestris; sotabosc de Buxus sempervirens i Juniperus communis

9- DG5613, Xiulans, Sagàs (Berguedà), 800 m, bosc calcícola esclarissat de Quercus i/ex, vessant orientat a migJorn.

10- DG5610, Set Alzines, Olvan (Berguedà), 750 m, bosc calcícola mixt de Quercus i/ex, Pinus ha/epensis i P. sy/vestris.

ESPÈCIES IDENTIFICADES:

Cortinarius aurilicis Chevassut et Trescol = Cortinarius auroturbinatus (Secr.) Lange ss. Marchand

Píleu de fins a 100 mm, inicialment convex, aviat aplanat, amb el marge llargament involut, cutícula glabra, viscosa, de color bru rogenc o rogenc taronja al centre, tot el marge groguenc a groc verdós pàl'lid, una mica més fosc en els exemplars més vells. Làmines mitjanament denses, escotades, poc amples, d'un bell groc de sofre, groc verdós pàl'lid, progressivament beix, a la fi rovell pàl'lid; aresta serrada, del mateix color. Estípit de 10-16-(22 bulb) x 40-70 mm, ferm, ample, acabat en un bulb marginat, poc prominent, glabre, lluent, groc de sofre verdós pàHid; en els exemplars de més edat es toma progressivament bru a partir de la base. Carn d'un blanquinós a grosuenc pàl'lid arreu, excepte les parets de l'estípit, que són d'un groc intens, amb sabor suau i olor lleugera, com de patata. El KOH reacciona amb la cutícula donant un color verdós olivaci, sobretot al marge groc, més bru olivaci sobre el centre del píleu; rogenc sobre la carn. Reaccions negatives tant al TL4 com al guaiac. Espores de 11-12,5-(13,5) x 6,5-7-(7,7) ¡..tm, el'líptiques, una mica papiHades de front, d'amigdaloides a subcitriformes de perfil, amb berrugues mitjanes, força denses, altes, prominents al marge. Cèl·lules marginals baixes. Epicutis formada per hifes de 3-6 ¡..tm de diàmetre, hialines, septades.

MATERIAL ESTUDIAT. (10) Set Alzines; abundants exemplars sota Quercus i/ex, el 1-1 1-1992 18-0419/92. (9) Xiulans, quatre exemplarssotaQuercus i/ex, el 28-12-1997. 18-2818/97.

OBSERVACIONS. Espècie termòfila mediterrània, descrita l'any 1986, que, fms aleshores, es devia haver confós i publicat com C. auroturbinatus (Secr.) Lange, ,una espècie més associada a Fagus sylvatica, amb espores de mida més gran, de fins a 17 x 9 ¡..tm Es molt propera a C. nanceiensis var. bulbopodius Chevassut et Rob. Henry, de microscòpia i reaccions semblants, i que darrerament han estat considerades clarament sinònimes per BRANDRUD et al. ()998). Els exemplars vells, amb l'estípit i píleu més foscos, brunencs, i les làmines de color bru-rovell, costen de classificar macroscòpicament, si no es comptatambé amb algun exemplarjove.

Cortinarius calochrous subsp. calochrous var. carolU (Velen.) Nezdojm.

MATERIAL ESTUDIAT. (8) Montmajor; diverses recol'leccions sota Quercus i/ex, sobre subsòl calcari, el 23-1 1-1997. 182743/97.

OBSERVACIONS. Ens agrada la classificació que fan els autors suecs (BRANDRUD et al. 1990) amb les fonnes de C. calochrous, diferenciant com a subespècies calochrous i coniferarum, en funció dels hàbitats, planifolis la primera i coníferes la segona. Aquesta varietat es diferencia per ser de mida més gran, i més ferma que el tipus, pel color groc a groc brunenc viu del píleu, el marge més pàl'lid, les làmines fortament i persistentment lilacines, unes espores de mida gran, de 10,5-1 1,5 x 5,5-6,2 ¡..tm, fortament ornamentades, i una reacció de la cutícula amb el KOH de color rogenc a bru rogenc fosc

Cortinarius calochrous subsp. calochrous var. catharinae Consiglio = C. parvus Rob. Henry ss. M.M. Moser; = C. calochrous subsp. calochrous var. parvus (Rob. Henry) Brand.rud; = C. catharinae Consiglio

MATERlALESTUDIAT. (8) Montmajor; alguns grups d'exemplars sota Quercus i/ex, el 30-1 1-1997. JB-2780/97 i 2784/97.

OBSERVACIONS. Des de l'any 1935 en què Robert Henry va descriure C. calochrous var. parvus, que, alguns anys més tard va elevar al rang d'espècie, altres interpretacions d'aquest tàxon, com les de MOSER (1952), i BRANDRUD (1992) han estat considerades prou diferents de l'espècie descrita per Rob. Henry, fins el punt de considerar que es tracta d'un tàxon diferent, i per tant, amb la necessitat de designar-lo amb un epítet diferent. Recentment, CONSIGLIO (1996) l'ha anomenat C. catharinae. Personalment, per les diferents recoHeccions efectuades a l'indret esmentat més amunt, on, durant la segona quinzena del mes de novembre de 1997 varen fructificar abundantment força cortinaris, en especial C. calochrous, amb totes les varietats conegudes, i fruit d'algunes recoHeccions híbrides, situades entre una varietat i una altra, considerem adequat el canvi de nom d'aquesta varietat, per no ajustar-se a la descripció original. No compartim el rang d'espècie i considerem aquest nom com a simple rang de varietat dins la subsp. calochrous, que inclou totes les varietats que fructifiquen sota planifolis. Les tonalitats que pren C. calochrous i les seves varietats són moltes, possiblement per la diferent concentració o volatilitat dels pigments grocs produïts per segons quins micelis, un cas semblant al del proper C. sodagnitus Rob. Henry. Aquesta varietat catharinae es diferencia per la mida mitjana del carpòfor, les coloracions més pàHides que el tipus, sobretot el píleu, amb colors groc ocracis pàHids, i les làmines d'un color lilací pàHid i fugaç; la reacció del KOH amb la cutícula dóna una coloració vermell ataronjada, més o menys fosca, per les restes de vel blanquinós al píleu i perespores de mides normals, de 9-11 x 5-6 f.lm. També disposem d'una abundant recoHecció que encaixa en el concepte del veritable C. parvus Rob. Henry, excepte per l'hàbitat i la mida dels carpòfors.

Cortinarius cereifolius (M.M. Moser) M.M. Moser

Píleu de fins a 120 mm, inicialment hemisfèric o convex, finalment aplanat, amb el marge llargament involut; cutícula viscosa, d'un bru rogenc, taronja rogenc, intens, sobre un fons més groguenc, amb restes de vel brunenc al centre, formant petits flocs. Làmines força denses, d'arrodonides a escotades, grogues, amb l'aresta serrada, lleugerament més pàHida. Estípit de 15-25-(35 bulb) x 50-80 mm, llarg, ferm, acabat en un gros bulb marginat, de color groguenc, amb abundants restes de cortina penjant, brunenques. Carn blanquinosa al píleu, groguenca a l'estípit, amb sabor suau i olor lleugera, semblant a la mel. El KOH reacciona amb la cutícula donant una coloració granatosa i més pàl'lida, rosada, a la carn. Espores de 11-12,5 x 6-7,5 11m, eHíptiques de front, força papiHades, d'amigdaloides a citriformes de perfil, amb berruguesmitjanes, mig denses.

MATERIALESTUDIAT. (6)Malanyeu; ungrupetd'exemplarssotaQuercuspyrenaica, el 2-10-1994. JB-l090/94.

OBSERVACIONS. Espècie propera de C. elegantior (Fr.) Fr., que fructifica sota boscos mixtos, caducifolis. A més, es diferencia d'aquest darrer, per un contrast més evident entre les coloracions del píleu i les de la resta del carpòfor, i unes espores lleugeramentmés petites i menys ornamentades.

Cortinarius elegantior (Fr.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. (2) València d'Àneu; un grupet de vuit exemplars, vora un camí, sota Abies alba, el 20-7-1997; leg. J. Escribà. JB-2565/97.

OBSERVACIONS. Espècie molt variable, que pressuposem abundant, preferentment sobre substrat calcari; aquesta variabilitat macro i microscòpica és ben segur, la que ens ha obligat fins ara a deixar algunes recoHeccions pendents d'identificació definitiva.

Cortinariusjlavescentium Rob. Henry =c.flavescens Cooke ss. Rob. Henry

Píleu de fins a 90 mm, inicialment convex i amb el marge involut, després convex-aplanat, lobulat, amb el marge progressivament més estès; cutícula separable, viscosa, no picant, de color taronja

rogenc, bru rogenc, amb tonalitats groc verdoses més pàl'lides, sobretot al marge� alguns exemplars presenten petites esquames floccoses, de color bru rogenc, sobretot al centre. Làmines denses, amples, escotades, inicialment d'un color groc verdós pàHid, poc a poc més groc brunenques, amb l'aresta serrada, lleugerament més pàHida. Estípit de 10-15 (25 bulb) x 40-60 mm, ple, cilíndric, acabat en un bulb marginat, groc verdós pàl'lid, lluent, blau grisenc a l'àpex� es toma lentament una mica bru a partir del bulb� abundant cortina groguenca pàHida, aviat coberta d'espores madures de color bru-rovell. Carn de color groc pàl'lid, sobretot al píleu, més groguenc-verdós al centre de l'estípit i al bulb, lilací-grisenc al marge, amb olor fruitada i sabor suau. El KOH reacciona tant sobre la cutícula com a la carn, donant un bell color carmesí rogenc. Reaccions negatives amb el TL4 i el guaiac. Espores de 10-12-(13) x 5,7-6,5-(7) �m; Q= 1,55-1,75, el'líptiques, més o menys papil'lades de front, d'amigdaloides a subcitriformes de perfil, amb berrugues denses, grosses, irregulars, Cèl'lules marginals poc abundants. Epicutis formada per hifes estretes, poc septades, hialines, de 3-5 �m de diàmetre, amb alguns elements terminals redreçats, obtusos; clapes de pigment parietal brunenc; hipocutis amb hifes hialines, fibulíferes, de fins a25 �m de diàmetre.

MATERlAL ESTUDIAT. (8) Montmajor; alguns exemplars isolats, entre Quercus i/ex, sobresubstrat calcari, el 23-1 1-1997. 18-2751197. fbid., diverses fiuctificacions en grups, el 30-1 1-1997. JB-2768/97,2773/97 i 2786/97.

OBSERVACIONS. Espècie que hem trobat l'any passat de forma abundant, durant la segona quinzena de novembre, formant part d'una important fructificació de cortinaris que es produí en els alzinars calcícoles de l'interior de Catalunya, acompanyada en aquests indrets prospectats, per importants grups de C. sodagnitus Rob. Henry, C. rufoplivaceus (Pers.: Fr.) Fr., C. ionochlorus Maire i C. sodagnitus var. carolii (Velen.) Nezdojm. Es proper de C. elegantissimus Rob. Henry, amb el qual pot compartir hàbitat; aquest últim és de mida més gran, de coloracions groc intens en totes les seves parts, carn més blanquinosa, sense reacció rogenca amb les bases, i espores de mida més gran

Cortinarius gracilior (Schaeff.) M.M. Moser

Píleu petit, de fins a 40-(50) mm, inicialment convex, aviat aplanat, amb el marge lobulat i lleugerament involut, amb la cutícula d'aparença greixosa, poc viscosa, lleugerament higròfana, fibril'losa, amb fibres radials innates, i coloració ocraci-groguenc, ocraci-mel, pàl·lides. Làmines mitjanament denses, primes, escotades, inicialment blanquinoses, després de color canyella, finalment rovell pàl'lid, per la maduració de les espores; aresta lleugerament més pàl'lida i una mica serrada. Estípit de 6-10-(15 bulb) x 30-55 mm, llarg, prim, blanc, acabat en un bulb irregularment marginat o arrodonit, que poc a poc va prenent tonalitats ocre groguenques; restes de vel a l'àpex, fugaces. Carn blanca, amb sabor suau i olor lleugera, complexa. El KOH reacciona amb la cutícula, donant una coloració bru carmesí. Espores de 9,5-1 1-(12) x 5,7-6,2-(6,5) �m, el'líptiques, papil'lades de front, algunes amb papil'la prominent, d'amigdaloides a citriformes de perfil, amb ornamentació densa i mitjana. Aresta poc fèrtil, amb abundants cèHules marginals. Epicutis formada per hifes de 4-8 �m de diàmetre, amb grosses fíbules; els elements finals són lleugerament erectes i claviformes. Hipocutis diferenciada, amb elements llargs, de fins a40 �m de diàmetre.

MATERIAL ESTUDlAT. (8) Montmajor; un grup d'una vintena d'exemplars, en una clariana sota Quercus i/ex, el 30-1 11997.18-2771/97.

OBSERVACIONS. Petit cortinari, que en el moment de la recol'lecció, ens pot recordar un Inocybe praetervisa Quélet, sobretot pels colors pàl'lids, combinats amb la mida petita d'aquesta espècie i la fibril'lositat innata del píleu. Enquadrada en la secció Multiformes (Rob. Henry) ex M. Loccoz et Reumaux.

Cortinarius irregularis (Bolton: Fr.) Fr. = C. uraceus Fr. ss. Rob. Henry; = C. paruraceus Melot; = C. uraceovernus Rob. Henry

Píleu de fins a 55-(70) mm de diàmetre, inicialment convex-campanulat, aviat aplanat, amb un lleuger umbó baix i obtús; marge estès, finament lacerat, en alguns exemplars, lleugerament estriat; cutícula llisa, mat, molt higròfana, de colors bru a bru-xocolata, foscos, amb traces de vel blanquinós al marge; poc a poc es va assecant i esdevé lluent i amb coloracions bru-beix pàl'lid, amb progressives traces d'ennegriment tant al marge com a l'umbó. Làmines poc denses, amples, gruixudes, escotades a lleugerament decurrents per un filet, inicialment bru tabac amb l'aresta

Revista Catalana de Micologia, vol. 21: 137-150; 1998. 141

blanquinosa, ben aviat uniformement bru a bru-rovell. Estípit de 5-10 (base 16) x 20-60 mm, més o menys claviforme, cavernós, força fibriHós, bru-beix, amb algunes restes de vel no anulars, poc a poc amb fibres longitudinals més brunenques, a la fi amb base totalment bruna, fosca, sobretot en els exemplars una mica secs, que presenten traces negroses arreu. Carn uniforme bru-beix, que s'enfosqueix al tall, amb olor lleugera d'humitat i sabor acidulat, lleugerament desagradable. Espores de (8,5)-9-10,5-(12) x (5)-5,5-6-(6,5) 11m, eHíptiques de front, subamigdaloides de perfil, algunes amb una papiHa poc prominent, amb berrugues mitjanes, força denses, CèHules marginals claviformes. Epicutis formada per hifes septades i fibulíferes, de 5-8 11m de diàmetre. Hipocutis formada per hifes hialines, de fms a 30-(35) 11m de diàmetre.

MATERIAL ESTUDIAT. (2) València d'Àneu; alguns exemplars entre les acícules d'Abiesalba, el 6-6-1994. JB-0933/94. Ibid., abundants grups enmig les acícules d'Abies alba, el 8-9-1997. JB-2678/97 i 2680/97. Ibid., el 24-5-1998; leg. J. Escribà. JB-2861/98. (4) Sant Joan de l'Enn; abundants grups sota Pinus sylvestris, dins la molsa, el 12-6-1995. 181395/95. lbid., sotaAbiesalba, grup de 30 exemplars, el 12-6-1995. 18-1418/95.

OBSERVACIONS. Espècie primerenc� trobada any rera any sota avets (Abies alba) i també pins (Pinus sylvestris), fructificant en abundants grups, alguns cespitosos, aprofitant les pluges de la primavera. L'enquadràvem en general dins C. uraceus Fr. sense gaire convenciment, pel problema habitual en aquest gènere, de tantes i més o menys variades interpretacions, dels tàxons. Per una banda, coneixíem citacions d'aquesta espècie amb tonalitats verdoses, al costat d'altres, on era impossible arribar a entreveure aquesta coloració. Aquest era el cas de les nostres recoHeccions, que presenten sempre absència de tonalitats verdoses. Devem a 1. Melot l'aclariment actual de la secció Uracei (Kühner et Romagnesi) Melot i que M.-Loccoz i Reumauxhan fiXat gràcies a la utilització de diferents subseccions: Uracei, Jrregulares i Nigricantes. Dins la primera subsecció, l'espècie tipus és C. uraceus Fr., una espècie molt higròfana i de fort ennegriment, molt més pàl'lida en estat sec, i que té un abundant pigment verd, sobretot al píleu, estípit i basidis, amb fortes i evidents tonalitats d'aquest color; s'han sinonimitzat amb l'espècie tipus C. rigidipes M.M. Moser, C. viridipes M.M. Moser, i C. uraceus Fr. ss. Kühner. La segona subsecció, amb C. irregularis (Bolton: Fr.) Fr. com a tipus, inclou espècies menys ennegrides, amb tonalitats més bru rogenques i, sobretot, sense traces de pigment verd als basidis. Cortinarius vernus Melot, estudiat més avall en aquest article, es pot confondre amb les formes més gràcils d'aquesta espècie, tant per les coloracions fosques, com per l'època de fructificació. Cortinariusfulvoisabellinus Rob. Henry també és molt proper, i sembla agrupar formes menys fermes, amb píleu més bru rogenc en estat hidratat i lleugerament estriat per transparència, i l'estípit més cilíndric, inicialment amb un evident vel de color groc de sofre pàHid i, en general, una mica menys predisposat a l'ennegriment.

Cortinarius leucophanes Karsten

Píleu de fins a 50-(60) mm, inicialment hemisfèric, amb el marge involut, convex-aplanat de vell, i el marge estès, amb un lleuger umbó obtús; cutícula viscosa, aviat glabra, mat, blanquinosa-ocràcia, pàHida, amb clapes més brunenques, a la fi crema ocràcia pàHida; traces de vel blanquinós. Làmines denses, primes, arquejades, d'escotades a lleugerament decurrents per una dent, de color crema canyella pàHid, amb l'aresta lleugerament serrada i del mateix color. Estípit 10-14-(22 bulb) cilíndric, claviforme, acabat en un petit bulb, en alguns exemplars lleugerament marginat, fibril'lós, de color crema blanquinós, més pàHid que el píleu; restes de cortina penjant amb esporada madura, brunenca. Carn blanquinosa, de color blanc crema a l'estípit, amb olor i sabor suaus. No dóna cap reacció destacable amb els reactius habituals. Espores de 6,5-7,5 x 4,2-4,7 11m Q= 1,55-1,75; eHíptiques de front, subamigdaloides de perfil, amb ornamentació petita i irregular. CèHules marginals abundants. Epicutis formada per hifes primes, septades i fibulíferes, de 2-4 11m de diàmetre. Hipocutis amb elements de fms a 20 11m

MATERIAL ESTUDIAT. (8) Montmajor; un grup de 6-7 exemplars sota Pinus halepensis i Quercus i/ex, el 18-10-1992 180383/92.

OBSERVACIONS. ÉS un Phlegmacium molt pàHid, enquadrat en la sèrie Rapaceus, estirp Caesiostramineus per BIDAUD et al (1993). Se separa d'altres espècies pàHides de l'estirp rapaceus, com C. aleuriosmus Maire, C. europaeus (M.M. Moser) Bidaud et al. i C. rapaceus Fries, per tenir les espores de mida petita, i, en cap cas, papil'lades o citriformes. Igualment, es pot diferenciar d'altres espècies de la mateixa estirp, com C. amarescens (M.M. Moser) M.M. Moser i

C. caesiostramineus Rob. Henry, per no ser gens amargant, ni a la carn ni a la cutícula, i per tenir unes espores de mida més petita. C. gentianeus Bidaud (= C. amarescens (M.M. Moser) M.M. Moser ss. Kühner) d'espores semblants, també amargant, i fructificasotacaducifolis diversos.

Cortinarius olivellus Rob. Henry

Píleu de fins a 110 mm, inicialment convex, a la fi aplanat, lleugerament deprimit, amb el marge estès; cutícula viscosa, amb abundants restes de substrat, d'un color ocre verdós olivaci, groc verdós, pàl·lid, alguna traça brunenca; aquestes tonalitats recorden les de Amanita phal/oides. Làmines denses, amples, escotades, de color groc verdós pà¡'¡id, amb l'aresta del mateix color. Estípit de 1525-(30 bulb) x 40-75 mm, gruixut, acabat en un bulb marginat, fibril·lós, groc verdós pàl·lid a l'àpex, més brunenc cap a la base; abundants restes de cortina penjant. Carn de groc verdós pàl·lid al píleu i al bulb, més pàl'lida, blanquinosa, a l'estípit; sabor i olor suaus. Reaccions amb KOH banals: lleuger enfosquiment de la carn i la cutícula; reaccions negatives amb el NH3, guaiac, TL4 i N03Ag. Espores de (8,7)-9,5-10,5-(1 1,5) x (5)-5,5-6 �m; el'líptiques, papil'lades de front, citriformes de perfil, amb berrugues tloccoses, grosses, poc denses. Presència de cèl'lules marginals. Epicutis formada per hifes de fins a 6 �m de diàmetre.

MATERLAL ESTUDLAT. (6) MaJanyeu; diversos exemplars sota Fagus sylvatica, el 21-9-1997. Leg. P. Boixader. JB2703/97. (5) Rebost; un grup d'exemplars recol lectatssotaFagussylvatica, el 5-10-1997. Leg. P. Bamiol. JB-2714/97.

OBSERVACIONS. Pot ser casualitat, però aquesta espècie que mai no hem recol'lectat personalment, solament l'hem vist i classificat en dues exposicions micològiques, durant la tardor de 1997, el que ens fa suposar que deu ser abundant, preferentment sota faigs, solament en certs anys. Degut al seu interès, en vàrem demanar les dades de reco¡'¡ecció als col'laboradors, i en vàrem conservar mostres d'herbari. Espècie que presenta un píleu amb vistoses tonalitats verdós-olivàcies pàl·lides, que recorden fàcilment els colors d'Amanita phalloides Propera de C.jlavovirens Rob. Henry, espècie amb la qual pot compartir hàbitat, però que és una mica més petita, amb tonalitats més groguenques, brillants, i amb una forta i persistent olor de farina, semblant a la de C. dionysae Rob. Henry. C. odorifer Britzelm., amb tonalitats més rogenques, espores de mida més gran i hàbitat sota coníferes, desprèn una forta olor anisada.

Cortinariuspiuvius (Fr.: Fr.) Fr.

Píleu de fins a 22 mm, convex, a la fi aplanat, lobulat; alguns exemplars, amb un petit umbó obtús, ample; cutícula coberta per un vel gris blanquinós, enganxós, més persistent a la vora, sobre fons ocre ataronjat en estat hidratat, ocre-crema pàl·lid en els exemplars secs. Làmines mig denses, primes, poc amples, inicialment blanquinoses, poc a poc de colorocre groguenc pàl·lid. Estípit de 24 x 15-40 mm, cilíndric, lleugerament claviforme, blanc lluent, poc a poc més crema groguenc; abundant vel blanquinós, lleugerament enganxós, que deixa algunes traces terroses a mig estípit. Carn blanquinosa, més crema pàl'lid en estat hidratat, amb olor insignificant i sabor amargant, sobretot a la cutícula. Espores de (6,5)-7-8-(9) x 4-4,7-(5,2) 11m, Q= 1,45-1,65; el·líptiques de front, subamigdaloides de perfil, amb berrugues denses i petites que les fan poc evidents al microscopi. Cèl'lules marginals poc abundants. Epicutis formada per un entramat d'hifes de 2-5 11m de diàmetre. Hipocutis formada per hifes més septades, de 15-20 �m de diàmetre.

MATERIALESTUDLAT. (I) Super Espot, ungrupd'exemplarsentre la molsa, sotaPinus muga ssp. uncinata. el 31-8-1997; leg. J. Escribà. JB-2619/97.

OBSERVACIONS. Els dos Myxacium més abundants i propers són C. causticus Fr. i C. vibrati/is (Fr.: Fr.) Fr., també amargants, però de mida una mica més gran, colors diversos, espores també de mida més gran i hàbitat no estrictament sota coníferes. Espècie descrita per Fries (1821), a partir de les seves pròpies observacions, i de la qual en va donarsolament una breu descripció, que ha portat, des d'aleshores, a que hom n'hagi fet interpretacions diverses, sobretot basades en criteris de coloració, i possiblement també de mides esporals. Pel que veiem, les opcions són prou diverses, i tot això ens convida un cop més a meditar sobre la regularitat i uniformitat de les espores dels cortinaris com a criteri identificatiu. Un exemple: les mides esporals assenyalades pels autors suecs per C. pluvius són de 5,5-7 x (3,5)-4-4,5 11m, mentre que lesnostres són més llargues. Altres interpretacions, com les de Rea, Cooke i Rob. Henry, parlen d'espores de 9-10 x 7-8 11m. Seguim els plantejaments de

BRANDRUD et al. (1998) al considerar C. pluvius (Fr.: Fr.) Fr. com l'únic Myxacium petit que a Escandinàvia fiuctifica sota coníferes, i deixem de costat altres interpretacions. Ens sembla que, tot i certs caràcters variables, sobretot de coloració i mides esporals, la recol'lecció que presentem encaixa bé dins la descripció de Fries. RecoHecció efectuada sota coníferes, en un substrat calcari, a l'estatge alpí. Ha estat l'únic cop que l'hem trobat, en gairebé deu anys, pel que, tot i la seva mida petita, ens la faconsiderar poc abundant.

Cortinariuspseudofulmineus

Rob. Henry

Píleu de fins a 75 mm, inicialment convex, a la fi aplanat a lleugerament deprimit, amb el marge per molt temps involut; cutícula viscosa, aviat seca, glabra, de color brunenc, més o menys bru rogenc al centre, més pàHid, groguenc, vers el marge. Làmines denses, amples, d'un color groc verdós, groc olivaci, amb l'aresta lleugerament serrada, del mateix color, cobertes llarg temps per un vel groc blanquinós. Estípit de 15-20-(25 bulb) x 50-75 mm, acabat en un bulb marginat, gros, de color groc verdós pàHid a l'àpex, groc a la resta; abundants restes cortiniformes sense cap traça anular. Carn de color groc pàHid, una mica més fosca a l'estípit i bulb; sabor suau i olor lleugera i agradable, com de sabó. La cutícula reacciona amb el KOH donant una coloració brunenca, fosca; inicialment groc fosc i a la fi de color granatós, granat lilací a la carn, després de 10-15 minuts. Reacció negativa amb N03AG, TL4 i guaiac. Espores de 11-13 x 6,5-7,5 11m; el'líptiques, papiHades de front, d'amigdaloides a citriformes de perfil, amb ornamentació irregularment densa, de mida mitjana. Presència de cèl'lules marginals. Epicutis formada per hifes de 3-6 11m d'amplada.

MATERIAL ESTUDIAT. (2) Valènciad'Aneu; diversosexemplarsentre lesacículesd'Abies alba, el 8-9-1997. JB-2687/98. OBSERVACIONS. La nostra recol'lecció encaixa bé en la descripció de C. pseudofulmineus Rob. Henry, fins i tot pel que fa a l'hàbitat. Molt propera ,a l'espècie que vàrem identificar com C. prasinocyaneus Rob. Henry ss. Marchand (BALLARA, 1997), recoHectada i estudiada en el mateix hàbitat, amb algunes variacions que tot seguit esmentem, però que, a nivell global, s'assemblen l'una a l'altra, fins al punt de considerar si no es pot tractar de la mateixa troballa, molt variable, malgrat les diferències. D'aquesta darrera, esmentàvem unes coloracions pileals més brunenques, possiblement degudes a una cutícula molt hidratada; una carn de l'estípit lilacina i unes reaccions amb el KOH més ràpidament lilacines a la carn de l'estípit, que, en C. pseudofulmineus, apreciem lentes i més granatoses; en fi, un sabor i olor banals. Calen noves recol'leccions per a conflITnar o descartar aquesta similitud.

Cortinarius rapaceus f. major Rob. Henry

Píleu de fins a 90 mm, inicialment convex, a la fi aplanat, amb el marge llargament involut; cutícula viscosa, aviat eixuta, d'aparença feltrada, separable, blanquinosa, de colorblanc-beix pàl·lid. Làmines denses, amples, d'escotades a lleugerament decurrents per una dent, blanques, blanc-canyella, poc a poc més brunenques, amb l'aresta lleugerament serrada i del mateix color. Estípit de 12-20-(25 bulb) x 40-70 mm, cilíndric, acabat en un bulb més o menys marginat, blanc, poc a poc més beix-ocre des de la base; abundant cortina blanca penjant. Carn compacta, densa, blanca, amb olor inapreciable i sabor suau, tant la carn com la cutícula. Reaccions negatives al KOH, TL4, NH3, N03AG i tintura de guaiac. Espores de (8,5)-9-10,5 x (4,5)-5-6 11m; llargament el'líptiques de front, subamigdaloides . de perfil, en cap cas papil'lades-citriformes, amb ornamentació petita a mitjana, poc densa, Cèl'lules marginals de cilíndriques a claviformes, de fins a 7 11m de diàmetre. Epicutis formada per hifes fibulíferes, septades, paral'leles, de 2,5-5 11m de diàmetre; hipoderma amb cèHules més septades, de fins a 22-(25) 11m.

MATERIAL ESTUDIAT. (I) Super Espot; 1800 m, un grup d'exemplars sota Pinus muga ssp. uncinata, el 7-9-1997. 182674/97.

OBSERVACIONS. C. rapaceus Fr. és l'espècie tipus de la sèrie Rapaceus Bidaud et al., inclosa dins la subsecci Caerulescentes Bidaud etal. Aquesta sèrie inclou altres espècies, de coloracions pàl'lides, blanquinoses, com C. aleuriosmus Maire, C. amarescens M.M. Moser i C. europaeus (M.M. Moser) M. Loccoz et Reumaux. C. medius (Rob. Henry) ex Rob. Henry (= C. rapaceus f. medius Rob. Henry, = C. rapaceus Fr. ss. M.M. Moser) és una espècie o forma de caducifolis, de mida mitjana, amb un bulb poc marginat i de coloracions molt blanques.

Cortinarius rapaceus Fr. ss. Bidaud et al.

MATERIAL ESTUDIAT. (7) Peguera-Encija; diversos exemplars sota Pinussylvestris, el 8-10-1994. 18-1 1 12/94 i 11 17/94.

OBSERVACIONS. Interpretació de C. rapaceus Fr. feta per BIDAUD et al. (1993) molt propera a la f. major Rob. Henry que acabem de veure, però amb una diferència d'ordre microscòpic que trobem conforme amb aquesta descripció: les espores són el'líptiques i papil lades de front i subcitriformes de perfil, amb una ornamentació més densa i mitjana que la descrita per Rob. Henry. Les mesures esporals són força iguals; per aquestes recol'leccions tenim anotat (9)-9,5-11 x 5,5-6,5 �m. Cal assenyalar tan sols dues petites diferències macroscòpiques amb la forma de l'apartat anterior: aquesta és de mida una mica més petita, amb un diàmetre pileal de fins a 70 mm, i té un estípit acabat en un bulb més evidentment marginat.

Cortinarius rheubarbarinus Rob. Henry

MATERIAL ESTUDIAT. (3) Anàs; un grup d'exemplars a lavorad'un pratsubalpí, properaSalix sp, arbustiu, el 25-5-1997. 18-2481/97.

Cortinarius sanguineus (Wülf.: Fr.) S.F. Gray

MATERIAL ESTUDIAT. (I) Super Espot; molts exemplars formant grups entre les molses, sota Pinus muga ssp. uncinata, el 7-9-1997. 18-2657/97.

Cortinarius suaveolens Bat. et Joachim

MATERIAL ESTUDIAT. (8) Montmajor; quatre exemplars sota Quercus i/ex i Buxu� sempervirens, el 7-12-1997; leg. lM. 18-2790/97.

Cortinarius vernus Lindstr. et Melot

= C. erythrinus Fr. ss. Ricken; = C. uraceus Fr. ss. Pearson

Píleu de fins a 40 mm de diàmetre, inicialment cònic-acampanat, amb el marge inicialment involut, poc a poc més plano-convex, amb un umbó baix i ample, i el marge estès, lleugerament lacerat; cutícula higròfana, de bru fosc a negrós en estat hidratat, sobretot a l'umbó, lleugerament estriats per transparència, més bru-beix pàl'lid en estat deshidratat, lluents, fibril·losos. Làmines mig denses, amb lamèHules, amples, decurrents per una dent, inicialment d'un color beix pàl'lid, amb l'aresta blanquinosa. Estípit de 2-5 x 30-60 mm, llarg, cilíndric, fràgil i trencadís, buit, f1occós-fibril'lós, inicialment del tot blanc; poc a poc va enrogint des de la base, i presenta restes de vel blanquinoses que formen una zona anular fugaç, a mitja alçada. Carn beix pàl'lid, més brunenca en estat hidratat; olor insignificant i sabor lleugerament acidulat. El NaOH reacciona amb la carn del píleu i la cutícula donant un color verd negrós. Espores de (7)-7,5-8,2-(9) x (5)-5,2-6 �m; Q= 1,33-1,5; ovalades de front i força amigdaliformes de perfil, amb ornamentació densa, mitjana, prominent. Aresta de les làmines estèril, poblada completament per cèHules marginals claviformes i cilíndriques, de 14-20 x 6-9 �m. Epicutis formada per una ixocutis prima, amb hifes primes, poc septades, de 2-5 �m de diàmetre, amb pigments epimembranars; hipocutis amb hifes hialines, amb pigment epimembranar, de 10-22 �m de diàmetre.

MATERIAL ESTUDIAT. (3) Anàs; uns quants exemplars sota Betula pendula, el 30-5-1995. 18-1377/95. Ibid., diversos exemplars sota Betula pendula, en les margeres herboses del camí, el 25-5-1997. 18-2480/97. Ibid., una colla d'exemplars "del tipus ferm", el 25-5-1998. 18-2482/97. (2) València d'Àneu; uns quants exemplars enmig de l'herba, sota bedolls, el 07-06-1998. JB-2880/98. (5) Rebost; una vintena d'exemplars enmig de l'herba, sota Fagus sylvatica. el 11-06-1998.18-2882/98.

OBSERVACIONS. Espècie subalpina primerenca, que hem recol'lectat en diverses ocasions. Per la seva variabilitat, creiem que encaixa millor en la descripció de C. vernus dels autors nòrdics L1NDSTROM & MELOT (1994). Les principals característiques diferencials d'aquesta espècie són les seves coloracions pileals higròfanes, de brunenques a negroses, unes làmines inicialment beix, mai lilacines, un estípit blanc, fràgil, que enrogeix des de la base, igual que ho fa la carn, unes

Fig. 1.- Espores (escala = 5 ¡.tm): A) Cortinarius rapaceus; B) C. pseudofulmineus; C) C. rapaceus ss. Bid. et al. f. major; D) C. leucophanes; E) C. olivellus; F) C.flavescentium; G) C. aurilicis; H) C. pluvius; I) C. elegantior; J) C. irregularis; K) C. viridocaeruleus i L)C vernus.

espores amb berrugues mitjanes i prominents, tipus C. inops, un hàbitat sota bedolls, sovint enmig l'herba, i una aparició preferentment primaveral. Es podrien diferenciar unes recol·leccions d'exemplars robustos, d'estípit gruixut i píleu fins 40-(50) mm, i unes altres, d'exemplars de forma més "nolaneoide", prims, fràgils i d'estípit molt llarg. Hem trobat micelis amb les dues "formes" barrejades. Els exemplars del primer tipus s'assemblarien a C. erubescens M. M, però aquest darrer té un píleu més negrós i unes làmines de color inicialment blanc grisós pàl·lid, i tot i que també enrogeix una mica a la base, presenta unes espores més el·líptiques i estretes, i feblement ornamentades. C. erythrinus Fr. sembla ser una espècie propera, de coloració general bruna amb reflex lilací, làmines lilacines i sense enrogiment de la base de l'estípit. M.- Loccoz et Reumaux consideren C. erythrinus com a varietat de C. castaneus (Bull.: Fr.) Fr, tal com la va concebre el propi Fries, però oblidant-se d'una característica important, assenyalada per Fries: les làmines lilacines. Ara bé, Melot, en la seva discussió de C. vernus, assenyala que, segons les regles nomenclaturals C. castaneus és un nom. dub., que correspon a una espècie diferent de C. erythrinus Fr, raó per la qual descriu C. vernus, amb les característiques diferencials que acabem d'esmentar. Per l'època de creixement, primaveral, i hàbitat subalpí, sota boscos mixtos, sovint coincideix amb les abundants fructificacions de C. irregularis (Bolt.: Fr.) Fr.

Cortinarius viridocaeruleus Chevassut et Henry

MATERIAL ESTUDlAT. (8) Montmajor; abundantgrupenmig les fulles caigudes de Quercus sp. i Q. i/ex, el 30-1 1-1997. 2783/97. Ibid., una vintena d'exemplars formant corrua, en una clariana herbosa, el 30-1 1-1997. JB-2789/97. Ibid., diversos exemplars, el 7-12-1997. JB-2801/97. (9) Xiulans; diversos grups sota Quercus ilex, el 28-12-1997. JB-2820/97 i 2822/97. Ibid., diversos exemplars en prats voltats d'alzines, el 3-1-1998. JB-2831/98.

OBSERVACIONS. Espècie assenyalada a Catalunya en ocasió de les V Jornades del Cortinari celebrades a Sant Hilari Sacalm, l'any 1989. Es tracta d'una espècie molt bella, de les que, un cop trobades i estudiades amb esforç, es recorden fàcilment, per dues característiques macroscòpiques principals: la mescla de colors al píleu, entre blavosos i verdosos-olivacis, aquests darrers amb tendència a esvair-se donant un groc pàl·lid, i per l'aresta de les làmines, d'un evident blau lilací, que recorda el d'Entoloma caesiocinctum (Kühner) Noordelos, però que no és habitual entre els cortinaris. Tot i que la bibliografia el descriu com un bolet de fms a 50 mm de diàmetre pileal, disposem de bona part de les recol·leccions amb exemplars més grans i robustos, de 70 i 80 mm. de diàmetre. Per l'experiència d'aquests darrers anys, i pel fet que no havíem vist abans aquesta espècie tant atraient, creiem que en les comarques de l'interior fructifica solmnent els pocs anys que la temporada de bolets de tardordisposa d'unes condicions òptimes de fructificació prou llargues.

AGRAÏMENTS

El nostre agraïment als Ors. X. Llimona i 1. LListosella pels seus consells i suport. Agraïm igualment als Srs. P. Bamiol, P. Boixader i 1. Escribà, la seva col·laboració recol·lectant i posant a la nostra disposició una sèrie d'interessants cortinaris.

BIBLIOGRAFIA

BALLARÀ, 1. (1997).- Nou estudi d'espècies fúngiques interessants dels estatges alpí i subalpí dels Pirineus catalans. Rev. Cat. Mico/. 20: 1-24.

BIDAUD, A; MOÈNNE-LOCCOZ, P. & REUMAUX, P. (1992).- Atlas des Cortinaires. Pars IV. Ed. Féd. Mycol. DauphinéSavoie. Annecy.

BIDAUD, A; MOENNE-LOCCOZ, P. & REUMAUX, P. (1993) - Atlas des Cortinaires. Pars V. Ed. Féd. Mycol. DauphinéSavoie. Annecy.

BIDAUD, A; MOENNE-LOCCOZ, P. & REUMAUX, P. (1994). -Atlas des Cortinaires. Clé générale des sous-genres, sections, sous-sections et séries. Ed. Féd. Mycol. Dauphiné-Savoie. Annecy.

BRANDRUD, T.E; LINDSTROM, H; MARKLUND, H; MELOT, J. & MUSKOS, S. (1990, 1991, 1994 i 1998).Cortinarius. Flora Photographica. 4 volums. Matfors. CHEVASSUT, G. & TRESCOL, F. (1986).- Un nouveau Phlegmacium Scauri, CortiJ1arius aurilicis. abondant dans la chênaie verte méditerranéenne française (Quercetum ilicisga/lo-provinciale). Doc. col. XVI (63-4): 67-74.

CONSIGLIO, G. (1995).- Contributo alia conoscenza dei macromiceti delia regione Emilia-Romagna. Prima parte- Genere Cortinarius. Rivistadi Micologia, 38 (I): 3-16

Catalana de Micologia, vol. 21: 137-150; 1998.

CONSIGLIO, G. (1996).- Genere Corlinarius. Seconda parte. Contributo alia conoscenza dei macromiceti delia regione Emilia-Romagna. Rivistadi Micologia, 39 (I): 39-54.

HENRY, R. (1939).- Suite etcomplémentà l'étude desPhlegmacia. Bull. Soc. Mycol. France, 55 (I): 61-94.

HENRY. R. (1939)-. Suite et complément à l'étude des Phlegmacia. Bull.Soc.Mycol. France, 55 (2): 180.

HENRY, R. (1951).-Les Scauri. Bull. Soc. Mycol. France, 67 (3): 225-322.

HENRY, R. (1958).- Suite à l'étude desCortinaires. 11. Champignonsnosvisqueux. Bull. Soc. Mycol. France, 64 (4): 365-422.

HENRY, R. (1966).- Étude ou révision de quelques cortinaires appartenant aux Myxacia et aux Scauri. Bull. Soc. Mycol. France, 82 (I): 135-178.

HENRY, R. (1981).- Les Cortinaires. Bull. Soc. Mycol. France, 97 (3): 157-279.

HENRY, R. (1992).- Les cortinaires "Scauri" à lamesjaunes (= Section Fulvi Moser et Horak p.p.). Doc. Mycol. XXII (87): 17-4 I.

MARCHAND, A. (1982,1983).- Champignons du Nord el du Midi. Volums 7 i 8 (Les Cortinaires). Soc. MycoI. des Pyrénnées Méditerrannéennes. Perpignan. 275 i 278 pp.

MELOT, 1. (1979).- Élements de la flore mycologique du Baar, l, (Baden-Württemberg; A1lemagne Fédérale). Bull. Soc. Mycol. France, 95 (I): 217-221.

MELOT, 1. (1986).- Contribution à l'étudedugenre Cortinarius. Doc. Mycol. 63-64: 109-142.

MOSER, M. (1960).-DiegattungPhlegmacium. DiePilze Mitteleuropas. BandIV. Julius Klinkhardt. Bad Heilbrunn.

MOSER, M. (1986).- Guida aliadeterminazione deifunghi. Satumia. Trento. 565 pp. NEVILLE, P. (1992).- Cortinaires du groupe de C. cedretorum Maire. Bull. Sem. Féd. Assoc. Mycol. Méditerranéennes. 1992 (2): 41-44.

TARTARAT, A. (1988).- Flore analytique des Cortinaires. Ed. Féd. MycoI. Dauphiné-Savoie. 320 pp.

TRESCOL, F. (1989).-Cortinaires des chênes verts. Anna/es Féd.Assoc.Myco/. Médilerrannéennes.2. Montpellier. 93 pp.

Cortinarius aurilicis Chevassut et Tresco)

Cortinarius gracilior (Schaeff.) M.M. Moser

Cortinariuspluvius (Fr.: Ff.) Ff.

Cortinariuspseudofulmineus Rob. Henry

Cortinarius vernus Lindstr. et Melat

Cortinarius viridocaeruleus Chevassut et Henry

ALGUNSFONGSINTERESSANTSDELPARCNACIONAL D'AIGÜESTORTESIESTANYDESANTMAURICI.

1. LLISTOSELLAI, 1. VlLA2, A. ROCABRUNA3, M. TABARÉS4 i X. LLIMONAI

1.-Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. de Barcelona. Diagonal 645. E-08028 Barcelona.

2.- RectorUbach, 53, àtic 2a E-08021 Barcelona.

3.- GranVia, III, àtic I er E-08330 Premiàde Mar(Barcelona).

4.- Avda. Coll del Portell, 44, baixos 6è E-08024 Barcelona.

ABSTRACT. Some interesting fungi collected in the National Park ofAigüestortes i Estany de St. Maurici (Catalonia) The study ofthe area of la Plaça dels Arbres, near the Escrita stream, between l'Estany de St. Maurici and Espot, in a dense fir (Abies alba) woodland, has yelded some collections, selected here, and rarely or never previously recorded in Catalonia: Tilachlidiopsis racemosa Keissl., Chrysomphalina grossula (Pers.) Norvell, Redhead et Arnmirati, Clitocybula facerata (Scop.) Métrod, Entofoma kuehnerianum Noordel., Hypsizygus ulmarius (Bull.: Fr.) Redhead, Lactarius luridus (Pers.: Fr.) Gray, L. trivialis (Fr.: Fr.) Fr., Nidularia deformis (Willd.: Pers.) Fr. and Russula rhodopoda Zvara ap. Melzeret Zvara.

RESUM. Alguns fongs interessants del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El treball recull les espècies més interessants identificades recentment en l'àrea de la Plaça dels Arbres, vora el riu Escrita, aigües avall de l'Estany de Sl. Maurici, en una densa avetosa Són les següents: Tilachlidiopsis' racemosa Keissl., Chrysomphalina grossula (Pers.) Norvell, Redhead et Arnmirati, Clitocybula lacerata (Scop.) Métrod, Entoloma kuehnerianum Noordel., Hypsizygus ulmarius (Bull.: Fr.) Redhead, Lactarius luridus (Pers.: Fr.) Gray, L. trivialis (Fr.: Fr.) Fr., Nidularia deformis (Willd.: Pers.) Fr. i Russula rhodopoda ZV3ra ap. Melzeret Zvara.

INTRODUCCIÓ

L'àrea de la Plaça dels Arbres és una zona poc inclinada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situada en la vall del riu Escrita, en el municipi d'Espot (Pallars Sobirà), a mig camí entre l'Estany de St. MaurJci i l'entrada del Parc, a una altitud entre 1690 i 1750 m, en els quadrats UTM 3374716,3384716 Es una vall ombrívola, oberta vers l'oest, resseguida per un camí que surt a l'esquerra de la carretera, poc abans del Pont des Planes. Les recoHeccions han estat fetes principalment en una avetosa (Goodyero-Abietetum) amb peus vells de Pinus uncinata (influència de les comunitats de Vaccinio-Piceetea, que poblen la riba del llac de St. Maurici) i amb presència d'alguns bedolls (Betula pendula). La vegetació de l'àrea és descrita amb detall per CARRILLO & NINOT (1992), on també hi ha dades precises sobre la litologia i el clima. El sòl, des�nvolupat sobre roques silícies presenta una capa gruixuda de virosta, principalment acícules d'avet. Es una raconada protegida dels vents dessecants, on la humitat es manté molt de temps. Els resultats que oferim a continuació corresponen a les espècies més interessants, trobades sovint en èpoques de condicions d'humitat o de temperatura no pas òptimes. Els treballs de prospecció de la zona, " en curs de realització, permetran publicar aviat dades molt més completes.

ESPÈCIES ESTIJDIADES

FONGS MITOSPÒRICS

HIFOMICETS

Tilachlidiopsis racemosa Keissl. (teleomorf: Collybiaracemosa (Pers.: Ff.) Quél.). = Sclerostilbum septentrionale Povah

MATERIAL ESlUDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (Pal[ars Sobirà), UTM 3374716,33847[6, alt. [735 m, entrerestesvegetals, en companyia de Co/lybia tuberosa, 7-9-[997, /eg. J. Vila i J.M. Vidal, JVG970907-2.

OBSERVACIONS. La present espècie és l'estat anamorfde Collybia racemosa. Presenta una estructura similar a la del carpòfor del teleomorf, amb un estípit de fins a 40 mm de longitud, de color gris, que sorgeix d'un escleroci negre i que està ornamentat amb abundants branques o diverticles amb l'àpex capitat. La principal diferència, però, és que l'anamorfno desenvolupa el píleu, que queda substituït per una o més branques de l'estípit. Els conidis es produeixen en els extrems engruixits de les branques i tenen una forma primer angulosa i després eHipsoïdal o cilíndrica, són hialins i mesuren de 6,5 - 12 x 3-5 Jlm. Una bona descripció, amb extensos comentaris, d'aquesta espècie, es troba a STALPERS et al. (1991)

Classe BASIDIOMICETS

Chrysomphalina grossula (Pers.) Norvell, Redhead et Ammirati = Gerronema grossulum (Pers.) Singer; = Cuphophyllus grossulus (Pers.) Bon; = Omphalina grossula (Pers.) Singer; = o. abiegna (Berk. et Broome) Singer; = O. wynniae (Berk. et Broome) S. Ito

Píleu de fins a 50 mm de diàmetre, primer acampanat, després convex, umbilicat i fmalment aplanat, amb el marge estriat per transparència i una mica pectinat. Superficie llisa, mat, higròfana, ornamentada amb fibriHes radials subcuticulars, de color molt variable: groc daurat, groc olivaci, groc grisenc, groc pàHid, de color cafè amb llet o amb tonalitats verdoses, que per deshidratació, s'enfosqueix. Làmines poc denses, de color groc daurat, més o menys pàHid. Estípit relativament curt, de fins a 35 x 3 mm, cilíndric, rígid, arquejat, llis, de color groc pàHid o groc verdós, amb fibril·les longitudinals. Carn pàHida, que desprèn una olor fúngica-herbàcia i té un sabor lleugerament dolç. Espores de 8-9 x 5-6 Jlm, el·lipsoïdals, llises. Trama laminar sub-bilateral amb hifes de 6-10 Jlm de diàmetre. Basidis tetraspòrics, de 35-40 x 5-7 Jlm. Epicutis d'estructura subtricodènnica. Hifes fibulíferes absents en tot el carpòfor.

MATERJAL ESTUDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (Pallars Sobirà), UTM 3374716,3384716, alt. 1735 m,sobre untroncmolt degradat d'Abies alba, 19-9-1997, leg. A. Rocabrunai M. Tabarés, SCM 3349B. OBSERVACIONS. El gran nombre de sinònims d'aquesta espècie ja assenyala les dificultats del seu enquadrament taxonòmic. BON (1988) crea, dins del gènere Cuphophyllus (Hygrophoraceae), la secció Afibulati on inclou les espècies que no presenten hifes fibulíferes en cap estructura del carpòfor, separant-les així de la resta de seccions, que sí que presenten aquesta mena d'hifes. Tal com ens ha comunicat el Prof. M. Bon, l'espècie que ens ocupa representaria el nexe d'unió entre les Hygrophoraceae i les Tricholomataceae. Posteriorment, NORVELL et al. (1994), transfereixen el tàxon al gènere Chrysomphalina, per la seva afmitat amb C. chrysophylla (Fr.) Clémençon, tant pel seu hàbitat lignícola com per l'absència d'hifes fibulíferes. Segons la bibliografia consultada, C. grossula no havia estat citada anteriorment a Catalunya.

Clitocybula lacerata (Scop.) Métrod

MATERIAL ESlUDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (Pallars Sobirà), UTM 3374716,3384716, alt. 1735 m, sobretroncen descomposició d'Abiesalba, 7-9-1997, /eg. J. Vilai J.M. Vidal, NG970907-1.

OBSERVACIONS. Els exemplars grans de C. lacerata poden recordar, pel seu aspecte, a Megacollybia platyphylla (Pers.: Fr.) Kotl. et Pouzar, tot i que se'n diferencien pel creixement fasciculat, per l'absència de cordons miceliars i per tenir les làmines menys amples i més denses. C. lacerata es una

espècie de color molt variable, sobretot en el píleu, ja que pot ser des de gairebé negre, en els exemplars joves, fms a gris pàHid en els més desenvolupats. Creiem que ha de ser una espècie relativament freqüent sobre calcinals i troncs en descomposició d'Abies alba, tot i que ha estat molt poc citada a Catalunya.

Entoloma kuehnerianum Noordel. = E. hirtipes (Schumach.: Ff.) M.M. Moser var. sericoides (Kühner) Noordel.

Píleu de fins a 30 mm de diàmetre, aplanat, dejove més convex o una mica cònic, generalment amb un petit umbó obtús. Cutícula glabra o amb alguna fibril'la dispersa poc evident, estriada, en temps humit, fins a un terç del diàmetre, lleugerament higròfana, de color bru a bru rogenc, més fosc en la zona de l'urnbó, que freqüentment presenta tons de color bru de fetge. En condicions de poca humitat, té una coloració bru-gris pàHid. Marge una mica involut en els exemplars joves, que excedeix lleugerament les làmines. Làmines de sublliures a adnates, poc denses, de color bru-gris pàl'lid des de joves, després, degut a la maduració de les espores, amb tonalitats rosades. Aresta del mateix color, sencera o una mica fimbriada. LamèHules abundants. Estípit de fins a 50 x 5 mm, cilíndric o progressivament més gruixut a mesura que ens acostem a la base, de color gris a bru-gris pàl'lid; ornamentat amb fibriHes de color blanquinós o gris pàl·lid. Carn prima i membranosa en el píleu, de color bru-gris pàHid, d'olor i sabor intensos, de farina rància. Espores de 10-13 x 7-9 !lm, anguloses, amb 5-7 angles si les observem de perfil. Basidis tetraspòrics, fibulífers, aresta estèril. Queilocistidis de 35-55 x 8-12 !lm, nombrosos, de cilíndrics a sublageniformes. Cutícula d'estructura filamentosa, formada per hifes de fins a 7,5 !lm de diàmetre i amb l'última cèl'lula una mica engruixida; pigmentde colorbru, fmament incrustat.

MATERJAL ESTUDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (Pallars Sobirà), UTM 3374716,3384716, alt. 1735 m, sotaAbies alba, entre l'herba, vora un clap de neu, 30�-1998, leg. C.Gutiérrez,1. Vila, F. Àngel i X. Llimona, JVG980430-1.

OBSERVACIONS. Rara espècie, que tan sols coneixem, a Catalunya, per aquesta recol·lecció. El material coincideix bé amb la descripció de NOORDELOOS (1992), excepte en l'època d'aparició dels basidiomes, ja que aquest últim autor indica els mesos d'agost a novembre com a moment de formació dels basidiomes, mentre que nosaltres l'hem recol'lectat durant el mes d'abril. E. hirtipes (Schumach.: Fr.) M.M. Moser se'n separa per tenir el carpòfor més robust (píleu de fins a 100 mm de diàmetre, estípit de fins a 160 x 10 mm), amb les làmines pàl'lides i el píleu clarament cònic, mentre que E. vernum S. Lundell, d'aspecte similar a E. kuehnerianum, se'n diferencia per l'absència d'olor i de queilocistidis.

Hypsizygus ulmarius (Bull.: Fr.) Redhead

= H. tessulatus (Bull.: Ff.) Singer = Pleurotus ulmarius (Bull.: Ff.) Quél.; = Lyophyllum ulmarium (Bull.: Fr.) Kühner;

Píleu de fins a 100 mm de diàmetre, convex dejove, després ràpidament aplanat, a vegades una mica deprimit. Cutícula gruixuda, glabra o fmament fibriHosa, de color crema a crema-groc en temps humit, blanquinosa en temps sec, ornamentada, a la zona del disc central, amb abundants taques esfèriques o irregulars, petites, més fosques que el fons, similars a les escrobícules d'alguns Lactarius, i a les quals fa referència l'epítet específic tessulatus (vegeu llista de sinònims). A vegades, aquestes taques poden donar al píleu un aspecte falsament zonat. Marge involut durant força temps, no estriat. Làmines des d'adnates a subdecurrents, força denses, primer de color blanquinós, després crema. Aresta sencera o una mica ondulada i del mateix color. Esporograma blanquinós. Estípit de fms a 90 x 20 (25 a la base) mm, generalment una mica excèntric, immers, en part, dins del substrat, de cilíndric a claviforme i de color blanc; ornamentat gairebé en tota la seva longitud per una pruïna densa, de color blanc, però que s'enfosqueix lleugerament en ésser premuda. Base subestrigosa. Carn densa, tenaç, blanca, d'olor dèbilment fruitada. Espores de 5,5-6,5-(7,5) x 4,5-6 �m, de subgloboses a llargament el'lipsoïdals, llises, hialines. Basidis tetraspòrics, amb granulacions sideròfiles. Cistidis no observats. Cutícula d'estructura filamentosa, amb hifes de fins a 10 !lm de diàmetre, fibulíferes. Epicutis gelificada.

MATERIAL ESllJDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (Pallars Sobirà), UTM 3374716,3384716, alt. 1735 m, en lapartmortad'untroncviu de Betulapendula, 5-9-1997, leg. J. Vila i J.M. Vidal, JVG970905-1.

OBSERVACIONS. Espècie rara, sovint paràsita d' Ulmus en parcs i zones enjardinades, però trobada també, segons la bibliografia, sobre Acer, Aesculus, Populus i Tilia. La forma del carpòfor, d'aspecte "pleurotoide", les espores arrodonides i el fet de presentar basidis amb granulacions sideròfiles permeten unaràpida identificació de l'espècie.

Lactarius luridus (Pers.: Fr.) Gray

Píleu de 50-80 mm de diàmetre; plano-convex i umbilicat, després aplanat i poc o gens deprimit al centre, al final lleugerament infundibuliforme; marge poc involut i aprimat, molt sovint ondulat i lobulat. Cutícula separable en el terç marginal, viscosa i brillant, llisa al centre, fmament fibriHosa vers el marge; de colorvariable, bru rogenc, bru violaci o gris olivaci, a vegades decolorat fins a ocre grisenc, que es taca de violeta fosc a les ferides, poc zonat i de manera molt indecisa, amb petites taques concèntriques més fosques. Làmines mitjanament denses, de 3-7 mm d'amplada, adnates o subdecurrents, poc bifurcades; de color blanquinós o crema blanquinós, que es taquen de violeta viu, i després brunenc, a les ferides. Estípit de 40-70 x 7-20 mm, cilíndric o lleugerament atenuat vers la base, típicament buit i lleugerament bonyegut; de color blanquinós o crema-citrí pàl'lid, sovint tacat de groc vers la base, que es taca intensament de violeta fosc a les ferides. Carn ferma, de color blanquinós, que vira lentament a violeta intens i viu. Làtex abundant, lletós i mutable, que vira lentament a violeta intens, encara que resta immutable en separar-lo de la carn; sabor progressivament picant. Olor fruitada. Espores de 8-10,5 x 7-8,5 /lm; subglobuloses o el'lipsoïdals, cristades i subreticulades, amb nombroses berrugues còniques i obtuses, altes fins a més d' 1 /lm, algunes aïllades, la majoria catenulades o soldades en crestes gruix des, que formen un reticle incomplet, amb algunes malles tancades, parcialment amiloide. Cistidis nombrosos, de 58-79 x 6-10 /lm, fusiformes i acuminats a l'àpex. Epicutis filamentosa i gelificada, formada per hifes de 3-8 /lm d'amplada, articulades i amb els articles relativament curts; pigment extracel'lular absent.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (Pallars Sobirà), UTM 3374716,3384716, alt. 1735 m, en un boscd'Abies alba, Pinus uncinata i Betulapendula, 13-9-1996, leg. X. Llimona i 1. Vila, BCC JL1561.Ibid., 23-9-1996, leg. 1. L1istosella i M. Tabarés, BCC JL1547.

OBSERVACIONS. Tàxon controvertit, que alguns autors, com NEUHOFF (1956), sinonimitzen amb L. vio/ascens, que presenta també un làtex que vira a violeta fosc; però L. luridus se'n diferencia sobretot per l'absència de pigment extracel'lular a l'epicutis i pel píleu no zonat o, tan sols a vegades, amb algunes taques més fosques disposades concèntricament. Les confusions amb L. uvidus són també freqüents, però el làtex d'aquest darrer vira a violeta pàl'lid, tenyint molt suaument la carn, i el píleu és de color molt uniforme i pàl'lid, gris rosat o beix lilací.

Lactarius trivialis (Fr.: Fr.) Fr.

Píleu de 60-120 mm de diàmetre; pulvinat o convex, clarament umbilicat, després estès i àmpliament infundibuliforme; marge molt regular i involut, més o menys aprimat. Cutícula separable en el terç marginal, viscosa o glutinosa, brillant i d'aspecte gebrat en temps sec; de color molt variable, típicament violeta, violeta rogenc, violeta blavós, gris lilací o bru grisenc, però molt sovint enterament decolorat fins aocregrisenc o gris blanquinós, a vegades confusament zonat, amb clapes concèntriques més fosques. Làmines mitjanament denses, de 4-7 mm d'amplada, bifurcades vora l'estípit, adnates o subdecurrents; de color crema blanquinós o crema ocraci, que es taquen d'ocre olivaci a les ferides. Estípit de 50-100 x 10-25 mm, cilíndric i, ben aviat, enterament buit, viscós i brillant; de color blanquinós o crema ocraci clar, a vegades lleugerament escrobiculat. Carn ferma, de color blanquinós, lleugerament violeta o grisenca sota la cutícula. Làtex abundant, lletós i mutable, que vira lentament fms al groc verdós o gris verdós pàHid; sabor primer suau, que esdevé ràpidament amargant i picant. Olor inapreciable. Espores de 8-9,5-(10,5) x 6-7,5-(8,5) /lm; àmpliament el'lipsoïdals, cristades i reticulades, amb berrugues denses i altes fins a 1 /lm, còniques i obtuses, algunes aïllades, les altres catenulades o reunides en crestes que formen un reticle gairebé complet, parcialment amiloides. Cistidis nombrosos, de 48-70 x 9-12 !lm, cilíndrics o fusiformes.

Revista Catalana de Micologia, vol. 21: 151-157; 1998. 155

Epicutis filamentosa i notablement gelificada, formada per hifes de 2-4 !lm d'amplada, molt articulades, amb l'article terminal sovint lleugerament claviforme.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (pallars Sobirà), UTM 3374716,3384716, alt. 1735 m, en un bosc d'Abies alba i Betulapendula, 23-9-1996, leg. M. Tabarés, BCC JL1546.- Jbid., 24-9-1996, leg. J. L1istosella, BCC JLl553.- Jbid., 5-9-1997, leg. J. Vila i J.M. Vidal, JVG970905-O.

OBSERVACIONS. Segons la bibliografia, L. trivialis és una espècie molt freqüent en els boscos higròfils de coníferes i bedolls de l'Europa central i septentrional, on creix sovint a les torberes d'esfagnes, però és molt rar a Catalunya, on tan sols la citació de MAIRE (1933), provinent d'una avetosa de Setcases (Ripollès), creiem que correspon a aquest tàxon. Les altres citacions que coneix�m provenen de Caldes de Malavella (Selva), (ARANZADI, 1905), i de Santa Pau (Garrotxa), (BOLOS, 1924), i foren recopilades posteriorment per CODINA i FONT I QUER (1930); cal considerar-les com a dubtoses, ja que l'hàbitat no sembla correspondre al de L. trivialis.

Nidularia deformis (Willd.: Pers.) Fr. = N.farcta (Roth.: Pers.) Fr.; = N. pisiformis Tul. et C. Tul.; = Cyathus deformis Willd.: Pers.

Carpòfor sèssil, de fms a 8 mm de diàmetre, de globós a subglobós. Peridi membranós, de color blanquinós o crema, freqüentment tacat de bru-ocre; cobert, en la seva totalitat, per abundants flocs del mateix color. De bon principi, el peridi resta tancat, però després, en envellir, es trenca i mostra els peridíols. Aquests darrers tenen una forma lenticular, de fms a 1,5 mm de diàmetre, són força nombrosos (15-30) i presenten la superficie llisa, lluent i d'un bonic color bru rogenc o castany. A diferència dels gèneres Crucibu/um o Cyathus, els peridíols qe Nidu/aria no estan subjectes al peridi per cap funicle i es troben immersos dins d'una gelatina. Es freqüent trobar-ne d'isolats vora els carpòfors. Espores de 6-9 x 4,5-6 !lm, d'ovoides a llargament el·lipsoïdals, llises, hialines, amb la paret relativament gruixuda. Peridi filamentós, amb abundants hifes espinoses, de paret gruixuda i incolora o lleugerament bruna.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (Pallars Sobirà), UTM 3374716,3384716, alt. 1735 m, sobre fusta en descomposició de Pinusuncinata, 21-10-1997, leg. J. Vila i X. Llimona, NG971021-1.

OBSERVACIONS. Espècie inconfusible, degut a l'aspecte extern del carpòfor i a l'estructura espinosa del peridi (similar a la de l'epifragma de Crucibu/um /aeve), un caràcter que separa Nidu/aria del gènere Mycocalia. Creiem que és una espècie que prefereix els ambients freds. N. deformis es coneix a la Península Ibèrica de Burgos, Madrid i de Beira Litoral(Portugal) (CALONGE, 1998).

Russula rhodopoda Zvara ap. MelzeretZvara

Píleu de 50-l IS mm de diàmetre; subglobulós o pulvinat, després molt de temps convex i tan sols al final aplanat; marge fortament recorbat i amb nombrosos i petits lòbuls, que tan sols s'estén al final. Cutícula més o menys separable, primer rugulosa i mat, després llisa i brillant, d'aspecte lacat; de color vermell viu o vermell sang, més o menys fosc i uniforme, a vegades decolorat en clapes fins a crema grisenc. Làmines denses, de 4-7 mm d'amplada, amb nombroses lamèHules intercalades, gruixudes i poc intervenades; de color crema blanquinós o crema ocraci pàHid. Esporograma de color ocre clar (lIla). Estípit de 30-50 x 10-28 mm, curt i robust, a vegades excèntric, cilíndric o claviforme, pruïnós, típicament tot tenyit de rosa o rosa vermellós, a vegades tan sols en clapes irregulars, que es taca a vegades lleugerament de groguenc, sobretot vers la base. Carn compacta, de color blanc. Sabor primer suau, després una mica picant; olor inapreciable. Reacció intensa i ràpida amb el guaiac. Espores de 7,5-8,5 x 7-8 !lm; subglobuloses, des de verrucoses o pustuloses a subreticulades, amb nombroses berrugues pustuliformes, catenulades o reunides en crestes, que formen malles més o menys tancades; placa suprahilar amiloide. Cistidis innombrables. Epicutis formada per pèls de 2-3 !lm d'amplada, cilíndrics i obtusos, amb la paret engruixida i més refringent; dermatocistidis de 5-9 !lm d'amplada, cilíndrics o claviformes, amb l'àpex variable, obtús, capitat, apendiculat o acabaten coll estret.

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: Plaça dels Arbres, Sant Maurici, Espot (Pallars Sobirà), UTM 3374716,3384716, alt. 1735 m, en un bosc d'Abies alba i Betulapendula, 22-9-1993, leg. 1. L1istosella, BeC JLl651.- Ibid., 23-9-1996, leg. J. L1istosella i M. Tabarés, BCC JLl552.- fbid., 24-9-1996, leg. J. L1istosella, BCC JLl549.

OBSERVACIONS. Tàxon no crític, que creiem que ha passat desapercebut perquè, al camp, és molt facil de confondre amb R. sanguinea, de color molt semblant i una de les espècies més comunes del gènere,però de la qual es diferencia per la cutícula, sovint lacada, el marge fortament recorbat i amb nombrosos i petits lòbuls, i per les espores, clarament pustuloso-reticulades. No coneixem cap citació anteriora Catalunya. Sembla preferir els boscos de coníferes humits de l'estatge subalpí, sobretot les avetoses.

AGRAÏMENTS

Volem agrair a la direcció i al personal del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany qe Sant Maurici les facilitats obtingudes per prospectar la zona estudiada. A lM. Vidal, F. Angel i C. Gutiérrez la seva col'laboració en el treball de camp. Aquest treball s'inclou en el projecte "Biodiversitat dels Fongs de Catalunya", de l'Institut d'Estudis Catalans.

BIBLIOGRAFIA

ARANZADI, T. (1905).- Catalogodehongos observadosenCataluña. Bol. RealSoc. Esp Hist. Nat., 5: 495-499.

BOLÒS, A. de (1924).- Alguns bolets de lacomarcad'Olot. (Provincia de Girona). Butll. Inst Catalana Hist. Nat., 1924, Serie 2(4): 193-195.

BON, M. (1980).-Clémonographique dugenre Lactarius (Pers. ex Fr.)S.F. Gray. Documents Mycologiques. 40: 1-85.

BON, M. (1988).- Flore Mycologique d'Europe, 1- Les Hygrophores. Documents Mycologiques Mémoire Hors Série n° I. Arthaud, Paris. 99pp.+ 6 planches.

BON, M. {I 997).- Flore Mycologique d'Europe. 4- Les cIitocybes, omphales et ressemblants. Documents Mycologiques. Mémoire HorsSérie n°4. CRDP de l'Academie d'Arniens, Amiens. 174 pp + 4 planches.

BREITENBACH, 1. & F. KRÀNZLIN (1984-1991-1995).- Champignons de Suisse Torne I, III, IV. Edit. Mycologia. Lucema. 320-362-371 pp.

CALONGE, F. de D. (1998).- Gasteromycetes f. Flora Micológica Ibérica, volumen 3.1. Cramer. Stuttgart. 271 pp.

CARRJLLO, E. & J. M. NINOT (1992).- Flora i vegetació de les valls d'Espot ideBoí. Institut d'Estudis Catalans. Arxius de la Secció de Ciències, 99(2). 352 pp.

CODINA, 1. & P. FONT-QUER (I930).- Introducció a l'estudi dels macromicets de Catalunya. Cavanillesia, 3(7-12): 100189.

COURTECUISSE, R. & B. DUHEM (1994) - Guide des Champignons de France et d'Eurape. Delachaux et Niestlé SA Lausanne(Switzerland). 480 pp.

MAIRE, R. (1933).- Fungi catalaunici. Treb. Museu Ciènc. Nat. Barcelona, 15(2): 1-120.

MARTÍN, M.P (1988).-Aportación alconocimiento de lasHigroforóceasy los Gasteromicetes de Catalunya Edic. especials de la Soc. Catalanade Micol. Vol. 2. Barcelona. 508 pp.

NEUHOFF, W. (1956).- Die milchlinge. 1. K.Iinkhardt, Bad Heilbrunn, 248 pp. NOORDELOOS, M.E. (1992).- Entoloma s.l. Fungi Europaei 5, Libreriaeditrice G. Biella, Saronno. 760 pp.

NORVELL, L.L., REDHEAD, SA & J.F AMMJRATI (1994).- Omphalina sensu lato in North America, 1-2. Mycotaxon. 50: 379-407.

ROMAGNESI, H. (1967).- Les russules d'Europe etd'AjriqueduNord. J. Cramer (reimp. 1985), Vaduz; 1030 pp.

STALPERS, J.A., SEIFERT, KA & RA SAMSON (1991).- A revision of the genera Antromycopsis, Sclerostilbum, and Tilachlidiopsis (Hyphomycetes). Can.1. Bot. 69: 6-15

Chrysomphalina grossula (Pers.) Norvell, Redhead et Ammirati

Nidularia deformis (Willd.: Pers.) Fr.

APROXIMACIÓALCONEIXEMENTDE LAMICOFLORA DELMASSÍSDELMONTGRÍ I

lM. VIDAL

Massaballs, 10 E-171 18

SANTSADURNÍ DE L'HEURA

ABSTRACT. Approach to the knowledge of the mycoflora of the Montgrí massif (Catalonia, Spain). Ecological and phenological study of the fungal component of the two vegetation units, Rosmarino-Ericion and Quercetum cocciferae prevailing in the Montgrí massif. Calcareous, stony soils, and sandy, mostly dunarsoils, have also been surveyed. In all, 203 macromycetes havebeen identified. From each ofthem, the trophic type, substrate, and abundance in each habitat, are indicated. A final overall vision of the changes of this mycotlora in recent past times in the different vegetation units dominant in the massifis alsosuggested.

Key words: mycoflora,ecology, phenology,mediterraneanregion, Catalonia, Spain.

RESUM. Aproximació al coneixement de la micoflora del Massís del Montgrí. Es fa un estudi ecològic i fenològic de la micotlora lligada a les dues unitats de vegetació dominants al Montgrí, el Rosmarino-Ericion i el Quercetum cocciferae, amb un total de 210 macromicets identificats. De cada tàxon s'indica el tipus tròfic, el substrat on viu i la freqüència amb la qual es troba en cada un dels dos hàbitats. Finalment, s'intenta donar una visió global de la dinàmica de la transformació d'aquesta micoflora en les diferents unitats devegetacióque dominen el massís.

Paraules clau: micoflora, ecologia, fenologia, regió mediterrània, Catalunya, Espanya.

INTRODUCCIÓ

El Montgrí és una àrea que, pel que fa a la micologia, fins ara era pràcticament inexplorada. La presència de micòlegs al Montgrí havia estat gairebé nul·la. Només constava la citació de dues espècies, Astraeus hygrometricus i Russula sanguinea (LLIMONA, 1983), trobades en una breu visita efectuada l'any 1971. Posterionnent VIDAL (1987), en una primera publicació sobre la flora micològica del Baix Empordà, esmen a 7 espècies de gasteromicets pertanyents al gènere Geastrum. En el present estudi, efectuat entre els anys 1983 i 1990, són 210 les espècies que han estat identificades.

FACTORS QUE DETERMINEN LA PRESÈNCIA DE BOLETS AL MONTGRÍ

Per poder conèixer a fons la flora micològica d'un lloc concret, cal fer-hi prospeccions diversificades en l'espai, en tots els ambients i, pel que fa al temps, ben distribuïdes per tot l'any, sobretot a les èpoques d'humitat i pluges més favorables, i també repetides al llarg d'una sèrie bastant llarga d'anys, per tal d'incloure la gran osciHació de condicions que es pot produir d'un any a l'altre. Per aquest motiu, es fa molt dificíl poder teori zar sobre la flora micològica d'un detenninat lloc, sense ometre espècies, ja que la seva fenologia és molt diversa. Mentre que n'hi ha unes que apareixen gairebé cada any i en diferents èpoques, d'altres només ho fan ocasionalment, o al cap de molts anys, quan les particulars condicions que es necessiten per a la seva fructificació es compleixen estrictament. A tot això, cal afegir-hi el breu període de fructificació que tenen els fongs i la ràpida,descomposició que sofreix el cos fructífer, de poques hores, en el cas del gènere Coprinus, per exemple. La naturalesa del sòl també influeix sobre els fongs que hi viuen. En ser el Montgrí de roca calcària, amb un sòl de tipus rocós-argilós, excepte a la zona de dunes repoblades -on és arenós, però amb presència de carbonats- hi podrem trobar bàsicament bolets característics de sòls calcaris, i un cert

IComunicaciópresentadaalesIJornadesd'EstudisdelMontgríilesMedes,TorroelladeMontgrí,4i 5 demaigde 1990,actualitzada

nombre d'espècies psammòfiles oamantsdels sòls sorrencs. Però, molts fongs són indiferents al tipus de sòl, i la seva presència sol venir determinada, en gran part, per la regió biogeogràfica, el clima on estroben o l'arbre amb el qual formen micorrizes.

Pel que fa al clima, és de tipus mediterrani litoral, amb una feble pluviositat -uns 600 mm anualsirregularment distribuïda al llarg de l'any, ja que la majoria es dóna a la tardor-hivern Les temperatures són suaus, amb molt pocs dies de glaçades (normalment mai per sota dels 4 graus sota zero). A la primavera, amb precipitacions molt febles -pràcticament nul'les alguns anys- i a causa de la pujada de les temperatures i l'augment de les hores d'insolació, el sòl s'asseca ràpidament, excepte a la zona de dunes, on la sorra manté un més alt grau d'humitat. Tots aquets factors tendeixen a limitar la presència de bolets a la tardor-hivern i a afavorir un conjunt d'espècies típiques d'ambients tèrmics, és a dir, de temperatures mínimes molt suaus.

La tramuntana és un dels principals factors que determinen la presència de bolets en aquestaàrea. A causa de l'emplaçament del Montgrí -que rep de ple la seva acció-, la naturalesa del sòl i la pobra vegetació, el sòl s'asseca ràpidament, i impedeix el desenvolupament del miceli i fms i tot asseca els cossos fiuctífers ja formats. Així, encara que s'hagin donat les condicions de precipitació i temperatura adequades per a la floració dels fongs, si la tramuntana actua de forma continuada durant diversos dies, la producció de carpòfors esdevé gairebé nul·la.

La vegetació és el factor bàsic, principalment per a les espècies micorríziques. La major part del Montgrí està poblada perbrolles de garric, estepes i romaní, que viuen sobre sòl calcari, pobre, i que reben una forta insolació i poca precipitació. Amb aquesta vegetació tan magra, seran poques les espècies de bolets que s'hi podran desenvolupar, especialment en anys secs o molt ventosos. En canvi, en anys molt plujosos, la quantitat d'espècies que hi poden aparèixer -tant micorríziques com saprotròfiques-, potresultar sorprenent.

És a les pinedes, tant a les de les dunes amb pi pinyer (Pinuspinea) i pinastre (P. pinaster), com a les brolles arbrades amb pi blanc (P. halepensis) sobre sòl pedregós -presents als afloraments rocosos de la zona de dunes, i en diversos indrets del massís, en especial a les seves vessants-, on seran màxims, tant el nombre d'espècies com l'abundància de carpòfors. Molts bolets són micorrízics, encara que la major part són saprotròfics, i aprofiten el mantell depinassa. D'altres estan lligats a la sorra, en el cas de la zona de dunes.

Finalment, hi ha un altre hàbitat present al vessant nord del mont Pla, prop de Sobrestany i, en petits claps, en altres indrets del massís, on dominen les restes d'alzinar (Quercus i/ex). Aquest hàbitat ha estat poc estudiat, i podria ser objecte d'un estudi posterior, per bé que podem avançar que les espècies que hi podem trobar són les típiques de l'alzinar litoral, la formació dominant a la terra baixa del nostre país.

ESTUDI DELS BOLETS PER GRANS UNITATS DE VEGETACIÓ

En el present estudi, només ens fixarem en dues grans unitats de vegetació, la brolla de garric (Quercetum cocciferae), que pot ser pura o degradada, i en aquest darrer cas, hi coexistiran altres plantes com estepes (eistus albidus, C. monspeliensis) i romaní (Rosmarinus officinalis), i les brolles calcícoles amb pins, que són pi blanc (Pinus halepensis) sobre el subsól calcari, pedregós i, pi pinyer (P. pinea) i pinastre (P. pinaster), a lazonade dunes.

De les espècies trobades en cada un d'aquests hàbitats, en presentarem una llista en ordre alfabètic, indicant: 1) el grup taxonòmic a què pertany (ordre); 2) el tipus tròfic: "micorrízic" si el miceli està associat a les arrels de les plantes, "saprotròfic" si viu sobre matèria vegetal en descomposició i "paràsit" si viu sobre plantes vives; 3) el tipus de substrat on creix el miceli: "terrícola" si viu sobre sòl que no sigui sorra, "psammòfil" si està particularment lligat a la sorra, "humícola" si viu enmig de la fullaraca, "lignícola" si viu sobrerestes llenyoses, com branquetes, troncs, fusta, etc, i "muscícola" si viu al damunt o enmig de molses, i 4) laseva freqüència.

BOLETS DE LA BROLLA DE GARRIC (Quercetum cocciferae)

Encara que, a primera vista, es pugui pensar que són poques i rares les espècies que poden viure a la brolla de garric, en realitat no és així. Enmig dels boscos en miniatura que forma el garric (Quercus coccifera), s'hi estableix un microambient molt particular, adequat per al desenvolupament de

el F/vv,-'à. o E

de la zonaestudiada

5.0 S.f" s

J. /'fIl,d4",/A d'Ull;' .

¿. ,f .....

3. !font 7>i4.

't. f1unfan'j4 6r.n.

¡: 1'f4vr�.s

6. F�nt de (,s d",,�s

[ill] SE.z;JIHE¡JTS #'oúc5 coI'lTiAl€/'<ITI'H.S - SEDinE/'<ITS 6D/.JCs. CC5TA"'�.IIS

Mapa

diverses especIes de fongs, moltes d'elles típiques de l'alzinar. En anys de pluges favorables i humitats altes persistents, s'hi origina una explossió d'espècies, que tenyeixen el sòl situat sota de la garriga d'infinitat de colors. Sovint es tracta de bolets que ens semblen anormalment grans, en comparació amb la mida del garric, que té de 0,5 a 2 m d'alçada. Les fulles del garric, quan cauen, formen una densa catifa, que conserva la humitat del sòl i que afavoreix l'aparició de diferents espècies, fins a ben entrada la tardor-hivern. Altres espècies que surten en llocs més exposats de la garriga, sobre sòl nu, tenen una vida més curta i són de ràpida aparició, mentre duren les pluges i persisteix l'elevada humitat ambiental; després, amb les tramuntanades o amb els freds hivernals, desapareixen ràpidament. Les espècies micorríziques ho són amb el garric, encara que algunes ho són amb altres plantes que hi conviuen, com ara les estepes (Cistus albidus i C. monspeliensis). Una gran majoria dels fongs d'aquest ambient són saprotròfics, tant terrícoles com colonitzadors de les restes vegetals de les diferents plantes que componen la garriga. Les espècies que hi han estat identificades són les següents (les espècies esmentades com a micorríziques o saprotròfiques s'entén que van associades amb el garric, exceptequan s'indica una espècie diferent):

Agaricus lutosus (F.H. M0l1er) F.H. M0l1er; agarical, sapròtrof, terrícola, freqüent.

Astraeus hygrometricus (Pers.) Morgan; escIerodermatal, micorrízic, terrícola, freqüent.

Badhamia obovata var. dictyospora (Rostk:.) Lister; fisaraI, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Boletus luridus Schaeff.: Fr.; boletal, micorrízic, terrícola, freqüent.

Bovista aestivalis (Bonord.) Demoulin; licoperdal, sapròtrof, terrícola, freqüent.

Bovistaplumbea Pers.: Pers.; Iicoperdal, sapròtrof, terrícola, rar.

Calvalia cyathiformis (Bosc) Morgan; licoperdal, sapròtrof, terrícola, rar.

Camarophyllopsisfoetens (Phill.) Arnolds; agarical, sapròtrof, humícola, rar.

Cantharellus cibarius Fr. var. cibarius; cantareHal, micorrízic, terrícola, freqüent.

Cantharellus cibarius Fr. var. alborufescens Malençon; cantarel'lal, micorrízic, terrícola, freqüent.

Clathrus ruber P. Micheli: Pers.; fal lal, sapròtrof, terrícola-humícola, poc freqüent.

Clavaria tenuipes Berk. et Broome; cantarel'lal, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Clavulina cinerea (Bull.: Fr.) 1. Schrot.; cantarel'lal, sapròtrof, terrícola, freqüent.

Clavulina cristata (Holmsk.: Fr.) 1. Schrot.; cantareHal, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Clavulinopsis laeticolor (Berk. et Curtis) Petersen; cantarel'lal, sapròtrof, terrícola, freqüent.

CliJocybe costata Kühner et Romagn.; agarical, sapròtrof, terrícola-humícola, freqüent.

Clitocybe gibba (Pers.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Clitocybe metachroa (Fr.: Fr.) P. Kumm (= C. decembris); agarical, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Clitocybe umbilicata (Schaeff.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Clitocybe odora (Bull.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, terrícola-humícola, rar.

Clitocybe phaeophthalma (Pers.) Kuyper; agarical, sapròtrof, terrícola-muscícola, molt freqüent.

Clitocybe rivulosa (Pers.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, terrícola-muscícola, molt freqüent.

Collybia butyracea (Bull.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Collybia dryophila (Bull.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Collybia impudica (Fr.) Singer; agarical, sapròtrof, terrícola-humícola, poc freqüent.

Conocybe brunneola Kühn. ex Watling; agarical, sapròtrof, terrícola-muscícola, poc freqüent.

Cortinarius aprinus Melot; cortinarial, micorrízic, terrícola, molt freqüent.

Cortinarius aurilicis Chevassut et Trescol; cortinarial, micorrízic, terrícola, freqüent.

Cortinarius diosmus Kühn.; cortinarial, micorrízic, terrícola, freqüent.

Cortinarius in/ractus (Pers.: Fr.) Fr.; cortinarial, micorrízic, terrícola, molt freqüent.

Cortinarius ionochlorus Maire; cortinarial, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Cortinarius mairei var.juranus Rob. Henry; cortinarial, micorrízic, ten'ícola, poc freqüent.

Cortinarius parvus Rob. Henry; cortinarial, micorrízic, terrícola, freqüent.

Cortinarius viridicaeruleus Chevassut et Rob. Henry; cortinarial, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

de Micologia, vol. 21: 159-169; 1998.

Craterium /eucocepha/um (Pers.) Ditmar; fisaral, sapròtrof, humícola, rar.

Crepidotus variabilis (Pers.: Fr.) Gray; cortinarial, sapròtrof, lignícola, freqüent.

Crinipellis tomentosa (Quél.) Singer; agarical, sapròtrof, sobrerestes herbàcies, freqüent.

Crinipellis stipitarius (Ff.: Fr.) Pat.; agarical, sapròtrof, sobrerestes herbàcies, freqüent.

Ent% ma incanum (Ff.: Fr.) Hesler; agarical, sapròtrof, terrícola-muscícola, poc freqüent.

Ent% ma rusticoides (Gillet)Noordel.; agarical, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Ent% ma sarcitu/um (Kühner et Romagn. ex Orton) Arnolds; agarical, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Ent% ma serru/atum (Pers.: Fr.) Hesler; agarical, sapròtrof, muscícola, poc freqüent.

Ent% ma undatum (Gillet) M.M. Moser; agarical, sapròtrof, terrícola, freqüent.

F/ammu/aster carpophiloides (Kühn.) Watling; cortinarial, sapròtrof, sobre fulles de Cistus, freqüent.

Ga/erina pumila (Pers.: Ff.) lE. Lange ex Singer; cortinarial, sapròtrof, muscícola, poc freqüent.

Geastrum minimum Schwein.; licoperdal, sapròtrof, humícola, freqüent.

Geastrumfimbriatum Ff. (= G. sessile); licoperdal, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Geopora clausa (Tul. et C. Tul.) Burds.; pezizal, micorrízic amb Cistus (?), rar.

G/omus microcarpum Tul. et C. Tul.; glomal, micorrízic, terrícola, freqüent.

Hebe/oma hiema/e Bres.; cortinarial, micorrízic amb Cistus, terrícola, freqüent.

Hebe/oma sinapizans (Paulet: Fr.) Gillet; cortinarial, micorrízic, terrícola, freqüent.

He/vella atra Holmsk.: Ff.; pezizal, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

He/vella crispa (Scop.) Fr. var. crispa; pezizal, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

He/vella /acunosa Afzel. (= H. sulcata); pezizal, sapròtrof, terrícola, freqüent.

Hemimycena cucullata (Pers.: Ff.) Singer; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Hydnangium aurantiacum Heim et Malençon; agarical, micorrízic, terrícola, rar.

Hygrocybe co/emanniana (Blox.) Orton ex Watling (= C. subradiatus ss. auct.); agarical, micorrízic (?), terrícola, rar.

Hygrocybe virginea (Wulfen: Fr.) Orton et Watling; agarical, micorrízic (?), terrícola, rar.

Hygophorus /eucophaeo-ilicis Bon et Chevassut; agarical, micorrízic, terrícola, freqüent.

Hygrophorus roseodiscoideus Bon et Chevassut; agarical, micorrízic, terrícola, freqüent.

Hymenoscyphusfructigenus (Bull.: Fr.)Gray; leocial, sapròtrof, sobreglans, freqüent.

Hysterangium clathroides Vittad. (= H. rickenii); faHal, micorrízic, terrícola, rar.

Hysterangium st% niferum Tul. et C. Tul.; faHal, micorrízic, terrícola, rar.

Inocybe cervic% r (Pers) Quél.; cortinarial, micorrízic, terrícola, freqüent.

Inocybefraudans (Britzelm.) Sacc. (= I.piriodora); cortinarial, micorrízic,terrícola, poc freqüent.

Inocybe griseove/ata Kühn.; cortinarial, micorrízic, terrícola, freqüent.

Inocybe muricellata Bres. (= I. scabelliformis); cortinarial, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Inocybe tenebrosa Quél. (= I. atripes); cortinarial, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Lachnum virgineum (Batsch) P. Karst.; leocial, sapròtrof, humícola, freqüent.

Lactarius at/anticus Bon; russulal, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Lactarius tesquorum Malençon; russulal, micorrízic amb Cistus, terrícola, freqüent.

Lentinellus ompha/odes (Ff.) P. Karst.; hericial, sapròtrof, lignícola, poc freqüent.

Lepiotajosserandii Bon et Boiffard; agarical, sapròtrof, terrícola, freqüent.

Lepiota oreadiformis Velen.; agarical, sapròtrof, terrícola, molt freqüent.

Lepiota pseudohe/veo/a Kühn. ex Hora; agarical, sapròtrof, terrícola-humícola, freqüent.

Lepiota anthophylla OIton; agarical, sapròtrof, terrícola-humícola, rar.

Lepista nuda (Bull.: Ff.) Cooke; agarical, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Lepista rickenii Singer; agarical, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Leucoagaricus me/anotrichus (Malençon et Bertault) Trimbach; agarical, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Lycoperdon atropurpureum Vittad. (= L. decipiens); licoperdal, sapròtrof, terrícola, freqüent.

Lycoperdon molle Pers.: Pers.; licoperdal, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Lycoperdon per/atum Pers.: Pers.; licoperdal, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Lyophyllumfumosum (Pers : Fr.) Kühner et Romagn.; agarical, sapròtrof, terrícola-carbonícola, poc freqüent.

Marasmiellus candidus (Bolton) Singer; agarical, sapròtrof, lignícola, freqüent.

Marasmius carpathicus Kalchbr.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Marasmius quercophilus Pouzar; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Me/anogaster variegatus (Vittad.) Tul.; boletal, micorrízic, terrícola, rar.

Muci/ago crustacea Wigg.; fisaral, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Mycena ga/opus (Pers.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Mycenapura (Pers.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Myrothecium roridum Tode.: Fr.; monilial, sapròtrof, sobre cúpules de gla, freqüent.

Niptera ramea/is P. Karst. ss Rehm; leocial, sapròtrof, sobre cúpules de gla, freqüent.

Omphalina obscurata Kühn. ex Reid; agarical, associat amb molses, poc freqüent.

Ompha/ina rickenii Singer ex Hora; agarical, associat amb molses, freqüent.

Ompha/otus o/earius (DC: Fr.) Singer; boletal, paràsit-sapròtrof, també de Cistus i Rosmarinus, freqüent.

Peziza succose//a Le Gal et Romagn.; pezizal, sapròtrof, terrícola, freqüent.

Phallus impudicus L.: Pers.; fal'lal, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Phellinus rosmarini Bernicchia; himenoquetal, sapròtrofde Rosmarinus, lignícola, freqüent.

Physarumpusil/um (Berk. et Curtis) G. Lister; fisaral, sapròtrof, humícola, rar.

Polyporus meridiona/is (David) Jahn; porial, sapròtrofde Rosmarinus, lignícola, freqüent.

Ramariopsispu/chella (Boud.) Corner; cantarel lal, sapròtrof, terrícola-humícola, freqüent.

Ramariopsis tenuico/a (Bourdot et Galzin) Petersen; cantarel'lal, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

RJlOdocybe gemina (Fr.) Arnolds (= R. truncata); agarical, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Rickenellafibu/a (Bull.: Pers.) Raithelh.; agarical, sapròtrof, muscícola, poc freqüent.

Se/eroderma verrucosum (Bull.: Pers.) Pers.; esclerodermatal, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Trie/lO/oma myomyces (Pers.: Fr.) lE. Lange; agarical, micorrízic, terrícola, freqüent.

Trie/lO/oma scalpturatum (Fr.) Quél.; agarical, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Trie/lO/oma squarru/osum Bres.; agarical, micorrízic, terrícola, freqüent.

Tuber oligospermum (Tul. et C Tul.) Trappe; pezizal, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Tufostoma bruma/e Pers.: Pers.; tulostomatal, sapròtrof, terrícola-muscícola, poc freqüent.

Vofvariella murinella (Qué1.) M.M. Moser; agarical, sapròtrof, terrícola-humícola, poc freqüent. Xerocomus rubellus (Krombh.) Quél.; boletal, micorrízic, terrícola, rar.

BOLETS DE LES BROLLES CALCÍCOLES AMB PINS

(Rosmarino-Ericion)

És la zona més estudiada, encara que no de manera exhaustiva. En aquesta zona, hi distingirem dos hàbitats bastant ben diferenciats. El primer el constitueixen les brolles densament arbrades amb pi blanc (Pinus halepensis), on hi pot haver garric (Quercus coccifera), romaní (Rosmarinus ojjicinalis), estepes (Cistus albidus, C. monspeliensis), i altres plantes, però sempre sobre sòl pedregós-argilós. Aquestes brolles es troben en diferents indrets del Montgrí, especialment als vessants, formant clapes més o menys extenses. L'altre hàbitat és el format per una extensa zona de dunes fòssils fixades amb pi pinyer (P. pinea) i pinastre (P. pinaster). Aquesta zona té forma de llengua, i ocupa una vall situada entre el mont Pla, la muntanya Gran i les Maures i es va estenent fins arribar a Montgó i l'Escala. En aquesta zona la presència de moltes espècies vindrà determinada pel substrat sorrenc. Les espècies que hi han estat identificades són les següents (les espècies

Catalana de Micologia, vol. 21: 159-169; 1998. 165

esmentades com a micorríziques o saprotròfiques s'entén que van associades amb pins, excepte quan s'indica una espècie diferent);

Agaricus nivescens (F.H. M0l1er) F.H. M011er; agarical, sapròtrof, terrícola-psammòfil, freqüent.

Agaricus pseudopratensis var. niveus Bohus; agarical, sapròtrof, psammòfil, freqüent.

Amanita baccata (Fr.) Gillet (= A. boudieri); agarical, micorrízic, psammòfil, freqüent.

Amanita ovoidea (Bull.: Fr.) Link; agarical, micorrízic, terrícola-psammòfil, freqüent.

Amanita strobiliformis (Vittad.) Bertill. (= A. solitaria); agarical, micorrízic, terrícola-psammòfil, poc freqüent.

Arrhenia spathulata (Fr.) Redeuihl (= Leptoglosum muscigenum); agarical, associat amb molses, abundant.

Astraeus hygrometricus (Pers.) Morgan; esclerodennatal, micorrízic, terrícola-psammòfil, freqüent.

Boletopsis subsquamosa (L.: Fr.) KotI. et Pouzar (= B. leucomelaena); teleforal, micorrízic, terrícola-psammòfil, rar.

Bovista aestivalis (Bonord.) Demoulin; licoperdal, sapròtrof, terrícola-psammòfil, abundant.

Callistosporium olivascens (Boud.) Bon; agarical, sapròtrof, terrícola-psammòfil, rar.

Ca/vatia excipu/iformis (Scop.: Pers.) Perdeck; licoperdal, sapròtrof, terrícola-psammòfil, abundant.

Chalciporus pierrhuguesii (Boud.) Bon (= C. amarel/us p.p.); boletal, micorrízic, terrícola, rar.

Chroogomphus rutilus (Schaeff.: Fr.) Miller; boletal, micorrízic, terrícola-psammòfil, freqüent.

C/athrus ruber P. Micheli: Pers.; fal·lal, sapròtrof, humícola, freqüent.

Clitocybe a/e.xandri (Gillet) Gillet; agarical, sapròtrof, terrícola-humícola, rar.

Clitocybe cistophila Bon et Contu; agarical, sapròtrof, psammòfil, sota Cistus, abundant.

Clitocybe costata Kühner et Romagn.; agarical, sapròtrof, terrícola-psammòfil, freqüent.

C/itocybe metachroa (Fr.: Fr.) P. Kumm. (= C. decembris); agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Clitocybe phaeophtha/ma (Pers.) Kuyper; agarical, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Clitocybe vermicularis (Fr.) QuéI.; agarical, sapròtrof, psammòfil, vernal, freqüent.

Co/lybia butyracea (Bull.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Co/lybia cirrhata (Pers.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, fungícola, rar.

Co/lybia dryophila (Bull.: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Cortinarius cinnamomeobadius Rob. Henry; cortinarial, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Crucibu/um /aeve (Huds.) Kambly; nidularial, sapròtrof, lignícola, freqüent.

Cyathus olla (Batsch.: Pers.) Pers.; nidularial, sapròtrof, terrícola-psammòfil, rar.

Cystoderma terrei (Berk. et Broome) Hannaja (= C. cinnabarinum); agarical, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Cystoderma amianthinum (Scop.) Fayod; agarical, sapròtrof, muscícola, freqüent.

Ent% ma incanum (Fr.: Fr.) Hesler; agarical, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Ent% ma serru/atum (Pers.: Fr.) Hesler; agarical, sapròtrof, muscícola, rar.

Ent%ma undatum (Gillet) M.M. Moser; agarical, sapròtrof, terrícola-psammòfil, abundant.

Ent% ma sp. pI.; altres espècies no identificades.

F/ammu/aster carpophiloides (Kühn.) Watling; cortinarial, sapròtrof, humícola, sobre fulles de Cistus, freqüent.

Fomitopsis pinico/a (Sw.: Fr.) P. Karst.; porial, sapròtrof, lignícola, rar.

Ga/erina marginata (Batsch) Kühn.; cortinarial, sapròtrof, lignícola, poc freqüent.

Ga/erina pumila (Pers.: Fr.) J.E Lange; cortinarial, sapròtrof, muscícola, bastant freqüent.

Geastrumfimbriatum Fr. (= G. sessile); licoperdal, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Geastrumpectinatum Pers.; licoperdal, sapròtrof, humícola, rar.

Geastrum saccatum Fr.; licoperdal, sapròtrof, humícola, rar.

Geastrum schmidelii Vittad. (= G. nanum); licoperdal, sapròtrof, humícola, bastant freqüent.

Geastrum trip/ex Jungh.; licoperdal, sapròtrof, humícola-psammòfil, abundant.

Geastrum umbilicatum (Fr.) A.H. Sm. (= G. badium); licoperdal, sapròtTof, humícola, rar.

Geoglossum glabrum Pers.: Fr. (= G. cookeianum); leocial, sapròtrof, muscícola-psammòfil, rar.

Geopora arenicola (Lév.) Kers; pezizal, sapròtrof, muscícola-psammòfil, abundant.

Geopora clausa (Tul. et e. Tul.) Burds.; pezizal, micorrízic amb eistus (?), psammòfil, freqüent.

Greletia planchonis (Dund. ex Boud.) Donad.; pezizal, sapròtrof, terrícola, rar.

Gymnopilus pene/rans (Fr.) Murrill; cortinarial, sapròtrof, lignícola, freqüent.

Gyromitra perlata (Fr.) Hannaja; pezizal, sapròtrof, lignícola, vernal, rar.

Gyroporus castaneus (Bull.: Fr.) Quél.; boletal, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Hebeloma birrum Fr.; cortinarial, micorrízic, terrícola-muscícola, poc freqüent.

Hebeloma edurum Métrod ex Bon; cortinarial, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

He/vella atra Holmskj.: Fr.; pezizal, sapròtrof, terrícola-psammòfil, freqüent.

He/vella crispa var. pithyophila (Boud.) Donadini; pezizal, sapròtrof, psammòfil, abundant.

He/vella helvellula (Durieu et Mont.) Dissing; pezizal, sapròtrof, terrícola, freqüent.

He/vella lacunosa Afzel.: Fr.; pezizal, sapròtrof, terrícola-psammòfil, freqüent.

He/vella leucomelaena (Pers.) Nannf.; pezizal, sapròtrof, terrícola-psammòfil, vernal, freqüent.

Hohenbuehelia geogenia (De.) Singer; agarical, sapròtrof, lignícola-psammòfil, freqüent.

Hydnellum concrescens (Pers.; Schwein.) Banker; teleforal, micorrízic, humícola, poc freqüent.

Hydnellumferrugineum (Fr.: Fr.) P. Karst.; teleforal, micorrízic, humícola, poc freqüent.

Hygrocybe conicoides (P.D. Orton) P.D. Orton et Watling; agarical, psammòfil, abundant.

Jnocybe amethystina Kuyper; cortinarial, micorrízic, humícola, freqüent.

Jnocybe dulcamara (Pers.) P. Kumm.; cortinarial, micorrízic, terrícola-psammòfil, poc freqüent.

Jnocybe geophylla var. lilacina (Peck) Gillet; cortinarial, micorrízic, terrícola-psammòfil, freqüent.

Jnocybe griseovelata Kühner; cortinarial, micorrízic, terrícola-psammòfil, abundant.

Jnocybe heimii Bon (= 1. caesariata); cortinarial, micorrízic, psammòfil, abundant.

Jnocybe mi.xtilis (Britzelm.) Sacc.; cortinarial, micorrízic, terrícola-humícola, freqüent.

Jnocybepraetervisa Quél.; cortinarial, micorrízic, terrícola-humícola, rar.

Jnocybe rimosa (Bull.: Fr.) P. Kumm.; cortinarial, micorrízic, terrícola-psammòfil, poc freqüent.

Jnocybe serotina Peck (= 1. devoniensis); cortinarial, micorrízic, psammòfil, abundant.

Jnocybe tenebrosa Quél. (= 1. atripes); cortinarial, micorrízic, psammòfil, rar.

Jnocybe sp. pI.; altres espècies no identificades.

Laccaria laccata (Scop.: Fr.) Berk. et Broome; agarical, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Lactarius vinosus Quél.; russulal, micorrízic, terrícola-psammòfil, freqüent.

Lentinellus omphalodes (Fr. ) P. Karst.; hericial, sapròtrof, lignícola, freqüent.

Lepiota castanea Quél.; agarical, sapròtrof, humícola, rar.

Lepiota cristata (Bolton: Fr.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, poc freqüent.

Lepiotajosserandii Bon et Boiffard; agarical, sapròtrof, humícola-psammòfil, bastant freqüent.

Lepiota oreadiformis Velen.; agarical, sapròtrof, terrícola-humícola, poc freqüent.

Lepista nuda (Bull.: Fr.) Cooke; agarical, sapròtrof, terrícola-psammòfil, abundant.

Lepista rickenii Singer; agarical, sapròtrof, terrícola-psammòfil, rar.

Leucoagaricus /ittoralis (Menier) Bon et Boiffard; agarical, sapròtrof, psammòfil, freqüent.

Leucoagaricus purpureorimosus Bon et Boiffard; agarical, sapròtrof, psammòfil, freqüent.

Leucoagaricus serenus (Fr.) Bon et Boiffard; agarical, sapròtrof, psammòfil, bastantfreqüent.

Leucoagaricus sp pI.; altres espècies no identificades.

Limacella grisea Singer (= L.furnacea auct.); agarical, micorrízic, psammòfil, poc freqüent.

Lycoperdon molle Pers.: Pers.; licoperdal, sapròtrof, terrícola-psammòfil, freqüent.

Lycoperdon per/atum Pers.: Pers.; licoperdal, sapròtrof, terrícola, freqüent.

Lyophyllum semitale (Fr.) Kühn.; agarical, sapròtrof, terrícola-psammòfil, poc freqüent.

Marasmiellus catrdidus (Bolton) Singer; agarical, sapròtrof, lignícola, poc freqüent.

Revista Catalana de Micologia, vol. 21: 159-169; 1998.

Marasmius carpathicus KaIchbr.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Melanoleuca rasilis var. leucophylloides Bon;agarical, sapròtrof, psammòfil, abundant.

Melanoleuca sp. pI.; altresespècies no identificades.

Melanophyllum haematospermum (Bull.: Fr.) Kreisel; agarical, sapròtrof, humícola, rar.

Morchella elata Fr.: Ff. (= M. eoniea); pezizal, sapròtrof, psammòfil, vernal, freqüent.

Morchella esculenta L.: Ff. (= M. vu/garis); pezizal, sapròtrof, psammòfil, vernal, freqüent.

Mycena leptocephala (Pers.: Fr.) Gi11et (= M. eh/orinel/a); agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Mycena pura (Pers.: Ff.) P. Kumm.; agarical, sapròtrof, humícola, freqüent.

Mycena seynesii Quél.; agarical, sapròtrof, lignícolasobre pinyes, abundant.

Mycena sp. pI.; altres espècies no identificades.

Omphalina galericolor (Romagn.) M.M. Moser; agarical, associat amb molses, psammòfil, rar.

Panaeolus guttulatus Bres.; agarical, sapròtrof, psammòfil, abundant.

Pa.xllluspanuoides Fr.; boletal, sapròtrof, lignícola, freqüent.

Peziza phyllogena Cooke (= P. badioeonfusa); pezizal, sapròtrof, psammòfil, vernal, poc freqüent.

Peziza succosella Le Gal et Romagn.; pezizal, sapròtrof, terrícola, poc freqüent.

Phellinus pini (Brot.: Fr.) Ames; himenoquetal, paràsit, rar.

Phellodon niger (Fr.: Ff.) P. Karst.; himenoquetal, micorrízic, terrícola-humícola, rar.

Picoajuniperi Vittad.; pezizal, micorrízic amb Helianthemum, psammòfil, vernal, rar.

Pisolithus arhizus (Scop.: Pers.) Rausch.; esc1erodermatal, micorrízic, psammòfil, rar.

Ramaria abietina (Pers.: Fr.) Quél. (= R. oehraeeovirens); gomfal, sapròtrof, humícola, rar.

Ramaria myceliosa (Peck) Corner (= R. pusilla); gomfal, sapròtrof, humícola, rar.

Rhizopogon rubescens Tul. et C. Tul.; boletal, micorrízic, psammòfil, freqüent.

Rhizopogon occidentalis Zeller et Dodge; boletal, micorrízic, terrícola-psammòfil, freqüent.

Rhodocybe gemina (Fr.) Arnolds (= R. truneata); agarical, sapròtrof, humícola, rar.

Rhodocybepopinalis (Fr.) Singer; agarical, sapròtrof, psammòfil, freqüent.

Rickenellafibula (Bull.: Fr.) Raithelh.; agarical, sapròtrof, muscícola, freqüent.

Russula sanguinea (Bull.) Ff.; russulal, micorrízic, terrícola-psammòfil, freqüent.

Russula torulosa Bres.; russulal, micorrízic, terrícola-psammòfil, poc freqüent.

Russula sp. pI.; altres espècies no identificades.

Sarcosphaera coronaria (1acquet.) J. Schrot.; pezizal, sapròtrof, terrícola-psammòfil, vernal, freqüent.

Scleroderma bovista Fr.; esc1erodermatal, micorrízic, psammòfil, rar.

Suillus bellinii (lnzenga) Watling; boletal, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

Suillus colliniJus (Ff.) Kuntze; boletal, micorrízic, terrícola-psammòfil, poc freqüent.

Sulllus mediterraneensis (Jacquet. et Blum) Redeuilh; boletal, micorrízic, terrícola, abundant.

Ter/ezia olbiensis Tul. et C. Tul.; pezizal, micorrízic amb Cistus, terrícola, rar.

Trichoglossum hirsutum (Pers.: Fr.) Boud.; leocial, sapròtrof, muscícola-terrícola, rar.

Tricholoma caligatum (Viv.) Ricken; agarical, micorrízic, psammòfil, bastant freqüent.

Tricholoma fracticum (Britze1m.) Kreisel (= T. batsehii); agarical, micorrízic, terrícola, bastant freqüent.

Tricholoma myomyces (Pers.: Fr.) J.E. Lange;agarical, micorrízic, terrícola, freqüent.

Tricholomapsammopus (KaIchbr.) Quél.; agarical, micorrízic, terrícola, rar.

Tulostomafimbriatum Fr.; tulostomatal, sapròtrof, psammòfil, poc freqüent.

Tulostoma kotlabae Pouzar; tulostomatal, sapròtrof, psammòfil, poc freqüent.

Volvariellapusilla ers. Fr.) Singer; agarical, sapròtrof, humícola, rar.

Xerocomus chrysenteron (Bull.) Quél.; boletal, micorrízic, terrícola-psammòfil, poc freqüent.

Xerocomus rubellus (Krombh.) Quél.; boletal, micorrízic, terrícola, poc freqüent.

NOTES SOBRE FENOLOGIA I ECOLOGIA

Els primers bolets en aparèixer després de les pluges són els representants de les agaricàcies, com Agaricus, Cystoderma, Leucoagaricus, Lepiota, i altres., també algunes tricolomatàcies com Mycena, Marasmius, Marasmiellus, Collybia, Clitocybe, Entoloma, i altres. Com es pot veure, es tracta d'espècies saprotròfiques, de ràpid desenvolupament, ja que han d'aprofitar al màxim les condicions d'humitat del substrat, mentre aquestes durin, per poder desenvolupar-se. Els bolets micorrízics surten més tard i de forma esglaonada (Suillus, Rhizopogon, Russula, Amanita, Lactarius, Hebeloma, Tricholoma, Hydnellum, Cortinarius, i altres.). Finalment, només es troben en abundància diferents espècies d'lnocybe i de Geastrum, especialment G. triplex. Aquest últim gènere és saprotròfic, però de fructificació tardana. En general, la zona de dunes repoblades amb pins ve dominada per la presència de diferents espècies del gènere Inocybe, com I. griseovelata, I. heimii i I. serotina.

Les espècies que es pot considerar que es comporten com a més estrictunent "psammòfiles" a la zona són les següents; Agaricus pseudopratensis var. niveus, Amanita baccata, Clitocybe vermicularis, Geopora arenicola, G. clausa, Helvella crispa var. pithyophila, Hoehenbuehelia geogenia, Hygrocyb� conicoides, Inocybe heimii, I. serofina, Leucoagaricus littoralis, L. purpureorimosus, L. serenus, Melanoleuca rasilis var. leucophylloides, Morchella e/ata, M. esculenta, Rhizopogon rubescens, Rhodocybepopinalis, Tulostomajimbriatum i T. kotlabae. Les espècies "muscícoles" trobades més sovint són; Arrhenia spathulata, Cystoderma amianthinum, Entoloma serrulatum, Galerina pumila, Geoglossum glabrum, Geopora arenicola, Omphalina galericolor i Rickenellajibula. Algunes espècies, pràcticament només es troben sobre sòl pedregósargilós. Són les següents; Amanita ovoidea, A. strobiliformis, Chalciporus pierrhuguesii, Hebeloma edurum, Peziza succosella, Suillus bellinii, S. collinitus, S. mediterraneensis, Tricholomafracticum i T. myomyces. Pel que fa a les espècies de fructificació típicament vernal, són poques les dades que en tenim, a causa de la climatologia adversa en aquest indret i pels factors que abans hem esmentat, però també a causa de les poques prospeccions que hi hem dedicat a la primavera. En general, apreciem una dominància clara de les espècies d'ascomicets. Destaquen les espècies següents; Geopora arenicola (també a la tardor), Gyromitra perlata, Helvella lacunosa (també a la tardor), H. leucomelaena, Morchella e/ata, M. esculenta, Peziza phyllogena, Picoajuniperi i Sarcosphaera coronaria, acompanyats d'alguns basidiomicets, com Clitocybe rhizophora, Rhizopogon rubescens (també a latardor) i Rhodocybepopinalis (també a la tardor).

DINÀMICA

DEL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ DE LA MICOFLORA AL MONTGRÍ

Podem suposar que la micof1ora del Montgrí ha anat experimentant un procés de transformació paral'lel al sofert per la vegetació al llarg dels segles. No és que coneguem en detall aquests processos, però sabem que, a causa de la desviació del Ter fa una 700 anys, i amb l'aportació de sorres des del golf de Roses per la tramuntana, s'anà formant una zona de dunes que travessà el Montgrí. Amb aquesta primera aportació de sorres, s'hi degueren introduir moltes espècies psammòfiles, de les quals encara actualment trobem; Hygrocybe conicoides, Inocybe heimii, I. serotina, Geopora arenicola, i altres. D'altres, que són presents en diversos punts de les platges més properes, com Agaricus devoniensis, Peziza ammophila, Psathyrella ammophila, i altres, van desaparèixer, quan fa uns 100 anys es van flX.ar amb pins les dunes de l'àrea estudiada. En restar les dunes fixades, aparegueren altres espècies característiques de sòls sorrencs més estables. A mesura que creixien els pins, s'hi començaren a establir diferents fongs micorrízics característics d'aquests arbres i, a mesura que s'anava creant un sòl humífer, va anar augmentant el nombre d'espècies saprotròfiques. No sabem quina era la massa forestal dominant a laresta del Montgrí, però se suposa que en gran part podria estar dominada per l'alzinar, especialment a les parts més obagues i baixes, com són els vessants septentrionals. La resta estaria dominada pel garric i el margalló. Pel que fa a les espècies que vivien a l'alzinar, han disminuït molt la seva presència, i han quedat isolades als petits reductes que actualment ocupen les restes d'alzinar. Amb la degradació de l'alzinar i de la garriga, s'hi van introduir altres espècies, com el pi blanc, ja de forma natural o per errònies polítiques de repoblació forestal. Amb la presència de pi blanc, s'incorporen un cert nombre d'espècies de bolets que hi estableixen simbiosi, com per exemple; Suillus, Amanita, Rhizopogon

Catalana de Micologia, vol. 21: 159-169; 1998. 169

occidentalis, Hebeloma edurum, i altres. En altres parts on la garriga ha estat molt degradada, especialment a tota l'àrea propera al Castell del Montgrí i a la muntanya d'Ullà (a causa, en gran part, d'una absurda pastura abusiva), quasi és nul·la la presència de bolets, si n'exceptuem Bovista aestivalis i poques espècies més.

En general, es pot dir que la flora micològica del massís del Montgrí és molt rica i variada a la part de dunes repoblades, ho és menys a les brolles calcícoles amb pi blanc i a la garriga, i pràcticament nul·la a les parts més degradades, properes al Castell. També hem de dir que, lògicament, la micoflora ve dominada per la presència d'espècies marcadament termòfiles, amants de sòls secs i ambients en què les temperatures baixen molt poc a l'hivern. En conjunt, constitueix un bon exemple per a iHustrarel component micològic de les comunitats mediterrànies.

AGRAÏMENTS

Als companys 1. Carbó i M.A. Pérez-de-Gregorio, per haber facilitat les seves dades. Aquest treball s'inscriu dins del projecte Biodiversitat Micològica de Catalunya, de l'Institut d'Estudis Catalans.

TREBALLS CITATS

LLIMONA, X. (1983).-Sobre fongs de primavera aCatalunya. Butll. Soc. Catalana Micol. 7; 33-45 VIDAL, J.M. (1987).- Aportació al coneixement de la micoflora del Baix Empordà i rodalies (Catalunya). I. Fam. Geastraceae (Gasteromicets). Butll. Soc. Catalana Micol. 11; 11 1-122.

APORTACIÓNAL CONOCIMIENTODE LOSHONGOSDE LASIERRADE COLLSEROLA(CATALUNYA). III.

M. TABARÉS I y A. ROCABRUNA 2

1.-Avda. Coll del Portell, 44 baixos 6". E-08024 Barcelona. 2.- Gran Via III, àtic Icr. E-08330. Premia de Mar.

ABSTRACT. Contribution to the knowledge ofthe fungi ofthe Collserola range (Catalonia). III. We list here 135 species, collected since January 1991 to July 1998, that areto be added to the 362 species recorded in the two former studies made from 1st, October 1987 to 31th December 1991. Some ofthem are ofspecial interest, as they are new or rarely recorded previously in Catalonia as: Peziza alborosea (Boud.) M.M. Moser, P. ampelina Quél., Rutstroemia americana (Durand) White, Calocybe persicolor (Fr.) Singer, Clitocybe cf. truneicola (Peck) Sacc., C. hypotheja Bellú, Coprinus kimurae Hongo et Aoki, Gymnomyces ¡¡¡cis Vidal et L1istosella, Ileodyction graeile Berk in Hooker, Pluteus poliocnemis Kühner, Hemitrichia clavata (Pers.) Rostaf. and Leceinum cf. chioneus Fr. ss Redeuilh.

Keywords: Basidiomycetes, Ascomycetes, Mixomycetes, Corology, Cata1onia, Spain, Mediterranean region. RESUMEN. Aportación al conocimiento de los hongos de la Sierra de Collserola (Cataluña). III. Citamos 135 especies, recolectadas desde 1-1-1991 hastael 31-7-1998,queañadidasalas362 citadas en los trabajos realizados en los años 1987 y 1991 totalizan 497. AIgunas de elias son de especial interés, por el hecho de serraras en otros lugares deCataluña, así como en la zonaque hemos estudiado en este trabajo. Tales son: Peziza alborosea (Boud.) M.M. Moser, P. ampelina Quél., Rutstroemia americana (Durand) White, Calocybe persicolor (Fr.) Singer, Clitocybe cf. truneicola (Peck) Sacc., C. hypotheja Bellú, Coprinus kimurae Hongo et Aoki, Gymnomyces ilieis Vidal et L1istosella, fleodiction graeile Berk. in Hooker, Pluteus poliocnemis Kühner, Hemitrichia clavata (Pers.) Rostaf. and Leceinum cf. chioneus Fr. ss Redeuilh.

Palabrasclave: Basidiomicetes, Ascomicetes, Mixomicetes, Corología, Cata1uña, España.

INTRODUCCIÓN.

La sierra de Collserola comprende la parte central de la cordillera litoral catalana, limitada hacia levante por el río Besós y hacia poniente por el río Llobregat. Esta cordilIera separa las comarcas del Vallés Oriental y del Barcelonès El substrato esta formado por rocas graníticas o esquistosas, con algunas intercalaciones calcé:Íreas hacia Santa Creu d'Olorde. La maxima altitud de la sierra se sitúa en el Tibidabo (512 m), señalado en el mapa; pero en las zonas exploradas la altitud no exceden de 400 m. El clima es muy parecido al de la ciudad de Barcelona, aunque ligeramente mas mo y húmedo. Por su proximidad con la gran urbe y las necesidades de expansión de la misma, una parte del fondo del valle ha sido nuevamente alterada, esta vez, debido a apertura del túnel de Vallvidrera. Por otra parte, las administraciones tienden, en la actualidad, a convertir este macizo en una zona regida por las reglas de lajardineria, en lugar de respetar al maximo las naturales. No obstante, la masa forestal que se extiende hacia el Vallés, es todavía un paisaje vegetal boreomediterraneo, que debería conservarse y protegerse. En la actualidad, son dominantes extensos pinares de Pinus halepensis con Ulex parviflorus, Erica arborea, Genista monspesulana, Cistus salvifolius, C. monspeliensis y C. albidus entre otras especies vegetales. En medio de los mismos, donde la intervención humana ha sido menor y el ambiente local es mas umbrío, se mantienen restos del encinar primitivo, con Quercus ilex, Viburnum linus, Arbutus unedo y otras especies, con una rica diversidad vegetal. Muy limitado a los fondos de los valIes, mas frescos y húmedos, podemos hallar algún pequeño bosque de Ulmus minor y Salix atrocinerea ssp. catalaunica. En las zonas umbrías culminales las encinas se enriquecen con roble cerriode (Quereus x eerrioides). En la vertiente meridional, que mira hacia Barcelona, domÏnan los prados secos de Hyparrhenia hirta. Por último debemos señalar un gran número de géneros vegetales introducidos por el hombre, muy especialmente abundantes en lazonade la Font Groga, antiguojardín, entre los que figuran Robinia, Acer, Populus, Platanus, y Castanea, principalmente.

ÀREA EXPLORADA

Se han estudiado 17 localidades, en un area aproximada de 12 Km2, cuya altitud varíaentre los 100 Y 400 m. Aparecen numeradas en el mapa. Las coordenadas UTM indicadas, corresponden todas a la zona 31 T. Para ubicar con precisión las localidades de prospección, hemos utilizado un GPS Magellan 2000, que nos ofrece una precisión de (0,2 Km. Enumeramos a continuación estas localidades y las plantas dominantes que hemos observado en elias:

1.- La Paella, Barcelona, 427545875. Quercus i/ex, Pinus ha/epensis, Arbutus unedo y Robinia pseudoacacia.

2.- Font Groga, Barcelona, 427245878. Quercus i/ex, Q. x cerrioides, Robinia pseudoacacia, Acer negundo, A. platanoides, A. pseudo-platanus, Populus nigra, Trachycarpus excelsa, Pinus halepensis, Aesculus hippocastanum, Ulmus minor y Platanus x hibrida.

3.- Font d'en Sert, Sant Cugat, 427045880. Quercus ilex, Q. x cerrioides, Pinus halepensis, Arbutus unedo, Corylus avellana y Ficus carica

4.- Can Piera, Barcelona, 426245878. Pinus halepensis, Quercus i/ex, Arbutus unedo y eistus sp. pI.

5.- San Medir. Barcelona427045887. Quercus i/ex, Q. x cerrioides, Pinus halepensis y Arbutus unedo.

6.- Km. 1I de laeta. de l'Arrabassada, SantCugat, 424845887. Pinus halepensis, Quercus i/ex y Erica arborea.

7.- Hondonadaproximaal Golf, Sant Cugat, 423845903. Quercus x cerrioides, Q. i/ex, Pinus halepensis, Erica arborea y Corylus avellana.

8.- Carretera de les Aigües, Barcelona, 427045860 Pinus halepensis, P. pinea, P. pinaster, Quercus i/ex, Q. coccifera y Arbutus unedo.

9.- Observatorio Fabra, Barcelona, 426845858. Quercus i/ex, Pinuspinea, P. halepensis y eistus sp. pI.

10.- Sta. Creu d'Olorde, SantJustd'Esvem, 422045855. Quercus i/ex, Pinus pinea, P. halepensis y eistus sp. pI.

11 .- VilaJoana, LesPlanes, 424045865. Erica arborea, Quercus ilex, Pinus pinea, P. halepensis y eistus sp. pI.

12.- Les Planes, 424045867. Erica arborea, Quercus i/ex, Pinuspinea, P halepensis y eistus sp. pI.

13.- LaFlorde Maig, Vallvidrera, 426845918 Quercus i/ex, Pinus halepensis y Arbutus unedo.

14.- Can Fetjó, Sant Just d'Esvem, 424045840. Quercus i/ex, Pinus pinea, P. halepensis y eistus sp. pI.

15.- Areametropolitanade Barcelona, 429045850. Pinus halepensis y Ceratonia siliqua.

16.- Can Busquets, Sant Cugat, 422045880 Pinus halepensis, P. pinea, Quercus i/ex En los fondos de valle, U/mus minor y Alnusglutinosa.

17.- Antiguo Casino de l'Arrabassada, SantCugat, 426045880. Pinus halepensis, Quercus i/ex, Castanea sativa y Corylus avellana.

CATÀLOGO

Todas las especies han sido fotografiadas y las mas interesantes ocríticas se conservan deshidratadas en la micoteca de la Societat Catalana de Micologia (SCM), depositada en el Herbario de la Facultad de Biología, Universidad de Barcelona (BCC). Los recolectores son los autores; en el caso contrario, se indican sus nombres. En las especies que han sido publicadas en la serie "Bolets de Catalunya" (BdC), indicamos el número de la lamina correspondiente. La ordenación taxonómica, la hacemos por c\ase, género y especie.

CLASE ASCOMICETES

Cyathipodia cupuliformis Dissing et Nannf.

Crece entre materiaorganica, en ambiente nitrificado bajo Pinus ha/epensis y Quercus i/ex. Loc. 16 5-3-1996. SCM-735A. Dasiscyphus bicolor Bulliard ex Mérat.

Sobre ramas muertas de Quercus i/ex. Loc. 16 3-12-1994

Helvella atra (Holmsk.: Fr.) Boudier.

En bosque mixto. Loc. 7. 5-12-90.

Helvella elastica Bull.: Fr.

En bosque mixtoLoc.2. 15-1 1-1993

Hypocrea rufa (Pers.: Fr.) Fr.

Sobre ramasmuertasde Viburnum linus. Loc. 16 13-12-1995. SCM-732A.

Sant Cu gat de I .

4590

Mapa del areaexploraday su situación en Cataluña

al!vldre r¡¡

Ho rta

Lachnum cerinum (Pers.: Fr:) Nannf.

Sobre madera indeterminada. Loc. 16 8-12-1994

Melastiza boudieri. (V. Hohnel) Le Gal

Esta interesante especie tiene apotecios de un tamaño comprendido entre 0,4-1 cm de diametro. al principio acopados y pronto aplanados. Superficiehimenial de color rojo escarlata. Excípulo de color mas cIaro que el himenio y cubierto de pelos pardo negruzcos. Esporas elípticas, provistas de verrugas hemisféricas, mas prominentes en las zonas polares, de 22-24 x 13-15 /lm Ascos octosporados, operculados, de 28-30 /lm de ancho en la parte superior. Parafïsis filifonnes, con contenido granuloso, apenas ensanchadas en la parte superior, a veces multiseptadas, bifurcadas junta al apice. Pelos cortos, de 120-130 x 5-6 /lm, con paredes gruesas, provistos de 3 a 4 septos. Macroscópicamente parece mas una Scutellinia que una Melastiza, pero microscópicamente es inconfundible, sobre todo por la omamentación de las esporas.

Muy abundante,sobretierraarcillosa. Loc. 7 31-1 1-1994. SCM-729A.

Melastiza chateri (W. G. Smith) Boud.

Muyabundante, sobre tierraarcillosa. Loc. 7. 20-1 1-1995. SCM-73lA (BdC: 780).

Pachyella babingtonii Boud.

Sobre madera de planifolios. Loc. 2. 5-8-1995 SCM-736A.

Peziza alborosea (Boud.) M.M. Moser.

En tierraarcillosa. Loc. 7. 5-1-1996. SCM-738A. (BdC: 386).

Peziza ampefina Quél.

Entre humus de Erica arborea y Pinus ha/epensis, y también sobre tierra no carbonatada. Loc. 4. 5-2-1993 SCM-730A. (BdC: 628).

Peziza badioconfusa Korf.

Sobre tierra arcillosa. Loc. 7. 24-1-1995. SCM-6I9A. (BdC: 137).

Peziza repanda Pers.

Sobre humus de planifolios. Loc.2. 15-8-1998. SCM-439A.

Roselfinia aqui/a (Fr.) O Not.

Sobremaderamuertaindeterminada. Loc. 7. 13-3-1993

Rutstroemia americana (Durand) White.

Especie parecida a R. echinophila, de la que podemos distinguir de fonna cIara, si observamos el substrato que parasita y el tamaño y fonna de las esporas, de fonna elíptica de 7-10 x 5-6 /lm. Ascos octosporados de 1 10-120 x 7-8,5 /lm. Parafisis filifonnes, poco ensanchadas en el apice.

Sobre castaftas esclerotizadas. Loc. 17 13-10-1997. SCM-733A.

Rutstroemia echinophila (Bull. ex Mérat)von Hohnel.

Sobre cúpulasde Caslanea saliva. Loc. 17 13-10-1997. SCM-734A.

Teifezia leptoderma Tul. et C. Tul.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 17-1-1994. SCM-624A. lbid. 6-3-1994. SCM-625A.

Tricharina gi/va (Boud.) Eckblad.

Sobre tierra arcillosacon pequeños musgos. Loc. 7. 25-2-1996. TricllOphaeopsis bicuspis (Boud.) Korfet Erb.

Sobre tierra. Loc. 2. 6-6-1995. SCM-737A.

Tuber malençonii Donadini, Riousset et Chevallier 1978.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 24-4-1995. Del. lM. Vidal SCM-479A. (BdC: deC. 600).

CLASE BASIDIOMICETES.

Agaricuspraeclarosquamosus Freem

Bajo Pinusha/epensis. Loc. 4. 28-3-1997 SCM-3352B. (BdC: 251) Amanita caesarea (Scop.: Fr:) Pers. ex Schwartz.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 4. 12-10-1995. (BdC: 2).

Amanitajlavescens (J. E. Gilbert et Lundell) Kuthan.

Bajo Pinus ha/epensis y Quercus i/ex. Loc. 10 28-10-1993. SCM-2346B.

Amanita rubescens (Pers.: Fr) S.F. Gray.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 4. 13-12-1997. SCM-3369B. (BdC: 55).

Boletusfetchneri Velen.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 5-12-1996.

Boletusfragans Vitt.

Bajo Quercus x cerriaides. Loc. 2. 8-9-1996. SCM-325IB. (BdC: 352).

Boletus luridus Sehwartz.: Fr.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 26-9-1995. Leg. X. Llimona. SCM-336IB

Boletus radicans Pers.: Fr.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 13-12-1995 SCM-2350B. (BdC: 502).

Callistosporium xhantophyllum (Malençon et Bertault) Bon.

Sobre tronco de Pinus ha/epensis. Loc. 12 9-1992. (8dC: 603).

Calocybepersicolor (Fr.) Singer.

Especie muy parecida a C. carnea, pero de mayor tamaño, y con la base del pie muy afieltrada por un tomento blanco.

Entre lahierbaen un caminodebosque.Loc. 10 10-10-90. (BdC: 503).

Camarophyllopsis hymenocephala (Hesler et Smith) Arnolds.

Píleo de 1,6 cm de diametro, hemisférico. CutÍCula higrófana, algo aterciopelada, de color gris pardo en seco, y gris blanquecina cuando esta muy hidratada. Laminas espaciadas, arqueado- decurrentes, por un dientecillo (20 laminas y 10 laminitas), de color mas claro que el del sombrero. El pie se atenúa progresivamente hacia la base, de 25 mm de longitud, 3 mm de grosor en la unión con las híminas, y 1 mm en la parte inferior. Came del mismo color que el sombrero, con ligero olor a moho. Esporas anchamente elípticas, de 10- 13 x 8-9 11m. CutÍCula celulosa- himeniforme. La descripción estabasada en la recolección de un solo ejemplar.

Bajo Quercus sp. y Hedera he/ix, en un taJud. Loc. 7. 10-1-1996. SCM-2868B.

Chamaemycesfracidus (Fr.) Donk

Bajoplanifolios. Loc. 2. 7-10-1997. SCM-3359B. (8dC: 454).

Clitocybe decembris Singer.

Bajo Pinus halepensis. Loc. 5. 6-1 1-89. SCM-2639B.

Clitocybe hypotheja Bellú.

Fue publicada bajo el nombre de Clitocybe nivea Velenovsky en "Bolets de Catalunya." Las laminas muy decurrentes y de color amarillento, permiten diferenciarIa del complejo grupo de clitocibes blancos.

Bajo Pinus ha/epensis. Loc.4. 15-10-1996. SCM-3356B. (BdC: 704).

Clitocybe ef. truncicola (Peek) Saee.

Sombrero de 3-6, cm de color beige, al principio convexa y finalmente infundibuliforme, con el borde lobulado e involuto. Laminas decurrentes apretadas, del mismo color que el sombrero, pie algo excéntrico, came con olor cüínico al principio, después desagradable. Esporas anchamente elípticas, de 4,8-5 x 3,4-3,7 11m (en la bibliografia de 3,5-4,5 x 2,5-3,5 11m.); basidios de 26-38 x 5-6 11m fibulíferos, tetraspóricos; cutÍCula con hifas de 2-6 11m, filamentosas, entremezcladas, fibulíferas de 2-6 11m de diametro. El habitat sobre madera y de forma cespitosa nos hizo pensar en Clitocybe lignatilis, pero éste tiene un marcado olor a harina, mientras que, el de nuestras recolecciones es cianico o desagradable. La encontramos por vez primera en la ribera de las Hoces del Duratón, en la provincia de Segovia, creciendo de forma cespitosa, en Octubre de 1997.

Sobre madera muertade Papu/usnigra Loc 2 6-1-1996 SCM-3388B.

Clitopilus giovanellae (Bres.) Singer.

Pequeña especie con sombrero de 0,5-1 cm de diametro, al principio convexo, pronto aplanado con el borde revoluto, de color gris pardo. Laminas apretadas de color blanco grisaceo al principio,

pronto rosado. Esporada rosada. Pie de 2-3 x 0,2-0,3 cm, atenuado en la base, hueco, de color gris pardo, cubierto en su totalidad por una pruína blanca. Came del mismo color que el sombrero, con olory sabora harina. Esporas de 6,5-8 x 3-4 11m.

Entre humus de Pistacea /entiscus y Pinus ha/epensis Loc. 15 13-12-1991. SCM-2362B. Clitopilus hobsonii (Berk. et Broome) P.O. Orton.

Pequeña especie parecida a un Crepidotus, caracterizada por tener un sombrero de 0,5 cm de düímetro, con pie ausente o muy rudimentario, con esporas de 7-9 x 4-5 11m, provistas de surcos longitudinales (propios del género).

Sobre restos de maderamuerta. Loc. 7. 20-1-1996. SCM-2826B.

Clitopiluspinsitus (Ff.) ss. Romagn., loss.

Interesante especie con sombrero en forma de abanico, con el borde sinuoso, de 2-3,5 cm de diametro, de color blanco níveo. Laminas algo espaciadas, decurrentes, anchas, blancas al principio, finalmente rosadas. Pie muy rudimentario o ausente. Came muy escasa, con olor a harina. Esporas de 8-10 x 4,5-5 11m La recolectamos también, sobre madera indeterminada, en Tudela de Duero (Valladolid) el 12-10-86.

Sobre maderamuertade Quercusi/ex. Loc. 2. 15-1 1-1996.

Collybiafusipes (Bull.: Ff.) Quél.

Sobre maderadeplanifolias. Lac. 2. 14-7-1992. SCM-2379B.

Conocybe aporos (Kits van Wav.) Clémençon.

Terrícola. Lac. 7. 4-2-1996.

Coprinus angulatus Peck.

En carbaneras. Lac. 1. 12-9-89. SCM-192B.

Coprinus kimurae Hongo et Aoki.

Crecía sobre una alfambradeesparto, humedecida por una fuga de agua continua. Loc. 15 12-8-1997. SCM-3353B. (BdC: 812).

Cortinarius col/initus (Sowerby: Fr) Ff.

Baja Pinus ha/epensis. Loc. 7. 13-12-1997. SCM-3368B.

Cortinarius damascenus Ff.

Baja Quercus i/ex y Pinuspinea. Loc. 10 3-3-1993. Del. M. Aguasca.

Cortinarius dionysae Rob Hry.

Baja Quercus i/exy Pinus ha/epensis. Loc. 7. 7-1 1-1997. SCM-3384B.

Cortinarius orel/anus Fr.

Baja Quercus sp. Loc. 2. 1 1-1 1-1996. (BdC: 219).

Crepidotus luteolus (Lambotte) Sacc.

Sobreramas de planifolio. Loc. 2. 12-1-1996. SCM-3377B.

Crepidotus mol/is (Schff.: Ff.) P. Kummer.

Sobre ramas de planifalio. Lac. 2. 15-5-1995. SCM-3386B.

Crepidotus mol/is (Scchff.: Ff.) P. Kummer vaf. calolepis (Ff.) PiIM.

Sobre madera indeterminada. Loc.2. 1 1-1 1-1993 SCM-2367B. (BdC: 373).

Cystolepiota aspera (Pers.: Ff.) Knuds.

Crece en lugares con abundante materiaorganica. Loc. 5. 13-1 1-1994. (BdC: 814).

Cystolepiota eriophora (Peck) Knudsen.

Sobre restos de planifolios. Lac. 5. 14-10-1995 (BdC: 410).

Entoloma bloxamii Berk. et Broome.

Baja Pinus halepensis. Loc. 3. 4-1 1-1993 SCM-2640B. (BdC: 18).

Entoloma caesiocinctus (Kühner) Noordel.

Bajo Erica sp. Lac. 4. 8-1 1-1993 SCM-2697B.

En/oloma corvinum (Kühner) Noordel.

Baja Pinus halepensis. Lac. 2. 5-9-89 SCM-I098B.

EntololtUl disthaloides Noordel.

Crece entre abundante humus y restosde madera. Lac. 7. 3-8-1995 Del. J. Vila.

Entoloma rhodopolium (Ff.: Fr.) P. Kumm.

Entre la hierba. Lac. 5. 29-1 1-1996.

EntololtUl sericellum (Bull.: Ff.) Kumm.

Pequeña especie, con un sombrero que apenas sobrepasa 1,5 cm de diametro, de color blanco, sedoso. Pie blanco hialino, esporas de 10-13 x 6-8 !lm. Basidios e hifas con fibulas. Cistidios de hasta70 !lm.

Entre hierba. Loc. 5. 4-9-1996. SCM-3355B. Jbid. 4-1 1-1993

EntololtUl serrulatum (Pers.: Fr.) Hesler.

Bajo Erica arborea. Lac. 4. 5-12-1996. SCM-3376B.

Entoloma sordidulum (Kühner et Romagn.) P.D. Orton.

Sombrero de 3- 4 cm, convexo-mamelonado, estriado a veces, hasta un tercio del radio, de color gris pardusco. Laminas palidas, pronto teñidas de rosa. Pie de 3-5 x 0,3- 0,5 cm, del mismo color que el sombrero o a veces blanco. Esporas de 8,5-11 x 7-8,5 !lm. Cutícula fonnada por hifas de 3-6 !lm de ancho, fibulíferas.

Bajo los planifo1ios. Lac. 2. 9-9-1993 SCM-2336B.

Entoloma undatum (Gillet) M.M. Moser.

Crece en zonas herbosas debosque. Lac. 11 12-12-1991. SCM-1809B. (BdC: 712).

Flagelloscypha minutissiltUl (Butr.) Donk.

Pequeña especie de 0,5-1 mm, acopada, cubierta de pelos con tenninaciones finas y septadas, en fonna de flagelo, lo que danombre al género. Esporas elípticas o naviculares, de 7-11 x 4-6 !lm.

Sobre ramas muertas. Lac. 7. 12-8-1995. Del. 1. Vila Flammulina velutipes (Curtis: Fr.) P. Karst.

Sobremaderamuerta de U/mus sp. Lac. 16 19-2-1994. SCM-3379B. (BdC: 223).

Flammulaster rhombospora (Atk.) Watling.

Sobre ramas muertas de Quercus i/ex. Loc. 4. 14-12-1993. SCM-2695B. Gastrosporium simplex Mattir.

Hipogeo, bajo gramíneas. Loc. 15 (ParcGüell). 15-1-1997.

Geastrum coronatum Pers.

Bajo Pislacea /entiscus. Loc. 4. 15-9-89. SCM-2358B. Ibid.12-1 1-1993 Det. M.P. Martín.

Gymnomyces ilicis Vidal et Llistosella.

Hipogea, asociado a Quercus i/ex. Loc. 14 14-3- 1992. Del. 1.M. Vidal Y J. L1istosella. SCM-21 13B. (BdC: 716).

Gymnopilus spectabilis (Weinm. in Fr.) A.H. Sm.

Sobre tronco de Pinus ha/epensis. Loc. 14 3-9-1992. SCM-I993B. (BdC: 1 19).

HebeloltUl sacchariolens Quél.

Bajo Quercus i/ex. Lac. 5. 8-10-1992.

HebeloltUl sarcophyllum (Peck) Sacc.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 2. 10-10-1992. (BdC: 171)

Hohenbuehelia atrocaerulea (Fr.: Fr.) P. Kumm.

Sobre madera muertadeplanifolio. Loc. 2. 12-12-1996. SCM-3378B

Hydnangium carneum Vallr.

Crece asociado a Eucaliplus. Loc. I. 4-12-1996. SCM-3371B (BdC: 275).

Hygrophoropsis aurantiaca (Wülf.: Fr.) Maire.

bre madera muerta de Pinus ha/epensis Loc 4 13-12-1991. (BdC: 229).

Hygrophorus leucophaeus (SCOp.: Fr.) Fr.

Bajo Quercus¡¡ex. Loc. 10 28-10-1993. SCM-2344B.

RevistaCatalanade Micologia, vol. 21: 171-183; 1998.

Hygrophorus nemoreus (Pers.: Fr.) Fr.

Crece en zonas herbosas, y también dentro del bosque. Loc. 2. 13-12-1996. Loc. 4. 8-1 1-1995. (BdC: 417).

Hygrophoruspoetarum Heim.

Especie típica de hayas según la bibliografia. En esta zona, la suponemos asociada con Quercus i/ex No hemos apreciado el olor afrutado que le es atribuido.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 4. 5-1 1-1993. Loc. 5. 6-1 1-1996. SCM-2374B.

Hymenogaster luteus Vitt.

También la hemos encontrado bajo Popu/us nigra, en bosque de ribera, en Tudela de Duero (Valladolid).

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 15-12-1992. SCM-2145B. (BdC: 473).

Hysterangium rickenii Soehner.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 10 2-2-1992. Del. J.M. Vidal. SCM-3366B. (BdC: 475).

Ileodyction gracile Berk.

Bajo eis/us sp. Loc. 4. 3-12-1993 SCM-2647B. (BdC: 605,sub. Clahtrus cibarius).

Inocybe adaequata (Britzelm) Saee.

Bajo Pinus ha/epensis y Quercusi/ex. Loc. 4. 13-1 1-1993 Loc. 5. 6-12-1994. SCM-2703B.

Inocybe cervicolor (Pers.: Pers.) Quél.

Bajo coníferas y planifolios. Loc. 7. 15-1-1998. SCM-3357B. (BdC: 826).

Laccariafraterna (Cooke. et Massee) Pegler.

Bajo Eucaliptussp. Loc. 1. 8-1-1996. SCM-3362B. (BdC: 570)

Lachnel/a alboviolascens Albert. et Sehwein.

Sobre ramas muertasde Robiniapseudoacacia. Loc. 2. 6-1-1996. SCM-3372B. (BdC: 571)

Lactariusfuliginosus (Fr.: Fr.) Fr. var. albipes J.E. Lange ex Bon.

Bajo Pinusha/epensis. Loc. 4. 7-1 1-1995 Loc. 5. 7-1 1-1995

Lactarius ilicis Samari.

Bajo Quercusi/ex. Loc. 7. 10-1 1-1996. SCM-3375B. (BdC: 771)

Lactarius mediterraneensis Llistosella et Bellú.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 18-1 1-1995. (BdC: 725).

Lactarius tesquorum Malençon.

Bajo Cislus sp. pI. Loc. 4. 28-1-1994. (BdC: 77).

Lactarius uvidus Fr.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 25-1 1-1995. (BdC: 728).

Lactarius vel/ereus (Fr.) Fr.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 4. 4-1 1-1996. (BdC: 233).

Lactarius zonarius Fr. var. scrobipes (Kühner et Romagn.) Bon.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 2. 1 1-12-1992. (BdC: 477).

Leccinum ef. chioneus (Fr.) Redeuilh ss. lat.

Esta interesante especie tiene un sombrero de 5-8 cm de diametro, de color blanco marfileño. Cutícula areolada-escamosa, aterciopelada y seca. Margen excedente. Tubos de 3- 6 mm, poros pequeños, 4 o 5 por mm; ambos tienen color blanco marfileño y al madurar, se vuelven mas oscuros. Pie radicante o algo ensanchado en la base, cilíndrico o fusiforme, blanco, con granulosidad del mismo color, que no forma mallas reticuladas. Al madurar se vuelve gris. Base con mancha verdosa en el tercio inferior. Came blanca, verde en el tercio inferior, gris negruzca en las zonas rozadas. Se vuelve sonrosada al corte, para volverse, al final, gris negruzca. No reacciona con fenol, TL4 o Melzer. Esporas fusiformes, de 20 -30 x 8-10 !lm Basidios claviformes de 34-36 x 16-22 !lm. Pleuro y queilocistidios cilíndricos o fusiformes de 34-70 x 10 -18 !lm. Cutícula tricodérmica formada por hifas filamentosas, septadas, constrictas al nivel de los septos, de 2-4 !lm de diametro Lo que nos sorprende de esta especie es, que en donde crece, no hay abedules, los arboles con los que establecen micorrizas la mayor parte de las especies de esta sección.

Bajo Cory/usavellana y P/a/anus sp. Loc. 2. 10-9-1993 SCM-2648B.

Revista Catalanade Micologia, vol. 21: 171-183; 1998. 179

LenlÏnellus ursinus (Fr.: Fr.) Kühner.

Sobre maderade planifolios. Loc. 17. 4-10-1996. (BdC: 620).

Lepiota brunneoincarnata Chodat et Martin. Creceen zonas herbosas del bosque. Loc. 5. 13-12-1996. SCM-2683B. (BdC: 422).

Lepiota castanea Quél.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 7. 3-12-1993. SCM-1928. (BdC: 377).

Lepiotafulvella Rea.

Entre restos de maderamuerta. Loc. 7.12-1 1-1996. SCM-3364B.

Lepiota griseovirens Maire.

Bajo Pinus ha/epensis. Loc. 16 12-12-1996. SCM-3370B.

Lepiota heimii Loeq.

BajoQuercusi/ex y Pinus ha/epensis. Loc. 4. 13-12-1997. SCM-3383B.

Lepista glaucocana (Bres.) Singer.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 5. 4-1 1-1993 SCM-2734B.

Leucoagaricus macrorhizus (Loeq.) Singef.

Bajo Cis/us sp. pI. Loc. 4. 28-10-1991. (BdC: 80).

Leucoagaricus melanotrichus (Malençon et Bertaux) Trimbaeh.

En zonas herbosas de bosquesdePinus ha/epensis y Quercus i/ex. Loc. 4. 16-12-1991. SCM-2347B. (BdC: 483).

Leucocortinarius bulbiger (Alb. et Sehwein.: Fr.) Singer.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 5. 18-9-1996. (BdC: 180).

Lycoperdon echinatum Pers.: Pers. 1801.

Habíamos encontrado antes esta especie, en los bosques de hayas (Fagus silvatica). Es la primera vez que la hemos encontrado fuera de dicho habitat.

Entre hojasmuertasde Platanus sp. Loc. 2. 10-1 1-1991. SCM-2643B. (BdC: 81)

Marasmius hederae Kühner.

Sobre hojas muertas de Hedera he/ix. Loc. 17 28-10-1995. SCM-3373B. (BdC: 732).

Megacollybiaplatyphylla (Pers.: Fr.) Kotlaba et Pouzar.

Sobremaderamuertade Quercus i/ex. Loc. 7. 24-10-1992. (BdC: 381)

Melanophyllum haematospermum (Bull.: Fr.) Kreisel.

Entre abundantes restosde materiaorganica. Loc. 7. 2-1 1-1993 Loc. 2. 15-10-1995. SCM-3374B. (BdC: 733).

Meripilus giganteus (Pers.: Pers.) Karsten.

Sobre raíces deP/atanus sp. Loc. 2. 2-33-1997. SCM-3360B. (BdC: 236).

Oudemansiella longipes (Bull ex P. Kummer) M.M. Moser.

Sobre maderamuertade Quercus i/ex. Loc. 7. 14-12-1994.

Oudemansiella radicata (Relhan: Ff.) Sing.

De acuerdo con nuestra experiencia, esta especie es abundante, en bosques de Fagus sylvatica.

Bajo Quercus i/ex. Loc. 24-9-1996. SCM-3367B. (BdC: 239).

Panaeolusfoenisecii (Pers.: Fr.) 1. Sehrot.

Crece sobrecésped,enjardín privado de la Pedralbes, Barcelona. 13-8- 93

Paxillus atrotomentosus (Batseh.: Ff.) Fr.

Sobre tocones de Pinus ha/epensis: Loc. 2. 8-10-1992 Loc.4. 13-1 1-1991. (BdC: 136).

Phaeolus schweinitzii (Fr.) Pat.

Sobre madera muerta de Pinus ha/epensis Loc. I 25-10-1993 SCM-2331B.

Pilal/usduplicatusBosc.

Según CALONGE (1998), quien hace referencia a un trabajo de Kreisel, esta muestra debería corresponder a P. impudicus L.: Pers. var. pseudoduplicatus O. Endersson.

Entreabundantemaderaen descomposición. Loc. 7. 18-1 1- 93 SCM-2688B. (BdC: 630).

Pholiota gummosa (Lasch: Fr.) Singer.

Sobrerestos de maderaenterrados. Loc. 9. 14-1-1994. SCM-2688B.

Pisolithus arhizus Scop.: Pers.

Sobre terreno pizarroso. Loc. 3. 12-8-1996. SCM-3385B. (BdC: 633).

Pluteus aurantiorugosus (Trog) Sacc.

Sobremaderamuerta de Papu/us nigra. Loc. 2. 6-6-1996. SCM-3387B. (BdC: 793).

Pluteus boudieri Orton (= P. semibulóosus ss. auct).

Sobre maderamuertade Quercus i/ex. Loc. 2. 28-10-1993 SCM-234IB

Pluteus cinereofuscus Lange

Sobre madera indeterminada. Loc. 8. 5-8-1995. SCM-3358B.

Pluteus hispidulus (Fr.: Fr.) Gillet.

Sobre madera indeterminada. Loc. 7. 1-10-1995. SCM-3363B.

Pluteus inquilinus Romagn.

De apariencia terrícola, probablemente sobrerestosde madera. Loc. 5. 9-8-1997. SCM-3380B.

Pluteuspoliocnemis Kühner.

Sobre restos leñosos. Loc. 7. 7-1 1-1995. SCM-338IB

Pluteus villosus (Bulliard) Quélet.

Sobre restos leñosos. Loc. 7. 15-9-1993 SCM-23IOB.

Polyporus meridionalis (A. David) H. Jahn.

Sobre ramas muertasdeRasmarinus afficina/is. Loc. 7. 4-12-1995. SCM-3365B. (BdC: 690).

Psathyrella bipellis (Quél.) Smith.

Sobre abundantes restos de madera muerta. Loc. 7. 26-2-1994. SCM-2398B.

Psathyrella lacrymabunda (Bull.: Fr.) M.M. Moser.

Terrícola. Loc. 7. 14-1-1996. (BdC: 190).

Pulveroboletus hemychrysus (Berk et Curtis) Singer.

Sobre un tocón de Pinus ha/epensis. Loc. 10 16-10-1991 SCM-1503B. (BdC: 245).

Ramaria myceliosa (Peck) Corner

Bajo Pinus hafepensis. Loc. 4. 25-1-1994. SCM-7227B.

Rhodocybepopinalis (Fr.:) Singer.

Bajo Pinus hafepensis. Loc. 5. 5-1 1-1997. SCM-2652B.

Scutiger cristatus (Schaeff.: Ff.) Bondartsev et Singer

Bajo Quercus y Pinus. Loc. 4. 1-10-1993 SCM-158IB (8dC: 30I)

Spongiporus stypticus (Pers.: Fr:) A. David.

Sobre madera muerta de Pinus ha/epensis. Loc. 5. 7-7-1992 SCM-23278. (BdC: 626).

Steccherinum ochraceum (Pers. apud Gmelin: Ff.) S.F. Gray.

Sobre maderamuerta de U/mus sp. Loc. 16. 2-1-1997 SCM-3350B. (BdC: 748).

Stereum gausapatum Fr.: Fr.

Sobre maderamuertade Quercus i/ex. Loc. 7. 3-1-1996. SCM-3382B.

Tricholoma basirubens (Bon) Riva et Bon.

Bajo Quercusi/exy Pinus ha/epensis. Loc. 10 5-10-1992. SCM-1659B.

Tricholoma equestre (L.: Fr.) P. Kumm.

Bajo Pinus ha/epensis. Loc. 10 28-10-1993 SCM-2333B. (BdC: 48).

Xerocomus armeniacus (Quél.) Quél.

Bajo PintiS ha/epensis y Quercus i/ex. Loc. 2. 4-7-1998.

Xerocomus spadiceus (Fr.) Quél.

B�o Pinus halepensis. Loc. 2. 22-7-1992. SCM-2749B.

RevistaCatalanade Micologia, vol. 21: 171-183; 1998.

CLASE DEUTEROMICETES.

Sti/bellafimetaria (Pers.) Lindau.

Sobre excrementos caninos. Loc. 7. 2-1-1992. Loc. 5. 3-1-1995. (BdC: 393).

CLASE MIXOMICETES.

Diderma spumarioides (Pers.) Rostaf.

Sobre maderade Populus nigra. Loc. 2. 23-5-1998. Det. E. Gracia. SCM-8M. Hemitriehia e/avata (Pers.) Rostaf.

Sobremaderade Populus nigra. Loc. 2. 23-5-1998.Det. E. Gracia

AGRADECIMIENTOS.

A los miembros de la Unidad de Botanica de la Facultad de Biología de la Universidad de Barcelona, M. Aguasca, E. Gracia, J. Llistosella, M.P Martín Y D. Sierra, por la ayuda en la detenninación de algunas especies citadas en el texto, a J.M. Vidal por la identificación de los hongos hipogeos, y a J. Vila que nos ha acompañado en algunas exploraciones, y nos ha ayudado en la clasificación de algunas especies.

BIBLIOGRAFÍA.

BELLÚ, F. (1996).- Alcunaspecie mediterraneadi recente identificazione con particolare riguardoal genere Clitocybe Rivista di Micologia 2: 94-1 14

BOLOS, O. (1982).- El Barcelonés, Vegetació. Gran Geografia Comarcal de Catalunya Vol. 8. Enciclopedia Catalana S.A. 1982. Barcelona. 509 pp.

BREITENBACH, J. & KRANZLJN, F. (1984).- Champignons de Suisse Les Ascomycetes.Vol. 1. Editión Mycologia. Lucema. 310 pp.

BREITENBACH, J. & KRANZLJN, F. (1986).- Champignons de Suisse Champignons sans lames. Vol. 2. Editión Mycologia. Lucema 412 pp.

CALONGE, F. DE D. (1988).- Flora Mycológica Ibérica. Vol. 3. Gasteromycetes I. Real Jardín Botínico & J. Crarner. Madrid, Berlín,Stuttgart. 271 pp.

COURTECU1SSE, R. & DUHEM, B. (1992).- Guide des Champignons de France et d·Europe. Delachaux et Niestlé S.A. Lausanne. 476 pp.

DENNIS, R.W.G. (1981).- BritishAscomycetes. J. Cramer. Vaduz, 585 pp.

LANNOY, G. & ESTADES, A. (1994).-Contribution à l'etude du genre Leccinum. Documents Mycologiques. 24: 1-29.

LLlSTOSELLA, J. & F. BELLÚ (1996).- Lactarius mediterraneensis, a new species from the mediterranean region. Mycotaxon. 57: 175-186.

LLlSTOSELLA, J. & J.M. VIDAL (1995).- Due nuovi Russula/es gasteroidi deliaregionemediterranea. RivistadiMicologia, 1995(2): 149-162.

MALENÇON, G. & BERTAULT, R. (1975).- Flore des Champignons Supérieurs du Maroc. Tome Il. Institut Scientifique Chérifien. Rabat. 537 pp. MORENO, G., J.M. GARCIA-MANJÓN & A.ZUGAZA(1986).- La Guía de Incafo de los Hongos de la Península Ibérica. Tomos I y 11. Incafo S.A., Madrid. 1276 pp. NOORDELOOS, M.E (1992).- Entoloma sl. Fungi Europaei. Vol. 5. Giovanna Biella Saronno. 760 pp. TABARÉS, M. & A. ROCABRUNA (1987).- Aportación al conocimiento de los hongos de la Sierra de Collserola. Catalunya-Butll Soc. Catalana Mic., 11: 83-98.

TABARÉS, M. & A. ROCABRUNA (1991).- Aportación al conocimiento de los hongos de la Sierra de Collserola y zonas próximas. Catalunya, 11. Butll.Soc. CatalanaMic. 14-15: 87-98.

VIDAL, J.M. (1994).- Algunos hongos hipogeos interesantes para la Micoflora Catalana. Butll. Soc. Catalana Mic. 16-17: 221-248. Barcelona 1994.

SOCIETATCATALANA DE MICOLOOIA(1982-1998).- Boletsde Catalunya Tomos 1-17 Barcelona. 850 laminas.

Melastiza boudieri. (V. Hbhnel) Le Gal

Rutstroemia americana (Durand) White.

Leccinumef.chioneus(Fr.)Redeuilh

ALGUNOSINOCYBEDE LAZONAALPINADE LOS PIRINEOSDE CATALUNYA. Il.

F. ESTEVE-RAVENTÓS I Y1. VILA2

1.-Dept. Biología Vegetal (BotAnica), Universidad de A1cal<í. E-28871 A1calade Henares (Madrid). 2.-RectorUbach, 53, àtic 2a. E-08021 Barcelona

ABSTRACT. Some Inocybe of the alpine belt in the Pyrenees of Catalonia, Il. In this second contribution, 12 species and one variety of Inocybe are described (including iconography) and discussed. /. alboperonata Kühner, I. humilis (1. Favre et Horak) Esteve-Rav. et Vila comb. nov., I.johannae Kühnerand I. luteipes 1. Favre f mixtipes Esteve-Rav. etVilaad int.,arenewrecords in the funga1 catalogueofIberian peninsula

Keywords: Jnocybe, Basidiomycetes, chorology, a1pine bell., Catalonia, Spain.

RESUMEN. Algunos Inocybe de la zona alpina de los Pirineos de Cataluña. 11. En esta segunda aportación al estudio del género Inocybe en la zona alpina de los Pirineos catalanes se describen, comentan e iconografian 12 especi�� y una variedad, de las cuales I. alboperonata Kühner, I. humilis (J. Favre et Horak) Esteve-Rav. et Vilacomb. nov., I.johannae Kühnery I. luteipes 1. Favre f mixtipes Esteve-Rav. etVilaad int., representan nuevasaportaciones al catalogomicológicopeninsular.

INTRODUCCION

Siguiendo con nuestros estudios sobre 1nocybe del piso alpina de Cataluña, presentamos una segunda aportación que complementa y amplía nuestra primera visión del género (ESTEVERAVENTOS & VILA, 1997) en el area de estudio. En este segundo trabajo describimos un total de diez taxones (l. alboperonata, I. corydalina, 1.jlavella, I.fraudans, I. glabrescens, I. humilis, I.johannae, I. lanuginosa var. ovatocystis, 1. luteipes e 1. tjallingiorum) no incluidos en el primero, ademas de aportar nuevos datos sobre dos especies (I. lacera y 1. mixtilis), ya publicadas en la primera contribución. De las especies del presente trabajo cinco (l. alboperonata, I. corydalina, I.fraudans, I. luteipes e I. tjallingiorum) fueron recolectadas entre Dryas octopetala y Salix retusa, en suelo basico, mientras que el mismo número (l.jlavella, I.johannae, I. lacera var. helobia, I. lacera var. lacera e I. lanuginosa var. ovatocystis) crecían entre Salix herbacea, en suelo acido. Finalmente, otrastres (I. glabrescens, I. humilis el mixtilis) fueron encontradas indistintamente entre Salixretusa yS. herbacea.

El material estudiado se encuentra depositado en el herbario AH (Universidad de Alcala de Henares) y duplicado en NG (Herbario particular de 1. Vila). Disponemos de diapositiva en color de todas las especies (excepto 1. glabrescens).

ESPECIES ESTUDIADAS

lnocybe alboperonata Kühner, Doc. Mycol. 19(74): 17 (1988). Fig. 1 (A-D).

Píleo de 15-30 mm de diametro, al principio cónico-convexo, luegomas aplanado, en general con un umbón prominente característico, de color pardo ocraceo a beige, en el centro con un tono mas acentuado, hacia el pardusco; superficie lisa y fibrosa radialmente, con fibrillas que se separan con la edad en la periferia, dando un aspecto falsamente rimoso; el centro, en ocasiones, se rompe en pequeñ s esc m s adpresas en est do joven, todo el píleo se present cubierto por un velo blanquecino abundante, que camufla en gran parte el color del fondo. Margen con restos evidentes de cortina blanquecina. Laminas espaciadas, de sublibres aanexas, ventrudasy ascendentes, de color blanquecino al principio, luego grisaceo con un reflejo amarillento. Estípite de 20-35 x 4-5 mm, cilíndrico, no bulboso, de color beige a leonado o pardusco, camuflado de modo característico por un

tomento fibriloso blanquecino en toda su longitud, el cual, a veces se rompe en bandas, dandole un aspecto atigrado. Contexto blanquecino en el píleo y estípite, ocníceo en el córtex del estípite. Olor espermatico. Esporas de (9)-9,5-12-(13) x 5,5-6,5-(7) /lm, Qm=1,75-1,9-(2), lisas, amigdaliformes con el apice cónico, en ocasiones con aspecto casi cilíndrico y contorno algo estrangulado ("Iaceroide"), de tamaño muy variable, incluso dentro de una misma recolección. Pleurocistidios (55)-60-75-(85) x (10)-13-18-(22) /lm, de cilíndricos a fusiformes o sublageniformes, esbeltos, con la pared generalmente amarillenta en presencia de hidróxido amónico, en ocasiones, no o apenas amarillenta, de 1-2,5 /lm de grosor; queilocistidios semejantes, numerosos, mezclados con paracistidios claviformes. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios ausentes, en su lugar abundantes pelos alargados y cilíndricos, de 50-180 x 10-20 /lm, frecuentemente tabicados, hialinos, en ocasiones con lapared ligeramenteengrosada,pero nunca metuloides.

MATERIAL ESTUDlAOO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, entre Dryas oc/ope/a/a y Loise/euria procumbens, 12-8-1997, /eg. 1. Vila, AH 23488 (NG970812-12).- Ibid., entre Dryas oc/ope/a/a y Sa/ix re/usa, AH 23490 (NG970812-34).- Ibid., 2300 m, entre Dryas oc/ope/a/a y Sa/ix re/usa, 27-81997, /eg. 1. Vila y X. Llimona, AH 23489 (NG970827-l5) YAH23487 (NG970827-37)

OBSERVACIONES. Las cuatro recolecciones de Núria permiten concluir la preferencia de esta especie por los céspedes alpinos ca1careos, con presencia de Salix y Dryas, y constatar la variabilidad morfológica mostrada en sus esporas y cistidios. El velo blanco abundante, que camufla el color beige del píleo y del estípite, es un caracter constante en todas elias, así como la superficie del píleo lisa y fibrosa radialmente, sólo excepcionalmente escamosa en el umbón en contados ejemplares. Asignamos, sin dudas, nuestras muestras a /. alboperonata (KÜHNER, 1988; BON, 1997a: 86). Quedan aún por conocer sus afmidades con I. peronatella 1. Favre -nom. inval.-, considerado por KUYPER (1986) como un sinónimo de J. abjecta P. Karst. Este último taxón parece haber sido interpretado de diferentes formas hasta la fecha; el sentido de Kuyper se refiere a una especie de esporas grandes y alargadas, de (10)-10,5-13,5 x 6-7-(7,5) /lm (holotypus estudiado por el micólogo holandés), lo que se ajusta también a las de I. peronatella (esporas de 9,5-13-(15) x 5-6,5 /lm) e I. cavipes 1. Favre (esporas de 10,5-13 x 5-6,5-(7) /lm) (FAVRE, 1955: 86; 1960: 470). I. alboperonata parece presentar unas esporas algo mas pequeñas que I. peronatella, así como una distribución (al menos por lo que se despre��e de la bibliografia consultada existente) exclusivamente alpina, sobre suelos ca1careos. KUHNER (1988: 6) opina que ambos mones presentan asÍmismo diferencias morfológicas en sus esporas. Nuestras observaciones de abundante material de /. alboperonata no parecen apoyar esta última conclusión, pero el estudio del holótipo de I. peronatella, así como de nuevo material pirenaico, parecen necesarios antes de adoptar conclusiones taxonómicas. /. alboperonata no había sido citado previamente en la Península Ibérica. Sólo conocemos la cita deeste taxón en Francia, debida a Kühner.

Inocybe corydalina Qué!., Mém. Soc Emul. Montbél., sér. 11, 5: 543 (1 875). Fig. 2 (A-B). Píleo de hasta 20 mm de diametro, convexo, con el margen involuto de joven, no umbonado, de color pardo ocníceo uniforme, con reflejos olivaceos muy fugaces en el centro; la superficie se vuelve escamosa en la periferia, mientras que en el centro se presenta casi lisa; en estado joven permanece cubierta por una velipelis blanquecina, que desaparece conforme el píleo se desarrolla. Laminas densas, estrechas (de hasta 2 mm), adnatas, nunca ventrudas sino de rectilíneas a sinuadas, de color grisaceo a pardo grisaceo y con la arista blanquecina. Estípite de hasta 30 x 3-5-(8) mm, cilíndrico, en ocasiones paulatinamente ensanchado hacia la base, pero nunca bulboso, del color del píleo o blanquecino cuando es joven, con la superficie ornamentada con fibrillas fugaces, que hacia la base toman a veces un tona pardo olivaceo oscuro. Contexto blanquecino en el píleo, pardusco en el estípite, nunca enrojeciendo. Olor aromatico, agradable. Esporas de (8,5)-9-10,5 x 5-6-(6,5) /lm, lisas, subamigdaliformes con el apice ligeramente cónico. Pleurocistidios de 45-50-(60) x 12,5-20(30) /lm, de cilíndricos a claviformes, con la pared no amarilla en presencia de hidróxido amónico, de 1,5-2 /lm de grosor; queilocistidios semejantes, poco numerosos, mezclados con abundantes paracistidios de cilíndricos a claviformes, hialinos, estrechos (6-8 /lm) y de pared delgada. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios ausentes o muy escasos en el apice del estípite, en donde hay abundantes pelos cilíndricos, de aspecto semejante al de los paracistidios.

MATERIAL ESTUDIAOO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, entre Dryas oc/ope/a/a, 27-8-1997, /eg. 1. Vilay X. Llimona, AH 23478 (NG970827-34).

Fig. 1. fnocybe alboperonata Kühner (AH 23487 / NG970827-37). A) Cauloparacistidios; B) Queilocistidios; C) Pleurocistidios; D) Esporas. (Barra = 10)lm).

OBSERVACIONES. Estematerialcorresponde al primer hallazgo de estaespecie en las areas alpinas de la Península Ibérica, y, asimismo, desconocemos que el taxón haya sido citado anteriormente en estos ambientes. Nuestras muestras, de tamaño pequeño y léÍrninas estrechas, podrían hacer pensar en una posible correspondencia con I. coelestium Kuyper. Este último taxón se diferencia exclusivamente de I. corydalina por su píleo escamoso y sus léÍrninas estrechas (KUYPER, 1985), aunque comparte los mismos habitats que aquél. El estudio comparativa entre muestras típicas de I. corydalina de nuestro herbario y el holótipo de I. coelestium no nos ha revelado ninguna diferencia neta para considerar a ambos taxones como independientes, al menos a nivel específico. El materialtipo de I. coelestium presenta una mayoría de esporas anchamente amigdaliformes, casi ovoides, mientras que en I. corydalina las esporas son algo mas largas, aunque también se observan otras, en menor proporción, coincidentes con las del primero. De la descripción de STANGL (1989) de ambas especies puede deducirse igualmente que estos caracteres son solapables. Este hecho refrenda las observaciones de HEIM (1931), quien deja explícita la gran variación morfológica exhibida por /. corydalina en sus caracteres macro y microscópicos, y reconoce dentro de esta especie diversas formas y variedades, una opinión que compartimos.

Inocybejlavella P. Karst., Medden. Soc. FaunaFI. Fenn. 16: 100 (1 890). Fig. 2 (C-E). = I.fulvoumbrina Bres., FI. Ital. Cryptog. I, 15: 728 (1916). = I. xanthocephala P.D. Orton, Trans. Br. Mycol. Soc. 43: 277 (1960).

Píleo de hasta 30 mm de diéÍrnetro, al principio cónico, luego de cónico-convexo a cónico-aplanado, con umbón central patente, de color pardo anaranjado, algo mas acentuado en la zona central; superficie fibrosa radialmente, rimosa en el margen, lisa, con restos blanquecinos de velipelis en el umbón de algunos ejemplares. LéÍrninas medianamente densas, ascendentes, ventrudas, emarginadas, de color al principià de blanquecino a amarillo palido, luego con tonalidades amarillas mas evidentes, con la arista blanquecina. Estípite de hasta 25 x 3-4 mm, de cilindrico a sub-bulboso, del color del píleo, que adquiere tonos dorados con la edad; superficie lisa, pruinosa en el extremo apical y fibrilosa en la mitad superior. Contexto blanquecino en el píleo, amarillento en el estípite. Olor poco notable, ligeramente farinoso. Esporas de 9,5-12,5 x 5-6-(6,2) !lm, lisas, de elipsoidales a subalantoides y con el apice obtuso, en ocasiones ligeramente atenuado. Queilocistidios de 45-60 x 9-15 !lm, de cilíndricos a claviformes, a menudo tabicados, hialinos, ocupando toda la arista, dispuestos en grandes grupos. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios presentes sólo en el extremo apical del estípite, formando grupos, muy abundantes, semejantes a los queilocistidios aunque algo mas largos (a veces de hasta 130 !lm de longitud). Pileipelis constituida por una cutis de hifas paralelas, incrustadas de pigmento pardo anaranjado, de 5-12 !lm de diéÍrnetro en la epicutis, algo mas anchas (20 !lm) en la subcutis.

MATERIALESTUDlAOO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM4384697, alt. 235 m, entreSalixherbacea, 14-81997, leg. J. Vila, AH 23479 (JVG970814-4).

OBSERVACIONES. Esta especie muestra una marcada preferencia por fructificar en habitats húmedos, a menudo bajo distintas especies de Salix, pero en ocasiones bajo otros planifolios o coníferas (KUYPER, 1986: 55) Sus hallazgos son esporadicos en Europa, aunque parece estar ampliamente distribuida; últimamente, ha sido citadacon asiduidad en lazonaalpina (KUHNER, 1988; JAMONI, 1994; BON, I997a). Aunque su aspecto recuerda superficialmente a algunas formas amarillentas de I. rimosa (Bull.: Fr.) P. Kumm., las esporas y queilocistidios mas estrechos de I.jlavella son caracteres que permiten una neta diferenciación. Aunque esta cita representa la primera en una zona alpina ibé�ica, la especie ha sido citada previamente de Andalucía (ORTEGA & ESTEVERAVENTOS, 1989) fructificando bajo planifolios (en margenes de riachuelos, con alisos y sauces) en areas de aJcomocal.

Inocybe fraudans (8ritzelm.) Sacc., Syll. Fung. 5: 778 (1 887) f. chamaesalicis 80n, ad int. Fig. 3 (A-C).

= I. piriodora f. chamaesalicis Bon ad int., Bull. Féd. Mycol. Dauphiné-Savoie, 144: 83 (1997).

Píleo de hasta 25 mm de diéÍrnetro, de convexa a aplanado-convexo, no umbonado, de color pardo

OC)ODGOuDa Oa E

Fig. 2. Jnocybe corydalina Quél. (AH 23478 /NG970827-34). A) Pleurocistidios; B) Esporas. Jnocybejlavella P. Karst. (AH 23479/NG970814-4). C) Cauloparacistidios; D) Queilocistidios; E) Esporas. (Barra = lO ¡lm).

190

RevistaCatalanade Micologia, vol. 21: 185-201; 1998.

ocraceo uniforme, con el tiempo pardo y con matices rosa anaranjados; la superficie se vuelve, a veces, de algo lacerada a subescamosa. Margen con restos fugaces de cortina. Laminas distantes, anchas (de hasta 5 mm), emarginadas, ventrudas, de color gris amarillento y con la arista blanquecina. Estípite de hasta 25 x 5-7 mm, cilíndrico, del color del píleo o casi blanquecino de joven, con la superficie fibrilosa en la mitad superior, que se mancha de tonos rojo anaranjados. Contexto blanquecino en el píleo, pardusco en el estípite, que enrojece de modo marcado pasando a tonos "ladrillo". Olor intenso, de peras maduras. Esporas de 9-10,5 x (5,5)-6-7 !lm, lisas, de anchamente subamigdaliformes a citrifom1es, con el apice a menudo papilado. Pleurocistidios de 4060 x 12-17 !lm, de cilíndricos a claviformes, con la pared no o apenas amarilla en presencia de hidróxido amónico, de 1-1,5 !lm de grosor; queilocistidios parecidos, poco numerosos. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios ausentes o muy escasos en el apice del estípite, en donde hay abundantes pelos, de cilíndricos a claviformes, de hasta 70 x 8-12 !lm, a menudo con el contenido pardo rojizo.

MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, entre Dryas oc/ape/ala, 12-8-1997, leg. J. Vila, AH 23477 (NG970812-29).

OSSERVACIONES. I.fraudans es una especie poco frecuente en el piso alpino. En estas altitudes aparece un ecótipo de menor tamaño con marcada heterosporia, que ha sido perfectamente descrito por BIZIO (1995: 25-26) de las Dolomitas, y que BON (1997a, 1997b) hadescrito, ad interim, como forma chamaesalicis. Este ecótipo parece mostrar, aparte de enanismo, unas paredes cistidiales mas delgadas -aunque según el material estudiado por BIZIO (1995), éstasparecen mostrarse variables en grosor-, pero sus caracteres macroscópicos se ajustan bien a las formas típicas de menor altitud. Las diferencias al nivel de la morfología esporal permiten una clara distinción entre esta conocida especie y aquellas formas de 1. corydalina sin tonos olivaceos o que enrojecen (f. roseola R. Heim).

Inocyhe glahrescens Velen., Ceské Houby: 373 (1920). Fig. 3 (O-F) = 1. metrodii Stangl et 1. Veselsk)í, Ceskó Mykol. 33: 220 (1979) =? I. abietis Kühner, Bull. Soc. Nat. Oyonnax 9(suppl.): 3 (1955).

Píleo de 40 mm de diametro, de cónico a aplanado, con umbón central cónico, de color pardo-beige uniforme; superficie completamente lisa, fibrosa radialmente, de aspecto rimuloso o rimoso hacia el margen, sin restos de cortina aparentes. Laminas distantes, anchas, de emarginadas a sublibres, ventrudas, de un marcado color pardo olivaceo en la madurez, con la arista blanquecina. Estípite de 45 x 4 mm, cilíndrico, al principio blanco, luego blanco ocraceo, sin tonos rosados; superficie netamente pruinosa en la mitad superior, de aspecto fibriloso-pruinoso en la mitad inferior. Contexto blanquecino. Olor espermatico. Esporas de 9-10-(1 1) x 5-6 !lm, amigdaliformes, generalmente con el apice subcónico, a veces redondeado. Pleurocistidios de 55-65 x 13-20 !lm, fusiformes, con la pared apenas amarillenta en presencia de hidróxido amónico, de 2-3 !lm de grosor; queilocistidios parecidos, numerosos, acompañados de abundantes paracistidios claviformes. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios presentes a lo largodetodoel estípite, de cilíndricos a fusiformes.

MATERlAL ESTUDIADO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2300 m, entre Sali.x herbacea y S. retusa, 14-8-1997, ¡ego J. Vila, AH 23497 (NG970814-16).

OSSERVACIONES. Aunque la descripción se basa en un único ejemplar recolectado, éste se encuentra en perfecto estado de maduración. Los caracteres se ajustan muy bien a la descripción de I. glabrescens aportada por KUYPER (1986) y STANGL (1989). La identidad de este taxón con I. abietis queda aún por ser demostrada, después de efectuar el estudio 9el holótipo de este último, pero hay que señalar que, salvo el olor y el habitat, la descripción de KUHNER (1955) también se ajusta a los caracteres morfológicos de nuestra recolección. En la zona alpina de Europa, los representantes de la sección Splendentes R. Heim que mas se aproximan a nuestra muestra son I. auricomella Kühner, muy diferente por su color amarillento y su píleo no rimoso (BIZIO, 1997: 354-356), el phaeoleuca var. dolomi/ica Bizio et Bon, de color pardo mas acentuado en el píleo y esporas de mayores dimensiones que, en ocasiones, muestran pequeños nódulos (BIZIO, 1995).

Catalanade Micologia, vol. 21: 185-201; 1998.

Fig. 3. Inocybe fraudans f. chamaesalicis Bon ad. int. (AH 23477 / NG970812-29). A) Cauloparacistidios; B) Pleurocistidios; C) Esporas. Inocybe glabrescens Velen. (AH 23497 / NG970814-16). D) Caulocistidios; E) Pleurocistidios; F)Esporas. (Barra = 1O �m).

Inocybe humilis (J Favre et Horak) Esteve-Rav. et Vila, comb. nov. Fig. 4 (A-e).

== Astrosporinahumilis J. Favre et Horak, Arctic andAlpine Mycology 2: 23 I (1987).

= fnocybe humilis 1. Favre, Ergebn. Wiss. Untersuch. Schweiz. Nationalparkes 6: 480 (1960), nom. invaI. (tipo no designado).

Píleo de 5-10 mm de diametro, cónico-campanulado, con umbón amplio y obtuso, de color pardo amarillento dejoven; puede mostrar después tonalidades amarillento-Ieonadas en algunos ejemplares adultos; superficie lisa, a veces sutilmente lacerada en el centro, fibrosa radialmente, fmamente rimosa en el margen y con laedad. Laminas ventrudas, ya dejóvenes con un tona amarillento palido, de emarginadas a sublibres, con la arista blanquecina. Estípite de hasta 15 x 2-3 (4 en el bulbo) mm, cilíndrico y con bulbo indistintamente marginado, al principio de color blanco a blanco amarillento, luego con tonalidades pajizo-parduscas, pruinoso en toda su longitud, no se ennegrece con la edad. Contexto de blanquecino a blanco amarillento. Olor fúngico, banal, no espermatico. Esporas de (9)9,5-11-(13,5) x 7-8,5-(10) !lm, con numerosos (8-15) nódulos muy prominentes que le dan, en ocasiones, un aspecto asteriforme. Pleurocistidios de 45-65 x 15-20 !lm, lageniformes, generalmente sin pedicelo basal, con la pared amarillenta en presencia de hidróxido amónico, de 1,8-2,5 !lm de anchura; queilocistidios parecidos, de pared amarilla, acompañados de abundantes paracistidios claviformes. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios presentes a lo largo de todo el estípite, de morfología semejante a los cistidios himeniales.

MATERlAL ESTUDlAOO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2300 m, entre Sa/ix herbacea y S. retusa, 14-8-1997, /eg. J. Vila, AH 23498 (NG970814-14).

OBSERVACIONES. Este taxón fue originalmente descrito de la zona subalpina del Parque Nacional suizo por FAVRE (1960), sin aportar un tipo nomenclaturaI. Posteriormente, HORAK (1987) designó un lectótipo, ·pero incluyó la especie en el género Astrosporina 1. Schrat. El material recolectado presenta el píleo con tonos pardo amarillentos, no tan oscuros como los descritos en la diagnosis y iconografiaoriginales(aunque sí patentes en el material de herbario); el estípite, de color blanquecino con retlejos amarillentos, así como el color de las laminas, sitúan a estaespecie cercade I. praetervisa QuéI. (incl. 1. salicis-herbaceae Kühner) y de 1. mixtilis (Britzelm.) Sacc. Las esporas grandes, de longitud media superior a las 10 !lm, provistas de nódulos muy abundantes y prominentes, permiten separar 1. humilis de I.praetervisa, cuyas esporas presentan nódulos numerosos pero mas obtusos y bajos (HORAK, 1987: pI. 2, M-N), mientras que 1. mixtilis tiene las esporas mas pequeñas. Otro caracter particular de I. humilis es la longitud media de los cistidios himeniales, que permite también la separación respecto a 1. praetervisa y a I. salicis-herbaceae. I. obtusiuscula Kühner y 1. substellata Kühner, taxones también próximos y ligados a Salix herbacea, presentan caracteres microscópicos diferentes (KÜHNER, 1988; BON, 1997a).

Inocybejohannae Kühner,Doc. Mycol. 19(74): 21 (1988). Fig. 4 (D-F).

Píleo de hasta 25 mm de diametro, de convexa a plano-convexo, con umbón amplio y obtuso, de color pardo a pardo ocniceo, algo mas oscuro en el centro, a veces con aspecto satinado o seríceo, a causa de la velipelis blanquecina; superficie lisa o bien algo lacerada o subescamosa debido al desarrollo de la velipelis. Margen normalmente liso, fibroso radialmente pero nunca rimoso, o sólo excepcionalmente y en ejemplares muy adultos, con restos fugaces de cortina abundantes en el margeno Laminas distantes, anchas (hasta 5 mm), de emarginadas a sublibres, ventrudas, al principio largo tiempo blanquecinas, luego de color grisaceo muy palido y en lamadurezpardo grisaceas, con la arista blanquecina. Estípite de hasta 25 x 5 mm, cilíndrico, al principio de color blanco a ocraceo, luego del color del píleo y con tenues retlejos rojizos, con el tiempo empardeciendo netamente, sobre todo en la base; superficie netamente fibrilosa en toda su extensión, las fibrillas también empardecen con la edad, especialmente en la base. Contexto pardusco en el estípite. Olor muy débil, ligeramente espermatico. Esporas de 9-10,5-(1 1) x (5)-5,5-6,5-(7) !lm, de contorno rectangular, desde anguloso a ondulado, a veces con nódulos (1-3) poco prominentes. Pleurocistidios de 55-70-(90) x 14-19-(22) /lm, fusiformes, con pedúnculo alargado; pared no o apenas amarilla en presencia de hidróxido amónico, de anchura variable según las recolecciones, 1,5-2,5-(4) !lm; queilocistidios parecidos, numerosos, a veces coloreados de pardo amarillento, acompañados de abundantes paracistidios

Fig. 4. Inocybe humilis (J. Favre et Horak) Esteve-Rav. et Vila (AH 23498 / NG970814-14). A) Caulocistidios; 8) Esporas; e) Pleurocistidios. Inocybe johannae Kühner (AH 23482 / NG970802-11). D) Cauloparacistidios; E) Pleurocistidios; F) Esporas. (Barra = 10 Jlm).

c1avifonnes. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios ausentes o atípicos. Pelos caulinares muy numerosos a lo largo de todo el estípite, alargados, frecuentemente tabicados y estrangulados, en ocasiones pigmentados de pardo. Pileipelis fonnada por una cutis banal, con pigmento parietal liso.

MATERIAL ESlUDlADO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, entre Salix herbacea, 2-81997, leg. 1. Vila y X. Llimona, AH 23482 (NG970802-11), AH 23483 (NG970802-6), AH 23484 (JVG970802-8) Y AH 23485 (JVG970802-7).-Jbid., 14-8-1997, leg. 1. Vila, AH 23486 (JVG970814-2).

OSSERVACIONES. La abundancia de I.johannae en Ulldeter nos ha pennitido establecer ciertos parametros de variabilidad morfológica en este taxón, conocido sólo, hasta el presente, de la descripción original de KÜHNER (1988), basada en ejemplares recolectados en Francia, y también de material procedente de Italia, concretamente de las Dolomitas, entre Salix retusa y S. retículata (BIZIO, 1995). La presencia de una velipelis muy aparente puede influir en el aspecto a veces lacerado que muestra el píleo de algunas recolecciones; asimismo, parece constante el pardeamiento de la base del estípite y el color de las J¡íminas, muy palidas durante largo tiempo, lo que lo situaría taxonómicamente en el grupo de 1. subcarpta Kühner et Boursier sensu lato. El olor espennatico es señalado por BIZIO (1995), a pesar de que KÜHNER (1988) describe un olor acídulo. Es ésta una de las razones que hacen preguntamos por la posibilidad de que 1. striaepes Kühner, que comparte caracteres próxirnos, no sea mas que un extremo de variabilidad del taxón en cuestión. Las esporas de nuestras recolecciones muestran cierta variación en cuanto a la presencia o ausencia de nódulos, aunque son consmntes en su rango de dimensiones. El grosor de la pared cistidial también se muestra algo variable, pero casi siempre esta por encima de las 1,5 J..I.m, un caracter que se muestra distinto en 1. striaepes, ya que para esta especie se señalan cistidios de pared muy estrecha (0,5 J..I.m). En cualquier caso, el estudio comparativa de los tipos de ambos taxones parece necesario antes de establecer conclusiones taxonómicas en este complejo. Próximos a I.johannae se sitúan el mencionado I. striaepes, cuyo estípite estriado parecería un caracter muy peculiar para su reconocimiento macroscópico, y cuyas esporas parecen presentar 6-11 nódulos bien marcados (JAMONI & BON, 1993: 16-17), e I. tetragonospora Kühner, que muestra unas esporas muy particulares, "entolomoides", angulosas (tres,angulos en vista frontal y cuatro de perfil); esta última especie ha sido citada por BON & BALLARA (1997) de la zona de Les Picardes, en Espot (Lleida).

Jnocybe lacera (Fr.: Fr.) P. Kumm. var. lacera, Führ. Pilzk.: 79 (1871).

MATERIAL ESTUDlADO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, entre Salixherbacea, 2-81997, leg. 1. Vila y X. Llimona, AH24474(NG970802-9) y AH 24475 (NG970802-13).

OSSERVACIONES. Se trata de una especie relativamente frecuente en el piso alpina, sobre suelo acido, donde establece una asociación micorrícica con Salix herbacea. En estos habitats, la heterosporía se manifiesta con mayor intensidad, lo que Ilevó a FAVRE (1955) al reconocimiento de una fonna heterospórica. No obstante, la f1uctuación de los caracteres microscópicos no parece ajustarse a patrones definidos; nosotros hemos adoptado el tratamiento de KUYPER (1986), quien ya pone de manifiesto estos hechos. La recolección AH24474 / NG970802-9 muestra laminas amarillentas y un pigmento amarillo muy abundante en la trama laminal y en los cistidios, caracteres propios de la fonna luteophylla Bon (BON, 1979: 83). Junto a este material fue encontrada, en la misma fecha, la otra recolección, que a su vez no presentaba las laminas de este color.

Jnocybe lacera (Fr.: Fr.) P. Kumm. var helobia Kuyper, Persoonia Suppl. 3: 103 (1986).

MATERIAL ESTUDlADO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM4384697, alt. 2350 m, entre Salixherbacea, 14-81997, leg. 1. Vila, AH24476 (JVG970814-1 1)

OBSERVACIONES. En este caso, hemos asignado el material a la variedad helobia, exclusivamente por presentar una gran mayoría de esporas de contorno anguloso, escasamente "laceroide", con tendencia a ser mas anchas (>6 J..I.m) que en las dos recolecciones del material asignado a la variedad lacera. La variabilidad observada en el tamaño de las mismas es también grande, pero este hecho es habitual el) la especie. Nos remitimos a los mismos comentarios publicados por ESTEVERAVENTOS & VILA (1997) para este taxón, en aquella ocasión recolectado en Núria, Queralbs (Girona), también en la zona alpina, peroencontrado entre Dryas octopetala.

Inocybe lanuginosa (Bull.: Fr.) P. Kumm. var. ovatocystis (Boursier et Kühner) Stangl, Z. Pilzk. 42: 20 (1976). Fig. 5 (A-D).

= I. ovatocystis Boursier et Kühner, Bull. Soc. Mycol. France 44(2): 181 (1928).

Píleo de hasta 15 mm de diametro, de convexo a plano-convexo, de color pardo oscuro unifonne, en ocasiones pardo leonado; superficie enteramente cubierta por escamas hirsutas, fibrilosas, bien diferenciadas, que le dan un aspecto lanudo-estrigoso, especialmente en el centro. Margen a veces con cortina fugaz. Laminas medianamente apretadas, no muy anchas (hasta 3 mm), sinuosas, anexas, de color pardo arcilloso (como en el género Hebeloma), sin reflejos olivaceos, con la arista algo mas palida, irregular pero no fimbriada. Estípite de hasta 15 x 3-4 mm, de color pardo ocraceo, mas acentuado hacia la base; superficie cubierta, en la mitad inferior, de fibrillas lanosas parduscas, dispuestas sobre un fondo mas claro, no pruinosa. Contexto del mismo color que las superficies. Olor acídulo, característico, que recuerda al de las hojas de geranio (Pelargonium). Esporas de 8-10 x (5,5)-6-7-(7,5) /lm, nodulosas, provistas de un número variable (5-10) de nódulos obtusos pero bien marcados. Pleurocistidios muy numerosos, de 30-40 x 12-18 /lm, de c1avifonnes a ovoides, provistos de abundantes cristales en el apice, con la pared no o apenas amarillenta en presencia de hidróxido amónico, de 1-2 /lm de anchura; queilocistidios parecidos, acompañados de numerosos paracistidios c1avifonnes incoloros y de fonnas de transito hacia el queilocistidio. Basidios tetraspóricos Caulocutis con presencia de abundantes paracistidios cilíndricos, a menudo pigmentados de pardo; sólo en el extremo superior del estípite se observan fonnas de transito hacia caulocistidios, pero desprovistas de cristales apicales.

MATERIALESTUDlAOO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2350 m, entre Salix herbacea, 14-81997, leg. J. Vila, AH 24472(NG970814-5) YAH 24473 (NG970814-8).

OBSERVACIONES. Aunque no conocemos citas anteriores de este taxón en la zona alpina, sí que aparece registrado en Europa de los pisos subalpino y montano (FAVRE, 1948,1960), en bosques húmedos, en ocasiones como lignícola. No obstante, es de suponer que los tres taxones que integran el complejo "lanuginosd' sensu lato (e.g. 1. longicystis G.F. Atk., I. ovatocystis Boursier et Kühner y 1. leptophylla G.F. Atk. / = I. casimiri Velen.), discutidos taxonómicamente en profundidad por TRlGAUX (1980), pueden presentarse a estas altitudes, según se desprende de la reciente descripción de I. lanuginosa var. alpina Schmid-Heckel (SCHMID-HECKEL, 1988) de material procedente de Alemania. Nuestros ejemplares no corresponden a este último taxón, que parece presentar escasos pleurocistidios, asirnilables por su fonna a la var. longicystis. Este hecho ha motivado la reciente combinación de BON (1997a) del taxón alpina aleman, como variedad de I. casimiri Velen. El material pirenaico parece corresponder bien a la var. ovatocystis, aunque su olor de geranio ornamental parece particular. ALESSIO & REBAUDENGO (1980) señalan un olor similar ("como el de Lepiota cristata, acídulo") en su descripción de I. lanuginosa. El número de nódulos por espora parece también mostrarse variable, dentro de unos límites, y la ecología, entre Salix, tampoco parece ser un caracter de peso taxonómico para un taxón con un comportarniento variable, citado a menudo como saprótrofo lignícola, y de amplia distribución. En la Península Ibérica ha sido citado en muy pocas ocasiones, hasta ahora sólo de Castilla-La Mancha, Galícia y Navarra.

Inocybe luteipes 1. Favre, Ergebn. Wiss. Untersuch. Schweiz. Nationalparkes 5: 201 (1955) f. mixtipes Esteve-Rav. et Vila ad int. Fig. 5 (E-H).

Píleo de hasta 28 mm de diametro, de cónico-convexo a convexo, con umbón amplio y obtuso, de color pardo oscuro a pardo oCféíceo unifonne; superficie lisa, pero cubierta por restos de velo en la juventud, fibrosa radialmente, con fibrillas separadas hacia el margen, pero nunca de aspecto rimoso. Margen con restos de cortina amarillo ocraceos. Laminas distantes, anchas (hasta 3 mm), ventrudas, anexas, de color gris olivaceo, con un evidente tona amarillento cuando son jóvenes. Arista fimbriada, de color blanquecino. Estípite de hasta 32 x 2-4 mm, cilíndrico, de color amarillento con tonos ocníceos añadidos, especialmente en la mitad inferior, la parte superior con tonos mas parduscos; superficie netamente fibrilosa en toda su extensión, pruinosa sólo en las proximidades de la inserción con el píleo. Contexto del mismo color que las superficies. Olor espennatico. Esporas de 9-10,5 x 6-7 /lm, Q=I,4-]2-1,7, anchamente elipsoidales, raramente subamigdaliformes, con el

apice obtuso provisto de un poro genninativo muy patente, lisas. Pleurocistidios de 50-65-(70) x 1619 �m, de fusifonnes a cilíndricos, muy raramente sublagenifonnes, con la pared no o apenas amarillenta en presencia de hidróxido amónico, de 2-3 �m de grosor; queilocistidios parecidos o algo mas pequeños y anchos, acompañados de numerosos paracistidios cIavifonnes incoloros y de fonnas de transito hacia el queilocistidio. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios presentes en el 116 superior del estípite, muy escasos o ausentes mas abajo, mezcIados con abundantes cauloparacistidios y células de tipa intennedio entre ambos.

MATERlAL ESTIJDIADO. GIRONA: Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, entre Dryas oc/ape/ala y Salix retusa, 12-8-1997, leg. J. Vila, AH 24466 (NG970812-25) y AH 24481 (NG970812-21)

OBSERVACIONES. Es propia de esta especie la presencia de una coloración amarillenta en el estípite; en nuestros ejemplares, esta coloración estaba limitada a la mitad o extremo inferior del mismo, pero también se apreciaba netamente en las laminas y en la cortina. FAVRE (1955) describió e iconografió la especie con el estípite de un color completamente amarillo, pero en el dibujo aportado por el micólogo suizo, puede apreciarse también que la came del apice del mismo presenta una tonalidad ocracea o pardusca, tal como lo observamos en nuestros ejemplares. Una especie muy parecida es I. subporospora Kuyper (KUYPER, 1986: 95), que se diferencia excIusivamente por el habitat y por la ausencia de tonos amarillos en el carpóforo, ya que la microscopía, según nuestro estudio del holótipo, puede solaparse. Esta última especie, originalmente descrita en suelos calcareos de bosques de coníferas costeros en Holanda, ha sido posterionnente citada fonnando asociación con Salix de Alemania, Luxemburgo, Noruega y Suecia (KUYPER & WEHOLT, 1988; KRIEGLSTEINER, 1989; KUYPER, 1990). En contraposición, I. luteipes fue descrito originalmente de los Alpes suizos, sobre suelo calcareo, en asociación con Dryas octopetala, de donde proceden las únicas citas conocidas de esta especie. Las diferencias entre ambos taxones parecen reducirse excIusivamente a la coloración del estípite y al habitat, pero no parecen apriori lo suficientemente sólidas para considerar a ambos como diferentes a nivel específico. En nuestros ejemplares, la mezcla de tonos amarillos y pardo rojizos en el estípite nos hace suponer la posible existencia detaxones intennedios.

Inocyhe mixti/is (Britzelm.) Sacc., Syl/. Fung. 5: 780 (1887).

MATERlAL ESTIJDIADO. GIRONA: Ulldeter, Setcases (Ripollès), UTM 4384697, alt. 2300 m, entre Salix re/usa, 2-81997, leg. J. Vila y X. Llimona, AH 23480 (NG970802-4).- Vall de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2300 m, entre Dryas oc/ape/ala y Salix retusa, 12-8-1997, ¡ego 1. Vila, AH 23481 (JVG970812-8).

OBSERVACIONES. Consideramos ambas colecciones como típicas; la procedente de Ulldeter muestra unos cistidios con paredes particularmente amarillas y gruesas (3-4 �m), pero sus esporas, tamaño de los cistidios y caracteres macroscópicos son los típicos de esta especie. Como ya fue comentado por ESTEVE-RAVENTOS & VILA (1997), I. mixtilis resulta muy frecuente a bajas altitudes, pero es muy esporadico en el piso alpino, de donde sólo conocemos citas procedentes de los Alpes suizos e italianos (SENN-IRLET, 1987; BIZIO, 1995). En el Pirineo catalan parece ser un taxón asiduo, según se desprende de nuestros estudios. I. salicis Kühner, una especie muy próxima que también establece micorrizas con Salix, se diferencia netamente por sus esporas grandes y con numerosos nódulos.

Inocyhe tjallingiorum Kuyper, Persoonia suppl. 3: 192-193 (1986).

I. ovalispora-subbrunnea f. brunneola J. Favre, Ergebn. Wiss Untersuch. Schweiz. Nationalparkes 5: 100 (1955), nom inval. = I. ovalispora-subbrunnea f. tenerella J. Favre, Ergebn. Wiss. Untersuch. Schweiz. Nationalparkes 5: 100 (1955), nom. inval.

Píleo de hasta 25 mm de diametro, de cónico-convexo a convexo, con umbón amplio y obtuso, de color pardo-castaño, mas cIaro, pardo ocraceo, en la zona central de los ejemplares adultos; superficie lisa, sm restos de velipelis, fibrosa radialmente, con fibrillas separadas hacia el margen, de aspecto rimuloso. Margen sin restos de cortina. Laminas medianamente densas, ventrudas, anexas, de color gris-ocre, con matices olivaceos al madurar. Arista fimbriada y del mismo color. Estípite de hasta 20-40 x 3-5 mm, cilíndrico, en ocasiones algo mas ensanchado hacia la base, pero nunca

Fig. 5. fnocybe lanuginosa var. ovatocystis (Boursier et Kühner) Stangl (AH 24472 / NG970814-5). A) Cauloparacistidios; B) Esporas; C) Queilocistidios; D) Pleurocistidios. fnocybe luteipes J. Favre f. mi:xtipes Esteve-Rav. et Vila ad int. (AH 24466 / NG970812-25) E) Caulocistidios; F) Esporas; G) Queilocistidios; H) Pleurocistidios. (Barra = 10 Jlm).

bulboso, de color pardo ocníceo palido cuandojoven, luego, bien con la edad o con la desecación, toma tonos parduscos con reflejos rojizos, pruinoso en toda su longitud, pero de manera casi inconspicua en el tercio inferior. Contexto del mismo color que las superficies. Olor no distintivo. Esporas de 8,5-9,5-(10) x 5,5-6-(6,5) !lm, anchamente amigdaliformes, con el apice normalmente obtuso y redondeado, algunas amigdaliformes, pero en pequeña proporción Pleurocistidios de 5060-(65) x (12)-15-19 ¡.tm, fusiformes, con la pared ligeramente amarillenta en presencia de hidróxido amónico, de 2,5-4 ¡.tm de anchura; queilocistidios parecidos, acompañados de paracistidios claviformes e incoloros. Basidios tetraspóricos. Caulocistidios presentes en todo el estípite, algo mas escasos en el tercio inferior, de formaparecida a los cistidios del himenio, mezclados con numerosos cauloparacistidios.

MATERIAL ESTIJDIAOO. GIRONA: VaJl de Núria, Queralbs (Ripollès), UTM 4304694, alt. 2220 m, entre Dryas octopeta/a y Sa/ix retusa, 12-8-1997, /eg. J. Vila, AH24470 (NG970812-15) y AH 24471 (NG970812-9).

OBSERVACIONES. Nuestro material corresponde a la forma tenerella 1. Favre en razón de la morfología de los cistidios y coloración palida del estípite. Esta especie ubicuista es relativamente frecuente en la zona alpina de Europa central (FAVRE, 1955; SENN-IRLET, 1987; BIZIO, 1997), donde aparece asociada a Dryas y Salix. Es muy posible que existan al menos dos variedades o formas de esta especie, tal como FAVRE (1955) señaló. Los ejemplares de esta misma especie recolectadqs entre Salix herbacea en Panticosa (Huesca) y publicados recientemente por ESTEVERAVENTOS et al. (1997), presentaban un color mas oscuro, especialmente en el estípite, y correspondían probablemente a la forma brunneola 1. Favre. En la zona alpina, también se presenta I. catalaunica Singer (= I. leiocephala O.E. Stuntz, = I. subbrunnea Kühner), cuyos caracteres macroscópicos son muy parecidos. No obstante, este muestra unos cistidios mas largos y esporas mayores. I.fuscescentipes Kühner nos parece una forma o variedad de éste, caracterizada por el oscurecimiento marcado del estípite, semejante al de I. vulpinella Bruy\.

AGRADECIMIENTOS

Nuestro agradecimiento al Or. X. Llimona (Opto. Biología Vegetal, Univ. de Barcelona) por su intervención en el trabajo de campo. Este trabajo se incluye en el proyecto "Biodiversitat dels Fongs de Catalunya", del Institut d'Estudis Catalans.

BIBLIOGRAFÍA

ALESSIO, CL. & E. REBAUDENGO (1980).- Inocybe. Iconographiamyc% gica. Vol. XXIX. Trento.

BIZIO, E. (1995).- A1cune Inocybe piu frequenti delia zona alpina delle Dolomiti. Rivista di Micologia (Bresadola) 38(2) supplemento: 3-60.

BIZIO, E. (1997).- A1cune Inocybe piu frequenti delia zona alpina delle Dolomiti. 2° con ibuto. Rivista di Micologia (Bresado/a) 40: 339-362.

BON, M. (1979).-Inocybes rares,critiquesou nouveaux dans te Nord de la France. Sydowia Beih. 8: 76-97.

BON, M. (1997a).- Clé monographique des Inocybes alpins. Bull. Féd. Myco/. Dauphiné-Savoie. 144: 71-109.

BON, M. (I 997b).- Clé monographique du genre Inocybe (Fr.) Fr. (I ère partie: généralité et espèces acystidiées = Ss.-g. Inosperma Kühner). Documents Myc% giques. 105: 1-47.

BON, M. & J. BALLARÀ (1997).- Contribution à l'étude de la mycoflore a1pine des Pyrenées (part 3). Bull. Féd. Myco/. Dauphiné-Savoie. 146: 5-22.

ESTEVE-RAVENTÓS, F. & J. VILA (1997).- Algunos Inocybe de la zona alpina de los Pirineos de Catalunya, I. Revista Catalana Micol. 20: 177-186.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., GONZÀLEZ GARCÍA, Y. & F. ARENAL YAGÜE (1997).- Catalogo micológico de los macromicetos de areas a1pinas y subalpinas del Parque Nacional de Ordesa y zonas limí ofes (Huesca, España) recogidos en 1996. Bo/. Soc. Mico/. Madrid. 22: 155-186.

FAVRE, J. (1948).- Les associations fongiques des hauts-marais jurassiens et de quelques régions voisines. Matér. FI. Cryptog. Suisse 10: 1-218

FAVRE, J. (1955).- Les champignons supérieurs de lazone a1pine du Parc National Suisse. Ergebn. Wiss. Untersuch. Schweiz. Naliona/parkes. 5: 1-212 + 8 pI.

FAVRE, J. (1960).- Catalogue descriptifdes champignons supérieurs de la zone subalpine du Parc National Suisse. Ergebn. Wiss. Untersuch. Schweiz. Nationa/parkes. 6: 321-619 + 8 pI.

RevistaCatalana de Micologia., vol. 21: 185-20I; 1998. 199

HEIM, R. (1931).- Le genre lnocybe.Encycl. Myco/. I: 1-431 + 35 !ab.

HORAK, E. (1987).- Astrosporina in the a1pine zone of the Swiss National Park (SNP) and adjacent regions. Arctic and Alpine mycology - 2. Plenum Press, New York and London. pp. 205-234.

JAMONI, P.G. (1994).- Funghi adaltaquotain Valsesia(9"contributo). FunghieAmbiente. 65: 17-24.

JAMONI, P.G. & M. BON (1993).- Note di micologia alpina: reperti rari e nuovi delia zona alpina del Massiccio del Monte Rosa e dintomi (3a parte). RivistadiMicologia (Bresadola) 36(I): 3-20.

KRIEGLSTEJNER, G.J. (1989).- Über neue, seltene, kritische Makromyzeten in der BR Deutschland (Mitteleuropa) XI. Beitr. Kenntn. Pilz. Mitteleur. 5: 115-140.

KÜHNER, R. (1955).- Compléments à la "F1ore analytique". V) lnocybe léiosporés cystidiés. Espèces nouvelles ou critiques. Bull. Soc. Nat. Oyonnax. 9(mém. hors-sér. I): 3-95.

KÜHNER, R. (1988).- Diagnoses de quelques nouveaux lnocybe récoltés en la zone a1pine de la Vanoise. Documents Mycologiques. 19(74): 1-27.

KUYPER, T.W. (1985).-Studies in lnocybe - Il. Persoonia. 12(4): 479-482.

KUYPER, T.W. (1986).- A revision ofthe genus lnocybe in Europe I. Subgenus lnosperma and the smooth-spored species of thesubgenuslnocybe Persoonia Suppl. 3: 1-247.

KUYPER, T.W. (1990).-Studies in lnocybe - V. Some interesting species tromMedelpad and Jamtland, Sweden. Windahlia. 18: 47-56.

KUYPER, T.W. & O. WEHOLT(1988).-Studiesin lnocybe - III. Somenewand interesting species oflnocybe trom Norway and Sweden. Agarica. 9(18): 61-91.

ORTEGA, A. & F. ESTEVE-RAVENTÓS (1989).- Contribución al estudio del género lnocybe en Andalucía (España). Cryptog. Myco/. IO(4): 331-342.

SCHMID-HECKEL, H. (1988).- Pilze in den BerchtesgadenerAlpen. NationalparkBerchtesgaden, Forschungsbericht. 15: 1136.

SENN-IRLET, B. (1987).- Okologie, Soziologie and Taxonomie a1piner Makromyzeten (Agaricales, Basidiomycetes) der SchweizerZentraIaI�n. Ph. D. Thesis. UniversityBem. 252 pp.

STANGL, J. (1989).- DieGattunglnocybe in Bayem. Hoppea 46: 5-388.

TRIGAUX, A. (1980).- Variabilité d'lnocybe ovatocystis Kühn.-Bours. Documents Mycologiques. 41: 1-7.

Inocybe alboperonata Kühner

inocybejlavella P. Karst

Inocybejohannae Kühner

Inocybe luteipes J. Favre