RCMIC, 19

FONGS NEMATÒFAGS: HARPOSPORIUM ANGUILLULAE (LOHDE) KARLING ALA PENÍNSULA IBÈRICA.

Sergi SANTAMARIA iJosep GIRBAL

Unitat de Botànica. Departament d e Biologia Animal, Bio logia Vege tal i Ecologia. Fac.de Ciències. Univ.A utònoma de B arcelona. 08193- Bellaterra (Barce lona).

ABSTRACT. Nematophagous fuogi: Harposporiumanguillulae (Lo hde) K arliog i nthe Ib eriao Península The endoparasitic nematophagous fungus Harposporium anguillulae (Lohde) Karling was obtained from samples of lambdung collected inawastefieldin Catalonia T his fungusisnewlyre ported from Iberian Peninsula

Key words : Endoparasites , Harposporium, IberianPeninsula,Nema tophagous fungi

RESUM. Elfong endoparàsit nematòfag Harposporium anguillulae (Lohde) Karling fou obtingut de mostres defems d'ovella reco l -lectades enunerma Catalunya Aquest fongés primera citació perala

Península Ibèrica

Paraules clau : Endoparàsits , FongsNematòfags , Harposporium, PenínsulaIbèrica

INTRODUCCIÓ

El propassat mesde Novembre de1994vàremtenirl'oportunitatd'estudiaruninteressantfong delgrupdels hifomicets , destacableperlasevacapacitat dedestruirnemà todes, 'dels quals s'alimenta Aquest fongfou descobert apartirdemostresdefemsd'ovella recol-lec tades en unerm (Bella terra , Barcelona) i situades posteriorment encambrahumida.Desprésdepoquessetm anes d'incubació s'observaren , ambl'ajutd'un estereomicroscopi, cadàvers denemàtodes rabdítidsd'uncolorblancpur irecobertsd'unpolsim . Uncopestudiats , varesultarqueestavenafectatsperunfongn ematòfag,que fou determinat coma Harposporiumanguillulae (Lohde)Karling.Consu ltades lesbasesdeda des de "Flora Micólogica Ibérica" , arribaremalaconclusióqueaquestaespècienohavia estatmaicitadaa la Península Ibèrica , motiupelqualpresentemaquestabreunota.

Elmaterialestudiatestrobadipositaten BCB-Mycotheca (herbaridel'adreçainstitucional dels autors ). Les observacions yfotografieshanestatefectuadesambunmicroscopiLeitz DMRB , equipat ambcontrastinterferencialidefases.

Ha rpospo rium anguillulae (Lo hde)K arling (figs.1a-e)

Elshifomicets nematòfags inclouenespècies depredadores ie ndoparàsites. Ene ls fongs depredadors , elmicelicreix extensivament enelme di , iformaapare llsdecapturaapartirdeles hifes Enelsfongs endoparàsits , el creixement foradelcosdel'hosteestàlimitat alsco nidiòfors , c èl-lules conidiògenes iconidis.

Harposporiumanguillulae ésunhifomiceten doparàsit ne ma tòfag Elsen doparàsits nematòfags inicienl'infeccióobéper adherència delconidisobre lacutícul adel'hosteo b éper

l'ingestiódelconidi.Elsconidisingeritspodenallotjar-seenlacavitatbucalo ultrapassar-la iallotjarseenelteixit muscular del'esòfag(coméselcas d'H.anguillulae; ASCHNER & KOHN,1958)obé germinar uncopal'intestí,comenaltresespèciesdelgènere Harposporium (BARRON, 1970).

Engeneral,elsconidisque s'adhereixen alacutícu la externadels nemàtodes sónovoides, claviformes o cuneïformes. Encanvi,elsconidisingeritssón, habitualment, deformespoccorrents. L'estranya formadelsconidisingeritsésimportantdecaraal'èxitbiològicdel'organisme, ja que ajudaalconidiaallotjar-seenlacavitatbucaldel'esòfag,ongermina,i penetra enelcosdel'hoste, iniciantelprocésdelainfecció.

Harposporium anguillulae fouelprimerfongdescritcoma depredador de nemàtodes (KARLING, 1938)iés considerat coml'endoparàs it méscomúenaquests (BARRON, 1977) Els conidis d'H. anguillulae infectenel nemàtode peringestió,tenenformademitjalluna(10-12 urn de llarg)ambundelsextremsmoltagut(figs.1b,e).Elsextremsdelconidinoestrobenenelmateix plai semblen formarpartd'unahèlix.Els conidiòfors sónsimples(11-24 um dellarg),i apareixen en gran nombre, trencant lacutículadelnemà tode perdiferentsllocs(fig.1a).Els conidiòfors produeixen c èl-lules conidiògenes (fiàlids)esfèriqueso subesfèriques (3-4umde diàmetre) , cadascuna ambunàpex tubular (figs. lb-d), onesformenelsconidis successivament (BARRON , 1977).

Harposporium anguillulae haestattroba da enunagranvarietatd'hàbitats:sòl,fems , fullaraca , vegetació en descomposició, molses ,- etc. (DUDDINGTON , 1962).Segons ASCHNER & KOHN ( 1958) , laformadelconidifaqueaquestsiguifàcil d'empassar pel nemàtode. Recentment (SAMUELS, 1983),homha relacionat H anguillulae amb Atricordyceps harposporifera Samuels (Ascomycotina, Clavicipitalesï, unfongqueatacaelsmilpeusa Nova Zelanda, de l qualseria l'anamorf, peròaquestarelacióenssemblapocplausible.

AGRAÏMENTS

VolemagrairaF.Pando(RealJardínBotanico , C .S.LC.) laseva col-Iaboraci ó en permetre'ns la consulta delesbasesdedadesde"Flora Micológica Ibérica". Aquest treballhaestatenpart finançatpelprojecte"Flora Micológica Ibérica, 11" dela DGICYT n° PB-92-0012, onhihaintegrat undenosaltres(S.S.).

BIBLIOGRAFIA

ASCHNER, M. & S.KOHN.(1958).Thebiology of Harposporium anguillulae . J Gen.Microbiol. , 19:182-189.

BARRON , G .L. (1970) Nematophagous Hyphomycetes : observations on Harposporium helicoides Can. J Bot., 48:329-331.

BARRON, G.L.(1977).The Nematode-Destroying Fungi. TopicsinMycobiology, 1: 1-140 Canadian Biological Publications Ltd.Guelph,Ontario.

DUDDINGTON, C.L.(1962) Predaceousfungiandthecontro l ofeelwonns, p.151-200 In: 1.D. C arthyetC .L. Duddington [eds.]. Viewpointsinbiology,Vol. 1. Butterworths,London . KARLING, 1.S.(1938). Harposporium anguillulae. Mycologia, 30:512-519.

SAMUELS, G.J.(1983). Ascomycetes ofNew Zealand6. Atricordyceps harposporifera gen.etsp.nov andits Harposporium anamorf. New Zealand J Bot., 21:171- 176.

Fig.1a-e. Harposporium anguillulae, aïllatdefems d'ovella recoll its a Bellaterra (Barcelona). a. Aspecte general , sobreelcosdel nemàtode. b-d. Aspecte dels conidiòfors, cèl-lules conidiògenes i conidis. e. Conidis [Escala figuraa:50 um Escala figurab:10 urn, ésla mateixa delesfiguresc-e .] [a-b , contrast interferencial ; c-e, contrast defases Mostres tenyides ambblauco tó].

Societat Catalana de Micologia

En preparació, data de publicació: maig de1996.

THEGENUSRHIZOPOGONINEUROPE

by

Maria-Paz MART IN

An updated treatment of the 21 species accepted in Europe, with determination key and synonyms, macroscopic and microscopic descriptions, iconography, ecology, chorology, etc. of each species.

166 pag., 21full colour photographs.

Price: 3.900pts. (plus package and mail cost)

Orders must be placed to:

Societat Catalana de Micologia, Distribució, Apartat de correus 186 E-08330 PREMIÀ DE MAR, ESP ANYA

CONTRIBUCIÓN AL CONOCIMIENTO DELOS

LABOULBENIALES (ASCOMYCOTINA) mÉRICOS, IV . GÉNERO LABOULBENIA: ADICIONES Y CORRECCIONES.

Sergi SANTAMARIA

Unitat de Botànica. Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Fac.de Ciències. Univ. Autònoma de Barcelona. 08193-Bellaterra (Barcelona).

ABSTRACT. Contribution tothe knowledge or Iberian Laboulbeniales (Ascomycotina), IV. Genus Laboulbenia: additions and corrections. Fourspeciesof Laboulbenia areherereportedasnewforthe Iberianfungusflora: Laboulbenia benjaminii Balazuc, Laboulbenia calathi T.Majewski, Laboulbenia etrusca Speg.and Laboulbenia luxurians Peyr.Thesespeciesareillustrated, describedanddiscussed.Also, Laboulbenia nebriae subsp. maghrebiana Balazucisincludedinthelistoftaxaofthegenusasacorrection ofapreviousrecordof Laboulbenia nebriae Peyr.s.str.

Keywords: Iberianfungus flora, Laboulbenia, Laboulbeniales, Parasitic fungi, Taxonomy.

RESUMEN. Secitancuatroespeciesdelgénero Laboulbenia, nuevasparalafloramicológicaibérica: Laboulbenia benjaminii Balazuc, Laboulbenia calathi T.Majewski, Laboulbenia etrusca Speg y Laboulbenia luxurians Peyr.Estasespeciessonilustradas,descritasycomentadas.Asimismo, Laboulbenia nebriae subsp. maghrebiana Balazucesincorporadaalalistadetaxonesdelgéneroaresultasdela correccióndeunacitapreviade Laboulbenia nebriae Peyr.s.str.

Palabras clave: Flora Micológica Ibérica, Hongos paràsitos, Laboulbenia, Laboulbeniales , Taxonomía

INTRODUCCIÓN

Conel propósito deelaborarlamonografiapertenecientealgénero Laboulbenia, incluidaenel proyecto"FloraMicológicaIbérica",yconlaintencióndepresentarun catalogo tan estabilizado comoseaposibledeespecies,sepublicaporprimeravezlapresenciadecuatroespeciesdel mencionado génerodentrodelàmbitogeogràficoestudiado.Asimismo,seincorporaal catalogo la presenciade Laboulbenia nebriae subsp. maghrebiana Balazucquehabíasidocitada previamente bajoelnombrede L. nebriae Peyre

Elgénero Laboulbenia, con mas de550especiesdescritas , representa mas delacuartapartede lostàxonesconocidosdelordenLaboulbeniales.EnlaPenínsulaIbéricaeIslasBaleares , yconlos datosqueactualmenteposeemos,aceptamoslapresenciade63especiesdelgénero.

MATERIAL Y METODOLOGÍA

Todoelmaterial estudiado sehalla conservado en BCB-Mycotheca (herbario institucional enla dirección delautor)enformade preparaciones microscópicas pennanentes, siguiendo b àsicarnente la misma técnica descritapor HULDÉN (1983).Las observaciones microscópicas se han efectuado mediante un microscopio LeitzDMRB equipado con contraste interferencial, ylos dibujos sehanhechoconuna càmara clara incorporada aun microscopio Zeiss Universal.

CATALOGO DE ESPECIES

Laboulbenia benjaminii Balazuc

(figs. 1a,2a-b)

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: El Pratd eLlobregat,31TDF27,sobre Badister bipustulatus (Fabricius) (Coleoptera,Carabidae, Licininaei, XI-1964 , leg.J.Vives , coll.Vives , BCBMycotheca SS·1536.

Talo amarillo-castaño pàlido , 230-259 um delongitudtotal.Célulasdel recept àculo cubiertasde màculas, CélulasI, 11, IIIYIVdelongitudsimilar , unavezymedia mas largasque anchas . CélulaV cuneiforme , desecciónovalaobtriangular,dispuestaenel àngulosúperointernodela célulaIV ,lacualpr àcticamente doblasulong itud. Céluladeinserc ión adherida hacialamitadbasaldelmargenposteriordelapareddelperitecio Apéndiceexternosimple , con lasdo s otrescélulasde labaseligeramente mas obscuras , célulabasalcilíndrica Apéndice internoformadopordosramassimples,conunoadosanter idios sobre sus àpices,sinramas estérilesacom pañantes, célulabasaltroncocónica,de seccióntrapezoidal , lamitaddelargayun poco mas estrechaquelacélulabasaldelapéndiceexterno. Peritecio(119-126x67-72 um) con manchas preostiolares negruzcas CélulaVI aproximadamente dosveces mas anchaquelarga , oblicua,romboidal.Ascósporasde32-43 um delongitud . DescritadeFranciasobre Baudia(Coleoptera, Cara bidae,Lic ininaeï (BALAZUC,1974)Y recientementecitadadePoloniasobre Baudia y Badister(Coleoptera,Carabidae,L icininaeï 1994).Setratadeunaespecie quepudieraconfundirsecon Laboulben ia polyphaga Thaxt.ycon Laboulbenia filifera Thaxt.,delasqueseseparaporvarioscaracteres,entreellosporel colorobscurecidodelabasedelapéndiceexterno,porlacoloracióngeneralpàlida, porlas dimensionescomparativas, porlasimplificación delapéndiceinterno, etc

Labo ulbenia calathi T. Majewski

(figs. 1b , 2c-d)

MATERIAL ESTUDIADO. HUESCA : Torla , 3üTYN82 ,sobre Calathusmelano cephalus ( Linné) ( Coleoptera,Carabidae , Pterostichinae ï, 22-VI-1985 , leg. O Escolà, coll.MZB , BCBMycotheca SS·Ü478.

Talocastañooliv àceo, p àlido uobscurosegúnlazona , 280-305umdelongitudtotal.Parte superior delreceptàculomuyobscura.CélulaIconlabase p àlida, CélulaVcuneiforme,de secciónovala obtriangular, contrasta damente m as pàlidaquesu entomo inmediato,dispuestaen el àngulo súpero-interno delacélulaIV,lacual doblaotriplicasulongitud.Céluladeinserción adherida cerca d elabasedelmargenpos terior delapareddelperitecio . Apéndiceexternosimple, conlacélulabasalcilíndrica , desecciónrecta ngular . Apéndiceinternoformadopordiversas ramassimplesodivididasdeunaadosveces,situadasdirectamentesobrelacélulabasalycon unoadosanteridiossobresus àpices, Enejemplares sobremadurados , puedenaparecerramas estérilesenelapéndiceinterno,apartirdeladegeneracióndelosanteridios.Célulabasaldel apéndiceinternode isodiamétrica acilíndrica,lamitaddelargay mas estrechaquelacélulabasal delapéndiceexterno Peritecio(115-127x40-45um)ligeramente mas obscuroqueelrestodel talo,exceptobajola mancha preostiolarposterior,endondeesmucho mas pàlido, Ascósporas de 63 -70 umdelongitud .

Fig 1. a. La boulbenia benjaminii sobre Badi sterbipustulatus, El Prat deLlobreg at (B) (BCB-SS·1536). b Lab oulbenia calathi sob re Calathusmelano cephal us, T orla (Hu) (BCB-SS·0 478) . c. Labou lbenia etrusca so bre Ocyd romus s p., Pleta de Mulleres , VielhaeMijaran (L)(BCB-SS·1808a) d Laboulbe nialuxurians so bre Notaphus sp. , Ch iprana(Z)(BCB-SS·1513).[Escalas: 50 um .],

Estaespecie esta basadaen L. polyphaga var. calathicola Speg. , aunque MAJEWSKI (1994) nolaindique explícitamente comobasiónimo.Descritasobrediversas especies de Calathus (MAJEWSKI, 1994)dePolonia.Lostàxonescitadossob re Calathus conlos nombres de L polyphaga , L. polyphaga var. calathicola y L flagel/ata Peyr e delasFeroes , Suiza , Italia , Al emania , Austria , Noruega, Finlandia, Lituania , Letonia , Rumania, Rusia ,Cà ucaso y, probablemente también eldela Argentina, deberían traspasarse aL . calathi (MAJEWSKI ,1994) . Laboulb enia calathi difierede L polyphaga porposeerunacélulaV mas pequeña, un periteciocasilibrey obscuro , unapéndiceexternorobusto y anteridios proliferando enramas est ériles. Es parecida a L notiophili CépèdeetF . Picard , delaquedifiereporsu s grande s d imensiones , porposeerunapéndiceinterno mas ramificado ylargo , yunacélulaVI alargada . Elmaterialibéricofue publicado como L. poly phaga en SANTAMARIA ( 1989).

Laboulbenia etrusca Speg. ( figs. lc,2 e,3a -c)

MAT ERIAL ESTUDIAD O. LLEIDA : VielhaeMijaran; Pleta de Mullere s,so bre 5 Ocydromus sp (Co leoptera, Ca rabidae, Bembidiinaeï , 27 -VI-1 994, leg.S.Santamaria, BCB-Mycot heca SS· 1808a, SS· 1808b ySS· 1808c.

T alo castaño ol ivàceo ob scuro,2 45-288 11m d elongitu d d esde lauñaal apice delperi tecio. Células d el r eceptàculo,V I, V II y ba sales delper iteciopunt eadas. Células Iy 11 hialinas; se pto entre a mbas fuertemen tec onstricto. Cé lulas II I y IV a planadas , mas anchas quelargas.Cél ula V cuneiforme, d ispuestae n el àngulo súpero-interno d ela célula IV,alacual supera ligeramente en longitud. Cél ula d e inse rción a dherida c ercade la b asedelm argen posterior dela pared del peritecio. Apé ndice ex terno sim ple, cl arament e divergente respecto aleje longitudinal del peritecio , obscu ro, c on lacélu la su prabasald oliforme,conlos septos distalybasal obscuros y constrictos. Apéndice interno forma dop or d iversas ramas simples o divididas unavez, situadas directamente sobrela cé lula basal,dosotres d e ell as orientadas hacia el peritecio, alcua1 superan, y formando unàngulo de90°res pecto aleje longitudinal deltalo; célula basal similar ala externa en forma y dimensiones. Peritecio (115-144 x 49-70 11m) obscuro, conlas células parietales orientadas helicoidalmente. Apice simétrico o ligeramente asimétrico, truncado, conloslabios anteriores y posteriores equivalentes, muy prominentes y redondeados. Célula VI mas ancha que larga Ascósporas de63 11m de longitud.

Descrita por SPEGAZZINI (1915a)sobre Bembidion conforme (Dejean) (Coleoptera , Carabidae, Bembidiinaeï deltalia,citadadePoloniapor SIEMASZKO & SIEMASZKO (1932) sobre Bembidion (Daniela) fasciolatum (Duftschmid) ypor MAJEWSKI (1994) sobre Bembidion (Daniela)tibiale (Duftschmid) Fue considerada comoun sinónimo mas de Laboulbenia vulgaris Peyr e por SANTAMARIA etal.(1991). MAJEWSKI (1994) demuestra queesunaespeciebien diferenciada.

El caràcter mas destacable deestaespeciedebebuscarseenel apéndice interno,enelquela rama mas interna, habitualmente simple,sehalla orientada deformapr àcticarnente perpendicular al ejedeltalo,hechoqueconllevaqueelseptod istal delacélulabasaldel ap éndice internoseacasi vertical,un caràcter quenosotrosnohemos observado en ninguna otraespeciede Laboulbenia Asimismo, el àpiceperitecial truncado yobtusonosladistingue,porsi quedaba alguna duda , de L. vulgaris. MAJEWSKI (1994)la compara con Laboulbenia mirabilis Speg. (SPEGAZZINI , 1915b), descrita deItaliasobre Bembidion nitidulum. Sinestudiareltiponoesposible efectuar una

Fig.2. a -b. Labo ulbenia benjaminii sobre Badiste r bipustulatus , ElPratde Llobregat (B) (BCB-SS ·1536) e-do Laboulbenia cala thi sobre Calathusmel a nocephalus, Torla (Hu) (BCB-SS·0478). e. Laboulbenia etrusca sobre Ocydromus sp. , Ple ta deMulle res,V ielhae M ijaran(L) (BCB-SS ·1808a) [Escala : 50 urn, paratodaslasfiguras ].

valoracióncorrectadeestaespecie,aunqueapartirdelprotólogonoparecediferirenexcesode L.etrusca. SPEGAZZINI(1915b)comparasu L. mirabilis con Laboulbenia paradoxa Speg., Laboulbenia truncata Thaxt.y Laboulbenia perpendicularis Thaxt.,aunquenocon L. etrusca.

Laboulbenia truncata (THAXTER,1891,1896)esdescritasobre Bembidium sp.(sic)de U.S.A., y parecerelacionadacon L. paradoxa mas queconelresto,aunqueelapéndiceinternoes muydelgadoyeltalooscurísimoy acortado.

Laboulbenia perpendicularis (THAXTER,1896)fuesegregadaapartirdelmaterialde L truncata. Descritasobreespecies indetermi nadas de Bembidium deU.S.A.(despuésTHAXTER, 1908,lavuelveacitardelasIslasCanarias).Elapéndice internoestotalmenteperpendicularaleje deltalo,lacélulabasaldelapéndiceexterno esmuy larga,la célulabasaldelapéndiceinternoes estrechayalargada y desucarainternasurgendos ramas perpendiculares conanteridiosaislados, y noexisteendichoapéndiceningunaramadirigidaenotra dirección. SegúnBENJAMIN & SHANOR(1952),enunestudioefectuadocon Bembidion picipes, L. perpendicularis sóloviveentre lascoxasdelaspatasanterioresdelashembrashospedantes, mientrasquenoaparecenuncasobre machos.Enelmismoestudio, L. truncata sólo infectalostarsosdelosmachos.

SegúnMAJEWSKI(1994), L. vulgaris var. extensa (BAUMGARTNER, 1923)descritasobre Bembídion tibiale deSuiza,esunsinónimode L.etrus ca. Excepto porelapéndiceinterno, que parecerotoenelmaterial ilustrado porBaumgartner, elrestode características concuerdan plenamentecon L.etrusca. LafiguradeBANHEGYI(1940:PL.IXA) dematerialhúngaro, representasinduda L.etrusca.

Laboulbenia luxurians Peyr (figs 1d,3d)

MATERIAL ESTUDIADO ZARAGOZA: Chiprana , 30TYL47 , sobre Notaphus sp ( Cofeoptera , Carabidae, Bembidiinaeï, 11- VI-1992 , leg.J Girbal , BCB-M ycotheca SS·1513

Talocastañoolivàceo, 180-259 um delongituddesdelauñaal àpice delperitecio. Células de receptàculo , VI,VII Y basalesdelperitecio punteadas.CélulaIpalidahaciasubase, habitualmenteconunamanchanegrasobresumargenposterior.CélulaIIaplanada, mas ancha quelarga.CélulaIIIfuerternenteaplanada, con losseptossuperioreinferioroblicuos.CélulaIV mas largaquelaIII.CélulaVcuneiforme,dispuestaenelmargeninternodelacélulaIV, tan largaytananchacomoésta.SeptoIV-Vunido cone l septoIII-IV.Céluladeinserciónmuy aplanada,reducidaaunafranjahorizontal,adherida cercadelabasedelmargenposteriordela pareddelperitecio.Apéndiceexternoformadopornumerosasramas, simplesodivididas, situadasdirectamentesobrelacélulasuprabasal, queesaplanada,decolorcastañoobscuroycon elmargenposteriornegruzco,enunapigmentaciónqueseextiendedorsalmentecomouna expansiónrígidaenformadepestaña.Apéndiceinternoanalogoalexterno.Peritecio(101-153x 41-59 urn), conlasmanchaspreostiolaresd ifusas. CélulaVI mas anchaquelarga, aplanada, romboidal.

Laboulbenia luxurians hasidocitadade U.S.A., Argentina, Europa,NortedeAfrica y Japón, sobremuchasespeciesdelgénerocolectivo Bembidion (quepuede incluirlos géneros Notaphus , Trepanes, Ocydromus, Synechostictus y Odo ntium, segúnlaobras coleopterológica consultadas) tColeoptera. Carabidae, Bembidiinae ï (SANTAMARIAetal., 1991). Detodasformasdebería realizarse unarevisióndetodoelmaterialasignadoaestaespecie,acausadelasposibles confusionescon Laboulbenia pedicel/ata Thaxt.

Fig.3. a-c. Laboulbenia etrusca sobre Ocydromus sp.,Pleta d e Mulleres, Vielha e Mijaran (L)(a : SCS-SS·1808a. be: SCS-SS·1808b). b-c.Detalledelabasedelos apéndic es. d. Laboulbenia luxurians sob re Notaphus sp Chiprana (Z) (SCS-SS·1513). [Esca la: 50 um, paratodaslasfiguràs].

Laboulb enia luxurians debesepararsede L. pedicel/ata porposeer:(1)lacélula 11 fuertemente ensanchada hacialazonadistal(en L. pedicel/ata, lacélula 11 escilíndrica),(2)lacélulaIII aplanada yoblicua,(3)elmargenexternodelacélulaIVsiempre mas largoqueelmargendelacélulaIII(en L pedicel/ata ocurrealainversa),(4)lascélulasbasalesdelosapéndicesaplanadas(en L. pedicel/ata, almenoslacélulabasaldelapéndiceexternoes mas omenosalargada) ,(5)losseptos delaregiónbasaldelosapéndicesobscureci dos, (6)lacé lula deinserc ión muy comprimida yde colorcastaño obscura (en L pedicel/ata presen ta laformatípicayesnegra) , y(7)algunasramasdel apéndice internodirigidashaciaelperitecio.

Lacitade L . luxurians deSANT AMARIA (1989)fuerealizadaenbaseamaterial inmaduro . U navez reexaminado elmaterial,d icha citade be transferirsea L. p edicel/ata. Porestacaus a, lacita qu e ahora publicamos , eslaprimeracitaefectiv a de L luxurians parala floram icológica ibérica.

Laboulbenia nebriae subsp. maghrebiana Balazuc

Elmateria lquea parece pub licado enSANTAMARIA (19 93) bajoele píteto de L. nebriae (Jaén,sobre Nebria rubicunda Qu ensel)eilustrad oenla figura 3Cdelamenc ionada publicación debesertransfer idoa la subespecie maghrebiana delamism aespecie,quefue de scrita(BALAZUC, 1974)sobreelmismohospe dante, pr ocedentedeArgelia y Marrue cos. Elreexamendelmaterialnos ha convencido de la ne cesidadde e fectuardicha corrección. Dadode q uecarecemos demat erial que p uedaserclasifica do sin dudas dentrode L. nebriae Peyr.s.str.,no podemos enestem omento efectuar un a valorac ión mas profu nda deestetaxon, dudosoparamuchosautoreseinsep arable de L . vulgaris paraotros (MAJEWSKI, 1994). Aunque L. nebriae y L. vulgaris fueranunamismaespe cie (encuyocasoelnombreprioritariodeberíaserel de L. nebriae -PEYRITSCH, 1871-),laformadescritacomosubespeciedeellabajoelnombrede maghrebiana debeconservarsecomountaxon correctoy probablemente elevadoalrangodeespecie enunfuturo.

AGRADECIMIENTOS

Este trabajo hasido financiado porelpr oyecto "Flora Micológica Ibérica, 11" dela DGICYT n" PB-92-00 12 Agradezco aMercè Cartañà s u colaboración enel proceso de realización delos dibujos.

BIBLIOGRAFÍA

BALAZUC,1.(1974). Laboulbéniales deFrance. Bu ll. Mens.Soc.Linn. Soc.Bot.Lyon, 43: 12-21,57-64,7379,253-262,295-315,346-368.

BÀNHEGYI, 1.( 1940). Elomunkàlatoka magyarorszàgi Laboulbenia-félek rnonografiàjàhoz, Études préliminaires surles Laboulbéniales dela Hongrie. fndexHortiBot. Univ. Budapest., 4:39-59.

BAUMGARTNER,R.(1923) Contribution à l'étude des Laboulbéniales delaSuisse. Jahrb. Philos. Fak. ff Univ.Bern, 3:257-265.

BENJAMIN,R.K. & L.SHANÜR.(1952).Sexofhost specificity andpositionspecificityofcertainspeciesof Laboulbenia on Bembidionpicipes.Amer. J Bot., 39: 125-131.

HULDÉN,L.(1983). Laboulbeniales (Ascomycetes) ofFinlandandadjacentpartsofthe U.S.S.R. Karstenia, 23:31-136.

MAJEWSK1, T.(1994).The Laboulbeniales ofPoland. Polish BotanicalStudies, 7:1-466.

PEYRITSCH,1.(1871).ÜbereinigepilzeausderFamilieder Laboulbenien. Sitzungsber.Kaiserl.Akad.Wiss., Math.-Naturwiss.Cl.,Abt.1[Wien}, 64:441-458.

SANTAMARIA, S.(1989).Elorden Laboulbeniales (Fungi, Ascomycotina) enlaPenínsulaIbéricaeIslas Baleares. EdicionsespecialsdelaSocietatCatalana deMicologia, 3:1-396.

SANTAMARIA, S.(1993).Contribuciónalconocimientodelos Laboulbeniales (Fungi, Ascomycotina) ibéricos, III. Orsis , 8:21-31.

SANTAMARIA, S., BALAZUC, 1.& 1.1. TAVARES (1991) Distribution oftheEuropeanLaboulbeniales (Fungi, Ascomycotina). An Annotatedlistofspecies. Treballsdel'InstitutBotàni c de Barcelona , 14:1-123.

SIEMASZKO,1. & W SIEMASZKO.(1932).Owadorostypolskiei palearktyczne , Polskie Pismo Entomo!. , la : 149-188.

SPEGAZZINI, C.(1915a).PrimocontributoaliaconsocenzadeliaLaboulbeniali italiani. Redia , I O(1914): 21-75.

SPEGAZZINI, C.( 1915b).Segundacontribuciónalconocimientodelas Laboulbeniales italianas. A nalesMu s. N ac.Hist. N at. Buenos A ires, 27 : 37-74

THAXTER,R.( 1891). Supplementary noteonNorthAmerican Laboulbeniaceae . Pr oc.A mer. Ac ad. Ar ts Sci., 25 : 261-270.

THAXTER,R.(1896).Contributiontowardsamonograph ofthe Laboulbeniaceae M em. Amer.A cad. A rts Sci., 12: 187-429

THAXTER, R. ( 1908).Contributiontowardsamonographofthe Laboulbeniaceae PartIl. Mem .A mer Aca d. A rts Sci. , 13: 217-469.

CONFEDERACiÓ EUROPFA DE MICOLOGIA MEDITERRÀNIA

Quant aquest número dela Revis ta Catalanade Micologia era Jaala impremta i, per tant , passat el termini p revist per a poder acceptar els continguts a publicar, hem rebut la informació sob re el desenvo lupament deles3 res Jornades Europees de Micologia Mediterrània dela CEMM , que van tenir lloca AjaccioPorticio , a Còrsega , que elSr.C. Vizier h a tingut l 'amabilitat d 'enviar-nos .

Aqu esta informaci ó es publicarà ala Revista Informativa dela Soc ietat

Catalana de Micologia , que sortirà elpr oper mes dese tembre

la Societat Catalana de Micologia agraeix a:

Be lmes, 66, 2' JI) 3.1 • Tels (93)2 15 8219- 4 878033 • Fax (93)4880085 • 08007 Barcelona

el seu a jut, dedicació i professionalitat, enla impressió dela R evista Catalana d e Micologia ideles col.leccions de Bol etsd e Ca ta l unya

URNULA RHYTIDIA (BERK.) COOKE, UN RARO

DISCOMICETE

(PEZIZALES, ASCOMYCOTINA), HALLADO EN LAS VILLUERCAS (CACERES).

R. GALÀN y G. MORENO

Departamento de Biología Vegetal, Universidad de Alcalà de Henares 28871 Alcalà de Henares (Madrid).

ABSTRACT . Urnu/arhytidia, a rare Discomycete (Peziza/es, Ascomycotina), collected in Las Villuercas (Caceres, W Spain). A rare ascomycete , Urnularhytidia , typically (butnot always) associated with Eucal yptus litter , is thoroughly described , illustrated anddi scussed; its distribution , which ishere s umrnarised , is confined to isolated areasin different countries The latter was reported inS pain once again The authors affordnew information to their pre vious taxonomic treatments , mainly en larging t hesy nonimic list. Finally , the curious omamentation pattem ofthe sporesis showed atS E M.

Keywords : Umularhy t idia, taxonomy , choro logy, Ascomycotina,

RESUMEN . Se describe , iconografia y comenta Urnula rhytidia , unraro ascomicete , generalmente (perono siempre) ligado al humus de Eucalyptus spp , quesólo aparece ena puntos dispersos en diferentes continentes Se realiza una síntesis desu distribución , queahorase amplía por segunda vezenloquea España serefiere , y delos tratamientos taxonómicos anteriores , con especial énfasis enlalistade sinónimos Porúltimo , se aporta une studio detallado alM .E B dela curiosa ornamentación esporal.

INTRODUCCIÓN

Elpresenteartículoseenmarcaenlamismalíneadedesarrolloiniciadaporunodenosotros (G.M .) en1988(MORENO & ESTEVE-RAVENTÓS, 1988)Yllevadaacaboconlainestimable ayudadevarioscolaboradoresdeldepartamentodeBiologíaVegetaldelaUniversidaddeAlcalàde Henares,orientadaa "sacar alaluz"ydar despu és aconocerdiversoshongosyaseararos,nuevoso sencillamentecuriosos,propiosdelaComunidadExtremeña.Estaactividadhaconducidoala produccióndecercade12artículoscientíficos,publicadosgeneralmenteenrevistasdeàmbito internacionalyotros4trabajosdedivulgación,aparecidosenrevistasnacionales,particularmenteen elBoletíndelaSociedadMicológicaExtremeña .

ConExtremaduranosuneunaespecialrelacióndetrabajoyplacer,surgidatrascasiuna década,desdequeenelotoñode1987iniciàramosformalmenteelprimertrabajodeinvestigación micológicaenunodesusParquesNaturales(Monfragüe)ydespuéscontinuàramos(1992-1995)con elestudiodelpoblamiento micológico queencierraotrodesusEspaciosNaturales(LasVilluercas).

Enestaoportunidad,queremosresaltarlapresenciadeunespectacularascom icete, halladoen dosocasionesdurantemarzode1995,creciendosobrerestosdealcornoquelaprime ra vezysobre restosdeeucalipto,lasegunda.Lasfructificaciones(figs.16-17),deapenasmediocentímetro de diàmetro,deurceoladasainfundibuliformes,poseedorasdeunasuperficieexteriorcompletamente negrayacanalada,noshicieronasimilarlaespecie,enelpropioterreno,acualquieradelos géneros Urnula/Plectania, cuyosmiembros-particularmente Plectania melastoma (aunque,esta vez,sinlos

característicos grànulos rojoana ranjados que c ubrenel recept àculo deesta última)- habíamos visto t antas veces antes , fotografiadas o simpleme nte ilustradas enlaliteratura.No obstante, yaenel laboratorio, el examen del material almic roscopio óptico nos sorprendió vivamente, cuando pudimos comprobar que las ascósporas noer an lisas, como tampoco débilmente verrugosas [como enel caso de P . melastoma, de acuerdo conlas observaciones deLE GAL (1958: 170)],sinoque est aban transve rsa lmente r ecorridas por u na seriedecost illas sobreelevadas e incompletas (alternàndose éstasconlosres pectivos surcos) quelas hacía espectaculares.

La posterior b úsqued aenla bibliografia especializada (LE GAL , 1947;1953;1958; KüRF , 1957) pronto noshizo tropezarnos con,al menos, cinco tàxones afmesa P . melastoma, aunque encuadrados en diversos géneros: Plectania, Sarcosoma, Rh izopodella y Urnula, enlosqueera característica aquella peculiar ornamentación esporal: Peziza rugosa Lév. (1846), Peziza rhytidia Berk. (1855), Urnula platensis Speg. (1898), Urnula t orrendi Boud. (1911) y Sarcosoma cyttarioides Rehm (1903).

A continuación pasamos a describir e l material extremeño para, después , detenernos a comentar algunas delas vicisitudes tanta tax onómicas , como ecológicas y corológicas disponibles sob re la especie en cuestión

DESC RI PCIÓN

Urnula rhytidia (Berk.) Cooke, Handb. Austral.Fungi: 269(1892).Figs.1-20.

=: Peziza rhytidia Berk. in Hook., Fl. Nov.Zel. 11:200 (1855).

=: Sarcosoma rhytidia (Berk.) LeGal, Discom . Madagascar: 224 (1953).

=: Plectania rhy tidia (Berk.) Nannf. et Korf in Korf, Mycologia 49:110 (1957).

? Urnula platens is Speg., Ann.Mu s. Nac.BuenosAires 6:310 (1898).

? Urnula torrendi Bou d. in Boud. e t Torrend , Bull.Soc.Mycol.France 27:129 (1911).

MATERIAL ESTUDIADO. Subidaalpuertode Berzocana, 740m s. m ., C añamero(Caceres ), entre la hojarasca deunbosquede Quercus suber , leg M.L iz àrraga,G. Moreno , H Kreisel y K Kreisel , 25.11.1995, AH18337;ErmitadeBelén , 550ms.m , C añamero (Caceres),sobrelosrestos humificados (ritidoma y hojas)de Eucalyptus c amaldulensis, ¡ego M . Liz àrraga, R . Galan y J. T . Palmer , 7.111. 1995, AH6954

Apotecios gregarios, completamente negros , de3 -6 mm dediàm,yde5-9mmde altura, cortamente estipitados, inicialmente subglobosos (aunque ostiolados) o acopados (entonces externamente cubiertos de una pruina parda) y fmalmente urceolados , conla superficie externa fibrilosa, longitudinal mente surcada yel margen lacin iado. Himenio liso, profundamente cóncavo , también negro. Piede desarrollo indeterminado , delque emerge (también delabasedel receptàculo ) un subículo negro arac noide, muy abundante ; came (excípulo) relativamente delgada, de consistencia gelati nosa, de color verde oscuro (en fresco) Exc ípulo medular de escaso desarrollo , con textura epidermoidea. Excípulo externo comparativamente bien desarrollado y pluriestratificado (enlos flancos): la capa mas externa (40-60 um grosor) , pseudoparenquimàtica, delaque emergen

F igs. 1-5: Urnularhytidia. Iy 2 Seccioneslongitudi nales deunapo tecio , mostrandolatotalidaddelascapasquelo constituyen (M = Margen ; F = Flanco ; H = Himenio parcialmente fragmentado , El = Excípulomedularointerno , EE = Excípuloectaloexterno-EEi , estrato interno l EEm , estrato mediol EEe , estratoexterno- ; p = pelos , s = hifasdelsubículo ) ; 3.Detalledelascapasmedias (EEm)yexterna(EEe)delexcípuloectal ; 4 Hifasdela capamediadelexcíp ulo ectal(EEm) , embebidas e nun gel ; 5. Secciónlongitudinaldelmargen (M) Laescalade lafigura4esvalidatambiénparalafigura 3

, 200IJ m I

lashifasquefonnanelsubículo, esta formada porcélulasdeparedesgruesasymuy pigmentadas, de morfologíavariada,perasiempre mas omenos isodiamétricas; mas al interior, lazonademayor espesor,destacaporsucolor mas claroysutextura intricata, formadaporhifasmuyramificadas, irregulannente entretejidas, embebidasenunamatriz gelificada; Porúltimo,delimitandoconel excípulomedular,seabrepasounaterceracapaquecompartelas características delazonamedia del excípuloectal,aexcepcióndesu considerable menorespesorydesutonalidad mas oscura(casi negra),productodela incrustación (amododebandas)delasparedesdelashifasquelaconstituyen (queaquíson mas apretadas). Ascos operculados, octospóricos, cilíndricos, progresivamente atenuadoshacialabase,390-450x9-13 um. Esporas uniseriadas, hialinas, elipsoidales, asimétricas envisiónlateral (estoes,conundorsosobreelevado), de20-26.5x 10-13 um, transversalmente recorridasporunconjunto(ennúmerocercanoadiez)decostillas(quesealternanconlos respectivossurcos),aveces anastomosadas, sólo desarrolladas eneldorsoylos laterales delas esporas,peronoenlaparteventralde aquellas. Paràfisis filiformes, t1exuosas, deextremostortuosos, ramificadas, pluriseptadas, concontenidopardo amarillento, x1.5-2um,quenoexcedenelnivelde losascos.Peloshimeniales presentes, amenudo dificiles dedistinguirdelas paràfisis; noobstante,en loscasosextremos,sereconocenporsuaspecto mas erguido,extremospennanentementeobtusos (decilíndricosasubclavifonnes)y mas anchos(3-4um),menordensidaddeseptos,menorgradode ramificación, ylongitud ligeramente superior(excedenelniveldeaquéllasen ± 10 Jlm}

OBSERV ACIONES

Aunquenohemostenidoaccesoaladiagnosisoriginaldeestaespecie,originariadeNueva Zelanda(sobremaderamuerta),ypropuestapor Berkeley, resultaevidentequenuestromaterial puede asimilarse, sinningunaduda,asu Pezizarhytidia, segúnpuede desprenderse delascompletas descripcionesquerealizanprimeraLEGAL(1953)ydespuésRIFAI(1968),quienesafmnanhaber reestudiadoelmaterialtipo,ademàsde colecciones adicionales procedentes deMadagascar(Africa) yWellington(NuevaZelanda), respectivamente.

Solamenteesdignodedestacarciertadisparidad nomenclatural enloques.e refierealascapas quefonnanelexcípulo(lacame). Concretamente, loquenosotroshemosdadoenllamarexcípulo medular,elrestodeautores(p.e.:RIFAI,1968)loconsiderancomo subhimenio; Efectivamente , su escaso desarrollo, aspectoyposiciónasíparecen indicarlo (Figs.1,2y19).Noobstante,elhechode queelrestodecapasqueconfonnanelexcípulo seprolonguenyparticipenenlafonnacióndelos margenes(Figs.1, 18Y19),nonosdejaotrasoluciónque considerar, pordefmición, atalescapas comoexcípulo ectal/externo, Nosotros distinguimos ahíhastatressubcapas, la mas externadelas cualesesconsideradaporaquellosmismosautorescomoexcípuloexterno,mientrasquelamediay lainternahansido identificadas comoexcípulo medular.

Porotraparte,aexcepcióndelasesporas, descritas como "lisas" (sic),tampocodifiere bàsicamentedelaespecieque describieran primera SPEGAZZINI (1898)procedentedeBuenos Aires,como Urnula platensis Speg.yañosdespuésBOUDIER & TORREND(1911)deLisboa, bajoladenominación Urnulatorrendi Boud.,enamboscasosligadaahumusde Eucalyptus. Estos dostàxonesfueron definitivamente sinonimizados porMALENÇÓN(1939),quienredescribeel taxon,procedenteestavezdeRabatyestudiaelejemplartipodeBoudier,enelqueencuentra-como eraprevisible-esporascon crestas/surcos transversales.

Figs.6-15 : Urnula rhytidia. 6.Ascovacío,mostrando e lopérculo apical; 7 Pelohimenial(marcadoconunaflecha) rodeadodeparàfisis;8-10. Esporasenelinteriordelosrespectivosascos ; 11.Esporalibre:12. Dosesporas comprirnidasvistasdeperfil(entodosloscasos,latlechaindicalacaradorsaldelaespora);13-15 Detalledela ornamentaciónesporal(crestas/surcos)alM E.B Laescaladelafigura6esvalidatambiénparalasfigs 7-12

Eneste estado de conocimientos, LE GAL (1958 ) intentando de limitar los géneros Sarcosom a y Urnula , separa de forma inexplicable, a nuestro ju icio, Sarcosomarhytidia (Berk.) LeGalde Urnulaplatensis Speg ., sobrelabasea caracteres bastante "arbitrarios" , talescomo: tamaño delas fructificaciones y grado de gelificación del excípulo. Bienesciertoque,hasta entonces, el segundo tàxon se asociaba invariablemente arestosde Eucalyptus, substrato estequenadie había mencionado parala primera especie.No obstante , enesta misma publicac ión, LE GAL (op.cit.) menciona un hallazgo que identifica corno Uplatensis, procedente de Tànger, "sur branche enfouie , sous Quercus s uber. àune centaine demètres environ d'uner ideau d' Eucalyptus camaldulensis ou ilavait d 'ailleurs récolté précédemment. .. l' Urnula platensis". RIFAI (1968) reconoce ambo s tàxon es dentro del género Pl ectania y , adernàsde describir los c ondetalle , los separaexclus ivamente por el habitat ypor e l hecho deque P platensis posee,frente a P rhytidia, e sporas mas pequ eñas( 19,123, 1 x 8 ,5-11,8 um contra 21 ,8-26x 10-13 , 1 urn) y conme nor número d eestrías(9-11 contra 10-1 3), adem às d e pr esentar un mayor gradod e ramificación enlas p aràfisis. BE R THET (1963) citó Upla tensis d e laisla de Porquerolles (Varo , Sde Francia), ligad a arestos d e Eucalyptus. Recientemente , enunintentode demostrar que ambos t àxones pert enecenen realidad a un a mi smae specie, DONADINI (1985) confronta lascarac terísticas m icroscópicasde ejemplares p or él re cogidos, procedentes también delsurdeFrancia,sobre sub stratos di versos(inc luido h umus de Eucalyptus ), con lasob servacione s microscópi cas qu e losau tores anteriormente mencionados hab ían puest od e rel ieve. Frutodee ste e studio, conclu ye qu eelsu bstrato (sea Eucalyptus ono)tiene poca infl uenciaen e l tamaño d elas esporas y e n e l nú merodecrestas, pera menos aúnenel grado de ramificación d elaspar àfisis.E n consecuencia, redu ce la especie d e Spegazzini (Urnulaplatensis) a unas imple forma delaes pecieque anteriorme nte había pro puesto Berkeley (Pezizarhytidia), bajola denomin ación Plectaniarhytid ia f. plate nsis ( Speg.) Donadini, para referirse exclusivamente a aq uellos ejemplares quecrecensobrerestosde Eucalyptus.

Mas recientemente, PALACIOS, LASKIBAR & ALBIZU (1991), mencionan la "forma platens is" procedente de Guipúzcoa, sibien admiten haberla hallado creciendo enun tocón de Pseudotsuga menziesii (sic.)

Hasta aquí, hemos seguido de cerca las vicisitudes taxonómicas y distribución err àtica dedos especies, recientemente reducidas a meras formas ecológicas deunasolayque nosotros preferimos considerar como simples sinónimos yaque, objetivamente, no existen caracteres peculiares quese autoperpetúen en cada unade aquellas formas ecológicas, según demostrara DONADINI (op.cit.) y según hemos podido confmnar en nuestras dos colecciones cacereñas (cada una proveniente deun substrato distinto).Un atenta seguimiento dela distribuc ión( Fig.20)Y comportamiento ecológico de aquellos dos tàxones, nosinducea pensar que estaríamos anteuna única especie, or ig inariamente ligada al humus de Eucalyptus (yasípues procedente de Oceanía) , quehasido artificialmente introducida mediante la practica forestal (reforestaciones masivas con eucaliptos) , en ambientes , regiones y continentes "extraños", alosquesehatenidoque readaptar, unasveces creciendo enlo s mismos restosde Eucalyptus yotrasenla vegetación autóctona (restosde C istus spp. , Qu ercus s pp., Ericaarborea) o alóctona (restosde Pseudotsuga) circundante Respecto aluso correcta delos nombres Urnula Fr . (1849) o Ple ctania Fucke l (1870) para encuadrar la especie en cuestión, y en contra delo defendido por Nannfeldt & Korf (in KORF , 1957), nosotros preferimos considerarlos sinónimos, porloque tendría preferencia el mas antiguo (Urnula Fr .). En contraposición aello,otros autores (KORf , 1973 ; DENNIS, 1978 ), siguiendo el concepto deLE GAL prefieren seguir admitiendo ambos , y distinguirlos enbasea caracteres

Fi gs.18-19: Urnularhytidia. 18 Representación trid imensionalyen sección longitudinal (en primer plano) deun a potecioad ulto;19. Detalle de la or ganización ce lular decada estrato del excípulo . El significado delas abr eviaturas pu ede ve rse e nlale yenda delasfig s. 1-5

tanpocO naturalescomola formaltamaño delosapotecios(urceolados/grandes oacopados/ pequeños, respectivamente) oporlaausencialpresencia degel enlas fructificacione s, car àcter este último quesegúnnuestraspropias observaciones (GALANetal., 1994)tieneconnotaciones notanta taxonómicas comoecológicas, encontradelo que tradicionalm ente seveníaargumentando. Encuantoalaafinidadtaxonómicaquepuedaexistir entre elgénero Urnula (incI. Pl ec tan ia ), tipificadopor U c raterium (Schw.) Fr. y Desmazierella acicola Libert(especietipa de Desmazierellaï , recientemente citadadeEspaña(GALAN & RAITVIIR,1995),actualmente admitidosenlafamilia Sarcosomataceae Kobayasi, Pe zi zales (KORF,1973;ERIKSSON & HAWKSWORTH, 1987), aquellasimilitudvienereforzadaporalgunascaracterísticas comunes halladastantaen D a cicola comoen Urnula rhytidia, tales como:el mismo periodode fructificación vernal, colordelreceptàculo pardooscuro/negro, desarrollo abundante desubículo, presencia de pelossobreelreceptàculo (menos llamativos en U r hytidia ) , pelos himeniales, desarrollo degrandes ascos y excepcional anastomosis de paràfisis vecinas. Sibienestos caracteresno t ienen,porsi m ismos, entidadsuficienteparatrataraquellas especiescomocongenéricas,es claroque demuestran laex istenciade unacierta afmidadentre ambas.

Quedaaúnpordesentrañar si Urnularu gosa (Lév.)LeGal ((Pez iza rugos a Lév.,1846), otra especiedescrita conesporas ornamentadas de lamismamanera, puedeonocorresponder aun sinónimoanteriorde U rhytidia, porloque aquelnombre tendría preferencia sobre éste.Según LE GAL (1958), elmaterialt ipo de laespecie deLéveilléseencuentra enel herbario PC y sus esporas, deacuerdo aesta mismaautora, miden 30-39 x 12-15 um; caràctereste, porelmomento, únicodisponibleenlaliteraturaparadiferenciar entrelasdosespecies. Noobstante,segúnnuestras referencias, nohavueltoasercitada.enlabibliografia, por loque debierareestudiarseel holótipo y buscar (siexisten) mas caracteres diferenciales

AGRADECIMIENTOS

Deseamos expresar nuestro mas sincero agradecimiento aMarcos Lizàrraga (Univ. Alcalà de Henares)porelsuministrode especímenes Asimismo, alaasociación ADENEX, por su colaboración y apoyoprestadosy particularmente alosSres. D. JoséLópezyD.Matías Rodríguez, miembrosdelaSociedadMicológicaExtremeña, por haber facilitado yhacertanagradablesnuestras periódicas visitasaquellaregión.Elpresenteartículo seenmarca enelProyectode Investigación PB91-0165:"Estudio delos hongosque fructifica n enEspaciosNaturalesde Extremadura (LasVilluercas, Caceres)", financiadoporla DGICYT.

BIBLIOGRAFÍA

BERTHET, P .( 1963). Ur nula platensis Spegazz ini en France Bull.Soc.Linn. Lyon 32: 275-277

B üUDIER,E. & C. TüRREND ( 1911).Di scomycètes nou veauxdePo rtugal. Bull.Soc.Myco l. France 27: 127-136

D ENNIS, R W .G.( 1978). British Ascomycetes 2a ed Vaduz :1.C ramer.

DüN ADINI,1. C.( 1985). Ple ctania r hytidia ( Berk.)Nann f.et Korf,form a p latensis (S peg.) comb.nov. Nome co rrectaper "UrnulaplatensisSpeg .". Bol.Gr . Mic. Br esadola 28 : 19-24.

ERIK SSüN,O & D .L. HA WKSWORTH( 1987). An alp habeticallist of thegenericnameso f Ascomycetes1987. Sys t. Asc om. 6 : 1-109.

GALÀN, R & A.RAI TVIIR ( 1995). Desmazierella acicola LibertinSpagna. Rivista di Micologia (Trento) 38 : 39-44

GALÀN , R .; A RAITVIIR ; N AYALA & C OC HOA (19 94).F irst contributiontot hekno wledge o fthe Leotiales ofBaja Californ ia andadjacen t areas Mycol. Re s. 9 8: 1 137-1152.

KORf, R.P.(195 7). Twob ulgarioidg enera : Galiella and Plectan ia. Mycologia 49:107-111.

KORf , R P (1973). Dis comycetes andTuberales. In"TheFungi" : an advanced treatise". Eds .: G C Ainsworth ; F.K.Sparrow & A.S. Sussman , NewYork(AcademicPress), 4A:249-319 .

L E GAL , M (1947) Recherchessurles omamentations sporalesdesDiscomycètesOperculés Ann.desSc N a!.,Bot. , 11sér. : 73-297.Reprint1970 (1. Cramer)

LEGAL , M.(1953) LesDiscomycètesdeMadagascar. París : MuséeNationale d' HistoireNaturelle,465pp.

LEGAL,M (1958).DiscomycètesduMaroc. I. Un Urnula nouveau : Urnula megalocrater MalençonetLeGal sp.nov Étudedel' èspèce,suivied ' unerévisiondescaractèresdesgemes Urnula Fr.et Sarcosoma Casp. Bull Soc Mycol. France 74 : 155-177

MALENÇON , G.(1939). Champignons raresounouveauxdumarocfrançais Bull Soc Myco!.France 55:34-60.

MORENO , G & F ESTEVE-RAVENTÓS (1988).EstudiosmicológicosenelParqueNaturalde Monfragüe (Extremadura,España) , I. Agaricales. Bo!.Soc.Mico!.Madrid 12: 67-83.

PALACIOS , D. ; X LASKIBAR & 1. L.ALBIZU(1991). Pl ectania rhytidia (Berk. ) Nannf.etKorf,forma p latensis (Speg .) Donadini y Scutell inia kerguelensis (Berk.)Kuntze , dosnuevascitasde A scomycetes para elCatalogo Micológico Ibérico Munibe(Ciencias N aturales) 43 : 109-114

RIFAI , M A.(1968).TheAustralianPezizalesintheherbarium of theRoyalBotanicGardensKew Verh.Kon. neder!.Akad.Wet., Natuur. 57(3) : 1-295.

SPEGAZZINI, C . L.(1898).Fungiargentininovivelcritici. An.Mus .N ac.BuenosAires 6 : 81-365 .

17: Urnularhytidia Apoteciosadultos

Fig. 16: Urnularhytidia Grupode apoteciose n distinto gradodedesarrollo, ensuambientenatural(restosde Eucalyptus camaldulensis)

20 : Distribución mundial cono cida de Urnularhytidia s I. ( = U pla tensis)

Fig.

Fig

FONGS NOUS OP OC CITATS DECAT ALUNYAI

AN D ORRA. I .

J.VILA},A. ROCABRUNAl, X.LLIMONA2, M.TABARÉSl J. LLISTOSELLA2 iD.SIERRA2.

1.- Societat Catalana de Micologia, Lab. Botànica, Fac. Farmàcia, Univ.de Barcelona. Diagonal 643.E-08028 Barcelona.

2.-Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ.de Barcelona. Diagonal 645. E-08028 Barcelona.

ABSTRACT Newor rarely recorded fungifrom Catalonia andA ndo rra, I.. Contribution tothe study of fungal biodiversity inNE Iberian Peninsula, witha selection of species rarelyfoundor overlooked , colIected in different habitats , including drylands of SW Catalonia and Pyreneean localities (some of them in Andorra) Letusbringoutsome species , as Fimariacanina Calonge, F. hispanica Torre et Calonge , Kotlabaea deformis (P.Karst.) Svrcek and Xylaria mornandii Bertault, among the Ascomycetes, and Camarophyl/opsis hymenocephala (Hesler et Smith) Arnolds , Entoloma pseudodysthales Noord. , Tabarés et Rocabruna, Glabrocyphel/a brunneocrystal/ina W.B. Cooke, Lachnel/a maire! (Pilàt) W.B. Cooke , Lactariusmediterraneensis LlistoselIa etBelIú, Pleurojlammula ragazziana (Bres.) Horak and Suil/us c lintonianus (Peck) Kuntze , among the Basidiomycetes.

RESUMEN Esta contribución al estudio dela biodiversidad fúngica delNEdela Península Ibérica comprende una selección de especies poco citadas o nuevas, recogidas en ambientes diversos , entrelosque figuran localidades delas comarcas secasdelSySWde Cataluña y diversas localidades pirenaicas (algunas deelIas situadas en Andorra) Entrelos hongos citados , podemos destacar: Fimariacanina Calonge , F hispanica Torreet Calonge , Kotlabaeadeformis (P.Karst.) Svrcek y Xylaria mornandii Bertault, entrelos Ascomicetes , y Camarophyl/opsis hymenocephala (Hesler et Smith) Arnolds , Entoloma pseudodysthales Noord ., Tabarés et Rocabruna, Glabrocyphel/a brunneocrystallina W .B. Cooke, Lachnel/a mairei (Pilàt) W .B Cooke , Lactarius mediterraneensis LlistoselIa etBelIú , Pleurojlammula ragazziana (Bres .) Horaky Suillus clintonianus (Peck) Kuntze , entrelos Basidiomicetes

INTRODUCCIÓ

L'activitatd'estudid'espèciesmalconegudesopoccitadesdelsfongsdeCatalunyas'haviafet finsarad'unamanerapoccoordinadaiambl'esforç,sotal'estímulbàsicdelacuriositatmicològica , d'alguns micòlegs , tantdelesUniversitatscatalanescomdelaSocietatCatalanadeMicologia Hem intentatanaraplegantaquestesforç,d'unaformamésorganitzada,dinsdelprograma"Biodiversitat delsFongsdeCatalunya",propidel'Institutd'EstudisCatalans,peròrealitzatpermembresdela SCMidelaUnitatdeBotànicadelDepartamentdeBiologiaVegetal(U.B.),amblacol ·laboració d'algunsalumnesdeMicologia Inicialmentcentratenl'estudidelsfongsdelescomarquesdeponent (LLIMONAetal.,1995),aquestprogramas'haanatextenentalescomarquesmeridionals i costaneresdeCatalunya,itambéalsestatgesalpíisubalpí,pocprospectatsfinsfapoc.

Apartd'unmillor coneixement deladistribucióiecologiademoltesespècies ja conegudes , aquestaintensaactivitatderecercavaportantundegoteigconstantdedadessobreespèciesmal conegudes,noves , realmentraresoquehavienescapatal'atenciód'exploracionsanteriors.Obrim

doncsaquest a sèrie"Fongsnousopoccitatsde Catalunya iAndorra"peraacollir-hilescitacion s queanem aplegant enllocsfinsarainexp lorats peròtambéen llocsmolt prospectats , i qu e probablement representen unaaportacióinnovadora alcone ixement delanostr a biodiversitat fúngica.Idiem probablement, perquè, independentment dequèsospitemquemoltes d'aqueste s es pècies nohavienestatmai esmentades delnostre paí s, ohohavienesta t ra rament, la manca d'un a chec k-list delnostre patrimoni naturalfúngicnoens pennet valo rar ambseguretat el gr aud e n ovetat d elesnostrestroballes

Elmate rial, uncopestudiatal microscopi, haestatsempre conservat enherbari , enellloco n s' indicaacadacitaciói, enla majoria delscasos,haestatabans fotografiat.Tantel sn ostresherba ris co mlesnostres diapositives sónadisposiciódela comunitat micològ ica internac ional, e n elrègim hab itualdep r éstec, queserà gestionat perl'herbari BC C, de l Departament d e B iologiaVegetal (B otànica), FacultatdeBiologia,dela Universitat d e Ba rcelona.

ESPÈC IES E STUDIADES

Classe A SCOMICETS

Acrospermum compressum Tode :F r.

MATERIAL ESTUDIAT. G IRONA:Ri bes deFreser (Ripollès), UTM 3ITDG3183 , alt.1.095m, sob ret ijamorta de plantaherbàc ia(probablement Ur tica), 2I-VI- I995 , leg. J. VilaiM.Tabarés , SCM 635A.

O BSERVACIONS. E spècieambunscarà cters micro scòpicsinconfusibles,degutala peculiar morfologia d eles seves espore s, queassoleixe n fàcilme nt un allargadadefmsa 350-400 um, mentre queno superen mai les2,5 umd 'amplada; a m és, n otenenmaicap septe , característica que permet veurel'esporasencera,j aqu e dificilment es tr enca. D 'altra b anda,els carpòfors claviformes il'hàbitat sobretigesmo rtes, també ajudenala sevaiden tificació Creiemqueesunaespèciepoccomú , toti quenoves prospeccions enhà bitats adequats p o den fer-nos canviar aquesta primera impressió.

Cheily meniarubra (PhiI!.) Boud .

MATERIAL ESTUDIAT. TARRAGO NA: BoscdelaMata,Vimbodí(ConcadeBarberà) , UTM 3IT4374583 , alt.550m,sobrepallaendescomposició , 15-1- I996 , leg. J . Vila , X . L limona i P.Hoyo , SCM636A.

OBSERVACIONS. Existeixendiversesesp ècies semblants alaqueens ocupa, que comentarem breument: C stercorea (Pers.)Boud.esdistin geix fàcilmentperla presència enl'excipuldepèlsen formad'estrellaiperl'hàbitat clarament coprò fil, mentrequeC fimicola (deNot.etBagI.)Dennis , delmateixhàbitat , tépèlsmo lt llargs(finsa500um , per150umen C. rubra ); finalment , C. theleboloides (Alb . etSchw.)Boud.,acostu ma a compartir hàbitatamb C. rubra, i é sfàcil trobar lesduesespèc ies creixent juntes sobrepalla descomposta, peròse 'n diferencia perlamidamés gr ossa delsapotecis(finsa1cm , mentrequeC rub ra nosuperamaiels0 ,4 cm ) iperlaseva coloració groguenca, m ai vermel la.

Coprotus ochraceus (Crouan etH. Crouan) Larsen

MAT ERIAL ESTUDIAT TARRAGONA:Fontd'En Burgar , St. Ca rlesde la Ràpit a( Montsià), UTM 31T29445 0 l , alt.345rn,sobreexcrementsdego s, 30-1-1996,leg. 1. V ila i X .L limona, SC M 637A .

OBSERVACIONS. Elgènere Coprotus ha estatmoltpoccitata Catalunya, potserperhaverestat confósambaltrestàxonstípicsdefems,com C oprobia granu/ata ( Bull.)Boud ., espèc ie

macroscòpicament m oltsemblant,peròquese'nseparaperlaseva microscopia (esporesde14-16x 9-11 urn iparàfisisramificadesen C. ochraceus, mentreque C oprobia granulata presentaesporesde 16-18x7-9 um iparàfisissimples) .

Cordycepsgracilis Montagne et Durieu

MATERIAL ESTUDIAT. GIRON A: Baga dela Berruga,C ampelles ( Ripollès), UT M 31 TDG27 83, a lt.1.610 m ,s obrein secte no identificat , 15-V I-1995 , leg . M . Tabarés i J . Vila, S CM63 8A.

OBSERV ACIONS.El gènere C ordyceps s'ha adaptataviuresobreinsectes v ius, als qu alsparasita i mata , osobreespè cies delgènere Elaphomyces(Ascomycota). Pera ixò ésnece ssariextre ure e ls carpòforsambmo ltde compte , pertaldepode r observarl'origendelpeu .Existeixend iverses es pècies europeesd e Co rdyceps, benrepresentadesa BREITENBA CH & KRÀNZ LIN( 1984).

Crocicreas coronatum (Bull.)S . Carp . = Cya thicula coron ata ( Bull.)de N ot.ex P . Karsten

MATERIAL ESTUDIAT. GIR ONA: Es pi navell (Ripollès), UT M 31T DG3183, alt. 1.310 m, sobre tija morta d' Urtica sp., 17-IX-1995, leg.A. R ocabruna, SCM 585 A.

O BSERVACIONS. Espècied'aspecte inconfus ible, ja quetot i quela seva formapotrecord ar la d'un Hyme noscyphus (o lade Cro cicreas cy athoideum (Bull .) S Carp.),lapresènciad'unam ena de pèls,poc abundants però dellargadaforçaapreciable , enlapartsupe rior de C. coronatum fa p ossible unaràpidaidentificació. Creiemque C. coronatum esun a espècie poccomú,ique p assa desaperce budape rlesseve spetites dimen sions.

Crocicreascyatho ideum (Bull.) S.C arp.

= Cyathicula cyathoidea ( Bull.) Thüm.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Ribes de Freser (Ripollès), UTM 31TDG3183 , alt.1.095m, sobre tija morta de planta herbàcia (probablement Urtica), 21- VI-1995 , leg. 1. Vila iM. Tabarés, SCM 639A.

OBSERVACIONS. Ésfàcilconfondreaquestaespècieamb Hymenoscyphus repandus (Phill.) Dennis, ja quelesduesespèciespresentenunaformaicoloraciómoltsemblants,i,amés,acostumen aviurejuntes.Peraixò,enscalrecórreralmicroscopiperpoderdeterminardequinadelesdues espèciesestracta, ja quelaprincipaldiferènciaradicaenlatexturadel'excípul,ienlesdimensions delesespores,quesónunamicadiferents.C. cyathoideum esunaespècie,segurament,força freqüent,peròhaestatmoltpoccitadaaCatalunya.

Fimaria canina Calonge

MATERIAL ESTUDIAT BARCELONA: Cal Suria, Olivella (Garraf) , UTM 31 T3974575 , alt. 290 m , sobre excrements degos , 10-XII-1995, leg.P. Hoyo, SCM 632A.

OBSERVACIONS Elnostrematerialpresentaalgunesdiferènciesambeldescritper CALONGE (1984 ). Enefecte , aladescripcióoriginalesparlad'esporessubesfèriques , 10-12,5x10-11 um. En canvi , enelnostre,lesesporessónmenyssubgloboses,12,5-14x10-11 um . D'altrabanda,els nostresascomesnosuperenmaiels0,5cmdediàmetre,contrastantambels0,8-1,8cmdelsapotecis deladescripcióoriginal.Larestadecaràcters(coloraciódel'apoteci,ascs,paràfisisihàbitat) coincideixen perfectament ambelsdel'esmentattreball.Unaexplicacióplausibleésqueelnostre materialnovaserrecol·lectatenpleestatdemaduració .

F . canina esunaespèciemoltrara,que,segonslanostra informació, noméshaviaestattrobada finsaraperl'autorde l'espècie.

Fimaria hispanica Torreet Calonge

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA: La Devesa, Rupi t (Osona), UTM 31 T4564655, alt.915m, en fems de vaca, 10-VI-1995, leg.A. Rocabruna, M. Tabarés iJ.Vila, SCM 572A.

OBSERVACIONS. Apotecisde0,5-1,5cmdediàmetre,sèssilso sub-estipitats, membranosos,al principi subesfèrics, després discoïdals, ambl'himenidecolorcremobrunenc,peròambelmarge blanc,dentatocrenulatalprincipi,però progressivament llisenmadurar.Lapartexternaéspilosai mésfosca.Esporesde14-18x9-12um, oblongo-el-lipsoïdals, llises, hialines,generalmentambuna gútulaenelseu interior. Ascs octosporats, de200-250x13-17 um, operculats,noamiloides. Paràfisisambl'àpexde3-4 um d'amplada, moniliformes. Excípul medul-lar d'estructura intricada, ambhifescurtes,de10-20x1-2um, septades. Excípulectald'estructuraglobosa,ambleshifes pigmentades, de22-34urn,ambalgunspèlsalapartexterna.Elnostrematerialconcordabéambla descripcióoriginaldeTORRE & CALONGE( 1978). F. ripensis (E.C.Hansen)Korf,se'nseparaper lapresènciad'unesclerocialabasedel carpòfor.

Geoporafoliacea (Schaeff.) Ahmad

MATERIAL ESTUDIAT. TARRAGONA: Platja del Torrent delPi, Cala Mosques, l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), UTM 31 T3174530 , alt.5m,ensòl sorrenc proper ala platja, molt abundant , sota P inus halepensis , 22-1-1996, leg.X. Llimona, J.Vi la , R. Cuadrada iP Hoyo , SCM 652A.

OBSERVACIONS Lagranmidadelscarpòfors(fmsa 6 cmdediàmetre),fanpensarqueens trobemdavantd'exemplarsde Sepultaria sumneriana (Cooke)Massee,totiqueràpidamentens adonemquel'hàbitat noéselqueli correspondria, j aque S sumneriana creixassociadaamb espèciesdelgènere Cedrus. L'observaciódelesesporesajudaaidentificardefmitivament l'espècie. G. foliacea esunaespècierara,nocitadaa Catalunya, peròfreqüentalaPenínsula Ibérica (MORENOetal.,1986).

Gyromitra leucoxantha (Bres .) Harmaja = Discina leucoxantha Bres.

M ATERIAL ESTUDIAT. ANDORRA: Font del a Navina, Ordino ,U TM3 1TCH7913 , alt.1.750 m, s ota Pinus mugo ssp . uncinata , entre restes vegetals , molt ala vora de zones inni vades , 8-V -1995 , leg J. Vila, SCM 644A.

OBSERVACIONS. Espècie caracteritzada perlesesporese ll íptiques, de28-32x14-18 um, amb dosapèndixspolars característics, i pelcolordel'himeni, roigataronjatogroguenc.Unaespècie moltpròxima es D iscina co nvoluta Seav. (segonsalguns autors,sinònimde Gyromitra leucoxantha ), quesembladiferirúnicamentdelaqueensocupa per les espores lleugeramentmésgrans il'himeni moltarrugat. G. leucoxantha ésunaespèciepocfreqüent, quecomençaacréixerquan laneuesfon, enzonesalpines.

Halotthia posidoniae (Durrieuet Montagne ) Kohlme yer

MATERIA L EST UDIAT. TA RRAGONA:St. J ord id'A lfama ( Baix Eb re). UT M 3 1T 3184530. a lt. 0 -5 m, sobre rizomes poc descompostos de P os idonia o ceanica, 4- XII-1995 .leg. X.L limona, J.Vil a i P Ho yo,S CM 645A. Platja deles Rojales , vora Ill ot d el To m, l'Hospita let del'Infant ( Baix C amp), UTM 3 1T3234538. alt.0-5m , sobre rizomes p oc d escompostosde Posidonia oceanica, 22-1-1996 ,leg. J. Vila. X. L limonaiP Hoyo ,S CM 646A ._ Platja del Torrent delPi .C ala

Mosques,l'AmetlladeMar(BaixEbre),UTM31T3174530,alt.0-5m,sobrerizomespoc descompostosde Posidonia oceanica, 19-111-1996, leg.J.Vila,X.LlimonaiP.Hoyo.

OBSERVACIONS. Espècied'hàbitat moltparticular,jaqueelsubstratoncreix(restesvegetals mortesdela fanerògama marina Posidonia oceanicaï acostumaatenirunelevat contingut ensals, queesdevéunobstacleperal desenvolupament d'espèciesfúngiques.Pertant,podemdirquees tractad'unaespècie acostumada aviuresensecompetidors, ja quedisposadetotelsubstratperaella sola.Elsnostres exemplars coincideixenforçaambladescripcióde ROLOAN & HONRUBIA (1989).H. posidoniae esunaespèciemoltfreqüent,atoteslesplatgesambrestesdeposidònia, anomenada vulgarment algadelsvidriers,peròpoccitadaaCatalunya.

Hymenoscyp hus h erbarum (Pers.) Dennis

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA:Espinavell(Ripollès),UTM31T4494692,alt.1.310m,sobretija mortadeplantaherbàcia,17-IX-1995,leg.J.VilaiA.Rocabruna,SCM647A.

OBSERVACIONS. Unacaracterísticatípicadel'espècie quetractemésl'absènciadepeu, ja que, enelgènere Hymenoscyphus, gairebétoteslesespèciespresentenunpeubenmarcat.Hemnotat també,quelacoloració d'H herbarum variadesdelblancquasipur,fmsalcrem. H herbarum és unaespècierara,queprefereixelssubstratsherbacis.

Hymenoscyphus repandus (PhiIl.) Dennis

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA:Espinavell(Ripollès),UTM31T4494692,alt.1.310m,sobretija mortadeplantaherbàcia,17-IX-1995,leg.J.VilaiA.Rocabruna,SCM648A.

OBSERVACIONS. Com ja hemcomentatenlacitacióde Crocicreas cyathoideum (Bull.) S.Carp.,ésnecessariunexamenmicroscòpicperidentificaraquestaespècieambseguretat.El gènere Hymenoscyphus comprèn ungrannombred'espècies,totesdeformasimilar,peròde caràcters microscòpics variables. Malauradament, existeixpoca bibliografia sobreelgènere,iper aquestacausanoenshaestatpossibleidentificaraltresmostresquetambécreixiensobrerestes herbàcies,peròqueno concorden amb Hrepandus.

Hypocrea rufa (Pers.:Fr.)Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA:CanBusquets,LesPlanes(VallèsOccidental),UTM 31T4234586,alt.270m,sobrebranquillómort d'Hederahelix, IO-XII-1994,leg. 1. Vila,SCM 649A.

OBSERVACIONS. Elscaràctersprincipalsd'aquestaespèciesónelsestromespulvinatsidecolor brurogenc,que acostumen acréixerformantextensesmasses,iperl'altre,el nombre d'esporesper asc,quealprincipiésdevuit(esporesprimàries)peròque,després,degutal'apariciód'unsepteque enfacilital'escissióenduespartsquanencaranoestan completament madures,passenaésser16 espores(espores secundàries) perasc.Sivolemveureascsoctosporats,hemd'estudiar exemplars moltjoves. H rufa esunaespècieforçarara,moltpoccitadaaCatalunya.

Hypomyces aurantius (Pers.:Fr.)Tul.

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA:St.ClimentdeLlobregat(BaixLlobregat),UTM 31T4174577,alt.325m,sobrecladodimarcescent d'Opuntia ficus-indica, 8-XII-1994,leg. 1. Vila,SCM650A.

OBSERVACIONS. Raraespècie,queformacolòniesdecentenarsdeperitecis,que recobreixen el substratambunacapadecolorataronjat. A laliteraturaescitenrecol-leccionsfetessobre

poliporàcies iagaricals,i tambésobrefusta, mentre que, en e lnostrecas,creixia,juntame ntamb a ltresascomicets,sobre c ladodisdescompostos d'Opuntiaficus-indica.

Hypomyces rosellus (Alb.et Schw.) Tul.

MATERIAL ESTU DIAT. GIRONA:Mas Roure,L lagostera (Gironès),UTM31T4934630,alt. 110m , sobreescorçamorta d'Eucalyptus sp.,17- 11 -1996 , leg.M Tabarés , SCM631A.

OBSERVACIONS. Espècieforçafreqüent, queacostuma afructificarsobrel'himeni d'espècies delgènere Stereum, peròqueescreixtambé, freqüentment, sobrerestesdefustaoescorça,ones distingeixfàcilmentpelseucolorvermell-grana

Kotlaba ea deform is (P.K arst.) Svrcek == Inermisia deformis (P.K arst.) Dennis e t Itzerott

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA : St.An dreu deLlavaneres(Maresme) , UTM31T4564603 , alt.160m, sob re terranua , fangosa , 21-1-1996,leg.A . Rocabruna , SCM629A .

OBSERVACIONS. Elsprincipals caràctersd'aquestaespèciesón:laformailamidadeles espores(el-Iipsoïdals ide14-16x9-10 um),el colorllampant delsapotecis(d'ungrocataronjat)i l'hàbitatsobreterranua.Esdiferencia d'altresespècies incloses enelsgèneres Cheilymenia, Scutellinia o Melastiza perl'absènciadepèlsenl'excipul.L'espèciepropera Inermisia fusispora (Berk.)Rifaipresenta esporesfusiformes,de11-14,5x7,5-9,5, iacostumaacréixersobrecarbóo restesvegetals. K.deformis esunaespèciemoltrara,tansolsobservadapernosaltresenellloc indicat.

L achnum apalum (Berk.et B r.)

== Dasyscyphus apalus (Ber k. e tB r.)De nnis

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA:Fontde l Fe rro , Castellolí (Anoia), UTM31T3904605 , alt. 450m, sobr e tijamortade Scirpus holoschoenus , 11-111-1996 , leg 1. Lli stosella, SCM656A

OBSERVACIONS. L. apalum presentaespores filiformes, de35-45x1,5-2,5 um , quepermeten identificarl'espècieamb facilitat.

Lachn umbicolor (Bull.:Fr.)P.Karst.

== Dasyscyphus bicolor (Bull.) Fuckel

MAT ERIAL ESTUDIA T. ANDORRA : FontdelaNavina , Ord ino. UTM 3 1TCH7913,alt.1.750 m. sobrebranquillóde Fr axinusexc elsior, 17-VII-1995 , leg. J. Vila.SCM640A.

OBSERVACIONS. Existeixendiversesespècies,dinsdelgènere Lachnum , quepresentenpèls blancsenl'excípulil'himenidecolorgrocviu.Unad'ellesés L bicolor , d'altres són, perexemple, L.patulum (Pers.)P.Karst., quese'nseparamacroscòpicamentpelsseusapotecisdemidaméspetita, perl'absènciadepeu(curtamentpresenta L. b icolor) iperl'hàbitatsobrefullesde Quer cus sp .,i L.apalum (Berk,etBr.) quepresentaesporesmoltllargues, ga irebé filiformes,i viusobre t iges de Juncus sp o Scirpus sp endescomposició.

Lac h nu m mollissimu m (Lasch)

== Dasyscyphus mollissimus (Lasch) Dennis

MATERIAL ESTU DIAT.GIRONA : RibesdeFreser (Ripollè s), UTM31T DG3183,alt.1.095 m , sobretijamorta depl anta herbàcia(probablement Urticaï , 21-VI-1995 , leg. J. Vi laiM Tabar és, SCM641A

OBSERVACIONS. Espèciequepresentauncontrastmoltmarcatentreelspèlsdecolorgrocviu del'excípulil'himenidecolorgrisperlaiesporesde13-15,5x1,5-2,5urn. Macroscòpicament, és difícilseparar-lade L. s ulphureum (Pers.:Fr.)P Karst., q ue télamateixacoloració,peròes diferenciaperlamidadeles espores,de27-32x2um.Esunaespèciepocfreqüent,que comparteix hàbitatambmoltsascom icets delsgèneres Crocicreas, Hymenoscyphus id'altres Lachnum

Lachnum nidulum (Schmidt et Kunze) P.Karst.

== D asyscyphusni dulus (Schm. et Kunze) Massee

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Rib esdeF reser ( Ripollès), UTM31TDG3183 , alt. 1.095m, sobretijamorta deplantahe rbàcia (probablement Urtica), 21-VI-1995 , leg.J VilaiM Tabarés , SCM642A.

OBSE RVACIONS Els pèls brunsdel'excípulilesesporescilíndriquesofusiformes , de7-9 ,5x 1,5-2 um , sónun a ajudaindispensableperdeterminaraquestaespècieambseguretat , ino confondrelaambd'altres de semblantsqueacostumenaviureenllocssimilars.

Lachnum relicinum (Fr.)P . Karst.

== Da syscyphus relici nus (Fr.) Boud

MATERIAL ESTUDIAT . ANDORRA:Fon tdelaNa vina, Ordino , UTM31TCH7913 , alt.1.750m, sobretijamortadeplantaherbàcia , 17-V II-1995, leg. J Vila , SCM643A

OBSERVACIONS Elcaràcte rdiferencial de L. relicinum sónelspèlsdel'excípul , ja queel s té moltllargs,d efmsa650umi decolornegreambl'àpexmésclar.Creiemque L . relicinum esuna espèciemoltrara , q uedeguta l seuaspectepocaparentialasevamidapetitaésfàcildepassarper a lt.

Marcelleina persoonii (C rouanetH Crouan) v. Brummelen

MATERIAL ESTUDIAT GIRONA: Ma s Rour e, Llago stera (Gironès) , UTM31 T4934630 , alt. 110m , sobreesco rça descomposta d' Euc alyptus sp.,17-11-1996 , leg M Tabarés , SCM651A

OBSE RVACIONS. Unacaracterísticatíp ica delgènere Marcel/eina éslaforma estèrica qu e prese nten les esporesdelamaj oriadelesespècies. Tanmateix , enalgunesd'entre elles , comene lcas de M persoonii, l'espora t é,amé s,unaornamentaciófinamentcrestada , tansolsobservable en exe mplarsmol t mad urs.Pertotaixò,i perlacoloraciórosadadelsapotecis , M persoonii, es una espèciefàc il d'identificar

Melastiza boudieri (v.Hê hnelin Rehm) LeGal

MATERIAL ESTUDIAT. BARCEL ONA : St.C ugatde l Vallès (Vallès Occidental), UTM 3 1T423 4590 , alt.285m, sobre t erranuaoentremolse s, 3-1-1995, leg.J.Vila i M .T abarés , SC M 555A.

O BSERVACIONS. En el g ènere Melastiza, l'observaciódel'ornamentacióesporal es imprescind ible, ja que , macrosc òpicament, totesles espèciespresentenforçasimilitud Enelno stre cas , lesespores presentenuna ornamentació doble , unademoltbaixa , enformade .reticle , iunaaltra , mo ltmésvisible,en formadenòduls,queacostumenatrobar-sedispersos,peròsempresobree ls nu sos delreticle .També sondestacableslesberrugues , demidamoltgrossa , quetrobemencadapol del'espora. M b oudieri sembla serunaespècie pocfreqüent , quecreiemhaestatconfosadurantm olt dete mpsamb Mchateri (W.G Smith ) Baud

Po dostroma al utace um (Pers.:Fr.)At k.

MATERIAL ESTUDIA T.GIRONA : MasRoure , Llagostera (Gironès) , UTM31 T4934630 , a lt.110 m, sobrerestesvegetalsd' Eucalyptus sp. , 10-11- 1996, leg M Tabaré s, SCM633 A.

OBSERVACIONS. Laforrnaicoloraciód 'aquesta espècieenspotferpensarqu e en s trobem davant d'un exemplar delgènere Cordyceps, peròunaobservaci ó acurada delabased 'on sorgeixen els carpòfors ensfarà descartar ràpidamentaquestúltimgènere . Efectivament, P. alutaceum cre ix directament sobrefustaorestesvegetals,adife rència de l gènere C ordyceps, quehofa sobreinsect es osobre ascomes d'Elaphomyces(Ascomycotina). P alutaceum es unaespèciemol t rara , tanso ls trobada enellloc mencionat.

Tricharina g ilva (Bo ud.) Eck blad

MATERIAL ESTUD IA T.GIRONA: Campelles (Ripollès) , UTM31T DG2783 , a lt. 1.400 m, en un a carbonera, 15-VI-1995 , leg.J.VilaiM.Tabarés , SCM630 A

QBSERVACIONS. Laprincipalcar acterística d'aquesta espècieésla disposició queprenene ls pèlsdel'excípul,reunitsengrups.D' altra banda,l'hàbitatenrestesdecarbóno sembla serexclusi u , ja que també hemtrobat Tgilva so bre terranua , fangosa . Tgilva ésunaespècieforçafreqüent , que creixengrups nombrosos

Xy laria mornandii Bertault

MATERIAL ESTUDIAT . BARCELONA : Fon s delFan gar , G avà ( Baix L lobregat) , UTM 31 T4154575 , al t. 225m, sobrebranca descomposta d e Pin us halepens is, 8-X-1995 , leg .1. Vila , F ÀngeliA.Mayoral , SCM653A

OBSERVACIONS . Esunaespèciequerecorda X polymorpha (Pers . exMér .) Gr ev. pe lseu aspectemolt semblant, peròquese 'n diferencia perlamidamolt menor ( fms a2 cm d 'alçada p er 6 c menelcasde Xpolymorpha). També lesesporessónmol t méspet ites, ambun a longitudd e només unterçdelaquep resenten lesesporesde X polymorpha. X mornand ii esunaespèc ie mo lt rara , trobada anteriorment per BERTAULT (19 84) alsA lps, sob re fustade La rixs o.

Classe BASIDIOMICETS

Amanita c urtipes Gilbert

MATERIAL ESTU DIAT G IRONA :T uródeCasalots , Lla gostera ( Se lva ),UTM3 1TDG92, alt.25 0 m , sota Qu ercus sube r , I-XI-1995 , leg J Llistosella, BCCJ L951101-2.

OBSERVA CION S. Espèciede caràcter mediterraneo-atlàntic , qu e escaracteritzape r les dimensions reduïdes , elportrussuloideiperlatendència clara al ' enrogiment , tan t d ela carn comd e les superficies delpíleuil'estípit.Elpíleu rarament supera el s 5 c mde diàmetre , é sp lao lleugerament depr imit idecolorvariable , entreelcrem blanquinós ie l rosam és omen ys ro genc ; so vinttamb é espoden observar restesdelvelenform ad' amplesplaque s blanquin oseso lleugerament brunenques . L'estípit, relativament curtirobust (4-5 x 1,3-1,6 cm ),té lasuperfici e blanca i finament tomentosa, am bun a nellmol t efimerque , enla major ia delcasos , tansol s e s pot observar enformadepetites granulacions rogenques sobre l'estípit. Aleslàmines , d ec olorcrem blanquinós , destaca l' aresta, q uetendeixa enrogir en madurar el carpòfor .C omúalMarro c , i coneguda també d'Itàl ia, Portug al , elmigjorndeFrançailesilles atlàntiques (MAL ENÇON & BERTAUL T , 1970), aCatal unya haestatcitada anteriorment per MALEN ÇON & B ERTAULT ( 1971 ) , aHostalric .

Amanita porphyria A. et S.:Fr.

MATERIAL ESTUDIAT GIRONA:BoscdeSaltegat,LaMolina(LaCerdanya) , UTM31TDG1489, alt. 1.715m, enunboscde Pinusmugo ssp. uncinata , 9-IX-1995 , leg. 1. VilaiA.Rocabruna, SCM2627B

OBSERVACIONS. A. porphyria destacaperlacoloracionsdelbarretidel'anell,notablesperla freqüència detonslilacins,ipercréixerenboscosd'altamuntanya,sota Pinus i Abiesalba. Sembla serunaespècieforçararaaCatalunya,queesmoltmés abundant aEuropa(sobretotalsAlps).

A

manita s ubme mbranacea (Bon) Groger

= A. subalpina Moser

MATERIAL ESTUDIAT . GIRONA:BoscdeSaltegat , LaMolina(LaCerdanya),UTM31TDG1489, alt.1.715m, enunboscde Pinusmuga ssp uncinata , 9-IX-1995 , leg. J VilaiA.Rocabruna, SCM2629B

OBSERVACIONS. Compartint hàbitatamb A.porphyria, trobem A . submembranacea, totique aquestaúltimaespècieésforçamés abundant i acostuma acréixerengrups,adiferè ncia d'A. porphyria, quecreixgairebésempresolitària. A submembranacea esdistingeixpertenirla volvadecolorgris, membranosa, fràgil , composta peresferòcits , iperles coloracions brunesdel barret.

Arrhenia auriscalpium Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. ANDORRA:LlacsdeTristaina , ElSerrat, UTM31TCH7919 , alt.2.260m, entremolsesiselaginel·les,15-VII-1993i7-VII-1995, leg J Vila,SCM2246BiSCM2844B.

OBSERVACIONS. Raraespèciemuscícola,típicadezonesàrtiquesoalpines,quefruc tifica immediatament desprésdeldesglaç.Elcarpòforéspetit , fmsa1-1,5cm,deformaespatul ada, amb unaclaradivisióentreelbarretielpeu,itécolorgrisbrunenc.Leslàminesestanreduïdesaunasèrie deplecsanastomitzats.

Altresespèciesd'hàbitatsimilarcom Arrhenia littoralis (Hoiland)Guldennopresentenla divisióentrepeuibarretdemaneratanclaraitenenunacoloraciódiferent(grispàl·lid)

B oletus fechtneri Velen = B. appendiculatus ssp. pallescens Konrad

MATERIAL ESTUDIAT BARCELONA : St.CugatdelVallès(VallèsOccidental) , UTM 31T4234590 , alt.285m, enunboscde Quercus cerrioide s i Q i/ex, 3-XI-1995,leg. 1. Vilai M.Tabarés,SCM2846B

OBSERVACIONS. Lacoloraciógrocviudelpeu,ambzonesvermelloses,ila presència d' un reticle,ilacarninsípida,ajudena determinar aquestaespècieambfacilitat , separant-la d'altres semblants com B . calopus Fr., B . radicans Pers .: Fr.o B . appendiculatus Schff. : Fr. B . fechtneri es unaespècieforça rara, citada anteriorment a Catalunya per ROCABRUNA & T ABARÉS (1985).

Ca ma rophyllopsis atropuncta (Pers.:Fr.) Arnolds

MATERIAL ESTUDIAT BARCELONA : CanBusquets , LesPlanes(VallèsOccidental) , UTM 31 T4234586, alt.270m, entremolses, sota Quercusi/ex , 16-XII-1993, leg.A.Mayoral , herbari A . Mayoral.

OBSERVACIONS. Rara espècie,queesdistingeix macroscòpicament per l'ornamentació, en formadepuntsnegres,que presenta elpeu,sobretotenlasevapartsuperior,iperleslàmines,de

colorbru g risenc.Volemde stacar qu ee lsno stre sexemp lars feie n unaolor m oltsemblantalad e C. foete ns ( Ph ill.) A rnolds, ésa d ir,semblant aladenaftalina,mentrequeauto rs com GENNARI ( 1994)esmente nq ue lacarn desprènunao lor mo lt suau,lleugeramentfarinosa.

Camarophyllopsis hymenocephala (HesleretSmith)Arnolds

MATERIAL ESTUDIAT BARCELONA: St.CugatdelVallès(Vallès Occidental), UTM 31T 4234590, alt.2 85 m, enrestesde Quercus i/ex , Hederahelix i Rubus sp. , 10-1-1996, leg M.Ta barés , SCM2 864B.

OBSERVACIONS. Elcaràcterdiferenciald'aquestaespècieesl'estructuradelacutícula,queésde subcel·lulosa ahimen ifonne, adiferènciad'altres Camarophyllopsis, quelatenencel·lulosa. C. hymenocephala esunaespècieraríssima,moltpoccitadaaEuropa.

Cellypha

goldbachii (Weinm.) Donk

== Cyp hella lactea Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA: Sta.FedeMontseny , Fogarsde Montclús (Vallès Oriental) , UTM31 TDG5524 , alt.1.200m,sobrerest es d'Hedera helix , 23-IX-1995 , leg.J Vila , SeM 2573 B.

O BSERVACIONS. La morfologia delspèl s, ambl'àpexcapitat , il'aspectedelcarpòfor,que acostum a aser cupulifonne idecolorblancpu r, ajudenaidentificaraquestaespècieambseguretat. Existeixena ltrescifel·lesd'aspectesemblant,inclosesenelsgèneres Calathella , Flagelloscypha o Lach nella, qu eprese nten pèlsam b diferentmorfologia,totique , macroscòpicament, poden recordar C. goldbachii. Finalment,elgènere Rimbach ia, creixsobremolsesvives , inopresentapèlsben dife renciats.

Clavariadelphus ligula (Sch.:Fr.) Donk

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA:EstanydeMalniu , Meranges (Cerdanya), UTM 31TDH0101 , alt. 2.315m,sobrehumusde Rhododendron ferrugineum , 9-X-1995 , leg 1.Vila , X Llimona i P.Hoyo , SCM

OBSE RVACIONS. Escaracteritzaperpres entar carpòforspetits(2-4 ,5 x0 ,5-1 cm) , ambuna co loració m olt pàl-lida, quevariadesdelcrema l bruclar .C. helv eticus RahmetSchildinPete rsen et al.,unaespèciemoltpropera,semblaseparar-se'nperlareacciódecolorvermellviuque experimenta lacarnencontacteambl'aire, mentrequeen C. ligu la, nocanviadecolor C ligula es unaespècieforça rara,quenohemtrobatmaiabaixaaltitud . C litocyben ivea Velen.

MATERIAL ESTUDIAT BARCELONA : St.CugatdelVallè s( Vallès Occidental), UTM 3 1T4234590 , alt.285m, sota Pinus halepensis , 15-XII- 1995 , leg . M . Tabarés , SCM2865B .

OBSERVACIONS. ElcaràctersdiferencialsdeC n ivea són , elcolorgrococrempàl·liddeles làmines,elbarret , vellutat , decolorblancpur , ila mida delsbasidis , queassoleixenfàcilmentels 60 urn delongitud (subgènere Hygroclitocybe Bon).

Clitocybe radic ellata Gill, == C. verna Lund. ap. Egel.; C. pruïnosa (Lasch) Fr . ss . Pil àt

MATERIAL ESTUDIAT ANDORRA : Fontdela Navina,O rdino, UTM 31TCH7913 , alt.1.750m , sota Pinus mugo ssp . uncinata. moltalavor a dezone sinn ivades,8- V- 1995,leg. J . Vila , SCM 2846B .

OBSERVACIONS. Espècieprimaveral,queesdiferenciade C. rhizophora Vel. (=C. vermicularis (Fr.)Quél.),perpresentarbarretsambcoloracionsmolt pàl-lides , gris-grocclar,adiferència d'aquestaúltimaespècie,quetécolorsbruvermellososentotelbarret.Amés,C. radicellata té esporesmésgrans (6-7 x 2,5-4 um, adiferènciadels 4-5 x 3 um de C. rhizophora).

Clitopilus pinsitus (Fr.) SS. Romagn., Joss,

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA: Font Groga, St. Cugat del Vallès (Vallès Occidental) , UTM 31 T4254586 , alt. 250 m , sobre fusta en descomposició de Quercus i/ex, 12-1-1996, leg. M. Tabarés, SCM 2845B.

OBSERVACIONS. C. pinsitus formapartd'ungrupd'espèciessèssilsosubestipitades,quees diferencienentreellesperlamidadelcarpòfor,lesdimensionsdel'esporail'hàbitat.Així,l'espècie queensocupapresentacarpòforsdefinsa 3,5 cm,esporesde 7,5-10,5 x 4-5 um ihàbitatsobrefusta morta,mentrequeC. fasciculatus Noord.iC. passeckerianus (Pilàt)Sing.tenenesporesqueno superenles6-8 um dellargadaiviuenenfemsoencultiusindustrialsdebolets.Finalment, C hobsonii (Bk.etBr.)P.D Ortonpresentacarpòforsdefmsa 1,5 cm.L'espècie,moltpròxima, C. rhodophyllus (Bres.)Sing.sembladiferirúnicamentde C. pinsitus perquènotéolordefarina rància.

Collybia alkalivirens Sing. == Collybia obscura Favre; Marasmius fuscopurpureus ss. Ricken

MATERIAL ESTUDIAT . BARCELONA: Sta.Fede Montseny , Fogars de Montclús (Vallès Oriental), UTM 31 T4554625 , alt. 1.200 m , enun bosc de Fagus sylvatica , entre la fullaraca , 22- VI-1995 , leg.A. Rocabruna , J. Vila iM Tabarés, SCM 2525B.

OBSERVACIONS. Lacoloraciód'aquestaespècie,queesmolthigròfana,variamoltsegons estiguipocomolthidratada;enelprimercas,presentatonalitatsnegresirosades(alesquefan referènciaelsepítetsespecíficsdeFavreiRicken),mentrequeenelsegon,lesterosadesigrogues. L 'epítet específic "alkalivirens" fareferènciaalacoloracióverd-grogaqueenpresenciadeKOH, prenenleslàmines.

Cuphophyllus lacmus (Schum.) Bon

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA : Setcases (Ripollès) , UTM 31 TDG4293 , alt.1.825m , enun prat subalpí , 16-IX-1995 , leg A Rocabruna , SCM 2614B.

OBSERVACIONS. Raraespècie,queacostumaacréixerenpratssubalpins,iqueesdistingeix macroscòpicamentd'altresdelseumateixgènereperlacoloraciógrislilacíquepresentenelbarreti leslàmines.

Cystoderma ambrosii (Bres.) Smith et Singer

== Armillaria ambrosii Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA: Orrius (Maresme) , UTM 31T4454600 , alt. 300 m , sobre sòl s orrenc, amb molses ,s ota Quercus suber , P inus pinea ,e is/us s p., 24-XII-1995 , leg. A. Rocabruna, SCM 2841B.

OBSERVACIONS . Petitaespècie,elbarretdelaqualnosuperamaiels 2,5 cmdediàmetre,que presentaunacutículagranulosa,blanca,totiqueacostumaagroguejarambl'edat,ambrestesdevel enelmarge.Elpeufa4x 0,5-(1) cm,ésllisenlasevapartsuperior, i fibri1·lós-esquamós persotade l'anell.Lacarnésblanca,inodoraiinsípida.Lesespores,de 4-5 x 2 ,5-3 um , nosónamiloides. C. ambrosii ésunaespècierara,detendènciamedio-europea,lesrecol-leccionsdelaqual

co rresponen ahàbitats muntanyencs e ntre mol ses, i generalment sota Larix o Picea. Degutalamida petitadels carpòfors recol-Iectats, ialseuhàbitatcomp letament mediterrani, l'espècieensoferí seriososdubtesdecaraalasevaidentificació.Pertotaixò,vàremenviarelmaterialaM.Bon,que establílasevaidentificació.TantBon,comMoser,confirmen queaquestaespèciepertanyaungrup de Cystoderma d'esporada noamiloide,uncriteriambelqualno coincideix Breitenbach.

En tolo ma cephalotrichum

(P.D.Orton)Noord.

== Eccilia nivea Velen.; Entoloma n iveum G. Stevenson

MATERIAL ESTUDIAT. TARRAGONA: Fontd'EnBurgar,St.CarlesdelaRàpita (Montsià) , UTM 31 T294450 l, alt.345m,sobreescorçade Q uercus i/ex ambmolses , 30-1-1996,leg . 1.Vila , SCM 2830B.

OBSERVACIONS. E. cephalotrichum presenta carpòfors ambunasiluetaméstípicadeles espècies delsgè neres Mycena o Hemimycena. Enefecte,lamidadelbarretno supera gairebémaiel cmdediàmetre,mentrequeelpeu difícilment assoleixels2cmdellargada.Elcolordel carpòfor és blancpur, menys leslàmines,quepresentenunalleugeratonalitatrosada . També l'hàbitat,sobre escorces d'arbresvius,entremolses,recordae l delsgèneresabans esmentats Microscòpicament, el principal caràcter eltrobemenleshifesdel'epicutisilacaulocutis,que presenten elements terminals capitats. E. cephalotrichum sembla serunaespècieforçarara, ja quetantsolsl'hemtrobatenellloc esmentat, totiquehicreixengrupsdecentenarsd'exemplars.

En tolo ma cistophilum Trimbach

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA: Orriu s (Maresme) , UTM31 T4474600 , alt.240m, sota Cistus salv iifolius i C. monspeliensis, 9-111-1 996, leg.A. Rocabruna iM Tabarés , SCM2848B

OBSERVACIONS. Barretque difícilment superaels2cmdediàmetre , umbonat, estriatenel marge,imolthigròfan,decolorgristerrósmoltvariablesegonsl'estatd'hidratació.Peullis,de 3x0,3cm,delmateixcolorqueelbarret,ounxicmésclar.Esporesde tetragonals a pentagonals , molt característiques . Citata Extremadura, sota Cistusladanifer, per MORENO et al.(1990 ).

En tolo ma dysthaloides Noord.

MATERIAL ESTUDIAT BARCELONA: St.CugatdelVallès ( Vallès Occidental) , UTM 31 T4234590, alt.285m,sobrehumusde Co rylus avellana , Hedera helix i Rubus sp ., 7-X-1995, leg.J.VilaiM Tabarés,SCM2847B.

OBSERVACIONS. E.dysthaloides pertany a l subgènere Pouzarella , caracteritzat perla presència dellargspèlsamb pigment extracel-Iular, tan t enelpeucomenelbarret,ipertenirlesespores noduloses-anguloses , ambanglespronunciats. E.h irtum (Velen .) Noord.es diferencia del'espècie queens ocupa pertenirelspèlsdelpeumoltpocseptats , a diferència d'E dysthaloides queelsté multiseptats , iper créixer enllocsàridsicàlid s, mentreque E. pseudodysthales Noord., Tabarés et Rocabruna (NOORDELOOS etal.,1992),télesesporesmésgrans(15-20x12-16um , enllocdels 10,5-14x7-8,5umde E dysthaloides), nopresenta queilocistidis ilacarndesprènunaolor desagradab leo

En tolo ma pseudodysthales Noo rd., Tabaréset Rocabruna

MATERIAL ESTUDIAT TARRAGONA: PuntadelaMora, Altafulla (Tarragonès) , UTM 31 T3604554, alt.0-5m,enunboscde Pinus halepensis amb Juniperus phoenicea imolses, 3-111996,leg.A. Martínez iM.Tabarés,SCM2757BiSCM2860B .

O BSERVACIONS. Desprésde vuit anys d'infructuososintentsperretrobaraq uesta interessantíssima espècie,finalme nt, elfebrer de1996,ienunescondicions meteorològiques molt semblantsalesdelaprimera recol-l ecció (unatardoriunhivernmoltplujosos,ambunes temperatures pocfredes),hemaconseguittornararecol·lectarexemplars d'E. pseudodysthales. A més,noteniminformació,quedesdel'any 1992,enq uè và rem trobarlarecol·lecciótipusd'aquesta espècie,hagiestatretrobada en altres localitats europees.

Elsexemplarsrecentmentrec ol·lectats coincideixenperfectamentambladescripcióoriginal, ambl'únicadiferènciaquelacoloraciódelbarret delamajoriadecarpòforsesmésfosca,gairebé negra.D'altrabanda,volemremarcarque enaquesta darre ra recollecci ó, italcom ja passavaenla primera , nohihaexemplarsexpandits,iesconserven,finsqueesdescomponen,totalmenttancats, un comportament méspropid'algunsgasteromicets. Tam bé hempogutobservarquealguneslàmines noestantotalmentbenformades , icuriosament,trobemalguneslàminesinseridesenelpeu,mentre qued'altressonadheridesalbarret.

Glahrocyphella brun neocrystallina W.B. Cooke

MATERIAL ESTUDIAT TARRAGONA: Font d'En Burgar, St. Carles dela Ràpita (Montsià), UTM 31 T294450 l , alt.345m , sobre restes de Chamaerops humilis , 18-XII-1995 , leg. 1. Vila, SCM 2849B.

OBSERVACIONS. Elgènere Glabrocyphella escaracteritzapelscarpòforscupuliformes,amb absènciadepèlsenlasevasuperficie;lamajoriadelesespèciestenenunorigentropicalo subtropical(Brasil , Cuba,Jamaica , SriLanka,etc...).G. brunneocrystallina, presenta,adiferència d'altresespècies , comG. bananae (M.C.Cooke)W.B.Cooke , G palmarum (Berk.etCurt. ) W .B. CookeoG upplandensis W.B.Cooke,unasuperficieexternarecobertadecristallsdecolorbru , que lidonenunaspectegranulós , iquepermetenidentificarl'espècie ambfacilitat.Siobservemels c ristallsalmicroscopi , veuremquegeneralmenttenenunaforma quadrangular,t ot i quetambése n'observen depoligonalsodemésirregulars, i quedificilmentsuperenles30 um dediàmetre. G. brunneocrystallina ésunaespèciemoltrara,inomés l'hemtrobada , bastantabundant , a lalocalitat esmentada.

Hygrocyhe nitrata (Pers.) Wünsche

= Hygroc ybe murinacea ( Bull.:Fr.) Moser

MATERIAL ESTUD IAT. GIRONA : Bruguera ( Ripollès), U TM 3 1T4324681,alt.1.1 00 m , en .clarianes herboses , sota Pi nussylvestris i Buxus s empervirens, 7 -X-1995, leg.A. Rocabruna , SCM 2593B.

OBSERVACIONS. Aquestaespèciepertanyalasecció Tristes, iésdefàc il determ inació per la fortaolornitrosaquedesprèn,idelaquall'espècieprenelnom .

Lachnella mairei (Pilàt) W.B. Cooke

= Cyphella mairei Pilàt

MATERIAL ESTUD IAT. BARCELONA :F ontmartina, L a C osta d e Montseny(V allès O riental), U TM 3 1T4534620 , alt. 650 m , sobre restes de Pter idium aquilinum , 2 -111- 1996 ,leg. 1. Vi la, S eM 2866B.

O BSERVACIONS. L mairei potrecordar , pelseuaspecte,a Ce llypha g oldbachii ( Weinm.) Donk, ja queambduesespèciespresentencarpòforsblancsicupuliformes . Lesprincipalsdiferències radiquenenlaformadelspèls,ambl'àpexnocapitaten L mairei, ien lamidadelesespores , 5-6x 3,5-4 um enl'espèciequeensocupa,adiferènciadels12-15x3-5 um de C goldbachii . L. mairei

se mblaseruna es pècie força ra ra,qu ec reix so bre raquis defalgueresmortes (Pteridium aquilinum , Pteris sp.pI.,etc .), enindrets mo lt h umits.

Lactarius hepaticus Plowrig htap.Boud.

MATERIAL ES TUDIAT . GIRONA:BoscdeSa ltegat, LaMolina(La Cerdanya), UTM31TDG1489 , alt.1.715m, enunboscde Pinus mugo ssp. uncinata i Abies a lba , 9-IX-1995 , leg A Rocabruna , J. VilaiR. Montserrat , SCM2564B

OBSERVACIONS. Espècie caracteritzada perlacoloracióbrurogenca,ambtonalitatsverdose s, delbarret,perl'absènciad'oloriperviuresotaconífe res. Ellàtexestornagrocpàl·lidenpocs minut s. L. hepaticus ésunaespècierara,totiquecreixiaengransgrups

Lactariusm editerraneensis Llistosella etBel lú

MATERIA L ES TUDIAT. BARCELONA: St C ugatdel Vallè s(V allèsO cciden tal ), UT M 31 T4234590 , alt.285m,so ta Q uercusi/ ex i Q pube scens, 3 -XI-1995, leg . 1.VilaiM.T abarés , B CC JL9 511 03-1.

OBSERVACIONS. Espèciedescritarecen tment delaregió mediterrània, ontéunaunàread e distribució coneguda fmsaraqueincloudiverseslocal itats de Catalunya, lesIllesBalears , Sarden ya ylaregióitaliana meridional delaPuglia (LLISTOSELLA & BELLÚ , 1996) , sibécreiemquehad e sermoltmés amplia, ja que , probablement, haestat repetidament confósamb Lactarius z onarius Fr , ambelqualté semblances enl 'aspecte ma croscòpic. L. m editerran eensis es caracteritza perla presència d' escrobícules alasuperficiedelpíleu , sobretotverselmarge , ipellàtex que , encaraque sempre l'hem observat moltpocabundant,viraagroccitríenpocssegons.Mésdefmitssónel s caràcters diferencials alnivell microscòpic , ja queaquestaespècieté lesespores relativament grans , d e(9)-10-12-(13,5) x (7 ,5)-8-10-(11) 11m (tansols comparables amblesde L. acerr imus , L ec hinosporus i L. e istophi/us) , elscistidishimenial s extraord inàriament nombroso s ipo c prominents , ila presència dellarg s dermatoci stidis (m és d e120 11m ) alacut ícula, un c aràcterqu e , p er altra banda, noésgensfreqüent enelgè nere. Finalment, L. mediterra neensis c reix associata Quercus, sobretot Qu ercusi/ex, iamblesdade s dequedispose mfins ara,nomésen solscal caris; per aques t mot iu téinterè s la c itaciódelaSerradeCollcero la, ja q uesi bélanaturade lsu bstrat és p redom inantment esquistosa,la presència a lamatei xalocalitat d'Ama nita ovoidea, un aes pècie també prefere ntment calcícola,fapensarenunpossibleaflor ament d esubstrat rice n calci.

Marasmiellus trabutii (Maire)Singe r

== Ma rasmius trabutii Ma ire; Mic romphaletrabutii (M aire) Hon rubia

MATERIAL ESTUDIAT. TARRAGONA: P latjade lesRojales , davantl'IllotdelTorn , l'Hospitalet de l'Infant (BaixCamp) , UTM31 T3234538 , al t. 0-5m,sobrerestes de Juncu s sp.,22 -1-1996, leg. X. Llimona, R . Quadrada iP . Ho yo, SCM2850B.

OBSERVACIONS. Lapri ncipal característicad el'espèciequeensocupaéslatrama gelatinitzada, un caràcter not ípicd elgènere Marasmiellus , pe rò sídelgè nere Micromphale . Totiaixò , calincloure aquesta es pècied insdelgènere Marasmiellus degutal t ipusdecutícula , d'estructura ramificada Una espècie pròxima és M c aesioater (Speg.)Singer,citada recentment perBON & SIQUIER (1995) de lesIlles Balears. Le s pr incipalsd iferencies radiquen en la coloració delbarret , que tétonal itats grises ive rdosesenaquest a d arreraes pècie,mentr e qu e M trabutii téelbarretbl anc oc remp àl·lid.La resta del s caràcters hisonforçaco incidents, fin si tot l'hàbitat, am b excl usió delesesporesdemi da m és petita i deltipusdetramano g elatinitzada.

Marasmius querceus Britzelm.

= M prasios mus Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. TARRAGONA: Fontd'EnBurgar , St.CarlesdelaRàpita (Montsià), UTM 31 T294450 l,alt.345m,enunboscde Quercusilex, 4-XII-1995, leg.A. Rocabruna, SCM 28518.

OBSE RVACIONS. Elcolorbrupàl·liddelbarret,lesmidesdelesespores (7,5-11,5x3,5-5,5 11m), il'hàbitat, sobrefullesde Quercus ssp.,distingeixen M querceus de Malliaceus (l acq.: Fr.) Fr.,espècie pròximaquepresentabarretsdecolorbrufoscobrugrisenc,esporesde9,5-14x6-8,5 11m, ihà bitat sobrebranquillons, sobretotde Fagus. Ambduesespèciesdesprenenlam ateixa olor, querecordaladel'all.

Melanophyllum haematospermum (Bull.:Fr.) Kreisel

= Mechinatum (Roth:Fr.) Singer

MATERIAL ESTuDIAT. BARCELONA : St.CugatdelVallès(Vallès Occidental), lJTM 31 T4234590, alt.285m, sobrehumusde Corylus avellana , Hederahelix i Rubus sp ., 7-X-1995 , leg.1.VilaiM.Tabarés , SCM2852B.

OBSERVACIONS. Podemidentificarràpidament Mhaematospermum sienfixemenlesseves làmines,quetenenuncolorvermellviu.D'altrabanda,siobservemlesespores almicroscopi, veuremquepresentenunalleugeraornamentació,caràctermoltpocfreqüentdintreles Lepiotaceae. M haematospermum és,segurament,unaespècieforçacomú,peròmoltpoccitadaaCatalunya.

Pellidis cus pallidus (Berk.etBr.) Donk

= Cyphella pallida Berk.etBr.; Calyptella pallida (Berk. etBr.) Quél.; Chaetocypha pallida (Berk. etBr.) Kuntze

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA:Riellsde Montseny (Selva),UTM31 T4604625, alt.550m , sobre gramínies en descomposició, 16-111-1996 , leg.M . Tabarés , J . VilaiA. Rocabruna, SCM 2867B

OBSERVACIONS. Elgènere Pellidiscus pertanyalafamíliadeles Phaeosolenieae, juntament ambelsaltresgèneres cifel-loides Asterosolenia,Phaeoglabrotricha, Phaeocyphel/opsis i Phaeosolenia; Elcaràcterdiferenciald'aquestafamíliaeltrobemenlesespores,quetenenuncolor groc,cremobrupàl·lid.Enelgènere Pellidiscus hihaduesespècies, P.pal/idus, quepresenta carpòforsdefmsa2mmdediàmetreiesporesde6-7x3-4,5 11m, i P subiculosus W.B.Cooke,de carpòforsméspetits,fmsa0,1mm,iesporeslleugeramentmésgrans,de7-8x4-5 11m.

Pleuroflammula ragazziana (Bres.) Horak

MATERIAL ESTUDIAT. LLEID i\: Masde Maldanell , Maldà ( Urgell),UTM 31T3354601 , alt.420 m , sobrebrancaen descomposició de Quer cus rotundifolia , 15-1-1996, leg. J . VilaiX . Llimona, SCM 28538.

OBSERVACIONS. Barrets .de1-1,5 cmdediàmetre,decolorbrugroguencaferruginós , lleugerament esquamosos.Làminesd'ocràcies aferruginoses,ambl'arestadentada.Peurudimentari , excèntric,ocraci.Esporadabru-ataronjat.Esporesde8,5-10x6-7 11m , llises,senseporusgerminatiu. Basidisbispòrics.Queilocistidissubcapitats. Simocyberubi (Berk .) Singerdifereixde P . ragazziana pelcolordel'esporada,queés bruolivaci , per lescoloracions ocreolivàciesdelbarret,i,pertenirles esporeslleugeramentméspetites,de7,5-8,5x5-6 J.1m .

Pluteus hispidulus (Fr.:Fr.)Gill.

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA: St.Cu gat delVallès ( Vallès Occidental), UTM 31 T4234590, alt.285m,sobrehumusde Co rylus ave llana, Hederaheli x i Rubus sp ., 7-X-1995 , leg.1.VilaiM.Tabarés,SCM2854B.

Pluteus pusillulus Romagn.

MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA: St.CugatdelVallès(Vallès Occidental), UTM 31 T4234590, alt.285m,sobrehumusde Corylus avellana , Hedera helix i Rubus sp. , 3-XI-1995 , leg. J. VilaiM.Tabarés,SCM2842B.

OBSERVACIONS. Lesespècies P hispidulus, P. pusillulus, ilano tractada en aquest article, P minutissimus M aire, representen, probablement, lesméspetitesdel gènere Pluteus. Lesdues primeres sonmoltproperes, tansols diferenciables macroscòpicament si observem, alalupa,l'aresta deleslàmines , queen P hispidulus ésllisaidecolor uniforme, mentre queen P. pusillulus presenta petitsflocsbruns,quedest aquen sobrelarestadelalàminarosada.

P ulveroboletus lignicola (Kal!.) Pihít

MATERIAL ESTUDIAT . LLEIDA:ValldeRan cules , Arties ( Vald'Aran) , UTM31 T3264728 , alt. 1.900m,sobretronc descompost de Pinu s muga ss p. u ncinata, 15-IX-1994, leg J. Vilai J. Llistosella, SCM2856B.

OBSERVACIONS. Raraespècie,que acostuma aviuresobrefustapoc descomposta de Pinus, Picea i Lari:x, enzonesalpinesosubalp ines, durant l'èpocamés càlida (juliol-setembre). Malauradament, la mostra recol·lectada no estava enbones condicions, però concordava forçabé ambles descripcions de BRElTENBACH & KRÀNZLIN (1991) i GILARDONI & ROMER ( 1994). Barret fmsa7-9cm,decolorbruabru ataronjat,i recobert d'unacapa vellutada que,quan estàseca,es converteix enunpolsimbrunenc.Porusgrocsalprincipi i brunencs en madurar Peu cilíndric,una mica excèntric idecolorbruclar . Espore s el ·líptiques, llises, de 7, 5-10,5x3 ,5-5 um. Unaaltre espècie lignícola, Pulveroboletus hemichrysus (Berk.etCurt. ) Singer, se 'n diferència per presentar carpòfors més grans, totalment grocs,ambelpeu ventrut, iper créixer enllocsde clima relativament càlid (amb temperatures hivernals suaus ), generalment enzoneslitorals mediterrànies i sobrefusta morta de Pinus pinea.

Resupinatus kavinii (Pil àt) Moser

= Pleurotus kavinii Pilàt; Resupinatus applicatus f. kavinii ( Pilàt)Pilàt

MATERIAL ESTUD IA T. BARCELONA : Gualba ( Vallès O riental), UTM3 1T 4594620,a lt. 220m , sobre escorça mortade Robinia pseudoacac ia , 18-XI-1995, leg.A Rocabruna, SCM 2 632B.

OBSERVACIONS. Es probable que aquesta siguil'espècie méspetitadel gènere , ja queambprou feines supera els 3 mmde diàmetre .Esunaespèc ie rara ,q ue vi u generalmen t sobre l'escorça,ique fàcilment passa desapercebuda.

Ripartites metrodii Huijsm.

MATERIAL ESTU DIAT .BARC ELONA:Pi era (A noia), UTM31T3 944597, a lt. 3 25m ,e nunbosc d e P inus halepensis , 20-XII- 1995,leg. R.Q uadrada, SC M 2 844B.

OBSERVACIONS. L'espècie queensocupa,a diferència de R. tricholoma (Alb.etSch.:Fr.) Karst. , no presenta elbarret recobert depèls , sinó tanso ls lleugerament vellutat. R. metrodii sembla seruna espècie forçarara,que , a diferència de R. tricholoma , prefereix boscos de coníferes situatsa

baixa altitud (amb Pinus halepensis), mentreque la segona espècie acostuma a crèixer sota Abies alba , oenp lantacions de Pseudotsuga menziesii.

Ripartitess erotina Einhelliger

MATERIAL ESTUDIAT. TARRAGONA: CalaMosques , TorrentdelPi, l'Ametlla deMar(Baix Ebre) , UTM31T3174530 , alt.5m, sobrerestesdegramínies , 22-1-1996, leg.P.Hoyo , SCM 2857B .

OBSERVACIONS. Probablement enstrobem davant l'espècieméspetitadel gènere, ja queel barret difícilment supera 1,5 cmdediàmetre.El color delbarret , brurogenc pàllid, és també força diferent deldelaresta d 'espèciesdelmateixgènere . Les espores gairebé no difereixen delesdels taxons pr òxims,isó n petitesi venucoses

Russula pallido spora (Blum in Romagn.) Romagn.

MAT ERIAL ESTUDIAT . BARCELONA : CanCollet , Sta . AgnèsdeMalanyanes , LaRoca(Vallès Oriental) , UTM31TDG40 , alt.250-350m, sota Que rcus i/ex , ll-IX-1995 , leg 1. Llistosella, BCCJL950911-1.

OBSERVACIONS. Espècie desconeguda fmsaraalnostrepaís,que pertany alaSecció Plorantinae , iqueespot confondre fàcilment amb R deliea Fr.i R ehloroides Kromb ., que,en canvi , sónforçafreqüents. Macroscòpicament, lestresespèciessónmolt semblants , itansols l'olor méso menys intensdefruitaielcolordeleslàmines , primer cremclarialfmalocraci, permeten diferenciar-la delesaltresduesespèciesambfacilitat.El caràcter distintiumés evident però,ésel color dela esporada, ja quea R pallidospora éscremintens (11d delcodide Romagnesi), mentre que a R. deliea i R. ehloroides l'esporada és blanca o , excepcionalment, lleugerament crem(delafmsIb o lla ).Peraltra banda, hihaaltresespèciesdinsdela mateixa seccióambl 'esporada no blanca, de color groc(IVb)a R . .flavispora (Blumin Romagn.) Romagn ., ocremocraci p àl-lid a R pseudodeliea Lange. ROMAGNESI (1985)enlaseva monografia, no precisa mésel color de l 'esporada d'aquesta última espèciei, encara quepotser semblant alde R pallidospora , ambdues espècies es diferencien perl 'ornamentació delesespores , venucosa o equinulada idefmsa1,25 um a R . pseudodeliea, imés baixa i zebrada- subreticulada o catenulada a R . pallidospora .

Suillus clintonianus (Peck) Kuntze

= Boletus clintonianus Peck; Suillus grevillei var. clintonianus (Peck) Singer

MATERIAL ESTUDIA T.GI RONA : Espinavell (Ripollès), UTM 3 1T4494692, alt. 1.310m, enun a planta ció de Larix sp. , 17-IX-1995, leg J VilaiM Tabar és, SCM 2858B

OBSERVACIONS. Comentarem les tre s principal s difer ències trobades entrel'espèci e qu e en s ocupa i exemplars de S grevillei (Klotzsch : Fr.)Singer La primera,i mé s visibleacopd'ull , ésla coloració del barret, queen S. clintonianus presenta tonalitatsdebrufoscabru rogenc , mentre que en S grevillei són grogue s ogrocataronjat.La segona diferèn cia latrobem observant al microscopi la cutícula, queenlap rimera espècieestà formada p er hife s ornamentades amb abundants incrustacions de color brufosciamb pigmen t intracel·lular, mentre que e n S. gr evillei no s'observa cap mena d 'ornamentació, nicap pigment intracel·lular. La tercera diferència, més relativa, radica en la mida deles espores , 9 -12 x 3, 5-5 um enS e lintonianus, 7-9 ,5x 3 ,5-4 umen S. grevillei Per últim , volem comentar, les nostresob servacions coinc ideixen ambles realitzade s per KORHONEN eta1.(1993 ).

Tectella patellaris (Fr.)Murril

== Panellus patellaris (Fr.) Konrad et Maubl.

MATERIAL ESTUDIAT. GIRONA: Espinavell (Ripollès) , UTM31 T4494692, alt. 1.310 m , sobre branca morta d' Alnus glutinosa , 17-IX-1995 , leg J L listosella, SCM 2859B

OBSERVACIONS. El caràcter diferencial de Tpatellaris ésla memb rana que recobreix les làminesique, juntament ambl'absènciadepeu,donenal'espècieunaspecte inconfusible Tpatellaris ésunaespèciemoltrara,tantsols trobadaenelllocindicat.

AGRAÏME TS

Volem agrairaF.Àngel,P.Hoyo,A.Martínez,A Mayoral,R. Montserrat iR. Quadrada la cessióde diverses mostresperalseuestudi.AM Bon ( SaintValerysur Somme) la determinació de C. ambrosii, ielseus valuosos conse lls. Aq uest treballs'inclouenel projecte "Biodiversitat dels FongsdeCat alunya" , del'Institutd'EstudisCatalans .

BIBLIOGRAFIA

ANTONÍN, V. & M.E . NOORDELOOS (1993).A Monograph of Marasmius, C ollybia andrelated genera in Europe.Part1: Marasmius, Setulipes , and Marasmiellus. Libri Botanici, n " 8. IHW-Verlag , Eching.229pp.

BERTAULT, R.(1983).Les Cyphe lles Documents Mycologiques 52:1-10.

BERTAULT, R.(1984) Xylairesd'Euro pe et d'Afrique duNord. Bull.Soc Myc France. 100(2):139-175.

BERTEA, P.,BON , M. , CHEVASSUT, R., COURTEC UISSE , R. , LECOT, C. , NEVILLE , P. , PROUST , F & 1.R. RASCOL (1989). Les noms valides des champignons. Annales delaF .A.M.M. núm1:128pp .

BON,M. & 1.L. SIQUIER (1995).Un Marasmiellus argentin découvert auxllesBaleares. Documents Mycologiques 97:13-14.

BON , M.(1980) . Clé monographique dugenre La ctarius (Pers.exFr .) S .F. Gra y. Do cuments Myco logiques. 40:1-85.

BON,M.(198 3). Tricholomataceae deFranceetd' Europe Occ identale (6èmepartie:Tribu Clitoc ybea e F ay.) Clé monographique. Documents Mycologiques. 51:1-53.

BON , M.(1987) Guía de campo delos hongos deEuropa. Edic Omega.S.A. Barcelona 351pp.

BON , M.(1988).Flore Mycologique d'Europe,1-Les Hygrophores. Documents Mycologiques .Mé moireHors Sérien° 1. Arthaud, Paris. 99pp.+ 6planches.

BREITENBACH, 1. & F. KRÀNZLIN (19 84-1995) Champignons deSuisse TorneI,II,III,IV. Edit. Mycologia. Lucema. 320-411-362-371 pp

CAILLET, M. & G. MOYNE (1988-89).Clédedé termination dugenre Octospora etdesgenresvoisins Bull. Soc Hist. nat. Doubs. 84:9-24

CALONGE , F.D.(1984). Fimaria canina sp.nov.Datato identifythespecies of thegenus Fimaria. Bol.So c. Mico!.Cast ellana. 8:23-28.

CALONGE , F.D. , ROCABRUNA , A ., TABARÉS , M & N.B. RODRÍG UEZ (1985 ). Contrib ución alestudio delosAsco micetes españoles , I. ButIl.Soc Cata lana M ico!. 9:39-47 .

CElTO, B.( 1970-1993) I funghi dalvero. Vols 1-7 Satumia

COOKE , W.B. ( 1961).The Cyphellaceous fungi.A studyinthePorothe leaceae. Beih Sy dowia. 4:1-144

COURTECUISSE, R. & B. DUHEM ( 1994). Gui de desCh ampign ons d e Fran cee t d'Europe Delachaux et NiestléS.A. Lausanne (Switzer1and).480pp

DENN IS, R.W. G. (1978). British Ascomycetes. Von1.Crarneredit ., 3301Lehre.585pp.,75pI.

ELLIS,M.B. & 1.P ELLIS( 1988) Microfungi onmisc ellaneous substrates. Croom Helm, London et Sydney 244pp

FAVRE , 1.(1955). Les Champignons Supérieurs d elaZone A lpineduParc National Suisse Reprint198 L F.F lück -Wirt h, TeufenAR.211pp .+ 1 1p lanches.

rA VRE,1.( 1960). Les Champignons Supérieurs delaZ one Subalpine duParc National Suisse Reprint 1981, F.F lück - Wirt h, Teufen AR.

GALLLR.( 1985). GIi lgrofori dellenostreregioni. Mi lan, 1985 .

GENNARI, A. (1994). Funghi interessanti della Toscana (2° Contributo). Rivista di Micologia. 37(1):3-18.

GILARDONI, B . & E. ROMER (1994). Pulveroboletus lignicola (Kall.)Pilat. Schweizerische Zeitschrift fu r Pil zkunde, 1994(8):177-183.

GULDEN , G. & K.M. JENSSEN (1988) Arctic and Alpine fungi-Z, Gronland Grafiske AlS 58pp

HORAK, E (1978). Pleuroflammula. Persoonia 9(4) : 439-45 I.

JÜLICH , w. (1984) Cuida alia determinazione deifunghi Vol.2. Satumia. Trento.579pp.

KORHONEN , M. , HYVONEN , 1. & T . AHTI (1993). Suillus greville i and S. clintonianus (Gomphidiaceae) , two boletoid fungi associated with Larix.Karstenia 33( 1): I-IO

KÜHNER, R. & H ROMAGNESI (1978). Flo re Analytique des Champignons Supérieurs Masson. Pari s. 556 pp .

LASSUEUR, R (1980) Révision du genre Melastiza Boudier. Documents Mycologiques. 11(42) : 1-45.

LLIMONA, X. , VILA, 1., HOYO , P ., AGUASCA , M ., ÀNGEL , F ., GRÀCIA ,E., LLISTOSELLA, 1., MARTÍN , M .P., MA YORAL , A. , ROCABRUNA , A ., SI ERRA , D & M TABARÉS ( 1995).El Programa Biodiversitat Micolò gica deles Terre s d e Ponent. Notícia i primers resultats. Rev istaC atalana Micol. 18: 103-136

LLISTOSELLA, 1. & F. BELLÚ (1996) Lactarius mediterran eensis, an ewspeciesfromthe mediterranean region. Myc otaxon. 57 : 175-186.

MALENÇON , G & R B ERTAULT (1970 ). Fl ored esc ha mpignonsdu M aroc. 1. Trav Inst. Seient, Chérif et Fac Seien, Rabat, sér bot.32:1-604

MALENÇON , G . & R . BERTAULT ( 1971). Champ ignons dela penin sule Iberique . Ac ta Phytotax. Barcinonensia. 8 : 1-94

MARCHAND , A. (1980-1986). Champignons du nord etdum idi. Vol.1-9 Perpignan

MERLO , E .G. & M TRAVERSO (1983 ) .1 nos tri fungh i. L eA manite. Sag epE ditrice, Geno va. 151pp

MORA VEC , 1. (1994) Melastiza (Boud .)- a s ubgenuso ft hegenu s A leuria Fuck. (Discomycetes, Pezizales). Czech Myco!. 47(4) : 237-259

MORENO , G ., ESTEVE-RAVENTÓS , F & C. ILLANA (1990) Estudios micológicos enel Parque Natural de Monfragüe, IV. Agaricales. Bo!.Soc. Micol. Madrid. 14 : 115-141.

MORENO , G ., GALAN , R & A ORTEGA (1986 ). Hypogeous fungifrom continental Spain Cryptogamie Mycol. 7(3) : 201-229.

MOSER, M (1980) Cuida alia determinazione de i funghi Vol.1 Satumia. Trento 565pp

NOORDELOOS , M .E. (1992) Entoloma s. l. Fungi E uropaei5, Libreria editrice G Biella, Saronno 760pp

NOORDELOOS , M .E.( 1993). Studies in Cl itopilus (Basidiomycetes,A garicales)in E urope. P ersoon ia. 15(2): 241-248

NOORDELOOS , M .E., TABARÉS , M . & A . ROCABRUNA ( 1992). En toloma pseudodysthales . Persoonia . 15(1) :3 3.

O RTON,P .D.( 1986). British f ungus flora. 4- Pluteaceae: Pluteus etVolvariella. Roy al Botanic Garden , E dinburgh.99pp .

RE D HE AD ,S.A.( 1983). Arrhenia and Rimbachia, expan ded generic concepts, anda reevaluation of L eptoglossum wit h e mphasis on muscic olous North American taxa. Can. J Bot., 62:865- 89 2.

RO CABRUNA,A. & M. TABARÉS (19 85) . Aportaciones alaflora micológica deCatal unya. Butll Soc Cat alana M ico!. 9 :27-37.

ROCAB RUNA, A.,T ABARÉs, M., BALLARÀ, 1. & 1. VILA (1994). Primera aportació al coneixement dela micoflo rad els Pirineus i Pre-Pirineus de Catalunya. Butll.Soc Catalana Micol. 16- 17:47-85.

ROLDÀN, A. & M. HONRUBIA (1989). Hongos marinos saprófitos enla provincia de Alicante Anales Jard. Bot. Madrid. 46(1) : 207-214.

ROMAGNESI, H. (1967). Les russules d'Europe et d'Afrique duNord. 1. Cramer (reimp.1985), Vaduz; 1030 pp.

SARNARI, M. (1984). II genere Russula Le Plorantinae aspore colorate. Boll.Crup. Micol. Bresadola. 27(34): 117-124.

SIERRA, D. (1987). Aportación al conocimiento delos Ascomicetes (Ascomycotina) de Catalunya Edic. especials d elaSoc. Catalana deMicol.Vol.1. Barcelona 481pp.

SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA (1982-1995). Bolets de Catalunya. ColI-XIV:700làmines.

TORRE, M.dela & F.D. (1978). Fimaria hispanica (Ascomycetes) sp.nov. Anales Inst Bot Cavanilles. 3 4(2): 387-392

WA TLING, R. & N.M. GREGORY (1989) British fungus flora 6- Crepidotaceae, Pleurotaceae and other pleurotoid agarics. R oyal B otanicGar den, Edinburgh. 157pp.

Fimaria canina Calonge

Arrltenia auriscalpium Fr.

Pluteus hispidulus (Fr.:Fr.)Gil!.

Glabrocyphella brunneocrystallina W.B. Cooke

Marasmiellus trabutii (Maire) Singer

Kotlabaea deformis (P. Karst.) Svrcek

ESTU DIS S OB RE CORTINARIUS SUBALPINS DE CATALUNYA: 1. ESPÈCIES R ECOL·LECTADESA L 'HYLOCOMIO-PINETUM CA TALA UNICAE.

J. BALLARÀ

Tossalet deles Forques, 44. E-08600 BERGA

ABSTRACT : Studies on subalpine Cortinarius in Catalonia. 1 Species collected inthe HylocomioPinetum catalaunicae Afirst contribution tothe study of the subalpine cortinaria coIIected inthe Pyrenees o f Catalonia , inthe Pinussylvestris woods (as. Hylocomio-Pinetum catalaunicae ) 25 species , incIuding the more frequent , are described and iconographiated. 8 species , namely Cortinarius armeniacus (Schf.: Fr.)Fr. , C. fulvoo chrascens Hry ., C velicopia Kauff. , C. tophaceoides Mos.exMos ., C laniger Fr. , C acutorum Hry ., C paleiferus Svrcek iC acutovelatus Hry ., andone variety , C. prasinus Fr.var legitimus Britz are new records in Catalonia

Key words : Cortinarius, morphology , chorology , subaIpinezone , Pyrenees , CataIonia,Spain

RESUl\'I : Primer treball sobre cortinaris subalpins recol ·lectats als Pirineus catalans , concretament 25 e spècies , delesmés abundants dinsla unitat Hylocomio-Pinetum catalaunicae , deles quals , 8 espècies iuna varietat són noves citacions a Catalunya. Amb descripcions , dibuixos i fotografies

RESUMEN : Primera aportación al conocimiento delos cortinarios subalpinos delos Pirineos catalanes , centrada enlas especies mas abundantes que crecen enlos pinares de Pinus sylvestris(Hylocomio-Pinetum c atalaunicae). Entrelos25 tàxones citados , descritos e iconografiados , 8 especies y1 variedad son nuevas citas para Cataluña

INTRODUCCIÓ

Ala comarca onviul'autor,el Berguedà, iales comarques pirinenques veïnes,launitatde vegetació predominant al'estatgesubalpíés l'Hylocomio-Pinetum catalaunicae Vigo,que, presa en sentitampli, comprèn les pinedes boreals humides depiroig (Pinussylvestris) que s'estenen entreels 1300-1400miels1800m,onsón substituïdes perdiferentsunitatsdepinegre (Pinusmugo ssp. uncinata). Mésavalldels1300m,podem trobar pinedes secundàries depiroig, producte dela progressiva destrucció deles rouredes deroure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis hylocomiopinetosum sylvestris) Launitatvegetal estudiada es desenvolupa sobre substrat calcari.El sotabosc que acompanya alpiroigelformen fonamentalment elboix (Buxus sempervirens) iel ginebre (Juniperus communis). Alsindretsmés ombrívols elsòlestà entapissat per diferents tipusde molses Aquestes pinedes hanestat l'ambient onhaanat creixent elnostreinterèsversla micologia. Al llargdelnostre aprenentatge, hemanat agafant interèsenversels cortinaris, ungrupmoltricen espècies, que sovint els micòlegs deixende banda perlaseva complexitat. Vencent unacerta reserva, e ls dediquem aquesta primera aportació, q ueinclouvuit espècies iuna varietat quenohavienestat finsara detectades a Catalunya: Cortinarius armeniacus (Schf.:Fr.)Fr.,C. fulvoochrascens Hry., C. velicopia Kauff.,C. tophaceoides Mos.exMos.,C. laniger Fr.,C. acutorum Hry.,C. paleiferus Svrcek iC. acutovelatus Hry.,iunavarietat:C. prasinus Fr.var. legitimus Britz. Contribuïm aixía omplir elsbuitsenel coneixement delaflorasu balpina catalana, encara considerables.

CATÀLEG

Totesles espècies hanestat recol·lectades perl'autor e naquest s darrersan ys. Detot es les re col·leccions queescitenentenimcomamínimunaom és diapo sitives encolorimaterial se c, con servades al'herbaridel'autor. L'esmentat m aterial espot demanar en p réstec.

Le s espècies quehanestat publicades aleslàmine s dels "Bolets deCa ta lunya" noes descriuen : nomé s hiafegitnalguns comentaris enrelacióalaunitatvegetalmotiudel'estudii explicitem les recol·leccions efectuades. '

LOCALITATS DE RECOL·LECCIÓ

1.- DG0265 , Casanova deles Garrigues , Cercs (Berguedà) , Hyfo comio-P inetumc atafaunicae , 1.300-1 .350 m s. m. Bosc calcícola de Pinus syfvestris , enunapendent suau orientada allevant (E)

2.- C G9668,CampdeVidre , Fígols (Berguedà) , Hylocomio-Pinetum catalaunicae , 1.700-1.750 m s. m Bo sc calcícolade Pinussyl vestris, enunavessant orientada agarbí(SW ).

3. - C G9869, Peguera-Encija, Fígols (Berguedà) , Hylocomio-Pine tumc atafaunicae, 1.650-1 .750 m s. m Bo sc calcícola de P inus syl vestris , amborientacióprin cipal amigjorn ( S).

4 .-C G9773, Palomera, Saldes (Berguedà) , Hylocomio-Pinetum catalaunicae , 1.750 m s.m B osccalcícolad e P inus sylvestris, orientatagregal (NE).

5 .- DG1380 , E rolsdeBai x , La Pobla deLille t (B erguedà), 1.350ms.m Bo sccalcícolad e P inus sylvestris , o rientatagarbí ( SW).

6 .- DG0783 , L'Hospitalet-Rebost, Bagà (Berguedà) , 1.500m s m. B osc calcícolade Pinussylves tris i Vaccinum my rtilfum , o rientatamestral(NW)

7 .- DG0387 , Riu (Cerdanya), 1.450 ms.m. Bos c silícic , mi xt d'Abiesa lba i P inus sylvestris , o rientat a tramuntana(N).

8 -CG63 91, Cas tellbò(A lt U rgell),alt1.200ms.m Plan tació d e Pi nus sylvestris o rientadaagr egal(NE).

9 .- C H4422 , Val ència d 'Àneu(PallarsSobirà ), 1.400ms.m ..B osc d'A biesalba ambo rientacióa NNE

ESPÈCIES E STUDIADES

Cortinarius acutorum Hry.

Píleud e fins a 33 mm , inicialment cò nico-umbonat , de sprés con vex conserv ant un u mbó e vident,arrod onit-obtús ; cutícula glabra , llisa , poclluent , de colo r ocr e brunenc , e n e lsexemplars secsmé s pàl ·lida, ocre-crem ; margeinvolut , ambre ste s floc cosesd e ve l blanquin ósalav ora Làmines m olta mples , v entrudes,escotades, decolorcan yella , q ue tot mad urantev olucionen versun co lorro vell força cl ar. L'estípit ésllarg , buit , lleu gerame nt atenuat a labase , fibril ·lós, bl anquinós , 50-60 x 6 -8 mm Lacarn és blanquinosa perto t arreu , amb sa borio lorinsignificants.

Es poresel líptiques , subamigdaloidesd e perfil , amb be rruguesforçag rosses idenses , (8 ,5)-91 1-(14) x ( 5)-5 ,5-6,2-(7) mm Q = 1,5-1,9-(2 ,1)

Esu na es pècie q ue hem tro bat per primera v egadasota avetsi, posteriorment, sota p iroig ; indiferent a la c oníferad e qu èe stracti , sembla cercar sobretotindretsh umits.Pe rtany alasubse cció A cuti ( Hry.) ex M .Loccoz etReumau x , form adape r espèciespeti tes , la major iau mbonades , amb o lord e iode , c istidiades.

MA TERIAL ESTUDIAT. ( 9) Sot a Ab ies a lba , e ntrele s mo lses situade sv orauna sorg ència, e l 4 .09 1994,.18-1 002 /94. (3)U n gr upd'un s 14 - 15ex em plar se nunpratambmo ls as ota P inus sylvest ris, a lgun se xem plarsu nitsp el p eu , el 8 09 199 5 , .1 8- 168 4/95.

Localita ts de recol.lecció .

BERGA

Co rtinarius acutovelatus Hry.

Boletdemidapetita, ambpíleudefinsa20mm ,amb totsels exe mplarsde cònicsa convexos ambunllargievidentumbó , molt prominent iagut ; elcentreésocre-crempàl ·lid, elmargeésmés brunenc , estriatper transparència, unamicalobulat, amblasuperficie lleugerament feltradaiamb abundants restesdevelblanquinós,sobretot a lavora ; elsexemplarspochidratatspresentenuna tonalitat ocre-crem moltpàl·lidiuniformeielseumarge comença alacerar-se Làminesdecolor ocre brunenc pàl·lid, ambl'aresta blanquinosa, denses , am ples, amb lamèl·lules,escotades.Estípit moltllargiprim , 45-65x3-5mm , delmateixcolorqueelpíleu , buit , ambevidentsrestes cortinifonnes per totelpeu, blanquinoses , queformenbandesincipients Carndecolorocrepàl·lid, ambolorfeble , entreiodadaiferruginosaisaborsemblant , complex.ElKOHreac ciona amb la cutícula, donantuncolorbrufosc

Lesesporessónel ·líptiques defront , amb p erfilentrereniformei subamigdaloide ; l'ornamentació estàformadaperpetitesberru gues, den ses, febles ,(7, 5)-8-9,5-(10) x 4 ,7-5,2-(5,5) 11m Q = 1,6-,9. Basid is de23-30x7-8 11m. Cèl ·lules marginalsabundants , 18-40x6-10 um Epicutis formada perhi fes moltseptades , defm s a4-8 11m d 'amplada.

Bellcortinaridelsubgènere Telamonia , de formesestilitzades , quepertany , igualquel'espècie anterior, alasubsecció Acuti ; e l nomlived'un a espèciemolt semblantalaqueensocupa : C. acutus ( Pers.:Fr.)Fr. , queesdiferenciasobretotpertenir unve l meny s abundant sobreelpíleu i pelsllargs c istidis,defm s a200 11m . L'espèciedescritan omé s l'hem recol ·lectat una v egada,totique , perla sevamida , possiblement enspuguihaverpassat desapercebuda enm és d'una ocasió.

M ATERlALESTUDIAT. (3)U ns15 exemplars , alam o lsa , sot a Pinus sylvestris, e l 16.09.1995, 18 -1729 /95

Cor tinarius anomalus (Fr.:Fr.)Fr.var. an omalus

Píleuinicialment hemisfèrica-convex, ambelmargeinvolu t, quepotatènyer70mm , apl anat, glabre , lleugerament fibril·lós, bruobru-castany , mésfosc enestathidratat.Làminesamples , nomolt denses , escotades,gris lilacinesenfase juvenil , des prés decolorcan yella, conservant de moment l'arestalilacinaifmalment,rovellintens Estípitllarg, prim , tren cadís, buit , decla vat a lleugerament bulbósenlamajoriad'exemplarsimiceliblanc , queincorporasubstrat ; els basidiomes joves pre senten unatonalitat blau-lilacina al'àpexiocre-cremlaresta ; en els exemplarsvell s, és tot d e color ocre-crem , ambunapetitafranja , comun a zonaanular . C arnblanquino sa, ocrepàl ·lida alpeu ; gustací dul suauiolorlleugera,fruitada.

Esporesde subesfèriquesaovalades,ambsuperficielleugeramen t rugosaambberru gues den ses idemidamitjana , 7 ,7-9-(10) x6,5-7 ,5-(8) um Q = 1,15- 1,30.

Espèciequetrobemsovintformantgrups enelspratsmésomeny s assolellats ,sotapiroig ; de coloració forçaconstant , peuprimitrencadísi c utículaglabre . Ensrecorda C. ca ninus ( Fr.:Fr .)Fr. , espècie igualment pertanyent alasubsecció An omali (K etM .) ex M Loc coz etReum. amblaqual pot compartir hàbitatiqueésmésferma;l'estípit solpre sentar unesrestes anularsmé s importants, i lacarn reacciona ambelformol,donantuncolorlilacíorosalilací. C. anomalus fructifi ca fin s i tota lazonaalpina,onestrobendiversesvarietatsiformes , demidareduïda , tantenterrenycalcaricom silícic .

MATERlAL ESTUDIA T. ( 2)Ungrupe t sota Pinus sylvestris, e l8 .09.1995 , 18- 1673/95. ( 3) E nmigd e prats,vora Pinus sylvestris , el7.10 .1995, 18 -1865/95.( 7) En unbosc mi xt d'Abies a lba i P inus sylvestris , el12.10 .1995, 18-1876/95

Cortinarius armeniacus (Schaef.:Fr.)Fr.

Elpíleuarribafmsels50mm,deprimerés convex-aplanat, enalguncas,ambunlleuger umbóobtús;molthigròfan,enestathidratatpresentaunafortacoloracióbru-grocvermellosa,amb estriacióper transparència iambelmargeunamicaméspàl·lid,ocregroguenc;els exemplars secs són lleugerament fibril·losos,bru-lleonats,ambpetitesrestesdevelblanc Leslàminessónbru rogenques, inicialmentméspàl·lides,pocvariablesdecolor,amples,forçadenses,escotades . L'estípitésllarg,mésomenysclaviforme,fibril·lós,inicialmentblanc,ivaprenenttonalitatsbru rogenques;60-100x5-12(basefinsa17mm);ésmolthigròfan,ambunafranjaanularfugaç,poc visible,ambsubstratincorporatalabase.Carnblanquinosa,ambtonalitatsbru rogenques enels exemplars hidratats;sabor lleugerament acídul-fruitat;senseolor.

Esporesd'ovaladesael·líptiquesambperfil subamigdaloide i ornamentació pocvisible, formada per berrugues tloccosesbaixesipocdenses, (8)-8,5-9,5-(10) x(4,5)-5-6um. Q = (1,4)1,55-1,75-(1,9).

Espècie enquadrada dinsdel subgènere Hydrocybe Fr.,grup d'espècies dedifícilidentificaciói treballdesagraït, especialment degutalesvariacionsdetonalitatsqueprenenquanestanméso menyshidratades.Enelnostrehàbitat,nolatrobemgairesovint,sinoés prospectant enzones humides,gairebésempreentrelamolsa,onformagrupsd'unsquantsexemplars.

MATERIAL ESTUDIAT. (3)Ungrupentrela molsa, sota Pinus sylvestris , el7 .10.1995 , JB-1860 /95.

Cortinarius caerulescens (Schaef.) Fr.var. caerulescens

Tenimunail·lustraciód'aquestaespèciealaportadadela143 col·leccióde"Boletsde Catalunya". Ésl'espèciequefiguraal'herbaridel'autorambeln" JB-l 099/94.

Píleudefmsa65-(75)mm,de jove convexiambelmargeinvolut,devell convex-aplanat i margelobulat;cutículaforçaviscosa, mitjanament separable,fibril·losaradialment,d'unabellai intensa coloració blau lilací fosc,persistentsila comparem ambaltresespèciesdelamateixasecció , decolor lleugerament cremclaralcentre.Leslàminessónforçadenses, arrodonides-escotades , no moltamples,inicialmentdecolorblaulilacíintens,iesdevenenbrunesperò conservant enpart esfumacions gris lilacines.Estípitnomoltllarg,provistd'un prominent bulb marginat sobretota l'inici,30-60x10-13(bulb20-25)mm,deltotblaulilacíenelsexemplars joves ibulbmésocraci groguenc; els exemplars vellspresentencoloracionsocre brunenques , exceptel'àpex , que conserva la tonalitatblaulilacina.Cortinaabundant.Carndecolorentreblanquinosiocrepàl·lid,mésfoscal bulbialapart superior delpeu,ambtonalitatsblaulilacines.Olorlleugera,d'humitat,isabordesuau aunamicaacídul.LacutículareaccionaambKOH,prenentunatonalitatbrunenca,ilacarntendeix a groguejar lleugerament.

Esporesel·líptiques,tantdecaracomdeperfil,ambberruguesmitjanesidenses, (8,2)-8,7-10 x (5)-5,5-6,5um. Q = 1,5-1,8.Epicutisambhifesde2-5um d'amplada, subcutisde10-20urn.

Delesdiferentsespèciesd'aquestasecció,ésunadelesquepresentenuncolorblavósmés pujatiquemenyses descoloreixen enanarcreixent.Lavarietat pallidipes Moênne-Loccoz sembla sermésgran,d'estípit blanquinós ihàbitatsotaplanifolis.La considerem forçararaenlesnostres zonesderecol·lecció , onmoltsanysnosemblapasfructificari,amés , lasolemtrobar - sempre formantgrupsdepocscarpòfors .

MATERIAL ESTUDIAT. prats,vora Pinus sylvestris, el 1.10.1995, J8-1 070 /94. (3) Sota Pinus sylvestris, el8 .10 .1994, J8-1099 /94 i J8-1125 /94. (I) 2 exemplars sota Pinus sylvestris , el 10.9. 1995, J8-1721/95.

Cortinarius caesiocanescens Mo s.

Boletsde Catalunya, 143 co l·lecció, làm ina n°662.

Elconsi derem undelscorti narism éstí pics ifreqüentsa l'Hylocomio-Pinetum catalaunicae, on fru ctifica totselsanysenquèla temporada micològica no sigui excessivament curta, i onforma nodridescorrues d'exemplars. Lamidamitjana , elbulb marginat i la coloració blau grisenca pàl ·lida mo lt efimera ensónelscaràctersprincipals.A questa va riació detonalitatspot enganyar inicialment el micòleg quevisitaper primera vegadaeltipu s devegetacióqueensocupa.

M ATERIALESTUDIAT. ( 3) E nunprat , vora Pinus sylvestr is , e l14 .10 .1992 , 1B-0375 /92 . Ibid. , el 18.10 .199 2 , 1B-0384 /92. ( 3)Un grup sota Pinus sy lvestris, el8 .10.1994 , 1B-l1.07.94 Ib id., e l 16 .9 .1995 , JB-1727 /95.( 2)Enu n prat sota Pinus sy lvestris, e l8 .10 .1994 , 1B-llll /94.

Cortinarius caesiostramineus Hry.

Boletdemida "petita , ambpíleudefinsa50-(70)mm , primerconvexidesprés convex-aplanat, viscós, decol or grocmarfilocracipàl·lid, ambunalleugerafibril ·lositat radial. Làmines dense s, pr imes , d 'arrodonide s aescotades, ambl'aresta lleugerament serrada , decolorclar , ambunrefle x canyella rosat.L'estípités forçallarg, prim , ambunbulbmésomenys marginat, ambrestesdevel , b lanquinós , lluent , 50-80 x 10-15mm , izonaanular a bsent. C arnblanca , decolor lleugerament crem clara l'estípit. Olorabsent isaborindefmible , inicialmentamar gantós. Cutícula amargant.

Es pores subamigdaloidesdeperfil , ambberruguesfme s idenses , algunes pseudogutulade s, 7 ,5-9 -(9 ,5) x4 ,7-5 ,2-(5 ,5) um , Q =1,6-1,8.Hifesdel'epicuti s d'entre 2i4umd 'amplada

Co rtinaridecolor sm oltpàl ·lids ipoc abundant segonslanostra experiència, enpart potser perquèles sevescoloracions imidaelfancon fondre fàcilmentamb Hygrophorus g liocyclus Fr. i

Corti nariusd elibutus Fr , totsellsdecolor groc-ocre pàl ·lid.Toti poder confondre 'l ambun Myxaci um dela secció Vibratiles, pelscolors il'amargantor, l'estípit e ixut i ambbulb pse udomarginatens con frrma l'espècie dinsel subgènere P hlegmacium, secció Cae rulescentes ( Hry.) ex M Loccoz et Reumau x.

MATERIAL ESTUDIAT. (3)G rupet d e3 ex emplars s ota Buxus sempervirens i Pin us sylvestris, el 11.1 1.1994 , 1B-ll 05 /94.

Cortinarius croceus (S chaef.:Fr.)Hoil

Pet it De rmocybe d e2 0-30mmde diàmetre depíleu ,p eròquea vegadesatenyfin se ls60mm , lleugeramentfeltrat , còn ic enels exemplars joves , ambe l marge llargament corbat , ic onvex i lleugerament umbonat en els exemplars vells ; decolor verdolivac i moltfosc , amb el m arge g roguenc.Làm ines decolorgrocviude joves , aviatgroc -taronja p àl-lid , queesvanenfo squint en en vellir, conservant l'aresta decolorgrocpàl·lid;amples , m itjanament dense s, escotad es.Estípit llarg, prim , buit , 50-80 x 6-10mm , totalment groc,ambfibre s verticalsnegroses ; baseambmicel i blanquinós , queagafatona litats negroses.Carn totadecolorgrocverdós v iu,ambsabor suauiolor lleugera,alguns exemplars ambunlleuger component d 'olor rafano ide.E lKOHacolore ix lacutícul a d'un granatós foscilacarndelpíleudecolortar onja-ocre clar. Espores ovalade s vistesdecara , lleugerament subamigdalo ides deperfil , am b berrugue s denses,demida mitjana,(6,7)-7-8-(8,5)x4-5-(5 ,5) um. Q = 1,5-1,8-(1,95). Cèl·lules marginals amb articles terminals de13-18x6-9um.

Ésundels Dermocybe mésfreqüentssotapi roig , forman t toteslestardorsgransgrup s en indretsmésaviathumits , algunscopsentrelamolsa.La coloració deleslàminesielpeu , groguen c viuenels exemplars j oves,el distingeixen de C. olivace ofuscus Kühner que , peraltraba nda,

fructifica sotaplanifolis;deC. cinnamomeoluteus Ortonambesporesmésgrans;dels exemplars joves deC. venetus Fr.ambcolorsmésgrocolivaciside Cortinariusbataillei (FavreexMos.)Hoil. que també pren coloracions groc-taronja aleslàmines,ésunaespèciedemulleresamb esfagnes ité unesesporesmés llargament el·líptiques.

MATERIAL ESTUDIAT. (7) Abundants grupsenuna plantació de Pinus sylvestris, el 16.10.1993 , .18-0682/93.(2)Enunpratvora Pinus sylvestris , el 15.10.1994 , .18-1149/94.(6)Sota Pinus sylvestris i Vaccinium myrtillus, el 2.7.1995, .18-1475/95.(2)Sota Pinus sylvestris , el 8.9.1995 , .18-1657/95. (3)Enunprat,vora Pinus sylvestris , el 8.9.1995, .18-1680/95.(3)Ala molsa, vora Pinus sylvestris, el 7.10.1995 ,18-1849/95.

Cortinarius delibutus Fr.var. delibutus

Píleudefinsa55mm, hemisfèric-convex, alafigairebéaplanatperò conservant el marge involut,moltglutinós,decolor groc-taronja intens,detonalitatsvariables. Làmines inicialment gris lilací pàl-lid, méstardbeix,fmalmentdecolorbrunogairefosc; d'adnates a escotades ambdent , denses.Estípitllarg,de claviforme abulbós,glutinós,blancde jove, amb esfumacions decolorlilací claral'àpex;verslabase,ambrestesdevelglutinósdecolor crem-taronja, algun exemplar ambuna franjabendefmida, 45-70 x6-10(base15-22mm).Carn higròfana, beix groguenca, quan s'asseca gairebé blanca,senseolordefmida,desaborsuauilacutículaunamica amargantosa.

Espores subesfèriques, amb berrugues demidamitjana,forçadenses, 7-8,5-(9,5) x6-7-(7 ,2) urn. Q 1,1-1,35.

Espècie d'aspecte variable,amb coloracions decolorgrocpàl·lidméso menys notables, suposem que depenent d'una presència mésomenysgranderestesdevelglutinós,decolorcrem ataronjat. Existeixen diferentsvarietatsamb coloracions imidesdiverses,no sempre defàcil diferenciació.

MATERIAL ESTUDIAT. (2)Ala molsa, sota Pinus sylvestris , el 8.10.1994 , 1B-1115 /94. (3)Sota Pinus sylvestris , el15.10 .1994 ,18-1160/94 Ibid. , el7.10 .1995, 18-1855 /95. (3)Sota Juniperus communis i Pinus sylvestris, el 8.9.1995 , 18-1659/95.

Cortinarius duracinus Fr.

Píleudefinsa70mm,deconvexa convex-aplanat en exemplars vells,ambun umbó obtús , arrodonit, baix,mésomenysevident,ambmargeforçalobulat, lleugerament lacerat;molt higròfan , bru-beix rogenc,mésbeix brunenc pàl·lidenassecar-se. Làmines nomoltdenses , amples , d'escotades aadnates,decolor beix-crem pàl·lid.Estípitllarg,dur, fibril-lós, de claviforme a fusiforme, radicant enunaextensiómésomenysllarga;de60-90x 10-15-(20) mm,senserestes anulars, inicialment blanquinós, sobretotlapartdedalt,desprésambclapesmésocre brunenques pàl·lides.Carn beix-crem moltclara,d'olor perfumada, suau,isabor acídul-fruitat. Espores el-líptiques decaraideperfil,amb berrugues forçadenses , mitjanes,de8-10 ,5 x(4 ,5)5-6 um. Q = (1,5)-1,6-1,9-(2,1). Epicutis formada d'hifesprimesifibulades,definsa3-6um d'amplada.

Ésunaespècie abundant enelsboscoscalcícolesde Pinussylvestris queens ocupen, sovinten elsindretsméshumits, acompanyant C. renidens Fr.Ésl'espèciemésfreqüentdelasecció Duracini Kühn.etRomagn.exMelot,ies caracteritza pelpeudur,radicantifusiforme,itantes troba en boscosde coníferes comdeplanifolis.M. Moser hacreatlavarietat raphanicus quecreixsota coníferes ifaunafortaolorderave.

MATERIAL ESTUDIAT . (3)U n g rup e nunp r atamb molsa, sota Pinus sylvestris , el 8.10.1994 , 1B-1128 /94. (3)Un grup sota Pinus sylves tris , e l 15.10. 1994 , 1B-1156 /94. lbid. , el8 .9.1995 , 1B-1656 /95. (1)Un grup sota Pinus sylvestris , el 30.9 .1995 , 1B-1823 / 95.

Co rtinarius fulvoochra scens Hry.

Boletdem ida mitjana, quearri ba als120mmde diàmetre pileic , hemisfèric-convex de jove , ambel marge cargolat , mésap lanatd evelliel marge finalment estèsimolt lobulat ; el centre ésde color bru-ocre , capa lavorad'unbrurogen c , bru-argila mésintens ; la cutícula é s v iscosa, molt prima , amb fibrilles innates , i presenta algunes taques més fosques a partir delmig Làmine s inicialment lilacines , després cremlilací p àl-lid , alfinal brunenques , amb restesdeto nalitat lila ; forç a ample s, denses , amb lam èllules; aresta lleugerament de ntada .Estípiten general curt i gruixut, ferm , m és o menys b ulbós;bulb marginat encertsexemplars , sobretot joves , poc prominent , ocraci ; 50-80 x2 0-30 (bulb 30-40) mm , ambrestesde cortina penjades , frui t de l'abundant vel blanquinós del s e xemplars joves , blanquinós, ambesfu macion s blavoses al'àpex; a partir demigpeupren tonalitats bru ocràcies pàl-lides; en alguns casos,lapartcentralésuna mica floccosa.Lacarné s compacta, blanquinosa, amblapart superior del'estípitlilacina, iva prenent pocapoc tonalitats una mica mé s fo sques altall , ocràcie s; sabor suau i olorlleu gera , ambuna tènue component fmal rafanoide. Amb KOH , la cutícula reacc iona donant un color granat,i lacarnprenunco lor brunenc fosc , banal. Espores ell íptiques, ambperfi l d'amigda loide a subcitrifonne , amb berrugues gros ses i denses , 1 1-13-(14) x7-8-(8 ,5) um , Q = 1,55-1,75. B asidisde mida gran , 38-46 x 10-11 ,5 um , Ep icutis formada perh ifes amb pigment rnembranal , defmsa3- 7 umd 'amplada.

E s una e spècieque trobem a lguns any s enquèla temporada micològica és llarga, a mitja ta rdor , formant corrues deforça individus ; com quetéunes coloracions iunami da semblant a C. g laucopus Fr., sovint comparteixen hàbitat, itantl'unacoml'altrasón espècies prou variables, no ésdifícil confondre-les a primera vistaenel moment dela recollecci ó; peròleslàmines d'aquest d arrer sónd 'un b lau mésintens , elpíleuésge neralment m és fo sci fibri l·lós iles espores són molt m és petites .

MATERIAL ESTUDIAT (2)A lgunse xemp lars s ota P inus sylvestris , e l10 .1 0 .1992 1B-0 371/92.(3) U na co rru a d 'ex empl ars en u n prat , sota Pi nus sylves t ris , e l 10 . 10.1992 ,: 1B -0372 /92. lb id., e l 24. 10 1992,:1B-0 392 / 92. (3) U n grup d 'individu s a l'humus d'ac ículesd e Pin us sylvestris , e l 1. 10.1994 , : 1B-l 0 76 / 94.

Co rtina rius gla ucopus (Schaef.:Fr.)F r.

Bolets d e Catalu nya , 5a collecci ó, làmina n°2 18.

Cortinari abundant anyreraany,de coloracions variable s, molsut , que sovintfruct ifica forrnant re ngles i corrues defo rç a exemplars , alllarg d etotala temp orada d e tardo r.És m és abundó s qu e l'e spècie precedent.

MATERIAL ESTUDIAT (3)En u n pr at,v ora Pi nus sylvestris , el 10.10. 1992 , 1B-0374/92.(I) Sota Pinus sylves tris , el 10.9. 1995 , 1B-17 23/95.(3)Ung r u p sota Pinus sylvestris , el 16 9 1995 , 1B1728/95 lbid., e l 7 . 10 .199 5 , j B-1854/95

Cortinarius infractus (Pers. : Fr .) Fr.

Bolets d e Catalun ya, 3a col-lecci ó, làmina n°1 14

Bolet de coloracion s pocvis toses , quetr obem tant sotacon íferes co mso tap lanifolis.Fruct ifica am b abundàn cia sotap i roi g, forman t grups de forçaind ividusdu ran ttotala tardo r.

MATERIAL ESTUDIAT (2)Sota Pinussy/vestris , el 8.10.1994 , 1B-I096/94. (3)Sota Pinus sy/vestris , el8 .9.1995, 1B-1655 /95. (I) Abundant grupsota Pinus sy/vestr is, el10.9 .1995, 1B-1693 /95.

Cortinarius laniger Fr.

Boletferm , feixuc , demidamitjana , ambunpíleudefinsa90mmde diàmetre , subesfèric , de margeinvolut , amb abundant velenels joves exemplars , després convex-aplanat, glabre , fibril-l ós, ambunadoble coloració , blanquinosa aleszonesonlesrestesdelvelsón abundants, bru rogenc on elvelésescàs. Làmines adnates , amples,forçadenses , primer d'unbellcolorrogenc , desprésde color canyella-rovell forçaclar.L'estípitésallargati fortament claviforrne , de60-85x8-12(base1825)mm , bulbósenalguncas;alapartcentralhihaunanellfloccós evident per l'abundància de cortina blanca, sobretot enels exemplars joves; larestadel'estípit, tambéblancpelvelgeneral , presenta clapesentrelesqualsaflorala coloració interiorbrurogenca.Carndecolor bru-crem clar , capelpeumésbrurogenca,ambunaolor evident rafanoide iunsabor rafanoide , suau.

Espores ovalades decaraiperfil,amb berrugues denses,demidapetita , (9)-9,5-10 ,5-( 11,5) x 5 ,5-6,5-(7) um Q = (1 ,4)-1,5-1,8-(1,9). Basidisde32-38x7-9um.Cèl·lules marginals de 20-25-(31) x 10-12 urn.

Dinslasecció Lanigeri Melot , aquesta ésl'espècietipus.D'una coloració i bellesa evident que lafan fàcilment recordable , fms enguany nol'hemtrobatmaiamb abundància, formant grups diferents inodrits,peraixòla considerem força exigent pelquefa condicions climatològiques favorables i,pertantambfructificacionsescasses .i espaiades. C. solis-occasus Melotésuna espècie molt propera, diferenciada sobretot perlesrestesdevellilacítantalmargedelpíleu,comal'àpexi basedel'estípitiperlesesporesunamicamésamples.

MATERIAL ESTUDIAT. (3) Una vintena d'exemplars , sota Juniperus communis i Pinu s sy/vestris , e l 8 .9.1995 , JB-1658 /95. Ibid., el 16.9.1995 , JB-1725 /95. (2)Vuit exemplars vora Buxu s s empervirens i Pinus sylvestris , el7.10 .1995, JB-1850 /95.

Cortinarius mucosus (Bull.) Kicks

Boletsde Catalunya, 143 col-lecció , làminan°664.

Bell Myxacium, quemésd 'un 'boletaire'haconfósambunagrossa ' llenega brunenca' , deguta lesgrans dimensions quepotarribaratenirilaseva abundosa mucositat.Ésunaespècie abundant en la zona subalpina queestudiem,ilatrobemsovintengrupsd'unsquantsindividus , sobretot en indretshumits , entremolsa Elsanysquela temporada micològica de tardor éscurta , nosol fructificar. Coneixem algunsmicelissota Pinussylvestris on , desdefaal menys 15anys , venim observant les fructificacions totesles temporades quelisónfavorables.

MA TERIALESTUDIAT. ( 3) E nunpratambmol sa,sota Pinu s sylvestris, el10.10.1992, 1B-0370/92. (3)Sota P inus sylvestris, el8 .10.1994, 1B-I089/94. Ib id., e l7 .10.1995, 1B-1848/95.( 2) En un prat ,sota P inus sylvestris, e l8 .9.1995, 1B-1689 /95.

Cortinarius odori/er Britz

Boletsde Catalunya, 113 col-lecci ó, làminan° 511 .

Cortinaridebellesivariables coloracions , sobretot alpíleu , demida mitjana a gran, inconfusible perl'agradableiintensaoloranisadaquedesprèn . El trobem segonsquinsanys formant g rupsnogaire abundants ilocalitzats

MATERIAL ESTUDIAT. (3)Sota Pinus sylvestris , el 15.10 1994 , 18-1148/ 94. (3)U ngrupde9-10 exemplars ala molsa, sota Pinus sylvestris, el7 .10.1995, 18-1845 /95. l bid , e l8 .9 .1995, 181666 /95.( 2) U ngrupsota Pinus sylvestris , e l 16.9 .1995, 18 -1726/95.( 1) Un ad otzena d' e xemplar s sota Buxu s s empervirens i Pinu ssyl ves tris, e l 30.9.1995 , 18-1784/95.

C ortinarius paleiferus Svrcek

Boletdemidapetita , ambpíleudefinsa25m m, còni cde jove, a viatco nvex-aplanat, ambun evi dent umbó agut , de coloracions bruvinosesaunami ca bru lilacines,q ue, en assecar-se com pletament,ag afa unestonal itats ocre-crem forçapàl ·lides; superficie cuticular t otalment p lenade restes deve l,am bpetit s flocs blanquinosos , que c ontrasten vivament ambel color defons;el marge també pre senta abu ndants re stes dev el blanquino ses, sobretot enels exemplars joves. Làmines amples, pr imes, n oga ired enses,am b lamèl·lules, escot ades mitjançant unadent, inicialment d'un porpra lilací,fos ques; a m idaque maduren pr enen una coloració rovellfosc,am b restes porpres. Estípitllarg,prim,fistulós,d e30-50x2-4mm,am b lleugeres tonalitats lilacinesal'àpexdels exemplars joves, aviat uniformement bru nenc o bruvinós , amb abundants restesdevel blanquinós enformade bandes anularsincomp letes. Base blanquinosa perlesrestesdemiceli.Carnocreo crem-ocre , més higròfana voraelpeu, brunenc a, ambungustsuau,fruitat , defullesdegerani , iuna olorescassa,degerani , previ aixafament. Espores el·líptiques d ecarais ubamigdaloides deperfil;amb berrugues de mida mitjana, de fins

0 ,5 um d'alçada, forçadenses,(7) -7,5-8,5-(8,7) x (4,5)-5-5,5-( 6)um. Q = 1,4-1,8. Epicutis ambhifes definsa3,5-5um d'amplada, lesmésinternes f ms a10-15um.

Explica la bellesa d'a quest Telamonia l'abundant velque decora tantelpíleucoml'estípit; s'enquadra força fàcilment enla subsecció Paleacei (KetR .) exM. Loccoz et Reumaux , integrada per espècies de mida petita,ambolor pelargoniat il'evident ornamentació depíleuiestípit esmentada. L'espècie tipusésC. paleaceus Svrc ek, molt semblant, ambolordegeranimésforta , que es diferencia sobretot perquè leslàminesmaino presenten coloracions lilacinessinógris brunenques. Esuna espècie més relacionada ambindretsobacsihumitsquenopas estrictament amb pinedes , però , totilaseva mida petita , quelapotferpas sar desapercebuda, freqüenta elshàbitats estudiats en aquest treball. Arriba fmsala vegetació alpina d'arbusts nans

MATERIAL ESTUDIAT. (1) Abundant grupala molsa,s ota P inussy lvestris, el10.9.1995 , 18-1713 /94. (1)Ungrup enmig l'herba, sota P inus sylvestris , el3 0 .9.1995 ; 1B-1817/95 .

Corti narius percomis Fr.

Píleudefmsa80-(100)mm , s ubesfèric enels carpòfors joves , ambel marge llargament involuti, enelsvells convex, ambel marge estès;la cutícula és viscosa, d'un color taronja groguenc v iu,enalguncas únicament groguenc. Les làminessóndenses , nomolt ample s, d 'adnate sa escotades, grogues ambuna tonalitat verdosa,desprésfosques . L'estípités cilíndric o lleugeramen t claviforme, ferm,ple, 40-90 x10-20mm , de blanquinós agrocpàl·lid,ambrestesdevelgroc. C arn de c olor totalment grocviu,ambunaolorintensa, agradable , inic ialment amb perfum floral , alqual s'afegeix després unaltre component, més desagradable. Espores el·líptiq ues, amigdaloides deperfil,amb berrugues denses,força grosses ,( I0)-10 ,5-12 x (5,7)-6-7,2 um.Epic utisam bhifesprimes,x3-6 um,amb pigment interngroc . Ésunc ortinarifà cil d e ' rec onèixer peltíp icifort aroma d'orenga (Origanum majorana) que despén (s egons e lde scriu lasb ibliografia), ip er lesseves tonalitats groguenques , en especial ala carn.El trobe mc adaan y, peròdeman era pocab undant, ja que,sibé coneixem diferents puntsde

creixença,solfer-ho individualment oengrupsdemoltpocsexemplars Semblasermés abundant enboscosde Picea, peròsempresobreterrenycalcari.JuntambC. odorifer Britz . comentat més amunt , sónelsdoscortinarisd'aroma mé s agradable, diferenciatiinconfusibledel' HylocomioPin etumca talaunicae.

M ATERIALESTU DIAT. (4) So ta Pinus sylvestris , el 6. 10.1991, 18-0232/9 1.1bid., e l 2. 10.1993 , 180 644/93. (3) Sota Pinus sylvestris , el 1. 10.1994 , 18- 1057/94 . Ibid. , e l 8 .10 .1994, 18-1097 /94. lbid., e l 8 .9.1995, J8 -1679/95.(2)Enun prat , vora Pinus sylvestris , e l 15.10.1994, 18-1152/94

Cortinarius prasinus ( Schaef.: Fr.) var. legitimus B ritz.

Píleudef msa80mm ,massís, inicialmenthemisfèric,enenve llir,pro gressivament con vexie n a lguncas convex-aplanat, conservant llargamentelmargeinvo lut; c utículap ocse parable, vis cosa, d'un color grocver dóso groc-oliv ap àl·lid,i,alcentre,ambcoloracions méso m enys brun enques, peròsem pre vistoses.Leslàminessóndenses,amples, arrodonides-escotades, amblamèl·lules, aresta lleugerament serrula da, coloracions ' inicialsde groguenc agroc-oliva.Estípitmassís,cilíndr ic, ac abat enun b ulb marginat gros,60-85x15-25mm(bulb30-40mm) , fibril·lós,ambcortinapocabund ant, sensetracesanulars,decolorgrocverdós , l'àpexamb esfumacions decolorlilacípàl·lidméso menysevidentsilabasedelbulbambmiceliblanc-grocclar.Velgrocverdósclar,quedeixavestigis sobreelbulb.Carnde blanquinosa ablanclilacinapàl ·lida, amblabasedelbulbilesparetsdelpeu groguenques ilapartsuperiordelpeu lleugerament lilaclar.Elsaboréssuauil'olorno a preciable.El KüH reacciona immediatament amblacutícula,donantuncolorgranatviu;amblacarn , gairebéno reacciona,inomésapareixunacoloració lleugerament brunenca.

Es pores subcitrifonnes ambperfilamigdaloide,ambberruguesgrossesiforçadenses,(10)-1113-(14)x7-8 um, Q = 1,4-1,65-(1,75).Epicutisambhifesde3-6um d'amplada, amb pigment intracel·lular.

Aquesta varietat,apartdelseu creixement associataconíferes,presentaunestípitmésllarg queel d iàmetredelpíleu;particularitatquenohempogutapreciarclarament.Perlesbelles coloracions groc-verd olivàcies,recordainicialmentC. atrovirens Kalchb. trobemtambéen boscossubalpinscalcaris,peròformantmicorrizes, principalment amb Abies alba. Altrescaràcters distintiussónuna conformació més molsuda, unpíleumésfibril ·lós ipujatdecolor,unacarngrogai unaolormésomenysevidentdepebre;lesesporessón lleugerament méscurtesiestretes,peròtenen la mateixa forma, ornamentació iquocientesporal.

C. prasinus (Schaef.:Fr.)Fr.var. prasinus ésunaespècie diversament interpreta da, ielsautors semblen coïncidir en presentar-la comunaespècie típicament deplanifolis, amblacarnmés groguenca ilesesporesméspetites.Nopassafàcilment desapercebuda tantperlamidacom , sobreto t, perlesbellescoloracions;d'acordamblesnostres observacions, ésmoltpoc abundant en lesnostreszonesderecol·lecció;així,durantaquestsdarrers5-6anys,nomésl'hemtrobatenunasola ocasió. Considerem quelestonalitats verdoses-olivàcies d'aquestaespècies'esvaeixenunamicaen favordel dominant colorgroc,sobretotperefectedela manipulació , laqualcosa complica la interpretaciódelesdescripcionsifotografiesfetesalcapd'uneshores.

MATERIAL ESTUDIAT (3)Un grup de 9-10 e xemplars. sota Junip erusc ommunis i Pinus sylvestris. el 15.10.1994 , 18-1150/94.

Cortinarius reniden s Fr.

Píleu d efins a70mm,convexdejove,mésaplanatdevell,enlam ajoriad elsex emplars,amb un umbó o btús ib aix;m arge lobulati lleugerament lacerat; cutícu la fina, lleugeramentfe ltrada,

h ig r òfana, decolorbru rogenc ; quan s'asseca,presenta unabellacoloracióta ronja viu.Làminesforça denses,nogaiream ples, arquejades, d'adnatesalleugeramentescotades, d'un bru-canyellaclarque s'enfosqueix, passantauncolorrovellforça p àllid, aresta unamicamésclara.Estípit llarg, molt fibrill ós , buit, declav iforme alleugeramentbulbós, 50-80x7-14(base13-20)mm ; bicolor, ocre b lanquinós p àllid defons, ambabundantsfibreslongitudinals bru rogenques . Carntotalment ocràcia, mésfoscaalabasedel'estípit, brurogenca enestat h idratat; olor indiferentisaborsuau . Esporesdesubestèriques aovalades, am b berruguesmitjanes, nomoltdenses, 6 ,5-7,5-(8) x55,5-(6) pm . Q = 1,25-1,45-(1,6). Epicutisamb h ifesde 4 -10 p m d 'amplada. Es uncortinariquecons iderem forçaabundantsota piroig, principalmentacomençamentsde latemporadamicològicadetardor, quanelsboscos de l'estatge subalpí queens ocupen , comen cen a acumularsuficient humitat.AEuropacontinental, hom la considera unaespècie primerenca, que fructificaapartirdelmesdejun y. Acasanostra, latrobemsovintacompanyant a C. durac inus Fr.en g rupsdemoltscarpòfors, preferintsobretotindrets humits, sov int ambmolsa Ésuncortinar i que trobemany reraanyi.que diferenciemde C. ar m eniacus (Schaef.: Fr.) Fr., sobretotperl'estípit, blanc enaquest darrer ibicolorenl'espècie queensocupa .

M ATERIALES TUDIAT. (3)U n grup e nunp ratam b mo lsa. sota Pinus sylvestris, el8. 10.1994 , .18-1104 /94 I bid.. el7 .10 .1995. 18-1852 /95.( 2) U n g rup d 'una v intenad 'e xemplar s , so ta Pin us svlvestris , e l8 .9 .1994. 18-1664/95 .( 1)S ota Pin us sylvestris , el10.9 1995 , 1B-1697 /95

Co rtinarius spilomeus

Fr.

Píleuconvex , quearribafins a65mm , radialment fibrill ós , lobulat, lacerat, de colorbrunenc als exemplars hidratatsiocre-cremp àlIid elseixuts, ambrestes deve l rogencalmarge. Làmines inicialmentgrislilacines, aviatgris-canyellapàl·lid ifinalmentbru-rovell fosc, amples, mitjanament denses, inicialmentadnates, després escotades, ambdent. Estípitllarg , de claviformea lleugerament bu lbós enalguns exemplars, friable, fibrill ós , 45-80-(100)x 6- 14mm, inicialmentb lau lilacíclara l'àpex, finalmentocre-crem pàllid comlaresta, ambev idents restes devel rogenc alapartinferior, formantenalgunsexemplars unamenade frangesincipients. Carnblanquinosa, decolor lleugeramentbrupàl·lid al'estípit, ambolorlleugeraindefiniblei saboragradable, finalmentambun componentacídulofarinós.

Esporesdeformasubestèricaambberruguesmitjanes, baixes, obtuses, m ésav iatdenses, (6)-6 ,5-7,5-(8) x (4 ,7)-5-5,7-(6,5) pm . Q = 1,18-1,3-(1,45).L'epicutisestàformadaper hifesamples, nofibulíferes, ambpigmentincrustantbrunenc, de 5-7,5 p m dedi àm.; hipocutis h ialina, amb elementsseptats,nofibulífers, de40-75x 10-20 pm .

Espèciedemidapetita, quefructificaforça abundantmentenla zona subalpinade l'estudi, forrnantgrupslocalitzats, peròdemoltscarpòfors És undelscortinarisfàcils de reconèixer,gràcies a les abundantsrestespersistentsdevelrogenc, tantalmarge del p íleu com ,sobretot, alapartbaixa de l'estípit.Segons labibliografia,v iupreferentmentals bedollars.

M ATERIAL ESTUDIAT. (2)So ta Pinussyfvest ris , el22 .10 .1994 , 18-1170/94. (3) Sota Pinus syfves tris, el 2 9.9 .1994 , 1B-1176/94. I bid. , el 8 .9 .199 5 , 1B-1662 /95.

Co rtin arius t ophaceoides Mo s. exMo s .

Píleuinicialmenthemistèric-con vex, de finse ls 65 mmde diàm .,g labre,lleugerament feltrat, llis, aviatconvex-aplanat , algunsexemplars ambun lleuger umbóobtús; margeestès i lobulat, de colorgroc-taronja,ambelcentremésbrurogenc. Leslàminessónadnates,groc-ocre v iudej oves, desprésbru-rovell p àl-lid, escotadesambunadent, amples, ambl'arestalleugeramentdentada .Estípit

llarg , fibril·lós,forçagruixut, claviforme enla majoria d 'exemplars , 40-80 x8-15(base15-25)mm, d'ungrocviual'àpexi,alaresta,aviattapatperuna coloració bru rogenca intensa,enpartcoma efectedela manipulació. Lacarnésdeco lor gr oguenc, moltpàl·lidalpíleu,mésintensal'estípit;de sabor lleugerament suauiambunaolo r característica, maldefinible,comfloral,demetallcalent,de pomes segons algunsautors.La cutícula reacciona immediatament amb KüH, donant un color granat fosc.

Espores de subesfèriques a ovalades, amb berrugues forçapetites , abundants, 7-8 ,5-(9,5) x(5 ,5)-5,7-6,5 11m. Q = 1,2-1,4.Epicutis formada perhifesamples,de5-10 11m i,ales capes inferiors , defmsa22 11m d'amplada.

Ésuna espècie quehem trobat unesquantes vegades , sempre engrupspetitsiforça localitzats , ique creiem que encaixa proubéenl'espèciedescrita. Amb tot , cal reconèixer queles diferències que separen C tophaceoides Mos.exMos.de C. callisteus (Fr.:Fr .) Fr.són mínimes , ies centren en el color delacarn , queés blanquinosa, almenysalpíleu,enel primer i groc-taronja enelsegon ; comparteixen tantlaolor metàl·lica comles dimensions esporals.No semblaria gens estrany que,en unfutur , aquestes dues espècies fossin considerades sinònims (BIDAUD etal , 1995 :82-83). Una altra espècie propera dinslasecció Leprocybe és C. citrinofulvescens Mo s. exMos , de tonalitats molt més groguenques , so bretot a causa delvel.

MAT ERIAL ESTUDIAT. (3)Sota Juniperus communis i Pinus sylvestris, el8 .10.1994, 18-1113 /94. (3)Sota Pinus sylvestr is, el16.9.1995 ,18-1748 /95. Ib id., el 7. 10.1995, 18-1864/95.( 1) Sota Pinus sy lvestr is , el30 .9 .1995 , J8-1794 /95.

Cortin arius va riecolor Fr.

Bolets deCata lunya , 8a col·lecció, làmina n°362 .

Espècie molt abundant sotapiroig,quefructificacadaan y,en grupsdeforça individus , al s prat s, enmig del'herba, a vegades formant erols . Perlesseves coloracions , peu bulbós no marginat i, sobretot,perla intensa olordefloriti humit, creiemnoespot confondre ambcapaltradeles espècie esmentades mésamunt. C. largus Fr.seli assembla, peròésmésestilitzat , té l'olor és menys intensa i creixlimitatals planifolis'

MATE RIALESTUDIAT. ( 3) U n gr up sota P inus sylvestris , e l8 .10 .1994, 18 -1126 /94 .( 2) So ta Pin us sylvestris , e l 8 .9 .1995, 18-1652 /95 .( 1) U n g rup so ta P inus sylvestris , e l10 .9.1995 ,18-1 711 / 95. (3) Sota B uxussem p ervirens i P inus sylvestris, el7 .10.1995 , 18-18 44 /95

Co rtinarius velicopia Kauff.

Ex emplarsdem ida mitjana, ambpíleudefin s a85- (100) mm , conve x, ambel marge involut al sc arpòfors joves , evolucionan t capa convexos aplanats i moltlobulat ; cutícula pr ima, força se parable,poc viscosa, ambfib ril·les innate s radial s e vidents,a mbunabella coloració blaulilac í fo sc. Apartirdelcentre , va perdent elcolorinicial , virantalcremocracipàl ·lid. Làmines den ses, no m olt ample s, escotades ,g rislilacin es de jove , evolucionant capatonal itats canyella irovell , fosques . Estípitllarg, ferm , plè , acabat enunbulbforçae vident , qu e n o arribaa ser marginat, 60 -80x 15-20 mm , moltfibril·lós, blau-lila v iuitélabase blanquino sa enels e x emplars j oves;enelsvells , es co nserva solament enelterç superior ilarestaprentonalitatsocr àcies; cortina poc abundant. Carnde c olor ocre-crem clararreu , amblavoradelpeui subhimeni de color g risós, higròfana . Lacarn a margantejadesdebon començament, benaviat esdevé suau ,sensecap sabor niolor definides .L a reac ciód e la cutícula amb KüH ésd 'un color taronja intens,m és ràpida ala v orailentaal centre , pe rò finalment s 'arriba alamate ixa tonalitat.Reacc ió negati va a lacarn

Espores citrifonnes asimètriques decara,ami gdaloides deperfil , ambunapapil ·la molt evident illarga ; amb berrugues grosses , irregularsid enses , (8 ,5)-9-10,5-(11,5)x (5 )-5,5-6,5 um Q = 1,61,8. Epicutisambhifesde 2, 5a4 ,5 um , dediàmetr eg radualmentmé sgr an,fin s arribaraun a subcutis amb elements definsa70-150x12-20 urn.

Estractad 'una espèciedescrita d'Amèrica, l'an y 1918, delaqualno c oneixemcap c ita a C atalunya.A la dècada del s 80 , vaserredefin ida enunamat eixa pub licaciótantperR . Hen rycom per 1. Melot.Podemdirqu e, en trobar-la p er pr imer a ve gada,ens varecordar C. caerulescens ( Schaef.)Fr . var . ca erulescens, detonalitatsigualment b lau lilacífosc i amb e lqualp otco mpartir hàbitat ; aque st darreré sde co lorss imilars,peròm és sostin guts, i té una mida una mica m enor,un bul btíp icament mar ginat, una carnambtonalitatsbla voses al peui,sobretot, unaes pora bendiferent, ov oide,n o pap il·lada. C. barrentiu m Poirier et Re umaux ésunaespèciepro pera, també molt papil·lada,però amb es pores m és asimètricament citrifonnes,làmines icarnambtonalitats menys lilacines , peuc laviforme , encapcasm arginat i,enfi, unhàbitatmés típicament sotaconíferes.

Ambtot , C. velicopia sembla serunaespèciequefructificasobretotsotaplanifolis, ja quetant la descripció originalcombonapartdelshà bitats citatsala bibliografia aixíhoindiquen.Enelnostre cas,totesles recol·leccions s'han fetsota Pinussylvestris , iaixò suggereix unhàbitatmésampliper aquesta espècie.E nguany l'hem recol·lectada almenysen3ocasionsienuncas, l'hem vistenuna exposició micològica, sibénola coneixiem d'anysanteriors; suposem queésde creixement molt estrictesegonsla climatologia, ja quetantperlasevamidacomperlesseves coloracions , noésfàcil quepassiinadve rtida enl'hàbitatqueensocupa

MATERIAL ESTUDIAT. (2) Alguns exemplars enmig dela molsa iles agulles de Pinus sylvestris , el 8 .9 .1995 , 18-1665/95. (5) Dos exemplars trobats sota Pinus sylvestris, leg . P . 8oixader, el 24 .9.1995, del. 1.8 , 18-1775 /95 (3) Un grup d'una dotzena d'individus sota Buxus sempervirens , a la vora de Pinus sylvestris , el 7 .10.1995, 18-1863 /95.

Cortinarius venetus (Fr.:Fr.)Fr.var. montanus Mos.

La majoria delspíleusfande25a40mm,peròenalgun exemplar poden atènyer els75mm; els joves exempl ars són convexes, ambma rge involut , aplanats,decolorgrocolivaci,amb marge grocverdósmésclarperlesrestesdevel; lleugerament deprimitsilobulatsels exemplars madurs, prenenunes coloracions mésbrurogenq ues, conservant llargament el marge ambvelgrocverdós clar; cutícula fmament feltrada Làminesnomoltdenses,amples,escotadesambdentdelmateix color quel'estípit,decolorentre groguec igrocolivacide joves, després progressivament més fosques,finsarovellbrunenc,quedesta quen sobre larestadebolet.Estípitllarg,prim, claviforme , buit,fibril·lós , defonsgrocverdós,ambcla pes verticals higròfanes , bru rogenques; basegroc verdosa pàl·lidadegutalesrestesdevel.Carnocre-cremclar,mésfoscaalabasedelpeu;siestà hidratada, pren coloracions més brunenques; saborsuau,ambunlleuger component rafanoide ; sense olor.Lacutícu la reacciona ambKOHdonantuncolorgranatfosc ; ambNH 3, adquireix uncolorbru rogencmésviu.

Espor es s ubesfèriques, am b berrug ues demidaforçapetita,denses,6 ,5-7,7-(8,5) x 5-5,7-(6 ,2) um, Q = 1,13-1,33.

Forçalocalitzat, enmig del'herb a, engrupsde nombrosos exemplars

MATERIAL ESTUDIAT. (2) Un grup sota Pinus sy lvestris , el 8 .9.1995, 18-1681/95 (1) Vora Buxus se mpervirens i Pinus sylvestris, el 30.9.1995, 18 -17 8 0/95 . Ibid. , el 30.9.1995, J8-1793/95. (3) En unpr at amb m olsa, sota Pi nus sylvestris , el 7.10 .95, 18-1843/95 (3) Un grup sota Pinus sylvestris, el 14 .10.95, 18- 1884/95.

AGRAÏMENTS

AgraïmtotselsconsellsdelsamicsdelaS.C.M.idelaUnitatde Botànica dela Facultat de Biologia dela Universitat deBarcelona:M.Aguasca,E.Castellón,C.Gutiérrez, 1. Llistosella iA. Rocabruna, ideX.Llimona,queharevisataquesttreball.Volemagraïr especialment aM.Bon (Saint Valéry-Sur-Somme) perlarevisióde Cortinariusvenetus var. montanus iaP. Reumaux (París)la identificació de C. velicopia Kauff.ielpréstecdemateriald'herbarii d'una diapositiva de C. barrentium Poirieret Reumaux.

BIBLIOGRAFIA

BALLARÀ, 1.(1995). Boletsde Catalunya, 14,n"662,664iportada Ed.Soc. Catalana deMicol..Barcelona.

BALLARÀ, 1. & PASCUAL, R.(1992). Bolets de Catalunya, lI, n" 511.Ed.Soc . Catalana deMicol.. Barcelona.

BERTEA, P.;BON , M.; CHEVASSUT, G.; COURTECUISSE. R.; LECOT, G.; NEVILLE, P.; PROUST , F. & RASCOL, 1.P.(1989).Lesnomsvalidesdes champignons. Ann.Féd. Assoc. Mycol. Méditerranéennes . Montpellier.128pp.

BIDAUD, A.; MOENNE-LOCCOZ, P. & REUMAUX, P. (1992-1993). Atlas des Cortinaires. Volums4i5. Ed.Féd.Myc. Dauphiné-Savoie. Annecy.

BIDAUD, A.; MOENNE-LOCCOZ, P. & REUMAUX, P.(1995). Cortinari us citrinofulvescens Mos.exMos. Rareespècedespessières montagnardes etsubalpines. Doc.Mycol. 98-100:79-83 .

BRANDUD, T.E.; LINDSTROM, H.; MARKLUND, H.;MELOT , 1. & MUSKOS , S.(1990). Cortinarius Flora photographica 1Partie.Matfors. FAVRE,1.(1960). Catalogue descriptif des champignons delazonesubalpineduParcNat.Suisse . Z.S.A. Liestal.

GUTIERREZ, C.(1995).Reseña histórico-bibliogràfica delgéneroCortinariusenCataluña. Rev Catalana de Micol., 18:89-102

HENRY, R.(1989).Suite à l'étudedesCortinaires. Bull Soc Myc France 105(2) :113-139. KÜHNER, R. & ROMAGNESI, H.(1953). Flore analytique des champignons supérieurs. Paris 554pp. MAIRE, R.(1937).Fungicatalaunici.Seriesaltera . Vol.IIIN°4. Publico InstitutBotànicdeBarcelona.

MARC HAND ,A. (1982-1983). Champignons du Nord etduMidi. Volums7i8.(LesCortinaires).Sté. Mycologique desPyrénées Méditerranéennes. Perpignan. . MOENNE-LOCCOZ, P. & REUMAUX , P. (1990-1991). Atlas des Cortinaires. Volums2i3.Ed.Féd.Myc. Dauphiné-Savoie. Annecy.

MOSER, M.(1960). Die Gattung Phlegmacium. 1.Cramer.Vaduz

MOSER, M.(1986). Guida alia determinazione dei funghi. 1.A.G.Saturnia.Trento.

ROCABRUNA, A. & PASCUAL , R.(1986). Bolets de Catalunya, 5, n" 218 Ed.Soc. Catalana deMicol.. Barcelona.

TABARÉS , M. & PASCUAL, R.(1984). Bolets de Catalunya , 3, n"114.Ed.Soc. Catalana deMicol.. Barcelona.

TARTARAT, A (1988). Flore analytique des Cortinaires. Ed.Féd.Myc Dauphiné-Savoie. 320pp.

TRESCOL, F.(1992). Cortinaires : Diagnoses-clés. 5volums.Ed.Myc.Alésienne.

VIDAL , 1.M. & PASCUAL , R (1989) Boletsde Catalunya, 8,n" 362 Ed.Soc Catalana deMicol..Barcelona.

carpòfors

es pores

1c m

A -Co rtinarius acutorum

B- Cort inariu s acuro v elat us

C -C ort iuarius c aesiostramineus

0 -Co rtinari us croce us

E- C on inarius arm eniacus

F-Co rtinarius venetus v .m ontanus

carp òfors l c m es pores Sum

p, Co rtinarius c aerulescens

Q- C ortinarius duracinus

R -Co rtinariusperc omis

S- Co rtinarius fulv oochrascens

carpòfor s l cm espore s

G- Cortinarius paleifer

H-Cortinarius renidens

1-Corti narius spilorneu s

.1- C o rtinariusd elibutus

K- Co rtinarius a nornalus

L- Cortinarius velicopia

M-Cortinariuslaniger

N- Cortinarius tophaceoides

0- Cortinarius prasinusv.legitirnus

carpòfors I Clll espo res

Cortinarius acutovelatus Hry.

Cortinarius paleiferus Svrcek

BASIDIOMICETS DELES TORBERES DELS PIRINEUS

CATALANS. PRIMERA CONTRIBUCIÓ.

J. LLISTOSELLA\, M. AGUASCA 1 i J. VILA 2

1.Dept. Biologia Vegetal, Unitat de Botànica, Fac. Biologia, Univ. Barcelona. Av. Diagonal, 645, E-08028 Barcelona.

2. Rector Ubach, 53,àtic z-. E-08021 Barcelona.

ABSTRACT Basidiomycetes fromthe peat-bogs ofthe Pyrenees of Catatonia. First contribution. First floristicresultsofthestudiesderotedtotheBasidiomycetesthatgrowsinthesphagnibogsofCatalant slopesofthePyreneanrange Inall, 9species, neworrarelyrecordedintheIberianPeninsulearerecorded anddiscussed : Hygrocybe coccineo crenata (Ort.) Mos., H lepida Arnolds, Hypholoma e/ongatum (Pers.: Fr.)Ricken, H udum (Pers : Fr.)Kühner, Omphalinaonis cus (Fr.: Fr.)Quél. , Hebe/oma he/odes Favre , C ortinarius palustris Moser, C. sphagneti P.D. OrtoniC. uliginosus Berk.

RESUM Es donenaconèixer elsprimersresultatsdelsestudis sobrelafloradels Basidiomicet s que fructifiquenalestorberesd 'esfagnes delsvessantscatalansdelsPirineus. Escitenicomenten9espècies novesopocconegudesalaPenínsulaIbèrica, comsón : Hygrocybe coccineocrenata (Ort.) Mos ., H/epida Arnolds , Hypholoma e/ongatum (Pers.: Fr.)Ricken, H udum (Pers : Fr.)Kühner, Omphalina oniscus (Fr. : Fr.)Quél. , Hebelomahelodes Favre, Cortinarius pa/ustris Moser, C. sphagnet i P.D. Orton i C uliginosus Berk

INTRODUCCIÓ

Undelsbiòtopsmésoblidatstradicionalmentpelsestudismicològicsalnostrepaísés, sen s dubte , eldelestorberes d'esfagnes , inclosesdinslaclasse Oxicocco-Sphagnetea i, més concretament , al 'aliança Ericiontetralicis (BALLESTEROSetal., 1983) Aquestesformacions vegetalsescaracteritzenperlagranpobresadeplantesvascularsiladominànciademolsesdel gènere Sphagnum , quepodenarribaraunrecobrimentdel100%.Sóncomunitatsquealnostrepaís solenocuparextensionsreduïdes,alesvoresd'estanys,decursosd 'aigua mésomenyscalmatsoen boscosolandesonlacapafreàticaarribaaflordeterra . Elsesfagnesretenengransquantitats d'aigua, fmsa25gd 'aigua pergramdepessecdemolsa(VIGO,1976),isón normalment aigües moltàcides ; aixòcomportaunescondicionsfisico-químiquesmoltparticulars, queesconcretenen unagranoligotròfia, unaanaerobiosiapocadistànciadelasuperficieiunmicroclimamésfredque elsòlcircumdant.Aquestssónelsprincipalscondicionantsdeladiversitatvegetalimicològica d'aquestes comunitats.

DurantelsdarrerstresanyshemestatestudiantladiversitatdelsBasidiomicetsquefructifiquen alestorberesdelsPirineuscatalans,quecorresponaunafloramoltespecíficaiforçaconegudadels Alps,delJurai d'altres zonesdelcentre d'Europa, peròdelaqualnohihaviadadesreferentsals vessantscatalansdelsPirineus.AlaPenínsulaIbèrica,tansolsconeixemdadesprovenintsdel SistemaCentral(BARRIOetal.,1985).

Hem prospectat localitatsdelaVall d'Aran, PallarsSobirà,AltaRibagorçaidela Cerdanya, corresponentsazonesreblertes d'al·luvions (PletadeMolleres, Plade l'Estany delaGolaiFunicular

delaValldeRencules),voresdellacsocursos d'aigua ( PladeBoet , PladeBoavi , Aigüesd 'Ací , Aigüestortes , Embassament deLladresiEstanysdeMalniu)iboscosde Betu la p endula o P inus mu go ssp. uncinata on lacapafreàticaaflorai sovintesformencoixinets , mésomenysalts , d 'esfagnes (Aigüestortes , PladeBoet , Aigüe s d 'Ací ilaFontRoja) ; alguneshanestatvis itades repetidament, pertalderecollirdadessobrelafenologiadelcompon ent fúngicd 'aqueste s comunitats.

E naquestaprimeracontribució , donemaconèi xer algunes delese spèciesc aracteríst iques d 'aquests ambients , iqueenssembleninteressants perlasevanovetat. E lmateriale studiat es tr oba dipositatal'Herbari delaFacu ltat deBiologiadela U niversitatdeBarcelona(BCC) .

C AT ÀLEG D ' ESPÈCIES

Hygrocybe coccineocrenata (Ort.)Mo s. == H turunda ss Lange , Kühner et Romagn

MA TERIAL ESTUDIAT. LL EIDA: Pla de Boet, Àreu (Pallars Sobirà) UTM 31T CH6819 ; 1.900 m s. m .; Sphagnum sp. ; 6 /07/1993 ; leg.J Llis tosella (B CC T0930706-1) .- Pla de l'Estan y dela Gola, Unarre ( Pallars Sobirà). UTM 31TCH 5026 ; 1.9 10 m s.m.; Sphagnum sp. ; 8 /07 /1993 ; leg J . L listosella (BCC T 0930708-1). GIRON A: E s tany de Malniu , Merange s(C erdanya). U TM 31 TDH00 02 2250 ms. m., Sphagnum sp .; 9 /10 /1995 , leg. J. Vi la,P Ho yo iX Llimona ( BCC T 0951009-2).

OBSERVACIONS. Hygrocybe coccineocrenata ésunapetitaespèciequecreix típicament sobre esfagnes.Elpíleunoultrapassaels3cmdediàmetre , elcolorvariadelroigcinabrifmselgroc ataronjatenels exemplars més desenvolupats i,deformacaracterística , estàcobertdepetitesifmes esquames de colorbrufosc , gairebénegres Leslàmines,mésomenysdecurrents , sóndecolors clars , de blanquinoses a groguenques, però sempre amb unreflexataronjat , sobretotalabase. L 'estípit potarribarfmsels6-7cmdelongituditéelmateixcolorqueelp íleu, peròmésclar.Les esporessón el-lipsoïdals, de10-14x6-8 um,

Entrelesaltresespèciesdelgèneredecolors semblantsiambelpíleu esquamulós quepoden créixersobreesfagnes , ' Hhelobia (Amolds) Bon se'n diferenciaperlesesquamespileique s del mateixcolorquelacutículaiperlesespores,ovadesopiriformesiméspetites , de8-12x4 ,5-6,5 um ; Hygro cybet urunda (Fr. : Fr.)P.Karst.,quesolcréixertambésobremolses , alsboscoso clarianesherboses , esdiferenciasobretotperlesesporescilíndriquesimésestretes(9- 11,5 x4 ,5-5,5 urn)iperles esquames delpíleumésclares,decolorbrunenc .

Hygrocybe lepida Arnolds

== H c antharellus ss.auet.

MATERIAL EST UDIAT LLEIDA : Aigües d 'Ací , Boí (Al ta R ibagorça). UTM 31T CH3015 ; 1.880 m S .lTI.; Sphagnum sp. ; 16/09/1994 ; leg J Llistosella (BCC T0940916-1 ), ibid. leg.1.Ll istosella i 1.V ila (BCC T0940916-2) .

OBSERVACIONS. L 'aspecte omfalifonne permet reconèixer aquestaespècieambfacilitat.El píleuté1-3cmdediàmetre,ésdeco lor vermel l ogrocataronjat,ambalgunes esquàmules delmateix colori,deformacaracterística,amidaquemaduraesdeprimeixfmsa esdevenir umbilicat iambel marge lleugerament canaliculat. L'estípit ésdecolorméspàl·lidiestroba profundament immersdins elsesfagnes.Lesesporessón el-líptiques oreniformes,de8-11x4 ,5-7,5 um,iavegades lleugerament noduloses.Creixenpratsipastures,enllocshumitsientrelesmolsesovoresde boscos,itambéalestorberes d'esfagnes. H coccineocrenata (Ort.)Mos.tambétéleslàmines

decurrents,però se'ndiferenciasobretotperles esquamesgairebénegre s delpíleuiles espores lleugeramentmésgrans.

Hyp holoma elongatum (Pers .: Fr .) Ricken

MATERIAL ESTUDIAT . LLEIDA : Embassament de Lladres , Vallde Trescuro , Espot (Pallars Sobirà). UTM 31TCH4013 ; 2.040 ms .m.; Sphagnum sp .; 24 /09 /1994 ; leg . J . Llistosella (BCC TO 940924-2) Aigües d 'Ací, Boí (Alta Ribagorça) UTM 31TCH3015 ; 1.880 m s. m.; Sphagnum s p.;16/09 /1994 ; leg. 1. Llistosella i J Vila (BCC T0940915-5) Aigües Tortes , Vall d ' Aiguamoix, Salardú (Valld 'Aran) . UTM31 TCH3023 ; 1830m s. m.; Sphagnum s p.; 24 /09 /1992 ; leg 1. Lli stosella (BCC T0920924-2) , ibid. 15/09 /1994 , leg 1. Llistosella iJ Vila ( BCC T0940915-2) La Pleta de Mulleres , Vallde Mullere s, Viella ( Valld 'Aran). UTM 31 TCH 1522 ; 1720m s . m.; Sphagnum s p.;25 /09 /1992 ; leg . 1. Llistosella (BCC T0920925-1) . Plade Boet, Àreu (Pallars Sobirà). UTM31 TCH6819 ; 1.900m s. m.; Sphagnum s p.;6 /07 /1993 ; leg.M Tabarés( BCC T0940923-1 ); GIRONA : Estany de Malniu , Meranges (Cerdanya). UTM 31 TDH0002 ; 2250 ms .m., Sphagnum sp .; 9/10 /1995 , leg. J. Vila, P Hoyo iX. Llimona (BCC T0951009-3) .

OBSERVACIONS. Espèciecaracteritzadapelpíleurelativamentpetit, quenofamésde2 .5 cmde diàmetreen . elsexemplarsmésdesenvolupats, iperl'estípit forçallarg, defmsa10cm , profundament immersentreelsesfagnes. Lacoloraciódelpíleuvariadesdelgrocdemelintensal principifmsal'ocre, avegadeslleugeramentolivaci, enelsexemplarsmésdesenvolupats.Les làminessónmoltpàl ·lides, i tan solsalmadurarlesesporesprenenuncolorbrulleugeramentlilací. Lesesporessónel·lipsoïdals, de9,5-12 x5,5-7 11m, llisesiambunporusgerminatiupetit, però evident.L'hàbitattípicd'aquesta espèciesónlestorberesd 'esfagnes; raresvegadescreixentre d 'altres molses

Hypholoma udum (Pers .: Fr.)Kühnercreixtambéentreelsesfagnes,iesdiferenciade H udum sobretotperlesesporesmésgransilleugeramentrugoses. H xanthocephalum Ort . es distingeixperlesesporesamigdaliformesidecolorbruviolaci, amésdelfetdecréixersobrefusta, mentreque H polytrichi (Fr.:Fr.)Rickenesreconeixperlacoloraciómésfoscadelpíleu , queés gairebébru,perlesesporesméspetites,de7-9x4-5,5 11m, ipercréixerentremolsesdelsgèneres Polytrichum i Atrichum

Hypho loma udum (Pers .: Fr.) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA : Funicular delaVallde Rencules , Artie s( Valld 'Aran). UTM 31 TCH2723 ; 1.880 ms.m .; Sphagnum s p.;15/09 /1994 ; leg . 1. Vila i 1. Llistosella (B CC T0940915-1).

OBSERVACIONS. Espèciequecomparteixl'hàbitatamb Hypholoma elongatum (Pers.:Fr .) Rickenidelqual se'n distingeixalnivellmacroscòpic,sobretotpelpíleudecolormésfosc,bruo ferruginós.Microscòpicament,lesdiferènciessónmésevidents,jaquetélesesporesentrelesmés gransdelgènere,de15-19x5-8 11m, ambunpetitporusgerminatiuiamblasuperficielleugerament rugosa(calobservar-lesenimmersió).Aquestscaràctersesporalsseparen Hypholoma udum (Pers.:Fr.)GilI.delesaltresespèciesdelaSecció Ericaeum, com H ericaeoides Ort., H . ericaeum (Pers.:Fr.)Kühn.i H subericaeum (Fr.)Kühn.quetambéescaracteritzenperunhàbitatdiferent , ja queviuenenpratsipastures.

Omphalina onis cus (Fr.:Fr.)Quél,

MATERIAL ESTUDIAT LLEIDA : Embassament de Lladres, Vallde Trescuro , Espot (Pallars Sobirà). UTM 31TCH4013; 2 .040 ms.m. ; Sphagnum sp .; 24/09 /1994; leg. 1. Llistosella (BCC T0940924-1) Aigües d'Ací, Boí (Alta Ribagorça) UTM31 TCH3015 ; 1.880ms .m.; Sphagnum

s p .; 16/09 /1994; leg 1.Ll istosell a i1.Vil a (BCC T0940916-3 , T0940916-4 ) Aigües Torte s, Valld 'Aiguamoix , Salardú (Vall d 'Aran). UTM 31 TCH3023 ; 1830 m s m. ; Sphagnum s p .; 24 /09 /1992 ; leg . J . Llistosella (BCC T0920924-1). GIRONA: E stanyde Malniu , Meranges (C erdanya) U TM 31TDH0002 ; 2250 ms .m , Sphagnu m sp .; 9 /10 /1995 , le g. J Vil a , P Ho yo i X. Llimona (B CC T0951 009-1 ).

OBS ERVACIONS. Podem considerar aquesta espècie, junt amb Hypholoma el ongatum (Pers. : Fr.)Ricken , comunadelesmésfreqüentsalestorberesdelsPirineuscatalans Es caracteritza pelpíleu umbilicat , llisiestriatfinsalcentre , de2-3cmdediàmetre , decolorbru-grisobru fuliginós.Leslàminessó n decurrentsideco lor grisencambreflexesbruns , mentreque l'estípit conserva elmateixcolorqueelpíleuo lleugerament mésclar , i, a labase , presentaunfeltremiceliar blancque engloba enpartelsesfagnes.Lesesporesvarien d 'ell íptiques aam igdaliforme s, itenende 6-8 ,5 x 3,5-5 ,3 urn.

Semblants són Omphalina sphagnicola (Berk.)Mos iO philonotis (Lasch)Quél , quecreixen tambéalestorberes d'esfagnes , peròtenencolor s m és clars , bruocraciobrurogenc , elpíleu esquamulós ilesesporesmésgrans , c ilíndrique s ide9-12 ,5 x3-5 um la primera ; i el-I íptiques imés amples , de7 ,5-12 x4,5-8 , lasegona.O rivuli cola L amourecre ix també al ' estatge alpíosubalpí , entremolses , perònoentorberes d'esfagnes , ies diferencia de O. oniscus sobretotpertenirelpíleu cobert d'una pruïna concèntrica.

Hebe/oma he/odes Favre

MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA : Font Roja , Alins.(Pallars Sobirà).UT M 31T , m s. m .; Sphagnum s p. i B etula pendu la; 22 /9 /1993 , leg. J . L listosella ( BCC M AI460 ) ; ib id . 23 /9/1 994 , leg. J Lli stosella( BCC MA1461 i MAI462)

OBSERVACIONS. Ésunaespècietípicadel s esfagnes , ies caracteritza pelpíleudefmsa3- 5 cm dediàmetre,moltviscósidiscolor , elcentred'ocraciabru x ocolataielmargesempremésclar , de colorivoriogairebéblanc.Leslàminestenenuncolormoltclar , com e lmargedelpíle u, ientemps humit oenels exemplars joves sónlacrimants , isovintes taquendebruperlesgútules , lesquals , al assecar-se , aglutinenlesespore s. L 'estípit, de2 ,5-6 x 0 ,5-0 ,8 cm , presentade forma característica la base lleugerament bulbosa i arrodonida itot ellésfloccós Entreelscaràcters microscòpics , destaquem lesespores amigdaliformes irugose s, de9-11 x 5 ,5-7 um i elspèls marginals , ambl 'àpe x clavat , definsa6,5-11 um d 'amplada, ilabase sovintinflada

Alestorberesambesfagnes , hicreixta mbé H longicaudum (Fr. ) ss .L ange , quetél 'estípit g a irebéllis, tansolspruïnósal 'àpex , lacarn lleugerament amargant iles espor es demide s semblants , però citriformes

Cortinarius (Dermocybe) pa/ustris Mo ser

M ATERIAL ESTUDIAT.LL EIDA : Aigüe s d 'A cí, Boí (A ltaRib agorça) U TM 3 1TC H30 1.88 0m s .m .: Sphagnum s p i Pinu s rnugo s sp. u ncin a ta; 16/0 9 /1994 ; leg J. Llis tose lla i 1. Vi la ( BCC MAI458 ).

OB SERVAClüNS. Espècietípicadelestorberesd 'esfagnesdelsboscosde coníferessubalpins, qu e presenta elpíleude 2- 4cmde diàmetre, lleugerame nt umbonat id ecolorbruol ivacifoscobru oliva vermellós . Leslàmines , decolorgrocoli vaci , reacc ionen immediatament amb e l KüH (roigcarmíobrurogenc), finsitotenelmaterialsec. L 'estípit, de 3- 7x0 ,3-0 ,7 cm , cons erva moltde tempsrestesevidentsdelvel , bruverdoses , persota lazona d' inserciódelacortina.Les esporessón ellipsoïdals i densament verrucoses , de7 ,5-9,5x 4 ,5-6 um . Algunsbasidisconten en , deforma característica, pigments granularsgrocs , moltevident s almicro scopi.

Cortinarius (Dermocybe) sphagneti P.D. Orton

MATERIAL ESTUDIAT LLEIDA: Aigües Tortes , Valld 'Aiguamoix , Salardú (Vall d'Aran). UTM 31TCH3023 ; 1830ms .m.; Sphagnum sp i P inus mug a s sp. un cinata; 15 /9 /1994 ; leg J. Llistosella i J . Vila (BC C MAI45 7).

OBSERVACIONS. Consideratperalgunsautorscomaunasimplevarietatde C. palustris Moser, se 'n diferenciapelpíleucònicobtús , decolorbrugroguenc o ocracirogenc,perlareacciódeles làmine s ambelKOH(brufosc) , perles esporesfinament verrucosesiperl'absència depigments granularsgrocsenelsbasidis .

Cortinarius (Dermocybe) uliginosus Berk .

MATERIAL ESTUD IAT. L LEIDA: Aigü es d'Ací , Bo í( AltaR ibagorça).UT M31 T CH3015; 1.880 m s.rn.; Sp hagn um s p., B etula p endula i Pin usmu ga ss p. uncinata, 16/09 /1994 ;leg.J. Lli stosellai J. V ila( BCC MAI459 ).

OB SERVACIONS. Adiferènc ia de C. palustris Mo seri C. sp hagneti P .D.O rton,aqu esta espècie es reconeix perleslàmines que , enels exemplarsjo ves,sóndeco lor grocviuogrocataro njat, amb l'arestafmamentdentada Elpíleués còniciambunumb óag ut,decolorteula oocr erog enc, i l'estí pit co nserva restes evidents,rogenques, delvel.Lacarnreacciona imme diatament am b elKOH (negre). Lesespores,de8-9x5-6 um, són am igdaliformesi ornamentades am b berrug uesque,a vega des, esreuneixenfms a formarpetitescrestes. Creixenllocsmolthum its, alsm arges deriuso llacs,sovin tamb salzesoentree lsesfagnes.

AGRA Ï MENTS

Elnostreméssinceragraïmenta 1. Cambraielsseuscol·laboradors,ambelsquehem compartit moltesdelescampanyesdeprospecció AA.Rocabruna,M.Tabarés,X. Llimona iP. Hoyoperlasevacol·laboració enlarecol·lecciódelmaterial.Aquesttreballhaestat subvencionat pel projecte "Las turberaspirenaicas:biodiversidadyecologíadelascriptógamasenecosistemas vulnerables" (n" PB91-0272) delaD.G.I.C.YT.

BIBLIOGRAFIA

BALLESTEROS , E.; X BAULIES , V. CANALÍS & M.T. SEBASTIÀ (1983) .- Landes, turberes i mulleres de l 'Alta Ribagorça. Collectanea Botanica, 14:55-84.

BARRIO , L.;G. MORENO & M.E.RON(1985) .- Contribución alestudiodelos hongos quefructificansobre los briófitos delas comunidades higroturbosas del Sistema Central (Guadarrama yAyllon). Bol . Soc . Mico!. C astell., 9:73-102.

BON M. (1988):Flore Mycologique d'Europe.1-Les Hygrophores. Documents Mycologiques MémoireHors Sérien° 1. Arthaud, Paris.99pp. + 6planches.

BREITENBACH 1. & F. KRÀNZLIN (1991) .- Champignons deSuisse,vol 3 Edit. Mycologia, Lucerna. 362pp.

FAVRE 1. (1955) : Les Champignons Supérieurs delaZone Alpine duParc National Suisse. Reprint 1981 , F.Flück -Wirth, Teufen AR.211pp . + 11planches.

GULDEN G. & K.M. JENSSEN (1988).- Arctic and Alpine fungi,vol 2. Gronland Grafiske A/S.58pp.

KüHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978). Flore Analytique des ChampignonsSupérieurs. Masson Paris 556 pp

MOSER, M.(1980). Guida alia .determinazione dei funghi. Vol.1 Saturni a Trento.565pp. V IGO, 1. (1976).- L'alta m untanyacatala na: flora i vegetació. De. M ontblanc-Martin,B arcelona. 421pp.

W A TLING,R. & M. GREGO RY ( 1987).- Britisñ Fungusflora. 5 Strophariaceae and Coprinaceae. Ed.Royal Botan icG arden, Edinburgh . 121p.

Hebeloma ltelodes Favre

Omphalina oniscus ( Fr.: Fr.) Quél.

APORTACIÓN A L CONOCIMIENTO DEL GÉNERO

C

OPR INUS PERS. EN CATALUÑA. Il.

J .VILA) y A. ROCAB RUNA2

1. Rector Ubach, 53,àtic z-. E-0 8021 B arcelo na.

2. Gran Via,111,àtic la. E-0 8330 Pr emià d e M ar ( Ba rcelo na).

ABSTRACT Co nt ribution tot he study orthe genus Cop ri nus P ers. in C atalonia. 2. Inthis second contribution , 28spec ies of Coprinus collected in Cataloni a are describedanddisc ussed Pho togra phs of habitus arealso afforded Some of thetaxatractedare of specialinterest:C ammophilae , C hereu/es, C nareotieus , C p haeosporus , C. pseudoniveus , C semitalis y C tuberosus

Keywords : Coprinus, Basidiomycetes, chorology, Catalonia,Spain

RESUMEN Enesta segunda aportación , se describen y comentan 28 especies de Coprinus recolectadas en C ataluña, entrelasque destacan C a mmophilae, C hereu/es , C nareotieus, C phaeosporus, C pseudoniveus , C semitalis y C tuberosus Aportamos datossobresu ecologia, y fotografias del habito

Palabras clave : Coprinus, Basidiomicetes, corología, Cataluña, España.

INTRODUCCIÓN

Enestasegundaaportaciónalgénero C oprinus enCataluña (prim era : VILA, 1995), presentamos28especies .T alcomoavanzàbamosennuestraprimeraaportación,enestesegundo trabajohemosprestadoespecialatenciónalasespecies fim ícolas, describiendotreceespeciesligadas aestehabitat.Queremosdestacartambiénlaampliarepresentación delsubgénero Pseudoeoprinus , sección Hemerobii , subsección Glabri (especiessinvelonisétulaspileicas, y conlasesporas lentiformes),concincoespeciesdeestesubgéneroincluidaseneltrabajo.

Enelpresentetrabajoincluimosalgunasespeciescomunes,comoC. einereus , C. domestieus y C. lagopus, peratambiénotrasmucho mas raras, comoC ammophilae, C. hereules , C nareotieus , C. p haeosporus, C. pseudoniveus , C. semitalis y C. tuberosus.

E SPECIES ESTUDIADAS

Coprinus ammophilae Courtec.1988

Sombreroelipsoidal, mas omenoscampanulado,de1-1,5x0,6-1 cm,luegoextendidohasta los 2,5 cmdediàmetro , decolorgris, estriadohastalamitad.Veloabundante,fibriloso , decolor p ardo-grisoscuro Làminas blancas , que seennegrecenr àpidamente Piec ilíndrico, de 2-3,5 x0,2 cm, b lanco, ligeramente fibriloso, Cameinsignificante.

Esporaselipsoidales ,lisas,de 10,5-13,5x6,5-8 um, decolorpardooscuroalmicroscopio ; con po rogerminalcentra l, prominente.Bas idiostetraspóricos.Queilocistidiosdepiriforme sa lageniformes.Pleurocistidiosnoobservados.Veloconstituidoporcélulasalargadas , c ilíndricas, mon iliformes, de color pardo , avecespardooscuro,deunaanchuraquedificilmentesuperalas 30 um y conelúltimoartículo mas de lgado, dehasta10 um

Creceendunascosteras,sobrerestosdegramíneas y otrasplantaspropiasdeestehabitat

M ATERIAL ESTUDIADO. TARRAGONA : Pla tja delaMarqu esa, Deltebre( Baix E bre), UT M 3 1T3204515 , alt.0-5 In, sobrerestos de Pl an tagomarit ima y Jun cus s p., e nla duna , 4-XII-1995, leg. P Hoyo, JVG951204-1.

OBSERV AC IONES. Nuestros ejemplaresc oncuerdanbien c onlad e scripción d e C OURTECUISSE (1988). Cornpletando dicha descripción, pod em o s d ecir quelos qu eilocistidiosno son ITI UY num erosos,Yson piriformes , avec es lageniformes.C. lagopus (Fr.)Fr.esuna especie pareci da, q ue seseparad e laquenos ocupa porte nerlascélulasdelvelohialinasYconel último artículo noaten uado,p or pr e sentar carpóforo s de mayor tamaño, ypor crecer enlugares húmedos, sobre todo bosques. C. ammophilae es un aes pecie rara,quesuele crecer aislada,oen grupos dedos otres carpóforos.

ICONOGRAFÍA: COU RTECU ISSE & D U HEM (1994;núm.777).

Coprinus angulatus Peck 1874 == C. boudieri Qué l.

Sombrero ovoide, de1,5-2x1-1,6cm, aunque , cuando esta extendido, puede llegaralos 3, 5cmdedi àrnetro, de color pardo oscuro , furfuraceo debido alas presencia desétulas.No presenta velo.L àminas primera blancas, d espuésse ennegrecen ràpidamente. Pie cilíndrico , de2-5x0 ,2-0,4 CITI , blanco, cubierto desétulas. Came exigua.

Esporas débilmente lentiformes, mitriformes decara, elípticas deperfil , conelapice truncado , lisas , de8-10 ,5 x6-8x5,5-6,5um,conuna coloración pardo oscuro al microscopio ; conporo g erminal central, poco prominente. Basidios tetraspóricos. Queilocist idios y pleurocistidios de elípticosa subglobosos. Sétulas pileicas de 75-120 x10-13um , conel cuello atenuado (4-6um). Caulocistidios parecidos, conlabase ensanchada, bulbosa. Esclerocistidios raros , de formaparecida alassétulas, pera mas pequeños.

Crece en grupos dedoso lTIaS ejemplares , sobrerestosdecarbón.

MATERIAL ESTU DIADO. BARCELONA: Sta.Agnèsd e Malan yanes, La Roca( Vallès O riental), UT M31 T 4464605,alt.250m, enuna carbonera, 21-111-1993 , leg.A. Rocabruna, JVG93 03211.- GIR ONA: ElFar , St.MartíSacalm(Selva ),UTM31 T4604653 ,a lt. '965 m,e nu na ca rbonera, 3 1- V-1995 , leg 1.VilayJ.Llistos ella , JVG950531-3

OBSERVA CIONES. Especie poco común, que pertenece al subgénero Pseudoc oprinus, sección Se tulosi, yse caracteriza porla presencia de sétulasenel sombrero y enelpie , por s us esporas ITI itriformes , yporsu habitat pirófilo.Esta combinación de caracteres pennite identificar la especie confacilidad.

ICONOGRAF ÍA: COURTECUISSE & DUHEM (1994 ; núm 762).

Coprinus auricomus Pat.1886

Sombrero de hemisférico acón ico , de1,5-2,5 x1-2cm,hasta4 CITI cuando esta extendido , de color pardo , ITIaS rojizoenelcentro,muyplisado, excepto enlaparteapical.Enlaparte superior se observan pelos(lupa).No presenta velo. Làminas primera parduscas , después negras, poco delicuescentes. Pie cilíndrico, u n po c obul boso, d e4-9x0,3cm, blanco sucio. Came insignificante . Esporas elipsoid ales, lisas, d e 10,5-13,5x6-7 ,5 um,de color pardo al microscopio ; conporo germi nal centra l.Ba sidioste traspóricos.Q ueilo cis tidiosy pleurocistidios de piriformes a vesiculosos. Pelos d elàpice d e hasta3 00 x 8 JllTI , conla p artes u perior lige ramente atenuada, de color pardo claro.

C rece en margenes de caminos , enlugare s des cubiertos,e n g rupos deva rios ejemplares.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: Sta. Agnès de Malanyanes , La Roca (Vallès Oriental), UTM 31 T4464605, alt.250m,en tierra húmeda deun camino, 4- VI-1995 , leg.A. Rocabruna , JVG950604-2.

OBSERVACIONES. C. auricomus eslaúnicaespecieeuropeaencuadradadentrodela subsección Auricomi, enelsubgénero Pseudocoprinus, sección Hemerobii. Podemosconfundir C. auricomus conespeciesdelasección Setulosi, subsección Impatientes (especiesconsétulasysin velo, pertenecientes tambiénalsubgénero Pseudocoprinus). Laprincipaldiferenciaestribaenquelas sétulasdeestasúltimasnuncaalcanzaneltamañodelospelosdeC. auricomus. Loscasos mas extremos,comoporejemploC. callinus M.Langeet A.H. Smith,C. plagioporus Romagn.o C. bisporus lE. Langepresentansétulasque difícilmente superanlas175umdelongitud. C. hiascens (Fr.:Fr.)Quél.tienesétulasquepuedenmedirhasta230um, perosediferenciadelas especiequenosocupaporlapresenciadeunligeroveloenlazonaapical.

ICONOGRAFÍA: COURTECUISSE & DUHEM(1994;núm.758).

Coprinus cinereus (Sch.:Fr.)S.F . Gray1821

Sombreroelipsoidal, mas omenoscónico,de2-4,5 x1-3cm,luegoextendidohastalos4,5cm dedi àmetro, decolorgrisàceo,conelàpice mas pardusco; margenligeramenteestriado.Velo abundante, fibriloso, deblancoablanco grisaceo. Làrninasprimeroblancas, despuésseennegrecen. Piecilíndrico,conlabase ligeramente bulbosay radicante, de3-9x0,5 cm, blanquecino, ligeramente pruinoso-escamoso. Camemuydelgada, inodora.

Esporaselipsoidales, aveces ligeramente ovoides,lisas, de 9,5-11 ,5 x5,5-7 um, conporo germinalcentral, poco prominente. Basidios tetraspóricos. Queilocistidios depiriformesaglobosos, pleurocistidios elipsoidales. Velo constituido porcélulasalargadas, cilíndricas, moniliformes, hialinasydeungrosorque difícilmente superalos45um.

Crecesobre estiércol, preferentemente devaca, engrupos numerosos.

MATERIAL ESTUDIADO BARCELONA : La Devesa, Rupit (Osona ), UTM 31T4564654 , alt.915 m , sobre estiércol de vaca, 31-V-1995 , leg.J. Vila, JVG95053 1-1. - Ibid. , 10-VI-1995 , leg. J. Vila, M . Tabarés y A. Rocabruna, JVG950610-3 .- TARRAGONA: Bosc dela Mata, Vimbodí (Conca de Barberà) , UTM 31T4374583 , alt.550m , sobre paja descompuesta, 15-1-1996 , leg. X. Llimona, JVG960115-1.

OBS ERVACIONES . C. cinereus formapartedelasección Lanatuli, dentrodel subg énero Coprinus . Enestasecciónencontramosespeciesmuyparecidasalaquenosocupa,como: C. pseudoradiatus Kühn.etJoss,exWatl. que sediferenciaporteneresporasdemenortamaño (7-9x4,5-5um)yunsombreroquenosobrepasalos2cmdediàmetro(extendido),C. radiatus (BoIt.: Fr.)S.F.Grayconesporasde 10,5-14,5 x6-8umyunaestructuravelarligeramentediferente yC. macrocephalus (Berk.)Berk.,especiemuy discutida, quepodríasepararsedeC. cinereus por tenerlashifasvelaresmuydelgadas(dehasta5um)yporcreceraisladoyenlugares càlidos, C. cinereus esunaespeciecomúnsobreestiércoldevaca,aunquetambiénsehaencontradosobre serrín,restosdepajaolana.

ICONOGRAFÍA: COURTECUISSE & DUHEM(1994;núm.779).

Coprinus congregatus Bull.:Fr.1838

Sombrerosubgloboso,después elipsoidal, de0,6-1,3x0,7cm,hasta2cmcuando esta extendido,decolorcremaapardo-ocre,pruinosoporlapresenciadesétulasyconelmargen ligeramenteestriado.Làminas blanquecinas, despuésràpidamentenegrasy delicuescentes. Pie filiforme, de3-6x0,2cm,blanco, pubescente. Came insignificante.

Esporas elipsoidales, ligeramente ovoides, lisas, de 10-13,5 x5,5-7,5um,decolorpardo oscuroal microscopio; conporogerminal excéntrico.Basidios tetraspóricos. Queilocistidios y pleurocistidios elipsoidales. Sétulaspileicas lageniformes, de40-115x10-16um,conelàpice atenuado(dehasta7 um),

Crece, fasciculado, formandogrupos compactosdehasta15-20ejemplares,sobrepaja descompuestao estiércol.

MATERIAL ESTUDIADO. TARRAGONA: BoscdelaMata,Vimbodí (Conca deBarberà),UTM 31 T4374583, alt.550m,sobrepaja descompuesta, 15-1-1996,leg.X.Llimona, JVG960115-2.

OSSERVACIONES. Especiequesecaracteriza porsucrecimiento fasciculado, porelhabitat sobrepajayporlapresenciadesétulasenelsombrero yelpie. Coprinus ephemerus (Bull.:Fr.)Fr., laespecie mas próxima,suelecreceraisladaoengruposdedosotresejemplaresytienelasesporas mas grandes(12-16,5x6-7,5 um) ,

ICONOGRAFÍA: CETfO (1987;núm. 171 8).

Coprinus cordisporus Gibbs1898

== C. patouillardii var. isabellinus Locq.

Sornbreroalprincipiogloboso,despuéselipsoidal, de 0,6-1 x0,8cm,decolorcremapalido; margenlevementeestriado.Veloabundante, decolorblancasucio,aunque,enelàpicedel sombrero,espardoclaro.Làminasràpidamentenegras.Pie filiforme, de3-4,5x0,1-0,15cm,blanco, conrestosdelveloenlabase.Came insignificante.

Esporas lentiformes, de citriformes apentagonalesvistasdecara, elipsoidales deperfil, li sas, de7,5-11 x6,5-9,5x5-6um,decolorpardoapardooscuroal microscopio; conporogerminal central.Basidios tetraspóricos. Dostiposdequeilocistidios, elipsoidales (osubglobosos)y lageniformes. Pleurocistidios de subglobosos aelipsoidales. Veloconstituidoporesferócitosde 35-60um,ligeramentepunteados.

Crecesobre estiércol, engrupospoco numerosos.

MATERIAL ESTUDIADO. ANDORRA: Llacsde Tristaina, ElSerrat,UTM31T3 7-64721, alt.2.260 m,sobreestiércoldevaca,15-VII-1993,leg.1.Vila, JVG930715-1.- Ibid. , 6- VII-1994, leg T.Gendre,JVG94Ü706-1.

OSSERVACIONES. SegúnULJÉ & NOORDELOOS(1993),laespeciequenosocupapresenta queilocistidios ramificados. Nosotrosnohemosobservadoestetipodemorfología,coincidiendo nuestrasobservacionesconlas realizadas porGONZALEZetal.(1995).Enesteúltimotrabajonose mencionalapresenciade pleurocistidios, observadosennuestro material.

Coprinus cortinatus Lange1915

Sombrerosubgloboso,despuéselipsoidal, de 0,5-1 x0,7 cm,hasta1,6cmunavezextendido. Veloblanquecino, abundante,queformauna cortinillaenelmargendelsombrero,conlaedadse vuelveligeramentegris. Làminas blanquecinas, luegonegras.Pie filiforme, de2-3,5 x0,1cm, blanco, conrestosdeveloylabase ligeramente bulbosa.Came insignificante. Esporas elipsoidales, ligeramenteovoidesvistasdecara,lisas, de7-10,5x4,5-6um,decolor pardoalmicroscopio;conporogerminalcentral. Basidios tetraspóricos. Queilocistidios escasos, elipsoidales. Noseobservan pleurocistidios. Veloconstituidopor esferócitos, de25-55umde diàmetre, lisos,tambiénseobservaalgunahifa a largada.

Crece,engruposdepocos ejemplares, sobretierradesnudaoentrelahierba.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA : Can Soteres, Castellolí (Anoia) , UTM 31T3904596 , alt. 580 m , en tierra desnuda , 23-X-1995 , leg.1. Vila, X. Llimona yP. Hoyo , JVG951 023-1.

OSSERVACIONES. C cortinatus se encuadra enlasección Farinosi , dentrodel subgénero !vlicaceus. Enestasecciónexistenalgunasespeciesque,porsuparecidocon C cortinatus, merecen lapenadeser comentadas: C. bel/u/us Uljéquepresentabasidiosbispóricosyesporas ligeramente lentiformes, C. iocularis Uljéconesporas hexagonales , ligeramentelentiformesy queilocistidio s utriformes , C. poliomal/us Romagn . y C. pseudocortinatus Locquin , dos -especiesfrrnícolascone l sombrero muy pequeño (nollegana0 ,7 cmdedi àmetro),C. idae Uljécon queilocistidio sy p leurocistidios utrifonnes , y , finalmente , C. candidatus Uljéquepresenta queilocistidios utriforme s, aunque , comoenelcasode C. cortinatus, notiene pleurocistidios . Queremos decir , por ú ltimo, qu e unas magníficas clavesparaestegruposeencuentranenULJÉ & NOORDELOOS (1993 ).

ICONOGRAFÍA : COURTECUISSE & DUHEM (1994 ; núm.771 ).

Coprinus eurtus Kalchbr. 188 1

Sombrero ovoide , despuésunpococónico , de0,5-0 ,8 x0 ,6 cm , luego extendido hastalos 1,3 cm , decolorgris àceo pàlido , estriadohastacasielcentro.Veloapica l pocovisible , pardusco Tod o e l sombrero se presenta furfur àceo , debidoalapresenciadesétulas Làminas blanquecinas , despué s negras . Piefiliforme , de2-4 ,5x 0 ,07-0,1 cm , blanquecino , ligeramente translúcido , conalgunas sétulas dispersas , mas abundantes enel àpice. C ameinsignificante . E sporaselipsoidales , unpoc o ovoide s vistasdecara , lisas, de 9,5 -12,5 x 5,5- 7 um, deco lor p ardooscuroa l rnicroscopio; conporo germinal excéntrico Basidio s tetraspóricos Queilocistid ios d egl obososa subglobosos. Noseobservanp leurocistidios. Sétulaspilei cas cone làpicecapita do ( o subcapitado) , de75-10 5 x15-18 um Caulocistidiosparecido s, aunque mas largos Ve lo constituido poresferócitos , decolorpardoclaro , yquelleganamedirhasta4 5 umde diàmetro , C recesobreestiércoldecaballo , solitariooengrupospoco numeroso s.

MATERIAL ESTUD IAD O. BAR C ELON A:St. Cugat del V allès ( Va llès Occidental ),U TM 31 T423 4590,al t. 285m , sobre estiérco l d e caballo , 24- IV -1994 ,leg . M.T abarés y1. Vil a, J VG940424-1.

OSSERVA CIONE S. Especie fàcil deidentificar , debidoalapeculiar morfología delassétu las pileicas , la presencia deesferócitosenelveloyelhabitatcoprófilo .C. c urtus esunaespeciepoc o común , quepasa fàcilmente desapercibida debidoasu pequeño tamaño ICONOGRAFÍA : MORENO eta l. (1986 ; núm.299 ).

Coprinus domesticus (Bolt. : Fr .) S.F . Gray182 1

Sombrero ovoide , de 1,5-2,5x1-2cm , luegoextendidohastalos4 ,5-5,5 cmdediametro , de colormu y variable , crema p àlido, ocr àceo, pardoopardorojizo ; margenestriado . Velo constituido por grànulos dispersos , mas abundantes eneldisco , decolorcremaopardo(aveces blanquecino s). Làminasblancas , despuésnegras.Piecilíndrico,de3 ,5-10 x0 ,3-0,5 cm , blanquecino, conlabas e bulbosa,lisoo ligeramente flocoso(ejemplares jóvenes) Micelio anaranjado Came muy delgada, inodora.

Esporas elipsoidales decara,ligeramentereniformesvistasdeperfi l, lisas, de7-11x4-5 um, de color pardoclaroal microscopio ; conporogerminalcentral.Basidios tetrasp óricos , Queilocistidios subglobosos . Pleurocistidiosdeelipsoidalesavesiculosos . Velo constituido po r células utriformes y esferócitos, dehasta35-50 urn, deparedgruesaydecolorpardo También se observan hifasalargadas,cilíndricasolageniformes .

Crecesobrerestosvegetales,maderapodrida,entrelahierbao mas raramenteenzonas quernadas,solitariooengruposdevariosejemplares.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: Sta.FedeMontseny,Fogarsde Montclús (Vallès Oriental), UTM31 T4554624, alt.1.200m,enmaderamuy descompuesta de Fagus sylvatica , 2-X-1993, leg.1.Vila,JVG931 002-1.-1bid. , en hojarasca de Fagus sylvatica , 23-IV-1994,leg. J.Vila,M. Tabarés yA. Rocabruna, JVG940423-2.- Cantonigròs (Osona),UTM31 T4524654, alt.975m,enhumus,2- VIII-1994, leg.J.VilayM.Tabarés, JVG940802-1.-1bid., en hojarasca de C orylus avellana , 10-VI-1995,leg.J.Vila,M TabarésyA. Rocabruna, JVG950610-4.Casserres de Berguedà (Berguedà) , UTM31 T 4044652, alt.600m, enmadera quemada, 13-V1995 , leg.1.Guitart, JVG950513-1.- PremiàdeMar (Maresme) , UTM31 T4464593 , alt.55m, enuntocó n muy descompuesto , 22-V-1995,leg.A.Rocabruna, JVG950522-1.- LaDevesa , Rupit(Osona),UTM31 T4564654, alt.915m,en hojarasca de Quercus sp ., 10-VI-1995,leg. .J. Vila,M. Tabarés yA.Rocabruna,.JVG950610-7 .- GIRONA:RibesdeFresser (Ripollès) , en restosvegetales , UTM31 T4324683, alt.1.050m, 17-V-1995 , leg.M.Tabarés , .JVG950517-1.Pardines (Ripollès) , enunprado,UTM31T43 6468 5, alt.1.350 m, 3-VI-1995 , leg.A. Rocabruna , .JVG950603-3.

OSSERVACIONES. C domesticus es,ennuestraopinión,unadelasespecies mas variables dentrodelgénero Coprinus. Enlasnumerosasrecoleccionesefectuadas,hemosobservadouna ampliagamadecolores, desdeelcremahastapardos mas omenososcuros.Asimismo,laformadel sombrerovaríasegúnlosejemplares,ysepuedenencontrardesdeovaladosacasicilíndricos.A nivelmicroscópico,destacalalongitudesporal,conesporasqueoscilanentrelas7-11 um. También elvelosepresentaenmultituddeformas y tamaños,aunqueestacaracterísticaescomúnentodaslas especiesdelasección.Finalmente,elhabitattambiénesmuyvariable, puesaunquedominanlas recoleccionessobrehojarasca,noesraraencontrarestaespecieentoconespocodescompuestoso inclusoenterrenoquemado(JVG950513-1).Aúnasí,noparecequeexistaunarelacióndirectaentre elhabitat y lavariabilidaddelcarpóforo. Mas informaciónsobrelasotrastresespeciesdelasección seencuentraenVILA(1995)yENDERLE & MORENO(1985).

ICONOGRAFÍA: COURTECUISSE & DUHEM ( 1994;núm.766).

Coprinus ephemeroides (DC:Fr.)Fr.1838

== C. bulbillosus Pat.

Sombrerosubgloboso, despuésovoide,de0,5-0,8x0,3-0,5 cm,finalmenteaplanadoyde l ,2cm, estriadohastacasilamitad.Veloabundante, finamentegranuloso, decoloramarillorosado p àlido contonalidadesdepardoclaro. Làminas escasas,primerablanquecinas, luegonegras.Pie filiforme,de2-4x0,07-0,15 cm, conlabaseligeramentebulbosa, translúcido, conanillo rnernbranosofr àgil ydecolorblanco.Came insignificante. Esporaslentiformes, desubglobosasocitriformes vistasdecara, elipsoidalessilasobservamos deperfil, lisas, de6-9 x 5,5-7,5 x4 ,5-5,5 um , decolorpardooscuroalmicroscopio; conporo germinalcentral.Basidios tetraspóricos. Queilocistidios devesiculososasubglobosos. Pleurocistidios elipsoidales. Veloconstituidoporesferócitos, mas omenossubglobosos, de35-46 um de diàmetre.

Crece,engruposdevariosejemplares,sobreestiércol, preferentementedevaca.

MATERIAL ESTUDIADO BARCELONA: Carretera aSta.Fe.Fogarsde Montclús (Vallès Oriental) , UTM31 T4554624, alt.700rn,sobreestiérco l devaca.23-IV-1994 , leg.M. Tabar és, A. Rocabruna yJ.Vila,.JVG940423-3. - LaDevesa,Rupit(Osona),UTM 31T4564654, alt.915 In , sobreestiércoldevaca , 31-V-1995,leg.1.Vila, J VG950531-4 .- Ibid.. 10-VI-1995 , leg. .J. Vila,M. Tabarés yA.Rocabruna, JVG950610-1. - ANDORRA:Tunel d'Arcalis, ElSerrat , UTM31 T3774720, alt.1.965m, sobreestiércoldevaca, 9-V-1995. leg . J.Vila, JVG950509-1.

OBSERVACIONES. Especiecomún,segúnnuestras observaciones, quese reconoce enel campo porla presencia delanillo membranoso enelpie,aunqueaveceséstequedaadheridoenlabaseo hasta desaparece, loquedificultalaidentificación.Poresoes recomendable recolectar ejemplares jóvenes y esperar aqueéstosseabran,parapoderobservarbienelanillo.

ICONOGRAFÍA: BUCZACKI (1992:154), MORENO etal.(1986,núm.303).

Coprinus ephemerus (Bull.:Fr.)Fr.1838

Sombrero elipsoidal,ovoide,de1-1,5x0,8-1,2cm,Iuego extendido hastalos2,6cmde diàmetro , decolorocreclaroapardoocràceo,estriadohastalamitad.Deaspectofurfuràceo,debido ala presencia desétulas.No se observavelo.Làminasblancas,despuésprontonegras.Piecilíndrico, de2-5x0,1-0,3cm,blanco,pubescente. Came insignificante.

Esporaselipsoidales,unpocoovoides,lisas,de12-16,5x6-7,5 um, decolorpardooscuroal microscopio; conporogerminalligeramenteexcéntrico.Basidiostetraspóricos. Queilocistidios y pleurocistidios deovoidesaelipsoidales.Sétulaspileicaslageniformes,de75-95x13-18(6-7,5enel àpice) um. Caulocistidios parecidos.

Crecesobreestiércol, preferentemente decaballo,aisladooengruposdepocosejemplares.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: St. Cugat del Vallès (Vallès Occidental), UTM 31 T4234590 , alt. 285 m , sobre estiércol de caballo , 24-IV -1994 , leg.J. Vila yM Tabarés , JVG94Ü424-2.

OBSERVACIONES. Especie encuadrada enlasubsección Impatientes, sección Setulosi, dentro del subgénero Pseudocoprinus. Dentrodeestasubsección, queremos destacarlassiguientesespecies, queporsu macroscopía pueden confundirse conC. ephemerus: C. pellucidus Karst.yC. stellatus BullerexBisbyetDesm.tienensétulaspileicasquedifícilmentealcanzanlas60 um delongitud, mientrasqueC. saasii M.Lge.etA .H. SmithyC. bisporus Lge.,presentanbasidios bispóricos; fmalmente , C. congregatus Bull.:Fr.suelecrecerfasciculadoyno presenta fibulas,a diferencia de C. ephemerus , quesílastiene.C. ephemerus esunaespecierara,quesólohemos encontrado enel lugararriba mencionado.

ICONOGRAFÍA: LANCONELLI & LANZONI (1988:249) .

Coprinus friesii Quél,1872 = C . saichiae Reid; =? C. rhombisporus P.D.Orton

Sombrero deovoideaelipsoidal,de0,3-1x0,6cm,luego extendido hastalos1,4cmde di àmetro, decolor blanca sucioagrisclaro,estriadoenelmargenoVeloescamoso,decolor blanquecino apardoclarooconalgunatonalidadgris.Làminas primera blancas,luegonegras.Pie filiforme,de1-3x0,05-0,15cm , blanco,ligeramente translúcido yunpocopruinoso. Came insignificante .

Esporasdeelipsoidalesaovoides (ocasionalmente romboidales), lisas,de8,5-10,5x6 ,5-8,5 um, decolorpardooscuroalmicroscopio;conporogerminalcentral prominente. Basidios tetraspóricos. Queilocistidios vesiculosos,elipsoidalesolageniformes. Pleurocistidios de elipsoidales acilíndricos.Velo constituido porhifasalargadas,ramificadasydiverticuladas,deun grosor queno superalas6,5 um yconlaparedhialina.

Crecesobrerestosde gramíneas yotrasplantasherbàceas.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: El Pinar, El Prat de Llobregat (El Baix Llobregat), UTM 31 T4254570, alt.0-5m , sobre tallos de Sporobolus pungens, 6-XI-1993 , leg . 1. Vila, F. Àngel y A. Mayoral, JVG9311 06-1.- St. Fruitós de Bages (Bages), UTM 31 T4074622 , alt. 255 m , sobre restos de gramíneas, 30-IX-1994, leg.1. Vila, JVG940930-2 .- St. Cugat del Vallès (Vallès

Occide ntal ), UTM 31 T423 4590, a lt. 285m , s obre hojas de caña (Arundo donax) , 28-X-1994, leg J Vila yM Tabarés, JVG94 1Ü28-2

OSSE RVACIONES . Existend iversasopiniones sobrelaposibilidaddequeC. saiehiae Reidy C. rhombisporus P.D.Ortonseans inónimos delaespeciequenosocupa.Porunlado,REDHEAD & TRAQUAIR(1981)consideranmínimaslasdiferencias entre lastresespecies,porloqueaceptan susinonimización,mientrasqueORTON & WATLING(1979) mantienenlastresespeciescomo independientes. Nuestraopinión, basadaenlastresrecoleccionesarribacitadas, esque C. sa ichiae nosepuedeseparardeC friesii, puespresentanigualmicroscopía, y laúnicadiferencia esta ene l tamañodelcarpóforo, car àcter queenelgénero C opr inus esvariable As í, larecoleccióndeSt. FruitósdeBagespresentabacarpóforos detamañodiminuto,loque, enunprincipio, noshizopensar en C. saichiae. Cuandopocassemanas mas tardeencontramoslosejemplaresdeSt.Cugatde l Vallès,queconcordaban perfectamenteconC. friesii, recuperamoslamuestradelBages y después decompararlasmicroscópicamente, llegamosalaconclusión dequelasinonimiapodíaservalida. Lasdosrecolecciones constandenumerosos ejemplares, loquefacilitóeltrabajo

EnloqueatañeaC. rhombisporus, lacosano esta tanclara.LarecoleccióndeElPinar concuerdamacroscópicamenteconladescripciónde C friesii; asimismo, elhabitattambiénes parecidoaldeestaú ltima especie.Enelaspecto microscópico, seobserva (en lamuestradeElPinar) unavariaciónenlamorfologíaesporaldestacable, conesporasovoides, elípticas i algunas ligeramenteromboidales. Tambiéneltamañoesporales ligeramentesuperioral descritoen C. fries ii. Respectoalosbasidios, cistidiosyvelo,noencontramosdiferenciasconlasotrasdosmuestras A l observarlasesporasalmicroscopioelectrónico, nospareció que lasesporasromboidaleseranuna minoría,yquenuncapresentabanunaformaclaramenteromboidal. Enresumen, preferimos esperar aencontrar mas muestrasdeC. rhombisporus paraestablecersiesonovalidalasinonimia. De momento,laescribimosconun interrogante. C friesi i esunaespeciepococomún, aunqueuna exploración mas exhaustivadelaszonas dondesuelecrecerestaespeciepuedehacemosmodificar estaprimeraopinión.

ICONOGRAFÍA: COURTECUISSE & DUHEM(1994; núm .781).

Coprinus hercules UljéetBas1985

Sombreroprimeraovoide-elipsoidal, de0,8-1,4 xl, 1cm, luegoextendido, mas omenos hemisférico, dehasta2-2,5cmdedi àmetro, decolorpardoanaranjadoconalgúnreflejo rojizo, plisadoexceptoenel àpice.Nopresentavelonisétulas. L àminasespaciadas, prontonegras. Pie c ilíndrico,de4-7,5 x0,1-0,2 cm,blanquecino,liso. Came insignificante . Esporasfrancamente lentiformes, deovoidesasubglobosasvistasdecara, elipsoidalessilas observamosdeperfil,lisas,de x 11 ,5-16,5 x8,5-10,5 um , decolornegruzcoa l microscopio; conporogerminalligeramenteexcéntrico. Basidiostetraspóricos. Queilocistidios y pleurocistidiosdeelipsoidalesacilíndricos, mas raramentevesiculosos. Creceentrelahierba, oensuelodesnudo.

MAT ERIAL ESTUDIADü BARCELONA : LaD evesa, Rupit ( Osona), U TM alt.91 5 In , entre la hierba , en suelo muy abonado , 16- V I-1995 ,leg.A . Rocabruna , JVG950616-1 .

OSSERVACIONES . Hemosmencionadoenlaintroducción, quelasespeciesdelasubsección G labri (sección Hemerobii , subgénero Pseudoeopr inus, especiessinvelonisétulaspileicas, y con lasesporaslentiformes)noshansorprendido porsuampliarepresentación, conuntotaldecinco t àxones, C. hereules esuno deellos.Las otrascuatroespeciesdescritaseneltrabajoson C. kuehneri UIjéet Bas, C. leiocephalus P.D.Orton, C. mis er Karst. y C. pli ca/ilis (Curt.: Fr.)Fr. C. hereules se distingue,dentro deestadificil subsección,por susesporasdegrantamaño y porlaformadesus

cistidios.SegúnULJÉ & BAS (1988) , los sombreros deC. hereu/es no superan normalmente los 1,5cmde diametro , aunque mencionan una recolección delasIslas Canarias con sombreros dehasta 2cmde diametro yesporas mas grandesdelohabitual(12,6-19,3x11,6-17,3um , considerando las medidas típicasdelaespecie12,4-17,2 x11,3-15,2 x8,2-10,8 um ). Nuestro material presentaba sombreros dehasta2 ,5 cmdedi àmetro yesporas ligeramente mas grandes delo habitual (13 ,5-18,5 x1 1,5-16,5 x8 ,5-10,5 um ).Losautore s anteriormente citados concluyen quelaespecie puede presentar diferencias morfológicas segúnlaregióndondese encuentre , hechoque nuestra recolección parece confirmar. C. hereu/es es unaespecierara , sólo recolectada enellugararriba mencionado .

Coprinus hiascens (Fr.:Fr.)Qu él, 1888

Sombrero ovoide , de0 ,8-1,3 x1cm , luego extendido hastalos3 ,6 cmde diàmetro, de color pardo ocraceo, gr is enla madurez, estriadopr àcticamente entodasulongitud . Veloen forma de filamentos pocovisibles , agrupados sobr e todoenlazonadisca l, blanquecinos Sétulas presentes L àminas primero blancas , despuésnegras . Piecilíndrico , d e 3-6x0 ,1-0,3 cm , blanquecino , pubescente Came insignificante

Esporas deovoidesa elipsoidales , conbase obcónica, lisas , de8,5-12 x4,5-6um , de color pardo oscuro al microscopio ; conporo germinal truncado yunpoco oblicuo . Basidios tetraspóricos . Queilocistidios lageniformes Nose observan pleurocistidios Sétulaspileicas lageniformes, de100180-230x15-22 (7,5-9enc Iàpice) um, C aulocistidios d eforma parecida, pera mas cortos.Vel o constituido por célulasa largadas outriform es, hialin as.

C recefasciculado , engrupos numeroso s, sobretierra desnuda oentrelahi.erba.

MATERIAL ESTUDIAD O. BARC E LONA :S ta. Agn ès d e Malan yanes,L a Roca ( Vallès Oriental ), U TM 31T446460 5, al t.2 50m , e n tie rra húmed a de c amino,2 1-V-1995 , leg A Rocabruna, JVG95052 1-1.- Ib id., 11- VI-1995 , le g.A. Ro cabruna,JVG 950611-1.

OBSERVACIONE S.L as principale scaracterísticasdeestae specie sonla presencia, enel sombrero , deunvelo constituido porcélu las alar gadasy la formadelasesporasydelassétulas pileicas. C. disseminatus (Pers.:Fr .) S .F.G ray,laespecie mas pr óxima, se separa delaquenos ocupa portenerelvelo constituido poresfer ócitosy presentar sétulaspileicasdeforma diferente C. hiascens parece serunaespeciepoco común , aunque abundante enloslugaresdondecrece . ICONOGRAFÍA : CETTO ( 1987;núm .1723).

Coprinus kuehneri U ljéetBas1988

= C. plicatilis var. microsporus Kühner

Sombrero ovoide , de0,9- 1,4 xl ,I cm , luego extendido, hem isférico, llegandohastalos2,7cm de diametro , decolorpardo anaranjado , estriado excepto ene làpice.No presenta velonisétulas . Làminas primero blancas , quer àpidamente se ennegrecen . Pie cilíndrico , de3-6x0,2-0 ,3 cm , blanquecino o ligeramente pardoclaro , liso .C ame insignificante .

Esporas lentiformes , de cordiformes acasi mitriformes o ligeramente romboidales vistasde cara, ovoides s i las observam osdeperfil , lisas , de7-10 x 6-8 ,5x 5-6um , decolorpardo oscuro (ocasi negras) al microscopio ; conporo germinal unpoco excéntrico Basidios tetraspóricos

Queilocistidios y pleurocistidios de elipsoidales a cilíndricos

Crece engrupospoco numerosos , entrela hierba oensuelo desnudo .

MATERIAL ESTUDIADO BARCELONA : Arbúcie s(S elva), UTM31 T 4614630,alt. 450 m , entre la hierba, 6-V -1995 ,leg . M . Tabarés , JVG950506-1 .

OBSERV ACIONES . Lasesporasligerame nte romboidales, ylaformadeloscist idios, separan esta especie deotras parecidas comoC. leiocephalus P.D.Orton.C kuehneri esuna especie rara, probablemente confundida conotrasdesu subsección.

ICONOGRAFÍA: BREITENBACH & KRÀNZLIN (1995;núm.285).

Coprinus lagopus (Fr.)Fr.1838

Sombrero elipsoidal, de1-2,5x0,5-1,7cm,luego extendido hastalos3-4cmde diàmetro. De color gris, aunque blanquecino de joven, cone l àpice pardo-gris. Velo abundante, fibriloso , de color blanco grisàceo, quese desprende confacilidad. Làminas primera blancas, finalmente negras.Pie cilíndrico, de5-11x 0,2-0,4 cm,blanco,fibrilo so entodasulongitud. Came muy delgada, inodora. Esporas elipsoidales, lisas,de11,5-14x 5 ,5-7um , decolorpardo oscuro al microscopio; con poro germinal central.Basidios tetraspóricos . Queilocistidios y pleurocistidios de vesiculosos a piriformes o ligeramente fusiformes.Velo constituido porcélulas alargadas, cilíndricas , moniliformes, hialinas,dehasta45umdegrosor. Creceentrela hojarasca, enlugares húmedos.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: Peguera, Cercs ( Berguedà), UTM31 T3994668 , a lt. 1.640 m, en hojarasca de Fagus sylvatica , l-X-1994 , leg. J.Vila , JVG941001-1.- Sta.Fede Montseny, Fogarsde Montclús (VallèsOri ental) , UTM31 T4554624 , alt.1.200m , entierra húmeda conrestosvegetales , 23-IX-1995 , leg.J.Vila y M.Tabares , JVG950923-2.

OBSERVACIONES. C. lagopus fonna p arte delasección Lanatuli, dentrodel subgénero Coprinus Enesta sección encontramos unaseriede especies parecidas alaquenosocupa,que mencionaremos brevemente: C. calosporus B asetUljé se distingue fàcilmente porsus esporas nodulosas, C. scobicola P.D.Orton presenta basidios bispóricos , C. ammophilae Courtec.tieneuna estructura velar diferente ycreceendunas marítimas , mientras queC. geesteranii Uljéy C. lagopides P.Karst. presentan esporasdeuna longitud inferioralas1 ° umyhabitats diferentes. Finalmente, C. krieglsteineri Bender sediferen cia portenerunvelomuyfmoyesporas ligeramente lentiformes. C. lagopus esuna especie común, ampliamente citadaenCataluña.

ICONOGRAFÍA: COURTECUISSE & DUHEM (1994;núm.776).

Coprinus leiocep halus P.D. Orton 1969

Sombrero de elipsoidal a cilíndrico, de1,3-2,2 x0 ,7-1,1 cm , después extendido , llegando alos 3,3-4cmde diàmetro, decolor pardo-rojizo conalgúnref1ejo anaranjado o amarillo , pl isado excepto enelàpice.No presenta velonisétulas.L àminas blanquecinas, después negras Pie cilíndrico, de 4-9 ,5 x0,3cm , de color blancosucioapardocl aro. Came insignificante. Esporas lentiformes, de ovoides acitrifo nnes o mitriformes vistasdecara, elipsoidales silas observamos deperfil,lisas,de9-11,5x8-10,5x5,5-7 um , decolor negruzco al microscopio; con poro germinal oblicuo.Basidios tetraspóricos. Queilocist idios y pleurocistidios lagenifonnes. Creceentrelahojarasca,oenzonascon hierba yrestos vegetales , en grupos numerosos.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: Sta Fede Montseny. Fogarsde Montclús (Vallès Oriental), UTM 31T4554624, alt.1.200rn,entrelahierba, ll-V I-1994. leg M.TabarésyJ.Vila, JVG940611-3.- Cantonigròs (Osona),UTM31 T4564654 . a lt. 975m,entrelahierbayla hojarasca,2- VIII-1994. leg J. VilayM.Tabarés, JVG940802-2. - Sta Agnèsde Malanyanes, LaRoca(VallèsOriental),UTM31 T4464605, al t. 250m, entierrahúmedadecam ino, 4-VI1995,leg.A.Rocabruna, JVG950604-1. - TARRAGONA : Tivissa (Ribera d'Eb re), UTM 31TCF04,alt.35 In, entrelahierba,5-XII -1994, leg. J. Vila,X.LlimonayA. Rocabruna .JVG941205-5.

OBSERVACIONES. Especiecomún, sobretodo enloshayedos,donde ocupa los margenes herbosos deloscaminos, formando grandesgrupos.Lasdificultadesde identificación que entrañan lasespeciesdela subsección Glabri, obliganaun minucioso examen microscópico ya poseer una bibliografia adecuada. Nosotros recome ndamos lossiguientestrabajos:ULJÉ & BAS(1988), CrrERIN (1992)Y BENDER & ENDERLE (1995).

ICONOGRAFÍA: COURTECUISSE & DUHEM (1994;núm.760).

Copri nus miser P.Karst.1882

Sombrero elipsoidal,de0,2-0,4x0,2cm,luego extendido hastalos0,7cmde diàmetro, de color pardo-gris agris,plisadoentodasulongitud.Nopresentavelonisétulas. Làminas espaciadas, ràpidamente negras.Piefiliforme,de1,5-3x0,05-0,1cm,translúcido. Came insignificante.

Esporaslentiformes,de subglobosas a cordiformes vistasdecara, elipsoidales, ounpoco ovoides,silas observam osdeperfil,lisas,de7,5-10x6,5-9,5x5,5-6um,decolorpardo oscuro al microscopio; conporo germinal ligeramente oblicuo.Basidios tetraspóricos. Queilocistidios subglobosos. Nose observan pleurocistidios.

Crecesobreestiércol, preferentemente devaca,engruposde numerosos ejemplares.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: Carretera aSta.Fe , Fogars de Montclús (Vallès Oriental), UTM 3IT 4544621, alt.700 fi , sobre estiércol de vaca, 23-IV -1994 , leg.M. Tabarés , A. Rocabruna y 1. Vila , JVG940423-4.- La Devesa, Rupit (Osona) , UTM 31 T4564654 , alt.915 In , sobre estiércol devaca , 10- VI-1995 , leg.J. Vila, M. Tabarés y A . Rocabruna, JVG9506105.- GIRONA : La Salut , St. Feliu de Pallerols (Garrotxa) , UTM31 T4584657 , alt.1.005 fi, sobre estiércol de vaca, 31-V -1995 , leg.J. Vila, JVG950531-2 .- Pardines (Ripollès) , UTM 31T4364685 , alt.1.350 fi , sobre estiércol de vaca, 3-VI-1995 , leg. 1. Vila y A Rocabruna, JVG950603-2

OBSERVACIONES. C miser esunaespeciefàcildeidentificar Sus principales características son:la ausencia develoysétulaspileicas,el pequeño tamaño delos carpóforos, lasesporas lentiformes, demenosde1 ° umdelongitudyelhabitatfimícola.Hemos observado quela especie quenos ocupa esdelas primeras quefructificanenelestiércol cuando este empieza a degradarse. En estafase , aunque síhay zigomicetes y ascomicetes fructificados, todavía nolohanhecholosotros basidiomicetes coprófilos (otros Coprinus , yespeciesde Panaeolus,Psilocybe,Stropharia,. ..). C. miser esunaespeciecomún , quetieneunavidamuycorta,depocashoras.

ICONOGRAFÍA: COURTECUISSE & DUHEM (1994;núm . 761).

Coprinus narcoticus (Batsch:Fr.)Fr.1838

Sombrero elipsoidal,unpocoovoide,de0,6-1,3x0,4-0,8cm,luego extendido hastalos2cm de diàmetro, decolorgrispàlidoogris-pardo,estriadoenelmargenoVelomuy abundante, que formauna gruesa capa granulosa que envuelve todoel sombrero, decolor blanquecino, mas pardo enlazonaapical,yconalgúnretlejorosado.Làminas primera blancas,despuésgrisesy finalmente negras.Piecilíndrico,de2-4x0,2-0,3cm,blanco,cubiertoporunaligeracapadevelo. Came delgada,que desprende unolor nauseabundo, que recuerda eldelgasdehullaodelasfalto.

Esporas elipsoidales, aveces ligeramente amigdaliformes, conun perisporio quelas envuelve completamente, lisas,de10,5-13,5x5-6,5um(con perisporio) , decolorpardo oscuro al microscopio; conporogerminalcentralytruncado.Enel perisporio sepueden observar pequeños grànulos negros, aunque estecaràcternoesconstante (muchos perisporios se presentan completamente lisos).Basidiostetraspóricos. Queilocistidios vesiculosos. Pleurocistidios elipsoidales. Velo constituido poresferócitos,de60-95umdediàmetro,conlapared diverticulada y de color pardoclaro. También seobservanalgunashifasalargadas.

Crece en pequeñosgrupos, sobreexcrementos, aunque tambiénsehaencontrado entierra desnuda

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA : Fons delFangar , Gavà(BaixLlobregat) , UTM 31T4124572 , alt.225m, sobreexcrementoshumano s, 8-X-199 5, leg. J .V ila, A . Mayoraly F.À ngel , J VG951008- 1

OSSERVACION ES .Especieencuadradaenlasección Veliformes, dentrode l subgénero Mica ceus Estasecciónsecaracterizaportenerlascélulas delvelo, principalmenteesferócitos, omamentadascon diverticulaciones , nosolubles enHel. Otras características quepodemos encontrarenestasecciónson, lapresenciaenlaesporadeperisporio, y elolor que desprendenlos carpóforosagasoalquitràn, aunque estasdos últimas características nosoncompartidasportodas lasespecies Enelgrupoconperisporio yolor desagradableencontramosa C. n arcoticus. Otras especiesdelmismogruposon: C radicans Romagn., conelpie radicante (verVILA, 1995) Y C tr isporus Kemp.etWatl., quepresentabasidiostrispóricos El habitatde C. narcoticus parece bastantevariable.Así, CITERIN (1992)yORTON & WATLING ( 1979) mencionanquelaespecie puedecrecer sobreestiércol oen t ierradesnuda. Nosotrossólolahemosencontradoenexcrementos humanos, muy secos, en ellugar arribaindicado .

ICON OGRAFÍA : BUCZACKI( 1992:154) .

Coprinus pellucidus P . Karst.1882

Sombreroelipsoidal, de0,4-0,6x0,3cm, luegoextendidohastalos 0,8cmdediàmetro, de colorpardoamarillento uocraceo, estriadoexcepto enel àpice.De aspecto furfur àceo, debido a la presenciadesétulas. Nopresentavelo.Làminasr àpidamente negras. Piefiliforme, de 1-3,5x0,050, 1 cm , translúcido,pubescente.Cameinsignificante.

Esporasdeelipsoidalesacilíndricas, lisas, de8,5-10x3-4,5 11 m , decolorpardo a l microscopio; conporogerminal central. Basidiostetraspóricos. Queilocistidios de g lobososa vesiculososounpocolageniformes Noseobservan pleurocistidio s. Sétulaspileicaslageniformes, conelàpiceatenuado, de35-57 x6-11(4enel àpice) 11m

Crecesobreestiércol, preferentementedevaca, engruposdepocos ejemplares

MATE RIAL ESTUD IADO . BAR CELONA:La Devesa, Rupi t(Oso na), UTM 3 1T4564654, alt. 9 15 m, sobre est i ércoldevac a, 8-VII-1995 , leg.J Vila , JV G950708-1

OSSERVACIONES Lassétulaspileicas, dehasta60 11m delongitud y conelapice atenuado, son unadelascaracterísticastípicasdeestaespecie, yladiferenciandeotrasparecidasquepresentan sétulasdemayorlongitudyconel àpicediferente.C. stellatus Buller ex BisbyetDesm seseparade laespeciequenosocupaportenerlasesporas mas anchas (5-6 11m ) y presentarqueilo y pleurocistidioscilíndricos. C. pellucidus parece serunaespecierara, queporsupequeñotamaño y vidaefímera, pasa fàcilmente desapercibida.

ICONOGRAF ÍA: LANCONELLI & LANZONI ( 1988: 243) .

Coprinus ph aeosporus P.Karst.1882

== C. pseudofriesii Pilàt e t Svrcek; C xantholepis P.O .Orton

Sombreroovoide, de0,7-1,5 x0,5-1 cm, luegoextendidohastalos 2-3cmdediametro, de colorblanquecino ocrema p àlido , estriado ene l margenoVelopocoabundante, mas perceptibleenla zonaapical,escamoso ydecolorpardo. Làminas primerab lancas, despuésnegras. Piecilíndrico, de 1-2,5 x0,1-0,25 cm,b lanco. Came insignificante. Esporase lipsoidales, aveces ligeramente cordiformes, lisas,de6,5-8,5 x5-6,5 11m, decolor

pardoal microscopio; conporogerminalcentral, pequeño ytruncado.Basidios tetraspóricos. Queilocistidios de subglobosos avesiculosos. Pleurocistidios elipsoidales.Velo constituido porhifas alargadas, ramificadas y diverticuladas, conlapared gruesa ydecolorpardoclaroohialino. Crecesobrerestosde gramíneas yotrasplantasherbàceas.

MATERIAL ·ESTUDIADO. BARCELONA: Berga (Berguedà), UTM 3IT405466I, alt: 650 m, sobre tallos de alcachofa (Cynara scolimus), 2-X- 1994, leg.1. Ballarà, JVG94 I 002-2.

OSSERVACIONES. C. tigrinellus Boud.es una especie parecida a C.'"phaeosporus, aunque se diferencia deestaúltimaportenerlascélulasdelvelo coloreadas (pardo oscuro) y presentar esporasconunporo germinal de mayor tamaño,mientrasque C. fiiesii Quél.se separa porsus esporasde mayor tamaño, también conunporo germinalmayor. C. phaeosporus esunaespecierara, sólo encontrada en ellugar arriba mencionado.

Coprinus phlyctidosporus Romagn. 1945

Sombrero ovoide,de1-2x0,7-1,2cm, .luego extendido hasta'los3,3cmde diàmetro, de color pardooscuroa pardo-gris, estriadoenelmargen.Velofibriloso, poco abundante, decolor blanca sucioocrema. Làminas primera blancas,despuésse ennegrecen. Piecilíndrico.ldeê-c x0,2-0,4cm, blanco. Came delgada,inodora.

Esporas ovoides oelipsoidales,de7,5-10,5x6,5-7,5 um, omamentadas con verrugas prominentes, casi piramidales, densamente dispuestas;conporo germinal central. Basidios tetraspóricos. Queilocistidios deelipsoidalesacilíndricos. Pleurocistidios de subglobosos a vesiculosos. Velo constituido porhifasalargadas, ramificadas, conuna anchura queno supera las 10 urn, yconlapared delgada yhialina. " , Creceen grupos reducidos, sobrerestosdecarbón.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: Sta.Fede Montseny, Fogars de Montclús (Vallès Oriental), UTM 3I T4554624, alt. 1.200 m,en una carbonera, 23-IX-1995, leg. 1. Vila y M. Tabarés, JVG950923- I.

OSSERVACIONES. Especiefàcildeidentificar,si observam ossusesporas,y tenemos en cuenta la presencia develoyelhabitatenrestosdecarbón. C. phlyctidosporus es unef especiepoco común, citada anteriormente enla Península Ibéricapor MORENO & BARRASA (1981).

ICONOGRAFÍA: CETTO (1987;núm.1721).

Coprinus plicatilis (Curt.:Fr.)Fr.1838

Sombrero elipsoidal,de1,3-2x1-1,5cm,luego extendido hastalos3-3,5cmde diàmetro, de color pardo ocraceo conret1ejos amarillentos, plisado excepto enel àpice, No presenta veloni sétulas. Làminas ràpidamente negras.Piecilíndrico,de4-9x0,1-0,3cm,decolor blanca sucioa pardo amarillento. Came insignificante. Esporaslentiformes,deelipsoidalesaovoideso submitriformes vistasdecara, elipsoidales si las observamos deperfil,lisas,de10,5-13,5x7,5-10,5x6,5-7,5 um, decolor negruzco al microscopio; conporo germinal centralsilo observamos decaray excéntrico silo hacemos deperfil. Basidios tetraspóricos. Queilocistidios y pleurocistidios lageniformes. Creceentrelahierbaoensuelodesnudo,engrupospoco numerosos.

MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA: Coll de Principi, Bassegoda (Garrotxa), UTM 3I T4694685, alt. 1.035 m,enun prado, 29-'X- I 994, leg.J. Vila, JVG94 I 029-4.- LLEIDA: Ermita deSt. Jaume, La Granja d'Escarp (Segrià), UTM 3I TBF78, alt.100m, entre la hierba, I 8-X- 1994, leg.1. Vila y X. Llimona, JVG941018-2.

OBS ERV ACIONES. Comoenlasotrasespeciesyacomentadasdelasubsección Glabri, los principalescaracteres diferencialesdelaquenosocuparespectoalasespeciesparecidasradicanen laformaytamaño delaespora, yenlamorfologíadelos cistidios. ICONOGRA FÍA: COURTECUISSE & DUHEM(1994; núm.759).

Coprinus poliomallus Romagn.1954

Sombreroelipsoidal, de0,2-0,4 x0,2 cm, luegoextendidohastalos 0,6 cmde diametro, de colorgrisclaro, estriadoenelmargeno Veloabundante, granuloso, de co lorgr is. Làminasprimera blancas, despuésnegras Pie filiforme, de0,5-1 ,5 x0,05 cm, translúcido.Cameinsignificante.

Esporaselipsoidales, mas raramenteovoides, lisas, de7-10x3,5-5 um,deco lor pardoa l m icroscopio;conporogerminalcentral.Basidiostetraspóricos. Queilocistidios ypleurocistidiosde elipsoidalesacilíndricos.Veloconstituido por esferócitos, avecesdeformasubglobosa,dehasta 46 umded iàmetro; tambiénseobservancélulas alargadas, cilíndricas, quefonnanpequeñas cadenas.

Crecesobreestiércol, preferentemente devaca,engruposnumerosos.

MATERIAL ESTUDIADO. Barcelona: Carretera aSta.Fe, Fogars de Montclús (Vallès Oriental), UTM31 T4544621, alt.700m,sobre estiércol d e vaca,23-IV -1994 , leg.1.Vila , M. Tabarés y A. Rocabruna , JVG940423-6 .- La Devesa, Rupit (Osona) , UTM31 T4564654 , alt.915m , sobre estiércol devaca,8- VII-1995 , leg.J.Vila,M. Tabarés y A. Rocabruna , JVG950708-2

OBSERVACIONES. C. poliomal!us es, probablemente, unodelos Coprinus mas pequeñosque existen.Relacionadoseguramenteconsutamaño, destacasuciclodedesarrollo, queesmuybreve. Hemosobservadoquelosejemplares mas pequeñossedesarrollabancompletamenteenmenosde unahoraalanochecer(encondicionesdehumedadytemperaturaadecuadas), pennaneciendoenel estadodemàximodesarrollodurantetodalanoche, para "desaparecer" enpocosminutosconlos primerosrayossolares.C. coniophorus Romagn.esunaespecieparecida, quesediferenciade c. poliomal!us porsusesporas ligeramente amigdalifonnes, sumayortamaño(hasta1,3cmde diàm.) yporcrecer enrestos vegetales. C. poliomal!us esunaespeciecomún, aunquedifícildever.

Coprinusp seudoniveus Bender etUlj é 1993

Sornbreroelipsoidal,avecesunpocoovoide,de1,5-2,3 x 1-1 ,6 cm, luegoextendidohastalos 4 ,2 cmdediàrnetro,cubiertoporunvelodecolorgrisclaroagris-pardo, mas abundanteenlos ejemplaresjóvenes.Elmargensepresentalevementeestriado.L àminas blancas, luegogrises y finalmentenegras.Piecilíndrico, de4-10x0,3-0,4cm,blancooligeramentegrisàceo, conrestosde velo.Camedelgada,quedesprendeunolorpoco perceptible, peraagradable.

Esporaslentiformes, citrifonnesvistasdecara, elipsoidalessilasobservamosdeperfil,lisas,de 9,5-12,5 x7,5-11,5x6-8 flITI , decolorpardooscuroalmicroscopio;conporogerminalunpoco oblicuosiloobservamosdeperfil.Basidios tetraspóricos. Queilocistidios deutrifonnesa elipsoidales.Pleurocistidios utrifonnes Veloconstituido por esferócitos, dehasta60umde diàmetre yconlaparedligeramentegranulosa.

Crecesolitario, oengruposdepocosejemplares, sobreestiércol,preferentementedevaca.

MATERIAL ESTUDIADO. BARCELONA: La Devesa, Ru pit (Osona), UTM31 T4564654, a lt. 915 In, sobre estiércol de vaca, 5-X-1994, leg.J.Vila y M. Tabar és, JVG941 005-4.- GIRONA: Coll de Principi , Bassegoda (Garrotxa), UTM31 T4694685, alt.1.035 01, sobre estiérco l devaca. 29 -X-1994,leg.J. V ila, JVG94 102 9-3.

OBSERVA CION ES.C. pseudonive us recuerdaa C. ni veus ( Pers.: Fr.)Fr., aunque estat última especieestotalmente blanca, nodesprendeningúnolorespecialytienelasesporas mas grandes

(12-19x11-15,5 x7 ,5-9 um), Creemosque C. p seudoniveus esunaespeciepococomún , que acostumbra asalirengruposreducidos

Coprinus radiatus (Bolt.:Fr.)S .F. Gra y 1821

So mbrero e lipsoidal, avecesunpocoovoi de, de0,3-0,8x0,2- 0,4 cm,luego extendido hasta los1-1,4cmdediàmetro,decolorgris, mas pàlido cuandoesjoven.Velofibriloso, de color blanca o ligeramentegris.Laminasblancas,luegonegras.Piefiliforme,de1-3,5x0,1cm, b lanco. Came insignificante.

Esporaselipsoidales,ligeramentereniformessilas observamos deperfil,lisas,de10,5-14,5x 6-8 urn,decolornegruzcoalmicroscopio;conporogerminalcentral.Basidios tetraspóricos. Queilocistidios ypleurocistidiosdeovoidesaelipsoidales.Veloconstituidoporcélulasalargadas, cilíndricas, moniliformes, ydeungrosorquenosuperalas25 um, Crecesobreestiércol, preferentemente decaballo,engrupospoconumerosos.

MATERIAL ESTUDIADü. BARCELONA : St. Cugat del Vallès (Vallès Occidental), UTM 31T4234590 , alt.285m , sobre estiércol de caballo , 24-IV-1994 , leg.J. Vila y M. Tabarés , JVG940424-3.- Les Maioles , Gavà ( ElBai x Llobregat) , UTM 31 T4174570 , alt.20m, sobre es tiércolde caballo , 14-V -1994 , leg J .Vi la y F Àngel , JVG940514-1.

OSSERVACIONES. Especiemuycomúnsobreestiércoldecaballo,quenohemos encontrado nuncaenotrostiposdeestiércol.Lasdiferenciasconlasespecies mas próximas estan expresadas en las "observaciones" a C. cinereus, enestemismotrabajo.

ICONOGRAFÍA: CErrO (1978 ; núm . 876).

Coprinus semitalis P.D.Orton1972

== C. cineratus Quél.

Sombrero ovoide , de1,2-1,7 x0 ,6-1,1 cm , luegoextendidohastalos3cmdediàrnetro , 'de colorgrispàlido , estriadoenelmargen o Velogranuloso , decolorgris,aunquetambiénlohemos observado decolorpardo-grisclaro . L àminas blancas , fmalmentenegras.Piecilíndrico,de3-5,5x 0 ,2-0,3 cm , blancosucio , radicante.Cameinsignificante.

Esporasdeelipsoidalesaamigdal ifonnes vistasdecara , elipsoidalessilas observamos de perfil , lisas, conunmarcadoperisporioquecasisiempresepresentacompleto,de10,5-14x6-8um (conperisporio) , decolorpardooscuroal microscopio ; conporogerminalcentral.Basidios tetraspóricos. Queilocistidios devesiculososa lagenifonnes. Pleurocistidioselipsoidales.Velo constituido poresferócitosycélulas utrifonnes, dehasta75umdediàmetro,conlapared diverticulada;tambiénseobservanalgunashifasalargadas, moniliformes, fonnando pequeñas cadenas.

Crecesolitario , oenpequeñosgrupos,sobreestiércol , aunquetambiénseha encontrado en tierradesnuda.

MATERIAL ESTUDIADü GIRONA : Campdevànol (Ripollès) , UTM 31T4324675 , alt.850m , sobre estiércol de vaca, 15 - VI-1995 , leg.J. Vila, JVG95Ü615-1.

OSSERVACIONES. Estaespeciepertenece, junto a C. narcoticus (Batsch:Fr.)Fr.y C. tuberosus Quél.,alasección Veliformes. Comoyahabíamosadelantadoenlos comentarios de C. narcoticus, existen,enestasección,especiesconysinperisporio,yconolor desagradable osinél. C. semitalis pertenece a lgrupodeespeciesinodorasyconperisporio. Mencionaremos, brevemente, lasotras cu atro especies que cumplen losrequisitosantes mencionados (presencia de perisporioyo lor no desagradable): C. scle rotiger Wat l.sesep ara p or la p resenciadeune sclerocio enlabasedelpie ,

C. cinereofloccosus P.O. Orton,portener losbasidios bispóricos, C. martinii Favreex P.O. Orton presentaesporas mas grandes(13-17x7-9 11m) ycrecesobrerestosdeplantasherbàceas,y, . finalmente, C. laanii Kitsv.W. creceenrestos demaderayelperisporiopresentapequeñas .incrustaciones.

ICONOGRAFÍA: BREITENBACH & KRÀNZLIN ( l995;núm.301).

Coprinus tuhero sus Qu él. 1879

Sombrero elipsoidal,de0,8 x0,3cm,cubiertoporunacapadevelogranulosa,decolorpardogris.Laminàsblanquecinas,luegonegras.Pie filiforrne , de0,7x0,1 cm,pruinoso,conunaparte radicantequemide5x0,05cmyquesurgedeunesclerocionegro, de0,8x0,4cm,queensección presentaunacoloraciónblanquecina.Cameinsignificante.

Esporaselipsoidales,lisas,de8,5-10,5x5,5-6,5 11m; conporogerminalcentral.Basidios tetraspóricos.Queilocistidiosvesiculosos.Pleurocistidios elipsoidales. Veloconstituidopor esferócitos,dehasta65 11m dediàmetro,conlapareddiverticulada;tambiénseobservanalgunas hifasalargadas,moniliformes,fonnandopequeñascadenas. Crecesolitario,sobreestiércoldevaca,aunquetambiénsehaencontradosobreestiércolde otrosanimalesoenpajadescompuesta.

MATERIAL ESTUDIADO BARCELONA : La D evesa,R upit (O sona), UTM 31T4564654 , alt.915 rn, sobre estiércol de vaca, 10- VI-1995 ,leg. A Rocabruna ,J VG950610-11.

OBSERVACIONES. Desgraciadamente,la recolecciónconstadeunsoloejemplar, aunque coincideperfectamenteconladescripciónde C tuber osus. Unaespecieparecidaes C. s clerotiger Watl., aunqueenesteúltimotaxon,elesclerocio sesimaen labasedelpie, sinqueexistalaparte radicantequeobservamosen C. t uberosus, y lasesporas estan envueltasporunperisporio.La confusión,anivelmacroscópico, conC ra dicans Romagn.esposiblesinoobservamoscon detenimientolaparte subterrànea delpie,para precisar la posiblepresenciadeesclerocio, ausenteen estaúltimaespecie. C. t uberosus esunaespeciemuyrara,sóloencontradaene l lugararriba mencionado.

ICONOGRAFÍA: LANCONELLI (1990)

AGRADEC MIENTOS

Nuestroagradecimiento J Llistosella, porlospracticosconsejosenlaelaboracióndeeste trabajo, yaF. Àngel,1.Ballarà, T . Gendre, 1.Guitart, P.Hoyo, 1. Martí, A.MayoralyM.Tabarés porlaaportac ión dematerial.Finalmentenuestro agradecimiento alDr. X . Llimonaporlarevisión delpresenteartículo.Estetrabajoseencuadraenelproyecto"BiodiversitatdelsfongsdeCatalunya", delInstitutd'EstudisCatalans

BIBL IOGRAF ÍA

BEN DER,H & M .ENDERLE (1 988). Studien zu r Gattung Copri nus (Pers. exFr.)S.F.G ray in d er B undesrep u blikDeut schland,IV.Z. Mykol. 54 ( I):4 5-68.

BE NDER, H. & M. ENDERLE ( 1995).Stud ien zur Gattu ng Copri nus (Pe rs. exF r.) S.F.G ray in d er Bundesrep ublik Deutschland,VI.Z Mykol. 61 (I): 1 1-28.

BENDER,H. , ' ENDERLE,M. & G .J.KRIEG LST EINER (19 84). Stu dien zu r G attung Coprinus ( Pers. exFr. ) S.F. Grayinde r Bundesrepublik Deutschland , Il .Z. Mykol. 50 (I): 17-40.

BREIT ENBACH , 1. & F. KRÀN ZLIN( 1995). C hampignons deS uisse. T orne IV. Edil.M ycologia. Lucema. 371pp.

B UC ZACKI, S ( 1992). Mushrooms and T oadstools ol Britaina nd Eu rope. Harp erC ollinsPublishers.320pp

cerro, B. (1970-1993). lfu nghi dalvero. Vols.1-7.Saturnia.

CITERIN, M. (1991).TroisespecesdeCoprinsdelasection Micacei Fries appartenant alastirpe Domesticus. Documents Mycologiques. 21(82):9-11.

CITERIN, M.(1992).Cléanalytiquedugenre Coprinus Pers. Documents Mycologiques 22(86):1-28.

CITERIN, M.(1994) Cléanalytiquedugenre Coprinus Pers.(RévisiondessectionsFarinosi,Lanatuliet Picacei). Documents Mycologiques. 24(95):1-13.

COURTECUISSE, R.(1988). Macromycetes interessants , raresounouveaux.V- Coprinaceae. Documents Mycologiques. 18(72):73-84.

COURTECUISSE, R. & B. DUHEM (1994). Guidedes Champignons de France et d'Europe. Delachaux et NiestléS.A.Lausanne(Switzerland).480pp.

ENDERLE, M. & H. BENDER (1990).StudienzurGattung Coprinus (Pers.exFr.)S.F.Grayinder Bundesrepublik Deutschland, V. Z Mykol. 56(1):19-46.

ENDERLE, M. & G. MORENO (1985).The Coprinus domesticus group. Bo/.Soc.Mico/. Castellana, 9 : 103-130.

ENDERLE, M., KRIEGLSTEINER, G.J. & H. BENDER (1986).StudienzurGattung Coprinus (Pers.exFr.) S.F.Grayinder Bundesrepublik Deutschland , III.Z. Myko/. 52(1):101-132.

GONZÀLEZ, V., ARENAL, F. & F. ESTEVE-RAVENTÓS (1995).Tresespeciescoprófilasde Coprinus Pers. pococitadasenla Península Ibérica. Bo/.Soc . Micol.Madrid, 20:147-155.

JAMONI, P.G.(1988). 11 genere Coprinus nelParco"LamedelSesia". Funghi e Ambiente, 47:5-25.

KITSvanWAVEREN,E.(1968).The'StercorariusGroup' ofthe genus Coprinus. Persoonia, 5(2):131-176.

KRIEGLSTEINER, G.J., BENDER, H.&M. ENDERLE (1982).StudienzurGattung Coprinus (Pers.exFr.) S.F.Grayinder Bundesrepublik Deutschland , I. Z Myko/. 48(1):65-88.

LANCONELLI, L.(1990) UnaspecieraraalugodiRomagna, Coprinus tuberosus Quélet. Rivista de Micologia.A.M.B. XXXIII,1:67-69.

LANCONELLI , L. & G. LANZONI (1988). Contributo allostudiodelgenere Coprinus Pers.2a Parte:Sezione HemerobiiFries, Sottosezione Setulosi1.Lange. Rivista deMicologia. A.MB XXXI , 5-6:228-261.

LOCQUIN , M.(1947).Étudessurlegenre Coprinus: quelquescoprinsfimicoles. Bull.Soc . Myc.de France, LXIII:75-88.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1970). Floredes champignons supérieurs du Maroc - 1-11. Facultédes Sciences , Rabat;601pp.

MORENO , G. & 1.M. BARRASA (1981).Estudiossobre Basidiomycetes. III. Coprinaceae con exosporio ornamentado . Bol . Soc . Micol. Castellana , 6 : 51-62.

MORENO , G., GARCIA MANJÓN , 1.L. & A. ZUGAZA (1986). La guia de lncafo delos Hongos dela Península Ibérica. TomoIl.IncafoS.A Madrid.613pp. M.(1980). Guida alla determinazione deifunghi. Vol.1.Saturnia.Trento.565pp.

ORTON , P.D. & R. WATLING (1979). British fungus flora - 2 (Coprinaceae - 1). Roy.Bot.Gard Edinburgh; 149pp.

PÉREZ-SILVA , E.(1976).HongosfimicolasdeMexico , III.Especiespoco conocidas delgenero Coprinus (Agaricales). Bo/.Soc Mex Mic ., 10:13-22.

REDHEAD, S.A. & 1.A. TRAQUAIR (1981). Coprinus sect. Herbicolae fromCanada,notesonextralimital taxa,andthe taxonomic position of alowtemperature Basidiomycete foragecroppathogenfromWestern Canada. Mycotaxon , 13(2):373-404.

ROMAGNESI , H.(1941).ÉtudesdequelquesCoprins Rev Myco/. 6 : 108-127

ROMAGNESI , H.(1945) . ÉtudedequelquesCoprins(2a series) . Rev Myco/. 10: 73-89 .

ROMAGNESI, H.(1951).ÉtudesurquelquesCoprinsIII Rev Myco/. 16: 108-128.

ULJÉ , C.B.(1988).Fournewspecies ofCoprinus fromtheNetherlands. Persoonia , 13(4):479-488 .

ULJÉ , C.B.(1992).Anewspecies ofCoprinus fromtheNetherlands. Persoonia , ]4(4) : 565-569

ULJÉ , C.B. & C.BAS(I985). Coprinus hercules , spec nov. Persoonia , 12(4) : 483-486.

ULJÉ , C.B. & C.BAS(1988) . Studiesin Coprinus - I. Persoonia, ] 3(4 ): .433-448 .

ULJÉ , C B. & C.BAS(1991).Studiesin Coprinus - Il Persoonia, 14(3):275-339.

ULJÉ , C.B. & C.BAS(1993).Somenewspecies of Coprinus fromtheNetherlands. Persoonia , 15(3):357-368.

ULJÉ,C.B. & M.E. NOORDELOOS (1993).Studiesin Coprinus - III. Persoonia , ] 5(3):257- 30].

VILA , 1.(1995). Aportación al conocimiento delgénero Coprinus Pers.enCataluña, I. Seisespeciesraraso interesantes. Revista Soc. Catalana Micol., 18:19-30

Coprinus phaeosporus P. Karst. 1882

Coprinus narcoticus ( Batsch: Fr.) Fr. 1838

THIN LA YER CHROMATOGRAPHY P ATTERNS OF RHIZOPOGON SPECIES AND THEIR POSSIBLE

USEA S A TAXONOMIC CRITERION

M.P . MARTÍN & A. SÀNCHEZ-CUXART

D pt. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. Barcelon a Avda. Diagona l 645, E-08028 Barcelona

A BST RACT. T hin layer c h romatogra phyp att ernsof R hizopogon species and th eir po ssible u se a sa taxo nomic crite rion Thepossibilityofcharacterizing Rhizopogon bythin-layerchromatographywas investigated.Fifty-eightfruitbodiesweresampled Themostdetailed chromatogramswereobtainedfrom ethanolextractsandplatesrunningwithn-butanol-water-aceticacid(4 : 1: 1), examinedwithultra-violet light andmarking out fluorescentspots Thispreliminarystudyshowed17chromatogrampatterns, tenofwhich wereclearlydifferentandcharacteristicofonlyonecurrentspecies (R e vadens , R occidentalis , R pa chydermus, R pannosus, R ro cabrunae , R roseolus , R subsalmonius , R verii,R villosulus and R vini color). Thechromatogrampatternsmaybeagreat aidindifferentiating Rhizopogon species

Keywords : Basidiomycotina , hypogeous , Rhizopogon, thinlayer chromatography .

RESUMEN. Modeloscrornatogràficos deespeciesdelgéneroRhizopogonobtenidosporcromatografiaen capafinaysuposibleusocomocriteriotaxonómico.Seinvestigólaposibilidaddecaracterizarlasespecies de Rhizopogonmediantecromatografia e ncapafina Seutilizaron58muestrasdeherbario Los cromatogramasquemostraronmejorresolución fueron los obtenidosapartirdeextractes enetanol utilizandon-butanol-agua- àcido acético (4 : 1: 1)comoeluente, examinando lasplacas conluz ultravioleta Esteestudio preliminarmostró17modeloscromatogr àficos, deloscuales10fueronclaramentediferentesy característicosparaunaúnicaespecie (R e vadens , R oc cidentalis , R pa chydermu s , R pannosus , R ro cabrunae , R ros eolus , R subsalmonius , R verii , R vi llosulus y R vini color) Losmodelos cromatogr àficospuedenserpues, degranayudaparadiferenciarespecies de Rhizopogon P alabra s cla ve : Basidiomycotina, hipogeo s, Rhizopogon, cromatografia encapafina

INTRO DUCTION

Co lours of fungihavetraditionallybeenusedasvaluabletaxono mic features , inc luding colour reactions of fruit bodies aftertheapplication of chemicalreagents SINGE R ( 1962) reviews theuse of macrochemical reactionsfor taxonomic purposes byotherauthors (MÜLLER, HA RLA Y , BOURQUELOT, BERTRAN D , ARNOULD , GORIS , BATAIL LE , MA IRE , BARLOT, KÜHNER , SCHAEFFER, MaLLER, SINGER) , on Basidiomycetes Many of thefungal compounds involvedinthe se reactionsareunknown ; however, their taxonomic valueis considerable.

Thespecies of Rhizopogon Fr ., w hen fresh , showagreatrangeo fperidiumco lours an d so me speciesshowcolourchangeswithchemicalreagents , suchaspotassi um hydroxi de andferrous su lphate (SM ITH, 1964). However, herbariumsamplesshow coloursless br ight thanwhenfresh ,

andfew Rhizopogon specieshavethesamechemical reactionsondriedcollectionsaswhenfresh (e.g. R. subolivascens A.H.Smith).

The p urpose ofthis studyw as t o developa chemotaxonomic method,simpleandeasytoapply to Rhizopogon, to lookforspecific secondary chemicalsthatwouldbeuseful taxonomic markers,as a supplement toclassical taxonomy.

FRIES(1958)madea preliminary chemo taxonomic study(paper chromatography) involving ethanolic extractsfrom95species (Amanita,Tricholoma and Boletus). BENEDICT etal.(1968) examined the distribution pattems of sugarsandsugaralcohols(arabitol,mannitol,glucose,fructose , trehalose, heptulose) among somespeciesof Boletales, concluding thattheirresultsmayhave chemotaxonomic significance atthespecieslevel. BENEDICT (1970)reportedthe presence of tetronicacids(blue pigment formingincontactwiththeaircatalyzedbyanoxidase),in Boletus and relatedspecies;thefirstisolatedwasvariegaticacid , from Sui/lusvariegatus (Swartz:Fr.) o. Kuntze. Theseacidsarerelatedtopulvinicacido f lichens. EDWARDS (1976)studied21species of Suil/us from Califomia.

Chernotaxonomic studiesinvolving Rhizopogon arerelativelyabsentfromtheliterature.GIL & STEGLICH (1987)reportthepresence,in Rhizopogon, ofhydroxylated pulvinicacids responsible fortheyellowandredcolours of mostb oletales (variegaticacidand xerocomic acid), providing strong evidence fortheinclusion of thisgenusinBoletales. BRESINSKY & STEGLICH (1989) reported the presence of ansaquino ne rhizopogone in R pumilionum (Ade)Bataille[under R roseolus (Corda) Th.M.Fr.inMA RTÍN ( 1995)].Theperidium of many Rhizopogon species reactwith potassium hydroxide, and b ecomesred(e.g. R.occidentalis ZelleretDodge, R.roseolus); thisreactionis correlated tothepresence of tannins, oxiflavones or anthraquinones (LOCQUIN, 1984).

Inthesefirststepstowardthe chemotaxonomy of Rhizopogon, wehave chosen thin-layer chromatography (TLC), because itisa technique routinelyusedwithsuccessby lichenologists. Moreover, TLCpermits comparisons am ongspecies, evenwhenthe chemical nature ofthe extracted substances is unknown.

Thin -Layer Chrom atography (TL C)

TLCisasensitivesystemthat u sesathinlayer of silicageloveraglass,plasticor aluminium support (stationary phase)whereanextract of oneormoresamples(mobilephase)isspottedand , then, developed in standard so lvent systems (CULBE RSON & KRISTINSSON, 1970).Thespotson the chromatograms arevisiblein norma l lightorhavetobedetectedinshortorlong wavelength ultraviolet (UV)light.Some secondary metabolitesarevisualizedby spraying with different solutions,suchas10 % sulphuric acid,andhe ating 10-15'at100°Cor110°C. Identification is made byme ans theco lour of thespots, therelativep osition onthesheet(Rf)orthe comparison witha know n control run atthesame time (GALUN & SHOMER-ILAN, 1988;HALE,1983).

M A TE RIALAND MET HüDS

Mate rial. - Ten spe cimens,belon ging to fivespec ies of Rhizopogon, we ll characterizedb ytheir m acroandm icroscopic features,we reu sed in pre liminary tests.Allspecimens we re driedher barium samples,collecte d inSpain between 1988and 199 3, an dlocated inBCChe rbarium: R.luteolus F r. et Nordholm,BCC -MPM 1533, B.CC-MPM 1545; R pannosus Zell eretDo dge, BC C-MPM 1690; R.roseo lus, BCC -MPM 1512, BCC-MPM 1513; R su bsalmonius A .H.Smith,BCC-MPM 1652;

R . villosulus Zeller, BCC-MPM 1643J, 16432,16433,16434,fourfruitbodieswithdifferentdegrees of maturation.

Amoreextensivestudywascarriedoutwith58collections,includingthetype of 25specie s. T able1 showsthelist of materialusedinthisstudy,indicatingourregisternumber,thelabelnam e (ou r previousidentificationsfollowingearlyauthors,ornamewritteninlabel of loan),thecurrent na me [namethatinouropinioniscorrect,MARTÍN(1995)], geographical areaandyear of the collection.

Extraction procedures.- Inthepreliminarytests,twoextraction procedures wereused,each one fr om30mgdryfruitbody.Intheextensivestudy,theextraction oftype materialwasmadefrom 1 mg .

Acetoneextractprotocol(PÉREZ-V ALCARCEL, 1994)

1.-Cut sample intinypiecesandplacein1.5ml eppendorf tube.

2.-Pouracetonetocoverthesample.

3.-Soak30'.

4.- Centrifugate 6000rpmfor5'atroomtemperature.

5 .- Transfer theliquidphasetoanew eppendorftube.

6.-Storeat + 4"Cuntilused.

Alcohol extractprotocol(FRIES,1958)

1.-Cut sample intinypiecesandplacein1.5ml eppendorf tube.

2.-Add85 % ethanol(1mlethanol/30mgsample).

3.-Mixfor10'.

4.-Boilfor2'.

5.-Mixfor2'.

6.- Centrifugate 6000rpmfor5'atroomtemperature.

7 .- Transfer theliquidphasetoanew eppendorftube.

8.-Storeat +4"Cuntilused.

Chromatographic material.- Chromatograms weredevelopedinstandard Brinkman tanks having anheight of 22or27cm,on20x20cmMerck pre-coated SilicaGel f254 plates(layer thickness0.2mm).Thestartinglineis2cmfromthebottomedge of theplate.Nomorethatone platewasruninatankatthesametime. In preliminary testsacetoneandethanolextractswere spottedontothesame chromatographic plate.

Developing solvent systems. -Sixsolventsystemsweretested:(A) benzene-dioxane-acetic acid (190 :25:4); (B) hexane-ethyl ether-formic acid(130:80:20);(C) toluene-acetic acid(85:15); (D) nbutanol-water-acetic acid(4:1:1): (E) benzene-ethyl ether-methanol (85:10:5) ; (F) cyclohexaneethylacetate(3:1).The developing timeswere35-45'insolventsA , BandC;3h30'inOand1h30' inEandF .

Chromatographic procedure.- Theextractswerespottedontotheplatesonthestartingline usingcapillarytubes.Inpreliminarytests,four , six,eightandtenapplicationsweremade,waitingfor eachspotto dry beforethenextapplication.The maximum diameter of thespotswas5mm.The chromatograms wereallowedtodeveloptoaheight of 18cmfromtheorigin of theappliedextract.

Afterremovalfromthetanks,theplateswereairdriedandexamined:(a) immediately with visiblelight,(b)underUV-Iamp (cromato-vue cabinetCC-lO:245nmand366nm)and(e)after treatment with10 % H2S04 andheatedto105°for15'.Beforethistreatment, permanent records of the chromatograms weremadeusingtracingpaper;indicatingthe Rf value(PA TERSON & RUTHEFORD, 1991),colourand approximate size of eachspot.

Register Label Current

Geographical Collection Patterns number Name name area year C D

739 R abietis R. abietis

Spain 1985 FG

2346 R. abietis* R. abietis USA 1964 FG

2357 R.angustisepta* R. angustisepta Gennany A K

751 R aurantiacus R. aurantiacus Sweden 1992 B P

439 R briardii* R. roseo/us(C) France 1962 H I

451 R. briardii R roseo/us(C)

Spain 1990 G I

464 R briardii R roseo/us(C) Spain 1985 G I

2320 R. colossus" R. vil/osu/us USA 1954 A A 2321 R.colossus" R. vil/osu/us USA 1956 B A

758 R. corsicus R. corsicus Belgium 1989 E C

759 R. corsicus R. corsicus Spain 1988 E C

2 161 R. corsicus R c orsicus

Spain "1972 E C 2434 R.corsicus" R. corsicus France 1972 E C

2 1511 R. e l/enae R. e l/enae Spain 1991 C B

2 1512 R. el/enae R. el/enae

Spain 1991 C B 2352 R.e vadens* R. evadens USA 1964 A M 769 R fuscoruben s R. fuscorubens USA 1983 I P 2312 R. fuscorubens" R fuscorubens USA 1964 A L 2363 R. gigasporus" R. roseo/us (E) Tunisia 1982 G I

38 R. /uteo/us R. /uteo/us Spain 1989 E C

804 R. marchii" R. marchii Italy 1897 FG 828 R marchii R. marchii Ita1 y 1988 F G 823 R marchii R. marchii Gennany 1950 FG 2285 R. n igrescens R. nigrescens USA 1970 B L 2358 R. occidentalis * R. occidentalis USA F H 2467 R.occidentalis R. occidentalis Spain 1985 F H

920 R. ochraceorubens R ochraceorubens Sweden 1992 A Q 924 R. ochraceorubens R. ochraceorubens USA 1967 I Q 1448 R. ochraceorubens R. ochraceorubens USA 1969 I Q

2375 R ochroleucus" R. ochro/eucus USA 1956 FG 2353 R. olivaceofuscus* R. o/ivaceofuscus USA 1964 D C

2356 R. pa chydermus* R. pachydermus USA 1967 A N

951 R. pannosus R. pannosus Spain 1988 FF 2315 R. pannosus* R. pannosus USA 1916 F F 2323 R. parksii* R. vil/osu/us USA AA 1700 R. pumilionum* R. roseo/us (B) Gennany 1919 H I

2215 R. pseudoroseo/us* R. roseo/us(C) USA 1962 H I

951 R reticu/atus* R. villosulus U.K 1953 A A 2435 R. rocabrunae R. rocabrunae Spain 1994 H J 1090 R. roseo/us R roseo/us (D) Spain 1991 G I

2371 R roseo/us R roseo/us (B) USA 1962 G I 2364 R. sardous R. roseolus(C) Italy 1981 G I

2314 R. separabilis* R. separabilis USA 1935 AK 2374 R subalpinus" R subalpinus USA 1963 D C

2312 R subolivascens* R subolivascens USA 1962 D C

2373 R subsalmonius" R subsalmonius USA 1962 F E 980 R subsalmonius R subsalmonius Spain 1993 F E

1498 R subsalmonius R subsalmonius Spain 1993 F E

2372 R ventricisporus* R roseolus (E) USA 1964 G I

767 R. verii R. verii Spain 1989 B O

2365 R. verii* R. verii Tunisia 1982 B O

2368 R verii Rverii Italy 1984 B O

2324 Rvillosulus" R. villosulus USA 1939 AA

2331 Rvillosulus Rvillosulus Spain 1993 B A

2340 Rvillosulus Rvillosulus Spain 1994 A A 999 R vinicolor Rvinicolor France 1986 O O

1283 Rvulgaris R roseolus (8) Spain 1990 H I

1793 Rvulgaris R roseolus(8) France 1972 H I

Distance fromtheorigintothefrontpart of a metabolite onaTLCplate

Distance moved bythesolventfromonaTLCplate

In preliminary tests,weusedtwocontrol substances currently usedbylichenologists: atranorin andnorsticticacid (extracted from Parmotrema hypoleucinum (Steiner)Hale,BCC4850),to check the chromatographic procedure 1

RESULTS AND DISCUSSION

Preliminary tests.- (a) Under visiblelightnospotswereseen.(b) Under UVlight,inallsix systems, acetone extracts showed fewerspotsthanalcoholextracts.(e)Fourandsix applications gavefewspots;butwith10applications,adarkstreakwas obtained fromthe mature fruitbody (with a gelatinized gleba) of R.villosulus (BCC-MPM 16434),that masked anypossiblespots.(d) Young R villosulus (BCC-MPM 1643 J, withwhitegleba),gavefewerspotsthanmature.(e)Thebest resolution and separation were obtained withsolventsCandD,whichgave different chromatographic pattems foreachspecies [In solventAthefivespecies showed thesame c hromatogram(withonlytwobrightgreenspots);insolventB , R.villosulus and R.luteolus showed identical pattems andthe separation of somespots of R subsalmonius and R .r oseolus wasnotclear ; in solventE , three pattems appeared : R villosulus-R subsalm onius, R pann osus-R. roseolus and R.lu teolus; in F, alsothree pattems appear , one of themsharedby R vill osulus-R.s ubsalmoniusR .luteo lus ]. (f) After treatment with10% H2S04 , anynewspotswere observed .

Exte nsive s tudy.- Extractions weremadewithethanol , sampleswerespottedeighttimes , solventsCandDwereusedas developing systems,andplateswerenottreatedwith H2S04 .

In Table1, capitallettersindicatethe chromatographic pattems seenwithsolventsCandD ( pattemsA-I, solvent C; pattems A-Q, solvent D),whichare diagrammed inFig 1. Fewer spots we re o bservedusingUVlightat245nmthanwith366nm . In the diagrams , wehave represented th e spotsseenwit h UV-3 66asfilledovals , andtheadditionalspotsseen under UV -245 asdottedo vals. Colours givenin thedia gramsapproximatetho se obse rved. Spots obtained with solvent Cw ere smaller(me dian s ize 5x2mm) thanwith solventD (median size5 .5 x4mm ).

Eventhough good resu lts we re obtained in preliminary tes ts,the resolution and separation w ith solvent C, not enough in theextensive studytobe of practicaluse . All samples showed a strong fluoresce nt gre en spot (Rf=3 6.0)andoneormorespots , exceptingroupA , whereonl y the strong fluoresce nt g reen spotwasobserved.Asecondspot , darkgreen(Rf=34 .0), was observed intherest of the samples (under 366nm pattems B , D , E showed onlythetwogreenspots) The "ubiquitous" n ature of th esespotslimits their chemotaxonomic significance . N evertheless , their constancy makes them use fulas re ference spotsfor judging the correctness of the chromatographic development o f eachp late.In pattems FandIa blue-violet (Rf=27 .0) spotwasob served. Patt em A occurred in 11 specim ens: R. v illosulus ( Reg.2323 , Reg .2 324,Re g. 2340 , R eg.2 320andR eg. 9 51)o ft he Sec t. Villosuli (wi thdupl ex perid ium) and R angustisepta Z eller etDod ge, R .sepa rabilis Ze ller , R. evadens A. H . Sm ith, R .pac hydermus K . A.Harr isonetA .H. Smith , R..fuscor ubens A .H. Sm ith ( Reg. 2312) and R ochraceoru bens A .H. Smith(R eg. 920) of t heSect. Rh izopogon. The same w as observe d in pa ttemB , D , F and I. Moreover, extraction of th e same species sh owedd ifferent

T able1 Rhizopogo n collectionsusedin TLC .; indicatingregister number, labelandcurrent name, geographi cal yearofthecollectionandthe differentpatternsobtainedinsolvent C and O (* : type material ; lettersbetween parenthesis after currentname R roseolus refertothe g roup ofspore volume , according to GROSS etal. (1980))

pattems, suchas R.villosulus (A,B), R. fuscorubens (A,I), R. ochraceorubens (A,I)and R. ochroleucus A.H.Smith(D,F).

Pattems C,GandH showed spotstha t maybe important as taxonomic markers. Thus,in pattem Ctherearetwospots,one yellow (Rf=3.3) and another blue-violet (Rf=16.7); onlythetwo fruitbodies of R. ellenae A.H.Smith(Reg.21511and2 1512), showed thesespots.In pattems Gand H, different spots appeared, onelightgreen (Rf=3.3) andonesalmon colour (Rf=10.0), which were observed inextracts of R.roseolus, without a difference between fruibodies containing smallspores (suffixBafter current name R.roseolus) orthosewith abnormal spores(suffixEafter current name R. roseolus inTable1),andfrom R. rocabrunae M.P.Martín,ined.

With solvent systemD,17 chromatographic pattems where obtained, many of them monospecific. Asin solvent C,astrongfluores cent green "ubiquitous" spot (Rf=88.0) appeared inall collections, attesting toa correct chromatograp hic development.

Chromatographic pattems A,B,D,E,F,H,I, J, M,NandOwereneatlydifferen t, andtheyare characteristic of only one of thespecies,as defmed here.Thus, pattem A(abluevioletspot, Rf=48.2) was shared byall samples under R.villosulus, which supports our morphological studies. All samples under R.roseolus, showed thesame pattem (I),withtwo blue-violet spots (Rf=46.3, Rf=53.0) andonedarkgreen (Rf=72.0), with n o differences between fruitbodies with different spore volumes. Thedarkgreenspot of R.roseolus wasnot exclusive tothisspecies,asaspotwiththe same colour and Rfwas observed inother pattems (B,E,F,N,O,PandQ);butthe combination of thetwobluevioletspotswas observed onlyin R.roseolus. Pattem B (R.ellenae) hada blue-violet spot similar tothat observed in R.villosulus (Rf=48 .2), butnospotwasseen under 245nm. Pattems E,F,N,OandP showed one ofthe blue-violet spotsseenin R.roseolus (Rf=53.0); butalsoinE,F, NandO some spots appeared thatmaybeusedas taxonomic markers: R. subsalmonius (pattem E) showed a salmon spot (Rf=58.6) anda yellow one (Rf=24.5); R. pannosus (pattem F)a croceus spot (Rf=41.0) anda yellow spotwiththesame Rf and fluorescence asthat observed in R. subsalmonius. In pattem O (R. verii Pacioni) aredspot (Rf=62.0) appeared, not observed inany other taxa. R . pachydermus (pattem N) showed many different spots:yellow (Rf=76.2), red (Rf=69.7), blueviolet (Rf=59.7) and orange (Rf=49.5). Theorangespotwasalso observed in R. evadens (pattem M).

Others pattems werespecific. R. vinicolor A.H.Smith (pattem D) showed aredspot (Rf=69.7) similar tothat observed in R. pachydermus, butnoother significant spotswereseen under 366nm R. rocabrunae (pattem J) that shared thesame chromatographic pattem as R. roseolus in solvent C, gaveavery different pattem in solvent D:no blue-violet spotswere observed, butone yellow (Rf=22.2) an d another paleblue(Rf=6.7). R. occidentalis (pattem H) showed two blue-violet spots witha different Rffrom that of R roseolus (Rf-=56.5andRf=63.1).

However, notallspecies become separated withthese chromatographic procedures. Thus, some pattems were shared bymorethano ne species.Forinstance, R.abietis A.H.Smithand R. marchii (B res.) Zeller etDodge, which shareverysimilar peridium type,buthave different spore shapes, gave pattem G(asalmonspot, Rf=63.0). R angustisepta and R. separabilis gave pattem K , without spotsat366nm (except thestrong fluorescent green Rf=88.0), even though inthe peridium thereare numerous orange-yellow deposits adhering atthe exterior of the hyphae . R ochraceorubens hasa peridium of corsicus-type with numerous patches of ochre to vinaceous pigments distributed alongalloverthe peridium; however, no marker spotswere observed (pattem Q). R. fuscorubens, thathasa peridium of luteolus-type, with numerous reddish-orange toreddish pigments along the hyphae, shown two different pattems: L(Reg. 2312) andP(Reg.769),which were shared by R nigrescens A.H.Smithand R aurantiacus A.H.Smith respectively. The poor resultswiththese specimens which are strongly pigmented under thelight microscope indicates that

additionalextractsandsolventsmustbeusedtoclarifythesespecies. Something similarwas observed inpattemC , whichwassharedbyfivespeciesquitedifferent morphologically, andnospot wasseenwhichcouldbeusedas taxonomic marker: R. olivaceofuscus A.H.Smith, R subolivascens and R subalpinus A.H Smithhavemasses of pigmentbetweentheperidiumhyphae,whereasin R c orsicus Demoulin et Moyersoen (ined .) and R luteolus nopigmentshavebeen observed inthe peridium , though reddishmasses ofpigments appearbetweenthehyphae ofthe rhizomorphs

Theresultsindicatethat chromatographic examination of theethanolextracts of Rhizopogon fruitbodiescanbeusefulin taxonomic analysis. However, weneedmoredatatofullyestablishthe useful taxonomic markers,andtointegratethesecharactersinthedelimitationanddescription of the taxa.

ACKNOWLEDGMENTS

ThanksareduetoDr.X Llimona,Dr.F .D. Calonge , Dr.E.GràciaandDra.1.Palaciofortheir suggestions and comments duringthepreparation of thiswork , toDr 1.A.Schmittbysending bibliography, tothedirectorsandcurators of thedifferentherbariaconsulted CAQUI, E , FH,H,K , LG , M, MA-Fungi, MICH,NY,S)fortheloan of specimens,andtoDr.M.Glennforher suggestions andherkindEnglishcorrection.

REFERENCES

BENEDICT, R .G. & V .E. TYLER (1968).-Occurrence of sugarsandsugaralcoholsinthe Boletaceae Herba Hungarica 7(2-3) : 17-17-20

BENEDICT, R .G. (1970) .- Chemotaxonomic relationshipsamongthe Basidiomycetes InBenedict , R .G .. Advances inapl.microbiology 13: 1-23

BRESINSKY, A & W. STEGLICH (1989) .- Rhizopogon pumilionus alsproduzentdes ansachinons Rhizopogon. Z Mykol. 55(2):169-174

CULBERSON , C .F. & H KRISTINSSON (1970) .- Astandardizedmethodfortheidentification of lichen products J. Chromatog. 49:85-93

EDWARDS , R.J.(1976}.- Chromatographicinvestigations ol Californiaspecies ol thegenusSuil/us San FranciscoStateUniversity.90pp (unpublishedthesis)

FRIES , N Paper chromatography asadiagnosticaidin Hymenomycetes .A nn. Ac adRegia e Sc Upsaliensis 2 : 5-16

GALUN, M & A. SHOMER-ILAN (1988) .- Secondarymetabolicproducts InM Galun Handbook ol Li chenology, Vol.III, ChapterIXA:3-8 .

GROSS , G ., RUNGE , A & W. WINTERHOFF (1980).-Bauchpilze (Gasteromycetes s.l.)inder Bundesrepublik DeutschlandundWestberlin , Beih. Z. Mykol. 2 : 1-92.

GILL , M . & W. STEGLICH (1987) .- Pigmentsoffungi . InHerz . W ., Grisebach , H., Kirby , G . W . andCh . Tamm Progressinthechemistry of organicnaturalproducts 51:1-309

HALE , M.S . (1983) .- TheBiology ofLichens, Edt.Arnold , 3rdedt., London , 190pp.

LOCQUIN , M.(1984) .- Mycologiegénéraleetstructurale Edt.Masson , Paris, 551pp

MARTÍN , M.P.(1995).- ThegenusRhizopogoninEurope UniversitatdeBarcelona,371pp (unpublished thesis) .

PAT ERSON, R.R.M & M .A. RUTHERFORD (1991) .- Asimplifiedrapidtechniqueforfusaricaciddetection inFusariumstrains Mycopathologia 113:171-173.

PÉREZ -VALCÀRCEL , C (1994).- FloraliquénicadelmunicipiodeaFonsagrada (Lugo). Univ Santiagode C omposela,510pp (unpublisedthesis)

SINGER, R (1962) .- TheAgaricalesinmoderntaxonomy Edt.Cramer , NewYork , 915pp. + 73pI.

Chromatographic patterns

Chromatographic patterns

Figure 1 Diagrammatic rep resentation of chromatograph ic p atterns (capital letters) of ethan ol extracts or 5 8 specimens of Rhizopogon Above : Solvent e as develo ping system Below :SolventOas developing sy stem. Details of specimens involved ineach pattem aregive n in Table 1 (Filled oval : spotsseenwithUV-366 nm ; dotted oval : additional spots seen under UV-245nm).

COLÉMBOLOS (HEXAPODA , COLLEMBOLA) ASOCIADOS CON CARPÓFOROS DE BASIDIOMICETES

RECOLECTADOS EN EL SWDE CATALUÑA . l' 1 1 2 2

MATEOS, E.; LOPEZ, R.; BARRANCO, T.; HOYO, P. y LLIMONA, X.

Departament de Biologia Animal l y De partament d e Biologia Vegetat" Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona Av. Diagonal, 645. 08028-Bracelona.

ABST RACT. Collembola (Hexapoda,Col/e mbola) a ssociatedwi th Basi diomycetes sporocar ps inSW Cata lonia. Wehave studied thecol1embolaspeciesfoundin basidiomata of 41 different species of fungi belonging totheClass Basidiomycetes, col1ectedinseveraldistricts of the mediterranean SW Catalonia. We havefound5575 individuals of col1embola of nine different species. Ceratophysella tergilobata represents the99 ,8% of thetotal individuals andis present inthe 94,8% of analysed basidiomata. In consequence this species mustbe considered an habitual inhabitant of the basidiomata of the mediterranean districts of Catalonia. The examination of thegut content of the studied col1embolarevealsthattheir relationship with the basidiom ata is of n utritional type.

RESUMEN. ' Sehan estudiado las especies de colémbolos presentes en basidiomas de 41 especies distintas de hongos delaClase Basidiomicetes, recolectadas en diferentes comarcas dela Cataluña mediterrànea . Se han encontrado 5.575 ejemplares de colémbolos, pertenecientes anueve especies Ceratophysella tergilobata representa el99 ,8% deltotalde ejemplares y esta presente enel94 ,8% delos basidiomas examinados, porloquese considera un habitante habitual delassetasdelas comarcas dela Cataluña mediterr ànea. El examen del contenido intestinal delos colémbolos estudiados revela quesu relación conlos cuerpos fruetíferosdelos hongos esdetipo nutricional.

Palabrasclave:Colémbolos , hongos, carpóforos, Cataluña rnediterrànea,

INTRODUCCIÓN.

Loscolémbolosyloshongossonorganismosmuycomunesenelmedioedàficoy estan estrechamenterelacionados.Estarelaciónesbàsicamentedetiponutricional,yaqueloscolémbolos sonartrópodosconunrégimenalimenticiofundamentalmentemicófago.Debidoaésto,se establecenotrasrelaciones mas complejasentreambosgruposdeorganismos,entrelasquepuede contarselaregulacióndelaactividadydelabiomasadelaspoblacionesfúngicasedàficasporparte deloscolémbolos.

SegúnLUPETTIetal.(1989),ladietadeloscolémbolossecomponedematerialmuydiverso: cristalesdelsuelodediversaíndole,cutículademicroartrópodos,nematodos,hongos,materialfoliar ygranosdepolen . Elmaterial mas abundanteloconstituyenloshongos,demodoquetantolas esporascomolashifasconstituyenelalimentoprincipaldemuchasespecies . Algunasesporasaún sonviablesdespuésdeatravesareltractodigestivodeloscolémbolos(CHRISTEN1975),loquelos convierteenpotencialesagentesdispersadoresdepropàgulos fúngicos , Porestacausa,esposibleque

tenganuna importancia relativamenteelevadaenladispersióndeloshongos ectomicorrícicos dela rizosferayenlaregulacióndesubiomasa(HIOLetal. 1994) . Encuantoalarelaciónentreloscolémbolosyloscuerpo s fructíferos(setas)deloshongos , no sonmuchoslosdatosdisponiblesenla b ibliografia Lostrabajos mas relevantes muestran diversidades relativamenteelevadasdeespeciesdecolémbo los sobresetas;así,porejemplo , PALACIOS-VARGAS & GÓMEZ (1991)encuentransieteespec ies de colémbolos sobre basidiomas delosgéneros Agaricus,Geastrum y Polyporus, mientrasque PIELOU & VERMA (1968)dancuentadelhalIazgodeuntotalde24especiesdecolémbolos encuerposfructíferosde P iptoporus betulinu s

METODOLOGÍA.

Loscuerposfructíferosdelosquesehanextraídoloscolémbolos proceden delProyectode Investigación "BiodiversitatdelsfongsdeCatalunya", delInstitutd'EstudisCatalans,centradoenel estudiodeloshongosdelaszonassecasyd e escasa a ltitud(entre5y600ms .n.m.) delSWde Cataluña . Losdatosbàsicossobrelocalidades yambientespro spectados se encuentran en LLIMONA &al.(1995).Digamos , sinembargo,quelamayorpartedelos carpóforos estudiado s procededepinaresde Pinushalepensis, carrascale s de Quer cus rotundifolia , co scojares de Q c occ ifera o matorralescon Rosmarinus officinalis, desarrollado s mayoritariamente sobresuelos carbonatados y enclimadeinviernosbastantesuavesyprecipitacionesentre400y600mm , mu y variablesdeunaaotra temporada

Loscuerpo s fructíferosfueronrecolectad os porlos dosúltimosautores(P .Hoyo yX .Llimona), yporR .M.Alentorn, J.A.Ramírez yJ.Vila , principalm ente Setran sportaron envueltosenhojade aluminiooco nservados enbotesdecristaI, m inimizan do enloposibleelpasodefaunadeuno s a otro s. A menudo sedepositaronunospocosdíasenfrig orífica auno s 5-7 "C. U navezidentificados , fueronsacudi dos sobreunabandejaprofunda. Sielnúmerodecolémboloserareducido , se recogían conunpinceImojado.Silapoblacióneranumerosa, severtían directamente , porvo lcado dela bandeja, enalcoholde70°

Esposibleunapérdidadel5al20%delosejemp lares enelprocesodeextracción y recogida. Entotal,sehan estudiada todosloscolémbol os de58cuerposfructíferos(o pequeños gruposde elIos, producidos porunmismomicelio).No constanlos basidiocarpos enlosquenose encontró ningún colémbolo Entotal,sehanobservadocolémbolos en41especies de Basidiomicetes. Los colémbolos fueronsometidosaunprocesode transparentado , medianteKOH4% Y lactofenol , y montados entreportaycubre , enmediohidrosoluble , parasu observación al microscopio ópticodecontrastedefases.Con e sta metodolog ía esposibleanalizarcondetalle tanta la anatomía externa delartrópodo,comosucon tenido intestina l.

RESULTADOS.

A continuación seindicanlasespeciesde hongoexaminadas,porordenalfabético,indicando encada recolección lalocalidad,lacomarca,la fechaderecolecciónylasespeciesde colémbolos encontradas sobreella,indicando(entreparéntesis)elnúme ro deejemplaresde colémbolo s capturados:

L Agaricus nivescens (Moll.)Moll.Montblanc.La C oncadeBarberà.12/11/1995 . C eratophysella tergilobata (1500) .- Vilalba dels Arcs TerraAlta.30/11/19 94. C terg ilobata (28)

2 Armillaria mel/ea (Vahl)Kumm Poblet.LaConc a deBarbe rà 23/10/1995. Dicyrtoma sp (I)

3 Chroogomphus rutilus (Sch.)Miller.VilalbadelsArcs.TerraAlta. 30/11/1994. Ceratophysellatergilobata (39).

4. Clitocybe af. cerussata Fr.CanSoteres,Castellolí.Anoia.23/10/1995. Ceratophysella tergilobata (1).

5. C litocybe costata Kühn.etRomagn. Montblanc. La Conca de Barberà.12/11/1995. Ceratophysella tergilobata (150).- Montblanc Anoia. 23/10/1995. C tergilobata (13).

6. C litocybe odora (BulL).Kumm. Montblanc. La Conca deBarberà.12/11/1995. Ceratophysella tergilobata (65).

7. Clitocybe sp. Montblanc. La Conca deBarberà.12/11/1995. Ceratophysella tergilobata (55).

8. Clitocybe sp. Montblanc. La Conca deBarberà.13/11/1995. Ceratophysella tergilobata (17).

9. Clitocybe squamulosa (Pers.)Kumm.VilalbadelsArcs.TerraAlta. 30/11/1994. Ceratophysella tergilobata (41), Brachystomella parvula (1).

10. Clitocybe umbilicata (Sch.:Fr.)Kumm. Montblanc . La Conca deBarberà.1/11/1995. Ceratophysella tergilobata (6).

11. Collybia butyracea (Bull.)Kumm.VilalbadelsArcs TerraAlta. 30/11/1994. Ceratophysella tergilobata (78).

12 Entoloma saundersii (Fr.)Sacc.TorresdeSegre.Segrià. 26/11/1994. Ceratophysella gibbosa (1).

13. Entoloma sericeum (Bull .) Quél.Castellolí.Anoia.19/10/1994. Ceratophysella tergilobata (5).

14. Hebeloma edurum Métr. exBon. Montblanc. La Conca de Barberà 13/11/1995. Ceratophysella tergilobata (26).- Montblanc 1/11/1995. C. tergilobata (2) .- L 'Espluga deFrancolí.La Conca de Barberà 4/12 /1994 C tergilobata (7).- Montblanc. La Conca de Barberà 5/11/1995. C tergilobata (1).-Els Omellons. Les Garrigues.26 /11/1994. C. tergilobata (2) .- ColldelMoro TerraAlta. 25/11/1994. C tergilobata (1).Vilalba delsArcs. Terra Alta. 30/11/1994. C tergilobata (9).

15. Hebeloma sp.TorresdeSegre Segrià 26/11/1994 Ceratophysella tergilobata (1)

16. Hohenbuehelia geogenia (DC. : Fr.)Sing.Els Omellons Les Garrigues 26/11/1994 Ceratophysella tergilobata (1).-ColldelMoro.TerraAlta. 25/11/1994. C. tergilobata (1).

17. Hydnum repandum L . Montblanc. La Conca deBarberà.1/11/1995. Ceratophysella tergilobata (2)

18. Hygrophorus latitabundus Britz L'Espluga deFrancolí.La Conca deBarberà. 4/12/1994. Ceratophysella tergilobata (5)

19. Hygrophorus r oseodiscoideus BonetChev.VilalbadelsArcs . TerraAlta. 30/11/1994. Ceratophys ella tergilobata (119) , Xenylla brevisimilis mediterranea (1).

20.1nocybe geophylla (Bull.)Karst.Castellolí. Anoia 19/12/1994. Ceratophysella tergilobata (6).

21. lnocybe rimosa (Bull. :Fr.) Kumm . Font Calda TerraAlta. 7/12/1994. Ceratophysella tergilobata (3) .Vilalba delsArcs. Terra Alta.30 /11/1994. C. tergilobata (50).

22. lnocybe roseipes Malenç.Castellolí.Anoia.19/12/1994. Ceratophysella tergilobata (8).

23. lnocybe sp Montblanc. La Conca deBarberà.1/11/1995. Ceratophysella tergilobata (25) , Sinella sp(1).

24 lnocybe sp.ColldelBruc. Anoia 23/10/1995. Ceratophysella tergilobata (17) '

25.1nocybe sp.Castellolí.Anoia. 19/12/1994. Ceratophysella tergilobata (5).

26.lnocybe sp.Castellolí.Anoia. 19/12/1994. Ceratophysella tergilobata (14)

27. Lactarius sanguifluus (Paul.)Fr. Montblanc. La Conca de Barberà 12/11/1995 . Ceratophysella tergilobata (225).

28. Lepista nuda (Bull.)Cke. Montblanc. La Conca de Barberà. 1/11/1995. Ceratophysella tergilobata (21).Gandesa-Caseres . Terra Alta.14/12/1994.C. tergilobata (2).

29. Lepista rickenii Sing.Els Omellons. Les Garrigues 26/11/1994. Ceratophysella tergilobata (6).

30. Leucopaxillus gentianeus (Quél.) Kotl.VilalbadelsArcs.TerraAlta.30 /11/1994. Ceratophysella tergilobata (40). Leucopaxillus sp.StMartídeTous.Anoia.12/10/1995. Ceratophysella tergilobata (1), Lepidocyrtuslanuginosus (1).

31. Limacella grisea Sing. (= L. frnacea auct.hisp.).La Conca de Barberà 23/10/1995.Ceratophysella tergilobata (2).Creixell Tarragonès. 8/10/1995. Ceratophysella gibbosa (1).

32. Melano/euca leucophylloides (Bon.)Bon.Gandesa.TerraAlta 7/12/1994 Ceratophysellatergilobata (1), C. gibbosa (1).

33.Mycena pura (Pers.)Kumm.Montblanc.LaConcadeBarberà.1/11/1995. Ceratophysella tergilobata(6) , Entomobrya sp.(1).-VilalbadelsArcs.TerraAlta.30/1 1/1994. C tergilobata (108).-FontCalda.Terra Alta.7/12/1994.C. tergilobata (4).

34.Pluteus romel/ii (Britz .) Sacc.ColldelMoro.TerraAlta.25/11/1994. Ceratophysella tergilobata (1).

35. Russula vesca Fr.ColldelaTeixeta.Priorat.1/12/1994. Ceratophysella tergilobata (60).

36 Suillus col/initus (Fr.)O.Kuntze.Montblanc.LaConcadeBarberà.12/11/1995. Ceratophysella tergilobata (250).

37. Tricholoma fracticum (Britz.)Kreisel.Mont blanc. LaConcadeBarberà.1/11/1995. C eratophysella tergilobata (15)

38.Tricholoma terreum (Sch.)Kumm.Montblanc.LaConcadeBarberà . 12/11/1995. C eratophysella tergilobata (787) .- Castellolí.Anoia.19/12/1994. C tergilobata (84).-ColldelMoro TerraAlta. 25/11/1994. C. tergilobata (2) , C. denticulata (1 ).

39 Tricholoma fracticum (Britz.)Kreisel.Montb lanc. La ConcadeBarberà.12/11/1995 Ceratophysella tergilobata (1500).

40.Volvariel/a speciosa (Fr.)Sing.ColldelMoro T erra Alta. 25/11/1994 Ceratophysella tergilobata (5).

41. Xe rocomus rubellus (Krombh.) Quél.Montblanc. L aConcadeBarberà.12/11/1995. C eratophysella tergilobata (142) , Lepidocyrtus lanuginosus (1).

Entotal,sehanrecolectadonueveespeciesde colémbolos , deentrelascuales Ceratophysella tergilobata eslaquesepresentaconunamayor abundancia yenuna mayor cantidaddeaparatos fructíferosydeespeciesdistintasdehongo.Lasdemàsespeciessepresentandeformamuy esporàdica enlasespeciesexaminadas(Tabla1).Comomàxirno , sehan encontrado dosespeciesde colémbolo simultàneamente enunmismoapar ato fructífero ; peroencasitodosloscasosenqueesta OCUITe , Ceratophysella tergilobata es mayoritaria, mientrasquedelaotraespeciesóloaparecenuno odosejemplares.

Excepto Brachystomella parvula, quenoposeemandíbulas,perosíunasmaxilasgruesasy cuadrangulares, lasotrasochoespeciesposeenmandíbulasconp laca molarbiendesarrollada.Tanto las mandíbulas enunas , comolasmaxilasen Brachystomella parvula , lessirvenpararomperlas esporasdelasquesealimentan.

Losejemplares encontrados de Entomobrya sp., S inella sp.y Di cyrtoma sp (un ejemplar de cadaespecie)son juveniles, porloquenosehapodidorealizarla determinación específica

Dentrodelgénero Ceratophysella, C. tergilobata (Figura1)sediferenciadelasdemàs especiesporlalongituddesusespinasana les, por laquetotaxiadelosterguito s tor àcicos y abdominales ,as ícomoporlaformaydesarrollodeuntubérculodorsalimpar,situado e nelmargen posterior delquintosegmentoabdominal(ver ARDANAZ & JORDANA 1983paraunadiscusión deloscaracteresdiagnósticosdelaespecie).

Son pequeños artrópodos(de0,8a1,2mmdelongitudlosejemplaresadultos),mu y activosy saltadoresunavezexpulsadosdelhimenio , decutículadecolor gri sperlaagri s ceniza,muy resistenteadejarse sumergirenagua(hidrófuga)oen ellíqu idoconservador (alcoholde70°) Hemo s comprobado quelo s recolectores de setas (datosrecogidosenSt. Mart ídeTo us, Anoia) conocen suprese nciay les denominan "pug ó" (unvocablo catalan qu eseaplica a losinsectos àpteros y diminutos, especialmente alospulgones) y no sepreocupan demasiadopor su presencia a lahoradel consumo delassetascomestibles

Ceratophysella tergilobata esunaespecieeuropea,muy extendida porlaPenínsulaIbérica,e introducida enJava(YOSHII & SUHARDJONO 1989) Esespecialmentefrecuenteensuelos forestale s deamb iente mediterraneo , yhabita n ormalmenteenlosnivelessuperioresdelsuelo Su densidad depoblaciónensuelonoesmu y elevada ; así, porejemplo , enunencinardelaSerrade

Figura 1.- Ceratophysellatergilobat a. Visió n lateral. Se ha o mitido laqu etotaxia

Prades(Conca deBarberà), sehaestimado unadensidad delordende75a120individuos/m" (MATEOS1992). Deéstos,el56%habitaen loshorizontes organicosdelperfildelsuelo,el33,5% enloscincoprimeros centímetros desuelo m ineral y el10,5%restanteentreloscincoydiez centímetrosdeprofundidadenelsuelo mineral. Supresenciaenaparatos fructíferos dehongosno esta documentada.

Ceratophysella denticulata yC. gibbosa sonespecies cosmopolitas , hemied àficas ytroglófilas, bastante indiferentes alascondiciones microclim àticas del substrato, porloquepuedenencontrarse en lTIUY diversoshabitats(ARBEA & JORDANA 1991; GAMA 1964). PALACIOS-VARGAS & GÓMEZ(1991)lacitansobrecarpóforosdediversasespeciesdehongos,envariosEstados mexicanos.

Xenylla brevisimilis mediterranea se distribuye porEuropa ynortedeAfrica, preferentemente enlaregión mediterrànea (ELLIS1974) En Cataluña, hasidoencontradaensuelosdeencinar montanodel macizodelMontseny(MATEOS 1988). Habitaenmusgos, líquenes, cortezade àrboles y, sobretodo, ensuelosdedistintostiposdebosque. Supresenciaensetasno esta documentada. Brachystomella parvula esunaespeciecosmopolita. Vive fundamentalmente enzonasabiertas delbosque(PONGE1980)Ytienelacapacidad depasarlasépocassecasenfaseadultade anhiclrobiosis, revertiendoenformaactivaal pocotiempodela rehidratacióndelmedio(POINSOT 1976).PALACIOS-VARGAS & GÓMEZ(1991)la encuentransobresetas, end iversos Estados mexicanos,

Lepidocyrtus lanuginosus esunaespeciecosmopolita, muyextendidaportodalaPenínsula Ibérica.Esmuycomúnenlossuelos forestal es, endondehabita preferentemente enloshorizontes orgànicos. Supresenciaensetasno esta documentada. Lasmayoresdensidadesdecolémbolosse hanobtenidosobre Agaricus nivescens y Tricholoma fracticum (númerosdeorden1y39), con 1.500ejemplaresdeC tergilobata sobrecada unadelas recolecciones. Ladensidaddepoblaciónde estaespeciedecolémboloenlassetas prospectadas esmuyvariable, oscilandoentre1y1.500 ejemplares.

Laestructuradelhimenóforonopareceinfluirsobreladensidaddepoblacióndecolémbolos. Lamayoríadeloscarpóforos analizados tienen elhimenio laminar. Suillus c ollinitus y Xerocomus rubellus lotienenenformadeporosypresentan250y143colémbolos respectivamente, aunquelos colémbolosnopuedenpenetrarenlosporos. Hydnumr epandum tieneelhimenioenformadeagujas ysobreella sé hanencontrado2 ejemplares. Loshongosconhimenóforohidnoideoliso, sueIenser muypobresencolémbolos.

Sehaanalizadoelcontenidointestinal deunapartedelosejemplaresde C tergilobata encontrados.Los individuos examinadospresentan eneltubodigestivoesporasde laespeciede hongosobrelaquehansido recogidos. Enalgunos ejemplares, recolectados sobre Entoloma s ericeum , sehadetectadolapresenciadeesporasdeestemismohongojuntoconlasdealguna especiedelgénero lnocybe , loqueindicaque estoscolémbolospasandeunassetasaotrascon relativarapidez(antesdevaciarel intestino), alimentàndose delasesporasqueseproducenenel himenio

DISCUSIÓ .

Lapoblacióncolembológicadelassetas prospectadas secaracterizaporunaclaradominancia de Ceratophysella tergilobata yunaescasadiversidadespecífica, tantaencadaunadelassetas(dos especiescomomàximoenunamismaseta), comoanivel general(nueveespeciesdecolémbolosen eltotaldeespecies examinadas). Enfunción denuestrosresultados, C. tergilobata puede considerarsecomounhabitantehabitualdelassetasde lascomarcasdelaCataluñameditemínea. En

cuantoalasdemasespeciesde colémbolos encontradas,aparecenenun número tanreducido,queno esposible obtener conclusiones sobresupresenciaenlassetasexaminadas.

Deformageneral , los colémbolos sonhabitantesdelsuelo Su presencia sobrelassetases temporal ysedebealautilizacióndeunrecursotrófico abundante enun determinado momento del año.Dentrodelsuelo , los colémbolos presentan movimientos verticalesque estan determinados , bàsicamente , porla humedad delsubstrato.Enelclima mediterraneo se producen dos situaciones contrastadas encuantoala humedad delsubstrato.Porunlado esta elperiodoestival,duranteelcual la humedad esmínima.Porotrolado estan losperíodosde primavera yotoño- inviemo, durantelos cualesla humedad eselevadao , porlomenos,nolimitante Duranteel período estival,los colémbolos ed àficos sesitúanbàs icamente enhorizontes profundos delsueloobien estan enfase inactiva,enformadehuevosresistentesoenanhidrobiosis . Durantelosotrosdosperíodos,conun mayor gradode humedad enlascapassuperficialesdelsuelo , los colémbolos ascienden aniveles superficiales yes cuando presentandensidadesde población mas elevadas.

Enlaépocaenqueloshongosproducenlos carpóforos (otoño-inviemo),la humedad del substratoes elevada y los colémbolos presentansus maximos dedensidadde población enlascapas superficiale s delsuelo.Enestascondicionespuedendesplazarse libremente por encima dela hojarasca delossuelosforestalesysubiralhimeniodelassetasquese encuentren cerca.

PALACIOS-VARGAS & GÓMEZ ( 1991) observaron densas formaciones de colémbolos dirigiéndose hacialassetasysubiendoporlospieshastallegaralhimenio. Igualmente , observaron queel número de colémbolos presentesenlassetases independiente delalongituddesupie.

Los colémbolos sueIenencontrarse , bienprotegidos , entrelaslàminasdel himenóforo. Lo estan menossobreel himenóforo porado,apesardelocualloshemos encontrado endos ocasiones (sobre Suillus y X erocomus). Encambio,raramentese encuentran sobre himenóforos aciculado s (hidnoides) o lisos(p.ej ., encarpóforos resupinados , clavarioides, ramarioides, etc .). Mas importante , anuestro juicio, sonlascondicionesde humedad relativadelaireo , mejor, de evapotranspiración , puesenlosdíasdeniebla,nubladosolluviosos , convientosuaveocalima,los colémbolos son especialmente abundantes enlos basidiocarpos, mientrasqueenlosdíasdeviento , sol , con humedad relativabaja,puedenllegarafaltardeltodoenelhimenio.Elgradode humedad enlos carpóforos, excluyendo losinmaduros,noparecetener demasiada influencia.

Colémbolos número indiv. Carpóforos

Ceratophysella tergilobata Cassagnau, 1954 5563 55 Ceratophysella denticulata (Bagnall,1941)

Ceratophysella gibbosa (Bagnall,1940)

Xenylla brevisimilis mediterranea Gama,1964

(Schaffer,1896)

lanuginosus (Gmelin , 1788)

Tabla 1 .- Especiesde colémbolos encontrados enlassetas prospectadas, conindicacióndelnúmerototalde indivíduosdecadaespecie (columna "númeroindiv .") y elnúmerodesetasenlasquecadaespecieha aparecido (columna "Carpóforos").

En cuanto ala explotación de recursos tr óficos, los colémbolos pueden mostrar una estrategia detipo generalista, consumiendo una amplia dive rsidad de alimentos, ouna estrategia detipo especialista, consumiendo un núme ro reducido de alimentos (HA SEGA WA & T AKEDA 1995) . Lassetas, como productoras de esporas, re presentan u nrecursotrófico abundante, aunque de forma puntual enel tiempo. En general, duranunos cuantos díasy después se colapsan, de ordinario porla acción delas larvasde dípteros (Drosophila cameraria , Sui/ha variegata yotros).Paralos animales fungívoros, como eselcasodelos colémbolos, es mas beneficioso no poseer un elevado grado de especificidad con respecto ala especie de hongo que pueden consumir (KUKOR & MARTIN 1987), yaquedeesta forma pueden aprovechar los recursos puntuales, como los hongos ysus esporas Ceratophysella tergilobata esunclaro ejemplo de colémbolo con estrategia detipo generalista. Ha sido encontrada sobre 43 especies de hongo yse alimenta delas esporas detodasellas. Conlosdatos obtenidos puede intentarse una estima del consumo potencial de esporas que realiza C. tergilobata sobre lassetas.Paraello son necesarias las siguientes asunciones:

a) Aunque, como yaseha comentado, ladietadelos colémbolos puede ser variada, sise encuentran sobre setases porque se estan alimentando delas esporas queestas producen , yaqueesel único recurso disponible (aparte del propio "tejido" delaseta),yesloúnicoqueseha detectado en el tubo digest ivo delos ejemplares examinados. Porlotanto, podem os considerar queladietade estos colémbolos esde esporas enun 1000/0.

b) Según ANDERSON & HEALEY (1972), debido alos fenómenos de muda, los colémbolos pasan del orden deun 40% desu vida adulta enfaseinactiva, durante lacualno comen; porlotanto , podemos considerar queun 40% delos colémbolos presentes sobreunasetanose estan alimentando . Dado queel número màximo de colémbolos encontrados sobreunasetaenel presente trabajo esde 1500 ejemplares de C. tergilobata , aplicando el40%, obtenemos que900 ejemplares sonlosque estan comiendo esporas simultàneamente sobreunaseta .

e) Asumiendo una longitud corporal media de1mm para C. tergilobata, según HUHTA & KOSKENNIEMI (1975) cada ejemplar tiene u npesofrescode31 ,5 ug ; aplicando la relación peso fresco/peso seco = 0,32 (PETERSEN & LUXTON 1982) , se obtiene unpesoseco individual de 10,08ug Según KILBERTUS & V ANNIER (1979) los colémbolos consumen diariamente el 20% desupesoseco,loque representa un consumo in dividualde2,16 ug de esporas aldía.

Con todos estosdatos obtenemos quelos ejemplares deC. tergilobata , presentes sobre una determinada seta, puede realizar un consumo potencial de1,9mgde esporas aldía

El hecho dequelos colémbolos, consumidores habituales dehifasde hongos , consuman esporas enlos momentos enqueéstasson producidas, debe responder aqueconello obtienen alguna ventaja. La pared delas esporas tienelas misma composición queladelashifas (aunque puede ser mas gruesa y puede contener melanina ylípidos) , porloquenose requiere ningún dispositivo enzimàtico ni mecanico específico para su consumo. Con respecto alashifas,enel interior delas esporas hayuna menor proporción deaguay u n mayor contenido energético , debido ala presencia degran cantidad delípidos, glucógeno ytre halosa (DEACON 1988).Porlotanto , peseauna probable menor digestibilidad , el consumo de esporas es energéticamente ventajoso frenteal consumo dehifas,loque puede explicar elquelos colémbolos se aventuren a subir alassetas para consum irlas.

BIBLIOGRAFÍA.

ANDERSON, 1M. & HEALEY, I.N.1972.Seasonaland interspecificvariationinmajor components ofthe gut contents of some woodland Collembola J.Anim . Ecol ., 41 : 359-368 . ARBEA, Ll. & JORDANA, R.1991. Colémbolos de Navarra (Nortedela Península Ibérica).I. Orden Poduromorpha (Collembola) . Publicode Biología delaUniv.deNavarra,Serie Zoológica, 22 : 1-149.

ARDANAZ, A. & JORDANA, R.1983. Contribución al conocmuento de caracteres taxonómicos de Hypogastrura (Ceratophysella) tergilobata Cassagnau, 1954e Hypogastrura (Ceratophysella) denticulata (Bagnall,1941) (Collembola). ActasI Congreso Ibéricode Entomología: 21-30.

CHRISTEN , A.A 1975.Somefungiassociatedwith Collembola. Rev.Ecol.Biol.Sol , 12: 723-728.

DEACON, 1.W.1988 Introducción ala micología moderna.Ed.Limusa,120pp ELLIS , W.1974 . Some Collembola fromIbizawith description of threenewspecies,andanoteon Hypogastrura serrana (Agren1904).Bull.Zool.Mus Univ. Amsterdam. , 3(18):125-141.

GAMA, M.M.DA. 1964. Colembolos dePortugal Continental. Mem . Est.Mus . zool.Univ. Coimbra, 292:1-252.

HASEGA WA , M. & T AKEDA, H 1995 Changes infeedingattributes offour collembolan populations during the decomposition process ofpine needles. Pedobiologia 39(2):155-169 .

HIOL , H .F.; DIXON , R.K. & CURL , E.A.1994.Thefeeding preference of mycophagous Collembola varies withtheectom ycorrhizal symbiont. Mycorrhiza 5(2):99-103.

HUHTA , V. & KOSKONNIEMI , A . 1975. Numbers, biomassand community respiration of soil invertebrates inspruceforestsattwolatitudesinFinland.Ann.Zool.Fennici , 12:164-182.

KILBERTUS , G & V ANNIER, G.1979. Microbial analysisand weight estimation of feces produced byfour sy mpatric Collembola speciesinforestlitter.Rev.Ecol.Bio . sol , 16(2):169-180.

KUKOR, J.1 & MART IN , M .M. 1987 Nutritional ecology of fungus-feeding Arthropods. in: Nutritional ec ology of insects, mites , spidersandrelatedinvertebrates.Editedby Slansky , F & Rodriguez, 1.G., WileyInterscience Publication. :791-814

L UPETTI,P .; MALATESTA, E. & DALLA! , R.1989. Observations onsoilfaunaactivityandon midgut content ofcollembola. 3rdIot.Sem Apterygota, Siena,R.DallaiEd .: 307-315.

LLIMONA, X .; VILA , 1.; HOYO , P .; AGUASCA, M. ; ANGEL , F. ; GRÀCIA, E. ; LLISTO SELLA, 1.; MARTÍN , M .P.; MAYORAL , A.; RO CABRUNA, A .; SIERRA, D . & TABARÉS , M.1995.El programa biodiversitat micológica delesTerresdePonent. Notícia iprimersresultats.Rev. Catalana Micol. , 18 : 103-136

MA TEOS , E 1988 .E cologíadelos colémbolos (Collembola, Insecta) edàficos del encinar montano del Montsen y(España).Mis Zool. , 12: 97-107

MA TE OS, E .1992. Colémbolos (Collembola,Insecta)edàficosde encinares delaSerradel'ObacylaSerra de Prades ( SierraPrelitoral Catalana). Efectosdelos incendios forestalessobreestos artrópodos . Tesis Doctoral. Universidad de Barcelona.

PALACIOS-VARGAS , 1.G & GÓMEZ, 1.A.1991.Los colémbolos ysurelaciónconlos hongos. Memorias delI Simposio Nacional sobrelaInteracción Insecto-Hongo . Soc.Mex. E ntomol.: 99-114 .

PETERSEN , H & L UXTON,M 1982.A comparative analysis of soilfauna populations andtheirrole in d ecomposition processes Oiko s, 39(3) : 288-388

PIE LOU , D .P & VE RMA,A .N. 1968 The arthropod faunaassociatedw iththebirch bracket fungus , Po lyporus betu linus, in E astern Canada. Can . Ent. , 100: 1179-1199 .

POINSOT , N.1976. Dynamique des communautés des Collemboles enmilieu xérique méditerranéen Pedobiologia, 16:1-17.

PONGE , 1.F 1980 Les biocenoses de Collemboles enForêtdeSénart in : Actualités Ecol.Forest. , ed GauthierVillars , Paris : 151-176

Y OSHII, R & SUHARDJONO , Y .R. 1989 Notesonthe collembolan fauna of Indonesia andits v icinities I. Miscellaneous notes , withspecialreferencestoSeiriniand Lepidocyrtini. Azao1: 23-90.

U ni one m ic ologica

I taliana

IV DIADES MICOLÒGIQUES DEL AC. E.M. M.-A .E.

XII SEMINARI UMI

POGGIBONSI , SIENA (TOSCANA, ITÀLIA); 4-9NOV EMBRE DE1996

LesIV diad esmicològi quesde laC.E.M.M.-A.E. (Confederació Europea de Micologia M editerrània), organitz adesper a l' any 1996perpartde l'UMI (Uniione Mico logica Italiana), tindranllocaPo ggibonsi,petitaciutatsituadaamigcam í entreSiena iFirenze(zonaChianti),ambseu principalen l'Hotel "Alcide". Lesdiadesprecedents varentenirlloca l'Estartit (Espanya), aliena (Ità lia) iaAjaccio(França).

El programa, enlíniesgenerals,iseguintunafórmula ja consolidada enelsprecedentstres congressos, seràelsegüent:

Dilluns 4,arribadadelsparticipants.

Dimarts 5fms d ivendres 8 ,Excursionsguiades demigdiaobé d'un diasencer , endiferents ambientsforestals.Durantlatarda,tindràlloceltreball d'identificació , comunicacions i projeccions. Durant elsdiesdeCongrésescelebraranlesreunionsdelesdiferentscomissionsi lesdelConselld'Adininistració.

Dissap te 9, Assemblea GeneralicloendadelCongrés.

Elspreusacordatssónde :E 80.000perpersonacadadia , pensió completa amb begudes incloses.Lainscripcióésde :E 50.000perpersona , tantperalscongressistescomperals acompanyants.

Lesfitxes d'inscripció s'enviaran noméstarddelmesdemaigde1996ilesreservess ' hauran d'efectuar abansdel15desetembre

Es convida alscongressistesapresentar p òstersi/o comunicacions.

Espreveu,amés , l'anul.laciófilatèlicaespecial.

Peraulteriors imformacions , espodenadreçara :

CarIaBarluzzi,AngelaLaganà , ClaudiaPeriniiElenaSalemi cio Dipartimento B iologiaAmbientale , Lab.di Geobotanica ViaMa ttioli 4 ; 53100SIENA , ITALIA tel. 0577-298871-- Fax.0577- 298860

FONGS MITOSPÒRICS (DEUTEROMICETS) DEL SW DE CATALUNYA

M. MUNT AÑOLA-CVETKOVIé, X.LL IMONA i P. HOYO

Dept. Biologia Vege tal (Botànica), Fac. Biologia, Univ.de Barcelona, Diagonal 645. E-08028 Barce lona

ABSTRACT . Mitosporic fungi (Deuteromycetes) fromSW Catalonia. Atotal of 53 phytopathogenic , fungicolous or saprobic species belonging to36fungal mitosporic genera are reported asapartial result of the collecting campaign carried out during Gct. 1995-Feb. 1996withinthe scope of the Programme on Mycological Biodiversity in Catalonia. Amap indicates the prospected sites.The examined specimens were collected on30 different substrates, represented by living aswellasdeador decaying plants and other organic material. A brief description is afforded forallthe species included inthispaper. Several of them havebeenrarelyornotatall reported fromthis country. The mitospores and other characteristic structures of 45 species havebeen line-drawing illustrated , andsix colour photographs offer several aspects of the fungion their substrates. The paper is followed bytwo indices , oneforthefungi included inthe study , and the other forthe substrates.

Keywords. Mitosporicfungi,Deuteromycetes , Catalonia,Spain, Iconography

RESUM. Coma resultat parcialdela campanya de recol.lecció dutaaterme durant Gct. 1995-Feb 1996 , dinsdel programa sobre Biodiversitat Micològica a Catalunya, esmentem untotalde53 espècies fitopatògenes, fungícoles o saprotròfiques que pertanyen a36 gèneres defongs mitospòrics. Les espècies estudiades varen ésser trobades sobre30 substrats diferents, representats per plantes vives , marcescents o mortes, ialtre material orgànic Aportem unabreu descripció detotesles espècies incloses en aquest treball. Algunes han estat pocogens citades d'aquest país.Les mitòspores ialtres estructures característiques de45 espècies han estat il.lustrades amb dibuixos ala cambra clara, isis fotografies en color permeten apreciar diferents aspectes delsfongssobrellurs substrats. Eltreballcontétambédosindexs , undelsfongs tractats en l'estudi, i l'altre dels substrats.

Motsclau: Fongsmitospòrics,Deuteromicets,Catalunya,Espanya,Iconografia

INTRODUCCIÓ

EI. programaderecerca"BiodiversitatMicològicadeCatalunya",promogutperl'Institut d'Estudis Catalans,estàfentpossibleladescobertaalnostrepaís d'un bonnombredemicromicets paràsitsdeplantesoquecolonitzendiferentssubstratsorgànics(troncs,branquesifullesmortes, fems,restesdiverses)icontribueixenalasevadegradació.Sibémolts d'aquest organismessón fàcilmentvisiblesi ja forendescritsenelseglepassat,elseuconeixementésencaraforçaincomplet acasanostra,isovintestroben in:frarepresentats enelmaterialrecol·lectatenlesexploracions micològiquesgenerals.

Lapresentcontribucióalsresultatsdel'esmentatprogramaestàdedicadaalsmicromicets tradicionalmentinclososenelgrupdelsDeuteromicets.Hanestatrecol·lectatsprincipalmententre

octubrede1995ifebrerde1996.Unaspect e destacableésquelamajorpartdelmaterial s'ha detectatenestatfèrtilienelcampi,moltpoctempsdesprésdelasevarecol·lecció, s'ha procedital seuestudi , descripció,iconografiatiidentificació(perobradelprimerautor).

Degutaladificultatqueelsmicòlegsde camptenenperaccediralabibliografianecessàriaper identificaraquestgrupdefongs,hemcregutconvenient queaquestaaportac ió nosiguinomésuna llistadetàxonsilocalitats,sinóqueinclogui tam bédesc ripcions iiconografia,semprebasadesenel nostrepropimateriali, quanésnecessari,comentaris taxonòmics o d'altra índole.

IDENTIFICACIÓ DELES ESPÈCIES

Laidentificaciódelsfongshaestatrealitzadamitjançantlestècniquescorrentsen Micologia, és a dir:1) observació delssímptomesprovocatspelsagentsfitopatògensenelmaterialviuideles sev escolòniesofructificacionssobresubstratsnatura ls, avegadesdesprésd 'un curttempsen ca mbra humida ; 2)estudideles corresponents preparacions microscòpiques ,tenyidesono , deles estructuresreproductores;3)aïllamenticultiuartific ial delsorganismes , semprequehaestat ne cessari. En laidentificaciói nomenclatura delesespèciess 'han seguitelscorrents taxonòmics co ntemporanis.Engèneresmoltgrans,quenohanestatrevisatspelsespecialistes , s 'han respectatels nomsespecíficsqueesbasennonomésenla morfologia delsfongs,sinótambéenl'hostevegetal , cosa inevitable,avu i encara.Enelcatàleg,les espèci es hanestat ordenades perordrealfabètic , separant-les nomésendosgrups:elsHifomicet s (Hyphornycetes) i elsCelomicets (Coefornycetes). Totselsresultatshanestat documentats ambdibuixosala carneralucida, enbonapart re produïtsenaquesttreball.Tambéhaestatfeta unacol·lecció d'un centenar dediapositives , que hemdipo sitat enel Departament deBotànicadelaFacultat deBiologia.Elmaterialestudiates conservaaBC C Micoteca, ambnumeracióesp ecial, precedida pe r leslletres MC .

LOC ALITATSDE PROCEDÈNCIA D EL MATERIAL

Lesloca litats ja prospectades l'any 1994 (LLIMONA etal., 1995) apareixenalmapa(F ig.1) ambelmateixnúmerodelocalitatqueenelmapaexistenteneltreballesmentat.Deles novament explorades (dela65ala99),noméshe m inclòsalmapaadjuntlesque corresponen als deuteromicets tractatsenelpresenttreball.L es citacionsdelcatàlegvansempreprecedides pel número de lalocalitat.Alallistadelocalitats quesegueixhifigurasempreelmunicipi,el topònim delalocalitat , la comarca, elquadratUTMde10x10 km (tots corresponen alazona31T) , ladata de l'e xcursió ielsparticipantsala mateixa, qu e calcon siderar comarecol·lectorssi nos 'especifica unaaltracos a enelcatàleg.Perageneralitats,clima , vegetació i bibliografia sobre lazona prospectada, consulteueltreballjaesmentat (LLIMONA eta l., 1995).

18.Ascó.PinedadelesDovies(Ribera d'Ebre).- BF 9 5.-280ms.m. ; *4 .2.1996.- M . Serrana . 20.Ascó.LesIlles, vora l'Ebre (Ribera d'Ebre).- BF 96.-30ms.rn.; *30 .4.1995.- M.Serrano.

27.PradelldelaTeixeta ColldelaTeixeta(Prio rat).- CF26 .- 500ms m .; *1.12.1994 , 2 .2.1996.- 1. A. Ramírez.

28.Gratallops.Sortintdelpoble,verselN(Priorat).- CF16.-320ms.m. ; *14.11.1994.- X Llimona, 1. Vila 43.Castelldans.ReservanaturaldeMasdeMelo ns (LesGarrigues) .- CF09 .- 350ms.m .; *12.2.1996.X.Llimona, 1. Vila,P . Hoyo .

47.TorresdeSegre.Pantà d'Utxesa (Segrià).-BF99.-150 ms.m.; *26.11.1994.- 1. Vila,X.Llimona, A.Mayoral,F.Àngel.

100 Km

Fig. 1. Localitats de procedència delmaterial estudiat enaquesttreball.Lesxifres sónlesmateixesempradesenla llistadeloc alitats estudiades ienlescitacionsdelcatàleg d'espècies.

61. L'Espluga d eF rancolí. LesMas iesd e Pobl et (L aCo nca de Barberà) .- CF48.-420ms m .; * 12.1.1996 .X. Llimona, P.Hoyo,A.Lo ngan.

64. Castellolí. Can Sotere s, voraelCo ll delB ruc, so bre laboca Ndeltúne l (Anoia).- CG90 - 600ms.m .; *23 .10.1995 .- X. Llimona, 1. Vi la., P Hoyo,A. Hernànde z,

65. Alcanar . Masde Brunet, vessant SEdelaMole ta. Vorala Torre d 'en Calbó i Ciments delMar . Pinede s d e P halepensis i oliverars( Montsià).-BE99.-80ms.m.:*1.11.1995.- X. Llimona, 1. Vila.,A Rocabruna i E. Castelló; *30 .1 .1996 .- X Llimo na., 1. Vila, R Q uadrada

67.Sant Carles delaRàpita. Barranc d elSol ito, para tge natu ral delaFontd 'en Burgar iMataredona.,ala se rra del Montsi à (Montsià).- BF90 - 260 -500m s. rn .; *4. 12.1995.- X. Llimona, 1. Vil a, A.Rocabruna.,P Ho yo; *18.12 .1995.- X.Llimona.,J.Vi la., P. Hoyo, A. Longan; *30.1 . 1996.- X. Llimona, J. Vila., R. Quadrada.

72 Deltebre. Dunes delaplatjadelaMarq uesa (BaixEbre) .-C F11.-3-5ms.m .: *4 .12.1995 .- X .L limon a., J. Vila.,P.Hoyo,A. Rocab runa.

74.L 'Hospitalet de l 'Infant.Platjadeles Roj ales,vo ral' illotdel Tom ip inedes delpuigdel Tom (Baix C an1p).C F23.- 5-100 ms.m .: *22.1.1 996.- X.L limon a, 1. V ila., P Hoyo , R. Quadrada.; *30.1.1996.- X .L limona, 1. Vila.,R. Quadrada.

76. Vimbodí. Carrascar dela Mata de Riud abella(C onca de Barberà).- CF38.-550ms.m. ; *13.1 .1996.X .Llimona, P. H oyo , A. Longan.

81. T arragona.El Mèdol , pinedes vo ra lape drerarom ana (Tarragonès).- CF65.-35ms.rn.; *21.1.1996.X.Llimona., 1. Vila,P Hoyo , R. Quadrada.

82. Querol (Alt C amp) .-C F68 .- 720 m s m. ; *26.11. 1994.-

8 4.Aspa.RiuSet (Segrià) Vores delriuim arged e lac arretera.- CF09.-240rns.rn. ; *12.2 .1996. X. L limona, J.Vila,P .H oyo.

86. Torregrossa. Tossals de Torregrossa (T.del' Infern, T . dela Basseta) (Plad 'Urgell).- CG20 .- 280-300 m s. m .; *12.2 .1996 .- X Llimona, 1. Vila,P. Hoyo

89. Ciutadilla. Colldela Portella (U rgell).- CG40.-4 80 ms.m .; *15.1. 1996.- X. Llimona, 1. Vila

91. Ager. Fontdepou (La Noguera). - CG14.- 800ms m .; *3. 12.1995.- R.Ja umot.

96. E lBruc.Cal 'Oller (Anoia).- CG90.-500ms. m .;* 10.2.1996.-X . Llimona, G . Carrascosa.,S. Estanyol. 97. Sitges Garraf, sobre elcellerGüell(G arraf).- DF06.-50ms m. ; *16.12 .1995.- X Llimona

98. Gavà Dunes del Passeig Marítim (Baix Llob regat).- DF16.-5ms.m .; *16.12.1995.- X. Llimona.

ESPÈC IESDENTIFICADES

HYPH üMYCETES

Alternaria alternata (F r.:Fr.) Keissler F ig. A,A',A"

Colònies de col or gr is fos c. Co nid iòfors solitaris oenramells;p aretsllises per òambcica trius qued onen alco nidiòfor unaspecte g eniculat; septats, brun encs,f ms a50x3-6um. Con idis form ant llarguesca denes sovint ramificades,obcla vatso subel· líptics, decolor bruo livaci o bru da urat ; rostre curticònic , que no arribaa lam eitatdelllarg delco s, imés pàl-lid queaquest.Dim ensions totals 20-65x10-20um

MATERIAL ESTUDIAT. Sobret ijaseca d'Ery ngium campestre L.-(76).13.1.19 96. Carrascar de laMa ta.BCC Mic . M C61.T ambésobretija seca d 'Eryngiummaritimum L., mol tco lonitzada per altre s fong s,sobretotp er Cladosporium i G onathobotrys.- (98). 16.12.1995 D unes de G avà.BCC Mic.M C58.Sobreexcrements deconill .-(72) . 4 .12.1995.D unesd e la Marquesa . BC CMic.MC28. Sob re Pa ncratiumm aritimum L .- (74). 2 2.1.1996.Platjad e les Rojal es. BCC M ic. M C66.

O SSERV AC lüNS.Les dimensionsi ladisposiciód e lesestructureso bservades responen béal m odemconcepted'aquesta espèciesegonsELLIS(197 1) i SIMMONS (1995 ).

Alternaria chlamydospora Mouchacca

Fig . 2B

Miceli fosc,ambhifesde2, 0-6,5 um degru ix, formantfi laments anastomitzats ,sovint agrupats en cordons ia vegades espiralats. Co nidiòfors erectes, g eniculatsuncop madurs ,b runs, septats,defmsa150 um dellargad a i3,4-6,0 urn de diàm ., ambl 'àpexsovint lleument inflat. Conidis solitariso formant cadenes ambun nombre variabled 'elem ents, sov int obclavatso piriformes, brunencs, amb3-7septes tr ansversalsi1-3 longitudinals,2 0-60 x5-40 um ,

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre Bupleurum rigidum L.m arcescent, m esclatamb a ltres fongs.(65).1.11.1995.MasdeBrunet.BCCMic.MC2 4.

OBSERVACIONS. Espècie poctrobada.

A lternaria ery ngii (Pers.:Fr.) Hughes etSimmons

e

Miceli brunenc , que s'estén formant una mena de xarxa negra dinsifora delsteixitsdel 'hoste, on origina nombroses ipetites estructures escleròti ques,d e30-50x45-75um,c onsistents en cèl·lules gairebé isodiamètriques, deparets gruixudes ideco lor bru. Con idiòfors, separatsoengrups sobreelsesclerocis,de25-65x8-10um,septats,brunencs,ambun a cicatriu ben definida enellloc d'inserció dels conidis . Conidis llargament ovoideso cònico-allargats, decolorbru groguenc abru fosc,sensebecoambunbecapicalcurtpocdiferenci at imés p àl-lid, dividitsper3-7septes transversals i1-2septes longitudinals encadacomp artiment tran sversal,de 25-50 x12-15 um,

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesitigesseques d'Eryngium campestre L.-(76) . 13.1.1996 . Carrascar delaMata.BCCMic. MC60 i61

OBSERVACIONS. Elscaràctersdelfong observat enaquestmaterial coincideixen ambelsque SIMMONS (1995) estableix per A.eryngii iquees refereixen a:1)la xarxa queformaelmicelifora idinsdelsteixitsde l'hoste (sibénoés l'únic fongquees presenta així);2) abundant producció de cadenes conidials bastant llarguesque,simiremambpoc augment el material colonitzat, semblen pèl s;3) elsseptes transversals delsconidis , quesónmoltfoscos.

Alternaria tenuissima (Kunze:Pers.)Wiltsh.

C onidiòfors solitarisoengrups , simplesoramificats, generalment flexuosos, subcilíndrics , llisos, geniculats perlescicatriusquedeixenelsconidis,septats, brunencs, fmsa100-115x4-6 um dediàm. Conidis solitariso formant curtescadenes,obclavats,ambseptes transversals, longitudinals i oblics ; paretslliseso fmament espinuloses ; cosdelsconidis25-35x10-12um,de color bru , gradualment atenuat i p àl-lid versel rostrum obecapical,de15-30x2,5-3 ,5 um idebaseun xi c inflada

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesitigesseques d'Eryngium campestre L (98)i E maritimum L.(98), i també sobre Ruscusaculeatus L.(76).- (98)16.12.1995.DunesdeGavà.BCCMic MC48 ; -(7 6).13.01.1996, Carrascar delaMata.BCCMic.MC58i61.

OBSERVACIONS : Les característiques observades enelfongidentificatcom A tenuissima estan d 'acord ambel modem concepte d 'aquesta espèciesegonsELLIS(1976)i SIMMONS (1995).

Arthrobotrys oligospora Fresen.var . oligospora.

C onidiòfors erectes,simples,gairebécilíndrics,unxicinflatsa l'àpex, hialins,septats,ambun solcap conidiògen a l'extrem distal , 400-500 um, Conidis hialins, obovoides o obpiriformes, de

Fig.2

Fig.2D

20 -25 x10um , ambunseptetransversalque separaunacèl ·lula superio r mésgrossa i d'àpex arr odonit, iunainferiorques'atenuaverslabase.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre tiges seques d'Eryngium mar itimum L .-(98).16.12.1995. Dunes d e Gavà.BCCMic.MC58

Aspergillus reptans R.A. Samson etW Gams F ig. 2E, E' Co lònies verd groguenques Miceli sovint incrustat de gr ànuls gr ocs o ataronjats;pelrevés,de col ortaronjao t orratfosc . Caps c onidials radiats o amb tendència aesdevenir columnars. Conidiòfors sov intpigmentatsdecolortorrat c lar iramifi cats, 500-1000 um dellargada; vesícules pocdiferencia des, 25- 40 um d 'amplada,delesquals s'originen directamentlescèl·lules conidiògenes ofiàlids. Conidis e l·lípticsosubglobosos,deparetsrugoses,de4,5-8 um.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrepalla ipellofes degrans.-(76).13.1.1996.CarrascardelaMata. BCCMic.MC69A.

OBSERVACIONS. Enelmateria l examin at, imesclatsambelmiceli,abundavenels clistotecis del teleomorf Eurotiumrepens de Bary ,gr ocs, g lobosos, de10-15 um, amb10-12 ascs disposats senseordrea l'interior; ascòspores am plament biconvexes,deparetsllises,ambunlleusolcde posicióequatorial,de4, 8-5,6 um,

Aspergillus versicolor (Vuill.) T iraboschi

Fig.2F

Colònies decolorsvariabl es, am b diver ses tonalitatsdeverd,grocataronjatiporprarosat. Capsconidials radiats,petits,100-125 um de d iàm. Conidiòfors llargsiprims,gràcils,deparetllisa, 500-700x5-10 um vers l'àpex; vesícula enforma d'embut, fèrtilalaparthemisfèricasuperior,dela qualneixenlespetitesbranques(mè tules)qu eporten e ls fiàlids, de5,0-7,5x2,0-2,5 um. Conidis globosos,espinulosos,de2-3 um dediàm. Cèllules d'embolcall avegadespresents,globoses, d'uns 25 um dediàm.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrepallaipellofesdegrans.-(76).13.1.1996.CarrascardelaMata. BCCMic.MC69A.

Cercospora

smilacis Thüm, Fig.2G;Fot.1

Lesionsnecròtiques foliars d'uns 5mmdediàm.circumdadesperunmargebru vermell ós; les fructificacionsdelfongapareixencomdelicade s pelfessobreelsteixitsnecrosats,alcapde2-3diesa la cambra humida. Conidiòfors delongitudvariable, formantramellsobreunestromadecoloroliva pàl·lid,geniculatsperlescicatriusquequedenencaureels conidis. Conidis hialins,aciculars,90-155 x5-6 um alabase,2-3 um a l'àpex, pluriseptats(8-1Oseptes).

Fig.2.A) Alternaria alternata, cadenesconidialsramificades(esquema) ; A') conidiòfors sortintenramelld 'un estroma; A") conidis B) A chlamidospora, conidi.C) A eryngii, cadenaconidial(esquema);C ') dosconidis D) A. tenuissima , cadenaconidial(esquema); D') conidi.E) Aspergillus reptans, capconidial,amb vesícula poc diferenciada ifiàlids; E') ascòsporesdel teleomorf Eurotiumrepenso F) A versicolor, àpex d'un conidiòfor, amb vesícula enforma d'embut, mètulesifiàlids.G) Cercosporasmilacis, conidis H) Chromelosporium ochraceum , extremdelesbranques d'un conidiòfor,mostrantlescicatriusquehandeixatelsconidis.(Escales:atotesles figures == 10 u rn,excepteA' = 20um)

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre fullesvive s de S milax aspera L.-(67). 4.12.1995 , Barra ncd el Solito.B CC Mic M C59.-(67). 18.12.1995. Jb id BCCMic.MC51.-(81). 22.1.1996. ElMèdol. BCC M ic. M C84.

OBSE RVAC IONS. Ésun a es pèciefreqüen t. a Catalunya (NADAL etal.,1984; LLIMONA etal. , 1991)

Chromelosporium oc hraceum C orda

Fig.2H

Conidiòfors ascendents,mono nemàtics, ramificats dicotòmicament , de branques cilíndriques o subcilíndriques, sovintinfladesve rs l'àpex, 8-10 um dediam.; c èllules conidiògenes poliblàstiques , formant dentic les tipus Botrytis , quesovint es co ll apsen uncopelsconidis s'han desprès . Conidis esfèrics,5 u mdediàm.,finaide nsament espinulosos, brucanyellaenmassa.

MATERIAL ESTUDIAT. Sob re escorça d e Pinushalepensis L .- (18 ). 4.2 .1996. Pinedadeles Dovies.BCCMic.MC89 .

Cladosporium ma cro carpum Pre uss

Fig.3A

Conidiòfors robustos , macronemàtics, er ectes , de p aretsllises, sovint geniculats i nodulosos , brunencs odecolorbruolivaci,de 200-300 x6-7um i fms alO-lI umd 'amplada alnivelldels nòdulsintercalars. Conidis amplament el·lipsoïdals, d 'extrems arrodonits , parets finament i densament verruculoses , 0-3-septats , 15-22x7 ,5-9 um.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre Asphodelus jistulosus L , mesclatambaltresfon gs.-( 86). 12.2.1996.Tossalsde Torregrossa. BCCMic. M C101.

Cladosporium ten uissi mum Cooke

Fig . 3B

Conidiòfors semblants apèlsperlasevaalçadaq uan esveuenalalupa , 700-800 x3 -6um , solitarisoengrups , gairebécilíndrics , sensenòduls , d eparet s llises, brun s, septa ts. Co nidis en cadena, polimòrfics peròengeneralenform a de llimona i O- septats,a lguns I-septats quansón madurs , brune ncs, 3-20 x 4-6urn

MATERIAL ESTUDIAT Sobre Eryngiumcampe stre L .,t iges i fulle s morte s, barrejatambaltre s hifomicets , sobretot A lternaria spp .- (76) . 13.01.1 996 .C arrascardelaMata . BC C M ic. M C61. Sobre Pancratiummaritimum L .- (74) 22. 1.1996 Platjad e lesRoja les. BCC Mi c. MC66

Cladosporium sp . Fig.3C

Conidiòfors drets , mésomenysflexuoso s, decolor brunenc iparetllisa, de60-90 x 7-9um , solitariso agrupats enfasciclesobreun estroma bendes envolupat, de20- 25um ded iàm., constituït percèl·lulesgloboses , de5-8umdediàm. , fosqu es idepare t gru ixuda; cèllules co nidiògenes subcilíndriques , agrupades en branquetes de10-20 x5-7u m, enlar egióapicaldel conidiòfor,

Fig.3 A) Clad osporium ma crocarpum, partapicali mitjan a d 'un conidi òforico nidis.B )C tenuissimum , conidiòfors i conidis C ) Cladosporium sp ., conidiò for ico njuntd ecè l.lules es cleròtiques a l a ba se. D) Cylindrocarpon destructans , conidis. E) Dend ryphio n pe nicillatum, aspe cte insi tu delesf ructificacionsd el fong sobre el substrat natural; E ' ) partapi cal d 'un conidiòforiconidi s. F) Diplococcium anam d' Helm inthosphaeria clavariarum , conidiòfors i conidis ( Esc a la : at otes le s figure s = 10 u rn)

marcades percicatrius terminalsiintercalars. Conidis subesfèrics,de4-5 urn ded iàm., o el·lipsoïdals,de7,5x4um , brunencs, generalmentdeparetllisa.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefu lles v ivesde Qu ercus coccifera L.-(67).30.1.1995.Barrancdel Solito.BCCMic.MC91.

OBSERVACIONS. Enelmaterial decamprecollitabundaven grossosconjuntsfoscosdecèl·lules escleròtiquessubepidèrmiques,sobre lesquals s'originavenelsconidiòfors,gairebésempre en fascicles, caràctersquenosónespecialmenttnencionatsperELLIS(1971, 1976)percapespècie.

Cyl indrocarpon des tructans (Zinssm.) Scholten

Macroconidis cilíndrico-fusoides, d'à pex arrodonitibaseatenuadaitruncada,sovintadherida alapartdistaldelconidiòfor, rectesolleugerament corbats, hialins,engeneral3-septats, 20-60x4-6 um . Microconidis ovalats,5-6x3-4 urn,escassosen a lgunespreparacionsmicroscòpiques.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre tiges mortes d'Hedera helix L.,formantcoixinetsblancs. -(61).21 .1.1996. LesMasiesdePoblet.BCC M ic.MC73.

OBSERVACIONS. Elscaràcters o bservats en aq uest fongconcordenambelsmencionatsper ARX (1987)ialtresautors, quel'hantrobat sobre arrels dediversesplantes

Dendryphionpen icilla tum (Co rda) F r.

Fig.3E , Fot.2

Conidiòfor constituïtperunpeudeco lor brufosc,septat,deparets llisesigruixudes,quearriba als600umd 'alçada i14-20umdediàm.a la base,onsovints 'observen grupsdecèl·lulesrobustes, deparetsgruixudesifosques,iversl'àpex, de 5-10umd'amplada,ésméspàl·lid, iformabranques relativamentcurtes, enlesqualsapareixen lescèl·lules conidiògenes. Conidis solitarisoencurtes cadenes,subc ilíndrics, ambàpexs arrodonits, parets llises,olivacis, generalment3-septats, 17-28x5,6-6,5 umenelmaterialestudiat.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobretigesicàpsules de Papaver rhoeas L.,barrejatambaltres hifomicets.-(64).23.10.1995.CanSoteres,vora torrent. BCCMic.MC26i27.

C onidiofors 80-100x3-5um,branques20-50 urndellargada. Conidis el·lipsoïdals, I-septats, bruns, sovintambunabandamoltfoscaalnivelldel septe,13-20x6-8um

MATERIAL ESTUDIAT . Parasitant Clavuli na cinerea (Fr.)Schrot.-(27).1.12.1994.Colldela Teixeta.BCCMic.MC31.

Fusariu m c ulm orum (W.C.Smith)Sacc.

Fig.4A

Macroconidis ambcorbaturadorsiventral, extremapicalarrodonit, atenuatsverslabase, en general3-septatsenelmaterialexaminat,de25-30x4-6um . MATERIAL ESTUDIAT. Sobrerizomesmorts d'Arundo donax L., onformavagrossesmasses gelatinosesdecolorvermellfoscovermellbrunenc, corresponentsalsesporodoquisopionnotsde

Fig.4 . A) Fusarium culmorum , conidis de tipus curtide tipusllarg.B) F heterosporum , conidis . C) F moniliform e , conidiòfors , macroconidis i microconidis. D) Gona tobot rys simplex , aspecte insitu deles fructificacions delfong sobre el substrat natural , mesclades amb cadene s conidials d'Alternaria ; D ') part superior d 'un conidiòfor , mostrant les dilatacions denticulades , enles quals es troben encara adherits alguns conidis (Escala : a totes les figures = 1O um)

Fig.3D

Diplococcium anam.d' Helminthosphae ria clavariarum (Tul.)Fuckel

Fig.3F

F .c ulmorum, barrejatsambelsde F.heterosporu m, am b abs ènciag airebé tota ld e m iceli.-( 84). 12.2 .1996. Aspa,vorariuSet.BCCMic.MC·95

OBSERVACIONS . Perlaformadelsmacr oconidi s, elno stre mater ial c oncorda mi llor amb el concepte de Fculmorum deMESS IAEN & CASSINI (19 68)qu e amb el d e BOOTH( 1971).

Fusari um het erosporum Nees:Fr. Fig. 4 B

Macroc onidis de corbatura dorsiventral , c èll ula bas allleument pedicel-Iada, cèl·lu la apical a llargadaiunxic punxeguda, sovintenformadeb ec; O-septatsoindistintament sep tats, de40-55x 3,5- 4urn.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrerizomesmo rts d 'Arundodonax, formantes porodo quis i p ionots d e colorvermell ataronjat, juntament amb F.c ulmorum .- ( 84). 12.2.1996.Aspa,vo rar iuSet.BCC Mi c. MC95 .

Fusari umm oniliforme Sheldon

Fig.4C

Miceli delicat , blancodecolorpréssecrosat am b to na litatspo rpra; clamidòspores ab undants, te rminalsointercalarsenelmiceli , 'deparet s llisesoaspres. Conidiòfors curts,sovint formant es porodoquis. Co nidis dedostipus : microconi d is fu siformesocilíndrico-ovalats, rectes,O-septats,de 5-7x2 um ; ma croconidis dorsiventralment cor bats ,aten uats verselsextrems,deparetsprimes,amb 3-5septeside45-50 x3-4umelsqueméshem v ist.

MATERIAL ESTUD IAT.Sob re Rus cus ac uleatus L.,sempreacom panyat de l'ascomicet Para phaeosphaeriarus ci (Wa llr.) Sacc.-(64 ). 23.10.1995. CanSoteres.Voratorre nt. BCCMic. MC 48.- (67).18.12.1995.BarrancdelSolito . BC CMic.MC45i47.

Gonathobotrys si mplex Corda

Fig.4D

Co nidiòfors erectes , mésomeny s flexuosos,cilíndrics, 200-250 x5-7um,ambvàries dilatac ionsnu oses intercalars, enles qualss 'in ser eixenelsconi dis. Conidis hialins,llisos,O-septats,

MATERIAL ES TUD IAT. Sobretija seca d 'Eryngiummaritimum L.,molt colonitzada peraltres fongs, sobretot p er Cladospor ium ( G. s implex és conegut comun micoparàsit queviusobre Alter naria, C ladosporium i Hyphomycesrosell us (Alb.etSchw.)Tul.).-(98). 16.12.1995. Dunes de Gavà. BC C Mic.M C58.

Graphium putredinis (Corda) Hughe s

Fig.5A, A'

Fructificacions fosques , semblants aag ulles d ecap,formadesper sinnemes de1000um d'alç ada i 60umdegruixalabase , constituïts p er llargues h ifesdeparets llises,1,5-2umdediàm., quea lapart su periore s ramifiquen de manera penicil-lada, s'expandeixen, formenunventallmés pàl-lid, de300um d'amplada i200um ,d ' alçada i s'acaben amblescèl·lules conidiògenes, mon oblàstiques, subcilíndriques, anel ·lídiques. C onidis d'e l-Iipsoïdals a cuneïformes, olivacis,de par ets llises, la majoria de 7 x4umenelmateri al vi st.

MATERIAL ESTUDIAT.Pallaipellofe s d e grans ,b arrejat ambaltresfongs.-(76).12.2.1996. Carrascar dela Mata . BCC . Mic . MC97 .

Helminthosporium macrocarpum Grev.var. caudatum Berk.et M.AC UItisFig.5B

Conidiòfors micronemàtics, lleumentflexuosos, irregularment ramificats, brun encs,2,5-3 um de di àm. Conidis solitaris,el· lipsoïdals o amplament fusiformes , depa rets llises,pse udoseptats, de colorolivaci,75x20 I.lITI.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesmortesde Quercuscoccifera L.,ba rrejat a mb Triposporium elegans Corda ialtresfongs.-(43).12.2.1996. MasdeMelons.BCCMic.MC94.

OBSERVACIONS. Lapresència d'aquesta espècieenelsubstratene l q ual l'he mtr obat podri a sorprendre sinoexistissinreferènciessobrelapossibilitatd 'alguns Helminthosporium d ev iurec om asap rotròfics (GHURDE, 1966). Aquesta identificacióésnomés tentativa, aca usa del'escassa presència d'aquest fongenelmaterialexaminat.

Periconia m inutiss ima Corda

Fig. 5 C,F ot. 3

Fructificacions semblants aagullesdecapnegresclavadessobreelsubstrat. Conidiòfors de parets gruixudes illises, degairebé5mmd 'alçada i10-12umdediàm.alabase,ate nuats vers l'àpex, onportenunpetitramelldebranquescurtesidenses. Conidis esfèrics,b runencs, delicadament espinulosos , 5 ,5-7 urn.

MATERIAL ESTUDIAT.Sobre Bra chip odiumfoenicoides (L.)Roem.etSchultes.(64)i( 81), i també sobrepecíolsmortsde Polypodium cambricum L (96) .- (64) 23.10.1995 , Castellolí, Can Soteres.BCCMic MC20.- (81). 21.1.1996 Tarragona. ElMèdol.BCCMic. MC83.- (96). 10.2.1 996. ElBruc.Ca l'Oller. BCCMic . MC98.

Pseudobeltran ia cedrelae P. Hennings

Fig.5 D

Conidiòfors constituïtsperunpeusimple , deparetsllises, decolor brunenc-torrat, 60x3,5um , ambunacèl·lulabasallobada. Cèllules conidiògenes integrades,terminals, cilíndriques, fo rmant grupsmésomenysverticil·lats al ' àpexdel conidiòfor, denticulades . Conidis so litaris , acropleurògens , simples,bicònics,apiculats , deparetsllises, O-septats, brunencs , ambunaba nda transversal hialina immediatament pel damunt delapartmésampladelconidi , 20-22x9-10um.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesmortesde Ruscu s aculeatus L.,barrejatambaltresfongs , sobretot amb l'ascomicet Paraphaeosphaeria rusci- (67).18.12 .1995. BarrancdelSolito,4 80 fi s.m.BCCMic.MC47 .

ÜBSERVACIONS. Les dimensions delnostrematerial concorden amblesdeladescri pciód el tipus, p rocedentdelBrasil(ELLIS,1976)

Sarcinella heterospora Sacc. Fig.5E

Miceli superficial , formantunaxarxa d'hifes gruixudes , ramificades i anastomitzades. Hifopodis deformesirregulars. Conidiòfor s micronemàtics o semimacronemàtics , flexuosos , llisos . C onidis bruns , subesfèrics , irregularment sarciniformes o muriformes acausadelsseptes qu eels divideixen , sovintenformadecreu ; deparets gruixudes illisesperò marcadament constrictes al nivelldelsseptes;10-15x7-20um .

MATERIAL ESTUDIAT . Sobrefullesmortesde Quercuscoccifera L.-(43) . 12.2.1996.Masde Melons.BCCMic.MC94

Spilocaea oleagina (Cast.) Hughes

Fig.6A

Fru ctificacions formant taquesfoliarsde 10-1 2 mmdiàm., grisenquesalcentre i mésfosquesa la perifèria perl'a cumulaciódeconidis. Coni diòfors arnpul-liformes, bruolivacis, de15-10 IJ.m de diàm . alabasei5-7 IJ.m al'àpex,onsónnotablesles c icatrius delaconidiacióanel·lídica. Co nidis obclavats, de basetruncada, olivacis, verruculosos, O-I septats, 20-30 x 10-12 IJ.m .

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre fullesvives d'Oieaeuropaea L.-(65). 30.1.1996.Oliverarsvora Masde BrunetiCimentsdelMar.

OBSERVACIONS. AbundantaCatalunya.Veure illu stracions alaHistòriaNaturaldels Països Catalans(LLIMONAetal.,1991)

Sta chybotrys atra Co rda var. m icrospo r a Mathur et Sankhla Fig . 6B

Conidiòfors macronemàtics, simples, hialins, llisos, 50-70 x2-4 IJ.m ; c èll ules co nidiògenes monofialídiques, agrupadesal'àpex decadaconidiòfor, e l-Iipsoïdals ofusiformes, ambunapetita obertura al'àpex ,7-10x3-3,5 IJ.m. Co nidis cilíndrico-el-Iipsoïdals, debase sovinttruncada, verruculosos, O-septats , 7-7,5 x4 ,5-5 IJ.m.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesmortes d 'Agaveamerica na L - (74)- 22. 1.1 996.Platjade lesRojales. BCCMic. MC68.

Ste mphylium h erbarum E. Simmons

Fig.6C

C onidiòfors macronemàtics, mononemàtics, de colorbrunenc o bruolivaci; drets oflexuosos, surtend 'un estromaimmersenelsteixitsdel'hosteis'e nlairen fins a 80-:-100 IJ.m persobre e l substratnatural; tenen4-7 IJ.m dediàm.ipresenten vàries dilatacions intercalarsde7-11 IJ.m de diàm ., cadauna d 'elles ambunabandafosca i verrucosa. Conidis amplamente l-Iipsoïdalso subesfèrics, muriformes pelsseptesqueelsdivideixen,unxicconstrictesal nivelldel septemedial transversal, decolorbrupàl·lidfmsabrufosc o bru ol ivaci, deparet finament espinosa, de 27-35 x 18-25 IJ.m enelmaterialexaminat.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre Eryngiummar itimum L.mort, j untamentambelteleomorf Pleospora herbarum (Pers.: Fr.)Rabenh.- (98).16.12.1995.Dunes de laMarquesa BCCM ic. MC58.Sobre Rus cus aculeatus L.-(64). 23 .10.1995.CanSoteres.BCC Mic. MC48 . Sobre S milax aspera L .- (67). 4.12 .1995: BarrancdelSolito. BCCMic.MC59. Sobreexcrementsdeconill.- (72). 4.12 .1995. DunesdelaMarquesa.BCCMic MC28.

Stemphylium vesic arium (Wallr .) Simmons

Fig.6D

C olònies grises, cotonoses. Co nidiòfors macronemàtics,mononemàtics,noramificats, flexuosos, deparetsllises,decolorbrunenc-olivaci, la majoria de50-70x 8-10 IJ. m, ambdilatacions intercalarspercreixement percurrentdeles cèl·lulesconidiògenes,que primeramentsón subesfèriquesideparetprima, i despréspresenten formadecalzeperinvaginació. Co nidis solitaris, acrògens, amplament el·lipsoïdals, fmamentespinulosos,ambseptestransversals,longitudinals i

Fig. 5 A) G raphium putredinis, aspecte insitu dele s fructifi cacionsdelfongsob re els ubstrat na tural ; A ') p art supe rior d 'un sinnema ; A ") acabament deleshife s, amb c èl lules coni diògenes i co nidis B) He lminthosporium macrocarpum var. caudatum , conidi.C) Per iconi a minutissim a , aspec te in situ de le sfructificacionsdel fo ng ; C ') p art su pe rior d 'un conidiòfor, ambc èl.lules conidiògenesiconi dis.D) Pse udobeltrania ced re/ae , partb asal d'un conidiòfor i conidis E) Sarcinella heterospora , conid iòfo rs , hifopo disi coni dis (Esc ales:A ' i B = 20um ; lesa ltres = 10 um)

oblics quee ls donenunaspecte murifonne , lleument constrictesa lnivell dels3septesprincipals, de co lorbrunenc finsa brufosc, de20-5 0 x 15-25u rn

MATERIAL ESTUD IAT. Sobre B up/eurum rigidum L.marcescent, mesc lat ambaltresfongs.(65).1.11.1995. Casesd'A lcanar.BCC Mic. MC24.

Stilb ella aciculosa (E llis etEver h.)Seifert

Sinnemes pr ims,noramificats, blanquinosos, 150-170x25-30 um alabase. Conidis obovoides oe l·lipsoïdals, 4-5x1,5-2u rn,aglomeratsenmassesmucosesgroguenquesalcapdamunt de ls sinnemes.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobreexcrementsdeco nill, barrejatambaltresfongs, entreelsquals destacavenels peritecisde C haetomium sp.- (72).4.12.1995 DunesdelaMarquesa.BCCMic MC28 .

OBSERVACIONS. Espècie trobada enmoltescassaq uantitat iambestructuresméspetitesque lesindicadesenladescripció original del'es pècie, o n esmencionensinnemesdefinsa1000 um d 'alçada (SEIFE RT, 1985).

Stilbella fimetaria (Pers.) Lindau

Sinnemes ci líndrico-capitats, mitjanament robustos, llisos,algunsunxicpelutssotalesmasses queformenelsconidis; blancs, de250-400x50-80 um, constituïtsperhifesde2-2 ,5 um dediàm . i deparetsllises,pocramificatsversl'àpex,on s'or iginen elsfiàlids Fiàlids subcilíndrics, recteso corbats , disposats enverticilsde3-6elements i de25-30x1,5 um. C onidis e l·lipsoïdals, O-septats , 3,5-5 x2-3 um, agrupatsenmassesmucosesdecolor rosaataronjat, 100-400 um dediàm

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre excrements degos.- (47).26.11.1994.Pantàd'Utxesa.BCCMic. MC42

OBSERVACION S. Veureil·lustracionsalaHistòriaNaturaldelsPaïsosCatalans(LLIMONAet al. , 1991).

Trichot hecium roseum (Pers.) Link

Hifes vegetativesreptants, ramificades, septades, formantpelfesi coixinets confluents, vellutats, primerblancs, desprésrosats. Conidiòfors erectes, cilíndricsideparetsllises, peròqu e vers l'àpex esfanmésgruixutsiaspres, septats, 50-70x2,5-3,0 um C onidis acrògens, solitaris, ambun septetransversalqueseparaduescèl·lulesdesiguals, lasuperiord'extremarrodonitilainferiorde basetruncada , ambunalleuconstriccióalnivelldelsepte, rosatsenmassa, de12-23x7-12um .

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrepellofesd' ametlla.- (76). 14.1.1995. CarrascardelaMata.BCC Mic . MC74.

Trimmatostromaun dulatum (McAlpine) Crane et Schoknecht Fig.6E

Fructificacions foliarsnegres ; esporodoquis pulvinats, brufosc; estromes bendesenvolupats , bruns , pseudoparenquimàtics C onidiòfors macronemàtics osemimacronemàtics, enfascicles, de

Fig. 6 A) Spilocaea oleagina , conidiòfors i conidis B ) Stachybotrys atra var mi crospora, conidi òfors i conidis C ) Stemphylium botryosum , conidiòfor i conidi D) S. ves icarium , c onidi.E) Trimmatostroma sp , c onidis

F) Tripospermum sp , conidi G) Triposporiumele gans , conidiòfor i c onidi H) Verticilliumten erum , conidiòfor , cèl.lules co n idiòge nes i conidis. (Escala = 10 um)

paretsllisesigruixudes,brunencs,septats; c èllules conidiògenes integrades, terminals, holotàl-Iiques, fàcilmentfragmentables. Conidis encadenesbasípetes, esquizògens, secs, polimòrfics,lamajoriaovoidesocilíndrics,deparetsllises i gruixudes, 11-15x5-8um

MATERIAL ESTUDIAT. Fruitssecsde Pancratiummaritimum L. , barrejatambaltresfongs (Cladosporium,Ulocladium, Pleospora).- (74) PlatjadelesRojales. BCCMic.MC66. OBSERVACIONS. Malgratqueuntàxon molt correntdel gènere Trimma tostroma és Tbetulinum (Corda)Hughes, hemdeterminatl'espècie trobada sobre P ancratium com a T undulatum tenintencompte l'opinió deCRANE & SCHOKNECHT( 1986),que adjudiquen a Tbetulinum conidis morfològicamentmésvariables que els de Tun dulatum, ia lgunsd 'ells verrucosos.

Tripospermum sp, Fig.6E

Co nidis constituïtsper unacèl·lulabasal piriforme i 4-5 braçosdivergents, brunenc-olivacis, 15-17u rn,de llargx 4-9uma labase, atenuats vers l'extrem apical,septats, sovint lleument constrictes alnivellde lsseptes.

MATERIAL ESTUD IA T. Sobre Chamaeropshu milis L enavançadadescomposició, barrejatamb altresfongs,entree ls qualsdestacaven A nth ostomella p hoenicola Speg.i Exidiopsisgrisea ( Pers.) Bourd .etMa ire.-(67). 30.01.1996.Barrancdel Solito.BCC Mic. MC76.

Triposporium elegans C orda F ig. 6G

Co nidiòfors bruns, recteso lleumentflexuosos,noramificats,ga irebé cilíndrics,deparets llises,septats,70-80x6-8 um alabasei Sumal'àpe x; cèllules conidiògenes integrades, terminals, percurrents. Conidis tipus estauroconidi,amb3 branques,en general3-septades;paretsllises lleumentconstrictes al nivellde ls septes, cadabranca 30-35 x10umalabasei5umal'àpex;les cèl·lules apicals són més pàllides queles delarestadelcos,deco lor bru.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre fullesmortesde Quercuscoccifera L.-(43).12.2.1996. Masde Melons.BCCMic.MC94.

Ulocladiumalt ernariae (Co oke) Simmo n s

Conidiòfors decolorbrunenc-daurat,defms a 100x 4-7J.lm segonslabibliografia,peròdificils demesurarenelmaterialexaminatacausadelseu malestat. Conidis amplamentel-lipsoïdalso obovoides,senserostreperòambunacicatriu mésomenysmarcadaounhílumdiminutalabase mésampla,decolorbrufosc,paretsgruixudes, llises,ambseptestransversals,longitudinalsioblics, queelsdonenunaspectemuriforme,de20-30x10-20 urn.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefruitsecde Pancratiummaritimum L.,barrejatambaltresfongs.(74).22.1.1996. PlatjadelesRojales.BCCMic. MC66.

Verticilli um tenerum (Pers.:Fr.) Link

Fig.6H

Colònies decolorbrunenc-ataronjat. Co nidiòfors macronemàtics,erectes,aglomerats,decolor brunenc-ataronjat,de150-200x3,5-4um,queportenadiferentsnivellsverticilsdebranquesde 10-20um,delesqualss'originenelsfiàlids. Fiàlids subhialins,de12-15x2,5-3.5um,llargament atenuatsversl'àpex. Conidis decolorlaterític, d'el- lipsoïdals agairebécilíndrics,de5x2,3-2,5 um.

MATERIAL ESTUDIAT. Pellofesd 'ametlla.- (76). 13.1.1996. CarrascardelaMata.BCCMic. MC74

Volutella buxi (DC.)Berk. , Fig.8 E, E'

Esporodoquis globosos, pulvinats, estipitats, decolorrosat-salmó, setosos, 110-140umde ' diàm ; se tes rígides, brunes, deparetsgruixudes, ambl'extremdistalobtúsisovintun x icinflatfinsa 8 u mdediàm Co nidis el ·líptico-fusifonnes, rectes olleument corbats, hialins, de8-10x2-2,7um , que s'e stenenperla carainferiordeles fulles formantunpolsim rosat.

MATERI AL ES TU DIAT. Sobrefulles de Buxus semperv irens L., barrejatambaltres fongs.-(64). 23. 10.1995. Can Soteres.Voratorrent. BCC M ic. MCIO ilI.

C OELOMYCETES

Blennoria buxi Fr .

F ig.7A

Co nidiomes estromàtics, de fmsa100um de d iàmetre,amfígens,méso menys circulars, carbonacis,decolorbrufosc, multiloculars; pic nidis amb ostíol maldefinit. Co nidiòfors hialins, irregularmentramificats, de parets llises,septats, 25x2,5um;conidiogènesi fialídica. Co nidis h ialins,cilíndrics, deparets llises iprimes,àpexobtús, base truncada, O-septats,12-13 x2,5-3um .

MATERI AL ESTUD IAT. Sobre fullesmortesde Buxus sempervirens L.- (91). 3. 12.1995. Fontdepou.BCC Mic. MCI8.

OBSERVACIONS.Elscaràcters observatsen aquestfongconcorden ambles referències de SUTTON ( 1972,1980).

Chaetomella raphigera Swift F ig. 7 B

Picnidis superficials,deglobosos osubglobososfmsareniformes, 200-500x120-250um, pàl·lids dejovesifoscosquanmaduren, uniloculars; ostíol enformad'oberturalongitudinal(rafe); setes brunes,robustes,deparetsllisesigruixudes,septades,200-300x5-7 J.lrÍ1, ambextremsapicals inflats. Conidiòfors filiformes, irregularment verticil-lats, d'uns40umdellargada,queneixendela partbasaldelpicnidiisurtenperlarafe,peronsónemesoselsconidis. Conidis oblongs,corbatsen formade barca,5-7x1,5-2,5um.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesmortesde Buxus sempervirens L.,barrejatambaltresfongs, sobretotamb Volutellabuxi.- (64).23.10.1995. CanSoteres, voratorrent.BCCMic.MCI2.

OBSERVACIONS. ElscaràctersdelfongquehemclassificatcomC. raphigera, moltabundant sobrelesfullesdeboixrecollidesl'octubrede1995, concordenamblesdescripcionsqued'aquesta espèciedónaSTOLK(1963). A mésamésdepicnidis,C raphigera produeixesporodoquisamb setes,queespodenconfondreambelsde Vbuxi (Fig.8E); defet, sovintensharesultatdifícil diferenciar,enalgunmaterial,elsesporodoquis d'una idel'altraespècie.

Coleophomaoleae (DC.:DuretMont.) Petrak et Sydow

Picnidis separats,subglobosos,negres, immersosenelsteixitsdel'hoste,uniloculars; ostíol simple,circular,moltprominent. Conidiòfors brunencsalabase, hialinsversl'àpex,ramificats,de paretsllises; cèllules conidiògenes fialídiques , ampul-liformes Conidis unicel·lulars, cilíndrics,de paretsllisesiprimes,gutulats, 15,5-22,5 x3-4,5urn.

MATERIAL ESTUDIAT. So bre fu lles mo rtes d 'olivera (OIea europaea L.).-(28).14.11.1994 . Gr atallops.BCCMic.MC·3.

OBSE RVACIONS. Ab undant aCatalunya,arreuonhihaoliveres.Vegeuil·lustracióalaHistòria Na turald elsPaïsos Catal ans (LLIMONA etal. , 1991)

Cytospora kunzei S acc.

Fig.7 e

Conidiomes euestromàtics, separats , subepidèrm ics, cònics , decolorbrufosc , ambdiversos lòculsquesurten radialment d'un centre i conflueixen en unaregióostiolar ; ostíol únic , circular,pel qualsurtenelsconidisformantcirrusdensos ,e nformade gruixudes serpentines groguesodecolor d'ambre. Conidis ci líndrics, corbats,ambextremsobtusos , de5 x 1,5 um

MATERIAL ESTUDIAT. Sobreescorçadepicr emada .- (82).Colldela Torreta, Querol , 26.1l.1994.BCC Mic. MCl.

D iplodia Sp.

, D '

Conidiomes picnídics , globosos , decol or brufo sc onegres , immerso s, uniloculars , deparet gruixuda; ostíol circular,central. Conidiòfors hialins ,subcilíndrics,deparetllisa Co nidis ovalats , d 'extrems obtusos , deparet gruixuda illisa, ambun se ptetransversalmedialsovintmoltample ,i ambunanotablegútulacentralacadacèl ·lula, queressaltaso breelcolorbrufoscdelarestadelcos delconidi,de19,5- 22x7 ,5-9 um.

MATERIAL ESTUDIAT Sobre Arbutus unedo L .- (67).18 12.1995.Barrancde l Solito.BCC Mic.MC54.

OBSERVACIONS . Per manca deliteratur a nohempo gut determinar ambmésprecisióaquest fong. D.mutila (Fr. : Fr.)Mont.ésunaespèciepatògen a de Q uercus s uber L ., quehaestat estudiada a Catalunya per LUQUE i GIRBAL ( 1989),quemen cionen conidisde 3 1,0 x 14,3 um , ihaestat assenyalada sobrediferentshostes , peròno sobre A rbutus, per MORET BENAS ET & NADAL PUIGDEFÀBREGAS (1991) , ambconidisde 2 7-31 x12-13,5 um

Discogloe um sp .

F ig.7E

C onidiomes estromàtics , immersos , ne gres,escindits. Co nidiòfors cilíndrics, d e paretsllises, hialins ; c èllules c onidiògenes fialídiques . Co nidis as eptats, d e p aretsprime si llises, irregularment cilíndrics,amb l'àpex obtús i labase truncada, ave gades lleument corbat s ideforme s irregulars , de 13-15x4,5um

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre Buxussempervirens L.-(64).23.10 .1995. Castellolí , CanSoteres . BCCMic.MC10i11.

Pestalotiopsis guepinii (Desm.) Steyaert

Fig. 7 F, F', Fot.4

A cèrvuls abundants iirregu larment distri buïts en ambdues caresfol iars, associats amblesions o bé presents sobreteixitsmorts ; globosos olenticulars,o berts ci l' exterior p erunporusqueesva eixamplant a mesura que maduren ideixen sortir les es poresenmassesnegres i compactes qu e

Fig.7 A) Blennor ia buxi , conidiòfors i conidis B) Chaetomellaraphigena, conidiòfori conidis .C ) Cy tospora kunzei , conidis D ) Diplodia sp ., secció vertical (esquemàt ica) d 'un pi cnidi; D ') con idis.E ) D iscogloeum s p., secció vertical d'un acèrvul. F) P estalotiopsisgu epinii, secció ve rticald 'un ac èrvul(e squemàtic);F ') conidis G) Phomopsiscacti , conidiòfors iconid is. (Escala = 10 u m, exce pte E = 20um)

Fig.7D

podenformarcirrus,queencambra humidaesdevenen extraordinàriamentllargsirecargolats.

Conidiòfors erectes,hialins,12-15x 1-3 um, enelsquals,ambunaacuradaobservació microscòpica,espodenobservaravegades 1-2cicatriusanel·lídiques. Conidis fusiformes,recteso lleugeramentcorbatsideparetsllises,4-septats, amb lesduescèl·lulesmitjaneslleugeramentmés fosquesquelesdelsextrems; elcosdelsconid is, de25-26x7urn, portaunapèndixbasalfiliforme, recteihialí, engeneralsimpleid'uns5umde llargada,i2-5apèndixsapicals,hialins, noseptatsi cilíndrics, atenuats versl'àpex.

MATERIAL ESTUDIAT.Sobrefulles d'Arb utus unedo L.collidesvivesimantingudes4-5diesen carnbrahumida- (67).4.12 .1995. Barrancdel Solito.BCCMic.MC·16.

Phoma bupleuricola Gonz.Frag.

Pi cnidis separats, subglobosos,negres,lamajoriade80-90umde di àm.; ostíol central, únic, petit, pelqualsurtenelsconidisenformad'ex sudat mantegós Conidi s allargatsid 'extrems obtusos, hialins, bigutulats, rectesolleumentcorbats, 10xl,5-2 u m.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrelapartmarginal de lesionsnecròtiques, enfullesde Bupl eurum frutic osum L., alcapd'unsdiesencambrahumida.-(67).4 .12.1995. BarrancdelSolito.BCCMic MCI5.

OBS ERVA CIONS. Elsconidisdelnostrematerial sónmésllargsqueelsquedescriu GONZALEZFRAGOSO ( 1917),denomés5,6 x1,2-1 ,5 um

Phoma exigua Desm.

Pi cnidis bruns, globosos, immersos,sovintconfluents,deparetprima, unilocularsperòa vegadesamb m és d'un ostíol. Conidis el·lipsoïdals osubcilíndrics,5,5-7,5 x2 ,3 um , deparetllisai prima, hialins,gutulats, O-septats , enalguncasI-septatsuncopmadurs.

MATERIAL ESTUDIAT . Sobrefullesde S milax asp era L.-(67).4.12 .1995. BarrancdelSolito. BCCMic.MC59.

Phomopsis cacti (Berk.) Sacc. Fig.7G , Fot.5

Conidiomes euestromàtics,negres,que a llotgenmésd'unpicnidi. Conidiòfors llargsiprims, 20-30x1,5-2um,atenuatsversl'àpex. Co nidis tipus a d'ovoidesafusiformes, rectes, hialins, bigutulats,6,5-8,5x2-3um;elsdetipus p nos 'han vist.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre Opuntiajic us-indica (L.)Mill.- (74).22.1.1996. L'Hospitaletde l'Infant,PlatjadelesRojales.BCCMic.MC74 . OBSERVACIONS. Enmoltesespèciesdel gènere Phomopsis (Sacc.)Bubakmanquenelsconidis detipus p. Elcaràctereuestromàticdelsconidiomes, pelque SUTfON ( 1980) colocaaquestgènere enelsubordre Phialostromatineae, nopermetdeconfondreaquestesespèciesamblesdelgènere Phoma, onl'estromaéspicnídial.Acausa d 'aquestcaràcter,Suttonva incloure Phoma enel subordre Phialopicnidiineae.

Septoria anarrh ini Syd. Fig.8A

Conidiomes: apareixencompunts negres sobre elsteixitsfoliarsnecrosatsdel'hoste. Picnidis bruns, 140 x170 um, Conidis aciculars,h ialins, p luriseptats,50-60x1,5-2um.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesvives d'Anarrhinum bellidifolium (L.)Willd.-(96). 10.2.1996. Ca L'Oller. ElBruc.BCCMic.MC92.

OBSERVACIONS. La població d'aquesta escrofulariàcea presentava molts individus atacatsi bastants demortspelparàsit.

Septoria clematidis RobergeinDesm.

Fig.8B, B'

Picnidis negres,sobrelacara superior deleslesions necròtiques foliarsque causa aquest paràsit, limitades per marges decolorbru vermellós. Conidis aciculars , atenuats vers l'àpex, hialins , pluriseptats, 34-47 x2,5 um.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesvivesde Clematisjlammula L.-(97). 1612.1995. Garraf. BBCMic. MC36.

Septoria sedi (Lib.)Westend.

Fig.8 e

Picnidis globosos, negres,de100-150 um, Conidis hialins , pluriseptats , flexuosos , de 50-60 x 1,5-2 um .

MATERIAL ESTUDIAT. Sobre Sedum sediforme (Jacq.)Pau.-(89). 15.1.1996. ColldelaPortella. BCCMic. MC88.

Septoria unedinis RobergeinDesm.

Fig.8D

Picnidis globosos , negres , de 60-100 urn, Conidis hialins , pluriseptats , flexuosos o corbats , de 60-70 x1,5-2 um.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefullesvives d'Arbutus unedo L.-(67). 4.12.1995. Barranc del S olito.BCCMic. MCI6.

Wojnowicia

buxi Bertault et Malençon

Fig.8F , F'

Picnidis foscs ; ostíol central ; setes simples , inseridesal voltant del 'ostíol oalesparetslateral s del picnidi , amblabase lleument infladaimésfoscaque l'extrem apical , septades , assolint finsa250 x6-8 um. Conidiòfors mamiformes , denomésde5 um d 'alçada. Conidis fusiforme s, d 'àpexs obtusos oamblabase truncada, olivacis,recteso lleument corbats , de paret prima illisa , 2-septats, (15-) 22-26 x3(-3 ,5) um.

MATERIAL ESTUDIAT. Sobrefulles mortes de Buxus semperv irens L. , barrejat ambaltres fongs.-(64). 23.10.1995. CanSoteres. Vora torrent.BCCMic. MCll i12.

OBSERVACIONS La similitud entre Wbuxi i W ephedrae Hollós sembla notable Sies tractés del mateix tàxon,elnom prioritari seria Wephedrae. Defet , SUTfON (1980) indicaque W ephedrae té conidis amb 2-euseptes, de20,5-23x2,5-3um , i assenyala Buxus sp.comunhoste mésde l'espècie deHollós. Recentment, FARR & BILLS (1995) basant-se només enel protòleg de Wbuxi , ienl' opiniò deSutton , accepten laidentitatentre ambdues espècies. Malgrat tot , abansde seguir aquesta posició , creiem ' aconsellable examinar acuradament eltipusde Wbuxi.

Wojnowicia sp. Fig.8G,Fot.6

Picnidis primerament immersos enelsteixitsde l'hoste , méstard trenquen l'epidermis i exposen a l'exterior lessetes característiques delgènere; ostíol apical; setes inserides entorn de

l'ostíol O enlespar etslateralsdelpicnidi , s imples,més o m enysfle xuoses, deparet s llises i g ruixudes,fosques ,130-180x5urni7 ,5 urn ,ambl'extrem d istal m és pàl ·lid iobtú s,sovint globós , d e 7 ,5u mded iàm. Co nidis fusiformes , 2- septat s, amblacèl·lula superior obtusa i la inferior atenuadaversl'extrem basal i a cabadaenuna m enad e be c,25-2 9 x3,5-4 urn

M ATERI AL ESTUDIAT. Sobretigesseques d'Ephedra fragi/is Desf.s ubsp. fragilis.- ( 86). 12.2. 1996. Tossa lsd eTo rregrossa.BCC M ic.MC 93.

OBSE RVAC IONS. L'espècie qu e hemtrob at sobre Ephedra es di ferencia d e W ephedrae Hollós perles di mensions d elsco nidis,qu esó nm ésgr ossos (25 -29 x3,5-4u m contra20,5-23x2,5-3um) , idem orfolog iad iferent (l'à pex és m és agut). MAL ENÇON & B ERTAULT(1976), anunciàren la descripció de W balearica Bert.et M alçn., am b con idismésgrossosque Wbuxi, perònohem tingut l'oportunitat deveureeltipusde W.balearica.

CONCLUS IONS

Aquest treballreculluntotalde53 especiesdefongs mitospòrics (37 hifomicets i16 celomicets), quehem trobat sobre30difere nts s ubstrats . Nocontépastotesles col.leccions quehem obtingut durant el període d'aquest estudi,per ò síunventall representatiu dels diversos tipusdevida delsfongs mitospòrics: fitopatògens , fungícol es i saprotròfics Alguns tàxons semblen éssernousa Catalunya, comara Blennoria buxi , Dendryphion penicillatum, Helminthosporium macrocarpum var. caudatum , Periconia minutissima, Pseudo beltrania cedrelae i d'altres, peròla present aportació noteniaper objectiu cap recerca bibliogràfica exhaustiva en aquest sentit.

Enel moment dela recol.lecció isobreelsseus respectius substrats,lesfructificac ions, alteso peculiars, ded iverses espèciesde Clados porium , de Dendryphion penicillatum, Periconia minutissima, Pestalotiopsis guepinii i Triposporium elegans es deixaven ja veureambunalupade mà,isobre escorça depiblanc ressaltaven les fructificacions ocresde Chromelosporium ochraceum Sobrefulles mortes de Buxus sempervirens hemtrobat poblacions barrejades de Chaetomella raphigena ide Volutellabux i. També sobr e Buxus i sobre Ephedra fragilis subs. fragili s hem descobert duesformes diferents de Wojnowicia, que mereixen estudisulteriorsmés aprofundits . Sobre materia l mort,el gènere Alternaria estava ben representat, amb A. alternata coma espècie més freqüent i A. chlamydospora comlamésrara.

Entreelsagents fitopatògens podem esmentar Cercospora smilacis, Coleophoma oleae , Phomopsis cacti, Septoria anarrh ini, S. clematidis, S sedi, S. unedinis i S. oleagina Enshaestat , però , impossible identificar uncert nombre d e fongs causants delesionsenfullesde Bupleurum , Buxus i Ruscus. Malgrat la perceptible p resèn cia d epicnidisnegresenelsteixits necrosats, nofou possible obtenir conidis nidesprés d'haver p os at e l material durant unsdiesencam bra humida. Això sembla unind ici de periodicitat enla producci ó d'estru ctures fèrtils,que caldria teniren compte en prospeccions ulteriors.

Entreles espècies fungícoles,hem trobat l'anamorf Diplococcium d' Helminthosphaeria c lavariarum parasitant l'ascomicet Clavulina cinerea, i, sobrematerialrnort d'Eryngium , molt colonitzat per espècies dels gèneres Alternaria i Cladosporium , hemvist Gonatobotrys s implex, conegut paràsit d'aquest grupde micromicets.

Fig. 8 . A) Septoria anarrhini , conidis . B) S. clematidis , secció vertical d 'un picnidi ; 8 ') conidis. C) S. smilacis , conidis D) S. unedinis , conidis E) Volutellabuxi , espo rodo qui ; E ') conidis F) Wojnowicia buxi , partbasaldel picnidi i d elessetes ; F ') partapical d'un a set a iconi dis. G) Wojnowicia sp ., con idis (Escales : = excepte

Algunsfongssaprotròficshanposatdemanifestelsseuspotencialsbiològics:

-Els Asp ergillus, pocexigentsenaigualliure (aw), hanaparegutsobrepallaigrans.

-Elsdelgènere Stilbella nohanmancatenelseuhabitatclàssic:elsexcrementsd'animals.

- Stachybotrys atra var. microspora, quecolonitzavagruixudesfulles d'Agave mortes, haposat enevidènciaelseupotencialperaaprofitarsubstrats qua litativament difícils,quePUGH etal. (1 963) jahaviendemostratperal'espècie.

- Pestalotiopsis guepinii vaevidenciarestardotatd'un importantpotencialcel.lulolític;fugint delacompetènciad'altrescomensals,s'estengu é alpaperdefiltrequeembolcallavalamostra i seguí desenvolupant-seallí, formantllarguíssimsirecargolats cirrusnegresd'espores.

Enalgunscasoss'hantrobatjuntssobree l mateixexemplar l'anamorfi elteleomorf, comenel casde Stemphylium herbarum i Pleospora h erbarum sobretigesmortes d'Eryngium maritimum recol.lectataGavà.Enaltrescasos, però,malgratl'abundànciade l'anamorf, nohemdescobertel teleomorf,in'ésunexemple Dendryphion penicillatum , delqualnohemvistelteleomorf Pl eospora papaveraceae.

LLISTAT D'ESPÈCIES FÚNGIQUES

Alternaria aJternata (Fr.:Fr.)Keissl.; Eryngium c ampestre

E. maritimum Excrements deconill; Pancratium maritimum L

Alternaria chlamydospora Mouchacca; Bupleurum r igidum L.

Alternaria eryngii (Pers.:Fr.)HughesetSimmons; E ryngium campestre L.

Alternaria tenuissima (Kunze:Pers.)Wiltshire; Eryn giumc ampestre E. maritimum Ruscus a culeatus L.

Arthrobotrys oligospora Fresen var. oligospora; Ery ngium ma ritimum L

Aspergillus reptans R A.SamsonetW.Gams:(veure Eurotium r epens deBary); pallaipellofes de grans

Aspergillus versicolor (Vuill.)Tiraboschi; pallaipellofes de grans.

Blennoria buxi Fr.; Buxus semperv irens L.

Cercosporasmilacis Thüm. Smilax aspera L.

Chaetomella raphigera Swift; Buxus se mpervirens L

Chromelosporium ochraceum Corda ; Pinus halepensis Mill.

Cladosporium macrocarpum Preuss; A sphodelus jistulosu s L.

Cladosporium tenuissimum Cooke; Eryngium campestre P an cratium maritimum L.

Cladosporium sp.; Quercus c occifera L.

Coleophoma oleae (DC. : Dur.etMont.)PetraketSyd. Oi eaeu ropaea L

Cylindrocarpon destruetans (Zinssmeister)Scholten; Hedera helix L

Cytospora kunzei Sacc.; Pinus halepensis Mill.

Dendryphion penicillatum (Corda)Fr.; Papaver rho eas L

Diplococcium anamorf d'Helminthosphaeria clavariarum (Tu l.) Fuckel; Clavulina c inerea (Fr.)Schrot

Diplodia sp. Arbutus unedo L

Discogloeum sp.; Buxus sempervirens L

Fusarium culmorum (W .G. Smith) Sacc.; Arundo donax L.

Fusarium heterosporum Nees.Fr .; Arundo donax L.

Fusarium moniliforme J. Sheld; Ruscus aculeatus L.

Gonathobotrys simplex Corda; Eryngium maritimum L.

Graphiumputredinis (Corda)Hugues; pallaipellofes degrans

Helminthosporium macrocarpum Grev.var. caudatum Berket M.A.Curtis; Quercus c occifera L

PestaJotiopsis guepinii (Desmaz.)Steyaert; Arbutus unedo L

Periconia minutissima Corda; Brachypodium foenicoides (L.)RaemetSchultes; Polypodium cambricum L.

Phoma bupleuricola Gonz.Frag Bupleurum fruticosum L.

Phoma exigua Desm.; Smilaxaspera L.

Phomopsis cacti (Berk.)Sacc.; Opuntia ficus-indica (L.) M ill.

Pseudobeltrania cedrelae Henn.; Ruscus aculeatus L.

Sarcinella heterospora Sacc. Quercus coccifera L.

Septoria anarrhini Syd.; Anarrhinum bellidifolium (L.)Willd

Septoria clematidis Roberge in Desmaz.; Clematis flammula L.

Septoria sedi (Lib.) Westend.: Sedum sediforme (Jacq.)Pau

Septoria unedinis Roberge in Desmaz.; Arbutus unedo L.

Spilocaea oleagina (Cast.) Hughes; O/ea europaea L.

Stachybotrys atra Corda var. microspora Mathur et Sankhla; Agave americana L

Stemphylium herbarum E . Simrnons; Eryngium maritimum excrements de conill: Ruscus acu/eatus

Smilax aspera L.

Stemphylium vesicarium (Wallr.) Sirnmons; Bupleurum rigidum L.

Stilb ella aciculosa (Elliset Everh .) Seifert; excrements deconill

Stilb ella jimetaria (Pers.) Lindau; excrements degos

Trichothecium roseum (Pers .: Fr.) Link: pellofes d 'ametlla

Trimmatostroma undulatum (McAlpine) Crane et Schochnecht; Pancratium maritimum L.

Tripospermum sp.; Chamaerops humilis L.

Triposporium elegans Corda; Quercus coccifera L

Ulocladium alternariae (Cooke) Simmons; Pancratium maritimum L.

Verticillium tenerum (Pers.:Fr.) Link; pellofes d'ametlles

Volutella buxi (DC.) Berk. ; Bu.xus sempervirens L.

Wojnowicia buxi Bertault et Malençon.; Bu.xus sempervirens L.

Wojnowicia sp. ; Ephedra fragilis Desf. subs.fragilis

LLISTAT DE SUBSTRATS

Agave americana L. (atzavara); Stachybotrys atra Corda var . microspora Mathur et Sankhla

Anarrhinum bellidifolium (L.)Willd.; Septoria anarrhini Syd.

Arbutus unedo L (arboç); Diplodia sp.; Pestalotiopsis guepinii (Desmaz.) Steyaert ; Septoria unedinis Roberge

Arundo donax L. (canya); Fusarium culmorum (W.G. Smith) Sacc.; F heterosporum Nees:Fr.

A sphodelus jistulosus L. (cebollí); Cladosporium macrocarpum Preuss

Brachypodiumfoenicoides (L.)Roem.et Schultes (fenàs de marge); Periconia minutissima Corda

Bupleurumfruticosum L. (matabou); Phoma bupleuricola Gonz.Frag.

Bupleurum rigidum L. (orella dellebre); Alternaria chlamydospora Mouchacca; Stemphylium vesicarium (Wallr.) Simmons

Buxus sempervirens L. (boix); Blennoria buxi Fr.; Chaetomella raphigera Swift; Discogloeum sp.; Volutella buxi (DC.) Berk.; Wojnowicia buxi Bertault et Malençon.

Chamaerops humilis L. (margalló); Tripospermum sp.

Clavulina cinerea (Fr.) Schroet. (peuderatagris); Diplococcium anam. d' Helminth osphaeria clavariarum (Tul.) Fuckel

Clematisflammula L. (vidiella); Septoria clematidis Roberge

Ephedrafragilis Desf. subs.fragilis (trompera fràgil); Wojnowicia sp.

Eryngium campestre L. (panical); Alternaria alternata (Fr.:Fr.) Keissl.; A. tenuissima (Kunze:Pers.) Wiltshire; Cladosporium tenuissimum Cooke

Eryngium maritimum L. (panical marí); Alternaria alternata (Fr.:Fr.) Keissl. ; A. tenuissima (Kunze:Pers.) Wiltshire; Arthrobotrys oligospora Fresen. var. olygospora; Gonathobotrys simplex Corda.

excrements deconill; Alternaria alternata (Fr.:Fr.) Keissl.; A. eryngii (Pers.:Fr.) Hughes et Simmons. excrements degos; Stilbella fimetaria (Pers.) Lindau

Hedera helix L. (heura); Cylindrocarpon destructans ((Zinssmeister) Scholten

Oiea europaea L. (olivera); Coleophoma oleae (DC.:Dur. et Mont.) Petrak et Sydow; Spilocaea oleagina (Cast.) Hughes

Opuntiajicus-indica (L.)Mill. (figuera de moro); Phomopsis cacti (Berk.) Sacc.

palla i pellofesde gran s; Aspergillus reptans R. A.Sams on etW Gams; Aspergillus versicolor (Vuill. ) Tira boschi ; Graphium putredinis (Co rda)Hu ghes

Pancratium maritimum L .(ll iri de mar); A lterna ria alternata (Fr.:Fr.)Keissl .; C ladosporium tenuissimum Cooke ; Trimatostroma undulatum (McAlp ine) Craneet Schokn echt; Ulocladium alternaria e (Cooke) Simmons

Papa verrhoeas L.(rosella); Dendryphion penicillatum (Corda ) Fr. pellofes d' ametlla; Trichothecium roseum (Pers.:F r.) Link; Verticillium tenerum (Pers. :Fr.) Link

Pinushal epensis Mill.(piblanc) ; Chromelosporium ochraceum Corda; Cytospora kunz ei Sacc.

Polyp odium camhricum L.(polipodi); Periconia m inutissima Corda

Quercus coccifera L.(garric); Cladosporium sp.; Helminthosporium macrocarpum Grev var. c audatum Berk. etM.A.Curtis ; Sarcin ella heterospora Sacc.; Tr iposporium elegans Corda Ru scusaculeatus L. ; Alternaria tenuissima (Kunze:Pers.) Wilt shire; Fusarium moniliform e 1. Sheld ; Pseudobeltrania cedrelae P.Hennings

Sedum sediforme (Jacq.)Pau(crespinell gros); Septo ria sedi (L ib.) We stend. Smilax aspera L.(arítjol) ; C ercospora smilacis Thürn. ; Phoma exigua Oesm

AGRAÏMENTS

Àngels Longan ha col·laborat enla preparació delesil·lustracions. Elsautors agraeixen laseva participació.

BIBLIOGRAFIA

ARX , 1.A von .1987.Plant Pathogenic Fungi. 1. Cramer:Berli n , Stuttgart. BOOTH , C.1971.Thegenus Fusarium CM!.CAB:Kew

C RANE,1.L & SCHOKNECHT, 1.0. 1986 Revi sion of T orula and Hormi scium species. Ne wname s for Hormis cium undulatum , Torula equina , and Tor ula c onvolv uli. Tran s. Brit.mycol. Soc.78:86-91 .

E LLIS,M .B. 1971. Oematiaceous Hyphomycetes. Commonwealth M ycological Institute: Kew

ELLIS , M .B . 1976 . More Oematiaceous Hyphomycetes. Commonwealth Mycological Institute : Kew .

FARR O.F. & BIL LS, G .F. 1995 . Wojnowicia collurium sp.nov. ,isolatedfromconiferlitter. Mycologia, 87 : 518-524.

GONZÀLEZ FRAGOSO , R 1917. Contribución al conocimiento delos Oeuteromicetos deEspaña.Rev.Real Acad.Cienc Exact.Físic Nat.Madrid.XV(11) : 681-702.

GHURDE , V.R.1966. Saprophytic ability of species of Helm inthosporium T rans. Brit.mycol. Soc 49 : 241-243 .

LLIMONA, X.etal.1991.FongsiLíquens.Història NaturaldelsPaïsosCatalans . Vol.5 . Enciclopèdia Catalana: Barcelona

LLIMONA, X ., VILA , 1., HOYO , P., AGUASCA, M. , ÀNGEL , F ., GRÀCIA , E ., LLIS TOS ELLA , 1., MARTÍN , M .P., MAYORAL , A ., ROCABRUNA , A , SIERRA , O & TABARÉS , M.1995 .E l programa Biodiversitat Micològ ica delesTerresdePonen t. Notícia i primersresultats.Rev. C atalanaMicol.18 : 103136.

LUQUE , 1. & GIRBAL , 1.1989.Oieback of corkoak (Quercus s uber) in Catalonia (NESpain)causedby Botryosphaeria stevensii. Eur . 1.For.Path. , 19: 7-13 .

MALENÇON , G. & BERTAULT, R 1976 Champ ignons de laPéninsuleIbérique V.Acta Phytotaxonomica Barcinonensia 19:13-14.

MESSIAEN , C . M. & CASSINI,R . 1968.Researcheson Fusarium diseases.IV . Fusarium taxonomy. Fusarium roseum var arthrosporioides, newvariety Annls. Epiphyt 19 : 383-454

MORET BENASET, A. & NADAL PU IGOEFÀBREGAS, M . 1991.O istribución de Diplodia mutila Fr . apud Mont.enCatal unya Acta Botànica Mal acitana16:93-96.

NADAL PUIGOEFÀBREGAS, M ., MORET BEN ASET, A, MONTÓN & ROMANS , C.1984 Contribució al coneixement d els Oematiaceae deCatal unya B ull.Inst.Hist.Nat.51(Sec.Bot. , 5):55-65

PUGH,G.1.F., BLAKEMAN, 1.P., MORGAN- JONES, G. & EGGINS , H .O.W. 1963 . Studiesonfungiin coastalsoils. IV.Cellulosedeco mposing species in sanddunes.Trans.Brit.mycol.Soc. 46 : 565-571

SEIFERT K.A 1985.A Monograph of Stilb ella and somealliedHyphomycetes Studiesin Mycology , N ° 27. C BA: Baam

SIMMüNS. E .G. 1995 . A lternaria themesandvariations.M ycotaxon 55 : 55-163 .

STüLK A .C. 1963.Th e Genu s C haetomella Fuckel.Tran s. Brit.mycol.Soc.46 : 409-425.

SUTTüN B.C.1972 Wakefieldia pun ctata Amaud and Blennoria blai Fr. sensu Amaud. Trans.Brit.mycol. Soc 59: 285-294.

S UTTüN. B .C. 1980 . The C oelornycetes.Fun gi ImperfectiwithPy cnidia, Ac ervuli and Stromata. C MI:Kew.

Fotografia 1.- Lesions causades per Cercosporasmila cis enfulle s de S milaxasp era. BCCMic MC59 (Foto J Vila) I

Fotografia 2 .- Dendryphion peni cillatum. Aspecte deles fructificacions , sobreunatija secade Papaver rhoeas . BCC Mic MC26 (FotoM Muntañola)

Fotografia 3 .- Periconia minutissima Grupde fructificacions sobreuna espiga secade Brachypodium joenicoides BCCMic MC20 (FotoM Muntañola)

Fotografia 4 .- Cirrusnegres produïts per Pestalotiopsis guepinii , en s ortirdels acèrvuls d 'aquest fongque s' han desenvolupat sobrefulles d 'Arbutus unedo BCCMic MC54 (FotoM Muntañola)

Fotografia 5 .- Fructificacions de Phomopsis cacti sobre Opuntia.ficus-indica BCCMic MC 79. (Foto M . Muntañola) .

Fotografia 6 .- Un picnidi de Wojno wicia sp ambles notables s edesquesobre surten dels teixits del ' hoste BCC Mic MC47 (FotoM Muntañola)

OBS ERVACION ES. Especieprimaveral, deaspecto inconfundibleporsuscolores,anaranjados en lasuperficiehimenialy contonalidadesverdes en la caraexterna,yporsusesporasesféricas, de 4-5um. Noesraraen los abetales. Unadescripción detalladaseencuentraenBALLARÀ(1995)

ICO NOG RAFÍA :ROCABRUNA( 1995;Bolets de Catalunya,núm.659).

Durandiella gallica Morelet

Fructificacionesfasciculadas, de cupuliforrnesa c laviformes, cone l àpiceaplanado, dehasta 0,3 x0, 1 cm.Superficiedecolornegro, lisa.Cam e ge latinosa. Elanamorfopresentaunaforma parecida, con e l àpice mas redondeado y conuna masa b lanquecina,noge latinosa, enelinterior, que agrupaalos co nidios.Las dosfasessuelen crecer ju ntas, aunque tambiénpodemosencontrarlaspor separado. Esporasarqueadas, fusiformes, de46-58 x5-6 um,lisas,hialinas,con3-4septoscuando estan m aduras. Conidiosdeformaparecida, mas grandesycon1-2septos Ascosoctospóricos, con disposiciónesporal paralela. Par àfisis ramificadas, filiformes.

Crece sobreramas muertasdeabeto, aún enel àrbol, engruposdecentenaresdeejemplares

MATERIAL ESTUD IADü. GIRONA:B aga d e laBerruga, Campelles(Ripollès) , 31TDG2783 , alt. 1.6 10 m, so breram as mu ertas,t odavía en e l àrbol, de Abie s alba , 3-VI-1995 , leg . J. Vila y A. Ro cabruna,SCM577A .

OBSERV ACION ES.Especieestrechamenterelacionadaconelabeto, puesnotenemos referenciasde que sehaya encontradoenotros substratos. Elaspecto claviforme, elcolornegroyel hab itat soncaracteres que nosayudanaidentificar esta especieconfacilidad ICONOGRAF ÍA : BREITENBACH & KRÀNZLIN( 1984; núm. 212).

L achnellulasubtilissima (Cke .) Denni s

Fructificaciónde2-7mmdedi àmetro, de forma acopada, pedicelada.Himenio decolor anaranjado oamarillento.Parte externa afieltrada, blanca, conelbordecubiertodepelos, quese incurvaen losejemplaresmuymaduros.Esporas de6-8,5 x2 ,5-3 um . Ascos octosporados, uniseriadosoirregularmente biseriados, de50-60 x5um . Pelosde120x5um , conparedesgruesas ycontenido finamente granuloso.Par àfisisfiliformes, conelextremoapenasensanchado, rnultiseptadas.

Crece sobreramas muertas, corticadas,de Abiesalba durantetodoelaño, siemprequelas lluviasseanabundantes, fonnandograndescolonias.

MATE RIAL ESTU DIADü. G IRONA:Baga d e la Berr uga, Campelles(Ripollès) , 31TDG2783 , alt. 1.6 10 rn, so breramasrnuertas,tod avíaen e l àrbol, de Abies alba , 3-VI -1995 , leg A Rocabruna y J. V ila, SC M 595A.- AND ORRA: Fo ntd e la N avin a, Ordino , 31TCH7913 , alt.1.750m,e n rarnascaída s de Abies alba, 17-VII-199 5, leg.J.Vi la, SCM574A.

OBSERVAC IONES. Sepodríaconfundir con otrasespeciesdelmismogénero . Microscópicamente,se distingue de elIaspor e ltamaño yforma delasesporas(pequeñas, ydeforma elíptica ofusiforme). Tambi én sondistintivos los pelosconel àpiceredondeado.

Ene l Santuariode N úria, RibesdeFresser (Ripo lIés), sobre Pinusmugo ssp. uncinata y en primavera,hemosrecolectado Lachne lulla s uec ica (de Bar)'exFuck.)Nannf.(verSIERRA, 1987), inconfundible rnicrosc ópicamente,por susesporas esféricas.

ICONOGRAFÍA:BREITENBACH & KRÀNZLIN ( 1984; núm.200).

1 - a -e: Aleurodiscus amorph us (F r.) Sc hroe t.;a) e s pora : b)basidio ; e)cistidio - d-g: Lachn ellula subtili ssima (Ckc.)De rmis: d) esporas; e) a sco ; f) pelo:g) paràfisis.

ocr àceo cuandoseseca.Cameblandaounpococorreosa.Esporasanchamenteelípticaso redondeadas, omamentadasconfinosaguijonescónicos,amiloides, de20-30x20-25um , ornamentaci ón incluida.Basidiosclaviformes, tetraspóricos, nofibulíferos, de]20-]80umdelargo; esterigmasde14-]6um Hifasterminalesmoniliformes, de] 2 0-]80x8-14 urn .. Sistemadehifas monomítico , conelementosseptados, de 2-4umdegrosor.

Crecedurantelaprimaveray e lverano, despuésdelluviasabundantes, sobreramas, con cortezaono, de Abi es alb a, aunqueenlabibliografiatambién secitasobre Picea abies .

M ATERIALESTU DIADO. GIR ONA : B agade la Berru ga,C ampelles (Ripollès) , 31 TDG2783 , al t. 1.610 m , s obre ra masmu ertas , t odavía e n e l àrbo l, d e Abies alb a , 16-V -1995 , le g . M . Tabaré s ,

1. Vil a y A Rocabruna, S CM 2489B .-AN DO RRA: F ontd e la Navina, Ordino , 31TCH7913 , a lt. 1.750 m , enram as ca ídas , o t odavíaenel àrbol,d e Abies al ba , 17- VII-1995 , leg 1. Vila, SC M 2859B

OB SERVACIONES. Esposiblela confusióndelaespeciequenosocupaconascomicetesdel gé nero La chnellula. Sinembargo,si se observaconlalupaelhimeniodeestosúltimos, observaremosqueno esfurfur àceo, Microscópicamente, Al eurodiscus amorphus , esdefàcil identificación, porlasesporas conornamentaciónamiloide ylashifasterminalesmoniliformes, así comoporsusbasidiosdegrantamaño. Lamayoríadelasrecoleccionesquehemosefectuadodeesta especiesepresentanparasitadaspor Tremella s implex JacksetMartin.

I CONOGRAFÍA : BREITENBACH & KRÀNZLIN(1986; núm 78).

Armillaria ostoyae (Romagn.) Herink

= Armillariella mellea f. obscura ( Secr.)Romagn .;

= Armillariella obscura (Schaeff.) Romagn. ;

= Armillariella polymyce s (Pers exS.F Gray)Sing et Clémençon ;

= Armillaria obscura (Schaeff.) Herink ;

Carpóforosgeneralmentecespitosos, cuyossombreros alcanzanhasta12cmdediàmetro, al principiohemisféricos, despuésconvexosy algoumbonados.Lacutículadelosejemplaresjóvenese hidratadosesdecolorpardorojizooscuro, contonalidades mas clarasalenvejecer.Elmargen presentarestos delveloblanquecino.Todoelsombrero esta cubiertoporabundantesescamas concéntricas, .formadasporfibrillasnegruzcas, aunqueenelcentroestasescamasadquierenuna formapiramidal.L àminas decurrentes, deblancasaamarillentas, y , aveces, conmanchas ferruginosas.Piequealcanzalos15 x 1,5(2) cm , generalmentealgoengrosadoenlabase, delcolor delsombrero, ycubiertotambiéndeescamas. Anilloalgodonoso, blanco, conlaparteinferior ornamentadaconescamasoscuras.Cameblanquecina, queseoscureceenlabasedelpie, desabory olorsuaves. Esporaselipsoidalesoovoides, hialinas, de7-9 x 5-7um , lisas, gutuladas Basidios tetraspóricos, fibulíferos, de30-35 x 6-8 urn. Tramalaminarregular. Célulasmarginalesnumerosas, generalmentefus iformes oconel àpiced iverticulado deformadiversa Cutículafilamentosa, conla capasuperficialp igmentada. Vive, engrupos, sobretoconesde A bies a lba.

M ATERIALESTU DIADO. LL EIDA: Sant Joa n del'E rm,M ont ferrer de Segre( Alt Urgell) , 3 1TCG 5 897 , a lt. 1.6 00 m,e nu n tocón de Abies alba 23-XI -1994 leg.A Ro cabruna,SC M 27 85 8.

OB SERVACIONES Adiferencia de A. m ellea (Vahl.:Fr.) Kumm ., quepresentabasidiossin fibulas, laespecieque aquídescribimos, as ícomo e l restode lasreconocidasactualmenteeneste género,presentanlos basidios fibulíferos.Por otraparte, A.ostoyae prefierelasconíferasdemontaña