RCMIC, 18

ALGUNS ASCOMICETS INTERESSANTS DELS PIRINEUS CATALANS

J. BALLARÀ

Tossalet de les Forques, 44. E-08600 BERGA.

ABSTRACT. Some interesting Ascomycetes from the Pyrenees of Catalonia. The work contains the description, with drawings and photographs, of 6 species collected in 1994 in the area.

Key words: Pezizomycetidae, morphology, chorology, Pyrenees, Spain.

RESUM. Estudi de 6 Ascomicets rars o interessants recol.lectats l'any 1994 als Pirineus catalans, acompanyats de descripció, dibuixos i fotografies.

RESUMEN. Estudio de 6 interesantes Ascomycetes recolectados el pasado 1994 en el Pirineo catalãn, con descripción, fotografia e ilustración.

INTRODUCCIÓ

L'any passat (1994) a la zona, poc coneguda, ón habitualment prospectem, els Pirineus catalans i els Pre-pirineus berguedans, hi va haver una fructificació excepcional, que ens va permetre recollir i estudiar una sèrie d'ascomicets considerats rars o potser passats per alt en altres exploracions. N'hem triat 6 espècies, particularment interessants, que passem a comentar.

ESPÈCIES ESTUDIADES

Geopyxis foetida Vel.

Apotecis inicialment cupuliformes, ben aviat aplanats, lobulats. Fins a 25 mm de diàmetre. Himeni llis, de color ataronjat-crem pàl.lid. Marge més clar, irregularment dentat. Superfície exterior del mateix color, llisa. Peu curt, blanquinós. Carn molt prima, trencadissa, de gust amargantós, que acaba desprenent una forta pudor fètida, d'ous podrits, a la qual al.ludeix l'epítet específic. Espores el.líptiques, llises, hialines, de 13-16 x 7,5-8,5 i Q= 1,50-2,0. Ascs iode negatius, amb 8 espores uniseriades, cilíndrics, allargats, arrodonits a l'àpex i amb la base forcada, 225-275 x 9,5-11,5 gm. Paràfisis filiformes, primes, x 2-2,5 gm, septades, amb l'àpex arrodonit, poc dilatat, x 3-3,5 gm. Excípul medul.lar d'estructura

intrincada composta per hifes septades, de 12-30 x 2-6 gm. Excípul ectal globulósangular, amb elements entre 15-35 ium de diàmetre.

Sobre terra humida, en una sorgència d'aigua, en terreny silícic, vora Abies alba; una vintena d'exemplars. CH4217. Espot, vora el riu Escrita (Pallars Sobirà) el 4-9-94 i 11-9-94, a 1600 m d'altitud. Herbari JB-1000/94. Semblant a altres espècies del gènere: Geopyxis carbonaria (Alb. & Schw. : Fr.) Sacc. fructifica sobre carboneres i terres cremades. Geopyxis maialis (Fr.) Boud. sembla diferenciar-se sobretot per l'absència d'olor fètida.

Leucoscypha patavina (Cke. & Sacc. ap. Cke.) Svrcek

Apotecis de mida petita, sèssils, al principi cupuliformes tancats, d'1-2 mm de diàmetre, aviat s'obren i aplanen, arribant fins 10 mm de diàmetre. Himeni d'aspecte gelatinós, ataronjat, beix-carbassa més o menys viu. Presenten un marge dentat i tomentós, gairebé blanc; a la lupa, s'aprecien clarament el pèls blanquinosos de l'excípul, tot ell blanquinós.

Espores el.líptiques, llises, plurigutulades, amb 2-(3) de les gútules de mida grossa, 21-27-(30) x 10-13,5-(15) gm. Ascs iode negatius, amb 8 espores uniseriades, cilíndrics, de mida força variable, amb l'àpex lleugerament deprimit i aplanat. 158250 x 11,5-23 gm. Paràfisis llargues, filiformes, septades, 2-4 gm d'amplada, algunes bifurcades, amb àpex erecte, fusiforme, fins 10 gm. Excípul medul.lar d'estructura intrincada amb elements de 28-47 x 9-15 gm. Excípul ectal globulós-angular amb elements de 15-32 µT11 de diàmetre. Pèls de paret gruixuda, molt septats cap la base, de fins 550 x 3,5-5 gm.

En reguerols de llim fi, sobre acumulacions de fang o també acompanyant Funaria hygrometrica; abundant a claps. Tot l'any. CG9158. Can Gomira (Berguedà), altitud 850 m, el 19-X1-94. Herbari : JB-1269/94. També sobre terrenys cremats, molt abundant per zones. DG1356 Xiulans (Berguedà) altitud 850 m, trobada el 17-12-94 a terra, en un bosc cremat 4 mesos abans. Herbari: JB-1343/94. En tenim una recol.lecció sobre llim, integrada per 25 exemplars, tots ells de color gris-blanquinós però amb els caràcters microscòpics iguals que els de la resta de recol.leccions. Altres espècies del gènere tenen les espores encara més grosses i fusiformes.

Lachnellula calyciformis (Willd. Fr.) Dharne

Petits apotecis cupuliformes, gregaris, amb el marge cargolat. Els exemplars madurs s'obren i aplanen, arribant fins a 2 mm de diàmetre. Himeni glabre, d'un groc sofre viu. Marge molt pilós, blanc.

Espores el.líptiques, hialines, algunes amb una grossa gútula, 5-6 x 2,2-3 gm. Q= 2-2,4. Ascs iode negatius, amb 8 espores uniseriades, cilíndrics, de mida petita, 50-55 x 3,5-4,5 gm. Paràfisis primes, de 1,5-2 gm, filiformes, septades, lleugerament granuloses, amb l'àpex no dilatat. Pèls força septats, ainb lleugeres i abundants incrustacions, x 2-4 gm.

Sobre branques d'avet (Abies alba) tant caigudes com a l'arbre. Abundant. CH4217. Espot (Pallars Sobirà), a 1600 m d'altitud el 26-6-94. Herbari: JB-0941/94.

Altres espècies del gènere se li assemblen macroscòpicament i comparteixen hàbitat, com ara Lachnellula subtilissima (Cke.) Dennis, que té una mida una mica més gran i unes espores més llargues i estretes (Q= 3,5-4,5).

Trichophaea woolhopeia (Cke. Phill.) Boud.

Apotecis minúsculs, de fins a 1,5 mm de diàmetre, gregaris, sèssils, convexolenticulars, amb himeni lluent, blavós-gris clar, i marge ple de flocs de pèls grossos, brunencs.

Espores ovalades, amples, llises, algunes amb una grossa gútula. 19,5-22-(24) x 15-17,5-(18,5) gm. Ascs iode negatius, amb 8 espores uniseriades, àpex arrodonit i base pediforme. 155-265 x 22,5-27,5 gm. Paràfisis septades i bifurcades cap a la base, x 3-3,5 gm., amb àpexs arrodonits, de fins a 8µm. Excípul ectal globulós-angular, amb elements de 17-30 gm. Pèls de color bru fosc, de paret gruixuda, septats cap a la base, de dimensions totals fins 200-250 x 6-11 gm.

A la terra fangosa i nua de reguerols d'aigua de pluja, sota Quercus ilex, compartint l'hàbitat amb Peziza succosa Berk.. Abundant però localitzada. DG1356. Xiulans (Berguedà) altitud 850 m, el 27-11-94. Herbari: JB-1265/94.

Caloscypha fulgens (Pers.: Fr.) Boud.

Apotecis al principi totalment cupulifon-nes, tancats, de fins a 5 mm de diàmetre, d'un color verd-negrós, amb un peu de mida variable. Un cop desenvolupats, queden molt oberts i lobulats, arribant a 35 mm de diàmetre. Himeni taronja més o menys intens. Superfície exterior llisa, amb una coloració barreja d'ataronjat més o menys clar i tonalitats verdoses. Carn molt prima, inodora i insípida. Les tonalitats verd-negroses s'accentuen al tacte.

Espores rodones, hialines, de 4,5-5,5 gm de diàmetre. Ascs iode negatius, amb 8 espores uniseriades, àpex arrodonit, de 104-115 x 7,5-9 gm. Paràfisis filiformes, septades, amb l'àpex lleugerament eixamplat, fins a 2,5-4 gm. Exípul medul.lar d'estructura intrincada. Exípul ectal d'estructura globuloso-angular, amb cèl.lules de fins a 40 gm.

A terra, enmig de les acícules d'un bosc d'avets (Abies alba), abundant. CH4422. València d'Àneu-Bonaigua (Pallars Sobirà), altitud 1400 m, el 30-5-94. Herbari: JB-0934/94. Segons la literatura, és una espècie que fructifica solament a la primavera, preferentment associada a Abies alba. Alguns exemplars de mida mitjana i color carbassa intens poden recordar Aleuria splendens (Quél.) Bon & Court. tot i que aquesta fructifica a les fagedes, té un peu més llarg i no es taca de verd fosc.

Plicaria trachycarpa (Currey) Boud.

Apotecis sèssils, al principi cupuliformes, aviat oberts-aplanats i lobulats fins a 45 mm de diàmetre en exemplars vells. Himeni lila-morat, molt fosc-negrós, formant sovint petits plecs al centre. Superfície exterior pruthosa-granulosa, de color bru-beix

pàl.lid, en contrast amb l'himeni ; grànuls més foscos, brunencs; els més propers al marge són més negrosos.

Espores rodones, atapeïdes de verrugues cilíndriques, amb secció més o menys circular i una alçada de fins a 1,7 Observades a mig augment, semblen rodes dentades. E1 diàmetre es de 9,7-12 gm (excloent l'ornamentació). Algunes espores tenen un nucli iode positiu, de fins a 6µm de diàmetre. Ascs iode positius tan sols a L'àpex, que és aplanat, amb 8 espores uniseriades, llargs de 243-300 x 15-18,7 gm. Paràfisis iode negatives, filiformes, de 2,5-4,5 gm, amb els àpexs lleugerament inflats, fins a 6µm, lleugerament granuloses i septades vers la base. Exípul medul.lar d'estructura intrincada, amb hifes de 6-8 gm. Excípul ectal d'estructura globulosoangular, de fins a 40 gm.

A la terra nua d'un bosc d'alzines (Quercus ilex) cremat 5 mesos abans. Recol.lectats diferents grups durant 15 dies, sobretot vora les soques cremades i rebrotants de les alzines. DG1356. Xiulans (Berguedà), altitud 850 m, el 11-12-94. Herbari: JB-1305/94. Mateix indret 17-12-94. Herbari: JB-1325/94. Comparteix hàbitat amb Plicaria endocarpoides (Berk.) Rifai, molt menys abundant en la nostra àrea d'estudi. Aquesta darrera té un himeni brunenc i espores també rodones, però totalment llises.

BIBLIOGRAFIA

BREITENBACH, J. & KRANZLIN, F. (1984).- Champignons de Suisse. Tome I. Ascomycetes. 310 pp. Soc. Mycologie Lucerne.

DENNIS R. W. G. (1978).- British Ascomycetes. 585 pp. J. Cramer. Vaduz.

GARNWEIDNER, E.; LOHMEYER; T. R. & MARXMÜLLER, H. (1991).- Geopyxis foetida Vel., Geopyxis alpina v. Hühnel und nahestehende Taxa. Mehr Fragen als Antworten. Zeitschrift für Mykologie. 57(2). 201-214.

GRELET, L. J. (1932-1959).- Les discomycètes de France d'après la classification de Boudier. 709 pp. Le Clos de la Lande.

LE GAL, M. (1944).- Recherches sur les ornamentations sporales des di§comycètes operculés. 297 pp. Bibliotheca Mycologica. Band 28. J. Cramer. Vaduz.

MONTI, G;. GORRERI, L.; MARCHETTI, M. & FRANCHI, P. (1992).- Funghi e cenosi di aree bruciate. 150 pp. Pacini ed.

MOSER, M. (1963).- Ascomyceten. 147 pp. G. Fischer. Stuttgart.

SCHMID, I. & SCHMID, H. (1991).- Ascomyceten im bild., ser. IHW-Verlag. D-Eching.

SIERRA, D. 1987.- Aportación al conocimiento de los ascomicetes (ascomycotina) de Cataluria. 481 pp. Edicions especials de la Societat Catalana de Micologia. Barcelona.

SIERRA, D. & CAMBRA, J. (1987).- Notes micològiques I: Ascomicets del Torrent de la Sequera (Tarragona). Bull. Soc. Catalana Micol. 11: 73-81.

SIERRA, D.; ROCABRUNA, A.; TABARÉS, M. (1987).- Aportación al catalogo de Ascomicetes de Cataluria. Bull. Soc. Catalana Micol. 11:99-109.

SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA. Bolets de Catalunya. 1" col.lecció ( 1982) a 13" col.lecció (1993).

CALOSCYPHA FULGENS (Pers.Fr)Boud.

A espores; B ascs; C paràfisis.

GEOPYXIS FOETIDA Vel.

A espores; B paràfisis; C ascs; D excípul.

1n•n•nn4 5/(^s•

LACHNELLULA CALYCIFORMIS (WIlld. ex Fr)Dharme.

A espores; B ascs; C paràfisis; D pèls..

LEUCOSCYPHA PATAVINA (Cook.&Sacc. ap. Cook.)Svrcek. A apoteci; B espores; C paràfisis: D ascs; E excípul. / 20/irm

,10/4,vv't

PLICARIA TRACHYCARPA (Currey)Boud.

A espores; B paràfisis; C ascs; D excIpul.

A n wart.

TRICHOPHAEA WOOLHOPEIA (Cke.&Phill.)Boud.

A apotecis; B espores; C pels; D paràfisis; E ascs.

3oj4,

Geopyxis foetida Vel.

Lachnellula calyciformis (Willd. : Fr.) Dharne

APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DELS MACROMICETS DE L'ILLA DE MALLORCA. II

M.A. PÉREZ-DE-GREGORIO

Pau Casals 6, 1° la; E-17001 GIRONA

ABSTRACT. A contribution to the knowledge of the macromycetes of Majorca Island. II. (Balearic Islands). This work reports 40 species: 3 Ascomycetes and 37 Basidiomycetes. After our information, 37 of them are new records for the Balearic Islands, and a further 3 are new records for Majorca. Of special interest are: Suillus bellinii f. lutea forma nova, Boletus dryophilus, Greletia ovalispora, Peziza saccardiana, Trametes hirsuta, Clitocybe cistophila, Cortinarius sodagnitus, Cortinarius subfulgens, Hebeloma pyrophilum, Hygrophorus quercetorum, Marasmius carphaticus, Mycena polyadelpha and Hydnangium aurantiacum.

Key words: Macromycetes, Majorca, Balearic Islands, Spain, Fungi, Flora.

RESUMEN. Se estudian un total de 40 especier: 3 ascomicetes y 37 basidiomicetes, de los cuales, según la bibliografia consultada, 37 son nuevas citas para las Islas Baleares y 3 para la isla de Mallorca. Destacan por su interés: Suillus bellinii f. lutea forma nova, Boletus dryophilus, Greletia ovalispora, Peziza saccardiana, Trametes hirsuta, Clitocybe cistophila, Cortinarius sodagnitus, Cortinarius subfulgens, Hebeloma pyrophilum, Hygrophorus quercetorum, Marasmius carphaticus, Mycena polyadelpha e Hydnangium aurantiacum.

Palabras clave: Macromycetes, Mallorca, Islas Baleares, Esparia, Hongos, Flora.

INTRODUCCIÓ

Amb aquest treball es dóna per finalitzada la tasca de recerca micològica de l'autor amb motiu de la seva residència durant quatre anys a la major de les Balears. Ha estat sens dubte, una experiència molt profitosa, ja que, com a resultat, hem pogut afegir un total de 75 espècies noves al catàleg de les Illes Balears i 6 noves al de de Mallorca.

Totes les espècies han estat trobades per l'autor, excepte aquelles on s'indica el recol.lector. Seguint la sistemàtica del nostre primer treball (PEREZ-DE-GREGORIO & VIDAL, 1994), les presentem per ordre alfabètic, amb indicacions de l'hàbitat, localitat, quadrícula UTM, data i una breu descripció, quan ho creiem necessari. Corn que totes les espècies d'aquest treball són noves citacions per a les Illes Balears, només indicarem, amb un asterisc (*), les que ho són solament per de Mallorca.

CATÀLEG FLORÍSTIC

ASCOMYCOTINA

PEZIZALES

Greletia ovalispora (Grelet) Donadini = Plicaria planchonis (Dunal) Boud. var ovalispora Grelet

A terra, en els marges dels camins, en el mateix hàbitat de la var. planchonis. Banyalbufar, Coll de Sa Bastida, DD6193, 9-1-93. Es caracteritza per les seves espores ovals de 10-(11) x 2,5-3 gm.

Otidea grandis (Pers.) Rehm in Rabenh.

Als alzinars. Vilafranca de Bonany, ED0880, 30-XI-91. Espècie de llocs tèrmics, que es caracteritza per la seva gran mida, ja que ateny 8 cm d'alçària.

Peziza saccardiana Cooke

Als alzinars, en llocs cremats i antigues carboneres. Escorca, Lluc, DE8908, 14X-90. Banyalbufar, Coll de Sa Bastida, DD6193, 2-XII-90 i 15-XII-91, en aquest darrer cas, acompanyada per Hebeloma pyrophilum.

BASIDIOMYCOTINA

APHYLLOPHORALES

Clavulina cristata (Holmsk.) Schroet.

En boscos mixtos de Pinus halepensis i Quercus ilex. Reserva del Puig de Galatzó, DD5584, 31-X-93.

Coltricia perennis (L.) Murr.

En llocs cremats, en clarianes d ralzinars. Escorca, Lluc, DE8908, 23-XI-91.

Trametes hirsuta (Wulf.: Fr.) Pil.

Sobre un tronc caigut d'alzina (Quercus ilex). Bunyola, DD7697, 27-XI-93.

BOLETALES

Suillus bellinii (Inz.) Watling f. lutea forma nova

A typo differt colore pilei luteo. In pinetis mediterraneenses. Legit M A. PérezDe-Gregorio, 23-X-1993. Holotypus in herbario M A. Pérez-De-Gregorio n° PGB118 conservatur.

Sota P. halepensis. Bunyola, DD7697, 23-X-93. Diversos exemplars, amb les mateixes característiques macro i microscòpiques del tipus, però amb el barret de color groc daurat pàl.lid. Aquesta característica es conserva en els exemplars vells

i àdhuc és apreciable un cop assecats. Creixien juntament amb S. bellinii tipus, en temps sec. (Fig. 1).

Boletus dryophilus Thiers = Xerocomus dryophilus (Thiers) Sing.; = B. amaranthus Cetto nom. nud.

Sota P. halepensis, en zona dunar. Muro, S'Albufera, EE1 1 03, 10 i 24-XI-90. Ha estat citada recentment per SIMONINI (1994), com a espècie nova per a Europa. Fins ara, només era coneguda de l'oest d'USA i de Mèxic. Trobada a Italia sota planifolis, cocretament Quercus sp. i Fagus silvatica, els nostres exemplars creixien sota pi blanc, en zona de dunes.

Per una descripció més detallada ens remetem al treball citat. (Fig. 2).

AGARICALES

Clitocybe cistophila Bon & Contu

Al marge d'un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, sota estepa negra (Cistus monspeliensis). Banyalbufar, Coll de Sa Bastida, DD6193, 24-X-93. El peu (3 x 0,2 cm) i el barret (2,4 cm de diàmetre), són de color ocraci pàl.lid, amb les làmines més clares, higrófan, amb el marge no estriat, o només una mica en el exemplars més secs. Espores de 5-8 x 3-4 A banda del seu hàbitat, es caracteritza per l'olor anisada que desprèn.

Clitocybe rivulosa (Pers.) Kumm.

En un camí al mig d'un bosc de pi blanc (P. halepensis). Reserva del Puig de Galatzó, DD5584, 31-X-93. Tòxic, de tipus muscarínic.

Coprinus cinereus (Sch.) S.F. Gray

En un femer. Formentor, EE1221, 7-XI-93.

Cortinarius amarescens (Mos.) Mos.

Dos exemplars a l'exposició de bolets de Vilafranca de Bonany, provinents d'un alzinar del mateix poble, ED0880, 30-X1-91. La cutícula tenia un gust força amargant. Olor rafanoide.

Cortinarius coerulescens (Sch.) Fr. var. cyaneus Bres.

Diversos exemplars a l'exposició de bolets d'Artà, provinents d'un alzinar. Artà, ED3496, 28-XI-93. Leg. Julen Adriàn Gorostiza i Toni Llinàs Nebot.

Cortinarius elegantior (Fr.) Fr. var. quercilicis Bon

Tres exemplars a l'exposició de bolets d'Artà, provinents d'un alzinar. Artà, ED3496, 28-XI-93. Leg. Julen Adriàn Gorostiza i Toni Llinàs Nebot.

Cortinarius sodagnitus Hry.

Sota Quercus ilex. Formentor, EE1221, 7-XI-93. Els carpòfors presentaven taques groguenques al barret i varen donar les següents reaccions macroquímiques:

cutícula KOH + (vermell-carmí) i fenol + (bru); carn KOH + (rosa) i fenol + (brurogenc).

Cortinarius sordescens Hry.

Als alzinars. Banyalbufar, Coll de Sa Bastida, DD6193, 15 -XII-91.

Cortinarius subfulgens Orton

Als alzinars. Escorca, Lluc, DE8908, 30-X-93. Betlem, Artà, ED3496, 28-XI93. E1 coneixem bé, ja que és força freqüent als alzinars calcícoles gironins.

Cuphophyllus colemannianus (Blox.) Bon

Diversos exemplars a l'exposició de bolets d'Artà, provinents d'un lloc herbós, al marge d'una pineda de P. halepensis. Artà, ED3496, 28-XI-93. Leg. Julen Adriún Gorostiza i Toni Llinàs Nebot.

Cystolepiota cystophora (Malç.) Bon

En clarianes, sota Quercus ilex. Bellver, Palma de Mallorca, DD6779, 9-XI-91. Lamines ocràcies i base del peu de color vinós. Espores de 7 x 4µm.

* Entoloma rusticoides (Gill.) Noord.

En un lloc herbós, sota P. halepensis. Bellver, Palma de Mallorca, DD6779, 17X-93. Barrets de 2 cm de diàmetre i peu 0,2 x 2,1 cm. Citada a Formentera per SIQUIER (1994).

Hebeloma pyrophilum Moreno & Moser

En una antiga carbonera d'un alzinar. Banyalbufar, Coll de Sa Bastida, DD6193, 15-XII-91. Creixia juntament amb Peziza saccardiana Cooke i Inocybe dulcamara (Albert. & Schw.) Kumm., Coltricia perennis (L.) Murr. i Hymenoscyphus fructigenus (Bull. ex Mérat) S.F. Gray. Det. Josep Ma Vidal. Espècie molt rara, descrita pels professors Moreno i Moser (1984), trobada fins ara només a la província de Segòvia (holotypus), sobre restes cremades, en un bosc de Fagus sylvatica, i a Porquerolles (França), per M. Bon & G. Chevassut (1985). Es tracta d'un bolet piròfil, que, d'acord amb aquests dos últims autors, pensem que és de distribució meridional. Es diferencia de les altres espècies d'Hebeloma piròfiles, pel fet de tenir les espores llises i el.líptiques, mentre H anthracophilum Maire, i H. funariophilum Moser, Z. Pilzk., les tenen verrucoses i amigdaliformes. En els nostres exemplars, les mides esporals eren 8-9 x 5µm. (Fig. 3).

* Hygrocybe aurantiolutescens F.D. Orton

Sota P. halepensis, sobre substrat sorrenc. Sa Canova, Artà, ED3496, 28-XI-93. Citada a Cabrera per SIQUIER & LILLO (1994). El color vermellós dels barrets ens va fer tenir alguns dubtes. En total, eren set exemplars, amb les següents característiques: capell (2,7)-5-(6) cm de diàmetre, fibril.lós, vermell tomàquet, amb zones groc-ataronjades, no ennegreix, no viscós, més aviat untuós. Umbonat en els exemplars grans, campanulat (cònic) en els més joves; amb marge flexuós. Peu fibrós, groc a la part superior, blanc cap a la base (un poc grisenc a la mateixa base). Fibril.lós (estriat). Làmines amples, separades, groc-ataronjades, lliures,

amb el marge un poc denticulat (serrat), amb laminetes. Carn groga-ataronjada i molt escassa al capell, blanca i fibrosa al peu. Sense olor ni gust apreciables. Basidis tetraspòrics. Espores de 6-7 x 12-13 1,1m.

S'acosta a H konradii Haller i, pel color, a la varietat pseudopersistens, però aquest tàxon té les espores com a mímim de 9µm d'amplària. Està clar que es tracta d'un Hygrocybe del grup Conici (carpòfor que no ennegreix), i de la secció tnacrosporae. Es podia tractar d'una varietat o forma del H aurantiolutescens, i per aquesta raó hem inclós aquí la descripció completa dels exemplars.

Hygrophorus quercetorum Orton = H. eburneus (Bull.) Fr. var. quercetorum

Als alzinars. Escorca, Lluc, DE8908, 23-XI-91. L'olor no és desagradable amb KOH, la base del peu es torna groga, però el barret resta inmutable. En assecar-se, no s'enfosqueix corn ho fa H discoxanthus (Fr.) Rea var. discoxanthus ni com H. d. var. chrysaspis (Métrod) Bon.

Inocybe pusio P. Karst.

Sota Quercus ilex. Bunyola, DD7697, 27-XI-93.

Lepiota ignivolvata Joss.

En un bosc mixt de P. halepensis i Quercus ilex. Banyalbufar, Coll de Sa Bastida, DD6193,

Lepiota pseudohelveola Kühn. ex Hora var. sabulosa Bon

Sota Cistus sp., Erica multiflora, Cneorum tricoccon, Myrtus communis, i d'altres plantes típiques de la màquia litoral mallorquina. Petra, "Son Montserrat", ED1186, 8-XI-93. L. pseudohelveola Künh. ex Hora var. pseudohelveola, ha estat citada per CALONGE & al. (1993).

Lyophyllum semitale (Fr.) Kühn.

A les pinedes. Bunyola, DD7697, 27-XI-93. Es caractertitza per tenir les espores el.líptiques i per desprendre una olor forta, rància.

Marasmius carphaticus Kalchbr.

A les pinedes. Reserva del Puig de Galatzó, DD5584, 31-X-93. Petra, "Son Montserrat", ED1186, 8-XI-93. El coneixiem per ser força freqüent a L'Empordà (Girona), en llocs similars.

Mycena alba Bres.

En els troncs de les alzines, entre les molses. Escorca, Lluc, DE8908, 14-X-90 i 30-X-93. Sol sortir acompanyada d'altres espècies del seu génere que ja comentarem, sempre al principi de la temporada, després de les pluges.

Mycena galopus var. candida (Pers.: Fr) Lge.

= Mycena galopus (Pers.: Fr.) Kumm. var. alba F1. Dan.

Sota Quercus ilex. Escorca, Lluc, DE8908, 30-X-93. Creixia juntament amb la var. galopus.

Mycena leptocephala (Pers.: Fr.) Gi11.

A les pinedes. Formentor, EE1221, 7-XII-91.

Mycena galopus var. migra (Pers.: Fr.) Rea = M leucogala (Cke.) Sacc.

En un alzinar. Bunyola, DD7697, 23-X-93. Es caracteritza per tenir el barret de bru-negre a negre, de 1-1,5 cm de diàmetre, amb el marge estriat. Peu negre de 3-4 x 0,1 cm, làmines blanques, làtex blanc i aquós. Espores de 12-13 x 5-6 gm.

Mycena polyadelpha (Lasch) Kühn.

Sobre fulles de Q. ilex. Reserva del Puig de Galatzó, DD5584, 31-X-93. Espècie molt petita i que normalment passa desapercebuda, de color blanc. E1 barret no ultrapassa els 3 mm de diàmetre. Cal un examen microscòpic per tal de no confondre-la amb espècies del gènere Hemimycena (Sing.) Sing., o del gènere Marasmius Fr., sobretot de la secció Androsacei Kühn., que també presenten colors blancs i viuen sobre fulles i branquetes.

Mycena polygramma (Bull.) S.F. Gray

Sobre soques d'alzina. Formentor, EE1221, 7-XII-91. Espècie força comuna arreu, però que no ens consta citada a les Balears.

Mycena pura f. alba (Gili.) Kühn.

En un bosc mixt de Q. ilex i P. halepensis. Formentor, EE1221, 7-XI-93.

Mycena pura f. lutea (Gres.) Kühn.

En pinedes sorrenques, dunes. Alaró, "Sa Teulera", DD8395, 9-XI-93. Muro, S'Albufera, EE1 103, 15-XI-93.

Mycena pseudocorticola Kühn.

A l'escorça de les alzines (Q. ilex), entre les molses. Escorca, Lluc, DE8908, 30-X-93. En aquest alzinar, en alguns troncs més vells, hi creixia juntament amb M meliigena (Berk. & Cke. ap. Cke.) Sacc., i M alba, a la part més baixa i, ja més enlaire, hi sortia M renati Quél.

Xeromphalina campanella (Bastch) R. Mre.

Sobre restes de P. halepensis. Formentor, EE1221, 7-XI-93.

RUSSSULALES

* Russula sanguinea Fr.

A les pinedes. Alaró, "Sa Teulera", DD8395, 9-XI-93. Espècie comuna, citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990).

HYMENOGASTRALES

Hydnangium aurantiacum Heim & Malç. = H. carotaecolor Berk. & Br. ss. Codina & Font i Quer

En un bosc mixt de Q. ilex i P. halepensis, un sol exemplar, semihipogeu. Artà, ED3496, 28-XI-93. Leg. Julen Adriàn Gorostiza i Toni Llinàs Nebot. Citada únicament a Catalunya per HEIM & al. (1934), i per VIDAL (1991). Es caracteritza pel seu color ataronjat, d'on li ve el seu nom científic, per fer una olor forta, similar a Tuber melanosporum, i per tenir unes espores més o menys esfèriques, en el nostre exemplar de 13-14 de diàmetre, i una mica espinuloses.

AGRAÏMENTS

Vull agraïr al company i amic J. Ma Vidal els consells donats i la revisió del text.

BIBLIOGRAFIA

AGUASCA, M., J. LLISTOSELLA, J.L. SIQUIER & C. CONSTANTINO (1992). Contribució a la flora dels macromicets de de Mallorca. Fol. Bot. Misc., 8: 8-43.

ARROYO, I., F.D. CALONGE, J.L. SIQUIER & C. CONSTANTINO (1990). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. 11. Ascomycotina. Bol. Soc. Micol. Madrid, 14: 49-60.

BON, M. & G. CHEVASSUT (1988). Contribution à l'etude de la macroflore fongique et sabulicole du littoral méditerranéen. Documents mycologiques. Tome 18(72): 51-61.

CALONGE, F.D., J.L. SIQUIER, C. CONSTANTINO & X. LILLO (1989). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. I. Gasteromycetes. Bol. Soc. Micol. Madrid, 13: 139150.

CALONGE, F.D., J.L. SIQUIER & C. CONSTANTINO (1991). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. III. Bol. Soc. Micol. Madrid, 15: 111-122.

CALONGE, F.D., J.L. SIQUIER & C. CONSTANTINO (1992). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. IV. Adiciones al catàlogo de Gasteromycetes. Bol. Soc. Micol. Madrid, 16: 61-71.

CALONGE, F.D., J.L. SIQUIER & C. CONSTANTINO (1993). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. V. Registro de trece citas nuevas. Bol. Soc. Micol. Madrid, 18: 105116.

CONSTANTINO, C. & J.L. SIQUIER (1987). Aportación de nuevas especies a la flora micológica de la Isla de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 31: 93-103.

ESTEVE-RAVENTÓS, F., J.L. SIQUIER & C. CONSTANTINO (1992). Nuevas notas taxonómicas solfte macromicetos de Mallorca (Islas Baleares). Bol. Soc. Micol. Madrid, 17: 63-76.

KNOCHE, H. (1921). Flora Balearica I. Otto Koeltz (reimp. 1974). Koenigstein.

LLISTOSELLA, J. & M. AGUASCA (1990). Macromicets de de Menorca. Butll. Soc. Catalana Micol., 13: 17-32.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1972). Champignons de la Péninsule Ibérique. IV. Les Iles Baléares. Acta Phytotax. Barcinonensia, 11: 1-64.

MORENO, G. & M. MOSER (1984). Hebeloma pyrophilum sp. nov. (Cortinariaceae, Agaricales). Bol. Soc. Micol. Castellana, 8: 79-82.

ORELL, J. (1961). Contribución al estudio de la flora micetológica de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Baleares, 7(1-4): 69-74.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.A. & J.M. VIDAL (1994). Aportació al coneixement dels macromicets de de Mallorca. I. Butll. Soc. Catalana Micol., 16-17: 145-164.

ROBICH, G. (1991). Come determinare aleune Micene. Boll. Assoc. Micol. Bresadola, 34, 2: 99-118.

SCHILLING, A. (1989). Beitrag zur Pilzflora Mallorcas (inéd.).

SIMONINI, G. (1994). Boletus dryophilus Thiers, specie nuova per l'Europa. Rivista di Micol., 37(3): 205-219.

SIQUIER, J.L. & f. LILLO (1994). Contribución al conocimiento micológico del Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera (Islas Baleares). Bol. Soc. Micol. Madrid, 19: 193-205.

SIQUIER, J.L. (1994). Contribución al conocimiento micológico de la Isla de Formentera (Islas Baleares). Bol. Soc. Micol. Madrid, 19: 207-213.

VIDAL, J.M. (1991). Contribución al conocimiento de la flora micológica del Baix Empordà y zonas limítrofes (Catalunya), IV. Hongos hipogeos (Zigomycotina, Ascomycotina y Basidiomycotina). Butll. Soc. Catalana Micol., 14-15: 143-194.

VIDAL, J.M. (1991). Hydnangium aurantiacum Heim & Malç. Bolets de Catalunya X, làm. 468. Ed. Soc. Catalana Micol. Barcelona.

VIDAL, J.M., J.L. SIQUIER & C. CONSTANTINO (1994). Alguns macromicets nous o interessants de de Mallorca (Balears). Butll. Soc. Catalana Micol., 16-17: 135-144.

Fig. 1.- Suillus bellinii (Inz.) Watling f. lutea forma nova

Fig. 2.-Boletus dryophilus Thiers

Fig. 3.- Hebeloma pyrophilum Moreno & Moser

APORTACIÓN AL CONOCIMIENTO DEL GÉNERO

COPRINUS PERS. EN CATALUNYA, I. SEIS ESPECIES RARAS O INTERESANTES.

J. VILA

Rector Ubach 53, àtic 2a. E-08021 Barcelona.

RESUMEN. En esta primera aportación, se describen y comentan seis especies del género Coprinus Pers. poco frecuentes en Catalunya: C. alopecia, C. ellisii, C. gonophyllus, C. megaspermus, C. radicans y C. vosoustii, aportando datos sobre su ecología y fotografías de sus esporas al microscopio electrónico de barrido.

Palabras clave: Coprinus, Basidiomicetes, corología, Catalunya, Espafia.

SUMMARY. Contribution to the study of the genus Coprinus Pers. in Catalonia. 1. Six rare or 'interesting species. In this first instalment, six species scarcely reported in Catalonia are described and discussed, C. alopecia, C. ellisii, C. gonophyllus, C. megaspermus, C. radicans and C. vosoustii, with ecologic data and scanning micrographies of the spores.

Key words: Coprinus, Basidiomycetes, chorology, Catalonia, Spain.

INTRODUCCIÓN

E1 presente trabajo es nuestra primera contribución al conocimiento del género Coprinus Pers. en Catalunya. Como es sabido, la corta vida de los basidiomas de este género dificulta su estudio, por lo que son pocos los datos que se han publicado sobre nuestra flora. Citemos, en concreto, el trabajo de FAUS (1981), sobre unas pocas especies, y las listas florísticas màs amplias (MAIRE, 1933 y 1937; HEIM, 1934; SINGER, 1934; ROCABRUNA & TABARÉS, 1988 y 1991), que suelen incluir las especies màs comunes.

De acuerdo con nuestras observaciones, es posible encontrar especies del género Coprinus todo el afío, siempre que las condiciones de humedad sean las adecuadas. También hemos podido examinar ambientes muy diversos. Aunque el màs rico en especies es el representado por el estiércol publicaremos nuestros datos sobre Coprinus fimícolas en un trabajo ulterior. En el presente, recogemos datos sobre especies, no siempre comunes, que crecen entre la hierba, bordes de caminos, carboneras o madera descompuesta.

MATERIAL Y METODOLOGIA

En el género Coprinus Pers. es importante recolectar ejemplares muy jóvenes, en los que sea posible apreciar bien la estructura del velo, de la cual conviene tomar nota desde el primer momento, pues hay especies, como C. alopecia Lasch in Fr., que pierden el velo con extrema facilidad. Por otro lado, la ràpida delicuescencia de muchas especies obliga a deshidratar el material con rapidez, para no quedarnos sin muestra.

Las observaciones se han efectuado con un microscopio Kyowa-Biolux 12; se ha utilizado Rojo Congo (con agua o amoníaco) como colorante habitual. Para ciertas células del velo, se utiliza kido clorhídrico al 5%, para que se hinchen y se pueda observar la ornamentación de su pared.

También hemos observado las esporas mediante un microscopio electrónico de barrido (SEM), HITACHI 2300. Para este examen hemos segudo el siguiente proceso: la muestra seca se ha rehidratado con hidrato de cloral durante tres dias. Posteriormente, se ha procedido a su deshidratación con bateria de alcoholes hasta llegar a alcohol absoluto y acetato de amilo, para someterlo luego a deshidratación en punto crítico.

El material estudiado, deshidratado, se encuentra depositado en el herbario del autor (indicado JVG, al citar la recolección).

ESPECIES ESTUDIADAS

Coprinus alopecia Lasch in Fr.

= C. insignis Peck

Sombrero al principio ovalado, de 2-2,5 cm de diàmetro por 3-4 cm de altura, mas tarde extendido, pudiendo llegar a 6 cm de diãmetro, de color gris con el ãpice pardo y recubierto por unas pocas fibrillas blanquecinas, que constituyen el velo. E1 margen se presenta levemente estriado. L5minas primero griskeas, después thpidamente negras y delicuescentes. Pie blanco, de hasta 6,5 x 0,5 cm, bastante sin presencia de anillo ni volva. Carne exigua. Olor banal. Esporas ligeramente citriformes, rugosas, de 12,5-14 x 7-7,5 negras al microscopio cuando estan aisladas; poro germinal prominente, central (Fig. 2, a,b y c). Basidios tetraspóricos. Cistidios vesiculosos. Velo formado por células alargadas, cilíndricas, moniliformes, de hasta 30 de grosor, poco coloreadas, y con una pared bastante delgada (Fig. 1, a).

Crece sobre madera descompuesta, en grupos poco numerosos.

Material estudiado: Barcelona: Sta. Fe de Montseny, Fogars de Montclús (Vallès Oriental), en madera muy descompuesta de Fagus sylvatica, UTM 31T DG5524, alt. 1200 m, 11-VI-94, leg. A. Martinez, JVG940611-1._ Riells de Montseny (La Selva), en madera muy descompuesta de Quercus sp., UTM 31T DG5925, alt 550 m, 4-X-94, leg. J. Vila, JVG941004-1.

Observaciones: Las esporas rugosas son una ayuda muy valiosa para determinar esta especie. Dentro del género Coprinus encontramos otras especies con esporas ornamentadas: C. echinosporus Buller y C. phlyctidosporus Romagn.

presentan un velo diferente y esporas verrucosas (pero no rugosas), mientras que C. silvaticus Peck y C. verrucispermus Joss. & Enderle se separan fkilmente por la presencia de sétulas en el sombrero, y C. calosporus Bas & Uljé, por tener esporas con ornamentación nodulosa. La confusión con C. atramentarius (Bull.: Fr.) Fr. es posible, si no se observan los carkteres microscópicos (esporas lisas).

C. alopecia es una especie poco frecuente, citada en la Península Ibérica (MORENO et al., 1986).

Coprinus ellisii P.D. Orton

Sombrero ovoide, de 1-1,5 cm de diknetro por 1,5-2 cm de altura, luego extendido hasta los 4 cm de diknetro. De color crema pfflido. Velo abundante, de color pardo claro (aunque mas claro en el margen), que forma una gruesa capa sobre todo el sombrero. Lffininas primero blanquecinas, después negras. Pie blanco, de 4-67 x 0,5 cm, con una volva poco visible, que es parte del velo. Micelio muy exiguo, típicamente de color anaranjado. Carne inodora. Esporas elipsoidales de cara y ligeramente reniformes vistas de perfil, lisas, de 7,5-8,25 x 2,5-3,5 gm (las mas pequefías del grupo), de color pardo claro al microscopio, con poro germinal central (Fig. 2, d). Basidios tetraspóricos. Cistidios vesiculosos. Velo constituido por células utriformes o esferócitos, irregulares, con una pared bastante gruesa y de color pardo (Fig. 1, b), de 20-37, 5µm de diknetro. Crece sobre madera descompuesta, en grupos abundantes.

Material estudiado: Barcelona: Sta. Fe de Montseny, Fogars de Montclús (Vallés Oriental), en madera poco descompuesta de Abies alba, UTM 31T DG5524, alt. 1200 m, 11-VI-94, leg. M. Tabarés y J. Vila, JVG940611-2.

Observaciones: C. ellisii pertenece a la Sección Domestici, dentro del Subgénero Micaceus, que engloba especies cuya principal característica son las células del velo, que presentan formas muy variadas (como de vesículas utriformes y esferócitos màs o menos regulares) y tienen la pared gruesa y de coloración parda. Otra característica de estó. Sección es la presencia de un vistoso micelio de color anaranjado en la base del pie.

C. domesticus (Bolt.: Fr.) S. F. Gray se diferencia del que nos ocupa por sus esporas de mayor tamafío (8,5-10 x 5-5,5 gm) y por tener un velo màs tenue, sin volva.

C. radians (Desm.) Fr. y C. xanthothrix Romagn. tienen asimismo las esporas de mayor tamatIo y elipsoidales vistas de perfil, nunca reniformes.

C. ellisii es una especie rara. Sólo la hemos hallado en una ocasión. En cambio, C. domesticus es una especie muy común, que crece en ambientes diversos, siempre sobre restos vegetales. No hemos encontrado nunca C. xanthothrix, mientras que C. radians, lo hemos recolectado en dos ocasiones, la primera en Olot (Garrotxa), sobre madera descompuesta y la segunda sobre restos vegetales en Sta. Fe del Montseny (Vallès Oriental).

Coprinus gonophyllus Quél. (Fig. 4, a)

Carpóforo al principio subgloboso, blanco y de aspecto algodonoso, mãs tarde el velo se rompe y deja ver el sombrero y el pie. Sombrero joven mas o menos ovoide, de hasta 1 x 1,5 cm, luego de forma convexa, hasta alcanzar unos 3 cm, de color gris a gris-negruzco, cubierto de restos del velo en forma de placas blancas irregulares, estriado en el margen.Lminas pronto delicuescentes, grises. Pie blanco, de 2-3 x 0,20,3 cm con la base ligeramente bulbosa. Carne insignificante, inodora.

Esporas francamente lentiformes, de subglobosas a ovoides vistas de cara, y elípticas de perfil, lisas; de 7-8 x 6-7 x 4,5-5,5 gm, de color pardo oscuro al microscopio y con un poro germinal central y truncado (Fig. 3, a). Basidios tetraspóricos. Cistidios fusiformes. Velo formado por hifas alargadas, ramificadas y diverticuladas, hialinas y de pared delgada. Estas hifas tienen un grosor de hasta 3-4 !,.tm y estan densamente entrelazadas.

Crece en grupos reducidos, sobre restos de carbón.

Material estudiado: Barcelona: Puig-reig (Berguedà), en una carbonera, UTM 31T DG8439, alt.

300 m, 30-IX-94, leg. M. Tabarés y J. Vila, JVG940930-1.

Observaciones: C. gonophyllus recuerda a C. picaceus (Bull.: Fr.) S. F. Gray, aunque esta última especie es mucho màs grande, no tiene las esporas lentiformes, presenta hifas del velo rris gruesas y crece en bosques sin presencia de restos de carbón. También podría confundirse con otros Coprinus de velo semejante (con hifas ramificadas y diverticuladas), pero estos suelen crecer sobre restos vegetales y no tienen las esporas lentiformes.

Es la primera vez que encontramos esta especie, que parece ser rara. Sobre restos de carbón, sólo hemos encontrado en alguna ocasión C. angulatus Peck, de aspecto muy diferente, pues presenta sétulas en el sombrero.

Coprinus megaspermus P.D. Orton

Sombrero primero ovoide, despues abierto y mós o menos hemisférico, de 2-3 cm de diffinetro, de color pardo a canela, sobre todo en el centro, fuertemente plisado menos en el àpice. No presenta velo ni sétulas. lAminas estrechas, que se vuelven thpidamente delicuescentes, aunque esta delicuescencia no afecta al resto del sombrero. Pie blanquecino o ligeramente coloreado de crema, hasta 3-5 x 0,2-0,3 cm. Carne insignificante, inodora.

Esporas débilmente lentiformes, ovoideselipsoidales vistas de cara, claramente elipsoidales de perfil, lisas; de 14,5-17,5 x 9,5-10,5 x 8,5-9 gm y con una coloración negruzca al microscopio. Poro germinal central si lo observamos de cara, pero oblicuo visto de perfil (Fig. 2, e). Basidios tetraspóricos y cistidios lageniformes, con el úpice riths o menos obtuso.

Crece entre la hierba o en suelo desnudo.

Material estudiado: Barcelona: Crta. a Sta. Fe, Fogars de Montclús (Vallès Oriental), en un prado, UTM 31T DG5421, alt. 700 m, 23-IV-94, leg. A. Rocabruna y J. Vila, JVG940423-1.

Observaciones: Dentro del Subgénero Pseudocoprinus, encontramos la Sección Hemerobii, que incluye especies con sombrero pruinoso, por la presencia de sétulas, y especies totalmente glabras (sin velo ni sétulas). Estas últimas se encuadran en la Subsección Glabri, a la cual pertenece C. megaspermus Las especies de estã. Subsección son difíciles de distinguir sin un riguroso examen microscópico.

C. megaspermus es una de las especies que resultar de las diversas interpretaciones de C. hemerobius (Bolt.) Fr. Según CITERIN (1992), C. hemerobius es una buena especie, mientras que ULJE & BAS (1988) consideran que este último taxón engloba a una serie de especies parecidas, pero independientes y que, en consecuencia, es rechazable por dudoso. Nosotros preferimos adoptar esta última posición, para no complicar aún rris un grupo ya de por sí muy difícil.

C. hercules Uljé & Bas se diferencia por sus esporas francamente lentiformes (12-17 x 11-15 x 9-10 gm) y por presentar un carpóforo de menor diffinetro. C. miser Karst. crece sobre estiércol, su tamafío es mucho menor y sus esporas rris pequetías (7-9 x 6-8 x 5-6 gm). Por último C. plicatilis (Curt.: Fr.) Fr., C. kuehneri Uljé & Bas y C. leiocephalus P.D. Orton presentan esporas de diferente forma y menor tamafío.

C. megaspermus parece ser una especie rara. En Esparsa, sólo ha sido citada de Cuenca (MORENO & al., 1990).

Coprinus radicans Romagn. (Fig. 4, b)

Sombrero ovoide, de hasta 2 x 1,7 cm, luego menos convexo, Ilegando a 3 cm. De color gris a gris sucio, con coloraciones pardas. Velo muy abundante, que recubre el sombrero con una gruesa capa. LAminas primero blancas; luego oscurecen y se tornan delicuescentes. Pie radicante, blanquecino, que se va estrechando hacia la base hasta los 2 mm de grosor; en el 4ice, puede llegar a tener de 4-5 mm, de altura, mide hasta los 4-5 cm, si contamos la parte subterthnea. De la base de la parte visible del pie pueden surgir uno o màs carpóforos. Carne exigua, blanquecina, con un marcado olor que recuerda al de la naftalina y que se deja notar desde cierta distancia. La carne del pie es m5s oscura, sobre todo en el límite con la parte subterthnea. Esporas lisas, de elípticas a ligeramente amigdaliformes vistas de cara, con un marcado perisporio, sobre todo en las esporas inmaduras. Miden de 12,5-14,5 x 6-8,5 contando el perisporio y tienen una coloración oscura, casi negra; el poro es central (Fig. 2, f y g). Basidios tetraspóricos. Cistidios de elipsoidales a vesiculosos. Velo formado por esferócitos mãs o menos regulares, de hasta 85 gm de diffinetro, con la pared ornamentada con granulaciones muy pequefias (Fig. 1, c). También encontramos algunas hifas alargadas, que forman densas marafías.

Material estudiado: Barcelona: St. Cugat del Vallès (Vallès Occidental), en el margen de un camino, UTM 31T DF 2390, alt. 285 m, 15-1-94, leg. M. Tabarés y J. Vila, JVG940115-1.

Observaciones: Los mejores caracteres para identificar esta especie son los siguientes: el intenso olor, que recuerda el de la naftalina, la presencia de un marcado perisporio en la espora y el pie radicante.

Existen otras especies con el mismo olor o con perisporio, pero no tienen el pie radicante. Algunos Coprinus con esclerocio tienen el pie radicante, por lo que conviene observar con detenimiento la presencia o ausencia de éste.

C. radicans es una especie rara; la localidad mencionada es la única en la que lo hemos encontrado. Agradecemos a M. Tabarés el habernos Ilevado al punto en donde crecía esta interesante especie.

Coprinus vosoustii Pilat

Sombrero ovalado de joven, con el àpice aplanado; a medida que envejece, se va alargando, pero siempre manteniendo el aplanamiento superior. A diferencia de C. comatus (Müll: Fr.) Pers., la especie que nos ocupa sí que llega a extender el sombrero, aunque no completamente, alcanzando, en este estado, basta 6 cm de diàmetro. Es de color blanquecino con algún reflejo gris o rosa, no siempre presente. En el sombrero encontramos dos capas de velo, una que recubre toda la superfície y que se presenta en forma de escamas o fibrillas màs o menos regulares, y otra, de forma estrellada, que se encuentra sólo en la parte apical. Esta última capa de velo tiene una consistencia membranosa, es de color blanco-crema y envuelve todo el carpóforo cuando es joven, dandole el aspecto de un huevo. Làminas blancas, después negras. Pie cilíndrico, blanco, largo basta 7-9 cm, que en su base tiene una volva poco visible. Carne blanca, de olor afrutado.

Esporas lisas, elípticas, de 17,5-19,5 x 10-10,5 gm, con poro germinal central si lo observamos de cara y ligeramente inclinado si lo hacemos de perfil. Presentar un color pardo oscuro al microscopio (Fig. 3, b). Basidios tetraspóricos. Velo formado por hifas alargadas, densamente dispuestas.

Material estudiado: Lleida: La Granadella (Garrigues), en un camino con hierba, UTM 31T CF08, alt. 485 m, 10-X-94, leg. J. Vila y X. Llimona, JVG941010-1. Castelldans (Garrigues), entre el barro, UTM 31T CF19, alt. 360 m, 21-XI-94, leg. X. Llimona y J. Vila, JVG941 121-1.

Observaciones: Especie encuadrada dentro del Subgénero Coprinus, en la Sección Coprinus. Esta Sección se caracteriza por la presencia de restos de velo en forma de anillo o volva, en el pie, y por la consistencia carnosa de sus especies. C. comatus (Müll.: Fr.) Pers. se distingue por sus carpóforos de mayor tamafío, por la ausencia de volva y de la gruesa membrana en forma de estrella en el sombrero, y por tener las esporas màs pequeíias (10-14 x 6,5-8 gm).

Creemos que se trata de una especie bastante rara, que sólo hemos encontrado en la zona meridional de Lleida, donde casi todas las recolecciones de especies de esta Sección corresponden a C. vosoustii, mientras que en la Península Ibérica, sólo se había encontrado en Madrid (MORENO et al., 1990).

AGRADECIMIENTOS

Queremos agradecer en primer lugar la ayuda recibida de nuestra compafiera M. Paz Martin, del Departament de Biologia Vegetal (Bàtanica) de la Universitat de

Barcelona, por su inestimable colaboración en la observación con el microscopio electrónico de barrido y por sus valiosos consejos, y al Servei de Microscòpia Electrónica de la Universitat de Barcelona, por poner a nuestra disposición el microscopio electrónico de barrido HITACHI 2300.

A A. Rocabruna y J. Llistosella, por los prkticos consejos en la elaboración de este trabajo y por la bibliografía prestada.

Al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Real Jardín Bothnico de Madrid, por facilitarnos la relación de fuentes bibliogthficas que contienen datos sobre el género Coprinus en la Península Ibérica, extraída de la base de datos de "Flora Micológica Ibérica".

Al Institut d'Estudis Catalans, por la financiación de las excursiones del proyecto "Flora micológica de la part catalana de la Depressió de l'Ebre".

Finalmente nuestro agradecimiento al Dr. X. Llimona por la revisión del presente artículo.

BIBLIOGRAFIA

CITERIN, M. (1992). Clé analytique du genre Coprinus Pers. Documents Mycologiques. 22(86): 1-28.

CITERIN, M. (1994). Clé analytique du genre Coprinus Pers. (Révision des Sections Farinosi, Lanatuli et Picacei). Documents Mycologiques. 24(95): 1-13.

FAUS, J. (1981). Especies nuevas, raras o poco comunes recolectadas en la temporada de primavera de 1981. Butll. Soc. Cat. Micol. 6: 47-72.

HEIM, R. (1934). Fungi Iberici. Observations sur la Flore Mycologique Catalane. Treb. Inst. Bot. Barcelona. 3(3): 1-146.

MAIRE, R. (1933). Fungi Catalaunici. Contributions à l'étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Treb. Inst. Bot. Barcelona. 3(2): 1-120.

MAIRE, R. (1937). Fungi Catalaunici. Series altera. Contribution à l'étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Publ. Inst. Bot. Barcelona. 3(4): 1-128.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1970). Flore des champignons supérieurs du Maroc, I. Faculte des Sciences, Rabat; 601 pp.

MORENO, G., ESTEVE-RAVENTÓS, F., ILLANA, C. & M. HEYKOOP (1990). More agarics from xerophytic grasslands in central Spain. Myc. Research, 94 (6): 781-788.

MORENO, G., MANJÓN, J. L. & A. ZUGAZA (1986). La guia de Incafo de los hongos de la Península Ibérica. Incafo S. A., Madrid; 1276 pp.

ORTON, P. D. & R. WATLING (1979). British fungus flora, 2 (Coprinaceae, 1). Roy. Bot. Gard. Edinburgh;149 pp.

ROCABRUNA, A. & M. TABARÉS (1991). Aportación al conocimiento de los hongos del macizo del Montseny. Butll. Soc. Cat. Micol. 14-15: 77-86.

ROCABRUNA, A., TABARÉS, M., BALLARÀ, J. & J. VILA (1994). Primera aportació al coneixement de la micoflora dels Pirineus i Pre-Pirineus de Catalunya. Butll. Soc. Cat. Micol. 16-17: 47-85.

ROMAGNESI, H. (1941). Études de quelques Coprins. Rev. Mycol. 6: 108-127.

ROMAGNESI, H. (1945). Étude de quelques Coprins (2- series). Rev. Mycol. 10: 73-89.

ROMAGNESI, H. (1951). Étude sur quelques Coprins III. Rev. Mycol. 16: 108-128.

SINGER, R. (1947). Champignons de la Catalogne. Espèces observées en 1934. Collect. Bot. 1(3): 199246.

ULJÉ, C. B. & C. BAS (1988). Studies in Coprinus, I. Persoonia, 13 (4): 433-448.

ULJÉ, C. B. & C. BAS (1991). Studies in Coprinus, II. Persoonia, 14 (3): 275-339.

ULJÉ, C. B. & M. E. NOORDELOOS (1993). Studies in Coprinus, III. Persoonia, 15 (3): 257-301.

ULJÉ, C. B. & C. BAS (1993). Some new species of Coprinus from the Netherlands. Persoonia, 15 (3): 357-368.

Fig. 1.- Estructura del velo (a-c). a) Coprinus alopecia, JVG940611-1; b) C. ellisii, JVG94061 1-2; c) C. radicans, JVG9401 15-1.

Fig. 2.- Esporas (a-g). a), b) y c) Coprinus alopecia, JVG940611-1; d) C. ellisii, JVG940611-2; e) C. megaspermus, JVG940423-1; f-g) C. radicans, JVG9401 15-1.

k 0036 15 kV 20 um

Fig. 3.- Esporas (a-b). a) Coprinus gonophyllus, JVG940930-1; b) C. vosoustii, JVG941010-1.

Fig. 4.- Carpóforos (a-b). a) Coprinus gonophyllus, JVG940930-1; b) C. radicans, JVG940115-1.

PRESENCIA DE BASIDIOS MONOSPÓRICOS EN L YCOPERDON

M.P. MARTÍN 1 y J. VILA2

1.- Dpt. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Unv. Barcelona, Avda. Diagonal 645, E-08028 Barcelona

2.- Rector Ubach 53 àtic 2a, E-08021 Barcelona

RESUMEN. Se describen y comentan tres ejemplares del género Lycoperdon recolectados en Lleida. La característica mas interesante es la presencia, en la gleba madura, de basidios monospóricos funcionales, junto con las hifas del capilicio y las esporas maduras. No ha sido posible atribuir la recolección a ninguna especie conocida.

Palabras clave: Gasteromycetes, Lycoperdon, morfología, basidios.

SUMMARY. Monosporic basidia in Lycoperdon.- Three Lycoperdon specimens collected in LLeida (Spain) are here described and discussed. The mature gleba presents monosporic basidia well developed along with the capillitium hyphae and the ripe spores. Our material does not fit with any Lycoperdon species known by the authors.

Key words: Gasteromycetes, Lycoperdon, morphology, basidia.

INTRODUCCIÓN

En los gasteromicetes, la zona fértil del carpóforo (gleba), se desorganiza con rapidez y, al llegar a la madurez, adquiere un aspecto pulverulento (Tulostomatales, Sclerodermatales, Lycoperdales), o bien se vuelve delicuescente (Phallales). En las tulostomales y las licoperdales, los caracteres microscópicos bàsicos para separar las distintas especies son las esporas y las hifas que constituyen el capilicio.

DEMOULIN (1971) considera que en el género Lycoperdon estos caracteres dependen del proceso de maduración del carpóforo. Así, la ornamentación de las esporas puede variar si comparamos un ejemplar recolectado maduro con un ejemplar joven (gleba compacta y blanca) que haya madurado en el laboratorio. Por ello, de forma general, y para que todas las observaciones sean comparables, en las publicaciones sobre este género, los caracteres microscópicos se basan en ejemplares recolectados con la gleba pulverulenta. De manera que otros caracteres microscópicos, como por ejemplo los basidios, sólo observables cuando la gleba es inmadura, no han recibido suficiente atención por los que se dedican a la taxonomía de los gasteromicetes.

En la bibliografía consultada, son escasas las referencias al tipo de basidio en el género Lycoperdon. COKER & COUCH (1928) mencionan brevemente que en este género los basidios son, en general, cortos y rechonchos, con cuatro esterigmas delgados y de distinta longitud, aunque también pueden presentar dos o tres esterigmas.

E1 6.12.1993 se encontraron en un bosque de Pinus sylvestris (Lleida: Pallars Jussà, Senterada, Pla de Cérvoles, UTM 31TCG28) tres ejemplares de Lycoperdon que presentan basidios monospóricos. Parte del material fue enviado al Dr. Vincent Demoulin, quién nos indicó que podrían pertenecer a la especie Lycoperdon umbrinum Pers.: Pers. Sin embargo, por su aspecto general, que describimos a continuación, así como por la presencia de basidios en buen estado de desarrollo en la gleba madura, no han podido ser atribuídos con exctitud a ninguna especie conocida.

MATERIAL Y METODOS

El material estudiado se encuentra depositado en el Herbario del Departamento de Biologia Vegetal (Botànica) de la Facultat de Biologia de la Universidad de Barcelona con el número BCC-MPM1731.

La iconografia microscópica se ha realizado con ayuda de un ocular de dibujo PZO de 10x. También se han observado las esporas mediante un microscopio de barrido (SEM), HITACHI S-2300. Para ello las muestras de herbario se han metalizado directamente con oro.

DESCRIPCIÓN DEL MATERIAL ESTUDIADO

La descripción esta basada en los tres ejemplares recolectados. Todos presentaban la gleba madura, pulverulenta.

Caracteres macroscópicos

Carpóforos piriformes o estipiformes, de 21-35 x 18-46 mm, de color pardo claro (Fig. 4). La ornamentación que constituye el exoperidio esta integrada por aguijones pardos, fragiles, de una altura inferior 0,1 mm, aislados o convergentes. El endoperidio, que es de color ocre blanquecino, forma numerosas concavidades en todo el carpóforo, y muestra en las zonas que rodean a la subgleba una estructura cavernosa. La subgleba es estipitiforme, celular y de color pardo oscuro. La gleba pulverulenta es de color pardo ocraceo y presenta una pseudocolumela bien desarrollada, de hasta 18 mm de altura.

Caracteres microscópicos

El peridio es doble, típico del género Lycoperdon. Presenta un exoperidio constituído por esferocistes hialinos, globosos o subglobosos, de hasta 25-30 ocp.. El endoperidio esta formado por hifas hialinas, no septadas, de pared delgada (4-5 oci." de

dimetro), dispuestas en paralelo, constituyendo una capa muy compacta, de 160 de altura (Fig. 1, a).

La subgleba està integrada por hifas de 3,5-4 ccg de diffinetro, de color pardoamarillento, ramificadas, de pared gruesa, no poradas ni septadas, organizadas en una red laxa (Fig. 1, b).

La pseudocolumela està constituída por hifas de 6-8 ocg de diffinetro, hialinas, de pared delgada, ramificadas y septadas, que forman una red laxa (Fig. 1, c).

En la gleba se observan hifas, basidios y esporas (Fig. 2). Las hifas del capilicio pueden ser ramificadas o no, de 4-5 ocji de diãmetro, de pared gruesa y porada (poros de hasta 1 ocg de dimetro); algunas presentan falsos septos, que recuerdan a los observados en algunas especies del género Calvatia (MARTIN, 1988). Los basidios, de globosos a piriformes (8-10 x 12-18 ocg), son monospóricos; el esterigma, de hasta 16 ccg de altura presenta la base dilatada, lo que confirie al basidio un aspecto moniliforme. Las esporas son globosas (5,5-7 ocg de diffinetro), verrucosas (B) y, en general, con restos del esterigma que, en ocasiones, forma un largo pedicelo (Fig. 3, b-c).

OBSERVACIONES

Por el aspecto general del carpóforo, nuestro material recuerda a Lycoperdon duthiei, especie descrita por Bottomley en 1948. Parece ser que el holótipo de L. duthiei Bottomley ha desaparecido; por ello, en nuestros estudio nos hemos basado en la fotografía que aparece en BOTTOMLEY (1948, Làmina XXXIX, fig. 3), que reproducimos aquí (Fig. 3, a). En la descripción original, los caracteres macro y microscópicos coinciden con los de nuestro material; sin embargo, no mencionan el tipo de basidio.

DEMOULIN (1971, p.30) considera que L. duthiei Bottomley podría corresponder a una buena especie sudafricana; pero no incluye ninguna observación mas que nos permita afirmar que nuestros ejemplares pertenecen a esta especie.

Una vez estudiado nuestro material, el Dr. Demoulin confirmó nuestras observaciones respecto a la presencia de basidios monospóricos. Sin embargo, en su carta del 31-7-1994 considera que estos ejemplares han sufrido un proceso anormal de maduración de la gleba y, tal vez, podrían pertenecer a la especie L. umbrinum. Nos indica también, que en la actualidad, considera que L. duthiei no es una buena especie, por lo que este binomio debe ser olvidado.

Por los comentarios del Dr. Demoulin, así como por algunos de los caracteres aquí descritos, que no coinciden con la especie L. umbrinum (esporas 4,5-5 ocli diftrietro), a la espera de nuevas recolecciones, que nos permitan identificar con claridad este material, preferimos referirnos a estos ejemplares como Lycoperdon sp.

AGRADECIMIENTOS

Al Dr. Xavier Llimona, por sus observaciones durante la elaboración del manuscrito original. Al Dr. Vincent Demoulin por la revisión de los ejemplares de Lycoperdon sp. BCC-MPM 1731 y por sus valiosísimos comentarios.

Al Servei de Microscòpia Electrònica de la Universitat de Barcelona, por su colaboración al poner a nuestra disposición el microscopio electrónico de barrido HITACH1 S-2300.

BIBLIOGRAFIA

BOTTOMLEY, A.M. (1948).- Gasteromycetes of South Africa. Bothalia 4(3): 473 pp.

COKER., W.C. & COUCH, J.N. (1928).- The Gasteromycetes of the Eastern United States and Canada. Reprint 1969, Wdt. Cramer, Vaduz, Bibliotheca Mycologia 19: 1-201 pp + 123 1.m.

DEMOULIN, V. (1971).- Le genre Lycoperdon en Europe et en Amérique du Nord. Etude taxonomique et phytogéografique. Université de Liège. 284 pp. (tesis doctoral inédita).

MARTIN, M.P. (1988).- Aportación al conocimiento de las higroforóceas y gasteromicetes de Catalufia. Edic. especials de la Societat Catalana de Micologia. Vol 2, 508 pp.

Fig. 1.- Lycoperdon sp. BCC-MPM1731 (a-c). a) sección longitudinal del peridio, mostrando los esferocistes del exoperidio y la capa hifal del endoperidio; b) hifas de la subgleba; c) hifas de la pseudocolumela.

Fig. 2.- Lycoperdon sp. BCC-MPM1731 (a-h). a-f) basidios monospóricos; g) esporas; h) hifa del capilicio

Fig. 3.- Lycoperdon duthiei Bottomley (a). a) Xerocopia de la fotografia del Holótipo.- Lycoperdon sp. BCC-MPM1731 (b-c). b) espora pedicelada; c) espora con resto del esterigma, sin formar pedicelo.

Fig. 4.- Carpóforos de Lycoperdon sp. BCC-MPM1731.

APORTACIÓ A L'ESTUDI DE LA MICOFLORA ALPINA DELS PIRINEUS (l a PART)

M. BON 1 i J BALLARÀ2

1.- Quai Jeanne d'Arc. F-80230 ST. VALÉRY-SUR-SOMME

2.- Tossalet de les Forques, 44. E-08600 BERGA

ABSTRACT. Contribution to the fungal alpine flore of the Pyrenaean range (Part 1). The authors report some interesting alpine species collected in the Pyrenees. Descriptions and photographs are provided.

Key words: Basidiomycotina, Agaricomycetidae, chorology, morphology, alpine zone, Pyrenees.

RESUM. Primer treball dels autors estudiant diferents espècies alpines recol.lectades als Pirineus; s'inclouen descripcions macro i microscòpiques i fotografies.

RESUME. Dans ce premier travail, les auteurs mentionnent quelques espèces intéressantes récoltées dans l'étage alpin des Pyrénées, avec inclusion de descriptions macro et microscopiques et de photographies.

PRESENTACIÓ

Aquest treball conté els primers resultats de l'estudi dut a terme aquest darrer any en la zona alpina pirinenca, sobretot en les comunitats del Salici-Anthelietum i Carici-Salicetum retusae.

L'estatge alpí dels Pirineus ha estat molt poc estudiat. E1 que sabem sobre els fongs alpins procedeix d'estudis, clàssics i moderns, centrats sobretot als Alps i a les zones àrtiques i alpines dels continents europeu i americà.

L'estudi dels Pirineus ens aporta una referència més meridional, amb una època de recol.lecció una mica més tardorenca si es compara amb els Alps malauradament, unes comunitats molt més reduïdes en l'espai. Entre els 10 tàxons aquí estudiats, cinc no concorden en part amb les espècies o varietats conegudes més properes; quatre d'entre elles les descrivim provisionalment corn a formes, i de la cinquena, en donem la diagnosi com a forma nova.

Cortinarius phaeochrous Favre

Píleus de fins a 40 mm, convex-aplanat, aplanat i lobulat en exemplars desenvolupats, amb un lleuger umbó obtús. Es presenta gairebé negrós en exemplars hidratats i marró-ocraci, marró-rogenc fosc en exemplars més secs. Cutícula finament estriada radialment. Marge amb restes de vel blanquinós. Làmines brunenques, del tot escotades, amples, més aviat denses i amb lamèl.lules. Peu gruixut, fibril.lós, no més llarg que el diàmetre del píleus, 6-9 x 15-25 mm, de color bru-rogenc clar, amb restes de zona anular blanquinosa a la meitat de l'alçada. Carn de color bru clar arreu, sense olor ni sabor particulars.

Espores ovalades amb un petit apícul, cobertes de verrugues força grosses, baixes i denses. (7,5)-8-10-(11) x 5-6,2-(7) gm. Q=1,4-1,6.

CH0768. Coll de Conflent (Alt Urgell) a 2050 m d'altitud, en el CariciSalicetum retusae, entre Salix retusa i S. reticulata, el 19-9-94. Herbari: JB-1052/94. Es un dels Telamonia alpins de mida més gran. Als Alps, el trobem habitualment en els prats alpins calcícoles o en les comunitats de dríades (Dryas. octopetala). És possible que els exemplars de la nostra recol.lecció pertanyin a una forma salicícola, que no precisem per ara.

Bibliografia: FAVRE 1955:142, LAMOURE 1977:119, BON 1992:63.

Cortinarius phaeopygmaeus Favre

Píleus de fins a 20 mm, convex, una mica umbonat i amb el marge involut de jove i més aplanat de vell. Marge estès, ondulat i floccós per restes de vel groc clar. Centre bru negrós en exemplars hidratats, bru rogenc un cop assecats. Fibril.lós radialment. Làmines brunenques, mitjanament denses, amples, d'escotades amb dent a adnates. Peu llarg 2-3 x 20-25 mm, lleugerament claviforme, fibril.lós, ocre ataronjat clar, més pàl.lid a la base. Zona anular groguenca poc evident. Carn de color ocre molt clar, sabor suau i olor lleugera, poc evident.

Espores ovalades amb petites verrugues agudes, no gaire denses i de distribució irregular; (7,5)-8,5-10-(11) x 5-5,5-(6) gm. Q=1,6-1,9.

CH1983. L'Estanyó (Andorra) a 2350 m d'altitud, en el Salici-Anthelietum, entre Salix herbacea, el 10-9-94. Herbari: JB-1022/94.

Es un cortinari de coloració brunenca semblant a l'espècie precedent, però Cortinarius phaeochrous Favre se'n diferencia per la seva mida més gran, pel seu vel blanquinós i l'hàbitat calcícola.

Bibliografia: FAVRE 1955:144, LAMOURE 1977: 140, BON 1992: 56.

Tricholoma ramentaceum (Bull.: Fr.) Rick. var. pseudotriste Bon f. chamaesalicis forma nov.

A typo varietateque differt sporis leviter curtioribus, stipite pallidiore, habitationeque in salicetis alpinis. Holotypus n° JB-01159/94 in herbario M.B. (Fac. Sc. Pharm. -Lille) conserv.

Píleus de fins a 30 mm, de jove convex i amb marge involut, floccós a causa de les restes de vel blanc, molt abundant en els petits exemplars; de vell gairebé aplanat, amb marge plegat i molt lacerat. Cutícula fibril.losa, de color bru fosc en estat hidratat, sobretot al centre, i bru beix clar en assecar-se. Làmines denses, amples, escotades, de color blanc-gris clar, amb lamèl.lules; lleugera tendència a groguejar en envellir. Peu centrat, cilíndric, 5-8 x 20-35 mm, blanquinós, amb una abundant zona anular floccosa, blanquinosa amb la vora bruna i, al dessota, del tot blanc pel vel. Els exemplars vells o manipulats presenten un petit engroguiment. Carn blanca, amb olor lleugera i aromàtica i sabor fortament farinós. Espores de (4)-4,5-5,2-(6) x 2,5-3 gm, el.líptiques, hialines, algunes monogutulades. Basidis de 16-25 x 5-6 gm. Epicutis formada per hifes de 3-7 gm, amb pigment membranar zebrat.

CH0768. Coll de Conflent (Alt Urgell) a 2050 m d'altitud, en el CariciSalicetum retusae, enmig de Salix retusa i S. reticulata, el 9-10-1994. Herbari: JB1159/94.

De l'estirp scalpturatum, només Tricholoma argyraceum (Bull.) Sacc. ha estat citat en zona alpina, en concret per Kühner i Lamoure, l'any 1986. Les principals diferències amb la varietat pseudotriste Bon són el peu blanc, la mida més petita de les espores i el seu hàbitat salicícola alpí.

Russula norvegica Reid

Píleus de fins a 35 mm, convex, ben aviat aplanat-deprimit, de color moratporpra, més fosc al centre; alguns exemplars presenten unes tonalitats més clares. Marge una mica costulat i lobulat. Làmines de color blanc de llet, gairebé sense lamèl.lules, lliures, arrodonides, força denses. Peu blanc, claviforme, curt, de 5-10 x 14-22 mm. Carn i cutícula molt picants; olor Ileugera, acídula. Esporada blanca. Espores de 7-8-(8,7) x 5,5-6,5 gm, ovalades, amb retícul prim i algunes verrugues isolades. Cistidis més o menys claviformes i aguts, de 6-8-10) gm, alguns amb separacions; pileocistidis de 6-8-(10) gm amb (0)-1-2-(3) separacions. Pèls prims, lleugerament atenuats, de 2-(3) gm.

CH1983. L'Estanyó (Andorra) a 2350 m d'altitud, en el Salici-Anthelietum, entre Salix herbacea, el 10-9-94. Herbari: JB- I 019/94.

Bibliografia: REID 1972:36, GULDEN et al. 1985: 49-50, BON 1988:25.

Inocybe geraniodora Favre var. gracilenta Favre forma ?

Píleus de fins a 45 mm, cònic de jove, convex-aplanat, amb un umbó evident i marge plegat en exemplars vells. Totalment fibril.lós, fibril.lós-lacerat, excepte a l'umbó, on presenta petites esquames. Brunenc, bru-beix, amb el centre lleugerament més fosc. Làmines de color bru fosc, amb aresta blanca, molt amples, escotades, mitjanament denses, amb lamèl.lules. Peu llarg, prim, dur, de 2-5 x 30-60 mm, fibril.lós-floccós gris sobre fons brunenc, amb la base blanquinosa. Carn groc pàl.lid al píleus, més brunenca al peu i blanca a la base. Olor Ileugera, barreja d'espermàtica i de peix. Sabor primer de peix, després suau.

Espores llargament el.líptiques, més o menys reniformes de perfil, variables, algunes monogutulades, (9)-10-12,5-(14) x (5)-5,5-6,5-(8) gm. Q=1,9-2,3.

Queilocistidis cilíndrics, de 38-44 x 8-10 gm.

CH1983. L'Estanyó (Andorra) a 2425 m d'altitud, en el Salici-Anthelietum, enmig de Salix herbacea, el 10-9-94. Herbari: JB-1024/94.

La varietat gracilenta Favre difereix del tipus per la seva mida "minúscula", espores més petites (11,5-15 x 5,5-7 gm) i queilocistidis lleugerament més petits. En la nostra recol.lecció, les espores són encara més curtes, la mida no té res de minúscula ni de gràcil, no fa olor de gerani, sinó de peix, i l'hàbitat és el SaliciAnthelietum, mentre que Favre (1955) ens assenyala que tant el tipus corn la varietat viuen entre dríades i salzes alpins de terreny calcari. Ens trobem doncs davant d'una forma intermitja sub nom. i que recordaria més la varietat depauperata Favre, també subinodora, d'espores més grans i més aviat subalpina.

Bibliografia: FAVRE 1955:83, FAVRE 1960: 462.

Cortinarius stenospermus Lamoure forma ?

Píleus de fins a 15 gm, de jove, convex, amb el marge involut i floccós per les restes de vel blanquinós; de vell, convex-aplanat i amb el marge estès, més o menys ondulat. Cutícula totalment fibril.losa-feltrada, de color bru lleonat fosc. Làmines brulilací, escotades amb dent, primes, denses. Peu cilíndric, fistulós, gruixut de 3-5 x 1527 mm, fibril.lós, de color bru fosc amb restes de vel blanquinós a clapes; zona anular molt poc evident. Carn de color bru ocraci fosc, amb olor i sabor acídul i fruitat.

Espores llargament el.líptiques, amb verrugues aplanades força grosses, 9-11,5 x 4,5-5,7 gm. Q=(1,9)-2-2,3-(2,5). Epicutis mixta, amb elements de 3-7 gm de diàmetre.

CH1983. L'Estanyó (Andorra) a 2350 m d'altitud, en el Salici-Anthelietum, entre Salix herbacea, el 10-9-94. Herbari: JB-1041/94.

Difereix del tipus, sobretot pel marge amb abundants restes de vel i l'hàbitat silicícola. Viu entre Salix herbacea. En aquest grup tan complex, es fa difícil validar una nova forma basada en una sola recol.lecció.

Bibliografia: LAMOURE 1986:25, BON 1992:53.

Cortinarius favrexilis Bon forma ?

Píleus de fins a 12-(15) mm, cònic de jove i d'hemisfèric a convex-umbonat en els exemplars vells. Superfície estriada, de color bru rogenc i bru ocraci. Marge ondulat, no estriat, amb restes de vel blanquinós al marge. Làmines amples, escotades, separades, de color bru rovell, amb lamèl.lules. Peu llarg, prim, 2-3 x 20-33 mm, fibril.lós, tot ell de color crem, ocraci; a mitja alçada presenta un evident anell, floccós, blanquinós. Carn ocràcia, sabor suau i lleugera olor de ferro rovellat.

Espores el.líptiques, amb verrugues rodones molt petites i denses, algunes amb l'apícul prominent, 9-11,7-(13) x 5,5-6,2 gm i Q=1,6-2. Epicutis subtricodèrmica, formada per elements més o menys articulats, d'entre 12-15 gm.

CH1983. L'Estanyó (Andorra) a 2350 m d'altitud, en el Salici-Anthelietum, entre Salix herbacea, el 10-9-94. Herbari: JB-1021/94.

Inicialment descrit com Cortinarius glandicolor var. exilis Favre 1955, ha estat elevat a espècie en considerar-se que C. glandicolor reunia diferents interpretacions i que la varietat de Favre era prou independent. La nostra recol.lecció no encaixa en part amb la descripció original, raó per la qual la descrivim com a forma ?.

Bibliografia: FAVRE 1955: 131, BON 1992:60.

Cortinarius croceoconus Fr.

Píleus de fins a 25 mm, umbonat, fibril.lós-feltrat, lacerat en exemplars vells, bru lleonat, bru rogenc intens, amb la vora d'un color groc més pàl.lid. Lleugerament higròfan. La cutícula reacciona immediatament amb el KOH, prenent una coloració negrosa. Làmines amples, escotades-adnates, amb arestes lleugerament serrades, força denses, de color taronja o taronja-lleonat. Peu llarg, cilíndric, buit, de 4-5 x 20-35 mm, fibril.lós, ocre-groguenc clar a dalt, més bru fosc a la part de baix. Les hifes de la base són de color groc clar. Carn groc clar arreu. Olor lleugerament rafanoide. Espores de 9-11-(13,2) x 5,5-6,2-(7) gm, el.líptiques, amb verrugues força grosses i baixes.

CH1983. L'Estanyó (Andorra) a 2350 m d'altitud, en el Salici-Anthelietum, enmig de Salix herbacea, el 10-9-94. Herbari: JB-1018/94. Pel seu color, s'assembla a Cortinarius croceus (Sch.: Fr.) Hoil., que no és tan umbonat i té unes espores més petites. Habitual, tant a l'estatge alpí com en les pinedes subalpines.

Bibliografia: HOILAND 1983:87, BON 1992:51.

Cortinarius albonigrellus Favre forma ?

Píleus de fins a 12 mm, de jove acampanat, de vell convex-aplanat, sempre amb un umbó agut evident. Cutícula més o menys fibril.losa, lluent, ocre-rogenca, amb la part central més rogenca. Vora fistonada, estriada, amb evidents restes de vel blanc. Làmines ocràcies, força denses, amples, arrodonides, amb lamèl.lules. Peu cilíndric, lleugerament claviforme, llarg, lluent, fibril.lós, bru-rogenc, amb restes evidents de vel blanquinós, que formen una fugaç zona anular. Carn bru pàl.lid, sense olor ni sabor particulars.

Espores llargament el.líptiques, poc verrucoses, 8-10 x 4,2-4,7 gm. Q=1,8-2,3. CH7068. Coll de Conflent (Alt Urgell), a 2050 m d'altitud, en el CariciSalicetum retusae, enmig de Salix retusa i S.reticulata, el 19-9-94. Herbari: JBI 056/94.

Difereix del tipus pel píleus amb umbó agut i de color clar i pel seu hàbitat calcícola. Un de nosaltres (Bon) disposa d'una recol.lecció sub nom forma calcicola ad int. d'Iseran (França), també de terreny calcari, però amb espores de quocient menor de 2.

Bibliografia: FAVRE 1955:127, BON 1992:57.

Marasmius epidryas Kühner

Píleus de fins a 8-(10) mm, convex, amb una lleugera depressió central, brubeix, amb el centre més fosc. Cutícula feltrada, rugosa, amb el marge dentat. Làmines amples, separades, crema-beix clar, d'adnates a atenuades-decurrents. Peu elàstic, prim, totalment feltrat, negrós, 0,5-1,5x8-20 mm. Carn insignificant, inodora. Espores amigdaloides, llises, pseudogutulades, de 8-12,5-(14) x 4,5-5,5 Q-(1,7)-1,9-2,3-(2,5). Epicutis himenoderma amb elements de 32-40 x 7-10 gm. Queilocistidis filiformes, de 35-48 x 4-5,5 gm. Pleurocistidis cilíndrics, claviformes, de 35-45 x 8,5-10 gm.

CH0768. Coll de Conflent (Alt Urgell), a 2150 m d'altitud, entre Dryas octopetala, el 9-10-94. Herbari: JB-1121/94.

Minúscula espècie, molt abundant en les comunitats de Dryas. Les espores dels nostres exemplars són relativament més llargues i estretes en relació a la mitja que marca la literatura, però aquest caràcter sembla ser força variable.

Bibliografia: FAVRE 1955:40, GULDEN et al. 1985:21-22.

BIBLIOGRAFIA

BON, M. (1986).- Chronique de mycologie alpine. Bull. Féd. Myc. Dauphiné-Savoie 102 :21-24.

BON, M. (1988).- Clé monographique des russules d'Europe. Documents Mycologiques 70-71:25.

BON, M. (1991).- Flore mycologique d'Europe: Les Tricholomes et ressemblants 2. Documents Mycologiques. Mém. Hors Série 2:61-62.

BON, M. (1992).- Clé analytique des cortinaires alpins. Documents Mycologiques 87:43-67.

FAVRE, J. (1955).- Champignons supérieurs de la Zone Alpine du Parc N. Suisse. 212 p. F. Flück-Wirth. Teufen.

FAVRE, J. (1960).- Catalogue descriptif des champignons supérieurs du Parc N. Suisse. Liestal.

GULDEN, G.; JENSSEN, K.M. & STORDAL, J. (1985).- Arctic and alpine fungi 1. 62 p. Soppkonsulenten. Oslo.

GULDEN, G. & JENSSEN, K.M. (1987).- Arctic and alpine fungi 2. 58 pp. Soppkonsulenten. Oslo. HOILAND, K. (1983).- Opera Botanica 71:87. Copenhague.

KÜHNER, R. (1975).- Agaricales de la Zone Alpine: Russulaceae. Bull. Soc. Mycol. France, 91.

KÜHNER, R. & LAMOURE, D. (1986).- Catalogue Agaric. Z.A. du Parc Nat. Vanoise. Travaux Scient. du Parc Nat. de la Vanoise- XV.

LAMOURE, D. (1977-78).- Trav. Sc. du Parc Nat. de la Vanoise- VIII, IX.

LAMOURE, D. (1986).- Bull. Féd. Mycol. Dauphiné-Savoie 102:25.

MARCHAND, A. (1986).- Champignons du nord et du midi. Tome 9: Les Tricholomes. 274 pp. Barcelona.

MOSER, M. (1978).- Kleine Kryptogamenflora. G. Fischer Verlag. Stuttgart. REID, D. (1972).- Fungorum rariorum icones coloratae 6:36.

TARTARAT, A. (1988).- Flore analytique des cortinaires. 320 pp. Ed. Féd. Mycol. Dauphiné-Savoie.

TRICHOLOMA RAMENTACElJ1 v.PSEUDOTRISTE f. CHAMAESALICIS: A espores. B cutícula. C carpòfor.

MARASMIUS EPIDRYAS. D espores. E cutícula. F carpòfor.

RUSSULA NORVEGICA. G espores. H cisticlis. I carpòfor.

INOCYBE GERANIODORA v. GRACILENTA. J espores. K xellocIstidis. 750

Aofrvw

4 CM. 5

CORTINARIUS CROCEOCONUS. CORTINARIUS ALBONIORELLUS.

C- CORTINARIUS STENOSPERMUS.

B- CORTINARIUS PHAEOCHROUS.

E- CORTINARIUS PHAEOPYGMAEUS.

Tricholoma ramentaceum (Bull.: Fr.) Rick. var. pseudotriste Bon f. chamaesalicis

Cortinarius phaeochrous Favre

Cortinarius stenospermus Lamoure forma ?

Cortinarius favrexilis Bon forma ?

Cortinarius albonigrellus Favre forma ?

PRIMERA APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DELS MACROMICETS

DE

LA ZONA DE GARRAF.

A. MAYORAL 1 i F. ÀNGEL2

1. Mejia Lequerica 22-24, l er.B, E-08028 Barcelona.

2. Capità Arenas 48, 2°n l a, E-08034 Barcelona.

SUMMARY. A first contribution to the fungal flora of the Garraf area (SW of Barcelona, Catalonia). First results, in form of annotated catalogue, of a mycological survey carried out, from 1988 to 1992, in the kars-tic area of Garraf (a natural park) and the adjoining littoral area of the Llobregat delta (also partially in a protected area). The 226 species, mainly macromycetes, recorded are a contribution to a best understanding of the xero-thermophilous mediterranean fungal flora.

RESUM. Primers resultats, en forma de catàleg anotat, de l'exploració micològica realitzada entre 1988 i 1992, a la regió càrstica de Garraf i a la propera zona costanera del delta del Llobregat. Les 226 espècies observades, principalment macromicets, representen una contribució a la millora del coneixement de la flora fúngica xero-termòfila mediterrània.

INTRODUCCIÓ

Amb motiu de l'Assemblea General de la Societat Catalana de Micologia, celebrada a la Facultat de Farmàcia, l'any 1987, el Dr. Xavier Llimona exposà la conveniència d'efectuar un estudi micològic de la zona del Garraf. Alguns consocis es mostraren interessats en l'esmentat projecte, i així ho manifestaren publicament. Particularment, els autors del present treball, s'oferiren per iniciar l'estudi i coordinar tots aquells qui volguessin col.laborar-hi.

Durant la primavera i inicis de l'estiu, el segon autor efectuà algunes visites a diferents indrets del territori objecte d'estudi, per tal d'anar concretant els llocs potencialment més interessants per a dirigir-hi la prospecció micològica quan les condicions meteorològiques fossin adequades.Arribada la tardor, es va reemprendre l'exploració de la zona, amb un seguit d'excursions que efectuaren els dos autors, acompanyats en ocasions per Joan Estapé, bon coneixedor d'alguns dels llocs a prospectar.

Les darreries de la tardor de l'any 1988 i bona part de l'hivern foren força apropiats per poder seleccionar uns quants llocs d'estudi i comprovar que la zona podia ser molt interesssant. Hem descartat algunes de les zones inicialment triades, a causa del seu escàs interès, però n'hi hem anat afegint d'altres, un procés que encara continua.

La climatologia de la zona presenta les característiques generals del clima mediterrani litoral català, amb una forta irregularitat tèrmica i, sobretot, pluviomètrica. Encara que, en conjunt, les mitjanes son equiparables a les d'altres llocs costaners; la nostra àrea presenta unes característiques d'humitat i de densitat vegetal molt més migrades, ja que les filtracions d'aigua o la ràpida evaporació fan que la vegetació no sigui gaire exhuberant i, en algunes de les localitats estudiades, fins i tot força pobra. Això es veu agreujat pels incendis, que castiguen amb freqüència una bona part de la zona d'estudi (Fig. 2).

A la descripció de les localitats estudiades, indiquem les principals dades sobre vegetació i sòl. En tota la zona no hi ha cap corrent superficial, excepte algun petit rierol intermitent en algunes fondalades.

No disposem de dades exactes referents a la durada de l'insolació de cap dels llocs d'estudi, però en tot cas podem dir que és molt important. Aquest fet, afegit a les característiques del sòl, fan que la temperatura sigui bastant alta, moderada a l'hivern, i la humitat atmosfèrica sigui sovint baixa. Presentem a continuació tres diagrames ombrotèrmics de les estacions d'on hem pogut obtenir dades, que ens han permès d'establir mitjanes prou representatives, ja que comprenen periodes que van des dels 9 fins als 17 anys.

LOCALITATS PROSPECTADES

Les xifres que les precedeixen corresponen a les indicades en el mapa (Fig 1), i a les que utilitzem en el catàleg d'espècies, per a indicar la distribució. Indiquem també el topònim, el municipi i la comarca, l'altitud, la localització en la quadrícula UTM i els arbres i arbusts dominants.

Rabella, Subirats (Alt Penedès). 400 m s.m.; DF 025832. Terreny calcari. Pinus halepensis, Juniperus oxycedrus, Pistacia lentiscus, Cistus salviifolius, Thymus vulgaris, Rosmarinus officinalis.

Mas Cort Nou, Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). 300 m s.m.; DF 024785. Terreny calcari. .P. halepensis, Quercus coccifera, P. lentiscus, R. officinalis, Chamaerops humilis, Ampelodesma mauritanica.

Pla de la Creu, Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). 240 m s.m.; DF 046776. Terreny calcari. P. halepensis, A. mauritanica, P. lentiscus, Juniperus phoenicea, Ch. humilis.

E1 Pou de Glaç, Begues (E1 Baix Llobregat). 320 m s.m.; DF 075772. Terreny calcari. P. halepensis, P. lentiscus, J. oxycedrus, R. officinalis, A. mauritanica.

E1 Remolar, Viladecans (E1 Baix Llobregat). 20 m s.m.; DF 212712. Dunes fixades de sorra molt fina. Populus alba, P. deltoides, Pinus pinea, P. halepensis, Salix babylonica, Platanus hispanica, Cistus sp., Asphodelus fistulosus, A. mauritanica.

Les Maioles, Gavà (E1 Baix Llobregat). 20 m s.m.; DF 1770, 1870, 1970. Dunes fixades de sorra molt fina. P. halepensis, P. pinea, P. lentiscus, Cistus sp., P. alba.

0 1 2 3 4 Km

GARRAF

SANT CUGAT

MARTORELL DEL VALLES

SANT SADURNI D'ANOIA

MOLINS DE REI

EL PRAT DE LLOBREGAT

GARRAF

Fig. 1 - Mapa de la zona estudiada i localitats prospectades

El Pinar, E1 Prat de Llobregat (E1 Baix Llobregat). 1 m s.m.; DF 236708. Primeres dunes litorals. Sporobolus pungens, Agropyrum junceum subsp. mediterraneum, Cutandia maritima, Medicago marina.

Jafre de Garraf, Olivella (Garraf). 200 m s.m.; DF 024711. Terreny calcari, molt pedregós. P. halepensis, A. mauritanica, Ch. humilis, Amelanchier ovalis.

Fons del Fangar, Gavà (E1 Baix Llobregat). 100 m s.m.; DF 143745: Terreny argilós. P. halepensis, Quercus ilex, Q. cerrioides, Corylus avellana, Ulmus minor, Arbutus unedo, Cistus albidus, P. lentiscus, Ulex parviflorus, Spartium junceum, A. mauritanica.

Gavà Marítima, Gavà (E1 Baix Llobregat). 5 m s.m., DF 1969, 1869. Dunes fixades, de sorra molt fina. P. halepensis, Cistus sp., P. lentiscus.

La Pleta, Sitges (Garraf). 350 m s.m.; DF 098702. Es tracta d'una dolina. Terreny argilós. A. mauritanica, cap arbust ni arbre, gramínies herbàcies. Al voltant, roques abundants i Q. coccifera, P. lentiscus, Ch. humilis.

El Campgras, Begues (E1 Baix Llobregat). 530 m s.m.; DF 091718. Dolina. Terreny argilós. Característiques similars a la dolina de La Pleta. Només al marge de la dolina trobem algunes oliveres, que son les restes de l'antic conreu de la dolina. També hi ha una bassa artificial.

Calamot, Gavà (E1 Baix Llobregat). 40-80 m s.m.; DF 1572, 1573. Terreny argilós, sorrenc, sobre roca mare de gres roig del Buntsandstein. Amb un minso gruix orgànic vegetal. P. halepensis, U parviflorus, Q. coccifera, A. mauritanica, Ceratonia siliqua.

Fons del Tro. Sitges (Garraf). 170 m s.m.; DF 0468, 0569. P. halepensis, Q. coccifera, Ch. humilis.

Begues (E1 Baix Llobregat). 400 m s.m., DF 0975. Terrenys de conreu abandonats. P. halepensis, P. lentiscus, Cistus sp.

La Goma, Gavà (E1 Baix Llobregat). 2 m s.m., DF 163692. Dunes fixades de sorra molt fina. P. pinea, P. halepensis, P. lentiscus. Aquesta zona ha estat urbanitzada, i actualment presenta poc interés micològic.

Corral de l'Esquerrà, Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). 340 m s.m.; DF 0275. Terreny calcari, argilós. P. halepensis, Q. coccifera, A. mauritanica, P. lentiscus, Cistus sp.

Sant Ramon, Viladecans (E1 Baix Llobregat). 260 m s.m.; DF 172769. Pissarres metamòrfiques. P. halepensis, Q. ilex, Cistus sp.

Puig d'Endi, Torrelles de Llobregat (E1 Baix Llobregat). 360 m s.m., DF 149778. Q. ilex, P. halepensis, A. unedo, R. officinalis, Cistus sp.

Can Bruguera, Sant Climent de Llobregat (E1 Baix Llobregat). 325 m s.m., DF 129768. Gresos i conglomerats rogencs. P. halepensis, Q. ilex, R. officinalis, Cistus sp.

2 - Diagrames ombrotèrmics de les principals poblacions de la zona d'estudi.

(770

Fig.

Fig. 3 - Peziza ammophila Durieu & Montagne

OBJECTIUS

L'objectiu del present treball és contribuir a l'estudi micológic de diferents indrets de l'anomenada zona del Garraf, que compren pel Nord fins al riu Anoia, a l'Est fins al riu Llobregat, al Sud fins al mar i a l'Oest, seguint una línia imaginària que anés de Sant Sadurní d'Anoia fins a Sitges. Aquest treball representa un primer lliurament dels resultats d'una exploració encara en curs. Les espècies interessants o crítiques han estat fotografiades i guardades en la micoteca dels autors. Les següents espècies fotografiades a l'àrea d'estudi han estat publicades a la sèrie "Bolets de Catalunya" (n'esmentem el nom i el número d'ordre): Callistosporium xanthophylum (Malç.& Bert.) M.Bon (603); Hohenbuehelia geogenia (DC.) Sing. (524); Hygrocybe conicoides (Ort.) Ort.& Watl. (525); Hygrocybe pseudoconica var. tristis (Pers.) M.Bon (568); Hygrocybe konradii Haller (324), publicat corn H subglobispora (P.D.Orton) Mos.; Marasmiellus mesosporus Sing. (533); Marasmius carpathicus Klchbr. (424); Stemonitis splendens Rost. (441) i Tulostoma giovanellae Bres. (648).

CLASSE MIXOMICETS

ORDRE LICEALS

FAMÍLIA ENTERIDIÀCIES

Lycogala epidendron L.

Loc. 6: 10-05-92.- Loc. 9: 08-05-88.

Sobre troncs de pi.

ORDRE CERATOMIXALS

FAMÍLIA CERATOMIXÀCIES

Ceratomyxa fruticulosa var. porioides (Müll.) Macbr.

Loc. 5: 10-12-89.- Loc. 9: 16-04-89.

Fusta de coníferes en descomposició.

ORDRE FISARALS

FAMÍLIA DIDIMIÀCIES

Diachea leucopoda (Bull.) Rostl.

Loc. 5: 02-12-87.

Sobre branquetes i fulles de Cistus. També sobre agulles de pi.

Mucilago crustacea Wigg.

Loc. 17: 15-11-92.

Agrupant tiges seques de gramínies.

ORDRE ESTEMONITALS

FAMÍLIA ESTEMONITÀCIES

Stemonitis splendens Rost.

Loc. 9: 08-05-88.

Sobre soca tallada en descomposició.

CLASSE ZIGOMICETS

ORDRE MUCORALS

FAMÍLIA PILOBOLÀCIES

Pilobolus kleini van Tiegh

Loc. 6: 04-06-88.

Sobre fems de cavall.

CLASSE ASCOMICETS

ORDRE PEZIZALS

FAMÍLIA MORQUEL.LÀCIES

Morchella esculenta Pers. ex St. Amans var. vulgaris Pers. Loc. 6: 17-03-91.- Loc. 9: 01-04-91.

Enmig de l'herba. Terreny calcari o sorrenc.

FAMÍLIA HELVEL.LÀCIES

Helvella acetabulum (L.: Fr.) Quél.

Loc. 9: 01-04-91.

Sòl sobre roca calcària.

Helvella atra Holmskj : Fr.

Loc. 6: 04-02-90. A terra, en indrets sorrencs.

Helvella crispa (Scop.: Fr.) Fr.

Loc. 9: 06-11-88; 27-11-88; 28-01-90; 08-12-91.-Loc. 2: 08-12-91; 08-11-92. Llocs aclarits, marges de pinedes, tant en terrenys argilosos com calcaris.

Helvella lacunosa Afz.: Fr.

Loc. 5: 10-02-91.- Loc. 6: 27-11-88.- Loc. 9: 06-11-88; 27-11-88; 25-02-90.-

Loc.16: 10-02-91.

Boscos de planifolis i pinedes, sorrals, entre herbes i també al costat dels camins.

Helvella lacunosa f. sulcata Afz.: Fr.

Loc. 5: 06-02-93

Terrenys sorrencs amb pins i Populus.

Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf.

Loc. 1: 24-01-88; 02-03-91.- Loc. 2: 24-01-88.- Loc. 6: 02-02-92; 23-02-91.- Loc. 8: 31-01-88.- Loc. 9: 28-01-90; 03-03-91; 08-03-92.- Loc.10: 31-01-88.- Loc.13: 03-02-90; 25-02-90.

Freqüent entre pins, en llocs aclarits i amb molsa.

Helvella spadicea Schaeff. 1774

Loc. 5: 28-03-93. Al costat dels pollancres i en terreny sorrenc.

FAMÍLIA PEZIZÀCIES

Greletia ovalispora (Grelet) Donadinii

Loc. 7: 21-11-92.- Loc. 9: 28-01-90. En el marge sorrenc del camí.

Greletia planchoni Grelet

Loc.13: 25-02-90. Dunes fixades.

Peziza ammophila Durieu & Montagne (Fig. 3)

Loc. 7: 24-01-88; 06-12-91.

Emergint de la sorra de la platja. Sovint formant grups.

Peziza phyllogena Cooke

Loc. 5: 14-01-90.- Loc. 6: 07-05-88; 23-05-88. Dunes fixades.

Peziza repanda Pers.

Loc. 6: 17-03-91. Dunes fixades.

Peziza succosella (Le Gal et Romg.) Moser

Loc. 2: 08-11-92. Dunes fixades.

Peziza violacea Pers.: Fr.

Loc. 3: 28-01-90.- Loc. 5: 22-12-91; 12-01-92; 08-03-92. A terra, tant en pinedes com sota Quercus.

Plicaria anthracina (Cooke) Boud.

Loc. 9: 06-11-88.

Llocs cremats o indrets on s'ha fet foc i queden restes carbonitzades.

Sarcosphaera coronaria (Jacq.) Schffiet. in Cohn

Loc. 9: 03-03-91.- Loc.13: 25-02-90; 02-03-91.

Humícola, en una pineda.

FAMILIA PIRONEMATACIES

Pyronema domesticum (Sow.: Fr.) Sacc.

Loc. 6: 23-05-88.- Loc. 13: 27-04-91.

En llocs cremats. Pot trobar-se tot l'any.

Anthracobia macrocystis (Cooke) Boud.

Loc. 10: 06-12-91.

Sobre fusta carbonitzada.

Anthracobia maurilabra (Cooke) Boud.

Loc. 9: 12-01-92. Carboneres.

Geopora arenicola (Lév.) Kevs

Loc. 6: 23-05-88; 04-06-88; 15-12-91; 02-02-92.- Loc. 10: 31-01-88.- Loc. 16: 17-12-89.

Llocs sorrencs i humits, sota pins.

Scutellinia trechispora (Berk. & Br.) Lamb.

Loc. 9: 08-05-88.

Sòl argilós. Indrets sorrencs, marge dels camins, bosc mixt.

Sarcoscypha coccinea (Scop.: Fr.) Lamb.

Loc. 9: 21-01-90; 28-01-90; 25-02-90; 03-03-91; 08-12-91; 12-01-92; 08-03-92.

Sobre branquetes caigudes a terra, durant l'hivern.

ORDRE LEOCIALS

FAMÍLIA LEOCIÀCIES

Cenangium ferruginosum Fr. (Fig. 4)

Loc. 1: 24-01-88; 17-04-88.

Sobre branques i escorsa de Pinus halepensis.

SUBCLASSE PIRENOMICÈTIDES

ORDRE ESFERIALS

FAMÍLIA ESFERIÀCIES

Daldinia concentrica Fr.) Ces. & de Not.

Loc. 9: 08-10-89.

Sobre lianes. Més aviat rara.

Xylaria hypoxylon (L.:Fr.) Greville

Loc. 9: 22-09-91.

Sobre calcinals i branques mortes.

Fig. 4 - Cenangium ferruginosum Fr.; a) Carpòfors; b) Excípul; c) Asc i espores; d) Paràfisis.

CLASSE HETEROBASIDIOMICETS

SUBCLASSE AURICULARIOMICÈTIDES

FAMÍLIA AURICULARIÀCIES

Auricularia mesenterica Dicks.: Fr.

Loc. 9: 26-05-90. Sobre fusta morta.

FAMÍLIA DACRIOMICETÀCIES.

Dacrymyces stillatus Nees: Fr. (Fig. 5).

Loc. 5: 12-01-92.- Loc. 6: 02-02-92.

Sobre branques diverses, caigudes a terra en llocs humits.

Fig. 5 - Dacrymyces stillatus Nees: Fr.; a) Hifes amb inscrustacions; b) Basidis i basidíols; c) Espores

SUBCLASSE AFIL.L0FOROMICÈTIDES

ORDRE CANTAREL.LALS

FAMÍLIA CANTAREL.LÀCIES

Cantharellus cibarius (Fr.: Fr.) Fr.

Loc. 2: 27-10-91.

Humícola, poc abundant.

Cantharellus cibarius var. albidus R. Maire

Loc. 2: 08-11-92.

Humícola, poc abundant.

FAMÍLIA CLAVARIÀCIES

Clavulina cinerea (Bull.: Fr.) Schroet.

Loc. 2: 15-11-87.- Loc. 3: 01-11-92.- Loc. 9: 21-01-90; 28-01-90.

Abundant en els marges dels camins. Sovint parasitada per Helminthosphaeria clavariarum (Tul.) Fuckel.

Clavulina cristata (Holsmk.: Fr.) Schroet.

Loc. 3: 01-11-92.- Loc. 9: 06-11-88.

Fàcil de trovar en els marges de camins, en boscos mixtes.

Clavulina rugosa (Bull.: Fr.) Schroet.

Loc. 2: 08-11-92.

Formant grups pel terra de la pineda.

Ramaria ochraceovirens (Jungh.) Donk

Loc. 9: 31-10-92.

A terra, entre les acícules de Pinus halepensis.

Ramaria stricta (Pers.: Fr.) Quél.

Loc. 9: 06-1 1-88; 21-01-90.- Loc. 16: 17-12-89.

Sobre restes vegetals enterrades.

ORDRE ESTEREALS

FAMÍLIA ESTEREÀCIES

Stereum hirsutum (Willd.: Fr.) S.F. Gray

Loc. 9: 25-02-90.

Lignícola, freqüent sobre branques i troncs de planifolis.

ORDRE TELEFORALS

FAMÍLIA BANKERÀCIES

Hydnellum ferrugineum (Fr.: Fr.) Karst.

Loc. 2: 24-11-91; 08-11-92.- Loc. 3: 22-11-87; 29-11-87. Boscos de Pinus halepensis.

Phellodon niger (Fr.: Fr.) P. Karst.

Loc. 2: 02-03-91; 08-12-91; 08-11-92.- Loc. 3: 09-03-91. Tant es pot trobar en alzinars com en pinedes.

FAMÍLIA HIDNÀCIES

Hydnum repandum L.: Fr.

Loc. 2: 24-01-88.- Loc. 9: 21-01-90. Humícola, als boscos mixtes.

ORDRE POLIPORALS

FAMÍLIA BJERKANDERÀCIES

Skeletocutis nivea (Jungh.) Keller

Loc. 9: 25-02-90. Sobre arbres caducifolis.

FAMÍLIA CORIOLÀCIES

Trametes hirsuta Fr.) Pil.

Loc. 9: 16-04-89.

Considerat sapròfit o paràsit dels arbres planifolis, rarament de coníferes

Trametes pubescens (Schm.: Fr.) Pil.

Loc. 9: 08-10-89. Sobre planifolis.

Trametes versicolor (L.: Fr.) Pil.

Loc. 9: 08-05-88; 19-10-91. Lignícola freqüent sobre planifolis.

Trichaptum hollii (Schmidt : Fr.) Kreis. Loc. 4: 06-12-87. Sobre fusta de coníferes.

Gloeophyllum sepiarium (Wulf.: Fr.) P. Karst.

Loc. 1: 15-11-87.- Loc. 2: 08-12-91. Creix sobre branques caigudes de Pinus.

FAMÍLIA HIMENOQUETÀCIES

Phellinus torulosus (Pers.) B. G.

Loc. 2: 08-11-92.- Loc. 9: 08-10-89. A la part basa] dels troncs de Quercus ilex, en llocs humits i amb molsa.

FAMÍLIA GANODERMATÀCIES

Ganoderma lipsiense (Batsch) Atk.

Loc. 5: 10-12-89.

Més freqüent sobre planifolis.

Ganoderma lucidum (Leyss.: Fr.) P. Karst.

Loc. 9: 08-10-89.- Loc. 19: 22-11-92.

Vistosa i gens rara espècie, que viu sobre fusta de planifolis.

FAMÍLIA ESQUIZOFIL.LÀCIES

Schizophyllum commune L.: Fr.

Loc. 1: 15-1 1-87; 24-01-88; 17-04-88.- Loc. 2: 29-11-87.- Loc. 6: 10-12-89.- Loc. 9: 16-04-89, 08-10-89, 08-12-91.

Molt abundant, sobre troncs caiguts, calcinals, etc.

ORDRE CORTICIALS

FAMÍLIA CORTICIÀCIES

Auriculariopsis ampla (Lév.) Maire

Loc. 5: 13-12-87; 26-12-87; 12-01-92.- Loc. 6: 23-05-88; 06-12-89; 10-12-89; 15-12-91.

Freqüent sobre branques i trossos d'escorça caiguts de Populus sp.

Merulius tremellosus Schrad.: Fr.

Loc. 6: 12-11-89; 04-02-90.

Sobre fusta en descomposició.

CLASSE BASIDIOMICETS

SUBCLASSE AGARICOMICÈTIDES

ORDRE TRICOLOMATALS

FAMÍLIA HIGROFORÀCIES

Cuphophyllus russocoriaceus (Berk. & M.Bon

Loc. 2: 08-11-92. Indrets herbosos.

Cuphophyllus virgineus (Wulf.: Fr.) M.Bon

Loc. 9: 28-01-90.

Prats, pastures, indrets amb herba.

Hygrocybe clorophana (Fr.) Wünsche

Loc. 3: 01-11-92.

Boscos herbosos, prats i pastures.

Hygrocybe clorophana (Fr.) Wünsche var. aurantiaca Bon

Loc. 17: 15-11-92.

Indrets herbosos del bosc, vegetació aclarida.

Hygrocybe conica (Scop.: Fr.) Kumm.

Loc. 2: 19-10-91.

Indrets poc densos del bosc.

Hygrocybe conicoides (Orton) Orton & Walt. (Fig. 6)

Loc. 5: 06-12-87; 13-12-87; 26-12-87; 13-11-88; 20-11-88; 06-12-89; 14-01-90; 18-11-90; 06-12-91; 22-12-91; 08-03-92.

Llocs sorrencs, al marge dels camins i a poca distància de la costa.

Hygrocybe pseudoconica var. tristis (Pers.) Bon

Loc. 17: 08-11-92.

Al marge d'un camí, en terreny argilós.

Hygrocybe reai (Maire) Lange

Loc. 2: 08-12-91.- Loc. 9: 21-01-90.

Trobat entre la molsa, en llocs aclarits del bosc.

Hygrocybe konradii Haller (Fig. 7)

Loc. 2: 15-11-87;22-11-87;28-05-88;20-11-88;27-10-91;24-11-91;08-11-92.

Marges herbosos, sobre substrat calcari.

Hygrophorus latitabundus Britz.

Loc. 1: 15-11-87.- Loc. 2: 15-11-87; 22-11-87; 08-11-92.- Loc. 3: 29-11-87.

Espècie bastant abundant, i molt cercada pels boletaires, donada la seva òptima qualitat. Pinedes calcícoles.

FAMÍLIA PLEUROTÀCIES

Pleurotus ostreatus (Jacq.: Fr.) Kumm.

Loc. 5: 24-01-88; 10-12-89.- Loc. 6: 08-10-89; 12-11-89; 04-02-90; 02-02-92. Sobre troncs morts de planifolis.

Resupinatus applicatus (Batsch: Fr.) S.F. Gray

Loc. 9: 19-10-91.

En branquetes i fustes caigudes.

Hohenbuehelia geogenia (DC.) Sing.

Loc. 1:22-11-87.- Loc. 2: 19-10-91.- Loc. 10: 02-12-91; 15-12-91. En els calcinals de coníferes.

Fig. 6 - Hygrocybe conicoides (Orton) Orton & Watl.; a) Basidiol; b) Basidis; c) Carpòfors; d) Espores.

Fig. 7 - Hygrocybe konradii Haller; a) Carpòfor; b) Basidis; c) Espores.

Phaeothellus rickenii (Sing. ex Hora) M.Bon

Loc. 1: 01-11-92.- Loc. 5: 06-12-91; 22-12-91; 12-01-92; 08-03-92.

Entre la molsa, sobre terrenys sorrencs i pobres. Faerberia carbonaria (A. S.: Fr.) Pouz.

Loc. 5: 13-11-88.

Indrets cremats, restes de fogueres, etc.

Lentinellus omphalodes (Fr.) P. Karst.

Loc. 1: 27-10-91; 01-11-92.- Loc. 6: 30-10-88; 06-12-89.- Loc. 16: 17-12-89.

Sobre fusta en descomposició. Preferentment de pi.

FAMÍLIA TRICOLOMATÀCIES

Omphalina obscurata Kühn. ex Reid

Loc. 3: 17-04-88; 27-10-91.

Terreny fangós prop de la ribera.

Omphalina pyxidata (Bull.: Fr.) Quél.

Loc. 5: 22-12-91; 12-01-92; 24-10-92.

Terreny sorrenc, amb una mica de molsa.

Rickenella fibula (Bull.: Fr.) Raith.

Loc. 2: 08-11-92.- Loc. 3: 01-11-92.

En la molsa, en prats i racons aclarits del bosc.

Clitocybe alexandri (Gill.) Gill.

Loc. 3: 29-11-87.

Pinedes.

Clitocybe costata Kühn. & Romagn.

Loc. 1: 01-11-92.

Pinedes de terrenys calcaris.

Clitocybe geotropa var. maxima (Bull.) Quél.

Loc. 9: 08-12-91.

Fora del bosc, entre mates de bruc.

Clitocybe inornata (Sow.: Fr.) Gill. (Fig. 8)

Loc. 2: 08-11-92.- Loc. 3: 29-1 1-87; 01-11-92.

Pinedes aclarides, en bancals abandonats.

Clitocybe odora (Bull.: Fr.) Kumm.

Loc. 1: 15-11-87.- Loc. 3 : 01-11-92.- Loc.6 : 31-10-88.

Bosc mixt, amb dominància d'alzines.

Clitocybe phaeophthalma (Pers.) Kuyper

Loc. 1: 27-10-91.

Sota planifolis.

Clitocybe phyllophila (Pers.:Fr.) Kummer

Loc. 16: 17- 12-89.

En dunes fixades per Pinus halepensis.

Fig. 8 - Clitocybe inornata (Sow.: Fr.) Gill.; a) Basidis; b) Espores; c) Hifes de les làmines; d) Hifes de l'estipe; e) Hifesde la cutícula.

\--\ 451 \k)

Fig. 9 - Clitocybe umbilicata (Schff.: Fr.) Sing.; a) Carpòfor; b) Hifes de la cutícula; c) Espores; d) Hifes de les làmines; e) Basidis.

Clitocybe rhizophora (Vel.) Joss.

Loc. 4: 17-04-88. Pineda calcícola.

Clitocybe umbilicata (Schff.: Fr.) Sing. (Fig. 9)

Loc. 1: 27-10-91; 15-11-87; 22-11-87.- Loc. 2: 13-12-87; 08-11-92.- Loc. 3: 29-1 1-87; 01-11-92.- Loc. 4: 06-12-87. Pinedes calcícoles.

Armillaria mellea Fr.) Kumm.

Loc. 1: 22-11-87.

Lignícola, sobre soques tallades, branques i arrels. Fins i tot en arbres vius, dels quals és un paràsit mortífer.

Lepista nuda (Bull.: Fr.) Cooke

Loc. 1: 22-11-87; 24-01-88; 27-10-91.- Loc. 2: 22-11-87; 13-12-87; 24-01-88; 08-12-91.- Loc. 3: 29-11-87.- Loc. 5: 13-11-88; 06-12-89; 14-10-90.- Loc. 6: 30-10-88; 04-02-90; 14-10-90; 21-10-90; 28-10-90, 18-1 1-90; 15-12-91; 22-12-91; 02-02-92.- Loc. 8: 31-01-88.- Loc. 9: 21-01-90.- Loc. 10: 02-02-92; 15-12-91.Loc. 16: 08-12-89; 21-01-90; 04-02-90.

Força abundant. No hem especificat les varietats. Pinedes, en indrets herbosos i amb residus vegetals.

Arrhenia spathulata (Fr.) Redhead

Loc. 2: 19-10-91.- Loc. 18: 13-02-93. Creix entre la molsa.

Callistosporium olivascens (Boud.) Bon

Loc. 6: 21-10-90.

Al marge herbós de la pineda litoral.

Callistosporium xanthophyllum (Malençon Bertault) Bon Loc. 17: 08-11-92.

Sobre un tronc de Pinus en descomposició.

Tricholoma caligatum (Viv.) Ricken

Loc. 1:24-01-88.- Loc. 2: 22-11-87. Bosc de coníferes.

Tricholoma fracticum (Britz.) Kreis. (= T. batschii)

Loc. 1: 22-11-87; 01-11-92.- Loc. 2: 08-11-92.- Loc. 3: 01-11-92. Pinedes calcícoles.

Tricholoma psammopus (Kalchbr.) Quélet

Loc. 13: 10-02-90.

Dunes fixades. Sota pins.

Tricholoma terreum (Sch.: Fr.) Kumm.

Loc. 1: 22-11-87; 01-11-92.- Loc. 2: 13-12-87; 24-01-88; 02-03-91; 24-11-91; 08-11-92.- Loc. 3: 22-11-87; 29-11-87; 20-11-88; 28-01-90; 01-11-92.- Loc. 4: 02-12-87.- Loc. 9: 09-03-91; 08-12-91; 12-01-92.- Loc. 12: 08-12-89. En pinedes, preferentment calcícoles.

Leucopaxillus gentianeus (Quél.) Kotl.

Loc. 3: 22-11-87; 28-01-90; 01-11-92.

Al marge del bosc, sota mates de llentiscle.

Melanoleuca graminicola (Vel.) Kühn Maire

Loc. 6: 15-12-91.- Loc. 10: 15-12-91.

En els llocs herbosos de les pinedes litorals.

Melanoleuca grammopodia var. obscura (Bull.: Fr.) Pat.

Loc. 6: 24-10-92.

Clarianes en les pinedes litorals.

Melanoleuca melaleuca (Pers.:Fr.) Murrill

Loc. 6: 18-11-90.

Dunes fixades, sota pins.

Melanoleuca stridula (Fr.) Metr.

Loc. 2: 08-12-91.

Camí herbós.

FAMÍLIA MARASMIÀCIES

Marasmius carpathicus Kalchbr.

Loc. 1: 27-10-91.- Loc. 2: 03-12-89.- Loc. 6: 31-10-92.

En el compost de fulles de Quercus coccifera.

Marasmius oreades (Bolt.:Fr.) Fr.

Loc. 12: 24-09-89.

Prats, pastures, enmig de l'herba.

Marasmius wynnei Bk. & Br.

Loc. 6: 14-10-90.

Sota planifolis.

Crinipellis stipitarius (Fr.: Fr.) Pat.

Loc. 12: 08-12-89.

Damunt de restes de gramínies.

Micromphale brassicolens (Romag.) Orton

Loc. 9: 06-11-88; 21-01-90; 31-10-92. Bosc mixt, sobre branques.

Micromphale foetidum (Sow.: Fr.) Sing.

Loc. 9: 08-05-88.- Loc. 13: 13-11-88. Fusta caiguda de planifolis.

Marasmiellus mesosporus Sing. (Fig. 10)

Loc. 7: 12-10-89; 10-11-89; 07-09-90; 11-1 1-90; 14-10-91; 06-12-91.

Creix sobre gramínies, a la sorra de la platja.

Collybia butyracea (Bull.: Fr.) Kumm.

Loc. 9: 08-12-91.

En tota mena de boscos.

o 0 00 b 6, 7/u/n n

Fig. 10 - Marasmiellus mesosporus Sing.; a) Basidíols; b) Espores; c) Hifes de l'himeni; d) Cistidis; e) Basidis.

Fig. 11 - Mycena adscendens (Lasch) Maas G.; a) Espora; b) Cutícula; c) Carpòfor; d) Basidis; e) Queilocistidis.

Collybia cirrhata (Pers.) Kumm.

Loc. 1: 01-11-92.

Damunt d'altres bolets en descomposició.

Collybia dryophila (Bull.: Fr.) Kumm.

Loc. 1: 27-10-91.- Loc. 2: 28-05-88; 19-10-91.- Loc. 6: 30-10-88.- Loc. 9: 31-10-92; 17-04-93. Boscos d'alzines.

Collybia impudica (Fr.) Sing.

Loc. 8: 01-05-88.

Al costat d'un pi aïllat.

Mycena adscendens (Lasch) Maas G. (Fig. 11)

Loc. 6: 19-11-89.

Sobre restes vegetals de planifolis.

Mycena alcalina (Fr.: Fr.) Kumm.

Loc. 2: 08-11-92.

Lignícola, sobre soques tallades i branques de Pinus.

Mycena amicta (Fr.: Fr.) Quél.

Loc. 2: 19-10-91; 08-12-91; 08-11-92.

Especialment sobre acícules de pi.

Mycena leucogala (Pers.: Fr.) Kumm.

Loc. 9: 08-12-91; 07-11-92.

Sobre restes cremades d'Ampelodesma mauritanica.

Mycena pura Pers.: Kumm.

Loc. 1 : 25-10-87.- Loc. 9: 06-11-88; 08-12-91; 31-10-92.- Loc 13: 13-11-88. Pinedes.

Mycena seynesii Quél.

Loc. 1: 24-01-88; 15-11-87.- Loc. 2: 24-01-88; 19-10-91; 24-11-91.- Loc. 9: 08-10-89; 31-10-92.

Creix a les pinyes caigudes.

Hemimycena cucullata (Pers.: Fr.) Sing.

Loc. 3: 01-11-92.

Creix en branquillons caiguts de planifolis.

ORDRE PLUTEALS

FAMÍLIA ENTOLOMATÀCIES

Entoloma incanum (Fr.: Fr.) Hesl.

Loc. 2: 08-11-92.

Llocs herbosos i de pastura, sobre sòl calcari.

FAMÍLIA MACROCISTIDIÀCIES

Macrocystidia cucumis (Pers.: Fr.) Joss.

Loc. 9: 21-01-90. En el marge del bosc.

FAMÍLIA PLUTEÀCIES.

Pluteus satur Kühn. & Romagn.

Loc. 6: 04-06-88.

Camí humit i herbós, pinedes, dunes fixades.

Volvariella speciosa f. gloiocephala (D C.: Fr.) Courtec.

Loc. 5: 06-12-87; 13-12-87; 26-12-87; 06-11-88; 13-11-88; 14-01-90; 06-12-91; 22-12-91.- Loc. 6: 10-12-89; 28-10-90.

Indrets ruderalitzats, humits i amb herba.

Volvariella taylori (Bk. & Br.) Sing.

Loc. 15: 22-05-88.

Bosc de Pinus halepensis, sobre sòl calcari.

ORDRE CORTINARIALS

FAMÍLIA CORTINARIÀCIES

Cortinarius amoenolens Hry. ex Orton

Loc. 19: 22-11-92.

Sota Quercus.

Cortinarius anomalus (Fr.: Fr.) Fr.

Loc. 20: 22-11-92.

Bosc mixt.

Cortinarius salor Fr.

Loc. 3: 01-11-92.

Bosc mixt d'alzines i pi blanc.

Hebeloma cistophilum Maire

Loc. 9: 31-10-92.

Sota Cistus sp.

Hebeloma crustuliniforme (Bull.) Quél.

Loc. 6: 16-04-89; 01-05-89; 21-05-89; 13-04-91.

Sota planifolis.

Inocybe adaequata (Britz.) Sacc. (Fig. 12)

Loc. 2: 30-10-88; 27-10-91; 08-11-92.

Indrets aclarits i herbosos. Sota pins.

Fig. 12 - Inocybe adaequata (Britz.) Sacc.; a) Carpòfors; b) Basidi; c) Espores; d) Hifa.

Fig. 13 - Panaeolus foenisecii (Pers.: Fr.) Schroet.; a) Espores; b) Basidis; c) Cistidis.

Inocybe dulcamara (A.& S.) Kumm. var. homomorpha (A.& S.) Kumm.

Loc. 6: 12-10-89. Dunes fixades

Inocybe dulcamara (A. & S.) Kumm.

Loc. 6: 23-05-88; 06-12-89. Dunes fixades.

Inocybe geophylla (Bull.: Fr.) Karst. Loc. 20: 22-11-92. Bosc mixt de Quercus i Pinus.

Inocybe heimii M.Bon

Loc. 10: 04-02-90; 02-02-92.- Loc. 16: 06-12-89; 17-12-89; 04-02-90. Pinedes litorals.

Inocybe lacera (Fr.: Fr.) Kumm.

Loc. 6: 04-02-90.- Loc. 16: 21-01-90; 04-02-90. Pinedes litorals.

Inocybe rimosa (Bull.: Fr.) Kumm.

Loc. 1: 27-10-91.- Loc. 2: 30-10-88; 19-10-91; 27-10-91; 24-11-91; 08-12-91; 08-11-92.- Loc. 3: 01-11-92.- Loc. 5: 14-10-90; 22-12-91.- Loc. 6: 14-10-90; 21-10-90; 28-10-90.- Loc.9: 06-11-88; 19-10-91.- Loc. 10: 02-02-92. Preferentment en pinedes.

FAMÍLIA CREPIDOTÀCIES

Crepidotus variabilis (Pers.: Fr.) S. F. Gray

Loc. 3: 01-11-92.- Loc. 9: 25-02-90. Creix sobre branquetes caigudes.

Tubaria hiemalis Romag. ex M.Bon

Loc. 6: 04-02-90.- Loc. 9: 21-01-90; 09-03-91; 08-12-91; 12-01-92; 08-03-92. Llocs aclarits i camins, damunt de restes vegetals.

Galerina marginata (Batsch) Kühn.

Loc. 4: 06-12-87.- Loc. 9: 21-01-90; 02-12-91. En restes de fusta, a terra.

FAMÍLIA ESTROFARIÀCIES

Stropharia aeruginosa (Curt.: Fr.) Quél.

Loc. 4: 06-12-87. Pineda calcícola.

Stropharia coronilla (Bull.: Fr.) Quél.

Loc. 3: 29-11-87.- Loc. 12: 08-12-89. Entre l'herba, en prats i pastures.

Stropharia semiglobata (Batsch: Fr.) Quél.

Loc. 6: 14-01-90; 24-05-92.

Sobre fems de cavall.

Hypholoma fasciculare (Huds.: Fr.) Kumm.

Loc. 1: 01-11-92.- Loc. 6: 16-04-89.- Loc.9: 08-05-88; 06-11-88.

Soques i branques, especialment de coníferes.

Pholiota highlandensis (Peck) Smith & Hesl.

Loc. 9: 23-11-91.

Bosc cremat. Terrícola.

Pholiota gummosa (Lasch) Sing.

Loc. 9: 06-11-88; 27-11-88.

Creix a terra, sobre restes de llenya.

FAMÍLIA BOLBICIÀCIES

Bolbitius vitellinus (Pers.: Fr.) Fr.

Loc. 6: 17-12-89; 23-06-90.- Loc. 9: 06-11-88.

Llocs ben adobats, on creix l'herba.

Bolbitius vitellinus var. titubans(Bull.: Fr.) Moser ex Bon Courtec.

Loc. 6: 04-06-88.

Indrets herbosos i ben adobats.

Conocybe lactea (Lange) Metr.

Loc. 6: 23-05-88.

Enmig de l'herba.

Conocybe subovalis Kührt. ex Watl.

Loc. 6: 01-05-89.

Indret adobat per fems de cavall, sorrenc i herbós.

Agrocybe aegerita (Brig.) Fayod

Loc. 5: 06-12-87; 10-12-89; 26-05-90; 12-01-92.- Loc. 6: 18-06-88; 16-04-89; 08-10-89;23-06-90;21-10-90;24-11-91;15-12-91;22-12-91;31-10-92.

Creix sobre Populus, tant vius com morts.

Agrocybe praecox (Pers.: Fr.) Fayod

Loc. 9: 08-05-88; 16-04-89; 17-04-93.- Loc. 14: 09-04-89.

Espècie de primavera, de llocs aclarits, entre matolls.

Agrocybe vervacti (Fr.: Fr.) Sing.

Loc. 12: 22-05-88.

Una de les poques espècies que hem trobat a les dolines.

Panaeolus acuminatus (Sch.) Quél.

Loc. 5: 23-04-88.

Llocs on hi ha fems.

14 - Panaeolus guttulatus Bres.; a) Espores; b) Basidis; c) Dermatocistidi; d) Queilocistidi; e) Cutícula: f) Hifes del peu

Fig.

Fig. 15 - Psathyrella conopilus Fr.: Fr.; a) Carpòfor; b) Cèl.lules de la cutícula i pèl; c) Basidi; d) Espores; e) Cistidis; f) Basidi amb espores

Panaeolus foenisecii (Pers.: Fr.) Schroet. (Fig. 13)

Loc. 6: 10-11-89.

En els camins sorrencs freqüentats pels cavalls.

Panaeolus guttulatus Bres. (Fig. 14)

Loc. 6: 06-12-89; 21-10-90; 28-10-90; 22-12-91.- Loc. 16: 17-12-89; 21-01-90.

A les pinedes sorrenques, alguns cops ben abundant

Panaeolus papilionaceus (Bull.: Fr.) Quél.

Loc. 6: 14-10-91.

Indrets adobats.

Panaeolus sphinctrinus (Fr.) Quél.

Loc. 6: 30-04-88; 12-10-89.

Indrets adobats i sobre fems.

ORDRE AGARICALS

FAMÍLIA COPRINÀCIES

Psathyrella ammophila (Dur. & Lev.) Orton

Loc. 6: 04-06-88; 28-10-90.

A les dunes del litoral, lligada a Ammophila arenaria.

Psathyrella candolleana (Fr.: Fr.) Maire in Maire & Werner

Loc. 1: 25-10-87.- Loc. 9: 30-04-88; 08-05-88.

Marge dels camins, indrets ruderalitzats.

Psathyrella conopilus Fr.: Fr. (Fig. 15)

Loc. 6: 19-11-89.

Lloc sorrenc i herbós, amb fems de cavall.

Psathyrella lacrymabunda (Bull.: Fr.) Moser

Loc. 9: 06-11-88.

Marge del camí.

Psathyrella melanthina (Fr.) K. v. Wav.

Loc. 6: 15-12-91; 22-12-91; 31-10-92.- Loc. 9: 06-11-88; 08-10-89; 22-02-91. Sobre fusta morta, troncs i branquetes caigudes, en indrets humits.

Psathyrella piluliformis (Bull.: Fr.) Orton (= P. hydrophila).

Loc. 5: 10-12-89.- Loc. 6: 04-06-88. Damunt de calcinals i altres restes de pollancres.

Coprinus atramentarius (Bull.: Fr.) Fr.

Loc. 6: 20-05-89; 06-12-89; 21-10-90. Al marge del camí.

Coprinus comatus (Müll.: Fr.) Pers.

Loc. 5: 06-11-88; 13-11-88; 20-05-89; 11-09-89; 06-12-89; 10-12-89.- Loc. 6: 18-06-88; 30-10-88; 01-05-89; 12-10-89; 12-11-89; 10-42-89; 17-12-89; 07-04-90; 23-06-90; 18-11-90; 31-10-92.- Loc. 7: 30-04-88.

Llocs freqüentats pels cavalls, entre l'herba.

Fig. 16 - Coprinus truncorum (Scop.) Fr.; a) Carpòfors; b) Espores; c) Cutícula; d) Vel; e) Basidis.

Fig. 17 - Lepiota griseovirens Maire; a) Queilocistidis; b) Carpòfors; c) Espores; d) Hifes; e) Cutícula; f) Himeni.

Coprinus disseminatus (Pers.: Fr.) S.F. Gray

Loc. 5: 10-12-89.

Tronc tallat i mig cobert per la sorra i l'herba.

Coprinus lagopus (Fr.: Fr.) Fr.

Loc. 6: 21-05-89; 19-10-91.

Fondalada de pollancres freqüentada pels cavalls.

Coprinus niveus (Pers.: Fr.) Fr.

Loc. 6: 17-12-89.

Sobre fems de cavall.

Coprinus plicatilis (Curt.: Fr.) Fr.

Loc. 9: 08-05-88.- Loc. 12: 01-05-88.

També trobat en una dolina. De prats i pastures.

Coprinus truncorum (Scop.) Fr. (Fig. 16)

Loc. 3: 29-11-87.

Sobre fusta mig enterrada.

FAMÍLIA AGARICÀCIES

Agaricus bisporus (Lange) Imbach.

Loc. 6: 23-06-90.- Loc. 16: 06-12-89.

Prats, conreus i jardins.

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc.

Loc. 6: 30-04-88. Llocs herbosos.

Agaricus campestris L.:Fr. var. squamulosa L.

Loc. 6: 16-05-92.

Terrenys adobats i prats.

Agaricus devoniensis Orton

Loc. 5: 24-10-92. Dunes fixades.

Agaricus porphyrizon Orton

Loc. 9: 31-10-92.

Tant sota coníferes, com sota planifolis.

Cystolepiota aspera (Pers.) M.Bon

Loc. 9: 08-10-89.

Boscos de coníferes i caducifolis, camins i parcs.

Lepiota brunneoincarnata Chod. & Mart.

Loc. 5: 14-10-90; 07-09-90.- Loc. 6: 17-12-89; 14-10-90; 21-10-90; 28-10-90. Dunes fixades, sota pins i indrets herbosos.

Lepiota castanea Quél.

Loc. 1:01-11-92.- Loc. 6: 10-12-89; 21-10-90. Sota pins.

Fig. 18 - Lepiota josserandii M.Bon & Boiff.; a) Basidi (x 1000); b) Queilocistidi (x 1000); b'): Queilocistidis (x 400); c) Espora (x 1000); d) Hifa (x 1000); e) Cutícula (x 200).

Fig. 19 - Lepiota pseudofelina Lange; a) Hifa amb incrustacions; b) Espores; c) Basidis.

Lepiota cristata (Bolt.: Fr.) Kumm.

Loc. 9: 03-12-89; 19-10-91.

En indrets herbosos, en els boscos.

Lepiota griseovirens Maire (Fig. 17)

Loc. 2: 27-10-91.- Loc. 6: 06-12-89.

Sota pins. En llocs ruderalitzats.

Lepiota josserandii M.Bon & Boiff.(Fig. 18)

Loc. 5: 06-12-89; 26-10-91.- Loc. 6: 06-12-89; 10-12-89; 17-12-89; 21-10-90; 28-10-90; 04-11-90; 15-12-91; 31-10-92.

Abundant sota pins. En terrenys sorrencs i herbosos.

Lepiota langei Knuds.

Loc. 6: 21-10-90.

En boscos mixtes. Llocs rics en matèria orgànica.

Lepiota latispora (Kühn. ex Wass.) M. Bon

Loc. 5: 10-12-89.

En l'herba, i tant sota planifolis com sota pins.

Lepiota lilacea Bres.

Loc. 5: 14-10-90.- Loc. 6: 06-12-89; 14-10-90; 21-10-90.

Entre l'herba.

Lepiota parvannulata (Lasch.) Gi11.

Loc. 6: 21-10-90.

Espècie rara i molt petita.

Lepiota pseudofelina Lange (Fig. 19)

Loc. 6: 10-12-89.

Pinedes de la zona litoral.

Lepiota rhodorhiza (Romagn. & Locq.) ex Orton

Loc. 6: 06-12-89.- Loc. 9: 07-11-92.

Bosc mixt. En indrets amb herba. Pinedes en terreny sorrenc.

Lepiota subincarnata Lange

Loc. 9: 07-11-92.

Bosc mixt. Llocs humits. Rara.

Leucoagaricus leucothites (Vitt.) Wasser

Loc. 5: 06-11-88; 13-11-88; 06-12-89; 10-12-89.- Loc. 6: 08-10-89; 06-12-89; 07-09-90; 14-10-90; 24-10-92.

Llocs arenosos i amb herba. Camins.

Leucoagaricus littoralis (Menier) M.Bon

Loc. 6: 14-10-90; 21-10-90; 31-10-92.

Terrenys sorrencs. Dunes litorals.

Macrolepiota procera (Scop.: Fr.) Sing.

Loc. 9: 10-10-88; 19-10-91.

Dintre i fora del bosc. Prats.

FAMÍLIA AMANITÀCIES

Limacella subfurnacea (Let.) Maire (= L. .fitrnacea auct. medit.)

Loc. 6: 23-05-88; 04-06-88; 30-10-88; 08-10-89; 06-12-89; 10-12-89; 23-06-90; 14-10-90; 28-10-90; 18-11-90.- Loc. 16: 17-12-89.

Pinedes litorals, sobre sòl arenós.

Amanita ovoidea (Bull.: Fr.) Link

Loc. 1: 27-10-91; 01-11-92.- Loc. 6: 30-10-88; 28-10-90; 24-10-92. Pinedes litorals amb llentiscle.

Amanita vaginata (Bull.: Fr.) Vitt.

Loc. 9: 19-10-91.

Bosc mixt, principalment sota alzines.

ORDRE RUSSULALS

FAMÍLIA RUSSULÀCIES

Russula delica Fr.

Loc. I : 01-11-92.- Loc. 6: 30-10-88. Boscos de planifolis.

Russula sanguinea (Bull.) Fr.

Loc. 6: 08-10-89; 14-10-90; 21-10-90; 28-10-90. En boscos de coníferes.

Russula torulosa Bres.

Loc. 2: 30-10-88.- Loc. 6: 04-06-88; 17-12-89; 28-10-90; 18-11-90.- Loc. 9: 12-01-92.

Pinedes sorrenques i sobre sòls calcaris.

Lactarius atlanticus M.Bon

Loc. 9: 06-11-88.

Comú durant la tardor, en els alzinars.

Lactarius cistophilus Bon & Trimbach

Loc. 20: 22-11-92.

Espècie termòfila,lligada a les estepes (Cistus).

Lactarius deliciosus (L.: Fr.) S.F. Gray

Loc. 2: 24-11-91.- Loc. 9: 23-11-91; 31-10-92. Sempre en boscos de pins.

Lactarius sanguifluus (Paul.) Fr.

Loc. 2: 27-10-91.- Loc. 3: 22-11-87; 28-01-90.- Loc. 6: 17-12-89; 28-10-90; 18-11-90.- Loc. 9: 19-10-91; 08-12-91; 12-01-92; 31-10-92.- Loc. 13: 13-11-88.

Pinedes termòfiles preferentment.

Lactarius tesquorum Malç.

Loc. 9: 12-01-92.- Loc. 20: 22-11-92.

Sota estepes (Cistus).

ORDRE BOLETALS

FAMÍLIA BOLETÀCIES

Gyroporus castaneus (Bull.: Fr.) Quél.

Loc. 1: 01-11-92.

En boscos de caducifolis.

Xerocomus chrysenteron (Bull.) Quél.

Loc. 6: 08-10-89; 21-10-90.

Igual creix en Populus com sota pins.

Xerocomus rubellus (Krombh.) Quél.

Loc. 1: 16-10-88.- Loc. 6: 14-10-90; 21-10-90; 31-10-92.- Loc. 9: 06-11-88; 11-09-89.

No és rar trobar-lo en alzinars. També en les pinedes sorrenques del litoral.

Chalciporus pierrhuguesii (Boud.) Bat.

Loc. 2: 24-11-91.- Loc. 9: 19-10-91; 12-01-92; 08-03-92. Boscos de pins, juntament amb Rhizopogon sp.

Suillus bellinii (Inz.) Kuntze

Loc. 1: 01-11-92.- Loc. 3: 01-11-92.- Loc. 6: 14-10-90.- Loc. 9:31-10-92. Abundant en les pinedes litorals catalanes, durant la tardor.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

Loc. 1: 22-11-87; 27-10-91; 01-11-92.- Loc 2: 30-10-88; 19-10-91; 24-11-91.- Loc. 3: 22-11-87.- Loc. 6: 08-10-89; 06-12-89; 17-12-89; 24-10-92; 31-10-92.- Loc. 9: 19-10-91; 31-10-92.- Loc. 16: 17-12-89.

Sovint abundant en les pinedes de Pinus halepensis.

Suillus granulatus (L.: Fr.) Roussel

Loc. 1: 27-10-91.- Loc. 2: 22-1 1-87; 19-10-91; 08-11-92.- Loc. 3: 29-11-87.- Loc. 5: 20-11-88.

E1 seu habitat és la pineda, i el trobem a l'estiu i a la tardor.

FAMÍLIA PAXIL.LÀCIES

Paxillus panuoides (Fr.: Fr.) Fr.

Loc. 1: 15-11-87.- Loc. 2: 24-01-88; 30-10-88; 19-10-91.- Loc. 3: 29-11-87; 28-01-90.- Loc. 6: 21-10-90; 28-10-90; 15-12-91.- Loc. 9: 31-10-92.- Loc. 10: 02-02-92.- Loc. 16: 17-12-89.

En les soques tallades de pins, en general molts carpòfors junts

FAMÍLIA GOMFIDIÀCIES

Chroogomphus rutilus (Sch.: Fr.) Mill.

Loc. 1: 22-11-87; 15-11-87; 30-04-89; 27-10-91; 01-11-92.- Loc. 2: 24-11-91; 08-11-92.- Loc. 3: 29-11-87.- Loc. 6: 15-05-88; 30-10-88; 12-11-89; 17-12-89; 21-10-90; 28-10-90; 18-11-90.

Boscos de coníferes.

SUBCLASSE GASTEROMICÈTIDES

FAMÍLIA CLATRÀCIES

Clathrus ruber Pers.: Pers.

Loc. 2: 13-12-87; 09-03-91; 08-11-92.- Loc. 3: 29-11-87.- Loc. 6: 30-10-88.- Loc. 9: 08-10-89; 01-05-90; 19-10-91; 08-12-91.

Pinedes aclarides, sobre restes descompostes d'agulles i fusta morta.

FAMÍLIA NIDULARIÀCIES

Cyathus olla (Batsch: Pers.) Pers. Loc. 1: 01-11-92.- Loc. 3: 29-11-87.- Loc. 6: 03-02-90; 21-10-90; 24-11-91.- Loc. 9: 09-03-91.- Loc. 16: 14-01-90.

Llocs amb poca vegetació, a terra, i alguns cops sobre restes vegetals.

Cyathus striatus (Huds.: Pers.) Willd. Loc. 6: 17-03-91.- Loc. 16: 17-12-89.

Lignícola, sobre fragments de fustes diverses.

Crucibulum laeve (Huds.) Kambly

Loc. 9: 06-11-88; 08-10-89; 21-01-90; 25-02-90; 08-12-91. Damunt de branquillons semienterrats.

FAMÍLIA TULOSTOMATÀCIES

Tulostoma brumale Pers.: Pers. Loc. 5: 06-12-89. Dunes fixades.

Tulostoma fimbriatum Fr.

Loc. 5: 08-03-92. Dunes fixades.

Tulostoma kotlabae Pouz. & Pil.

Loc. 10: 02-02-92. Dunes fixades.

FAMÍLIA HIMENOGASTRÀCIES

Rhizopogon obtextus (Spreng.) Rausch.

Loc. 1: 22-11-87.- Loc. 3: 22-11-87.- Loc. 5: 16-05-92.- Loc. 9: 19-10-91; 12-01-92.

Semienterrats en les pinedes. Freqüent a finals d'estiu i tardor.

Rhizopogon roseolus (Corda) Th. Fr.

Loc. 2: 30-10-88.- Loc. 6: 23-05-88; 08-10-89.- Loc. 9: 31-10-92.

Sota pins, amb els quals forma micorrizes.

FAMÍLIA ESCLERODERMATÀCIES

Pisolithus arhizus (Scop.: Pers.) Rausch.

Loc. 6: 08-10-89; 12-11-89; 24-11-91; 22-12-91; 31-10-92.

Loc. 16: 21-01-90.

Dunes fixades amb pins, normalment en els marges.

Scleroderma verrucosum (Bull.: Pers.) Pers.

Loc. 9: 06-11-88, 19-10-91.

Terrenys amb matèria orgànica en descomposició.

FAMÍLIA GEASTRÀCIES

Geastrum pectinatum Pers.: Pers.

Loc. 6: 02-02-92.

Dunes litorals fixades per pins.

Geastrum sessile (Sow.) Pouz.

Loc. 3: 01-11-92.- Loc. 4: 06-12-87. Boscos calcícoles de coníferes.

Geastrum triplex Jungh.

Loc. 9: 28-01-90.

Bosc de Pinus halepensis i Quercus ilex.

Astraeus hygrometricus (Pers.: Pers.) Morgan

Loc. 1: 22-11-87; 09-03-91; 01-11-92.- Loc. 2: 02-03-91; 19-10-91; 08-12-91.-

Loc. 3: 29-1 1-87; 28-01-90.- Loc. 9: 09-03-91; 19-10-91.- Loc. 13: 03-03-91. Llocs aclarits, camins, boscos; molt comú.

FAMÍLIA LICOPERDÀCIES

Lycoperdon perlatum Pers.: Pers.

Loc. 4: 06-12-87.- Loc. 6: 14-10-90; 21-10-90. Molt freqüent, tant en pinedes com en alzinars.

Bovista plumbea Pers.: Pers.

Loc. 6: 06-12-89.

Terreny sorrenc, indret aclarit i herbós.

BIBLIOGRAFIA

BON, M. (1987).- Guia de Campo de los Hongos de Europa. Ed. Omega S.A. Barcelona. 351 pp.

BON, M. (1990).- Flore Mycologique d'Europe - Les Hygrophores. CRDP. Amiens. 99 pp.

BON, M. (1991).- Flore Mycologique d'Europe - Les Tricholomes. CRDP. Amiens. 163 pp.

BREITENBACH, J. & KRANZLIN, F. (1981-1991).- Champignons de Suisse, Tome Edit. Mykologia, Luzern. 320, 411 i 364 pp.

BRESADOLA, G. (1927-1933).- Iconographia Mycologica. I-V. Reimpr. M. Candusso. Saronno. 19811982.

CANDUSSO, M. & LANZONI, G. (1990).- Lepiota. Fungi Europaei Vol. 4. Giovanna Biella. Saronno. 743 pp.

DENNIS, R.W.G. (1981).- British Ascomycetes. J. Cramer. Vaduz. 585 pp.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. (1986).- Guia del Parc Natural de Garraf.

FORT, F. & GUARRO, J. (1985).- Ascomicetes del suelo de Catalunya. VII. Bol. Soc. Micol. Cast. 10: 27-46.

HEIM, R., FONT-QUER, P. i CODINA, J. (1934).- Fungi Iberici. Observations sur la Flore Mycologique Catalane. Treballs Museu Ciencies Naturals Barcelona, 1 5: 1-146.

JÜLICH, W. (1984).- Guida alla determinazione dei funghi. Vol. 2. Saturnia. Trento. 597 pp.

KONRAD P., & MAUBLANC A. (1924-1933).- Icones Selectae Fungorum. Vol I a VI. Reimpr. Giovanna Biella, Saronno. 1985.

KÜHNER, R. & ROMAGNESI, 1-1. (1974).- Flore analytique des champignons supérieurs. Masson. Paris. 556 pp.

LLIMONA, X. (1983).- Sobre fongs de primavera a Catalunya. Butll. Soc. Cat. Micol. 7: 33-45.

LLIMONA, X. et al. (1991).- Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5, Fongs i liquens. Enciclopedia Catalana S.A., Barcelona. 528 pp.

LLISTOSELLA, J. & AGUASCA, M. (1986).- El fer "Mini Foray" de la British Mycological Society a Catalunya. (1985). Butll. Soc. Cat. Micol. 10: 19-33.

LLOPIS-LLADO, N. & BORRAS-XAVIER, J. (1981).- Garraf. Edit. Alpina.

LOSA-QUINTANA, J.M. (1960).- Contribución al estudio y revisión de los Inocybes esparioles. C.S.I.C. Instituto A.J. Cavanilles. Secc. Barcelona.

MALENÇON, G. & BERTAULT, R. (1971).- Champignons de la Péninsule Ibérique. Explorations entre le Midi valencien et le Montseny. Acta Phytotax. Barcin. 8: 1-68.

MARCHAND, A. (1980-1986).- Champignons du nord et de midi. Vol. 1-9. Perpignan.

MARTIN, M.P. (1988).- Aportación al conocimiento de las Higroforãceas y los Gasteromicetes de Cataluria. Societat Catalana de Micologia. 508 pp.

MOSER, M. (1980).- Guida alla determinazione dei funghi. Vol. I. Saturnia. Trento. 565 pp.

PANAREDA, J.M. (1986).- Descobrim Garraf. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. PHILLIPS, R. (1981).- Mushrooms and other fungi of Great Britain and Europe. Pan Books. London. 287 pp.

RIVAS-MARTINEZ, S. & LOSA-QUINTANA, J.M. (1969).- Comportement sociologique des champignons des dunes littorales du fleuve Llobregat (Barcelona). Bull. Soc. Myc. France 85: 235-244.

SANCLEMENTE, M.S. (1988).- El género Mycena en Cataluria. Butll. Soc. Cat. Micol. 12: 55-62.

SANCLEMENTE, M.S. (1988).- Sobre Corticikeas de Cataluria. Butll. Soc. Cat. Micol. 12: 63-72.

SANCLEMENTE, M.S. (1991).- Aportaciones florísticas y corológicas sobre Tricolomatàceas. Butll. Soc. Cat. Micol. 14-15: 13-20.

SANCLEMENTE, M.S. (1991).- Aportaciones florísticas y corológicas sobre Aphyllophorales. Butll. Soc. Cat. Micol. 14-15: 21-41.

SANCLEMENTE, M.S. & LLIMONA, X. (1987).- Aportación al conocimiento de las Tricolomatàceas de Cataluria. Butll. Soc. Cat. Micol. 11: 29-72.

SIERRA, D. (1987).- Aportación al conocimiento de los Ascomicetes (Ascomycotina) de Cataluria. Societat Catalana de Micologia. Barcelona. 481 pp.

SIERRA, D. (1988).- Notas sobre ascomicetes. Butll. Soc. Cat. Micol. 12: 73-81.

SINGER, R. (1982).- Notes on Russula taxonomy. I. The Russulae of Catalonia. Collect. Bot. 13(2): 669-700.

SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA. (1982-1994).- "Bolets de Catalunya". Col. I a XIII. 650 làmines.

STANGL, J. (1991).- Guida alia determinazione dei funghi. Vol.3. Saturnia. Trento. 437 pp.

UNION SUISSE DES SOCIETES MYCOLOGIQUES (1967-1975).- "Planches Suisses de Champignons". Tome I-V.

RESES1A HISTÓRICO-BIBLIOGRÀFICA DEL GÉNERO

CORTINARIUS EN CATALA C. GUTIÉRREZ.

Comte d'Urgell, 268-270 6° 4a, E-08036-BARCELONA

ABSTRACT. Historical and bibliographical review of the genus Cortinarius in Catalonia. This work reports the published records related to the species of the genus Cortinarius collected in Catalonia, following a chronological sequence for the first reference to each species and reporting the bibliographical source of the record.

RESUM. Aquest treball recull les citacions de les espècies del gènere Cortinarius trobades a Catalunya, seguint l'ordre cronològic de la primera cita de cadascuna de les espècies en particular, indicant el micòleg autor de la determinació així com l'autor, títol i data de la publicació corresponent.

RESUMEN. Este trabajo reseria las citas relativas a especies del género Cortinarius encontradas en Cataluria, siguiendo un orden cronológico para la primera cita de cada especie en particular, indicando el micólogo autor de la determinación así como el autor, título y fecha de la publicación correspondiente.

INTRODUCCIÓN

Aptes de entrar en la reseria propiamente dicha queremos hacer unas observaciones de caràcter general.

Para las especies citadas con anterioridad al trabajo del Dr. J. Codina y el Dr. P. Font i Quer (1931) "Introducció a l'estudi dels macromicets de Catalunya", que incluye las citas de todas las especies de macromicetes encontradas en Cataluria con anterioridad a 1931, se indicarà la nomenclatura original y la que consta en el citado trabajo.

Los nombres científicos actualmente vfflidos no siempre coinciden con los utilizados en su día por los autores de las citas publicadas. En efecto, el nombre de las especies, y en particular la referencia de autor, han cambiado a menudo con el tiempo, como consecuencia de la aplicación de las normas de las sucesivas ediciones del Código de Nomenclatura Botànica, y se deben a cambios de género o subgénero, prioridad de publicación, validez o invalidez de un nombre, etc. Cuando existe coincidencia general en que diferentes nombres corresponden a la misma especie, citamos la referencia del primer micólogo

determinador, con el nombre por él empleado; en casos de duda, se incluye también el nombre empleado por un segundo micólogo que la cita con posterioridad. En los casos en que se cita como variedad un taxon elevado posteriormente a la categoría de especie, se incluye, caso de que exista, la primera cita como especie, adeniAs de la original como variedad.

Como ayuda a estos efectos, se han consultado las obras de A. Tartarat (1988), "Flore Analytique des Cortinaires", P. Bertea y otros (1989), "Les noms valides des champignons", y F. Trescol (1992, 1994), "Cortinaires, Diagnoses et Clés"

Algunas de las citas incluidas en el presente trabajo corresponden a ejemplares presentados en exposiciones micológicas de caràcter local, comarcal o internacional. En muchos de estos casos, no se conoce con exactitud el nombre del determinador o la fecha, lugar de procedencia o nombre del recolector, y así se hath constar

Cuando el nombre científico no incluye referencia de autor, es porque no figura en el original. En los casos en que pueda haber duda sobre la especie correspondiente, se incluyen las citas posteriores con el mismo nombre y con referencia concreta de autor.

Se consideran los Dermocybe como subgénero del género Cortinarius, pero se recoge en cada caso el género empleado en la cita (Cortinarius o Dermocybe).

EPOCA INICIAL

Si bien en Catalutia existe una gran tradición popular, de caràcter secular, relativa a la búsqueda de hongos destinados al consumo, desde el punto de vista micológico, los primeros escritos relativos a macromicetes son el "Catalech de la Flora de la Vall de Núria" de Estanislau Vayreda, publicado en 1882, donde se enumerar 51 especies de hongos superiores y los "Recuerdos Bothnicos de Vich" de Ramón Masferrer (Anales de la R.S.E.H.N., 1887) donde se citan 25 hongos. Pero hay que esperar basta el aí-Io 1903, con los trabajos de Telesforo Aranzadi, uno de los pioneros de la micología catalana, publicados en el Boletín de la Real Sociedad Espaliola de Historia Natural, para encontrar las primeras citas del género Cortinarius.

Así en el "CatMogo de hongos observados en Catalmia en noviembre de 1905" aparecen citados por Aranzadi (1905), entre 126 especies y variedades de hongos, los siguientes cortinarios:

C. collinitus Sow., Caldes de Malavella; C. duracinus Fr., Amer; C. elegantior Fr. ?, Amer; C. leucopus B., Cerdanyola; C. mucosus B., Caldes de Malavella.

En la "Lista de hongos del Empalme (Gerona), recibidos en Noviembre de 1905" cita el mismo autor (Aranzadi, 1905), entre 32 especies, 4 cortinarios, de los cuales son novedad:

C. elatior Pers.; C. ochroleucus Sch.

En su trabajo " Hongos observados en Catalufla durante el otofío de 1907" (Aranzadi, 1908), se citan 123 macromicetes, incluyendo los siguientes cortinarios, procedentes de El Empalme (se trata de los alrededores de la estación MaçanetMaçanes, comarca de La Selva).

C. arvinaceus Fr. (pie de 18 x 1 cm); C. collinitus Pers. (nom. vulgar: pollerenca); C. firmus Fr; C. glaucopus Sch.; C. multiformis Fr.; C. multiformis var. allutus Secr.

Es probable que el C. collinitus Pers. de T. Aranzadi no sea otro que el hoy denominado C. trivialis Lge.

A partir de 1908, empieza a publicar sus trabajos el eminente micólogo Joaquim Codina, médico de La Cellera, que organizó las primeras exposiciones de hongos de Cataluria en Gerona (1912) y La Cellera (1914). Entre otros trabajos suyos destacan "Apuntes para la flora de La Sellera y su comarca" (Codina, 1908) y "Liste de champignons de La Sellera" (Codina, 1924), este último trabajo, publicado en el boletín de la Societé Mycologique de France, de la que era socio.

Las aportaciones de J. Codina en cuanto a novedades del género Cortinarius son las siguientes:

C. bulliardi Pers.; C. caerulescens Saund.; C. castaneus Bull.: C. cinnamomeus Lin.; C. dibaphus Fr.; C. porphyropus A. et S.; C. purpurascens Fr.: C. turbinatus Bull.; C. uraceus Fr.

También cita como abundantísimo C. collinitus Pers. (= C. trivialis Lge.).

Antoni de Bolòs (1924), en su trabajo "Alguns bolets de la comarca d'Olot" cita, entre 42 especies, los siguientes cortinarios, nuevos para nuestra flora:

C. fulgens A. et S., Esparreguera; C. haematochelis Bull., Esparreguera; C. orichalceus Batsch, Esparreguera; C. varius Sch. var. pansa Fr., Esparreguera.

En 1925 aparece el importante trabajo "Alguns macromicets dels volts de Terrassa" de Joan Solà (1925), en el que se comentan 153 especies de hongos superiores, con 11 cortinarios, de los que son novedad los siguientes:

C. anomalus Fr.; C. cinnabarinus Fr.; C. cypriacus Fr.; C. decumbens Pers.; C. prasinus Sch. var. atrovirens; C. traganus Fr.; C. triumphans Fr.; C. violaceus L.

En sus "Notas micológicas", Josep Cuatrecasas (1929), cita, entre 75 macromicetes, 3 cortinarios, y entre ellos:

C. hinnuleus Fr., Vallvidrera

Llegamos así al atio 1931, en que los grandes botnicos y micólogos Joaquim Codina y Pius Font i Quer (1931), publican su "Introducció al estudi dels macromicets de Catalunya" donde se reserian 627 especies de hongos superiores y, entre ellas, las 34 especies de cortinarios anteriormente citadas. En este importante trabajo, punto de partida para los estudios posteriores, se incluye una exhaustiva bibliografía sobre los macromicetes de Cataluria.

Incluimos, en la tabla 1, la relación de estos 34 cortinarios, con su nomenclatura original y la adoptada por Codina y Font i Quer:

EPOCA DORADA

El formidable tandem Codina-Font i Quer, de prestigio internacional, da con sus variadas y fructiferas iniciativas, el impulso que necesitaba la micología catalana.

Nomenclatura original

C. allutus Secr.

C. anomalus Fr.

C. arvinaceus Fr.

C. bulliardi Pers.

C. castaneus Bull.

C. cinnabarinus Fr.

C. cinnamomeus Lin.

C. coerulescens Saund.

C. collinitus Sow.

C. cypriacus Fr.

C. decumbens Pers.

C. dibaphus Fr.

C. duracinus Fr.

C. elatior Pers.

C. elegantior Fr. ?

C. firmus Fr.

C. fulgens A. et S.

C. glaucopus Sch.

C. haematochelis Bull.

C. hinnuleus Fr.

C. leucopus B.

C. mucosus B.

C. multiformis Fr.

C. ochroleucus Sch.

C. orichalceus Batsch

C. porphyropus A. et S.

C. prasinus Sch. var. atrovirens

C. purpurascens Fr.

C. traganus Fr.

C. triumphans Fr.

C. turbinatus Bull.

C. uraceus Fr.

C. varius Sch. var pansa

C. violaceus L.

Nomenclatura Codina y Font i Quer

C. allutus (Secr.) Fr.

C. anomalus Fr.

C. proteus (Bull.)Sacc.

C. arvinaceus Fr.

C. bulliardi (Pers.) Fr.

C. castaneus (Bull.) Fr.

C. cinnabarinus Fr.

C. cinnamomeus (L.) Fr.

C. caerulescens (Schaeff.) Fr.

C. collinitus (Pers.) Fr.

C. cypriacus Fr.

C. decumbens (Pers.) Fr.

C. dibaphus Fr.

C. duracinus Fr.

C. elatior Fr.

C. elatus (Pers.) Sacc.

C. elegantior Fr.

C. firmus Fr.

C. fulgens (Alb. et Schw.) Fr.

C. glaucopus (Schaeff.) Fr.

C. haematochelis (Bull.) Fr.

C. hinnuleus (Sow). Fr.

C. leucopus (Bull.) Fr.

C. mucosus (Bull.) Fr.

C. multiformis Fr.

C. ochroleucus (Schaeff.) Fr.

C. orichalceus (Bastch) Fr.

C. porphyropus Fr.

C. atrovirens Kalchbr.

C. purpurascens Fr.

C. traganus Fr.

C. amethystinus (Schaeff.) Sacc.

C. triumphans Fr.

C. turbinatus (Bull.) Fr.

C. uraceus Fr.

C. pansa Fr.

C. violaceus (L.) Fr.

Tabla 1

Antes de entrar en el anàlisis de estas actividades, diremos que el mismo ario de 1931, A.A. Pearson, presidente de la Sociedad Micológica de Londres, acompariado por P. Font i Quer y J. Cuatrecasas, realizó el 1 de Noviembre una excursión micológica a Sant Pere de Vilamajor cuyos resultados se plasmaron en el trabajo "Contribución al estudio de la micología catalana: Hongos de Sant Pere de Vilamajor" (Pearson, 1932), en el que aparece, entre otros :

C. caninus (Bull.) em. Fr., Bajo encinas y alcornoques, en suelo granítico o pizarroso.

Prosiguiendo sus incansables actividades, Codina y Font i Quer proponen a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona la realización del llamado "Pla quinquennal micológic" que, tras su aceptación, se inicia con la invitación al gran especialista francés René Maire de la Universidad de Argel. E1 Prof. Maire llegó a Barcelona a primeros de Octubre de 1931 y tras explorar entre el 4 y el 21 de Octubre diversas comarcas de la geografía Catalana (La Vall d'Aran, el Pallars, Osona, el Bages, el Berguedà, la Selva, el Barcelonès y otras, incluyendo la Serralada Central, las Serres de Prades, el Montseny, Montserrat etc.) publica el trabajo "Fungi Catalaunici" (Maire, 1933), que supone una notable aportación al catalogo micológico de Cataluria, incluyendo diversas especies nuevas para la ciencia o para Europa. Por lo que al género Cortinarius se refiere, aparecen citadas en esta obra, ademas de muchas de las especies observadas hasta 1931, las siguientes novedades (de acuerdo con el Código de Nomenclatura del Congreso de Bruselas, 1910):

C. acutus Fr.; C. anomalus Fr. var spilomeus (Fr.) Maire; C. armillatus Fr. (Maire no lo da como novedad, probablemente por considerarlo sinónimo de C. haematochelis (Bull.) Fr. citado por A. de Bolòs en 1924); C. brunneus Fr. ex Pers.; C. calochrous Fr. ex Pers.; C. causticus Fr.; C. cinnamomeus var. croceus Fr. ex Schaeff.; C. claricolor Fr.; C. cristallinus Fr.; C. croceocaeruleus Fr. ex Pers.; C. delibutus Fr.; C. erythrinus Fr.; C. glandicolor Fr.; C. hemitrichus Fr.; C. infractus Fr.; C. largus Fr.; C. mucifluus Fr. Ricken!; C. obtusus Fr.; C. privignus Fr.; C. psammocephalus Fr.; C. rigens Fr.; C. rufo-olivaceus Fr. ex Pers.; C. saturninus Fr.; C. subferrugineus Fr.; C. sublanatus Fr. ex Sow. (posteriormente, en 1937, R. Maire denomina a esta especie C. cotoneus Fr., Quél.); C. sublanatus Fr. ex Sow. var. xantophyllus Maire n. var. (denominado en 1937 C. cotoneus Fr. var. xantophyllus Maire); C. torvus Fr; non Quél.; C. turmalis Fr.; C. varius Fr.; C. venetus Fr.

En 1932, al no poder desplazarse a Barcelona el Prof. R. Maire, es invitado el eminente Prof. Roger Heim, a la sazón subdirector del Laboratorio de Criptogamia del Museo de París. Su estancia en Cataluria, entre el 14 de Octubre y el 14 de Noviembre, contó con la colaboración durante 10 días de Georges Malençon, Inspector de Agricultura en Rabat, y en su transcurso, se organizaron exposiciones micológicas en Olot, Barcelona y Gerona. Se visitaron principalmente las regiones montànosas de las provincias de Barcelona y Gerona, asi como las montailas siliceas de Prades, en Tarragona, una pequeria zona en las proximidades de Sant Guim (Lérida), los macizos del Montnegre y Montserrat, Núria, Puigmal, el Tibidabo y alrededores de Olot, entre otros. E1 resultado de esta prospección fué el conocimiento de 9 especies y 3 variedades nuevas para la ciencia y la elevación a 1507 del número total de especies y variedades de hongos superiores e inferiores observados en Cataluria hasta aquella fecha. E1 trabajo se publicó con el título "Fungi Iberici" (Heim,

1934). Las nuevas aportaciones al género Cortinarius, entre 30 especies en total, fueron las siguientes:

C. berkeleyi Cke.; C. impennis Fr.; C. miltinus Fr.; C. paleaceus Fr. ex Weinm.; C. vibratilis Fr. En 1933, se invita nuevamente al Prof. R. Maire. En las exploraciones le acompanaron entre otros M. Pearson, P. Font i Quer, J. Codina y Fernández Riofrío. La campaila abarcó desde el 5 hasta el 26 de Octubre y se visitaron zonas montafíosas de los Pirineos, el Montseny, Prades, Les Guilleries y otras, repartidas por la geografía catalana, incluyendo la provincia de Lérida y zonas costeras de Gerona. Los resultados aparecieron en la publicación "Fungi Catalaunici. Series altera" (Maire, 1937). En esta misma publicación se incluyen los hallazgos de 1935, producto de la Session Générale de la Société Mycologique de France celebrada en Barcelona, por primera vez fuera de Francia.

En esta publicación se describen numerosas especies nuevas para la Ciencia, entre ellas dos cortinarios. En total, entre 68 cortinarios, se citan 24 nuevos para Cataluna, aparte de C. praestans Cordier, ya citado como C. berkeleyi Cke. Las especies con la indicación (1935) corresponden al Congreso de la S.M.F. de dicho afío.

C. alboviolaceus Fr. ex Pers., Viladrau; C. anomalus Fr. var. lebretoni (Quel.) Maire Viladrau y otras localidades (1935); C. balaustinus Fr., Ricken, St. Miquel de Cladells; C. bivelus Fr., Palautordera y otras localidades (1935); C. caerulescens Fr. ex Schaeff. var. caesiocyaneus (Britz.) Maire (= C. caesocyaneus Britz.), La Salut y otras localidades; C. codinae Maire n. sp.; C. cumatilis Fr., Prades y otras localidades (1935); C. cyanopus (Secr.) Fr., St. Hilari (1935); C. decipiens Fr. ex Pers., Sils y otras localidades (1935); C. decoloratus Fr., Montseny (1935); C. dionysae Hry., Campins (1935); C. emollitus Fr., Montseny (1935); C. fulmineus Fr., Gualba, E1 Figueró; C. ionochlorus Maire n. sp.; C. malicorius Fr., Montseny (1935); C. orellanus Fr., Arbúcies (1935); C. percomis Fr., Collada de Toses; C. phoeniceus Maire ex Bull., La Cellera; C. prasinus Fr. ex Schaeff., Montserrat (1935); C. rickenianus Maire, nom. nov. = C. aleuriosmus Ricken. (subgen. Phlegmacium), 1915; non Maire 1910., La Molina; C. sulfurinus Quel., Montseny (1935); C. tabularis Fr., La Salut (1935); C. uliginosus Berk., Montseny (1935); C. xanthopyllus (Cke.) Maire, Montseny (1935).

C. ionochlorus Maire n. sp. es una bella especie que fué encontrada por primera vez en El Figueró, en la falda del Montseny, bajo Quercus, en terreno caltheo. Posteriormente ha sido encontrado con relativa frecuencia, si bien en zonas localizadas, no siempre calthreas. Este cortinario es inconfundible por su bello contraste entre el color verde mas o menos olivàceo del sombrero y el color lilacino de las 1 "aminas jóvenes.

C. codinae Maire n. sp. fue encontrado en La Cellera, bajo Quercus suber y dedicado al Dr. Codina. Especie próxima a C. scaurus Fr. y C. herpeticus Fr., de los que se distingue por el contraste de su sombrero y su bulbo mas o menos olivkeo con las ffiminas sin trazas de olivkeo. También hay diferencial en la coloración y forma de las esporas. Esta especie, que sepamos, no ha vuelto a encontrarse hasta la fecha. Hasta aquí todas las exploraciones micológicas en Catalufía habían sido realizadas durante el otoíio. En 1934, se estableció contacto con el Dr. Rolf Singer, a la sazón profesor auxiliar de la Facultad de Farmacia de Barcelona, para la continuación de los estudios de la flora micológica; las exploraciones empezaron

entonces en Junio, en los bosques de Collsacabra y del Montseny, continuando en la Vall d'Aran, la vall d'Espot y los alrededores de Barcelona, durante los meses de Julio, Agosto, Septiembre y parte de Octubre.

Los resultados de este trabajo permanecieron largo tiempo inéditos, a causa de Ia Guerra Civil espariola, y no aparecen publicados hasta 1947 en "Champignons de la Catalogne. Espèces observées en 1934" (Singer, 1947).

Al lado de 23 especies o variedades nuevas para la Ciencia, aparecen entre 13 cortinarios citados, las siguientes adiciones a nuestra flora:

C. (Inoloma) cyanites Fr. ss. Bres. (vix Ricken), Viella y otras localidades; C. (Myxacium) pluvius Fr., Ribera de Sant Maurici; C. (Phlegmacium) corrosus Fr., Portilló; C. (Phlegmacium) herpeticus Fr., Riu de Bonaigua; C. (Phlegmacium) latus (Pers.) Fr., Salardú.

Sin ser frecuente, este último cortinario està bastante extendido por los Pirineos centrales catalanes durante el verano (Julio), según Singer.

En los suplementos I y II del mismo trabajo aparecen 19 cortinarios, todos ellos de la Vall d'Aran, y como nuevos para la flora catalana:

C. bresadolae Schulz, Aiguamoix; C. bulbosus (Sors.) Fr., Bosc de Baricauba; C. callisteus Fr., Salardú; C. aff. castaneus (Bull.) Fr. (f macrospora), Salardú; C. dilutus Fr. (= C. saturatus Lge.) Vall d'Aran; C. fulgens (A. et S.) ss. Boud., Salardú; C. malachius Fr., Salardú; C. opimus Fr., Bosc de Baricauba; C. renidens Fr., Salardú; C. salor Fr., Salardú; C. variegatus var marginatus Bres., Portilló.

Ya hemos comentado que entre el 19 y el 27 de Octubre de 1935, se celebró en Barcelona la Session Générale de la Société Mycologique de France, que por primera vez tuvo lugar fuera de su país. Bajo la presidencia del Dr. P. Font i Quer, esta sesión culminaba el "Pla quinquenal micológic a Catalunya", una de cuyas consecuencias fué la elevación a 1458 del número total de macromicetes observados en Cataluria, entre ellos 110 cortinarios. Se organizaron excursiones a La Salut, Montserrat y el Montseny, y los resultados aparecieron publicados en la obra de R. Maire (1937), ya citada, y en el "Rapport sur la Session Générale de la Société Mycologique de France tenue a Barcelone du 19 au 27 Octobre 1935" (Maublanc, 1936). Esta publicación no aporta información micológica que no esté incluida en la obra de R. Maire.

FASE DE TRANSICIÓN

La posguerra supone una larga fase de aletargamiento, con algunas excepciones como los trabajos de M. Losa Esparia, que no contienen aportaciones en el género Cortinarius.

En el afío 1961 el Instituto Boffinico de Barcelona organiza una exposición de hongos, primera realizada en Barcelona con posterioridad al Plan quinquenal, que contó con Ia colaboración del micólogo francés A. Bertaux que participó ademãs en una exploración micológica. Fruto de estas actividades son las siguientes publicaciones :

"Campagne mycologique de 1961. Champignons determinés" (Bertaux, 1964). En este trabajo se resume la exploración realizada entre el 16 y el 18 de Octubre por la parte septentrional del País valenciano, las dunas litorales próximas a Tarragona, el

Macizo del Ordal y Castellterçol; en las proximidades de esta última villa y en el dominio del Querco-Buxetum, se citan once cortinarios, sin mencionar el autor de cada especie. Son nuevos :

C. splendens; C. trivialis (Ya hemos indicado que las citas mas antiguas de C. collinitus (Pers.) Fr. se refieren probablemente a esta misma especie).

Del mismo autor y bajo el título "Champignons exposés a Barcelone en octobre de 1961". (Bertaux, 1964), aparecen, también sin la autoría, las siguientes especies no citadas anteriormente:

C. balteatus, Cardedeu; C. contractus; C. mucifluoides, La C. rigidus; C. suillus. En esta fase de transición, aparecen la versión en castellano de la "Guía de campo de los hongos de Europa" de J.E. Lange y D.M. Lange, con un suplemento para Europa Meridional de X. Llimona y los "Bolets de les rodalies d'Igualada" de S. Llensa de Gelcén que marcan la entrada en una fase de recuperación que va a continuarse con la participación de R. Bertault, A. Marchand, G. Malençon y Rolf Singer entre otros.

FASE DE RECUPERACION

Por invitación de O. de Bolòs, Director del Instituto Botànico de Barcelona, G. Malençon y R. Bertault participan el 8 y el 9 de Noviembre de 1969 en la exposición de hongos de Barcelona y estudian durante tres días la costa del S.E. espafío1 (en la zona de Alcoy), realizando también algunas excursiones complementarias por Castelldefels y por el Norte de Barcelona. Fueron acompatiados también por X. Llimona, del Laboratorio de Botànica de la Universidad de Barcelona. Los resultados se publicaron en "Champignons de la Péninsule Ibérique" (Malençon et Bertault, 1971), con la aportación de:

C. (Phlegmacium) herculeus Malençon, Coll de Montsoriu.

Y en el apéndice II "Liste et répartition des champignons presentés à l'exposition de Barcelone les 8 et 9 novembre 1969", aparecen, entre 19 especies, las siguientes novedades :

C. (Sericeocybe) argentatus (Pers. ex Fr.) Fr., Vallgorguina; C. (Hidrocybe) bovinus Fr., Hostalric; C. (Phlegmacium) sodagnitus Hry., Tibidabo.

De nuevo, en 1973, y con el apoyo de la Mission Culturelle Française de Madrid, G. Malençon y R. Bertault, son invitados por O. de Bolòs. Entre el 8 y el 20 de noviembre realizan una prospección micológica en Catalufia, Aragón y Andalucía, continuación de la anterior de 1969 y de la realizada en 1970 en las Islas Baleares. Los resultados se publicaron en 1976 con el título "Champignons de la Péninsule Ibérique. V", donde se cita un nuevo cortinario

C. caesiostramineus Hry., Hostal Roig, Serra del Montsec.

El 19 de Octubre de 1972 tiene Jugar la constitución oficial de la Societat Catalana de Micologia, que ya venía funcionando desde 1970 alrededor de un núcleo

de entusiastas aficionados, capitaneados por su primer presidente Ramón Menal, que a la sombra del Departamento de Botànica de la Universidad de Barcelona y apoyados por los profesores O. de Bolòs y X. Llimona, va a dar un nuevo impulso a la micología catalana.

Antes de entrar a analizar las publicaciones de la S.C.M. vamos a citar los siguientes trabajos :

"Champignons de la Péninsule Ibérique, VI. Est et Sud-est", (Malençon et Llimona, 1980), donde se publican los resultados da la camparia micológica realizada entre los dias 17 y 29 de Noviembre de 1972, en la que se exploraron los alrededores de Granada, zonas de Múrcia , Valéncia y Cataluria (norte de Tarragona y Montseny). Se citan 17 cortinarios recogidos en Catalunya, sin aportación de novedades.

"Contribution a la flore mycologique de la Catalogne" (Bertault, 1982), donde aparecen los resultados de la exploración llevada a cabo en 1974, tras la invitación de X. Llimona y que contó con la colaboración de J. Beller (Pau) y de los micólogos locales J. Girbal y A. Tomàs. Entre el 29 de octubre y el 1 de noviembre, visitaron la zona situada entre Tarragona y Tortosa, a lo largo del curso inferior del Ebro, y luego Vallgorguina y el Tibidabo. Se citan 12 cortinarios, y aparecen como nuevos :

C. cephalixus (Secr.) Fr., Collsacreu; C. cinnamomeolutescens Hry., Collsacreu; C. subfulgens

P.D. Orton C. fulgens ss. Lange, Tibidabo.

"Champignons du Nord et du Midi" de A. Marchand. En los tomos VII (1982) y VIII (1983) aparecen citados varios cortinarios recogidos en Catalunya (n. 611, 620, 676, 711, 751, 754, 755, 769, 786) y entre ellos y como novedad, en el tomo VII, n. 611

Dermocybe pratensis Bon et Gaugué, Romanyà de La Selva. Determinación: M.Bon.

"Primera contribució al coneixement dels macromicets del Massís de les Cadiretes (La Selva)" (Ballesteros, 1984). Entre los 16 cortinarios citados, son novedad:

C. (Myxacium) collinitus (Pers. ex Fr.) Fr. var. coerulipes Smith; C. (Sericeocybe) turgidus Fr.

Entramos ahora en el anàlisis de los trabajos de la Societat Catalana de Micología. Tras los primeros arios con actividades de tipo mas bien popular y con poca proyección exterior, se inicia al comienzo de la década de los ochenta la publicación del Butlletí, las fichas técnicas, y sobre todo los "Bolets de Catalunya" que lleva publicadas trece colecciones de ffiminas en color, que han merecido un reconocimiento internacional por su extraordinaria calidad fotogràfica y fidelidad de reproducción.

En el trabajo de Llimona, (1983) "Sobre fongs de primavera a Catalunya":

Dermocybe cinnamomeolutea (Orton) Mos. (= C. cinnamomeus var. lutescens auct. p.p.), Collada de Toses.

X. Llimona (1984), "Llista d'espècies de l'exposició de fongs organitzada a Barcelona, l'Octubre de 1977". Entre 14 cortinarios, encontramos 2 novedades:

C. parafulmineus, Sant Feliu de Buixalleu; C. subpurpurascens, Cabrils.

A. Rocabruna (1984), "Aportació al coneixement dels fongs del Maresme, Catalunya". Se citan 12 especies, entre ellas :

Dermocybe semisanguinea (Fr.) Mos., Dosrius; C. cedretorum Mre. var. suberetorum Mre., Dosrius.

A. Rocabruna (1985), "Bolets de Catalunya", col .lecció IV, làmina n. 163

C. humicola (Quél.) Mre., Sta. Fe del Montseny.

M. C. Barceló y S. Butí (1986), "Sis anys d'exposicions micològiques a Vilanova i la Geltrú". Adems del C. caesiocyaneus Britz., ya citado como variedad del C. coerulescens por R. Maire, aparece :

C. variecolor Fr., del que no se incluye mas información.

J. Llistosella y M. Aguasca (1986), "ler Mini Foray de la British Mycological Society a Catalunya", 1985. Entre 6 especies, aparece citado :

C. amoenolens Hry., La Farga de Bebié.

M. Tabarés y A. Rocabruna (1987), "Aportación al conocimiento de los hongos de la Serra de Collserola (Catalunya)". Entre 5 cortinarios, se cita :

C. cedretorum Mre., Sta. Creu d'Olorda.

A. Rocabruna (1987), Bolets de Catalunya, col•leccio VI, làmina n. 265:.

C. vitellinus Mos. (= C. majusculus Kühn.), Gombrèn-Mogrony (Ripollès).

A. Rocabruna (1988), Bolets de Catalunya, col .lecció VII, làmina n. 313:

C. rubicundulus (Rea) Pearson, Sta. Fe del Montseny.

Entre el 1 y el 7 de Noviembre de 1988 se celebraron en Sant Hilari de Sacalm (La Selva), las "vèmes Journées Européennes du Cortinaire", a las que asistieron la casi totalidad de los mas afamados cortinariólogos europeos. La lista de especies de la exposición, de la que hemos excluido las procedentes de fuera de Catalufia, aparece publicada en el Butlletí de la S.C.M. n. 12 , Febrero 1989, pp. 21-23, así como en Documents Mycologiques, XIX (73), p. 10.

Con las reservas que ya hemos expuesto cuando se trata de especies presentadas en exposiciones (ausencia de datos sobre recolector, localidad, hàbitat, determinador, etc.), citamos las siguientes novedades:

C. aleuriosmus Mre. (= C. caroviolaceus Orton); C. anfractoides Hry. & Tresc.; C. arcuatorum Hry.; C. argenteolilacinus Mos.; C. azureovelatus Orton; C. balteatocumatilis (Hry.) ex Orton; C. caligatus Malç.; C. dermagnitus Hry.; C. diabolicorigens Bohus; C. diosmus Kühn. ?; C. epipurrus Chev. & Hry.; C. glaucopus Fr. var. acyaneus Mos.; C. glaucopus Fr. var. submagicus Bon et Gaugué; C. hillieri Hry.; C. holophaeus Lge.; C. hydrotelamonioides Hry.; C. largiusculus Britz.; C. leproleptopus Chev.& Hry.; C. melanotus Kalchbr.; C. multiformis var. coniferarum Mos.; C. nemorensis (Fr.) Lge.; C. occidentalis var. obscurus Mos.; C. olidoamarus Favre; C. olidus Lge.(citado como C. cephalyxis por R. Bertault) ; C. osmophorus Orton; C. rheubarbarinus Hry.; C. rubricosissimus Chev. & Hry.; C. sebaceus Fr.; C. sertipes

Kühn.; C. sordescens Hry.; C. spilomeus Fr. (citado como variedad de C. anomalus por R. Maire); C. spontescissus Hry.; C. subincarnatus Hry.; C. subsertipes Romagn.; C. subviolascens Hry.; C. triformis Fr.; C. viridocaeruleus Chev. & Hry.; Dermocybe carpineti Mos. schaefferi Bres.); D. crocea (C. Schff.) Mos. (citado como variedad por R. Maire, 1933).

A. Rocabruna y M. Tabares (1989), "Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montafloso del Montseny (Cataluila)", incluye 18 cortinarios, ya citados con anterioridad, si bien indicamos nuevamente, por incluir información no aportada en las anteriores citas:

C. variecolor Fr., Valle de Sta. Fe del Montseny.

J.M. Vidal y R. Pascual (1990), Bolets de Catalunya, Col lecció IX, làmina 408

C. elegantissimus Hry., Madremanya, el Gironès.

J. M. Vidal (Inédito), "Aproximació al coneixement de la micoflora del massís del Montgrí". Se citan 9 especies de cortinarios, de las que son novedad:

C. cinnamomeobadiusHry.; C. mairei var. juranus Hry.; C. suillus Fr. ss. Lge.

A. Rocabruna y M. Tabarés (1991), "Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montafíoso del Montseny (Catalufía). II". Entre 16 cortinarios, se cita :

C. pseudocrassus Joss., Valle de Sta. Fe i Pla de l'Espinalb; C. talus Fr., Valle de Sta. Fe i Pla de l'Espinalb.

A. Rocabruna y M. Tabarés (1991), "Aportació al coneixement dels fongs del Maresme (Catalunya). II". Entre seis cortinarios, se cita :

C. dibaphus Fr. var. nemorosus Hry., Órrius.

J.M. Vidal y R. Pascual (1992), "Bolets de Catalunya", Col .lecció XI, làmina n. 510, C. aleuriosmus Mre., Olot, ya citado en Sant Hilari.

J. Ballarà y R. Pascual (1992), "Bolets de Catalunya", Col lecció XI, làmina n. 511

C. odorifer Britz., Serra d'Ensija.

M.A. Pérez, et al. (1992), "Bolets de Catalunya", Col lecció XI, làmina n. 512: C. subcaninus Mre. (= C. xerophilus Contu & Hry.) procedente del Montnegre (Quart, El Gironès).

J. Carbó y R. Pascual (1993), "Bolets de Catalunya", Col lecció XII, làmina n. 558. Figura C. caligatus Malç., Fonteta, Baix Empordà, ya citado en Sant Hilari, pero aquí bien documentado.

A. Rocabruna, et al. (1994), "Primera aportació al coneixement de la micoflora dels Pirineus i Pre-pirineus de Catalunya". Se citan 28 cortinarios, de los que son novedad los siguientes:

C. amarescens (Mos.) Mos., Berguedà; C. caesiocanescens Mos. Berguedà; C. candelaris Fr.; C. suillus Fr. (ss. Favre), Alt Urgell; C. venetus (Fr.) Fr. var. montanus Mos., Berguedà.

Comentaremos por último la publicación de "Amics de la Micologia d'Esplugues" Esplugues de Llobregat 1993 (inédito), que incluye una relación de los hongos expuestos en las Jornadas Micológicas d'Esplugues de Llobregat, Barcelona, entre 1987 y 1992, en las que han participado prestigiosos micólogos europeos. Citaremos los cortinarios que son novedad, si bien, no es posible concretar el determinador ni la fecha, Jugar y nombre del recolector :

C. citrinoolivaceus Mos.; C. urbicus Fr.

Las restantes especies, hasta un total de 53 o bien habian sido citadas con anterioridad o son sinónimos como el C. olivaceofuscus Kühn. (= C. schaefferi Bres., = C. carpineti Mos.) y C. vitellinopes (Secr.) Schroet. (= C. olidus Lge.).

Así Ilegamos a Octubre de 1994, en que se cierra este repaso bibliogrffíco. Agradeceremos a los lectores que nos comuniquen cuantas omisiones o errores hayan advertido.

AGRADECIMIENTOS

Queremos dar las gracias a J. Llistosella y a M. Aguasca por su ayuda en la búsqueda de bibliografia y a J. García Castàn por su ayuda en la preparacion del texto.

BIBLIOGRAFIA

ANÒNIMO (1988). Resumen de las "Vèmes Journées du Cortinaire" 1, 7 Nov. 1988. Sant Hilari Sacalm (Girona). Butll. Soc, Catalana Micol., 12: 15-24 .

ARANZADI, T. (1905). Catàlogo de hongos observados en Cataluria. Bol. R. Soc, Espariola Hist. Nat.,5: 495-499.

ARANZADI, T. (1905). Lista de los hongos del Empalme (Gerona) recibidos en Noviembre de 1905. Bol. R. Soc, Espariola Hist. Nat., 5: 499-502.

ARANZADI, T. (1908). Hongos observados en Cataluna durante el otorio de 1907. Bol. R. Soc, Espariola Hist. Nat., 8: 351-356.

AZÉMA, R.C. (1988). Cortinaires recoltés à Sant Hilari Sacalm (Vèmes Journées Européennes du Cortinaire). Doc, Mycol., 19 (73): 10.

AZÉMA, R.C. (1988). Observations sur quclques espèces recoltées aux 5émes Journées Européennes du Cortinaire. Doc, Mycol., 19 (73): 11-13.

BALLARÀ, J. y PASCUAL, R. (1992). In "Bolets de Catalunya", 11, làm. 510. Ed. Soc, Catalana Micol. Barcelona.

BALLESTEROS, E. (1984). Primera contribució al coneixement dels macromicets del massis de les Cadiretes (La Selva). Bull. Inst. Catalàna Hist. Nat., 51 (5): 67-76.

BARCELÓ, M.C. y BUTÍ, S. (1986). Sis anys d'exposicions micològiques a Vilanova i La Geltrú. Butll. Soc, Catalana Micol., 10: 11-17.

BERTAULT, R. (1982). Contribution a la Flore Mycologique de la Catalogne. Acta Bot. Barcinonensia, 31: 1-35.

BERTAUX, A. (1964). Campagne mycologique de 1961. Champignons determinés. Collect. Bot. 6 (3): 457-465.

BERTAUX, A. (1964). Champignons exposés a Barcelone en Octobre 1961, Collect. Bot., 4(3): 467-474.

BERTEA, P., BON, M., CHEVASSUT, G., COURTECUISSE, R., LECOT, G., NEVILLE, P., PROUST, F. et RASCOL, J.P. (1989). Les noms valides des champignons. Ann. Féd. Assoc, Mycol. Méditerranéennes. 128 pp.

BOADA, J. et al. Relació de bolets exposats per la Societat "Amics de la Micología d'Esplugues" durant els anys 1987-1992 en les exposicións i jornades micològiques d'Esplugues de Llobregat, Barcelona (Espanya). (Inédito).

BOLÒS, A. de (1924). Alguns bolets de la comarca d'Olot. (Provincia de Girona). Butll. Inst. Catalana Hist. Nat., Serie 2, 4: 193-195.

CARBÓ, J. y PASCUAL, R. (1993). In "Bolets de Catalunya", 12, làm. 558. Ed. Soc, Catalana de Micol. Barcelona.

CODINA, J. (1908). Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca. Gerona 1908. Colegio de Médicos de la Provincia de Gerona. 100 pp.

CODINA, J. (1924). Liste des champignons de la Sellera, province de Gerona (Espagne) et autres localités de Catalogne, avec indication des noms vulgaires catalans. Bull. Soc, Myc, de France, 40: 336-340.

CODINA, J. y FONT i QUER, P. (1931). Introducció al estudi dels macromicets de Catalunya. Cavanillesia 3(7-12): 100-189.

CUATRECASAS, J. (1929). Notas micológicas. Mem. R. Soc, Espatiola Hist. Nat., 15: 27-30.

FONT i QUER, P. (1937). Resultats del pla quinquennal micològic a Catalunya 1931-1935. Publ. Inst. Bot. Barcelona. Butlletí d' informació num. 1: 23 pp.

HEIM, R. (1934). Fungi Iberici. Observations sur la flore mycologique catalane. Treb. Mus. Cienc, Nat. Barcelona, 15(3): 1-146.

LANGE, J.E., LANGE, D.M. (1969) Guia de campo de los hongos de Europa. Traducción y adaptación para la Europa Meridional por LLIMONA, X. Ed. Omega, S.A. Barcelona. 292 pp.

LLENSA DE GELCÈN, S. (1970). Bolets de les rodalies d'Igualada. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 65 pp.

LLIMONA, X. (1983). Sobre fongs de primavera a Catalunya. Butll. Soc, Catalana Micol., 7: 33-45.

LLIMONA, X. (1984). Llista d'espècies de l'exposició de fongs organitzada a Barcelona, l'Octubre de 1977. But11. Soc, Catalana Micol., 8: 39-46.

LLISTOSELLA, J. y AGUASCA, M. (1986). E1 ler. "Mini Foray" de la British Mycological Society a Catalunya, (1985). Butll. Soc, Catalana Micol., 10: 19-33.

MAIRE, R. (1933). Fungi Catalaunici. Contributions à l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Treb. Mus. Cienc, Nat. Barcelona, 15 (2): 1-120.

MAIRE, R. (1937). Fungi Catalaunici. Series Altera. Contribution à l'étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Pub. Inst. Bot. Barcelona, 3(4): 1-128.

MALENÇON, G. et BERTAULT, R. (1971). Champignons de la Péninsule Ibérique, I-II-III. Acta Phytotax. Barcinonensia, 8: 1-97.

MALENÇON, G. et BERTAULT, R. (1976). Champignons de la Péninsule Ibérique, V. Catalogne, Aragon, Andalousie. Acta Phytotax. Barcinonensia, 19: 1-68.

MALENÇON, G. et LLIMONA, X. (1980). Champignons de la Péninsule Ibérique. VI. Est et Sud-Est. An. Univ. Murcia, Ciencias, 34: 47-135.

MARCHAND, A. (1982) Champignons du Nord et du Midi. Tome 7. Les Cortinaires. Soc, Myc, des Pyrénées Mediterranéennes (Perpignan). 275 pp.

MARCHAND, A. (1983) Champignons du Nord et du Midi. Tome 8. Les Cortinaires (fin). Soc, Myc, des Pyrénées Mediterranéennes (Perpignan). 278 pp.

MAUBLANC, A. (1936). Rapport sur la session générale de la Société Mycologique de France, tenue à Barcelone du 19 au 27 octobre 1935. Bull. Soc, Myc, de France, 52: 17-32.

PEARSON, A.A. (1932). Contribución al estudio de la micología catalana. Hongos de Sant Pere de Vilamajor. Cavanillesia 4(1-3): 20-23.

PÉREZ, M.A., VIDAL, J.M. y PASCUAL, R. (1992) In "Bolets de Catalunya", 11, làm. 512. Ed. Soc, Catalana de Micol. Barcelona.

ROCABRUNA, A.(1984). Aportació al coneixement dels fongs del Maresme, Catalunya. Butll. Soc, Catalana Micol., 8: 47-71.

ROCABRUNA, A. (1985). "Bolets de Catalunya", 4, làm. 163. Ed. Soc, Catalana de Micol. Barcelona.

ROCABRUNA, A. y PASCUAL, R. (1987). "Bolets de Catalunya", 6, làm. 265. Ed. Soc, Catalana de Micol. Barcelona.

ROCABRUNA, A. Y PASCUAL, R. (1989). "Bolets de Catalunya", 7, làm. 313. Ed. Soc, Catalana de Micol. Barcelona.

ROCABRUNA, A. y TABARÉS, M. (1989). Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montalloso del Montseny (Catalunya). Butll. Soc, Catalana Micol., 12: 25-33.

ROCABRUNA, A. y TABARÉS, M. (1991). Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montahoso del Montseny (Catalunya) II. Butll. Soc, Catalana Micol., 14-15: 77-86.

ROCABRUNA, A. y TABARÉS, M. (1991). Aportació al coneixement dels fongs del Maresme (Catalunya). Butll. Soc, Catalana Micol., 14-15: 99-112.

ROCABRUNA, A., TABARÉS, M., BALLARÀ, J. y VILA, J. (1994). Primera aportació al coneixement de la micoflora dels Pirineus i Prepirineus de Catalunya. Butll. Soc, Catalana Micol., 16-17: 47-86. SINGER, R. (1947). Champignons de la Catalogne. Espèces observées en 1934. Collect. Bot., 6 (3): 199246.

SOLÀ, P.J. (1925). Alguns macromicets del volts de Terrassa (Provincia de Barcelona). Butll. Inst. Catalana Hist. Nat., serie 2, 4: 31-44.

TABARÉS, M. y ROCABRUNA, A. (1987). Aportación al conocimiento de los hongos de ls Sierra de Collserola (Catalunya). Butll. Soc, Catalana de Micol., 11: 83-98.

TARTARAT, A. (1988). Flore Analytique des Cortinaires. Fed. Myc,Dauphiné-Savoie. 320 pp.

TRESCOL, F. (1992-1994). Cortinaires. Diagnoses, Clés. Tornes 1-2-3-4 y 5, Ed. Mycol. Alésienne.

VIDAL, J.M. y PASCUAL, R. (1990). "Bolets de Catalunya", 9 làm. 408. Ed. Soc, Catalana de Micol. Barcelona.

VIDAL, J.M. y PASCUAL, R. (1992). "Bolets de Catalunya", 11, làm 510. Ed. Soc, Catalana de Micol. Barcelona.

VIDAL, J.M. Aproximació al coneixement de la micoflora del massís del Montgrí. Comunicació presentada a les I Jornades d'Estudis del Montgrí i les Medes. 4 i 5 Maig 1990. (Inédito).

EL PROGRAMA BIODIVERSITAT MICOLÒGICA DE LES TERRES DE PONENT. NOTÍCIA I PRIMERS RESULTATS.

X. LLIMONAI , J. VILA2, P. HOY01, M. AGUASCAI , F. ÀNGEL2, E. GRÀCIAI, J. LLISTOSELLAI , M.P. MARTÍN I, A. MAYORAL2, A. ROCABRUNA2, D. SIERRA I i M. TABARÉS2.

Dept. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. de Barcelona, Diagonal 645. E-08028 Barcelona. Societat Catalana de Micologia, Lab. Botànica, Fac. Farmàcia, Univ. de Barcelona. Diagonal 643 E-08028 Barcelona.

SUMMARY. The Program on Mycological Biodiversity of western lowland Catalonia. Presentation and first results. Last autumn (1994) was exceptional in the area, in rain, air humidity and temperature. This enabled us to plan and to perform an intensive mycological survey (59 excursions, 64 localities prospected) of an area that is low and dry, rarely explored. The preliminar catalogue included here lacks a number of taxa as yet unidentified and has also been cleared of a set of trivial species, but the 170 taxa it includes should be useful to give a first idea about the xero-thermophilous mediterranean fungus flora in the area, mainly in the calcicolous bushlands (Rosmarino-Ericion), pine-groves of Pinus halepensis, and open and sunny soils. Some taxa are rarely reported: Eutryblidiella hysterina, Helvella villosa, Agaricus pilatianus, Amanita boudieri, Calyptella capula, Ceriporia bresadolae, Coprinus vosoustii, Henningsomyces puber, Hygrophorus carneogriseus, Marasmius corbariensis, Phellinus punctatus, Ramicola iberica, Skeletocutis percandida, Tulostoma nanum, T. occidentale, T. xerophilum, Typhula setipes, Xerocomus ichnusanus, and some others have been found outstandingly widespread and abundant: Mycocalicium minutellum, Amanita ovoidea, Clitocybe alexandri, C. umbilicata, Entoloma rusticoides, Hebeloma edurum, Inocybe roseipes, Lepista rickenii, Lopharia spadicea, Omphalotus olearius, Phaeotellus rickenii, Polyporus meridionalis, Suillus bellinii, S. collinitus, Volvariella speciosa, Mucilago crustacea. The Program is planned for some further years, in order to improve the survey.

RESUM. La tardor de 1994 ha presentat unes condicions molt favorables de pluviositat, humitat i temperatura, que han permès un estudi intensiu (59 excursions, 64 localitats) de la part occidental, baixa i seca, de Catalunya, de la qual es tenien molt poques dades micològiques. E1 catàleg preliminar que oferim, amb tot i l'absència de moltes espècies pendents d'estudi o confirmació, i també de les més eurioiques, considerades poc característiques, conté 170 espècies, i permet fer-se una idea de la flora fúngica xero-termòfila mediterrània, especialment, la de les brolles, pinedes i espais oberts. Al costat d'algunes espècies poc citades, com Eutryblidiella hysterina, Helvella villosa, Agaricus pilatianus, Amanita boudieri, Calyptella capula, Ceriporia bresadolae, Coprinus vosoustii, Henningsomyces puber, Hygrophorus carneogriseus,

Marasmius corbariensis, Phellinus punctatus, Ramicola iberica, Skeletocutis percandida, Tulostoma nanum, T. occidentale, T. xerophilum, Typhula setipes, Xerocomus ichnusanus, d'altres han mostrat una abundància inusitada, com Mycocalicium minutellum, Amanita ovoidea, Clitocybe alexandrí, C. umbilicata, Entoloma rusticoides, Hebeloma edurum, Inocybe roseipes, Lepista rickenii, Lopharia spadicea, Omphalotus olearius, Phaeotellus rickenii, Polyporus meridionalis, Suillus bellinii, S. collinitus, Volvariella speciosa, Mucilago crustacea. És previst continuar les prospeccions, per a completar aquesta primera visió.

INTRODUCCIÒ

El patrimoni natural d'un país és una riquesa col.lectiva, que cal conèixer, valorar, gaudir i gestionar amb sensibilitat i intel.ligència, d'una manera semblant a com ho fem amb el nostre patrimoni cultural (llengua, art, història, personalitat com a poble, etc.). El bon coneixement (científic i popular) i la bona gestió del patrimoni natural són, al nostre entendre, un dels millors indicadors del nivell cultural d'un país, i un dels aspectes que més compten en el seu prestigi internacional. I això, sense tenir en compte el valor d'"infraestructura científica" que té, per al desenvolupament de moltes ciències, tant teòriques com aplicades, relacionades amb la natura i amb el seu ús.

L'activitat d'exploració, estudi, valoració i difusió del nostre patrimoni natural, no és solament una tasca científica, sino també cultural, amb un cert component de territorialitat, i per tant, difícil de situar i de valorar en el conjunt de la recerca científica internacional, dominada pels temes no territorials, més brillants per la seva càrrega innovadora, espectaculars per les tècniques experimentals posades en joc i amb possibilitats, reals o suposades, de donar, amb els seus resultats, més competitivitat econòmica al país que les financia.

Amb un respectuós distanciament d'aquesta competitivitat entre poderosos, les institucions involucrades en la cultura d'un país tenen, al nostre entendre, la responsabilitat d'estimular i encarrilar l'esforç dedicat al coneixement i valoració del patrimoni natural del seu país. A Catalunya, les competències en aquest camp estan força disperses, i trobem a faltar un esforç unificador, que pertoca de ple, creiem, a l'entitat més prestigiosa en el camp de la catalanística, l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.).

Així ho ha entès la Secció de Ciències Biológiques de l'I.E.C. que, des de fa alguns mesos, el.labora un pla de recerca propi que, sota el nom de "Biodiversitat de Catalunya", ha d'aglutinar els esforços dels diversos equips que es proposen situar en un nivell suficient i equilibrat el coneixement de la biodiversitat de Catalunya, és a dir, de la part viva del nostre patrimoni. O, dient-ho d'una manera simple, es tracta de donar resposta a la pregunta: "Qui viu a Catalunya ?", acompanyada, és clar, d'altres corn: "On ? Com ? Quin és el seu interés ? Com el podem identificar ? Com s'integra en els ecosistemes ? Quina utilitat té o pot tenir ? Com podem evitar malmetre'l ?".

El grau de coneixement de la nostra biodiversitat és molt desigual i, com a micólegs, hem centrat la nostra atenció en els fongs, proposant a l'I.E.C. un programa anomenat: "Delimitació de les llacunes en el coneixement de la biodiversitat micológica de Catalunya i contribució a eliminar-les d'acord amb una escala de prioritats". Aquest títol, tan llarg, l'escurcem en aquest títol abreujat "Biodiversitat

Micològica de Catalunya". Una etapa inicial d'aquest programa és la que, per a ser realitzada en 1994, va ser acceptada per la Secció de Ciències Biològiques, aleshores sota la presidència del Dr. Josep Carreras, amb el títol, també una mica complicat, de: "Contribució a l'estudi de la flora micològica de la part catalana de la Depressió de l'Ebre", que anomenem aquí "Biodiversitat Micològica de les Terres de Ponent" i del qual oferim un avançament de resultats.

METODOLOGIA I LOCALITATS PROSPECTADES

L'estratègia seguida parteix d'un diagnòstic previ dels coneixements ja existents i publicats, i de la detecció de les "llacunes", és a dir, de les mancances de dades, que són principalment degudes a tres aspectes principals: Àrees inexplorades.

Ambients o biòtops no prospectats.

3. Grups taxonòmics no estudiats o superficialment coneguts.

Pel que fa al primer aspecte, hem utilitzat, per a tenir una idea del nivell dels coneixements a les diferents àrees, unes dades una mica antigues, però amb l'avantatge de fer referència a tot el Principat. Es tracta de les tesines de llicenciatura de SIERRA (1986), SANCLEMENTE (1986) i MARTÍN (1988), que recullen totes les dades, tant prèvies com bibliogràfiques, sobre els següents grups de fongs: Ascomicets, Tricolomatàcies i Afil.loforals d'himeni llis, i Higroforàcies i Gasteromicets, respectivament. E1 fet que les tres obres continguin catàlegs comarcals ens ha fet possible (quadre 1) posar de manifest quines són les comarques menys conegudes, i comparar-les amb un parell de comarques ben estudiades. Malgrat el vici de prospecció, comprensible, que ha fet que els micòlegs hagin visitat amb preferència les comarques més humides i riques en espècies, el quadre dibuixa prou clarament quines són les principals comarques desateses. Aquestes formen dos blocs, el de la Depressió de l'Ebre, objecte d'aquest treball, i el de les comarques dels Pirineus i Pre-Pirineus més allunyades de Barcelona. Cal esmentar, però, que, posteriorment a la data dels treballs dels quals hem extret aquestes conclusions s'ha publicat un treball (ROCABRUNA & al., 1994), que afegeix moltes dades a la majoria de les comarques pirinenques.

També podem intentar avaluar la intensitat de prospecció dedicada als diferents quadrats UTM de 10 km de costat de Catalunya, basant-nos en el nombre de citacions d'unes quantes espècies molt freqüents que podem admetre que poden viure a la major part de Catalunya. Així ho va fer SANCLEMENTE (1986), descobrint-nos el panorama, força insatisfactori i desequilibrat, de la intensitat de prospecció de la nostra geografia (figura 1). El mapa de les localitats prospectades en aquest treball (figura 2), comparat amb l'anterior, deixa ben clar per quina raó ens hem aplicat a corregir la situació pel que fa a la Depressió de l'Ebre, explorant un total de 64 localitats, gairebé totes en quadrats no visitats abans.

Pel que fa al punt 2, hem visitat ambients habitualment molt secs (pluviositats mitjanes anuals: Fraga, 341 mm; Lleida, 352 mm; Tàrrega, 451 mm; Flix, 400 mm; Roquetes (Tortosa), 549 mm), que normalment són menystingudes pels micòlegs: pinedes i carrascars poc densos, garrigues, brolles, timonedes, oliverars, ametllerars i fruiterars, alberedes, pollancredes, tamarigars i altres comunitats de ribera, erms més

o menys salabrosos, rics en quenopodiàcies arbustives, etc., situats principalment en el domini del carrascar i de la màquia de garric i arçot, però també, en el marge de l'àrea, en el de bosc de roure de fulla petita i en el de la màquia de llentiscle i margalló, sobre sòls principalment argilosos o calcaris (exceptuant els del Priorat).

QUADRE 1

Nombre d'espècies censades a les comarques que s'indiquen, segons els resultats de les tesines de M.P.Martín (Higroforàcies i Gasteromicets), D. Sierra (Ascomicets), i S. Sanclemente (Tricolomatàcies i Afil.loforals d'himeni llis).

El primer bloc inclou l'exemple de dues comarques abundantment prospectades.

El segon bloc comprèn les Comarques de Ponent contemplades en el Programa Micològic.

El darrer bloc és una selecció de comarques de muntanya mal conegudes.

A més de prospectar els fongs humícoles i micorrízics, hem prestat bona atenció a les espècies lignícoles i foliícoles, a les terrícoles i briòfiles, i, especialment, a les que depenen de la rosada per a humitejar la fusta (fongs drosòfils o fongs de rosada, poc estudiats encara). De moment, no hem pogut dedicar prou atenció als fongs hipogeus.

Pel que fa al punt 3, hem cercat amb deteniment ascomicets diversos, especialment amb peritecis, i també mixomicets, afil.loforals lignícoles i corticícoles, etc.

Un aspecte suplementari ha estat l'oportunitat, essencial en unes àrees on la pluviositat s'aparta sovint considerablement de la mitjana. Malençon comentava a vegades com, a la Regió Mediterrània, moltes espècies de fongs troben rarament les condicions adients per a fructificar, i això fa molt difícil obtenir una idea prou completa de la flora, en poques excursions. Per aixe, cal reaccionar molt ràpidament en la planificació i execució de les prospeccions. Així, després d'una primavera sense pluges, i un estiu extraordinariament sec i càlid, hem pogut aprofitar una tardor excepcional, amb pluges freqüents i sovint fortes, des de finals de setembre fins a mitjans de desembre, amb absència de vent, boires persistents i temperatures moderades. La nostra reacció davant d'aquestes condicions, que qui sap quan es repetiran, ha constat de 59 excursions (entre el 4.10.94 i el 19.12.94), en les quals 29

Fig. 1 . - Nombre de citacions conegudes en 1985 d'una selecció d'espècies d'amplia distribució: Cantharellus cibarius, Collybia dryophila, C. butyracea, Mycena pura, Tricholoma terreum i Stereum hirsutum. (Segons SANCLEMENTE, 1986).

recol.lectors, 13 de la Societat Catalana de Micologia, 10 del Departament de Biologia Vegetal (U.B.) i 6 alumnes de Micologia (U.B.), varen prospectar 64 localitats diferents, situades a les comarques del Segrià (13), Les Garrigues (1 1), Ribera d'Ebre (11), Terra Alta (8), Priorat (7), la Conca de Barberà (5), la Noguera (4), Anoia (3), Urgell (2) i Baix Camp (1).

Moltes de les recol.leccions es van fer alhora que es dreçava un inventari d'espècies, amb índexs que permeten recordar l'abundància relativa dels carpòfors i llur sociabilitat. Preníem notes de camp sobre caràcters efímers. Un de nosaltres (J.V.) feia, in situ, macrofotografies de les espècies més interessants.

Un cop al laboratori, es deixava a la nevera, protegit contra la deshidratació, el material que es pensava estudiar, en fresc, al microscopi. La resta es mesurava (si era carnós), sovint es dibuixava, i es feia assecar, per a un examen posterior. E1 material identificat també era inclòs, sec, a l'herbari (BCC-Micoteca, SCM-Micoteca i herbari de J.Vila). En total, hem incorporat als herbaris més de 2.000 números.

De cada localitat prospectada indiquem per aquest ordre: xifra amb la qual figura en el mapa de localitats (figura 2) i en el catàleg d'espècies, municipi, localitat, comarca, quadrat UTM de 10 km de costat (tots a la zona 31T), altitud, data i participants de cada excursió. Els aspectes ecològics més importants figuren resumits espècie per espècie, d'acord amb les nostres pròpies observacions. Pel que fa a l'ecologia de cada localitat, recomanem consultar ALLUE ANDRADE (1990) i LEÓN LLAMAZARES (1989) per a les dades climàtiques, PORTA, JULIÀ et al. (1983) pel que fa a l'edafologia i geologia, i BOLS i VIGO (1984) i sobretot, CONESA (ed) (1994), pel que fa a les dades de flora i vegetació, i bibliografia dels estudis botànics dedicats a l'àrea explorada en aquest treball.

LOCALITATS

La Granja d'Escarp. (Segrià).— BF78.— 150 m s.m.; * 29.10 — P. Casals; * 22.11 — P. Casals, J. Romanyà.

La Granja d'Escarp, estribacions del Montmeneu. (Segrià).— BF88.— 220 m s.m.; * 18.10 — X. Llimona, J. Vila.

La Granja d'Escarp, a 3 km per la carretera de Maials. (Segrià).— BF88.— 150 m s.m., * 18.10 - X. Llimona, J. Vila.

La Granja d'Escarp, Ermita de St. Jaume. (Segrià).— BF78.— 100 m s.m.; * 18.10X. Llimona, J. Vila.

Almatret, camí al pantà de Riba-Roja. (Segrià).— BF87.— 400 in s.m.; * 1 0. 1 0J. Vila, X. Llimona, M. Giralt, M. Barbero.

Maials, carretera vers Almatret km. 5-6. (Segrià).— BF88.— 450 m s.m.; * 10.10J. Vila, X. Llimona, M. Giralt, M. Barbero.

7. Maials, carretera vers Almatret km. 3-4. (Segrià).— BF88.— 370 m s.m.; * 10.10J. Vila, X. Llimona, M. Giralt, M. Barbero.

Gandesa, entre Gandesa i Caseres. (Terra Alta).- BF74.- 490 m s.m.; * 4.10J.A. Ramírez, * 7.10 - Id.; * 14.11 - Id.; * 24.11 - Id.; * 14.12 - Id.

Gandesa, Coll del Moro. (Terra Alta).- BF84.- 460 m s.m.; * 31.10J.A. Ramírez, * 11.11 - Id.; * 14.11 - Id., * 25.11 - Id.; * 9.12 - Id.

Gandesa, Font Calda. (Terra Alta).- BF84.- 300 m s.m.; * 7.12 - J.A. Ramírez. Gandesa, Sta. Magdalena. (Terra Alta).- BF84.- 400 m s.m.; * 2.11 J.A. Ramírez; * 17.11 - Id.

12. Gandesa, carretera vers El Pinell de Brai. (Terra Alta).- BF84.- 300 m s.m.; 15.11 - J.A. Ramírez.

13. Gandesa, la Fonteta. (Terra Alta).- BF84.- 360 m s.m.; * 15.11 - J.A. Ramírez.

Gandesa, entre Bot i Gandesa. (Terra Alta).- BF84.- 340 m s.m.; * 11.11J.A. Ramírez.

Vilalba dels Arcs, crta. a la Fatarella. (Terra Alta).- BF85.- 500 m s.m.; * 3.11J.A. Ramírez; * 10.11 - Id., * 30.11 - Id.

16. Vinebre, Los Horts. (Ribera d'Ebre).- BF96.- 60 m s.m.; * 6.11 - M. Serrano; 27.11 - Id.

17. Vinebre, Ermita de St. Miquel. (Ribera d'Ebre).- BF96.- 60 m s.m.; * 6.11M. Serrano.

Ascó , pineda de Dubies. (Ribera d'Ebre).- BF96.- 100 m s.m.; * 29.10M. Serrano.

Ascó , La Bassa. (Ribera d'Ebre).- BF96.- 70 m s.m.; * 15.10 - M. Serrano; 22.10 - Id., * 29.10 - Id., * 26.11 - Id.

Ascó, Les Illes. (Ribera d'Ebre).- BF96.- 30 m s.m.; * 23.10 - M. Serrano; * 5.11 - Id.

Ascó, Les Piles, vora l'Ebre. (Ribera d'Ebre).- BF96.- 170 m s.m.; * 8.10M. Serrano; * 26.11 - Id.

Ascó, Tossal d'Andisc. (Ribera d'Ebre).- BF96.- 70 m s.m.; * 5.11 - M. Serrano.

Tivissa, encreuament Mora - Ginestar. (Ribera d'Ebre).- CF04.- 35 m s.m.; 5.12 - A. Rocabruna, X. Llimona, J. Vila, P. Hoyo.

Fatxes, Coll de Fatxes. (Ribera d'Ebre).- CF14.- 500 m s.m.; * 5.12A. Rocabruna, X. Llimona, J. Vila, P. Hoyo.

Miravet, Mas de Segarra. (Ribera d'Ebre).- BF94.- 90 m s.m.; * 5.12A. Rocabruna, X. Llimona, J. Vila, P. Hoyo.

Rasquera, Vall de Cardó, voltants del balneari (Ribera d'Ebre).- BF93.- 530 m s.m.; * 5.12 - M. Tabarés, A. Martínez.

Pradell de la Teixeta, Coll de la Teixeta. (Priorat).- CF26.- 500 m s.m.; * 17.11J.A. Ramírez; * 21.11 - R. Rocaspana; * 23.11 - J.A. Ramírez; * 1.12 - Id.

Gratallops, prop sortida del poble. (Priorat).- CF16.- 320 m s.m.; * 14.11X. Llimona, J. Vila.

Gratallops, Ermita de la Consolació. (Priorat).- CF16.- 350 m s.m.; * 14.11X. Llimona, J. Vila.

Torroja de Priorat. (Priorat).- CF16.- 250 m s.m.; * 14.11 - X. Llimona, J. Vila. Falset, carretera vers Gratallops. (Priorat).- CF16.- 300 m s.m.; * 14.11X. Llimona, J. Vila.

Falset. (Priorat).- CF15.- 370 m s.m.; * 9.12 - J.A. Ramírez.

Riudecols. (Baix Camp).- CF26.- 300 m s.m.; * 31.10 - J.A. Ramírez; * 23.11Id.

E1 Vilosell. (Les Garrigues).- CF28.- 670 m s.m.; * 30.10 - F. Gonzàlez.

El Vilosell, carretera a la Pobla de Cérvoles. (Les Garrigues).- CF28.- 535 m s.m.; * 7.11 - J. Vila, X. Llimona, A. Longan.

36. La Pobla de Cérvoles, coll sobre el poble. (Les Garrigues).- CF27.- 680 m 8.111., 7.11 - J. Vila, X. Llimona, A. Longan.

37. La Pobla de Cérvoles, sortida del poble. (Les Garrigues).- CF28.- 660 m s.m.; 7.11 - J. Vila, X. Llimona, A. Longan.

38. La Pobla de Cérvoles, Coll de la Creueta. (Les Garrigues).- CF17.- 750 m s.m.; 7.11 - J. Vila, X. Llimona, A. Longan.

39. Juncosa, carretera vers l'Albagés. (Les Garrigues).- CF18.- 510 m s.m.; * 7.11J. Vila, X. Llimona, A. Longan.

La Granadella, vora la carretera de Lleida, a 5 km del poble. (Les Garrigues).CF08.- 600 m s.m.; * 4.10 - X. Llimona, M. Giralt, M. Barbero; * 10.10 - J.Vila, X. Llimona, M.Giralt, M. Barbero.

Torrebesses, trencall a La Granadella. (Segrià).- BF98.- 300 m s.m.; * 4.10X. Llimona, M. Giralt, M. Barbero.

42. Castelldans, pineda darrera del poble. (Les Garrigues).- CF19.- 340 m s.m., 25.10 - X. Llimona, J. Vila, P. Hoyo; * 21.11 - X. Llimona, J. Vila.

43. Castelldans, reserva natural de Mas de Melons. (Les Garrigues).- CF09.- 350 m s.m.; * 7.11 - J. Vila, X. Llimona, A. Longan.

Juneda. (Les Garrigues).- CG10.- 270 m s.m.; * 25.10 - X. Llimona, J. Vila, P. Hoyo.

Alfés, Timoneda, aeròdrom, pineda i bosc de ribera vora un canal. (Segrià).0000.- 240 m s.m.; * 25.10 - X. Llimona, J. Vila, P. Hoyo.

46. Torres de Segre, Ermita de Carrassumada. (Segrià).- BF99.- 280 m s.m.; * 4.10X. Llimona, M. Giralt, M. Barbero; * 18.10 - X. Llimona, J. Vila; * 26.11J. Vila, X. Llimona, A. Mayoral, F. Àngel.

Torres de Segre, pantà d'Utxesa. (Segrià).- BF99.- 150 m s.m.; * 4.10X. Llimona, M. Giralt, M. Barbero; * 26.11 - J.ViIa, X. Llimona, A. Mayoral, F. Àngel.

Benavent de Segrià. (Segrià).- CG01.- 240 m s.m.; * 20.10 - R. Rocaspana; 19.11 - Id.

Lleida, Raïmat. (Segrià).- BG81.- 270 m s.m.; * 22.10 - J. Llistosella, A. Rocabruna, J.M. Pérez-Redondo.

Balaguer, carretera vers Menarguens km 20. (La Noguera).- CG12.- 220 m s.m., 15.10 - M. Llobera; * 23.10 - Id.

Vilanova de la Sal. (La Noguera).- CG13.- 600 m s.m.; * 13.11 - M.E. Jiménez.

Les Avellanes. (La Noguera).- CG13.- 570 m s.m.; * 1.11 - J. Culleré.

Mafet, km 9-10 de la carretera N-240. (Urgell).- CG43.- 350 m s.m.; * 10.11D. Sierra, T. Azuaga, E. Llop.

La Portella, vora el riu Noguera Ribagorçana. (La Noguera).- CG02.- 220 m s.m.; 9.10 - R. Rocaspana.

Els Omellons, carretera vers l'Espluga Calba. (Les Garrigues).- CF39.- 405 m s.m.; * 26.11 - J. Vila, X. Llimona, A. Mayoral, F. Àngel.

Belianes. (Urgell).- CG30.- 370 m s.m.; * 16.10 - J. Culleré; * 1.11 - Id.; 10.11 - /d.

Blancafort. (La Conca de Barberà).- CF48.- 400 m s.m.; * 4.10 - T. Saumel I.

Vimbodí, Vall de Castellfollit. (La Conca de Barberà).- CF38.- 550 m s.m.; 4.12 - R.M. Alentorn.

L'Espluga de Francolí, Ermita de St. Miquel. (La Conca de Barberà).- CF48.- 450 m s.m.; 12.10 - R.M. Alentorn; * 23.10 - Id.; * 27.11 - Id.

L'Espluga de Francolí, Senan. (La Conca de Barberà).- CF48.- 420 m s.m.; 4.12 - R.M. Alentorn.

61. L'Espluga de Francolí, Les Masies. (La Conca de Barberà).- CF48.- 520 m s.m.; 4.12 - R.M. Alentorn.

62. La Panadella. (Anoia).- CG60.- 700 m s.m.; * 24.10 - J. Pino.

St. Martí de Tous, La Fou i La Torre. (Anoia).- CG70.- 440 m s.m.; * 6.11X. Llimona, O. Llimona.

El Bruc, Coll del Bruc - Can Soteres. (Anoia).- CG90.- 600 m s.m.; * 28.11X. Llimona, M. Giralt, M. Barbero; * 19.12 - X. Llimona.

RESULTATS

Només podem oferir en aquest article una primera impressió, basada en les espècies especialment freqüents, però que ens semblen característiques de les zones

2.- Localitats prospectades entre el 4.10.94 i el 19.12.94.

Fig.

seques i tèrmiques. Per això no hi hem inclòs les dades d'espècies de gran amplitud ecològica, poc indicatives, com ara Hymenoscyphus fructigenus, Lophodermium pinastri, Propolomyces versicolor, Arthrynium phaeospermum, Collybia butyracea, C. dryophila, Crinipellis stipitarius, Lactarius chrysorrheus, Lepista nuda, Mycena pura, M seynesii, Stereum hirsutum, Tricholoma terreum, Coleophoma oleae, Spilocaea oleagina, Trichoderma viride, etc.

En canvi, sí que hi hem inclòs algunes espècies rares que ha estat possible identificar. Excepte quan ha estat feta per un dels dos primers autors, indiquem sempre el responsable de la identificació. Però tant d'aquestes espècies com d'algunes altres en vies d'estudi, sortiran, en aquest mateix número de la revista, o més endavant, treballs més detallats.

Algunes espècies freqüents i característiques en l'àrea d'estudi no han pogut ser encara identificades, per manca de temps, de bibliografia, o per problemes taxonòmics. Malgrat llur interès, no figuren doncs en el catàleg d'espècies, que, per aixó, presenta un bias vers espècies ben conegudes o que compten amb especialistes en l'equip de treball. Per exemple, l'extraordinària floració d'ascomicets de totes mides, encara no ha pogut ser estudiada in extenso. Assenyalem, en particular, la pobresa de dades sobre el gènere Peziza, que, en canvi, era abundantíssim, sobretot representat per P. succosella. El mateix passa amb els ascomicets de rosada, que seran objecte d'un treball monogràfic. També són molts els mixomicets i les afil.loforals pendents d'identificació.

CATÀLEG D'ESPÈCIES

Les ordenem per ordre alfabètic dins quatre grans grups: Mixomicets, Deuteromicets, Ascomicets i Basidiomicets. Cada citació porta el número de la localitat (que permet trobar-la fàcilment al mapa i a la llista de localitats, on hi ha el municipi, la comarca, l'altitud, l'UTM i els recol.lectors), la data de recol.lecció (totes de 1994), i el nom de la localitat. Al final de cada espècie resumim l'ecologia observada. Els gèneres Pinus i Quercus s'escriuen sovint només amb la inicial.

Classe MIXOMYCETES

Badhamia panicea (Fr.) Rost. (2) - 18.10 Montmeneu. Det.: E. Gràcia.— Gregari, sobre fulles de garric (Quercus coccifera). Novetat provincial.

Comatricha nigra (Pers.) Schroet. (42) - 21.11 Castelldans. Det.: E. Gràcia.— Sobre fusta morta de Pinus halepensis.

Didymium squamulosum (Alb. & Schwein.) Fr. (29) - 14.11 La Consolació. Det.: E. Gràcia.— Sobre cladodi viu d'Opuntia ficusbarbarica.

Enteridium lycoperdon (Bull.) Farr (25) - 5.12 Miravet.— Sobre olivera (Olea europaea) vella, a 1-20 m sobre el nivell del sòl. Novetat provincial (Tarragona).

Fuligo cinerea (Schw.) Morgan (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (42) - 25.10 Castelldans.- Sempre associat a les palletes que envolten l'entrada dels formiguers. Abundant a (45). Novetat provincial.

Leocarpus fragilis (Dicks.) Rost. (15) - 3.11 Vilalba. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (43) - 7.11 Mas de Melons. (30) - 14.11 Torroja. (58) - 4.12 Vimbodí.- Freqüent sobre acícules de Pinus halepensis, abundant a (30), i també present sobre fulles de carrasca (Quercus rotundifolia), líquens (Cladonia rangiformis), etc.

Mucilago crustacea Wigg. (21) - 8.10 Les Piles. (19) - 29.10 La Bassa. (8) - 31.10 Caseres. (15) - 3.11 Vilalba. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (51) - 13.11 Vilanova de la Sal. (28)14.11 Gratallops. (30) - 14.11 Torroja. (31) - 14.11 Falset. (42) - 21.11 Castelldans. (42) - 21.11 Ibid. (42) - 21.11 Ibid. (42) - 21.11 Ibid. (9) - 25.11 Coll del Moro. (46) - 26.11 Carrassumada. (55) - 26.11 Els Omellons. (16) - 27.11 Els Horts. (59) - 27.11 St. Miquel. (64) - 28.11 Can Soteres. (58) - 4.12 Vimbodí. (23) - 5.12 Tivissa. (25) - 5.12 Miravet. (26) - 5.12 Vall de Cardó. (10) - 5.12 Font Calda. (64) - 19.12 Can Soteres.- Sens dubte, el mixomicet més dominant i conspicu a l'àrea estudiada aquesta temporada. En alguns indrets (42,46,64) era possible comptar 1-5 etalis / m2. Alguns etalis superaven els 8 cm de diàmetre. A terra, sobre acícules, o Brachypodium retusum mort, Quercus coccifera, Buxus, Rosmarinus, etc., vius, o restes vegetals diversos.

Physarum compressum Alb. & Schwein. (29) - 14.11 La Consolació. Det.: E. Gràcia.- Sobre cladodi marcescent d'Opuntia ficus-indica.

Classe d'anamorf DEUTEROMYCETES

Stilbella fimetaria (Pers.) Lindau. (47) - 26.11 Utxesa. (64) - 19.12 Can Soteres.- Sobre excrements, probablement de guineu (47) o de gos (64).

Classe ASCOMYCETES

Anthracobia macrocystis (Cooke) Boud. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés.- Sobre restes de carbó, en una pineda de Pinus halepensis.

Arachnopeziza nivea Lorton (47) - 26.11 Utxesa.- Sobre branquilló caigut d' Ulmus sp.

Bisporella citrina (Batsch : Fr.) Korf & Carp. (39) - 7.11 Juncosa.- Sobre branca caiguda de Quercus rotundifolia.

Capronia pilosella (Karst.) Müller, Pet., Fish., Sam. & Rossm. (47) - 26.11 Utxesa. Det.: D. Sierra.- Sobre fusta morta de Populus sp.

Coccomyces delta (Kuntze) Sacc. (41) - 4.10 Torrebesses. (63) - 6.11 La Fou. (27) - 12.11 Coll de la Teixeta. (42)21.11 Castelldans. (15) - 30.11 Vilalba dels Arcs. (64) - 19.12 Can Soteres.— Sobre fulles mortes de Quercus coccifera.

Eutryblidiella hysterina (Dufour) Wihnel (55) - 26.11 Els Omellons.— Sobre branques mortes de boix (Buxus sempervirens), en una roureda de Quercus faginea, a l'obaga.

Geopora arenicola (Lév.) Kers (49) - 22.10 Raïmat. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (42) - 25.10 Castelldans. (35) - 30.10 El Vilosell. (52) - 22.11 Les Avellanes. (47) - 26.11 Utxesa. (46) - 26.11 Carrassumada.— A terra, sobretot en pinedes de Pinus halepensis i altres boscos aclarits, a vegades entre Pleurochaete squarrosa.

Geopyxis majalis (Fr.) Sacc. (23) - 5.12 Tivissa. (25) - 5.12 Miravet. (64) - 19.12 Can Soteres.— Sobre terra nua, en un camp d'arbres fruiters (23) o vora pinedes de Pinus halepensis (25,64).

Gloniopsis praelonga (Schw.) Zogg - 14.11 Gratallops.Det.: D. Sierra — Sobre fusta morta d'olivera (Olea europaea).

Greletia ovalispora (Grelet) Donad. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés.— Terra nua, a la pineda aclarida de Pinus halepensis, molt abundant.

Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf. (23) - 5.12 Tivissa. (10) - 7.12 Font Calda. (8) - 14.12 Caseres. (64) - 19.12 Can Soteres.— A terra, en pinedes aclarides de Pinus halepensis, en un cas (10), sota Cupressus.

Helvella villosa (Hedw. ex O.Kuntze) Dissing & Nannf. (23) - 5.12 Tivissa.— Sobre terra herbosa, a l'albereda (Populus alba).

Leveillula taurica (Lév.) Arn. - 14.11 La Consolació. (30) - 14.11 Torroja.— Sobre tiges vives, verdes, de fonoll (Foeniculum vulgare).

Lophiostoma compressum (Pers.: Fr.) Ces. & de Not. (4) - 18.10 St. Jaume. Det.: D. Sierra.— Sobre fusta morta de Olea europaea.

Lophiostoma macrostomoides (de Not.) Ces. & de Not. (4) - 18.10 St. Jaume. Det.: D. Sierra.— Sobre fusta morta de Salsola vermiculata.

Lophodermium hedericola Ahmad (26) - 5.12 Vall de Cardó.— Sobre fulles mortes d'heura (Hedera helix), al peu d'una paret ombrívola.

Lophodermium juniperinum (Fr.) de Not. (55) - 26.11 Els Omellons.— Sobre acícules marcescents o mortes de Juniperus oxycedrus, en branques caigudes o encara unides a la planta, a l'obaga.

Marcelleina atroviolacea (Delile ex de Seynes) v. Brummelen - 25.10 Timoneda d'Alfés. (45) - 25.10 Ibid.- A terra, al costat dels camins, a la mateixa timoneda i a la valleta septentrional.

Mycocalicium minutellum (Ach.) M.dv. (6) - 10.10 Maials. (5) - 10.10 Almatret. (2) - 16.10 Montmeneu. (42) - 25.10 Castelldans. (28) - 14.11 Gratallops. (30) - 14.11 Torroja. (42) - 21.11 Castelldans. (15) - 30.11 Vilalba. (25) - 5.12 Miravet.- Gairebé sempre sobre pinyes de Pinus halepensis, en indrets baixos, (90-250-450 m s.m.), tèrmics i ben il.luminats, però a (5) i (2), sobre olivera vella, i a (15), sobre fusta de Pinus halepensis.

Patellaria atrata Fr. - 4.10 Carrassumada. (19) - 22.10 La Bassa. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (19) - 29.10 La Bassa. (43) - 7.11 Mas de Melons. (42) - 21.11 Castelldans. (47)26.11 Utxesa. (46) - 26.11 Carrassumada. (55) - 26.11 Els Omellons. (23) - 5.12 Tivissa. (23) - 5.12 Ibid.- Sobre fusta morta d'arbres i arbusts diversos, exceptuant les coníferes, sobretot Populus alba, Ficus carica, Quercus rotundifolia, Q. faginea, Ulmus, Olea, Genista scorpius, Lygos sphaerocarpa.

Peziza succosella Le Gal et Romagn. (23) - 5.12 Tivissa. (64) - 19.12 Can Soteres. Det.: D. Sierra (64).- A terra, en llocs oberts, a la pineda de Pinus halepensis.

Sarcoscypha coccinea (Fr.) Lambotte - 4.12 Castellfollit. (26) - 5.12 Vall de Cardó.- Sobre fusta de carrasca (Quercus rotundifolia).

Taphrina populina Fr. (47) - 4.10 Utxesa. (47) - 26.11 Ibid.- Abundant, el 4.10, sobre fulles de pollancre (Populus nigra), que apareixen molt deformades. Només vestigis secs, la segona data.

Trichophaea boudieri Grelet

(42) - 21.11 Castelldans. Rev.: D. Sierra.- Sobre el fang en un terreny de cultiu. (vegeu Sierra & Vila, 1995, en aquesta mateixa revista).

Trichophaeopsis bicuspis (Boud.) Korf & Erb (47) - 26.11 Utxesa. Rev.: D. Sierra.- Sobre branca caiguda de Populus deltoides. (vegeu Sierra & Vila, 1995).

Classe BASIDIOMYCETES

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc. (4) - 18.10 St. Jaume. (48) - 20.10 Benavent. (49) - 22.10 Raïmat. (23) - 5.12 Tivissa.- Emergint de la terra argilosa, en erms, camps de presseguers, etc. Nom popular: terrerol (48).

Agaricus nivescens (Moll.) Moll. - 12.10 St. Miquel. (59) - 23.10 Ibid. (9) - 31.10 Coll del Moro. (15) - 3.11 Vilalba. (12) - 15.11 Pinell de Brai. (59) - 27.11 St. Miquel.- Localment abundant, en pinedes de Pinus halepensis i, en un cas (59), de P. pinaster.

Agaricus pilatianus Bohus (19) - 29.10 La Bassa. (56) - 1.11 Belianes. (20) - 5.11 Les Illes.- En erms, oliverars, ametllerars; en grups, sobre la terra.

Agaricus pseudopratensis var. niveus Bohus - 18.10 Carrassumada. (42) - 25.10 Castelldans. (42) - 21.11 Ibid.. (42)21.11 Ibid. (42) - 21.11 Ibid. (46) - 26.11 Carrassumada. (55) - 26.11 Els Omellons.- En pinedes poc denses de Pinus halepensis.

Agaricus vaporarius (Pers.) Cappelli (19) - 15.10 La Bassa. (46) - 18.10 Carrassumada.- En erms i oliverars, on apareix aixecant l'argila. Potser per això, hom l'anomena també terrerol.

Agaricus xanthoderma Genev. (15) - 3.11 Vilalba. (30) - 14.11 Torroja. (15) - 30.11 Vilalba.- En pinedes de Pinus halepensis, sovint amb brolla. Abundant a (15).

Agrocybe vervacti (Fr.: Fr.) Sing. (42) - 21.11 Castelldans. Det.: A. Rocabruna.- En indrets oberts, camps abandonats, entre l'herba o sobre Pleurochaete squarrosa.

Amanita baccata (Fr.) Gill. (A. boudieri Barla) (42) - 21.11 Castelldans.- Un basidioma en bon estat, en els marges d'un oliverar recolonitzat per Pinus halepensis i Quercus coccifera.

Amanita mairei Foley (33) - 31.10 Riudecols.- Pineda de Pinus halepensis.

Amanita ovoidea (Bull.: Fr.) Link. (19) - 22.10 La Bassa. (49) - 22.10 Raïmat. (34) - 30.10 El Vilosell. (52) - 1.11 Les Avellanes. (11) - 2.11 Sta. Magdalena. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (38) - 7.11 Coll de la Creueta. (12) - 15.11 Pinell de Brai.Més o menys abundant, en pinedes de Pinus halepensis. Nom popular: farinot (34).

Amanita phalloides Link.: Fr. (27) - 21.11 Coll de la Teixeta. (33) - 23.11 Riudecols.- Poc abundant, en carrascars (Quercus rotundifolia).

Arrhenia spathulata (Fr.) Redhead (42) - 25.10 Castelldans. (42) - 21.11 Ibid.- Sobre molses pleurocàrpiques, a la pineda de Pinus halepensis, en llocs ombrívols i humits.

Auricularia mesenterica (Dicks.: Fr.) Pers. (23) - 5.12 Tivissa.- Sobre branca caiguda de Populus alba.

Auriculariopsis ampla (Lév.) Maire - 4.10 Utxesa. (20) - 23.10 Les Illes. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (20)5.11 Les Illes. (47) - 26.11 Utxesa. (23) - 5.12 Tivissa.- Sempre sobre branques mortes de Populus, especialment àlber (P. alba), en boscos de ribera. Abundant.

Baeospora myosura (Fr.: Fr.) Sing. - 5.12 Miravet. Det.: A.Rocabruna. (64) - 19.12 Can Soteres.- Sobre cons de Pinus halepensis bastant descompostos.

Boletopsis subsquamosa (L.: Fr.) Kotl. & Pouz. (11) - 2.11 Sta. Magdalena.- Pineda de Pinus halepensis.

Calocera cornea (Batsch: Fr.) Fr. - 5.12 Vall de Cardó.- Sobre branquilló descompost d'heura (Hedera helix).

Calyptella capula (Holmsk.: Fr.) Quél. (25) - 5.12 Miravet.- Sobre restes de gramínies, en un oliverar.

Ceriporia bresadolae (Bourd. & Galz.) Donk (21) - 8.10 Ascó. (23) - 5.12 Tivissa.- A la cara inferior de branques decorticades, de fusta dura, poc descomposta, de Pinus halepensis, en indrets baixos (35-170 ms.m.), càlids i assolellats.

Clavaria fragilis Holmsk.: Fr. (28) - 14.11 Gratallops. (26) - 5.12 Vall de Cardó.- Sobre terra, vora Pinus halepensis.

Clavulina cinerea (Bull.: Fr.) Schroet. - 24.11 Caseres. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. (23) - 5.12 Tivissa. (10) - 7.12 Font Calda. (8) - 14.12 Caseres.- Sota carrasca (Quercus rotundifolia), garric (Q. coccifera) o Populus. A (27), parasitada per Helminthosphaeria clavariarum.

Clitocybe alexandri (Gill.) Gill. (34) - 30.10 E1 Vilosell. (9) - 31.10 Coll del Moro. (15) - 3.11 Vilalba. (56) - 10.11 Belianes. (51) - 13.11 Vilanova de la Sal. (8) - 14.11 Caseres. (12) - 15.11 Pinell de Brai. (11) - 17.11 Sta. Magdalena. (42) - 21.11 Castelldans. (33) - 23.11 Riudecols. (8) - 24.11 Caseres. (9) - 25.11 Coll del Moro. (59) - 27.11 St. Miquel. (15) - 30.11 Vilalba. (10) - 7.12 Font Calda. (8) - 14.12 Caseres.- Sovint abundant, en pinedes de Pinus halepensis. Només en un cas (51), sota carrasca (Quercus rotundifolia).

Clitocybe costata Kühn. & Romagn. (49) - 22.10 Raïmat. (34) - 30.10 E1 Vilosell. (9) - 31.10 Coll del Moro. (51)13.11 Vilanova de la Sal. (8) - 14.11 Caseres. (8) - 24.11 Ibid. (9) - 25.11 Coll del Moro. (15) - 30.11 Vilalba. (60) - 4.12 Senan. (25) - 5.12 Miravet. (26) - 5.12 Vall de Cardó. (10) - 7.12 Font Calda.- Atribuïm a aquesta espècie els fongs infundibuliformes, poc costulats però d'olor intensament fruitada, que apareixen abundantment a les pinedes calcícoles de Pinus halepensis. Caldria comprovar si algún d'ells no pertany a C. squamulosoides.

Clitocybe umbilicata (Sch.: Fr.) Kumm. (49) - 22.10 Raïmat. (34) - 30.10 El Vilosell. (9) - 31.10 Coll del Moro. (15) - 3.11 Vilalba. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (39) - 7.11 Juncosa. (56) - 10.11 Belianes. (53) - 10.11 Mafet. (15) - 10.11 Vilalba. (51) - 13.11 Vilanova de la Sal. (8)14.11 Caseres. (30) - 14.11 Torroja. (42) - 21.11 Castelldans. (8) - 24.11 Caseres. - 25.11 Coll del Moro. (64) - 28.11 Can Soteres. (60) - 4.12 Senan. (8) - 14.12

Caseres. (64) - 19.12 Can Soteres.— Apareix molt sovint, sempre lligat a Pinus halepensis i, en general, amb el peu comprimit. És el Clitocybe gris brunenc, de basidis bispòrics i aparició tardana, que havíem anomenat altres vegades C. lituus.

Conocybe filaris (Fr.) Kühn. (42) - 21.11 Castelldans. (46) - 26.11 Carrassumada. Det.: A. Rocabruna.— Pinedes de Pinus halepensis aclarides i conreus abandonats, abundant entre l'herba i Pleurochaete squarrosa.

Conocybe rickenii (J.Schaeff.) Kühn. (24) - 5.12 Coll de Fatxes. Det.: A. Rocabruna.— Sobre sòl ruderalitzat i remogut, vora la carretera. Abundant.

Coprinus domesticus (Bolt.: Fr.) S.F. Gray (6) - 10.10 Maials.— Sobre restes de gramínies, en camps abandonats. Abundant.

Coprinus lagopus (Fr.: Fr.) Fr. (23) - 5.12 Tivissa.— Sobre fusta molt descomposta d'ametller (Prunus dulcis).

Coprinus plicatilis (Curt.: Fr.) Fr. (4) - 18.10 St. Jaume.— Entre l'herba, al costat del riu, en ambient humit, a causa de la rosada.

Coprinus spilosporus Romagn. (42) - 25.10 Castelldans.— En un marge de camí, entre l'herba i Pleurochaete squarrosa.

Coprinus vosoustii Pilat (40) - 10.10 La Granadella. (42) - 21.11 Castelldans.— Marges herbosos d'un camí i d'un camp inculte. (vegeu Vila, 1995, en aquesta revista).

Cortinarius salor Fr. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. Det.: M. Aguasca.— Sota Quercus rotundifolia.

Cortinarius sodagnitus var. parasuaveolens Bon & Trescol (51) - 13.11 Vilanova de la Sal. Det.: M. Aguasca.— Sota Quercus rotundifolia.

Cortinarius trivialis Lange (27) - 17.11 Coll de la Teixeta. Det.: M. Aguasca.— Sota Quercus rotundifolia.

Cuphophyllus fuscescens (Bres.) Bon (10) - 7.12 Font Calda. Det.: M.P. Martín.— Pineda de Pinus halepensis amb Quercus coccifera.

Entoloma rusticoides (Gill.) Noord. (47) - 4.10 Utxesa. (54) - 9.10 Portella. (56) - 16.10 Belianes. (4) - 18.10 St. Jaume. (2) - 18.10 Montmeneu. (46) - 18.10 Carrassumada. (19) - 22.10 La Bassa. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (45) - 25.10 Ibid. (45) - 25.10 Ibid. (42) - 25.10 Castelldans. (42) - 25.10 Ibid.— Abundant, localment (2,4,45,46) molt abundant, sobre sòls erms, amb molses petites (pottials), poc després de les pluges, en llocs oberts i assolellats.

Entoloma saundersii (Fr.) Sacc.

(20) - 23.10 Les Illes. (47) - 26.11 Utxesa. Det.: A. Mayoral.- Boscos de ribera, amb oms (Ulmus minor) i àlbers (Populus alba).

Entoloma undatum (Gill.) Mos. (27) - 17.11 Coll de la Teixeta. (27) - 21.11 Ibid.- Abundant al carrascar (Quercus rotundifolia).

Exidia pithya Alb. Schwein. : Fr. - 4.10 La Granadella. (40) - 10.10 Ibid. (63) - 6.11 La Fou. (11) - 17.11 Sta. Magdalena. (23) - 5.12 Tivissa.- Sempre sobre troncs tombats o branques, de Pinus halepensis, sovint estenent-se sobre l'escorça.

Geastrum nanum Pers. (8) - 14.11 Caseres. (15) - 30.11 Vilalba. (8) - 14.12 Caseres. Det.: M.P. Martín.Humícola, a les pinedes de Pinus halepensis.

Geastrum triplex Jungh. (8) - 14.12 Caseres. Det.: M.P. Martín.- Sota Pinus halepensis.

Geastrum tunicatum Vitt. (= G. fimbriatum (Fr.) Fisch.) (11) - 17.11 Sta. Magdalena. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. (60) - 4.12 Senan. (64) - 19.12 Can Soteres. Det.: M.P. Martín.- Pinedes de Pinus halepensis i carrascar (Quercus rotundifolia)

Gloeophyllum abietinum (Bull.: Fr.) P.Karst. (43) - 7.11 Mas de Melons. (15) - 10.11 Vilalba. (64) - 19.12 Can Soteres.- Sobre troncs o soques morts de Pinus halepensis.

Gymnosporangium gracile Pat. - 4.10 Torrebesses. (7) - 10.10 Maials. (2) - 18.10 Montmeneu. (63) - 6.11 La Fou. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (55) - 26.11 Els Omellons.- Sobre càdec (Juniperus oxycedrus), freqüent i abundant, però en aquesta época sense telis, i per tant identificat només pels símptomes (fasciacions denses, a vegades de més de 50 cm de diàmetre).

Hebeloma edurum Métr. ex Bon (59) - 23.10 St. Miquel. (34) - 30.10 El Vilosell. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (15) - 10.11 Vilalba. (9) - 11.11 Coll del Moro. (51) - 13.11 Vilanova de la Sal. (28) - 14.11 Gratallops. (12) - 15.11 Pinell de Brai. (42) - 21.11 Castelldans. (8)24.11 Caseres. (9) - 25.11 Coll del Moro. (55) - 26.11 Els Omellons. (59) - 27.11 St. Miquel. (15) - 30.11 Vilalba. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. (60) - 4.12 Senan. (25) - 5.12 Miravet. (10) - 7.12 Font Calda. (8) - 14.12 Caseres. Det.: M. Aguasca (8,9,12,15,25,42,60).- Molt freqüent, a vegades amb exemplars grans i carnosos, en pinedes de Pinus halepensis, excepte a 59 (P. pinaster) i 27 (Quercus rotundifolia).

Hemimycena lactea (Pers.: Fr.) Sing. (42) - 25.10 Castelldans. (34) - 30.10 E1 Vilosell. (63) - 6.11 La Fou. (35) - 7.11 Crta. a la Pobla. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (9) - 11.11 Coll del Moro. (30)14.11 Torroja. (42) - 21.11 Castelldans. (55) - 26.11 Els Omellons. (55) - 26.11

Ibid. (17) - 27.11 Vinebre. (24) - 5.12 Coll de Fatxes. (23) - 5.12 Tivissa. (25)5.12 Miravet. (26) - 5.12 Vall de Cardó. (8) - 14.12 Caseres. (64) - 19.12 Can Soteres.- Gregària, entre acícules de Pinus halepensis, sovint abundant.

Henningsomyces puber (Rom. ex W.B. Cooke) Reid - 10.10 Maials. (5) - 10.10 Almatret.- Gespes fines d'himenófors tubulars, sobre branquillons i branques de Pinus halepensis.

Hohenbuehelia geogenia (DC.: Fr.) Sing. (9) - 31.10 Coll del Moro. (39) - 7.11 Juncosa. (9) - 11.11 Coll del Moro. (9)25.11 Ibid. (10) - 7.12 Font Calda.- Terrícola, en camins o clarianes, en pinedes de Pinus halepensis.

Hygrocybe konradii Haller (53) - 10.11 Mafet. Det.: M.P. Martín.- Bosquet de carrasques (Quercus rotundifolia).

Hygrocybe persistens var. langei (Kühn.) Bon (15) - 10.11 Vilalba. (15) - 13.11 Ibid. Det.: M.P. Martín.- En una pineda amb alguna carrasca.

Hygrophorus carneogriseus Malenç. (1) - 29.10 La Granja d'Escarp. (9) - 31.10 Coll del Moro. (8) - 14.11 Caseres. (8)24.11 Ibid.- Solitari o en grups, en pinedes tèrmiques de Pinus halepensis.

Hygrophorus melizeus (Fr.: Fr.) Fr. (27) - 17.11 Coll de la Teixeta. (27) - 21.11 Ibid. Det.: M.P. Martín.- En el carrascar (Quercus rotundifolia).

Hygrophorus roseodiscoideus Bon & Chev. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (15) - 30.11 Vilalba.- En els carrascars (Q. rotundifolia).

Inocybe cervicolor (Pers.) Quél. (51) - 13.11 Vilanova de la Sal. (8) - 21.11 Caseres. (42) - 21.11 Castelldans. Det.: M. Aguasca.- En carrascars i pinedes.

Inocybe dulcamara (Alb. ex Schw.: Pers.) Kummer (9) - 25.11 Coll del Moro. Det.: M. Aguasca.- Sota Pinus halepensis.

Inocybe heimii Bon (9) - 11.11 Coll del Moro. Det.: M. Aguasca.- Pineda de Pinus halepensis, amb Quercus coccifera.

Inocybe phaeocomis Kuyp. var. phaeocomis (11) - 17.11 Sta. Magdalena. (60) - 4.12 Senan. Det.: M. Aguasca.- En pinedes de Pinus halepensis.

Inocybe rimosa (Bull.: Fr.) Kumm. - 24.11 Caseres.- Sota Pinus halepensis.

Inocybe roseipes Malenç. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (42) - 25.10 Castelldans. (17) - 6.11 Vinebre. (35)7.11 Crta. a la Pobla. (30) - 14.11 Torroja. (12) - 15.11 Pinell de Brai. (42) - 21.11 Castelldans. (42) - 21.11 Ibid. (46) - 26.11 Carrassumada. (55) - 26.11 Els Omellons. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. (10) - 7.12 Font Calda. (64) - 19.12 Can Soteres. Det.: M. Aguasca (30,42).- Espècie molt constant i freqüent a les pinedes tèrmiques, assolellades, de Pinus halepensis.

Inocybe sindonia (Fr.) Karst. (12) - 15.11 Pinell de Brai. (1 1) - 17.11 Sta. Magdalena. (55) - 26.11 Els Omellons. (15) - 30.11 Vilalba. (60) - 4.12 Senan. (58) - 4.12 Vimbodí. Det.: M. Aguasca.- Sota Pinus halepensis o en un carrascar (Quercus rotundifolia, 60) o roureda (Q. faginea, 55).

Inocybe splendens var. phaeoleuca (Kühn.) Kuyp. (27) - 21.11 Coll de la Teixeta. Det.: M. Aguasca.- Carrascar (Quercus rotundifolia).

Inocybe tenebrosa Quél. (58) - 4.12 Vimbodí. Det.: M. Aguasca.- Carrascar (Q. rotundifolia).

Inonotus tamaricis (Pat.) Maire - 5.12 Tivissa.- Sobre vells Tamarix canariensis vius, en el bosc de ribera.

Lachnella alboviolascens (Alb. Schwein.: Fr.) Fr. - 5.12 Coll de Fatxes. (23) - 5.12 Tivissa.- Sobre restes de canya (Arundo donax, 24), o d'om (Ulmus minor, 23).

Lactarius atlanticus Bon (27) - 1.12 Coll de la Teixeta.- Sota carrasca (Q. rotundifolia).

Lactarius cimicarius (Batsch) Gill. (34) - 30.10 E1 Vilosell. Det.: J. Llistosella.- Pineda de Pinus halepensis amb Quercus rotundifolia.

Lactarius tesquorum Malenç. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. Det.: J. Llistosella.- En el carrascar (Q. rotundifolia).

Lepiota brunneoincarnata Chod. & Mart. (2) - 18.10 Montmeneu. (49) - 22.10 Raïmat. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés.Pinedes aclarides i eutrofitzades, de Pinus halepensis.

Lepiota lilacea Bres. (46) - 4.10 Carrassumada. (46) - 18.10 Ibid. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (42)25.10 Castelldans. (42) - 25.10 Ibid. (46) - 26.11 Carrassumada.- Sempre en pinedes aclarides i seques de Pinus halepensis, el 18.10 extraordinàriament abundant. Aspecte de L. hymenoderma, però sempre amb anell. Color del barret variable, però domina la varietatpa//ida, més clara que el tipus.

Lepista rickenii Sing. (34) - 30.10 El Vilosell. (15) - 3.11 Vilalba. (20) - 5.11 Les Illes. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (8) - 14.11 Caseres. (42) - 21.11 Castelldans. (8) - 24.11 Caseres. (55) - 26.11 Els Omellons. (15) - 30.11 Vilalba. (60) - 4.12 Senan. (23)5.12 Tivissa. (10) - 7.12 Font Calda. (8) - 14.12 Caseres.- Molt lligada a les pinedes de Pinus halepensis, sovint sense taques a la cutícula. Localment abundant (55).

Leucoagaricus melanotrichus (Malenç. & Bert.) Trimb. (28) - 14.11 Gratallops.- Sobre sòl silícic, en brolla de tomaní (Lavandula stoechas).

Leucopaxillus gentianeus (Quél.) Kotl. (62) - 24.10 La Panadella. (9) - 31.10 Coll del Moro. (15) - 3.11 Vilalba. (8)24.11 Caseres. (15) - 30.11 Vilalba. (8) - 14.12 Caseres.- En pinedes de Pinus halepensis, localment abundant (8). En un cas (62) en roureda de Quercus faginea.

Limacella subfurnacea Contu (56) - 16.10 Belianes. (49) - 22.10 Raïmat. (18) - 29.10 Pineda de Dubies. (9)30.10 Coll del Moro. (22) - 5.11 Tossal d'Andisc. (56) - 10.11 Belianes.- A les pinedes termòfiles de Pinus halepensis. Sovint citada com L. furnacea (Let.) Maire, és una espècie diferent, que potser caldrà anomenar L. grisea Singer, que és un binomi més antic, si se'n confirma la molt probable identitat.

Lopharia spadicea (Pers.: Fr.) Boidin (47) - 4.10 Utxesa. (42) - 25.10 Castelldans. (42) - 25.10 Ibid. (12) - 15.11 Pinell de Brai. (42) - 21.11 Castelldans. (9) - 25.11 Coll del Moro. (47) - 26.11 Utxesa. (55) - 26.11 Els Omellons. (55) - 26.11 Ibid. (16) - 27.11 Els Horts. (25) - 5.12 Miravet. (10) - 7.12 Font Calda. (9) - 9.12 Coll del Moro.- Freqüent, i localment abundant, sobre fusta de planifolis diversos (Quercus coccifera, Q. rotundifolia, Q. faginea, Ceratonia siliqua, Prunus dulcis, Ficus carica, Ulmus minor)

Lycoperdon atropurpureum Vitt. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. Det.: M.P. Martín.- Carrascar (Quercus rotundifolia) amb algun pi.

Lycoperdon lambinonii Demoulin (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (51) - 13.11 Vilanova de la Sal. (30) - 14.11 Torroja. (30) - 14.11 Ibid. (15) - 30.11 Vilalba. (10) - 7.12 Font Calda. (64) - 19.12 Can Soteres. Det.: M.P. Martín.- Pinedes clares i brolles.

Lycoperdon lividum Pers. (15) - 10.11 Vilalba. (27) - 21.11 Coll de la Teixeta. (64) - 28.11 Can Soteres. Det.: M.P. Martín.- Pinedes i carrascars aclarits.

Lycoperdon molle Pers.: Pers. (27) - 17.11 Coll de la Teixeta. (27) - 21.11 Ibid. (33) - 23.11 Riudecols. Det.: M.P. Martín.- Pinedes i carrascars aclarits.

Lyophyllum semitale (Fr.) Kühn. (8) - 14.11 Caseres. (8) - 24.11 Ibid.- Sota Pinus halepensis.

Macrocystidia cucumis (Pers.:Fr.) Joss. var. latifolia Lge. (2) - 18.10 Montmeneu.- A la màquia de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides), directament sobre terra. Molt diferent del tipus, per la mida petita, barret no cònic i absència d'olor.

Macrotyphula juncea (Alb. & Schwein.: Fr.) Berthier (42) - 21.11 Castelldans. (42) - 21.11 Ibid. (26) - 5.12 Vall de Cardó.- Molt abundant, cespitosa, sobre fulles d'olivera (42). Sobre fulles d'Hedera helix, Quercus ilex i Viburnum tinus (26).

Marasmius anomalus Lasch (4) - 18.10 St. Jaume. (2) - 18.10 Montmeneu. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (45) - 25.10 Ibid. (42) - 21.11 Castelldans. (46) - 26.11 Carrassumada.- Freqüent en indrets oberts i alterats, marges de camps, brolles i pinedes clares, sobre petites restes vegetals i herba.

Marasmius carpathicus Kalchbr. (8) - 4.10 Caseres. (6) - 10.10 Maials. (59) - 12.10 St. Miquel. (15) - 3.11 Vilalba. (53) - 10.11 Mafet.- Prefereix pinedes de Pinus halepensis, en llocs càlids i assolellats, però pot aparèixer sota Quercus rotundifolia (53). Sovint gregari (6,59), però mai connat.

Marasmius corbariensis (Roumeg.) Sing. (19) - 22.10 La Bassa. (19) - 29.10 Ibid. (42) - 21.11 Castelldans. (25) - 5.12 Miravet.- D'abundant a molt abundant, cespitós, sobre fulles mortes d'olivera (Olea europaea). Al final (25) gairebé només en resten els estípits.

Marasmius epiphyllus (Pers.: Fr.) Fr. (7) - 10.10 Maials. (6) - 10.10 Ibid. (56) - 16.10 Belianes. (42) - 25.10 Castelldans. (38) - 7.11 Coll de la Creueta. (43) - 7.11 Mas de Melons. (53) - 10.11 Mafet. (42) - 21.11 Castelldans. (42) - 21.11 Ibid.- Gairebé sempre gregari en els munts de fulles mortes de Quercus coccifera. Abundant el 21.11.

Meruliopsis corium (Pers.: Fr.) Ginns. (21) - 8.10 Les Piles. (12) - 15.11 Pinell de Brai. (55) - 26.11 Els Omellons. (15)30.11 Vilalba. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. (24) - 5.12 Coll de Fatxes. (26) - 5.12 Vall de Cardó.- Freqüent sobre fusta (branques a terra) de planifolis (Quercus rotundifolia, Q. faginea, Q. coccifera, Ceratonia siliqua, etc.).

Mycena adscendens (Lasch) Maas G. (42) - 21.11 Castelldans.- Sobre fulla morta de carrasca (Q. rotundifolia).

Myxarium nucleatum Wallr. (47) - 26.11 Utxesa. (23) - 5.12 Tivissa. (26) - 5.12 Vall de Cardó.- Sobre fusta de planifolis, en racons humits dels boscos de ribera.

Omphalina barbularum (Romagn.) Bon (41) - 4.10 Torrebesses. (40) - 4.10 La Granadella. (6) - 10.10 Maials. (2) - 18.10 Montmeneu. (2) - 18.10 Ibid.- Sobre terra, en llocs oberts amb molses rases (pottials).

Omphalina hepatica (Fr.: Fr.) Orton (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés.- Entre molses rases, en terreny pobre i assolellat.

Omphalotus olearius (DC.: Fr.) Sing. (57) - 4.10 Blancafort. (19) - 15.10 La Bassa. (19) - 22.10 Ibid. (49) - 22.10 Raïmat. (42) - 25.10 Castelldans. (19) - 29.10 La Bassa. (8) - 31.10 Caseres. (52)1.11 Les Avellanes. (1 1) - 2.11 Sta. Magdalena. (15) - 3.11 Vilalba. (10) - 7.12 Font Calda.- En general, sobre fusta morta d'olivera, localment (11,15) molt abundant.

Paxillus panuoides (Fr.: Fr.) Fr. (49) - 22.10 Raïmat. (52) - 1.11 Les Avellanes. (56) - 10.11 Belianes. (15) - 10.11 Vilalba. (11) - 17.11 Sta. Magdalena. (15) - 30.11 Vilalba. (24) - 5.12 Coll de Fatxes. (23) - 5.12 Tivissa. (10) - 7.12 Font Calda.- Sobre soques tallades i troncs morts de pi (Pinus halepensis).

Peniophora tamaricicola Boidin et Malenç. (4) - 18.10 St. Jaume. (20) - 23.10 Les Illes. (16) - 6.11 Els Horts. (23) - 5.12 Tivissa.- Sobre branques mortes, i a vegades vives, de Tamarix canariensis.

Perenniporia rosmarini David et Malenç.

- 10.10 Maials. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (39) - 7.11 Juncosa. (55) - 26.11 Els Omellons. (15) - 30.11 Vilalba.- Relativament freqüent, però molt amagat, sobre la cara propera a terra de l'escorça de mates velles, vives o a vegades mortes, de romaní (Rosmarinus officinalis).

Phaeomarasmius erinaceus (Fr.: Fr.) Scherf. ex Romagn. (18) - 29.10 Pineda de Dubies. (42) - 21.11 Castelldans.- Sobre fusta morta d'ametller (Prunus dulcis).

Phaeomarasmius horizontalis (Bull.) Kühn. - 10.10 Maials.- Sobre escorça de Pinus halepensis. Difereix de P. rimulincola per la mida més petita dels carpòfors (2 mm) i per les espores, més grosses.

Phaeomarasmius rimulincola (Rabh.) Orton (24) - 5.12 Coll de Fatxes. Det.: A. Rocabruna.- Sobre fusta de Cistus.

Phaeotellus rickenii (Sing. ex Horak) Bon (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (9) - 31.10 Coll del Moro. (35) - 7.11 Crta. a la Pobla. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (43) - 7.11 Mas de Melons. (53) - 10.11 Mafet. (42) - 21.11 Castelldans. (42) - 21.11 Ibid. (8) - 24.11 Caseres. (9) - 25.11 Coll del Moro. (26) - 5.12 Vall de Cardó.- Freqüent en llocs oberts, clarianes de pinedes i de brolles, erms, vores de camins, entre molses rases (pottials, p.ex. Pleurochaete squarrosa), localment abundant (43,45).

Phellinus ferruginosus (Schrad.: Fr.) Pat. (40) - 10.10 La Granadella. (18) - 29.10 Pineda de Dubies. (17) - 6.11 Vinebre. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla.- Sobre fusta de pi (Pinus halepensis) i de romaní (Rosmarinus officinalis).

Phellinus punctatus (P.Karst.) Pil.

(39) - 7.11 Juncosa.- Sobre fusta d'olivera (Olea europaea); crosta emergent entre l'escorça d'un arbre viu.

Pleurotus eryngii (DC.: Fr.) Quél. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (45) - 25.10 Ibid.- Sobre restes de panical (Eryngium campestre), en la timoneda i en la pineda clara.

Pleurotus ostreatus (Jacq.: Fr.) Kumm. (47) - 26.11 Utxesa.- Sobre fusta morta de Populus nigra.

Pluteus olivaceus Orton (47) - 26.11 Utxesa. (55) - 26.11 Els Omellons. (26) 5.12 Vall de Cardó. Det.: A. Rocabruna.- Sobre fusta molt estovada d'arbres de ribera (probl. Ulmus, Fraxinus, 47, 26) i de sarments (Vitis vinicola).

Pluteus romellii (Britz.) Sacc.

(49) - 22.10 Raïmat. (9) - 25.11 Coll del Moro. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. (23) - 5.12 Tivissa.- Sobre restes vegetals, en pinedes de Pinus halepensis, o en un carrascar (27).

Polyporus meridionalis (David) Jahn (41) - 4.10 Torrebesses. (40) - 4.10 La Granadella. (8) - 4.10 Caseres. (7) - 10.10 Maials. (40) - 10.10 La Granadella. (19) - 15.10 La Bassa. (2) - 18.10 Montmeneu. (19) - 22.10 La Bassa. (49) - 22.10 Raïmat. (8) - 31.1() Caseres. (63) - 6.11 La Fou. (35) - 7.11 Crta. a la Pobla. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (38) - 7.11 Coll de la Creueta. (39) - 7.11 Juncosa. (43) - 7.11 Mas de Melons. (42) - 21.11 Castelldans. (8) - 24.11 Caseres. (55) - 26.11 Els Omellons. (55) - 26.11 Ibid. (64) - 28.11 Can Soteres. (25) - 5.12 Miravet. (64) - 19.12 Can Soteres.- A les brolles calcícoles i pinedes aclarides, sobre tronquets, gairebé sempre de romaní (Rosmarinus officinalis) (Fig. 3). Molt abundant aquest any, fins i tot en llocs molt àrids.

Psathyrella lacrymabunda (Bull.: Fr.) Moser (24) - 5.12 Coll de Fatxes. Det.: A. Rocabruna.- Terra remoguda i ruderalitzada, en lloc freqüentat, a la vora de la carretera.

Psathyrella melanthina (Fr.) K. v. Wav. (47) - 4.10 Utxesa. (54) - 9.10 Portella. (20) - 23.10 Les Illes. (20) - 5.11 Ibid. (23) - 5.12 Tivissa. (26) - 5.12 Vall de Cardó. (10) - 7.12 Font Calda.- Molt característica, en flotes, amb aspecte de Pluteus, sobre fusta morta d'arbres de ribera (Populus alba, P. nigra, Ulmus minor), figueres (Ficus carica), etc.

Pulcherricium caeruleum (Schrad.: Fr.) Parm. (31) - 14.11 Falset. (24) - 5.12 Coll de Fatxes. (23) - 5.12 Tivissa.- Sobre fusta de planifolis (Quercus rotundifolia, Ceratonia siliqua, etc.).

Ramaria abietina (Pers.: Fr.) Quél. (49) - 22.10 Raïmat. (15) - 10.11 Vilalba. (9) - 11.11 Coll del Moro. (8) - 24.11 Caseres. (10) - 7.12 Font Calda.- Entre les acícules, en les pinedes de Pinus halepensis.

3.- Distribució de Polyporus meridionalis (Només dades pròpies, de la tardor de 1994).

Ramicola iberica (Mor. & Est.-Rav.) Bon (4) - 18.10 St. Jaume. .(2) - 18.10 Montmeneu. (42) - 25.10 Castelldans.— Sempre sobre fusta morta de siscall (Salsola vermiculata), sobretot en llocs alterats o ruderalitzats. Els nostres exemplars coincideixen perfectament amb la descripció de MORENO & al. (1990). Nou per a Catalunya.

Resupinatus trichotis (Pers.) Sing. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (46) - 26.11 Carrassumada.— Sobre branquillons de farigola (Thymus vulgaris, 45), o de siscall (Salsola vermiculata, 46).

Fig.

Rhizopogon roseolus (Corda) Fr. (1 1) - 2.11 Sta. Magdalena. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (8) - 24.11 Caseres. (25) - 5.12 Miravet. Det.: M.P. Martín.- Pinedes de Pinus halepensis.

Russula acrifolia Romagn. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. Det.: J. Llistosella.- Carrascar (Q. rotundifolia).

Russula amoenicolor Romagn. (27) - 21.11 Coll de la Teixeta. Det.: J. Llistosella.- Carrascar (Q. rotundifolia).

Russula decipiens (Sing.) Kühn. & Romagn. ex Svr. (33) - 23.11 Riudecols. Det.: J. Llistosella.- Carrascar (Q. rotundifolia).

Russula pectinatoides Peck (33) - 31.10 Riudecols. (27) - 17.11 Coll de la Teixeta. (33) - 23.11 Riudecols. (59) - 27.11 St. Miquel. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. Det.: J. Llistosella.Abundant i freqüent, en el carrascar (Q. rotundifolia).

Russula torulosa Bres. (59) - 27.11 St. Miquel. (60) - 4.12 Senan. (26) - 5.12 Vall de Cardó.- Pinedes de Pinus halepensis.

Russula vesca Fr. (27) - 1.12 Coll de la Teixeta. Det.: J. Llistosella.- Carrascar (Q. rotundifolia).

Russula vinosobrunnea (Bres.) Romagn. (27) - 17.11 Coll de la Teixeta. (27) - 21.11 ibid. (27) - 1.12 ibid. Det.: J. Llistosella.- Carrascar (Q. rotundifolia), molt abundant el 21.11.

Skeletocutis percandida (Malenç. & Bert.) Keller (42) - 25.10 Castelldans.- Sobre branca caiguda de Pinus halepensis.

Stereum sanguinolentum (Alb. & Schwein.: Fr.) Fr. (6) - 10.10 Maials. (40) - 10.10 La Granadella. (8) - 24.11 Caseres. (15) - 30.11 Vilalba. (64) - 19.12 Can Soteres.- Sobre fusta morta de Pinus halepensis.

Suillus bellinii (Inz.) Kuntze (61) - 12.10 Les Masies. (19) - 15.10 La Bassa. (49) - 22.10 Raïmat. (42) - 25.10 Castelldans. (63) - 6.11 La Fou. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (39) - 7.11 Juncosa. (15) - 10.11 Vilalba. (8) - 14.11 Caseres. (28)14.11 Gratallops. (30) - 14.11 Torroja. (12) - 15.11 Pinell de Brai. (15) - 30.11 Vilalba.- Característic de les pinedes tèrmiques de Pinus halepensis, localment abundant (42), associat al següent.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze (19) - 15.10 La Bassa. (46) - 18.10 Carrassumada. (49) - 22.10 Raïmat. (59)23.10 St. Miquel. (45) - 25.10 Timoneda d'Alfés. (42) - 25.10 Castelldans. (18)29.10 Pineda de Dubies. (34) - 30.10 E1 Vilosell. (9) - 31.10 Coll del Moro. (1 1)2.11 Sta. Magdalena. (15) - 3.11 Vilalba. (63) - 6.11 La Fou. (37) - 7.11 Sortida de la Pobla. (39) - 7.11 Juncosa. (15) - 10.11 Vilalba. (8) - 14.11 Caseres. (30) - 14.1 1 Torroja. (11) - 17.11 Sta. Magdalena. (8) - 24.11 Caseres.- Característic, amb l'anterior, de les pinedes seques i tèrmiques de Pinus halepensis. Pel color de la

carn, en part groc daurat, i l'escassetat de fibril.les innates, alguns autors l'inclourien a S. granulatus var. mediterraneensis, un tàxon que no tenim del tot clar.

Trametes hirsuta (Wulf.: Fr.) Pil. (26) - 5.12 Vall de Cardó. Det.: M. Tabarés.- Sobre branca viva d'ametller (Prunus dulcis).

Tricholoma caligatum (Viv.) Ricken (64) - 19.12 Can Soteres.- Lligat a Pinus halepensis, però sembla evitar les pinedes de l'interior.

Tricholoma fracticum (Britz.) Kreisel (11) - 2.11 Sta. Magdalena. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (30) - 14.11 Torroja.Una de les micorrizes típiques de Pinus halepensis, que també hem trobat infrarepresentada, exceptuant a (30).

Tulostoma nanum (Pat.) Wright - 25.10 Timoneda d'Alfés. (53) - 10.11 Mafet. (42) - 21.11 Castelldans. (42)21.11 Ibid. Det.: M.P. Martín.- Llocs secs, oberts i assolellats. Nou per als Països Catalans.

Tulostoma occidentale Lloyd (9) - 11.11 Coll del Moro. Det.: M.P. Martín.- Pineda de Pinus halepensis. Nou per als Països Catalans.

Tulostoma xerophilum Long. (42) - 21.11 Castelldans. (42) - 21.11 Ibid. (42) - 21.11 Ibid. (15) - 30.11 Vilalba. Det.: M.P. Martín.- Erms, llocs oberts, oliverar abandonat (MARTÍN & LLIMONA, 1994).

Typhula setipes (Grev.) Berthier (47) - 26.11 Utxesa. (23) - 5.12 Tivissa. Det.: A. Rocabruna.- Sobre fulles caigudes, poc descompostes, d'arbres de ribera (Alnus, Populus, Fraxinus). Abundant.

Volvariella hypopithys (Fr. ex Karst.) Mos. (8) - 14.11 Caseres. (23) - 5.12 Tivissa. (8) - 14.12 Caseres.- Pineda de Pinus halepensis (8) i bosc de ribera (23).

Volvariella media (Schum.: Fr.) Sing. (ss. Lge.) - 26.11 Carrassumada.- En una pineda aclarida de Pinus halepensis, entre l'herba.

Volvariella speciosa (Fr.) Sing. f. gloiocephala (DC.: Fr.) Courtec. (4) - 18.10 St. Jaume. (2) - 18.10 Montmeneu. (46) - 18.10 Carrassumada. (49)22.10 Raïmat. (50) - 23.10 Balaguer. (44) - 25.10 Juneda. (8) - 31.10 Caseres. (15) - 3.11 Vilalba. (20) - 5.11 Les Illes. (16) - 6.11 Els Horts. (36) - 7.11 Coll sobre la Pobla. (31) - 14.11 Falset. (13) - 15.11 La Fonteta. (48) - 19.11 Benavent. (9)25.11 Coll del Moro. (60) - 4.12 Senan. (32) - 9.12 Falset. (64) - 19.12 Can Soteres.- Molt abundant, aquesta temporada, en camps i fruiterars herbosos,

marges de camins i carreteres i llocs rics en gramínies. Barret rarament blanc (20), en general, de gris perla a bistre clar.

Volvariella taylori (Bk. & Br.) Sing. (42) - 25.10 Castelldans. (47) - 26.11 Utxesa. (46) - 26.11 Carrassumada. (23)5.12 Tivissa.— Pinedes ruderalitzades i boscos de ribera.

Xerocomus ichnusanus Alessio, Galli & Littini (19) - 15.10 La Bassa. (19) - 22.10 Ibid.— Grup dens de diversos basidiomes, en uns erms amb Quercus coccifera, no lluny de l'Ebre.

CONCLUSIÓ. UNA PRIMERA APROXIMACIÓ A L'ELEMENT FLORÍSTIC XERO-TERMÒFIL MEDITERRANI DE L'ÀREA D'ESTUDI.

MALENÇON i BERTAULT (1971, p.5) s'interroguen sobre l'empobriment en espècies fúngiques que s'observa a mesura que, a partir de la regió medioeuropea, anem penetrant a la regió mediterrània, i sobre l'element florístic que podríem acceptar com a característic d'aquesta darrera regió. Després de comentar fins a quin punt la situació del moment era de pobresa de dades, reconeixen la importancia de la Península Ibèrica i del seu estudi, de cara a completar la informació que tenien del Nord de l'Àfrica i aclarir l'esmentat component fúngic mediterrani. E1 mateix treball citat és una aportació peonera, centrada en la part meridional del País Valencià, i orientada vers aquest objectiu.

Poc temps després (1972), els mateixos autors, comentant els resultats d'una exploració micològica de Menorca i Mallorca, també molt fructífera, parlen ja obertament (p.8) de l'existència d'un gran conjunt d'espècies xero-termòfiles, característic de la regió mediterrània i que, ja fora dels límits d'aquesta, arriba més lluny, seguint la costa: "un large ensemble meditérranéo-atlantique, qui va de Nice à Lisbonne et remonte en France le long des cótes de Gascogne, peut-étre jusqu'en Vendée et, en Afrique du Nord, s'étend de Tunis à Agadir". Segons els mateixos autors, aquest conjunt d'espècies, capaces de resistir llargs períodes d'inactivitat a causa de l'aridesa estival i a la irregularitat de les pluges, està encara molt mal conegut.

Després de la data en què es feren aquestes afirmacions, s'ha anat acumulant una interessant informació sobre aquest element florístic, en bona part gràcies a les noves aportacions de Malençon (MALENÇON i BERTAULT, 1976, amb dades sobre Aragó i Andalusia, MALENÇON i LLIMONA 1980, 1982, amb dades sobre el SE d'Espanya), HONRUBIA i LLIMONA (1982, 1983), HONRUBIA et al. (1982a, 1982b, 1983a, 1983b, sobre el SE d'Espanya) i de l'escola d' Honrubia (LÓPEZSÀNCHEZ i col., 1987, GEA i col., 1987), de GRÀCIA (1977, 1979, 1983, etc.) sobre mixomicets, i d'altres nombrosos micólegs espanyols (CALONGE i escola, MORENO i escola, ORTEGA i escola). Als micòlegs francesos de la F.A..M.M.(Federació de les Associacions Micològiques Mediterrànies), devem una interessant sèrie (CHEVASSUT, ed., 1985, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991) que sintetitza les dades ecològiques dels fongs superiors mediterranis, amb una introducció rica en idees (com ara la de les "espècies eclipsadisses", que poden passar molts anys sense fructificar). No podem oblidar tampoc el recent treball de

MAYORAL i ÀNGEL (1995, vegeu aquesta mateixa revista), sobre l'interessant zona litoral catalana del Garraf. Una bona atenció ha estat otorgada recentment a les Balears (FINSCHOW, 1984, sobre Eivissa, LLISTOSELLA i AGUASCA, 1990, sobre Menorca, AGUASCA i col., 1992, sobre Mallorca, SIQUIER i LILLO, 1994, sobre Cabrera, SIQUIER, 1994, sobre Formentera, i molts altres, que figuren a la bibliografia de PEREZ-DE-GREGORIO, 1995, en aquest mateix número). Aquestes aportacions han fet de la flora fúngica de les Balears (al costat de la de Múrcia i Albacete, recollida a l'obra d'Honrubia) el millor referent per a la interpretació de les dades que presentem aquí.

No és encara madura la nostra recopilació i interpretació de les dades disponibles, per intentar, ja ara, caracteritzar aquest element florístic. Es una feina delicada, ja que, en l'anàlisi de cada àrea de distribució cal tenir en compte no solament la presència ocasional d'una espècie, sino la seva freqüència i abundància, per tal de delimitar on troba les condicions òptimes de vida. Recordem, a tall d'exemple, el cas de Tricholoma caligatum, una espècie d'òptim mediterrani, però que s'ha trobat en alguns punts excepcionals de Baden-Württemberg, al sur d'Alemània (KYTOVUORI, 1989). També cal tenir en compte la intensitat de les prospeccions, a l'hora de valorar una àrea de distribució. Hi ha una problemàtica semblant en l'estudi corològic dels líquens i d'altres criptògames. Per això és més prudent parlar d'espècies preferiblement mediterrànies o d'òptim mediterrani.

Tornant als fongs, és fàcil adonar-se que bona part de la informació que tenim dels d'òptim mediterrani procedeix de zones poc allunyades del mar, o francament costaneres (p. ex. dunes litorals) o insulars. Per això, l'estudi d'una zona continental, com la que hem explorat, de poca altitud però allunyada del mar, ens permet discriminar les espècies simplement xero-termòfiles de les més o menys relacionades amb ambients costaners (psammòfiles, halòfiles, etc.).

Un simple examen del catàleg ens permet apreciar sense dificultats quines són les espècies més característiques, i fins a quin punt apareixen amb freqüència i abundància durant una temporada favorable. Però ens permetem fer, a continuació, un primer intent d'agrupament ecològic d'aquestes espècies, a l'espera de millorar-lo tenint en compte dades d'altres àrees de clima mediterrani. L'ordre és el mateix amb què apareixen en el catàleg. Les espècies característiques més ben documentades en el present estudi han estat destacades amb un asterisc (*).

1. Pinedes, bàsicament de Pinus halepensis.

*Mycocalicium minutellum, *Agaricus nivescens, *A. pseudopratensis, A. xanthoderma, Amanita boudieri, A. mairei, *A. ovoidea, Arrhenia spathulata, Boletopsis subsquamosa, Baeospora myosura, Ceriporia bresadolae, *Clitocybe alexandri, *C. costata, *C. umbilicata, *Exidia pithya, Geastrum nanum, *Gymnosporangium gracile, *Hebeloma edurum, *Hemimycena lactea, Henningsomyces puber, Hohenbuehelia geogenia, Hygrophorus carneogriseus, *Inocybe roseipes, I. sindonia, Lepiota lilacea, *Lepista rickenii, *Leucopaxillus gentianeus, *Limacella subfurnacea, Marasmius carpathicus, *Paxillus panuoides, Phellinus ferruginosus, *Pluteus romellii, *Ramaria abietina, Rhizopogon roseolus, Skeletocutis percandida, Stereum sanguinolentum, *Suillus bellinii, *S. collinitus, Tricholoma caligatum, T. fracticum, Volvariella taylori, V. hypopithys, *Leocarpus fragilis.

Brolles (principalment Rosmarino-Ericion), camps, camins i ambients oberts i il.luminats.

*Geopora arenicola, Geopyxis maialis, Gloniopsis praelonga, *Greletia ovalispora, Helvella leucomelaena, Leveillula taurica, Marcelleina atroviolacea, *Peziza succosella, Trichophaea boudieri, *Agaricus bitorquis, A. pilatianus, A. vaporarius, Agrocybe vervacti, Conocybe filaris, C. rickenii, Coprinus vosoustii, *Entoloma rusticoides, Leucoagaricus melanotrichus, *Lycoperdon lambinonii, L. lividum, *Marasmius anomalus, M corbariensis, Omphalina barbularum, O. hepatica, *Omphalotus olearius, *Perenniporia rosmarini, *Phaeotellus rickenii, Phellinus punctatus, Pleurotus eryngii, *Polyporus meridionalis, Ramicola iberica, Resupinatus trichotis, Tulostoma xerophilum, *Volvariella speciosa, Xerocomus ichnusanus, Fuligo cinerea, *Mucilago crustacea.

Carrascars, alzinars, garrigues (comunitats de Quercus perennifolis).

Coccomyces delta, Eutryblidiella hysterina, *Clavulina cinerea, Entoloma undatum, Hygrocybe konradii, Hygrophorus melizeus, H roseodiscoideus, Lactarius atlanticus, *Lopharia spadicea, *Marasmius epiphyllus, *Meruliopsis corium, Pulcherricium caeruleum, Russula acrifolia, R. amoenicolor, R. decipiens, *R. pectinatoides, R. vinosobrunnea.

4. Boscos de ribera.

Helvella villosa, Taphrina populina, *Auriculariopsis ampla, Entoloma saundersii, Inonotus tamaricis, Lachnella alboviolascens, *Peniophora tamaricicola, Pleurotus ostreatus, Pluteus olivaceus, *Psathyrella melanthina, Typhula setipes.

En podem concloure, doncs, que la majoria de les espècies característiques de l'element florístic mediterrani xero-termòfil apareixen a les brolles, sobretot calcícoles, sovint a les arbrades amb Pinus halepensis. També hi ha una flora fúngica característica de les garrigues amb arçot (Rhamno-Cocciferetum), el coneixement de la qual és encara molt parcial. L'estudi del material no identificat i noves exploracions en condicions ecològiques diferents poden precisar i potser alterar aquesta primera imatge que oferim.

AGRAÏMENTS

Agraïm en primer lloc que l'Institut d'Estudis Catalans s'hagi fet càrrec de les despeses de prospecció. En el treball de camp, agraïm sincerament la col.laboració dels membres de la Societat Catalana de Micologia (S.C.M.), del Departament de Biologia Vegetal (Botànica) i alumnes de l'assignatura de Micologia que figuren a la llista de localitats estudiades, però Josep Antoni Ramírez, Miquel Serrano, Mireia Giralt, Mercedes Barbero i Àngels Longan mereixen una menció especial. Ens van ajudar a preparar, assecar, etiquetar i ordenar el material, Pilar Hoyo, Joan Cortès i Ma Farners Llimona.

BIBLIOGRAFIA

AGUASCA, M., J. LLISTOSELLA, J.L. SIQUIER & C. CONSTANTINO (1992). Contribució a la flora dels macromicets de de Mallorca. Fol. Bot. Misc., 8: 8-43.

ALLUÉ ANDRADE, J.L. (1990). Atlas fitoclimcitico de España. Taxonomías. Min. de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid. 221 pp.

BERTEA, P., BON, M., CHEVASSUT, R., COURTECUISSE, R., LECOT, C., NEVILLE, P., PROUST, F. & J.R. RASCOL (1989). Les noms valides des champignons. Ann. de la F.A.M.M. n. 1: 128 pp.

BOLÒS, O. de, & J. VIGO (1984). Flora dels Països Catalans. Introducció geogràfica i geobotànica. Ed. Barcino. Barcelona.

BON, M. (1983). Tricholomataceae de France et d'Europe Occidentale, 6 ème partie: Tribu Clitocybeae Fay. Doc. Myc. 13(51): 1- 53.

BON, M. (1985). Clé monographique du genre Agaricus L.: Fr. Doc. Myc. 60: 1 - 37.

BON, M. (1987). Guía de campo de los hongos de Europa. Edic. Omega. S.A. Barcelona. 351 pp.

BON, M. (1992). Clé monographique des espèces Galero-Naucorioïdes. Doc. Myc. 21(84): 1- 89.

BREITENBACH, J. & F. KRÀNZLIN (1981-1991). Champignons de Suisse. Tome 1,11,111. Edit. Mycologia. Lucerna. 320-411-362 pp.

CHEVASSUT, G. (edit.) 1985. Catalogue écologique des champignons supérieurs méditerranéens. I: Amanitacées. Les Associations de Mycol. de la Façade Méditérranéene. Montpellier. 44 pp.

CHEVASSUT, G. (edit.) 1987. Catalogue écologique des champignons supérieurs méditerranéens. II: Lactaires. Ann. féd. assoc. mycol. Méditérranéennes. Montpellier. 33 pp.

CHEVASSUT, G. (edit.) 1988. Catalogue écologique des champignons supérieurs méditerranéens. III: Tricholomes. Ann. féd. assoc. mycol. Méditérranéennes. Montpellier. 37 pp.

CHEVASSUT, G. (edit.) 1989. Catalogue écologique des champignons supérieurs méditerranéens. IV: Bolets. Ann. féd. assoc. mycol. Méditérranéennes. Montpellier. 48 pp.

CHEVASSUT, G (edit.) 1990. Catalogue écologique des champignons supérieurs méditerranéens. V: Les russules. Ann. féd. assoc. mycol. Méditérranéennes. Montpellier. 56 pp.

CHEVASSUT, G (edit.) 1991. Catalogue écologique des champignons supérieurs méditerranéens. VI: Cortinaires. Ann. féd. assoc. mycol. Méditérranéennes. Montpellier. 86 pp.

CITERIN, M. (1992). Clé analytique du genre Coprinus Pers. Doc. Myc. 22(86): 1 - 28.

CITERIN, M. (1994). Clé analytique du genre Coprinus Pers. (Révision des sections Farinosi, Lanatuli et Picacei). Doc. Myc. 24(95): 1 - 13.

CONESA, J.A. et al. (1994). El paisatge vegetal dels espais d'interès natural de Lleida: àrea meridional. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 194 pp.

FINSCHOW, G. (1984). Contributions to the higher fungal flora of Eivissa. In Kuhbier, H. et al. (eds.). Biogeography of Pityusic Islands: 137 - 154. The Haage.

FOLGADO, R., HONRUBIA, M. & M. COSTA (1984). Notas sobre los hongos de la Dehesa de la Albufera (Valentia, Esparsa). I. Int. Journ. Mycol. Lichenol. 1(3): 351 - 365.

GEA, F.J., HONRUBIA, M. & E. LÓPEZ-SÀNCHEZ (1987). Le genre Agaricus L.: Fr. (Agaricales. Basidiomycètes) dans le Sud-Est de l'Espagne. Bull. Soc. Myc. Fr. 103(2): 95 - 110.

GRÀCIA, E. (1977). Contribución a la flora de mixomicetes de Catalunya. Mediterranea. 2: 79 - 87.

GRÀCIA, E. (1979). Contribució al coneixement de la flora i distribució dels mixomicets a la mediterrània occidental, I : Eivissa i Formentera (Pitiüses). Folia Bot. Misc. 1: 37 - 44.

GRÀCIA, E. (1983). Mixomicetes nuevos o interesantes para la flora Ibérica y Balear. III. Collect. Bot. (Barcelona). 14: 281 - 284.

GRÀCIA, E. & X. LLIMONA (1980). Contribución al conocimiento de la flora y distribución de los mixomicetes en el Mediterràneo occidental. III. Anales Univ. Murcia. Ciencias. 34: 3 - 21.

GRÀCIA, E., HONRUBIA, M. & X. LLIMONA (1981). Aportación al conocimiento de los hongos del SE de Esparia. II. Mixomicetes de la provincia de Albacete. Anales Univ. Murcia. Ciencias. 37: 6379.

HEIM, R. (1934). Fungi Iberici. Observations sur la Flore Mycologique Catalane. Treb. Inst. Bot. Barcelona. 3(3): 1 - 146.

HONRUBIA, M. & X. LLIMONA (1982). Aportación al conocimiento de los hongos del SE de Esparia. VIII. Afiloforales. Collect. Bot. 13(2): 491 - 532.

HONRUBIA, M., BERTAULT, R. & X. LLIMONA (1982). Aportación al conocimiento de los hongos del SE de Esparia. XIII. Plectomicetes, Loculoascomicetes, Pirenomicetes. Int. Journ. Mycol. Lichenol. 1(1): 1 - 26.

HONRUBIA, M., ALCARAZ, F., GRÀCIA, E. & X. LLIMONA (1982). El componente fúngico de las principales comunidades vegetales del SE de Esparia. Lazaroa. 4: 313 - 325.

HONRUBIA, M., BERTAULT, R. & X. LLIMONA (1983). Contribution à la connaissance des champignons du SE de l'Espagne. XII. Discomycètes inoperculés. Bull. Soc. Mycol. de France. 99(3): 285 - 300.

HONRUBIA, M., BERTHET, P. & X. LLIMONA (1983). Contribution à la connaissance des champignons du SE de l'Espagne. VII. Pézizales. Bull. Mens. Soc. Linn. Lyon. 52(2): 46 - 62.

HONRUBIA, M. & X. LLIMONA (1983). Aportación al conocimiento de los hongos del SE de Esparia. X. Boletales, Agaricales, Russulales. Anales Univ. Murcia. Ciencias. 42: 137 - 200.

JÜLICH, W. (1984). Guida alla determinazione dei funghi. Vol. 2. Saturnia. Trento. 579 pp.

KYTÓVUORI, I. (1989). The Tricholoma caligatum group in Europa and North Africa. Karstenia. 28: 65 77.

LADO, C. (1991). Catàlogo comentado y síntesis corológica de los Myxomycetes de la Península Ibérica e Islas Baleares (1788-1990). Ruizia. 9: 1 - 142.

LEÓN LLAMAZARES, A. de. (1989). Caracterització agroclimàtica de la província de Lleida. Min. de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid. 287 pp.

LLISTOSELLA, J. & M. AGUASCA (1990). Macromicets de de Menorca. Butll. Soc. Catalana Micol., 13: 17-32.

LÓPEZ-SÀNCHEZ, E., HONRUBIA, M., GRÀCIA, E. & F.J. GEA (1987). Catàlogo taxonómico provisional de los Mixomicetes del SE de Esparia. Anales Biol. (Murcia). 2: 35 - 39.

MAIRE, R. (1933). Fungi Catalaunici. Contributions à l'étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Treb. Inst. Bot. Barcelona. 3(2): 1 - 120.

MAIRE, R. (1937). Fungi Catalaunici. Series altera. Contribution à l'étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Publ. Inst. Bot. Barcelona. 3(4): 1 - 128.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1970). Flore des champignons supérieurs du Maroc - 1-11. Faculté des Sciences, Rabat; 601 pp.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1971). Champignons de la Péninsule Ibérique. I, II, III. Acta Phytotax. Barcinonensia. 8: 1 - 97.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1972). Champignons de la Péninsule Ibérique. IV. Acta Phytotax. Barcinonensia. 11: 1 - 64.

MALENÇON, G. & R. BERTAULT (1976). Champignons de 1a Péninsule Ibérique. V. Acta Phytotax. Barcinonensia. 19: 1 - 68.

MALENÇON, G. & X. LLIMONA (1983). Champignons de la Péninsule Ibérique. VII. Anales Univ. Murcia. Ciencias. 49(1-4): 3 - 89.

MARTÍN, M.P. (1988). Aportación al conocimiento de las Higroforóceas y los Gasteromicetes de Catalunya. Edic. especials de la Soc. Catalana de Micol. Vol. 2. Barcelona. 508 pp.

MARTÍN, M.P. & X. LLIMONA (1994). Gasteromycetes check-list of the Northeastern Iberian Peninsula and Balearic Islands. Mycotaxon 51: 289-312.

MORENO, G. & F. ESTEVE-RAVENTÓS (1990). Gymnopilus microsporus (Sing.) Sing. y Simocybe iberica sp. nov. en España Peninsular. Rivista di Mitologia. Bollettino A.M.B. Anno XXXIII-n°3: 287-292.

MOSER, M. (1980). Guida alla determinazione dei funghi. Vol. 1. Saturnia. Trento. 565 pp.

PORTA, J., JULIÀ, R. et al. (1983). Els sòls de Catalunya. Area meridional de Lleida. Dept. de Ramaderia i Pesca. Barcelona.

REDHEAD S.A. (1983): Arrhenia and Rimbachia, expanded generic concepts, and a reevaluation of Leptoglossum with emphasis on muscicolous North American taxa. Can. J. Bot., 62: 865 - 892.

ROCABRUNA, A. & M. TABARÉS (1988). Aportación al conocimiento de los hongos del macizo del Montseny. Butll. Soc. Cat. Micol. 12: 25 - 58.

ROCABRUNA, A. & M. TABARÉS (1991). Aportación al conocimiento de los hongos del macizo del Montseny. Butll. Soc. Cat. Micol. 14 - 15: 77 - 86.

ROCABRUNA, A., TABARÉS, M., BALLARÀ, J. & J. VILA (1994). Primera aportació al coneixement de la micoflora dels Pirineus i Pre-Pirineus de Catalunya. Butll. Soc. Cat. Micol. 16 - 17: 47 - 85.

SANCLEMENTE, S. (1986). Aportación al conocimiento de las Tricolomatàceas y Afiloforales de himenio liso de Catalunya. Universitat de Barcelona. 844 pp. Inèdit.

SIERRA, D. (1987). Aportación al conocimiento de los Ascomicetes (Ascomycotina) de Catalunya. Edic. especials de la Soc. Catalana de Micol. Vol. 1. Barcelona. 481 pp.

SINGER, R. (1947). Champignons de la Catalogne. Espèces observées en 1934. Collect. Bot. ( Barcelona ). 1(3): 199 - 246.

SIQUIER, J.L. & f. LILLO (1994). Contribución al conocimiento micológico del Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera (Islas Baleares). Bol. Soc. Micol. Madrid, 19: 193-205.

SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA (1982-1994). Bolets de Catalunya. Col I-XIII.: 650 làmines. Bercelona.

WATLING, R & GREGORY, N.M. (1993). British fungus flora (7-Cortinariaceae p.p.). Roy. Bot. Garden Edin. 131 pp.

SOBRE ALGUNS FONGS RARS RECOL •LECTATS EN INSECTES VIUS

S. SANTAMARIA

Unitat de Botànica. Dept. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Fac. de Ciències. Univ. Autònoma de Barcelona. 08193-Bellaterra (Barcelona). Espanya.

ABSTRACT. About some rare fungi collected on living insects. During the study of entomogenous fungi in the past years, several unusual fungi belonging to different taxonomic groups have been collected. These fungi show exceptionally reduced thalli as a common characteristic. The samples here included are forms of fungi belonging to the genera Amphoromorpha, Chantransiopsis, Entomocosma, Hormiscium and Thaxteriola; all these taxa are discussed and illustrated. Chantransiopsis is newly recorded from Galapagos Islands (Equador). Entomocosma and Hormiscium are second world records because they were only known from their original descriptions. Thaxteriola is a first Iberian record. Also, two undescribed species are included. As a complementary information, data on these and related fungi growing on living insects are summarized.

Key words: Entomogenous fungi, Iberian Peninsula, Taxonomy.

RESUM. Durant l'estudi dels fongs entomòfags en els darrers anys s'han recol•lectat tota una sèrie de taxons poc freqüents, pertanyents a diferents grups taxonòmics i que presenten com a característica comuna l'excepcional reducció dels seus tal•lus. Aquestes mostres de fongs pertanyen als gèneres Amphoromorpha, Chantransiopsis, Entomocosma, Hormiscium i Thaxteriola; tots aquests taxons són discutits i il•lustrats. Chantransiopsis és trobat per primer cop a l'Archipiélago de Colón (Galàpagos, Equador). Les mostres d'Entomocosma i d'Hormiscium signifiquen segones citacions mundials, ja que aquests gèneres només eren coneguts per les seves respectives descripcions originals. Thaxteriola és primera citació ibèrica. A més, s'inclouen dues espècies no descrites. Com a informació complementària, es resumeixen totes les dades conegudes sobre aquests fongs, i altres espècies relacionades, que creixen sobre insectes vius.

Paraules clau: Fongs entomòfags, Península Ibèrica, Taxonomia.

INTRODUCCIÓ

L'autor inicià els seus estudis sobre els fongs paràsits d'insectes (i d'altres artròpodes) l'any 1984, tot i centrant-se en l'ordre laboulbenials (ascomicets) (SANTAMARIA, 1989). Durant aquest periode de temps ha anat reunint altres mostres de fongs "entomòfags" pertanyents a diversos grups taxonòmics. Com a resultat de l'estudi d'algunes d'aquestes mostres, presentem ara un recull que inclou

fongs que es poden considerar poc freqüents per la pròpia mancança de referències bibliogràfiques. Pertanyents a diferents grups taxonòmics o simplement considerats d'afiliació incerta, han estat inclosos de forma habitual dins el calaix dels fongs imperfectes. La llista es presenta ordenada alfabèticament pels noms genèrics. En cada cas, es fa esment de la possible afiliació específica de la mostra. Però en molts casos, aquesta atribució és mancada d'utilitat científica, donat l'especial tipus de vida d'algunes de les formes estudiades i que sovint estan integrades en el cicle vital d'altres fongs (malgrat que això no sempre ha pogut ésser certificat mitjançant experiments científics). Potser això podria ésser interpretat com una manca de rigor en la preparació d'aquest treball. Malgrat tot, creiem interessant donar a conèixer la presència d'aquests organismes en un hàbitat tan poc estudiat com és el dels insectes vius. La lectura de les següents línies segurament aclarirà alguns d'aquests possibles dubtes. Així mateix, hem cregut interessant donar a conèixer de forma resumida, en les taules I i II, totes les dades referides a aquells fongs que es poden incloure dins del grup dels fongs entomòfags, amb característiques morfològiques similars, que es poden generalitzar dient que es caracteritzen per la possesió d'un tal lus compacte o d'un sistema miceliar reduït.

Thaxter, ben conegut pels seus treballs sobre l'ordre de les laboulbenials (THAXTER, 1896, 1908, 1924, 1926, 1931) és el primer que dóna a conèixer la presència, sobre insectes, d'altres fongs que amb una inequívoca aparença de laboulbenial pertanyen en realitat a altres grups taxonòmics. Així, descriu (THAXTER, 1914) els gèneres Hormiscium, amb una espècie, Muiogone, amb una espècie, Muiaria, amb quatre espècies, Chantransiopsis, amb tres espècies, i Amphoromorpha, amb una espècie. En tots els casos, aquests fongs són inclosos en els anomenats "Fungi Imperfecti". SPEGAllINI (1918) aprofitant l'avinentesa de la publicació de Thaxter (segons el que ell mateix escriu), descriu el gèneres Amphoropsis, amb tres espècies, Myriapodophila, amb una espècie, Thaxteriola, amb dues espècies, Entomocosma, amb una espècie, i dues noves espècies del gènere Chantransiopsis; en tots els casos, aquest darrer autor comenta la seva desconeixença de les possibles afinitats d'aquests fongs i de llurs relacions amb altres grups. THAXTER (1920) publica el seu segon i últim treball sobre aquesta mena de fongs, i hi descriu una sèrie de nous gèneres i noves espècies. En qualsevol cas, Thaxter posa de manifest les relacions filogenètiques poc clares d'aquests amb altres fongs, mantenint-los encara dins del "calaix de sastre" dels fongs imperfectes en alguns casos o com a "incertae sedis" en d'altres. Després d'aquests tres treballs, comença un llarg periode de temps sense cap novetat sobre el terna. Després de la publicació d'una sèrie de dades taxonòmiques o florístiques inconnexes (MAJEWSKI & WISNIEWSKI, 1978a, 1978b; ROSSI & CESARI ROSSI, 1979, 1982; ROSSI & BALAZUC, 1977), BLACKWELL et al. (1986) reprenen el tema, interessant-se de nou en aquests fongs, als quals anomenen "ectoparàsits" i "no miceliars", presentant un resum de les dades conegudes fins aleshores. Queden fora de la seva observació gèneres com Chantransiopsis, Muiaria, Muiogone i d'altres, tots inclosos aquí en les taules I i II. En el treball de Blackwell i col.laboradors (loc. cit.), els autors destaquen la similitud morfològica i la manca d'haustoris en tots els casos (el que els fa pensar, per tant, en un tipus de nutrició diferent del parasitisme). La seva aparença morfològica de laboulbenial fa que sovint hom els hagi comparat amb fongs d'aquest grup (THAXTER, 1914, 1920).

GAUMANN & DODGE (1928) arriben a relacionar Thaxteriola i Endosporella amb fases productores de conidis pertanyents al cicle d'algunes laboulbenials, una posició ara inacceptable i ja refutada per BENJAMIN (1971). Benjamin indica que la similitud morfològica d'aquests fongs amb les laboulbenials es deu simplement a la convergència adaptativa.

Els treballs de Blackwell i col•laboradors obren noves i interessants perspectives a l'estudi d'aquests fongs. BLACKWELL et al. (1986) demostren l'associació de Thaxteriola amb el cicle de Pyxidiophora (un gènere d'ascomicets formador de peritecis). BLACKWELL & MALLOCH (1989a) esmenten que algunes de les espècies descrites per SPEGAllINI (1918) i situades per ell en els gèneres Myriapodophila i Entomocosma són similars a algunes de les formes de reproducció asexual observades per ells en el gènere Pyxidiophora. BLACKWELL & MALLOCH (1989c) assenyalen que les espècies d'Amphoromorpha són en realitat capil•liconidis de Basidiobolus (zigomicets, entomoftorals). BLACKWELL & MALLOCH (1990) demostren que Acariniola també pertany al cicle asexual de Pyxidiophora, com ja LUNDQVIST (1980) havia proposat. Recentment, BLACKWELL (1994) efectua un treball de revisió on discuteix l'interès filogenètic que aquests fongs poden tenir per comprendre les relacions que aquests i d'altres grups han establert amb els artrópodes.

MATERIAL I METODOLOGIA

Tot el material estudiat es troba dipositat en BCB-Mycotheca (herbari institucional en l'adreça de l'autor) en forma de preparacions microscòpiques permanents realitzades amb lactofenol amb o sense blau cotó. Les fotografies han estat efectuades amb un microscopi Leitz DMRB equipat amb contrast interferencial NOMARSKI.

LLISTA DE TAXONS

Amphoromorpha Thaxter (fig. 1, a-b)

MATERIAL ESTUDIAT.- BARCELONA: Mura, Riera de Nespres; sobre Dryops sp. (Coleoptera Dryopidae), 25-VII-1987, leg. S.Santamaria. Santa Fe de Montseny; sobre Rhachomyces canariensis Thaxt. (Laboulbeniales Ascomycotina) parasitant Trechus quadristriatus (Coleoptera Carabidae). GIRONA: Riells i Viabrea, Torrent de Can Batllorí; sobre Medon sp. (Coleoptera Staphylinidae), 20-V-1991, leg. S.Santamaria. LLEIDA: Prullans, Cova d'Annes; sobre Rhachomyces aphaenopsis Thaxt. (Laboulbeniales Ascomycotina) parasitant Geotrechus seijasi (Coleoptera Carabidae), VI-1970, col•lecció Museu de Zoologia de Barcelona. ASTURIES: Ortiguero, Pozo los Llanos; sobre Lianoe drescoi (Coleoptera Carabidae), 9-IV-1977, leg. Ubach, Nubiola i Villar, col•lecció Museu de Zoologia de Barcelona. Pozo del Fresno; Idem, 1979, leg. Chapman, col•lecció Museu de Zoologia de Barcelona.

Gènere originalment descrit per THAXTER (1914), amb una espècie, A. entomophila, trobada sobre estafilínids (coleòpters) i tisoretes (dermàpters) de les Filipines. En el treball esmentat il•lustra altres espècies, sense nom, del mateix gènere. THAXTER (1920) afegeix una segona espècie al gènere i menciona que les

tres espècies d'Amphorop.sis descrites per SPEGAllINI (1918) i altres fongs citats prèviament per RACOVITZA (1907, 1908) sobre isòpodes terrestres han de romandre en el gènere Amphoromorpha. Diferents formes d'aquest gènere han estat citades sobre els substrats més diversos: insectes (coleòpters de tota mena, hemípters, paneroles, tèrmits i dípters), fongs de l'ordre laboulbenials, fongs mucorals, i diplòpodes (Taula I). Sens dubte, la distribució d'aquests fongs s'ha de considerar cosmopolita (Taula I). Recentment, alguns autors europeus han afegit noves citacions (BALAZUC, 1978; ROSSI & CESARI ROSSI, 1982; HULDEN, 1983).

THAXTER (1914) observa l'absència d'exemplars immadurs en les seves mostres d'aquests fongs, i tot i reconèixer que té seriosos dubtes sobre les seves relacions filogenètiques, els relaciona amb el gènere Thaxteriola. Més tard, THAXTER (1920) els compara amb els quitridiomicets. BLACKWELL & MALLOCH (1989c) afirmen que les formes d'Amphoromorpha són en realitat capil•liconidis secundaris d'espècies de Basidiobolus (zigom icets, entomoftorals), i ho demostren experimentalment.

La presència d'Amphoromorpha a la Península Ibèrica ja havia estat indicada per SANTAMARIA (1989: 88), amb una fotografia d'un exemplar d'Amphoromorpha sobre un tal•lus de Rhachomyces canariensis Thaxt. (ascomicets, laboulbenials). Els tal•lus d'Amphoromorpha es presenten en forma d'estructures molt simples, formades per una única cavitat, el contingut de la qual es va clivellant en una mena de petites espores subesfèriques que escapen per un porus apical tot passant prèviament per un coll curt (figs. 1, a-b). La base dels tal lus es troba típicament ennegrida, de tal manera que el seu aspecte recorda molt el d'una laboulbenial. La mida dels exemplars estudiats és força diversa, i també ho és, per tant, el nombre d'espores que contenen. Les mostres recollides sobre Lianoe drescoi (fig. 1, a) són molt grosses, 200-271 x 50-71 superant en molt a les mostres més grans conegudes (A. entomophila Thaxt. fa 110-130 x 28-31 1.tm segons THAXTER, 1914). La resta d'exemplars estudiats (fig. 1, b) són diminuts (45-48 x 9-11 jim) i es poden comparar amb Amphoropsis minuta Speg. que, com ja hem dit més amunt, s'ha de considerar una espècie més dins del gènere Amphoromorpha.

Chantransiopsis Thaxter (fig. 1, h)

MATERIAL ESTUDIAT.- EQUADOR. ARCHIPIÉLAGO DE LAS GALÀPAGOS: Isla de Santa Cruz, Cascajo; sobre Piestus sp. (Coleoptera Staphylinidae), 20-VIII-1992, leg. R. Rodriguez.

Aquest gènere fou descrit per THAXTER (1914) amb tres espècies: Ch. decumbens sobre coleòpters estafilínids indeterminats de Java, Ch. stipatus sobre un estafilínid proper a Tachinus de Java, i Ch. xantholini sobre Xantholinus obsidianus

Fig. I. a-b. Amphoromorpha spp. a. sobre Lianoe drescoi, Ortiguero (Asturies). b. sobre Medon sp., Riells i Viabrea (Girona). c-e. Entomocosma laboulbenioides, sobre Aleochara sp., Aisa (Huesca). f. Thaxteriola sp., sobre Atheta sp., Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas (Jaén). g. Entomocosma sp. forma Acariniola, sobre Aleochara sp., Aisa (Huesca). h. Chantransiopsis sp., sobre Piestus sp., Isla de Santa Cruz (Archipiélago de las Galapagos). i. Thaxteriola sp., sobre Atheta sp., Pina de Ebro (Zaragoza). [Escala: 50 per totes les figures.]

(coleòpters estafilínids) d'U.S.A.. A més, indica l'existència d'una espècie, no descrita, sobre Xantholinus de les Filipines. SPEGAllINI (1918) en descriu dues espècies més d'Argentina, de les quals una és utilitzada per ROSSI & BLACKWELL (1990) per crear el nou gènere Tetrameronicha.

La mostra estudiada és similar a Ch. platensis Speg. (SPEGAllINI, 1918), malgrat que no s'hi pot assimilar de forma segura, ja que, entre d'altres coses, no s'hi ha observat la presència ni la formació de conidis. Les mides dels filaments en el material estudiat són 41-122 x 6µm. Les espècies de Chantransiopsis pertanyen al món dels hifomicets, formen tal•lus miceliars reduïts, amb nombroses branques simples o ramificades, sorgides d'una base àmplia, de color entre bru fosc i negre. Hom (THAXTER, 1914) ha observat la formació d'artroconidis o de fialoconidis (segons l'espècie) a l'àpex de les branques.

Entomocosma Spegazzini(fig. 1, c-e, g)

Material estudiat.- HUESCA: Aisa; sobre Aleochara sp. (Coleoptera Staphylinidae), 25-V111-1986, leg. J.Franc. Ibidem, 29-VIII-1986. Ibidem, 14-VIII-1986. Ibidem, sobre Philonthus sp. (Coleoptera Staphylinidae), 2-VIII-1986. Ibidem, 12-V111-1986. LEÓN: Crémenes; sobre Philonthus sp., 20-X-1992, leg. S.Santamaria. [En tots els casos, els coleòpters han estat recollits en fems de vaca.]

Gènere monotípic, descrit per SPEGAllINI (1918) amb l'espècie E. laboul-benioides, recollida sobre Cercyon variegatus (coleòpters hidrofílids), un escarabat fimícola, de l'Argentina. Des d'aquesta cita original, no s'en coneix cap altra menció explícita en la literatura. THAXTER (1920) suggereix la relació entre Thaxteriola, Entomocosma, Endosporella i Laboulbeniopsis. BLACKWELL & MALLOCH (1989a, figs. 35, 36 pàg. 2559) fotografien el que semblen tal•lus d'Entomocosma; aquests mateixos autors esmenten que els dibuixos de SPEGAllINI (1918) són difícils d'interpretar, però reconeixen que les espècies de Myriopodophila i Entomocosma tenen tal•lus similars als trobats per ells.

Les mostres ibèriques estudiades representen sens dubte el que Spegazzini va descriure sota el nom d'E. laboulbenioides. Totes les mostres han estat trobades sobre coleòpters recollits sempre en fems de vaca. En tots els casos, els coleòpters presentaven sobre el seus teguments abundants tal•lus d'aquest fong. Els tal•lus d'aquests fongs consten de dues parts ben diferenciades: una base formada per dues cèl•lules superposades, la inferior llarga i la superior més o menys isodiamètrica i arrodonida per sobre; i una zona d'apèndixs curts i poc ramificats. Aquests apèndixs estan separats de la seva cèl•lula basal per un septe fortament constricte (figs. 1, c-e). En aquests apèndixs no s'hi ha observat cap formació d'espores. La base del tal•lus està típicament ennegrida, com una ungla d'un fong de l'ordre laboulbenials (ascomicets). Les mides del material estudiat són: 94-129 x 10-18 gm. En la figura 1 g es representa el que sembla un dels fongs que es classificaven dins del gènere Acariniola (Taula I). Aquesta presència conjunta sembla ratificar la relació, dins del cicle vital, existent entre Acariniola, Entomocosma i Thaxteriola, tot formant part del cicle d'espècies de Pyxidiophora (veure més endavant a propòsit de Thaxteriola, i Taules I i II).

TAULA

FONGS NO MICELIARS O DE SISTEMA HIFAL REDUÏT DESCRITS SOBRE INSECTES VIUS

Taxons Hàbitat

Localitats Referències

Acariniola Àcars associats amb Europa, Amè- MAJEWSKI & WISNIEWSKI [2 spp.] escarabats en arbres rica del Nord (1978a), BLACKWELL et al. {Ascòspores de i Central (1988), BLACKWELL & Pyxidiophora} MALLOCH (1990)

Amphoromorpha [2 spp. + indets.J {Capil•iconidis de Basidiobolus}

Coleòpters, Paneroles, Diplòpodes, Tèrmits, Pseudoscorpins, Simúlids, Fongs mucorals i laboulbenials

Cosmopolita ROSSI & CESARI ROSSI (1979, 1982), ROSSI & BALAZUC (1977), BLACKWELL & ROSSI (1986), BLACKWELL et al. (1986), THAXTER (1914, 1920), HULDEN (1983), BALAZUC (1978), SANTAMARIA (1989), BLACKWELL & MALLOCH (1989c)

Amphoropsis Coleòpters Argentina SPEGAllINI (1918) [3 spp.] {=?Amphoromorpha}

Antennopsis Tèrmits Cosmopolita HEIM (1951), HEIM & [3 spp.] BUCHLI (1951), BUCHLI {Hifomicets} (1960, 1966), GOUGER & KIMBROUGH (1969), ROSSI & CESARI (1977)

Aposporella Dípters

Camerún THAXTER (1920) [monotípic] {Hifomicets}

Chant •ansiopsis [4 spp.]

Coleòpters estafilínids i àcars

Java, U.S.A., Argentina THAXTER (1914), SPEGAllINI (1918) {Hifomicets}

Coreomycetopsis [monotípic] {anamorf7 de Laboulbeniopsis}

Tèrmits Illa de Grenada, U.S.A. THAXTER (1920), BLACKWELL & KIMBROUGH (1976a, 1978), BLACKWELL (1980)

Endosporella Dípters Camerún THAXTER (1920) [monotípic] {anamorf? de Pyxidiophora}

TAULA II

FONGS NO MICELIARS O DE SISTEMA HIFAL REDUÏT DESCRITS SOBRE INSECTES VIUS (CONTI NUACIÓ)

Taxon Hàbitat Localitats Referències

Entomocosma [monotípic]

Hidrofílids en fems de vaca Argentina SPEGAllINI (1918) {anamorf? de Pyxidiophora}

Hoinliscioideus Tèrmits Brasil BLACKWELL & [monotípic] KIMBROUGH (1978) {Hifomicets}

Hormiscium Formigues

Amazònia THAXTER (1914) [monotípic] {Micelia sterilia}

Laboulbeniopsis [monotípic]

Tèrmits Cosmopolita

THAXTER (1920), BLACKWELL & ROSSI {Ascomicets} (1986), BLACKWELL & KIMBROUGH (1976b), KIMBROUGH & GOUGER (1970), ROSSI & CESARI (1977)

Minaria [6 spp.] {Hifomicets}

Dípters

Camerún, Borneo, Panamà

THAXTER (1914, 1920)

Muiogone Dípters

Camerún THAXTER (1914, 1920) [2 spp.] {Hifomicets}

Myriapodophila Centpeus

Argentina SPEGAllINI (1918) [monotípic] {Hifomicets?}

Tetrameronicha Coleòpters estafilínids, Argentina, SPEGAllINI (1918), ROSSI [monotípic] {Hifomicets} dípters dolicopodids i dermàpters Labiidae

Thatieriola [5 spp. + indets.]

Tisoretes, Coleòpters, Àcars, Fongs

Sierra Leone, Ghana & BLACKWELL (1990)

Probablement cosmopolita

SPEGAllINI (1918), POVAH (1931), THAXTER {anamorf de laboulbenials (1914, 1920), MAJEWSKI & Pyxidiophora} WISNIEWSKI (1978b), BLACKWELL et al. (1986), BLACKWELL & MALLOCH (1989a, b), SIMPSON & STONE (1987)

Hormiscium Thaxter(fig. 2, a-b)

Material estudiat.- PORTUGAL. MINHO: Parque Natural do Peneda Géres, Albergaria; sobre Myrmica sp. (Ilymenoptera Formicidae), 29-IV-1989, leg. S.Santamaria.

Gènere monotípic, descrit per THAXTER (1914) amb l'espècie H. myrmecophilum, trobada sobre formigues del gènere Pseudomyrmex a Thaxter, en aquesta descripció, indica que probablement el fong es propaga mitjançant artròspores, ja que no n'observa de cap altra mena. Des de la seva descripció original, no coneixem que s'hagi publicat cap nova dada sobre aquest taxon.

CARMICHAEL et al. (1980) inclouen el gènere Hormiscium Kunze entre els sinònims de Torula (Persoon) Link, un gènere d'hifomicets demaciàcis. Evidentment, no és pertinent col locar l'espècie de Thaxter en aquest grup de fongs imperfectes, ja que no presenta la pigmentació bruna característica. Per afegir encara més complicació a la seva situació taxonòmica, CARMICHAEL et al. (1980) sembla que confonen Hormiscium myrmecophilum amb Hormiscioideus filamentosus Blackwell & Kimbrough, un fong que viu sobre tèrmits (Taula II) i que és completament diferent.

E1 material estudiat coïncideix de forma exacta amb la descripció d'aquest taxon. El seu tal•lus no presenta cap mena de diferenciació en la base que s'insereix sobre la cutícula de l'insecte parasitat (per exemple, tipus "ungla", vegeu els casos anteriors). Té aspecte miceliar reduït, i forma una sèrie d'eixos poc ramificats (de longitud màxima de 163 grn i amplada constant de 10 pm) de cèl lules isodiamètriques i inflades. Com en la descripció original, tampoc s'hi ha detectat la presència de cap mena d'element formador d'espores. Per aquesta raó, l'hem de continuar mantenint dins del grup dels fongs imperfectes anomenats genèricament "micelia sterilia" (agonomicetals).

Thaxteriola Spegazzini(fig. 1, f, i)

Material estudiat.- JAÉN: Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, Roblehondo; sobre Atheta sp. (Coleoptera Staphylinidae), 13-V-1990, leg. S.Santamaria. ZARAGOZA: Pina de Ebro, La Retuerta de Pina; sobre Atheta sp. (Coleoptera Staphylinidae), n° 5094, leg. J.Blasco. [En tots dos casos, es tracta d'escarabats fimícoles.]

SPEGAllINI (1918) descriu el gènere Thaxteriola incorporant-hi dues espècies recollides sobre coleòpters d'Argentina. Prèviament a aquesta descripció, THAXTER (1914) illustra espècies no descrites d'aquest gènere. THAXTER (1920) accepta el gènere de Spegazzini i en descriu una tercera espècie, trobada sobre un estafilínid de Java. MAJEWSKI & WISNIEWSKI (1978a) descriuen la quarta espècie, basada en material trobat sobre àcars a Polònia. BLACKWELL et al. (1986) demostren que Thaxteriola és anamorf en el cicle d'espècies de Pyxidiophora. Però, de fet, és LUNDQVIST(1980) qui ha d'ésser considerat com el primer autor que reconeix la similitud entre les ascòspores de Pyxidiophora i els tal•lus d'Acariniola i Thaxteriola. SIMPSON & STONE (1987) en descriuen una cinquena espècie que viu sobre àcars d'Austràlia (Taula II). Les espècies de Thaxteriola presenten tal lus molt senzills, amb tres cèl.lules superposades. La cèl lula superior actua de fiàlide i presenta una conidiogènesi enteroblàstica. La cèl.lula basal presenta l'ennegriment característic en el punt d'unió amb el cos de l'artrópod. En les mostres ibèriques estudiades, es poden observar diferències apreciables en la morfologia

i en la coloració. Així, la mostra de Jaén (fig. 1, f) presenta quatre cèl lules superposades, molt fosques, i unes mides de 65-71 x 9µm. La mostra de Zaragoza presenta tres cèl.lules superposades, un color ambre pàl .lid i unes mides de 45-50 x 7µm.

Gèneres indeterminats

S'han recollit dues mostres més de fongs, que corresponen a espècies no descrites, d'adscripció genèrica desconeguda i de posició taxonòmica incerta, que passem a comentar. La primera (fig. 2, c-e), ha estat trobada sobre una Atheta (coleòpters estafilínids) indeterminada, capturada entre detritus vegetals, a Gualba (Barcelona), 16-V-1993. Els seus tal lus tenen un aspecte similar al d'una espècie d'Entomocosma. S'hi pot observar la formació de conidis a partir de cèl.lules conidiògenes disposades en forma compacta, a l'àpex dels tal.lus (fig. 2, c). Els conidis, sembla que tenen una conidiogènesi fialídica. Les mides del tal.lus sencer són de 141-153 x 24-47 gm. Els conidis, totalment esfèrics, tenen un diàmetre de 3,5 gm. El fet que durant anys s'hagin estudiat milers d'Atheta sense que mai s'hagi observat res similar, fa pensar que es tracta d'un fong força rar. No el descrivim com a nou per la ciència degut a la poca quantitat de material recollit.

El mateix es pot dir de l'altra mostra (fig. 2, f-g), recollida sobre una Gyrophaena (coleòpters estafilínids) indeterminada, capturada en un bolet, a prop de Can Batllorí (terme municipal de Riells i Viabrea -Girona-), 17-VI-1990. En aquest cas, ens trobem davant d'un fong que aparentment no té cap relació amb res conegut. No s'hi observa cap mena d'estructura reproductora, per la qual cosa caldria incloure'l com un altre membre dels "micelia sterilia". Presenta una morfologia miceliar reduïda, formada per feixos de branques sorgides totes elles d'una cèl.lula basal esfèrica i molt característica, que s'adhereix sobre la cutícula de l'insecte mitjançant una base indiferenciada (fig. 2, g).

AGRAÏMENTS

Voldria agrair a tothom qui ha col laborat aportant material entomològic portador de fongs: O. Escolà (Museu de Zoologia de Barcelona), R. Rodríguez (Zoologia, Universitat Autònoma de Barcelona), J. Franc (Ecologia, Universitat Autònoma de Barcelona), J. Blasco (Pina de Ebro, Zaragoza). Aquest treball ha estat en part financiat pel projecte "Flora Micológica Ibérica, 11" de la DGICYT n° PB-920012.

BIBLIOGRAFIA

BALAZUC J. (1978). Laboulbéniales (Ascomycètes) de la région française Antilles-Guyane. Bull. Mens. Soc. Linn. Soc. Bot. Lyon, 47: 488-500.

Fig. 2. a-b. Hormiscium myrmecophilum, sobre Myrmica sp., Parque Natural do Peneda-Géres (Minho, Portugal). c-c. Gènere indeterminat trobat sobre Atheta sp., Gualba (Barcelona). f-g. Gènere indeterminat trobat sobre Gyrophaena sp., Riells i Viabrea (Girona). [Escala figura a: 50 i.tm; és la mateixa de les figures b, c, e i f. Escala figura d: I0 um; és la mateixa de la figura g.]

BENJAMIN R.K. (1971). Introduction and supplement to Roland Thaxter's contribution towards a monograph of the Laboulbeniaceae. Biblioth. Mycol., 30: 1-155.

BLACKWELL M. (1980). New records of termite-infesting fungi. J. Invert. Pathol., 35: 101104.

BLACKWELL M. (1994). Minute mycological mysteries: the influence of arthropods on the lives of fungi. Mycologia, 86(1): 1-17.

BLACKWELL M., BRIDGES J.R., MOSER J.C. & T.J. PERRY. (1986). Hyperphoretic dispersal of a Pyxidiophora anamorph. Science, 232: 993-995.

BLACKWELL M. & J.W. KIMBROUGH. (1976a). A developmental study of the termiteassociated fungus Coreomycetopsis oedipus. Mycologia, 68: 551-558.

BLACKWELL M. & J.W. KIMBROUGH. (1976b). Ultrastructure of the termite-associated fungus Laboulbeniopsis termitarius. Mycologia, 68: 541-550.

BLACKWELL M. & J.W. KIMBROUGH. (1978). Hormiscioideus filamentosus gen. et sp. nov., a termite-infesting fungus from Brazil. Mycologia, 70: 1274-1280.

BLACKWELL M. & D. MALLOCH. (1989a). Pyxidiophora: life histories and arthropod associations of two species. Canad. J. Bot., 67: 2552-2562.

BLACKWELL M. & D. MALLOCH. (1989b). Pyxidiophora (Pyxidiophoraceae): a link between the Laboulbeniales and hyphal ascomycetes. Mem. N. Y. Bot. Gard., 49: 23-32.

BLACKWELL M. & D. MALLOCH. (1989c). Similarity of Amphoromorpha and secondary capilliconidia of Basidiobolus. Mycologia, 81: 735-741.

BLACKWELL M. & D. MALLOCH. (1990). Discovery of a Pyxidiophora with Acariniolatype ascospores. Mycol. Res., 94(3): 415-417.

BLACKWELL M., MOSER J.C. & J. WISNIEWSKI. (1989). Ascospores of Pyxidiophora on mites associated with beetles in trees and woods. Mycol. Res., 92: 397-403.

BLACKWELL M., PERRY T.J., BRIDGES J.R. & J.C. MOSER. (1986). A new specie of Pyxidiophora and its Thaxteriola anamorph. Mycologia, 78: 605-612.

BLACKWELL M. & W. ROSSI. (1986). Biogeography of fungal ectoparasites of termites, Mycotaxon, 25: 581-601.

BUCHLI H. (1960). Une nouvelle espèce de champignon parasite du genre Antennopsis Heim sur les Termites du Madagascar. Compt. Rend. Hebd. Séances Acad. Sci., 250: 3365-3367.

BUCHLI H. (1966). Notes sur les parasites fongiques des Isoptères. Rev. Ecol. Biol. Sol., 3(4): 589-610.

CARMICHAEL J.W., KENDRICK W.B., CONNERS 1.L. & L. SIGLER. (1980). Genera of Hyphomycetes. University of Alberta Press, Edmonton; 386 pp.

GikUMANN E.A. & C.W. DODGE. (1928). Comparative morphology of fungi. McGraw-Hill, New York.

GOUGER R.J. & J.W. KIMBROUGH. (1969). Antennopsis gallica Heim and Buchli (Hyphomycetes: Gloeohaustoriales), an entomogenous fungus on subterranean termites in Florida. J Invert. Pathol., 13: 223-228.

HEIM R. (1951). Mémoire sur l'Antennopsis, ectoparasite du Termite de Saintonge. Bull. Soc. Mycol. France, 67(4): 335-364.

HEIM R. & H. BUCHLI. (1951). Un Champignon parasite du Termite de Saintonge. Compt. Rend. Hebd. Séances Acad. Sci., 232: 277-280.

HULDÉN L. (1983). Laboulbeniales (Ascomycetes) of Finland and adjacent parts of the U.S.S.R. Karstenia, 23: 31-136.

KIMBROUGH J.W. & R.J. GOUGER. (1970). Structure and development of the fungus Laboulbeniopsis termitarius. J Invert. Pathol., 16: 205-213.

LUNDQVIST N. (1980). On the genus Pyxidiophora sensu lato (Pyrenomycetes). Bot. Not., 133: 121-144.

MAJEWSKI T. & J. WISNIEWSKI. (1978a). New species of parasitic fungi occurring on mites (Acarina). Acta Mycol., 14: 3-12.

MAJEWSKI T. & J. WISNIEWSKI. (1978b). Records of parasitic fungi of the "Thaxteriolae" group on subcortical mites. Mycotaxon, 7: 508-510.

POVAH A.H. (1931). Fungi of Rock River, Michigan. Pap. Michigan Acad. Sci., 13: 173-189.

RACOVITZA E.-G. (1907). Biospéologica IV: isopodes terrestres. Arch. Zool. Exp. et Gén. (Series 4), 7: 145-225. pls. X-XX.

RACOVITZA E.-G. (1908). Biospéologica IX: isopodes terrestres. Arch. Zool. Exp. et Gén. (Series 4), 9: 259-415.

ROSSI W. & J. BALAZUC. (1977). Laboulbéniales parasites de myriapodes. Rev. Mycol. Paris, 41: 525-535.

ROSSI W. & M. BLACKWELL. (1990). Fungi associated with african earwigs and their relatinship to south american forms. Mycologia, 82(1): 138-140.

ROSSI W. & M.G. CESARI ROSSI. (1977). Sui funghi parassiti di termiti italiane. Giorn. Bot. Ital., 111: 165-170.

ROSSI W. & M.G. CESARI ROSSI. (1979). Due specie nuove di Laboulbenia (Ascomycetes Laboulbeniales) parassite di chrysomelidae (Insecta Coleoptera). Natura, 70: 89-93.

ROSSI W. & M.G. CESARI ROSSI. (1982). Quelques espèces nouvelles de Laboulbéniales (Ascomycetes) parasites de carabiques. Canad. J. Bot., 60: 306-309.

SANTAMARIA S. (1989). El orden Laboulbeniales (Fungi, Ascomycotina) en la Península Ibérica e Islas Baleares. Edicions especials de la Societat Catalana de Micologia, 3: 1-396.

SIMPSON J.A. & C. STONE. (1987). A new species of Thaxteriola associated with mites in Australia. Mycotaxon, 30: 1-4.

SPEGAllINI C. (1918). Observaciones microbiológicas. Anales Soc. Ci. Argent., 85: 311323.

THAXTER R. (1896). Contribution towards a monograph of the Laboulbeniaceae. Mem. Amer. Acad. Arts Sci., 12: 187-429.

THAXTER R. (1908). Contribution towards a monograph of the Laboulbeniaceae. Part II. Mem. Amer. Acad. Arts Sci., 13: 217-469.

THAXTER R. (1914). On certain peculiar fungus-parasites of living insects. Bot. Gaz. [Crawfordsville] , 58: 235-253.

THAXTER R. (1920). Second note on certain peculiar fungus-parasites of living insects. Bot. Gaz. [Crawfordsvillel, 69: 1-27.

THAXTER R. (1924). Contribution towards a monograph of the Laboulbeniaceae. Part III. Mem. Amer. Acad. Arts Sci., 14: 309-426.

THAXTER R. (1926). Contribution towards a monograph of the Laboulbeniaceae. Part IV. Mem. Amer. Acad. Arts Sci., 15: 427-580.

THAXTER R. (1931). Contribution towards a monograph of the Laboulbeniaceae. Part V. Mem. Amer. Acad. Arts Sci. 16: 1-435.

NOTAS SOBRE ASCOMICETES II: TRICHOPHAEA BOUDIERI

GRELET

Y TRICHOPHAEOPSIS BISCUSPIS (BOUD.) KORF & ERB, EN CATALUNYA.

D. SIERRA 1 I J. VILA2

1.- Dpt. Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Univ. de Barcelona, Avgda. Diagonal, 645, E-08028 Barcelona.

2.- Rector Ubach, 53, àtic 2a, E-08021 Barcelona.

RESUMEN. Se describen dos interesantes especies de discomicetes: Trichophaea boudieri Grelet y Trichophaeopsis bicuspis (Boud.) Korf & Erb, recolectadas por primera vez en Cataluria.

ABSTRACT. Two interesting species of Ascomycetes: Trichophaea boudieri Grelet and Trichophaeopsis bicuspis (Boud.) Korf & Erb, previously unrecorded in Catalonia are described and commented.

INTRODUCCION

A lo largo del pasado otofio se llevaron a cabo unas campafias de recolección destinadas al estudio de la poco conocida flora micológica de la provincia de Lleida. Estas campafias se enmarcaban dentro del proyecto "Flora micológica de la part catalana de la Depressió de l'Ebre", del Institut d'Estudis Catalans.

En esta breve nota se dan a conocer dos especies de discomicetes que pertenecen al Orden Pezizales y que han resultado ser nuevas citas para Catalunya: Trichophaea boudieri Grelet y Trichophaeopsis bicuspis (Boud.) Korf & Erb, de las cuales ofrecemos una descripción macro y microscópica con iconografía original, así como los datos de su ecología y habitat. E1 material estudiado esta depositado en el herbario de la Facultad de Biologia de la Universidad de Barcelona (BCC).

TRICHOPHAEA BOUDIERI Grelet (Fig.1)

Apotecios gregarios, sésiles, de 2,5 a 3 mm de diametro, primero subglobosos o hemisféricos, bastante cerrados y con el margen involuto sobre el himenio. Al madurar, se abren y quedan cupuliformes y finalmente se aplanan. Himenio de blanquecino a color crema, ocraceo en estado seco. Superfice del receptaculo ocre

claro y completamente cubierta de pelos simples, pardos, rígidos y agudos, que presentan una mayor longitud en el margen del apotecio. Ascos unitunicados, operculados, cilíndricos, octospóricos e inamiloides, de 160-200 x 11-13 gm. Parffisis cilíndricas, rectas, de 5 gm de grosor, apenas ensanchadas en el 4ice. Esporas elíptico-ovaladas, hialinas, lisas; cuando estan inmaduras presentan un contenido granular en los extremos, que desaparece al madurar, de 18-21 x 10,5-12 gm. Excípulo ectal de textura globulosa, constituido por células de contorno redondeado, que miden de 17-25 gm de diúmetro. Pelos lisos, pardos, septados, de pared gruesa (1-1,5 gm), con una longitud variable, de 137-325 x 5-10 gm. Algunos de ellos presentan una base ensanchada a modo de bulbo, que puede alcanzar 16 de diknetro.

Material estudiado: Castelldans (Les Garrigues), provincia de Lleida, al pie de almendros (Prunus dulcis), en un campo de cultivo, UTM 31TCF19. Leg. J. Vila y X. Llimona, 23/11/1994. (BCC-DSL 2528).

Observaciones. A nivel macroscópico, es fàcil confundir està especie con Trichophaea woolhopeia (Cke. & Phill.) Boud. La separación de ambas especies se basa en las dimensiones de las esporas y en la presencia o no de gútulas en su interior: T woolhopeia tiene esporas mas grandes (21-22 x 13-15 gm) y unigutuladas (BREITENBACH & KRANZLIN, 1984).

TRICHOPHAEOPSIS BICUSPIS (Boud.) Korf & Erb (Fig.2)

Apotecios gregarios, sésiles, de hasta 1 mm de climetro, obcónicos, con la superficie himenial plana o débilmente cupuliforme. Himenio liso, de color gris claro a blanquecino. Receptkulo de ocre pfflido a pardo claro y cubierto de abundantes pelos pardos.

Ascos unitunicados, operculados, cilíndricos, octospóricos, con las esporas uniseriadas e inamiloides, de 225-230 x 12,5-14 gm. Parffisis cilíndricas, hialinas, de 1,5 grn de anchura, no ensanchadas en el úpice. Esporas anchamente elípticas, lisas, hialinas, con el interior primero granuloso y finalmente bigutulado, de 15-17 x 10,512 gm. Excípulo ectal de textura prismàtica, formado por células de pared delgada que miden 10-17 x 6-12 gm. Pelos rectos, rígidos, agudos, de paredes gruesas (3-5 gm) y septados. De 610-660 x 10-13 gm. En la base, el pelo se prolonga en un apéndice de hasta 350 gm de longitud que, como si fuera un pelo opuesto, también es rígido, agudo, septado y del mismo color. De este modo parece que el pelo se inserta lateralmente en el excípulo.

Material estudiado: Pantà d'Utxesa, Torres de Segre (Segrià), provincia de Lleida, UTM 31TBF99, 150 m.s.m., sobre madera muerta de Populus nigra, Leg. J. Vila, 26/11/94. (BCC-DSL 2529).

Fig. 1: Trichophaea boudieri Grelet. a.- Morfología de los pelos. b.- Esporas.

Fig. 1.: Trichophaea boudieri Greiet. a.- Morfología de los pelos. b.- Esporas.

20 I.im

10i.11V1

Fig. 2: Trichophaeopsis bicuspis (Boud.) Korf Erb. a.- Morfología de los pelos. b.- Esporas. c.- Excípulo ectal.

Observaciones: Esta especie ha sido citada de Río Hornos (Murcia) por TORRES (1984) y de Granada por ORTEGA & GALAN (1984), sobre madera muerta de Populus en ambos casos.

Su identificación resulta fàcil gracias a la presencia de abundantes pelos, de morfología característica.

BOUDIER (1907) caracteriza el género Trichophaea del siguiente modo: receptkulos lenticulares, no cupuliformes, cubiertos exteriormente de largos pelos pardos, agudos y septados; esporas lisas o verrucosas, con gútulas lipídicas o granulaciones oleaginosas en su interior; ascos inamiloides y parffisis no coloreadas e incluye Trichophaea bicuspis Boud. como una mas de las especies de dicho género, a pesar de que difiere de las otras especies por la morfología de los pelos y por la estructura del excípulo. En base a estas diferencias, KORF & ERB crean en 1972, el género Trichophaeopsis.

BIBLIOGRAFIA

BOUDIER, E. (1907) - Histoire et Classification des Discomycètes d'Europe. Librairie des Sciences Naturelles. Paul Klincksieck, Ed. Paris. 221 pag.

BREITENBACH, J. & F. KRANZLIN (1984) - Fungi of Switzerland. Volume 1. Ascomycetes. Ed. Breitenbach & Kranzlin, Mycological Society of Lucerne.

KORF, R.P. & R.W. ERB (1972) - The genus Trichophaeopsis. Phytologia, 24: 15-19.

ORTEGA, A. & R. GALAN (1984) - Estudio sobre Pezizales esparioles. Nota I. Int. J. Myc. Lich. 1(3): 335-343.

TORRES, P. (1984) - Estudio de los discomicetos saprófitos en el SE Espariol. Tesis de licenciatura inédita. Universidad de Murcia. 177 pag.

II JORNADES EUROPEES DE MICOLOGIA MEDITERRÀNEA

(C.E.M.M.)

Les

II JORNADES

EUROPEES DE

MICOLOGIA MEDITERRÀNEA s'han celebrat aquest any a de Cerdenya, concretament a Oliena, provincia de Nuoro, amb el valuós suport de l'A.M.B. i del nostre omnipresent amic Renato Brotzu. Si bé el clima no ha estat molt favorable - travesia amb el mar agitat, algun temporal - el balanç ha estat més que positiu i notable.

Han estat molts els participants dels tres països membres de la C.E.M.M., a més d'alguns noms coneguts (Bellú, Bertea, Bernicchia, Llistosella, Moser, Neville, Redeuilh, Rocabruna, Sarnari, Schild, Simonini entre altres), tants que l'hotel Su Gologone, tot i la seva gran capacitat, no ha estat suficient per acollir tots els participants. Esplèndida la cuina, que ens ha ofert plats típics locals molt apreciats per tots, per no parlar dels notables vins sards. Inesperat i agradable ha estat el vespre de la jornada inagural en què, després dels parlaments d'obertura per part dels presidents, s'ha animat els participants amb cants i dances populars, disfrutant d'antigues tradicions i podent admirar de prop els vestits de vellut i seda, les artístiques joies i els esplèndids xals brodats a mà. Parlem, però, de la part més important d'aquestes jornades internacionals: molts dels micólegs treballant seriosament, tant al microscopi com immersos en la consulta de textos científics; algun curiós que voltava entre les taules fotografiant els exemplars més rars, gran animació perquè l'intercanvi d'opinions i de mètodes de treball ha estat notable, tant, que s'ha vist els més preparats totalment disposats a qualsevol aclariment o consulta: Aquesta ha estat veritablement la part més agradable i profitosa de les jornades, veure micòlegs més o menys experts discutint plegats, al mateix nivell, com bons amics. La diversitat de les tres llengües no ha estat un impediment, al final tots aconseguien d'entendre's, potser a vegades amb algun estrany garbuix idiomàtic.

E1 seminari d'estudi referent als Boletus ha despertat molt d'interès i participació. Els ponents, Redeuilh i Simonini, s'han expressat en la seva llengua, presentant un treball el.laborat conjuntament i ben il.lustrat amb diapositives. Molt sovint es parla d'Europa, de fites comunes, a la C.E.M.M. hem arribat a tocar amb la mà el fer possible aquest ideal. Ara pensem ja en les III JORNADES EUROPEES DE MICOLOGIA MEDITERRÀNEA, que ens reuniran a tots a de Còrsega, a Ajaccio, on els nostres amics francesos estan ja treballant en l'organització de les jornades, que se celebraran des del dia 6 fins de novembre de 1995.

Bona feina per aquesta C.E.M.M. que, nascuda fa poc, ja treballa amb tanta activitat. Per qui no ho sabés encara, volem recordar-vos que tenim a disposició de tots els interessats la reedició efectuada per la C.E.M.M., de l'obra en llatí de E.M. Fries, així com les insignies i altres amb el motiu de la C.E.M.M.

Si les jornades de Micologia mediterrànea de la C.E.M.M. es troben en un moment àlgid, volem subratllar que les activitats de la C.E.M.M. se sustenten sobretot

pel treball de les diverses comissions que s'han format. Hi ha sis comissions treballant, en les quals hi participen micòlegs de A.M.B., la F.A.M.M., de l'U.M.I. i de la S.C.M.. Tots els nostres socis poden paticipar a les Jornades o adherir-se a una comissió, sempre que vulguin realment donar un cop de mà i treballar de valent ( no es fàcil treballar a distància, parlar llengües diferents, arribar a acords en els objectius, etc.).

La propera trobada serà dons a Còrsega, el novembre de 1995, una data per assenyalar ja al nostre calendari micològic, mentre esperem que arribin notícies més detallades dels organitzadors o a les pàgines de la vostra revista. Ajaccio ens espera!

C.E.M.M. COMISSIÓ

DE RELACIONS PÚBLIQUES

Rafaello JON

TROISIÈMES JOURNÉES MYCOLOGIQUES DE LA CEMM/AE

Les troisièmes journées mycologiques de la Confédération Européenne de Mycologie 3Iéditerranéenne / Association Européenne (CEMM/AE), couplées avec les neuvièmes ournées mycologiques de la Fédération des Associations Mycologiques Méditerranéennes FAMM) se dérouleront à Ajaccio-Porticcio, en Corse, France, du 6 au llnovembre 1995. L'organisation de ces journées a été confiée à la Société Mycologique d'Ajaccio. Le programme et les fiches de réservation seront diffusés en mars/avril 1995.

Contacts auprès de la Société Mycologique d'Ajaccio.

Jean Alesandre - Président

21, cours général Leclerc

F-20000 AJACCIO

FRANCE

René Colombani - Secrétaire générale

Domaine Grisetti, 51, route du Vittulo

F-20000 AJACCIO

FRANCE