


CONVOCATÒRIA
Aprovada per l'Assemblea de la Societat, celebrada el març de 1986, la nostra proposta d'una nova publicació anual, creiem oportú publicar en aquest Butlletí les bases de la IIa. convocàtoria per l'any 1988.
August Rocabruna
Anunci del segon concurs anual per a la publicació d'una tesi o tesina de Micologia
La SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA amb la co•aboració de la CAIXA de BARCELONA, ofereix la publicació, en offset i amb un tiratge de 500 exemplars, d'un treball de micologia extens (màxim de 500 pàgines), tipus tesi o tesina. La publicació formarà part, com a número extraordinari, del Butlletí de la S.C.M. i, com ell, serà distribuïda a un gran nombre de centres de recerca micològica. L'autor rebrà 15 exemplars gratuïts, i els que a preu de cost, per a les seves pròpies necessitats d'intercanvi.
Normativa
Els autors presentaran les obres a publicar mecanografiades, abans del 30 de maig, al DEPARTAMENT DE BOTÀNICA de la FACULTAT de FARMÀCIA, S.C.M. L'autor indicarà, en un full signat, quina part del treball vol publicar sense canvi, quina es proposa resumir o canviar i quina suprimir. En el mateix document ha de fer constar si alguna part de l'original ha estat objecte de publicació o és en vies d'ésser publicada.
Els treballs podran éssers escrits en català, castellà, francès o anglès.
Els originals i la documentació presentats seran examinats per una Comissió d'Avaluació de quatre membres, amb participació de micòlegs reconeguts i membres de la Junta Directiva de la S.C.M., que seleccionarà el trebal més interessant o decidirà sobre la conveniència de deixar el concurs desert.
La S.C.M. comunicarà a l'autor de l'obra seleccionada la decisió de la Comissió i li plantejarà les adaptacions i millores que calgui introduir-hi: resum extens en anglès, reducció dels capítols bibliogràfics introductoris, reducció als límits de 500 pàg., millora de la qualitat de la mecanografia (ja que l'obra sortirà tal com estigui escrita en original mecanografiat).
L'original podrà incloure dibuixos i fotografies en blanc i negre (que seran reproduïdes en offset).

5. AVALUACIÓ. Seran considerats aspectes favorables: la qualitat científica, l'originalitat, la concisió i claretat de l'exposició, la iconografia, l'àrea d'estudi referida als Països Catalans, la temàtica centrada en estudis de camp o en macromicets i la condició de membre de la S.C.M., per aquest ordre.
Barcelona, octubre de 1987
S.C.M. - SECRETARIA - Moviment de socis

Variaciones enregistrades en el llibre de socis entre les assemblees ordinàries de 1986 i 1987
ALTES
Soci N.°, Cognoms, Nom - Adreça - Telèfon
204 SUNER FERRER, Andreu Josep
C/ A. Maura, 4 - 07140 SENCELLES (Balears) •
Tel. (971) 51 14 71
205 BARTOLÍ MONTOLIU, Josep
Pi i Margall, 42-44, àtic 3a. - 08025 BARCELONA
Tel. (93) 214 02 33
206 BALLARÀ NOGUERA, Josep
Tossalet de les Forques, 46 - 08600 BERGA (Barcelona)
Tel. (93) 821 25 01
207 BOADA JUNCÀ, Martí
C/ Olzinelles, 6 - 08470 SANT CELONI (Barcelona)
Tel. (93) 847 50 51
208 ONATE CERVANTES, M. a Luisa
Esplanada Montbau, 11 - àt. la. - 08035 BARCELONA
Tel. (93) 229 90 88
209 VIVAS ORTÍZ, Pere
C/ Major de Sarrià, 94 - ler. 2a. - 08017 BARCELONA
Tel. (93) 204 00 52
210 SIMON IRANZO, Ignacio
C/ Encarnació, 111 - 2on. 2a. - 08024 BARCELONA
Tel. (93) 210 26 24
211 MARTÍNEZ RUIZ, José Ramón
Reina M.a Cristina, 43 - 3er. - 43002 TARRAGONA
Tel. (977) 23 29 36

212 CARDENAS ESPINOSA, Rafael
C/ Ocells, 6 - 08100 SANT FOST DE CAPCENTELLES (Barcelona)
Tel. (93) 358 37 17
213 SUNÉ DOLS, Magí-Francesc
C/ Robrefio, 20-22 - 3er. 4a. - 08014 BARCELONA
Tel. (93) 322 04 93
214 CANAL CODINA, Josep
C/ D'Ibran, 15 - 08031 MATARÓ (Barcelona)
Tel. (93) 796 06 11
215 COSTA SEGLAR, Manuel
C/ Montornés, 33-35 - 2on. - 08023 BARCELONA
Tel. (93) 212 66 15
216 ALBALAT SALANOVA, Antoni
C/ Benicarló, 25 - 3er. 8a. - 12003 CASTELLÓ
Tel. (964) 22 53 80
217 CORTÉS BARRABEIG, Pere
C/ Beethoven, 27 - àtic - 08224 TERRASSA (Barcelona)
Tel. (93) 780 06 86
218 MARCOS BELTRAN, Josep Ma.
C/ Aragó, 420 - 3er. la. - 08013 BARCELONA
Tel. (93) 230 48 47
219 NAVARRO ALFARO, Alfonso
C/ Vayreda, 12 - 9è. 2a. - 08035 BARCELONA
Tel. (93) 358 66 65
220 BELLO GUBIANES, Montserrat
Grup Sant Llorenç, 44 - ler. 3a. - 08227 TERRASA (Barcelona)
Tel. (93) 783 60 37
221 SANCHO YSCLA, Ferran
Creu Coberta, s/n. - 43470 LA SELVA DEL CAMP (Tarragona)
Tel. (977) 84 40 63 /84 43 84
222 MUNTAN ENGBERG, Lluís
Carretera de Cabrera, 1-C - 3er. la. - 08349 CABRERA DE MAR (Barcelona)
Tel. (93) 759 44 17
223 CASAS GASSÓ, Alfons
C/ Sant Eudald, 13 - àtic 1 a. - 08023 BARCELONA
Tel. (93) 213 70 95 / 317 99 90
224 PALACIOS REMONDO, Jesús
Dr. Múgica, 14 - 4.° A - 26002 LOGRONO (La Rioja)
Tel. (941) 22 39 34
225 PÉREZ DE-GREGORIO, Miquel Àngel
Gran Via Jaume I, 35 - 7è. 2a. - 17001 GIRONA
Tel. (972) 21 26 23
226 LLORENS DURÀN, Enric
C/ París, 188 bis - àtic la. 08036 BARCELONA
Tel. (93) 245 81 01

227 MARTIN ESTEBAN, M. Paz
Avda. Fabregada, 58 - 2on. 3a. - 08901 L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona)
Tel. (93) 337 67 98
CANVI I CORRECIÓ DE DADES
001 BOLÓS CAPDEVILLA, Josep Oriol de
Avda. Verge de Montserrat, 8 - àtic la. - 08024 BARCELONA
Tel. (93) 214 46 55
033 CHIVA RAMOS, Juan Ramón
C/ Girona, 30 - 3er. 4a. - 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT (Barcelona)
Tel. (93) 666 78 70
039 ZUGAZA BILBAO, Alvaro
General Ampudia, 4 - 28003 MADRID
065 NCINEZ ROIG, Josep Ma.
Institut de Batxillerat «ABAT OLIBA»
Carretera de Barcelona, 57 - 17500 RIPOLL (Girona)
071 GONZALEZ ENRIQUEZ, Belisario
C/ Berlinés, 3 entl. la. - 08006 BARCELONA
083 ADELL JAUMANDREU, Lluís
Infanta Carlota, 97-101 - 4t. la. - 08029 BARCELONA
Tel. (93) 322 41 47
200 CASTRO CERCEDA, M.a Luisa
Campo del Gayo, 10 - 2on. - 15705 SANTIAGO DE COMPOSTELA
Apartado de Correos, 618 - 15780 SANTIAGO DE COMPOSTELA
Tel. (981) 58 56 94
BAIXES
013 BERTRAN CAPELLA, Alejo (Defunció)
177 FRIGOLE OLIVER, M.a Carmen (Voluntaria)
024 CABARROCAS MONER, Jordi
089 FERRER GASOL, Joan
099 FERRER GULIA, Alfons
106 SALADIÉ CASTELLNOU, Montserrat
112 PÉREZ MARTÍNEZ, Francesc
139 MONZON FERN/SÏNDEZ-PENA, Gonzalo
154 PÉREZ VARGAS, Jesús
156 GIRALT MARTÍN, Teresa
164 GASSÓ ESPINA, Josep
INFORME ANUAL
August Rocabruna

Les activitats socials, ordenades segons els apartats adoptats en els butlletins anteriors, des del maig de 1986 fins el mateix mes d'aquest any, han estat les següents:
Grup ler: Compromisos de cooperació social
Octubre * Berga. Tradicional exposició micològica organitzada pels socis d'aquella població, amb la nostra col•laboració, en el «Dia del Boletaire».
Novembre * Barcelona. Organitzada per l'Institut Botànic de l'Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la S.C.M.: Exposició de bolets al Palau de la Virreina.
Vilanova i la Geltrú. Exposició de bolets, organitzada per l'Agrupació Talaia, la nostra associada, professora del Departament de Botànica de la Facultat de Farmàcia, Maria Carme Barceló i la S.C.M. Barcelona. Facultat de Farmàcia. Exposició de bolets organitzada per la S.C.M. en col•laboració amb els Departaments de Botànica i Microbiologia de les Facultats catalanes.
Grup 2on: Cooperació acceptada per la Junta Directiva, amb percepció d'honoraris a ingressar a la Caixa de la S.C.M
Octubre * Barcelona. Associació Excursionista. Conferències per Anselm Mayoral i Antoni Duran, representant la S.C.M. Sortida de pràctiques. Granollers. Exposició de bolets organitzada per l'Àrea de Ciències Naturals del Museu, amb la col•laboració de la S.C.M., representada per August Rocabruna i Manuel Tabarés. Conferència amb diapositives.
El Masnou. Exposició de bolets organitzada per l'Institut de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, amb aportació i determinació d' espècies per August Rocabruna.
L-, -11 I 1, .1 1 C • d'Amics de la Natura, la. exposició de bolets i projecció de diapositives amb comentaris sobre els bolets comestibles i tòxics més comuns. Per August Rocabruna en representació de la S.C.M.

La Garriga. Organitzada per l'Institut de Batxillerat Manuel Blancafort. Exposició de bolets, amb la col•aboració de la S.C.M., representada per August Rocabruna.
Sant Celoni. Exposició de bolets organitzada pel Centre d'Estudis i Documentació del Baix Montseny amb la col•aboració de la S.C.M, representada per August Rocabruna.
La Seu Urgell. la. exposició de bolets organitzada per l'Ajuntament i el Servei d'Extensió Agrària de la Generalitat de Catalunya. Projecció de diapositives i determinació d'espècies per August Rocabruna.
Novembre * Calonge. Organitzada pel Centre d'Estudis Calongins, la. exposició de bolets, coordinada, en representació de la S.C.M., per August Rocabruna i Ramón Nualart, amb la col•aboració de Felip Balayer i Monique Balaguer, de la Société Mycologique de Catalogne-Nord de Perpignan i de Josep M. Vidal i Frigola, associat de Sant Sadurní de l'Heura. També tingué lloc una projecció comentada a càrrec dels coordinadors. Sant Hilari Sacalm. Exposició de bolets, organitzada per l'Escola de la Natura amb la col•aboració de l'Ajuntament i la S.C.M., representada per August Rocabruna.
Barcelona. Organitzada per l'Associació de veïns del districte Horta-Guinardó. Sortida matinal a la Serra de Collserola, dedicada a la prospecció i coneixement dels bolets, amb la co•laboració de la S.C.M., representada per Ramón Nualart.
Barcelona. Secció cultural del Col•egi d'Enginyers Industrials de Barcelona. 111 curset d'Introducció a la Micologia, amb una excursió final de pràctiques, encarregat a Ramón Pascual, en representació de la S.C.M. Esplugues de Llobregat. Exposició de bolets organitzada per Jordi Boada, J. Ramon Chiva y l'Ajuntament, amb la co•laboració de la S.C.M., representada per Manuel Tabarés i Ramon Soler.
Barcelona. Organitzat per Josep Lladonosa, director de «Cuina Escola Robert de Nola», curs de Micologia i Caça. Conferències, en representació de la S.C.M., per Anselm Mayoral i August Rocabruna.
Desembre * Barcelona. A càrrec d'Anselm Mayoral i Ramón Nualart, tingué lloc un minicurset d'introducció a la micologia, en el nostre local del Passeig de Carles ler., que inaugura les activitats externes en aquest local.
Grup 3er: Activitats directes dels associats de les quals tenim coneixement, i relacions externes
Juny * Assitència a Serina (Bergamo) Itàlia, al XIX Comitato Scientifico Nazionale del Gruppo Micologico «G. Bresadola» di Trento. Dr. Enric Gràcia, Anselm Mayoral i Sra. i August Rocabruna.
Octubre * Asistència a Vemet-les-Baies (Catalunya nord) a les IVèmes Journées Européennes du Cortinaire, i Journées Mycologiques de Catalogne, organitzades per la Société Mycologique de Catalogne-Nord. Anselm Mayoral i Sra., August Rocabruna i Sra., Ramón Nualart i Sra. i Jaume Llistosella.
* Catellterçol. Exposició organitzada per Ramon Pascual, en co•laboració amb la Conselleria de Cultura i l'Ajuntament.
* Madrid. Sociedad Micológica de Madrid. XIV Exposición de Hongos de

Madrid. Col•laboració amb aportació d'espècies, determinació i conferència, per August Rocabruna.
* Tudela del Duero (Valladolid). II Jornadas Micológicas de Valladolid, organitzades per l'Ajuntament i l'«Asociación Vallisoletana de Micología». Aportació i determinació d'espècies, i co•aboració amb les escoles, per August Rocabruna i Manuel Tabarés.
També es necessari esmentar que, durant la temporada micològica, Anselm Mayoral ha intervingut en diferents programes radiofònics de les emissores Cadena 13, Radio Espanya i Cadena Catalana.
En Jordi Martí té cura de l'organització i conservació de la nostra micoteca. Hem de recomanar-vos la vostra co•aboració amb aportació d'espècies de les vostres prospeccions. La Societat té editades fitxes de reco•ecció i de descripció macro i microscòpica, a la disposició de tothom.
Necrològiques:
Hem de lamentar la pèrdua d'Alejo Bertran i Capella, que fou el Cap del «Instituto Nacional de Toxicología de Barcelona».
Barcelona, juny de 1987
PUBLICACIONS ENTRADES A LA BIBLIOTECA DURANT ELS ANYS 1985 I
1986*
2-gen. -85

7-gen-85
14-gen-85 11-feb-85
Publicaciones del Centro Pirenaico de Biología Experimental 13 (1982) C.S.I.C. Jaca. 179 pp.
Bulletin annuel de la Fédération Centre-est d'Histoire naturelle et de mycologie. 1 (1979). Dole-du-Jura. 48 pp.
Bulletin annuel de la Fédération Centre-est d'Histoire naturelle et de mycologie. 2 (1980). Dole-du-Jura. 86 pp.
AZEMA, R. C. 1979. Memoire sur la toxicité des Gyromitres. Documents mycologiques. 10 (37-38) 28 pp.
AZEMA, R. C. 1981. Sur des empoisonnements causés par Cortinarius speciosissimus. Bull. Soc. Myc. France 197 (1): 73-77. Gruppo Micologico G. Bresadola. 1979. Omnia Bresadoliana Extracta in Unum Collecta. Trento. 1055 pp.
— Gruppo Micologico G. Bresadola. 1980. Glossario micologico in cinque lingue. Trento, 165 pp.
— Anales del Jardín Botanico de Madrid. 41 (1) 1984. 224 pp.
— CASTRO, M.; FREIRE, L.; PRUNELL, A. 1984. Como recolectar y herborizar plantas. Edit. Confederación Espafiola de Cajas de Ahorros. Madrid. 37 pp.
Bollettino del Gruppo Micologico G. Bresadola. Trento. (1982) 1-2: 1-96, (1982) 3-4: 97-160, (1982) 5-6: 161-224, (1983) 1-2: 1-96, (1983) 3-4: 97-192, (1983) 5-6: 193-256, (1984) 1-2: 1-96, (1984) 3-4: 97-192, (1984) 5-6: 193-288. Persoonia. 1984. Vol. 12, n.° 3: 195-236. Acta Botanica Fennica. 1984. 126: 1-111. Helsinki. — Acta Botanica Fennica. 1984. 127: 1-50; 1984. 128: 1-26.
Bollettino del Gruppo Micologico G. Bresadola. Trento. (1973) (1974) (1976) (1977) 1-16; 2: 17-40; 3: 41-56; 17-32; 3: 33-48; 5-6: 97-144; 3-4: 49-96; 5-6: 97-144; 4: 57-74; 5: 73-87; 6: 88-104;
(*) Relació facilitada per Josep Giné. Vocal de Biblioteca.
25-feb-85

15-abr-85
(1978) 1-2: 1-64; 3-4: 65-126; 5-6: 127-192; (1979) 1-2: 1-64; 3-4: 65-112; 5-6: 113-160; (1980) 3-4: 65-96; 5-6: 97-160; (1981) 3-4: 65-128; 5-6: 129-188; HONRUBIA, M.; LLIMONA, X. (1983). Aportación al conocimiento de los hongos del S.E. de Espafia. X. Boletales, Agaricales, Rusulales. Anales de la Universidad de Murcia. Vol. XLII, n.° 1-4: 137-200. Facultad de Ciencias.
MALENÇON, G.; LLIMONA, X. (1983). Champignons de la Péninsule Ibérique. VII. Flore vernale du S.E.; Basidiomycetes. Anales de la Universidad de Murcia. Vol. XXXIX, n.° 1-4: 3-89.
- HONRUBIA, M.; CALONGE, F. D.; DEMOULIN, V.; MORENO, G.; LLIMONA, X. (1982). Aportación al conocimiento de los hongos del S.E. de Espafia. VI: Esclerodermatales, Licoperdales, Nidulariales, Falales, Himenogasterales, Podaxales (Gasteromicetes, Basidiomicetes). Anales de la Universidad de Murcia. Vol. XXXVIII n.° 1-4: 101-132. Facultad de Ciencias.
HONRUBIA, M.; LLIMONA, X. 1983. Aportación al conocimiento de los Hongos del S.E. de España. XI: Celomicetes, Hifomicetes, Int. J. Myc. Lich. 1 (2): 205-216.
HONRUBIA, M.; BERTHET, P.; LLIMONA, X. (1983). Contribution a la connaissance des champignons du Sud-Est de l'Espagne. VII. Pezizales (Ascomycetes). Société Linnéene de Lyon. 52. (2).
Anales del Jardín Botnico de Madrid. (1984) 41 (2): 1-483. - Persoonia. (1983) 12 (1): 1-106; (1984) 12 (2): 107-194.
Acta Botànica Malacitana, (1985) vol. X: 1-176. Acta Mycologica. Polskie Towarzystwo Botaniczne. 1965. I: 1-271
1966. II: 1-228
1967. III: 1-249
1968. IV: 1-174
1971. VII: 1-167
1972. VIII: 1-143
1973. IX: 1-124
1974. X (1): 1-178; X (2): 179-342
1975. XI (1): 1-76; XI (2): 77-212
1976. XII (2): 155-272
1977. XIII (2): 195-324
1978. XIV (1-2): 1-191
1979. XV (1): 1-177; XV (2): 178-302
1980. XVI (1): 1-153; XVI (2): 154-279
1981. XVII (1-2): 1-139
1982. XVIII (1): 1-125.
Quaderni Piemontesi di Micologia. 1982. 1: 1-40. Quaderni Piemontesi di Micologia. 1984. 2: 1-54.
Revista Ibérica de Micología. (1984) 1 (2): 1-80.
17-jun.-85
17-jun.-85
25-jun.-85

15-jul.-85
22-jul.-85
Boletín de la Sociedad Mexicana de Micología. (1981) 16: 1-161; (1982) 17: 1-214.
GONZALEZ SANGREGORIO, M.V.; FREIRE, L. CASTRO, M.L. (1984). Revisión de la Micoteca de Sobrado Maestro. Anales de Biología. 1 (Sección especial, 1): 21-23. Universidad de Murcia.
CASTRO, M. L.; FREIRE, L. (1984). Estudio autoecológico y taxonómico del género Laccaria Bk. & Br. en Galicia. Anales de Biología, 1 (Sección especial, 1): 11-13. Univ. de Murcia. Index Seminum. 1983. Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias. Jardín de Aclimatación de la Orotava. Puerto de la Cruz. Tenerife. 81 pp.
- Boletín de la Sociedad Mexicana de Micología. (1981) 15: 1-252. Boletín de la Sociedad Micológica Castellana. (1974) 9: 1-162.
TUSLANE, L. R.; TULASNE, Ch. (1970). Fungi Hypogei. Histoire et Monographie des Champignons hypogés. A. Asher & Co. NV. París. WATLING, R.; KENDRICK, B. (1979). Osteomorpha Arnaud. A validation. Naturalist 104: 1-2.
WATLING, R. (1982). Gall midge ou Hypoxilon. Naturalist 107: 139140.
WATLING, R. (1984). Additions to the Fungus Flora of the Hebrides. Transactions of the Botanical Society of Edinburgh 44: 127-138.
WATLING, R. (1983). Fungi of Skye. Glasgow Naturalist 20: 269311.
- WATLING, R. (1982). The British Mycological Society: The Yorkshire connection. Naturalist 107: 121-129.
WATLING, R. (1984). Langer Fungi around Kindrogan, Perthshire. Transactions of the Botanical Society of Edinburgh 44: 237-259.
WATLING, R.; YOUNG, T. (1983). A new species of Panaeolopsis Singer. Notes from the Royal Botanic Garden Edinburgh 41 (2): 395399.
- WATLING, R. (1983). Observations on the Bolbitiaceae: 22 Further validations. Notes from the Royal Botanic Garden Edinburgh 40 (3): 537-558.
- Micologia italiana (1985). XIV (1): 1-52.
- DENNIS, R. W. G.; WATLING, R. (1983). Fungi in the Inner Hebrides Proceedings of the Royal Society of Edinburgh. 83 B: 415-429. SIVANESAN, A.; WATLING, R. (1980). A new mitosporic basidiomycete. Transactions of the British Mycological Society 74 (2): 424-431. WHALLEY, A. J. S.; WATLING, R. (1982). Distribution of Daldinia concentrica in the British Isles. Transactions of the British Mycological Society 78 (1): 47-53.
OTT, J.; BIGWOOD, J.; WASSON, R.G.; BELMONTE, D.; HOFMANN, S.; WEIL, A.; SCHULTES, R. E. (1985). Teonan&atl. Hongos alucinógenos de Europa y América del Norte. Ed. Swan, S. L. Avantos & Hakeldama. San Lorenzo de El Escorial. 207 pp. LAllARI, G. (1985). Atlante Iconografico 1981-1983. Gruppo Micologico G. Bresadola. Trento. 297 pp.

- CHEVASSUT, G. (1984). Les champignons dans le Parc National des Cévennes. Revue du Parc National des Cévennes 26-27: 1-72.
- Acta Botanica Fennica. (1985) 129: 1-65. Helsinki.
KITS VAN WAVEREN, E. (1985). The Dutch, French and British Species of Psathyrella. Persoonia. suppl. vol. 2: 1-300.
BRESADOLA, J. (1980). Iconographia Mycologica. Inocybe. Vol. XXIX suppl. III. Museo Tridentino di Scienze Naturali. Comitato Onoranze Bresadoliane. Trento. 367 pp. + 100 tablas.
Gorosti. Cuadernos de Ciencias Naturales de Navarra. (1985) 2: 1-
104. Sociedad de Ciencias Naturales de Pamplona.
GARCIA BONA, J. M. (1985). Claves simplificadas de Hongos. Separata/1. Gorosti (1985) 2: 1-44.
- Revista Ibérica de Micología. (1985) 2 (1): 1-80.
- Bolletino del Gruppo Micologico G. Bresadola. (1985) XXVIII (1-2): 1-95.
Bolletino del Gruppo Micologico G. Bresadola. (1985) XXVIII (3-4): 1-191.
Micologia Italiana. (1985) XIV (2): 1-56.
21 -oct. -85 - Collectanea Botanica. (1985) 16 (1): 1-247. Institut Botànic. HENDERSON. D. M.; ORTON, P. D.; WATLING, R. (1969). Agarics And Boleti. Introduction. British Fungus Flora. 58 pp. Royal Botanic Garden. Edimburg.
ORTON, P. D.; WATLING, R. (1979). Coprinaceae: Coprinus. British Fungus Flora. 149 pp. Royal Botanic Garden. Edimburg. WATLING, R. (1982). Bolbitiaceae: Agrocybe. Bolbitius & Conocybe. British Fungus Flora. 139 pp. Royal Botanic Garden. Edimburgh. Notes from the Royal Botanic Garden. (1984) 42 (1): 1-170. Edimburgh.
Notes from the Royal Botanic Garden. (1985) 42 (2): 171-354. Edimburgh.
Notes from the Royal Botanic Garden. (1985) 42 (3): 355-600. Edimburgh.
25-nov. -85 - Setas del País Vasco. (1984) 14 serie. Làminas 451-486. Sección de Micología de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. Setas del País Vasco. (1984) 15 serie. Làminas 487-522. Sección de Micología de la Sociedad de Ciencias Aranzadi.
16-dec.-85 - ALEXPOULOS, C. J. (1977). Introducción a la Micología. Ed. Eudeba. Buenos Aires. 615 pp.
CONSTANTINO, C.; SIGNIER, J. L. (1985). Petita Guia dels Bolets de les Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca. Govern Balear, 36 pp.
Persoonia. (1985) 12 (4): 337-503.
Notes from the Royal Botanic Garden. (1985) 43 (1): 1-187. Edimburgh.
27-gen.-86 - Anales del Jardín Botànico de Madrid. (1985) 42 (1): 1-265.
CLAVERO, J. M.; PAHISSA, J. (1985). Plantes Urbanes. Patronat Municipal de Cultura «Can Ricart». Sant Feliu de Llobregat.

Boletín de la Sociedad Micológica Castellana. (1985) 10: 1-126. Acta Botanica Fennica. (1985) 131: 1-177. Helsinki. Acta Botanica Fennica. (1985) 130: 1-37. Helsinki.
Bollettino del Gruppo Micologico G. Bresadola. (1985) 3-4: 100-191. 3-feb.-86 - Catàlogo Florístico de Alava, Vizcaya y Guipúzcoa. (1985) Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Vitoria. 1149 pp. HESLER, L. R.; SMITH, A. H. (1963). North American Species of Hygrophorus. The University of Tennessee Press. Knoxville. 416 pp. Bolletino del Gruppo Micologico G. Bresadola. (1985) 5-6: 196-287. Mycologia. (1985) 77 (6): 841-1014. The Mycological Society of America.
24-feb. -86 - Micologia Italiana. (1985) 3: 1-72. Unione Micologica Italiana.
- Mycologia. (1985) 77 (5): 667-837. The Mycological Society of America.
Candidoses. (1: Localisacions diverses, 2: Allergie, 3: Broncho-pulmonaires, 4: Cutanéo-muqueuses, 5: Digestives, 6: Septicémies à Candida, 7: Uro-génitales, 8: Antibiotiques antifungiques.) Lab. Squibb. Paris.
MOSER, M. (1980). Guida alla determinazione dei funghi. Arti Grafiche Saturnie. Trento. 565 pp.
3-mar. -86 - Index Seminum. (1984) Jardín de Aclimatación de la Orotava. Tenerife.
- Svampe. (1986) 13: 1-48. Foreningen til Svampekundskabens, Fremme. Danmark.
Tarrelos. (1986) 3: 1-72. Federación Galega de Micoloxia. Vigo. 17-mar.-86 - Revista Ibérica de Micología. (1985) 2 (2): 81-160. Asociación Espafiola de Especialistas en Micología.
PIQUERAS, J. (1985). Intoxicación por setas tipo Amanita phalloides. Medicina Clínica 85 (8): 330-340.
7-abr. -86 - WATLING, R.; QUADRACCIA, L.; TABARES, M.; ROCABRUNA, A. (1986). Gastrocybe in Europe. Notes from the Royal Botanic Garden. 43 (2): 307-311. Edimburgh.
GALLI, R. (1985). Gli Iglofori delle nostre Regione. Ed. La Tipotecnica. Milan. 160 pp. - Mycotaxon. (1986) XXV (1): 311-320.
- Tarrelos. (1984) 2: 1-76. Federación Galega de Micoloxia. Vigo. 16-abr. -86
Bulletin de la Soc. Mycol. de France. (1985) 101 (1): 1-122. Bulletin de la Soc. Mycol. de France. (1985) 101 (2): 123-217. Bulletin de la Soc. Mycol. de France. (1985) 101 (3): 218-322. Acta Botanica Malacitana. (1986) 11: 1-322. Depto. de Botanica Fac. de Ciencias. Univ. de Màlaga.
FONT I QUER, P. (1985). Diccionario de Botanica, 9. a reimpresión. Ed. Labor. 1244 pp.
Diccionari Francès-Català. 1984. 2a. Ed. Enciclopèdia Catalana. 619 pp.
Diccionari Català-Francès. 1984. 2a. Ed. Enciclopèdia Catalana. 627 pp.
21-abr.-86

24-abr. -86
1-mai-86
5-mai-86
12-mai-86
9-jun-86
Diccionari Català-Anglès. 1986. Enciclopèdia Catalana. 842 pp. Diccionari Alemany-Català. 1981. Enciclopèdia Catalana. 659 pp. Bulletin de la Société Mycologique de Catalogne-Nord. (1985) 1: 151
ANGEL, F. (1986). L'ordre dels Boletals a Europa. Index bibliogràfic i de sinònims (mecanoscrit fotocopiat).
— Bulletin de la Soc. Mycologique de France. (1986) 102 (1): 1-192. Izadi. (1986) 2: 1-32. Usurbil.
Diccionari Anglès-Català. 1985. Enciclopèdia Catalana. 1107 pp. Diccionari Castellà-Català. 1985. Enciclopèdia Catalana. 1341 pp. Treballs de l'Institut Botànic de Barcelona. (1985) X: 1-174.
— LOSANTOS, A. P.; MUGURUZA, I. (1984). Contribución al conocimiento de los Afiloforales de Navarra. Anales de Biología, 1 (Secc. especial, 1): 47-58. Univ. de Murcia.
— SOLANS, M. J. LOSANTOS, A.P. (1984). Aportación al conocimiento de la micoflora coprófila espafiola. Anales de Biología, 1 (Secc. especial, 1): 121-133. Univ. de Murcia.
SOLANS, M. J. (1985). Novedades para la micoflora coprófila espafiola, II: el género Podospora Ces. (Sordariaceae). Anales Jardín Botãnico de Madrid. 41 (2): 247-250.
SOLANS, M. J. (1985). Tres especies del género Preussia Fuckel (Sporormiella Ell. & Ev.). Novedades para el catãlogo micológico espafíol. Bol. Soc. Micol. Castellana 9: 29-36.
SOLANS, M. J. (1985). Novedades para la micoflora coprófila II. El género Delitschia Auersw. (Sporormiaceae.) Bol. Soc. Micol. Castellana 9: 21-28.
BANARES, A.; BELTRAN, E.; HEINEMANN, P. (1985). Cystoderma terrei var. Nogalesii var. nov. Bull. Soc. Mycol. France. 101 (4). Mycologia. (1986) 78 (1): 1-155. The Mycological Society of America. CATON, B.; URIBE-ECHEVARRIA, P. (1986). Mapa de Vegetación de Alava. 69 pp. + 11 mapas. Diputación Foral de Alava.
MASCLANS, F. (1975). Els noms catalans dels bolets. Institut d'Estudis Catalans. 81 pp.
— SALAZAR, V.; SALAZAR, A. V. (1985). Setas comestibles del País Vasco y gastronomía. Diputación Foral de Alava. 139 pp.
GARCIA BONA, L. M.; MANSO; L. (1981). Flora Micológica de Euskal Herria. Cortinarius I. Diputación Foral de Alava. 110 pp.
JAHN, H. (1979). Pilze die an Holz wachsen. Bussesche Verlagshandlung. Busse. Herford. 268 pp.
MERLO, E. G.; TRAVERSO, M. (1983). I nostri funghi. Le Amanite. Sagep Editrice. Genova. 151 pp.
MERLO, A. G.; ROSSO, M.; TRAVERSO, M. (1980). I nostri funghi. I Boleti. Sagep Editrice. Genova. 127 pp.
SIGNORINI, D.; VALLI, O. (1984). 11 Tartufo. Ottaviano. Milàn. 239 pp.
Boletín de la Sociedad Micológica Basauri. (1986) 2: 1-38.
Bulletin of the British Mycological Society. (1986) 20 (1): 1-80 Cambridge University Press.
16-jun.-86

31-jul.-86
20-set. -86
Gruppo Micologico G. Bresadola. (1986) Alcune Specie interessanti nuove proposte di studio. Consorzio Valle Serina. Bergamo. 53 pp.
AUGUADRI, A.; LUCCHINI, G.; RIVA, A.; TESSA, E. (1984). Funghi boschi del Cantone Ticino. 1. Credito Svizzero. 261 pp.
AUGUADRI, A.; LUCCHINI, G.; RIVA, A.; TESSA, E. (1985). Funghi boschi del Cantone Ticino. 2. Credito Svizzero. 311 pp.
BREITENBACH, J.; KRANZLIN, F. (1986). Champignons de Suisse. Tome 2. Editicn Mykologia. Lucerna. 412 pp.
Revista Ibérica de Micología. (1986) 3 (1): 1-59. Asociación Espariola de Especialistas en Micología. Barcelona. - Acta Botanica Fennica. (1986) 132: 1-69. Helsinki.
- Pirineos. Revista del Instituto de Estudios Pirenaicos. (1985) 124: 1172. Jaca.
Pirineos. Revista del Instituto de Estudios Pirenaicos. (1985) 125: 1151. Jaca.
Bulletin of the British Mycological Society. (1985) 19 (1): 1-82. Bulletin of the British Mycological Society. (1985) 19 (2): 1-162. FORNAS, J. (1985). Diccionari Italià-Català, Català-Italià. 2a. Ed. Pòrtic. Barcelona. 612 pp. Giornali Italiano di Psicologia Clinica. (1986) 1: 1-160. Roma.
- Acta Mycologica. (1983) XIX (2): 165-341. Polskie Towarzystwo Botaniczne.
Acta Mycologica. (1984) XX (1): 1-158. Polskie Towarzystwo Bot. Anales del Jardín Botnico de Madrid. (1985) 42 (2): 1-559. Persoonia. (1986) 13 (1): 1-136. Rijsherbarium. Leiden. Notes from the Royal Botanic Garden. (1986) 43 (2): 189-343. Catalogue of plants. (1986); 1-302. Royal Botanic Garden. Bulletin of the British Mycological Society. (1986) 20 (1): 1-80. Mycologia. (1986) 78 (2): 157-323. Mycological Society of America. Micologia Italiana. (1986) 1: 1-76. Unione Micologica Italiana.
- Bulletin de la Soc. Mycolog. de France. (1986) 102 (2): 129-235. Index Seminum. (1985) Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias. Jardín de Aclimatación de la Orotava. 49 pp. Bolletino del Gruppo Micologico G. Bresadola. (1986) XXIX (3-4): 100-191.
- Il Micologo. (1986) 59: 1-4. Gruppo Micologico Bovesano. Il Micologo. (1986) 60: 1-4. Gruppo Micologico Bovesano. Mycologia. (1986) 78 (3): 325-513. Mycological Society of America. Gorosti. (1986) 3: 1-127. Sociedad de Ciencias Naturales. Navarra. Mycologia Helvetica. (1983) 1 (1): 1-65.
- Rassegna Micologica Ticinese. (1973) 3: 1-87. Societa Micologica Carlo Benzoni. Chiasso. Rassegna Micologica Ticinese. (1981) 4: 1-58. Societa Micologica Carlo Benzoni. Chiasso.
Korean Journal of Mycology. (1985) 13 (3): 131-194.
- Korean Journal of Mycology. (1985) 13 (4): 195-274.
Korean Journal of Mycology. (1985) 13 (1): 1-92.
27-set. -86

27-set. -86
6-oct. -86
13-oct. -86
20-oct. -86
27-oct.-86
17-nov.-86
Gruppo Micologico G. Bresadola. (1986) Alcune specie interessanti e nuove proposte di studio. Consorzio Valle Serina. Bergamo. 53 pp. EINHELLINGER, von A. (1985) Die Gattung Russula in Bayern. Verlag Der Gesellschaft. Regensburg. 348 pp.
BOURDOT, H. GALZINI, A. (1984). Hyménomycètes de France. Bibliotheca Mycologica J. Cramer. Vaduz. 761 pp.
CASTRO, M. L. y otros. (1986) Historia de Macromicoloxia de Galicia, 48 pp.
Bulletin of the British Mycologica
Bulletin of the British Mycologica
Bulletin of the British Mycologica
Bulletin of the British Mycologica
Bulletin of the British Mycologica
Bulletin of the British Mycologica
Bulletin of the British Mycologica
Bulletin of the British Mycologica
Society. (1981) 15 (1): 1-82. Society. (1981) 15 (2): 83-164. Society. (1982) 16 (1): 1-86. Society. (1982) 16 (2): 87-172. Society. (1983) 17 (1): 1-75. Society. (1983) 17 (2): 76-161. Society. (1984) 18 (1): 1-77. Society. (1984) 18 (2): 78-154.
Mycologia. (1986) 78 (4): 515-686. Mycological Society of America. Willdenowia. (1986) 16 (1): 1-330. Botanischer Garten und Botanisches Museum. Berlin-Dahlem. Pirineos. (1985) 126: 1-267. Instituto de Estudios Pirenaicos. Jaca. INZENGA, G. (1865). Funghi Siciliani. Centuria prima. Stabilimento tipografico di Francesco Lao. Palermo. 95 pp. + VIII tablas.
INZENGA, G. (1869). Funghi Siciliani. Centuria prima. Stabilimento tipografico di Francesco Lao. Palermo. 79 pp. + X tablas.
DE PAULA, F. B. (1986). El llibre dels Bolets de Catalunya. Edicions Cap Roig-De Vecchi. Barcelona. 158 pp.
Acta Mycologica. (1986) XX (2): 159-279. Polskie Towarzystwo Botaniszne.
BECKER, G. (1985). Champignons. Gründ. París. 319 pp.
Documents Mycologiques. (1983) XIII (49): 1-56.
Documents Mycologiques. (1983) XIII (50): 1-66.
Documents Mycologiques. (1983) XIII (51): 1-53.
- Documents Mycologiques. (1983) XIII (52): 1-54.
Documents Mycologiques. (1984) XIV (53): 1-57.
- Documents Mycologiques. (1984) XIV (54-55): 1-101. Documents Mycologiques. (1984) XIV (56): 1-58.
- Documents Mycologiques. (1984) XV (57-58): 1-115.
Documents Mycologiques. (1985) XV (59): 1-56. Documents Mycologiques. (1985) XV (60): 1-58. Documents Mycologiques. (1985) XVI (61): 1-54. Documents Mycologiques. (1986) XVI (62): 1-70.
- BON, M. (1986). Fungorum Rariorum Icones Coloratae. Pars XV. (Cortinarius): 1-25. J. Carmer. Micologia Italiana. (1986) 2: 1-48.
- Bulletin de la Soc. Mycol. de France. (1986) 102 (3): 237-345. Mycologia Helvetica. (1986) I (7): 501-628.
24-nov. -86

15-dec. -86
MORNAND, J.; BON, M. (1986). Quelques especes de champignons rares ou nouveaux en Anjou. Bull. Soc. Et. Sci. Anjou 12: 37-51. BON, M. (1984). Les basides boucles dans la section Tricholoma (Equestria) du Genre Tricholoma. Centro studi per la flora Mediterranea. Borgo Val di Taro. Parma. BON, M. (1983). Les principaux biotipes mycologiques du Nord de la France. A.M.B.E. Bruay-sur-Escauyt: 117-125. Notes from the Royal Botanic Garden. (1986) 43 (3): 345-545. Documents Mycologiques. (1986) XVII (65): 1-68. Documents Mycologiques. (1986) XVII (66): 1-70. Folia botanica miscellanea. (1986) 5: 1-147.

GIBERELINA
Ernesto Arrondo Odriozola
En los arrozales del Japón, es frecuente observar tallos de la preciada gramínea que destacan del resto de la plantación por su altura muy superior a la normal, y por su coloración mas tenue.
Los japoneses asocian a las plantas así diferenciadas, con una enfermedad que denominan «bakanae» y cuya traducción literal significa «plantón loco».
En el aflo 1926, el investigador nipón E. Kurosawa descubrió que la causa de los citados síntomas, tenía su origen en una substancia química producida por un hongo parãsito. El insigne científico logró reproducir los efectos aplicando filtrados del hongo a plãntulas sanas de arroz.
El hongo en cuestión es Gibberella fujikuroi (Sawada) Wollenweber que infecta las jóvenes plantas. La substancia química responsable fue bautizada como giberelina, en honor al nombre genérico del hongo que la producía.
Después de las observaciones de Kurosawa, fueron sus compatriotas de la Universidad de Tokio los que confirmaron sus investigaciones. La giberelina fue aislada e identificada químicamente por bioquímicos japoneses, en la década de 1930 pero, por haber sido publicados estos trabajos en japonés, pasaron cerca de 20 afios antes de ser conocidos en Occidente.
Posteriormente, en 1965, se logró por vez primera el aislamiento de la giberelina, pero no partiendo del hongo, sino de una planta superior, concretamente, de la semilla de judía, Phaseolus vulgaris, quedando demostrado lo que hasta entonces se suponía: los vegetales superiores producen también en mayor o menor medida, dicha substancia.
A partir de entonces, han sido aisladas giberelinas en muchas especies de plantas superiores.
Las fitohormonas
El crecimiento de los vegetales se ha considerado tradicionalmente que iba exclusivamente ligado a los llamados reguladores de crecimiento, como son las sales minerales, es decir, los elementos nutrientes relacionados con el medio en el cual se desarrolla la planta.

A mediados del pasado siglo, y bas.ândose en el descubrimiento de substancias hormonales en los animales, se comenzó a pensar en la posibilidad de que algo semejante ocurriera en los vegetales.
Actualmente, se conoce un considerable número de substancias de crecimiento vegetales, a las que se denomina fitohormonas, de las que se estudian concienzudamente sus estructural, mecanismos y efectos.
Si nos atenemos a la concepción científica actual, referente a la división sistemàtica de los seres vivos, cabría diferenciar las fitohormonas producidas por vegetales, de las micohormonas, producidas por unos seres ubicados con todo merecimiento en un Reino aparte, el Reino de los Hongos! En el caso concreto de la giberelina, esta apreciación semàntica no merece ser tenida en cuenta, ya que, como anteriormente mencionamos, la hormona se extrae también de componentes del Reino vegetal.
Pero, bien se trate de zoo, fito o micohormonas, igué son en realidad las «hormonas»?
El vocablo, de origen griego, significa literalmente «agitar», «estimular». En efecto, se trata de substancias estimulantes de naturaleza orgànica que, a diferencia de las tradicionales vitaminas y minerales procedentes del medio exterior, se producen en una determinada parte del cuerpo de un organismo, y son transportadas a células que son incapaces de elaborarlas, realizando allí su función reguladora del metabolismo, nutrición y desarrollo.
Las fitohormonas ejercen su acción a concentraciones muy bajas, del orden de 1 p.p.m. (una parte por millón) y por el hecho de tener que ser transportadas, son moléculas muy livianas.
Actualmente, se conocen cinco grandes grupos de fitohormonas. El criterio empleado para estas agrupaciones, se basa primordialmente en su naturaleza química, y no en su actividad biológica, pues cada grupo de hormonas tiene una amplia gama de efectos, que en ocasiones se solapan con los de otros grupos hormonales.
Aderns de la citada giberelina, los restantes conjuntos fitohormonales son: «auxinas», «citocininas», «etileno» y «cido abscísico».
Efectos
Las giberelinas influyen en un elevado número de procesos fisiológicos en los vegetales. Destacaremos el alargamiento de los tallos, la inducción a la floración de muchas especies y la estimulación de la síntesis de a-amilasa en las semillas de los cereales.
La longitud del tallo se ve afectada por las giberelinas a través del aumento de longitud de los entrenudos, sin afectar al número de ellos. Esto se constata claramente en los tallos jóvenes. Estos importantes efectos estimuladores del crecimiento son el resultado de un alargamiento celular, unido a una aceleración en el ritmo de las divisiones celulares (mitosis).
A diferencia de las auxinas, las giberelinas no producen curvaturas en la pl.ântula, y afectan no sólo a la región situada debajo del extremo apical, sino a todo el tallo.
Por otra parte, las hojas de las plantas tratadas presentan un color verde mas claro que las plantas no tratadas. De igual modo, el r4ido y prolongado alargamiento del tallo puede ir asociado a una disminución en el desarrollo radicular.
Se han efectuado multitud de ensayos y experimentos, principalmente en plantas de interés económico para el hombre. Sus resultados han sido sorprendentes y alentadores:
Muchas plantas bianuales pueden ser inducidas a realizar en un solo afio su ciclo biológico completo, mediante tratamiento con giberelinas.

Si se aplica 'ãcido giberélico a una lechuga, normalmente de tallo muy corto y hojas muy apretadas, la planta adquiere forma de parra. Esto mismo sucede en las coles. Los pecíolos de las hojas de apio aumentan de grosor y doblan su longitud al cabo de dos semanas. Sus pesos, en fresco y en seco, aumentan un 50 %.
Las semillas de guisantes germinadas en solución acuosa nutricia con giberelina, originan tallos con entrenudos alargados, pero con hojas de tamafio normal. Sin embargo, las plãntulas de trigo cultivadas en condiciones semejantes, presentan un aumento de longitud, no sólo en los entrenudos sino también en las hojas. En ambas plantas, los pesos totales aumentan, debido sobre todo a la fijación de carbono.
Se incrementa el crecimiento y formación de renuevos en plãntulas de .ârboles de interés forestal, tales como roble, ãlamo y arce. En cambio, con un tratamiento similar, varias especies de pino y abeto sólo presentan un escaso incremento en el desarrollo de renuevos.
La inducción precoz de floración es evidente en muchas especies ornamentales, como dalias, rosas, geranios, petunias, etc.
Algunas plantas de régimen bianual, como el belefío, que forma rosetas, es decir, estructuras en las que se desarrollan las hojas, pero no los entrenudos, la floración està íntimamente relacionada con los días largos y fríos. Pues bien, con la aplicación adecuada de giberelina, los tallos se alargan y la planta florece sin necesidad de los apropiados factores
En especies hortícolas, como en el caso del tomate, si se pulverizan giberelinas sobre sus ipices, se consigue la producción de frutos en ausencia de polinización. La floración se acelera y los frutos carecen frecuentemente de semilla.
El humedecimiento de semillas con soluciones de &ido giberélico estimula la germinación y aparición de brotes en plantas agrícolas como arroz, cebada, trigo, etc., u hortícolas como judías, guisantes, zanahorias, etc.
Sin embargo, esta «milagrosa» substancia extraída de un hongo, no tiene ningún efecto sobre el desarrollo, tamafio o tiempo de fermentación de otros hongos; las levaduras. Los resultados mas espectaculares se observan en la aplicación de giberelinas a plantas con enanismo debido a un solo gen mutante. Una vez tratadas, tales plantas llegan a confundirse con las normales. Este efecto espectacular hace pensar que el resultado de la mutación, en términos bioquímicos, ha sido una pérdida de la capacidad de la planta para sintetizar sus propias giberelinas. Aplicando .cido giberélico a guisantes, judías o fríjoles enanos, éstos pueden crecer hasta alcanzar tamafíos normales. Lo mismo ocurre con las variedades enanas de maíz.
Aplicación y producción
La giberelina y sus derivados son susceptibles de aplicación a cualquier parte de la planta, hojas, pecíolos, flores, frutos. Generalmente, se realizan aplicaciones tópicas en forma de pomada con lanolina y a concentraciones que varían desde el 0,001 p.p.m., hasta el 1 %. También se utiliza la inmersión de tubérculos, bulbos, raíces o semillas. O se aplica en forma de pequeFlas gotitas sobre las yemas en crecimiento.
Los primeros trabajos sobre la producción de giberelinas fueron publicados por japoneses. En 1953, Kitamura y colaboradores, describieron la producción de giberelina por un método de cultivo sumergido, partiendo de Gibberella fujikuroi. En el afio 1955, Stodola y col., describieron la producción del &ido giberélico, cultivando Fusarium moniliforme, y sometiéndolo mas tarde a fermentación. Algo mas moderno es el método de Borrow, que

estudió la producción de ãcido giberélico por cultivo superficial y sumergido, usando Gibberella fujikuroi. Con este último método, se ha llegado a rendimientos próximos a 200 mg por litro.
El hongo
Como comentaba anteriormente, el hongo del que se extrajo por vez primera esta fabulosa fitohormona, es Gibberella fujikuroi (Sawada) Wollenweber.
Este Pirenomicete, perteneciente al orden de las Hipocreales, posee peritecios con pared propia y verdadero ostíolo, rematado en su parte superior por un poro. Dichos peritecios estan situados superficialmente y no inmersos en un estroma, por lo que estos hongos se incluyen en la familia de las Nectri&eas. Por otra parte, estos peritecios tienen colores oscuros o negruzcos a simple vista, pero colocados bajo el microscopio, presentan tonalidades azuladas o viol&eas, caracter éste, propio del género Gibberella Saccardo.
Antes de conocerse su fase perfecta, los componentes del género estaban, en su pràctica totalidad, incluidos en el género-forma Fusarium que, como sabemos, pertenece a este «cajón de sastre» llamado por los micológos Deuteromicetes, y que alberga a las especies fúngicas en las que únicamente se conoce su fase imperfecta o asexuada.
El género Gibberella es rico en especies, y bien estas o sus formas imperfectas, son unos hongos temidos por el hombre, ya que atacan y en ocasiones arruinan sus cosechas.
Así, G. saubinetii (Mont.) Sacc., Gibberella zeae (Schw. ) Petch y su forma conídica, F. rostratum App. et Woll, Fusarium graminearum Schwabe, causa estragos en maizales de Estados Unidos, donde se conocen sus efectos con el nombre de «podredumbre roja del maíz». También existe en Europa, especialmente sobre trigo, cebada, avena y centeno, pero los dafios que ocasiona son afortunadamente débiles.
En regiones càlidas, Fusarium lateritum Nees, forma conídica de Gibberella baccata (Wallr.) Sacc., causa la desecación y muerte de ramas de diversos agrios, vides, plantas de café y especies arbóreas, como el arce. En Europa se manifiesta su variedad mori, agente de las lesiones cancerosas que se encuentran en ramas de moreras e higueras.
Gibberella xylarioides, destruye plantaciones de café en vastas regiones africanas.
Y nuestro protagonista, G. fujikuroi, tanto en su forma perfecta como en la imperfecta Fusarium moniliforme Sheldon, no solamente causa perjuicios a los arrozales, sino que también ataca numerosas gramíneas, como el maíz, en cuyas mazorcas causa la enfermedad conocida como podredumbre rosada.
Utilización
Aunque el &ido giberélico y las giberelinas son fabricados por un cierto número de firmas comerciales, a escala relativamente reducida, el coste de estos compuestos es todavía elevado.
Parece ser que su uso queda restringido, por el momento, a cultivos de valor elevado, de invernadero.
Pero el campo de utilización que nos ofrece es inmenso. En un futuro próximo puede ser posible, gracias a ellas, influir a voluntad sobre el desarrollo vegetal, pues es especialmente prometedora su utilización para adelantar la maduración de frutos y semillas, estimular el r4ido crecimiento de ciertas plantas en fases propensas a enfermedades, acelerar el desarrollo de plantas de crecimiento lento, incrementar el peso seco en el momento de

la recolección de las plantas forrajeras, estimular la producción de semillas en vegetales de ciclo bianual, etc.
En definitiva, el hombre podrà mejorar ostensiblemente la producción agrícola, forestal y ganadera. Y todo ello gracias al extraordinario regalo que nos ofrece la Naturaleza a través de uno de sus mas humildes hijos: un hongo!

APORTACION AL CONOCIMIENTO DE LAS TRICOLOMATACEAS DE CATALUNA
M S. Sanclemente y X. Llimona
Depto. Biología Vegetal (Botànica), Ftad. Biología, Univ. Barcelona, Avda. Diagonal, 645, 08028 BARCELONA.
SUMMARY
Contribution to the study of the Tricholomataceae of Catalonia. Based on 555 collections from 190 localities of Catalonia (NE Spain), a list is given of 88 species of Tricholomataceae (excuding Melanoleuca and Mycena) collected, with first hand chorological and ecological data. Some of them (11) are new records for Catalonia: Armillariella cepestipes Vel., Armillariella obscura (Secr.) Romagn., Calocybe ionides (Bull, ex Fr.) Donk., Laccaria montana Sing., Lyophyllum fumatofoetens (Secr.) Schff., Marasmius tremulae Vel., Oudemansiella badia (Quél.) Moser, Resupinatus unguicularis (Fr.) Sing., Strobilurus stephanocystis (Hora) Sing., Strobilurus tenacellus (Pers. ex Fr.) Sing., Tricholoma flavobrunneum (Fr. ex Fr.) Kummer.
RESUMEN
Sobre la base de 555 recolecciones procedentes de 190 localidades de Catalufia, se da cuenta de 88 especies de Tricolomataceas (excluyendo Melanoleuca y Mycena) reconocidas. De ellas, las 11 siguientes constituyen nueva cita para la flora catalana: Armillariella cepestipes Vel., Armillariella obscura (Secr.) Romagn., Calocybe ionides (Bull, ex Fr.) Donk., Laccaria montana Sing., Lyophyllum fumatofoetens (Secr.) Schff., Marasmius tremulae Vel., Oudemansiella badia (Quél.) Moser, Resupinatus unguicularis (Fr.) Sing., Strobilurus stephanocystis (Hora) Sing., Strobilurus tenacellus (Pers. ex Fr.) Sing., Tricholoma flavobrunneum (Fr. ex Fr.) Kummer.

INTRODUCCION
El objetivo de este trabajo es el de dar a conocer los datos que, durante el período 198486, hemos obtenido sobre Tricolomatàceas en Catalufia.
Se basa en el estudio de 555 recolecciones, propias y de colaboradores, entre los que destacamos a los miembros del equipo de Micología del Dpto. de Botànica, de la Ftad. de Biología y a A. Rocabruna y M. Tabarés, miembros de la Societat Catalana de Micologia. A todos los recolectores (a los que siempre mencionamos en la cita correspondiente) manifestamos nuestro agradecimiento.
En este trabajo no incluimos las citas correspondientes a los géneros Melanoleuca y Mycena. Seràn publicadas en dos trabajos que actualmente se encuentran en preparación.
La identificación se ha basado en MOSER 1978 (que hemos seguido en la mayoría de los casos en lo referente a la nomenclatura de las especies), completada con BON 1978, BON 1983 y BON 1984.
En el catàlogo disponemos géneros y especies por orden alfàbetico, para facilitar la localización de cada uno de los tàxones enumerados en él.
Para cada cita, indicamos localidad (los números que aparecen entre paréntesis remiten al mapa y a la lista de localidades estudiadas), hàbitat, recolector, fecha de recolección, para dar idea de la época de fructificación y número de registro que le corresponde, bajo las iniciales SSN, para facilitar una posterior consulta o revisión. Afiadimos, al final de cada especie, un resumen de nuestras observaciones sobre su autoecología y, en ocasiones, comentarios taxonómicos.
La bibliografía utilizada como base para la ordenación taxonómica ha sido la obra de MOSER 1978. Los nombres específicos se corresponden asimismo con los que se adoptan en ella.
LOCALIDADES DE PROCEDENCIA DEL MATERIAL ESTUDIADO
Las àreas en las cuales la prospección ha sido mas intensa se concentran sobre todo en la zona costera o próxima a ella, que comprende bosques de caràcter predominantemente mediterràneo, en las cuales aparece como àrbol dominante Pinus halepensis, con Quercus ilex como segunda especie, acompafiadas de toda una serie de especies de sotobosque que, en su mayoría, pertenecen al Quercetum ilicis galloprovinciale. Corresponden sobre todo a los alrededores de Barcelona: Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental y Maresme. Màs hacia el norte, y dentro del àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum, se ha realizado una prospección especialmente intensa en la zona del Cap de Creus (Alt Empordà), debido, en buena parte, a un programa para el estudio de las criptógamas de la zona, realizado por Llimona y colaboradores, terminado en 1984. Con una tendencia màs eurosiberiana, se han estudiado localidades situadas en la llamada dorsal húmeda de Catalutia, que comprende sobre todo la zona del Montseny y alrededores, hasta el Prepirineo Oriental: Selva, Osona, Garrotxa, Berguedà y Ripollès. Y finalmente, como representantes de la alta montaíía, dos zonas: La Cerdanya, en el Prepirineo Oriental, con predominio de bosques de Pinus sylvestris y Pinus uncinata, y la Vall d'Aran, de caràcter atlàntico, abierta al norte, con bosques de Fagus sylvatica, Pinus uncinata y Abies alba, mayoritariamente. Las zonas menos visitadas han sido las que corresponden a las comarcas meridionales y del interior (Tarragona y Lérida), en las cuales las localidades prospectadas se encuentran muy dispersar y en número reducido. Enumeramos a continuación las localidades de las que procede nuestro material, con mención del municipio, comarca y provincia a que pertenecen, altitud, cuadrícula U.T.M.

y datos sobre la vegetación actual y potencial. La cifra que encabeza cada localidad remite al mapa de la figura 1.

Pasado el Salt del Pitx, Vall de Varradòs, Arròs (Vall d'Aran), Lérida, 1500-1650 m, CH23, Fagus sylvatica, Abies alba, Polystichum setiferum, Helleborus viridis, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Camino al Bosc de Baricauba, Gausac (Vall d'Aran), Lérida, 1000-1100 m, CH13, Abies alba, Sambucus racemosa, Rubus idaeus, Rubus ulmifolius, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Bosc de Baricauba, Gausac (Vall d'Aran), Lérida, 1000-1600 m, CH13, Abies alba, Fagus sylvatica, Sambucus racemosa, Rubus idaeus, Rubus ulmifolius, Vaccinum myrtillus, Sorbus aucuparia, P. setiferum, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Camino del Bosc de Baricauba a L'Artiga de Lin, Gausac (Vall d'Aran), Lérida, 10001500 m, CH13, Fagus sylvatica, Abies alba, Quercus petraea, Hedera helix, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Pasado el Pla de Moràs, Vall de Valarties, Arties (Vall d'Aran), Lérida, 1800-1900 m, CH22, Pinus uncinata, Abies alba, Betula, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Camino a los Estanys de Colomers, Vall d'Aiguamoix, Salardú (Vall d'Aran), Lérida, 1800-1900 m, CH32, Pinus uncinata, Rhododendron ferrugineum, Sphagnum, Carex, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Camino de Rus a Cabdella, barranco de Riquerna, Torre de Cabdella (Pallars Jussà), Lérida, 1500-1900 m, CH30, Corylus avellana, en margen de camino, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Molinos, Torre de Cabdella (Pallars Jussà), Lérida, 1100-1150 m, CG39, Quercus pubescens, Buxus sempervirens, Fraxinus excelsior, Pinus sylvestris, Rubus ulmifolius, Rosa, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Seu d'Urgell (Alt Urgell), Lérida, 691 m, CG79, Pinus sylvestris, Betula pendula, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Bajo el bosque de Pruedo, Vall d'Aiguamoix, Salardú (Vall d'Aran), Lérida, 15001700 m, CH22, Corylus avellana, Sorbus aucuparia, Abies alba, Fagus sylvatica, en el àrea potencial del Fraxino-Carpinion.
Río Toran, Canejan (Vall d'Aran), Lérida, 800-1200 m, CH14, Fagus sylvatica, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Sobre el refugio de Aransa (Cerdanya), Lérida, CG89, Pinus uncinata, Vaccinum myrtillus, Rhododendron ferrugineum, Sphagnum, en el àrea potencial del Rhododendro-Vaccinion.
Bassella (Alt Urgell), Lérida, 500-800 m, CG55, pinar con Pistacia lentiscus y Rosmarinus officinalis, en el àrea potencial del Quercetum rotundifoliae.
La Posada del Dimoni, Coll de Nargó (Alt Urgell), Lérida, 500 m, CG67, Pinus sylvestris, Artostaphyllos uva-ursi, Quercus rotundifolia, en el àrea potencial del Quercion rotundifoliae.
Sobre Alp (Cerdanya), Gerona, 1350 m, DG09, Pinus nigra, Pinus sylvestris, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Salida de Urús (Cerdanya), Barcelona, 1360 m, DG08, Buxus sempervirens, pastizales calcícolas xerófilos, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Serrat de rorrelles, Urús (Cerdanya), Barcelona, 1300 m, DG08, prados, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Cerca de Pedra del Pendís, Pedra (Cerdanya), Lérida, 1100 m, DG08, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
19. La Farga de Bebié, Lloses (Ripollès), Gerona, 590 m, DG36, Quercus pubescens,

Fagus sylvatica, Picea plantada, Acer, Pinus sylvestris, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Vidrà, cerca de Siuret (Ripollès), Gerona, 800-1200 m, DG46, Fagus y Buxus.
Font de l'Adou, Gisclareny (Berguedà), Barcelona, 1000 m, DG08, en el àrea potencial del
Prado del chalet de la O.E.C., La Molina, Alp (Cerdanya), Gerona, 1500 m, DG18, prados húmedos, en el àrea potencial del Deschampsio-Pinion.
Refugio del Serrat de les Esposes, Riu de Pendís (Cerdanya), Lérida, 1500 m, DG08, Pinus sylvestris, Buxus sempervirens, Juniperus communis, en el àrea potencial del Polygalo-Pinetum sylvestris.
Torrent de Canaletes, pasada la ermita de Sant Grau, Urús (Cerdanya), Gerona, 1400 m, DG08, Pinus sylvestris, Buxus sempervirens, Juniperus communis, Lonicera xylosteum, en el àrea potencial del Polygalo-Pinetum sylvestris.
Campelles (Ripollès), Gerona, 1145 m, DG28, Pinus sylvestris, Abies alba, Buxus sempervirens, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Camino a la Font Freda de Pi, Bellver (Cerdanya), Lérida, 1770-1920 m, DG08, Pinus uncinata, Abies alba, Rhododendron ferrugineum, en el àrea potencial del Rhododendro-Vaccinion.
Coma Oriola, Urús (Cerdanya), Gerona, 1930 m, DG08, Rubus ulmifolius, Pinus uncinata, Juniperus nana, en el àrea potencial del Rhododendro-Vaccinion.
Font Llebrera, Urús (Cerdanya), Gerona, 1550 m, DG08, Pinus uncinata, Pinus sylvestris, Buxus sempervirens, Corylus avellana, Juniperus communis, en el àrea potencial del Rhododendro-Vaccinion.
Vall del Bac (Garrotxa), Gerona, 660 m, DG47, prados secos y robledal, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Oix (Garrotxa), Gerona, 400-415 m, DG68, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Castanyers d'en Pau Maníguls, camino a Sant Pere de Roda, Selva de Mar (Alt Empordà), Gerona, 200-400 m, EG18, Castanea sativa, Rubus ulmifolius, Pteridium aquilinum, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
La Fàbrega, Selva de Mar (Alt Empordà), Gerona, 200-250 m, EG18, Pinus pinaster, Pinus halepensis, Olea europea, Vitis, Cistus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Mas de l'Estela, Selva de Mar (Alt Empordà), Gerona, EG18, Quercus ilex, Quercus suber, y matorral de Cistus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum. Santa Elena, Selva de Mar (Alt Empordà), Gerona, 500 m, EG18, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, 0-100 m, EG18, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Serrat de la Glòria, Selva de Mar (Alt Empordà), Gerona, 100-270 m, EG18, Quercus suber, Cistus albidus, Erica arborea, Calycotome spinosa, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Sobre la Valleta, Llançà (Alt Empordà), 0-100 m, EG18, Ulex parviflorus, Calycotome spinosa, Erica arborea, C. monspeliensis, Lavandula stoechas, Juniperus oxycedrus, Brachypodium retusum, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
38. Entre La Perafita y el Mas dels Bufadors, Cadaqués (Alt Empordà), Gerona, 300-400 m, EG18, prado de gramíneas con Dactylis glomerata, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.

La Perafita, Cadaqués (Alt Empordà), Gerona, 300 m, EG18, Quercus saber y matorral de Cistus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Pantano del club Mediterranée, Cadaqués (Alt Empordà), Cerona, 100 m, EG28, matorral de Cistus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Prat de Rabassers de Baix, Cadaqués (Alt Empordà), Gerona, 100 m, EG28, Xanthium spinosum, Alyssum maritimum, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Sobre Can Rabassers de Dalt, Cadaqués (Alt Empordà), Gerona, 100-200 m, EG28, Cistus monspeliensis, Xanthium strumarium, Inula viscosa, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Cap Norfeu, Roses (Alt Empordà), Gerona, 50 m, EG27, Pinus halepensis, en la cara N, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum, sobre roca silícea y Quercetum ilicis galloprovinciale sobre roca caliza.
Prat de Mas dels Arbres, Roses (Alt Empordà), Gerona, 300-400 m, EG18, en el .rea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
45. Camino hacia la Vall de la Santa Creu, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, 100 m, EG18, Pinus pinea, Cistus albidus, Cistus salvifolius, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
46 .Riera de Rubies, Vall de Tarrambó, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, 70-100 m, EG18, Pinus pinea, Pinus halepensis, Lavandula stoechas, odontites lutea, Calycotome spinosa, Cistus monspeliensis, Rubus ulmifolius, Vitis vinifera, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
S'Arenella, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, 50 m, EG18, Lavandula stoechas, Erica arborea, Pinus halepensis, Pinus pinea, prados y matorrales, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Salt de la Gorga, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, EG18, vegetación de ribera con Rhamnus alaternus y Celtis australis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Sant Baldin, Mas Vell, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, EG18, Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Serra Carbonera, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, 90-100 m, EG18, matorral de Cistus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Torrent de Tarrambó, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, 0-100 m, EG18, Pinus pinea, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Vall de Montroses, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, 60 m, EG18, Quercus ilex, Pinus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Vall de la Santa Creu, Port de la Selva (Alt Empordà), Gerona, 30-200 m, EG18, Pinus pinea, Erica arborea, Cistus albidus, Cistus salvifolius, Olea europea, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Cubells (Noguera), Lérida, 800 m, CG22, Quercus rotundifolia, en el àrea potencial del Quercion rotundifoliae.
Capellades, subiendo al castillo de Cabrera (Anoia), Barcelona, CF99, Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Vallbona d'Anoia, cerca de Capellades (Anoia), Barcelbna, 289 m, CF99, Pinus halepensis, Pinus pinea, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
57. Cervera (Segarra). Lérida, 548 m, CG51, en el àrea potencial del Quercetum rotundifoliae.

Sant Martí Sesgueioles (Anoia), Barcelona, 646 m, CG71, encinar con robles, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
La Baells, Berga (Berguedà), Barcelona, 550 m, DG06, pinar con Pistacia lentiscus, Rosmarinus officinalis, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Cantonigròs (Osona), Barcelona, 933 m, DG55, Pinus sylvestris, Fagus sylvatica, Picea plantada, Corylus avellana, Quercus pubescens, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Balenyà, hacia Sant Jaume de Viladrover (Osona), Barcelona, 590-850 m, DG33, Pinus pinea, Pinus sylvestris, Quercus pubescens, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Carretera de Espinelves a Vic (Osona), Gerona, DG43, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Entre Rupit y El Far, DG55, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Monasterio de la Salut (Garrotxa), Barcelona, 900-1000 m, DG55, Fagus sylvatica, Betula pendula, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Sot de l'Aram, Santa Susanna (Maresme), Barcelona, DG71, Castanea y Corylus, en margen de camino, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Arenys de Munt (Maresme), Barcelona, 120 m, DG60, Quercus saber, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Collsacreu, Montnegre, entre Arenys de Munt y Vallgorguina (Maresme), Barcelona, 403-422 m, DG60, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Sant Iscle de Vallalta, Montnegre (Maresme), Barcelona, 130-140 m, DG60, Pinus pinea y Pinus salzmannii, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
El Far, Parc del Corredor, Dosrius (Maresme), Barcelona, 420 m, DG51, Buxus sempervirens, Quercus pubescens, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Argentona (Maresme), Barcelona, 88 m, DG50, Quercus ilex y vegetación ruderal, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Can Bosc, Coll de l'Argila, Parc del Corredor, Dosrius (Maresme), Barcelona, 40 m, DG50, Pinus nigra, Ulmus y Pteridium, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Castanyeda del Corredor, pasado el Far, Dosrius (Maresme), Barcelona, 400-500 m, DG50, Castaneda sativa, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Dosrius (Maresme), Barcelona, 47 m, DG50, Quercus ilex, Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
El Farell, Parc del Corredor, Dosrius (Maresme), Barcelona, 420 m, DG50, Quercus ilex, Pinus pinea y Quercus pubescens, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Orrius (Maresme), Barcelona, 259 m, DG40, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Sant Mateu, sobre Vilassar (Maresme), Barcelona, Df49, Quercus ilex y Pinus pinea, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Can Putxet, Montseny (Vallès Oriental), Barcelona, 200-230 m, DG52, Quercus saber y Pinus halepensis en explotación, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.

Fogars de Montclús, Montseny (Vallès Oriental), Barcelona, 621 m, DG52, Quercus ilex, Pinus halepensis, Castanea sativa, Erica arborea, Buxus sempervirens, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Barcelona, 300-400 m, DG31, prado en un solar, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Carretera a Montmany, Can Oliveres, Montmany de Puiggraciós (Vallès Oriental), Barcelona, 350-370 m, encinar con pinos y matorral, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Tenis Montmany, Montmany de Puiggraciós (Vallès Oriental), Barcelona, (Vallès Oriental), Barcelona, 500 m, DG31, encinar con pinos y matorral, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Cànoves (Vallès Oriental), Barcelona, 346 m, DG41, Pinus pinea, Pinus halepensis, Quercus ilex, muy húmedo, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale. Samalús, cerca de Cànoves (Vallès Oriental), Barcelona, 300 m, DG41, Pinus pinea, Pinus halepensis, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Carretera de Llinars a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), Barcelona, 200-400 m, DG51, Quercus ilex, Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Palautordera (Vallès Oriental), Barcelona, 200-210 m, DG51, Pinus pinea, Erica arborea, Cistus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Vallgorguina (Vallès Oriental), Barcelona, 200 m, DG51, Pinus radiata, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Ca l'Agustí, Olzinelles (Vallès Oriental), Barcelona, 200-300 m, DG61, Corylus avellana, Quercus ilex, Quercus suber, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Can Valls, Olzinelles (Vallès Oriental), Barcelona, 200-300 m, DG61, encinar con Pinus pinea, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Entre Sant Martí del Montnegre y Font de Santa Maria, Montnegre (Vallès Oriental), Barcelona, 500-600 m, DG61, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Sant Martí del Montnegre (Vallès Oriental), Barcelona, 467 m, DG61, Corylus aveIlana, Castanea sativa, Quercus ilex, Quercus suber, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Sant Celoni (Vallès Oriental), Barcelona, 100-200 m, DG51, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
La Roca (Vallès Oriental), Barcelona, 125-130 m, DG40, Pinus pinea, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor, Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Barcelona, 350-400 m, DG50, Quercus ilex, Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
94. Turó del Vent, Parc del Corredor (Vallès Oriental), Barcelona, DG50, Quercus ilex y Pinus pinea, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
95 Sant Llorenç del Munt, Matadepera (Vallès Oriental), Barcelona, 500-1100 m, DG11, encinar y bosque de Pinus sylvestris, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
96. Bellaterra, Univ. Autónoma, Cerdanyola (Vallès Occidental), Barcelona, 200-220 m,

DF29, pinar frecuentado, campus con algunos Ulmus minor, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Jardines de las Pistas Deportivas Universitarias (Barcelonès), Barcelona, 100 m, DF28, talud musgoso y Salix babylonica, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Parque del Laberinto, Horta (Barcelonès), Barcelona, 100 m, DF28, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Carretera de les Aigües, Collserola (Barcelonès), Barcelona, 300 m, DF28, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Muntanya Pelada, Collserola (Barcelonès), Barcelona, 361 m, DF28, bosque seco de Pinus halepensis y Pinus pinea, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Sant Pere Màrtir, frente al Club de Tenis, Collserola (Barcelonès), Barcelona, 370380 m, DF28, Pinus pinea, Ulex parviflorus, Rosmarinus officinalis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
L'Arrabassada, Collserola (Vallès Occidental), Barcelona, 300-400 m, DF28, maquia de Arbutus unedo, Erica, Ulex parviflorus y Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Tibidabo, Collserola (Barcelonès), Barcelona, 512 m, DF28, encinar de la cima, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Vista Rica, Collserola (Barcelonès), Barcelona, 380-400 m, DF28, Quercus ilex, Quercus cerrioides, Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale cerrioidetosum.
Vallvidrera (Barcelonès), Barcelona, 358 m, DF28, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Santa Coloma de Gramenet, Serra de Mosques d'Ase (Barcelonès), Barcelona, 56 m, DF38, Cistus albidus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Canyet, camino a la Font del Pop, Badalona (Barcelonès), Barcelona, 120 m, DF38, Pinus pinea, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
La Guineueta (Barcelonès), Barcelona, 100 m, DF38, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Torre del Baró (Barcelonès), Barcelona, DF38, encinar con roble quemado y Cistus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Bosque de Montjuïc (Barcelonès), Barcelona, 150 m, DF27, umbría del castillo, Pinus halepensis y Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Collbató (Baix Llobregat), Barcelona, 388 m, DGOO, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Castelldefels (Baix Llobregat), Barcelona, 3 m, DF16, dunas fijadas con Pinus pinea, Pistacia lentiscus y Rosmarinus officinalis.
L'Hostalric (Selva), Gerona, 189 m, DG72, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Tossa de Mar (Selva), Gerona, 0-100 m, DG91, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Sot de Verderes, Tossa (Selva), Gerona, 100-150 m, DG91, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Sant Pere del Bosc, «Condado del Jaruco», Lloret de Mar (Selva), Gerona, 80-120 m, DG81, Pinus pinea, Pinus halepensis, Erica arborea, Calycotome spinosa, Ulex

parviflorus, Cistus monspeliensis, C. salvifolius, A. unedo, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
«Condado del Jaruco», Lloret de Mar (Selva), Gerona, 50-125 m, DG81, Pinus halepensis, Pinus pinea, Qercus suber, P. pinaster, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Cap de Garrofers, Calella (Maresme), Barcelona, 100 m, DG70, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Sant Pol de Mar (Maresme), Barcelona, 0-50 m, DG60, Pinus halepensis, Pinus pinea, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
El Brull, Montseny (Osona), Barcelona, 843 m, DG43, encinar degradado, en el àrea potencial del Quercetum mediterraneo-montanum.
Carretera hacia el Brull, Montseny (Osona), Barcelona, 950 m, DG42, encinar degradado, en el àrea potencial del Quercetum mediterraneo-montanum.
Sobre Viladrau, carretera hacia Sant Marçal, Viladrau (Osona), Gerona, 850-1000 m, DG43, encinar, en el àrea potencial del Quercetum mediterraneo-montanum.
Coll de Ravell, entre Arbúcies y Espinelves, Espinelves (Osona), Gerona, 800-820 m, DG53, Quercus suber y repoblación de abetos, en el àrea potencial del Quercetum mediterraneo-montanum.
Arbúcies (Selva), Gerona, 315 m, DG62, Pinus pinaster, Pinus radiata, Quercus suber, en el àrea potencial del Quercetum mediterraneo-montanum.
Sant Hilari Sacalm (Selva), Gerona, 600-800 m, DG53, matorral de Cistus y Rosmarinus, en el àrea potencial del Quercetum mediterraneo-montanum.
Can Cullel, Pla de l'Arena, Sant Hilari Sacalm (Selva), Gerona, 900-1000 m, DG53, Fagus, Corylus, Castanea, Fraxinus.
Espinelves, cruce de carreteras sobre el río (Osona), Gerona, 750-800 m, DG53, Corylus, Castanea, Fagus, Abies, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Camino de Coll Formic a Puig Ventós, El Brull, Montseny (Osona), Barcelona, 12001244 m, DG42, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Pla de l'Espinalb, Fogars de Montclús, Montseny (Valès Oriental), Barcelona, 1201250 m, DG52, Fagus, Abies alba, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Santa Fe del Montseny, camino del embalse, Fogars de Montclús, Montseny (Vallès Oriental), Barcelona, 1200 m, DG52, Pinus sylvestris, Fagus sylvatica, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
«Pine-Beach», Castelldefels (Baix Llobregat), Barcelona, 0-1 m, DF16, Pinus pinea, Pistacia lentiscus, en el àrea potencial del Oleo-Ceratonion.
Pantano de Foix, Foix (Garraf), Barcelona, 100-200 m, CF86, Rosmarinus officinalis, Ulex parviflorus, Erica arborea, Pinus halepensis, Buxus sempervirens, Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, E. multiflora, en el àrea potencial del Oleo-Ceratonion.
Garraf, Sitges (Garraf), Barcelona, 100-200 m, DF06, Pinus halepensis, Rhamnus lycioides, Chamaerops humilis, Ampelodesma mauritanica, en el àrea potencial del Oleo-Ceratonion.
Serra d'Albinyana (Baix Penedès), Tarragona, 200-400 m, CF66-CF76, Rosmarinus officinalis, Erica multiflora, Ulex parviflorus y Pinus halepensis, en el àrea potencial del Oleo-Ceratonion.
Altafulla (Tarragonès), Tarragona, 52 m, CF65, Pinus halepensis, sobre dunas fijadas y en las proximidades de la costa, en el àrea potencial del Oleo-Ceratonion.
Vallirana (Baix Llobregat), Barcelona, 180 m, DF18, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.

Carretera de Begues a Olesa de Bonesvalls (Baix Llobregat), Barcelona, 300-500 m, DF07, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Pi Gros, entre Olesa de Bonesvalls y Begues (Baix Llobregat), Barcelona, DF07, Pinus halepensis, Quercus coccifera, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Begues (Baix Llobregat), Barcelona, 358 m, DF07, Pistacia lentiscus, Erica multiflora, Quercus coccifera, Chamaerops humilis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Font d'en Montau, Begues (Baix Llobregat), Barcelona, 370 m, DF07, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
L'Amant, Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), Barcelona, 350 m, DF18, Rosmarino-Ericion, con Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), Barcelona, 173, DF18, bosque mixto con Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Can Guitart Vell, Cervelló (Baix Llobregat), Barcelona, 90-100 m, DF18, Quercus ilex, Pinus halepensis, Rubus ulmifolius, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), Barcelona, 126-200 m, DF18, Pinus halepensis, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
La Rierada, Molins de Rei (Baix Llobregat), Barcelona, 100-200 m, DF28, encinar y bosque de ribera, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Torre de Santa Margarida, Sant Feliu de Llobregat (Baix LLobregat), Barcelona, DF28, Quercus ilex, Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Calamot, Gavà (Baix Llobregat), Barcelona, 40-80 m, DF17, Pinus halepensis, Ceratonia siliqua, Ulex parviflorus, Quercus coccifera, Ampelodesma mauritanica, en el àrea potencial del Oleo-Ceratonion.
Fons del Fangar, Gavà (Baix Llobregat), Barcelona, 100-200 m, DF17, Quercus ilex, Quercus cerrioides, Pinus halepensis, Ampelodesma mauritanica, Corylus avellana, Ulmus minor, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Font del Ferro, Gavà (Baix Llobregat), Barcelona, 140-150 m, DF17, Quercus ilex, Pinus halepensis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Olesa de Bonesvalls (Garraf), Barcelona, 265 m, DF07, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Font del Baró, El Pont d'Armentera (Alt Camp), Tarragona, 400-500 m, CF68, Pinus halepensis, Cistus albidus, Cistus salvifolius, Prunus mahaleb, Erica multiflora, Arbutus unedo, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Castell d'Escornalbou, Riudecanyes (Baix Camp), Tarragona, 649 m, CF25, encinar, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Bosc de la Mata, Poblet, Vimbodí (Conca de Barberà), Tarragona, CF38, Quercus rotundifolia, en el àrea potencial del Quercetum rotundifoliae.
Els Estepars, Prades (Baix Camp), Tarragona, 800 m, CF37, Quercus rotundifloia, en el àrea potencial del Quercetum rotundifoliae.
155. Collada antes de Prades (Baix Camp), Tarragona, 100 m, CF37, Pinus sylvestris, Quercus pyrenaica, Pteridium aquilinum, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.

Coll del Bosc, Prades (Conca de Barberà), Tarragona, 800-100 m, CF37, Pinus sylvestris, Quercus pyrenaica, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
La Febró, Prades (Baix Camp), Tarragona, 750 m, CF37, Pinus nigra ssp. salzmannü, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Cala del Portaló, Cadaqués (Alt Empordà), Gerona, 100 m, EG28, Pinus pinea, Pinus halepensis, Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpa, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Riera d'Alp (Cerdanya), Gerona, 1400 m DG18, Abies alba, Sorbus aucuparia, Pinus sylvestris, Buxus sempervirens, S. racemosa, Corylus avellana, en el àrea potencial del Abieti-Piceion.
Torrent del Saüc, pista que sale de Urús (Cerdanya), Gerona, 2100-2300 m, DG08, Pinus uncinata y Pinus sylvestris, en el àrea potencial del Rhododendro-Vaccinion.
Berga (Berguedà), Barcelona, 781 m, DG06, Pinus sylvestris, Fagus sylvatica, Quercus.
Canyamars, Dosrius (Maresme), Barcelona, 240 m, DG50, Quercus ilex, Quercus suber, Pinus pinaster, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Riells del Montseny (Selva), Gerona, 600 m, DG52, Populus y Corylus avellana.
Fageda d'en Jordà (Garrotxa), Gerona, 600 m, DG56, Fagus sylvatica, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Sant Martí de Tous (Anoia), Barcelona, 400 m, CG70, Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Rosmarinus officinalis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Sant Pere de Ribes (Garraf), Barcelona, 50-100 m, CF96, Pinus halepensis, Quercus coccifera, Cistus albidus, en el àrea potencial del Oleo-Ceratonion.
Rasos de Peguera (Berguedà), Barcelona, Pinus uncinata, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Entre Santa Magdalena y el Puig, Bagà (Berguedà), Barcelona, 950 m, DG07, Pinus sylvestris, Buxus sempervirens, Crataegus monogyna, Rubus ulmifolius, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Torrent de les Rovires, Vall de Gréixer (Berguedà), Barcelona, 1280 m, DG08, Fagus sylvatica, Buxus sempervirens, Hedera helix, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Moixeró, Mata Negra, Bellver (Cerdanya), Lérida, 1800 m, DG08, Abies alba, Pinus uncinata, Rhododendron ferrugineum, Vaccinum myrtillus, en el àrea potencial del Vaccinio-Piceetalia.
Scbre Riu de Pendís (Cerdanya), Lérida, 1350 m, DG08, Pinus sylvestris, Buxus sempervirens, Hepatica nobilis, en el àrea potencial del Deschampsion-Pinion.
Sobre el Santurario de Paller, Bagà (Berguedà), Barcelona, 900-1000 m, DG07, Quercus rotundifolia, Buxus sempervirens, Genista scorpius, en el àrea potencial del Buxo-Quercetum rotundifoliae.
Bajo Gréixer (Berguedà), Barcelona, 1050 m, DG08, Quercus pubescens, Buxus sempervirens, Crataegus monogyna, en el àrea potencial del Quercion pubescentipetraeae.
La Molina, sobre el abetar, Alp (Cerdanya), Gerona, 1550 m, DG18, Pinus sylvestris, Vaccinum myrtillus, Pinus uncinata, Corylus avellana, en el àrea potencial del Deschampsion-Pinion.
Les Planes, Vimbodí (Conca de Barberà), Tarragona, 400-500 m, CF38, Pinus ha-

lepensis, Pinus sylvestris, Quercus ilex, Quercus faginea, en el àrea potencial del Quercetum rotundifoliae.
Casa Nova de Vallfornès, Pla de la Calma, Montseny (Vallès Oriental), Barcelona, 1240 m, DG42, Fagus sylvatica, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Entre Vilardida y Vilarrodona (Alt Camp), Tarragona, 200-300 m, CF67, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Punta de la Mora (Tarragonès), Tarragona, 0-50 m, CF56, Pinus halepensis sobre dunas fijadas próximas a la costa, en el àrea potencial del Oleo-Ceration.
El Medol (Tarragonès), Tarragona, 50-100 m, CF65, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Cala de Santa Cristina, Blanes (Selva), Gerona, 0-50 m, DG81, en el àrea potencial del Quercetum ilicis suberetosum.
Roca de la Penitença, cerca de Santa Fe, Fogars de Montclús, Montseny (Vallès Oriental), Barcelona, 800-100 m, DG52, Fagus sylvatica, en el àrea potencial del Fagion sylvaticae.
Els Pallaresos, cerca del Medol (Tarragonès), Tarragona, 150 m, CF55, Pinus halepensis, Rosmarinus officinalis, Pistacia lentiscus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Carretera de Tarragona a Valls (Tarragonès), Tarragona, 50-100 m, CF55, Pinus halepensis, Quercus coccifera, Cistus salvifolius, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Carretera de Moià a Santa Maria de Estany (Bages), Barcelona, 800-900 m, DG23. Urbanización Pinalbert, Monnnars (Tarragonès), Tarragona, 50-100 m, CF55, Pinus halepensis, Quercus ilex, Chamaerops humilis, en el àrea potencial del Oleo-Ceratonion.
Cabrils (Maresme), Barcelona, 200 m, DF49, Pinus pinaster, Ceratonia siliqua, Cupressus, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental), Barcelona, 200 m, DF29, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
Frente cantera, carretera de Pont d'Armentera a Querol (Alt Camp), Tarragona, 450500 m, CF68, Quercus ilex, Pistacia lentiscus, Rosmarinus officinalis, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
La Tossa de Montbui, Sta. Margarida de Montbui (Anoia), Barcelona, 630 m, CG80, Pinus halepensis, Rosmarinus officinalis, Quercus ilex, en el àrea potencial del Quercetum ilicis galloprovinciale.
190. Ribes de Freser, estación (Ripollès), Gerona, DG38, en el àrea potencial del Quercion pubescenti-petraeae.
Butll. Soc. Catalana Micol. 11 29-72 Barcelona

Catalogo florístico
Armillaria luteovirens (A. e S. ex. Fr.) Gill.
Rasos de Peguera, Berga (167), en bosque de P. uncinata. Leg. J. Llistosella, 16-10-86. SSN 1354.— La Seu d'Urgell (9), en bosque de P. sylvestris. Leg. A. Rocabruna, 26-10-86, SSN 1424.
Armillariella cepestipes Vel.
Bajo el bosque de Pruedo, Vall d'Aiguamoix (10), en bosque de C. avellana, S. aucuparia, A. alba, F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 8-9-85. SSN 701.— Pasado el salt del Pitx, Vall del río Varradós (1), en bosque de F. sylvatica, A. alba, H. viridis, P. setiferum. Leg. S. Sanclemente, 9-9-85. SSN 719.— Vidrà, cerca de Siuret (20), en bosque de F. sylvatica, P. sylvestris y B. sempervirens. Leg. J M. Mestres, 29-9-85, SSN 766.
Aparece generalmente en bosques de coníferas, de altitud, ligada a restos lefiosos en el suelo o bien a acículas en descomposición. Se caracteriza bien por la presencia de fíbulas en la base de los basidios y sus esporas relativamente pequefias, anchamente elipsoides. Macroscópicamente, presenta una talla pequefia, sombrero de color pãlido, finamente escamoso en la parte central, muy higrófano y de margen estriado por transparencia. El anillo es fràgil, a veces fugaz y de color blanco.
Armillariella mellea (Vahl. ex Fr.) Karst.
Armillaria mellea (Vahl.) Quél.
Clitocybe mellea (Fr. ex Vahl.) Maire
El Farell, Parc del Corredor (74), encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 100.— Can Valls, Olzinelles (88), sobre Q. ilex, en plantación de P. hybrida. Leg. J. Llistosella, 22-10-85, SSN 820.— Sant Llorenç del Munt (95). Leg. S. Sanclemente, 2-11-85. SSN 912.— Entre Sant Martí del Montnegre y La Font de Santa Maria (89), en encinar con C. sativa. Leg. V. Canalís, 3-11-85. SSN 922.— Collsacreu, Montnegre, entre Arenys y Vallgorguina (67), sobre Q. ilex. Leg. V. Canalís, 17-11-85. SSN 990.— El Trull, Parc del Corredor (92), sobre madera de Q. ilex. Leg. D. Farré, 21-11-85. SSN 1018.— Parc del Laberint, Horta (98). Leg. J. Cambra, 17-11-85. SSN 1019.
Crece sobre troncos o retos leflosos de &boles, de forma saprofítica o parãsita. Se separa de otras especies del género por la ausencia de fíbulas basales en los basidios.
Las citas preexistentes en su mayoría corresponden a A. mellea sensu lato, incluyendo las microespecies que se distinguen actualmente.
Armillariella obscura (Secr.) Romagn. Camino a la Font Freda de Pi (26), sobre tocón de A. alba. Leg. D. Sierra, 9-11-85. SSN 979.
Aparece en bosques de coníferas de la montafla media y la alta montafia. Coloniza tanto tocones en descomposición como madera caída, en nuestro caso de A. alba. Se caracteriza por el color castafío-rojizo, a veces pardo oscuro de su cutícula, que se presenta cubierta de escamas densas y casi negras en la parte central del sombrero y algo mas dispersas y de color pardo oscuro hacia el margen. El anillo es persistente, algodonoso, flocoso por su parte externa, estriado en la parte superior y rodeado por una franja de escamas pardas bien visibles aun en la madurez.
Asterophora lycoperdoides (Bull. ) Ditm. ex S.F. Gray
Nyctalis lycoperdoides (Bull. ) Schrot.
Nyctalis asterophora Fr.

Can Pradell de la Serra, Vallgorguina (86). En margen de camino. Sobre Russula gr. nigricans. Leg. J. Llistosella, 18-10-81. SSN 1245.
Crece sobre ejemplares en descomposición de Russula gr. nigricans, en verano y en otofio.
Especie bien caracterizada por el substrato donde crece, por el color pardo-ocrãceo y la pulverulencia de su sombrero, por su olor a rancio y por la forma típicamente estrellada de sus clamidósporas, que la separan de A. parasitica, especie próxima y también parãsita, de clamidósporas lisas.
Baeospora myosura (Fr. ) Sing.
Collybia conigena (Fr. ex Pers.) Kummer
Collybia myosura Quél.
Can Cullell, Pla de l'Arena (10), sobre cono de Pseudotsuga, en bosque de C. sativa, A. glutinosa, C. avellana y F. excelsíor. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 865.— Serrat de les Esposes (23), sobre pirias de P. sylvestris, en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 9-11-85. SSN 948.— Sant Llorenç del Munt (95), sobre pi pa de P. sylvestris. Leg. S. Sanclemente, 16-11-85. SSN 1001; 17-11-85. SSN 1010.— Coll del Bosc, Prades (156), sobre pipa de P. sylvestris, en bosque de P. sylvestris y Q. pyrenaica. Leg. J. M. Mestres, 18-11-85. SSN 1006, SSN 1011.
Sobre conos de coníferas o restos de ellos, principalmente en otofio. Nosotros la hemos recolectado sobre estróbilos de Pseudotsuga y en varias ocasiones sobre pifias de Pinus sylvestris. Se caracteriza bien por sus esporas de pequefio tamaho y amiloides. Macroscópicamente, se asemejan a las especies del género Strobilurus, aunque microscópicamente se diferencian por presentar Strobilurus esporas de mayor tamafio, no amiloides y grandes cistidios, bien de àpice agudo, bien redondeado e incrustado en cristales. Ademãs, las especies de Strobilurus aparecen en primavera. (Ver figura 2. )
Calocybe ionides (Bull. ex Fr.) Donk.
Sombrero de 1,5-5 cm de di.âmetro, regular, plano-convexo, ligeramente deprimido en la parte central cuando adulto, de margen entero, algo estriado e involuto. Cutícula lisa, higrófana, de color violeta, un poco mas oscuro, ocre-verde oliv.âceo en el centro.
Pie central, de 4,5-9 x 0,3-1,2 cm, mas o menos robusto, macizo, fibroso, incluso ligeramente surcado. La base aparece ligeramente engrosada y con restos de micelio de color blanco y aspecto algodonoso, concoloro con el sombrero.
Lãminas de color blanco-céreo, muy abundantes y apretadas entre sí, de arista muy irregular, finas, relativamente anchas y ventrudas, emarginadas y decurrentes por un hilo. Carne compacta en el sombrero, progresivamente fibrosa en el pie, de color blanco, sabor ligeramente .âcido y olor a harina.
Esporas lisas, hialinas, elípticas, de 5-6 x 2,5-3 lArn.
Molinos, Vall Fosca, margen izquierdo pasado el puente del río (8), en bosque de Q. pubescens, B. sempervirens, F. excelsior, R. ulmifolius, C. avellana y P. sylvestris. Leg. S. Sanclemente, 14-6-85. SSN 436.
Las esporas que presenta la muestra estudiada son ligeramente m as estrechas a las indicadas para la especie por MOSER 1978, aunque pueden incluirse en el margen indicado por KUHNER & ROMAGNESI 1953. (Ver figura 4.)
Butll. Soc. Catalana Micol. 11 29-72 Barcelona 1987

2: Calocybe ionides: 1.a: basidios, 1.b: basidios, 1.b: esporas. Laccaria montana: 2.a: basidios, 2.b.: esporas. Lyophyllum fumatofoetens: 3.a: basidios, 3.b: esporas. Oudemansiella badia: 4.a: esporas, 4.b: cistidios. Resupinatus unguicularis: 5.a: esporas. Marasmius tremulae: 6.a: cistidios, 6.b: esporas. Strobilurus tenacellus: 7.a: cistidios, 7.b: esporas.

Figura 4. 3aeospora myosura: 1.a: cistidios, 1.b: esporas. Collybia marasmioides: 2.a: queilocistidios, 2.b: esporas. Marasmius alliaceus: 3.a: pelos de arista. 3.b: esporas. Leucopaxillus gentianeus: 4.a: esporas, 4. b: queilocistidios. Marasmius buxi: 5.a: cistidios, 5. b: células de la cutícula pileica. Marasmius androsaceus: 6.a: esporas, 6.b: células margínales.

Citocybe alexandri (Gill.) Konr. Lepista alexandri (Gill.) Konr. Paxillus alexandri (Gill.) Fr. Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 26-5-84. SSN 601; 512-84. SSN 264; 5-12-85. SSN 1065; 11-12-85. SSN 1101; 27-11-86. SSN 1398.- Fons del Fangar (148), bajo C. avellana. Leg. J. Barcelona, 25-2-84. SSN 494.- Bellatera (96), en pinar. Leg. J. Girbal, 9-11-83. SSN 497.- Cubells, Lérida (54), en bosque mixto. Leg. C. Pedrol, 20-11-83. SSN 508.- Can Xuquet, Collbató (111), pinar con Q. ilex. Leg. X. Llimona, 4-12-83. SSN 576, SSN 585.- Pi Gros, entre Olesa de Bonesvalls y Begues (138). Leg. A. Gómez, 25-10-85. SSN 851.- La Rierada, Molins de Rei (145), encinar y bosque de ribera. Leg. L. Pineda, 5-11-85. SSN 924.- Les Planes, Vimbodí (175), en bosque de P. halepensis, P. sylvestris, Q. ilex y Q. faginea. Leg. J. M. Mestres, 28-9-86. SSN 1386, SSN 1394.- Cervelló, cerca del castillo (142), en bosque de P. halepensis. Leg. V. Canalís, 16-11-86. SSN 1433.
Lo hemos recolectado generalmente bajo coníferas, con preferencia en pinares térmicos de P. halepensis, o en sus proximidades.
Clitocybe costata Kühn. & Romagn. E1 Farell, Parc del Corredor (74), encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 29-10-85. SSN 931.- Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 24-11-85. SSN 1031.- Tibidabo, Collserola (103), en bosque mixto. Leg. J. M. Mestres, 24-11-85. SSN 1038.- Samalús, cerca de Cànoves (83), en bosque de P. pinea, P. halepensis y Q. ilex. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1107.- Els Pallaresos, cerca del Mèdol (182), en bosque de P. halepensis, R. officinalis y P. lentiscus. Leg. Sanclemente, 22-11-86. SSN 1434.- Monnars, urbanizacion Pinalbert (185), en bosque de P. halepensis, Q. ilex, C. humilis. Leg. S. Sanclemente, 22-1186. SSN 1441.- Sant Pere del Bosc, «Condado del Jaruco» (116), en bosque de P. halepensis y Q. suber. Leg. D. Sierra, 2-11-86. SSN 1470.
Bajo Pinus y Quercus. Nosotros lo hemos encontrado asociado a bosques mixtos, con preferencia de Pinus halepensis y Quercus ilex, en un .rea de clara influencia mediterr&lea. Se presenta con mucha frecuencia, en forma gregaria.
Esta especie parece muy próxima a C. squamulosa (Pers. ex Fr.) Lge., de la cual podemos diferenciarla por un color mas claro de sombrero y pie, ausencia de pequefias escamas en el disco, y un tamarlo mayor de las esporas.
Clitocybe dicolor (Pers.) Leg.
Santa Coloma de Cervelló (142), en bosque mixto. Leg. T. Canals, 9-12-84. SSN 284.- Begues (139), en bosque de P. halepensis, C. humilis. Q. coccifera, P. lentiscus y E. multiflora. Leg. A. Gómez, 30-11-84. SSN 285.- Tno. Mpal. de La Baells (59), pinar con P. lentiscus y R. officinalis. Leg. T. Canals, 24-11-84. SSN 286.- Foix (132). Leg. E. Gracia, 27-11-84. SSN 287; en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 6-12-85. SSN 1068.- Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 24-11-85. SSN 1032.- Calamot, Gavà (147). Leg. X. Llimona, 1-12-83. SSN 1053.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 11-10-85. SSN 1100; 5-12-85. SSN 1067.
En bosque de Pinus. Preferentemente pinares térmicos de P. halepensis, a escasa altitud. Abundante a finales de otofio.
Clitocybe geotropa (Bull. ex Fr.) Quél. Fons del Fangar, Gavà (190). Leg. J. Barcelona, 17-11-84. SSN 191.
Clitocybe gibba (Pers. ex Fr.) Kummer
Clitocybe infundibuliformis (Fr.) Quél.

Sot de l'Aram, Santa Sussana (65), en bosque de C. saliva y C. avellana. Leg. J. Llistosella, 17-10-85. SSN 787.- Can Bosc, Coll de l'Argila, Parc del Corredor (71), en encinar con P. nigra, U. minor y P. aquilinum. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 816.- Turó del Vent, Parc del Corredor (94), en bosque de Q. ilex y P. pinea. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 819.- El Farell, Parc del Corredor (74), en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 29-10-85. SSN 878.- «Condado del Jaruco» (117), en bosque de P. halepensis, P. pinea y Q. pubescens. Leg. D. Sierra, 2-11-85. SSN 898.- Arenys de Munt (66), en bosque de Q. suber, P. pinea, C. saliva, C. avellana. Leg. X. Castells, 3-11-85. SSN 899; en bosque de Q. ilex. Leg. V. Canalís, 17-11-85. SSN 993.-- Torrent de Canaletes, pasada la ermita de Sant Grau (24), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 1011-85. SSN 946.- Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 17-11-85. SSN 997.- Cànoves, Cardedeu (82), en encinar. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1090.- Vallvidrera (105), en bosque de Q. ilex y P. halepensis. Leg. J. M. Mestres, 12-12-85. SSN 1115; Leg. J. Llistosella, 27-11-86. SSN 1399.- Vista Rica (104), en bosque de Q. pubescens y Q. ilex. Leg. D. Sierra, 15-11-83. SSN 1231.- Entre Santa Magdalena y el Puig, Bagà (168), en bosque de P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1341.- Torrent de les Rovires, Vall de Gréixer (169), en bosque de F. sylvatica. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1353.- Sant Pere de Ribes, «Pineda Park» (166), P. halepensis, Q. coccifera y C. albidus. Leg. M. P. Martín, 19-10-86. SSN 1337.- Sant Pere del Bosc, «Condado del Jaruco» (116), en bosque de P. halepensis. Q. suber. Leg. D. Sierra, 2-11-86. SSN 1467.
Lo hemos encontrado, gregario, en bosques mixtos, en ocasiones en bosques de Pinus halepensis o de Pinus sylvestris.
Clitocybe odora (Bull. ex Fr.) Kummer
Camino de Coll Formic a Puig Ventós (128), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 5.Foix (132). Leg. E. Gracia, 27-11-84. SSN 237.- Olesa de Bonesvalls (150). Leg. X. Tomàs, 12-12-84. SSN 282.- Castell d'Escornalbou, Dues Aigües (152), en encinar. Leg. M. Aguasca, 19-10-85. SSN 794.- Espinelves, cruce de la carretera sobre el río (127), en bosque de C. avellana, C. sativa, F. silvatica y A. alba. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 836.- Pi Gros, entre Olesa de Bonesvalls y Begues (138), Leg. A. Gómez, 25-10-85. SSN 850.Fons del Fangar (148). Leg. X. Llimona, 31-10-85. SSN 904.- Dosrius, Parc del Corredor (73), en encinar con pinos. Leg. J. Pla, 3-11-85. SSN 909.- Santa Coloma de Cervelló (142). Leg. T. Canals, 10-11-85. SSN 970.Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 17-11-85. SSN 999.- Vista Rica (104), en bosque de Q. ilex y Q. pubescens. Leg. D. Sierra, 11-11-83. SSN 1225.- Moixeró, Mata Negra (170), en bosque de A. alba y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1320.- Font Llebrera (28), en bosque de P. uncinata y P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1275.- La Pineda, Sant Martí de Tous (165), en bosque de P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 24-9-86. SSN 1262.- La Molina (174), en bosque de P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1375.- La Molina, Riera d'Alp (159), en bosque de A. alba. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1381.- Casa Nova de Vallfornes, Montseny (176), en bosque de F. sylvatica. Leg. J. Llistosella, 5-10-86. SSN 1388.- Fageda d'en Jordà (164), en bosque de F. sylvatica. Leg. X. Llimona, 30-9-86. SSN 1393.
Forma grupos en bosques, tanto de caducifolios como de coníferas. Lo hemos recolectado bajo Fagus, Quercus, Pinus y Abies.
Clitocybe pithyophila (Secr.) Gill.
Fons del Fangar (148), en bosque de P. halepensis y Q. ilex. Leg. X. Llimona, 25-10-85. SSN 854; 1-12-85. SSN 1051.
Especie ligada a bosques de coníferas. Nosotros la hemos recolectado en un bosque mixto de Pinus halepensis de caràcter termófilo, en una zona próxima al mar.
Clitocybe sinopica (Fr. ex Fr. ) Kummer
La Roca (92), en bosque de P. pinea, en zona quemada. Leg. A. Rocabruna, 26-4-86. SSN 1221.

Aparece en primavera, solitario o en grupos, en claros de bosques de coníferas. Se reconoce bien por el color ocre-rojizo de la cutícula, el olor intenso a harina y, microscópicamente, por sus esporas alargadas.
Clitocybe squamulosa (Pers. ex Fr.) Lge.
Montjuïc (110), en bosque de P. halepensis y Q. ilex. Leg: X. Llimona, 17-11-85. SSN 1014.— Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 24-11-85. SSN 1029.— Palautordera, estación (85), en bosque de Q. ilex, P. pinea y E. arborea. Leg. J. M. Mestres, 6-12-85. SSN 1074.— Foix (132), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 6-12-85. SSN 1079.— Vallvidrera (105), en bosque de Q. ilex y P. halepensis. Leg. J. M. Mestres, 12-12-85. SSN 1114.— Sant Pere de Ribes, «Pineda Park» (166), en bosque de P. halepensis, Q. coccifera y C. albidus. Leg. M.P. Martín, 19-10-86. SSN 1338.
Prefiere bosques térmicos de P. halepensis, a poca altitud.
Clitocybe vermicularis (Fr.) Quél.
Clitocybe rhizophora Vel. Calamot, Gavà (147), en bosque de P. halepensis, U. parviflorus, A. mauritanica y C. siliqua. Leg. S. Sanclemente, 20-5-85. SSN 394; Leg. S. Sanclemente, 28-3-84. SSN 510; Leg. X. Llimona, 28-3-84. SSN 607.— Fons del Fangar, Gavà (148), en bosque de P. halepensis, Q. cerrioides y A. mauritanica. Leg. X. Llimona, 20-5-85. SSN 395; Leg. J. Barcelona, 14-4-84. SSN 626.— Castelldefels (111), en pinar. Leg. S. Sanclemente, 3-4-84. SSN 502.— Pantano de Foix (132), en pinar. Leg. X. Llimona, 4-5-86. SSN 1220.— El Mèdol (179), en bosque de P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 19-2-87. SSN 1406.
Aparece en primavera, gregario, en bosques de coníferas, preferentemente de P. halepensis, a escasa altitud.
Collybia acervata (Fr.) Karst. Marasmius acervatus Fr. ss. Karst. Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 17-11-85. SSN 1012.
En bosque de coníferas.
Esta especie, caracterizada por su pie rojizo, puede ser confundida con C. acervata ss. Maire que, de acuerdo con KUHNER & ROMAGNESI 1953 corresponde a Marasmius bresadolae (= C. marasmioides (Britz) Brsky. e Stangl.).
Se diferencian, esencialmente, por presentar C. marasmioides un tamafio algo mayor, un color relativamente mas claro, esporas de mayor di&netro e hifas de la cutícula del sombrero de hasta 12 de anchura. Presumiblemente, algunas de las citas bibliogrãficas no corresponden a C. acervata sino a C. marasmioides.
Collybia butyracea (Bull. ex. Fr.) Quél. Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 18; en bosque de P. sylvestris. Leg. S. Sanclemente, 21-6-85. SSN 442.— Carretera de Llinars a Sant Pere de Vilamajor (84), en encinar y P. halepensis. Leg. I. Rodríguez, 7-10-84. SSN 48. Camino a la Vall de la Santa Creu (45), en bosque de P. pinea, E. arborea, C. albidus y C. salvifolius. Leg. S. Sanclemente, 12-10-84. SSN 51.— La Fàbrega (32), en bosque de P. pinaster y P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 13-10-84, SSN 66.— Serrat de la Glòria (36), en bosque de Q. saber, C. spinosa, E. arborea y C. albidus. Leg. X. Llimona, 31-10-82. SSN 667; Leg. S. Sanclemente, 14-10-84. SSN 79.— El Farell, Parc del Corredor (58), en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 119.— Capellades, hacia el castillo de Cabrera (55), en bosque de P. halepensis. Leg. J. Miquel, 12-11-84. SSN 167.— Can Oliveres, carretera de Montmany (80), en bosque de Q.

ilex y P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 18-11-84. SSN 175.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100). Leg. X. Llimona, 18-12-83. SSN 652; 11-11-84. SSN 180; 5-12-84. SSN 256; 6-11-85. SSN 929; 15-11-85. SSN 988.- Fons del Fangar, Gavà (148). Leg. J. Barcelona, 17-11-84. SSN 188.- Vallvidrera (105). Leg. J. M. Mestres, 27-11-84. SSN 239.- Torre de Santa Margarida, Sant Feliu de Llobregat (146), en encinar con pinos. Leg. J. Pahissa, 12-11-84. SSN 249.- Tarrambó (51), en pinar. Leg. X. Llimona, 8-12-84 y 29-12-84. SSN 271, SSN 299.- Sant Baldiri (49), en pinar. Leg. X. Llimona, 20-11-82. SSN 650.- Bosc de Baricauba (3), en bosque de A. alba, V. myrtillus, R. idaeus, F. sylvatica, S. aucuparia y setiferum. Leg. M. Aguasca, 7-9-85. SSN 684.Campelles (25), en bosque de P. sylvestris, A. alba y B. sempervirens. Leg. M. Aguasca, 20-10-85. SSN 788.Sant Martí del Montnegre (90), C. avellana, C. sativa, Q. ilex y Q. suber. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 814.Arenys de Munt (66), en bosque de Q. suber, P. pinea, C. sativa y C. avellana. Leg. X. Castells, 3-11-85. SSN 888; en bosque de Q. ilex. Leg. V. Canalís, 17-11-85. SSN 992.- Sant Iscle del Montnegre (68), en bosque de salzmannii y P. pinea. Leg. A. Serra, 2-11-85. SSN 993.- El Far, Corredor (69). Leg. X. Font, 10-11-85. SSN 937.- Font Llebrera (28), en bosque de P. uncinata. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 941.- Torrent de Canaletes, pasada la ermita de Sant Grau (24), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 944; Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1380, SSN 1383.- Santa Coloma de Cervelló (142). Leg. T. Canals, 10-11-85. SSN 973.Camino a la Font Freda de Pi (26). Leg. D. Sierra, 9-11-85. SSN 978.- Serrat de les Esposes (23), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 9-11-85. SSN 980.- Coll del Bosc, Prades (156), en bosque de P. sylvestris y pyrenaica. Leg. J. M. Mestres, 18-11-85. SSN 1007.- Tibidabo, Collserola (103), en bosque mixto. Leg. T. Casasayas, 24-11-85. SSN 1039.- Calamot, Gavà (147). Leg. X. Llimona, 1-12-85. SSN 1043.- Palautordera, estación (85), en bosque de Q. ilex, P. pinea y E. arborea. Leg. J. M. Mestres, 6-12-85. SSN 1072.- Cànoves, Cardedeu (82), en encinar. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1088.- Samalús, cerca de Cànoves (83), en bosque de P. pinea, P. halepensis y Q. ilex. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1094.- Vallvidrera (105), en bosque de Q. ilex y P. halepensis. Leg. J. M. Mestres, 12-12-85. SSN 1111.- Sant Llorenç del Munt (95), en encinar. Leg. S. Sanclemente, 1-12-85. SSN 1120.- Arbúcies (124), en bosque de P. pinaster y P. radiata. Leg. L. Pineda, 1-12-85. SSN 1125.- Vista Rica (104). Leg. X. Llimona, 13-11-82. SSN 1140.- Moixeró, Torrent del Saüc (160), P. sylvestris y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 5-10-86. SSN 1280, SSN 1283, SSN 1355.- Moixeró, Mata Negra (170), en bosque de A. alba y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSn 1317, SSN 1324.- Sobre Riu (171), en bosque de P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1293.- Frente cantera, carretera de Pont d'Armentera a Querol (188), en bosque de Q. ilex. Leg. S. Sanclemente y A. Gendrau, 2-11-86. SSN 1479.
Especie muy común. Frecuente tanto en bosque de coníferas como de caducifolios. Aparece en verano y otofío, tanto en la alta montaria como en zonas de escasa altitud.
Collybia dryophila (Bull. ex Fr.) Kummer
Marasmius dryophilus (Bull. ex Fr.) Karst.
Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 17; 14-11-85. SSN 986.- Can Putxet (77), en bosque de Q. suber y P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 30.- Cala Portaló (158), en bosque de P. halepensis, J. oxycedrus ssp. macrocarpa. Leg. X. Llimona, 13-10-84. SSN 60.Riera lateral de Rubies, Torrent de Tarrambó (46), en bosque de P. pinea, L. stoechas, O. lutea, C. spinosa y C. monspeliensis. Leg. S. Sanclemente, 12-10-84. SSN 69.- Font del Baró, carretera de Pont d'Armentera a Querol (151), en bosque de P. halepensis, E. multiflora, A. unedo, S. aspera. Leg. S. Sanclemente y A. Gendrau, 2010-84. SSN 95; 2-11-85. SSN 921.- Capellades, subiendo al castillo de Cabrera (55), en bosque de P. halepensis. Leg. J. Miquel, 12-11-84. SSN 168.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100). Leg. X. Llimona, 1111-84. SSN 178.- Serra Carbonera (50). Leg. X. Llimona, 4-11-84. SSN 197; 3-11-85. SSN 918, SSN 919; 25-10-86. SSN 1442.- Cap Norfeu (43), Cistus. Leg. J. Cambra, 30-11-84. SSN 250.- Sant Pere Màrtir, frente a1 Club de Tenis (101). Leg. D. Sierra, 9-12-84. SSN 269.- Sant Pere de Roda (31), en pinar con E. arborea. Leg. X. Llimona, 4-5-85. SSN 362.- Prat de Mas dels Arbres (44), Leg. M. Aguasca, 19-5-85. SSN 385.- Pine Beach (131), en bosque de P. halepensis, P. lentiscus y C. clusii. Leg. X. Llimona, 20-5-85. SSN 386.- Calamot, Gavà (147), en bosque de P. halepensis, U. parviflorus, A. mauritanica y C. siliqua. Leg. S. Sanclemente, 20-585. SSN 387; Leg. J. Llistosella, 23-5-84. SSN 653, SSN 654, SSN 656; Leg. X. Llimona, 31-10-85. SSN 900.Fons del Fangar (148), en bosque de ribera. Leg. S. Sanclemente, 20-5-85. SSN 391; J. Llistosella, 23-5-84. SSN 655; 21-10-85. SSN 800; Leg. J. Barcelona, 14-4-84. SSN 610; 26-5-84. SSN 657.- Mas de Perafita (39),

Butll. Soc. Catalana Micol. 11 29-72 Barcelona 1987
Cistus y L. stoechas. Leg. M. Aguasca, 19-5-85. SSN 392.- Can Guitart Vell (143), en bosque de P. halepensis, lentiscus y R. ulmifolius. Leg. S. Sanclemente, 10-5-85. SSN 456.- Pantano de Foix (132), en bosque de P. halepensis, B. sempervirens y Q. coccifera. Leg. J. Llistosella, 7-6-84. SSN 529, SSN 530, SSN 622.- Santa Coloma de Gramenet (106). Leg. X. Llimona, 28-5-84. SSN 621; C. albidus. Leg. J. Herrando, 7-6-84. SSN 658; pinar. Leg. J. Herrando, 27-5-84. SSN 660.- S'Arenella (47), E. multiflora. Leg. X. Llimona, 4-6-84. SSN 623.- Vall de la Santa Creu (53), O. europaea, Erica. Leg. X. Llimona, 4-7-84. SSN 633; en bosque de P. pinea. Leg. X. Llimona, 17-5-84. SSN 669; 4-7-84. SSN 634.- La Farga de Bebié (19), en bosque de F. sylvatica y A. alba. Leg. M. Aguasca, 20-11-85. SSN 790, SSN 797.- Ca l'Agustí, Olzinelles (87), en bosque de C. saliva, C. avellana y Q. ilex. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 809.- Can Cullell, Pla de l'Arena (126), en bosque de C. avellana, F. excelsior, C. sativa y A. glutinosa. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 821.- Pi Gros, entre Olesa de Bonesvalls y Begues (138). Leg. A. Gómez, 25-10-85. SSN 842.- Can Valls, Olzinelles (88), en plantación de P. hybrida. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 848.- Sant Martí del Montnegre (90), en bosque de Q. ilex, suber, C. avellana y C. sativa. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 853.- Turó del Vent, Parc del Corredor (94), en bosque de Q. ilex y P. pinea. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 864.- Santa Coloma de Cervelló (142). Leg. T. Canals, 27-10-85. SSN 868.- El Farrell, Parc del Corredor (74), en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 29-10-85. SSN 872.- Balenyà, hacia Sant Jaume de Viladrover (61), en bosque de P. pinea. P. sylvestris y Q. pubescens. Leg. J. M. Mestres, 30-10-85. SSN 886.- Arenys de Munt (66), en bosque de Q. suber, P. pinea, C. sativa y C. avellana. Leg. J. Castells, 3-11-85. SSN 889.- Condado del Jaruco (117), en bosque de P. halepensis, P. pinea y Q. suber. Leg. D. Sierra, 2-11-85. SSN 896.- Font d'en Montau, Begues (140), Leg. X. Llimona, 31-10-85. SSN 908.- Sant Baldin, Refugio de cazadores (49), en pinar. Leg. X. Llimona, 3-11-85. SSN 916.- Salt de la Gorga (48). Leg. X. Llimona, 2-11-85. SSN 917.- Sant Iscle del Montnegre (68), en bosque de P. salzmannü y P. pinea. Leg. A. Serra, 2-11-85. SSN 962.- Begues (139). Leg. T. Canals, 17-11-85. SSN 996.- Coll del Bosc, Prades (156), en bosque de Q. pyrenaica. Leg. J. M. Mestres, 18-11-85. SSN 1008.- Cànoves, Cardedeu (82), en encinar. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1089.- La Pineda, Sant Martí de Tous (165), en bosque de P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 24-9-86. SSN 1261.- Sant Pere de Ribes, Pineda Park (166), en bosque de P. halepensis, Q. coccifera y C. albidus. Leg. M. P. Martín, 19-10-86. SSN 1295.- Can Llop, Dosrius (96), en bosque de Q. ilex y Erica. Leg. X. Llimona, 28-3-87. SSN 1412.
Tanto en bosques de caducifolios como de coníferas. Especie muy abundante, tanto en primavera como en otofio, que fructifica r4idamente después de las lluvias y parece exigir relativamente poca agua para desarrollar sus carpóforos.
Collybia fusipes (Bull. ex Fr.) Quél.
Coll de Ravell, entre Arbúcies y Viladrau (123), en bosque de Q. suber y A. alba de repoblación. Leg. J. Barcelona, 27-9-84. SSN 22.- Bosc de Baricauba (3), en bosque de A. alba, V. myrtillus, R. idaeus, F. sylvatica, S. aucuparia y P. setiferum. Leg. S. Sanclemente, 7-9-85. SSN 686.- Torrent de Canaletes, pasada la ermita de Sant Grau (24), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 945.
Aparece en verano y otofio, de forma crespitosa, sobre raíces y troncos de Quercus y Fagus.
Collybia impudica (Fr.) Sing.
Marasmius impudicus Fr.
Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), en bosque de P. halepensis y P. pinea. Leg. X. Llimona, 4-10-84. SSN 42.- Vall lateral de Rubies, Torrent de Tarrambó (46), en bosque de P. halepensis, L. stoechas, 1. viscosa, O. lutea y V. vinifera. Leg. S. Sanclemente, 12-10-84. SSN 53, SSN 59.- Font del Baró, carretera de Pont d'Armentera a Querol (151). Leg. S. Sanclemente y A. Gendrau, 20-10-84. SSN 134.- Cap Norfeu (43), Cistus. Leg. J. Cambra, 30-11-84. SSN 251.- Sobre el Salt de la Gorga (48), Cistus. Leg. T. Franquesa, 19-5-85. SSN 384.- Calamot, Gavà (147), en bosque de P. halepensis. Leg. J. Llistosella, 23-5-84. SSN 487, SSN 488, SSN 575; Leg. X. Llimona, 31-10-85. SSN 927, SSN 1050.- Santa Coloma de Gramenet (106), Cistus. Leg. X.

Llimona, 7-6-84. SSN 516; Leg. J. Herrando, 7-6-84. SSN 534.- Carretera de Begues a Olesa de Bonesvalls (137), en pinar. Leg. A. Gómez, 29-8-84. SSN 673.- Font del Ferro, Gavà (149). Leg. J. Llistosella, 21-10-85. SSN 799.- Fons del Fangar, Gavà (148), en bosque de P. halepensis y Q. ilex. Leg. X. Llimona, 25-10-85. SSN 849.- Dosrius, Parc del Corredor (73). Leg. A. Rocabruna, 26-10-85. SSN 860.- Serra Carbonera (50). Leg. X. Llimona, 1-11-85. SSN 915.
En bosques de coníferas, preferentemente en bosques bajos y térmicos de P. halepensis, no sólo en otofío sino también en primavera.
Collybia maculata (A. e S. ex Fr.) Quél.
Sobre Riu (171), en bosque de P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1303.
Especie bien caracterizada por su sombrero y pie de color blanco, que se mancha fficilmente de pardorrojizo, al tacto y con la edad, y por el sabor amargo de su carne.
Collybia marasmioides (Britz.) Brsky. e Stangl.
Collybia bresadolae (Kühn e Romagn.) Sing.
Marasmius bresadolae Kühn e Romagn.
Collybia erythropus Pers.
Collybia erytropoda Fr. ex Pers.
Mas de l'Estela (33), en encinar. Leg. X. Llimona, 1-11-82. SSN 651.- Can Valls, Olzinelles (88), en plantación de P. hybrida. Leg. X. Llimona, 22-10-85. SSN 817; en encinar y P. pinea. Leg. E. Descals, 15-4-86. SSN 1213.Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 822.- Espinelves, cruce de la carretera sobre el río (127), en bosque de C. avellana. C. sativa, F. sylvatica y A. alba. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 827.- Ca l'Agustí, Olzinelles (87), en bosque de C. sativa, C. avellana y Q. ilex. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 852.- Coll del Bosc, Prades (156), en bosque de P. sylvestris y Q. pyrenaica. Leg. J. M. Mestres, 18-11-85. SSN 1009.- Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 24-11-85. SSN 1033.
Collybia peronata (Bolt. ex Fr.) Sing.
Marasmius urens Fr. ex Bull. Marasmius peronatus Fr. ex Bolt. Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. D. Farré, 14-11-85. SSN 994.
Crinipellis stipitaria (Fr.) Pat.
Crinipellis caulicinalis (Quél.) Rea
Perafita (39), sobre restos de B. retusum, entre Cistus. Leg. S. Sanclemente, 1-11-84. SSN 162; Leg. X. Llimona, 9-12-84. SSN 270.- Entre Perafita y el Mas dels Bufadors (38), sobre D. glomerata, en prado de gramíneas. Leg. S. Sanclemente, 2-11-84. SSN 163.- Sobre la Velleta (37), sobre restos de B. retusum, entre U. parviflorus, E. arborea, C. monspeliensis, L. stoechas, J. oxycedrus y C. spinosa. Leg. S. Sanclemente, 14-10-84. SSN 164.Sant Pere Màrtir, frente al Club de Tenis (101), sobre restos de R. officinalis. Leg. D. Sierra, 9-12-84. SSN 265.Sobre el Salt de la Gorga (48), sobre restos de gramíneas. Leg. M. Aguasca, 19-5-85. SSN 383.- Pantano del club Mediterranée (40), sobre gramíneas, entre Cistus. Leg. S. Sanclemente, 9-12-83. SSN 631.- Sant Martí de Sesgaioles (58), en bosque de Q. ilex y Q. pubescens. Leg. J. M. Mestres, 8-11-85. SSN 952.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), sobre B. etusum, en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 11-12-85. SSN 1102.Tibidabo, cerca de Sant Cugat (103), en bosque de P. halepensis y Q. ilex. Leg. A. Rocabruna, 13-12-86. SSN 1444.
La hemos encontrado en grupos numerosos, sobre restos de gramíneas, sobre todo Brachypodium retusum y Dactylis glomerata, y pequefías ramas en descomposición (de Rosmarinus officinalis).

Flammulina velutipes (Curt. ex Fr.) Sing.
Collybia velutipes (Curt.) Quél.
Agaricus velutipes Curtis
Santa Fe del Montseny (130), sobre madera en descomposición. Leg. S. Sanclemente, 26-1-85. SSN 301.Sobre Viladrau, carretera a Sant Marçal (122), sobre madera muerta. Leg. M. Aguasca, 3-2-85. SSN 302.- Pla de l'Espinalb, Montseny (129), sobre restos de A. alba. Leg. A Rocabruna, 23-5-85. SSN 427.- Les Forques, Cervera (57), sobre tocón de C. australis. Leg. F. Riba, 6-4-86. SSN 1209.
Lignícola, sobre tocones de coníferas y caducifolios, de forma saprofítica o parãsita. Puede crecer desde finales de otofio hasta comienzos de primavera. Es, pues, una de las pocas especies que puede encontrarse en invierno, en los climas templados.
Hemimycena delicatella (Peck.) Sing.
Hemimycena lactea Sing.
Mycena lactea (Fr. ex Pers.) Quél.
Mycena delicatella (Peck.) Smith Fons del Fangar, Gavà (148). Leg. J. Barcelona, 26-5-84. SSN 515.- Calamot, Gavà (147), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 25-10-85. SSN 840.- Torrent de Canaletes, pasada la ermita de Sant Grau (24), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 949.- Moixeró, Mata Negra (170), en bosque de A. alba y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1325.- Els Pallaresos, cerca del Medol (182), en bosque de P. halepensis, R. officinalis y P. lentíscus. Leg. S. Sanclemente, 22-11-86. SSN 1440.- Tibidabo, cerca de Sant Cugat (103), en bosque de P. halepensis y Q. ilex. Leg. A. Rocabruna, 13-12-86. SSN 1447.
La hemos recolectado, formando grupos, sobre acículas caídas de coníferas, con preferencia por los bosques de escasa altitud, térmicos, de P. halepensis, en donde es una de las primeras especies en aparecer después de las lluvias, incluso en primavera.
Laccaria amethystina (Bolt. ex Hooker) Murr.
Laccaria laccata Scop. var. amethystina (Vaill.) Quél.
Clitocybe amethystea (Bull. ) Sacc.
Laccaria amethystea (Bull. ex Merat) Murr. Camino de Coll Formic a Puig Ventós (128), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, SSN 6.- Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 33.- Sant Mateu (76). Leg. X. Llimona, 20-10-80. SSN 676.- Del Bosc de Baricauba a l'Artiga de Lin (4), en bosque de A. alba, F. sylvatica. H. helix y Quercus. Leg. S. Sanclemente, 7-9-85. SSN 682.- Bosc de Baricauba (3), en bosque de A. alba. V. myrtillus, R. idaeus. F. sylvatica. S. aucuparia y P. setiferum. Leg. S. Sanclemente, 7-9-85. SSN 685.
Aparece tanto en bosque de coníferas como de caducifolios, a partir de una cierta altitud y con cierto caràcter centroeuropeo, en verano y otofio.
Especie bien caracterizada por su color violeta intenso y, microscópicamente, por sus esporas globulosas y espinosas.
Laccaria laccata (Scop. ex Fr. ) Bk. e Br. Clitocybe laccata (Scop.) Quél.
Camino de Coll Formic a Puig Ventós (128), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 26-9-84. SSN 7.Riera lateral de Rubies, Torrent de Tarrambó (46), en bosque de P. pinea, L. stoechas, O. lutea, C. spinosa y C. monspeliensis. Leg. S. Sanclemente, 12-10-84. SSN 55, SSN 71; Leg. X. Llimona, 8-12-84. SSN 272.- La Fàbrega (32), en bosque de P. pinaster y P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 13-10-84. SSN 56, SSN 201.Salt de la Gorga (48), bajo R. alaternus y C. australis. Leg. J. Cambra, 12-10-84. SSN 57.- Serrat de la Glòria

(36), en bosque de Q. suber, C. spinosa, E. arborea y C. albidus. Leg. S. Sanclemente, 14-10-84. SSN 78.Sant Pere del Bosc, Condado del Jaruco (116), en bosque de Q. suber, P. pinea, P. halepensis, E. arborea, C. spinosa, U parviflorus, C. salvifolius y C. monspeliensis. Leg. D. Sierra, 20-10-84. SSN 90; 2-11-86. SSN 1469.Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93), en encinar y pinar. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 104.- El Farell, Parc del Corredor (74), en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 114; 28-10-85. SSN 870.- Vall de Montroses (52), en encinar. Leg. S. Sanclemente, 2-11-84. SSN 151.- Vall de la Santa Creu (53), en bosque de P. insignis. Leg. X. Llimona, 3-11-84. SSN 155.- S'Arenella (47), en bosque de P. halepensis y P. pinea. Leg. X. Llimona, 9-12-84. SSN 274.- Can Guitart Vell (143), Leg. X. Llimona, 16-12-84. SSN 289.- Torre del Baró (109), en bosque de Q. ilex, Q. pubescens y Cistus. Leg. J. Castells, 1-1-85. SSN 295.- Torrent de Tarrambó (51), en pinar. Leg. X. Llimona, 29-12-84. SSN 298.- Calella, Cap de Garrofers (118). Leg. P. Trillo, 2-3-84. SSN 495.- Vallbona d'Anoia (56), en pinar mixto. Leg. J. Sabaté, 27-11-83. SSN 509.- Mas de l'Estela (33). Leg. X. Llimona, 1-11-82. SSN 624.- Port de la Selva (35), en bosque de Q. suber. Leg. X. Llimona, 10-12-83. SSN 625.- Sant Baldiri (49), en pinar. Leg. X. Llimona, 2011-82. SSN 635.- Farga de Bebié (19), en bosque de Q. pubescens, F. sylvatica y P. sylvestris. Leg. M. Aguasca, 31-8-85. SSN 645; Leg. J. M. Mestres, 17-10-85. SSN 780; en bosque de F. sylvatica y A. alba. Leg. M. Aguasca, 20-10-85. SSN 789.- La Salut (64), en bosque de B. pendula. Leg. M. Aguasca, 31-8-85. SSN 647.- Camino de Can Blanc, Orrius (75), en encinar. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 812, SSN 813.- Can Bosc, Coll de l'Argila, Parc del Corredor (71), en encinar con P. nigra, U. minor y P. aquilinum. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 815.- Arenys de Munt (66), en bosque de Q. suber. P. pinea, C. saliva y C. avellana. Leg. J. Castells, 311-85. SSN 890.- Palautordera, estación (85), en bosque de Q. ilex, P. pinea, E. arborea y Cistus. Leg. J. M. Mestres, 6-12-85. SSN 1071.- Sant Iscle, Montnegre (68), en bosque de P. radiata. Leg. J. Llistosella, 9-12-85. SSN 1082.- Samalús, cerca de Cànoves (83), en bosque de P. pinea, P. halepensis y Q. ilex. Leg. J. M. Mestres. SSN 1096.- Vallvidrera (105), en bosque de Q. ilex y P. halepensis. Leg. J. M. Mestres, 12-12-85. SSN 1116.Vista Rica (104). Leg. X. Llimona, 13-11-82. SSN 1139.- Bosc de la Mata, entre Poblet y Vimbodí (153), en bosque de Q. rotundifolia. Leg. X. Llimona, 27-4-86. SSN 1219.
Aparece, en forma cespitosa o gregaria, tanto en bosques de coníferas como de caducifolios, en los rnrgenes de camino y en claros de bosque, entre musgos. Es frecuente, desde verano hasta finales de otofio.
Especie bien caracterizada por su color rosado laterítico, sus làminas gruesas y separadas, y por sus esporas subglobosas y cortamente espinosas. Existen muchas variedades, las cuales sólo son separables en base a sus caracteres microscópicos.
Laccaria montana Sing.
Sombrero regular, de 1-1,5 cm de diãmetro, plano-convexo cuando joven, luego un poco deprimido centralmente. El margen es entero, un poco ondulado y estirado ligeramente por transparencia. Cutícula lisa e higrófana, de color rosa carne intenso.
Pie central, cilíndrico, fistuloso, fibroso, del mismo color que el sombrero, de 2-3 x 0,1-0,4 cm.
Lãminas escasas, gruesas, relativamente anchas, ventrudas, adnitas, del mismo color que el sombrero. Carne escasa, relativamente mas abundants en el sombrero, de color rosa pado.
Esporas cortamente elípticas, claramente apiculadas, de 8,5-11 x 7-8 !..tm. Ornamentaciones de 0,4-1
Sobre el refugio de Aransa (12), en bosque de P. uncinata, V. myrtillus y R. ferrugineum. Leg. E. García, 1-985. SSN 646.
Esta especie aparece en localidades alpinas y subalpinas. Se caracteriza macroscópicamente por el color rosado y por su pequefio tamafío, y, microscópicamente, por sus basidios

tetraspóricos y por sus esporas, cortamente elípticas, entre 10 y 12,5 [trn y de ornamentaciones entre 0,4 y 1µm.
Lepista inversa (Scop. ex Fr.) Pat. Clitocybe inversa (Scop.) Quél.
Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 105.Tibidabo, Collserola (103), en encinar. Leg. J. Ninot, 24-11-83. SSN 618.- Sant Pol (119), en bosque de P. halepensis y P. pinea. Leg. S. Sanclemente, 25-11-85. SSN 1024.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 5-12-85. SSN 1061; 27-11-86. SSN 1397.- Cànoves, Cardedeu (82), en bosque de Q. ilex y P. pinea. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1092.- Arbúcies (124), en bosque de P. pinaster y P. radiata. Leg. L. Pineda, 1-12-85. SSN 1127.- Dosrius (73), en bosque mixto. Leg. A. Rocabruna, 1-12-85. SSN 1133.- Vista Rica, camino a Sant Medir (104). Leg. D. Sierra, 15-11-83. SSN 1232.
Aparece en bosque de coníferas, durante el otofio. Nosotros la hemos recolectado en bosques mixtos y pinares, preferentemente de Pinus halepensis.
Lepista irina (Fr.) Bigelow
Dosrius, Colonias forestales (73). Leg. A. Rocabruna, 8-2-87. SSN 1403.- Carretera de Moià a Santa Maria de l'Estany (184), en bosque de Q. faginea. Leg. X. Llimona, 23-11-86. SSN 1437.
Puede aparecer tanto en bosque de coníferas como de caducifolios. Se caracteriza por el olor arorntico de la carne, a flores.
Lepista nebularis (Fr.) Harmaja
Clitocybe nebularis (Batsch.) Quél.
Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 19.- Dosrius, Parc del Corredor (73). Leg. J. Pahissa, 11-11-84. SSN 165.- Can Cullel, Pla de l'Arena (161), en bosque de C. avellana. F. excelsior, A. glutinosa y C. sativa. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 1119.- Vista Rica (104), en bosque de Q. ilex y Q. pubescens. Leg. D. Sierra, 15-11-83. SSN 1230.- Moixeró, Torrent del Saüc (160), en bosque de P. sylvestris y P. uncinata. Leg. 1. Soriano, 5-10-86. SSN 1352.- Greixer (173), en bosque de Q. pubescens. Leg. 1. Soriano, 19-10-86. SSN 1395.
Gregario, sobre todo en suelos calcàreos, tanto en bosque de cadufifolios como de coníferas. Acostumbra a formar grupos mas o menos compactos, de numerosos individuos, que aparecen sobre todo en los mMgenes del bosque, en lugares herbosos.
Lepista nuda (Bull. ex Fr.) Cke.
Tricholoma nudum Bull.
Rhodopaxillus nudus (Fr. ex Bull.) Maire
Santa Fe del Montseny (130), en bosque de P. sylvestris. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 26.- Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 97.- E1 Farell, Parc del Corredor (74), en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 111; Leg. X. Font, 10-11-85. SSN 936.- Calamot, Gavà (147), en bosque de P. halepensis, U. parviflorus, A. mauritanica y C. siliqua. Leg. E. Gracia, 13-11-84. SSN 171; Leg. X. Llimona, 20-5-85. SSN 389; Leg. J. Llistosella, 28-3-84. SSN 527, SSN 661; Leg. X. Llimona, 23-5-84 y 1-12-85. SSN 593, SSN 1042.- Can Oliveras, carretera de Montmany (80), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 15-11-84. SSN 174.- Castelldefels (112), en bosque de P. pinea, P. lentiscus y R. officinalis. Leg. S. Sanclemente, 17-11-84. SSN 176.- Tenis de Montmany (81), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 18-11-84. SSN 179.- Canyet, camino a la Font del Pop (107), en bosque de P. pinea y Q. ilex. Leg. X. Rodríguez, 17-11-84. SSN 182.- «Pine Beach», Castelldefels (168). Leg. J. Barcelona, 25-2-84. SSN 496; 28-3-84. SSN 672; 25-11-84. SSN 234.- Pantano de Foix (132), en bosque

de P. halepensis. Leg. E. Gracia, 27-11-84. SSN 235; Leg. X. Llimona, 11-4-84, SSN 628; Leg. M. Aguasca, 76-84. SSN 528.- Serra d'Albinyana (134), en bosque de P. halepensis, U. parviflorus, E. multiflora y R. officinalis. Leg. J. Cambra, 24-11-84. SSN 243.- Cap Norfeu (43), Cistus. Leg. J. Cambra, 30-11-84. SSN 252.- Santa Coloma de Cervelló (142), en bosque mixto. Leg. T. Canals, 9-12-84 y 11-10-85. SSN 276, SSN 969.- Garraf (133). Leg. X. Llimona, 18-12-82. SSN 637.- La Farga de Bebié (19), en bosque de F. sylvatica y A. alba. Leg. M. Aguasca, 20-10-85. SSN 791.- Altafulla (135), en bosque de P. halepensis. Leg. C. Lapieza, 10-11-85. SSN 958.- Serrat de les Esposes (23), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 9-11-85. SSN 983.- L'Arrabassada (102), en bosque de P. halepensis. U parviflorus y A. unedo. Leg. T. Casasayas, 17-11-85 y 28-11-85. SSN 1005, SSN 1040.- Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 24-11-85. SSN 1023.- Cànoves, Cardedeu (82), en bosque de Q. ilex. y P. pinea. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1091.- Jardines de las Pistas Deportivas Universitarias (97). Leg. S. Sanclemente, 12-12-85. SSN 1117.- Dosrius, Parc del Corredor (73), en bosque mixto. Leg. A. Rocabruna, 1-12-85. SSN 1132.- Els Estepars, Prades (154), en bosque de Q. rotundifolia. Leg. T. Farràs, 19-1-86. SSN 1187.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 19-2-86. SSN 1207.- Les Forques, Cervera (57), en bosque de Q. ilex. Leg. F. Riba, 6-4-86. SSN 1208.- Sobre Riu (171), en bosque de P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1307.El Medol (179), en bosque de P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 19-2-87. SSN 1405.- Carretera de Moià a Santa Maria de l'Estany (184). Leg. X. Llimona, 23-11-86. SSN 1436.- Frente cantera, carretera de Pont d'Armentera a Querol (188), en bosque de Q. ilex. Leg. S. Sanclemente y A. Gendrau, 2-11-86. SSN 1466.
Puede crecer solitario, gregario o cespitoso, en bosques de coníferas, mas raramente en bosques de caducifolios, de suelo rico en humus. Aparece preferentemente en otofio, pero también puede encontrarse en otras épocas del afío, a excepción de los períodos de heladas. Nosotros la hemos recolectado sobre todo en bosques mixtos, o bien en pinares de Pinus halepensis o de Pinus sylvestris.
Leucopaxillus gentianeus (Quél.) Kotl.
Leucopaxillus amarus (Fr.) Kühner
Tibidabo, Collserola (103), en encinar. Leg. M. Tabarés, 25-11-85. SSN 1027.- Sant Llorenç del Munt (95), en encinar. Leg. S. Sanclemente, 1-12-85. SSN 1121.- Berga (161), en bosque de P. sylvestris. F. sylvatica y Quercus. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1279.- Frente cantera, carretera dde Pont d'Armentera a Querol (188), en bosque de Q. ilex. Leg. S. Sanclemente y A. Gendrau, 2-11-86. SSN 1483.
Preferentemente en bosques térmicos u orientados al sur, de Quercus, a veces con Pinus halepensis. Se reconoce por presentar olor intenso a harina y sabor amargo.
Lyophyllum decastes (Fr.) Sing.
Clitocybe aggregata (Schff.) Gill.
Lyophyllum aggregatum (Fr. ex Schff.) Kühner
Clitocybe decastes (Fr.) Kummer
Argentona (70), en encinar. Leg. R. Colombo, 27-10-84. SSN 143.- Perafita (39), Cistus. Leg. S. Sanclemente, 1-11-84. SSN 153.- Entre Rupit y E1 Far (63), en bosque de F. sylvatica. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 644.- Carretera de Espinelves a Vic (62). Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 828.- La Rierada, Molins de Rei (145), en encinar y bosque de ribera. Leg. L. Pineda, 5-11-85. SSN 925.- Vallirana (136), en bosque de P. halepensis. Leg. A. Carrillo, 1-12-85. SSN 1047.
Lo hemos recolectado en lugares herbosos de bosque de latifolios, sobre todo Quercus y Fagus, en los que crece generalmente de forma cespitosa.
Lyophyllum fumatofoetens (Secr.) Schff.
Sombrero hemisférico, convexo, luego plano, un poco irregular, de 2,8 cm de diametro.

Margen involuto, ligeramente surcado, de color pardo-grisàceo, algo ocre en la parte central. Oscurece al tacto.
Pie relativamente robusto, macizo, engrosado ligeramente hacia la base, de 6,5 x 0,8 cm, concolor o subconcolor con el sombrero, ligeramente ocre, mas intenso hacia la base.
LAminas pardo-amarillentas, separables, finas, apretadas entre sí, relativamente estrechas, libres; azulean al tacto, ennegreciendo luego.
Carne pardo-gris&ea, muy higrófana, compacta en el sombrero y fibrosa en el pie; al corte, oscurece progresivamente.
Esporas hialinas, de elípticas a ovales, de 6,5-8 x 3µm.
El Farell, Parc del Corredor (74), bajo A. glutinosa y P. hybrida. Leg. S. Sanclemente, 29-10-85. SSN 879.Foix (132), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 6-12-85. SSN 1084.
En lugares herbosos, dentro de los bosques, preferentemente de coníferas.
Lyophyllum fumosum (Pers. ex. Fr.) Kühner & Romagn. ex Orton
Clitocybe conglobata (Vitt.) Bres.
Tricholoma conlobatum (Vitt.) Ricken
Vallvidrera (105), en bosque de Q. ilex, P. halepensis. Leg. J. M. Mestres, 12-12-85. SSN 1118.
Lyophyllum infumatum (Bres.) Kühner
Clitocybe infumata Bres.
Camino a la Font Freda de Pi (26). Leg. D. Sierra, 9-11-85. SSN 963.- Samalús, cerca de Cànoves (83). en bosque de P. pinea, P. halepensis y Q. ilex. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1105.- Torrent de les Rovires, Vall de Gréixer (169), en bosque de F. sylvatica. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1347.
Puede encontrarse en bosques de coníferas o de caducifolios. Nosotros lo hemos recolectado en bosques mixtos, o de Fagus, o de Pinus sylvestris. Se caracteriza perfectamente por la forma de sus esporas, casi romboides.
Lyophyllum loricatum (Fr.) Kühner
Lyophyllum aggregatum (Schff. ex Secr.) Kühner var. loricatum (Fr.) Kühner e Romagn.
Tricholoma loricatum Gill.
Clitocybe cartilaginea (Bull.) Bres.
Tricholoma cartilagineum Fr. ex Bull.
La Farga de Bebié (19), en bosque de F. sylvatica. Leg. J. M. Mestres, 17-10-85. SSN 784; Leg. J. Llistosella, 20-10-85, SSN 802.- Santa Coloma de Cervelló (142). Leg. T. Canals, 3-11-85. SSN 974.- Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 24-11-85. SSN 1030.
Aparece en bosques de caducifolios. Lo hemos recolectado en bosques de Fagus y Quercus.
Lyophyllum semitale (Fr.) Kühner
Tricholoma semitale (Fr.) Ricken
Guineueta (108). Leg. J. Castells, 18;11-84. SSN 198.- Sant Feliu de Llobregat (146), en encinar con pinos. Leg. J. Pahissa, 9-10-84. SSN 293. Begues (139). Leg. A. Gómez, 30-11-83. SSN 454.- Calamot, Gavà (147). Leg. X. Llimona, 1-12-85. SSN 1049.

Marasmiellus albuscorticis (Secr. ) Sing.
Marasmius candidus (Bolt. ) Fr. Sant Celoni (91). Leg. A. Rocabruna, 26-10-85. SSN 859.
Aparece sobre restos de coníferas y planifolios.
Especie bien caracterizada por sus esporas, de tamaflo considerable y forma característica, que pueden alcanzar las 16 de longitud, lo cual la diferencia de M ramealis, especie relativamente frecuente en nuestros bosques, cuyas esporas miden de 8 a 10,5 como mãximo.
Marasmiellus ramealis (Bull. ex Fr.) Sing.
Marasmius ramealis Bull. Vall de Santa Creu (53), en bosque de P. insignis. Leg. X. Llimona, 3-11-84. SSN 150.- La Posada del Dimoni, Coll de Nargó (14), en bosque de P. sylvestris y A. uva-ursi. Leg. X. Rodríguez, 3-11-84. SSN 154.- Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93). Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 158.- El Farell, Parc del Corredor (74), encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 159.- Vallgorguina (86). Leg. J. Llistosella, 17-10-85. SSN 786.- Fons del Fangar, Gavà (148), sobre Rubus. Leg. J. Llistosella, 21-10-85. SSN 803.- Ca l'Agustí, Olzinelles (87), sobre P. aquilinum, en bosque de Q. ilex, C. sativa y C. avellana. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 818.- Vista Rica (104), sobre C. avellana. Leg. D. Sierra, 22-11-83. SSN 1237.
Marasmius alliaceus (Jacq. ex Fr. ) Fr.
Pasado el Salt del Pitx, Vall de Varradòs (1), en bosque de F. sylvatica, A. alba, P. setiferum, H. viridis. Leg. S. Sanclemente, 9-9-85. SSN 721. Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. J. Llistosella, 2210-85. SSN 844.- Torrent de les Rovires, Vall de Gréixer (169), en bosque de F. sylvatica. Leg. I. Soriano, 610-86. SSN 1284.
Aparece en bosque de Fagus, con el pie profundamente hundido en el humus, formando grupos numerosos.
Marasmius androsaceus (L. ex Fr.) Fr.
Can Putxet (77), sobre agujas caídas de P. halepensis, en bosque de Q. suber y P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 35.- Fogars de Montclús (78), sobre E. arborea y hojas de B. sempervirens y Q. ilex, en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 36; Leg. D. Sierra, 20-6-87. SSN 1418.- Santa Fe del Montseny (130), sobre agujas de P. sylvestris. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 37; 21-6-85. SSN 443.- El Farell, Parc del Corredor (74), en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-85. SSN 161; 29-10-85. SSN 905.- Bosc de Baricauba (3), en bosque de A. alba, V. myrtillus, R. idaeus, F. sylvatica, S. aucuparia y P. setiferum. Leg. S. Sanclemente, 7-9-85. SSN 689.- Font Llebrera (28), sobre acículas de P. uncinata. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 939.- Palautordera, estación (85), en bosque de Q. ilex, P. pinea, E. arborea y Cistus. Leg. J. M. Mestres, 6-12-85. SSN 1075.- Sant Llorenç del Munt (95), en encinar. Leg. S. Sanclemente, 1-12-85. SSN 1123.- Vista Rica (104), en bosque de Quercus. Leg. D. Sierra, 30-10-83. SSN 1222.- Moixeró, Mata Negra (170), en bosque de A. alba y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1255, SSN 1323.- Riera d'Alp (159), en bosque de A. alba y P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 9-10-86. SSN 1273.Sota Gréixer (173), en bosque de Q. pubescens. Leg. I. Soriano, 13-9-86. SSN 1368.- Canyamars, Dosrius (162), en bosque de P. pinea y Q. ilex. Leg. A. Rocabruna, 13-9-86. SSN 1373.- Roca de la Penitença, cerca de Santa Fe (181), en bosque de F. sylvatica. Leg. D. Sierra, 20-6-87. SSN 1417.- Sant Pere del Bosc, «Condado del Jaruco» (116), en bosque de P. halepensis y Q. suber. Leg. D. Sierra, 2-11-86. SSN 1477.
Lo hemos recolectado preferentemente sobre acículas muertas de coníferas, adheridos a ellas por los filamentos miceliares, y también sobre hojas caídas y pequefias ramas er, descomposición.
Butll. Soc. Catalana Micol. 11 29-72 Barcelona 1987

Marasmius buxi Quél.
Androsaceus buxi (Fr. ) Pat. Font de l'Adou, Gisclareny (21), sobre hojas de B. sempervirens. Leg. S. Sanclemente, 25-5-86. SSN 1234.
Aparece sobre hojas caídas de B. sempervirens. Lo hemos recolectado en primavera, cespitoso, sobre hojas de Buxus, caídas y semienterradas en el humus, en un lugar húmedo y sin insolación directa. Debido a su reducido tamafío y al caràcter efímero de los carpóforos (aparecen cuando las condiciones son favorables y sufren desecación fãcilmente), creemos que su presencia ha pasado inadvertida a los micólogos, y por ello ha sido poco citada en Catalufia.
Marasmius carpathicus Kalchbr. Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 13-11-83. SSN 596, SSN 597; 22-11-83. SSN 598, SSN 599; 18-12-83, 26-11-83. SSN 600; 11-11-84. SSN 189; 5-12-84. SSN 263; 6-11-85. SSN 928; 15-11-85. SSN 987; 11-12-85. SSN 1099. Leg. S. Sanclemente, 29-10-85. SSN 876.Collbató (111). Leg. X. Llimona, 19-11-83.- Vallbona (56). Leg. J. Sabater, 20-11-83. SSN 524.- Cubells (54), en bosque mixto. Leg. C. Pedrol, 20-11-83. SSN 525; 27-11-83. SSN 608; 12-11-83. SSN 603, SSN 605.Foix (132), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 5-11-83. SSN 594; 6-12-85. SSN 1070.- Calamot, Gavà (147), en pinar. Leg. S. Sanclemente, 10-11-83. SSN 595.- Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 7-11-85. SSN 998.
En bosque de P. halepensis, aislado o en grupos. Prefiere pinares bajos y térmicos, y aparece poco tiempo después de las lluvias.
Se trata de una especie muy próxima a M wynnei Bk. e Br., de la cual algunos autores la consideran variedad. Se diferencian por presentar M carpathicus carpóforos de menor tamario, aislados, aunque en grupos numerosos, de pie glabro, sólo ligeramente viloso en la base, y esporas fusoides u oblongas. Asimismo, se presenta en bosques de P. halepensis, a diferencia de M wynnei, característico de bosques de latifolios, sobre todo hayedos. Nuestras recolecciones concuerdan con las de M. HONRUBIA 1982 en el SE espafiol. Pensamos que M carpathicus podría ser una especie próxima a M wynnei, que iría ligada a comunidades forestales mas térmicas, sobre todo de tierra baja, próximas al mar y que tienen como &bol dominante a P. halepensis.
Marasmius epiphylloides Rea
Androsaceus hederae Kühner
Ribes de Freser, estación, sobre hojas caídas de H. helix. Leg. X. Llimona, 16-11-86. SSN 1360.
Aparece siempre en grupos numerosos, sobre hojas caídas de H. helix, raramente sobre otros latifolios. Esta especie había sido confundida con M epiphyllus (Pers. ex Fr. ) Fr., de la cual se diferencia macroscópicamente por el menor tamafio del sombrero y por el pie totalmente de color pardo y, microscópicamente, por el mayor tamafío de las esporas (aquí largamente cilíndricas, atenuadas en el apículo y de 12-17 x 2,5-3,5 !..tm; en M epiphyllus ovoides, subfusiformes lanceoladas, de 8-11 x 3-4 1,1m), por la morfología de los cistidios (aquí fusiformes y capitados; en M epiphyllus estrechamente fusoides y agudos en el ãpice) y por las células de la cutícula del sombrero (aquí en brocha; en M. epiphyllus lisas).
Marasmius hudsonii (Pers. ex) Fr.
Androsaceus hudsonii (Fr. ) Pat.

Santa Fe del Montseny (130), sobre hojas de 1. aquifolium, en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 309-84 y 21-6-85. SSN 38, SSN 447.
Nosotros, la hemos encontrado siempre sobre hojas en descomposición de Ilex. No obstante, MALENÇON y BERTAULT 75 nos indican la existencia de una recolección en Francia sobre Rhododendron ponticum, por lo que dan como ecología para la especie, las hojas caídas, de naturaleza mas o menos coriãcea (hojas de laurifolio).
Marasmius oreades (Bolt. ex Fr. ) Fr.
Marasmius caryophylleus (Schff.) Schrbt. Can Putxet (77), en bosque de Q. suber y P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 31.- Prat de Rabassers de Baix (41), X. spinosum y A. maritimum. Leg. X. Llimona, 13-10-84. SSN 70.- Sant Pere del Bosc, «Condado de Jaruco» (116), en bosque de Q. suber, P. pinea, P. halepensis, E. arborea, C. spinosa y U. parviflorus. Leg. D. Sierra, 20-10-84. SSN 89.- Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 96.- Vall de Santa Creu (53), en prados. Leg. X. Llimona, 4-11-84. SSN 145.- Entre Perafita y el Mas dels Bufadors (38), prado de gramíneas. S. Sanclemente, 2-11-84. SSN 147.Prat del Mas dels Arbres (44). Leg. M. Aguasca, 18-5-85. SSN 381.- Cerca de Pedra del Pendís (18). Leg. S. Sanclemente, 27-5-85. SSN 428, SSN 432.- Serrat de Torrelles (17). Leg. S. Sanclemente, 27-5-85. SSN 430.Cerca del chalet de la O.E.C., La Molina (22), prado. Leg. S. Sanclemente, 26-5-85. SSN 431.- Sant Pere Màrtir, frente al Club de Tenis (101). Leg. D. Sierra, 9-6-85. SSN 435.- Camino de Rus a Cabdella (7), en bosque de C. avellana. Leg. S. Sanclemente, 15-6-85. SSN 437.- La Vall del Bac (29). Prado. Leg. X. Oliver, 13-6-85. SSN 457.- L'Ametlla (79), en prado. Leg. M. Porta, 28-11-83. SSN 589.- S'Arenella (47), en prado. Leg. X. Llimona, 21-11-82. SSN 627.- Sobre Can Rabassers de Dalt (42), entre C. monspeliensis, X. stromarium y 1. viscosa. Leg. S. Sanclemente, 9-12-83. SSN 630.- Santa Elena, Sant Pere de Roda (34). Leg. X. Llimona, 19-5-84. SSN 671.- La Farga de Bebié (19), en bosque de F. sylvatica y A. alba. Leg. M. Aguasca, 20-10-85. SSN 798.- Can Cullell, Pla de l'Arena (126), en bosque de C. avellana, F. excelsior, A. glutinosa y C. sativa. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 823, SSN 825.- Espinelves, cruce de la carretera sobre el río (127), en bosque de C. avellana, C. sativa, F. sylvatica y A. alba. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 830.- Can Valls (88), plantación de P. hybrida. Leg. S. Sanclemente, 29-10-85. SSN 873.- Castanyeda del Corredor (72), en prado. Leg. S. Sanclemente, 29-10-85. SSN 874.- La Rierada, Molins de Rei (145), en encinar y bosque de ribera. Leg. L. Pineda, 5-11-85. SSN 923.- Sant Martí de Sesgaioles (58), en bosque de Q. ilex y Q. pubescens. Leg. J. M. Mesres, 8-11-85. SSN 953.- Santa Coloma de Cervelló (142). Leg. T. Canals, 10-11-85. SSN 968.- Vista Rica (104). Leg. D. Sierra, 22-11-83. SSN 1228.- Al W de «Mckintosch», cerca de Montroses (52). Leg. X. Llimona, 25-10-86. SSN 1426.- Tarrambó (51), en bosque de P. pinea. Leg. X. Llimona, 25-10-86. SSN 1443.
Muy abundants en lugares ricos en materia orgànica y humedad, como pastos y céspedes, en los que aparece formando corros característicos. Lo hemos recolectando preferentemente en prados, aunque también aparece en zonas herbãceas cercanas a bosques, o dentro de ellos.
Marasmius rotula (Scop. ex Fr.) Fr. El Brull (120), en encinar. Leg. S. Sanclemente, 26-9-84. SSN 8.- Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 39.- Oix (30), sobre C. avellana. Leg. F. Rojo, 21-7-84. SSN 207.- Espinelves, cruce de la carretera sobre el río (127), en bosque de C. avellana, C. sativa, F. sylvatica y A. alba. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 829.- Can Cullell, Pla de l'Arena (126), en bosque de C. avellana, F. excelsior, C. sativa y A. glutinosa. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 838.- Torrent de Canaletes, pasada la ermita de Sant Grau (24), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 976.- Vista Rica (104), en bosque de Q. ilex y Q. pubescens. Leg. D. Sierra, 15-11-83. SSN 1233.
Especie estrictamente lignícola, que crece sobre restos de pequefias ramas. Lo hemos recolectado sobre Fagus, Corylus y Quercus, preferentemente, aunque también puede aparecer sobre Pinus.

Butll. Soc. Catalana Micol. 11 29-72 Barcelona 1987
Marasmius scorodonius (Fr.) Fr. Santa Fe del Montseny (130), sobre ramas muertas de P. sylvestris. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 24.Can Putxet (131), en bosque de Q. suber y P. halepensis. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 40.- Fons del Fangar (148), en bosque de ribera. Leg. S. Sanclemente, 20-5-85. SSN 390.- Santa Coloma de Cervelló (142). Leg. T. Canals, 27-10-85. SSN 866.- Riells del Montseny (163). Leg. A. Rocabruna, 30-8-86. SSN 1356.
Sobre restos de coníferas, preferentemente en terreno &ido, en verano y otofío, tras abundantes lluvias. Nosotros lo hemos recolectado sobre Pinus. Se caracteriza por su h.bitat, siempre sobre acículas o ramas de coníferas, por su olor a ajo y por su pie completamente glabro.
Marasmius splachnokies Fr.
Pi Gros, entre Olesa de Bonesvalls y Begues (138), sobre hojas de Q. coccifera. Leg. A. Gómez, 25-10-85. SSN 861.- Sant Llorenç del Munt (95). Leg. T. Canals, 27-10-85 y 1-12-85. SSN 867, SSN 1124.- Sota Gréixer (173), en bosque de Q. pubescens. Leg. I. Soriano, 13-9-86. SSN 1366.
Aparece sobre hojas muertas de caducifolios, sobre todo Quercus.
Especie muy próxima a M androsaceus, de la que podemos diferenciarla por el color del carpóforo y por la ecología.
Marasmius tremulae Vel.
Sombrero de 1,5-4 mm de dimetro, hemisférico cuando joven, luego plano-convexo, de color blanco, finamente furfur&eo.
Pie filiforme, de 3-10 mm de longitud, finamente hirsuto en toda su superdicie. Las lrninas estan muy espaciadas entre sí y son escasas (de 4 a 8), aunque pueden estar divididas. Son de color blanco.
Microscópicamente presenta las hifas no fibuladas en los septos y los basidios bispóricos. Las esporas son subcilíndricas de 8-11 x 2,5-3,5 !,tm.
Avetosa de La Molina, Riera d'Alp (159), sobre hojas caídas de Populus. Leg. I. Soriano, 5-10-86. SSN 1349.
Especie bien caracterizada por el hàbitat en el que se presenta, siempre ligada a hojas de Populus. Debido, presumiblemente, a su pequefio tamafio y al caràcter efímero de los carpóforos, no había sido encontrada en Catalufla con anterioridad.
Marasmius wynnei Bk. e Br.
Marasmius globularis Fr.
Torrent de les Rovires, Vall de Gréixer (169), en bosque de F. sylvatica. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1361.Fageda d'en Jordà (164), en bosque de F. sylvatica. Leg. X. Llimona, 30-9-86. SSN 1362.
Micromphale brassicolens (Romagn.) Orton Marasmius brassicolens Romagn.
Torre de Santa Margarida, Sant Feliu de Llobregat (146), en encinar y pinos. Leg. J. Pahissa, 14-10-84. SSN 83.- Torrelles de Llobregat (144), en pinar. Leg. J. Pahissa, 26-10-85. SSN 858.- Santa Coloma de Cervelló (142). Leg. T. Canals, 3-11-85 y 10-11-85. SSN 913, SSN 972.- Parque del Laberinto (98). Leg. J. Cambra, 17-11-85. SSN 1021.- Sant Llorenç del Munt (95), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 1-12-85. SSN 1134.

Lo hemos recolectado en bosque mixto o pinares, sobre restos vegetales en descomposición. Se reconoce bien por el sombrero claramente estriado por transparencia, sobre todo en tiempo húmedo, por el pie pardo-oscuro, negro hacia la base y por el olor nauseabundo, como de agua podrida, de su carne.
Oudemansiella badia (Quél.) Moser
Collybia longipes Lge. var. badia Quél.
Sombrero esférico cuando joven, luego plano, algo mamelonado en la parte central, ligeramente elíptico, de 3-4,5 cm de dirnetro. Cutícula hirsuta, muy parecida a la piel de un melocotón, fficilmente separable, de color ocre-gamuza, que se vuelve pardo-ocr&eo, pardo-olivceo hacia el margen y al envejecer. El margen es entero e involuto.
Pie largo, de 9-11 x 0,5-1 cm, engrosado hacia la base, donde se vuelve radiante, fibroso, claramente estriado y retorcido, macizo. Cutícula hirsuta, muy semejante a la del sombrero, de color ocre-canela.
lAminas espaciadas entre sí, ventrudas, desiguales, adnatas, de color blanco, sinuadas. Carne blanca, escasa en el sombrero, progresivamente fibrosa a lo largo del pie. De sabor amargo y olor inapreciable.
Esporas hialinas, de subglobosas a esféricas, no amiloides, de 11,5 x 8µm, con un gran apículo redondeado.
Queilocistidios de 87-118 x 14,5-18,5 [tm, de pared gruesa, mas o menos fusiformes, de 4ice redondeado, con incrustaciones cristalinas, que sobresalen por encima del himenio.
Pelos cuticulares rígidos, de color pardo-amarillento, de hasta 300 !„tm y con la pared gruesa.
El Brull (120), en encina. Leg. S. Sanclemente, 26-9-84. SSN 10.— Carretera al Brull (121), en encinar. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84, SSN 28.— Torre de Santa Margarida, Sant Feliu de Llobregat (146), en encinar con pinos. Leg. J. Pahissa, 14-10-84. SSN 82.— Calamot, Gavà (147), pinar con P. halepensis. Leg. X. Llimona, 1-12-85. SSN 1048.
Especie muy próxima a O. longipes (Bull ex. S. Amans) Mos., de la cual se ha considerado variedad, e incluso sinónimo, por distintos autores. Nuestros ejemplares parecen concordar con la descripción dada por MALEÇON & BERTAULT 1975, en la cual indican, adem.s, las características diferenciales de O. badia (Quél.) Mos. respecto a O. longipes (Bull. ex. St. Amans) Mos.: grandes cistidios de pared gruesa y 4ice incrustado de cristales, grandes pelos cuticulares coloreados y esporas grandes, subglobosas, con apículo redondeado. Respecto al hàbitat, la citan bajo Q. coccifera, Q. ilex, A. pinsapo y Cedrus. Esta especie ha sido citada por M. HONRUBIA 1982, siguiendo el mismo criterio. Respecto al hàbitat, indica bosque de P. halepensis.
L. VERDE MILLAN 1978, describe O. badia (Quél.) Mos. e indica como caracteres diferenciales la estructura vesiculoso-himenifortile de la cutícula y la presencia de pelos rígidos, pardos, tanto en la cutícula del sombrero como en el pie. Respecto al hàbitat, indica bosque de Quercus y Fagus.
Aunque MOSER 1978 restringe su hàbitat a bosques de latifolios, pensamos que se trata de una especie que aparece tanto bajo coníferas, como bajo caducifolios.
Oudemansiella mucida (Schrad. ex Fr.) v. Hoehn. Mucidula mucida (Fr. ex Schrad.) Pat.

Collybia mucida (Fr. ex Schrad.) Quél.
Río Toran, Canejan (11), sobre tocón de F. sylvatica, en bosque de A. alba, F. sylvatica y H. viridis. Leg. S. Sanclemente, 9-9-85. SSN 720.- Vall de Varradòs, pasado el salt del Pitx (1), sobre tocón de F. sylvatica, en bosque de A. alba, F. sylvatica y H. viridis. Leg. S. Sanclemente, 9-9-85. SSN 720.
Aparece sobre troncos y ramas, especialmente de F. sylvatica. Nosotros la hemos recolectado únicamente en la zona de la Vall d'Aran, sobre tocones y àrboles debilitados de Fagus.
Oudemansiella platyphylla (Pers. ex Fr.) Mos.
Collybia platyphylla (Fr. ex Pers.) Quél.
Tricholomopsis platyphylla (Pers. ex Fr. ) Sing.
Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 20.- Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93). Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 101.- Ca l'Agustí, Olzinelles (87), en bosque de C. sativa, C. avellana y Q. ilex. Leg. J. Llistosella, 22-10-85. SSN 805.- Sant Iscle del Montnegre (68), en bosque de P. salzmannii y P. pinea. Leg. A. Serra, 2-11-85. SSN 932.
Oudemansiella radicata (Relhan ex Fr.) Sing.
Mucidula radicata (Relh. ex Fr.) Quél.
Collybia radicata Fr. ex Relh.
El Brull (120), en encinar. Leg. S. Sanclemente, 26-9-84. SSN 11.- Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 21; Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 835.- La Salut (64), en bosque de B. pendula. Leg. M. Aguasca, 31-8-85. SSN 641; en bosque de F. sylvatica. Leg. J. Llistosella, 198-84. SSN 674.- Bosc de Baricauba (3), en bosque de A. alba, V. myrtillus, R. idaeus, F. sylvatica y P. setiferum. Leg. S. Sanclemente, 7-9-85. SSN 683.- Vall de Varradòs, pasado el salt del Pitx (1), en bosque de F. sylvatica. A. alba, P. setiferum y H. viridis. Leg. S. Sanclemente, 8-9-85. SSN 716.- Vidrà, cerca de Siuret (20), en bosque de F. sylvatica y B. sempervirens. Leg. J. M. Mestres, 29-9-85. SSN 767.- Fageda d'en Jordà (164), en bosque de F sylvatica. Leg. X. Llimona, 30-9-86. SSN 1264.
Especie muy común. Crece en bosque de planifolios, especialmente de Fagus, en claros de bosque, tanto en tierra baja como en alta montafia. Aparece desde primavera a principios de invierno. Bien caracterizada macroscópicamente por su sombrero mamelonado y viscoso, y por su pie largo y radicante. Microscópicamente, destacan sus esporas, de tamaFlo considerable, y los enormes pelos marginales que presenta.
Pseudoclitocybe cyathiformis (Bull. ex Fr.) Sing.
Clitocybe cyathiformis (Bull. ) Quél.
Omphalia cyathiformis (Bull. ex Fr.) Kühn. & Romagn. Begues (139). Leg. A. Gómez, 30-11-83. SSN 455.- Bosc de Baricauba (3), en bosque de A. alba, V myrtillus, R. idaeus, F. sylvatica, S. aucuparia y P. setiferum. Leg. S. Sanclemente, 7-9-85. SSN 695.- Arenys de Munt (66), en bosque de Q. ilex, P. pinea, C. sativa y C. avellana. Leg. X. Castells, 3-11-85. SSN 891.- Pista a la salida de Urús, hacia la ermita de Sant Grau (16). Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 954, SSN 955.- Santuari de Paller (172), en bosque de Q. ilex. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1269, SSN 1342.- Moixeró, Torrent del Saüc (160), en bosque de P. sylvestris y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 5-10-86. SSN 1281, SSN 1282.
Resupinatus applicatus (Batsch. ex Fr. ) Gray
Órrius (75), vegetación de ribera, Leg. A. Rocabruna, 19-4-86. SSN 1216.- Moixeró, Mata Negra (170), en bosque de A. alba y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 13-9-86. SN 1256.

Lignícola, sobre madera de caducifolios en descomposición. También puede encontrarse sobre coníferas. Presenta grupos de numerosos carpóforos sobre la madera, de color gris a gris oscuro, con tonos violãceos, y unas esporas esféricas de 4 a 6µm. Es una especie relativamente frecuente, que quiz.s pasa desapercibida por su pequefio tamafio.
Resupinatus unguicularis (Fr.) Sing.
Cuerpo fructífero cupuliforme, de 0,4-2,5 cm de di.ãmetro, de color pardo oscuro, casi negro, con un corto pie de 3-4 mm, pruinoso, pulverulento, de color ocre-gris ceniciento, que va oscureciendo progresivamente hacia arriba, abriéndose en copa, de margen mas o menos involuto, luego recto, a veces ondulado y sinuoso e irregular cuando viejo. Generalmente gregario.
L&ninas finas, relativamente apretadas entre sí, de color ocre-pardo, mas oscuras con la edad.
Esporas lisas, hialinas, de elípticas a ovoides, de 8-9 x 4µm.
Hifas hialinas, con fíbulas en todos los septos, de pared lisa, que se van gelatinizando a medida que se alejan del himenio, de 3,5 a 8µm de diãmetro.
En el himenio aparecen hifas terminales, delgadas y con el 4ice capitado, de 1,5 ürn de dirnetro, y que sobresalen unas 15 üm.
Sot de Verderes, Tossa de Mar (115), sobre corteza de caducifolio. Leg. E. Ballesteros, 12-1-86. SSN 1169.
Especie caracterizada por un tamario de hasta 2,5 cm, carpóforo y lãminas de color grisãceo, base ligeramente alargada a modo de pie y esporas elíptico-ovoides.
Rickenella fibula (Bull. ex Fr.) Raith. Omphalia fibula (Bull.) Quél.
Carretera de Llinars a Sant Pere de Vilamajor (84), en encinar con P. halepensis. Leg. I. Rodríguez, 7-10-84. SSN 43.— Serrat de la Glòria (36), en bosque de Q. suber, E. arborea, C. spinosa y C. albidus. Leg. S. Sanclemente, 14-10-84. SSN 85.— El Farell, Parc del Corredor (74), en encina con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84 y 29-10-85. SSN 160, SSN 869.— Foix (132). Leg. X. Llimona, 5-11-83. SSN 535.— Turó del Vent, Parc del Corredor (94), en bosque de Q. ilex y P. pinea. Leg. X. Llimona, 22-10-85. SSN 807.— Espinelves, cruce de la carretera sobre el río (127), en bosque de C. avellana, C. sativa, F. sylvatica y A. alba. Leg. J. Llistosella, 23-10-85. SSN 831.— «Condado del Jaruco» (117), en bosque de P. halepensis, P. pinea y Q. suber. Leg. D. Sierra, 2-11-85. SSN 892.— Canyamars, Dosrius (162), en bosque de P. pinea y Q. ilex. Leg. A. Rocabruna, 13-9-86. SSN 1367.— Sant Pere de Ribes, Pineda Park (166), en bosque de P. halepensis, Q. coccifera y C. albidus. Leg. M. P. Martín, 19-10-86. SSN 1339.— Frente cantera, carretera de Pont d'Armentera a Querol (188), en bosque de Q. ilex. Leg. S. Sanclemente, 2-11-86. SSN 1474.— Tossa de Montbui (189), en bosque de P. halepensis, R. officinalis y Q. ilex. Leg. S. Sanclemente y A. Gendrau, 2-11-86. SSN 1475.
Strobilurus stephanocystis (Hora) Sing.
Collybia stephanocystis Kühn. & Romagn.
Collybia conigena ss. Pat.
Sombrero de 0,5-2 cm de di&netro, regular, hemisférico, lugo plano convexo. Margen entero, ligeramente involuto, no estriado. Cutícula de color ocre-pardo o pardo oscuro. Pie de 3-5,5 x 0,1-0,2 cm, central, cilíndrico, de base sinuosa, radicante y flocosa. Presenta un color ocre claro, rosado, mas intenso en la base, atenuãndose hacia la parte apical. Lärninas de color blanco-céreo o crema, sublibres, numerosas, apretadas entre sí, finas y relativamente anchas.
Carne muy escasa, sin sabor ni olor apreciables.
Butll. Soc. Catalana Micol. 11 29-72 Barcelona 1987

2 a

Esporas hialinas, lisas, subelípticas, no arqueadas, de 6,5-7 x 2,5-3 !,,tm.
Cistidios frecuentemente anchos, obtusos en el 4ice, capitados y algunas veces coronados por granulaciones cristalíferas, de 39-54 x 9,5-15 pueden presentar gruesas gotas lipídicas en su interior.
Refugio del Serrat de les Espores (23), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 27-5-85. SSN 407.— Coma Oriola (27), en bosque de P. uncinata y J. communis. Leg. S. Sanclemente, 25-5-85. SSN 408.
Lo hemos recolectado sobre pifias o restos de ellas, a menudo enterradas, de Pinus.
Esporas ligeramente mas estrechas que el tamafío indicado por MOSER 1978, KUHNER & ROMAGNESI 1953 y MONEDERO 1985. Pueden incluirse, no obstante en el intervalo indicado por HONRUBIA 1982, para la especie. (Ver figura 3. )
Strobilurus tenacellus (Pers. ex Fr.) Sing.
Collybia tenacella ss. Schroet.
Sombrero e 0,5-1,8 cm de di&metro, regular, hemisférico en los ejemplares jóvenes, pasando a plano-convexo en los adultos. Margen entero, involuto y finamente estriado por transparencia. Cutícula lisa, de color ocre-pardo oscuro, pudiendo ser mas claro en los ejemplares jóvenes y hacia el margen.
Pie de 2,5-7,5 x 0,1-0,2 cm, central, cilíndrico, gràcil, a veces de una longitud considerable. La parte basal se vuelve un poco radiante, sinuosa y flocosa. Cutícula de color ocre claro, amarillento, algo mas clara en la parte apial, con caulocistidios visibles a la lupa binocular.
LAminas de color blanco-céreo, sublibres, ventrudas, numerosas, finas y relativamente anchas.
Carne muy escasa, sin sabor ni olor apreciables.
Esporas subelípticas, hialinas, lisas, no amiloides, ligeramente arqueadas, de 6-7,5 x 2, 5-3 !,tm.
Queilocistidios y pleurocistidios fusiformes, de ãpice agudo, de 45-80 x 11-15 ,trri.
La Febró, Prades (157), en bosque de P. nigra ssp. salzmannii. Leg. X. Llimona, 27-4-86. SSN 1217.— Collado antes de Prades (155), en bosque de P. sylvestris y Q. pyrenaica. Leg. X. Llimona, 27-4-86. SSN 1218.
Especie bien caracterizada por su hàbitat, típicamente pifias de P. sylvestris, y sus cistidios fusiformes, agudos en el àpice y privados de cristales, que la separan de la especie anterior, S. stephanocystis (Hora) Sing., también sobre el mismo substrato, pero que presenta cistidios anchos, obtusos en el àpice, a veces capitados y con frecuencia coronados por granulaciones cristalinas.
Podemos observar una ligera disminución en la longitud de nuestras esporas, si comparamos con la indicada para la especie por MOSER 1978, KUHNER & ROMAGNESI 1953 y MONEDERO 1985. Concuerdan, no obstante, con las medidas indicadas por HONRUBIA 1982 para la misma especie.
Tephrocybe anthracophila (Lasch.) Orton
Tephrocybe carbonaria (Vel.) Donk
Collybia ambusta ss. Schroet.
Collybia misera ss. Ricken p.p.

Lyophyllum sphaerospermum Kühn. & Romagn.
Tephrophana sphaerospora Kühn. & Romagn.
Colònies Forestals, Dosrius (73), sobre madera quemada. Leg. A. Rocabruna, 13-4-86. SSN 1211; 8-2-87. SSN 1403.
Tephrocybe atrata (Fr. per Fr.) Donk
Collybia atrata (Fr.) Quél. Lyophyllum atratum (Fr. ) Kühn. & Romagn.
El Farell, Parc del Corredor (74), sobre madera quemada, en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 29-10-85. SSN 902.
Tanto T anthracophila como T atrata aparecen sobre restos de madera quemada. Se diferencia bien de la especie anterior por la forma de sus esporas, redondas en T anthracophila (Lasch) Orton y elípticas en T atrata (Fr. per Fr.) Donk, y por la pruinosidad del pie, ausente en T atrata.
Tricholoma acerbum (Bull. ex Fr.) Quél.
El Farell, Parc del Corredor (74), en encina con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 120.- Vista Rica (104), en bosque de Q. cerrioides. Leg. X. Llimona, 13-11-82. SSN 1136.
Crece bajo planifolios, aunque también puede darse en bosques mixtos. Aparece hacia finales del verano y permanece hasta comienzos de otofio.
Tricholoma album (Schff. ex Fr.) Kummer
El Farell, Parc del Corredor (74), en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 122.- Vallgorguina (86), en bosque de Q. pubescens. Leg. J. Llistosella, 31-10-81. SSN 228.- Vista Rica (104), en bosque de Q. cerrioides. Leg. X. Llimona, 13-11-82. SSN 1136.
Nosotros lo hemos recolectado en terrenos silíceos, mas o menos &idos, con bosques de roble y encina.
Tricholoma atrosquamosum (Cheval.) Sacc.
El Brull (120), en encinar. Leg. S. Sanclemente, 26-9-84. SSN 13.- Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 109.- Tossa (114). Leg. X. Llimona, 26-11-80 y 23-11-80. SSN 220, SSN 210.- Dosrius (73). Leg. A. Rocabruna, 24-11-85. SSN 1025. L'Arrabassada (102). Leg. T. Casasayas, 28-11-85. SSN 1041.- Samalús, cerca de Cànoves (83), en bosque de P. pinea, P. halepensis y Q. ilex. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1098.
Aparece en bosques mixtos o de caducifolios, preferentemente en suelo calcreo.
Tricholoma batschii Gulden
Begues (139). Leg. J. Llistosella, 1-12-84. SSN 253; en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 24-11-85. SSN 1028.- Tno. Mpal. de Basella (13), en pinar. Leg. T. Canals 24-11-84. SSN 254.- Carretera de les Aigües (99), en bosque de P. halepensis. Leg. I. Rodríguez, 7-12-84. SSN 261.- S'Arenella (47), en bosque de P. pinea. Leg. X. Llimona, 9-12-84. SSN 280.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), en pinar. Leg. X. Llimona, 1311-83. SSN 522; 14-11-85. SSN 989.- Tibidabo, Collserola (103), en bosque mixto. Leg. X. Llimona, 24-1185. SSN 1037.
En bosques bajos y térmicos, preferentemente de P. halepensis.

Por ser muy abundante, pensamos que puede haber sido, sin duda, citada anteriormente, bajo el nombre de T albobrunneum.
Una especie muy semejante, pero de planifolios, es T ustaloides Romagn. Se diferencia de T batschii fundamentalmente por el hàbitat, por su margen costulado cuando joven, por presentar una mayor viscosidad en el sombrero, a veces en forma de gútulas en el margen y por su olor, mas intenso. No obstante, como nos indica BON 1983, pueden haber dificultades para su diferenciación, sobre todo en ejemplares viejos.
Tricholoma bufonium (Pers. ex Fr.) Gill.
Tricholoma sulphureum (Fr. ex Bull.) Quél. var. bufonium (Fr. ex Pers. ) Quél. Camino al Bosc de Baricauba (2), en bosque de A. alba y F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 22-9-84. SSN 3.— Pasado el Pla de Moras, Vall de Valarties (5), en bosque de A. alba. Leg. S. Sanclemente, 10-9-85. SSN 739.— Font Llebrera (28), en bosque de P. uncinata. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 940.— Moixeró, Mata Negra (170), en bosque de A. alba y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1318.— Moixeró, Torrent del Saüc (160), en bosque de P. sylvestris y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 5-10-86. SSN 1382.
Aparece preferentemente en bosques de planifolios, especialmente en los lugares húmedos y algo elevados. Es próximo a T sulphureum (Bull. ex Fr.) Kummer, del que se puede diferenciar a simple vista por el tono purpúreo de su cutícula y, en general, por su mayor tamafio.
Tricholoma caligatum (Viv.) Ricken
Armillaria caligata (Viv. ) Gill. Hostalric (113). Leg. X. Llimona, 19-12-81. SSN 213.— L'Amunt, Corbera (141), en bosque de P. halepensis. Leg. L. Pineda, 16-12-84. SSN 291.— Begues (139), en bosque de P. halepensis. Leg. T. Canals, 24-11-85. SSN 1022.— Vallirana (136), en bosque de P. halepensis. Leg. A. Carrillo, 1-12-85. SSN 1046.— Foix (132), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 6-12-85. SSN 1081.— Frente cantera, carretera de Pont d'Armentera a Querol (188), en bosque de Q. ilex. Leg. S. Sanclemente y A. Gendrau, 2-11-86. SSN 1471.
En bosque de coníferas, especialmente bajo Pinus, preferentemente en bosques situados a escasa altitud o en clima de inviernos suaves. Especie muy característica, fãcilmente reconocible por su sombrero escamoso, por la armilla de su pie y por su olor perfumado, a bãlsamo del Perú.
Tricholoma flavobrunneum (Fr. ex Fr.) Kummer
Sombrero de 3,5-7 cm de diãmetro, convexo cuando joven, luego plano-convexo, ligeramente mamelonado centralmente, de margen involuto, estriado-acanalado. Cutícula fibrosa, algo viscosa cuando húmeda, de color pardo oscuro, ligeramente amarillenta hacia el margen.
Pie central, e 5-7 x 0,8-0,8 cm, cilíndrico, algo atenuado hacia la base, fibroso, de color amarillo en la parte superior, mas oscuro hacia la base, hasta parecerse al color el sombrero. Lärninas sinuadas y decurrentes por un hilo, de color amarillo, que con el tacto y la edad se manchan de pardorrojizo a partir del margen.
Carne amarilla, de color vivo bajo la cutícula, algo mas clara en la parte central del sombrero, de olor intenso a harina y sabor amargo.
Esporas de cortamente elípticas a ovoides, hialinas, de pared delgada, de 5-6.5 x 3,54
La Salut, sobre el santuario (175), en un prado con B. pendula. Leg. X. Llimona, 30-9-86. SSN 1263.

Especie que hemos encontrado claramente ligada a Betula pendula. Se caracteriza por sus lrninas y carne amarillas, al menos en el pie.
En Marruecos, MALENÇON et BERTAULT 1978 lo citan recolectado bajo Betula alba. Se trata seguramente de una especie micorrícica, ligada de forma bastante estricta a Betula.
Tricholoma flavovirens (Pers. ex Fr.) Lund.
Tricholoma equestre (L.) Quél.
Cantonigròs (60), en bosque de P. sylvestris, F. sylvatica y Q. pubescens. Leg. J. Girbal, 26-10-84. SSN 127.Tossa (114). Leg. J. Llistosella, 16-11-80 y 23-11-80. SSN 219, SSN 225.- Sant Baldiri (49), en pinar. Leg. J. Llistosella, 10-11-82. SSN 615.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100). Leg. X. Llimona, 5-12-84. SSN 258.- Vallvidrera (105), en bosque de Q. ilex y P. halepensis. Leg. J. M. Mestres, 12-12-85. SSN 1110.Arbúcies (124), en bosque de P. pinaster y P. radiata. Leg. L. Pineda, 1-12-85. SSN 1228. Torrent de les Rovires, Vall de Gréixer (169), en bosque de F. sylvatica. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1270.- Sobre Riu (171), en bosque de P. sylvestris. Leg. 1. Soriano, 19-10-86. SSN 1306.
Aparece tanto en bosques de coníferas como de caducifolios. Se puede distinguir de T sulphureum (Bull. ex Fr.) Kummer por el color de su carne y por su olor agradable, bien distinto del olor a gas de alumbrado de T sulphureum.
Tricholoma focale (Fr.) Ricken
Seu d'Urgell (9), en bosque de P. sylvestris y B. pendula. Leg. T. Serra, 4-1-81. SSN 217, SSN 224.- Arbúcies (124), en bosque de P. pinaster y P. radiata. Leg. L. Pineda, 1-12-85. SSN 1054.- Sobre Riu de Pendís (171), en bosque de P. sylvestris. Leg. 1. Soriano, 19-10-86. SSN 1293.
Tricholoma imbricatum (Fr. ex Fr.) Kummer
Santa Fe del Montseny (130), en bosque de P. sylvestris. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 29.- Sobre Riu de Pendís (171), en bosque de P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1312.
Lo hemos recolectado bajo Pinus sylvestris aunque puede encontrarse también ligado a caducifolios.
Tricholoma psammopus (Kalchbr. ) Quél.
Cabrils (186), en bosque de P. pinaster, C. siliqua y Cupresus. Leg. A. Rocabruna, 22-2-87. SSN 1450.- Sant Cugat del Vallès (187). Leg. M. Tabarés, 1-12-86. SSN 1451.
Tricholoma saponaceum (Fr. ex Fr.) Kummer
Camino de Coll Formic a Puig Ventós (128), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, SSN 12.- Serrat de la Glòria (36). en bosque de Q. suber, C. spinosa, C. albidus y E. arborea. Leg. S. Sanclemente, 14-10-84. SSN 81.- Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 98.- El Farell, Parc del Corredor (74), en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 2510-84. SSN 123.- Tossa (114). Leg. J. Llistosella, 16-11-80. SSN 204.- Pasado el Pla de Moras, Vall de Valarties (5), en bosque de A. alba. Leg. S. Sanclemente, 10-9-85. SSN 731.- Vallvidrera (105), en bosque de Q. ilex y P. halepensis. Leg. J. M. Mestres, 12-12-85. SSN 1109.- Moixeró, Mata Negra (170), en bosque de A. alba y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1311, SSN 1321.- Torrent de les Rovires, Vall de Gréixer (169), en bosque de F. sylvatica. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1268.- Casa Nova de Vallfornés, Pla de la Calma. Montseny (176), en bosque de Q. ilex. Leg. J. Llistosella, 5-10-86. SSN 1389.
Recolectada tanto en bosques de planifolios como de coníferas, mostrando una ligera preferencia por los bosques de Quercus. Inconfundible, debido al olor a jabón de su carne.

Tricholoma sejunctum (Sow. ex Fr.) Quél.
Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 107.EI Farell, Parc del Corredor (74) en encinar con P. pinea y Q. pubescens. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 121.- Vallgorguina (8). Leg. J. Llistosella, 3-11-80. SSN 614.- Moixeró, Mata Negra (170), en bosque de A. alba y P. uncinata. Leg. I. Soriano, 19-10-86. SSN 1319.
Tricholoma sulphureum (Bull. ex Fr.) Kummer
Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 16.- Serrat de la Glòria (36), en bosque de Q. suber. C. spinosa. C. albidus y E. arborea. Leg. S. Sanclemente, 14-10-84. SSN 80.- Sobre Can Bordoi, Parc del Corredor (93), en encinar con pinos. Leg. S. Sanclemente, 25-10-84. SSN 102.- Sant Martí del Montnegre (90). Leg. X. Llimona, 12-11-80. SSN 211; 14-11-80. SSN 230.- Bajo el bosque de Pruedo, Vall d'Aiguamoix (10), en bosque de C. avellana, S. aucuparia, A. alba y F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 8-9-85. SSN 700.- Arbúcies (124), en bosque de Q. suber. Leg. L. Pineda, 1-12-85. SSN 1129.- Dosrius (73), en bosque mixto, 1-12-85. SSN 1131.- Torrent de les Rovires, Vall de Gréixer (169), en bosque de F sylvatica. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1267.- Sota Gréixer (173), en bosque de Q. pubescens. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1276, SSN 1288.
Especie común, tanto en bosque de coníferas como de caducifolios. Aparece desde finales de verano a mediados de otofío. Muy parecida macroscópicamente a T sulphureum es T flavovirens. Se diferencia de ésta última especie por su carne amarilla y su olor característico.
Tricholoma terreum (Schff. ex Fr.) Kummer
Sobre Alp (15), en bosque de P. sylvestris. Leg. S. Sanclemente, 8-10-84. SSN 50.- Canyet, camino a la Font del Pop (107), en bosque de P. pinea y Q. ilex. Leg. X. Rodríguez, 17-11-84. SSN 185.- Fons del Fangar, Gavà (148). Leg. J. Barcelona, 14-4-84. SSN 611; 17-11-84. SSN 186.- Tno. Mpal. de Bassella (13), en pinar con P. lentiscus y R. officinalis. Leg. T. Canals, 24-11-84. SSN 195.- Tossa (114). Leg. J. Llistosella, 16-11-80. SSN 218, SSN 222.- Vallgorguina (86). Leg. J. Llistosella, 23-11-80. SSN 236.- Foix (132). Leg. E. Gracia, 2711-84. SSN 241.- Begues (139), en bosque de P. halepensis, P. lentiscus, C.humilis, E. multiflora y Q. coccifera. Leg. J. Llistosella, 30-11-84. SSN 246.- Sant Pere Màrtir, Muntanya Pelada (100), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 13-11-83. SSN 511; 27-3-84. SSN 505, SSN 506; 26-5-84. SSN 489, SSN 490; 5-12-84. SSN 257; 5-12-85. SSN 1062.- Sant Pere Màrtir, frente al Club de Tenis (101). Leg. D. Sierra, 9-12-84. SSN 267.Santa Coloma de Cervelló (142), en bosque mixto. Leg. T. Canals, 9-12-84. SSN 279.- Sant Hilari (125), entre Cistus y R. officinalis. Leg. T. Canals, 16-12-84. SSN 288.- Can Guitart Vell (143). Leg. X. Llimona, 16-12-84. SSN 290.- Calamot, Gavà (147), en bosque de P. halepensis. Leg. X. Llimona, 28-3-84. SSN 662, SSN 663.Del Bosc de Baricauba a l'Artiga de Lin (4), en bosque de A. alba, F. sylvatica, H. helix y Quercus. Leg. S. Sanclemente, 7-9-85. SSN 681.- Pasado el salt del Pitx, Vall de Varradòs (1), en bosque de F. sylvatica, A. alba, P. setiferum y H viridis. Leg. S. Sanclemente, 9-9-85. SSN 722.- Torrent de Canaletes, pasada la ermita de Sant Grau (24), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 943, SSN 951.- La Rierada, Molins de Rei (145), en encinar. Leg. L. Pineda, 10-11-85. SSN 977.- Refugio del Serrat de les Esposes (23). Leg. D. Sierra, 9-11-85. SSN 981.- Samalús, cerca de Cànoves (83), en bosque de P. pinea, P. halpensis y Q. ilex. Leg. J. M. Mestres, 10-12-85. SSN 1106.- Vallvidrera (105), en bosque de Q. ilex y P. halepensis. Leg. J. Llistosella, 12-12-85. SSN 1110.- Vista Rica (104). Leg. D. Sierra, 22-11-83. SSN 1226.- Cala de Santa Cristina, Blanes (180). Leg. J. Cambra, 7-3-87. SSN 1411.
Muy abundante en pinares, especialmente sobre suelos calc&eos. Es conocida su aparición tardía. En lugares bajos, llega a unir la fructificación de otoflo con la de primavera.
Tricholoma ustale (Fr. ex Fr.) Kummer
Serrat de la Glòria (36), en bosque de Q. suber, C. spinosa, E. arborea y C. albidus. Leg. S. Sanclemente, 1410-84. SSN 84.- Tossa (114). Leg. J. Llistosella, 9-11-80 y 16-11-80. SSN 227, SSN 675.- Sant Martí del Montnegre (90). Leg. J. Llistosella, 12-11-80. SSN 232.

Generalmente aparece en bosque de caducifolios como Quercus y Fagus a una cierta altitud. Mas raramente en pinares.
Tricholoma ustaloides Romagn. Farga de Bebié (19), en bosque de F. sylvatica. Leg. J. M. Mestres, 17-10-85. SSN 783; Leg. M. Aguasca, 2010-85. SSN 792.
Bajo caducifolios como Quercus, Fagus y Castanea, sobre todo en suelo silíceo.
Tricholomopsis rutilans (Schff.) Quél. Tricholoma rutilans (Schff.) Quél. Santa Fe del Montseny (130), en bosque de F. sylvatica. Leg. S. Sanclemente, 30-9-84. SSN 15.— Vallgorguina (86). Leg. J. Llistosella, 9-11-80 y 1-11-81. SSN 226, SSN 221.— Bosc de Baricauba (3), en bosque de A. Alba, V. myrtillus, R. idaeus. F sylvatica. S. aucuparia y P. setiferum. Leg. S. Sanclemente, 7-9-85. SSN 687.— Camino a los lagos de Colomers, Vall d'Aiguamoix (6), en bosque de P. uncinata y R. ferrugineum. Leg. S. Sanclemente, 8-9-85. SSN 702.— Pasado el salt del Pitx. Vall de Van-adós (1), en bosque de F. sylvatica. A. alba. P. setiferum y H. viridis. Leg. S. Sanclemente, 9-9-85. SSN 718.— Pasado el Pla de Moras. Vall de Valarties (5), bajo B. pendula. Leg. S. Sanclemente, 10-9-85. SSN 732.
Lignícola, aislado o en grupos, sobre madera de coníferas. Aparece desde finales de primavera hasta otofio.
Especie bien caracterizada por su hàbitat, siempre sobre madera de coníferas y, microscópicamente, por el gran tamafio de sus cistidios marginales.
Xeromphalina caulicinalis (With. ex Fr.) Kühn. et Maire
Marasmius fulvobulbillosus Fr. Xeromphalina fulvobulbillosa Maire
Camino a la Font Freda del Pi (26), sobre restos de madera. Leg. D. Sierra, 9-11-85. SSN 959.— Torrent de Canaletes, pasada la ermita de Sant Grau (24), en bosque de P. sylvestris. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 960.— Font Llebrera (28), en bosque de P. uncinata. Leg. D. Sierra, 10-11-85. SSN 961; Leg. I. Soriano, 5-10-86. SSN 1387.— Riera d'Alp (159), en bosque de A. alba y P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1271.— La Molina, sobre el avetar (174), en bosque de P. sylvestris. Leg. I. Soriano, 6-10-86. SSN 1277.— Moixeró, Torrent del Saüc (160), en bosque de P. sylvestris y P. uncinata. Leg. 1. Soriano, 5-10-86. SSN 1376.

BIBLIOGRAFIA
BON, M. — 1972 — Clés multiples pour la détermination microscopique des genres de Tricholomataceae. Documents Mycologiques fasc. 5: 29-32.
BON, M. — 1978 — Tricholomataceae de France et d'Europe Occidentale (Sous-famille Leucopaxilloideae [Singer] Bon). Documents Mycologiques fasc. 33.
BON, M. — 1983 — Tricholomataceae de France et d'Europe Occidentale (6ème partie): Tribu Clitocybeae Fay.: Clitocybe, Ripartites, Laccaria. Documents Mycologiques fasc. 51
BON, M. — 1984 Les Tricholomes de France et d'Europe Occidentale. Encyclopédie Mycologique XXXVI. Edit. Lechevalier, S.A.R.L., Paris.
BON, M. — 1984 Comentaires au sujet de la clé des Clitocybeae. Documents Mycologiques fasc. 54-55: 61-63.
CASTRO, M. L. y FREIRE, L. — 1984 — Estudio autoecológico y taxonómico del género Laccaria Bk. & Br. en Galicia. Anal. de Biología Vol. 1, Sección Especial 1 pp 11-13, Fac. Biolog. Univ. de Murcia.
GILLIAM, M. S. — 1976 — The genus Marasmius in the Northeasterm United States and adjacent Canada. Mycotaxon 4: 1-44.
HALLING, R. E. — 1983 — The genus Collybia (Agaricales) in the Northeastern United States and adjacent Canada. Mycologia Memoir n. 8, J. Cramer.
HARMAJA, H. — 1969 - The genus Clitocybe (Agaricales) in Fennoscandia. Karstenia 10: 5-119.
HAWKSWORTH, D. L., SUTTON, B. C. & AINSWORTH, G. C. — 1983 — Ainsworth & Bisby's, Dictionary of the Fungi. Seventh edition. Commonwealth Mycological Institute, Kew, Surrey.
HONRUBIA, M. 1982 — Aportación al conocimiento de los hongos del SE de Espafia. Univ. de Murcia. Tesis Doctoral Inédita.
HONRUBIA, M. y LLIMONA, X. — 1983 — Aportación al conocimiento de los hongos del SE de Espafba. X. Boletales, Agaricales, Rusulales. An. Univ. de Murcia. Ciencias. 42: 137-200.
KOHNER, R. et ROMAGNESI, H. 1977 — Compléments à la «Flore Analytique». Bibliotheca Mycologica, Band 56, J. Cramer, Vaduz.
KUHNER, R. et ROMAGNESI H. — 1953 — Flore analytique des Champignons Supérieurs, Agarics, Bolets, Chanterelles. 1. a edición, 3.a tirada. Edit. Masson et Cie., París.
MALENÇON, G. et BERTAULT, R. — 1975 — Flore des Champignons supérieurs du Marroc. Tome II. Travaux de l'Institut scientifique chérifien et de la Faculté de sciences de Rabat. Série Botanique et Biologie végétale n. 33. Rabat.
MALENÇON, G. et LLIMONA, X. — 1980 — Champignons de la Péninsule Ibérique VI. Est et Sud-Est. An. Univ. Murcia. Ciencias 34: 47-135.
MALENÇON, G. et LLIMONA, S. — 1983 — Champignons ibériques. VII. Flora vernale du SE. Basidiomycètes. An. Univ. Murcia. Ciencias 39 (1-4): 1-89.
MONEDERO, C. — 1985 — El género Strobilurus (Sing.). Revista de la Federacion Galega de Micoloxia n. 3.
MOSER, M. — 1978 — Guida alla determinazione dei funghi (Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales). Edición italiana de 1980. Arti Grafiche Saturnina, Trento.
MOSER, M. 1983 — Die Rihrlinge und Blàtterpilze (Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales). Kleine Kryptogamenflora; Bd 2, Teil b, Teil 2. (5, bearbeitete Auflage.) Gustav Fischer Verlag, Stuttgart, New York.

MOSER, M. & JULICH, W. — 1985 — Farbatlas der Basidiomyceten. Edit. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart and New York.
PHILLIPS, R. — 1981 — Mushrooms and other fungi of Great Britain & Europe. Edit. Pan Books Ltd., London.
SINGER, R. — 1975 — The Agaricales in Modern Taxonomy. J. Cramer, Vaduz.
SINGER, R. — 1977 — Die gruppe der Laccaria laccata (Agaricales). Plant. Syst. Evol. 126: 347-370.
SMITH, A. H.— 1960 - Tricholomopsis (Agaricales) in the Western Hemisfere. Brittonia 12: 41-70.
VAN HALUWYN, CH. — 1972 — Notes écologiques sur les champignons supérieurs (suite). VI: le genre Tricholoma sensu lato. Documents Mycologiques fasc. 4: 43-54.
VERDE, L. 1978 — Estudio monogrãfico de la familia Tricholomatacae Roze en Espafia. Fac. de Ciencias, Univ. Complutense, Madrid. Tesis Doctoral Inédita.
VERDE, L., TELLERIA, M. T., CALONGE, F. D. y DE LA TORRE, M. — 1978 — Introducción al estudio de la familia Tricholomataceae. Bol. Soc. Micol. Cast. 3: 36-47.

NOTES MICOLÒGIQUES I: ASCOMICETS DEL TORRENT DE LA SEQUERA (TARRAGONA)
Sierra,
D. & J. Cambra
Dept. Biologia Vegetal. Unitat de Botànica. Fac. Biologia. Univ. Barcelona. Avgda. Diagonal, 645. 08028 BARCELONA
RESUM
A la present comunicació es citen diversos ascomicets reco•ectats en el Torrent de la Sequera (Masarbonès), durant la tardor de 1986 i la primavera de 1987. Arachnopeziza aurelia, Cistella acuum, Glonium lineare, Helvella pezizoides, Lophiostoma fuckelii, Lophium mytilinum i Schizoxylon berkeleyanum són novetat per a la flora micològica de Catalunya. Es descriu la morfologia dels ascocarps i l'ambient on foren reco•ectats.
ABSTRACT
MYCOLOGICAL NOTES I: NEW RECORDS OF ASCOMYCETES FROM TORRENT DE LA SEQUERA (TARRAGONA). We have recorded some ascomycetes from Torrent de la Sequera (Masarbonès), Tarragona province (NE Spain). Among them, Arachnopeziza aurelia, Cistella acuum, Glonium lineare, Helvella pezizoides, Lophiostoma fuckelii, Lophium mytilinum and Schizoxylon berkeleyanum have been recorded for the first time, in Catalonia. Data concerning morphological features of ascocarps and habitat are given.
INTRODUCCIÓ
Com a resultat parcial d'unes campanyes de prospecció micològica que estem realitzant a Catalunya, donem a conèixer la presència d'alguns ascomicets, en part nous per al Principat. E1 material fou recol•ectat al Torrent de la Sequera, situat al vessant nord del massís de Bonastre (UTM 31TCF6968), en el terme municipal de Masarbonès (Alt Camp, Tarragona). Les dates de recol•lecció van ser les següents: 22/11/1986, 15/03, 26/04, 24/05 i 31/05/1987.
El massís de Bonastre (o serra d'Albinyana) és un gran bloc mesozoic, que separa les

depressions de Valls-Reus i del Penedès. El substrat del Torrent està constituït per llims i argiles. El vessant nord està dominat per calcarenites bioclàstiques, amb algun clap de margues dolomítiques i en el sud hi predominen les dolomies negres.
El clima és de tipus mediterrani sec, amb un règim de temperatures suaus (mitjana del mes més fred: 8-9 °C), encara que les glaçades són freqüents, sobretot a les fondalades tancades, com la del Torrent de la Sequera. Les precipitacions més importants s'enregistren a la tardor i, en menys quantitat, a la primavera, amb una mitjana anual que oscil•a entre els 510-554 mm.
Degut a l'orografia muntanyosa i als corrents d'aire humit que provenen del mar, a les fondalades s'hi embassa aire amb un grau d'humitat relativa elevat, que precipita en forma de rosada a primeres hores del matí. Aquest règim hídric, especialment important a la primavera, afavoreix l'aparició d'ascomicets que viuen sobre fusta en descomposició, que d'altra manera, a conseqüència de les característiques xèriques de la zona, no es podrien desenvolupar.
La brolla de romaní i bruc d'hivern amb pins està molt estesa a la regió, alternant amb les timonedes i els llistonars, que ocupen els erms i els llocs més eixuts. Els fons de vall tancats, en canvi, presenten unes condicions d'humitat un xic més elevades i hi aparèixen exemplars aïllats de Quercus ilex, acompanyat per Corylus avellana, Hedera helix, Lonicera implexa, Quercus coccifera, Ranunculus bulbosos, Ruscus aculeatus, Smilax aspera, Viola sp. i, molt rarament, Quercus cerrioides.
Les espècies del catàleg que presentem, noves per Catalunya, han estat assenyalades amb un asterisc (*). Tot el material fúngic estudiat es troba depositat a l'herbari del Departament de Biologia Vegetal, amb les sigles BCC-DSL.
CATÀLEG
O. Dothideales
* Glonium lineare (Fr.) de Not.
Histerotecis gregaris, llargs i estrets, de 2,0-2,5 x 0,2-0,3 mm, negres, llisos, amb una fissura longitudinal, lleugerament immersos en el substrat.
Ascs bitunicats, claviformes, de 60-70 x 8-10 !im, octospòrics i amb les espores uniseriades. Pseudoparàfisis filiformes i hialines. Ascòspores e•íptiques, de 10,5-14,0 x 5-6 [tm, hialines, llises, bicellulars, amb un hemisferi més agut que l'altre i amb una constricció a nivell del septe.
HABITAT: Sobre els marges d'una soca tallada d'Olea europea. 31/05/87. BCC-DSL 1208. OBSERVACIONS: A la façana mediterrània, coneixem una altra cita d'aquesta espècie, sobre fusta de Buxus balearica, a les Illes Balears (ROLLAND, 1905).
Hysterium angustatum Alb. & Schw.
Histerotecis gregaris, allargats o cilíndrics, rectes o corbats, de 0,5-2,0 x 0,4-0.5 mm, de color negre i amb la superfície dels marges estriada longitudinalment. S' obren per un solc longitudinal.
Ascs bitunicats, cilíndrico-claviformes, curtament estipitats, de 70-90 x 7 Pseudoparàfisis filiformes, d'1,0-1,5 d'amplada. Ascòspores biseriades, el•íptico-fusiformes, de 15-19 x 4-5 [tm, brunes, triseptades i constrictes a nivell dels septes.
HABITAT: Sobre fusta en descomposició de Quercus cerrioides i sobre branques seques de Rubus ulmifolius, 31/05/87. BBC-DSL 1210 i 1211, respectivament.

OBSERVACIONS: Espècie freqüent i d'àmpia distribució, malgrat que només havia estat citada un cop a Catalunya (BERTAULT, 1982).
* Lophiostoma fuckelii Sacc.
Pseudotecis gregaris, semi-immersos en el substrat, alguns clarament superficials, globulosos, negres, de 120-150 [trn de diàmetre. Papi•a ostiolar petita, de 70-100 !Arn de longitud, comprimida lateralment i disposada de forma para•ela a l'eix longitudinal del substrat.
Ascs bitunicats, octospòrics, inamiloides, claviformes i acabats en un peu curt, de 70-83 x 7-9 Pseudoparàfisis filiformes, hialines i ramificades. Ascòspores biseriades, hialines, el•líptico-fusiformes, de 14-16 x 4-5 [tm, amb un septe tansversal central, a nivell del qual presenten una constricció. Cada cèl•lula conté dues gútules lipídiques. En algunes espores pot observar-se, a cada àpex, un petit apèndix hialí i arrodonit.
HABITAT: Els ascocarps es desenvolupaven juntament amb Schizoxylon berkeleyanum, sobre una branca en descomposició (d'una planta no identificada) i sobre sarments secs de Vitis vinifera. 26/04/87. Herb. BCC-DSL 1179 i 1180.
OBSERVACIONS: CHESTERS & BELL (1970), indiquen una preferència d'aquesta espècie per substrats herbacis, si bé part del material per ells estudiat creixia sobre Rubus.
* Lophium mytilinum (Pers.) Fr. Ascomes dispersos, superficials, erectes, mitiliformes, proveïts, a la base, d'un peu curt; de color negre brillant i lleugerament estriat, de 310-600 de longitud per 200-500 i.tm d' altura.
Ascs bitunicats, inamiloides, octospòrics, llargs, cilíndrics i acabats en un curt peu; de 130180 x 6-7 pm. Pseudoparàfisis filiformes i hialines. Ascòspores paral•eles dins de l'asc, llargament filiformes, de 135-155 x 1-2 [tm, pluriseptades, al principi hialines, i de color bru-olivaci en estat madur.
HABITAT: Sobre acícules seques de Pinus halepensis, entre la virosta. 26/04/87. BCCDSL 1175. (Veure figura 1.)
O. Helotiales
* Arachnopeziza aurelia (Pers. ) Fuckel
Apotecis gregaris, sèssils, obcònics, de fins a 2 mm de diàmetre, assentats sobre un subícul lax d'hifes blanques. Disc himenial groc. Receptacle taronja, completament cobert de llargs pèls de color daurat-taronja. Pèls agrupats en feixos, al microscopi de color groc pà1•1id, de 255 x 4-5 gri, aguts, pluriseptats, de parets llises i primes, encara que poden presentar cristalls dispersos a la seva superfície. El seu contingut vira a roig, en presència hidròxid potàssic.
Ascs octospòrics, cilíndrico-claviformes, de 70-97 x 7-8 iurn, amb porus apical amiloide. Paràfisis filiformes, de 2µm d'amplada, ramificades i septades. Ascòspores hialines, oblongo-subfusiformes, de (12)-14-18 x 3,5-4,5 amb 1-3 septes transversals i apèndixs polars hialins, que desapareixen en madurar.
HABITAT: Sobre una cúpula de Quercus ilex i sobre fulles seques de Q. cerrioides, entre la virosta. 26/04 i 31/05/87. BCC-DSL 1178 i 1209.
OBSERVACIONS: Aquesta espècie ha estat citada a Grazalema, sobre Querus faginea (BERTAULT, 1974) i a la província d'Albacete, sobre la cara interna de l'escorça de Cistus ladanifer (TORRES, 1986).

Figura 1: A, ascos y ascósporas de Lophium mytilinum. B. ascos de Lophiostorna fuckelii. C, ascos y paräfisis de Schizoxylon berkeleyanum, la parte inferior del asco aparece con las esporas aún no fragmentadas. D, fragmentos esporales de Schizoxylon berkeleyanum. E, esporas de Lophiostoma fuckelii.

Bisporella citrina (Batsch: Fr.) Korf & Carpenter
HABITAT: Sore una escorça de Pinus halepensis en descomposició. 26/04/87. BCC-DSL 1176.
* Cistella acuum (A. & S.: Fr.) Sacc.
= Dasyscyphus acuum (A. & S.) Sacc.
Apotecis petits, de 200-250 de diàmetre, subsèssils, amb un curt pedicel. Himeni blanquinós, pla o lleugerament còncau. Receptable concolor, proveït d'un toment, constituït per pèls de 30-35 x 3-4 ürn, cilíndrics, amb els àpexs obtusos, escassament septats (1-2 septes), hialins, de parets primes i granuloses, sobretot a la regió apical.
Ascs octospòrics, claviformes, de 25-30 x 5,5 amb el peu curt i ample. Porus apical amiloide. Paràfisis cilíndriques, hialines, no septades, de 2,0-2,5 de diàmetre. Ascòspores unice•ulars, el•líptiques o claviformes, de 4-5-(6) x 1,5-2,0 prn, llises, hialines i biseriades.
HABITAT: Els ascocarps creixen en grups, poc nombrosos, a la part soterrada d'una pinya en descomposició de Pinus halepensis, entre la virosta. La cara superior de la mateixa pinya apareixia recoberta per l'alga Merismogloea ellipsoidea Pascher (Gloeobotrydiaceae, Heterocontophyta), que formava una pàtina de color verd pà1•1id, de 0,5 mm de gruix. 22/11/ 86. BCC-DSL 969.
OBSERVACIONS: Cistella acuum sembla ser un fong relativament freqüent sobre les acícules de pi seques, a una certa profunditat, a la capa de virosta, encara que també es pot desenvolupar sobre pinyes (DENNIS, 1949; BREITENBACH & KRANZLIN, 1984).
O. Ostropales
* Schizoxylon berkeleyanum (Dur. & Lév.) Fuckel
Apotecis dispersos, erumpents, en principi de forma més o menys cònica i finalment discoidals, superficials, de 500-750 de diàmetre. Disc himenial convex, negrós i rugós, envoltat d'un marge gruixut, pruïnós i grisaci, que està format per nombroses hifes hialines d'1,0-1,5 de diàmetre, recobertes externament per una capa
Ascs octospòrics, inamiloides, cilíndrics, de 210-250 x 8-10 pm. Paràfisis filiformes, hialines, lleugerament engruixides a l'àpex, que és de color bru-olivaci. L'epiteci pren color blau intens amb reactiu de Melzer. Ascòspores filiformes, hialines, pluriseptades. En madurar, es trenquen en fragments bicel•ulars de 5-8 x 1,5-3,0 üm.
HABITAT: Els exemplars reco•ectats es desenvolupaven sobre un sarment en descomposició de Vitis vinifera. 26/04, 24/05/87. BCC-DSL 1180 i 1207.
OBSERVACIONS: DENNIS (1978) assenyala que es tracta d'una espècie rara, que creix sobre branques herbàcies mortes. També ha estat citada a les Illes Balears, sobre fusta d'Euphorbia dendroides (ROLLAND, 1905).
O. Pezizales
Geopora arenicola (Lév.) Karst. = Sepultaria arenicola (Lév.) Massee
HABITAT: Els ascocarps es recollectaren sobre sòl llimós nu. Aquesta espècie també es pot desenvolupar entre petites molses i en talusos, en pinedes termòfiles (obs. per.). 15/03/87. BCC-DSL 1125.

Geopyxis majalis (Fr.) Sacc.
Receptacles cupuliformes, sèssils, amb una tendència a aplanar-se quan maduren, de 511 mm de diàmetre. Disc himenal llis, de color taronja pàllid, amb el marge blanquinós, irregular i finament denticulat. Superfície externa subconcolor i llisa.
Excípul medul•lar de textura intrincada, constituït per hifes hialines, de 3-4 [tm de gruix. Excípul ectal de textura globulosa-angular, format per cè•ules de 17-20 !,,tm de diàmetre, a vegades allargades (20-22 x 15 gn) i amb parets gruixudes.
Ascs octospòrics, cilíndrics, de 220-260 x 10-12 üTn, inamiloides i amb la base bifurcada. Paràfisis filiformes o cilíndriques, de 2,5-3,0 pm d'amplada, a vegades més amples a l'àpex, on arriben a mesurar fins a 5µm, septades i sense contingut acolorit manifest. Ascòspores unicellulars, de 13-14-(15) x 7-8 !,tm, de paret llisa, hialines i sense gútules lipídiques.
HABITAT: Els exemplars estudiats creixien sobre terreny llimós, agrupats, enmig d'una gespa d'Aloina aloides (Schultz) Kindb. (Pottiaceae, Bryophyta.) 22/11/86, 15/03/87. BCCDSL 920 i 1096.
OBSERVACIONS: FAUS & CALONGE (1984) revisen la confusió existent entre Geopyxis majalis (Fr.) Sacc. i G. carbonaria (A. & S.) Sacc, aquest darrer piròfil estricte (TORRE et al., 1976). SACCARDO (1889) i GRELET (1932-59), coincideixen en descriure G. carbonaria com un fong d'apotecis pedice•ats i ocraci-rogencs, en contraposició amb els receptacles sèssils o subpedice•ats, de color taronja de G. majalis. GRELET (1932-59), considera que les dimensions esporals d'ambdues espècies són pràcticament idèntiques. SACCARDO (1889), en canvi, indica una longitud superior de les espores de G. carbonaria (fins a 18 ürn).
DENNIS (1978) i BREITENBACH & KRANZLIN (1984) també caracteritzen G. carbonaria pels seus apotecis rogencs, amb un peu blanquinós, en general immers dins del substrat. No obstant, TORRE et al. (1976), descriuen els apotecis d'aquesta mateixa espècie, amb un pedicel curt, que no ultrapassa els 2 mm d'altura i amb un color taronjat-groguenc.
Degut, principalment, a la manca de pedicel i a habitat terrícola, considerem que el material recol•ectat correspon a G. majalis. Ara bé, hem tingut l'oportunitat d'estudiar apotecis que creixien sobre terra cremada, els quals presentaven una coloració taronjada i un peu curt (1-2 mm) blanc. Microscòpicament, les espores eren lleugerament més llargues (14-16 x 7,0-7,5 mrn) i els ascs, més curts (200-230 x 10-11 !,tm). En principi, aquest material correspondria a G. carbonaria (SIERRA, 1986), però els caràcters que diferencien les dues espècies són pocs precisos. Coincidim amb KORF (1972) i FAUS & CALONGE (1984), en la necessitat de realitzar una revisió d'aquest gènere.
Helvella acetabulum (L.) Quél.
HÀBITAT: Es una espècie primaveral, molt comuna, que creixia a la brolla de romaní i bruc d'hivern amb Pinus halepensis. 15/03/87. BCC-DSL 1093.
Helvella crispa (Scop.) Fr.
HABITAT: Es reco•ectà a prop del curs sec del torrent. Es tracta d'una espècie molt freqüent a la tardor i d'àmplia distribució. 22/11/86. BCC-DSL 958.
Helvella lacunosa Afz.
HABITAT: Els carpòfors creixien en el mateix ambient que H. crispa. 22/11/86. BCC-DSL 919.

Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf. Es diferencia clarament de H. acetabulum (L.) Quél. per l'absència de carenes prominents i ramificades a la superfície externa de la copa, pel color més obscur (gris fosc a negrós) de himeni i per la seva mida més reduïda.
HABITAT: Es reco•ectà entre unes molses, dins d'una pineda de Pinus halepensis. 15/03/ 87. BCC-DSL 1100.
* Helvella pezizoides Afz. = Leptopodia pezizoides (Afz.: Fr.) Boud.
Ascocarps pileats i estipitats. Barret d'1,5-2,0 cm de diàmetre, involut, acopat al principi i després plegat en forma de cadira de muntar amb 2-3 lòbuls. Marge lliure. Himeni llis, de color bru-negrós obscur. Superfície externa subconcolor, gris-bruna i tomentosa. Peu de 6-24 x 2-3 mm, cilíndric, llarg, prim, d'igual color que el receptacle i també tomentós. A vegades es presenta aplanat, amb algun solc longitudinal poc profund.
Excípul medu•ar de textura intrincada. Excípul ectal format per de 15-25 de diàmetre i parets bru fosc. Vers l'exterior, es formen feixos de pèls (130-170 de longitud), constituïts per cèl•lules allargades.
Ascs octospòrics, cilíndrics i inamiloides, de 250-275 x 15-18 gn. Paràfisis cilíndriques, amb pocs septes, lleugerament capitades (5-7 úm a l'àpex). Ascòspores el•líptiques, de 17,5-19,0 x 10,5-11,5 !..tm, llises, hialines i proveïdes d'una gran gútula lipídica central.
HABITAT: Els exemplars recol•lectats creixien sobre substrat llimós, en el fons del torrent. 22/11/86. BCC-DSL 934.
OBSERVACIONS: Aquesta espècie és similar a Helvella atra Holmskj.: Fr., ja que ambdues tenen l'himeni obscur. No obstant, la superfície externa és llisa a H. atra i pubescent a H. pezizoides. Una altra espècie pròxima és H. ephippium Lév., però aquesta darrera presenta himeni grisós, espores lleugerament més grosses i una ecologia diferent (creix sota caducifolis).
A més del material procedent de la zona d'estudi, aquesta espècie també ha estat recollectada a Pals (Baix Empordà), en els marges d'un estany, 4/04/85, BBC-DSL 265 i a la Falconera (Garraf), entre les molses d'una pineda de Pinus halepensis, 10/11/83, BCCDSL 400. (Veure figures 2-3.)
Sarcosphaera coronaria (Jacq.) Schthter = Sarcosphaera crassa (Santi ex Steudel) Pouzar
HABITAT: Es tracta d'una espècie comuna, que es troba preferentment en boscos de coníferes, en zones tèrmiques de baixa altitud, encara que pot arribar als boscos de muntanya, ben entrada la primavera. 15/03/87. BCC-DSL 1094.
O. Sphaeriales
Rosellinia aquila (Fr.) de Not. Peritecis subglobosos o piriformes, d'1,0-1,5 mm de diàmetre, superfície llisa i de color bru fosc. Papi•a ostiolar cònica, prominent i rodejada d'una zona fosca. Els carpòfors apareixen densament agrupats sobre un subícul d'hifes brunes. Ascs octospòrics, llargs i estrets, de 140-200 x 8-10 porus apical fortament amiloide. Paràfisis hialines, filiformes, d'1-2 de gruix. Ascòspores e•íptico-fusiformes, de color
Butll. Soc. Catalana Micol. 11 73-82 Barcelona 1987

1 cm
nnnn nnnMnn EMEEEEM nnnnnnnGnE nnnnnnnMnn En n ► eMEEEEMEEE ZEMEEEENEEMME EffiENEENEEEEEZMEEMEEEEEMI EMEEEEEEKEEEMMEEEEEM EEEMEEEEIEEEEEWEIMEE, mmememema ~~1~MDI EEEMEEwEREEEEEMBEEEEW; 115~MEWEEEEEEMEEEEINE EMEEEEEEEEEWEEEEEMEMEEM% EEEEEEEEENEEE EEEEEEEEGE 111« MOMINUMM emmeemeame mme MEEEEEEEEEEERE EEEEEMEEEEEDEEEEN EDGEMEEEEEENEEERO IMINEMEEEDEEE ZME MEEE immemwm
EEEE VE Rnnn rai nnn nEM ninemsd Wn

bru-fosc, i amb un solc longitudinal, 18-20 x 6,5-7,0 gn; algunes presenten, a cada àpex, uns apèndixs hialins difícils d'observar.
HABITAT: Sobre sarments secs de Vitis vinifera. 24/05/87. BCC-DSL 1206.
OBSERVACIONS: La presència de subícul és el principal caràcter que separa aquesta espècie de Rosellinia mammiformis (Pers.) Ces. & de Not. A Catalunya R. aquila, ja havia estat citada per MALENÇON et BERTAULT (1971), al Coll de Montsoriu i per BERTAULT (1982) a Collsacreu, Coll d'Olzinelles i Tibidabo.
O. Rhytismatales
Propolomyces versicolor (Fr.) Dennis = Propolis versicolor (Fr.) Fr.
HABITAT: Sobre fusta en descomposició de Quercus cerrioides. 31/05/87. BCC-DSL 1211.
OBSERVACIONS: Tàxon d'àmplia distribució, caracteritzat per unes espores al•antoides, hialines, unicellulars de 18-25 x 5-8
Agraïments
Agraïm al Dr. R. GALAN, de la Univ. de Alcalà de Henares, la seva col•laboració en l'actualització nomenclatural de Cistella acuum. A. R. ORTIZ, el seu ajut en l'exploració i reco•ecció de camp. I al Dr. X. LLIMONA, de la Univ. de Barcelona, la revisió d'aquest manuscrit.

BIBLIOGRAFIA
BERTAULT, R. — 1974 Contribution à la flore mycologique de l'Andalusie. Coll. Bot., 9: 25-44.
BERTAULT, R. — 1982 — Contribution à la flore mycologique de la Catalogne. Acta bot. Barcinonensia. 34. 35 pp.
BREITENBACH, J. & KRANZLIN, F. — 1984 — Fungi of Switzerland. Vol. 1: Ascomycetes. J. Breitenbach & F. Krànzlin Ed. Mycological Society of Lucerne. 310 pp.
CHESTERS, C. G. C. & BELL, A. — 1970 — Studies in the Lophiostomataceae Sacc. Mycol. Papers, 120: 1-55.
DENNIS, R. W. G. — 1949 — A revision of the British Hyaloscyphaceae, with notes in related European species. Mycol. Papers, 32: 1-97.
DENNIS, R. W. G. — 1978 — British Ascomycetes. J. Cramer Ed. Vaduz. 585 pp.
FAUS, J. & CALONGE, F. D. — 1984 — Notas sobre algunos ascomicetes interesantes encontrados en Catalufia. Bol. Soc. Micol. Cast, 8: 35-42.
GRELET, L. J. — 1932-1959 — Les discomycètes de France d'après la classification de Boudier. Reéd. 1979. Bull. Soc. Bot. Centre-Ouest. Royan. 709 pp.
KORF, R. P. — 1972 — Synoptic key to the genera of the Pezizales. Mycologia, 65 (5): 937-994.
ROLLAND, M. L. — 1905 — Champignons des Iles Baléares récoltés principalment dans la région montagneuse de Sóller. Bull. Soc. Mycol. France, 21: 1-18.
SACCARDO, P. A. — 1889 — Sylloge Fungorum. Vol. 8. Berlin. 1143 pp.
SHERWOOD, M. A. — 1977 — The ostropalean fungi. Mycotaxon, 5 (1): 1-120.
SIERRA, D. — 1986 — Aportación al conocimiento de los ascomicetes de Cataluiia. Tesi de Llicenciatura. Univ. Barcelona. 612 pp.
TORRE, M., MORENO, G., TELLERIA, M. T. & CALONGE, F. D. — 1976 — Aportación al conocimiento de los hongos pirófilos de Espafia. Bol. Est. Centr. Ecol., 5 (10): 21-31.
TORRES, P. — 1986 — Estudio de los discomicetes saprófitos del SE espaijol. Tesi de Llicenciatura. Univ. Múrcia. 177 pp.

APORTACION AL CONOCIMIENTO DE LOS HONGOS DE LA «SERRA DE COLLCEROLA (CATALUNYA)
Manuel Tabarés Carriedo l & August Rocabruna i Llavanera2 Coll de portell, 44 bajos. 08024 Barcelona. Gran Via 111, atc. 1. a. 08330 Premià de Mar (EI Maresme).

SUMMARY
Catalogue of fungi observed in Catalonian Iittoral mountains, in the Collcerola forest (Barcelona) in the zone delimited on map.
We list 231 species composed by Myxomycetes, Ascomycetes and Basidiomycetes.
RESUMEN
Catalogo de los hongos observados en la sierra litoral catalana, macizo forestal de Collcerola (Barcelona), en la zona delimitada por el mapa.
Citamos un total de 231 especies, que comprenden Mixomicets, Ascomicetes y Basidiomicetes.
INTRODUCCION
En cumplimiento de los propósitos que uno de nosotros anunció en la primera aportación (Rocabruna, 1984), ofrecemos en este trabajo una relación de las especies que nos ha sido posible identificar en una àrea de alrededor de 8 km2, comprendida en el mapa adjunto.
Dicha àrea, que corresponde al dominio del Viburno-Quercetum ilicis, con bosques secundarios de Pinus halepensis, la hemos subdividido en trece zonas de prospección, indicadas en el mapa. Las relacionamos a continuación, precedidas por un número (el mismo que sefiala su posición en el mapa), con mención de los àrboles dominantes.
La Paella. Quercus ilex, Pinus halepensis. Arbutus unedo y Robinia pseudoacacia.
Font Groga. Quercus pubescens, Quercus ilex, Robinia pseudoacacia, Acer negundo, Acer platanoides, Acer pseudo-platanus, Populus alba, Phoenix canariensis, Pinus halepensis, Aesculus hippocastanum, Ulmus minor y Platanus hybrida. Esta zona es la mas rica en especies, debido a antiguas plantaciones que pertenecían a jardines de fincas residenciales.
Font d'en Sert. Quercus pubescens, Quercus ilex, Pinus halepensis, Arbutus unedo, Corylus avellana y Ficus sp.
Can Piera. Quercus pubescens, Pinus halepensis y Arbutus unedo.
Sant Medir. Quercus pubescens, Quercus ilex, Pinus halepensis y Arbutus unedo.
Km 11 (Carretera a Sant Cugat). Pinus halepensis y Quercus ilex.
Golf de Sant Cugat. Pinus halepensis, Quercus ilex y Q. faginea ssp. cerrioides. Carretera de les Aigües. Pinus halepensis, P. pinea, P. pinaster, Quercus ilex, Q. coccifera y Arbutus unedo.
Observatori Fabra. Pinus halepensis, P. pinea y Arbutus unedo.
Sta. Creu d'Olorda. Quercus ilex y Pinus halepensis.
Villa Joana. Quercus ilex y Pinus halepensis.
Les Planes. Quercus ilex y Pinus halepensis.
13. Flor de Maig. Quercus ilex y Pinus halepensis.
Para cada especie, indicamos la distribución observada citando los números de las zonas en las que ha aparecido y en cada una de ellas estimamos su abundancia mediante la

siguiente escala de seis grados: CCC, muy común, CC, bastante común, C, frecuente, R, relativamente rara y RR, muy rara.
De todas las especies halladas conservamos diapositivas en color y de una parte del material estudiado, ejemplares secos, que hemos cedido a la micoteca de la S.C.M. Estas especies van sefialadas con una E.
CLASE MIXOMYCETES
Ord. Liceales Fam. Enteridiaceae
Licogala epidendron (Micheli) Fr.
Común sobre madera cortada de Pinus. En toda el àrea de prospección. CCC. E.
Ord. Fisarales Fam. Didimiàceae
Mucilago spongiosa (Leysser) Morgan
Sobre tomillo. Zona 7. CC.
Ord. Stemonitales Fam. Stemonitaceae
Stemonitis flavogenita
Sobre madera de Pinus halepensis. Otofio 1986. Zona 9. RR. E.
Ord. Ceratomixales Fam. Ceratomixaceae
Ceratiomyxa fruticulosa Macbr.
Sobre madera en descomposición. Otofio. Zona 4. CC. E.
CLASE ASCOMYCETES
Sub-clase Discomycetes Ord. Pezizales Fam. Morchellaceae
Morchella esculenta
Al lado de un regato de agua. IV-87. Zona 2. C. E.
Fam. Helvellaceae
Helvella crispa Fr.
En lugares herbosos. XII-87. Zona 2. CC. E.
Helvella lacunosa Afz.: Fr.
En caminos de bosque. De primavera a otofío. Zona 1. CC. E.
Helvella queletti Bres.
M&genes de caminos con abundante humus. En primavera. Zona 1. CC. En las otras zonas prospectadas es rara. E.
Paxina acetabulum (L.)
En caminos de bosque mixto (Pinus y Quercus). Primavera. Zonas 2 y 7. CC. E. Paxina leucomelas (Pers.) O. Kuntze.
En los caminos de los pinares. Primavera. Todas las zonas. CCC. E:
Discina melaleuca Bres.
Entre hojarasca de encina y acículas de pino. Primavera 1984. Zona 10. RR. E.
Rhizina undulata Fr.
Bajo Pinus halepensis. Abril 1978. Zona 1. Recolección única. RR.

Fam. Pezizaceae
Sarcosphaera crassa (Santi)
Bajo Pinus. Primavera. Zona 6. CC. E.
Peziza praetervisa Bres.
En carboneras de bosque junto con la especie siguiente. Primavera. Zona 1. C. E.
Peziza violacea Pers.
En viejas carboneras de bosque. Primavera. Zonas 1 y 6. C. E.
Peziza succosa Berk.
En bosque mixto de Pinus halepensis y Quercus ilex. Marzo 1985. R. E.
Peziza badioconfusa (Boud.) Dennis
Caminos de bosque. Primavera. Zonas 4 y 6. CCC. E.
Greletia ovalispora (Grelet) Donadini
Caminos de pinar, gregaria. Marzo 1985 en zona 4. Enero 1987, en zona 7. C. E.
Otidea concinna (Pers.) Sacc.
Camino de bosque mixto. Enero 1987. Zona 4. RR. E.
Fam. Humariaceae
Geopora arenicola (Lév.) Mass.
En camino arenoso. Primavera 1985-1986. Zona 4. CCC. E.
Geopora sumneriana (Cke.) Mass.
Especie específica de Cedrus y Taxus. Primavera. Zona 1 en antiguos jardines. R. E.
Humaria hemisphaeria (Wiggers.: Fr.) Fuckel
Sobre madera muy descompuesta de Pinus, en lugares umbríos. Marzo 86. Zona 1. R. E.
Scutellinia scutellata (L.: St-Amans) Lambotte
Sobre restos vegetales descompuestos. Zona 1. CCC. E.
Scutellinia umbrarum (Fr.) Lambotte
Sobre restos vegetales muy húmedos. Primavera 1987. Zona 1. R. E.
Anthracobia macrocystis (Cke.) Boud.
Sobre carboneras de bosque. Marzo 1985. Zona 1. CCC. E.
Aleuria aurantia (Fr.) Fuckel
En caminos herbosos. Otoresío. Zona 1. CC. E.
Geopyxis carbonaria (A. & S.: Fr.) Sacc.
Aparece sobre carboneras. Zona 2. CC. E.
Octospora humosa (Fr.) Dennis
Sobre tierra, entre musgos. Enero 1987. Zona 2. C.R. E.
Fam. Ascobolaceae
Pyronema omphalodes (Bull. St-Amans) Fuck.
Sobre carboneras de bosque. Primavera. Zona 1. P. domesticum (Sow.: Fr.) Sacc. especie próxima, con esporas de mayor tarnafio, citada como frecuente en la literatura micológica, no hemos podido encontrarla.
Fam. Sarcoscyphaceae
Sacorscypha coccinea (Fr.) Lamb. Sobre ramas muertas de roskeas. Primavera y Otofío. Zona 1. CCC. E.
Fam. Geoglossaceae
Leotia lubrica Pers.
Margen de camino, entre musgos. Enero 1985. Zona 4. R. E.

Fam. Helotiaceae
Ascocoryne sarcoides (Jacquin: S. F. Gray) Groves & Wilson
Sobre tronco en descomposición. Febrero 1986. Zona 2. RR.
Fam. Hyaloscyphaceae
Dasyscyphus virgineus S. F. Gray
Sobre ramas muertas de Rubrus. Abril 1987. Zona 1. C. E.
Fam. Dermateaceae
Tapesia fusca (Pers.: Méret) Funk.
Sobre madera muerta de planifolios. Primavera. Zona 1. CCC. E.
Propolis versicolor (Fr.) Fr.
Sobre madera muerta de Quercus ilex. Abril 1986. Zonas 2 y 4. CCC. E.
Fam. Ostropaceae
Stictis pachyspora (Rehm) Rehm
Sobre ramitas muertas. Mayo 1986. Zona 4. RR. E.
Sub-clase: Pyrenomycetes
Fam. Sordariacea
Hypoxylon fragiforme (Pers.: Fr.) Kickx
Sobre ramas muertas de planifolios. Todas las zonas. CCC. E.
Fam. Sphaeriaceae
Xylaria hypoxylon (L.: Hooker) Grev.
Sobre madera podrida. Todo el afío. Zonas 4 y 5. CCC. E.
Fam. Diatrypaceae
Diatrype disciformis (Hoffm.: Fr.) Fr.
Sobre ramas muertas de planifolios. Todo el afio. Todas las zonas. CCC. E.
Clase BASIDIOMICETES
Subclase: Heterobasidiomycetes Ord. Auriculariales Fam. Auriculariaceae Fr.
Auricularia auricula-judae (Bull.: St. Amans) Wettst.
En troncos viejos de Sambucus nigra y Acer campestris. Todo el afio. R. E.
Auricularia mesenterica Dicks.: Fr.
En madera de Ulmus sp. Todo el afio. R. E.
Ord. Tremellales Fam. Tremellaceae Fr.: Fr.
Exidia pithya A & S.: Fr.
En ramas de pino. Enero 1987. Zona 7. R. E.
Tremella mesenterica Retz.: Hook
En madera muerta de pino y encina. Septiembre de 1987. Zona 3. CC. E.
Ord Dacrymycetales Fam. Dacrymycetaceae Bref.
Calocera viscosa (Pers.: Fr.) Fr.
Sobre madera de pino. Septiembre 1981. Zona 4. R. E.

Dacrymyces stillatus Nees: Fr.
En ramas muertas de pino y eincina, poco después de las lluvias. Todo el afio. En todas las zonas. CCC. E.
Subclase: Holobasidiomycetes Ord. Aphyllophorales Fam. Corticiaceae ss. lat.
Pulcherricium caeruleum (Fr.) Parm.
En ramas de Corylus avellana. Septiembre 1986. Zona 3. RR. E. Cerocorticium molare (Chaill.: Fr.) Jül.
En ramas muertas de Quercus ilex. Todo el afío. Zona 9. C.
Phlebiopsis gigantea (Fr.) Jül.
Sobre troncos cortados de coníferas. Otofio 1986. Zona 9. CC.
Merulius tremellosus Fr.
En madera de pino. Otofio 1980. Zona 4. RR.
Phlebia rufa (Fr.) Christ.
En ramas muertas de Ailanthus altíssima. De primavera a otofio. Zona 8. CCC. E.
Stereum hirsutum (Willd: Fr.) Gray
Sobre ramas muertas de encina. Todo el afio. En todas las zonas. CCC. E.
Fam. Thelephoraceae Chev.
Hydnellum ferrugineum (Fr.: Fr.) Karst.
Sobre humus, englobando acículas de pino. Octubre 1982. Zona 6. CCC. E. Phellodon niger (Fr.: Fr.) Karst.
En el suelo, bajo coníferas. Otono 1982. Zona 6. Cc.
Fam. Hidnaceae Chev.
Hydnum rufescens Fr.
Bajo pinos y encinas. Oto'río. Todas las zonas. CCC. E.
Auriscalpium vulgare S. F. Gray
Sobre las pifias. Otofio. Zona 4. RR. E.
Fam. Hymenochaetaceae Donk.
Coltricia perennis L.: Fr.
Lugares musgosos quemados. Todo el afio. Zonas 1, 4 y 11. CC. E.
Phellinus pini (Brof.: Fr.) A. Ames
Sobre corteza de Pinus halepensis. Todo el afio, en todas las zonas. CCC.
Phellinus torulosus (Pers.: Pers.) Bourd. & Galz.
Sobre viejos troncos de encinas y pinos. También parasita troncos enfermos de algarrobo. Todo el afio. CC. E.
Dichomitus campestris (Quél.) Don & Orl.
Sobre ramas muertas de encina. Todo el afio. Zona 9. C.
Trametes versicolor (Fr.) Pil.
Sobre troncos muertos de encina. Todo el aflo. En todas las zonas CCC. E.
Trichaptum fusco-violaceus (Fr.) Bod. & Sing.
Sobre corteza de pinos. Todo el aflo, en todas las zonas. CCC. E.
Fam. Polyporaceae s. lat.
Fomitopsis pinicola (Fr.) Karst.
Sobre pinos, formando grandes colonias. Todo el afio. 1987. Zona 1. C. E.

Gloeophyllum abietinum Fr.: Fr.
Sobre madera de pinos. Todo el afio. XII-83. Zona 6. R. E.
Abortiporus biennis (Bull.: Fr.) Sing.
Sobre el suelo, englobando restos vegetales. Otofio. Zona 1. CC. E.
Meripilus giganteus (Pers.: Pers.) Karst.
Sobre raíces de Platanus hybrida. X-85. Zona 1. R. E.
Fam. Ganodermataceae Donk.
Ganoderma lucidum (Curt.: Fr.) Karst.
Sobre troncos de encina. En todas las zonas. CCC. E.
Fam. Clavariaceae Chev.
Clavulinopsis helvola (Fr.) Corner Lugares musgosos. Otofio. Zona 4. R.
Clavulinopsis corniculata (Fr.) Corner
Caminos de bosque entre la hierba. Otofío. Zona 4. R. Clavaria vermicularis Fr.
En zonas musgosas de bosque. Otofio. Zona 5. C.
Macrotyphula juncea (Fr.) Barthier
Entre plantas herb&eas, con abundancia de Hedera helix. Otofio 1986. Zona 3 únicamente. C. E.
Fam. Clavulinaceae (Donk) Donk
Clavulina cinerea (Fr.) Schroet.
Sobre tierra con abundancia de humus, bajo Corylus avellana. Otofío, invierno. Zona 7. C.
Fam. Ramariaceae Corner
Ramaria stricta Fr.: Quél.
Sobre madera de pinos. Otofio. Zona 4. R. E.
Fan. Cantharellaceae Schroet.
Cantharellus cibarius Fr.
En bosques mixtos. Otofio. Zona 6. C. E.
Cantharellus lutescens Fr.
Zonas musgosas y húmedas de pinares, gregario. Otofio. Zona 4. CC. E.
Craterellus cornucopioides Pers.
Bajo pinos y encinas. Otofío-invierno. Todas las zonas prospectadas. CCC. E.
Fam. Sparassidaceae Herter
Sparassis crispa Wulf.: Fr.
Sobre tronco de Pinus sp. Otofio. Zona 4. R.
Fam. Pleurotaceae
En esta familia hemos englobado los géneros Pleurotus, Lentinellus, Geopetalum y Schizophyllum, según la ordenación de KUHNER y ROMAGNESI (1978)
Pleurotus ostreatus Jacq.: Fr.
Sobre troncos muertos de Ailanthus altissima. Finales de otofio. Zona 8. RR.
Geopetalum carbonarium (Alb. e Schw.: Fr.) Pat.

Sobre carboneras de bosque. En zonas 1 y 11. CC. E.
Lentinellus omphalodes (Fr.) Karst.
Sobre restos lefíosos, muchas veces enterrados. Otofío. Todas las zonas. CCC. E.
Schizophyllum commune Fr.: Fr.
Sobre troncos de coníferas y planifolios, con preferencia por los quemados. Todo el afio. En todas las zonas estudiadas. CCC. E.
Ord. Boletales Gilbert Fam. Boletaceae Chevalier
Gyroporus castaneus (Bull.: Fr.) Quél.
Bajo encinar. Septiembre 1986. Zona 2. R. E.
Suillus bellinii (Inz.) Watling
Bajo Pinus sp. Otofio. Zona 5. CCC. E.
Suillus collinitus (Fr.) O. Kuntze
Bajo Pinus halepensis. Otofio. En todas las zonas. CCC. E.
Xerocomus rubellus (Krbh.) Quél.
Bosque mixto. En todas las zonas. En especial en la 2. CC. E.
Xerocomus spadiceus (Fr.) Quél.
Bajo Pinus. Otoflo. En todas las zonas. Se distingue de la especie siguiente por su reacción verde-azulada sobre la cutícula con CCC. E.
Xerocomus subtomentosus (L.: Fr.) Quél.
Bosque mixto con predominio de Pinus halepensis. Octubre 1986. Zona 5. R.
Chalciporus amarellus (Quél.) Mos.
Bajo pinos. Octubre 1984. Sólo zona 2. R.
Boletus lupinus Krbh.
Bajo Quercus ilex. Sólo tres ejemplares. Leg. J. López. Septiembre 1985. Zona 7. RR. E. Boletus impolitus Fr.
Bajo encinas. Otofio. Zona 7. CC. E.
Boletus aereus Bull.: Fr.
Bajo encinas. Otofio 1986. Zona 3. CC. E. Leccinum corsicum (Roll.) Sing.
Bajo Quercus ilex y Cistus sp. Desde otoFlo a invierno. Todas las zonas. CCC E.
Fam. Paxillaceae Mre. ap. Mre., Dumée & Lutz
Omphalotus olearius (D.C.: Fr.) Sing.
Sobre tronco de Quercus ilex. Noviembre 1986. Zona 4. C.E.
Paxillus panuoides (Fr.) Fr.
Sobre troncos cortados de pino. Otofío. Todas las zonas. C. E.
Fam. Gomphidiaceae R. Maire
Chroogomphus rutilus (Schaeff.: Fr.) O. K. Miller
Bajo Pinus halepensis. Otofio. Todas las zonas. CCC. E.
Fam. Hygrophoraceae Roze: Mre.
Hygrophorus chrysodon (Batsch) Fr.
Bajo pinos y encinas. Otofio. Zona 9. RR. E.
Hygrophorus eburneus (Bull.: Fr.) Fr.
Bajo Pinus y Quercus. Otofío. Zona 4. CCC. E.

Hygrophorus russula (Scaff.: Fr.) Quél.
Bajo Quercus ilex y Pinus sp. Otofio. Zonas 4 y 10. CC. E.
Hygrophorus arbustivus Fr.
Bajo encinas. otofio. Zonas 6 y 9. C.
Hygrophorus pratensis (Pers.: Fr.) Karst.
Aunque la especie alude a su aparición en prados, nosotros la encontramos en las zonas herb.âceas de bosque mixto. Zona 5. R.
Hygrophorus dichrous Kühn. & Romagnesi
Bajo encinas. Otofío. Todas las zonas. CCC. E.
Hygrophorus agathosmus (Fr.) Fr.
Bajo pinos. Otofio. Zona 6. CCC. E.
Camarophillus niveus (Scop.: Fr.) Karst.
En lugares musgosos. Otofio. Zona 11. C.
Hygrocybe reai R. Mre.
Hermosa seta, caracterizada por su bello color anaranjado-rojizo y su sabor amargo. Torrentera húmeda y sombría. Otofío. Zona 3. R. E.
Hygrocybe acutoconica (Clements) Sing. Camino con abundancia de humus y hierbas. Noviembre 1986. Zona 4. R.
Fam. Tricholomataceae Roze: Overeem
Rickenella fibula (Bull.: Fr.) Raith.
Zonas musgosas. Todo el àrea prospectada. Otofio. CCC. E.
Laccaria laccata (Scop.: Fr.) Bk. e Br.
Bajo pinos y eucaliptos, con abundancia de humus. De primavera a otoflo. Zona 8. También, con menos abundancia, en otros hàbitats y zonas. CCC. E.
Clitocybe hydrogramma (Bull.: Fr.) Kummer
Bajo encinas, con abundancia de humus. Otofio. Zona 7. C.
Clitocybe odora (Bull.: Fr.) Kummer
Bajo Pinus y Quercus. Otofio. En todas las zonas. CCC. E.
Clitocybe alexandri (Gill.) Konr.
Bajo Pinus halepensis y Quercus sp. Otofio. Zona 7. CC. E.
Clitocybe geotropa (Bull.: Fr.) Quél.
Entre la hierba, claros de bosque y caminos. Otofio. Zonas 4 y 7. C. E. Clitocybe costata Kühn. & Romagnesi
Bajo pinos. Otoiïo. Toda el àrea prospectada. CCC. E. Clitocybe vermicularis (Fr.) Quél.
Bajo Pinus y Cistus. Octubre de 1985, también en primavera. Zona 11. C. Lepista nuda (Bull.: Fr.) Cke.
Bajo bosque mixto. Otofío y primavera. Toda el àrea. CCC. E. Lepista sordida (Fr.) Sing.
Bajo Pinus. Primavera y otofio. Todo el àrea. CC.
Lepista luscina (Fr.) Sing.
Bajo Pinus, en lugares herbosos. Otofio 1984. Zona 8. RR. Lepista inversa (Scop.: Fr.) Pat.
Bajo Quercus ilex y Arbutus unedo. Primavera y otoflo. Zona 8. CC. E. Tricholoma batschii Golden

Bajo Pinus halepensis. Característico por su sabor amargo y olor a harina. Otofío. Zona 4. CC. E.
Tricholoma psammopus (Kalchbr.) Quél.
Bajo Pinus halepensis y Cistus sp. Diciembre 1986 y enero 1987. Zona 7. CC. E.
Tricholoma sulphurem (Bull.: Fr.) Kummer
Bajo Pinus y Quercus con abundancia de humus y Hedera helix. Noviembre 1985. Zona 5. C. E.
Tricholoma saponaceum (Fr.) Kummer
Bajo coníferas y planifolios. Otorio. Zona 3. C. E.
Tricholoma scalpturatum (Fr.) Quél.
En pinar musgoso con jaras. Otoflo 1985. Zona 7. R.
Tricholoma squarrulosum Bres.
Bajo Pinus. Otofio. Zona 3 CC. E.
Tricholoma orirubens Quél.
Bajo encinas. Otono 1984. Zona 7. R.
Tricholoma terreum (Schff.: Fr.) Kummer
Bajo Pinus. Otofio. Presente en toda el àrea de prospección, mas abunante en zona 11. CCC. E.
Armillariella mellea (Vahl.: Fr.) Karst.
Ataca .ârboles diversos. Otofio. Zonas 5 y 8. CCC. E.
Leptoglossum muscigenum (Bull.: Fr.) Karst.
Entre musgos, bajo jaras. Enero 1987. Zona 7. CC. E.
Leptoglossum retirugum (Bull.: Fr.) Ricken
Parasitando musgos. Otofío. Zona 13. R. E.
Lyophyllum infumatum (Bres.) Kühn.
Bajo encinas y pinos. Otofío de 1984. Zona 8. CC. E.
Lyophyllum decastes Fr.: Sing.
En lugares herbosos, formando colonias de mas de veinte ejemplares. Otoho. Zona 12. C. E.
Thephrocybe atrata (Fr. per Fr.) Donk
En viejas carboneras con musgos. Noviembre 1986. Zona 1. C. E.
Thephrocybe antrhacophila (Latsch) Orton
En el mismo hàbitat que la especie anterior. Se distingue de ella por sus esporas esféricas. Zona 4. CC. E.
Calocybe gambosa (Fr.) Donk
En zona herbosa, con &boles de ribera. IV-84. Zona 5. RR. E.
Calocybe carnea (Bull.: Fr.) Donk
Zona herbosa en bosque mixto. Septiembre 1987. Zona 10. C. E.
Leucopaxillus gentianues (Quél.) Kotl.
Bajo pinos. Octubre de 1986. Zona 10. R. E.
Collybia peronata (Bolt.: Fr.) Sing.
Bosque mixto. Otoflo. Zona 10. C. E.
Collybia impudica (Fr.) Sing.
Bajo pinos. Otofio. Zona 9. C. E.
Collybia dryhophila (Bull.: Fr.) Kummer
Bajo pinos y encinas. De primavera a invierno. En toda el àrea. CCC. E.
Collybia butyracea (Bull.: Fr.) Quél.

Bajo Pinus y Quercus. Otofío. En toda el àrea. CCC. E.
Marasmiellus albuscorticis (Secr.) Sing. Ramas muertas. Otofío. En las zonas 5 y 6 con mas abundancia. CC. E.
Marasmius amadelphus (Bull.: Fr.) Mos.
Sobre ramas y restos vegetales. Otofio. Zona 5. C. E.
Marasmius carpathicus Kalchbr.
Entre acículas de pino. OtoFlos 1985-1986. Zona 8. C. E.
Marasmius androsaceus (L.: Fr.) Fr.
Sobre acículas de Pinus halepensis, muy pocos días después de las lluvias. De primavera a invierno. En toda el àrea. CCC. E.
Marasmius splachnoides Fr. Sobre hojas de Quercus sp. Otofío. Zona 7. R. E.
Crinipellis stipitaria (Fr.) Pat.
Sobre raicillas de gramíneas. Otofío. Zona 7. C. E.
Hemimycena delicatella (Peck.) Sing.
Sobre acículas de Pinus halepensis. 13-12-86. Zona 7. C.E.
Hemimycena crispula (Quél.) Sing.
Sobre hojas secas de Salvia officinalis. Enero 1987. Zona 7. R. E.
Mycena meliigna (Berk. & Cooke) Sacc.
Sobre corteza de Quercus ilex, en la parte del ärbol orientada al norte. M.s abundante en otofio, pero puede aparecer en todas las estaciones después de lluvias abundantes. Zona 4. CC. E.
Mycena acicula (Schff.: Fr.) Kummer
En lugares musgosos o herbosos de caminos de bosque. Enero 1987. Zona 7. C. E.
Mycena pura (Pers.: Fr.) Kummer
Bajo pinos y encinas. Todo el afío. En toda el àrea. CCC. E.
Mycena seynii Quél.
Sobre pifias de Pinus halepensis. Otofio. En toda el àrea. CC. E.
Mycena alcalina (Fr.) Kummer
En lugares musgosos con madera en descomposición. Primavera y otofio. Zonas 5 y 6. CC. E.
Fam. Entolomataceae
Entoloma sericeum (Bull.: Mérat) Quél.
Claros herbosos, bajo pinos. Invierno. Zona 11. C.
Entoloma mammosum (Fr.) Hesler
En caminos herbosos de bosque mixto. F&ilmente identificable por su olor a sardina. Otofío 1985. Zona 11. R.
Fam. Pluteaceae Kotl. & Pouz.
Volvariella murinella Quél.: ex. Mos.
Bajo Pinus halepensis, en zonas herbosas. Octubre 1986. Zona 8. R. E.
Volvariella taylori (Berk.) Sing.
Puede recolectarse en el mismo hàbitat y zona qu la especie anterior y se identifica por su volva gris. Otofio 1980. R. E.
Pluteus semibulbosus (Lasch. ap. Fr.) Gill.
Sobre ramas muertas de Quercus ilex. Otofio 1984 y 1986. Zona 2. C.

Fam. Amanitaceae Roze
Amanita vaginata (Bull.: Fr.) Quél.
Bajo Quercus y Pinus. Otofio. Zona 5. C. E.
Amanita caesarea (Scop.: Fr.)
Bajo Quercus. Otofio. Zona 4. C. E.
Amanita pantherina (D.C.: Fr.) Secr.
Bajo Quercus ilex. Otofio. Zona 4. CC. E.
Amanita phalloides (Vaill.: Fr.) Secr.
Bajo Quercus ilex. Otofio. En toda el àrea. CCC. E.
Amanita verna (Bull.: Fr.) Pers.: Vitt.
Bajo Quercus y Pinus. Reacción instantãnea amarillo oro con NaOHa. Mayo 1984. Zonas 4 y 11. RR. E.
Amanita citrina (Schff.) S. F. Gray
Bajo Quercus y Pinus. Otofío. Zona 4. CCC. E.
Amanita aspera (Fr.) Hooker
Bajo Quercus y Pinus, en los caminos. Otofio. Zona 4. CC.
Limacella furnacea (Let.) R. Maire
Bajo Pinus halepensis. Otoí-io. Zona 8. R. E.
Limacella guttata (Fr.) Konr. & Maublanc
Sobre abundante humus, entre Hedera helix. Otoi--io. Zona 3. R. E.
Fam. Agaricaceae Fr.
Agaricus silvaticus var. pallens Pilat
Bajo Pinus con abundante humus. Otoflo. Zona 4. C.
Agaricus haemorrhoidarius Kalchbr. et Schulz
Bajo Qercus. Otofio. Zonas 4 y 5 CC. E.
Agaricus campester (L.) Fr.
Lugares herbosos. Noviembre 1984. Zona 1. CC. E. Agaricus porphyrizon Orton
Bajo Quercus y Pinus. Otofio. Zona 2. CCC.
Agaricus xanthoderma Gen.
En claros herbosos, en el bosque mixto. Octubre 1985. Zona 4. R. Lepiota eriophora Peck.
Bajo Platanus hybrida con abundancia de materias vegetales. Octubre 1986. Zona 5. RR. E.
Macrolpiota procera (Scop.: Fr.) Sing.
En caminos y dentro del bosque. De primavera a otofio. En toda el àrea. CCC. E.
Macrolepiota rhacodes (Vitt.) Sing.
En suelos con abundancia de materias org'ãnicas y Hedera helix. Zona 2. C. E.
Cystoderma amianthinum (Scop.: Fr.) Fay.
En pinares con abundancia de musgo. Otofio. Zona 4. C. E.
Fam. Coprinaceae Roze: Overeem
Coprinus comatus (Müll.: Fr.) S. F. Gray
En lugares herbosos. Otoiío. Zona 3. CC. E.
Coprinus niveus (Pers.: Fr.) Fr.
Sobre estiércol de vaca. Primavera. Zona 1. RR.

Coprinus disseminatus (Pers.: Fr.) S. F. Gray
En paredes húmedas y zonas musgosas y umbrías, o sobra troncos en descomposición. Primavera y otofio. Zona 7. CC. E.
Coprinus angulatus Peck.
Carboneras de bosque. Abril 1986. Zona 1. RR. E.
Paneolus fimicola (Fr.) Gill.
Entre el césped de los jardines o lugares herbosos. Verano y otoíío. Zona 7. C.
Psatyrella candolleana (Fr.) Mre.
En caminos de bosque, gregaria. Principalmente en otoíío. En toda el àrea prospectada. CCC. E.
Psatyrella velutina (Pers.: Fr.) Sing.
En los caminos, gregaria. Otofío. Toda el àrea. CC. E.
Psatyrella melanthina (Fr.) ss. K. & R.
Sobre ramas muertas. Octubre 1985. Zona 3. R. E.
Psatyrella pennatta (Fr.) Sing.
En carboneras de bosque. Primavera y otofío. Zona 9. CC. E.
Fam. Bolbitiaceae Sing.
Agrocybe erebia (Fr.) Kühn.
En caminos con hierba. Octubre 1985. Zona 2. RR. E. Agrocybe aegerita (Brig.) Sing.
En troncos de Populus sp. Marzo 1987. Zona 3. C. E.
Fam. Strophariaceae (Fr.) Quél.
Stropharia inuncta (Fr.) Quél.
Camino herboso y umbrío. Enero 1987. Zona 7. RR. E.
Stropharia coronilla (Bull.: Fr.) Quél.
En campos yermos, entre la hierba. Octubre 1987. Zona 7. C. E.
Stropharia cyanea (Bolt. ex Secr.) Tuomikoski
En el margen de una riera, entre abundante hojarasca en descomposición, bajo Corylus avellana. Macroscópicamente se diferencia de S. aeruginosa por su anillo caduco, menor porte y cutícula menos glutinosa, de tonalidades mas pãlidas. Enero 1987. Zona 7. R. E.
Hypholoma fasciculare (Huds.: Fr.) Kummer
Sobre madera muerta de Pinus. Otoíío. En toa el àrea de prospección. CCC. E.
Pholiota carbonaria (Fr.) Sing.
En carboneras de bosque. Otofío e invierno. En todo el àrea. CCC. E.
Tubaria furfuracea (Pers.: Fr.) Gill.
En caminos de bosque, sobre restos de madera. De primavera a otoíío. En toda el àrea. CCC. E.
Fam. Crepidotaceae (Imai) Sing.
Crepidotus variabilis (Pers.: Fr.) Kummer
Sobre ramitas muertas. Otofio. En toda el àrea. CCC. E.
Fam. Cortinariaceae Roze
Inocybe geophilla (Sow.: Fr.) Kummer
Zonas herbosas de bosque. Otofio. En toda el àrea de prospección. CCC. E.
Inocybe obscura (Pers.: Pers.) Gill.

En los pinares. Ototio. Zona 13. C.
Inocybe fastigiata (Schff.: Fr.) Quél.
En bosques y caminos. Otofio. Zona 11. C.
Cortinarius calochrous Fr.
Bosque de encinas. Otofío. Zonas 3 y 11. C. E.
cortinarius cedretorum R. Maire.
Bajo Quercus ilex. Otofio. Zona 10. CC. E.
Cortinarius elatior Fr.
Bajo Quercus ilex. Otofio. Zonas 3 y 11. CCC. E.
Cortinarius rufoolivaceus Fr.
Bajo Quercus o bosque mixto. Otoflo. Zona 11. C. E.
Cortinarius trivialis Lge.
Bajo Quercus ilex. Otofio. Zona 8. CC. E.
Hebeloma sinapizans (Paulet: Fr.) Gill.
Bajo Pinus halepensis y Quercus cerrioides. Otofio. Zona 7. C. E.
Galerina marginata (Fr.) Kühn.
Sobre restos lefiosos, con preferencia por los de coníferas. Zona 10. CC. E.
Ord. Russulales Kreisel Fam. Russulaceae Poze
Russula delica Fr.
En bosque mixto de Pinus halepensis y Quercus ilex. Otofio. Zonas 12 y 13. CC. E.
Russula sosoria (Fr.) Romell ss. Boud.
Bajo Quercus ilex, en caminos de bosque. De verano a otofío. Zonas 3 y 13. C.
Russula seperina Dup.
Bajo encinas. Octubre 1986. Zona 5. R. E.
Russula virescens (Schff.: Zant.) Fr.
Bajo coníferas y planifolios. Otoilo. Zona 3. CC. E.
Russula sanguinea (Bull.: St-Amans) Fr.
Bajo pinos. De verano a otofio. Zona 8. CC. E.
Russula torulosa Bres.
Bajo pinos. De verano a otofio. Zona 8. CC. E.
Russula cyanoxantha Schff.: Fr.
Bajo bosque mixto de Pinus y Quercus. De verano a otofio. Zona 10. C. E.
Russula aurata With.: Fr.
Bajo pinos y encinas. Otofio. Zona 13. CCC. E.
Russula fragilis (Pers.: Fr.) Fr.
Bajo coníferas y planifolios. Otofio. Zona 10. CC. E.
Lactarius decipiens Quél.
Bajo Pinus y Quercus. Otofio. Zona 4. CC. E.
Lactarius chrysorrheus Fr.
Bajo Pinus y Quercus. Otofío. En toda el àrea prospectada. CCC. E.
Lactarius deliciosus Fr.
Bajo Pinus halepensis y Pinus pinea. En toda el àrea, C. E.
Lactarius sanguifluus (Paulet: Fr.) Fr.
Bajo Qercus ilex y bosque mixto. Otofio. En todas las zonas prospectadas. C. E.
Subclase Gasteromycetes Ord. Phallales Fam. Clathraceae Chev.

Clathrus ruber Micheli: Pers.
En el suelo. VI-85. Zona 10. C.
Ord. Nidulariales Fam. Nidulariaceae Fr.
Crucibulum laeve (Bull. ex D.C.) Kamby
Sobre madera, conglomerados, cartulinas, etc. Todo el afío, en todas las zonas. CCC. E.
Cyathus olla Batsch.: Pers.
Sobre restos vegetales o en el suelo. XI-86. Zona 4 CCC. E.
Cyathus striatus (Huds.) Wied.
Sobre resíduos vegetales. De primavera a otono. CC. E.
Ord. Lycoperdales Fam. Lycoperdaceae Brogn.
Bovista aestivalis Bon (Demoulein)
En el suelo de los pinares. Verano y otofio. Zona 5. CC. E.
Bovista plumbea Pers.: Pers.
En caminos herbosos. De finales de primavera a principios de verano. Zona 1.
Calvatia utriformis (Bull.: Pers.) Jaap.
Aunque su hàbitat mas frecuente es entre la hierba, en esta zona aparece dentro del bosque mixto (Pinus y Quercus). Verano. Zona 7. R. E.
Lycoperdon perlatum Pers.
En los caminos de los pinares. De primavera a otofio. Toda la zona. CCC. E.
Fam. Geastraceae Corda
Astraeus hygrometricus (Pers.) Morg.
En los caminos, bajo Cistus sp. Todo el afío, en todas las zonas. CCC. E. Geastrum sessile (Sow.) Pouz.
Entre el musgo y las acículas de los pinos. Septiembre 1983. Zona 2. R.
Geastrum triplex Jungh.
Bajo encinas, en suelos ricos en humus. XI-86. Zona 4. R. E.
Geastrum minimum Schwein
Sobre acículas de Pinus pinea. Fàcil de reconocer por su tamafio y por los cristales de oxalato del exoperidio. Otofio. Zona 6. C. E.
Ord. Sclerodermatales Fam. Sclerodermataceae Corda
Scleroderma polyrhizum J. F. Gruel.: Pers.
En los caminos. Otofio. Zona 1. CCC.
Scleroderma verrucosum Bull. ex Pers. ss. Grev.
Sobre humus abunante. Ototio. Zona 5. CCC.
Ord. Himenogastrales Fam. Rhizopogonaceae
Rhizopogon roseolus (Corda) Th. M. Fries s. 1.
Entre acículas de pino, enterrado entre el humus. Septiembre 1983. Zona 8. CCC. E.
Ord. Tulostomatales Fam. Tulostomataceae Fischer
Tulostoma brumale Pers.: Pers.
En camino herboso. XII-1986. Zona 7. C. E.
Agradecimientos:
En primer lugar, al Dr. X. LLIMONA por sus orientaciones y revisión. Al Dr. E. GRACIA, así corro a J. LLISTOSELLA, M. AGUASCA, I. LLORENS, M. D. SIERRA, S. SANCLEMENTE y M. PAZ MARTIN, del equipo de micólogos de la Facultad de Biología, Facultad de Ciencias, Universidad de Barcelona, por sus consejos dentro de sus respectivas especialidades. También al Dr. FRANCISCO de DIEGO CALONGE por su ayuda en la identificación de algunos Ascomycetes y Gasteromycetes.

Bibliografía
BOLOS, M. del T. i O. (1983). Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 17. VI. La biogeografia: 198-248. Fundació Enciclopèdia Catalana.
BREITENBACH, J. et KRANZLIN, F. (1981). Champignons de Suisse. Tome I. Les Ascomycètes. E. Mycologia, Lucerna. 320 pp.
CALONGE, F. D., ROCABRUNA, A., TABARES, M., SIERRA, M.D. Contribution al estudio de los ascomycotina espafioles 11. Bol. Soc. Micol. de Madrid. Vol. 11 (1) 1986. pp. 27-27.
DENNIS, R. W. G., British Ascomycetes. J. Cramer-Vaduz (1981). 585 pp.
GRACIA, E. (1983-1985) Guia per a l'estudi dels Mixomicets. Bull. Soc. Catalana Micol. 7: pp. 47-64 y 9: pp. 49-56.
KUHNER, R. et ROMAGNESI, H. (1978) Flore analytique des champignons supérieurs. Masson. Paris, 556 pp.
MOSER, M. (1980). Guida alla determinazione dei funghi. Saturnia. Trento. 565 pp.
ROCABRUNA, A. Aportació al coneixement dels fongs del Maresme (Catalunya). Bull. Soc. Catalana Micol. 8. pp. 47-74.
SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA. «Bolets de Catalunya» Col. I a VI - 1982-1987. Barcelona.
SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA. Fichas Técnicas. I-V - 1983-1987. Barcelona.

APORTACION AL CATALOGO DE ASCOMICETES DE CATALUNYA
D. Sierral, A., Rocabruna2 y M Tabarés3
Dpto. Biología Vegetal. Fac. Biología. Diagonal, 645. 08028 Barcelona Gran Vía, 111, àtico 1.°. 08330 Premià de Mar (Barcelona)
3. Av. Coll del Portell, 44, bajo 6.°. 08024 Barcelona
RESUMEN
En el presente trabajo se citan un total de 20 especies de ascomicetes, 15 de los cuales son novedad florística para Catalufia, destacando Lachnellula suecica (Alb. & Schw.: Fr.) Dennis, Mollisia ventosa Karsten, Orbilia coccinella (Sommerf.) Fr. y Tarzetta cupularis (L.) Lambotte. Se detalla la morfología y el hàbitat de los ascocarpos recolectados.
SUMMAF?Y:
CONTRIBUTION TO A CATALOGUE OF THE ASCOMYCETES FROM CATALONIA (NE SPAIN)
This work deals with 30 species of Ascomycetes, 15 of which are new to the flora of Catalonia. Of special interest are Lachnellula suecica (Alb. & Schw.: Fr.) Dennis, Mollisia ventosa Karsten, Orbilia coccinella (Sommerf.) Fr. y Tarzetta cupularis (L.) Lambotte. Ascocarps morphology and habitat are described.
Introducción
Dentro de la línea de estudio de los ascomicetes de Catalufia, presentamos los resultados mas interesantes obtenidos en las campafias micológicas realizadas durante los primeros meses de 1987, en diversas comarcas catalanas.
Los diferentes tones se disponen agrupados alfabéticamente dentro del orden al que pertenecen (según la taxonomía de HAWKSWORTH & al. 1983). Aquellas especies que han resultado ser nuevas para la flora fúngica de Catalufia (de acuerdo con la bibliografía disponible) aparecen sefialadas en el texto con un asterisco (*).
El material estudiado està depositado en el herbario del Departamento de Biología Ve-

getal (BCC-DSL) excepto los ejemplares de Rhizina undulata y Lachnellula suecica, que forman parte del herbario (en preparación) de la Societat Catalana de Micologia.
Catãlogo de especies
ORDEN HELOTIALES
Cudoniella clavus (Alb. & Schw.: Fr.) Dennis Se trata de una especie poco frecuente, que ha sido previamente citada por CALONGE & al. (1986) de Riells del Montseny. Destacamos aquí el substrato sobre el cual ha sido recolectada: entre las espinas de las cúpulas de castatias, y también sobre los frutos secos caídos y empapados en agua, también en Riells del Montseny (La Selva, Girona), DG52. Leg. A. Rocabruna, 8/5/87. BCC-DSL 1187.
* Dasyscyphella nivea (Hedw.: Fr.) Raitv. Lachnum niveum (Hedw.: Fr.) Karst.
Apotecios gregarios, primero cupuliformes y finalmente planos, de 0,5-1 mm de diãmetro, provistos de un pie largo y delgado. Himenio liso, blanco-amarillento claro, mas oscuro al secarse. Receptãculo blanco y cubierto de largos pelos blancos.
Pelos cilíndricos, septados, hialinos, de paredes finas y granulosas, excepto en la región apical, donde son lisas. De 80-105 x 2,5-3 !„tm, ligeramente ensanchados en los extremos. Ascos octospóricos, cilíndrico-claviformes, 45-50 x 4-5 con poro apical amiloide. Parãfisis cilíndricas, hialinas, de 2µm de anchura. Ascósporas oblicuamente uniseriadas, unicelulares, fusiformes, hialinas y lisas, de 7-9 x 2-2,5
Material estudiado: Espinelves (Osona, Girona), DG53. Sobre madera en descomposición, posiblemente de Picea abies. Leg. M. Tabarés. 7/3/87. BCC-DSL 1237.
Observaciones: Puede confundirse con Lachnum virgineum (Batsch.: Fr.) Karst., una especie macroscópicamente parecida, que se diferencia por poseer pelos granulosos en toda su longitud y parãfisis anchas, claramente lanceoladas.
GALAN (1985) nos ofrece un amplio comentario acerca de la posición taxonómica de esta especie. Este mismo autor dice, acerca de los pelos del receptâculo, que se encuentran coronados de masas de aspecto resinoso y anaranjadas, un caràcter que no hemos observado en nuestro material.
* Lachnellula suecica (Fuckel) Nannf.
Apotecios dispersos o gregarios, erumpentes, de 1-4 mm de dirnetro; primero cupuliformes y con el margen enrollado, después, al madurar, se extienden y aplanan. Subsésiles, presentan un corto estípite. Himenio liso, de color anaranjado. Recept&ulo y pie blancos, de aspecto afieltrado, completamente cubiertos de pelos, que al microscopio se muestran hialinos, cilíndricos, multiseptados, obtusos, con paredes granulosas y de 3µm de anchura. Ascos octospóricos, cilíndricos, de 60-70 x 7-8 !,tm, con poro apical amiloide. ParMisis filiformes, de 2µm de anchura, septadas y con un contenido granuloso anaranjado. Ascósporas uniseriadas, unicelulares, esféricas, de 4,5-6 plrn de diãmetro, hialinas y de pared lisa.
Material estudiado: Vall de Núria (Ripollès, Girona), DG39. Sobre ramas de Pinus uncinata, enterradas en la nieve. Leg. M. Tabarés. Material depositado en el herbario de la Societat Catalana de Micologia.

Observaciones: Se diferencia de otras especies de Lachnellula por la presencia de esporas esféricas. Es característico también el hàbitat, sobre ramas en descomposición de coníferas de montafia.
Lachnellula subtilissima (Cooke) Dennis
Apotecios gregarios, erumpentes, acopados, de 1-2 mm de diãmetro y subsésiles. Himenio anaranjado. Superficie externa blanca y tomentosa. Pelos del receptãculo cilíndricos, de 3-4 pm de anchura, septados, hialinos, con las paredes delgadas y granulosas.
Ascos octospóricos, cilíndrico-claviformes, de 50-55 x 5 con poro apical amiloide. Parãfisis filiformes, de 2 de anchura, no ensanchadas en el àpice. Ascósporas fusiformes, hialinas, lisas, de 7-8 x 1,5-2
Material estudiado: Pla de l'Espinal (Vallès Oriental, Barcelona), DG52. Sobre ramitas de Abies alba. Leg. A Rocabruna, 11/6/87. BCC-DSL 1218.
Observaciones: El tamaflo esporal observado en nuestro material es inferior a las medidas dadas por DHARNE (1965), 7-12 x 1,5-2,5 Esta especie, igual que la anterior, va asociada a coníferas, y también la hemos encontrado sobre el mismo substrato en los Pirineos (SIERRA, 1986).
Lachnum cerinum (Pers.: Fr. ) Nannf.
Apotecios gregarios, muy abundantes. En seco, presentan un aspecto globoso, con el margen incurvado y color después, son acopados y subsésiles, de 1-1,5 mm de dirnetro. Disco himenial cóncavo, de color crema o amarillo. Receptãculo pardo, cubierto de largos pelos cilíndricos, septados, de paredes delgadas y muy granulosas en toda su longitud, pardos, excepto en los .pices, que son casi hialinos, de 70-100 x 3-4 psn.
Ascos octospóricos, cilíndrico-claviformes, de 40-45 x 5 y poro apical amiloide. ParMisis filiformes, hialinas, escasamente septadas, no ramificadas y de 2µm de grosor. Ascósporas uniseriadas, unicelulares, hialinas, elípticas y anchas, de 4-5 x 1,5-2 .t.rn.
Material estudiado: Fageda d'en Jordà (La Garrotxa, Girona), DG56. Sobre una rama en descomposición de Fagus sylvatica. Leg. A. Rocabruna, 6/6/87. BCC-DSL 1280.— Bagà (Berguedà, Barcelona), DG07. También sobre una rama de haya. Leg. A. Rocabruna, 20/6/87. BCC-DSL 1254.
Observaciones: Pese a haber sido citado repetidas veces en el resto de España (GALAN, 1985), esta es la primera vez que se cita en Catalufia. Este mismo autor, en su memoria doctoral, incluye este hongo en Peziza cerina Pers.: Fr. y lo coloca en el apartado de especies de posición taxonómica incierta, ya que considera que no es congénerica con la especie tipo de Lachnum. Nosotros, no obstante, preferimos mantener Lachnum cerinum, a la espera de poder obtener mãs información sobre esta especie.
Lachnum fuscescens (Pers.: Fr.) Karst.
Apotecios dispersos o agrupados, superficiales, cupuliformes (subglobosos en seco), de 0,5-1 mm de dirnetro, provistos de un corto pedicelo. Himenio blanco-amarillento, plano débilmente cóncavo. Recept&ulo pardo, con grnulos blanquecinos dispersos en su superficie y cubierto con abundantes pelos, rrs largos en el margen y escasos en el pie. Pelos pardos, de paredes finamente granulosas, cilíndrico-claviformes, multiseptados, de 40-120 x 4-5 ensanchados hasta 6-7 [tm en el 4ice, que es m.s claro (amarillento), y donde se deposita una masa cristalina refringente. Junto a estos pelos aparecen otros

escasamente desarrollados, globosos o claviformes, uni o bicelulares, que alcanzan hasta 10 x 5 de pared también parda y granulosa.
Ascos octospóricos, cilíndrico-claviformes, de 35-45 x 4-5 poro apical amiloide. Paràfisis lanceoladas, hialinas, de 3-4 de anchura, que exceden en 8-10 a los ascos. Ascósporas oblicuamente biseriadas, unicelulares, hialinas, elíptico-fusiformes, lisas, de (6)8-9-(10) x 1,5 [tm.
Material estudiado: Òrrius (El Maresme, Barcelona), DG40. Sobre hojas secas de Quercus ilex. Leg. A. Rocabruna, 21/5/87. BCC-DSL 1212.— Begur (Baix Empordà, Girona), EG14. Sobre hojas secas de Quercus ilex. Leg. J. Cambra, 28/6/87. BCC-DSL 1294.
Observaciones: La presencia de largos pelos de paredes incrustadas y acúmulos cristalinos en el àpice, junto con otros escasamente desarrollados y claviformes, diferencian este taxon del resto de especies pertenecientes al género Lachnum.
Lachnum virgineum (Batsch.: Fr.) Karsten
Es una especie común, muy extendida por toda Esparia, según el trabajo de GALAN (1985), en el que figura una buena descripción.
Material estudiado: Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental, Barcelona), DG52. Sobre cúpulas de Fagus sylvatica en descomposición. Leg. A. Rocabruna, 29/5/87. BCC-DSL 1222.— Fageda d'en Jordà (La Garrotxa, Girona), DG56. Sobre el mismo substrato. Leg. A. Rocabruna, 6/6/87. BCC-DSL 1267.
Mollisia ventosa Karsten
Apotecios discoidales, de contorno lobulado y 0,7-2 mm de diãmetro. Crecen esparcidos agrupados, superficiales, sésiles y carentes de subículo. Disco himenial liso, gris-olivàceo en seco, gris-amarillento pàlido en estado húmedo. Receptàculo pardo, con el margen blanquecino.
Excípulo ectal pseudoparenquimàtico, formado por células pardas, de 8-10 !,tm de diàmetro, que hacia el margen se prolongan en elementos piriformes o claviformes e hialinos. Excípulo medular de textura intrincada densa.
Ascos claviformes, de 80-100 x 5-7 octospóricos y con poro apical amiloide. Paràfisis cilíndricas, hialinas, de 2-2,5 de diàrnetro, ramificadas cerca de la base y con apices no ensanchados. Ascósporas irregularmente biseriadas, hialinas, subfusiformes, rectas o algo curvadas y provistas de un septo transversal. Miden 12-16 x 2-3 [trn.
Material estudiado: Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental, Girona). Sobre madera de haya en descomposición. Leg. A. Rocabruna, 23/5/87. BCC-DSL 1288.
Observaciones: DENNIS (1978) seFiala que las esporas pueden presentar de 1-3 septos. Nosotros sólo las hemos observado uniseptadas.
Orbilia coccinella (Sommerf.) Fr.
Apotecios dispersos o reunidos en pequeríos grupos, superficiales, sésiles, discoidales, hasta de 1 mm de diàrnetro. Himenio plano o ligeramente cóncavo, anaranjado, con el característico aspecto céreo y translúcido de las especies de este género. Receptàculo concolor, opaco y algo furfuràceo.
Ascos inoperculados, octospóricos, cilíndricos, de 34-45 x 3-5 con el àpice truncado inamiloide y provistos de un largo pie. Paràfisis filiformes, de 1,5-2 !L,tm de anchura y extremos sublobosos (3,5-5 l.tm). Ascos y paràfisis estàn inmersos en una matriz gelatinosa. Ascósporas elípticas, de 5 x 1,5-2 [tm, lisas, hialinas y con pequerías gútulas lipídicas en su interior.

Material estudiado: Òrrius (El Maresme, Barcelona), DG40. Sobre madera muy descompuesta. Leg. A. Rocabruna, 21/5/87. BCC-DSL 1275.— Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental, Barcelona), DG52. Sobre madera en descomposición de Fagus. Leg. A. Rocabruna, 14/6/87. BCC-DSL 1221.
Observaciones: Es una especie de fàcil identificación por el tamafio de sus esporas y el color de los apotecios, caracteres que la separan de las otras especies del género Orbilia. A pesar de no haber sido citada anteriormente, la hemos recolectado repetidas veces sobre diferentes restos leflosos.
Polydesmia pruinosa (Jerdon in Berk. & Br. ) Boud.
Apotecios pequeiíos, pulvinados, sésiles, de 100-300 [tm de diàmetro; disco himenial y receptàculo blancos y de aspecto pruinoso; dispersos o agregados, crecen sobre un subículo blanco poco evidente.
Ascos octospóricos, con el poro apical fuertemente amiloide, claviformes, de 85-95 x 911,5 !=, terminados en un pie alargado. Paràfisis filiformes, de 2-2,5 !Ltm de grosor, hialinas y muy ramificadas en los extremos (propoloides). Ascósporas irregularmente biseriadas, elíptico-subfusiformes, de 16-18 x 4-4,5 gn, hialinas, al principio con 4 gútulas lipídicas y, finalmente, al madurar, con 1-3 septos.
Material estudiado: Bagà (Berguedà, Barcelona). DG07. Sobre Diatrypales, en una rama muerta de haya. Leg. A. Rocabruna, 20/6/87. BCC-DSL 1251.
Observaciones: El aspecto pruinoso de los apotecios se debe a las ramificaciones de las paràfisis. Este hongo se desarrolla siempre sobre viejos estromas de Pirenomicetes.
ORDEN LECANIDIALES
Lecanidion atratum (Hedw.) Rabenh. = Patellaria atrata Fr.
Ascomas apotecioides, aplanados, sésiles, de 1 mm de diàmetro. Superficie himenial plana o algo convexa, lisa y de color negro, rodeada de un grueso margen estéril y negro. Crece en grupos abundantes.
Ascos bitunicados, octospóricos, inamiloides, claviformes, de 105-135 x 13-15 [tm. Pseudoparàfisis hialinas, abundantes, de 2-3 !..tm de grosor, ramificadas, con el àpice ensanchado (3-5 [tm) y coloreado de pardo, forman un epitecio por encima de los ascos. Ascósporas fusiformes, de 33-45 x 6,5- !AM, hialinas, lisas, con 7-9 tabiques transversales, generalmente algo curvadas y con un extremo màs ancho que el opuesto.
Material estudiado: Dosrius (El Maresme, Barcelona), DG50. Sobre tallos secos de umbelíferas. Leg. A. Rocabruna, 25/4/87. BCC-DSL 1171.
Observaciones: Se trata de una especie abundante, aunque no muy citada en la Península (CALONGE, 1986), que en Cataluiía hemos recolectado preferentemente en sitios bajos (comunidades termófilas) y sobre una amplia gama de huéspedes (SIERRA, 1986).
ORDEN PEZIZALES
Disciotis venosa (Pers. ) Boud.
Apotecios subsésiles, primero cupuliformes y aplanados, extendidos y de contorno màs menos lobulado al madurar. De 3-4 cm de diàmetro. Himenio de color castafio o pardo oscuro, con venas o pliegues bastante evidentes que salen de una depresión central. Re-

ceptãculo de color crema, de aspecto tomentoso, provisto de una furfuración parda constituida por unos pelos de 50-100 x 10 jtm, formados por dos o mas células alargadas, que salen del excípulo ectal. El margen permanece involuto sobre el himenio. Pie corto, generalmente hundido en el substrato.
Ascos octospóricos, inamiloides, cilíndricos, de 250-300 x 15-20 jtm. ParMisis cilíndricas, septadas, de 4-5 jun de grosor y ensanchadas en el àpice hasta 10-15 ttm. Ascósporas unicelulares, elípico-ovaladas, lisas e hialinas, de 21,5-24,5 x 21-13,5 jtm.
Material estudiado: Campus de la Universiad Autónoma de Bellaterra (Vallès Oriental, Barcelona), DF29. Leg. M. Tabarés, 11/4/1987. BCC-DSL 1234.
Observaciones: DENNIS (1978) explica que este hongo puede alcanzar hasta 15 cm de diãmetro cuando està completamente extendido.
En Catalufia, esta especie ha sido previamente citada por CODINA y FONT QUER (1931) en Els Bufadors, cerca de Sant Quirze de Besora, y en La Cellera, y por LLENSA DE GELCEN (1970) en la comarca de L'Anoia.
* Octospora leucoloma Hedw. ex S. F. Gray
Apotecios sésiles, primero poco cupuliformes, mas tarde lenticulares o aplanados y de contorno irregular, de 3 a 6 mm de dirnetro. Disco himenial liso y anaranjado. Receptâculo subconcolor, con el margen blanquecino y denticulado.
Excípulo ectal de textura globulosa-angular, constituido por células de pared gruesa y hasta de 23 jtm de dirnetro. Hacia el margen superior se forman unos cortos pelos de 3060 x 10-15 ttm.
Ascos octospóricos, inamiloides, cilíndrico-claviformes, de 140-175-200 x 16-18 iirn. Parãfisis cilíndricas, de 3-4 jtm de grosor, ensanchadas hasta 5-6 !„tm en el ãpice y con un contenido granuloso anaranjado. Ascósporas uniseriadas, elípticas, de 21-24 x 11 tum, hialinas, lisas, con una gran gútula lipídica, aunque algunas presentan dos gútulas pequeFias.
Material estudiado: Cabrils (E1 Maresme, Barcelona), DF49. Entre musgos, sobre terreno arenoso, en un sendero de bosque de Pinus pinaster. Leg. A. Rocabruna, 24/2/87. BCCDSL 1242.
Observaciones: En la base de los apotecios se ha observado la presencia de hifas hialinas, largas, onduladas, septadas, de 4-4,5 jtm de anchura, coincidiendo así con la descripción de DENNIS (1978). Es de destacar el diãmetro de los ejemplares recolectados, puesto que el autor antes mencionado indica unas dimensiones de 1-3 mm de dirnetro.
* Otidea concinna (Pers.) Sacc.
Apotecios agrupados, cupuliformes y sésiles, de 8-15 mm de diirnetro por 5-10 mm de altura, abiertos lateralmente por una fisura vertical. Superficie himenial ocre-amarillenta. Recept&ulo liso y concolor, con el margen enrollado y denticulado en algunos puntos.
Ascos largos y cilíndricos, operculados, octospóricos, de 150 x 9-13 jtm. Parãfisis filiformes, de 2-2,5 jtrn de anchura, con el àpice curvado y ocasionalmente ramificado. A veces se ensanchan y miden hasta 3,5 jtm en los extremos. Ascósporas elíptico-ovaladas, lisas, hialinas, de 10,5-12 x 5-6 ttrn, con dos gútulas lipídicas.
Material estudiado: Sant Cugat (Vallès Occidental, Barcelona), DF29. Bosque mixto con Quercus pubescens y Pinus halepensis. Leg. A. Rocabruna, 8/2/87. BCC-DSL 981.
Observaciones: BREITENBACH & KRANZLIN (1984) indican que se trata de una especie poco común, que crece bajo hayas y caducifolios, en suelos musgosos. No obstante,

RODRIGUEZ & CALONGE (1985) sefialan que la han encontrado habitualmente en pinares.
Peziza ammophila Dur. & Mont.
Apotecios cupuliformes, casi cerrados y semienterrados en la arena. Al madurar se abren irregularmente en forma de estrella, de 2-5 cm de dirnetro. Himenio castafio o pardo oscuro: Superficie externa ocrãcea y cubierta de arena. Pseudoestipe de 1-3 x 0,4-0,8 mm, constituido por hifas miceliares que aglutinan la arena, profundamente hundido en el substrato. Carne gruesa, de 1,5-3 mm, ocr&ea, sin olor ni sabor.
Ascos octospóricos, amiloides, cilíndricos, de 294-325 x 14,5-16,8 !,,t,m. Parasis cilíndricas, septadas, de 2-3 prn y con el extremo ensanchado hasta 5 Ascósporas elípticas, de 15,5-18,5 x 10,5-11,5 [4m, lisas, hialinas y sin gútulas lipídicas.
Material estudiado: Dunas costeras con Ammophila arenaria en la «Playa Larga» cerca del monumento funerario «La Torre de los Escipiones», a 4 km de Tarragona, CF55. Leg. X. Llimona, 19/2/87. BCC-DSL 984 y M. Tabarés, marzo 1987.
Observaciones: Es un hongo específico de dunas y suelos arenosos que puede aparecer tanto en primavera como en otofio. (Ver figura 1.)
* Pseudoplectania nigrella (Pers.) Fuckel
Apotecios gregarios, sésiles, débilmente cupuliformes, en general aplanados y de contorno lobulado. Nuestros ejemplares miden de 1,5-4 cm de diãmetro. Superficie himenial lisa, negra y de aspecto brillants. Receptãculo negro y tomentoso (o afieltrado), cubierto de largos pelos pardos que se entrecruzan y quedan adheridos a la superficie externa. Microscópicamente, estos pelos son multiseptados, ondulados, de 5µm de anchura y hasta 350 de longitud, y con gruesas paredes lisas.
Excípulo ectal de textura angular, formado por células de 6-25 p.m de di&netro. Excípulo medular de textura intrincada, con hifas de 3-7 !..trn de anchura. Ascos octospóricos, inamiloides, cilíndricos y atenuados en un pequefio pie, de 280-300 x 13-14 [,trn. Parãfisis cilíndricas, de 3-4 [tm, con los 4ices poco ensanchados (4-4,5 gn); cerca de los extremos, estri ramificadas o no y presentan un contenido parduzco. Ascósporas uniseriadas, unicelulares, esféricas, de 9,5-10 de dirnetro, lisas e hialinas.
Material estudiado: Espinelves (Osona, Girona). Aparece en primavera sobre humus y entre musgos, bajo Picea abies y Cedrus plantados. Leg. M. Tabarés, 1/4/87. BCC-DSL 1243.
Observaciones: Se puede confundir con Pulparia planchonis (Dun. ex Boud.) Korf, que es macro y microscópicamente muy similar a Pseudoplectania nigrella. Se diferencian porque la primera especie carece de pelos negros en la parte externa de los apotecios, por sus ascos, generalmente de dimensiones inferiores y por el menor tamaí--io de los apotecios (de 1-2 cm de diãmetro). (Ver figura 2.)
Rhizina undulata Fr.
Cuerpo fructífero sésil, irregular, plano, extendido y lobulado, de 2,5 x 1,8 cm. Superficie himenial de color pardo oscuro, margen mas claro y sinuoso. Carne pardorrojiza, de textura fibrosa.
Ascos octospóricos, inamiloides, cilíndricos, de 360-400 x 15-17 !,,tm y provistos de un pie bifurcado. Parãfisis hialinas, cilíndricas, de 3-4 [tm de anchura, en los ãpices (hasta 710 [tm) se deposita un acúmulo pardo. Ascósporas fusiformes, hialinas, provistas de apí-



culos puntiagudos de 4-5 !Arn de largo en ambos extremos. Algunas presentan dos gútulas lipídicas y, al final, la pared aparece finamente punteada. Miden 39-43 x 9-10 !_tm, incluyendo los apículos.
Entre los elementos del himenio aparecen unos filamentos pardos, no septados, de base bifurcada y 4µm de anchura, que tienen su origen en el excípulo medular.
Material estudiado: Vilalba Sasserra (Vallès Oriental, Barcelona), DG51. Bosque mixto con pinos. Leg. A. Rocabruna, octubre 1984. BCC-DSL 1296.
Observaciones: Es característica de esta especie la presencia de unas raicillas (rizoides) de color claro, bifurcadas, que fijan el ascocarpo al substrato. Estas estructuras no se observan en nuestro ejemplar, por defecto en la recolección.
En CataluFla se hallaba citada del Portilló (Vall d'Aran) por SINGER (1947).
* Tarzetta cupularis (L.) Lambotte
Ascocarpo acopado, hasta de 1 cm de dirnetro, provisto de un pedicelo, parte del cual permanece hundido en el substrato. Himenio liso, de color gris-crema. Receptãculo ocre anaranjado, furfur&eo, con pequefios grnulos rrs oscuros. Margen dentado.
Excípulo ectal de textura angular, formado por células de 11-15 pin de diãmetro. El margen superior està constituido por haces de hifas que pueden llegar a medir hasta 130 de longitud.
Ascos largos, cilíndricos, octospóricos, de 270-320 x 11-12 Parãfisis cilíndricas, hialinas, con pocos septos, no ramificadas, de 2 de anchura y apenas ensanchadas en los extremos (3 trn). Ascósporas unicelulares, uniseriadas, de 17,5-20 x 11-13 lisas, hialinas y con dos gútulas lipídicas.
Material estudiado: Bagà (Berguedà, Barcelona), DG07. En un hayedo. Leg. Rocabruna, 20/6/87. BBC-DSL 1252.
Observaciones: Esta especie podría confundirse con Tarzetta catinus (Holmsk.) Korf & Rogers. Ambos txones se diferencian, según nuestra propia experiencia, por el color m.s amarillento de los ascocarpos de esta última especie, así como por sus esporas, m.âs largas y estrechas (19-24 x 10,5-11 [im) y por sus paràlisis, de ãpice lobulado.
ORDEN SORDARIALES
* Lasiosphaeria strigosa (Alb. & Schw.) Sacc.
Peritecios gregarios o cespitosos, superficiales, globosos, subglobosos o incluso cónicos, de 500-700 !_tm de dimetro. Peridio pardo, densamente cubierto de pelos o setas rígidas, agudas, de aspecto vítreo, excepto alrededor de la papila ostiolar.
Pelos de 175-230-320 x 12-13 de color pardo y con gruesas paredes que dejan un lumen celular muy estrecho. Ascos unitunicados, inamiloides, octospóricos, claviformes, de 120-130 x 13-14 !„tm. ParMisis filiformes e hialinas, muy abundantes entre los ascos. Ascósporas irregularmente biseriadas, fusiformes, curvadas, de 30-39 x 5-6 [..trn, unicelulares, hialinas y con dos grandes gútulas lipídicas.
Material estudiado: Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental, Barcelona), DG52. Sobre madera en descomposición, probablemente de Fagus. Leg. A. Rocabruna, 11/6/87. BCCDSL 1217.
Observaciones: CHECA & MORENO (1984) citan esta especie de Montejo de la Sierra (Madrid), sobre ramas de Fagus sylvatica.

ORDEN SPHAERIALES
* Xylaria carphophila (Pers.) Fr.
Estromas filiformes, simples, no ramificados, de 3-3,5 cm de altura por 0,5-1 mm de grosor, de ãpice blanquecino debido al estado conidial, el resto presenta color pardo; la base es finamente tomentosa. Los peritecios se desarrollan en su parte central o superior, y presentan el ostíolo prominente y de color negro.
Material estudiado: Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental, Barcelona), DG52. Los estromas crecían agrupados sobre frutos caídos de Fagus sylvatica. Leg. A. Rocabruna, 10/ 7/87. BCC-DSL 1302.
Observaciones: El material que hemos recolectado, si bien presentaba los peritecios ya desarrollados, tenía los ascos inmaduros; por este motivo no hemos podido realizar su descripción microscópica. De todos modos, este hongo es perfectamente identificable en base al substrato, ya que se desarrolla exclusivamente sobre hayucos en descomposición.
Butll. Soc. Catalana Micol. 11 99-110 Barcelona 1987

Bibliografía
BREITENBACH, J. & KRANZLIN, F. 1984.— Champignons de Suisse, tome 1: Les ascomycètes. Ed. J. Breitenbach et F. Societé de mycologie de Luzerne. 310 pp.
CALONGE, F. D. 1986.— Adiciones al catalogo de hongos que crecen espontneamente en el Real Jardín Botãnico de Madrid. Bol. Soc. Mic. de Madrid 11 (1): 19-24.
CALONGE, F. D.; ROCABRUNA, A.; TABARES, M. y SIERRA, D. 1986.— Contribución al estudio de los Ascomycotina espafioles. III. Un género y ocho especies nuevas para el catalogo. Butll. Soc. Cat. Micol. 10: 35-47.
CODINA, J. i FONT QUER, P. 1931.— Introducció a l'estudi dels macromicets de Catalunya. Cavanillesia 3: 101-189.
CHECA, J. & MORENO, G. 1984.— Estudios sobre Pyrenomycetes y Loculoascomycetes (Ascomycotina). I. Bol. Soc. Micol. Castellana 8: 15-22.
DENNIS, R. W. G. 1978.— British Ascomycetes. 2.a ed. J. Cramer, 585 pp. Vaduz.
DHARNE, C. G. 1965.— Taxonomic investigations on the discomycetous genus Lachnellula Karst. Phytopath. Z 53: 101-144.
GALAN, R. 1985.— Contribución al estudio del orden Helotiales (Ascomycotina) en EsTesis doctoral. Univ. Alcalà de Henares. 387 pp.
HAWKSWORTH, D. L.; SUTTON, B, C. & AINSWORTH, G. C. 1983.— Ainsworth & Bisby's Dictionary of the Fungi. 7th edn. Kew: Commonwealth Mycological Insitute. 445 pp.
LLENSA DE GELCEN, 1970.— Bolets de les rodalies d' Igualada. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. 71 pp.
RODRIGUEZ, N. B. y CALONGE, F. D. 1985.— Nuevos datos para el catalogo de Ascomycetes espafioles. Bol. Soc. Micol. Castellana 9: 15-20.
SIERRA, D. 1986.— Aportación al conocimiento de los ascomicetes (Ascomycotina) de Cataluria. Tesis de Licenciatura. Univ. de Barcelona. 612 pp.
SINGER, R. 1947.— Champignons de la Catalogne, especes observées en 1934. Collec. Bot. 1 (3): 199-246.

APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DE LA MICOFLORA DEL BAIX EMPORDÀ I RODALIES (CATALUNYA). I. FAM. GEASTRACEAE (GASTEROMICETS)
Josep Ma. Vidal i Frigola *
*C/ Massaballs, 6. Sant Sadurní de l'Heura (Girona). Llicenciat en Ciències biològiques.
RESUM
Es citen 12 espècies i 1 varietat de geastràcies trobades al Baix Empordà (Catalunya), tres de les quals: Geastrum morganii, G. lageniforme i G. saccatum f. parvulum, són noves per al catàleg micològic espanyol, segons la bibliografia consultada per l'autor. Es dóna una descripció completa d'aquestes 3 espècies. S'aporten noves dades microscòpiques referides a estudi de la capa miceliana, capi•ici i espores, per a la diferenciació de les espècies del grup triplex.
SUMMARY
Contribution to the fungal flora of Baix Empordà and neighbouring region (Catalonia, NE Spain). I. Fam. Geastraceae (Gasteromycetes). The autor has identified a rich flora, with 12 species (and 1 variety). Three of them, Geastrum morganii, G. lageniforme and G. saccatum f. parvulum, seem to be new for the Spanish mycological catalogue. A description of this 3 species is given. As a contribution to the easier recognition of species of triplex group, new microscopical data about miceliar layer, capillitium and spore are offered.
Introducció
Responent a la proposta del Dr. X. Llimona, i seguint la línia oberta pel Sr. A. Rocabruna en el butlletí n.° 8 de l'any 1984, ens hem proposat d'anar donant a conèixer, grup per grup, i després d'un estudi al més complet possible, totes les troballes que s' hagin realitzat a la nostra zona d'estudi, que per raons de residència es limita al Baix Empordà, i a les zones limítrofes, quan són una continuació dels hàbitats naturals estudiats.
El Baix Empordà, amb una superfície de 702 km2, està situat a la zona costanera del NE de Catalunya. Limita al Nord-Oest amb la Serra de Valldevià, formada per materials del paleogen d'origen sedimentari (conglomerats, gresos, margues,...), amb una altura màxima
Golf de Roses

MADREMANYA
BAIX ' to , \\-_ 0,,,,.
/
DE L'HEURA PALAFRUGELL MASOS DE PALS 111 nz:/.5 irlo ••••,) ''''..'":. 4› /-Puig d'Arques
de 174 m s.m. al Puig Segaler. Al Nord-Est es troba el Massís del Mongrí, falca calcària del mesozoic, amb una altura màxima de 325 m s.m. a la muntanya d' Ullà. Aquest massís és travessat per una extensa zona de dunes fòssils amb presència de carbonats, fixades amb pins pinyoners, que van de l'Escala fins a Begur.
Cap al Sud i separada per una extensa plana al-luvial, formada per dipòsits terciaris i per dipòsits quaternaris, aportats pels rius Ter i Daró, es troba la Serra de Les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana, perpendicular a la línia costanera. Les Gavarres estan formades per materials del paleozoic (esquistos i granits), amb una altura màxima de 531 m s.m. al Puig d'Arques. Arran de costa es troba el Massís de Begur, de la mateixa naturalesa que les Gavarres, però molt degradat pel turisme. Està separat de les Gavarres per una plana d'enfonsament, producte d'una doble falla.
A l'extrem Sud, el Baix Empordà és tancat per la part més oriental del Massís de Cadiretes, de caràcter granític, amb una altura de 417 m s.m. al pic Montclar. Aquest massís queda separat de les Gavarres per la Vall d'Aro, enmig de la qual passa el riu Ridaura. En general, els sòls són classificats com a bruns calcaris a l'àrea nord (Valldevià i Montgrí), com a alluvials a la zona central i com a sòls brunnificats dels tipus bruns àcids medioeuropeus a les zones esquistoses de les Gavarres, i bruns àcids meridionals a les zones granítiques de les Gavarres i Cadiretes.
El clima és de tipus mediterrani litoral a la plana i de tipus mediterrani sub-humit, de muntanya baixa i mitjana, a la zona de les Gavarres i Cadiretes (diagrames ombrotèrmics).
FELIU DE GUÍXOLS GIRONA (1969-84) (1896-1905) (1941-74)

Diagrames ombrotèrmics
Les precipitacions varien d'uns 500 mm anuals al Cap de Begur, fins a uns 900 mm al Puig d'Arques. El màxim de precipitacions es dóna a la tardor, però es presenten molt irregularment distribuïdes al llarg de l'any i d'un any a l'altre.
Les temperatures són suaus, amb una mitjana anual de 16 °C a la costa i de 14 °C a la plana, amb pocs dies de glaçades a hivern, amb temperatures normalment no inferiors als —4 °C.
El Baix Empordà queda dintre de la zona d'acció de la Tramuntana. La Tramuntana és un vent fort, sec i força fred del N-NW, que bufa pel sector oriental dels Pirineus, al Roselló i a bona part de l'Empordà. El període de màxima acció es dóna en els mesos freds de novembre a març. Aquest vent té una especial repercussió en la vida dels bolets ja que en poques hores pot aturar el seu creixement, i assecar-los.
La vegetació és plenament mediterrània. El Baix Empordà queda dintre de la zona de

l'alzinar litoral (Quercetum illicis galloprovinciale) i de la sureda (subas. suberetosum) a les zones granítiques. Però aquesta vegetació ha estat molt degradada, i només es conserva a les parts més baixes i més humides.
Així, trobem que la vegetació actual és formada per pinedes i bosquines de degradació (Cistion mediterraneum). A les zones silíciques de les Gavarres i Cadiretes hi ha brolles septentrionals d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunici), més o menys arbrades, amb sureres, alzines, pi blanc, pi pinyer, pi negre, roure martinenc, etc. A les zones calcàries hi ha brolles litorals de romaní i bruc d'hivern amb sanguinària (Rosmarino-Lithospermetum) més o menys arbrades, sobre tot amb pi blanc, i per màquies litorals (OleoCeratonion) en el cas del Montgrí, en què la vegetació ha estat pràcticament reduïda a una brolla de garric alterada, amb estepa negra, estepa borrera i romaní, i zones arbrades amb pi blanc.
La part de dunes fòssils fou fixada per plantacions de pi pinyer (Pinus pinea) i en algun reducte de més a l'interior hi ha alguna resta d'antic bosc de ribera, format per om (Ulmus minor) i roure martinenc (Quercus pubescens).
A les vores dels rierols s'hi troben diferents comunitats de ribera: omedes i alberedes (Populion albae), vernedes i gatelledes (Alno-Padion), etc. Molt comuna a les parts baixes i litorals és l'acàcia (Robinia pseudacacia). A les parts humides i més altes de les Gavarres hi ha alguna castanyeda (Castanea sativa).
Les àreas més estudiades són les corresponents al Massís del Montgrí i zones properes de dunes carbonatades, i les muntanyes de la Serra de les Gavarres.
El Baix Empordà comprèn les quadrícules UTM DG92 a DG96, EGO2 a EGO6 i EG13 a EG16.
Els estudis varen començar l'any 1983 i s'aniran continuant fins a completar la major part de la micoflora existent en aquesta comarca.
De totes les citacions es conserva material sec a l'herbari de l'autor. De la majoria de les espècies, i sempre que el seu estat ho ha permès, en tenim diapositives (Kodakrome 25), preses en el seu hàbitat.
De totes les collites en donem la ubicació d'acord amb la quadrícula UTM amb una aproximació d' 1 km, data i hàbitat. ecologia és sempre la síntesi de l'observada personalment per l'autor.
De les espècies suposadament noves per a la flora espanyola, en donem una descripció extensa.
Fam. GEASTRACEAE Corda 1842
Al Baix Empordà, aquesta família és representada pels gèneres Geastrum Pers. ex Pers. 1841 i Myriostoma Desvaux 1809.
Són les zones costaneres les que es mostren més riques en geastràcies, sobretot les zones de dunes carbonatades fixades. També destaquen les omedes i boscos de ribera de més a interior.
Les mides del carpòfor han estat preses sobre material sec d'herbari. Les preparacions microscòpiques han estat muntades en blau de lactofenol.
Geastrum badium Pers. 1809
= G. umbilicatum Fr. 1929 = G. elegans Vitt. 1842

Hàb.: En pinedes de dunes fixades, sota estepa blanca (Cistus albidus), romaní (Rosmarinus officinalis), etc., entre la fullaraca, en companyia de G. nanum i G. sessile. Poc comú.
Loc.: Torroella de Montgrí, EG 1256, 812-1984, sota Pinus pinea.— Pals, EG 1546, 03-1987, ibid.
Geastrum morganii Lloyd 1901 (foto contraportada posterior)
Carpòfor adult de mida mitjana. Exoperidi obert i estès, de 4-7 cm de diàmetre, dèbilment higroscòpic en els exemplars joves, de manera que una vegada assecats, prenen la forma de tulipa que tenien abans d'obrir-se. Exoperidi amb 5-8 lacínies desiguals, més tard recorbades cap avall, a l'estil de G. triplex. A la base presenta un manyoc de cordons micelians molt típic, que recorda les arrels de gramínia; en els exemplars adults, es trenca, deixant una petita cicatriu. La capa miceliana és feltrada, adherent, de color bru-ocraci vermellós, amb pocs residus vegetals adherits, i cau a trossos, deixant veure la capa fibrosa, blanquinosa-groguenca amb tonalitats rosades, després rosa-vermellós i finalment bru-vermellós, que es trenca a la base de les lacínies, formant un collar carnós, igual que G. triplex.
Exoperidi ovalat-piriforme, sèssil, d'1,2-2,3 cm de diàmetre, brunenc, amb la superfície finament arrugada, subllisa. Peristoma cònic, agut, generalment comprimit bilateralment, irregularment estriat i sense delimitar.
El carpòfor desprèn una forta olor molt típica, més o menys perfumada, que persisteix en herbari.
Capa miceliana formada per hifes d'1-3 de gruix, poc ramificades, amb lumen poc visible, molt entrecreuades i flexuoses (fig. 1A).
Espores petites, esfèriques, de 3,1-4 fortament espinoses, amb espines de 0,5-0,6 ilm d'altura de mitjana, fines i separades, no gaire fosques. de parets gruixudes, no gaire fosques, de 3,1-6,8 [tm de diàmetre, llis, amb el lumen dèbilment visible (fig. 1B).
Hàb.: Entre la fullaraca, sota arç blanc (Crataegus monogyna), en un alzinar amb acàcia (Robinia pseudacacia) i om (Ulmus minor), en un lloc humit i sorrenc, a la vora d'un rierol. Molt rar.
Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (l'Albaina), DG 9746, 6-1-1987.
Observacions: Tal com assenyala BOIFFARD (1976), sembla que la presència d'acàcies li és favorable. Aquesta espècie americana va ser trobada per primera vegada a Europa l'any 1968, a les costes Atlàntiques franceses. Segons la bibliografia consultada, sembla ser la primera citació per a Espanya. (Veure figura 1 i contraportada.)
Geastrum nanum Pers. 1809 = G. schmidelii Vitt. 1842
Hàb.: En llocs càlids, a les pinedes costaneres i a les pinedes de dunes, en les clarianes, sota estepa blanca (Cistus albidus), romaní (Rosmarinus officinalis) i llentiscle (Pistacia lentiscus), en terrenys bàsics, normalment en colònies nombroses. Bastant comú en aquests hàbitats.
Loc.: Torroella de Montgrí, EG 1256, 8-12-1984, sota Pinus pinea en dunes fixades.Id. EG 1357, 20-11-1986 i 4-1-1987.— Masos de Pals, EG 1347, 21-12-1986, sota Pinus halepensis.— Id. EG 1546, 29-3-1987, sota Pinus pinea.
Observacions: Els exemplars varien molt de mida d'una collita a l'altra, des d'exemplars petits, en què l'exoperidi obert fa 2 cm i el diàmetre de l'endoperidi és d'l cm (collita EG 1256 de 8-12-1984), fins a exemplars grans, que mesuren 5 cm i 1,7 cm respectivament (collita EG 1357 de 4-1-1987). És típic el color gris blavós de l'endoperidi.
Soc. Catalana Micol. 11 111-122 Barcelona 1987

Fig. 1 Fig. 2
Fig. 3 Fig. 4 10 ii.tm
Fig. 1: Geastrum morganii. hifes de la capa miceliana (A), espores i capillici (B). Fig. 2: G. triplex, hifes de la capa miceliana. Fig. 3: G. lageniforme, hifes de la capa miceliana. Fig. 4: G. saccatum, hifes de la capa miceliana. Augment 925 X.

Geastrum pectinatum Pers. 1801
Hàb.: Tant sota pins (Pinus) com sota caducifolis (Ulmus, Quercus), en terrenys sorrencs carbonatats, prop de la costa. Rar.
Loc.: Torroella de Montgrí, EG 1256, 21-11-1984, sota Pinus pinea en pineda de dunes, colònica nombrosa formada per exemplars robusts.— Albons, EG 0862, 18-11-1986, entre Arum italicum sota Ulmus minor, pocs exemplars i més petits.
Observacions: Aquesta espècie podria ser confosa amb G. striatrum D.C. (= G. byantii Berk), que se'n diferencia per tenir una marcada apòfisi en forma de disc, amb les vores agudes i dirigides cap avall.
Geastrum fornicatum (Huds. ex Pers. ) Hooker 1821
Hàb.: En una omeda sobre dunes carbonatades, amb om (Ulmus minor) i roure martinenc (Quercus pubescens), amb sotabosc de sarriassa (Arum italicum), entre la fullaraca, amb abundant humus, a 2 km de la mar. Raríssim.
Loc.: Albons, EG 0862, 17-12-1984, grup nombrosíssim.
Observacions: Espècie molt resistent a la intempèrie. Als dos anys d'ésser trobats, els exemplars que van quedar al bosc presentaven pràcticament el mateix aspecte, i possiblement, ja feia més d'un any que havien aparegut. Des de llavors, no ha estat observada cap nova floració.
Geastrum sessile (Sow. ) Pouzar 1971
= G. fimbriatum Fr. 1829
= G. rufescens Pers. ex Pers. 1801
Hàb.: Tant en boscos de coníferes (Pinus pinea, P. halepensis i P. pinaster) com de planifolis (Quercus) i mixtos, en terrenys sorrencs de dunes i en terrenys argilosos, en sòls bàsics. Bastant comú.
Loc.: Sant Sadurní de l'Heura, DG 9746, 8-10-1984, sota Pinus pinea.— Torroella de Montgrí, EG 1256, 8-12-1984, sota Pinus pinea.— Girona, a Sant Daniel, DG 8750, 111-1986, sota Quercus pubescens.— Madremanya, DG 9648, 13-12-1986, sota Pinus pinea i Quercus ilex.— Masos de Pals, EG 1347, 21-12-1986, sota Pinus pinea.— Sant Sadurní de l'Heura, DG 9944, 22-12-1986, bosc mixt; i en altres llocs i dates.
Geastrum recolligens (Woodw. ex Sown) Desvaux 1809 = G. mammosum Chev. 1836
Hàb.: En boscos de ribera, sota om (Ulmus minor) i roure martinenc (Quercus pubescens), entre abundants restes vegetals. Rar.
Loc.: Albons, EG 0862, 18-11-1986, sota Ulmus minor i Quercus pubescens en bosc sobre dunes.— Sant Sadurní de l'Heura, DG 9746, 3-1-1987, sota Ulmus minor a la vora d'un rierol.
Observacions: Possiblement és més comú del que hom pensa, degut a la dificultat en trobar-lo, ja que passa fàcilment desapercebut entre la fullaraca, degut al seu color, mida petita i al fet de ser higroscòpic, ja que en temps sec queda replegat, i per tant és més difícil detectar la seva presència.
Geastrum triplex Jungh 1840
Capa miceliana formada per hifes fibulíferes, ramificades, de 3,7-8 de diàmetre, amb parets gruixudes, entrecreuades (fig. 2). La capa miceliana presenta un aspecte llis-esquamós, amb bastants restes vegetals enganxats. Es fissura longitudinalment.

Espores bru clar, de 3-4 de diàmetre, amb berrugues cilíndriques o còniques truncades, de 0,47-0,8 iltm d'altura. de 4,7-8 de diàmetre, amb lumen fi, d'aspecte finament granulós, d'hialí a brunenc (fig. 5).
Hàb.: Sota pins (Pinus) i planifolis (Ulmus, Quercus), a les zones costaneres, en llocs sorrencs. Comú a les zones de dunes bàsiques fixades amb pi pinyoner (Pinus pinea).
Loc.: Torroella de Montgrí, G 1257, 6-3-1983, sota Pinus pinea.— Ibid., Eg 1256, 262-1984 i 21-11-1984.-- Albons, EG 0862, 26-12-1984, sota Ulmus minor.— Masos de Pals, EG 1547, 26-12-1986, sota Pinus pinea.
Observacions: Son caràcters típics d'aquesta espècie: el collar carnós que es forma al voltant de l'endoperidi, com a resultat de la ruptura circular de la capa carnosa a nivell de les bifurcacions de les lacínies, i el peristoma fimbriat, dèbilment delimitat, sense relleu, i que no supera els 1,2 cm de diàmetre a la base. Les lacínies tenen una forma típicament triangular, en què l'amplada a nivell de les bifurcacions no sol ser més petita que la meitat de la longitud de les lacínies. (Veure figures 5, 6, 7 i 8.)
Geastrum lageniforme Vitt. 1841 (foto contraportada posterior)
Exemplars de mida mitjana a gran, més o menys com G. triplex, de 2,5-5,5 cm de diàmetre quan té les lacínies replegades a la part inferior (material sec).
L'exoperidi està format per (5)-6-9 lacínies, replegades a l'estil de G. triplex, i acabades en una porció molt fina, espiralada i recorbada en assecar-se. La longitud de les lacínies, de 2-5 cm, sempre és més gran que el doble de l'amplada a la base. Això ens permet diferenciar clarament sobre el terreny aquesta espècie de la G. triplex.
Capa carnosa blanquinosa, semblant a la de G. sessile, bru fosc en envellir i en temps plujós. Capa miceliar prima, molt llisa, del mateix color que G. triplex, però sense esquames i residus vegetals enganxats. També es fissura longitudinalment.
Endoperidi sèssil, d'1,3-2,5-(3) cm de diàmetre, bru. Peristoma fimbriat, perfectament delimitat per un cercle en relleu, tal com es veu a G. saccatum. La base del peristoma és molt ampla, de 0,9-1,5 cm de diàmetre.
Capa miceliana formada per hifes hialines, abundantment fibulíferes, d'1,9-4,7 de diàmetre, clarament inferior a la de G. triplex, molt entreteixides i compactades (fig. 3).
Espores petites, de 3-3,7 [tm, brunes, amb berrugues còniques de 0,4-0,5 itm d'alçada. Capillici de 4,5-11 [tm de diàmetre, d'hialí a brunenc, cianòfil, amb incrustacions de forma variable; llum poc visible (fig. 6).
Hàb.: Sota planifolis (Populus, Ulmus, Robinia, Quercus), en llocs humits, en boscos de ribera. Rar.
Loc.: Albons, EG 0862, 10-11-1985, sota Quercus pubescens i Ulmus minor en terreny sorrenc.— Llagostera a Penedés (Molí d'en Llambí), DG 9532, 1-1-1987, sota Populus nigra i Quercus ilex, a la vora d'una verneda, sobre terreny granític.— Sant Sadurní de l'Heura (l'Albaina), DG 9746, 3-1-1987, sota Quercus ilex i Robinia pseudacacia a la vora d'un rierol.
Observacions: Alguns exemplars de G. lageniforme són de mida grossa i presenten un collar carnós igual que G. triplex. De joves, i quan són acabats d'obrir, en' agafar-los per lacínies oposades i en fer pressió, la capa carnosa es trenca circularment igual que a G. triplex, i s'aixeca formant un collar carnós.
Les lacínies llargues i primes, la gran amplada del peristoma, i el cercle en relleu que el delimita, són els caràcters més típics de G. lageniforme, els quals falten a G. triplex. Tal
Fig. 5 Fig. 6
Fig. 7 Fig. 8 10

Espores i capillici. Fig. 5: Geastrum triplex. Fig. 6: G. lageniforme. Fig. 7: saccatum. Fig. 8: G. saccatum f. parvulum. Augment 925 X

com diu BOTTOMLEY (1948, p. 596): «G. lageniforme is G. triplex with unusually narrow acuminate rays and a fimbriate mouth clearly defined by a broad, silky surrounding zone». Sembla que aquesta espècie sigui una forma de G. triplex, que viu en llocs més humits, sota planifolis, i amb afinitat pels sòls àcids.
Segons la bibliografia consultada, sembla ser la primera citació per Espanya. (Fotografia contraportada.)
Geastrum saccatum Fr. 1829
Capa miceliana feltrada, bruna, gruixuda, formada per hifes hialines, septades, sense fíbules, de 3,1-5,1 !,,tm de diàmetre, amb el lumen bastant visible. Hifes molt entreteixides, però de manera laxa (fig. 4).
Espores de 3,4-4 !,,tm de diàmetre, bru fosc, fortament berrugoses, amb berrugues amples, d'alçada variable, de 0,3-0,75 truncades o arrodonides a la punta. de 36,6 wn de diàmetre, bru clar, amb abundants incrustacions en forma de grànuls grossos i arrodonits a les hifes més joves, i més petits a les hifes més grans. Lumen poc visible (fig. 7)
Hàb.: En terrenys sorrencs carbonatats, tant sota pins (Pinus pinea, P. halepensis), com sota roure (Quercus pubescens) i om (Ulmus minor). Rar. En llocs secs.
Loc.: Torroella de Montgrí, EG 1256, 8-12-1984, sota Quercus coccifera en una pineda sobre dunes.— Albons, EG 0862, 10-11-1985 i 18-11-1986, sota Ulmus minor i Quercus pubescens amb sotabosc de Arum italicum.
Geastrum saccatum Fr. 1829 forma parvulum Boiffard 1976 (foto contraportada posterior)
Carpòfors petits, d'1,5-2,5-(3) cm de diàmetre (replegats en estat sec). Exoperidi constituït per 6-8 lacínies recorbades vers la base, i adoptant una forma típica de G. sessile.
Capa carnosa blanquinosa, prima, que es fissura concèntricament.
La capa miceliana no és present en cap exemplar. Per això es veu la capa fibrosa, blancpalla, llisa, sense restes vegetals enganxades.
Endoperidi sèssil, 0,8-1,3-(1,8) cm de diàmetre, bru-gris fosc, molt més fosc que G. saccatum. Peristoma fimbriat, dèbilment delimitat, pla, de 0,3-0,6 cm d'amplada a la base. Espores bru fosc, gutulades de 2,8-3,7 de diàmetre, amb fortes espines de 0,3-0,8 d'alçada, molt variables de mida i forma, de molt baixes i d'aspecte berrugós, a molt altes i amples, truncades, i a vegades, de tots dos tipus a la mateixa espora.
Capillici d'hialí a bru fosc de 3-7,9 !Lirn de diàmetre, amb incrustacions de mida gran; lumen visible (fig. 8).
En general, no s'aprecien diferències microscòpiques significatives entre G. saccatum típic i la forma parvulum.
Hàb.: Bosc d'om (Ulmus minor) i roure martinenc (Quercus pubescens), amb sotabosc de sarriassa (Arum italicum), sobre dunes carbonatades, amb abundant humus. Al mateix hàbitat es troben: Myriostoma coliforme, G. saccatum, G. fornicatum, G. recolligens, G. pectinatum i G. lageniforme.
Loc.: Albons, EG 0862, 24-11-1984 i 18-11-1986.
Observacions: Tàxon estudiat per primera vegada i perfectament definit per BOIFFARD (1976). Són típics: la seva mida petita, la falta de capa miceliana, l'aspecte de petits G. sessile, l'endoperidi bru-gris fosc i el peristoma pla i mal delimitat.
Ja que microscòpicament no s'aprecien massa diferències, sembla que no sigui més que

una forma de G. saccatum, tal com diu BOIFFARD (op. cit.): «...nous sommes maintenant convaicus que notre plante n'est qu'une petite forme de G. saccatum.» (Fotografia contraportada.)
Geastrum minimum Schw. 1822 = G. marginatum Vitt. 1842
Hàb.: En llocs descoberts, secs i càlids, a les brolles de garric (Quercus coccifera), romaní (Rosmarinus officinalis) i estepes (Cistus), entre la fullaraca. Comú en aquests hàbitats.
Loc.: Sant Sadurní de l'Heura, DG 9643, 13-11-1985, sota Cistus monspeliensis en sòl sobre esquistos.— Torroella de Montgrí, en el Massís del Montgrí, EG 1056, 18-10-1986, sota Cistus monspeliensis.— Ibid., EG 1358, 20-11-1986, sota Arisarum vulgare.
Myriostoma coliforme (Dicks. ex Pers.) Corda 1842
Hàb.: Tant sota coníferes (Pinus) com sota planifolios (Ulmus, Quercus, Robinia) amb abundant humus. Rar, però abundant allà on es troba.
Loc.: Albons, EG 0862, 17-12-1984, sota Ulmus minor i Quercus pubescens, amb sotabosc de Arum italicum, en terreny sorrenc, a 2 km de la mar.— Palafrugell, sota Pinus i Robinia pseudcacia (comunicació personal del Sr. M. Tabarés).

Bibliografia
BOIFFARD, J. (1976).- Contribution a l'étude des Geastraceae du littoral atlantique (genres Geastrum et Myriostoma). Doc. Mycol. 6 (24): 1-34.
BOLOS, M. el T. i O. (1983).- Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 17. Geografia General. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
BOTTOMLEY, A. M. (1948).- Gasteromycetes of South Africa. Bothalia. 4 (3): 473-810.
BREITENBACH, J. i KRANZLIN, F. (1986).- Champignons de Suisse. Tome II. Hétérobasidiomycètes, Aphyllophorales, Gastéromycètes. Ed. Mycologia. Lucerna.
CALONGE, F. D. i DEMOULIN, V. (1975).- Les Gastéromycètes d'Espagne. Bull. Soc. Myc. France. 91: 247-292.
CALONGE, F. D. (1981).- El género Geastrum Pers. ex Pers. en Espafia. Estudio sisternâtico y descriptivo. Bol. Soc. Micol. Cast. 6: 9-38.
CALONGE, F. D. (1983).- Adiciones y correcciones al catalogo del género Geastrum en Espafia. Bol. Soc. Micol. Cast. 8: 83-92.
COKER, W. C. i COUCH, J. N. (1928).- The Gasteromycetes of the Eastern United States and Canada. Dover Publ., Inc. New York.
DEMOULIN, V. (1968).- Gastéromycètes de Belgique: Sclerodermatales, Tulostomatales, Lycoperdales. Bull. Jard. Natl. Belgique. 38: 1-101.
DORFELT, H. (1985).- Die Erdsterne. A. Ziemsen Verlag. Wittenberg Lutherstadt.
DRING, D. (1964).- Gasteromycetes of West Tropical Africa. Mycol. Papers n.° 98. Kew. FOLCH, R. i altres (1984).- Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. Vegetació. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
HOLLOS, L. (1904).- Die Gasteromycetes Ungarns. Leipzig.
JULICH, W. (1984). Die Nichtbikterpilze, Gallertpilze und Bauchpilze. Kleine Kryptogamenflora. Band IIb/1. Gustav Fischer Verlag. Stuttgart.
LLODY, C. G. i J. U. (1902).- The Geastrae. Mycological Series, n.° 2. Cincinnati.
MARCHAND, A. (1976). Champignons du Nord et du Midi. Tome 4. Perpignan.
MICHAEL-HENNIG-KREISEL (1986).- Handbuch für Pilzfreunde. Band 2. Nichtbikterpilze. Gustav Fischer Verlag. Stuttgart.
SALA, M. (1979).- L'organització de l'espai natural a Les Gavarres. Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona.
