Número 54-55 · Desembre 2023
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya: l’exemple de la tendència del pi roig Adriano Raddi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE: evolució de la producció i del comerç durant els primers vint anys (1985-2005) i perspectives davant del tractat amb l’Àfrica austral, Mercosur i el Brexit Joan Esbrí-Castell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
Assumpta Serra-Clota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
AGROFÒRUM Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Actes de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural» Presentació
Assumpta Serra-Clota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions de la mateixa normativa
Anna Maria Martínez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic)
Ramon Corominas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
Toni Solanas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Agroturisme versus turisme rural
Josep Margenat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural
Enric López . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Síntesi
Martí Cors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS
Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans https://icea.iec.cat Cob Quaderns Agraris 54-55.indd 1
9
29 47
Quaderns Agraris
67
La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
89
117
54-55
129
133
155
Desembre 2023
161 175 177 185
189
DESEMBRE 2023
Quaderns Agraris
ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 · https://revistes.iec.cat/index.php/QA
54-55
11/12/2023 12:10:43
Quaderns Agraris
La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 1
11/12/2023 11:48:35
Quaderns agraris és la revista periòdica de la Institució Catalana d’Estudis Agraris
(ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Es va començar a publicar el 1980 i apareix dos cops a l’any, juny i desembre, en edició electrònica i en edició impresa. És una revista de divulgació científica d’accés obert que es regeix pel sistema d’avaluació anònima. Disposa d’una secció, «Agrofòrum», en què tenen cabuda articles d’opinió i notes informatives, així com ressenyes de llibres i d’activitats d’interès, i també és un mitjà d’expressió dels socis. Quaderns agraris pretén facilitar el coneixement i la difusió de la recerca, l’experi-
mentació científica i l’estudi descriptiu i analític que són d’aplicació en l’àmbit agroalimentari, així com establir llaços entre els diferents centres i agents involucrats i comunicar els mons científic, acadèmic, tècnic i professional. Entre els seus objectius hi ha donar visibilitat a la recerca i transferir coneixement a la societat, com també mantenir la llengua viva i adaptada a les necessitats dels investigadors i professionals del sector com una manera més de normalitzar-la. Quaderns agraris, a més, ofereix als científics i experts la possibilitat d’expressar l’opi-
nió o de fer hipòtesis sobre l’impacte que pot tenir en el context vigent l’estudi o la temàtica exposats en l’article, i així facilitar als especialistes la presa de decisions. També vol ser una porta oberta als graduats recentment per publicar els treballs d’investigació que, tot i tenir una gran vàlua, sovint queden amagats per manca de difusió.
DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Maria Mercè Compte, professora associada de la Facultat de Belles Arts de la UB Anna Jacas, membre de la ICEA Jordi Serratosa, tècnic executiu de la Unitat de Desenvolupament de Negoci del Parc de Recerca de la UAB
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 2
11/12/2023 11:48:35
Quaderns Agraris
La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
54-55 Desembre 2023
ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 3
11/12/2023 11:48:35
QUADERNS AGRARIS
Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 · Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: https://icea.iec.cat · Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs: https://revistes.iec.cat i https://publicacions.iec.cat.
© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: desembre de 2023 Text revisat lingüísticament per la Unitat d’Edició del Servei Editorial de l’IEC Disseny de la coberta: Júlia Riu Disseny de l’interior: Mireia Barreras. Estudi Disseny Gràfic Composició: Fotocomposició gama, sl Impressió: ARTEOS DIGITAL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit legal: B 36785-1980 Els continguts de Quaderns Agraris estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 4
11/12/2023 11:48:35
SUMARI Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya: l’exemple de la tendència del pi roig
Adriano Raddi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE: evolució de la producció i del comerç durant els primers vint anys (1985-2005) i perspectives davant del tractat amb l’Àfrica austral, Mercosur i el Brexit
Joan Esbrí-Castell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles ix al xiv?
Assumpta Serra-Clota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
29 47
67
89
AGROFÒRUM
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Actes de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural» Presentació
Assumpta Serra-Clota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions de la mateixa normativa
Anna Maria Martínez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic)
Ramon Corominas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 5
117
129
133
155
11/12/2023 11:48:35
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
Toni Solanas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Agroturisme versus turisme rural
Josep Margenat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural
Enric López . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Síntesi
Martí Cors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 6
161 175 177 185 189
11/12/2023 11:48:36
CONTENTS Main almond diseases in Catalonia
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
An approach to forest product price series analysis in Catalonia: The example of the Scots pine trend
Adriano Raddi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
The Energy Transition and Territory (TeiT) project in Catalonia
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Valencian citriculture since Spain’s entry into the EEC. The evolution of production and trade in the first twenty years (1985-2005) and perspectives in view of Brexit and the treaties with Southern Africa and with Mercosur
Joan Esbrí-Castell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Was water a decisive factor in Christian Catalonia’s territorial organization from the 9th to the 14th centuries? Assumpta Serra-Clota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
29 47
67
89
AGROFÒRUM
Proceedings of the First Study Day of the Catalan Society of Plant Pathology (SCPV)
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proceedings of the Second Farmhouse and Territory Study Day: “Tourist accommodation in the rural area” Presentation
Assumpta Serra-Clota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proliferation and diversification of the Catalan countryside’s accommodation supply: Adaptation and contradictions of the pertinent regulations
Anna Maria Martínez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Rural tourism establishments and the challenge of the new types of tourist accommodation (touristic short-term rentals)
Ramon Corominas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 7
117
129
133
155
11/12/2023 11:48:36
Sustainability and health in the construction field. The case of the rehabilitation of the Can Parets farmhouse in Llerona (Vallès Oriental region, Catalonia) Toni Solanas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Agritourism versus rural tourism
Josep Margenat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Rural tourism, new challenges. The Rural Tourism Observatory
Enric López . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Summary
Martí Cors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . GUIDELINES FOR PAPER SUBMISSION
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 8
161 175 177 185 189
11/12/2023 11:48:36
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 9-27 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.147
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
G
Gemma Pons-Solé,1 Jordi Cabrefiga,2 Jordi Sabaté,1 Jordi Luque1 1. Programa de Protecció Vegetal Sostenible, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Cabrils 2. Programa de Protecció Vegetal Sostenible, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Mas Badia REBUT: 25 DE NOVEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 15 DE MAIG DE 2023
RESUM En els últims anys, el cultiu de l’ametlla està experimentant una conjuntura molt favorable arreu del món, impulsada per una demanda creixent. Catalunya no n’és una excepció, on les plantacions d’ametller ocupen 33.000 ha. L’augment de la producció s’ha pogut aconseguir gràcies a la intensificació del cultiu, mitjançant l’ús de sistemes de regadiu i noves varietats. Aquests canvis han comportat que hi hagi una preocupació més gran del sector productor per les malalties causades per bacteris, fongs i oomicets. En aquest treball fem un resum dels trets més importants de les diferents malalties de l’ametller que es troben —o que podríem trobar en un futur proper— a Catalunya. PARAULES CLAU: bacteri, fong, malaltia, patogen, Prunus amygdalus.
Correspondència: Jordi Luque. Programa de Protecció Vegetal Sostenible, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. Ctra. de Cabrils, km 2. 08348 Cabrils. Tel.: 937 507 511, ext. 1204. A/e: jordi.luque@irta.cat.
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 9
9
11/12/2023 11:48:36
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
Main almond diseases in Catalonia ABSTRACT Almond production has increased worldwide in recent years, driven by growing demand. This increase has also occurred in Catalonia, where almond orchards cover 33,000 hect ares. The increase in production has been achieved by introducing irrigation systems and new varieties into commercial orchards. The change towards a more intensive cultivation system has brought an array of new diseases caused by bacteria, fungi, and oo mycetes. In this paper we summarize the most prevalent diseases that are currently affecting almond orchards in Catalonia or that could become more important in future. KEYWORDS: bacterium, fungus, disease, pathogen, Prunus amygdalus.
Las principales enfermedades del almendro en Cataluña RESUMEN En los últimos años, el cultivo de la almendra está experimentando una coyuntura muy favorable en todo el mundo, impulsada por una demanda creciente. Cataluña no es una excepción, donde las plantaciones de almendro ocupan 33.000 ha. El aumento de la producción se ha conseguido gracias a la intensificación del cultivo, mediante el uso de sistemas de regadío y nuevas variedades. Estos cambios han llevado a una mayor preocupación del sector productor por las enfermedades causadas por bacterias, hongos y oomicetos. En este trabajo presentamos un resumen de las características más importantes de distintas enfermedades del almendro que se encuentran —o que se podrían encontrar en un futuro cercano— en Cataluña. PALABRAS CLAVE: bacteria, hongo, enfermedad, patógeno, Prunus amygdalus.
10
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 10
11/12/2023 11:48:36
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
1. Introducció L’ametlla és la fruita seca més consumida arreu del món; representa aproximadament el 30 % del total de fruita seca comercialitzada anualment, uns 4,5 milions de tones (INC, 2022). A més, la seva producció i el seu consum en els darrers anys han anat augmentant més que els de cap altra fruita seca, fins i tot per a usos no alimentaris, com ara els cosmètics (INC, 2022). En paral·lel, les superfícies dedicades al cultiu també han augmentat considerablement a molts països productors. Espanya és el país amb la superfície de cultiu d’ametller més gran del món (FAOSTAT, 2022), amb més de 740.000 ha el 2021 (el 33 % del total mundial), de les quals més de 200.000 han estat plantades en els últims deu anys (MAPA, 2022a). Catalunya no ha quedat fora del boom que ha viscut l’ametller els darrers anys, però al nostre país sols se’n conreen unes 33.000 ha (4,5 % del total estatal) (MAPA, 2022a). En contrast amb les dades anteriors, la producció mundial d’ametlles es localitza majoritàriament a Califòrnia (el 60 % de la producció mundial), seguida d’Austràlia i Espanya (entre el 5 % i el 8 %, respectivament) i la resta de països de la Mediterrània i l’Orient Mitjà (FAOSTAT, 2022). A l’Estat espanyol, la raó de la desproporció entre la superfície cultivada i la producció cal buscar-la en el model productiu: les plantacions d’ametller es troben majoritàriament en terrenys pobres, de secà, amb densitats de plantació baixes i amb varietats de floració primerenca, sensibles a glaçades i menys productives (Miarnau et al., 2010). Malgrat això, en els darrers anys s’ha fet un esforç per augmentar la productivitat de les explotacions. Cada cop són més habituals els models de producció més tecnificats i intensius, en els quals intervenen decisivament el reg i l’ús de noves varietats, autofèrtils, de floració tardana i més productives (Miarnau et al., 2018). Amb la intensificació del cultiu i la plantació d’ametllers en àrees noves, una de les preocupacions més grans que tenen els productors i industrials de l’ametlla és l’augment de les malalties causades per bacteris i fongs (Ollero-Lara et al., 2019; Torguet, Maldonado i Miarnau, 2019). Per això és interessant fer un recull de les malalties més importants d’aquest cultiu a Catalunya. Anteriorment, ja s’havien publicat iniciatives semblants (DAAM, 2011). En qualsevol cas, en les pàgines següents trobareu les principals malalties de l’ametller agrupades segons la part de la planta en què majoritàriament es desenvolupen.
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 11
11
11/12/2023 11:48:36
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
2. Malalties de la part aèria 2.1. Xylella fastidiosa Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen que afecta els vasos del xilema en un amplíssim rang d’hostes, que avui en dia comprèn 679 espècies de 88 famílies botàniques, la majoria de les quals llenyoses tropicals i mediterrànies (EFSA, 2022). Xylella fastidiosa afecta de manera greu, fins a causar-ne la mort, conreus de gran importància econòmica i social, com ara la vinya, l’olivera, l’ametller, els cítrics, els fruiters de pinyol o la figuera (Dalmau-Sorlí et al., 2021). El bacteri es transmet mitjançant la multiplicació vegetativa del material vegetal i, de manera natural, mitjançant cicadèl·lids, insectes xucladors de la família dels hemípters (EPPO, 2019). La infecció en ametller provoca l’anomenat escaldat a les Illes Balears, socarrat a Alacant i almond leaf scorch a Califòrnia (figura 1). L’ametller s’ha mostrat com l’espècie conreada més severament afectada en tots els focus europeus excepte a Itàlia; és sensible a les tres subespècies del bacteri i a la gran majoria de soques. Els símptomes s’inicien en puntes de fulles cremades, amb una franja cloròtica de transició (figura 2). La malaltia afecta de manera desigual les branques i porta progressivament l’arbre al col· lapse vascular i a un marciment generalitzat, que acaba amb la mort del peu. Aquest decandiment pot ser ràpid (anomenat golden death, en anglès) o ser més progressiu i durar anys. En qualsevol dels casos, la pèrdua de producció d’ametlla és total, i sovint és una fase prèvia a l’aparició dels símptomes foliars. A Mallorca es calcula que poden estar afectats el 80 % dels ametllers de l’illa, cosa que compromet absolutament el conreu d’aquest fruiter en aquest territori. Avui en dia el bacteri no s’ha detectat al principat de Catalunya, però l’amenaça queda clara veient la ràpida expansió per Europa i la proximitat dels focus al nostre país. Actualment, no hi ha tractaments curatius o preventius directes de la malaltia, tal com passa, per norma general, en les malalties causades per bacteris. Només es pot evitar la dispersió del bacteri arrencant les plantes afectades, actuant contra els insectes transmissors i plantant material vegetal sa i tolerant a la malaltia. El control del principal insecte transmissor de la malaltia a Europa, Philaenus spumarius, no és senzill, ja que aquest vector és extremament polífag. Alterna hostes vegetals conreats i salvatges, herbacis i llenyosos, en funció del seu cicle vital i de la riquesa nutricional de l’hoste. Philaenus spumarius roman poc temps damunt els conreus, amb la qual cosa els tractaments insecticides tenen un efecte molt limitat en el control de la seva població i sobretot en el control de la transmissió del bacteri. Les mesures més efectives de control de les poblacions del vector són les que incideixen sobre les nimfes, ja sigui amb maneig (segues i labors) o amb tractaments insecticides.
12
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 12
11/12/2023 11:48:36
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
FIGURA 1
Ametllers afectats pel decandiment lent de Xylella fastidiosa a Llucmajor (Mallorca)
FONT: Jordi Sabaté, IRTA.
FIGURA 2
Ametller escaldat per Xylella fastidiosa a Manacor (Mallorca)
FONT: Jordi Sabaté, IRTA.
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 13
13
11/12/2023 11:48:38
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
2.2. La taca bacteriana La taca bacteriana és una malaltia provocada pel bacteri Xanthomonas arboricola pv. pruni, que va aparèixer per primera vegada als Estats Units d’Amèrica (EUA) el 1903 i que actualment està distribuïda per tot el món degut al comerç de material vegetal. Aquesta malaltia afecta totes les espècies del gènere Prunus, però especialment l’ametller, el presseguer, l’albercoquer, la prunera, el cirerer i algunes espècies ornamentals. La malaltia pot produir pèrdues importants, no només perquè els fruits afectats no tenen valor comercial, sinó també perquè pot causar defoliacions severes que debiliten l’arbre i en disminueixen progressivament la productivitat. En l’ametller, a Espanya s’estimen pèrdues de l’entorn del 50 % de la producció, i es pot arribar a perdre el 100 % de la collita en casos excepcionals. A Espanya va ser detectada per primer cop el 2002 a Extremadura, a la província de Badajoz, i s’ha anat escampant per Andalusia (Huelva), la Comunitat Valenciana (Alacant, València), el País Basc (Guipúscoa), Navarra, Aragó (Saragossa, Osca, Terol), les Illes Balears (Mallorca) i Catalunya (Lleida, Tarragona) (Palacio-Bielsa et al., 2014). La malaltia es manifesta inicialment en les fulles, en forma de petites taques translúcides, que adopten un aspecte oliós i fosc i, més tard, es necrosen. Les taques queden limitades pels nervis secundaris de la fulla, les quals adopten una forma angulosa. Les taques s’agrupen al llarg del nervi i se solen concentrar cap a la punta de la fulla (figura 3a). Quan les taques envelleixen, els símptomes són similars als de la perdigonada (vegeu p. 20). Posteriorment, les fulles groguegen i cauen prematurament, i s’arriba a produir una defoliació important. Els símptomes també es manifesten en els fruits (figura 3b), entre tres i cinc setmanes després de la caiguda dels pètals. A l’inici de l’atac, sobre el fruit s’observen taques deprimides de color fosc, que normalment produeixen exsudats gomosos. Més endavant, quan el mesocarpi del fruit s’asseca, les taques es presenten ressaltades sobre la superfície de la closca. Finalment, els fruits afectats cauen a terra, amb la pèrdua de producció consegüent. Com passa amb la major part de les bacteriosis de plantes, la taca bacteriana de l’ametller és una malaltia difícil de controlar, degut a la falta de productes efectius per al control i al caràcter endòfit de la malaltia; és a dir, el desenvolupament a l’interior de la planta dificulta l’acció de productes fitosanitaris no penetrants. Per tal de ser efectiu, el control s’ha de fer sempre seguint estratègies integrades que incloguin mesures d’erradicació, de maneig del cultiu, de control químic i, en la mesura que sigui possible, d’ús de material vegetal resistent o de baixa sensibilitat. El control químic es basa fonamentalment en la utilització de compostos de coure que, juntament amb Bacillus subtilis, són els únics productes autoritzats pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA, 2022b) per a aquesta bacteriosi. Els tractaments químics es duen a terme de manera pre-
14
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 14
11/12/2023 11:48:38
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
ventiva durant tot l’any, i tant el producte cúpric que cal utilitzar com la dosi varien en funció de l’estat del cultiu (Torguet et al., 2016). FIGURA 3
Símptomes de la taca bacteriana de l’ametller, causada per Xanthomonas arboricola pv. pruni, en a) fulla i b) fruit
FONT: a) M. A. Cambra, Centre de Sanitat i Certificació Vegetal, Govern d’Aragó; b) Laura Torguet, IRTA.
2.3. La taca ocre La taca ocre de l’ametller, causada pel fong Polystigma amygdalinum, és una de les malalties foliars més importants dels ametllers de la conca mediterrània, tot i que inexistent a Austràlia i Califòrnia. Es caracteritza per unes taques foliars difuses, en què es desenvolupa el fong, que la fan inconfusible. Inicialment, les taques són grogues i més tard adopten una coloració ataronjada-rogenca prou característica, per acabar finalment adquirint uns tons foscos (figura 4). Els atacs severs de la taca ocre sovint venen acompanyats d’una defoliació prematura dels arbres, la qual cosa s’associa a una reducció del seu rendiment.
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 15
15
11/12/2023 11:48:38
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
La incidència de la taca ocre ha augmentat en les terres de l’interior de la península Ibèrica, on les condicions climàtiques són més adequades per al seu desenvolupament. A més, l’ús de varietats més susceptibles i l’ús de sistemes de producció més intensius han contribuït a incrementar la incidència d’aquesta malaltia (Pons-Solé et al., 2021). El control d’aquesta malaltia no és fàcil a causa de factors intrínsecs, com ara un període de latència —entre la infecció patògena i l’aparició dels primers símptomes visibles— molt ampli, d’entre cinc i deu setmanes. Això dificulta el control de la malaltia, perquè es desconeix el moment precís de la infecció. En conseqüència, els tractaments fitosanitaris preventius són difícils d’aplicar en aquest cas, mentre que els curatius són també poc efectius. Per sort, en els darrers anys s’ha avançat força en el coneixement i el control de la malaltia, gràcies a una estratègia integrada que inclou l’ús de varietats d’ametller més tolerants a la malaltia (Miarnau et al., 2021), la gestió de la fullaraca de les plantacions —on resideix l’inòcul patogen— i l’ús de sistemes d’ajuda a l’aplicació de fungicides seleccionats i més efectius (Torguet et al., 2022). FIGURA 4
Símptomes de la taca ocre de l’ametller, causada per Polystigma amygdalinum
FONT: Gemma Pons-Solé, IRTA.
16
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 16
11/12/2023 11:48:42
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
2.4. La moniliosi Aquesta malaltia està causada per diversos fongs del gènere Monilinia en fruiters de pinyol, encara que l’espècie M. laxa és la majoritària en l’ametller. El nom comú de la malaltia prové, doncs, d’una mala interpretació del nom científic. És una malaltia habitual en zones de pluviometria i/o humitat altes, però al mateix temps d’incidència variable segons les condicions meteorològiques específiques de cada temporada. En les zones en les quals és present, apareix quan la humitat ambiental és alta i les temperatures són suaus (10-15 °C). En aquest sentit, doncs, no té una distribució geogràfica restringida a determinades zones del país; pot ser present arreu. El primer símptoma que s’observa a les plantacions afectades és el pansiment dels brots florals, que causa l’assecament de la flor, que queda enganxada al brot (figura 5). Posteriorment, i si les condicions ambientals continuen sent favorables, la infecció continua avançant en forma d’un xancre que afecta tot el brot floral i el branquilló adjacent, que queda sec i roman a l’arbre. Aquesta malaltia, en assecar els brots florals, disminueix sensiblement el nombre de fruits que prosperen i pot provocar pèrdues de collita significatives segons la gravetat dels atacs. El patogen també pot infectar directament els fruits quan encara són tendres, en els quals provoca l’aparició de taques seques, ovalades i grisenques, i més tard en causa la momificació. El fong passa l’hivern en forma de miceli a les parts afectades: brots florals, fruits momificats i branques infectades. Sobre aquestes parts infectades es formen els conidis (espores asexuals del fong), que es dispersen mitjançant el vent i l’aigua de la pluja, principalment a la primavera, i infecta les flors i els fruits. Per disminuir la font d’inòcul i el risc d’infecció associat, es recomana eliminar les branques afectades, així com els fruits momificats. En aquelles plantacions en les quals la malaltia és endèmica, es pot fer un tractament fungicida preventiu abans de l’inici de la floració o en les primeres fases (10 % de la floració), ja que el període més sensible a la malaltia té lloc des de l’inici de la floració fins a la caiguda dels pètals. En el mercat hi ha diversos productes fungicides a l’abast.
2.5. El xancre de les branques El xancre de les branques, causat pel fong Diaporthe amygdali, es coneix en l’àmbit del sector productor amb diversos noms (com ara «fusicocum», «fomopsis»), tots derivats dels noms científics que anteriorment havia tingut aquesta espècie fúngica (Fusicoccum amygdali o Phomopsis amygdali). A banda de l’ametller, també infecta el presseguer, el nectariner i l’albercoquer. Aquesta malaltia té preferència per les zones litorals del país, on les temperatures són més suaus que a les zones interiors.
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 17
17
11/12/2023 11:48:43
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
El símptoma més característic de la malaltia és l’assecament dels brots i de les branques. A les branques afectades s’observen uns xancres de formes ovalades, una mica deprimits en superfície i de color marró fosc, que s’estenen generalment al voltant dels borrons, tant foliars com florals (figura 6). En el cas d’afectar els borrons florals, els símptomes que causa Diaporthe es poden confondre fàcilment amb els causats per Monilinia. Quan el xancre anella les branques, les asseca i moren. El fong produeix una toxina anomenada fusicoccina, que també participa en el marciment dels brots. Si els atacs de la malaltia són prou intensos es pot arribar a produir una pèrdua de collita important. Les condicions meteorològiques que afavoreixen la infecció són les temperatures suaus, la humitat alta, les pluges i la rosada. Aquestes condicions són les que determinen la major part d’infeccions que es donen durant la primavera, sobretot en els mesos de maig i juny. L’altre període que cal tenir en compte és la tardor, quan es produeix la cai-
18
FIGURA 5
FIGURA 6
Símptomes de la moniliosi de l’ametller, causada per Monilinia laxa
Xancre de les branques, causat per Diaporthe amygdali
FONT: Laura Torguet, IRTA
FONT: Jordi Luque, IRTA
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 18
11/12/2023 11:48:46
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
guda de les fulles. La pluja i les humitats elevades provoquen un degoteig, que arrossega els conidis (espores) d’un brot a un altre, fet que concentra les infeccions a la part baixa de la capçada dels arbres. El control de la malaltia és complex, ja que es desconeixen aspectes de la biologia del patogen que són importants en el procés infectiu, com ara l’alliberament de les espores i les condicions ambientals òptimes per a la infecció, entre d’altres. Algunes mesures generalistes proposen eliminar les parts afectades per mitjà de la poda —sempre en temps fred i sec— i l’ús de cultivars tolerants en àrees propenses a l’aparició de la malaltia (Beluzán et al., 2022b). Aquests autors han observat que, en general, les varietats de floració tardana i les de maduració primerenca són més susceptibles al patogen.
2.6. Altres malalties foliars i del fruit A banda de les malalties anteriors, hi ha altres malalties amb més o menys presència a Catalunya que no necessàriament presenten conseqüències menys greus. Per no allargar aquest text, hem decidit agrupar-les en un únic apartat. Es tracta de l’antracnosi, l’arrufat i la perdigonada o mal anomenada «malaltia del cribat». L’antracnosi és causada per diferents espècies fúngiques del gènere Colletotrichum (principalment C. acutatum i C. godetiae). La malaltia pot afectar tots els òrgans de la part aèria de l’arbre: flors, fruits, fulles, brots i branques, però els símptomes principals són l’assecament de flors i fruits (figura 7a). L’afectació de les flors recorda la moniliosi o el xancre de Diaporthe, per la qual cosa només un laboratori de diagnòstic especialitzat les pot diferenciar. En els fruits, es manifesta com unes taques arrodonides, de superfície deprimida i amb coloració ataronjada i formació de goma posterior. A mesura que el fruit creix, la coloració s’enfosqueix. En cas que la infecció arribi al gra (ametlla), se n’observa la podridura. Ara per ara no sembla rellevant a Catalunya, però al sud de Portugal i a Andalusia ha tingut un fort impacte en els darrers anys. Hauríem d’estar alerta en la seva evolució. L’arrufat està provocat pel fong Taphrina deformans, àmpliament distribuït per tota la península Ibèrica. A banda de l’ametller, afecta principalment el presseguer i el nectariner. La malaltia es manifesta sobretot a les parts verdes de la planta, com són les fulles —principalment— i els fruits tendres, i causa unes deformacions característiques (figura 7b). El miceli del fong és el responsable de la hipertròfia que provoca l’engruiximent del limbe i la formació d’unes ondulacions característiques a les fulles que poden presentar un aspecte verd-blanc, rosa brillant o vermell. Les infeccions tenen lloc principalment a la primavera, coincidint amb l’inici de la brotada i en presència de períodes de pluges i temperatures suaus. Tot i la seva àmplia distribució, no és una malaltia excessivament
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 19
19
11/12/2023 11:48:46
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
preocupant i es pot controlar força bé amb productes fitosanitaris aplicats principalment abans de la floració. La perdigonada de l’ametller (en castellà, cribado) és una malaltia causada pel fong Wilsonomyces carpophilus (sinònim: Stigmina carpophila), que ataca diferents espècies del gènere Prunus i es troba arreu de la península Ibèrica. El fong provoca petites taques marronoses, necròtiques, en fulles, fruits i branques. Les taques de les fulles s’assequen i es desprenen, la qual cosa provoca unes perforacions que fàcilment s’assimilen a les d’una perdigonada (figura 7c). Els atacs forts poden produir defoliacions importants i reduir l’activitat fotosintètica de l’arbre. A la pell dels fruits s’hi observen petites taques necròtiques, que acostumen a ser superficials. A les branques, aquestes taques formen xancres foscos, petits i amb exsudació de goma. Aquest fong passa l’hivern als xancres o borrons infectats de l’any anterior. Les primaveres humides augmenten el ritme de propagació del patogen. Durant l’estiu, i si les temperatures són molt altes, el fong s’inactiva, però a la tardor es pot reprendre la fase infectiva en baixar les temperatures i augmentar la humitat. FIGURA 7
Símptomes característics de: a) antracnosi en fruit, b) arrufat i c) perdigonada
Font: a) R. Santiago, Servei de Sanitat Vegetal, Junta d’Extremadura; b) Laura Torguet, IRTA; c) Jordi Luque, IRTA.
20
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 20
11/12/2023 11:48:46
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
3. Malalties del tronc i de les arrels 3.1. La podridura per Phytophthora Els atacs de Phytophthora no havien estat mai problemàtics en l’ametller fins fa ben poc; el motiu: l’ametller ha estat tradicionalment un cultiu de secà estricte i, a més, s’havia cultivat habitualment sobre peu franc. Actualment, cada cop són més les plantacions —especialment les noves— en què s’aplica el reg i s’usen portaempelts híbrids, molts del quals provenen del presseguer —més sensible a malalties de l’arrel. Ambdós factors, però especialment el reg, afavoreixen l’expansió de Phytophthora, un gènere d’oomicets patògens causants de les podridures d’arrel i del coll de l’arrel. Aquest és un bon exemple del que hem comentat en el paràgraf introductori d’aquest treball: la tecnificació del cultiu pot comportar l’emergència de nous problemes fitopatològics. Diferents espècies de Phytophthora i d’altres gèneres afins poden atacar l’ametller (Beluzán et al., 2022a). Produeixen podridures tant de l’arrel com del coll de l’arrel, i fins i tot poden progressar pel tronc de l’arbre en sentit ascendent (figura 8a i 8b). L’entollament i la humitat excessiva —sigui per pluja o per excés de reg— afavoreixen el desenvolupament del patogen, que és capaç de romandre a terra de manera saprofítica, sobre substrats orgànics com ara les restes vegetals i l’humus, cosa que en dificulta, i molt, el control. L’acció de Phytophthora es localitza al coll de l’arrel i a les arrels principals. L’escorça d’aquesta zona es va podrint i deshidratant progressivament, i adquireix una coloració més fosca. Els teixits vasculars moren i deixen de ser funcionals a mesura que el patogen progressa per l’interior de la planta. La malaltia sol avançar ràpidament, de manera que els arbres atacats presenten símptomes més o menys accentuats, com ara el decandiment generalitzat, el marciment i la caiguda de les fulles, així com els fruits de poc calibre i mala maduració. Si l’atac és greu, s’arriba al col·lapse i a la mort de l’arbre, fet que no és infreqüent. En general, poca cosa es pot fer per controlar les malalties de l’arrel. Donada la impossibilitat de tractar el terra de la plantació amb fungicides, l’estratègia contra la malaltia es basa en les mesures de prevenció i de maneig del cultiu. Les mesures que es poden aplicar són: utilitzar portaempelts tolerants (els de prunera són més resistents que els de presseguer o híbrids de presseguer i ametller) i, especialment, disposar de bons drenatges a la finca, que evitin l’acumulació d’aigua en èpoques de pluges abundants. També cal evitar fer les plantacions en sòls compactes i modificar la gestió del reg per tal de fer regs més freqüents però més curts, per evitar els entollaments.
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 21
21
11/12/2023 11:48:46
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
FIGURA 8
Símptomes de la podridura d’arrel i coll d’arrel causada per Phytophthora: a) aspecte general d’una planta afectada i b) xancre en el tronc
FONT: Jordi Luque, IRTA.
3.2. La podridura per Armillaria Armillaria mellea és el principal agent causant de la també anomenada podridura blanca. Es tracta d’un fong basidiomicet, el cos fructífer del qual s’identifica plenament amb la imatge popular del que entenem per «bolet». No sempre, però, trobem el bolet fructificat a les plantacions d’ametller. El miceli del fong es propaga pel sòl gràcies a les habilitats saprofítiques d’aquesta espècie, capaç de viure de la matèria orgànica morta —com ara les restes d’arrels mortes—, i la formació de rizomorfs. Els rizomorfs són uns òrgans que recorden les arrels pel seu aspecte de cordons i que proporcionen al fong un cert grau de protecció enfront de condicions adverses del medi. La infecció s’inicia quan els rizomorfs s’adhereixen a les arrels de l’arbre, penetren sota l’escorça i el miceli del fong creix formant uns ventalls característics, de color blanquinós. El miceli del fong podreix els teixits de les arrels i del
22
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 22
11/12/2023 11:48:47
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
coll de l’arbre, de manera que la planta es debilita i les fulles es tornen cloròtiques i cauen. La progressió de la malaltia és prou lenta i pot durar anys, de manera que el decandiment general de l’arbre també és acompanyat d’una reducció del creixement i de pèrdues de collita successives. L’arbre, finalment, mor (figura 9). Com que el fong es transmet activament pel terra, els atacs d’Armillaria a les plantacions es produeixen en forma de rodals, la superfície dels quals creix i s’estén com una taca d’oli. Aquests rodals ja són un bon indici de l’afectació per Armillaria. Les infeccions són més ràpides en plantacions joves, i més si són en regadiu. El més preocupant del cas és que el terra de la plantació pot quedar infectat durant força anys, gràcies a la capacitat saprofítica del fong. Això dificulta enormement el control de la malaltia. Malauradament, no hi ha mitjans curatius per fer front a Armillaria. L’estratègia contra la malaltia es basa principalment en les mesures de prevenció —durant la preparació de les plantacions noves— i a actuar ràpidament quan se’n detecten els primers símptomes. En cas de confirmar-se que ja hi havia plantes afectades en el cultiu anterior, la nova plantació s’hauria d’endarrerir una sèrie d’anys, durant els quals s’han de fer tasques profundes de llaurada per llevar tantes restes d’arrels com sigui possible. En plantacions ja establertes, s’ha arribat a suggerir la realització de rases profundes al voltant dels arbres afectats, per tal de crear una discontinuïtat en el sòl que dificulti la progressió del patogen.
3.3. El xancre escumós El xancre escumós o foamy canker va ser descrit per primera vegada als EUA el 1974, concretament a Califòrnia. Es desconeix l’agent causant d’aquesta patologia, però es creu que és un bacteri, tot i que tampoc no s’ha pogut confirmar. L’escuma associada a la malaltia es deu a l’acció d’uns bacteris fermentatius (Zymomonas spp.) que es troben dins del sistema vascular de l’arbre. Aquest bacteri provoca una acumulació de gasos i fluids que esclaten quan la pressió generada a l’interior de l’arbre és prou gran per trencar la superfície de l’escorça. Tot i això, no s’ha pogut confirmar que Zymomonas sigui l’únic agent causal. La malaltia s’ha trobat principalment en ametllers de dos o tres anys, però també més grans. La malaltia no segueix cap patró concret ni se’n coneix cap relació amb el maneig del cultiu (Flint, 2002). A Espanya es detecta per primera vegada el juny del 2012, en una finca d’ametllers en regadiu de Lleida (Torguet et al., 2016). Actualment, ja es coneix a Andalusia, Aragó i Extremadura, on afecta diferents varietats i gairebé sempre arbres de dos a quatre anys. Els símptomes de la malaltia són molt evidents: el tronc de l’ametller s’esquerda amb vessament de gran quantitat de goma de color vermellós, que regalima pel tronc, a la qual segueix una escuma més blanquinosa (figura 10). Aquests símptomes van acompa-
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 23
23
11/12/2023 11:48:47
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
nyats d’una olor molt forta d’alcohol, que fa pensar que s’està produint un procés fermentatiu. Sota l’escorça del tronc s’observa la fusta podrida, blanca i tova, que posteriorment es torna de color negre. Finalment, l’arbre acaba morint. El xancre de l’escuma, igual que altres malalties bacterianes, provoca lesions de manera irregular; per això s’observen zones sanes capaces de produir brots, envoltades de teixits malalts. Tot i així, aquests brots no viuen gaire temps i acaben morint com la resta. La malaltia és activa només els mesos de màxim creixement de l’arbre i els xancres es poden guarir durant l’hivern. Si el tronc o les branques tenen la fusta anellada per la malaltia les fulles moren i es mantenen seques a l’arbre sense caure. És una malaltia força desconeguda; queda molt per aprendre sobre el xancre escumós de l’ametller. Desconeixent l’epidemiologia de la malaltia, no hi ha recomanacions directes que es puguin fer al productor. En aquest cas, es recomana eliminar els arbres malalts quan se’n faci evident l’afectació.
24
FIGURA 9
FIGURA 10
Aspecte d’un ametller afectat per Armillaria mellea
Símptomes del xancre escumós (foamy canker), d’etiologia desconeguda
FONT: Jordi Luque, IRTA.
FONT: Jordi Luque, IRTA.
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 24
11/12/2023 11:48:48
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
4. Conclusions El cultiu de l’ametller arreu del món viu una conjuntura molt favorable en les darreres dècades, que es tradueix en augments significatius i simultanis de la producció i del consum d’ametlla. La demanda creixent d’aquest producte ha comportat una tecnificació del cultiu, per augmentar el rendiment i la productivitat arreu de les diferents regions productores i cobrir així les necessitats mundials. Això passa per l’ús de varietats d’ametller més productives, la plantació intensiva o superintensiva dels arbres i l’aplicació del reg i la fertilització a les noves plantacions, entre altres factors. La tecnificació del cultiu ha comportat el ressorgiment d’algunes malalties de l’ametller que, o bé ja eren prou conegudes però minoritàries, o bé han aparegut de nou. Si ens centrem en el marc geogràfic de Catalunya, dins de la categoria de la reemergència de malalties conegudes hi podríem incloure la taca bacteriana, la taca ocre i el xancre de les branques causat per Diaporthe. En particular, la taca bacteriana és força preocupant; en els darrers anys s’està estenent a una gran velocitat per les terres de Lleida i Tarragona. Tant o més preocupant que aquestes malalties reemergents és l’aparició de malalties noves o poc conegudes. Aquí hi hauríem d’incloure necessàriament l’escaldat causat per Xylella. Tot i que no sembla present al Principat avui en dia, el seu gran potencial destructiu i la proximitat dels focus, com ara el de l’illa de Mallorca, fan que sigui una de les malalties més amenaçadores i que cal vigilar de manera molt estreta. La podridura d’arrels causada per Phytophthora, una malaltia que es veu afavorida pel reg —a vegades excessiu— de les noves plantacions, i per la propagació comercial del material vegetal infectat, també pot considerar-se una malaltia nova. D’una altra banda, tot i que no present o molt poc present a Catalunya, no podem deixar de vigilar l’expansió de l’antracnosi pel sud-oest de la península Ibèrica. Segurament, és només qüestió de temps que arribi al nostre país. I tampoc no podem oblidar el cas, preocupant i molt poc estudiat, del xancre escumós. Ara com ara les incidències semblen ser esporàdiques, fins i tot dins d’una mateixa plantació, però el mateix desconeixement de la malaltia i la seva evolució potencial són el que la fan realment preocupant. Finalment, un problema recurrent i insidiós a Catalunya és el cas de la podridura per Armillaria. Molt present a les terres de Tarragona, i potser una mica menys a les de Lleida, és una problemàtica molt complicada i de difícil control. És freqüent en casos de replantació, de substitució de cultius (afecta també altres fruiters i vinya), i fins i tot de noves plantacions en terrenys guanyats al bosc, perquè també afecta espècies forestals. L’estudi de les malalties de les plantes —conreades, en aquest cas— i del seu control proporcionen a la disciplina de la patologia vegetal un rol important en la protecció dels conreus i el manteniment d’una agricultura productiva. Els canvis continuats que observem en el medi i en l’activitat agrícola, com els que hem comentat aquí en el cas de
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 25
25
11/12/2023 11:48:48
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
l’ametller, fan necessari —més que mai— el fet de mantenir-se contínuament al dia sobre el control de les amenaces dels nostres cultius.
Bibliografia Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) (2022). «Update of the Xylella spp. host plant database – systematic literature search up to 30 June 2022». EFSA Journal, núm. 21 (1), article e07726. Beluzán, F.; Miarnau, X.; Torguet, L.; Armengol, J.; Abad-Campos, P. (2022a). «Survey of oomycetes associated with root and crown rot of almond in Spain and pathogen icity of Phytophthora niederhauserii and Phytopythium vexans to ‘Garnem’ Rootstock». Agriculture, núm. 12, article 294. Beluzán, F.; Miarnau, X.; Torguet, L.; Zazurca, L.; Abad-Campos, P.; Luque, J.; Armengol, J. (2022b). «Susceptibility of almond (Prunus dulcis) cultivars to twig canker and shoot blight caused by Diaporthe amygdali». Plant Disease, núm. 106 (7), p. 18901897. Dalmau-Sorlí, V.; Ferrer-Matoses, A.; Jaques-Miret, J. A.; Miranda, M. A.; Vicent, A. (2021). «Xylella fastidiosa a la conca mediterrània». Quaderns Agraris, núm. 51, p. 31-60. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAM) (2011). «Sanitat vegetal en producció ecològica de l’ametller i l’avellaner». Fitxa tècnica núm. 12, producció agrària ecològica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. 12 p. També disponible en línia a: <http://pae.gencat.cat/web/.content/al_alimentacio/al01_pae/05_publicacions _material_referencia/arxius/fitxapae12_sv.pdf> [Consulta: 7 novembre 2022]. Flint, M. L. (ed.) (2002). Integrated pest management for almonds. 2a ed. Oakland, CA (EUA): Universitat de Califòrnia. Division of Agriculture and Natural Resources, publication 3308. 199 p. Food and Agriculture Organization Corporate Statistical Database (FAOSTAT) (2022). «Food and agriculture data» [en línia]. Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO). <https://www.fao.org/faostat/en/#data> [Consulta: 7 novembre 2022]. International Nut & Dried Fruit Council (INC) (2022). «Nuts & dried fruits statistical yearbook 2019/2020» [en línia]. International Nut & Dried Fruit Council. <https:// inc.nutfruit.org/> [Consulta: 7 novembre 2022]. Miarnau, X.; Torguet, L.; Zazurca, L.; Maldonado, M.; Girabet, R.; Batlle, I.; Rovira, M. (2018). «El futuro del almendro en España: ¿será posible producir 4.000 kg de grano/ha?». Horticultura, núm. 337, p. 16-26.
26
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 9-27
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 26
11/12/2023 11:48:48
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
Miarnau, X.; Vargas, F. J.; Montserrat, R.; Alegre, S. (2010). «Aspectos importantes en las nuevas plantaciones de almendro en regadío». Revista de Fruticultura, núm. extraordinari 2010, p. 94-103. Miarnau, X.; Zazurca, L.; Torguet, L.; Zúñiga, E.; Batlle, I.; Alegre, S.; Luque, J. (2021). «Cultivar susceptibility and environmental parameters affecting symptom expression of red leaf blotch of almond in Spain». Plant Disease, núm. 105 (4), p. 940-947. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) (2022a). «Avances de superficies y producciones anuales de cultivos, año 2021» [en línia]. Madrid: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. <https://www.mapa.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas -agrarias/agricultura/superficies-producciones-anuales-cultivos/> [Consulta: 7 novembre 2022]. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) (2022b). «Registro de productos fitosanitarios» [en línia]. Madrid: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. <https://servicio.mapa.gob.es/regfiweb> [Consulta: 7 novembre 2022]. Ollero-Lara, A.; Agustí-Brisach, C.; Lovera, M.; Roca, L. F.; Arquero, O.; Trapero, A. (2019). «Field susceptibility of almond cultivars to the four most common aerial fungal diseases in southern Spain». Crop Protection, núm. 121, p. 18-27. Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal (EPPO) (2019). «PM 7/24 (4) Xylella fastidiosa». EPPO Bulletin, núm. 49 (2), p. 175-227. Palacio-Bielsa, A.; Cambra, M. A.; Cubero, J.; Garita-Cambronero, J.; Roselló, M.; Lòpez, M. M. (2014). «La mancha bacteriana de los frutales de hueso y del almendro (Xanthomonas arboricola pv. pruni), una grave enfermedad emergente en España». Phytoma, núm. 259, p. 36-42. Pons-Solé, G.; Miarnau, X.; Torguet, L.; Zazurca, L.; Zúñiga, E.; Luque, J. (2021). «La mancha ocre del almendro: ¿qué sabemos de esta enfermedad y su control?». Tierras Agricultura, núm. 298, p. 74-82. Torguet, L.; Batlle, I.; Alegre S.; Miarnau, X. (2016). «Nuevas plagas y enfermedades emergentes, una amenaza para el cultivo del almendro en España». Fruticultura, núm. 49, p. 152-165. Torguet, L.; Maldonado, M.; Miarnau, X. (2019). «Importancia y control de las enfermedades en el cultivo del almendro». Agricultura, núm. 1026, p. 72-76. Torguet, L.; Zazurca, L.; Martínez, G.; Pons-Solé, G.; Luque, J.; Miarnau, X. (2022). «Evaluation of fungicides and application strategies for the management of the red leaf blotch disease of almond». Horticulturae, núm. 8 (6), article 501.
DESEMBRE 2023, P. 9-27 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 27
27
11/12/2023 11:48:48
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 28
11/12/2023 11:48:48
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 29-46 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.148
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya : l’exemple de la tendència del pi roig Adriano Raddi Programa de Bioeconomia i Governança, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya REBUT: 3 D’ABRIL DE 2023 - ACCEPTAT: 15 DE MAIG DE 2023
RESUM El preu de la fusta és una de les variables més importants per a la viabilitat econòmica de la gestió forestal. Els preus de mercat observats reflecteixen les condicions presents i passades de l’oferta i la demanda. Quan fem hipòtesis sobre preus futurs, dos factors són cabdals: la inflació expectada i la variació dels preus. En aquest article s’exposa un mètode simple per calcular la línia de tendència a través de la taxa de variació del preu real, estimada mitjançant un model economètric basat en la linealització de la capitalització composta tractada en la matemàtica financera. Sempre que hi hagi disponible una sèrie de preus versemblants, aquest mètode és recomanable per a tots aquells usuaris que només tinguin coneixements bàsics d’informàtica i estadística. Tot i que es pugui utilitzar per predir els preus a mitjà termini, finalment seran les condicions de mercat vigents en aquell moment les que influiran en la presa de decisions sobre la compravenda de productes forestals. Correspondència: Adriano Raddi. Programa de Bioeconomia i Governança, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Ctra. de Sant Llorenç de Morunys, km 2. 25280 Solsona. Tel.: +34 973 481 752, ext. 232. A/e: adriano.raddi@ctfc.cat.
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 29
29
11/12/2023 11:48:48
Adriano Raddi
Havent calculat la taxa de variació del preu real dels darrers quaranta anys, s’evidencia que a Catalunya la gran majoria dels productes forestals mostren una tendència a la baixa, tot i l’augment registrat recentment, sobretot pel que fa als diferent tipus de fusta. PARAULES CLAU: anàlisi econòmica forestal, tendència dels preus, capitalització composta,
tractament de la inflació, taxa de variació anual del preu real, mercat forestal català.
An approach to forest product price series analysis in Catalonia: The example of the Scots pine trend ABSTRACT Timber price is one of the most important variables affecting the economic feasibility of forest management. Observed market prices reflect present and past conditions of supply and demand for products. When deciding on how to estimate prices that could occur sometime in the future, we should consider two factors: the expected inflation and the price change. This paper discusses a simple method to calculate the trend line by means of the real price change rate, estimated by an econometric model based on the linearization of the compounding approach. This method is recommended for less skilled IT and statistics users, provided that an acceptable price time series is available. Although it may be used to predict prices in the medium term, in the end it will be the market conditions prevail ing at the time that will drive decision-making on the sale of forest products. After having calculated the real price change rate of the last forty years, it is evident that in Catalonia the vast majority of forest products show a downward trend, despite the increase registered recently, especially for timber. KEYWORDS: forest economics analysis, price trend, compounding, treatment of inflation,
real price change rate, Catalan forest market.
30
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 30
11/12/2023 11:48:48
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya
Una aproximación al análisis de las series de precios de los productos forestales en Cataluña: el ejemplo de la tendencia del pino silvestre RESUMEN El precio de la madera es una de las variables más importantes para la viabilidad económica de la gestión forestal. Los precios de mercado observados reflejan las condiciones presentes y pasadas de la oferta y la demanda. Cuando hacemos hipótesis sobre los precios futuros, dos factores resultan esenciales: la inflación esperada y la variación de los precios. Este artículo expone un método sencillo para calcular la línea de tendencia a través de la tasa de variación del precio real, estimada mediante un modelo econométrico basado en la linealización de la capitalización compuesta tratada en la matemática financiera. Siempre que haya disponible una serie de precios verosímiles, este método es recomendable para todos aquellos usuarios que solo tengan conocimientos básicos de informática y estadística. Aunque se pueda utilizar para predecir los precios a medio plazo, finalmente serán las condiciones de mercado vigentes en aquel momento las que influyan en la toma de decisiones sobre la compraventa de productos forestales. Después de haber calculado la tasa de variación del precio real de los últimos cuarenta años, se evidencia que en Cataluña la gran mayoría de los productos forestales muestran una tendencia a la baja, a pesar del aumento registrado recientemente, sobre todo en lo que se refiere a los diferentes tipos de madera. PALABRAS CLAVE: análisis económico forestal, tendencia de los precios, capitalización com-
puesta, tratamiento de la inflación, tasa de variación anual del precio real, mercado forestal catalán.
1. Introducció La taxa de variació anual del preu real, juntament amb la taxa de descompte, és un dels factor crítics en l’anàlisi econòmica forestal. Variacions relativament petites poden tenir impactes força grans en els indicadors econòmics que es fan servir per a la presa de decisions. Tal com argumenten Wagner i Sendak (2005), la taxa de variació anual del preu pot facilitar una informació addicional per ajudar a comparar els rendiments d’una inversió forestal amb aquells que s’obtindrien invertint el mateix capital en fons, accions, bons o
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 31
31
11/12/2023 11:48:48
Adriano Raddi
obligacions de l’Estat. A més, la taxa de variació anual del preu real ens permet traçar una línia de tendència basada en una sèrie de dades que reflecteix el preu de mercat en el present i en el passat, és a dir, basada en «fets consolidats», no pas especulacions. De fet, el preu de mercat reflecteix les condicions presents i passades de l’oferta i la demanda i és el resultat de la negociació d’un cert producte en un mercat determinat. És bastant comú que uns preus augmentin (o disminueixin) en relació amb la resta, això vol dir que augmenten amb una taxa més alta (o més baixa) que la d’inflació general. D’aquí rau la pregunta de com hauríem d’intentar estimar aquesta variació. Normalment, moltes de les persones interessades, tècnics i analistes, no utilitzaran tècniques de predicció sofisticades per intentar predir els preus futurs, més aviat prefereixen aplicar metodologies més senzilles, entenedores i accessibles. Si es disposa de sèries temporals versemblants de preus, l’enfocament més simple és evidenciar una línia de tendència que es pugui estendre cap al futur. Això es pot fer mitjançant un model de regressió lineal. Si treballem amb sèries de dades, podríem arribar a una estimació de la tendència a mitjà termini, que exclogui els efectes de la inflació (Gregersen i Contreras, 1979). Cada model economètric implica certes hipòtesis sobre el comportament dels factors que afecten la variació de preus. La hipòtesi implícita que hi ha en la base de totes les anàlisis de tendències és la de la persistència dels factors que incideixen en el canvi del consum, allò que va condicionar l’oferta i la demanda en el passat, les continuarà afectant exactament de la mateixa manera en el futur (Gregory, 1971). Com que el temps per si mateix no té cap efecte sobre els preus, i els preus passats no dictaminen quins seran els preus futurs, cal recomanar prudència a l’hora d’utilitzar les tendències dels preus per predir-ne els valors futurs. No obstant això, si tenim una tendència clara dels preus reals passats i uns indicadors estadístics de la confiança de la variació real dels preus, de vegades pot ser útil intentar-ho. Comptat i debatut, aquesta simple tècnica de projecció és la que s’utilitza més sovint en la pràctica, atès que permet a tots aquells usuaris no tan qualificats en informàtica i estadística poder fer una hipòtesi sobre la variació dels preus reals a mitjà termini.1
1.
32
Per curt termini, s’entén un període de fins a dos anys; per mitjà termini, entre dos i deu anys; per llarg termini, un període superior als deu anys. <www.investopedia.com/terms/m/mediumterm.asp#:~:text=The%20 most%20common%20terms%20are,years%20to%20be%20long%20term> (consulta: 30 març 2023); <econo miapertutti.bancaditalia.it/notizie/breve-medio-e-lungo-termine-negli-investimenti-finanziari/?com. dotmarketing.htmlpage.language=1> (consulta: 30 març 2023).
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 32
11/12/2023 11:48:48
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya
2. Modelització per a la predicció de preus futurs dels productes forestals El preu de la fusta és una de les variables més importants per a la viabilitat econòmica d’una inversió forestal. Tot i que els models basats en sèries de dades s’utilitzen àmpliament en el sector forestal per a la predicció dels preus dels productes obtinguts, Leskinen i Kangas (2001, p. 93) observen amb raó que «una de les dificultats de predir el desenvolupament futur del preu de la fusta mitjançant sèries de dades és la possibilitat de canvis en els mercats i en la societat en general». Per això, en les seves prediccions de preus de la fusta, aquests autors apliquen l’anàlisi basada en sèries de dades juntament amb judicis d’experts per comprendre millor l’evolució futura dels preus i la probabilitat de variacions brusques (pics). També hi ha models de predicció més complexos basats en sèries temporals de preus. Els uns utilitzen un model de correcció d’errors vectorials (VECM) en una modelització relativament senzilla dels preus futurs (Kolo i Tzanova, 2017), d’altres inclouen uns factors que influeixen en els preus i quantifiquen l’abast del seu impacte mitjançant paquets de programari més complicats que una estimació de la línia de tendència, com el suavitzat (smoothing) i predicció exponencial multivariada, o el model estadístic auto regressiu integrat de mitjana mòbil ARIMA (Gejdoš et al., 2019). Aquests models requereixen coneixements avançats d’informàtica i estadística i la disponibilitat d’una quantitat ingent de dades. De fet, les projeccions de la variació futura del preu de la fusta basades en models d’oferta i demanda han de tenir en compte diversos factors (Sedjo i Lyon, 1990; Dykstra i Binkley, 1987), alhora que la disponibilitat limitada de la quantitat de dades requerides debilita la validesa d’aquests models. Encara més sofisticat és el model de Verly Lopes et al. (2021), que utilitza una xarxa neuronal recurrent (RNN, de l’anglès recurrent neural network) de memòria a llarg termini (LSTM, de l’anglès long short-term memory) per predir els preus de les cotitzacions de la fusta amb un grau d’error notablement baix. Sens dubte, el preu de la fusta és una variable clau en l’optimització de la gestió forestal, però la seva previsió comporta molta incertesa (Leskinen i Kangas, 2001). Els mètodes basats en sèries de dades proporcionen resultats robustos, alhora que requereixen una modesta disponibilitat d’informació, cosa que els atorga una utilitat gairebé única en l’anàlisi econòmica forestal (Kolo i Tzanova, 2017). Una anàlisi de Feltham i Messmer (1996) revisa diversos estudis sobre els preus històrics de la fusta serrada, les variacions de preus estimades i l’ús de sèrie de dades per calcular les variacions històriques de preus reals i un índex de variació de la qualitat de la fusta a la Colúmbia Britànica al Canadà. Haynes et al. (2007) presenten més exemples del valor futur d’una parcel·la forestal estimat a través de la variació del preu real de la fusta.
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 33
33
11/12/2023 11:48:48
Adriano Raddi
La finalitat d’aquest article, doncs, és la de triar un model, tan simple com sigui possible, que pugui ajudar a estimar l’evolució a mitjà termini dels preus dels productes forestals, mitjançant l’anàlisi de sèries temporals de preus. No obstant això, com s’ha esmentat, el temps per si mateix no té cap efecte sobre els preus i no determina els preus futurs. Més aviat, són l’oferta i la demanda del mercat, que canvien amb el pas del temps, les que fan que els preus variïn. A més, la suposició mencionada, que els factors que van incidir en el passat en l’oferta i la demanda continuïn amb la mateixa correlació també en el futur, pot demostrar-se no vàlida. Per tant, es recomana precaució a l’hora d’utilitzar les tendències històriques dels preus per predir-ne els valors futurs (British Columbia Forest Service, 1999).
3. Metodologia i dades 3.1. Tractament de la inflació: preu real envers preu nominal Com destaca Gregersen (1975), els forestals solen confondre’s alhora de distingir entre el preu real i el preu nominal, és a dir, en el moment de tenir en compte la inflació d’una manera coherent. Si parlem de preu real, significa que cal aplicar un factor de deflació. El preu nominal, en canvi, fa referència a l’any en què es dona el preu sense cap tractament o elaboració i, per tant, inclou els efectes de la inflació (figura 1). El biaix ha estat més baix en el passat, en períodes d’inflació baixa, però el problema podria ser més important en el futur, atès el fort increment de la inflació registrat durant el 2022 i el principi del 2023. Com a observació empírica, cal destacar que les variacions de preu real tendeixen a ser més intenses en situacions d’inflació elevada, ja que els inversors busquen alternatives d’actius per protegir-se de la inflació. Els forestals hauríem d’acostumar-nos a pensar en el preu futur en termes de moneda constant (preu real), excloent-ne els efectes de la inflació. Una bona anàlisi econòmica ja resulta prou difícil sense haver d’intentar predir la taxa d’inflació futura. Atès que no volem fer servir una bola de vidre, l’anàlisi en termes reals ens permet disposar d’una imatge més clara dels preus i dels resultats esperats. Per determinar si l’augment d’un preu ha mantingut el ritme de la inflació, cal enraonar en termes de preus deflactats, és a dir, dividint el preu nominal pel deflactor del producte interior brut (PIB). La sèrie de preus reals resultant és la que fem servir per estimar la variació de preu real. El deflactor del PIB (HM Treasury, 2014; Requeijo et al., 2006) es considera l’indicador més comprensiu dels efectes de la inflació. Per protegir el poder adquisitiu dels capitals invertits en el sector forestal, el preu de la fusta i de la resta de productes forestals
34
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 34
11/12/2023 11:48:48
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya
FIGURA 1
Preu nominal envers preu real: fusta de serra a fàbrica de pi roig a Catalunya 110 90
Euros
70 50 30 10
preu real
preu nominal
FONT: Elaboració pròpia.
comercialitzats haurien d’incrementar-se almenys en la mateixa proporció que la del deflactor del PIB.
3.2. A proximació lineal de la capitalització composta a través d’un model de regressió lineal En matemàtica financera, el procés de creixement cumulatiu d’un import a un tipus determinat s’anomena capitalització composta. La coneguda fórmula bàsica de la capitalització composta (Bullard i Straka, 2011; Lluveras, Ortiz i Pérez, 2012; Rose, Blinn i Brand, 1988) és: Pn = P0 (1 + r)n (1) Pn = preu estimat de l’any n P0 = preu inicial de l’any 0 r = taxa anual de variació del preu real n = nombre d’anys a partir de l’any 0
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 35
35
11/12/2023 11:48:48
Adriano Raddi
La variació del preu real, és a dir, la variació percentual del preu de mercat de béns o serveis més enllà d’allò causat per la inflació2 durant un període de temps, és un reflex del canvi en l’escassetat d’un producte al llarg del temps (British Columbia Forest Ser vice, 1999). El problema principal rau en com hauríem d’estimar aquesta taxa r. Hoover (1995) argumenta que la taxa anual de variació composta no s’hauria d’utilitzar per predir preus futurs, ja que els increment o decrements de preus obtinguts no són realistes. Així que proposa emprar un model de regressió lineal, més que la fórmula de la capitalització composta, que permet calcular el tipus d’interès entre els preus de dos anys donats. No queda clar per què, a priori, un model lineal hauria d’encaixar millor que una funció exponencial alhora de traçar la tendència dels preus. Ambdós pretenen reflectir la tendència d’un preu; poden sobreestimar o subestimar els preus futurs; la línia de tendència obtinguda pot tirar amunt o avall envers el preu que finalment es registrarà. De fet, atès que el termini d’inversió forestal sol ser llarg, la variació potencial del valor real dels productes forestals, ja sigui a l’alça o a la baixa, podria ser considerablement i difícilment previsible. En canvi, Sendak (1991), per estimar la variació anual de preu real, proposa una aproximació basada en l’enfocament del factor de capitalització compost, però no a través de la fórmula (1), ja que aquesta fórmula no representa un model estadístic capaç de predir el valor assumit per la variable y en coincidència d’un valor conegut de x o, dit d’una altra manera, l’estimació d’una variable sent coneguda l’altra, ni tampoc ens indica el grau de confiança o incertesa o la significació estadística de la variable o del mateix model. Així doncs, sense renunciar a la robustesa estadística d’un model de regressió lineal, és a dir, una línia recta del preu mitjà a llarg termini, Sendak aplica l’enfocament de la capitalització composta emprat en matemàtica financera, transformant l’equació (1) en una recta a través d’un canvi de variables (linealització). Donada la funció exponencial y = kax podem linealitzar aquesta funció mitjançant les propietats dels logaritmes (Colera et al., 2017), però, diferentment del que fa Sendak (1991), que usa els logaritmes naturals i el concepte una mica artificiós de taxa de variació contínua, fem servir els logaritmes decimals; així, obtenim l’equació següent:
2.
36
Com han comentat Gregersen (1975) i Rose, Blinn i Brand (1988), això és força diferent de les assumpcions que podem fer per a la inflació esperada.
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 36
11/12/2023 11:48:49
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya
log10 y = log10 kax = log10 k + log10 ax = log10 k + xlog10 a Substituint Y = log10 y tenim l’equació d’una línia recta Y = α + βx en què log10 k és la intercepció (α) i log10 a el pendent de la línia (β). Així, doncs, podem transformar la fórmula (1) en: log10 Pn = log10 P0 + nlog10 (1 + r) en què α (log10 P0) i β log10 (1 + r) són els paràmetres que podem estimar a través d’un model lineal simple en què n és la variable independent (Freese, 1967): log10 Pn = α + βn (2) Utilitzant les propietats dels logaritmes una vegada més, i a partir de (2), el preu real de l’any n es pot calcular com: 10(α + βx) = Pn (3) A més, ja que β = log10 (1 + r), el tipus compost r (la taxa anual de variació del preu real) és: 10β = (1 + r) és a dir, r = 10β – 1r = 10β – 1 (4) Usant la fórmula (3)3 per calcular el preu de l’any n (Pn) podem traçar la línia de tendència en funció d’una sèrie de dades que reflecteix el preu de mercat existent i passat.
3.
Altrament, podem utilitzar la fórmula (1), en què P0 és qualsevol preu real calculat mitjançant el model (3) i r és obtinguda per l’equació (4). Els resultats seran els mateixos.
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 37
37
11/12/2023 11:48:49
Adriano Raddi
3.3. Fonts de les dades A Catalunya, els preus dels productes forestals van ser recollits en el passat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat Catalunya. Des de fa uns anys, és el Centre de Ciències i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) que s’encarrega de recollir i elaborar els preus cotitzats a les llotges i recollir informacions dels operadors forestals. Els preus de la fusta, desglossats per espècies i referits a fases diferents de comercialització (a fàbrica, al carregador, dret), es publiquen en la pàgina web de l’Observatori Forestal Català (OFC),4 juntament amb els preus de la resta de productes forestals (biocombustibles, suro, bolets, tòfones, pinyons, mel). El deflactor del PIB (2015 = 100) el calcula l’Institut Nacional d’Estadística i està disponible en la seva pàgina web.5
4. Resultats: el cas de la tendència del pi roig a Catalunya El pi roig és una de les espècies més important a Catalunya i representa el 29 % del volum total anual aprofitat (219.000 t anuals). No obstant el repunt significatiu recent, el preu de la fusta de serra de pi roig a fàbrica ha disminuït significativament des del 1980, a un ritme anual de l’1,21 % (taula 1 i figura 2). En la taula 1 (Raddi, 2023) es troben resumides les dades i fórmules següents: — La sèrie del preu nominal a fàbrica de la fusta de serra de pi roig (figura 1). — El deflactor del PIB (2015 = 100). — La sèrie del preu real a fàbrica de la fusta de serra de pi roig. — El log10 de la sèrie del preu real. — La sèrie del preu real estimada mitjançant la linealització de la capitalització composta (2), calculada emprant l’equació (3). — La taxa de variació anual del preu real calculada usant la fórmula (4). — La sèrie del preu real calculada a través de la fórmula de la capitalització composta (1). — La sèrie del preu real calculada a través d’un model de regressió lineal (així com proposa Hoover, 1995). P — La taxa de variació anual composta calculada com a r = n n – 1 (5). P0 4. 5.
38
Observatori Forestal Català (OFC), Productes forestals i economia (en línia), <www.observatoriforestal. cat/#prod> (consulta: 30 març 2023). Instituto Nacional de Estadística, Contabilidad nacional anual de España: Principales agregados. Resultados (en línia), <www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177057& menu=resultados&idp=1254735576581> (consulta: 30 març 2023).
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 38
11/12/2023 11:48:50
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya
— L’error percentual de cada estimació. L’interval de l’error percentual i l’error percentual absolut mitjà (EPAM), juntament amb la desviació típica de cada sèrie. TAULA 1
Preu de la fusta de serra de pi roig posada a fàbrica (euros per tona) n
Any
Preu Deflactor PIB nominal (2015 = 100)
Preu real
log10 del preu real
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37
1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
19,53 21,04 23,74 26,44 33,66 36,06 36,06 36,06 45,08 45,08 45,08 45,08 39,07 36,06 37,56 39,07 42,07 42,07 43,57 43,57 43,57 43,57 46,00 46,00 45,00 45,00 45,00 48,00 48,00 46,50 48,50 48,50 48,50 48,50 52,50 52,50 49,25
96,79 91,08 90,58 89,85 103,79 102,13 92,63 87,73 104,07 97,44 90,77 84,78 68,82 60,15 60,48 60,83 63,32 61,84 62,50 60,90 58,87 56,55 57,35 55,18 51,96 49,92 48,01 49,52 48,43 46,84 48,78 48,79 48,85 48,66 52,79 52,50 49,09
1,99 1,96 1,96 1,95 2,02 2,01 1,97 1,94 2,02 1,99 1,96 1,93 1,84 1,78 1,78 1,78 1,80 1,79 1,80 1,78 1,77 1,75 1,76 1,74 1,72 1,70 1,68 1,69 1,69 1,67 1,69 1,69 1,69 1,69 1,72 1,72 1,69
20,2 23,1 26,2 29,4 32,4 35,3 38,9 41,1 43,3 46,3 49,7 53,2 56,8 60,0 62,1 64,2 66,4 68,0 69,7 71,5 74,0 77,1 80,2 83,4 86,6 90,1 93,7 96,9 99,1 99,3 99,4 99,4 99,3 99,7 99,5 100,0 100,3
Linealització de capitalització composta error
93,72 91,96 90,23 88,53 86,87 85,23 83,63 82,06 80,52 79,00 77,52 76,06 74,63 73,23 71,85 70,50 69,18 67,88 66,60 65,35 64,12 62,91 61,73 60,57 59,43 58,31 57,22 56,14 55,09 54,05 53,04 52,04 51,06 50,10 49,16 48,23 47,33
3,3 % –1,0 % 0,4 % 1,5 % 19,5 % 19,8 % 10,8 % 6,9 % 29,3 % 23,3 % 17,1 % 11,5 % –7,8 % –17,9 % –15,8 % –13,7 % –8,5 % –8,9 % –6,2 % –6,8 % –8,2 % –10,1 % –7,1 % –8,9 % –12,6 % –14,4 % –16,1 % –11,8 % –12,1 % –13,3 % –8,0 % –6,2 % –4,3 % –2,9 % 7,4 % 8,8 % 3,7 %
Fórmula de capitalització composta error
96,79 95,61 94,45 93,30 92,17 91,05 89,95 88,85 87,78 86,71 85,66 84,62 83,59 82,57 81,57 80,58 79,60 78,64 77,68 76,74 75,80 74,88 73,97 73,08 72,19 71,31 70,45 69,59 68,75 67,91 67,09 66,27 65,47 64,67 63,89 63,11 62,34
0,0 % –4,7 % –4,1 % –3,7 % 12,6 % 12,2 % 3,0 % –1,3 % 18,6 % 12,4 % 6,0 % 0,2 % –17,7 % –27,2 % –25,9 % –24,5 % –20,5 % –21,4 % –19,5 % –20,6 % –22,3 % –24,5 % –22,5 % –24,5 % –28,0 % –30,0 % –31,9 % –28,8 % –29,6 % –31,0 % –27,3 % –26,4 % –25,4 % –24,8 % –17,4 % –16,8 % –21,3 %
Model lineal
Error
92,95 91,64 90,32 89,01 87,69 86,38 85,06 83,75 82,43 81,12 79,81 78,49 77,18 75,86 74,55 73,23 71,92 70,61 69,29 67,98 66,66 65,35 64,03 62,72 61,41 60,09 58,78 57,46 56,15 54,83 53,52 52,21 50,89 49,58 48,26 46,95 45,63
4,1 % –0,6 % 0,3 % 1,0 % 18,4 % 18,2 % 8,9 % 4,7 % 26,3 % 20,1 % 13,7 % 8,0 % –10,8 % –20,7 % –18,9 % –16,9 % –12,0 % –12,4 % –9,8 % –10,4 % –11,7 % –13,5 % –10,4 % –12,0 % –15,4 % –16,9 % –18,3 % –13,8 % –13,8 % –14,6 % –8,8 % –6,5 % –4,0 % –1,9 % 9,4 % 11,8 % 7,6 %
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 39
39
11/12/2023 11:48:50
Adriano Raddi
TAULA 1
Preu de la fusta de serra de pi roig posada a fàbrica (euros per tona) (Continuació) n
38 39 40 41 42 43
Any
Preu Deflactor PIB nominal (2015 = 100)
Preu real
2017 50,25 101,6 49,45 2018 50,75 102,9 49,32 2019 51,00 104,2 48,93 2020 51,00 105,4 48,39 2021 57,50 107,7 53,40 2022 65,25 112,6 57,94 Taxa de variació del preu real Interval de l’error percentual Error percentual absolut mitjà (EPAM) Desviació típica de l’EPAM
log10 del preu real
1,69 1,69 1,69 1,68 1,73 1,76
Linealització de capitalització composta error
46,44 45,56 44,71 43,87 43,04 42,23 –1,88 % [–17,86 %, 37,18 %] 11,20 % 0,074
Fórmula de capitalització composta error
6,5 % 61,59 8,3 % 60,84 9,4 % 60,10 10,3 % 59,37 24,1 % 58,65 37,2 % 57,94 –1,21 % [–31,85 %, 18,57 %] 17,97 % 0,094
Model lineal
Error
–19,7 % –18,9 % –18,6 % –18,5 % –8,9 % 0,0 %
44,32 11,6 % 43,00 14,7 % 41,69 17,4 % 40,38 19,9 % 39,06 36,7 % 37,75 53,5 % –2,12 % [–20,72 %, 53,49 %] 13,50 % 0,093
FONT: Elaboració pròpia a partir de Raddi (2023).
L’aplicació d’una taxa composta hauria de donar una variació més pronunciada que la calculada amb una línia recta, però aquest no és pas el cas de la fusta de serra de pi roig a Catalunya, on es produeix just el contrari: la disminució és més dràstica per al model lineal que per als que fan servir la capitalització composta (figura 2). La taula 2 recull els resultats i els principals indicadors estadístics d’ambdós models: el de linealització de la capitalització composta i el model lineal. En ambdós casos, els coeficients de regressió són significatius i els coeficients de determinació semblen raonablement acceptables (i no significativament diferents). Treballar amb sèries de dades temporals comporta sovint que hi hagi una correlació serial entre els residus de la regressió. Això viola una assumpció crítica del model dels mínims quadrats, és a dir, que els residus de la sèrie siguin independents. Això no afecta l’estimació de r, que continua sent no esbiaixada, sinó subestima el seu error estàndard, cosa que comporta un valor alt de t. El test de Durbin-Watson confirma aquesta correlació serial de primer ordre en els residus, per això s’ha extremat el nivell de significació del test t del coeficient fins a l’1 ‰.6 Encara que hi hagi maneres de solucionar aquest problema, això va força més enllà de l’objectiu d’aquest article, atès que l’estimació de r no serveix tant per predir preus futurs com per traçar-ne la tendència. Tot i així, si féssim l’exercici de comparar el preu a mitjà termini —diguem d’aquí a un màxim de deu anys—, veuríem que els preus previstos pels dos models serien força
6.
40
El valor emprat normalment és el 5 %.
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 40
11/12/2023 11:48:50
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya
FIGURA 2
Tendència del preu a fàbrica de la fusta de serra de pi roig a Catalunya 110
Euros constants
90
70
50
30
preu real model lineal linealització de la capitalització composta
FONT: Elaboració pròpia.
TAULA 2
Resum dels principals indicadors estadístics d’ambdós models Linealització de la capitalització composta
Model lineal
Coeficient de determinació R2
77 %
74 %
Error estàndard de l’estimació de Y
0,057
9,926
Suma dels quadrats dels residus
0,134
4.039,491
Test de la regressió (F amb nivell 0,01)
significatiu
significatiu
Test del coeficient (t amb nivell 0,001)
significatiu
significatiu
Test de Durbin-Watson d’autocorrelació
0,259 (positiu)
0,289 (positiu)
Taxa de variació anual
–1,88 %
–2,12 %
Preus d’aquí a deu anys
34,93 €/t
24,60 €/t
Error percentual absolut mitjà (EPAM)
11,20 %
13,50 %
Desviació típica de l’EPAM
0,074
0,093
Font: Elaboració pròpia.
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 41
41
11/12/2023 11:48:50
Adriano Raddi
diferents: 34,93 €/t,7 en el cas de la linealització de la capitalització composta, envers 24,60 €/t, calculat a través del model lineal. Per cert, la taxa de variació anual composta calculada del 1980 al 2022 mitjançant la fórmula (5) dona un –1,21 %, amb un error percentual absolut mitjà del 17,97 % i una desviació típica de 0,094 (taula 1). Si apliquéssim la taxa de variació anual calculada amb la fórmula (5) al preu estimat per la linealització de la capitalització composta, el preu d’aquí a deu anys, suposant que es manté constant aquesta variació, seria de 37,38 €/t.8 Si en canvi l’apliquéssim al preu estimat pel model lineal, obtindríem un preu de 33,41 €/t.9
5. Conclusions El mètode més senzill per estimar el preu futur és el d’equiparar el futur amb el present: el preu de demà serà el mateix que el d’ara. Per a les previsions a curt termini,10 si tenim una mica de sort, és possible que les prediccions fetes siguin prou encertades, sobretot si s’ha utilitzat el preu real (Gregory, 1971). Així doncs, quan s’avalua una actuació forestal, es pot suposar que a curt termini el preu real dels productes no variarà durant el període considerat, això vol dir que s’espera que el preu augmenti al mateix ritme que la inflació general i que es mantingui constant en el temps. D’altra banda, les previsions d’escassetat de fusta en el futur han portat molts observadors a concloure que aquest material renovable experimentarà augments dels preus reals respecte a altres matèries primeres. La variació del preu real d’un producte representa un indicador de la seva escassesa relativa. L’augment dels preus s’associa a una manca creixent, mentre que la disminució dels preus n’indica una disponibilitat excessiva. Pel que fa a la fusta, sovint s’assumeix un increment anual de preus reals entre l’1 i el 4 % (Bullard i Straka, 2011) (Walshe i Daffern, 1990). Ambdues hipòtesis han resultat no aplicables a Catalunya, ja que la gran majoria dels preus dels productes forestals no ha mantingut el mateix ritme que la inflació i mostra una tendència a la baixa, mentre que uns quants, amb prou feines, han registrat un increment superior que el de la inflació (Raddi, 1998; OFC).11 De fet, hi ha diversos factors
7. 42,23 €/t (preu real el 2022 calculat a través de la linealització de la capitalització composta) × (1 – 0,0188)10 = 34,93 €/t. 8. 42,23 €/t (preu real el 2022 calculat a través de la linealització de la capitalització composta) × (1 – 0,0121)10 = 37,38 €/t. 9. 37,75 €/t (preu real el 2022 calculat a través del model lineal) × (1 – 0,0121)10 = 33,41 €/t. 10. Vegeu la nota 1. 11. Vegeu la nota 3.
42
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 42
11/12/2023 11:48:50
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya
que poden mitigar l’escassesa de fusta (com ara els avenços tecnològics, la substitució entre espècies i entre productes de fusta, la substitució per altres materials…). Òbviament, això no significa que aquesta tendència es pugui generalitzar a altres mercats forestals més enllà del català. Això vol dir que a Catalunya, tot i un creixement moderat en termes nominals, els preus reals de gairebé tots els productes forestals presenten una tendència negativa. Per exemple, segons els resultats del model de linealització de la capitalització composta, el preu de la fusta de serra de pi roig ha baixat gairebé un 2 % anual des del 1980 i probablement aquesta tendència es mantindrà a mitjà termini, malgrat els pics que es puguin donar puntualment. En altres paraules, amb els diners que s’ingressaran amb la venda d’una tona de fusta de serra de pi roig, no es podrà comprar la mateixa quantitat de béns i serveis que es podrien comprar avui dia, atès que el preu de la fusta de serra de pi roig haurà pujat menys que el conjunt de preus en l’economia catalana. Encara que el preu real dels productes forestals no hagi de variar de manera exponencial, és a dir, amb una taxa composta, la pràctica comuna en l’anàlisi econòmica de les inversions sol considerar que els preus s’han de calcular mitjançant un factor de capitalització i una taxa composta de variació anual r. Podem estimar aquesta taxa anual de variació anual del preu real gràcies al model linealitzat explicat aquí, com en altres articles, i disposar així d’una tendència del preu basada en una sèrie de dades històrica. Una informació significativa que, fins i tot, podríem emprar per fer hipòtesis sobre preus a mitjà termini. Aquest model ens permet mantenir la robustesa estadística de la regressió lineal, però aplicant l’enfocament de la capitalització composta típic de la matemàtica financera; es pot reproduir fàcilment (Raddi, 2023) i sembla més ortodox que el de traçar la tendència a través d’un model lineal simple o fer servir a seques la fórmula de la capitalització composta. En la figura 2, podem apreciar les diferències entre les tendències obtingudes amb les diferents aproximacions. L’anàlisi d’una inversió amb un període de retorn de seixanta anys o més, com sol ser el cas dels projectes forestals, és òbviament arriscada. Encara que pugui semblar fàcil introduir la taxa de variació anual del preu real en la fórmula de la capitalització composta, les projeccions fetes a llarg termini12 donen resultats irracionalment alts o baixos, ja que el preu dels productes forestals és cíclic i llur preu real no pot augmentar o disminuir exponencialment durant llargs períodes de temps sense patir una correcció del mercat (Hoover i Preston, 2008). El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya actualitza cada any les taxes de variació anual del preu real dels productes forestals a Catalunya, calculades a través
12. Vegeu la nota 1.
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 43
43
11/12/2023 11:48:50
Adriano Raddi
del model de linealització de la capitalització composta aquí descrit, i les publica en el web de l’Observatori Forestal Català.13
Bibliografia British Columbia Forest Service (1999). Guidelines for developing stand density management regimes. Victoria: British Columbia Ministry of Forests. Forest Practices Branch. Bullard, S. H.; Straka, T. J. (2011). Basic concepts in forest valuation and investment analysis: edition 3.0. Nacogdoches (Texas): Stephen F. Austin State University. Faculty Publications 460. Colera, J.; Oliveira, M. J.; Colera, R. (2017). «Bloc III, unitat 8: derivades». A: Matemàtiques 2n batxillerat. Barcelona: Barcanova. També disponible en línia a: <www.espai barcanova.cat/descargas/barcanova/espai/1473019_8_7_111949.pdf> [Consulta: 30 març 2023]. Dykstra, D. P.; Binkley, C. S. M. (1987). The global forest sector: An analytical perspective (sinopsi d’un llibre IIASA). Edició a cura de M. Kallio, D. P. Dykstra i C. S. Binkley. Nova York: John Wiley and Sons. Feltham, S. G.; Messmer, M. (1996). Sawnwood values and species effects on quality: An historical perspective for British Columbia. Victoria: British Columbia Ministry of Forests, Forest Practices Branch. [Document de treball] Freese, F. (1967). «Elementary statistical methods for forester». A: Agriculture Handbook [Forest Service, U.S. Department of Agriculture], núm. 317. Gejdoš, M.; Giertliova, B.; Lieskovský, M.; Němec, M.; Danihelová, Z. (2019). «Prices of raw-wood assortments in selected markets of central Europe and their development in the future». Bioresources, vol. 14, núm. 2, p. 2995-3011. Gregersen, H. M. (1975). «Effect of inflation on evaluation of forestry investments». Journal of American Forestry, vol. 73, núm. 9, p. 570-572. Gregersen, H. M.; Contreras, A. H. (1979). «Economic analysis of forestry projects». Forestry Paper [Roma: FAO], núm. 17. Gregory, R. G. (1971). «Forecasting consumption and price». Folia Forestalia [Hèlsinki: Institutum Forestalia Fenniae], núm. 101: Forecasting in forestry and timber economy, p. 34-40. Haynes, R. W.; Adams, D. M.; Alig, R. J.; Ince, P. J.; Mills, J. R.; Zhou, X. (2007). The 2005 RPA timber assessment update: General Technical Report PNW-GTR-699. Portland:
13. Vegeu la nota 4.
44
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 44
11/12/2023 11:48:50
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya
USDA Forest Service, Pacific Northwest Research Station. També disponible en línia a: <doi.org/10.2737/PNW-GTR-699> [Consulta: 30 març 2023]. HM Treasury (2014). «GDP deflators: User guide. Government of United Kingdom» [en línia]. <www.gov.uk/government/publications/gross-domestic-product-gdp-defla tors-user-guide/gdp-deflators-user-guide> [Consulta: 30 març 2023]. Hoover, W. L. (1995). «Predicting black walnut log price». Station Bulletin [Indiana: Purdue University. Forestry and Natural Resources], núm. 148. Hoover, W. L.; Preston, G. (2008). «Indiana forest products price report and trend analysis». Timber Reports [Indiana: Purdue University. Forestry and Natural Re sources], article 5. També disponible en línia a: <docs.lib.purdue.edu/timber/5/> [Consulta: 30 març 2023]. Kolo, H.; Tzanova. P. (2017). «Forecasting the German forest products trade: A vector error correction model». Journal of Forest Economics, vol. 26, núm. 1, p. 30-45. També disponible en línia a: <dx.doi.org/10.1016/j.jfe.2016.11.001> [Consulta: 30 març 2023]. Leskinen, P.; Kangas, J. (2001). «Modelling future timber price development by using expert judgments and time series analysis». Silva Fennica, vol. 35, núm. 1, p. 93-102. També disponible en línia a: <doi.org/10.14214/sf.606> [Consulta: 30 març 2023]. Lluveras, B.; Ortiz, B.; Pérez, J. (2012). «Capitalització i actualització composta». A: Operacions auxiliars de gestió de tresoreria [en línia]. Institut Obert de Catalunya. <ioc. xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_gad_m04_/web/fp_gad_m04_htmlindex/WebCon tent/u4/a2/continguts.html> [Consulta: 30 març 2023]. Raddi, A. (1998). «Variació real dels preus dels productes forestals a Catalunya». Silvicultura, núm. 23, p. 5-6. — (2023). «Predicting forest products price trend: the example of Scots pine in Catalonia» [en línia]. Mendeley Data, V4. <data.mendeley.com/datasets/v8p7r5nfrf/4> [Consulta: 30 març 2023]. Requeijo, J.; Iranzo, J. E.; Martínez de Dios, J.; Pedrosa, M.; Salido, J. (2006). Indicadores de estructura económica. Madrid: Delta Publicaciones Universitarias, SL. Rose, D. W.; Blinn, C. R.; Brand, G. J. (1988). A guide to forestry investment analysis: Research paper NC-284. St. Paul (Minnesota): US Department of Agriculture. Foret Service. North Central Forest Experiment Station. Sedjo, R. A.; Lyon, K. S. (1990). The long-term adequacy of world timber supply. Washington DC: Resources for the Future Inc. Sendak, P. E. (1991). «Re-expressing interest rates estimated from the exponential mod el». Northern Journal of Applied Forest, vol. 8, núm. 4, p. 172-173. Verly Lopes, D. J.; Bobadilha, G. D. S.; Peres Vieira Bedette, A. (2021), «Analysis of lumber prices time series using long short-term memory artificial neural networks». For
DESEMBRE 2023, P. 29-46 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 45
45
11/12/2023 11:48:50
Adriano Raddi
ests, vol. 12, núm. 4, p. 428. També disponible en línia a: <doi.org/10.3390/f12040428> [Consulta: 30 març 2023]. Wagner, J. E.; Sendak, P. E. (2005). «The annual increase of Northeastern regional timber stumpage prices: 1961 to 2002». Forest Products Journal, vol. 55, núm. 2, p. 36-45. Walshe, G.; Daffern, P. (1990). «The trees in the forest». A: Managing cost-benefit analysis. Londres: Palgrave. També disponible en línia a: <doi.org/10.1007/978-1-349 -20763-3_6> [Consulta: 30 març 2023].
46
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 29-46
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 46
11/12/2023 11:48:50
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 47-66 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.149
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) REBUT: 6 DE SETEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 24 D’ABRIL DE 2023
RESUM L’era dels combustibles fòssils (encara actualment el 80 % de l’energia) toca a la fi i cal transitar vers les fonts energètiques renovables. Atesa la naturalesa diferent d’aquestes fonts (les renovables capten la radiació solar d’avui dia i les fòssils, la van captar durant milions d’anys sobre superfícies immenses), aquesta transició requerirà unes vuitanta vegades més de territori del que ocupen les instal·lacions energètiques actuals. Catalunya és un país d’orografia complexa i de població densa i desequilibrada entre unes zones rurals poc poblades i unes zones urbanes congestionades. Fer compatible aquest nou ús del territori, especialment amb relació a les activitats agropecuàries, forestals i la conservació dels ecosistemes, serà un factor clau, que requerirà una nova planificació territorial. El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) promogut pel Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) es proposa incentivar una reflexió col·lectiva sobre aquesta qüestió entre ciutadans dels diferents indrets de Catalunya a través del moviment de centres d’estudis locals: la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla CaCorrespondència: Carles Riba Romeva. C/ Rosers, 5, 1r 2a. 08970 Sant Joan Despí. Tel.: 680 455 333. A/e: carles. riba@upc.edu.
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 47
47
11/12/2023 11:48:50
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
talana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). La primera edició es va fer l’any 2021 amb els centres d’estudis de la Ribera d’Ebre, el Berguedà i el Baix Llobregat; la segona edició, l’any 2022, amb els centres d’Osona, Ribagorça i la Selva, i l’any 2023 s’han establert unes conclusions generals amb els centres de les sis comarques que es destaquen al final de l’article. PARAULES CLAU: transició energètica, territori, Catalunya, centre d’estudis locals.
The Energy Transition and Territory (TeiT) project in Catalonia ABSTRACT The era of fossil fuels (which still represent 80% of our energy today) is coming to an end and it is necessary to move towards renewable energy sources. Given their different nature (renewables capture solar radiation today whereas fossils captured it for millions of years over immense extensions), this transition will require about 80 times more territory than is now occupied by our energy facilities. Catalonia is a country with a complex topography and a dense population unequally distributed between sparsely populated rural areas and congested urban areas. Making this new use of the territory compatible, especially with agricultural and forestry activities and with the conservation of ecosystems, will be a key factor requiring new territorial planning. The Energy Transition and Territory (TeiT) project, promoted by CMES, seeks to encourage a collective reflection on this issue among citizens from different places in Catalonia through the local study centres movement driven by the Catalan-Speaking Studies Centres Coordinating Committee (CCEPC) and the Ramon Muntaner Institute (IRMU). Its first meeting was held in 2021 with the study centres of the regions of Ribera d’Ebre, Berguedà and Baix Llobregat, while the second meeting took place in 2022 with the centres of Osona, Alta Ribagorça and La Selva. Presented at the end of the article are the general conclusions reached by the centres of these six regions in 2023. KEYWORDS: energy transition, territory, Catalonia, local study centre.
48
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 48
11/12/2023 11:48:50
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
El proyecto Transición Energética y Territorio (TEiT) en Cataluña RESUMEN La era de los combustibles fósiles (todavía hoy el 80 % de la energía) toca a su fin y es necesario transitar hacia las fuentes energéticas renovables. Dada la naturaleza diferente de estas fuentes (las renovables captan la radiación solar de hoy en día y las fósiles, la captaron durante millones de años sobre superficies inmensas), esta transición requerirá unas ochenta veces más de territorio del que ocupan las instalaciones energéticas actuales. Cataluña es un país de orografía compleja y de población densa y desequilibrada entre unas zonas rurales poco pobladas y unas zonas urbanas congestionadas. Hacer compatible este nuevo uso del territorio, especialmente en relación con las actividades agropecuarias, forestales y la conservación de los ecosistemas, será un factor clave, que requerirá una nueva planificación territorial. El proyecto Transición Energética y Territorio (TEiT) promovido por el Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) se propone incentivar una reflexión colectiva sobre esta cuestión entre ciudadanos de los diferentes lugares de Cataluña a través del movimiento de centros de estudios locales: la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) y el Institut Ramon Muntaner (IRMU). La primera edición se realizó en el año 2021 con los centros de estudios de la Ribera d’Ebre, el Berguedà y el Baix Llobregat; la segunda edición, en el año 2022, con los centros de Osona, Ribagorça y la Selva, y en 2023 se han establecido unas conclusiones generales con los centros de las seis comarcas que se destacan al final del artículo. PALABRAS CLAVE: transición energética, territorio, Cataluña, centro de estudios locales.
1. Introducció Des de l’època preindustrial, a finals del segle xviii, l’explotació del carbó (i més endavant del petroli i del gas) ha permès un gran salt de civilització (la revolució industrial), durant la qual la població mundial (i també la catalana) s’ha multiplicat quasi per deu i els usos energètics per prop de cinquanta; tanmateix, les societats industrials han esdevingut altament dependents dels recursos energètics fòssils, molt intensius però finits, contaminants i no renovables. L’explotació dels combustibles fòssils ha alliberat els humans de la limitació territorial per a l’obtenció d’energia i ha fet que es recuperin els boscos, fet afavorit per altres factors com ara el retrocés de la ramaderia extensiva o l’abandonament de terres de con-
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 49
49
11/12/2023 11:48:50
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
reu poc accessibles. Ara, però, a la fi de l’era dels combustibles fòssils, cal efectuar una transició energètica en sentit contrari i tornar a les fonts renovables i a un pressupost solar amb fonts menys intensives, tot i que amb tecnologies de captació i d’usos molt més eficients que ara fa dos-cents anys. Vaclav Smil (2010), a partir del concepte de densitat de potència, posa de manifest l’impacte enorme que la transició energètica cap a les fonts renovables tindrà sobre els usos del territori. Els recursos fòssils acumulen una gran quantitat de l’energia solar captada per les plantes al llarg de centenars de milions d’anys; en canvi, les noves tecnologies renovables capten tan sols la radiació solar de cada dia (o d’un entorn temporal relativament curt). Caldrà compatibilitzar uns impactes territorials de gran magnitud per a captar energia de fonts renovables amb altres usos del sòl (agraris, forestals i àrees artificialitzades), alhora que un nou model energètic renovable sense límits pot arribar a topar amb el sostre d’uns requeriments de materials escassos en l’escorça terrestre (coure, alumini, cobalt, liti, terres rares) i, en alguns casos, difícils de reciclar. Tot això aconsella de fer un esforç per a minimitzar l’ús de les noves energies mitjançant l’eficiència, els usos adequats i la gestió de la demanda. L’ús de combustibles fòssils ha permès a la humanitat avançar en direccions que, amb la crisi energètica actual, resulten conflictives, com ara el gegantisme de les grans ciutats (Riba i Riba-Romeva, 2021 i 2022). Això ha estat possible —i ho és encara— gràcies a l’energia intensiva i abundant (fins ara) dels combustibles fòssils, que ha nodrit el metabolisme d’aquestes grans aglomeracions urbanes de diverses maneres complementàries. Una primera és amb l’increment espectacular del rendiment agrícola per hectàrea i de la productivitat del treball humà aplicat a l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Aquests increments han tingut el doble efecte de generar uns excedents de treballadors al camp, que s’han hagut de traslladar a les ciutats, on la indústria i els serveis els han ofert feina, i d’augmentar, alhora, la quantitat d’aliments disponibles per a alimentar aquesta població urbana creixent. La segona aportació al metabolisme urbà, degut també als combustibles fòssils, és l’augment i la millora dels sistemes d’extracció i de transport dels recursos naturals que les ciutats necessiten a part dels aliments, com són el proveïment d’aigua, materials de construcció, matèries primeres i energia per a les indústries. Sense oblidar que en tot metabolisme, a més de les entrades, hi ha les sortides, en aquest cas, tant de residus orgànics (clavegueram i restes orgàniques) com d’inorgànics, que surten de les ciutats i requereixen uns tractaments, tant si es reciclen com si no. Però les consideracions anteriors serien incompletes si no es tinguessin en compte tots els efectes del model energètic fòssil, en particular l’aparició d’un sistema agroali-
50
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 50
11/12/2023 11:48:50
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
mentari completament diferent de l’anterior. El gran salt endavant en els rendiments agraris per unitat de superfície i per hora de treball humà s’expliquen per un conjunt de transformacions lligades als combustibles fòssils: 1) la substitució de gran part dels adobs orgànics per fertilitzants químics; 2) el combat contra plagues i males herbes amb productes d’origen industrial; 3) la mecanització de moltes activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres; 4) la deslocalització de la producció alimentària, associada a grans unitats productives allunyades dels llocs de consum, que comporta un volum de transport i comerç d’aliments important, de vegades a desenes de milers de quilòmetres i els indispensables processos de conservació dels aliments transportats; 5) el desenvolupament d’una indústria agroalimentària que opera entre la producció i els consumidors finals avui dia més potent que la mateixa producció primària. Tots aquests processos, i altres de menys importants, associats alhora al divorci creixent entre camp i ciutat, a la deslocalització, al creixement desmesurat de la població urbana i a la reducció de la població activa en els sectors primaris, pengen del fil de l’abundància de combustibles fòssils. La reducció gradual i l’exhauriment final d’aquests combustibles faran inevitablement que entri en crisi tot el sistema agroalimentari, que s’haurà d’adaptar a unes noves coordenades energètiques, demogràfiques i territorials. Alguns desequilibris de la crisi energètica present poden tenir efectes negatius diversos. Per exemple, la reducció de l’oferta de fertilitzants artificials comporta que es requereixi més superfície per a mantenir les produccions agràries; o bé el transport per a alimentar el metabolisme de les grans ciutats (el 90 % del qual avui dia depèn del 75 % del petroli mundial) demanarà una superfície de captació energètica de la qual no s’ha disposat fins ara: fer funcionar un camió tràiler que recorre uns 80.000 km en un any demana un parc fotovoltaic d’1/3 d’hectàrea i moure un vaixell portacontenidors de 8.000 TEU en els trajectes habituals durant un any requereix un parc fotovoltaic d’unes 300 ha. Això condueix, entre altres fets, a un requeriment de territori associat a l’obtenció d’energia (incloent-hi la captació solar tèrmica, fotovoltaica, eòlica, hidroelèctrica), que, com més endavant veurem, és unes vuitanta vegades superior al del sistema fòssil per a obtenir la mateixa energia, sense tenir en compte els greuges territorials i mediambientals associats. Tot i que les altes instàncies del poder polític i econòmic no ho reconeixen explícitament, s’arriba a la conclusió que el territori se situa com un dels factors determinants que limitaran el sistema energètic renovable futur, el qual, alhora, tindrà efectes transformadors sobre els models econòmics actuals basats en l’augment constant de la necessitat d’energia i de matèries primeres. Atès que el territori és també el medi natural en què es desenvolupen els éssers vius i la resta d’activitats humanes, cal un debat en profunditat entre persones i col·lectius de diferents àmbits i territoris per a prendre consciència d’aquests nous límits i, posteriorment, adoptar solucions adequades i equilibrades.
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 51
51
11/12/2023 11:48:50
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
2. Superfícies necessàries per a captar energia Les societats preindustrials es basaven en un pressupost energètic solar, entès com la captació de part dels fluxos de la radiació solar i de les seves derivades (biomassa, vent, corrents d’aigua, alguns de caràcter intermitent o aleatori) en uns entorns territorial i temporal reduïts. En accedir als dipòsits de recursos fòssils, les societats es lliuren d’aquesta limitació i accedeixen a quantitats creixents d’energia. No obstant això, a la llarga els recursos no renovables s’esgoten. La crisi energètica i climàtica d’avui ens dirigeix un altre cop a dependre d’un pressupost energètic solar. Afortunadament, el salt tecnològic dels darrers dos-cents anys, en gran manera gràcies als fòssils (turbines hidràuliques, col·lectors tèrmics, cèl·lules fotovoltaiques, centrals termosolars, turbines eòliques, bateries, piles d’hidrogen, etc.), permet captar i gestionar els fluxos renovables de manera molt més eficient que al segle xviii, cosa que compensa, en part, les noves necessitats de territori. Smil (2010) presenta una anàlisi suggeridora per comparar els requeriments territorials de les diferents tecnologies que proporcionen energia. Defineix densitat de potència com el flux d’energia obtinguda per cada tecnologia, mesurat en W/m2, sobre una superfície de sòl horitzontal o d’aigua, tenint en compte el conjunt d’etapes i processos que han estat necessaris en lloc del simple flux d’energia generat en la superfície de treball que ocupa el convertidor corresponent. La taula 1 completa el quadre de valors elaborats per Smil (la segona columna, en W/m2) amb una tercera i quarta columnes de valors mitjans en diferents unitats: en W/m2 també i en GWh/ha/any. Per tal de visualitzar les repercussions territorials, s’ha centrat l’atenció en les densitats de potència (arrodonides o actualitzades) d’aquestes tres situacions: TAULA 1
Comparació de densitats de potència de diferents tecnologies, o fonts, de generació d’electricitat Font d’energia
Valors de Smil W/m2
Valors mitjans W/m2
GWh/ha/any
Central de cicle combinat de gas
de 200 a 2.000
1.100
96,36
Central de carbó
de 100 a 1.000
550
48,18
Solar fotovoltaica (PV)
de 4 a 9
6,5
0,569
Solar concentrada (CSP)
de 4 a 10
7,0
0,613
Eòlica
de 0,5 a 1,5
1,0
0,088
Biomassa
de 0,5 a 0,6
0,55
0,048
FONT: Elaboració pròpia a partir de Smil (2010).
52
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 52
11/12/2023 11:48:50
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
a) La biomassa (0,045 GWh/ha/any, arrodonit), representativa de la captació d’energia de l’època preindustrial. b) La mitjana entre les centrals elèctriques de carbó i de cicle combinat de gas (72 GWh/ha/any, arrodonit), representativa de l’era dels fòssils. c) La solar fotovoltaica (0,90 GWh/ha/any, fruit de la revisió del valor de la taula 1 d’acord amb les produccions actuals dels parcs fotovoltaics de la península Ibèrica), representativa del futur sistema energètic renovable. Això vol dir que, per a una mateixa quantitat d’energia: 1. La transició d’una economia preindustrial, basada en un pressupost energètic solar, a una economia basada en els combustibles fòssils suposa una reducció dels requeriments territorials de 1.600 vegades (recordem que l’ús dels combustibles fòssils obvia les superfícies de captació). 2. La transició del sistema fòssil a la nova economia basada en fonts renovables amb tecnologies avançades suposa uns requeriments territorials unes vuitanta vegades superiors als del sistema fòssil i unes vint vegades inferiors (gràcies al salt tecnològic) als del sistema energètic preindustrial. Aquest immens increment de territori, destinat fonamentalment a la captació d’energia (captació inexistent dins del sistema fòssil), serà un dels factors clau de la transició energètica actual. La figura 1 posa de manifest (a escala) els enormes canvis de la densitat de potència entre els sistemes energètics basats en la biomassa (era preindustrial), basats en els combustibles fòssils (revolució industrial en fase avançada) i basats en les noves energies renovables (època postindustrial en què entrem). FIGURA 1
Representació de densitats de potència en les darreres transicions energètiques Transició energètica a renovables (segle XXI) divideix la densitat energètica per 80
Transició energètica a fòssils (finals segle XVIII) multiplica la densitat energètica per 1.600
0,045 GWh/ha/any Biomassa Economia prefòssil
72 GWh/ha/any Combustibles fòssils Economia industrial
0,9 GWh/ha/any Energia fotovoltaica Economia postfòssil
FONT: Elaboració pròpia a partir de Smil (2010).
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 53
53
11/12/2023 11:48:50
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
Tanmateix, és més significatiu mostrar les superfícies necessàries per a obtenir la mateixa energia en aquests tres sistemes energètics (preindustrial, industrial i postindustrial), objecte de la figura 2. Aquesta figura mostra clarament el gran alliberament territorial que va significar l’ús dels combustibles fòssils i els requeriments necessaris en el nou sistema energètic renovable, fonamentalment en superfícies de captació. FIGURA 2
Relació de superfícies per a obtenir un GWh/any
20 ha/(GWh/any) Biomassa Economia prefòssil
Transició energètica a fòssils (finals segle XVIII) divideix la superfície per 1.600
Transició energètica a renovables (segle XXI ) multiplica la superfície per 80 (la divideix per 20 respecte a l’economia prefòssil)
0,0125 ha/(GWh/any) Combustibles fòssils Economia industrial
1 ha/(GWh/any) Energia fotovoltaica Economia postfòssil
Font: Elaboració pròpia a partir d’Smil (2010). Font: Elaboració pròpia a partir de Smil (2010).
3. Catalunya en el context energètic mundial Cada dia la crisi energètica i climàtica és més present i es fa evident la necessitat de transitar vers un sistema energètic basat en fonts renovables. Tanmateix, les accions per a operar aquest canvi es veuen dificultades, tant pels sectors que tenen interessos en el sistema energètic actual com per una majoria de la població encara ancorada econòmicament i mentalment en el creixement continuat i en el sistema fòssil. Els dies corren i, contra les nombroses recomanacions dels experts (entre les quals les de McGlade i Ekins, 2015), es continuen cremant combustibles fòssils que agreugen el canvi climàtic i s’oblida que, a la llarga, arribarà el declivi dels combustibles fòssils i finalment haurem d’adoptar el sistema renovable. No totes les regions del món ni tots els països són en la mateixa situació de criticitat amb relació als combustibles fòssils ni tenen la mateixa percepció col·lectiva ni la mateixa urgència d’operar aquest canvi. En aquest sentit, Europa, l’Europa del Sud, Espanya i Catalunya (per ordre creixent) se situen entre els territoris de màxima criticitat, com es mostra a continuació.
54
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 54
11/12/2023 11:48:51
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
La taula 2 compara diverses dades de les regions i d’alguns països del món (entre els quals Espanya i Catalunya). En analitzar-les s’observa que el pes de la població dels països més desenvolupats (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, OCDE) s’ha anat reduint en el context mundial (17,8 % el 2019); en canvi, aquests països continuen concentrant la major part del producte interior brut mundial (el 61,7 %) amb una renda per capita 7,4 vegades la mitjana dels països que no són de l’OCDE. La renda per capita de Catalunya (superior a la mitjana europea) és elevada i quasi 2,9 vegades la mitjana mundial. TAULA 2
Dades bàsiques sobre població, producte interior brut (PIB) en dòlars dels Estats Units, energia i costos de l’energia en diferents regions i països del món i Catalunya. Any 2019 Regions
PIB per capita
Població
Epc
Fpc
Fo/Fs
FEF
kWh/hab./any
%
G$/any
102,3
±1.283,8
Mhab.
%
$/hab./any
%/món
Món
7.673,3
100,0
11.406
100,0
21.308
17.786
OCDE
1.364,8
17,8
39.553
346,8
47.403
37.713
79,6
376,7
No OCDE
6.308,5
82,2
5.317
46,6
16.449
13.440
116,0
–439,7
Orient Mitjà
246,7
3,2
10.834
95,0
36.086
38.248
244,8
–494,8
Euràsia
297,4
3,9
8.159
71,5
42.625
38.659
187,1
–289,1
Àfrica
1.306,3
17,0
1.914
16,8
7.630
4.144
167,9
–112,3
Amèrica del Sud i Central
518,9
6,8
8.392
73,6
14.313
9.864
122,7
–32,3
Amèrica del Nord
493,6
6,4
49.404
433,1
63.660
53.323
110,4
–66,4
Estats Units
328,3
4,3
65.280
572,3
81.817
65.827
102,7
11,5
Àsia i Oceania
4.186,5
54,6
7.327
64,2
17.260
14.975
71,1
629,6
Xina
1.397,7
18,2
10.217
89,6
28.319
25.116
76,1
256,8
Europa
623,8
8,1
32.878
288,2
33.416
25.644
35,2
309,7
Europa del Nord
229,4
3,0
49.908
437,5
40.487
31.706
55,1
97,7
Europa de l’Est
114,0
1,5
14.629
128,3
29.316
23.014
46,7
43,2
Europa del Sud
280,4
3,7
26.362
231,1
29.297
21.753
6,5
168,8
Espanya
47,1
0,6
29.555
259,1
29.956
24.467
0,2
36,1
Catalunya
7,6
0,1
32.797
287,5
38.725
30.225
0,2
7,6
NOTES: Epc: energia total subministrada per capita; Fpc: energia de fòssils subministrada per capita; Fo/Fs: relació entre l’energia de fòssils obtinguda i l’energia de fòssils subministrada en cada territori o país; FEF: factura energètica de fòssils (any 2019) = ingressos (valors negatius) o despeses (valors positius) que resulten de multiplicar el balanç de cada un dels tres combustibles fòssils (importacions – exportacions) pels preus internacionals de cada un d’aquests combustibles. Orient Mitjà: inclou Àsia Menor; Euràsia: països de l’antiga URSS; Amèrica del Nord: inclou Mèxic; Amèrica del Sud i Central: inclou l’Amèrica Central i el Carib; Europa i Europa del Sud: inclouen Turquia. FONT: Elaboració pròpia a partir de diferents fonts. Població: World Bank (2022a); PIB: World Bank (2022b); Energies: IEA (2022); preus internacionals dels combustibles fòssils (en dòlars d’EUA): IndexMundi (2022).
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 55
55
11/12/2023 11:48:51
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
Pel que fa a l’energia total subministrada per capita (Epc) i l’energia fòssil subministrada per capita (Fpc), la relació entre OCDE i no OCDE no és tan elevada (2,9 i 2,8 vegades); els valors de Catalunya s’aproximen als de l’Europa del Nord. Més atenció mereix la relació (%) entre energia fòssil obtinguda (Fo) i energia fòssil subministrada (Fs). Si en un territori la relació Fo/Fs és = 100, significa que obté la mateixa energia que usa; si és > 100, significa que obté més energia de la que usa i la diferència Fs-Fo (negativa) s’exporta, i si és < 100, significa que obté menys energia de la que usa i la diferència Fs-Fo (positiva) s’importa. Si bé per al conjunt del món aquesta relació hauria de ser 100, les dades de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) (2022) donen 102,3 %, cosa que podria respondre a variacions dels estocs. La darrera columna indica les factures energètiques de fòssils (FEF) que es deriven de les importacions menys les exportacions en preus internacionals. Orient Mitjà, Euràsia, Àfrica, Amèrica del Sud i Central i Amèrica del Nord obtenen excedents de fòssils i els exporten, fet que tendeix a allunyar la preocupació sobre l’emergència energètica i climàtica. En canvi, Àsia i Oceania i Europa usen més fòssils dels que obtenen i, per tant, han d’importar fòssils (especialment petroli i també gas natural) amb els costos econòmics creixents consegüents i la incertesa sobre el seu subministrament, fet que hauria de comportar una sensibilitat més gran sobre la crisi energètica i climàtica. La guerra d’Ucraïna ha posat sobre la taula (especialment a Europa) tant la qüestió de l’increment dels preus de l’energia com la de la resiliència davant de la inseguretat del seu subministrament. Àsia i Oceania obtenen a la seva mateixa regió el 71,1 % dels fòssils que consumeixen, però Europa tan sols n’obté el 35,2 % (poc més d’1/3). Ha d’importar, doncs, 2/3 dels combustibles fòssils que consumeix amb uns costos anuals (a preus del 2019) de 307.900 M$ (en anys anteriors, amb preus internacionals més elevats, aquesta factura havia superat els 400.000 M$). Si, en el si d’Europa se centra l’atenció en els països del sud (fonamentalment Portugal, Espanya, França, Itàlia, Grècia, Turquia i algunes illes mediterrànies), veiem que tan sols obtenen globalment en els seus territoris el 6,5 % dels fòssils que consumeixen; i si dintre seu es consideren Espanya i Catalunya, aquest percentatge baixa a pràcticament zero (concretament, 0,2 %). La factura energètica que resulta d’aquestes importacions el 2019 a Espanya i a Catalunya és de 36.100 i 7.600 M$, respectivament. És comprensible, doncs, que Europa, en general, i, especialment, l’Europa del Sud, Espanya i Catalunya, amb economies desenvolupades que depenen fortament de combustibles importats i castigades per unes factures energètiques molt elevades, tinguin una de les situacions més crítiques a escala planetària pel que fa a l’energia. Alhora, aquesta situació crítica pot esdevenir un estímul per a abordar decididament la transició energètica i una oportunitat per a esdevenir societats capdavanteres de la nova etapa de civilització.
56
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 56
11/12/2023 11:48:51
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
4. Energia renovable i territori a Catalunya Catalunya és un país densament poblat, amb 7.758.615 d’habitants en una superfície de 32.108 km2 i una densitat de 241,6 hab./km2 (Idescat, 2022a). La seva orografia és molt accidentada, de manera que menys del 50 % de la superfície del país té pendents inferiors al 20 % (Idescat, 2022b), fet que comporta que a les zones planes i les valls la densitat mitjana sigui molt superior. Alhora, la població de Catalunya està repartida molt desigualment: les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme) sumen quasi cinc milions d’habitants (63,5 % de la població de Catalunya) en el 7,3 % de la superfície, mentre que, en l’altre extrem, les vint-i-una comarques més despoblades del país no arriben al mig milió d’habitants en el 52,8 % de la superfície. Entre aquestes dos extrems, setze comarques intermèdies sumen el 30,5 % de la població en el 39,8 % de la superfície (figura 3 i taula 3). FIGURA 3
Mapa de les comarques de Catalunya amb indicació dels trams de població en cada una (2007)
Font: Martí-Llambrich i Feliu (2009).
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 57
57
11/12/2023 11:48:51
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
TAULA 3
Població, superfície i densitat de Catalunya i de les comarques agrupades en metropolitanes, intermèdies i poc poblades Grups
Nre.
Població (habitants)
Superfície (km2)
Densitat (hab./km2)
Comarques metropolitanes > 250.000 habitants
5
4.927.116
63,5 %
2.349
7,3 %
2.097,5
Comarques intermèdies de 50.000 a 250.000 habitants
16
2.372.515
30,5 %
12.793
39,8 %
185,4
Comarques menys poblades < 50.000 habitants
21
463.732
6,0 %
16.966
52,8 %
27,3
Catalunya
42
7.763.362 100,0 %
32.108
100,0 %
241,8
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat (2022a).
Segons el treball de Furró (2016), que parteix d’un estalvi del 21 % respecte al consum energètic de Catalunya de l’any 2015, les superfícies de captació necessàries per a obtenir l’energia necessària per als ciutadans de Catalunya és d’uns 115 m2 per habitant, dels quals 85 m2 en sòls rústics. Quan s’apliquen aquestes estimacions a la ciutat de Barcelona i a les comarques metropolitanes, tenint en compte el volum de població i les activitats amb relació a la superfície de què es disposa, es constata que la solució és pràcticament inviable. En canvi, a les comarques menys poblades, la superfície necessària per a cobrir les necessitats energètiques de les respectives poblacions és una part pràcticament insignificant dels seus territoris. En les comarques intermèdies l’encaix és ajustat però possible. El 2019, el pes de les energies renovables a Catalunya no arribava al 6 % i provenien fonamentalment de: l’energia hidroelèctrica, que ja explota la major part dels possibles embassaments i salts d’aigua del país; l’energia eòlica, que aprofita els vents de les Terres de l’Ebre i de la Catalunya Central, amb possibilitats d’expansió especialment a l’Empordà i a la zona marítima del golf de Lleó, i la biomassa (llenya, gasificació de residus), en què hi ha un marge important de nova explotació; totes sumades, però, representen una quantitat limitada en el context global. La font renovable més disponible i estesa arreu del territori català és la radiació solar a través de les energies solar tèrmica i fotovoltaica. Arran del canvi de model energètic, són previsibles algunes tendències favorables a invertir el desequilibri territorial en el poblament, que caldrà aprofitar i fomentar. En qualsevol cas, la manca de territori per a la captació energètica en les zones més altament poblades i l’abundància de territori en les zones més despoblades fa concloure que caldria construir un pacte territorial, com s’indica en les conclusions.
58
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 58
11/12/2023 11:48:51
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
5. Justificació i objectius del projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) Els principals elements de justificació per dur a terme el projecte TEiT són els següents: a) El retard de Catalunya en la transició energètica. Catalunya gaudeix d’un nivell de vida elevat (PIB per capita semblant a la mitjana europea, 20 % superior a l’espanyol i 3 vegades el mundial), però ho fa gràcies a un mix energètic cobert en el 94 % per combustibles fòssils i urani, que ha d’importar en la seva totalitat, alhora que se situa a la cua de la transició energètica entre els països desenvolupats. La sostenibilitat de la ciutadania i del seu sistema econòmic es troba, doncs, en una situació d’extrema feblesa. b) L’elevat impacte territorial de la transició energètica. Tot i partir, com s’ha comentat, d’una reducció de més del 20 % dels usos actuals d’energia (Furró, 2016), es requeriran unes 64.000 ha (115 m2/hab.) per a efectuar la transició energètica, cosa que suposa un 2 % del territori total. És factible, però l’impacte territorial i econòmic és força important. c) L’elevada densitat de població, l’orografia complexa i el desequilibri territorial de Catalunya, cosa que indueix una despesa important en transport. d) El gran desequilibri territorial. Seguint una tendència mundial facilitada per l’ús dels fòssils, el desequilibri d’avui dia en el territori català és manifest (figura 3 i taula 3). Tot fa pensar que la transició energètica obligarà a un cert reequilibrament territorial; però, alhora, s’obre la possibilitat no tant de potenciar l’energia i els recursos de quilòmetre cent, com de revitalitzar econòmicament aquestes comarques perifèriques tot aportant economies productives a la vora dels recursos energètics de quilòmetre zero. e) La necessitat d’un model propi. Els condicionants assenyalats en els punt anteriors (poblament, orografia, fonts energètiques disponibles) obliguen a plantejar un model català propi de transició energètica. La principal extensió de les energies renovables ha de venir de la mà de la radiació solar (termosolar i fotovoltaica) i, atès que el 6,5 % del territori de Catalunya està artificialitzat (Idescat, 2022c), cal prioritzar la implantació de les instal·lacions de captació en teulades i àrees antropitzades (residencials, serveis, industrials i infraestructures) tan properes com sigui possible a la població. Quant a les instal·lacions en sòls rústics, caldrà prioritzar l’ús de sòls de menys valor ecològic, agrari, ramader o paisatgístic (si pot ser amb pendent) i ser fragmentades en instal·lacions de petit format (màxim de 5 a 10 MW) per tal d’afavorir els corredors ecològics i la biodiversitat i, alhora, ajustar-se més fàcilment als espais disponibles. f ) Presa de consciència col·lectiva. El desconeixement mutu és una de les principals causes que impedeix avançar en la transició: la major part de la gent de les grans ciutats gaudeix d’uns aliments, una energia i altres recursos sense saber d’on venen
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 59
59
11/12/2023 11:48:51
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
i la gent de les comarques més despoblades, coneixedora dels territoris, no és conscient de fins a quin punt la gent de ciutat ha esdevingut dependent d’uns serveis generals. A mesura que s’aguditzi la crisi, sotmesos a les pressions de les majories urbanes i dels interessos oligopolístics aliens a la població més dispersa i a les seves necessitats, els governs poden impulsar actuacions precipitades destructores dels recursos del territori. L’objecte del projecte TEiT és posar en comú les preocupacions i els coneixements de gent de les diferents realitats de Catalunya per estimular i orientar unes transformacions requerides per la transició energètica, que siguin equilibrades i respectuoses amb els medis. El propòsit, per tant, és situar el debat de la transició energètica i dels usos del territori en un àmbit en què es donin les millors condicions per a fer-ho en profunditat i amb el coneixement de les realitats dels diferents territoris i els seus equilibris.
6. Metodologia: els centres d’estudis locals Conscients de la complexitat territorial que implica la transició energètica a Catalunya, el projecte pretén contribuir a elaborar un model energètic compartit equitatiu, participat i just. I, en aquest sentit, la xarxa de centres d’estudis locals hi pot tenir un paper essencial. Els destinataris de l’activitat són els ciutadans del territori en general, però, de manera específica, totes les persones amb coneixements i credibilitat que puguin aportar elements per a facilitar la transició energètica, entre les quals hi ha els líders d’opinió, els responsables de les institucions, de les empreses, de les associacions agrícoles i forestals, dels sindicats, els professors de tots els nivells, els professionals de la salut, els responsables de seguretat, les associacions ecologistes i de defensa del medi ambient, etc., que, a través de les seves activitats i responsabilitats, puguin fer avançar la transició energètica i preveure condicions de mitigació ambiental i de conservació de la biodiversitat. Tot i la gravetat d’un col·lapse en els subministraments d’energia i de recursos (com en molts altres països), la major part de la població i dels dirigents catalans, avui dia, encara no n’han percebut la importància i s’actua i es governa prioritzant el dia a dia (busi ness as usual, BAU). Fins i tot, sovint, les disfuncions del sistema són objecte de pugnes, de manera que la percepció de ser davant d’un problema sistèmic s’esvaeix, s’ignora, es posposa o s’allunya. Hi ha qui confia que la crisi energètica i climàtica es resoldrà des de dalt i, tan sols, amb tecnologia i inversions. Al CMES entenem que el problema de la transició energètica va molt més enllà i que comporta un canvi de civilització que afectarà els compor-
60
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 60
11/12/2023 11:48:51
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
taments, les tecnologies i les formes d’organització social i política. No fer res o aturar les iniciatives de transició energètica ens condueix a un empobriment progressiu i, en darrer terme, al col·lapse de la nostra societat; però una implantació descontrolada de grans instal·lacions de renovables en les comarques menys poblades, sense cap esforç de la població per adoptar patrons d’estalvi i bons usos energètics (especialment a les zones més poblades), pot donar lloc a unes afectacions territorials negatives, que, sense resoldre les necessitats energètiques globals, posin en entredit altres usos del territori com són els serveis ecosistèmics i els cultius i prats per a l’alimentació. Fins i tot, com semblen apuntar algunes notícies, aquesta dinàmica pot fer que es creïn macroparcs d’energies renovables per a produir hidrogen (amb altíssims costos territorials) destinat a l’exportació. En definitiva, explotar uns recursos escassos del nostre territori per, després, vendre’ls a baix cost a altres països europeus per al negoci d’unes poques empreses. El CMES ha endegat el projecte TEiT amb els centres d’estudis locals per les raons següents: 1. La posada en comú i el debat. Veiem la necessitat de posar en contacte la gent dels tres grups de comarques, establir intercanvis de coneixement entre ells i iniciar la reflexió en comú per conèixer les necessitats i motivacions de cada una de les parts i començar a construir solucions favorables a totes. Hi ha una manca molt gran d’àmbits per al diàleg en profunditat. 2. Els estudis locals. En un país com Catalunya, que, delmat per la guerra franquista, va quedar sense institucions pròpies, els investigadors locals van trobar un suport essencial en les 35 Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos que es van celebrar a diferents ciutats des del 1950 fins al 1990. A partir dels anys setanta i, després, amb la transició política, apareixen els Centres d’Estudis Locals (de barri, de municipi, de comarca), que, integrats per estudiosos joves (molts dels quals ja formats a les universitats), prenen el relleu a les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, amb una visió més holística i un compromís més global sobre els respectius territoris: les seves activitats, a més dels estudis (no només històrics), abracen també la difusió, la vindicació de la pròpia realitat i, fins i tot, en certs casos, la gestió d’alguns serveis. 3. L’articulació del moviment d’estudis locals. La presa de consciència dels centres d’estudis locals sobre les potencialitats comunes porta a crear el 1993 la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i, deu anys més tard, el 2003, junt amb la Generalitat de Catalunya, a fundar l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) per al suport i la difusió de les activitats dels centres d’estudis. Des d’aleshores, aquest moviment s’ha anat consolidant i creixent, de manera que avui són 130 els centres federats a la CCEPC. L’IRMU, que rep finançament públic, treballa amb uns 350 centres de les contrades de parla catalana.
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 61
61
11/12/2023 11:48:51
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
4. Vinculació del CMES al moviment de centres d’estudis locals. Les circumstàncies han facilitat la vinculació del CMES al moviment de centres d’estudis locals. El CMES va demanar l’ingrés a la CCEPC, que va ser acceptat a l’Assemblea de març del 2019. Partint d’aquestes realitats, el CMES va considerar que els centres d’estudis (sobretot els comarcals) eren un àmbit especialment propens a obrir un debat en profunditat sobre la transició energètica en el nostre país, en la perspectiva de començar a bastir els ponts per a un acord territorial sobre la transició energètica favorable a tots els actors. Així, l’any 2021, va presentar el projecte Transició Energètica i Territori a la XIX Convocatòria d’Ajuts per a l’Organització de Congressos, Jornades, Cursos, Itineraris i Trobades de l’IRMU de la mà de tres centres comarcals: el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL). El projecte va ser aprovat amb la segona qualificació més alta.
7. Primeres conclusions Les primeres conclusions generals del projecte TEiT establertes al final de la primera edició del 2021 (CMES et al., 2021) van quedar resumides en les quatre línies força següents: 1) La transició energètica no consisteix simplement a canviar fòssils i urani per fonts renovables, sinó que és un canvi de paradigma que implica totes les activitats humanes. 2) Cal la implicació d’un primer nivell d’iniciatives de captació d’energia per a ús propi, i inversions personals i locals en captacions d’energia en proximitat aprofitant els potencials de cada comarca i un segon nivell d’iniciatives públiques i d’empreses privades. 3) Si bé cal estar disposats a acceptar l’alteració d’alguns paisatges rurals per a les captacions d’energia, cal fer-ho amb el màxim respecte als valors ambientals i paisatgístics i prioritzant l’aprofitament integral de cobertes, els espais urbanitzats, les infraestructures públiques, els terrenys erms, els roquissars, els matollars i els espais de menys valor agrari. 4) Les necessàries aportacions complementàries de territori rústic han d’anar acompanyades d’un apropament de les economies productives aportadores de riquesa i llocs de treball per tal de pal·liar els greus problemes actuals d’envelliment i despoblament que pateixen aquests espais. Aquestes conclusions generals s’acompanyen de conclusions particulars de cada un dels centres participants de les respectives comarques, entre les quals destaquen: La Ribera d’Ebre. La comarca, seu de dues centrals nuclears, vol continuar sent un referent en la producció d’energia, ara ja a partir de fonts renovables, amb voluntat de
62
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 62
11/12/2023 11:48:51
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
revertir el procés de desindustrialització i de despoblament. Remarca la necessitat d’evitar nous processos de dúmping territorial per fomentar el creixement econòmic d’altres zones que manquen del recurs energètic. Cal crear consciència social sobre la necessitat de la transició energètica amb l’impuls dels ajuntaments, que podrien fer projectes comunitaris, i debatre i definir els usos dels espais i les hectàrees disponibles per a la captació energètica, així com quina ha de ser la participació del territori en la propietat de les centrals generadores d’energia. El Berguedà. La tradició i la diversitat de fonts energètiques són una oportunitat per a la transició energètica a la comarca, que cal acompanyar d’una reducció de la demanda i d’una eficiència superior. La comarca disposa de certs recursos energètics equilibrats (biomassa, hidroelèctrica, espais per a la fotovoltaica) i, lluny de les grans pressions, proposa apostar per la diversificació i un format energètic propi lliure d’interferències alienes. Es posa en relleu l’èxit de la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa (gestió forestal de terrenys públics i privats de set municipis i 12.500 ha), que innova tant en l’explotació de la fusta (mobles, construcció i altres usos) com en la llenya. Es ressenya la central de calor basada en la biomassa del polígon industrial de la Valldan. El Baix Llobregat. És una comarca densament poblada (820.000 habitants en 480 km2), fruit d’un desenvolupament territorial desequilibrat i complex des del punt de vista organitzatiu amb diversitat d’òrgans que la regeixen (Consell Comarcal, diverses mancomunitats i consorcis, àrea metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya). El Baix Llobregat, amb l’11,2 % del PIB de Catalunya, acull infraestructures estratègiques de país (port, aeroport) que han afectat els ecosistemes naturals, i els sectors econòmics més importants són els serveis i la indústria. El 36 % del territori de la comarca està artificialitzat, amb 122 polígons industrials, on cal aprofitar al màxim la gran superfície de sostres, i tampoc no es pot menystenir el fet que la meitat de la superfície de la comarca és forestal. S’apunta la necessitat d’optimitzar els usos amb mesures de reducció, eficiència i estalvi del consum. També s’apunta la promoció de l’autoconsum (residències, indústries, serveis) per a produir parcialment l’energia requerida. L’any 2022, el CMES va dur a terme una segona edició del projecte (TEiT-2022) en col·laboració amb el Patronat d’Estudis Osonencs (PEO), el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib) i el Centre d’Estudis Selvatans (CES), que van aportar nous elements i reflexions. Els exposem a continuació per a cada comarca: Osona. És una comarca equilibrada des del punt de vista energètic en el context de Catalunya. Es destaca que és pionera en la transició energètica, que des de fa vint anys existeix una Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal, que està programant la constitució de Comunitats Energètiques Locals en tots els municipis (algunes ja consti-
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 63
63
11/12/2023 11:48:51
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
tuïdes) en el marc de Nova Energia a Osona (NEO). Es posa de manifest el problema no resolt dels purins, malgrat que el 2015 es va crear la Taula de purins amb resultats decebedors. Es planteja la fita de fer sostenible el transport, en una comarca en què el 4 % de les persones utilitza el transport públic, i de manera específica el desdoblament de la via i la renovació del tren. I finalment es planteja la qüestió de l’educació ciutadana per a generar confiança i proximitat entorn de la transició energètica. La Ribagorça. És un territori transfronterer entre Catalunya i l’Aragó, que es caracteritza per la baixa població i la implantació generalitzada d’instal·lacions hidroelèctriques seguint un model extractivista i centralitzat a favor de les zones industrialitzades i densament poblades. Aquesta experiència tan negativa porta a optar amb convicció per models distribuïts i d’autogestió energètica i, amb la caducitat propera de les concessions hidroelèctriques, s’obre una finestra d’oportunitat per a recuperar el seu control en favor dels territoris autòctons. Per les seves característiques, la comarca de la Ribagorça està ben situada per a la transició energètica amb recursos com l’hidroelèctric, la radiació solar i la biomassa, que cal compaginar amb el respecte als ecosistemes i els paisatges. La Selva. És una comarca molt diversa amb una zona litoral densament poblada, industrial i turística, una zona intermèdia industrial i agrícola i unes zones muntanyoses i boscoses (el Montseny, les Guilleries, les Cadiretes i el Ter-Brugent). La sensibilitat generada com a resposta de conflictes (com l’oposició a la línia de molt alta tensió, MAT) ha despertat la necessitat de desenvolupar solucions alternatives respectuoses amb el territori. En tot cas, la comarca té capacitat humana, teixit productiu i recursos naturals per fer la transició energètica i, més enllà de criteris a curt termini, ha d’impulsar les inversions en renovables en els sectors de la indústria, el turisme o la gestió forestal com a estratègia de futur. L’any 2023 el projecte ha continuat amb una reflexió conjunta i presencial dels centres d’estudis de les sis comarques i del CMES, de la qual volem destacar el punt següent de les conclusions: Plans de redreçament territorial. Les anàlisis mostren que el problema en les comarques perifèriques poc poblades va molt més enllà de «compensacions» o «d’obrir a la participació». Aquests territoris estan en un procés de despoblament i d’empobriment econòmic i la majoria de residents són gent gran, mentre que la poca gent jove ha anat a buscar-se la vida a les ciutats. I, tanmateix, gaudeixen dels principals recursos que, en absència dels combustibles fòssils, hauran de sostenir la societat del futur. En aquest sentit, es proposa que el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat acordin per a aquestes comarques i territoris un plans de redreçament territorial (PRD) en què es programin inversions per a serveis de primer nivell (mobilitat, comunicació, salut, formació) i, sobretot, elements tractors, a l’estil del Centre Forestal de Solsona, centres univer-
64
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 64
11/12/2023 11:48:51
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
sitaris o serveis administratius a escala de país que fomentin les activitats productives (primàries, industrials i de serveis) radicades als llocs amb l’avantatge de la seva proximitat a les grans captacions d’energia. Les edicions del projecte TEiT-2021, TEiT-2022 i TEiT-2023 en curs es valoren molt positivament, de manera que la voluntat del CMES és continuar amb més edicions del projecte i involucrar centres d’altres comarques.
Bibliografia Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) [et al.] (2021). Projecte Transició Energètica i Territori: Conclusions [en línia]. CMES: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre: Àmbit de Recerques del Berguedà: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. <http://cmes.cat/wp-content/uploads/2021/09/TEiT-2021-07-14 -CONCLUSIONS.pdf> [Consulta: setembre 2022]. Furró, E. (2016). Catalunya: Aproximació a un model energètic sostenible. Barcelona: Octaedro. ISBN 978-84-9921-747-5. IndexMundi (2022). Commodity prices: Energy [en línia]. <https://www.indexmundi.com/ commodities/?commodity=commodity-price-index> [Consulta: setembre 2022]. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) (2022a). Densitat de població: Comarques i Aran, àmbits i províncies [en línia]. Institut d’Estadística de Catalunya. <https://www. idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15227> [Consulta: setembre 2022]. — (2022b). Superfície i pendents: Comarques i Aran, i àmbits [en línia]. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya. <https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15181> [Consulta: setembre 2022]. — (2022c). Usos del sòl: Comarques i Aran, àmbits i províncies [en línia]. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya. <https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15 180> [Consulta: setembre 2022]. International Energy Agency (IEA) (2022). Energy balances [en línia]. París: Agència Internacional de l’Energia. <https://www.iea.org/> [Consulta: setembre 2022]. Martí-Llambrich, C.; Feliu, J. (2009). Atles nacional de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. <https://www.atlesnacional.cat/>. [Recurs no disponible] McGlade, C.; Ekins, P. (2015). «The geographical distribution of fossil fuels unused when limiting global warming to 2 °C» [en línia]. Nature, núm. 517, p. 187-190. <https://doi.org/10.1038/nature14016> [Consulta: setembre 2022]. Riba, G.; Riba-Romeva, C. (2021). «Transición energética y grandes ciudades» [en línia]. CienciAmérica, vol. 10 (3). ISSN 1390-9592. ISSN-L 1390-681X. <http://201.159.222.118/ openjournal/index.php/uti/article/view/368/747> [Consulta: setembre 2022].
DESEMBRE 2023, P. 47-66 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 65
65
11/12/2023 11:48:51
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
Riba, G.; Riba-Romeva, C. (2022). «Transición energética y la sostenibilidad de las grandes ciudades» [en línia]. CienciAmérica, vol. 11 (2), p. 11-30. DOI: 10.33210/ca.v11i 2.392. <https://www.researchgate.net/publication/363422853_Transicion_ener getica_y_la_sostenibilidad_de_las_grandes_ciudades> [Consulta: setembre 2022]. Smil, V. (2010). Power density primer: Understanding the spatial dimension of the unfolding transition to renewable [en línia]. <https://www.vaclavsmil.com/wp-content/uploads/ docs/smil-article-power-density-primer.pdf> [Consulta: 10 setembre 2022]. World Bank (WB) (2022a). Population, total [en línia]. Banc Mundial. <https://datos. bancomundial.org/indicador/SP.POP.TOTL> [Consulta: setembre 2022]. — (2022b). GDP (current US$) [en línia]. Banc Mundial. <https://datos.bancomundial. org/indicador/SP.POP.TOTL> [Consulta: setembre 2022].
66
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 47-66
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 66
11/12/2023 11:48:51
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 67-87 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.150
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE : evolució de la producció i del comerç durant els primers vint anys (1985-2005) i perspectives davant del tractat amb l’Àfrica austral, Mercosur i el Brexit1 Joan Esbrí-Castell Investigador independent REBUT: 24 DE GENER DE 2022 - ACCEPTAT: 21 DE MARÇ DE 2023
RESUM L’objectiu primer d’aquest treball és revisar l’evolució de la producció i del comerç citrícoles valencians durant els primers vint anys de pertinença a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Concretament, la taronja i la mandarina han esdevingut emblemes de l’agricultura de mercat al País Valencià des de finals del segle xix. Tanmateix, tot i continuar sent-ne la principal regió productora d’Espanya, presenta una estructura de la propietat minifundista que la fa més vulnerable als canvis en un mercat globalitzat. Política-
1.
Aquest article és un resum del treball bibliogràfic elaborat en el marc de l’assignatura Contemporary Europe facing Globalisation, del Màster en Història del Món de la Universitat Pompeu Fabra de l’any 2021.
Correspondència: Joan Esbrí Castell. A/e: joan.esbri01@estudiant.upf.edu.
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 67
67
11/12/2023 11:48:51
Joan Esbrí-Castell
ment, serien destacables els acords comercials amb grans exportadors citrícoles extraeuropeus per part de la Unió Europea; primer amb el nord de l’Àfrica i, després, amb la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud i Mercosur. L’article comença amb la història d’aquests conreus en terres valencianes i acaba esbossant els reptes que suposa el Brexit. PARAULES CLAU: citricultura valenciana, Comunitat Econòmica Europea, Unió Europea,
acord UE-Sud-àfrica, acord UE-Mercosur, Brexit.
Valencian citriculture since Spain’s entry into the EEC. The evolution of production and trade in the first twenty years (1985-2005) and perspectives in view of Brexit and the treaties with Southern Africa and with Mercosur ABSTRACT The first objective of this article is to review the evolution of Valencian citrus production and trade in the first twenty years of membership in the European Economic Community (EEC). Specifically, oranges and tangerines have been emblems of the Valencia region’s market agriculture since the end of the 19th century. However, while continuing to be Spain’s main producer region, Valencia presents a smallholder structure that makes it more vulnerable to changes in a globalized market. Politically speaking, the commercial agreements between large non-European citrus exporters and the European Union are highly significant: these agreements were first reached with North Africa and subsequently with the Southern African Development Community and with Mercosur. This article begins with the history of citrus crops in the Valencia region and ends with a discussion of the challenges posed by Brexit. KEYWORDS: Valencian citrus industry, European Economic Community, European Union,
EU-South Africa Agreement, EU-Mercosur Agreement, Brexit.
68
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 68
11/12/2023 11:48:51
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
La citricultura valenciana desde la entrada de España en la CEE: evolución de la producción y del comercio en los primeros veinte años (1985-2005) y perspectivas respecto al tratado con África Austral, Mercosur y el Brexit RESUMEN El objetivo primero de este trabajo es revisar la evolución de la producción y del comercio citrícolas valencianos en los primeros veinte años de pertenencia a la Comunidad Económica Europea (CEE). Concretamente, la naranja y la mandarina se han convertido en emblemas de la agricultura de mercado en la Comunidad Valenciana desde finales del siglo xix. Sin embargo, a pesar de seguir siendo la principal región productora de España, presenta una estructura de la propiedad minifundista que la hace más vulnerable a los cambios en un mercado globalizado. Políticamente, serían destacables los acuerdos comerciales con grandes exportadores citrícolas extraeuropeos por parte de la Unión Europea; primero con el norte de África y, después, con la Comunidad de Desarrollo de África del Sur y Mercosur. El artículo empieza con la historia de estos cultivos en tierras valencianas y acaba esbozando los retos que comporta el Brexit. PALABRAS CLAVE: citricultura valenciana, Comunidad Económica Europea, Unión Europea,
acuerdo UE-Sudáfrica, acuerdo UE-Mercosur, Brexit.
1. Introducció Els cítrics (Citrus) són originaris del sud-est asiàtic, d’una àrea compresa entre la vessant meridional de l’Himàlaia, la península de Siam, l’arxipèlag d’Indonèsia i el sud de la Xina (Maroto, 1998; Iniesta, 2016). La menció més antiga que se’n coneix apareix en un document xinès del segle v aC, que recull com l’emperador Da Yu estipulà dos tipus de taronja com a formes de tribut al segle xiii aC (González-Sicilia, 1968; Iniesta, 2016). Algunes varietats foren introduïdes a Espanya al començament de l’època andalusina, com seria el cas del taronger amarg (Citrus aurantium) i la llimera (Citrus limon). Pel que fa a la taronja dolça (Citrus sinensis), més abundant i comercial actualment, va arribar a la península Ibèrica i Itàlica al final del segle xv, importada des d’Orient via Portugal (Zaragoza, 2014). Tanmateix, es tractaria d’una planta principalment ornamental fins a l’últim quart del segle xviii. El pioner sembla que en fou mossèn Vicent Monzó, que el 1791 plantà un tarongerar a Carcaixent per a la comercialització (Zaragoza, 2018). Va ser des-
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 69
69
11/12/2023 11:48:51
Joan Esbrí-Castell
tacable la seua ubicació en zona limítrofa de secà. De fet, les exportacions agrícoles valencianes es van multiplicar per 25 entre el 1834 i el 1882 (Piqueras, 1997). Tanmateix, tal com explica Piqueras (1997), la taronja va esdevenir el producte emblemàtic de l’agricultura valenciana de mercat a partir del 1850, coincidint principalment amb tres factors. Primer, l’augment de la demanda nacional, britànica i francesa de productes hortofructícoles per part de les classes urbanes puixants. Segon, la regressió del mercat de la seda i la sosa natural valencianes en competència amb la seda oriental i la sosa càustica, respectivament. I tercer, la plaga de paràsits que arruïnà els tarongerars portuguesos. Així, els comerciants britànics passaren a fixar-se a la vall del Guadalquivir i València. El 1849 Portugal havia exportat 40.000 tones de taronja i Espanya 6.000, mentre que el 1881 n’eren 2.376 enfront de 81.000, respectivament. El cultiu es va anar expandint des dels focus de Borriana i Vila-real i d’Alzira i Carcaixent, seguint les línies de ferrocarril, amb bon clima per als cítrics i aprofitant l’avantatge comparatiu de la regió pels preus assequibles de la terra i de la mà d’obra. El 1913 s’arribà a mig milió de tones (Mt) exportades, i les principals destinacions durant tota la centúria foren la Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos (Piqueras, 1997; Noguera, 2010). Quant al mandariner, se sap que el primer exemplar d’Espanya es plantà a l’Hort de Mascaró de Borriana el 1856, i aquell any don Josep Polo decidí plantar-ne a la veïna Vila- real (Amorós, 1989; Franquet, 1998). L’expansió de la mandarina ha anat molt aparellada a la de la taronja des de llavors, fins a sobrepassar-la al final del segle xx. A més, amb volums més reduïts, València també té la primacia en la producció espanyola d’aranja, importada de Califòrnia el 1910 (Gómez, 1989). Pel que fa al conjunt de la citricultura espanyola i, particularment, valenciana, si al llarg del segle xx la tendència a l’alça fou ben clara, també caldria assenyalar la regressió de les exportacions des de l’inici de la Primera Guerra Mundial fins al 1924, així com els desastrosos anys trenta i quaranta per l’efecte de les gelades i la Guerra Civil espanyola. Això, sense deixar de banda la presència de malalties, com la gomosi (Phytoptora), i plagues, com la serpeta grossa (Lepidosaphes beckii), que van obligar a adoptar el patró taronger amarg perquè era el més resistent (Piqueras, 1997; Gómez, 1989). Amb tot, el 1971 la superfície valenciana de cítrics per províncies ja era de 85.679 ha a València, 25.376 a Alacant i 31.124 a Castelló. I el 1985 arribava a 92.958, 43.373 i 36.835 ha, respectivament. Això suposava el 693 % d’Espanya. Seguida d’Andalusia, amb un 15 %, i de Múrcia, amb un 12 %, la suma dona el 96 % de les terres citrícoles de l’Estat espanyol, que va passar de 18.656 ha l’any 1900, a 252.316 el 1985, un increment del 1.352 % (Gómez, 1989).
70
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 70
11/12/2023 11:48:51
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
2. L’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) L’agricultura de regadiu, orientada a l’exportació, havia permès l’acumulació de capitals al País Valencià durant el segle xx. Entre els anys cinquanta i vuitanta, la indústria esdevingué el motor econòmic regional, acompanyada d’una gran concentració demogràfica en l’estreta franja litoral, en detriment de l’interior de secà (Noguera, 2010). La citricultura havia tingut un paper de primer ordre en aquest procés. Des de 1970, Espanya mantenia un acord preferencial amb la Comunitat Econòmica Europea (CEE), la destinació principal de les exportacions hortofructícoles del país, que anirien augmentant. Després de dècades de dictadura, el 5 de febrer de 1979 s’iniciaren les negociacions per a l’entrada d’Espanya i Portugal a les Comunitats Europees.2 Justament l’agricultura fou una de les qüestions més sensibles, donat el potencial espanyol i els recels que despertava a França especialment. Des de la seua fundació el 1957, la CEE mantenia un sector primari fortament protegit, excedentari i amb preus molt superiors als mundials en alguns productes. La Política Agrària Comunitària (PAC) s’enduia més de dos terços del pressupost comunitari (d’1,2 bilions de pessetes el 1980, més 1,5 bilions a càrrec dels estats membres). De tota manera, en agricultura podia intuir-se que l’ingrés d’Espanya al mercat comú beneficiaria especialment la vall del Guadalquivir (Díaz, 1982). L’hortofructicultura espanyola era altament competitiva i amb poca intervenció estatal, per això, a fi d’evitar una distorsió massa sobtada del mercat alimentari europeu, es va preveure un període d’adaptació bietàpic en una dècada (Ballestero, 1983). En el cas dels cítrics, de 1980 a 1985, a l’Estat espanyol s’hi havien incorporat dos milions d’arbres, i l’estratègia era incrementar les varietats precoces com la mandarina clausellina, les taronges navelina, newhall i valencia late; i l’aranja (Gómez, 1989). El 1980, sobre el 85 % de les exportacions espanyoles de cítrics, gairebé 2 Mt, que suposaven el 20 % de les exportacions agràries del país, es dirigien a la CE-10. En la campanya 1985-1986, el 54 % de la superfície citrícola espanyola era dedicada a tarongers dolços, i el 25 %, a mandariners. D’aquestes superfícies de cultiu, el 71 % i el 87 %, respectivament, eren al País Valencià (Gómez, 1989). El 12 de juny de 1986, Espanya i Portugal signaven el Tractat i l’Acta d’adhesió a les Comunitats, efectiva el primer dia de l’any següent. En aquella època, sobre un 25 % de la producció citrícola espanyola era per al mercat interior en fresc, més del 50 % per a exportació en fresc i d’un 6 a un 15 % per a transformació en indústria, depenent de les gelades de l’any. Llavors, el mercat citrícola
2.
Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), Comunitat Econòmica Europea (CEE) i Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom).
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 71
71
11/12/2023 11:48:51
Joan Esbrí-Castell
de la CEE representava quasi la meitat del mundial, encara que membres productors com Itàlia i Grècia només podien abastir llurs mercats nacionals. Poc després de l’entrada a la CEE, durant la campanya 1987-1988, Espanya va arribar a produir 4,5 Mt de cítrics; en cinquanta anys havia incrementat la producció un 365 %. D’aquests 4,5 Mt, 2,4 van ser per a exportació; d’aquest volum, el 84 % va anar a la CEE, el 50 % eren taronges dolces i el 32 % mandarines. Els anys vuitanta començaren per a Espanya, ja el primer exportador mundial del sector, amb poc menys de 3 Mt de cítrics. Tal com s’ha comentat, la integració de l’hortofructicultura espanyola es va fer en dues fases: es van eliminar les restriccions temporals a l’exportació l’1 de gener de 1990 i es van retirar els preus de referència un any més tard (Soria, 1996). La integració plena va ser el 1993, arran del Tractat de la Unió Europea (UE) i l’establiment del Mercat Únic, encara que s’havia previst per al 1995. Espanya havia assumit aquesta condició, i la CEE havia concedit la limitació temporal d’importacions de lactis, carn bovina i blat al nou país membre. Quant al País Valencià, el 1987 va arribar a la superfície màxima de tarongers plantada en la seua història, amb 96.499 ha. A partir de llavors, amb algun lleu pic als anys noranta, s’inicia un declivi inequívoc. Per contra, va anar augmentant la superfície dedicada als mandariners, que aquell any era de 54.999 ha. Així mateix, la superfície de regadiu va anar minvant després d’arribar al punt àlgid el 1989, amb 369.465 ha (Generalitat Valenciana, 2020b). De 1991 a 1995, el País Valencià va guanyar 15.703 ha de mandariners i va perdre 9.083 ha de tarongers i 8.782 ha de regadiu, amb una pèrdua total de cultiu de 66.746 ha (Generalitat Valenciana, 2020b). Nogensmenys, l’entrada a la Comunitat Europea havia suposat un punt d’inflexió en la producció citrícola espanyola, que havia anat creixent, basant-se en l’increment de superfície a la Regió de Múrcia i a l’Andalusia occidental; sense augmentar gaire la productivitat (Estruch, 2007). Des del començament dels anys TAULA 1
Producció i exportació citrícola valenciana dins de l’espanyola (t). Taronja i mandarina desglossades. Campanya 1995-1996 Taronja
Mandarina
Total de cítrics
Producció (t)
Exportació (t)
Producció (t)
Exportació (t)
Producció (t)
Exportació (t)
Comunitat Valenciana
2.128.371
1.035.954
1.545.709
965.035
3.709.249
2.056.829
Resta de l’Estat
305.063
119.046
17.291
124.965
740.751
428.171
Espanya
2.433.434
1.155.000
1.563.000
1.090.000
4.450.000
2.485.000
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Soria (1996).
72
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 72
11/12/2023 11:48:51
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
noranta, la collita es mantenia en uns 5 Mt, tot i que en la temporada 1995-1996 disminuí un 12 % (Juste, 1995; Soria, 1996). Hi havia unes 275.879 ha plantades de cítrics a tot l’Estat, de les quals 248.390 estaven en rendiment, repartides en 126.500 ha de tarongers i 78.440 de mandariners. Del País Valencià provenia el 83 % dels cítrics espanyols (Soria, 1996). Malgrat la pèrdua de pes relatiu, València encara produïa la major part dels cítrics d’Espanya (taula 1). En el pla internacional, el 1995 es fundà l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Tot i que els acords dirigits a anar liberalitzant el mercat agrícola europeu van canviar la PAC, van afectar poc la citricultura valenciana, atès que aquesta producció estava exempta de proteccionisme (Noguera, 2010). Aleshores, el comerç mundial de cítrics suposava uns 6,3 Mt per temporada, dels quals 4,5 eren produïts a Europa i als Estats Units. A l’hemisferi nord anaven prenent rellevància alguns països nord-africans, com Egipte, Turquia i el Marroc, amb els quals la CEE va subscriure acords d’associació entre 1995 i 2001. Amb produccions que encara no feien ombra a l’espanyola, van anar esdevenint-ne competidors. D’altra banda, a l’hemisferi sud estava en auge la citricultura brasilera per a transformació, i per a consum en fresc prenia volada Río de la Plata i Sud-àfrica (Soria, 1996; García, 2002). Així, malgrat la posició preeminent d’Espanya en el mercat citrícola internacional, els esglaons més petits de la cadena de valor estaven patint. L’oferta de cítrics s’havia ampliat amb països capaços de produir a uns costos més reduïts que els europeus a costa de regulacions laborals i fitosanitàries més laxes. Per contra, la mà d’obra agrària s’havia encarit a Espanya gairebé un 50 % entre 1985 i 1995, mentre que els preus percebuts pels productors s’havien reduït de mitjana un 25 %. Això, sense comptar l’encariment dels fitosanitaris a la CEE per ser d’alta qualitat i més respectuosos mediambientalment (Juste, 1995). D’altra banda, l’estructura de la propietat esdevé un factor d’importància capital en la rendibilitat del sector, tant pel volum produït com per l’opció de mecanització i la reducció de costos subseqüent. El cost de manteniment d’un tarongerar mitjà espanyol, de 5 a 10 hectàrees, amb 400-450 arbres per hectàrea, era de 750.000-800.000 pta./ha, sense comptar la recol·lecció. Ceteris paribus, la despesa per als mandariners, més delicats quant a tractaments, era de 900.000-950.000 pta./ha. En ambdós casos, per tal de garantir-ne la viabilitat, la producció havia de ser d’almenys 30.00035.000 kg/ha. A Espanya, però, el 33 % de les explotacions tenien menys de 2 ha, i més del 54 % en tenien menys de 5. I al País Valencià les finques, de mitjana, eren de 2 ha, i el 70 % no arribaven a 1 ha. Així, les sinergies per volum eren ben limitades i, segons tècnics de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, només el 30 % de la superfície valenciana de tarongers i el 20 % de mandariners eren mecanitzables. Per contra, a Andalusia, el 50 % dels tarongerars i quasi el 30 % dels camps de mandariners eren mecanitzables (Juste, 1995).
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 73
73
11/12/2023 11:48:51
Joan Esbrí-Castell
Caldria no oblidar tampoc la qüestió de les varietats i la concentració temporal de l’oferta de producte. Des de 1980, s’havia triplicat la producció de clementines, i s’havien desenvolupat híbrids de mandarines extraprimerencs. A mitjan anys noranta, hi havia un gran interès dels consumidors en varietats precoces de mandarina, com la clausellina, la marisol, l’oronules i la clemenpons; però el 60 % de les mandarines valencianes eren clemenules. Quant a les taronges, la majoria eren navel, i s’anaven plantant les noves lane late. Tot i que a Espanya hi havia varietats com per a produir tot l’any, l’oferta estava —i està— molt concentrada en els mesos d’octubre a gener i de novembre a març, cosa que feia abaixar els preus fins al punt de comprometre la rendibilitat de les petites explotacions. D’un altre costat, les exportacions es mantenien en uns 2,5 Mt anuals, mentre que la producció ja era d’uns 5 Mt. Malgrat l’augment del consum interior, quedaven vora de 0,5 Mt difícils de col·locar (Juste, 1995). Finalment, l’insecte Phyllocnistis citrella o «minador dels cítrics», una plaga originària del sud-est asiàtic, a partir dels anys vuitanta va esdevenir un motiu de preocupació nou (Juste, 1995). Per tot plegat, una família valenciana quedava lluny de poder viure tranquil·lament amb trenta fanecades (25 ha) de cítrics com a les dècades de 1960 i 1970 (Noguera, 2010). Al començaments dels 2000, les dinàmiques ja iniciades des de finals dels anys vuitanta van continuar i en alguns casos es van accentuar al País Valencià. Ara, però, la pèrdua de pes de l’agricultura en l’ocupació va acompanyada de l’increment de mà d’obra immigrant. A més, s’estava produint una «fuga de capitals» d’empreses valencianes cap a Andalusia i l’Àfrica septentrional (Noguera, 2010). Per un altre costat, és menester considerar la petjada hídrica del regadiu, el 60 % de la superfície de cítrics, en una zona de clima mediterrani com el País Valencià, amb règims de precipitació anuals de 450-600 mm o menys en alguns punts. L’any 2000, s’hi estimava un dèficit global anual de 400 a 700 hm³ (Rico, 2002; Noguera, 2010), i l’agricultura consumia el 75-80 % de l’aigua de la regió. A més, l’agricultura competia per l’aigua amb el turisme puixant, que agreujava l’esgotament i la salinització dels aqüífers. Tanmateix, les gairebé 200.000 hectàrees de cítrics eren un «pulmó verd» i evitaven l’erosió (Piqueras, 1999; Noguera, 2010). No era cosa menor aquesta massa vegetal envoltant els nuclis urbans del litoral saturat, un 20 % del territori que concentrava més del 90 % de la població. A més, moltes hectàrees, en cas d’abandonar-se, podien convertir-se en sòl edificable per l’especulació urbanística galopant; i es podia multiplicar per 10 o per 15 el valor d’una hectàrea citrícola a ple rendiment. D’altra banda, a l’ocupació directa del sector agrari (el 2,6 % del total valencià el 2005, en què la citricultura era l’activitat més significativa), caldria sumar-li l’ocupació indirecta de la cadena de valor. I des d’un punt de vista intersubjectiu, la citricultura havia esdevingut un símbol valencià en el darrer segle i mig (Noguera, 2010). No se’n podia prescindir, però calia estendre el reg per degoteig.
74
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 74
11/12/2023 11:48:51
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
A escala mundial, la producció citrícola, en el primer lustre del segle xxi, superava els 90 Mt, amb un pic de 100,9 Mt en la campanya 2003-2004. La producció s’havia duplicat respecte de 1980, juntament amb l’increment de la demanda. Més de dues terceres parts dels cítrics es collien a l’hemisferi nord, on es pagava millor el producte. Espanya, segons campanyes, era el quart o el cinquè productor mundial, per darrere del Brasil (per a transformació), els Estats Units d’Amèrica (EUA) (per a suc, amb Califòrnia com a líder en fresc) i la Xina (on la producció s’havia multiplicat per sis en vint anys per l’increment de la renda interior); amb produccions semblants a les mexicanes, d’uns 6 Mt amb daltabaixos. Tanmateix, produint el 6,5 % dels cítrics del món, Espanya era el primer exportador mundial en fresc, amb el 31 % dels intercanvis. Amb una producció del 4,9 % de les taronges del món, el 12,4 % de les mandarines i el 9 % de les llimes, liderava el comerç internacional d’aquests fruits amb el 27,7 % de les exportacions, el 51,6 % i el 26,4 %, respectivament. Com a segon exportador en fresc venia Sud-àfrica, capdavantera en producció citrícola de l’hemisferi sud i en exportació de contraestació als EUA i la Unió Europea (UE) (Martínez, 2006). Vint anys després de l’adhesió a la CEE, en la temporada 2005-2006, Espanya produïa 5,2 Mt. De tota manera, havia sigut una mala collita per les fortes gelades. En la temporada anterior, se n’havien collit 6,3 Mt, i en la següent, s’arribà al rècord de 6,8 Mt a causa de la recuperació dels fruiters. És a dir, des de la campanya 1985-1986 la producció espanyola quasi s’havia duplicat, amb un increment de més de 3 Mt. No obstant això, unes collites tan bones provocaven la caiguda dels preus. S’havia plantat massa i la producció augmentava més que no pas la demanda de la UE, tot i els països de l’Est incorporats des de 2004. Les exportacions, en vint anys, havien passat d’uns 2,5 Mt a uns 3,5 Mt (Martínez, 2008) (taula 2), el 90 % de les quals anaven a la UE-25 (Martínez, 2006). Quant a la superfície citrícola espanyola, el 2005-2006, era de 311.004 ha. El País Valencià, TAULA 2
Producció i exportació citrícoles valencianes dins de l’espanyola (t). Taronja i mandarina desglossades. Campanya 2005-2006* Taronja
Mandarina
Total de cítrics
Producció (t)
Exportació (t)
Producció (t)
Exportació (t)
Producció (t)
Exportació (t)
Comunitat Valenciana
1.161.821
984.000
1.559.917
1.266.600
3.022.974
2.408.700
Resta de l’Estat
1.135.375
287.300
384.561
169.000
2.202.988
829.400
Espanya
2.297.196
1.271.300
1.944.478
1.435.600
5.225.962
3.238.100
*: campanya amb pèrdues significatives per gelada. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de producció de Martínez (2006) i dades d’exportació de la Generalitat Valenciana (2006).
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 75
75
11/12/2023 11:48:51
Joan Esbrí-Castell
havent-ne perdut vora 10.000 respecte de l’any 2000, es quedava en 181.968 ha, de les quals 71.945 eren de tarongers i 94.773 de mandariners (Generalitat Valenciana, 2020a i 2020b). Per una qüestió de limitació geogràfica, després de l’expansió citrícola en altres regions espanyoles, la quota de participació valenciana sobre el total va disminuir (Estruch, 2007). Però el 60 % dels cítrics d’Espanya continuaven sent valencians, amb un percentatge semblant respecte del total de taronges espanyoles i un 80 % de les mandarines (Martínez, 2008). De fet, les mandarines, amb 85.943 ha, el 1996 van substituir la taronja (85.542 ha) com a principal cítric a la Comunitat Valenciana, i el 2002 s’arribà a l’extensió màxima de mandariners en la història valenciana amb 96.356 ha (Generalitat Valenciana, 2020b). Anualment, s’exportava sobre el 60 % dels cítrics valencians. El 20052006, el 77,3 % de les exportacions espanyoles de taronges i el 90 % de mandarines foren de procedència valenciana. Fet i fet, València només era superada per una regió en la producció d’un cítric: Múrcia, en llimes (Generalitat Valenciana, 2006). Nogensmenys, l’excés d’oferta arrossegat durant més de dues dècades va comportar —amb daltabaixos— l’estancament dels preus pagats als llauradors, davant l’augment simultani dels costos de producció. En conseqüència, al País Valencià la tendència era augmentar la superfície de la finca, sense deixar de presentar l’estructura de la propietat més heterogènia de les zones citrícoles d’Espanya, i del món, amb 1,3 ha de mitjana per explotació (Estruch, 2007). L’absència d’un model cooperativista fort —més enllà de la venda del producte no transformat— debilitava el poder de negociació dels llauradors menuts enfront dels intermediaris. A més, sense fer ombra a la producció valenciana i espanyola, al mercat europeu saturat s’hi afegien les importacions nord-africanes en augment —del Marroc i Egipte sobretot—, en virtut d’acords que no exigien ni controls de qualitat ni condicions laborals equivalents a les de la UE (Noguera, 2010). Això sense oblidar les importacions de sucs concentrats brasilers. Per això, una manera que tenia Espanya de reduir la dependència del mercat europeu era tractar d’obrir nous mercats, com el japonès, el canadenc i el dels EUA. En tot cas, eren empreses a llarg termini, donades les dificultats de penetració posades pels protocols exigits i el cost de les operacions (Martínez, 2006). L’alta rendibilitat de la citricultura espanyola quan ingressà a la CEE havia fet que es deixaren de banda les febleses, i el funcionament d’un mercat més globalitzat va anar estretint el marge de benefici de l’agricultor (Noguera, 2010). En ser la citricultura valenciana cada vegada un ofici menys atractiu, la mitjana d’edat va anar augmentant per manca de relleu generacional, i es va situar en 50-55 anys, si no més (Estruch, 2007).
76
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 76
11/12/2023 11:48:52
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
3. L’Acord d’Associació Econòmica (AAE) UE-SADC El 2016, trenta anys després de l’entrada d’Espanya i Portugal a la CEE, la UE i sis dels països de la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica Austral (SADC, de l’anglès Southern African Development Community)3 signaven l’Acord d’associació econòmica (AAE), que entraria en vigor l’octubre d’aquell mateix any. Per als efectes d’aquest treball, la importància rau en Sud-àfrica. De fet, prèviament, la UE tenia un acord de desenvolupament i cooperació amb aquest estat, signat el 1999. Entrà en vigor el 2004 i tenia per objectiu liberalitzar el comerç entre els signants, malgrat que la seua implementació va ser asimètrica tenint en compte la posició de partida privilegiada de la UE, i es van liberalitzar el 98,7 % dels béns sud-africans exportats a la UE i el 86,2 % dels exportats a Sud-àfrica (Compés, García i Martínez, 2019). Del 2008 al 2016 s’havia produït un augment del 26 % de les inversions d’empreses espanyoles i de la UE a Sud-àfrica —entre les quals Iberdrola—, i l’AAE en va agilitzar els tràmits i els va donar seguretat jurídica (La Vanguardia, 2014). Malauradament, faltà transparència en l’elaboració i la negociació, i també reflexió sobre els efectes d’algunes de les disposicions per a determinats sectors. En el cas de l’hortofructicultura, sector en què no es van tenir en compte les associacions europees a l’hora de redactar el document, tampoc hi va haver estudis previs de l’impacte que podia tenir sobre la citricultura europea. Per contra, hi ha productes agraris i alimentaris exclosos de la liberalització per considerar-se sensibles de tres maneres diferents: amb contingents aranzelaris (lactis, sucre, flors i d’altres), amb reduccions aranzelàries parcials (sucs processats i d’altres) o amb absència total d’aranzels (carn bovina, arròs, plàtans i d’altres) (Compés, García i Martínez, 2019). Quant a l’impacte sobre la citricultura valenciana de l’AAE, l’únic estudi a fons existent és del 2019, elaborat per Raúl Compés, José María García i Víctor Martínez, de la Universitat Politècnica de València (UPV), que va encomanar el grup Els Verds/ALE al Parlament Europeu. El debat s’intensificà perquè la campanya 2018-2019, poc després de l’aplicació de l’acord, fou de les més roïnes en dècades. Tant, que nombrosos agricultors optaren per deixar podrir els fruits al terra.4 En l’informe, però, es deixa constància que
3.
4.
Angola, Botswana, les Comores, Eswatini, Lesotho, Madagascar, Malawi, Maurici, Moçambic, Namíbia, la República Democràtica del Congo, la República de Sud-àfrica, les Seychelles, Tanzània, Zàmbia i Zimbàbue. En aquest fet intervingueren, a més, altres factors. Primer, un rècord de producció de 8 Mt de cítrics a Espanya, degut a l’allargament de la campanya per altes temperatures —situació que s’agreujarà previsiblement en el futur. Això anà acompanyat d’una baixada de preus per sobreproducció i també d’un excés de calibres menuts. Finalment, les protestes dels «armilles grogues» a França en dificultaren la distribució (Compés, García i Martínez, 2019).
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 77
77
11/12/2023 11:48:52
Joan Esbrí-Castell
no s’ajustaria a la realitat emprar l’AAE com a boc expiatori de la crisi de la citricultura valenciana, per dues raons principals. Primera, perquè és un procés que ve des d’almenys el 1985, en part degut als factors endògens abans esbossats. Queda clar que el pes de la producció citrícola valenciana sobre el total de l’espanyola —que s’ha doblat des de l’entrada a la CEE— ha passat del 77 %, en el període 1985-1994, al 53 %, en el del 2015-2018. Cal afegir que l’expansió a Andalusia i Múrcia, amb plantacions més grans, mecanitzables i rendibles, en gran manera ha estat obra de grans operadors valencians i que aquestes collites són comercialitzades des de centres del País Valencià (Compés, García i Martínez, 2019). Segona, perquè no són les sud-africanes les úniques importacions que exerceixen pressió sobre els cítrics europeus en la comercialització en fresc, sinó que, en virtut d’acords d’associació, els subministres sobretot egipcis, turcs i marroquins cap a la UE també han augmentat. Començaren com a importacions de contraestació, però ara se solapen amb l’inici i el final de la campanya europea (Compés, García i Martínez, 2019). Prenent com a període de referència el 2012-2015, el 2016 les importacions extraeuropees de taronges augmentaren un 13 % en valor i un 11 % en volum i, el 2018, un 31 % i un 27 %, respectivament. En canvi, per al mateix període de referència, els enviaments des del País Valencià, el 2016, disminuïren un 1% en valor i un 12 % en volum i, el 2018, baixaren un 9 % i un 17 %, respectivament. En mandarines, els subministres provinents de països tercers, el 2016, augmentaren un 28 % en valor i un 21 % en volum i, el 2018, un 47 % i un 39 %, respectivament. Les exportacions valencianes de mandarines, per contra, el 2016, baixaren un 1 % en valor i un 6 % en volum i, el 2018, ho feren un 8 % i un 12 %, respectivament (Compés, García i Martínez, 2019). No obstant això, per les particularitats que presenta, paga la pena prestar atenció a Sud-àfrica. No debades es tracta de l’onzè productor citrícola mundial, que ascendeix a la segona posició en exportacions —immediatament darrere d’Espanya—, amb el 10 % de la quota de mercat. La seua producció està destinada en un 76 % a l’exportació, i només el 6 % al consum intern. El 35 % de les exportacions van a la UE, la principal compradora (Compés, García i Martínez, 2019). Fins fa poc, eren enviaments de contraestació. La novetat seria que l’AAE del 2016 estableix el límit del calendari d’importacions sud-africanes sense aranzels del quinze d’octubre al trenta de maig; un mes i mig més que prèviament. Això ha provocat el solapament de les varietats primerenques europees amb les tardanes de Sud-àfrica, en un moment en què les darreres gaudeixen de qualitats organolèptiques superiors. A més, està previst eliminar del tot els aranzels i calendaris el 2025 (Compés, García i Martínez, 2019). Com reconegué el comissari europeu Phil Hogan el febrer del 2017, sense concessions europees en cítrics, difícilment s’hauria conclòs favorablement l’acord. La ratificació al Senat espanyol no anà precedida ni succeïda de cap informe públic, ni de les Corts Generals ni del Govern; en contrast amb el Regne
78
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 78
11/12/2023 11:48:52
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
Unit, que sí que en va fer (Compés, García i Martínez, 2019). Concebre l’acord com una imposició de la UE seria una perspectiva allunyada dels fets, perquè Espanya en tot moment ha tingut veu com a estat membre en l’elaboració. Dit això, cal apuntar que, respecte del període de referència 2012-2015, l’octubre del 2018 les exportacions de taronges valencianes a la UE havien caigut un 31 %, mentre que les sud-africanes havien augmentat un 42 %. De mandarines, Sud-àfrica n’exporta sobretot d’abril a setembre, però s’han incrementat els enviaments a Europa d’agost a octubre, que se solapen amb les mandarines primerenques valencianes. El mes de setembre del 2018, amb 25.000 t, Sud-àfrica havia superat el País Valencià en exportacions a la UE (Compés, García i Martínez, 2019). Comptat i debatut, el solapament de les importacions extraeuropees —no únicament les sud-africanes, però sí destacablement— ha redundat en la baixada dels preus percebuts pels citricultors valencians. En l’informe de la UPV, se’n fa una anàlisi triant sis varietats representatives per la seua difusió, per la seua precocitat o tardança, i pel seu valor comercial. Naturalment, els petits productors són els qui pateixen més dificultats. Per això València és la regió citrícola d’Espanya més vulnerable a les importacions de tercers països. Tanmateix, seria un error pensar que justament l’estratègia competitiva sud-africana està basada en el preu. Al contrari, està basada en la qualitat (Compés, García i Martínez, 2019). En efecte, els mesos de setembre i octubre, quan la campanya mediterrània comença i la sud-africana acaba, els fruits de l’hemisferi austral generalment tenen millors qualitats organolèptiques que els primerencs valencians. A més, sabent que els productes passaran de vint a trenta dies embarcats fins a arribar a Europa, els productors sud-africans han apostat per la qualitat. Un bon producte pot aguantar dos mesos en càmeres, però les disparitats entre els conservants autoritzats a Sud-àfrica i a la UE incideixen en la competitivitat de llurs respectius cítrics. Finalment, a Sud-àfrica abunden les varietats prèmium, les més apreciades i cares, tot i que comporten una inversió d’implantació més gran. De fet, la mandarina híbrida nadorcott és la més cultivada, i també augmenta l’orri, la més ben pagada del món. Per contra, l’estratègia valenciana durant dècades s’ha basat en varietats precoces, benvingudes al nord d’Europa quan eren novetat, però ara desplaçades per les sud-africanes. Cal tenir present que el canvi a varietats d’alt valor comercial desenvolupades per l’enginyeria genètica no és fàcil per l’elevat preu dels drets de patent, una despesa que els productors menuts no poden assumir (Compés, García i Martínez, 2019). En tot això, l’estructura de la propietat i la capacitat de coordinació també tenen un paper fonamental. Sí bé l’abundància de petits llauradors podria ser positiva per a la democratització del sector i el repartiment de la riquesa generada, és un gran taló d’Aquil· les en absència d’un cooperativisme fort al llarg del procés de producció i comercialitza-
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 79
79
11/12/2023 11:48:52
Joan Esbrí-Castell
ció, de manera que es perden economies d’escala i capacitat de negociació enfront dels intermediaris. En canvi, la citricultura sud-africana està formada per un oligopoli de vint-i-cinc grans empreses, ben coordinades a través de la Citrus Growers’ Association (Compés, García i Martínez, 2019). Els cítrics podrien considerar-se un producte sensible; en realitat, a l’AAE hi ha la possibilitat de protegir sectors afectats negativament per la liberalització sobtada —sempre que se n’aportin proves i que no s’apliqui únicament a productes d’una procedència concreta—, per tal d’adaptar-se a la nova situació. Tanmateix, ni el govern d’Espanya ni la Comissió Europea (CE) estan fent el seguiment promès de l’evolució del mercat citrícola. La caiguda dels preus de les varietats primerenques i tardanes europees, deguda a les importacions provinents de països amb legislacions laborals i fitosanitàries més permissives, podria justificar legalment la protecció temporal de la citricultura (UE, 2016; Compés, García i Martínez, 2019). Addicionalment, una altra qüestió absolutament rellevant seria la fitopatològica. Les plagues sud-africanes que més preocupen la citricultura europea són dues. El fong Phyllosticta citricarpa, que causa la «taca negra dels cítrics» (de l’anglès, citrus black spot). Realment, no fa el fruit menys apte per al consum ni li fa perdre gust, però n’impossibilita la venda en fresc per l’aparença. I l’arna Thaumatotibia leucotreta, que en estat larvari podreix la fruita des de l’interior. L’entrada d’aquestes plagues podria impedir-se amb l’aplicació del tractament en fred als cítrics, però la CE no l’exigeix i Sud-àfrica en prescindeix. No només això, sinó que la República de Sud-àfrica fins i tot manté un contenciós amb la UE davant l’OMC, en què al·lega greuges en l’aplicació de mesures relatives a la taca negra i a la traçabilitat de les importacions de cítrics (Compés, García i Martínez, 2019). La CE, abans de la firma de l’AAE, mantenia que, a partir de cinc intercepcions de carregaments agroalimentaris amb agents perillosos, havia de prendre mesures més serioses que la suspensió de les importacions del producte de l’origen en qüestió. Tanmateix, el 2013 i el 2014 s’interromperen les importacions sud-africanes després de 35 i 28 intercepcions de cítrics, respectivament; quan l’època d’exportacions citrícoles a Europa des de Sud-àfrica gairebé s’havia acabat. Curiosament, la CE no va fer menció del límit anterior de cinc intercepcions en decisions més recents (Compés, García i Martínez, 2019). Del 2015 al 2019, hi va haver 3.081 intercepcions d’agents nocius per als cítrics valencians en importacions hortofructícoles sud-africanes a la UE, segons dades de la CE recollides per la Unió de Llauradors (Unió de Llauradors i Ramaders, 2019b). De fet, hi ha plagues sud-africanes —i també d’altres procedències— que s’han instal·lat a Europa a través d’importacions agroalimentàries. Per exemple, el cotonet de Sud-àfrica (Delottococcus aberiae), ja detectat el 2009 al Baix Maestrat, s’ha anat expandint pels cítrics peninsulars; i la principal dificultat per a combatre’l és la impossibilitat d’emprar metilclorpirifòs a la UE (Namesny, 2020). Mentrestant, s’han identificat 51 matèries actives d’ús
80
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 80
11/12/2023 11:48:52
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
agrícola autoritzades a Sud-àfrica però prohibides a la UE (Compés, García i Martínez, 2019). No debades les mostres de fruits sud-africans amb traces de substàncies actives no autoritzades per a l’exportació a la UE, a la campanya 2014-2015, doblaven les de 20092012 (Mutengwe, Chidamba i Korsten, 2016). A hores d’ara, no és misteri l’estratègia sud-africana d’evitar els ports espanyols i l’entrada a la UE a través d’Anglaterra, Alemanya i Holanda —Rotterdam, especialment (Compés, García i Martínez, 2019). Caldria destacar que la legislació agroalimentària de la UE és de les més exigents del món. Nogensmenys, des d’un punt de vista competitiu, suposa un distorsionador artificial contra l’agricultura pròpia si ha de concórrer amb productes de països tercers amb normatives més laxes que permeten obviar externalitats negatives sobre la salut dels éssers vius i el medi ambient. Això també és aplicable en matèria de legislació laboral, com demostra un informe sobre la citricultura a Sud-àfrica (Genis, 2015). Addicionalment, no està de més apuntar que, en un mercat amb tanta oferta, la Comunitat Valenciana podria treballar la diferenciació del producte, i més tractant-se d’un sector amb tradició i qualitat. En aquest sentit, convindria que guanyés pes la Indicació Geogràfica Protegida de Cítrics Valencians, fent un seguiment del producte, controls de qualitat i una comercialització cuidada (Bellido, 2019).
4. L’Acord d’Associació Biregional UE-Mercosur i el Brexit Dos dels esdeveniments polítics recents que més podrien influir en l’evolució de la citricultura valenciana pròximament són l’Acord d’Associació Biregional UE-Mercosur i l’eixida del Regne Unit de la UE, el Brexit. Les negociacions de l’Acord d’Associació Biregional entre la UE i Mercosur5 s’han anat allargant des del 1999. Després de vint anys de negociacions, el 28 de juny del 2019 es donaven per concloses. No obstant això, l’Eurocambra, l’octubre del 2020, rebutjà de ratificar-lo, considerant que la política mediambiental del president de la Federació brasilera, Jair Bolsonaro, era incompatible amb els objectius de la UE (La Vanguardia, 2020). El 2020, el ritme de desforestació de l’Amazones a la part del Brasil fou el més alt en deu anys, i es va trencar la tendència a la disminució (Silva et al., 2020). Així, la UE es troba en una tessitura complicada, puix que la Xina podria ocupar eixe mercat (Pellicer, 2021). Per part de Mercosur, és l’acord més ambiciós de la seua història en termes de liberalització comercial, i per la banda europea suposaria l’eliminació —o com a mínim una rebaixa molt gran— d’aranzels per a l’accés a un mercat de més de 250 milions de perso-
5.
El Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai. Bolívia està en negociacions per a l’entrada.
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 81
81
11/12/2023 11:48:52
Joan Esbrí-Castell
nes. Les condicions no serien totalment simètriques. Així, Mercosur liberalitzaria progressivament el 91 % de les importacions procedents de la UE, i a la inversa, la liberalització seria del 95 % de les importacions procedent de Mercosur. Com és habitual, s’han previst un seguit de productes sensibles en les respectives economies. A continuació, es fan unes pinzellades sobre la seua previsible incidència en la citricultura espanyola i valenciana. El Brasil és el segon productor citrícola del món, i el primer en taronges, que representen el 90 % dels seus cítrics. Espanya, per la seua banda, és el quart o cinquè productor mundial de cítrics i el sisè, en taronges. Són citricultures oposades: la brasilera va orientada quasi en la seua totalitat a la producció de sucs, sobretot concentrats, i l’espanyola es dedica principalment al mercat en fresc. Així, la citricultura brasilera no ha de preocupar-se de certs estàndards de qualitat ni de l’aspecte dels fruits, cosa que redueix els costos de producció. A més, la legislació laboral i mediambiental no té la duresa de l’europea, i els costos de producció i de recol·lecció són molt inferiors als d’Espanya (Sanfeliu, 2021). El suc produït a Espanya és gairebé tot 100 % espremut, de més qualitat, i la matèria primera són les peces de fruita difícils de vendre en fresc, calibres petits o amb la pell defectuosa, però de bona qualitat organolèptica. La transformació dona eixida al 15-20 % dels cítrics espanyols anualment; és de procedència espanyola un 20-25 % del suc 100 % espremut venut a la UE (Sanfeliu, 2021). Del Brasil és d’on procedeix el 90 % del suc consumit a la UE. Exporta, aproximadament, 1 Mt de suc concentrat anualment, el 66 % del qual es destina a la UE (dades del 2019-2020). El teixit productiu està compost per un oligopoli de tres grans empreses: Ci trosuco, Cutrale i Louis Dreyfus, que mouen uns 2.000 milions/any de dòlars americans, dels quals una mica més de la meitat corresponen a vendes a la UE. Ara per ara, el suc brasiler és majoritàriament concentrat, però va augmentant la quota de 100 % espremut, de manera que amb la rebaixa dels aranzels la citricultura espanyola perdria previsiblement aquest segment de mercat. Lògicament, els més afectats serien els llauradors menuts (Sanfeliu, 2021). Creuar l’Atlàntic amb vaixells mercants té un cost per a les grans empreses citrícoles brasileres molt semblant al de transportar suc d’Espanya a França en camió cisterna (Sanfeliu, 2021). Entrant en el Brexit, cal destacar que el Regne Unit, amb 67 milions d’habitants i bon poder adquisitiu, és el tercer mercat d’exportació de la Comunitat Valenciana, i també és el tercer país que més cítrics espanyols compra —unes 300.000 t (F&H, 2018). El 29 de març del 2017 inicià el procés d’eixida de la UE, conegut com a Brexit. Per a la citricultura espanyola, tant amb un Brexit «bla» amb acord amb la UE, com amb un Brexit «dur» sense acord, el problema més previsible seria d’ordre logístic, per la imposició d’una nova frontera, inspeccions i afectacions en el temps de transport; crucial per a productes en fresc. En cas que no hi hagués acord, però, caldria intuir la imposició d’aranzels als
82
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 82
11/12/2023 11:48:52
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
cítrics espanyols, els quals passarien a ser tractats com els de qualsevol país tercer, i haurien de competir amb els procedents d’Egipte, del Marroc i de Sud-àfrica, principalment, que prompte signaren acords preferencials amb el Regne Unit. Una altra preocupació serien els possibles canvis burocràtics en les condicions fitosanitàries i també en la comercialització (Portal Frutícola, 2020). Després d’haver-se prorrogat diverses vegades, en la data d’abandonament de la UE, el 17 d’octubre del 2019, s’arribà a un acord per a la sortida ordenada del Regne Unit, que tingué lloc el 31 d’octubre del 2019 (Meseguer, 2019). L’acord de retirada preveia un període transitori fins al 31 de desembre del 2020; dies abans arribaven a tres acords.6 El de Comerç i Cooperació, que va entrar en vigor el primer de gener del 2021, quan el Regne Unit va passar a ser un país tercer, estalvià el pagament d’uns 198 M€ a les exportacions hortofructícoles espanyoles. Altrament, s’haurien aplicat els aranzels estipulats per l’OMC. L’any anterior, el 2019, el Regne Unit fou el quart comprador internacional de productes agroalimentaris valencians, dels quals, segons dades de la Unió de Llauradors, el 47 % foren cítrics, per un valor de 191 M€ (Agronews Comunitat Valenciana, 2020). L’acord era una bona notícia per a la citricultura valenciana, que acabava el 2020 amb una superfície de 159.148 ha. Tanmateix, en vint anys n’havia perdut unes 30.000 (Generalitat Valenciana, 2020a).
5. Conclusions La taronja i la mandarina han estat les produccions emblemàtiques de l’agricultura valenciana des de finals del segle xix. Actualment, la seva importància està retrocedint respecte de la resta de l’Estat, encara que continua sent la principal regió productora d’Espanya. Una estructura de la propietat massa reduïda, però, li impedeix adaptar-se a les noves exigències del mercat globalitzat, en el qual intervenen estats de l’hemisferi sud, com el Brasil i Sud-àfrica, que ofereixen producte a contraestació i amb costos de producció més reduïts. L’increment de la superfície valenciana de conreu de cítric en els anys previs a l’ingrés d’Espanya a la CEE va ser espectacular, i s’hi van plantar varietats precoces especialment. El tractat d’adhesió va prendre precaucions per evitar distorsions en el mercat comunitari, amb tot, en la campanya 1987-1988, la primera després de l’adhesió efectiva, Espanya
6.
Acord de Seguretat de la Informació, Acord per a la Cooperació en l’ús Segur i Pacífic de l’Energia Nuclear i Acord de Comerç i Cooperació.
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 83
83
11/12/2023 11:48:52
Joan Esbrí-Castell
va exportar a la CEE el 84 % de la producció de cítrics. El 1987, el País Valencià va assolir la superfície màxima de tarongers de la seua història, amb 96.499 ha. Les accions de liberalització del mercat agrícola europeu iniciades el 1995 van afectar poc la citricultura valenciana perquè no estava subjecta al proteccionisme de la PAC. El nou segle va obrir noves preocupacions, com l’esgotament i la salinització dels aqüífers de la regió valenciana, en què l’agricultura consumeix el 75-80 % de l’aigua. Cal estendre el reg per degoteig, però és una inversió que el petit llaurador no sempre pot assumir. Vint anys després de l’adhesió a la CEE, la producció espanyola quasi s’ha duplicat: altres regions de l’Estat han incrementat la superfície de cítric i la participació valenciana disminueix. L’oferta supera la demanda de la UE ampliada, s’estanquen els preus percebuts pel llaurador, cosa que afecta el marge de benefici i fa que els joves busquin altres sortides professionals i es dificulti el relleu generacional. En el pla internacional són destacables tres esdeveniments. En primer lloc, l’acord signat el 2016 entre la UE i els països de la SADC, en el qual, si bé Sud-àfrica és la principal protagonista que competeix amb producte de qualitat, simultàniament hi ha altres acords, amb Egipte, Turquia i el Marroc, que exerceixen pressió sobre el mercat europeu de cítrics i afecten la capacitat d’exportació valenciana. En segon lloc, l’Acord d’Associació Biregional entre la UE i Mercosur, pel qual el Brasil aporta el 90 % del suc consumit a la UE, un suc que és majoritàriament concentrat però que, a poc a poc, augmenta la quota d’espremut, el tipus de suc que es produeix a Espanya. En disminuir els aranzels aplicats en virtut de l’acord, en pot quedar afectat el mercat. I, en tercer lloc, l’Acord de Comerç i Cooperació entre la UE i el Regne Unit sorgit del Brexit, que va entrar en vigor el 2021. El Regne Unit és el tercer país que més cítrics espanyols compra; l’acord fa estalviar a les exportacions hortofrutícoles espanyoles uns 198 M€ d’aranzels.
Bibliografia Agronews Comunitat Valenciana (2020). «Satisfacción en el sector hortofrutícola tras el acuerdo post-Brexit que evitará el pago de aranceles» [en línia]. <https://www. agronewscomunitatvalenciana.com/index.php/satisfaccion-en-el-sector-hortofruticola -tras-el-acuerdo-post-brexit-que-evitara-el-pago-de> [Consulta: juny 2023]. Amorós, M. (1989). Agrios. Lleida: Dilagro. Badosa, J. (2005). «La adhesión de España a la CEE». Información Comercial Española, núm. 826, p. 99-106. Ballestero, E. (1983). «La integración de la agricultura española en la CEE. Algunos aspectos (1)». Revista de Instituciones Europeas, núm. 10, vol. 3, p. 803-833.
84
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 84
11/12/2023 11:48:52
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
Bellido, A. (2019). «José Enrique Sanz: La taronja valenciana havia pensat que sempre podia viure de la seua fama» [en línia]. Diari la Veu (4 març 2019). <https://www. diarilaveu.com/entrevista-jose-enrique-sanz-igp-citrics-valencians> [Consulta: juny 2023]. Compés, R.; García, J. M.; Martínez, V. (2019). Impacto del Acuerdo entre la UE y Sudáfrica en relación con el sector citrícola: El estudio del caso valenciano. València: Universitat Politècnica de València. Díaz, C. (1982). «Agricultura española y su incidencia de cara a la integración a la CEE». Revista de Estudios Regionales, núm. extraordinari 4, p. 187-191. Estruch, V. (2007). «La citricultura española. Evolución y perspectivas de futuro». Agricultura Familiar en España 2007 [Fundación de Estudios Rurales], p. 126-140. F&H (2018). «Los exportadores españoles de cítricos temen los efectos del Brexit» [en línia]. F&H (Frutas y Hortalizas) (octubre). <https://fyh.es/los-exportadores-espanoles -de-citricos-temen-los-efectos-del-brexit/> [Consulta: juny 2023]. Franquet, J. M. (1998). Fitopatologia i malherbologia citrícola a les Terres de l’Ebre. Roquetes: Centre de Lectures de les Terres de l’Ebre. García, J. M. (2002). «La agricultura mediterránea y las reglas de la globalización. ¿Un juego de suma positiva?» Mediterráneo Económico, vol. 2, p. 33-52. Generalitat Valenciana (2006). Informe del sector agrari valencià [en línia]. <https:// portalagrari.gva.es/va/pye/informes-del-sector-agrario-valenciano> [Consulta: juny 2023]. — (2020a). Superfície regional de cítrics en el total nacional [en línia]. <https://portalagrari. gva.es/va/pye/estadistiques-agricoles> [Consulta: juny 2023]. — (2020b). Evolució de la superfície de terres de cultiu de la Comunitat Valenciana 1983-2020 [en línia]. <https://portalagrari.gva.es/va/pye/otros-informes> [Consulta: juny 2023]. Genis, A. (2015). Working Paper 54: Oranges and labourers: the potential for job creation in the citrus sub-sector of South Africa. Ciutat del Cap: Institute for Poverty, Land and Agrarian Studies. Gómez, J. M. (1989). «La citricultura española y la Europa de los Doce». Estudios Románicos, núm. 6. González-Sicilia, E. (1968). El cultivo de los agrios. València: Bello. Iniesta, J. (2016). Caracterización físico-química y compuestos funcionales de cuatro variedades de naranjas tardías. Oriola: Universidad Miguel Hernández. Juste, F. (1995). «La citricultura en España. Perspectivas y necesidades futuras». Vida Rural, núm. 22, p. 70-74. Maroto, J. V. (1998). Historia de la agronomía. Madrid: Mundi-Prensa. Martínez, F. J. (2006). «Citricultura española: situación actual y perspectivas de futuro». Vida Rural, núm. 237, p. 35-42.
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 85
85
11/12/2023 11:48:52
Joan Esbrí-Castell
Martínez, F. J. (2008). «Evolución y perspectivas de la citricultura española». Vida Rural, vol. 267, p. 21-27. Messeguer, M. (2019). «La victoria de Johnson el 12-D, antesala de la consumación del Brexit». La Vanguardia (13 desembre). Mutengwe, M. T.; Chidamba, L.; Korsten, L (2016). «Pesticide residue monitoring on South African fresh produce exported over a 6-year period». Journal of Food Protection, núm. 79, vol. 10, p. 1759-1766. Namesny, A. (2020). «El cotonet de Sudáfrica, plaga reciente de los cítricos en España» [en línia]. Tecnología Hortícola (20 juny). <https://www.tecnologiahorticola.com/cotonet -baix-sudafrica-plaga-citrico> [Consulta: juny 2023]. Noguera, J. (2010). «Viabilidad y competitividad del sistema citrícola valenciano». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm. 52, p. 81-99. Pellicer, L. (2021). «Las resistencias de Francia y de Austria bloquean el Acuerdo de la UE con Mercosur». El País (12 març). Piqueras, J. (1997). «Exportación agraria y transporte en Valencia: 1850-1930». A: Morilla, J.; Gómez-Pantoja; Cressier, P. (ed.). Impactos exteriores sobre el mundo rural mediterráneo: Del Imperio romano a nuestros días. Madrid: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. — (1999). El espacio valenciano: Una síntesis geográfica. València: Gules. Portal Frutícola (2020). «España: Industria de cítricos trabaja para enfrentar las complicaciones post Brexit» [en línia]. PortalFrutícola.com (21 octubre). <https://www. portalfruticola.com/noticias/2020/10/21/espana-industria-de-citricos-trabaja-para -enfrentar-las-complicaciones-post-brexit/> [Consulta: juny 2023]. Rico, A. (2002). «Insuficiencia de recursos hídricos y competencia de usos en la Comunidad Valenciana». Boletín de la AGE, vol. 33, p. 23-50. Sanfeliu, I. (2021). «El acuerdo UE-Mercosur atenta contra la cadena del valor citrícola» [en línia]. Valencia Fruits (14 abril). <https://valenciafruits.com/inmaculada-sanfeliu -acuerdo-ue-mercosur-atenta-cadena-valor-citricola/> [Consulta: juny 2023]. Silva, C.; Pessôa, A.; Carvalho, N.; Reis, J.; Anderson, L.; Argao, L. (2020). «The Bra zilian Amazon deforestation rate in 2020 is the greatest of the decade». Nature, Ecology & Evolution, núm. 5, p. 144-145. Soria, H. (1996). «La exportación de cítricos. En 1996 España ha exportado, aproximadamente, 2.405.000 t de cítricos». Vida Rural, núm. 36, p. 72. Unió de Llauradors i Ramaders (2019). «La Unió denuncia que la Comissió no audita les importacions de cítrics de Sud-àfrica des de 2016, malgrat l’augment de les intercepcions amb plagues». LA UNIÓ [en línia] (18 desembre). <https://launio.org/post/la-unio -denuncia-que-la-comissio-europea-no-audita-les-importacions-de-citrics-d-278331> [Consulta: juny 2023].
86
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 67-87
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 86
11/12/2023 11:48:52
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE
Unió Europea (UE) (2016). «Acuerdo de Asociación Económica entre la Unión Europea y sus Estados miembros, por una parte, y los Estados del AAE de la SADC, por otra». Diari Oficial de la Unió Europea [en línia], L250 (16 setembre), p. 3-2118. <https://eur -lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:22016A0916(01)> [Consulta: juny 2023]. La Vanguardia (2014). «Iberdrola concluye su primer proyecto renovable en Sudáfrica, de 273 millones». La Vanguardia (15 juliol). La Vanguardia (2020). «La Eurocámara rechaza ratificar el acuerdo UE-Mercosur “en su estado actual”». La Vanguardia (7 octubre). Zaragoza, S. (2014). «Cuándo y cómo se introdujo la naranja dulce en España». Levante Agrícola, núm. 423, p. 204-209. — (2018). «Los cítricos en España en el siglo xviii. El inicio de la citricultura comercial». Levante Agrícola, núm. 443, p. 188-192.
DESEMBRE 2023, P. 67-87 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 87
87
11/12/2023 11:48:52
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 88
11/12/2023 11:48:52
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 89-113 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.151
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles ix al xiv? Assumpta Serra-Clota Secció d’Història Rural, Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans REBUT: 14 D’ABRIL DE 2022 - ACCEPTAT: 25 DE MAIG DE 2023
RESUM Amb aquest treball es vol observar la importància de l’aigua en l’organització territorial, els centres de poder i els assentaments, tant en l’habitacle com en les terres de conreu i les infraestructures de producció agroalimentària. El treball es divideix en períodes destacats de la conquesta del territori als musulmans, durant els quals la part de la Catalunya cristiana s’amplia. En cada etapa s’examina la forma de poblament, començant amb una presentació històrica per entendre què passa i quins factors intervenen en l’organització del territori. El període d’estudi comença als segles ix i x, per entendre els antecedents, i continua en els segles següents fins al segle xiv, quan es desenvoluparen les infraestructures relacionades amb l’aigua utilitzant els avenços tecnològics. La metodologia, quan es tracta de llocs concrets, és l’arqueològica, basada en treballs d’organització espacial i excavacions i, quan es tracta de la Catalunya cristiana, és documental. PARAULES CLAU: territori, Catalunya, medieval, disponibilitat d’aigua, infraestructures. Correspondència: Assumpta Serra i Clota. Secció d’Història Rural, Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. A/e: aserra@iec.cat.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 89
89
11/12/2023 11:48:52
Assumpta Serra-Clota
Was water a decisive factor in Christian Catalonia’s territorial organization from the 9th to the 14th centuries? ABSTRACT This paper looks at the importance of water in the contexts of territorial organization, power centres and settlements with regard to farmland, agrifood production infrastructures and living space. The study is divided into the periods marking the conquest of the territory from the Muslims, when Christian Catalonia underwent expansion. In each period, the form of settlement is explored, beginning with an historical presentation aimed to explain what happened and which factors have been relevant as regards Catalan territorial organization. The period under study starts with the 9th and 10th centuries in order to provide the necessary background, continuing through time to the 14th century, when water infrastructures were improved thanks to technological advances. The methodology of study with respect to specific sites is archaeological, based on spatial organization works and excavations. For our study of Christian Catalonia in general, a documentary method was followed. KEYWORDS: territory, Catalonia, medieval, water availability, infrastructures.
El agua ¿fue un elemento decisivo para la organización del espacio en la Cataluña cristiana de los siglos ix al xiv? RESUMEN Con este trabajo se pretende observar la importancia que tuvo el agua en la organización territorial, los centros de poder y los asentamientos, tanto en la vivienda como en las tierras de cultivo y las infraestructuras de producción agroalimentaria. El trabajo se divide en periodos destacados de la conquista del territorio a los musulmanes, durante los cuales la parte de la Cataluña cristiana se amplía. En cada etapa se estudia la forma de poblamiento, comenzando con una presentación histórica para entender lo que está pasando y qué factores intervienen en la organización del territorio.
90
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 90
11/12/2023 11:48:52
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
El periodo de estudio empieza en los siglos ix y x para entender los precedentes, y continúa en los siglos siguientes hasta el siglo xiv, cuando se desarrollaron las infraestructuras del agua utilizando los avances tecnológicos. La metodología, cuando se trata de sitios concretos, es la arqueológica, basada en trabajos de organización espacial y excavaciones y, cuando se trata de la Cataluña cristiana, es documental. PALABRAS CLAVE: territorio, Cataluña, medieval, disponibilidad de agua, infraestructuras.
1. Introducció L’ordenació del territori ve marcada per les necessitats i pels interessos dels humans en cada moment de la història; per aquesta raó hi ha etapes que marquen diferents ordenacions. L’emplaçament, tant dels centres de poder com dels centres de producció i d’habitatge, no respon a una improvisació, sinó que és el resultat d’una planificació, la qual depèn del moment històric i que és comuna al conjunt del territori que viu aquell fet històric. De la mateixa manera, l’ordenament del territori varia quan la població viu fets històrics diferents. El marc cronològic de l’estudi serà el del moment en què el poblament es fixa. Per aquest motiu s’ha dividit en quatre blocs: segles ix i x; segle xi; segle xii; segles xiii i xiv, i es tenen en compte els aspectes històrics, econòmics i polítics. L’estudi comença als segles ix i x per entendre els antecedents1 i continua al segle xi, que és quan s’organitzà l’espai agrari a la Catalunya cristiana tal com s’ha mantingut fins al segle xx. L’organització continuà desenvolupant-se fins a consolidar-se al segle xii. Si bé el territori estava ja organitzat, fou als segles xiii i xiv quan es desenvoluparen les infraestructures de l’aigua gràcies a les millores tecnològiques.
2. Metodologia La metodologia utilitzada ha estat la prospecció arqueològica2 partint de la documentació escrita. Així, per a l’organització espacial s’han utilitzat les prospeccions i les excavacions de llocs d’habitatge situats a les comarques de l’Empordà, el Berguedà, Osona i el
1.
2.
D’etapes anteriors destaquen els treballs del grup de recerca consolidat Ocupació, organització i defensa del territori medieval (Ocorde) (Universitat Autònoma de Barcelona [UAB], Universitat de Barcelona [UB]), liderat per Ramon Martí (Folch et al., 2018). Les imatges presentades corresponen a aquest tipus de treball.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 91
91
11/12/2023 11:48:52
Assumpta Serra-Clota
Bages, dutes a terme per l’autora amb grups d’estudiants de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Educació Secundària de Súria (Bages) (Serra Clota, 2012 i 2019). Per a tractar del marc general de la Catalunya cristiana, un territori que amb el pas del temps es va ampliant, s’han utilitzat fonts documentals notarials procedents de l’arxiu episcopal de Vic i documentació recollida i publicada majorment per la Fundació Noguera, les quals queden referides en l’apartat Fonts documentals. L’objectiu és analitzar la relació entre el lloc d’emplaçament i l’accés a l’aigua del conjunt de la Catalunya cristiana.3 La documentació d’aquests segles és abreujada i la informació es concreta en el tema objecte de l’emissió del document, com ara una venda o un testament. A més, és esbiaixada, ja que solament el grup social situat en el poder utilitza la documentació escrita per a mostrar la propietat del seu patrimoni. Per tant, la realitat no es pot conèixer del tot. Per aquesta raó també es té en compte l’arqueologia, que aporta informació complementària. En cada bloc en què està dividit el treball s’estudia la forma de poblament, i es comença amb una presentació històrica per a entendre què passa i quins factors intervenen en l’organització del territori.
3. Segles ix i x 3.1. Presentació històrica La conquesta carolíngia començà a finals del segle viii —Girona fou conquerida el 785— i continuà al ix —Barcelona fou presa el 801. Era sota domini carolingi el territori que limitava amb les Corberes i els Pirineus al nord, i amb el Llobregat, el Cardener, el Segre mitjà i la Conca de Tremp. L’organització política se centrà en la restauració dels centres de poder, com els bisbats d’Urgell (cap al 914), Girona (780-790) i Vic (cap al 886), la fundació de monestirs, com el de Ripoll (880) i Sant Joan de les Abadesses (cap al 885), i la reconstrucció de la fortalesa de Cardona (886). Durant el segle x, travessat el Llobregat, es creà un espai «buit» entre la part cristiana i la musulmana; en són un exemple Santa Cecília de Montserrat (945), el castell d’Olèrdola (929), Queralt (929) i Santa Oliva (938). A finals de segle, en la zona fronterera del Penedès, de l’Anoia i de la Segarra, els comtes donaren cartes de poblament a llocs clau per
3.
92
La importància de l’aigua va ser fonamental en els espais islàmics i és per això que està ben estudiada en llocs com València. A Catalunya, hi ha un grup de recerca a la UAB que inicià Miquel Barceló. Una publicació destacada ha estat Arqueología medieval. En las afueras del «medievalismo» (Barceló et al., 1988). Més recentment, han fet treballs sobre la mateixa temàtica Kirchner i Virgili (2019).
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 92
11/12/2023 11:48:52
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
construir-hi castells, com el de Freixa (Piera, 954), el de Montmell (974), l’Albà (Aiguamurcia, 978) i el de Ribes (Sant Pere de Ribes, 990). El segle x acabà amb una altra ràtzia àrab a Barcelona (985) i a la zona vallesana, que va deixar la ciutat destrossada i el territori semidespoblat per morts i presa de captius (Bonnassie, 1979).
3.2. Relació entre la situació històrica i les formes de poblament Aquestes cronologies mostren una diversitat de poblaments en funció del territori (Serra Clota, 2001, p. 325-428). A la zona nord, apartada de les incursions musulmanes, no calia la defensa d’un perill exterior. A la part central, Osona, es podria dir el mateix, però hi hagué la revolta del noble Aissò4 i calgueren uns llocs estratègics, com el grup dels castells roquers situats al voltant de la comarca. El territori que ara ocupen el Bages, el Baix Llobregat i l’Anoia, s’articulà amb castells termenats (que disposaven de terme o territori), els quals afavoriren un poblament estable, organitzat en viles. Els elements de protecció, com torres d’àmbit familiar, marcaren els assentaments de la zona vallesana i sud de Barcelona. Un cop establerts els centres de control, s’oficialitzà la propietat amb l’aprisió o possessió continuada durant trenta anys. Les viles i la micropropietat marcaren tres tipus de poblament: Poblament semiagrupat. Les viles d’aquesta etapa eren viles de poblament semiagrupat o agrupació de famílies en unitats de micropropietats. Semiagrupats perquè els edificis dels habitatges estaven envoltats pels horts, les sitges o els orris i no es tocaven entre ells. En la part forana es trobaven bona part de les terres de conreu. L’agrupament obeïa a la necessitat de concentrar la mà d’obra, per a fer la rompuda i el treball de la terra. Poblament dispers. Els alous, terres o masos de propietat plena lliures de tota càrrega senyorial, comencen a estar presents al segle x als termes de les viles. Tenim el cas d’un alou de cinc masos que fou venut el 997 als termes de Ripoll, vila d’Ogassa, Font Pedrera i la Coromina.5 Mas. Entre finals del segle ix i el segle x el poblament dispers en masos (habitatge rural normalment en una balma i amb terres) començà a fer-se present en tota la zona nord, entre el comtat d’Urgell i el de Girona.
4. 5.
La revolta d’Aissò tingué lloc entre els anys 826 i 827. Els carolingis en recuperaren el control administratiu el 878. Vegeu la font documental (FD) 6, document (doc.) 4.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 93
93
11/12/2023 11:48:52
Assumpta Serra-Clota
3.3. El paper de l’aigua en els emplaçaments Tal com s’ha apuntat, en cada època s’investiga com la documentació i l’arqueologia aporten informació per a saber com l’aigua podia influir en la decisió d’on ubicar els assentaments, tant si eren centres de poder com habitatges. En aquesta època, l’aigua no sempre serà el motiu principal per a elegir un emplaçament, si bé hi haurà un motiu concret per a triar-lo. Per contra, sí que ho serà en la ubicació de certes infraestructures productives com els molins, que necessiten un corrent d’aigua per a funcionar. Vegem-ne alguns casos concrets: Els castells. La funció dels castells de la Catalunya Vella del segle x era de vigilància i control de pas, per tant militar. Una part destacada eren castells roquers, situats sobre muntanyes que els feien de muralla natural; l’aigua, tot i ser bàsica, no marcava l’emplaçament i disposaven de cisternes on emmagatzemar l’aigua de la pluja. En podien tenir més d’una si el castell disposava de defenses inaccessibles a la zona més interna. És el cas del castell Cornil a Tavertet (figures 1 i 2). En canvi, a la part recuperada de l’Islam o de frontera, els castells tenien la funció bàsica de protegir la població, la que s’havia mantingut al lloc i els nous pobladors. Si bé el seu emplaçament també podia estar sobre muntanyes, com el castell d’Olèrdola, en d’altres, es buscà estar a prop de les terres productives de conreu o pastures. En aquest cas, l’aigua fou fonamental, els rius sempre formaven part d’algun dels seus límits, tal com testimonia la documentació. Els documents que en fan referència sovint són les cartes de poblament o de franquesa,6 però no hi consta la construcció dels habitatges, per la qual cosa no queda enregistrada la manera d’accedir-hi o de distribuir l’aigua.7 El poblament semiagrupat. Les viles s’assentaren en zones intermèdies entre el conreu i el bosc. El bosc era un recurs públic proveïdor d’una part important de productes bàsics i de pastura. En llocs muntanyosos com el Ripollès o Collsacabra buscaven zones planeres, aptes per al conreu i eren sobretot per a aquestes terres que s’escollien les properes a l’aigua, fonts o rius. Això es pot apreciar en dos documents. L’un és un precepte al bisbe de Girona Teotari (886), pel qual rep la vila d’Elzeda (Sauleda), en el qual es descriuen els termes «ab oriente per semitam que pergit usque ad Ribam Fractam, […] et […] per rivulum qui vocatur Vallis Urcea […]».8 I l’altre al Vallès (1003), en què el document,
6.
7. 8.
94
Amb la Carta de poblament el sobirà o senyor del lloc atorgava privilegis per atraure pobladors. Normalment es donava a zones de frontera. La Carta de franquesa dona privilegis a les persones que o bé l’han comprada, o bé els ha estat atorgada pel senyor o autoritat de la zona per a assegurar-ne la fidelitat. També es dona per a evitar que els habitants marxin a buscar un altre assentament. Un exemple és la Carta de franquesa que concedí el bisbe de Barcelona el 990 als pobladors del castell Bello Loco, anomenat Ribes (FD 1, doc. 8 i 10). Traducció de l’autora: «[…] i limita a l’est amb el camí que arriba fins a la riba Fracta […] i […] fins a la riera anomenada Vall Urcea (riera de Vallors)» (FD 3, vol. i, doc. 11).
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 94
11/12/2023 11:48:52
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
FIGURA 1
Planta dels dos sectors del castell Cornil, castell roquer de control d’Osona (Puig de la Força, Tavertet). Segles x i xi
NOTA: La cisterna del sector A és del segle x; la cisterna del sector B és del segle xi. FONT: Dibuix de Josep Rey.
FIGURA 2
Castell Cornil (Tavertet)
NOTA: A l’esquerra, detall de la cisterna del segle x; a la dreta: detall d’un mur damunt la roca. FONT: Fotografies de Josep Rey.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 95
95
11/12/2023 11:48:53
Assumpta Serra-Clota
tot i pertànyer al segle xi, exposa una situació del segle x i mostra com a la vila de Reixac la terra i sobretot els horts es concentren en una zona de regadiu: «[…] ortos meos subreganeos cum arbores […] Affrontat hec […] in ipso orto qui est subtus rego in torrente qui discurrit […]».9 El poblament dispers. Generalment, els masos s’ubicaven a prop de l’aigua, tal com queda descrit en la venda d’un alou situat a diversos indrets del Vallès (1005): «[…] vindimus tibi in casiis, in curtis, in terris, in vineis, in hortis, […] in molinis, in molinariis, […] et spellunciis, in puteis et […]».10 Infraestructures relacionades amb l’aigua. Els molins. El molí funcionava amb aigua i era molt preuat en aquesta etapa.11 Així, la documentació sol ser més detallista, tal com mostra la deixa testamentària del bisbe i comte de Girona a Sant Vicenç de Besalú (977): «[…] molendinos, […] et cum caput aquarum cum suis decursis et reclosis et glevariis et […]».12 Altres infraestructures relacionades amb l’aigua són: les recloses, que podien ser fetes amb troncs d’arbres i amb gleves o terra; i els recs, que podien ser desviacions fetes amb terra del lloc. No apareix encara cap menció a elements de ferro. En els molins, sobretot, hi ha una utilització comunitària de l’aigua. Es constata tant a la part nord i central de la Catalunya cristiana com al Vallès. Del Vallès s’han conservat documents, dels quals en destaquem dos dels anys 1001 i 1004.13 El primer és un préstec per a la utilització del molí durant quatre dies i quatre nits, i el segon constata que la utilització es repartí entre meitats. D’aquests documents, s’ha pogut concloure que: a) els molins pertanyien a un grup de persones, segurament pel cost elevat; b) els propietaris, Ató i el matrimoni Geribert i Pruvícia, eren pagesos; c) el comprador i el receptor del préstec era Borrell, sacerdot i jutge, un membre destacat de la comunitat, el qual dona a entendre que s’està iniciant el feudalisme. La venda d’aigua. Un exemple el trobem en el document del 1004 en què consta la venda d’aigua, rec i infraestructura per a transportar-la a dos molins, al comtat de Barcelona, per part de Sendred i Adelaida a Guillem. Aquests documents mostren que a inicis del segle xi l’aigua es compra i es ven com un bé privat i que el tràmit és la venda, forma jurídica del sistema antic, enfront del traspàs de feus, com serà en el feudalisme.14
9. Traducció: «[…] vaig regar els meus horts amb arbres […] Limiten […] amb l’hort que hi ha sota el rec del torrent que hi passa […] » (FD 7, vol. i, doc. 38). 10. Traducció: «[…] us venem les cases, els patis, els camps, les vinyes, els horts […] els molins […] i les balmes i pous» (FD 7, vol. i, doc. 58). 11. Relacionada amb l’arqueologia és l’obra de Martí (1988), «Hacia una arqueología hidráulica: La génesis del molino feudal en Cataluña». 12. Traducció: «[…] molins […] i amb la capçalera de les aigües amb el seu curs i reclosa i gleva» (FD 2, doc. 2). 13. FD 12, doc. 104 i 113, respectivament. 14. FD 7, vol. i, doc. 46.
96
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 96
11/12/2023 11:48:53
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
4. Segle xi 4.1. Presentació històrica El segle xi estigué marcat per la feudalització. El casal de Barcelona, reconegut com a representant institucional, topà amb dificultats per a conservar el lloc jeràrquic. Les minories d’edat foren aprofitades per la noblesa per a assaltar el poder. Durant la primera dècada es feren expedicions a al-Àndalus amb victòries que comportaren l’entrada d’or a Catalunya. Entre 1000-1046, es consolidà la frontera al Gaià. Entre 1046-1090 els comtes de Barcelona reberen pagaments per part dels musulmans, les pàries, a canvi de la pau. Aquesta entrada d’or musulmà fou aprofitada pels comtes per a fer-se reconèixer per la noblesa dins del sistema feudal. Fou en aquest marc que els senyors, a partir sobretot de l’últim terç del segle, imposaren un sistema opressiu cap als habitants. El 1090, Berenguer Ramon II fou derrotat i fet presoner. Les incursions islàmiques continuaren provocant un alentiment del repoblament. El més destacat de l’organització del territori fou la divisió dels termes dels castells del segle x i la proliferació de castells nous per a imposar-se a la població (Sobrequés, 1980; Bonnassie, 1979).
4.2. Relació entre la situació històrica i les formes de poblament A la zona nord, es pot considerar que durant la primera meitat del segle xi, el procés de desintegració de la vila compartí espai amb la implantació del poblament dispers en masos, que s’anà imposant durant la segona meitat del segle fins a ser una realitat al segle xii. En altres zones com el Vallès, l’estructura de vila es mantingué, un tipus de poblament freqüent a les terres conquerides. Un testimoni el tenim a Puig de Vilagrassa (Urgell).15 A la part del Gaià, el Vallès i el Maresme, el poblament fou divers: 1) en viles fins ben entrat el segle; 2) amb la presència de castells per la inestabilitat causada per les incursions almoràvits;16 3) amb assentaments no estables ni suficients; 4) els desastres naturals comportaren males collites i grans pèrdues de recursos entre la població, la qual empenyorà o vengué el patrimoni.17 Un cas colpidor el van viure l’Adelaida i els seus fills (1068), quan van vendre una terra que tenien a Sant Andreu de Tona als esposos Oliba i Em
15. El document (1059) especifica que és per a aixecar-hi un castell que és «prop dels vilars antics» (FD 8, vol. i, doc. 1). 16. Una referència són els castells de Mata (1040) i del Far (1066) (FD 14, vol. i, doc. 293 i 673). 17. FD 4, doc. 350.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 97
97
11/12/2023 11:48:53
Assumpta Serra-Clota
a causa de la fam.18 Per tot plegat, els comtes de Barcelona impulsaren el procés d’assentament de la població, com la Carta de franquesa del Puig d’Agramunt (1055).19 Al Penedès i l’Anoia s’organitzà una repoblació oficial perquè ja hi havia un poblament espontani anterior. El 1026 concediren la Carta de poblament a Cervera.20, 21 També es donà l’entrega en qualitat de feu,22 opció que representà el canvi de relacions personals del feudalisme: el vassallatge entre els nobles (Martí, 1988). N’és un exemple la donació (1038), per part del comte Ramon Berenguer I i la seva esposa, Almodis, en alou (propietat), a Miró Foguet i Bernat Llop, de la terra erma que hi havia a la frontera musulmana per a construir-hi un castell al puig Forés per a protegir les terres de les invasions sarraïnes. Podien posseir la terra perpètuament, alodialment, i la meitat del delme, «perquè els servissin com a vassalls». Els comtes es reservaren l’altra meitat.23 Si en bona part del segle xi hi havia una barreja entre el sistema alodial i el feudal, a finals de segle s’havia imposat el feudal. I si al segle x predominava la micropropietat, al segle xi, amb el feudalisme, va dominar la pèrdua de la propietat dels pagesos, que anà a parar a la capa senyorial, laica o eclesiàstica, els quals la retornaven al pagès perquè la seguissin treballant, pagant un cens, però. És el cas de la venda d’un molí, cases i terres (1048) a Sant Esteve de Vilanova (Vallès), de Sunifred, sacerdot, i fills, a la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona.24 I del seu retorn el mateix any.25
4.3. L’aigua i el poblament Els millors documents de què disposem són les vendes, perquè detallen tots els elements que la integren. Quan l’objecte és una vila, un alou, un mas, l’aigua en forma part, com si fos una fórmula. L’aigua podia obtenir-se a partir de fonts, sobretot a la Catalunya humida i les muntanyes, de pous en les planes, de torrents o de rius. En el segle xi hi havia menys poblament semiagrupat en viles i més del dispers.
18. FD 9, vol. iii, doc. 1316. 19. FD 16, vol. ii, doc. 446. 20. FD 1, doc. 16. 21. Un treball que descriu el procés de l’islam al feudalisme és el de Batet (2006). 22. L’estudi del feudalisme fou intens en la segona meitat del segle xx. Treballs destacats són: el I Congreso de Estudios Medievales (Fundación Sánchez-Albornoz, 1989), el de Bisson (1984) i el de Barceló et al. (2003), publicat per la Universitat de València. 23. FD 16, vol. ii, doc. 276. 24. FD 7, vol. iii, doc. 730. 25. FD 7, vol. iii, doc. 732.
98
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 98
11/12/2023 11:48:53
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
Poblament semiconcentrat. Es continuen emprant els cursos d’aigua per a establir els límits de les viles, com a Múnter, Osona (1012), que limita amb un torrent: «[…] Et affrotat […] / […] de meridie in torrento […]».26 O dels alous, com el que formava la meitat del Vilar d’Abdela (1017), al Vallès: «[…] in flumine Vallense quod discurrit per Congusto […]».27 La documentació que s’estenia en detall permet conèixer l’organització del territori, com en la venda a Martorelles de Dalt (1045) d’unes cases, corts, colomar, terres, vinyes i arbres: «[…] de meridie in ipso torrent […] Et alias terras, quod abemus ad ipsas Curtes: pecia I de terra afrontat de orientis in flumine / […] Et alia pecia de tera affrontat / de orientis in ipso rego vel in terra de nos comparatores […]».28 Una anàlisi dels documents permet observar que la casa limitava amb una via i a prop hi tenia terres de conreu. L’hort, amb arbres, era a prop de l’aigua, així com les altres dues terres. Per tant, a prop de l’aigua hi havia les terres de regadiu, però no l’habitatge. Poblament dispers, masos. Es considera que un mas està format pel conjunt de béns que permet que una família es mantingui en les seves necessitats bàsiques. Per aquesta raó, quan se’n detallen els components hi consten tant els camps, l’hort, l’edifici o l’accés al bosc, quan és públic, o amb pagament d’un cens si és senyorial. L’aigua en forma part i per això consta com un element intrínsec. Tal com s’ha vist en el poblament semiconcentrat, depenent del lloc hi ha un riu, un pou o una font. La venda d’un alou format per masos al terme del castell de Benviu (Castellbisbal) (1053) detalla: «[…] cum fontibus et aquis et pascuis, cum vieductibus et […] omnia et in omnibus, qui ad ipsum mansum pertinent vel pertinere debent».29 Fou freqüent aprofitar elements naturals com les balmes per a construir-hi, per la qual cosa no era necessari que hi hagués aigua propera: s’obtenia amb la recollida de la pluja en petits elements, com el que mostra la figura 3 del mas Balma del Sucal. O bé s’anava a buscar amb garrafes i animals de bast, com seria el cas al mas de la Garrigosa (segles xi-xiii) de Súria, emplaçat en una part allunyada sobre la riera d’Hortons (figures 4 i 5).
26. FD 7, vol. i, doc. 173. 27. Traducció: «[…] amb el riu del Vallès que discorre pel Congost» (FD 7, vol. ii, doc. 278). 28. Traducció: «[…] i al sud amb el torrent […] i altres terres, perquè anirem a les mateixes corts: una peça de terra limita amb el riu… i una altra peça de terra limita a l’est amb aquest rec o terra dels compradors» (FD 7, vol. iii, doc. 689). 29. Traducció: «amb fonts i aigües i pastures, amb viaductes i […] tot allò que pertany i ha de pertànyer al mateix mas» (FD 7, vol. iii, doc. 829).
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 99
99
11/12/2023 11:48:53
Assumpta Serra-Clota
FIGURA 3
Planta de la Balma del Sucal. Tavertet (Osona)
FONT: Dibuix de Josep Rey.
FIGURA 4
Emplaçament del mas de la Garrigosa per sobre de la riera d’Hortons. Súria (El Bages)
FONT: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
100
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 100
11/12/2023 11:48:54
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
FIGURA 5
Mas de la Garrigosa. Súria (El Bages)
FONT: Fotografia de Pol Rey.
4.4. Construccions relacionades amb l’aigua L’aigua s’obtenia aprofitant la que oferia la naturalesa. — Fonts: com testimonia la venda de tres heretats a Caldes (1031): «[…] illorum arboribus qui infra sunt orti, glandiferis et pomiferis, cum fontis […]».30 — Pous: a les zones més planeres una infraestructura mínima era el pou. Apareix en l’empenyorament que té lloc als termes d’Horta i Vilapiscina (Barcelona) (1047): «[…] inpignoro tibi casales et curtes et horto cum arboribus et puteo […]».31 També hi consta el pou en una explotació de vinyes, terres, casa i horts a Olèrdola (1048).32 — Recs: la documentació del Vallès recull gran quantitat de recs, cosa que dona a entendre que hi ha una ordenació del territori. En la venda d’un alou a Granollers (1047)
30. Traducció: «arbres que són sota els horts, aglaners i pomers, amb fonts» (FD 7, vol. ii, doc. 463). 31. Traducció: «[…] t’empenyoro cases i corts i hort amb arbres i pou» (FD 7, vol. iii, doc. 723). 32. FD 7, vol. iii, doc. 727.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 101
101
11/12/2023 11:48:54
Assumpta Serra-Clota
s’hi inclou el rec: «[…] et pratis et paschuis et ortis, ortalibus et regos et subtus regos et super regos / et aqua ad rigandum ubi necesse fuerit […]».33 El detall de la permuta de 1015 permet conèixer que es destinaven terres on es concentraven vinyes i horts, i cada lloc era regat: «[…] in duos locos ipsas vineas separatim positas, id est, quinque in uno loco et duas modiatas in alio, cum casas […] cum ortis et ortalibus, cum eorum regum et caputb regum […] vel exitus fonciumd aquarum […]».34 — Ponts i passeres: són les infraestructures que més marcaren l’ordenació del territori. Sovint eren utilitzats com a referent territorial, tal com es pot observar a: «[…] de meridie in strada publicha qui pergit per ipso ponte petrice […]» (1047).35 Podien rebre diferents noms com iungento, que equival a ‘pont’: «[…] de aquilonis in torrent, de meridie in ipsos iungentos […]» (1045).36 Podien tenir diferents formes, com passeres: «[…] de occiduo ad ipsa Pasada de rio de Fodexo […]» (1014).37 — Molins: la presència de molins era notable, com el grup de Sant Adrià de Besòs (1041),38 i se’n construïen de nous, com queda constatat a Montcada (1225).39 Aquests molins, tot i tenir un funcionament senzill, incorporaren el ferro en la maquinària, un exemple n’és el de la vall de la Tordera. A mesura que el funcionament es complicava, es repartien els costos, per tant, la utilització solia partir-se entre diversos usuaris, com la sèptima, que es feu l’any 1068, o un dia de cada sis el 1072.40 També podia ser a l’inrevés: un propietari per a molts molins, com els cinc molins que tenia la vescomtessa Enguncia (1039)41 o els set que rebé del bisbe d’Urgell (1040), l’església de Sant Vicenç de Cardona a la seva fundació.42 — Canalitzacions, desbordaments, inundacions: el gran treball de canalització i aprofitament de l’aigua es destinava als molins. És el cas dels molins de Martorelles (Vallès), que havien estat funcionant durant trenta anys sense interrupció i l’aigua era aprofitada per a regar terres (1027): «[…] transducere ipsam aquam, unde vestra molina molunt, per
33. Traducció: «[…] i prats, i pastures, i fonts i els recs, i per sota els recs, i per sobre els recs, i aigua per a regar el que es necessiti» (FD 7, vol. iii, doc. 710). 34. Traducció: «[…] les vinyes eren separades en dos llocs, és a dir, cinc en un lloc i dues en un altre, amb cases […] amb les fonts i les boques, amb els seus recs i caps de rec […] o les sortides de les fonts d’aigua […]» (FD 7, vol. i, doc. 236). 35. Traducció: «[…] limita amb la carretera pública que passa pel pont […]» (FD 7, vol. iii, doc. 710). 36. Traducció: «[…] limita pel nord amb el torrent i al sud amb els ponts […]» (FD 7, vol. iii, doc. 679). 37. Traducció: «[…] limita a ponent amb la passera des del riu Foxedo» (FD 7, vol. i, doc. 224). 38. FD 8, vol. ii, doc. 610. 39. FD 7, vol. ii doc. 601. 40. FD 9, vol. iii, doc. 1321 i doc. 1345, respectivament. 41. FD 10, doc. 30. 42. FD 10, doc. 33.
102
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 102
11/12/2023 11:48:54
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
ipsum nostrum alodium […]».43 També queda reflectit en el pacte entre el bisbe de Barcelona Guislabert i el matrimoni Onofre i Adelaida (1041), pel qual donaren permís per a transportar l’aigua del riu Besòs fins als molins de Sant Adrià passant per terres del bisbe.44 Les canalitzacions no sempre aconseguien que no hi hagués desbordaments o inundacions (1027): «[…] decurrebat aqua per supra dictum alodium […/…] glarea propter inundationem […]».45 En el cas següent, s’utilitza la paraula pelago per a designar els desbordaments (1014): «[…] in ipso pelago […/…] in ipsa aqua qui pergit de rio de Fodexo vel ad pelago de Adaulfo […]».46
5. Segle xii 5.1. Presentació històrica El segle xii fou cabdal en l’edat mitjana: la societat experimentà nombrosos canvis i de gran intensitat que marcaren fortament el futur (Sánchez, 1995). La casa de Barcelona anava sent reconeguda com la força aglutinadora de Catalunya i intentà unificar els territoris amb pactes o matrimonis. Es consolidà l’expansió de Catalunya cap a Occitània i la Mediterrània. Catalunya i Aragó s’uniren el 1151, i van formar la Corona d’Aragó. Fins a la conquesta de Tortosa (1148), hi hagué incursions musulmanes als territoris fronterers i no tan fronterers, com el Vallès. La conquesta del Segrià s’inicià el 1147, Lleida fou conquerida el 1149 i, més tard, ho foren les terres del Segre i les Garrigues. En les guerres hi participaren les forces comtals, nobiliàries i eclesiàstiques, que reberen territoris, organitzats segons el model feudal de la Catalunya Vella. Els enfrontaments entre senyors van inestabilitzar el país. S’establiren monestirs als territoris conquerits. El territori s’organitzà amb els nous monestirs (figures 6 i 7), i implantà el feudalisme amb el poder que els atorgava la posició espiritual. La creació del purgatori, estadi que es podia superar amb donacions per a misses o obres pietoses, reforçà l’església (Sobrequés, 1980; Bisson, 1984).47
43. Traducció: «[…] traslladar aquesta aigua fins a la molta del vostre moli passant per la nostra propietat […]» (FD 7, vol. ii, doc. 404). 44. FD 7, vol. ii, doc. 610. 45. Traducció: «[…] discorre l’aigua per sobre la dita propietat […] proper a la inundació […]» (FD 7, vol. ii, doc. 404). 46. Traducció: «[…] amb aquest desbordament […] amb aquesta aigua que corre pel riu Fodexo o al desbor dament de l’Adaulfo […]» (FD 7, vol. i, doc. 224). 47. Amb relació a l’arqueologia, vegeu el projecte dirigit per Ramon Martí (UAB): «Génesis de la nobleza medieval: fortificaciones y poderes territoriales en el nordeste peninsular durante los siglos viii-xi» (HAR201563661-P).
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 103
103
11/12/2023 11:48:54
Assumpta Serra-Clota
FIGURA 6
Emplaçament del monestir de Sant Quirze de Colera (Rabós, Alt Empordà; segles ix-xii), prop del riu
FONT: Fotografia de Pol Rey.
FIGURA 7
Mas dels Felius (Rabós, Alt Empordà; segle xi), proper al riu i al monestir de Sant Quirze de Colera, de qui depenia
FONT: Fotografia de Pol Rey.
104
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 104
11/12/2023 11:48:57
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
5.2. Relació entre la situació històrica i les formes de poblament El segle xi acabà havent culminat el pas de la micropropietat familiar al mas, en augmentar la terra conreada i la ramaderia, i el segle xii s’inicià amb la generalització del mas, que era la unitat capaç de cobrir les necessitats bàsiques d’una família. Aquesta situació afavorí l’estabilitat econòmica i proporcionà excedents per a ser intercanviats per productes elaborats o per a ser comercialitzats als mercats en expansió de les ciutats o als incipients mercats locals. La prosperitat fou donada també per la intensificació del conreu de cereals, cosa que millorà l’alimentació, amb el consegüent augment de població. Aquesta disponibilitat de mà d’obra més gran propicià el conreu de més terres. Tot plegat fou conseqüència també de l’assentament de masos nous, així com del trasllat de part dels antics de zones muntanyoses a zones més planeres i per tant més idònies (Serra, 2001). Tot i això, a la zona muntanyosa se n’instal·laren de nous; fou una etapa de gran proliferació de masos. Poblament concentrat. A la Catalunya Vella, s’inicià un poblament agrupat al voltant de la sagrera o del castell, la qual cosa propicià la construcció de clavegueres48 (Serra, 2000). Els territoris conquerits sovint s’organitzaren amb Cartes de poblament, les quals donaren lloc al poblament concentrat. També es donaren Cartes de franquesa a nuclis que no aconseguien ser estables, com a Tàrrega el 1116,49 que té orígens en el segle xi. Mas. S’implantà també en les terres conquerides.50 Prop del Segre les torres musulmanes s’adaptaren a masos, treballats i ocupats per diverses famílies (Serra, 2007). Si bé el mas, en origen, representava una unitat fiscal, a finals del segle xii hi havia habitatges que no cobrien les necessitats d’una família: eren les anomenades bordes.51 A finals de segle aparegué la masoveria, en la qual els conreadors no eren propietaris.52 Nous monestirs. Durant aquest segle es fundaren els monestirs més emblemàtics, com Poblet i Santes Creus, que buscaven el control del territori i la bona economia. Aquests monestirs, juntament amb els de Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Casserres, a la Catalunya nord i central, influïren en l’economia i utilitzaren l’aigua en la ramaderia, els molins, l’horticultora i els correus.
48. Venda d’un alou al castell de Copons (1118): «[…] et mansiones […], hostiis et ianuis et foveis et cloecis». Traducció: «[…] i cases […] portes i finestres i sitges i cloaques» (FD 8, vol. i, doc. 32). 49. FD 15, doc. 4. 50. La venda del mas Solanes del castell de Pontons el 1188 situava el mas entremig d’altres masos i entre la muntanya i la vall (FD 8, doc. 296). 51. Venda per seixanta sous d’una borda de la vall de Sant Joan (1170), al lloc conegut com Torrent. I donació d’una borda al monestir de Sant Joan de les Abadesses (1176) (FD 6, doc. 116 i 128, respectivament). 52. Ermessenda i filla Guillema reberen (1198), en donació, una masoveria amb hort, canyamar i feixa (FD 6, doc. 179).
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 105
105
11/12/2023 11:48:57
Assumpta Serra-Clota
5.3. L’aigua i el territori Horts. Els horts eren imprescindibles i es trobaven en qualsevol lot de terres que formés part d’una unitat familiar. Els productes que s’hi obtenien formaven part de la dieta bàsica de les persones de totes les capes o de tots els grups socials: en la donació de l’honor de Valldaura que feu Guillem Ramon de Montcada (1150) a l’abat de la Granselva per construir un monestir, hi consta un camp amb tota l’aigua que fos menester per a fer-hi un hort.53 L’hort era la terra que necessitava més aigua i el seu emplaçament era proper a rius, fonts i molins. Els horts sovint es concentraven per a aprofitar millor l’aigua.54 A la Catalunya Nova, on la presència dels musulmans fou més llarga, les infraestructures de regadiu, amb séquies i canals, estaven molt desenvolupades. La documentació de traspàs de les possessions musulmanes a cristianes està plena de referències. Els horts també solien ubicar-se en una mateixa zona per a aprofitar millor l’aigua, com és el cas dels horts de Xerta,55 on, encara ara, es manté el topònim d’Almúnia56 en record de la que hi hagué en aquesta etapa medieval. Vinya. Els capbreus57 permeten conèixer el repartiment de les terres amb relació a l’aigua, tal com fa el del paborde —administrador— de Tregurà (Ripollès), que constata els censos que els homes de Cardils (Baixa Cerdanya) li havien de pagar (1190). Observa l’aigua entre les terres, masos i vinyes: «[…] videcet sibut aqua desucrrit de sumitts montis sive rupium de za Qera, versus vinetum vocatum de za Qera sobre Cardils, et sicut aqua decurrit de summitate sive montis sive de Bayre versus vinetum vocatum de Bayre et versus mansos de Cardils».58 Pastures. La ramaderia fou sempre molt valorada per la pagesia, sobretot per al consum propi. Entre el grup senyorial, ja al segle xi, es comerciava el bestiar. La necessitat de pastura i beuratge originà conflictes entre agricultors i ramaders,59 com
53. FD 8, vol. i, doc. 47. 54. Donació a l’abat de Santa Maria de Santes Creus (1193) dels horts del terme de Veciana, que havien pertangut al difunt Gombau, amb tot el que hi ha i amb l’aigua suficient per a regar (FD 8, vol. ii, doc. 365). 55. Venda d’un hort de Mahomad Avinafar a Xerta (1155) (FD 8, vol. i, doc. 59). 56. Explotació agrària comunal musulmana. L’abat de Santa Maria de Valldaura (Vallès) donà a Bertran de Saragossa l’almúnia de Xerta (1158): «[…] ab […] habeas […] almuniamcum […]» (FD 8, vol. i, doc. 78). 57. Inventari detallat de les terres d’un pagès en què consten els drets i pagaments que es deuen al propietari o senyor. 58. Traducció: «[…] veurà si l’aigua baixa des dels cims de la muntanya o del penya-segat de Qera, cap a la vinya anomenada Qera sobre Cardils, i com l’aigua corre des del cim de la muntanya o de Bayre cap a la vinya anomenada Bayre i cap als masos de Cardils» (FD 6, doc. 158). 59. Vegeu Fernández (1989) i Codina (1975) per a l’estudi del delta del Llobregat.
106
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 106
11/12/2023 11:48:57
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
mostra l’acord a què arribaren la família de Bernat d’Alp i el monestir de Santes Creus (1177) sobre les pastures del port de Das, on la família podia disposar de les pastures, amb l’aigua i la llenya, sempre que no es pasturessin els sembrats. 60 Igualment es disputaven pels límits o usos de les terres, com en la disputa entre dues famílies de la vila de Monegals: «[…] que sicut aqua dividitur per suam placitam voluntatis del rex […]».61 Molins. El conreu de cereals comportà la necessitat de moldre’ls62 i se’n construïren de nous. També molins amb altres funcions, com molins drapers. Els senyors feudals assaltaren els castells i s’apropiaren dels mitjans de producció, ja que els molins donaven rendes altes.63, 64 Les rendes dels molins de Lleida el 1176 valien mil dos-cents morabatins, els quals va entregar Ramon de Montcada al monestir de Santes Creus.65 El comte Ramon Berenguer participà en la implantació de molins a diversos llocs: l’any 1148, permet fer als canonges de la seu de Barcelona un molí al casal seu de Tortosa, i dona l’aigua per regar tots els horts de l’alou de la canongia que hi ha a una banda i a l’altra dels molins nous.66 Els conflictes per la possessió de l’aigua eren freqüents perquè un molí podia acaparar l’aigua d’altres.67 A partir de diversos documents es poden conèixer alguns aspectes del funcionament del molins (Gonzàlez, 1992), per exemple: sobre la reclosa, podia haver-hi un salt d’aigua de dues braces;68 els horts podien aprofitar l’aigua de la pressa; es permetia ampliar la séquia o el canal en dos trams;74 si l’aigua es desbordava, es permetia trencar la reclosa per evitar danys […]69 (figura 8).
60. FD 8, vol. i, doc. 195. 61. Traducció: «[…] que l’aigua sigui dividida segons la voluntat del rei […]» (FD 6, doc. 149). 62. Els Montcada donaren (1150) el molí de Rocabruna als habitants de Cerdanyola, per a moldre-hi els cereals, i es reservaren els drets de moltura (FD 8, vol. i, doc. 47). 63. El castlà de Besora i família (1151) alliberen els seus homes dels serveis personals, excepte dels que fan al castell, molins i tancats, i es comprometeren a donar-los menjar i beure pel treball al molí, n’obtindrien un terç de les rendes (FD 6, doc. 100). 64. Guillem de Castellvell i Ponç Pere de Banyeres establiren a cens una terra de la Marca del Penedès, erma, per construir-hi un molí i el necessari al costat de riu i disposar de l’aigua sense fer-hi mal (FD 8, vol. i, doc. 52). 65. FD 5, doc. 59, i FD 8, vol. i, doc. 190. 66. FD 17, vol. xi, doc. 1641. 67. Als molins de Montmell (1151), es prohibí que es desviessin les aigües (FD 17, vol. xi, doc. 1678). 68. FD 8, vol. i, doc. 214 i 223. 69. Com es permetia a la granja de Codony (FD 8, vol. ii, doc. 401).
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 107
107
11/12/2023 11:48:57
Assumpta Serra-Clota
FIGURA 8
Esquema del canal en un tram del camí del Molí Bernat (Tavertet, Osona)
NOTA: Al costat del camí s’hi pot observar un tram de la conducció d’aigua que prové de la riera de Balà feta amb grans lloses. FONT: Esquema elaborat per Josep Rey.
6. Segles xiii i xiv 6.1. Presentació històrica Al segle xiii es continuà la repoblació de les terres conquerides participant monestirs com els dels Templers, els Hospitalers i el monestir de Poblet. Es promogueren les viles reals per a minvar el poder feudal i s’incrementaren les comunitats veïnals ja existents, amb objectius comuns com la defensa o l’obtenció de millores. Aquestes organitzacions
108
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 108
11/12/2023 11:48:57
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
es reconeixen com universitats o organització comuna en pobles; parlaments a escala política o gremis en la producció artesanal (Batlle, 1973; Carrere, 1978). Amb el segle xiv començà la decadència amb revoltes socials i la pesta negra, i al xv prengueren gran protagonisme la revolta remença i la guerra civil (Vicens Vives, 1978; Sobrequés i Sobrequés, 1987). Havent comportat el segle xii l’augment del cultiu dels cereals, al xiii ho feu la ramaderia.
6.2. L’ordenació del territori Si al segle xii la política territorial estava consolidada, amb predomini de poblament dispers, nuclis amb serveis i producció al voltant de les sagreres i dels castells, i nombrosos molins al llarg dels rius, al segle xiii s’organitzaren infraestructures com els camins i el clavegueram i continuà el desenvolupament i l’augment de població, tant al món rural com als nuclis agrupats, que va requerir noves artigues en llocs productius prop de l’aigua. La fisonomia dels nuclis de població anà canviant, amb la construcció de més habitatges i el desenvolupament de centres de mercat i de treball, en els quals el món rural aportava els aliments, les matèries primeres i el cuir.
6.3. L’aigua i el territori Per una banda, l’organització pagesa d’aquests segles, com s’ha dit, ajudà a defensar i reconèixer drets com el de les pastures o el de l’aigua. N’és un cas la confirmació per part dels reis Alfons I i Jaume I als cònsols de Puigcerdà de pastures, boscos, aigua i emprius (1387).70 La conflictivitat per a l’ús de l’aigua fou notable quan la ramaderia passà de senyorial a pagesa. Amb el pas del ramat per terres conreades cap a llocs amb aigua es crearen conflictes amb els agricultors. Les canalitzacions pels molins i les rases eren renyides. Això es pot veure en l’acord entre Ripoll de Devesa i Pere Ferrer de Fàbrega (1223), en què la construcció d’una rasa (petita canalització) entre dues propietats per a evacuar les aigües en formà part.71 O en la concessió que feu Pere III (1339) a Manresa de poder agafar aigua del
70. FD 13, doc. 88. 71. FD 6, doc. 252.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 109
109
11/12/2023 11:48:57
Assumpta Serra-Clota
Llobregat i fer una séquia, per on cregués necessari, per dur l’aigua fins a la ciutat.72 També hi ha un conflicte entre el prior del monestir de Sant Pau del Camp, Barcelona, i Jaume de Ribafort, de Sant Esteve de Parets (1322), pels danys que causa Jaume a l’aigua dels molins de la casa d’Espiells de Mollet, propietat del monestir. En aquest cas, queda palesa l’actitud intervencionista de la monarquia, Jaume II, per a rebaixar el poder feudal.73 El desenvolupament del poblament agrupat portà disputes entre pobles, en concret per l’aigua, com entre Tàrrega i Vilagrassa. La monarquia, amb l’interès a promocionar les viles reals, intervenia en els conflictes, com quan Jaume I va dictar sentència (1266), per la qual els dos pobles podien utilitzar els recs de Cervera i d’Exercavins.74 La higiene i l’urbanisme consolidaren els desguassos. Queda palès en la venda d’unes cases i un hort a la vila de Sant Joan (1232) de l’abat de Sant Joan de les Abadesses a Ramon Blanc i l’esposa Guillema, en què es destaquen les teules, els pinacles et cloacis75 (Serra Clota, 1998 i 2000).
7. Conclusions Es pot concloure que en el període estudiat, en general, l’aigua no va ser fonamental per a triar un assentament, tant fos com a centre de poder o com a habitatge, perquè s’utilitzen alternatives com cisternes, pous, desviacions, etc. o, fins i tot, el transport amb animals. Durant els primers segles es buscava la protecció i per això els assentament es feren a les muntanyes. En canvi, quan l’objectiu va ser la producció agroalimentària, es va buscar la proximitat del riu per a les terres de conreu i els molins.
8. Fonts documentals 1. Rius, J. M. (1969). Cartas de población y franquicia de Cataluña. Vol. I. Madrid: Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques. 2. Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles x-xv) (2002). Edició a cura de J. M. Pons i Gurí; H. Palou i Miquel. Barcelona: Fundació Noguera.
72. FD 14, doc. 29. 73. FD 11, doc. 34. 74. FD 15, doc. 11. 75. FD 6, doc. 270.
110
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 110
11/12/2023 11:48:57
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
3. Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv) (1993). Vol. I. Edició a cura de J. M. Marquès. Barcelona: Fundació Noguera. 4. Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100) (1997). Estudi i edició a cura de R. Martí. Barcelona: Fundació Noguera. 5. Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300) (1997). Estudi i edició a cura de J. M. Marquès. Barcelona: Fundació Noguera. 6. Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273) (2009). Vol. I. Estudi i edició a cura de J. Ferrer i Godoy. Barcelona: Fundació Noguera. 7. Diplomatari de l’arxiu capitular de la catedral de Barcelona (2006). Vol. I, II i III. Edició a cura de J. Baucells, A. Fàbrega, M. Riu, J. Hernando i C. Batlle. Barcelona: Fundació Noguera. 8. Papell, J. (2005). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Vol. I i II. Barcelona: Fundació Noguera. 9. Diplomatari de la Catedral de Vic, segle xi (2005). Fasc. 3r. Edició a cura de R. Ordeig. Vic: Publicacions del Patronat d’Estudis Osonencs: Publicacions de l’Arxiu i Biblio teca Episcopals. 10. Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276) (1998). Edició a cura d’A. Galera. Barcelona: Fundació Noguera. 11. Mutgé, J. (2008). El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona a través de la documentació de cancelleria reial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1287-1510). Barcelona: Fundació Noguera. 12. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles x i xi (1995). Vol. II. Estudi i edició a cura de P. Puig i Ustrell. Barcelona: Fundació Noguera. 13. Llibre de privilegis de la vila de Puigcerdà (2007). Edició a cura de S. Bosom i S. Vela. Barcelona: Fundació Noguera. 14. El Llibre Verd de Manresa (1218-1902) (1996). Vol. I. Edició a cura de M. Torras. Barcelona: Fundació Noguera. 15. Gonzalvo, G.; Hernando, J.; Sabaté, F.; Verdés, P. (1997). Els llibres de privilegis de Tàrrega (1058-1473). Barcelona: Pagès: Fundació Noguera. 16. Benito, P.; Conde, R.; Farías, V.; To, Ll. (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Vol. II. Direcció a cura de G. Feliu i J. M. Salrach; coordinació a cura de M. J. Arnall i I. J. Baiges. Barcelona: Fundació Noguera. 17. Notes històriques del bisbat de Barcelona (1915). Vol. XI, rúbrica dels «Libri antiquitatum» de la Seu de Barcelona, tercera part. Edició a cura de J. Mas. Barcelona: Establiment tipogràfic La Renaixença.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 111
111
11/12/2023 11:48:57
Assumpta Serra-Clota
Bibliografia Barceló, M.; Feliu, G.; Furió, A.; Miquel, M.; Sobrequés, J. (ed.) (2003). El feudalisme comptat i debatut: Formació i expansió del feudalisme català. València: Universitat de València. Barceló, M.; Kirchner, H.; Lluro, J. M.; Martí, R.; Torres, J. M. (1988). Arqueología medieval: En las afueras del «medievalismo». Barcelona: Crítica. Batet, C. (2006). L’aigua conquerida: Hidraulisme feudal en terres de conquesta. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona; València: Universitat de València. Batlle, C. (1973). La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques. Departament d’Estudis Medievals. Bisson, T. N. (1984). «El feudalismo en la Cataluña del siglo xii». A: Bonnassie, P.; Bisson, T. N.; Pastor, R; Guichard, P. Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterráneo. Barcelona: Crítica, p. 66-91. Bonnassie, P. (1979). Catalunya mil anys enrere (segles x-xi). Vol. 1 i 2. Barcelona: Edicions 62. (Estudis i Documents; 31 i 32) Carrere, C. (1978). Barcelona 1380-1462, un centre econòmic en època de crisi. Vol. 1 i 2. Barcelona: Curial. Codina, J. (1975). «Closes i “openfield” al delta del Llobregat». A: Miscel·lània Pau Vila. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Geografia, p. 233-238. Fernández, J. (1989). «Aprofitaments comunals, prats i pastures al delta del Llobregat (segles xiv-xv). Conflictes per a la utilització de l’espai a la baixa edat mitjana». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, núm. 10, p. 189-220. Folch, C.; Gibert, J.; Gonzalo, X.; Martí, R.; Martínez, N. (2018). «La fortificació antiga i medieval de Castellví de la Marca (Barcelona), primeres dades arqueològiques». Treballs d’Arqueologia, núm. 22, p. 83-105. [Exemplar dedicat a les primeres fortificacions medievals: dades arqueològiques i tècniques constructives] Fundación Sánchez-Albornoz (ed.) (1989). En torno al feudalismo hispánico: I Congreso de Estudios Medievales. León, 1987. Àvila: Fundación Sánchez-Albornoz. Gonzàlez, I. (1992). Fábricas hidráulicas españolas. 2a ed. Madrid: Ministeri d’Obres Públiques i Transports, cap. 2 i 5. Kirchner, H.; Virgili, A. (2019). «Espacios de cultivo vinculados a Madînat Ṭurṭûša (Tortosa, Cataluña): norias, drenajes y campesinos (siglos viii-xii)». Edad Media: Revista de Historia, vol. 20, p. 83-112. Martí, R. (1988). «Hacia una arqueología hidráulica. La génesis del molino feudal en Cataluña». A: Barceló, M.; Kirchner, H.; Lluro, J. M.; Martí, R.; Torres, J. M. Arqueología medieval: En las afueras del «medievalismo». Barcelona: Crítica, p. 165-194.
112
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 89-113
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 112
11/12/2023 11:48:57
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
Sánchez, M. (1995). El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles xii-xiv). Vic: Eumo: Universitat de Girona: Estudis Universitaris de Vic. Serra Clota, A. (1998). «L’hàbitat i els seus elements constructius a Catalunya dels segles x-xiv». A: Homenatge al professor M. Riu, treball inèdit. — (2000). «Evolución de la construcción del hábitat en el poblamiento rural agrupado en Cataluña del siglo xi al xiii (sagreras, centros fortificados…)». A: Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción (Sevilla, 26-28 octubre de 2000). Madrid: SEdHC: Universidad Sevilla: Junta de Andalucía: COAAT Granada: CEHOPU, p. 1027-1037. — (2001). «Anàlisi del procés de la vil·la al mas». A: Ferrer, M. T.; Mutgé, J.; Riu, M. (ed.). El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles ix-xviii). Barcelona: CSIC, p. 325-428. (Anuario de Estudios Medievales. Anexo; 42) — (2007). «La forma constructiva del manso en la Cataluña del s. xii: un panorama diverso». Boletín de Arqueología Medieval, vol. 13, p. 289-321. — (2012). «Análisis de la evolución del manso en la organización del espacio rural y en su forma constructiva (Catalunya ss. xi-xviii)». A: Mundos medievales: espacios, sociedades y poder: Homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, vol. 2. Santander: Universidad de Cantabria, p. 1915-1932. — (2019). «La arqueología medieval, fuente básica para el estudio de la primera etapa del manso, unidad del poblamiento aislado en la Cataluña del s. xi». A: Fernández, C. (coord.). Al-kitāb, Juan Zozaya Stabel-Hansen. Madrid: Asociación Española de Arqueología Medieval, p. 167-174. Sobrequés, S. (1980). Els grans comtes de Barcelona. 3a ed. Barcelona: Vicenç-Vives. (Història de Catalunya, Biografies Catalanes; 2) Sobrequés, S.; Sobrequés, J. (1987). La guerra civil catalana del segle xv. Vol. 1: Causes i desenvolupament de la crisi; vol. 2: La societat catalana durant el conflicte. Barcelona: Edicions 62. Vicens Vives, J. (1978). Historia de los remensas (en el siglo xv). 1a ed. de butxaca. Barcelona: Vicens-Vives.
DESEMBRE 2023, P. 89-113 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 113
113
11/12/2023 11:48:57
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 114
11/12/2023 11:48:57
AGROFÒRUM
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 115
11/12/2023 11:48:57
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 116
11/12/2023 11:48:57
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 117-127 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.152
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal1 Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente Societat Catalana de Patologia Vegetal REBUT: 9 DE MAIG DE 2023 - ACCEPTAT: 19 DE JUNY DE 2023
RESUM La Societat Catalana de Patologia Vegetal (SCPV), que es va constituir el 24 de febrer de 2020, va celebrar la primera jornada de treball l’1 de juliol de 2022 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La jornada es desenvolupa en tres parts. En la primera s’analitza el present de la recerca en patologia vegetal a Catalunya a través d’una enquesta distribuïda entre els investigadors i acadèmics de centres de recerca i universitats de Catalunya i s’albiren les línies de futur que necessita el país. En la segona part, es debat l’evolució de les malalties en un escenari de canvi climàtic i de globalització. I en la tercera, la taula rodona gira entorn de l’evolució dels sistemes de control de malalties. Es conclou que cal ampliar el camp de recerca de la patologia vegetal, concentrada actualment en pocs patosistemes, i que cal incrementar els grups de recerca i la col·laboració
1.
Jornada celebrada l’1 de juliol de 2022, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme 47, 08001 Barcelona).
Correspondència: Josep Usall i Rodié. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Torre Marimon. 08140 Caldes de Montbui, Barcelona. Tel.: 934 674 040. A/e: josep.usall@irta.cat.
DESEMBRE 2023, P. 117-127 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 117
117
11/12/2023 11:48:57
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente
entre ells per tal de desenvolupar les noves eines tecnològiques i oferir solucions al sector productiu per a resoldre els múltiples problemes que se li plantegen avui. PARAULES CLAU: patologia vegetal, fitopatologia, recerca, canvi climàtic, globalització, con-
trol biològic de malalties vegetals.
Proceedings of the First Study Day of the Catalan Society of Plant Pathology ABSTRACT A little over one year after the establishment of the Catalan Society of Plant Pathology (SCPV) on February 24, 2020, its first study day was held at the Institut d’Estudis Catalans (Institute of Catalan Studies). The study day was divided into three parts. In the first part, the current state of research in plant pathology in Catalonia was analysed by means of a survey addressed to researchers and academics at research centres and universities in Catalonia, and the future lines of action required by Catalonia were also sketched out in this section. In the second part, the evolution of diseases in a scenario of climate change and globalisation was debated, while in the third part a round table dealt with the evolution of disease control systems. It was concluded that it is necessary to expand the scope of research on plant pathology, which is currently concentrated on some very specific crops, and to activate research groups and collaboration among them in order to develop new technological tools and to offer solutions to the productive sector with a view to solving the many problems that it faces today. KEYWORDS: plant pathology, phytopathology, research, climate change, globalisation, bio-
logical control of plant diseases.
118
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 117-127
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 118
11/12/2023 11:48:58
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
Actas de la Primera Jornada de Trabajo de la Sociedad Catalana de Fitopatología RESUMEN Tras la constitución de la Sociedad Catalana de Patología Vegetal (SCPV) el 24 de febrero de 2020, un año y pocos meses después se celebró la primera reunión de trabajo en la sede del Institut d’Estudis Catalans. La jornada se desarrolla en tres partes. En la primera, se analiza el estado actual de la investigación en fitopatología en Cataluña a través de una encuesta distribuida entre investigadores y académicos de centros de investigación y universidades de Cataluña, y se vislumbran las líneas de futuro que necesita el país. En la segunda parte, se debate la evolución de las enfermedades en un escenario de cambio climático y globalización. Y en la tercera, la mesa redonda gira en torno a la evolución de los sistemas de control de enfermedades. Se concluye que es necesario ampliar el campo de investigación de la fitopatología, actualmente concentrado en cultivos muy específicos, y que es necesario activar grupos de investigación y colaboración entre ellos para desarrollar nuevas herramientas tecnológicas y ofrecer soluciones al sector productivo para solucionar los múltiples problemas que hoy se le presentan. PALABRAS CLAVE: patología vegetal, fitopatología, investigación, cambio climático, globali-
zación, control biológico de enfermedades de las plantas.
Presentació La Societat Catalana de Patologia Vegetal (SCPV) es constitueix com una nova secció de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) el 2020 després d’una sèrie de reunions prèvies entre els promotors de la iniciativa, Josep Usall i Rodié, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), i Isidre Llorente i Cabratosa, de la Universitat de Girona (UdG), i el president de la ICEA, Jordi Sala Casarramona. La SCPV neix així amb l’objectiu de ser un punt de trobada, de debat i de difusió del coneixement per a tècnics i investigadors i altres persones interessades en el camp de la fitopatologia a Catalunya. El 24 de febrer de 2020 se celebra la reunió constituent de la SCPV, a la qual assisteixen investigadors i tècnics de diferents centres de recerca, universitats i altres entitats, com ara les agrupacions de defensa vegetal (ADV). Posteriorment, se signa l’acord de col·laboració i vinculació amb la ICEA. La primera junta està constituïda per Josep Usall (president), els socis vocals, F. Xavier Sorribas (Universitat Politècnica de Catalunya),
DESEMBRE 2023, P. 117-127 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 119
119
11/12/2023 11:48:58
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente
Isidre Llorente (UdG) i Jordi Luque (IRTA), i com a secretària, M. Isabel Trillas (Universitat de Barcelona). La primera Jornada de Treball de la SCPV se celebra l’1 de juliol de 2022 a la seu de la ICEA-IEC, el resum de la qual presentem a continuació. La jornada va constar de tres parts. En la primera es va analitzar el present de la recerca en fitopatologia al nostre país i s’hi van presentar i analitzar els resultats d’una enquesta distribuïda entre els equips d’investigació i el professorat de diferents centres de recerca i universitats de Catalunya, per tal de conèixer millor les línies recerca i els patosistemes del camp de la fitopatologia en els quals es treballa actualment al nostre país. La segona i tercera parts de la jornada van consistir en dues taules rodones sobre aspectes tan interessants com l’evolució de les malalties en un escenari de canvi climàtic i de globalització i sobre com evolucionen els sistemes de control d’aquestes malalties.
1. Primera part. Anàlisi del present de la recerca en patologia vegetal a Catalunya i línies de futur que necessita el país Els ponents van ser Josep Usall (president de la SCPV) i Elisenda Guillaumes (directora general d’Agricultura i Ramaderia, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC)).
1.1. A lgunes implicacions de la nova directiva europea sobre pacte verd amb relació als fitosanitaris — Cal reduir el nombre de matèries actives autoritzades. — Cal potenciar la utilització de sistemes de control alternatius. — Cal eliminar la utilització de fitosanitaris en espais verds públics. — Cal potenciar la implantació de producció integrada o producció sostenible. És possible que aquest segon concepte acabi absorbint el primer, ja que es més entenedor per a la ciutadania.
1.2. Alguns reptes actuals que cal tenir en consideració — Caracteritzar i desenvolupar material vegetal resistent i tolerant a estressos biòtics i abiòtics.
120
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 117-127
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 120
11/12/2023 11:48:58
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
— Incrementar el coneixement sobre antagonistes de patògens vegetals, els seus modus d’acció i les estratègies d’ús. — Incrementar el coneixement sobre ambients supressors de malalties. — Dissenyar estratègies de gestió de malalties basades en elements de regulació natural alternatius als productes fitosanitaris químics de síntesi. — Elaborar models de predicció i eines d’ajut a la presa de decisions.
1.3. Necessitats actuals Una de les principals limitacions per tal de poder donar resposta a les necessitats actuals i futures és l’escassetat de personal especialitzat, sobretot investigador i especialista en totes les disciplines de la fitopatologia. A més, es constata una manca d’incentius per al personal investigador, tant salarials com professionals respecte d’altres països molt més competitius que el nostre, la qual cosa provoca una emigració de talent i una baixa estabilitat laboral. Hi ha un dèficit de formació en sanitat vegetal (SV), en general, i en patologia vegetal, en particular, que no es corregeix des dels òrgans de direcció universitaris. A més, el treball de camp en aquest àmbit de recerca, tan necessari per a validar les hipòtesis i transferir-les al sector, es mostra poc atractiu als joves investigadors per les dificultats que comporta, ja que produeix resultats a més llarg termini que el treball de laboratori i una dificultat més gran a l’hora d’obtenir publicacions en temps més reduïts, cosa que dona lloc a currículums menys competitius i la dificultat d’aconseguir ajuts per a continuar en la carrera investigadora. Es veu necessari millorar les infraestructures actuals i fer-ne alguna de nova. Hi ha una proposta de posar en marxa un concentrador o hub de sanitat vegetal a Lleida entre el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), però obert a la participació de la resta d’institucions, tant de l’àmbit de la recerca com de l’assessorament. Cal enfortir la interacció entre assessors en SV i centres de coneixement. Cal transferir el coneixement generat i conèixer bé les necessitats per orientar la recerca. Hi ha una administració poc àgil en el registre de substàncies actives per al control de plagues, malalties i males herbes, que causa desmotivació per a desenvolupar-les.
DESEMBRE 2023, P. 117-127 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 121
121
11/12/2023 11:48:58
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente
1.4. R esultats de l’enquesta sobre la situació actual de la recerca en fitopatologia a Catalunya Universitats — Universitat de Girona (UdG). Hi ha un grup de recerca molt nombrós que integra dos subgrups que estan molt relacionats entre ells: un que treballa en estudis epidemiològics i de control tant de malalties fúngiques com bacterianes, i l’altre que es focalitza en el desenvolupament de microorganismes i sobretot de bioplagucides per al control de malalties bacterianes. Tenen instal·lacions de bioseguretat per a treballar amb patògens vegetals de quarantena. — Universitat de Lleida (UdL). Actualment la seva activitat ha quedat molt reduïda després de la jubilació d’alguns investigadors. Ara solament n’hi ha dos, que treballen de manera separada, un en malalties radiculars i microbiologia del sòl i l’altre, en malalties aèries. — Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Hi ha un grup format per dos investigadors que treballen en epidemiologia i gestió de nematodes fitoparàsits, sobretot en hortícoles. És l’únic equip de nematologia a Catalunya. — Universitat de Barcelona (UB). Un equip unipersonal que treballa en control biològic. — Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Hi ha dos grups que treballen en altres temàtiques, però ocasionalment fan algun treball en SV, un més en fongs i l’altre en entomopatògens per a controlar malalties de plantes en ambient urbà.
Centres de recerca — IRTA. És la institució catalana amb més personal dedicat a la SV i els seus equips de patologia vegetal estan ubicats en tres llocs diferents: Cabrils, Lleida i Mas Badia. Al centre de Cabrils hi ha dos grups de recerca nombrosos, un que treballa sobretot en malalties fúngiques i bacterianes aèries i l’altre, amb micorrizes i sanitat del sòl. A Lleida hi ha un grup nombrós que treballa sobretot en malalties fúngiques que afecten la postcollita de la fruita i és on s’ubicarà un nou laboratori de bioseguretat BSL3. A Girona hi ha un investigador especialista que treballa en sistemes de control de malalties aèries en fruiters. — Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). Té quatre petits equips de recerca, dos que treballen en virus, un en patògens de l’arròs i un darrer en mecanismes de patogenicitat de bacteris.
122
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 117-127
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 122
11/12/2023 11:48:58
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
Altres institucions que treballen en patologia vegetal — DACC-sanitat vegetal. No fan activitats de recerca, però sí d’identificació de malalties. — ADV. N’hi ha moltes a casa nostra i totes fan activitats relacionades amb la patologia vegetal, però no fan recerca, fan sobretot activitats de validació o demostració. La taula 1 mostra el nombre de persones que actualment hi ha a Catalunya dedicades a la recerca en fitopatologia a partir de les dades obtingudes amb l’enquesta. TAULA 1
Personal dedicat a la recerca en patologia vegetal als centres de Catalunya Centre
Investigadors
UdG
11
UdL
2
UPC
2
UB
1
UAB
2
IRTA-Cabrils
4
IRTA-Lleida
3
IRTA-MB
1
CRAG
4
Postdoctorats
Predoctorats
Suport
6
2
1
2
1
1
2
2
Font: Elaboració pròpia.
Principals conreus en els quals hi ha recerca de patologia vegetal a Catalunya La major part de l’activitat es concentra en fruita (sobretot de pinyol i llavor) i en hortícoles. De manera minoritària es treballa en altres conreus com vinya, ametller, cítrics, cereals, hortícoles, ornamentals, olivera i forestals.
Principals patosistemes en els quals hi ha recerca de patologia vegetal a Catalunya Els següents serien els patosistemes en els quals l’activitat investigadora és limitada o molt limitada.
DESEMBRE 2023, P. 117-127 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 123
123
11/12/2023 11:48:58
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente
TAULA 2
Patosistemes amb activitat investigadora limitada o molt limitada Patosistema
Centre
Cendrosa - Cereals
UdL
Verticil·liosi - Forestals
UdG
Virus - Hortícoles
CRAG
Nematodes - Hortícoles, cítrics, vinya
UPC
Malalties de fusta, Botrytis, vinya
IRTA
Malalties del sòl i aèries - Hortícoles, ornamentals Micosi d’arrels - Fruita, vinya, hortícoles
UB IRTA i UdL
Font: Elaboració pròpia.
La major part d’activitats de recerca es concentren en un nombre limitat de patosistemes que s’enumeren a continuació i en molt pocs casos podem dir que l’activitat sigui suficient. — Bacteriosi (Xanthomones, Erwinia, pseudomones, Xylella, etc.): recerca sobretot en fruiters, i amb menys intensitat en hortícoles, vinya, ametller, olivera, noguer, a la UdG. — Malalties postcollita causades per fongs: recerca principalment en fruita de pinyol i llavor i, amb menys intensitat, en cítrics. Els centres són l’IRTA i la UdG. — Malalties causades per fongs edàfics i aeris (Fusarium, Phytophthora, Monilinia, Alternaria, Botrytis, Stemphylium, etc.): hi ha recerca força activa en fruita de pinyol i de llavor i, amb menys intensitat, en ametller, a l’IRTA, la UdG, la UdL i la UB. — Malalties causades per nematodes: recerca sobretot en hortícoles, però també en cítrics i vinya, a la UPC. — Malalties causades per virus: recerca sobretot en hortícoles, al CRAG (que inclou personal de l’IRTA).
2. Segona part. Taula rodona sobre les malalties i els patògens en un escenari de canvi climàtic i globalització La taula va ser moderada per Jaume Almacellas (DACC), i els ponents van ser: per als bacteris, Concepció Morgrega (UdG); per als fongs, Jordi Luque (IRTA); per als virus, Montse Martín (IRTA/CRAG), i per als nematodes, Ariadna Giné (DACC). Es va concloure que la globalització provoca una dispersió més gran de tots els organismes, també els especialment perillosos. Les dades avalen una entrada continuada de
124
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 117-127
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 124
11/12/2023 11:48:58
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
noves espècies al nostre territori. El canvi climàtic pot tenir efectes afavoridors en l’adaptació de nous organismes, però també efectes contraris, ja que els paràmetres de temperatura, aigua, exposició ultraviolada i CO2, entre d’altres, tenen efectes diferents sobre cada organisme, a vegades contraposats els uns respecte dels altres. Així mateix, el canvi climàtic por donar lloc a un comportament diferent en organismes que ja estan establerts al nostre territori, i augmentar-ne o disminuir-ne els efectes en els vegetals. No es detecta un patró de comportament per la influència dels paràmetres climàtics en els grups d’organismes, bacteris, fongs, nematodes i virus. Per algunes raons els seus efectes poden augmentar, com es comenta en alguns casos, però la conclusió principal sobre els efectes és que s’haurà d’analitzar cas per cas, ja que, a priori, no es veu un patró definit.
3. Tercera part. Taula rodona sobre els sistemes de control de malalties: cap a on evolucionen Va ser moderada per M. Isabel Trillas (UB), i hi van participar els ponents següents: per a la resistència vegetal, Iban Eduardo (IRTA/CRAG); per al control biològic, Laura Vilanova (IRTA); per als nous mètodes de control, Emili Montesinos (UdG); per al control químic, Jordi Giné (Servei de Sanitat Vegetal - DACC), i per a la gestió integrada, Montse Martí (ADV-Maresme). S’hi destaca la dificultat de trobar material vegetal resistent a malalties d’alguns patògens vegetals. Es posa de manifest la necessitat d’integrar experts en millora genètica i experts en patologia vegetal per a obtenir més èxit en la recerca de fonts de resistència. Hi ha un coneixement important sobre possibles eines de control biològic; potser la dificultat més important, com s’ha constatat anteriorment, és el procés de registre d’aquests organismes a Europa i, en particular, als països del sud d’Europa. Es proposa treballar en noves eines tecnològiques pel que fa a l’aplicació d’organismes de control o de productes químics, algunes de les quals ja estan disponibles i es poden validar. Es considera clau mantenir o inclús millorar la col·laboració entre els actors que treballen a nivell de camp, i que han de donar resposta als problemes fitosanitaris habituals, com les ADV, i les institucions de recerca que han de bastir les eines que es podran aplicar. Les ADV suposen una xarxa tècnica molt potent en el territori de Catalunya que necessiten tant la recerca i l’experimentació, com la transferència de les tècniques de lluita contra les malalties de les plantes. En aquesta col·laboració, es demana també treballar les eines de prevenció.
DESEMBRE 2023, P. 117-127 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 125
125
11/12/2023 11:48:58
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente
4. Conclusions generals La patologia vegetal és una disciplina important en la producció agrícola. Segons l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), es produeixen pèrdues de collita en els cultius de fins al 40 % de la collita potencial a causa dels efectes de les plagues, les malalties i les males herbes. Malgrat aquesta importància, a casa nostra, la situació de la patologia vegetal, sobretot en l’àmbit de la recerca, està en una situació bastant crítica. L’anàlisi feta en aquesta jornada posa de manifest la situació precària de la recerca que es fa a Catalunya en aquesta disciplina, malgrat els nombrosos casos d’èxit i la dedicació i gran vàlua del poc personal que s’hi dedica. La recerca en patologia vegetal es duu a terme i es concentra en camps molt concrets, com les malalties en fruiters i en cultius hortícoles, però deixa molts cultius importants a Catalunya sense estudiar. Així mateix, la poca riquesa en estudis dels patosistemes dins de cada cultiu, així com la reduïda col·laboració entre grups per a tenir una visió holística de la problemàtica de cada patosistema, posa de manifest mancances que caldria corregir per a avançar de manera eficient de cara a resoldre els problemes, sense crear-ne d’altres, que ajudin el sector. A més, la falta d’equips multidisciplinaris provoca que hi hagi una dificultat més gran a l’hora de trobar possibles solucions, com, per exemple, en el camp de la resistència vegetal a les malalties. Es parteix, doncs, d’un pessimisme objectiu a partir de l’anàlisi feta, però també es veuen línies interessants per treballar o que ofereixen oportunitats de millora. En aquest sentit, l’anàlisi dels efectes de la globalització i el canvi climàtic posa de manifest que en el futur caldrà validar a Catalunya la recerca internacional, així com augmentar els pols de recerca pròpia davant d’organismes nous i vells. Necessari en els nous, per la seva capacitat d’adaptació al nostre territori, i en els vells, perquè obtindran una nova oportunitat de ser rellevants amb els canvis ambientals i de maneig dels cultius. La dificultat de trobar patrons generals de comportament pot requerir l’anàlisi dels casos en funció de les necessitats esdevingudes per la generació dels problemes que provoquen les malalties en els vegetals, tant de cultius com d’ornamentals i de forestals. S’observa també una oportunitat en el coneixement existent actualment sobre possibles solucions adreçades a la patologia vegetal, que, juntament amb el desenvolupament de noves eines tecnològiques, poden fer més eficients les eines de control que es puguin obtenir i validar. D’altra banda, es detecta un repte que cal resoldre per a poder fer més curts els temps de validació i de registre oficial de les eines d’aplicació de les solucions obtingudes amb la recerca. En aquest sentit, es veu com una oportunitat poder treballar amb països més eficients que el nostre fins que no es millori l’eficiència a casa nostra. Aquest repte podria ser recollit per les persones que es dediquen actualment a les diferents àrees d’estudi de la patologia vegetal, treballant en xarxa, actors com les ADV,
126
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 117-127
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 126
11/12/2023 11:48:58
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
que tenen una capacitat d’actuació pràctica i d’experimentació en el territori, o com els serveis públics i privats de sanitat vegetal, que poden fer també de pont entre la recerca i la transferència a camp, o com el mateix món de la recerca (universitats, IRTA, CRAG), que necessita poder validar els seus treballs per a aportar solucions a les malalties dels vegetals.
DESEMBRE 2023, P. 117-127 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 127
127
11/12/2023 11:48:58
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 128
11/12/2023 11:48:58
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 129-131 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.153
Actes de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural» 1 Presentació Assumpta Serra-Clota Coordinadora de la Secció d’Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i del Congrés Masia i Territori REBUT: 14 DE DESEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 15 DE JUNY DE 2023
El Congrés Masia i Territori és una activitat de la Secció d’Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). Tant l’equip organitzador com el científic són interdisciplinaris i estan constituïts per persones expertes. Actualment, estem preparant el tercer congrés, que tindrà lloc el 2024. Als congressos s’hi tracten temes actuals que afecten el territori rural català. Al primer congrés, el 2015, van assistir tres-centes persones i al segon, el 2019, dues-centes. Acomplim, doncs, amb el propòsit d’acostar els diferents actors del món rural: l’Administració, la pagesia, la societat afectada, etc., i de ser-ne un punt de trobada. Si bé els congressos són interdisciplinaris, les jornades que organitzem entremig són jornades tècniques de temes concrets que considerem que afecten la població rural. La
1.
Jornada organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i celebrada el 21 de juny de 2022 a l’IEC (c/ del Carme, 47, 08001 Barcelona).
Correspondència: Assumpta Serra i Clota. Secció d’Història Rural, Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. A/e: aserra@iec.cat.
DESEMBRE 2023, P. 129-131 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 129
129
11/12/2023 11:48:58
Assumpta Serra-Clota
primera va tenir lloc el 2017, i es va dedicar a les intervencions i als usos actuals de la masia, atès que cal adaptar-la a la societat del moment. Les actes d’aquesta jornada es van publicar en el número 21 de la revista de la ICEA Dossiers Agraris, l’any 2019. La segona jornada s’ha centrat en el turisme rural, un tema que ha generat conflicte en la pagesia. Com és sabut, aquesta activitat va sorgir com a sortida o complement a l’explotació agrària quan els preus dels productes agraris i ramaders no permetien viure amb dignitat a una família pagesa. Es tracta d’una forma de treball i, per tant, està subjecta a certes condicions. La problemàtica sorgeix quan persones procedents d’un nucli urbà lloguen de manera lliure la segona residència, per la qual cosa no tenen les càrregues de les cases rurals autoritzades regentades pels pagesos. Això provoca una competència deslleial, atès que els lloguers poden ser més reduïts. Aquest va ser el motiu de la segona jornada, per a la qual es van buscar intervencions representatives de les parts afectades. L’organització va córrer a càrrec de dos experts: Martí Cors, professor agregat del Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), i Ramon Serrat, llicenciat en dret, diplomat en turisme, màster en Innovació de la Gestió Turística i professor de l’Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme (CETT-UB). La primera ponència va tractar del marc administratiu, considerat el marc bàsic: «Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament turístic en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions de la mateixa normativa», a càrrec d’Anna Maria Martínez, subdirectora general d’Ordenació i d’Inspecció Turística de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Voldria destacar aquesta aportació, que ens permet tenir a mà la normativa, la qual va ser força debatuda per part dels integrants de la taula rodona. Els afectats van estar representats, a més de pels participants de la taula rodona, per Ramon Corominas, president de l’Associació de Cases de Turisme Rural Girona - Costa Brava - Pirineu, que va impartir la segona ponència: «Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic)». La tercera ponència va tractar de la rehabilitació de l’edifici de la masia per a oferir noves oportunitats a aquests edificis, molts ja obsolets, i anà a càrrec de Toni Solanas, membre de l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC): «Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona». Finalment, el debat va tenir lloc a la taula rodona: «El turisme rural, nous reptes, noves amenaces». D’aquesta taula rodona presentem els escrits de Josep Margenat, representant d’Unió de Pagesos, amb el tema «Agroturisme versus turisme rural»; d’Enric López, professor i investigador de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (CETTUB) i membre de l’Observatori de Turisme Rural que tracta sobre «El turisme rural, nous reptes» i de Martí Cors, que en fa una síntesi.
130
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 129-131
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 130
11/12/2023 11:48:58
Actes de la Segona Jornada Masia i Territori:«Allotjament turístic al món rural»
Amb la intenció de fer pública aquesta jornada i posar-la a l’abast de qui li pugui interessar, hem recopilat els textos que us presentem a continuació en forma d’actes. FIGURA 1
Un instant de la taula rodona de la Segona Jornada Masia i Territori. Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans
FONT: Fotografia de Salvador Puig.
DESEMBRE 2023, P. 129-131 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 131
131
11/12/2023 11:48:59
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 132
11/12/2023 11:48:59
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 133-153 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.154
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català : adaptació i contradiccions de la mateixa normativa Anna Maria Martínez Subdirecció General d’Ordenació i Inspecció Turística, Direcció General de Turisme, Generalitat de Catalunya REBUT: 14 DE DESEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 15 DE JUNY DE 2023
RESUM El turisme és una de les principals branques productives del país. L’allotjament turístic ha estat present en el desenvolupament turístic de les zones rurals, i ha contribuït a incrementar l’activitat econòmica, a estabilitzar la població local i a completar l’economia agrària, forestal o ramadera. En el sector de l’allotjament, d’ençà fa més d’una dècada, els habitatges d’ús turístic s’han expandit arreu del territori català. Si bé durant els primers anys la seva implantació va ser un fenomen eminentment urbà i del litoral català, en els darrers anys s’han manifestat amb un creixement exponencial en el medi rural. La concurrència d’una sèrie de factors, com són l’aparició de les plataformes digitals de lloguer turístic i el context regulador de la Unió Europea relatiu a la lliure prestació de serveis, n’ha estat el detonant i ha ajudat a aquesta expansió. El debat sobre els avan-
Correspondència: Anna Maria Martínez i Ribas. Passeig de Gràcia, 105. 08008 Barcelona. Tel.: 934 849 761. A/e: regimjuridicturistic.empresa@gencat.cat. A/I: http://empresa.gencat.cat.
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 133
133
11/12/2023 11:48:59
Anna Maria Martínez
tatges i els inconvenients d’aquesta eclosió entre els diferents actors implicats ha estat polèmic. Així mateix, l’encaix de les mesures adoptades per les administracions competents per regular aquest ús turístic en el marc jurídic preexistent ha generat tensions jurídiques. En aquest article s’exposa la trajectòria de les modalitats d’allotjament en l’àmbit rural, i s’examina l’evolució del règim jurídic sectorial turístic en el context regulador. PARAULES CLAU: àmbit rural, establiments de turisme rural, habitatges d’ús turístic, règim
jurídic, Catalunya.
Proliferation and diversification of the Catalan countryside’s accommodation supply: Adaptation and contradictions of the pertinent regulations ABSTRACT Tourism is one of the leading economic sectors in our country. Specifically, tourist accommodation has been a key factor in the touristic development of rural areas and it has helped to increase business, to stabilise the local population and to supplement the economic activity driven by agriculture, livestock and forestry. In the accommodation sector, the number of touristic short-term rentals has increased exponentially throughout Catalonia. Although such short-term rentals started out as an eminently urban and coastal phenomenon, during the past few years they have also become increasingly common in rural areas. The emergence of digital touristic rental platforms and the regulatory context of the European Union regarding the free provision of services – which led to the substitution of the previous authorisation or license to exercise activities under the preceding communication – have triggered this expansion. The debate between the various stakeholders on the advantages and disadvantages of this boom has been marked by controversy. Moreover, the measures adopted by the competent public administrations to regulate this touristic activity in the previous legal framework have also generated legal tensions.
134
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 134
11/12/2023 11:48:59
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
This article discusses the experience up to now of the various modalities of rural accommodation and examines the evolution of the legal system applying to the tourism sector within the regulatory context. KEYWORDS: rural area, rural tourism establishments, touristic short-term rentals, legal sys-
tem, Catalonia.
Proliferación y diversificación de la oferta de alojamiento en el ámbito rural catalán: adaptación y contradicciones de la propia normativa RESUMEN El turismo es una de las principales ramas productivas del país. El alojamiento turístico ha estado presente en el desarrollo turístico de las zonas rurales, y ha contribuido a incrementar la actividad económica, a estabilizar la población local y a completar su economía agraria, forestal o ganadera. En el sector del alojamiento, desde hace más de una década, las viviendas de uso turístico se han expandido en todo el territorio catalán. Aunque durante los primeros años su implantación fue un fenómeno eminentemente urbano y del litoral catalán, en los últimos años se ha manifestado con un exponencial crecimiento en el medio rural. La concurrencia de una serie de factores, como la aparición de las plataformas digitales de alquiler turístico y el contexto regulatorio de la Unión Europea relativo a la libre prestación de servicios, ha sido su detonante y ha ayudado a esta expansión. El debate sobre las ventajas y los inconvenientes de esta eclosión entre los distintos actores implicados ha sido polémico. Asimismo, el encaje de las medidas adoptadas por las administraciones competentes para regular este uso turístico en el marco jurídico preexistente ha generado tensiones jurídicas. En este artículo se expone la trayectoria y la evolución de las modalidades, examinando la evolución del régimen jurídico sectorial turístico en el contexto regulatorio. PALABRAS CLAVE: ámbito rural, establecimientos de turismo rural, viviendas de uso turístico,
régimen jurídico, Cataluña.
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 135
135
11/12/2023 11:48:59
Anna Maria Martínez
1. Modalitats, classificació i evolució dels establiments de turisme rural i els habitatges d’ús turístic La regulació dels allotjaments turístics en habitatge establerta amb la Llei de turisme de Catalunya (DOGC, 2002) presenta una sèrie de modalitats: els establiments de turisme rural, els habitatges d’ús turístic (HUT) i les llars compartides, entre d’altres. Al seu torn, classifica els establiments de turisme rural en diverses subcategories i concreta els serveis i les especialitats exigibles a cadascun. Grups dels establiments de turisme rural: a) Cases de pagès o establiments d’agroturisme: el titular obté rendes agràries, ramaderes o forestals. b) Allotjaments rurals: el titular no està obligat a obtenir rendes agràries, ramaderes o forestals. Cada grup es classifica en: — Masia: fora del nucli de població i es lloga compartida amb la persona titular. — Masoveria: fora de nucli i es lloga sencera. — Casa de poble compartida: dins de nucli i es lloga compartida. — Casa de poble independent: dins de nucli i es lloga sencera. La legislació estableix un règim voluntari de categorització per a les modalitats d’establiments de turisme rural basada en un sistema d’espigues o claus que pivota sobre el compliment de determinats requisits. En les taules 1 a 3 i figures 1 a 3, es mostren les dades de la distribució i l’evolució de l’oferta turística del conjunt d’allotjaments de Catalunya. En un període de sis anys (2015-2021), el saldo del nombre d’establiments de turisme rural en nuclis de població de menys de 2.000 habitants és positiu: augmenta 1.200 estabiments (taula 2). El creixement d’HUT en nuclis de població de menys de 2.000 habitants en aquests mateixos anys és exponencial: creix més de 5.000 allotjaments (taula 3). A escala comarcal, la distribució d’HUT i d’establiments de turisme rural és molt diversa: els HUT predominen al litoral i en els pols de muntanya. El turisme rural se situa a la Catalunya interior (figura 4).
136
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 136
11/12/2023 11:48:59
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
TAULA 1
Oferta turística de Catalunya: nombre d’establiments i places d’allotjament. Maig de 2022 Tipus
Nombre d’establiments
Nombre de places
Apartaments turístics
279
14.903
Càmpings
353
270.396
Hotels
3.098
319.992
Establiments rurals
2.556
20.615
Habitatges d’ús turístic
92.606
509.333
Llars compartides Total
99
351
98.991
1.135.590
FONT: Elaboració pròpia a partir del Registre de Turisme de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.1
FIGURA 1
Oferta d’establimentsESTABLIMENTS de turisme rural per grups i modalitats a Catalunya. Any 2022 T. RURAL/ GRUPS I MODALITATS 1.400
1.176
1.200 902
1.000 800
540
600 400 200 0 Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria Total del grup Casa de poble compartida
780
145
189
93
345 139
Cases de pagès o establimens d'agroturisme 93 203 139 345 780
Allotjaments rurals 145 540 189 902 1.176 Casa de poble independent
203
Masia
Masoveria
Total del grup
FONT: Elaboració pròpia a partir del Registre de Turisme de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.1
1.
Vegeu https://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/allotjaments_i_establiments_turistics/documents/ arxius/evolucio_mensual_establiments.pdf.
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 137
137
11/12/2023 11:48:59
Anna Maria Martínez
FIGURA 2
Oferta de places dels establiments rural/per grups i modalitats a Catalunya. Any 2022 PLACESdeT.turisme RURAL GRUPS I MODALITATS 6.537
7.000 6.000 5.000 3.641
4.000 3.000 2.000
1.493
1.010
1.000 0 Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria
2.773
2.250 1.248
1.663
Allotjaments rurals
Cases de pagès o establimens d'agroturisme
1.493
1.010
3.641
1.248
2.250 6.537
1.663 2.773
Casa de poble compartida
Casa de poble independent
Masia
Masoveria
FONT: Elaboració pròpia a partir del Registre de Turisme de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.2
TAULA 2
Evolució de l’oferta d’establiments de turisme rural a Catalunya en nuclis de població de menys de 2.000 habitants 2015
2018
2021
Nombre d’establiments
1.363
2.464
2.542
Nombre de places
18.730
19.487
20.524
FONT: Elaboració pròpia a partir del Registre de Turisme de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.2
2.
138
Vegeu https://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/allotjaments_i_establiments_turistics/documents/ arxius/evolucio_mensual_establiments.pdf.
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 138
11/12/2023 11:48:59
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
TAULA 3
Evolució de l’oferta d’habitatges d’ús turístic a Catalunya en nuclis de població de menys 2.000 de habitants 2015
2018
Nombre d’establiments
2.361
4.910
2021
7.506
Nombre de places
12.986
27.005
41.283
FONT: Elaboració pròpia a partir del Registre de Turisme de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.
FIGURA 3
Evolució de l’oferta d’habitatges d’ús turístic a Catalunya. Anys 2013-2021 100.000
92.606
90.000 80.000
74.781
70.000
64.769
60.000
55.162 47.005
50.000 38.667
40.000 30.000
23.647
20.000 10.000 0 FONT:
3.
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2021
Elaboració pròpia a partir del Registre de Turisme de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.3
Vegeu https://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/allotjaments_i_establiments_turistics/documents/ arxius/evolucio_mensual_establiments.pdf.
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 139
139
11/12/2023 11:48:59
Anna Maria Martínez
FIGURA 4
Distribució comarcal dels allotjaments de turisme rural i habitatges d’ús turístic
FONT: Registre de Turisme de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.4
4.
140
Vegeu https://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/allotjaments_i_establiments_turistics/documents/ arxius/evolucio_mensual_establiments.pdf.
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 140
11/12/2023 11:48:59
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
2. Antecedents normatius de l’establiment de turisme rural a) El Decret 365/1983, de 4 d’agost, pel qual es crea la modalitat d’allotjament turístic «residència-casa de pagès», desenvolupat per l’Ordre de 6 d’octubre de 1983. No vigent. Té per objectius la promoció dels recursos turístics de les comarques catalanes, la millora de les rendes de les famílies que viuen al medi rural i el reequilibri territorial de Catalunya. Requisits: — Habitatge situat en poblacions de fins a 1.000 habitants o fora del nucli urbà. — El titular ha de viure a la casa o en una altra de la mateixa població i ha de treballar preferentment en el sector agrari. — Amb servei de menjador o sense. — Capacitat màxima: 15 places. — Una tassa de vàter per cada set places; un lavabo i dutxa o banyera per cada vuit places. — Habitacions individuals: superfície mínima de 6 m2. — Habitacions dobles: superfície mínima de 10 m2. — Habitacions triples: superfície mínima de 12 m2. — Amb dret, o no, a utilitzar la cuina de la casa. b) Modalitat càmping masia de l’Ordre, d’11 de juliol de 1986, per la qual s’estableixen els requisits per a la instal·lació i per al funcionament dels càmpings. No vigent. Cal esmentar el «càmping masia» com a antecedent normatiu, una modalitat especial de càmping amb menys requisits que el càmping estàndard i una capacitat limitada. Modalitat derogada nou anys més tard pel Decret 196/1995, de 27 de juny, per tal d’incrementar els estàndards mínims de qualitat de l’oferta i el nivell de les prestacions que havien d’oferir els establiments de càmping. Requisits: — En terrenys on hi hagués una masia o una casa de camp. — En zones d’afluència turística reduïda, preferentment a les comarques de l’interior i de muntanya. — No es podia instal·lar a menys de 3 km d’un càmping públic de la modalitat general ni a menys d’1 km d’un nucli habitat. — La capacitat d’allotjament estava limitada per la disposició de l’espai mínim destinat a acampada, que requeria 200 m2 per alberg mòbil, amb un màxim de 50 albergs mòbils. c) Decret 214/1995, de 27 de juny, pel qual es regula la modalitat d’allotjament turístic anomenada residència casa de pagès. No vigent. Deroga l’Ordre de 6 d’octubre de 1983. Objectius: millorar la qualitat de les instal·lacions i els serveis, diferenciar les ofer-
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 141
141
11/12/2023 11:48:59
Anna Maria Martínez
tes que existien en el camp de l’allotjament rural i preservar l’entorn natural i arquitectònic de la seva zona d’ubicació (rehabilitar i conservar edificacions existents i evitar noves construccions). Estableix tres grups: masia (fora de nucli i en una explotació), casa de poble (en nucli de població de menys de 1.000 habitants) i allotjament rural independent. Requisits de la masia i de la casa de poble: — Servei d’allotjament i, com a mínim, esmorzar. — Edificació anterior a 1950. — El titular ha de viure a la mateixa finca i obtenir part de les seves rendes de l’explotació agrària, ramadera o forestal. — Calefacció en totes les habitacions i estances comunes. — Capacitat màxima de 15 places. — Una tassa de vàter, un lavabo i dutxa o banyera per cada cinc places. La superfície mínima dels banys ha de ser de 2,5 m2. — Habitacions individuals: superfície mínima de 6 m2. — Habitacions dobles: superfície mínima de 10 m2. — Habitacions triples: superfície mínima de 12 m2. — Habitacions quàdruples: superfície mínima de 16 m2. — Amb telèfon, amb menjador i sala d’estar exclusiva per als hostes. Requisits de l’allotjament rural independent: — Allotjament sencer. — Aïllat o en nucli de població de menys de 1.000 habitants i que respecti la tipologia arquitectònica de la zona. — Edificació anterior a 1950. — El titular ha de viure a la mateixa comarca. — Se n’exclouen els allotjament en pisos, considerats habitatges independents en un edifici de diverses plantes, en règim de propietat horitzontal. — Capacitat màxima de 15 places. — Amb els mateixos requisits pel que fa a les instal·lacions, i a més, la sala d’estar exclusiva per als hostes haurà de tenir una superfície mínima de 4 m2 i amb cuina equipada. Limitacions: — Incompatible amb l’explotació d’altres tipus d’allotjaments. — Tranquil·litat en l’entorn i integració en el paisatge. d ) Decret 313/2006, de 25 de juliol, que regula els establiments de turisme rural. No vigent. Objectius: diversificar les rendes de la població rural i fixar-la en el territori; des envolupar la classificació dels establiments de turisme rural prevista en la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya; afavorir la rehabilitació i conservació de les edi-
142
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 142
11/12/2023 11:48:59
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
ficacions rurals i evitar noves construccions; millorar la qualitat del servei (augment de superfícies, cambra de bany a cada habitació, limitació del nombre de places), i mantenir un tracte personalitzat als hostes. Com a novetat, respecte de la normativa anterior, estableix dos grups: — Cases de pagès o establiments d’agroturisme: quan el titular obté rendes agràries ramaderes o forestals. — Allotjaments rurals: el titular no està obligat a obtenir rendes agràries ramaderes o forestals. Cada grup el classifica en: — Masia: fora de nucli i es lloga compartida. — Masoveria: fora de nucli i es lloga sencera. — Casa de poble compartida: dins de nucli i es lloga compartida. — Casa de poble independent: dins de nucli i es lloga sencera. Requisits de la masia i casa de poble compartida: — Habitacions individuals: superfície mínima de 8 m2. — Habitacions dobles: superfície mínima de 12 m2. — Habitacions triples: superfície mínima de 14 m2. — Habitacions quàdruples: superfície mínima de 16 m2. — Calefacció en totes les habitacions i estances comunes. — Cambra de bany completa a cada habitació de 2,5 m2 de superfície mínima. — Menjador i sala d’estar de 18 m2 de superfície mínima. — Neteja diària. — Canvi de roba de llit i bany cada tres dies. Requisits de les masoveries i cases de poble independents: — Amb els mateixos requisits pel que fa a les instal·lacions i, a més, amb cuina equipada. — Neteja cada tres dies. Limitacions: — Incompatible amb l’explotació, en la mateixa finca, d’altres tipus d’allotjament turístic i d’instal·lacions per a activitats amb infants i joves. En cas de disposar de restaurant, tindrà un màxim de 30 places. — Tranquil·litat en l’entorn i integració en el paisatge. — Capacitat màxima de 15 places. — El titular no pot explotar més de 25 places entre totes les modalitats de turisme rural i no pot explotar cap altre tipus d’establiment d’allotjament turístic. e) Decret 183/2010, de 23 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic. No vigent. Per als establiments de turisme rural manté la regulació del Decret 313/2006, i incorpora les novetats següents:
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 143
143
11/12/2023 11:48:59
Anna Maria Martínez
— En la reconstrucció i rehabilitació d’edificacions cal respectar la volumetria original. — A més de la incompatibilitat amb l’explotació d’altres tipus d’allotjaments i d’instal·lacions per a activitats amb infants i joves, no es poden albergar esdeveniments que superin el nombre de persones inscrites. — Se suprimeix la limitació d’explotar més de 25 places entre totes les modalitats per part de mateix titular. f ) Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic. No vigent. Manté la regulació dels establiments de turisme rural del Decret 183/2010 i incorpora les novetats següents: — Es redueixen requisits de capacitat mínima de la masia i casa de poble compartida: capacitat mínima de 2 places i màxima de 15 places. — Les persones jurídiques poden ser titulars d’allotjaments rurals. — Hi pot haver establiments de turisme rural dins de nuclis de població de menys de 2.000 habitants. — No cal un empadronament de tres anys per a poder exercir l’activitat de masoveria i casa de poble independent. g) Decret 75/2020, de 4 d’agost, de turisme de Catalunya. Manté la regulació dels establiments de turisme rural del Decret 159/2012 i incorpora les novetats següents: — N’incrementa la capacitat màxima fins a 20 places. — Fixa l’antiguitat per a edificacions preexistents anteriors a 1957. — Facilitat que es puguin exercir altres activitats en la mateixa finca on es trobi l’establiment.
3. Antecedents normatius dels apartaments i habitatges d’ús turístic L’any 2012 s’inicia el procés de regularització d’establiments d’apartaments turístics i habitatges d’ús turístic. El Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016 (PETC) quantifica en mig milió de places l’oferta il·legal d’allotjament a Catalunya, cosa que suposa la principal oferta d’allotjament d’aquesta destinació. Els objectius de regular una activitat d’allotjament fins aleshores «invisible» són: crear un cens públic de tota l’oferta d’allotjament a Catalunya, preservar els mínims de qualitat, protegir la destinació i la marca turística, identificar els agents i responsables de l’exercici de l’activitat (propietari/arrendatari - titular), obtenir transparència i la contribució fiscal i garantir el compliment de la regulació sectorial per a aconseguir els objectius que persegueixen les polítiques turístiques.
144
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 144
11/12/2023 11:48:59
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
a) Decret 193/1989, de 17 de juliol, pel qual s’estableixen les normes sobre l’ordenació i la classificació dels apartaments turístics i el Decret 194/1989, de 17 de juliol, pel qual es regulen les empreses dedicades al lloguer d’apartaments turístics. No vigent. Aquesta disposició manté la distinció entre: — Apartaments turístics (AT), bungalous i vil·les: blocs o conjunts d’apartaments, bungalous i vil·les situats en una mateixa edificació (bloc) o part d’edificació (conjunt) que es destinen empresarialment a allotjament turístic. — Habitatges turístics individualitzats (HT): les que no s’integren en edificis o conjunts, és a dir, unitats d’allotjament aïllades, que es destinen empresarialment a allotjament turístic. b) Decret 163/1998, de 8 de juliol, d’apartaments turístics. No vigent. Els establiments d’apartaments turístics (AT) i els habitatges turístics (HT) no es distingeixen. Tenen la mateixa consideració jurídica. Són habitatges que es comercialitzaven com a apartaments turístics, s’incloïen en la llista d’habitatges susceptibles de comercialització que havia de presentar l’empresa explotadora davant la Direcció General de Turisme juntament amb la sol·licitud. c) Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Aquesta llei fa incompatible la condició d’habitatge amb la d’establiment d’allotjament turístic i introdueix la figura d’habitatge d’ús turístic (HUT). La regulació sectorial dels blocs i conjunts d’apartaments turístics i dels HUT divergeix: el primer element es normativitza des de la vessant d’ordenació turística, i el segon com un ús turístic de l’element principal, l’habitatge, que es regula des d’un punt de vista sectorial d’habitatge. d ) Decret 164/2010, de 9 de novembre, de regulació dels habitatges d’ús turístic. Regula el que el legislador tradicionalment entenia com a «habitatges turístics vacacionals». e) Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. Amb aquesta llei, s’elimina la regulació de l’activitat d’HUT de la Llei del dret a l’habitatge i s’incorpora a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
4. Context reglamentari La intervenció pública a través del dret en els HUT ha sigut objecte d’atenció des de diversos sectors de l’ordenament i per diferents administracions (figura 5). A partir de la directiva Bolkestein o directiva de serveis (DOUE, 2006), que pretén afavorir la llibertat d’establiment i la lliure circulació de serveis entre els estats membres de la Unió Europea, l’activitat de lloguer turístic no està sotmesa a un règim d’autorització administrativa, sinó que es regeix pel de comunicació prèvia i, per tant, n’hi
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 145
145
11/12/2023 11:48:59
Anna Maria Martínez
FIGURA 5
Les múltiples fonts del dret en els habitatges d’ús turístic • Capacitat de territori • Serveis turístics de qualitat • Política turística
• Capacitat de càrrega del territori • Cohesió social
ORDENACIÓ URBANÍSTICA
• Convivència amb veïns • Lliure exercici activitats / Directiva de Serveis • Dret a l’habitatge
DRET DE LA COMPETÈNCIA DRET HABITATGE
NORMATIVA SECTORIAL DE TURISME
RÈGIM JURÍDIC PROCEDENT DE DIFERENTS DISCIPLINES DEL DRET
PROTECCIÓ CONSUMIDORS NORMATIVA TRIBUTÀRIA COMERÇ ELECTRÔNIC
- CIVIL: Llei d’arrendaments urbans (LAU); Codi Civil català; Llei de propietat horitzontal
• Seguretat i defensa del dret dels usuaris turístics
- ADMINISTRATIU: Llei del dret de l’habitatge; Llei 18/2020 de facilitació de l’activitat econòmica; Llei de turisme; dret urbanístic; dret de la competència
FONT: Elaboració pròpia.
ha prou amb la comunicació de la persona interessada per tal de desenvolupar l’activitat. De les referències anteriors al marc jurídic europeu, és remarcable el principi de lliure prestació de serveis pels operadors econòmics en el mercat interior, el principi de mínima intervenció i que qualsevol mesura d’intervenció pública que restringeixi l’accés o l’exercici d’una activitat econòmica perquè és compatible amb la directiva ha d’estar justificada per una raó imperiosa d’interès general, no discriminatòria per a la persona prestadora i ha de ser impossible assolir els objectius amb una mesura menys restrictiva. A la normativa catalana, la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica i el Decret 131/2022, de 5 de juliol, del Reglament de la Llei de facilitació de l’activitat econòmica ordenen el règim d’intervenció de les activitats. Aquesta normativa sotmet al règim de comunicació prèvia els «allotjaments turístics i altres de curta durada» (establiments de turisme rural, habitatges d’ús turístic i, en general, tota modalitat d’allotjament turístic que es pugui dur a terme en edificis o establiments amb ús característic residencial d’habitatge). A més, és aplicable la reglamentació que disposin les ordenances municipals reguladores de l’exercici de les activitats, les normes i el planejament urbanístics aprovats pels municipis. L’article 221.1 del Decret 75/2020, de 4 d’agost, de turisme de Catalunya estableix que la destinació d’un HUT ha de ser compatible amb la regulació dels usos del sector on estigui situat i amb la normativa civil que hi sigui aplicable. L’article 47.8bis del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual
146
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 146
11/12/2023 11:48:59
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme regula el règim d’ús del sòl no urbanitzable i diu que l’habitatge d’ús turístic és compatible amb l’ús d’habitatge familiar legalment implantat. Molt breument, referim el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) (Gran Sala), de 22 de setembre de 2020 (assumpte C-724/18), en un procediment entre Cali Apartaments SCI i el fiscal general del tribunal d’apel·lació de París, sobre la restricció del dret francès, que exigeix autorització prèvia per a l’exercici d’activitats d’arrendament reiterat i de curta durada d’habitatges a clients de pas. L’enfocament jurisprudencial reconeix la disponibilitat i assequibilitat de l’habitatge com a objectius d’interès general que justifiquen, per no gravar-ne l’escassetat, un règim d’autorització, en comptes del règim de declaració, per a exercir l’activitat d’arrendament turístic de curta durada.
4.1. Comparativa dels requisits exigits en la normativa vigent Els nostres tribunals s’han pronunciat sobre els criteris normatius valorats com a no restrictius a la lliure competència, en el sentit que establir un nivell diferenciat de requisits i condicions entre modalitats no significa limitar l’activitat econòmica, ni és una barrera d’entrada, ja que no hi ha impediment, si és que es tenen els requisits, per a poder-se acollir a la modalitat amb més requisits i a l’inrevés. La taula 4 il·lustra els requisits exigits en cada modalitat. TAULA 4
Requisits turístics exigits a cada modalitat de turisme rural Requisits
Establiment de turisme rural sencer
Sobre l’habitatge Cèdula (normativa d’habitatge) Edificació preexistent anterior a 1957
Habitatge d’ús turístic
Establiment de turisme rural compartit
Llar compartida
Cèdula (normativa d’habitatge)
Cèdula (normativa d’habitatge) Edificació preexistent anterior a 1957
Cèdula (normativa d’habitatge)
—
En el medi rural, fora de nucli o dins de nucli de població de menys de 2.000 habitants
—
Sobre la situació de l’habitatge
En el medi rural, fora de nucli o dins de nucli de població de menys de 2.000 habitants
Qui en pot ser titular
Establiment d’agroturisme: Només la propietària pagès professional Allotjament rural: qualsevol
Establiment d’agroturisme: La propietària o la pagès professional persona que autoritzi Allotjament rural: qualsevol
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 147
147
11/12/2023 11:49:00
Anna Maria Martínez
TAULA 4
Requisits turístics exigits a cada modalitat de turisme rural (Continuació) Requisits
Establiment de turisme rural sencer
Habitatge d’ús turístic
Establiment de turisme rural compartit
Llar compartida
—
Ha d’estar empadronada i residir a l’establiment
Ha d’estar empadronada i residir a l’habitatge
Sobre la residència Ha d’estar empadronada de la persona i residir a la mateixa titular comarca o bé als municipis limítrofs Estada turística
Allotjament temporal. No pot esdevenir residència principal ni secundària de les persones usuàries
Per a estades Allotjament temporal. No de temporada: període pot esdevenir residència de temps continuat igual principal ni secundària o inferior a 31 dies de les persones usuàries
Per a estades de temporada: període de temps continuat igual o inferior a 31 dies
Requisits mínims
Superfícies mínimes d’habitació, sala d’estar i banys. Mobiliari específic per a les habitacions, banys i sala d’estar Allotjaments rurals: rentadora i cuina amb requisits específics
Suficientment moblats i dotats dels aparells i estris necessaris i tot en perfecte estat d’higiene
Superfícies mínimes d’habitació, sala d’estar i banys. Mobiliari específic per a les habitacions, banys i sala d’estar
Suficientment moblats i dotats dels aparells i estris necessaris i tot en perfecte estat d’higiene
Serveis de neteja
Mínim cada tres dies
Servei d’assistència i manteniment
Servei de neteja diària, excepte renúncia
—
Serveis de menjar
—
—
Requerit
—
Servei d’atenció
Per a les persones usuàries. Sí, amb núm. de telèfon Per a les persones usuàries Disponible les 24 h d’assistència a persones usuàries i veïnes
Sí, amb núm. de telèfon per a persones usuàries, propietàries, veïnes i administracions
Capacitat
Mínim 4 places, màxim 20 places
Màxim 15 places
Mínim 2 places, màxim 20 places
Màxim 4 places
Obligacions d’informació
Turística de la zona
Normes de convivència als usuaris
Turística de la zona
L’autorització del propietari en el tràmit d’habilitació
Identificació
Placa exterior
NIRTC a l’interior
Placa exterior
NIRTC a l’interior
Limitacions
Amb altres tipus d’allotjament i restaurant al mateix edifici. Màx. 20 places a l’edifici
Allotjament
Amb altres tipus d’allotjament i restaurant al mateix edifici. Màx. 20 places a l’edifici
Allotjament
Distintiu de qualitat
Requerit
Requerit
Requerit
No
NIRTC: Número d’inscripció del Registre de Turisme de Catalunya. FONT: Elaboració pròpia.
148
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 148
11/12/2023 11:49:00
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
5. El tractament jurídic dels intermediaris Pel que fa a les plataformes de serveis en línia del mercat d’allotjament, el TJUE, en la sentència de 19 de desembre de 2019 (assumpte C-390/18), en la qual intervenen YA, Airbnb Ireland UC, Hôtelière Turenne SAS, Association pour un hébergement et un tourisme professionnels (AHTOP) i Valhotel, argumenta que un servei d’intermediació com el que ofereixen les plataformes que intervenen en el lloguer turístic no es pot considerar part integrant d’un servei global en el qual l’element principal és el servei d’allotjament, ja que el tractament és merament tècnic i passiu, i, per tant, l’activitat està regulada per la Directiva 2000/31/CE sobre comerç electrònic i no per la legislació sectorial d’allotjaments turístics. Només es poden qualificar com a empreses prestadores de serveis de la societat de la informació. La plataforma pot aleshores emparar-se en l’exempció de responsabilitat i, en conseqüència, el contingut de les dades il·lícites és només responsabilitat dels usuaris.
6. Evolució de la demanda de turisme rural a Catalunya Tal com mostra la taula 5, durant la pandèmia, l’any 2020, el nombre de viatgers cau fins als 275.000 (xifra lleugerament superior a la qual s’havia arribat el 2013, en el punt més baix de la crisi). És una caiguda del nombre de viatgers respecte del 2019 del 45 %. L’any 2021 es produeix una recuperació apreciable, amb un increment del 43 % respecte de l’any anterior. Malgrat això, els 394.000 viatgers del 2021 van quedar encara un 22 % per sota dels valors del 2019. L’any 2022 la recuperació es manté progressiva, i les dades acumulades de gener a abril mostren que la xifra de viatgers de turisme rural està ja tan sols un 2 % per sota de la registrada el 2019 en el mateix període. TAULA 5
Viatgers i pernoctacions en allotjaments de turisme rural de Catalunya. Anys 2019-2021 2019 Nombre
2020
2021
Variació interanual
Nombre
Variació interanual
Nombre
Variació interanual
Viatgers
503.800
+3,8 %
275.100
–45,4 %
394.400
+43,4 %
Pernoctacions
1.260.900
–0,3 %
810.400
–35,7 %
1.091.500
+34,7 %
FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 149
149
11/12/2023 11:49:00
Anna Maria Martínez
Si observem les dades anuals de demanda d’allotjament de turisme rural a Catalunya, podem observar quatre fases diferents (figura 6): a) Del 2003 al 2008: la demanda creix un 91 %, des dels 176.000 del 2003 fins a arribar als 337.000 viatgers el 2008. b) Del 2009 al 2013: la crisi comporta una reducció progressiva de la demanda, fins a arribar a caure un 20 % acumulat (el 2013 el nombre de viatgers havia tornat a les xifres del 2006). c) Del 2014 al 2019: nova fase de creixement, amb un augment del 88 % del nombre de viatgers durant els sis anys. El 2019 es bat el rècord històric de viatgers, i se sobrepassa el mig milió (503.800). d) Del 2020 al 2022: fase pandèmica. FIGURA 6
Nombre de viatgers als allotjaments de turisme rural de Catalunya 600
Milers de viatgers
500 400 300 200 100
2021
2020
2019
2018
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
0
FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.
6.1. Comportament diferencial del turisme rural en època pandèmica La pandèmia ha propiciat que la demanda de turisme rural hagi tingut un comportament diferenciat de la resta de tipologies d’establiment. Diferents factors expliquen aquest comportament diferencial durant l’etapa pandèmica: — Cerca d’experiències en contacte amb la naturalesa. — Cerca d’espais no massificats, entorns rurals amb baixa densitat de població.
150
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 150
11/12/2023 11:49:00
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
— Voluntat d’evitar coincidir amb altres turistes, preservar les bombolles d’aïllament i mantenir les distàncies socials. — Cerca de destinacions de proximitat, però evitant entorns urbans i costaners amb massa aglomeracions. La traducció en xifres d’aquest comportament de la demanda és la següent (figura 7): — L’any 2020 el turisme rural és la tipologia d’allotjament que menys cau (el volum de viatgers queda en un 55 % del 2019). — L’any 2021 és la tipologia que, després dels càmpings, assoleix una millor recuperació (el volum de viatgers se situa en el 78 % del 2019). FIGURA 7
Evolució del nombre de viatgers a les principals tipologies d’allotjament. Índex base de 2019 = 100
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
2019 Turisme rural
2020 Hotels
2021 Càmpings
Apartaments
FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat i l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
6.2. Composició per mercats de la demanda de turisme rural El mercat domèstic català és el gran sustentador de la demanda d’allotjament de turisme rural, que es configura així com un turisme preeminentment de proximitat. Abans de la pandèmia, el mercat català representava 8 de cada 10 viatgers arribats a allotjaments de turisme rural. Amb la pandèmia, aquesta xifra ha pujat fins a 9 de cada 10 (figura 8), tot i que hauria de tornar a baixar fins al 8 un cop el turisme estranger es recuperi.
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 151
151
11/12/2023 11:49:00
Anna Maria Martínez
FIGURA 8
Composició de la demanda de turisme rural segons el mercat d’origen 3,0 % Any 2021
90,4 %
6,6 %
5,5 % Any 2019
79,9 %
0%
10 %
20 %
14,6 %
30 %
40 %
50 %
Català
Resta de l’Estat
60 %
70 %
80 %
90 %
100 %
Estranger
FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.
7. Conclusions De l’evolució de l’allotjament en habitatge rural és interesant destacar el saldo positiu del nombre d’establiments de turisme rural, tot i el creixement exponencial dels HUT concentrats en els pols turístics del litoral i la muntanya. De l’anàlisi de la regulació, cal exposar que Catalunya va aprovar fa quaranta anys la primera regulació dels establiments de turisme rural, aleshores anomenats residència casa de pagès, la qual responia a la importància que tenia el sector, així com a la vocació d’identitat que demanava configurar un ordenament jurídic propi i específic. En les dècades següents, la regulació va evolucionar per a adaptar-se a la necessitat de simplificar i eliminar càrregues no justificables. Actualment, resulta que la normativa exigeix menys requisits als HUT i a les llars compartides que als establiments de turisme rural, per tant, ofereixen una prestació de serveis inferior. En aquest sentit, les diferències entre les característiques i els requisits de cada modalitat s’han d’interpretar de manera integral i tenint en compte la totalitat dels paràmetres, indicadors, criteris, característiques i identificadors tècnics establerts tant a la modalitat d’establiment de turisme rural com a la resta de modalitats d’allotjament turístic que conformen el sistema de tipologies en conjunt. Des d’aquesta perspectiva, els titulars que vulguin prestar un servei d’allotjament poden escollir la modalitat que s’adapti millor al seu model de negoci i als requisits exigits. Alhora el públic poten-
152
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 133-153
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 152
11/12/2023 11:49:00
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català
cial de cada segment de mercat pot orientar la demanda d’acord amb la diversificació de l’oferta. Finalment, de l’anàlisi de la demanda cal destacar que l’origen dels turistes que s’allotgen als establiments de turisme rural és majoritàriament català, la qual cosa va propiciar, l’any 2021, una recuperació millor d’aquesta opció respecte de la resta de tipologies.
Agraïments Especialment, per les seves aportacions, a Oriol Mallol i Sangrà, a Jordi Puig Estrada i a Xavier Pujol-Galzeran Vilardell.
Bibliografia DOGC = Generalitat de Catalunya (2002). «Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3669. DOUE = Unió Europea (2006). «Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior». Diari Oficial de la Unió Europea, L376 (27.12.2006), p. 36-68.
DESEMBRE 2023, P. 133-153 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 153
153
11/12/2023 11:49:00
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 154
11/12/2023 11:49:00
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 155-159 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.155
Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic) Ramon Corominas Associació Turisme Rural Girona - Costa Brava - Pirineu REBUT: 14 DE DESEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 15 DE JUNY DE 2023
RESUM En aquesta ponència expliquem quins han estat els inicis i la trajectòria de l’Associació Turisme Rural Girona - Costa Brava - Pirineu. Actualment, hi són adherits cent trenta propietaris, que en conjunt tenen dos-cents quaranta allotjaments, tots situats a les comarques gironines. L’entitat ofereix una sèrie de serveis als socis, i es planteja reptes a partir de la proliferació dels habitatges d’ús turístic (HUT). PARAULES CLAU: associació, turisme rural, comarques gironines, habitatges d’ús turístic.
Correspondència: Ramon Corominas. Associació de Cases de Turisme Rural Girona - Costa Brava - Pirineu. Edifici FOEG. C/ Bonastruc de Porta, 15. 17001 Girona. Tel.: +34 972 226 015. A/e: info@turismeruralgirona.org.
DESEMBRE 2023, P. 155-159 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 155
155
11/12/2023 11:49:00
Ramon Corominas
Rural tourism establishments and the challenge of the new types of tourist accommodation (touristic short-term rentals) ABSTRACT In this presentation we explain the beginnings and the evolution of the Rural Tourism Association Girona - Costa Brava - Pyrenees. This association currently has 130 members, who are the owners of a total of 240 accommodations, all located in the regions of Girona province. The Association offers a series of services to its members and studies the challenges posed by the proliferation of touristic short-term rental accommodations. KEYWORDS: association, rural tourism, regions of Girona, touristic short-term rental ac-
commodations.
Los establecimientos de turismo rural ante el reto de las nuevas modalidades de alojamiento (viviendas de uso turístico) RESUMEN En esta ponencia explicamos cuáles han sido los inicios y la trayectoria de la Asociación Turisme Rural Girona - Costa Brava - Pirineu. Actualmente, tiene adheridos 130 propietarios, que en conjunto cuentan con 240 alojamientos, todos situados en las comarcas gerundenses. La entidad ofrece una serie de servicios a los socios, y se plantea retos a partir de la proliferación de las viviendas de uso turístico. PALABRAS CLAVE: asociación, turismo rural, comarcas gerundenses, viviendas de uso turístico.
1. Presentació de l’associació Turisme Rural Girona es va constituir l’any 1992, ara fa trenta anys. Es van unir vuit residències cases de pagès de les comarques gironines per tal de poder defensar els seus interessos i promocionar-se conjuntament. Avui esdevé una de les associacions referents a
156
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 155-159
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 156
11/12/2023 11:49:00
Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic)
Catalunya i a Espanya. Actualment té cent trenta propietaris adherits i més de dos-cents quaranta allotjaments a totes les comarques gironines. Disposa d’infraestructura pròpia i gent contractada, així com una xarxa de proveïdors especialitzats en noves tecnologies, màrqueting i comunicació que treballen per a dinamitzar l’entitat. La trajectòria de l’entitat sempre s’ha basat en el pagament de quotes per part dels propietaris, així com l’obtenció d’ingressos en publicitat i convenis amb terceres parts i el suport d’alguna entitat pública com la Diputació de Girona. Turisme Rural Girona és avui una entitat professional que ofereix serveis a propietaris i gestors de cases de turisme rural a les comarques gironines. Els serveis que ofereix són: assessorament, servei jurídic, servei legal, servei d’arquitectura i eficiència energètica, avantatges, categorització a la certificació, formació, promoció, la Guia de cases rurals Girona - Costa Brava - Pirineu, el Club de Proveïdors exclusius, el Programa Ruralxec, el Club Amic i Turalgi.com - Central de reserves online de cases rurals autèntiques. Les estratègies de comunicació s’han basat en: a) la comunicació interna continuada a totes les persones associades, per a mantenir-les informades de les qüestions referents a l’associació, el sector turístic, les col·laboracions amb terceres persones. Això inclou la cerca de serveis d’interès i la formació en diferents matèries: digitalització, sostenibilitat, comunicació, seguretat, etc.; b) la comunicació externa centrada a promocionar l’entitat dins del sector turístic gironí i català; c) la comunicació externa centrada en la promoció de les cases rurals adherides: web, màrqueting digital, guia digital.
2. El turisme rural a les comarques de Girona: evolució del sector de l’allotjament i situació actual 2.1. Orígens El turisme rural, d’on surt? L’inici de l’activitat es remunta als anys vuitanta (l’ordre que la regula data del 6 d’octubre de 1983), quan, a escala estatal, existien les casas de labranza, que es dedicaven a acollir gent durant l’estiu. Aleshores, a causa de la davallada que l’activitat agrícola i ramadera pateix, els pagesos i ramaders de Catalunya manifesten que necessiten noves fonts d’ingressos i és quan la Generalitat dona la possibilitat de tenir hostes a les masies i cases de pagès (en la pròpia casa). Ara bé, el requisit indispensable va ser tenir terres i treballar-les. Un dels inspectors de Girona, responsable de visitar les cases de pagès, va ser la persona que va presentar el programa per a captar cases i incentivar els pagesos i agricultors. Els establiments van rebre la denominació de residèn-
DESEMBRE 2023, P. 155-159 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 157
157
11/12/2023 11:49:00
Ramon Corominas
cia casa de pagès. La primera legalització a Girona va ser a Campdevànol, al Ripollès, una casa tancada avui dia, però la segona és Can Pere Ni, una casa situada als Masos de Pals que avui encara està activa. Aquest fet permet trobar una alternativa als ingressos del sector i fa possible que molta gent amb intenció d’abandonar el camp i anar-se’n a la ciutat romangués a pagès. També és una manera que la dona tingui una activitat pròpia i se senti motivada. Alhora, és una bona proposta per a promocionar les zones d’interior i donar a conèixer la cultura, la gastronomia, el paisatge i el tracte a pagès. Aquesta activitat va conservar les edificacions i la vida al territori, moltes masies ubicades en zones de muntanya, de difícil accés o en zones desafavorides, s’han conservat gràcies a aquest nou ús. Justament, un dels requisits de les cases de turisme rural és que les edificacions siguin d’abans de 1957 i estiguin ubicades en nuclis de menys de 2.000 habitants. Cal remarcar que el valor d’aquesta tipologia d’allotjaments rau, també, en el fet que totes han tingut des dels orígens unes inspeccions molt severes per a poder obtenir la legalització. Fins i tot, s’ha donat el cas que cases o masies que complien gran part dels requeriments però no la totalitat no es van poder legalitzar i, per tant, no són cases de turisme rural, sinó altres tipologies d’allotjaments turístics en entorn rural (apartaments, per exemple). Durant les dècades de 1990 i 2000 el sector s’expandeix a totes les comarques gironines d’una manera espectacular i frenètica, i es configura la imatge del turisme rural i el model de negoci. És en aquest període quan es creen i es legalitzen la majoria de cases rurals que encara avui segueixen.
2.2. Actualitat Per donar alguna dada, Girona el juny del 2022 comprèn el màxim nombre d’allotjaments d’aquest sector a Catalunya: 809 cases de turisme rural enfront de les 2.500 que hi ha a tot Catalunya. El principal canvi que ha patit el turisme rural en els darrers anys ha estat marcat per Internet, que ha canviat la manera de gestionar les cases, les noves tecnologies, que han canviat la manera de promocionar-les i han augmentat l’oferta considerablement d’altres tipus d’allotjament, així com la incorporació de noves generacions, que han apostat per fer del turisme rural la seva font d’ingressos principal i no complementària com era als anys d’inici.
158
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 155-159
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 158
11/12/2023 11:49:00
Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic)
3. Reptes actuals dels allotjaments de turisme rural enfront de la diversificació dels allotjaments, i molt especialment respecte als habitatges d’ús turístic Actualment, el nombre de legalitzacions en llicències de turisme rural està estancat, ja que el sistema de legalització dels habitatges d’ús turístic (HUT) ha propiciat la proliferació d’aquest tipus d’habitatges turístics a tot el territori. Es tracta d’una legalització molt més fàcil de fer, amb requisits molt més senzills d’assolir enfront dels exigits als establiments de turisme rural. Per exemple, no és necessari donar d’alta l’activitat econòmica, atès que els ingressos del lloguer es poden imputar a la renda. L’aparició dels HUT ha creat una sobreoferta d’allotjaments en entorns rurals, fet que ha posat en qüestió el futur de les cases de turisme rural a Catalunya. A partir d’aquest canvi, Turisme Rural Girona s’ha plantejat que els HUT es puguin adherir a l’Associació, sempre que compleixin la normativa dels establiments de turisme rural. Entitats com la nostra treballem per conscienciar els propietaris que el turisme rural s’ha de diferenciar respecte als habitatges que són en l’entorn rural i que no volen oferir cap valor afegit. Cal especialitzar-se i diferenciar-se de la multitud. Treballem per formar els nostres associats propietaris, volem oferir sempre més valor afegit a l’hoste: com l’hospitalitat i el coneixement del territori. Les estades turístiques d’avui passen per les experiències i el nostre client les ha de poder viure i recordar. També estem ideant polítiques de sostenibilitat i digitalització, dos factors diferenciadors clau, del present i del futur del turisme rural.
DESEMBRE 2023, P. 155-159 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 159
159
11/12/2023 11:49:00
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 160
11/12/2023 11:49:00
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 161-174 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.156
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona Toni Solanas Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Societat Catalana d’Arquitectura i Salut de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears REBUT: 14 DE DESEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 15 DE JUNY DE 2023
RESUM L’article comença amb una introducció sobre l’edificació i la sostenibilitat, en general, i fa un repàs de les preocupacions ambientals actuals explicant quins són els criteris per a definir les actuacions que cal dur a terme. Es fa una aposta clara per la rehabilitació com a forma més sostenible de construir, pel davant de la nova construcció. També s’analitza la influència que tenen alguns materials sobre el canvi climàtic fent un apunt sobre salut i construcció. Finalment, es detalla el cas concret del procés de rehabilitació de la masia de Can Parets, a Llerona (Vallès Oriental), on es van aplicar els criteris exposats abans. PARAULES CLAU: arquitectura, sostenibilitat, rehabilitació, eficiència energètica, Can Parets.
Correspondència: Toni Solanas. Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tel.: 666 296 434.
DESEMBRE 2023, P. 161-174 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 161
161
11/12/2023 11:49:00
Toni Solanas
Sustainability and health in the construction field. The case of the rehabilitation of the Can Parets farmhouse in Llerona (Vallès Oriental region, Catalonia) ABSTRACT This article begins with an introduction to the construction field and to sustainability in general, reviewing current environmental concerns and explaining what the criteria are for defining the actions to be taken in this respect. A clear commitment is made to rehabilitation as a more sustainable way of building, as compared to new construction. Likewise, an analysis is made of the influence that some materials have on climate change, remarking on health and construction aspects. Lastly, the rehabilitation process of the Can Parets farmhouse in Llerona (Vallès Oriental region), where the above-mentioned criteria were applied, is discussed in detail. KEYWORDS: architecture, sustainability, rehabilitation, energy efficiency, Can Parets.
Sostenibilidad y salud en la edificación. El caso de la rehabilitación de la masía Can Parets de Llerona (Vallès Oriental, Cataluña) RESUMEN El artículo comienza con una introducción sobre la edificación y la sostenibilidad, en general, efectuando un repaso sobre las preocupaciones ambientales actuales y explicando cuáles son los criterios para definir qué actuaciones hay que llevar a cabo. Se hace una apuesta clara por la rehabilitación, como la forma más sostenible de construir, por delante de la obra nueva. También se analiza la influencia que tienen algunos materiales sobre el cambio climático, con un apunte sobre salud y construcción. Finalmente, se detalla el proceso de rehabilitación de la masía de Can Parets, en Llerona (comarca del Vallès Oriental), en la que se aplicaron los criterios expuestos anteriormente. PALABRAS CLAVE: arquitectura, sostenibilidad, rehabilitación, eficiencia energética, Can
Parets.
162
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 161-174
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 162
11/12/2023 11:49:00
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
1. Criteris de sostenibilitat i salut generals 1.1. Construcció i sostenibilitat La construcció és un dels sectors que més afecta el medi ambient, pel consum de recursos, l’emissió de CO2, que provoca el canvi climàtic, la producció de residus i l’afectació de l’entorn. I ho és, tant pel que fa a l’ús dels edificis com per l’impacte de la fabricació i del transport dels materials emprats. Alhora l’edifici té influència en la nostra salut, pot induir malalties, però també pot fer-nos sentir bé. Aquest fer-nos sentir bé, el fet de buscar l’anomenat el bon lloc, fou una constant per a moltes cultures. Malauradament, molts coneixements antics, orientats a aconseguir aquesta finalitat, s’han oblidat a partir del moment en què l’habitatge passa de ser un bé d’ús a ser un valor de canvi, cosa que ha afavorit l’especulació amb un bé que és alhora un dels drets fonamentals de les persones. Ha passat a ser un actiu financer, la qual cosa ha situat el benefici econòmic pel davant de la salut i la sostenibilitat. Ja Vitruvi, al segle i aC, donava instruccions sobre com s’havia de buscar el bon lloc on edificar. A totes les cultures antigues el bon lloc és un bé preuat que busca respectar el medi i donar confort als seus ocupants; busca, per tant, la sostenibilitat. Cal recuperar aquella vella saviesa que inspirà els antics constructors dels masos i les primeres aglomeracions urbanes, per a tornar a situar la salut de les persones i la del planeta (la sostenibilitat) com a eix rector de les decisions de planificació urbana i territorial, així com en les del disseny, construcció i ús dels edificis (Cardona, 2021). Amb el creixement de la demografia i l’aparició de les ciutats més grans, en moltes ocasions emmurallades, van aparèixer les primeres epidèmies vinculades a la brutícia i mala evacuació dels residus. Aquest problema s’agreuja en el temps, com molt bé va il· lustrar William Hogart el 1751, als carrers de Londres anomenats Cervesa (Beer Street) i Ginebra (Gine Line) (figura 1).
1.2. Preocupacions ambientals actuals En els darrers cinquanta anys les preocupacions ambientals s’han anat ampliant. Moltes són derivades d’un model productiu de desenvolupament, que, com molts autors han denunciat, està destruint molts dels recursos del planeta necessaris per a viure, alhora que embruta el medi ambient amb residus contaminants que perjudiquen la salut (Bordera i Turiel, 2022). Segons una visió encertada de l’arquitecte Gerardo Wadel, a la introducció del llibre Arquitectura Sostenible 05 (Pirillo, Barahona i Reyes Najera, 2007), la sostenibilitat s’ha
DESEMBRE 2023, P. 161-174 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 163
163
11/12/2023 11:49:00
Toni Solanas
FIGURA 1
Il·lustració que mostra el mal estat dels carrers i de la gent a Londres al s. xviii (William Hogart, 1751)
FONT: Viquipèdia <https://en.wikipedia.org/wiki/Beer_Street_and_Gin_Lane>.
de guiar per cinc criteris: 1) reduir la demanda de recursos i la producció de residus; 2) millorar l’eficiència en l’ús; 3) aprofitar els recursos locals; 4) fomentar el reciclatge; 5) compensar l’impacte generat. Així, aplicats a l’energia, els cinc criteris es traduirien en: 1) instal·lar aïllaments, inèrcia, ombres, estanqueïtat en la fusteria; 2) millorar l’eficiència de la climatització, il·luminació i els electrodomèstics; 3) utilitzar sistemes passius i energies renovables; 4) emprar energies de reciclatge com el biogàs; 5) plantar arbres. Aplicant aquests criteris de sostenibilitat a la salut i al confort, que en realitat són el mateix, podem dir que és millor la climatització per radiació (terra o mur radiant) que la per convecció (aire condicionat per tubs). La primera actua de manera similar al sol, escalfa en primer lloc els elements més densos, que en el nostre cos són els ossos; en canvi, l’aire condicionat habitual només n’escalfa la part superficial, la pell, per això és tan incòmoda la sensació de passar d’una temperatura a una altra, amb un gradient de graus important. Cal afegir que la temperatura que percebem en un espai tancat com el nostre habitatge és la mitjana entre la temperatura de l’aire i la de les parets que ens envolten (figura 2). Per això, parlem de materials càlids, com la fusta, o materials freds, com la pedra (Herde i González, 1997; Martínez, 2015).
164
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 161-174
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 164
11/12/2023 11:49:00
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
FIGURA 2
Percepció de la temperatura en un espai tancat
FONT: Herde i González (1997).
1.3. La rehabilitació, l’opció més sostenible En termes generals, els dos terços de les emissions de CO2 d’un edifici s’emeten durant el seu ús, i una tercera part es produeixen en la fabricació dels materials que el componen. S’estan prenent mesures per a reduir les emissions en l’ús de l’edifici, però no gaires en la fabricació i en el transport dels materials. Si analitzem en detall aquest darrer aspecte, veurem que les emissions derivades dels materials emprats en la construcció d’un edifici es concentren principalment en els fonaments, l’estructura i els tancaments (figura 3), que són els elements que normalment es «reutilitzen» quan fem una rehabilitació, amb la qual cosa evitem moltes emissions de CO2.
1.4. Els materials i el seu impacte Aprofundint una mica més en els materials emprats en la construcció, veiem que la fabricació de ciment i ferro (figura 3), els dos materials que conformen el formigó armat, representen més del 80 % de les emissions de CO2 de tots els materials; l’impacte de la fabricació de formigó armat és importantíssima, de l’ordre del 13 % de les emissions
DESEMBRE 2023, P. 161-174 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 165
165
11/12/2023 11:49:01
Toni Solanas
FIGURA 3
Quantificació de les emissions de CO2 (kg de CO2eq) dels materials emprats en la construcció d’un edifici estàndard
FONT: Licinio Alfaro Garrido.
totals de gasos amb efecte d’hivernacle a tot el món. Una dada de la qual es parla poc, comparada amb l’impacte de l’aviació —de la qual sí que es parla—, que és de l’ordre del 3 % (Salvans, 2022). La figura 4 mostra que entre les deu empreses més contaminants de Catalunya, tres són de formigons i ciments. En contraposició, sabem que sortosament hi ha alternatives; la utilització de materials tradicionals com la fusta, la palla, la terra o la calç, és a dir, els materials de l’arquitectura tradicional, tenen un impacte mínim en el medi i, a més, acostumen a ser més saludables que molts dels actuals amb additius químics, moltes vegades d’afectes desconeguts. Malauradament aquests materials s’associen sovint a construccions de pagès, hippies o de països pobres, quan les seves prestacions, tan pel que fa a la sostenibilitat com a la salut, són molt millors que la de la majoria dels materials «moderns», com els metalls o els plàstics (Silvestre, 2021). Val a dir que les tècniques de construcció amb aquests materials han evolucionat notablement, avui s’han industrialitzat. En el cas de la fusta, el seu comportament enfront del foc és molt millor que el del ferro, i la seva resistència permet fer edificis en alçada.
166
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 161-174
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 166
11/12/2023 11:49:01
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
FIGURA 4
Les deu empreses més contaminants de Catalunya: rànquing per emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (t de CO2eq). Any 2021 1.000.000 REPSOL 929.768
CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL
825.568
CEMEX ESPAÑA OPERACIONES
791.892
ENDESA
783.903
NATURGY
770.084
IBERDROLA (TARRAGONA POWER)
3.000.000
4.000.000
3.120.666
DOW CHEMICAL
CEMENTOS PORTLAND VALDERRIVAS
2.000.000
737.519 537.964
LAFARGEHOLCIM ESPAÑA
360.367
SOCIEDAD EPAÑOLA CARBUROS METÁLICOS
348.051
NOTA: Empreses sotmeses al règim europeu de comerç de drets d’emissions. FONT: Riu (2022).
1.5. La salut i la construcció Els desficis il·lustrats amb els gravats de Hogart (figura 1) s’han anat resolent a partir de la preocupació que han tingut per la salut a la ciutat urbanistes i grans personatges. És el cas d’Ildefons Cerdà. Cerdà, era enginyer industrial, però havia estudiat uns anys arquitectura a Barcelona. L’any 1833 la ciutat va ser víctima d’una epidèmia de còlera, i ell va prendre consciència de la importància de les ventilacions i l’assolellament de les estances dels habitatges i els carrers de la ciutat, així com de la necessitat de millorar el sanejament de les aigües grises. Curiosament, no va preveure l’evacuació a la xarxa de clavegueram de les anomenades aigües negres, perquè en aquell moment el coneixement científic predominant pensava que els miasmes del còlera es transmetien per l’aire, quan en realitat era per l’aigua contaminada dels aqüífers. I la femta, que anava als pous morts, contaminava els aqüífers. Va ser Pere Garcia Fària qui, anys més tard, va fer el projecte de clavegueram per a les aigües negres provinents de les comunes de l’època. Un dels problemes de la contaminació ambiental és que alguns dels elements més contaminants o que afecten la salut són invisibles, com el CO2 (Silvestre, 2017). La realitat mostra que l’ésser humà està preparat per a afrontar molts perills, però no d’altres,
DESEMBRE 2023, P. 161-174 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 167
167
11/12/2023 11:49:01
Toni Solanas
invisibles o amb efectes a llarg termini, com ho són molts contaminants químics i els camps elèctrics, magnètics o electromagnètics. Cal afegir que, de vegades, els efectes provenen d’un còctel de causes diverses, cosa que fa més difícil prendre mesures de prevenció.
2. Rehabilitació feta a la masia de Can Parets a Llerona (terme municipal de les Franqueses del Vallès) Es tracta de la rehabilitació d’una masoveria, de planta baixa i planta pis, i l’adequació de diverses edificacions secundàries d’ús agrícola. D’aquestes edificacions s’enderrocà gran part de les corts, i es va mantenir una coberta com a porxo, que es converteix en menjador exterior (figura 5). Se n’inverteix la inclinació per a orientar-la cap al sud, de cara a donar suport a les plaques fotovoltaiques. Se’n manté una part tancada com a sala d’instal·lacions. L’anomenat cobert del carro passa a ser un estudi. Els coberts de vehicles agrícoles, un cop reparats els elements malmesos, són ara l’aparcament de cotxes. També es va fer una tanca parcial de la finca a la zona que voreja el camí. La finca, de 4,1 ha, és de cultiu de secà des de temps immemorials; als voltants, i separant alguna de les feixes, han crescut bosquines de vegetació mediterrània: pins, alzines i matolls diversos. La finca té un ús agrícola i els camps es cultiven. Els terrenys són bàsicament plans. El clima és mediterrani, amb fred bastant intens a l’hivern i forta calor a l’estiu. La rehabilitació es va fer segons els criteris de la bioarquitectura, el bioclimatisme, la sostenibilitat i la salut. És a dir, amb la màxima preocupació per a mantenir la salut i aconseguir el confort dels habitants i aprofitant al màxim els recursos del lloc. Entre aquests recursos destaquen el sol, el vent, la pluja i les vistes pel que fa als elements naturals. També es va tenir en compte l’estudi geobiològic de les radiacions naturals del terreny, que poden influir en l’habitabilitat dels espais. És important aconseguir la màxima eficiència en l’ús de tots aquests recursos naturals, per a minimitzar l’ús d’energies, materials, aigua i la generació de residus i contaminació (Tarragona, Palau i Clotes, 2011). Es va aprofitar l’estructura existent de la casa, en bon estat general, llevat de la façana nord, amb restes d’obres anteriors, que omplien forats de la maçoneria amb mur de tàpia (figura 6). Es van repassar les bigues i es van substituir les malmeses. Es va dotar l’edifici d’un aïllament general, tant a la coberta (de 12 cm de gruix) com a la part exterior dels murs de façana (de 8 cm de gruix), en tota la seva envolupant. Donada la mala planimetria dels murs originals de maçoneria basta, es va fer una paret exterior de totxana de cantell revestida amb morter de calç, deixant una càmera d’aire de gruix variable, entre 10 i 15 cm, en la qual es van col·locar dues capes de suro de 4 cm
168
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 161-174
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 168
11/12/2023 11:49:01
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
FIGURA 5
Les corts, estat inicial (a dalt) i transformades en menjador exterior (a baix)
FONT: Fotografies de l’autor.
DESEMBRE 2023, P. 161-174 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 169
169
11/12/2023 11:49:02
Toni Solanas
FIGURA 6
La façana nord, estat inicial (a dalt) i després de la rehabilitació, amb revestiment de morter de calç (a baix)
FONT: Fotografies de l’autor.
170
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 161-174
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 170
11/12/2023 11:49:03
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
cadascuna (figura 7). Es posa l’aïllament per l’exterior per a evitar ponts tèrmics i per a aprofitar la inèrcia tèrmica dels materials interiors. El fet de regruixar les parets per l’exterior va comportar haver d’ampliar el petit ràfec de la coberta de teula àrab. FIGURA 7
Façana sud, instal·lació del sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE), també anomenat caviti wall
FONT: Fotografia de l’autor.
Cal destacar com a actuació principal a les façanes l’augment considerable de les obertures de la façana sud, per a rebre una aportació solar més gran durant els mesos d’hivern. Aquests forats es cobreixen amb una persiana de llibret corredissa, per a protegir de la calor de l’estiu. A la façana de ponent s’obre una sortida des de la cuina menjador i s’instal·la una pèrgola vegetal, també s’obren forats per la terrassa del pis superior (figura 8).
DESEMBRE 2023, P. 161-174 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 171
171
11/12/2023 11:49:05
Toni Solanas
FIGURA 8
Façana sud, obertura de forats (a dalt) i estat final (a baix)
FONT: Fotografies de l’autor.
172
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 161-174
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 172
11/12/2023 11:49:09
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
El programa funcional respon a la necessitat de facilitar la convivència, dins de l’habitatge, entre la propietària a la planta baixa i la família del fill a la planta pis. Es va dotar l’edifici de noves instal·lacions sanitàries, de calefacció i elèctriques, i es van instal·lar panells solars per a produir aigua calenta sanitària. També es va fer un pou per a disposar d’aigua de reg d’ús agrícola. Cal destacar que s’ha tingut en compte la protecció davant dels camps electromagnètics, tot i que no hi ha cap línia de 230 V prop dels llits. Per a la calefacció i per al suport de generació d’aigua calenta sanitària es disposa d’una caldera de biomassa de pèl·lets. Hi ha dos circuits de calefacció, un pel terra radiant, a la planta baixa, i un altre pels radiadors de la planta primera, on no s’instal·la terra radiant per a no sobrecarregar el forjat de bigues de fusta. No hi ha previst cap sistema de refrigeració. La propietària ha enregistrat dades i el comportament tèrmic de l’edifici aconsegueix salvar a l’estiu un gradient de 10 °C. Vol dir que, gràcies al sistema d’aïllament emprat, amb una temperatura exterior de 35 °C, l’interior és a 25 °C, sense utilitzar cap sistema de refrigeració. Per a acabar de millorar el benestar, la jardineria ha estat, com acostuma a ser, d’una gran ajuda, fet que es pot contemplar a les fotografies que acompanyen el text.
3. Conclusió L’experiència de la rehabilitació d’un habitatge rural pot servir d’exemple per a moltes masies i molts edificis vells que es dediquin al turisme rural. És també un exemple per a qualsevol edificació que calgui rehabilitar. La Unió Europea ha establert l’objectiu per l’any 2050 de reduir el 95 % de les emissions de CO2 respecte de l’any 1990. Si no s’apliquen mesures radicals en la rehabilitació d’edificis aquest objectiu difícilment es podrà complir.
Bibliografia Bordera, J.; Turiel, A. (2022). El otoño de la civilización: Textos para una revolución inevitable. Madrid: CTXT. Cardona, D. (coord.) (2021). Guia tècnica de biohabitabilitat: Criteris de salut i benestar en les promocions d’habitatge, versió 1.1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Sòl. (Col·lecció Laboratori) Herde, A. de; González, J. A. (1997). Arquitectura bioclimática. Vigo: Colexio Oficial de Arquitectos de Galicia. Martínez, Á. (2015). Bioconstrucción: Cómo crear espacios saludables, ecológicos y armoniosos. Madrid: Ediciones i.
DESEMBRE 2023, P. 161-174 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 173
173
11/12/2023 11:49:09
Toni Solanas
Pirillo, C.; Barahona, E.; Reyes Najera, C. (2007). Arquitectura sostenible 05. Alboraia (València): Pencil. Riu, M. (2022). «El mapa de les empreses més contaminants de Catalunya: on són i qui les controla» [en línia]. El Crític. <https://www.elcritic.cat/investigacio/el-mapa-de -les-empreses-mes-contaminants-de-catalunya-on-son-i-de-qui-son-propietat-145567> [Consulta: juny 2023]. Salvans, A. (2022). «L’aviació mundial acorda un pla a llarg termini per reduir emissions» [en línia]. Món Planeta (10 octubre 2022). <https://monplaneta.cat/sostenibilitat/ aviacio-mundial-acorda-pla-llarg-termini-reduir-emissions-59184/> [Consulta: juny 2023]. Silvestre, E. (2017). Tu casa sin tóxicos. Barcelona: RBA Integral. — (2021). Tu casa sana. Barcelona: RBA Integral. Tarragona, E.; Palau, A.; Clotes, C. (2011). La masia sostenible: Guia pràctica per a la rehabilitació i la construcció sostenible [en línia]. Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central; Projecte Masovera, responsable tècnica: Laia Espasa. <https:// ruralcat.gencat.cat/documents/20181/337316/DLFE-17413.pdf/2333b49f-2505-40bd -b94e-7d609a6dc24c> [Consulta: juny 2023].
174
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 161-174
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 174
11/12/2023 11:49:09
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 175-176 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.157
Agroturisme versus turisme rural Josep Margenat Sectorial d’Agroturisme de la Unió de Pagesos de Catalunya Agroturisme Can Burguès REBUT: 14 DE DESEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 15 DE JUNY DE 2023
La meva intervenció es resumeix en la defensa dels punts següents: — Genèricament, podríem definir el turisme rural com aquella modalitat de turisme que es fa en un àmbit no urbà. — Tanmateix, el turisme rural és una figura reconeguda, homologada i regulada per la Generalitat de Catalunya. — Els allotjaments de turisme rural per obtenir la llicència corresponent i poder utilitzar aquesta denominació han de complir uns requisits d’antiguitat, de tipologia de construcció, d’ubicació, de confort, de gestió, etc. — L’àmbit rural és divers i amb un escenari sempre lligat a la natura. Els elements paisatgístics que el conformen són els conreus, els camins, el bestiar, les masies, els boscos i les activitats lligades a l’agricultura, la ramaderia i l’activitat forestal. Nuclis de població de petites dimensions també són un element rural. — Dins del turisme rural hi ha la modalitat d’agroturisme, que és aquella activitat o allotjament que té lloc en una explotació agrícola en actiu, professional, en què més del 50 % dels ingressos dels titulars provenen de l’activitat agrícola, ramadera o silvícola. Correspondència: Josep Margenat. Masia de Can Burguès. 08187 Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). A/e: margenat@canburgues.cat. A/I: https://canburgues.cat/.
DESEMBRE 2023, P. 175-176 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 175
175
11/12/2023 11:49:09
Josep Margenat
— Turisme rural i agroturisme no són incompatibles, però representen models diferents de gestió, presència i implicació al medi rural. De vegades, el turisme rural ha suposat la irrupció de persones i capitals aliens al medi rural. — Les zones agrícoles pateixen un greu problema d’envelliment de la població i de despoblament degut a la baixa rendibilitat de l’activitat agrícola. La majoria d’explotacions no tenen relleu generacional i poden acabar desapareixent. — L’agroturisme va néixer com una activitat diversificada de l’agricultura per millorar les rendes de les famílies pageses i fer més atractiva l’activitat. — A la Unió de Pagesos creiem que l’agroturisme ha de tenir un tractament diferenciat del turisme rural, ja que [l’agroturisme] pot ajudar a fer viables les explotacions i fixar gent al territori, alhora que dona visibilitat al sector primari i en dignifica la professió. També creiem que des de les administracions s’haurien de donar més ajudes al sector. — El món rural és dipositari d’una cultura, unes tradicions, uns valors i una identitat que s’han forjat al llarg de segles d’història i per al qual el declivi de l’activitat agrícola suposa una amenaça i un risc per a l’existència de serveis bàsics a les zones menys poblades, com són l’ensenyament, la sanitat, la cultura, les comunicacions, etc. — Catalunya no es pot permetre perdre més pagesos. La pagesia, a més de proporcionar aliments a la resta de la població —per tant, és una baula de la sobirania alimentària—, és una actor important en l’equilibri social i econòmic i vertebra demogràficament el territori. Com a conclusió, cal reiterar que l’agroturisme és important perquè és una activitat absolutament lligada al territori que ajuda les famílies pageses a donar valor a la seva professió i a mantenir població a les zones rurals. Alhora brinda als usuaris la possibilitat d’adquirir aliments directament del productor i conèixer el món rural des d’una visió molt propera.
176
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 175-176
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 176
11/12/2023 11:49:09
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 177-183 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.158
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural Enric López Observatori del Turisme Rural del CETT-UB REBUT: 14 DE DESEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 15 DE JUNY DE 2023
RESUM L’Observatori del Turisme Rural (OTR) és un projecte de recerca desenvolupat per Escapadarural.com (plataforma digital especialitzada en turisme rural), el CETT-UB i Netquest (empresa proveïdora de dades per a la investigació de mercats), l’objectiu principal del qual és generar coneixement expert sobre el turisme rural a Espanya, especialment en els àmbits dels turistes i dels propietaris. A través d’un qüestionari en línia administrat a cada univers anterior, hem aconseguit una mostra de més de 16.000 respostes de turistes rurals, i de més de 2.500 de propietaris rurals, cosa que ens permet fer una anàlisi profunda i acurada de totes aquestes dades. Aquest coneixement expert és transferit al sector acadèmic i professional a través de jornades, congressos, seminaris, articles, entrevistes, etc. En aquest sentit, un dels reptes més importants identificats en l’edició del 2021 de l’informe anual de l’OTR és poder mantenir i consolidar la tendència dels turistes en el sentit que han estat aquestes escapades rurals les vacances principals de l’estiu del 2021. PARAULES CLAU: turisme, rural, observatori, reptes. Correspondència: Enric López. Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme (CETT-UB). Av. Can Marcet, 36-38. 08035 Barcelona. A/e: Enric.Lopez@cett.cat.
DESEMBRE 2023, P. 177-183 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 177
177
11/12/2023 11:49:09
Enric López
Rural tourism, new challenges. The Rural Tourism Observatory ABSTRACT The Rural Tourism Observatory (OTR) is a research project developed by Escapadarural.com (a digital platform specialized in rural tourism), the Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy (CETT-UB), and Netquest (a company providing data for market research). The project’s primary goal is to generate expert knowledge on rural tourism in Spain, especially with respect to tourists and owners in this field. By means of an online questionnaire addressed to each of these two groups, we obtained a sample of over 16,000 responses from rural tourists, and over 2,500 responses from rural owners, allowing us to make a careful in-depth analysis of all these data. This expert knowledge is transferred to the academic and professional sector through conferences, congresses, seminars, articles, interviews, etc. In this respect, one of the most important challenges identified in the 2021 edition of the annual OTR Report is how to maintain and consolidate the tourist trend which made these rural getaways the leading summer holiday format in 2021. KEYWORDS: tourism, rural, observatory, challenges.
El turismo rural, nuevos retos. El Observatorio del Turismo Rural RESUMEN El Observatorio del Turismo Rural (OTR) es un proyecto de investigación desarrollado por Escapadarural.com (plataforma digital especializada en turismo rural), el CETT-UB y Netquest (empresa proveedora de datos para la investigación de mercados), cuyo principal objetivo es generar conocimiento experto sobre el turismo rural en España, especialmente en los ámbitos de los turistas y de los propietarios. A través de un cuestionario online administrado a cada universo anterior, hemos conseguido una muestra de más de 16.000 respuestas de turistas rurales, y de más de 2.500 de propietarios rurales, lo que nos permite realizar un análisis profundo y cuidadoso de todos estos datos. Este conocimiento experto es transferido al sector académico y profesional a través de jornadas, congresos, seminarios, artículos, entrevistas, etc. En este sentido, uno de los retos más impor-
178
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 177-183
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 178
11/12/2023 11:49:09
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural
tantes identificados en la edición de 2021 del informe anual del OTR es poder mantener y consolidar la tendencia de los turistas en el sentido de que estas escapadas rurales han sido las vacaciones principales del verano de 2021. PALABRAS CLAVE: turismo, rural, observatorio, retos.
1. Contextualització Sens dubte, la informació sobre el comportament, les tendències, etc., dels turistes s’ha convertit en un element clau per al disseny d’estratègies competitives de les organitzacions del sector turístic a Espanya, i requereix construir una veritable intel·ligència competitiva (Ritchie i Ritchie, 2002) per aprofitar-la en la màxima potencialitat. I aquestes organitzacions han de tenir en compte diversos àmbits d’informació, ja siguin dades pròpies o provinents de fonts externes, però sempre estandarditzades i fàcilment manejables per reduir la incertesa i permetre la presa de decisions intel·ligent (López i Cendra, 2018). Així doncs, tenir aquestes dades, aquestes informacions, ens permetrà augmentar el coneixement sobre el nostre objecte d’estudi, en aquest cas, sobre els principals reptes del turisme rural a Espanya, cosa que permet la possibilitat de generar un avantatge competitiu (Cooper, 2006) a les nostres organitzacions turístiques d’aquest àmbit i una ajuda en la seva presa de decisions. En concret, i per a la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural» del passat juny del 2022, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, es destaca en aquesta comunicació el repte de mantenir l’augment global dels turistes rurals i, en concret, d’escollir aquest àmbit rural com a vacances d’estiu, les principals habitualment de l’any. Per una altra part, és important destacar diversos elements que són característics del sector del turisme rural, com que la motivació principal de fer activitats de turisme rural és el contacte amb la natura i tot el que comporta, així com el motiu que ho ha estat especialment en l’època de pandèmia (Fernández, 2020). Aquesta motivació també és la clau per a un desenvolupament positiu d’aquesta activitat turística (Pitarch-Garrido, 2020) i, en concret, per poder posar en valor els recursos naturals i socioculturals del territori (Cànoves et al., 2017). Així mateix, és important saber que el propietari és un factor cabdal en el procés positiu de l’experiència turística rural del nostre turista, ja que en reforça la lleialtat (Alves et al., 2019), així com el conjunt d’instal·lacions i serveis al seu abast (Granell, 2020). I, finalment, l’activitat del turisme rural està directament vinculada amb la dinamització del territori on es desenvolupa, i incorpora aquestes noves destinacions al panorama
DESEMBRE 2023, P. 177-183 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 179
179
11/12/2023 11:49:09
Enric López
turístic espanyol, genera allotjaments específics i la necessitat d’incorporar professionals amb perfils concrets, a més d’exigir la implicació de les administracions públiques, les associacions rurals i altres entitats similars (López, Marchena i Antón, 2011).
2. L’Observatori del Turisme Rural L’Observatori del Turisme Rural (OTR) és una iniciativa de recerca conjunta, desenvolupada per Escapadarural.com, el CETT-UB i Netquest, que genera coneixement expert i aporta informació de valor sobre el sector del turisme rural a Espanya, tant en l’àmbit de l’oferta (propietaris) com en el de la demanda (viatgers). L’OTR neix el 2013 amb la vocació d’aportar informació de valor sobre el sector, amb l’objectiu de donar suport a la competitivitat i potenciar l’esperit d’innovació. I fins ara n’hem desenvolupat set edicions, la darrera és la del 2021. La informació obtinguda per l’OTR està estructurada en dos grans àmbits d’estudi, que s’indiquen a continuació: a) Els turistes rurals, sobre els quals es pretenen aconseguir els macroobjectius següents: — Conèixer les tendències de consum en turisme rural. — Saber el grau de penetració de les eines en línia, abans, durant i després d’un viatge de turisme rural. b) Els propietaris rurals, sobre els quals es volen aconseguir els macroobjectius següents: — Identificar la situació general del sector. — Conèixer el grau de penetració de les eines en línia per promocionar el turisme rural. Partint d’aquests macroobjectius, l’OTR també es planteja aconseguir objectius d’informació més específics que, com hem comentat anteriorment, ajudin a la presa de decisions de les organitzacions turístiques relacionades amb el turisme rural, com, per exemple: 1. Conèixer les motivacions en l’elecció de la destinació turística rural. 2. Conèixer les valoracions sobre l’allotjament turístic rural. 3. Saber la previsió d’escapades rurals fins al 2022. 4. Conèixer els elements de millora en el procés de reserva actual d’un allotjament rural. 5. Identificar les oportunitats del sector del turisme rural: tendències, territori, etc.
180
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 177-183
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 180
11/12/2023 11:49:09
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural
3. Metodologia Un cop definits els objectius de la investigació, es concreta la metodologia, la qual és únicament la metodologia quantitativa i la tècnica concreta de l’enquesta en línia administrada a subscriptors de la base de dades d’Escapada Rural. Les dades clau de les fitxes tècniques dels dos universos són les següents: a) Turistes rurals: — Univers: 4.421.397 (dada obtinguda de l’Institut Nacional d’Estadística, INE).1 — Mida de la mostra: 16.395. — Error mostral: 0,76 %. — Nivell de confiança: 95 %. b) Propietaris rurals: — Univers: 17.217. — Mida de la mostra: 2.621. — Error mostral: 1,76 %. — Nivell de confiança: 95 %.
4. Resultats Després de l’anàlisi de les dades obtingudes per l’OTR en l’edició del 2021, podem indicar algunes de les informacions aconseguides i que s’han comentat a la Segona Jornada Masia i Territori (juny del 2022): 1. S’observa un augment del nombre de persones que han fet turisme rural el 2021 amb relació al 2020.2 En concret, hi ha hagut un augment de 5 punts, i ha passat del 36 % el 2020 al 41 % el 2021, cosa que aporta una perspectiva positiva amb relació al sector i el repte de consolidar aquesta tendència per als propers anys. 2. El turisme rural ha tingut més protagonisme com a opció primària de les vacances principals de l’any, les d’estiu. En concret, per al 62 % del total de persones noves que han fet escapades rurals a l’estiu, aquestes vacances han estat les principals; i per al 57 % dels que ja les van fer el 2020, cosa que reforça el repte de consolidar aquesta tendència en concret. 3. A més, el 100 % d’aquests turistes rurals que han fet les vacances a l’estiu declaren que tenen la intenció de repetir, ja que han estat realment vacances totalment satisfactòries. Un repte més a mantenir per als propers anys.
1. 2.
Vegeu https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t11/e162eotr/a2019/l0/&file=01moo001.px#!tabs-tabla. Sobre la població espanyola de divuit anys o més.
DESEMBRE 2023, P. 177-183 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 181
181
11/12/2023 11:49:09
Enric López
4. La freqüència de fer escapades rurals al llarg de l’any també s’ha incrementat. En concret, el 2019 els usuaris constants (que fan tres escapades o més l’any) eren un 33 %, i el 2021 ja són un 40 %. Sens dubte, és un altre repte que cal reforçar o mantenir els propers anys.
5. Conclusions L’objectiu principal ha estat aconseguir informació sobre els turistes rurals espanyols que ajudi a la presa de decisions de les organitzacions turístiques relacionades amb el turisme rural, el qual creiem que s’ha aconseguit gràcies a les més de 16.000 respostes del qüestionari en línia, les quals ens han aportat gran quantitat i qualitat d’informació d’utilitat per al sector, així com gràcies als més de 2.500 propietaris que han respost també el qüestionari. Entre aquestes informacions recopilades, es troben les que donen resposta als objectius específics de l’OTR i, en concret, als relacionats amb les vacances de l’estiu com les principals de l’any presentats a l’apartat de Resultats, aspecte que ha estat el principal d’aquesta contribució a la Segona Jornada Masia i Territori del passat juny del 2022.
Bibliografia Alves, H.; Campón-Cerra, A. M.; Hernández-Mogollón, J. M. (2019). «Enhancing rural destinations’ loyalty through relationship quality». Spanish Journal of Marketing ESIC, núm. 23 (2), p. 185-204. Doi:10.1108/SJME-09-2018-0041. Cànoves, G.; Blanco-Romero, A.; Prat, J.; Villarino, M. (2017). Turismo de interior en España: Productos y dinámicas territoriales. València: Publicacions de la Universitat de València. Cooper, C. (2006). «Knowledge management and tourism». Annals of Tourism Research, núm. 33 (1), p. 47-64. F ernández , C. (2020). «Astroturismo rural: nuevas experiencias en tiempos pos- Covid-19». A: Simancas, M. R.; Hernández, R.; Padrón, N. (coord.). Turismo post covid-19: Reflexiones, retos y oportunidades. La Laguna: Cátedra de Turismo Caja Canarias - Ashotel de la Universidad de La Laguna, p. 535-543. Granell, J. (2020). «Análisis y valoración de la rentabilidad del turismo rural en la provincia de Ávila». Investigaciones Turísticas, núm. 19, p. 121-138. López, E.; Cendra, C. (2018). «Big Data para optimizar las decisiones estratégicas de los destinos turísticos. Estudio de caso: Málaga». International Journal of Information Systems and Tourism (IJIST), núm. 3 (2), p. 67-78.
182
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 177-183
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 182
11/12/2023 11:49:09
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural
López, F.; Marchena, M.; Antón, S. (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos. Coordinació a cura de F. Vera. València: Tirant lo Blanch. Pitarch-Garrido, M. (2020). «Turismo y vulnerabilidad territorial: capacidad de resiliencia de los diferentes modelos turísticos frente a la crisis pandémica del coronavirus en España». A: Simancas, M. R.; Hernández, R.; Padrón, N. (coord.). Turismo post covid-19: Reflexiones, retos y oportunidades. La Laguna: Cátedra de Turismo CajaCanarias - Ashotel de la Universidad de La Laguna, p. 211-223. Ritchie, R.; Ritchie, J. (2002). «A framework for an industry supported destination marketing system». Tourism Management, núm. 16, p. 439-454.
DESEMBRE 2023, P. 177-183 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 183
183
11/12/2023 11:49:09
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 184
11/12/2023 11:49:09
Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 54-55 (desembre 2023), p. 185-188 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 https://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.159
Síntesi Martí Cors Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) REBUT: 14 DE DESEMBRE DE 2022 - ACCEPTAT: 15 DE JUNY DE 2023
La taula rodona de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural» fou moderada per Ramon Serrat i Martí Cors i va comptar amb la presència de: Josep Margenat, titular d’Agroturisme Can Burguès, Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) i responsable de la sectorial d’Agroturisme de la Unió de Pagesos de Catalunya; Montserrat Coberó, directora dels Serveis Tècnics de la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT), amb una llarga carrera professional vinculada al desenvolupament de les àrees rurals catalanes a través de l’impuls del turisme sostenible i la valoració del patrimoni, i Enric López, codirector de l’Observatori del Turisme Rural d’Espanya i Portugal, professor i investigador del CETT-UB i membre de diferents comitès científics de congressos acadèmics nacionals i internacionals vinculats amb el turisme. Les temàtiques que es van posar sobre la taula foren diverses, però totes vinculades als reptes actuals i de futur del turisme rural a Catalunya, amb una mirada transversal i sota el paraigua de la sostenibilitat. Per aquest mateix ordre, i atès que ens trobàvem just en el context postpandèmic, es va plantejar, en primer lloc, quina era la posició del turisme rural en la nova etapa postcovid i com encaixava el sector l’auge de turistes en aquest tipus d’establiments durant el període pandèmic. Tots els intervinents van estar d’acord Correspondència: Martí Cors Iglesias. Departament de Geografia. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. C/ de Montalegre, 6. 08001 Barcelona. Tel.: +34 934 037 878. A/e: marti.cors@ub.edu.
DESEMBRE 2023, P. 185-188 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 185
185
11/12/2023 11:49:09
Martí Cors
que la pandèmia havia fomentat certs tipus d’espais i establiments turístics, en detriment d’altres, entre els quals els que tenien a veure amb el contacte amb la natura i la presència no massiva de visitants. En aquest sentit, els establiments de turisme rural partien d’una situació avantatjosa, ja que permetien satisfer les demandes d’aquest turisme intern i de proximitat, l’únic turisme que es podia fer durant la pandèmia, que volia estar en contacte amb l’entorn rural i fer-ho en un allotjament no massificat. Per tant, davant la resiliència que va mostrar tenir el turisme rural durant la covid es va plantejar si hi havia el risc real d’una possible massificació del sector. Els participants van manifestar que si bé és cert que en certs llocs s’ha detectat un excés i una concentració de turistes —massificació— i que això pot malmetre la imatge del lloc, en línies generals, i de moment, la massificació no representava una amenaça per al turisme rural, ja que les característiques i l’estructura dels mateixos establiments, amb una capacitat molt limitada de places, no ho permet. En canvi, sí que podien suposar una amenaça per a la imatge del sector els comportaments altament incívics d’alguns turistes, molt minoritaris, que acaben provocant desperfectes a la casa i molèsties al veïnat, si n’hi ha. En segon lloc, es va plantejar com s’havia d’encaixar l’agroturisme dins el marc del turisme rural, atès que l’agroturisme sovint resta poc visible davant la modalitat predominant del lloguer de la casa rural sencera, la qual a vegades res té a veure amb l’agroturisme. En aquest punt, Josep Margenat opina que cal una visibilitat més gran d’aquesta modalitat, la qual no només té a veure amb l’allotjament turístic, sinó també amb altres activitats que els visitants poden fer dins les explotacions agràries. Segons ell, la corba del cens d’explotacions agràries a Catalunya no para de caure i, davant d’aquesta tendència, un dels principals objectius de l’agroturisme és proporcionar uns ingressos complementaris als pagesos per assegurar la continuïtat de l’explotació i evitar el despoblament de les zones rurals. Si perden població, tanquen les escoles, costa trobar metges que vulguin anar-hi, tanquen els comerços i es deteriora el paisatge, la qual cosa vol dir que el medi rural té un problema greu. Per tant, l’agroturisme, i també el turisme rural, pot contribuir a vertebrar el territori i aportar un valor afegit a les explotacions. Així mateix, el coneixement del món rural des de dins pot fomentar el consum de proximitat i, en conseqüència, evitar l’abandonament de l’activitat agrària. En tercer lloc, un altre aspecte que ocupa i preocupa el sector del turisme rural és la irrupció i proliferació dels habitatges d’ús turístic (HUT) en el medi rural, sobretot durant els darrers deu anys. Hi va haver acord entre els participants que la normativa en aquest sentit era clara i tractava els dos tipus d’establiments de manera diferent, amb un marc regulador i uns requeriments també diferents i que, per tant, ara més que mai calia posar en valor i fomentar els establiments de turisme rural enfront d’aquests HUT, en els quals el titular no cal que estigui arrelat al territori. Es va emfatitzar que darrere d’un establiment de turisme rural hi ha una manera d’entendre i concebre el territori i el seu
186
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 185-188
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 186
11/12/2023 11:49:09
Síntesi
desenvolupament, on el titular —sigui pagès o no— està d’alguna manera lligat, cosa que no es pot garantir en un HUT, i en el qual l’establiment ha de complir uns estàndards mínims de qualitat. No obstant això, es va reconèixer que aquest fenomen s’està produint i que representa una competència directa per als establiments de turisme rural. A més, també es va fer visible el greuge comparatiu que hi ha entre uns establiments i altres pel que fa a la normativa i als requeriments per a l’obertura, que són més restrictius i complexos en els establiments de turisme rural i més laxos i ràpids en els HUT. D’altra banda, i en un altre sentit, també es va comentar que aquesta nova modalitat d’allotjament demostrava que el turisme rural està ben viu i en auge, i que en certs territoris, on era més difícil que els establiments de turisme rural s’implantessin (recordem que fins no fa pas gaires anys no es podia obrir un establiment de turisme rural en nuclis urbans de més de 1.000 habitants) els HUT representen una oportunitat perquè els nuclis rurals, amb un nombre superior d’habitants, puguin oferir allotjament. En quart i darrer lloc, es va plantejar la qüestió de la sostenibilitat, com a gran concepte i paradigma dels nostres temps, que també ateny el sector del turisme. El plantejament fou de com el turisme rural encaixa dins aquest paradigma. A priori, el turisme rural ja és de per si una modalitat de turisme que s’adapta bé als cànons de la sostenibilitat, i així ho van posar de manifest alguns dels membres de la taula rodona, que van argumentar que aquest model de turisme, generalment no massificat, desestacionalitzat, vinculat al territori i que contribueix al desenvolupament local —no només en clau econòmica, sinó també patrimonial—, encaixa bé en aquest sentit. Malgrat això, també és cert que, en valorar la presència d’etiquetes o segells de certificació de bones pràctiques en matèria ambiental, es detecta una adhesió molt baixa en els establiments del sector. Tanmateix, un dels principals problemes esmentats és l’elevat cost econòmic que comporten l’adquisició i renovació d’algunes d’aquestes etiquetes per part dels titulars. Per un altre costat, i vinculat també amb el tema de la sostenibilitat, es va plantejar com afectava i s’ha de posicionar el turisme rural davant la implantació i previsió de nous projectes d’energies renovables —camps solars i parcs eòlics— a Catalunya. En aquest sentit, les opinions ja van ser un xic més divergents, i si bé hi havia certa unanimitat que calia impulsar l’ús d’aquest nou tipus d’energia per caminar vers una sostenibilitat i descarbonització real del planeta, el que més recels aixecava era el seu emplaçament, previst en zones rurals que aposten pel turisme. Un dels arguments de pes envers la posició crítica del sector és que el principal actiu del turisme rural és el paisatge, un paisatge natural i/o cultural que cal preservar i salvaguardar per assegurar-ne els valors i l’atractiu, també de cara als visitants. Per això, aquest tipus de projectes poden suposar una amenaça i un impacte directe en el sector del turisme rural, ja que alteren el paisatge de l’entorn, no només des d’un punt de vista visual sinó també sonor. A més, en zones especialment sensibles i ja tensionades de per si, com pot ser l’altiplà central o les comarques
DESEMBRE 2023, P. 185-188 / QUADERNS AGRARIS 54-55
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 187
187
11/12/2023 11:49:09
Martí Cors
tarragonines, les quals aposten pel turisme rural, la presència de noves instal·lacions de renovables aixeca notables reticències en una part de la població, entre la qual es pot incloure el sector turístic. En definitiva, i per concloure, aquest és i serà un dels temes de debat i reflexió que donaria lloc a una altra taula rodona específica, ampliable, si calgués, al tema de l’ús de l’aigua.
188
QUADERNS AGRARIS 54-55 / DESEMBRE 2023, P. 185-188
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 188
11/12/2023 11:49:09
NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 189
11/12/2023 11:49:09
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 190
11/12/2023 11:49:09
Normes de presentació d’originals
a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic al Comitè Editorial. Quan el material s’enviï per correu electrònic (icea@iec.cat), cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre d’arxius enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur. Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual basarà la seva decisió en l’avaluació i en els informes d’especialistes.
b) Idioma Els articles han d’estar escrits en català.
c) Requisits del document original Característiques generals
— L’extensió recomanada dels articles de la secció general és d’unes vint pàgines. Per als articles de la secció «Agrofòrum», es recomana no excedir les deu pàgines. — En format de Word. — Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret. — Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm. — Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm. — Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interlineat d’1,5. — Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5. — Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb superíndexs numerats correlativament (1, 2, 3...). — Els apartats han d’anar numerats correlativament. — Els articles poden incloure figures (imatges i gràfics) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indicació de la font de procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència.
191
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 191
11/12/2023 11:49:09
— El primer cop que s’utilitzi una sigla o abreviatura en el text cal desenvolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o l’abreviatura a continuació entre parèntesis. — Les referències bibliogràfiques dins del text han de seguir el sistema: Cognom/s, any, entre parèntesis; si tenen més de tres autors s’hi pot posar el primer seguit de l’expressió en cursiva et al. Aquestes referències han d’estar desenvolupades en la llista de bibliografia final, d’acord amb els criteris explicats més endavant.
Dades preliminars A l’inici del document hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cognom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucionals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el número corresponent. També cal indicar el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspondència amb la revista. Cal destacar-ne les dades que han de ser publicades.
Títol, resum i paraules clau El títol, el resum i les paraules clau han d’estar escrits, com a mínim, en català, anglès i castellà. Al resum, s’hi han d’exposar de manera clara i concisa els objectius, la metodologia, els principals resultats i les conclusions del treball. L’extensió recomanada és d’entre 100 i 220 paraules, excepte l’anglès, que és convenient que sigui més extens. Les paraules clau, entre tres i sis, han de ser les mateixes en totes les llengües.
Característiques dels gràfics i taules — En format obert, que es puguin manipular (no en format d’imatge). — En arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer. — Han d’anar numerats i han de dur un text explicatiu breu.
Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similars. — En arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer. — Han d’anar numerades i han de dur un text explicatiu breu.
192
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 192
11/12/2023 11:49:09
És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en l’article. La font de procedència s’hi ha de referenciar. Quan l’autor del material gràfic sigui també l’autor de l’article, igualment caldrà que s’indiqui.
d) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents:
Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140. En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012]. En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www.revcamp.com/201.pdf> [Consulta: 5 maig 2011].
Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada. Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245. En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microorganismes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/230014.pdf> [Consulta: 8 març 2012]. En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Maragall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].
193
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 193
11/12/2023 11:49:09
La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a. Les referències de més de tres autors es poden escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al. entre claudàtors: Masies, L. [et al.].
e) Exemplars per als autors Un cop publicat l’article, els autors i els avaluadors especialistes rebran un exemplar de la publicació sense càrrec.
f ) Drets d’autor i responsabilitats La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a quaderns agraris per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a quaderns agraris, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la ICEA de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la ICEA en lliurar els articles.
194
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 194
11/12/2023 11:49:09
— La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by -nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
g) Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, de 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el volum corresponent de la revista quaderns agraris. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de la revista i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.
195
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 195
11/12/2023 11:49:10
001-196 Quaderns Agraris 54-55.indd 196
11/12/2023 11:49:10
Número 54-55 · Desembre 2023
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya: l’exemple de la tendència del pi roig Adriano Raddi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE: evolució de la producció i del comerç durant els primers vint anys (1985-2005) i perspectives davant del tractat amb l’Àfrica austral, Mercosur i el Brexit Joan Esbrí-Castell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
Assumpta Serra-Clota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
AGROFÒRUM Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Actes de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural» Presentació
Assumpta Serra-Clota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions de la mateixa normativa
Anna Maria Martínez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic)
Ramon Corominas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
Toni Solanas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Agroturisme versus turisme rural
Josep Margenat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural
Enric López . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Síntesi
Martí Cors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS
Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans https://icea.iec.cat Cob Quaderns Agraris 54-55.indd 1
9
29 47
Quaderns Agraris
67
La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
89
117
54-55
129
133
155
Desembre 2023
161 175 177 185
189
DESEMBRE 2023
Quaderns Agraris
ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 · https://revistes.iec.cat/index.php/QA
54-55
11/12/2023 12:10:43