La teoria gramatical dels modistes
141
subdividint talment els modi significandi que acabaren semblant superflus i, doncs, negligibles. 5.2. La scientia sermocinalis esdevé novament una ars sermocinalis La gramàtica especulativa fou el resultat d’integrar la gramàtica descriptiva del llatí, tal com l’havien presentada Priscià i Donat, en el sistema de la filosofia escolàstica (Fredborg 1988), però, d’acord amb els canons clàssics, el resultat era una presentació basta i descurada de la llengua llatina. Moltes de les formes emprades pels modistes haurien resultat inacceptables per als autors clàssics, i la teoria filosòfica que invocaven per a justificar la gramàtica modista fou considerada fútil i extravagant pels gramàtics renaixentistes. Usant la terminologia moderna, podríem dir que els gramàtics especulatius foren lingüistes teòrics, tècnics en artes sermocinales mentre que els partidaris de la literatura clàssica i de la gramàtica de Priscià foren mestres que ensenyaven a aplegar i a retenir dades referents als grans auctores de l’antiguitat. Aquesta mena d’oposició entre les artes i els auctores no era nova en l’Europa cristiana. Hom havia discutit si San Jeroni i altres escriptors havien estat culpables d’haver preferit Ciceró a les Sagrades Escriptures. Amb el naixement de la gramàtica especulativa aquesta oposició s’aguditzà i esclatà sorollosament en els medis literaris. Fins i tot es convertí en el tema d’una coneguda al·legoria, La batalla de les set arts (Héron 1974: 43-60). Resulta irònic que, en aquest combat al·legòric, Priscià, autor de l’obra que, seguint els models aristotèlics serví de base per a la teoria gramatical especulativa medieval, lluiti, com a representant dels auctores, en contra dels seu mestre Aristòtil, responsable de la base lògica i de molts conceptes de la gramàtica modista. En l’al·legoria les arts surten guanyadores, però al final de la història el poema profetitza que, quan sigui l’hora, la gramàtica veritable, la que parteix dels textos clàssics dels auctores, tornarà i vencerà. I això és el que succeí. El retorn vencedor dels clàssics fou un dels molts moviments que, modificant profundament la forma de Llengua & Literatura. Núm. 23 (2013), ps. 89-155
Libro LLENGUA I LITERAT 23.indb 141
01/02/13 7:50