Congrés-Homenatge a Ramon d’Abadal i de Vinyals (18881970) La Catalunya carolíngia: cent anys de treball, entrebancs i col· laboracions, per Gaspar Feliu Els darrers volums de la Catalunya carolíngia, per Ignasi J. Baiges La Hispània visigoda vista per Ramon d’Abadal: rellegint l’historiador, per Xavier Barral i Altet L’evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya, per Marta Prevosti De la vil·la visigoda a la carolíngia a Catalunya (segles VI-X). Les dades arqueològiques, per Cristian Folch La vil·la a la Catalunya carolíngia, per Gaspar Feliu Els monestirs i l’afermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribargoça (segles IX-X), per Xavier Costa-Badia El nivell cultural de la proto-Catalunya i la primitiva escripturització del català, per Jesús Alturo Ramon d’Abadal i les fonts literàries, per Stefano Cingolani Les arrels dels castells i dels vicaris comtals, per Ramon Martí Les aportacions de Ramon d’Abadal (1888-1970) a la història jurídica: els Usatges de Barcelona, les constitucions de Catalunya i la teoria del Principat, per Tomàs de Montagut Estragués Justícia d’Estat i justícia feudal a Catalunya, per Josep M. Salrach Història i «bones minories»: una mirada pausada i conservadora al país i el seu passat, per Francesc Vilanova i Vila-Abadal Gènesi medieval de Catalunya (segles VIII al XII), per Michel Zimmermann Noticia sobre don Ramon d’Abadal i de Vinyals en la Real Academia de la Historia, per Miguel Ángel Ladero Quesada Mots de cloenda, per Jaume Sobrequés i Callicó Articles La campanya contra l’Exposició del Nu a la Barcelona de 1933, per Albert Balcells Transitant entre les «boires» de l’oblit: l’il·lustrador i dibuixant Lluís Bonnín (1873-1964), per Irene Gras Valero i Juan Carlos Bejarano
Política, cultura i dret en el primer exili a França: la tesi doctoral de Domènec de Bellmunt (1950), per Josep Camps Arbós i Francesc Foguet i Boreu Tesi doctoral Els perills de la mar i la gestió del conflicte marítim a la Corona d’Aragó dels dos primers Trastàmara, (1410-1458), per Victòria A. Burguera Documents històrics Un text inèdit de Ferran Soldevila sobre Ferran de Sagarra i la sigil· lografia catalana medieval, per Xavier Barral i Altet Dues cartes de remença, per Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés i Callicó Recensions Josep Massot i Muntaner (2021): Caçadors de cançons. Les missions de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya. 1920-1940, per Josep Maria Figueres Néstor Novell; Josep Sorribes (2021): Notícia del País Valencià. Fer País, 60 anys d’idees, estudis, converses i reflexions, per Xavier Ferré Lluís Costa (2021): Qui més anuncia, més ven. Història de la publicitat a Girona, per Josep Vicenç i Eres Jaume Guillamet Lloveras (2022): El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939, per Josep Maria Figueres Ramon Ordeig i Mata (2022): Diplomatari dels comtes Bernat de Besalú i Guifré II de Cerdanya, germans de l’abat i bisbe Oliba, per Gaspar Feliu Pablo José Alcover Cateura (2021): El mostassaf i els llibres de la mostassaferia a la Corona d’Aragó (segles XIII-XIV), per Daniel PiñolAlabart
Articles Gombau de Besora, el senyor del Vallès. Del servei comtal a la creació de patrimonis nobiliaris a la Catalunya postcarolíngia, per Jaume Vilaginés Segura Resistències paramilitars i culturals del separatisme català durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), per Frederic J. Porta Els últims directors de diaris de la Barcelona republicana, per Gil Toll El primer franquisme contra Pau Casals, per Josep M. Figueres La represa dels estudis universitaris a la ciutat de Lleida: els estudis de Lletres i la seva Facultat 1971-2021, per Manel López Esteve Cultura plebea i capitalisme. El cas dels Xiquets de Valls, per Carlos Terrón Vasco Estudis bíblics, política i antisemitisme. Els papers de Pelegrí Casades (1936-1939), per Jordi Vidal Palomino
Documents històrics El seminari d’Història de Catalunya de Pierre Vilar (1982), per Jaume Sobrequés i Callicó
Recensions Albert Balcells (2022): La projecció exterior de Catalunya al món d’entreguerres, per Josep M. Roig i Rosich Amadeu Gallart (2022): Per Déu, per la Pàtria i el Rei. La vida d’un carlista pirinenc (Antoni Martí, 1860-1863), per Josep Pich Mitjana Llúcia Martín Pascual [ed.] (2022): Bestiari medieval, per Pablo José Alcover
Gabriel Ensenyat Pujol (2022): Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista, per Pablo José Alcover Ferran Dalmau (2021): Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta, per Marc Macià Farré Lluís Costa (2021): Premsa comarcal. La memòria de la vida quotidiana de Catalunya, per Adrià Vidal Santorum Ramon Ordeig (2023): Diplomatari del monestir de Sant Martí del Canigó (segles X-XI), per Josep M. Salrach Agustí G. Larios (2023): La facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (19021973). Un gresol d’intel·lectuals, per Xavier Ferré Flocel Sabaté i Curull (2023): Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI. Anàlisi dels fets en el seu context, per Josep M. Figueres Àngels Rius i Bou (2023), Impremta i biblioteca a l’hospital militar de Montserrat (1936-1939), per Josep M. Figueres Josep M. Delgado; Josep Pich [eds.] (2023): Josep Fontana. Historiador, mestratge i compromís polític, per Joaquim Nadal
BSCEH — XXXIV (2023)
ÍNDEX Número XXXIV / 2023
ÍNDEX Número XXXIII / 2022
Butlletí
DE LA SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS HISTÒRICS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
XXXIV, 2023
D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SOCIETAT CATALANA
Butlletí
Evocacions Francesc Espinet (1937-2022), per Josep Lluís Martín Ramos Pere Pascual i Domènech: passió local i història total (1945-2023), per Jordi Catalan Sebastià Riera i Viader (1950-2023), per Jaume Sobrequés i Callicó Rosa Toran Belver (1947-2023), per Cèlia Canyelles
Evocacions Antoni Dalmau i Ribalta. Notes autobiogràfiques, edició a cura de Pol Dalmau
Societat Catalana d’Estudis Històrics FILIAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser fundada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1946. El 1942, però, ja s’havia constituït la Comissió Gestora, integrada per Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, de la Societat d’Estudis Històrics, Literaris i Lingüístics, que ha de ser considerada com el precedent de l’actual SCEH. Des dels seus orígens va restar vinculada als Estudis Universitaris Catalans, represos després de la Guerra Civil, el 1942. El primer president de la SCEH va ser Ramon Aramon i en van ser vicepresidents Ferran Soldevila (Secció d’Història), Pere Bohigas (Secció de Llengua i Literatura) i Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Secció d’Art i Arqueologia). Malgrat les dificultats derivades de la censura franquista, la SCEH es va anar reunint en sessions científiques a diversos llocs, públics i privats, de Barcelona. El 1952 la SCEH va donar vida al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que va publicar tres números del 1952 al 1963. Entre el 1969 i el 1972, en un període de creixents dificultats, va publicar cinc volums dels Estudis d’Història Medieval, dirigits per Ramon Aramon, amb la col·laboració de Maria Teresa Ferrer i Jaume Sobrequés. A partir del 1985 la SCEH va començar a remuntar. El 1994 va reprendre la publicació del Butlletí, que ha anat apareixent cada any des d’aquell moment. A partir del 2000 publica la col·lecció «D’Ahir per Avui». En aquesta nova etapa, la SCEH ha estat presidida per Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés. Emili Giralt, Manuel Mundó, Albert Balcells i Josep Maria Salrach n’han estat els delegats de l’IEC.