Introducció Historiografia catalana: renovació i compromís nacional, per Jaume Sobrequés i Callicó Articles Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives, per Gaspar Feliu Narcís Feliu de la Penya, cap a la història moderna, per Jaume Sobrequés i Callicó Un patriota d’altres temps: Antoni de Capmany i la historiografia racionalista, per Ramon Grau i Fernández Salvador Sanpere i Miquel: Intel· lectual, polític i historiador, per Joaquim Albareda Salvadó Antoni Rovira i Virgili, per Josep M. Figueres Ramon d’Abadal: la tenacitat en el treball de base, per Gaspar Feliu Manuel Reventós Bordoy, iniciador de la història dels moviments socials, per Albert Balcells Pere Bosch Gimpera: el més jove, vital i escandalós de la «colla de l’Ateneu», per Jordi Cortadella Morral
Ferran Soldevila i el cànon historiogràfic català contemporani, per Enric Pujol «Perquè l’historiador és dins la història...». Aproximació a la vida i a l’obra de Pierre Vilar, per Rosa Congost Repensant Jaume Vicens i Vives. Visions sobre una llegat, per Mercè Morales Montoya Santiago Sobrequés i la història social del poder: entre el present de l’historiador i el passat medieval, per Josep M. Salrach La bonhomia històrica de Joan Reglà, per Ernest Belenguer Joan Mercader: l’ofici d’historiador, per Josep M. Torras Ribé Miquel Tarradell, en el centenari de Jaume Vicens Vives: Tarradell a la Universitat de València, per Carmen Aranegui Gascó Miquel Tarradell, arrelat i transgressor, per Marta Prevosti Paul Preston i l’holocaust espanyol, per Josep Fontana
ÍNDEX Número XXIII / 2012 Sessió inaugural El nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910), per Santiago Izquierdo Ballester Jornades de la Revista de Catalunya Presentació. La Revista de Catalunya. Tribuna cultural d’un país, per Josep M. Figueres La Revista de Catalunya. Aproximació a la seva història, per Jaume Sobrequés i Callicó L’arqueologia i la història antiga a la Revista de Catalunya, per Isabel Rodà La presència de la ciència històrica a la Revista de Catalunya (1924-2011), per Joan Josep Matas Pastor Les Illes Balears a la Revista de Catalunya, per Sebastià Serra Busquets i Antoni Vives Reus La Revista de Catalunya i Rovira i Virgili (1924-1929), per Xavier Ferré Trill Ferran Soldevila i la Revista de Catalunya (1924-1939), per Enric Pujol i Casademont Armand Obiols i la Revista de Catalunya a l’exili, per Maria Campillo Idees econòmiques i anàlisis concretes a Revista de Catalunya (1924-1938), per Francesc Roca
Coberta Butlletí 2013 (1).indd 1
L’art a la Revista de Catalunya, per Francesc Fontbona «Cròniques catalanes»: crítica i ideologia literària a la Revista de Catalunya, per Antoni Isarch Revista de Catalunya. Textos que feren història, per Josep Maria Casasús Epíleg a les jornades de la Revista de Catalunya, per Albert Manent Articles El setge de Cardona de 1711, per Francesc Serra i Sellarés Dos pavellons entre una dictadura, per Carme Grandas Sagarra Entre Nosaltres, els valencians (1962) i El cas valencià (1966), per Xavier Ferré Trill Tesis doctorals Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003), per Josep Lluís Martín i Berbois L’alta edat mitjana a la catalunya central (segles vi-xi). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat, per Jordi Gibert Rebull
ÍNDEX Número XXIV / 2013 Sessió inaugural L’anarquisme en el tombant dels segles xix i xx: l’acció de Tarrida del Mármol per Antoni Dalmau
Homenatge a Josep de Calasanç Serra i Ràfols Josep de C. Serra-Ràfols i l’estudi de la cultura ibèrica per Joan Sanmartí El problema historiogràfic dels orígens de Girona. El paper de J. de C. Serra-Ràfols per Josep Maria Nolla Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. La primera carta arqueològica de la península Ibèrica per Marta Prevosti Josep de C. Serra i Ràfols o la voluntat de continuïtat ideològica de l’arqueologia, des de la Mancomunitat i malgrat el franquisme per Xavier Barral i Altet Repressió, represàlies i represa en l’arqueologia catalana (de 1939 a finals de la dècada de 1940): Notes sobre Josep de Calassanç Serra i Ràfols per Eva Serra i Puig i Blanca Serra i Puig Josep de Calasanç Serra i Ràfols: una vida de fidelitat i dedicació al patrimoni arqueològic de Catalunya. L’exemple de la Baetulo romana per Josep Guitart i Duran La muralla de Barcelona i altres fortificacions urbanes de l’antiguitat en l’obra de Josep de C. Serra-Ràfols, entre els anys trenta i seixanta per Eduard Riu-Barrera
Temps de crisi La crisi del segle III, preludi de la fi del món antic. per Carles Buenacasa Pérez Crisi i canvis estructurals a la Hispània oriental entre l’alt Imperi romà i l’antiguitat tardana per Ramón Járrega Domínguez Una aproximació a la crisi de la baixa edat mitjana a Catalunya per Ernest Belenguer La crisi del segle xvii i Catalunya per Eva Serra i Puig La crisi de 1866 i després: antecedents i conseqüències per Pere Pascual i Domènech
La crisi econòmica dels anys trenta del segle xx. per Albert Balcells La depressió del darrer franquisme i la transició democràtica (1973-1986) per Jordi Catalan
Exili i repressió franquista dels historiadors catalans Exili i repressió a la França de Vichy. El cas de Lluís Nicolau d’Olwer per Jordi Guixé i Coromines Antoni Rovira i Virgili. Historiografia de l’exili (1939-1949) per Mercè Morales Pere Bosch Gimpera. L’exili britànic (1939-1940) per Francisco Gracia Alonso Ferran Soldevila: exili i repressió per Enric Pujol Més notícies a l’entorn del període americà de Josep Pijoan Soteras (1881-1963) per Immaculada Socias Batet
BSCEH — XXIV (2013)
ÍNDEX Número XXII / 2011
Butlletí DE LA SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS HISTÒRICS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
XXIV, 2013
D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SOCIETAT CATALANA
Butlletí
Articles Gaziel periodista vist per ell mateix. Vuit escolis a un article de 1934 per Manuel Llanas Just Cabot: el periodisme escapçat, la Catalunya impossible per Valentí Soler Noguera Josep Maria de Sagarra, articulista per Narcís Garolera Domènec de Bellmunt: el primer reporter de Catalunya per Francesc Canosa Farran Orígens de l’Ajuntament de les Corts (1814-1836) per Josep Moran i Ocerinjauregui
Tesis doctorals Els Fets d’octubre de 1934 a Catalunya: entre l’acció de govern i la mobilització social per Manel López Esteve
Recensions
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser fundada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1946. El 1942, però, ja s’havia constituït la Comissió Gestora, integrada per Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, de la Societat d’Estudis Històrics, Literaris i Lingüístics, que ha de ser considerada com el precedent de l’actual SCEH. Des dels seus orígens va restar vinculada als Estudis Universitaris Catalans, represos després de la Guerra Civil, el 1942. El primer president de la SCEH va ser Ramon Aramon i en van ser vicepresidents Ferran Soldevila (Secció d’Història), Pere Bohigas (Secció de Llengua i Literatura) i Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Secció d’Art i Arqueologia). Malgrat les dificultats derivades de la censura franquista, la SCEH es va anar reunint en sessions científiques a diversos llocs, públics i privats, de Barcelona. El 1952 la SCEH va donar vida al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que va publicar tres números del 1952 al 1963. Entre el 1969 i el 1972, en un període de creixents dificultats, va publicar cinc volumns dels Estudis d’Història Medieval, dirigits per Ramon Aramon, amb la col·laboració de Maria Teresa Ferrer i Jaume Sobrequés. A partir del 1985 la SCEH va començar a remuntar. El 1994 va reprendre la publicació del Butlletí, que ha anat apareixent cada any des d’aquell moment. A partir del 2000 publica la col·lecció «D’Ahir per Avui». En aquesta nova etapa, la SCEH ha estat presidida per Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés. Emili Giralt, Manuel Mundó i Albert Balcells n’han estat els delegats de l’IEC.
Societat Catalana d’Estudis Històrics FILIAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
17/12/2013 11:57:11