ACTNUM, 45

acta NUMisMÀtica 45

Director: M. de CRUSAFONT i SABATER

reDactors: Leandre VILLARONGA Pere Pau RIPOLLÈS

X. SANAHUJA ANGUERA

X. JORBA i SERRA

societat cataLaNa D’estUDis NUMisMÀtics

iNstitUt D’estUDis cataLaNs

BarceLoNa 2015

Acta Numismàtica és una revista periòdica de la societat catalana d’estudis Numismàtics (institut d’estudis catalans) que acull treballs de recerca en els camps de la numismàtica, la història de la moneda i la medallística, en el sentit més ampli. És oberta als socis de l’entitat i a tots els estudiosos que ens trametin els seus treballs complint les normes que s’especifiquen en els criteris d’admissió que consten al final de la revista. es dirigeix especialment als estudiosos de l’especialitat, als hitoriadors i, en general, a totes les persones interessades per aquesta branca de la història.

Acta Numismàtica té una periodicitat anyal i fou fundada l’any 1971 sota els auspicis de la seccióNumismàtica del cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona i la direcció del Dr. Leandre Villaronga. L’any 1979 el cercle la cedí a la societat catalana d’estudis Numismàtics, acabada de crear.

Acta Numismàtica admet articles fins al mes de febrer de l’any anterior al d’edició i dins el mes següent en decideix l’acceptació. La revista ha d’aparèixer abans que acabi l’any d’edició.

copyright: És propietat dels autors que han col·laborat a l’edició de l’obra. tots els drets reservats. aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni en tot ni en part, ni registrada o tramesa per un sistema de recuperació d’informació en cap forma ni per cap mitjà, sigui mecànic, fotoquímic, electrònic, magnètic, electroòptic, per fotocòpia o qualsevol altra sense el permís previ per escrit de l’editor i dels autors.

DipòsitLegaL: issN:0211-8386

coMpostper:Vivó i garrido, disseny gràfic iMpriMeix:agpograf, sa

eDita:societat catalana d’estudis Numismàtics (institut d’estudis catalans). carme, 47, 08001 Barcelona. reDacció:acta Numismàtica. escola pia, 85, 08201 sabadell (Barcelona). tel. 937 252 036 email: miquel.crusafont@cmail.cat

SUMARI

Introducció: Presentació del volum 6 del Medieval European Coinage, The Iberian Península de M. Crusafont, A. M. Balaguer i P Grierson.

1- Parlament d’Elina Screen, editora general de l’obra i professora de la Universitat d’Oxford........................................................................... 5

2- Parlament de Jonathan Jarret, curador del volum i professor a la Universitat de Birmingham ..........................................................................7

Mário Gomes Marques, per M. de crusafont..............................................9

Memòria de les activitats de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics durant l’any 2013, per xavier sanahuja.............................13

Món antic

López, cédric, Les monnaies gauloises “à la croix” languedociennes: une influence hispano-punique?.................................................................. 19 MartíNez chico, David, Un shekel hispano-cartaginés hallado en las Vegas Altas del Guadiana (Badajoz) y su posible significado contextual..................................................................................

29 paDriNo FerNáNDez, santiago, Las monedas nororientales del siglo II a.C.en el MAEF......................................................................... 33 agUiLera herNáNDez, alberto, Propuestas de interpretación para un plomo monetiforme inédito de Bursau........................................... 55 aMeLa VaLVerDe, Luís, Los raros bronces de Natounia con camello........ 63

Medieval crUsaFoNt, M. de - BeNages, J. - NogUera, J. - VaLDÉs, p.BLe, e. - cartes, t. - sicart, x. - ViLa, J. e., La sèrie de plata de la monarquia visigoda..................................................................................

71 pLiego, ruth, Dertosa, ceca visigoda bajo el reinado de Recaredo I (586-601)...................................................................................

81 poNt, Joaquim, Diner carolingi de Soissons identificat.............................. 91

saNahUJa, xavier, Òbol de Barcelona a nom de Carloman II, rei dels francs (879-884) ..............................................................................95

crUsaFoNti saBater, M. de., El croat inèdit de Tarragona de Joan II .....101 agUiLó, Bernat, El diner inèdit de Joan II de la seca de Mallorca, marques cavall-ca........................................................................................ 105

BoaDa saLoM, Jaume, Aclariments sobre les emissions d’origen català als territoris grecs .............................................................................113

giULaNi, achile - FaBrizi, Davide, L’introduzione del ducato e del coronato nel Regno di Napoli. Nuove evidenze storiografiche dal bando valutario “de carlenis regis Robertis” .............................................127

Modern i contemporani

BrUNa, David - BrUNa, José antonio, El sistema monetari de la Vall d’Aran .................................................................................................. 145

carBoNeLLi BUaDes, Marià, Els orígens del col·leccionisme numismàtic i antiquari a Mallorca: Gabriel Flor i altres contertulians de Bonaventura Serra ..................................................................................153 garcia MartíN, Josep Miquel, L’emissió de monedes del Consell Municipal d’Ibi el 1937................................................................................ 185

Medallística

BaLagUer, anna M., Les epidèmies de còlera a la nostra medallística. A propòsit d’una medalla mallorquina del còlera de 1865 .........................207 casaNoVa, rossend, “Retrats de medalla”, crònica de l’exposició gironina........................................................................................................ 215

Troballes Monetàries XXIX

aN-88, Troballa del centre peninsular, per M. de crusafont......................227 aN-89, Troballa de Conca, per M. de crusafont........................................238

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Presentació del volum 6 del Medieval European Coinage, The Iberian Península de M. Crusafont, A.M. Balaguer i P. Grierson.

President, ladies and gentlemen, it is a great honour to be with you here at the Institut d’Estudis Catalans. I am very grateful to the Societat Catalana d’Estudis Numismàtics for making it possible for me to come to Barcelona for this important occasion, as we celebrate Medieval European Coinage 6: The Iberian Peninsula, published on 29 May 2013, and Acta Numismàtica volume 43, published tonight. I am delighted to pass on to Miquel Crusafont and Anna Balaguer the warm congratulations of the British Academy’s Medieval European Coinage Project Committee on their achievement in publishing MEC 6.

It was Philip Grierson (1910-2006), long-standing honorary member of the Societat, who had the idea for a series of volumes to replace A. Engel and R. Serrure’s Traité de numismatique du moyen âge (Paris, 1891-1905), to be called Medieval European Coinage. And it was Philip who made the inspired decision to ask Miquel Crusafont and Anna Balaguer, among his oldest numismatic friends here in Catalonia, to write MEC 6, covering the coinages of Catalonia, Navarre, Majorca, Castile, León and Portugal. Philip’s own declining health after the year 2000 meant that he was not able to contribute to the volume as actively as he had hoped, but he enjoyed drafting the chapter on the Islamic coinages enormously. Around 11 o’clock each weekday, Philip would visit the Fitzwilliam Museum. He would sit on the chair in the corner of my office, chat for a while, then check how I was getting on with my work, and give me his additions and changes to the text. He also enjoyed buying coins for his collection to the last: I remember his enthusiasm when we were able to purchase a rare cuarto of the pretender Alfonso of Ávila in 2002, for example (MEC 6, cat. no. 761). Philip also read all the new numismatic publications. I always knew when a new volume of Acta Numismàtica had appeared, because Philip would ask me to add details of all the articles to his extensive bibliography of Spanish and

Portuguese numismatics. Philip loved parties, and meeting old friends, and would have enjoyed tonight’s event so much: Barcelona and the Societat had a special place in his heart. Philip is one of the two people whom we greatly miss tonight. The other is Mark Blackburn (1953-2011), Keeper of the Department of Coins and Medals of the Fitzwilliam Museum and General Editor of the MEC project, who lost his long battle with cancer on 1 September 2011. I remember Mark’s delight when he saw the completed manuscript of MEC 6 in June 2011, and he also would have enjoyed today’s celebration enormously, and seeing Miquel and Anna’s work brought to its successful conclusion.

MEC 6 has a very special place for me personally, as my career in numismatics started with this book. In 1999, on my very first working day at the Fitzwilliam Museum as the new Research associate for the Medieval European Coinage Project, Mark Blackburn explained that my first task would be to type up the catalogues of Catalan and Castilian coins which Miquel Crusafont and Anna Balaguer had written the previous summer. So, it was through Anna and Miquel’s work that I started to learn what numismatics was, and how the coinage evidence can help us understand the economy, politics, and society of the past. It has been a privilege to see the volume develop, to have been among the first to read the chapters as the authors completed them, and in the last two years to assist with the publication process as General Editor. Jonathan Jarrett will comment further on the academic importance of MEC 6 (see pp. 3-4).

I would like to end by emphasising the importance of Acta Numismàtica and of numismatic journals. Having helped edit the British Numismatic Journal for six years, I know firsthand how much work is involved in editing every volume of a journal, and I would like to congratulate Miquel Crusafont, the co-editors Leandre Villaronga, Pere Pau Ripollès, Xavier Sanahuja Anguera and Xavier Jorba i Serra and the Societat on the appearance of another splendid volume. Larger projects and works of synthesis and analysis like MEC are made possible by the ongoing work of numismatic journals. Developments in numismatics of course depend on the energy and research of individual authors, but numismatic journals provide the vital forum in which they can publish their new findings. Flourishing journals are essential for the health of numismatics as a whole. Acta Numismàtica 43, made possible by the work of the authors, editors, and the support of the Societat, is a tribute to the active and vibrant state of numismatics in Catalonia.

Elina Screen

General Editor, Medieval European Coinage Project;

University of Oxford

Senyor president de l’Institut d'Estudis Catalans, senyores i senyors de la taula, i públic en general.

No vull demanar-vos gaire temps, en primer lloc, perquè el meu català deu ser dolorós d’escoltar, però també perquè la doctora Screen ja ha dit moltes de les coses que volia expressar, especialment sobre el nostre agraïment a la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics i a l’Institut d'Estudis Catalans per haver fet possible aquest acte.

Per tant, i de menor a major importància, em limitaré a explicar tres coses que vull compartir amb vosaltres. La primera és que, a l'igual que la doctora Screen, jo vaig arribar a la numismàtica gràcies a aquest volum que avui presentem a Catalunya. Com que jo havia fet estudis sobre la Catalunya del segle desè, se’m va proposar de fer-me càrrec de revisar i millorar la traducció dels textos del llibre. Fou així que vaig entrar al Fitzwilliam Museum. El resultat ha estat cinc anys de feina i molts companys i amics nous. Per tant, tinc moltes coses que agrair als autors i a tothom que ha ajudat en el projecte del MEC

En segon lloc, vull agrair a Miquel Crusafont i a Anna Balaguer la seva bona voluntat amb la qual, durant el llarg procés d’edició i publicació del volum, han respost els meus dubtes i preguntes, sovint aportant un treball extra en forma de cartes, referències i textos suplementaris, sense posar cap objecció. Ha estat un plaer i un honor treballar amb ells. Si jo he pogut millorar el llibre, ha estat gràcies a ells.

La tercera cosa que tinc per dir és que, millorable o no, aquest és un llibre molt important. No és solament una obra que permet posar els amplis coneixements sobre les monedes de la Península Ibèrica medieval a l’abast dels lectors de molts altres països arreu del món; és més que això, perquè gran part de la investigació que conté és del tot nova. Les monedes i els regnes no s’havien estudiat mai així abans. Per exemple, la primera història completa de les monedes medievals de Castella s’ha preparat des de Barcelona! Els treballs futurs de la moneda dels regnes peninsulars hauran de partir d’aquest volum, que ha estat possible gràcies a la visió i a la saviesa de Philip Grierson, que en el seu moment va decidir abordar la península com a una unitat.

I encara més: aquesta decisió ha fet possible que els primers capítols del volum que avui presentem, que són unes síntesis comparatives, precises i sensibles de la circulació monetària a la Península Ibèrica, siguin els primers –i no només a la prò-

pia península, sinó també de tota Europa i potser de més enllà–en relacionar diversos estats medievals dins una mateixa zona econòmica. Són tècniques i enfocaments que serviran d’ajuda als investigadors de molts altres països, segurament també als que prepararan els futurs volums del MEC, per a fer-los cada cop millors. I precisament per tot això, avui tinc clar que es pot afirmar en veu alta que la Península Ibèrica lidera el món de la numismàtica medieval.

Senyor president de l’Institut d'Estudis Catalans, senyores i senyors, moltes gràcies.

Jonathan Jarrett

Curador del volum i Comissari interí de monedes a l’Institut Barber de Belles Arts, Universitat de Birmingham

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Mário Gomes Marques (1925-2014)

Si hi ha persones excepcionals que deixen una forta empremta en qualsevol dels camps als quals dediquen la seva atenció, Mário Gomes Marques en fou, sens dubte, una d’elles.

Metge, fill de militar, feu brillants estudis de medicina i s’abocà a la seva carrera professional en aquest camp, tant en l’atenció hospitalària com en la docència, com també en la investigació. Com a investigador mèdic treballà sobretot temes de cardiologia i publicà un llibre i 34 articles entre els anys 1950 i 1971. Com a docent, fou professor a la Facultat de Ciències Mèdiques de Lisboa. La seva intel·ligència i capacitat organitzadora no passà per alt als seus superiors i, després d’un llarg treball en el camp hospitalari, aviat tingué càrrecs importants i arribà fins i tot a ésser secretari d’estat. Intentà llavors reformar la xarxa sanitària portuguesa en dos períodes en els quals, des la seva posició propera al govern del país, li semblà que ho podria assolir. Malauradament, hagué de concloure que no hi havia cap possibilitat de millora perquè el que volien els polítics era estar bé amb els poders econòmics i fàctics i tenien ben poc interès en una reforma del model sanitari i hospitalari malgrat que aquesta tingués tot el seu sentit. A principis del 1981, es va retirar definitivament d’aquest camp i de la medicina i d’aquesta amarga experiència deixà escrits quatre articles i un llibre que titulà, ben explícitament, Decadència i caiguda de la salut a Portugal (Lisboa, 1995).

Des dels anys seixanta, es sentí inclinat als temes històrics i a la numismàtica i va fer estudis de lletres a la Universitat de Lisboa, però sempre d’una forma precària a causa de l’atenció absorbent que hagué de dedicar a la seva professió inicial. Quan es pogué alliberar, però, de la seva càrrega professional, s’hi abocà de ple i amb prou èxit ja que el nivell dels seus treballs fou de seguida apreciat i fou elegit professor de numismàtica a la Universitat Lliure de Lisboa i, el 1982, membre corresponent de l’Acadèmia Portuguesa de la Història. L’any 1985, però, deixà definitivament les tasques docents en aquest camp i es dedicà exclusivament a la recerca.

Val a dir, però, que malgrat la seva dedicació a la medicina fins al 1981, els seus primers treballs històrics ja havien començat el 1972, que el 1978 publicà un llibre monogràfic sobre la moneda del complex regnat del rei Ferran I de Portugal (Moedas de D.Fernando) i que el 1982 en publicà un altre titulat Introduçào à numismática.

Jo el vaig conèixer justament en aquell any 1982, en el Congreso Nacional de Numismática que es féu a Sevilla. Fou en aquest context on Jesús Vico va organitzar l’acte de presentació del meu primer llibre que ell mateix havia editat i també on Gomes Marques aportà un magnífic estat de la qüestió sobre la moneda medieval portuguesa, preludi del llibre que hi dedicaria l’any 1996. Coincidírem un grup de medievalistes (Georges Depeyrot, Sebastià Datzira, Anna M. Balaguer, Gomes Marques i jo mateix, alguns dels quals només ens coneixíem d’anteriors contactes epistolars) i aviat férem amistat.

En aquell temps, els medievalistes érem una minoria ben escassa i el gruix de la investigació numismàtica era dedicada al món clàssic. La trobada d’aquella “multitud” de numismàtics medievalistes a Sevilla potser va ésser el que determinà Gomes Marques a organitzar els seus congressos de numismàtica medieval peninsular. El seu programa fou d’allò més ambiciós: fer un congrés cada dos anys, encarregar a medievalistes del país els estudis sobre sectors o aspectes de la numismàtica que ell proposava i fer venir estudiosos de prestigi de l’àmbit internacional que aportessin noves maneres d’enfocar els treballs. Les actes, titulades Problems of medieval coinage in the Iberian Peninsula, es publicarien en anglès, i tota la tasca de traducció la carregà sobre les seves espatlles. Al seu entorn sabia crear un equip de gran eficàcia i un grup realment amable i obert. Les condicions per als que hi anàvem com a ponents convidats eren prou generoses: ens pagaven el viatge, l’estada i encara un petit plus i ens complementaven la tasca estudiosa amb sortides de caràcter històric i turístic, amb un final esperat a casa d’en Gomes Marques, on es feia un sopar que era un veritable banquet. Així es féu l’any 1984 a Santarem, el 1986 a Avilés i el 1988 altra volta a Santarem. Encara enmig de tot, la sotragada que aquesta activitat intensa suposà féu ressorgir els congressos nacionals portuguesos, que es feren l’any 1985 i 1998, de manera que es pot dir que durant uns anys no paràrem d’anar a Portugal. Gomes Marques hauria volgut fer encara un quart congrés a Barcelona, però el grup de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, que ja havíem viscut les dificultats en l’organització dels Simposis de Barcelona dels anys 1979 i 1980, no teníem ni capacitat econòmica ni organitzativa per a tirar-ho endavant. Ell encara assajà de fer-ne un altre a Santarem, però no ho va poder assolir. Llavors s’abocà a la recerca personal i sorgiren els seus millors llibres: Ensayos sobre história monetária da monarquia visigoda (Porto, 1995), História da moeda medieval portuguesa (Sintra, 1996) i A moeda peninsular na Idade das Trevas (Sintra, 1998).

Gomes Marques, dret, pronunciant l’any 1984 a Santaren el seu discurs inaugural en la solemne apertura del primer congrés de la moneda medeival a l’àrea ibèrica, en presència del ministre portuguès de cultura assegut, al centre.

L’any 2000, em varen convidar a participar en l’edició del volum d’homenatge que se li va dedicar, Homenagem a Mário Gomes Marques (Sintra, 2000) i cal remarcar que durant deu anys trobà en l’Instituto de Sintra que dirigia la base de les seves operacions estudioses i organitzatives i en féu membres a alguns de nosaltres.

Com era, però, Gomes Marques com a persona? Cal dir, en primer lloc, que tot un personatge, és a dir, un home de forta personalitat, carismàtic, molt educat i de conversa culta i amena. També era, però, dels que es complaïa “regnant” en el seu espai, segur de la seva intel·ligència superior i de la seva capacitat or-

ganitzativa. En una ocasió va dir en broma que si no hagués estat investigador, li hauria agradat ésser almirall o bisbe, i penso que no anava desencaminat. La seva actitud i comportament s’hi haurien avingut magníficament. També podia ésser dur, però, amb els que no pensaven com ell o amb els que feien numismàtica de poc abast, de petits detalls, de manera que les seves diatribes en els congressos portuguesos podien ésser d’una gran virulència. El seu vessant egocèntric el duia sovint a exagerar les seves dificultats i no cal dir que a casa seva regnava com un senyor feudal. Un dia, parlant amb el bon amic Francisco Magro, que tant va col·laborar amb ell però que jo entreveia que també hi tenia algunes friccions, li vaig preguntar si de veritat eren amics. En Magro em va donar llavors una resposta antològica: “jo sé que sóc amic d’ell; ara bé, si ell és o no amic meu, d’això ja no en puc respondre”. En qualsevol cas, Francisco Magro ha escrit un sentit elogi de Gomes Marques al núm. 117 de la revista Numismàtica de l’Associaçao Numismática de Portugal, de Lisboa, i acaba agraint la seva amistat. Val a dir que, si bé les nostres estades a Portugal varen ésser molt plaents i hi vàrem rebre un tracte exquisit, i els resultats científics dels simposis foren molt valuosos, també en algun moment vaig tenir alguna incomoditat amb ell, potser per fer massa cas de les seves queixes, que no pretenien cercar ajuda sinó donar més relleu als seus èxits.

Per damunt de tot queda, certament, la seva obra, tant la personal com la que va saber promoure. Durant aquells anys, Portugal va ésser la capital del món en numismàtica i la seves sàvies iniciatives aportaren un notable bagatge renovador que a tots ens foren útils. Al marge d’això, per damunt de les seves ocupacionsi actuacions mèdiques i numismàtiques, hi veiem surar un mateix sentiment; la passió, l’estima, la devoció d’un home de vàlua, per fer millor i més gran el seu país, Portugal. Per tot plegat, em puc sumar sense reticències a les paraules de l’amic Magro: jo també estic orgullós d’haver pogut ésser el seu amic.

M. de Crusafont i Sabater

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Memòria de les activitats de la Societat Catalana

d’Estudis Numismàtics durant l'any 2014

SOCIS I GOVERN

L’Assemblea General Ordinària anual fou convocada el dia 17 de juny de 2014 a la sala Prat de la Riba de l’IEC. La SCEN va tancar l’any amb 188 membres inscrits, entre socis numeraris, col·laboradors i d’honor.

El 28 de novembre hi hagué reunió de Junta per a debatre les possibilitats de plantejar programes de recerca, d’acord amb la nova convocatòria de l’Institut, designar una direcció a cadascuna de les col·leccions de llibres, assajar de tenir assignació de l’apartat d’activitats per a publicacions i proposar a l’Assemblea General la cobertura de la plaça de vicepresident, entre altres temes.

PUBLICACIONS

El volum 5 del recull d’articles de Leandre Villaronga Obra numismàtica esparsa, que du el subtítol Ulterior, romà i varis. Gloses i textos biogràfics. Bibliografia, fou presentat el mateix 17 de juny, un cop finalitzada l’Assemblea General. Es tracta ja del darrer volum d’una col·lecció que fou pensada per a poder disposar fàcilment de la millor obra publicada per Leandre Villaronga en revistes alienes a la nostra entitat. La presentació anà a càrrec de Xavier Sanahuja Anguera. L’anuari Acta Numismàtica 44 fou repartit a partir del mes de juny. Hi col·laboraren disset autors i comptà amb 260 pàgines hàbils. Com en edicions anteriors, els sumaris d’Acta Numismàtica es poden consultar virtualment a través de la pàgina web de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans (http://publicacions.iec.cat/). Amb l’aparició i distribució en aquestes dates, Acta no solament apareix ara en el seu any sinó a mitjan aquest, de manera que s’ha avançat la seva aparició en gairebé un any.

Projectes

Al llarg de l’any 2014, Miquel Crusafont ha anat preparant l’edició del volum dedicat a l’època medieval, núm. 3 de la col·lecció “Història monetària catalana”. Es tracta d’una obra ambiciosa que ha d’incloure l’estudi de la història monetària, el catàleg de tots els tipus emesos i un complet apèndix documental, que hom preveu publicar al llarg de 2015.

Rossend Casanova, membre de la nostra Junta i membre també de la societat belga Promotie van de Medaille/Promotion de la médaille, ha seguit col·laborant en el catàleg del medallista belga Godefroid Devreese (1861-1941), de qui sortirà, durant el segon trimestre del 2015, el primer volum dels quatre que han de recopilar la seva obra.

La SCEN ha presentat per al proper trienni de programes de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans dues propostes. D’una banda, la represa del que ja fou programa fins fa tres anys, el “Banc de Dades de Monedes Catalanes”, que pretén fer un buidatge dels arxius Villaronga i Crusafont, transferint-ne el contingut a fitxes amb informació completa. Es planteja dur-lo a terme sota la direcció de M. Crusafont, qui redactarà els textos dels paràmetres d’execució, amb les lletres d’àrees corresponents i el de consulta, previst exclusivament per als investigadors, i la realització de la transferència d’informació, que farà Jaume Boada. L’altre programa correspon a l’elaboració d’un diccionari o glossari de Numismàtica, un projecte que ja compta amb una llarga tradició a l’Institut, que ha editat molts altres diccionaris especialitzats i que el secretari científic de l’Institut ens va suggerir de presentar també com a programa de recerca. S’ha proposat per dos anys, amb un primer any per a la realització del text i una dotació al segon any per a publicació. Seria a càrrec de M. Crusafont, que ja va realitzar la part del lèxic de la nostra especialitat per al Diccionari de l’Institut i d’altres.

CONFERÈNCIES, GRAUS, DIFUSIÓ I CONSULTES

Conferències

Des del 20 de gener fins al 5 de maig, M. Crusafont impartí les dues darreres lliçons del Curs d’Història de Catalunya a l’Aula d’Extensió Universitària de Sabadell, amb els temes “El difícil equilibri absolutisme/pactisme a l’Edat Moderna” i “De l’enfonsament del 1714 a una Renaixença que perviu”.

El 23 de gener, M. Crusafont pronuncià a Tarragona la conferència sobre “La moneda, mirall de la nostra història. La veritat sempre tergiversada de la Història de Catalunya”, organitzada per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona i el Col·legi Oficial de Metges, en ocasió d’un congrés de tema mèdic. 14MeMòriA

El 15 de març, Jaume Boada oferí una ponència titulada “Paranumismàtica Balear” en la llibreria Embat de Palma, que dedicà als vals, cupons i altres elements de paper i cartró que s’han usat a les illes Balears al llarg de la història com a signe de valor amb finalitats comercials o benèfiques, o en casos d’emergència quan hi havia manca de moneda corrent.

El 13 i 15 de maig, el Gabinet Numismàtic de Catalunya organitzà el XXiv seminari d’Història monetària de la corona d’Aragó, que duia per títol 1714: Moneda i guerra a catalunya. L’acte fou inclòs dins el programa oficial de commemoració del Tricentenari dels fets de 1714. Xavier Sanahuja Anguera hi presentà la conferència “Les monedes dels reialmes de la Corona d’Aragó abans de llur derrota i extinció”.

Entre el 28 i el 30 d’octubre, tingué lloc al Museo Arqueológico Nacional de Madrid el Xv congreso Nacional de Numismática d’espanya. Hi intervingueren Marta Campo, amb la ponència “La visibilidad del patrimonio numismático”; Luis Amela Valverde, amb la comunicació “Lugares de emisión de los ases pompeyanos (RRC 471/1, 478/1 y 479/1)”; Almudena Domínguez Arranz –i Vanessa Puyadas–, amb “De la investigación al discurso sobre la moneda: la legitimación de los monarcas ptolemaicos a través de las acuñaciones”; Manuel Gozalbes Fernández de Palencia –juntament amb Ángel Sánchez Molina– amb “La exposición Historias en miniatura. Un tratamiento didáctico para presentar nuestras monedas antiguas”; el mateix Manuel Gozalbes i Pere Pau Ripollès Alegre, amb “La numismática de la Antigüedad online. Situación actual y perspectiva de futuro”; David Martínez Chico, amb “A la luz de un antiguo hallazgo monetal de unidades y dobles siclos hispanocartagineses”; i Joan Antoni Sendra Ibáñez, amb “El tesoro de Sant Domènech. Una ocultación de la Guerra de Sucesión en los fondos numismáticos del Museu de L'Almodí de Xàtiva”.

Entre el 26 i el 27 de novembre, el Gabinet Numismàtic de Catalunya organitzà el Xviii curs d’Història monetària hispànica, amb el títol: Pellofes & ploms eclesiàstics. Un patrimoni numismàtic per descobrir. Hi participaren Jaume Boada Salom, amb la conferència “Els ploms eclesiàstics de Mallorca: aclariments i novetats”; Xavier Jorba i Serra, amb la conferència “De pellofes, bosses de pellofes i encunys de pellofes”; Josep Maria Llobet Portella, amb la intervenció “Les pellofes a la documentació local. L’exemple de Cervera”, i Xavier Sanahuja Anguera, amb la conferència “Pellofes i moneda local: una interacció monetària”. El curs es desenvolupà en instal·lacions de la Catedral de Barcelona i del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Graus i docència

El mes de març, M. Crusafont, per invitació de la professora de la Universitat de Barcelona, Imma Socies, s’incorporà a l’equip del grup de recerca “TreMeMòriA

16MeMòriA de les ActivitAts de lA sceN dUrANt l'ANy 2014

sors, marxants, col·leccions” del Departament d’Història de l’Art d’aquesta universitat, finançat per la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Economía y Competitividad.

El 17 de setembre, Eneko Hiriart defensà el títol de Doctor en Història per la Universitat de Burdeus (Bordeaux-Montaigne), amb la tesi titulada Pratiques économiques et monétaires entre l’Èbre et la charente (ve s. et ie s. a.c.), dirigida pels professors Katherine Gruel i Francis Tassaux. El tribunal de l’acte el formaren els professors Laurent Callegarin, Jérôme France, Katherine Gruel, Pierre Moret, Pere Pau Ripollès i Francis Tassaux.

Difusió

Del 23 d’abril fins a principis de juliol, el Museu d’Història de Catalunya exposà la col·lecció de paper-moneda català de la Guerra Civil del nostre antic consoci i company de Junta, Antoni Turró.

La casa Áureo & Calicó encomanà a M. Crusafont un text de presentació per a la col·lecció Ramon Muntaner, que es publicà en el catàleg del 24 d’abril amb el títol “Moneda catalana, la gran desconeguda”, en versions catalana, castellana i anglesa (p. 9-21).

A la revista vallesos 7, M. Crusafont hi publicà un altre lliurament sobre la història monetària del Vallès amb un text sobre les peces de cinc rals d’argent de la Guerra dels Segadors de Granollers i Terrassa titulat “Les dues grans monedes del Vallès”, p. 166-167.

Consultes

El Dr. Alberto Velasco González (Museu de Lleida) s’interessà per informació sobre les pugeses del comtat d’Urgell atribuïdes a Arnau de Cervera i Balaguer.

A primers d’any i gràcies a l’amabilitat de la casa Vico de Madrid, Julio Chico ens trameté una valuosa informació sobre una probable troballa de moneda carolíngia i barcelonina que apareix publicada en aquest volum.

Els primers mesos, hi hagué una sèrie de consultes sobre florins catalans amb la casa Áureo & Calicó i la seva gerent, Teresa Sisó, tingué la gentilesa de proporcionar-nos dades sobre un important fons de florins, de segur procedent d’una antiga troballa, que presentem també en aquest volum.

El 18 de febrer, Jordi Batlle, de Manlleu, consultà sobre una medalla del centenari del Monestir de Ripoll, del 1993.

El 21 de març, i per mediació de Salvador Soley, M. Crusafont es desplaçà al monestir de Montserrat per una consulta sobre la publicació del seu fons de moneda tardogrega del Museu Bíblic.

El 14 d’abril, Ramon Serrano envià imatges d’una medalla valenciana i se l’informà de la seva significació i cronologia.

El mes de maig, Esther Romagosa, redactora del programa “'Divendres” de TV3, ens sol·licità imatges de monedes d’una pesseta de diverses èpoques històriques, per a poder mostrar-les eventualment en el transcurs de l’emissió del seu programa setmanal.

El mes de setembre, José Antonio Bruna es posà en contacte amb la SCEN per demanar informació sobre l’ús comprovat de moneda de compte pròpia a la Vall d’Aran, atès que no li constava estar documentada. En no retrobar informació, i conscients de la importància històrica del tema en qüestió, la SCEN li suggerí publicar la informació dins Acta Numismàtica, i així s’ha fet.

El 20 de setembre, J. Termes demanà fotografies de monedes i medalles de la Guerra de Successió per a un treball de tipus didàctic i se li varen facilitar.

El 29 de setembre, Jean-Marie Díaz passà una consulta sobre una interessant varietat inèdita del diner melgorès, amb orla lobulada, plantejant una cronologia que semblà la correcta.

El mes d’octubre, Pol Serrahima i Balius, doctorant de la Universitat de Lleida, ens adreçà una consulta sobre diverses equivalències monetàries de monedes catalanes del segle XV.

El 6 de novembre, M. Crusafont lliurà un informe instat per la Secció Històrico-Arqueològica sobre l’interès dels dos diners de Carlemany de Girona i Barcelona de la col·lecció Muntaner, ja que la Generalitat volia declarar aquestes peces inexportables. És una llàstima que no s’hagi mostrat fins ara interès per aquestes monedes bàsiques de la nostra història i per una via que no satisfarà ningú.

A principis de desembre, Francesc Monjo, doctorant de la Universitat d’Alacant, adreçà uns dubtes sobre equivalències de monedes espanyoles del segle XVIII.

A llarg de l’any, hi ha hagut un intens contacte entre Achile Giuliani i Miquel Crusafont. Inicialment, es va estudiar la possibilitat que una moneda de Nàpols a nom de Reiner i amb armes catalanes hagués pogut correspondre als temps de Reiner com a rei català, cosa que no encaixà per cronologia. Posteriorment, Giuliani trameté abundants dades bibliogràfiques i documentals sobres les emissions catalanes de Nàpols i, en darrer lloc, M. Crusafont recollí dades sobre una peça de l’Àquila amb marca aguileta de la col·lecció Vidal-Quadras.

Xavier Sanahuja, secretari

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Les monnaies gauloises « à la croix » languedociennes : une influence hispano-punique ?

CédrIC LOpez*

La datation des monnaies gauloises à la croix s’est jusqu’à présent fondée sur des éléments principalement d’ordre métrologique. Il fallait donc rapprocher le poids moyen de chaque série de monnaies à la croix d’un quelconque étalon. Ainsi, selon l’étalon adopté, on pouvait être partisan de la datation haute (Soutou, 1965) ou basse (Colbert de Beaulieu, 1973). En réalité, si l’on a suscité autant de discussions aboutissant à des désaccords, c’est parce les arguments métrologiques ne sont pas convaincants. Après des décennies de discussions, nous le savons maintenant, le monnayage à la croix du sud de la Gaule existe déjà au IIIe s. avant notre ère comme l’attestent les monnaies découvertes en contexte stratigraphique daté de 200-175 av. J.-C. sur le site de Lattara (Py, 2006). Même si la question de la datation des premières émissions semble converger, la question de l’influence sous laquelle elles furent fabriquées ne l’est pas.

Dans cet article, nous revenons sur la question de l’étalon adopté pour la frappe des premières monnaies à la croix (desquelles nous excluons prudemment les imitations de Rhoda, puisqu’à ce jour, mis à part l’hypothèse d’une reprise de la croix, aucun lien formel n’a pu être établi entre ces deux ensembles). Nous considérons des éléments numismatiques à la fois métrologique, iconographique, et archéologique, qui, comme nous allons le voir, permettent d’étayer les propos de G. Depeyrot (2002) : « L’arrivée en Gaule des premières monnaies d’Ampurias et de rhoda peut avoir été davantage liée à la participation des Gaulois aux combats réguliers livrés par les cités de la Méditerranée Occidentale […]. Ces mercenaires revenaient avec des espèces […]. Ainsi, Carthage louait des Celtes lors des opérations contre les Grecs de Sicile. On retrouve ainsi souvent des mercenaires gaulois dans diverses armées. dans les années 240230 av. J-C., l’emploi régulier de troupes de mercenaires gaulois dans les armées

*CNRS, AOROC (UMR 8546, CNRS-ENS), France. Directeur de la revue numismatique OMNI

de Carthage a facilité l’introduction en Gaule de nouvelles monnaies, dont l’imitation a donné naissance aux frappes locales de monnaies d’argent. »

En 2013, nous avons réunis des données relatives au trésor de monnaies à la croix de Béziers (Lopez et al., 2013). Nous avons présenté des exemplaires jusqu’alors non publiés, dont certains conservés depuis plus de 30 ans dans des collections privées. L’étude de cet ensemble a permis de dresser quelques premières liaisons typologiques au sein du groupe des monnaies à la croix de la série traditionnellement nommée « languedocienne ». Nous avions remarqué que la tête masculine au droit du type languedocien de la figure 1 présente une caractéristique typique de ce type monétaire : le visage est nettement séparé de la chevelure par une ligne courbe creuse. D’après nos recherches, cette caractéristique n’apparaît sur aucun autre type de monnaies gauloises à la croix connu à ce jour. En recherchant une hypothétique similitude avec d’autres monnayages, nous avons remarqué qu’il existe un lien fort entre ce droit (cf. Fig. 1) et le droit de certaines imitations ibériques de la drachme d’Emporia (cf. Fig. 2). Des éléments stylistiques viennent appuyer cette constatation, tels que le traitement de la chevelure, le traitement de l’œil en un point dans un creux triangulaire, le traitement des lèvres en deux points, ou celui du menton, qui sont autant d’indices rapprochant ces deux droits (voir notamment le droit de Fig. 1 et le droit de Fig. 2, a et b). Ces constatations permettent de considérer la présence de la ligne courbe creuse séparant le visage de la chevelure comme le témoin d’une technique de gravure spécifique à quelques graveurs locaux. Cela nous permet de conclure que les monnaies à la croix présentant cette caractéristique sont contemporaines aux imitations gauloises de la drachme d’Emporion au bouclier, lesquelles débuteraient vers 240 avant J.-C. d'après D. Nash.

Ainsi, nous pensons que le type présenté à la figure 1 est le premier type de monnaies à la croix contemporaines aux émissions gauloises locales d’Emporion au bouclier dont le droit peut se décrire sommairement ainsi : tête masculine à droite. Dans la suite de l’article, nous nommerons donc ce type « à la tête masculine ».

Fig. 1 : Reconstitutions d’Empreintes Exactes réalisées à partir des exemplaires suivants : a) Musée Languedocien. Montpellier. Collections de la Société Archéologique de Montpellier. n°419 ; 3.46g ; b) Musée Languedocien. Montpellier. Collections de la Société Archéologique de Montpellier. n°420 ; 3.54g ; c) Coll. Privée ; 3.38g (partie manquante).

Fig. 2 : (a) n°11, 4,32g (Villaronga, 1986) (b) n°270, 4,48g (Villaronga et Benages, 2011) ; (c) 4,33g (Martí Hervera & Soler y Llach ; subasta 80 ; lot 98). a bc

Richard et Villaronga (Richard et Villaronga, 1973) indiquent que le groupe languedocien (auquel appartient le type « à la tête masculine ») s’organise sur un échelon privilégié établi à partir de 2000 exemplaires : 3,30 g (plus largement 3,21-3,40 g). Afin de déterminer plus précisément le poids moyen pour une série monétaire donnée, dans (Lopez, 2015), nous avons établi pour la première fois une chaîne de liaisons de coins permettant d’identifier un ensemble de 16 coins monétaires ayant servis au sein d’un même atelier. Nous avons identifié 174 monnaies provenant de cet atelier, ce qui nous a permis de proposer un poids moyen fiable de 3,53 g pour cet ensemble. Or, cet ensemble est datable de la fin du IIIème siècle d’après la présence de certaines d’entre elles dans les trésors espagnols de Valeria et de Villares (Villaronga, 2000). Nous sommes donc convaincus qu’il faut dorénavant ajouter aux échelons de J-C. Richard celui de 3,53 g (G. Depeyrot a d’ailleurs justement proposé un poids moyen à 3,50 g).

Revenons au type « à la tête masculine ». Nous constatons un poids moyen de 3,50 g ,1 alors qu’un poids entre 4,32 g et 4,48 g est constaté pour les imitations de la drachme d’Emporion au cavalier, conduisant ainsi (Villaronga et Benages, 2011) à associer ces dernières à l’étalon de la drachme attique (4,30 g). Aucune correspondance métrologique ne peut ainsi être mise en évidence entre les deux types. Il faut donc chercher ailleurs.

Les discussions concernant cette métrologie ont été très diverses. Parmi les hypothèses il faut en retenir deux principales : J.-C. Richard envisage un lien avec la métrologie romaine (Crawford, 1974) dont le victoriat du denier lourd de l’époque pesait trois scrupules soit autour de 3,37 grammes ! Lorsque le nouveau denier –autour de 3,80/3,90 g–est frappé la métrologie des monnaies à la croix n’avait plus de correspondance, sauf celle d’un poids d’argent, et les séries suivantes s’organiseront sur des échelons réduits (avec trois ou quatre paliers successifs jusqu’au Ier siècle avant J.-C.

1.Aucune monnaie provenant des coins présentés à la figure 1 ne sont publiés dans les récents ouvrages de (Depeyrot, 2002) et (Feugère et Py, 2011), ce qui nous amène à proposer pour la première fois un poids moyen pour les monnaies issues de ces coins, attestés par trois exemplaires dont un qui semble montrer un manque de métal et qui n’a donc pas été pris en compte pour le calcule du poids moyen.

D’autre part, on a voulu la rattacher à la drachme lourde de Marseille (échelon privilégié de 3,80g qui aurait été « allégé ») d’où le nom de « drachme à la croix » qui lui est souvent attribué. G. Depeyrot associe le système monétaire des monnaies à la croix au système de Marseille, en proposant un rapport pentobole-tétrobole. Dans le même sens, Michel Py écrit que le poids moyen de 3,53,6 g n’est pas sans rappeler celui de la drachme lourde massaliète apparue quelques décennies auparavant (cependant la relation avec celle-ci, qui ne circula guère en dehors de la chôra massaliète, ne présente ni évidence ni nécessité). Compte tenu de la fragilité de ces hypothèses uniquement fondées sur des aspects métrologiques, nous proposons ici une autre hypothèse, tenant compte à la fois d’éléments métrologiques, archéologiques et historiques.

Nous avons montré dans la première partie de l’article que les premières monnaies à la croix (hors imitations de Rhoda) dateraient au plus tôt de la deuxième moitié du IIIè siècle. Les évènements historiques de cette époque nous poussent à chercher un lien vers le monde punique. En fait, nous n’avons aucune difficulté à intégrer les premières monnaies à la croix dans la métrologie traditionnelle du shekel léger hispano-punique de 7,20 g avec une correspondance pertinente avec les demi-shekels d’un poids théorique de 3,60 g et ayant un poids réel moyen oscillant autour de 3,50 g.

La proposition d’une influence hispano-punique est de plus confortée par les trouvailles des trésors espagnols mêlant des monnaies à la croix taillées à 3,53 g et des monnaies hispano-puniques (Villaronga, 2000 ; Ripollés, 1980), montrant ainsi une circulation conjointe de ces deux émissions.

En acceptant un rapprochement du poids moyen constaté pour les premières monnaies à la croix avec l’étalon hispano-punique, il faut accepter que ce monnayage soit né sous l’influence hispano-punique, dont de nombreuses traces sont depuis longtemps attestées en Gaule méditerranéenne, précisément dans la zone Aude-Hérault, où l’on a mis en évidence la réalité des contacts entre le monde punique et le Languedoc dès les débuts de l’âge du fer (Guilaine et Rancoule, 1996 ; Jully, 1983). En 226 av. J.-C., le traité de l’Ebre est semblable au premier traité entre Rome et Carthage (348 av. J.-C.), délimitant la frontière entre les deux puissances dans la Péninsule Ibérique, au sud de fleuve « iber », correspondant certainement à l’Ebre. Tel que le rappelle J.-C. Carrière, il n'est donc pas invraisemblable que l'influence punique se soit étendue sur la côte languedocienne, puisqu'en 219-218 les Volques accordèrent un droit de passage à Hannibal, à l’entrevue d’Illiberis/Elne, en refusant d’écouter les ambassades romaines (voir note 6 de Carrière, 1994).

Cette influence s’estompera peu à peu, dès la clôture de la deuxième guerre punique qui mettra fin au conflit entre Rome et Carthage en 202 avant J.-C. Nous pensons alors que cet évènement libéra le littoral de la Gaule ouest-méditerra-

néenne de l’influence monétaire de Carthage pour se placer logiquement sous l’influence de Rome. Cela expliquerait ainsi pourquoi en se focalisant sur la recherche d’un seul étalon pour l’ensemble des monnaies à la croix les numismates n’étaient parvenus à un accord. Du reste, à propos des échelons de poids, nous rejoignons les conclusions de Richard, Villaronga et Py qui ont le mérite d’être fondée sur un grand nombre d’exemplaires (3124 pour Richard, 3365 pour Py) : quatre échelons successifs doivent être considérés : 3,30 g, 2,20 g, 1,90 g, et 1,30 g, auquel nous devons ajouter celui que nous avons proposé à 3,53 g (correspondant à la taille moyenne à 3,50 g proposée par Depeyrot).

À sa création vers 211 av. J.-C., le denier pèse environ 4,5 g (Depeyrot, 2006) ce qui ne correspond à aucune équivalence avec les monnaies à la croix de cette période. Nous l’avons vu, notre hypothèse nous place sous influence hispano-carthaginoise, expliquant ainsi l’existence d’un poids moyen de 3,53 g, totalement décorrelé avec le monnayage romain.

Selon nous, les premières émissions de monnaies à la croix dites « languedociennes », au même titre que les émissions hispano-carthaginoises obéissent donc tout d’abord au patron phénicien du shekel de 7,20 g, entre 218 et 202 avant J.-C.) et vont par la suite quitter peu à peu cette influence pour adopter le système romain et le système marseillais, dont le choix dépendait certainement du lieu d’émission et des échanges commerciaux, et est donc certainement à considérer localement (Richard, 2013).

Afin d’étayer notre hypothèse d’une influence hispano-carthaginoise sur les débuts du monnayage à la croix, nous apportons des éléments de nature archéologique et numismatique.

D’un point de vue archéologique, les seuls renseignements concernant les émissions de monnaies à la croix datées du dernier tiers du IIIème siècle proviennent du site de Lattes qui en a livré un exemplaire. Malgré une usure prononcée de la monnaie, en pivotant l’image du droit de cet exemplaire (présenté dans Lattara 19 sous la référence 1460), nous retrouvons sans aucun doute possible le droit du type « à la tête masculine » dont la ligne courbe creuse est encore une fois bien représentée. Ce type est ainsi attesté archéologiquement comme étant du dernier tiers du IIIème siècle, ce qui est un premier point confortant notre hypothèse.

Fig. Monnaie à la croix découverte à Lattes (Michel Py, Lattara 19, n°1460 ; 2,77g).

D’un point de vue stylistique, (Alexandropoulos, 1987) mentionne que l’influence phénico-punique sur la création de l’étalon « hispanique » semble illustrée par l’iconographie des plus anciennes drachmes d’emporion, celles que l’on appelle de « type punique ». Nous avons recherché sur les monnaies à la croix taillées à 3,53 g d’éventuelles traces de type « stylistique » provenant du monnayage carthaginois. Nous avons ainsi comparé les droits des monnaies à la croix appartenant à l’émission à 3,53 g avec les droits des monnaies hispanocarthaginoises référencées dans le récent ouvrage Ancient Coinage of the Iberian Peninsula (Villaronga et Benages, 2011). Il nous semble pertinent de mentionner ici quelques types de monnaies hispano-carthaginoises partageant un lien stylistique fort avec les monnaies à la croix. Tout d’abord, il faut noter que l’inspiration hispano-carthaginoise est constatable par la similitude de la tête masculine du droit des monnaies à la croix des figures 1 et 2 avec le portrait frappé sur les shekels et demi-shekels n°602 à 626 (Villaronga et Benages, 2011), ainsi que les bronzes de Cartagonova (par exemple Fig. 3). Il faut d’ailleurs y remarquer la présence de la ligne courbe creuse séparant le visage de la chevelure.

Fig. 3 : (Villaronga et Benages, 2011) n°606 ; ibercoin.com lot 3058 10.07g (220-205 a.C.).

La deuxième monnaie hispano-carthaginoise que nous souhaitons mentionner ici appartient au type d’Athéna, pour lequel une série de 11 bronzes est dé-

Figure 4: a) bronze hispano carthaginois de type Athéna, ACIP n°592 ; b) Reconstitution d’empreinte exacte2 d’un droit de monnaie à la croix (le poids moyen de ce type est de 3,53 g).

crite par Villaronga et Benages (ACIP n°591 à 601), datée entre 220 et 215. Le droit de cette série est comparable au droit des monnaies « à la croix » du groupe languedocien du type Savès n°282/DCR-98C (Feugère et Py, 2011) (cf. Figure 4) rappelant ainsi la représentation d’Athena d’après les bronzes hispano-carthaginois.

Enfin, les quarts de calque de Cartagonova, datable entre 220 et 205 a.C. dont le droit de la figure 5a illustre ce type, présente une chevelure en trois tresses qui semblent être reprises sur les droits des monnaies à la croix présentées à la figure 5 b, et dont la seule différence notable est l’absence de l’oreille.

Fig. 5 : a) ¼ de calque de Cartagonova (ibercoin.com lot 5032 ; 2,16g) ; b) Anvers d’une monnaie à la croix

Par l’archéologie, la métrologie, ainsi que des éléments stylistiques, nous avons établi une nouvelle proposition convergeant vers une influence hispanocarthaginoise sur le premier monnayage à la croix, ayant donné lieu à un ensemble hétérogène de types. Dans ce sens, nous avons montré que l’étalon hispano-punique s’adapte parfaitement aux monnaies à la croix d’un poids moyen de 3,53 g et que, en acceptant cette proposition, nous devrions les dater au plus tôt entre 218 et 202. C’est précisément dans ce contexte que nous plaçons la frappe des monnaies à la croix « à la tête masculine ». A la figure 6, nous présentons une synthèse des éléments évoqués dans cet article, mettant en évidence le passage de l’étalon attique vers l’étalon hispano-carthaginois pour les émissions gauloises de la fin du IIIème siècle av. J.-C.

L’étude des provenances fondée sur les types à la croix inspirés du monnayage hispano-carthaginois pourra certainement contribuer à la localisation des premières émissions.

2.Réalisés à partir de : (Lopez et al. 2013, n°4) Ancienne collection Cazalis de Fondouce ; 3.57g. Même exemplaire que CGB.fr v24_0860 ; 3.57g / CGB.fr v15_0292 (non utilisée pour la RE mais de même coin) ; 3.53g / CGB.fr v15_0293 (non utilisée pour la RE mais de même coin) ; 3.53g ; même exemplaire que CGB.fr bga_190033 ; 3.52g / CGB.fr v25_0543 ; 3.52g / Musée Languedocien. Montpellier. Collections de la Société Archéologique de Montpellier. n°429 ; 3.58g / n°430 ; 3.50g / n°431 ; 3.52g/ n°432 ; 3.52g / DCR-98C = Coll. Savès n°155346 (Feugère et Py, 2011) / CGB.fr v29_0646 ; 3.59g

Emissions hispano cartaginoises

Droit du bronze 606 (ACIP)

Emissions sur le territoire gaulois

Emissions à 4,30 g (système attique) drachme

D’après Lattes: dernier quart du IIIème siècle

ibercoin.com lot 3058

Emissions à 3,53 g (système hispano-carthaginois) demi-shekel

Droit d’un ¼ de calque de Cartagonova (ibercoin.com lot 5032 ; 2,16 g)

Droit du bronze 592 (ACIP)

Fig. 6 : Premières émissions de monnaies à la croix (hors imitations de Rhoda)

BiBliographiE

CARRIèRE, J.-C. (1994). Héraclès de la méditerranée à l’océan. Mythe, conquête et acculturation. In Cité et territoire. Actes du Ier colloque européen (Béziers, 1994), Paris, les Belles-Lettres, p. 67-87

COLBERT de BEAULIEU,J.-B., Traité de numismatique celtique, I : Méthodologie des ensembles, Paris, 1973, p. 278-295.

CRAwFORD,M. H. (1974). roman republican Coinage, Cambridge, 1974.

DEPEyROT, G.(2006). La monnaie romaine : 211 av. J.-C. - 476 apr. J.-C., Editions Errance, 2006.

GUILAINE, J. & RANCOULE, G. (1996). Les relations mediterran dennesprecoloniales et les debuts de l'Age du Fer languedocien. Les influences puniques en Languedoc occidental. Complutum, 7, 125.

LOPEz, C., RICHARD, J.-C. ET GOMEz, E. (2013) Le trésor de monnaies « à la croix » de Béziers (Hérault) IIIème siècle avant J.-C., Bulletin de la Société Archéologique Scientifique et Littéraire de Béziers, p.5-22

Py, M. (2006). Les monnaies préaugustéennes de Lattes et la circulation monétaire protohistorique en Gaule méridionale, Tome 1, Édition de l’Association pour le Développement de l’Archéologie en Languedoc-Roussillon.

RICHARD, J. C. M. & VILLARONGA, L. (1973). Recherches sur les étalons monétaires en Espagne et en Gaule du Sud antérieurement à l'époque d'Auguste. Mélanges de la Casa de Velazquez, 9(1), 81-131.

RICHARD, J. C. (2013). Les monnaies gauloises « à la croix » 1954-2013. Bulletin de la Société Française de Numismatique, 68ème année, n°9, p. 280-283.

RIPOLLÉS,P. P. (1980). El tesoro de la Plana de Utiel (Valencia). Acta Numismàtica X, p. 15-27.

ROUzAUD,H. (1973). Journal des trouvailles archéologiques, extrait du relevé concernant Montlaurès, Bulletin de la Commission Archéologique de Narbonne, 35, p. 1-29.

SAVèS, G. (1976). Les Monnaies gauloises « à la croix » et assimilées du SudOuest de la Gaule, Editeur Privat, Toulouse.

SOUTOU,A. (1965). Monnaies gauloises «à la croix» du dépôt de la Loubière, Malleville (Aveyron), Ogam, 17, 1965, p. 61-78.

UGOLINI,D. & OLIVE,C. (2006). Béziers I, la naissance d’une ville, Béziers, Musée du Biterrois, 2006.

VILLARONGA, L. (1986). Imitations des Statères de Tarente en Espagne et en Gaule, Actes du 10ème Congrès International de Numismatique, Londres, International Association of Professional Numismatists, p. 153-158 i lámina 17.

VILLARONGA, L.; BENAGES, J.; VILLARONGA, G., & SALOM, J. B. (2011). Ancient Coinage of the Iberian península. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans.

VILLARONGA,L. (2000). Les monedes à la croix trobades a la Península Ibèrica. Acta Numismática 30:19-31.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Un shekel hispano-cartaginés hallado en las Vegas Altas del Guadiana (Badajoz) y su posible significado contextual

DAVID MArtíNez CHICo*

De poco sirve sacar conclusiones, no ya seguras sino aproximadas, de un simple hallazgo aislado. Y aunque significativo, no deja de ser eso: una moneda sin el tan estimado contexto arqueológico en el que apareció.1 Aunque muchos de los materiales numismáticos que hay en la actualidad carecen de una ínfima referencia al lugar del hallazgo (que es, dicho sea de paso, una información muy útil a la hora de determinar conclusiones mínimamente aceptables), en el caso que nos ocupa esa información es, en cambio, menos dudosa al conocerse con seguridad la comarca en la que se halló la siguiente moneda.

El shekel (fig. 1 = ACIP 565 / CNH 252) que a continuación se documenta fue hallado, con total certeza, en la comarca regada por el río Guadiana de las Vegas Altas, en la provincia de Badajoz (fig. 2). En este sentido, la pieza se pone en relación con otros hallazgos púnicos documentados en Extremadura. Conocemos, en primer lugar, un bronce acuñado en Cerdeña y un shekel en Villasviejas del Tamuja (Botija, Cáceres); un bronce en La Haba (Medellín, Badajoz) y otro sin determinar en el Museo de Badajoz; un bronce hallado en la zona de Mérida y, por último, ¼ de shekel del poblado de Hornachuelos (ribera del fresco, Badajoz).3 Además de todos estos ejemplares, se han dado a conocer recientemente

*Estudiante de Grado en Historia en la Universidad de Murcia y miembro de SCEN.

1.Sobre estas cuestiones metodológicas, vid. L. VILLAroNGA (1976): “Comentarios sobre Metodología en la investigación numismática”, Numisma 138-143, pp. 17-37, y A. BUrNETT (1991): Coins. Interpreting the Past, Londres.

2.L. VILLAroNGA y J. BENAGES (2011): Ancient Coinage of the Iberian Peninsula, Barcelona, p. 94, y L. VILLAroNGA (1994): Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti Aetatem, Madrid, p. 66.

3.C. ALfAro ASINS (1993): “La ceca Gadir y las acuñaciones hispano-cartaginesas”, en VIII Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica (Ibiza, 1992), Ibiza, p. 47, y C. BLázqUEz CErrATo (2002): Circulación monetaria en el área occidental de la Península Ibérica. La moneda en torno al «Camino de la Plata», Montagnac, pp. 251-252.

unos antiguos hallazgos griegos y romanos referentes a la II Guerra Púnica en Extremadura.4

Figura 1. Shekel. Plata.

Peso: 7,28 g ∅: 22 mm Posición de cuños: 1 h. a/ Busto de Tanit a izquierda tocada con espigas y hoja en su peinado. r/ Caballo saltando a derecha sobre línea y encima símbolo astral de ocho puntas.

Junto a todos ellos, y en un trabajo previo nuestro, documentamos un importante tesoro también antiguo compuesto de dishekels de la «serie proa» y shekels hispano-cartagineses de la «serie caballo saltando y estrella encima»,5 que creemos que igualmente debió aparecer en la comarca pacense de las Vegas Altas. De las conclusiones a las que pudimos llegar, y a propósito del presente ejemplar, podríamos estar ante la existencia de algún tipo de campamento o estacionamiento cartaginés, un punto de reclutamiento o un lugar previo a un enfrentamiento militar que sirvió de puente para la penetración anibálica hacia la Meseta y el Duero (221-220 a.C.)

Figura 2. Situación geográfica de la comarca las “Vegas Altas”.

4.M. ALMAGro-GorBEA y T. GArCíA MUñoz (2013): “Sobre una moneda de Lisímaco con cabeza de Alejandro, posible copia o falsificación de época, hallada en Medellín”, Numisma 257, pp. 7-18.

5.D. MArTíNEz CHICo (en prensa): “A la luz de un antiguo hallazgo monetal de unidades y dobles siclos hispano-cartagineses”, en XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 de octubre, 2014). El contexto histórico en el que creemos movernos y el que tomamos como causante de la ocultación de este tesoro, es la incursión anibálica en la Meseta, coincidiendo plenamente con la psicología del conjunto monetal y, lo que es más importante, con las propuestas cronológicas que en su día L.VILLAroNGA (1973) expuso y con las cuales coincidimos plenamente. Asimismo, se proponen ciertas sugerencias cronológicas en los dishekels de la «serie proa», en base a los desgastes observables en dichas piezas.

A modo de aserto empírico, el propio Villaronga ya concluía, en su monumental obra monográfica sobre el numerario hispano-cartaginés, que “las monedas con caballo saltando y estrella aparecen casi en la misma proporción del 36% en la zona de Gades y del 50% en el Sudeste, y en una menor proporción del 14% en Valeria (Cuenca), lo que indica una más amplia circulación y penetración hacia el interior, pudiendo corresponder la ocultación en esta zona a la época de las campañas de Aníbal en la Meseta”.6

La circulación de estos shekels se ve, en definitiva, confirmada con nuestro humilde ejemplar recién documentado. No solo el shekel ejemplifica las palabras de Villaronga sino que, además, se tiene en cuenta los demás shekels que tenemos en el tesoro de las Vegas Altas (vid. nota 5), complementando y reforzando la idea de relacionar la cronología de dichos shekels en ca. 228-221/220 a.C., así como la de engarzar un referente máximo o un hecho histórico concreto: la incursión protagonizada por Aníbal en la Meseta peninsular y cuya campaña se realizó en el 221-220 a.C. Dentro de este episodio, y así lo vemos constatado en las fuentes clásicas –Polibio (3,14) y Tito Livio (21,5)–cabe señalar que, en el mismo instante de ser elegido Aníbal general y muerto Asdrúbal, se lleva a cabo una campaña contra los olcades en el 221 a.C. Terminada esta, vuelve Aníbal a qart Hadash y pasa el invierno ahí, para el año siguiente reanudar su ofensiva, esta vez en la actual meseta castellana; barre a los vetones y llega hasta tierras vacceas, donde saquea Helmántica y Arbucala.7

A modo de hipótesis plausible cabría que preguntarse, finalmente, si esta pieza fue extraviada del bolsillo de algún soldado cartaginés que llegaba por primera vez –o no–a estas tierras de Extremadura.

6.L. VILLAroNGA (1973): Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, p. 92.

7.Bibliografía sobre este pasaje, especialmente abundante, cfr. J. M. roLDáN HErVáS (1978): “Cartago y roma en la Península Ibérica”, en Historia de españa Antigua. Tomo II, Hispania romana, Madrid, pp. 1543 y, más recientemente, E. SáNCHEz MorENo (2000): “releyendo la campaña de Aníbal en el Duero (220 a.C.): La apertura de la meseta occidental a los intereses de las potencias mediterráneas”, Gerión 18, pp. 109134, con bibliografía previa.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Las monedas nororientales del siglo II a.C. en el MAEF*

1. INTRODUCCIÓN

SANTIAGO PADRINO FERNÁNDEZ**

Una vez derrotada Cartago en la Segunda Guerra Púnica, los distintos pueblos del Mediterráneo occidental que se vieron sometidos al control romano debieron afrontar numerosos cambios y transformaciones para sobrevivir dentro del nuevo orden establecido por los vencedores. En el caso de las Pitiusas, el siglo II a. C. supone uno de los momentos más transcendentales de su historia, adaptando sus relaciones exteriores en función de los intereses establecidos por la nueva potencia

Con las siguientes líneas se pretende abordar y profundizar en las relaciones que las Pitiusas mantuvieron con el noreste peninsular, un área con la que Ibiza mantenía intensos contactos y que también estaba sufriendo las consecuencias de la presencia romana ya que si hasta mediada la centuria Roma no prestaría un especial interés por esta zona, su postura cambia durante la segunda mitad. Los cambios provocados por la reorganización territorial romana fortaleciendo su posición en el noreste provocaron, a finales del siglo II a. C., una ruptura en su organización territorial y en sus modos de vida (Chaves, 2013, 78).

Para analizar el impacto que estos cambios en el noreste ocasionaron en las Pitiusas se utilizará, como principal fuente de investigación, las diecisiete monedas conservadas en los fondos del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (en adelante citado como MAEF), emitidas por cecas ibéricas nororientales du-

*El presente trabajo forma parte del Trabajo de Investigación de Fin de Máster en Métodos y Técnicas de Investigación Histórica, Artística y Geográfica realizado en la UNED y de la Tesis Doctoral, “Las relaciones de las Pitiusas con el exterior durante el periodo púnico a través de las monedas del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera”, dirigida por del Dr. D. Manuel Abad Varela y defendida en el departamento de Historia Antigua de la facultad de Geografía e Historia de la UNED el día 30 de octubre de 2013, donde obtuvo la calificación de Sobresaliente.

**Doctor en Historia Antigua por la UNED.

rante el siglo II a. C. y halladas en distintos lugares de Ibiza, como el puig des Molins, Talamanca, Jesús, Can Misses o el puig d’en Valls.

La falta de consenso a la hora de establecer la cronología de las emisiones ibéricas, la utilización de monedas sin contexto arqueológico, la escasa incidencia del numerario foráneo en la circulación monetal pitiusa, monopolizada por la ceca local, o el acusado desgaste que presentan muchas de ellas, producto de una dilatada circulación en el tiempo, son sólo una parte de los problemas a los que nos hemos tenido que enfrentar. No obstante, la abundante información que contienen estas monedas hace de ellas una fuente de referencia para el conocimiento de las transformaciones producidas en las Pitiusas durante sus primeros momentos bajo el orden romano.

2. EL NUMERARIO INDIGETE. LAS MONEDAS DE UNTIKESKEN

Dos ases son las monedas identificadas de Untikesken que integran la muestra del MAEF (figura 1). El primero representa, en su anverso, la cabeza de Palas con casco a derecha flanqueada a la izquierda por un ánfora y, a la derecha, . En su reverso, aparece un Pegaso con cabeza modificada a derecha, sobre su ala una corona y, entre sus patas, (Villaronga, 1994, 146, 35. García-Bellido, Blázquez, 2001, 391, 12ª, 35). Según L. Villaronga, sería emitida a finales de la primera mitad del siglo II a. C. (Villaronga, 1994, 140), aunque para M. Campo, tanto las ocultaciones como la metrología de las piezas permiten establecer su inicio entre el 175 y el 150 a. C. (Campo, 2000, 64).

Figura 1. Monedas de Emporion del MAEF nº 11072 y nº 17011.

El segundo as presenta, en su anverso, la cabeza de Palas con casco a derecha y, en el reverso, un Pegaso con la cabeza modificada a derecha, a su derecha una proa, encina una victoria y debajo (Villaronga, 1994, 149, 57). Batido a finales del siglo II a. C. (Villaronga, 1994. 140-150), esta cronología no es

compartida por M. Campo quien, en base a las reducciones de as romano-republicano, establece el inicio de su emisión a mediados de siglo, entre el 157 a. C. y el 147 a. C. (Campo, 2002, 81).

Los hallazgos de estas dos monedas son muy abundantes en las actuales comarcas de Empordà, la Selva (Campo, 2002, 89) y el sur de Galia (Campo, 2009, 15-20). En Laietania están ausentes en las ocultaciones, como en las de Cànoves y Balsareny (Llorens, Ripollès, 1998, 65-66), y son muy escasas en Burriac o Baetulo, donde se sitúan por detrás de las cecas locales y de Kese. Más hacia el sur y el oeste, salvo en Camp de les Lloses (Campo, 2002, 91-93), no suelen aparecer.

Su numerosa presencia en sendos depósitos monetales de Emporion, datados en el 45 a. C., revela que formaban parte de su masa monetal habitual a mediados del siglo I a. C. (Campo, 1999, 182-184). En esta ciudad, de forma residual, seguirían circulando hasta época flavia e incluso hasta el gobierno de Trajano (Campo, Ruiz de Arbulo, 1989, 152-163).

Respecto a las cecas que abastecían el territorio indigete, procedentes de Emporion, el Gabinet Numismàtic de Catalunya conserva ciento tres monedas de Untikesken, quince de Kese, once de Roma y ocho de Ebusus, siendo por este orden las cecas mejor representadas (Ripollès, 1982, 336-338).

La presencia en Emporion de piezas de Roma y Ebusus pudo deberse a causas comerciales, reflejo del papel que esta ciudad tenía como centro redistribuidor de productos manufacturados foráneos dentro del entorno indígena bajo su influencia (Campo, 2002, 85), entre otros, cerámica campaniense italiana (Campo, 2002, 81) o las PE-17, PE-18 y PE-24 ebusitanas (Ramón, 1991, 70-74).

Las cecas presentes en los hábitats indigetes, como Ullastret, Mas Castellar o els Tolegassos (Campo, 2009, 15), reflejan a menor escala la circulación emporitana. En ellos, la principal ceca es Untikesken, seguida por Kese, Roma y Ebusus. Respecto a las monedas ebusitanas, presentes ya en el siglo III a. C., debieron ser producto de sus contactos comerciales (Campo, 2006, 259-260) con agentes ebusitanos o emporitanos.

Así pues, la masa monetal circulante en el territorio de los indigetes sería suministrada, en gran media, por Emporion a través de sus elevadas emisiones de numerario y al ser el principal puerto de entrada de la moneda exterior. Por tanto, es probable que los ejemplares emporitanos localizados en la isla de Ibiza pudieran arribar desde Emporion, lugar de emisión de las monedas, donde circularon con profusión y con la que Ebusus mantenía importantes relaciones económicas. Ello no excluye que algunos llegaran desde cualquier otro punto de la costa indigete con los que Ibiza también mantenía intensos contactos.

Respecto al momento en que llegaron a Ibiza, por el desgate de la pieza es probable que la moneda batida durante la primera mitad del siglo llegara a la isla a

mediados o ya en la segunda mitad del siglo. En cuanto a la emitida durante la segunda mitad, pudo haber partido de la península poco después de su emisión o, dada su dilatada vida en circulación, haberlo hecho durante el siglo I a. C.

3. EL NUMERARIO LAYETANO. LAS MONEDAS DE ABARILTUR, ILTURO,LAURO Y LAIESKEN

3.1. ABARILTUR

Los fondos del MAEF cuentan con una mitad de las escasas y raras monedas de Abariltur (figura 2), batida como todas las emisiones de esta ceca a lo largo del siglo II a. C. En su anverso se representa una cabeza masculina a derecha y en la nuca , mientras que en reverso aparece un toro a derecha con la cabeza levantada sobre (Villaronga, 1994, 203-3. García-Bellido, Blázquez, 2001, 15, 2ª, 3).

La corta producción monetal de esta ciudad, de discutida ubicación, repercute en su número de hallazgos puesto que se localizan piezas suyas sólo en Emporion, Burriac, un sexto en Azaila, Teruel, y en los alrededores de Lesera, en Castellón (Padrós, 2005, 525).

La presencia de esta moneda en Ibiza no permite responder a las numerosas cuestiones que plantean estas emisiones. Sin embargo, debido a su aparición en Ibiza puede plantearse que, posiblemente, se trate de una localidad costera o muy próxima a ella, ubicada en el área nororiental de la península.

3.2. ILTURO

La siguiente ceca layetana presente en el MAEF consiste en un as de Ilturo (figura 3) batido durante la segunda mitad del siglo. En el anverso, figura una cabeza masculina laureada a izquierda y, en el reverso, sobre la leyenda , un jinete lancero a derecha (Villaronga, 1994, 193, 8. García-Bellido, Blázquez, 2001, 197, 3ª, 8).

Su presencia en contextos datados en torno al 70 a. C., en Burriac (Martí, 1983, 153 y 159) o en Can Benet (Martí, 2009b, 378), y en los depósitos de Cà-

Figura 2. Moneda de Abariltur del MAEF nº 11090.

noves y Balsareny, ocultos entorno al 80 a. C. (Campo, 2005, 76), indican que eran habituales en la circulación de la primera mitad del siglo I a. C. En Baetulo, las monedas de Ilturo circulan a lo largo de todo el siglo I a. C. hasta época augustea y conviven de forma residual con monedas ebusitanas del grupo XIX (Padrós, 2009, 390-396).

Respecto a la dispersión de las monedas de Ilturo, el grueso de sus ejemplares se concentra en los territorios layetanos del Maresme y parte del Vallès (Villaronga, 1961, 52-53. Martí, 2009a, 33). En menor número, en la Cerdanya y en los territorios de los sordones, han aparecido en Ruscino, Vieille-Toulouse, La Lagaste (Campo, 2009, 16-20) o en los fondos del Museu Cerdà de Puigcerdà (Campo, Mercadal, 2009, 355).

Fuera de estas zonas, sus emisiones tienen escasa incidencia. Hacia el norte, en los territorios indigetes, sólo Emporion cuenta con unas pocas monedas de Ilturo (Campo, 2009, 14-15). En Kesetania son casi testimoniales, como muestra su ausencia en Serra de l’Espasa (Ripollès, 1982, 381-383), Darró (Campo, 2002, 91), Milmanda (Giral, 2007, 43-44) o las colecciones de Tarragona (Ripollès, 1982, 375-378. Campo, 2002, 87). Cuando aparecen lo hacen en un número muy bajo, como en Olèrdola (Campo, 2002, 91), y desaparecen más al sur, en los territorios de Arse/Saguntum (Ripollès, Llorens, 2002, 229-231).

Por tanto, la moneda de Ilturo reduciría su circulación al territorio layetano, con una escasa incidencia fuera de él, a excepción de las vías de comunicación que atravesaban Laietania, como la que unía Galia Transalpina con la Citerior (Campo, 2009, 11-12).

El contexto numismático establecido para las emisiones de Ilturo hace posible plantear que la moneda de esta ceca hallada en Ibiza hubiera arribado desde los territorios layetanos, en concreto del Maresme, foco donde componían el grueso de la circulación, ya que fuera de ella su incidencia en la circulación es muy escasa. En cuanto al momento en que esta pieza llegaría a Ibiza, pudo producirse poco después de su emisión durante la segunda mitad del siglo II a. C. Sin embargo, al seguir teniendo un peso importante en la circulación de la primera mitad del siglo I a. C., es posible de que llegara una vez iniciado este siglo.

Figura 3. Moneda de Ilturo del MAEF nº 12145.

3.3. LAURO

Inmersos en las emisiones layetanas halladas en las Pitiusas, tocaría el turno a un as Lauro (figura 4), en cuyo anverso figura una cabeza masculina a derecha con manto al cuello y, en la nuca, un cetro. El reverso representa un jinete con palma a derecha sobre (Villaronga, 1994, 196, 14. García-Bellido, Blázquez, 2001, 269, 6ª, 13).

Emitida a lo largo de la segunda mitad del siglo II a. C. (Villaronga, 1994, 195-196), en la década de 130 a. C. (Llorens, Ripollès, 1998, 114-115), es habitual encontrarla en Baetulo durante la primera mitad del siglo I a. C. (Padrós, 2001, 74-75).

La dispersión de monedas de Lauro queda delimitada dentro de Laietania, en concreto en el Vallès Oriental, y es la principal ceca que aparece representada en los depósitos de Cànoves y Balsareny, además de ser la más común en los hallazgos aislados de la zona (Estrada, Villaronga, 1967, 140-142. Llorens, Ripollès, 1998, 76).

Siguiendo en Laietania, en el Maresme, su número es destacable en enclaves como Burriac (Martí, 2002, 238), Ca l’Arnau (Martí, 2004, 356) o Mataró (Estrada, Villaronga, 1967, 142) y supone la ceca layetana del siglo II a. C. que más ejemplares aporta tras Ilturo. En el Maresme, la presencia de monedas de Lauro se debería a la actuación de sus puertos como puntos de partida de los productos agrícolas del interior, y viceversa, como puerta de entrada de productos demandados por los habitantes del Vallès (Estrada, Villaronga, 1967, 142. Llorens, Ripollès, 1998, 82-83).

Fuera de Laietania, el bajo volumen de monedas emitidas por la ceca se percibe en su escasa o nula presencia, presentando una distribución similar a la ya comentada para las emisiones de la ceca de Ilturo. Entre los indigetes únicamente podemos citar la existencia de un ejemplar hallado en la ciudad de Emporion (Campo, 2009, 14). En Kesetania, ni en la ciudad de Tarragona (Ripollès, 1982. 375-378. Campo, 2002, 87) ni en los restantes yacimientos kesetanos consultados (Campo, 2002, 91. Giral, 2007, 43-44) se han encontrado ejemplares suyos. Y más al sur, sólo se han localizado en Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia).

Figura 4. Moneda de Lauro del MAEF nº 11085.

Por el contrario, en la región de los sordones y en la Cerdanya, los ejemplares de Lauro en Ruscino, La Lagaste (Campo, 2009, 16-18), el departamento de Ariège (Estrada, Villaronga, 1969, 141), Tossal de Baltarga y del Museu Cerdà de Puigcerdà (Campo, Mercadal, 2009, 362) indican que formaron parte de su abastecimiento monetal gracias a las vías de comunicación que, a través del Llobregat y de los pasos naturales, unían Laietania con estos territorios (Campo, Mercadal, 2009, 357).

Recapitulando, si nos atenemos al área de mayor concentración de hallazgos, la pieza ibicenca de Lauro podría proceder del Vallès Oriental. Sin embargo, sus intensas relaciones con el Maresme permiten considerar que dicha pieza fue un reflejo del mismo circuito que realizaban los productos del Vallès. Así, la moneda partiría de algún lugar del interior del Vallès Oriental con dirección a los puertos mercantes situados en el Maresme, donde los mercaderes ebusitanos la adquirirían junto con el resto de productos y la trasladarían a la isla de Ibiza.

A tenor de la prolongada vida en circulación de esta monedas, es posible que el ejemplar ibicenco arribara a la isla poco después de su emisión en el 130 a. C. Pero la ausencia de monedas de Lauro circulando junto con emisiones ebusitanas a finales del siglo II a. C., hecho que es común durante el siglo I a. C., permite situar su llegada durante la primera mitad del siglo I a. C. o con posterioridad.

3.4. LAIESKEN

Para finalizar con las monedas layetanas, los fondos de MAEF cuentan con un as de Laiesken (figura 5) en cuyo anverso se representa una cabeza masculina a derecha y una punta de lanza en su nuca, y un jinete con palma a derecha sobre en el reverso (Villaronga, 1994, 191, 5. García-Bellido, Blázquez, 2001, 263, 3ª, 5).

Emitido durante la segunda mitad del siglo II, al igual que las monedas de Ilturo y Lauro, según los depósitos monetales de Cànoves, Balsareny o Azaila I, circuló con profusión durante la primera mitad del siglo I a. C. (Villaronga, 1993, 81-85).

Figura 5. Moneda de Laiesken del MAEF nº 12570.

Como sucedía con las emisiones de Lauro, la ceca de Laiesken tendría una vida muy corta pues la ceca debió abrirse durante la segunda mitad del siglo II a. C. para cerrarse en torno al 90 a. C. o 80 a. C., según indican el depósito de Balsareny y la estratigrafía de Can Mateu (Campo, 2005, 77). Esta cronología no tiene un consenso unánime pues otros autores fijan el inicio de sus emisiones durante la primera mitad del siglo (García-Bellido, Blázquez, 2001, 263).

Respecto a la dispersión de sus monedas, el grueso de los hallazgos se establece entre el norte del Garraf (Pérez, 2008, 66) y en el Llobregat medio. Así mismo, las ocultaciones de Balsareny y de Cànoves (García-Bellido, Blázquez, 2002, 238-240) y las excavaciones de Ca l’Arnau-Can Mateu (Martí, 2004, 356), Burriac (Martí, 1983, 173) o Can Benet (Martí, 2009b, 373) ponen de manifiesto que, en un segundo plano, las monedas de Laiesken completan, junto a Ilturo y Lauro, el abastecimiento local en Laietania.

Fuera de Laietania, su incidencia es mínima. En los territorios indigetes y kesetanos, se han localizado dos piezas suyas en Emporion y una en Centelles (Villaronga, 1961, 51), La Joncosa (Campo, 2002, 92) o Coll del Moro. Finalmente, acompaña a las monedas de Ilturo y Lauro en su circulación por el sur de Francia, donde se hallan ejemplares suyos en Ruscino y Vieille-Toulouse (Campo, 2009, 17-20).

Muy lejos de estos territorios, la moneda de Laiesken aparece en contextos mineros de la Ulterior, como en Hornachuelos (Badajoz), poniendo de relieve el movimiento de personas desde la Citerior para trabajar en los ricos yacimientos mineros del sur peninsular (Chaves, Otero, 2002, 199-202).

Tras este breve análisis, la moneda de Laiesken pudo llegar a la isla de Ibiza desde la zona donde tenía un mayor peso en la circulación, en concreto desde las tierras situadas en el curso medio del Llobregat, una zona próxima y bien comunicada con la costa. Ello no excluye que pudiera hacerlo desde otros lugares, como en el Maresme, en los que su peso en la circulación, sin ser el principal, sí era relevante.

Respecto al momento en que arribaría a Ibiza, pudo haber ocurrido poco después de su emisión aunque, al ser muy numerosas en la circulación de la primera mitad del siglo I a. C., no puede excluirse que se produjera durante estos años.

4. EL NUMERARIO KESETANO. LAS MONEDAS DE KESE

En nuestro desplazamiento hacia el sur, nos adentraríamos en Kesetania, cuya principal ceca, Kese, es la más numerosa en la muestra del MAEF, con ocho ejemplares. Se trata de piezas problemáticas para su estudio dada la falta de consenso unánime sobre la periodización de sus emisiones; así, por ejemplo, para M. Campo su producción de bronce comenzaría durante la segunda mitad del siglo II a. C.,

Figura 6. Monedas de Kese del MAEF nº 17533, nº. 17619, nº 17013 y nº 17524.

entre el 150 a. C. y el 125 a. C. (Campo, 2002, 79 y 82-83). No obstante, en este estudio se seguirá la propuesta de L. Villaronga (Villaronga, 1994, 158-171).

Según este autor, cuatro serían las monedas emitidas durante la primera mitad del siglo II a. C. (figura 6). En ellas se representa, en el reverso, un jinete con palma a derecha sobre la leyenda y, en el anverso, una cabeza masculina sin símbolo (Villaronga, 1994, 162, 30); con una clava en la nuca (Villaronga, 1994, 162, 34. García-Bellido, Blázquez, 2001, 267, 11ª, 33); con la punta de lanza en la nuca (Villaronga, 1994, 163, 39. García-Bellido, Blázquez, 2001, 245, 12ª, 38); y un casco en la nuca (Villaronga, 1994, 165, 55. García-Bellido, Blázquez, 2001, 246, 17ª, 54).

Figura 7. Monedas de Kese del MAEF nº 11089, nº. 17014, nº 17651 y nº 17518.

En el transcurso de la segunda mitad del siglo II a. C. (figura 7), los tipos se mantienen con la cabeza masculina a derecha en el anverso y, en el reverso, el jinete lancero a derecha sobre . Sin embargo, en la nuca del anverso aparecen distintos símbolos epigráficos; una moneda presenta una (Villaronga, 1994, 168, 78. García-Bellido, Blázquez, 2001, 249, 27ª, 79) y dos una (Villaronga, 1994, 169, 82. García-Bellido, Blázquez, 2001, 249, 29ª, 83). A finales del siglo, se produciría la emisión con en la nuca y el jinete lancero sobre la leyenda (Villaronga, 1994, 170, 89. García-Bellido, Blázquez, 2001, 250, 33ª, 91).

Estas piezas son muy comunes y numerosas durante todo el siglo I a. C. De forma residual, en Emporion, se encuentran en contextos de época flavia y durante el gobierno de Trajano (Campo, Ruiz de Arbulo, 1989, 156), mientras que en Baetulo se han hallado en contextos antoninos e incluso posteriores (Padrós, 2009, 391-406).

Respecto a la circulación de las monedas de Kese, tanto en las excavaciones de la ciudad de Tarragona (Campo, 2002, 87) como en el registro utilizado por P. P. Ripollès (Ripollès, 1982, 374-378), prácticamente monopolizan el abastecimiento monetal. Este hecho puede transpolarse al resto del territorio kesetano, donde las monedas de Kese acaparan la circulación con porcentajes similares a los de la metrópoli, por encima del 70 % (Campo, 2002, 91).

Sin embargo, estas cifras han de ser matizadas ya que, durante la primera mitad de siglo II a. C., ni la ciudad ni su entorno parecen tener una circulación monetal activa y definida (Campo, 2002, 88-89), circunstancia perceptible ya en su segunda mitad, lo que revela una sociedad muy monetizada (Giral, 2009, 58-59).

Al margen de Kesetania, en los territorios circundantes, los altos volúmenes emitidos por la ceca de Kese repercuten en un importante peso dentro de su circulación monetal. En Emporion y en Laietania, Kese supone la ceca foránea mejor representada (Campo, 2002, 91-92) y la segunda fuente de abastecimiento después de las cecas locales (Martí, 2009a, 33). De igual forma, en los territorios que rodean a los indigetes, las emisiones de Kese son frecuentes en todos los yacimientos consultados y la sitúan entre las primeras cecas ibéricas (Campo, 2009, 20).

Pero no sólo sus emisiones adquieren un papel relevante en la circulación de su entorno; también lo hacen en todo el arco mediterráneo, hasta Murcia, incluidas las islas Baleares (Ripollès, 1982, 377). Cabe destacar el especial peso que adquieren en la circulación del territorio de Arse/Saguntum, que es, tras la ceca valenciana de Saitabi, la ceca ibérica más numerosa (Ripollès, Llorens, 2002, 230-231).

Un contexto distinto ofrecen las monedas kesetanas aparecidas en los yacimientos mineros del sur peninsular como los de El Centenillo, Diógenes, Castillejo de Santiago del Campo, Marrubial, Mina de la Lagunilla o Mina de Posadas. En ellos, la presencia de piezas de Kese se atribuye al desplazamiento de personas de la Citerior para trabajar en las minas de la Ulterior (Chaves, Otero, 2002, 182).

Por lo que respecta a las cecas que conforman el abastecimiento monetal kesetano, tanto en los registros obtenidos de la ciudad de Tarragona como en los del resto del territorio, la masiva presencia de numerario local dificultaría la incorporación del cecas foráneas (Ripollès, 1982, 375-376). Este hecho explicaría su escasa incidencia y la disparidad de cecas identificadas en las muestras seleccionadas. Teniendo presente esta circunstancia, según las muestras recogidas en la ciudad de Tarragona (Ripollès, 1982, 375 y 380. Campo, 2002, 87), las cecas más próximas, como las celtibéricas de Iltirta e Iltirkesken o las layetanas, tuvieron cierta relevancia en su abastecimiento. Entre las demás, destaca la presencia de piezas galas y ebusitanas. En el resto del territorio kesetano, las cecas foráneas varían su incidencia en la circulación en función de su posición geográfica. Así, en Milmanda, enclavada dentro de la principal vía que comunicaba la costa y el valle del Ebro (Giral, 2009, 61-62), son las cecas situadas en este vial las que proporcionan el grueso del suministro: la cercana Iltirta, seguida de las ubicadas en el valle del Ebro y del resto de emisiones ibéricas. Fuera de ellas llama la atención un 1,85 % del monetario ebusitano (Giral, 2007, 54-57).

Por el contrario, los registros de Olèrdola y Darró, más próximos a la costa, presentan una gran variedad de numerario incluido el de Ebusus (Campo, 2002, 91), gracias a las facilidades que, por su posición dentro las vías marítimas comerciales, tenían para relacionarse con el exterior.

En base a estos datos, es probable que el numerario kesetano llegara a Ibiza principalmente desde la costa kesetana, donde prácticamente monopolizan la circulación. Ello no excluye que algunas monedas pudieran proceder del resto de enclaves de la costa catalana, como los layetanos o los indigetes, donde son abundantes. En referencia a la fecha en que el numerario kesetano arribaría a las Pitiusas, el batido durante la primera mitad del siglo II a. C. pudo haberlo hecho en el transcurso de este siglo. Aquellos que fueron emitidos en su segunda mitad, también pudieron haber llegado poco después de su emisión, aunque no es descartable que lo hicieran durante la primera mitad del siglo I a. C. o incluso posteriormente. Finalmente, la última emisión realizada por la ceca en este siglo, cuya cronología se ha establecido en torno al 104 a. C., es muy probable que llegara ya en el siglo siguiente.

5. EL NUMERARIO SUESSETANO. LAS MONEDAS DE BOLSKAN

Dos son las monedas del MAEF batidas en la segunda mitad del siglo II a. C. en la ciudad de Bolskan (figura 8). Un denario en cuyo anverso figura una cabeza masculina barbada a derecha, con collar punteado y, a la izquierda, . En el reverso, un jinete lancero a derecha y, bajo el exergo, (Villaronga, 1994, 211, 6. García-Bellido, Blázquez, 2001, 307, 2ª, 2).

La segunda es un as en el que se representa una cabeza barbada a la derecha con un delfín en su nuca en el anverso, y un jinete lancero a derecha con estrella en la izquierda y, debajo, en el reverso (Villaronga, 1994, 211, 8. García-Bellido, Blázquez, 2001, 307, 2ª, 3).

La producción de esta ceca está considerada como una de las más altas de todas las emisiones hispánicas, permitiendo a sus piezas ser habituales desde los Pirineos hasta Andalucía (Domínguez, 1979, 95-99). Sin embargo, su elevado volumen de emisión parece por sí solo insuficiente para justificar una dispersión tan amplia. A ello debieron contribuir otros factores, como el negocio que suponían para la ciudad y su entorno y, quizás más trascendental, su reconocimiento y aceptación en toda la península como moneda referente de las transacciones entre indígenas e itálicos, en el belicoso e inestable suelo peninsular de finales del siglo II y principios del I a. C. (Chaves, 1996, 514-515).

La mayor densidad de sus hallazgos se sitúa, como cabría esperar, en las zonas más próximas a la ceca: los valles del Duero y Ebro (Domínguez, 1979, 284286). Desde ellos, se dispersan por territorio ilergete para alcanzar el Llobregat y la costa, el área catalana donde suelen estar presentes en la mayoría de los registros (Domínguez, 1979, 95-99, 286 y 351), aunque los depósitos de Cánoves (Estrada, Villaronga, 1967, 136-138) o Balsareny (Villaronga, 1961, 68-102) y las estratigrafías de Can Benet (Martí, 2009b, 376 y 379) y Ca l’Arnau (Martí, 2004, 359) revelan que su llegada no se produjo de forma masiva hasta los inicios del siglo I a. C.

Otra de las mayores concentraciones de monedas de Bolskan se sitúa en el Guadalquivir (Domínguez, 1979, 286), debido al desplazamiento de numerosas personas que de Suessetania y Celtiberia partían a trabajar en las minas de la Ulterior. Como en el caso de la Kesetania, el abastecimiento monetal en Suessetania estaría determinado por la ingente masa monetal que puso en circulación su principal ceca local, la de Bolskan. Las tres cecas locales -Bolskan, Sekia y Sesaralcanzan el 94,4 % de la masa monetal circulante suessetana, de la que sólo Bolskan supone el 92,22 % (Domínguez, Lasca, Escudero, 1996, 28).

El monopolio de Bolskan en el abastecimiento suessetano determina que el resto de cecas apenas tengan incidencia en su circulación. Entre las cecas forá-

Figura 8. Monedas de Bolskan del MAEF nº 11092 y nº 11086.

neas, las mejor representadas son las celtibéricas, en particular las del valle del Ebro, y las ibéricas catalanas, aunque también se ha de mencionar la pequeña aportación de las vecinas Arsaos, Iaka o Saltuie, cuyas emisiones son muy cortas en su número y en el tiempo (Domínguez, Lasca, Escudero, 1996, 30-31).

El hallazgo de una moneda de Ebusus en Bolea (Domínguez, Lasca, Escudero, 1996, 19) no parece tener incidencia en la circulación oscense, por lo que es muy arriesgado exponer algún tipo de consecuencia económica y comercial entre las dos partes, más allá de su posible llegada a través de los contactos con la costa catalana.

Tras este breve análisis de las emisiones de Bolskan, y vistas las pocas conexiones con Ibiza, sería sugerente relacionar la llegada de su numerario a la isla con la presencia de Sertorio y sus tropas en ella, a inicios del siglo I a. C. (Floro, II, X, 2. Plutarco, Sertorius, VII, 3-4). No obstante, su utilización como moneda de referencia indígena y la dispersión de sus hallazgos, sobre todo en la costa catalana, hacen más prudente considerar que estas piezas pudieron proceder desde esta área.

Si se estuviera en lo cierto y fueran producto de las relaciones establecidas con la costa catalana, la escasa incidencia que las emisiones de Bolskan parecen haber tenido en ella durante la segunda mitad del siglo II a. C. indicaría que su llegada a Ibiza se produciría durante el siglo I a. C.

6. EL NUMERARIO SEDETANO. LA MONEDA DE NERTOBIS

La última moneda por tratar consiste en un as de ciudad celtibérica de Nertobis (figura 9) (Domínguez, 1979, 145). En él se representa una cabeza masculina barbada a derecha entre dos delfines y, en su nuca, en el anverso, y un jinete lancero en el reverso sobre la leyenda (Villaronga, 1994, 244, 2. García-Bellido, Blázquez, 2001, 286, 2ª, 2).

La moneda se emitiría a finales del siglo II a. C. (Villaronga, 1994, 244), aunque su presencia en el depósito de Azaila permite establecer que, al menos durante la primera mitad del siglo I a. C. (Villaronga, 1993, 81-85. Beltrán, 1978, 125-126), permanecía en circulación.

Figura 9. Moneda de Nertobis del MAEF nº 17015.

La producción de la ceca de Nertobis fue reducida y destinada a alimentar la circulación local, y se contabilizan sólo cuatro ases en Azaila, uno en Burgo de Osma (Domínguez, 1979, 144), otro en el territorio de Arse/Saguntum (Ripollès, Llorens, 2002, 230) y cinco en las excavaciones de Kontrebia Belaiska (Ripollès, 1982, 493).

Respecto a la masa monetal circulante en Nertobis y su entorno, el solar donde estaría ubicada la ciudad sólo ha proporcionado sendos ases de Kelse y Bolskan (Medrano, Díaz, 2000, 171 y 178), una muestra insuficiente para su análisis. Ello obliga a desplazarnos a la cercana KonterbiaBelaiska, cuyo registro monetal probablemente sea el que ofrece más paralelos y similitudes con el de Nertobis. En KonterbiaBelaiska predomina el numerario emitido en la propia ciudad, seguido del de las cercanas y bien comunicadas Nertobis y Belikiom y, finalmente, las también próximas Saltuie, Sekaisa, Bilbilis y Borneskon. De esta manera, la circulación de la zona se establece gracias a los aportes de las cecas situadas entre el área de Belchite/Azuara y del Jalón-Jiloca. Fuera de esta área destacan las de Iltirta, Bolskan y, para este estudio, Ebusus (Ripollès, 1982, 492-496).

La presencia de piezas ebusitanas en la zona resulta controvertida pues no se circunscribe únicamente a KonterbiaBelaiska por haberse localizado también en Clunia, Poza de la Sal, Calatayud o Azaila (Campo, 1993, 161-162). Sin embargo, sus hallazgos pueden deberse a movimientos de la moneda fuera de su ámbito económico, ya que las cerámicas ebusitanas parecen no alcanzar estos territorios interiores (Ramón, 1991, 150), ni las producciones celtíberas llegar a la isla (Tarradell, Font, 1975, 271).

La presencia de estos numismas ebusitanos y de la moneda de Nertobis en Ibiza puede aludir a otro tipo de relaciones. A partir de la conquista romana, las ciudades celtíberas reorientarían sus mercados hacia la costa mediterránea para dar salida a sus productos tanto agropecuarios como mineros (Andreu, 1999, 404). Así, entre el 133 a. C. y el 72 a. C. en el territorio de Arse/Saguntum (Ripollès, Llorens, 2002, 230) y en la costa nororiental, en particular entre Burriac y Tarragona, se detecta un incremento de materiales arqueológicos celtíberos, tanto productos mineros como monedas de Bilbilis, Turiasu, Arekorata, Bursau o Sekaisa (Andreu, 1999, 405), llegados principalmente desde El Moncayo y sus alrededores (Andreu, 1999, 408).

Este flujo comercial establecido entre las comunidades del valle medio del Ebro y los enclaves comerciales de la costa catalana y valenciana, pudo haber puesto en contacto a los celtíberos y ebusitanos, por ejemplo, a través de Arse/Saguntum, Burriac, Tarraco o Emporion.

Sin embargo, ver en la moneda únicamente flujos comerciales y económicos puede llevar, en algunos casos, a distanciarse de la realidad, ignorando el verdadero factor que estarían revelando las monedas.

En Ibiza, en concreto en Figueretes, el registro arqueológico ebusitano ha proporcionado un elemento celtíbero de difícil interpretación: una estela con una inscripción celtíbera (García y Bellido, 1984, 284-285). El momento de su realización viene fijándose tras la conquista romana de la Celtiberia y es contemporánea de las emisiones celtíberas (Tarradell, Font, 1975, 274). Así mismo, por los nombres que en ella aparecen se ha establecido que su etnia procede de los alrededores de Belikion (Beltrán, 1978, 98 y 101), zona en la que se integraba Nertobis.

Dicha estela nos estaría aludiendo a la presencia de personas procedentes de Sedetania que residían en Ebusus a finales del siglo II a. C. o principios del I a. C., hecho que avalaría la cita de Diodoro Sículo, quien menciona que esta ciudad “la habitan bárbaros de diversas etnias, pero predominan los fenicios” (Diod. Sic. V, 16).

Quizás la presencia de una moneda de Nertobis no esté aludiendo a un contexto económico con esta ciudad o su entorno, sino a lazos más bien étnicos, muy difíciles de identificar en el registro arqueológico.

7. CIRCULACIÓN MONETARIA NORORIENTAL PENINSULAR EN LAS PITIUSAS.

Una vez tratados los distintos aspectos que definen la emisión y la circulación de las monedas noroccidentales, es el momento de abordar su presencia en las Pitiusas. Antes, hay que reiterar el escaso peso que estas emisiones foráneas tuvieron en la circulación de las islas frente a las realizadas por la ceca local ebusitana, realmente la encargada de abastecer de numerario a las Pitiusas (Ripollès et alii, 2009, 116-117).

Hecha esta salvedad, comenzaremos analizando la reducida incidencia que en la circulación ebusitana tienen las cecas interiores, como Ausesken o Iltirta, por lo cual no aparecen en la muestra pese a ser casi tan prolijas como Kese y posiblemente más que Untikesken (Villaronga, 2008, 119). Ello puede deberse al hecho de que el abastecimiento monetario nororiental peninsular de las Pitiusas se produciría exclusivamente desde la costa, independientemente del volumen de la emisión de la ceca.

Este aspecto parece corroborarse con el tipo de moneda que llega en función de su volumen de emisión, arribando tanto emisiones con una alta producción, como las de Untikesken, Bolskan o Kese, como otras cuya producción era mucho más reducida, como las de Abariltur o Laiesken, que sólo podrían haber llegado desde su zona de origen. Este marco establece una red de contactos muy densa entre las Pitiusas y el noreste, en la que tienen cabida tanto los grandes centros político-económicos como otros de mucha menor entidad.

Centrando la cuestión en la distribución de cecas de la muestra del MAEF (figura 10), Kese sobresale con el 47,05% del total. La amplia difusión que sus piezas tienen por todo el cuadrante nororiental, y en particular por la costa, permite considerar que su elevado número no sería fruto únicamente de sus contactos con la capital de la Citerior, sino que también influirían sus relaciones con la costa nororiental, donde son muy abundantes. Este hecho las convierte en un buen indicador de los contactos entre las Pitiusas y el conjunto de la zona nororiental peninsular.

Figura 10. Distribución de cecas del cuadrante nororiental ibérico del MAEF.

Tras Kese, el segundo grupo más numeroso de la muestra lo constituye el conjunto de las cecas layetanas, Laiesken, Ilturo, Lauro y Abariltur, con un ejemplar cada una, alcanzando el 23,52% del total. La escasa difusión que presentan fuera de su área regional sí permitiría, en este caso, considerar que, probablemente, estas monedas llegaran a la isla de Ibiza desde su zona de origen, Laietania. El monetario de Untikesken supone la continuidad de los contactos que la ciudad de Emporion mantenía con Ebusus desde varios siglos atrás. Sin embargo, su modesto porcentaje, sólo el 11,76%, podría evidenciar un cambio en las relaciones con la metrópoli ibicenca. Su posición como tercer foco en el volumen de piezas tal vez esté reflejando una desaceleración en el flujo comercial establecido entre ambas zonas frente a otras emergentes, como Laietania. O quizás, la ausencia anteriormente de cecas en Laietania estuviera ocultando la existencia de estos contactos, que afloran cuando la zona cuenta con cecas locales y ya no depende monetalmente de Emporion, la única ceca activa junto con Rhode, existente en el noreste con anterioridad al siglo II a. C.

El mismo porcentaje, 11,76%, lo tiene Bolskan, cuyas monedas experimentan un elevado volumen de emisión y son aceptadas no sólo en la circulación nororiental, sino también peninsular. Esta es una de las razones que desvincula-

ría su presencia en Ibiza de los contactos directos con el interior de Huesca. Es más probable que su llegada se produjera a través de las zonas costeras, donde sus ejemplares aparecen con frecuencia.

Finalmente, la incidencia de la moneda de Nertobis, con sólo el 6%, tanto por su baja producción como por su reducida circulación, distante de la costa, por ahora hace difícil considerar que sea consecuencia de algún tipo de flujo económico con Ebusus. Su presencia puede estar evidenciando la intervención de intermediarios entre ambas partes o la existencia de otros factores distintos del económico, como la presencia de gentes celtibéricas residiendo en Ibiza.

Si se analiza la muestra del MAEF en función del momento en que fueron batidas las monedas, las cinco piezas emitidas durante la primera mitad del siglo suponen el 29,41% de la muestra, una cifra inferior al 70,59% de las emitidas durante la segunda. Este dato es comprensible si se tiene en cuenta que el noreste, durante la primera mitad del siglo y pese a existir cecas con una larga tradición, como Untikesken, heredera de las emisiones emporitanas, aún no estaba plenamente monetizado. No será hasta su segunda mitad, en concreto a finales del siglo, con la apertura y funcionamiento de todas las cecas, cuando se pueda hablar ya de una sociedad monetizada (Campo, 2002, 87-91). Este escenario permite considerar que las pocas emisiones de la primera mitad del siglo II a. C. deberían reflejar los contactos establecidos entre ambos territorios.

El hecho de que la mayoría de las monedas fueran emitidas durante la segunda mitad del siglo no significa que llegaran a las Pitiusas en estos momentos. El gran desgaste que padecen la mayoría de ellas, fruto de una prolongada vida en circulación, puede evidenciar su llegada a la isla mucho después de su emisión, ya en el siglo I a. C. La vida monetal de estas emisiones nororientales parece señalar, en la mayoría de los casos, en esa dirección, por lo que su presencia en la isla obedecería a causas y motivos distintos a los que provocarían su llegada en el siglo II a. C.

Esta circunstancia disminuiría considerablemente el número de monedas que llegarían a las islas, igualando los porcentajes entre las dos mitades del siglo. La paridad de porcentajes entre los dos periodos podría reflejar un retroceso o enfriamiento de los contactos entre las Pitiusas y el noreste durante los últimos años del siglo II a. C.

8. CONCLUSIONES

A lo largo de este análisis y mediante el registro numismático, se han podido reconocer e identificar dos periodos, diferenciados entre sí, en las relaciones generadas entre las islas Pitiusas y el área noreste de la Península Ibérica en el siglo II a. C.

En la primera mitad del siglo, cuando el noreste peninsular aún no estaba integrado en la economía monetal, la presencia en la muestra del MAEF de monedas de sus únicas cecas activas, con seguridad sólo Untikesken y quizás Kese, evidenciaría una alta intensidad en las relaciones entre ambas partes.

El hallazgo pitiuso de piezas emitidas en Untikesken, cuya circulación se concentra mayoritariamente en el territorio de los indigetes, sugiere la continuidad de los viejos lazos que Ebusus había establecido con Emporion y su hinterland. De tal forma que, durante esta primera mitad del siglo, la presencia romana no socavaría los intereses ebusitanos en la zona, sino que, por el contrario, Roma parece tolerarlos e incluso posiblemente los aliente.

De hecho, la aparición de las emisiones de Kese en las Pitiusas puede ser un indicio de la permisividad romana. La posibilidad de que alguna de las cuatro piezas kesetanas emitidas en la primera mitad del siglo, o entre el 150 a. C. y el 125 a. C., (Campo, 2002, 82-83) pudieran haber arribado desde la capital de la Citerior poco después de su emisión, sugiere la existencia de cordiales relaciones con el nuevo orden establecido.

Sin embargo, el panorama surgido durante la segunda mitad del siglo, y en particular sus años finales, es completamente distinto. En ellos se materializarían varios hechos que apuntan a una ruptura con el periodo anterior.

El aumento en el número de cecas y de monedas identificadas del cuadrante noreste registrado en el MAEF supondría un hecho de carácter coyuntural, generado por ser el momento durante el cual están emitiendo todas las cecas indígenas de esta zona, con el consiguiente incremento en la masa monetal en circulación.

Algunas de las monedas de la muestra del MAEF, que fueron batidas en la segunda mitad del siglo II a. C., llegarían a la isla de Ibiza a comienzos del siguiente en circunstancias diferentes a las analizadas. Este hecho también se registra en los contextos arqueológicos del noreste al circular conjuntamente, a comienzos del siglo I a. C., monedas ebusitanas y ejemplares ibéricos como los localizados en Ibiza.

En consecuencia, estos elementos estarían mostrando, proporcionalmente, un descenso en el volumen de monedas que llegarían a la isla, probablemente como consecuencia de la disminución de los contactos con los territorios nororientales.

Las causas del posible enfriamiento, a mediados del siglo II a. C., de las relaciones ebusitanas con el cuadrante noreste peninsular podrían residir en la eliminación del orden social y económico indígena anterior al ser sustituido por uno nuevo y con el que los intereses romanos entraban en conflicto, o al menos en el que no tenían cabida los ebusitanos.

En este sentido, a lo largo del siglo II a. C., las élites indígenas que gestionaban los sistemas de producción, principales clientes de los mercaderes ebusitanos, serían atraídas por los romanos, con lo que las Pitiusas perderían uno sus principales clientes. Esa pérdida quedaría evidenciada, por ejemplo, con los cam-

bios ocasionados en los mercados del cereal o del vino pitiuso, principales productos comercializados. El primero pasaría a ser distribuido por los agentes itálicos, mientras que el segundo disminuiría su demanda ante el aumento de las importaciones itálicas. Estos cambios debieron suponer un duro revés económico para las islas.

Del análisis realizado a la muestra del MAEF se desprende que la mayoría de los contactos se producen con los enclaves situados en la costa y que son más intensos en Laietania y el norte de Kesetania, desde donde perderían intensidad a medida que nos alejamos de ellas, pero sin perder su relevancia. No obstante, este panorama no sería tan homogéneo al existir áreas donde la intervención pitiusa no fue tan acusada, junto con otras, como Emporion, en las que intensidad de los contactos sería muy elevada.

La presencia, por primera vez en las Pitiusas, de monedas batidas en estas zonas no implica necesariamente que anteriormente no existieran contactos con ellas ni que surgieran ahora. Es probable que los contactos hubieran existido con anterioridad, pero al carecer de una ceca local encargada de su abastecimiento no podían ser detectados ni cuantificados.

En resumen, la muestra numismática del MAEF parece reflejar cómo la presencia romana en el noreste a lo largo del siglo II a. C. provocaría una serie transformaciones que culminarían con la disolución del marco precedente que regía sus relaciones con las Pitiusas. Los inicios del siglo supondrían una continuidad con los modelos establecidos años atrás, pero a medida que transcurría la centuria, la integración de estos territorios dentro de la administración romana provocaría en su parte final, el desfase del modelo indígena anterior y, con ello, su desaparición.

9. CATÁLOGO

CECAPesoØOrient.Ref. bibl.Nº MAEF

Untikesken 19,30 gr.3,6 cm.6 h.Villaronga, 1994, 146, 3511072

Untikesken 13,80 gr.2,8 cm.8 h.Villaronga, 1994, 149, 5717011

Abariltur 5,55 gr.2,1 cm.9 h.Villaronga, 1994, 203, 311090

Ilturo 9,60 gr.2,7 cm.10 h.Villaronga, 1994, 193, 812145

Lauro 10,90 gr.2,9 cm.12 h.Villaronga, 1994, 196, 1411085

Laiesken 11,85 gr.2,8 cm.12 h.Villaronga, 1994, 191, 512570

Kese 18,97 gr.3,1 cm.9 h.Villaronga, 1994, 162, 3017533

Kese 10,10 gr.2,6 cm.7 h.Villaronga, 1994, 162, 3417619

Kese 11,50 gr.2,5 cm.7 h.Villaronga, 1994, 163, 3917013

Kese 10,24 gr.2,6 cm.10 h.Villaronga, 1994, 165, 5517524

Kese 9,90 gr.2,7 cm.3 h.Villaronga, 1994, 168, 7811089

Kese 11,10 gr.2,5 cm.5 h.Villaronga, 1994, 169, 8217014

Kese 6,44 gr.2,6x1,4 cm.8 h.Villaronga, 1994, 169, 8217651

Kese 11,54 gr.3,0 cm.7 h.Villaronga, 1994, 170, 8917518

Bolskan 4,10 gr.2,cm.12 h.Villaronga, 1994, 211, 611092

Bolskan 4,90 gr.2,2 cm.12 h.Villaronga, 1994, 211, 811086

Nertobis 11,80 gr.2,5 cm.12 h.Villaronga, 1994, 244, 217015

BIBLIOGRAFÍA

ANDREU, J.: “Relaciones comerciales de las ciudades celtibérico-lusonas del área del Moncayo con el litoral Mediterráneo a través de los testimonios de la circulación monetaria”, en IV Simposio sobre celtíberos. Economía, Zaragoza, 1999, pág. 403-409.

BELTRáN, M.: “La cronología de los tesoros monetarios de Azaila”, Nvmisma, 150-155, 1978, pág. 93-126.

CAMPO, M.: “Las monedas de Ebusus”, en VII Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica (Ibiza, 1992), Eivissa, 1993, pág. 147-171.

CAMPO, M.: “En torno a dos conjuntos de moneda de bronce procedentes de Ampurias”, ANEJOS AEspA, 20, 1999, pág. 175-184.

CAMPO, M.: “Moneda, organització i administració del nord-est de la Hispania Citerior (del 218 al inici del segle I a. C.)”, en IV Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, 2000, pág. 57-75.

CAMPO, M.: “La producció d’Untikesken i Kese: Funció i circulació a la ciutat i al territori”, en VI Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, 2002, pág. 77- 104.

CAMPO, M.: “Emissió i circulació monetàries al nord-est de la Hispània Citerior al final de la República”, en IX Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, 2005, pág. 73-95.

CAMPO, M.: “Circulación monetaria en los poblados indigetes de Ullastret”, Nvmisma, 250, 2006, pág. 255-278.

CAMPO, M.: “Circulació monetària i vies de comunicació als territoris dels indigets, els ceretans i els sordons (c. 195-40 a. C.)”, en XIII Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, 2009, pág. 9-28.

CAMPO, M. y MERCADAL, O.: “Aproximación monetaria en la Cerdaña (siglo III a. C.- mediados siglo I d. C.)”, en XIII Congreso Nacional de Numismática. Moneda y Arqueología (Cádiz, 2007), Cádiz, 2009, pág. 353-367.

CAMPO, M. y RUIZDE ARBULO, J.: “Conjuntos de abandono y circulación monetaria en la Neápolis emporitana”, Empúries, 48-50, 1986-1989, pág. 152-163.

CHAVES TRISTAN, F.: Los tesoros en el sur de Hispania. Conjunto De denarios y objetos de plata durante los siglos II y I a. C., Sevilla, Fundación el Monte, 1996.

CHAVES TRISTAN, F.: “Hispania 125-70 a. C. ¿Una sociedad ante la crisis o la crisis de una sociedad?”, en XVI Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, 2013, pág. 69-86.

CHAVES TRISTAN, F. y OTERO, P.: “Los hallazgos monetales de la Loba”, en BLáZQUEZ, J. Mª., DOMERGUE, CL. y SILLIèRES, P. (Coord.): La loba (Fuenteobejuna, province de Cordove, Espagne). La mine et le village minier antiques, Bourdeaux, Ausonius Publications, 2002.

DOMíNGUEZ, A.: Las cecas ibéricas del valle del Ebro, Zaragoza, CSIC, 1979.

DOMíNGUEZ, A., LASCAS, C. y ESCUDERO, F.: El patrimonio numismático del Ayuntamiento de Huesca, Huesca, Ayuntamiento de Huesca, 1996.

ESTRADA, J. y VILLARONGA, L.: “La «Lauro» monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)”, Ampurias, 29, 1967, pág. 138-175.

GARCíAY BELLIDO, A.: “Inscripción ibérica en Ibiza”, Archivo Español de Arqueología, 72, 1948, pág. 284-285.

GARCíA-BELLIDO, Mª. P. y BLáZQUEZ, C.: Diccionario de cecas y pueblos Hispánicos, vol. II. Catálogo de cecas y pueblos Hispánicos, Madrid, CSIC, 2001.

GIRAL, F.: “Breus notes sobre les monedes ibèriques de Milmanda (Vimbodí) conservades al Museu Comarcal de la Conca de Barberà”, Aplec de Treballs, 25, 2007, pág. 41-48.

GIRAL, F.: “La presencia de monedes d’Iltirta i Kese a llarg de la via DE ITALIA IN HISPANIAS”, en XIII Curs d’Història monetària d’Hispània , Barcelona, 2009, pág. 51-64.

LLORENS, Mª. M. y RIPOLLèS, P. P.: Les encunyacions ibèriques de Lauro, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 7, 1998.

MARTí, C.: “Monedas extrapeninsulares halladas superficialmente o en excavaciones en el poblado ibérico de Burriac (Cabrera del Mar, Barcelona) y alrededores”, en X Congreso Nacional de Numismática (Albacete, 1998), Madrid, 2002, pág. 237-242.

MARTí, C.: “Las monedas del yacimiento romano republicano de Ca l’ArnauCan Mateu (Cabrera del Mar, Barcelona)”, ANEJOS AEspA, 33, 2004, pág. 355365.

MARTí , C.: “La circulació i l’ús de moneda «ibèrica» a la Laietània. Estat de la qüestió”, en XIII Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, 2009a, pág. 29-42.

MARTí , C.: “Las monedas de las excavaciones en «Can Benet» (Cabrera de Mar, Barcelona)”, en XIII Congreso Nacional de Numismática. Moneda y Arqueología (Cádiz, 2007), Cádiz, 2009b, pág. 369-385.

MEDRANO, M. y DíAZ, M. A.: “Novedades acerca de las ciudades celtas de Contrebia Belaisca y Nertobriga”, Salduie, 1, 2000, pág. 165-180.

PADRóS, P.: “Algunos ejemplos de la relación existente entre cecas ibéricas y fundaciones tardorepublicanas en el nordeste de la Hispania Citerior”, en XIII Congreso Internacional de Numismática (Madrid, 2003), Madrid, 2005, pág. 523-530.

PADRóS, P.: “Contextos estratigráficos y circulación monetaria en el área central de la ciudad romana de Baetulo”, en XIII Congreso Nacional de Numismática. Moneda y Arqueología (Cádiz, 2007), Cádiz, 2009, pág. 387-411.

PéREZ, A.: “Las monedas con nombres de étnicos del siglo II a. C. en el nordeste peninsular. ¿Reflejo de posibles circunscripciones?, ¿Civitates con doble nombre?”, ANEJOS AEspA, 81, 2008, pág. 49-73.

RAMóN, J.: Las ánforas púnicas de Ibiza, Eivissa, Ibosim S.A., 1991.

RIPOLLèS, P. P.: La circulación monetaria en la Tarraconense mediterránea, Valencia, Diputación de Valencia, 1982.

RIPOLLèS, P. P. y LLORENS, Mª. M.: Arse-Sagunto. Historia monetaria de la ciudad y su territorio, Sagunto, Fundación Bancaja, 2002.

TARRADELL, M. y FONT, M.: Eivissa cartaginesa, Barcelona, Curial, 1975.

VILLARONGA, L.: “El hallazgo de Balsareny”, Numario Hispánico, 10, 1961, pág. 9-102.

VILLARONGA, L.: Tresors monetaris de la Península Ibèrica anteriors a August. Repertori i anàlisis, Barcelona, Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 1993.

VILLARONGA , L.: Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti Aetatem, Madrid, J.A. Herrero, D.L., 1994.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Propuestas de interpretación para un plomo monetiforme

inédito de Bursau

AlBeRtOAGUIleRA HeRNÁNDeZ*

Introducción

En ocasiones, la fortuna hace que modestos talleres monetarios proporcionen al panorama numismático peninsular interesantes elementos que contribuyen a un mejor conocimiento del complejo fenómeno de las acuñaciones antiguas de la península Ibérica y, particularmente, de esas conocidas piezas de plomo de las que tan lejos estamos todavía de conocer su verdadero origen y función.

Una de estas cecas es, sin duda, la de buŕsau, 1 que, aunque desprovista por el momento de un estudio monográfico, sí aparece incluida en los catálogos generales de numismática y en diversos trabajos2 que, en líneas generales, se limitan a ofrecer la sistematización de las series monetales ofrecida por Antonio Delgado.3 Probablemente, el que no fuera centro emisor de plata, su escaso volumen de emisión en bronce y el hecho de que su iconografía participe de las

*Universidad de Zaragoza. Centro de Estudios Borjanos (Borja, Zaragoza)

1.Las referencias que de este oppidum nos transmiten los autores clásicos son escasas, aunque nos aportan importantes datos tanto de su etapa ibero-romana como de una época plenamente imperial. Tito Livio (frag. lib. 91) escribió, en su Historia de Roma, que en el año 76 a.C. Sertorio, a través de su lugarteniente Marco Perpenna, castigó a una serie de pueblos que se mantuvieron fieles a la causa del Senado Romano. Entre ellos, se encontraban los bursaonenses, aludiendo de esta manera a los habitantes de buŕsau y, por extensión, a la propia ciudad como un escenario más dentro de la crisis romano-republicana y del conflicto sertorio-pompeyano. Posteriormente, en torno a la segunda mitad del siglo I d.C., Plinio el Viejo (3, 24) se refirió a la situación jurídica de estipendiarios en la descripción de la organización administrativa que hace de las provincias hispanas. Finalmente, Claudio Ptolomeo (2, 6, 57), que escribió en el siglo II de la era, cita la situación geográfica de este núcleo latinizado como Bursada

2.Para el estudio de las acuñaciones de esta ceca resulta de indispensable consultar los estudios de DoMíNgUEZ 1979, 100-106; 1998, 152-153. Véase igualmente VIVES 1926, tomo II, 130-131. CoLLANTES 1997, 108; gARCíA-BELLIDo y BLáZqUEZ 2001, vol. II, 70. RIPoLLèS 2005, 189. VILLARoNgA 1979, 186; 1994, 241242; 2004, 183.

3.DELgADo 1876, vol. III, 320-321. Este autor leyó el epígrafe monetal como Orsao, relacionándolo por homofonía con bursao. Durante un tiempo se buscó su emplazamiento en los márgenes de los ríos Tajo y guadiela, y el académico ortega, basándose en el informe del cura de Azañón (guadalajara), creía que podía localizarse en las proximidades de esta villa. otros autores, sin embargo, propusieron Bordalba (Zaragoza). MEMoRIAS, 1799, 88-90.

características generales que definen a los restantes talleres celtibéricos son las causas que se encuentran detrás del poco interés y atractivo que ha suscitado hasta ahora entre los numismatas.4

Sin embargo, y a nuestro modo de ver, son los pequeños talleres como el nuestro los que, por medio del establecimiento de las correspondientes relaciones, similitudes e influencias con otros de mayor o menor entidad, posibilitan la comprensión, en toda su magnitud, del complejo mundo de las acuñaciones ibéricas, fijándose así los contextos y funcionalidades de las cecas en un tiempo histórico concreto y en un área de influencia determinada.5

Por este motivo, hace ya algún tiempo que nos propusimos avanzar en el conocimiento científico de la ceca de buŕsau dando a conocer su presencia en algunas colecciones, como en la del “CCEIP Campo de Borja”, donde destaca una unidad CNH 241.2 cuyo excelente estado de conservación casi permite calificarla como flor de cuño (fig. 1),6 o bien con un estudio que, aunque de eminente carácter historiográfico, también ofreció importantes novedades al incrementar considerablemente el número de ejemplares conocidos de la ceca y la dispersión de su monetario.7 No obstante, todavía quedarían pendientes de abordar, entre otros, los interesantes campos de la caracteroscopia, metalografía y metrología de las monedas,8 la propia caracterización del taller y su funcionalidad, así como una aproximación a la circulación monetaria en la ciudad.

Fig. 1. Unidad de buŕsau. CNH 241.2.

Peso: 16,90 g ∅: 25,78 mm

Posición de cuños: 12 h

Procedente de la colección numismática del CCEIP Campo de Borja. Museo Arqueológico de Borja. (Foto: Manuel gracia Rivas).

4.AgUILERA 2009a, 37-46.

5.En este sentido, véase goNZáLBES 2009, 149-173.

6.AgUILERA 2009b, 156. Aunque siempre se ha puesto de manifiesto la tosquedad de estos ases, especialmente del caballo, que coloca sus patas en un plano horizontal imaginario sobre la leyenda, no parece tan acusada en esta pieza, pues aunque las extremidades traseras aparecen flexionadas, las delanteras no se apoyan en el epígrafe -como suele ser frecuente-, sino que se muestran levantadas. DoMíNgUEZ 1979, 102.

7.AgUILERA 2009b, 155-166.

8.DoMíNgUEZ 2006, 449-475.

Siguiendo en esta línea de avance científico sobre la ceca, en el presente trabajo presentamos y abordamos un completo estudio sobre un plomo monetiforme relacionado con la misma, un hallazgo que consideramos excepcional tanto por la relativa escasez de este tipo de piezas en el panorama numismático peninsular, como porque las acuñaciones en plomo fueron un fenómeno anómalo que solía producirse en talleres muy particulares9 entre los que, hasta el momento, no se incluía la ceca lusona de buŕsau. 10

Catalogación de la pieza

Fig. 2. Plomo monetiforme de buŕsau.

Peso: 5,75 g ∅: 16,5 mmgrosor: 15 mm

Posición de cuños: 12 h

Museo Arqueológico de Borja. (Foto Javier Romeo).

a/ Cabeza masculina barbada con torques a la derecha. Delante: delfín. Detrás: signo epigráfico bu.

r/ Caballo galopando a la derecha. Encima: signo epigráfico ś. Debajo, sobre línea, buŕsau.

Nos encontramos, por lo tanto, ante un plomo monetiforme que copia en todo a las mitades que se integran en la primera emisión de la ciudad (CNH 241.3), y cuya cronología viene contextualizándose hacia mediados del siglo II a.C.

Las circunstancias del

hallazgo

El hallazgo de esta singular pieza se produjo en el año 2010 de forma casual en una viña cercana al nacimiento del manantial de Luchán, sita en el término

9.gARCíA-BELLIDo y BLáZqUEZ 2001, vol. I, 77- 78.

10.En la actualidad, se viene aceptado la pertenencia de la ciudad a la tribu de los lusones, una de las cuatro en las que se dividía la Celtiberia según Estrabón (III, 4, 13), y su localización, a finales del siglo II a.C., en las proximidades del río Ebro, como nos indica el testimonio de Apiano. (Iber. 42, 79; 43). Se aceptan como lusonas buŕsau, tuŕiasu y kaŕaues. BURILLo añade kaiśkata y DoMíNgUEZ ARRANZ, neŕtobiś. Al respecto, BURILLo 1986, 529-549; 1986a; 1998, 170. FATáS 1992, 223-232 y DoMíNgUEZ ARRANZ, 1998, 152.

municipal de Borja (Zaragoza) pero a cierta distancia de los cerros de la Corona y de la Cueva Esquilar, núcleos principales de hábitat de la buŕsau celtibérica.11

A pesar de no haber recogido la noticia de primera mano, no albergamos ninguna duda sobre su autenticidad, ni tampoco tenemos motivos para cuestionar el lugar donde fue hallada. De esta manera, y dado su significativo valor, el Centro de Estudios Borjanos de la Institución "Fernando el Católico" realizó las gestiones pertinentes para conseguir que la pieza fuera donada al Museo Arqueológico de Borja (lo que consiguió el 27 de agosto de 2011) y donde actualmente se muestra al público formando parte de sus fondos permanentes.

Hipótesis sobre el plomo monetiforme

Los metales monetarios utilizados en el mundo antiguo, dejando al margen la cuestión de las aleaciones de algunos de ellos, fueron, básicamente, el oro, la plata y el cobre/bronce.12 Sin embargo, en la actualidad ningún investigador pone en duda la existencia de un valor monetal en los plomos monetiformes, emitidos probablemente como consecuencia de la necesidad puntual de moneda divisionaria13 o bien como téseras monetales, con un valor fiduciario limitado a determinadas áreas económicas cerradas vinculadas a explotaciones mineras o agrícolas, ya fueran de carácter privado o público, y en las que únicamente esa administración les reconoce validez.14

El fenómeno de las acuñaciones en plomo es, desde luego, complejo y resulta en numerosas ocasiones bastante difícil poder dilucidar si nos encontramos ante emisiones puestas en circulación para solventar necesidades económicas puntuales o si, por el contrario, fueron el resultado de cecas de funcionamiento deficiente o, directamente, obra de falsarios.15

Aunque durante bastantes años arqueólogos y numismatas no se detuvieron en profundizar en el estudio de estas interesantísimas piezas, afortunadamente, para el caso de Hispania, contamos con la ya clásica obra de Casariego et al., 16 punto de referencia en la materia, aunque deba ser completada con otros estudios y aportaciones más recientes.17

Como en Hispania, el fenómeno de los plomos monetiformes también fue relativamente frecuente en Egipto, el norte de áfrica y en la galia. Para esta última,

11.ASENSIo 1995, 140. Según me informó en su momento el arqueólogo D. Isidro Aguilera Aragón, en dicho lugar no se aprecian ninguna clase de restos, ni arqueológicos ni de cultura material en superficie.

12.Sobre los metales utilizados por las cecas ibéricas y celtibéricas de la citerior, así como diversas cuestiones acerca del aprovisionamiento de los mismos y de las técnicas y sistemas de fabricación, DoMíNgUEZ 1998, 158-165.

13.DoMíNgUEZ 1998, 163.

14.gARCíA-BELLIDo y BLáZqUEZ 2001, vol. I, 77- 78 y vol. II 316-317.

15. Ib. vol. I, 77-78.

16.CASARIEgo et al. 1987.

17.Sin ánimo de ser exhaustivos, remitimos a los siguientes trabajos y a sus correspondientes apartados bibliográficos: goNZALBES 1987-1989, 109-123; 1995, 1135-1139. VILLARoNgA 1993, 307-320; gARCíA-BELLIDo 2001, 335-340. MoRA 2002, 39-67. Amela 2011, 119-125.

se ha llegado a plantear que la circulación de moneda de plomo tuviera carácter oficial pues, en este sentido, son prolíficas las piezas de esta naturaleza que ostentan topónimos de ciudades en sus leyendas. Ello podría indicar que su circulación estuvo restringida a ese ámbito local,18 pero otras hipótesis argumentan que pueden tratarse de monedas fiduciarias oficiales19 o de téseras de distribución municipal.20 Centrándonos en el caso que nos ocupa, los plomos monetiformes que comparten una misma iconografía y/o epigrafía con las monedas oficiales de un determinado taller monetal, o incluso son idénticas a ellas, resultan perfectamente conocidos en el ámbito hispano, aunque con marcadísimos contrastes entre la citerior y la Ulterior, provincia esta última donde el fenómeno se encuentra mucho más generalizado. Por lo que a nosotros respecta, en el área del jinete ibérico sistematizada en la obra de Casariego et al. se engloban plomos con los topónimos de aŕketuŕki, bolśkan, kese, iltiŕta, lakine y śekaisa, 21 aunque para cada uno de ellos las interpretaciones no siempre son las mismas.

Según hemos advertido, los plomos monetiformes que copian la moneda de plata o bronce de las cecas emisoras suelen pertenecer a talleres muy productivos, como bolśkan, 22 śekaisa23 o kese. 24 Por el contrario, los que presentan una tipología distinta conciernen a cecas de poco volumen de emisión, como aŕketuŕki25 o lakine 26 En buŕsau, sin embargo, se combinan paradójicamente ambas circunstancias, pues siendo un taller de muy poca productividad, su plomo monetiforme copia las mitades CNH 242.3, un hecho que consideramos digno de tener en cuenta (fig. 3).

Fig. 3. Mitad de buŕsau CNH 241.3.

Peso: 7,35 g

Ex-colección Cervera, ex HSA-11398. Jesús Vico S.A. Auction 131, 9 october 2012. Lot 140.

18.LENoRMANT 1878-1879, 208.

19. BABELoN 1901, 372 y 710.

20.RoSToVTZAFF 1900, 107.

21.CASARIEgo et al. 1987, 123-125.

22.Estaría copiando el denario CNH 212.12-13. gARCíA-BELLIDo y BLáZqUEZ 2001, vol. II, 306, lo interpreta con reservas como una posible prueba de cuño. Sobre esta ceca, véase la monografía DoMíNgUEZ 1991.

23.En esta ocasión, se trata de copias exactas de monedas de bronce, como dio a conocer gARCíA-BELLIDo 1986, 26. Para la ceca, contamos con el estudio de goMIS 2001.

24.Copia a CNH 161.26. gARCíA-BELLIDo y BLáZqUEZ 2001, vol. II, 241, lo identifican con un cuarto, al que consideran una falsificación de época.

25.gARCíA-BELLIDo y BLáZqUEZ 2001, vol. II, 31-32, adscriben estos plomos a la 4ª emisión en calidad de copia "oficiosa".

26.gARCíA-BELLIDo y BLáZqUEZ 2001, vol. II, 264-265, lo relacionan con su posible enclave minero.

Precisamente, la iconografía y la epigrafía común del plomo con la ceca permiten descartar su condición de tésera y, por nuestra parte, también se nos hace muy difícil interpretarlo como una falsificación de época, no sólo porque el bronce no fuera prácticamente objeto de interés por parte de los falsarios27 sino porque no se observa en la pieza un recubrimiento de este metal. En este mismo sentido, debemos hacer notar que los cuños que aparecen impresos son los mismos que los utilizados oficialmente por el taller monetal de buŕsau, observándose incluso la gráfila punteada que decora este tipo de piezas. Además, las notables diferencias que a simple vista se perciben entre la moneda de bronce y el plomo harían prácticamente imposible que éste llegara a circular como una pieza auténtica.

En líneas generales, los investigadores suelen considerar a los plomos atribuibles a una ceca como equivalentes a una moneda falsa de bronce cuya función sería la de abastecer de moneda fiduciaria el mercado local, aunque, eso sí, por métodos irregulares.28 Pero en nuestro caso, un solo ejemplar y el hecho de no contar con un estudio de circulación monetaria hacen aventurado relacionarlo con unas hipotéticas circunstancias excepcionales que hicieran, no sólo aconsejable, sino también necesario, batir plomos como moneda obsidional, máxime si tenemos en cuenta su localización cercana a la fecunda ceca de tuŕiasu, 29 centro minero por excelencia del entorno del Moncayo.30

Por todo lo anterior, teniendo presente que los datos metrológicos del plomo tampoco se ajustan a los de la moneda oficial de bronce,31 y que éste ha recibido las improntas de ambos cuños en positivo, nos parece más razonable considerarlo como un ensayo monetario destinado a comprobar la calidad de los mismos, habida cuenta de las ventajas que ofrece el plomo para este tipo de operaciones.

27.goNZALBES 2009, 160.

28.CASARIEgo et al. 1987, 106.-107.

29.De la que buŕsau parece recibir importantes influencias. De hecho, las unidades CNH 2 copiarían toscamente al grupo II de tuŕiasu, y los tipos CNH 1 y 4-5 recuerdan en volúmenes y formas al grupo III. goNZALBES 2009, 150.

30.HERNáNDEZ y MURILLo 1985.

31.19/20 mm y 6,78 g de media sobre tres ejemplares. CNH 241.

BIBLIograFía

AgUILERA HERNáNDEZ, A. (2009a): “Las acuñaciones ibéricas del CCEIP Campo de Borja (Borja, Zaragoza)”, Acta Numismática 39, 37-46.

AgUILERA HERNáNDEZ, A. (2009b): “Una aproximación a los estudios de la ceca de buŕsau desde el Renacimiento a la actualidad”, salduie 9, 155-166.

AMELA VALVERDE, L. (2011): “Un plomo monetiforme de Urso (Sevilla)”, Habis 42, 119-125.

ASENSIo ESTEBAN. J. á. (1995): La ciudad en el mundo prerromano en Aragón. caesaraugusta, 70, Institución “Fernando el Católico”, Zaragoza.

BABELoN, E. (1901): traité des monnaies Grecques et Romaines, I partie: theorie et Doctrine, París.

BURILLo MoZoTA, F. (1986): “Sobre el territorio de los lusones, belos y titos en el siglo II a. de C.”, estudios en homenaje al Dr. Antonio Beltrán martínez, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 529-549.

BURILLo MoZoTA, F. (1986a): Aproximación diacrónica a las ciudades antiguas del valle medio del ebro, Teruel.

BURILLo MoZoTA, F. (1998): los celtíberos. etnias y estados, Madrid.

CASARIEgo, A.; CoRES, g. y PLIEgo, F. (1987): catálogo de plomos monetiformes de Hispania antigua, Madrid.

CoLLANTES, E. (1997): Historia de las cecas de Hispania Antigua, Madrid.

DELgADo, A. (1876): Nuevo método de clasificación de las monedas autónomas de españa, vol. III, Sevilla.

DoMíNgUEZ ARRANZ, A. (1979): las cecas ibéricas del Valle del ebro, Institución Fernando el Católico, Zaragoza.

DoMíNgUEZ ARRANZ,A. (1991): medallas de la antigüedad. las acuñaciones ibéricas y romanas de Osca, Huesca.

DoMíNgUEZ ARRANZ, A. (1998): “Las acuñaciones ibéricas y celtibéricas de la Hispania citerior”, VV.AA., Historia monetaria de Hispania antigua, Madrid, 158-165.

DoMíNgUEZ ARRANZ, A. (2006): “Los estudios de Numismática aragonesa en la Antigüedad”, Numisma 250, 449-475.

FATáS CABEZA, g. (1992): “Para una etnogeografía de la cuenca media del Ebro”, Paleoetnología, Madrid, 223-232.

gARCíA-BELLIDo, M.ª P. (1986): “Nuevos documentos sobre minería y agricultura romanas en Hispania”, Archivo español de Arqueología 59, n.º 153-154, 13-46.

gARCíA-BELLIDo, M.ª P. (2001): “Plomos monetiformes con el topónimo ibérico de gador”, Paleohispánica 1, 335-340.

gARCíA-BELLIDo, M.ª P. y BLáZqUEZ, M.ª C. (2001): Diccionario de cecas y pueblos hispánicos, 2 vol., CSIC, Madrid.

goMIS JUSTE, M. (2001): las acuñaciones de la ciudad celtibérica de segeda / sekaiza, Zaragoza.

goNZALBES CRAVIoTo, C. (1987-1989): “Nuevas aportaciones al catálogo de los plomos monetiformes hispano-romanos”, Numisma 204-221, 109-123.

goNZALBES FERNáNDEZDE PALENZUELA, M. (2009): la ceca de turiazu. monedas celtibéricas en la Hispania republicana, Valencia.

HERNáNDEZ VERA, J.A. y MURILLo RAMoS, J.J. (1985): “Aproximación al estudio de la siderurgia celtibérica del Moncayo”, caesaraugusta 61-62, 177-187.

LENoRMANT, F. (1878-1879): la monnaies dans l’antiquité I, París.

MEMoRIAS de la Real Academia de la Historia (1799): Madrid, tomo III.

MoRA SERRANo, B. (1995): “Nuevos plomos monetiformes hispano-romanos”, Actas del XXI congreso Nacional de Arqueología, vol. III, Zaragoza, 11351139.

MoRA SERRANo, B. (2002): “El depósito de plomos monetiformes de las termas de Alameda (¿Vrgapa?), Málaga”, Numisma 246, 39-67.

RIPoLLèS, P.P. (2005): monedas Hispánicas de la Bibliothèque Nationale de France, Madrid.

RoSToVTZAFF, M. (1900): etude sur les plombs antiques, París.

VILLARoNgA, L. (1979; 2004): Numismática Antigua de Hispania. Iniciación a su estudio, Barcelona.

VILLARoNgA, L. (1993). “Plomos monetiformes de la Citerior de época romano-republicana”, RIN 95, 307-320.

VILLARoNgA, L. (1994): corpvs Nvmmorvm Hispaniae ante Avgvsti Aetate (CNH). Madrid.

VIVES y ESCUDERo, A. (1926): la moneda hispánica, Madrid, 2 vols.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Los raros bronces de Natounia con camello

LUÍS AMELA VALVERDE*

Con el título “Very rare Bronze of Natounia”, la casa Classical Numismatical Group, Inc. (CNG), presenta en su subasta 84, lote nº 747, del 5 de mayo del 2010, el siguiente ejemplar:

«MESOPOTAMIA, Adiabene. Natounia. Late 2nd-early/mid 1st century BC. Æ (19 mm, 5.53 g, 1h). Radiate head (Helios-Shamash?) right / Camel standing left within wreath. Hoover, Natounia, Series 2, 4 (this coin cited and illustrated); Houghton 847-8; Seyrig, Trésor 14; cf. SC 2300 and 2307-8 (for undertype). Fine, rough brown surfaces, orange earthen deposits. Overstruck on an issue of Antiochos VIII of Syria. Very rare.»

Previamente, la misma casa de subastas había puesto en venta las siguientes dos piezas, en su subasta 79, lotes nº 713-714, de 17 de septiembre de 2008:

«MESOPOTAMIA, Uncertain. 2nd-1st century BC. Æ 20 mm (6.59 g, 2h). Radiate and diademed beardless male head right / Camel standing left. Slocum p. 46 and pl. 7, C. Near VF, dark brown patina, minor roughness, strike doubling on reverse, resulting in the partial loss of the front part of the camel. Very rare. From the J.S. Wagner Collection. «Only one example of this type was found in the large hoard from Nisibis. Consequently, Slocum does not consider it as belonging to Hatra, which at this point was only a caravan stop and without any minting facilities»

*Doctor en Geografia i Història, Universitat de Barcelona.

«MESOPOTAMIA, Uncertain. 2nd-1st century BC. Æ 18 mm (6.71 g, 12h). Radiate head of sun god Shamash right / Man on camel right; all within wreath. Cf. Slocum p. 46 and pl. 7, C. VF, dark brown patina, earthen deposits. Rare. From the J.S. Wagner Collection «According to Henri Seyrig, who published a large hoard from Nisibis, this type is perhaps of Hatraean origin. Cf. H. Seyrig, “Trésor monetaire de Nisibe,” RN, 5th ser. vol. 17 (1955), p. 89, 1314; with discussion pp. 107-8 and Slocum, “Coins of Hatra,” MN, vol. 22 (1977), pp. 37-47. Only three examples of the camel with rider were found in the hoard.»

Puede observarse que nuestros tres ejemplares pueden organizarse en dos series, una en la que se presenta el camello del reverso a la izquierda y otra con el camello a la derecha (más un jinete); ambas tienen en el anverso una cabeza radiada a la derecha que se identifica de manera tradicional con el dios solar Shamash. Ha de señalarse que la casa de subastas indica que estas piezas son raras o muy raras.

En un reciente estudio efectuado por Hoover, establece la siguiente descripción de estas monedas:1

Serie I (CSE 844-846).

a/ Joven cabeza masculina radiada (¿Helios/Shamash?) a derecha.

r/ Jinete llevando un pequeño bastón en la mano derecha, montando sobre un dromedario a derecha, todo dentro de una corona.

Hoover reunió nueve ejemplares (incluyendo el lote nº 714 de la casa CNG), de los cuales dos estaban reacuñados, uno probablemente sobre una moneda del rey seléucida Antíoco VIII (125-96 a.C.).

1.HOOVER (2009), p. 161-162.

Serie II (CSE 847-848).

a/ Joven cabeza masculina radiada (¿Helios/Shamash?) a derecha.

r/ Dromedario a izquierda, dentro de una corona.

Hoover reunió cinco ejemplares (incluyendo el lote nº 715 de la casa CNG), de los cuales uno estaba reacuñado sobre una moneda del rey seléucida Antíoco VIII (121/120-97/96 a.C.).

Si bien en las primeras informaciones que nos ofrece la casa de subastas CNG se nos indica que proceden de una ceca desconocida ubicada en la región de Mesopotamia, en la descripción de la pieza ofrecida más recientemente se nos dice que el taller de emisión de estos ejemplares estaba situado en Natounia, perteneciente a la Adiabene.2 La fecha de acuñación se va afinando, pues pasamos de que se efectuaron en los s. II-I a.C. a que fueron hechas a finales del s. II-principios del s. I a.C.

Seyrig, en su análisis del gran tesoro de Nisibis (Nusaybin, prov. Mardin, Turquía), señala la presencia de ejemplares de estos bronces (tres de la serie I [nº 13a-c] y uno de la serie II [nº 14]), a los que postula un posible origen en la ciudad de Hatra (cuyas ruinas están en el gob. Ninawa, región de al-Jazira, Iraq) o en la de Palmira (ruinas de Tedmor, a 215 km al NE de Damasco, prov. Homs, Siria), debido a su tipología.

2.MILIk (1962), p. 58, considera que Natounia estaba situada en la actual localidad iraquí de Altin köprü, lo que desmiente CHAUMONT (1982), p. 157. El imperio de Tigranes II de Armenia en su máximo apogeo (Wikipedia).

La efigie del anverso fue interpretada como una probable imagen del dios sol árabe Shamash (Shams), mientras que el jinete del camello del reverso representaría Arsou, el dios árabe de la estrella de la tarde.3 Ambas deidades eran muy importantes en los panteones de Hatra y Palmira, pero Seyrig prefirió atribuir estas monedas a la primera ciudad debido a que en el s. I a.C. Palmira no era todavía demasiado importante como para acuñar su propia amonedación.4 El problema es que, para la época en que se emitieron estas piezas, Hatra no sería más que una pequeña parada caravanera, junto al hecho de que en las excavaciones efectuadas en el lugar no se ha encontrado ninguna de estas piezas,5 poco más o menos que la situación de Palmira en este momento. A su vez, Hoover, en un primer momento, atribuyó estos ejemplares a Palmira debido a su tipología.6

La presencia en la ocultación de Nisibis de piezas de bronce pertenecientes a la ceca de Natounia sobre el kapros7 o Natouniasarocerta, en el reino septentrional mesopotámico de Adiabene, similares en estilo a las piezas del camello, han llevado a Hoover a considerar que estas últimas habrían sido emitidas en esta ceca.8

Bronces de Hatra, del. s. II d.C. (Slocum series 1 y 2 respectivamente).

Bronces de Palmira, s. II-III d.C. (kryzyzanowska tipo IV, kryzyzanowska tipo XII y De Saulcy 2 respectivamente).

Para Seyrig, la presencia de una cabeza radiada en el anverso de estas piezas y la fecha de ocultación del tesoro de Nisibis (ca. 32/31 a.C.) sugieren una cronología de finales del s. II a.C. o principios del s. I a.C., al indicar que los retra-

3.SEyRIG (1955), p. 107.

4.SEyRIG (1955), p. 108.

5.SLOCUM (1977), p. 47.

6.HOOVER (2007), p. 152.

7.El río Caprus corresponde al actual Pequeño Zab.

8.HOOVER (2009), p. 164.- HOOVER (2007), p. 152 ya había notado esta similitud, pero las atribuyó a Palmira.

tos reales radiados son especialmente populares en las monedas de bronce seléucidas y de Comagene de este periodo.9

La existencia de al menos dos ejemplares reacuñados sobre monedas seléucidas permite afinar la cronología, debido a que en una de ellas, perteneciente a la Serie II, puede leerse la palabra ΕΠΙΦΑΝΟΥΣ y observarse asimismo lo que parecen ser las garras de un águila, combinación que parece corresponder a monedas que emitió el rey Antíoco VIII en la ciudad de Antioquía durante el primer o segundo gobierno sobre esta ciudad (121/120-113 o 112-111/110 a.C.) (SC 2300 y 2307-2308). Las piezas seléucidas presentan el mismo diámetro, peso y manufactura que las series que estamos estudiando, y presentan una cabeza radiada del monarca en el anverso y un águila en el reverso. Estos datos parecen avalar que las monedas con el camello fueron emitidas a partir del año 120 a.C.10

Bronces de Antíoco VIII (SC 2300.6b y 2307.2 respectivamente).

Asimismo, en la otra pieza reacuñada, perteneciente a la Serie I, pueden observarse restos del nombre [ΑΝΤ]ΙΟΧ[ΟΥ], que puede identificarse con Antíoco VIII debido a la pieza anterior, aunque no hay que descartar a Antíoco IX (114/113-95 a.C.). Hay que tener en cuenta que en el tesoro de Nisibis se encontraron 13 ejemplares de amonedación antioquena [nº 124-136].11

La existencia de reacuñaciones en estos ejemplares parece ubicar estas piezas en el s. I a.C. Los monarcas armenios Tigranes II (95-56 a.C.) y Artavasdes II (56-34 a.C.) parecen haber llevado a cabo una amplia campaña de reacuñación de monedas de bronce, incluyendo piezas de Antíoco VIII.12 Este fenómeno quizás se extendió a Adiabene, pues el territorio estuvo en posesión de los armenios durante el periodo ca. 83-65 a.C.13

Según Hoover, debió de existir algún acontecimiento específico que llevó a los habitantes de Natounia a emitir monedas, tanto las series con camello como

9.SEyRIG (1955), p. 107.

10.HOOVER (2009), p. 163.

11.HOUGHTON, LORBER y HOOVER (2008), p. 210-213.

12.HOOVER (2009), p. 163.

13.HOOVER (2009), p. 163-164.

las dos series que presentan una Tyche (BMC Atusia [?] ad Caprum 1), que figuran también en el tesoro de Nisibis (nº 6-7 y 8-12 respectivamente: la primera con leyenda y la segunda anepigráfica).14 Este hecho pudo deberse a que en el año 65 a.C. Adiabene fuera ocupada en primera instancia por las tropas del rey parto Fraates III (ca. 70-57 a.C.) y luego por las legiones romanas de L. Afranio (cos. 60 a.C.), legado de Cn. Pompeyo Magno (cos. I 70 a.C.), quien había sido enviado para expulsar a los primeros (Dio Cass. 37, 5, 2-5. Plut. Pomp. 36, 2).15

La existencia de numerosas tropas extranjeras en el territorio durante el año 65 a.C. podía haber llevado a la apertura de mercados para abastecer las necesidades de estas fuerzas militares e impuso la necesidad de una amonedación local fraccionaria que podía ser utilizada para el cambio tanto de los dracmas partos como de los denarios romanos que traían los ejércitos opuestos. De esta manera, concluye Hoover, Natounia pudo haberse pues aprovechado de su propia ocupación.16

Dracmas de Fraates III (Sellwood 36.17 y 39.7, respectivamente).

La teoría de Hoover es muy interesante, pero por ahora indemostrable. Ciertamente, hay numerosos casos en que se emitieran bronces como moneda fraccionaria para favorecer los intercambios dentro de un ejército.17 Pero, en el presente caso, si bien miramos con simpatía la propuesta de Hoover, no vemos elementos que puedan probar su suposición. El conocimiento que tenemos de la historia de Adiabene durante el s. I a.C. es mínimo, y las piezas aquí consideradas pudieron ser acuñadas en cualquier momento en que un ejército foráneo ocupara el territorio, sin que tengamos por ahora atestación documental.

14.HILL (1922), p. 147, fecha esta serie en el s. I a.C.

15.HOOVER (2009), p. 164.

16.HOOVER (2009), p. 164.

17. Vid AMELA VALVERDE, L., “La ceca de Corduba en época republicana”, en Xii Congreso Nacional de Numismática, Madrid, 2006, p. 177-193.

Bronces de Tigranes II de Armenia reacuñados (CAA 92).

BIBLIOGRAFÍA

CHAUMONT, M. L.: “Recherches sur quelques villes helléniques de l’Iran occidental”, iranica Antiqua 7 (1982), p. 147-173.

HILL, G. F.: A Catalogue of the Greek Coins in the british Museum. Arabia, Mesopotamia and Persia, London, 1922.

HOOVER, O.: Coins of the Seleucid Empire in the Collection of Arthur Houghton. Part 2, New york, 2007.

HOOVER, O. D.: “The Camels of Natounia”, Schwerische Numimatische Rundschau 88, 2009, p. 161-168.

HOUGHTON, A.; LORBER, C. y HOOVER, O.: Seleucid Coins. A Comprehensive Catalogue. Part 2. Seleucus iV through Antiochus Xiii, New york/Lancaster, 2008.

MILIk, J. T.: “A propos d’un atelier monetaire d’Adiabene: Natounia”, Revue Numismatique 4, 1962, p. 51-58.

SEyRIG, H.: “Trésor monétaire de Nisibis”, Revue Numismatique 17 (1955), p. 85-128.

SILOCUM, J.: “Another Llok at the coins of Hatra”, The American Numismatic Society Museum Notes 22, 1977, p. 37-47.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

La sèrie de plata de la monarquia visigoda

M. dE CrusAfoNt – JAuME BENAGEs – JAuME NoGuErA PAu VAldès – EduArd BlE – toMI CArtEs – XAVIEr sICArt JoAN ENrIC VIlA

Com tantes altres coses, la numismàtica és filla del renaixement, moviment que tornà a situar com a tema d’interès el món clàssic i les seves realitzacions. Amb tot, als estudis numismàtics amb una certa sistemàtica no els trobem fins al s. XIX i solen dedicar la seva atenció primordial també al món clàssic, en detriment d’èpoques més fosques com les de les invasions bàrbares o, en general, les dels temps medievals. És per això que, si bé ja hi ha una certa tradició en els estudis i un cert coneixement de l’entramat general dels diferents amonedaments, encara es poden produir sorpreses com ara les sèries d’aram de diferents pobles bàrbars de les quals, fins fa ben poc, no se’n sabia pràcticament res.

Pel que fa als visigots en concret, la publicació de les seves sèries d’aram entre el 1984 i el 19941 causà la natural sorpresa a la major part dels estudiosos i una certa contrarietat en alguns d’ells, als quals els costà molt (i els costa encara a alguns) d’admetre que el tradicional axioma que “els visigots només havien batut moneda d’or” havia d’ésser, si més no, revisat. Certament, l’amonedament d’aram del temps visigot manté les seves incerteses ja que, per exemple, no sembla pas un numerari emès amb la regularitat i l’extensió geogràfica de l’or, però es fa difícil de negar que n’hi va haver. En aquest sentit, plantejaments com ara que les peces d’aram amb SP, interpretades com a monedes emeses a SPALI o HISPALI, volen expressar en realitat SPANIA, 2 quan n’hi

1.CrUSAfoNT, M., “¿Un numerario visigodo de cobre?”, Gaceta Numismática 74/75, Barcelona, 1984, p. 131-141; Ibid., “The copper coinage of the Visigoths of Spain”, Problems of Medieval Coinage in the Iberian Area, 3, Santarem, 1988, p. 35-70; Ibid, El sistema monetario visigodo: cobre y oro, ANE-fNMT, Barcelona-Madrid, 1994.

2.VICo, J. - CorES, M. C.- CorES, G., Corpus Nummorum Visigothorum, Madrid, 2006, p. 115. Els coures visigots varen ésser vistos positivament per Jean Lafaurie, Cecile Morrisson, Ermanno Arslan i, després d’alguns dubtes, també pel nostre mestre, Philip Grierson, i actualment gaudeixen d’una acceptació general en l’àmbit internacional. Tampoc ningú no ha estat capaç, fins ara, de donar arguments consistents en contra.

ha també amb SPL que per si soles desmenteixen aquesta identificació, no ajuden pas a arribar a una posició raonable. Hi ha, doncs, en alguns, la natural reacció d’estranyesa davant d’una nova descoberta, però en d’altres hi reconeixem la ben coneguda resposta reaccionària, que és la pròpia de qui, de manera sistemàtica, no pot suportar que les coses que fins llavors havien estat d’una manera, ara puguin ésser d’una altra. I és una llàstima perquè, d’aquesta manera, les noves descobertes queden entrebancades i, certament, si la humanitat hagués fet sempre cas dels reaccionaris, encara estaríem al paleolític.

Convé fer també una precisió terminològica: hem vist sovint qualificar com de “previsigodes” les monedes d’or que els visigots varen batre abans de Leovigild i amb uns tipus que imiten els tipus imperials o bizantins. Nosaltres rebutgem aquest apel·latiu perquè considerem que resulta completament confusionari. La monarquia visigoda quedà perfectament establerta amb el seu assentament a l’Aquitània des del 406 o almenys des de l’acord amb l’Imperi del 418.3 Cert és que els seus dominis varen evolucionar i que la seva capitalitat va anar itinerant de Tolosa a Narbona, després a Barcelona i finalment a Toledo, en funció de la seva decantació cap a una instal·lació final a la Península Ibèrica (amb inclusió, però, de la Narbonesa), però això no fa menys visigot aquest regne. Per tant, tots els sòlids i trients d’or i les siliqües d’argent que en aquesta etapa anterior a Leovigild varen batre els visigots no són “previsigodes”, cosa que voldria dir “anteriors als visigots”, sinó visigodes i, en tot cas, podem distingir una primera etapa amb monedes que imiten els amonedaments romans i bizantins, que podríem denominar d’“emissions imitatives”, i una segona etapa que comença amb Leovigild, amb peces a nom dels seus sobirans (però continuant la metrologia bizantina i molts elements de la seva tipologia), que podríem denominar d’“emissions nominatives”. Ambdues sèries són, però, plenament visigodes.4

El material que ara presentarem i que, al nostre entendre, significa la realitat d’unes emissions visigodes d’argent és encara una novetat important que, segons el que dèiem abans, potser no agradarà tothom, però la realitat és la que és i nosaltres ens sentim més propers a aquells que reaccionen positivament davant de tota nova descoberta.

3.roUCHE, Michel, l’Aquitanie des Wisigths aux arabes, París, 1979, p. 19-27.

4.És possible que la qualificació de “previsigodes” fos iniciada per Mateu y Llopis, ja que així les qualifica a la pàgina 7 del seu llibre las monedas visigodas del Museo Arqueológico Nacional (Madrid, 1936) dient que aquestes peces “se les da aquí el nombre de previsigodas”, però no podem assegurar si algú abans d’ell ja va emprar aquesta denominació confusionària. Cal dir que la identificació de les peces visigodes de caràcter imitatiu és tot un maldecap, ja que en els primers temps reprodueixen amb molta fidelitat els models romanobizantins, de manera que s’ha de tenir un coneixement molt profund de les amonedacions bizantines per a poder detectar els petits detalls que separen els models de les imitacions (en aquest sentit, cal tenir molt present el treball de Grierson/Blackburn al MEC-1). És potser per aquesta dificultat que molt llibres s’han limitat a l’etapa nominativa, prescindint de l’anterior. I si això tenia una certa explicació en el cas de Miles, ja que el seu treball sobre la sèrie nominativa va ésser completat pel de la sèrie imitativa fet per Tomassini, el fet té menys justificació en treballs anteriors o posteriors.

Hem d’advertir que ja havien estat suposades dels temps visigots unes rares siliqües i mitges siliqües d’argent de tipus imitatius i que hom situava com a emeses a la seca de Narbona, però fins ara no s’ha pogut afermar aquesta atribució.5 El material que presentarem té poc a veure, però, amb aquesta sèrie possiblement narbonesa, malgrat algunes analogies en els tipus, ja que les característiques físiques són completament diferents.

La troballa de les peces que ara presentem es produí durant una intervenció arqueològica a la província de Tarragona, en el marc d’un projecte de recerca encara en curs.6 Una vegada finalitzat el treball de camp, es donarà a conèixer el jaciment i el context de la troballa, però per la seva excepcionalitat (peces d’or visigodes de la primera etapa, encara imitativa, i peces d’argent), volem avançar la publicació d’aquesta novetat numismàtica. Tal vegada cal destacar que totes les monedes van aparèixer juntes, formant el que sembla un petit tresor, del contenidor del qual, una petita olleta de ceràmica de cuina d’època tardoantiga, hem pogut recuperar diversos fragments ceràmics.

Per començar, donarem la descripció de tot aquest material, començant per les peces d’argent:

1- Divisor d’argent.

a/ (sèrie de traços de lletres)Efígie amb bust mirant a la dreta. Vestit amb dibuix d’espiga capgirada.

r/ (sèrie de traços de lletres)figura dreta amb llança i un altre pal acabat en anella, que és l’escut.

Pes: 0,10 g ∅ = 8 mm Inèdita

2- Divisor d’argent.

a/ (sèrie de traços de lletres)Efígie amb bust, potser a la dreta. Vestit amb dibuix d’espiga.

r/ (sèrie de traços de lletres)figura dreta com l’anterior.

Pes: 0,08 g ∅ = 8,5 mmInèdita

3- Divisor d’argent.

a/ (sèrie de traços de lletres)Efígie amb bust, que sembla de front. Vestit estrafet amb dibuix d’espiga.

r/ (sèrie de traços de lletres)figura dreta com als anteriors.

Pes: 0,05 g ∅ = 8 mm Inèdita

5.KENT, J. C. P., the roman Imperial Coinage, Volume X. the divided Empire ant the fall of the Western Parts 395-491, Spink, Londres, 1994, p. 450-462.

6. Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romanorepublicana (segles III-I aC), dirigit pel Dr. J. Noguera, de la Universitat de Barcelona.

4- Divisor d’argent

a/ (sèrie de traços de lletres)Efígie amb bust, potser de front. Vestit amb dibuix d’espiga.

r/ (sèrie de traços de lletres)figura dreta semblant a les anteriors.

Pes: 0,07 g ∅ = 8 mm

5- Divisor d’argent.

Inèdita

a/ (sèrie de traços de lletres)Efígie amb bust, potser a la dreta.

Vestit de doble traç, potser amb creu.

r/ (sèrie de traços de lletres)figura dreta semblant, amb l’anella oberta.

Pes: 0,04 g ∅ = 7,6 mmInèdita

6- Divisor d’argent.

a/ (sèrie de traços de lletres)Efígie amb bust a la dreta (?).

Vestit ornat amb espiga.

r/ (sèrie de traços de lletres)figura dreta, semblant a les anteriors.

Pes: 0,07 g ∅ = 8 mm

Inèdita

lA sèrIE dE PlAtA dE lA MoNArquIA VIsIGodA

Els bustos de l’anvers presenten una gran variabilitat i veiem que el tipus 1, per exemple, és d’un art força acceptable dins de l’esquematisme propi de la moneda visigoda. En canvi, les testes dels altres exemplars tenen un art molt pitjor, fins al punt que es fa difícil de determinar si el cap mira a la dreta, a l’esquerra o si es vol representar de front. També la part de bust visible pot ésser més o menys regular com als núm. 1 i 2, o francament mal dibuixat com es veu en el núm. 3. Aquest bust amb dibuix d’espiga sembla voler imitar el drapejat dels bustos imperials i es troba també en peces d’or de tipus imitatiu, com ara al trient Tomasini-9, i després en les peces visigodes, en què constitueix el bust 5L/5P de Miles.7 Només la peça núm. 6 sembla dur el bust més habitual amb contorn de doble traç i creu al mig, tan freqüent a l’or imitatiu, i també en les peces de Leovigild i fins i tot en la sèrie del coure, encara que en aquestes darreres sense la creu.

Pel que fa al revers, s’hi observa una figura dreta representada simplement per un traç vertical amb un globus o traç gruixut a dalt que vol ésser el cap, dos traços laterals i una bifurcació més o menys detallada que determina les cames. Un dels braços sosté una espècie de llança, que en els exemplars núm. 2 i 3 sembla acabar en una punta de fletxa, i l’altre sembla que porta un altre pal que es dirigeix cap a baix i acaba en una anella oberta o tancada i que, de fet, no és altra cosa que l’altre braç, exageradament llarg, que sosté un escut rodó.

Hi ha una certa presència de pseudolletres, com volent formar llegendes, però que en cap cas no permeten una veritable lectura. Es tracta de traços verticals, com si fossin I, angulosos com A o V; en el núm. 1 sembla que a l’anvers hi ha una C girada i, al revers, les lletres TI; i en el núm. 4 hi veiem, a l’anvers, una espècie de N. S’ha de tenir present que aquestes peces tenen una mida molt petita, entre 7 i 8 mm, de manera que el gravat de lletres devia ésser força dificultós.

Un altre aspecte a remarcar d’aquestes peces és el seu pes extremadament baix. Les siliqües bàrbares d’imitació fetes pels ostrogots pesen uns 2,7 g i arribem a trobar quarts de siliqua amb pesos entre 0,6 i 0,8 g, gairebé deu vegades més alt, doncs, que el de les peces que hem descrit. Només els longobards tenen una sèrie monetària d’argent que s’hi apropa, amb peces anònimes d’uns 12/13 mm i amb pesos que es mouen entre 0,13 i 0,26 g (Arslan 23-30).8 Aquesta singularitat causa estranyesa però no deixa d’ésser un argument més per a pensar que ens trobem davant de peces d’argent visigodes, ja que, al marge de les cir-

7.Seguirem les obres de referència habituals, MILES, G. L., the Coinage of the Visigoths of spain leovigild to Achila II, Nova York, 1952; GrIErSoN, P. - BLACKBUrN, M., the Early Middle Ages (5th-10th centúries), núm. 1 de la sèrie “Medieval European Coinage”, Cambridge, 1986; i ToMASINI, W.J., the Barbarie tremisis in spain and southern france Anastasius to leovigild, Nova York, 1964.

8.ArSLAN, Ermanno A., le monete di ostrogoti, longobardi e vandali, Milà, 1978.

cumstàncies de la troballa, que explicarem més endavant, no encaixen amb cap altre amonedament conegut.

Vegem ara les peces d’or de la troballa:

7- Trient d’or a nom de Justinià.

a/ TVAN - ITANV Bust frontal amb cara a la dreta diademat. Vestit amb creu al pit. Gràfila de petits traços.

r/ VICT – IVNAIV i (oNo) a l’exerg.Victòria a la dreta, portant corona i palma. Gràfila de petits traços.

Pes: 1,44 g ∅ = 19,4 mmEncunys 6Tomasini grup JAN 2

8- Trient d’or a nom de Justinià.

a/ DNIVSTI – ANVSPPAVGBust frontal amb cara a la dreta. Vestit amb creu al pit. Gràfila de petits traços.

r/ VICTorI – AVVGVo i CoNNoB a l’exerg.Victòria a la dreta amb corona i palma. Gràfila de petits traços.

Pes: 1,39 g ∅ = 19,2 mmEncunys 6 Tomasini grup JAN 5(?)

9- Trient d’or a nom de Justinià.

a/ DNVSTN – ANVSPAC Bust frontal amb cara a la dreta. Vestit amb creu al pit. Gràfila de petits traços.

r/ VICTor – AAVSToI (S girada) i oNo a l’exerg.Victòria a la dreta, amb corona i palma. Gràfila de petits traços.

Pes: 1,43 g ∅ = 19 mmEncunys 6 Tomasini grup JAN 5(?)

10- Trient d’or a nom de Justinià.

a/ DVSTINI – ANVSPAC Bust frontal amb cara a la dreta, diademat. Vestit amb creu al pit. Gràfila de petits traços.

r/ VICTorI – AA... i CoNC a l’exerg. Victòria a la dreta amb corona i palma. Gràfila de petits traços.

Pes: 1,31 g ∅ = 19 mmEncunys 6 Tomasini grup JAN 5(?)

11- Trient d’or cargolat

S’hi aprecien algunes lletres, com ara A, V i P. Caldrà desplegar-lo per a poder fer les lectures i la descripció dels tipus.

12- Petit fragment de trient d’or.

a/ Traces del bust i les lletres finals ...AVG.

r/ Sense visió de cap element de la figura i lletres ...VS...

Les efígies i la factura en general apareixen d’un art i detalls relativament bons al tipus 10 i força més esquemàtics i maldestres en els altres tres, tot i que el 8 és menys irregular. Així, a l’anvers del tipus 10, la diadema i els lemniscs són ben dibuixats i el cabell és prou regular, mentre que en els 7, 8 i 9 tot és més mal dibuixat, el cap del 7 sembla obert, els traços dels cabells estan mal posicionats en tots tres, els lemniscs gairebé no són visibles al 7 i nuats al 8. També el vestit, habitualment amb dos traços, en té tres a la part esquerra del 7. Pel que fa als reversos, l’esquematisme és menys acusat als 8 i 10, amb una posició correcta dels exergs, mentre que a les 7 i 9 és força més irregular i amb menys lletres. Com és sabut, resulta difícil de trobar exemplars idèntics als de Tomasini, ja que cada encuny sembla haver estat obert amb alguns trets diferents, de manera que hem situat les peces en els grups que més s’hi assemblen, però no hi ha pas una peça que encaixi exactament amb cap dels seus exemplars. Així, la 7 s’assembla a la 266 i també a la Vidal-Quadras-5005,9 i la 9 s’aproxima als tipus 342, 343, 344 i 346. Totes, però, corresponen a imitacions dels tipus de Justinià (527-565), com els tipus Grierson 190-202, però, en conjunt, amb llegendes força més curtes; el núm. 7 no es pot descartar que sigui una imitació de Justí II (565578), com la Grierson-205, ja que la segona A de l’anvers pot ésser la d’AVG més que no la segona de IVSTINIANVS. De fet, també coincideix que aquesta 7 és la d’art i llegendes més degenerades.

9. Catálogo de la colección de monedas y medallas de Manuel Vidal quadras y ramon, vol. 1, Barcelona, 1892.

Tomasini considera que les del grup 2 (la nostra 7) serien del temps d’Amalaric (527-531) i de Narbona o Barcelona, i que les del grup 5 (les altres tres senceres), del temps de Theudis i Theudigil (540-549) i de Sevilla o Còrdova. Tot plegat prou hipotètic, ja que la mateixa adscripció de les nostres peces a aquests grups resulta també dubtosa.

Com veiem, el grup de l’or té una gran coherència, ja que pràcticament conté imitacions de Justinià, però no pas dels seus antecessors des d’Honori (393-423) fins a Justí I (518-527), que els visigots també havien imitat. Això ens ajuda a situar la cronologia del conjunt i, dins de la llarga etapa de trànsit entre el regne visigot d’Aquitània al peninsular, es pot dir que estem a prop de la fase final, quan la capital, perduda ja Tolosa, passa de primer a Narbona, després a Barcelona i, finalment, a Toledo. recordem que, entretant, Justinià havia aprofitat el buit de poder al sud-est peninsular i hi havia adquirit amplis dominis.

Les peces d’or de la troballa s’integren perfectament en un conjunt numismàtic ben conegut, en el qual els visigots, en una primera etapa, imitaven les peces d’or bizantines i les anaven encunyant a nom d’aquests sobirans. No serà fins als temps de Leovigild (576-586) que s’inicien uns amonedaments plenament nominatius, mantenint, però, la metrologia segons els patrons bizantins. Pel que fa a l’argent, mai no s’havien descrit peces com les que presentem, però sí que s’havien assenyalat com de possible atribució visigoda unes rares peces del tipus de la siliqua i els seus divisors que s’apuntaven com possiblement emeses a la seca de Narbona. Apareixen descrites, per exemple, en el volum X del rIC, realitzat per J.P.C. Kent, en un apartat final titulat “Non imperial coinages” i assenyalant-les com a emissions visigodes, probablement fetes a la Gàl·lia.10 Aquests amonedaments, que també contenen peces d’or, serien d’una cronologia 414-491, amb peces a nom d’Attalus (414-415), Honori (418-423), Teodosi II (423-425), Valentinià III (425-455), Avitus (455-456), Majorià (459-461), Sever (451-470), Anthemis (467-472), Nepos (474-475) i Zenó (476-491). Cal assenyalar, però, que també hi ha altres peces d’argent de tipus imitatiu i de cronologia més tardana, com la peça a nom d’Anastasi (491-518) que descrivim tot seguit i que, certament, no té cap relació amb la troballa que ara estudiem:

Quart de siliqua? Ar.

a/ D.N.ANAS...SIVS PP N CEfígie a la dreta.

r/ VICTorIA AS figura dreta amb llança i escut. Estrella a la seva dreta.

Pes: 0,28 g ∅ = 11 mmÁureo & Calicó 161 (17.XII.2014).

Aquesta peça mostra un art molt inferior que el de les siliqües o mitges siliqües descrites per Kent; pesa molt menys, de manera que en tot cas hauria d’ésser un quart de siliqua, i porta al revers el mateix tipus que les petites monedes d’argent que hem descrit abans. El seu origen ens és desconegut, però possiblement sigui peninsular.

Vegem ara quines conclusions podem treure de tot plegat:

1- L’associació dels cinc trients d’or i un fragment de trient amb les sis peces d’argent, formant un conjunt, mostra que han de tenir una mateixa cronologia.

2- Aquesta cronologia la marquen els trients d’or i ens situen en temps de Justinià (527-565) o, com a molt tard, de Justí II (565-578).

3- Totes les peces d’argent fins ara atribuïdes, i encara dubitativament, als visigots, eren de cronologies anteriors i tenien unes altres característiques físiques i tipològiques.

4- L’associació de les peces d’argent amb les d’or de la primera etapa visigoda i el lloc de la troballa del conjunt són arguments importants i pràcticament suficients per a poder afirmar una filiació visigoda de les peces d’argent.

6- Pel lloc de la troballa, aquestes peces podrien haver estat batudes a Barcelona, la darrera capital visigoda, abans de la definitiva ubicació a Toledo, però naturalment cal afermar aquest fet amb més troballes futures.

5-Per tant, ara sabem que a la segona meitat del s. VI, els visigots, a més dels coneguts trients d’or d’imitació, també batien unes menudes peces d’argent inferiors al quart de siliqua, però amb un valor concret que es fa difícil de poder precisar.

Certament, resulta temptador de plantejar que potser els visigots varen començar per batre siliqües i mitges siliqües d’imitació d’un art força regular fins als temps de Zenó (476-491), que serien els tipus descrits al rIC X; que més endavant varen passar a batre quarts de siliqua d’art més rude, com el que hem descrit en darrer lloc i en temps ja d’Anastasi (491-518); i que, posteriorment, en temps de Justinià (527-565) i de Justí II (565-578), batien ja les diminutes peces d’argent d’un art encara més dolent i amb unes pseudollegendes, que serien les que ara hem descrit i que corresponen a la troballa. fins i tot es podria pensar que potser més endavant els coures visigots varen acabar per substituir aquestes menudes, i de segur poc pràctiques, peces de plata com a numerari de petit valor.

Creiem que encara és prematur per a poder pronunciar-nos en aquest sentit, sobretot perquè ens manquen indicacions precises referents a les troballes de totes aquestes peces i més exemplars de la peça d’argent, el possible quart de siliqua que hem descrit. Sí que podem afirmar, però, que a la segona meitat del s. VI, els visigots batien argent en petits divisors, a més dels coneguts trients d’or d’imitació.

També es fa difícil de dir durant quant de temps foren batudes aquestes peces.

Unes monedes que volten les 5 centèsimes de gram i amb una mida d’uns 7/8 mm poden haver passat perfectament desapercebudes en moltes altres ocasions, de manera que no es pot pas descartar que l’emissió d’aquests petits divisors hagués continuat durant molt de temps.

D’alguna manera, queda demostrat, en qualsevol cas, que el sistema monetari visigot va emprar habitualment l’or, però que en alguna ocasió i en determinades cronologies i contextos, no solament va emprar coure, sinó també argent.

L’abast i l’extensió d’aquestes emissions d’altres metalls i la seva cronologia exacta són temes que, amb les dades actuals, no es poden determinar. En qualsevol cas, la informació que ens aporta aquesta troballa és d’una gran importància històrica i numismàtica.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Dertosa, ceca visigoda bajo el reinado de Recaredo I (586-601)

RUTH PLIEGO VÁZQUEZ*

Si siempre es motivo de entusiasmo el descubrimiento por parte de la investigación de una moneda inédita, este hecho es especialmente grato cuando el ejemplar en cuestión aporta una información tan interesante como en el caso del que aquí presentamos. Se trata de un tremis de Recaredo I (586-601) acuñado en la ceca de Dertosa, taller visigodo que aunque conocido desde al menos tiempos de Flórez (1773, 210), de él no se había conservado ninguna de las piezas mencionadas a través de ésa u otras referencias antiguas.

Dertosa está identificada sin duda con la actual Tortosa, localidad situada en el Bajo Ebro y perteneciente a la provincia de Tarragona.1 Este topónimo, Dertosa, invariablemente con esta forma, es bien conocido desde la Antigüedad habiendo sido descrito como un municipio destacado a orillas del Ebro por Estrabón (3.4.6), Plinio (Nat. Hist. 3.23) y Ptolomeo (2.6.63) entre otros, además de estar recogido en el Itinerario de Antonino (399.4) y el Anónimo de Ravenna (304.2) como mansio de la Vía Augusta.2 Además la ciudad es mencionada en el Chronicorum Cesaraugustanorum Reliquiae, donde se narra el episodio en el que un rebelde llamado Pedro se enfrenta al entonces monarca visigodo, Alarico II (484507). Al parecer Dertosa presentó cierta resistencia a este rey lo que llevó a que fuera ocupada por los invasores –Dertosa a Gothis ingressa est–, que se ha interpretado como el momento en el que se produce la consolidación del dominio

*Miembro del grupo de investigación ‘De la Turdetania a la Bética’ (HUM-152). Proyecto “La producción metálica de las sociedades mediterráneas (ss. VII a.C.- II d.C.): valor, circulación y cambio tecnológico” (HAR-2012-33002), Ministerio de Economía y Competitividad.

1.Sobre la ciudad visigoda ver JáRREgA, 2014, con bibliografía anterior.

2.Existe una dualidad toponímica Hibera-Dertosa que aunque atribuida en el pasado a dos núcleos diferentes, en la actualidad se admite que se trata de la misma ciudad, lo que sería corroborado por la aparición de ambas denominaciones en una leyenda monetal de época de Tiberio: Municipium Iulia Hibera Ilergavonia/Dertosa y que sería similar a lo que sucede en otras ciudades cercanas así Cesse-Tarraco o Arse-Saguntum (ver JáRREgA, 2014, 152-153).

gótico en dicha ciudad (Morán 1999, 118). En Dertosa debió ser capturado el rebelde y llevado posteriormente a Cesaragusta donde se habría llevado a cabo su decapitación. Arqueológicamente las importaciones cerámicas tardías también han sido detectadas en la ciudad (Járrega 1992, 1427), en particular la Late Roman D (Waagé 1948, 52), conocida tras los estudios de J. W. Hayes (1972, 1980) como Cypriot Red Slip Ware 3 También contamos con acuñaciones de esta ciudad de los inicios del Imperio romano, en concreto de tiempos de Augusto y Tiberio (Vives, 125; RPC, 101-2, n° 205-9).

El nuevo ejemplar de Recaredo I de Dertosa

El ejemplar que presentamos tiene un peso de 1,49 g y unas dimensiones de 17,6 mm, mostrando la tipología inaugurada por Leovigildo en la denominada tercera reforma monetal de Leovigildo –o ‘tipo tercero’ (gil Farrés 1955)– con busto de frente en ambos lados. Dentro de esta tipología general la pieza presenta una de las variantes propias de la provincia Tarraconensis, en concreto aquella en la que el monarca aparece con el paludamentum, un manto prendido con una fíbula de forma circular y sin adornos sobre el hombro, en este caso izquierdo (‘Tarraconense A’: t. 2 c) (Pliego, 2009, I, 158-160). En la leyenda de anverso se recoge, como es habitual, el nombre del rey y el título, Reccaredus Rex, este último reducido a Re y con un error que sustituye la V del nombre del monarca por Λ. En el reverso aparece la leyenda centrada a las doce horas a partir de una estrella de 10 puntas aunque el nombre de la ceca, Dertosa, no se inicia a la derecha de dicho símbolo sino que la primera letra del cuadrante superior derecho comienza con la letra T, que se corresponde con el final de la palabra Fecit –que aparece como Ficit– (Fig. 1).

Barcelona).

1,49 g; 17,6 mm. Inédita (Colección particular, Barcelona).

3.Son estas vajillas muy estandarizadas producidas en Chipre entre fines del siglo IV y fines del VII d. C. y cuya época de mayor exportación hacia Occidente se fecha entre mediados del siglo V y mediados del VI d. C. (gONzáLEz LóPEz, 2007, 213; ver gARCíA VARgAS 2011, 91 ss).

Fig. 1. Nuevo tremis de Recaredo I de Dertosa (col. Particular,

Resulta muy interesante analizar este ejemplar con respecto a las referencias bibliográficas de las otras monedas de esta ceca, así como con el conjunto de las piezas acuñadas por los talleres tarraconenses bajo este monarca.

El conjunto de las monedas de Recaredo I de Dertosa

En su magnífico corpus, g. C. Miles (1952) registró tres ejemplares de Recaredo I de Dertosa estableciendo dos tipos diferentes en función, por un lado, de la tipología –determinada por el hombro, derecho o izquierdo, sobre el que aparece prendida la fíbula–, y por otro, sobre la base del mensaje de la leyenda de reverso. Así, fíbula sobre el hombro izquierdo y leyenda Dertosa Fecit en su Tipo A (nº 61), y en el B, fíbula sobre el hombro derecho y Dertosa Iustus (nº 62 a y b). El primero de los tipos constó de solo un ejemplar perteneciente a la antigua colección de Vidal Quadras, vendida en París al parecer antes de noviembre de 1913 (Miles 1952, x; Villaronga, 1975)4 y cuyo único testimonio gráfico lo constituye el grabado de Dardel en Heiss (1872, pl. II, nº 9) (Fig. 2).

2.Tremis

1,43 g. Miles 61 = Pliego 78 (Ex Colección Vidal Quadras).

Tal como es posible comprobar, se trata de la misma tipología que nuestro ejemplar, es decir, fíbula sobre hombro izquierdo (t. 2 c) y leyenda Dertosa Fecit, aunque tanto las leyendas de anverso como de reverso de ambas piezas presentan diferencias entre sí, algo que es bastante común en el conjunto monetario visigodo. Por nuestra parte en su momento consideramos esta pieza la única que habría dado entidad a esta ceca (Pliego 2009, t. I, 109), puesto que las otras dos referencias presentaban cierta problemática.

En este sentido, ya se ha comentado anteriormente que la tipología del Tipo B de Miles muestra la fíbula en el hombre derecho (t. 2 d) además de un epíteto

4.Según los datos proporcionados por Villaronga, la colección de Vidal Quadras fue adquirida por el comerciante Bourgey antes de 1913 puesto que el 4 de noviembre de ese año esa firma vendió la serie romanorepublicana.

Fig.

de Recaredo I de Dertosa (Ex col. Vidal Quadras).

real en la leyenda de reverso –Iustus–, bastante más habitual que la fórmula Fecit del tipo anterior. De hecho dicha fórmula, que fue usada puntualmente por Leovigildo en Recopolis (Pliego, nº 38), no sobrepasó, que se sepa, el reinado de Recaredo I en el que aparte de en esta última ceca de Recopolis (Pliego, nº 96), también fue elegida por Salmantica (Pliego, nº 125) y la que nos ocupa por este mismo monarca. Contamos con un grabado de la pieza citada en primer lugar (Miles, 1952, nº 62 a), que formaba parte del gabinete Numismático del Colegio de San Ildefonso de Alcalá de Henares,5 incluido en la obra de Flórez (1773, lám. II, nº 210) y posteriormente en la de Heiss (1872, pl. II, nº 8) (Fig. 3).

Fig. 3. Tremis de Recaredo I de Dertosa (Flórez 1773, nº 210; Heiss 1872, nº 8).

Flórez 1773, nº 210 = Miles 62 a .

A pesar de no haberse conservado la moneda, la descripción resulta muy verosímil puesto que el uso de glóbulos es bastante común, así como las S en posición retrógrada, la sustitución de la V –de Reccaredus y la segunda de Iustus– por Λ, así como la falta de caracteres –Re; Iusu en lugar de Rex y Iustus–y también la sustitución de la cruz central en la leyenda de reverso por una S horizontal, que vemos en otros talleres de la misma provincia como después analizaremos. El problema de este ejemplar es que se realizaron falsificaciones sobre la base de los grabados conocidos, y la mejor muestra de ellos es la pieza conservada en el Instituto de Valencia de Don Juan que ya Miles incluyó entre sus monedas espurias (Miles, Fabrications and Forgeries , nº 20; Pliego, nº 905) (Fig. 4).

5.Sobre esta colección ver VALLEJO 2004.

Fig. 4. Falsificación moderna de Recaredo I de Dertosa (Instituto de Valencia de Don Juan).

Velázquez 1759, nº 32 = Miles 62 b.

Con respecto a la pieza recogida en Miles (62 b), procedente de la Colección de Pedro de la Cueva (granada), ésta fue incluida y descrita por L. J. de Velázquez en su obra de 17596 (nº 32) y de ella no se ha conservado ninguna imagen. Por este motivo y debido a las limitaciones de edición e imprenta de la época, no consideramos totalmente fiable la lectura, en lo que respecta, por ejemplo, a la dirección de las letras.

Aunque en general es muy similar a la anterior, hasta el punto que podría tratarse de la misma pieza –tal como nosotros mismos planteamos–, en la actualidad consideramos que probablemente estemos ante un ejemplar diferente puesto que Velázquez es claro en señalar la dirección de la V de Reccaredus –en la de Flórez es Reccaredas–, al tiempo que señala Iusas –en lugar de Iustus– para la leyenda de reverso, que en este caso es como en el ejemplar anterior. Pero además, resulta muy interesante que haya iniciado la leyenda de reverso con + puesto que de ser fidedigna supondría que en la actualidad, las cuatro monedas conocidas de Dertosa, se enmarcan en la dinámica general de la provincia en lo que a tipología epigráfica se refiere.

La ceca de Dertosa en el conjunto de los talleres tarraconenses bajo el reinado de Recaredo I

Nos parece muy interesante analizar el taller de Dertosa en el conjunto de los talleres tarraconenses puesto que presentan una serie de características propias y casi exclusivas de tiempos de Recaredo I. En este sentido, a pesar de ser una provincia que en nuestra opinión se encuentra deficientemente representada en el corpus (Fig. 5), es bajo este reinado cuando la Tarraconensis concentra un mayor número de piezas si la comparamos con la cantidad de ejemplares conocidos de esta misma

6.Sobre la labor de recopilación de L. J. de Velázquez, ver CEBRIáN, SALAMANQUéS & SáNCHEz 2005.

86 RUTH PLIEGO VÁZQUEZ

provincia proporcionadas por el resto de los monarcas (Fig. 6). Por otro lado fue también durante el mandato de Recaredo I cuando, a la vista del material conservado, debió acuñarse en mayor número de cecas tarraconenses (Fig. 7).

Fig. 5. Número de ejemplares conocidos emitidos por provincias y reinados.

Fig. 6. Número de ejemplares conocidos emitidos por cecas de la provincia Tarraconensis por reinados.

Fig. 7. Número de cecas de la provincia Tarraconensis por reinados.

De hecho, de los 14 talleres conocidos de la Tarraconensis, hasta de ocho se conocen ejemplares de tiempos de Recaredo I, así barcinona, Calagorre, Cesaragusta, Cestavi, Dertosa, Rodas, Tarracona y Tirasona. Los tipos utilizados son principalmente el ‘Tarraconense A’, con paludamentum en anverso y reverso, con fíbula a la izquierda (t. 2 c) o a la derecha (t. 2 d), y el ‘Tarraconense B’, que es un manto representado toscamente a base de líneas paralelas, propio de la ceca de barcinona que también utilizó Rodas, entre otras. Aparte de estos la ceca de Tarracona usó excepcionalmente para algunas emisiones bajo este reinado un reverso de cruz bajo arco (Pliego, nº 86-87), cruz sobre arco (Pliego, nº 88) o solamente cruz (Pliego, nº 89), además de conocerse un ejemplar con una tipología similar a la de barcinona (Pliego, nº 90). El epíteto más utilizado en la provincia es Iustus aunque Tarracona y Tirasona, al menos, también usaron Pius, encontrándose asimismo la extraña fórmula de Fecit en Dertosa.

A pesar de la aparente heterogeneidad, las leyendas presentan una enorme diversidad no tanto en los mensajes sino sobre todo en los símbolos que se utilizan para centrar el tipo que, como veremos, no se limita a la habitual cruz (). Por otro lado, esta diversidad parece repetirse en la mayoría de las cecas habiendo permitido el establecimiento de series diferenciadas que facilitan su clasificación (Fig. 8).

Fig. 8. Símbolos utilizados para centrar las leyendas de las emisiones de las cecas de la Tarraconensis bajo el reinado de Recaredo I.

Tal como se ha adelantado, en lo que respecta a los símbolos que centran leyendas y tipos, en la escasa muestra de ejemplares de Dertosa están presentes hasta tres de las variantes establecidas, lo que supone una alta proporción teniendo en cuenta que de los seis símbolos mencionados que se conocen dos de ellos únicamente son utilizados por los talleres de barcinona y Rodas. Este modus operandi no vuelve a repetirse en toda su diversidad puesto que los monarcas siguientes oscilaron entre el uso de la y , e incluso a veces la es-

trella (), aunque se va imponiendo la tanto en anverso como en reverso, y en ocasiones la X, también habitual de las cecas de esta provincia.

Aparte de estas características, existen otras peculiaridades de carácter epigráfico de los ejemplares de Dertosa que encontramos en otras emisiones de la provincia, como el uso de la S horizontal en el lugar de la central (Pliego, nº 80 a y c), la colocación de la S retrógrada, el uso de glóbulos, o dobles glóbulos (׃) en sustitución de letras, de la que Cesaragusta y Tarracona son paradigmáticas, y la sustitución de V por Λ, muy habitual, por ejemplo, en barcinona.

Tal como se ha intentado mostrar, las características tipológicas y epigráficas del nuevo ejemplar de Dertosa comparte rasgos comunes con otros talleres de la Tarraconensis bajo el mismo monarca, y lo mismo podría decirse de su metrología, encontrándose el peso del mismo en los parámetros habituales de la provincia en particular y de la amonedación de Recaredo I en general.

La moneda de Recaredo I de Dertosa en el corpus

A continuación recogemos los cambios introducidos en nuestro corpus con respecto a la ceca de Dertosa bajo el reinado de Recaredo I.

ATipo 2 c.

RTipo 2 c.

78(a)

11,43 g. Pedrals i Moliné & Vidal Quadras 1892, nº 5040 = Campaner 1866, nº 2 = Heiss, pl. II, nº 9* = Mateu 1936: 275* = Miles 61 = Pliego 78 (Ex Colección Vidal Quadras).

(b)

1 1,49 g; 17,6 mm. Colección particular, Barcelona.

ATipo 2 d.

RTipo 2 d.

78A(a)

1Flórez 1773, nº 210 = Masdeu 1791: 239 = Heiss 8* = Botet 1912, 28* = Mateu 1936: 275* =Miles 62 a (Ex gabinete Numismático del Colegio San Ildefonso, Alcalá de Henares).

A/RTipos concretos desconocidos

78B(a)

1Velázquez 1759, nº 32 = gússeme 1773-1777, t. VI: 24, nº 6 = Miles 62 b (Ex Colección Pedro de la Cueva, granada).

BIBLIOGRAFÍA

BALAgUER, A. M. & CRUSAFONT, M., “Monedes visigodes encunyades a Dertosa”, Apèndix de MORáNI OCERINJAUREgUI, J., “Notes sobre la Tortosa Visigòtica”, Recerca, 3, Tortosa, 1999, 124-125.

BOTETI SISó, J., “Noticia del volúm Tercer del «Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña por el Dr. Josef Salat»”, boletín de la Real Academia de buenas letras de barcelona, XII, 1912, 45-46.

CAMPANERY FUERTES, A., “Descripción de algunas monedas godas no conocidas por el P. M. F. Enrique Florez”, Memorial Numismático Español I, 1866, 111-159.

CEBRIáN, R., SALAMANQUéS, V. & SáNCHEz, E., “La documentación sobre las memorias del viaje del Marqués de Valdeflores por España (Real Academia de la Historia, Ms. 9/7018), Spal, 14, 2005, 11-57.

FLóREz, E., Medallas de las Colonias, Municipios y Pueblos antiguos de España hasta hoy no publicadas, con las de los Reyes Godos, t. III, Madrid, 1773.

gARCíA VARgAS, E., “Oriental trade in the Iberian Peninsula during Late Antiquity (4th-7th centuries AD). An archaeological perspective”, en D. Hernández de la Fuente (ed.), New Perspectives on Late Antiquity, Cambridge Scholars Publishing, 2011, 76-117.

gONzáLEz LóPEz, M. A.,“Vajillas de importación no africanas en el Noreste peninsular (s. V–VIII). Distribución y Tipocronología”, Archivo Español de Arqueología, vol. 80, 2007, 207-238.

gÚSSEME. T.A. DE, Diccionario numismático general..., Madrid, 1773-1777.

HAYES, J.W., Late Roman Pottery, The British School at Rome, London, 1972. HEISS, A. Description générale des monnaies des rois wisigoths d'Espagne, Paris, 1872.

JáRREgA DOMíNgUEz, R., “La problemàtica històrica i arqueològica de Dertosa. Estat actual dels coneixements i hipòtesis de treball”, butlletí Arqueològic, 28, Tarragona, 2006, 137-197.

Chronicon Caesaraugustanum Reliquiae = Mommsen, T. (ed.) Monumenta Germaniae Historica. Auctorum AntiquissimorumXI, Chronica Minora, t. II, 222-223.

MASDEU, J. F. DE, Historia crítica de España, y de la cultura Española, t. IX, España Goda, Madrid, 1791.

MATEUY LLOPIS, F., Catálogo de las Monedas Previsigodas y Visigodas del Gabinete Numismático del MAN, Madrid, 1936.

MORáNI OCERINJAUREgUI, J., “Notes sobre la Tortosa Visigòtica”, Recerca, 3, Tortosa, 1999, 115-125.

PEDRALSI MOLINé, A. & VIDAL QUADRAS, M., Catálogo de la colección de monedas y medallas de Manuel Vidal Quadras y Ramón de barcelona, t. 1, Barcelona, 1892.

PLIEgO VázQUEz, R., La moneda visigoda (2 t.), Sevilla, 2009.

RPC = BURNETT, A. M.; AMANDRY, M.; RIPOLLéS, P. P. & BUTCHER, M. S., Roman provincial coinage, British Museum Press, Londres, 1998.

VALLEJO gIRVéS, M., “La numismática antigua en la ciudad y en la universidad de Alcalá de Henares”, Signo. Revista de Historia de la Cultura Escrita, 13, 2004, 83-97.

VELázQUEz, L. J. DE, Congeturas sobre las medallas de los reyes Godos y Suevos de España, Málaga, 1759.

VILLARONgAI gARRIgA, L., “Prefacio” a la reedición [PEDRALSI MOLINé, A. & VIDAL QUADRAS, M., Catálogo de la colección de monedas y medallas de Manuel Vidal Quadras y Ramón de barcelona, t. 1, Barcelona, 1892], Barcelona, 1975.

VIVESY ESCUDERO, A., La moneda hispánica, Madrid, 1926.

WAAgé, F. O., Hellenistic and Roman tableware of North Syria, en F.O. Waagé (ed.), Antioch-on-the-Orontes IV, 1, Ceramics and Islamic coins, Princeton University Press, Princeton, 1948, 1-60.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Diner carolingi de Soissons identificat

JOAQUIM PONT*

El setembre de l’any 2011, la casa de subastes alemana Künker va subastar un diner incús relacionat amb la ciutat francesa de Soissons, tot i que la peça no es va poder referenciar amb cap dels corpus de moneda existents, ni el Boudeau ni el Poey d’Avant. El diner va ser considerat feudal de Soissons, aleshores inèdit, sense atribuir-lo a cap regnat. Tant sols, hi havia una petita anotació que indicava que el diner només havia estat “imprés” en un sol costat.

Aquesta és la peça:

A- Diner incús de Soissons.

anv/ +SVESSO en llegenda, i C-V-T-S dins del camp.

rev/ inexistent al ser incusa.

Pes: 1,22 grams.

L’anvers correspon exactament a un diner de Rudolf () de la seca de Soissons.

En el 2012 va aparèixer un segon exemplar, una mica faltat, però aquesta vegada no incús, amb l’anvers idèntic al diner A i al diner de Rudolf de Soissons, però un revers totalment diferent. Aquí us el presento.

*Investigador numismàtic. Membre de la SCEN.

B- Diner de Soissons (no incús).

anv/ [+]SVESS[O] en llegenda, i C-V-T-S, com a contracció de CIVITAS o CIVITATIS (ciutat de Soissons).

rev/ + CRATIA DI [RE]X en llegenda, i en el camp, el monograma KRLS de KAROLVS (per la gràcia de Déu, Carles).

Pes: 1,04 grams, tot i que esta faltada d’una part.

Dibuix de relleu.

Atribució del diner B.

Primerament, la contracció de CIVITAS en C-V-T-S, en aquesta composició, només es troba en dos exemplars catalogats per Ernest Gariel, un diner i un òbol de Soissons a nom de Raoul (923-936) [Gariel lamina LIV nºs 45 i 46]. En M. de Longpérier comenta en el Catalogue Rousseau, pagina 213, que aquest monograma de Civitas és del tot insòlit, volent dir inèdit aleshores. Precisament, aquest dos exemplars de Gariel comparteixen exactament el mateix revers que el diner A i el diner B, tot i que el diner B té les S tombades.

Segonament, la llegenda +SVESSO té la peculiaritat que la O està composta per una creu amb un anell al mig. Fet que comparteixen els diners A i B i les peces de Gariel.

Tercerament, l’anvers del diner B és el comú monograma de KRLS amb llegenda +CRATIA DI REX. De manera diferent a les monedes de Raoul de Soissons, que porten RODVLFVS i REX en el camp. En altres seques com Saint-Denis, Lyon, Meaux, Nogent, Orleans o Paris, a nom de Raoul, si que coin-

cideix la llegenda +CRATIA DI REX, però el monograma del camp és RDFS. Per això, podria correspondre al regnat d’un Carles. Però segueixo.

Quartament, els diners carolingis a nom de Carles el Simple –de Soissons- tot i tenir l’anvers igual que el diner B tenen un revers diferent. I tenen la peculiaritat que utilitzen la mateixa O feta amb una creu amb anell central. Carolingian Coinage d’en Karl F. Morrison nº 1377 i 1378.

Cinquenament i últim, el pes del diner B, que s’aproximaria als 1,09 o 1,10 gr, fent l’extrapol·lació del pes que té amb la part faltada de la peça, s’ajustaria més a un diner de pes baix com els de Carles el Simple. Tot i que no es possible comparar el pes amb els diners d’en Raoul de Soissons catalogats per en Gariel, perquè aquest no els va pesar. I al tenir un contingut ric en plata.

Per tant, i resumint, hom considera que s’ha d’atribuir el diner B (que no pas el A) a la seca de Soissons –indubtablement–, i al regnat de Carles el Simple (893-923). Sobretot als últims anys de regnat on podrien confluir els diners A i B amb els de Raoul (que començarà a regnar just després) d’en Gariel, i que comparteixen revers.

Es dona el fet històric que en la batalla prop de Soissons de 15 de juny del 923, entre Robert I proclamat rei pels rebels un any abans, amb el seu fill Hug al costat, i Carles el Simple, l’autèntic rei i el seu exercit, hi morí l’usurpador Robert I. Però Carles fou capturat i acabà morint sense fills. Aleshores la noblesa i els bisbes van triar a Rudolf de Borgonya, gendre de Robert I com a rei.

Podria tenir alguna relació el diner B amb el període entre juny del 922 i juny del 923, quan hi havia dos reis en un mateix espai prop de Soissons?

BIBLIOGRAFIA

BOUDEAU, É., Catalogue général illustré de monnaies françaises provinciales, Boudeau II. Reedició d’Éditions les Chevau-légers CGF, 2002.

GARIEL,E., les monnaies royales de france, 1883. Reedició de 1974 de Georg Olms Verlag Hildesheim, New York.

KüNKER, Fritz Rudolf, Catàleg de Subhasta Künker nº 194. GmbH & Co. 2609-2011. Lot número 2256.

MORRISON,KarlF. & GRUNTHAL,H., Carolingian Coinage. The American Numismatic Society, New York, 1967.

POEYD’AVANT, Faustin, Monnaies féodales de france. 1858. Reedició d’Arnaldo Forni Editore, 1993.

PROU,M., les monnaies carolingiennes, 1892. Reedició de 1969 de l’Akademische Druck- u. Verlagsanstalt Graz, Àustria.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Òbol de Barcelona a nom de Carloman II, rei dels francs (879-884)

XAvier SANAHujA ANguerA*

L’òbol carolingi que presento a continuació forma part d’una col·lecció privada i no sembla procedir de cap conjunt monetari ampli conegut. 1 Es tracta d’una peça incompleta, trencada, però que mostra una llegenda inèdita que permet proposar una inesperada atribució.

LES EMISSIONS CAROLÍNGIES I POST CAROLÍNGIES DE BARCELONA. DIFICULTATS I (IN)CERTESES.

No és estrany que desconeguem la major part de dades sobre les monedes de Barcelona i de Catalunya d’època carolíngia. Al fet de d’haver-se conservat pocs exemplars monetaris s’afegeix la raresa documental escrita pròpia dels segles VIII a X. Tot i així, durant els darrers anys s’ha multiplicat el nombre d’exemplars numismàtics coneguts. L’any 1999, Anna Maria Balaguer va poder documentar 36 monedes de Barcelona anteriors a l’any 1000.2 Ara en coneixem més de 70 publicades i el nombre es podria veure incrementat per sobre del centenar el dia que es publiqui exhaustivament el conjunt anomenat Espanya-2.

Les incerteses cronològiques, metrològiques i tipològiques són encara molt preocupants i evidencien que falta localitzar nous conjunts monetaris que abastin la totalitat dels anys compresos dins aquests foscos tres segles.

*.Membre de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.

1.Em refereixo sobretot als conjunts anomenats Espanya-1 i Espanya-2, que vaig donar a conèixer en un article passat: SANAhUjA, Xavier, "Les monedes de Barcelona del segle X, segons les troballes Espanya-1 i Espanya-2 (925)", Acta Numismàtica 36, Barcelona, 2006, p. 79-113.

2.BALAgUEr, Anna Maria, Història de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, SCEN (IEC), 1999.

Incertesa tipològica

Una incertesa que no s’ha pogut eliminar és la del significat de l’element iconogràfic que apareix, acompanyat del nom de la ciutat, en una de les cares d’algunes monedes. Es tracta d’una figura amb forma de rusc que, en peces de mida molt petita, se simplifica sobreposant tres franges horitzontals paral·leles. Amb anterioritat, hom l’havia definit com a monograma indeterminat o mitra. Són dues descripcions descartades. Miquel Crusafont proposà que, atès que les monedes de finals del segle IX semblen haver estat promogudes pel bisbe Frodoí (c. 861-c. 892), la representació central de les monedes podria ser el documentat túmul de santa Eulàlia, un monument funerari erigit –o recuperat arqueològicament- el 877.3 Es tracta d’una hipòtesi plausible que –tot i ser poc probable– és la més probable de les que s’han proposat. L’inconvenient que té la hipòtesi és que redueix les primeres emissions a nom clar de Carles a uns pocs mesos transcorreguts entre 877 i 878, entre el descobriment de la tomba, la mort de Carles el Calb (6 d’octubre de 877), i el reconeixement del nou rei Lluís II el Tartamut (coronat el 8 de desembre del mateix any).

Incertesa de la titularitat emissora

Tampoc no podem afirmar que les emissions amb el rusc o túmul siguin de titularitat episcopal i no pas reial carolíngia o comtal. Els documents conservats no són prou explícits: els anteriors a 934 no esmenten la titularitat comtal, però tampoc l’episcopal, sinó que assenyalen certs drets adquirits pels bisbes en el negoci de la fabricació de la moneda.4 El document que sembla reconèixer una primitiva titularitat episcopal, cedida a posteriori als comtes de Barcelona, és datat el 1131,5 massa anys posterior als fets reals, en una època en què les alteracions o falsificacions de documents antics no eren gens rares.

Incertesa cronològica

Arran del primer estudi del conjunt Espanya-2, jo vaig proposar una seriació cronològica de les emissions barcelonines posteriors a l’edicte de Pitres (864), que ara cal considerar hipòtesi de partida:6

3.Sobre Frodoí i el culte a santa Eulàlia vegeu, per exemple: CABESTANy, joan-F., “El culte de Santa Eulàlia a la catedral de Barcelona (s. IX-X)”, Lambard. estudis d’Art Medieval, vol. IX, (1997), Barcelona, IEC, p. 159-166.

4.jonhatan jArrETT (“Currency Change in Pre-millennial Catalonia: Coinage, Counts and Economics”, Numismatic Chronicle, 2009, p. 217-243) també creu que al segle X la moneda barcelonina estava en mans dels bisbes, però per delegació comtal. Cal advertir que la unanimitat de documents de l’època que relacionen la moneda barcelonina amb els bisbes o amb gent propera a ells s’ha de considerar normal, atès que aquests documents provenen exclusivament dels arxius de la Catedral de Barcelona.

5.BALAgUEr, op. cit., p. 66; BoTET, joaquim, Les monedes catalanes, vol. 1, 1908, Barcelona, IEC, doc. VIII, p. 203.

6.En les dues taules d’aquest article, la diferència entre llegendes il·legibles i llegendes inintel·ligibles és que les primeres incorporen algunes lletres recognoscibles, però que no ajuden a desxifrar cap paraula coherent, mentre que les segones estan formades per traços que no acaben de conformar cap lletra recognoscible.

Proposta d’ordenació cronològica de les monedes amb rusc o túmul a partir del tresor Espanya-2

Reis / ComtesAnysTipus Llegendes

Carles el Calb864-877rusc o túmulclares/irregulars

Lluís II o III877-882rusc o túmulirregulars odó 888-898rusc o túmulil·legibles

Carles el Simple898-923rusc o túmulinintel·ligibles

i/o creu inintel·ligibles

Sunyer I 911-930anells inintel·ligibles

Sunyer I 930-947 desconegudes

Borrell II 947-992 desconegudes

ramon Borrell992-1018anells clares/irregulars

Entremig, caldrà intercalar la nova peça presentada. I com mostraré, també caldrà modificar alguns detalls de la seriació.

DESCrIPCIó:

Carloman II, rei de França occidental

Diner. 882-884.

a/ [+BA]rCINoNA rusc o túmul de santa Eulàlia?

r/ [+] CAr[Lo]MA[N r] Creu

Pes: (0,4 g)

Bibliografia: Inèdita.

L’òbol inèdit presenta una llegenda indiscutible a la cara on apareix el pretès túmul de santa Eulàlia. Amb lletres clares, hom pot llegir –recalco, sense dificultat– ...ArCINoNA. A l’altra cara, la de la creu, la llegenda convida a atribuir la peça al rei Carloman II (879-884). La lectura de les llegendes de les monedes dels segles IX i X és sempre complicada. En aquest cas, els conjunts CAr i MA són claríssims, mentre que el conjunt Lo es veu amb més dificultat. L’espai on ÒboL de

∅: (15 x 10 mm)

CARLOMAN II (879-884), REI DE FRANÇA OCCIDENTAL

hauria de ser la lletra L és empastat i no es veuen bé els traços, però en canvi s’intueix perfectament la lletra o a continuació. Per tant, la composició més probable de la llegenda és:

r/ + CArLoMAN r

Carloman II fou el fill mitjà de Lluís II el Tartamut. ocupà el tron de França occidental entre 879 i 884, primer associat al seu germà Lluís III el jove (entre 879 i 882), i finalment en solitari, només dos anys (entre 882 i 884). El fet que durant el breu regnat de Carloman II s’haguessin pogut batre monedes a Barcelona duent el seu nom no és extraordinari. Coneixem monedes –diners i òbols–a nom de Carloman II fabricades a Arles, Auxerre, Laignes, Limoges, Melle, París, Sustancione, Tolosa i Troyes.7 I sabem també que Carloman fou plenament reconegut pels comtats catalans.8

Ampliació invertida de l’òbol. Es llegeix ...ArCINoNA... a l’anvers, i CAr[Lo]MA... al revers.

SERIACIÓ D’EMISSIONS DE BARCELONA. NOVES EINES.

El pes del fragment d’òbol de Carloman és de 0,4 grams. Podem deduir un pes original de 0,6 o 0,65 grams per a un òbol sencer, equivalent al pes d’1,2 o 1,3 grams per a un hipotètic diner.

7.I això sense comptar altres emissions que duen monogrames atribuïts a Carloman II. DEPEyroT, georges, Le numeraire carolingien. Corpus des monnaies, Wetteren-París, 1998 (2).

8.SALrACh, josep Maria, el procés de feudalització. Segles iii-Xiii, dins VILAr, Pierre, Història de Catalunya, vol. 2, 1987, Barcelona, Edicions 62, p. 233.

D’altra banda, les lletres que apareixen a les llegendes són força clares, allunyades estilísticament de les que apareixen a les monedes de datació posterior, com ara les dels tresors Espanya-1 i Espanya-2. De fet, es tracta literalment del segon òbol conegut que du llegendes perfectament clares.9 Per tant, és sorprenent constatar que la lectura d’aquesta peça sigui més clara que la lectura d’exemplars atribuïts a reis anteriors o coetanis, com ara dels diners atribuïts a Carles el Calb, Lluís el Tartamut o Lluís el jove. Si considerem que la claredat de les llegendes d’aquestes emissions barcelonines és un argument sòlid de datació cronològica, aleshores ens trobarem davant d’una paradoxa, impossible de resoldre a menys que canviem l’atribució d’alguns exemplars.

La seriació de les monedes seguint el criteri de la lectura de les llegendes ens obliga a situar emissions a nom de Carles el gras (884-888), que tradicionalment no s’havien tingut en compte a causa de la poca rellevància política i territorial del seu regnat. I obliga també a posar en dubte l’autenticitat de dues peces úniques, atribuïdes a Lluís el Tartamut o a Lluís el jove, però que presenten molts problemes tipològics, especialment per dur llegendes errònies i retrògrades.

Proposta d’atribució de les monedes amb rusc o túmul segons el criteri d’evolució estilística de les llegendes

A nom de LecturaPes dinerPes òbolAtribució

Carles clara1,4-1,50,56Carles el Calb (v. 877)

Carloman clara no(0,65)Carloman II (879-884)

Carles dificultosa0,9-1,3no?Carles el gras (884-888) odó (888-898)

Il·legible il·legible0,8-1,0noodó (888-898)

Inintel·ligible inintel·ligible0,5-0,60,2-0,3Carles el Simple (898-923)

Lluís errònia1,2-1,4noFalsificacions de Lluís el Tartamut (877-879) o Lluís el jove (879-882)

Cal prendre aquesta nova proposta com a una eina més en el dificultós camí d’atribuir les monedes d’aquests segles obscurs. No és el moment, encara, de considerar-la definitiva. El que observem és que la nova proposta d’ordenació fa avançar l’emissió de moneda barcelonina amb llegendes il·legibles, que fins ara s’havia situat en època de Lluís el jove, Carloman o Carles el gras, i que ara cal

9.L’altre exemplar és el catalogat per Balaguer (op. cit.) amb el núm. 10-2. Es tracta d’un òbol amb les llegendes clares +CArLVS rEX i +BArCINoNA. No es coneix cap altre òbol amb el rusc o túmul que dugui llegendes de lectura clara.

100 XAvier SANAHujA ANguerA

ressituar al regnat d’odó (888-898). odó fou probablement reconegut pels comtats catalans des de ben aviat, malgrat que, en no pertànyer a la nissaga carolíngia, la seva entronització representava una ruptura legitimista. La feblesa de la monarquia francesa i la seva llunyania podrien explicar el perquè de l’alteració de les llegendes a les monedes barcelonines, fabricades sense voler comprometre fidelitats ni projectes polítics. Aquesta indefinició política continuaria a les monedes barcelonines durant el regnat de Carles el Simple, com ho testifica el conjunt de monedes Espanya-2, de datació propera al 925 o al 930.

Paradoxalment, els diners i òbols emesos a nom d’odó a la ciutat de Tolosa van servir de referent estilístic per a futures emissions de moneda barcelonina. No només es van imitar els anells centrals (per bé que tres a Barcelona, en lloc dels quatre tolosans), sinó que també es va copiar l’inici de la llegenda +oDDo, que va acabar esdevenint +oooo a Barcelona. Alguns dels exemplars més petits amb rusc o túmul duen a la llegenda la imitació del nom d’odó (oooo), de manera similar a la que apareix en altres monedes barcelonines coetànies de tipus anells/creu. I el més plausible és que aquestes imitacions es produïssin en un moment no gaire allunyat del regnat d’odó (888-898).

A dalt, òbol de Barcelona amb rusc o túmul (Espanya-2 B-8h: 0,25 g) i, a sota, diner de Barcelona amb anells (Espanya-2 B-12d: 0,5 g). Tots dos duen la imitació de llegenda odònica (oooo) al costat de la creu.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

El croat de Tarragona de Joan II

M. de Crusafont i sabater*

Hi ha descobertes que causen una considerable commoció i, per la nostra fortuna, la numismàtica és un terreny d’estudi en què hi són prou freqüents. Una de les peces més conegudes i estimades de la numismàtica catalana és el croat d’argent de Barcelona, una moneda típicament barcelonina, iniciada per Pere el Gran el 1285 i que, amb variacions des de l’Edat Moderna, arribà fins al 1707. Almenys des de Ferran I fins a Ferran II, hi hagué una sèrie paral·lela a Perpinyà i també coneixem un únic exemplar fet a Lleida en temps de Pere de Portugal (1464-1466) i a nom seu, però mai ningú no havia vist un croat de Tarragona. Des d’ara, ja no es podrà seguir fent aquesta afirmació. Vegem, en primer lloc, la imatge i la descripció de la peça.

*Doctor en Història. President de la SCEN.

Croat d’argent de Tarragona a nom de Joan.

a/ T (tau): IOANNES:DEI GRA REXEfígie coronada a l’esquerra. Corona amb tres florons. Cabell voleiant. Quatre sectors amb creixents al vestit.

r/ -CIVI-TAS-TARE-CONE

Creu de croat. Punts a CIVI. Lletres gòtiques, inclosa la T, però no pas la tau.

Pes: 2,86 g. ∅ = 23,5 mmInèdit

La primera qüestió a dirimir és si la peça correspon a Joan I o bé a Joan II. L’estil de l’efígie, amb el cabell voleiant, així com el tipus de lletra i el baix pes, ens porten ja a Joan II i a la situació de guerra, però ja veurem que les dades documentals són concloents. Efectivament, no hi ha cap raó que pogués justificar que Joan I hagués batut croats a Tarragona, quan no n’havia encunyat a Barcelona, ni tenim cap dada documental positiva en aquest sentit. En canvi, sí que hi ha documentació positiva en temps de Joan II; la situació de guerra i altres irregularitats en les emissions monetàries, acceptades per aquest sobirà, donen raó del baix pes de la peça i també d’una emissió a Tarragona que, en qualsevol altra situació, la ciutat de Barcelona hauria certament protestat. Per tant, l’atribució a Joan II es pot donar per segura. Vegem ara les dades documentals que ens avalen aquesta emissió i les circumstàncies en què es va produir.

Si bé Tarragona es posicionà al costat de la Generalitat arran de la revolta contra Joan II, en el mateix any 1462, el primer de la guerra, va haver de capitular davant les forces del rei i es va convertir en un dels punts forts de la seva estratègia bèl·lica i política. Hi ha diferents notícies sobre iniciatives d’encunyació a Tarragona per part del rei:

1 - 12 gener 1464. El rei manà al comte de Prades, capità general a Catalunya, que “sia feta moneda axi d’or com d’argent e menuts en la ciutat de tarragona” amb l’objectiu de pagar les seves tropes i prenent, si calia, or i argent de particulars o eclesiàstics, als quals es restituiria “dins lo temps que ab aquells concordar se podrà”.

2 - 10 octubre 1464. El rei nomena Bernat Sala mestre de la seca de la ciutat de Tarragona.

3 - 27 maig 1466. El rei nomena Jordi Llobet mestre de totes les seques reials del Principat de Catalunya i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya i li parla “sobre la moneda d’or e d’argent que lo dit senyor (rei) vol fer batre en tarragona o Montblanch o a Leyda o alla hon a sa Majestat plaura”, i s’hi detalla que s’han de batre enrics o alfonsins castellans a una talla de 51 peces el marc i una llei de 23 quirats i florins d’or “de ley de 16 quirats o de 16,5 quirats fins en 17 quirats e de talla, 68 peces al march... e que los florins puga fer

semblants e de la talla, letres e emprentes dels de Valencia”. També ha de batre rals de València de talla 82 peces el marc i una llei de 10 diners i “reals de barchinona de talla de 82 peces el marc e de ley de deu diners”, i es poden batre també mitjos rals.1

Aquestes emissions es produïen, doncs, en plena guerra i en paral·lel amb d’altres que el rei, sempre mancat de diners, improvisa a Balaguer, Lleida, Girona, Tortosa, Tàrrega i allà on pot. De Girona són ben coneguts els rocabertins, diners de llei cada cop més baixa que acaben circulant amb el valor de mig diner, o el florí d’or de Girona, del qual la gent desconfiava, probablement amb raó.2 També hi ha els terços emesos a Lleida o a Tortosa. Pel que fa a Tarragona, ja s’havien atribuït a aquestes emissions els senyals i mitjos senyals d’aram amb la T a l’anvers i les armes de Tarragona al revers, en la varietat que no porta orla lobulada.

Pel que fa al croat que ara descrivim, encaixa perfectament amb les instruccions al mestre Llobet del 1466 de fer rals o croats de Barcelona, ja que a una talla de 82 peces el marc, el pes que en resulta és de 2,8536 g. Es tracta d’una emissió clarament fraudulenta ja que el croat s’havia de tallar a 72 peces el marc, cosa que donaria un pes de 3,25 g, i la llei havia d’ésser d’11 diners i mig i no pas de 10 com mana el rei. Però això ja és en consonància amb les instruccions de batre florins amb els tipus de València i de lleis de 16, 16,5 o 17 quirats, quan haurien d’haver estat de 18 quirats.

Hi ha una qüestió, però, que resulta una mica estranya: per què els florins de Girona i els croats de Tarragona porten les llegendes tan clarament al·lusives a les ciutats respectives, si al rei li hauria estat més avinent fer-les com a simples imitacions, com en totes les altres monedes en què detalla quina tipologia han de tenir? En el cas dels rals que s’havien de fer, el rei especifica que siguin “rals de Barcelona” i, en canvi, a la llegenda hi diu “Tarragona” i, en el cas de Girona, en cap moment especifica que s’hi hagi de posar el nom de la ciutat. Pel que fa a Tarragona, potser es podria invocar el fet que el sobirà hi havia instal·lat una segona Generalitat amb els elements que li eren favorables i potser d’aquesta manera erigia la ciutat en nova capital, però també és possible una altra explicació. Moltes ciutats importants de Catalunya haurien volgut posseir un taller monetari i trencar el monopoli de Barcelona, i ja hem vist que Perpinyà ho assolí almenys temporalment. També Girona o Tortosa havien demanat al rei durant la guerra de poder tenir en actiu un taller monetari en acabar el conflicte. El sobirà deia a tots que sí.3 Tanta facilitat feia dubtar, però, als que havien obtingut aquesta promesa

1.Dades de BOTET, J., Les monedes catalanes, vol. 2, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1909, p. 282 i 290 i doc. 77; ara també a CRUSAFONT, M., Història de la moneda catalana medieval, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), Barcelona, 2015, doc. 780 i 798.

2.En data de 27 de febrer del 1465, el rei es veu obligat a assegurar que els florins que es batien a Girona eren de bona llei i que, per tant, havien de circular amb plena normalitat. CRUSAFONT, Història…, op. cit., doc. 785.

i així veiem que, en acabar la guerra, en demanaren la confirmació, cosa que no obtingueren pas, ja que en endavant només varen batre diners.4

I aquí arribem a allò que en podríem dir la “filosofia” de Joan II davant les demandes que se li feien al llarg de la guerra. Deia que sí a tothom amb l’ànim d’acontentar els peticionaris i incrementar així el nombre dels seus partidaris, però no tenia cap intenció de complir res del que prometia. Les seves veritables intencions ens afloren amb tota claredat en una resposta que el sobirà va fer al seu capità a Girona, Pere de Rocabertí, qui li retreia la seva facilitat de respondre afirmativament a tot, fins i tot en coses que el perjudicaven. El rei li respon “sobre les donacions que dieu se obtenen de nostra majestat... e encara en altres molt inpertinents de que se segueix mes deservei nostre que servey... nos atorgam tals donacions... (pero) volem e manam quan vos seran presentades... les que us sera vist esser admetedores admetau e les altres... no admetau”.5

Per tant, el rei diu que sí a tothom, però el seu capità només ha de fer cas a aquelles concessions que ell trobi que són favorables, de manera que queda clar que el rei no tenia cap intenció de complir-les, malgrat que les hagués signat. Res d’estrany en un rei que havia dut a la mort a la seva filla Blanca, que potser havia enverinat el seu fill Carles de Viana i que deixava en el seu historial el mèrit d’haver ocasionat guerres civils a Catalunya, Navarra i Castella i enrunat el comerç català.6

Pel que fa a la pregunta que plantejàvem abans, pensem que al llarg de la guerra el rei deixà que les ciutats, en aquest cas Girona i Tarragona, posessin el nom de la població a les monedes malgrat que això li fos perjudicial a fi de no crear conflictes, però un cop acabada la guerra considerà totes aquestes concessions explícites o simplement tolerades, sense cap mena de valor.

Tant el florí de Girona, com el croat de Lleida de Pere de Portugal, com aquest croat de Tarragona són, de moment, peces úniques. Això potser es pot explicar pel fet que les emissions no degueren ésser gaire copioses i, d’altra banda, les lleis i les talles fraudulentes amb què s’havien fabricat probablement obligaren a fondre aquests numeraris un cop acabada la contesa.

En qualsevol, cas la sèrie del croat s’ha enriquit amb una altra peça del més alt interès històric: el croat de Tarragona.

3.El 27 de setembre del 1463, a Girona li fou concedit el privilegi de poder batre or, argent i billó i, el 15 de juliol del 1466, Tortosa obtenia, en capitular, la renovació del privilegi semblant que li havia atorgat el rei Enric al principi de les hostilitats. Vegeu CRUSAFONT, Història…, op. cit., doc. 779 i 800.

4.Girona demanà la confirmació el 22 de gener del 1472 i no consta resposta, però quan més endavant bat diners, ho fa amb nous privilegis reials. Tortosa, tot i la concessió abans esmentada, el 24 de juliol del 1470, decideix batre només diners. ibid, doc. 821 i 800.

5. ibid, doc. 782 del 28 de desembre del 1464.

6.Certament, el plet remença i la lluita entre la Busca i la Biga també són en els orígens de l’enfrontament a Catalunya, però Alfons el Magnànim havia sabut llimar aspreses en aquestes lluites en lloc d’encendreles encara més.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Un diner inèdit de Joan II de la seca de Mallorca, marques cavall-ca

BerNAt Aguiló*

Via internet ha estat possible identificar un diner mallorquí inèdit amb les marques cavall-ca, de Joan II (1458-1479) per tant, el qual completa la sèrie de tipus dels billons amb aquests emblemes. En general, el grup de peces marcades amb el cavall ha tengut una atzarosa executòria en la investigació numismàtica que val la pena analitzar detalladament en aquesta ocasió.

Les monedes amb la marca cavall de Joan II. Estat de la qüestió.

Podem distingir dos grups de valors amb la marca cavall. Per una banda, l’argent i el billó, marcats amb cavall-ca, i els florins, de major complexitat per presentar les combinacions escut català-cavall i cavall-ca, a nom de Martí, i cavall tot sol, a nom de Joan, i aquests encara amb la marca vora el costat del cap o vora el cos; totes elles han estat definitivament assignades en temps recents i de manera diacrònica.

La causa d’aquesta classificació tardana no l’hem de cercar en una descoberta monetària, que també n’hi ha hagut, sinó en una comprensió errònia del significat de les marques presents en la moneda mallorquina i en els florins barcelonins de Joan II, la qual restà resolta quan es documentà Lluís de la Cavalleria com tresorer general, almenys entre 1466 i 1469, i que és el causant de l’existència del cavall com a marca monetària.1

En el cas de l’argent i del billó, l’atribució a Mallorca i a Joan II ha estat pacífica, però ha existit una confusió entre aquestes peces i les que presenten el doble ca del mateix rei. Efectivament, ja Bover descriu un grup de cinc doblers i un diner “de busto coronado, de frente, entre dos perros” que, pel que fa als do-

*Investigador numismàtic. Membre de la SCEN..

1.CrUSAfoNTI SABATEr, M., “El florí català. La marca de Barcelona”. Acta Numismàtica 19, Barcelona, 1989, p. 139-140. CrUSAfoNTI SABATEr, M., “Lluís de la Cavalleria i les emissions de Mallorca de Joan II”. Ardit 9, Barcelona, 1992, p. 28-31.

blers, majoritàriament devien ser de les marques mixtes aquí tractades, tot i no dibuixar-ne cap exemplar en les seves làmines. El que sí aporta Bover, sense altre prova que el blasó, és l’assignació a la família Descatlar de la marca ca.2 Anys després, Campaner seguirà l’estela de Bover pel que fa a la denominació de les marques, tant en doblers com en diners, i incorporarà el mític reial d’argent de la col·lecció Vidal Quadras, amb “perros en los huecos de los ángulos” del revers. Serà amb Campaner que aquestes peces apareguin dibuixades per primera vegada i això permet afirmar que tant el reial com el dobler estan indiscutiblement senyats amb cavall-ca: el reial, per l’asimetria entre els dos animals situats a la part esquerra, cavall passant, i els que estan a la part dreta, ca rampant; en el cas dels doblers, per la clara analogia iconogràfica amb els relativament abundants exemplars de doblers amb aquestes marques que es poden observar ara i adés en obres de consulta i subhastes numismàtiques. En sentit contrari, el diner dibuixat correspon a les marques ca-ca en posició rampant. Campaner ratifica a Bover amb l’assignació de la marca ca i, a més, documenta l’exercici del seu càrrec a Pere Descatlar entre 1439 i 1481.3

Peces reproduïdes per Campaner a Numismática Balear, el real i el dobler marques cavall-ca i el diner ca-ca.

2.BoVEr, Joaquín María, Historia de la Casa real de Mallorca y noticias de las monedas propias de esta isla. Imprenta de felipe Guasp y Barbieri, Palma, 1855, p. 145-146 i 324 i làm. XIV. Els doblers cavallca són molt més abundants que els ca-ca de Joan II, per la qual cosa sembla inevitable que, d’un grup de cinc peces, aquesta diferència tengués, com a mínim, una certa proporcionalitat.

3.CAMPANEry fUErTES, Álvaro, Numismática Balear, Establecimiento tipográfico de Pedro José Gelabert, Palma de Mallorca, 1879, p. 82, 165-166 i làm. V.

x1,5

La invisibilitat dels cavalls ha persistit fins a finals del segle XX, tot i que Miquel Crusafont assenyalàs, el 1982, “l’existència de nombrosos doblers de Joan II en els quals els gossos prenen aspecte de cavall”, encara que el descoratjàs “la dificultat que representa voler fer precisions zoològiques en marques tan petites”, i hauria d’haver afegit que, a més, generalment presenten un fort desgast que dificulta la seva correcta observació.4

Haurem d’esperar que el mateix Crusafont, el 1989, realitzàs la primera referència a la diferenciació dels dos tipus de marca, en una nota al peu de l’article el florí Català. la marca de Barcelona5 i, pocs anys després, hi insistís en sengles obres: “lluís de la Cavalleria i les emissions de Mallorca de Joan ii”6 i Acuñaciones de la Corona Catalano-Aragonesa y de los reinos de Aragón y Navarra, un catàleg numismàtic en el qual plasmà les seves conclusions.7

Mentrestant, els florins feien el seu propi camí. Per endavant convé recordar que en els mallorquins s’immobilitzà el nom de Martí des d’aquest rei fins a Joan II,8 cosa que ha suposat un autèntic trencaclosques en la seva classificació i cronologia, tot i que distintes propostes han introduït excepcions a aquesta norma, una de les quals afectà aquest grup de florins.9 Però, en definitiva, la investigació s’ha hagut de fonamentar en les marques dels mestres de seca, cercant analogies amb les marques presents en altres valors, que sí porten el nom del monarca regnant, i en les del tresorer general, quan hi són presents, combinant les cronologies conegudes així com el paral·lelisme amb els florins batuts en altres seques de la Corona que portassin els mateixos senyals.10 Tot això sense oblidar que “Gossos, lleons i cavalls es poden fàcilment confondre atès el gran esquematisme de les representacions i el poc espai disponible d’una moneda que ja té un mòdul prou reduït”.11

Per la seva part, els florins de Barcelona, des del regnat de Martí l’Humà, tenen la particularitat de no portar, generalment, la marca de seca que hauria hagut d’anar al costat del cap del sant. En el seu lloc hi porta la marca del tresorer general. Aquesta qüestió també ha estat causa d’indeterminacions, dubtes i controvèrsies.12

4.CrUSAfoNTI SABATEr, M., Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516) , ed. Vico Madrid, 1982, p. 117, 119, 328-329.

5.CrUSAfoNTI SABATEr, M., “el florí català…” , op. cit., p. 139-140, nota 32.

6.CrUSAfoNTI SABATEr, M., “lluís..”., op. cit., p. 30.

7.CrUSAfoNTI SABATEr, M., Acuñaciones de la Corona Catalano-Aragonesa y de los reinos de Aragón y Navarra. Medioevo y tránsito a la edad Moderna. Col. Catálogo general de las monedas españolas, vol. IV, Ed. Vico & Segarra. Madrid, 1992, p. 149, ref. 955 i 961.

8.No es coneixen florins de Mallorca atribuïbles a ferran el Catòlic, i no se sap si dita circumstància pogué afectar també aquest monarca.

9.Actualment, Miquel Crusafont defensa la mallorquinitat del florí sol-sol sense marca de seca amb el nom ALf, que seria l’única excepció actualment proposada. Veure, per exemple, CruCG 2841.

10.CrUSAfoNTI SABATEr, M.; CoMASI EzEQUIEL, r., el florí d’or català: Catalunya, València i Mallorca. Asociación Numismática Española i Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Barcelona, 1996, p. 121. 11. ibid. p. 76.

Vegem en un quadre de resum què han dit els autors que han tractat els florins que aquí interessen, fent servir només les obres generals:

A nom de Martí A nom de Joan Marques escut-cavallcavall-ca13 cavall (sol)

AUTorS

Joan I,

Heiss, 186714 No el citaNo el cita[Corona d’] Aragó marca ca (un galgo)

Martí I

Joan I,

Vidal Quadras, 189215 [Corona d’] Aragó No el cita[Corona d’] Aragó marca escut-cavall marca ca (un galgo)

Martí I

Botet, 1908-191116

Joan I,

MallorcaNo el citaMallorca

marca escut-cavall

marca “gos o cavall”

Joan II?

Mateu, 193717 No el citaNo el citaIndeterminada (Catalunya?)

Martí I

Calicó, 196618

Crusafont, 198219

Crusafont, 199220

Cavall o un altre

Joan II

MallorcaNo el citaIndeterminada (Catalunya)

marca escut-cavall

Martí I

marca cavall o llop

Joan II

MallorcaNo el citaMallorca

marca escut-cavall

marca gos ferran I ferran I

MallorcaMallorca

Joan II

Barcelona

marca escut-cavallmarca cavall-lleóMarca cavall

Crusafont/Comas,Joan II

199621

Joan II

MallorcaMallorca

Joan II

Barcelona

Marca escut-cavallMarca cavall-gosMarca cavall

12.Per a una comprensió acurada de la complexitat de les marques dels florins barcelonins quan decau l’ús de la marca de seca, veure ibid, p. 85-88 i 118-137.

13.Aquest florí fou descrit per primera vegada el 1992 a CrUSAfoNTI SABATEr, M., “lluís..”., op. cit., p. 28.

14.HEISS, Aloïs, Descripción general de las monedas Hispano-Cristianas desde la invasión de los Árabes. Imp. del Norte. Madrid, 1867, tom 2. P. 22, làm. 72. Aquest autor indica les seques emissores dels florins que coneixia i, específicament, Perpinyà, Barcelona, Girona, València i Mallorca (p. 21), però sense atribuir cada peça ni distingir entre regne d’Aragó i Corona d’Aragó; per tant, l’atribució a “Aragón” de l’original s’ha d’entendre com a seca no concretada de la Corona catalano-aragonesa.

15.VIDAL QUADrASy rAMóN, Manuel, Catálogo de la colección de monedas y medallas de…, tom 2. Barcelona, 1892, p. 59 i 65, ref. 5761 i 5825. Segueix a Heiss en allò relatiu a les seques.

16.BoTETI SISó, Joaquim, les monedes catalanes. Barcelona, 1908-1911, p. 180-181 i 213, ref. 273 a 275, 299 i 300.

17.MATEUI LLoPIS, f., el florí d’or d’Aragó. Institut d’Estudis Valencians, València 1937, p. 53 i 56.

18.CALICó, f. Xavier., Florines de Aragón. Barcelona, 1966, p. 91 i 96 ref. 33 i 60.

19.CrUSAfoNTI SABATEr, M., Numismàtica... , op. cit., p. 99, 118-119, 242-245, 320-321, 421 i 425, ref. 285L, 286L, 456 i 457.

20.CrUSAfoNTI SABATEr, M., Acuñaciones..., op. cit., p. 125-126 i 146, ref. 755 a 757, 930, 931 i 935.

fetes les distintes provatures d’assignació, dificultades per la complexitat de les marques, per les característiques d’ús que cada seca en feia i per les anomalies de la guerra civil catalana, Crusafont, després de 1982, s’afanyà en la recerca d’un tresorer general que s’adigués amb el cavall; primer confià que pogués ser ferran de la Cavalleria,22 atestat el 1414 i que coincideix cronològicament amb el mestre de seca Torelló a Mallorca, qui marcà les seves peces amb l’escaclleó quan actua conjuntament amb l’anterior tresorer Desplà; semblava pertinent, idò, una combinació cavall-lleó.23 finalment, la consignació d’un nou tresorer de llinatge Cavalleria, Lluís, en temps de Joan II,24 permeté ajustar definitivament l’atribució i conjuntar-los amb el billó i l’argent amb la mateixa marca. Una altra raó anòmala ha d’haver influït en la divergència historiogràfica entre florins i la resta de numerari: el fet que el tresorer general posàs la seva marca juntament amb la del mestre de la seca a peces de billó i d’argent és un fet únic en la història de la seca mallorquina, que havia limitat aquesta pràctica a l’emissió de florins i de manera no sistemàtica.25 Així que, quasi per força, s’havia d’arribar a la conclusió que les marques de l’argent i del billó assenyalaven un sol individu i les minúscules diferències s’havien d’atribuir a qüestions d’estil o de perícia de l’obridor d’encunys, i quan els cavalls emergien inqüestionables en els florins atribuir-los a un altre context històric. finalment, Crusafont reflectiria íntegrament la nova sistemàtica en el seu Catàleg general de la moneda catalana (2009).26

Vista l’evolució en el coneixement d’aquestes peces, podem apuntar els fets positius.

No és objecte de discussió que la marca ca correspon al mestre de la seca de Mallorca Pere Descatlar (també Catlar, Descal·lar o Descatllar), senyor de la Bossa d’or, que posseí el càrrec en remuneració dels quantiosos crèdits concedits al rei Alfons el Magnànim, des del 1439 fins que renuncià en favor del seu fill, Pere Abrí-Descatlar, el 1481, ja en temps de ferran el Catòlic. Entre aquestes dues dates, fou suspès per acusacions de frau del seu càrrec durant un període indeterminat a cavall entre el final del regnat del Magnànim i l’inici del de

21.CrUSAfoNT//CoMAS, el florí d’or..., op. cit., p. 134-136, 203-204 i 207, ref. 122 a 124 i 132 a 134.

22.No sembla que aquest tresorer signàs cap florí durant la seva regència, tal vegada per prevencions causades pel fet de ser un jueu neoconvers; abans portava el nom d’Isaac o Bonafós, segons les fonts, de la Cavalleria.

23. ibid. P. 126 i 127. Torelló, quan actuava en solitari, marcava les monedes amb lleó-bou.

24.Lluís no era familiar proper de ferran, però també s’havia convertit al cristianisme essent encara un infant; el temps transcorregut des de les conversions podria no haver tengut els mateixos efectes discriminatoris (veure, entre d’altres, SErrANoy SANz, M., “El linaje hebraico de la Caballeria según el ”Libro verde de Aragón” y otros documentos”, Boletín de la real Academia de la Historia, tom 73, Madrid, 1918).

25.CrUSAfoNT/CoMAS, el florí d’or..., op. cit., p. 121-136.

26.CrUSAfoNTI SABATEr,M., Catàleg general de la moneda catalana. Països catalans i Corona catalano-aragonesa (S. V aC - S. XX dC), Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2009, p. 500, 501, 505 i 506.

Les peces conegudes fins ara amb la marca cavall: el florí i el mig florí amb marques escut-cavall i cavall-ca; el reial d’argent, segons empremta de Vidal Quadras; el dobler de Mallorca, (fila superior) i els florins i mitjos florins de Barcelona (fila inferior). fotografies de l’arxiu Áureo & Calicó.

Joan II, fet que explica les monedes amb marca escut de la Procuradoria reial d’ambdós reis i també els rars florins amb la marca escut-cavall de Joan II.27

No ens en podem estar de relacionar la presència excepcional de la marca del tresorer general en les peces de billó i argent amb els conflictes que acompanyaren la regència de la seca mallorquina per part de Descatlar. Hi cabria la possibilitat de considerar-ho una mesura de control reial davant un funcionari conflictiu, però la importància del personatge, que marcà la vida política de la major part del segle XV mallorquí, fa pensar més aviat en una mena de suport suplementari per part del rei.28

Per l’altra banda, la marca cavall correspon al tresorer general Lluís de la Cavalleria, al qual trobam representat per la seva marca en els rars florins de Barcelona i en distints valors mallorquins, des dels florins fins als billons.

27.CrUSAfoNT/CoMAS, el florí d’or..., op. cit., p. 148-149.

28.Pere Descatlar i de Santacoloma fou un aristòcrata molt proper a la casa reial, present amb Alfons el Magnànim a la derrota de Ponça, que assolí un senyoriu sobre la vila de Llucmajor, després derogat per ser contrari a les franqueses del regne qualsevol senyoriu territorial; que convertí el poble de Massanella en un finca privada, inclosos carrers i camins; que dirigí la facció “del Call” i modificà per dues vegades el règim electoral del Gran i General Consell posant i llevant jurats i consellers des de l’ombra com “una especie de dictadura” (Quadrado); també fou procurador general del regne de Mallorca i senyor de la Bossa d’or, títol nobiliari de caràcter rendista que els seus descendents heretaren fins al segle XIX, en què el bescanviaren al rei pel marquesat del Palmer. No cal veure en aquest personatge, per tant, la figura d’un director fabril, sinó un ambiciós

x1,5

De la sèrie monetària mallorquina cavall-ca es coneixen fins ara els florins, els mitjos florins, el reial d’argent i el dobler; entre els valors ordinaris de la seca de Mallorca, hi notam a faltar el mig reial i el diner. En tot cas, tret del dobler, que és d’una raresa moderada, la resta de valors són extremadament rars. L’únic reial d’argent conegut es trobava a la col·lecció Vidal-Quadras i des de la seva venda se li ha perdut el rastre. Del mig florí només se’n coneix un exemplar i dels florins potser no passin de mitja dotzena els exemplars coneguts. Tot plegat és coherent amb el conjunt del regnat de Joan II i de la primera part del de ferran el Catòlic, en què la seca de Mallorca i la seva producció monetària entraren en una profunda crisi que no es resolgué fins a les reformes de 1507 i 1508.29

El diner de Mallorca amb marca cavall-ca; localització i descripció.

La Universitat de yale ha publicat en línia l’invetari dels seus béns d’interès cultural i científic que considera de domini públic, entre els quals ens interessa destacar el monetari que té encomanat al departament de monedes i medalles de la yale University Art Gallery i que està integrat per 37.165 exemplars, dels quals 525 corresponen a les terres dels Països Catalans, d’Aragó i d’altres territoris relacionats; entre elles, 262 foren encunyades a les Illes Balears; sense desmerèixer la resta, hi destaca un conjunt de gran qualitat pel que fa al billó medieval mallorquí.30 L’aplec sembla haver estat constituït principalment per l’acció del reverend William H. owen, que n’era el curador almenys durant la dècada dels anys 30 del segle XX i que apareix en la documentació de la web des de 1897. Alguna mena de relació privilegiada amb l’Espanya d’aleshores devia tenir perquè la col·lecció de moneda hispànica medieval és ben significativa.31

La peça que aquí es presenta ve codificada amb el nombre 2001.87.24965 del catàleg i formava part del llegat del reverend owen de 1897. A la seva fitxa tècnica porta el títol: Billon 1 denier piece of John ii from Majorca, s’hi dóna el pes de 0,50 g i la mida de 14,5 mm, dada aquesta darrera comprovable amb l’observació fotogràfica i, per tant, que fa correcta la classificació general que s’hi assenyala. No hi consta cap referència bibliogràfica.

Es tracta d’una peça no documentada fins ara en la bibliografia numismàtica, la qual, seguint l’ordenació del Catàleg general de la Moneda Catalana, si ha-

polític de tendència oligàrquica situat a la cúspide del poder polític mallorquí del segle que li tocà viure (Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 4, pàg. 282, entre d’altres).

29.CAMPANEry fUErTES, Álvaro, Numismática…, op. cit., p. 163-180 i apèndixs 27 a 31.

30. http://artgallery.yale.edu/coins-and-medals. Pel que fa a Mallorca, la col·lecció presenta alguns errors de classificació però que es poden solucionar amb l’observació de les fotos que, a més, sempre van acompanyades d’una plantilla en centímetres.

31.No farem gaires elucubracions perquè no hem pogut documentar millor el personatge, però atesa la condició de pastor protestant i historiador de l’art, la idea que hagués combinat el proselitisme religiós i el col·leccionisme d’art sobre el terreny és temptadora.

gués estat coneguda, s’hauria de situar després del diner d’escuts, CruCG 2999, i abans del diner gos-gos, CruCG 3000.

Diner de billó de Mallorca a nom de Joan.

a/ + [IoH]ANES D[EI GrA]CIA rXEfígie coronada de front, entre les marques cavall-ca dins orla de punts, llegenda de lletra gòtica a l’exerg. r/ + [ArAGoNU]M·-ET M[AI]orCCreu llatina que travessa l’orla de punts i parteix la llegenda de lletra gòtica a l’exerg.

Pes: 0,5 g ∅ = 14,5 mmInèdit

Agraïments:

• A yale University Art Gallery, per publicar via web les seves imatges sense restriccions d’us.

• A Miquel Crusafont, pel seu encoratjament i assenyades observacions.

• A Jaume Boada i Toni Sendra, pel seu suport i aportacions a l’article.

• A Aureo & Calicó, per cedir les imatges del seu arxiu.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Aclariments sobre les emissions d’origen català als territoris grecs

JAuME BOADA SALOM*

Introducció

Arran d’una polèmica poc transcendent1 sobre el tema de les emissions de la Gran Companyia Catalana a Grècia, ens ha semblat que podria ser útil ampliar les informacions donades per M. Crusafont en el llibre on en parla, Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval (785-1516). 2

Tot i que Crusafont admet que “no hi ha monedes que explícitament indiquin haver estat batudes per la Gran Companyia [Catalana]”, a partir d’un estudi d’A. J. Seltman, publicat el 1971, dedueix que “hi ha un conjunt d’imitacions en billó baix o coure dels diners tornesos corrents a Grècia que foren batudes a partir de Walter de Brienne i continuades després al llarg dels 70 anys del domini de la Companyia i encara més tard pels Acciajuoli florentins que els succeïren”. A continuació, explica que Seltman va poder “fixar unes cronologies aproximades, d’acord amb les dades cronològiques que donen les troballes i això permet de se-

*Investigador i membre de la SCEN.

1.Es tracta d’una afirmació vessada a AyENSA i PrAT, Eusebi: Els Catalans a Grècia. Castells i torres a la terra dels Déus. Editorial Base, Barcelona, 2013, p. 14 i 15, en què s’assegura que, en els setanta-set anys en què els catalans dominaren els ducats d’Atenes i Neopàtria, mai no arribaren a encunyar moneda, sinó que feren servir les monedes franques anteriors o, més freqüentment, les venecianes (tornesos i soldinos, fonamentalment); limita les emissions catalanes al diner tornès que baté l’infant Ferran de Mallorca durant la seva efímera estada a Clarença (1315-1316), un territori que, segons Ayensa, mai no arribà a formar part dels dominis catalans a Grècia. Aquest text tengué una rèplica a la premsa en forma d’una carta d’un lector que s’hi mostrava en desacord (El Punt Avui, 9 de desembre de 2013), que fou contestada una setmana més tard per l’autor del llibre amb un text, escrit en un to força taxatiu, en què es refermava en les seves afirmacions.

2.CrUSAFoNTI SABATEr, Miquel: Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval (785-1516) Editorial Vico. Madrid, 1982, p. 104. L’estudi en què es basa Crusafont (vegeu la bibliografia) és SELTMAN, A. J.: “Late Deniers Tournois of Frankish Greece”. Mints, Dies and Currency: Essays dedicated to the Memory of Albert Baldwin. r.A.G. Carson, Londres, 1971, p. 319-323 i làmina XXII. L’autor esmenta altres obres que tracten aquest tema: METCALF, D.M.: “Frankish Petty Currency from the Areopagus at Athens”, Hesperia XXXIV, 3 (1965), p. 203-223, làmina 56; LAMBroS, P.: “Unedirte Mittelaltermünzen von Athen und Naxos”, ZfN, 1874; i “The Currency of deniers tournois in Frankish Greece”, The Annual of the British School of Archaeology at Athens LV (1960), p. 38-59. SChLUMBErGEr, Gustave: Numismatique de l’Orient Latin (París, 1878), p. 312 f.

parar amb aproximació quins tipus corresponen als temps de la Gran Companyia”. Tot i que Crusafont transcriu les llegendes d’aquelles emissions d’imitació atribuïbles als catalans, no entra a explicar els arguments sobre els quals Seltman basà les seves conclusions. L’objectiu de l’article present és, doncs, el d’introduir en el nostre àmbit geogràfic i temporal i reproduir en la nostra llengua tots els arguments que aquest autor britànic exposà en els seus articles i que serviren a Crusafont per fer les seves catalogacions.

Per tal de facilitar la comprensió dels arguments i la identificació de les peces de què parlam, les reproduirem i n’explicarem el context en què foren encunyades. Seguirem l’estructura de les explicacions de Seltman, però també ordenarem les peces cronològicament per mantenir una coherència i un ordre.

A banda d’exposar aquests raonaments de Seltman, hem considerat interessant introduir el que diu sobre aquest assumpte una obra publicada més recentment, el 1994, que relaciona aquestes peces i en la qual també participà el mateix autor.3 Val a dir d’entrada que aquesta publicació es tracta més aviat d’un catàleg que d’un estudi científic i que se’n faria, anys més tard, un annex amb una llista de valoracions comercials.

Emissions de la Gran Companyia Catalana: ducats d’Atentes i Neopàtria

Com a conseqüència de la conquesta de Constantinoble arran de la quarta croada de 1204, l’Imperi Bizantí quedà definitivament desmembrat i el territori de Grècia i les illes Egees quedaren repartits entre un grapat de nobles i aventurers francs i italians que hi governaren durant més de dos segles i mig, fins a l’ocupació turca del segle XV. En aquest lapse de temps, la Gran Companyia Catalana hi aparegué quan, el 1311, derrotà Walter de Brienne en la batalla del riu Cefis, ocupà el seu ducat d’Atenes, estengueren el domini al ducat de Neopàtria, a la regió de Tessàlia, i hi romangué fins al 1388, quan Nerio Acciajuoli, el senyor florentí de Corint, ocupà l’Acròpoli d’Atenes i, després, la resta del ducat.

Ja des de la meitat del segle XIII, gran part dels ducats grecs començaren a emetre diners i òbols de coure, primer, i diners tornesos de billó després, similars als que s’encunyaven a França; de fet, aquesta tipologia fou imitada a molts indrets d’Europa, des de Navarra fins a Nàpols encara en temps d’Alfons el Magnànim. Aquestes emissions gregues foren estudiades de forma exhaustiva per diversos autors numismàtics, entre els quals cal destacar A. J. Seltman per ser un dels darrers a parlar-ne i per fer-ho basant-se en l’estudi d’un conjunt ampli d’exemplars, molts d’ells conservats al Museu Britànic de Londres i altres proce-

3.MALLoy, Alex G.; PrESToN, Irene Fraley; SELTMAN, Arthur J.: Coins of the Crusader States. Allen G. Berman, Attic Books Ltd. Nova york, 1994.

dents d’antigues col·leccions privades. L’autor divideix aquest aplec en set grups, dels quals ens afecten els grups segon, tercer, quart i sisè (b, c, d i f).

El grupb està format per tres diners i dos òbols anònims, és a dir, que no identifiquen el nom de l’autoritat sota la qual foren emesos. D’aquests cinc, Seltman atribueix un dels òbols, que mostra una creu i una lletra G, al duc Walter de Brienne, seguint el criteri d’altres autors (De Saulcy i Schlumberger, tot i que, més tard, el segon se’n desdigué i l’atribuí a la minoria d’edat del duc Guy II, mentre regia sa mare, Angelina Comnena, de 1287 a 1296). Pel que fa als tres diners i a l’altre òbol (el qual mostra una porta a anvers i revers), Seltman afirma que presenten un estil similar entre ells i, a més, molt proper al dels diners de Felip de Taranto, príncep d’Acaia (1306-1313), en els quals també hi apareix sovint una S invertida, un element que també es veu en alguns d’aquests diners anònims. Per tant, Seltman conclou que aquests tres diners anònims i l’òbol amb la marca de porta es degueren encunyar en un moment posterior a Guy II (1287-1308), molt pròxim al de les emissions de Felip de Taranto i, per tant, probablement en els primers anys de domini català del ducat d’Atenes, fet, si més no, no desmentit per la troballa d’un tresoret datat entre 1320 i 1325 i que contenia algunes d’aquestes peces.

1.- Diner. Billó baix o aram. Començaments s. XIV, després de 1311.

Pes: 0,82 g ∅: 18,5 mm

ref.: Seltman làm. XXII-2 / Cru.VS 351 / Crus.CG 2681.

a/ +:DVX:ATENES. Creu interior.

r/ ThEBE:CIVIS:. Castell tornès tallant llegenda per dalt.

Var-1

Pes: 0,65 g ∅: 18,4 mm

ref.: Seltman làm. XXII-3 / Cru.VS 351-1 / Crus.CG 2681a. a/ i r/ Iguals que l’anterior, peró amb llegenda ThEBA CIVIS al revers.

Var-2

Pes: 0,65 g ∅: 18 mm

ref.: Seltman làm. XXII-4 / Cru.VS 351-2 / Crus.CG 2681b.4

a/ Igual que l’anterior amb llegenda +DVX.ACTENAr’. r/ Igual que l’anterior amb llegenda .TEBAr’. CIVIS, amb S invertida.

4.Errata en la transcripció de la llegenda al Catàleg General de la Moneda Catalana: ATErAr en lloc d’ACTENAr.

2.- Òbol. Billó baix o aram. Començaments s. XIV, després de 1311.

Pes: 0,53 g ∅: 15,3 mm

ref.: Seltman làm. XXII-5 / Cru.VS 352 / Crus.CG 2684.

a/ +DVX.ACTENAr’. Porta. r/ +TEBAr.CIVIS. Porta.

Pel que fa al grup c, està format per imitacions fetes de coure de diners de billó del duc Guy II d’Atenes. Es tracta de peces que esporàdicament mostren traces de bany de plata i presenten una gran variació de pes, que normalment oscil·la entre 0,50 i 0,85 g, però que pot arribar a 1,44 g. Presenten normalment la llegenda +GVI DVX ATENES a l’anvers i ThEBANI CIVIS al revers, ambdues en un estil més clar i curós que les distingeix de la resta i que, de vegades, es mostren amb variacions i abreviacions, com ara ATENIS o ATENS en lloc d’ATENES, i DAX en lloc de DVX, a l’anvers; i CIVS o CIS en lloc de CIVIS en el revers. A més, la E de ThEBANI apareix esporàdicament invertida. Per al seu estudi, Seltman examinà un conjunt de 97 d’aquests diners que formaven part del fons del Museu Britànic de Londres i que, aparentment, havien format part d’una col·lecció més gran.5 També fa referència al puntet que, en algunes peces, es pot veure en el centre de la creu de l’anvers, i a l’anellet que esporàdicament es troba a la dreta del castell del revers. Finalment, l’autor afirma que aquesta tipologia és la més comuna de les emissions d’imitació del ducat d’Atenes, que s’han conservat en unes quantitats prou elevades com per suposar que constituïren emissions regulars i que possiblement foren encunyades al mateix ducat cap a finals del segle XIV o començaments del XV.

Tot i que, en aquesta ocasió, Seltman no fa cap atribució de l’autoria de les emissions d’aquest grup c, cal recordar aquí que 10 anys abans el mateix autor havia publicat un altre article breu, de només mitja pàgina, en què descrivia dues peces similars i emetia una teoria sobre qui en foren els responsables. 6 En aquest treball, l’autor examina minuciosament dos diners tornesos d’una tipologia que fins aleshores es venia atribuint a Guy II de la roche. Afirma que aquelles peces, de coure amb traces de bany de plata, semblaven simples imitacions dels diners de billó de Guy II, però mostraven algunes diferències vers les genuïnes.

5.Es refereix a la col·lecció privada de Lord Grantley que fou venuda a Sotheby, Wilkinson and Hodge el 3 de febrer de 1914 i que incloïa més de tres mil diners dels territoris francs a Grècia, dels quals uns mil siscents eren del ducat d’Atenes. SELTMAN, A. J.: “Late Deniers Tournois...”, nota 10, p. 323.

6.SELTMAN, A. J.: “Two Deniers of Mediaeval Athens”. The Numismatic Circular, Spink, Londres, setembre 1961, p. 186. L’autor s’hi remet des de la nota 10, p. 323, del seu “Late Deniers Tournois...”.

En primer lloc, presentaven un pes de 0,53 i 0,45 g, molt inferior al de les monedes genuïnes, que pesen al voltant de 0,78 g, i fins i tot al de les falsificacions conegudes, sobre les quals comenta que d’un conjunt de sis peces, s’havia obtingut una mitjana de 0,76 g, amb un pes de 0,63 g per a la més lleugera. Una altra de les diferències és l’estil de les llegendes, que en aquests dos diners presenten un acabat més nítid que en les genuïnes de Guy II, les falsificacions de les quals mostren un estil més tosc però tanmateix similar al d’aquelles que pretenien substituir. Per exemple, la lletra X de la paraula DVX presenta una forma corba en les dues peces estudiades, mentre que a les peces genuïnes, com a llurs falsificacions, són simples creuetes.

Una tercera diferència rau en l’existència d’un puntet en el centre de l’anvers d’un dels dos diners examinats, que no és un element gens habitual en els diners francs encunyats a Grècia. Seltman afegeix que no solen sortir símbols al costat del castell del revers de les monedes del duc d’Atenes, sinó que més aviat apareixen en els de les monedes dels prínceps d’Acaia des de Felip de Savoia (13011307) fins a Joan de Gravina (1318-1333) i que, entre aquells símbols, una forma anular particular s’aprecia sovint devora el castell de les monedes de Lluís de Burgúndia (1315-1316), el pretendent Ferran de Mallorca (1315-1316) i Mahaut de hainaut (1316-1318), i en els diners de Joan II, dèspota de l’Epir (1323-1335). Finalment, Seltman opina que els dos diners que presentava eren, sens dubte, imitacions dels de Guy II d’Atenes però incorporant-hi un element, el símbol anular, característic dels diners d’Acaia encunyats entre 1313 i 1318, o dels de l’Epir encunyats entre 1323 i 1335, i teoritza que, per tant, degueren d’ésser encunyats després de 1313, ja ocupada Atenes pels catalans, tal vegada sota l’autoritat del duc Guillem II d’Aragó (1317-1338), per al qual, diu, els caràcters GVI (que l’autor transcriu com a “6VI”) de la llegenda podien ben bé servir d’abreviatura. Val a dir, però, que aquesta coincidència podia no ser més que circumstancial, ja que abans de Guillem hi governà el seu germà, Manfred (1312-1317), ambdós fills de Frederic III de Sicília.

L’autor encara contempla la possibilitat que es tractin de simples falsificacions antigues, però recorda que no es coneixia, en el moment d’escriure l’article, cap altra tipologia que pogués correspondre a unes encunyacions catalanes i que possiblement s’usaren aquestes fins al regnat del rei Federic III de Sicília (1355-1377), qui es proclamà duc d’Atenes, un títol que inclogué en les llegendes de les monedes que féu encunyar a Sicília.

Les descripcions de les llegendes i les referències a l’estil clar i curós, al puntet del centre de la creu i a la forma anular devora el castell fan palès el fet que les monedes que Seltman descrigué el 1961 pertanyen al grup c de l’article de 1971. Malgrat tot, hi ha dues informacions que semblen contradir-se, però només en aparença.

Per una banda, l’assumpte del pes: el 1961 considerava que aquells dos diners eren força més lleugers (0,53 i 0,45 g) que aquells que imitaven (una mitjana de 0,76 g, amb 0,63 per al més lleuger), mentre que el 1971 ja esmenta, per aquestes imitacions, pesos equiparables al de les originals (entre 0,50 i 0,85 g, amb un pes màxim d’1,44 g). Això és explicable pel fet que, el 1961, només disposava de dos exemplars per sotmetre a estudi, mentre que 10 anys més tard, en disposava de 92. Sembla lògic afirmar, doncs, que d’un conjunt de 92 peces pogués treure conclusions més fonamentades referents al pes que tot just d’un parell de peces.

Per altra banda, la datació sembla ser també contradictòria. En el primer article, Seltman creu que aquestes peces pogueren ser encunyades pel duc Guillem II d’Aragó (1317-1338), basant-se en part en el dubtós argument de coincidència amb l’abreviatura de Guy II. Per contra, en el segon, l’autor no es compromet i es limita a situar l’encunyació d’aquestes monedes a finals de segle XIV o començaments del XV. Aquest fet, però, no exclou la possibilitat que fossin encunyades encara sota la dominació catalana que, recordem, es perllongà fins a 1388. A més, sembla més lògic situar l’encunyació d’unes peces d’imitació a uns anys o unes quantes dècades de les monedes que imitaven, que no pas a gairebé un segle de distància cronològica, tot i que és cert que el fenomen conegut com a “immobilització monetària” (el manteniment d’una mateixa inscripció en les monedes al llarg de períodes que sovint superaven el segle) és típic de l’Edat Mitjana i podria haver-se donat en aquest cas.

3.- Diner. Aram. Finals s. XIV.

Pes: 0,50-0,85 (usual); 1,44 g (màx.) ∅: 17; 18,3; 18; 17,5 mm

ref.: Seltman p. 320 / Cru.VS 353 / Crus.CG 2682.

a/ +GVI DVX ATENES. Creu interior.

r/ ThEBANI CIVIS. Castell tornès tallant llegenda per dalt.

Var-1

a/ amb ATENIS.

ref.: Seltman p. 320 / Cru.VS 353-1 / Crus.CG 2682a.

Var-2

a/ amb ATENS.

ref.: Seltman p. 320 / Cru.VS 353-2 / Crus.CG 2682b.

Var-3

a/ amb DAX.

ref.: Seltman làm. XXII-7 / Crus. VS 353-3 / Crus.CG 2682c.

Var-4

r/ amb CIVS.

ref.: Seltman p. 321 / Cru.VS 353-4 / Crus.CG 2682d.

Var-5

r/ amb CIS.

ref.: Seltman làm. XXII-8 / Cru.VS 353-5 / Crus.CG 2682e.

Var-6

r/ amb E invertida.

ref.: Seltman làm. XXII-9 / Crus. no esmenta.

Var-7

a/ amb puntet en el centre de la creu.

ref.: Seltman p. 321 / Crus. no esmenta.

Var-8

r/ forma anular vora castell.

ref.: Seltman làm. XXII-10 / Crus. no esmenta.

Al grup d de Seltman7 pertanyen unes peces de coure que imiten les del grup c, a les quals són similars en estil i pes, però que podríem qualificar d’híbrides perquè combinen l’anvers de la tipologia del duc Guy II amb el revers del principat d’Acaia, amb la llegenda DE CLArENCIA. Es coneixen 23 diners d’aquest tipus, conservats en el Museu Britànic, que provenen de la mateixa troballa que farcí la col·lecció de Lord Grantley, de la qual sorgiren els exemplars descrits en el grup c. Per tant, Seltman conclou que els exemplars d’ambdós grups estan estretament relacionats, tant per l’estil (aspecte que també els vincula cronològicament), com pel pes, com per la procedència, tot i ser d’una tipologia diferent. També considera que es coneixen suficients exemplars com per considerar-les part d’una emissió regular, tot i que Lambros i Schlumberger tendeixen a considerar que aquestes peces són falsificacions.

7.SELTMAN, A. J.: “Late Deniers Tournois...”, p. 321.

4.- Diner. Aram. Finals s. XIV.

Pes: - ∅: 16,5 mm

ref.: Seltman làm. XXII-11 / Cru.VS 354 / Crus.CG 2683.

a/ +GVI DVX ATENES. Creu interior.

r/ .DE CLArENCIA. Castell tornès tallant llegenda per dalt.

Pel que fa a l’obra de Malloy/Preston/Seltman-1994, el cert és que sota l’epígraf “Ducat català d’Atenes o emissions incertes de la Grècia franca”8 relaciona aquestes i altres monedes amb llegendes diferents. És a dir, no entra a fer les distincions d’estil que feia Seltman el 1971, les aboca totes en el mateix sac i, per tant, no s’aventura a distingir quines eren les atribuïbles a la Gran Companyia Catalana. Es fa difícil determinar si és que Seltman es desdigué de les seves atribucions anteriors o si és que els altres dos autors imposaren un criteri de mantenir una posició conservadora. Malgrat tot, l’epígraf deixa clar que els autors consideren possible que s’encunyassin monedes en temps de la dominació catalana d’Atenes.

Emissió de l’infant Ferran de Mallorca

Seltman no inclou aquesta emissió en el seu treball de 1971 i la seva existència no sembla haver estat qüestionada per ningú, però hem considerat adient incloure-la en el treball present per tal de mantenir la unitat del conjunt d’emissions de personatges relacionats amb la reialesa de la Corona Catalano-Aragonesa a terres gregues.

Fill de Jaume II i germà de Sanç, ambdós monarques del regne de Mallorca, l’infant Ferran fou designat pel rei de Sicília com a successor de roger de Flor, assassinat amb traïdoria a Andrinòpol, en la tasca de comandar la Gran Companyia Catalana. Però l’oposició dels antics caps dels croats, principalment de rocafort, durant 1307 i 1308, empenyé Ferran a decidir abandonar els almogàvers i retornar a Sicília.9 En els anys que seguiren, Ferran es casà amb Isabel de Sabran, qui engendrà un fill, el futur Jaume III de Mallorca. Després que Ferran salpàs cap a Morea amb un exèrcit amb la intenció de fer efectius els dominis de la seva sogra, Margarida de Matagrifó, la seva muller Isabel moria i, com a conseqüència, el cavaller-cronista ramon Muntaner, gran amic de l’infant, salpà de Catània per lliurar el nadó a la seva àvia, la reina Esclaramonda, a Perpinyà.

8.MALLoy, A.; PrESToN, I. F.; SELTMAN, A. J.: Coins..., p. 407-411. En anglès, l’epígraf es titula “Catalan Duchy of Athens or uncertain issues of Frankish Greece”.

9.Algun autor afirma que Ferran abandonà els almogàvers per considerar-los ingovernables. ALoMAr i ESTEVE, Gabriel: L’infant Ferrando de Mallorca. Biografies de mallorquins 16. Ajuntament de Palma. Palma, 1990, p. 34.

5.- Diner. Billó. 1315-1316.

Pes: 0,81 g ∅: 18,5 mm

ref.: Schlumberger, làm. XII-22 / Cru.VS 350 / Crus.CG 2680. a/ +IFANS.F.D’.MAIorI. Creu interior.

r/ .DE CLArENCIA. Castell tornès que talla la llegenda per dalt.

Var-1

Pes: 0,85 g ∅: 18,5 mm

ref.: Cru.VS 350-1 / Crus.CG 2680a

a/ Semblant amb MAIor’K.

Var-2

Pes: 0,86 g ∅: 18,5 mm

ref.: Cru.VS 350e-1 / Crus.CG 2680b r/ Semblant amb .DE CLACENCIA.

Emissió de Jaume III de Mallorca

Amb l’objectiu de protegir la península del Peloponès contra l’avanç turc, l’any 1344, els barons de Morea es reuniren en assemblea a la ciutat de rhoviata (al sud de l’actual Gastuni, al Peloponès), sota la presidència de l’arquebisbe de Patraix, i acordaren proclamar sobirà el rei Jaume III de Mallorca, a qui feren cridar perquè anàs a regir el país. Aquesta designació es féu seguint les últimes voluntats de la princesa Mahauta abans de morir, qui havia estat l’antiga rival de l’infant Ferran, pare de Jaume III, segurament conscient de la decadència de les baronies franques. Jaume III contestà acceptant el nomenament i prometé que s’hi presentaria. Però aquell mateix any de 1344, el rei mallorquí, després de ser declarat culpable un any abans per Pere III, “el Cerimoniós”, en el procés que se

seguí contra seu, fou desposseït del regne de Mallorca. ocupat amb les lluites que mantingué contra el monarca català, de les quals sortí sempre derrotat, i abans de la seva mort el 1349 a Llucmajor, a Jaume III li resultà impossible complir la promesa de prendre possessió dels territoris grecs dels quals havia estat designat sobirà, que es reunien sota la denominació convencional de Principat de Morea-Acaia i que incloïen el Principat d’Acaia amb la baronia de Mata-Griffó; l’illa de Negrepont, el ducat d’Atenes i diverses illes; els castells d’Argos i de Nauplia; els dominis efectius venecians (castells de Modone i Corvoni); els drets que posseïa de facto robert d’Anjú i les parts restants que tenien com a feudataris de l’emperador de Bisanzi.10

Malgrat aquest fracàs, pel que sembla a Acaia s’encunyaren monedes reivindicant la figura de Jaume III com a monarca. Seltman les inclou en el seu grup f, un conjunt format majoritàriament per imitacions de diners del ducat d’Atenes sota Guy II, d’una datació tardana. La creu de l’anvers és inusualment gran i angular i pot presentar un puntet en el centre. Tant aquesta creu com el castell del revers solen estar encerclats per una orla de punts, que pot ser contínua en alguns exemplars. Afirma que, com a mínim, hi ha vint exemplars.

Un dels diners d’aquest grup mostra les llegendes +IACoBVS Mo[?r]II i CIBANI SIVIS, i n’hi ha un altre amb les llegendes IACoBVS Mo[?r]CA i, aparentment, CI[?B]oSA CIVI, amb marques de doble encunyació o “repintades”; la resta mostren llegendes atribuïbles a personatges que no semblen haverse identificat.11 Seltman es fa ressò de l’article en què, el 1923, Lord Grantley atribuïa aquestes monedes a Jaume III de Mallorca,12 tot i que, a continuació, el mateix Seltman teoritza també sobre la possibilitat que les inscripcions es refereixin a un altre príncep d’aquells territoris, Jacques des Baux (1381-1383), per a qui la Companyia Navarresa conquerí Acaia i del nom del qual les lletres I S B podrien ser una abreviatura.

Encara que Seltman no es decanti clarament per cap de les dues opcions, Lord Grantley fonamentava la seva atribució en diversos elements. El primer, que l’estil apropa aquestes monedes a l’any 1344 més que a l’època de Jacques des Baux.13 Tot i admetre que no està clar si les abreviatures MorCA i MorII es refereixen a Mallorca o a Morea, considera com a vàlida la possibilitat que la inscripció del revers (CIBoSA o CIBANI, que considera una forma corrompuda de ThIBANI) es refereixi a Tebes i, per tant, que el personatge de l’anvers hagués de ser un Jaume (Jacques en francès) connectat amb Atenes o Morea en la

10.ALoMArI ESTEVE, Gabriel: L’infant Ferrando..., p. 109 - 114.

11.SELTMAN, A. J.: “Late Deniers Tournois...”, p. 321-322.

12.GrANTLEy, Lord: “Some later coins of the crusaders”. The Numismatic Chronicle and Journal of the royal Numismatic Society, fifth series, vol. 3, royal Numismatic Society, Londres, 1923, p. 47-55 i làm. IV.

13.GrANTLEy, Lord: “Some later coins...”, p. 50.

primera part del segle XIV. Els fets que la conquesta del ducat d’Atenes per la Gran Companyia Catalana hagués eliminat, sota el punt de vista de l’autor, la distinció entre Acaia i Atenes, per una banda, i que els pretendents posteriors es nomenassin a si mateixos prínceps de Morea, per una altra, deixa Jaume III com a l’únic candidat a l’atribució d’aquesta emissió.

Considerant, per tant, com a certa aquesta atribució, aquestes encunyacions tengueren lloc entre 1344 (data en què Jaume III adoptà el títol de príncep d’Acaia) i 1349 (data en què morí a la batalla de Llucmajor).

Per la seva banda, a Malloy/Preston/Seltman-1994, les monedes amb la llegenda IACoBVS s’inclouen també en l’epígraf, ja esmentat, de “Ducat català d’Atenes o emissions incertes de la Grècia franca”. Els autors no esmenten Jaume III de Mallorca i afirmen que la llegenda “podria” referir-se a Jacques des Baux, però mostren una gran inseguretat. En aquest cas, ignorarien la tesi de Grantley però es mostren molt prudents a l’hora de fer una atribució rotunda.

6.- Diner tornès. Billó baix o aram. 1344-1349.

Pes: 0,69 g ∅: 19 mm

ref.: Seltman làm. XXII-15 / Cru.VS 318 / Crus.CG 2527.

a/ +IACoBVS[flor]MorCA. Creu interior.

r/ +CIBoSA CIVI. Castell tornès.

Var-1

Pes: 0,70 g ∅: 18 mm

a/ acaba en MorII.

r/ +CIBANI SIVIS

ref.: Seltman làm. XXII-14 / Cru.VS 318-1 / Crus.CG 2527a.

Var-2

Pes: 0,60 g ∅: 17,5 mm

a/ +[flor] IACo DNS [flor] M [?]

r/ +IAC...

ref.: Seltman no esmenta / Cru.VS 318-2 / Crus.CG 2527b.

Conclusions

Com sap qualsevol historiador, investigador o simple aficionat a la història, no hi ha veritats irrefutables quan es refereixen a un assumpte sobre el qual no es disposa d’una base documental sòlida, i molts enunciats s’han de basar en mers indicis obtinguts a partir d’una observació acurada dels elements disponibles. Si aquesta mancança es dóna en l’àmbit de la numismàtica, els investigadors acostumen a fixar-se no només en els fets històrics constatats, sinó també en els detalls que mostren físicament les pròpies monedes. És el que féu Seltman el 1961 i el 1971, Lord Grantley abans que ell i altres autors en estudiar les monedes franques a territoris grecs, fixant l’estil de les encunyacions com un tret a tenir en compte. Seltman va estudiar el que probablement és el conjunt d’aquestes monedes més gran mai reunit, i ho va fer posant-hi esment en les llegendes però també en els detalls. Aquest mètode de classificació basat en l’estil de les monedes no és una innovació d’aquest autor, sinó que ha estat un criteri cabdal des de molt temps enrere perquè els numismàtics (i també els arqueòlegs) poguessin datar les monedes d’una època, la medieval, en què la manca de dates a les peces, la immobilització de les llegendes i la profusió de tipus d’imitació dificultava (i encara dificulta) la seva atribució i datació. El fet que, anys més tard, el 1994, Seltman es mostràs quelcom més conservador però gens segur en les atribucions en una obra publicada conjuntament amb altres autors no canvia substancialment aquella realitat.

Existeixen nombrosos exemples de moneda de caràcter imitatiu reconegut, l’origen de la qual no és objecte de cap discussió. Durant segles, els diners de Melguell-Montpeller imitaren certs tipus de la moneda de Narbona i mai ningú no ha afirmat per això que els diners melgoresos no tenguin res a veure amb Melguell-Montpeller. Quelcom semblant es pot dir del florí florentí, que fou imitat a diversos indrets d’Europa, incloent-hi alguns dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa. Pel que fa a les immobilitzacions dels noms que apareixen a les monedes, el diner morlà, del Biarn, per exemple, quedà immobilitzat durant segles amb el nom del comte Centull, quan els comtes del moment tenien altres noms (Gastó, etc.), però la realitat és que aquesta atribució està àmpliament acceptada.

Per tant, qualsevol autor que pretengui construir arguments sòlids sobre les emissions monetàries medievals, no pot ignorar aquests fenòmens, assumits i gestionats amb eficiència des de fa llarg temps, i hauria d’abstenir-se d’emetre afirmacions excessivament taxatives i poc fonamentades. Contradiu, no ja la hipòtesi de Crusafont, sinó la de dos experts britànics que estudiaren meticulosament, en moments diferents, un fons ampli d’un tipus de moneda molt escassa i que basaren les seves conclusions en uns principis numismàtics que alguns historiadors sovint no tenen en compte.

Per altra banda, la legitimitat de la moneda emesa és indiscutible. La Gran Companyia Catalana estigué sempre a l’empara d’un rei (del de Sicília des de la seva creació el 1303 fins al 1380 i del de Pere III “el Cerimoniós” com a rei de la Corona Catalano-Aragonesa a partir d’aquell any) i el ducat regit per un personatge relacionat amb la casa reial corresponent. Per tant, no resulta descabellat atribuir-li a les emissions monetàries que s’hi fessin, per molt que fossin d’imitació d’altres preexistents, la mateixa naturalesa que la d’altres territoris de la mateixa Corona. A més, la imitació d’uns tipus precedents tendria una certa lògica si els ocupants pretenien dotar la moneda d’una certa estabilitat i evitar els inconvenients que podria haver suposat la substitució d’un sistema monetari per un de nou en una zona ja de per si conflictiva que devia presentar una fràgil estabilitat social i econòmica.

Agraïments

• Miquel Crusafont, per la cessió de les imatges del seu arxiu personal i de còpies dels articles de Seltman en què basà les seves classificacions.

• José Truyol, de Zuric (Suïssa), per haver-nos facilitat, des de la distància, la consulta del llibre Coins of the Crusader States

• Subhastes Áureo & Calicó, per la cessió d’algunes de les imatges emprades.

BIBlIoGrAFIA

ALoMArI ESTEVE, Gabriel: L’infant Ferrando de Mallorca. Biografies de mallorquins 16. Ajuntament de Palma. Palma, 1990.

CrUSAFoNTI SABATEr, Miquel: Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval (785-1516). Editorial Vico. Madrid, 1982 (Cru.VS).

CrUSAFoNTI SABATEr, Miquel: Catàleg general de la moneda catalana. Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (s. V aC – s. XX dC). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics – Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2009 (Crus. CG).

GrANTLEy, Lord: “Some later coins of the crusaders”. The Numismatic Chronicle and Journal of the royal Numismatic Society, sèrie 5a, vol. 3. royal Numismatic Society, Londres, 1923, p. 47-55 i làm. IV.

MALLoy, Alex G.; PrESToN, Irene Fraley; SELTMAN, Arthur J.: Coins of the Crusader States. Allen G. Berman, Attic Books Ltd. Nova york, 1994.

SELTMAN, A. J.: “Late Deniers Tournois of Frankish Greece”. Mints, Dies and Currency: Essays dedicated to the Memory of Albert Baldwin. r.A.G. Carson, Londres, 1971, p. 319-323 i làmina XXII.

SELTMAN, A. J.: “Two Deniers of Mediaeval Athens”. The Numismatic Circular. Spink, Londres, setembre 1961, p. 186.

Publicació anònima en format digital titulada Coins of the Crusaders, de la qual hem extret la imatge de l’exemplar que relacionam amb la ref. 5-var.1, que es trobava disponible, el febrer de 2015, a l’adreça web següent: http://www.numismatas.com/Forum/Pdf/David%20ruckser/Coins%20of%20 the%20Crusaders.pdf.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

l’introduzione del ducato e del coronato nel regno di Napoli.

Nuove evidenze

storiografiche dal bando

valutario «de carlenis regis Roberti»

ACHILLE GIULIANI* e DAVIDE FABRIZI*

Con l’emanazione della bolla 4 luglio 1458,1 papa Callisto III (1455-1458) si era opposto con fermezza all’ascesa di Ferdinando I d’Aragona (1458-1494), ai più Ferrante, dichiarando che lo Stato napoletano «per la morte del re Alfonso fosse decaduto alla Santa Sede, senza che l’avesse potuto lasciare ad un figliuolo bastardo; ordinò a’ baroni, ed agli abitatori del Regno, che non avessero riconosciuto altro signore, che lui, sotto pena di scomunica, e di maledizione. Con ordinare similmente allo stesso re Ferdinando, di non osare più in avvenire d’intitolarsi re di Napoli, e di lasciare il possesso del Regno in arbitrio della Santa Sede».2 Parole molto dure, sfruttate da giovanni d’Angiò, duca nominale di Calabria, per scendere nel Meridione d’Italia a rivendicare la corona in nome del padre renato (1435-1442) – spodestato nel 1442 da Alfonso I d’Aragona (14421458)3 e ultimo della stirpe francese a governare su Napoli – in quella che passerà alla storia come prima “Congiura dei Baroni” (1459-1464). Dopo accordi diplomatici, che portarono anche alla reintegra di Benevento e del censo annuo, il nuovo pontefice Pio II (1458-1464), «nullo declaratur» il provvedimento «adversus Ferdinandum, Sicilie regem»,4 con breve del 4 novembre 1458 riconosceva la legittima successione al trono e «ad cardinalem Latinum5 scriptum, in quo ei, ut Ferdinando de Aragonia, Sicilie regi, coronam regiam imponat, in mandatis

* Società Numismatica Italiana.

1.Altre fonti la riportano sub die 12.

2.TroylI 1747-1754, vol. V, p. 104; per l’intero contenuto della bolla vd. lüNIg 1725-1735, vol. II, p. 1255. Non va dimenticato che lo Stato della Chiesa considerava il regno di Napoli un proprio feudo, esercitando il potere dell’investitura sul nuovo monarca salito al trono.

3.già re di Aragona e Sicilia, al nome di Alfonso V (1416-1458), era il padre naturale di Ferdinando I.

4.lüNIg 1725-1735, vol. II, p. 1260 (Bolla, sine die, del 1458).

5.Il cardinale latino orsini.

dedit».6 evento che il legato pontificio celebrava, nella cattedrale di Barletta, il 4 febbraio 1459 e che il monarca ha tramandato ai posteri con una delle sue monete più belle e rappresentative: il coronato, recante la scena solenne al motto CORONATVS QVIA LEGITIME CERTAVIT.

Motto che la tradizione letteraria aveva preso ad interpretare come «coronato perché giustamente combattette», con allusione «agli impedimenti per la sua coronazione ed alla legittimità della sua successione al trono (…) proclamata nel Parlamento dei Baroni del 1442 e sanzionata dai papi Eugenio V e Niccolò V».7

Nel tempo, gli studiosi hanno rivisitato la traduzione letterale dalla lingua classica, rettificandola nell’abituale «incoronato perché lottò giustamente»8 o, di recente, nel più calzante «incoronato perché combatté giustamente»,9 a sottolineare «un messaggio dal profondo significato politico che rafforzò (…) l’immagine del giovane sovrano (…) principe indiscusso del ‘400 napoletano».10 Fra le tante, quella che più si avvicina alla verità storica sembra essere «incoronato perché ha combattuto legittimamente»,11 dove Traina ha rivisto in Ferrante l’atleta di biblica memoria, legato al versetto 5 (capo II) della seconda epistola di san Paolo a Timoteo: «nam et qui certat in agone, non coronatur nisi legitime certaverit». Ma il pensiero di Ferrante era davvero questo? Si trattava davvero di una coniazione celebrativa, capace di veicolare anche oltre confine l’ufficialità della salita al potere? Sembra di no, e arriviamo a dirlo dopo aver letto il bando regio firmato a Napoli il primo settembre del 1463, rinvenuto nell’Archivio di Stato l’Aquila, fondo Archivio Civico Aquilano, Registrum12 degli anni 1467-1476 (S 75), cc. 45v-46r; strumento servito a regolamentare la vertenza13 «de carlenis regis Roberti». Il documento, richiamato senza data con la vecchia collocazione,14 era già noto a luigi Dell’erba, che lo aveva usato per attestare, «dopo la coniazione del coronato», il ritiro «a peso di libbra»15 dei carlini di roberto d’Angiò (1309-1343). Prima di passare all’analisi critica del bando è necessario rivisitare la politica monetaria del tempo, condizionata dal lungo assetto di guerra e dall’instabilità di governo nelle Province settentrionali, ma decisamente sensibile all’arte incisoria, tanto da farci rivivere il salto generazionale, in perfetto stile Li-

6.lüNIg 1725-1735, vol. II, p. 1262.

7.Dell’erBA, A. 1940, p. 46. Nel passo ci sono dei refusi: il papa era eugenio IV (1431-1447) e il parlamento quello celebrato nel gennaio-marzo del 1443, cfr. SeNATore 2010, pp. 442-444.

8.PANNUTI-rICCIo 1985, p. XXIX.

9.DI rAUSo 2014, p. 13.

10.DI rAUSo 2014, p. 13.

11.TrAINA 2006, p. 73.

12.Sugli usi giuridico-amministrativi del repertorio vd. gIUlIANI 2014b, p. 172.

13.Diversi provvedimenti erano già stati emessi dai regnanti angioini, cfr. gIUlIANI-FABrIzI 2014, passim.

14.Cfr. Dell’erBA, l. 1932-1935, XIX, nota 3 di p. 42, con refusi nella segnatura: (olim) Antico Archivio Aquilano, Sezione V, Scansia 1a, Numero 1, Scaffale S, Numero 1, ff. 44 (a tergo)-45; secondo l’inventario del 1888, stilato da Casti, Faiani e Verdi.

15.Dell’erBA,l. 1932-1935, XIX, p. 42.

berty, del “re numismatico” Vittorio emanuele III di Savoia (1900-1943). e proprio a Ferdinando I si devono l’introduzione della ritrattistica in Italia,16 che grazie al ducato (in oro) e al tarì (in argento) daranno corpo alle due principali unità “di conto”, e il perfezionamento del sistema monetario napoletano,17 che nel cavallo (in rame) troverà la sua minima divisionale. l’opera di modernizzazione del regno di Napoli, in antitesi alla classe feudale e alle libertà comunali dell’Aquila, che oppresse dal fiscalismo animarono la seconda “Congiura dei Baroni” (1485-1486) e la breve dedizione della città abruzzese a papa Innocenzo VIII (1484-1492), passava anche dal riassetto monetario e dalla gestione pubblica delle zecche. Il primo passo imponeva la scelta di una moneta forte in oro, che evidentemente non era stata ancora individuata agli albori di governo, se è vero che il censimento del sesquiducato (1½ ducato), introdotto e liberato sotto Alfonso V (poi I) d’Aragona, annovera anche la serie marcata dalla lettera P, sigla personale attribuibile a Salvatore de Ponte (1460-1461), maestro della zecca di Napoli cui erano state appaltate delle tirature postume di «alfonsini et altre monete».18 Tempore belli, Ferdinando I aveva fatto cadere la sua scelta sopra un nuovo nominale: la «aurea Aragonum moneta quos ducatos appellant (…) ex una caput regis coronatum habent, et verba: RECORDATVS MISERICORDIAE SVAE, ex altera Aragonum insignia, et verba: FERDINANDVS D. G. REX SICILIAE».19 Moneta che per nome, titolo e peso si allineava alla moneta d’oro di Venezia, creando quella competitività poi favorita dalle alleanze politicocommerciali con Milano e ragusa. Nel ricordare che la tipologia non costituiva una novità per il reame, luigi Dell’erba precisava che «questo sovrano fu il vero fondatore del ducato d’oro, giacché quello battuto da Giovanna I d’Angiò fu una pruova che non ebbe seguito».20 Con l’avvento al trono, dunque, Ferdinando I trovava nel carlino (in argento) la sua moneta di punta, che in piena Congiura faceva battere, «in grande quantità e in un luogo che doveva rimanere segreto (forse una zecca clandestina?), da un misterioso individuo avvicinato dalla corona, con dei costi minimi e la garanzia che i prodotti finiti avrebbero superato tutte le prove».21 Accanto alla frode dei “mali” carlini, molte zecche, a cominciare da

16.Vastissima è la letteratura, per una cronologia dei primi ritratti fisionomici (effige, di profilo) si rimanda, non ultimo, a TrAVAINI 2013, pp. 360-365, che in assenza delle fonti – e qui, per i futuri approfondimenti, potrà tornare utile il bando valutario in esame – ha dovuto ricostruire la cronologia su base numismatica: Napoli (1458-1459), Milano (1462), Ferrara (1471), Venezia (1472) e, a seguire, Mantova (1472). Per questo approfondimento e per le tante informazioni bibliografiche si ringrazia l’autore Franco Saetti.

17.Introdotto nel 1278, con la riforma “bimetallica” voluta da Carlo I d’Angiò (1266-1285), rimase inalterato fino all’Unità d’Italia.

18.ASNa, collocazione non indicata; dalla versione di SAMBoN 1913, pp. 17-18, che ha trascritto alcuni punti dell’appalto, valido per soli 5 mesi (dal residuo di novembre del 1460 a tutto aprile del 1461); sul punto cfr. anche gIUlIANI-PerFeTTo 2013, nota 204 di p. 76.

19.FUSCo, S. 1812, p. 56.

20.Dell’erBA,l. 1932-1935, XVIII, p. 196.

21.gIUlIANI-MATTIoCCo 2014, p. 41, sulla scorta di Sambon 1897, p. 79, che aveva trascritto, in francese, una missiva (dicembre 1460) spedita al duca di Milano da Antonio da Trezzo, suo oratore alla Corte di Napoli.

130

quellacentrale (Napoli),22 avevano ricevuto l’ordine di produrre moneta “di necessità”: i cosiddetti tornesi “falsi”, utili nel favorire il cabotaggio, specie in area molisana e pugliese, gli scambi marittimi frontalieri e riattivare il flusso monetale nelle terre dei “baroni ribelli”. In questo clima la Casa d’Aragona riformava il sistema monetario del regno di Napoli, passando da un “bimetallismo promiscuo”, fondato sul gigliato angioino e il ducato veneziano, a un “bimetallismo puro”, con il coronato – concepito come il “nuovo” gigliato, perché «de lega et piso delli carlini vecchi (…) de re Roberto» – e il ducato d’oro de Regno

Chiusa la premessa, passiamo al vaglio i contenuti del bando. l’oggetto ufficiale rivela che l’intento di governo era quello di mettere fine alla circolazione dei gigliati, che «de qua nanti dèverse recepire et dare ad rascione de libra», quindi a peso e non più a valore nominale, non perché legati, nell’immaginario collettivo, alla Casa d’Angiò, ma perché il gigliato non era più la “buona” moneta regnicola di una volta, tant’è che i nummi «per la maiure parte (…) non so’ trovati né se trovano de piso iusto» e «da certo tempo in qua sonno refutati et se refutano (…) che ne succede multo più damno ad quilli che li hanno de quello che li soccederia ponendoli in zecca et facendone fare la dicta moneta de coronati». In poco tempo, perciò, i gigliati erano destinati a diventare la materia prima per la zecca di Napoli, da fondere per liberare una nuova moneta d’argento: il coronato, che del nominale angioino manteneva taglio (80 pezzi la libbra, dunque al peso legale di 90 acini = 4,009488 gr) e bontà (11 once e 3 sterlini di fino).23 A ogni modo, gli elementi storiografici di maggiore spessore compaiono nel primo passo del bando, uscito a distanza di pochissimo tempo – forse giorni? – dall’ordine di emissione del coronato, che in letteratura, per l’assenza delle fonti, è stato sempre collegato alla solenne incoronazione di Barletta,24 ovvero al 1459, anno che aveva dato il via alla Congiura. In effetti, nel leggere « havendo la dicta maestà ordenato et facta fare nova moneta de argento, de lega et piso delli carlini vecchi dicti de re Roberto, nominata coronati», si percepisce un richiamo di fresca memoria al vero e proprio ordine di emissione, che dagli usi di cancelleria non può risalire a quattro anni prima, trattandosi di “nuova moneta fatta fare” dal re e non di “moneta fatta fare nuovamente”. Sintomatica, in questa direzione, è la diversa formula adoperata, in preambolo, nel secondo documento di Appendice, notoriamente senza

22.Per un aggiornamento, vd. gIUlIANI-FABrIzI 2014, pp. 210-211. 23.Cfr. gIUlIANI-FABrIzI 2014, p. 102; si tratta delle stesse prescrizioni fissate, dalla Casa d’Angiò, per il carlino (tipo gigliato, detto poi robertino). A nome di Ferdinando I d’Aragona sono stati emessi altri due tipi di coronato: “al busto” o “della croce” (dal 1472 ma, se non altro, fino all’agosto di quell’anno la sua emissione era contestuale a quella del primo coronato, come risulta dalla provisione del regio tesoriere d’Abruzzo pro leonardo Colantoni da Cagnano, maestro di prova della zecca dell’Aquila chiamato in missione, dal re, per ammodernare le tecniche di lavorazione della zecca di Napoli, cfr. da ultimo gIUlIANI 2013, pp. 60-61), “dell’angelo” (dal 1488).

24.Su questa linea, ora da rettificare, anche gIUlIANI-MATTIoCCo 2014, p. 36.

data25 ma riferibile al 1469 perché scritturato nei primi fogli del repertorio Curie Summarie VII a. 1469-1472, 26 dove si leggono le «ordinationi che servono in la regia zecca de Napoli sopra lo cudere de la moneta, che nuovamente la maestà del signore re fa cudere in essa nuovamente coronati».

Scorrendo la carta, però, emerge un altro aspetto significativo, legato insperatamente alla lavorazione della moneta aurea. Nel fissare le prescrizioni dei coronati, il re stabiliva che «se spendessero dece per uno ducato d’oro sive ferrandino». e questo cambia l’inquadramento storico del ducato. In effetti, la prima notizia di coniazione veniva da una Cedola di Tesoreria (sine die) dell’aprile 1465, dove il regio tesoriere attestava un introito di «31 ducati, un tarì e 12 grana per valore di 796 ferrandini, moneta d’oro, che il re nuovamente ha ordinato, e fa battere nella zecca; questa moneta è del peso, della lega e del valore del ducato veneziano. I ferrandini valgono a ragione di 5 tarì e 17 grana il pezzo».27 Come sottolineato per il coronato, ritorna la questione interpretativa della fonte, in quanto parte della letteratura28 vede nel 1465 l’anno di introduzione del ducato nel regno di Napoli, sebbene il ragguaglio nella ritrattistica di Ferdinando I (busto “giovanile”, “adulto” e “maturo”)29 sia servito a grierson e Travaini per ipotizzare delle emissioni già risalenti ai primi anni di regno (1458-1459)30 e datare il tarì al 1458, per la sigla M (in carattere latino lapidario) in uso al maestro della zecca di Napoli, ufficiale che avrebbe inciso l’iniziale del proprio cognome anche sulle monete (sesquiducato, carlino e denaro)31 di Alfonso I e che è stato identificato nel banchiere napoletano Salvatore Miraballe, sebbene la paternità della sigla non appaia così certa, perché costui non era mai stato titolare dell’ufficio e non aveva esercitato in zecca con assiduità dal 1455 al 1458, come invece sostenuto; carte alla mano, era stato reggente l’ufficio (1455-1456) nella causa del regio fisco contro Francesco Senier (1444-1455), poi rimpiazzato dai messinesi Giliforte de Ursa (1456-1457) e Stefano Crisafi (1458 almeno), e semplice sostituto (1459 almeno), assieme al consanguineo e socio in affari (?) Antonio (1458-1459), del di lui padre giovanni (1459), cui succederà (1460) il mercante raguseo Benedetto Cotrugli (anche 1461?-1468). Sotto il regno di Alfonso I, pertanto, la sigla M tira in ballo altri due maestri di zecca: Francesco Macia (1442 almeno), in carica nella sede

25.Il documento era stato pubblicato in versione integrale, con alcune imprecisioni, da FUSCo, g. V. 1846, pp. 113-114, e riversato, in sintesi, da Dell’erBA, l. 1932-1935, XIX, p. 42.

26.ASNa, rCS, Curia, reg. VII, c. 12r; insieme alla quasi totalità dei repertori di Cancelleria d’antico regime, è andato distrutto il 30 settembre 1943, quando i guastatori tedeschi, in ritirata da Napoli, appiccarono un incendio a Villa Montesano, nell’agro di San Paolo Belsito (presso Nola), sede provvisoria dell’allora grande Archivio del regno (oggi l’Archivio di Stato di Napoli), trasferito in loco durante la seconda guerra mondiale.

27.ASNa, rCS, Cedole di Tesoreria, reg. 42, c. 46r (distrutto nel 1943); dalla versione di BAroNe 18841885, XI, 1, p. 24.

28.Su tutti, cfr. SAMBoN 1893, p. 76, e Dell’erBA, l. 1932-1935, XVIII, p. 196.

29.Divenuto criterio di classificazione, cfr. non ultimo FABrIzI 2010, pp. 47-48.

30.Cfr. MeC, vol. XIV/III, p. 247.

31.Per un’idea del conio, vd. FABrIzI 2010, ad vocem.

centrale provvisoria (gaeta) fino al trasferimento della regia Corte nella capitale, e Angelo Morosini (1442-1444), che per la nomina del Magnanimo inaugurava la riapertura dell’officina napoletana. Detto questo, sulla scorta di una precedente indagine archivistica,32 corre l’obbligo di rivisitare le serie del ducato e del coronato in funzione delle sigle identificative del personale di zecca (gaeta e Napoli)33 al servizio dei primi monarchi aragonesi.

Maestro della zecca centralePeriodoTitolarità ufficio

sconosciuto/i 1437-1441titolare

guido di Antonio 1441 almenotitolare

Francesco Macia da Napoli1442 almenotitolare

Il 21 giugno 1442 la regia zecca, sede centrale e unica in attività nel regno di Napoli, viene trasferita da gaeta (in chiusura) a Napoli (in apertura).

Angelo Morosini da Siena1442-1444titolare

Iacopo Baboccio da Piperno 1442-1450sostituto (?)

Francesco Senier, catalano 1444-1455titolare (nasce Francesc Ximenes)34

Stefano Crisafi da Messina1455 sostituti (dopo l’arresto del Senier) e giovanni da Cordova

Salvatore Miraballe da Napoli1455-1456reggente (durante la causa del Senier)

Giliforte de Ursa da Messina1456-1457titolare

Stefano Crisafi da Messina1458 almenotitolare

Tabella 1. Maestri di zecca in servizio a Gaeta (1437-1442) e Napoli (1442-1458) sotto Alfonso V (poi I)

Maestro della zecca centralePeriodo Titolarità ufficio

giovanni Miraballe da Napoli1459 almenotitolare

Antonio Miraballe da Napoli1458-1460 sostituti e Salvatore Miraballe da Napoli 1459 almeno

Benedetto Cotrugli da ragusa1460 (poi dal 1461?)titolare (nasce Benko Kotruljević)

Salvatore de Ponte 1460-1461 titolare

Benedetto Cotrugli da ragusa1461(?)-1468titolare Iacopo (o giacomo) Cotrugli1469 almenotitolare

32.Cfr. gIUlIANI-PerFeTTo 2013, tabelle 3-5 di pp. 77-78, cui si rimanda per la ricostruzione archivistica dei vari uffici.

33.Per comodità di sintesi e, soprattutto, per non perdere di vista i temi odierni, le tabelle non tengono conto delle risultanze archivistico-monetarie sulle altre zecche attive in quel preciso momento storico (almeno le sedi minori di Aquila, lanciano e Sulmona).

34.Anche Francisci Ximeni, cfr. gIUlIANI-PerFeTTo 2013, p. 98. l’attività del Senier (o Insigner) sarà al centro dell’attenzione in PerFeTTo c.s., autore che si ringrazia per la notizia e l’anteprima dell’opera.

Simonello Miraballe da Napoli1470 almenotitolare gestione incerta (tra il 1470 e il 1475)35

Nicola Spinelli da Napoli 1475-1488titolare

gian Carlo Tramontano da Napoli1488-1494 (e oltre)titolare

Tabella 2. Maestri di zecca in servizio a Napoli (1458-1468) sotto Ferdinando I

ConioBusto del reSiglaMaestro di zecca

I tipo36 giovanileanonima37 Benedetto Cotrugli da ragusa (1460-1468)

II tipo38 giovanileanonimaBenedetto Cotrugli da ragusa (1460-1468)

II tipoadultoanonimaBenedetto Cotrugli da ragusa (1460-1468)

(anche altri maestri del 1470-1488 ?)39

II tipomaturoanonimaBenedetto Cotrugli da ragusa (1460-1468)

II tipomaturoCIacopo (o giacomo) Cotrugli (1469 almeno)

II tipomaturoT40 gian Carlo Tramontano da Napoli (1488-1494)

Tabella 3. Sigle dei maestri di zecca (Napoli) censite per il Ducato di Ferdinando I

Sigla Maestro di zecca

B41 Benedetto Cotrugli da ragusa (1460-1468)

Cy (in nesso)42 Iacopo (o giacomo) Cotrugli (1469 almeno) y Iacopo (o giacomo) Cotrugli (1469 almeno)

M Simonello Miraballe da Napoli (1470 almeno)

Tabella 4. Sigle dei maestri di zecca (Napoli) censite per il Coronato di Ferdinando I L’INTRODUZIONE

35.ProTA 1914, p. 9, riferiva di una gestione ininterrotta di Iacopo Cotrugli dal 1469 al 1474, subentrato mortis causa al padre Benedetto, documentando senza dettagli (cfr. nota 5) la nomina (1469) e un repertorio del 1472, ma non rinveniva alcuna testimonianza sulla gestione di Simonello Miraballe; di contro, BoVI 1968, pp. 4-5, che pubblicava l’ordine del gran camerario (4 settembre 1470, cfr. doc. I di p. 63) per la restituzione dei proventi sull’oro monetato dal mastro Simonello Miraballe, non apportava modifiche all’elenco tradizionale degli zecchieri napoletani e aggiungeva, a margine (cfr. nota 2 di p. 4), che in un’opera manoscritta di Prota «dopo il nome di Iacopo Cotrullo, vi è quello di Paolo de Venis o de Senis (V) 1472 e dopo il Tramontano quello di gian Francesco Brancaleone (IB) 1495. Non li ho inseriti nell’elenco per mancanza di conferme». Il quadro dirigenziale della zecca di Napoli di questo periodo e della prima età di governo (1458-1459) di Ferdinando I, ancora lacunosi, dovrà essere oggetto di future e capillari indagini archivistiche.

36.Arme d’Aragona, inquartata, a tutto campo.

37.PerFeTTo 2013, pp. 20-22, attribuisce alla zecca di lanciano tutte le coniazioni aragonesi prive della sigla distintiva del maestro di zecca, compresi questi ducati (ivi nn° 10-12 di pp. 54-56).

38.Arme d’Aragona, inquartata, entro scudo coronato.

39.la lavorazione dell’oro è documentata almeno per Simonello Miraballe, vd. infra.

40.Include la serie, conosciuta in pochissimi esemplari, con la sigla T “ribattuta” sulla sigla C, in uso al precedente maestro di zecca.

41.PerFeTTo 2013, p. 19, attribuisce la sigla B a Silvestro Bossi da Firenze, maestro della zecca di lanciano negli anni Sessanta (datazione imprecisata) del XV secolo (ivi, n° 14 di pp. 56-57).

42.In precedenza era stata interpretata come sigla U, cfr. anche FABrIzI 2010, p. 49; per un approfondimento si rimanda a DI rAUSo 2014, p. 16. Stessa ragione per cui non viene riportata la sigla C, frutto probabilmente di una lettura approssimativa di altra sigla (Cy o y); sul punto cfr. ancora DI rAUSo 2014, p. 16, che non ha rilevato passaggi d’asta di queste due serie.

Prima d’ora, il coronato con la sigla M veniva attribuito43 ad Antonio Miraballe e ascritto al biennio 1458-1460; un’attribuzione messa in dubbio già da grierson e Travaini, che pur in assenza delle fonti dirette avevano posticipato l’introduzione del coronato, collocandola nella forbice di tempo che corre dal 1462 al 1472, assegnando questa sigla a un maestro di zecca «not identified»,44 oggi riconosciuto in Simonello Miraballe, titolare dell’ufficio almeno nel 1470 e terzo dei cinque figli avuti dal “banchiere-zecchiere” giovanni. Tesi confermate dal documento sub iudice, ma che una serie di indizi archivistici rendeva a suo tempo plausibile. Come noto, va considerato che il gigliato era una moneta “buona”, adatta alle transazioni commerciali medio-grandi, agli assolvimenti fiscali e al pagamento delle milizie, al punto da essere “imitata” anche in europa e nell’oriente latino,46 mentre l’omologo nominale aragonese (il carlino) aveva peso inferiore, dato che sotto Alfonso I, come relazionava (6 dicembre 1555) leonardo de Zocchis alias Terracina,47 alla stessa bontà della moneta angioina se ne tagliavano 88 pezzi la libbra (con peso legale di 81½ acini = 3,630813 gr),48 e lo stesso facevano gli zecchieri di Ferrante, che li differenziavano, «dalli sopradetti», solo «al nome delle lettere».49 ordinare una moneta d’argento rinnovata nella veste iconografica ma fedele alle ataviche prescrizioni (lega e taglio) del gigliato significava, infatti, ripristinare lo status quo, un’azione mirata e che le regole della politica finanziaria dicono lontana dai fasti dell’incoronazione, perché mettendo su piazza tornesi “falsi” e “mali” carlini – atti a soddisfare, in maniera più o meno lecita, le esigenze della corona – sarebbe stato un controsenso ordinare, sempre all’inizio della Congiura, una moneta “buona”, appetibile all’esportazione incontrollata e alla tesaurizzazione, ben presto scacciata, secondo la “legge di gresham”,50 da quella “cattiva”. Il nostro documento dice a chiare lettere che il primo settembre del 1463 il coronato circolava ma, come già evidenziato, il tenore dell’atto denota un ordine di emissione ravvicinato. Non stupisce, allora, l’assenza di questa voce nel bando per la nuova valuta delle monete, attestato in una Cedola di Tesoreria del 21 marzo 1460, nella quale si dava atto che tali «Giovanni de Aretro e Giovanni trombetta ricevono la mancia di un du-

43.Include l’unicum (in Coll. privata, tuttavia, è noto un secondo esemplare, “malo” carlino o falso d’epoca?) con la sigla M incisa al D/ e al r/, che PerFeTTo 2014, p. 37, attribuisce con riserva alla zecca dell’Aquila, dove al tempo di Ferdinando I era ricorrente l’uso della doppia sigla distintiva (al D/ e al r/).

44.A cominciare da ProTA 1914, p. 8.

45.MeC, vol. XIV/III, p. 369.

46.Cfr. gIUlIANI-FABrIzI 2014, p. 96.

47.In servizio nella zecca di Napoli, era conservatore dei campioni e giudice delle differenze; la relazione (una trascrizione conforme), conservata nella BNNa, ms. XI.C.44, cc. 13r-23r, è stata pubblicata da VolPICellA 1880, pp. 739-749. Per notizie particolareggiate sulle mansioni svolte si rimanda a PerFeTTo 2012, ad vocem.

48.Cfr. BoVI 1968, p. 7.

49.BNNa, ms. XI.C.44, c. 14v; cfr. VolPICellA 1880, p. 741.

50.Per una moderna rivisitazione si rimanda a SAVIo 2008, pp. 491-524.

cato per avere pubblicato il bando delle monete, cioè, che l’alfonsino vale 21 carlini, il ducato51 14 carlini, il ducato di camera 13 carlini e dieci grana, e la lira d’argento 16 ducati».52

Stabilire correttamente l’anno di emissione del coronato significa osservare questa moneta sotto una luce diversa, una moneta che lega il suo profondo valore simbolico non più all’evento celebrativo apicale (l’incoronazione, con tanto di investitura papale) ma ad un monito per tutti i nemici del re. D’altro canto, la produzione monetale di Ferdinando I – innovativa anche per questo – è piena di leggende a doppia chiave interpretativa abbinate ad apparati iconografici del tutto singolari, diventati mezzi di propaganda verso i sudditi e le altre autorità. Su tutti, piace ricordare l’ultima tipologia di coronato (“dell’angelo”), dove la figura dell’arcangelo Michele (posta al r/), a differenza delle comuni tirature, non assume la posizione stante, consona nella rappresentazione sacrale, ma «un atteggiamento di fiera aggressione»,53 in perfetta simbiosi con la lancia che trafigge un drago ora dal volto umano. Una chiara allusione alla vittoria e alla successiva ritorsione contro i “baroni ribelli” protagonisti della seconda Congiura; trasformata, forse, in una cattiva propaganda per il re, visto che a distanza di secoli luigi Dell’erba, pur giustificando l’emissione di una moneta inneggiante alla vittoria nei confronti dell’invasore straniero, ne condannava l’utilizzo in quella che era stata una guerra civile, affermando, in disprezzo alla generosità di un sovrano vincitore, che «non fu certamente un sennato atto politico il lasciar correre per le mani del pubblico, tuttora immerso nel lutto, una moneta che nella sua impronta richiamava troppo da vicino battaglie, sangue cittadino ed uccisioni numerose, insieme alla raccattatura di una scusa a mezzo di un motto lanciato da un tiranno».54 Nulla di strano, allora, che il coronato –chiamato da tanti coronato “dell’incoronazione”–abbia inaugurato quelle tirature propagandistiche tanto care, in futuro, al più longevo dei sovrani aragonesi di Napoli.

A futuri approfondimenti e collaborazioni si rimandano, invece, altri temi, fra cui l’uso delle sigle distintive e lo status di regia zecca, che a partire dagli anni Quaranta-Sessanta del XV secolo vigeva in alcune sedi minori, in particolare l’Aquila (in Abruzzo Ultra) e lanciano (in Abruzzo Citra), attive in due città geograficamente opposte (l’una nell’entroterra appenninico, dislocata sull’asse viario Firenze-Napoli e con il suo esteso comitatus che faceva da cerniera di confine allo Stato della Chiesa, l’altra a ridosso della Costa adriatica, con il porto di San Vito e le marinerie protese a levante) ma accomunate da una vivace floridità com-

51.S’intenda il ducato di Venezia, il ducato napoletano valeva, infatti, 10 carlini.

52.ASNa, rCS, Cedole di Tesoreria, reg. 38, c. 124r (distrutto nel 1943); dalla versione di BAroNe 18841885, XI, 1, p. 17.

53.Dell’erBA, l. 1932-1935, XIX, p. 54.

54.Dell’erBA, l. 1932-1935, XIX, p. 53.

merciale: l’Aquila per il gettito fiscale legato alla pastorizia transumante, che Alfonso I, ispirato forse dalla Mesta castigliana, era stato lungimirante nell’assoggettare alla Dohana menae pecudum Apuliae, 55 oggetto del desiderio per i futuri conquistatori; lanciano per il rinomato circuito fieristico, che sotto gli Aragonesi primeggiava con Barletta e Salerno, richiamando merci e mercanti anche dall’europa del Nord e dall’intero bacino del Mediterraneo. Detto questo, vale la pena riflettere sulle parole di Ferrante, che nel bando apostrofava la zecca di Napoli, sede centrale e regia zecca per eccellenza, «sua zecca», come la «sua Corte», i «soi thesaureri, recepturi et administraturi», le «sue intrate, rasciuni et pecunie», non perché l’istituto, al pari degli uomini, dei profitti e delle istituzioni, erano al servizio del re, ma perché – come sostenuto anche da Perfetto in un recente studio sulla zecca di lanciano, regia zecca che sotto Alfonso I era stata «nominata aragonese»56 – le regie zecche erano proprietà esclusiva del re, il quale al bisogno, in linea con il senso di modernizzazione dello Stato, spogliava universitates e feudatari del privilegio, loro concesso e talora acquisito, di avere la zecca per battervi moneta e intascarne gli utili,57 qualcosa che va oltre l’abituale concetto di demanialità. la scoperta del bando «de carlenis regis Roberti» ha permesso di aprire una finestra sulla politica monetaria di Ferdinando I d’Aragona al tempo della prima “Congiura dei Baroni”, che esula perciò dallo stereotipo della politica monetaria speculativa (tornesi “falsi”) e fraudolenta (“mali” carlini). Si è riusciti, in tal modo, ad anticipare di quasi due anni il terminus post quem di coniazione del ducato, che il re chiamava ferrandino, vezzeggiativo con il quale, molti anni dopo, «el poble el va denominar afectuosament»58 il nuovo monarca Ferdinando II d’Aragona (1495-1496); di contro, è stato individuato, con un basso margine di errore, il periodo di prima emissione del coronato. Senza dubbio, però, la grande rivelazione del bando è quella pertinente l’identità iconografica del coronato, dove la scena dell’incoronazione non può assumere più la sua naturale finalità celebrativa, quella cioè di ostentare la legittimità dell’ascesa al trono di un figlio naturale odiato dai potenti, ma la piena legittimità di una potestas regia già acquisita dopo l’investitura papale e a quel tempo minacciata dalle armi del duca giovanni d’Angiò e dei baroni ribelli alla corona aragonese. Potestas che Ferdinando I, anche in senso materiale, aveva affidato alla volontà di nostro Signore, intitolandosi nell’ormai celebre bando «re de Sicilia, de Hierosalem et Ungarie, che Dio lo salve et mantenga. Amen».

55.Istituita a lucera nel 1447, fu abolita dai Francesi nel 1806.

56.ASNa, rCS, Comune, reg. e cc. non indicati, sub annum 1443 o 1444 (distrutto nel 1943); dalla versione di SAMBoN 1892, p. 353; appellativo che la tradizione letteraria ha inteso per sinonimo del reale, sottomultiplo del carlino introdotto nel regno di Napoli da Alfonso I, sul punto si rimanda a PerFeTTo 2013, p. 16.

57.Nella zecca dell’Aquila sono documentati diversi episodi, tutti risalenti al periodo aragonese (14421507); tra i contributi critici più recenti, vd. in particolare gIUlIANI 2011 e gIUlIANI 2014.

58.CrUSAFoNT 1993, p. 297.

APPENDICE DOCUMENTARIA

I

Bando di Ferdinando I d’Aragona, re di Napoli. Napoli, 1 settembre 1463

(Archivio di Stato l’Aquila, Archivio Civico Aquilano, S 75, cc. 45v-46r)

Bando da parte della serenissima et illustrissima maestà del signore re Ferdinando, re de Sicilia, de Hierosalem et Ungarie, che Dio lo salve et mantenga. Amen.

[nel margine sinistro del foglio] De carlenis regis Roberti.

Per lo quale se notifica ad ciascasuna persona che havendo la dicta maestà ordenato et facta fare nova moneta de argento, de lega et piso delli carlini vecchi dicti de re Roberto, nominata coronati, delli quali procedesseno octanta per libra de argento de lega de dicti carlini, secundo la antica ordenatione de dicti carlini, et se spendessero dece per uno ducato d’oro sive ferrandino et vintidui tornisi per ciescasuno et per communo beneficio de quilli che haviano dicti carlini, dicti de re Roberto, alla dicta rasone de dicti coronati et coscì per alcun tempo sciano stati spisi et per sua Corte receputi. Tanto atteso che per la maiure parte de dicti carlini non so’ trovati né se trovano de piso iusto de octanta per libra secundo è lo piso de dicti coronati, iuxtam l’antica ordenatione de dicti carlini. Et per questo commannamento dicti carlini da certo tempo in qua sonno refutati et se refutano et, se pur se pigliano como carlini de non iusto piso, se ne dà tanto mino dello iusto valore de quilli, che ne succede multo più damno ad quilli che li hanno de quello che li soccederia ponendoli in zecca et facendone fare la dicta moneta de coronati. Et per tanto volendo sopra de ciò debitamente sua maestà provvedere, statuisce et ordena la dicta moneta de carlini de re Roberto de qua nanti dèverse recepire et dare ad rascione de libra. Statuendo la dicta maestà de darse per sua zecca et ancho per sua Corte, per soi thesaureri, recepturi et administraturi // quale se vole de sue intrate, rasciuni et pecunie non solo ad rascione de quarantadui tarì de carlini, della felice memoria de re Alfonso, et grana cinque secundo per li tempi passati nanti la ordinatione de dicti coronati è stato dato per la dicta zeccha de dicti carlini, de re Roberto, per ciascasuna libra, ma per tarì quarantadui et grana undice et mezo per ciascasuna libra de quilli. Et niente mino per maiure commodità de quilli che è de loro 59 argento volerando far

59.Per un maldestro ravvedimento alla trascrizione, nel documento è stato aggiunto l’apostrofo, pertanto il termine >loro< si è trasformato in >l’oro<.

fare moneta de dicti coronati. Statuisce ed ordena essa moneta per sua zecca de Napoli da et secundo ad ciescuno che in la dicta zeccha porterà o punerà argento de dicta lega de dicti coronati, cioè che contenga undice oncie et tri sterlini de argento fino per libra, non solo corrente septantocto et mezo como sempre è stato consueto de dicta moneta de coronati et carlini praedicti, de re Roberto, ma dui grana più ciascasuna libra de argento de quello che sempre è stato consueto. Datum in castello novo civitatis nostre Neapolis die primo septembris MCCCCLXIII. Rex Ferdinandus.

Propria Garlon.

N. A de Montibus locumtenentibus magno camerario. Antonius secretarius fiat.

IITrascrizione degli ordini di Ferdinando I d’Aragona, re di Napoli. s.l. e s.d. (ma Napoli ?, 1469 ?)

(Biblioteca Nazionale “Vittorio emanuele III” Napoli, ms. XI.C.44, cc. 23r-24r)

Ordinationi che servono in la regia zecca de Napoli sopra lo cudere de la moneta, che nuovamente la maestà del signore re fa cudere in essa nuovamente coronati.

In primis che in ciascheduna libra ne sia de argento fino [de] cuppella onze XI et sterlini tre [et de] rame fina sterlini XVII, tanto die in tutto l’argento et la rame predetta, sia una libra et sia de lega de lo carlino de la croce de re Roberto de lo quale argento se ne habbiano a fare la detta moneta nuovamente coronati.

Item che per ciascuna libra de lo detto argento legato ut supra se habiano a recepere pezzi seu coronati LXXX, coscì come uscivano dalli detti carlini de re Roberto. //

Item che li detti coronati se habbiano a pesare ad uno ad uno et ciascuno di essi sia di peso de tarpesi IIII, coscì come era lo detto carlino, et habbie ciascuno di essi de remedio uno acino dal più al meno dummodo che li LXXX coronati pesano libra una legati ut supra.

Item che li mercanti et altri qualsivoglia persona che metteranno argento in la detta zecca se le habbia a respondere per lo mastro della zecca per ogni libra de argento della sopra detta, cioè de onze sette et sterlini tre de argento fino de cupella e de XVII sterlini de rame fina: coronati LXXVIII.

Item che allo mastro della zecca reste della summa coronato uno et menzo allo complimento delli de[tti] coronati LXXX per una libra, lo quali se have da dispendere per esso mastro in lo lavor[ar]e et altre spese in lo modo seguente.

Alli lubreri, che batteno per libre… denari XVII.

Alli affilatori, che agiustano al peso ad uno ad uno… denari VI.

Alli cugnatori, che improntano… denari VIII.

Alli notari et credenzeri, che tengono lo conto… denari VI. //

Allo mastro della prova, che assagia le monete… denari VI.

Al guarda prova, cioè quello che tiene la prova generale… denari IIII.

Al pesatore, che pesa ad uno ad uno la moneta… denari III.

Allo intagliatore de ferri et cugni et [allo] mercatore generale… denari IIII.

Per conservamento de ferri, stigli e rascoli et altre spese minute… denari XII.

Al mastro della zecca, al quale se li admetteno per calemento de fondiri et refonderi che sagli i mancamenti et salarii de più agiuntati bisogneno per exercitii alla detta zeccha… denari XXIIII.

Registrata in Curie [Summarie] VII [a. 1469-1472], folio XII.

APPENDICE MONETARIA

Ducato per Ferdinando I d’Aragona. Zecca di Napoli

Figura 1

I tipo – Serie anonima (busto “giovanile”)

(da Aureo & Calicò, asta del 3 giugno 2009, lotto 713)

Figura 3

II tipo – Serie anonima (busto “adulto”)

(da Numismatica Ars Classica, asta n° 60 del 7 giugno 2011, lotto 84)

Figura 5

II tipo – Sigla C, busto “maturo” (da Numismatica Ars Classica, asta n° 32 del 23 gennaio 2006, lotto 73)

Figura 2

II tipo – Serie anonima (busto “giovanile”) (da Numismatica Ars Classica, asta n° 32 del 23 gennaio 2006, lotto 71)

Figura 4

II tipo – Serie anonima (busto “maturo”) (da Aureo & Calicò, asta del 3 giugno 2009, lotto 714)

Figura 5bis

II tipo – Sigla T “ribattuta” su C, busto “maturo” (da Bolaffi, asta n° 24 del 5 giugno 2014, lotto 456)

Figura 6

II tipo – Sigla T, busto “maturo” (da Numismatica Ars Classica, asta n° 57 del 18 dicembre 2010, lotto 214)

Coronato per Ferdinando I d’Aragona. Zecca di Napoli

Figura 7

Sigla B

(da Numismatica Ars Classica, asta n° 35 del 2 dicembre 2006, lotto 1033)

Figura 9

Sigla Y

(da Aureo & Calicò, asta del 27 ottobre 2011, lotto n° 690, ex Coll. Crusafont)

Figura 8

Sigla CY (in nesso)

(da Aureo & Calicò, asta n° 259 del 24 aprile 2014, lotto 609)

Figura 10

Sigla M

(da Aureo & Calicò, asta del 27 ottobre 2011, lotto 689, ex Coll. Crusafont)

Figura 10bis

Sigla M (anche al R/)

(da Classical Numismatic group, asta n° 96 del 14 maggio 2014, lotto 1193)

FoNTI ArCHIVISTICHe e MANoSCrITTe

ASAq =Archivio di Stato l’Aquila.

ACA =Archivio Civico Aquilano. S 75 (registrum, anni 1467-1476).

ASNa =Archivio di Stato Napoli.

rCS =regia Camera della Sommaria.

Cedole di Tesoreria, reg. 38.

Cedole di Tesoreria, reg. 42.

Comune, reg. (segnatura non indicata). Curia, reg. VII (Curie Summarie a. 1469-1472).

BNNa = Biblioteca Nazionale “Vittorio emanuele III” Napoli. ms. XI.C.44 (Varia in Iurisdictione).

BIBLIOGRAFIA

BAroNe 1884-1885 = N. BAroNe, le Cedole di Tesoreria dell’Archivio di Stato di Napoli dall’anno 1460 al 1504, in Archivio Storico per le Province Napoletane, IX (Napoli 1884), 1, pp. 5-34, 2, pp. 205-248, 3, pp. 387-429, 4, pp. 601-637, X (Napoli 1885), 1, pp. 5-47.

BoVI 1968 = g.BoVI, le monete di Napoli dal 1442 al 1516, in Bollettino del Circolo Numismatico Napoletano, lIII (Napoli 1968), pp. 3-65 più tavole I-V. CrUSAFoNT 1993 = M. CrUSAFoNTI SABATer, el “Cavallo” de Nàpols de Ferrandino (1495-1496), in Quaderni Ticinesi. Numismatica e Antichità Classiche, 22 (lugano 1993), pp. 295-298.

Dell’erBA,A. 1940 = A. Dell’erBA, Spiegazione ed interpretazione di leggende ed imprese sulle monete medioevali-moderne dell’Italia meridionale, in Bollettino del Circolo Numismatico Napoletano, nuova serie, XXI (Napoli 1940), 1-2, pp. 43-63.

Dell’erBA,l. 1932-1935 = l. Dell’erBA, la riforma monetaria angioina e il suo sviluppo storico nel reame di Napoli, in Archivio Storico per le Province Napoletane, nuova serie, XVIII (Napoli 1932), pp. 156-206, XIX (Napoli 1933), pp. 5-66, XX (Napoli 1934), pp. 39-136, XXI (Napoli 1935), pp. 46-153.

DI rAUSo 2014 = F. DI rAUSo, Un coronato inedito di Ferdinando I d’Aragona e sulla classificazione dei primi coronati della zecca di Napoli, in Panorama Numismatico, XXXI (Serravalle 2014), 298, pp. 13-18.

FABrIzI 2010 = D. FABrIzI, Monete Italiane Regionali. Napoli, Pavia 2010. FUSCo,g. V. 1846 = g. V. FUSCo, Intorno alle zecche ed alle monete battute nel reame di Napoli da re Carlo VIII di Francia … etc., Napoli 1846.

FUSCo,S. 1812 = S. FUSCo, Dissertazione su di una moneta del re Ruggeri detta ducato, Napoli 1812.

gIUlIANI 2011 = A. gIUlIANI, Anno Domini 1498. la renovatio della zecca aquilana, in Annali dell’Istituto Italiano di Numismatica, vol. 57 (roma 2011), pp. 187-192 più tav. XIX.

gIUlIANI 2013 = A. gIUlIANI, L’Aquila pontificia e l’utopia della libertas. Zecche e monete nella dedizione a Innocenzo VIII (1485-1486), roseto degli Abruzzi 2013.

gIUlIANI 2014a = A. gIUlIANI, la ‘‘maestà cattolica’’ e il nuovo ufficio della zecca aquilana, in Rivista Italiana di Numismatica e scienze affini, CXV (Milano 2014), pp. 329-333.

gIUlIANI 2014b = A. gIUlIANI, la “ribattitura” dei cavalli nel regno di Napoli sotto Federico d’Aragona. risultanze archivistiche per un grande enigma numismatico, in Acta Numismàtica, 44 (Barcelona 2014), pp. 171-177.

gIUlIANI-FABrIzI 2014 = A. gIUlIANI e D. FABrIzI, Le monete degli Angioini in Italia Meridionale. Indagine archivistica sulla politica monetaria e analisi critica dei materiali, roseto degli Abruzzi 2014.

gIUlIANI-MATTIoCCo 2014 = A. gIUlIANI e e. MATTIoCCo, “Buona e mala moneta” agli ordini di Ferrante d’Aragona, in Il giornale della Numismatica, III (Torino 2014), 25, pp. 36-43.

gIUlIANI-PerFeTTo 2013 = A. gIUlIANI e S. PerFeTTo, Politica feudale e monetaria di Alfonso d’Aragona. Il Marchesato di Pescara in potere degli AvalosAquino e la sconosciuta zecca aragonese di Rocca San Giovanni, Cassino 2013. lüNIg 1725-1735 = J. C. lüNIg, Codex Italiae diplomaticus…etc., voll. 4, Francofurti et lipsiae 1725-1735.

MeC = Medieval European Coinage. With a Catalogue of the Coins in the Fitzwilliam Museum, Cambridge, Cambridge 1986-2013, voll. 17 (in prosecuzione); vol. XIV (Italy), parte III (South Italy, Sicily, Sardinia), a cura di P. grIerSoN e l. TrAVAINI.

PANNUTI-rICCIo 1985 = M. PANNUTI e V. rICCIo, Le monete di Napoli. Dalla caduta dell’Impero Romano alla chiusura della zecca, lugano 1985.

PerFeTTo 2012 = S. PerFeTTo, La prova del metallo. L’esperienza di Vincenzo Porzio nella zecca di Napoli (1555-1587), roma 2012.

PerFeTTo 2013 = S. PerFeTTo, Monete e zecca nella terra di Lanciano. Un particolare caso di demanialità sub signo Aragonum (1441-1554), lanciano 2013.

PerFeTTo 2014 = S. PerFeTTo, Un coronato dell’incoronazione probabilmente della zecca dell’Aquila, in Panorama Numismatico, XXXI (Serravalle 2014), 299, pp. 35-37.

PerFeTTo c.s. = S. PerFeTTo, La unitat monetària de Dues Sicílies pel català Francesc Ximenes. Il magistrato della zecca e il Libro de cuentas de la ceca de Nápoles, opera in corso di stampa.

ProTA 1914 = C. ProTA, Maestri ed incisori della Zecca Napolitana ricavati da documenti del R. Archivio di Stato di Napoli, Napoli 1914.

SAMBoN 1892 = A. SAMBoN, Di alcune monete inedite di Alfonso I e Ferdinando I re di Napoli e di due officine monetarie del Napoletano sinora sconosciute, in Rivista Italiana di Numismatica, V (Milano 1892), 3, pp. 341-355.

SAMBoN 1893 = A. SAMBoN, Incisori dei conii della moneta napoletana, in Rivista Italiana di Numismatica, VI (Milano 1893), 1, pp. 69-82.

SAMBoN 1897 = A. SAMBoN, les monnaies d’argent frappées en 1460 par ordre du duc d’Anjou et du prince de Tarente dans le royaume de Naples et le monnayage frauduleux de Ferdinand Ier d’Aragon, in Gazette Numismatique Française, I (Paris 1897), pp. 65-82.

SAMBoN 1913 = A. SAMBoN, I tornesi falsi di Ferdinando I d’Aragona coniati a Napoli, a Barletta, a gaeta, a Cosenza, a lecce, a Capua e ad Isernia, in Supplemento all’opera “Le monete del Reame delle due Sicilie da Carlo I d’Angiò a Vittorio Emanuele II” a cura dell’autore Memmo Cagiati, III (Napoli 1913), 5-7, pp. 15-21.

SAVIo 2008 = A. SAVIo, le tre cosiddette “leggi di gresham, in Rivista Italiana di Numismatica e Scienze affini, CIX (Milano 2008), pp. 491-524.

SeNATore 2010 = F. SeNATore, Parlamento e luogotenenza generale. Il regno di Napoli nella Corona d’Aragona, in La Corona de Aragón en el centro de su Historia 1208-1458. La Monarquía aragonesa y los reinos de la Corona (a cura di J. Á. SeSMA MUñoz), zaragoza 2010, pp. 435-478.

TrAINA 2006 = M. TrAINA, Il linguaggio delle monete. Motti, imprese e legende di monete italiane, Sesto Fiorentino 2006.

TrAVAINI 2013 = l. TrAVAINI, Il signore a cavallo, il signore in piedi, il signore “all’antica”: ritratti monetali tra Medioevo e rinascimento, in Quaderni Ticinesi. Numismatica e Antichità Classiche, 42 (lugano 2013), pp. 357-369.

TroylI 1747-1754 = P. TroylI, Istoria generale del Reame di Napoli…etc., voll. 5, Napoli 1747-1754.

VolPICellA 1880 = S. VolPICellA, Distintione delle monete et valore et de quelli che le han fatto zeccare, in Archivio Storico per le Province Napoletane, V (Napoli 1880), 4, pp. 737-749.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

El sistema monetari de la Vall d’Aran

DaviD Bruna i José antonio Bruna*

Ha estat una novetat inesperada comprovar l’existència d’una moneda de compte pròpia per al territori de la Vall d’Aran, que fou utilitzada en la documentació oficial fins a la segona meitat del segle XIX. Es tractava d’un sistema comptable diferenciat dels sistemes català i castellà (posteriorment espanyol), essencialment integrat per sous, per ardits, i per lliures, però d’equivalència distinta a la resta de monedes veïnes de la Vall. El seu origen caldrà buscar-lo al segle XVI, atès que inclou monedes de compte obsoletes, com les targes. En aquest primer article recollim les proves de la seva existència, que havia passat increïblement desapercebuda a historiadors aranesos i catalans.

Utilització de la moneda aranesa en els llibres de comptes (s. XVIII-XIX)

El fet que la Vall d’Aran estigui ubicada en un lloc fronterer va suposar que els seus habitants es veiessin abocats a comerciar amb tot tipus de moneda corrent amb les àrees veïnes, ja fos França, Catalunya o Aragó. Per tant, a la Vall d’Aran als segles XVII, XVIII i XIX era normal que es fessin transaccions en moneda barcelonina, en moneda aragonesa, en moneda castellana i en moneda francesa. Aquesta barreja de monedes i unitats monetàries dispars va ser un dels motius pels quals els governants es van proveir d’un sistema comptable propi, diferent del català: la moneda aranesa.

Farem una mica d’història. Aquesta moneda imaginària es va utilitzar, d’una manera clara i ben documentada, entre mitjan segle XVIII i el primer terç del segle XIX. Això es constata especialment en els Llibres de Comptes del Conselh Generau d’Aran (1781-1850), on cadascun dels apunts comptables enregistrats en diferents tipus de moneda es converteix a una unitat monetària –diferent de

*José Antonio Bruna, guia del Parc Nacional d’Aigüestortes. David Bruna, estudiant.

la catalana– que anomenen “moneda aranesa”. Un exemple clar és la relació de pagaments que fan els pobles aranesos l’any 1795 en moneda catalana i que posteriorment converteixen en moneda aranesa.

Posteriorment, al mateix llibre apareix la denominació “moneda barcelonesa”, i tots els pagaments efectuats en aquesta descripció de despeses de l’any 1818 estan en moneda catalana, però es converteixen a moneda aranesa.

La denominació de “lliura aranesa” (“libras aranesas”) apareix en un document de l’any 1777 que es troba a l’Arxiu Històric General d’Aran. Es tracta d’una carta del jutge d’Aran, Joan Bautista de Larruy, dirigida al Síndic General d’Aran, arran d’un llarg litigi que començà l’any 1772 i en el qual el jutge exigia que se li pagués el salari en moneda castellana. El Conselh al·legà que des de temps “inmemoriables” sempre s’havia pagat al jutge en moneda aranesa i l’autoritat els dóna la raó. En aquest mateix escrit de 1777, el referit jutge reclamava

el següent: “me falta cobrar lo correspondiente a los mil reales de vellón o cien libras aranesas que este valle paga y me debe...”.

En relació a la lliura aranesa, trobem també la denominació en diferents fulls del Libre de Compdes Generaus del Conselh d’aran (1781-1850) (Arxiu Històric General d’Aran, llibre 3031), corresponents a la comptabilitat de l’any 1803, on apareix la inscripció: “Li tinc pagat a Pere Fontà de Salardú la cantitat de doscentes y tres lliures araneses per compte...”.

En el mateix llibre, a la pàgina comptable de l’any 1809, apareix, en dues ocasions, la denominació de lliura aranesa:

En altres anotacions del Llibre de Comptabilitat, el qualificatiu d’araneses no va a continuació del nom de lliures sinó al final de la quantitat anotada. Per exemple, a la pàgina de comptabilitat de l’any 1785 apareix: “Distribució y descargo, que dóna lo Síndic General Joan de Miguel de Vilach de les dos-centes setze lliures divuit sous y tres aranesas”. EL sistEma monEtari DE La vaLL D’aran. 147

Un altre exemple apareix a la pàgina comptable de l’any 1796, on diu el següent: “Hem pagat a don Ramon Forguet Batlle General setanta lliuras quatre sous aranesas...”.

A la pàgina de comptabilitat de l’any 1807, es recull: “Resulta que lo cargo importa vuit-centes trenta-sinch lliuras tretze sous y dos aranesas”.

Existeixen nombrosos documents on se segueix aquesta fórmula per a referir-se a la moneda aranesa, però en algunes ocasions substitueixen la paraula lliura pel seu símbol (ʉ)”. Per exemple, en un document de la comptabilitat de l’any 1806 apareix: “Descargo que dóna lo Síndic General de la Vall Francisco Ademà Cau de las 835 lliures 13 sous 2 aranesas que quedaren bonas en los comptes de 1806”.

També trobem entrades a on només figura la denominació moneda aranesa. És el cas de la comptabilitat de 1808 on es llegeix: “... mil tres-centes trenta-quatre lliuras diset sous y vuit de moneda aranesa quedan bones al comun de la vall quatre-centes sexanta-y-sinch lliuras...”.

Sistema i equivalències

Després de veure l’ús quotidià de la moneda aranesa dels Llibres de Comptabilitat del Conselh Generau, de les esglésies i dels ajuntaments de la Vall d’Aran, hem comprovat que el sistema comptable aranès es basava en una lliura de 10 rals, un ral de 20 ardits i un sou de 10 ardits. L’ardit tenia el mateix valor que el diner als segles XVIII i XIX.

En tots aquest documents queda constatat que el valor en pessetes que tenia la lliura aranesa era bastant inferior al canvi que tenia la lliura catalana.

una lliura aranesa = 1,852 pessetes una lliura catalana = 2,666 pessetes

Amb totes aquestes dades, hem pogut elaborar la següent taula d’equivalències: També hem pogut fer una taula comparativa del valor de la lliura aranesa en relació a la lliura catalana i a la moneda oficial espanyola:

MONEDA ARANESA: EQUIVALÈNCIES DEL SISTEMA

(moneda de compte i moneda efectiva)

Dobles Dobles DurosLliuresPessetesRalsSous TargesQuartsMenutsArdits/ de quatred’or Diners 14 1643,2804328642.1602.716,985.6168.640 14 10,820108216540679,41.4042.160 12,752754135169,8351540 11,8510205063130200 15,410,82734,0270,2108 125 6,31320 12,53,156,510 11,262,64 12,063,18 11,54

EQUIVALÈNCIA AMB ALTRES SISTEMES MONETARIS

Moneda oficialMoneda de compteMoneda de compte espanyola (castellana)aranesa catalana 1 lliura aranesa 13 sous i 9 diners catalans 10 rals de billó i1 lliura aranesa, 8 sous i1 lliura catalana

25 15/21 maravedisos8 diners

4 rals de billó 10 sous i 8 diners7 sous i 6 diners (=1 pesseta)

1 dobla de quatre43 lliures araneses i30 lliures catalanes (=80 pessetes)2 rals

Mitja dobla de quatre21 lliures araneses i15 lliures catalanes (=40 pessetes)6 rals

Una dobla d’or10 lliures araneses i7 lliures catalanes i (=20 pessetes)8 rals 10 sous

A part dels llibres esmentats, aquestes equivalències també es poden comprovar en les escriptures de l’època, on apareix la denominació “lliures arane-

ses o moneda corrent en la present Vall d’Aran” (anys 1755, 1762 i 1858). Per exemple, en una escriptura de venda de l’any 1755 es diu el següent: “Per la cantitat de quoranta lliures araneses, dich quranta lliures moneda corrent en la present Vall d’Aran”. Tanmateix es pot comprovar en una escriptura més recent, del 1858, on es llegeix: “El precio de esta venta es cien libras aranesas, equivalentes en reales de vellón: siete cientos cuarenta y un reales, diez y ocho céntimos” .

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Els orígens del col·leccionisme numismàtic i antiquari a Mallorca: gabriel Flor i altres contertulians de Bonaventura Serra.1

MArIà CArBoNELL I BuADES*

El primer col·leccionisme numismàtic o, més genèricament, l’ímpetu antiquari a Mallorca és un dels múltiples, heterogenis i estimulants fruits de les primeres generacions d’il·lustrats locals, ara deixant de banda el debat acadèmic que hagi pogut suscitar l’abast tangible de la cultura de les llums en la societat illenca.2 Almanco això és el que es desprèn del testimoni del cronista i erudit Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), exposat en unes inèdites Memorias literarias de la isla de Mallorca, datades l’any 1772 i conservades a la biblioteca del monestir de Montserrat:3

Aun no se hablaba sino en la Corte, y tal qual otra parte de España, de sociedades literarias y de introducir el buen gusto en las ciencias, aun escribía Feijoo del miserable estado en que se hallaban y del atraso que padecían éstas en España; aun reynaba en muchos pueblos y ciudades la barbarie, y ya nos juntábamos en Mallorca algunos amigos a leer obras selectas, a instruirnos con

*Universitat Autònoma de Barcelona.

1.Agraïm l’autorització de l’autor per incloure a Acta Numismàtica una versió sensiblement reduïda de l’article publicat al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 68 (Palma, 2012, 201-233). S’han substituït els inventaris de les peces numismàtiques (en general, no gaire descriptius) per un resum del seu contingut, destacant-ne, si s’esqueia, alguna particularitat, i s’han suprimit o reduït algunes notes perquè contenien dades biogràfiques o familiars molt detallades. A més, s’han afegit dues imatges inèdites cedides per l’autor (les dels detalls dels manuscrits de B. Serra).

2.La síntesi més recent és la de CASANovAS, M. A.: “La Il·lustració i el món de les lletres a la Mallorca del segle XvIII”, en DUrAN, M.; MArIMoN, A (dir.): Del Segle XVIII borbònic a la complexa contemporaneïtat, Història de les Illes Balears (dir. E. BELENgUEr), III, Barcelona, 2004, p. 42-51. Cfr. MoLL, I.; SUAU, J.: “Memoria explicativa del estado de la isla de Mallorca en el siglo XvIII”, en FErNANDEz, r. (ed.): España en el siglo XVIII. Homenaje a Pierre Vilar, Madrid, 1985, p. 248-288. vegeu, a més, entre d’altres, TrIAS MErCANT, S.: “Les claus de la Il·lustració mallorquina”, Afers: fulls de recerca i pensament, 13 (1998), p. 297-308.

3.SErrA FErrAgUT, B.: “Memorias literarias de la Isla de Mallorca (1772)”, Biblioteca Abadia de Montserrat, Ms. 475 (abans vol. 17 de les “recreaciones eruditas”), f. 373-388.

método en el buen gusto y a cultivar los conocimientos útiles que prestan las ciencias estudiadas como se debe, y con el orden y elección que se requiere (…) Los frutos notables que han dimanado de nuestras tertulias, a más de firmarse entre nosotros el más constante amor y la amistad más sólida y verdadera, son muchos y varios. Lo primero se excitó entre nosotros, y por medio de nuestro ejemplo en otros, el gusto de hacer venir muchos y buenos libros, del que se reconocía gran falta en el país. De aquí se originó que se empeçaran a formarse por algunos selectas y copiosas Bibliothecas, como las de D. Antonio Despuig, la de D. Antonio Montis, la de D. Pedro Verí y Salas, la de D. raymundo Togores canónigo de la Sta. Igla. Cathedral, la de D. Joseph de Pueyo, la mía en que tengo gastados más de 6.000 pesos y otras (…) Se empeçaron a recoger y apreciar las producciones varias de la naturaleza, las antigüedades, las medallas y todo lo que tiene conexión con el estudio de la bella literatura, de las que se han hecho después apreciables colecciones, así por lo que mira a la historia natural, como de medallas y monumentos antiguos, en que han acreditado su elección y buen gusto el Sr. D. Juan de Salas, el Sr. D. ramon Togores y otros. Como también de pinturas lo es la colección que posee el Sr. D. Juan de Salas nombrado, quien ha tenido el gusto y la satisfacción de recoger varias muy preciosas de rafael, rubens, Alberto Durero y otros célebres artífices…

Per tant, no parlem d’un projecte institucionalitzat, corporatiu, acadèmic o gremial, sinó d’una compulsió compartida per alguns individus fascinats per l’Antiguitat i l’erudició històrica. Això no obstant, si llur iniciativa va tenir continuïtat va ser gràcies al paper catalitzador de la tertúlia concebuda per dos esperits inquiets i civilitzats, prou sensibles a les novetats culturals, Bonaventura Serra i Josep de Pueyo, futur tercer marquès de Campofranco. No hi ha constància que amb anterioritat s’haguessin format a Mallorca col·leccions numismàtiques ni antiquàries, potser a causa de la tardana i lenta difusió dels postulats de l’humanisme renaixentista. I no era per manca de restes romanes. El testimoni de Joan Binimelis és il·lustratiu de la incessant aparició de vestigis i, diguem-ho tot, corprenedor quan ens descobreix que l’espoli i la dispersió del nostre patrimoni tenen una llarguíssima trajectòria:

Pollencia (...) según se descubre y muestran las ruínas en donde se han hallado estatuas, cabezas y columnas de aquel tiempo de romanos, y la estatua del mismo Quinto Cecilio Metelo que hoy se guarda en Mallorca, y cavándola debajo de tierra la cortaron acaso la cabeza del cuerpo, y hoy la posee el Magnífico D. raymundo Verí, Juez en la Audiencia real de Mallorca, y otras cosas más y muchas se han hallado, como son sepulturas, urnas, cenizas, epigramas, títulos y particularmente en los campos en donde la Ciudad de Pollencia estaba edificada, se han hallado muchísimas medallas y monedas de cobre y de plata de emperadores romanas, que juntadas pasarían de cinco quintales de peso las

que yo he visto, y se han hecho muchos presentes de ellas y enviado a muchos fuera de Mallorca y cada dia se descubren muchas más.4

Així, doncs, les freqüents troballes no es traduïen automàticament en la formació de gabinets antiquaris ni de monetaris ordenats o temàtics, és a dir, de veritables col·leccions. Tot i que a petita escala, l’excepció correspon als cronistes Joan Binimelis, que segons confessió pròpia va arreplegar devuit monedes d’emperadors romans,5 i Joan Dameto, que declarava posseir algunes peces exhumades a Pollentia 6 Tanmateix, és molt probable que les col·leccions setcentistes s’hagin nodrit no sols de les descobertes immediates, sinó també de les que s’havien anat efectuant al llarg del segle XvII. De forma casual, no cal insistirhi gaire, perquè els únics excavadors, per no dir “arqueòlegs”, de l’època eren els cercadors de tresors. I és que, en general, les troballes arqueològiques eren producte de l’atzar. Si fem cas de les fonts de l’època, els tres nuclis més fecunds en monedes i vestigis romans al llarg del segle XvIII, quan finalment cristal·litzà el fenomen col·leccionista, foren Pollentia, 7 Lloseta8 i Campos.9 Això no obstant,

4.BINIMELIS, J.: Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes (1593), Palma, 1983, p. 161. Quant al cap romà de Can Pueyo de Palma, també ha passat desapercebuda la dada aportada per BErArD, g. de: Viaje a las villas de Mallorca (1789), Palma, 1983, p. 76: y lo prueba [Binimelis] con una estatua de mármol que ha su tiempo allí [Pollentia] se halló de Cecilio Metelo, que paró en don ramón Verí y hoy guarda el Marqués de Campofranco. És evident que la suposada escultura del cònsol Quint Cecili Metel, ara identificada amb el bust d’August de Can Pueyo (excepte per A. Furió, que hi veia un retrat de Luci Dentili), no fou excavada al segle XvIII ni prové de la col·lecció de Bonaventura Serra, com sovint s’ha defensat. D’acord amb el testimoni de J. Binimelis, el primer possessor conegut és el noble ramon de verí i Moià, oïdor de l’Audiència de Mallorca, mort l’any 1614 (PLANAS, A.: “Los juristas mallorquines del siglo XvI”, Memòries de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 10 (2000), p. 63-104, en particular p. 97). Que prové de la col·lecció Serra ho asseguren, per exemple, F ErrÀ, B.; vIrENQUE, J.: Álbum artístico de Mallorca, Palma, 1873, p. 15-16. recorden la inscripció del pedestal modern: ... desenterrada y colocada sobre este pedestal en 6 de octubre de 1757, por el celo de muy dignos escritores, en memoria de la antigüedad. L’any 1775, el bust ja apareix relacionat entre els béns de Nicolau de Pueyo i rossinyol, segon marquès de Campofranco: una testa Antigua de la grandesa del natural, que diuen ser del temps de los romans sobre un pedestral de fust que imita el màrmol, y que conté una inscripció llatina (ArM, Protocols, r-964, f. 7). I, com veurem aviat, el mateix any l’esmenta B. Serra a Can Pueyo, identificant-lo amb l’hipotètic retrat de Quint Cecili Metel (cfr. infra n. 12).

5.Apareixen en l’encant post-mortem, venudes per 17 sous: “un talech ab medallas de aram dels emperadors de roma al rnt. mº Miquel oliver, pre.” vegeu LLABrÉS, g.: “Testament del Dr. en medicina Joan Binimelis, prevera”, BSAL, XvI (1917), p. 177-192, en part. p.189.

6.DAMETo, J.: Historia General del reyno Balearico, Palma, 1632, p. 34-35: Algunos quieren que su primera población [Pollentia] aya sido en lugar cerca de la ciudad de Alcudia, donde hoy está la Yglesia de Santa Ana. Fundan su opinión en las muchas medallas y estatuas marmóreas, y entre ellas la del famoso capitan Q. Cecilio Metello por sobrenombre Balearico (...) que allí se han hallado, y cada dia se van descubriendo más, de las quales yo tengo en mi poder algunas. Sobre el col·leccionisme més modern a partir de l’aportació de Pollentia, vegeu roSSELLó BorDoy, g., MErINo SANTISTEBAN, J.: “El patrimoni de les Illes Balears romanes: història de les investigacions, les troballes i les col·leccions”, enorFILA PoNS, M. (com.): El món romà a les Illes Balears, catàleg d’exposició, Palma, 2005, p. 145-153.

7.FUrIó, A.: Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Pollentia en la época que los romanos dominaron la isla de Mallorca, Palma, 1839 (però el text està datat a Alcúdia l’any 1832).

8.CAyETANoDE MALLorCA, FrA: Loseta illustrada por la invención milagrosa de la Virgen Nuestra Señora llamada vulgarment de Loseta sita en el condado de Ayamans de el reyno de Mallorca, Palma, 1746, p. 115 ss. i p. 133 ss.

9.FUrIó, A.: Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Palma en la época que los romanos dominaron la isla de Mallorca, Palma, 1835, p. 22-23. En contra del que opinaven els nos-

es trobaven peces arreu, com ho demostra el testimoni de Bonaventura Serra, redactat en el seu peculiar espanyol:10

[1774] En Manacor en una rota de Son Berga, prop del Arenal, se enquentran moltíssimas medallas de plata rotas de este genero ab la inscripció roma. Véanse las recreaciones donde se pone una pintada (...) Cosa de media legua de Inca, a la parte de Llubí, està el predio Son Vich donde se ven vestigios de población grande ... En este lugar cavando se encontró la moneda que acompaña, y se pide por su inscripción. respuesta: el anverso representa la cabeza de Palas y el reverso el Pegaso. La inscripción dice Emporius (Flórez, Medallas, tom 2).

[1778] Antigüedades halladas en el predio Canet de D. Juan Torrella a principios de junio o últimos de mayo de 1778, en un lugar distante cosa de media legua de Sporlas, consisten en un campo de ruinas de piedras grandes y algunas labradas y un gran montón de piedras sin labrar; y se encontraron también algunos grandes huesos y dientes humanos, y una redoma o jarro de tierra muy blanca, y más de 60 medallas de bronce de mediano tamaño o módulo, de Antonino Pío, de Cómodo, dos de L. Domna, etc., de Elio Perrina, etc.

[1779] D. ramon Togores canónigo de esta Sta. Iglesia Cathedral tiene en su poder una medalla de Pertinax en gran bronce, de la más bella conservación, hallada según oí dezir en el término de la villa de Manacor.

Bonaventura Serra i Ferragut

Si més no cap al final de la seva vida, el mateix Serra havia reunit un gabinet d’antiguitats, exigu però també un dels primers que s’han pogut documentar a Mallorca.11 En efecte, s’ha publicat que l’any 1777 posseïa un suggestiu recull

tres primers historiadors, Furió defensava en aquesta publicació la fantasiosa tesi –ja anunciada per fra Lluís de vilafranca- que la Palma romana estava situada al lloc del Palmer (Campos). recorda algunes troballes arqueològiques al mateix lloc: una làpida sepulcral (en poder de Bonaventura Serra); més de mil monedes romanes a Son Martorell (és a dir, Morell), l’any 1707; un altre grup nombrós de monedes romanes dels segles I al Iv d. C., algunes d’or i de plata, l’any 1756 (enviades per l’Audiència a la Cort, que les destinà al monetari de la real Academia de la Historia); encara, un nou grup de monedes, l’any 1780, que es repartiren entre Jordi Puig i de Maurell, regent de l’Audiència, Bonaventura Serra, Jordi Abrí-Descatlar, el paborde guillem Terrassa i el caputxí fra Miquel de Petra (con las que empezó el medallario que hay en el gabinete de su convento); finalment, una moneda d’or que, després de passar per les mans de Jeroni Alemany i Flor, acabà en poder del brigadier Joan de Sales, del qual parlarem més endavant. Aquestes dades apareixen també recollides per TALLADAS, F.: Història de Campos, Campos, 1994 (1892), p. 16. Quant a una de les descobertes citades: el 23 de novembre de 1756 apareixen casualment en un camp de Santanyí cent cinc monedes de plata en figuras romanas grandes; lliurades al batle de la vila, aquest les envià a l’Audiència, i aquesta al seu torn a la Cort, ja que els “tresors” eren propietat de la reial Hisenda (ArM, AA-716, 1756, núm. 10). Alguna notícia més aporta B. SErrA (BPM, Ms. 607, p. 35): En este año [1781] dentro de la Quaresma, entre Campos y Santanyí se encontró cabando [sic] una estatua o ídolo de bronce de cosa de palmo y medio o dos palmos y un vaso lleno de medallas de bronce … Las medallas referidas oí dezir que paran en manos de D. Antonio Despuig y la estatua de bronce en las del mayordomo del obispo, a quién le regaló el Sr. Maciá presbº., tío del Sr. Julián Ballester, procurador del Hospital General.

10.SErrA, B.: Memorias y adnotaciones, BPM, Ms. 613 (1770-1773), p. 35 i 383; Ms. 615 (1777-1778), p. 330; Ms. 616 (1779), p. 83.

11.Per a una visió de conjunt de la situació arqueològica a la Península, vegeu MorA, g.: Historias de Mármol. La arqueología clàsica española en el siglo XVIII, Anejos de Archivo Español de Arqueología, XvIII, Madrid, 1998.

de petits bronzes que havien aparegut en una seva propietat d’Alcúdia (un Hèrcules d’un pam d’alçària, un Mercuri, un atleta amb un estrígil a la mà, un Apis, un Mim i altres estris d’època romana), algunes inscripcions i un total de seixanta-quatre medalles de bronze, classificades en tres categories d’acord amb llur format.12 Atès que a les medalles més grans hi figuraven emperadors i emperadrius de roma, hem de pensar que tot el conjunt devia ser homogeni, encara que no necessàriament tenia un mateix origen. A més, en la seva miscel·lània i envejable biblioteca, Serra disposava d’alguns volums dedicats a la matèria. Així, s’ha dit que posseïa les Familiae romanae quae reperiuntur in antiquis numismatibus ab urbe condita ad tempora divi Augusti (roma, 1577; segona edició: París, 1663), de Fulvio orsini, el gran col·leccionista i antiquari del renaixement romà, a més de bibliotecari dels Farnese; les obres de numismàtica del bibliotecari reial Manuel Martínez Pingarrón -de fet, la traducció i edició crítica de la Ciencia de las medallas con notas históricas y críticas, del jesuïta Louis Jobert (Madrid, 1777, a partir de l’edició parisenca de 1739); i les Medallas de las Colonias, Municipios y pueblos antiguos de España, de l’enciclopèdic P. Enrique Flórez, que endemés va ser corresponsal de Serra (1757-1758, els dos primers volums; i 1773, el tercer i definitiu, a càrrec d’Antonio valcárcel, príncep Pius de Savoia).13

Ara bé, el mateix Serra ens informa que també tenia Los vivos retratos de todos los emperadores, d’Hubertus goltzius (edició castellana: Anvers, 1560); els molt divulgats Diálogos de Medallas, de l’arquebisbe Antoni Agustín (Tarragona, 1587; Madrid, 1744); el Museo de las medallas desconocidas españolas, de v. J. de Lastanosa (osca, 1645); l’original en francès de l’obra del P. Jobert suara esmentada (la primera edició, parisenca, data del 1692); les “Famílies” (en realitat, Nummi antiqui familiarum romanarum perpetuïs interpretationibus illustrati), de Jean Foy-vaillant (Amsterdam, 1703; o bé l’edició prínceps, pari-

12.FUrIó, A.: Carta histórico-crítica ... la antigua Pollentia, p. 39; vENTAyoL, P.: Historia de Alcudia, Palma, 1982 (1927), I, p. 36 ss. Aquest últim autor relaciona el sepulcre i una estàtua de marbre de Luci Dentili Modest (descoberta, però, l’any 1687, i posteriorment destruïda), una inscripció dedicada a Quint Cecili Càtul (desenterrada l’any 1750 al Camp d’en França, després dipositada a Can España del carrer de la Portella), una medalla de coure de Juli Cèsar (apareguda l’any 1707 en època del pare del cronista Serra) i el grup de petits bronzes i altres bagatel·les suara descrites. El mateix ventayol comenta altres troballes similars.

13.gArCíA MAríN, J.; PICAzo, A.: La cultura de la Il·lustració a Mallorca. Llums i ombres de Bonaventura Serra, Palma, 2009, p. 48. Cal corregir el nom d’alguns dels autors citats en aquest treball (Fluvio Ursino per Fulvio orsini, Pingaron per Pingarrón). També hi ha una referència a un “Promptuario de medallas de gestnero (1691-1761), autor que havia desenvolupat un estricte sentit filològic davant les interpretacions” (p. 49); per la cronologia, es tracta de l’alemany Johann Matthias gesner, llatinista i professor universitari de retòrica, de qui tanmateix no he sabut localitzar cap llibre dedicat específicament a medalles, si més no amb el títol indicat. Podria tractar-se del Promptuario de las medallas de todos los más insignes varones que ha avido desde el principio del mundo, de J. M. Cordero (Lió, 1561)? Serra va reunir una quarantena de llibres d’antiguitats. Encara que no els detalli, vegeu gArCíA MAríN, J.: “La biblioteca de Buenaventura Serra (1728-1784) y otras bibliotecas del XvIII mallorquín”, Estudis Baleàrics, 29-30 (1989), p. 113-117. Entre la bibliografia dedicada a Serra sobresurt l’estudi de PASCUAL BENNÀSAr, M. J.: La Historia Natural de Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), un ilustrado mallorquín, Palma, 2003.

senca, de 1674, en dos volums i amb un títol no del tot idèntic); un catàleg de les medalles de Lluís XIv (segurament, les Médailles sur les principaux événements du règne de Louis le Grand, París, 1702); l’Ensayo sobre los alphabetos de las letras desconocidas que se encuentran en las más antiguas medallas y monumentos de España (Madrid, 1752) -més sovint conegut com obra de medallas desconocidas-, de Luis José velázquez de velasco, marquès de valdeflores; el recueil des médailles de peuples et de villes en tres volums, de Joseph Pellerin (París, 1763); i, finalment, un diccionari numismàtic en castellà (sens dubte, el Diccionario numismático general, de Tomás A. de gusseme, en sis toms, editat a Madrid entre 1773 i 1777).14

A la llibreria de Serra, aquests títols apareixen agrupats a l’epígraf Antiguitats, perquè els llibres de numismàtica no constituïen un gènere del tot independent, sinó una faceta de l’erudició antiquària, que s’integrava en els coneixements d’història general. Llevat d’excepcions, la funció bàsica de la numismàtica era la de servir com a ciència auxiliar de la història, sobretot de l’antiga. Això no obsta perquè algunes medalles fossin avaluades també per altres mèrits i, en particular, per la seva raresa o singularitat i fins i tot pel seu valor estètic. En paraules de Martínez Pingarrón, traduint l’original del P. Jobert (p. 26), el precio de las medallas no se ha de considerar precisamente por la materia, i [sic, passim] este es uno de los primeros principios de la Ciencia de las Medallas. Muchas veces una misma Medalla acuñada en oro será comun, i la misma en bronce será mui rara; i otras muy estimadas en oro tendran muy corta estimacion en plata, i en bronce.

D’altra banda, Serra redactà l’any 1775 unes notes sobre la situació de les troballes arqueològiques efectuades a Mallorca destinades a Martínez Pingarrón, el qual les afegí, agraït, al pròleg de la citada Ciencia de las medallas (“dignos de que yo los manifieste al público”). Ja que és un text poc conegut, convé de recuperar-ne la part essencial:15

Las Antigüedades de Mallorca se pueden dividir en Medallas, Inscripciones, Bustos, Estatuas, Vasos, Lámparas, Sellos, Fragmentos, i [sic, passim] otros géneros semejantes. I pertenecen a varios i distintos tiempos, de Fenicios, Griegos, romanos, Godos, Moros, etc., singularmente las Medallas, i en algunas partes se conservan vestigios de una antigüedad remotísima, quales son los que llama el vulgo Clapers de Geganos [sic, per gegants], que consisten en unas piedras

14.SErrA FErrAgUT, B.: “De bibliothecis, sive de earum praestantia et usu, institutione, collectione...”, BPM, Ms. 608-609, vol. I, p. 279 ss. i 331 ss. (inventari de la biblioteca “serrariana”, com l’anomenava el mateix autor). Els dos volums de Serra són un esbós o una primera versió d’un vertader manual de biblioteconomia.

15.MArTINEz PINgArroN, M.: Ciencia de las medallas con notas históricas y críticas, p. XXIv-XvII. L’original a SErrA FErrAgUT, B.: “recreaciones eruditas”, I, Biblioteca del monestir de Montserrat, Ms. 470, p. 269.

de enorme grandeza sobrepuestas a otras de correspondiente magnitud, etc. Por lo que mira a Medallas, se encuentran no pocas Fenicias, o de letras desconocidas (…) De Griegas se han encontrado algunas, i entre ellas la de Cristo en mediano i pequeño bronce, que trae D. Antonio Agustín, según le ví citado en sus Diálogos, i al presente no tengo, i no puedo consultar, i otras del Siglo de Justiniano. También se han encontrado de Hebréas, o Amuletos Judaicos, el rostro de Cristo, e Inscripciones Hebraicas. De romanas se encuentran un sin número, así de Consulares como de Imperatorias, en oro, plata, bronce, i aun algunas he visto de plomo, sobre que se duda si se acuñaron en este metal. Hace algunos años que en el Término de la Villa de Santanyi se encontraron de una vez mas de quinientas de oro i plata de bella conservación de muchos Emperadores romanos, desde Nerón hasta Galba, i algunos posteriores a este. De Godos las hay de Wamba, Egica i otros. De Moros se encuentran asimismo no pocas en plata, i otros metales con caracteres antiguos Arábicos. De los reyes de Mallorca hasta tiempo de los reyes Católicos, de quienes vi una en oro, las he visto en oro o plata en poder de diversos sujetos, que unidas huvieran podido formar serie seguida sin casi ninguna interrupción.

De Inscripciones también ai muchas, principalmente de tiempos de romanos (…) De Bustos y Estatuas, la cabeza de mármol de Flaminio, o sea de Metelo de que hablan Dameto en su Historia de Mallorca, i Verac en su Estado presente de España, i tiene D. Josef de Pueyo Marques de Campofranco en su Gavinete. otra también romana incógnita de mármol que tengo en mi poder, un Hércules de bronce de palmo o poco menos de alto, un Mercurio de bronce pequeño, otra figura o pequeña Estatua asimismo de bronce, que representa un hombre teniendo en su mano el estrígil, que está tomando los baños, un Mimo, etc., varios ídolos, un Apis, pequeño de bronce, algunos Canopes, etc.

Patéras, Vasos, Lámparas Sepulcrales i otros utensilios, varios Siglos o Sellos, con sus Inscripciones se han encontrado también muchos i varios. Esta anotación parece suficiente para dar una breve noticia de las Antigüedades que se han hallado en esta Isla. Para lo demás no ai [sic] tiempo ni lo permiten las ocupaciones. Palma i Mayo 16 de 1775. Serra i Ferragut.

Per modèstia, Serra calla que alguns dels objectes relacionats eren de la seva propietat,16 inclòs un bust romà de marbre del qual no se’ns dóna més notícies.17 El cas és que, segons l’ inventari postmortem, en el tram final de la seva vida,

16.S’hi refereix molt de passada FErrÀ, B.: “Estatuas de bronce halladas en Mallorca (notas de mi cartera)”, BSAL, 12 (1909), p. 186-190.

17.Fa uns anys era propietat del comte d’España, quan el publicà gArCíAy BELLIDo, A.: “Esculturas romanas de Pollentia”, Archivo Español de Arqueología, 83-84 (1951), p. 53-65. Els béns que llegà Serra a la seva germana passaren, per haver mort aquesta sense successió, al cosí Bartomeu Serra i Bennàsser de Monnàber; la néta d’aquest últim, Maria Josepa Serra i Colubí, va casar-se l’any 1874 amb Enric d’España i Truyols, fill del segon comte d'España.

Serra havia augmentat la col·lecció de monedes, a més de conservar la resta d’artefactes arqueològics. D’acord amb l’inventari: cinc estatuetes de bronze; altres quatre fragments de bronze; diversos trossos de pedra, de terra de degotís i de terracota de gerrer, que parexen ser d’en temps de romans o dels Moros, una vaga manera d’establir cronologies que ha perdurat fins avui en dia en el costum popular. Quant a les monedes, en tenia cent vint-i-set, totes antigues i de diàmetres diferents, a més d’altres dues petites de plata.18

La mort del cronista s’esdevingué el 17 de desembre de 1784, a cinquanta-sis anys d’edat, i la redacció de l’inventari va començar una setmana després. Com a marmessor del difunt i com a procurador de l’hereva, l’única germana del cronista, actuà el cunyat Joaquim Fiol i Estade de Montcaire, que ens en dóna detalls en el seu famós Dietari. No havia passat un mes quan, el 20 de gener, ja se li presentava un eventual comprador del monetari: És vingut a mon Estudi D. Guillem Callar, el qual me ha dit que desitjave ser preferit en la compra de las Medalles de Bonaventura. 19 S’endevina que podien existir altres candidats. Tanmateix, la feina d’inventariar no s’acabà fins a mitjan mes d’abril. El 18 d’aquell mes, Fiol li ho va participar personalment a Descatlar, ja que aquest era legatari del difunt per catorze toms de l’España Sagrada de Flórez, un diccionari d’antiguitats, que hem d’identificar amb de gusseme abans citat, unes Excavaciones de granada en cinc toms,20 una pintura al·legòrica en què figurava Europa -el mateix Serra l’atribuïa a Pietro da Cortona- i les produccions naturals, és a dir, un petit gabinet de curiositats marítimes i terrestres, un atavisme que evoca les Kunstkammern o Wunderkammern barroques. De pas, el beneficiari va aprofitar per inquirir sobre la possibilitat de fer-se a mans el cocodrilo (me ha insinuat sobre el cocodrilo, a que he respost no estar en intel·ligència que fos producció natural), el qual, en efecte, dissecat i farcit de palla, penjava del sostre d’una estança de Can Serra, a la manera del popular drac de na Coca de Can rosselló, actualment conservat al Museu Diocesà de Mallorca. Ben mirat, hom deu interrogar-se si no serà el mateix animal, perquè, llegendes populars a banda, de l’exemplar de rèptil capturat presumptivament pel capità Bartomeu Coch, d’acord amb el relat de J. M. Bover, no se’n coneixen ni l’origen exacte (en tot cas, hauria aparegut al carrer de la Portella, casualment a tocar de Can Serra) ni les vi-

18.ArM, Protocols, 5914, f. 1-26, en particular, f. 13v. No hi apareix una relació completa de la llibreria, que ocupava dues habitacions de Can Serra del carrer de la Portella. Un problema que calia resoldre era la titularitat dels llibres, ja que també n’hi havia del pare del difunt, el jurista i oïdor de l’Audiència Miquel Serra Maura, i del seu avi matern Francesc Ferragut, doctor en medicina. Amb el temps, el cunyat Dr. Joaquim Fiol en va lliurar un miler al marquès de Campofranco (ja que n’era l’hereu), però la resta va ser consignada al convent de Sant Francesc (en bona part havien estat propietat del pare del cronista), llevat dels que havien estat propietat del seu propi avi, el jurista Llorenç Fiol i Flor, i del Dr. Pere Suau, antic advocat dels pobres.

19.PoNS, A.: “Dietari del Dr. Fiol (1784-1785)”, BSAL, 24 (1932-1933), p. 112 ss. L’obra va ser immediatament publicada en dos volums pel mateix autor.

20.Pel tema de les excavacions i falsificacions setcentistes a granada, vegeu MorA, g.: Historias de mármol..., p. 87 ss.

cissituds anteriors a l’exaltació que en feren els nostres escriptors romàntics.21 El cas és que, finalment, el 18 d’abril de 1785 Fiol enviava a Descatlar el cocodril, les tres medalles de plata, les cent trenta-vuit medalles de bronze (ja es veu que o bé el notari o bé el marmessor no les havien comptat amb exactitud; de cent vint-i-nou han passat a cent trenta-vuit), les estatuetes i la resta del petit tresor arqueològic. No se’ns diu res del pagament fins al 22 de juliol, quan Descatlar li assegurà que tornaria el cocodril, sense més explicacions, i que per les medalles ha dit faria dir Misas. L’1 d’agost es rebia de l’interessat un rebut –l’únic documentat- de quinze misses per valor de poc més de tres lliures ( el que he hagut admetrer per la nota de mà de dit Callar per el valor de las monedas antigues), senyal que el marmessor dispensava al comprador un tracte de favor o que llavors la numismàtica sols tenia per a ells un valor cultural, no gens crematístic.22 De les posteriors vicissituds del monetari no hi ha notícies, com tampoc n’hi ha gaires del nou possessor, guillem Abrí-Descatlar i d’olesa (1746-1801), més enllà de paleses virtuts patriòtiques.23 La dispersió d’aquest monetari no degué ser immediata, perquè a mitjan segle XIX encara el va veure a la mateixa casa el peculiar ramon Medel.24

Contertulians

A Mallorca, l’afecció numismàtica i antiquària de Bonaventura Serra no era del tot excepcional, encara que fos minoritària. Se’n feia ressò un foraster contemporani, José vargas Ponce, col·laborador de vicente Tofiño durant l’aixecament de les cartes hidrogràfiques del Mediterrani, que va visitar l’illa durant els primers mesos de 1784:25

Monetarios fue selecto el de don Gabriel Flor, del que se conservan en varias manos algunas medallas, y en el dia las del Canónigo Don ramón Togores, el Coronel Don Juan de Salas, el oficial de Milicias Don Bartolomé rubí, y otros curiosos (...) Las medallas que se encuentran en gran número, y sin hablar de la de Annibal y el Testamento del romano, que refiere Dameto, y cita también Don Nicolás Antonio, calificando uno y otro de espureo, son las de Metelo, que trae Fulvio urcino, Vaillant y otros; la de oro con la palma y el caballo; la de

21.LLoMPArT, g.: “La leyenda palmesana de Es Drac de Na Coca”, BSAL, 38 (1981), p. 157-166. Si la meva hipòtesi és correcta, caldrà esbrinar algun dia la transmissió de la bèstia des de Can Serra a Can rosselló.

22.Cfr. MorA, g.: Historias de mármol..., p. 159.

23.rAMISDE AyrEFLor, J.: Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762, Madrid, 1999 (Palma, 1911), p. 317-319; BovEr, J. M.: varones ilustres de Mallorca, Palma, 1847, p. 451-454.

24.MEDEL, r.: Manual del viajero en Palma de Mallorca, Palma, 1989 (1849), p. 113: En su interior [Can Catlar] ostenta suntuosas antigüedades; tales como escogida tapiceria; dos cómodas o bufetes de concha y nacar embutidos, intercalados de buenas pinturas en oristas; mesas de jaspe en las que el mármol forma graciosos dibujos; buenas monedas del tiempo del imperio romano y de los cuños mallorquines...

25.vArgAS PoNCE, J.: Descripciones de las Islas Pithiusas y Baleares, Palma, 1983 (Madrid, 1787), p. 67 ss.

Canope rarísima; la de Augusto con la Palma; la de Crispo, las Consulares de M. Balbo, Hostilio, Sacerna y otros; la antiquísima de plomo muy extraña; la de Decio con contraseña de Mallorca inédita y rara; las de Gordiano Africano, Domicia, Pulcheria y otras, y las 500 de oro y plata que se encontraron en Santagui [sic], desde Galba hasta el baxo Imperio. También se encuentran fragmentos de bronce, la pequeña estatua de Hércules, y la pierna de bronce que tenia Focos; un dedo de enorme magnitud y bella hechura que tiene otro particular; la figura del que toma los baños con su estrígil en la mano, que posee Serra; un toro pequeño de bronce y otros utensilios, fragmentos, mosaicos, vasos de tierra, lámparas sepulcrales, etc., de que tiene completas apuntaciones el mismo Serra, a que solo falta ordenarlas, como practicó ya con algunas de diversos tiempos en una breve memoria sobre antigüedades de esta Isla, que dirigió a Don Manuel Martínez Pingarrón, Bibliotecario de S. M., y la publicó en el prólogo de la obra de las Ciencias de Medallas (...) y en la preciosa Disertación sobre la hallada últimamente en Mallorca...

Però després el tema ha suscitat poc interès. De fet, són escassíssims els treballs dedicats a la història de la numismàtica balear, ja venerables i lògicament obsolets.26 En el context que ens ocupa, interessa sobretot el testimoni d’Àlvar Campaner, per si mateix un notable col·leccionista, atès que relaciona els reculls privats més importants del seu temps i els del segle XvIII:27 otra de las fuentes, quizás la más preciada, de noticias y datos genuinos para el estudio de la numismática general, son las colecciones de monedas formadas desde el renacimiento por los gobiernos y los particulares. Desgraciadamente para la numismática balear, los datos acerca de las que á ella atañen, llegados hasta ahora á mis manos, son sumamente escasos. Verdad es que, según asegura D. Buenaventura Serra en uno de sus innumerables manuscritos, hubo en Mallorca el siglo pasado copiosos monetarios pertenecientes á los Sres. D. Gabriel Flor, D. ramón Togores, D. Bartolomé rubí, D. Juan Salas y algún otro; pero ninguna indicación nos ha legado acerca de las piezas baleares que aquellos poseían, sí es que efectivamente las recogieron. En el siglo actual han existido, ó existen aún, que yo sepa, las colecciones siguientes: En Menorca: la de

26.La paraula grega ννόμισμα i la llatina nummus, de la qual deriva numismàtica, signifiquen alhora moneda i medalla. En la literatura clàssica sobre el tema -i en la documentació que aquí es presenta- ambdós termes s’utilitzen com a sinònims, encara que la medalla classicitzant o de gust antiquari té una funció commemorativa, honorífica i onomàstica (en altres casos, pot servir com a joia i com a objecte de devoció). D’altra banda, el nom modern deriva del llatí medalia, que en origen es referia a una moneda (la meitat d’un denari). No cal dir que la moneda té un valor de canvi. Tanmateix, a la pràctica no sempre es distingien i totes dues tipologies integraven els mateixos monetaris. Per a la numismàtica mallorquina, vegeu, entre d’altres, BovEr, J. M.: Historia de la Casa real de Mallorca y notícia de las monedas propias de esta isla, Palma, 1855; i sobretot CAMPANEry FUErTES, A.: Numismática balear. Descripción histórica de las monedas de las Islas Baleares acuñadas durante las dominaciones púnica, romana, árabearagonesa y española, Palma, 1879 (com és comprensible, molt crític amb el sempre irregular Bover).

27.CAMPANEr, A.: Numismática balear..., p. 38

los difuntos D. Juan y D. Antonio ramis y ramis, en la cual estudió el Sr. La Mármora las piezas púnicas-baleares; hoy en poder de un sobrino de aquellos señores, del apellido de orfila, vecino de Mahon. En Mallorca (Palma): la del Sr. Marqués de Bellpuig, cuyo paradero ignoro completamente. La del Sr. Conde de Montenegro, formada, al parecer, por el Eminentísimo Sr. D. Antonio Despuig y conservada cuidadosamente por su familia. La del difunto Conde de Santa María de Formiguera, que conserva aún su hermano D. Vicente Ferrer de Sant Jordi. La muy completa del Sr. Conde de Ayamans, en la cual, según tengo entendido, se comprenden algunas de las que mencionó D. Buenaventura Serra el siglo anterior. Posee esta colección, entre otras piezas importantísimas, las únicas hasta ahora conocidas, labradas en oro por el Archiduque Carlos de Austria como rey de Aragón y Mallorca. La de D. Joaquín María Bover, que posee hoy su heredero el Sr. D. Nicolás Brondo y Zaforteza. La de D. Jaime Conrado, que obra en poder de su hijo el Sr. Marqués de la Fuensanta de Palma. La de D. Jaime Prohens, conservada por su hijo Don onofre. La de D. Jaime Planes, formada por dicho señor desde hace pocos años. La de D. rafael Manera, en la cual figura un ejemplar del real de oro de Jaime II de Mallorca. Y la completísima de D. Miguel Capdebou, que adquirí yo en 1865, y uní á la mía.

Havent tractat del monetari de Bonaventura Serra, caldrà escriure alguna cosa de la resta de col·leccionistes coetanis. A una primera generació pertanyien gabriel Flor i Lluís Focó (o Focos), els autèntics fundadors del col·leccionisme numismàtic mallorquí, sense que puguem negligir fra gaietà de Mallorca i el paborde guillem Terrassa, bé i que siguin figures menors en comparació dels dos primers; contemporanis de Serra foren Bartomeu rubí i ramon de Togores; i a una tercera generació pertanyien Joan de Sales i el cardenal Antoni Despuig, als quals hem d’afegir els escultors Miquel Tomàs i el seu fill Francesc Tomàs. Dissortadament, no m’ha estat possible descobrir dades rellevants d’alguns d’ells, si més no pel que fa a l’afecció antiquària. Així, de Joan de Sales i Cotoner (1741-1817) es coneix poc més que la filiació genealògica. I això no obstant les fonts antigues el fan poeta en espanyol i en català, afeccionat a les matemàtiques, l’astronomia i la numismàtica, poliglota i bon col·leccionista de pintura, a més de militar de carrera.28 Era amic de Jovellanos, que en les seves Memorias l’anomena sabio brigadier, 29 a més de fer-ne un lacònic però expressiu retrat,

28.BovEr, J. M.: Biblioteca de escritores baleares, Barcelona-Sueca, 1976 (Palma, 1868), II, p. 337; DD.AA.: Can Salas Major, Quaderns Arca 12, 1993; CArBoNELL, M.: “Col·leccionisme i importació de pintura a Mallorca en època moderna. La ruta ítalo-maltesa dels cavallers santjoanistes”, en oLIvEr, M. (com.): L’orde de Malta, Mallorca i la Mediterrània, catàleg d’exposició, Palma, 2000, p. 145-180 (en particular, p. 149-150). En aquest mateix catàleg (p. 138) es publica un retrat anònim de Joan de Sales com a tracista d’un pont (el projecte del qual apareix sobre una taula, al costat d’un rellotge, mentre que el personatge sosté un regla i un compàs), dempeus, davant d’una llibreria i d’un sextant astronòmic de muntura.

29.JovELLANoS, g. M.: obras, Barcelona, 1840, vII, p. 275.

arran d’una seva visita al castell de Bellver a finals de 1806:30 Visita de sobremesa del Sr. Brigadier D. Juan de Salas, que tiene aquí tanta opinión, así de erudito como de estrafalario; es pequeñito, flaquito, aviejadito, de ojos menudos y muy vivos y con aire de filósofo. Se habló mucho de arte... recorda J. M. Bover que ben aviat els hereus de Sales varen vendre al peso la seva col·lecció de medalles (monetario muy numeroso, ens garanteix), ocasió que ell mateix va aprofitar per adquirir-ne un bon grapat, sobretot d’emperadors romans.31 Després passaren per herència a la família Brondo i, finalment, es dispersaren.32 Una altra part del monetari del brigadier Sales fou adquirida per Antoni Furió, com ell mateix ho explica:

Este sabio caballero que murió célibe y lleno de manías extravagantes, no legó sus preciosos libros, medallas y pinturas a un solo sujeto aficionado como él a esta clase de estudios y así es que se halla todo repartido entre varios de sus deudos. Aumenté mi monetario con más de doscientos ejemplares y muchos de ellos del tiempo del consulado, muy raros y bien conservados que según afirmó el platero a quienes los compré, eran procedentes del de D. Juan.33

Finalment, un nombre indeterminat de monedes emigraren a l’estranger, segons un altre testimoni d’aquell temps:34

Les salons de ce personnage [Bernat de Sales] renferment aussi d’excellentes peintures, la plupart acquises par son oncle le brigadier D. Juan Salas. Le

30.Cit. per LLABrÉS BErNAL, J.: Noticias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX, I (1801-1820), PALMA, 1958, p. 524.

31.El prologuista anònim de la Biblioteca de escritores baleares recorda el monetari de Bover: Desde su primera juventud hasta sus últimos años no perdió la menor coyuntura de adquirir ejemplares de las monedas antiguas que se encuentran en las escavaciones de varios puntos de nuestra isla, y una vez empezada la colección no hay que pensar en que desistiera por las dificultades de proseguirla (...) Asi pudo formar, clasificar y arreglar una colección de monedas antiguas que si no es la más copiosa de la ciudad, tiene al menos, a juicio de inteligentes el mérito de ser la más completa y escogida. Para formarse de ella una ligera idea basta ver la lista impresa en casa de Gelabert en 1866, donde se encuentran, si bien de una manera sobrado compendiosa, desarrolladas las series de los Emperadores de roma y de Constantinopla, de los reyes godos y vándalos, y de una multitud de familias romanas que la componen... L’inventari es troba a BovEr, J. M.: Lista de las monedas que forman la colección numismática de D. Joaquín María Bover cronista que fue del reino de Mallorca, Palma, 1866. Del monetari de Sales, J. M. Bover ressalta una medalla gran de Marcia Fúlvia, descoberta a Santanyí l’any 1761.

32.MAIEr, J.: Noticias de antigüedades de las actas de sesiones de la real Academia de la Historia (1834-1874), Madrid, 2008, p. 292. En la sessió ordinària de 15 de març de 1867, se da cuenta de un oficio de Nicolás Brondo en el que ofrece en venta el monetario de Joaquín Maria Bover, correspondiente que fue de la Academia en Mallorca; se acuerda que informe el Anticuario. vegeu, a més, LLABrÉS, g.: “Los manuscritos de Bover en la biblioteca de Don Nicolás Brondo y Bellet (1893)”, BSAL, 31 (1962), p. 255-257.

33.FUrIó, A.: Diccionario Histórico de los Ilustres Profesores de las Bellas Artes en Mallorca, Palma, 1946 (1839), p. 252-252. Sobre el monetari de Furió es pot consultar el manuscrit autògraf conservat a la Biblioteca March de Palma, Autògrafs i manuscrits mallorquins vI/2): FUrIó, A.: “El Monetario o sea colección de medallas y monedas tanto antiguas como modernas de que se compone el arcón numismático de D. Antonio Furió y Sastre (Palma, 1833)”. Hi llegim: Habiéndome aficionado a mediados del año 1817 al estudio de la anticuaria, siendo la numismática una de las partes integrantes de este estudio, llamó muy luego mi atención y de aquí me vino el deseo de formar un Monetario aunque en miniatura… recorda algunes troballes recents i es queixa hiperbòlicament de la seva dispersió (a quintales han pasado a aumentar varios gavinetes de la península).

34.CABANELLAS, J. Le Cicerone français à Palma de Majorque, Palma, 1845, p. 76.

nombre des médailles que possédait cet érudit militaire était incalculable; mais à sa mort, sans respect pour leur mérite, elles furent vendues par ses héritiers. Et sans compter celles qui passèrent à l’étranger, les amateurs purent encore de celles qu’ils se procurèrent augmenter grandement leurs médailliers.

És el mateix Furió qui ens assabenta de l’origen d’una part del monetari de Sales. En efecte, tractant de l’escultor Miquel Tomàs (mort l’any 1809), en ressenya les inquietuds culturals:

Tomás supo aprovecharse en la escuela de tan acreditado profesor [Francesc Herrera] y juntando a su arte los conocimientos de historia Antigua, se aficionó a la numismática y llegó a reunir un número considerable de libros y de medallas, de las que compramos algunas a Dª. María, su hija, después de la muerte de su hermano D. Francisco. Aprovechándose de la mayor parte de sus libros y monedas el estudioso Brigadier D. Juan Salas, con los que aumentó su biblioteca y rico monetario.35

El fill –que el va premorir-, l’escultor Francesc Tomàs i rotger (1762-1807), acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de valència i supernumerari de la de San Fernando de Madrid, a més de bon amic de Jovellanos, preferia col·leccionar pintures, dibuixos i gravats. Però també conservava monedes, com afirma el mateix Furió:36 a nosotros nos cupo la suerte de obtener algunos aunque pocos dibujos y estampas y diferentes libros que tratan de numismática, algunas medallas con que aumentamos nuestro monetario.

Estricte contemporani de Sales va ser el cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), una figura a bastament coneguda pel que fa a la faceta de col·leccionista antiquari, la qual cosa ens eximeix de prestar-li ara una atenció detallada. D’altra part, el personatge s’escapa de la tipologia que tractem, bàsicament la de l’afeccionat que desplega la seva erudició o una passió antiquària en l’àmbit local. El col·leccionisme de Despuig assoleix una altra dimensió, més ajustada als estàndards del món antiquari romà i internacional. Tanmateix, convé de fer referència a un tema fins ara desatès, el del seu monetari. L’única informació

35.FUrIó, A.: Diccionario Histórico..., p. 272. A més, CArBoNELL, M.: “Tomàs, Els”, Gran Enciclopèdia de la Pintura..., vol. 4, p. 309-312.

36.FUrIó, A.: Diccionario Histórico..., p. 276. L’artista no va deixar descendència del seu malavingut matrimoni amb Joana Aina Lliteres, però sí una filla natural. vegeu JovELLANoS, g. M.: Colección de varias obras en prosa y verso, Madrid, 1832, v, p. 306-309. Tomàs va morir l’1 d’abril de 1807 sense dictar testament i va ser enterrat a l’església de Sant Nicolau. Crec que és l’homònim, del qual no consta l’ofici, que poc abans de morir havia lliurat a un tal Marià Duran la clau d’un canterano perquè la consignés a Joan Binimelis, canonge i catedràtic d’universitat. El mateix dia de la mort de l’escultor Tomàs, cosa que no sembla casual, el Dr. Binimelis obrí el moble i hi trobà diversos papers (per exemple, cinc rebuts de la coparticipació del difunt en diferents naus; i un val per 150 lliures de Nicolau Brondo, un detall que confirmaria que es tracta de l’artista, perquè el noble li havia encarregat dues tribunes de fusta per a Sant Nicolau, ja desaparegudes), però endemés diverses joies i monedes d’ús corrent, un saler de plata, una medalla de apremio, una miniatura de porcellana, quinze camafeus de qualitat fina i dos d’ordinaris (una prova més dels interessos antiquaris de Francesc Tomàs). Provisionalment, se’n va fer càrrec el cunyat Antoni oliver, casat amb Antònia Tomàs (ArM, Protocols, 0-354, f. 661).

coneguda, molt genèrica, ens la proporciona J. M. Bover, que el qualifica de selecte, a més de recordar que integrava diferents sèries: la de colònies hispanes, bastante completa; la consular, muy adelantada; i la imperial, gairebé exhaustiva. A més, incloïa monedes àrabs, hebrees, gòtiques i modernes. Assegura que s’havia format a partir del monetari de l’arquebisbe Antoni Agustín, y de varios que adquirió el cardenal Despuig. 37 Això no obstant, és probable que l’hagués començat abans de traslladar-se a roma com auditor de la rota. Caldrà deixar aquest tema per una altra ocasió, però convé d’avançar que el recull de Despuig es pot refer gràcies a la documentació inèdita del seu arxiu personal dipositat a l’ArM. Per exemple, a partir de la “Lista de las monedas que poseo, las que anoto según las tablas y números que se hayan [sic] publicadas por el rv. P. Hº. Flores en sus tres tomos de Colonias y municipios de España”.38 Allí apareixen ressenyats quaranta camafeus, una llarga relació per ordre alfabètic de monedes (tant de les conegudes com de les presumptivament inèdites, indicant-ne l’estat de conservació), una sèrie imperial romana de bronze, una sèrie de monedes de plata (la majoria romanes i unes poques de medievals), una dotzena de monedes d’or godas, i gairebé una setantena de monedes de plata d’emperadors romans. D’antuvi, sembla un inventari redactat abans del sojorn italià, la qual cosa no exclou que l’hagués augmentat posteriorment, per exemple amb una part del monetari d’Agustín. Un segon inventari, que data de l’inici del segle XIX, permet de saber que sumava 4.597 monedes, a més de dues dotzenes de camafeus. 39 Paradoxalment, a la mort del cardenal el recull numismàtic restava sense ordenar, si fem cas del testimoni del barceloní Joan Cortada:40 ... un monetario antiguo, mas como está sin colocar y recogido en saquillos no es posible formarse de él una idea. Las muchas medallas que andan por las mesas de la biblioteca, sueltas, envueltas en papeles y hacinadas en saquillos, todas las cuales son sobras del monetario, dan lugar a creer que este es copiosísimo...

Quant a ramon de Togores i de Sales (1723-1788), fill dels comtes d’Aiamans, canonge de la Seu i antic col·legial de Lluc, important numismàtic i bibliòfil, cosí del citat brigadier Sales, n’he reunit algunes dades noves, però fóra

37.BovEr, J. M.: Notícia histórico-artística de los Museos del Emmo. Sr. Cardenal Despuig existentes en Mallorca, Palma, 1846, p. 224. Sobre la dispersió del monetari de l’arquebisbe Agustín, vegeu ALCINA, J. F.: “La dispersión de los libros y monetario de Antonio Agustín (1586-1594)”, en MAESTrE, J. M. et alii (eds.): Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al professor Antonio Fontán, III.1, Alcanyís, 2002, p. 331-358. A la mort del prelat, les monedes d’or i plata passaren a mans de Muzio Passamonti, col·lector apostòlic a Espanya, mentre que les de bronze foren enviades a l’Escorial.

38.ArM, Arxiu del marquès de la Torre, Cardenal Despuig, llig. 6, plec 11.

39.CArBoNELL, M.: El cardenal Despuig: col·leccionisme, Grand Tour i cultura il·lustrada, Consell de Mallorca, Palma, 2013. S’hi fa referència a les vicissituds de la col·lecció i s’hi transcriuen en apèndix els dos inventaris (p. 164). Subsisteix un residu d’aquest monetari a Barcelona, en mans de l’orde dels caputxins, però de moment no ens ha estat possible d’examinar-lo

40.CorTADA, J.: Viaje a la Isla de Mallorca en el estío de 1845, Palma, 2008 (Barcelona, 1845), p. 179.

redundant repetir aquí el que he escrit recentment.41 Tot i així, a tall de testimoni, resultarà a bastament significatiu reproduir algunes clàusules del seu testament que palesen l’esperit il·lustrat que el guiava, no exempt d’un fort component elitista, com era habitual entre els intel·lectuals de l’època. Per exemple, exigeix que la seva biblioteca resti vinculada al fideïcomís dels Togores i comtat d’Aiamans, sense alienacions, pues és la mia voluntad que sempre sia conservada íntegra y sens diminució, para que de este modo servesca para los qui seran aficionats a las sciencias y se puguen aprofitar en ella los descendents de la nostra casa y família qui seguiran la carrera de los estudis al mayor servici de Déu nostro Senyor. A més, adduint elevats ideals intel·lectuals i gentilicis, reclamava la conservació íntegra del gabinet d’antiguitats: ...el Musseo o Medellari de antiguedads que tinch y he format de medallas y antiguedads encontradas en Mallorca, manant igualment que per ningun pretexto ni motiu se extregue de ell medalla ni antiguedad alguna, axí de terra com de or, plata, plom y de bronzo, per ser la conservació y memòria de estos monuments antichs, no sols de gran curiosidad y utilidad per las familias, sí també de molta ensenyanza y adelantament en las historias y belles lletras, a lo qual se deu aplicar qualsevol Noble per arreglar las suas operacions conforme al seu naxament, al mayor servici de la Ley, del rey y al de la sua Pàtria.

Ara podem afegir que aquest monetari, que es va dispersar juntament amb la biblioteca fa un centenar d’anys, s’havia alimentat de les col·leccions d’alguns dels erudits locals que aquí ens ocupen i dels quals parlarem tot seguit, com ara gabriel Flor, Lluís Focó i, molt probablement, Bartomeu rubí. Assegura l’arxiduc Lluís Salvador que la biblioteca del canonge Togores assolia els onze mil volums, mentre que el monetari reunia set mil monedes, de les quals cinc mil eren d’època clàssica, mil cinc-centes de l’edat mitjana, i la resta modernes. Ara com ara, devem la descripció més exhaustiva al citat J. Cortada:42

Dejando a un lado más de quinientas medallas que dicho conde [d’Aiamans] tiene sin colocar, el monetario que está arreglado no sólo es el mejor de Palma, sino que debe calificarse de primer orden. Se compone de dos mil trescientas piezas, y a excepción de un reducido número todas están tan perfectamente conservadas que no se atreverá a desear tanto el más ambicioso numismático (…)

Dividiendo el señor conde las medallas en modulo máximo, en módulo mediano, en módulo mínimo, y en plata, ha venido a formar cuatro monetarios, puesto que en cada una de estas series hay medallas de todos los emperadores y emperatrices desde Augusto hasta Juan Zemisces. Sólo le falta uno, y no es por cierto

41.CArBoNELL, M.: “ramon de Togores i de Sales (1723-1788): numismàtic, bibliòfil i benefactor de Lluc”, Corona Literària. En honor de la Mare de Déu de Lluc (Mallorca) en el 125è aniversari de la seva coronació pontifícia (1884-2009), Lluc, 2014, p. 233-258.

42.CorTADA, J.: Viaje a la Isla…, p. 161.

othon, pues lo tiene en plata y en cobre verdadero y magnífico. Estas cuatro series están además encabezadas con su respectiva medalla de Julio César, de quien tiene una de oro en la colección de este metal que es bastante copiosa. Lo más admirable es la profusión de algunas medallas, pues hay de un mismo emperador treinta, cuarenta, cincuenta, cada una de distinto reverso; y de Trajano tiene setenta y cinco de plata y otras tantas de cobre, todas de distinto cuno [sic] (…) La colección de colonias y municipios es buena, pero le aventaja en mucho la de consulares que es riquísima y cuenta con algunos ejemplares muy raros…

Bartomeu Rubí i Penya

Fins ara també era pràcticament un total desconegut Bartomeu rubí i Penya (1722-1799), tinent del regiment de milícies de Mallorca, que va reunir un considerable monetari segons les fonts coetànies, a més de conservar la Tabula patronatus bocchoritana de Can vivot –ínterim, en el gabinet dels caputxins-, que fou eruditament glossada per Bonaventura Serra just després de la seva descoberta.43 rubí procedia d’una família d’extracció relativament modesta (el rebesavi i el besavi gestionaren una apotecaria davant de l’església de Sant Miquel)44, però que va prosperar gràcies a l’activitat mercantil de l’avi patern, Joan Baptista rubí i Pol,45 i del pare, Joan Baptista rubí i Horrach.46 Llavors, la família residia a Can rubí, al carrer del mateix nom -l’any 1800 la casa era valorada en 5.000 lliures-, encara que posseïa tres botigues més a la mateixa parròquia de Santa Eulàlia i unes altres cases grans al carrer de Sant Francesc.47 L’heretat va passar al fill primogènit, Joan Baptista rubí i Penya, doctor en teologia i beneficiat a Muro, que va morir l’any 1808 després d’haver nomenat hereu el fill d’un cosí germà, Bartomeu Penya i Canals.48 El seu germà Bartomeu rubí i Penya, fa-

43.BErArD, g. de: Viaje a las villas..., p. 76. Cfr. SErrA FErrAgUT, B.: Disertación histórica sobre una inscripción romana del pueblo Bocchoritano, hallada en Mallorca en el territorio de la villa de Pollença en el año de 1765, Palma, 1766. Aviat el va citar –i corregir- MASDEU, J. F.: Historia crítica de España y de la cultura española. Suplementos 1796-1800, Madrid, 1800, XIX, p. 237-240. vegeu, també, vENy, C.: Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe, roma, 1965, p. 38-40; gArCíA rIAzA, E.: “Notas sobre el topónimo de la Civitas Bocchoritana”, Mayurqa, 24 (1997-1998), p. 165-167.

44.ArM, Protocols, 5468, f. 231; 1649, 9 de febrer: testament de Joan Baptista rubí i Humbert, apotecari i aromater, fill de Pere Antoni rubí, apotecari, i de Caterina Humbert; un germà del testador, el Dr. Francesc rubí, va ser rector de Llucmajor. Els rubí tenien sepultura a Santa Eulàlia, davant de l’altar major.

45.ArM, Protocols, f. 127; 1703, 11 de novembre: testament de Joan Baptista rubí i Pol.

46.ArM, Protocols, 4612, f. 76; 1723, 24 de març: testament de Joan Baptista rubí i Horrach. Estava casat amb Florentina Penya i Canals, de Son Sales de Sóller. Tenia una germana, Caterina Anna, que restà donzella, i una altra, Margalida, casada amb Sebastià Canyelles i Mulet, de Binissalem, que no deixaren descendència. El testador va morir el 16 d’octubre de 1740. Deixà tres fills: Joan Baptista (l’hereu), Bartomeu (el nostre protagonista, que només va heretar la legítima, estimada pel seu pare en 2.000 lliures) i Caterina Anna, que restà donzella.

47.ArM, Protocols, 2234, f. 93; 1799, 16 de març: inventari de Joan Baptista rubí i Horrach. Les cases del carrer de Sant Francesc foren alienades l’any 1746 a favor del notari Andreu Bestard.

48.ArM, Protocols, 2249, f. 70; 1799, 3 de març: penúltim testament de Joan Baptista rubí i Penya. Segueixen uns codicils redactats l’11 de febrer de 1800. ArM, Protocols, 2241, f. 49; 1804, 2 de maig: últim tes-

dristern, va optar per la carrera militar. A la seva mort, sense haver deixat descendència de Cecília Ballester i Serra, l’heretà el germà prevere. Com explicava J. ramis de Ayreflor, el fideïcomís familiar passà finalment a Pere Sancho de la Jordana i Sancho de la Jordana (mort l’any 1820), com a successor de Bartomeu Custurer i Horrach (mort l’any 1724), ciutadà militar i cosí del fideïcomitent.49 Però, en realitat, aquest fideïcomís és el que havia instituït el pare del nostre protagonista: en el moment de la liquidació, el total pujava a 20.769 lliures i malla, encara que després de descomptar els llegats, les obres pies, les legítimes i altres detraccions, el romanent net sumava 8.948 lliures i escaig. I aquesta és la quantitat que va ser acceptada per l’esmentat Pere Sancho de la Jordana l’any 1800, després de signar una concòrdia amb el Dr. rubí, que la hi lliurà en forma de dues cases menors al carrer de la Capelleria (ara del Sindicat) i sobretot d’un bon grapat de censals, inclosa la meitat d’un cens que la Corona pagava per drets de duanes i salines.50 En canvi, la resta de béns -posem per cas, Can rubí- va restar en mans del prevere i després del seu hereu. Hi hem de sumar els béns personals del germà Bartomeu -i per tant el monetari-, d’acord amb el seu testament, redactat el 25 d’octubre de 1797.51 Ara com ara resulta molt difícil resseguir el rastre d’aquestes medalles, sobretot perquè no acabaren en poder dels descendents. I és que, si fem cas de l’inventari postmortem, el Dr. rubí ja les havia alienat en vida.52

Lluís Focó i Palou del Reguer

No obstant la importància que, per a la història del col·leccionisme antiquari a Mallorca, tenen els noms fins ara adduïts, els dos peoners de la numismàtica local foren gabriel Flor i Lluís Focó (o, segons alguns documents, Focos: potser una errònia transcripció fonètica de Foucault o Foucaut?),53 dels quals puc oferir novetats biogràfiques. Lluís Focó (1699-1767), d’ofici mercader –o, mi-

tament de Joan Baptista rubí i Penya. El cosí era Joan Penya i Ballester (1736-1816), de Son Sales de Sóller, que a més d’una renda anual va poder usufructuar fins a la mort els béns del testador. L’hereu, Bartomeu Penya, no deixà descendència del seu matrimoni amb Maria Francesca Mallol de Bàlitx i Estade de Montcaire.

49.rAMISDE AyrEFLor, J.: Alistamiento noble..., p. 394-395 i 479-481.

50.ArM, Protocols, 2234; 1799, 16 de març i 1800, 14 de març.

51.ArM, Protocols, 2242, f. 27. Bartomeu rubí va nomenar hereu universal el seu germà Joan Baptista i, per si fos necessari, el substituïa per un fillol, Salvador gallard del Canyar. Per altra part, el nostre rubí havia estat l’hereu del seu cosí germà Miquel Pons i rubí, notari, que va morir l’any 1727 (ArM, Protocols, 4611, f. 58; 1726, 2 d’abril).

52.ArM, Protocols, 2241, f. 53; 1808, 12 de febrer.

53.Bover l’anomena anticuario D. Luis Phoucous en DAMETo, J; MUT, v.; ALEMANy, g.: Historia General del reino de Mallorca, vol. II, Palma, 1841, p. 622. I, indistintament, D. Luis Focos anticuario célebre del pasado siglo en BovEr, J. M.: “Idea de las monedas que desde los siglos más remotos han circulado en la Isla de Mallorca y de las acuñadas en la misma” (manuscrit redactat per encàrrec de l’Académie des Sciences, Belles Lettres et Arts de Besançon, que sembla l’origen d’altres obres del mateix autor; cfr. supra n. 26), en les “Misceláneas Históricas”, Iv (1827), p. 272, conservades a la Biblioteca March de Palma.

llor dit, botiguer-, era fill del també mercader marsellès Josep Focó54 i de l’alaronera Magdalena Palou del reguer i vidal. El nostre Focó tenia vel·leïtats culturals, tant literàries com antiquàries. Fins fa poc sols en sabíem el poc que va deixar escrit J. M. Bover, però recentment ens n’ha proporcionat més informació D. garcias.55 Focó és conegut per haver traduït de l’italià al castellà la tragèdia Merope del marquès Scipione Maffei –per altra part, fundador a verona del primer museu lapidari d’Europa, encara existent- i del francès al català El malalt imaginari de Molière. Qualificat d’ingenioso y docto per Bonaventura Serra, que l’admeté a la seva tertúlia, com també a la major part dels col·leccionistes que aquí apareixen, va reunir un selecte recull de monedes antigues, inclosa una curiosa medalla trobada a Alcúdia en què figurava el bust de Crist i, al revers, una inscripció en hebreu, peça que després va ingressar al gabinet dels caputxins.56 Al seu temps, Focó gaudia fama d’erudit antiquari. Així, galejant d’aquesta condició, va ser cridat a declarar l’any 1751 en el procés de beatificació de

54.Aquest Josep Focó, fill de Jacques Focó, era cosí del també mercader marsellès Jaume Suffren i gastinell –dos llinatges no del tot infreqüents a la Provença-, com es desprèn del testament d’aquest últim (ArM, Protocols, S-1047, f. 52; 1671, 27 d’agost). El 3 d’octubre de 1674 Maria Quetgles, vídua del doctor en drets Antoni Bennàsser i en primeres núpcies de Lluís Xibaud o Chibaud, igualment un mercader oriünd de Marsella, llogava a Focó per tres anys unes cases amb botiga adjunta, que pertanyien a l’heretat del primer marit, situades davant de la Cadena de Cort, anant al carreró del Formatge (ArM, Protocols, S-994). Després, Focó va comprar el mateix edifici, que l’any 1767 era valorat en 570 lliures (ArM, Cadastres, D-1261, Santa Eulàlia, 2ª part: Focó hi és qualificat de llibreter). Anys més tard, els hereus del seu fill vengueren les cases de la Cadena de Cort per 1.025 lliures. A més, els Focó posseïen unes cases al carrer dels Bobians (o del Bordell) i quatre immobles menors a la parròquia de Santa Eulàlia. Encara, entre 1692 i 1701 foren propietaris de la vela d’en Bibiloni, prop de dues quarterades al camí d’Inca (goMILA, L. I.: Derechos sobre el agua de la Fuente de la Vila en la Huerta de Palma, 1868, Palma, 2000, I, p. 79).

55.BovEr, J. M.: Biblioteca..., I, p. 301; gArCIAS ESTELrICH, D.: “Luis Foco (1699-1767) y la defensa del teatro neoclásico”, BSAL, 54 (1998), p. 243-260.

56.BovEr, J. M.: Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca, Palma, 1836, p. 101: En el monetario del gabinete de historia natural que tenían los padres capuchinos de esta ciudad antes de su exclaustración existía un medallón a manera de amuleto, que adquirió el anticuario D. Luis Focos cuando se desenterró a corta distancia de la ciudad de Alcudia. Tenia en su anverso la figura de Cristo, con cuyo motivo lo creía el mismo Focos acuñado en tiempo del emperador Felipe, que muchos sienten fue cristiano y en su tiempo florecieron las artes; y en su reverso una inscripción hebrea, que un jesuita del colegio de Trilingüe en Marsella latinizó de esta manera. Messias rex venit in pace et populus hominum pactis et vicens. El mateix autor hi insisteix en un manuscrit conservat a la real Academia de la Historia de Madrid, insinuant, a més, que Focó havia redactat una descripció de la seva col·lecció: El erudito D. Luis Focos possehía también una de estas monedas en gran bronce, con imagen de Cristo en su anverso y caracteres hebreos en su reverse, y al hablar de ella en la descripción de su monetario dice: Esta medalla parece haber sido amuleto como lo indica el agujero que tiene a lo superior, los caracteres que se ven en su reverso son hebreos, y habiendo enviado una copia de ellos a un jesuita del Colegio Trilingüe en Marcella [sic] los latinizó así: Mesias rex venit in pace et populus hominum factus et vicens. Las palabras hebreas son Messiah nelek bar bec aloum se om Adam machoiii hai. Me parece acuñada en tiempo del emperador Felipe, que muchos sienten fue cristiano y florecieron en su tiempo las artes. Se encontró en 1753 en el distrito de la ciudad de Alcudia en la huerta llamada Camp d’en France. Hasta aquí el Sr. Focos. vegeu BovEr, J. M.: Ensayo sobre las monedas antiguas y modernas que se hallan en Mallorca (1838), rAH, Ms. 9-5998-13, p. 254. No s’ha de confondre amb una medalla idèntica o molt semblant que el català J. Cortada va veure a Can Aiamans i que segurament també havia passat pel monetari de Focó. Potser ho aclareix –però no he tingut ocasió de consultar-lo- vILAFrANCA, FrALLUíS de: “Misceláneas Históricas”, III, p. 205 (“Dos medallas de Jesu-Cristo que tenia el Sr. Luís Focos”), conservades a la biblioteca de Can vivot de Palma. En el mateix volum, el caputxí proporciona més dades de troballes arqueològiques.

ramon Llull.57 En efecte, el 3 d’agost d’aquell any compareixia davant el bisbe Llorenç Despuig:

Ad secundum [a la segona pregunta] respondit: Jo me anomen Lluís Foco, som de edad de cinquanta-dos anys, som fill de Joseph Foco y de Magdalena Palou, cònjuges, som natural de esta ciutat de Palma, me exercito en la negociatura en vàries mercancias continuant en me casa el negoci que ja exercitaven mos pares y empleant molt temps de ocio en adquirir medallas antigas de emperadors, cònsuls y colònias, tant del alt com del baix sigle, y també modernas de nostros reys de Aragó, y també entallos, cameos y inscriptions antigas, y ab la negociació o mercancia y tenint casa pròpia y altres béns tinch per a passar la vida ab tota decència.

Afegia que havia confessat i combregat el dia abans, que mai no havia estat excomunicat ni incriminat en processos criminals i, finalment, justificava la seva presència:

Per lo que ja tinch dit emplear los ratos de ocio y molt temps en las antiguallas expresadas y delectant-me en llegir inscriptions antiguas he adquirit bastant conexament per poder conèxer las lletras corresponents a cade sigle respective e inferir de aquí la sua major o menor antiguedat, per lo que ha observat des de lo any 1722 en 1729 trobant-me en la ciutat de roma y he continuat después en Mallorca, axí en los llibres de antiquaris com en làpidas y medallas, y encare que per lo referit puga formar prudencialment judici de en quin temps sia feta la inscripció, però no poré judicar qui era el artífice qui la sculpí.

Ara no ve al cas detallar les declaracions que prestà en relació a les relíquies lul·lianes el nostre peritus antiquarius, com l’anomena el document, però sí que convé de remarcar la insistència que posava en la seva afecció i el seus coneixements:

... las quals cosas dich y declaro per haver tingut la curiosidat de cosa de vint y vuit anys a esta part en recullir medallas consulars e imperatòrias de alt y baix sigle y de colònias, de làpidas entelladas y de baix relleu, monedas de los antichs reys de Aragó y de Mallorca en or, plata y metal, y haver-me empleat y entretingut en llegir las que se troban en alguns doctos autors antiquaris, tant en el temps que habití en la ciutat de roma com en Mallorca, conservant el dia de vuy en mon poder moltas de ditas medallas y curiosidats, ab cuyas observacions y pràctica he pogut observar las differencias de un en altre sigle del modo de formar-se semblants caracteres y inscripcions. Et ita pro veritate respondeo.

Així, doncs, el gust pel món clàssic se li va desvetllar als vint-i-tres anys, més o manco, coincidint amb l’inici d’una estada de set anys a roma, qui sap si jus-

57.ADM, Procés de beatificació de ramon Llull (1751), f. 22 passim. Agraeixo cordialment la informació a Miquela Sacarès.

tificada per la professió de mercader, qui sap si provocada per la guerra de Successió –cosa a primera vista menys probable, perquè el conflicte havia conclòs set anys enrere, però no impossible, ja que conservava una moneda de l’Arxiduc, o qui sap si motivada simplement per l’ànsia d’ampliar els seus horitzons culturals. El cas és que Focó va morir fadrí, havent nomenat hereus a parts iguals la seva ànima, en forma de misses al convent de Sant Francesc, i els pobres de l’Hospital general.58 Per això, els seus béns foren ràpidament venuts en subhasta pública.

Per una vegada, l’inventari postmortem en detalla la col·lecció numismàtica.59 Algunes monedes estaven embolicades en paper: un paperet ab diferens filets de or y duas monedas també de or de pes de quatre tomins y sis grans60 (...)

(Segueixen treztze altres entrades que fan referència a monedes de plata no identificables, dels emperadors Trajà, Nerva, vespasià, Antoní Pius, etc., i a una moneda d'or de Carles vI d'Àustria, entre altres)

En total, sumen cent setanta-nou monedes, sense comptar les que no es detallen i que estaven embolicades en dos papers. Llevat de la de coure amb l’efígie de Jesucrist, de la de l’emperador Carles (és a dir, el que fou Arxiduc d’Àustria) i d’algunes monedes espanyoles, era un conjunt format bàsicament per monedes i medalles d’emperadors i cònsols romans. Ara bé, el recull numismàtic de Focó no s’acabava aquí, ja que n’estotjava el gruix en un moblet fabricat ad hoc, és a dir, un monetari amb els corresponents prestatges i calaixets, segurament de fusta, encara que també n’hi havia de metàl·lics: ítem un medellé ab deu pots [sic, per posts] demunt de las quals se trobe lo siguent.

(Segueixen quaranta entrades amb mencions no identificables de monedes de coure que podrien ésser romanes i, després altres d'argent amb la denominació de duros i pessetes i d'or en escuts i les mencions de "reials mallorquins i malla", "duros de columna", és a dir columnaris, "lluïsos d'or" i "carotes" i "crusados de Portugal")

58.ArM, Protocols, v-258, f. 123; 1767, 8 de juny: testament de Lluís Focó.

59.ArM, Protocols, v-258, f. 127; 1767, 19 de juny. Al costat d’una variada llibreria, que tanmateix no delata cap passió antiquària, apareix una estatua de bronso, sense més detalls.

60. [Marco castellano] En Castilla y León tiene cada marco 8 onças. Cada onça 8 ochavas. Cada ochava 6 tomines. Y cada tomín 12 granos. vegeu ArFE, J. de: Quilatador de oro, plata y piedras, Madrid, 1678 (1572), p. 2 passim. Ara bé: El Marco Castellano se divide en ocho onzas; cada onza en ocho ochavas; cada ochava en seis tomines; cada tomín en tres quilates; y cada quilate en cuatro granos (...) Estas divisiones del Marco son para las compras y ventas de la plata. Para las de oro tiene otro repartimiento, el qual procede del dineral de una moneda antigua llamada Castellano, por la qual se divide el Marco en cinquenta partes o Castellanos; el Castellano en ocho tomines; y cada tomin en doce granos”, com detalla SáEz, L.: Demostración histórica del verdadero valor de todas las monedas que corrían en Castilla durante el reynado del Sr. D. Enrique III y de su correspondencia con las del Sr. D. Carlos IV, Madrid, 1796, p. XII.

Tot plegat, els prestatges contenien sis-centes devuit monedes de coure, plausiblement antigues, dues d’or i un grupet indeterminat de plata, mentre que en els calaixos hi havia monedes de curs corrent, destacant-hi les franceses i les portugueses d’or. En total, el recull de Focó devia rondar el miler de peces. El document que relaciona els encants dels seus béns, realitzats immediatament després de morir, resulta decebedor, perquè no detalla tota la informació que esperàvem de trobar-hi. Un grupet de monedes (per cinc lliures i escaig) i l’estàtua de bronze (per quatre lliures i setze sous) passaren a mans d’un tal Jaume reinés, altres denou monedes foren adquirides pel prevere onofre Mataró per baix preu (poc menys de dues lliures), mentre que el col·leccionista Joan de Sales i Cotoner va firar-se vint-i-quatre medalles de coure per cinc lliures i busques. En canvi, se’ns amaga el nom de la persona que va adquirir el gruix de la col·lecció, en aquest cas per un preu lògicament més elevat, tot i que la valoració es degué fer a la baixa i usant un sistema peculiar: Item tot lo almedallari a rahó de quatre sous per pesa per cent cinquante lliuras, dich 150 ll. 61 Per fortuna, una altra font documental ens permet de saber-ne el comprador, que no fou altre que el ja citat canonge ramon de Togores.62 No és fàcil descobrir altres objectes de valor historicoartístic enmig del confús univers que formava la botiga de Focó: merceria, papereria, ferreteria, etc. Tot i així, entre papers i llibres, apareix una estatua de bronso, sense més detalls. Si n’havia posseït d’altres, cosa molt probable (alguna font parla d’una cama de bronze, per exemple), a l’hora de la mort ja se n’havia desfet.

Dos erudits eclesiàstics

En aquest context, no fóra just ometre el nom de dos erudits que compartien vocació religiosa, interès per la història local i una incipient tirada a les antiguitats. Deixaré de banda el debat sobre la vàlua historiogràfica de llur obra, perquè ara vull senzillament recordar que foren integrants rellevants del primerenc i reduït grup d’adeptes al fenomen antiquari i, en particular, a la compilació numismàtica. Així, fra gaietà de Mallorca (1707-1767), abans Antoni Deià i Tortella, va ser l’inspirador del gabinet d’antiguitats i història natural del convent de caputxins de Palma, bé i que l’organitzador de les col·leccions fou, ja al tombant de segle, fra Miquel de Petra (1741-1803), abans Miquel ribot i Serra, arqui-

61.ArM, Protocols, v-258; 1767, 7 de juliol.

62.ArM, Hospitals, H-484, Llibre d’albarans de l’administració dels béns del Sr. Luis Foco y Palou del reguer, mercader (1767), f. 189: Compte del que ha cobrat el prior del residuo dels encants. Més de Dn. Juan Sales, de diferents medalles, 5 ll. 13 s. 4 d. Més de Dn. ramon Togores canonge per el medellari y altres medalles y diferents pedres, 150 ll. La mateixa font ens informa que el 20 d’agost de 1768 el prior de l’Hospital general pagava al pintor Jaume Martorell catorze lliures per un retrat del benefactor destinat a aquella mateixa institució.

tecte i matemàtic, a més de nebot de fra Juníper Serra.63 Fra gaietà és conegut sobretot per les seves inèdites “Miscel·lànies històriques”, però aquí no podem descuidar la Loseta il·lustrada, publicada l’any 1746, ja esmentada més amunt, una important font de notícies relatives al primer estadi de l’arqueologia mallorquina. Dissortadament, no s’ha localitzat un seu manuscrit infòlio, que conservaven fragmentàriament els caputxins abans de l’exclaustració, amb un títol prou eloqüent, Lithologia de las medallas consulares, imperatorias y provinciales halladas en Mallorca 64

L’altre eclesiàstic, que ha gaudit de millor fortuna crítica que el caputxí, és guillem Terrassa i Pons (1709-1778), paborde de la Seu, que Bover qualificava de primero y más diligente anticuario que ha producido nuestra patria. És clar que antiquari tenia llavors un sentit genèric. En tot cas, Terrassa, coherent amb la idea d’història que predominava al seu temps, no podia negligir la numismàtica com a ciència auxiliar. Segons Bover, que en tenia una còpia, és autor d’una “Memoria de las monedas acuñadas en la isla de Mallorca”, parcialment il·lustrat.65 Encara que el títol no sigui idèntic, cal identificar-la amb el “Tratado 7º. De las monedas que se han usado en Mallorca y de las que fueron propias de este reyno”, que afortunadament conserva la Biblioteca March, mal que sense dibuixos.66 El manuscrit és posterior a l’any 1766 –data d’edició d’una obra de l’arxiver barceloní Antoni Campillo que hi apareix esmentada- i l’apèndix s’acabà almanco deu anys més tard (perquè el 15 de juny de 1776, procedents de Cas Frares, me remitieron de la villa de Llucmajor dos monedas de plata fina gravadas con caracteres arábicos en ambas partes). El breu tractat del paborde és interessant perquè evoca algunes troballes numismàtiques (diverses monedes d’or i de plata a Santanyí, l’any 1760; una moneda amb les efígies d’una palma i un cavall, a Campos; dues monedes consulars de plata, a Sant Martí de Lanzell) i perquè testimonieja que tenia un interès particular en el tema, vull dir, com a col·leccionista:

Tube [sic] en mi poder un medallón más grande que la palma de la mano en que se hallava [sic] la efigie de una Emperatriz, hera [sic] de bronze sin dorso con esta inscripción Marcia Fulvia Titi Vespasiani uxor (…) Tengo en mi poder algunas [medalles] de bronze de Domiciano, de Vespasiano, de Gallieno, de Siveno, de Antonino Pio, de Constancio, de Constantino y de muchos otros (…)

63.Ara com ara, l´única publicació disponible sobre la col·lecció dels caputxins és MoNTANEr, P. de: “El desaparecido gabinete de Antigüedades de los Capuchinos de Mallorca y el origen de la col·lección vivot”, Mayurqa, 15 (1976), p. 199-208. Dóna alguna informació complementària BovEr, J. M.: “Antigüedades mallorquinas de varias naciones que se hallan en el Convento de Capuchinos”, il·lustrada amb uns pocs dibuixos, en les “Misceláneas Históricas”, Iv, p. 184v-189 (Biblioteca March de Palma).

64.BovEr, J. M.: Biblioteca de escritores baleares, Barcelona-Sueca, 1976 (1868), I, p. 451-453.

65.BovEr, J. M.: Biblioteca de escritores..., II, p. 431-435.

66.Biblioteca March de Palma, B99-vI-10.

Tengo en mi poder dos piessas acuñadas de grandeza de medio duro (…) Tengo en mi poder algunas monedas de plata fabricadas del tenor del citado real Privilegio [dels reis de Mallorca]…

Terrassa conservà aquest reduït però acurat recull numismàtic fins a la seva mort, gairebé íntegre. Ho demostra l’inventari postmortem dels seus béns: cent devuit medalles, en bona part d’or i de plata, estotjades en un llibre de fusta fabricat a posta, un tipus de monetari poc freqüent i només apte per a col·leccions reduïdes:

ítem un llibre de fust intitulat Monetari Mallorquí. Primo en la primera fulla devuit monedas de or. ítem en la segona fulla onse monedas, vuit de plate y tres de cobre. ítem en la tersera fulla vint y sis monedas de plate. ítem en la quarta fulla trenta monedas de cobre. ítem en la quinta fulla vint y sinch monedas de plate. ítem en la sexta fulla tres monedas, una de plate. ítem en la septima sinch monedas.67

Gabriel Flor i Amer de la Punta

Sigui com vulgui, l’autèntic iniciador del col·leccionisme numismàtic a Mallorca havia estat gabriel Flor. Tots els cronistes citats més amunt l’evoquen, encara que el més explícit és novament J. M. Bover, que el qualifica de distinguido literato i en recorda el monetari, adquirit a la seva mort pel canonge Togores.68 A pesar del qualificatiu que li dedica Bover, no hi ha constància que el personatge s’hagués dedicat mai a la literatura i, de fet, el mateix cronista no l’incorpora al seu diccionari d’escriptors balears. Més aviat era un diletant en matèria arqueològica i, com he dit, el capdavanter de la numismàtica mallorquina. Sens dubte, disposava de temps de sobres per dedicar-se a aquestes afeccions, conforme a la seva condició de senyor rendista o, com es dirà un temps més tard, d’hisendat.

En efecte, gabriel Flor va amassar un nombre considerable de propietats, gràcies a l’acumulació de diversos fideïcomisos. Paradoxalment, poca cosa procedia del seu pare, gabriel Flor i Mestre (Muro, 1655-Palma, 1698), un mercader que va morir prematurament i que l’any 1690 s’havia casat ja ben madur –a l’època, fer-ho als trenta-cinc anys era poc habitual- amb una filla de bona casa, Francina Amer de la Punta i garriga (morta a Palma l’any 1740), d’una família de ciutadans militars, propietaris de la Punta de n’Amer a Sant Llorenç des Cardassar. Un matrimoni tan tardà pot estar justificat per la necessitat de consolidar

67.FoNT oBrADor, B.; CArDELL, S.: “El paborde guillem Terrassa, precursor de la Història de Llucmajor”, Memòries de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics , 8 (1998), p. 121-149. gràcies a Bover, podem saber que el medalló de l’emperadriu Marcia passà a mans de Joan de Sales, que la considerava la millor peça del seu monetari.

68.BovEr, J. M.: Historia de los barones de Lloseta, condes de Ayamans, Palma, 1849, p. 33.

les finances del nuvi. La família paterna descendia de Muro. El primer Flor ben documentat a Ciutat és el besavi del nostre protagonista, l’honor Llorenç Flor, un paraire que a la primera meitat del segle XvII es va instal·lar a Ciutat, precisament al carrer de Paraires, on exercia el seu ofici i a més posseïa una saboneria. Negociant emprenedor,69 va morir pròsper l’any 1656. La bonança econòmica li va permetre donar estudis a alguns fills i casar les filles amb partits cobejables, d’un estament superior al seu.70 Tanmateix, els vertaders responsables de la fortuna familiar foren dos dels seus fills, Joan i Llorenç. Aquest últim, doctor en teologia i degà de la Seu, el mateix que alguns documents familiars anomenen patruo magno, va poder adquirir unes cases grans a la parròquia de Santa Eulàlia, situades a la cantonada de la plaça Nova (és a dir, la de l’església) amb el carrer del Formatge, que deixà en herència al germà Joan. A més, havia comprat a la cúria de béns confiscats de la Inquisició un hort de set quarterades, amb sínia i safareig, davant de la Porta de Sant Antoni. va morir el dia de Nadal de 1694.71 Però el vertader fautor de la puixança familiar va ser el seu germà Joan, doctor en medicina i, abans que res, prestador i mercader, sobretot dedicat a l’administració del dret del victigal de l’oli. A més, era familiar del Sant ofici, la qual cosa suposava haver acreditat neteja de sang, mantenir una vida exemplar i honesta i no dedicar-se a oficis mecànics ni, en teoria, a activitats mercantils; a canvi, podia portar armes, estava eximit, almanco en part, de contribuir a les despeses bèl·liques i, dispensat de la justícia ordinària, només havia de sotmetre’s a la jurisdicció de la Inquisició. El metge Flor residia a la casa heretada de l’oncle degà, però també era propietari de Son Lleter (o Son Llates), veí de Puntiró, al pla de Sant Jordi, adquirit l’any 1664, i de cinc quarterades heretades a Muro. A la seva mort, disposava de prop de set mil lliures en metàl·lic, era creditor per prop de vint mil lliures i finalment tenia una petita fortuna, més de dotze mil lliures, invertida en alous i censals.72

Tot el patrimoni familiar passà a mans del primogènit de la nissaga, el canonge Llorenç Flor i Mestre, que encara el va augmentar amb l’adquisició d’unes cases al carrer de les Carasses, a tocar de Can Burgues, que després seran conegudes com Can Flor (amb el temps, Casino Balear i, més modernament, ci-

69.Per exemple, entre 1623 i 1626 va enviar trenta-una remeses de teixits per valor de 2.777 lliures i malla a Pere Femenia, un mercader mallorquí establert a Càller. vegeu DEyá, M. J.: La manufactura de la llana a la Mallorca moderna (segles XVI-XVII), Palma, 1998, p. 148.

70.Llorenç Flor va dictar testament el 27 de maig de 1637 (ArM, Protocols, M-1438, f. 197v).

71.ArM, Protocols, P-928, f. 130; 1652, 23 juliol: penúltim testament de Llorenç Flor, llavors beneficiat a la catedral (nomenava hereus els germans gabriel i Joan). va redactar un últim testament davant del notari Miquel Pons el 20 d’octubre de 1693, nomenant usufructuari el nebot Llorenç Flor, canonge, i hereu el nebot gabriel Flor i Mestre.

72.ArM, Protocols, P-928, f. 85; 1654, 20 d’agost: penúltim testament de Joan Flor; ArM, Protocols, M-1653; 1695, 29 de març: últim testament de Joan Flor. va morir el 5 de maig de l’any 1696. ArM, Protocols, 4356, f. 155: inventari de Joan Flor, a instància de son hereu i nebot Llorenç Flor i Mestre, canonge de la Seu.

nema rialto), i de la possessió Son Xotano (una partició de Judí, a Sencelles, de seixanta quarterades), que comprà l’any 1694. A la mort del seu germà gabriel, juntament amb la vídua, es va fer càrrec dels nebots: gabriel, el nostre protagonista, al qual va fer hereu; Caterina, casada amb el cronista Jeroni Alemany i Moragues; Margalida, muller d’un cosí segon, rafael Amer i Manera, propietari de Can Amer de Palma (després, Can Troncoso) i de Son Amer dels Llombards (Santanyí); i sor Francina, monja de Sant Jeroni. Damià Ferrà-Ponç ha confegit una breu biografia de l’eclesiàstic, recordant-ne la riquesa, que va ser un ferm partidari de l’arxiduc Carles i que residia en una casa molt ben vestida73 Ara bé, no és segur –més enllà de tenir-ne un retrat com a cardenal i com a papa- que hagués tingut relació d’intimitat amb el cardenal Pietro ottoboni, futur Alexandre vIII, ni es pot subscriure que posseís una riquíssima col·lecció de pintures i mapes, com voldria la generosa opinió de l’amic Ferrà-Ponç, perquè senzillament era un recull prou adient per abillar una casa senyorial de l’època i en particular la d’un eclesiàstic benestant.74

El cas és que tota la hisenda familiar, llevat dels dots de les germanes, va recaure en el nostre gabriel Flor i Amer de la Punta (1690-1748), ciutadà militar i familiar del Sant ofici. Paradoxalment, l’oncle li havia assignat un tutor fins que arribés als trenta anys (llavors en tenia vint-i-dos), cosa insòlita perquè des del 1711 ja estava casat amb Margalida Alemany i Moragues (1695-1722), germana del cronista Alemany. Tanmateix, el canonge Miquel valls no volgué fer-se càrrec de l’administració, que transferí aviat a l’hereu, ab tota hidalguia y bona prudència, com reconeixia gabriel Flor a l’hora de passar comptes. No sols això, sinó que feia constar que valls mai no el va desemparar i que l’havia assistit com si fos un pare carnal, quedant-me en precisa obligació de tributar a V. M. per tot el temps de me vida el obsequi y agrahiment que per tanta fineza se li deu. A més, li demanava que fos pròdig en la seva generositat, de nunca desemparar ni apartar-se de ma casa, puis tinch certa y special confiansa que ab la sua sombra y protecció sempre estirà ben dirigida y governada, axí com ab la sua bona direcció y assistència lo ha estat fins al present... 75 De llavors ençà, gabriel es dedicà a administrar el patrimoni familiar, que no era magre: dues cases a Ciutat (Can Flor i l’immoble de la plaça de Santa Eulàlia), tres cases al carrer major de Muro i devers cinquanta quarterades a la mateixa vila repartides en nombroses sorts, Son Xotano a Sencelles, Son Lleter i l’hort a les Enramades a Ciutat, els alous i les lucratives rendes censals. No debades havia heretat dels pares, dels besoncles, de l’oncle canonge, d’una tia eixorca, de la germana monja... A més,

73. Gran Enciclopèdia de Mallorca, v, p. 341, ad vocem

74.ArM, Protocols, 4355, f. 52; 1699, 19 gener: penúltim testament de Llorenç Flor.

75.ArM, Protocols, 3558, f. 62; 1717, 15 gener.

pel seu compte va adquirir una altra casa a Ciutat (al carrer de la Font de na Xona, a la parròquia de Sant Miquel), Cala Major (setze quarterades, amb dos rafals adjunts, el Pou dels porcs i Ca na guida, després Son Flor; tot comprat entre 1721 i 1724), Son Agulló de Binissalem (seixanta quarterades, adquirides l’any 1746, on edificà les cases) i l’imponent Son Brondo de valldemossa (dues-centes quarterades, que es fincà l’any 1714 per valor de 41.000 lliures).76 L’any 1722 també va aconseguir en subhasta el predi Les Planes de Santanyí, però el cedí en dot a la germana Margalida.77

gabriel Flor només va tenir descendència femenina, la qual cosa, d’acord amb les condicions establertes en els fideïcomisos dels avantpassats, generava un delicat problema successori. De fet, en previsió del que pogués succeir a la seva mort, el nebot Jeroni Alemany i Flor va instar, el 22 de juny de 1741, a la cúria civil de la Inquisició un judici preventiu -una figura jurídica més aviat insòlita-, al·legant que si l’oncle finava sense successió masculina, només ell tenia dret a posseir el fideïcomís del metge Joan Flor. Les tres filles s’hi oposaren, abans i després de la mort del pare, però el mes de març de 1749 el tribunal va fallar a favor d’Alemany. El plet es va complicar per dos motius: perquè es va declarar un litigi de competències entre la cúria inquisitorial i l’Audiència (que, tanmateix, el febrer de 1750 també va dictar sentència favorable a Alemany) i perquè gabriel Flor va nomenar hereves només les dues filles menors, excloent del testament la primogènita.78 Mentrestant, l’herència estava dipositada a l’Audiència. Finalment, a mitjan 1752, la Junta superior de competències de Madrid exigia el lliurament loco pignoris de diversos béns als Alemany, sense perjudici que les germanes Flor poguessin continuar el plet. Alhora, encontinent de la mort del pare, Francina Flor va actuar davant l’Audiència contra les seves germanes, exigint primer tots els fideïcomisos familiars i, després, tenint en compte les sentències favorables als Alemany, només el del canonge Llorenç Flor, que va obtenir l’any 1751. 79 Per tant, per a ella i més tard per als seus descendents, els o’ryan, foren Can Flor del carrer de les Carasses, unes cases i prop de 45 quarterades a Muro, Son Xotano de Sencelles, Son Agulló de Binissalem i una partida de censals. En definitiva, les germanes Anna i Margalida Flor sols pogueren conservar els béns lliures del pare (les cases de Muro, l’hort a les Enramades, la casa del carrer de na Xona, alguns mobles i censals).

76.ArM, Protocols, 4386, f. 95v-146r; 1748, 27 d’abril: inventari de gabriel Flor i Amer de la Punta. Son Brondo passà a mans de gabriel Flor l’any 1714 per establiment dels curadors de l’heretat del mercader Jeroni Barceló (mort l’any 1645), que l’havia adquirit l’any 1638 (ECr-130, f. 393; 1714, 19 de setembre).

77.ArM, Protocols, 3558, f. 109, f. 116v i f. 123v.

78.ArM, Protocols, 3620, f. 254; 1748, 14 de febrer: testament de gabriel Flor i Amer de la Punta.

79.ArM, AA-409; 1751, 16 de febrer. Això no obstant, els Alemany interposaren recurs, que romania irresolt a finals del segle XvIII.

El cas és que, amb tots aquests litigis, es perd el rastre dels objectes que ara més ens podrien interessar, si més no pel seu hipotètic valor historicoartístic. En teoria, van passar a mans de les filles Anna i Margalida, però no figuren en l’inventari postmortem de la primera80 ni en el del vidu de la segona.81 Ni tampoc entre les propietats de Joan o’ryan, fill de Francina Flor, que residia a la mateixa casa del seu avi, el nostre gabriel Flor, ja espoliada dels béns personals. 82 Ni menys encara en l’inventari postmortem de Jeroni Alemany i Flor, tot que s’hi especifiquin els béns procedents del fideïcomís del metge Joan Flor i alguns del mateix gabriel Flor (Cala Major, Son Brondo de valldemossa, cases a la plaça de Santa Eulàlia, ...).83 Per tant, ara com ara no és possible conèixer les condicions de la venda del monetari Flor al canonge Togores. En qualsevol cas, la col·lecció de gabriel Flor es pot reconstruir mitjançant l’inventari postmortem, un document que d’antuvi pot resultar enganyós, perquè també relaciona els mobles i objectes que havien estat de l’oncle canonge, és a dir, de qui havia comprat i vestit la casa.84 Pel que fa a la seva passió antiquària, don gabriel estotjava els objectes més preuats en lo arxiu que hi havia sobre un terrat que guaitava a l’hort. A primera vista sembla un espai polivalent, gairebé una habitació de mals endreços, però en realitat integrava la biblioteca i el gabinet antiquari. La llibreria era força variada, ja que també incorporava els llibres de l’oncle canonge i perquè el propietari tenia múltiples interessos.85 És evident, però, que els títols dedicats a la numismàtica i a les antiguitats en sentit ampli (història, iconografia, emblemàtica, etc.) havien estat adquirits per gabriel Flor. Entre els volums que, directament o indirecta, tracten de l’Antiguitat, hi trobem la Loseta il·lustrada del P. gaietà de Mallorca (Palma, 1746), els Discursos de la religión, castramentaçion, assiento del campo, baños y exerçiçios de los antiguos romanos y Griegos de g. de Choul (en castellà: Madrid, 1579), les històries de roma de J. de Haller (3 toms, Madrid, 1736) i de Nieuport (2 vols., venècia, 1732), diverses vides d’emperadors, unes Mirabilia romae, etc. No hi manquen els clàssics llibres d’emblemes, com ara el de P. giovio, Diálogo de las

80.ArM, Protocols, 923; 1788, 5 de maig: inventari d’Anna Flor, vídua de Jaume Conrado. S’hi consigna, però, que restava pendent la liquidació dels béns paterns, tot i que no se sap en que consistexen

81.ArM, Protocols, S-1416, f. 120; 1795, 26 de novembre. Ben mirat, no era obligatori incloure en aquest inventari de Can Amer els béns personals de Margalida Flor, però hauria estat lògic, atès que l’hereu, Josep de Troncoso i Amer, en aquell temps es trobava fora del regne.

82.ArM, Protocols, r-222; 1812, 28 de desembre.

83.ArM, Protocols, 2150, f.585r-602r.

84.ArM, Protocols, 4386, f. 95v-146r.

85.També s’han de relacionar amb el degà Flor –que a roma va ser postulador de la causa de beatificació de sor Caterina Tomàs- quatre mil estampes calcogràfiques de la Beata en dues sèries. Un dels dos gravats potser es pugui identificar amb un Èxtasi de santa Caterina Tomàs, gravat per Benoît Thiboust segons un original de Lazzaro Baldi, devers l’any 1669 a Lió (tot i que a l’inventari es parla d’una impressió romana). vegeu CArrIó, g.: El carro triomfal. Manifestacions populars a l’entorn de santa Caterina Tomàs, catàleg d’exposició, Palma, 2006, p. 95. A la casa hi havia una biografia de la venerable (ha de ser la de B. vallperga, 1617) i un certamen poètic en castellà en honor seu (Barcelona, 1627).

empresas militares y amorosas (1556), i el de D. de Saavedra Fajardo, Idea de un príncipe político cristiano representada en cien empresas (més conegut com Empresas políticas, Madrid, 1640). I també hi apareixen textos de gnomònica, astronomia, matemàtiques i, cosa més sorprenent, arquitectura (Serlio, vignola, fray Lorenzo de San Nicolás, P. Tosca). Finalment, no hi podia mancar la literatura numismàtica, encara que fos poc actualitzada: g. rouillé, Promptuarii Iconum Insigniorum a Seculo Hominum (Lió, 1553); Enea vico, omnium Caesarum verissimae imagines ex antiquis numismatis desumptae (venècia, 1554); A. Agustín, Diálogos de medallas (Tarragona, 1587); g. zucchi, Discorso sopra li dei de'gentili e loro imprese, con un breve trattato delle attioni de li dodici Cesari, con le dichiarationi delle loro medaglie antiche (roma, 1602); Juan de Quiñones: Explicación de vnas monedas de oro de emperadores romanos que se han hallado en el puerto de Guadarrama (Madrid, 1620).

Més excepcional és l’inventari del gabinet antiquari, que inclou el conspicu monetari. gairebé tot s’estotjava en armaris, encara que alguns objectes reposaven sobre prestatges:

ítem una testa de marmol antigua de romans sens el nas (...) ítem dotse estampas finas de cosa de sis palms de altària cada una, figuras de Emperadors romans, y cinch fulls de paper de mà mitjana útils86 (...) En el quart armari seguint la matexa segona fila de dits instants: Primo dos statuetas de bronso, ço és una de cosa de un palm y tres quarts de altària y la altra de cosa de un palm y mitx quart de altària. ítem duas figuras de bronso de mitx relleu de cosa de mitx palm de altària, a cavall, la una de un General o Emperador vestit a lo militar y la altra de un soldat, tots romans. ítem dos caps de sero de bronso a lo antiguo, lo un ab dos puntas y lo altre ab una sola punta. ítem un cap de bou de bronso ab son coll de colònia o municipi romà. ítem una corneta de bronso de cosa de tres palms de llargària de Legió romana. ítem un baix relleu de sera del Emperador romà Cèzar Augusto sobre post de ginjoler circular de cosa de un palm, modern87 ítem altre baix relleu de sera del Emperador romà Vespeciano sobre post de ginjoler circular del matex tenor moder[n] en camp deurat de or. ítem altre baix relleu de sera de una palma y una Matrona que represente la palestina o Judea capta sobre post també de ginjoler circular del matex tenor modern en camp deurat de or. ítem altre baix relleu de sera del primer Emperador romà Julio Çèzar sobre post de ginjoler circular del matex tenor modern. ítem altre baix relleu de sera del Emperador Carlos Quint sobre post també de gin-

86.És impossible saber de quina sèrie es tracta: raimondi, Stradanus, Tempesta, etc.

87.Com era habitual, els objectes romans es barregen amb els moderns de gust antiquari, com ara aquests cinc medallons en baix relleu, modelats amb cera sobre una base de ginjoler de color daurat, que figuraven emperadors moderns (Carles v) i antics (August, Juli Cèsar, vespasià i la Judaea Capta, és a dir, una al·legoria que sol aparèixer al dors de les medalles del mateix vespasià per commemorar la victòria romana durant la gran revolta jueva).

joler circular del matex tenor modern. ítem tretse pesas petitas de bronso, ço és dotze romanas antiguas de diferents caras estretetas, animals et alias y un letxonet [?] de arquilla [un escriptori?] deurat.

Medallas

ítem cent vuytanta tres medallas de bronzo romanas Imperatorias antiguas, las més usadas.

(Segueixen trenta-cinc entrades més en quatre grups, tres de "medalles", però vol dir monedes, i una de "plata i or". En la part de "medalles” es fa menció de monedes romanes i gregues i de peces d'Empúries i d'alguns emperadors com Claudi, no identificables. Hi ha també deu monedes mallorquines de plata i un duro de plata de... Phelip Quart de l'any 1626 de valor cinch escuts mallorquins).

En resum, s’hi comptabilitzen dues mil seixanta-tres monedes i medalles, de diàmetres i materials diversos -la majoria de bronze, algunes d’or i de plata-, i de procedència heterogènia. La majoria són romanes, però també n’hi ha de cartagineses i de la colònia grega d’Empúries, a més de mallorquines d’època medieval. Per força ha de sorprendre el qualificatiu d’exquisides atorgat pel notari a moltes de les peces, un detall que palesa tant la sensibilitat estètica del redactor de l’inventari com l’interès i el bon gust del possessor en procurar-se peces magnífiques, o l’aparició de grans medalles de bronze de personatjes raros y no coneguts, un altre testimoni de la manera d’ésser selectiva de don gabriel, i, encara, la inusitada presència de dues dotzenes de camafeus, menys habituals que els petits bronzes.

Sabem que la col·lecció es nodria de troballes fetes a Pollentia88 i a Lloseta,89 però ara com ara és impossible de saber-ne més detalls. Tampoc de com i quan es despertà la passió antiquària de gabriel Flor. Més fàcil de documentar és el fet que devia compartir-la, poc o molt, amb el seu cunyat, el cronista Jeroni Alemany, autor d’una obra inèdita titulada “Medallas y antigüedades que se hallaron en la Isla del tiempo de los romanos”, conservat a la biblioteca de Can vivot.90 No sembla casual que els dibuixos de monedes, petits bronzes, segells i camafeus que conté s’ajustin tan visiblement al repertori inventariat a Can Flor.

88.vENTAyoL, P.: Historia de Alcudia..., I, p. 46. L’autor assegura que Flor posseïa el pedestal original del suposat Quint Cecili Metel –ara August- de Can Pueyo.

89.CAyETANoDE MALLorCA, Fra: Loseta ilustrada..., p. 115-117: una medalla de coure de germànic, una d’or de vespasià, un cap de cérvol i altres figuretes de bronze. No és impossible que el cap de cérvol fos el que posseïa Eusebi Estada a l’inici del segle XIX; Ferrà assegura que s’havia excavat a Lloseta abans de 1746. vegeu FErrÀ, B.: “Bronces antiguos hallados en Mallorca”, BSAL, XI (1905), p. 105-109, en part. núm. 8 i làm. CXXXIX.

90.Se’n reprodueixen dues làmines a M. orFILA (com.): El món romà..., p. 38 i 147. El manuscrit hi apareix datat ca. 1720, però podria ser una o dues dècades posterior. Crec que cal identificar-lo amb la “Disertación de las Antigüedades de Mallorca”, il·lustrada amb dibuixos, que esmenta J. M. Bover en les “Misceláneas Históricas”, Iv, p. 185 ss.

D’altra banda, Alemany va ser un col·laborador generós, a més de prolix i retòric prologuista -en termes de l’època, “censurador”- de la Loseta ilustrada (el seu autor és taxatiu: confiesso abiertamente dever a el Sr. D. Geronimo de Alemany el trabajo con que para ilustrar algunos pasajes de esta Historia me ha favorecido en la administracion de muchos instrumentos...), prova de l’amistat que l’unia amb l’erudit fra gaietà de Mallorca.

El caputxí, tenaç polemista contra Bonaventura Serra, defensava idees no sempre inqüestionables (La Historia la escrive uno solo y la Tradición habla con lenguas de infinitos, y prudentemente se ha de tener por más cierto lo que dicen tantos que lo que escriven pocos...; després de tot, la Loseta ilustrada volia ser l’apologia d’un miracle), però també es mostrà un ferm paladí dels estudis antiquaris locals:91

Las medallas y otras Antiguedades que en varios tiempos han sido descubiertas en los districtos de Ayamans y Loseta me han motivado para tratar este assumpto (...) pues si en un rincón tan despreciado halla tan dignos vestigios el estudio para la verdad de la Historia, muchas noticias se descubrirán de nuestro reyno, que ahora por descuydo las tiene el olvido sepultadas.

Fig. 1. Joaquim M. BovEr: “Antigüedades mallorquinas de varias naciones que se hallan en el convento de capuchinos”, Misceláneas Históricas, vol. Iv (1827), f. 185v-186r. Palma, Biblioteca March.

91.CAyETANoDE MALLorCA, Fra: Loseta ilustrada…, p. 114.

Fig. 2. Fra gaietà DE MALLorCA oFMCap: Loseta ilustrada... (Palma, 1746), p. 162. Làmpada romana.

Fig. 3. Jeroni ALEMANyI MorAgUES: “Medallas y antigüedades que se hallaron en la Isla del tiempo de los romanos”, Palma, Can vivot (fotografia publicada en el catàleg de l’exposició: orFILA, M. (com.): El món romà a les Illes Balears, Palma, 2005).

Fig. 4. Bonaventura SErrA: “Memorias y adnotaciones” (1774-1776), Palma, BPM, Ms. 614, p. 383 (detall). Moneda emporitana trobada a Son vic.

Fig. 5. Bonaventura SErrA: “Memorias y adnotaciones” (1781-1783), Palma, BPM, Ms. 617, p. 44 (detall). Moneda de vespasià trobada a Sencelles.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

L’emissió de monedes del

Consell

Municipal d’Ibi el 1937

JOsEp MiquEL GARCiA MARtín*

En aquest treball presentem les emissions de moneda fraccionària local dutes a terme pel Consell Municipal d’Ibi (l’Alcoià, Alacant) durant la crisi monetària del 1937,1 sobre les quals aportarem noves dades, resultat d’una investigació realitzada a l’Arxiu Municipal d’Ibi i a l’empresa Payá Juguetes, Sociedad Cooperativa Valenciana Limitada, hui en dia desapareguda.2 Per a l’estudi hem pogut comptar amb la millor col·lecció d’aquestes emissions que es conserva, la de Juan Bautista Miró Agulló.3

1. La crisi de moneda fraccionària del 1937

Durant la república, pervivia el sistema monetari implantat el 1868, amb totes les monedes de plata (5, 2, 1 i 0,50 pessetes), a excepció dels valors de 25 cèntims (cuproníquel) i inferiors (coure). Els bitllets, d’imports compresos entre 25 i 1.000 pessetes, havien estat emesos pel Banc d’Espanya i estaven garantits per les reserves d’or de què disposava el banc.

Als carrers hi convivien monedes i bitllets d’anteriors sistemes de govern, ja que la república no havia tingut temps ni mitjans per a substituir-los per altres

*Doctor en Filosofia i Lletres (Geografia i Història) i membre de la SCEN.

1.Aquestes emissions han estat tractades en treballs anteriors, entre els quals en destaquem dos: MIró, J.B. “Payá hermanos 1937. Ceca de emisión de las monedas de Ibi”. Revista Oficial de Fiestas. Moros y Cristianos. Ibi, 1994, p. 169-173; i TUrró. A. “El paper moneda del País Valencià 1936-1939 (i altres signes monetaris emesos durant la guerra 1936-1939)”, Afers, Catarroja, 1994, p. 233-234. Per a la crisi monetària del 1937 i els seus efectes als municipis alacantins, vegeu: SANTACrEU, J.M. La crisis monetaria española de 1937. (Moneda y municipios en la provincia de Alicante durante la guerra civil española), Universitat d’Alacant, 1986; i “La moneda fraccionaria de Castalla, Ibi y Onil en 1937”. Actes del Congrés d'Estudis de l'AlcoiàComtat, Alcoi, 1989, p. 125-130.

2.Volem agrair a Mª José Martínez Tribaldos, arxivera de l’Arxiu Municipal d’Ibi, la seua col·laboració, com també a Lino Vila, aleshores gerent de Payá Juguetes SCVL.

3.Agraïm a Juan Bautista Miró Agulló que ens haja permès d’accedir a les monedes, que formen part de la seua col·lecció des de principis dels anys 50, i a Juan Carlos Miró Vispo les facilitats donades per a fotografiar-les.

nous amb la simbologia republicana (tot i que va estampillar part dels bitllets, una tasca ingent que es va haver d’abandonar).4 El 1937, només hi havia dues monedes d’emissió republicana en circulació, fabricades a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT) de Madrid: la pesseta de plata del 1933 (encunyada el 1934) i la de 25 cèntims de cuproníquel del 1934 (encunyada el 1934 i 1935). D’ambdues es van fer pocs exemplars5 i la pesseta va ser objecte d’acaparament de manera immediata per ser de metall noble, l’únic cas d’aquest tipus, ja que la resta de les monedes posades en circulació per la república van ser fiduciàries.

La política monetària dels moments previs a l’esclat de la guerra civil estava presidida per la normalitat. El mes de maig de 1936, el Ministeri d’Hisenda aprova la reencunyació de dos milions de monedes d’una pesseta de plata en la FNMT aprofitant igual nombre de monedes retirades de la circulació per estar borroses.6 Aquestes monedes s’havien de fer amb el mateix encuny usat en les monedes d’una pesseta de plata del 1933, però l’esclat de la guerra frustraria aquesta reencunyació.

Tot just iniciada la guerra, es va publicar un decret del Ministeri d’Hisenda que restringia la quantitat de diners que es podien retirar dels comptes corrents, dipòsits o caixes d’estalvi en bancs o entitats d’estalvi espanyoles.7 Aquesta mesura va provocar desconfiança en els ciutadans, que, en comptes d’ingressar diners en aquests establiments, els van guardar a casa.

També es promulgaren altres decrets per a arreplegar tot l’or en monedes i en pasta i les divises i valors estrangers que estaven en poder dels ciutadans. 8 A canvi, es rebien pessetes en bitllets o un resguard del dipòsit, que més endavant es va obligar a canviar per diners.9 Molt aviat, el setembre de 1936, es van traslladar en tren les reserves d’or, plata i bitllets del Banc d’Espanya des de Madrid als polvorins de la base naval de La Algameca (Cartagena, Múrcia) per a evitar que caigueren en mans dels colpistes o dels anarquistes. En un primer moment, es van anar venent algunes quantitats d’or al Banc de França per a obtenir divises i poder comprar armes i pertrets de guerra, però la creació del Comitè de no

4.Per a l’estampillat dels bitllets durant la II república vegeu: DE FrANCISCO, J.M. “El estampillado de billetes de banco. Alteración de un documento económico como medio de propaganda política”. Revista General de información y Documentación, 14, núm. 2, 2004, p. 59-96.

5.ENCINAS, I. I LóPEz DíAz, M. “Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (1893-1936)”, en Cien Años de historia. Fábrica nacional de Moneda y timbre, Madrid, 1994, p. 73. De la moneda d’una pesseta es van produir 2.000.009 exemplars i de la de 25 cèntims, 12.000.027 (272.424 el 1934 i 11.727.603 el 1935).

6.Ordre de 8/5/1936 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de Madrid, 19/5/1936).

7.Decret de 19/7/1936 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de Madrid, 20/7/1936). Aquesta restricció, inicialment de 48 hores, va ser prorrogada en nombrosos decrets posteriors.

8.El Decret de 3/10/1936 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de Madrid, 4/10/1936) donava set dies de termini per a lliurar al Banc d’Espanya o entitats bancàries aquests productes. El termini, molt escàs, es va ampliar fins al 17/10/1936 (Decret de 10/10/1936 del Ministeri d’Hisenda, Gaceta de Madrid, 11/10/1936).

9.Decret de 13/2/1937 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de la República, 14/2/1937). El termini només era el que quedava del mes de febrer i qui no portara el resguard s’entenia que renunciava als drets i cedia a l’Estat l’import de l’or que estava en dipòsit.

intervenció va fer cada vegada més difícil l’adquisició d’armament a l’Europa occidental. Això va fer que el Consell de Ministres, reunit el 6 d’octubre de 1936, prenguera la decisió d’autoritzar l’eixida de l’or a l’estranger, i el 25 d’octubre van salpar de Cartagena amb rumb a la Unió Soviètica quatre vaixells que portaven vora tres quartes parts de les reserves. A Moscou, es va constituir un dipòsit per a pagar subministraments, convertir l’or en divises i transferir-les a l’estranger amb l’opacitat que permetia fer-ho a través de la UrSS.10 Amb l’operació, el sistema monetari espanyol va deixar d’estar avalat per les reserves d’or. Aquest fet, unit a l’emissió de grans quantitats de bitllets, va provocar una gran inflació. L’or era necessari per al finançament exterior de la guerra, que resultava molt costosa, però també ho era la plata i la recaptació de monedes d’aquest metall es va iniciar de manera paral·lela l’octubre de 1936. La justificació va ser la conveniència d’eliminar del mercat la moneda de plata de la monarquia per a substituir-la per una fidel a l’ideal republicà.11 També es reconeixia l’existència de dificultats tècniques per a encunyar amb rapidesa la quantitat necessària de moneda, raó per la qual la moneda de plata seria substituïda provisionalment per certificats de plata de 5 i 10 pessetes que emetria el Banc d’Espanya i que, més endavant, havien de ser substituïts per les noves monedes republicanes de plata de 5 i 10 pessetes. En un primer moment, només interessava arreplegar les monedes de plata grosses (de 5 pessetes),12 de major pes i amb una llei de 900 mil·lèsimes, superior a les monedes de plata divisionàries (de 2, 1 i 0,50 pessetes), que en tenien 835. El febrer de 1937, també es podien lliurar aquestes darreres.13 Els certificats de plata havien estat impresos el 1935 perquè el govern ja temia que la pèrdua de poder adquisitiu de la pesseta i l’augment del preu de la plata poguera fer que les monedes de duro tingueren més valor pel metall que pel seu valor nominal, com així va ocórrer amb l’arribada de la guerra civil.14

Lògicament, els ciutadans van tendir a atresorar les monedes d’or i, sobretot, les més nombroses de plata, en comptes de canviar-les per bitllets emesos sense l’aval de les reserves d’or. Els acaparadors van ser perseguits per la legislació: l’octubre de 1936, la possessió d’or es considerava delicte de contraban.15 En el cas de la plata, les sancions per la seua tinença són posteriors. El Decret de 19 de maig de 1937, que donava un termini de tres dies per a dipositar als establiments bancaris la plata que es tinguera, permetia retenir als particulars un màxim

10.El trasllat de les reserves a Cartagena i l’enviament de l’or a Moscou està àmpliament estudiat en VIñAS, A. La soledad de la República. El abandono de las democracias y el viraje hacia la unión soviética, Crítica, Barcelona, 2006, p. 237-253, 311-341 i 373-398.

11.Decret de 13/10/1936 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de Madrid, 15/10/1936).

12.Ordre de 16/1/1937 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de la República, 19/1/1937).

13.Decret de 22/2/1937 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de la República, 23/2/1937).

14.SANTACrEU, J. M. peseta y política. Historia de la peseta 1868-2001, Ariel, Barcelona, 2002, p. 82-83.

15.Decret de 3/10/1936 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de Madrid, 4/10/1936). A més d’incórrer en delicte de contraban, els posseïdors d’or que no el lliuraren dins del termini es considerarien “enemics del règim”.

de 5 peces de plata de duro i fins a un total de 15 pessetes en monedes de dues i una pesseta.16 Els comerciants podien tenir una quantitat superior sempre que fóra per a les transaccions del seu negoci. Si els inspectors comprovaren que no tornaven canvi malgrat comptar amb monedes de plata, seria considerat delicte de contraban, com en el cas dels particulars que tingueren un nombre major de monedes de l’indicat.

El març de 1937, la república va reconèixer en un decret que no emetria les noves monedes de plata, malgrat comptar amb “abundants existències d’aquest metall a les caixes del Banc Nacional”, amb la justificació que “podria ser exportada subreptíciament”.17 La realitat era que emetre monedes de plata no era econòmicament rendible, ja que costarien més que el seu valor nominal i, a més, la plata que custodiaven a la central i a les sucursals del Banc d’Espanya era necessària per a les operacions exteriors. En el mateix decret es va autoritzar el govern a encunyar monedes d’1 i 2 pessetes d’un aliatge de coure i alumini. Les segones mai es van realitzar i les primeres no arribaren fins a 1938, pel motiu que veurem a continuació.

La república tenia un problema fonamental que afectava l’encunyació de monedes: la FNMT es trobava a Madrid i la seua administració va haver de traslladar-se a València el novembre de 1936 juntament amb el govern de la república. A Madrid no es podien fabricar monedes i, el 23 de gener de 1937, es va donar ordre de buscar un nou emplaçament més segur a la zona mediterrània.18

El lloc triat va ser Castelló de la Plana. El març de 1937, es va aprovar un crèdit extraordinari per al trasllat19 i, l’agost del mateix any, es va autoritzar la compra de maquinària per a modernitzar les instal·lacions de la FNMT.20 Aquest trasllat va fer que durant molts mesos no es pogueren produir monedes.

Les autoritats republicanes afirmaven que l’escassetat de moneda fraccionària era deguda exclusivament a l’actuació de “desafectes al règim”, que atresoraven monedes per a obstaculitzar el desenvolupament de les transaccions mercantils,21 però el fet que durant 1937 no hi haguera monedes en circulació als carrers de la zona republicana es devia a la confluència de diversos factors: a) L’acaparament dels ciutadans, que no confiaven en el paper moneda, imprès en grans quantitats per al finançament interior de la guerra, i es refugiaven en la seguretat dels metalls. La plata sempre tindria un valor com

16.Decret de 19/5/1937 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 20/5/1937).

17.Decret de 19/3/1937 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de la República, 20/3/1937).

18.ENCINAS, I. I LóPEz DíAz, M. “Guerra Civil espanyola 1936-1939”, en Cien años de historia. Fábrica de Moneda y timbre. Madrid, 1994, p. 80.

19.Decret de 7/3/1937 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de la República, 9/3/1937). El crèdit extraordinari per al trasllat va ser de 150.000 pts.

20.Decret de 6/8/1937 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 7/8/1937). Es va autoritzar una compra per import de 189.564,85 pts.

21.Decret de 24/12/1937 del Ministeri d’Hisenda (Gaceta de la República, 26/12/1937).

a metall guanyara qui guanyara la guerra, mentre que els bitllets serien paper mullat en cas de derrota (com així va ocórrer).

b) La política de retirada de monedes de plata de la república, que no les tornava a posar en circulació, sinó que les usava per al finançament exterior de la guerra.

c) L’absència de moneda nova deguda als problemes de la FNMT (trasllat primer a Castelló de la Plana i després a Asp, problemes amb el transport i el subministrament de metalls i altres matèries primeres).

d) La falta de reacció i d’encert del Ministeri d’Hisenda: els certificats de plata, d’un valor elevat, no podien solucionar la manca de moneda fraccionària.

Davant l’absència de monedes per a tornar el canvi, els comerciants es van veure forçats a emetre vals. Els veïns protestaren perquè aquests vals els obligaven a tornar als comerços que els emetien si no volien perdre els diners no retornats en metàl·lic. Altrament, per als comerciants la situació era doblement positiva, perquè fidelitzaven clients i perquè els vals que no es bescanviaven es convertien en beneficis per als emissors.

Dins de l’àmbit del nostre estudi, el governador civil de la província d’Alacant va publicar una circular el febrer de 1937 en què s’adreçava als alcaldes i altres autoritats de la província per a advertir-los de l’obligació de prohibir i perseguir qualsevol intent d’expedició de paper moneda, ja que era una competència exclusiva de l’Estat.22 Malgrat això, molts consells municipals republicans, coneixedors dels problemes que la manca de moneda fraccionària estava causant a l’economia dels seus ciutadans, van prendre la decisió de fer cas omís a les advertències de les autoritats estatals i provincials i van elaborar aquesta moneda que l’estat, l’únic competent per a realitzar emissions monetàries, no havia estat capaç de fer a temps.

A la província d’Alacant, municipis com Villena, Castalla o Alacant van demanar autorització per a emetre moneda local. No la van aconseguir i, malgrat tot, la van produir.23 La moneda dels consells municipals es va generalitzar des de mitjan 1937. Les emissions tenien certa legalitat, ja que es van aprovar amb un acord municipal i només podien circular dins del seu àmbit territorial. A més, es feia un dipòsit de moneda legal pel mateix import de l’emissió que les garantia, bé en un banc o bé en la caixa del consell. Per a A. Turró, el que van fer els consells municipals fou fraccionar la moneda que tenien en dipòsit per a facilitar-ne l’ús.24

22. boletín Oficial de la provincia de Alicante, 24/2/1937.

23.SANTACrEU, J.M. La crisis, op. cit., p. 92-93.

24.TUrró, A. op. cit., p. 22.

Al territori republicà, durant 1937, alguns consells provincials i interprovincials van emetre moneda fraccionària, com el de Badajoz, el d’Astúries i Lleó o el de Santander, Palència i Burgos. El Consell Provincial d’Alacant va estar a punt d’aprovar-ne l’emissió. El 24 d’agost de 1937, el conseller d’Hisenda, el socialista Juan Esteban, va presentar a la Comissió Permanent del Consell Provincial una proposta per a “unificar l’expedició de documents representatius de moneda fraccionària en tota la província per mitjà d’aquest Consell Provincial, amb l’extinció de l’emesa pels consells municipals”.25 La Comissió Permanent va acordar aprovar la proposta i que es portara al Ple del Consell per a la seua resolució. L’1 de setembre de 1937, Juan Esteban va presentar la moció al Ple, però el conseller secretari va fer algunes consideracions al respecte (segurament sobre la dubtosa legalitat de la proposta) i el Ple va decidir que es retirara el punt de l’ordre del dia i que es portara de nou a la Comissió Permanent per a un nou estudi.26 L’última notícia referent a la proposta és que la Comissió Permanent, en la reunió del 7 de setembre de 1937, fa constar que han rebut un escrit del governador civil d’Alacant en què demana que l’avisen del dia i hora de la sessió del Consell Provincial que tractarà l’emissió de paper moneda.27 De ben segur que l’interès del governador civil, que mesos abans havia publicat la circular que prohibia qualsevol emissió de paper moneda no estatal, no era precisament a recolzar la iniciativa, que no va tornar a tractar-se en les reunions del Consell Provincial.

2. Les emissions del Consell Municipal d’Ibi

El Consell Municipal d’Ibi, població ubicada a la comarca de l’Alcoià que comptava amb 4.899 habitants el mes de març de 1938,28 va ser un dels que va decidir produir moneda fraccionària, que va fabricar en dues emissions; però, al contrari que la majoria de municipis, va optar per la moneda de metall en comptes del paper moneda i va encunyar peces d’una pesseta i de 25 cèntims.

Ibi comptava amb indústries jogueteres i ganiveteres que, per les necessitats de la guerra, van transformar la seua producció, que es va reorientar a la fabricació d’armament, cosa que els va donar un bon benefici. Aquesta població, ubicada a la rereguarda, no va ser bombardejada durant la guerra i, per tant, la

25.Arxiu de la Diputació d’Alacant (ADA): Llibre d’actes de la Comissió permanent del Consell provincial (9/2/1937-28/9/1937).

26.ADA: Llibre d’actes del Consell provincial (2/2/1937-28/2/1939): sessió de l’1 de setembre de 1937, continuació de la sessió ordinària del ple del 31 d’agost de 1937. D’aquesta sessió es va fer ressó el diari Avance, òrgan oficial de la Federació Provincial Socialista d’Alacant, en l’edició de l’1 de setembre.

27.ADA: Llibre d’actes de la Comissió permanent del Consell provincial (9/2/1937-28/9/1937)

28.Aquesta xifra figura en un escrit remès a la Conselleria d’Avituallament del Consell Provincial d’Alacant el 5/3/1938 (AMI: Llibre de registre de correspondència. Eixides (1938). Eixida núm. 270). En el cens de població del 1930, el nombre d’habitants de dret era de 4.140 i en el del 1940 va disminuir a 3.929. (AMI: Censos de població). La xifra del 1938 és més alta que la dels censos perquè durant la guerra civil hi devia haver un bon nombre de refugiats a la localitat.

producció armamentista no es va veure interrompuda pels atacs de l’aviació dels insurrectes.29

Al País Valencià, els exemples de moneda local metàl·lica emesa pels consells municipals són encara menys nombrosos que a Catalunya. A. Turró va recollir en el seu estudi sobre el paper moneda al País Valencià unes monedes de l’Ajuntament de Xàbia, tot i que advertia que podien ser falses.30 Efectivament, aquestes monedes són monedes de fantasia creades per a enganyar els col·leccionistes, com les de l’Ajuntament de Trebujena (Cadis).31 També hi ha una referència d’una possible emissió de moneda metàl·lica del Consell Municipal de Monòver, però és una errada de la bibliografia que s’ha de descartar, ja que la documentació que es conserva a l’Arxiu Municipal de Monòver demostra que l’emissió va ser únicament de paper moneda.32 Només tenim altres dues emissions documentades: la d’Asp i la de Betxí, però en els dos casos es tracta de peces metàl·liques poc elaborades, res a veure amb les monedes d’Ibi.

A l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Asp hi ha constància documental de l’aprovació de l’emissió de moneda metàl·lica, de llanda i amb valors de 50 i 5 cèntims,33 però en el cas de Betxí hi ha una discrepància entre les fonts primàries i els testimonis numismàtics. En la sessió ordinària del 12 d’abril de 1937, el Consell Municipal va aprovar l’elaboració de “tiquets” d’1 pesseta i 50 cèntims per un valor de fins a 2.000 pessetes.34 No obstant això, A. Turró, a més de

29.SANTACrEU, J.M. “Les transformacions de les activitats industrials de la Foia de Castalla durant la guerra civil”, Octubre, 2, 1988, Ibi, p. 111-121.

30.TUrró, A. op. cit., p. 240, núm. 858 a 860. La característica que feia dubtar Antoni Turró és l’escut de Xàbia reproduït en les monedes, molt diferent al que apareix en l’emissió de paper moneda del Consell Municipal d’aquesta localitat (TUrró, A. op. cit., p. 241, núm. 864 a 866). L’autenticitat d’aquesta emissió, realitzada en cartró i amb valors d’1 pesseta i de 50 i 25 cèntims, està fora de tot dubte.

31.BArrEDA, L. 1936-1939. La moneda de necesidad en la provincia de sevilla, 1989, Sevilla, p. 16. Aquest autor indica que la sèrie de Trebujena i la de Xàbia s’havia començat a vendre uns 20 anys abans (1969, tenint el compte la data de publicació de l’estudi).

32.En rAMOS, V. La guerra civil (1936-1939) en la provincia de Alicante, volum II, 1973, Alacant, p. 203, s’indica que a Monòver hi va haver una emissió de moneda metàl·lica d’una pesseta i 50 cèntims i que prèviament s’utilitzaren uns vals de la CNT. A. Turró (op. cit., p. 265-266) va catalogar amb els números 975 a 977 uns bitllets emesos pel Consell Municipal de Monòver, amb valors d’1 pesseta, 50 i 25 cèntims, però no va fer referència a cap moneda metàl·lica. Després de fer una consulta a l’Arxiu Municipal de Monòver, hem pogut confirmar l’existència dels vals de la CNT (esmentats en la reunió ordinària del Consell Municipal del 21 de juny de 1937), però no de la moneda metàl·lica, ja que l’emissió va ser de paper moneda (al respecte, el 28 de juny de 1937, en la sessió ordinària del Consell Municipal, s’indica que s’està confeccionat el clixé de la moneda. A més a més, en la sessió ordinària del 21 de juliol del mateix any, es fa referència a l’acord municipal sobre l’emissió de paper de curs local). Aquesta emissió a què fan referència les actes és la que cataloga A. Turró. Agraïm a Alicia Cerdá romero, arxivera de l’Arxiu Municipal de Monòver, la seua col·laboració.

33.Sobre les emissions de moneda local del Consell Municipal d’Asp vegeu TUrró, A. op. cit., p. 85-87, núm. 220-226 i, més recentment, GArCíA GANDíA, J.r. Guerra y moneda. La Fábrica nacional de Moneda y timbre en Aspe, Asp, 2011, p 45-54. La majoria de l’emissió realitzada per aquest Consell va ser de paper moneda. En la reunió del Consell Municipal del 29 de juliol de 1937, es va acordar emetre 20.000 peces de metall de 50 cèntims i, de 5 cèntims, 6.850 peces entre paper i metall. En opinió d’Antoni Turró, les monedes metàl·liques (la de 50 cèntims i tres varietats de 5 cèntims) podrien ser proves que no circularen.

34.Agraïm a Enric Sorribes roig, arxiver de Betxí, que ens haja facilitat còpia de l’acta, la informació de la qual estava inèdita.

paper moneda dels dos valors esmentats en l’acta, també en va documentar de 25 cèntims i unes planxes de llautó de 50 cèntims amb les inicials CM (Consell Municipal) i el nom del municipi (Bechí).35

Desconeixem si les peces metàl·liques d’Asp i de Betxí circularen normalment o si es va tractar de proves, però podem dir que el cas d’Ibi va ser excepcional, ja que aquesta localitat seria l’única del País Valencià que no va emetre paper moneda conjuntament amb les monedes. El Consell Municipal d’Ibi va realitzar dues emissions: la primera de peces d’1 pesseta i la segona de 25 cèntims.

2.1. L’emissió del 24 de juny de 1937

El punt 7è de la sessió ordinària del Consell Municipal d’Ibi del 24 de juny de 1937 es titulava “Emissió de moneda per a facilitar l’intercanvi en la localitat”.36 La Presidència, en nom de la Comissió d’Hisenda, va proposar l’emissió de 10.000 pessetes en monedes d’una per a “facilitar el desenvolupament econòmic de la localitat”. La proposta, que va ser aprovada per unanimitat, incloïa el projecte de fer la moneda en metall “per ser factible i resultar més estètic i pràctic que el paper moneda”. La Comissió d’Hisenda va quedar facultada per a dur a terme el projecte.

L’elaboració de moneda metàl·lica era possible a Ibi per l’existència de fàbriques jogueteres on es comptava amb el personal qualificat, la maquinària i el material necessaris per a produir-la. Payá va ser la companyia encarregada de la producció. L’empresa Payá Hermanos, S.A., fabricant de joguets i ganivets, va ser socialitzada el 4 de novembre de 1936 amb el nom “Industrias Payá y rico Socializadas”. El 31 d’octubre de 1937, es va convertir en la “Cooperativa Obrera rai” i, en la segona meitat del 1938, va ser intervinguda pel Ministeri de Defensa Nacional, que la va transformar en la fàbrica núm. 27 de la Subsecretaria d’Armament. La seua producció va ser reconvertida per a respondre a les necessitats militars: plats i gots d’alumini, navalles de campanya, carmanyoles, bales, carregadors, beines...37 Precisament, amb el material destinat a la fabricació de munició es van elaborar les monedes del Consell Municipal.

La moneda d’una pesseta es va realitzar amb un aliatge de coure i zinc (llautó) que després es va niquelar (núm. 1). La capa de níquel, que també presenta una mica de cobalt, es va anar desgastant amb el temps i això feia que aflorara el color coure als llistells de l’anvers i del revers. Aquest tractament no va ser per a diferenciar-les de les monedes de 25 cèntims, ja que aquestes són posteriors en el

35.TUrró, A. op. cit., p. 95-96, núm. 258-261.

36.Arxiu Municipal d’Ibi (AMI), Llibre d’actes de les sessions celebrades pel Consell Municipal d’ibi (20/4/1937-14/9/1937)

37.VALErO, J.r. payá. Historia social de una industria juguetera, Generalitat Valenciana, València, 1991, p. 93-107 i SANTACrEU, Les transformacions, op. cit

temps. La identificació d’alguns exemplars de níquel (núm. 2) i el fet que les proves que existeixen són també d’aquest metall (núm. 3 i 4) ens indiquen que la idea inicial era fabricar-les amb aquest material. Possiblement, l’escassetat del níquel o la duresa va desaconsellar-ne l’ús.38 També es conserven un exemplar de la moneda sense niquelar perquè presentava alguns defectes (núm. 5), una moneda niquelada amb encunyació molt feble (núm. 6) i un cospell sense encunyar (núm. 7).

La moneda, amb un diàmetre de 24 mm i un pes aproximat de 6 g (6,10 g en el cas de la núm. 1), tenia un disseny molt senzill. A la part superior de l’anvers es va incloure la llegenda CONCEJO MUNICIPAL; al centre del camp, el nom de la localitat en gran (IBI), i en la part inferior, la data d’emissió (1937). resulta curiós que en els estudis precedents no s’haja fet referència a l’errada tipogràfica de l’anvers d’aquestes monedes: hi apareix el text CONCEJO en comptes de CONSEJO. Al revers, únicament hi ha un gran 1 sobre la paraula PESETA.

La xifra de 10.000 peces d’una pesseta que figurava a l’acta de la sessió del Consell Municipal està confirmada per altres documents que hem consultat a l’Arxiu Municipal d’Ibi. En primer lloc, hi ha constància de dues cartes enviades per l’alcaldia l’1 de juliol als directors del Banc Internacional i del Banc Central perquè admeteren cadascun la quantitat de 5.000 pessetes en paper com a garantia de la mateixa quantitat de les posades en circulació pel Consell.39 A més a més, el 20 de setembre es va rebre una carta del conseller d’Hisenda del Consell Provincial d’Alacant en què preguntava si s’havien emès bitllets de moneda fraccionària per part del Consell o d’altres organismes locals i, si era així, dades com la quantia de l’emissió, tipus de bitllets realitzats i la seua garantia (figura 1). Aquesta carta està enviada en un moment proper a l’intent d’emissió d’una moneda provincial que hem vist abans i probablement el motiu degué estar-hi relacionat (si es volien substituir totes les emissions locals per la provincial, primer haurien de saber amb exactitud les característiques de les primeres). La resposta donada va ser que no s’havien emès bitllets ni per part del Consell Municipal ni per altres organitzacions d’Ibi i que la emissió va ser de 10.000 pessetes en peces de metall d’1 pesseta, que es van garantir amb la mateixa quantitat en bitllets del Banc d’Espanya dipositats en els dos bancs abans esmentats.40 Al municipi d’Ibi també es va produir acaparament de monedes de plata, com ho demostren els exemples que hem documentat de l’aplicació del Decret de 19 de maig de 1937, que en permetia posseir una quantitat limitada. L’octubre de 1937, es van enviar dues cartes al destacament d’Ibi del Cos de Seguretat i As-

38.MIró, J.B. op. cit., p. 173.

39.AMI: Llibre de registre d’eixida de documents (2/1/1937-2/1/1938). Eixides núm. 377 i 378.

40.AMI: Llibre de registre d’entrada de documents (6/1/1936-30/12/1937). Entrada núm. 341 (la carta, amb data del 18/9/1937, va ser rebuda el dia 20. La resposta es va enviar el mateix dia 20 (Llibre de registre d’eixida de documents (2/1/1937-2/1/1938), eixida núm. 616).

Fig. 1. Sol·licitud de la Conselleria d’Hisenda del Consell Provincial d’Alacant, en què es demana informació de les emissions del Consell Municipal d’Ibi. Arxiu Municipal d’Ibi.

salt (conegut popularment com a “Guàrdia d’Assalt”) per a ordenar escorcolls en domicilis de veïns on se sospitava que es guardaven quantitats de plata superiors a les autoritzades per la llei.41

Malgrat l’emissió de monedes d’una pesseta, els problemes diaris de l’intercanvi monetari al municipi no es van solucionar. En la sessió ordinària del Consell Municipal del 28 de setembre de 1937,42 el conseller Jaime Pla va exposar

41.AMI: Llibre de registre d’eixida de documents (2/1/1937-2/1/1938). Eixides núm. 745 (23/10/1937) i 756 (25/10/1937). Els escorcolls per a confiscar or, joies o bitllets no sempre s’haurien fet correctament si tenim en compte les instruccions que va donar al respecte el Governador Civil d’Alacant el 26 de juny de 1937: s’havia de evitar que els realitzaren persones o organismes que no estigueren autoritzats, s’havia de donar compte del que s’haguera confiscat i s’havia d’ingressar a la caixa de reparacions del Banc d’Espanya (AMI: entrada núm. 223 del Llibre de registre d’entrada de documents (6/1/1936-30/12/1937)

42.AMI: Llibre d’actes de les sessions celebrades per l’Ajuntament d’ibi (del 21/9/1937 al 25/1/1938).

que continuava havent-hi vals representatius de moneda emesos per comerciants d’Ibi i que haurien de prohibir-ne la circulació. En opinió de la Presidència, quedaven pocs d’aquests vals que es van emetre quan no hi havia mitjans de canvi al municipi, però es procuraria anar retirant-los.

L’emissió de vals de comerciants no va ser l’únic problema. En la sessió ordinària del Consell Municipal del 19 d’octubre de 1937, en el punt 7 de l’ordre del dia, es va debatre la realització d’una nova emissió de paper moneda.43 La justificació que va donar el president del Consell va ser que el Consell Provincial no havia fet fins al moment paper moneda amb caràcter uniforme per a tota la província (com hem vist abans) i que a Ibi s’estava fent servir paper moneda emès per altres poblacions, cosa que causava un perjuí evident al municipi. El conseller Jaime Pla va adherir-se a la proposta, a l’igual que Antonio Picó, però en aquest cas va matisar que la moneda convencional que es posara en circulació havia de ser de metall, perquè té una durada major que el paper moneda, que es fa malbé amb facilitat. Aquesta opinió va ser compartida pel conseller Hilario Sanjuán i es va acordar per unanimitat que la Comissió d’Hisenda elaborara un estudi sobre l’emissió de moneda convencional a base de metall i es presentara a la corporació per a aprovar-la.

2.2. L’emissió del 2 de novembre de 1937

L’aprovació definitiva de la segona emissió de monedes va arribar el dia 2 de novembre de 1937, en la sessió ordinària del Consell Municipal.44 En aquesta reunió “s’acorda emetre moneda fraccionària en peces de metall de forma anàloga a les ja emeses en substitució de la pesseta, però que aquestes que s’emeten representen un valor de vint-i-cinc cèntims i que es procure que l’emissió assolisca la major quantitat possible de peces per a facilitar el normal desenvolupament comercial i econòmic del poble, garantint, és clar, aquesta Corporació el valor que represente la nova moneda que es pose en circulació”. En la sessió no es va fixar la quantia de l’emissió.

També es demana que es procure que la moneda nova no isca de la localitat tant com la de pesseta, que ha estat usada pels pobles limítrofs en contra dels interessos del municipi. En aquesta segona emissió sí que es van prendre mesures per a evitar aquest fet. Tal i com hem pogut comprovar al llibre de registre d’eixida de documents, el dia 20 de novembre de 1937, l’alcalde president d’Ibi va escriure als alcaldes president de Castalla, Xixona, Alcoi, Onil, Tibi i Banyeres per demanar-los que no admeteren a les seues poblacions la moneda convencional d’Ibi.45

43. ibid. 44. ibid

45.AMI: Llibre de registre d’eixida de documents (2/1/1937-2/1/1938). Eixides núm. 902 a 907.

A més a més, a proposta d’Antonio Picó, es va acordar que el Consell es fera càrrec en un futur del paper moneda d’altres poblacions que posseïren els veïns d’Ibi i que en gestionara el canvi per moneda de curs legal. Una vegada més, el Consell Municipal intentava solucionar els problemes que la crisi monetària de 1937 estava causant als seus ciutadans.

La moneda, amb un disseny més elaborat que la de pesseta, es va confeccionar amb un aliatge de coure i zinc (llautó) amb una presència majoritària de coure (entre el 90 i el 95%, aproximadament). La mida era la mateixa (24 mm), però tenia un pes menor (al voltant de 4 g) perquè el cospell era més fi. Aquestes peces de 25 cèntims tenen un anvers comú amb un cap femení que simbolitza la república, entre dues espigues de blat. Del revers, on s’indiquen l’autoritat emissora (CONSEJO MUNICIPAL) i el valor, se n’han identificat tres varietats que demostren que es van fer servir tres encunys diferents. La primera varietat, la més escassa, presenta un mapa de la península Ibèrica al fons (núm. 8). Les altres dues, sense mapa, es diferencien fonamentalment per la ubicació del vèrtex del 2 sobre les lletres de la paraula CENTIMOS, que en un cas està apuntant a les lletres C i E (varietat 2, núm. 9) i en altre sobre la lletra E (varietat 3, núm. 10). Altres diferències entre els reversos sense mapa és que tant les xifres 2 i 5 com les paraules CONSEJO MUNICIPAL estan més separades en la varietat 2 (2 sobre CE), cosa que provoca una separació menor entre la paraula CENTIMOS i les paraules CONSEJO MUNICIPAL. Una característica significativa és que, en els tres reversos diferents, les lletres IM i part de la O de la paraula CENTIMOS estan poc marcades. J. B. Miró Agulló va publicar la imatge d’un fragment de l’encuny que va ser utilitzat per a una de les varietats de la moneda de 25 cèntims46 i que va ser destruït a la fi de la guerra (núm. 14). Després d’analitzar-lo, l’hem identificat com a corresponent a la varietat amb el 2 (2 sobre CE). També reproduïm dues errades de la varietat 3 (2 sobre E) amb encunyació deficient degut a l’ús d’un cospell fi (núm. 11 i 12) i un exemplar de la varietat 3 (2 sobre CE) amb una perforació que podria haver estat feta per a desmonetitzarla o per a destinar-la a altra finalitat que desconeixem (núm. 13).

La nostra investigació a l’Arxiu Municipal d’Ibi ens ha permès d’aconseguir identificar la persona que va confeccionar la moneda de 25 cèntims, el gravador. Es tracta de Gerónimo Jover Verdú, qui va cobrar 175 pessetes “pels seus treballs i materials invertits en la confecció d’encunys per a l’estampació de la moneda de 0,25 pessetes posada en circulació per aquest Consell Municipal”.47 Hem com-

46.MIró, J.B. op. cit., p. 173.

47.La informació sobre l’autoria figura en diversos documents de l’AMI: en l’acta de la sessió ordinària del Consell Municipal del 14/12/1937, en el punt 3r de l’ordre del dia dedicat a rebuts i factures, es va aprovar la despesa (Llibre d’actes de les sessions celebrades per l’Ajuntament d’ibi, del 21/9/1937 al 25/1/1938) i es va anotar als llibres de comptes següents de l’Ajuntament d’Ibi: Llibre de comptes corrents per articles del

Fig. 2. Detall de l’acta de la sessió ordinària del 21 de desembre de 1937 del Consell Municipal d’Ibi on figura la quantitat de monedes de 25 cèntims emeses. Arxiu Municipal d’Ibi.

provat que Gerónimo Jover era treballador de l’empresa Industrias Payá y rico Socializadas,48 el lloc on es van realitzar les monedes de les dues emissions d’Ibi. Una altra informació inèdita que aportem és la quantitat real de monedes de 25 cèntims que es van emetre perquè, com veurem, les dades que es barallaven fins ara no eren correctes. En la sessió ordinària del Consell Municipal del 21 de desembre de 1937,49 el conseller Carlos Valls Beltrá va preguntar a la Presidència la quantitat de moneda fraccionària de 0,25 pessetes que el Consell Municipal havia posat en circulació a Ibi. La Presidència va contestar que s’havien posat en circulació 36.000 peces, cadascuna degudament garantida per nou mil pessetes en bitllets del Banc d’Espanya (figura 2). Aquesta quantitat és superior a la que es donava fins ara com a vàlida de 10.000 unitats (A. Turró fa referència a dues emissions de 10.000 unitats, una amb mapa i una altra de les altres dues varietats).50 El que no sabem és la quantitat de peces emeses de cadascuna de les tres varietats que s’han documentat de la moneda d’aquest valor, tot i que per les col·leccions existents sabem que, sens dubte, la del mapa és molt més escassa que les altres dues.

3. La retirada de les emissions

Per acabar amb la crisi de moneda fraccionària, l’Estat havia de dur a terme una doble actuació: d’un costat, retirar tota la moneda emesa il·legalment i, d’altre, substituir aquestes emissions per unes estatals.

pressupost d’ingressos i despeses del 1937 (anotació del 18/12/1937), Llibre de caixa del 1937 (pagament núm. 492 amb data del 18/12/1937), Diari d’intervenció de pagaments del 1937 (vol. 2) (pagament núm. 492 amb data del 18/12/1937).

48.Lino Vila, quan era gerent de Payá Juguetes SCVL, ens va confirmar que Gerónimo Jover Verdú constava com a treballador amb núm. de fitxa 220 en el retir obrer (abans del 1939).

49.AMI: Llibre d’actes de les sessions celebrades per l’Ajuntament d’ibi (del 21/9/1937 al 25/1/1938)

50.TUrró, A. op. cit., p. 234.

El 8 de gener de 1938, es va publicar un decret del Ministeri d’Hisenda i Economia que donava un termini d’un mes per a recollir totes les emissions de vals, bons, bitllets o monedes que no havien estat fetes pel Tresor Públic o pel Banc d’Espanya51 i que havien de ser canviades als posseïdors per monedes o bitllets de l’Estat o d’aquest banc. La responsabilitat de la recollida requeia en les persones o entitats que les hagueren realitzat. No hi ha cap dubte que la retirada dels milers d’emissions d’aquest tipus podia implicar dificultats tècniques diverses, com per exemple que algunes portaven impresa una data de venciment posterior al termini donat pel Ministeri (un cas significatiu és el dels bitllets del Consell Municipal d’Alacant, molt distribuïts per les localitats de la província, que eren reemborsables per la caixa municipal fins al 30 de juny de 1938). Les peticions en aquest sentit de nombroses entitats i corporacions al Ministeri d’Hisenda i Economia van fer que es prorrogara 20 dies el termini per a retirar-les (fins al 28 de febrer).52 Aquesta ampliació va ser comunicada a Ibi el dia 8 de març de 1938 per la Tresoreria d’Hisenda d’Alacant juntament amb un escrit que concedia un termini de 4 dies per a la recaptació de monedes de plata de 5, 2 i 1 pessetes.53 Com veiem, la recollida de monedes de plata va ser una preocupació constant de les autoritats republicanes.

Tornant al cas d’Ibi, el 24 de gener de 1938 es rep un telegrama del delegat d’Hisenda d’Alacant en què ordena que en un termini de 48 hores es remeta una relació detallada de les emissions de moneda fraccionària realitzades per l’Ajuntament.54 El 27 de gener, es van enviar al delegat certificacions de les actes de les sessions del Consell Municipal relatives a les emissions de moneda fraccionària i una relació certificada on se n’indicava la quantia i la forma de distribució.55

Un fet al qual no hem pogut trobar explicació és que el 14 de febrer de 1938, el president del Consell Municipal d’Ibi va remetre al Consell Municipal de Xàtiva “les dues classes de moneda en metall que ha confeccionat aquest Consell”.56 La petició de les mostres de les monedes difícilment podria estar relacionada amb un hipotètic interès del municipi de Xàtiva a emetre moneda metàl·lica, ja que en aquella data ja s’havia decretat la retirada de les emissions no estatals. Hem realitzat una consulta a l’Arxiu Municipal de Xàtiva per si els

51.Decret de 6/1/1938 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 8/1/1938). En el Decret veiem que l’Estat es volia beneficiar de la recollida quan indica que “La diferència entre les quantitats nominals emeses i les satisfetes per les monedes, bitllets, bons o vals que hagen estat recollits quedaran en benefici del Tresor Públic”. El Decret va ser publicat també pel boletín Oficial de la provincia de Alicante del 15/1/1938.

52.Ordre de 6/2/1938 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 7/2/1938). La Tresoreria d’Hisenda de la Província d’Alacant també va publicar l’Ordre (boletín Oficial de la provincia de Alicante, 10/2/1938).

53.AMI: Llibre de registre de correspondència. Entrades (1/1/1938-27/10/1939). Entrades núm. 48 i 49.

54.AMI: Llibre de registre de correspondència. Entrades (1/1/1938-27/10/1939). Entrada núm. 18.

55.AMI: Llibre de registre de correspondència. Eixides (1938). Eixida núm. 123.

56.AMI: Llibre de registre de correspondència. Eixides (1938). Eixida núm. 191.

constava alguna informació al respecte, però malauradament no hi apareix cap referència.57

Una mica abans de finalitzar el termini del 28 de febrer, el Ministeri va donar ordre a les entitats emissores que encarregaren necessàriament a una entitat bancària de la localitat la funció del bescanvi al públic.58 A més a més, donava 48 hores des de la publicació de l’ordre per a comunicar per telègraf a la Direcció General del Tresor els establiments bancaris triats, classe i valor dels bitllets, import de l’emissió i dels que estaven en circulació. També es va preveure el nomenament d’inspectors que comprovaren les operacions de recollida i inutilització dels bitllets, bons o vals. Curiosament, aquesta ordre es va publicar en el boletín Oficial de la provincia de Alicante l’1 de març de 1938, quan ja havia expirat el termini.

En resposta a la nova exigència, el 28 de febrer de 1938 es va adreçar una carta i un telegrama al director del Banc d’Espanya a Alacant en què li comunicaven l’acord del Consell Municipal de bescanviar la moneda emesa a Ibi mitjançant el Banc Internacional d’Indústria i Comerç.59 L’acord es va materialitzar el dia 4 de març, quan es va enviar un escrit al director del banc esmentat demanant-li que fera una transferència de les 5.000 pessetes que posava el Consell Municipal per al bescanvi de moneda.60 La quantitat sembla insuficient tenint en compte que l’import de les dues emissions va ser de 19.000 pessetes, però hi ha alguns factors a tenir en compte: en primer lloc, que hi hauria moltes monedes que van circular fora del terme municipal (sobretot les d’una pesseta) que no tornarien a Ibi. En segon lloc, també és possible que ja s’hagueren bescanviat part de les monedes emeses, i, per últim, que el Consell Municipal podria ser conscient que, si no hi havien arribat prou monedes encunyades per l’Estat, el iberuts seguirien fent servir les locals, tot i que s’arriscaren a sancions com veurem a continuació.

La circulació de vals, bitllets o monedes no oficials després de la data oficial de retirada es castigava en un primer moment amb una multa de cinc a deu vegades l’import de la infracció.61 Posteriorment, el Decret de 6 de juliol de 1938, que enduria les penes que s’havien d’aplicar al delicte de contraban quan afectara el tràfic i tinença de valors, divises, joies i metalls preciosos, va in-

57.Volem agrair a Isaïes Blesa Duet, director de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, la seua col·laboració.

58.Ordre de 23/2/1938 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 25/2/1938).

59.AMI: Llibre de registre de correspondència. Eixides (1938). Eixides núm. 242 i 243. En les actes de les reunions del Consell Municipal d’Ibi no hem trobat cap referència explícita a l’aprovació d’aquest acord. Probablement va ser tramitat en virtut del punt de l’ordre del dia que incloïen totes les reunions en què es donava lectura als butlletins i comunicacions oficials rebuts des de la sessió anterior i s’acordava quedar assabentats i que s’acompliren les disposicions que afectaren el Consell.

60.AMI: Llibre de registre de correspondència. Eixides (1938). Eixida núm. 263.

61.Decret de 6/1/1938 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 8/1/1938).

cloure la circulació de les emissions no oficials entre les constitutives d’aquest delicte.62

Paral·lelament a la retirada de la moneda local, es van prendre iniciatives per a acabar amb l’escassetat de moneda fraccionària. A la fi del 1937, s’havia publicat un decret que facultava el Ministeri d’Hisenda i Economia per a encunyar noves monedes de 50, 25 i 10 cèntims.63 De la de 50 cèntims, de coure i zinc, es va preveure la fabricació de fins a 10 milions d’unitats.64 També es va facultar el Ministeri d’Hisenda i Economia per a emetre certificats provisionals de monedes divisionàries de 2 i 1 pessetes i de 50 cèntims.65

Mentre que s’encunyaven les monedes i s’imprimien els certificats provisionals, es va autoritzar la circulació de timbres mòbils i de correus adherits a discos de cartró amb l’escut de l’Estat perquè es conservaren millor.66 Aquestes peces de cartró-moneda eren de 5, 10, 15 i 25 cèntims i van ser fabricades a la factoria D de la FNMT, ubicada a Asp des de mitjan 1938.67 Era una moneda provisional que s’hauria de bescanviar quan la nova moneda metàl·lica estiguera en circulació.

La retirada de les emissions locals i la posada en circulació de moneda estatal havia de retornar la normalitat a les transaccions monetàries dels municipis republicans. No obstant això, sabem per les actes de les reunions del Consell Municipal d’Alcoi (l’Alcoià) que hi va haver municipis on la moneda local va seguir circulant sense que s’aplicaren les sancions anunciades. En aquesta localitat propera a Ibi, els problemes d’escassetat de la moneda fraccionària van tornar a aparèixer. La moneda estatal va arribar a circular però va anar desapareixent del carrers i moltes indústries i comerços van tornar a emetre vals per a facilitar el canvi. El Consell Municipal d’Alcoi, en la sessió extraordinària del 22 d’agost de 1938, va aprovar una proposta de la Comissió d’Hisenda de posar en circulació bitllets dels emesos el 1937 (3.000 d’1 pesseta i 36.000 de 25 cèntims, amb un segell estampat per a diferenciar-los dels anteriors, que havien estat retirats el 15 de març de 1938). Aquesta nova emissió va circular fins al final de la guerra.68

62.Decret de 6/7/1938 de la Presidència del Consell de Ministres (Gaceta de la República, 8/7/1938). Es van endurir les penes perquè es considerava que les sancions anteriors havien estat massa benignes i no havien acabat amb l’exportació i tràfic il·lícit dels valors, divises, joies i metalls preciosos.

63.Decret de 24/12/1937 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 26/12/1937).

64.Ordre de 31/12/1937 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 6/1/1938).

65.Decret de 9/1/1938 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 11/1/1938). A més a més, aquest Decret facultava el Ministeri per a emetre bitllets del Tresor de 25 i 50 pessetes i de 5 i 10 pessetes per a substituir els certificats de plata del 1936. El Banc d’Espanya, fins ara l’emissor en exclusivitat dels bitllets, únicament seria responsable dels de 100 pessetes o més valor.

66.Ordre de 24/2/1938 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 25/2/1938). Per aquestes emissions de cartró-moneda vegeu: MIró, J.B. El sello moneda de la República, Alcoi, 2008.

67.ENCINAS, I. I LóPEz DíAz, M. Guerra, op. cit., p. 92. Per a la fàbrica de la FNMT a Asp, vegeu: GArCíA GANDíA, J.r. op. cit.

68.SANTACrEU, J.M. Los billetes del Consejo Municipal de Alcoy medio siglo después (1937-1987), Asociación Filatélica y Numismática de Alcoy, Alcoi, 1987, p. 48-49, 57-58 i 71-72.

Pel que fa a Ibi, hem trobat un indici que la retirada de la circulació de les monedes locals podria no haver estat total malgrat que el seu ús després del 28 de febrer de 1938 era considerat un delicte de contraban. A l’empresa Payá Juguetes SCVL vam consultar l’acta de l’arqueig de l’efectiu existent a la caixa de la Fàbrica núm. 27 de la Subsecretaria d’Armament, realitzat l’onze d’abril de 1939, poc després d’haver finalitzat la guerra (figura 3). En l’apartat de monedes, es descriu la presència de 79,75 pessetes en monedes locals de 25 cèntims (319 peces), juntament amb 73 monedes d’una pesseta del 1937 i 57 de 50 cèntims del mateix any.

Fig. 3. Acta de l’arqueig de l’efectiu existent a la caixa de la Fàbrica núm. 27 de la Subsecretaria d’Armament, realitzat l’11 d’abril de 1939. L’original es conserva a l’arxiu de Payá Juguetes SCVL.

Aquesta informació ens fa suposar que les monedes de 25 cèntims del Consell Municipal d’Ibi podrien haver seguit sent d’ús comú al municipi en lloc de les del mateix valor emeses per la república Espanyola el 1938. Aquestes darreres van començar a circular el 1939,69 de manera que tindrien una distribució mínima i un ús efímer malgrat haver estat emeses a una mica més de 50 quilòmetres, al municipi d’Asp. En canvi, les monedes locals d’una pesseta sí que van ser reemplaçades per les emeses per la república Espanyola, presents en l’arqueig.

4. Característiques de les emissions70

4.1. Moneda d’una pesseta

Data d’emissió: 24 de juny de 1937.

Organisme emissor: Consell Municipal d’Ibi.

Valor: 1 pesseta.

Material: aliatge de coure i zinc (llautó) niquelat (amb níquel i una mica de cobalt) (núm. 1).

tiratge: 10.000 peces.

Garantia: 10.000 pessetes en bitllets del Banc d’Espanya (5.000 dipositades al Banc Internacional i altres 5.000 al Banc Central).

pes i mides: 24 mm de diàmetre i 6,10 g.

Anvers: Llegenda circular a la part superior: CONCEJO (sic) MUNICIPAL; al centre del camp, el nom de la localitat en gran: IBI; a la part inferior, la data d’emissió: 1937.

Revers: un gran 1 al centre del camp sobre la paraula PESETA. proves, variants, errades i altres:

a) Exemplar de níquel. 24 mm i 5,96 g (núm. 2).

b) Prova de l’anvers realitzada en níquel. 24 mm i 5,97 g (núm. 3).

c) Prova del revers realitzada en níquel. 24 mm i 6,20 g (núm. 4).

d) Exemplar de llautó sense niquelar. 24 mm i 5,92 g (núm. 5).

e) Exemplar amb encunyació molt feble. 24 mm i 5,75 g (núm. 6).

f) Cospell de llautó sense encunyar. 24 mm i 5,90 g (núm. 7).

4.2. Monedes de 25 cèntims

Data d’emissió: 2 de novembre de 1937.

Organisme emissor: Consell Municipal d’Ibi.

Valor: 25 cèntims.

69.L’Ordre de 16/12/1938 del Ministeri d’Hisenda i Economia (Gaceta de la República, 23/1/1939) indica que estava pròxima la data en què la FNMT tindria encunyades les monedes i se n’autoritzava la posada en circulació a mesura que el mercat ho requerira.

Material: aliatge de coure i zinc (llautó).

Gravador: Gerónimo Jover Verdú.

tiratge: 36.000 peces.

Garantia: 9.000 pessetes en bitllets del Banc d’Espanya.

pes i mides: 24 mm de diàmetre. El pes de les que incloem en l’estudi és de 3,91 g per a la versió amb el mapa, de 4,13 g per a la varietat 2 (2 sobre CE) i 4,08 g per a la varietat 3 (2 sobre E).

Anvers: al centre del camp, cap de dona amb barret frigi (per a simbolitzar la república) cap a l’esquerra i entre dues espigues de blat. A sota, l’any d’emissió: 1937.

Revers: Llegenda circular a la part superior: CONSEJO MUNICIPAL; a la inferior: CENTIMOS (que en les tres varietats les lletres IM i part de la O estan poc marcades). Al centre del camp, el nom de la localitat: IBI, sobre la xifra del valor “25”.

Varietat 1: silueta del mapa de la península Ibérica al fons (núm. 8).

Varietat 2: sense el mapa al fons i amb el vèrtex de la xifra 2 sobre les lletres CE de la paraula CENTIMOS (núm. 9). Altres diferències amb la varietat 3: xifres 2 i 5 i les paraules CONSEJO i MUNICIPAL més separades, i menor separació entre CENTIMOS i les paraules CONSEJO i MUNICIPAL.

Varietat 3: sense el mapa al fons i amb el vèrtex de la xifra 2 sobre la lletra E de la paraula CENTIMOS (núm. 10). Altres diferències amb la varietat 2: xifres 2 i 5 i les paraules CONSEJO i MUNICIPAL menys separades, i major separació entre CENTIMOS i les paraules CONSEJO i MUNICIPAL.

Errades i altres:

a) Exemplar de la varietat 3 (2 sobre E) amb cospell més fi. 24 mm i 2,10 g (núm. 11). Un cospell tan fi provoca l’encunyació defectuosa, visible a l’anvers i sobretot al revers d’aquesta moneda.

b) Exemplar de la varietat 3 (2 sobre E) amb cospell més fi. 24 mm i 3,38 g (núm. 12). És destacable l’encunyació feble del revers, que s’aprecia a la part inferior de 25 i en la paraula CENTIMOS.

c) Exemplar de la varietat 2 (2 sobre CE) amb una perforació (per a desmonetitzar-la o per a una altra finalitat que desconeixem). 24 mm i 4,05 g (núm. 13).

d) Fragment de l’encuny utilitzat per a fer la moneda de la varietat 2 (2 sobre CE). 15,5 mm i 10,9 g (núm. 14).

70.Totes les monedes reproduïdes pertanyen a la col·lecció de Juan Bautista Miró Agulló, a excepció dels núm. 10 i 13, que són de la col·lecció de l’autor.

5. Anàlisi de la composició de les monedes

Per a tenir seguretat de l’aliatge utilitzat en l’elaboració de les monedes emeses pel Consell Municipal d’Ibi, n’hem analitzat nou exemplars71 en la Unitat d’Arqueometria dels Serveis Tècnics d’Investigació de la Universitat d’Alacant amb microfluorescència de rajos X (µFrX).72 Aquesta tècnica permet conèixer la composició elemental de les peces sense destruir-les.

Com que la composició d’una peça metàl·lica no és homogènia i pot variar d’un punt a un altre, de cada moneda s’han realitzat tres lectures i n’hem calculat la mitjana. Els resultats els podem consultar en aquesta taula:

Composició

1 pta. niquelada 15,14%0,99%78,29%5,58%

25 cts. mapa 93,32%6,68%

25 cts. mapa 90,46%9,54%

25 cts. CE 94,42%5,58%

25 cts. CE 94,25%5,75%

25 cts. CE 92,28%7,72%

25 cts. CE (perforada) 91,67%8,33%

25 cts. E 93,36%6,64%

25 cts. E 93,92%6,08%

En el cas de la moneda niquelada d’una pesseta (figura 4), comprovem que el niquelat es va realitzar no només amb níquel, sinó també amb una petita quantitat de cobalt. La presència de coure i zinc (llautó) ens indica que el cospell devia tenir una composició similar als exemplars de 25 cèntims.

Malauradament, no ha estat possible disposar de cap moneda ni prova de les fetes en níquel per a analitzar-ne la composició, de manera que desconeixem si, a banda del níquel, també contenen cobalt o fins i tot coure.

Quant a les monedes de 25 cèntims, la composició és majoritàriament de coure (entre el 90,46% i el 94,42%), tot i que totes presenten una petita quantitat de zinc que varia entre el 5,58% i el 9,54%. Aquest aliatge és el que denominem llautó. Dels resultats de les anàlisis no es pot deduir que hi haja diferències de composició entre les tres varietats de monedes de 25 cèntims (mapa, 2 sobre CE i 2 sobre E).

71.Cinc de les monedes procedeixen de la col·lecció de l’autor i les altres quatre són de la col·lecció de Margarita Picó, a qui n’agraïm la cessió per a l’anàlisi.

72.Es va fer servir un equip Orbis Micro-XrF Analyzer d'EDAX. Agraïm a romualdo Seva román, de la Unitat d’Arqueometria de la Universitat d’Alacant, la seua col·laboració.

Moneda NiCoCuZn

Fig. 4. Anàlisi d’una moneda d’1 pta. (niquelada) amb microfluorescència de rajos X (µFrX).

Per a l’encunyació de les monedes d’Ibi es va aprofitar el llautó que es feia servir per a fabricar munició a la fàbrica, denominada “Industrias Payá y rico Socializadas” quan es van fer les monedes d’1 pesseta i “Cooperativa Obrera rai” quan es van realitzar les de 25 cèntims.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Les epidèmies de còlera a la nostra medallística.

A

propòsit d’una medalla mallorquina del còlera de l8651

AnnA M. BAlAguer*

A la pàgina oberta de la medallística, on tota societat pot consignar-hi les realitats més diverses, no deixarem de trobar-hi aquelles que es relacionen amb la malaltia, la salut, les ciències mèdiques o fins i tot amb rituals o pràctiques devotes amb finalitats terapèutiques.

Les pandèmies de colera morbo i de febre groga, principalment, han deixat prou rastre en la nostra medallística del segle XIX. De l’epidèmia del còlera de 1854-55, la segona que es declarà a l’Estat espanyol –la primera es produí el 1833–, en deixa constància una medalla dedicada a Pascual Madoz pels catalans residents a Madrid en reconeixement al tremp mostrat davant les adversitats d’epidèmia de còlera, agitació política i de crisi industrial que concorregueren durant el seu mandat a Catalunya (Crusafont, 2006, núm. 576).

La tercera epidèmia de còlera es presentà l’any 1865, segons sembla entrà a la península a través del port de València, però afectà àmplies zones, entre les quals les més castigades foren Catalunya, Aragó, Lleó, sud-est de Castella i també Mallorca, com veurem.

L’evidència medallística fins ara recopilada consigna l’existència d’una curiosa i lacònica medalla unifacial i totalment epigràfica on llegim *BARCELONA* LOS RECLUSOS DE LA CASA DE CORRECCION, al voltant, i en el camp COLERA DE 1865, envoltat de làurea (Crusafont , 2006, núm. 609). Hem de pensar que es tractaria d’una medalla de reconeixement a alguna actuació que es facultaria de dur a terme als esmentats reclusos durant l’epidèmia.

*Doctora en Història. Membre de Junta de la SCEN.

1.He d’agrair a Jordi Balaguer la localització i la imatge de l’exemplar de medalla del còlera de l865 que ens permeté redactar aquest treball, i a Jaume Boada la localització d’un segon exemplar en viu (en mans de la Casa Mare de les Agustines Germanes de l'Empar, a Palma, a qui ens referirem com a “Hermanas del Amparo”, citant la font bibliogràfica) que ens ha permès completar les dades de pes i mides que ens mancaven.

La darrera onada epidèmica de còlera del segle XIX fou la de 1885. La medallística s’hi refereix en dues medalles de reconeixement. Una és emesa per l’Ajuntament de Barcelona i porta a l’anvers una representació al·legòrica del tràngol viscut. Una matrona empara amb un braç una joveneta que se li abraça, mentre amb l’altra embolcalla un dels malalts ajaguts en una caòtica sala d’hospital sobrevolada per la mort, la qual sembla voler emprendre la retirada i sortir per la finestra del fons. La lectura del revers en aquest cas és ben explícita: EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA POR MERITOS CONTRAIDOS DURANTE EL COLERA DE MDCCCLXXXV (Crusafont 2006, núm. 728). Sembla evident que els que varen redactar aquest text, prou concís i informatiu com cal que ho sigui el d’una medalla, devien estar o molt imbuïts del llenguatge mèdic o molt obsessionats amb la pandèmia que acabaven de passar per escriure “por méritos contraídos”. Dels mèrits sol dir-se que s’adquireixen o s’obtenen; en canvi, de les malalties, els vicis, els deutes, les obligacions, es diu que es contreuen.

L’altra medalla fins ara coneguda del còlera de 1885 fou emesa per l’Ajuntament de Manresa. És d’agraïment a la “clase médica” i pren el format d’una condecoració. L’única medalla d’aquest tipus que conec és la dedicada, al revers i amb burí, al metge manresà Josep Solà Abadal (Balaguer, 1989; recollida per Crusafont, 2006, núm. 729). De tota manera, cal pensar que d’altres, o potser tots, els metges manresans del moment devien merèixer i rebre el guardó instituït per l’Ajuntament.

A aquest repertori de medalles que fan referència a les pestilències de colera morbo a casa nostra al llarg del segle XIX podem afegir-n’hi una altra. És la que avui presentem, ocasionada per l’epidèmia de 1865 a Mallorca.

Fa un parell d’anys, va venir a les meves mans el volum II d’una obra titulada Jorge Aguiló o misterios de Palma, novela de costumbres mallorquinas (Palma, l866). L’obra és escrita per Eduardo Infante, que és advocat de Madrid, comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica i que exerceix a Palma de comisario regio del Banco Balear, segons informa ell mateix. El llibre no és ben bé una novel·la, sinó una mena d’anecdotari costumista articulat per uns personatges a través dels quals l’autor va explicant situacions i esdeveniments. Tota l’obra traspua, però, la seva visió de foraster profundament admirat i corprès pel tarannà i la vida a la Mallorca de l’època. El volum II del llibre dedica tres capítols a parlar del còlera de 1865 a Mallorca, però a l’inici d’aquests tres capítols diu que en aquest cas deixarà de novel·lar el seu relat per tal que “despojados… completamente de la fábula… pueda consultarse nuestro trabajo como imparcial y sobre todo exacto”. Afegeix també que per escriure ha tingut a la vista memòries i comunicats oficials als quals des de la seva posició tenia accés, ja que el trobem entre els integrants de la Junta provincial de sanitat. Es tracta, doncs, d’una font d’informació

de primera mà plena de dades, fiable i que dóna moltíssims detalls de com, de qui, de quan i d’on es va actuar en els mesos que durà la pesta del còlera a Mallorca.

Per això, en llegir en aquestes pàgines que l’Ajuntament de Palma havia premiat diverses persones per la seva actuació en el còlera de 1865 i veure que es donava tota mena de detalls sobre els seus mereixements per les tasques efectuades, vaig adonar-me que tenia al davant la documentació d’una medalla que ni coneixia, ni trobava publicada, ni sabia on buscar. Sortosament, però, m’arribà finalment la imatge de la medalla en qüestió. La seva descripció és la següent:

Medalla oval amb additaments i anella. Argent.

Anvers: Escut de Palma coronal i envoltat de sanefa ornamental. A dalt, RECUERDO DEL CÓLERA; a sota, 1865.

revers: ERGA INFIRMOS / CHARITATIS/PALMENSIS MUNICIPII / GRATITUDINIS/OBLATIO, escrit en cinc línies al camp.

Mides: 57 x 36 mm (incloent-hi l’anella) / 51 x 36 mm (sense l’anella).

Pes: 23,6 g.

Segons la historiografia de les epidèmies a Mallorca (segles Xiii-XiX), de

Paula Grau Sancho, treball prou recent i seriós que hem pogut consultar, sembla ésser que l’epidèmia de còlera del 1865 és la primera i l’única d’aquesta malaltia que envaí Mallorca i Menorca, malgrat que el 1854, coincidint amb la segona pandèmia, hi hagué casos a Andratx, on moriren 27 persones afectades del mal (Grau Sancho, 2002, p. 206-7).

Cal recordar que el còlera és una malaltia infecciosa causada pel bacil vibrio cholerae, que es transmet a través de l’aigua i els aliments. Els infectats patei-

xen fortes diarrees i vòmits i la mort arriba per deshidratació en menys d’una setmana. La malaltia arribà a Europa des de l’Índia entre 1817 i 1833 i va fer milions de víctimes fins a finals del segle XIX. L’any 1884, Robert Kock va descobrir que el causant era un bacil. Un any més tard, el metge català, Jaume Ferran i Clua, assajava la primera vacuna contra el còlera mentre s’estenia per Europa la tercera gran pandèmia. No mancaren crítiques de la classe mèdica a la nova vacuna, que fou qüestionada pel mateix S. Ramón y Cajal, de tal manera que no s’aprovà oficialment fins al 1919 en un congrés internacional de ciències mèdiques celebrat a París. Tot això ajuda a situar-nos i a entendre millor la dramàtica situació que la malaltia causava en aquella segona meitat del segle XIX.

Les mesures adoptades per les autoritats de l’illa des dels primers mesos de l’estiu de 1865 per tal de prevenir el contagi a través dels vaixells que arribaven d’altres ports ja infectats, com Marsella, València o Gibraltar, consistents en mantenir naus en quarantena i establir llatzerets, no pogueren evitar que, vers el 15 d’agost, es presentessin els primers casos. El mal s’estén ràpidament i, a finals del mateix mes, l’epidèmia s’instal·la dins la ciutat, on farà veritables estralls. Recordem que Palma era una ciutat de nou mil habitants i, en la pesta de 1865, en varen morir més de dos mil. De tota manera, les autoritats municipals no es queden de braços creuats. Així ho explica Eduardo Infante a la seva obra Misterios de Palma, però també ens parla d’aquest moment Ignasi Roca i Buades (1852l943) en l’obra la ciutat dels records.

Miquel Estradé, alcalde de Palma, davant la situació d’emergència extrema creada pel còlera, disposà habilitar nous hospitals a la Llotja i a l’església dels Caputxins. Així s’intentava descongestionar els barris més afectats, ja que Palma era encara una ciutat emmurallada on la població vivia força amuntegada. També es varen habilitar campaments a Bellver, Sant Carles, Son Muntaner, Ca l’Ardiaca i sa Teulera. Els que s’ho podien permetre abandonaren la ciutat i s’instal·laren al camp o a altres poblacions de l’illa on les condicions eren més saludables. El mateix Ignasi Roca conta que es refugià amb la seva família a Bunyola en una possessió de Josep Quint Zaforteza.

També la Junta provincial de sanitat va treballar de valent; durant els dos mesos i mig que durà la pesta, es reuní més de cinquanta vegades per anar prenent les decisions adequades. Al mateix temps, actuà una Junta municipal de beneficència i sanitat, que ho fa més a primera línea “siendo su misión combatir el mal cuerpo a cuerpo”; vaja, els que feien la feina dura. E. Infante no amaga que es produïren conflictes entre les dues juntes i que ell mateix, des de la seva imparcialitat (era un foraster) i calma, assoleix de fer amainar (Infante, 1866, II, p. 274-5).

A finals d’octubre, el mal comença a remetre, de manera que “el 30 del mismo mes pidió la Junta que se declarase limpio nuestro puerto, solicitándose autorización al gobierno de s.M. para cantar el te-deum”.

L’autor dels “Misterios de Palma” no deixa d’explicar fil per randa les calamitats sofertes, ni les mesures adoptades per a fer front a una desgràcia tan gran, però sobre tot s’entreté a explicar les tasques i els mereixements de tots els ciutadans de Palma que han treballat en un o altre sentit per combatre la pesta, auxiliar als malalts o enterrar els morts. La llista és llarga i va des del mateix Comte d’Ayamans, senador i vocal supernumerari de la Junta Provincial de Sanitat, fins a la darrera germaneta de la Misericòrdia, passant per tota la classe sanitària de metges, farmacèutics, veterinaris, funcionaris o particulars que han mostrat valor i abnegació per ajudar a les desgraciades víctimes del mal. El repertori i l’explicació que fa de tots ells és un panegíric molt propi de la retòrica de l’època, però que per la seva riquesa informativa resulta un document de primera mà certament valuós per a la història local (E. Infante, l866, II, p. 267-298). El nostre interès se centra, però, en el que l’autor ens diu de la medalla; vegem-ho: “tras las victorias vienen las recompensas; y el municipio de Palma se creyó en la necesidad de rendir un público testimonio del aprecio, a cuantos se distinguieron durante la epidemia, y el 15 de diciembre nombra una comisión, que proponga las recompensas y adjudicación de medallas, a las personas que se hicieron acreedoras a ello… Formaron dicha comisión los sres.: d. Miguel estradé y sabater, d. Juan Vanrell, d. Manuel Villalonga, d. tomás Aguiló, d. Antonio cánovas, d. Antonio Jaume, d. Manuel sureda y Boxadors , d. dionisio Arias y d. Antonio gelabert. A juicio de esta comisión fueron propuestos veinte y tres para una medalla que se acuñó al efecto, expidiéndose diplomas honoríficos a muchos más que no nombramos por no hacer interminable el capítulo” (Infante, l886, II, p. 285-6).

A continuació, fa esment del nom dels mereixements de les persones a les quals els ha estat concedida la medalla i, més endavant, parla dels que han obtingut el diploma. Tot i així, l’exposició no és del tot clara, ja que va explicant situacions i donant molts noms colaterals, però entenem que les persones i institucions que reberen la medalla foren:

Tomàs Vidal, Antoni Villalonga i José M. Ruiz, que treballaren abnegadament a l’Hospital dels Caputxins.

Rafael Sitjar i Andreu Obrador, infermers de l’hospital de la Llotja, així com el vell, xaruc i pobre sabater Gabriel Reus que, després de donar el poc que tenia, va anar mendicant de casa en casa per poder donar cada dia una mica de brou als malalts pobres del seu barri.

Antoni Ramis, Antoni Salom, Josep Jover, Guillem Mulet, practicants de farmàcia. I també al professor de llengües Mr. Víctor Sandret, i tots ells “sin retribución alguna, servían al público de día y de noche en sus respectivos establecimientos”.

Joan Tur, comandant de la guàrdia municipal que morí de fatiga en el compliment del seu deure, fou també condecorat.

Lluís Ródenas, infermer dels Caputxins; Rafael Salvà, capatàs del servei de lliteres i taüts; Vicente Sánchez, cap de sala; Vicente Tocho, guarda del magatzem de la Llotja, i els infermers Mariano Abdalà i Joan Tapié. Així com als guàrdies municipals José Gónzalez, Juan Arias, Esteban Vázquez, Joan Miralles i Antoni Perelló.

Teodoro Manera i Serra, jove empleat de la secretaria de l’Ajuntament, és també honorat a títol pòstum amb la medalla.

Les congregacions de les “Hermanas del Amparo” i les “terciarias Hijas de la Misericordia”.

L’autor ens parla de 23 persones proposades per a la medalla, però en l’extracte que acabem de fer de les pàgines d’Infante en comptabilitzem vint-i-quatre més dues de les dues congregacions religioses femenines. Per tant, podem pensar que potser s’arribarien a donar unes 26 medalles del tipus de l’exemplar que presentem (Infante, 1866, II, p. 283-287).

La nostra font d’informació segueix el seu relat tot esgranant els noms i els mèrits dels que varen rebre el “Diploma Honorífico” (Infante l886, II, p. 286289). Aquí hi trobem els noms del metges, cirurgians, farmacèutics, funcionaris o càrrecs amb especials responsabilitats sanitàries, civils o militars. Finalment, dedica un apartat a parlar de l’ampli estament religiós que no va parar de donar suport material i auxili espiritual a les víctimes de la malaltia. Naturalment, la llista s’encapçala amb el bisbe de Mallorca del moment, Miquel Salvà (Infante, 1866, II, p. 289-298).

Es curiós observar que la medalla és atorgada a persones de condició més aviat mitjana o modesta, com ara guardes, infermers, un vellet pobre i caritatiu, practicants de farmàcia, un professor de llengües, que no entenem ben bé si ajudava als practicants de farmàcia o què devia traduir en una Mallorca encara no envaïda pel turisme forà. També es concedeix a dues institucions religioses femenines. En definitiva, sembla que es busca premiar l’abnegació i l’esforç dels més petits, de les dones, dels que han lluitat més a primera línia. Certament, admirable i lloable, ja que desgraciadament no sol ésser així. En canvi, en el repertori dels distingits amb el diploma hi figuren més aviat persones de determinada posició social, començant per la classe mèdica, polítics, funcionaris i càrrecs de certa entitat, i finalment el bisbe amb tot l’estament del clergat masculí, que surt ara per primera vegada, i segueixen també tots els noms de les germanes religioses. Tot sembla confirmar, doncs, la nostra impressió que es buscaria premiar amb una medalla la labor abnegada de les bases.

El text que hem seguit ens informa també del finançament de les despeses que ocasionà la pesta, ja que en la societat de mitjan segle XIX no es contemplava encara cap mena de fons de previsió o d’assegurança per eventualitats catastròfiques com aquesta. Així fou que a l’ajuntament s’obrí una subscripció publica

que va recollir 18.523 escuts. El bisbat també recaptà almoines amb la mateixa finalitat i obtingué la xifra de 4.863 escuts (Infante, 1886, II, p. 298). És a dir, 23.386 en total, una xifra potser respectable. Així ho sembla quan la traduïm al duro de l’època, és a dir, els 2 escuts d’Isabel II de moment, tot obtenint la xifra d’11.693 peces.

Finalment, només resta dir que per l’epidèmia de còlera d’aquell any 1865, i segons dades oficials, varen morir 2.401 persones, de les quals dues mil cent setanta-cinc eren de Palma. És evident que la societat i l’economia mallorquina se’n ressentiren fortament, però aquesta és ja una altra història.

BiBliografia

BALAGUER 1989 =A. M. BALAGUER, “Medalla de distinció referent al còlera de 1885”, Acta numismàtica, 19, 1989, p. 183-184.

CRUSAFONt 2006 =M. CRUSAFONTI SABATER, Medalles commemoratives dels països catalans, Barcelona, 2006.

GRAU SANCHO 2002 = la historiografia de les epidèmies a Mallorca (segles Xiii-XiX), Gimbernat, 37, 2002, p. 195-211.

INFANTE 1866 =E. INFANTE, Jorge Aguiló o misterios de Palma. novela de costumbres mallorquinas, Palma, 1866, vol. II, p. 253-298.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

“Retrats de medalla”, crònica de l’exposició gironina

Rossend Casanova*

Realitzar una exposició és sempre una oportunitat per reflexionar sobre un tema, donar visibilitat a uns objectes, aprofundir en la seva documentació i extreure’n conclusions. En el cas de les medalles commemoratives, que com sabem han estat les parentes pobres de la numismàtica i se les ha reivindicat poc malgrat el seu valor artístic, tota exposició que se’ls hi dediqui és sempre benvinguda, encara que també pugui presentar un anvers i un revers. Perquè, si per una banda permet mostrar i donar a conèixer una sèrie de peces, per l’altra ens fa adonar de la molta feina que encara queda per fer, en especial en el camp de la documentació.

La celebració aquest 2015 de l’exposició “Retrats de medalla: l’espectacle del bronze” a la Fundació Rafael Masó de Girona ens brinda una oportunitat per mostrar la medalla com a objecte artístic que és, alhora que focalitzar-la en el retrat, entès aquest com a primer i més important tema desenvolupat al llarg de la seva història. El retrat com a representació d’una persona, tant el rostre com la figura, ja sigui de perfil o de cara, amb el bust de tres quarts o frontal, amb el cos dempeus, assegut, en moviment... En aquest sentit, la mostra presenta una selecció de la gran diversitat d’autors que van obrar retrats en el període que va de 1880 a 1935, dates coincidents amb el naixement i la mort de Masó, amb els estils que van de l’Eclecticisme al Modernisme i l’Art Déco, així com amb els canvis que la medalla va experimentar entre aquells convulsos cinquanta anys.

De fet, la importància que assolí la medalla ara fa un segle s’entén, sobretot, per la revolució tecnològica i els canvis socials. La innovació que havia suposat la invenció del torn reductor la va obrir als artistes, deixant de ser un territori exclusiu dels gravadors, de manera que arribaren nous aires a un objecte artístic que

*Membre de la SCEN i comissari de l’exposició.

fins aleshores havia viscut massa encotillat per les normes acadèmiques i els vells costums. És interessant observar que tot això passa en una època en què la societat avança i que l’art del retrat hi té un paper preponderant, just quan un competidor també nascut dels avenços tècnics, la fotografia, comença a obrir-se el camí. Medallística i fotografia tindran punts de connexió, fins al punt que força artistes tenien un petit estudi fotogràfic per retratar els clients, imatge que després els servia de model, alhora que la fotografia se serví de la medalla per crear la fotomedalla, un experiment de poc recorregut però interessant que va fer fortuna a l’Exposició Universal de París de 1867.

Però tornem a la nostra exposició. El fet que aquesta se celebri en una ciutat com Girona, poc tractada com a tema en la medalla i amb escassa tradició en el seu estudi i difusió, ens ha permès recollir al catàleg els gironins que hi van dedicar els seus treballs, exposar algunes de les peces referides i treure a la llum dues de les quatre que conserva la Fundació i que procedeixen de la família Masó.

Sobre els gironins ens en parla Miquel Crusafont al catàleg, a l’article “El gran moment de la medalla catalana” quan, en citar el període de La Renaixença, exposa que el revifament cultural va ser possible gracies a l’esforç de moltes persones, «entre elles un erudit de la moneda i la medalla: el gironí Joaquim Botet i Sisó (1846-1917)» qui «no estava sol, sinó que formava part del notable esplet de literats i historiadors d’alt nivell que havia sorgit a Girona a finals del segle XIX amb Claudi Girbal, Pujol i Camps, Manuel de Chia, Josep Ametller o Pella i Forgas, creadors de l’Associació Literària de Girona i de la Revista de Girona». Ens indica que «Botet publicà el primer estudi sobre la medalla gironina» i que va ser molt actiu culturalment, formant part de «la generació anterior al nou grup d’intel·lectuals, literats i historiadors com ara Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol o Prudènci Bertrana, en el qual hi trobem també Rafael Masó i Valentí», arquitecte que «col·laborà igualment a el Gironès que havia creat Botet i Sisó».

Són poques les medalles referides a Girona del període exposat. Una de les més conegudes i preuades entre els numismàtics és Centenari del setge de Girona (1909) que celebra l’efemèride de la Guerra del Francès. La peça reprodueix l’antiga creu de guerra i retrata a Sant Narcís, patró de la ciutat, miniaturitzat al cor ovalat de la creu, que incorpora una orla treballada seguint el contorn del cairó. De la comarca gironina també s’exposa santa Maria de Ripoll (1893) promoguda en ocasió de la inauguració de la basílica restaurada. L’anvers reprodueix un mosaic que el papa Lleó XIII havia regalat a la comunitat per a l’altar de l’absis major, obra dels tallers vaticans a partir d’una pintura d’Enric Serra. Presenta el retrat frontal de la Mare de Déu i el Nen asseguts al tron romànic, amb el camp cobert de flors de lis, envoltats per la pregària mariana: /

· SUB · TUUM · PRAESIDIUM · CONFUGIMUS · SANCTA · DEI · GENITRIX · /, (Sota la vostra empara ens acollim, santa Mare de Déu). El taller gravador de R. Gelabert y Hermano de Barcelona obrà la peça en bronze i en alumini, com l’exposada, que pertany a la Fundació Rafael Masó.

La voluntat primera d’aquesta mostra ha estat donar a conèixer l’apassionant món de l’art medallística i fer-ho a través de la figura de Rafael Masó. Com dèiem, la història de la medalla concorda temporalment amb la vida de l’arquitecte: el seu naixement, l’any 1880, coincideix amb la renovació de la medalla i amb un Eclecticisme que buscava respondre a les necessitats estètiques d’una època canviant; més endavant, l’any 1906, quan Masó obté el títol d’arquitecte, és també el moment en què la medalla es popularitza i es consolida el Modernisme; i finalment, el 1935, l’any que Masó mor a Girona, la medalla viu el darrer gran moment i veurà com els últims batecs de l’Art Déco queden silenciats per la Segona Guerra Mundial. Tres moments vitals de l’arquitecte, de la medalla i dels estils que van triomfar entre els dos segles.

Per contextualitzar aquest marc cronològic, l’exposició presenta una introducció generosa en materials com llibres, revistes, fotografies, targetes postals i altres suports on la medalla és la protagonista, ja sigui com a base d’un estudi científic, com a part d’un article cultural, com a element de propaganda, com a recurs publicitari o, fins i tot, com a objecte de prestigi. Aquesta introducció dóna peu als sis apartats en què es divideix la mostra, que agrupa tres-centes seixanta peces, de les quals tres-centes vint medalles de cent-cinquanta set autors. S’ha volgut mostrar una tria de l’ampli ventall d’artistes que es van dedicar a aquesta disciplina, presentant autors d’una vintena de països, de manera que el visitant pugui percebre la variada i extensa producció d’un art que es desenvolupà arreu. Igualment, hi ha peces de diferent format, materials i acabats, així com medalles miniatura, de penjar, plaques i medallons, i altres poc freqüents, com un medaller (quadre amb medalles) i un model per a torn reductor amb el seu suport de fusta.

El primer àmbit, “Un homenatge per recordar”, enceta el recorregut amb una selecció de peces que il·lustren la varietat d’ocasions per a les que s’ha editat una medalla, des de la celebració d’un fet rellevant a la inauguració d’un monument, el reconeixement a una personalitat, la festa a un familiar, l’aniversari d’una persona, el record a un difunt... Hi prenen aquí un relleu especial dos tipus de produccions oposades: les medalles obrades per a celebrar una efemèride d’interès ciutadà i produïdes en grans quantitats, i les circumscrites a l’àmbit domèstic, d’edicions curtes i que es repartien dins del cercle privat. Medalles com l’escriptor victor Hugo (1884) d’Alfred Borrel, Mariana (c. 1900) d’Adolphe Rivet, o Jesús (c. 1900) d’Henri Dropsy, formen part d’aquest producció extensa, mentre que Record del casament d’august Bachofen von echt i Helena

polak a viena (1893) d’Anton Scharff, 80è aniversari de la nostra mare (1912) d’Hugo Becker, o els nens schnackerberg feliciten al seu avi pel 70è aniversari (1917) d’A. Walde, ja deixen entreveure que s’editaren poques unitats i per a un entorn íntim.

Continua l’àmbit dedicat a “El rostre del país: monarquies i repúbliques” on es palesa que les cases reials, seguint la tradició, es feien retratar en infinitat de medalles, promovent la seva institució i testimoniant els seus fets més rellevants. Les noves repúbliques secundaren aquest camí i seguiren l’estela de la Mariana, de manera que corones i barrets frigis passaren a representar els símbols nacionals. En són exemples la plaqueta exposició Hispanofrancesa de Belles arts (1919) de Josep Clarà que evoca la república i la monarquia amb les personificacions al·legòriques de França i Espanya, la placa Hispania, 25 anys de regnat d’alfons xiii (1927) d’Antoni Parera, o Galia, (c. 1900) d’Oscar Roty. En aquest apartat també hi ha retrats de monarques o membres de les cases reials, com lluïsa, reina de dinamarca (1909) d’Émile Vernier, la medalla oficial d’investidura eduard, príncep de Gal·les (1911) de William Goscombe John, o leopold iii i astrid, reis de Bèlgica (1935) de Marcel Rau. També són en aquest grup polítics de diferents països, com Campos salles, president del Brasil (1900) de Jorge María Lubary, o Guillermo Rawson, ministre de l’interior d’argentina, (1928) d’Héctor Rodá.

Amb el títol “Les cares de la guerra”, el tercer àmbit agrupa una selecció de medalles obrades en ocasió de diferents conflictes. No cal dir que Europa patí diversos episodis bèl·lics entre finals del segle XIX i principis del XX, de manera que els medallistes van tenir motius en abundància, fins i tot experiències personals, a l’hora de composar les seves peces. Retrataren militars i polítics, però també metges, infermeres o particulars, molts d’ells desconeguts però mereixedors del retrat en una medalla. el defensor del Fort de loncin estès al camp de batalla (1914) o el soldat d’infanteria llança la granada a l’enemic (1937), ambdues de Godefroid Devreese, il·lustren bé aquesta idea.

El quart àmbit està dedicat a “La simbologia en el retrat religiós” i presenta un seguit de peces dedicades a temes de la fe catòlica. No ha estat aquesta religió fruit d’una tria premeditada, però en ser la medallística una disciplina eminentment occidental, són nombroses les peces que presenten símbols amb els que l’Església catòlica explica el seu missatge i el transmet als seus fidels: l’anyell de Déu, com a ofrena de sacrifici; les mans juntes, com a posició de pregària; el cercle lluminós, com a aurèola d’una imatge santa... I si anem a un camp més terrenal, també hi ha medalles que retraten els homes i les dones de l’Església (papes, cardenals, monges, capellans), així com figuracions de sants i santes. En aquests retrats, el simbolisme ajuda a transmetre el missatge precís, ja sigui per l’actitud de la persona evocada (per exemple, mostrant-la pregant) o

pels objectes que l’acompanyen (com ara la creu). Els retrats dels arquebisbes léon-adolphe amette (1920) de Jules Prosper Legastelois, ignaz Rieder (1928) d’Arnold Hartig i Jean verdier (1937) d’Abel Lafleur, així com les plaquetes la pregària (c. 1920) de Marcel Renard, o El Rosari, (c. 1925) de Georges Henri Prud’homme, són exemples d’aquest grup.

El cinquè àmbit es titula “Al·legories o el clàssic modern” i presenta un conjunt de medalles que personifiquen un tema o una idea abstractes mitjançant figures i que associem per semblança suggestiva i metafòrica. L’al·legoria és un recurs amb el qual es transmet un concepte sense haver-lo de representar explícitament que, com passa en la pintura i l’escultura de factura realista, la medallística també ha utilitzat. Així, la musa que toca l’arpa evoca la Música, el Mercuri protegeix el Comerç o un esquelet personifica la Mort. Les medalles també s’han ocupat de representar l’actualitat del seu temps, com fa cent anys ho van ser la Fotografia, l’Electricitat, l’Automobilisme o esports com el Futbol i el Golf. Tanmateix, aquella aventura moderna utilitzà sovint la retòrica clàssica, inspirada en la tradició de l’escola oficial, de manera que una majoria de medalles representen éssers humans inventats, nus, vestits a l’antiga o de manera fantasiosa. Són unes figures que solen fer uns gestos força convencionals, que s’acostumen a acompanyar d’objectes representats a una escala diferent per reforçar el missatge desitjat i es complementen amb llegendes. Les al·legories també serveixen per evocar les virtuts personals, sovint relacionant-les amb el seu món exterior, com pot ser a través d’un paisatge real o evocat. És el cas de Bretona (c. 1910) d’Ernesta Robert-Mérignac, que reprodueix l’església de Santa Thumette a Penmarc’h (Bretanya), o Barcelona (1929) d’Antoni Parera, que inclou el Palau Nacional i el monument a Colom.

El darrer àmbit està dedicat a la medalla animalística i porta per títol “A ells també se’ls retrata”. Agrupa un conjunt de peces que representen caps i figures de diversos animals, del gos al pollastre, del peix a l’àguila, del dofí a la gallina. Hem escollit els retrats d’animals exempts, sense cap companyia humana, com pot ser-ho Rinoceront (1936) de René Thénot, malgrat que és habitual trobar-los ajudant a les feines de l’home, com sovint passa en les medalles dedicades a la ramaderia, o pel servei que presten, per exemple els cavalls per al transport a sang, els gossos per vigilar un ramat o els falcons per a la cacera. Força medalles foren editades per entitats i associacions animalístiques que promovien i desenvolupaven activitats sobre ells i en difonien el seu coneixement. En aquests casos són majoritàriament peces destinades a concursos o exposicions que servien per premiar els millors exemplars i que normalment reproduïen, a l’anvers, el cap o la figura de l’animal. És a dir, de la mateixa manera que la persona es feia retratar subratllant els trets distintius de la seva identitat, de l’animal es prenien en consideració les seves capacitacions i la raça, de manera que així era fà-

cilment identificable. És el cas de l’àguila americana i els dofins oceànics (1904) d’Adolph Alexander Weinman, Gos sant Bernard (c. 1925) de Marcel Lordonnois, o la sèrie (el bestiar boví, l’equí, el porcí, el caprí i l’aviram) que Eusebi Arnau obrà per a l’Associació Rural del Ururuay (1915) que vam documentar al número 40 d’acta numismàtica i que ara s’exposa per primera vegada. També hem d’afegir que força medalles que representen animals foren destinades als humans, amb la idea que evocaven les seves qualitats: el gos, la fidelitat; el mussol, la saviesa; el lleó, la fortalesa... i fins i tot algunes de les seves activitats: la serp, la medicina; l’abella, el treball; o l’aranya, l’habilitat tèxtil.

Conclusions

Vist el conjunt de les peces exposades, del ventall cronològic que va de 1880 a 1935, dels canvis estètics que es van donar i dels diferents tipus de retrat presentats, s’extreuen diverses conclusions que hem volgut fer visibles a l’exposició.

Ja sabíem de l’enorme volum de medalles que s’editaren entre finals del segle XIX i principis del XX, idea que queda explícita a la mostra i que il·lustra el gran interès que aquest art va despertar i de l’èxit que va gaudir. Queda manifest, també, que el retrat ocupa el lloc preeminent entre els nombrosos temes de la medallística, ja sigui el rostre com la figura, seguint la tradició de les arts majors. Es constata que el retrat de perfil té una presència superior al frontal o el de tres quarts, en part per la menor dificultat que suposa no haver de representar-lo en perspectiva, alhora que també perquè segueix el model tradicional de costat, com ho fa la moneda. També és freqüent trobar el cos de tres quarts i el cap de perfil, generant un cert moviment i creant, així, una major profunditat. Són menys casos els que mostren la persona d’esquena, normalment amb el rostre de costat, prou visible per identificar-lo. I hem constatat, també, que força autors optaren per situar el retrat dins d’una plaqueta cintrada, amb el cos a la part quadrada i el rostre a l’arrodonida.

En el catàleg de l’exposició, l’especialista belga Laure Dorchy escriu a l’article “La renovació de la medalla entre el segon terç del segle XIX i l’esclat de la Primera Guerra Mundial” que aquest canvi es donà a França i concretament amb un retrat que suposà una ruptura amb el passat: l’efígie de Joseph naudet (1867) executada pel francès Hubert Ponscarme. Aquest gravador assentà les bases d’una transformació profunda de la medalla, passant de la representació eixuta i rígida al modelat àgil i expressiu. Va ser precisament en aquest retrat on introduí les tres primeres innovacions: eliminà el llistell, és a dir, va fer desaparèixer el perímetre que delimitava físicament la peça i en feia ressaltar l’estretor, i que aleshores també servia per apilar-la i protegir del desgast els motius representats en ambdós costats. Eliminada aquesta primera cotilla, el següent va ser trencar amb el poliment del fons metàl·lic, un principi tradicional que provocava

un efecte ressaltant entre el fons i el primer terme. Ponscarme optà per matisar el fons i aconseguir que la transició amb el seu retrat fos més suau, de manera que tot quedés més integrat. Finalment, escollí una tipografia més artística i adequada al tema, abandonant les tradicionals i que avui podríem anomenar de “taquigràfiques”. Aquest canvi va ser seguit i adoptat pels altres medallistes, que poc a poc es deixaren seduir per les noves propostes, sobretot passant a ocupar tota la superfície de la peça i plasmant una sensació d’infinitud mitjançant el rebuig de qualsevol límit formal. L’exposició mostra peces que seguiren l’estel·la clàssica i les que optaren per la modernitat de Ponscarme.

A la introducció de la mostra hem volgut presentar com la renovació de la medalla començà en la dècada de 1880. Des de que consolidà el seu lloc en els estudis oficials (França, per exemple, continuà promovent el Gran Premi de Roma de gravat de medalles), s’estengué la seva popularització (hi contribuiren els salons i les mostres, en especial les exposicions universals), guanyà presència als museus com a preservadors de les col·leccions numismàtiques (va créixer el nombre de publicacions especialitzades), s’introduí en la iniciativa privada (nous clients i promotors), despertà l’interès dels fabricants (desitjosos d’arribar al gran públic), augmentà la seva difusió (en aparèixer reproduïda en diaris i revistes) i, sobretot, despertà l’interès de molts artistes, que amb les noves possibilitats tècniques i deslliurats de les convencions acadèmiques pogueren expressar en el metall la paleta dels seus sentiments. Aquesta llibertat els portà a buscar noves solucions, com ara reproduir la profunditat amb el mínim volum o crear relleus suaus, contrastats o, fins i tot, evanescents.

Aquella renovació adoptà un nou vocabulari ornamental propi del moviment modernitzador de finals del segle XIX, de manera que si la medalla de l’època de Ponscarme retratava la persona honorada a l’anvers i deixava el revers per explicar-hi els seus mèrits, a la manera d’un missatge seqüencial, amb els canvis arribaren noves idees, com la cantina del soldat presoner (1915) de Godefroid Devreese, que mostra dos retrats amb un missatge encadenat: a l’anvers, una noia passa el braç per la portella d’una cel·la i, al revers, un soldat presoner agafa el paquet amb aliments que li dóna la noia.

La medalla renovada es convertirà en un objecte popular on seran molts els que s’hi voldran veure representats, de manera que el retrat oficial passarà a conviure amb el privat. El medallista procurarà reproduir la fisonomia real de la persona, però sovint la inventarà quan no disposi d’una imatge en la que recolzar-se, com passa en les persones d’èpoques passades de les que no es coneix la fisonomia exacta, posem per cas a Miguel de Cervantes (1905), rostre inventat per Bartolomé Maura. La voluntat de reproduir el físic anirà de bracet amb la representació de la postura, un gest identificatiu, com pot veure’s a la placa en bronze fos Washington irving (1907), un retrat frontal obrat per Henry Kirke Bush-

Brown, basat en un gravat d’època que es reproduí en diverses publicacions i on l’escriptor es recolza el cap en un gest molt personal.

Aquesta postura ens recorda, com passa en les altres peces exposades, que la persona evocada sembla desperta i fa honor a la seva condició: convincent si és un polític, com Francesc pi i Margall (1917) de Miquel Blay, confiat si és un metge, com el cirurgià placide Mauclaire (1925) d’Henri Bouchard, complaent si és un professor, com el pedagog promotor de la gimnàstica Friedrich ludwig Jahn (1902) de Richard Placht, actiu si és un atleta, com l’esgrima (1913) de Godefroid Devreese...

En ocasions, el retrat s’acompanya d’allò que la persona hi té associat, en especial la seva obra o el resultat d’aquesta, és a dir, els seus mèrits. Aquí llibres, partitures, enginys, instruments i objectes de tot tipus comparteixen el camp amb insígnies i condecoracions obtingudes com a reconeixement i que tenen un gran prestigi social. Aquestes últimes solen representar-se posades, és a dir, penjades a la solapa del retratat, mentre que els objectes acostumen a acompanyar-lo, en molts casos situant-se al voltant i sovint a diferent grandària per tal d’accentuar la seva condició de mèrit.

Al catàleg es comenten els diferents gèneres que la numismàtica ha establert per al retrat i que es corresponen a l’àmbit en què se circumscriuen les persones representades i a la intenció mateixa de la peça. Així doncs, el retrat retrospectiu, el commemoratiu, l’oficial o l’íntim s’acompanyen normalment d’informacions que fan referència al model en el moment en què va sobresortir, a les situacions que va viure o als esdeveniments que el van envoltar. Són dades que poden veure’s en forma de llegendes o al·legories, o per mitjà de llocs o objectes que recorden la faceta principal de qui s’honora.

El visitant a l’exposició també pot veure com el retrat reflecteix la personalitat. La mirada, el gest, l’humor i el caràcter es sumen a les faccions i les expressions del rostre o del posat del cos, de manera que el retrat esdevé una veritable targeta de presentació d’allò que la persona és o ha estat, elements que el medallista s’esmerça de representar amb la màxima exactitud. En aquest sentit, la medalla s’interessà tant pel contingut com per la forma, o, dit d’una altra manera, tant per l’interior com per l’exterior. Per això, els medallistes que basaven el seu treball en la representació realista donaren a conèixer els sentiments, les passions accidentals, el caràcter o la personalitat a través de l’estudi de les faccions i els gestos, sempre tenint present que la imatge de cadascú és el resultat de la conjunció de l’herència i de l’acció modeladora de la vida, les experiències i el lloc on viu.

També cal observar que, quan les llegendes no indiquen allò que el retratat pensa o sent, els seus sentiments s’obren camí cap a l’exterior a través de les expressions facials o del moviment corporal. I que, malgrat que una medalla no

pot reproduir la veu, sí que té la capacitat de recollir aquest llenguatge del cos o l’expressió del rostre, que poden resultar eloqüents i revelar molt de la persona retratada. S’observa com els medallistes utilitzaren les claus que reforcen una idea o un significat, atès que el nostre cervell està programat per copsar amb l’inconscient els missatges subliminars. I cal dir que encara avui les condicions socioculturals influeixen en la manera de mirar un retrat, que tendirem a analitzar partint de la part superior esquerra, que és precisament per on comencem a escriure i llegir els textos, deixant la informació secundària a la part inferior, on hi ha l’exerg.

Les peces exposades també permeten treure conclusions sobre la disposició de les parts del cos i la significació que aquest té. Per exemple, a la llei (1900) d’Auguste Patey, o a l’exposició premia el treball (1889) de Louis Bottée, les figures femenines estan assegudes perquè així, amb calma, es prenen les decisions reposades.

No volem acabar aquest text sense esmentar que l’exposició es pot visitar entre el 21 de març i el 12 de setembre de 2015 a la planta baixa de la Casa Masó de Girona, seu de la Fundació Rafael Masó, edifici noucentista que l’arquitecte reformà per a la seva família entre 1911 i 1919. A l’espai dedicat a exposicions temporals s’han disposat les medalles en una dotzena de vitrines, s’han programat activitats educatives i visites guiades, i s’ha editat un catàleg que reprodueix un centenar de les peces exposades. Serveixi doncs, aquesta exposició gironina, per fer arribar a tothom l’inqüestionable valor artístic de la medalla, així com la bellesa i originalitat dels seus retrats.

Fix Masseau, el poeta Charles Baudelaire, c. 1930. Uniface, bronze, encunyada.

Rudolf Marschall, l’escripotora Marie von ebner eschenbach, 1900 Anvers, bronze, encunyada.

Arnold Hartig, Centenari de la mort del compositor ludwig van Beetwoven, 1927 Uniface, bronze, encunyada.

Fotografies de Jordi Puig

Hippolyte Jules Lefebvre, pierre Crevecoeur i Henri Hollebecque, superiors de la institució Marcq, 1892. Anvers, bronze argentat, encunyada.

Josep Clarà, exposició Hispanofrancesa de Belles arts de saragossa, 1919 Uniface, bronze, fosa.

Marcel Lordonnois, Gos santbernat, c. 1925 Anvers, bronze argentat, encunyada.

Fotografies de Jordi Puig

del

encunyada.

Joan Borrell Nicolau, exposició

Moble de Barcelona, 1923 Anvers, coure,

Raoul Bénard, Flora, c. 1930 Anvers, bronze, encunyada.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Troballes monetàries XXX

M. de CRusAfoNt i sABAteR*

Troballa del cenTre peninsular.

núm.: AN-87.

lloc: desconegut, dins la Península Ibèrica. composició: 59 diners d’argent tardocarolingis i 16 diners catalans del s. X. dates límit: 930-991.

data més probable de la pèrdua: 970. localització: dispersa.

data de la troballa: finals del s. XIX o primera meitat del XX. circumstàncies de la troballa: desconegudes. Segons el propietari del fons, que el dugué a subhastar a la casa Vico de Madrid, feia molt de temps que era en mans de la seva família.

descripció: en aquest cas, la donem juntament amb els comentaris preliminars que segueixen.

En un llunyà 1869, apareixia en una revista belga la notícia de la troballa, en un lloc incert de la Península Ibèrica, d’un conjunt o tresoret tardocarolingi trobat tres anys abans.1 En un cas molt més recent, del 2006, Xavier Sanahuja podia estudiar un material que es veia clarament procedent d’una troballa i que contenia també un grup tardocarolingi, però associat amb moneda barcelonina del s. X, cosa que li va permetre atribuir un grup de peces que ja es tenien per presumiblement comtals i d’altres de noves com emeses a Barcelona al s. X.2 La des-

*Doctor en Història. President de la SCEN.

1.CASSAINg, A., “Notice sur un denier carlovingien frappé sur Puy et portant le nom du roi Raoul, le Puy 1868”, Revue Belgue de Numismatique, 1969, 5èmme série, p. 250.

2.SANAHUjA, X., “La moneda de Barcelona al segle X, segons les troballes Espanya-1 i Espanya-2 (925)”. Acta Numismàtica 36, 2006, p. 79-114.

coberta fou realment important ja que abocà llum, per primera vegada, sobre les emissions barcelonines d’aquesta cronologia. Al marge de l’interès de la descoberta, Sanahuja plantejava la possibilitat que el fons que ell havia pogut estudiar fos una part de la troballa del 1866, que designà com a Espanya-1, i, malgrat aquest possible origen inicial, presentava prudentment el grup que analitzava amb el nom d’Espanya-2. La descoberta i la publicació d’aquest material originaren després altres estudis, com els de M. Crusafont i de jonathan jarrett, que aportaven matisacions o noves interpretacions sobre alguns dels aspectes de les atribucions.3 Més endavant, publicàrem encara quatre troballes relacionades amb aquest numerari barceloní, les tres de “Troballes monetàries XXVII”, que aportaven un diner dels atribuïts per nosaltres a Sunyer (911-947), un diner fragmentat de Ramon Borrell (992-1015) i un diner del tipus de frodoí trobat a Andalusia, on hi devia circular, com s’ha vist que succeïa amb els diners carolingis, juntament amb el numerari d’argent musulmà i les monedes de la troballa de la Cerdanya, que contenia 12 diners dels tres tipus del segle X.4 finalment, ens ha arribat la notícia que al conjunt Espanya-2 hi havia també moneda àrab que no es va poder detectar al seu moment i que, de moment, no sembla possible que es pugui arribar a estudiar.

Aquesta era la situació dels estudis sobre la moneda barcelonina del segle X quan, fa uns mesos, va aparèixer en el mercat un fons procedent d’una vella col·lecció que tornava a aparellar un conjunt de peces tardocarolíngies amb moneda catalana del s. X. Els sobrets que contenien les peces, de paper ja oxidat pel temps, mostraven que es tractava d’un aplec prou antic, i les anotacions de cada sobre, fetes amb les antigues plomes metàl·liques de traç prim, mostraven un intent de classificació: Carlus Rex/Metallo; obolos eudónicos (2 sobrets); Radulfus Rex/Anito Civitas; Wilhelmo/Coms/Brivites; obolos inciertos; fracciones. D’aquests paperets sembla que, inicialment, n’hi havia tres o quatre més. El conjunt anà a raure a la casa VICo, SA, de Madrid, que l’ha anat subhastant, i gràcies a l’amabilitat de jesús Vico, qui en permeté l’estudi, i de julio Chico, qui ens facilità totes les dades, podrem donar a conèixer ara aquest conjunt. Quedem, doncs, molt agraïts a aquests amics nostres.

En conjunt, poguérem estudiar directament 50 peces tardocarolíngies, 14 peces catalanes i dues peces incertes, probablement catalanes també. Més endavant, em varen assenyalar 9 peces tardocarolíngies venudes a subhastes anteriors i que formaven part del lot, i és encara possible que se’ns escapés alguna altra

3.CRUSAfoNT, M., “La moneda barcelonina del segle X. Altres novetats comtals”, Acta Numismàtica 38, 2008, p. 91-122; jARRETT, jonathan, “Currency in Pre-millennial Catalonia: Coinage Counts and Economics”, Numismatic Chronicle, 2009, p. 217-243.

4.CRUSAfoNT, M., “Troballes monetàries XXVII”, Acta Numismàtica 41-42, Barcelona, 2012, p. 375380, i “Troballa de la Cerdanya”, Acta Numismàtica 43, 2013, p. 249-254.

1- Paperets que embolcallaven els grups de les monedes amb les seves inscripcions.

peça per aquest mateix camí. Per tant, el conjunt que podrem estudiar consta de 75 peces, de les quals 59 són carolíngies tardanes i 16 catalanes, amb dues de dubtoses. Abunden les peces foradades, fragmentades i reduïdes a trossos i, per tant, de difícil identificació.

És possible que aquest conjunt correspongui a l’antiga troballa Espanya-1 o, almenys, a una part d’ella? Vegem, de primer, la composició del material i, després, assajarem de treure’n les conclusions pertinents.

1-Grup tardocarolingi5

a) Diners de Tolosa a nom de Carles amb IMP. o REX. ∅: 19 mm. Semblants als darrers exemples del Prou-821,6 que considera de Carles el gras (884-887), però que per l’acusada degeneració de llegendes podrien ésser encara més tardans.

1- a/ +CARoLVS IMPR, creu interior; r/ +ToLoSA+CIVI, en el camp: C, A, R, L. Pes: 1,16 g.

2- Semblant (sense foto) 1,10 g

3- Semblant (sense foto) 1,15 g

4- a/ +CARNLVS IMP, creu interior; r/ +oLoSA+CIVI, lletres degenerades1,28 g

5- a/ +C... CA(RN)oV, creu interior; r/ +ToLoSA CIVI, camp poc visible1,15 g

6- a/ +CARVS IMPR’, creu interior; r/ +oLoSA CIVIT, lletres degenerades1,20 g

7- a/ +CARLVS IM(P), creu interior; r/ +ToLoSA+CIV, lletres degenerades, sense pes, venuda a la subhasta Vico del 6.III.2014, núm. 937.

8- a/ ( )CARLVS (I)..., creu interior; r/ +ToLoSIA retrògrad, lletres degenerades (0,85) g.

9- a/ ATIoN... oV retrògrad, creu interior; r/ (+) ... A..., lletres degenerades1,26 g

10- a/ +CALVS IMPR, creu interior; r/ +ToLoSA+CIVI, en el camp: C, A, R, L (s/foto)

11- a/ ... o..., creu interior; r/ ... LoSA C...; en el camp, lletres degenerades. Meitat. 12 a 19 - Vuit exemplars del mateix grup, desgastats o fragmentats, una amb llegenda d’anvers +CARLVS IMIR, venuda a la subhasta Vico del 7.XI.2013, núm. 1147 (sense foto).

20- a/ CARLVS RE, creu interior; r/ ... ToLV... (tombades), lletres degenerades. 1,40 g

5.És probable que hi hagi algunes varietats inèdites en la nombrosa diversitat de llegendes. La manca d’una obra sistemàtica sobre la moneda carolíngia, i més encara per aquest sector tardocarolingi, fa difícil de poder-ho assegurar ja que hi ha una gran dispersió de treballs parcials. Pel que fa a aquest fons, fa uns dos anys el nostre amic Marc Bompaire, amb qui vàrem coincidir en un congrés a Pau (Biarn), ens va mostrar un conjunt de característiques similars que ens va dir que estudiaria per publicar un treball a Acta Numismàtica que, de moment, no hem rebut. Hem preguntat a Vico si havia mostrat el fons a algú més, en concret al Cabinet de Médailles o algú de frança i ens han assegurat que no, de manera que ha de tractar-se encara d’una altra troballa.

b) Diners de Melle a nom de Carles. Nom de la seca a la llegenda (2) o al camp (3). ∅: 20 mm. Els primers són dels que grierson/Blackburn consideren que els més degenerats poden correspondre a finals del s. IX o primers del X, tot i que els seus exemplars diuen CARLVS (núm. 947) i no pas CARLV com el primer.7 Pel que fa als altres, corresponen als Prou-726, que s’atribueixen als s. X-XI.

21- a/ CARLV REX f, creu interior; r/ +MET+VLLo, monograma de kARoLVS 1,39 g.

22- a/ +CX... XL, creu interior; r/ ... METxV, monograma de kARoLVS, fragment.

23- a/ CARLVS RE, creu interior; r/ MET/ALo en dues línies, en el camp.1,35 g

24- Semblant, subhasta Vico del 7.XI.2013, sense pes.

25- a/ CARLVS Rf, creu interior; r/ MET/ALo en dues línies, sense foto.

c) Diners a nom de Raül (923-936), de Bourges (1) i del Pui (4). ∅: 20 mm. Corresponen als Morrison/grunthal-1610 i 1611.8

26- a/ RoDVLfVS REX, creu interior; r/ (+) BITVRICS CIVT, monograma.1,05 g

27-a/ (+R) ADVLfVS REX, creu interior; r/ +ANITo CIIVIT, monograma.1,30 g

28- Semblant a l’anterior, sense foto. 1,25 g

29- a/ +RADVLfVS REX, creu interior; r/ +ANITo CIVIT, subhasta Vico del 6.III.2014, sense pes.

30- Semblant als núm. 25 i 26, subhasta Vico 7.XI.2013, sense pes; foto del revers duplicada de la de l’anvers.

d) Diners a nom de Lluís IV o V (936-987) de Rouen. ∅: 20 mm. Corresponen al Prou-390.

31- a/ +VLoTVICI REX, creu interior; r/ RoToM CIVIT’, monograma (forat). (0,85 g.)

32- a/ +VLoTVICI REX, creu interior; r/ RoToM CIVITI, monograma, sense pes, subhasta Vico del 7.XI.2013, núm. 1149.

e) Diners a nom d’Eudes de Llemotges, tipus immobilitzat (900-980). ∅: 22 mm. Corresponen als Prou-799.

33- a/ +LIMoVICAS CIVIS, creu interior; r/ +gRATIA D’II REX ,oDo i 2 creus. 1,5 g.

34- a/ +LIMoVICAS CIVIS, creu interior; r/ +gRATIA D’I I’E, oDo i 2 creus, sense pes, subhasta Vico del 7.XI.2013, núm. 1145.

35- Semblant a l’anterior, però a/ amb CIVI, sense pes, subhasta Vico del 7.XI.2013, núm. 1146.

36- a/ ... IMoVIC..., creu interior; r/ +gRATI... oDo i 2 creus, fragment s/foto ni pes

6.PRoU, Maurice, les monnaies carolingiennes, París, 1892.

7.gRIERSoN, P - BLACkBURN, M., the early Middle Ages (5th-10th centuries). sèrie Medieval european Coinage, núm. 1. Cambridge, 1986.

f) Diners amb bust del tipus anomenat “chinonais”, atribuït per alguns a Lluís IV o V (936-987), però de fet immobilitzat. Seca de Chinon, ∅: 21 mm. Corresponen al Morrison/grunthal-1631 i al grup 1r de Chinon-Tours de Poey d’Avant, que és el que segueix a les primeres emissions encara amb monograma karolus. Poey diu que els primers amonedaments s’haurien iniciat el 938.9

37- a/ TVIoN, efígie a la dreta; r/ +·AINoNI CASTRo, creu interior.1,30 g

38- Semblant. a/ il·legible; r/ anell al primer quarter. Incompleta.(1,10 g)

39- Semblant a l’anterior, sense pes, subhasta Vico del 6.III.2014, núm. 939.

40- Semblant a l’anterior, sense pes, subhasta Vico del 7.XI.2013, núm. 1050.

41- Semblant, però llegenda degenerada també al r/; sense pes, subhasta Vico del 7.XI.2013, núm. 1151.

42- a/ il·legible; r/ ... NoNICASTR..., sense foto. 1,25 g

43- a/ TVR..., efígie a la dreta; r/ ... NICASTR, sense foto. 1,33 g

44- a/ il·legible; r/ +... AS(T)IRo, sense foto. 1,37 g

45- a/ il·legible; r/ +... CASTRIIo, fragment, sense foto. (0,80 g)

46- a/ il·legible; r/ +·AINoNICASTR(o), sense foto ni pes.

47- a/ ... IVRo..., efígie a la dreta; r/ +IIINoNICASTRIIo, sense foto ni pes.

48- a/ efígie?; r/ ... ACRo, fragment, sense foto ni pes.

g) Diners i òbols a nom de guillem, de la seca de Briuda, però, de fet, immobilitzats. ∅: 22 mm els diners i 16,5 mm els òbols. Corresponen, de fet, als tipus amb les U evolucionades, Poey-2223.

49- a/ +UIELMo CoMS, creu interior; r/ +BRIVITAS (flor), monograma.1,30 g

50- Semblant, sense foto. 1,17 g

51- a/ U’ELMo CoMES (C girada); r/ +BRIVITAS (flor), monograma, s/foto.1,15 g

52- a/ +ULE... (M), creu interior; r/ +BRIU..., monograma, òbol fragmentat. (0,30 g)

h) Diner incomplet, a nom de Lluís (936-987), potser d’Estrasburg, amb llegenda de seca ARgENTINA, Prou-48 var.

53- a/ +LVDoV...VS, creu interior; r/ +A... A CIVIS, monograma, incompleta.(1,00 g)

i) Diners incomplets i incerts.

54- a/... (AV)... CV, creu interior; r/ ... ST(I)B..., monograma de kARoLVS, s/pes.

55 a 59- Peces tardocarolíngies fragmentades i pràcticament sense lectura.

2- Grup català o probablement català.

a) Diners del tipus de frodoí i derivats. Corresponen als que nosaltres vàrem atribuir a frodoí (c.870-c.890) i a Teodoric (904-937), Crus-1808-1812.10

8.MoRRISoN, k.f. - gRUNTHAL, H., Carolingian coinage, Nova York, 1967.

9.PoEYD’AVANT, f., Monnaies féodales de france, París, 1858, vol. 1, p. 225-227.

60- a/ +CARLVS REX, creu interior; r/ BARCINoNA, tomba. ∅: 19 mm.1,40 g

61- a/ +..., creu interior; r/ ...CI..V, tomba. ∅: 16 mm. 0,85 g

62- a/ ... A(R)..., creu interior; r/ ... AR+, tomba (?).∅: 13,5 mm.0,66 g

63- a/ il·legible, creu interior; r/ il·legible, 3 traços horitzontals. ∅: 10,2 mm.0,33 g

b) Diners del tipus dels tres anells. ∅: 14 mm. Atribuïts per nosaltres a Borrell II (947-991).

64- a/ il·legible, tres anells; r/ il·legible, amb quatre o, creu interior0,51 g

65- Semblant

66- Semblant

g

g

67- Semblant 0,41 g

68- Semblant 0,67 g

69- Semblant 0,69 g

70- Semblant 0,55 g

71- Semblant, incompleta 0,40 g

72- Semblant, però tres punts alternant amb els anells del camp de l’anvers.0,60 g

73- Semblant a l’anterior. 0,49 g

c) Diners incerts, probablement catalans.

74- Il·legible per les dues cares, potser és del tipus anterior. 0,60 g

75- Il·legible per les dues cares, sembla que a l’anvers hi ha lletres. Al revers, traces de llegenda amb pals i alguna o, creu interior. 0,52 g

comentaris:

Pel que fa al conjunt del material, hem de dir que el seu aspecte general és força uniforme, però amb oxidacions o enfosquits molt més evidents que no pas en el conjunt de la Cerdanya a què ens hem referit abans. Al marge d’aquest detall, nosaltres pensem que, amb les dades actuals, no tenim raons de pes per pensar que les quatre troballes, Espanya-1, Espanya-2, Cerdanya i aquesta, tinguin un mateix origen i sí, en canvi, arguments per a poder pensar altrament. En primer lloc, la troballa Espanya-1 no contenia, segons les poques dades que en tenim, ni moneda àrab ni moneda catalana del s. X. Sanahuja argumentava en el seu estudi que potser algunes de les peces del s. X que Botet va publicar com a incertes al final del seu volum III i amb origen en el comerciant Artur Padrals poguessin venir d’aquesta troballa, però nosaltres pensem que això no és possible, d’una banda, perquè Botet, que era un home d’extrema prudència, no va dubtar a qualificar aquelles peces d’“incertes d’època comtal”, tot i que llavors no hi havia cap coneixement que poguessin ésser barcelonines o fins i tot catalanes. Això sembla demostrar que Botet devia saber que aquestes peces tenien el seu origen en algunes de les troballes de moneda comtal que Padrals va

4- grup comtal barceloní del s. X.

controlar i que va distribuir entre els col·leccionistes de l’època, deixant les millors per a qui pagava més: el madrileny osma, qui acabaria per crear l’Instituto Valencia de Don juan on avui es guarden. D’altra banda, si Botet va afegir aquestes peces en l’apèndix del volum tercer, eixit l’any 1911, és perquè devia tenir llavors notícia recent de la seva existència, cosa que no hauria succeït si hagués estat una troballa del 1866, una data en la qual Botet, i potser també Padrals, tenia vint anys i no havia ni tan sols acabat la carrera d’advocat, que culminaria el 1869. Per tant, malgrat que ens manquen informacions sobre la trajectòria d’aquestes troballes, penso que ens hem d’atendre als fets que podem acreditar i aquests ens donen les composicions següents per a les quatre:

àrabtardocarolingibarceloní s. X

Espanya-1 No SI No

Espanya-2 SI SI SI

Cerdanya No No SI

Centre peninsularNo SI SI

ja vàrem argumentar també que les proporcions entre els tres grups barcelonins del s. X eren diferents a Espanya-2 i a la Cerdanya. Podem afegir encara que hi ha una altra troballa que associa moneda tardocarolíngia i comtal barcelonina, la que vàrem publicar nosaltres l’any 1987, on hi trobàvem peces tardocarolíngies i numerari barceloní, aquest darrer format, però, exclusivament per diners del grup de frodoí que, per tant, daten el conjunt en una cronologia anterior.11 Diem això darrer per fer veure que no hi ha cap inconvenient en pensar que, a més d’aquesta troballa que ara comentem i que es trobava a cavall entre els segles IX i X, n’hi pugui haver hagut quatre més amb una cronologia del s. X i d’orígens diferents.

Pel que fa al conjunt carolingi actual, és evident que presenta unes cronologies força més tardanes que l’Espanya-2, on no hi havia ni peces del tipus chinonais, ni dels METVLLo en dues línies en el camp, que també poden ésser prou tardanes, ni de les que són a nom d’Eudes o odó, que es consideren que varen poder ésser emeses fins al 980. D’altra banda, abunden les peces amb fortes irregularitats en les llegendes, cosa que mostra que dins de cada sèrie estem en una etapa avançada. Això encaixa bé amb el predomini del tipus barceloní dels tres anells, amb 10 o bé 11 peces sobre l’altre grup, també barceloní, d’arrel frodoí, amb només quatre peces, i, per tant, reforçaria la nostra hipòtesi que els tipus amb tres anells poguessin ésser de Borrell (947-991). Hi ha, però, un fet

10.CRUSAfoNT, M., Catàleg General de la moneda catalana, SCEN (IEC), Barcelona, 2009.

11.CRUSAfoNT, M., “Consecuencias de dos hallazgos de monedas catalana-carolingias de transición”, Mélanges offerts au docteur J.-B. Colbert de Beaulieu, Tolosa de Llenguadoc, 1987.

aparentment incomprensible: on són els tipus barcelonins amb creu/creu, presents tant a Espanya-2 com a la Cerdanya i que nosaltres vàrem atribuir a Sunyer (911-947)? Varen ésser separats per alguna raó? observem que un dels paperets diu “óbolos eudónicos” i es pot referir als diners amb els tres anells, ja que, a més dels anells en el camp, porta la sèrie oooo a les llegendes, cosa que podia fer pensar en el rei odó. Pel que fa al grup de frodoí, de fet ja era conegut com a barceloní des dels temps de Heiss. Les peces carolíngies també eren més o menys classificables. L’únic grup “maleït”, és a dir, sense explicació possible en aquell moment, era el de les creuetes, amb llegendes il·legibles i cap element per a poder-les classificar, i potser això les va condemnar a ésser apartades, venudes o foses, potser per considerar-les falses.

És l’única incongruència del conjunt, ja que dins el grup carolingi, per exemple, predominen els tallers propers, amb forta presència de Tolosa, i si manquen altres tallers, com ara Arles, potser és degut al fet que l’entrada d’aquest grup es va fer per algun dels passos pirinencs més occidentals més que no pas per la costa mediterrània.

Com a exemplars interessants, cal destacar el diner de tipus tardà dins la sèrie de tipologia de frodoí en què el túmul ja ha passat a ser una simple sèrie de traços de mida decreixent (núm. 63), i el tipus incert que sembla tenir lletres en el camp (núm. 75), que ens fa pensar si encara hi ha algun altre tipus barceloní del s. X que desconeixem.

En qualsevol cas, queda clar que el nostre coneixement del s. X monetari barceloní ha avançat decisivament i que aquestes descobertes ens ajuden a anar avançant.

biblioGrafia:

En aquesta ocasió l’hem anat desenvolupant a les notes.

Troballa de conca

núm.: AN-88.

lloc: per la zona d’Alarcón (Conca).

composició: 151 florins i 14 mitjos florins d’or catalans de Perpinyà (12+2), Barcelona (15+1), València (97+6), Mallorca (37+4) i Saragossa (1), des de Pere III fins a Alfons IV. dates límit: 1365/1375-1431.

data més probable de la pèrdua: 1431.

localització: dispersa.

data de la troballa: abans del 1950. circumstàncies de la troballa: El fons procedia d’una família i havia passat de pares a fills, que l’havien anat conservant.

descripció:

1- Pere III, florí de Perpinyà, marca elm, pes: 3,36 g, CruCg-2205.

2- Pere III, florí semblant, pes: 3,39 g.

3- Pere III, florí semblant, pes: 3,27 g.

4- Pere III, florí de Perpinyà, marca rosa d’anells, pes: 3,44 g, CruCg-2206.

5- Pere III, florí semblant, pes: 3,43 g.

6- Pere III, florí semblant, pes: 3,44 g.

7- Pere III, florí semblant, pes: 3,38 g.

8- Pere III, florí semblant, pes: 3,39 g.

9- Pere III, florí semblant, pes: 3,43 g.

10- Pere III, florí semblant, pes: 3,40 g.

11- Pere III, florí semblant, pes: 3,40 g.

12- Pere III, florí semblant, pes: 3,43 g (la marca és dubtosa).

13- Pere III, mig florí de Perpinyà, marca rosa d’anells, pes: 1,66 g, CruCg-2213.

14- Pere III, mig florí semblant, pes: 1,66 g.

15- Pere III, florí de Barcelona, marca rosa de punts, pes: 3,37 g, CruCg-2210.

16- Pere III, florí semblant, pes: 3,43 g.

17- Pere III, florí semblant, pes: 3,45 g.

18- Pere III, florí semblant, pes: 3,19 g.

19- Pere III, florí semblant, pes: 3,33 g.

20- Pere III, florí semblant, pes: 3,41 g.

21- Pere III, florí semblant, la marca rosa de punts, petita, pes: 3,45 g, CruCg-2210 var.

22- Pere III, florí semblant a l’anterior, pes: 3,43 g.

23- Pere III, florí semblant a l’anterior, pes: 3,49 g.

24- Pere III, mig florí de Barcelona, marca rosa de punts, pes: 1,69 g, CruCg-2215.

25- Pere III, florí de València, marca torre, pes: 3,39 g, CruCg-2211.

26- Pere III, florí semblant, pes: 3,39 g.

27- Pere III, florí semblant, pes: 3,38 g.

28- Pere III, florí semblant, pes: 3,44 g.

29- Pere III, florí de Saragossa, marca C gòtica, pes: 3,40 g, CruCg-2209.

30- joan I, florí de Barcelona, marca creu equilateral inscrita en un cairó, pes: 3,43 g, CruCg-2278.

31- joan I, florí de València amb marca corona que sembla rectificada sobre una corona invertida, pes: 3,43 g, CruCg-2280, variant rectificació de la marca.

32- joan I, florí de València, marca corona, pes: 3,38 g, CruCg-2280.

33- joan I, florí semblant, pes: 3,42 g.

34- joan I, florí semblant, pes: 3,38 g.

35- joan I, florí semblant, pes: 3,44 g.

36- joan I, florí semblant, pes: 3,42 g.

37- joan I, florí semblant, pes: 3,49 g.

38- joan I, florí semblant, pes: 3,35 g.

39- joan I, florí semblant, pes: 3,40 g.

40- joan I, florí semblant, pes: 3,48 g.

41- joan I, florí semblant, pes: 3,41 g.

42- joan I, florí semblant, pes: 3,41 g.

43- joan I, mig florí de València, marca corona, pes: 1,70 g, CruCg-2283.

44- joan I, florí de Mallorca, marca M gòtica, potser rectificada sobre una altra d’anterior, marques complementàries petxina-petxina a anvers i revers, pes: 3,43 g, CruCg-2281.

45- joan I, florí de Mallorca semblant a l’anterior, sense la rectificació, pes: 3,48 g.

46- joan I, florí semblant, pes: 3,38 g.

47- joan I, mig florí de Mallorca, marca M gòtica, marques complementàries petxina-petxina a anvers i revers, pes: 1,71 g, CruVg-2284.

48- Martí, florí de Barcelona, marca escac en cairó, pes: 3,37 g, CruCg-2296a.

49- Martí, florí semblant, pes: 3,44 g.

50- Martí, florí semblant, pes: 3,45 g.

51- Martí, florí de València, marca corona, pes: 3,48 g, CruCg-2297.

52- Martí, florí semblant, pes: 3,43 g.

53- Martí, mig florí de València, marca corona, pes: 1,71 g, CruCg-2305.

54- Martí, florí de València, marca corona i marca complementaria cairó tallat en aspa del tresorer Desplà a la dreta dels peus del sant, pes: 3,41 g, CruCg-2298.

55- Martí, florí semblant, pes: 3,46 g.

56- Martí, florí semblant, pes: 3,44 g.

57- Martí, florí semblant, pes: 3,43 g.

58- Martí, florí semblant, pes: 3,46 g.

59- Martí, florí semblant, pes: 3,41 g.

60- Martí, florí semblant, pes: 3,45 g.

61- Martí, florí semblant, pes: 3,49 g.

62- Martí, florí semblant, pes: 3,43 g.

63- Martí, florí semblant, pes: 3,40 g.

64- Martí, florí semblant, pes: 3,46 g.

65- Martí, florí semblant, pes: 3,43 g.

66- Martí, florí semblant, pes: 3,45 g.

67- Martí, florí semblant, pes: 3,43 g.

68- Martí, florí semblant, pes: 3,42 g.

69- Martí, florí semblant, però el nom del rei amb M en lloc de MA, varietat fins ara no acreditada; pes: 3,44 g; inèdita per la forma del nom del rei.

70- Martí, florí de Mallorca, marca M gòtica, marques complementàries escac en cairó-T sobre petxina de Desplà-Pelegrí a l’anvers, i al revers, l’escac simplificat en cairó partit en aspa, pes: 3,36 g, CruCg-2300.

71- Martí, florí de Mallorca, marca M gòtica, marques complementàries escac en cairó-petxina de Desplà-Eimeric a l’anvers, i al revers, l’escac simplificat en cairó partit en aspa, pes: 3,43 g, CruCg-2301.

72- Martí, florí semblant, pes: 3,37 g.

73- Martí, florí semblant, pes: 3,40 g.

74- Martí, florí semblant, pes: 3,38 g.

75- Martí, florí semblant, pes: 3,44 g.

76- Martí, florí semblant, pes: 3,47 g.

77- Martí, florí semblant, pes: 3,48 g.

78- Martí, florí semblant, pes: 3,40 g.

79- Martí, florí de Mallorca, marca M gòtica, marques complementàries escut català en cairó-escac, de Procuradoria Reial-Desplà a l’anvers, i al revers, l’escac Desplà simplificat en cairó tallat en aspa, amb doble encunyació, pes: 3,42 g, CruCg-2302a.

80- Martí, florí de Mallorca, marca M gòtica, marques complementàries escac-bou a l’anvers de Desplà-Lloscos, i al revers, l’escac simplificat en cairó tallat en aspa, pes: 3,40 g, CruCg-2303.

81- Martí, florí semblant, pes: 3,41 g.

82- Martí, mig florí de Mallorca, marca M gòtica, marques complementàries, cairó partit en aspa-bou a anvers, i revers, de Desplà-Lloscos, pes: 1,74 g, CrusCg-2312.

83- ferran I, florí de Barcelona, marca escac en cairó, el nom del rei en la forma f·DI, pes: 3,44 g, inèdita amb aquesta forma del nom del rei.

84- ferran I, florí de València, marca corona, nom del rei en la forma fR, fins ara no acreditada, pes: 3,40 g, inèdita per la forma del nom del rei.

85- ferran I, florí semblant, pes: 3,45 g.

86- ferran I, florí semblant, pes: 3,48 g.

87- ferran I, mig florí de València, marca corona, pes: 1,76 g, CruCg-2801.

88- ferran I, florí de València, marca corona, marca complementària cairó tallat en aspa de Desplà a la dreta dels peus del sant, pes: 3,41 g, CruCg-2803.

89- ferran I, florí semblant, pes: 3,47 g.

90- ferran I, florí semblant, pes: 3,43 g.

91- ferran I, florí semblant, pes: 3,44 g.

92- ferran I, florí semblant, pes: 3,50 g.

93- ferran I, florí semblant, pes: 3,46 g.

94- ferran I, florí semblant, pes: 3,46 g.

95- ferran I, florí semblant, pes: 3,43 g.

96- ferran I, florí semblant, pes: 3,44 g.

97- ferran I, florí semblant, pes: 3,44 g.

98- ferran I, florí semblant, pes: 3,46 g.

99- ferran I, florí semblant, pes: 3,45 g.

100- ferran I, florí semblant, pes: 3,37 g.

101- ferran I, florí semblant, pes: 3,45 g.

102- ferran I, florí semblant, pes: 3,46 g.

103- ferran I, florí semblant, pes: 3,46 g.

104- ferran I, florí semblant, pes: 3,47 g.

105- ferran I, florí semblant, pes: 3,47 g.

106- ferran I, florí semblant, pes: 3,42 g.

107- ferran I, florí semblant, pes: 3,48 g.

108- ferran I, florí semblant, pes: 3,48 g.

109- ferran I?, florí semblant, la inicial del rei no és visible, pes: 3,46 g.

110- ferran I, florí de Mallorca a nom de Martí, marca M gòtica, marques complementàries escac en cairó-lleó de Desplà-Torelló a l’anvers, que al revers simplifica l’escac a cairó tallat en aspa, pes: 3,42 g, CruCg-2804a.

111- ferran I, mig florí de Mallorca a nom de Martí, marca M gòtica, marques complementàries cairó tallat en aspa-lleó de Desplà-Torelló a l’anvers, i al revers, pes: 1,72, CruCg-2809.

112- ferran I, florí de Mallorca a nom de Martí, marca M gòtica, marques complementàries lleó-bou del mestre Torelló, pes: 3,42 g, CruCg-2806.

113- ferran I, florí semblant, pes: 3,45 g.

114- ferran I, florí semblant, pes: 3,45 g.

115- ferran I, florí semblant, pes: 3,43 g.

116- ferran I, florí semblant, pes: 3,42 g.

117- ferran I, florí semblant, pes: 3,44 g.

118- ferran I, florí semblant a l’anterior, però amb un punt entre els peus del sant, pes: 3,41 g, CruCg-2806a.

119- ferran I, mig florí semblant al florí anterior, pes: 1,68 g, CruCg-2810.

120- Alfons IV, florí de Barcelona, marca quadrat amb escac, pes: 3,46 g, CruCg-2828a.

121- Alfons IV, florí de València, marca corona, pes: 3,44 g, CruCg-2832.

122- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,51 g.

123- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,48 g.

124- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,47 g.

125- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,41 g.

126- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,43 g.

127- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,45 g.

128- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,44 g.

129- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,44 g.

130- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,42 g.

131- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,43 g.

132- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,44 g.

133- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,49 g.

134- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,40 g.

135- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,46 g.

136- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,45 g.

137- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,47 g.

138- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,44 g.

139- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,45 g.

140- Alfons IV, florí semblant, però amb un punt a la dreta dels peus de S. joan, pes: 3,48 g, CruCg-2832a.

141- Alfons IV, mig florí de València amb marca corona, pes: 1,70 g, CruCg-2852.

142- Alfons IV, mig florí semblant, pes: 1,69 g.

143- Alfons IV, mig florí semblant, pes: 1,69 g.

144- Alfons IV, mig florí semblant, pes: 1,71 g.

145- Alfons IV, florí de València, marca corona, marca complementària cairó tallat en aspa de Desplà a la dreta dels peus del sant, pes: 3,44 g, CruCg-2833.

146- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,44 g.

147- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,44 g.

148- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,45 g.

149- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,40 g.

150- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,43 g.

151- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,43 g.

152- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,45 g.

153- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,44 g.

154- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,45 g.

155- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,41 g.

156- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,46 g.

157- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,42 g.

158- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,41 g.

159- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,45 g.

160- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,41 g.

161- Alfons IV (o Martí I), florí semblant, pes: 3,47 g.

162- Alfons IV, florí de Mallorca a nom de Martí, marca M gòtica, marques complementàries llir-llir de Desportell i punt entre els peus de S. joan, pes: 3,48 g, CruCg-2839, var. pel punt entre els peus del sant.

163- Alfons IV, florí de Mallorca sense marca de seca, marques complementàries sol-sol de Sarçola, pes: 3,43 g. A nom d’Alfons amb ALf.

164- Alfons IV, florí de Mallorca a nom de Martí, marca M gòtica, marques complementàries sol-bou de Sarçola-Lloscos, pes: 3,44 g, CruCg-2842.

165- Alfons IV, florí semblant, pes: 3,36 g.

Agraïm a la casa Àureo-Calicó i al seu equip, molt especialment a la nostra amiga Teresa Sisó, la possibilitat d’haver-nos donat no solament la possibilitat de poder estudiar aquest tresor, sinó d’haver-nos facilitat dades i fins i tot fotografies. Es tracta d’un conjunt extremadament important, potser el mes copiós pel que fa als florins d’or catalans, dels que fins ara s’hauran pogut estudiar de forma completa. L’absència de florins d’alta llei de Perpinyà de Pere III situaria la data inicial de l’ocultació, en principi, a l’any 1365, que és quan el rei Pere III va acordar amb les Corts la reducció de la llei dels florins a 18 quirats, que és la que, segons sembla, tenen tots els de la troballa.12 És ben sabut que, a partir d’aquella data, els florins anteriors de llei més alta foren retirats de circulació i refosos per a batre florins de 18 quirats, però el fet que a la troballa no n’hi hagi cap també pot indicar que l’inici de l’ocultació es produí una mica més enllà dins del regnat de Pere III, que acaba el 1387. Potser, doncs, la data de 1375, intermèdia entre el 1365 i el 1387, seria la més probable.

La bona conservació de la major part de les peces i, especialment, les de Pere III, per a un tresor amb amagatall en temps d’Alfons IV fa descartar la possibilitat d’un conjunt aplegat apressadament abans de la data de la pèrdua. Més aviat hem de creure que el tresor respon a un estalvi mantingut durant molts anys, potser la major part dels anys que van del 1375 al 1431, 56 anys en total, que no són impossibles per a considerar-los el recull d’una sola persona, però que bé podria ésser l’estalvi acumulat per dues generacions. Hem de recordar que, en la majo-

12.Áureo encarregà unes anàlisis per inflorescència de raigs X i donà aquesta llei. Malgrat que aquestes anàlisis no són vàlides per al billó a causa de les alteracions en la seva superfície, poden ésser bastant exactes per a l’or si són fetes amb prou cura.

ria dels tresors, les peces més antigues solen tenir molt més desgast com a resultat del superior nombre d’anys de circulació. També és notable, en aquest sentit, l’ajust dels pesos, gairebé tots al voltant o per damunt dels 3,40 g, amb una excepció única d’un florí amb 3,19 g i unes xifres màximes de 3,50 g i 3,51 g, ben apropades al pes legal que era, per a un marc de 240 g i una talla 68, de 3,529 g. El pes màxim d’ara només superat, en el nostre aplec dels florins catalans, per un exemplar del florí núm. 4, amb 3,52 g.13 ja sabem, però, que gairebé mai els florins arriben a aquests nivells i que, en temps de Pere III, la seca aplicava talles reals d’entre 69 i 71 peces el marc, cosa que dóna uns pesos entre 3,38 g i 3,48 g,14 que són els que trobem habitualment. En el conjunt de peces de la troballa, els pesos mitjans per tipus i regnats són molt uniformes. En el grup de Pere, oscil·len entre 3,40 i 3,45 g,a excepció dels de l’elm, que pesen una mitjana de 3,34 g, i els de rosa de punts gran, que donen 3,36 g a causa de la presència en aquest grup d’un florí de 3,19 g, el més baix de la troballa. Si separem aquest exemplar, la mitjana resulta de 3,398, és a dir, 3,40 g, de manera que tenim que només els florins de l’elm baixen una mica, però la resta es mou entre 3,40 i 3,45 g. Amb joan I, ens movem entre 3,42 i 3,43 g; amb Martí, entre 3,40 i 3,45 g; amb ferran I, entre 3,43 i 3,45 g,i amb Alfons IV, entre 3,43 i 3,46 g. No hi ha, doncs, diferències significatives en els pesos de cada regnat, cosa que rebla la hipòtesi d’una acumulació continuada durant molt de temps. Pel que fa als mitjos florins, no es percep que fessin un pes més baix del que els correspon ja que convertint els seus pesos al dels florins i doblant-los, trobem entre 3,32 i 3,38 g amb Pere III, entre 3,40 i 3,42 g amb joan I, entre 3,42 i 3,48 g amb Martí, entre 3,36 i 3,52 g amb ferran I i 3,40 g amb Alfons, tenint present que les xifres són molt menys representatives ja que només disposem de 14 exemplars. En qualsevol cas, és notable el cas del mig florí de ferran I de València amb un pes de 1,76 g que, doblat, ens dóna 3,52 g i que resulta ésser la peça de pes relativament més alt de la troballa, situat ja en el límit superior del pes legal. Aquests pesos són força superiors als que solem trobar en els florins, de manera que mostren haver circulat poc pel mecanisme d’acumulació que hem indicat i, potser també, perquè el que els atresorava els seleccionava curosament.

Pel que fa a la data del tancament del tresor, l’hem situat en el darrer any del regiment del tresorer general Sarçola, ja que les peces amb sol-bou de SarçolaLloscos, núm. 164 i 165, són, aparentment, les més tardanes del tresor. Sarçola regí entre el 1426 i el 1431, però en un primer moment probablement encara no havia tornat al sistema tradicional mallorquí de compartir les marques amb el mestre de la seca, com és visible amb la peça sol-sol, núm. 163, però després

13.CRUSAfoNT, M. - CoMAS, R., el florí d’or català: Catalunya, València, Mallorca, SCEN (IEC) – ANE, Barcelona 1996.p. 159. 14. ibid. p. 35.

aquesta actuació canviaria, com ho veiem amb els florins que ens tanquen la cronologia final, núm. 164 i 165, amb l’associació tresorer general-mestre que ja havia regit en temps de Martí i ferran I, en aquest cas amb Sarçola-Lloscos, com hem dit. Per tant, el tancament el podem situar el 1431 o bé entre el 1428 i el 1431. Aquesta cronologia s’adiu bé amb la representació de les peces valencianes, ja que no n’hi ha ni de les de la marca del sol de Sarçola ni de les més tardanes amb el marc del tresorer Mercader. Pel que fa a les motivacions per a l’ocultació del tresor i la seva pèrdua a causa, probablement, de la mort del seu propietari, cal dir que en aquestes cronologies no mancaren pas possibles situacions d’inseguretat a la zona. Es tracta del període en el qual Alfons el Magnànim havia tornat del seu primer intent fallit de conquerir Nàpols i abans que hi tornés a anar el 1432. En aquest temps, Alfons IV i el seu germà joan, el futur joan II, pugnaven per estendre el seu poder a Castella i, fins i tot, per tenir opcions també al regne de granada. Res d’estrany, doncs, que hi haguessin anades d’exèrcits catalans des de València cap a Castella o cap a granada i que passessin per la zona de Conca, creant algun episodi de violència que pogués comportar la mort del propietari del tresor.

A nivell de peces individuals, la troballa ens ha aportat algunes sorpreses ja que, després de l’escrutini amplíssim que havíem fet, no semblava que hi poguessin haver moltes novetats en el futur. El tresor ens n’aporta, però, algunes de notables. En primer lloc, el florí de joan I amb marca de creu dins cairó, núm. 30, un tipus només vist en una fotografia de no gaire qualitat a la col·lecció Massot, de la qual es desconeixia el pes i que s’havia anat arrossegant d’una obra a l’altra sempre sobre la base d’aquest únic exemplar. Es tracta del núm. 30 al llibre nostre sobre els florins. Com que el rei joan I havia determinat, en el primer any del seu mandat (1387), quines havien d’ésser les marques per a cada seca, i per a Barcelona havia disposat que fos una creu sobre pal, aquesta peça amb creu sobre cairó quedava fora de joc, ja que bé ens han arribat florins i mitjos florins amb la marca de creu sobre pal. Nosaltres vàrem suposar que potser aquest florí era un dels d’alta llei i pes baix que el rei havia determinat fer a Barcelona l’any 1388. En aquest text, el rei diu que els florins regulars de Barcelona han de dur una creu, i els d’alta llei i pes baix també una creu; les dibuixa ambdues iguals en el document, però això deu ésser un de tants casos de transcripcions errònies i el rei bé degué procurar que les marques fossin diferents i que permetessin distingir els uns dels altres. Nosaltres vàrem suposar que la marca dels florins regulars havia continuat essent la de creu sobre pal i que la dels florins d’alta llei i baix pes era una creu equilateral, tot i que en la moneda apareixia enquadrada en un cairó que en el document no s’hi veu pas. finalment, l’aparició d’aquest segon exemplar ha desmentit la nostra hipòtesi, ja que el pes de la peça és perfectament regular amb 3,43 g i la llei és de 18 quirats. Atès que els altres tallers

tenen unes marques perfectament conegudes i establertes en l’anterior document del 1387, és evident que aquest florí ha d’ésser de Barcelona. Quan, però, es va encunyar? No hi ha espai entre la proclamació del sobirà i el document del 1387 perquè aquest fou fet immediatament després de coronar-se rei; per tant, hem de creure que, en algun moment posterior, es canviaria la creu sobre pal per la creu equilateral dins d’un cairó. De fet, la creu sobre pal de Barcelona va ésser l’única de les disposades per joan I que no va perdurar en els regnats posteriors, potser perquè era poc indicativa en ésser molt semblant a la creu sobre pal que S. joan ja porta a l’altra mà en tots els altres florins i, probablement per això, Martí la va canviar, de primer, per una B i, després, per la marca del tresorer general. Per tant, potser cap a finals del regnat es féu aquest canvi. Però també podria ésser que el canvi de marca sigui el resultat del document del 1388, en què es mana que la marca sigui una creu equilateral en ambdós tipus de florins. Això suposaria que els rars florins i mitjos florins amb creu sobre pal s’haurien hagut d’obrar entre el març del 1387 i l’abril del 1388, cosa improbable però no pas impossible. Contra aquesta segona hipòtesi es podria argumentar que, l’any 1390, el rei va manar que es fessin florins a Barcelona i a Perpinyà amb els paràmetres habituals,15 la qual cosa sembla obrir la porta a una emissió regular i, per tant, d’una certa abundància, poc avinent per al florí barceloní de creu equilateral sobre cairó, fins ara peça única i des d’ara coneguda amb dos exemplars. Això és cert, però el fet és que fins avui no coneixem ni un exemplar del florí de Perpinyà amb elm a nom de joan I. Per tant, ambdues hipòtesis són defensables, la peça ha d’ésser de Barcelona i la qüestió pendent és si fou emesa des del 1388 o més a cap a finals del regnat.

Cal assenyalar també, dins les peces noves de la troballa, els florins 31 i 44, amb possibles rectificacions en el gravat de l’encuny, un fet que fins ara no havia estat assenyalat. També el florí 69, que ens aporta el primer exemplar conegut d’un florí valencià de Martí amb el nom del rei en la forma M en lloc de la tradicional MA. També tenim la forma fR per a ferran I a València en els florins 84 a 86, tampoc acreditada fins ara.

Tenim encara el singular florí 83 de ferran I i de Barcelona amb llegenda de revers ARAgo- RE·f·DI, quan als exemplars fins ara coneguts la llegenda acabava en REX fE o bé REX fA. Si el DI hagués de formar part d’alguna llegenda del tipus DI gRA REX, hauria d’haver anat abans del RE. Atès que es troba, però, després de la f del rei, només pot significar, al nostre parer, una abreviatura de fERDINANDVS composada en la forma f(ER)DI(NANDVS), de la mateixa manera que l’abreviatura fA ho és de f(ERDIN)A(NDVS), i potser el puntet entre la f i el DI vol assenyalar la manca de les lletres intermèdies. D’a-

15.Els documents sobre els florins sorgeixen de j. BoTET i SISó, les monedes catalanes, vol. II, IEC, Barcelona, 1909, p. 167-168, i comentats al nostre el florí…, op. cit., p. 115.

quest mateix sobirà tenim finalment el florí de València núm. 61, que ens aporta la forma fR per al nom del rei, fins ara no vista. Al marge d’aquestes novetats, hi ha peces de gran raresa, com ara els florins amb escudet català-escac del temps de Martí, núm. 79; el mateix florí de Pere III de Saragossa, núm. 29; els florins amb marca corona de València, núm. 51 i 52; i el seu mig florí, núm. 53; d’algunes d’aquestes peces només en coneixíem dos o tres exemplars, de manera que el conjunt, tant per aquest fet, com per la bona conservació de les peces, com, molt especialment, per la presència de novetats, pren un especial relleu. En el grup barceloní de Pere III, hi podem distingir una marca de rosa de punts gran i una altra de més petita, detall que potser no tindria importància si no fos pel fet que el de la rosa gran pesa una mitjana de 3,40 g (separant, com hem fet abans, el de baix pes de 3,19), mentre que la rosa de punts petita pesa una mitjana de 3,456 g. També és inèdit el florí d’Alfons IV de Mallorca amb llirs, núm. 162, que porta un punt entre els peus de sant joan.

Cal remarcar, finalment, el singular florí mallorquí del temps d’Alfons, núm. 163, que, trencant la sèrie a nom de Martí, que s’aniria després continuant fins a joan II, ens restaura momentàniament el nom del sobirà regnant amb la presència de les lletres ALf. Aquesta peça, que fins ara havia estat única, presenta les marques dels sols del tresorer Sarçola acantonant el sant, però, en canvi, no porta la tradicional M gòtica com a marca de taller. Per a poder atribuir la peça a algun dels tallers catalans que batien florins, hem de tenir present que aquesta fórmula de posar les marques acantonant el sant només s’aplicaren a València, a Mallorca i a Perpinyà. Podem descartar Perpinyà, que només en un cas porta les marques iguals acantonant el sant i són justament els sols de Sarçola, però de factura completament diferent i, a més, en un florí amb elm que no presenta dubte quant a la seca. A València, les marques sempre són binomis tresorer-mestre i, a més, tenim altra volta una singularitat del temps de Sarçola amb la reaparició de la torre com a marca de seca, quan ja feia temps que s’emprava la corona, que serà la que perdurarà també després. No ens resta altre taller, doncs, que Mallorca, i ja hem vist que les singularitats en la manera de marcar són pròpies i exclusives del temps de Sarçola i que, de llavors ençà, es tornaria al sistema tradicional dels temps finals de Martí i de ferran I amb els binomis tresorer-mestre i les marques de seca habituals. La curiosa factura dels sols en la peça fins ara coneguda, ben diferent de la que trobem en el florí també mallorquí amb sol-bou, ens havien fet sospitar si es tractava d’un fals d’època, com deixàrem consignat en el nostre Catàleg General. 16 La presència de la peça a la troballa que estudiem i la seva llei regular, ens convencen de la seva autenticitat.

16.Ens referim al ja mencionat Catàleg General..., vegeu nota 10.

Vist en el seu conjunt, podem tabular el tresor segons regnats i procedències de la manera següent: perpinyàbarcelonaValènciaMallorcasaragossatotals

Pere III14 (2)10 (1) 4-1 29 (3)

joan I -1 13 (1)4 (1)-18 (2)

Martí -3 19 (1)13 (1)-35 (2)

ferran I -1 26 (1)9 (2)-38 (3)

Alfons IV -1 41 (4) 5- 47 (4)

totals: 14(2)16 (1)103 (7) 31 (4)1165 (14) 8%10%62%19% 1%(arrodonits)

Les xifres indiquen totals de peces i, entre parèntesis, quantes d’elles són mitjos florins.

S’hi observa un predomini clar de la presència de peces valencianes, amb un 62% del total, no gaire allunyat del de la troballa de València (or),17 amb tancament en temps de Martí, que era del 70%. Això reforça la idea que València era l’origen principal del comerç amb Castella, fos a través de Terol, fos a través de Conca o, en un altre sentit, que la sortida al mar de Castella envers el comerç mediterrani es produïa, almenys d’una manera notable, per aquests camins. Cal observar també que aquest predomini de l’origen valencià va augmentant amb el temps, tant en aquesta troballa com en la de València:

fora del valor singularment alt del percentatge de joan I en el cas de Conca, que pot tenir una explicació circumstancial,18 les línies evolutives són clarament creixents. Això pot indicar un increment progressiu d’aquestes línies comercials, com també una capacitat cada cop més gran de València en la seva activitat, que

17.Era també un tresor essencialment de florins; vegeu CRUSAfoNT, M., “Troballa de València (or)”, Acta Numismàtica 11, 1981, p. 270-276.

18.Per exemple: si suposem una acumulació feta per dues persones successives, potser la primera va fer un primer recull en temps de joan I, arrossegant una petita part de Pere III, cosa que explicaria fins i tot millor la feblesa d’algun pes en el grup de Pere i l’absència de florins d’alta llei i justificaria el volum relativament alt de les peces de joan I. Més endavant, i potser amb una interrupció, la segona persona començaria el seu recull, potser a finals del regnat de Martí i amb un cert espai buit, cosa que explicaria la contracció del temps de Martí respecte a joan I i l’increment en els regnats posteriors.

en aquest cas significaria la compra de productes per a l’exportació a canvi de florins. De fet, és ben documentat que, vers el s. XV, València havia experimentat un increment important del seu volum de negoci. També mostra, una vegada més, la bona valoració que el florí català obtenia a Castella, malgrat la seva baixa llei, ja que és la moneda escollida per a fer l’acumulació de valor del tresor.

La poca presència de peces de la seca de Saragossa és ben explicable tenint present que aquell taller només va emetre florins durant tres anys. Més difícil d’explicar, en canvi, és la marcada caiguda del taller de Perpinyà que, tant en aquesta troballa com en la de València, desapareix en la seva representació després de Pere III, de la mateixa manera que fins ara no hem trobat peces d’aquella seca atribuïbles als dos regnats següents, malgrat que joan I li va assignar la marca de l’elm. També s’observa una minva de la representació de Barcelona i de Mallorca, però això podria ésser una conseqüència del creixement de la importància comercial de València, que devia estimular les emissions de florins en el seu taller monetari.

La proporció entre florins i mitjos florins és, en aquesta troballa, del 91,5%8,5%, i a la de València era bastant semblant, 88%-12%. Amb aquestes dates no podem, però, concloure que la fabricació dels mitjos florins signifiqués només un 10% del total de l’or emès perquè és ben sabut que, a l’hora d’atresorar, hom preferia les peces de més valor i, per tant, hom procuraria acumular sobretot florins. De tota manera, aquesta tendència a emetre menys peces de mig florí es mostra d’acord amb l’evidència numismàtica, que demostra que els mitjos florins són força més rars que els florins. finalment, potser cal reblar el que vàrem concloure recentment amb l’estudi de circulació per a la totalitat de la Península Ibèrica: l’or català era apreciat a Castella per la seva estabilitat, això és cert, però també n’és, que, en part, l’atresoraven perquè d’or castellà en corria molt poc, fora de l’àmbit del rei i dels nobles que compartien poder amb ell.19

biblioGrafia:

També en aquest cas hem transferit aquesta informació a les notes.

19.CRUSAfoNT, M. - BALAgUER, A.M. - gRIERSoN, P., the iberian Península. sèrie Medieval european Coinage, núm. 6, Cambridge, 2013. Vegeu p. 47-53.

ACTA NUMISMÀTICA 45

Barcelona 2015

Recensions bibliogràfiques

Vària

FeRReIRA, Jaime M.M., “A Numismática por classes sociais”, Numismática, volum especial en ocasió del 40è aniversari. Lisboa, 2013, p. 194.

L’Associació Numismàtica de Portugal, amb seu a Lisboa, ha volgut celebrar el seu quarantè aniversari editant un número especial de la seva habitual publicació Numismática. Si usualment té unes 40/50 pàgines, en aquesta ocasió arriba gairebé a les 200. A part dels sempre interessants treballs de F. Magro, un dels quals comentarem a part, ens ha cridat l’atenció aquest treball que analitza la composició social dels numismàtics portuguesos (amb algun estranger, com Flórez o Mateu y Llopis) i, més precisament, els oficis que desenvoluparen, al marge de la seva afecció o dedicació a la numismàtica. L’anàlisi abraça totes les cronologies i aporta imatges de tota mena de procedències, de tots els que ha pogut documentar en aquest sentit. el llistat, que comença amb una breu referència a un grup de personalitats internacionals, aporta 433 noms, repartits entre 13 oficis, des d’abats fins a arqueòlegs i des de militars a metges. en alguns casos, es donen algunes indicacions sobre la seva trajectòria professional, però, en canvi, no es diu res de la seva activitat numismàtica, de manera que, almenys per aquesta font, no sabrem si són estudiosos, comerciants o col·leccionistes. Sobta també trobar Alberto Jorge Gomes en l’apartat de simples divulgadors. És cert que el llibre de Gomes, Moedas Portuguesas (Lisboa, 2001, en la seva 3a edició) no és un llibre d’estudi sinó de catalogació, però, igual que el d’Spahr per a Sicília, és un gran llibre i una gran aportació a la numismàtica. Fora d’aquesta apreciació nostra, el treball de Ferreira té prou mèrit per la magnitud del llistat i per l’aportació gràfica que posa cara a molts numismàtics coneguts, com ara Teixeira d’Aragao o Batalha Reis.

M. de Crusafont i Sabater

Sáez SALGAdo, Javier - GodINho MIRANdA, José Antonio, Coleçao Numismática D. Luís, Impresa Nacional Casa da Moeda i Fundaçao da Casa de Bragança. Lisboa, 2014.

el rei Lluís I de Portugal (1861-1889), un home d’una gran cultura i plena sensibilitat per les arts i la música, va aplegar, al llarg de la seva vida, una important col·lecció numismàtica que, en part, va acollir també altres col·leccions ja formades, com la del prestigiós estudiós Teixeira d’Aragao. el fons s’inicia amb materials grecs i romans, segueix pels sectors visigots, sueus i àrabs, i s’estén de forma prou exhaustiva per les sèries portugueses, sens deixar d’aportar també materials d’altres numeraris internacionals. Conté peces de gran vàlua i arriba a sumar més de 8.000 peces, amb una important presència de monedes d’or. Amb una presentació de gran luxe, il·lustracions impecables i copiosa documentació gràfica i històrica, hom es pot fer càrrec de la importància del fons, seguir-lo pam a pam i gaudir d’un llibre magnífic que fa tots els honors a la col·lecció. Aquesta va passar, de primer, al seu fill i successor Carles i, després, al seu nét Manuel II, que la va cedir a la Casa de la Moneda, on es conserva encara actualment. Autors i editors han posat, doncs, tots els seus esforços a fer-ne un llibre amb la màxima dignitat, reforçant la presentació amb ampliacions generoses de les monedes més destacades. Posarem alguns exemples per a fer veure la importància del fons. en el sector grec, podem destacar didracmes, i decadracmes d’or, així com decadracmes d’argent de la celebrada sèrie de Siracusa. en el sector romà, hi trobem més de trenta auris. També hi ha una representació de monedes ibèriques i hispanoromanes, amb dues dracmes d’Arse i una d’empúries i bronzes de Tarragona. en el sector sueu i visigot, hi ha diferents trients d’imitació, quatre trients sueus i una quarantena de trients visigots amb predomini dels tallers portuguesos però amb representació d’altres seques, com ara Tarragona o Saragossa. La sèrie andalusina comença amb tres exemplars transicionals i profusió de dinars i dirhems de totes les etapes. el sector portuguès es mostra magníficament representat, començant amb un diner d’Alfonso enriques (1128-1185) i uns morabatins de Sancho I (1185-1211) i d’Alfonso II (12111223), seguint amb profusió de peces de tots els metalls per a tots els regnats, complementat encara amb peces d’Açores, Madeira i altres territoris, com ara Angola, Brasil, Índia Portuguesa, Moçambic i Sao Tomé i Príncipe, i presència fins i tot d’assaigs monetaris i gitons. en el sector internacional, hi trobem una selecció de peces medievals i modernes d’Alemanya, Argentina, Bolívia, etc., i així fins a 22 països. No hi manquen algunes importants peces dels altres regnes peninsulars. destaquem un doble ducat de Saragossa de Joana i Carles, una peça de 8 rals de Saragossa del 1611 i el singular escut d’or de València de Felip I amb la creu del revers que no és potençada com totes les altres d’aquesta sèrie i

que vàrem publicar conjuntament no fa pas gaire a Acta Numismàtica gràcies a l’amabilitat dels autors i descobridors d’aquesta important moneda. És important que els museus conservin i facin conèixer els seus fons, però encara en fan una difusió molt més àmplia amb la publicació de les seves sèries, de manera que ara tenim a l’abast, i amb la possibilitat d’estudiar-les, totes les monedes d’aquesta important col·lecció.

M. de Crusafont i Sabater

MÓN aNTiC

La moneda y su papel en las sociedades fenicio-púnicas. XXVII Jornadas de Arqueología fenicio-púnica. Por AA.VV. eivissa, 2012, 224 pp.

dentro de la serie de “Treballs del Museu Arqueològic d’eivissa i Formentera”, el Museu Arqueològic d’eivissa i Formentera ha publicado su volumen nº 68 y 27 de las jornadas de arqueología fenicio-púnica. hay estudios de Marta Campo, Mª Paz García Bellido, Benjamín Costa, Bartolomé Mora y Alicia Arévalo sobre producción, función, difusión, sistemas ponderales e iconografía de las emisiones cartaginesas.

Marta Campo, gran conocedora del tema, resume y estudia de manera sintética el origen y la producción de las monedas fenicio-púnicas, así como su difusión.

Muy interesante el trabajo de Mª Paz García-Bellido sobre los sistemas ponderales de este periodo tan complicado. La autora intenta poner luz en los aparentes sistemas metrológicos que conviven en el Mediterráneo. Con una admirable maestría, la autora se mueve entre “distintos” patrones púnicos, explicando sus teorías y su vasto conocimiento sobre la materia. otro destacado estudio es el dedicado por Alicia Arévalo a la moneda en los ritos púnicos. Aunque según la autora es una primera aproximación, la verdad que es algo más que eso y la animamos a seguir en su estudio sobre el papel de la moneda en los ritos, mayoritariamente funerarios, que puede aportar nuevas visiones sobre estos rituales.

M. García Garrido

MEDiEVaL

RoMA VALdÉS, Antonio, “Los tipos monetarios medievales leoneses y castellanos conocidos tras la publicación de la colección de la hispanic Society”, a Numisma 257, 2013, Sociedad Iberoamericana de estudios Numismáticos, Madrid, p. 95-112.

La magnífica col·lecció de monedes Archer M. huntington, propietat de The hispanic Society of America, i custodiada per l’American Numismatic Society (ANS), fou subhastada en bloc el mes de març de 2012 per la casa Sotheby’s. La col·lecció comprenia unes 38.000 monedes relacionades amb el món hispànic, des de l’època antiga fins als temps moderns. Al no poder trobar un comprador institucional europeu, l’entitat optà per subhastar el conjunt sencer en un sol lot. Aquest lot fou adquirit per un consorci de comerciants europeus que es repartiren el contingut i propiciaren la celebració de diverses subhastes numismàtiques en diferents països. A espanya, la casa Jesús Vico S.A. organitzà un total de tres subhastes monogràfiques, entre juny i novembre de 2012, que dispersaren unes 3.500 monedes procedents de la Col·lecció huntington. entre aquestes monedes subhastades per la casa Vico n’hi havia d’interessantíssimes —sovint desconegudes—, de totes les èpoques. de fet, abans de ser subhastada, la col·lecció huntington no va estar mai completament catalogada, i els seus instruments descriptius passaven per alt molts tipus monetaris que no se sabia si en formaven part. Antonio Roma es plany de la venda i dispersió de la col·lecció, i també de que cap institució espanyola fes l’esforç, en el seu moment, per comprar el conjunt. Paradoxalment, però, ha estat aquesta dispersió el que ha permès conèixer el veritable contingut de la col·lecció huntington i posarlo a disposició pública dels investigadors. Si encara fossin a Nova York, o si les hagués adquirit alguna institució europea, les monedes romandrien juntes, però velades i confoses, només accessibles a uns pocs privilegiats. Ara, al menys, ja les coneixem tots. Un cop exposada al públic, la col·lecció ha desvelat els secrets que amagava i s’han pogut repertoriar monedes desconegudes o poc conegudes. en aquest article de Numisma, Roma s’atura a discutir-ne les de cronologia medieval i àmbit territorial castellà-lleonès.

L’autor comença fent-se ressò que l’ANS havia assenyalat l’existència de només 30 monedes castellanes i lleoneses anteriors al 1200, però que, un cop catalogades, se n’han trobat 78. entre aquestes, destaquen diversos tipus inèdits, sobretot meajas corresponents a diners coneguts en molt pocs exemplars. També era desconegut el diner amb retrat a l’anvers i creu al revers i llegendes ANFoS ReX / LeGIoNeNSIS, que Roma situa hipotèticament abans de 1135. Alguns diners presenten variants inèdites rellevants, com el del genet anepígraf que du

un objecte indeterminat semblant a una clau a la mà, o el diner de Calahorra d’Alfons VIII amb marques invertides. en l’apartat de fe d’errades cal advertir que no coincideix la imatge de la peça núm. 28.297 amb la seva descripció al text. Roma també assenyala que algunes peces eren conegudes però que mai havien estat fotografiades, entre les quals destaca el curiós òbol amb llegenda TAPVA que considera “cada vez más dudosamente castellana”.

A continuació Roma assenyala els piedforts o prototipus monetaris que també formaven part de la col·lecció huntington. es tracta de vuit peces, que abasten els regnats d’Alfons VIII, Alfons X i enric IV, i que conformen un valuós afegit a la trentena d’exemplars que es coneixia.

L’autor aprofita l’article per a fer-se ressò de la venda, també en subhasta, per la casa Aureo & Calicó, d’un conjunt important de monedes castellanes. La venda tingué lloc entre el 4 de desembre de 2013 i el 20 de març de 2014, i estava integrada per algunes monedes que només es coneixien a través dels dibuixos de l’obra clàssica d’Alois heiss (Descripcion general de las monedas Hispano-cristianas...). es tracta de tres monedes del segle XII (heiss 2.23, 1.3, i 2.26) i d’un conjunt de cinc piedforts i una peça singular d’ús incert.

Finalment, Roma afegeix la imatge d’una darrera peça que no prové de cap venda de les dues cases comercials esmentades i que completa la descripció d’un tipus que ell catalogà (Emisiones monetarias leonesas y castellanas de la Edad Media...) amb el núm. 87. La lectura comprovada IheSUS / CoACIVITAS i la tipologia aquitana posen en dubte la seva veritable adscripció castellana.

Xavier Sanahuja anguera

BoAdA SALoM, Jaume, “Nova moneda d’un reial de Jaume III de Mallorca... falsa”. Mallorca Col·lecció, any V, núm. 11. Palma, 2013, p. 14-16.

L’autor assenyala l’aparició en poc temps de diferència de tres exemplars falsos del ral d’argent de Jaume III de Mallorca amb el nom del rei en la forma IA. La tosquedat de les peces, alguns detalls de la seva factura i dibuixos i, sobretot, el fet que totes tres fossin fetes amb els mateixos encunys, revelaren la seva falsedat i així fou comentat en el fòrum Numiscat, mostrant la utilitat d’aquesta mena d’eines de comunicació. Com diu Boada, la difusió de peces per internet té una gran utilitat pràctica, però també pot ésser ocasió de fraus en no tenir l’avantatge de poder examinar la peça directament.

M. de Crusafont i Sabater

doMèNeCh BeLdA, Carolina, “La circulation de monnaie carlingienne dans la péninsula ibérique. À propos d’un denier de l’atelier de Roda”, Revue Numismatique 270. París, 2013, p. 383-410.

en unes excavacions al poblat altmedieval d’el Tolmo de Minateda (hellín, Albacete) hi fou trobat un diner dels atribuïts a Carlemany, corresponent al taller monetari de Roda. es tracta d’un exemplar incomplet, com el primer i fins ara únic que s’havia localitzat en una troballa incerta prop d’empúries, de manera que podem qualificar sens dubte aquest segon aflorament com una descoberta important. efectivament, a més de la singularitat d’aquestes peces, com diu l’autora, són molt escasses les troballes de moneda carolíngia a la Península Ibèrica i encara més les que corresponen a algun dels quatre tallers monetaris de la Marca hispànica. Segons explica domènech Belda, el context estratigràfic de la troballa és favorable a l’atribució a Carlemany, un fet que anys enrere havia estat discutit.

M. de Crusafont i Sabater

GIULIANI, Achile - PeRFeTTo, Simonluca, Politica feudale e monetaria di Alfonso d’Aragona. Il Marchesato di Pescara in potere degli Avalos-Aquino e la sconosciuta zecca aragonese di Rocca San Giovanni, diana. Cassino, 2013.

Ben sovint, l’estímul per a una recerca històrica és l’evidència d’una peça monetària que cau en mans dels numismàtics amb tota la seva càrrega d’interrogants i que sembla que se li encari, com demanant-li que sàpiga reconèixerla i situar-la en el seu veritable paper històric. No podem dir pas que la moneda sigui muda; porta llegendes, símbols i heràldiques. Ja ens parla, però a voltes el que diu ens sembla insuficient i ens obliga a fer un munt de recerques. en aquest cas, tenim un grup de peces rarísimes i mai pròpiament estudiades, d’argent i d’aram, que porten a l’anvers un castell de tres torres amb una S dins un globus coronat a sota i la llegenda doN INGNIGo de dAVALoS M. Al revers, hi veiem les armes catalanes/napolitanes quarterejades omplint tot el camp amb SICILIe CITRA eT VLTRA, que s’ha de completar amb FARVM i que ens expressa l’heràldica tradicional i la forma d’indicar la Sicília deçà i dellàfar, que, en definitiva, vol dir Sicília i Nàpols o les dues Sicílies, i que fou emprada sobretot al Regne de Nàpols. d’això, i només d’això, han de partir els autors i, a través de documents, contextos històrics i numismàtics, coneixement del país i estudi de l’heràldica, treure deduccions, formular hipòtesis i arribar a algun port, que en aquest cas vol dir interpretar la peça i donar-li el seu paper i el seu lloc i una data d’emissió. Un recorregut no pas fàcil.

el revers és força explícit; es tracta d’una peça de Nàpols amb una forma d’escut que fou emprada profusament al s. XV. L’anvers ens parla de la família d’origen castellà dels Àvalos, punt de partença de l’estudi dels autors. Aquest llinatge tingué des del principi la confiança d’Alfons el Magnànim, que nomenava, l’any 1449, Íñigo d’Àvalos gran camarleng i, el 1452, comte de Monteodorisio. La família anà acumulant càrrecs i dominis en el futur per matrimonis o per donacions reials, de manera que el seu poder no va cessar de créixer. Una crònica de l’època, recorden els autors, deia que el regne es trobava sota el domini de tres poders principals: déu, el rei i els Àvalos. També ens recorden una de les famoses i belles medalles de Pisanello amb un magnífic retrat d’Íñigo d’Àvalos. A partir d’aquí, comencen els autors a desenvolupar la seva recerca. La M final de l’anvers sembla indicar que el noble emprava el títol de marquès de Pescara, cosa negada per alguns, però sembla clar i així ho mostren els autors, que amb el seu enllaç amb la potent família dels Aquino, Íñigo havia pogut fer-se amb l’ús d’aquest títol, com, de fet, ja explicava una crònica de l’època. Aclarits aquests punts, analitzen la política del sobirà respecte als seus nobles fidels i les implicacions de la noblesa en els temes monetaris, tant amb concessions com amb càrrecs als tallers monetaris, amb la qual cosa ens drecen una útil llista justificada dels mestres de les seques de Nàpols en el regnat d’Alfons. Amb estudis d’heràldica i històrics, arriben a justificar que el castell és heràldica pròpia de la família Àvalos i que la S coronada ha de correspondre al mestre de la seca, que acaben per identificar amb Rocca San Giovanni, un taller fins ara completament desconegut, i que daten en els anys 1453-1456, amb aportacions documentals, no d’època, però si molt antigues que ja ens parlen d’aquestes peces. el treball és profund i afegeix molts elements complementaris a la qüestió merament monetària, de manera que la moneda és sobretot el pretext per l’anàlisi històrica. A nosaltres ens queda només un cert dubte entre monedes o gitons a l’hora de qualificar les peces, però en qualsevol cas es tracta d’un material d’una gran transcendència històrica.

M. de Crusafont i Sabater

LABRoT, Jacques, “Les méreaux et jetons des hôtels princiers”, Moyen Age, núm. 93, 94 i 95. Bayeux, maig-2013-gener 2014, p. 28-35, 22-29 i 54-65.

Als temps medievals, l’“hotel” era inicialment, a França, el palau del sobirà i dels prínceps, però més endavant va acabar designant els diferents castells o palaus que el rei i la seva família utilitzaven, sovint desplaçant-se dels uns als altres, amb un enorme moviment de materials que anaven en una llarga corrua de

carruatges. els sobirans van anant generant una organització cada cop més complexa del seu entorn, amb nombrosos càrrecs de palau i una forma de vida cada cop més luxosa i sofisticada. Majordoms, conestables, dàpifers i encara molts d’altres, eren càrrecs que sovint atreien els membres de la petita noblesa, que així milloraven els seus ingressos, però havien de competir amb la gent d’ofici com ara notaris, poetes o músics, que obtenien també el favor reial i assajaven d’ascendir a l’estament nobiliari. La complexa maquinària que tot això generava, amb multitud de persones entorn dels diferents oficis, exigia un control estricte per qüestions de seguretat, entre d’elles, és clar, l’alimentària. Un dels mètodes de control que fou emprat i es va anar generalitzant fou la possessió de gitons per cada ofici, que feien la funció de carnets o targes d’identificació. L’autor analitza en el seu treball els diferents departaments que eren actius en aquella cada vegada més complexa organització i va identificant, feina no pas sempre planera, tot l’esplet de peces d’aquesta mena que es podia arribar a posar en joc. Cal destacar la qualitat que solen tenir aquestes emissions paramonetàries, molt per damunt dels gitons de plom que s’empraren en altres àmbits com, per exemple, per al joc o la comptabilitat. Certament, aquesta qualitat també formava part de les mesures necessàries de seguretat. Un treball de gran abast que, de fet, hauria pogut convertir-se en un llibre i en el qual, una vegada més, l’autor ens fa veure com aquestes sèries considerades “secundàries” de la numismàtica tenen tot el seu interès i ens aporten un tipus d’informació important i complementari.

MAGRo, F. A., “o quinto de barbuda”, Numismática, núm. especial per al 40è aniversari de l’Associaçao Numismática de Portugal. Lisboa, 2013, p. 19-22.

Una de les sèries més atractives de la numismàtica portuguesa són els diferents tipus de les anomenades “barbudes de billó” i els seus divisors, uns tipus de billó que es va emetre amb Ferran I de Portugal (1367-1383). Com es recordarà, aquestes peces porten una testa coberta amb un elm, per sota del qual solen eixir unes poblades barbes. Ja fa anys que justament fou l’amic Magro qui ens va fer saber que el nom de barbuda no tenia res a veure amb aquestes barbes, sinó que “barbuda” significa, senzillament, elm. en aquesta ocasió, l’autor fixa l’atenció en el divisor més petit de la barbuda, el fins ara anomenat “quart de barbuda”, una peça de gran raresa, en contrast amb les barbudes i mitges barbudes, que són relativament freqüents. el fet que, al revers, la peça porti les lletres QA-T-R als espais de la creu que talla la llegenda, podria induir a creure que, efectivament, era un quart, però l’autor ens fa veure, al marge d’altres consideracions

M. de Crusafont i Sabater

complementàries, que la xifra “4”, ara ben visible en un exemplar més ben conservat que els fins ara coneguts, es refereix al valor de la peça en sous. Com que és ben documentat que la barbuda valia inicialment 20 sous (al marge dels posteriors ajustaments que ja detalla), una peça de valor quatre havia d’ésser forçosament el cinquè de barbuda i no pas el quart. Un cop aclarida, la cosa sembla ben senzilla, però durant dècades i dècades hom havia anat parlant dels quarts de barbudes, un valor monetari inexistent.

M. de Crusafont i Sabater

SCANzI, Michel, “La circulation de la petite monnaie dans les hauts Cantons de l’herault de 1000 à 1800”, Bulletin de la Societé archéologique et historique des Hauts Cantons de l’Hérault , 36. Montpeller, 2013, p. 47-74.

els reculls sistemàtics de les descobertes monetàries poden permetre, quan arriben a un cert volum, fer-ne estudis de circulació amb abast temporal notable. en aquest cas, l’autor ha sumat les dades d’algunes campanyes d’excavació que havia protagonitzat amb totes les altres que li han estat donades, tant de troballes individuals com de fons monetaris que era sabut que s’havien nodrit amb materials trobats a la zona estudiada. L’autor comença fent unes encertades reflexions sobre les diferències que obtindrem treballant amb troballes o bé amb documentació notarial. en el primer cas, l’or i l’argent serà escàs perquè obtindrem un reflex de la vida quotidiana de la gent senzilla, mentre que en la notarial hi abundarà l’or i l’argent perquè sovint seran transaccions entre gent poderosa i s’empraran xifres grans, per a les quals la moneda de valor alt és molt més adient. Amb tot, hi ha el període que va del segle X al XIII, en el qual només hi ha monedes de billó, de manera que serà més fàcil obtenir interpretacions menys dispars. després de constatar, d’altra banda, que amb posterioritat a la moneda romana del segle IV hi ha en la zona estudiada un espai buit de monedes de sis segles i mig, l’autor inicia el seu estudi a l’any 1000, que és el moment en què retroba monedes, i l’allarga fina al 1800. L’autor no barreja, però, conceptes; té molt en compte que pot no tenir el mateix perfil el material obtingut d’una església que la que pugui sorgir d’un castell, de manera que presenta els perfils separadament i només els suma si veu que hi ha una concordança de resultats. Segle per segle, l’autor fa un interessant anàlisi dels materials presents i dels canvis en el circulant, en part en relació amb algunes grans dades històriques. Bon treball, no mancat, però, d’ombres. L’estudi queda encotillat per la situació política actual. L’àrea estudiada és una part d’un departament actual de França, un espai geogràfic que no tenia cap significació en tots els temps medievals, les

monedes catalanes són “espagnoles” i, naturalment, estrangeres, per a tot el temps estudiat. L’espai és França, és clar, i es divideix en amonedaments reials i feudals. No hi fa res que entre els segles XI i XIII només hi trobi una moneda reial francesa contra 183 de feudals. Les monedes del Regne de Navarra són “feudals”, però en canvi les del rei de França són reials, és clar. Amb aquest context, la presència anglesa a l’oest i la del conjunt catalano-occità al sud es pot dir que resulta inexistent. Al nostre parer, no es pot pretendre fer una anàlisi històrica prescindint de la història.

de Crusafont i Sabater

MODErN i CONTEMPOraNi

BoAdA SALoM, Jaume, “els gitons anepigràfics del Bar Central” i “Cas Cotxer, ferreteria Campins i altres gitons de sa Pobla”, Mallorca Col·lecció, núm. 12 i 14. Palma, juny i desembre de 2014, p. 18-21 i 16-19.

Sempre hem defensat de treballar amb un coneixement dels contextos amplis. Un dels grans èxits de P. Grierson era la seva visió europea, que li feia descobrir comportaments paral·lels en diferents països i lliçons d’un lloc que li eren útils per a un altre. Les fronteres no són pas impermeables. Més encara quan parlem de la Corona Catalano-Aragonesa: els seus regnes formaven part d’un mateix estat i no es poden analitzar separadament. Tot això és ben cert, però també ho és que hi ha sectors de la numismàtica que només es poden estudiar amb un coneixement minuciós del terreny i, per tant, des de molt a prop. Aquest és el cas dels petits gitons emesos per associacions com ara sindicats o cooperatives i fins i tot per particulars, sigui per manca de moneda menuda, sigui per qüestions de control intern. es tracta de peces fetes amb poques pretensions perquè solen tenir una utilitat tancada i sovint temporal i perquè els seus usuaris ja saben què signifiquen i no precisen de més informacions. Passen els anys, però, i aquest material esdevé absolutament incomprensible. I així circulen d’ací allà centenars de fitxes i gitons que ningú és capaç d’entendre. Jaume Boada ja fa anys que dedica una part de la seva atenció a fer un rigorós treball de camp, a la recerca d’aquesta mena de peces en un espai molt concret: el de les Illes Balears. en el primer dels articles que comentem, l’autor ha pogut esbrinar la història dels gitons del Bar Central, un d’aquells establiments que han perdurat llargament. Trobar un antic gestor del bar, amb ja 90 anys i bona memòria, no es pot qualificar d’un cop de sort sinó del resultat d’un dur treball de recerca. Ara, les peces amb BC i un valor ja sabem d’on són, a més d’altres que potser eren fitxes de joc, en

M.

un temps en què aquesta activitat era prou perseguida. L’autor no es limita a Palma, sinó que recorre tot Mallorca i, encara, totes les Balears. en el segon treball, s’acosta a sa Pobla i hi descobreix un petit món de peces fetes per diferents ferreteries i en ús en bars i altres establiments, fins i tot amb un cert control municipal que, d’alguna manera, recorda els mecanismes de la moneda municipal catalana, ja que obligaven l’emissor a fer un dipòsit de garantia. També pot recollir la notícia de gitons fets per l’Ajuntament de Campanet. Tot plegat, dels temps de la Revolta Franquista i dels primers anys de la postguerra i sempre a causa de la manca de moneda menuda. Algú es pot preguntar de què ens servirà conèixer aquestes coses i la resposta crec que és força evident: un cop hem superat un concepte de la història basada en reis i batalles, aquests treballs ens acosten a la vida quotidiana, a la petita història i al viure de la gent, una àrea històrica en la qual gairebé tot és encara per fer.

de Crusafont i Sabater

diversos autors: Pellofes & ploms eclesiàstics. Un patrimoni numismàtic per descobrir. XVIII Curs d’història Monetària hispànica. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona, 2014.

organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya - Museu Nacional d’Art de Catalunya (GNC-MNAC), el 26 i 27 de novembre de 2014 va tenir lloc al MNAC el 18è Curs d’història Monetària hispànica, que en aquesta ocasió estigué dedicat a l’estudi de la moneda eclesiàstica catalana i mallorquina. en les ponències hi intervingueren alguns dels especialistes més rellevants en aquest tipus de peces numismàtiques i altres no habitualment dedicats a la matèria, i s’hi tractaren aspectes ben diversos.

Les aportacions dels ponents quedaren recollides en una publicació que complementa els coneixements que fins ara es tenien sobre el tema. el dr. Josep M. Martí, canonge de la Seu de Barcelona, dóna una visió històrica de l’organització eclesiàstica medieval dins la qual funcionaren els ploms. Josep M. Llobet, professor de la UNed, fa una recopilació de les notícies referides als ploms contingudes en la documentació de l’església de Santa Maria de Cervera. Maria Clua, del GNC, fa una dissertació sobre el paper de les pellofes en les excavacions arqueològiques. Alba Rodríguez, tècnica del Museu de Sant Cugat del Vallès, parla d’un conjunt de pellofes localitzades accidentalment en el convent d’aquesta població. Jordi Sacasas es refereix a les pellofes de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, de la qual n’és el conservador i arxiver. Albert estrada-Rius fa una reflexió sobre el paper i el valor patrimonial de les peces estu-

M.

diades. Finalment, Salvador Borrós i Maria José Alcayde, de l’Institut Químic de Sarrià, i Benoit de Tapol, restaurador del MNAC, expliquen els motius del deteriorament i els mètodes de recuperació d’alguns dels ploms mallorquins de la col·lecció del GNC.

des del punt de vista més estrictament numismàtic, però, cal destacar els articles de tres membres de la Societat Catalana d’estudis Numismàtics. Amb l’article “Pellofes, encunys i bosses de pellofes” (p. 31-58), Xavier Jorba dóna a conèixer un interessant recull d’encunys per a fabricar les pellofes i de bosses per a contenir-les, uns elements encara poc estudiats que ha recopilat a diversos museus i institucions arreu de Catalunya i dels quals en dóna la descripció i en facilita les imatges. en el treball “Pellofes i moneda local, una interacció monetària” (p. 59-72), Xavier Sanahuja reflexiona sobre la relació històrica entre la moneda local i les pellofes, dos tipus de moneda fabricades per institucions i destinades a usos diferents però que, en algunes èpoques i sota certes circumstàncies, arribaren a confondre’s quan les pellofes, destinades a un ús eclesiàstic intern, es feren servir com a moneda menuda fora dels murs de les esglésies i dels convents. Finalment, Jaume Boada exposa en el seu article “Ploms eclesiàstics de Mallorca: aclariments i novetats” (p. 109-128) certes informacions de completen el coneixement dels ploms mallorquins, informa sobre peces fins ara inèdites i publica les il·lustracions d’alguns dels motlles usats per a fabricar-los que encara es conserven, a més d’alguna bossa per a contenir-los. en definitiva, aquest treball de conjunt representa una aportació important a l’estudi de la moneda eclesiàstica de l’àmbit català, tant pel que fa a les novetats com a diverses de les seves vessants, algunes de les quals presenten una complexitat important o han estat escassament desenvolupades.

ChARLeT, Christian, “d’embrun à Campredon en Catalogne ou quinze siècles de mésaventures numismatiques d’un saint évêque”, Bulletin de la Societé Française de Numismatique. París, juny 2014, p. 178-184.

Christian Charlet és una de les firmes més actives de la numismàtica actual i es mou en un camp ampli d’interessos estudiosos. en aquest cas, s’ha apropat a la nostra numismàtica en donar-nos, d’una banda, els orígens del sant Patllari, patró de Camprodon, que resulta ésser un bisbe d’embrun que va morir l’any 541 i que va fer nombrosos miracles. Pel que sembla, el nom original del sant era Pal·ladi i aquí fou transformat en el Patllari actual. Segons una història mig llegendària, les seves relíquies foren furtades per uns benedictins catalans i porta-

J. Boada

des a Camprodon, on miraculosament el sant mostrà que era on es volia quedar. encara aquestes relíquies passarien altres vivències i una part tornaria a embrun. L’autor entra tot seguit a la part numismàtica de la qüestió, comentant els dos tipus monetaris que porten l’efígie del sant i, amb un coneixement excel·lent de la nostra bibliografia, entra en qüestions debatudes com ara si el tipus de la Guerra dels Segadors és un diner o un ardit, tot mostrant-nos també les males classificacions anteriors. Un repàs molt instructiu sobre els orígens i els antecedents d’aquestes interessants monedes.

MEDaLLÍSTiCa

BoAdA, Jaume, “La medalla de l’exposició Balear de 1903 (I)” i “La medalla de l’exposició Balear de 1903 (i II). Resolució d’una incògnita”, Mallorca Col·lecció 9 i 10, desembre 2012 i juny 2013, p. 8-11 i 14-16.

el modernisme, un corrent artístic internacional, tingué un ressò important a Catalunya, Mallorca i València, i trobà també la seva plasmació en el camp de la medallística. dins d’una producció relativament abundant de medalles d’aquest estil, n’hi ha unes quantes que destaquen especialment, sigui per la plenitud amb què encarnen aquest corrent artístic, sigui per l’elegància de la seva execució. dins d’aquest grup selecte s’hi troba, sens dubte, la que dissenyà el mallorquí Benet Pons per a l’exposició Balear del 1903. Nosaltres ja la vàrem seleccionar per a un treball sobre la medalla modernista dins l’obra El Modernisme (vol. IV, Barcelona, 2003) i Jaume Boada s’ha esforçat per a documentar-la, cosa que ha assolit magníficament. en el primer article, ens facilita dades molt detallades tant de l’exposició com del dissenyador de la peça, que resulta ésser l’advocat republicà i artista Benet Pons i Fàbregues (Palma 1853-1922), un home molt actiu i amb treballs en molts àmbits com ara el de la història i un defensor de la llengua catalana. Boada, però, no es conforma amb això i es dedica, en el segon treball, a esbrinar a qui correspon la dedicació “J. Font” que troba en un dels exemplars i que, després d’una tasca llarga i acurada, pot mostrar que resulta atribuïble al regidor de l’Ajuntament de Palma, Jaume Font i Monteros. Cal felicitar l’autor per la seva profunda recerca i també per la dignitat que ha arribat a assolir la revista que edita el Club de Col·leccionisme de Mallorca.

M. de Crusafont i Sabater

M. de Crusafont i Sabater

PUBLICACIONS DE LA

SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS NUMISMÀTICS

(pròpies o editades en conveni amb altres entitats)

Anuari Acta Numismàtica

Acta I, II i III (1971, 1972, 1973)..............................................................................Exhaurides

Acta IV a 11 (1974 a 1981) ........................................................................................ Pocs exemplars

Acta 12 a 45 (entre 1982 i 2015)..................................................................................40 €

Col·lecció Complements d’Acta Numismàtica

1.III Simposi Numismàtic de Barcelona. 1986......................................................40 €

2.VILLArONgA, L., Monedes de plata emporitanes dels segles v-Iv aC. 1997.......40 €

3.VILLArONgA, L., Les dracmes ibèriques i llurs divisors. 1998..........................40 €

4.CrUSAfONT, M., Pesals monetaris de la Corona catalano aragonesa. 1999.....40 €

5.VILLArONgA, L.,·Les monedes de plata d’Emporion, Rhode i les seves imitacions. 2000...................................................................................40 €

6.LLOrENS, M. M.; AqUILUé, X., Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetàries. 2001..........................................................................40 €

7.VILLArONgA, L., Les dracmes emporitanes de principi del segle II aC. 2002..................................................................................................40

8.VILLArONgA, L., La plata emporitana. De la segona guerra púnica, final del segle III aC. 2003..................................................................................40

9.rIPOLL, M. E., La seca o casa de moneda de Barcelona. 2008..........................40 €

10.CArrADICE, I.; SANAhUjA, X.; BENAgES, j., Les monedes de vespasià de la Província Tarraconensis. 2010..............................................40 €

11.CrUSAfONt, M., Història de la moneda de l’Occitània catalana (s. xI-xIII). 2012....................................................................................40 €

Col·lecció Història Monetària Catalana. Dirigida per M. de Crusafont

1a.VILLArONgA, L., Numismàtica antiga de la península Ibèrica. 2004..................80 €

1b.— Els amonedaments visigots i musulmans (en preparació)

2.BALAgUEr, A. M., Història de la moneda dels comtats catalans. 1999 ................ 80 €

3.CrUSAfONT, M. de, Història de la moneda de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (Excepte els comtats catalans), 2015..................................................100 €

4.CrUSAfONt, M. de, La moneda catalana local. 1990.........................................80 €

5.CrUSAfONt, M. de, Història de la moneda de la Guerra dels Segadors. 2001..80 € 6.— La moneda de la Corona Catalano-Aragonesa des dels Àustries fins a la fi de les emissions..................................................................................

7a.TUrró A., Les emissions oficials de la Guerra Civil (1936-1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya. 2007.................................130 €

7b.— Les emissions oficials de la Guerra Civil (1936-1939). II: valència i la Franja

8.CrUSAfONT, M. de, Medalles commemoratives dels Països Catalans. 2006.....100 €

9.CrUSAfONT, M. de, Catàleg general de la moneda catalana. 2009...................100 €

Col·lecció Medallistes catalans

1.MAríN, I. L’obra medallística de l’escultor Eusebi Arnau. 2005.......................30 €

Col·lecció Tria de reedicions

Obra numismàtica esparsa i inèdita de J. Botet i Sisó Ed. i capítols introductoris de M. Crusafont. 1997..................................................60 €

VILLArONgA, L., Obra numismàtica esparsa. I-Tresors. 2008....................................60 €

VILLArONgA, L., Obra numismàtica esparsa. II-Grec i ibèric d’àmbit català. 2010 ..60 €

VILLArONgA, L., Obra numismàtica esparsa. III-Temes metodològics. 2013 .............60 €

VILLArONgA, L., Obra numismàtica esparsa. Iv-Àmbits aragonès, vascò, celtíber i occità. Ikalkusken. 2013 ..........................................................................................60 €

VILLArONgA, L., Obra numismàtica esparsa. v-Ulterior, romà i varis. Gloses i textos biogràfics. Bibliografia. 2014 .................................................................................60 €

Publicacions singulars

I Simposi Numismàtic de Barcelona. I. 1979...............................................................30 €

I Simposi Numismàtic de Barcelona. II. 1979..............................................................30 €

II Simposi Numismàtic de Barcelona. 1980.................................................................30 €

BALAgUEr, A. M.; CrUSAfONT, M., Orrius. Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals (junt amb memòria d’excavació). Encàrrec de la generalitat de Catalunya a la SCEN. 1983......................................Exhaurit

DATzIrA, S., La moneda a la Catalunya central. 1991................................................Exhaurit

VILLArONgA, L., Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August. Repertori i anàlisi. 1993..........................................................20 €

BALAgUEr, A. M., Del mancús a la dobla. Or i paries d’Hispània.1993....................25 €

BENAgES, j., Les monedes de Tarragona. 1994............................................................60 € CrUSAfONT, M.; Comas, r., El florí d’or català. Catalunya, valència, Mallorca. 1996.........................................................................................25 €

LLOrENS, M. M.; rIPOLLèS, P. P., Les encunyacions ibèriques de Lauro. 1998...........20 €

SANAhUjA, X., La seca del Principat de Catalunya (1809-1814). 2003......................25 €

SANAhUjA, X., La moneda municipal a Reus i el seu entorn (s. xv-xvIII). 2005...........20 € BOADA, j., Les monedes de 30 sous mallorquins del 1821. 2007.................................20 €

BENAgES, j., Corpus de les monedes visigodes de Tarragona. 2007..............................150 € VILLArONgA, L.; BENAgES, j., Les monedes de l’Edat Antiga a la Península Ibèrica (anglés/català). 2011..............................................................100 €

Fons cedits

VILLArONgA, L., La moneda de Barcelona. 1976........................................................15 € gOIg, E., La moneda catalana de la Guerra de la Independencia (1808-1814). Segona edició. 1977...........................................................................20 €

VILLArONgA, L., Numismática antigua de Hispania. 1979..........................................50 € VILLArONgA, L., Les monedes ibèriques de Tàrraco. 1983.........................................30 €

CrUSAfONt, M., Barcelona i la moneda catalana. 1989..............................................20 €

CrUSAfONt, M., Història de la moneda catalana. Interpretació i criteris metodològics. 1996...................................................................................30 €

PLANELLS, A., Ibiza y Formentera, ayer y hoy. 1984...................................................gratuït

PLANELLS, A., La moneda antigua de Ibiza. 1980........................................................gratuït

Totes aquestes obres són disponibles a l’Institut d’Estudis Catalans, amb un 30 % de descompte per als socis de la SCEN. Dirigiu-vos a Distribució Editorial, at. Sr. Manuel Pascual, Carme, 47, 08001 Barcelona, tel.: 932 701 636, e-mail: publicacions@iec.cat

INDICACIONS PER ALS AUTORS

Normes d’admissió:

1.Els articles que es lliurin per a ésser publicats a Acta Numismàtica han de complir els cànons habituals dels treballs de recerca: han de fer alguna aportació nova, sía material, documental o interpretativa, han de tenir en compte els treballs anteriors i han de documentar les dades i informacions manllevades d’altres obres amb notes a peu de pàgina o amb una bibliografia al final.

2.La revista admet articles en la llengua pròpia de cada autor.

3.Per a garantir la qualitat dels treballs que es publiquin, la Direcció de la revista i el Consell de Redacció sotmetran els articles rebuts a la informació d’experts en cada matèria.

Normes de presentació:

1.Els articles han d’anar encapçalats pel títol i el nom de l’autor en majúscules. S’han de presentar en suport paper i, a més, en suport informàtic, sigui en disquet, CD o un altre suport, preferentment en Word i amb un interlineat d’un espai i mig.

2.Les figures i els gràfics s’han de presentar a part, numerats correlativament, identificats amb el nom de l’autor i el títol de l’article i amb indicació del lloc on s’han d’incloure dins el text. Les monedes i medalles s’han de reproduir a mida real, amb imatges d’anvers i revers i, si cal, acompanyades d’ampliacions. Les descripcions de les peces han d’incloure la transcripció minuciosa de les llegendes i la descripció del tipus de cada cara, així com els pesos i diàmetres reals, la referència bibliogràfica o la indicació que són peces inèdites i la xifra o lletra que les identifica a les il·lustracions.

3.Les mencions a altres autors o els aclariments s’han de fer en notes a peu de pàgina, que s’han de presentar al final del text i per ordre correlatiu. Si per a les mencions s’opta per una bibliografia al final, s’hi remetrà des del text amb la indicació entre parèntesis del nom de l’autor, l’any de la publicació a la qual es remet i la pàgina o pàgines corresponents. En aquest segon cas, si hi ha més d’un treball d’un mateix autor s’han de numerar seguint un ordre cronològic. Aquesta bibliografia s’ha d’ordenar per ordre alfabètic d’autors i els noms dels autors s’han d’indicar amb el cognom en majúscula, seguit de coma i la inicial del nom, seguida de punt.

4.Les mencions bibliogràfiques s’han de fer de la manera que s’indica a continuació: Llibres: cognom en majúscules, inicial del nom seguida de punt, títol en cursiva, lloc d’edició, any i pàgines. Revistes: cognom en majúscules, inicial del nom seguida de punt, títol de l’article entre cometes, nom de la revista en cursiva, volum, entitat editora, lloc d’edició, any i pàgines.