ACTNUM, 31

ACTA NUMISMATICA-31

DIRECTOR: M. CRUSAFONT i SABATER REDACCIO ANTIC: Leandre VILLARONGA REDACCIO MEDIEVAL: Anna M. BALAGUER REDACCIO MODERN/CONTEMP.: M. CRUSAFONT

SECRETARIA DE REDACCIO: Anna M. BALAGUER

ACTA NUMISMATICAfoufundada l'any 1971 sota els auspicis de la Seccio Numismatica delCercle Filatelic i Numismatic de Barcelona

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han col-laborat a l'edici6 de l'obra. Tots els drets reservats. Aquesta publicaci6 no pot esser reproduida ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per un sistema de recuperaci6 d'informaci6 en cap forma ni per cap mitja, sigui mecanic, fotoquimic, electronic, magnetic, electrooptic, per fotocopia 0 qualsevol altra sense el permis previ per escrit de I' editor i dels autors.

DIPOSIT LEGAL: B. 24127-1996

ISSN: 0211-8386

Compost per Fotocomposici6 gama, s.l. Aristides Maillol, 3, Ir la, 08028 Barcelona

IMPRIMEIX: Limpergraf, SL

EDITA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics Apartat de Correus 5596, 08080 Barcelona.

REDACCI6: Acta Numisrnatica. Escola Pia, 85, 08201 Sabadell (Barcelona). Tel. 937 252036

Sumari

Introduccio: Tres decades d'Acta Numisrnatica per M. Crusafont 7 Memoria deles activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant I'any 2000 (A. M. B.) 11

Varia

BENAGES, Jaume. Les monedes de Tarragona (addenda tercera) 17

Mon Antic

VILLARONGA, L. Dracmes emporitanes d'arracada singular. 31 RANCOULE, Guy. Imitations de drachmes et oboles de Rhode et Emporion en Vallee de l'Aude 49 PEREZ SINDREU, F. de Paula. La salut i la medicina aRoma. El seu reflex en el sistema monetari de l'Imperi Roma 57

Medieval

BOFARULL I COMENGE, A. Una moneda de plata nasriinedita 77 BALAGUER, Anna M.; SISO, M. Teresa. Dos tipus monetaris inedits del comtat de Barcelona de Berenguer Ramon 1(1018-1035) 79 CRUSAFONT I SABATER, M. Mancus d'Urgell 0 mancus de Foix? 85 V ALL-LLOSERA I TARRES, J. Nous tipus i varietats de monedes catalanes 97

Modern i contemporani

SANAHUJA ANGUERA, X. Les malles barcelonines de Joana i Carles 105 SANAHUJA ANGUERA, X. La moneda de Lleida al segle XVll 111 PORTA I PARCERISA, M. Nova moneda d'Oliana, probablement eclesiastica 149

CRUSAFONT I SABATER, M.; BALAGUER, Anna M. En el darrer any de la pesseta 0 peceta

TURRO I MARTINEZ, A. Els vals monetaris emesos pels sindicats locals

CNT i UCT de Catalunya durant la guerra del 1936-1939

Medallistica

BALAGUER, Anna M. Medalla del cinquantenari de l'/nstitut d'Estudis

(1907-1957)

Troballes monetaries XVII

AN-64. Descoberta d'un amagatall de mancusos aljaciment de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages) (SALES, J.-ENRICH, Joan-ENRICH, Jordi)

Introducci6:

Tres decades d'Acta Numismatica

M. CRUSAFONT I SABATER

Les introduccions d'Acta Numismatica han anat alternant dues vessants diferents. D'una banda hem procurat d' anar incorporant opinions alienes, mes 0 menys externes ala publicacio, a fi d'obtenir punts de vista objectius que ens poguessin ajudar a perfeccionar, complementar 0 corregir. De l'altra, hem publicat reflexions propies, com petits balances de la tasca realitzada i, en certa manera, com una forma de rendiment de comptes. Tambe hi ha hagut, pero, algun cas atipic, com per exemple la introduccio que varern dedicar a la figura de Joaquim Botet i Sis6.

En I'avinenca actual, havent passatja tres decades des de l'inici de la publicacio, una reflexio analftica i un cert balanc semblen obligats. Ho hem anat fent ciclicament, a voltes en relacio a Acta Numismatica i en d' altres en relacio a la Societat Catalana d'Estudis Numismatics (SCEN). En aquesta ocasio, Acta torna a esser la protagonista indiscutible. Pensem que pot esser utiI analitzar, per exempIe, quins elements han fet possible l'existencia solida i l'aparicio regular d'una publicacio estudiosa i minoritaria durant mes de trenta anys.

La primera condicio ha estat la consolidacio d'un equip central, d'un nucli de persones en disposicio d'aportar-hi la dedicacio necessaria. Acta va cornencar en una relativa «olor de multituds». Villaronga troba un valuos recolzament en J. Romagosa i J. Almirall i la col-laboracio de la Seccio Numismatica del Cercle F. i N. de Barcelona. Pero els entusiasmes inicials es refreden, la tasca de cadascii pren temps i la continuitat pesa mes i meso En aquest sentit, L. Villaronga aviat no va poder comptar amb la dedicacio permanent de ningu i durant els llargs set anys segiients es pot dir que I'esforc d'Acta va caure sobre les seves espatlles. No es pas sobrer tornar-ho a recordar. Cal tenir present que l'equip central, el nucli mo-

INTRODUCCIO

tor, no pot fixar un limit al seu esforc ni a la seva dedicaci6: haura de treballar tant com calgui fins a culminar tots els passos necessaris perque, cada vegada, la nova edici6 d'Acta arribi al final del seu proces. D'alguna forma, es un compromis i un Uigam incondicional, extremadament dur en mans d'una sola persona.

EI nucli no es pogue formar fins als anys 1978-79, quan Anna M. Balaguer ijo mateix ens hi incorporarem. Tres persones poden semblar un grup reduit, pero per a una tematica tan especialitzada i en un pais tan petit com el nostre cal convenir, o acceptar, si es vol, que un equip de tres pot ser ja un molt bon equip.

Cal remarcar, perque aquest ha estat un altre dels factors del bon resultat, que al llarg dels mes de vint anys l'harmonia i el bon ambient han estat perfectes, sense fissures. Hi ha contribuit una bona amistat, pero tambe el mutu respecte. Un respecte personal, pero nascut tambe de la mutua valoraci6 positiva del treball realitzat.

Certament l'equip no hauria pogut funcionar envoltat d'un desert. Entom d'Acta i de la SCEN hi ha hagut sempre un ampli cercle d'amics i col-laboradors que, si no han pogut vincular-se permanentment a la tasca, han donat el seu suport incondicional quan ha calgut. Entre ells cal incloure-hi, naturalment, el nombr6s equip de col-laboradors cientifics, que amb mes 0 menys regularitat, han anat fent les seves aportacions. I, al marge d'algunes escasses i inevitables desercions, que mes aviat s'han agrait, aquest cercle no ha deixat mai de creixer i de consolidarse. D'aquesta manera, podem constatar que generalment hem tingut un exces de material i que, quan hem pogut, hem superat, a voltes ampliament, el nombre inicialment fixat de pagines, que era d'unes 225.

Aquest fet esta tambe lligat amb un altre factor basic i indispensable: la viabilitat economica. Es il-lusori pensar que una publicaci6 estudiosa especialitzada pugui sostenir-se per si sola. Afortunadament, els temps diffcils queden lluny i pocs anys despres de la constituci6 de la SeEN, l'Institut d'Estudis Catalans va poder assegurar-nos aquest suport complementari que ensera imprescindible. Podem parlar ara d'un altre element important: el programa. Quins han estat els objectius d'Acta? Certament hi ha hagut, des del principi, una exigencia de qualitat i una voluntat de difondre. En els primers anys, en que la supervivencia podia haver estat l'unic nord, la qualitat mai va defallir i l'utilfssim servei de les recensions bibliografiques va complementar sempre el gruix de les col-laboracions. Quan es va poder estabilitzar un equip minim, aviat ens plantejarem noyes fites: d'organitzaci6 interior, d'equilibri ternatic i de consolidaci6 d'un equip de col-laboradors com a condici6 basica per cobrir aquest nous objectius. Tambe encararem dues noyes questions: la confecci6 d'uns Indexs a una cadencia raonable i l'obertura d'un nou complement: l'espai de les troballes monetaries, Pel que fa a l'equilibri tematic, les taules que apareixen a continuaci6, obtingudes sobre el nombre de pagines dedicades a cada sector 0 franja, ens mostren la consecuci6 d'uns resultats prou acceptables.

Dos comentaris, finalment, sobre elsdos grups de complements d'Acta Nu-

Treballs dinteres general

M6nAntic

Medieval

Modem i Contemporani

Medallistica

Complements

TAULA I: Sectors

Acta 1-10

%

11-20

Nota: Els complements inclouen les introduccions, memories i noticies, pero no I'apartat de troballes, incorporat mes tardanament.

TAULA II: Franges tematiques

Acta 1-10

11-20

MonAntic: Grec i punic

Iberic i iberoroma

i Corona catalanoaragonesa

Castella, Portugal i altres

Mod/Cont. Catala i Corona catalanoaragonesa

Castella, Portugal i altres 35,2 %

Ploms, pellofes i altres

mismatica: les recensions i les troballes. Pel que fa a les recensions, al principi ens vam proposar d'esser el mes exhaustius possibles, cosa que donava entrada, a voltes, a tftols intranscendents quan no desorientadors. Es per aixo que posteriorment hem tendit a donar especial relleu als treballs veritablement iitils. Cal advertir, pero, que per poder accedir a aquesta informaci6 cal que els autors ens adrecin els seus treballs i que no podem garantir una ressenya per a tots ells, tant per les limitacions d'espai com de disponibilitat de temps. Pel que fa ales troballes, hem ofert un lloc on acollir tota mena de notfcies sobre les descobertes individuals, acumulatives i de tresors. Es evident que el seu estudi esdeve molt mes planer si hi ha un lloc, un referent conegut de tots on es vagin publicant. Val a dir que I' aplec assolit comenca a tenir ja un pes considerable. Ara el gran repte es la continuitat. Hem de saber enllacar amb un futur constructiu i, sobretot, tan llarg com sigui possible.

Memoria de les activitats de la Societat Catalana

d'Estudis

Numismatics durant l'any 2000

PRESENTACIO DE PUBLICACIONS

Presentaci6 d'Acta Numismatica. Aillarg d'aquest curs s'ha preparat l'edici6 del volum 29 del nostre anuari, el qual conte 11 articles d'investigaci6 i les habituals seccions: troballes monetaries, recensions bibliografiques i la memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant I'any 1998. La introducci6 es d' Anna M. Balaguer i tracta de la tasca desenvolupada per la Societat durant els seus vint anys d'existencia. Es prepara tambe l'edicio del volum 5 de Complements d'Acta Numismatica, corresponent a l'obra de Leandre Villaronga, Les monedes de plata d'Emporion, Rhode i les seves imitacions. Aquest llibre sortf a finals del 2000, pero no es presenta fins al principi del 200 I.

ATENCIO A CONSULTES

En el decurs de l'any 2000 ens arribava la consulta del senyor M. Dhenin, conservador de la moneda medieval del Departament de Monedes i Medalles de la Biblioteca Nacional de Franca, sobre una moneda castellana medieval a nom d'Enric. S'atengueren consultes del Museu J. Puig, de Perpinya, referents a monedes eclesiastiques trobades en recerques arqueologiques a la catedral d'Elna. Tambe de I' Associacio Numismatica del Rosse1l6 referents a la identificaci6 i dataci6 de diverses medalles de devoci6 catalanes dels segles XVI-XVlII. S'estudia un manuscrit referent a moneda mallorquina que ens fou comunicat pel senyor

Andreu Vidal. Durant el mes de maig es rebe la visita del professor F. Guido de la Universitat de Sasser amb qui s'establf un profitos intercanvi d'informacions cientifiques i bibliografiques. Especialment laboriosa ha estat l' atencio ales consultes que periodicament ens adreca el Departament de Monedes del Fitzwilliam Museum de Cambridge sobre monedes antigues i medievals de la peninsula Iberica i sobre les novetats bibliografiques. Es redactatambe un informe pel senyor Carles Miralles, secretari general de l' Institut, que s' interessava per la identificacio i per la historia d'una moneda aragonesa de coure de Felip V. Tarnbe es canalitza vers l'expert corresponent una consulta del senyor. E. Wendling, de la Universitat de Metz, sobre I'utillatge d'un falsificador de moneda de el temps de Felip II. S'atengue la consulta del senyor F. Sule sobre la forma de comptabilitat tradicional catalana en lliures, sous i diners. Es remere tarnbe un informe a I' empresa Vichy Catalan per a corregir una confusio entre les medalles de I'Exposicio Universal de1888 ide 1929 que apareixia en el seu etiquetatge. Es remete una actualitzacio de la bibliografia de la nostra especialitat, referent a l' ambit empordanes que ens demanava la Biblioteca Mateu del Castell de Peralada. Finalment, s'atengue la consulta del professor d'historia de l'art el senyor Joan Foquet, sobre una matriu de segell del segle xv.

S'han rebut, tarnbe, nombroses consultes dels socis de la nostra entitat sobre els temes segiients: un diner medieval del comtat de Rodez; sobre I'autenticitat de diverses peces catalanes del segle XVII, aparentment de la Guerra dels Segadors; sobre una peca iberica de Lauro amb aparent lectura Laiesken; sobre diversos pesals monetaris catalans i castellans. Tambe es gestiona la cesio d'un original inedit per la consulta d'un dels nostres socis, disponible amb reserves en el nostre arxiu, i que tractava de forma global i forcacompleta dels grans multiples de moneda d'or produits en els diferents estats peninsulars durant les edats mitjana i moderna.

Entre l'estiu i finals del 2000 s'atengueren les consultes segiients: l' Arxiu Nacional de Catalunya feu una consulta sobre una medalla d' Alfons el Magnanim i sobre una altra medalla que resulta esser erroniament atribuida a Joan II a la Gran Enciclopedia Catalana. Es tracta d'una medalla de Joan d' Arago, comte de Ribagorca. El senyor J. M. Nuix ens mostra les fotografies dels 9 mancusos -tot just descoberts a una excavaci6 feta a Castellfollit del Boix (Bages)- per tal d'assegurar la seva COlTecta identificacio i catalogacio. Ens adreca la consulta en nom del Museu d'Igualada i d'Arqueo-Cat, responsables de l'excavacio.

La senyora T. Siso, dernana la col-laboracio de la SCEN en l'estudi d'un diner de Ramon Berenguer I, del tipus dela rosa. Tambe s'atengueren les consultes bibliografiques i s'enviarendiferents obres al senyor F. Zulaica, professor de la Escola d'Estudis Empresarials de Saragossa.

A finals d'any s'establiren contactes i intercanvis amb els segiients investigadors de la nostra especialitat en l'ambit europeu: D. Abulafia, (Universitat de

L'ANY 2000 13 Cambridge), H. U. Geiger (Universitat de Zurci), B. Malmer (Numismatic Institute, Estocolm), N. Mayhew (Ashmolean Museum, Oxford), E. Oberlander (Museu Nacional de Rumania), A. Pol (Gabinet Numismatic de Leiden), P. Spufford (Universitat de Cambridge), H. Von Roten (Gabinet Numismatic de Zuric) P. Woodhead (Royal Numismatic Society, Londres), B. Zach (Gabinet Numismatic de la ciutat de Winterthur, Suissa), W. Hahn (lnstitut fur Numismatik, Universitat de Viena).

COL·LABORACIO AMB PROGRAMES I RECERQUES DE L'IEC

S'ha dut a terme la revisi6 dels termes numismatics per a la segona edici6 del Diccionari de La llengua Catalana deIL'IEC, introduint termes nous, corregint errors, etc. Tarnbe s'han ates diferents consultes que ens han adrecat les oficines lexicografiques de I' IEC sobre termes que calia documentar 0 be dubtosos, aixf com propostes d'altres investigadors que afectaven la nostra especialitat.

La SCEN ha descobert l'existencia d'una medalla que commemora el 50e Aniversari de l'IEC l'any 1957 iha pogut documentar-la.

LLI<;ONS A CARREC DEL PROFESSOR CONVIDAT DOCTOR. M. BLACKBURN

La importancia dels fons conservats al Departament de Monedes i Medalles del Fitzwilliam Museum de Cambridge, del qual el senyor M. Blackburn es el seu conservador en cap, i I'experiencia pionera i innovadora de l'escola de Cambridge, tant en la museografia com en altres aspectes de la investigaci6 numismatica, han fet que la SCEN, el convides a impartir una llico a Barcelona.

En la seva dissertaci6, el senyor M. Blackburn tracta de la formaci6 i documentaci6 d'un fons monetari, el model de Cambridge. En el seu curs, el professor convidat exposa les seves experiencies i els resultats assolits. Les seves paraules foren il-lustrades per la projecci6 de nombroses grafiques, taules, estadistics i un variat repertori de diapositives de monedes de totes les epoques, la majoria de la peninsula Iberica, que conserva el monetari del Fitzwilliam Museum.

Aquest acte se celebra el dia 8 de maig a la sala d'actes de la Reial Academia de Bones L1etres, que ens fou gentilment cedida per a aquesta ocasi6.

PARTICIPACIO A CONGRESSOS, CONFERENCIES, ESTADES I ALTRES ACTIVITATS

Se celebraren els anunciats V Congres Nacional de Numismatica de Portugal i el I Congres Luso-Brasiler de Numismatica ales ciutats de Porto i de Santarem del 8 al 12 de marc. Hi assistiren M. Crusafont i A. M. Balaguer aportant les seves col-laboracions cientffiques. A peticio del president de la comissi6 cientifica del Congres, senyor F. Magro, la SCEN aporta, a traves de la seva secretaria cientifica, un text per a la redaccio deles conclusions de l'esmentat congres.

Les lornades d'Estudis Numismatics, que organitza cada any el Museu Puig de Perpinya, enguany eren dedicades al tema de la moneda eclesiastica; la qual cosa propicia que un dels ponents convidats fos M. Crusafont, autor de la catalogacio sistematica i exhaustiva de les pellofes de les esglesies catalanes ide nombrosos estudis sobre el tema. En la seva dissertaci6 a Perpinya, el dia 27de maig, tracta en especial deles monedes eclesiastiques de la diocesi d'Elna.

El mes de novembre es celebra a Cambridge un simposi en honor del professor Philip Grierson en el seu noranta aniversari. Aquesta trobada d'investigadors fou organitzada pel Departament de Monedes i Medalles del Fitzwilliam Museum i pel Gonville and Caius College i cornpta amb el suport dela British Academy. Aquestajoiosa trobada al voltant de la figura de l'il-Iustre historiador i numismatic, el mestratge del qual es reconegut per la major part d'historiadors de la moneda medieval d'arreu d'Europa, aplega a mes de 60 estudiosos. La SCEN fou especialment convidada a participar-hi, amb una deles 15 ponencies de que constava el Simposi. El tema a tractar era elde la transmissi6 d'idees entre una i altra seca a l'Europa medieval. La nostra entitat va presentar la ponencia «Carolingian and muslim influences in early christian coinages in the Iberian area (9th-12th centuries)», d'A. M. Balaguer i M. Crusafont.

A finals del 2000 aparegue el volum d'homenatge al numismatic portugues Mario Gomes Marques. La SCEN contribuf de manera notable a fer possible a realitzacio d'aquesta obra,ja que no sols el nostre president forma part de l'equip de redacci6 is'ocupa de l' apartat bibliografic i d'explicar la projeccio cientffica de l'homenatjat, sino que hi aporta 4 articles d'investigaci6 de membres de la nostra entitat.

El mes de setembre (2000) sortia I'edicio de les actes del V Congres Nacional de Numismatica de Portugal, celebrat els dies 8-12 de mary 2000, al qualla SCEN tingue un paper destacat.

El dia 24 de febrer Anna M. Balaguer imparti una llico sobre diferents aspectes de la historia dela moneda, convidada per I' Aula de Formaci6 Permanent de la Gent Gran de Manresa.

Cal assenyalar tarnbe les aportacions de diferents socis de la SCEN en la redaccio del cataleg de la moneda de la Hispania Antigua de la Real Academia de la

Historia de Madrid, una obra dirigida per P.P. Ripolles i per J. M. Abascal ala que hi han contribuit, entre altres, Leandre Villaronga, Almudena Domfnguez, Marivf Gomis, M. Mar Llorens i J. M. Vidal Bardan.

BANC DE DADES DE MONEDES CATALANES I BIBLIOTECA

Durant el curs 1999-2000 ha continuat la incorporaci6 de nous materials a aquest bane de dades. La tasca consisteix tant en sistematitzar i fer consultables material fotografic disponible desde temps enrera, com la de fotografiar fons monetaris als que mai abans s'havia accedit.

Entre les tasques realitzades enguany hi ha d'una banda la de sistematitzar els materials fotografics disponibles de la colleccio «La Caixa», ide I' altra, fotografiar un gran nombre de medalles catalanes anteriors a la Guerra Civil, un important fons de moneda de la Sardenya catalana i una extraordinaria col-leccio de peces aragoneses primitives i de la Corona catalanoaragonesa en general.

Pel que fa a consultes realitzades al bane de dades, destacaremla d' alguns materials grafics facilitats a TV3 per a la seva filmaci6 sobre la moneda iberica i per a una altra sobreels divuitens valencians de Carles II, entre d' altres.

La formaci6 del bane de dades es una tasca que, d' alguna manera, esta molt vinculada a la disponibilitatbibliografica a l'hora de identificar, catalogar i referenciar les peces. Enguany s'ha dedicat una part dels esforcos a reorganitzar els mes de 600 volums de que consta la nostra biblioteca i que hem recuperat despres d'haver estat durant mes de dos anys emmagatzemats amb motiu deles obres de l'IEC. Ara disposem, en els nous locals destinats ales societats cientffiques de l'IEC, d'un espai convenient per disposar daquest fons bibliografic que va incrementant-se, sobretot gracies als intercanvis de publicacions amb altres entitats estudioses, museus i universitats del tot el m6n.

ASSEMBLEAGENERAL

EI dia 22 de juny se celebra I' assemblea general de socis de la Societat, la qual transcorregue segons I' ordre previst.

A.M.B

Les monedes de Tarragona (addenda tercera)

JAUME BENAGES

Tot seguint les pautes deles dues addendes anteriors, ens endinsem en el contingut que hem recuperat fins avui, de noves aportacions al monetari tarragoni,

Del perfode roma-republica de llegenda iberica en tenim onze exemplars. Cal destacar-ne un hemidracma i dos obols amb el cap de Gorgona a l'anvers i llop al revers; aixi com un quadrant de simbol punyal i dos semis inedits de la palma de fulles obertes, un semis incus que creiem del sfmbol timo i, la resta, varietats d'encuny.

Dintre de les monedes contramarcades d' aquest periode tenim un as del signe KU amb la contramarca de punxo circular.

En l'apartat roma imperial trobem quatre denaris de Galba i dos de Vitel-li. Dels de Galba, tret d'una variant de bust, son variants de posicio de llegenda, i aixo es el que fa interessants. Tanmateix, un dels de Vitel-li tambe ens aporta una varietat de posicio de bust, i l' altre es fals d' epoca.

Quatre noves peces visigotiques amplien aquest perfode: uns trients de Viteric, Suintila i Egica amb forca varietats, i una falsa d'epoca en coure daurat de Sisebut.

Per finalitzar, dins el periode contemporani ens trobem tres duros del 1809; un amb I' escut del revers desplacat i els altres falsificacions de I' epoca, aixf com una moneda de tres quarts del 1811 amb variant d'encuny.

PERIODE ROMA REPUBLICA AMB LLEGENDA IBERICA

I, BENAGES Jaume, «Les monedes de Tarragona (addenda primera)». Reial Societat Arqueolcgica Tarraconense, butlletf ruim, 17, epoca V, (1995), p, 37-53

BENAGES Jaume, «Les monedes de Tarragona (addenda prirnera)», Acta Nurnisrnatica, mlrn. (1997) 27 p. 13-26, BENAGES Jaume, Les monedes de Tarragona (addenda segona), Acta Numismdtica mim, 29 (191)9) p. 25-37,

SIN-I. No podrfem comencar millor aquest perfode amb la descripcio d'una de les millors aportacions al nostre monetari des de fa temps; es tracta d'una hemidracma amb llegenda KeSESALIR sobre el que Leon Espana publica- un article l'any passat. Sense entrar en la tipologia, datacio, denominaci6 i epigrafia que estan arnplia i encertadament descrites per l' autor de I' article, d' aquesta serie d'encunyacions fins ara desconeguda, sf que volem ferincidencia en el parallelisme existent amb les encunyacions de Saiti. L. Villaronga en el seu corpus;' controla una didracma de 6,85 g. i un hemidracma de 1,49 g. En la nostra serie i, tenim un hemidracma de pes 1,50 g i dos obols de 0,50 i 0,42 g., com veurem mes endavant.

Si tenim en compte la possibilitat de situar aquestes emissions dintre del curt temps que funcionaren les del Victoriat roma, i del seu sistema metrologic, hom creu que podria esser que les dues ciutats, les actuals Xativa i Tarragona haguessin gaudit d'una curta encunyaci6 composta de didracma, dracma, hemidracma, i obol cap a finals del S III a C. Aquesta hip6tesis ja la planteja el mateix autor en el seu article, i nosaltres la corroborem.

S/N-2. L'Acta Numismatica de l'any 1989, publicava un article de M. Garcia Garrido i 1. H. Montafies Boncompte" referent a divisors de plata poe coneguts. Entre ells figurava un obol del tipus i serie de l'anterior moneda ressenyada, si be en aqueU moment, per una perforaci6 de la peca just a la meitat de la llegenda, no es podia determinar la seva ubicaci6 amb KeSE. Avui pero, ja no en tenim cap mena de dubte, no nomes per I' aparici6 de la hemidracma sino que ja disposem d'un altre obol.

S/N-3. L'aparicio daquest obol,' tarnbe amb una perforaci6 (costum habitual a l'epoca, segurament per poder controlar aquestes petites monedes a traves d'un fil), per sort aquesta vegada no afecta la llegenda. La lectura de KeSEKU, ens confirma i complementa el publicat per M. Garcia Garrido i 1. Montafies Boncompte, en primer lloc, aixf com al corpus de L. Villaronga, que tambe la va incloure I'any 1994.6

2. ESPANA Leon, Las dragmas de /0 Medusa en el territorio Kesetano del s. III a. C. .Gaceta Numisrnatica, mim, 138 (2000), p. 21-31.

3. VILLARONGA Leandre, Corpvs n"mll/vm Hiapaniae ante Avgvsti aetateni, Madrid, 1994, p. 314-315.

4. GARCiA GARRIDO Manuel; MONTANES BONCOMPTE Joan, Divisores de plata ineditos 0 poco conocidos de la Hispanic antigua, Acta Numisnuitica, I1LIm 19, (1989), p. 48-49.

5. Arxiu de l'autor.

6. VILLARONGA Leandre, Corpvs I1VlIIl1JVm Hiapaniae ante Avgvstl aetatem, Madrid, 1994, p. 78

Num.13.

Num.18-2.

Denari folrat,? La poca abundancia de denaris folrats de KeSE, fa atractiva una publicaci6 com aquesta, A mes de la seva bona conservacio, creiem que foren batutsamb encunys originals.

Trient de les emissions amb Ke antiga, sense sfrnbol." Si observern els trients del nostre corpus," veurem un encuny diferent que conte apreciacions notables, com poden ser la figura del cap de l' anvers i el cavall del revers, sensiblement mes petits, i si Ii afegim el pes i diametre de la peca, mes aviat s'assembla a un quadrant que a un trient.

SIN-4.

Quadrant d'una probable emissi6 amb punyal.'? Dins de les emissions amb Ke modema de signes figuratius, es troba la serie de ferro de llanca, a laqual creiem que podriapertanyeraquestquadrant. Dues notables diferencies ens fan creure el contrari; en primer Hoc es el punyal que nosaltres hi veiem, tota vegada que el ferro de llanca presenta una fulla de forma romboidal a partir del manec, que sempre conte una guia central, cosa que en la nostra peca no sens mostra. La segona diferencia es que, en tota laseriedel ferro de llanca, la figura de I' anvers porta sempre mantell al coll, unes vegades amb fibula i d'altres sense, pero mai amb collar de punts al colI com la present. Conseqiientment, ens podriem trobar davant una nova emissi6 de simbol.

Niim. 37-var. 1. Quadrant del simbol maca amb el revers del gall. I A allo ja publicat en el nostre corpus, hi podem afegir aquesta variant d'encuny amb la llegenda sobre Iinia.

SIN-S.

Num.74-A.

7. Arxiu de l'autor.

8. Arxiu de I' autor.

Semis incus.'? Aquest semis, que per la seva caracteristica eftgie de l'anvers creiem pertany ala seca de KeSE, el situem dintre de les emissions de Ke moderna ide sfrnbol timo-I del nostre corpus.

Semis de palma de fulIes obertes.!' Nova aportacio al nostre monetari. Fins ara nomes coneixiem l'as; l'aparici6 d'aquest bon exemplar d'un estil immillorable amplia la serie,

9. BENAGES Jaume, Les monedes de Tarragona, Tarragona, 1994, p. 140-141.

10. Arxiu de l' autor.

I I. J. A. HERRERO, Madrid, lot I1lml.60, subhasra 21 desembre de 2000.

12. Aureo, S. A, Barcelona, lot. I1l1m. 486-A, subhasta 7 mar, de 2001.

13. Arxiu de l'auror.

Num. 74-A varl. Semis de palma de fulles obertes.!" Un nou exemplar a l'aportaci6 anterior, pero aquesta vegada amb diferencies notables d'estil tant a I' anvers com al revers, i sense linia dessota la llegenda.

Ntim. 91 var2. As dels signes IL-S.IS Variant d'encuny; hom pot observar que tant el cap de I' anvers com el cavall del revers s6n mes petits.

Contramarques

Punxo circular

Inventari 88. As del signe KU, 16 amb contramarca de punx6 circular que travessa la moneda.

PERIODE ROMA

Calba (68-69 dC)

Num.6-A. Denari, 17 de la serie del revers CONCORDIA PROVINCIARYM, on es pot veure en aquest nou encuny que la direcci6 de la llegenda de I' anvel's te un altre sentit a allo publicat.

Num.52-A. Denari," de la serie ROMA RENASCENS, amb la llegenda de l'anvers GALBA IMPERATOR, de la qual tan sols coneixiem J'auri que ja publicarem.

Num. 60 var.1. Denari, 19 com el descrit amb el mim. 60, pero d'un encuny totalment diferent, com ens mostra el bust de l'anvers sensiblement mes reduit.

Num.72-A. Denari," de la serie del revers VIRTYS i anvers GALBA IMPERATOR; tant una llegenda com l'altra segueixen una direcci6 diferent a la ja publicada.

14. Arxiu de I'autor.

IS. Arxiu de lautor.

16. Arxiu de !'autor.

17. The new york sale, Nova York, IOl num. 248, subhasta 2 desernbre de 1999.

18. The new york sale, Nova York, lot num. 249, subhasta 2 desernbre de 1999.

19. Arxiu de l'autor

20. UBS, AG. Auktion, IOl mirn. 365, subhasta 11/13 setembre de 2000.

Vitel·1i (69 dC)

Num.34-A.

Num.40-A.

Denari," de la serie VESTAPR QVIRITIVM on hom pot observar dues diferencies al que ja publicarem; a 1'anvers el bust de Vitel-li es ala dreta ial revers la llegenda te diferent posicio.

Denari folrat.> Exemplar de la serie del revers amb VICTORIA AVGVSTI, on es donael cas curios per a nosaltres de coneixer abans el folrat que I'autentic, doncs aquesta variant del cap de Vitel-li ala dreta, amb globus i palma al final del bust no ha estat publicada. Per les traces de la moneda, creiern que fou encunyada a l'epoca,

PERIODE VISIGOTIC

Viteric (603-609)

Niim. 3 var. 1.

Trient," del tipus I de llegenda amb creu, que presenta la variant de dues anelles al final del cabell de la figura del revers.

Sisebut (612-621)

Num.16.

Trient.> Falsificacio d'epoca amb coure daurat, corresponent al tipus II de llegenda del revers que comenca amb COIV, i que tarnbe presenta alguna lletra diferent en les dues llegendes.

Suintila (621-631)

Num. 12-A var.l. Trient," del tipus II de la llegenda del revers que cornenca amb COPIV, i que publicarern en la nostra addenda segona amb el mim. 12-A i que presenta una variant d'encuny en el punt del coil del revers en comptes de ratlla.

21. Hervera, Barcelona, lot mirn. 97, subhasta 30 novembre de 2000.

22. Numismatics Sabadell SCP, lot mim. 340, subhasta 5 man; de 2001.

23. Aureo, SA, Barcelona, lot mirn. 1269, subhasta 3 mar, de 1999.

24. Aureo, SA, Barcelona, lot mim. 412, subhasta 27 setembre de 2000.

25. Arxiu de I'autor.

JAUMEBENAGES

Egica (686-702)

Num.6-A.

Trient," del tipus III ambbust frontal inedit, AI' anvers hi tenim el bust frontal amb perles al cabell i la llegenda conte tres «enes» abans del nom del rei. Al revers, la llegenda acaba en dos punts.

PERIODE CONTEMPORANI

Ferran VII (1808-1833)

Num.e var. 4.

Num, 5 var. 1.

Niim. 5 var. 2.

5 ptes. de 1809;27 exemplar del tipus mim. 4, pero fals depoca de fundici6.

5 ptes. de 1809;28 exemplar del tipus num, 5, amb la curiositat de l' escut del revers desplacat a I' esquerre.

5 ptes. de 1809;29 exemplar del tipus num. 5, pero fals d' epoca, de llaut6.

Num.18.

Tres quarts de 181 po Variant d' encuny, amb 34 pedes envoltant l'escut ovalat de Catalunya.

CATALEG

Periode roma republica amb lIegenda iberica

SIN-I. Hemidracma. AR

al Cap de la Gorgona Medusa, amb la bocaoberta i cabell solt. Grafila de punts. rl C S f MD" 1'<1 a Llop caminant a la dreta sobre linia, on ressalten les costelles, les dents, la llengua fora i la cua entre les potes. Al dessobre, llegenda. Grafila de punts.

Pes 1,50 g. 013 mm Encuny 12

26. Aureo, SA, Barcelona, lot mim.d l l subhasta 27 setembre de 2000.

27. Arxiu de I'autor.

28. J. A. HERRERO, Madrid, lot ruim. 583, subhasta 21 desembre de 2000.

29. Arxiu de l'autor.

30. Cercle Filarelic i Numismatic de Barcelona, lot mim.I So, subhasta 29-3-2000.

S/N-l

37· var-l

S/N-3

S/N-2

74-A

74· A-var.l

S/N-5

S/N-2. Gbol. AR

aI Cap de la Gorgona Medusa, amb laboca tancada i cabell solt. Grafila de punts. rl C 5 LvJ C!)

Llop caminant ala dreta sobre linia, on ressalten les costelles, les dents, la llengua fora i la cua entre les potes. Al dessobre, llegenda. Grafila de punts.

Pes 0,50 g. 09,0 mm

S/N-3. Gbol. AR

aI Cap de la Gorgona Medusa, amb la boca tancada i cabell solt. Grafila de punts. rl C S � 0

Llop carninant a ladreta sobre lfnia on ressalten les costelles, les dents, la llengua fora i la cua entre les potes. Al dessobre, llegenda. Grafila de punts.

Pes 0,42 g. 0 10,1 mm Encuny 12

Num. 13. Denari. AE + AR. Folrat d'epoca

aI Cap d'home a ladreta amb collar de punts al colI. Grafila de punts. rl � � t:-

Genet a la dreta amb clamide curta i volant, portant palma a la rna dreta i guiant un segon cavall; al dessota, llegenda. Grafila lineal.

Pes: 4, l3 g: 10 19,8 mm Encuny 7

Niim. 18-2. Trient. AE

aI Cap d'home a ladreta amb collar de punts al colI; al darrera, quatre globuls, rl � � �

Cavall a ladreta pasturant en un rnatoll amb la pota esquerra davantera travessada cap enrera; al dessobre, quatre globuls; al dessota, llegenda.

Pes: 3,42 g: 10 16,3 mm Encuny 7

S/N-4. Quadrant. AE

aI Cap d'home ala dreta amb collar de punts al coll; al darrera, punyal. Grafila de punts.

r/( � \t, Mig pegas ala dreta; al dessobre, tres globuls; al dessota, llegenda. Grafila lineal. Pes: 1,76 g: 014,0 mm Encuny 6

Num. 37 var. 1. Quadrant. AE

aI. Cap d'home a ladreta amb mantell al coll; al darrere, maca. Grafila de punts. rl < t �

Gall a ladreta portant una sargantana al bee; al dessobre tres globuls; al dessota, entre les potes, llegenda sobre lfnia. Grafila lineal.

Pes: 3,02 g: 0 16,2 mm Encuny 12

SIN-S. Semis. AE

a/ Cap d'home a la dreta amb mantell al coll i ffbula; al darrera, timo. r/ Incus.

Pes: 3,73 g: 0 18,0 mm.

Niim. 74-A. Semis. AE

a/ Cap d'home a la dreta amb mantell al coll; al darrera, palma de fulles obertes. Grafila de punts.

r/ < '$ "-

Cavall piafant a la dreta amb les regnes soltes; al dessota, llegenda sobre linia. Grafila lineal.

Pes: 3,82 gr: 0 19,2 mm Encuny 1

Niim. 74-A var.1. Semis. AE

a/ Cap d'home a la dreta amb mantell al coll; al darrera, palma de fulles obertes.

r/ c S �

Cavall piafant a la dreta amb les regnes soltes; al dessota, llegenda.

Pes: 4,00 g: 0 18,0 mm Encuny 9

Num, 91 var.2. As. AE

a/ � 1\,.,

Cap d'home a dreta; mantell al coll amb ffbula; al darrere signes iberics IL i al davant, signe S.

rl < � �

Genet ala dreta amb palma a la rna; al dessota, llegenda. Grafila lineal.

Pes: 8,72 g: 0 24,2 mm Encuny 12

CONTRAMARQUES

Punxo circular

Niim. 88. As. AE

a/ Cap d'home a la dreta; mantell al coll amb ffbula; al darrere signe iberic KU. Contramarca del revers.

rl <� �

Genet a la dreta amb palma a la rna; al dessota, llegenda sobre lfnia. Contramarca de punxo circular que travessa lamoneda.

Pes: 10,39 g: 026,3 mm Encuny 9

PERIODE ROMA.

Galba (68-69 de)

Niim. 6-A. Denari. AR

a/ ( GALBA ) IMPERATOR

Cap de I'ernperador Galba llorejat a la dreta; globus al final del bust. Grafila de punts. rl n CONCORDIA PROVINCIARVM

La Concordia de peu mirant a esq.; a la rna dreta porta una branca i a l'esquerre una cornucopia. Grafila de punts.

Pes: 3,71 g

Niim. 52-A. Denari. AR

al ( GALBA ) IMPERATOR

Cap de I'emperador Galba llorejat a la dreta; globus al final del bust. Grafila de punts. r/) ROMA (RENASCENS

Roma arnb case i vestida de rnilitar, caminant a la dreta, portant globus, i Victoria a la rna dreta, i llanca transversal a l'esquerra. Grafila de punts.

Pes: 3,72 g

Num 60 var. 1. Denari. AR

a/ ) GALBA ( IMPERATOR

Cap de l' emperador Galba llorejat a la dreta globus al final del bust. Grafila de punts. st=: SPQR

Escut rod6 envoltat per una corona de llorer ferrnada per la part superior arnb dos estels i una perla. Grafila de punts.

Pes: 3,55 g. 0: 17,9 rnrn Encuny 6

Num. 72-A. Denari. AR

a/ ) GALBA ( IMPERATOR

Cap de l'ernperador Galba llorejat ala dreta globus al final del bust. Grafila de punts. r/)VIRTVS

La Virtut amb tunica curta carninant a esquerra; a la rna dreta porta globus i Victoria, i a I'esquerra cintur6 amb espasa. Grafila de punts.

Pes: 3,25 g.

Vitel·1i (69 de)

Niim. 34-A. Denari. AR

a/ ( A VITELLIVS ) IMP GERMAN

Cap de Vitel-li llorejat a la dreta; globus al final del bust. Grafila de punts. r/) VESTA P ( R • QVIRITIVM

Vesta amb tunica i vel asseguda a esquerra en un tron. Porta torxa a la rna esquerra i te el brae dret estes. Grafila de punts.

Pes: 3,23 g 0: 18,4 mm Encuny 6

Num. 40-A. Denari. AR + AE. Folrat d'epoca

a/ ( A VITELLIVS ) IMP GERMAN

Cap de Vitel-li llorejat a la dreta; globus i palma al final del bust. Grafila de guionets. rl ( VICTORIA) AVGVSTI

La Victoria vestida, avancant a esquerra i portant a la rna dreta una cuirassa amb la inscripcio SP/QR. Grafila de guionets.

Pes: 2,90 g 0: 19,4 mm Encuny 6

PERIODE VISIGOTIC

Viteric (603-609)

Tipus I (llegenda amb creu)

Niim. 3 var. 1. Trient. AV

a/ U + VVITTIRICVS RE

Bust frontal. Grafila de petits triangles.

r/U + TARRACO: AIV:<!>

Bust frontal amb anelles al final del cabell. Grafila de petits triangles.

Pes: 1,46 g 0: 20,0 mm Encuny 6

Sisebut (612-621)

Tipus II (la Llegenda del revers comenca amb COIV)

Ntim. 16. Trient. AV + AE. Folrat depoca

a/U + SISEIATVS RE

Bust frontal. Grafila de punts.

r/U+ COIV: TOATAV·

Bust frontal. Grafila de punts.

Pes: 1,16 g 0: 20,0 mm Encuny 6.

Suintila (621-631)

Tipus II (la Llegenda del revers comenca amb COPIV)

Niim. 12-A var. 1. Trient. AV

aJ U + SVINTHILARE

Bust frontal. Grafila de petits triangles.

r U + COPIV·TARR:

Bust frontal. Grafila de petits triangles.

Pes: 1,43 g 0: 19,7 mm Encuny 6

Egica (686-702)

Tipus III (Bust frontal)

Ntim. 6-A. Trient. AV

aJ U + I D N N N EGICAP+

Bust frontal amb perles al cabell. Grafila de petits triangles.

r/ U + TARRACOPIVS:

Creu damunt de tres grades.

Pes: 1,23 g 0: 20,0 mm Encuny 12

PERioDE CONTEMPORANI

Ferran VII (1808 i 1814 - 1833)

Niim. 4 var. 4.5 Pessetes. AR. Falsa d'epoca de fundici6 aJ 5.ps! - FER. VII. / '-" 1809.

Grafila d'orla de fulles. Llegendes dintre de la cartel-la.

r/ Dintre de grafila d'orIa de fulles, escut de Catalunya de cine banes i coronat. Al dessota, dues branques de fulles creuades, amb punt al mig.

Pes: 27,31 g 0: 40,6 mm Encuny 12

Niim. 5 var. 1. 5 Pessetes. AR aJr-.. 5.ps t=: FER. VII· / 1809.

Grafila d' orla de fulles. Llegendes dintre de la cartel-la.

r/ Dintre de grafila d'orla de fulles, escut de Catalunya de cine banes, coronat i pIa per la seva part superior. Al dessota, punt central amb dues branques creuades, de tres fulles cadascuna.

Pes: 26,64 g 0: 40,0 mm Encuny 12

Num. 5 var. 2. 5 Pessetes. Llauto. Encuny d'epoca aJ ,-" 5.ps / - FER VII / '-' 1809.

Grafila d' orIa de fulles. Llegendes dintre de la cartel-la.

r/ Dintre de grafila d'orla de fulles, escut de Catalunya de cinc barres coronat i pla per la seva part superior. Al dessota, punt central amb dues branques creuades, de tres fulles cadascuna.

Pes: 20,10 g 0: 39,6 mm Encuny 12

Ntim. 18. 3 Quarts. AE

aJ( FERDIN·VII·) HISp· REX· *1811·*

Armes reials coronades. Grafila de punts.

r/ ( PRINCIp· ) CATHAL· - III / QUAR·

Escut de Catalunya ovalat de quatre barres en camp d'or, voltat de perles (34) i coronat. Al dessota, entre dos rams de flors, indicatiu de valor.

Pes: 7,11 g 0: 26,0 mm Encuny 12.

Dracmes emporitanes d' arracada singular

L. VILLARONGA

Les dracmes que nosaltres haviern anomenat de I'estil de Puig Catellar, per procedir totes les d' aquest estil de la dita troballa, creiem ara millor anomenar-les de l'arracada singular, i aixf evitem la possible confusi6 entre les dracmes de la troballa de Puig Castellar i lesde I' estil de Puig Castellar.

Com hem dit, aquestes dracmes provenen de la troballa de Puig Castellar, puix que nomes n'hi ha una, que pertany al Cabinet de Paris, que podria no procedir de ladita troballa, pero sobre aquesta diu en Guadan I «se sabe ha tenido entrada en fecha muy reciente», no dient la procedencia de la informaci6 essent doncs possible que tambe provingui de la troballa de Puig Castellar.

Una altra dracma en colleccio publica es la del museu de Peralada, que en no figurar en el cataleg del dit Museu, publicat I' any 1958,2 es possible que tarnbe pertanyi a aquesta troballa.

A mes, una daquestes dracmes aparegue en la troballa d'Orpesa.' que es un tresor de la mateixa epoca que el de Puig Castellar, i malgrat presenten una composici6 diferent, s6n similars pel repartiment de les dracmes d'Empuries i les seyes imitacions.

El cap d' Arethusa, allargat i de fort gust iberic, voltat per tres dofins, presenta la singularitat de l' arracada. El primer en remarcar-ho fou en Guadarr' que digue que tenia la forma de la marca del denari roma XVI nexada. Quasi simultaniamenr, Almirall afirrna que teniaforma de X.5 Aixo fou en ocasi6 de les publicacions sobre les primres dracmes daquest estil, en una reuni6 de la delegaci6 de la

I. GUADAN, II, p. 244.

2. PERALADA.

3. VILLARONGA (1993).

4. GUADAN (1955), p. 37.

5. NUM/SMA (1995), p. 102.

L. VILLARONGA

SIAEN a Barcelona.s Aquesta qualificacio es una descripcio aproximada, puix en realitat l' arracada esta formada per una ratIleta horitzontal sostinguda per dessobre per dues linies divergents que conflueixen cap al seu punt central, adoptant la forma d'una V. De la ratIleta horitzonal surten els penjants del punt central un de vertical cap avaIl i altres dosde divergents, en forma de V invertida. Es a dir:

La primerapublicacio realitzada a conscienciad' aquest tipus de dracma emporitana la devem a Guadan.? A la pagina 37 d' aquesta publicacio, en les figures 9 i 10, il-lustra i comenta dues dracmes sonles del nostre cataleg mimero 4i 28, dient que coneix unes 27. Les il-Iustrades son una sense doff i l' altra amb doff, remarcant que a la segona, la modificacio del cap del pegas te un realisme molt gran.

En la seva obra, Guadan" les tracta en el grup IX-XII-I i II (mimeros 621 a 631), i les del simbol doff dintre la classe X (mimeros 682 a 698) que nosaltres recollim, excepte la 684 de la colleccio Sastre, que no il-Iustra. En el nostre corpus? porten els mimeros 59 i 60.

TECNIQUES

Els tipus de les monedes son grans i quasi no caben complets en els cospells; les llegendes, en general, cauen fora.

El tipus d' arracada que ja hem comentat es determinant en aquesta emissio, i no el trobem en cap altra.

La modificacio del cap del pegas es ben particular: ales dracmes sense el sfrnbol de doff es esquernatica, com si es volgues dissimular; en canvi, en les que porten el doff, es d'un gran realisme, perfectament recognoscible.

Aquestes dues maneres de resoldre la modificacio del cap del pegas, poden fer creure que no solament pertanyen a diferents artistes, sino tambe a diferents tallers 0 cronologia, pero l'tis del mateix encuny d'anvers amb les dues classes de revers ens demostra que I' emissio deles dues series de moneda fou simultania, A la lamina I representem dos dels enllacos: un, amb les monedes 3 i lOon I' anvers

6. Numisma (1995), col-loqui del dia 30 d' abril de 1955, «Las dracmas emporitanas del crysaor», amb ponencies de Joan Alrnirall, Joan Baucis i Antonio Villoldo, que presenten 60 dracmes. p. 102-103, i s6n il-lustradesales p. 116-119. Actualment corresponen ales estudiades amb els mim. 17-23 i 41-43. Les exposicions s6n elucubracions i divagacions sense cap interes ni resultat.

7. GUADAN, 1954.

8. GUADAN.

9. VILLARONGA, 1994.

A3 enllaca els reversos R.l sense doff i el R.4 amb doff, i l' altre, entre les monedes 12 i 19, on l'anvers AA enllaca els reversos R.l i R.S, aquest amb doff.

Al fer I'estudi dels encunys ens hem trobat amb un cas nou. Es un treball que hem realitzat moltes vegades, pen) ara ha succeit el que no ens havia passat mai; ens hem trobat que tots els encunys d'anvers son quasi iguals llevat de dos. De revers hem trobat 10 encunys diferents. Per tant cal suposar que d' anvers en deurien haver mesde dos.

Un cop examinada la distribucio del pentinat del cap femenf detalladament, solament hem sabut trobar diferencies molt petites. Les hem localitzat en els espais compresos entre les dues lfnies deles diademes i entre l'ultima i el darrera del cap. Per entendre'ns, el pentinat esta format per una banda de rfnxols sobre el front, dels quals els tres de darrere son grans, acabats en ganxo, i els de davant, petits i sense acabar en ganxo. Per dessobre d'ells, a la part de davant i ocupant el lloc de I' espiga dels models antics, hi ha una linia de quatre punts acabats amb la punta de I'espiga. Per darrere el pentinat esta separat per dues lfnies que podrfem considerar diademes. Les petites diferencies les hem trobat en els detalls que dibuixen el pentinat entre les dues lfnies de la diadema i el darrere del cap.

Als encunys amb aquestes petites diferencies tambe hi hem detectat alguna altra, com a l'arracada, on les lfnies divergents que surten de la seva part inferior no ho fan del mateix punt, ni la direccio del penjant central es la mateixa, ni la lfnia transversal de l'arracada amb el nas i la boca es troben en el mateix nivell. Aquetes petites diferencies coincideixen amb les del pentinat.

A la lamina II es poden apreciar be les caracteristiques dels encunys que donem agrandits. Podem establir cine encunys, ames dels dos a que ens hem referit abans. La moneda mimero I presenta I'encuny AI; la moneda mimero 2, l' encuny A2; la moneda 6, l'encuny A3; la 16, I'encuny AA; la 24, l'encuny AS; la 34, l'A6; i la 44, l'A7. En el cataleg es poden veure els enllacos dels encunys.

L. VILLARONGA

En la grafica veiem els enllacos dels encunys; s6n molt diversos, els primers tres encunys de revers no presenten el sfrnbol del doff, els altres sf.

Els encunys d' anvers A.l i A.2 es combinen amb encunys de revers sense doff. L'A.3 i I' AA es combinen amb reversos sense doff iamb doff. Els altres encunys (A.5, A.6 i A.7) ho fan sempre amb revers amb doff. L'encuny A.7 es combina exclusivament amb el R.9 i R.I0.

Crida l'atenci6 l'encuny R.6, de Guadan, (rnimero 628 i R.465), que en la moneda 21 del cataleg l'encuny va sense doff, i en les monedes 22 a 25, dues d'elles conegudes per Guadan, al mateix encuny R.6 s'hi ha afegit el doff. Ala lamina III apareixen aquestes monedes ampliades (21, 22 i 23), perque es vegi be la igualtat dels encunys de revers. A la moneda 21, de diffcil apreciaci6 de l'encuny d'anvers, te el revers sense el doff, i en ell, la modificaci6 del cap del pegas es del tot realista, es a dir, ben feta, per l'artista que obrf els encunys amb el sfrnbol del doff. Ens preguntem si feu l' encuny oblidant el doff, i despres, en adonar-se del descuit, l' afegf. Lesaltres dues (22 i 23 amb doff) tenen el mateix encuny.

Malgrat aquesta aparent regularitat, l'tis dels encunys es prou aleatori. Els encunys d'anvers A.3 i A.4 van combinats amb cine encunys de revers diferents, i l'A.6 amb quatre.

Tot fa pensar que fou una emissi6 curta, pel vol urn i pel temps en que fou batuda.

POSICIO DEL ENCUNYS

La posici6 dels encunys no es regular, pero hi ha una tendencia: entre la posici6 de les 3 i 11 hores tenim el 71 % de monedes i entre les 6 i les 7, un 19 %.

TROBALLA DE PUIG CASTELLAR

El nom d' aquesta troballa ve donat pel nom del lloc on fou descoberta, en el oppidum iberic de Santa Coloma de Gramenet, a tocar de Barcelona, de nom geografic Turo del Pallo. Els arqueolegs excavadors de principi del segle XIX, li donaren un nom menys vulgar: Puig Castellar. La primera noticia ladona Pericot'? dient que l' any 1942 es trobaren un centenar de dracmes de manera casual, de les quaIs en pogue estudiar deu, tres que afegf despres i un lot de divisors. Mes tard, II torna sobre la troballa, publicant i il-Ius-

10. PERICOT, 1943, I I. PERICOT, 1944,

trant 14 dracmes i 39 divisors, de pegas i de dos dofins. Les dracmes 11 a 14 son iberiques, mimeros 36, 42, 45 i 54 del nostre cataleg."

Poe despres, Pio Beltran, 13 en un estudi general de la plata emporitana, tracta daquesta troballa comentant les monedes publicades per Pericot, amb una serie d' apreciacions subjecti yes. 14

Guadan," en la seva important obra, ens parla de Puig Castellar dient que es trobaren 150 dracmes i 50 divisors, pero a la seva obra cita com a procedents de la troballa de Puig Castellar 232 dracmes, que son una part de les que nosaltres fotografiarem en aquells temps anteriors a l'any 1950, donant un seguit de noticies."

Per aquestes, junt amb altres que aconseguirfem, sabem que en el temps de la Guerra Civil, davant la manca de recursos, en el turo del Pollo, alguns recollien llenya per al foc de la liar, i a I' arrencar una soca aparegue el tresor amb les monedes.

Acabada la Guerra, totes les monedes, 0 algunes, arribaren a I'ambit universitari, creiem al que fou despres I'Institut d' Arqueologia, i en Pericot, aleshores catedratic de la Universitat nadquirf algunes (14 dracmes i 39 divisors) que publica. No fou massa encertadala tria, els divisors estaven en estat deplorable i, deles dracmes, nomes tenen interes les iberiques, de les quals n'hi havia moltes ala troballa.

Les altres, d'un total comptabilitzat de 491, no foren adquirides per la Universitat i despres d'unes vicissituds que desconeixem, passaren a altres mans, que se'n quedaren algunes i les altres passaren al mercat numismatic, pero d'una manera reduida,Practicament foren a parar a sis mans, on les poguerem fotografiar, essent facilment recognoscibles. Amb els anys, les col-leccions formades cap a l'any 1950 s'han desfet, passant les monedes a 1I0cs molt diversos.

L'ultima noticia d'aquesta troballa la donarem en publicar les dracmes iberiques, 17 i anteriorment, amb la publicacio dels tresors." De les fins ara tractades en donarern 36; ara, mes acurada la recerca, arribem ales 44. Les altres dues son la de Paris i la d'Orpesa.

Aquella troballa es una ocultacio tipica de la segona guerra punica, pero formada solament per dracmes emporitanes i imitacions d' aquestes, entre les quals hi ha totes les conegudes del tipus d' arracada singular que publiquem en el cataleg. La composicio ve donada per la seva proximitat a Emporion,

12. VILLARONGA, 1998.

13. BELTRAN.

14. Per exemple, ala nurn, 7 veu una A sota l' aladel pegas de la II a 14, diu a la p. 312, «bajo la pata trasera derechadel pegaso hay un dibujo como un monte puntiagudo desde el eual emprenderia el vuelo».

15. GUADAN.

16. GUADAN, volum II, p. 145, nota 351.

17. VILLARONGA, 1996, p. 34.

18. VILLARONGA, 1993, p. 37.

L. VILLARONGA

Una de les notfcies importants que ens d6na aquesta troballa es l'existencia d'aquesta emissi6 formada per set encunys d'anvers abans desconeguts i que tenen un estil i caractenstiques ben particulars

PARAMETRES ESTADISTICS

N=44; X=4,618; s=0,2143; v=4,6%;IC=4,55/4,68; k=2,443; sk=-1,54

Histograma tracat amb set intervals de 0,15.

Histograma de x.. P-C

Es ben normal, amb una moda entre 4,55 i 4,85.

DRACMES EMPORITANES D'ARRACADA SINGULAR 37

El valor dels coeficients de 6,57 monedes per encuny d' anvers i 4,60 monedes per encuny de revers, s6n prou explfcits per assegurar l'estimaci6 del mirnero original dels encunys.

L'estimaci6 del nombre original d'encunys d'anvers es de 7,3, amb un maxim de 7,8.

L'Estimaci6 del nombre original d'encunys de revers es de 10,2 amb un maxim de 11.

Es pot acceptar, doncs, que coneixem tots els encunys emprats en l'emissi6, com a molt en podria faltar un.

CATALEG

Anv.: Cap d' Aretusa a la dreta, voltat per tres dofins. El pentinat acabat en tres nnxols de ganxo, el que inicialment fou l'espiga de la diadema, queda reduit a una linia de quatre punts acabats amb la punta de I' espiga, dues linies que fan de diadema sostenen el pentinat. De l'arracada, ja n'hem parlat.

Rev.: Pegas ala dreta, amb el cap modificat enun homenet que s'agafa els peus amb la mao Quan porten un doff dessota el pegas, s6n els encunys mes realistes, ho assenyalem. Per dessota, la llegenda grega EMPORITON, poques vegades visible.

Amb la lletra G donem el numero de I' obra de Guadan iamb la C, el del nostre corpus.

Ala il-lustracio, les dracmes porten el mimero del cataleg,

I-G. 621; 4,93; 9 h.

2-Arxiu; 4,84; 7 h.

3-G. 626; 4,75; 2 h.

4-G. 622; 4,67; 7 h.

5-G. 631; 4,49; 3 h.

6-G. 627; 4,85; 3 h.

7-G. 624; 4,62; 7 h.

8-G. 623; 4,79; 11 h.

9-G. 625; 4,68; 1 h.

10-Arxiu; 4,70; 9 h.

II-Arxiu;4,39; 12h.

I2-Arxiu; 4,80; 12 h.

13-G. 629; 4,70; 2 h.

14-G. 630; 4,50; 6 h.

IS-G. 682; 3,97; 2 h.

16-G. 692; 4,7l; 2 h.

L. VILLARONGA

17-G. 698; 4,73; 11 h.

18-Arxiu; 3,98. 19-0rpesa

13 -6 doff

14 -6 sense d.

15

16

doff

17 -4 doff

18 -5 doff

19

don

I20

21

I22 -10 doff

Nombre de monedes: 46.

20-Peralada; 4,70; 11 h.

21-G. 628; 4,07; 7 h.

22-Arxiu; 4,80; 10 h.

23-Arxiu; 4,68; 10 h.

24-G. 690; 4,60; 7 h.

25-G. 691; 4,68; 11 h.

26-Arxiu; 4,70; 11 h.

27-Arxiu; 4,62; 1 h.

28-G. 685; 4,60; 1 h.

29-Arxiu; 4,68; 12 h.

30-G. 689; 4,65; 12 h.

31-G.688;4,65; 12h.

32-Aureo X-97, 16; 4,56.

33-G. 687; 4,48; 12 h.

34-Arxiu; 4,62.

35-G. 696; 4,56; 11 h.

36-G. 697; 4,69; 2 h.

37-Arxiu; 4,33.

38-Arxiu.

39-Arxiu; 4,70.

40-G. 694; 4,74; 2 h.

41-G. 693; 4,55; 12 h.

42-Vico III-97, 17; 4,90.

43-BN Paris; G. 683; 4,38; 3 h.

44-Arxiu; 4,85; 6 h.

45-Arxiu; 4,75; 1 h.

46-G. 695; 4,43; 3 h.

Encunys d' anvers, 7, i 6,57 monedes per encuny d' anvers.

Encunys de revers, 10, i 4,60 monedes per encuny de revers.

Combinacions d'encunys, 22, i 2,09 monedes per combinaci6 d'encunys.

CONCLUSIONS

De l' estudi d' aquestes dracmes podem arribar ales seguents conclusions: 1. La presencia de les dracmes d' aquest tipus, iinica a la troballa de Puig Cas-

tellar, a excepci6 d'una Oropesa, i la seva absencia a totes les altres, ens fa pensar que es tracta d'una emissi6 oficial d'Emporion i que la seva circulaci6 es va donal' a llocs proxims al centre emissor.

2. EI fet d'haver-se trobatjunt ales primeres imitacions de les dracmes emporitanes ens fa pensar que s6n coetanies amb les primeres emissions iberiques d'imitaci6 emporitana.

3. Per l'estimaci6 del nombre original del encunys, sembla ser que els coneixem tots, set d'anvers ideu de revers. El volum de l'emissi6 es reduida, poques monedes es poden batre amb tans pocs encunys, que ve a ser I'equivalent al22 % de l' emissi6 de denaris iberics de Kese. Ames, fou batuda en un temps curt.

4. Es evident la diferencia entre els reversos sense doff i els que el porten; pel que fa a la modificaci6 del cap del pegas, es estilitzat enuns i de gran realisme en els altres.

5. Aquesta diferencia que ens podria fer pensar en dos tallers 0 dues emissions, s' explica per l' us del mateix encuny d' anvers amb elsdos tipus de revers, que evidencia que l'emissi6 d'ambdues fou simultania,

6. De l'encuny R.6 amb la representaci6 de la modificaci6 del cap del pegas de gran realisme, com correspon als encunys amb el simbol doff, coneixem una moneda, la mimero 21, sense doff, en que, per un descuit, no s'havia gravat. En adonar-se de la falta, fou afegit i s'encunyaren altres dracmes, de les quaIs coneixem del mimero 22al25.

BIBLIOGRAFIA

BELTRAN

GUADA.N, 1954

GUADA.N,1955

GUADA.N

Beltran, P. Las monedas griegas Ampuritanas de Puig CastelIar, Ampurias VII-VIII, 1946, p. 277-320.

Guadan, A. M. de. Algunos problemas fundamentales delas amonedaciones de plata de Emporion y Rhode. Numisma, mirn. 13, p. 9-49.

Guadan, A. M. de. «La cronologia delas acufiaciones de plata de Emporion y Rhode, segiin los hallazgos y la secuencia de curios». Numisma, mim. 16, p. 9-56.

Guadan, A. M. de. Las monedas de pLata de Emporion y Rhode, 2 vol., Barcelona, 1970.

NUMISMA, 1955 «Informe de los coloquios celebrados en la Delegaci6n de la SIAEN, en Barcelona», Numisma, 1955, p. 101-119.

PERALADA Golobardes Vila, M. (1958) Aportaci6n a La Exposicion Ibero Americana de Numismatica y Medallistica, Biblioteca Palacio Peralada.

PERICOT, 1943

Pericot Garcia, L. (1943) Hallazgo de dracmas emporitanos en el poblado iberico de Puig Castellar, Ampurias, V, p. 302-304.

L. VILLARONGA

PERICOT, 1944 Pericot Garcia, L. (1944) El dep6sito de monedas ampuritanas de Puig Castellar, Ampurias, mim. VI, p. 323-327.

VILLARONGA,1993 Villaronga, L. (1993) Tresors monetaris de fa Peninsula Iberica anteriors a August: repertori i analisi. Barcelona.

VILLARONGA,1994 Villaronga, L. (1994) Corpus Nummum Hispaniae ante Agusti aetatem. Madrid.

VILLARONGA, 1998 Villaronga, L. (1998) Les dracmes iberiques i llurs divirors. Barcelona.

Lamina I

Lamina II

Lamina III

Imitations de drachmes et obo1es de Rhode et Emporion en Vallee de l'Aude

GUY RANCOULE

LES DECOUVERTES

Des operations d'inventaire touchant de nombreux sites d'arriere-pays audois occupes dans la deuxieme moitie du deuxierne age du Fer et jusqu' a la fin de l' epoque romaine republicaine, ont permis de recenser de nombreuses monnaies, parmi elles quelques imitations d'emissions d' argent de la cote catalane.

D' abord trois decouvertes fortuites.Deux sont bien localisees, mais sans contexte connu, l'une dans une grotte, a Fleury, pres de Narbonne, au lieu dit les Cabanes; une autre a Bizanet, dans les Corbieres, sur le site de la Gaguille; une derniere nous a ete presentee comme provenant des limites orientales de la Haute-Garonne (Cintegabelle), mais pourraitprovenir de haute vallee de l'Aude.

Six sont issues de deux sites archeologiques connus et repertories, situes entre Carcassonne et les pre Pyrenees (fig. 1). De Limoux (N. D. de Marceille), proviennent deux drachmes ramassees en surface, apres des travaux de nivellement, sur une terrasse ancienne de l' Aude habitee des le neolithique, periodiquernent reoccupee au deuxierne age du Fer, a l'epoque romaine et au moyen-age, le contexte reste done incertain.

De Bouriege, a une dizaine de kilometres en amont du site precedent, sur Ie plateau de «Devant-la-Ville», quatre exemplaires, trouves lors de prospections systernatiques. Le site est occupe des debut du deuxierne age du Fer a la fin de I'epoque romaine republicaine, c'est pendant celle-ci que s'y developpe une petite agglomeration ouverte (Rancoule, 1976). Parmi les nombreuses monnaies qui en proviennent figure un abondant monnayage d'argent, outre la copie de drachme de Rhode et les troisdivisionnaires de type ampuritain reproduits dans notre note,

on y trouve quelques deniers de la Republique romaine, des oboles massalietes et des imitations scyphates de ces dernieres, une forte part de monnaies gauloises a la croix (plus de 75 %), dont plusieurs dizaines d'oboles. Le numeraire de bronze trouve sur Ie site est celui qui est tres generalernent diffuse dans la region de la fin du lIe au milieu du ler s. avo J.e., des emissions de Marseille, de Rome, mais surtout du Languedoc occidental et du nord de I'Espagne (Rancoule, 2000).

LES DRACHMES

1. BoMo R: Bouriege (Aude), argent. 01 cornpletement lisse et legerernent convexe, RI rose de Rhode tres sirnplifiee, avec globule central et bractees; monnaie non pesee (collection particuliere), 15 mm.

2. LMX 1: Limoux (Aude), argent. 01 tete feminine a gauche, avec bandeau de cheveux tresses, la partie gauche du coin a glisse, mais la presence de dauphins devant Ie visage est probable. RI cheval debout a droite, au dessus vestiges de Nike; poids 4,68 g, 16/18 mm.

3. LMX 2: Limoux (Aude), argent, 01 tete feminine a gauche, avec bandeau et cheveux tresses, devant deux dauphins tres simplifies. RI cheval cabre a gauche, au dessus Nike schematisee, symbolisee par deux circles et des signes en V; poids 4,69 g, 16/18 mm.

4. Fleury (Aude), argent, AI tete a gauche de bonne facture, pas de dauphins, mais trace eventuelle de caracteres. RI cheval debout a droite, au dessus Nike mal imprimee; monnaie non pesee (Ie lieu de conservation actuel est inconnu), 18 mm.

5. Bizanet (Aude) AI tete a gauche, cheveux tresses, devant dauphins; RI Cheval debout, surrnonte d'une Nike stylisee. Exemplaire signale et dessine par Y. Solier (Solier, 1992; fig. 65); poids 4,32 g, 18 mm.

LES DIVISlONNAIRES

6. BoLa 82, Bouriege (Aude), argent. DI tete feminine a gauche coiffee ou casquee, devant vestiges de dauphins. RICheval stylise debout a gauche, cercle de grenetis et ligne de sol, au dessus Nike schematisee; 0,59 g, 10,5 mm.

7. BoLa 97, Bouriege (Aude), argent. DI tete avec cheveux boucles a gauche, devant vestiges de dauphins. RI cheval debout a gauche, ligne de sol, au dessus Nike schematisee; 0,60 g, 10 mm.

8. Ct 1: Cintegabelle (Haute-Garonne) (0, argent. 01 tete masculine aux cheveux boucles a gauche, devant dauphins, autour grenetis. RI Cheval debout a gauche, au dessus Nike schernatisee; 0,60 g, 10 mm. Cet exemp1aire, qui pourrait

Figure I. Localisation des decouvretes audoises d' imitations de monnaies d'argent de la cote catalane, drachmes et oboles.

Type Rhode: A mention ancienne. decouvete decrite (2: site de Bouriege).

Type Emporion: 0 mention ancienne. • decouvete decrite (I: site de Limous, 2: Bouriege, 3: Fleury el' Auele, 4: Bizanet).

eventuellement provenir de Bouriege, est tres proche de BoLa 97, et mieux conserve.

9. BoSo17, Bouriege (Aude), argent. D/ peu lisible et en partie hors flan, R/ cheval galopant a gauche, avec trois point au dessus; 0,390 g, 7,5/8 mm.

TYPOLOGIE ET CHRONOLOGIE

L'imitation de drachme de Rhode de Bouriege, a avers Ii sse et petales du revers simplifies, est a rapprocher d'exemplaires assez frustes, deja connus en Gaule meridionale (collection Saves) notamment dansIe Tarn (Richard, 1971). Nous la classerions dans le groupe 5-3 des imitations de Rhode (Villaronga, 2000, pi. XVII, num. 202-206).

La plupart des autres exemplaires decrits se referent au type ampuritain dit: «del cavall dempeus», qui sucede au rue s. aux emissions de «fractionnaires» derives d'autres modeles grecs (Villaronga, 1986 et Villaronge, 2000: 75-76).

Les exemplaires audois sont apparemment anepigraphes (un doute pour celui de Fleury). Comme sur l'exemplaire depose au Musee de Carcassonne (Richard, 1984, fig.1, C3), les visages sonttous a gauche, on ne distingue pas toujours les epis caracteristiques de la tete de Persephone. Sauf dans le cas de Fleury, la presence de dauphins est probable ou certaine, a Carcassonne, Bizanet et sur LMX 2, leur image est pratiquement reduite a une accolade. De merne le cheval du revers est plus ou moins stylise, la representation de la Nike ou Victoire tres simplifiee. Nous navons pu etablir clairement didentite de coins avec des exemplaires deja publies, celui de Fleury semble Ie plus proche des prototypes (type 4-1 ?). L. Villaronga rangerait LMX 1 dans Ie groupe 5-3 (Villaronga 2000: imitacions d' Emporion, pi. LVII, LVIII), nous le pensons aussi pour la drachme de Carcasson nne. Le cheval du revers, a gauche et nettement cabre de LMX 2 serait plutot a rapprocher du groupe 5-4 (Villaronga, 2000: imitacions d'Emporion, pi. LIII).

Les poids de LMX I (4,68 g), comme de l'exemplaire depose au musee de Carcassonne (4,69 g), restent voisins du premier groupe metrologique defini, autor de 4,70 g, proche aussi celui d'une rnajorite d'imitations gauloises du type Rhode (Richard, 1971; Boudet, 1997). Bien qu'un peu plus faible (4,59 g), LMX 2 situe dans les memes limites. En ce qui concerne la datation, la presence de dauphins, devant Ie visage de l'avers, atteste de leur appartenance a des emissions globalement situees entre 241 avo 1. C. et la fin du siecle (Villaronga, 2000, p. 179). Le poids de la drachme de Bizanet (4,32 g), plus proche de celui des monnaies de ce type du tresor de Bridiers, (Villaronga, 1984), pourrait indiquer une emisi6n posterieure aux precedents.

Nous navons guere de points de comparaisons en ce qui concerme les divisionnaires. L. Villaronga, que nous remercions pour les informations et les encou-

Figure 2: Imitacions decouvertes en Languedoc occidental: -Imitation du type de Rhode, drachme, I: Bouriege(Aude).

- Imitations de de types amuritains, - Drachmes: 2 (LMX I) et 3 (LMX 2): Limoux (Aude), 4: Fleury (Aude), 5: Bizanet (Auele) (d'apres un dessin ele Y. Solier).

- Oboles: 6, 7 et 9: Bourege (Aude), 8: Cintegabelle (Haute-Garonne)(echelle I-I).

ragements qu'il nous a aimablement prodigues, nous a confirme la rarete des oboles ou divisionnaires inspires de modeles hispaniques de ce type.

Sur l'exemplaire BoLa 82, la tete est incontestablement feminine (fig. 3-6), sur les deux autres (BoLa 97 et Ct 1) (fig. 3,7 et 8), le profil de type grecisant, aux cheveux boucles, semble plutot masculin et se rapproche davantage de ceux observes plus tard sur certains bronzes catalans; le cheval et la Victoire sont dans tous les cas largement stylises, ils s apparentent beaucoup a ceux figurant sur certaines drachmes de type 5-4 (mirn 841-842). Surle plan metrologique, les poids de ces petites monnaies restent relativement eleves (0,595, 0,60 et 0,60 g).

L' exemplaire BoSo 17, plus leger (0,39 g.) et de plus petit module, au le cheval est nettement plus massif et semble galoper (fig. 3,9), appartient manifestement a une autre serie; faut-il le considerer comme une imitation d' emission plus recente? Interpreter les trois points qui Ie surmontent comme un avatar des ailes de Pegase? Rappelons que les poids des oboles massalietes provenant de ce merne

site varie entre 0,58 et 0,38 g, celui des quelques quatre-vingt oboles a la croix issues du site est en moyenne de 0,40 g (Rancoule, 2000).

REPARTITION ET DIFUSION

Surla foi des premiers commentaires et des cartes de repartition, la diffusion d'imitations du type ampuritain «au cheval debout», surrnonte d'une Victoire, a d'abord soulignee dans le Sud-Ouest et l'Ouest de la Gaule (Labrousse, 1963; Soutou, 1968; Nasch 1978;Scheers, 1982; Villaronga, 1984 ). En realite, dans la partie orientale du Languedoc, ces decouvertes ne sont pas beaucoup plus rares que celles des imitations de la drachme de Rhode, mais plus souvent inedites ou passees inapercues,

H. Rouzaud, dans ses Cahiers, rediges entre 1906 et 1919, mais publies plus d'un demi-siecle plus tard (Rouzaud,1969-1975), a cote d'autres emissionsmediterraneennes et d'imitations de Rhode, decrit plusieurs drachmes et oboles aujourd'hui perdues, recueillies sur I'oppidum de Narbonne-Montlaures, qui correspondent assez precisement aux descriptions ci-dessus. II nous a paru interessant de le rappeler, pour mieux souligner la presence de ces emissions pres du litoral audois, en rapprocher celles faites pres du couloir de pasaje principal (Bizanet) et dans des zones plus proches du piernont pyreneen (Limoux, Bouriege), ce qui constitue un indice en faveur d'une premiere presence monetaire, avant ou pendant les premieres decennies du lle. s., dans l'ensemble de larriere-pays audois. Les lieux demission restent toujours a localiser, le petit nombre d'exemplaires, I'imprecision des contexts, ne permet evidernment aucune conclusion sur le mode, I'importance et la duree de leur circulation. Ces aspects depassent evidernment la portee de notre note, qui a essentiellement pour object de rappeler I' existence de quelques informations et de metre a la disposition des chercheurs des decouvertes encore inedites.

BIBLIOGRAPHIE

BOUDET 1997: Boudet (R.), Depeyrot (G.) - Monnaies gauloises a la croix, Moneta 7, Wetteren, 1997, p. 1-103.

GUADAN ] 955: De Guadan (A.M) - Las monedas de plata de Emporium y Rhode, Barcelona 1955-58

LAB ROUSSE 1963: Labrousse eM.) - Imitation gauloise de drachme ampuritaine trouvee dans I' Aveyron sur Ie site de Cosa, Ogam, 80-81, 1963, p. 185-194.

NASH 1978: Nash (D) - Settlemen and coinage in Central Gaule c.200-50 B.C., B.A.R. supplementary series,39, Oxford 1978

Figure 3: 2 et 3 drachrnes de Limoux, 6 obole de Bouriege, 8 obole de Cintegabelle, 9 obole de Bouriege, Amplifies.

RANCOULE 1976: Rancoule (G.) - L'oppidum du Carla a Bouriege, notes preliminaires, sondages et premiers resultants, Bulletin de la Societe d'etudes scieniifiques de l'Aude, t. LXXVI, 1976, p.147-164.

RANCOULE 2000: Rancoule (G.) - Observations sur la circulation monetaire a l' epoque republicaine dans la partie meridionale de l' Aude. Bulletin de la Societe d'etudes scientifiques de l'Aude, t. C, 2000, a l'impression.

RICHARD 1971: Richard (J.e.) - Les imitations de la drachme de Rhode (Rosas, Espana) en Gaule du Sud, Acta Numismatica, 1971, p.39-44.

RICHARD 1984: Richard (J.e.) - Catalogue des monnaies du musee de Carcassonne, III, monnaies celtiques, Bulletin de la Societe d'etudes scientifiques de l'Aude, t. LXXXIV, 1984, p.19-23.

ROUZAUD 1970: Rouzaud (H.) - Cahiers d'Henri Rouzaud: Bulletins de la Commission archeologique de Narbonne, t. 31, 1970 (annees 1906-1909), t. 32, 1971 (annees 1910-1911); t. 33,1972 (annees 1912-1913); t. 35,1974, annees (1914-1916); t. 37,1977 (annees 1918-1919).

SCHEERS 1982: Scheers (S.) - Quelques reflexions sur la datation des drachmes du tresor de Bridiers. Studia Paulo Naster Oblata, I, Numismatique Antique, Orientala Lovaniensia Analecta, 12, Lovaina, 1982, p. 331-340.

SAVES 1975:Saves (G.), Villaronga (L.) - Les monnaies de la peninsule iberique trouvees en France dans la region de Midi-Pyrenees, Acta numismatica, 1977, p. 181-186; 1978, p. 27-45; 1979 p. 63-84.

SAVES 1976 : Saves (G.) - Les monnaies gauloises a la croix et assimilees du Sud-Ouest de la Gaule, Privat, Toulouse, 1976.

SOLlER 1992 : Solier (Y.) - L'occupation des Corbieres a l'age du Fer, Documents d'archeologie meridionale 15, 1992, p.377

SOUTOU 1968 : Soutou (A.) - Remarque sur les monnaies gauloises a la croix, Ogam, 115-116,janv.-mai 1968, p. 101-127.

VILLARONGA 1984: Villaronga (L.) - Lasmonedas del tesoro de Bridiers, Varia de Arqueologia, Valladolid, 1984, p. 220-226.

VILLARONGA 1986 : Villaronga (L.) - Imitacions galliques deles drachmes de Rhode i Emporion. ActaNumismatica 19, 1986, p. 21-51

VILLARONGA 1994: Villaronga (L.) - Corpus nummum hispaniae ante Augusti aetatem, Madrid, 1994.

VILLARONGA 2000: Villaronga (L.) - Las monedas de plata d'Emporion, Rhode i les seves irnitacions, de principi del segle III aCfins a I'arribada dels romans, el 218 aC. Societat Catalana d'Estudis Numismatics, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2000.

La salut i la medicina aRoma. El seu reflex en el sistema monetari de l'Imperi Rorna

F. DE P. PEREZ SINDREU

Des de la mes remota antiguitat, la salut, estat en que l'esser organic exerceix amb normalitat totes les seves funcions, ha estat un motiu de preocupacio constant dels individus que componen la societat humana i, doncs, objecte primordial de tots aquells que s'han ocupat a guarir les malalties del cos, es a dir, de tots aquells que s'han dedicat a la practica de la medicina.

El concepte de salut pot ser valorat des de concepcions diferents: concepcio subjectiva, concepcio objectiva i concepcio etiologica, La concepcio subjectiva es basa en el benestar, sensacio diffcil de definir que es relaciona amb l'euforia, que no es exactament l'absencia de malestar. La salut seria, doncs, la propietat que fa sentir benestar 0 la sensacio -dit d'una altra manera, la percepcio->- de l'absencia de malestar i dolor. Les persones sanes no se senten be conscientment, sino que viuen, pensen i es comporten sense sentir-se malament.

Subjectivament, el que es perceptible es el malestar, ates que el benestar, pel fet de ser una condicio normal, no constitueix un estfrnul amb resposta con scient. La salut, com a benestar, no se sent, llevat de quan es recupera despres d'haver-la perduda, quan hom surt d'una malaltia.

Dins d'aquesta concepcio subjectiva, existeix un aspecte teleologic de la salut: lasalut ha d'anar, com tot allo que correspon a l'home, dirigida a la consecucio dels objectius vitals, tal com afirmava Bockle l'any 1975, ja que la vida biologica no es el be maxim. Per damunt d'aquesta hi ha I'existencia moral. En el X Congres de Metges i Biolegs de Llengua Catalana, celebrat en 1976, es va definir la salut des d'una perspectiva collectiva: «Salut es aquella manera de viure autonorna (es a dir, amb llibertat d' escollir i, per tant, d' estar informat iamb sentit critic),

F. DE P. PEREZ SINDREU

solidaria (aixo es, collaborant amb els altres) i alegre que es dona quan es va assumint la propia realitzacio.»

La salut, des del punt de vista objectiu, es la resultant dels criteris deles persones que ens envol ten respecte a la nostra situacio en relaci6 amb una serie de normes, aplicables als diversos nivells en els quaIs s' estructura I'home. Amb aquest prisma el clfnic contempla el tema de la salut i encara mes elde la malaltia. Es a dir, es considera sana la persona que no te sfmptomes de malaltia i en la qual, en ser explorada d' acord amb uns criteris determinats, no es troba cap anomalia.

Per a definir la concepcio etiologica de la salut, ens hem de remuntar a Hipocrates, el qual, en els seus llibres, va donar un caracter cientffic a I'origen natural de les malalties afirmant que aquestes es basaven en I'aire, la terra i I'indret i que no eren degudes ala intervencio dels deus. La malaltia prove, afirmava Hipocrates, de la naturalesa. La salutseria I'equilibri de I'organisme amb el seu ambient. L'estat de salut i benestar de les persones es, en bona part, funcio del medi i de llur forma de vida en aquest medi. Aquesta afirrnacio constitueix el postulat d'Hipocrates. Els factors que influeixen en la salut ho fan d'una manera interrelacionada en una confusio de causes que poden concretar-se en els gens, I' ambient material, les interrelacions socials i el sistema dassistencia. Aquests factors estan en relacio constant i dinarnica.

Si tenim present el que hem expos at fins ara, podem afirmar que la malaltia es l' alteracio de l' estat de salut, es a dir, la perdua transitoria 0 permanent del benestar ffsic, psfquic 0 social. La malaltia s'esdeve quan s'altera la integritat estructural dels organs 0 teixits, 0 se n'altera el funcionament normal, i pot ser considerada des de dues concepcions: una concepcio subjectiva, que es el malestar, es a dir, sentir-se malament en diferents graus, i una concepcio objectiva, que es la que afecta la capacitat de funcionar (Iimitacio del funcionament en distints graus).

La medicina (delllatf medicina, mot derivat de medeor, que vol dir «guarir, posar remei a, cuidar, medicar») es la ciencia i art que tracta de la guaricio i la prevencio de la malaltia, com tambe del manteniment de la salut.

Ja en elllibre de l'Exode es diu que Deu -Iahve- es manifesta als israelites com el guaridor, aquell que guareix i dona lasalut No es gens estrany que els romans, hereus dels grecs en la ciencia de guarir, rebessin influencies jueves i que consideressin deus els qui estaven dedi cats a aquest menester.

Abans de l'adveniment de la mes avancada medicina grega en el segle VI aC, ja hi havia entre els diversos pobles mediterranis sistemes precientffics de medicina, basats en la magia, remeis populars i cirurgia elemental.

Per tal de poder establir un cert paral-lelisrne 0 influencies de la medicina de l'antic Egipte en la medicina grega, creiem que cal fer abans una breu repassada deles practiques mediques existents aleshores en el pafs del Nil.

En la medicina egfpcia hi havia dues tendencies: la magicoreligiosa, que incorpora elements molt primitius, i l' empiricoracional, basada en I' experiencia i

en l'observacio, i en la qual no es consideraven els trets mfstics.EI metge egipci tractava racionalment les malalties comunes dels ulls i de la pell grades ala seva localitzaci6 favorable, pero els processos menys accessibles encara es tractaven mitjancant sortilegis, remeis i rituals aplicats pel mag 0 fetiller. En la Tercera Dinastia el metge va sorgir com una forma primitiva de cientffic, distingint-se del druida 0 del sacerdot. EI primer metge el nom del qual ha perdurat fins als nostres dies es Imhotep (I'existencia del qual es documentada entre e12778 i el2600 aC), celebre, a mes, pel seu carrec de visir (oficial d'alt grau) del farao i per haver estat constructor de pirarnides i astroleg.

Generalment el metge passava primer alguns anys de formacio intensa a les escoles dels temples, on aprenia l'art d'establir una diagnosi mitjancant l'interrogatori al pacient, la inspecci6 i la palpacio (examen del cos per mitja del tacte).

Alguns dels farrnacs que contenien les prescripcions s'han continuat utilitzant fins als nostres dies.

Malgrat que els egipcis embalsamaven els morts, el seu coneixement anatomic fou escas, i tan sols van emprar tecniques de cirurgia menor. Segons els escrits de l'historiador grec Herodot, els antics egipcis van reconeixer I'odontologia com a especialitat quinirgica important. Hi ha indicis que suggereixen que els estudis egipcis sobre fisiologia i patologia, basats en el treball del metge Imhotep, i la vivisecci6 posterior de criminals per l'anatomista i cirurgia grec Herofil de Calcedonia, influiren en el filosof grec Tales de Milet, que va viatjar a Egipte en el segle VII aC.

La medicina grega mes primitiva es basava en la magia i els embruixaments, igual que en la medicina de I'antic Egipte. Homer considerava Apol-lo com el deu que guareix i d6nala salut, tal com s'esdevenia amb Iahve entre els jueus.

Tot fent un incfs, direm que en la medicinajueva, que havia rebut una gran influencia de la medicina mesopotamica durant els anys de captivitat del poble hebreu a mans d' assiris i babilonics, els sacerdots adquiriren la responsabilitat de recollir i ordenar les regles higieniques, en que el paper de la matrona com a assistenta en els infantaments estava ben definit. Malgrat que l'Antic Testament fa poques referencies a malalties, el to general de la medicina bfblica es modern, amb un interes clar en la prevenci6 de malalties.

L' ensenyament de la ciencia i l' art de guarirja va comencar en els temps mitologics i heroics de Grecia, per obradel mateix inventor de la medicina i deu dels oracles, Apol-lo, el qual, a mesde ser pare d' Asclepi i Aristeu, no refusa, tal com va dir Pindar, d'ensenyar la seva ciencia i art als mortals.

Moltes altres dades corroboren aquesta assercio: de I' escola del savi centaure Quir6 sortiren deixebles mes 0 menys versats en medicina, com Aristeu, Aquil-les i Asclepi iles altres generacions d'asclepfades. Aquil-les, per la seva banda, ensenya al seu gran amicPatrocle importants coneixements medics que aquest posa en practica durant la guerra de Troia.

DE P. PEREZ SINDREU

Mes endavant es donaren a Grecia, segons els casos, diverses maneres d'estudiar medicina, com les que trobem en les escoles de Crotona, Cirene, Cos, Cnidos i Alexandria; en els santuaris dedi cats a Asclepi, que a vegades podrien ser considerats veritables sanatoris, en els quaIs es practicava una medicina molt sui generis i s'arxivaven els relats de les guaricions que s'hi produien, ide les quaIs en tenim testimoniatge en els exvots i esteles que contenen histories clfniques; en els gimnasos i palestres, on, sens dubte, la medicina prenia un caire dietetic, gfrnnic i traumatologic; tambe sota la direcci6 d'algun metge 0 professor, a qui hom acompanyava en les visites clfniques 0 en la practica professional que es feia al iatreion (Hoc de curaci6) i en els viatges d'estudi 0 de perfeccionament per diferents paisos 0 ciutats, i encara caldria afegir-hi aquells que seguien els exercits per tal d'aprendre la cirurgia militar.

Tant si es refereix als metges en general com als asclepiades en particular, el jurament d'Hipocrates conte la primera codificaci6 de l'ensenyament ide I'exercici de la medicina: el qui exercia la professi6 de metge no tan sols prometia solemnement reverenciar el mestre com si fos el seu pare i tractar els fills d'aquest com germans, sin6 que tarnbe carregava amb el deure d'ensenyar la medicina als seus propis fills, als fills del mestre i aLs deixebLes inscrits i obLigats segons eLs regLaments de La professi6, pero a ningu meso

Aixi, amb una preparaci6 lliure d'ingerencies de l'Estat, el metge grec podia exercir la seva professi6 de diverses maneres, d'acord amb la destinaci6 que seguia 0 l'us que feia de la seva professi6: metges civils en general, que visitaven per compte propi els malalts a casa d'aquests 0 els examinaven i guarien amb medicaments i operacions en el iatreion, on es preparaven tambe les medecines; metges publics que treballaven en qualitat de metges de les ciutats, amb un sou fix (per tal de sufragar les despeses de I' establiment sanitari d' aquests metges publics i I'estipendi que cobraven es crea un impost que anomenaren iatrikony; metges militars que seguien els exercits; metges de la cort i gimnastes, encarregats de dirigir la higiene, les dietes i els tractaments dels qui es dedicaven als exercicis gimnastics, als quaIs hi hem d'afegir els encarregats de fer massatges amb oli als atletes, per tal que els diversos membresdel cos d'aquests tinguessin mes elasticitat i resistencia. Potser hem dedicat mes temps del que preveiem a parlar de la medicina grega, pero d'aquesta manera podrem comprendre mes be la gran influencia que aquesta va tenir, com veurem mes endavant, en la medicina practicada aRoma.

Asclepi, fill d' Apol-lo i de Coronis, filla, al seu torn, de Flegies, rei dels lapites, es el deu per antonomasia de la medicina, de lasalut i dels metges, i es invocat tambe en moltes altres situacions de perill de la vida, com per exemple en les inherents a la navegaci6.

Vegem ara que ens en diuen els autors grecollatins. Segons Pmdar i Ovidi, Asclepi va neixer a Laqueria, prop delllac Bebiada, a Tessalia, Coronis, malgrat que duia al seu ventre el fruit dels seus amors amb Apol-lo, va cometre adulteri amb

I' arcadi Isquis Elatida, fet que causa un gran enuig a Apol-lo, el qual va enviar Artemis, la seva germana, perque, amb les seves fletxes, dones mort a la infidel. Quan el cos de Coronis estava a punt de ser llancat al foe, Apol-lo es va compadir del fill innocent i, arribant fins ala pira, el va extreure del si matern (primera operacio cesaria) iel lliura al centaure Quire perque el puges, Quito va ensenyar a aquest fill nonat tot el que sabia sobre medicina, es a dir, sobre l'art de guarir les malalties. I, en efecte, Asclepi va adquirir tanta pericia que ja no el supera ningu. Asclepi va tenir per esposa Epfone, la que mitiga els dolors, que fou mare de Macaon i de Podaliri, els quals heretaren la ciencia d' Asclepi. Tambe van ser els pares d'Higiea, deessade lasalut 0 la salut mateixa; de Iaso, la que guareix, ide Panacea, la que guareixqualsevol malaltia. En temps posteriors, Telesfor, geni de la convalescencia, sota la forma dun infant panxut iamb un mantell al cap, es va afegir al culte dels deus de la medicina.

Esculapi, Higiea, Telesfor, el bast6 d'Esculapi i la serp.

F. DE P. PEREZ SINDREU

L'art va representar Asclepi com un home barbut i tambe imberbe, sa, segur d' ell mateix, en pIe vigor deIa vida i sovint amb un bast6 i una serp. Higiea, que apareix representada sota les formes d'una dona jove i bella, solia acompanyar el seu pare en els temples i en les representacions artistiques. Ara que hem esmentat Higiea, hem de dir que l'exercici de la medicina era prohibit a la dona; malgrat aixo, tambe hi hague metgesses, dedicades sobretot a I' obstetrfcia; d' entre totes sobresurt la fabulosa Agnodice, que va iniciar la carrera medica entre les dones, superant aixf la llei que s'hi oposava.

La serp, com a emblema de misterioses potencies de Ia terra i en relacio amb el secret de la vida, era potser el sfrnbol 0 atribut principal d' Asclepi, el qual, en I' estatua d'or i ivori feta per Trasimedes de Paros, fou representat assegut, amb un bast6 nu6s de metge i la serp. A Epidaure hi havia un santuari dedicat a Asclepi, que servia de niu a una especie de serps no verinoses i domesticables, classificada com I' Elaphe longissima (algunes serps adultes arribaven a fer dos metres de llargaria), on vivien com a animals sagrats, molt utils per a la practica de la medicina religiosa (de vegades fins i tot intervenien en les cures). Una d'aquestes serps va ser portada a Roma I' any 291 aC per tal de posar fi a una epidernia que assolava la

L'illa Tiberina amb la forma d'una nau, en temps de Constant! (maqueta que es conserva en el Museu de la Cultura Romana, Roma).

ciutat del Tiller, entrant aixf en I' urbs el culte a Asclepi, que en la nova residencia va canviar el seu nom pel d'Esculapi, sense que se'n modifiquessin el culte, els ritus i les cerimonies,

El culte a Esculapi va ser introduit, tal com acabem de dir, aRoma l'any 291 aC, amb la dedicaci6 solemne d'un temple expressament construit amb aquesta finalitat, en l'illa Tiberina. Esculapi era el nom romad'Asclepi, els atributs del qual eren els de iaomai tocouo.i, metge) i soter GW, salvador).

La introducci6 a Roma del culte a Esculapi, segons refereix la tradici6 pervinguda fins a nosaltres a traves dels escrits de Titus Livi, de Valeri Maxim, d'Estrab6 ide Plutarc, va ser com segueix: en els anys 292-291 aC una greu epidernia de pesta es va apoderar de Roma. Per decretdel Senat, fou enviada a Epidaure una ambaixada formada per setze persones, encapcalada per Quint Ogulni per tal d'obtenir el favor d'Asclepi. En aquelles circumstancies, una serp, sfmbol i personificaci6 del deu, va sortir del temple d'Epidaure is'introdui a la nau, d' on en sorti, en el moment dacostar-se a I'illa Tiberina, per tal d'instal-lar-se en aquesta. L'epidemia remete i aquest fet fou considerat com un signe clar de la voluntat divina que es construfs en aquelllloc un temple dedicat a Esculapi. En el segle laC, en memoria d'aquest fet, es dona a l'illa I'aspecte d'una nau, mitjancant 1a construccio, en els seus dos extrems, d' estructures que recordaven la forma de la proa i la popa d'una nau, visibles des deles ribes del Tiller.

Estatua dEsculapi, que es troba al Musco Capitolino, Roma.

Malgrat el que ens diu la llegenda, el fet de triar aquest lloc per edificar-hi un santuari dedicat a Esculapi es pot atribuir a motivacions de caracter higienic 0 hidroterapic, 0 beal fet que l'illa Tiberina era un lloc apartat i tranquil.

Lapida dedicada a Esculapi i a Higiea, per Marc Ulpi Honorat, demanant la salut per a ell, per a la seva famflia i per al metge Luci Juli Helix, que l'havia curat molt diligentment.

Tambe es va introduir aRoma el culte a Higiea, la filla d' Asclepi, pero abans dela introducci6 d' Higiea aRoma personificaven la salutla deessa Estrenua, que era venerada en un temple prop del Coliseum i, sobretot, la deessa SALVS, el santuari de la qual havia estat construit sobre el Quirinal, en compliment d'un vot fet pel consol Junius Bulbucus, amb motiu de la guerra contra els samnites. La deessa SALVS protegia tant la salut individual, com lasalut de l' emperador i lasalut col-lectiva; per aquesta darrera, lasalut col-lectiva, s'oferiensacrificis especials el dia 8 d'agost.

La deessa SALVS era la deessa del benestar i de la salut publica, a la qual els romans recorrien en cas de perill i en temps de guerres i d'epidernies; es per aixo que apareix sovint representada en el sistema monetari rorna.

Per a resoldre el seu problema de salut, molts ciutadans romans acabaven per invocar Jupiter, Juno, Mart, Minerva i Apol-lo. Minerva, en particular, rebia l'advocaci6 de «medica», com es pot veure en molts epigrafs existents en el temple situat sobre el tur6 Esquilf, dedicat a ella. La intervenci6 de la divinitat era decisiva. Roma nova tenir metges durant sis-cents anys a causa del fet que els ciutadans romans menystenien l'exercici de la medicina i hi havia un veritable rebuig a la dissecci6 de cadavers.

EI primer metge insigne que hi va haver aRoma fou un grec que es deia Areagat. Segons refereix Plini, aquest metge va arribar aRoma, procedent del Pelopones, a l'any 535de la fundaci6 dela ciutat (e1219 aC). Arcagat tingue a Roma una fortuna alterna. De primer es va guanyar l' admiraci6 dels romans, pero al cap de poe ja se'I coneixia amb el sobrenom de carnifex (carnisser) i fou expulsat de la ciutat. Aquest fet va propiciar un rebuig dels metges grecs, pero la manca de metges en una gran urbs com Roma motiva que el Cesar concedis la ciutadania romana a tots els metges grecs que s'installessin aRoma, alhora que es pretenia incitar altres metges a seguir el mateixcami. Aixo ens indica que, al seu temps, el nombre de metges era insuficient per a atendre els habitants de l'urbs.

Ara be, aRoma, malgrat la intervenci6 de les distintes divinitats en les guaricions, hi hague diverses maneres d'aprendre medicina: 1) La majoria dels metges, incIoent-hi els de mes renom, provenien de les escoles de medicina que en aquell temps van florir a Pergam, Esmirna, Antioquia, Marsella, Li6 i molt especialment Alexandria, que sempre inspira mes garantia en els estudis i mes seguretat d'exit en l'exercici de la medicina. 2) En l'urbs els alumnes acostumaven a estudiar sota la direcci6 d'un mestre grec, el qual acompanyaven per tal d'escoltar les seves explicacions i examinar alhora els seus clients, tal com ens en d6na testimoni, entre d' altres, el poeta Marcial. 3) Qualsevol es podia dedicar com i quan volgues a la practica de la medicina, sense I' obligaci6 de preparar-se degudament i sense mes motiu que la seva necessitat pecuniaria 0 la seva ambici6. Les primeres mostres dexamens 0 comprovaci6 de la preparaci6 medica no van apareixer fins a l' any 368 dC. Sense cap mena de dubte, aquesta es una de les raons que provocaren el menyspreu de Plini el Naturalista, el qual, a banda d'afirmar que els metges no tenien escnipols a comerciar descaradament amb la salut de les persones, excIama tot indignat: « No hi ha cap !lei que castigui la ignorancia ni hi ha cap exemple de castig capital. Els metges aprenen posant-nos a nosaltres en perill, experimenten i maten amb una total impunitat. EI metge es 1'unic que pot donal' mort a un home. Encara pitjor, perque es d6nala culpa al malalt i se l'acusa d'intemperancia.»

Aquesta manca de control i el fet de no haver de seguir uns estudis concrets

F. DE P. PEREZ SINDREU

durant un perfode determinat, va provocar que el temps d'aprenentatge oscil-les molt: aixi, Tessali de Tralles considerava suficients sis mesos d' estudi, mentre que Gale creia que per a ser metge calia estudiar primer onze anys (aquf fem un breu parentesi per a dir que considerem que el metge no ha d' abandonar mai I' estudi). D'altra banda, destaca el contrast, per exernple, entre I'oculista que es va tornar gladiador i el cas d' Asclepfades de Bitinia, que va arribar a Roma com a mestre de retorica i mes tard es consagra ala medicina, camp en el qual va saber conquerir fama immortal.

Gale, per la seva banda, no perd oportunitat per a llancar critiques i invectives contra un gran nombre de metges emprant epitets injuriosos. Cal, pero, tenir present que aquesta actitud del savi de Pergarn tenia diversos motius, com ara: el seu caracter impulsiu i la seva superioritat aclaparadora com a erudit, filosof, experimentador, diagnosticador i escriptor eclectic i independent; les rivalitats i el desconcert cientffic que imperava en les sectes mediques, ocupades sobretot en controversies doctrinaries; la ignorancia 0 el descuit d'alguns collegues, i, finalment, I'odi que Ii professaren no pas pocs metges, per reaccio, per rivalitat 0 per enveja. Eis metges van trobar a Roma diverses maneres d'exercir la seva professio: 1) Metges civils en general, dits medicus, el centre de treball dels quais s'anomenava taberna medica 0 taberna medicorum. 2) Metges publics 0 municipals, dels quais, per exemple, hi hague una vegada catorze a la ciutat de Roma i set a Constantinoble. 3) Metges de I'exercit 0 medici legionis. 4) Metges arnbulants 0 circulatores. 5) Metges del palau imperial 0 arquiatres palatins, entre els quals destaquen alguns de famosos, com Andrornac el Veil, metge de Nero i inventor dela triaga (la triaga es una antiga cornposicio farmaceutica composta d'opi i altres ingredients que es feia servir en cas de mossegada 0 picada d'animals verinosos); Xenofont de Cos, metge d' Agripina i de I'emperador Claudi, a qui va emmetzinar per ordre de la emperadriu; Gale, merge de tres emperadors; Oribasi, metge de Julia I'Apostata. 6) Metges dels gladiadors, com el mateix Gale. 7) Metges deles vestals i d'altres corporacions. Finalment, hi havia metges que es traslladaven expressament per tal de guarir algu, com I'especialista que Nero va fer venir d'Egipte perque guarfs el seu amic Cossi, malalt de liquen (dermatosi papulosa).

Per influencia egipcia i tarnbe a causa dela vida complexa, ociosa i relaxada existent a l'Imperi roma, es multiplicaren les especialitats de la medicina: metges, oftalmolegs, odontolegs, ginecolegs, massatgistes i cirurgians.

La medicina antiga va fer un gran esforc, per diferents mitjans, tractant de suprimir 0, si mes no, calmar el dolor, gerrna de la malaltia i company de I'home. Es van fer servir molts farmacs amb aquesta finalitat, segons el tipus de dolor i 1'01'gan afectat. El mes emprat va ser I' opi, del qual se sabia que per be que mitigava els dolors tambe podia arribar a causar la mort si sen prenia una quantitat molt gran.

La cirurgia va assolir un alt nivell de desenvolupament: amb aquesta no sola-

ment es tractaven les luxacions i fractures, sino que tarnbe es feien moltes altres operacions, com ara la trepanacio del crani, la traqueotomia, la reduccio deles hernies umbilicals i inguinals, grans amputacions, I'eliminacio d'aneurismes mitjancant obertures fetes entre dues lIigades de l' arteria, la lIigada de vasos, l' obertura de la hidrocele, I'extraccio del fetus mort, I' operacio cesaria, que s' efectuava en virtut d'una llei atribuida al rei Numa Pompili, operacio que consistia a obrir el ventre de les dones mortes encinta per tal de salvar l'infant.

Procedents

truments tots ells del segle I de.

Diverses classes de sondes trobades ales ruines de Pompeia. Del segle I dC, actualment es conseryen al Museu Arqueologic Nacional.

Bisturf amb manec de bronze i lamina tallant de ferro, una llanceta d'argent amb manec de bronze i diversos tipus de pinces.

de Pompeia, es conserven al Museu Arqueologic Nacional. Ins­

F. DE P. PEREZ SINDREU

AuIe Corneli Cels, autor d'una enciclopedia de medicina en vuit vol urns, en el prefaci deillibre sere determina les qualitats que hade tenir un cirurgia: «El cirurgia hade ser una persona jove 0, simes no, que no tingui molts anys; derna forta, ferma, que no li tremoli mai, i que es pugui valer de totes dues mans, tant ladreta com I' esquerra; de vista aguda i clara; danim intrepid, misericordios, pero de manera que no pensi sino a guarir el seu malalt, sense que els crits d'aquest el facin obrar mes rapidament del que es aconsellable ni tallar menys del que sigui necessari, com si fos indiferent davant aquests laments.»

ARoma, el titol d' archiater (metge public) no va apareixer abans del segle IV i s'admet que aquesta instituci6 es deguda ala influencia de les provincies orientals sobre l'urbs, ala tradicio hel-lenistica i a la presencia dels funcionaris jurfdicament establerts per Alexandre Sever mes d'un segle abansde rebrela beneficiosa influencia del cristianisme. El servei medic urba fou creat per la Constituci6 de I' any 368, promulgada per Valentinia I i Valent.

La Roma imperial ignora els hospitals. Les persones no es commovien pel sofriment i la miseria; tant els boigs i els incurables, com la mateixa vida humana comptaven ben poco Aixo no obstant, es van arribar a crear infermeries (valetudinarium] per als esclaus i els rnilitars, la qual cosa no tenia res a veure amb la caritat. En la infermeria de familia la medicina era exercida pel paterfamiliae, la qual es transmetia de pares a fills i es basava en remeis simples i naturals; era sobretot una scientia herbarum. Com a prototip del amo rorna 0 paterfamiliae, s'esmenta tot sovintMarc POl"Ci Cato. El mateix Cato, l'auster censor i autor de la destruccio de Cartage, es vanagloriava de curar personalment la seva famflia i els seus esclaus, ide preparar ell mateix els remeis. Avui ens costa d'imaginar com un personatge de la categoria de Cat6 podia esmercar tantes hores a conrear en el seu hort, a Tiisculum, plantes medicinals. Mes tard Ies cures i atencions van passar a dependre de l'esclau metge de lahisenda.

En efecte, en els primers segles foren precisament no tan sols alguns amos, sin6 tarnbe els esclaus, els qui van exercir com van saber aquella professi6, fins que arribaren els metges grecs, pero la vinguda d'aquests no impedf que durant tota la historia romana existissin, al mateix temps, esclaus metges (servi medici) i lliberts tambe metges (liberti medici). Molts amos prestaven 0 llogaven els seus esclaus metges. Varro, per exemple, ames d'acceptar la divisi6 de les coses precises per al conreu del camp, aconsellava els amos de petites finques de contractar els serveis dels esclaus metges dels vems rics.

No es fins a l'arribada del cristianisme, ja en data tardana, que comencen a sorgir institucions de caritat per a atendre els malalts, tal com es feia a la part oriental de la Mediterrania i Grecia. Aquestes institucions van conservar el seu nom grec i es mantenien gracies als donatius, iamb el temps arribaren a convertir-se en institucions publiques, En el segle II dC l' emperador Antoni engrandf i ernbellf el santuari dedicat a Asclepi que hi havia a Epidaure, i hi construf un local en el qualles

dones podien infantar i tambe els malalts hi podien morir, coses prohibides fins aquell moment dins aquest santuari.

Hi ha una questio que potser pot interessar a molta gent: ens referim a I'estipendi que cobraven els metges romans. D' entrada, podem dir que la condicio dels metges a Roma era ben desigual. D'una banda, hom pot distingir els metges d'alt rang, que tenien una clientela rica; ells mateixos eren rics i privilegiats per les remuneracions que percebien i per les gratificacions en recompensa per les guaricions. Eis honoraris que rebien els metges romans anaven d' acordamb la fortuna del malalt i la gravetat de la malaltia. Sobre aixohem de dir, com va declarar Escriboni Largus en el segle I dC, que «el metge no hade mesurar mai el seu interes i la seva dedicacio segons la fortuna i les condicions dels clients, sino que ha d'atendre igualment tots els qui necessiten la seva assistencia. La medicina es una de les ciencies mes belles, un art sobrehuma que permet alleujar el dolor als malalts i retornar-los la salut. Aquesta es la seva finalitat, la seva unica finalitat.»

D'altra banda, aillarg de la historia de Roma, malgrat l'existencia de metges grecs, hi hague esclaus metges (servi medici), com ja hem assenyalat abans. La primera de les recompenses donades a un metge esclau era el seu manumissio 0 alliberament, es a dir que deixaven de ser esclaus. Aquest fet es revela amb el nom de liberti medici en les inscripcions. Per damuntd' aixo, estava el dret de ciutadania, que permetia als metges estrangers ser ciutadans romans, amb totes les prerrogatives que aquest titol implicava. Asclepfades fou el primer metge estranger a qui es va concedir -de mans de Juli Cesar, en l'any 46 aC-la ciutadania romana.

Deixeble destacat d'Asclepfades fou Temiso de Laodicea, el qual va exercir la professio de metge a Roma en la primera meitat del segle I dC desenvolupant la doctrina del seu mestre i escrivint diversos tractats sobre les febres periodiques i les malalties croniques, especialment les relacionades amb la ginecologia.

A aquesta mateixa escola va pertanyer Antoni Musa, celebre per haver guarit August d'una afeccio hepatica, resistent a tots els tractaments prescrits anteriorment per altres metges, amb la prescripcio de banys freds. Aquest metgejove d' 0rigen grec va tenir valor de canviar completament la terapia a I' emperador, el qual ja havia perdut gairebe tota esperanca, tal com afirma I'historiador Suetoni. Antoni Musa fou elevat al rang de cavaller, amb dret de portar anell d' or, i rebe la suma de 400.000 sestercis. Ames, es va erigir una estatua de bronze en honor seu al Palati, per subscripcio publica.

Altres metges celebres van ser: Tessali de Tralles, gran amic de Cicero, i Sora d'Efes, que visque durant els governs de Traja i Adria; autor d'un gran tractat sobre malalties propies deles dones, gaudf de gran fama com a ginecoleg.

Alguns metges percebien una retribucio anual pels seus serveis, generalment de famflies molt riques, de col-lectivitats i de la cort imperial, el «solarium»; aquest es el cas del metge palatf imedicus palatinus) en la cort d' Alexandre Sever.

F. DE P. PEREZ SINDREU

Aquest emperador va ser el primer que organitza els estudis medics i fixa els estipendis per als metges; ames, els dona locals apropiats per a l'exercici dela seva professio i els obliga a fer llicons publiques d'una manera gratuita als alumnes pobres i Himes, els quals ajuda amb una men a de beques.

Plaute, en una de les seves obres, esmenta el preu de l' actuacio medica, entre els anys 200 i 190 aC. El preu indicat es d'un nummus (el nummus corresponia a una didracma = dues dracmes; la dracma era la vuitena part de l'unca roman a, mentre que l'unca equivalia a ladotzena part d'un as roma); aquest preu era una retribucio mediocre 0 mes aviat baixa. Generalment el preu de l' actuacio medica es pactava entre el pacient iel metge, malgrat que Hipocrates ho desaconsellava d'una manera expressa. Cicero demana encaridament a Tiro que prometi donar-li tots els diners que demani. Per un acte de guariment de lepra, ellegat d' Aquitania, Manli Comut, s'endeuta en 200.000 sestercis (el sesterci equivaJia a 2 112 asos, equivalent a 114 de denari; el denari tenia un valor de 10 asos) que paga a un especialista en dita malaltia, vingut d'Egipte, ja que no hi havia a Occident ningu que l'iguales.

Podriem continuar parlant mes extensament de l'exercici de la medicina a Roma, pero creiem que aixo ens apartaria d'alguna manera del nostre objectiu. Per aixo ara passarem al que indica el titol d' aquestes lfnies: «La salut i la medicina aRoma. El seu reflex en el sistema monetari de l'Imperi roma».

Ja hem dit abans que SALVS, 0 deessa del benestar, apareix sovint en peces del sistema monetari de l'Imperi roma: en efecte, des de Nero fins a Alexandre Sever son nombroses les al-lusions a SALVS, en denaris, sestercis i auris.

SALVS es representada unes vegades sedent i d' altres, dempeus, gairebe sempre acompanyada de la serp d'Esculapi, a la qual alimenta, iamb una patera ala rna, en uns casos davant un altar petit i en altres casos sense altar.

Vegem ara la descripcio d' algunes d' aquestes monedes.

SALVS sedent a l'esquerra, arnb una patera a la rna dreta

Amb aquesta descripcio presentem una peca de Nero (54-68). Es tracta d'un denari. EI tron on seu la deessa parteix la paraula SALVS de la llegenda en dues parts. Ara be, qui es aquesta SALVS? Tant pot ser Higiea, la filla d'Asclepi, com la deessa Estrenua, que tenia un temple prop del Coliseum, a be la deessa SALVS, el santuari dela qual estava situat sabre el turo del Quirinal. Tambe es pot tractar de Panacea, una altra deles filles d' Asclepi, la que guareix tota malaltia. No hi apareix la serp, sfrnbol d' Asclepi i d'Esculapi. Es pot tractar d'una ofrena a pregaria per a demanar que sallunyi de Roma una epidernia.

ampliat

Aquest denari, tambe de Nero, es una variant de l' anterior. La paraula SALVS apareix en I' exerg que hi ha sota del tron.

SALVS sedent a I'esquerra, alimentant una serp enroscada que s'alca d'un altar

arnpliat

D'aquest tipus oferim un denari de Macri (217-218), en el qual es representada SALVS i, al voltant seu, hi Ilegim la lIegenda «SALVS PVBLICA». Hi veiem SALVS alimentant una serp que s'alca dreta d'un altar petit, alhora que soste un ceptre. 1a sabem que la serp es simbol d' Asclepi i d'Esculapi. Alguns investiga-

dors han considerat la serp un sirnbol de la malaltia, pero el fet que acompanyi SALVS i que aquesta l' alimenti, fa que considerem la serp un remei davant la malaltia. Recordem que en el santuari d'Epidaure les serps intervenien en les curacions. D' altra banda, l'existencia d'un altar fa referencia a l' origen divi de les coses, com tambe pot ser una al-lusio a la divinitat l'us del tron on s' asseu la deessa. EI ceptre en que se soste la deessa es aixf mateix un simbol de la divinitat ensentit mitologic.

ampliat

En aquest sesterci hi veiem Crispina, esposa de l'emperador Commode, i SALVS asseguda a I'esquerra alimentant la serp amb I' aliment que porta en una patera.

La deessa SALVS dreta davant un altar alimentant una serp

ampliat

En aquest sesterci d'Adria (117-138) apareix la deessa SALVS, dreta, girada cap a la seva esquerra i alimentant una serp que salca dreta sobre un altar.

ampliat

Semblant al sesterci es aquest denari, tambe d' Adria.

ampliat

Sembiant, pero amb I' altar a I' esquerra, es aquest auri de Marc Aureli (161180), en que veiem la SALVS alimentant la serp, envoltada per la llegenda «SALVTI AVGVSTOR TR. P.xVII COS. III».

ampliat

Es tracta d'una variant de I'anterior.

Molt semblant es aquest sesterci, tarnbe de Marc Aureli. Hi apareix la deessa SALVS, amb la llegenda «SALVTI AVG», alimentant una serp que es dreca sobre un altar situat a la seva dreta.

La deessa SALVS, dreta, recolzada en un ceptre al voltant del qual veiem una serp enroscada

arnpliat

En aquest denari de Caracal-Ia (198-217) veiem la deessa SALVS dreta i una persona agenollada que suplica la deessa. La lIegenda al voJtant de l'escena diu: «SAL. GEN. HVM» (<<saJut del genere huma»).

En aquesta diapositiva d'un sesterci de Filip pare (244-249) hi podem veure SALVS, dreta a l'esquerra, alimentant una serp enroscada al voltant d'un altar petit i sostenint un tim6.

SALVS dempeus a la dreta alimentant una serp en bracos

ampliat

En aquest antoninia (moneda romana d'argent avaluada en dos denaris) d'Heliogabal (218-222) hi podem veure la deessa SALVS alimentant la serp amb la rna esquerra i sostenint-la amb la dreta, amb la llegenda «SALVS ANTONINI AVG».

Esculapi dret repenjat a un basto nuos, al voltant del qual hi ha una serp enroscada

ampliat

En aquest denari de Clodi Albf (195-197) hi podem veure Esculapi portant una ofrena, repenjat a un bast6 nu6s de metge amb una serp enroscada al voltant. Considerem que tot el que hem dit fins ara es suficient per a adonar-nos de Ia importancia que la medicina i tot el que s'hi refereix va tenir entre els romans, els quaIs no dubtaren a deixar constancia, en el seu sistema monetari, de tot allo que es referia a la salut i als encarregats de conservar-la. Per acabar, citarem unes pa-

DE P. PEREZ SINDREU

raules del doctor Joaquin Diaz Gonzalez, extretes del seu llibre Historia de la medicina en la antigiiedad:

«La humanitat, barreja d'elements divins i humans, seguira el seu camf de contradiccio, de gloria ide miseria, oblidant els tresors de l'experiencia i de !a ciencia que podrien contribuir a endolcir el seu destf amarg; com abans i com sempre, mentre uns homes es desviuran per calmar el dolor i per allargar un xic els dies de la vida, d'altres no descansaran en cap moment en la trista tasca d'augmentar el sofriment, de matar i, consegtientment, de burIar l' anhel magnffic que engendra la medicina des del moment en que l'home comenca a prendre consciencia del seu dolor, a temer la malaltia i a estimar la vida.»

BIBLIOGRAFIA

J. ANDRE. Etre medecin a Rome. Paris, 1987.

A. CASTIGLIONI. Storia della medicina. Mila-Verona, 1948.

CLOTILDE D'AMATO. Vita e Costumi dei Romani antichi. Roma, 1993.

1. DIAZ GONzALEZ. Historia de lamedicina en la antigiiedad. Barcelona, 1950.

D. GOUREVITCH. EI tridngulo hipocratico en el mundo greco-romano: EI enfermo, su enfermedad y su medico. Dins BEFAR. Roma, 1984.

D. GOUREVITCH. Le mal d'etrefemme. Lafemme et la medecin dans la Rome Antique. Paris, 1984.

M. GUARDUCCl. L'Isola Tiberina e le sue tradizioni ospitaliere. Dins RAL. Roma, 1971.

MARTIN A. MARWOOD. The roman cult ofSalus. 1988.

R. MINERVINI. La chirurgia ai tempi dell'impero romano. Roma, 1940.

A. PAZZINI. Storia dell'insegnamento medico in Roma. Dalla scuola Patriarcale a quella della «Sapienzas, Bo!onya, 1935.

G. PENZO. La medicine romaine. L'art d'Eusculape dans la Rome antique. Paris, 1984.

1. SCARBOROUGH. Roman Medicine. Londres, 1969.

M. TABANELLI. Lo strumento chirurgico e la sua storia. Mila, 1958.

B. VULPES. Illustrazione di tutti gli strumenti chirurgici scavatiin Ercolano e Pompei. Napols, 1847.

ABREVIATURES

BEFAR: Bibliotheque des Ecolesfrancaises d'Athenes et de Rome. Pans.

RAL: Rendiconti della Classe di Scienze morali, storiche e filologiche dell'Accademia dei Lincei. Roma.g

Una moneda de plata nasri inedita

A. BOFARULL I COMENGE

La moneda que avui presentem no esta recollida a cap de les obres de referencia habituals dela moneda andalusina.

Per a aquest perfode considerem que es imprescindible la consulta del ja classic tractat deF. Codera, rnes que centenari, pero encara utilfssim i no superat en la seva funci6 de tractat manual. El cataleg d'A. Vives," tambe amb un segle llarg d' existencia, continua essent una referencia indiscutible, tot i que en el cas concret de la moneda Nasri que ara ens ocupa, podrem contra star el seu contingut amb les novetats i les ampliacions de la monografia que J. J. Rodriguez Lorente dedica a aquest periode. Ens referim concretament a la seva Numismatica Nasri, publicada el 1983.3 Tambe S. Fontenla feu una aportaci6 que hem tingut en compte." Tenim, finalment, I'obra de A. Medina.' que es un intent reeixit de catalogar tota l'evidencia dels tipus monetaris andalusins i presentar-ho de la forma mes facilment consultable i entenedora possible.

Despres de consultar tots aquests treballs no hem trobat publicat el tipus que presenta lamoneda que publiquem tot seguit i que creiem deu esser, per tant, inedita.

Es tracta d'un quart de dirhem anonim de la seca de Malaga. La seva descripci6 es la seguent:

I. F. CODERA, Tratado de numismatica ardbigo-espaiiola, Madrid, 1879.

2. A. VIVES, Monedas de las dinastias ambigo-espoiiolas. Madrid, 1893.

3. J. RODRIGUEZ LORENTE, Numismatica Nasri, Madrid, 1983.

4. S. FONTENLA, «Un intento de sisrernarizacion de la plata Nasri», l Jarique de Estudios Numismdtlcos Hispanoarabes, Zaragoza, 1988, p. 141-144.

S. A. MEDINA, Monedas hispano-musulmanas, Toledo, 1992.

Quart de dirhem de Malaga

a/

r/

Pes: 0,42 g Diametre: 11 mm

No Deusino

Deu, Mahoma

enviat de Deu

Fou encunyat en ciutat

Malaga

Deu la guardi

Metall: AR

Aquesta moneda combina els tipus -es a dir, les llegendes- de l'anvers del quart de dirhem, Medina 270, amb les llegendes del revers del quart de dirhem, publicat per Medina amb el numero 270 a.

Es tracta, per tant, d'una varietat forca interessant i hem pensat que era util donar-la a coneixer amb aquesta nota.

Dos tipus monetaris inedits del comtat de Barcelona de Berenguer Ramon 1(1018-1035)

ANNA M. BALAGUER

M. TERESA 5156

PRELIMINAR

Hi ha tipus monetaris que nomes coneixem a traves d'un sol exemplar que ha arribat als nostres dies sense destruir-se i hem tingut la sort de retrobar. Son les peces que els numismatics anornenem uniques i gaudeixen d'una especial consideracio.

Algunes vegades resulta, pero, que determinada peca unica del seu tipus deixa de ser-ho merces a una nova descoberta. Aixo es sernpre un fet positiu que enriqueix el nostre coneixement numismatic i historic. Cal recordar que les monedes son objectes de fabricacio seriada i relativament abundant. Es per aquest motiu que I'existencia d'una peca unica resulta un fet no habitual i, en certa manera, anormal. Davant un unic exemplar hom pot remer que es troba davant d'una prova, 0 fins i tot d'una peca mal identificada; Per aixo, I'aparicio de mes exemplars del mateix tipus es un fet esperat que ajuda a esvair dubtes. Ara be, hi ha casos en els que la descoberta d'un segon exemplar pot arribar a tenir especial trascendencia; Son aquells en els que el primer i unic exemplar no donava dades suficients.

EI diner amb el tipus dela rosa a I'anvers, fins ara atribuit amb certa reserva a Berenguer Ramon T (1018-1035) i a Barcelona, es un bon exernple daquest daITercas. En les pagines que segueixen donarem compte dela recent aparicio

I. A. M. BALAGUER, Historia de 10 Moneda deIs Comuns Catalans, Barcelona, 1999, tipus 33, p. 371. Tot caialogar-la com a Barcelona, ex manreriia la reserva de si era en realirat Lilla pe<_;a rossellonesa.

M. BALAGUER, M. TERESA SISO

d'un segon exemplard'aquest tipus, el qual ens permetra aclarir finalment la seva atribuci6.

L'atzar ha volgut que despres de l'afortunada aparici6 d'un segon exemplar del tipus de la rosa, fins ara conegut nomes per l'exemplar aparegut al tresoret descobert a On'ius l'any 1981, sortis un altre diner tambe amb la rosa a l'anvers, En aquest darrer cas, pero, presentava amb una creu al revers, similar a la creu que tenen els diners de bust/creu que aparegueren en quantitat important a Orrius (prop de 200), i que tampoc eren coneguts abans d'aquesta troballa.

Aquestes noves dades ens permeten tornar a analitzar la questio per confirmar algunes hipotesis i atribucions i descartar-ne definitivament d'altres.

ANTECEDENTS

El diner amb una rosa a I' anvers era completament desconegut fins el 1981. En aquest any es produf la descoberta d'un important tresoret de moneda d'epoca comtal a l'esglesia de Sant Andreu d'OlTius (Maresme).? El conjunt era format per uns 200 diners de cinc tipus diferents i cap d'ells era conegut. La composici6 del tresor era la segtient:

- 123 diners amb bust de perfil ala dreta amb llegenda +BARCHINONA­

CIV a l'anvers; creu de triple trac amb llegenda B-E-G-CO al revers.

- 68 diners similars als anteriors, perc amb el bust a l'esquerre.

- 3 diners amb un bust de la Mare de Deu de front, entre S-M, a I'anvers; arbre amb llegenda (GIRVN)DA CIVI(TAS) al revers.

- I diner similar, pero amb la llegenda completa MA-RIA.

- 1 diner amb una rosa de set petals i llegenda dubtosa NGER CO (?) a l'anverso Al revers, creu dintre una grafila de perles i al voltant una llegenda tarnbe de diffcil Iectura que podia ser CINON (?).

L'estudi detingut del tresor, a la vista deles dades arqueologiques, historiques i numismatiques, porta a la conc1usi6 que els diners amb el tipus del bust eren de Barcelona i a nom de Berenguer Ramon I, ja que calia interpretar les lletres B-EG-CO del revers com BErenGarius COmes. Les que duien el tipus de la Mare de Deu de front eren diners episcopals de Girona coetanis i la seva atribuci6 no oferia gaires problemes, malgrat que les llegendes no podien interpretar-se completament a causa de deficiencies de conservaci6 ide fabricaci6 de les peces.

El diner amb el tipus de la rosa, pec,;a unica coneguda arran de la troballa, ofe-

2. A. M. BALAGUER; M. CRUSAFONT SABATER, «Els diners de Berenguer Ramon I (1018-1035). Una important troballa als limits del Valles», Arrahona, (s. ll.) nurn 13, 1982, p. La catalogaci6 i I'estudi complet el realitzaren cis mao teixos autors per encarrec de la Generalitat a la publicaci6 Estudi preliminar de 10 troballa de monedes comtals (/ les excavacions de l'esglesia de Sant Andreu d'Orrius, Barcelona, 1983.

DOS TIPUS MONETARIS INEDITS DEL COMTAT DE BARCELONA 81

ria, en canvi, forca mes problemes. Amb les dades disponibles aleshores es suposa que podia tractar-se d'una emissi6 del temps de Berenguer Ramon I i pertanyent a Barcelona. Tarnbe es va pensar que aquesta emissi6 seria anterior a la de bust, tan profusament representada a la troballa, de la qual procedien totes les peces. EI diner de la rosa haviad'esser observat, per tant, com una peca residual corresponent a una emissi6 anterior. De tota manera, aquesta conclusi6, tot i que semblava la mes plausible, es feia amb reserves i partia de la base que la lectura de les llegendes fos: NGERCO, es a dir (Bere)NGER C(omes) a l'anvers i CINON, es a dir (Bar)CINON, al revers. S'advertia, pero, que podien haver-hi altres interpretacions deles llegendes com ABER CO, a l'anvers, i CILION al revers. En aquest cas, calia pensar que podia tractar-se d'un diner de Guislabert I del Rosse1l6 (991-1013) el qual va encunyar moneda, segons ens consta documentalment.'

Malauradament, I' exemplar unic que ens forni la troballa de Sant Andreu d' 0rrius es trenca en mans poe expertes dels que intervingueren en la troballa. Encara que poguerern treballar tarnbe amb una fotografia presa abans que es trenques, la peca era forca deficient i no fou possible anar mes enlla en la interpretaci6 deles llegendes.

DINER DEL TIPUS DE LA ROSA, EL SEGON EXEMPLAR

Fa uns mesos aparegue procedent d'una colleccio antiga, formada a Girona, un segon exemplar. Era una peca que havia passat desapercebuda fins aleshores i que, en no haver pogut esser catalogada al seu dia, figurava com a incerta.

L'exemplar en questio estava sencer i en un estat de conservaci6 molt superior que el procedent de la troballa d'Orrius, A primer cop d'ull poguerern confirmar que el tipus del revers era una creu equilatera envoltada d'una grafila d'anelles forca grans, cosa que amb prou feines si s'havia albirat en I'exemplar d'Orrius, tot i que s'endevinava. Tambe observarern que la rosa de I' anvers era de 6 petals, i no de 7, com la peca unica coneguda fins aleshores.

EI pes del nou exemplar, 0,28 g, les dimensions, la factura, l'aspecte metal-lic i els trets cal-ligrafics deles seves llegendes coincidien, pero, en considerar-Ia un exemplar del mateix tipus, 0 en tot cas d'una variant. De tota manera, calia llegirla i veure si podfern descobrir, finalment, si ens trobavern davant una moneda del comtat de Barcelona 0 be del comtat de Rosse1l6.

La lectura de les llegendes marginals oferia certes dificultats, tot i la bona conservaci6 de la peca. Les lletres presenten certes irregularitats, s6n escrites en posici6 exterior, no es visible la creu 0 signe de principi de llegenda, la qual cosa es

3. A. M. BALAGUER; M. CRUSAFONT I SABATER, ESIUdi p. 68.

ANNA M. BALAGUER, M. TERESA SISO

sempre un punt de referencia important. De tota manera fou possible llegir-la i la seva descripci6 es la segi.ient:

a/ (+)BARC(I)OLUNA (escrit exteriorment). Rosa de sis petals envoltada d' orla de triple trac, el del mig de pedes.

r/ BERENG(ER CO)ME (escrit exteriorment). Creu envoltada de nou anelles formant una grafila.

Pes: O,28g Diarnetre: 13 mm Referencia: Balaguer, tipus 33, variant.

Les llegendes ens confirmen, per tant, que lamoneda es barcelonina i que cal descartar definitivament la possibilitat que pogues haver estat una ernissi6 rosseIlonesa.

Es cert que la llegenda BARCIOLUNA es una mica estranya, pen} no es insoIita. Recordem com les lectures d'un dels mancusos de Bonhom de Barcelona, emesos tarnbe en temps de Berenguer Ramon I, i per tant coetanis d'aquest diner, designen a Barcelona com Madina Barsinuna 0 Barxinuna:" En qualsevol cas, pero la sola lectura BERENG de Berenguerja ens confirma que es tracta d'una moneda atribuible a Barcelona, perque en aquest comtat nornes i en aquesta epoca hi trobem comtes amb aquest nom.

La novetat que presenta aquesta peca respecte la de la troballa d'Orrius, a part de tenir un petal de menys a la rosa de l'anvers, es que les llegendes estan canviades. Es a dir, que la peca dOrrius duia el nom del comte a la cara de la rosa, i el de Barcelona a la cara de la creu, mentre que en el nou exemplar que presentem, el nom del comte acompanya la creu i el de Barcelona la rosa.

Totes aquestes irregularitats en la disposici6 i composici6 deles llegendes i en la calligrafia de les lletres ens configura certa precarietat en la tecnica d'encunyaci6 que, per altra banda, sembla esser habitual en les emissions d' aquest comte. Si observem les emissions ambbust dels diners apareguts a la troballa d'Orrius, veurem que al costat de peces de bona factura i llegendes regulars, hi trobem diners amb uns busts gairebe caricaturescs j Ilegendes forca estrafetes.

4. G. C. MILES, «Bonhom de Barcelone». Eludes d'oricntalisme a /(1 meinoire de Levi-Procencal. Paris, 1962; A. M. Balaguer, Historic tipus 19.

Per exemple + ICMNONI..., en 1I0c de + BARCINONA 0 be d'altres, completament degenerades.'

Per tant, no sorpren que tarnbe en el tipus dela rosa hi trobem diferencies de disposici6 de les llegendes, ara que coneixem dos exemplars, i tampoc sorpren que siguin observables certes precarietats i irregularitats. Laforma BARCIOLUNA en seria un exemple, ja que no podem observar-la com una forma dubitativa 0 poe establerta de la llatinitzaci6 del toponim Barcelona. Tot plegat sembla, doncs, coincidir amb el fet que al costat de moneders mes experts, ri'hi hauria daltres de menys destres treballant a la seca durant aquest perfode. Un altre fet remarcable que ens ha confirmat l'aparici6 d'aquest moneda es que es tracta de la primera vegada en que apareix el nom Berenguer complet a una moneda. Aixo ajuda a confirmar que l'abreviatura B-E-G-C-, que figura al revers de les monedes de bust dela troballa d'Orrius, ha d'interpretar-se efectivament com BErenGarius Comes.

Cal assenyalar, tambe, que la indubtable atribuci6 del tipus de la rosa a Berenguer Ramon I i a Barcelona -que podem fer ara merces a la descoberta d'aquest segon exemplar=-, ajuda a configurar la sequencia d'emissions de bona llei, pero de pes molt feble, que trobem en aquesta epoca almenys en els comtats de Barcelona i de Girona.

DINER DEL TIPUS DE LA ROSA, EL TERCER EXEMPLAR, UNHIBRID

Tenfem ja I'estudi del segon exemplar de la rosa practicarnent enllestit, quan I'estudios dela numismatica i bon amic, Rafael Comes, ens mostra un diner que semblava efectivament d'epoca comtal, i que acabava dapareixer en unes excavacions fetes a Terrassa.

La peca es troba en un estat de conservaci6 forca deficient, de manera que no sera possible donar les seves lectures gaire completes, pero tot i aixf es possible identificar la seva iconografia. Anem, doncs, a fer-ne la descripci6.

a/INO (N) Rosa envoltada d'orla de triple trac, el del mig de per1es.

r/ Creu de triple trac, el del centre de punts, acabada en els seus ex-

5. A. M. BALAGUER; M. CRUSAFONT SA8ATER, Estudi p. 169; A. M. BALAGUER, Historia tipus 25.13, p. 393.

M. BALAGUER, M. TERESA SISO

trems amb petits creixents. Lletres (B)-E-G-(CO) disposades en els espais de la creu en sentit giratori. Nornes son visibles la E i laG amb el trac sobreposat d' abreviatura que sol dUL

Pes: 0,15g Diametre: 11,5 mm

Referencia: Balaguer, tipus 33 variant pel que fa a l'anvers. Balaguer, tipus 34 pel que fa al revers.

Es tracta, doncs, d'un diner que combina un anvers del tipus de la rosa, conegut per primera vegada gracies a l'unic diner d'aquest tipus que contenia la troballa d'Orrius, amb un revers del tipus bust/creu que coneguerem tambe per primera vegada gracies als prop de 200 exemplars d'aquest tipus que dona tambe la mateixa descoberta.

Per tant, ens trobem davant d'una peca hfbrida, un pas intermedi entre el tipus primer de la rosa i eI tipus de bustlcreu que vindra despres.s

Hom podria dir que aquesta sequencia: rosa primera, rosa hfbrida, bust/creu, podria capgirar-se i anar just a Ia inversa. Es a dir bust/creu, rosa hfbrida i rosa primera, que ara seria segona. La troballa d' Orrius mostra que aixo no es possible, ja que Ia moneda deIa rosa, representada per un sol exemplar entre els prop de 200 del mateix perfode, ha de ser per forca d'una ernissio mes primerenca, practicamentja exhaurida en el circulant en el moment de l'ocultacio d'Orrius. Ames, l'aparicio ara d'un tipus hfbrid que ens enllaca la rosa primera amb eIs diners de bust/creu no fa altra cosa que refermar la cronologia ila sequencia de tipusque varem establir I' any 1982 quan estudiarem, juntament amb M. Crusafont, la troballa d'Orrius, Elsestudiosos que procurem seguir les regles que imposa tota interpretacio historica cientfficament rigorosa no sempre veiem confirmades les nostres hipotesis quan sorgeix nova inforrnacio sobre un tema. Cal rectificar amb senzillesa i bona disposicio, si cal, reconduir-les, pero hi cap tarnbe sentir joia davant d'un encert no per la simple satisfaccio, ben legitima per altra banda, sino perque es una mostra de que Ia metodologia aplicada en I' analisi i interpretacio deles dades disponibles era ben encaminada.

6. Aquest tipus hibrid que descrivim pot esser fruit d'una emissi6 regular interrnedia dintre del temps de Berenguer Ramon I (1018-1035); de tota manera no pot descartar-se del tot que pugui tractar-se d'un accident fortuit ocorregut a l'hora de I'emissio. Es a dir, que s'haguessin aparellat indegudament i per equivocacio, un encuny de 1a prirnera emissi6 de la rosa amb un encuny de revers de la segona emissi6 en el decurs de la fabricaci6 d'aquesta darrera. Hom podra descartar definitivament aquesta possibilitat si en el futur apareixen quantitats relativament significatives d'exemplars del tipus hfbrid de la rosa.

7. AI marge d'aquest fet, cal tenir present que en la eronologia posterior a Berenguer Ramon I (10 18-1035) apareix tambe un tipus amb creu, similar a aquesta. Es tracta del diner amb la lIegenda RAIIMVN/DVS/BRG als espais d'una creu ornada amb triangles (Balaguer, tipus 29; Botet tipus 21, Crusafont, tipus 53) que atribuim a Ramon Berenguer I (1035-1076). Aquest fet acabaria tambe de confirmar que el tipus de Berenguer Ramon lamb creu al revers (Balaguer, tipus 24 i 25) es efectivament el mes tarda dintre del perfode de Berenguer Ramon I, com sempre hem considerat.

Manciis d'Urgell 0 manctis de Foix?

M. CRUSAFONT I SABATER

Un dels mes grans atractius de la nostra especialitat el constitueix l'aparici6 frequent de novetats i sobretot d'aquelles que per la seva singularitat creen una veritable sorpresa. Podem recordar, entre les descobertes mes recents, el diner de Cardona amb la figura de sant Vicenc 0 l'extraordinari diner d'Urgell amb genet i llegenda iberica el revers.

EI segon pas ha d' esser la identificaci6 i la classificaci6 de la nova moneda. Cal encaixar-la en el seu context mes probable i aixo pot fer trontollar l'estructura, moltes vegades precaria, que hom havia pogut construir amb dades sempre fragmentaries. Hi ha casos, pero, en que la nova moneda es resisteix als nostres esforcos i roman anys sense explicaci6, com per exemple, I' obold'Alfons el Magnanim amb revers XPS REX VE, que tarda cine anys a trobar el seu veritable encaix.'

La peca que ara comentarem fa mes de vint anys que la coneixem, i encarano hem pogut arribar a donar-ne una explicaci6 totalment con vincent. Ens la mostra el professor Grierson en la nostra primera visita a Cambridge idesde llavors que, de tant en tant, hi hem dedicat algunes hores, sense poder arribar mai al fons de la questio.

Pero com que ara cal publicar el fons Grierson i en una obra de tan gran abast no hi cabria fer llargues disquisicions sobre una peca incognita, ens ha semblat que era el moment de donar-la a coneixer, amb tots els seus interrogants.

Per cornencar, en donarem la descripci6:

I. Eis dos tipus esmentats al primer paragraf son els num. 55 i 118 del llibred' A. M. BALAGUER, Historic de la moneda de!s com tats catalans, Barcelona, 1999. EI tipus que ara rnencionavem fou atribuit primer a Barcelona, despres a Sardenya i, finalment, iamb bona base documental, a Perpinya, Es el nurn. 829 a M. CRUSAFONT, Acuiiaciones de la Corona Catalano-aragonesa y de los reinos de Aragon i Navarra, Madrid, 1992.

Mancus 0 diner d'or

CRUSAFONT

aJ +ROGERIVS Testa mirant a la dreta amb el cabell sobresortint davant del front i acabant per dalt amb dues perles. AI clatell hi ha un trac i dues perles.

rl AM - TE Horitzontalment i als costats d'un arbre, amb el pal central acabat en una creueta i dues estrelles als costats.

Pes: 1,63 g 0: 19 mm Inedit

La peca fou trobada a Gal-Ifpoli i havia pertangut a la colleccio de Lord GrantJey, que 1'havia adquirit l'any 1925. L'origen de la peca i I'entrada a la col-leccio esmentadaja dissuadeixen la idea d'una falsificaci6. De tota manera, l' examen de la moneda tambe Ileva qualsevol sospita en aquest sentit.

Atenent a l'origen de la peca, P. Grierson pensa que AMTE podria esser una contracci6 d' Antioquia i suposa que podia atribuir-se al regent Roger (11121119). Cal tenir present que Gal-Iipoli es troba prop de Constantinoble i, per tant, elmes logic era suposar-la de I'anomenat Orient llati. De tota manera, no veia pas segura aquesta atribuci6 i fou per aixo que ens la mostra a Anna M. Balaguer i a mi quan visitarern Cambridge l'any 1979. A primer cop d'ull, tots dos varern veure un rnancus de Jaca, pero Grierson ensen desenganya aviat, fent-nos observar la lIegenda. Efectivament, ni la peca era a nom d'un rei Sane; ni deia ARAGON, com en el cas del fins ara iinic exemplar del manciis de Sane; Ramir (10641094). No cal dir que restarern perplexos, perque la peca es extraordinariament semblant al manciis de Jaca, tan sernblant, que estem segurs que ambdues peces forcosarnent varen sortir de la mateixa mao Parlarem, en primer 1I0c d'aquesta sernblanca.

A primer cop d'ull, observern un bust mirant ala dreta a l'anvers i un arbre «ad rnodurn floris» al revers, arnb el pal central cimat d'una creu acantonada per dues estrelletes de set puntes. Encara podern afegir que a la meitat de I' alcada del pal hi observem un doble brot a cada banda, amb els traces de dalt torcats cap a dalt i els

de baix torcats cap a baixo Fins aquf, la descripcio tipologica coincideix exactament amb la del manciis de Jaca. No tindria massa importancia si els tipus fossin senzillament testa/arbre, perque hi ha altres exemples de peces similars, pero ja cornenca a esser singular la coincidencia de les dues estrelletes de set raigs acantonant la creu del revers i la dels brots a mitja alcada. Pero encara hi hames detaIls reveladors.

Havfern estudiat les peces de Sane; Ramir iel conjunt dels amonedaments aragonesos i navarresos medievals- i varem poder caracteritzar, dins el regnat de Sane Ramir, tres grups de peces que es diferencien amb forca claredat. Hi ha, en primer 1I0c, un grup que anornenern primitiu, que es caracteritza per tenir l'arbre del revers forca simple, en continuitat amb elsarbres dels antecessors d' aquest sobira. Un segon grup el designem com a elegant, tant pel millor art de les testes com per la solucio donada a I' arbre, amb unes branques que es separen com un sol arc que talles per baix la soca central. Finalment, hi ha un grup que denominem tose, que es caracteritza pels pitjors dibuixos de les testes i fins a voltes de les Iletres, i per un arbre del revers molt mes carregat i maldestre. Aquest estil tose es perpetua en les primeres emissions de Pere I, el d'Osca (l094-1104). Aixo sol ja caracteritzaria el grup tose com a tarda en el regnat de Sane; Ramir, pero encara rebla la cronologia el fet que es puguin assimilar a aquest grup tant el mancus de Jaca, que sabem que no fou ernes fins al 108811089, com els diners batuts a Montso, de primer per Sane; Ramir i despres per Pere 1. Com que Montso no fou conquerit fins el 1089, cine anys abans dela mort de Sane; Ramir, es evident que, en els darrers anys d'aquest sobira, el tipus que semetia es el que nosaltres designem com a tose.

La peca que ara estudiem te tambe totes les caracteristiques del grup tose. La mes evident i singular es el dibuix del cabell que, sol sobresortir per damunt del front, com si estigues mal encaixat, sobre la testa (lamina II, num. 1). Aquest detall es ben visible, tant al mancus deJaca (lamina II, mim. 2) com ala peca que comentem. La peca a nom de Roger te tambe dues perletes a la part frontal d'aquest cabell que sobresurt. Aquest detail no apareix al manciis de Jaca, pero sf en altres peces del grup tose, com ara la peca Balaguer-26 (lamina II, mim. 3).3 Hi ha encara les perletes darrera el cap que, si be no son gaire frequents en el grup tose, sf que les trobem en nombrosos exemplars del mateix Sane; Ramir, del grup primitiu (lamina II, mim. 4). L'ull rodo tambe es el predominant en el tipus tose, mentre que en el grup elegant es gairebe sempre de forma ametllada. Dones be, tant el mancus de Jaca com la peca que presentem tenen l'ull rodo. Encara podrfern afegil' mes similituds: els traces en els cabells, els tipus de les lletres, els ornaments

2. M. CRUSAFONT; Anna M. BALAGUER, «La numismatica navarro-aragonesa alto-medieval», Gaceta NutnismatiCCI [Barcelona], rnim. 81. 1986. p. 35-66.

3. L'cstudi anterior fall precisat per A. M. BALAGUER i I. PUIG, «EIfans de monedes medievals eI' Arag6 Navarra de I" dinasria aragonesa elel Cabinet Numisrnauc de Caialunya», AC/a Numisnunica [Barcelona], mim 25, 1995, p. 101-120.

M. CRUSAFONT I SABATER

secundaris de I'arbre, etc. Cal dir que hi ha forca variabilitat en aquest arbres del revers, i que el brancatge del mancus de Jaca es una mica diferent que el del manciis que ara descrivim, pero aixo no constitueix cap dificultat, perque trobarem altres diners del grup tose amb un revers identic, com per exemple el Crus-20S (lamina II, mim. 5).4

En fi, el mes eloquent es comparar la peca que ara descrivim amb un conjunt de peces del tipus tose. Es veura immediatament que hi ha tantes coincidencies de petits detalls que es gairebe impossible que el gravador de la peca no hagues estat el mateix que va fer les monedes del grup tose de Sane Ramir i Pere 1.

Aquest gravador devia fer el seu treball generalment al taller principal, que era Jaca, pero 0 ell 0 els seus encunys es devien desplacar dins el regne, perque si no, no s'explicaria que els diners de Monts6 siguin de la mateixa tipologia. Hi ha encara una altra peca que te una gran semblanca amb els diners de Sane Ramir, encara que no puguem determinar amb certesa si el parentiu es justament amb el grup tose, per les diferencies en els tipus. Ens referim al diner del comtat d'Urgell que porta una testa a l'anvers i un crism6 al revers, fins fa poe atribuit a Ermengol V d'Urgell (1092-1102) i darrerament a Ermengol IV d'Urgell (1066-1092).5 Ja veurem mes endavant que una col-laboracio entre els sobirans aragonesos iels comtes urgellesos tindria tota la seva logica histori ca.

La peca sorti, doncs, de les mans del darrer gravador de Sane Ramir i fou obrada 0 be a Jaca, 0 a algun lloc proper. Aquest gravador sabem que es desplaca a Monts6 0 be a Agramunt 0 be hifeu arribar els seus encunys, pero no sembla logic, ates el context de I' epoca, que es pogues desplacar 0 fer arribar encunys a llocs allunyats i menys encara a l'Orient Ilatf. Caldria, doncs, cercar el lloc d'emissi6 iel seu responsable a l'Arag6 0 en un entorn proper i historicament coherent.

El conjunt d' aquestes circumstancies ens donen una cronologia bastant precisa, que encara es pot afinar si tenim present que el tipus tosc es extremadament rar en el regnat de Pere I, mentre que es forca abundant un segon tipus amb effgie que mira a I'esquerre ite un lIigat de cabells molt prominent al clatell, ames d'un cap forca mes petit. Per tant, la forquilla podria comprendre des de mitjan 0, mes probablement, finals del regnat de Sane; Ramir fins a mitjan 0, segurament, comencaments del regnat de Pere I d'Arag6. En definitiva, la forquilla compren des del 1078 fins al 1099, pero hom podria concretar els lfmits entre ell084 i ell097. Tenim, doncs, un Iloc, 0 si mes no, una area geografica entorn de Jaca i el regne aragones i una cronologia bastant precisa. Ara caldra veure quines hipotesis d'atribuci6 es podrien fer. Nosaltres en contemplarem tres: l'aragonesa, l'urgellesa i la de Foix.

4. Ens referirn al cataleg del nostre Acuiiaciones., 1 op. cit.

S. Yegeu A. M. BALAGUER, Historia op. cit.

1- AMTE(AV)

2 - Jaca (AV) 3 (BI)

(BI)

(BI)

M. CRUSAFONT I SABATER

HIPOTESI ARAGONESA

Naturalment, la hipotesi aragonesa semblaria la mes senzilla segons les dades disponibles. El problema es que no ens encaixa amb aquesta atribucio ni el ROGERIUS ni l'AM-TE.

No hi ha cap sobira aragones de nom Roger i, d'altra banda, la pe<;;a hauria d'esser, per la forquilla cronologica, 0 bede Sane Ramir 0 de Pere i en aquest cas portaria el seu nom. Tampoc hi ha cap indici, que els sobirans aragonesos haguessin perrnes de batre moneda a algun personatge de nom Roger ni trobem ningu destacat que porti aquest nom en la cronologia esmentada. D'altra banda, ja coneixem els mancusos de Sane Ramir, que son al seu nom.

Hem rastrejat tambe la hipotesi del'abadiade Montaragc, totassajantd'interpretar la Ilegenda MN-TE que podria provenir de MONTE i la possibilitat d'una allusio abreujada a aquesta institucio. Es cert que hi ha alguns indicis de cessions debeneficis a Montarago, pero la hipotesi te molts inconvenients. D' una banda, perque la lectura MN-TE es molt menys probable que la d'AM-TE. LaA te un travesser recte ben visible i la M que el segueix, un travesser apuntant cap a baix que configura perfectament la lletra. En consequencia, la lectura MN - TE es ja forcada. Pero lIavors, qui seria el Roger? Suposant que els sobirans haguessin permes que I' abat graves el seu nom, cosa que seria un cas ben extraordinari, tampoc en tenim dades a favor, ja que els primers abats foren Jimeno (1097-1119) i Fortufio (1119-1168).6

En consequencia, la hipotesi aragonesa sembla que s'ha de descartar.

HIPOTESI URGELLESA

La hipotesi urgellesa, malgrat esser menys immediata que I'aragonesa, te una gran coherencia historica. Efectivament, en aquest perfode hi un dens teixit de lligams entre els sobirans aragonesos i els comtes d'Urgell.

Eis lligams familiars foren prou estrets: Ermengol III d'Urgell (1038-1066) es marida amb Sanca d'Arago, filla de Ramir I d'Arago (1035-1063) i germana, per tant, de Sane Ramir. Aquest, d'altra banda, es maridaria en primeres noces amb Isabel d'Urgell, que seria la mare del seu successor PereI. Sane Ramir fou un dels tutors designats per Ermengol IV d'Urgell 0066-1092) per a cobrir la minoritat del seu successor Ermengol V d'Urgell (1092-1102).

Pero fou encara mes important la col-laboracio urgellesa ales conquestes aragoneses,ja que participaren a les de Barbastre, ales d'Osca i mes tard, a les de Saragossa. El d'Urgell i Sane Ramir feren tambe causa cornu en no voler participar amb Ramon Berenguer II de Barcelona en l'enfrontament amb el Cid, que culmi-

6. A. DURAN GUDIOL, EI castillo abadia de Montearagon, Saragossa, 1977.

na en la derrota de Tevar, i consta que Ermengol IV d'Urgell collabora en les campanyes de l'infant Pere, el futur Pere 1. I si ens remuntem al passat, podem recordar l'antecedent cornu del comte Galf II (844-867) que ho fou d' Arag6 i d'Urgell, a mes de la Cerdanya, del Conflent, del Pallars ide la Ribagorca. Un antecedent molt antic, es cert, pero que pogue deixar la seva estela positiva.

Ja hem dit, tarnbe, que el diner d'Ermengol IV d'Urgell (1066-1092) porta una testa a l'anvers, i que el seu estil es molt semblant a les testes que trobem als diners de Sane Ramir. No tindria res d'estrany que el sobira aragones hagues permes que el seu gravador fes els encunys urgellesos,

Al marge d'aquests fets, que mostren una estreta col-laboracio, hi ha encara un altre fet positiu: AMTE pot esser interpretat com Agramunt, la seca urgellesa en funcionament almenys des del 1099.7 El taller d' Agramunt apareixia en la forma AGRIMONT en les monedes conegudes fa poe anys, pero darrerament han aparegut altres tipus amb formes diferents, com AGEMONTIS8 i sobretot AG-REMO-TE, que pot esser perfectament reduida a AM-TE.

Es cert que les peces d'Ermengol IV d'Urgell porten encara la forma VRGILO i les del tutor Pedro Ansurez (1102-1108), VRGELLO, pero les d'aquest darrer s6n menys significatives, si tenim present que mes tard Pere I de Catalunya-Arag6 tambe empra la forma VRGEL, quam ja era llavors en us la menci6 AGRIMONT. D'altra banda, des d'Ermengol VI d'Urgell apareix la menci6d' Agramunt. Recordem que amb Ermengol V d'Urgell (1092-1102) notenim informaci6 perque el seu diner de bill6 nornes diu ERMENGAVDVS, pero Agramunt havia estat conquerit ell070, i ell 099 es parlaja dels diners agramuntesos. Per tant, en la cronologiaque analitzem, Agramunt devia esser la seca dels comtes d'Urgell i seria, per tant, perfectament acceptable l'aparici6 del nom del taller a un possible mancus d' or.

La darrera dada positiva es que al segle XI es parla de diners d'or de Pants. Si tenim present que aquesta poblaci6 pertanyia a Arnau Mir de Tost i que aquest havia estat regent del comtat d'Urgell durant el perfode 1066-1071, i que consta que tenia un gran tresor, be es podrien assimilar aquests diners amb peces urgelleses.?

Ames, el context es igualment favorable pel que fa als comtes urgellesos, que en temps d'Ermengol IV d'Urgell cobraven paries de Lleida i Fraga i en temps d'Ermengol V d'Urgell, de Saragossa, Ja sabem que les paries 0 impostos que pa-

7. Aquesta es la data de la primera menci6 clocumental dels diners agrarnuntesos, pero evidentment el taller rnonetari pot haver-se iniciat molt abans, a partir de 1070, any de la conquesta de la poblaci6. Vegeu A. M. BALAGUER, Historia..., a I'apartat del com tat d'Urgell.

8. Vegeu el tipus 121 a A. M. BALAGUER, Historia..., op. cit.

9. Vegeu A. M. BALAGUER, Del mancus a la dab/a. Or i paries d'Hispania, Barcelona, 1993. Per al corntat d'Urgell ens servim reiteradament de dades de Jaume VILLANUEVA, Memorias cronologicas de los condes de Urgell, Balaguer, 1976, i d'Armand de FLUVIA, Els primitius comtats i vcscomtats de Catalunya, Barcelona, 1989. Tarnbe ernprern E. CORREDERA, Noticias de los condes de Urgell, Barcelona, 1952. Per a l'Arago ens sera especialment util I'obra de Domingo J. BUESA, EI rey Sancho Ramirez, Saragossa, 1978, per al Lienguadoc, la de P. WOLFF, Histoire de Languedoc, Tolosa, 1967. No els citarem sernpre sisrernaricament.

M. CRUSAFONT I SABATER

gaven les taifes musulmanes eren I' origen de I' or que circulava als comtats catalans. Per tant, hi havia on captar l' or per a fer les emissions.'?

Tot concorda, doncs, menys una cosa: el ROGERIVS. No hi ha cap comte urgelles d'aquest nom ni en aquest periode, ni abans 0 despres, Tampoc hi ha notfcies de cessi6 de drets 0 d' autoritzacions.

Cal dir tambe, i aixo es igualment valid per a I'Arag6, que tampoc hi ha un papa de nom Roger en aquesta cronologia. Recordem que en 1'origen dels mancusos de Sane Ramir hi ha el compromis de pagaments al papa en moneda d'or i es podria pensar que hagues emprat el seu nom a la moneda com a beneficiari. Una formula bastant singular, pero no impossible. Algun compte urgelles podia haver fer aixo en circumstancies semblants. No hi ha, pero, cap papa amb aquest nom ni cap noticia de pagaments a Roma des del comtat d'Urgell.

L'unica possibilitat seria que hi hagues hagut un regent al comtat d'Urgell, de nom Roger. Cal tenir present que el comtat d'Urgell es runic comtat catala on emeteren moneda almenys dos regents, i probablement tres: Pedro Ansurez, Pere I de Catalunya-Arag6 i Guillem de Cervera. I Un tutor en la minoritat d'ErmengoI V d'Urgell de nom Roger podria esser una possibilitat. De moment no el tenim, pero mes endavant tornarem sobre la questio.

HIPOTESI DE FOIX

Si la hipotesi urgellesa pren cos a partir de la lectura del revers AM-TE i la seva identificacio amb Agramunt, la del comtat de Foix es fonamenta en el nom ROGERIVS de l'anvers.

Pot donar la impressi6 que eI nom Roger es frequent en l'ambit pirenaic, es a dir, en els comtats d'una i altra banda del Pirineu. Aixo es cert, pero no pas en la cronologia en que araens movem. Els Roger de Pallars son mes tardans, i el mateix podem dir dels de Carcassona i dels de Besiers. Repassant curosament les dinasties comtals catalanes i occitanes, nomes trobarem dins la forquilla que hem establert un unic Roger. Es tracta de Roger II de Foix (1072-1124).

Roger II de Foix va participar el 1095 a la primera croada, fent cas de I' activa campanya que el papa Urba II havia menat pel Llenguadoc. No Ii mancaven raons per fer merits davant l'esglesia, ja que havia estat excomunicat per les seves ambicions sobre els dominis eclesiastics.

EI comte de Foix, ames d'esser proper geograficament a l'ambit que estern anaIitzant, mantenia lligams familiars amb els comtes catalans. Ell mateix era maridat amb Estefania de Besahi, imes tard Roger III de Foix (1124-1148) enlla-

10. E. CORREDERA, Noticia op. cit., p. 66. II. Vegel� A. M. BALAGUER, Historia op. cit., capitol d'Urgell.

caria amb Ximena de Barcelona, i Ermengol VII d'Urgell amb Dolca de Foix. Mes endavant encara, els Foix intervindrien sovint a aquesta banda del Pirineu i, el 1198, Ramon Roger de Foix, amb Ramon Cervera de Juneda, prendrien La Seu d'Urgell i Agramunt. Les actuacions de tota mena de senyors llenguadocians en el nostre ambit son un fet ben documentat.F

La participacio de Roger II de Foix a la croada pot explicar I' aparicio del mancus a Gallipoli, perque l'exercit dels croats es va reagrupar en primera instancia a Constantinoble l'any 1096. Ja hem dit abans que Gallipoli, l'actual Gelipolu de la Turquia europea es troba prop de Constantinoble. Fou en aquesta placa que els almogavers de Roger de Flor hi resistiren llargament al segle XIV els reiterats atacs dels bizantins."

Les croades duien a Orient les peces de l'Europa occidental. EI mancus de Jaca aparegue tambe en una col-leccio turca, probablement perque els fons de moneda d' or tramesos per Sane; Ramir al papa degueren esser reinvertits en el financament dels exercits croats. En el cas de Roger II de Foix, la seva mateixa host podria haver estat la que portaria lamoneda a Gal-lipoli.

Roger II de Foix es, dones, un bon candidat a la moneda, pen) no tenim cap noticia d'uns lligams prou estrets amb els sobirans aragonesos que poguessinjustificar l'actuacio dels moneders de Jaca per a l'encunyacio de la seva moneda. D'altra banda, seria normal que Roger de Foix s'hagues titulat comte de Foix i que al revers aparegues una forma com ara FVXO 0en tot cas CASTRIBONO, ja que era igualment vescomte de Castellbo. Pero no trobem la manera de justificar la mencio AM-TE del revers, si Ii atribuim el mancus. De tota manera, tampoc es pot descartar una invocacio de tipus religios com el PAX VOBIS del diner urgelles a nom de CERVARIA.14

ROGER II DE FOIX, REGENTA URGELL?

La millor manera de conciliar les dues hipotesis probables per a justificar les dues cares de la moneda seria que Roger II de Foix hagues estat regent del comtat d'Urgell i que, com a tal, hagues batut la moneda. Hem d'advertir que aixo es una simple suposicio. Es veritat que resultaria extraordinariarnent util si fos certa, pero no te, de moment, cap base documental, almenys directa.

12. A. de FLUVI."" Els primitius op. cit. is. SOBREQUES, Els barons de Catalunya, Barcelona, 1970, especialment p.24-26.

13. Jep PASCOT, Eis almogavers, Barcelona, 1972. Vegeu especialment el capitol IJI, p. 95-135.

14. Totes les noticies sobre possibles monedes de Foix son tardanes i cal situar-Ies, en tot cas al seg1e XV, per be que no se n'ha identificat encara cap. Vegeu F. POEY D' AVANT, Monnaiesfeodales de France, Paris, 1858, p. 147 i 234; i 1. SALAT, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Caialuiia, Barcelona, 1818, p. 92.

M. CRUSAFONTI SABATER

La possibilitat, pero, hi es. L'any 1092 moria Ermengol IV d'Urgell i deixava com a hereu el seu fill Ermengol V, que nomes tenia tretze anys. S'obre un breu perfode de minoritat durant el qual el petit comte urgelles va tenir tutors. EI seu pare va determinar-ne els noms, pen) segons Villanueva, la responsabilitat essencial de la tutoria va recaure en Berenguer Ramon de Barcelona, i en el seu defecte en Sane Ramir d' Arago. Ateses les dificultats en que es mogue el regnat del comte barceloni, sembla clar que qui podia realment exercir el carrec era Sane Ramir. Ermengol V d'Urgell es va maridar amb Marfa Ansurez als quinze anys i es creu que des llavors va comencar a regir el comtat per si mateix. La minoritat ocuparia, doncs, els dos anys que van des del 1092 all094 01095. L'any 1094 moria, pero, Sane Ramir i, per tant, algu devia ocupar-se de la tutoria en el seu lloc. Aquest podria esser Roger II de Foix? No hem trobat un lligam directe entre els urgellesos i elsde Foix, pero hi ha discussi6 sobre la filiacio de la mare del petit Ermengol V d'Urgell, a qui alguns anomenen Lluisa i altres Lluciana." Certament, si fos una Foix, les probabilitats augmentarien.

L'encaix cronologic es, en tot cas, extraordinariament precis. En una forquilla que va del 1078 al 1099, la possibilitat que comentem resta encaixada entre el 1094, data de la mort de Sane Ramir i ell095, data de la partenca de Roger II de Foix a lacroada i, mes concretament, en els mesos sumats que donin aquests dos fets en cada un dels anys.

CONCLUSIO

Plantejades totes les hipotesis, pot esser ara util fer una sintesi recopiladora i cenyir-nos, en primer lloc, als fets provats, que al nostre entendre son els seguents:

1. La peca es a nom d'un ROGERIUS, que ha d'esser 0 be un comte 0 be un regent. Aquesta segona possibilitat nornes es fa avinent per al cas del comtat d'Urgell, I'unic on trobem altres casos d'emissions fetes a nom de regents.

2. La factura de la peca i nombrosos detalls no permeten dubtar que fou obrada pel mateix tallador d'encunys que havia fet la darrera serie de diners de Sane Ramir (1064-1094) i els primers del seu successor Pere I (1094-1104). Entre ells hi tenim els diners de Monts6 de tots dos regnats i, significativament, el diner d' or 0 manciis de Jacade Sane Ramir. Aquest tallador obra, per tant, a Jaca, pero tambe a Montso 0 per a Montso, i sembla probable que tambe fesels encunys del diner de bust d'Urgell, ara atribuit a Ermengol IV d'Urgell (1066-1092). Per tant, aquest artesa treballa per ames d'un taller iles seves produccions ens apareixen en altres seques properes. Sembla logic, per tant, que eilloc d'emissio hagi d'essersituat en un entorn no allunyat del regne d' Arago. L' actuacio del tallador a Urgell troba la seva justificacio en els lligams de tota mena que llavors existien entre els comtes urgellesos i els sobirans aragonesos i que ja hem detallat.

MANC(;S D'URGELL 0 MANC(;S DE FOIX? 95

3. La Ilegenda AM-TE es assimilable a Agramunt, si tenim present altres formes abreujades i, entre elles, la que ens d6na AGREMOTE. No sembla avinent, per a un comte de Foix, que hi hauria gravat FUXO. No es pot descartar, pero, que fos una invocaci6 religiosa com lade PAX-VBS, per PAX VOBIS que trobarem, mes endavant, en la peca a nom de CERVARIA i en la que, curiosament, aquest Ilegenda ocupa tarnbe el lloc tradicionalment reservat al nom de la seca.

4. La cronologia dela peca s'ha de trobar a cavall dels segles X i xi si acceptern el punt 2, ja que els extrems dels regnats per als que va actuar el gravador s6n 10631104, pero es pot estrenyer molt si tenim present que fou el tercer gravador de Sane Rarnir i el primer dels dos que va tenir Pere I, essent molt probable que dures poe en aquest segon regnat, en el qual el gruix fonarnental de la producci6 te una estampa completament diferent. La forquilla mes probable es, doncs, la de 1084-1097; dins daquesta nornes hi ha un Roger proper, el Roger II de Foix (1072-1124). Tambe hi ha una minoritat a Urgell, la d'Ermengol V d'Urgell entre ell092 i ell094 01095. Arribats a aquest punt, sembla clar que la peca s'ha d'atribuir a Roger II de Foix (1072-1124), actuant amb el gravador dels tallers monetaris aragonesos i probablement molt poe abans del 1095, any en que el comte va anar ala croada. La seva participaci6 explicaria I' exportaci6 de la peca en qiiestio a I' OrientIlatf. D'altra banda, sembla logic que en preparar la croada es proveis de moneda i fins i tot que I'obres en un taller proper, si tenim present que no hi ha cap constancia que els comtes de Foix tinguessin moneda propia en aquest moment. La moneda fou feta, doncs, a l' Arag6 0 en algun deIs tallers on treballa l obrador d' encunys que es caracteritza pel grup que hem anomenat tose: Jaca, Monts6 0 Agramunt. Si la peca diu AM-TE, no seria mes logic suposar que fou batuda a Agramunt, que apareix en els tres moments com a AGREMOTE?

Ara be, en virtut de que encunyaria Roger de Foix aquesta peca a Agramunt, un Iloc on, ames, sabem que afluia I' or de les paries que cobraven els comtes d' Urgell? Sembla possible suposar una especie d' arrendament dela seca, pero seria un cas singular. En canvi, hi hauria un context historic mes coherent si suposessim que Roger II de Foix va fer-se carrec de la tutoria del petit Ermengoll'any 1094, en morir Sane Ramir, que era un dels tutors previstos pel seu pare.

En definitiva, la peca ha d' esser a nom de Roger II de Foix iels encunys oberts pel gravador de Sane Ramir i Pere 1. La hipotesi d' Agramunt es I 'unica que permet donar una explicaci6 a la lIegenda del revers, sibe no es pot descartar que algii en trobi una altra; per la via deles llegendes de tipus religi6s, per exemple. Pel que fa a la possible tutoria, hem provat que es historicament i cronologicarnent possible, pero no en tenim cap dada al seu favor. Cal dir, pero, que es I'unica hipotesi que ens d6na una explicaci6 coherent per a una emissi6 de Roger II de Foix a Agramunt. D'alguna manera, doncs, resulta gairebe necessaria per a fonamentar la hipotesi d' Agramunt, una atribuci6 inquestionablement raonable per a una llegenda AMTE.

Seguim en l'incert, pero potser una mica menys.

Nous tipus i varietats de monedescatalanes

J. VALL-LLOSERA I TARRES

Un dels aspectes mes apassionants de la numismatica es la possibilitat de descobertes de tipus i varietats encara desconegudes. Passen els anys i, tot i les recerques minucioses, encara tot sovint tenim la satisfaccio de trobar-nos encarats a una varietat de llegenda, a una estampa inconeguda 0, el que es mes sorprenent i alhora mes satisfactori, a un tipus nou, completament desconegut.

En aquest article ens plau de presentar set novetats que van des de la senzilla varietat de llegenda, poe cornu ala numismatica catalana, fins al tipus completament nou. Ho anirem exposant seguint un ordre cronologic,

VARIETATS A LA MONEDAURGELLESA

Es ben sabut que els diners de Pone de Cabrera, juntament amb les pugeses de Teresa d'Entenca son avui les monedes mes abundants de les que es van emetre al comtat d'Urgell. En el primer cas, l'abundancia es deu a una gran troballa i en el segon, a afloracions reiterades. Tot sembla indicar, doncs, que hi hague unes fabricacions importants, i aixo afavoreix sempre l'aparicio de varietats. En aquest cas, pero, malgrat la publicacio del recent llibre d' Anna M. Balaguer' no hi ha hagut afegits ales varietats de Pone de Cabrera, ja donades a coneixer per M. Crusafont.' Nosaltres hem trobat les seguents varietats:

I. Anna M. BALAGUER Historia de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, 1999.

2. M. CRUSAFONT I SABATER, Numismdtica de 10 Corona Catalanoaragotiesa medieval, Madrid, 1982 i Acur1aciones de la Corona Catalanoaragonesa y de los Reines de Aragon y Navarra, Madrid, 1992.

1. VALL-LLOSERA I TARRES

1. Diner de Pone de Cabrera (1236-1243)

Com la varietatCrus-126 i la Bal-131.2, es a dir amb COMES no nexat iamb VRGELLENSIS, pero en el nostre cas amb laN sense travesser.

Pes: -g 0: 17 mm Inedit

Lamina mim, 1

2. Diner de Pone de Cabrera (1236-1243)

Com l'anterior, peri) amb la darrera S dreta. Recordem que aquesta varietat apareix sempre amb les dues s ajagudes.

Pes: (-)g 0: 17 mm Inedit

Lamina mim. 2 (incomplet)

3. Diner de Pone de Cabrera (1236-1243)

Com la varietat de Crus-126.2 0 126.3 i la Bal-131.1 0 la 131.3, es a dir, amb el ME de COMES nexat i la forma VRGELLESIS. En el nostre cas la N de PONCI es al reves, es a dir amb el travesser de baix a dalt. En coneixem dos exemplars:

Pes: (-)g

Pes: 0,52 g 0: 16mm 0: 16mm Inedit Inedit

Lamina mim. 3 (incomplet)

Lamina mim. 3a

Es possible que els autors anteriors no s'hagin adonat d'aquestes petites diferencies, peri) davant de la gran regularitat de la majoria deles monedes catalanes, creiem que valla pena de consignar-Ies.

Pel que fa a la peca de Teresa d'Entenca, la varietat es forca notable:

4. Pugesa incusa de Teresa d'Entenca comtessa d'Urgell i vescomtessa d' Ager

Com la varietat Crus-131 i la Bal-136, es a dir, amb escut arrodonit i les lIetres gotiques, peri) amb la M del COM final capgirada.

Pes: -g 0: 14 mm Inedit Lamina mim. 4

Reproduim les peces a mida real i ampliades al doble, a fi de que es puguin apreciar aquests details.

Sempre ens ha semblat que les series monetaries emeses a Napols durant el penode de sobirania catalana excel-leixen pel seu art i constitueixen una fita entre els amonedaments de la corona Catalanoaragonesa. No cal dir que la presencia del COITent renaixentista i la cura amb que els sobirans catalans varen triar els seus

CAVALL DE NAPOLS DE FERRAN IAMB MARCA T

1.

VALL-LLOSERA

1 TARRES

gravadors foren factors basics d'aquest bon resultat. Pero caltambe assenyalar l'originalitat dels temes escollits: l' escena de la coronaci6 de Ferran I de Napols, sant Miquel matant el drac-dimoni 0 eillibre en flames de Frederic III, tots ells adients per a creacions originals.

La pe�a que presentem no te l'espectacularitat deles que hem esmentat. Amb tot, es pot apreciar en l'anvers dels populars cavalls napolitans una clara inspiracio en els antoninians imperials romans mes tardans, amb la seva tipica corona radiada.

Pel que fa a la descripcio, es tracta d'un cavall encunyat a Napols sota el regnat de Ferran I de Napols (1458-1494). La moneda es del grup que te exerg al revers, pero on hi hauria de figurar la marca, en el nostre cas una T, hi ha una rosa mes grossa entre les dues que solen acantonar aquesta lletra. La T es troba sobre la Ifnia de l'exerg,just davant del cavall. La serie de tres roses desiguals es sernblant a la del mig carli 0 ermini tipus Crus-I041. A mes, hi ha, com es habitual, una altra rosa damunt del cavall. La descripci6completa es la segiient:

Cavall d'aram de Ferran I de Napols (1458-1494)

aJ FERRANDVSooooREX Testa coronada mirant a ladreta r/E-QVITASoREGNI Cavall passant a la dreta i davant seu una T. Tres roses a l'exerg, la del mig mes gran.

Pes: 1,747 g 0: 19 mm Lamina mim. 5

Aquesta peca no es propiament inedita perque ja va esser recollida per Cagiati i apareix a la bibliografia italiana posterior, pero, probablement per inadvertencia, no fou recollida a la bibliografia peninsular, en concret als catalegs de Crusafont.' En qualsevol cas, es tracta d'una varietat rara.

DINER DE GIRONA DE FELIP I AMB BUST A L'ESQUERRE

Semblaria que tot ha estat ja dit sobre els diners de Girona, pero la pe�a que ara presentem sembla indicar elcontrari.

Es tracta d'un diner a nom de Felip i sense la lletra G en el bust, atribuible, per tant, a Felip I, pero que a diferencia de tots els coneguts fins ara d'aquest sobira te l'efigie que mira a I 'esquerre. La descripcio es la segiient:

3. La peca apareix en els classics: M. CAGIATI, Le monete del Reame delle Due Sicilie, Napols, 1911, vol. I, num. 35, i al CO/pus Nomorum ltalicorum, vol. XIX, Roma, 1940, mim. 1068.

1. VALL-LLOSERA [TARRES

Diner d'aram de Girona. Felip I (1556-1598)

aJPHI...

r/ (rastres de Ilegenda)

Eflgie coronada que mira a l'esquerre. Armes de Girona; una petita G a sobre.

Pes: 0,83 g 0: 10 mm (retailada) Inedit Lamina mim. 6

Es tracta d'una peca retailada, pen) que conte les dades suficients per a poder plantejar l'atribuci6. La seva bona factura i la correcci6 de les Iletres no fan pas suposar que sigui una deles nombroses falsificacions que es feren en el seu temps.

A I' anvers es on hi trobem tota la informaci6. S'hi Ilegeix be PHI... i, per tant, podem assegurar que es a nom de Felip. Examinant curosament el bust -els trets de l'effgie, cella, ull, nas, boca, cabell, corona i vestimenta-, tot es igual que el diner de Felip I, varietat Crus-1567, nomes que en aquest cas mira a I'esquerre. Tampoc porta la Gal coll, propia dels diners de Felip II.4

Per tant, es podria tractar del primer tipus encunyat per Felip I i que hauria pres per model els diners amb bust mirant a I' esquerre dels seus predecessors Carles I i Ferran II.

DINER DE CAMPRODON AMB BUST DE FELIP I

Sens dubte, aquesta es la novetat mes important entre totes les que presentem. Per tots es coneguda I' extremada raresa deles peces fabricades a la vila de Camprodon. Botet i Sis6 nomes publicava un dels tipus ala seva monumental Les monedes catalanes-, i van haver de passar mes de seixanta anys fins que Joan Baucis, en una nadala, ens dories a coneixer la peca de cine sous d' argent.6 Aquestes dues peces omplien I'espai de la Guerra dels Segadors. Posteriorment, l'any 1986 es donava a coneixer un tercer tipus, un diner que es suposava tarnbe del mateix penode.' Avui, perc, amb exemplars mes ben conservats, s' ha apreciat una gran diferencia d' estil i sembla probable que sigui anterior. Com que actualment continuen sense tenir dades documentals sobre els amonedaments de Camprodon, la seva extensi6 fora de la Guerra dels Segadors es forca sorprenent i obre una nova perspectiva per a la historia monetaria d'aquesta vila.

4. Vegeu M. CRUSAFONT I SABATER, La moneda catalana local, Barcelona, 1990.

5. J. BOTET I siso, Barcelona, 1908-1911.

6. Joan BAUCIS, Nadala del 1975. Recollida despres per altres autors.

7. M. CRUSAFONT; J. ESCUDERO, «Camprodon, Granollers, Puigcerda i Valls: tres tipus inedits i una rectificacio», Acta Numismatica, 16, 1986, p. 175-190. Darreraments'ha considerat una dataci6 anterior. Vegeu M. CRUSAFONT i col-laboradors, Historia de la moneda de 1a Guerra dels Segadors, Barcelona, 2001.

Avui,ja en el nou mil-leni, podem aportar un nou tipus que confirma que la serie rnonetaria de Camprodon es prou mes amplia i important del que hom hauria pogut suposar. Segons Carreras Candi, almenys des del 1513, Camprodon fou cap de vegueria i aixo pot ajudar a explicar la importancia de la poblacio, que avui es molt menys evident."

La descripcio dela peca es la seguent:

Diner d'aram a nom iamb el bust de Felip

a/ (rastres de llegenda) r/ (C)A(M)

Efigie i bust de Felip mirant a la dreta. Effgie frontal de bisbe, nimbada, probablement amb un bacul a I'esquerre.

Pes: 0,49 g 0: 12 mm Inedita Lamina mim. 7

EI bust reial de l'anvers sembla elde Felip 1. La seva tipologia es identica que la deles peces encunyades en els seus dominis europeus: Mila, Brabant, Flandes, etc. De tota manera, tarnbe cal tenir present que aquest tipus de bust perviu en els croats de Barcelona fins als temps de Felip III (IV).

AI revers hi trobem l'estampa dels altres dos diners de Camprodon, es a dir, la del bisbe de sant Patllari de front, una estampa forca inusual ales monedes catalanes de l' edat moderna, per be que en aquest cas sembla que manquen les lletres SPals costats. Les restes de Ilegenda sembla, pero, que fan prou segura l'atribucio a Camprodon.

Tot plegat convene que la peca es anterior a la Guerra dels Segadors i queda demostrat que, abans d'aquest conflicte bel-lie, Camprodon ja feia moneda. Per les seves dimensions i pes pensem que es tracta d'un diner, mes que no pas d'un ardit.

Addenda

Quan aquest article es troba ja en fase de proves ha aparegut un segon exemplar, rnes ben conservat, del diner que atribuim a Camprodon. Es igual que el que havfem descrit, amb un pes de 1,22 g i permet unes lectures mes extenses. A l' anvers s' hi arriba a llegir « AN », segurament corresponent a la part final d'una lIegenda del tipus «FILIPVS REX HISPANIARVM» 0 semblant, certament abreujada. EI canvi mes important es produieix pero, a l'anvers, on en comptes de la lIetra A i unes traces que ens feien suposar «CAMPRO-

8. Rccollim aquesra informaci6 de l'obra La divisio territorial de Catalunya, Barcelona, 1937, p. 26.

1. VALL-LLOSERA I TARRES

DON», hi llegim: « SIVS.EPISCO » (vegeu mim. 7a de la lamina). Sembla probable que la llegenda comenci amb una S i que abans del « SIVS» hi hagi la A que veiem clara a l' altre exemplar. Llavors diria «+S ASIVS.EPISCO(PVS)>>. Per tant, la llegenda d'aquesta cara no faria allusio a Camprodon sin6 al seu patr6 sant Patllari i la llegenda marginal equivaldria ales lleters S-P que trobem en els diners fins ara coneguts. La troballa dels dos exemplars a Catalunya i la singularitat de les monedes amb figures episcopals reblaria l'atribuci6 a Camprodon, malgrat el canvi de llegenda.

Hi ha, pero, una dificultat. El nom de sant Patllari es llatinitza en la forma «PALLADIVS», mentre que a la peca hi llegim « ASIVS». Es tracta d'una llatinitzaci6 incorrecta de la forma «PALLASIVS» 0 semblant? Es possible, pero malauradament no ho podem assegurar. Dins de l'amplia gamma d'emissions a nom dels reis Felip nornes hem trobat una altra alternativa: les peces de Mila a nom i amb l'efigie de sant Ambros. Es cert que amb la part visible del nou exemplar podrfem arribar a «AMBROSIVS», pero llavors no hi encaixa la A, ben visible a l'altre exemplar. D'altra banda, no hem trobat aquest tipus en cap dels nombrosos catalegs de la meneda milanesa. Per tant, ens mantenim en la primera hipotesi d'atribuci6, a l'espera d'un nou exemplar que ens permeti una lectura completa.

Les malles barcelonines de Joana i Carles

X. SANAHUJA ANGUERA

Unes de les monedes que mes maldecaps han donat als numismatics catalans son unes petites peces de coure barcelonines, sense titulacio reial, que ens han arribat en nombre de molt pocs exemplars 1 i que corresponen a aquesta descripcio (fig. 1):

A. BARCANONA envoltant gran B dins d'orla

R. Armes catalanescantonades i superades d'anell

Pesos: 0,4, 0,45, 0,6, 0,65, 0,7 g

Diametre: 13-14 mm

Botet mim. 452

Crusafont rnim. 540

J. Salat i J. Botet proposaven que aquestes peces podien ser doblers, de l'epoca de Ferran II de Catalunya i Arago.' M. Crusafont, en un primer moment, apuntala possibilitat que podria tractar-se de diners posteriors a l'any 1508, quan el rei Ferran II va cedir a la ciutat de Barcelona l'encunyacio de la moneda de billo i la lIibertat per escollir les empremtes d'aquesta.' Posteriorment, el mateix Crusafont les havia relacionat amb alguna ernissio local de moneda, destinada a algun us ex-

I. De fer, la fotografia d'una d'aquestes peces no fou publicada fins a I'any 1963 per Joan VILARET (vl.lna pe�a poe conegucla del numerari barceloni», a // Exposicion de Numismatica Caw/ana, Barcelona, 1963, p. 12-14), a qui he cI'agrair el fet d'haver-rne proporcionat la imatgc de I'exemplar que illusrra aquest article.

2. Josep SALAT, Tratado de las monedas labradas ell e/ Principado de Cataluiia, Barcelona, 1808; Joaquim BoTET, Les rnonedes catulanes,Barcelona, 1909-1911, vol. II, p. 347.

3. M. CRUSAFONT, Nunilsmatica de /0 Corolla Catalnno Aragonesa medieval (785-1516), Madrid, 1982, p. 143.

x. SANAHUJA ANGUERA

cepcional, i datable tarnbe en el regnat de Ferran el Catolic, Aquesta darrera hipotesi s'havia originat en una notfcia proporcionada per Josep Gudiol de la qual es desprenia que la ciutat de Barcelona havia fet fabricar uns senyals de valor d'un i dedos diners, destinats al cornerc amb la ciutat de Vic, I'any 1493.4 M. Crusafont recollf la notfcia i la relaciona hipoteticament amb les peces descrites.' De fet, la noticia de Gudiol era incerta i provenia d'una lectura erronia d'un acord del Consell municipal de Vic que resolia modificar el valor dels seus propis senyals (en tenia de diner ide dobler) a causa de l'abatiment del valor de la moneda d'or que havia decretat Ferran II.6

Cree que finalment puc donar una explicaci6 coherent de I' origen i la natura d'aquestes misterioses peces barcelonines i illuminar una mica el diffcil perfode de la moneda de bill6 barcelonina del segle XVI. Proposo identificar aquestes peces amb les malles batudes durant el regnat de Joana i Carles.

EL BATIMENT DE MALLES BARCELONINES AL SEGLE XVI

Malgrat l'opini6 tradicional, crec que durant el regnat de Ferran el Catolic no es van fabricar malles 0 obols de bill6 a Barcelona. Almenys, no en tine cap evidencia documental ni nurnismatica.? En canvi, els valors circulatoris inferiors al diner es mostraven necessaris (0 almenys utils) per a la vida quotidiana. Aixo es despren de la determinaci6 del Consell barcelonf de fabricar malles, i fins i tot pugeses, l'any 1510, un cop la ciutat va obtenir el privilegi de controlar les emissionsde moneda de bill6. Els tecnics barcelonins optaven per fabricar malles i pugeses de coure pur, per tal de desanimar els falsificadors de menuts «car sent d'aquesta manera los falcadors en falcar dits menuts no pori an trobar utilitatx.s La determinaci6 no es va dur a terme perque Ferran II s'havia reservat el dret de decidir la llei deles monedes de bill6 i, amb bon criteri, va autoritzar nornes la fabricaci6 de malles de coure pur en molt poca quantitat, a tall d' assaig (doc. I). Segurament, I'assaig proposat pel rei no es va arribar a dur a terme en el cas de les malles, i el Consell barcelonf nornes es va decidir a fabricar doblers de bill6 des de 1513.9

4. 1. GUDIOL, Les monedes vigotoncs, Vic, 1925, p. 12.

5. M. CRUSAFONT, La moneda catatana local (.1'. XIII-XVII/), Barcelona, 1990, p. 106.

6. Arxiu Municipal de Vic, L1ibre III d' Acords, 1478-85, X. SANAHU.lA, "La moneda municipal de Vic (I): Ploms i senyals (1470-1513»>, Ausa, v. XVIII, 1999, o. 385-395, doc. 10.

7. EI fet que els diners de bi1l6 coneguts de Ferran II abarquin una arnplia tranja de pesos entre 0,35 g 0,85 g no vol dirque alguns d'clls fossin malles d'altres, diners. EI reduir ventall de diarnerres (entre 13,5 15,5 111m) fa impossible diferenciar dos valors circulatoris. L'emissi6 de menuts de Ferran II fou maldestre, i aquest ret degue conuibuir al fet que la gent els refuses I'any 1508.

8. AHCB, Consell de Cent, Registre de lletres closes, 1508-1511, f. 139, 142 1521'.

9. AHCB, Consell de Cent, Registre de lletres closes, 151 1-1514, f. 164.

D'altra banda, l'emissi6 de diners de bi1l6 barcelonins, paralitzada despres de la crisi del 1508, no es reprengue fins a l'any 1519.10 En aquella ocasi6, el Consell Municipal va preveure la fabricaci6 de diners ide malles, de bill6 0 de coure pur segons eI criteri dels tecnics,Els diners, per primer cop a nom de Joana i Carles, es van encunyar amb barreja de plata (llei u i mig 0 semblant). Un altre cop, Ia determinaci6 de fabricar malles es degue quedar en suspens, ja que no tornen a apareixer a la documentaci6 fins uns quants anys mes tard.

Finalment, el Consell de Cent barcelonf va acordar i va dur a terme la fabricaci6 de monedes de mig diner 0 malles I'any 1524. Com hem dit, feia molt de temps que no es batien malles a Barcelona. II EI 21 d'abril d' aqueII any, el Consell barceloni acordava fabricar 500 mares de malles (unes 288.000 peces) «de manera que la seva IIiga respongues a la dels diners i que duguessin algun senyal per tal de diferenciar-Ies dels diners»;'?

L'encunyaci6 no va tenir exit. Les noyes malles no van obtenir en cap moment l'acceptaci6 popular. Ben aviat, el 9 d'agost d'aquell mateix any, les autoritats barcelonines es van veure obligades a publicar crides ordenant I' acceptaci6 de les maIIes recentment fabricades. Es veu que el mestre de la seca no volia continuar la fabricaci6 a causa del refus popular. EI Consell va establir una multa de 10 sous a qui no volgues acceptar-les.!'

Les causes del refus popular nomes podien ser dues: 0 beles malles havien estat fabricades de coure pur, sense contingut d'argent, com ja s'havia insinuat I'any 1519,0 be la fabricaci6 havia estat descurada i les monedes presentaven un modul i un pes divergent entre si.

Es mes que probable que elrefus continues i que les autoritats es veiessin obligades a retirar les malles de la circulaci6, despres d'una encunyaci6 molt petita. Aixo explicaria I'extrema raresa actual d'aquestes peces.

Anys despres, el 1531, el Consell barcelonf estava disposat a tornar a fabricar malles com lesde 1524, pero es probable que I'acord no s'arribes a prendre en ferm, a causa del precedent negatiu.!' L'any 1536, pero, el Consell determina fabricar 500 mares mes de malles.'> Sembla poe probable que aquesta determinaci6 es dugues a terme, atesa I' evidencia numismatica actual.

L'emissi6 de malles de coure pur 0 de llei molt baixa (com a maxim els corres-

10. AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, 1518·1519, f. 35·35\1. Malgrat l'opini6 generalitzada, I'any 1513 no es produi cap batiment de diners, niel rei no va aconseguir imposar el retorn de la moneda de bill6 a la lIei de tern. Des de 1510, la ciutat de Barcelona detenrava el control de la moneda menuda i obliga el cessament de qualsevol iniciariva reial que enrres en conflicte competencial amb les seves noves atribucious: IMHB, Consell de Cent, Registredelietrescioses,1511·1514,L 164.

I. De ret, des de I'epoca de Pere el Cerimoni6s (1336-1387), i aleshores encara es batien arnb la llei de tern.

12. AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, 1523·1525.

13. AHCB, Consell de Cent, Registre d'ordinacions, 1519·1530, f. 98 v.

14. AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, 1531·1532, deierminacio del 30 de gencr.

IS. AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, 1534·1536.

X. SANAHUJA ANGUERA

ponia tenir, segons el seu modul, nornes en 6,25 % d'argent) sembla un intent de Barcelona per aprofitar-se, en l' ambit local, de I'encunyaci6 de moneda fiduciaria, una activitat recurrent en moltes poblacions catalanes contemporanies, L'any 1524, Barcelona es va intentar servir del model que tradicionalment combatia (la ciutat publicava crides periodicament atacant les emissions de moneda municipal fiduciaria per tot Catalunya, que considerava illegals i fins i tot fraudulentes). El resultat fou un fracas. La poblaci6 no va permetre que Barcelona fabriques moneda fiduciaria. I aquest fet condiciona les futures iniciatives referents als menuts barcelonins dels segles XVI i XVII. L'any 1600, els nous menuts barcelonins, que amb privilegi reial podrien estar fabricats del metall que volgues el Consell, no foren de coure pur, com creia Pierre Vilar, 16 sin6 que continuaren duent una certa quanti tat d' argent.

Aixf doncs, les emissions de malles barcelonines al segle XVI es podrien reduir a una de sola, l' any 1524. I fins ara no havia estat retrobada cap moneda atribuible a aquesta emissi6.

IDENTIFICACIO DE LES MALLES DEL 1524

La documentaci6 no esmenta en cap cas I'empremta que duien les malles de Joana i Carles, pero deixa cIar que havien de ser diferents de les deIs diners.

Pero hi ha un detail interessant: les monedes que he descrit a I'inici, i que penso corresponen al batiment de malles del 1524, no responen a un tipus nou 0 desconegut, sin6 que tenen un referent tipologic clar. Cert, s'assemblen molt als mitjos ducats 0 principats batuts a Barcelona a nom de Joana i Carles.

Fixem-nos-hi. Eis mitjos ducats de Joana i Carles (fig. 2) duen el mateix tipus d' escut catala al revers i, a l' anvers, ambdues monedesduen inicials. En el cas de l'or, duen les inicials I-C, relatives a Joana i Carles, l'autoritat reial, responsable de l'encunyaci6 de l'or catala al segle XVI. En el cas del bi1l6, duen la inicial B, relativa a la ciutat de Barcelona, responsable de l'encunyaci6 del bill6 catala des del 1510.

La tipologia sembla la mateixa, sobretot si considerem que ambduesmonedes poden correspondre a la meitat del valor unitat (el principat en el cas de 1'01', el diner en el cas del bi1l6). En canvi, el tipus d'escriptura no coincideix,ja que les presumptes malles duen llegendes gotiques, mentre que els mitjos ducats duen llegendes llatines. La diferencia, perc, no la considero significativa, ja que es pot

16. Pierre VILAR. Catalunya dills!'Espanyanioderna, vol. III, p. 280. Entre 1599 i 1602 la ciutat de Barcelona va fabricar menuts refcnenr els de Joana Carles que tenia desats a la Taula. A partir de 1602. la Iabricacio de menuts va continual' afegint 4 sous 6 diners d'argent per cada marc de peces fabricades: AHCB, Consell de Cent, Registre de de/iberacions. j599, f. 218; 1602, f. 63 v.

explicar per un simple origen distint de les mans que obriren els encunys, mes que no pas per una diferencia cronologica en el batiment de les peces. Sobre aquesta circumstancia cal afegir que, durant el segle XVI, la seca de Barcelona fabrica monedes amb lIegendes gotiques i llatines indistintament.!"

Aquesta hipotesi es veuria refermada si, en una analisi del contingut metal-lic deles peces, s'observes que I' argent que contenen es efectivament inferior al 6,25 %.

Els mitjos principats d'or de Joana i Carles podrien haver estat batuts exclusivament entre 1534 i 1538, dates en les quaIs consta explfcitament l'encunyaci6 d'aquest valor ala seca de Barcelona." Es tracta d'unes dates no gaire allunyades de les de la fabricacio de les rnalles, el 1524, idela determinaci6 similar del 1536.

D'altra banda, la presencia de la gran B (distintiu emprat per oficialitzar la moneda barcelonina en diverses ocasions) a I'anvers d'aquestes monedes ens remet a una cronologia extrema entre 1508 i 1556. Vegem-ho: I' any 1508 es la data en la qual hom va acordar, per primer cop, contramarcar els diners amb una gran B. Poe despres, I'any 1513, Ferran II va ordenar que safegfs una B al revers dels diners que pretenia fabricar. Durant I'any 1519 s'inicia el batiment dels diners a nom de Joana i Carles, que duen una gran B al mig de la creu del revers. Finalment, l'any 1556 es el moment de la gran crisi de la monedamenuda barcelonina que significa el cessament de la fabricaci6 de tota mena de moneda de bill6 fins a l'any 1600.

1. Possible malla de Joana i Carles (1524)

2. Mig principat 0 ducat de Joana i Carles (c. 1534-1538)

17. Per exemple, hi ha diners de Ferran el Carotic arnb Iiegendes gotiques i altres arnb Iiegendes llatines. D'ultra banda, ara sabem que els croats amb el bust de Ferran es van continuar fabricant durant tot el segle XVI, fins al 1584, eluent sernpre llegendes gotiques, mentre que In moneda d'or a nom dels mateixos reis, presenta Ilegendes llatines. EI mateix succei a Castella, on Pio Beltran conclogue, a proposit de les monedes a nom dels Reis Catolics, que «la ordenacion siguiendo las leyendas en letra g6tica 0 latina no es suficientemente precisa ni rigurosa».

18. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Seca de Barcelona, vol. 2006.

DOCUMENT

1

1511, 3 gener. Madrid

Resposta del rei Ferran el Catolic als consellers de Barcelona sobre la conveniencia defabricar doblers d'argent ric i malles de coure pur.

«Amats e fels nostres, pochs dies ha reberem una letra dels passats consellers ab la qual nos escrivian que volent ells proveir en la fabrica dels diners manuts, doblers, terns, malles e pugeses que en virtut del privilegi per nos a dita ciutat atorgat de ferdita moneda, ells per 10 benefici universal, havent sobresegut en la execucio de fet dita moneda, e aco per 10 gran dan que seguiria als qui tenen quantitats de menuts que vuy de present corren en aquex principat perque perdrian aquells; e que per dita occasio havien pensat que fora saludable spedient que are tan solament se fessen dinersdoblers de argent de liga dels reals i malles de coure qui responguessan a la vera valor deduhida la fabrica, dient que per tal medi seria proveit al be de la cosa publica y que apres per discus de temps los diners menuts que vuy corren se vindrien a prendre y lavors se poria proveir sobre la ligua dels dits menuts a fer aquells sens dan de ningii. Enos vostra dita letra nos ha paregut esser cosa raonable que aXI se fasse. Per co ab la present vos donam facultat a vosaltres que en virtut de dit privilegi pugau fer fabricar en la sequa de aquexa ciutat dits doblers e malles segons e de la forma que per los passats consellers nos es estat scrit, pus empero non sia feta sino molt poca cantitat per veure primerament com rehixira car a nos par que per haver-se fer dits doblers d'argent sens altra rnanera de ligua seran tant petits y tant prims que tenim dupte que sia cosa de durade, equant moneda se fabrica se deu fabricar de manera que sia duradora a fi que no se hage de mudar de cade dia perque es gran dan dels poblats e dels abitants en les ciutats haver de mudar aquella. Per co encarregeu y mireu, fent-ne pirmer l'asaig, perque sino reexia de la forma que deu esser penseu com se pora millor fer, ens ne donareu avfs ans de proceir en ninguna cosa.»

Arxiu Historic de la ciutat de Barcelona, Consell de Cent, Lletres reials originals, 1513-1529, inedita.

La moneda de Lleida al segle XVII

X. SANAHUJAANGUERA

1. INTRODUCCIO

Cal considerar la ciutat de Lleida com un cas excepcional dins el conjunt de poblacions catalanes emissores de moneda. D'una banda, les fabricacions de pugeses, iniciades poe abans del 1300, es corresponen amb les primeres emissions catalanes de moneda municipal. De l'altra, la ciutat fou l'unica de tot el pais, amb la logica excepci6 de Barcelona, que aconseguf i executa un privilegi per poder fabricar moneda propia a perpetuitat. Aquest privilegi, la primera versi6 del qual no s'ha retrobat, fou renovat el1599 per tal de substituir la possibilitat de fabricar pugeses (monedes de valor 114 de diner) per lade fabricar diners, mes d'acord amb la practica del moment

Es relativament abundant la bibliografia sobre la moneda lleidatana. A part dels referents obligats de Botet i Crusafont, es forcos destacar els treballs deF. Mateu Llopis' i d'A. Hernandez Palmes.? Ambdos estudiosos s'hancaracteritzat per transcriure 0 registrar nombrosos documents monetaris, el primer centrat en el segle xv, i el segon en la Guerra dels Segadors. Es remarcable la feina feta per Hernandez Palrnes, que aconseguf recopilar fins a 85 documents inedits del periode 1640-1644.

L'amplia bibliografia sobre la historia de la moneda de Lleida contrasta amb la lenta i dificultosa identificaci6 de les mateixes monedes. Els menuts 0 diners del segle XVIl, per exemple, no van ser reconeguts per Botet. La moneda de la Guerra

I. F. MATEU LLOPlS, Datos y documcntos para la historia mane/aria de Lcrida. Siglos XIII-XVll, LJeida, Institut d'Esludis Ilerdencs, 1945.

2. A. HERNANDEZ PALMI�S; «Hisroria documental de las monedas leridanas, acunadas durante In Guerra de Segadores 1640-1659». A 1 Congreso Nacional de Numismatica, Zaragoza, 1972.

X. SANAHUJA ANGUERA

dels Segadors tambe va tardar molt en ser identificada i, encara avui, se'n coneixen rars exemplars. Les pugeses, malgrat ser abundants, plantegen encara forca problemes de cronologia.

Aquest article preten tractar les encunyacions monetaries lIeidatanes sorgides arran del renovat privilegi del 1599, i closes, encara durant la Catalunya sobirana, e11660.

2. PRIMERA EMISSIO: MENUTS VELLS (1599-1630)

EI mes de juny de I'any 1599, la ciutat de Lleida rebe un privilegi reial que Ii permetia fabricar menuts en 1I0c de pugeses.' Ja feia anys que el Consell lleidata demanava aquest privilegi (doc. 1), ja que la ciutat tenia establerta una Taula de Canvi (des del 1589)4 i l'administracio d'unafabrica de moneda podia resultar molt beneficiosa per a la ciutat. Aquesta preocupaci6 deles autoritats municipals ens fa questionar el fet, acceptat fins avui, que hi hagues pugeses lIeidatanes en circulaci6 durant el segle XVI. No es el terna del present article, pen'> es probable que les emissions de pugeses no sobrepassessin gaire l'any 1500. EI fet que el privilegi reial de 1598 esmenti la substituci6 de les pugeses per menuts s'hauria d'acceptar mes aviat com una questio legal, en la que es deixava clar que la ciutat podia anar mes enlla del seu antic privilegi que nomes permetia la fabricaci6 de pugeses. En aquesta mateixa lfnia, cal destacar l'absencia de citacions sobre la circulacio o fabricaci6 de pugeses lIeidatanes durant el segle XVIS. Fins i tot l'any 1556, quan moltes poblacions catalanes es decidiren a fabricar moneda propia, els paers de Lleida varen rec6rrer a la moneda jaquesa per tal de solucionar els problemes d'abastiment de la moneda menuda.

L'inici de l'emissio de menuts s'acorda el B dejuliol d'aquell any 1599 (doc. 2).

Des del primer moment, el Consell lleidata adopta una politica molt saludable que consistia en anar fabricant menuts en quantitat, pero sense treure'Is tots de cop a la circulaci6. Aquesta mesura evitava el descredit que van patir moltes monedes municipals a Catalunya quan els seus responsables van decidir inundar el mereat amb fabricaeions excessives. La cireulaci6 de massa quantitat de moneda fiduciaria produia un efecte pernici6s en la salut economica: l' atresorament de la bona moneda de plata i el consequent encariment del seu valor. Es a dir, que un ral de plata era preferit i eotitzat amb sobrepreu respecte a un ral de dinerets de coure.

3. J. BOTET, Les monedes catalanes, Vol. III, p. 66, doc. CV; Arxiu de la Corona d'Arago, Cancelleria reia!, reg. 4879, f. 25.

4. J. RENOM MOLINA, «La Taula de Canvi i deposits de Lleida en el siglo XVI», Miscel-lania de ies terres de Lleida al segle XVI, Lleida, 1995, p. 377-397.

5. L'unic indici ens el proporciona ANTICH ROCA el 1564, pero l'erudit gironf esmenta les poblacions amb capacitat de fabricar moneda, i no necessariameut les que en e1 seu temps en feien correr.

Els beneficis originats amb la nova emissi6 de menuts tarnbe es planificaren des del principi. Un terc dels guanys havia d' esser destinat a la construcci6 del pont, i la resta de diners s'havien de reservar a la Taula de Canvi en previsi6 de lluir censals carregats sobre la ciutat (doc. 3). Aquest acord vinculava no nornes 1'equip de govern del moment sin6 tambe els futurs paers, que haurien de jurar-lo obligatoriament.

EI 1609, el Consell General de Lleida donael vist-i-plau ala possibilitat de deixar sumes de menuts a Universitats i particulars que ho demanessin (doc. 6).

Aquest acord ens assabenta que la circulaci6 dels menuts lleidatans estava prou consolidada fora de la ciutat i tambe d'una certa demanda i necessitat de moneda de poe valor al pais.

Quan va arribar la crisi monetaria generalitzada del 1611, la ciutat de Lleida es va servir dels seus menuts per fer front al recanvi de lamoneda de plata, sense haver de preocupar-se, com ho van haver de fer moltes altres poblacions, d'iniciar una nova emissi6 (doc. 7-9). Valla pena destacar algunes dades sobre aquest recanvi de l' any 1611 a Lleida: la ciutat acorda recanviar els rals vells autentics a ra6 de set sous perunca i autoritza la substituci6 de 6.000 lliures de plata per nova moneda barcelonina fabricada a molinet aquell mateix any.

S'ha parlat molt de la imperfecci6 d'aquests primers menuts lleidatans, fabricats a martell, sense barreja de plata, i sense gaires concessions ala plasticitat ni a la seguretat. EI mateix Botet dona a coneixer un informe de I' any 1612 en el qual el rei preguntava al seu lloctinent a Catalunya si eren certes les acusacions d' abusos comesos en la fabricaci6 d' aquests menuts i si era veritat que aquesta estava encomanada a un ferrer.6

La pregunta reial del 1612 ens assabenta de la data en la que els menuts lleidatans degueren plantejar mes problemes ala ciutat. El 1614 consta per primer cop l'excessiva circulaci6 dels menuts i la preocupaci6 deles autoritatsdavant la impossibilitat de recaptar moneda de plata (doc. 10). Entre el 1615 i el 1619 es reiteraven els acords del Consell que prohibien el curs d'altres monedes municipals (doc. 11-13). Aquesta sequencia de fets i acords coincideix amb el que succeia simultaniarnent a altres poblacions catalanes. Ara be, el cas de Lleida presenta una singularitat que ja hem mencionat, en relaci6 a la majoria de poblacions emissores de moneda:la bona administraci6 dels menuts de Lleida va endarrerir molts anys la seva retiradatraumatica. Cap al 1623, els veils menuts encara estaven en circulaci6 sense gaires mes problemes que vint-i-cinc anys enrere, i encara ho estarien uns quants anys mesi compartirien el protagonisme amb els menuts de nou encuny. En aquesta epoca, en canvi, la major part de poblacions catalanes ja s'havien vist obligades a retirar la moneda propia. Es distingeixen dues varietats d'aquests menuts. La primera, de pitjor art, du

6. BOTET, III, p. 67; ARXIU DE LA CORONA D' ARAGO (ACA), CancelJeria Reial, reg. 4898, f. 98.

X. SANAHUJA ANGUERA

un retrat allargassat, amb una corona simplificada formada per sis traces curts perpendiculars a un trac mes llarg que serveix de base. El segon grup de menuts presenta un retrat demes bon estil, en el qual la corona esta mes treballada i ornada. La descripcio d' aquests menuts del 1599 es la seguent":

Anv.: Efigie coronada a I'esquerra. LJegenda LEIDA

Rev.: Ramellet. LJegenda LEIDA

Pes: O,90g. 0: 12 mill.

Crusafont. 1767 i 1768

Imatges 1 i 2

I: Menuts veils del tipus tose. Anversos i reversos al doble de mida.

2: Menutsvells de bon estil. Augmentats al doble. 2

7. M. CRUSAFONT. La moneda catalana local (s. XlI1-XVfII). Barcelona, 1990.

3. SEGONA EMISSIO: MENUTS NOUS (1623-1632)

3.1. Inici i caracteristiques

EI lOde gener del 1623, el Consell lleidata acorda fer fabricar mes menuts (doc. 14). En un principi, la idea era la de no alterar l'empremta dels menuts que s'havien fabricat a partir del 1599. Es possible que la fabricaci6 sinicies a bon ritme, i potser els menuts de mes bon estil descrits anteriorment corresponguin a la fabricaci6iniciada a principis del 1623. Pen) I'arribada d'un nou giny, que permetia tallar i arrodonir els menuts amb mes perfecci6, degue alterar forcosament les previsions inicials (doc. 15). EI que deduim de la documentaci6 exhumada es que a partir de l'octubre es dugue a terme una nova fabricaci6 de menuts, tallats per procediments mecanics, els quais foren trets a la circulaci6 sense retirar els anteriors.

Les caracteristiques d' aquesta emissi6 de menuts nons s6n:

Anv.: Effgie coronada ala dreta. Llegenda +CIVITAS

Rev.: Ramellet. Llegenda +ILERDE

Pes: 1,2Sg. 0: 14 mm.

Crusafont. 1769

Imatge 3

Crusafont tambe cataloga diverses varietats en les llegendes:

Amb revers +ILERDA (Crus. 1771)

Amb anvers +ILERDE i revers +CIVITAS (Crus. 1772)

Amb anvers i revers +CIVITAS (Crus. 1773)

Amb anvers +·CI·V·I·T·A·S·i revers +·!·L·E·R·D·A·(<<Acreixements a lamoneda catalana local», Acta Numismatica num 24, 1994, n. 26).

Un fet ben curi6s succef l' any 1627 en el proces judicial contra un falsificador dels menuts nons de Lleida. En el judici declara el mestre serraller Roc Mestre, autor dels encunys dels menuts, que certifica que aquests duien a l'anvers la llegenda CIVITAS i al revers la llegenda ILERDE. Per tant, Mestre declarava que els menuts que duien la llegenda PHILIPPVS a I' anvers i CIVITAS al revers, malgrat el seu bon art, eren falsificacions.s Alguns d' aquests curiosos menuts s'han conservat a vui en dia.?

8. F. CARRERAS CANDI, «Monades de Urgellet», Boletin de /0 Sociedad A nistico-Arqueologica de Barcelona, l. V (1906-1908), p. 408; Seccio de crims, 799.

9. EI primer el publica M. CRUSAFONT a: «Acreixements ala moneda catalana local», Acta Nurnisnuitica (Barcelona), nLII11. 24, J 994, p. 141-174.

X. SANAHUJA ANGUERA

Tambe de I' any 1627 s 'ha conservat I' acord municipal d' anar a comprar aram a Barcelona per tal de fabricar mes menuts (doc. 18). Aquesta ampliaci6 de la fabricaci6 no es degue dur a terme, ates que un acord posterior no conservat, datable entre 1627 i 1628, preveia la circulaci6 exclusiva dels menuts yells, encara vigents, i la reserva dels menuts nous a la Taula de Canvi. La prohibici6 de fer c6rrer els menuts nous cessa el 3 de setembre de 1628, quan la necessitat urgent de comprar blat obliga la seva recirculaci6 (doc. 20).

3.2. Funcionalitat

Es obvi que l' obtenci6 de recursos economics suplementaris no era l' unica motivaci6 deles encunyacions de moneda municipal. A Lleida, la circulaci6 de menuts propis facilitava en gran manera el normal desenvolupament del comers: quotidia. La documentaci6 conservada ens assabenta com cap altra de l'us diari dels menuts. Per exemple, els menuts lleidatans jugaren un paper decisiu durant la crisi de lamoneda d'or dels anys 1625-1630. En aquesta epoca, els trentins d' or, sovint retallats, avaluats molt per sobre del seu valor intrfnsec, havien fet desapareixer completament dela circulaci6 la rnoneda de plata. Eis menuts es convertiren en l'unic recurs per a completar les petites transaccions quotidianes. La Taula de la ciutat canviava menuts per or, i els oficials haviend' anar amb compte i pesar cadascuna deles peces que rebien, i descornptar el pes mancat pel seu equivalent en diners (doc. 17). Quan la Taula necessitava moneda de plata 0 d' argent, podia rec6rrer a l'opci6 de comprar-ne, canviar-Ia per menuts, i potser pagar un sobrepreu (doc. 21). A causa de la circulaci6 gairebe exclusiva de menuts hom acorda que els administradors dels negocis de la ciutat, com ara els carnissers, flequers i venedors de neu, havien de dur-Ios comptats i ficats en paperines d'un valor fix, pero que desconeixem, a l'hora de depositar-los ala Taula de Canvi de la ciutat (doc. 27). La Taula imposava multes als que duguessin paperines en les que hi faltessin menuts, pero en canvi, no podia evitar haver de quedarse amb els abundants menuts falsos que hi havia barrejats en el circulant. Es sorprenent I' acorddel 24 de juliol del 1630, en el qual es prohibia I'entrada de la moneda de bi1l6 barcelonina a la Taula de Canvi, i segurament degue portar problemes jurfdics ales autoritats lleidatanes. No en tenim cap noticia, pero.

L' acceptaci6 dels menuts lleidatans empaperinats, «a I' engros», contrasta amb les disposicions que sacordaren anys mes tard, quan es retiraren de la circuIaci6. Per tal d'evitar una circulaci6 excessiva de moneda de bi1l6, aleshores ja exclusivament barcelonina, el Consell lleidata ordenaria no acceptar pagaments de mes d' II diners en menuts i ardits, just el que es necessitava per al canvi d'un sou d'argent (doc. 33).

3.3. Retirada dels menuts

La moneda menuda de Lleida entra en crisi cap e11630, a causa de la falsificaci6 abundant dels menuts nous. L'Tl dabril daquell any arriba la noticia que el carnisser deles Borges Blanques no volia rebre els menuts de la ciutat (doc. 22).

EI 28 de maig, ates el refus generalitzat, el Consell General de L1eida acorda emprar 10.000 Iliures per a la possible retirada de la circulaci6 dels menuts (doc. 23).

EI que es mes sorprenent es que la primera mesura acordada per solucionar la crisi fou la de retirar de la circulaci6 els menuts nous, contramarcar-los, i tornar-los a fer c6rrer en menor quantitat, pero tambe postposar I' acord de retirar els menuts veils, protagonistes encara despres de tants anys (doc. 24). Eis menuts nous van ser parcialment recollits i contramarcats amb un senyal indesxifrat, segurament reaprofitat d' alguna altra activitat municipal, en quantitat de 6.066 lIiures (potser 1.455.000 peces), pero no van ser tornats immediatament a la circulaci6 (imatge 4). Els menuts veIls tarnbe van ser parcialment retirats de la circulaci6 el mes de juny de 1630, en quanti tat aproximada de 4.000 Iliures (potser 960.000 peces) (doc. 25). EI mes de juliol, el Consell es dolia que hom canviava menuts per or i argent amb interes (doc. 26). Es a dir que, per tal de desprendre' s dels menuts amb mes facilitat, la gent preferia comprar moneda de plata i or a un preu forca mes elevat del valor oficial.

Al mes d'agost, el Consell encarano havia decidit definitivament el que calia fer, ni amb les 10.000 Iliures de menuts recollits, ni amb el gran nombre indeterminat d'exemplars encara en circulaci6. La idea de fer el mateix que havia fet la ciutat de Girona poe abans, que consistia en reconvertir els menuts propis en moneda barcelonina, es frustra quan hom sassabenta que, a diferencia dels gironins, els menuts de L1eida no contenien argent i que, per tant, no podien ser fosos i reencunyats com a ardits 0 dinerets barcelonins (doc. 29 i 34). Un informe Ilegit al Consell el 17 de novembre explica amb molta claredat la situaci6 critica creada per l'exces de menuts en circulaci6 (doc. 32). L'informe assenyalava que cada dia entraven 100 !liures de menuts a la Taula de Canvi procedents deles administracions de la ciutat. Aixo eren 2.000 Iliures al meso Com que la gent no els volia, la Taula nomes en podia treure vint lIiures cada setmana. Al mateix temps, la gent es reservava la moneda d' or i argent. La primera resoluci6 efectiva fou la de fer recircular els menuts contramarcats recentment i canviar-los per menuts sense contramarcar (doc. 30). Amb aquesta operaci6 es pretenia reduir en 10.000 Iliures la moneda lIeidatana en circulaci6. Pero eI remei no atura la falsificaci6 dels menuts, i nornes dos mesos mes tard, 1'1 de desembre de 1630 hom es va veure obligat definitivament a retirar-los tots de la circulacio, (c1oc. 33). Un mes abans, els menuts retirats ja es comptabilitzaven en mes de 20.000 escuts (mes de 8 milions de diners!).

Entre el 1631 iel 1632 les au toritats lIeidatanes intentaren recuperar part dels

diners perduts en l'operacio de recollida amb la venda de l'aram dels menuts i dels estris de la sec a (doc. 35-37). L'ararn fou venut a la ciutat de Barcelona per reconvertir-lo en moneda.

4. EMISSIONS DURANT LA GUERRA DELSSEGADORS

(1640-1643)10

Malgrat I'ensulsiada del 1630, la ciutat de Lleida nova poder estar-se de tornar a fabricar moneda pocsanys despres. Les necessitats provocades per la Guerra dels Segadors, que s'inicia el 7 de juny del 1640 amb el Corpus de Sang, empenyeren moltes poblacions a administrar directament la fabricaci6 i circulaci6 de moneda.

A Lleida, el Consell opta enun primer moment per renunciar a noyes fabricacions de moneda menuda i obtenir permis per a fabricar moneda d'or i d'argent a la seca de Barcelona, sense haver de patir mes despeses que les estrictes de la fabricacio.!' La resposta obtinguda de Barcelona donava el vist-i-plau a la fabricaci6 de 10.000 mares d'ardits de I'empremta barcelonina, pero limitava l'encunyaci6 de tambe 10.000 mares de moneda de plata a que aquesta fos «de pic», es a dir, batuda a martell. La seca barcelonina es dolia que els seus molinets estaven sent utilitzats a pie rendiment i que no donaven a I' abast a l'hora de fabricar moneda (doc. 20). EI vist-i-plau barcelonf tambe excloia la participaci6 directa dels lleidatans en la fabricaci6 i fixava un preu de compra de I'argent que havien de subministrar als operaris de la seca. El 6 de novembre del 1640, la paeria de Lleida feia publiques unes crides en les que es convidava els ciutadans a vendre argent a la Taula a ra6 de 17 sous per unca de plata i 12 lliures per unca d' Or.12 L' operaci6 de compra d' argent no va teni r I'efecte esperat. Una setmana despresja era prou evident la impossibilitat de dur a terrne la fabricaci6 de moneda a Barcelona!'. Sense prou diners, el Consell General de Lleida acorda demanar un prestec en forma de 10.000 lliures d' ardits a la ciutat de Barcelona. 14

La causa principal del fracas de l'operaci6 de la compra de plata rau en el fet que els preus dels metalls preciosos van iniciar els darrers mesos de l' any 1640 un

10. Miquel Crusafont ha sinteutzat recentment la historia monetaria de L1eida daquest pcrfode, en una obra en la qual em piau enormement haver collaborat: Hostoria de famoncda de fa guerra dels Segadors, Barcelona, 2001, p. 135-137. Els seus plantejarnents observacions son originats per la relectura dels documents d'Hernandez Palrnes per la inrerpretacio de la nova documentacio exhumada als arxius, Vaig poder incloure en l'apendix documental de l'esmentada obra mes d'una dotzena de notfcies i documents Ileiclatans inedits del perfocle 1643-1660, els quais lamb'; estan recoil its al final d'aquest article 0 esmentats en el text. Malauradament no varern ser a temps dafegir-hi el document de 1647, descobert amb posterioritat, i que ha resultat ser l'unic esment conegut sobre l'ernissio de moneda a Lleida aquell any.ja sola domini de rei espanyol (vegeu l'apariat S.I., doc, 41).

II. APl, Consetl General, reg. 441, f. 60 v, 12 octubre 1640; HERNANDEZ PAlMES, p. 304, doc. I.

12. APL, COI/sel! General, reg. 441, f. 65; HERNANDEZ PAlMES, p. 304, doc. 2.

13. APl, Consell General, reg. 441, f. 74; HERNANDEZ PAlMES, p. 304, doc. 3.

14. APl, COlISe!! General, reg. 441, f. 76; HERNANDEZ PAlMES, p. 303-304, doc. 4.

3: Menuts nous de L1eida. Augmentats al doble. EI primer exemplar te la curiosa lIegenda aJ ILERDE Ir CIVITAS arnb la C girada. EI segon menut du la lIegenda ILERDA al revers.

4: Contrarnarca del 1630 sobre un menut nou de L1eida (al doble).

5a 7: Emissions de la Guerra dels Segadors. Un ral, cine rals i un diner. Imatges extretes de: M. Crusafont, Historia de fa moneda de la Guerra dels Segadors.

X. SANAHUJA ANGUERA

proces constant d'encariment que ja no s'aturaria en tota la Guerra. A mes, hom revalua oficialment el preu dels trentins, que de33 sous van passar a valer-ne 39. La ciutat de Barcelona obliga a contramarcar els trentins amb el senyal de la ciutat per tal de revalidar-los al nou for i algunes ciutats, com la de Lleida, acordaren dur a Barcelona els que tenien recollits per tal de contramarcar-los amb l'esmentat senyal."

4.1. Emissi6 de rals catalans (maig del 1640) (imatge 5)

E120 de desembre del 1640, el Consell General de Lleida acorda demanar permfs a la Junta General de Braces del Principat per poder fabricar moneda de plata." Es un dels pocs casos documentats a I'inici de la Guerra dels Segadors en el que una poblaci6 demana permfs per a fabricar moneda a la maxima autoritat catalana del moment: la Junta General de Braces, constituida com a Corts Generals sense el monarca ara enemic. De moltes poblacions que tambe iniciaren ben aviat les seves propies emissions monetaries no s'ha pogut recuperar cap document que demostres la legalitat de l'origen deles seves fabricacions. La Junta de Braces degue concedir 0 tolerar el permfs sol-licitat i la ciutat de Lleida reemprengue la fabricaci6 de moneda, pero ara, per primer cop des del segle xv, de moneda de plata. Precisament, el Consell lleidata acorda utilitzar els mateixos encunys del revers dels croats batuts entre 1462 i 1464, els quals havien estat localitzats en la caixa dels privilegis de la ciutat. L'encuny de l'anvers fou fabricat de nou, i s'hi empremta l'effgie i el nom del rei Felip. L'acord definitiu d'inici de l'encunyaci6 es produi el20 de gener del 1641. El Consell acordala fabricaci6 de rals de llei de 17 a 18 diners de pes, amb empremtes sernblants a lesde Barcelona, i obliga els ciutadans a donar compte dels metalls preciosos que tenien en propietat, per tal d'assegurar la compra d'argent al nou for de 19 sous per unca.'? Amb aquesta mesura, propia dels temps de guerra, les autoritats pretenien evitar un fracas com el del recent intent dadquisicio d'argent. La fabricaci6 encarano s'havia iniciat l' 1 de marc, data en la que el Consell acorda fer venir un argenter d'Agramunt possiblement per dirigir aquestes operacions." De fet, el batiment fou molt redutt. El primer i iinic lliurament de moneda fabricada es produi el 16 de maig, i el volum total no arriba ales 790 lliures (poe menys de 7.900 exemplars). 19 Els esforcos per obtenir mes argent dels particulars no donaren fruit i la ciutat no pogue reemprendrela fabricaci6 de rals.

15. APl, Consell General, reg. 441, f. 80 v; HERNANDEZ PAlMES, p. 305, doc. 5.

16. APl, Consell General, reg. 441, f. 83; HERNANDEZ PAlMES, p. 305, doc. 6.

17. APl, Consell General, reg. 441, f. 86; 91 vi 138 v; HERNANDEZ PAlMES, p. 305-307 i 310, doc. 7-9 i 17.

18. APl, Consell General, reg. 441, f. 101; HERNANDEZ PAlMES, p. 309, doc. 14.

19. APl, Taula de Canvi, Llibres majors, 1604-1651, vol. 1334, f. 233.

4.2. Emissi6 de menuts a tall d'assaig (marc del 1640)

Simultaniarnent a l'inici del batiment dels rals d'argent, el Consell lleidata tambe acorda iniciar una fabricaci6 de menuts." Per primer cop, hom acorda que els menuts havien de dur una quantitat, encara per determinar, d' argent. En aquesta decisi6 devia pesar encara el record de les dificultats sorgides deu anys abans, en ocasi6 de la retirada de la circulaci6 dels antics menuts de la ciutat.

La nova fabricaci6 es dugue a terme a tall d'assaig i es bateren unes 5 lliures de menuts (uns 1.200 exemplars), poe abansde l' 1 de marc. Els menuts que en resultaren eren de color blanc, pero no satisferen els responsables municipals. El 22 de maig hom acorda iniciar diligencies per tal de comprar un molinet i poder fabricar menuts de mes bon aspecte que fossin acceptats per tot el Principat."

Es mes que possible que aquests menuts fabricats de prova fossin trets ala circulacio publica per tal d'avaluar la seva acceptaci6. La seva identificaci6, en cas d'haver sobreviscut algun exemplar, es fa molt diffcil perque no s'ha retrobat cap font que els descrigui. Miquel Crusafont publica l' any 1994 un exemplar inedit de menut en mal estat de conservaci6 que identifica com a pertanyent a la seca de Lleida.v Caldra esperar, pero, l'aparici6 de nous exemplars. El mateix Crusafont havia proposat que les peces conegudes en el m6n numismatic com a «mitges pugeses» poguessin correspodre a aquesta emissi6 de menuts poe reeixits del 1640.23

4.3. Emissi6 de peces de 5 rals (1641-1643) (imatge 6)

El 29 de novembre del 1641, el Consell de Lleida decidia reemprendre la fabricaci6 de moneda de plata, aquest cop en forma de peces de cine rals, tal com les fabricaven tantes altres poblacions catalanes en aquell moment. El preu de compra de l'argent fou establert en 19 sous per unca.

La fabricaci6 es dugue a terme discontfnuament. En un primer moment, entre novembre i desembre del 1641, es bateren unes 985 lliures (1.970 peces). Entre juny ijuliol del 1642 es bateren 103 lliures mes (206 peces). Finalment, entre juny i agost del 1643 es fabricaren 187 lliures mes (375 peces)." Les quantitats encunyades s6n testimonials i ridicules en comparaci6 de la producci6 de la majoria de seques del Principat. No es d'estranyar que la moneda lleidatana de la Guerra dels Segadors hagi sobreviscut al pas del temps en tan pocs exemplars.

20. APL, Consell General, reg. 441, f. 94; HERNANDEZ PALMES, p. 307 -308, doc. 10.

21. ArL, Consell General, reg. 441, f. 139 v; HERNANDEZ PALMES, p. 310-311, doc. 18.

22. CRUSAFONT, M. «Segona addici6 de monedes catalanes locals», Acta Numismatica (Barcelona), rnim 24, 1994, p. 71-110, peca nUIll22.

23. CRUSAFONT, M.La moneda catalana local (s. XIII-XVIII), p. 198. Son les peces del cataleg num. 1764-1766.

24. APL, Taula de Canvi, Llibres majors, 1641-1642, vol. 1334, f. 266 i vol. 1337, f. 79 i 239.

X. SANAHUJA ANGUERA

Es remarcable el fet que les dues darreres fabricacions de peces de cine rals es fessin un cop publicades les crides de Breze i, en el cas dela darrera, despres de les de La Mothe-Houdancourt." Aquestes disposicions prohibien la fabricaci6 de moneda ales pobacions que no tenien privilegi anterior a la guerra i la limitaven estrictament a I' especie monetaria descrita al privilegi. Tal com ho esmenten alguns acords municipals, laciutat es veia obligada a encunyar moneda, encara que fos en poca quantitat, per fer front ales despeses econorniques de la Guerra."

4.4. Emissio de menuts de molinet (1643) (imatge 7)

Despres de l'intent no reeixit de fabricar menuts el maig del 1641, la ciutat de Lleida es posa com a objectiu I'adquisicio d'un molinet capay de fabricar diners com elsde Vic, Ben aviat, el 29 de juliol del 1641, els paers de Lleida signaren amb Joan Aldav6 i Pere Badia, fuster i manya de Barcelona, respectivament, un contracte en el que aguests darrers es comprometien a fabricar un molinet ben equipat i dur-lo a Lleida.?? EI molinet s'enllestf i arriba a Lleida a mitja desembre daquell mateix any." EI giny funcionava «amb sang» (mogut per animals) com els molinets usats a Barcelona, i no pas amb aigua, com els de Segovia, Un cop aconseguit el molinet, les autoritatslleidatanes decidiren fabricar de seguida ardits i sisens, en lloc de menuts." Un cop mes, la manca de metall frustra I'operacio. Malgrat tot, el Consell arriba a signar, I'll de mary del 1642, un contracte amb I' argenter Jacint Sobrepueyo per tal de fabricar sisens." La crida del marques de Breze, publicada el mateix dia que se signa el contracte dels sisens, degue precipitar la suspensi6 de la fabricaci6 projectada. La ciutat de Lleida arracona la pretensi6 de fabricar ardits i sisens per retornar a la fabricaci6 de diners menuts, avalada pel veil privilegi del 1599, L'emissi6 de menuts sendarrerf molt a causa de la constant manca de metall. Poe abans d' iniciar-se, la ciutat encara feu alguna gesti6 per ampliar el seu privilegi i poder fabricar tambe sisens (doc, 39), sense obtenir resultats favorables. Finalment, entre el 7 d'abril iel 30 del maig de 1643, es fabricaren un total de 450 lliures de diners menuts amb la «marca de la ciutat de ramellet» (uns 108,000 exemplars)." Els nous diners duien tambe una certa quantitat de plata en la com-

25. La criela del marques de Breze data de]' II de man; de 1642, la del mariscal La Mothe-Houdancourt del 14 de gener de 1643.

26. APl, Consell General, reg. 442, f. 57 v; HERNANDEZ PAlMES, p. 332, doc. 47.

27. APl, Consell General, reg. 441, f. 171; HERNANDEZ PALMES, p. 312,313, doc. 22.

28. APl, Llibre del Racional, reg. 67, compte 318; HERNANDEZ PAlMES, p. 315, doc. 28.

29. APl. Prohomenis de Capbreu, reg. 337, f. 135; HERNANDEZ PAUvIES, p. 316, doc. 31

30. HERNANDEZ PAlMES, p. 320-321, doc. 41 i 42.

31. Font: APl, Taula de Canvi, llibres majors, 1642-1643, vol. 1337, f 105; APL, Llibre del Racional, 1635-1645, p.387.

posici6. En aquell moment, els mestres de la seca de Lleida eren Pere Montamat i Joan Colie, que havien substituit l' anterior, Joan Montamat. No ens consta el moment de la retirada dela circulaci6 d' aquesta emissi6. Segurament es degue produir arran del sotmetiment de la ciutat a les tropes del rei castella, poe abans del 3 d'agost del 1644. La retirada degue ser prou efectiva car s6n molt pocs els exemplars de menuts lleidatans del 1643 que han arribat fins avui.

5. MONEDA FELIPISTA A LLEIDA (1647-1660)

Que la ciutat de Lleida encunyes moneda mes enlla del 1644 era un fet totalment desconegut fins fa ben poe. Els documentsexhumats per Hernandez Palmes ja esmentaven la concessi6 d'un privilegi reial a Lleida i el funcionament d'una seca l'any 1647. Ara podem ampliar les informacions sobre la moneda lleidatana felipista. La concessi6, acordada el mes de setembre del 1644, fou escrita i signadael 3 d'abril del 1645.32 La excepcionalitat d'aquest privilegi reial, equiparable a l'obtingut per Castell6 de Farfanya en les mateixes dates, feia pensar que havia quedat en paper mullat. Ben al contrari, ara podem provar documentalment que la ciutat fabrica i feu circular moneda a partir del 1647 i que no renuncia a aquesta activitatfins l'any 1660!

Monetariarnent parlant, la ciutat es troba amb un seri6s problema un cop sotmesa al rei castella. De sobte, es troba que les seves uniques possibilitats comercials giraven cap a ponent. La moneda catalana.es comenca a refusal', no nornes per ser traidora a ulls dels vencedors, sin6 sobretot perque no era de curs legal a Arag6, esdevingut l'unic pais amb qui Lleida podia establir tractes comercials. Aixi, per exemple, ja en una data tan reculada com el5 d' agost, el Consell General de Lleida va haver d'acordar la compra de moneda aragonesa per tal de financar les festes en honor de la visita del rei, ordenar la no acceptaci6 dels sisens catalans ales seves administracions, i finalment, demanar poder recanviar la moneda de plata catalana recollida per moneda castellana i per queviures." Fou arran d'aquesta darrera sol-Iicitud que el rei Felip va concedir permfs ala ciutat per poder fabricar ella mateixa moneda de plata castellana.

EI permfs permetia la fabricaci6 de fins a 30.000 ducats de moneda castellana de plata i fins a 2.000 ducats d'ardits i de menuts, pen) la ciutat no es va veure en cor dexecutar-lo immediatament. Com que els problemes monetaris continuayen, hom cercava solucions arriscades. Aixi, el 24 de setembredel 1644, la prohomenia de Capbreu de Lleida proposa, sense exit, demanar permis al governador

32. ACA, Consell d' Arag6, Cambra Reial, reg 60, 1642-1647, f. 395 is.

33. APL, Consell General, reg. 442, f. 276 i 276 v; Prohomenia de Capbreu, reg. 378, f. 73; HERNANDEZ PALMES, p, 326-328, doc. 62, 63 65.

X. SANAHUJA ANGUERA

militar per tal de poder anar a J'Urgell, en territori enemic, i comprar blat amb la moneda catalana que encara tenia recollida la ciutat.>' Finalment, lamoneda catalana acabaria sent venuda a pes de plata a Saragossa. El fet de no poder executar immediatament el privilegi, obliga la ciutat de Lleida a demanar una ampliaci6 de quatre a sis anys del termini establert per pagar els drets corresponents a la seva expedici6 (doc. 40). Aixo succei el 6 d' abril del 1647 i la resposta reial fou favorable a l'ampliaci6. De fet, l'ampliaci6 reial potser fou indefinida, perque la ciutat encara arrossegava drets pendents de pagar sobre aquest privilegi l'any 1659.

5.1. Emissio del 1647

Tres documents molt breus ens assabenten de l' existencia d'unafabrica de moneda de plata en funcionament a Lleida el 1647. Dos els transcriu Hernandez Palmes= i un tercer, inedit, l'hem inclos al recull documental (doc. 41). L'administrador de la seca era Tomas Nogues, i les quantitats d' argent que s'esmenten en els documents s6n molt petites. Desconeixem la resta de detaIls d' aquesta emissi6, segurament molt limitada.

5.2. Emissio del 1651-1660

El 8 de marc del 1651 el Consell encornana a Joan Meliarta I' administraci6 de la seca. La motivacio principal per a la nova fabricacio eren els problemes que causaven certs rals de vuit d'encuny america (anomenats de garrapinya i del Peru 0 peruleros) que duien els soldats castellans i que col-lapsaven el mercat (doc. 43).

La fabricaci6 s' inicia el 13 de marc del 1651 i finalitza el cine d' abril del 1659, set anys despres de finalitzar la Guerra. En total, s' encunyaren un maxim de 1.826 lliures (18.260 rals), segurament de rals de dos, encara que el privilegi reial permetia tarnbe la fabricaci6 de rals senzills i de mitjos rals. La majoria de peces es fabricaren abans del 1655.36

No hem retrobat cap exemplar d' aquesta curta pero significativa emissi6. El que sf sabem es que les peces eren de tipologia castellana «marcada con el cufio de Castilla» (doc.44) pero duien prou elements distintius com perque els coetanis sabessin que havien estat batudes a Lleida. Aixo ho sabem perque I' emissi6 va tenir problemes d'acceptacio i fins i tot va ser sospitosa de ser fraudulenta.

34. APL, Prohomenia de Capbreu, reg. 378, f. 85; HERNANDEZ PALMES, p. 329, doc. 69.

35. APL, Llibre Racional, reg. 69. comptes 100 i 119; HERNANDEZ PALMES, p. 333, doc. 84 i 85.

36. APL, Taula de Canvi, Llibres majors, vol. 1341, f. 190; vol. 1343, f. 62; vol. 1343, f. 62 i 162; vol. 1344, f. 57, 174 i 212; vol. 1344, f. 220; vol. 1345, f. 15 i 38.

El 12 de maig del 1652 els paers de Lleida van haver d'intervenir i obrir una investigaci6 per fer front ales acusacions que els rals lleidatans estavenmancats de pes (doc. 43). Les acusacions venien de Saragossa, la principal beneficiaria de l'aillament economic en que es veia la ciutat de Lleida. En aquelJ moment, el responsable de la seca lleidatana era Antoni Ortigas, que havia succeit Joan Meliarta. Malgrat un informe altament desfavorable del governador militar de Lleida, Francisco de Valenzuela y Mendoza (doc. 43), el Consellreial va permetre que continuessin les emissions, amb la logica condici6 de substituir totes les peces fabricades incorrectament per unanova emissi6 ajustada a la llei (doc. 46-47).

El 1659 encara es fabricava i circulava moneda castellana a Lleida. Aquell any la ciutat de Barcelona inicia un proces contra la ciutat de Lleida per tal d' esbrinar la legalitat de la fabricaci6 (doc. 48). Es probable que el proces s'Inicies quan els oficials barcelonins s' adonaren que al Mestre Racional no li constava cap privilegi monetari concedit a laciutat de Lleida.La Reial Audiencia comissiona el doctor Rull per a que investigues l'assumpte a la mateixa ciutat de Lleida (doc. 49). No coneixem el dictamen del doctor Rull, pero es segur que va servar un record agradable de la seva estada a Lleida, ja que els mateixos documents esmenten com «parague als senyors pahers y a alguns ciutadans agasejar a dit senyor doctor Rull demanant al senyor Anton Salla que com a deute dit senyor doctor Rull se'l ne aportas a sa casa assistint-lo y regalant-lo per compte de la ciutat.»

La crisi es degue resoldre a finals d'agost del 1660, quan el Consell acorda enviar una copia del privilegi per a fabricar moneda a l'oficina del Mestre Racional per tal de registrar-lo (doc. 50). Paral-lelament, sembI a que les emissions de moneda lleidatana cessaren definitivament fins a la Guerra del Frances, cent-cinquanta anys despres.

6. RESUM D'EMISSIONS

Inici Valor Data Fabricaci6 i metall Quantitat Retirada 1599 Diner de coure } juny 1.630 aprox. 41.500 lliures.

2 1623 Diner de coure 23 setembre 1630

3 1630 Diner de coure 6.250 lliures 1 desembre 1630 contramarcat

4 1640 Ra1 de plata aprox. 790 lliures agost 1644

5 1640 Assaig de diner 5 lliures?

6 1641 5 rals de plata aprox. 1.250 lliures agost 1644

7 1643 Diner de coure 450lliures agost 1644?

8 1647 Plata. Emissi6 desconeguda

9 1651 Ral de 2 castella ap. 1.82611.de plata 1660?

X. SANAHUJA ANGUERA

7. DOCUMENTS37 1

1589, 26de maig. Lleida

El Consell General de Lleida acorda demanarprivilegi per afabricar menuts.

Mes fonc per dits senyors pahers proposat que pyx la ciutat te Taula de deposits, se te per cert que si la ciutat podie obtenir privilegi de fer menuts, ab la Taula se despadirien, la ciutat guanyarie ducats y estariem provehits de menuts, dels quals hi ha gran pemiria en esta ciutat y ab dita peruiria n'i ha arribats de tanta diversitat de maneres que los de mes no s6n coneguts, y entre los poblats se mouen de cada dia questions, per 90 que los uns los volen admetre y los altres los recusen, que per 90 los placie en tot provehir 10 fahedor.

Acorda y dellibera 10 dit magnffic Consell General que-s procure haver privilegi de sa magestat per a fer menuts y en 10 entretant no sien admesos ninguna rnanera de menuts sin6 barcelonins picats, geronins, aragonesos 0 ramellets, y si se tara crida dels dits menuts que sie vist y examinat per los advocats de laciutat si-n pot exir y seguir-se'n algun inconvenient, yque-s fasse 10 que ells aconsellaran y quant ho aconsellen que-s digue en la crida que sien admesos durant 10 beneplacit de la ciutat.

Arxiu de la Paeria de Lleida, Actes del Consell General, 1586-1591, vol. 432, f. 121 v. Inedit.

1599,23 de juliol. Lleida

El Consell General de Lleida acorda executar el privilegi recentment aconseguit pe r tal defabricar menuts.

Acorda y delibera 10 magnific Consell General que los senyors pahers posen en executi6lo dit privilegi de fer menuts.

APL, Actes delConsell General, vol. 433, f. 244. Inedit.

37. Eis documents mirns.39 a 50, majoritariament inedits, van poder ser afegits al recull documental de: CRUSAFONT, Historia de La moneda de La Guerra dels Segadors; excepte el num. 41.

3

1599,1 d'octubre. Lleida

El Consell General de Lleida acordala manera en que s'administraran els beneficis provinents dels menuts que s'han defabricar.

Acorda y delibera 10 dit magnffic Consell General que 10 ters de la ganancia dels menuts que la ciutat fa sie per la fabrica del pont, y ques deposite en Taula a solta dels senyors pahers y rational, y les restants dos parts que-s depositen en Taula y que no-s puguen traurer de dita Taula sino per obs de qui tar censals dela present ciutat, y dit quitament hajen de fer los senyors pahers y rational, y que dita de liberatio hagen de jurar los pahers quiscun any en 10 entrohit de sos oficis y que si faran 10 contrari sien inhabils de tots los oficis de la ciutat y tambe que 10 sindich los hage de demanar en juhi de Taula.

APL, Actes del Consell General, vol. 433, f. 246v. Inedit.

4

1600,16 de juliol. Lleida

El Consell de Lleida acorda que, per tal d'aconseguir diners per ales obres del pont, s'ajudaran defs diners del pastis i d'altres administracions de la ciutat, especialment del que procedeixi dels menuts.

APL, Actes del Consell General, 1600-04, f. 26v. Inedit,

5

1604,2 d'abril. Lleida

El clavari de Lleida paga 50 lliures. a Joan Ollerper lafabricacio de menuts.

APL, Lllbre major del racional, 1589-1611. Inedit.

X. SANAHUJA ANGUERA

1609,4 dejuny. L1eida

Els paers de Lleida proposen i aconsegueixen que la ciutat pugui deixar sumes de menuts ales Universitats i particulars que les demanin, tornadores en moneda de plata 0 en plata, per la Mare de Diu d'agost.

APL, Actes del Consell General, 160S-161S, f. 69. Inedit.

1611, 2'abril. L1eida

La ciutat de Lleida acorda recanviar la moneda de plata a rao de set sous per unca de rals de bona plata, uiilitzant menuts de la ciutat.

APL, Llibre dels Consells, 160S-161 S. Inedit.

1611,25 de maig. Lleida

La ciutat de Lleida acorda emprar 6.000 lliures per recanviar la moneda d'argent a pes pels nous sous encunyats a Barcelona.

APL, Llibre dels Consells,1605-1615, f. 1071'-1081'. Inedit,

1614,7 de gener. L1eida

Davant la necessitat d'aconseguir diners els paers de Lleida es qiiestiona la forma d'aconseguir-los. El Consell resolferdiligencies per tal de cobrar els deutes de la ciutat i deixar menuts, assegurats per la ciutat, per tal de canviar-los per moneda de plata que s 'hauria d'invertir en lluicions i no en altra cosa.

APL, Llibre dels Consells,1605-1615, f. 189. Inedit,

1614,23 de maig. Lleida

Els paers de Lleida es queixen que aLes administracions de La ciutat no hi entra mes moneda que els menuts.

APL, Llibre dels Consells, 1605-1615, f. 207v. Inedit. 11

1615,23 d'abril. Lleida

Es reiteren les crides defer correr exclusivament menuts propis de La ciutat.

APL, Acres delConsell particular, 1615-1625. Inedit, 12

1618,20 de gener. Lleida

Es reiteren les crides defer carrel' exclusivament menuts propis de La ciutat.

APL, Actes del Consell particular, 1615-1625. Inedit,

1619,28 de novembre. Lleida

Es reiteren les crides defer correr exclusivament menuts propis de La ciutat.

APL, Acres delConsell particular, 1615-1625. lnedit.

1623,10 de gener. Lleida

Acord defabricar mes menuts a Lleida.

APL, Actes delConsell particular, 1615-1625, f. 123.

1623,27 d'octubre. Lleida

El Consell lleidata delibera la possibilitat de continuar lafabricacio dels menuts amb un nou giny

( ) els magnifies senyors aleshores pahers de la present ciutat posaren eneeequuti6 (5 de febrer) la fabrica dels menuts ab la forma y manera que allf de present se mostra y se ha eostumat fins al present dia de vuy, y com ara se haje inventat nova traca de fer dits menuts, que es un tall ant conforma los tallants que tenen a Barcelona per a arredonir los menuts y estigueja a punt dit tall ant ( )

APL, Actes del Consell particular, 1615-1625, f. 188v.

1625,9 d'agost

El Consell de Lleida acorda arrendar l'enclusa de lafabrica dels menuts pel termini de dos anys, ates que, per decisio del mateix Consell, no s'hi esta fabricant menuts.

APL, Actes del Consell Particular, 1615-1626, f.190.

17

1626, 16 de juliol.

EI Consell particular de Lleida delibera sobre I'excessiva entrada de trentins d'or mancats de pes a La Taula de la ciutat i acorda rebre'Is descomptant sis diners per cada gra d'or que s hi trobes a faltar.

( ) als quals aixf convocats fonch per dits magnffics senyors pahers proposat que per quant el caixer de lataula del cambi de la present ciutat se Ii ha ordenat no rebes en dita taula ningun trentfque no fos de pes 0 almenys que sols hi faltas dos grans y nomes y a de part de dit orde, se li ha ordenat cambias menuts amb hor, 10 que va continuant, y com el dit cambi acodesquen alguns ab trentins curts en los quals falten a mes de tres, quatre y mes grans, 10 qual ha reparat fer per no poder-ne fer pagament per taula com li es estat ordenat y de altra part ha representat que los qui venen a cambiar cambien sens interes algti acontentant-se de cambiar-lo per son just valor, 10 qual es de grandfssima utilitat per a la ciutat havent de acudir particularment a la compra y pagament de les cams, que per 'to los placia deliberar 10 faedor ( )

APL, Actes delConsell Particular, 1615-1626, f.212-213. Inedit.

18

1627,15 dejuny. Lleida

EL Consell de Lleida acorda anar a Barcelona a comprar mes aram perfer menuts.

APL, Actes delConsell Particular, 1627-1633, f. 33v. Inedit,

19

1627,3 de juliol. Lleida

El Consell de Lleida acorda que es prenguin els trentins a la taula alfor d'un ral d'interes per trenti, tant curt com sencer, ates que en altres parts de la ciutat hom valorava igualment eis curts i els sencers.

APL, Actes delConsell Particular, 1627-1633, f. 57. Inedit.

X. SANAHUJA ANGUERA

20

1628, 3 de setembre. Lleida

El Consell particular de Lleida acorda anullar la prohibicio de treure menuts nous de la Taula de Canvi, atesa fa necessitat urgent de comprar blat.

Delibera y acorda dita magnifica prohomenia que attesa la urgent necessitat que per avuy y hade comprar blats per a ocasi6 de la sterelitat del temps y les provisions se hande fer per al any segiient de bestiars spetialment aguardant com se aguarde la vinguda del rey nostre senyor que per dita ocasi6 se n' a de fer major provisi6 y altres gastos se ofereixen promptament, alsant primer y llevant la prohibiti6 feta de que no-s gastassen los menuts nous, donen llicencia a dits senyors pahers per a que en tot 10 que se offerira gaste dels menuts nous de la mateixa rnanera que s'hi gastaven dels veils.

APL. Actes delConsell Particular, 1627-1633, f. 66. Inedit.

21

1628,27 d'octubre. Lleida

La Taula de la ciutat de Lleida ofereixfins a 3 sous dinteres per cada trenti recanviat per menuts.

APL. Actes del Consel! Particular, 1627-1633, f. 69.

22

1630,11 d'abril. Lleida

El Consell lleidata es fa resso que el carnisser deles Borges Blanques no vol rebre els menuts de la ciutat.

APL, Actes delConsell Particular, 1627-1633, f. 113.

23

1630, 28 de maig. Lleida

El Consel! General de Lleida acorda emprar 10.000 lliures per tal de remeiar els danys causats pels menuts de la ciutat.

«sobre remediar 10 dany dels menuts»

Al qual magnific Consell General aixi eonvoeat y eongragat fone per dits magnifies senyors pahers proposat com en 10 magnffic Conse11 General celebrat als 3 del corrent per a subvenir ales necessitats allf representades se feu commissi6 als senyors pahers y dues persones de cada rna per ses merces elegidores, has tractat moltes vegades de aquest negoci y appar que en ninguna manera se poden remediar dites necessitats sin6 es amp rant alguna quantitat de diner de vuyt fins en 10.000 11., les quals necessitats foren 11argament representades eonforme en la daltdita y ehalendada de11iberaci6 consiliar esta contengut y aquella fonc ab altra de11iberen que se ampren a for de censal mort de 20.000 per 1.000 fins en quantitat de 10.000 lliures

APL, Actes delConsell General, 1630-1636, reg. 439, f. 1811. lnedit,

1630,7 dejuny. Lleida

El Consel! de Lleida acorda recollir els menuts nous i tornar-los en menys quantitat a la circulacio un cop contramarcats. Tambe acorda posposar la deliberacio sobre la retirada dels menuts vells, encara en circulacio, fins el dia 18 de juny.

APL, Notfcies diverses, «Quadern a hont se continuaran los ajusts que-s tindran per los commissaris del magnffic Consell General sobre 10 remedial' 10 dany dels menuts», f. 184.

X. SANAHUJA ANGUERA

1630,9 dejuliol. Lleida

El Consell de Lleida esfa resso que s'ha gastat dues partides de 2.000 lliures per a recanviar els menuts vells en circulaci6.

APL, Notfcies diverses, «Quadern a hont se continuaran los ajusts que·s tindran per los commissaris del magnffic Consell General sobre 10 remediar 10 dany dels menuts», f. 186.

1630, 14 de juliol. Lleida

El Consell General de Lleida s'assabenta que els particulars de la ciutat es desprenen dels menuts canviant-los per or i plata amb sobrepreu.

«Sobre 10 cambi dels menuts ab interes»

Item fonch proposat com se ha tingut notitia que ja y ha alguns ciutadans que entenen en cambiar los menuts nous ab or 0 plata ab interes, 10 que es y redunde en gran y notable dany dela ciutat com se ha experimentat fins al dia de vuy, 10 que es estat gran part de haver posat la ciutat en los treballs que esta posada per raho dels menuts, que per 90 los placie provehir-hi de degut remey y en tot deliberar 10 fahedor. Acorda y delibera 10 dit magnffic Consell General que fos feta segons que fou llarga y bastant commissi6 ab tots los incidents dependents y emergents als enyors pahers y quatreta del negoci dels menuts per a que ab madur acirt y provehesque del remey que millor los apareixera convenir.

APL, Actes delConsell General, 1630-1636, reg. 439, f. 28v.

1630,24 de juliol. Lleida

La Prohomenia de Lleida acorda prohibir I 'entrada de qualsevol moneda de billo que nofos de Lleida a la Taula de Canvi de la ciutat i regular el recompte de les paperines de menuts que s'hi dipositen.

Acordaren y deliberaren que per a evitar los danys se poden seguir en entrar

menuts falsos y estranys en Taula que de ass! avant en la Taula no y pugue entrar ninguna manera de menuts ni ardits sin6 tant solament or y plata y menuts de la fabrica de la ciutat, y que per a dit efecte tots los administradors y clavari major de la present ciutat que reben menuts deles administracions aquells ajen quiscu respectivament comptar y senyalar les paperines enson nom y no de aquells qui les donaran y que en dites paperines tant solament si puguen posar menuts de lapresent ciutat y no de altres, y la present deliberaci6 per a rellevar de treball als administradors y clavari major se inti me als carnissers, flequer, y neuaters de la present ciutat que de ass! avant no reben sin6 or y plata y menuts de la present ciutat, que no se'ls pendran ni rebran de ninguna manera altra moneda si no la sobredita, imposant pena als dits administradors que han de posar 10 diner en Taula en la forma soberdita que per cada diner en fins en quatre que s'i trobaran de diferents menuts del de la ciutat y dels que y faltaran en fins a quatre que hajin de pagar quatre per hu y de quatre en avant que n'i falte 0 que n'i haje de altres que dels de la ciutat tinguen la tal paperina perduda aplicada als senyors pahers en noms propis imposant tambe pena als carnissers, neuaters y flequers que pendran altra moneda de la sobredita de tres lliures per quiscuna vegada que seran trobats fer 10 contrari aplicadora com la de dalt de la paperina perduda.

APL, Actes delConsell Particular, 1627-1633, f. 125-125v.

28

1630, 26de juliol. Lleida

El Consell Particular de Lleida acorda encomanar a Tomas Bullfarines l'ofici de visurar les paperines de menuts. idem, s'encarrega el comptar i visurar las paperines al caixoner de La Taula, Tomas Bulljarines, ja que els administradors del pa ide la cam, entre d'altres, estaven massa enfeinats per a fer-ho.

APL, Actes delConsell Particular, 1627-1633.

29

1630,2 d'agost. Lleida

El Consell de Lleida investiga la manera com La ciutat de Girona ha reconvertit els seus menuts en ardits barcelonins, pero adverteixen que els menuts gironins duien una quantitat de plata i els de Lleida no.

APL, Notfcies diverses, «Quadern a hont se continuaran los ajusts que-s tindran per los comrnissaris del magnffic Consell General sobre 10 remediar 10 dany dels menuts», f.187. 30

1630,23 de setembre. Lleida

EL Consell General de Lleida ratifica La continuaci6 de Les operacions de recanvi deLs menuts nous per d'altres acabats de contramarcar, segons s'havia determinat el passat 28 de maig.

Item fonc proposat com inseguint ladeliberati6 del magnffic Consell General celebrat als 28 del mes de maig proppassat se ha posat en exequci6 10 procurar ab totes les veres possibles remediar los grans e intol-lerables danys que la ciutat rebie per ocasi6 dels menuts. Per 10 que se han fet marcar 6.066 II. de menuts nous que la ciutat tenia retirats en la Taula, ab un nou senyal adernes de la marca que ja tenien deles armes de la ciutat, y se han fet crides publiques en virtut de les quais se ha manat a tothom qui tingues dels menuts de la marca de la ciutat los portas a la present casa per a depositar-Ios y cambiar los que eren de bona marca y encuny de la ciutat ab los novament marcats ab 10 nou senyal, y ara se va cambiant los deposits, acerca de asso se han tingut moltes y diverses juntes deliberacions y tractats per los dits senyors pahers y commissaris del magnffic Consell General conforme per menut conste y es de veurer llargament en 10 llibre e/o quadern que acerca del dit negoci se ha fet, les quais foren referides, assistint en tot y per tot en los ajusts y deliberacions 10 sindic y Racional de la present ciutat, representen-se'Is estes coses per a que Ii placie deliberar si-s continuara en la prossecuti6 del negoci conforme en fins al dia de vuy se ha acostumat.

Acorda y delibera 10 dit magnific Consell General que fos lloat y approbat segons que lloa y approva tot 10 fet en fins ass! acerca del negoci proposat yen 10 fahedor deassf avant se prossehesque y fer-ne la mateixa forma que en fins ass! ab intervensi6 del sindic y Racional de la present ciutat los quais entrevingueren en tot y per tot attesa la gravedad del negoci.

APL, Actes del Consell General, 1630-1636, reg. 439, f. 35v-36.

Registrat per F. MATEU LLOr[S, Datos y documentos para la historia monetaria de Lerida, siglos XlIl a XVII, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, 1945.

31

1630,23 de setembre. Lleida

La ciutat de Lleida es nega a tornar a arrendar el martinetja que sospita molt seriosament que els arrendaments anteriors havien estat els culpables de lafalsificacio deLs menuts.

APL, Actes del Consell General, 1630-1636, reg. 439, f. 35-36. Registrat per F. MATEU LLOPlS, Datos y documentos para la historia monetaria de Lerida, siglos XIII a XVII, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, 1945.

32

1630, 17 de novembre. Lleida

Despres d'escoltar un informe sobre eLs perjudicis de La seva circulacio, el Consell General de Lleida acorda abatre els menuts de la ciutat i emprar 6.000 lliures a censal per tal d'efectuar l'operacio

veure ara clarament que aquest remey no es estat eficas perque cada dia ne van contrafent y ara mateix estarem en 10 mateix y pijor treball que abans, per 10 que en 10 dia de air se feu junta de algunes persones en la present casa de consellers y altres que en tots passaven de trenta als quals se'ls representa aquest dany y a tots los paregue que necessitave molt de remey

«Danys y inconvenients dels menuts»:

La apretura gran y extrema necessitat que vuy tenim en aquesta ciutat sabem tots que la fabrica dels menuts la ha causada y en un dia ha perdut 10 que havie guanyat en molts anys puix passen de 20.000 scuts los que y ha abatuts y tots Y.M. y los que 10 any passat gubernaven tingueren per remey aquest dany y tal perdua per medicina y ganantia segons los inconvenients que se esperaven.

Determinaren abatrer los menuts y posar-los en la manera que vuy corren y aquest remey ningu 10 ha approbat sino mentres se procurave 10 milIor y mes iitil dela ciutat perque essent de tant baixa materia, tant facil com gananciosa la fabrica, y no corrent sino en ciutat sola ella hade patir 10 dany, sola la ciutat enbossara los menuts que fa y no fa, y no tenint la ciutat ninguna mercaderia que porte bona moneda a ella, ans havent cada any de fer provissions de bestiars, blats, granes y damascos trau de la ciutat en or y plata 10 que despres atresora en menuts, de tant per a avlor com tots Y.M. saben.

X. SANAHUJA ANGUERA

Aquest any senyors per a acudir a les obligations forsoses havem carregat 20.000 11. la meytat han servit per a blats y les altres deu per a pagar 10 bestiar que costara 9.87611., ben empleada y gastada tota esta quantitat ab or y plata ab les dos asministrations del pastfs y deles carnisseries, dins deu mesos tornara ab menuts de tant poca estimati6 com los abatuts y pijors puix fora dels portals ni en los llochs de la contribuci6 carrers de Lleida no-Is volen, y dins de ella se done interes de cambiar-los ab or 0 plata y no es molt essent forta al qui porte mercaderia traurer 10 diner pues no pot blat de manera que les 6.665 11. que se han fabricat de esta moneda nova esforsa que sola la ciutat la enbosse y guarde ab 10 dany que te de mesclar-se ab latra tanta de falsa que ho la mala inclinati6 0 la facilitat y vilesa de la materia amenassa molts mestres. cada dia an quinze quarteres de blat que-s pasten y ab los moltons que-s maten entren en Taula 10011. de menuts, son 500 la semmana y 2.00010 mes, y de assf a Sant Antoni que se haura de pagar part del bestiar estara la Taula sens un real pues may cobrara moneda de que puga valer-se, ni entre los ciutadans se estimara perque cada qual mirantjustament sa comoditat cambie los menuts ab or y en ninguna rna se aturen sin6 es en la Taula, que rebent-los de 100 en 100 cada dia, dos dies la semmana ne done en cada cent, deu, y aixf dins deu mesos restaem sens blat y sens bestiar, sens moneda y desacreditats y no segurs segons va 10 temps de haver menester mes blat sens poder comprar-lo obligats altra vegada a haver de carregar y amprar no per mala administrati6 sin6 per culpa de esta moneda que oxala may se hagues fabricat.

Dir ara que-s cambien los menuts ab or com feien altres anys es pijor perque a mes que 10 tracte es poe luit y poe segur la ciutat perdra cada dia 611iures y y haura molts trentins que Ii costaran 10 que valen.

Pensar remediar-ho fent menuts de igual valor grans y bons en que no si guanye res solament 10 metall que te la ciutat se emplee tampoc es ganantia per que es cert que may passaran del portal y restam en 10 mateix treball y anant en Franca y altres parts tant mes barato 10 aram de alla ne portaran a carregues y en esser menuts nous y haura mes mestres que gastadors y estarem en 10 mateix y pijor estat.

Ben mirat y remirat aquest dany estos senyors de la quatreta y nosaltres inclinam tots a que-s procuras fer una partida de ardits que essent moneda corrent y comuna passarien per tot y evitarien los inconvenients que havem representat. En Barcelona se ha procurat asso en molts medis pero escarmentats del que feu la ciutat de Girona no u volen escoltar, y tenim resposta que en los consellers que vuy s6n es impossible negociar, aguardar nous consellers es facil que Sant Andreu los y haura, pen) dificult6s 10 negotiar be.

Per Madrid 0 ab privilegi ab cartes alcansar que sa Magestat ho mane apar facil de una 0 altra manera ajudant-se la ciutat, pero aquest remey ha de esser cost6s y no tant prompte com havem menester, que cada dia pert molt la ciutat y sera

prudentia 10 que se ha de fer a l'ultim fer-ho ara que 10 dany sera menor, estos senyors y 10 deles 6.665 11. que havem novament marcat, ja-n tenim retirades 3.000 y poe a poe anirem alsant los quepodrem pagant 10 cambi de les cantitats que tenim depositades que si en asso appar que-s va a plaer es adrede com tambe 10 dissimular que pasten tants ciutadans al preu que volen y que 10 Capitol mate tant bestiar comprant allo molts ciutadans que no poden puix aixi la ciutat guarde sa mercaderia y no la cambie ab menuts que es 10 que ploram y suspiram.

Pareix convenient que luego ab la major diligentia y secret del mon se ampren 4.00011. en Barcelona y en tenir-les assf abatrer luego los menuts portant la mitat de ardits per al gasto ordinari cambiant-los en pochs dies pues tots son en ciutat, y ab 200 11. de pencio que patira la ciutat evitara los centenars y milanars que vern que pert. Aquest remey es unich si ja V.M. no-n saben altre que podra esser que com ames zelosos ho hauran mes ben pensat que estos senyors y la segona vegada passarem aquest barranch y no perdra la ciutat alentada y fora de aquest treball, la ocasio de alcansar licentia 0 privilegi de fer ardits edls menuts que tenim ab que respirara y eixira d' esta plaga la ciutat que es ja punt de honor 10 llevar-los del tot. V.M. determinaran 10 que(ls pareixera que estos senyors y 10 ho executarem.

APL, Actes delConsell General, 1630-1636, reg. 439, f. 40-42. Registrat per F. MATEU LLOPIS, Datos y documentos para la historia monetaria de Lerida, siglos XIII a XVII, Lleida, Institut d' Estudis Ilerdencs, 1945. (Pero 20 de novembre.) 33

1630, 1 de desembre. L1eida

El Consell Particular de Lleida es fa resso de La retirada definitiva dels menuts de la ciutat, acorda prohibir La circulacio de lamoneda jaquesa i limita el poder liberatori de La moneda de billa barcelonina a La Taula de la ciutat a la quantitat d'II diners per pagament.

Als quals aixi convocats y congregats fonc per dits magnifics senyors pahers proposat com, inseguint 10 orde y deliberacio del magnific Consell General, 10 qual delibera que retirassen tots los menuts que corrien de la marcha y nou senyal de la ciutat per les causes y rahons en dita deliberacio consiliar llargament especificades, se han fetes les degudes diligenties en retirar-los y de fet estan ja tots retirats, y de assi a derna per tot 10 dia se acabaran de pagar los deposits de dits menuts nous marchats ab 10 nou senyal. Y aixi appar serie be que araen 10 principi se donas una bona forma per a que la ciutat en sdevenidor no-s veje en altres sem-

blants treba11s com los que ha patit y pateix en 10 abus tant gran se ha fet de falsificar-li sos menuts, 10 que sera molt contingent recaurer en los mateixos danys, se nos proveheix de degut remey y nos done una bona forma en 10 adrnetrer y rebrer lamoneda de bello estranya de la present ciutat, que per 90 los placie deliberar com se han de portar en rebrer y pagar dita moneda de bello y si en la Taula dels Cambis de la present ciutat y administradors de les carnisseries, del pastis, y altres de dita ciutat, se rebran ninguns menuts y quins y quants se'n rebran, y aixf mateix en cars se'n rebe, fins en quina quantitat se'n donara en les pagues se hauran de fer dita ciutat yen tot los placia deliberar 10 fahedor.

Acordaren e deliberaren donant principi al proposat, com la Taula dels Cambis y Deposits comuns de la present ciutat sie un dels mes principals membres de aquella, y per a hont en esta materia nos poden acreditar 0 desacreditar com se es vist al ull y se ha experimentat fins al dia de vuy, que de assf avant 10 caixer de la dita Taula de la present ciutat, qui vuy es y per temps sera ni altra persona que per son orde regesca dit ofici, no pugue pendrer en ditaTaula si no es de or 0 de plata, exceptat fins en onse diners de menuts y ardits de Barcelona, que es igualament de comptes, y aixf mateix viceversa no pugue donar-nesino es fins en onse diners per igualament de comptes, y per a dit efecte pugue tenir 10 II. de menuts 0 ardits de Barcelona y no mes cantitat, ordenant que tingue dit caixer una tis ora per a talIar tot genero de moneda falsa que arribara a la dita Taula y que no-n pugue rebrer de curta sino que sie a pes. Y de aquesta manera, puix entrara bona moneda que se pagara ab la mateixa, 10 credit de la Taula anira de augment.

( )

Se prohibeixa tothom que ningri pugueenpaperar los ardits ni menuts de Barcelona, sino que aquelIs se haien de comptar al rebre'ls y los que seran falsos que dits botiguers y persones de comerci los deguen tallar ni-ls puguen donar tampoc enpaperats. Prohibint aixf mateix, per ames facilitar 10 que la ciutat desije, que ningun ciutada ni altra qualsevol persona de la present ciutat pugue pendrer menuts de creu, donant-los termini als que-n tindran per a poder-los despedir a arbitre dels senyors pahers en la crida que manaran publicar, sots pena de 3 11. per els contrafahents divididora y applicadora com de sobre esta dit y ordenat.

APL, Actes del Consell Particular, 1627-1633, fI41-.

1631,6 de febrer. L1eida

El Consell de Lleida, que havia enviat a Barcelona 30 rals dels menuts retirats de la circulacio, rep la informacio que en l'assaigd'aquells no es va trobarplata

a l 'aleacio.El Consell acorda tamar a enviar una altra partida, aquest cop dels menuts vells, per veure si contenen plata.

APL, Notfcies diverses, «Quadern a hont se continuaran los ajusts que(s tindran per los commissaris del magnffic Consell General sobre 10 remedial' 10 dany dels menuts», f. 189.

1631,14 dejuny. L1eida

El Consell de Lleida pren la determinaci6 de vendre el metall dels menuts de la ciutat recollits recentment.

APL, Actes del ConseLL Particular, 1627-1633, f. 175-175v.

1631,13 d'agost. L1eida

El Consellde Lleidaacorda vendre les manxes de lafabrica dels menuts de la ciutat.

APL, Actes delConsell Particular, 1627-1633.

1632, 18 de marc, Barcelona

Els consellers de Barcelona acorden que siguin pagades 3.664 lliures als paers, Universitat i particulars de Lleida, pel preu de mes de 140 quintars de menuts de dita ciutat, a ra6 de 26 lliures per quintar, que hauran de ser lliurats al mestre de la seca barcelonina per tal de ser reconvertits en menuts i ardits.

AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, vol. 141, f. 145.

1634,9 dejuny. Lleida

El Consell General de Lleida es queixa que a la Taula de canvi de la ciutat nomes hi entren menuts i ardits, i no bona moneda d'or i plata.

APL, Actes delConsell General, 1630-1636, reg. 439, f. 187.

Citat per F. MATEU LLOPIS, Datos y documentos para la historia monetaria de Lerida, siglos XIII a XVII, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, 1945.

1643,19 de febrer. Lleida

Carta dels paers de Lleida al seu sindic, Joan Baptista Canet, en la que li donen instruccions per tal que la ciutat obtinguipermis per a fabricar menuts i/o sisens de billa

en 10 dels menuts servesca tarnbe procurar-se prengue resoluci6 per a que pugue esta ciutat valer-se del privilegi del rey Catholic per a fabricar aquells en 10 entretant que li tornarem proposta. En materia dels sisens servesque v.m. de veurer ab sa senyoria si-ns faria merce de extendre 10 privilegi de menuts a sisens, pus tot es moneda de be1l6, que farem les mateixes armes de la ciutat y de la lliga dels menuts. Ja en altra ocasi6 del mateix donarern supplica al senyor governador y al senyor d'Argens6 y coneixiem desitjaven fer-ne a esta citat per los grans treballs que te

APL, Correspondencia tramesa, 1643-1661, reg. 856, f. 13v-14. lnedit.

1647,6 d'abril

El Consell d'Arago recomana al rei Felip III que prorrogui de 4 a 6 anys el termini que te la ciutat de Lleida per a pagar els drets corresponents a La concessio del privilegi de poder batre moneda de plata i billa.

Ala ciudad de Lerida hizo Y.M. merced hallandose en ella el ana de 1644 de

darla licencia para fabricar 30.000 ducados de plata y 10.000 de ve1l6n, concediendole espera de quatro afios para pagar el sella y media annata que deviese por esta gracia, y agora se ha presentado memorial supplicando a V.M. se sirva mandar que en la paga destos derechos se les admita cauci6n de que la haran en estandola ciudad reintegrada delas perdidas que ha tenido por causa destas guerras, como se haze con todas las demas universidades y naturales de Catalufia.

Y el Consejo pareceque V.M. mande que la espera que se Ie ha concedido a la ciudad para pagar estos derechos dentro de quatro afios, se le prorrogue a seis. V.M. mandara 10 que fuese servido.

ACA, Consell d' Arag6, Secretaria de Catalunya, JligaJl 228, doc. 6. 41 1647

Comptes del Tresorer Reial, signats per Miquel de Salva, regent la Reial Tresoreria a Catalunya, referits a lafabricacio de moneda a Lleida.

Item, 2211. 2 s. 4d. per tantes se l'en restaren devent en la resta del compte de que te presentat de la administraci6 dedos dines per march que te cobrat dels marchs se s6n fabricats en la ceca de la present ciutat, com consta en la conclusi6 final del dit compte.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Llibres del tresorer reial, vol. 449, f. 15v. Inedit. 42

1652,12 de maig, Lleida

Carta dels paers de Lleida al rei Felip III informant-Io de l'inici de les gestions dirigides a esbrinar i solucionar el problema de la manca de pes de les monedes de llei castellana, fabricades ultimament ala ciutat.

Sefior,

Por evitar la confusi6n que causaron en esta ciudad de V.R.M. los reales del Peru y garapifia y las discordias que se esperavan entre paysanos y soldados, se acord6 por esta ciudad de balerse de la merced que con su Real Privilegio dado en Zaragoza a 23de abril de 1645 fue servido hazernos para que pudiessemos fabri-

X. SANAHUJA ANGUERA

car treynta mil ducados de moneda castellana en reales de a dos, zensillos y sueldos, como se han fabricado parte de ellos desde 8 de mayo del aiio 51 hasta oy, de muy buena calidad y devido peso sin haver havido contradictio alguna en tornarlos por todos los reynos de V.R.M. Pero como se haya tenido noticia de que en el reyno de Aragon ay alguna quexa del excesso de la liga y diminucion en el peso de dicha moneda, quedamos haziendo las diligencias necessarias para ber si en los ministros que la fabrican por quenta de esta ciudad ay alguna falta, para poner en dia el remedio y el menester. Darnos a V.R.M. esta noticia para que sia servido entender que en manera alguna se permitira que esta moneda se labre de calidad que pueda ser descredito alguno delade los otros reynos, antes bien se procurara con todo effecto el reparo de qualquier descuydo que en este caso haya podido haver, para que en todo caso quede V.M. servido de los procedimientos de esta ciudad Lerida a mayo, 12, de 1652. Los paheres de la ciudad de Lerida,

ACA, Consell d' Arag6, Secretaria de Catalunya, lIigall 383, 1632 (sic), plec «Moneda». 43

1652,

12de maig, Lleida

Carta del governador de Lleida, Francisco de Valenzuela y Mendoza al rei, assabentant-Io dels problemes de La moneda de plata que havia estat batuda a la ciutat refonent els rals peruleros i de garapiiia. EI personal de La seca havia reconegut el frau, encara que, deien, I'havien comes sense malicia. Les analisis havien demostrat que les monedes estaven minvades de pes i de talla a rao de: 9 rals i mig menys de llei per marc, i 6 i mig peces menys de pes per marc. EL governador creia que el Consell de Lleida i els oficials de la seca no es mereixien que es permetes continuar lafabricacio, per la seva cobdicia.

ACA, Consell d' Arag6, Secretaria de Catalunya, lligall 383, 1632 (sic), plec «Moneda».

1652,16 de maig. Saragossa

44

Carta del governador de Lleida, Francisco de vulenruela y Mendoza, als paers de Lleida, demanant-los que aturin lafabricacio de moneda i procedeixin a recollir la[abricada defectuosament.

Aunque del buen gobierno de esa ciudad y personas de su gobierno no se puede pressumir (ni yo 10 creo) aya havido dolo en la fundici6n de la moneda, pero por 10 que toea al credito de sumagestad, estando marc ada con el cufio de Castilla es fuerca tengamos todos sentimiento, y para evitar 10 que puede suceder hasta que benga orden de su magestad, a quien yo escrito sobre el caso, parece que V.S. puede serbirse mandar se recoja toda la moneda hecha d-esta calidad y que no se pase adelante en semexante fundici6n.

APL, Correspondencia rebuda, 1648-1655, reg. 857, s. f. Carta molt deteriorada.

1652,2 dejuny, Lleida

Carta del govemador de Lleida, Francisco de Valenzuela y Mendoza al rei, assabentant-lo del cessament de les emissions i la recollida de la moneda de plata batuda a La ciutat

Su carta de V.M. de21 del passado he recivido juntamente con la Real Orden de su M. de 21 del, y por ser tan corto el tiempo que ay desde que se reciven las cartas asta que se va la estafeta no he podido poner por execuci6n todo 10 que por ella se me manda: si bien algo d-ello esta executado, como es, el haver sesado la fabrica de la fundici6n desde el punto que se supo la falta que havia en lamoneda y assimismo se ha deshecho toda la que havia labrada en la cas a de la ciudad de aquel genero, y se hazen todas las diligencias possibles para recojer la dernas, si bien tengo por cierto que la cantidad que se ha labrado a sido poca. Hare 10 que su M. me manda por su R. orden, y de todo yre avisando, y en el ynterin que su M. no hordenare otra cosa no se perrnitira que se labre un real. N.S. guarde a V.M. muchos afios, Lerida, junio, a 2, del 52.

Francisco de Valenzuela y Mendoza.

ACA, Consell d' Arag6, Secretaria de Catalunya, Iligall 383, 1632 (sic), plec «Moneda».

1652,2 dejuny, Lleida

Un aLtra carta del governador de Lleida, Francisco de Valenzuela y Mendoza,

SANAHUJA ANGUERA

tramesa al rei, assabentant-lo del cessament deles emissions i la recollida de la moneda de plata batuda a la ciutat

acerca de 10 de la moneda, 10 que puedo assegurar a Y.M. es que la cantidad que se ha fabricado es bien poca y que asf por la que se recoje como por la que abra entrado el pays adentro no habra necesidad de echar banda para ello, por ebitar el escandalo, los jurados estan muy pesarosos de 10 sucedido e lla no se fabrica mas desde que se reconocio la falta y toda la que havfa d(este genero y la que se recoje se deshaze toda y no fabricaran un real hasta que su magestad embie horden para ello.

ACA, Consell d'Arag6, Secretaria de Catalunya, lliga1l399,full salt. 47

1652, 14 de juliol, Lleida

Carta del governador de Lleida, Francisco de Valenzuela y Mendoza, al Reial Consell d'Arag6, on informa sobre els Jets de Balaguer, Castello de FarJanya, Camarassa i Arbeca, ion demana autoritzacio per a tornar a fabricar moneda de plata a la ciutat. A continuacio, el parer afirmatiu del Reial Consell d'Arag6

(por) allarse la ciudad tan pobre y nesesitada, me ha pedido suplique a Y.M. se sirva de ynterceder con essos senores para que Ie de permission para poder labrar de una poca plata labrada que han recojido y de otra que tienen deshecha, labrar hasta 2.000 escudos, que en quanta a la bondad de la que labraron yo salgo a ella, que por esto no escusa en que se prosiga la ynformacion que stesta haziendo que yra el domingo que biene, suplico a Y.M. se sirva de pedir esto con todo encarecimiento por que estos pobres hombres se allanconfussos por no saver que medio tener para buscar un remedio.

Dese la perrnicion para labrar hasta 2.000 escudos de la plata que dize, no haviendo cosa en contrario por el privilegio que se hade reconocer.

ACA, Consell d' Arag6, Secretaria de Catalunya, lligall 399, full solt.

1659,24 dejuny. Lleida

El Consell de Lleida es fa resso que a Barcelona s'ha iniciat una investigacio sobre fa moneda de pLata castellana batuda a La ciutat.

Mes fonch per dits senyors pahers proposat que en dies atras vingueren alguns oficials de la ciutat de Barcelona per a efecte de rebrer informacions de la calitat son los reals de ados diuen se an fabricat en la fabrica de la ciutat, y per a dit efecte an fet manament a mossen Antoni Ortiga, a Joan Genis y Antoni Xifre, per a que dins deu dies vajen ala ciutat de Barcelona so pena de 1.000 escuts per a fi y efecte de testificar en la causa.

APL, Consell General, vol. 446, f. 121.

49

1659,26 d'octubre. Lleida

EL Consell de Lleida acorda pagar el que facifaLta per tal de fer mes agradable l'estada del doctor Rull a La ciutat, comissionat per tal d'investigar la fabricacio de moneda de plata a Lleida.

Als quals fonch per dits senyors pahers proposat com se tingue avis que 10 doctor Rull venie de la ciutat de Barcelona a esta a rebrer informacions de la calitat de la moneda de plata se avie fabricat en esta ciutat y que avien obligat a mossen Antoni Ortigas, qui es la persona (que) cuidave de la fabrica de la dita moneda, a mossen Joan Genis y a Anton Xipre de anar a Barcelona per a dit efecte, y no se sabie encara en 10 estat quedarie dit negoci, per 10 que parague als senyors pahers y a alguns ciutadans agasejar a dit senyor doctor Rull demanant al senyor Anton Salla que com a deute dit senyor doctor Rull se'l ne aportas a sa casa assistint-lo y regalant-lo per compte de la ciutat, com an efecte ho feu, y com dit senyor sana aje gastat per a dit efecte 145 11. Y al carniser se Ii degue alguna resta, proposes a V.S. per a que se servesca deliberar 10 fahedor.

APL, Consell General, vol. 446, f. 127-127v,

1660,24 d'agost. Lleida

La prohomenia de Lleida acorda enviar una copia del privilegi per a fabricar moneda al Mestre Racional per tal de registrar-lo.

Mes fonch proposat que 10 senyor don Miquel de Salva scrigue que s' envias 10 privilegi de fer moneda per a registrar-lo y vuy micer Sanau scriu que los oficials de dit racionalat li an dit que enviaran un porter per ell, 10 que propose a V.S. per a que delibere 10 fahedor.

Acorda y delibera dita magnifica prohomeneia de capbreu que es fasse un transumpto de dit privilegi y se envie 10 privilegi a Barcelona y se pague 10 cost de registrar.

APL, Prohomenies, vol. 379, f. 99.

Nova moneda d'Oliana, probablement eclesiastica

M. PORTA I PARCERISA

Fa uns mesos va apareixer en una venda publica una moneda inedita, classificada, amb un interrogant, com d'Oliana. La peca en questio la podem descriure aixi:

Incusa de llauto

aJ (anepigrafa) Arbre sobre una base, amb una creu en aspa que s'hi superposa. Orla lineal.

Pes: 1,96 g 0: 25 mm

Inedita Lamina nrim. 1

Varem saber que M. Crusafont havia fet la proposta dadjudicacio a Oliana i comentarem aquesta hipotesi. Ens digue que havia indagat sistematicament els pobles amb heraldiques d'un arbre iamb noms 0 patrons de la parroquia relatius a sant Andreu 0 santa Eulalia i que la millor aproximacio es produia amb Oliana, encara que sense total seguretat. Oliana te sant Andreu com a patro de la parroquia, i un arbre al seu segell municipal, segons ho reporta Rocafort.' Convinguerem, daltra banda, que la peca sembla tardana, segurament del segle XIX. Es per aixo que suposa que podia esser una moneda eclesiastica 0 pallofa, i aixi apareixia classificada a la venda esmentada.

Per be que hi ha noticies d'amonedaments locals a Oliana de caracter municipal i encara desconeguts, tots son de mitjan-finals del s. XVI i de primers del s. XVII.2 Per tant, hi ha un buit documental per a una peca tardana.

I. Ceferi ROCAFORT, "Provincia de Lleida», dins la Geografia General de Catalunya, dirigida per F. Carreras Candi, p. 611-614.

2. M. CRUSAFONT! SABATER, La moneda catalana local, Barcelona, 1990, p. 217-218.

A manca de suport documental escrit, iamb l'objectiu d'indagar si la peca es efectivament d'Oliana, hem optat per altres vies. En primer lloc, hem estudiat les heraldiques conservades en els monuments de la vila. De fet, documents i testimonis materials sonles fonts de la historia, i quan ens manca una d'aquestes vies hem de recorrer a I' altra.

Per aquest carnf hem trobat les dades que descrivim i que reproduim tambe a les lamines:

l. Escut gravat a la llinda d'un rnoli hidraulic que porta als costats la data 1753. Com podem veure a la lamina, mim. 2, hi ha un cercle de punts circular que conte una creu en aspa i un arbre.

2. Escut gravat ala facana de l' antiga Casa de la Vila. Es oval, amb doble orla, lineal ide punts. A la part superior hi consta la data 1880, i a la inferior els mateixos elements que a I' escut anterior, pero de diferent dibuix. Lamina, num. 3.

3. Escut que hi ha ala facana de la biblioteca J. Escales, que es del 1950. Porta un arbre entre una 0 i una creu en forma d'aspa. Lamina, mim. 4.

4. Escut que hi ha en un portal de la placa de Lledoner. Porta un arbre al centre amb una aspa a I'esquerre i un signe de dificil identificacio ala dreta. No sabem la data exacta d'aquest portal. Lamina, mim, 5.

Encara que ens manca, com hem dit, documentacio escrita sobre la possible moneda, sf que podem comptar, pel que fa a l'heraldica de la vila, amb una altra font documental. Ens referim als segells del municipi, segons les dades que es conserven a l' Ajuntament i a d' altres que han estat publicades. El segell mes antic data del 1584 i s'aparta del tot deles representacions que hem assenyalat, ja que porta la figura d'un sant dempeus i de front que soste una creu i te al voltant la llegenda OLI-A-NA.3 Es el mim. 6 de la lamina. Tots els altres segells, mes tardans, retornen pero als temes de l'arbre ide la creu en aspa. Els podem veure a la lamina: el ruim. 7 es de data indeterminada, el mirn. 8 es va emprar des del 1879, i el mim. 9, forca rnalmes i que es el que reprodueix Rocafort, que deu correspondre al mim. lOde la lamina, es el que esta en millor conservacio i apareix en un document del 1822 que guarda l' Ajuntament.

De I'analisi de totes aquestes representacions sembla que podem deduir el que segueix: l'heraldica d'Oliana es constituida per dues peces fonamentals, l'arbre i la creu en aspa. Pel que fa a I'arbre, cal tenir present l'us frequent de signes parlants per a formar les peces heraldiques. Aixi, les ales per als pobles de nom comencat en Al 0 els castells per a poblacions que tinguin aquesta paraula en el seu nom. En aquest cas es ben probable que les tres primeres lletres del nom de la poblacio, OLI hagin suggerit com a heraldica la figura d'una olivera. Pel que fa a la

3_ EI publica Ferran de SAGARRA. Sigil-lografia Catalana, Barcelona, 1922, segell 1343, p_ 175_

M. PORTA I PARCERISA

creu en aspa, pot haver-se originat en el patr6 de la parroquia, sant Andreu. La 0 que apareix en alguns deIs segells mes moderns sembla un element afegit, potser per error. Mentre l'arbre i l'aspa tenien mides semblants, apareixien, senzillament, l'un al costat de l'altre. En voler donar preerninencia a l'arbre, potser perque era el sfrnbol mes propiament municipal, hom situa I' aspa en un dels costats, pero aixo degue induir a posar alguna altra cosa a I' altre costat. Que hi havia inicialment? Potser una altra aspa, com ho interpreta el reverend Josep Riart que d6na aquesta representaci6 com a armes de la vila, segons ho podem veure a la lamina, amb el num. 11. Potser aquest era I' escut de la llinda de la placa del Lledoner, que en esborrar-se amb el temps, va fer creure que una deles peces era una 0, al capdevall la inicial del nom de la vila. Aixo degue generar els escuts tardans amb 0-X als costats de l' arbre.

Aquest criteri degue seguir igualment Armand de Fluvia en proposar l'actual escut oficial de la vila, aprovat l'any 1991 i que reproduim a la lamina, amb el mim, 12. S'ha basat en el segell que sembia mes genu! i probablement mes antic, el mim. 7, i recull la figura d' una olivera sobre la qual hi ha un aspa, coincidint totalment amb la figura que trobem ala moneda que comentem (lamina, mim. 1). En consequencia, la peca ha d'esser sens cap mena de dubte d'Oliana. Podem eliminar, doncs, l'interrogant que fins ara l'acompanyava i podem enriquir, ara amb seguretat, la numismatica d'Oliana. Recordem que fins ara la historia monetaria de la vila tenianombroses mencions, pero nomes una moneda coneguda: el diner de 1642, emes, doncs, durant la Guerra dels Segadors.'

Podem observar que malgrat que la peca porti estrictament les armes dela vila, tambe presenta un element religios, la creu de sant Andreu, patro de la parroquia. Per tant, no hi ha cap inconvenient per a poder considerar-Ia una moneda de caracter eclesiastic, i aquesta sembl a I' atribuci6 mes probable. No es impossible, pero, que hi hagi alguna participaci6 municipal, com en el cas de Sant Feliu de Codines, on el municipi va emetre uns llautons amb funcions caritatives, segons hem pogut saber darrerament.> Pero per a poder plantejar aquesta hipotesi alternativa s'hauria de poder sustentar en documentaci6 escrita.

Per tant, la nostra conclusio es que som davant d'una moneda eclesiastica 0 pallofa i que I' atribuci6 a Oliana es pot assegurar.

4. J. BOTET, Les tnonedes catalanes, vol. Ill, Barcelona, 1911, p. 156, nurn. 879; M. CRUSAFONT col. Historia de la moneda de la Guerra dels Segadors, Barcelona, 200 I.

5. M. CRUSAFONT, «Noticia sabre el rnanuscrit de 1. Botet i Sis6, titulat Ploms i pallofes catalanes », Acta Numismatica, rnirn. 29, 1999, p. 143-214. Vegeu la p. 163, pel que fa a S. Feliu de Codines.

En el darrer any de la pesseta 0 peceta

M. CRUSAFONT I SABATER ANNA M. BALAGUER

Les primeres monedes amb el nom pesseta es varen encunyar a Barcelona l' any 1808. Catalunya no tenia en aquell moment un sistema monetari propi. El 1714 ens havia estat arrabassat juntament amb el dret d' emetre moneda iamb la resta deles altres institucions. Tot i aixf, crearem les primeres pessetes, les quals s' emeteren a Barcelona entre el 1808 i el 1814. L' any 1868 el govern de Madrid faria de la pesseta la unitat monetaria de l'Estat espanyol.

Durant gairebe un segle i mig les pessetes ens han passat per les mans. Cal recordar, pero, que fins a finals del seg1e XIX hom continua portant la comptabilitat pel sistema tradicional de lliures, sous i diners.

La pesseta, d'altra banda, te nom catala, Quan l'Estat espanyolla prengue com a unitat ja ningu ho recordava i quan els catalans volgueren adaptar el mot a la nostra llengua tampoc hosabien. De manera que, en lloc de fer peceta amb c, feren pes seta amb doble s. Quan n' hem descobert l' origen, la pesseta era a punt de desapareixer. Aquesta circumstanciafa que no hi hagi ara greus inconvenients per a recuperar el seu nom amb la grafia ortografica catalana original i per tant, correcta: peceta.

Per comencar, ens referirem a un treball nostre anterior sobre l'origen del nom pesseta.' En una segona part parlarem breument del canvi trascendental que va represetar la introducci6 d'una sola unitat monetaria i finalment ens referirem ampliament a la historia monetaria d'aquest valor monetari des dels seus antecedents en la peca de dos rals castellans fins a la seva extinci6.

I. M. CRUSAFONT I SABATER; A. M. BALAGUER, «Que significa la palabra peseta?", Gaceta Numismdtica [s, 11.], rnirn. III, 1993, p. 45-54.

156M. CRUSAFONT 1 SABATER, ANNA M. BALAGUER

I. EL SIGNIFICAT DE LA PARAULA PESETA: ESTAT DE LA QUESTIO

Si consultem els diccionaris 0 glossaris de termes numismatics escrits i editats en I'ambit hispa i que son d'us habitual, veurem que el diccionari de H. F. Burciointerpreta que peseta es un diminutiu de peso, equiparable per tant a pesillo 0 pesito. EI glossari de Mateu y Llopis- coincideix en la idea de que es tracta d'un diminutiu, pero derivat de la paraula catalana peset, es a dir, pes petit.

Si ens atansem als diccionaris generals, veurem com l' Alcover-c-Moll! considera que la paraula es d'origen catala i deriva del mot pera, tot assenyalant les paraules paralleles piecette i pezzeta del frances i de I'italia, les quaIs s' originen igualment d'una arrel amb significat de peca. Al mateix temps, consta l'existencia de la forma peceta en un document catala del 1410.

Coromines.' en el seu diccionari etimologic, no es mostra partidari d' aquesta procedencia de la paraula pesseta i defensa que deriva de peso, perque considera que pesseta es manifestament inseparable del peso america i per justificar la terminaci6 =eta ha de pensar en influencies del frances 0 bede I'italia.

Tant Alcover-Moll com Coromines argumenten d'alguna forma les seves propostes, mentre que les opinions manifestades per Burcio i per Mateu y Llopis no passen de l' estadi de la simple conjectura sense el suport de cap argumentacio. Assenyalarem encara algunes de les suposicions que hom ha fet sobre la questio i que son erronies, 0 almenys inexactes. Ens referirem nornes ales mes usualment divulgades:

1. La paraula pesseta es catalana perque molt abans del 1868, concretament en el penode 1808-1814 i mes endavant, en els anys 1836-1837, ja s'emeteren monedes amb aquest valor facial a Barcelona.

2. La paraula pesseta es la forma catalana de designar la peca de dos rals i hom adopta aquest nom per designar la uni tat monetaria creada el 1868 pel Govern Provisional, pel fet que el ministre d'Hisenda era en aquell moment el catala Laurea Figuerola.

Aquestes dues suposicions i encara d' altres de semblants sobre l' origen del nom pesseta parteixen de fets certs -les emissions indicades 0 be la catalanitat

2. H. F. BURZIO, Diccionario de la moneda hispanoamericana, vol. II, Santiago de Chile, 1958. p. 169.

3. F. MATEU I LLOPIS, Glosario Hispanico de numismatica, Barcelona, 1946, p. 160.

4. A. M. ALCOVER; F. B. MOLL, Dicciol1ari-catalci-valencia-balear, vol. VIII, Palma de Mallorca, 1957, p. 521.

5. J. COROMINES, Diccionari etimologic i complementari de la Llenguo Catalana. Opini6 comentada per A. M. Alcover i F. B. Moll en la referencia de 1a nota anterior.

de L. Figuerola- pero les deduccions que pretenen derivar d'aquests fets s6n completament desencertades.

Cal dir que molt abans de que s'emetessin a Barcelona les monedes del valor pesseta que hem indicat, el nom el trobem ja en l'ambit castella i aplicat a designar la peca de dos rals. Un fet que el testifiquen no sols els documents de caracter privat, sin6 tamb€ els de caracter oficial. Per tant, la paraula pesseta, sinonim de peca de dos rals de plata, ja existia en la parla castellana molt abans de les emissions de pessetes catalanes, que s'inicien el 1808.

Pel que fa a la catalanitat del ministre L. Figuerola com a motor 0 be origen d'una tal elecci6 del nom, ha de descartar-se igualment. I aixo no sols perque la paraula havia esta ja incorporada anteriorment al lexic castella, sin6 per altres raons de pes. Per una banda, cal recordar que Figuerola tenia ben pocs motius per deixar-se portar per tendencies afectives cap a la seva terra nadiua, enfrontat com estava amb la classe obrera catalana ran d'uns incidents succeits el 1855. No tardara en entrar tamb€ en conflicte amb els empresaris catalans -inclinats al proteccionisme- a consequencia dels convenciments lliurecanvistes del ministre. Com assenyala F. Estape, L. Figuerola va deixarBarcelona i, amargat, va passar a Madrid «con armas y bagajes»."

De tota manera, la ra6 fonamental per a descartarla hipotesi de la catalanitat de Figuerola per explicar l' elecci6 del nom pesseta per a la nova unitat monetaria creada durant el seu mandat, la trobem en un fet incontrovertible: la peca de dos rals havia d'esser la unitat monetaria de l'Estat espanyol perque tenia el contingut de plata precis que la feia equiparable en valor ales altres unitats monetaries dels paisos de la Uni6 Monetaria Llatina. Una temptativa de certa unificaci6 monetaria europea que aleshores s'assajava iamb la qual Espanya volia homologar-se. Per tant, Laurea Figuerola nova triar la peca de dos rals, sin6 que aquest valor era ja el que estava predestinat a esser el patr6 dela nova unitat des del moment en que el pais havia decidit una aproximaci6 a Europa. Ara be, la peca de dos rals tenia ja un nom propi que era fortament arrelat desde feia moltes decades. Tothom en deia pesseta. Laurea Figuerola no escolli cap nom, sin6 que es limita a conservar la denominaci6 que ja existia. Hauria estat certament absurd donar a la peca de dos rals una altra denominaci6 que la plenament consolidada, no solament en la parla quotidiana i popular, sin6 tambe en la documentaci6 oficial. Les raons de tal elecci6 s'encadenen per elles mateixes.

Superades, doncs, aquestes versions mes 0 menys populars d'una immediatesa simplista sobre I'origen del mot, intentarem anar mes a fons i preguntar-nos d'on ve el nom pesseta i quan s'incorpora aI Iexic castella.

6. F. ESTAPE, «Laureano Figuerola y la creacion de la peseta», La vanguordit, Espanola, [Barcelona], 20 octubre 1968, reproduu a Gaceta Numisatica [so 11.], ruim, II. 1968, p. 60.

M. CRUSAFONT 1 SABATER,

ANNA M. BALAGUER

La paraula pesseta en la documentaci6 anterior al 1868

Hem recopilat una serie de documents que mostren l'arrelament de l'us de la forma pesseta per designar la peca de dos rals abans de la creaci6 de la unitat. Evidentment, la llista no preten esser exhaustiva, pen) sf representativa, tant per la seva amplada cronologica com per la diversitat de fonts oficials i privades que conte,

1718,juliol, 13 Pragmatica sobre la rebaixa del valor dels diners aragonesos i dela moneda catalana menuda encunyada durant la Guerra de Successi6. En la doble taula de valors monetaris veiem com a las peces de dos rals se les denomina Peseta 0 Real de a dos, en el cas d' Arago, i Pesetas, simplement, ala taula de Catalunya.

1732,octubre,14 Sentencia reial sobre un plet a Barcelona. Hom disposa que el «real de a ocho sencillo de cuatro pezetas se compute a 128 quartos».7

1737, maig, 16

1737, maig, 16

Pragrnatica sobre el valor deles monedes mes usuals en els dominis espanyols. Hi trobemla denominaci6 duro 0 peso duro, aplicat al ral de vuit; tambe la denominaci6 peseta aplicada a la peca de dos rals.EI document distingeix diferents tipus de pesseta: la mejicana i la provincial. Aquesta darrera, malgrat el que el seu qualificatiu faria suposar, es la pesseta 0 peca de dos rals que s'emet ales seques de la metropoli, es a dir, les peninsulars. La pesseta provincial es la cinquena part del peso duro, d'aquf que el duro 0 peca de vuit rals tingui 5 pessetes.

Publicaci6 de la pragmatica anterior en la qual s'introdueixen algunes correccions en les equivalencies entre les diferents monedes que esmenta. Continuareferint-se ales denominacions peseta y duro.

1752, febrer, 9

1760, febrer, 1

Ban per el qual es prohibeix a Mallorca la circulaci6 dels «pesosfuertes y pesetas remarcados» que s'han introduit a les Illes Balears.

Publicaci6 de l'Ordre reial de 26 de desembre del 1759 que dis-

7. M. D. MATEU. «Fuentes legislativas antecedentes a la politica monetaria de Carlos II!», Medievalia [s.II.], nurn. 10, 1992. p. 290.

posa la recollida de «toda la moneda Provincial de Pessetas, llamadas carolinas que se labro en Barcelona por el intruso Govierno desde el aiio 1707 hasta eI1714».

1762 S'esmenten «pesetas y medias pesetas» en un tractat d'aritmetica publicat a Valencia i en castella en aquest any."

1774 Es varen pagar 290 pessetes a uns obrers italians per la feinad'ernblanquinar l'esglesia de Sant Just i Pastor de Barcelona. Tambe se'ls dona un porto de vi per dia de treball.?

1779 R. d'Amat i de Cortada, baro de Malda, en la seva interessant, curiosa i celebre obra Calaix de Sastre (1769-1816) fa referencia en diferents ocasions ala pesseta a l'hora d'esmentar algun preu. EII779 al-Iudeix a certa regulacio monetaria i, sobre el valor que ara ens interessa, diu que les pessetes i les mitges pessetes no alteraran el seu valor. 10

1779 En un llibre editat a Girona (Valor i reducci6 de la moneda de or i de plata, per Josep Bro) es parla d'una pragmatica del 17 de juliol del 1779 i en les taules d'equivalencies d'aquesta pragmatica hi trobem la correspondencia entre: «Las pesetas de Castilla a libras sueldos y dineros de Cataluna».

1786 Ordre donada a la seca de Sevilla per tal que las dues terceres parts de l' emissio de vint rnilions de rals «se labre en pesetas, reales de plata y medias reales porpartes iguales».

1787 L' angles Arthur Young viatja per Catalunya en aquestes dates i transcriu preus locals valorats en pessetes. II

1823 En la publicacio a Catalunya del Decret datat a Tolosa el 13 d'abril d'aquell any, el governador del Principat hi afegia una nota propia per sancionar als que no acceptin la moneda quartos. La sancio es de«8 pesetas».!'

8. J.BIEL, Arithmetica especulativa y practica para 10 mercantil can el valor y correspondencia de las monedas, pesos y medidas de estos reinos, Valencia, 1762, p. 337.

9. F. P VERRIE, La iglesia de los santos Justo y Pastor, Barcelona, 1944, p. 78.

10. Editat per Curial, Barcelona, 1987, p. 81.

II. F. P. PEREZ SINDREU, La casa de moneda de Sevilla: Su historia, Sevilla, 1992, p. 298.

12. A. YOUNG, Viatge a Catalunya 1787, Barcelona, 1970, vegeu per exemple p. 80 i 84.

13. Publicada per A. M. BALAGUER, «Legitimaci6 de les monedes de quartos fosos», Gaeeta Numismdtica [so II.], nurn. 96, 1990, p. 39.

1829 S'esmenten els valors de «peseta y duro» en el llibre, certament curios, de Julian Viana Razola, Estado general que manifiesta el valor de las monedas de oro y de plata en circulacion en los principales reinos e imperios, Madrid, 1829.

1834 L'autor V. Arguello fa referencia a «las pesetas y demos monedas de plata », com a valor circulant en el moment d' escriure el seu treball.!'

1846 En el projecte de llei per a una reforma monetaria es fa referencia ales monedes de curs amb les denominacions: duro, medio duro, pesetas i medias pesetas. Ara be, aquests valors no apareixen com a facial en les monedes quan s' emeten. 15

1848 En el Reial Decret sobre un nou projecte de llei de reforma del sistema monetari, s' al-ludeix tambe al valor pes seta. 16

1864 Llei sobre la unitat, llei i encunyacio deles monedes de 1'Estat espanyol.I7

L'amplia difusi6 del terme peso

La forma peso aplicada a la moneda es indubtablement d'origen america i pot derivar de l'abundant circulacio de metall precios tant en moneda com en llengot. L'us del terme peso es ampli i imprecfs i s'aplica a diferents valors de l'or, i especialment de la plata. El que sernbl a clar es que el fet d'haver de recorrer a pesar la moneda, gairebe sempre encunyada amb una tecnica poe exacta -Ies anomenades macuquinas-« i, per tant, variable, va poder originar l' aplicacio la paraula peso a la propia moneda.

La paraula acabara, pero, per designar predominantment la peca de vuit rals de bona plata, que ja en el segle XVI se'l designa com peso corriente. 18 Finalment, es generalitzaran les formes pesoJuerte 0 be peso duro per referir-se a la peca de vuit rals, de manera que la paraula peso sembla alludir a que es de plata de pes 0 de bona llei, mentre que I'adjectiu duro oJuerte sembla fer referencia al fet de que es

14. V. ARGUELLO, Memoria sobre el valor de las monedas de D. Alfonso X el Sabia, Ilegida a la Real Academia de la Historia,Madrid, 1834, p. 13.

15. Gaceta de Madrid, lOde febrer 1846, rnim. 4170, p. 1-2. Hi ha una referencia al rnateix projecte de la Ilei a la Gaceta de Madrid, 29de mar� 1847, num. 4579, p. 2.

16. Gaceta de Madrid, 15 d'abril 1848, nurn. 4963, p. 1-2.

17. Gaceta de Madrid, 28 de juny, 1864, mim. 180.

18. Memorial del pleyto de las mil y quinientas de Gaspar Ruiz; ed. 1. Pellicer, Barcelona, 1992, p. 36.

tracta del valor rnes alt de l'escala dels valors de la moneda de plata que s'emet regularment.!?

La f6rmula popular duro per a la peca de vuit rals -que despres passara a esser un multiple de10 rals en lIoc de vuit i, per tant, contindra cine vegades el ral de dos 0 pesseta (2 rals x 5 = 10 rals 0 duro)- es generalitzara com a valor de les 5 pessetes. I aixo succeira tant en castella com en catala. Sera precisament a Catalunya on s'emetran monedes amb l'expressi6 DURO com a valor facial. Es tracta deles peces obsidionals de Girona i de Tortosa de la Guerra de la Independencia.

La presencia generalitzada de la paraula «peso» en l'ambit america i el fet que s' estengues a la metropoli fa explicable que hagui induit alguns numismatics, 0 inchis alguns linguistes, a suposar que la forma pesseta pot esser un derivat d'aquell mot.

L' opinio actual dels lingiiistes

Tots els linguistes que hem consultat han mostrat la seva unanimitat a l'hora d'afirmar que en castella no es possible fer derivar el diminutiu fernenf peseta del masculf peso.

Ja hem vist que, per justificar-ho, Coromines hade recorrer a l'italia 0 be al frances. Tambe hem observat com Mateu i Llopis preten fer el pas a traves del catala amb la forma peset. De tota manera, si el que determina la suposada transfermaci6 de la paraula s6n el catala 0 altres llengues europees (italia 0 frances), resulta evident que aleshores el possible origen america perd forca. Per altra banda, cal assenyalar, que Coromines, en buscar suport en les formes piecette, del frances 0 be pezzeta de I'italia, oblida un factor fonamental: ambdues paraules deriven de peca i no de pes.

Hi ha encara una salida objecci6 de caracter numismatic. Si el peso indica la pe9a de plata i el peso Juerte duro el valor mes alt en lescala de la plata, el diminutiu hauria logicament d' al-ludir a la peca mes petita. Resulta, pero, que la peca de dos rals no es la moneda mes petita, ja que existeixen els rals senzills, i inchis les seves fraccions en els mitjos rals. Com justificar, doncs, que el diminutiu de pes sapliques a un multiple de dos rals enlloc daplicar-se a la peca mes petita?

19. Cal recordar que de manera excepcional s'erneteren algunes peees de cinquanta rals, anomenades cinquentins, que es baiien nornes a la seea de Segovia.

Cronologia de l'aparici6 del termepesseta, una nova dada fonamental

Despres de diverses consultes a destacats lingiiistes, el doctor. G. Colom, de la Universitat de Basilea, amb el qual contectarern a traves del doctor. J. Moran

Ocerinjauregui, de la Universitat de Barcelona, ens indica una font que resulta de gran interes a l'hora de intentar fixar I' origen de la paraula en castella.

L'any 1737 es publicava l'anomenatDiccionario deAutoridades enel qual es defineix la pesseta de la manera segiient: «Lapieza que vale dos reales deplata de moneda Provincial,formada enfigura redonda. Es voz modernamente introducida.»

Aquest text interessantissim ens permet descartar de forma quasibe definitiva un origen america. Per una banda, ens indica que designa una moneda en «figura redonda», tot eliminant, doncs, les monedes americanes que practicament totes eren encara fabricades de forma tosca i originaven les peces de formes irregulars, anomenades macuquinas. Per l' altra, se'ns parla de moneda provincial. Aquf hem de recordar que el decret de reforma monetaria de Felip V del 1728 havia introdun un nou ral de plata per la Peninsula al qual denomina, precisament, provincial en oposici6 al ral america el qual s'anomena columnario, pel fet que des d'aquest moment hauran de portar en tots els casos les columnes d'Hercules, justament per diferenciar-Ios dels rals provincials, es a dir els que s'emeten als tallers de la Peninsula.

EI fet que es qualifiqui de provincials les primeres pessetes es una nova dada diffcilment conciliable amb la possibilitat d'una derivaci6 americana del terme pesseta.

EI mes interessant del text del diccionari que comentem es troba encara en la seva darrera afirmaci6: «es voz modernamente introducida», Aquest coincideix plenament amb la serie de referencies, procedents totes de la llengua castellana, que hem recopilat en eillistat anterior, i que situen la implantaci6 del terme en la llengua castellana a principis del segle XVIII, abans del 1728 i no massa lluny d'aquesta data, ja que el 1737 la paraula era encara contemplada com un neologisme, es a dir un mot d'incorporaci6 recent.

La hipotesis catalana i els seus arguments

En catala, la paraula pesseta escrita en la forma fonetica proxima peceta, es el diminutiu de la paraula peca. No ha de sorprendre, doncs, que com a tal, el terme apareixi en el lexic de la nostra llengua des de temps ben reculats. Alcover-Moll la localitzen ja referida a lamoneda 1'any 1450 «XIII pecetes d'argent», es a dir tretze peces petites d' argent.20

20. Vegeu la nota 4.

Resulta, doncs, que peca te en catala el mateix sentit que pieza en castella. Es a dir, significa un element ffsic i tangible d'un conjunt; la peca concreta de moneda en oposicio al tipus i al valor generic. Peca es l'individu concret d'un ral de plata, per exemple, en oposicio al ral concebut com la moneda definida per un conjunt de caracterfstiques. En consequencia, el diminutiu peceta, que equival a piececita en castella, pot designar en qualsevol perfode 0 un exemplar particularment petit entre un grup d'individus, 0 be la peca mes petita dintre d'una gamma, com sueceeix mes generalment. Es per aixo que, en diferents perfodes, el terme peceta s'aplicara a tipus monetaris que tinguin en cornu la caracterfsticad'eser petites 0 be de ser la mes petita d'una serie.

Durant l'edat moderna la paraula peca designa a Catalunya als multiples del ral de plata que es generalitzen en el circulant d'aquest perfode. Existeixen innombrables esments ales peces de dos, peces de quatre, peces de cine i peces de vuit que designen les peces de dos rals, de quatre rals, de cine rals, emesos a Catalunya durant la Guerra dels Segadors (1640-1652)-21 i de vuit rals.

Davant l'aparicio dels multiples de ral, la llengua castellana adopta rapidament la formula simplificada: real de a dos, real de a cuatro, i real de a ocho per a designar les peces que contenen una quanti tat determinada d'unitats. EI real de ados es la peca de plata que conte en una sola moneda dos rals. En castella s' obvia la paraula pieza i es diu, simplement, real de a dos, real de a cuatro, etc. En catala la simplificacio es fa en obviar la paraula ral i conservar la paraula peca. Aixf peca de dos, peca de quatre, etc. Per aixo, peca de dos indica que es tracta d'una moneda de dos rals en una sola peca, En italia i en frances la designacio dels multiples es fa avantposant el tipus de multiple del que es tracta. Veiem-ho en el quadre seguent:

valor catala castella frances italia

1 ral real royal reale

2 peca de dos real de ados double royal doppio reale

4 peca de quatre real de a cuatro quadruple royal quadruple reale

Es important observar que ara la paraula catalana peca ha adquirit un nou matis 0 accepcio. Peca era abans l'individu en un conjunt, i ara pot designar tambe una moneda multiple. En el primer sentit la paraula peceta designa lamoneda mes petita d'una gamma 0 serie, pero en la segona accepcio indica el multiple mes petit dintre d'un conjunt 0 d'una gamma de multiples.

Cal observar que nomes en aquest sentit es possible l'aplicacio del diminutiu a la peca multiple dedos rals. Hem de recordar que en el sistema monetari castella,

21. Vegeu, per exemple, el glossari de M. CRUSAFONT I SABATER, Barcelona i la moneda catalana, Barcelona, 1989, p. 201-209.

M. CRUSAFONTI SABATER, ANNA M. BALAGUER

despres de l'Estat espanyol, la serie de la plata es basava en el ral amb multiples de dos, de quatre ide vuit, -encara que excepcionalment n'hi hagueren tambe de cinquanta- iamb divisors de mig ral i excepcionalment de quart de ra!. En aquest sistema el diminutiu simple de piececita 0 peceta hauria d'aplicar-se al valor mes petit, el ral 0 be el mig ral, donada I'excepcionalitat del quart de ral, pero mai al doble ra!. L'aplicacio del terme peceta a la peca de dos rals nornes es comprensible si partim de la segona accepcio, de la paraula peca, introduida a la llengua catalana a l'edat moderna, ja que en la gamma de multiples 0 peces, la mes gran es la peca de vuit rals, i la mes petita la peca de dos rals, que per aixo acabara anomenant-se peceta.

Hem d'insistir en aquesta doble vessant del significat del dirninutiu, ja que per centrar la genealogia del terme hem de prescindir de qualsevol esment de peceta aplicat a moneda petita. Nemes pot intervenir en la serie genealogica I'esment que designi com a peceta la peca dedos rals. Aixf, doncs, tant l'esment del 1410, al que abans ens hem referit, com un altre del 1709 que transcriu Dasf" i que s' aplica al ral senzill frances, no els hem de considerar. Es evident que en totes les epoques podran trobar-se esments en catala, en frances 0 en italia de pecetes que no tindran res a veure amb la genealogia del terme pesseta espanyola i que designaran qualsevol peca petita.

Ha de tenir-se tambe en compte que malgrat que el frances 0 be l'italia tenen formes del diminutiu de peca proximes a la castellana peseta, nomes son aplicables en I' accepcio simple del diminutiu, per que les peces de dos es designen double royal 0 doppio reale. Nornes en catala s'utilitza la forma peca per a designar un valor multiple.

Hem de concioure, doncs, que nomes a traves de la forma catalana peca i en la seva accepcio de multiple es possible designar en diminutiu al doble ral 0 pesseta.

Com passa la paraulapeceta del catala al castella

Queda demostrat que la paraula peceta existia en llengua catalana des dels temps rnes remots com a diminutiu de peca, que ja en el segle xv es va aplicar a la moneda de plata i que en I' edat moderna designa al doble ral, com a valor mes petit de I'escaladels multiples 0 «peces».

Tambe sabem que aquest mot s'introdueix en el lexic castella a principis del segle XVIII. La pregunta es ara: com es produeix aquest transvasament? Pensem que la historia i la numismatica poden donar-nos la resposta.

Entre els anys 1705 i el 1714 es situa la part central del conflicte bel-lie conegut amb el nom de Guerra de Successio d'Espanya. Eis dos contrincants seran

22. T. DASI, Estudio de los reales de a ocho, vol. II, Valencia, 1951, p. 22.

Carles, arxiduc d' Austria, ajudat inicialment per Anglaterra, per una banda, i per l'altra, el futur Felip V, que comptara amb l'ajut incondicional del rei Lluis XIV de Franca, avi seu. L'arxiduc d' Austria desernbarcara a Barcelona l'any 1705 i trobara una Catalunya al seu costat i plenament hostil a tot el que venia de Franca, despres d'haver passat la funesta experiencia de la Guerra dels Segadors (16401652), de la qual n'havia sortit derrotada i se Ii havia encara amputat una part del territori a favor de Franca, amb aquell tractat vergony6s que francesos i castellans anomenaren tractat dels Pirineus. Es probablement per aquesta rao que Catalunya sera ara la solida base d' actuacio del pretendent de la casa d' Austria a la corona espanyola.

Des del 1705 al 1707 Carles arxiduc d' Austria, emet basicament croats d'argent, una moneda que te curs iinicament a Catalunya. A partir d'aquest darrer any s'abandona l'encunyaci6 de croats i hom inicia l'encunyaci6 a Barcelona de grans quantitats de peces de dos 0 dobles rals de curs general a la Peninsula. Aquestes encunyacions es mantenen fins el 1714 i estan en consonancia amb les campanyes militars de I'Arxiduc de penetracio peninsular, les quaIs aconseguiran grans exits en els inicis, iel pretendent austriacista entrara i es coronara a Madrid en dues ocasions.

Les anomenades pecetas carolines, es a dir, les peces de dos rals 0 pessetes encunyades a Barcelona, que es designaven amb aquesta darrera paraula a Catalunya, comencaren a inundar el mercat monetari castella. Aixi ho demostra la relativa abundancia i la llarga presencia en el circulant. Cal observar que, fins e11760, no es va dictar una Reial Ordre que prohibia el curs d'aquestes monedes i en dictavalarecollida.? Es a dir, gairebe mig segle despres dela fi de la Guerra. EI retard en la retirada d' aquest numerari del contrincant vencut que, per altra banda, es alie, nomes pot explicar-se per la seva amplia difusio. L'actual abundancia dels rals de I'Arxidue fan pensar tarnbe que els volums d' emissio foren relativament importants.

A causa de totes aquestes circumstancies, sembla logic pensar que la circulacio d'aquest numerari de fabricacio barcelonina, pero de curs general, que rebia el nom de peceta en el 1I0c on s'originava, degue propiciar la propagacio d' aquest mot per tot l'ambit peninsular. Tropes i gents d'origens diferents: austriaques, angleses, perc tambe castellanes, seguidores de I' Arxiduc, degueren rebre les seves pagues en pecetes barcelonines. D'aquesta manera, la gent de parla castellana degueren acostumar-se a donar el nom de pesetas ales monedes de dos rals.

Si entre el 1707 i el 1714 varen entrar a Castella quantitats importants de peces de dos rals a les quais es donava l'apel-latiu de peseta, no ha de sorprendre que poe despres, en e11737, la llengua castellana hagi incorporat aquesta nova veu per a designar amb mes comoditat un dels multiples de la serie de la plata que fins aleshores no tenia un nom que Ii fos propi. Recordem que el multiple mes gran de

23. Vegeu aquesta ordre del 1760 al nosrre repertori.

M. CRUSAFONT I SABATER, ANNA M. BALAGUER

la serie de la plata havia adoptat semblantment la forma popular de duro, una simplificacio de la denominaci6 hispanoamericana pesoJuerte 0 peso duro que rebia la peca de vuit rals.

L'any 1718 la paraula peseta apareix ja en una pragrnatica referent a l' Arag6 i a Catalunya, i a partir d'aquesta data, va generalitzant-se en tots els ambits, com mostra la serie de documents que hem repertoriat. Aixi, dons, resulta que a finals del segle XVIII la denominaci6 era d'us absolutament general. El 1868 Laurea Figuerola no va haver d'inventar res.

Es probable que la paraula s' estengues tambe a America, tot i que ara per ara no disposem d'una cronologia precisa de la seva difusi6.

EI mes curios, pero, de l'evolucio d'aquest terme es el seu reingres ala llengua catalana, quan el 1868 l' estat espanyol adopta la pesseta com a unitat rnonetaria. Com havia de traduir-se aquest mot al catala? Oblidat ja l' antic origen del terme, es feu la transposicio fonetica a pesseta.

Per concloure, direm que creiem que queda demostrat que la paraula pesseta fou introduida al castella a principis del segle XVIII. Tambe es indubtable que nomes a traves del catala es pot aplicar una forma diminutiva, com ho es la de peseta, a la peca dedos rals 0 al doble ral.

Sembla logic, doncs, que es produis el pas del catala al castella tot havent-hi, com hi ha, circumstancies historiques i numismatiques favorables a aquesta adopcio, que hem exposat abastament.

En qualsevol cas, quan l'any 1868 s'escollf la nova unitat monetaria, el nom peseta ja tenia rnes d'un segle en la llengua castellana i s'havia consolidat plenament en l' ambit oficial. Per tant, els responsables del Govern provisional-i Laurea Figuerola en concret- escolliren una denominaci6 castellana per a la nova unitat monetaria i determinaren que fos la peca de dos rals, la qual cosa era convenient per tal de poder convergir amb altres unitats europees; concretament amb les que s'acollien a la normativa de la Unio Monetaria Llatina.

L'origen catala del terme queda prou demostrat, malgrat que els catalans de principis del segle xx que emprengueren la norrnalitzacio linguistica ho haguessin ja oblidat.

II. LA PECETA, VALOR MONETARI UNIC

Cal remarcar que les primeres monedes que varen portar gravat el valorpesseta en l'ambit de l'estat espanyol no varen esser pas les del 1868, innovades pel Govern provissional, sino unes altres de molt anteriors. Ens referim a les que es varen batre a Barcelona a proposta deles autoritats municipals en els anys 1808-1814, es a dir, durantel perfode d'ocupacio napoleonica, Encara els anys 1836 i 1837 es varen tornar a batre pessetes a Barcelona. Tant en el primer cas com en el segon, les monedes

portaven tipus catalans com les armes de Barcelona 0 lesde Catalunya i ostentaven un valor diferent que al de les monedes de la resta de l'estat, que en l'espai 18081814 va esser el ral de bill6 i en el perfode 1836-1837, el ral d' argent.

Pero hi ha encara un altre fet trascendental en aquestes primeres pecetes del 1808-1814 que ningu, que sapiguem, ha assenyalat fins ara. Ens referim a I' adopci6 d'un valor unic, la unitat pesseta, aplicada igualment ales monedes d'or i ales monedes de plata. Des de la invenci6 de la moneda, en temps dels grecs classics, fins a aquell moment, I' or i la plata varen tenir sempre diferents unitats de valor. Avui ens sembla molt normal que cada pafs tingui un unic valor monetari: el dolar nord-america, el franc suis, etc. Abans del 1808, pero hi havia una unitat per a l' or, una altra per a la plata i una altra encara, ben sovint, per a l'aram. Aixf, a l'Estat espanyol hi havia l'escut per a l'or, el ral per a la plata i el maravedf per a l'aram. Els canvis entre unes i altresmonedes de diferents metalls no eren fixes, sin6 que es regien per les oscil-lacions de mercat dels preus dels metalls respectius. Perprimera vegada, l'any 1808 es varen batre a Barcelona monedes amb la unitatpeceta tanten I'or com en la plata. Es certqueJosepNapole6 feu, en les mateixes dates, un intent semblant d'unificaci6, portant totes les monedes a la unitat del ral de bill6. Pero I'intent del monarca frances va esser anullat i no va prosperar, mentre que la unitat pesseta va acabar per imposar-se com a referent unic l' any 1868. Fou el corrent racionalitzador que aporta la Revoluci6 Francesa el que mena a la majoria de paisos a adoptar una unitat monetaria estatal unica com la que ara coneixem; pero aixo que Josep Napole6 es limitava a traslladar a I'Estat espanyol, ja ho tenien clar, per propia iniciativa, els sfndics barcelonins del 1808 D'aquesta manera es varen obrar al taller monetari de Barcelona monedes de vintpecetes d' or i altres peces de plata amb els valors de cine pessetes, dues pessetes i mitja i una pessetao Nomes l'aram es mantingue en l'antiga unitat dels denominats quartos.

Cal dir que aquesta innovaci6 no deixa de crear greus problemes. La unitat era ara una de sola, pero els preus dels metalls seguiren oscil-lant. Aixo feia que no es dories el mateix valor en pagar una mateixa quantitat d'unitats si es pagava en plata 0 be en or. La major part dels paisos acabaren per adoptar el patr6-or, es a dir, fixaren la referencia de valor en la moneda auria i deixaren la plata en el marge de qualitat de fiduciaria que en cada moment Ii atribuis el valor d'aquest metall en el mercat. Hi havia, per tant, una unitat-or que tenia un valor intrfnsec, una moneda de plata parcialment fiduciaria i un aram i un paper practicament del tot fiduciaris. Pero si les reserves d'or minvaven, els governs no podien sostenir la cotitzaci6 de la unitat, que perdia aixf valor en el context internacional. A la segona meitat del S. XIX la caiguda de la pesseta porta a la gent a l'acaparament de la plata, que pensavem que aixf s' asseguraven millor el valor de lamoneda. Pero com que la plata havia perdut molta cotitzaci6, la moneda d'argent era fortament fiduciaria, de manera que resultava imitil com a garantia de valor. Els economistes parlen de la «il-Iusio metal-lista» de la gent d'aquell moment i assenyalen que el papermo-

neda mantenia millor la seva cotitzaci6. No diuen, pen), que aixo era a causa de la seva convertibilitat parcial en or i que aixf es mantingue mentre hi hague prou or per a sostenir el valor de la pesseta.

EI fet es que, finalment, or i plata acabaren de cedir terreny al paper i la moneda acaba per esser totalment fiduciaria. No fou fins que aquesta situaci6 es generalitza que la unitat monetaria cornu,unica, va escapar a aquests problemes. Naturalment, en sorgiren aviat pero, d'altres de tant 0 mes greus: lamoneda fiduciaria, sense la base d'un valor intrfnsec, era facilment arrossegable a una espiral inflacionista. Encara avui els economistes lluiten per evitar aquesta nova disfunci6.

III. NUMISMATICA DE LA PESSETA

Aquesta part del treball la dedicarem a veure com el valor monetari pesseta es materialitza en lamoneda. Es a dir, de quina manera la pesseta pren cos en uns tipus monetaris concrets els quais ani ran variant aillarg dels temps. Ames d'aquestes mutacions d'estampa, la pesseta variara el seu valor intrfnsec i veurem com de la pesseta de plata passem a altres suports fiduciaris de metaIls diversos: alumini, ferro, coure, aleacions com ara elllaut6, 0 be el paper.

Els antecedents: la peca de dos rals de plata

Hem mostrat com la peceta es la denominaci6 originada a Catalunya per designar la peca de dos rals 0 doble ral castella. Eis primers dobles rals castellans s'encunyaren a nom delsReis Catolics des de principis del segle XVI. EI seu pes era d'uns 6,98 gila seva llei d' 11 diners i4 grans.> La talla oficial del ral era de 67 peces per marc. Aquesta, com totes les altres denominacions castellanes de I'argent, es va encunyar amb els simbols i els noms de Ferran i d'Isabel, una tipologia que quedara immobilitzada fins l'anomenat «Decreto de fa Nueva Estampa» que ordena Felip II l'any 1566.25

A partir d'aquest moment, el doble ral, tots els altres valors dela moneda dargent i tarnbe els dels altres metalls adoptare una nova tipologia. EI tipus de la pec,,:a

24. Aquestes peces responen a la segona reforma monetaria dels Reis Catolics, coneguda com de Medina del Campo de l'any 1497, quail es crea aquest tipus de ral. De tota manera, aquesta pragrnatica no preveu encara l'emissi6 de multiples, que probablement comencaren a emeires temps despres de la mort d'lsabel el 1505 la majoria deuen esser ja del temps de Cartles I, 0 fins i tOI dels primers deu anys de Felip II. Vegeu A. M. BALAGUER, "La moneda y su historia en el reinado de los Reyes Cat6licos», NII/11;SlIla, num. 233, 1993, p. 93-154. Es tracta de la moneda nurn. de cataleg de la pesseta i dels seus antecedents, que donenm al final.

25. Nueva Recopitacion, Ilibre 5, tfrol21, Ilei XIIl, Madrid 22 novembre 1566, Ilibre 5, tftol21, !lei XIV, Madrid 14 de desernbre 1566, publicat tarnbe per T. DASI, vol II, doc. 370-371. Moneda mirn. 3 del cataleg de la pesseta dels seus antecedents.

de dos rals 0 peceta sera I'escut complet dels Austries hispanics, el nom del rei i mes endavant l'any, a l'anvers. Al revers, quarterejat de castells i lleons amb llegenda HISPANIARUM REX, 0 similar. Aquesta tipologia es mantindrainvariada fins a Felip IV que introduira, ell642, un ral rebaixat iamb tipologia diferent. Es a dir, ambbust a I' anvers i quarterat al revers. El doble ral tindra ara un pes de 5,27 g. Aquesta reforma nornes tingue aplicaci6 ales seques castellanes de la Peninsula i tingue, de fet, poca trascendencia perque les emissions foren molt curtes."

EI 1660 es produeix un retorn ala tipologia tradicional que havia establert Felip II amb el «Decreta de La Nueva Estampa». Sembla que aquesta rectificaci6 comporta tambe un retorn a la metrica del ral antic, segons sembia indicar una pragmatica del 1651, que equipara novament la moneda encunyada en els dominis d'ultramar amb la castellana." De tota manera, caldria comprovar-ho amb un examen complet de la documentaci6 ide la cronologia de les peces emeses a partir d' aquesta data.

EI 1682 Carles II introdueix a la seca de Segovia un nou tipus de peca dedos rals que substitueix l'escut dels Austria, pel nom CARLOS coronal. Aquest tipus no es va emetre als altres taIlers casteIlans 0 americans, ni va tenir continuitat a Segovia mateix." Veiem com en anys consecutius aquest taller torn aa emetre segons el tipus tradicional derivat del «Decret de la Nueva Estampa». Aquest ral esporadic de Segovia del 1682, amb el nom del rei coronat, te, pero, el seu interes perque fou el model que va adoptar I' Arxiduc Carles III en iniciar l'emissi6 de peces castellanes de dos rals a Barcelona l'any 1707.

Durant el regnat de Carles II hom ernprengue una nova reforma que sembla retornar als intents fets en temps de Felip IV per reformar la serie de la plata castellana peninsular. Les noves peces porten a l'anvers un monograma del nom MARfA. S'arrodoneix la talla del ral a 84 peces al marc i les peces de plata s6n anomenades popularment, maries a causa de I' esmentat monograma que figura a I' anvers."

Al cornencament del regnat de Felip V es torna per tercera vegada a la tipologia tradicional, instituida al seu dia per Felip II. Ara be, durant la Guerra de Suecessi6 que enfronta I'arxiduc Carles d'Austria amb Felip de Borb6, els dos contrincants fan innovacions en la moneda de plata.

L' Arxiduc repren, com hem dit, el tipus segovia del doble ral de Carles II del 1682 i bat peces de dos rals casteIlans, inspirades en aquest model, a Barcelona des de l'any 1707 fins el1714.3o

26. O. GIL FARRES, Historic de 10 moneda espanola, Madrid, 1976, p. 395. Moneda I1ll111. 5 del cataleg de la pesseta dels seus antecedents.

27. Pragrnarica, Madrid, 2 abril 16S I, publicada per T. DASI, vol. II, doc. 820.

28. Moneda ruirn. 6 del caraleg,

29. O. GIL FARRES, p. 398-399. Moneda num. 7 del caraleg.

30. F. MATEU LLOPIS, «Les encunyaeions de I' Arxiduc Carles a Barcelona I'estat del tresor reial durant la Guerra de Successio, documents per a l'estudi II1Ir (1707-1714»>, Estudis Univcrsitaris Catalans, vol. cvn, 1932, p. 184233. Moneda num. 8 del cataleg.

170M. CRUSAFONT J SABATER, ANNA M. BALAGUER

Felip V, per la seva banda, fa un assaig que no te continu'itat en encunyar un nou tipus que en les peces de 8 rals i de 4 rals porta un bust d' aire frances a l' anvers i en les de 2 rals una V del seu ordinal coronada i ornada, tambe de gust molt afrancesat. 31

La definiti va reforma del ral i de la serie de I' argent en general no vindra fins el 1728.32 Ara s'establira un nou ral que es mantindra sense variacio fins el temps d'Isabel II. Amb aquesta reforma es creara un ral, denominatprovincial que significa, contrariament al que hom pot suposar, encunyat als territoris de fa metropoli, es a dir a l'Espanya peninsular." Se li dona aquest nom provincial per diferenciar-lo del ral encunyat en els territoris d'Ultramar, el qual es mantindra en les caracteristiques de pes i llei tradicionals.> A partir d' ara conviuran en el mercat tres menes de rals. EI d'Ultramar, que seguira en els parametres tradicionals i el provincial novament creat -ambdos seguiran emetent-se en el futur-, pero que conviuran durant algun temps amb la gamma residual dels diferents tipus afeblits des de la reforma de Felip IV del 1642. Aquests darrers, evidentment, s' extingiran.

EI nou ral de plata provincial tenia una talla de 77 peces per marc i una llei de 10 diners. Per tant, el pes de la peca dedos rals 0 pesseta era de 5,97 g.

Pel que fa a Ultramar, des de mitjans del regnat de Felip IV s'havia introduit en alguns tallers americans una tipologia que reprenia el tipus deles colurnnes" que havien estatja presents ales peces mexicanes de Carles J.36 Aquesta tipologia perviura al llarg del regnat de Felip V en alguns taIlers, pero en d'altres s'adoptara un tipus de nou disseny en el qual, entremig deles columnes, hi ha dues esferes terrestres damunt les ones." Aquest tipus es el que tradicionalment s'ha anomenat columnari, si be oficialment pren aquest nom tota la moneda de plata emesa a America des de Felip V, incloent-hi els tipus amb bust a l'anvers, emesos a partir de Carles III i que porten unes discretes columnes a cada banda de 1'escut del revers."

Durant l'effrner regnat de Llufs I, tambe en el de Ferran VI i fins ben entrat el de Carles III, la moneda de plata es mante en les caracteristiques tipologiques i metrologiques que hem assenyalat. EI 1772, Carles III introdueix, pero, un canvi tipologic que afecta alhora les peces peninsulars 0 provinciales i les d'ultramar 0 columnarias. Es tracta de l'aparicio del bust del monarca, que a partir d' ara presidira l'anvers deles monedes."

31. Moneda nurn. 9 del catalog.

32. J. DE VILLABERTRAN, Reduccion reciproca de reales de vellon nominates, efectivos. De pesosfuertes a vellon nominal y efectivo, Barcelona, 1816, p. 5. regesta d'aquesta cedula, cursada a Madrid el 10 d'agost del 1728.

33. Moneda nurn. 10 del cataleg,

34. Moneda num. II del cataleg.

35. Moneda mirn. 4 del cataleg.

36. Moneda mim. 2 del cataleg.

37. Moneda mirn. II del cataleg.

38. Moneda mirn. 13 del cataleg.

39. Moneda mim. 12 del cataleg.

Pel que fa ales monedes dela serie de l'argent, el canvi tipologic que representa l'aparici6 del bust del rei no comporta mes que un petit reajustament a la baixa de la lIei. Continuara havent-hi, doncs, dobles rals peninsulars, que cornencen a anomenar-se ja en aquesta epoca pesetas provinciales i dobles rals emesos a les seques americanes, que hom anomenara pesetas columnarias.

Amb I'adveniment de Josep Napoleo l'any 1808 s'opera un canvi deles unitats que s'expressaven en els valors facials deles monedes i que afecta nomes a les seques castellanes peninsulars. A partir d' aquest moment, la unitat tant de la moneda d'or, que fins ara tenia per unitat I'escut, com la moneda de plata, que fins ara tenia per unitat el ral d'argent, sera el ral de bi1l6. Aquesta era la unitat de compte que es feia servir a Castella per portar la comptabilitat des dels comencaments de l'edat moderna. Com que un escut d' or valia 40 rals de bill6, ales monedes de dos i de vuit escuts, emeses durant aquest regnat, hom hi inscriura com a valor facial 80 R i 320 R, que s6n rals de bi1l6; de la mateixa manera que als dobles rals d'argent, anomenats pesetas, s'hi inscriura ara el valor 4 R, ja que es tracta igualment de rals de bi1l6,40 i un ral de plata en valia dosde bi1l6.

Aquesta reforma de Josep Napole6 no va tenir aplicaci6 a Catalunya, que gravitava a I'orbita de Franca, i Napole6 la va mantenir en un regim politic especial." Per a circular a Catalunya, s'emetran a Barcelona i per iniciativa de les autori tats locals, les primeres monedes amb el nom peseta que equivalien alsdos rals antics 0 als 4 rals que Josep Napole6 emetia a Madrid."

L' any 1809 s' emeteren a Barcelona, ocupada per I'exercit napoleonic, les primeres monedes amb el valor 1 peseta, pero I' any anterior s'havien emes ja peces de 2,5 i 5 pessetes de la mateixa serie." Totes aquestes peces porten el valor en el centre del camp, voltat de la llegenda EN BARCELONA, a I'anvers, i a] revers un escut de la ciutat voltat de laurea. A partir del 1812 serneteran tarnbe monedes d'or amb el valor de 20 pessetes. Totes les monedes d'aquesta serie continuaran encunyant-se fins el1814, quan Ferran VII fou restituit a la corona espanyola i feu tancar la seca de Barcelona.

Durant la Guerra del Frances (1808-1814) s' emetran a Lleida i a Girona rnonedes de vuit rals amb el valor facial expressat com 5 P, Es a dir, 5 pessetes. Es tracta d'emissions de necessitat fetes a nom de Ferran VII. En canvi, la seca de Catalunya, de caracter oficialista i addicta a Ferran VII, que treballa a Reus, Tarragona i despres Mallorca es mantindra en el sistema tradicional.

EI sistema que havia introduit Josep NapoJe6 dexpressar el valor facial ales

40. Moneda nurn. 14 del caraleg,

41 A. M. BALAGUER, «Les emissions barcelonines de l'Ocupacio Napolconica segons els llibres de comptabilitat de la seca», Acta Numisnuulca, mirn. 10, 1980, p. 171·187.

42. Moneda num. 15 del cataleg.

43. A. M. BALAGUER, «Les emissions barcelonines », pogue documental' que i'any 1808 no s'encunyaren monedes de I pessera, com ja havien suposat alguns autors anteriors.

monedes en rals de billa va passar despres per diferents alternatives. L'any 1814 Ferran VI el va abolir i es torna al sistema antic. Durant el trienni constitucional (1820-1823) fourestablert i despres d'aquesta darrera data es torna al sistema tradicional. Es a dir, que la moneda d'argent que hom anomenava pesseta torna a emetre's amb el valor facial de 2 rals.

Isabel II torna a tenir monedes amb el valor facial peseta a Barcelona en els anys 1836 i 1837.44 Eren, pero, unes emissions especials de curs limitat a Catalunya. Aixo mostra el fort arrelament que el nom pesseta haviaarribat a assolir, tot i que la pesseta no existia encara com a moneda oficial de curs general. Durant el regnat d'Isabel II es restaura el sistema d'expresar el valor facial de les monedes de curs general en rals de billa que havia instituit Josep Napoleo I. Per tant, el que tothom anomenava pesseta porta novament el facial de4 rals de billa. En els darrers anys d'Isabel II es crea un nou sistema monetari en el qualla unitat s'anomena escut. Com a consequencia d'aixo, lamoneda que equival als 4 Rals de billa. de billa 0 pesseta es la moneda d' argent que porta el facial de 40 centims d'escut." Pel que fa a les emissions especials per a Filipines, els 20 centims de peso san el valor que correspon a la pesseta."

La pesseta d'argent, unitat monetaria de l'estat espanyol (1868-1934)

El 19 d'octubre del 1868, Laurea Figuerola, ministre d'Hisenda del Govern provisional-proclamat despres de la revolta de setembre del mateix any que havia destronat Isabel 11- creava per decret un nou sistema monetari, el qual prenia per unitat la pes seta.

Es donava la circumstancia que el patro de l'antiga peca dedos rals de plata 0 pesseta era el que s'acostava mes ales unitatsmonetaries dels diferents paisos d'Europa que s'havien aplegat feia poe en l'anomenada Unio Monetaria Llatina. Espanya no arriba a integrar-s'hi, pero seguf de prop les seves directrius.

La nova unitat del sistema monetari espanyol era d'argent de 835 millesimes, amb un pes de 5 g i un diametre de23 rnm." La peseta, amb els seus multiples de 2 i de 5 pessetes iels seu divisor, els 50 centims, tots dintre de la serie de la plata, es mantindran invariats a rao d'aquest parametre fins el regnat d' Alfons XIII.4s La Segona Republica ernetra, l'any 1934, la darrera pesseta d'argent que sajusta a aquesta metrica."

44. Moneda mim, 16 del cataleg

45. Moneda mim. 18 del cataleg.

46. Moneda ruim. 17 del cataleg.

47. Moneda mim. 19 del cataleg.

48. Moneda mim. 20 del cataleg.

49. Moneda mim. 22 del cataleg,

Naturalment, les estampes de les monedes aniran variant en aquest lIarg perfode del 1869 al 1934, d' acord amb els canvis de les efigies en els regnats, 0 be alterant la simbologia quan es tracti d' altres situacions politiques.

La pesseta fiduciaria. La guerra civil (1936-1939) i els seus corol-laris

La guerra marcara la fi de les emissions deles pessetes dargent. EI 1937, la Primera Republica emetra unes pessetes de llauto amb la suggestiva imatge de la personificacio de la Republica, a I'estil de la popular «Marianne» francesa." Aquestes monedes aviat seran anomenades col-loquialment rosses, un nom que al-Iudeix ala imatge de la dona jove iamb cabellera estesa que duen les noyes pessetes republicanes de llauto. EI nom tindra exit i es mantindra en endavant a les monedes d'una peseta, sempre que siguin de llauto 0 be d'alguna altra !liga de metall groc, malgrat que en el lloc de la jove Republica de cabells Uargs hi hagi despres el cap mig calb d'un general madur.>'

Durant la Guerra, el govern central de la Republica i tambe el bandol del govern de Burgos emetran pessetes de paper. Al marge d'aquestes iniciatives, i davant de la manca de moneda menuda, molts altres organismes oficials com: el govern d'Euskadi, eI Consejo de Asturias y Leon, el Consejo de Santander-Palencia-Burgos, la Generalitat de Catalunya= i una munio d' Ajuntaments de Catalunya en particular, i de tota la zona republicana en general, emetran monedes i bit!lets de valors que gairebe mai excediran les 2 pessetes i que, normalment, es concentren en la pesseta i en les seves fraccions de 5, 10, 15,25 i 50 centims. Aquest fenomen el trobem, pero molt mes amortit a la zona «nacional», on els exemples son molt mes escadussers: alguns municipis d' Andalusia, principalment.

La Generalitat de Catalunya arribara, pero, a emetre bitllets de 5 i de 10 pessetes que varen circular. Es sabut que tenia en projecte emetre bitllets de valors superiors i coneixem avui diverses proves impreses d'aquests bitllets.

Totes aquestes emissions de guerra es feren amb els suports mes variats i d'acord amb les disponibilitats de materials. Normalment son de paper, 0 be de cartro. EI suport metal-lic es escas i variat: ferro, llauto, estany, etc. Trobem tambe materials de la familia dels plastics, com ara el celluloide, la baquelita i similars. No manquen suports menys usuals, com la fusta.v

SO. Moneda mim. 23 del cataleg.

5 I Moneda mim, 27 del cataleg.

52. Monedes mirns. 24, 25a i 25b del cataleg. Nemes s6n alguns exemples.

53. A. TURRO, EI paper moneda catala 1936-1939, Barcelona, 1982, i del mateix autor El paper moneda del Pais ValenciilI936-1939. No existeix un recull sisternatic pel que fa a la resta del paper moneda emes en altres zones de l'Estat duant la Guerra.

La pesseta de la postguerra a l'actualitat

a) La moneda en l'etapa 1939-1975

Despres dalgunes emissions de bitllets d'una pesseta en els anys 1940 i 1943, el govern de Franco encunya novament monedes metal-liques d'l pesseta, l'any 1944. Aquesta moneda porta a l' anvers el valor «1 peseta» voltat d' una orla d' escuts i a l'altra cara l'escut emparat d'aliga del nou regim.>' Observem que aquesta pesseta i la resta de les primeres emissions metal-liques dela postguerra en general, (5,10 i 50 centims) es situen en una tipologia que sol esser habitual en les dietadures de legitimitat dubtosa que solen emparar-se en al-lusions al pais, ales seyes arrels historiques, emblemes, amplis espais per assenyalar el valor facial, etc.

En aquesta primera etapa, que va del 1940 al 1947, hi trobarem els 5 i 10 centims del genet iberic" dalumini; els 50 centims foradats de l'ancora= i la pesseta de la xifra 1. Cap d'aquestes monedes al-ludeix al dictador. L'aparicio de la testa de Franco en la pesseta de cuproalumini, acompanyada de la lectura «Caudillo de Espana por la gracia de Dios», marca la fi d'aquesta primera etapa." A partir aquest moment I'estampa del militar, que s'atorga titols que fins ara nomes la monarquia s'havia atrevit a ernprar, anira introduint-se en la moneda metal-lica fins a fer-s'hi omnipresent. Aquest es un fet certament insolit, 0 almenys molt excepcional, ja que rarament els regims dictatorials arriben a gravar I' estampa i els noms dels seus cabdills ales monedes.Les efigies de personatges com Salazar, Pinochet, Somoza, ni tampoc Fidel Castro, ni el mateix Hitler, han figurat mai a les monedes dels paisos que han dominat i s'han acontentat en fer-hi aflorar sfrnbols i ernblemes, cars ala seva ideologia, mites histories 0 patriotics, etc. En el cas d'Espanya, en temps de Franco tan sols els bitllets es varen mantenir en aquesta tonica i cal assenyalar que un dels temes mes recurrent en el paper moneda es el delsReis Catolics, Colom i la gesta americana, entre d' altres."

La moneda que va resistir mes temps sense l'eftgie de Franco va ser la dels 50 centims de I'ancora, la popular dels dos ralets foradats. Nornes el jou iles fletxes, gravats a la base de I' escut del revers, son indicatius de la filiacio politica. S' emetran practicament invariats des del 1949 fins el 1966.

L'any 1957 s'introdueixen els valors de25 i 50 pessetes -fins aleshores en

54. Creada per la llei del 18 de man; de 1944 de lefatura de! Estado i publicada al BOE el dia 20 del mateix Illes. Moneda num, 26.

55. Creats per decret del 3 de maig del 1940 a, b arnpliacions d'emissi6 pels decrets del 8 de novembre del 1941; 31 de desembre del 1945 i 22 de desembre del 1953.

56. Eis 50 cenrims de l'ancora es crearen per una llei del 22 de desmbredel 1949 publicada al BOE el24delmateix meso

57. Llei del 27de desernbre del 1947, publicada al BOE el dia 30 del mateix meso Moneda rnim. 28.

58. Aquest tema fou mes ampliarnent desenvolupat en lin treball anterior que seguim en tractar aqui de la moneda de lctapa franquista i del primer periode de la monarquia constitucional, vegeu A. M. BALAGUER; M. CRUSAFONT I SABATER, «Cara y cruz de la moneda en la etapa franquista», Bulletin d'Histoire conteinporaine de l'Espagne [Paris], mim. 24 (desembre 1996), p. 159-175.

bitllet de paper- a laserie metal-lica. Tarnbe es redueix el modul de la moneda de 5 pessetes i es crea una escala de mides proporcionades de les 50, 25 i 5 pessetes que son fabricades en una aleacio de metall blanc (cuproniquel). Totes aquestes monedes portaran en una de les cares l'effgie de Franco.>?

EI 1959 es comencen a substituir les monedes de 5 i de 10 centims del genet iberic. Les de 5 centims son abolides i les de 10 son retirades a mida que s'introdueix un model mes petit que porta tambe el bust de Franco.s? Per tant, en inciarse la decada dels seixanta, deJs set valorsmonetaris en circulacio: 50, 25, 5, 2, 50 i 1 pesseta i els 50 i 10 centims, sisson presidits per I' effgie del general. Nomes els 50 centims foradats subsisteixen amb una estampa diferent.

EI 1966 es canvia el retrat de Franco que portaven les pessetes anomenades rosses per un de testa mes reduida. Al mateix temps -i tambe amb aquest nou retrat- apareixen dos nous tipus monetaris, els 50 centims d'alumini, que substitueixen els de I' ancora, i unes inaudites 100 pessetes encunyades en argent, les quals son emeses en un moment en que lamoneda valor ha deixat de tenir sentit i ja gairebe cap estat n' emet, si no es amb finalitats commemoratives i practicament destinades al col-Ieccionisme. Les 100 pessetes s' emeterenentre el 1966 i el 1970, pero com que el seu valorintrinsec aviat supera el facial foren retirades a partir d'aquesta darrera data i declarades sense poder liberatori e11975.61

b) Monedes encunyades a Barcelona durant l'etapafranquista

Son ben conegudes dels numismatics les monedes de l'any 1958 de 50, 25 i 5 pessetes que porten les sigles BA de Barcelona per marca de seca. Es tracta d'unes emissions extraordinaries realitzades efectivament a Barcelona amb motiu de la celebracio al Salo del Tinell de la I Exposicion Iberoamericana de Numismatica y Medallistica, dels dies 24 de novembre al 9 de desembre de 1958.

La iniciativa comptava no sols amb el beneplacit, sino tambe amb el patrocini deles mes altes esferes del govern de Madrid i era impulsada des de la mateixa Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, que dirigia aleshores Lluis Auguet i Duran. No hi ha dubte, pero, que un dels seus inspiradors i mes eficac col-laborador fou la figura carismatica i emprenedora de Xavier Calico i Rebull, tot i que nomes es reserva un modest lloc entre les vocalies de la comissio executiva de l'exposicio.v

Es traslladaren a Barcelona les maquines adients per emetre dintre de la mateixa exposicio i a la vista del public les monedes de 5, 25 i 50 pessetes amb la marca BA

59. L1ei del 26 de marc del 1957 (BOE. 28 de desembre del 1957) i rectificacions al BOE 8-1-1958.

60.L1ei de I' II de maig del 1959 (BOE, 12 de maig del 1959).

61. L1ei del 18 de marc del 1966 (BOE. 19 de marc del 1966).

62. Vegeu els 18 opuscles consecutius del mirn, 0 al 17 editats en el curs de la preparaci6 i celebraci6 d'aquesta I Exposicion lberoamericana de Numismatica y Medallistica, Barcelona. 1958.

adicional. Aquestes eren distribuides als visitants amb el preu de l' entrada. Despres de molts anys, tornaven a encunyar-se monedes a Barcelona. Aixo podia afalagar alguns, pero de fet era una actuaci6 del regim per a fer propaganda politica del progres i dels plans economics que es proposava llancar en aquelles dates, el fames «Plan de Estabilizacion» del 1959 i elsde «Desarrollo» que el seguirien. En aquells anys s' estava enllestint, tambe, la construcci6 d' un enorme edifici de nova planta a Madrid, per a la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre que comenca a funcionar l'any 1962, encara que la seva inauguraci6 oficial no es feu fins el 1964.63

Malgrat la grandiosa fabrica madrilenya, sembla esser que un bon nombre de les pessetes rosses dels anys seixanta foren fabricades a Barcelona. Fou un encarrec que rebe dels organismes oficials l' empresa Metales y Plateria Ribera, ubicadaal barri del Poblenou j coneguda popularment per Can Culleres. Aixf ho explica Francese Cabana en el seu llibre 37 anys de franquisme a Catalunya.

c) La moneda de La monarquia, de La inercia a l'extincio (1975-2001)

La f6rmula de trancisi6 incruenta i continuista que es produi a I'adveniment de la monarquia, el 1975, es tradueix tambe ales monedes, de manera que hi perduren elements i simbols del regim anterior al costat d'emblemes propis dela monarquia. Tarnbe es mantenen els esquemes iconografics i formals fins a mitjan de la decada dels vuitanta, quan comencen a apareixer les monedes de petit format. Tot i aixi, fins despres del 1995 -vint anys despres del canvi de sistema politicno varen prendre's les primeres mesures per retirar I'antic numerari.

Ala pesseta de Joan Carles 164 que es fabrica entre el 1975 iel 1980, hi perviu l' escut franquista amb aliga i jou amb les fletxes, que tambe figura en les 100 pessetes metal-Iiques emeses el 1975, amb estrella 76, i que practicament no varen circular, ja quela seva emissi6 fou molt reduida.En canvi, ales peces de 50, 25i 5 pessetes hi trobem I' escut de la monarquia constitucional i altres emblemes monarquics des deles primeres emissions. Malgrat tot, mantenen, com hem dit, els esquemes de distribuci6 figurativa i formal de pes, rnodul, qualitat metal-Iica, etc., invariades respecte al modelanterior.

EI 1982 apareix una moneda de 100 pessetes de nou format amb metall i tipologia modificats, pero fins la decada dels noranta no es completara aquesta serie amb I' aparici6 dels altres valors de format mes petit que se Ii avenen. La serie es completara molt lentament: el 1983 apareixen les 10 pessetes; el 1987 les 500 pessetes; el 1989 la pesseta= iles 5 pessetes; el 1990 les 25, 50 i 200 pessetes, en-

63. Vegeu la cronica de la inauguracio a Numisma, mim. 69, 1964. Yegeu, tarnbe, el llibre editat per la mateixa Cas a de la Moneda, titulat Cien Olios de Historic de la Fdbrica Nacional de Moneda y Timbre, Madrid, 1994.

64. Monecla nurn. 29 del cataleg.

65. Moneda num 3 I del cataleg.

cara que aquest darrer valor s' encunya entre el 1986 iel 1988 en un format que no va prosperar. Finalment, el1994 s'emeteren les 2.000 pessetes d'argent de caracter commemoratiu, tot i que tenen poder liberatori.

En aquests nous valors, la imatge de la monarquia i els sfrnbols del nou regim no s'han fet rnonotematics, ni omnipresents en tots els valors. Hi apareixen al-lusions ales diferents autonomies, a celebracions, com ara les Olimpiades de Barcelona, exposicions, Anys Sants compostelans i un llarg etc. El retret que pot ferse es que les monedes s6n tan petites que les tematiques no hi llueixen, i quan les tenim a les mans gairebe ni ens adonem dels tipus que porten.

Tot i que a 1990 tots els valors de la nova serie destinats a la circulaci6 ja havien aparegut i corrien, seguien en circulaci6 I' antic numerari franquista -encar'a amb poder liberatori- i el dels primers anys de la monarquia constitucional, que tampoc havia estat retirat. D'aquesta manera, i durant uns anys, el petit numerari que duien a la butxaca era d'allo mes bigarrat i desorientador que hom pugui imaginar. Fins el dia 1 de gener del 1997 no fou retirada tota aquella moneda obsoleta que circulava encara en proporcions forca importants, i es dona curs exclusiu a la nova serie de format petit.

La renovaci6 certament s'havia fet esperar, tant, que potser ja ni hauria calgut I'esforc economic que ha d'haver costat al pais. La seva vigencia haura estat de nomes 5 anys, els que van de 1'1 de gener del 1997 a I' 1 de gener del 2002, quan hom assistira a I'enterrament de la pesseta, aquest disc diminut dalumini en que s'ha convertit la peca de dos rals castellana que originariament pesava gairebe 7 g i era de plata de bona !lei.

CATALEG SUMARI DELS TIPUS DE LA PESSETA I DEL SEU

ANTECEDENT LA PE<";A DE DOS RALS CASTELLANA 0 PECETA

Niim. 1 Peca dedos rals a nom dels Reis Catolics

a/ FERDINANDUS:ET:HELISABET:D:G. Escut dels seus estats.

r/ REX:ET:REGINA:CAST:LEGON:ARAGO:SIC. lou i fletxes al camp on hi ha tarnbe les marques de seca i assajador.

Pes: 6,85g. 0: 26,5 mm.

178M. CRUSAFONT J SABATER, ANNA M. BALAGUER

Niim.Z Peca dedos rals de Mexic de Carles I

al CAROLUS ET IOHANA REGES. Escut de Castella, Lleo y Granada. rl HISPANIARUM ET INDIARVM. Columnes coronades i PLVSVL-TRA

Pes: 6,9g. 0: 28mm.

Num, 3 Peca dedos rals de Ia «Nueva Estampa» de Felip II

a! PHILIPVS:II:DEI:GRACIA.Escut complet de la casa d' Austria hispana.

rl HISPANIARVM.REX. Quarterejat de castells i lleons.

Pes: 6,75g. 0: 27 mm.

Num, 4 Peca dedos rals americans (Potosi) de Felip IV

a! Quarterejat de castells i lleons rl Columnes sobre les ones PLU-SVL-TRA, a dalt valor 2, a baix marques d' assajador, any i seca.

Pes: 6,80g. 0: 27,5 mm.

Num, 5 Peca dedos rals de bust de Felip IV, rebaixats

a/ PHlLIPVS.IIIID.G. Bust a la dreta.

r/ HISPANIARUM REX. Quarterejat de castells i lleons.

Pes: 5,27g. 0: 23,5 mm.

Niim. 6 Peca de dos rals segovians de Carles II 6

a/ HISPANIARVM + REX. CARLOS II coronat al camp.

r/ CAROLUV.II. D.G. 1632. Quarterejat de castells i lleons.

Pes: 6,75g. 0: 27 mm.

Nrim, 7 Peca de dos rals tipus «Maria» de Carles II

a/ CAROLUS.ILD.G. HISPANIAR.REX. Escut coronat de castells i lleons, als costats seca i assajador.

r/ VIRTUTE PROTECTIONE. 1687. Monograma de MARIA, a dalt una creu i als cos tats II -R.

Pes: 5,47g. 0: 27,5 mm.

180 M. CRUSAFONT 1 SABATER, ANNA M. BALAGUER

Num.B Peca de dos rals de l'arxiduc Carles III, fabricats a Barcelona, segons el tipus segovia de Carles II (mim. 6)

aJ HISPANIARUM.REX.1707. Carles III coronat al camp.

rl CAROLUS .III.D.G. Escut coronat dels Austria hispans, als costats R - II. Pes: 4,7g. 0: 27 mm.

Num.P Peca de dos rals de Felip V amb numeral V coronat

aJ PHILIP.V.D.G.HISPANIAR.REX. Escut coronat de castells i lleons amb armes de la casa de Borbo en escudet central. Als costats, marques de valor, seca i assajador.

rl DEXTERA.D.EXALTAVIT.ME. 1708, Numeral V coronat i ornat. Pes: 6,75g. 0: 27 mm.

Num. 10 Peca dedos rals 0 «pes seta provincial» de Felip V

al PHILIPVS.V.D.G. Escut coronat, als costats, marques de valor, seca i assajador.

rl .HISPANIARUM.REX.1734. Quarterejat de castells i lleons. Pes: 5,97g. 0: 27,5 mm.

Num. 11 Peca de dos rals 0 «pesseta columnaria» de Felip V

aJ PHILIP.V.D.G.HISPAN.ET IND.REX. Escut coronat; als costats, marques de valor i assajador.

rl .UTRAQUE UNUM. Marca de seca i any. Dos hemisferis entre les columnes, tot sobre les ones de la mar.

Pes: 6,80g. 0: 28,5 mm.

Num. 12 Peca de dos rals 0 pesseta provincial de Carles III amb bust

al CARLUS III.DEI .G. any. Bust del rei mirant a la dreta.

rl HISPANIARUM REX. Escut als costats marques de valor, seca i assajador.

Pes: 5,90g. 0: 27 mm.

Num. 13 Peca dedos rals 0 pesseta columnaria de Carles III ambbust

al CAROLUS.IIII. DEI.GRATIA, any. Bust del rei mirant a la dreta. rl .HISPAN ET IND. REX, Marques de seca, valor i assajador.

Escut coronat amb les columnes als costats.

Pes: 5,87g. 0: 26 mm.

Niim. 14 Peca de quatre rals de bi1l6 0 pesseta de Josep Napole6

aJ IOSEPH. NAP. DEI. GRATIA. Bust del rei mirant a I'esquerra.

rl HISPANIARUM ET IND REX, marques de seca i assajador.

Escut, als costats 4-R.

Pes: 5,6g. 121: 27 mm.

Niim. 15 Pes seta de Barcelona de l'Ocupaci6 Napoleonica.

al .EN.BARCELONA. Any. En el camp PESETA i ornaments.

rl Escut de la ciutat en laurea.

Pes: S,4g. 0: 27 nun.

Num. 16 Pesseta. Principat de Catalunya del temps d'Isabel II

aJ PRINCIPADO DE CATALUNA. Any. En el camp 1 PESETA, ornaments.

rl ISABEL 2a REYNA CONST. DE. LAS. ESP., marques de seca (Barcelona) i d'assajador. Escut coronat i llorejat de Catalunya.

Pes: S,9g. 0: 26 mm.

Niim. 17 20 Centavos de Peso, valor equivalent a la pesseta, per a Filipinas, d'Isabel II

17

al ISABEL 2a POR LA G. DE DIOS Y LA CONST. Any. Bust de la Reina mirant a la dreta.

rl REINA DE LAS ESPANAS. Escut coronat, als costats marca de valor, a sota de seca per estrella de 5 puntes.

Pes: - 0: 23,5 mm.

Num, 18 40 Centims d'escut 0 pesseta d'Isabel II.

18

a! ISABEL II POR LA G. DE DIOS Y LA CONST. Bust de la Reina mirant a la dreta.

rl .REINA DE LAS ESPANAS. 40 CENTs. DE ESCo. Entre estrelles indicatives de la seca dependent el nombre de raigs. Escut coronat.

Pes: - 0: 23,5 mm.

Nurn. 19 Pesseta del Govern Provisional

al var. 1, GOBIERNO PROVISIONAL, Any a l'exerg var. 2, ESPANA, Any a l'exerg. Ambdues varietats porten la figuracio d'Hispania asseguda, repenjant l'esquena al Pirineu i els peus a Gibraltar.

rl 500 PIEZAS EN KILOGRAMO (marques d'assajador) UNA PESETA

184 M. CRUSAFONT I SABATER, ANNA M. BALAGUER

Escut coronat amb columnes als costats.

Pes: Sg. 0: 23 mm.

Num.20 Pesseta de la monarquia Restaurada

20

a/ ALFONSO XII POR LA G. OE OIOS. Any. Bust del rei mirant a l'esquerra.

rl REY CONST. DE ESPANA (marques dassajadors) UNA PESETA. Escut coronat i columnes als costats.

Pes: Sg. 0: 23 mm.

Num.21 20 Centavos de peso, valor equivalent a 1 pesseta, per a Filipines

a/ Similar anterior. Bust del rei amb barba i mirant a la dreta.

rl REY CONST. DE ESPANA, Estrelles de 5 puntes per Manila.

Escut coronat. Als costats 20Cs de P".

Pes: - 0: 23 mm.

Num.22 Pesseta d'argent de la Segona Republica

22

a/ REPUBLICA ESPANOLA, 1933. Representaci6 de la Republica, asseguda.

rl UNA PESETA. Escut coronat amb corona mural amb columnes als costats.

Pes: Sg. 0: 23 mm.

Num. 23 Pessetade llaut6 de la Segona Republica, La rossa veritable.

a/ REPUBLICA ESPANOLA. Bust de noia amb cabel-lera estesa gue personifica la Republica. rll PESETA 1937, raim.

Pes: 5g. 0: 23 mm.

Num.24 Pesseta de paper de la Republica, emissi6 1937. Color: marro i verd clar a/; morat i groc r/.

Mides: 86 x 46 mm.

Num.25 Alguns exemples d'emissions de monedes d'una pesseta d'ents autonomies, municipals, etc.

a) Pesseta del Govern d'Euskadi. Niguel

al GOBIERNO - DE EUZKADI. Bust de la Republica a la dreta. r) 1 PESETA, 1937, dintre de corona de llorer.

Pes: 4g. 0: 22 mm.

186 M. CRUSAFONT 1 SABATER, ANNA M. BALAGUER

b) Pesseta d'Ibi (Alacant). Llaut6 niquelat

al CONSEJO MUNICIPAL IEI, 1937

rl 1 PESETA

Pes: 6g. 0: 24mm.

Niim. 26 Pesseta del 1944. cuproalumini

aI ESPANA - 1944. Escut emparat d' aliga, r/l PESETA. Voltat d'orla d'escuts.

Pes: 3,5g. 0: 21 mm.

Num.27 Pes seta de paper. Emissi6 19 juny 1948. Color: marr6.

Mides: 75 x 51 mm.

Num.28 Pesseta amb el bust de Franco. Cuproalurnini

283 28b

a/ FRANCISCO FRANCO CAUDILLO DE ESPANA POR LA G. DE DIOS. Any.

a) Bust gran, des del 1963 a11967.

b) Bust petit, des del 1967 a11975, segons data en estrelletes.

rl com I' anterior.

Pes: 3,5g. 0: 21 mm. (28a i 29b)

Num.29 Pes seta de Joan Carles I, tipus continuista (1975-1980). Cuproalumini

al JUAN CARLOS I REY DE ESPANA. Bust del rei a I'esquerre.

rl Llegendes i escut com I'anterior, encara de tipus franquista. No hi manca el jou i les fletxes al peu.

Pes: 3,5g. 0: 21 mm.

Num. 30 Pesseta de Joan Carles I, tipus intermedi (1982-1989). Alumini

al Similar a I' anterior.

rl 1 PESETA. Escut de la monarquia constitucional coronat.

Pes: 1,2g. 0: 21 mm.

188 M. CRUSAFONT 1 SABATER, ANNA M. BALAGUER

Ntim. 31 Pesseta de Joan Carles I, tipus petit (1989-2000). Alumini

aJ JUAN CARLOS I REY DE ESPANA. Bust i valor.

rl Escut de la monarquia, Any.

Pes: O,Sg. 0: 14 mm.

Els vals monetaris emesos pels sindicats locals

CNT i UGT de Catalunya durant la guerra del 1936-1939

A. TURRO I MARTINEZ

Les centrals sindicals CNT (Confederacio Nacional del Treball) i UGT (Unio General de Treballadors), individualment 0 conjuntament, foren els promotors, iniciadors 0 integrants de la gran majoria de les collectivitats, comites locals, comunitats, cooperatives, sindicats agrfcoles, etc., que es formaren en moltes localitats del nostre pais des del juliol de 1936 i durant tot I' any 1937, com a inici de la revolucio social que s'intenta forjar en reaccio a I' alcament militar feixista espanyo!.

La gran majoria daquestesorganitzacions col-lectives i cooperatives, a consequencia de la desaparicio del monetari divisionari en curs, feren emissions de vals monetaris particulars, amb 0 sense les sigles d'aquestes dues centrals sindicals, pero tambe alguns dels seus sindicats locals 0 professionals feren, particularment, els seus vals monetaris els quais sonels unics que volem estudiar, descriure i catalogar en aquest treball referent als emesos ala Catalunya central.

Volem remarcar que la CNT, majoritaria en aquells anys a Catalunya, domina tot el moviment social, i com era i es costum en aquesta sindical, la gran majoria dels vals creats son escrits (com aixf mateix tota la seva propaganda i publicacions) en castella, fet incongruent en una sindical fundada a Barcelona i que es diu llibertaria quan en realitat es imperialista i espanyolista.

En aquest treball remarquem els valsredactats en catala, deixant per entes que, quan no s' especifica, es que son en castella.

A. TURRO 1 MARTiNEZ

CENTRAL

SINDICAL CONFEDERACIO NACIONAL DEL TREBALL (CNT) ADHERIDA A L'ASSOCIACIO INTERNACIONAL DE TREBALLADORS (AIT)

1. Amposta (Montsia), EI sindicat local CNT edita uns vals del valor de 10 centims, impresos per una sola cara, en negre, sobre cart6 gris cIar, de mides 35 x 47 mm, legalitzats al revers per un segell rod6 en tamp6 violeta que diu «D. L. de Sindicatos Unicos CNT - AIT - Amposta (Tarragona)>>.

2. Asc6 (Ribera d'Ebre). EISindicato Unico de Oficios Varios d'aquesta poblaci6 emete uns vals en cart6 blanc de mides 29 x 33 mm de valor de 5 centims,

En una cara hi consta, escrit a rna amb tinta blava, el valor facial i el mimero d'ordre, i a l'altra cara, el segell de legalitzaci6 rod6 en tamp6 violeta que diu «Sindicato Unico de Oficios Varios - C.N.T. - A.LT. - Asco».

En aquests molt rudimentaris vals no hi consta el nom del poble i, per tant, sols es poden identificar pel segell de legalitzaci6.

3. Barcelona (Barcelones). La Central Sindical CNT de la capital de Catalunya posa en circulaci6 monedes dels valors seguents: de 5 centims en coure de 25 mm de diametre, d' 1 pesseta en llaut6 d'un diametre de 24 mm, de2 pessetes tarnbe en llaut6 amb un diarnetre de 27 mm i de 5 pessetes en llaut6 i un diametre de 31 mm.

Aquestes monedes presenten la particularitat de portar gravades amb punxons en una cara les sigles CNT - AIT sense cap llegenda, i a I' altra cara el valor facial amb xifres molt grans i el nom de la unitat monetaria, Sembla que existeixen unes monedes deles mateixes caracterfstiques en cupronfquel, pero no les hem vist maio

4. EI Sindicat Unic del Ram del Transport -secci6 Born- de la CNT - AIT posa en circulaci6 unes monedes de llaut6 gravades en incus per una sola cara amb la llegenda circular «SINDICATO UNICO RAMO DEL TRANSPORTE - C.N.T. - SECCION BORNE - A.LT. -ENVASE» i el seu valor facial. Totes les lletres estan pintades en negre. Aquestes monedes servien per a controlar, valorar i identificar els envasos 0 embalatges.

Les monedes d' 1 pesseta s6n circulars, d'un diametre de 30 mm, les de2 pessetes s6n triangulars, de 28 x 30 mm i les de 3 pessetes s6n ovalades i amiden 25 x 38 mm.

Havent-se esgotat les monedes de 2 pessetes s'aprofitaren les d' 1 pes seta en excedent, trepant al seu centre la xifra 2 i modificant aixi el seu valor inicial.

5. EI Sindicat deles Industries Alimentaries CNT del Mercat Central de Fruites i Verdures (Born) ernete uns vals impresos per una sola cara en negre,

del valor de25 centims en cart6 color blau i d' 1 pes seta en carte blanc, tots dos de mides 64 x 99 mm, avalats per dues signatures manuscrites amb tinta verme­

Ila a I'anvers i legalitzats al revers per un segell circular en tamp6 vermeil que diu «SINDICATO DE LAS INDUSTRIAS AUMENTICIAS - BORNE - MERCADOCEN­

TRAL DE FRUTAS y VERDURAS - C.N.T. - A.LT.» 0 be amb un segell tarnbe circular i en tamp6 vermeil que diu «COLECTIVIDAD BORNE - C.N.T. - CONSEJO OBRERO».

Aquest mateixsindicat tambe posa en circulaci6 uns vals circulars de cart6 cuiro de33 mm de diametre del valor de4 pessetes, amb la Ilegenda gravada en una sola cara: «SINDICATO INDUSTRIAS AUMENTICIAS - BORNE - C.N.T. - A.LT.» iamb el valor facial al centre.

Davant lanecessitat d'un valor mes alt, es contramarcaren els excedents d'aquests discos de4 pessetes gravant al seu centre en grans xifres el nou valor de 10 pessetes i a I' altra cara, que era verge, la Ilegenda «COLECTIVIDAD BORNE» i altra vegada el seu nou valor facial, ara amb la indicaci6 de la unitat monetaria.

6. Bellaterra (Valles Occidental). EI Comite local del Sindicat CNT d'aquesta poblaci6 agregada del municipi de Cerdanyola encunya unes monedes en llaut6 dels valors de 10 centims i d'un diarnetre de24 mm, ide 25 centims d'un diametre de 28 mm. En aquestes monedes sols hi consta, en una cara i gravat en incus, el nom de la poblaci6 i la sigla CNT i a l' altra cara, el seu valorfacial.

7. Bellpuig (Urgell). EI Sindicat de Treballadors CNT local edita uns vals escrits en catala dels valors de 5 ide 10 centims, impresos en blau marl per una sola cara sobre cartolina blanca, sense cap emblema ni dibuix iamb les xifres del valor forca grans. De mides 45 x 55 mm, s6n numerats en negre al revers i legalitzats amb un segell circular en tamp6 violeta que diu «SINDICATO ONICO DE TRABAJADORES - C.N.T. - BELLPUIG».

8. Blanes (La Selva). EI ram d'alimentaci6 de lasecci6 de distribuci6 del Sindicat Onic de Treballadors - CNT - AIT local, feu una emissi6 de vals escrits en catala dels valors de 50 centims i d' 1 pesseta, de mides 45 x 65 mm. De cada valor sen feren dues emissions identiques en presentaci6 pen) en cart6 prim de color diferent, tots impresos en negre per una sola cara.

Aixf es que, pel valor de 50 centims, en tenim en cart6 de color rosa pallid i en cart6lila, i en els d' 1 pesseta en cart6 color crema i en cart6 color verd clar. No estan numerats, pero sf legalitzats amb un segell en sec circular que diu «SINDICATO ONICO DE TRABAJADORES - BLANES - C.N.T. A.LT.» i un segell circular en tamp6 vermeil en elsde 50 centims i violeta en els d' 1 pesseta que diu «SINDICATO ONICO DE TRABAJADORES - CENTRO DE DrSTRlBUCION - BLANES - C.N.T.A.I.T. - SECCION AUMENTACION».

A. TURRO 1 MARTiNEZ

Cal remarcar com a cas curi6s que en aquests vals no hi consta, impres, el nom de la poblaci6 i, per tant, sols es poden identificar pels segells en sec 0en tamp6 que els legalitzen.

9. Castellet de Llobregat (Bages). El Sindicato de Oficios Varios CNT local crea uns vals impresos per una sola cara amb els valors de 5 centims en cart6 prim blanc en color marr6, i de 10 centims en cart6 prim blau clar, en color negre. Llur mides s6n 45 x 65 mm i I' anvers esta emmarcat per una orIa amb les xifres del valor forca grans. Estan legalitzats al revers per un segell ovalat en tamp6 blau que diu «SINDICATO UNICO DE OFICIOS VARIOS - C.N.T. - A.LT. - CASTELLET DE LLOBREGAT» i numerats.

10. Gava (Baix Llobregat). EI Sindicat CNT d'Espectacles Publics d'aquesta poblaci6 feu uns vals del valor de 0,25 pessetes de mides 35 x 67 mm amb la sola inscripci6 del valor, manuscrit amb tinta negra per una sola cara, sobre cart6 de color beix clar, i numerats amb numerador negre. No hi consta el nom de la poblaci6 i sols es poden identificar pels segells que els legalitzen, un a l' anvers amb tamp6 vermeIl que diu «SECCION ESPECTA.CULOS PUBLICOS eN.T. - A.LT.GAVA», i un altre al revers en tamp6 violeta que diu «[ J ESPECTA.CULOS PUBLICOS - eN.T. - A.LT. - GAvA y SU RADIO», tots dos ovalats.

Aquests vals tenen una petita perforaci6 en forma d'estel de 5 puntes.

11. Guixols (Baix Emporda). El Sindicat Unic d'Espectacles Publics CNTAIT local (titol expressat solament amb les seves inicials) edita uns vals del valor de 10 centims, impresos per una sola cara en negre sobre paper gruixut de color marr6 clar, i emmarcats per una simple ratlla recta. Demides 36 x 60 mm, estan numerats i legalitzats a l' anvers per un segell circular en tamp6 negreque diu «SINDICAT UNIC D'EsPECTACLES PUBLICS - COMISSIO EXPLOTADORA - eN.T.A.LT. - GUfXOLS». S6n escrits en catala,

12. Horts de Llobregat (Baix Llobregat). EI Sindicat CNT d' aquesta poblaci6 crea uns vals en forma de discos de 30 mm de diametre en cart6 prim blau pel valor de 5 centims i en cart6 prim blanc pel valor de 10 centims, impresos en negre per una sola cara. AI' anvers hi consta el nom del poble, la sigla CNT i el valor facial, al revers estan legalitzats per una signatura manuscrita amb tinta negra. S6n escrits en catala.

13. Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). La Federaci6 local de Sindicats Unics - CNT posa en circulaci6 uns vals en cart6 prim vermeIl del valor de 5 centims. De mides 46 x 57 mm s6n impresos en negre per una sola cara. Estan legalitzats al revers per un segell circular en tamp6 violeta (il-legible).

A. TURRO I MARTiNEZ

14. Roquetes (Baix Ebre). El Sindicat Unic de Treballadors CNT - AIT local ernete uns vals del valor de 5 centims en carte color crema de mides 33 x 47 mm impresos per una sola cara en negre, amb una franja en vermeil i negre a l'angle superior esquerre i emmarcats per una simple ratlla recta. Estan legalitzats al revers per un segell ovalat en tarnpo violeta que diu «SINDICATO UNICO OFICIOS VARIOS - CN.T. - A.LT. - ROQUETAS (TARRAGONA)>>.

15. Vinaixa (Garrigues). El Sindicat local CNT posa en circulacio uns vals del valor de 5 centims en cartolina blanca ide 10 centims en cartolina color taronja, impresos en negre per una sola cara, sense cap emblema ni dibuix, simplement emmarcats per una ratlla recta. be mides 45 x 50 mm, son legalitzats a l'anvers per un segell quadrat en tampo vermeil 0 violeta, amb la Ilegenda «SINDICATO UNICO OFICIOS VARIOS - CN.T. - VINAIXA» i numerats.

CENTRAL SINDICAL UNIO GENERAL DE TREBALLADORS (UGT)

16. Alguaire (Segria). El Sindicat Local de Treballadors de la Terra UGT posa en circulacio uns vals molt simples dels valors de25 i de 50 centims, de mides 37 x 58 mm, en els que solament hi consta, impres en negre per una sola cara, el seu valor facial i, per tant, sols es poden identificar pel segell ovalat en tampo violeta que els legalitza al revers i que diu «SINDICAT DE TREBALLADORS DE LA TERRAU.G.T. - ALGUAIRE». Ames, estan legalitzats a l' anvers per una signatura manuscrita amb tinta negra. Foren tallats a rna, presenten els angles escapcats.

17. Amb la sola sigla UGT, el nom de la poblaci6, i el valor facial, el mateix Sindicat de Treballadors de la Terra feu una nova emissio de vals en catala, impresos per una sola cara en negre amb els valors de 5 centirns en carto prim de color verd clar i de 10 centims en carte prim color rosa. De mides 37 x 47 mm, estan legalitzats al revers pel mateix segell ovalat en tamp6 violeta dels anteriors.

19. Aquest sindicat fou molt prolffer en I'emissio de vals monetaris, car encara feu una nova emissio de vals, tarnbe en catala, de mides 43 x 60 mm dels valors de 5,35 i 50 centims i d' 1 pesseta, impresos en negre per una sola cara amb la mateixa Ilegenda dels anteriors, pero ara enquadrada per una fina orla i legalitzats al revers amb el mateix segell ovalat en tampo violeta de tots els anteriors.

Els vals de 5 centims son en carte verd grisos, els de35 centims en carto color crema, els de 50 centims en carto blanc i els d' 1 pesseta en carto color blau clar.

20. EI Sindicat d'Oficis Diversos UGT d' Alguaire posa en circulaci6 uns vals del valor de25 centims impresos per una sola cara, en vermeil, sobre carto prim

de color groc llimona. De mides 44 x 54 mm, aquests vals porten per titol «SINDICATO DE TRABAJADORES U.G.T.», el nom de la poblaci6 i el seu valor facial, i la menci6 de que s6n destinats al curs interior del Sindicat iel mimero d'ordre, tot enquadrat per una fina ratlla recta. Estan legalitzats al revers per un segel! rod6 en tamp6 violeta que diu «SINDICAT D'OFICIS DIVERSOS - U.G.T. - ALGUAIRE».

21. Amposta (Montsia), La Federacio local UGT crea uns valsamb la llegenda CASA DEL POBLE amb els valors de10 ide 15 centims impresos per una sola cara, en negre, sobre cart6 prim de color verd per alsde 5 centims ide color blanc per alsde 15 centims, S6n de rnides 48 x 55 mm, i estan legalitzats al revers per un segell en tamp6 violeta que diu «FEDERACION LOCAL - U.G.T. - AMPOSTA - SECRETARIA FINANZAS».

22. CamarIes (Baix Ebre). La Federaci6 local UGT d'aquest poble agregat de Tortosa posa en circulaci6, amb el titol de Centre Obrer UGT, uns vals dels valors de 5 i de 10 centims impresos per una sola cara; els de 5 centims en cart6 prim blau impres en granat i els de10 centims en cart6 prim blanc impres en negre. S6n de mides 42 x 57 mrn, enquadrats a l' anvers per una orIa i legalitzats al revers per un segell triangular en tamp6 violeta que diu «FEDERACION LOCAL U.G.T. - CAMARLES» i estan numerats.

Del valor de 5 centims se'n feu una segona emissi6 en cart6 blanc impres en negre amb la mateixa presentaci6 i caracteristiques de I' anterior, amb la sola diferencia de l'orla d'enquadrament que ara esta formada per dues fines ratl!es paralleles.

23. Manlleu (Osona). La Junta Central UGT local feu uns vals de fabricaci6 casolana molt simples, amb el seu segell estampat sobre la part verge d'unes cartolines de color crema impreses per una cara, per a un us determinat del sindicat que no coneixem, i retallats pel contorn rod6 del segell, que diu: «JUNTA CENTRAL - U.G.T. - MANLLEU» i la xifra 5 (centims) escrita amb rotulador negre sobre el segell estampat en tamp6 violeta. EI seu diametre es de45 mm.

24. Mollerusa (Segria). La Federaci6 local UGT emete uns vals en cart6 prim de mides 35 x 47 mm dels valors de 5, 10 i 25 centims, impresos per una sola cara, en negre, i emmarcats a!' anvers per una ratlla gruixuda recta i on sols hi consta el titol de I'emissor, el nom de la poblaci6 i el valor facial. Els de 5 centims s6n en cart6 de color taronja, els de10 centims en carte de color verd cIar i els de25 centims en cart6 de color crema. Estan numerats al revers i legalitzats amb un segell en sec rod6 que diu «FEDERACION LOCAL - U.G.T. - MOLLERUSA».

25. Roquetes (Baix Ebre). La Federaci6 Local UGT feu uns vals del valor de 5

centims impresos per una sola cara en negre, sobre cart6 de color vermeIl, emmarcats a l'anvers per una orIa. S6n de mides 38 x 45 mm i estan legalitzats al revers per un segell rod6 en tamp6 violeta (il-legible),

SINDICATS CNT - UGT CONJUNTAMENT

26. Torrelameu (Noguera). Les dues centrals sindicals UGT i CNT locals feren conjuntament uns vals del valor de25 centims, de mides 40 x 70 mm impresos en color blau fosc per una sola cara, sobre cart6 gris-verd6s, legalitzats al revers per un segell circular en tamp6 negre que diu «TORRELAMEU - U.H.P.» i per una signatura manuscrita amb tinta negra i numerats a I' anvers.

27. Vic (Osona). L' Associaci6 Obrera CNT - UGT - Secci6 Fruita de Vic feu encunyar unes monedes del valor d'l pesseta en llaut6 d'un diametre de 31 mm amb aquesta llegenda i el valor facial.

Aixo es tot el que sabem de les emissions monetaries propies i particulars d'aquests sindicats.

Medalla del cinquantenari de l'Institut d'Estudis

Catalans (1907-1957)*

ANNA M. BALAGUER

Tota instituci6 te 0 pot tenir alguna mostra d'allo que els francesos anomenen histoire metal-lique, es a dir, elements que donen constancia de la seva existencia, de fets i aconteixements, d' aniversaris i celebracions que es plasmen damunt un objecte metal-lic de caracterfstiques mes 0 menys monetiformes. Es a dir, en una medalla, en una plaqueta, en una ensenya, en una condecoraci6 0 be en una medalla de premi.

La trajectoria de l'Institut d'Estudis Catalans no ha estat certament massa propicia a poder fer manifestacions d'aquest tipus, mes propies de l'exterioritzaci6 joiosa de la celebraci6 d'unes fites assolides que dela tasca silenciosa que l'IEC ha hagut de dur a terme durant molts anys i de la labor d' organitzaci6 i d'impuls de la producci6 cientffica a la que s'ha lliurat amb fermesa en els darrel'S vint anys.

Tot i aixi, l'Institut d'Estudis Catalans no ha deixat de manifestar-se a traves de la medalla 0 dels seus corolaris.

En catalogar i estudiar part d'un fons procedent d'un important col-leccionista de medalles barceloni, que forma la seva col-leccio entre les decadesdels anys trenta als setanta del segle xx, descobrfrern una medalla que feia referencia a l'IEC.

La seva descripci6 es la seguent:

a/ Figura dreta d'una deessa classic a que porta una llanca amb una serp enrotllada en una rna i, a l' altra, una corona de Harer que soste damunt I' emblematica ara

Hem de fer constar eJ nostre agrannent a l'eficac col-Iaboracio de Ja senyora Eulalia Mire! i RaspaJl, responsabJe del Servei de Docurnentaci6: Arxiu de J' lEe.

ANNA M. BALAGUER

flamejant, que va ser simbol de l'IEC durant decades i que porta la inscripci6: INS/TITUT - D'ESTU/DIS CA/TALANS, amb ornament d'una garlanda que sostenen dos caps de vedell.

rlINSTITUT D'ESTUDIS CATALANS 1907-1957. BARCELONA. Escut de Catalunya amb la forma caracteristica, arrodonida per baix i formant tres puntes a la part superior, que adoptava en aquells anys l'emblema de l'IEe.

Metall: Bronze 0: 45 mm Pes: 46,5 g

Medallista: No hi ha signatura ni marca d'artista, de gravador 0 de fabricant emissor de la medalla. Sabem, pen), amb seguretat absoluta, que fou obra del medallista Ramon Sunyer.

DOCUMENTACIO DE LA MEDALLA

Davant d'aquesta petita descoberta comencarem a fer-nos una serie de preguntes alhora que sentiem respecte i admiraci6 pel fet que una instituci6 que estava passant temps tan adversos -practicament una etapa en la semiclandestinitates sentis prou encoratjada per esmercar esforc i il-Iusio en emetre una medalla commemorativa en el seu cinquantenari.

En primer lloc, calia verificar si es tractava d'una medalla emanada del propi IEe. Es a dir, un encarrec fet per l'Institut al preparar la celebraci6 de I'efemeride (1957), 0 be si podia esser una iniciativa aliena, sorgida en cercles mes 0 menys propers a l'IEC, 0 almenys preocupats per la cultura catalana.

L'avinentesa de la inauguraci6 de la remodelaci6 de la seu de l'IEC, el mes de setembre del 2000, propicia que es pogues mostrar l'exemplar de la medalla, tot just retrobada, a nombroses persones vinculades des de molts anys enrere amb l'IEC, per veure si podien donar-nos-en alguna informaci6. Es clar que el 1957 queda ja lluny, i no hi havia entre les persones reunides cap que hagues viscut di-

203

rectament aquell aniversari. Tots quedaren sorpresos i admirats davant l'evidencia d'aquesta peca sobre la qual lamentaven no poder aportar claricies mes 0 menys concretes. Cap de les persones consultades -entre les quaIs hi havia diferents membres de la Secci6 Historico-Arqueologica-c- descartava, perc, que pogues tractar-se d'una iniciativa sorgida no necessariament del si del mateix lEe. EI canvi d'impressions fou, de tota manera, profit6s: hom recorda l'actuaci6 de l'Associaci6 Benefica Minerva, en el mecenatge vers l'lEC en aquells anys d'adversitat, i Niiria Aramon ens confirmava que l'escut catala que figura al revers de la medalla era emprat per l'lEC en aquells anys.

Per altra banda, la medalla no duia cap identificaci6 d'artista, de gravador 0 be de taller ernissor. Es cert que les meda!les poden portar 0 no portar aquesta informaci6, perc en aquest cas, i donades les dificultoses circumstancies en les que es desenvolupava la labor de l'lEC en concret, i tot allo que es relacionava amb la llengua iamb la cultura catalana, en general, les raons per silenciar aquestes dades eren obvies.

Com a estudiosos de la medallfstica catalana teniem, pero, la impressi6 que podia tractar-se d'una obra sorgida del taller d'en Ramon Sunyer, exquisit orfebre barcelonf que conrea tambe les arts medallfstiques. Els aspectes formals i tecnics de la medalla ens duien cap a aquesta hipotesi. Al mateix temps, aquesta idea trobava base de sustentaci6 en la col-laboracio que en Ramon Sunyer i la seva famflia oferiren sovint al desenvolupament de la tasca de l'lEC en aquelles decades plenes de dificultats.

Ferran Soldevila ens parIa, ales seves memories d'activitats de l'lEC, de sessions acaderniques 0 reunions celebrades en el domicili particular de la famflia Sunyer, quan el sol fet de reunir-se era penat.? Tambe en ColI i Alentorn deixa constancia de la generosa i valenta acollida que l'lEC -que practicament no tenia seu propia-e- trobava a casa d'en Ramon Sunyer al carrer de Septimania. Fou precisament en aquest domicili on tingue !loc l'acte fundacional de la Societat Catalana d'Estudis Histories, l'abril de 1942, amb una conferencia del mateix Miquel ColI i Alentorn.'

La consulta a I' arxiu de I' lEC podia, evidentment, aclarir la questio i ajudarnos a documentar definitivament, l'emissi6 d'aquesta medalla. Exposarem el tema a la responsable de I'arxiu, Eulalia Miret, tot mostrant-li la medalla per tal que pogues orientar la recerca entre el fons de documentaci6 disponible d' aquells anys. AI cap de pocs dies ens facilitava els textos que necessitavem i que, sortosament, ens permeten documentar aquesta pe�a.

I. M. Cou, I AlENTORN expJica com I'any 1948 s'unposa una rnulra a l'empresa que havia impres el CarteII de premis de I'IEC aquell any: «Els primers setanta-cinc auys de l'Jnsritut d'Esrudis Catalans», Nadala de la Fundacio Jaume /, xv, 1981 (cledicada a I'JEC), p. 64.

2. FERRAN SOLDEVIlA, Dietaris de ['exili i del retorn, Valencia, 2000, p. 45, 133. 164,217,275,288.

3. M. Cot.t, AlENTORN, article citat a la nola a peu mim. I, p. 64.

M. BALAGUER

Es tracta, en primer lloc, d'una acta de la sessi6 plenaria del6 de desembre del 1957 en la qual: «el Sr. President anuncia que per a La commemoracio del cinquantenari de La fundacio de L'Institut ha estat fixada La data deL 30 de desembre. »

Per tant, aixo ens documenta que hi hague, efectivament, un acte de celebraci6 i que 1'lEC no passa per alt aquesta efemeride.

En sessi6 plenaria del 10 de gener del 1958 es d6na compte de la festa del cinquantenari, celebrada, com era previst, el dia 30 de desembre anterior i acollida a la llar del senyor Llufs Bonet.

EI mes interessant es, pero, que en aquesta sessi6 plenaria es parIa especfficament de les medalles amb aquests termes:

El Secretari ofereix als membres de l'Institut, en nom del senyor Ramon Sunyer, les medalles commemoratives del Cinquantenari que aquell els ha destinat. S'acorda fer constar en acta la satisfacci6 de l'Institut per aquesta gentilesa, aixf com per la de linsignia que fou ofrenada als membres de l'Institut el dia de la commemoraci6 cinquantenaria.

EI text es prou explfcit. EI senyor Ramon Sunyer, persona propera a I'IEC, no sols va tenir la gentilesa de contribuir a l' acte del cinquantenari oferint una ensenya a cada membre de I'IEC, sin6 que va voler deixar tarnbe constancia d'aquest aniversari en una medalla commemorativa, sortida igualment del seu taller. En va fer arribar un exemplar a cada membre i aquests, reunits en sessi6 plenaria, feren constar en acta el seu agraiment. Es precisament aquesta darrera circumstancia la que ens ha permes escatir avui que la medalla no fou emesa per una iniciativa directament sorgida de l'IEC, sin6 per la iniciativa i Ia gentilesa d'en Ramon Sunyer, qui reunia la doble condicio de ser un destacat col-laborador i protector de I'IEC en aquells anys adversos, i Ia d'esser un professional molt remarcable deles arts medallistiques i de I'orfebreria.

L' Acta de la sessi6 plenaria ens parla, tambe, d'una insfgnia. Per tal de poder trobar-ne alguna informaci6 ens dirigfrem a la mateixa casa Sunyer, el seu establiment de joyerfa, i a laGran Via deles Corts Catalanes, de llarga tradici6 en I' orfebreria catalana. Exposarem la questio a la senyora Sunyer, -esposa d'Oriol Sunyer i Gaspar, fill de Ramon Sunyer i Clara, que regenta I'establiment familiar-Ia qual ens atengue molt amablement. Ella recordava encara algunes d'aquelles reunions de I'Institut a casa seva, i ens corrobora que la medalla havia sortit, efectivament, del taller de la seva firma. Uns dies mes tard, ens notifica que havia localitzat un dels encunys i ens mostra I' exemplar dela medalla del cinquantenari de I'IEC que conserva, juntament amb les altres obres medallfstiques sorgides del taller Sunyer. Dissortadament, no ha pogut trobar, almenys de moment, I'ensenya que possiblement reproduia I' escut que veiem al revers dela medalla.

SIMBOLOGIA DE LA MEDALLA

Aquesta meda!la s'ernmarca clarament dintre del que qualifiquem de medalla cornmemorativa. Les !legendes sonben explfcites en aquest sentit i no cal extrendre'ns. Ara be, el que mereix algun comentari es la simbologia que presenta: Hem vist que a I' anvers hi ha una deessa classica que soste una corona de !lorer damunt d'una ara. Aquesta ara es un deJs emblemes mes antics de l'IEC. El veiem sovint en contraportades, cobertes, etc. deles publicacions del IEe dels anys vint en endavant, i es un elementconcebut segons els canons del gust noucentista. La deessa que hi ha al costat de I'ara pot representar a Minerva. Pensem que el fet d'escolIir aquesta figura del panteo rorna pot tenir una doble intencio. Per una banda, la de representar la divinitat de la saviesa per excellencia, en actitud de coronar I'ara emblernatica de l'IEC. Per I'altra, pot entendre's que aquesta figura es una al-lusio a I'entitat Agrupacio Benefica Minerva, col-lectiu constituit l'any 1943 sota la presidencia de Felix Millet i que exercf una funcio de mecenatge de l'IEC. AI revers hi ha l' escut catala arrodonit de baix i acabat amb tres puntes a la part de dalt. Aquest escut guarda certa similitud amb l'escut que ernpra la Generalitat republicana en un primer moment, encara que, en aquell cas, la part de dalt es plana al centre i fa una entrada en forma de semicercle a cada banda. Tant I' escut amb tres puntes sobresortints com aquest darrer son poe frequents.

Troballes Monetaries XVII

Descoberta d'un amagatall de mancusos, al jaciment de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages)

lORDINA SALES I CARBONELL * lOAN ENRICH I HOlA * lORDI ENRICH I HOlA **

Ntimero: AN -64

Lloc:

Jaciment arqueologic de Can Paleta al municipi de Castellfollit del Boix (Bages)

Tipus de troballa: Tresoret

Composici6: 9 mancusos d'or del comtat de Barcelona

Localitzaci6:

Pendent de destinaci6

* Arqueocat, S L.

** Area de Recerques Arqueologiques de la Catalunya central.

Data de la troballa:

Agost del 2000

Circumstancies de la troballa:

En el curs d'una de les campanyes d'excavaci6, practicada per l'Area de recerques arqueologiques de la Catalunya Central i per ArqueoCat, S L

Descripci6:

Mancusos de Barcelona del temps de Ramon Berenguer I (1035-1076)

a/ lectures arabs en el camp i en l'orla

rl lectures arabs en el camp i en l' orla

Imitaci6 dels dinars arabs de Yahya al Mutali de Ceuta. Les lectures s6n tant degenerades que no es possible fer-ne la lectura, tal com succeeix a tots els exemplars coneguts d' aquest tipus.

Referencies:

Balaguer, tipus 26; Botet, 18; Crusafont, 51.

Inventari:

mim.T mancus metall: AV Pes: 2,69 g 0:23mm mim.Z

2,81 g 0:23mm

2,72 g 0: 23 mm

2,50 g 0:23mm

2,68 g 0:23mm

6

2,61 g 0: 22,5mm

2,49g 0: 22-23 mm

2,86 g 0: 23,5mm

2,72 g 0: 21 mm

COMENTARIS

L' excavaci6 del jaciment de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages), forma part d' un programa de recerca mes ampli, que te com a finalitat I'estudi del pas del m6n antic al medieval a la Catalunya central. Esta centrat fonamentalment en l'espai rural, d' acord amb l' analisi de l' evoluci6 dels habitacles i llocs de producci6, dels centres de culte i dels rituals d' enterrament, deles fortificacions i deles vies de comunicaci6. S'inicia a l' etapa romana tardana, per seguir en el periode a1tmedieval, passa pel romanic i finalitza amb una lleu incursi6 a la baixa edat mitjana.

El jaciment, descobert l' any 1964, I ha estat objecte d'un seguit de campanyes d'excavacions arqueologiques iniciades l'any 1995, tot seguit transformades en un pla d'intervencions programades a partir del 1998, que varen portar a la descoberta, 1'agost de l'any 2000, d'un tresoret monetari integrat per nou mancusos d'or, assumpte de la present comunicacio.?

Es tracta d'un conjuntintegrat per un habitacle rural de caracter dispers i una necropoli d'inhumaci6 adjacent. L'habitacle descobert fins el moment forma una planta amb tres habitacions quadrangulars, aterrassades, i una quarta a l'interior de la qual es va descobrir l' ocultaci6 monetaria, situada en un segon cos de construccions al sector Est del conjunt. En aquesta zona de l'habitacle es porta excavat un total de 100 m-, que ve a representar un maxim del 25% deljaciment, d' aqui el caracter de provisionalitat dels resultats.Els seus murs foren construits amb pedra collocada en sec 0 lligats amb fang. La necropoli resta integrada per unes set tombesdel tipus en cista rectangular de lloses; en destacarfem una tomba tambe de lloses, perc de secci6 triangular, imitaci6 deles de tegulae a doble vessant.

Destacarem I' absencia de ceramiques d'importacio en els nivells dhabitacle, aixf com tarnbe les grises altmedievals del perfode de repoblament. Apareix un tipus de ceramica grollera de producci61ocal 0 regional. Un dels fets a remarcar es el reaprofitament de materials, que indica una marcada precarietat de recursos i mitjans, fet que contrasta amb la troballa del tresoret.

A tall de mera hipotesi proposem tres possibles etapes d'habitacle per al jaciment de Can Paleta, confirmades per la termoluminiscencia de la ceramica: I", segles IV-V dC, sense estructures d'habitacle visibles; 2a, 1'etapa de construcci6 de l'habitacle excavat, amb una cronologia entre els segles VII-VIII dC; i la 3a, corresponent als segles X-XI, amb un possible reaprofitament d'algunes de les estructures de l'habitacle anterior. De totes maneres, la cronologia que propos em per al jaciment, correspondria als perfodes antiguitat tardana i altmedieval, malgrat l' escassa amplitud cronologica de la zona concreta de l'habitacle, que no podem precisar. Som conscients d'estar estudiant unjaciment remarcable per a l'analisi de l'evoluci6 de l'habitacle rural entre les viles tardoromanes i els mansi del segle IX dC, i els nuclis rurals dels segles XI-XIII. Finalment, indicarem que fou edificat prop de Vilaclara (ENRICH, et. la, 1995) i d'un antic camf transitat fins el segle XIX (Sabate, 1995: 123) que antigament comunicava Barquino (Barcelona) i Ad Fines (Martorell) amb el Municipium Sigarrensis (Els Prats de Rei) i Manresa, mitjancant dos tracats distints.

EIUoc de l'ocultaci6 dels mancusos es localitza a l'angle interior de l'extrem SE dela quarta habitaci6 excavada en darrer lloc, situada a la terrassa superior de

I. Volem esmentar i agrair d'una manera especialles facilitats donades pel propietari del terreny on es localitza el jaciment de Can Paleta, el senyor Celestf Prat i la cornprensio que sempre ens ha dispensat. Tarnbe el nostre reconeixement al senyor Josep M. Nuix, per les seves gene roses i encertades orientacions numisrnatiques.

2. L' estat de la qUestio referent als treballs realitzats fins el moment present s'ha realitzat a: SALES et al. (En prensa)

I'habitacle. L'amagatall va apareixer a una profunditat d'uns 20 em, sota d'un estrat d'enderroc integrat per pedres i terra procedents de I'ensorrament deles parets, relacionat amb un probable nivell d'ocupaci6 antropica, lIeugerament detectable. La troballa, concentrada enun petit espai mes petit que un puny, fa pensar que els mancusos estarien guardats i protegits a I'interior d'una bosseta 0 embolcall fet de pell 0 d'alguna mena de teixit, que com es natural no s'ha conservat; aixo sf, sense cap tipus de recipient de cerarnica 0 altre tipus de material que les hagues pogut contenir.

Latroballa en concret es composa de noumancusos d'or de Barcelona, de l'epoca de Ramon Berenguer 1(1035-1076). Corresponen al tipus 26 d' A. M. Balaguer (Balaguer, 1999: 396-399),0 a la referencia mim. 18 de Botet i Sis6 (Botet i Sis6, 1908: 72) 0 al tipus 51 de Crusafont (Crusafont, 1982: 171).

Els pesos de les nou monedes poden ajudar a determinar una mica mes la cronologia dels mancusos, ja que es tracta dels que els documents anomenen de 10 a l'unca i podem situar-Ios entre els anys 1055 i 1069. Una de les seves caracterfstiques mes peculiars consisteix en la impossibilitat de la lectura deles lIegendes de l'anvers i del revers, escrites en grafia arab il-legible, tant en el camp com en l'orla, per causa de la imitaci6 degenerada, realitzada per desconeixedors de l'alfabet arabic, de les llegendes dels dinars de Yahya al-Mutalf de Ceuta.

Indicarem, de passada, altres descobertes d'aquest tipus de mancus a Odena, Besalu, Girona i al carrer del Call de Barcelona (Balaguer, 1999: 109-111). Ames destacarem, la troballa casual del tresor d'Odena, descobert l'any 1943 (Mateu, 1946: 389-394), situat tan sols a uns 5 km en linia recta de Can Paleta, situaci6 i proximitat geografica que caldra estudiar amb mes profunditat per tal de deduirne algun tipus de consideraci6 de caracter historic.

La denominaci6 de mancus es la que els cristians feren servir per indicar el dinar musulma d' or, que fou imitat pels comtes de Barcelona en les diferents encunyacions de mancusos realitzades, fonamentalment en els mandats de Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I, en el decurs dels anys 1018-1076. En torn del 1018 s' inicia, doncs, l'emissi6 de mancusos al comtat de Barcelona i possibIement a algun altre comtat catala, Aquest fet es importantja que palesa l' existencia d'una certa quanti tat d' or, pero tarnbe cal remarcar el fet de que practicarnent no s'havienfet encunyacions d'or a 1 'Europa occidental despres deles emissions de triens dels regnes barbars (segle VII). Per aixo, l'emissi6 dor als comtats catalans al segle XI es un fet excepcional que situa Catalunya com a pionera a I'Occident cristia en aquesta nova etapa. Pel que sembla, la seva utililitzaci6 va calar en tots els estrats socials, es feien servir en la majoria de transaccions, en les vendes de blat i de vi, de bestiar, a eines agrfcoles ide bens mobles i immobles (Bonnassie, 1979, vol. 1:'331-334). En l'epoca de Ramon Berenguer I, I'or es fonamental en l'impuls de la politica comtal i del motor de la guerra, ames permet reclutar combatents i comprar les armes necessaries (Bonnassie, 1979, vol. II: 125-128).

Com podrfem interpretar aquesta diferencia cronologica entre la troballa, corresponent al segle XI, i la dataci6 arqueologica del jaciment, per al qual hem proposat una cronologia de I'antiguitat tardana i un abandonament no mes enlla de I'alta edat mitjana? Presentem dues hipotesis de treball que podran confirrnar 0 desmentir futures campanyes d'excavaci6. En primer lloc, i no per ordre de preferencia, podrfem pensar en un amagatall fet en un moment determinat del segle XI, efectuat en unes circumstancies de perill 0 de persecuci6. S'haurien pres com a referencia les restes d'un habitacle antic abandonat, situat al peu de l'esmentat camf, molts transitat, i I'hauria realitzat un viatger 0 fugitiu que sentiria el perill d' alguna amenaca, i que no les podria recollir mai meso L'altra hipotesi, seria que fos I' amagatall en un moment d' ocupaci6 posterior i de caracter residual, uns dos 0 tres segles del despoblament, respecte ales ocupacions de l'antiguitat tardana i I'alta edat mitjana, cas que la continuaci6 de les excavacions podra corroborar 0 no.

BIBLIOGRAFIA

BALAGUER, Anna M. Del mancus a la dobla or i paries d'Hispania, Barcelona:, 1993.

BALAGUER, Anna M. Historia de la moneda dels comtats catalans,Barcelona:, 1999.

BONNASSIE, P. Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2v. Barcelona., 1979.

BOTET I SIs6, Josep. Les monedes catalanes, Vol. I, Barcelona., 1908.

CRUSAFONT, Miquel. Numismatica de la Corona catalanoaragonesa medieval (785-1416). Madrid., 1982.

MATEU LLOPlS, F. «Dinares de Yah al-Mu'tal de Ceuta y mancusos barceloneses hallados en Odena (Igualada, Barcelona)». Al-Andalus (s.I1.), vol. XI, fasc. 2 (1946), p. 389-394.

ENRICH,J.;ENRICH, J.; i PEDRAZA, LL., Vilaclara de Castellfollit del Boix (EI Bages): Un assentament rural de l'antiguitat tardana. Igualada., 1995.

SABATE, F. «Font oral i font escrita per a una nova Vilaclara». A Vilaclara de Castellfollit del Boix (EI Bages): Un assentament rural de l'antiguitat tardana. Igualada:., 1995.

SALES, J.;ENRICH, l;ENRICH, J., (ANY). «Una ocultaci6 de monedes del segle XI en un jaciment de I' Antiguitat Tardana: Can Pal eta (Castellfollit del Boix, Bages)», Tribuna d'Arqueologia 2000-2001, Barcelona. (En premsa)

Recensions

bibliografiques

M, CASTRO HIPOLITO; D.M. METCALF; J.M. PEIXOTO CABRAL; M. CRUSAFONT I SABATER, Homenagem a Mario Gomes Marques. Instituto de Sintra, Sintra, 2000, 454 pagines.

EI mes de novembre apareixia aquest volurn d'homenatge al doctor Mario Gomes Marques, que ha estat no sols un dels investigadors mes destacats de la nurnismatica i de la historia de la moneda peninsular medieval en les darreres decades, sino tambe l'impulsor de moltes iniciatives per promoure a seva obra entre els estudiosos. La convocatoria dels simposiums sobre els amonedaments medievals a I' area de la peninsula Iberica, en son I'exemple mes notable. Ara, molts dels investigadors que van col-laborar-hi 0 be que des de dintre i desde fora de Portugal han estat en contacte amb M. Gomes Marques a causa de la investigacio numismatica, han volgut fer-li aquest homenatge, al qual s'han sumat alguns estudis en I' ambit sanitari que li han dedicat especialistes en medicina, companys i amics del doctor Mario Gomes Marques dels anys en que exerci la medecfna, la seva primera professio.

A causa de l'interes del contingut del volum donarem la relacio exhaustiva dels treballs referents a la numismatica peninsular que s'hi publiquen i tambe aquells que fan referencia a la vida iI' obra de Mario Gomes Marques.

=-Breve noticia biografica.

=Trabalhos publicados.

=Perfil de um medico, Manuel Coelho.

-Lutas e desilusoes na administracao publica, A. Pereira Magro.

-Mario Gomes Marques, homem da Saude, A. Correia de Campos.

-Uma pedrada no charco, M. Castro Hipolito.

VARIA

-Proyecci6n exterior de la obra numismdtica de Mario Gomes Marques, M. Crusafont i Sabater e Anna M. Balaguer.

-Un divisor inedito de la ceca punica de AbderatlAbdera (Adra, Almeria), Carmen Alfaro Asins.

-Una nueva emision monetaria de Sacili, L. Villaronga.

-lnterrogantes que plantean los pesos medievales (Los marcos y las libras), Josep Pellicer i Bru.

-Naissance et mort des monnaies de compte (XlIIe-XVIlIe steeles), John Day.

-Many mint-places, few coins. Visigothic coinage in Gallaecia and Northern Lusitania, D. M. Metcalf.

- Visigothic mint practice, March 621,' What can the coins ofReccared II tell us?, Gonzalo Cores, J.M. Peixoto Cabral, Luis C. Alves e Peter Bartlett.

-Em busca da origen do ouro visigodo atraves dos seus elementos traco, Maria Filomena Guerra.

-The dirham output ofthe Spanish Umayyad Amirate, ca. 756-929, Thomas S. Noonan i Roman K. Kovalev.

-The circulation ofAlmoravid and Almoravid-type coinage in Christian Europe, Hanna E. Kassis.

-EI maravedi alfonsi: su difusi6n entre los estados cristianos de la Peninsula Iberica (siglos XlI-XIII), Anna M. Balaguer.

-EIflori d'or catala (dit d'Arag6), primer referent auri peninsular de patro europeu (1359-1450), M. Crusafont i Sabater.

-Els pacifies catalans, una moneda amb molta historia, Xavier Sanahuja Anguera.

-Ceitis - Novos dados, F. A. Magro.

-Continental coins in mediaeval and early modern England, John Kent.

-Finds ofmedieval Portugueses coins in Denmark, Jorge Steen Jensen.

-Sepulturas romanas de inumacao do lugar de Magoito (Sao lOGO das Lampas, Sintra), Elvio Melim de Sousa.

-Analise nao-destructiva dos medalhoes de Abuquirpertencentes a coleccao Calouste Gulbenkian, J. M. Peixoto Cabral, Luis C. Alves eM. Castro Hip6lito.

-Antroponimia e helenizacao cultural na Hispania romana, Jose Cardim Ribeiro. A.M.B.

I Congresso Luso-Brasileiro de Numismatica, V Congreso Nacional. Aetas, Porto-Lisboa, 2000, 595 pagines.

Han aparegut amb gran puntualitat les actes d'aquest congres que es celebra a Porto i a Santarem, organitzat per la Associacao Numismatica Portuguesa, els dies 8-12 de marc del 2000.

A continuaci6, donem compte del seu contingut:

-«Moedas hispanicas da coleccao de Frei Manuel Cenaculo no Museu de Evora», Maria Graciana Dias Marques.

-«Le premier monnayage musulman d'Occident: dinars et dirhems africains et andalous du VIIIe siecle», Corinne Roux.

-«Dma nova moeda na numaria do rei D. Fernando 1», Jose Rodriguez Marinho.

-«Questoes relativas aos torneses e barbudas de D. Fernando I de Portugal (1367-1383) a partir dos exemplares existentes no acervo do Museu Hist6rico Nacional do Rio de Janeiro», Rejane Maria Lobo Vieira.

-«Sobre a cunhagem no reinado de D. Joao III da serie tostao comcruz de Avis na oficina do Porto», Jose Rodriguez Marinho.

-«0 aura da India colonial: uma primeira tentativa de caracterizacao», Maria Filomena Guerra; Francisco A. Costa Magro.

-«As moedas ditas de calaim da India portuguesa», Francisco A. Costa Magro; Maria Filomena Guerra.

-«Os holandeses no Brasil ea sua cunhagem obsidional», Claudio Marcos Angelini.

-«Classificac;:ao dos diferentes cunhos das moedas de prata brasileiras do 10 Sistema Monetario», Luis Oswaldo Norris Aranha.

-«Reencontrando os LXXX-B cunhados na Vila da Cachoeira», Arthur Victor Lerner.

-«Considerac;:oes sobre os cobres de80 reis 182511826 P, supostamente para Sao Paulo e os verdadeiramente paulistas», Arthur Victor Lerner.

-«Exemplar unico de uma pequena cunhagem - uma revisao», Dulce Cardozo Ludoif.

-«As ainda nao reconhecidas emissoes militares brasileiras de papel moeda», Gregory Martins de Melo.

-«Moedas da Dinastia de Avis da colecao de Julius Meili no acervo do Museu Hist6rico Nacional do Rio de Janeiro», Vilma Faria Rodriguez d'Almeida.

-«Achados numismaticos em Leceia (Oeiras) - seu contributo para 0 conhecimento da hist6ria local», Joao Luis Cardoso; Francisco A. Costa Magro.

-«Numismas de Aragao, Leao e Castela procedentes de contextos arqueol6gicos de Silves», Mario Varela Gomes; Rosa Varela Gomes.

-«La circulation des monnaies portugaises en France d' apres les tresors (XIVe-XVIIIes)>>, Michel Dhenin; Jean Duplessy.

-«Oro y moneda en la pugna castellano-portuguesa de finales del siglo XV», Anna Maria Balaguer.

-«La terrninologfa econ6mica y monetaria en el ambito de la moneda-valor», Miquel Crusafont i Sabater.

-«0 primeiro seculo», Luis Augusto Vicente Galante.

-«Meios de troca no Brasil, anteriores a 1642», Jaime Manuel Martins Ferreira.

-«Economia marginal no Brasil», Francisco das Chagas Gaiao de Albuquerque.

-«Brazilian emergency gold coins from 1646 in Copenhagen», Jorgen Steen Jensen.

-«As casas da moeda no Brasil e suas principais cunhagens no perfodo colonial e imperial», Claudio Marcos Angelini.

-«Sobre a casa da moeda da Bahia», Luis Augusto Vicente Galante.

-«0 real quinto do ouro, no Brasil, na primeira metade so seculo XVIII», Nestor Fatia Vital.

-«Governo do Algarve, preparac,;ao para 0 Ultramar?», Fernando Calape: Correa; Luis Filipe Marques de Sousa.

-«A casa da moeda da Bahia», Marcus de Noronha da Costa.

-«Cobre ingles para moedas brasileiras de1817 a 1820», Alain Costilhes.

-«Christian LUster, Dano-Brazilian coin engraver (1822-1871 )>>, Jorge Steen Jensen.

-«Cedulas de pretensao», Gregory Martins de Melo.

-«Os padroes monetarios brasileiros», Paulo Amauri de Oliveira Mello.

-«0 cruzeiro-urn instrumento para financiar 0 esforco de guerra», Gregory Martins de Melo.

-«A platina como metal amoedavel», Jaime M .M. Ferreira.

-«Euro -unidade monetaria», Carlos Marques da Costa.

-«Descobrimentos imaginados», Angela Maria Gianeze Ribeiro.

-«0 Museu dos valores do BancoCentral e sua importancia como difusor da Hist6ria Econ6mica Brasileira», Telma Cristina Soares Ceolin.

-«Museu Numismatico Herculano Pires-conceitos museol6gicos adotados», Alfredo Gallas.

-«As novas tecnologias nos museus de numismatica: 0 Museu do Banco de Portugal», Luis Filipe Abreu Nunes; Vitor Manuel Costa Caldeira.

-«Conclusoes e recornendacoes».

CRUSAFONT I SABATER, M. «Tres pesals catalans inedits», L'Ardit, (Barcelona) mim 14, (2000), p. 28-30.

Tot just aparegut el seu treball de conjunt sobre els pesals catalans, comencen a donar fe de vida tots aquells altres pesals exclosos, que les darreres descobertes han fet aflorar. Aquests tres pesals inedits son: un magnffic exemplar de deu croats, amb la particularitat d' esser el primer de forma quadrangular, un de dos ducats i un de deu rals castellans de la serie de la R. D'aquesta darrera i copiosa familia de pesals eren coneguts un ampli conjunt de valors que anaven des del mig ral fins als cinquanta rals, pero mancava el dedeu rals.EI tema dels multiples es particularment nou, com tambe el dels pesals locals. Es per aixo que, de ben segur, aviat hi haura altres novetats.

FALCO FUERTES, Vicente. «Estudio numismatico de los hallazgos de la Torre del Rey (Oropesa del Mar, Castellon)», Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de Castello, mim, 17 (1996), p. 505-525.

La Torre del Rei d'Orpesa, a Caste1l6, forma part d'una fortalesa que en algun moment tingue tambe funcions de convent. En el seu subsol s'hi ha trobat un conjunt de monedes que constitueixen una tfpica acumulacio al llarg dels segles. Es tracta, en termes generals, de moneda menuda que, com diu l'autor, «pel seuesc as valor es va desestimar la seva recuperacio en el seu moment». Predomina, com es logic, la moneda valenciana, amb un 63 %, seguida de l'aragonesa amb un 13 % i la catalana amb un 10 %. La resta es constituida per monedes castellanes, peces sense classificar, alguna presencia de Mallorca i Sardenya i un parell de monedes iberiques que denoten un habitat anterior. EI total es de 199 peces.

Cal destacar la presencia d'un diner comtal urgelles d'Ermengol X (12671314) i un diner de Solsona a nom de Lluis XIII, del 1641, com a unic representant dels tallers catalans farans. Cal destacar tarnbe els tres diners aragonesos a nom de Carles unicament (i no Carles i Joana) que, malgrat algunes afloracions recents, segueix essent molt rar. Son inedits, per altra banda, els diners aragonesos que porten el nom de Joana i Carles a la banda de I' efigie. Altres varietats com els diners amb 1-0 d'Honorat Joan, igualment rars, tambe son destacables.

Aquesta obra constitueix un estudi sisternatic i ben realitzat per a un periode i una zona mes aviat pobra en troballes medievals-rnodernes i, per tant, encara de mes utili tat el seu aplec, catalogaci6 i interpretacio.

M. Crusafont

INSTITUT D'EsTUDIS CATALANS, DIRECTORI DE LES SOCIETATS FILIALS. Barcelona, 2001

L'Institut ha anat public ant en els darrers anys diferents treballs recopilatoris que contribuiran a poder establir la historia de la institucio des de diferents angles de visio. Fins ara, havien aparegut un directori dels membres de la institucio i un recull deles publicacions. En el directori actual, que recull la historia deles societats cientffiques, es donatambe un breu perfil biografic dels successius presidents, de les persones que han format part de les juntes directives ideles activitats i publicacions. L'Institut compta en I' actualitat amb vint-i-cinc societats, que son una part basica de l'activitat cientffica dela institucio. Caldestacar el bon disseny i la presentacio del volum.

MON ANTIC

ABASCAL, J. M.; RIPOLLES.P.P. «Las monedas de Konterbia Karbika», Scripta in honorem Enrique A. Llobregat Conesa, 2000 p.13-17.

Una nova sec a acaba de ser estudiada amb tota formalitat i ja forma part del conjunt nombros deles que han estat publicades.

Abans de fer el comentari numismatic creiem convenient remarcar la particularitat de la recollida de materials pels autors, puix hoha estat solament dels museus i dels catalegs deles subhastes. No hi ha cap peca provinent de colleccio particular, i, ames, els autors no han consultat el nostre arxiu, com ho havien fet sempre. Es un nou sistema.

Pel que fa al denari, del qual presenten 131 tipus, (respecte 115 del nostre arxiu), a ambdues mostres hi han monedes repetides. Encara que podien haver aug-

M. Crusafont

mentat la mostra, creiem que Ia dels autors es ben suficient, pen) han perdut la informaci6 que dona un denari molt interessant, que oferim a grandaria doble: Al revers es veuen sortir de la grafila dues linies que podrien ser la marca d'un titil que servis per situar els encunys en una posici6 detenninada i fixa. A la moneda que comentem, la posici6 dels encunys es de 12 hores, que es la que, diuen, predomina en el conjunt. Aixo fa pensar en l' existencia d'un sistema per orientar regularment els encunys.

Proposen un ordre diferent al que nosaltres exposarern en el nostre Corpus, situant les nostres monedes 1 a 3 com a segona ernissi6, i al seu davant, com a primera, les nostres mim 4 a 9. Ho fan per raons de similitud estilistica, ales seves segona i tercera emissi6 els seus grups II i III queden units, a mes, per l'us del mateix encuny de revers el R.7 del grup II i el R.l del III. Es fa dificil per la illustraci6 acceptar la igualtat dels dos encunys, encara que siguin proxims.

Per sobre de tot, els autors han fet un bon estudi, profund i compler, i cal creure en els seus resultats, puix la nostra ordenaci6 era el resultat d'una visi6 metrologica i basada en considerar el num. 1 amb el cap mes arcaic.

Els autors no donen tots els parametres estadistics, pero en la figura 5 recullen en una grafica les mitjanes de pes i les desviacions estandard, que creiem que rnes aviat deuen ser els intervals de confianca de la mitjana.

No hem entesel primer paragraf de la pagina 34, en que diu que nosaltres, citant el corpus 285, mim. 12, vincularem unes monedes que posteriorment esmenta que desvincularem, citant la mateixa obra. Creiem que es tracte d'un lapsus i que la primera referencia apareix a la nostra Numismdtica Antigua Hispania i no al corpus.

Els autors accepten I' enllac de la darrera emissi6 iberica amb la primera deSegobriga, que nosaltres publicarem fa anys.

EI volum presenta una molt bona il-lustracio en XI lamines, reprodumt tots els encunys emprats.

Aquesta obra es un nou fruit de l'escola valenciana que es mou amb exit i una producci6 prolifica, entorn del professor Ripolles.

L. Villaronga

ETIENNE R.; MAYET. F Le vin hispanique. Paris, 2000, 296 pagines,

En el pIa d' estudi de les tres classes de I'economia romana a Hispania, el vi, la conserva i les salses de peix i I' oli, els autors ens ofereixen el volum dedicat al vi hispanic.

Parlem del vi de la Lusitania, de la Betica i del de la Tarraconense, i, en conjunt, dela difusi6 comercial del vi hispanic pel monroma.

Es un tema forca interessant pero ens preguntem quina relacio te amb la numismatica. Els autors, a I'estudiar les fonts, a mes de les literaries de I' antiguitat i les d'epoca arab, afegeixen les numismatiques, Aquestes son les monedes antigues amb tipologia de raims 0 pampols. Es logic que la moneda que porta aquesta tipologiavulgui dir que la ciutat esta envoltada de vinyes.

Els raims els trobem ales monedes d' Acinipo de Ronda, a Malaga; d'Orippo de Torre en Los Hebreros, a Sevilla; d'Oset a EI Coronil, a Sevilla; de Baicipo a Vejer de la Frontera, a Cadis; d'Ulia Traducta d'Algesires, a Cadis. l els parnpols ales d'Ulia en Montemayor, a Cordova, Arua inexistent per a nosaltres, i de Turriregina a Reina, Badajoz.

Remarquem els vins de la Tarraconense: Plini el VeIl alabaels vins de Tarraco per la seva elegancia; Marcial parla dels vins de la Laetania com a vulgars i rudes, estimats solament per la seva abundancia; de Sagunt, Plini el Jove diu que VoconiusRomanus tenia una vinya. Segons Plini, els millors eren els de Lauro, que fins i tot son apreciats a Italia.

Potser l'aspecte rnes cientffic i interessant de l'obra despres de l'estudi erudit de les fonts, es el treball que fan amb les amfores, amb la seva tipologia, amb les inscripcions i els forns on son produides i, per damunt de tot, la interpretacio del nom estampat en aquestes, que segons alguns no corresponen ni als productors de vi, ni als de les amfores, sino que tenen relacio amb el mon del comerc, la qual cosa, diuen els autors, esta per demostrar.

La difusio del vi de la Tarraconense s' estableix per la troballa de les amfores, de les quals ens donen uns mapes amb la reparticio deles troballes de cada una d'elles.

La importancia del vi de la peninsula Iberica queda pales en l'estudi de les amfores trobades a Bordeus, Lio i Ostia.

El vi de La Betica te una difusio diferent del de la Tarraconense, es troba en llocs propers, com la Lusitania, i en llocs molt allunyats ala Gal-lia del nordest. En canvi, el de la Tarraconense es troba a l'istme gal i a l'Aquitania, entorn l'eix del Roine-Rin i mes feblement als llocs del Mediterrani. Sembla, doncs, que el vi de la Tarraconense seguia els mateixos camins que els vins italians.

Es un tema ben suggestiu, el del vi a Hispania, i mes avui dia, que el vi i la seva importancia economica esta en puja. Felicitem els professors Etiennes i Mayet pel seu fonamental i complet estudi.

L. Villaronga

LLORENS, M. del Mar; AQUILUE. X. Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetaries,Complements d'Acta Numismatica,(Barcelona), mim. 6, 2001 SCEN, 146 pagines.

Com anuncia el titol d' aquest llibre, els autors, a mes de l' estudi numismatic, fan el de la ciutat d'Ilercavonia-Dertosa, El primer nom es el del poble 0 ciutat indigena i el segon, el de la romana.

Amb moltaerudici6 presenten i analitzen les fonts escrites, les evidencies epigrafiques i les arqueologiques i discuteixen la problematica historicoarqueologica d'Ilercavonia-Dertosa, Resurnint, el poble dels ilercavons te la ciutat antiga de Hibera, anomenada despres Dertosa.

El material numismatic amb que treballen es abundant: 40 asos per a la primera emissi6, i 118 per a la segona. Els divisors s6n molt pocs, un i quatre, respectivament. Aquests darrers han quedat augmentats en una peca del Instituto Valencia de Don Juan (IVDJ).

S6n descrits curosament els dissenys monetaris de la nau comercial, la navis oneraria, i el de la petita embarcaci6, la navis actuaria, usant la nomenclatura propia deles embarcacions.

L' estudi de lamoneda es absolut, els autors inchis han fet l' estudi dels encunys, amb la qual cosa es pot arribar a saber el volum de les emissions, veient-se la importancia comparativament en la figura 17.

El problema mes important que es presenta als autors es determinar la cronologia de la primera emissi6 sense nom de l'emperador, la segona amb el bust de Tiberi esta ben datada. Altres autors que havienconsiderat la primera ernissi6 com corresponent als primers temps del regnat d' August, ara proposen els finals.

Els fets a considerar, s6n: la tipologia, la metrologia i les contramarques. Els autors veuenuna continuitat tipologica i estilfstica i una mateixa metrologia entre ambdues emissions. Aquests arguments poden ser discutibles, puix la supervivencia de la tipologia existeix en moltes seques i en quant a la metrologia baixa es usada en totes les emissions augustes de Tarraco. Ames, l'us del nom Dertosa en la segona emissi6, ja assenyala un canvi evident.

Quant a 1'us de la contramarca, es, per a lesdues emissions, del 90 % i del 81 %, contrariarnent al que deia Guadan a Tipologia de las contramarcas, on afirmava que la contramarca era molt rara en monedes de la primera emissi6, i que ara caldra corregir. Aquesta apreciaci6 de Guadan motiva la creenca que la primera emissi6 estava molt separada de la segona i podia ser de principis del regnat d'August. Ara, amb el coneixament actual dels percentatges de contramarcat, gairebe igual per a les dues emissions, queda pales que ambdues emissions poden haver estat batudes molt proximes.

Tenim, doncs, a les mans una nova monografia d'una seca provincial romana,

en que s'utilitza la nova nomenclatura, molt ben elaborada, amb abundant material iamb tot detaIl.

L. Villaronga

VILLARONGA I GARRIGA, Leandre. «Novetats en les monedes iberiques d'Iltirta», L'Ardit, (Barcelona) rnim. 13,2000, p. 23-26.

Comenca I' autor amb una reflexi6 sobre Ia conveniencia d' anar publicant addendes als lIibres ja publicats, i conclou que aixo nomes es convenient quan les novetats s6n veritablement de relIeu. A continuaci6, presenta dues novetats realment importants. D'una banda, la unitat bronze del tipus amb la marca del signe iberic BE, fins ara nomes coneguda en dos exemplars d'un posible quadrant. De I' altra, presenta una peca amb el tipus deIllop, i a sota, Ia llegenda iberica que es pot transcriure per ERKUR i de significaci6 incerta. Noves incorporacions, doncs, a I' extens numerari iberic que es mostra encara capac; de donar-nos sorpreses, malgrat el sisternatic i completfssim corpus que en publica l' autor.

M. Crusafont

MEDIEVAL

BALAGUER, Anna M. «El maravedi alfonsi: su difusirin entre los estados cristianos de la Peninsula Iberica, siglos XII-XIII», p. 275-302 i CRUSAFONT M. «El flori d'or catala, primer referent auri peninsular de patro europeu», p. 308-328, dins Homenagem a Mario Gomes Marques, Sintra, 2000.

Comentem conjuntament aquests dos trebalIs perque ambd6s persegueixen objectius paral-lels i adopten metodologies semblants. Es ben sabut que el m6n medieval apareix sovint molt mes disgregat i compartimentat que el m6n antic i que els especialistes solen centrar la seva atenci6 en espais molt mes reduits, Aquest fet respon sovint a uns condicionants histories, pero pot esdevenir defecte si hom perd de vista la possibilitat d'analitzar els trets comuns que es poden retrobar en paisos propers que han viscut circumstancies semblants. En aquest sentit, seria gairebe impossible que no trobessim fenomens comuns entre els regnes cristians que es varen desenvolupar a Ia peninsula Iberica a I' epoca medieval, malgrat les grans diferencies de tota mena que observem en les seves formules polftiques i socials. Els articles que comentem pretenen justament aixo: rastrejar, a traves de

la documentaci6 ide les troballes, I'empremta cornu als diferents regnes de dues divises monetaries auries que varen trascendir ampliament el clos dels seus regnes emissors. Ens referim al maravedis alfonsi emes a Castella els segles XII i XII! i al flori catala ernes a la corona catalanoaragonesa en els segles XIV i XV. El maravedis alfonsi fou el darrer esclat positiu d' aquelles divises auries de patr6 islamic que protagonitzaren la circulaci6 monetaria a la Peninsula als temps altmedievals. El florf fou el primer ambaixador de la nova linia d'emissions que s' enceta a Europa amb les grans divises italianes de Florencia, Genova i Venecia. Posades en el seu context foren, ambdues, les monedes oportunes en el moment adient i varen tenir un exit i una difusi6 excepcionals. El maravedfs el trobem en practicament tots els regnes peninsulars i arriba a tenir un paper predominant a l'Arag6 0 be a Navarra. Per la seva banda el flori catala va tenir una profunda incidencia a Navarra i a Castella.

Analitzar aquests fenomens circulatoris no es pas senzill. S' han de conjugar dades arqueologiques (troballes) i documentals (pagaments 0 transaccions que s'han conservat en escriptures) d'amplies cronologies i darnbits suficientment representatius, dels quais no sempre podrem disposar. En aquest sentit, cal conceptuar els dos treballs com a primers intents d'aclarir fenomens de circulaci6 monetaria d'ampli abast a la peninsula Iberica i d'extraordinari interes historic.

En qualsevol cas, queda demostrat que el model del compartiment estanc no es pas la f6rmula universal i valida per a l'estudi dels fenomens monetaris medievals.

M. Crusafont

MODERNICONTEMPORANI

CAMARA FERNADEZ, C.; MANERU LOPEZ, I. «La casa de la moneda de Burgos en el siglo XVII (1600-1630)>>, Boletin de la Instituci6n Fermin Gonzalez, mim. 217 (1998/2), p. 352-391.

SAINZ VARONA, F. A.; BAIXAULI MERINO, M. M. «Una nueva portada en la casa de la moneda de Burgos», Numisma, mim. 212 (1999), p.125-149.

Lo normal a la hora de hacer una recensi6n es comentar una obra ajena, pero a veces las circunstancias nos llevan a realizar 10 contrario. En este caso no vamos a comentar un articulo, sino dos, uno de los cuales es de nuestra autorfa.

El Boletin de la IFC del segundo semestre de 1998 publica el articulo arriba citado. El trabajo se basa en dos conjuntos documentales del Archivo Hist6rico Provincial de Burgos (AHPB), uno de 1602-1606 y otro de 1621-1626. Todo ello no tendrfa ninguna particularidad si no fuera porque en el mimero 212 de Numis-

rna, hemos publicado un articulo que basicamente recoge la primera parte de dicha documentacion. Ambos trabajos ofrecen como aportacion grafica mas importante la portada de la casa de la moneda de Burgos (CMB) que en esos afios se construyo en esta ciudad.Los dos articulos tienen un desarrollo muy distinto. El de Camara y Mafieru esta plagado de citas, llega a tener 140 notas a pie de pagina, la mayor parte referidas ala documentacion citada y, en menor medida, ala bibliografia. Es en este ultimo apartado donde encontramos las primeras divergencias. En la nota 1 citan tres obras que consideramos reiinen sus conocimientos sobre la CMB, y son: 1. Garcia Ramila: «Breve CMB», Madrid, 1956; E. Ruiz y Gonzalez de Linares: «Burgos ante la politica monetaria del siglo XVII», Burgos, 1967; y A. Ibanez: «Burgos y los burgaleses en el siglo XVI», Burgos, 1990. Nos quedamos sorprendidos al ver que desconocen el catalogo de nuestra exposicion (<<La ceca de Burgos», Burgos, 1983) y nuestros libros de visitas (Dos Libras de visitas a la CMB, Numisma mim. 204-221, 1987-1989, p.139-182). No entendemos como desconocen la existencia del catalogo de nuestra exposicion, cuando el propio Ibanez 10 cita (p. 596). En cuanto a los libros de visitas, su conocimiento podria haber sido algo mas dificil al haberse publicado en una revista de Madrid, aunque en su dia tuvimos el detalle de dejar una separata en el Archivo Municipal. Tampoco comprendemos por que recogen el discurso de entrada en la IFG de E. Ruiz y G. de Linares, ya que es un trabajo de historia econornica que solo habla brevemente delas casas de moneda del reino en su conjunto y nada en particular sobre la de Burgos. Por ultimo, el trabajo de Garcia Ramila es una obra de cita obligada, pero que, con casi medio siglo, esta superada en muchos aspectos. Por su parte, nuestro articulo tiene un planteamiento bien distinto ya que tras analizar las obras y las personas que intervienen en la construccion de la nueva portada, recogemos un amplio resumen del texto original; la bibliograffa que citamos es breve, pero han sido muchos mas los libros y articulos de revista consultados que no aparecen citados. El gran inconveniente es que su articulo es anterior, pero nosotros no 10 conocimos hasta muy tarde, incluso despues de haber corregido las pruebas del nuestro.

Camara y Mafieru indican en su presentacion que se han basado en los documentos del AHPB y que no es una vision exhaustiva sobre esta instituci6n. Inician el trabajo hablando de la «situaci6n y caracteristicas» del edificio (p. 351357), para hablar mas adelante del «personal» (p. 358-366); contimian con diversos aspectos de la moneda (p. 367-373), para concluir con las «obras en el edificio» (p. 373-378) Y con los profesionales de la construccion (p. 379-391). Estos dos ultimos apartados son los mas amplios y mejor documentados del articulo, y en ellos se habla mucho de obras y de construccion, y muy poco de la casa de la moneda.

De los apartados en que he indicado que Camara y Mafieru han dividido su articulo, serfa conveniente hacer algunos comentarios: La «organizaci6n de la plan-

tilla y personal» tiene abundantes citas documentales con relacion a los oficiales de la CMB, pero como carecen de un criterio razonado, 10 mismo dicen que el oficio de tesorero era meramente honorifico (p. 358) 0 que el de balanzario era meramente nominal (p. 361), mientras que de otros oficios describen correctamente sus atribuciones. Lo cierto es que un oficio era propiedad de una persona que bien 10 ejercfa directamente 0 bien 10 podia delegar nombrando un teniente. En el nombramiento del teniente se acordaba el reparto de los beneficios que dicho oficio generaba, pero es incorrecto afirmar que unos oficios se ejercfan y otros eran nominales. Asf mismo, su desconocimiento del tema numismatico les lleva a igualar el oficio de tallador con elde ensayador (p. 361). El tallador, entallador 0 abridor de cufios, como tambien aparece en otros documentos, es el encargado de tallar las pilas y los troqueles, mientras que el ensayador verificaba la ley de las monedas, poniendo en ellas su marc a correspondiente.

Dentro del proceso de produccion de la moneda, comienzanhablando de los problemas econornicos del reinado de Felipe III, por todos conocidos. Pero realizan algunas generalizaciones err6neas: «El oro y la plata fueron rapidamente atesorados y desaparecieron de la circulacion y hubo de acufiarse cada vez mas cantidad de moneda de vellon, hasta que llego un momenta que las Cecas solo fabricaban esta, con la cual se realizaban todos los pagos» (p. 367). Es cierto que la CMB en esta epoca acufio principalmente cobre, pero en cambio, otras cecas como Sevilla acufiaban mucha mas plata, 0 como Segovia, que acufiaba los tres metales. Tambien supongo que los autores diferencian el oro de la plata, pero con el vell6n no 10 deben de tener tan claro, ajuzgar por la siguiente frase: «En 1604, por el nuevo metal acufiable, procedente de Alemania 0 de otros lugares, con una proporcion de dos tercios de vellon y una de plata, se pagaban precios que oscilaban entre 22 y 24 ducados el quintal» (p. 367-368). Estan hablando del cobre y dicen que tiene dos tercios de vellon y uno de plata.

Terminamos indicando que dicho trabajo presenta notables desigualdades, ya que mientras en algunos lugares documenta fehacientementeciertos aspectos, en otros nos da la impresion de estar leyendo una novela romantica: «su sede (habla de la CMB) no era un edificio exento y compacto de aspecto imponente, sino un conjunto arm6nico de construcciones de distinta condici6n, sobrias y discretas en sus proporciones, que se integraban sin estridencias en su entorno» (p. 354).

Conclusiones: 1) El trabajo de Camara y Mafieru supone una destacada aportaci6n documental inedi tao

2) Dicho trabajo presenta importantes fallos de bibliograffa, no solo por no citar el catalogo de mi exposicion 0 mis libros de visitas ala CMB, sino porque desconocen la existencia de revistas como Acta Numismatica, Numisma 0 Gaceta Numismdtica.

3) Me parece muy desafortunado el titulo, ya que da a entender que es una historia de la CMB, cuando mayoritariamente se habla de obras y construcci6n.

4) Es injustificable mi fallo de bibliograffa al desconocer su trabajo. Aunque s6lo sea por unos meses, su articulo es anterior, y debo lamentar esta desinformaci6n maxime en una ciudad pequefia como esta. En este sentido, tengo que indicar que el Boletin de la IFG es una veterana publicaci6n de historia y bellas artes, pero con ciertas peculiaridades. Estoy suscrito desde hace 20 aiios, pero el pago de la cuota hay que renovarlo personalmente y la revista se recibe posteriormente, en algunos casos con mucho retraso. La periodicidad no es su fuerte, valga como ejemplo el decir que no se public6 entre los afios 1986 y 1992.

En cuanto a la docurnentacion, quiero exponer que cuando, en 1979, empece mi tesina sobre la CMB visite el AHPB consultando si habfa documentaci6n sobre dichotaller. La respuesta fue una negativa total, al contrario del Archivo Municipal 0 del de Simancas, donde sf encontre abundante material. En Mayo de 1986 se celebr6 una exposici6n sobre bibliografia burgalesa en la sala del Consuladodel Mar de esta ciudad. Fue en este momenta cuando tuve conocimiento de la existencia de un legajo en el AHPB con documentos relativos a las CMB. Procedf a fotocopiar los folios correspondientes y pregunte si habfa mas documentos sobre el tema, recibiendo otra negativa similar a la del afio 1979. Como en esos afios estaba metido en trabajos sobre hallazgos monetarios (Puede verse Gaceta Numismdtica mim. 83 (1986), mim. 91 (1988), mim. 93 (1989) y mim, 97-98 (1990), aparque esta informaci6n hasta que la rescate en 1998.

Como epflogo,quiero indicar que es penosa la profunda divisi6n que existe entre los numismaticos y los historiadores. En varias oeasiones ya habfa intuido la distancia que nos separa, pero este es un ejemplo de 10 que no debe oeurrir.

F. A. Sainz Varona

COSTA MAGRO, Francisco Antonio; GUERRA, Maria Filomena. «Asmoedas ditas de Calaim da India Portuguesa». I Congresso Luso-Brasileiro de Numismdtica. V Congresso Nacional. Porto, Lisboa, 2000, p.l09-116.

Una vegada mes l'actiu equip constiturt per F. Magro i F. Guerra ens mostra la grandfssima utilitat que pot tenir la col-laboracio interdisciplinar, en aquest cas entre numismatics i experts en analisi no destructiu de metalls. Amb un ampli mostrari danalisi, els autors situen exactament les series d'estany i zene, fins ara eonsiderades totes de zenc, justifiquen historicament el canvi i descobreixen tot un ampli grup de falsificaeions que caldescartar definitivament. EI bon treball d'equip entre elsdos investigadors i l'estada deF. Guerra al Centre Ernest BabeIon d'Orleans han facilitat aquesta collaboracio, que ha estat activissima elsdarrers anys en publieacions a congressos, ala revista portuguesa Numismdtica i en

altres llocs. Cal mantenir I'esperanca que, malgrat que F. Guerra hagi deixat el centre d'Orleans, es pugui mantenir un equip tan actiu i efectiu.

M. Crusafont

CRUSAFONT I SABATER, M. «Les encunyacions monetaries del monestir de Poble!». Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu. Acta Hist. Et Arch. Mediaevalia, (Barcelona) mim 20-21,1999-2000, p. 211-221.

Del monastir de Poblet hi ha mes noticiesdocumentals que no pas monedes identificades. L'autor, que ja va fer unes hipotesis d'atribuci6, presenta ara un plom inedit que no sols porta el conegut escut pobleta amb les PO sin6 tambe les armes de l'abat Porta. Malauradament, pero, hi ha una llegenda de malilegir que si hagues estat mes clara potser hauria donat dades sobre la funci6 exacta de la peca. En qualsevol cas, es tracta d'un tipus indubtablement atribuible a Poblet, el primer que s'hi pot adjudicar sens cap mena de dubte.

A.N.C.

CRUSAFONT I SABATER, Miquel. «EI mig croat del 1615 i el diner del 1626». L'Ardit, (Barcelona) mim 13, 2000, p. 31-32.

L' autar presenta noyes descobertes de dates inedites en series aparentment ben conegudes, pero en les que cal anar determinant amb proves fiables -com ara la publicaci6 de fotografies i descripcions completes- quins son els anys veritablement existents. Es ben coneguda la confusi6 que hi ha en aquest sentit a causa, sobretot, de les abusives series d' anys no comprovats que donen alguns catalegs comercials.

A.N.C.

CRUSAFONT I SABATER, M. «Pallofes i monedes eclesials. La Diocesi d'Elna». Pellofes i esglesies de Catalunya, segles XIII-XVIII. Museu Puig, Perpinya, 2000, p. 53-64.

EI Museu Puig acabava d' adquirir un important fons de pellofes catalanes i aixo dona peu a una exposici6 i a l'elecci6 del tema de les seves XV Jornades Numismatiques, un esdeveniment anual entorn de I'especialitat amb conferencies j

publicacions. La peticio d'una aportacio sobre el tema va coincidir amb la recent descoberta del manuscrit de Botet i Siso sobre les pellofes catalanes, un esborrany o projecte inacabat, pero que conte dades inedites i novetats documentals. En encarar monograficament el tema pensant en Elna, I' autor s' adona de l' existencia de moltes dades i precisions fins ara inconegudes, amb la qual cosa es poden consolidar cronologies, separar millor les peces fetes a Elna mateix de les de Perpinya, i donar noves dades sobre pellofes encara desconegudes, pero que els textos indiquen que varen estar en us. En aquesta publicacio es fa tambe esment de la necessitat de distinguir les pellofes de les altres possibles varietats d' objectes monetiformes eclesials i es conclou que, atesa la manca de seguretat en la distincio, resulta millor, ara per am, no excloure cap tipus de peca. Tambe s'assenyala que es ben segur que ens resten encara moltes pellofes per descobrir, tot animant als que poden fer la recerca sobre el terreny. A.N.C.

PORTA I PARCERISA Manuel; SANAHUJA ANGUERA Xavier. «Una incusa local inedita», L'Ardit (Barcelona), num.13, 2000, p. 27.

Els autors presenten una varietat nova deles incuses que porten un escut amb bandes anguloses i que hem anat atribumt a Anglesola en base a la mencio del segle xv. La peca en quesrio te creuetes als espais lliures que deixa un escut en cairo, en lIoc de roses, estrelles 0 flors de lliri dels tipus fins ara coneguts. Es tracta d'una varietat nova, doncs, dins una serie interessant i rara, que ens pot reservar algunes sorpreses. Els autors parlen dels cinc tipus descrits, que, en realitat, son sis, com ho mostrem els dibuixos que inclouen, i que constitueix una petita errada sense irnportancia.

M. Crusafont

SANAHUJA ANGUERA Xavier. «Trentins catalans del segle XVII: volum de fabricacio». L'Ardit (Barcelona), mim. 13,2000, p. 33-34.

Complementant, en certa manera, el treball encetat a Acta Numismatica, mim 29, l'autor segueix traient a la Bum nova documentacio referent ales encunyacions auries catalanes del temps dels Austria. En aquesta ocasio, ens dona els volums emesos en la serie del trent) des del 1618 fins el 1637. Tal comja va succeir amb les emissions de ducats 0 principats en l'article anterior, els volums son veritablement irrisoris, com l'autor ja va fer veure en la breu cornparacio que va fer amb els tallers castellans coetanis. En conjunt, la impressio que donen aquestes

dades es que la seca barcelonina es limitava a reconvertir l' or que rebia, mes que llancar=-se a captar or per a atenyer volurns importants de produccio. Uns volums que, d'altra banda, no necessitava, perque ja disposava dels escuts castellans. L' autor aporta una altra dada que sembla reblar aquesta impressio: la seca reconvertia or per encarrecs particulars. Entre el 1630 i el 1632 I' or reconvertit sumava 3162 mares, es a dir, forca mes que la produccio de la seca que per la mateixa cronologia es nomes de 2153 mares i encara per la totalitat dels tres anys, mentre que I'encarrec de particulars no els cobria. Per tant, I' objectiu no era pas alimental' el mercat en moneda d'or sino cobrir encarrecs i reconvertir monedes estranyes 0 be obsoletes.

M. Crusafont

TURRO I MARTINEZ Antoni. «Els vals monetaris creats pels bars, cafes, restaurants i similars de Barcelona durant la guerra 1936-1939». L'Ardit (Barcelona), nom. 1,2000, p. 37-46.

Fidel al seu objectiu d'anar descrivint tots els signes monetaris de la Guerra Civil, Antoni Turro ens sorpren sempre amb noyes series i nombroses descobertes. Exhaurits els bitllets municipals, ja hem vist a Acta Numismatica i a L'Ardit diferents treballs sobre monedes de caracter associatiu. En aquesta ocasio ens aporta un ampli conjunt de vals particulars que, com diu I'autor, ben sovint feien funcions molt mes amplies en un moment critic ide carencia de moneda menuda. Be que emprats en bars i cafes, tambe n'hi ha que tenen caracter associatiu en esser emesos per associacions com la 1GB (Industria Gastronomica Col-lectivitzada) que va emetre dues monedes d'alumini d'acurada execucio.

M. Crusafont

MEDALLISTICA

BALBI DE CARO Silvana. La collezione sfragistica. 1 La collezione Corvisieri romana. Ed. Bollettino di Numismatica, (Roma) mim 7-1,1998,296 p.

Es tracta de la catalogaci6 i publicacio d'una part de la col-leccio de matrius de segells aplegada per Constantino Corvisieri.

Aquesta col-leccio fou adquirida per l'Estat italia a principis del segle xx i es conserva avui al monetari del Museu delPalau de Venecia aRoma.

La colleccio de matrius de segelJs de I'esmentat museu es de 2.370 peces pro-

cedents fonamentalment de 4 colleccions. La mes important es, precisament, la Corvisieri amb un total de l.776 peces. Aquesta es divideix, pero, en dues parts:

- Les matrius de segells corresponents a municipis, esglesies, i institucions diverses d'Italia en general.

- Les matrius de segells referents a institucions, esglesies i altres que s'ubiquen a la ciutat de Roma, concretament.

En el volum que ara comentem es publiquen les140 matrius de segells que corresponen a entitats de la ciutat de Roma.

Aquestes matrius corresponen a segells de corporacions piibliques com ara el mateix municipi de Roma, a entitats semipiibliques com ara confraries, esglesies, corporacions gremials, notaris, advocats diversos, etc.

La cronologia d'aquestes matrius s'exten des del segle XIII fins el segle xx. Son 88 peces medievals i la major part de les 52 restants corresponen als segles XVI i XVII, i menys nombroses son les dels segles XVJIJ al XX.

Nocal dir que la col-leccio es interessantissima, tant per la seva composicio tematica com per la seva cronologia. Es evident que la informacio que ens ofereix es molt mes rica i variada del que ens podria donar una col-leccio de matrius de segells reials 0 papals, posem per cas.

Pel que fa ales seves dimensions, son, en general, unes peces mes aviat modestes. Les seves mides es mouen al voltant dels 30040 mm. La seva qualitat artistica es forca notable. Les d'epoca medieval son de transicio del romanic al gotic 0 be plenament gotiques i adopten formes circulars i ovalades la major part de les vegades. Mes rarament, son quadrades 0 en forma d'escut arrodonit per baixo

La morfologia d'aquestes peces i la seva factura recorda molt les homonimes catalanes. Totes aquestes matrius son de bronze i devien esser daurades, ja que moltes conserven encara restes 0 bona part del daurat.

Ha estat una sorpresa agradable trobar entre aquestes matrius una que correspon a I' esglesia de Santa Maria de Montserrat de Roma del segle XVI i que reproduirn amb la seva descripcio.

SANTA.MARIA - DE MONTSERAT, a banda i banda de la Mare de Deu asseguda i emmarcada per una capella de gust renaixentista. La Verge porta l'in-

fant iel globusterraqui amb un lliri que es caracteristic de la representaci6 de la imatge montserratina durant els segles XVI al XVII1, especialment. Una linia divideix el camp rectangular de la peca sota els peus de la Mare de Deu. Aquest espai es dedicat a representar els turons montserratins coronats de les seves famoses ermites i, al centre, la simbolica serra.

Metall: Bronze daurat. Mides: 32,7 x 19,6 mrn

L'autorajustifica la dataci6 d'aquesta peca al segle XVI, per la iconografia de la Mare de Deu, la qual es emmarcada per una capella de gust renaixentista. Al mateix temps, fa notar que aixo es correspondria amb la fundaci6 de la confraria de Montserrat, a l'esglesia deSan Nicolo dei Catalani l'any 1506, i a l'inici de la construcci6 d'una nova esglesia dedicada a la Mare de Deu de Montserrat en aquella zona, l'any 1518.

A.M.B.

DIVO Jean-Paul. Catalogue des medailles de Louis XIVd'apres lespublications de l'Academie Royale des medailles etdes inscritions (1702 et 1723) etd'apres les pieces originales de la collection de due de Northumberland. Spink, Zuric, 1982.

Aquest llibre es titula, exteriorment, Medailles de Luis XlV. El titol que hem transcrit, mes extens, es troba a la portada interior. L'un i l'altra, pero sobretot el segon, donen prou elements per a creure que ens trobem davant un intent de catalogacio sistematica. No es pas aixi, segons llegim a la introducci6: «Ce catalogue n'est done pas un corpus des medailles de Luis XIV. C'est la description des medailies de la collection Northumberland ». Davant el titol delllibre, ningu gosaria demanar propiament un corpus, es a dir, el recull de tots els exemplars existents, perc sf almeyns una catalogaci6 sistematica, tal com ho suggereix la menci6 ales recopilacions del 1702 i del 1723. La crua realitat es que el llibre es el cataleg d'una col-Ieccio, ni mes ni menys important, doncs, que qualsevol altre cataleg de subhasta d'una col-leccio extensa. Els titols equivocs s'allunyen molt poe del frau.

M. Crusafont

HEISS Aldis. Les medailleurs de La Renaissance. Vittore Pisano. Paris, 1881, reimpressio Forni de Bolonya del 1970. 48 pagines i Ll lamines fotografiques.

Es un fet comprovat que l'obra de Heiss sobre les medalles del Renaixement italia es gairebe desconeguda al nostre pais, malgrat I' enorme difusi6 que va tenir

el seu llibre sobre la moneda hispano-e-cristiana iel relatiu coneixement que hom sol tenir sobre el seu volum sobre els visigots. Es per aixo que, malgrat el retard, ens plagui ara assenyalar aquesta reedicio del 1970 de l' obra ja que segueix essent, malgrat aixo, una perfecta desconeguda.

Heiss va publicar aquest primer fascicle com un avanc del seu magne projecte sobre la totalitat de les medalles del Renaixement italia, Una vegada mes, restern admirats de la gran competencia de l'autor, que, malgrat abracar temes tan diversos com les monedes visigodes 0 les medalles dels segles XV-XVI, fa sempre un treball acurat, minucios, ampli i ple de sentit i bon criteri. L'estudi no es limita a la documentacio de les medalles conegudes, sino que abraca les dades biografiques, el recull dels projectes en dibuix, la recopilacio de les medalles atribuides amb base 0 sense al Pisanello iles noticies documentals de medalles que, fins al seu moment, no s' havien encara retrobat. L'obra es complementa amb unes lamines amb «Photographies inalterables», una proesa tecnica atenent a la data d' edicio.

M.

Crusafont

ISTITUTO ITALIANO DI CULTURA DI BARCELONA, MedaglieDegliAnni Santi (1300-2000) della collezione Adolfo Modesti di Roma, Barcelona, Museu Diocesa, 5-29 abril 2001, 80 p. amb il-lustracions.

Amb motiu dela celebracio de l'any sant del 2000, l'Institut Italia de cultura de Barcelona, que compta amb una llarga tradicio a la nostra ciutat, organitza, conjuntament amb el Museu Diocesa, aquesta exposicio medallistica. Certament, es tracta d'un notable esforc per a donar a coneixer al public la faceta medallistica i numismatica importantfssima que hi ha dan-era dela convocatoria, cada 25 anys, dels anys sants jubileus, una tradicio que arrenca del segle XIV i que molt aviat es manifesta en les monedes i en les medalles emeses pels papes.

Lacerimonia de l'obertura de la porta santa, que s'institui en temps d' Alexandre VI, el papa valencia Roderic de Borja (1492-1503), es l' escena que mes sovint trobem representada en aquestes monedes i medalles.

La col-Ieccio Adolfo Modesti que s'exposava aJ Museu Diocesa de Barcelona es extraordinaria i permetia un complet recorregut per les mostres medallistiques d'aquest tema.

S'edita el cataleg que comentem. Aquest no preten catalogar exhaustivament les peces exposades 0 de la col-leccio, sino explicar la historia dels anys sants a traves de Ja medalla. EI cataleg dedica un capitol a cada papa i il-lustra i cataloga algunes de les medalles emeses amb motiu de I'any sant que s'ha escaigut en el seu pontificat. Es tracta, en definitiva, d'un treball divulgatiu, pero molt ben fet i

d'un cert nivelJ que pot resultar iitil tant aquelles persones que volen tenir una informaci6 general sobre el tema, com a I' estudi6s que busca, enun moment donat, una dada.

MARTINI R. Catalogo delle Medaglie delleCiviche Raccolte Numisatiche.V Secoli XVIII-XIX. 2 Stato Pontificio - Stato del Vaticano (1800-1903),214 p,781amines.

Aquesta obra es una catalogaci6 de les 1617 medalles pontificies de la col-leeci6 dela Civiche Raccolte Numismatiche de Mila dels segles XVIII i XIX.

El cataleg esta format per medalles de Pius VII, Lle6 XII, Pius VIII, Gregori XVI, Pius IX, Lle6 XIII, iSeu Vacant. Tambe hi ha un apartat per a medalJes de devocio, medalles dels estats de I'esglesia i del periode en que Pius IX va haver de refugiar-se a Gaeta i que s' agrupen amb el titol Republica Romana (18481849).

El cataleg presenta un Index d' autors, un de lJegendes, i un d' analitic, aixi com breus apartats introductoris ide criteris.

Es tracta, en definitiva, d'una eina util per a la classificaci6 de medalles daquesta epoca, Malgrat que no sigui sistematic, esta realitzat damunt d'una colleccio prou rica en tipus i variants. Cal dir tambe que la presentaci6 iles fotografies s6n excel-Ients.

A.M.B.

Publicacions de la SeEN

(propies 0 editades amb convenis amb altres entitats)

Acta Numismatica

Acta I i II (1971, 1972) Exhaurides *

Acta III a 11 (1973, 1981) Exhaurides **

Acta 12 i 15, 19 i 20, 24 a 31 (entre 1982 i 2001)

Acta 16 i 17118 (dobles, 1986 i 1987/88)

Acta 21122/23 (triple, 1991192/93)

Monografies i Simposi

I Simposi Numismatic de Barcelona. I. 1979

I Simposi Numismatic de Barcelona. II. 1979

II Simposi Numismatic de Barcelona. 1980

III Simposi Numismatic de Barcelona. 1986

DATZIRA, S. La moneda a la Catalunya Central. 1991

LLORENS, M. RIPOLLES, P.P. Les encunyacions iberiques de Lauro. 1988

VILLARONGA, L. Tresors monetaris de la Peninsula Iberica anteriors a August. Repertori i analisi. 1993

BALAGUER, A. M. Del mancus a la dobla. Or i paries d'Hispania 1993

CRUSAFONT, M; COMAS, R. Elflori d'or catala: Catalunya, Valencia, Mallorca. 1996

VILLARONGA, L. Monedes de plata emporitanes dels segles v-iv ac. 1997

VILLARONGA, L. Les dracmes iberiques i llurs divisions. 1998

CRUSAFONT, M. Pesals monetaris de la Corona catalanoaragonesa, 1999

VILLARONGA. Les monedes de plata d'Emporion, Rhode i les seves imitacions, 2000

LLORENS, M. del Mar; AQUILUE, Xavier. Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetaries, 2001

CRUSAFONT, M.La moneda catalanalocal. 1990

BENAGUES, J. Les monedes de Tarragona. 1994

Obra numismatica esparsa i inedita de 1. Botet i Siso, Ed. i caps. introductoris de M. Crusafont. 1997

BALAGUER, A. M. Historia de la moneda dels comtats catalans, 1999

CRUSAFONT, M. Historia de la moneda de la Guerra dels Segadors, 2001

':' Nornes dins d'eventuals colleccions completes.

,'* Consulteu.

Comandes ala SCEN, Ap. de correus 5596, 08080 Barcelona 0 Redacci6 d'Ac/a Numismotica. Escola Pia, 85, 08201, Sabadell (Barcelona).