17-18

1987-1988



17-18
1987-1988
DIRECTOR: Leandre VILLARONGA
CAP DE REDACCI6: Miquel CRUSAFONT
SECRETARIA DE REDACCI6: Anna M. R4LAGUER
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS filial de l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
ACTA NUMISMATICAjoujUndada I 'any 1971 sota eLs auspicis de La Secci6 Numismatica deL Cercle Filatelic i Numismatic de BarceLona.
COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han colIaborat a l'edici6 de l'obra.
DIPOSIT LEGAL: B. 23.751-1987.
IMPRIMEIX Artgrafia. Ribot i Serra, 81, 08208 Sabadell.
EDITA Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Apartat de Correus 5596, 08000 Barcelona.
REDACCIO: Acta Nurnismatica. Escola Pia, 85, 08201 Sabadell (Barcelona). Tel. (93) 725 20 36
Introduccio: Catalunya, mes d'un mil-leni? CA. M. Balaguer). 15
Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1986 CA. M. B.). 17
Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1987 CA. M. B.). 21
Mon antic
RICHARD, J. C. - DEPEYROT, G. Une imitation celtique de la drachme au pegase d 'Empuries 23 ROUSSET, M. - BARRAL, M. Un exemple de fragilisation de l 'argent CAnnexe I) 25
GARCIA GARRIDO, M. Divisores de plata de imitacion emporitana
29
BENAGES, J. - VILLARONGA, L. Troballa d'Orista (Osona, Barcelona) 41
GARCIABELLIDO, M. P. - BLAzQUEZ, C. Las monedas celtibericas y sus contramarcas en el Instituto Valencia de Don Juan. 59
MORA, Bartolome. Reacuiiaciones en la ceca de Acinipo. 89
MARQUES DE FARIA, A. Ipses, uma ceca hispano-romana do Sudoeste. 101
BLAzQUEZ, Cruces. Tesorillos de moneda republicana en la peninsula iberica. Addenda a Roman Republican Coin Hoards. 105
VIDAL BARDAN, J. M. El tesoro de bronces imperiales de Riopar (Albacete) 143
ARROYO ILERA, R. Estudio numismdtico del yacimiento tardorromano del Albir (Altea-Alacant). 153
Medieval
CHAVES, Marfa Jose y Rafael. Aportaciones al Corpus de la Moneda visigoda. 173
MARTINEZ, Asuncion. El tesoro califal de«Los Villares» (Caudete, Va��. m
BOFARULL I COMENGE, A. Troballa de fragments de dirhem deles Taifes. 197
BALAGUER, A. M. Encuny monetari Almohade. 207
BALAGUER, Anna M. Diner inedit del comtat de Besalu 219
CRUSAFONT I SABATER, M. Simo de Montfort i la moneda de Carcassona. 225
LLOBET I PORTELLA, J. M. El ten; de croat de Pere de Portugal encunyat a Cervera l 'any 1465 i la seva identificacio: estat de la questio. 257
Modern i Contemporani
COLLIN, B. L'atelier monetaire de Perpignan et le trafic des piastres a la fin du XVIII siecle. 263
CRUSAFONT, M. - VIDAL, Andreu. Monedes-medalles de proclamacio de Mallorca. Dades inedites 1747, 1759, 1789. 269
TURRO I MARTINEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat (VII). 295
Medallistica
FORASTE, Manuel. Les primeres medalles de Montserrat. 299 CASAS I PLA, 1. Segona reuni6 de medallistes: Medalles catalanes 1892-1893.
Troballes monetaries - VII
A.N. 20. Troballa de Llfvia (A. M. Balaguer).
307
317
A.N. 21. Troballa de Vin9a (A. M. Balaguer). 318
A.N. 22. Troballa de Girona (A. M. Balaguer).
A.N. 23. Troballa del Panta de St. Pone (A. M. Balaguer).
A.N. 24. Troballa a Andalusia (M. Crusafont).
A.N. 25. Troballa a la zona de Sevilla (A. M. Balaguer).
Les troballes de moneda carolfngia a l'ambit peninsular (A. M. Balaguer).
319
320
321
322
324
Recensions Bibliografiques
IIQria
ACTAS DEL VI CONGRESO NACIONAL DE NUMISMATICA, OVIEDO (L. Y.). 331 ASSOCIAZIONE NUMISMATICA SARDA. Mostra di numismatica (M. Crusafont)
CERCLE. Informacio Numismatica (A. N.).
332
332 ill CONGRESO NACIONAL DE NUMISMATICA. SINTRA (Portugal) (A. M. B.). 333 COMMISSION INTERNATIONALE DE NUMISMATIQUE. 1985 (R. A. G. Carson)
334
COOPER, Denis. The art and craft of coin making. A History of minting technology. (Anna M. Balaguer). 335
CRUSAFONT, M.; BALAGUER, A. M. Monedas en la Historia. Antecedentes monetarios en las autonomias espaiiolas (A. N.).
CRUSAFONT, M.; GARCiA GARRIDO, M.; BALAGUER, A. M. Historia de la moneda catalana (L. Y.).
CRUSAFONT, M. La moneda: identificaci6 i significaci6 (A. M. Balaguer).
336
336
337
GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA (A. N.)
LABROT, J. Une historie economique et populaire du Moyen Age. Les jetons et mereaux. (Anna M. Balaguer)
LOYE, G. De. Medailler du Musee Calvet. 1. Monnaies en or de l 'antiquite, byzantines et du haut Moyen Age (L. V)
MELANGES OFERTES Au DR. COLBERT DEBEAULlEU (Anna M. Balaguer).
NUMISMA. indices 1-191, ahos 1951-1984 (M.C.S.).
NUMISMA. Nums. 192-203 (un volumen) (A. M. B.)
PIRAS, E. Monete della Sardegna (M. Crusafont).
Mon antic
ALFARO, C. Hallazgos monetarios en Foso de Bayona (L. V).
ALFARO, C. Monedas con indicacion de procedencia recientemente integradas en la Seccion Numismdtica del MAN. I (L. V).
337
337
338
338
338
339
339
339
339
ALFARO, C. Ibid. II (L. V). 340
AMANDRY, M. La genese de la reforme monetaire augusteenne en Occident (L. Villaronga).
340
AMARE, M. T. Numismdtica y cerdmicas romanas: relaciones iconograficas (L. V) 341
ARROYO, R. Estudio numismatico de las excavaciones en el Portus Ilicitanus (L. V)
ASINS YELlS, S. El termino D(OMINVS) N(OSTER) en la amonedacion romana: su introduccion en la primera Tetrarquia (L. V.).
BASTIEN, P. Le monnayage de l'atelier de Lyon. Du regne de Jovien a la mort de Jovin (363-413). Numismatique Romaine XVI (L. V).
BELTRAN LLORIS, F. Sobre la funcion de la moneda iberica e hispanoromana (L. V)
BELTRAN LLORIS, M. Introduccion a las bases arqueologicas del Valle medio del rio Ebro, en relacion con la etapa prerromana (L. V).
341
341
341
342
343
BLANCO GARCIA, J. F. Numismdtica Celtiberica. Analisis y problematica (L. V) 343
BOST, J. P.; CHAVES, F.; DEPEYROT, G.; HIERNARD,J.;RICHARD, J. C. Belo IV, Les Monnaies (L. V). 343
BOURGEY, S.; DEPEYROT, G. La Republique Romaine. Fonds Bourgey (L. V)
CABALLERO ZOREDA, L. Hallazgo de un conjunto tardorromano en la calle Sur de Getafe (L. V).
CABRERA, V Sobre un denario forrado de Augusto (L. V)
345
345
CARTER, G. F.; POWELL, R. R.; FRURIP, D. J. The evolution ofstyle in dies ofCrepusius denarii (L. V). 345
CASARIEGO, A.; CORES, G. Y PLIEGO, F. Catalogo de los plomos monetiformes de la Hispania Antigua (Garda Bellido, M. P.)
CHAVES, F. Hallazgo de monedas en Riotinto (L. V.).
DOMENECH, S. Un Aes de Valentiniano I hallado en el poblado de la Tossa de Benicarlo (L. V).
ESTIll, S. Ripostiglio della Venera (L. V.).
GABINETE NUMISMATlco Y POSTAL DEL C. A. S. Los simbolos marinos de Sagunto y los magistrados monetarios CA. pv. (L.V.).
GABINETE NUMISMATICO Y POSTAL DEL C. A. S. Divisores de plata de Arse (L. V).
GABINETE NUMISMATICO Y POSTAL DEL C. A. S. Cuatro sextantes ineditos de Arse-Sagunto (L. V.).
GARciA BELLIDO, M. P. Leyendas e imagenes punicas en las monedas Libiofenices (L. V).
GARciA BELLIDO, M. P. Nuevos documentos sobre mineria y agricultura romanas en Hispania (L. V).
GARCiA BELLIDO, M. P. A hub from ancient Spain (L. V).
GARCiA BELLIDO, M. P. Y GARCiA DE FIGUEROLA, M., Album de la antigua coleccion Sanchez de la Cotera de moneda Ibero-Romana (L. V).
GARCiA GARRIDO, M. Simbolo inedito en la ceca de Lauro (L. V).
GARCiA GARRIDO, M. Y COSTA, S. Divisor inedito de Arse (L. V)
346
348
348
348
348
349
349
349
349
350
350
351
351
GURT, J. M. Clunia III. Hallazgos monetarios. La romanizacion de La Meseta N. a traves de la circulacion monetaria en laciudad de Clunia (L. Villaronga) 351
KNAPP, R. C. Spain, in the coinage of the Roman World in the late Republic (L. V) 355
LABEAGA, J. C. Hallazgos monetarios en Sanguesa (L. V) 355
LECHUGA, M. Numismdtica tardorromana de la Region de Murcia (L. V).
LECHUGA, M. Tesorillos de moneda romano-republicana de la Region de Murcia (L�.v.).
LLORENS, M" del M. La ceca de Ilici (L. V).
MARTI, C. La circulacio monetaria del poblat iberic de Burriac i el seu hinterland a la llum de les ultimes troballes de la campanya d 'e.xcavacions de 1983 (L. V).
MATHIESEN, H. E. Sylloge Nummorum Graecorum (L. V).
MEDRANO, M. M". La circulacion monetaria Bajoimperial romana en Astorga (L. V).
MORA, B. Sobre el templo de las acufiaciones malacitanas (L. V.).
NONY, D. Monnaies ibero-romaines decouvertes en Gironde (L. V).
OLMO, G.: AUBET, M. E. Los fenicios en la Peninsula Iberica (L. Villaronga)
356
356
356
358
358
359
359
359
PELLICER, J. Metrologia antiga. Els pesals iberics (L. V.). 361
PENA, M. J. Los magistrados monetales de Valentia (L. V.).
PENA, M. J. El problema del estatuto juridico de Emporiae (L. Villaronga).
RlpOLLES, P. P. Monete ispaniche nelle collezioni italiane (L. Villaronga).
RlpOLLES, P. P. Los cuadrantes de Saitabi del tipo Vives XX-5.
RUIZ, A.; AQUARO, E. Monete di bronzo di sexi (L. V.).
SANMARTI, E; NOLLA, J. M.; AUGUE, J. Lesexcavacions a I 'area del parking al sud de la Neapolis d'Empuries (L. V.).
SANMARTI, M. La circulacio monetaria en la leso iberica i romana (L. V.).
SESMA. J. A. La moneda jaquesa y la emision de aragoneses de plata (L. V.)
SYLLOGE NUMMORUM GRAECORUM. The collection ofA.N.S., part 7. Macedonia 1 (L.V.).
TARRADELL, M. Las cecas ibericas: �Economfa 0 politica? (L. V.).
VILLARONGA, L. Numismatica Antigua de Hispania (2a edici6n) (M. Garcia Garrido).
VILLARONGA, L. Les monedes Massaliotes als tresors catalans anteriors a la segona guerra punica (A. N.).
VILLARONGA, L. Novetats de la numismatica saguntina antiga (A.N.).
VILLARONGA, L. Una nueva emision de bronce emporitana con simbolo mariposa (A.N.).
VJLLARONGA, L. Las dracmas ibericas de Kertekunte (A. N.).
VILLARONGA, L.La historia de Tarraco en epoca romano-republicana documentada per les seves monedes en escriptura iberica (A.N.).
VILLARONGA, L. El tesorillo de Carisia (A. N.).
VILLARONGA, L. Denario forrado hibrido, testimonio para el origen del denario iberica de Sesars (A. N.).
361
361
362
363
363
363
364
364
364
365
365
366
366
367
367
367
367
367
(A. N.).
BARCELO, M. Un estudio sobre la estructurajiscal y procedimientos contables del emirato omeya de Cordoba y del Califato (L. V.).
CRUSAFONT, M.; BALAGUER, A. M. Moneda i sobirania: mes d'un milleni? (A. N.).
CRUSAFONT, M. Identijicaci6 del diner de s. Feliu de Guixols (A. M. Balaguer)
CRUSAFONT, M. Les monedes i medalles de Cardona (L. V.).
DE'PEYROT, G. Tresors et emissions monetaires du Languedoc et de Gascogne (M. Crusafont).
GIL FARRES, O. Unos dineros de Alfonso el Batallador (L. V.)
JARIQUE, Num. 1. 1987. (L. V.).
368
368
369
369
370
370
1. JARlQUE DE ESTUDIOS NUMISMA.TICOS HISPANO-ARABLES (Anna M. Balaguer.
MARINO, B. Testimonios iconograficos de la acuiiacion de moneda en la Edad Media. La portada de Santiago de Carrion de los Condes (Anna M. Balaguer).
MATEU I LLOPIS, F. Documentos monetarios de Jaime I. (L. V).
PELLICER I BRU, 1. Al-Andalus. Las Juentes i la numismatica (Anna M. alaguer)
PlRAS, E.Monete inedite di zecche della Sardegna (M. Crusafont)
PROBLEMS OF MEDIEVAL COINAGE IN THE IBERIANAREA. 1986 (A. M. B.).
PROBLEMS OF MEDIEVAL COINAGE INTHE IBERIAN AREA. 1988 (A. M. B.).
RODRIGUEZ LORENTE, 1. 1.; IBRAHIM, TAWFIG B. HAFIZ. Numismdtica de la Ceuta Musulmana. (Anna M. BaJaguer).
RUEDA SABATER, M. El ducado veneciano (L. V).
370
371
372
372
372
372
374
375
376
Modern i Contemporani
COEKELBERGHS, A. L'Hotel des monnaies de Bruxelles au 18e siecle (A. M. Balaguer).
OROL PERNAS, A. La Casa Real de moneda de Trujillo (L. V).
REDONDO VEINTEMILLAS, G. La moneda perulera en Aragon (LV).
TURRO, Antoni El paper-moneda catala a la Franja de Ponent (A. M. Balaguer)
Medallistica
CALVO PASCUAL, 1. L. Cruces y medallas 1807-1987 (Anna M. Balaguer).
376
376
377
377
377
Introducci6: Catalunya, rnes d'un mil.leni?
ANNA M. BALAGUER
Enguany hom ha disposat la realitzaci6 d'una seried'actes per a celebrar el Millenari de Naixement Politic de Catalunya. Aquesta commemoraci6 es, sens dubte, una excel lent oportunitat per a posar especial atenci6 en els nostres orfgens, en les propies arrels i, en definitiva, en la nostra identitat.
Des d'aquesta optic a la celebraci6 d'aquest Mil-Ienari nornes pot omplir-nos de satisfacci6. Ara be, des de la perspectiva de la historia dela moneda 0 dels estudis numismatics cal fer-nos algunes reflexions sobre la data 988, escollida com a fita primera del milIenari.
Hom ha volgut veure en la no renovaci6 del vassallatge que demanava la carta del sobira de la nova dinastia franca, Hug Capet, adrecada al comte de Barcelona, Borrell, a traves dela prestigiosa figura del monjo Gerbert, un simbol del deseiximent del domini franc sobre Catalunya.
Cal ara fer-nos dues preguntes: i,No es donaren abans d'aquell any ja mostres paleses d'aquest deseiximent?
i,Podem estendre a tot Catalunya 0, en rigor historic, a tots els comtats catalans, un fet que fa referencia nornes al comtat de Barcelona?
Anem ala primers questio. L'iis lliure 0 alliberat del dret d'emetre moneda, sempre reservat a l'autoritat reial, constitueix, certament, una mostra de sobirania polftica. La disposici6 lliure d'aquesta prerrogativa ens apareix amb claretat I'any 934 per part del comte de Barcelona.
Efectivament, en aquesta data, el comte Sunyer en donar a la Seu gironina la tercera part del benefici dela moneda que es bates en aquell comtat, actua com ho hauria fet un sobirareial. EI nostre comte esta tan segur que detenta i posseeix aquest dret de moneda que a mesde concedir-ne aquesta participaci6 al bisbe, fa la previsi6 d'una possible venda d'aquest dret per part d'ell mateix 0 dels seus
ANNAM. BALAGUER
successors. Realment si algu considera seriosament la possibilitat de realitzar la venda de determinat be es que elte 0 el considera com a propi. Aquesta es sens dubte, una deles mostres mes evidents de fins a quin punt els comtes del grup comtal Barcelona -Girona- Ausona s'havien desfermat del domini ide l'autoritat franca, molt abans del ara celebrat 988. Certament que podrfem encara invocar indicis mes reculats en ellliure us dela moneda pels nostres comtes, com per exempIe la donacio del ten; del benefici de la moneda de Vic al seu bisbe l'any 911, en virtut del testament del comte Guifre de Barcelona. De tota manera en el cas de Vic hi ha encara algunes reserves, certament mes formals que reals, pero explfcites sobre l'autoritat carolfngia, mentre que en el cas de Girona hom hi troba una desinvoltura que mostra una seguretat plena en la possessio del domini del que s'esta concedint.
Per tot el que hem exposat, podrfem eonvenir, dones, que la data 934 hauria estat mes idonia, tot observat els esdeveniments en l'ordre monetari. Prenent qualsevol d'aquestes duesdades: 934 a 988 no haurem, perc, sortit de l'arnbit d'uns fets que es refereixen al grup comtal barcelonf unicarnent. Amb aixo anirfem a parar a la segona deles questions que ens hem formulat.
Com es sabutels eomtat de Pallars i Ribagorca trenquen els lligams amb l'alta sobirania carolfngia molt abans que el grup eomtal bareelonf. Tot i aixf aquest deseiximent no es manifestara, en aquests dos eomtats, per la via deles amonedacions. Els altres comtats de Cerdanya-Berga, Besahi, Empuries, Rossello i Urgell en eanvi, faran us del dret de moneda. Ara be, aquesta manifestacio de la seva sobirania no ens donara unes primeres mostres fins unes dates una miea mes tardanes, entre mitjans del segle X i la segona meitat del segle XI. Observant, dones, la questio des d'aquesta perspeetiva global haurem de eonvenir que la data 988 escollida, si be arbitraria, representa des de I 'optica de I'iniei deles emissions un punt mitja entre els diferents eomtats i, per tant, prou adient a la celebracio dels nostres orfgens, a la qual Acta Numismatica ha volgut sumar-se dedicant-hi la present introduccio.
Societat Catalana d'Estudis Numismatics
Anem a donar compte de la tasca realitzada per la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, filial de I'Institut d'Estudis Catalans, al llarg de l'any 1986.
SESSIONS CIENTfFIQUES DE LA SOCIETAT CA1ALANA D 'ESTUDIS NUMISMATICS DE 1986
Les sessions d'enguany foren les seguents:
EI dia 6 de febrer es convoca una reuni6 informativa per tractar de diferents aspectes d'actualitat en el camp de la numismatica. En aquesta hom informa dels resultats del «ColIoqui sobre Ritmes de Producci6 Monetaria», organitzat per la Monnaie de Paris, CNRS i la Universitat de Lovaina, celebrat a Parfs el mes de gener, amb la participaci6 activa de diferents membres de la nostra societal.Cal destacar, tarnbe, que el nostre president, Dr. Leandre Villaronga, presidi una de les sessions del Colloqui.
A la reuni6 del 6 de febrer es tracta, tambe, de l'aparici6 de la nostra publicaci6 anual ACTA NUMISMATICA. Finalment hom inforrna de l'organitzaci6 de la I Trobada de Medallistes, que s'estava preparant per a primers de marc.
El dia 29 d'abril, el Dr. J. P. Bost, de la Universitat de Tolouse, membre de la nostra societat, s'encarrega d'una sessi6 sobre el tema: Problemes de circulation monetaire dans la Peninsula Iberique entre le regne de Tibere et la reforme monetaire de Neron.
La sessi6 cientffica inaugural del programa d'activitats del curs 1986-1987 corregue a carrec del Sr. Miquel Crusafont, vice-president de la nostra societat, el qual tracta del tema: Els Historiadors i la Numismatica. En aquesta sessi6 foren
ANNA M. BALAGUER
especialment convidades la Seccio Historico-Arqueologica de l'Institut d'Estudis Catalans, la Societat d'Amics de l'Art Rornanic, la Societat d'Estudis Histories, filials ambdues de l'Institut d'Estudis Catalans i les Facultats d'Historia de les Universitats de Barcelona.
Volent donar renovat impuls als estudis sobre les medalles commemoratives, que aporten coneixements sobre la nostra historia ben notables i disposant al nostre pais de manifestacions medallfstiques ben primerenques, des dels dies d'Alfons el Magnanim, la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, convoca aquesta I Trobada de Medallistes. Eis seus objectius sonels d'iniciar una recopilacio dels tipus de medalles realitzades als Paisos Catalans, tasca que demana una labor d'equip continuada i que la Societat ha assumit la responsabilitat de coordinar a traves d'aquesta convocatoria, que an ira renovant en anys successius.
Per a la realitzacio d'aquesta iniciativa fou nomenada una comissio formada pels Srs: A.M. Balaguer, J. Borras, J. Cases, A. Comella, M. Crusafont, J. Pellicer i L. Villaronga. EI Sr. M. Crusafont fou elegit coordinador de la convocatoria d'enguany.
La ternatica i la cronologia escollida per a aquesta primera convocatoria, ha estat la deles medalles cornmemoratives emeses als Paisos Catalans 0 en altres llocs, perc de tematica catalana, corresponents als anys 1889, 1890 i 1891. S'han tingut en compte, tambe, les medalles de l'any 1888 no publicades en un recull de les d'aquest any fet per J. Almirall a Acta Numismatica.
La convocatoria d'aquesta reunio es dirigia tant ales colIeccions publiques com ales privades i la forma de participacio era la segiient:
1. Aportar fisicament les medalles el dia de la Reunio (dia 3 de marc) per tal de fotografiar-les i prendre les dades completes per a la seva publicacio. Tasca que fou realitzada per un equip format pels Srs. M. Crusafont, J. Cases, A.M. Balaguer i J. Pellicer. Les medalles eren restituides als aportadors al final de la reuni6.
2. Aportar fitxes tecniques completes de les medalles juntament amb la seva fotografia.
Amb tot el material aplegat, la comissi6 organitzadora nomena un redactor per a la confecci6 del cataleg ordenat deles medalles reunides, el qual es publicara a Acta Numismatica. Enguany el redactor ha estat M. Crusafont i el treball s'inclou a Acta Numismdtica, 16, 1986.
La AsociacionNumismatica Espanola col-labora en aquesta realitzaci6 cedint els seus locals per a la reuni6 i obsequiant els participants. Aquesta entitat volgue, tarnbe, commemorar l'inici d'aquestes trobades d'afeccionats a l'estudi de la medalla amb l'emissi6 d'una medalla allusiva a aquest esdeveniment.
EI dia 26 de juny de 1986 la nostra societatcelebra Junta General Ordinaria amb el seguent ordre del dia: Lectura de l'acta de la Junta de 1985. Aprovacio dels comptes. Eleccio de la Junta de Govern. Adrnissio de nous socis. Inforrnacio de les activitats cientffiques i sobre Acta Numismatica. Precs i preguntes.
Hem de lamentar enguany la desaparicio del membre de Junta de la nostra Societat Sr. Sebastia Datzira i Soler, incansable col-Iaborador en totes les iniciatiyes de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics.
L'assernblea elegf per unaniminat al Sr. Rafael Comas per ocupar el carrec de vocal-bibliotecari que ocupava el Sf. S. Datzira.
Aixi, doncs, la Junta de Govern ha quedat integrada per:
President, Dr. Leandre Villaronga
Vicepresident , Miquel Crusafont i Sabater Secretearia, Anna M. Balaguer
Tresorer, Antoni Turro
Comptador, Josep Pellicer vocal-Bibliotecari, Rafael Comas
Aquest any, 1986, ha estat marcat per la celebracio de diferents congresos trobades d'estudiosos de la nostra especialitat. La Societat Catalana d'Estudis Numismatics hi ha estat present, tot havent estat en molts casos especialment convidada per les diferents entitats organitzadores.
EI mes de gener es celebra a Paris el Colloque des Rythmes de la Production Monetaire, organitzat per la CNRS de Franca, la Monnaie de Paris i la Universitat de Lovaina. Els membres de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics Dr. L. Villaronga, J. Pellicer, M. Crusafont i A.M. Balaguer, foren especialment convidats a participar i a asistir al Colloqui, al qual participaren, tambe altres socis de la nostra entitat tant del pais com de l'estranger. Per altra banda, el nostre president, Dr. Leandre Villaronga, presidf una deles sessions de treball, indubtable reconeixement del seu merescut prestigi en l'ambit internacional. EI nombre d'inscrits en aquest Col-Ioqui fou de l'ordre d'uns tres-cents i les comunicacions presentades ratllaven el centenar.
EI mes de marc es celebra a Saragossa, amb el patrocini de la lnstitucion Fernando el Cat6ligo, la I Jarique de Estudios Numismaticos Hispano-Arabes ala qual participaren els membres de la nostra societat: M. Crusafont, Mario Gomez Marques, J. Pellicer i A.M. Balaguer.
EI mes de setembre, com era previst, es celebra a Londres el X Congres Internacional de Numismatica, La Societat Catalan d'Estudis Numismatics no podia deixard'assistir a la trobada mes important d'investigadors de la nostra especial i-
ANNA M. BALAGUER
tat. Molts dels seus membres tant del pais com de I'estranger hi foren presents amb les seves aportacions. El nostre president Dr. Leandre Villaronga fou, tarnbe en aquesta ocasi6, requerit per a presidir una de els sessions de treball.
EI mes de desembre la Asociacion Numismatica Avilesina, juntament amb l'Instituto de Sintra, organitzaren a Aviles el II Symposium sobre problemas monetarios medievales en el area iberica. La Societat Catalana d'Estudis Numismatics figura en el comite d'honor i fou representada pel seu vice-president, Sr. M. Crusafont, qui era al mateix temps vice-president del co mite cientffico del Simposi. 1. Pellicer, A.M. Balaguer, M. Crusafont, A. Orol i, naturalment, el Dr. M. Gomes Marques, director del Simposi, foren els membres de la nostra Societat que presentaren aportacions a la trobada d'estudiosos deles amonedacions medievals dels paisos peninsulars.
La tasca d'organitzaci6 material del Simposi recaigue en la Asociacion Numismatica Avilesina, en especial en el seu president, D. Claudio L6pez Arias, tarnbe membre de la nostra Societat.
Aquesta comissi6 que agrupa prop de 110 entitats estudioses de la numismatica de mes de 33 paisos i de la qual la Societat Catalana d'Estudis Numismatics n'es un dels seus components, es reunf el passat setembre a Londres (1986). En aquesta assemblea el nostre president, Dr. Leandre Villaronga, fou elegit membre de la junta de la Comissio Internacional de Numismatica, amb el carrec de tresorer. La Internacional Numismatic Comision organitza els Congresos Internacionals de Numisrnatica i realitza altres activitats de coordinaci6 com la publicaci6 del Survey ofNumismatic Research, entre altres.
EI dia 21 de setembre d'aquest any 1986 es compliren els 50 anys de la primera emissi6 del paper moneda catala realitza en virtut del Decret de la Generalitat de Catalunya del 21 de setembre de 1936 amb la garantia directa dels estocs d'or i del tresor dela Generalitat.
La Societat Catalana d'Estudis Numismatic recorda ja aquesta important efemeride tot publicant un article del nostre especialista en el tema, Antoni Turr6, a Acta Numismatca, 16.
L'exposici6 que cada any realitzen conjuntament la nostra Societat i el Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona amb motiu de la diada de Sant Jordi fou dedicada enguany al paper moneda catala.
Ames diferents membres de laSocietat Catalana d'Estudis Numismatics participaren activament en la realitzaci6 d'exposicions, conferencies i altres actes encaminats a celebrar aquesta eferneride que foren patrocinats per altres entitats.
Les activitats de la nostra Societat durant 1987 han estat ben nombroses i plenes de contingut. En donarem compte tot seguit.
Enguany es convocala segona d'aquestes reunions encoratjats per l'exit de l'anterior edicio. Les medallesconsiderades en aquesta trobada han estat les dels anys 1892 i 1893, continuant amb la cronologia iniciada en la I Reunio de Medallistes. Eis participants es reuniren el dia 3 de marc presentant el material recollit, tant si es tractava de fotografies com de les mateixes medalles les quaIs eren fotografies i preses les seves dades formals de cara a la confeccio de la seva correcta descripcio. EI Sr. 1. Cases, estudios de la medallfstica catalana, s'ha ocupat, en aquesta ocasio, de redactar els resultats del recull efectuatel qual es publica en el volum 17-18 d'ltcta Numismatica.
Com s'havia anunciat, el dia 2 de marc, s'iniciaren les sessions de treball de la III Trobada d'Estudis Numismatics, celebrats dintre de la X Semana Nacional de Numismatica. Aquesta trobada, igual que les anteriors edicions, fou organitzada conjuntament per la Asociacion Numismdtica Espanola i per laSocietat Catalana d'Estudis Numismatics. Fou dirigida pel Dr. Leandre Villaronga i formaven part de la comissio organitzadora els Srs. 1. Pellicer i M. Garcia Garrido. EI tema
ANNA M. BALAGUER
d'estudi proposat fou: «La Numismatica de la Celtiberia», una deles tematiques menys estudidades de la Numismatica Antiga d'Hispania.
La participacio fou realment molt important. Hom cornpta amb 24 aportacions sobre el tema proposat i una de tema lliure.
Les sessions de treball de la III Trobada ocuparen les jornades dels dies 2 i 3 de marc, Al final de cadascuna d'elles es pronunciaren les conferencies del Dr. A. Beltran, que tracta de la problematica historica deles emissions dels celtfbers, i del Dr. F. BurilIo, el qual versa sobre les ciutats celtiberiques, fent un estat de la questio.
Les actes d'aquesta III Trobada d'Estudis Numismatics han estat publicades a la revista Gaceta Numismatica, mirn. 86-87, setembre-desembre 1987.
SESSIONS CIENTfFIQUES / EXPOS/CIONS
Ei dia 4de febrer la nostra entitat celebra una de les seves sessions cientffiques que fou a carrec del Sr. Josep Pellicer i Bru i tracta de: «NOllS aspectes metrologics de la documentaciomonetaria andalusina».
Com ja es tradicional, amb motiu dela diada de Sant Jordi la nostra entitat collabora amb el Cercle Filatelic i Numismatic en la presentacio d'una exposicio de monedes i segells en una de les dependencies del Palau de la Generalitat. Enguany s'ocupa de la part numismatica el Sr. A. Turro, que presenta una important seleccio de bitllets de la Guerra 1936-1939.
EI dia 25 de juny es celebra la Junta General ordinaria dela nostra entitat, seguint l'ordre del dia previst. Foren elegits 4 nous membres.
AC1A NUMISMATICA /ACTES DEL III SIMPOSINUMISMATIC DE BARCELONA
EI mes de novembre aparegue el volum 16 de larevista Acta Numismatica el qual incloia ames les actes del III Simposi Numismatic de Barcelona. Com recordaran els nostres lectors aquest s'havia celebrat el mes de man; de 1985 i es dedica a I'estudi de la moneda emesa a Catalunya durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Es realitza, tambe, un tiratge a part amb les actes del III Simposi exclusivament.
lEAN-CLA UDE RICHARD ET GEORGES DEPEYROT
En 1982 nous avons eu la possibilite d'etudier une collection de monnaies constituee, vers la fin du XfXeme et Ie debut du XXeme siecle, par M. Pechdo, pharmacien a Villefranche de Rouergue (Aveyron). Grace a Mme et M. Gayral de Toulouse nous avons pu dresser un catalogue complet au sein duquel nous avons isole la monnaie que nous presentons ici. 1
Cette collection se composait de tres nombreuses monnaies, generalernent decouvertes dans la region du collectionneur et, plus largement, dans le Sud-Ouest dela France. Nous citerons un lot de cent quinze monnaies «a la croix» qui provenait d'une des trouvailles de lAveyron,? trois monnais du tresor de monnaies archaiques de Marseille, decouvert au siecle dernier a Auriol (Bouches-du-Rhone), et une centaine de monnaies du tresor de Villefranche de Rouergue (Aveyron) datant du Xverne siecle. Le reste dela collection se composait de monnaies antiques ou modernes, courantes dans Ie Sud-Ouest de la France.
Nous publions ici une frappe en argent qui presente (Fig. 1):
Fig. I: Imitation celtique d'une drachme au pegase d'Ampurias (echelle 1,5 xl).
Au droit: une tete femine a droite (avec pendant d'orielle et collier a gros grains) entouree de trois dauphins.
Au revers: un pegase a droite au dessus d'une legende en caracteres grecs: EMrO TON
Renseignements techinques: poids: 3,75 g; module: 18/18 mm; direction des coins: 9; au revers, entre Ie pegase et la legende traces d'incisions posterieures a la frappe.
II est tout a fait evident que cette monnaie est une imitation directe des abondantes series de drachmes au pegase, frappees a Ampurias jusqu'a l'arrive des Remains." La typologie et le style pourraient laisser croire qu'il s'agit d'une frappe originale: l'alteration de la legende, Empoton pour Emporitoncuov» invite cependant a proposer de voir en cette monnaie une imitation.
Dans le Sud et Ie Sud-Ouest de la Gaule, les drachmes d'Ampurias ne sont pas nombreuses' et il en est de merne pour les drachme de Rhode. Mais ces monnaies precieuses etaient connues et elles ont constitue, conjointement avec des series emises a Marseille, des modeles pour de tres nombreuses emissions, jusqu'a l'epoque romaine, en argent ou meme en bronze.
Cette monnaies pourrait etre, en quelque sorte, un interrnediaire entre les drachmes originales et une imitation dont un exemplaire, a la legende tres alteree, a ete publie recernment.> On aurait ainsi, de proche en proche, entre la Mediterranee et la region de Bordeaux, les temoins d'imitations successives.
Notre exemplaire ne dispose malheureusement pas d'un lieu precis de provenance et, sous toute reserve, nous pouvons seulernent lui attribuer comme origine le Sud-Ouest. Nous avons tenu a le faireconnaitre car iI est indispensable de tenter une restitution dela longue chaine des imitations et des degradations des types originaux. La metrologie a laquelle cette monnaie se rattache ne nous autorise pas a envisager une imitation tardive et nous pensons qu'il convient dela mettre en I. Nous adressons nous plus sinceres remerciements it Mme et M. Gayral qui ont bien voulu mettre it notre disposition l'ensemble de cette collection.
2. G. DEPEYRar, Les monnaies it la croix de la collection Pechdo it Villefranche-de-Rouergue (Aveyron), Melanges Colbert de Beaulieu, Paris, 1987, sous presse.
3. On trouvera dans l'ouvrage de L. Villaronga tNumismatica antigua de Hispania, Barcelone, 1979) une presentation de l'ensemble des series et la bibliographie de I'atelier.
4. J.-c. RICHARD, Les decouvertes de monnaies antiques de la Peninsule Iberique dans les sud de la France, Numisma, 23-24, 1973-1974, p. 195-200.
5. J.-c. RICHARD, Imitations de monnaies hispaniques en Gaule, Numisma, 33, 1983, p. 43-45: cette imitation provient des recherches de M. Sireix et son equipe sur Ie site de "Lacoste» it Moulietset-Villermartin (Gironde) (cf. Gallia, 41, 1983, p. 25-57).
relation avec les series comparables des imitations de Rhode" au avec les debuts des monnaies «a la croix». 7
Une fois encore se trouve verifiee I'existence de liens permanents entre la Peninsule Iberique et les regions de la Gauledu Sud."
6. J.-c. RICHARD, Les imitations de la drachme de Rhode (Rosas, Espana) en Gaule du Sud. Acta Numismatica, I, 1971, p. 39-44.
7. 1.-B. COLBERT DE BEAULIEU, Traite de numismatique celtique, I. Methodologie des ensembles, Paris, 1973, p. 278-295.
8. Nous donnons, en annexe, l'etude de M. ROUSSET et M. BARRAL sur la composition et la metalIurgie de cette monnaie.
M. ROUSSET et M. BARRAL*
La monnaie publiee par MM. RICHARD et DEPEYROf presente des particularites rnetallurgiques qui nous ont paru suffisament dignes d'interet pour faire I 'objet de ces lignes.
En particulier, elle nous a ete foumie cassee en deux moities a peu pres egales. La cassure avait eu lieu lors d'une manipulation n'entrainant que de faibles tensions. On ne reconnait pas la le comportement de metal ductile de I'argent trempe ou non.
Quatorze cas analogues de cas sure sont connus dans des objets en argent suffisament anciens.' Les proprietes mecaniques semblent alors dependre essentiel-
* MICHEL ROUSSE (Laboratoire Pierre, Sue, CEN Saclay, BP 2, 91191 Gif sur Yvette; et Marc Barral (ENSAM, 155 Boulevard de l'Hopital 75013 PARIS).
1.
SCHWEITZER F., MEYERS P., Structural changes in ancient silver alloys: the discontinuos precipation of copper, 1978, ICOM Cornitee for conservations, Zagreb.
M. ROUSSET - M. BARRAL
lement de la presence d'impuretes, Aussi, une analyse non destructive d'un fragment de la piece a ete realisee par activation neutronique.
L'echantillon a ete irradie 3 minutes par 3,3 x 10 "$ neutrons/cm$.s dans OSIRIS (CEN SACLAY). Puis des spectres des rayonnements gamma ernis apres 25 mn, 35 mn et une semaine ont permis d'etablir les teneurs des elements suivants:
Or Manganese
Indium
Brome
Cuivre
Etain
Argent
957 ppm +/- 25 ppm (parties par millions)
16 ppm +/- ppm
0,50 ppm +/- 0,04 ppm
562 ppm +/- 40 ppm
4,1 % +/- 0,4 %
0,57 % +/- 0,06 %
96 % +/- 5 %
Les observations de paires de rupture au microscope electronique a balayage (ENSAM, Paris), montrent une orientation preferentielle des grains tres prononcee parallele a la surface de la monnaie (figure 2) et caracteristique d'une frappe
Fig.2. Photographie de la cassure en microscopie electronique a balayage. (X 2000 envion) (Cliche M. Barral).
a froid ou a basse temperature. La rupture, de type intergranulaire, peut s'expliquer par la fragilisation des joints de grains. 11 est interessant de noter aussi la presence d'inclusions assez nombreuses, susceptibles d'avoir facilite la rupture.
La piece n'est corrodee.
Pour des raisons de conservation, on n'a pas pu faire d'observations par microsonde, ce qui nous aurait donne la structure et la composition des joints de grains. Neanmoins, la presence de cuivre (4,1%) rapproche notre piece des cas signales par Schweitzer et Meters. I 2
II s'agit dans tous les cas d'objets en argent dont la teneur en cuivre est inferieure a 8,8 % (solubilite dans l'argent du cuivre a temperature eutectique) et superieure a 0,1 % (solubilite a temperature ambiante). Dans ce domaine, un recuit de quelques heures comme un vieillissement de quelques siecles entrainent une decomposition de la solution solide en deux etapes:
Groupement des atomes de cuivre dans certains plans cristallographiques ou zones-
Ensuite, formation de cuIIules a fortes teneurs en cuivre le long des joints de grain."
Les deux etapes sot accornpagnees d'augmentation des micro-et macrodurete de I'alliage et par consequent d'une fragilisation de I'ensemble de I'objet. Les eellules constituees presentent une structure lamellaire dont I'organisation depend de la temprature et du temps ecoule. Leur etude peut permettre, sinon une datation, tout au moins une autenthification d'objets d'origine incertaine. Le comportement mecanique de la monnaie s'explique done par sa composition et les effets du vieiIIissement sur celle-ci. D'autre part, la presence d'impuretes en teneurs connues autorise des regroupements ou des discriminations vis a vis de productions analogues, dans la merne region et a la merne epoque.
2. SCHWEITZER F., MEYERS P., A new approach to the authenticity of ancient silver objects, ARCHEOPHYSICA, 10, 1978, p. 287.
3. LEO, W, Z. Metallkde, 58, 1967, pp. 456-461.
4. SCHARFENBERGER W, SCHMITT G., BORCHER H., Z. Metallkde, 64, 1972, pp. 353-360.
M. GARCiA GARRIDO
Formando parte de hallazgos conocidos 0 encontrados de forma esporadica y dentro del contexto de la Segunda Guerra Ptinica, aparecen unos divisores de plata que en lineas generales y dejando aparte el grupo piinico (divisores de Gades y Ebussus), se pueden clasificar en los siguientes grupos:
1- Divisores con tipologfa helenico-piinica.
2- Imitaciones ibericas de los obolos de Massalia.
3- Imitaciones ibericas de los divisores de Emporion.
Al primer grupo pertenecen los divisores con cabeza de Apolo en el anverso y estrella de ocho puntas 0 creciente con punto central en el reverse.' Posiblemente emitidos en la zona de Arse ! Sagunto.
I.M. GARCiA GARRIDO y SALVADOR COSTA. Divisores de plata con tipologia helenico-punica. ACTA NUMISMA.TICA 16, Barcelona 1986; GABINETE NUMISMATICO DEL C.A.S. Divisores de plaradeArse. ARSE21, pp. 25-30, Sagunto 1986; M. GARCiA GARRIDOy SALVADOR COSTA. Divisor inedito de Arse. ARSE 21, pp. 21-23, Sagunto 1986; A. DEROC. Los oboles au croissant. CAHIERS NUMISMATIQUES 67, 1981, pp. 28-30. Los ejemplares con reverso estrella de ocho puntas parecfan tener en el anverso una cabeza femenina, ahora y tras la publicaci6n del C.A.S. de cuatro nuevos divisores, rectificamos nuestra descripci6n por la de cabezade Apolo laureada 0 con cinta, es decir la misma tipologfa de anverso que los ejemplares con creciente y punto. A los pesos conocidos hay que aiiadir los de estos nuevos, quedando el peso medio de estas seis monedas en 0,266 grs. La dracma ideal serfa de 3,20 grs. Como vemos algo mas baja que la dracma de Arse, normal cuando se trata de monedas de poco peso. Estos divisores de Arse deben ser los primeros emitidos por esta ceca, ya que poco despues acuiia fraccionaria de plata con la tipologfa propia de esta ceca,
M. GARCiA GARRIDO
Las imitaciones ibericas de los obolos de Massalia han sido estudiadas por Villaronga.? El peso medio de23 ejemplares de peso conocido es de 0,53 gr. El tercer grupo es el motivo de este trabajo y creemos que aporta la novedad, aparte de la publicacion de un material mayoritariamente inedito, del estudio diferenciado de estas fraccionarias, separadas de las emisiones ampuritanas.
Los pueblos ibericos acufiaron dracmas imitando las de Emporion, que eran lasmas conocidas. Como divisores de la dracma, emitieron monedas con dos tipologfas distintas, tambien familiares a estos pueblos: los obolos de Massalia con cabeza de Apolo en anverso y rueda con M A entre los radios en reverso; y los divisores de la dracma de Emporion, con cabeza femenina en anverso y pegaso en el reverso.
Las imitaciones de los obolos de Massalia suelen afiadir a las letras M A, puntos, creciente, signos ibericos 0 como en el caso de Iltirta, ellobo y en caracteres diminutos su toponimo.
Las imitaciones de los divisores de Emporion presentan mayores problemas. Solamente estudiandolos por su estilo, dispersion y sobre todo metrologicarnente es posible llegar a algo seguro. Guadan, Villaronga y Marta Campo," escriben sobre el «estilo iberico- de estos ejemplares, pero no suelen separarlo de las acuiiaciones emporitanas.
CATALOGO
Anverso: Cabeza femenina a derecha. (Nr4 y 18 a izq.)
Reverso: Pegaso a derecha. (Nr. 19 a izq.)
Nr. Sfrnbolo Peso/grs. 0 mlm h. Ref. Procedencia 1 0,394 (0,42) 10 2 GNC 20.596 2 0,44 7 Vill.694-1-4
como son los divisores con delffn en el anverso y leyenda ARSETAR en el revero 0 cabeza con casco en el anverso y protome de caballo en el reverso con leyenda ARSETARGITA 0 sin ella. Cerca de Marsella han aparecido cuatro divisores publicados por Deroc, con cabeza masculina en anverso y creciente y punto en el reverso que recuerdan a los ejemplares estudiados por nosotros, aunque su estilo es mucho mas tosco.
2. L. VILLARONGA. Las monedas hispano-cartaginesas. Barcelona 1973; Las monedas ibericas de Ilerda. Barcelona 1978; Les oboles massalietes ii la roue et leurs imitations dans la Peninsule Iberique. Melanges offerts au Docteur J. B. COLBERT DE BEAULIEU, ParIS, 1987.
3. A.M. de GUADAN. Las monedas de plata de Empiron y Rhode. Barcelona 1968-1970; L. VILLARONGA. Necesidades financieras en la Peninsula Iberica, durante la Segunda Guerra Punica y primeros levantamientos de los iberos. NUMMUS, volumen IVIVlVI, Oporto 1981-1983, pp. 119-153; MARTA CAMPO. Los divisores de dracma emporitana, ACTA NUMISMATICA II, Barcelona 1972, pp. 19-48.
0,38 (0,42)
(0,29)
EI divisor (A) es uno de los aparecidos en el tesoro de La Plana de Utiel.
Existe la teoria de buscar «dracrna prototipo» en los divisores de plata, que si bien puede ser cierta en algunos casos en las emisiones emporitanas, en estos ejemplares que estudiamos no tiene por que ser asi. El entallador de los cuiios grababa una cabeza femenina y un pegaso, y si era el mismo que fabricaba los cufios de las dracmas, estas podfan tener un estilo similar, pero las limitaciones que representan la pequefiez de los cufios de estas fraccionarias, asf como la poca pericia en la mayorfa de los casos determinaban un estilo esquematico, diffcil de relacionar con una dracma en particular.
La ordenaci6n la hemos realizado estudiando la solucion del peinado, las distintas formas de lasalas del pegado y de este mismo.
CLASE 1
Esta clase imita el peinado clasico delas dracmas ampuritanas, aunque el estilo sea diferente. Tiene una especia de banda 0 trenza que recorta el peinado sobre la frente y el rostro. No tiene los rizos de ganchos tan caracterfsticos delas dracmas ibericas y delas mismas emisiones de Emporion.
Grupo II
Grupo I
Grupo III
La pieza nr. 1 es el mismo ejemplar publicado por Marta Campo" dentro de su clase IV, tipo II, nr. 202; el nr. 2, publicado por Guadan.> nr. 945. EI autor cree ver rastro del delffn detras de la cabeza del anverso, por nuestra parte creemos que es debido a deficiencias del cufio.
EI arte es mas esquernatico y forma la clase propiamente de estilo iberico, Grupo I. Esta formado por los ejemplares que tiene simbolos debajo de pegaso. Las tres primeras monedas de este grupo siguen las pautas de la clase I y las
4. MARTA CAMPO. Obra cit. nota anterior.
5. A.M. de GUADAN. Obra cit. nota nr. 3.
dos siguientes, los nrs. 6 y 7, enlazan con el grupo II, al tener el peinado rizos de gancho.
EI ejemplar nr. 3, debajo del pegaso parece llevar un delfin, aunque no era claro. EI nr. 4 podria tener una punta de lanza. EI nr. 5 un torques 0 un circulo. En el hallazgo de la Plana de Utiel" aparecieron cuatro pequefios divisores de plata con peso 0,15;0,14; 0,14 y 0,11 grs. con la misma tipologfa que los ejemplares que estudiamos yque debajo del pegaso Bevan como sfrnbolos uno 0 dos cfrculos. El divisor nr. 6 tiene un sfrnbolo indescifrable y el nr. 7 un delffn.
Grupo II. Continua la esquernatizacion del grupo I.
Grupo III. Esta formado por los ejemplares de arte mas degenerado, terrninando en el nr. 18, cuyo peinado se ha resuelto con series de Ifneas.
Sobre el nr. 19, tenemos nuestras dudas, creemos que puede ser una imitacion gala. A pesar del esquematismo y degeneracion de los ejemplares precedentes, los trazos rectilfneos del anverso no encajan entre los otros divisores. Aquf adernas se ha solucionado el ala del pegaso como una ala de pajaro y no con tres o cuatro lfneas, rectas 0 curvas y siempre paralelas entre sf, que tienen los dernas pegasos.
Queremos destacar que fue el estilo de estas piezas 10 que nos llama la atencion en un primer momento. Mas tarde comprobamos que la mayorfa procedian de tesoros 0 hallazgos esporadicos en unas zonas concretas, tenfan un peso medio distinto de los ampuritanos y casi siempre relacionados con dracmas ibericas.
No vamos a detallar la descripcion de los hallazgos en loscuales aparecen estos divisores, suficientemente tratados por los autores que los han publicado. En el tesoro del Segre-Ebre? aparecio el ejemplar nr. 3 entre dracmas ibericas mayoritariamente. Algunas dracmas de Ampurias; 5 divisores de imitacion massaliotas; 2 divisores de Massalia; 2 dracmas de Ebussus y 2 quinarios romanos de los Dioscuros.
Los ejemplres nr. 8 y nr. 18 pertenecen al tesoro de Martos." Compuesto principal mente por monedas hispano-cartaginesas de plata, una tetradracma de Pergamo, dos trozos de monedas romanas, un cuadrigato con leyenda incusa y un victoriato.
Del tesoro de Ecija? procede el divisor nr. 17. Este hallazgo esta formado
6. P.P. RIPOLLES. El tesoro de La PLana de Utiel (Valencia). ACTA NUMISMATICA X, Barcelona 1980, pp. 15-27.
7. L. VILLARONGA. Un tresor de la zona Ebre-Segre. ACTA NUMISMATICA XIII, Barcelona 1980, pp. 47-57.
8. L. VILLARONGA. Necesidades obra cit. nota nr. 3.
9. L. VILLARONGA. Necesidades
M. GARciA GARRwO
por piezas hispano-cartaginesas; una dracma de Ebussus; un divisor Tanit/Caduceo; 6 dracmas ibericas y una de Ampurias.
El hallazgo de Mogente'? estaba compuesto por monedas hispanocartaginesas; un obolo Tanit/Caducieo!': 3 dracmas emporitanas (Guadan cree que se tratan de dracmas ibericas); 24 divisores emporitanos de peso medio 0,44 grs.; 2 dracmas de Ebussus; un medio victoriato de 1,50 grs. y posiblemente una dracma griega de Gelon II de Syracussa. El ejemplar nr. 11 del BM 33, tiene los mismos curios que uno aparecido en este tesoro.
El tesoro dela Plana de Utiel'? estaba formado por 2 quinarios anonimos; 3 obolos massaliotas; un divisor de la dracma de Ampurias, Guadan clase XIII, tipo I, Campo clase III, tipo I; un cuarto de shekel de ceca italica; 7 monedas «3 la croix»; 2 frustos sin acufiar; un divisor Cabeza de Apolo I estrella de ocho puntas y 4 divisores de imitacion emporitana de pesos 0,15/0,15/0,14 Y 0,22 grs. que el autor del estudio considera galos.
Del resto de ejemplares, la mayorfa procede de Andalucfa, aunque no hemos logrado conocer mayor informacion sobre su procedencia.
METROLOGiA
Somos conscientes de que contamos con pocos ejemplares para que los resultados metrologicos sean tornados como definitivos. Algunas de estas piezas estan rotas 0 agugereadas, 10 que hemos intentado solucionar calculando el porcentage I peso que les falta y afiadiendolo al peso actual.
En un principio estudiarnos por separado estos divisores, haciendo dos grupos en razon de sus pesos: uno, el formado por los ejemplares de mayor peso (9 monedas) y otro por los de menor peso (8 monedas).
Despues de estudiar sus parametres estadfsticos, las«T de Student- y comparar los intervalos de confianza de las dos muestras, llegamos a la conclusion que pertenecfan a la misma poblacion, por 10 que optamos por estudiarlos juntos. Las monedas de los diferentes grupos aparecfan mezclados dentro de lasdos muestras, confirrnandonos la imposibilidad de la existencia de dos 0 mas sistemas dife-
10. LUIS GESTODO ACOSTA. El hallazgo numismatico de Mogente. B.R.A.H., Madrid 1910, Tomo LVI; A. GARCiA Y BELLlDO. Hispania Graeca, Tomo II; A. M. de GUADAN. Obra cit. nota nr. 3; L. VILLARONGA. Las monedas hispano-canaginesas. Obra cit. nora nr. 2; actualmente M" PAZ GARCiA BELUDO esta estudiando este tesoro, a la que agradecemos el habernos permitido leer10. En prensa.
II. Desde hace tiempo existe la polernica sobre la posible atribuci6n de esta pieza a Ebussus. Uno de los motivos aducidos para no atribuirlos a esta ceca es la distribuci6n de sus hallazgos, hasta ahora en Levante y Andalucia y no en Ibiza. La misma teorfa serfa valida para no adjudicar la dracma a esta ceca ya que tampoco aparecen en Ibiza y sf en Levante y Andalucfa.
12. P.P. RIPOLLES. Obra cit. nota nr. 6.
rentes. Queremos destacar que estos divisores fueron emitidos durante un corto periodo de tiempo, los iiltirnos aDOS de la Segunda Guerra Piinica, por 10 que no es probable que sufrieran una reducci6n 0 aumento de su peso medio, 0 variase su relaci6n respecto a las dracmas de los que eran divisores.
Sus parametres estadisticos son:
Numero de monedas pesadas 17
x (peso medio) 0,354 grs.
S (desviaci6n tfpica) 0,067
V (coeficiente de variaci6n) 19,076 %
Skewness -0,062
Kurtosis 1,521
Intervalo de confianza 0,319 / 0,389 grs.
EI valor de Skwness es negative!' por 10 tanto existen mas val ores a laderecha del valor medio y la kurtosis es inferior a 3, siendo los valores de la muestra mas bajos que los que corresponden a la normalidad.
L. VILLARONGA. Estadistica aplicada a fa numismatica. Barcelona 1985.
M. GARCiA GARRIDO
Estos divisores deben ser 1112 de las dracmas ibericas es decir hemi6bolos. Aunque el peso dela dracma que resulta al multiplicar el peso medio por 12 es 4.248 grs., algo mas bajo que el que corresponde al dela dracma iberica que varia ente 4,60 / 4,70 grs. Este pequefio desfase de peso es normal y tam bien sucede ente los divisores de Arse y Ampurias.
El peso dela dracma iberica que resulta, 4,248 grs., al multiplicar el peso medio por 12, es semejante a los 4.280 grs. que dada al multiplicar el peso medio, 0,535 grs. de los divisores de imitaci6n massaliota por 8.14
Es decir las dracmas ibericas tenian dos divisores: unos, que imitaban los obolos de Massalia y que era 118 de dracma y los aquf estudiados que eran 1112. Los divisores de la rueda, es decir los de irnitacion massaliota parece ser, por la distribucion de sus hallazgos, s610 aparecen en Catalufia y algo en Levante, los primeros emitidos. Mas tarde acufiaran las imitaciones emporitanas. Tarnbien creemos que acufiaron 1124 de dracmas, que sedan los ejemplares aparecidos en la Plana de Utiel.
cosos
Nuestro ejemplar nr. 10 parece tener los mismos cufios que el pubJicado por Guadan con el nr. 941, que se encuentra en el museo de la F. N.M. y T. de Madrid, nr. 5.985, de hallazgo desconocido.
Un divisor del mismo curio de anverso y reverso que nuestro nr. 11, publicado por Guadan, nr. 955, del I.V.D.l. de Madrid. Procede del tesoro de Mogente. Los ejemplares nrs. 11 / 12 / 13 y 14 tienen el mismo curio de reverso y los nrs. 12 y 13 tambien el de anverso.
CONCLUSIONES
El marco geografico donde aparecen estos divisores vienedeterminado por los conflictosmilitares ocurridos en la ultima decada del siglo III a.C. Forman parte de una circulacion hetereogenea y de gran movilidad, coincidente con los desplazamientos de tropas, diffcil en algunos casos de asignar a unos talleres monetarios determinados, TaJleres generalmente alejados dellugar donde se encuentran sus emisiones.
Si analizamos las cecas que emiten plata durante la Segunda Guerra Punica, excluyendo el numerario cargagines, que por sus numerosas emisiones de bronce, hacfan innecesarias estas pequefias piezas de plata y el romano, nos encontramos que todos los talleres hispanicos que acufian en este metal, emiten tambien divisores: Gades, Arse, Ebussus, Emporion y las dracmas ibericas de imitaci6n emporitanas.
14. L. VILLARONGA. Les oboles Obra cit. nota nr. 2,
Todas las fotograffas estan ampliadas
La reciente asignacion de los divisores de estrella de ocho puntas 0 los del creciente y punto, adernas de los que tienen tipologfa claramente saguntina al hinterland de Arse, IS hacen poco probable que las imitaciones emporitanas fuesen emitidos en esta zona.
Estas emisiones son fraccionarias delas dracmas ibericas. La limitacion geografica por el sur del area de ernision de estas dracmas es necesario aunque por supuesto no solucione el problema de la ubicacion delas distintas cecas. GarcfaBellido" apunta la teorfa de que estas pudieron acufiarse en el Pais Valenciano e incluso en Murcia. Por nuestra parte consideramos que estas emisiones corresponden a Catalunya y parte del Pais Valenciano, a Castellon concretamente y que aquf estariala «frontera» entre lasdosareas monetales: Ampurias y las dracmas ibericas al norte, Arse y su zona de influencia, cuya importancia a nuestro parecer como taller monetario no esta todavfa suficientemente valorada, al sur.
15. L. VILLARONGA. Las monedas de Arse-Sagunto. Barcelona 1967; Novetats a la numismatica saguntina antiga. ARSE 22, Sagunto 1987, pp. 37-42.
16. M" PAZ GARCiA BELLIDO. Su estudio sobre e1 hallazgo de Mogente, actualmente en prcnsa.
Abans de la seva dispersio ens ha estat possible estudiar una bona part d'una troballa de monedes d'argent, provinent pel que sembla del terme d'Orista (Osona, Barcelona) on estava guardada gelosament des de feia anys, mes de seixanta, per un descendent del seu descobridor.
Com es veura la part estudiada es prou important per ella mateixa i pels estudis que se'n deriven, i per tant hem cregut convenient publicar-la despres d'haver tingut la sort del seu coneixement.
Composicio sumaria
Dracmes emporitanes, 22
Dracmes emporitanes amb sirnbols, 13
Denaris iberics d'Ausesken, 7
Denaris iberics de Kese, 3
Denaris romans republicans, 58
En total son 103 monedes vistes i estudiades. Les notfcies sobre les altres monedes de la troballa no vistes no son coincidents. Solament ens atrevim a acceptar com a possibles:
Dos 0 tres denaris mes d'Ausesken
Dos denaris mesde Kese
Algunes dracmes emporitanes mes, sense iamb sfrnbol.
Mes de 100 denaris romans, que segons algunes notfcies podien arribar a esser dos 0 tres-cents.
En total la troballa potser seria d'unes 400 monedes.
Referencies bibliografiques:
RRC.
Amoros
Guadan M. CRAWFORD, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974 1. AMOROS, Les dracmes emporitanes, Barcelona, 1933
A.M. DE GUADAN, Las monedas de plata de Emporion y Rhode. Barcelona, 1955-58. En donar les referencies, a l'esquerra va el mimero d'encuny d'anvers, ala dreta elde revers, i al centre el mimero del cataleg.
Pel denaris d'Ausesken: L. VILLARONGA, Sistematizacion del numerario iberico del Grupo Ausetano, Acta Numismatica, ill, 1973, 25-51; i L. VILLARONGA, Troballes monetaries V, Acta Numismatica, 14, 1984, 287-292.
Pels denaris de Kese: L. VILLARONGA, Les monedes iberiques de Tarraco, Barcelona, 1983.
EMPORITANES
a) Sense simbol Arnoros VI:
Arnoros VII: [
Arnoros VIII:
nO 1,4.11, 12 n? 2, 4.14, 12 n? 3, 4.05, 8
nO 4, 4.25, 6
n? 5, 4.30, 5
nO 6, 4.20, 7
n07,4.15,3
n? 8, 4.35, 2
nO 9, 3.99, 4, EMllOPIT
n" 10, 4.14, 2, EMllOPIT
n? 11, 4.17, 3, EMllOPIT
nO 12, 4.05, 3, EMllOPIT
n? 13, 4.02, 2, dos punts
dessota pegas
nO 14, 4.11, 6, id
n? 15, 4.12, 9, id
n'' 16, 4.14, 6, id
n? 17,4.18,9, id
n? 18, 4.05, 6
n? 19, 4.12, 2, anepigrafa
nO 20, 4.15, 2
n021,4.16,2
n? 22, 4.20, 2
b) Amb simbols [ ] [ ]
Arnoros VI. Corona de Ilorer dessota pegas. Guadan XI-IX, R.533 nO 23, 3.96, ?
Arnoros VII. Abella. Guadan XI-II, A.416, R.519 n? 24, 4.10, 6
A 0 Delta dessota de la llegenda. Inedit n? 25, 4.25, 12 n? 26, 4.16, 2
Calamars. Guadan XI-V, A.422, R.525 nO 27, 4.25, 12 nO 27 bis, 4.12, 2
Maca. Guadan XI-VIII, A.426, R.530 n? 28, 4.25, 7
Arnoros VII-VIII. Cap de toro dessota pegas i corona de Ilorer a sobre. Guadan XI-IV
R.523, n? 29, 4.14, II n? 30, 4.12, 9 R.524, n" 31, 4.14, 7 n" 32, 4.14, 3
Amoros VIII. Timo i Iletra grega PI. Guadan XI-XVIII
R.547, n? 33, 4.13, 2 n? 34, 4.02, 12 ] ] ]
9 15 18 15 38 n? 35, 3.79, 9 n? 36, 3.91, 8 n? 37, 3.85, 12 nO 38, 3.82, 1 n? 39, 3.63, 12 n? 40 nO 41, 3.85, 3 5 9 16 n? 42, 4.10, 12 n043,4.18,11 n" 44, 3.80, 11
La mostra formada pels 58 denaris romans es ben acceptable, puix presenta un repartiment homogeni i es comparable a la composicio d'altres tresorets de la Peninsula Iberica.
Aixo fa que puguem acceptar la cronologia que ens dona el denari mes modern de la troballa, que es el Crawford n? 39411, de C. POSTVMI AT, de l'any 74 a.C., i en consequencia afirmar que el tresoret fou amagat de resultes dels fets militars de les guerres sertorianes, a I'igual que el tresor de I'Emporda.'
Altres tresors catalans amagats en dates properes a aquest son els ocasionats pel pas dels Cimbris, I'any 104 a. c., com ho son elde Seguero- i el de La Barroca.?
De data imprecisa pero amb dracmes emporitanes similars tenim els tresorets de Sant Llop i elde Cartella."
Les dracmes emporitanes sense sirnbol les hem classificades seguint_els tipus establerts per Amoros i comparant-Ies amb les deles troballes abans esmentades podem formar el segiient quadre:
Arnoros, tipus III 9
Amoros, tipus V 122 13 Arnoros, tipus VI 242 13
Amoros, tipus VII 354 11
Amoros, tipus VIII
8 5 14 3
Les del tipus VIII sols les trobem a Orista. Son les mes rares i es a aquest fet que atribuim la seva falta en els altres tresors. La composicio d'aquests tresors no guarda relacio entre ells, explicable per tractar-se d'una circulacio residual allunyada de I'epoca de lIur ernissio.
1. ]_ VILARET, Una traoballanumismatica de l'epoca sertoriana a l'Emporda, Acta Numismarica, VI. 1976, 47-60.
2. C. PUJOL I CAMPS, EI tesoro de Sagaro, Revista de Ciencias Historicas, III, 1881, 142-162.
3. M. ALMAGRO, M_ OLIVA" El tesorillo monetal de La Barroca, San Clemente de Amer (Gerona), Numerario Hispanico, IX, 1960, 145-169_
4. 1. ZOBEL DE ZANGRONIZ, Memorial Numismaiico Espanol, IV, 1877-79, 137-138.
En estudiar les dracmes emporitanes amb sfrnbol d'aquesta troballa se' ns ha presentat I' oportunitat de fer-ne el seu estudi i aixf deles emissions que han aparegut en la troballa fern I 'estudi conjuntament amb totes les que guardem en el nostre arxiu. La qual cosa ens perrnetra fer l'estimaci6 del nombre original d'encunya i del volum dela seva emissi6.
428 429 [ 724 725
430 726 523 430 727 534 432 � 728 730 ? ? ?
4.27, 1, GNC 20.615
4.24,3, BM
4.05, 3, col. part.
4.19,6, Guadan
3.96, ?, Orista 23
4.02, 3, Baucis
4.30, MAN Sastre 4535
4.224, 11, GNC 20.613, Seguer6
4.26, 4, GNC 20.610, Seguer6
4.25,6, BM ?, 4, col. part.
4.20, 8, Museu Peralada
4.20, 7, Museu Peralada
Museu Vic
4.17, ?, MAN Sastre 4530
Pels anversos es diffcil fer I 'estudi dels encunys en aquesta emissi6, per tant ens referirem solament als del revers.
Fern la presentaci6 usual per I 'estimaci6 del nombre original dels encunys.>
S6n 7.5 monedes perencuny, la qual cosa significa que es coneixen tots els encunys. Per tant el volum de l'emissi6 es reduit, els dos encunys poden donar de 40.000 a 60.000 monedes.
5. L. VILLARONGA, Estadistica aplicada a La Numismdtica, Barcelona, 1985; De nuevo la estimaci6n del mimero original de cufios de una emisi6n monetaria, Gaceta Numismatica, 85,- 1987, 31-36.
SiMBOL: ABELLA. GUADAN Xl-II. AMOROS VII
416
702
519
4.08,7, BM 4.10, 6, Orista 24 704
4.15, 12, IVDJ 703
3.70, 7, Arxiu Villaronga
4.10, 6, col. particular 4.20, 7, troballa Emporda 9
417 705 520 4.25, 6, Almirall
La presentaci6 de l'estimaci6 del nombre original d'encunys es: 1 2 4 7 1 3
El coeficient de monedes per encuny es de 2.33 per l'anvers i el revers. Es poden estimar de 3 a 8 encunys. El volum es una mica mes gran que en l'emissi6 anterior.
SiMBOL A 0 DELTA DESSOTA DE LA LLEGENDA. INEDITA. AMOR. VII
Emissi6 inedita i molt original per presentar per dessota de la llegenda grega EMPORITON un signe que por ser una A 0 be una Delta grega. Les dues monedes de la troballa d'Orista presenten els mateixos encunys d'anvers i de revers. S6n els n? 25i 26.
SiMBOL CALAMARS. GUADAN Xl-V, AMOROS VII
422
713
525 4.22,11, Vatica56 4.25, 12, Orista 27 4.12, 2, Orista 27 bis
SiMBOL MA9A. GUADAN Xl-VIII. AMOROS VII
530 3.90, 7, col. particular 4.30, 6, Vatica 6 4.25,8, BM 4.25, 7, Orista 28 4.13,6, MAN 721 718
719
6. P. P. RiPOLLES, Corpus Nummorum Hispanorum, I, Medagliere Vaticano, Italica, 16, 1982, 87-118.
531
3.975, 2 Almirall
4.087, 11, ONe 20.612
Per l'estimaei6 del nombre original d'eneunys, tenim: 532
4.05, 11, Villoldo
4.10,11, MAN Sastre 4501
3,84, ?, MAN Sastre 4590 eorona de llorer sobre el pegas, 4.06,6, Paris 2215
Resulta, dones, el eoefieient de monedes per eneuny de 2.2 per l'anvers i de 2,75 pel revers.
EI nombre d'eneunys original de l'emissi6 es de 6/7 eneunys per I'anvers i de 4/5 pel revers. L'anvers, pero amb un interval de confianca ampli de 5 a 14. Aquesta emissi6 es, dones, una miea mes important que les anteriors.
SiMBOL CAP DE TORO / CORONA DE LLORER. GUADAN XJ-/Xm AM. 7/8
421 710 711 712 712v 523 IVDJ
4.23, 8, Paris 29
4.14, 11, Orista 29
4.12, 9, Orista 30
524 R m 1 2
3.378 plaeada, 12, ONe 20.624
4.06, 6, Guadan
4.20, 7, Pellieer
4. 14, 7, Orista 31
4.14, 3, Orista 32
Eis eneunys d' anvers queden indeterminats per la mala eonservaei6 i pel que fa als de revers es pot presentar el seguent esquema.
EI coeficient de monedes per encuny es de 4.5, la qual cosa significa que tots els encunys son coneguts.
SiMBOL TIMO I PI. GUADAN Xl-XVIII. AMOROS VIII
763 547
447 765 766
764 548
3.996" 11, GNC 20.651
4.13, 2, Orista 33
3.71, 1, Guadan
4.29, 10, Museu Puig de Perpinya
4.02, 12, Orista 34
4.22, 1, Villoldo
4.27,2, Paris 2211
3.70, 12, col. particular
4.05, 12, troballa Emporda 10 449 768 550
3.30, 11, Baucis
No vista la moneda Guadan 767, A.448, R.549.
L'estimacio del nombre original d'encunys:
EI coeficient de monedes per encuny es de 3.5 per l'anvers i 3.33 pel revers. Quasi es coneixen tots els encunys; poden ser per l'anvers de 4/9 encunys i de 3/4 pels revers.
Per estudiar la metrologia deles dracmes emporitanes de pes reduit, consequencia de la introduccio del denari roma de pes teoric de 4.50 gr farem uns grups calculant la mitjana.
Els grups formats son els seguents:
Tresor de l'Emporda, 4.05 gr amb 10 monedes
Tresor d'Orista, dracmes sense sfrnbol, 4.13, amb 20 monedes
Tresor d'Orista, dracmes amb simbol, 4.12, amb 12 monedes
Grup amb el sfrnbol corona de Borer, 4.17, amb 13 monedes
Grup amb el sfrnbol abella, 4.08, amb 7 monedes
Grup amb el sfrnbol AlDelta, 4.20, amb 2 monedes
Grup amb el sfrnbol calamars, 4.20, amb 3 monedes
Grup amb el sfrnbol maca, 4.11 amb 10 monedes
Grup amb el simbol de cap de toro, 4.5, amb 7 monedes
Grup amb el sfrnbol timo i Pi, 4.13, amb 7 monedes.
La mitjana de totes aquestes dracmes es de 4.2 gr amb 91 monedes.
EI pes teoric d'aquestes dracmes caldria que fos el del denari rorna pesat, de pes teoric de 4.50 gr, perc sabem que en la practica els denaris romans pesats no arribaven mai al pes teoric,
Pel que fa a la Peninsula podem donar la mitjana d'alguns grups de denaris romans pesats trobats en tresors. Fa temps que ja ens dedicarem a assenyalar el pes' baix d'aquestes monedes. 7
Tresor deles Ansies, 4.32, amb 19 denaris
Tresor de Valeria, 4.54, amb 10 denaris
Tresor de Tivissa,4.01, amb 8 denaris
Tresor de Conca.f el mes nombros pel que fa a la presencia de denaris romans, la mitjana dels seus 34 denaris es de 4.285 gr.
La mitjana de tots aquests denaris es de 4.30 amb 71 monedes. La diferencia entre aquest pes i la mitjana de les dracmes emporitanes no es gaire gran. Ames, hem de pensar que les dracmes emporitanes pertanyen a una circulacio residual i un esperit selectiu ja en deuria haver separat durant tot el segle II a.c. les de mes pes, quedant solament les de pes inferior.
LA PRESENCIA DE LES DRACMES AMB SiMBOLS ALS TRESORS
En el seguent quadre podrem veure la presencia de les emissions emporitanes amb sfrnbols en els diversos tresors.
Amor6s simbol Segar6 La Barroca Emporda Orista Cartella Sant Llop
VI cercle 6
VI doff 9
VI llagostf 2
VI mosca 2
VI Nik€ 4
VI ferro !l. 3
VI A 6
VI pop 2
VI torxa 8
7. L. VILLARONGA, Anomalias metrol6gicas de las monedas romanas procedentes de tesoros hispanicos de finales del siglo III a.C., Actes de geme Congres International de Numismatique, Berne, Louvain la Neuve, vol. I, 1982, 253-259.
8. L. VILLARONGA, Tresor de la segona guerra punica de la Provincia de Cuenca, Numismatiea e antichita clasiche, Quaderni Ticinesi, XIII, 1984, 127-137.
Amor6s simbol Segar6 La Barroca Emporda Orista Cartella Sant Llop
VI llorer 11
VII abella 1
VII AlDelta 2
VII Calamars 2
VII Ma<;a
VII-VIII cap taro 4
VIII time-Pi 2
VIII llop-rnaca 5
data denari
Es curios comprovar que quasi totes les dracmes del tresor de Seguero son del tipus VI d'Amoros, i les del tresor d'Orista pertanyen als tipus VII i VIII. Que els sirnbols de les emissions presents a Seguero falten a Orista, i a la inversa els d'Orista falten a Seguero. Les excepcions son a Seguero l'emissio llop-maca del tipus VIII, i a Orista una dracma del tipus VI de simbol corona de Borer.
La primera excepcio pot tractar-se d'un error, puix Pujol i Camps dona la referencia de Delgado 129 dient que el simbol es victoria, quan el Delgado 129 es llop-rnaca.
EI coneixement de set exemplars mes dels denaris iberics d'Ausesken ens permet fer una revisio al seu conjunt.
L'any 19739 coneixiern 18 denaris d'Ausesken, encunyats amb 3 encunys d'anvers i 5 de revers. El coeficient de monedes per encuny era de 6 i 3.6, respectivament, assenyalant que eren coneguts tots els encunys."
L'any 198411 publicarem 5 denaris mes, encunyats amb els encunys coneguts anteriorment. El coeficient de monedes per encuny era mes elevat, de 7.66 i 4.6, respectivament, 1a qual cosa assenyalava que tots els encunys ens eren coneguts. I aixf era en realitat.
Ara en ocasio de la publicacio del tresor d'Orista, afegim 7 denaris mes a la mostra, arribant a la xifra de 31.
9. L. YILLARONGA, Sisternatizacion del numerario iberico del grupo Ausetano, Acta Numismatica, 3, 1973, 25-51.
10. Yegi's nota 5.
11. L. YILLARONGA, Troballes monetaries Y, Acta Numismatica, 14, 1984, 287-292.
El cataleg dela mostra es el seguent:
3.67, 1. Almirall 3.90, 5, Baucis
Atenes, Hill 7-5
Gomez Moreno, Miscelaneas 39-15
3.79, Orista 35
3.91, 8, Orista 36
3.96, 2, El Maresme IVDJ, Vives 22-2
3.75, 5, ANE 1956, 142 3.90, 2, Pages 3.98, 3, Villoldo ?, 3, GNC 109.141 3.92, 5, Museu Vic VIDJ, Vives 22-1
3.70, C. Tolra 291
3.55, 2, Barril 3.65, 2, Fuentes de Ebro (Arago)
3,65, ANE juny 1968, 6 3.62, 2, Fuentes de Ebro (Araga) Cerdanya GNC 23.364
3.85, 4, Emporda 4.00, 12, Museu de Vic 3.80, 1, Museu de Vic 3.85, 12, Orista 37
3.82, I, Orista 38
3.68, 12, Orista 39 Orista 40
3.78, 3, Cercle febrer 1974, 20
3.83, 11, MAN 798
3.85, 3, Orista 41
Veiem que els nous denaris del tresor d'Orista presenten els mateixos encunys que els anteriors, la qual cosa ve a confirmar el significat del coeficient de monedes per encuny, que ara es de 10 i 6, respectivament, que tots els encunys son coneguts.
Els parametres de la nova mostra, dela qual coneixem el pes de 23 monedes, es: N 23 x 3.798; s 0.126; v 3.3 %; skewness -0.258; kurtosis 2.04; interval de confianca 3.74/3.92. Veiem que l'encuny d'anvers A.I sempre es presenta combinat amb elde revers 4.1.Son 6 les monedes conegudes. L'encuny A.2 sempre el trobemcombinat
amb elde R.2, amb 2 monedes conegudes. En canvi l'encuny A.3 es presenta combinat amb 3 encunys de revers, el R.3, R.4 i R.S. Essent 23 les monedes conegudes amb l'encuny A.3, es veu ben clar que fou l'encuny que tingue una durada mes llarga i que durant el seu us en foren utilitzats 3 de revers. Ames, els encunys son usats ordenadament i es curios assenyalar que no hi ha combinacions irregulars.
Pel que fa als tres denaris iberics de Kese de la troballa foren encunyats amb encunys coneguts anteriorment," perc trobem una combinacio nova, formada pel A.lS i el R.l9.
Ja havfem previst que coneixfem tots els encunys, confirmada tal cosa amb els 3 denaris nous dela troballa.
La data d'ocultacio la deduim per la presencia del denariroma mes modern dela troballa, el de C. POSTVMI AT, de l'any 74 a.c. El motiu de l'ocultacio
segurament fou eldeles guerres sertorianes.
De tresors amb cornposicio semblant, amagats en temps de les guerres sertorianes coneixem el de l'Emporda i amagats quan el pas dels Cimbris el de Seguero i el de La Barroca.
La presencia de les dracmes emporitanes i dels denaris iberics d'Ausesken i Kese obeeix a una circulacio residual, puix que foren encunyats a principis del segle II a.c. 13
Pel volum de les emissions, deduit del nombre original d'encunys utilitzats, es confirma l'iis de 3 encunys d'anvers i S de revers pels denaris d'Ausesken i per les emissions de dracmes emporitanes amb sfmbols es veu un volum d'emissions reduit.
12. L. VILLARONGA, Les monedes iberiques de Tarraco, Barcelona, 1983.
13. Com a cas notable de circulaci6 residual tenim els denaris deKese i de Bolskan del tresor que anornenarem d'Albacete, Ampurias, 33-34, 1971-72, 305-320, i que despres s'ha precisat que provenia de la Piedra de Castellar, al terme de Villar del Humo (Cuenca), en el quan circularen conjuntarnent amb denaris d'August.
M.P GARCiA-BELLlDO C. BUZQUEZ
El monetario del Instituto Valencia de Don Juan ha sido la obra de dos personalidades cimeras de la arqueologia hispanica de principios de siglo: D. Antonio Vives Escudero y D. Manuel Gomez Moreno. Esta es la razon de que el material numismatico del Instituto tenga una importancia excepcional. Ambos investigadores compraron, cambiaron y donaron 10 mejor de las colecciones de su epoca, incluyendo las suyas propias como ahora veremos. Sabemos, gracias a los albumes de improntas que hemos encontrado en la institucion, que se compraron para ella parte importante de las colecciones de Sanchez de la Cotera formada en Sevilla, de Jordana en Zaragoza, de la Buckler comprada por Molins, y parte de la coleccion Vives en la que se hallaban los celebres cufios de Calahorra, que Gomez Moreno compro mas tarde a la viuda de D. Antonio. Sabemos tambien, por otro album confeccionado por Gomez Moreno con las improntas de su propia coleccion, que casi la totalidad de sus monedas las dono al Instituto, entre las que se encuentran piezas iinicas como las de Gades con altar y leyenda COL. A. GAD. y el denario de sekaisa del Tesoro de Salvacafiete Tambien suyo era parte del tesoro de Rebate. Tras Gomez Moreno no parece que el monetario haya acrecido.
1. EI trabajo de estudio y catalogacion de los fondos de moneda antigua del Instituto 10 hacemos gracias a una Ayuda especial de la Fundacion Juan March, reciba desde aquf nuestro agradecimiento. EI contenido de este articulo fue lefdo en el III encuentro de Estudios Numisrnaticos, Numismdtica en La Celtiberia, celebrado en Barcelona en Marzo de 1987.
Delos tesoros guardados en el Instituto solo el de Salvacafiete contiene piezas celtibericas, y a ellas nos referimos ahora. Descubierto en 1934 fue a parar al comercio de antiguedades de Madrid y, tras un primer periodo de deposito en el IVDl, ingreso en el MAN en 1941. Su primera publicacion se debe a 1. Cabre, quien explica que 10 tuvo en su poder varios dias gracias a D. Manuel Gomez Moreno a quien se le habfa confiado para que realizara las gestiones oportunas de adquisi cion por el Estado, y quien regentaba entonces el Instituto. El tesoro se cornponfa de un numeroso conjunto de piezas de plata de ajuar domestico y aderezo personal, acompafiadas de denarios romanos -el ultimo del 100 a.d.C- e ibero-romanos.
Segun Cabre eran 75 monedas, para Gomez Moreno 77. Navascues dice que el Museo Arqueologico conserva 68 monedas, sin que ya se sepa el paradero de los «triobolos de arskitar», de los denarios de iltirtasalirban y de kese, de 5 de ikalosken, ni del unicum de sekaisa, reproducido este por Gomez Moreno". Puesto que en el album de la coleccion de D. Manuel figuraba la impronta del denario de sekaisa, y al haber estado el tesoro depositado en el Instituto, intuimos que quizas D. Manuel hubiera comprado para su propia coleccion algunas de sus piezas. Hemos comprobado que efectivamente monedas referidas por Navascues se encuentran en el album como las dos de «arskitar» perforadas que pueden ser las del tesoro. Sin embargo el problema es mas complejo al intentar identificar los 5 denarios de ikalosken, ya que el Instituto guarda 24 de ellos, casi todos procedentes de la Coleccion Gomez Moreno".
De monedas celtibericas el Instituto posee un total de 588, unas son piezas iinicas, otras raras, las mas comunes. Entre las primeras hemos hallado nuevos monetales en Bilbilis sobre un as de Tiberio: G. MAL SERA MAL BVCCO. Hemos leido en dos ases de Turiaso el titulo de MVNICIPIVM AVGVSTVM TVRIASO, en una ligadura de MVN y AV, corroborando esta lectura la fecha del nuevo status de la ciudad para la que cabfan dudas de si epoca cesariana 0 augustea'. Aquf solo abordamos el estudio de las piezas contramarcadas, y el de aquellas otras que por su rareza 0 anomalfas puedan aportar datos nuevos a 10 que ya conocemos de moneda celtiberica.
2. La bibliograffa del tema es: 1. CABRE, «EI tesoro de plata de Salvacafiete», A EspAA 1936, 151ss; Idem. «Objetos de plata del s. I hallados en Salvacafiete (Cuenca)», Adquisiciones del MAN, 1940-45 (1947), 59ss.; M. GOMEZ MORENO, Miscelaneas de Historia, Arte y A rqueologia, Madrid 1949, p. 182, L. 40, 15; F. ALVAREZ OSSORIO, -Tesoros espafioles antiguos en el Museo Arqueologico Nacional», BRAH, 1954, 257ss; A. FERNANDEZ AVILES, "Nuevas piezas de plata del tesoro iberico de Salvacafiete (Cuenca)», MMAP, 1958, 35ss., 1.M. de NAVASCUES, Las monedas hispanicas de! Museo Arqueologico Nacional de Madrid, II, Barcelona 1971, P. 38; G.K. JENKINS, Spain. Literaturiiberblicke der griechischen Numismatik, lNG, 1961, p. 137, n" 251.
3 EI tesoro 10 publicaremos cuando la identificacion de la totalidad 0 de una mayorfa de las piezas nos haya side posible.
4 C. BLAzQUEZ, «Nuevos magistrados monetales en Bilbilis», Kalathos 1987-8, 115-122; M.P. GARCIA-BELLlDO, «Nuevos datos sobre el status ciudadano de Turiaso», en preparacion.
El mimero de monedas contramarcadas que guarda el Instituto es alta, y posiblemente algunas resulten nuevas incluso para aquellos estudiosos que hayan utilizado su material numismatico". Recogemos aqui iinicamente las ineditas, las que eran desconocidas en una determinada ceca a, a las que afiadimos nuevas datos",
Contramarcas sobre emisiones ibericas
@It
Guadan tipo 6. En el IVDJ aparece sobre dos denarios de arekotatas (figs. 1 y 2). Se conocfa ya sabre denario de barskunes, y de sekobirikes, sobre semis de kelse y sabre as latino de Bilbilis y sobre otro muy desgastado de karbika', Guadan 10 considera como signo de control a recuento, pero conviene recordar que los denarios de arekoratas -V 40,10- 10 !levan coma simbolo detras dela cabeza, y que no serfa imposible que estuviesemos ante la marca de unidad, al igual que se encuentra en ases antiguos precisamente de aiekoratas -V 40,2-. Unidad de plata y unidad de bronce".
fib Guadan tipo 124. Sabre un as de ofosis encontramos este resello, correspondiente a la inicial de la ciudad. Es un hecho habitual en otras cecas, sobre todo en ernisiones latinas coma luego veremos. A las piezas recogidas par Guadan debe afiadirse una en el Gabinete del Museo de Berlin Oriental",
Guadan tipo 14. Aunque no sean con seguridad contramarcas, recogemos aquidos ases de bilbilis en la emision con sfrnbolo bi que aparecen marcados con punzan circular central V 63,5*.
Contramarcas sobre monedas hispano-latinas
CASCANTUM
/jfJ Guadan tipo 6510. Aparece sabre anv. de un as de Tiberia. Logicamente
5 Existen dos bandejas que contienen exclusivamente las piezas contramarcadas, pero ademas hay monedas reselladas en las bandejas de cada ceca cuando son necesarias para completar las series. EI material es muy interesante y preparamos una publicaci6n sobre el conjunto.
6 EI trabajo basico sigue siendo el estudio de A.M. de GUADAN, -Tipologfa de las contramarcas en la numismatica Ibero-rornana, NH, IX, 17, 1960. pp. 7-122, obra que tomamos como punto de referencia y citaremos de forma abreviada. Adjuntamos un cuadra con todos los datos de las piezas aqui estudiadas, 10 que nos permite omitir detalles en el texto.
7 Guadan. pp. 14, 18, 44 Y 95.
8 M. PAZ GARCiA BELLIDO, «Las marcas de valor en las monedas celtibericas- Gaceta Numismatica, 1989, en prensa.
9 Aprovecho la ocasi6n para agradecer at Dr. y a la Dra. Schultz su amabilidad y cooperacion durante los dias que estuve en el gabinete (n. M.P. GARCiA-BELLIDO).
10 Conocida en Celsa (sobre piezas de Augusto), Gracurris (de Tiberio) y Turiaso (de Tiberio), y comoveremos infra tarnbien en Calagurris (Tiberio).
se habfa interpretado como las iniciales del emperador pero, al aparecer sobre monedas del mismo Tiberio e incluso posteriores, se ha abierto una amplia discusi6n que referimos mas abajo. Es importante consignar que su area de expansi6n es la misma que la de contramarcas legionarias. Veanse las conclusiones.
(rt) (gjJ
Guadan tipos 43 y 7. EI 43 s610 aparece sobre monedasde Cascantum pero es frecuente encontrarlo asociado a la C, y esta incluso repetida (fig. 3). Guadan ha interpretado muy justamente CAS como iniciales dela ciudad, pero de la C piensa que debe referirse a C(aesar), sin embargo es muy posible que se trate otra vez dela inicial de la ceca". C/o comentario infra.
CJ D
Guadan tipos 28 y 1012: cabezade aguila a dcha. y a izq. A veces mas que contramarca es un grafito que Guadan interpreta como signa de procedencia de un taller no oficial, acasocecas militares.en carnpafia. En el Instituto hay tres ases con este resello y un cuarto que en anverso lleva la cabeza de aguila yen reverso la C y CAS (fig. 3). Aunque mas abajo nos ocuparemos de ello, avanzamos que probablemente se trate -aqui como en los otros casos- de unarespuesta de laciudad para evitar que los castra se adjudiquen sus monedas por medio de contramarcas legionarias. �
Grafito profundo inedito sobre any. de un as de Tiberio (fig. 4). Ininteligible.
TURIASO
Las monedas contramarcadas son todas de Tiberio y sus tipos son ya conocidos en otras cecas cercanas.
((>
Guadan tipos 28 y 10, cabeza de aguila a dcha, 0 izq". EI tipo 10 no era conocido en esta ceca, y aparece sobre el anverso dedos ases. EI tipo 28 esta marcado tambien sobre dos ases.
o Guadan tipo 29 sobre anverso de un as. Se conoce en Calagurris y Celsa yes interpretada como numeral, aunque podria ser la inicial de A(laudae) 0 A(ugustus). Vid. Comentario.
11 Ciudades que can sus iniciales contramarquen sus propias monedas son muy frecuentes sabre todo en la misma areade las contramarcas militares: Turiaso, Caesaraugusta, Gracurris, CIunia y quizas Calagurris (tipo 21 de Guadan). Tarnbien las hay en la Betica.
12 El tipo 10 no estaba consignado en Cascantum. Ambas contramarcas se conocen en cecas cercanas como Bilbilis (en piezas de Augusto), Caeseraugusta (de Augusto), Calagurris (seis de Augusto y dos de Tiberio), Ercavica (de Augusto) y Gracurris (de Tiberio), Celsa (de Tiberio), ofreciendo un area geografica similar a las contramarcadas can TI y can aguila.
13 cf. n. anterior.
INDICE DE CONTRAMARCAS DEL IVDJ
Ceca Ref. Vives
af-ekof a t as
bi1bilis
Otras cecas Ref. Guadan Tipo
40,2 A 4 @
41,1 A baskunes,karbika,kelse,sekobi 6 ijl rikes,Bilbi1is y Ce1sa40,10 A 6 @
63,5 A bi1bi1is,bursau;kese,Gades, 14 punz6n I1ipense,Italiea,lauro,seteisken y untikesken
63,9 A 14 Bilbilis 139,1 A Ca1ag.,Caseantum,Ce1sa,Clunia 28 C? Ernerita,Ereaviea,Graeurris, I1ipense,Turiaso y NO.
139,4 A 28 138,7 R Ca1agurris y Segobriga. 24 tlIa 139,4 A 24 @ Ca1agurris 157,7 R 26 � 158,9 R 21 � 158,9 R Celsa y Turiaso 29 ®. 158,9 R inedita �
159,2 R Malaea ;Jq ® (2 ejem.) 159,2 R 21 �
159,5 A Bi1bi1istCaseantum,Celsa,C1unia28 a Emerita, rcavica,Gracurrls, Ilipense,Turiaso y NO. r!
159,5 R 20 159,5 R Cascantum 44 rJlj
159,5 A ��7cantUID,Ce1sa,Gracurris,Turi�5 b 159,6 A Clunia 73 D
159,6 A Bi1bi1is,Caesaraug.,Caseantum, 10 Ereaviea,Gracurris y Turiaso. U Caseantum 161,1 A 10
161,1 A Ca1ag.Celsa,Gracurris,Turiaso 65 lW
161,1 R Guad an 7: be1ikiom,tamaniu 7 y 43 � (§l y Caseantwn.
161,1 AyR 28 y 7,43
INDICE DE CONTRAMARCAS DEL IVDJ
Ceca Ref. Vives Otras cecas Ref. Guadan Tipo
Cascantum
161,1 A Bilbilis,Caesaraugusta,Calag., 10
Ercavica, Gracurris,Turiaso.
161,1 R 1f3
161,2 A inedita
Clunia 163,2 A Bilbilis,Calag,Cascantum,Celsa
Emerita,Ercavica,Gracurris, Ilipense,TuriasQ y NO.
163,2 R
(4 e j em. ) 163,2 AyR Guad an 73: Calagurris. 73 y 74
(3 e j em. ) 163,3 AyR 73 y 74
163,2 A Bilbilis,Calag,Cascantum,Celsa 28 G Imerita,Ercavica,Gracurris, Ilipense,Turiaso y NO.
Gracurris(2 ejem.)163,1 R
163,1 R
163,1 A inedita
163,1 A inedita\ (2 ej em. ) 163,1 A Bi1bi1is,Ca1ag,Cascantum, 28 CI Ce1sa,Clunia, Emerita,Erc� vica,I1ipense,Turiaso y NO. konterbia ka f-b ik a 39, ll? R arekoratas,baskunes,ke1se, 6 @ sekobifikes,Bi1bilis,Celsa. o f-o s i s 1f9,2 A �24 @ Segobriga 135,6 R Bilbi1is,Calag.,Cartagonova. 24- ag 135,9 A Cartagonova. 139 U Turiaso 156,7 A Segobriga. 140 W u (2 ejem.) 156,7 A Bilbi1is,Caesaraugusta,Ca1ag, 10 ')1 Cascantum,Ercavica,Gracurris. 156,7 A Bilbi1is,Calag,Cascantum,Celsa 28 (? C1unia,Emerita,Ercavica,Gracurris,Ilipense y NO. C? 156, II A 28
156,12 A 28 r? 157,1 R Calagurris y Celsa. 29 @ 157,1 R Guadan: )9 y 4o� �
Guadan tipos 2914 y 40(?). El tipo 40 podrfa interpretarse como la Jigadura de un P y R, si asf fuese, que no es seguro, deberian ser las iniciales de PR(obatus), 0 PR(obatum) marca que aparece frecuentemente en Carteia y en Novaesium donde se fecha en tiempos de Claudio" 0en otros lugares para epoca de Neron si la lectura N(ero) C(aesar) A(ugustus) Pr(bavit) fuese correcta". Similar es el tipo 64, que es conocido sobre moneda de Celsa 17.
El porcentaje de monedas contramarcadas en esta ceca es elevado, especialmente las piezas de Tiberio, aunque tambien haya ases de Augusto.
!i Guadan tipo 65. Tipo ya comentado en Cascantum". Aqui, una vez mas, aparece sobre la propia moneda de Tiberio.
� Guadan tipo 29, sobre el reverso de un as de Augusto. Ya hemos visto que es conocida sobre Turiaso, Calagurris y Celsa. Es extrafio que solo aparezca en esta area geografica, y sin embargo este ausente en la Betica. Es posible que no se refiera al numeral A(s), como ya vimos en Turiaso.
I
Guadan tipo 20, aparece en el reverso de un as de Tiberio (fig. 5), aunque no frecuente, sf es conocida sobre monedas de esta ceca. Guadan la recoge solo sobre piezas de Augusto. Se interpreta como un numeral 0 la inicial de B(onus).
�Guadan tipo 119, sobre reverso de un as de Augusto (fig. 6), aparece este resello sobre monedas de Malaca, interpretado por Guadan como la inicial fenicia de la ciudad, sin embargo creemos que se trata del numeral X, puesto que lleva el trazo horizontal superior propio de marca de numeral en la epigraffa latina. Segun M. Campo aparece solo en un tipo de piezas". Es muy posible que se trate de la marca de la Legio X Gemina que estarnpillo con igual signo monedas en el Limes, algunas de ellas en Vindonissa, y quizas incluso en la celtiberica Ore20.
QGuadan tipo 73, jabalf en el anverso de un as de Tiberio (fig. 7). Esta marca solo se conocia sobre ases de Clunia, tambien sobre anverso y generalmen-
14 Sola aparece en la pieza anterior, p. ejm,
15 H, CHANTRAINE, Novaesium Ill, Die antiken Fundmunzen der Ausgrabungen in Neuss, Berlin 1968, P. 30, n? 24,
16 C.H, SUTHERLAND, Coinage in Roman Imperial Policy 31 BC-AD 58, Londres 1957, p. 69, 17 Guadan pp. 51 s. M, BELTRAN et alii, Colonia Victrix lulia Lepida-Celsa (VeLilla del Ebro). 1, La arquitectura de La casa de los Delfines, Zaragoza 1984, p. 26,
18 cr. n. 10 y Conclusiones,
19 M, CAMPO, «Algunas cuestiones sobre las monedas de Malaca», Aula orientalia 4, 1986, p, 147,
20 D.W MACDoWAL, «Two Roman countermarks of A,D. 68 » NC 1960, pp. 103-112; Guadan p. 86, tipo 123,
te asociada a la cabeza de jabalf en reverso. EIhecho de encontrarla en Calagurris es una novedad importante que sin duda se relaciona con otras marcas legionarias como veremos infra.
Tarnbien hay en el IVDJ monedas de esta ceca can resellos de cabeza de aguila a dcha. e izq., can VAL, CA.PL y AV, todas elias ya conocidas.
lii!l Guadan tipo 102, aparece siempre en reverso, bien sola -en dos asesbien acompaiiada par G (fig. 8). Esta ultima marca nosera desconocida, pero sin duda debe tarnbien interpretarse como inicial de la ciudad al igual que en Cascantum se repetian los resellos CAS y C (fig. 3), reforzandose mutuamente los datos y excIuyendo por tanto la posibilidad de que laC en Cascantum se refiera a Craesar)".
,:=
Guadan no 10 recoge: grafito profundo en anverso de un as de Tiberio (fig. 9). Inedito y par hoy ininteligible.
�
Guadan no 10 recoge". Grafito profundo en anverso de una pieza de Tiberio. Es tambien inedito a no ser que 10 asociemos con los que aparecen en cecas del sur -par ejm. Asido y Castul023- que allf deben interpretarse como la letra neopiinica beth escrita, en Castulo y aqui, en sentido dextrogiro (fig. 10)
Todas las monedas contramarcadas son de Augusto.
� Guadan tipo 24, marca que se conocia solo sabre un as tambien de Augusto en Calagurris". En el IVDJ aparece sabre anverso (fig. 11), 0 sabre reverso en dos casas, (fig. 12) Y Vives 138,7*. En estas piezas la contramarca es claramente LA, aunque el trazo vertical de la L es oblicuo y divergente del de la A, pudiendo leerse LVA. Luego veremos que aparece tarnbien en Segobriga en pieza de Tiberio, y que quiza deba interpretarse como L(egio) V A(laudae).
21 cf. n. 11
22 Hemos localizado otra pieza similar a la nuestra en una impronta del album de la Colee, Jordana. Se trata de un as de Ercavica de Augusto (V 162,1).
23 Guadan tipos 5 y 47.
24 Guadan la asimila al tipo 9, VAL que aparece en Bilbilis y Ercavica interprerandolo como posible variante de VALEAT, (op. cit. p. 26) y comenta que la sigla aparece en Vindonissa precedida de c., con significado por 10 tanto distinto; de igual forma aparece en Novaesium, op. cit. (n. IS), p. 26, n" 11, sobre piezas de Lugdunum que permiten fechar la contramarca como anterior al afio 10 d.C.
fJ(;P � Guadan tipos 73 y 74. Las monedas de Tiberio contramarcadas con jabalf en el cuello del emperador y con cabeza de jabal! en reverse constituyen la gran mayorfa dela amonedacion de esta ceca": Los tipos de las contramarcas han sido interpretados como sfmbolos parlantes y son exclusivos de la ceca, aunque ya hemos vista que excepcionalmente en el IVDJ el jabalf aparece sobre anverso de un as de Calagurris. Su posible relacion con la tropa, la comentaremos en las conclusiones. Adernas de estas marcas hay en el Instituto dos ases de Tiberio con el resello tipo 28, cabeza de aguila a dcha., que no ilustramos por ser conocido, pero que relaciona unavez mas las piezas de Clunia con ambientes castrenses. Cf. Comentario.
Tuvo en general pocas monedas contramarcadas. En el IVDJ se conservan dos.
� Guadan tipo 24; sobre as de Tiberio (fig. 13). Ya era conocido sobre Calagurris y ahorasobre Bilbilis. Existe ademas un as de Cartagonova" cuyo anverso esta resellado por los tipos 24 -LA- Y 106 -SE- de Guadan. EI dato es importante puesto que supone la participacion de Segobriga y Cartagonova en un mismo circuito monetal, como confirmaremos ahora.
o -Guadan tipo 139; sobre el anverso de un as de Calfgula (fig. 14). Es esta una marca rara que se conoce solo sobre un as de Tiberio y otro de Calfgula 27 todos ell os de Segobriga. Sin embargo existen en el IVDJ tres ases de Cartagonova, de Tiberio -Vives 132,1- resellados con esta marca, siendo asf que ambas cecas se reparten en un 50% el resello.Tarnbien comparten la contramarca S.E., tipo 106 de Guadan. Esta concordancia en los resellos de estas dos cecas hace pensar que su numerario entraba en sus areas recfprocas y que por 10 tanto las ciudades no puedieron estar muy alejadas, apoyando con ella la ubicacion de la Segobriga imperial en Cabezo de Griego, la ceca mas proxima a Cartagonova en epoca de Cahgula." bis
El significado de las contramarcas recogidas en Segobriga es, como en el resto de los casos, obscuro. La LA, quizas L(egio) A(laudae)?, la comentaremos mas abajo junto a la misma en las monedas del Ebro. La SE es posible, como insinuo
25 Guadan pp. 58-60. tipos 73 y 74.
26 M.P. GARCiA-BELLlDO Y M. GARCiA DE FIGUEROLA, A/bum de la Antigua Colecci6n Sanchez de la Cotera de Moneda Ibero=-romana, Madrid 1986, n? 1232.
27 Guadan p. 96; M. ALMAGRO GORBEA, "Nuevo ejemplar de la contramarca IS sobre un as de Segobriga», BSAA 43, 1977, pp. 99-108.
27 bis M. P. GARCIA BELLlDO, "De nuevo sobre la ubicaci6n de Segobrix» Homenaje (II Dr. Maluquer, en prensa.
Guadan, que se refiera al nombre de la ciudad, al igual que hemos visto en TUR(iaso), Co CAS(cantum), G 0 GRA(urris), y C(olonia) C(aesar) A(ugusta) que interpretamos como contramarcas municipales para retener su numerario que era absorbido por las areas castrenses. La sigla S.I es posible que deba relacionarse con la misma esc rita en sigilla de anforas Dressel 20, (fig. 15, a), aparecidas en Villar de Brenes en el valledel Guadalquivir"'. Si la relacion es correcta se trataria delas iniciales de una Societas 1((,), encargada de comercializar productos de la zona. Empresas de este tipo estan bien atestiguadas en el sur peninsular y contramarcaron sus precintos, teseras, anforas, y tarnbien monedas 29. Las hay de una S(ocietas) C(astulonensis), otra S(isaponensis), una S.A., otra SAE, otra P.S. etc. La graffa utilizada en el resello de Segobriga y de Cartagonova es la misma, al igual que la usada en las anforas citadas, fechables en tiempos altoimperiales. Existe, ademas, otra sigla similar en anforas halladas en Mataro (fig. 15,b)30 cuya graffa es claramente distinta y que no parece estar en relaci6n con nuestra contramarca.
Comentario. Lo que iniciamos ahora no son sino unas someras consideraciones sobre contramarcas castrenses, que creemos se concentraron en monedas de las cecas del Ebro, pero que sin duda hay que estudiar dentro del total ambito peninsular y as! pensamos hacerlo en un futuro trabajo.
Sabemos por las insignias y los nombres de las legiones consignados en monedasde Caesaraugusta, y tarnbien por los numerosos documentos epigraficos procedentes de la zona, que en la cuenca alta y media del Ebro existieron asentamientos de tropa. No insistiremos sobre ella puesto que es un tema recientementerevisado y sobre el que desgraciadamente no hay datos nuevos". De ahi, quizas, el interes de estas nuevas interpretaciones que hemos dado a los resellos ya conocidos, relacionandolos con estancias 0 desplazamientos de tropa en la zona. Detodo el Imperio Romano son precisamente los campamentos los que mas numerario contramarcado han dado a luz, Vindonissa, Oberhausen, Halten, Novaesium y otros mas pertenecientes al Limes germanico", y por ello no es de extraiiar que en His-
28 M. PONSICH, Implantation rurale antique sur Ie Bas-Guadalquivir, Madrid 1974 pp. 99-103.
29 M.P. GARCfA-BELLIDO, «Nuevos documentos sobre mineria y agriculturas romanas en Hispania», AEspA 1986, pp. 19-34.
30 M. RIBAS BERTRAN, Els origins de Mataro Matar6 1964, p. 180, n? 5.
31 A. GARCiA-BELLIDO, «El "exercitus Hispanicus" desde Augusto a Vespasiano- AEspA 1961, pp. 114-160; M. ROLDAN HERVAs. Hispania y el ejercito romano, Salamanca 1974. P. LE Roux, L'armee Romaine et I 'Organisation des provinces Iberiques d'Auguste a I 'invasion de 409, Paris 1982.
32 M. GRUNWALD, Die romischen Bronze- und Kupfermunzen mit Schlagmarken im Legionslager Vindonissa, Basel 1946; cf. una discusi6n del problema con la bibliografia anterior K. Kraft, «Zu den Schlagmarken des Tiberius und Germanicus. Ein Beitrag zur Datierung del Legionslager Vindonissa und Oberhausen», ING 1950/1, recogido en Gesammelte Aufsatze zur antiken Geldgeschichte und Numismatik I, Darmstadt 1978, pp. Cf. Novaesium IIIop. cit. (n. 15).
pania sean tarnbien las cecas cercanas a zonas militarizadas las que ofrezcan un mayor Indice de contramarcas. No se ha excavado todavia ningun campamento altoimperial en Hispania que nos pudiera dar el porcentaje de procedencias del numerario castrense, por ella tenemos que elucubrar sobre si las monedas se llevaban ex profeso de una ceca al campamento para facilitar moneda de cambio, como parece deducirse de algunos campamentos del limes, por ejemplo el de Oberaden donde de 146 monedas, 143 son de Nernausus-", 0 si en una circulacion fluida el numerario mas cercano era el mas abundante.Sabemos que en Hispania la region militarizada fue la banda geografica que de Este a Oeste lindaba con Cantabros, Astures y Galaicos, que ella pertenecio a la Tarraconense desde el 27 a .C34, y que las cecas del Alto Ebro eran las mas cercanas a esas zonas, pertenecian a la misma provincia, y algunas de sus ciudades estaban claramente relacionadas con la tropa, 10 que indicarfa que las monedas del Ebro Ilegaban alii como elementos de un circuito econornico normal. Sin embargo hay excepciones y anomalfas que indican una polftica monetal castrense planeada. (,Por que tan pocos resellos legionarios en las monedas de Caesaraugusta, y lasde Clunia reciben un solo tipo de resello, amen de por que en el circuito de estas contramarcas se excluyen cecas como Ampurias, Tarraco, etc, y en cambio estas cecas sf tienen resell os especificos? La cuestion es muy compleja y nonos extenderemos aqui sobre ello, pero es evidente que fue en los afios dela conquista y pacificacion del Noroeste y Norte peninsular cuando las tropas asentadas, que se calculan en unos 35.000 individuos, necesitaron de numerario pequefio y se plantea por primera vez, aquf en Hispania, una politica del contramarcado, que a nuestro juicio consiste basicamente en adjudicarse numerario y evitar, invalidandolo, que salga de su area>. (,Quien duda que ademas se usen las contramarcas para legalizar piezas viejas, de menor peso, de otros valores, etc?
Entremos a ver como y cuales de las contramarcas que hemos visto pueden ser relacionadas con los asuntos militares. Monedas de Cascantum, Turiaso, Calagurris, Gracurris, Bilbilis y Celsa, estan reselladas con cabezade aguila.t" marca que de antafio se ha puesto en conexion con las legiones. Las cabezas de aguila, a derecha y a izquierda, reselladas siempre en el cuello del ernperador;" aunque
33 KRAFT, Ibm. p. 8. No es la opinion de Kraft quien piensa que son monedas residuales.
34 Pecha admitida por casi todos los comentaristas cf. LE Roux, op. cit. (n. 31) p. 54s.
35 Una politica similar he defendido para las contramarcas mineras, ambitos cerrados que tantos paralelos economicos tienen con los castrenses en M.P. GARCiA-BELLlDO, «Nuevos documentos» op. cit. (n. 29) p. 41s.
36 Este resello aparece tarnbien en Merida, Segobriga y Ercavica, cecas que comparten muchas de las marcas legionarias con las cecas del Ebro. Adernas la contramarca se encuentra en monedas de Clunia y en las acufiaciones con caetra de Carisio en el NO, ambas zonas bien relacionadas con la tropa.
37 Este es un dato importante tanto las aguilas como el jabalf de Clunia tienen esa posicion, mientras que las siglas de las cecas siempre van en reverso, faz esta que se reserva para los datos municipales.
MONEDAS CELT/BERICAS I.v.D.J.
de muy diferentes punzones, aparecen en monedas de Augusto y de Tiberio en todas esas cecas arriba mencionadas, es decir, que 0 bien se resellaron todas en tiempos de Tiberio, 0 bien fue un habito iniciado bajo Augusto que perdur6 mientras hubo en la zona tropa asentada. No hay sin embargo ninguna moneda de Calfgula contramarcada con aguila, 10 que nos da un dato ante quem importante puesto que excluye algunas legiones, como por ejemplo la VII que entra en Hispania mas tarde. Muchas de estas monedasreselladas con aguila, 10 han sido ademas con la 0 las iniciales de su propia ceca: Cascantum con CAS y C, Gracurris con GR y G, Turiaso con TVR, 10 que nos hace sospechar que el resello legionario restringfa 0 invalidaba la pieza, si no para una circulaci6n normal, sf para ciertos pagos municipales, por 10 que la propia ciudad para retener su propio numerario debfa resellar con sus iniciales sus piezas e invalidarlas para ciertos usos dentro del campamento, impidiendo asf que saliesen del ambito municipal, 0 legalizarlas de nuevo. Este sea quizas el motivo de que C(olonia) C(aesar) A(ugusta) contramarque con esas siglas algunas de sus monedas, aunque las piezas de esta ceca no se resellaron en elilos campamento/s. Es evidente que las monedas romanas circularon con mucha libertad por las diferentes regiones sin necesidad de resellarlas, pero tarnbien es claro que cuando entramos en ambitos sociales cerrados como minas 0 campamentos encontramos una concentracion de contramarcas anomala.Las excavaciones de muchos de los campamentos del Limes han conducido a estas conclusiones, y en Espana las minas'" y, si la interpretacion que ahora proponemos es correcta, tarnbien las zonas castrenses arrojan altisimos porcentajes de contramarcado. De la accion y reaccion de campamentos y municipios deducimos que a las finalidades que siempre se ha adjudicado a la contramarca.t? conviene afiadir la de restringir su areade circulacion invalidando la pieza fuera de ese ambito, y retener asf un numerario del que son carentes. Esta es a mi juicio la causa del contramarcado dentro de esas areas cerradas y de la respuesta delas ciudades. Accion y reaccion que logicamente se produce tan pronto como la pieza entra en circulacion y que por 10 tanto no hay que pensar que la contramarca sea siempre muy posterior a la emision. De ella dan testimonio las propias contramarcas cuyo desgaste, habitualmente, coincide con el resto de la pieza. Amen del aguila, proponemos aquf adjudicar a ambientes castrenses los rese1I0s que siguen. Guadan recoge el resello de una L -tipo 68- que leemos en monedas de Celsa y Clunia, y que el interpreta como L(iberalitas). Serfa muy posible que se tratase de la inicial de L(egio), letra que luego encontraremos junto a VI y que todos interpretamos como L(egio) VI, y en otras piezas se escribe LA ligadas, 0 LVA que nosotros leemos, con dudas naturalmente, como L(egio) V A(lau-
38 M.P. GARCiA-BELLlDO, «Nuevos documentos op. cit. (n. 29) pp. 13ss.
39 Cf. C. KRAAY, «The behaviour of early Imperial Counterrnarks», Essais in Roman Coinage to E.S.C. Robinson, Oxford 1956, pp. 113-36.
dae). A nuestro juicio L es similar a la contramarca con aguila, ambas utilizadas por el ejercito cuando no tienen que especificar para que legion se esta utilizando el numerario. Hay marcas mas especfficas, como la Legio V Alaudae dela que sabemos que su tropa se asento en Hispania en los primeros afios augusteos segun las monedas de Emerita, pero de su presencia en el valle del Ebro existen solo leves testimonios: un iinico epfgrafe donde consta que un individuo de Aeso (Lerida) desernpefio por dos veces el cargo de preafectus de esta legion. Es posible pues que estas contramarcas corroboren el dato de diferentes asentamientos temporales en la zona, y pienso en varios puesto que las contramarcas son tarnbien variadas, indicando que el resello se marco en diferentes momentos, 0 que la tropa estaba asentada en diferentes lugares y en cada uno de ellos se utilize una forma distinta de una misma sigla. Nos referimos a aquellas que combinan las letras LVA, y proceden una vez mas de las cecas del alto y medio Ebro en las qU(;� tambien es habitual el resello del aguila, pero sobre ello volveremos en un futuro trabajo. Algunas de estas contramarcas se han leido como VAL(eat), formula que serviria para legalizar la pieza. Ello es posible pero extrafia que en el mejor de los casos, -tipos 9 y 42 de Guadan=- no se haya aprovechado la L final y el trazo intermedio de la A para escribir una E que permitiera leer VALE(at). En ambos tipos el trazo horizontal de la A se prolonga, pero es clarfsimo que no hay trazo superior que formase una E. Ademasla similitud de estas contramarcas en sus letras y ligaduras hace pensar en un rnismo nombre que no fuera equfvoco, y es claro que algunas de ellas no pueden leerse como valeat, por ejm. LA. Sin embargo, insistimos en que la hipotesis debe tomarse con cautela, aunque podrfa ser dato importante para prolongar la estancia en la Legio V en la Peninsula hasta tiempos de Tiberio.
Del estacionamiento de la Legio VI Victrix, que permanece en Hispania hasta los 70, queda la constancia, en documentos nurnismaticos, de su presencia en la fundacion de Caesaraugusta y el epitafio de un soldado italicio muerto en Calagurris, ciudad por donde pasaba precisamente el camino de Cesaraugusta a Virovesca, tramo a su vez de la gran via que unfa Tarraco con Cantabria. Es posible pues que pueda relacionarse con esta legion el grafito de una moneda de kili del IVDJ que hemos visto supra, y de la contramarca LVI en otra de Celsa." De la legion no se ha encontradotodavia el campamento base, pero serfa diffcil que se hallase en nuestra zona, tan lejos de su objetivo, sin duda el NO. peninsular como 10 fue eldelas otras legiones altoimperiales, de ahi, quizas, la escasez de este resello. Es posible tarnbien que sean las monedas de estas zonas del Ebro, frecuentadas por soldados, las que hayan viajado hacia occidente donde han sido
40 Guadan, tipo 66, la recoge en Celsa, y tambien M. BELTRAN et alii, op. cit. (n. 17) p. 26, para epoca de Augusto. Cf. tarnbien M. PAZ GARCiA· BELUDO Y M. GARCiA FIGUEROLA, op. cit. (n. 26), quienes la leen en, Sagunto, n? 1730 en reverso junto D.D., y tarnbien en Urso n'' 868.
contramarcadas; en cualquier caso es un indicio mas del gran trasiego de soldadesca que debio haber entre los campamentos del Ebro y los asentados cerca de Sesamon-Juliobriga, Astorga y Petavonium.
De la X Gemina sabemos hoy que se alojo, al menos temporamente, en Petavonium (Rosino de Vidriales),41 y sin embargo debemos recordar que consta en las monedas de Caesaraugusta y que la contramarca X en un as de Calagurris, otro de ore y en varias piezas de Malaca puede ser interpretada, al igual que en el Limes, como distintivo de esta legion, 10 que no haria sino corroborar el dato que ya conociamos por las monedas zaragozanas de su estancia en esa zona del Ebro, y reforzar las sospecha de que por algtin tiempo se acuartelo en el Sur, como demuestran los soldados beticos y lusitanos que hacen los dos tercios del total de sus reclutas hoy conocidos, y la opinion de quienes yen en las insignia de las monedas cordobesas una alusion a la Legio X.42
En relacion con el ejercito debemos comentar las monedas de Clunia que se hall an contramarcadas en su practica totalidad. El tema es muy interesante, pero muy problernatico. Casi todas las piezas lIevan dos contramarcas, la del anverso es un jabalf y esta siempre sobre el cuello del emperador como en losresellos con aguila, y en el reverso, sobre el lomo del toro, se resella una cabeza tarnbien de jabali, Ademas, sobre el resello del anverso, y solo en algunas piezas, se lee CLV(nia). Guadan ha interpretado los resellos como simbolo parlante de la propia Clunia, puesto que en griego significa jabalf. La hipotesis es ingeniosa pero de dificil comprension, (,Para que va a resellar una ciudad sus propias monedas, si no es para volver a legalizarlas? (,Por que elegir un tipo parlante que ninguno de sus ciudadanos comprenderfa, puesto que las posibilidades de que los clunienses comprendiesen el significado de Clunia en griego, son Infimas? Sin embargo sabemos que entre las insignias legionarias, existia el jabali como emblema de aquelIas tropas que por su bravura se hubieran hecho merecedoras del sfmbolo." Por
41 M. GOMEZ MORENO, CMZamora, p. 48s., supuso que se tratrase del campamento de la Legio X; A. GARCiA Y BELLIDO, «Exercitus hispanicus» op. cit. (n. 31) p. 136-138, expuso que el recinto era pequefio para una legion y que debio acoger un ala, probablemente la II Flavia civium Romanorum, Las actuales excavaciones (R. MARTiN VALLS Y DELIBES DE CASTRO, G. «Los campamentos de Petavonium» StudArq 36, 1975), han proporcionado una tegula con el sello X G que adjudica las ruinas sin lugar a dudas a la Legio X, y que se ha relacionado con las mismas marcas dejadas por la legion en su corta estancia en el Limes, cf. 1. WAHL, «Ein Ziegelstempel der Legio X Gemina aus dem Alenkastell bei Rosinos de Vidriales, MM 25, 1984, pp. 72-77.
42 Contramarcas iguales aparecidas en el Limes, cf. Macdowall. op. cit. (n. 20). Sabemos que la legion estuvo en Carnuntum del 62 al 68, Ritterling, RE XII, col. 1680; M. Roldan op. cit. (n. 31) p. 206s. Muy interesante es la presencia de varias contramarcas similares en moneda de Malaca, reforzando quizas la opinion de quienes sospechan que se asento en elSur cf. A. GARCIA Y BELLIDO, Exercitus op. cit. (n.31) p. 127 s. Guadan interpreta el resello en Malaca como posible inicial ptinica del toponimo cf. supra
43 RE, XII, col. 1376.
10 tanto, si la lectura que hemos venido dando es la correcta, la legion contramarco con jabalf el anverso y la ciudad estarnpo encima, y no en todas las piezas, las iniciales de su top6nimo al igual que hemos visto en las cecas del Ebro. Pero no es tampoco seguroque las letras CLY hayan sido puestas a posteriori, sino que pudieron formar parte del resello original. Adernas iY el resello del reverso que indudablemente tiene relacion, por su similitud, con el del anverso? Serfa necesario un estudio de cufios de los resellos para aislar grupos y momentos, pero por ahora no podemos sino plantear esta serie de preguntas sin ofrecer respuesta." No 10 parece porque, aunque escasas, hay monedas sin contramarcar. Contramarca y tipo estan en todas las piezas igualmente desgastados. Es seguro que la ciudad de Clunia no tuvo que abastecer de moneda a ningun campamento ni antes, ni despues de Tiberio puesto que ni bajo Augusto, ni bajo CaJfgula se emite moneda en la ceca. S610 las emisiones de Tiberio son importantes y estas en un altisimo porcentaje estan contramarcadas con jabali, otras pocas con aguila. Es posible tarnbien que aunque el campamento no estuviese cerca de Clunia sus monedas, siendo la ceca mas occidental, tuviesen que abastecer campamentos situados cerca como el de Sesamon-Juliobriga que 10 fue de la 1111 Maced6nica, 0 mas al Oeste peninsular, elde Petavonium donde se alojaba por 10 menos una parte de la Legio X Gemina, mientras que las cecas del valle del Ebro alimentaban las tropas en situaci6n mas oriental, pero en ese caso encontrarfarnos monedas de otras cecas con esta contramarca, y no es el caso excepto la excepci6n de la pieza de Calagurris. Estas conjeturas se corroboran al comprobar que precisamente en epoca de los julio-claudios la circulacion monetaria en Clunia da los mas altos porcentajes de moneda-afio, y dentro de esta etapa, son los afios de Tiberio y Claudio cuando los clunienses dispusieron de mas numerario," en cantidades similares a las que circulaban en Ampurias, relacion anomala si comparamos las diferencias socio-polfticas entre estas dos ciudades. Este auge temporal de numerario circulante en Clunia debe explicarse por fen6menos ajenos a los inherentes a la ciudad, y es muy probable que haya sido el ejercito el causante de ese aumento de poblacion y de riqueza.
Respecto a las siglas T, 0 TI en monedas de Augusto mayoritariamente, y en algunas de Tiberio son similares a las que aparecen en Yindonisa 0 en los otros campamentos del futuro Limes, como por ejm. Novaesium, y es indudable que unas sirven de paralelo para las otras. Las piezas selladas en Germania con TIB ligadas, TIB., TIB.IM. 0 TIB.AYG. etc., despues de haber sido adjudicadas al reinado de Augusto, 10 fueron alde Tiberio, y hoy se supone que algunas pudieron
44 Un estudio de curios se hizo con unas contramarcas de Aside demostrando que estas se efectuaron en la propia ceca antes de poner en circulacion la ernision. M.P. GARCiA-BELLIDO. «Apostillas a las Cecas libiofenices » Acta Numismatica 11, 1981, p. 46s.
45 1. M GURT ESP'\RRAGUERA, Clunia 1Il. Hallazgos monetarios, EAE 145, 1985, 43s,
ser reselladas en tiempos de Claudio e incluso de Nercn.:" En Hispania solo aparecen curiosamente en las cecas del Ebro y en la misma posicion que los resellos legionarios, datos, que junto a los paralelos del Rhin, nos hacen relacionarlas con la tropa una vez mas.
Lo que hemos presentado no es sino un somera y parcial comentario de algunas contramarcas hispanicas. Es evidente que no se pueden sacar conclusiones con piezas que proceden de una sola parcela peninsular como es Celtiberia, por ella esperamos hacer algo mas completo al pubJicar la totalidad de las contramarcas del Instituto Valencia de Don Juan.
EI Instituto posee en total 588 monedas celtibericas, aunque, como es logico, no vamos a hacer una descripcion de todas elias ya que en buena medida fueran descritas e ilustradas en La Moneda Hispanica de A. Vives. As! los comentarios se centraran sobre las piezas raras 0 bien unicas que confieren a este material numismatico una importancia excepcional. Seguimos aqui, para la denominacion de los divisores marcados con puntos, el criterio desarrollado en un articulo reciente por el que creemos que en la mayorfa de la Celtiberia los puntos denominaban el ruimero de piezas necesarias para formar la unidad, es decir, que el semis tiene en casos dos globules, el triente tres y el cuadrante cuatro."
Hemos detectado alguna novedad epigrafica en las leyendas y grandes anomalfas metrologicas en algunas monedas del IVDJ, llegando a pensar que en algunos casos se deben, no a un descenso lento de los pesos, sino a la discordancia entre el flan y el tipo utilizado, hecho que ya se ha detectado en otras ocasiones: curios de cuadrantes utilizados sobre flanes de semises 0 viceversa." Estos casos falsean las curvas metrologicas y, por tanto, solo en aquellas ocasiones en que el
46 M. GRUNNWALD, en Die romischen Bronzen- und Kupfermunzen mit Schlagmarken im Legionslager Vindonissa, Basilea 1946, propuso que las marcas de TIB. IMP. 0 TIB. AYG. se sellaron en el afio 6 como protesta militar ala politica despectiva de Augusto respecto a Tiberio. K. KRAFT (<<Zu den Schlagmarken des Tiberius und Germanicus», JNG 1950/51, reditado en Gesammelte AuF sat;e zur antiken Geldgeschichte und Numismatik I, Darmstadt 1978), hace una crftica del problema y adjudica la mayorfa de estos resell os al reinado de Tiberio, pero acepta que tambien Claudio y Neron. quienes llevaron el praenomen Tiberio, utilizaron esta contramarca, vid. esp. p. 11 cf. tambien en Novaesium, op. cit. (n. 167 pp. 26-8, de epoca tiberina, en p. 30, nos. 26-27, 35-39 los de epoca de Claudio (TIB CLAY IMP).
47 M.P. GARCfA-BELLIDO, «Las marcas de valor en las monedas celtibericas», Gaceta Numismatico 1989, en prensa. Premaramos una Sylloge con las monedas celtibericas y de los pueblos del norte en el IYDJ, donde naturalmente se darantodos los datos y se incluiran todas las piezas.
48 GARCfA-BELLlDO, M.P Las monedas de Castulo con escritura indigena, Barcelona, 1982, p. 203 n. 4 bis.
peso de alguna moneda resulte anornalo sera cuando hagamos una relacion de los pesos de las monedas de dicha ceca que se encuentren en el IVDJ. Para facilitar la comprension de todas estas novedades epigraficas, metrologicas y tipologicas hemos crefdo conveniente organizar la descripcion del material por cecas, en cuya ordenacion se ha seguido el criterio epigrafico y numeracion de J. Untermann ademas, natural mente, de consignar las referencias al mimero de ceca de Vives.
be.l.i.ki.o.m., V(39); A.47
Hayen el IVDJ 20 ejemplares de esta ceca, estando representados los valores y emisiones conocidos. En el terreno epigrafico podemos constatar una variante no sefialada hastael momento, a pesar de tratarse de una moneda ilustrada por Vives (Lam. 44,4*): fV final en la leyenda de reverso, mientras normalmente es y. Adernas destacan de forma especial las fuertes variaciones metrologicas tanto en los ases como en los divisores y asf los pesos correspondientes a estas monedas son: (V 44,1*) denario: 3'60 grs. y otros 2 sim. de 4'22 y 4'03 grs; (V 44,2) as: 10'31, 10'21,9'67,8'95,8'76,7'53 y 6'42 grs.; (V 44,3) as: 9'48 grs.; (V 44,4*) semis: 4'76 grs. y otro de 7'43 grs.; (V44,5*) cuadrante: 4'25 grs. y otros 2 sim. de 3'60 y 1'97 grs.; (V 44,6) denario: 4'09, 3'69 y 4'03 grs.; (V 44,7*) as: 7'96 grs.
bu.r.s.a.u., V(58); A.48
Las 10 monedas de esta ceca no ofrecen variantes y la mayor parte aparecen en Vives (Lam. 56). Por ella iinicamente se ilustra el as (V 53,1) (fig. 16) calificado de muy raro por Untermann.t? Los pesos correspondientes a los ejemplares del IVDJ son los siguientes: (V 53,1) as: 13'69 grs.; (V 53,2*) as: 11'08 grs. y otros 2 sim. de 17'08 y 12'78 grs.; (V 53,3) semis: 7'04 grs.; (V 53,4*) cuadrante: 5'76 grs.; (V 53,5*) as 14'35 grs.; (V 53,6) as: 15'46 grs. y otro de 15'51 grs.; (V 53,7): semis 5'52 grs.
ka. i.s.ka.ta. - CASCANTVM, V(57); A.49
Hay 3 ejemplares de los que se ilustra un semis (fig. 17) cuya rareza ya ha sido consignada por Unterrnann'" ya que solo se conoce otro procedente del MAN y que es V 53,2*. Respecto a las emisiones latinas hay 12 monedas en el IVDJ cuyas novedades se refieren a las contramarcas que hemos comentado supra.
ne.r.to.bi.s., V(54); A.50
Son 8 piezas que no presentan variantes, muchas de ellas ilustradas por Vives (Lam. 50), pero no podemos dej ar de constatar la rareza del as V 50,1* y delsemis
49 UNTERMANN, 1., Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden, 1975, vol. 1, p. 257, que citaremos como A. seguido de su n'' de ceca.
50 Ibidem, p. 258; un ejemplar MAN. N. 1494.
V 50,3*. Respecto a este tilitrno hay que destacar la presencia de una palma sobre la grupa del caballo, detalle no sefialado hasta ahora (fig. 18) Y que indudablemente tiene un valor iconografico importante.
Los pesos correspondientes a las monedas del IVDJ son: (V 50, 1*) as: 11'59 grs.; (V 50,2*) as: 11'06 grs. y otros 4 ejemplares de 11'43,9'59,9'55 Y 9'23 grs.; (V 50'3*) semis: 5'63 grs. y (V 50,4*) as: 9'84 grs.
tu.r.i.a.s.u. - TVRIASO, V(55); A.51
Hay 32 ejemplares con leyenda iberica entre los que destacan por su rareza el quinario V 51,2* y el semis V 52,1*. Se observa una variante epigrafica en la t del reverso de V 52,7 y 8* (fig. 19). Entre las48 monedas latinas hemos podido leer claramente en dos ases (V 155,12vte) el titulo MVN (ipicium) AV (gustum) TVRIASO en una ligadura clara de MVN y AV, corroborando ahora estos documentos la fecha del nuevo status de la ciudad, para la que cabfan dudas si cesariana 0 augristea." Son frecuentes las contramarcas como ya hemos visto.
a. i.e.ko.r.a.ta.s., V(34); A.52
De esta ceca hay en el Instituto 36 piezas. En el terreno epigrafico hay que sefialar que Untermann no recoge completa la leyenda del cuadrante V 40,16*, sino solamente a. r.e. ko. r.a. sin transcribir el signo tao que se encueutra sobre las alas del pegaso, aunque esto ya 10 vio Vives.
Hay adernas en el IVDJ otro divisor que presenta una posible variante no solo epigrafica sino tipologica por 10 que su comentario seramas detallado (fig. 20):
Anv. Cabeza masculina desnuda e imberbe a dcha, delante 5.0. S Y detras 3 puntos.
Rev. Caballo galopando a dcha, con rienda suelta, encima unos puntos y debajo ko.s.
Peso: 8'41 grs. Eje de curios: 11.
Unterrnann-? co menta la existencia de una moneda que podrfa ser similar a esta nuestra pero no la ilustra; iinicamente nos informa de que se trata de una variante de V 40,6 y de que existe un ejemplar en el IVDJ, otro semejante pero de diffcil lectura en BNP.670 y otro en HSA.2514. Al carecer de referencia precisa e ilustracion no podemos afirmar que se trate de la misma moneda. Mientras Untermann la valora como cuadrante, el peso y los puntos del anverso nos inclinan a pensar enun triente de la primera ernision de esta ceca.f
51 cf. n. 4.
52 UNTERMANN, 1. op. cit. n. 49, p. 267.
53 cf. n. 8.
Una novedad tipol6gica presenta el semis similar a V 40,8 (fig. 21); aunque la reproducci6n de Vives es mala, se advierte algo sobre la grupa del caballo que en nuestra moneda se trata de una palma, tipologfa que ya hemos sefialado en un semis de n.e.r.to.bi.s. (fig. 18).
Respecto a la metrologfa de esta ceca destaca su uniformidad aunque hay que hacer una excepci6n en el semis V 40,14* que pesa 5'40 grs. y otro procedente de la colecci6n Gomez Moreno de 1'48 grs. aunque el m6dulo de ambos sea similar. A continuaci6n se detallan los pesos delas monedas de IVDJ: V 40, 1* denario: 4 grs.; V 40,3* semis: 12'60 grs.; inedita (fig. 20) triente: 8'41 grs.; Delgado 89,14: 3'60 grs.; V 40,4* semis: 6'06 grs. y otro de 1'02 grs.; V 40,5* cuadrante: 6'68 grs.; V 41,1* denario: 4'04 grs. y otros 9 ejemplares de 4'12,3'77, 3'77, 3'76, 3'74,3'69,3'67,3'63,3'26 grs.; V 41,5* as: 1'92 grs.; V 41,4 as: 10'86 y 8'82 grs.; V 40,10 denario: 4'34 y 3'92 grs; V 40,11 denario: 4'22, 3'83, 3'63,2,64 grs. el ultimo perforado; V 40,12 as: 10'59 y 9'68 grs.; V 40,13* cuadrante: 3'85 grs.; V 40'14* semis: 5'40 grs. y otros 2 sim. de 3'17 y 1'48 grs.; V 40'15* triente: 6'01 grs.; V 40,16* cuadrante: 2'58 grs.; V 40,7* as: 11'66 grs. y V 40,8 semis: 6'93 grs.
ka.l.a.ko.i.i.ko.s. - CALAGVRRIS, V(67); A.53
Hay 3 ejemplares con leyenda iberica que no presentan ninguna novedad: V 56,4 as: 15'10 y 10'74 grs.; V 56,2 as: 12'37 grs. De las 52 piezas latinas muchas estan contramarcadas como ya hemos comentado (figs. 5-7).
ku.e.l.i.o.ko.s., V(53); A.54
Entre las 5 monedas de esta ceca existentes en el IVDJ destacan por su rareza los divisores V 50,3* y 4* con 6'43 y 3'40 grs. respectivamente. Los pesosy tipologfa de las dernas piezas son: V 50'1 <\S: 10'19 grs.; V 50,2* as: 15'20 grs. y otro sim. de 12'33 grs.
1.0. u. i. ti.s.ko. s, V(65); A.55
Hay 7 ejemplares que no presentan variante alguna y de los que la mayorfa han sido ilustrados por Vives (Lam. 56). Los pesos y tipologfa son los siguientes: V 56'1 as: 12'01 y 11'99 grs.; V 56,2* as: 19'07 grs.; V 56,3 as: 11'68 grs.; V 56,4* as: 10'54 grs. y otro sim. de 15'27 grs.; V 172,12* as: 11'12 grs.
o.i.l.a.u.n.i.ko.s, V(35); A.56
Las 10 monedas de esta ceca existente en el IVDJ no ofrecen novedad alguna y por 10 tanto no se ilustran, aunque a continuaci6n se detallan sus pesos correspondientes: V 41,1 as: 15 grs.; V 41,2 as: 16'33 y 13'33 grs.; V 41,3 semis: 9'08 grs.; V 41,4 denario: 3'95 grs.; V 41'5 as: 8'59 grs.; V 41,6 as: 9'63, 8'43, 8'42 y 8'17 grs.
te.i.ti.a.ko.s, V(70); A.57
De esta ceca iinicamente se encuentra en el Instituto el as V 58,3* de 8'44 grs.que procede dela coleccion Jordana de Zaragoza.
ti.ti.a.ko.s., V(68); A.58
Hay 16 ejemplares, muchos de ellos ilustrados por Vives (Lim. 57), que presentan variantes metrologicas importantes. Se conocen 2 emisiones de esta ceca: una con ti.s. en anverso dela que hay 2 ases en el IVDJ, uno V 57,2* de 13'33 grs. y otro de 13'69 grs. De la otra emision con ti. en anverso tiene el Instituto: V 57,1* as: 8'97 grs. y otro sim. de 7'25 grs.; V 57,3* as: 7'15 grs.; V 57,4* as: 10'36 grs.; V 57,5* as: 9,06 grs.; V 57,7 semis: 8'11 grs.; V 57,8* triente: 4'47 grs.; V 57,9* cuadrante: 1'96 grs.; V 57,10* as: 8'87 grs. y otro de 5'94 grs. en muy mal estado de conservacion; V 57,11 as: 9'38 y 8'34 grs.; V 57,12* as: 8'05 grs. y Vill. n? 702 as: 9'19 grs. Tras observar estos datos destaca el peso del semis correspondiente a esta segunda serie con 8'11 grs. (fig. 22). Nuestra moneda es similar a Vill. n" 704 pero su cospel es mayor, semejante alde los ases de esta ernision, inclinandonos a pensar en la acufiacion del semis sobre un flan de as.
u.a.r.a.ko.s., V(42); A.59
De las 8 piezas de esta ceca Vives ilustro solo un as y, aunque se trate de monedas raras no las reproducimos por no presentar ninguna variante. Los pesos son: V 46,1 as: 10'54 y 7 grs.; V 46,2 as: 10'37 y 7'57 grs.; V 46,3 as: 9'58 grs.; V 46,6* as: 11'01 grs.; V 46,7 as: 11'57 y 8'08 grs.
a. r.a.ti.ko.s., V(52); A.61
Hayen el IVDJ 3 ejemplares de esta ceca cuyas monedas sin ser raras no son frecuentes. No presentan variantes epigraficas pero queremos sefialar que estos ases (V 50,1) tienen un cospel similar entre sf y sin embargo pesos dispares: 11'77, 10'78 Y 6'67 grs.
a. f. ka. i.l. i.ko.s., V(69); A.62
Solamente hay 2 ases, uno de ellos V 58'3* que procede dela coleccion Buckler con 8'43 grs. de peso, y otro similar con 12'19 grs.
e.ku.a.l.a.ko.s., V(64); A.63
Los 9 ejemplares del IVDJ no presentan variantes y no los ilustramos por no tratarse de piezas raras. Sus pesos: V 55,1 as: 10'49 grs.; V 55,2 as: 13'09, 12'11, 11'47 Y 10'95 grs.; V 55,3 as: 9'97 y 9'93 grs.; V 55,4 as: 11'27 grs.; V 55,6* semis: 5'39 grs.
e.r.ka.u.i.ka. - ERCAVICA, V(60); A.64
Hayen el Instituto 4 monedas con leyenda iberica, entre las que destaca la presencia de un raro as V 54,1 de 12'41 grs. procedente dela coleccion Gomez
Moreno (fig. 23).54 Entre las latinas hay 12 ejemplares sobrelos que no aparece ninguna contramarca, a pesar de ser frecuentes en estas series.
ka.r.a.l.u.s., V(75); A.65
Los 2 ases V 59,1 tiene 10'85 y 10'62 grs. de peso.
ka.r.a.u.e.s., V(74); A.66
Hayen el IVDJ un as similar a V 59,1 que pesa 10'22 grs.
l.e.ta.i.s.a.m.a., V(82); A.68
Son2 ejemplares similares: uno V 60,1* con 7'46 grs.y otro con 6'23 grs.
s.e.ki.s.a.n.o.s., V(83); A. 69
S610 hay 1 as V 60,1 con 10'47 grs., de gran rareza, ilustrado por Untermann (A.69.1.2.*).
te.r.ka.ko.m., V (48); A.70
En el IVDJ hay 2 ases similares: uno V 48,2* con 9'41 grs., y otro con 6'72 grs.
u.i.r.o.u.i.a.s., V(63); A.71
Hayen el Instituto 8 ejemplares de esta ceca que no presentan variantes epigraficas pero sf metrol6gicas: V 55,1 as: 16'09 grs.; V 55'2* as: 12'11 grs. y otro sim. pero de flan menor y 6'93 grs.; V 55,3* as: 9'47 grs.; V 55, 4 as: 11'05 y 10'86 grs.; V 55,5* as: 10'37 grs y V 55'6 semis: 6'45 grs.
Como puede observarse el as V 55,2 ha sido acufiado sobre un cospel de tamafio inferior al correspondiente a su valor (Fig. 24). Guadan ilustra un as similar a este procedente de la colecci6n Aldecoa de 7'10 grs.55 En el IVDJ hay un semis correspondiente a esta emision (V 55,6) (fig. 25) cuyo cospel y peso son similares a estos dos ases citados por 10 que cabrfa plantearse la posibilidad de que tanto nuestro as como elde la colecci6n Aldecoa hubieran sido acufiadossobre flanes de semises.
u.s.a.m.u.s., V(43); A.72
La ilustraci6n de los 4 ases de esta ceca no supondrfa nada nuevo. Sus pesos son: V 46,1*: 9'54 grs.; V 46,2: 8'35 grs.; V 46,3: 8'57 grs. y V 46,4: 8'41 grs.
bi.l.bi.l.i.s. - BILBILIS, V(38); A.73
Son 28 los ejemplares con leyenda iberica entre los que hay un as (V 63,1) reacufiado sobre sf mismo y otros dos ases (V 63,5* y 9) que presentan el punzon
54 Esta moneda es considerada muy rara por UNTERMANN, 1., op. cit. n. 49, p. 282.
55 GUADAN, A.M., Numismdtica iberica e ibero-romana, Madrid, 1969, lam. 46 n? 420.
central, sobre el anverso, frecuente en esta ceca; en ambas monedas se aprecia claramente que el punzon se ha aplicado despues de haber circulado durante algun tiernpo."
EI IVDJ cuenta adernas con 32 piezas latinas entre las que destaca un as inedito de Tiberio que consigna magistrados no constatados hasta ahora en esta ceca."
Anv. Cabeza laureada de Tiberio a dcha, con fnfulas colgando, alrededor TI.CAESAR.DIVI.AVGVSTI.F. AVGVSTVS; grafila de puntos.
Rev. Laiirea, encima MVN.AVGVSTA.BILBILIS, debajo G.MAL.SERA MAL. BVCCO y en centro IIVIR; grafila de puntos. Peso: 9'96 grs. Eje de curios: 12.
Su impronta aparece en un Album realizado por Vives antes de 1925 con las improntas de aquellas monedas que pertenecfan al IVDJ en tal fecha. Sin embargo esta impronta esta situada al margen y acornpafiada por la indicacion de «inedita» por 10 que pensamos debe haber sido afiadida por Gomez Moreno. Magistrados con nombres y cronologfa similares los encontraremos en monedas de Celsa, Turiaso y Clunia.
i.ke.s.a.n.ko.m., V(28); A.74
De los 2 ases de IVDJ ninguno es el ilustrado por Vives aun cuando en la descripcion de V 37,1 diga que pertenece al Instituto, por 10 que hay que pensar en un posible error en la referencia 0 en un cambio de piezas en un momento posterior. 58 A pesar de ser relativamente raros no ofrecen ninguna variante por 10 que no se ilustran. Sus pesos son 8'99 y 7'89 grs.
ko.n.te.ba.ko.m. be.l., V(33); A.75
Se observan variaciones metrologicas en los 7 ejemplares de esta ceca que hay en el IVDJ: V 39,7 as: 10'04,9'96,9'50,9'42,7'71 y 6'39 grs.; V 39,9 semis: 5'09 grs. EI as de menor peso (fig. 25) tiene un cospel similar al semis (fig. 27) Y de nuevo, podrfa tratarse de un casoen que se haya utilizado un flan de un semis para acufiar un as.
ko.n.te. i.bi.a. ka. r.bi.ka., V(33); A.75
Hayen el Instituto 20 monedas de esta ceca, muchas de ellas ilustradas por Vives y sin variantes de ningiin tipo.
56 GUADAN, A.M., «Contrarnarcas », pp. 19-20.
57 cf. n. 8.
58 Bajo la regencia de M. GOMEZ MORENO quien mejor6 mucho la colecci6n por intercambios.
s.e.ko.ti.a.s., V(76); A.77
1 as V 69,1 con 11'74 grs.
s.e.ka.i.s.a., V(89); A.78
Son 46 las piezas del IVDJ. Respecto a esta ceca Villaronga ha destacado su homogeneidad metrologica y de47 monedas obtiene un peso medio de 14'63 grs. con un coeficiente de variabilidad del 18 %, 10 que significa que no hay pesos discrepantes. S9 Por ello consignamos los pesos de los ases de la ernision con leona detras que hay en el Instituto y que sf presentan anomalfas: V 63,3: 17'13, 16'48, 14'74,14'53, 11'98 grs.; V 64,4*: 9'57 grs.; V 64,9*: 7'63 y otro sim. de 5'66 grs. Sin embargo la moneda mas interesante de esta ceca es el denario barbado, pieza iinica, procedente del Tesoro de Salvacafiete, con 3'61 grs. de peso y al que ya hemos hecho alusion antes (fig. 28). Otras piezas interesantes son dos ejemplares que no tienen paralelo sino en los publicados por F. Escudero y Escudero.s? el primero de ellos, de 3 '96 grs., presenta s.e. en reverso y sobre el caballo debieran verse 4 puntos que en nuestra moneda no se aprecian por no estar centrado el tipo de reverso (fig. 29). La otra moneda en cuyo reverso se ven 3 puntos y tiene4'07 grs. (fig. 30). Es indudablemente un triens puesto que tambien la leyenda tiene tres signos mientras que la del quadrans de esta serie escribe solo dos. Escudero no cree que se trate de valores diferentes en funcion de los puntos sino de un uso incorrecto delas marcas de valor. Los ejemplares que publica con 4 puntos pesan 3'79 y 4'49 grs. y el que tiene 3 puntos pesa 4'16 grs., hecho que nos hace pensar que la colocacion de los puntos no es arbitraria sino que debe tratarse de cuadrantes y trientes, como ya hemos defendido.
ta.m.a.n. i.u., V(29); A.79
Hayen el IVDJ 8 ases que no ilustramos ni comentamos por no presentar ninguna variante. Sus pesos son: V 37,1: 10'76 grs.; V 37,2* 8'33 y otros 2 sim. con 11'18 y 7'52 grs.; V 37,3: 8'73, 8'58 y 6'45 grs.; V 3,4: 8'83 grs.
be.l.a.i.s.ko.m., V(45); A.80
Entre los 7 ejemplares del Instituto detesaca un as V 48'4 pieza muy rara que pesa 8'96 grs. (fig. 31) y que parece proceder del mismo cufio que las conocidas de la coleccion Villaronga (n? 631) y la del BM.920 ilustrada por Untermann (A.80.2.3*). Los pesos delas restantes son: V 48,1 as: 11'76, 10'28 Y 10'07 grs.; V 48,2* semis: 4'51 y otro sim. con -6'75 grs.; V 48,3* as: 6'75 grs.
59 VILLARONGA, L., Numismatica Antigua de Hispania, Barcelona, 1979, p. 179.
60 ESCUDERO Y ESCUDERO, F., «Monedas ineditas de Sekaisa, Kese y Sagunturn», Numisma 177-179, 1982, p. 44 n? 1; idem, «Nuevas monedas de Sekaisa», Cesaraugusta 57-58, Zaragoza, 1983, p. 18 n" 2.
boo r.m.e.s.ko.n., V(46); A.81
Los 6 ases del IVDJ no presentan variantes de ningun tipo aunque hay que dejar constancia de la rareza dela pieza V 48,1* con 10'65 grs. procedente de la colecci6n Jordana. Las dernas monedas tienenlos siguientes pesos: V 48,2: 9'46 grs.; V 48,3: 8'90 grs.; V 48,4*: 15'43 grs. y otros dos ases sim. de 17'87 y 11'43 grs.
ka.i.o., V(66); A.82
S610 hay en el Instituto 1 ejemplar: V 56,1* de 10'25 grs. Esta emisi6n es rara y unicamente hemos podido comprobar el peso recogido por Guadan para un supuesto semis de 4'50 grs." EI tipo de ambas piezas es el de semis pero ambos llevan un punto como �s!mbolo de valor? 10 que podrfa indicar que a pesar de la diferencia de pesos ambos fuesen ases, aunque en sekaisa -y'64,12- tambien tienen un punto los semises.
ta.ba.n.i.u., V(62); A.90
Hayen el IVDJ 6 ejemplares entre los que la discordancia metrol6gica es considerable: V 54,1 as: 13'79, 11'04,9'79 Y 6'64 grs. (este ultimo fig. 23); V 54,4* semis: 6'82 grs. y V 54,3* as: 5'67 grs. As! hay en el Instituto 3 ases V 54,1 cuyos pesos se aproximan a la media propuesta por Villaronga de 10'44 grs., 64 pero ademas hay otro as de metrologfa y estilo diferente aunque con el mismo tipo, cuyo peso es de 6'64 grs. (fig. 32) Y que es similar a Villaronga n? 619.
ta.n.u.s.i.a., V (31); A.91
De esta ceca hay 3 ases en el Instituto: uno V 38,1* que pesa 10'37 grs. y los otros dos 8'28 y 6'53 grs. respectivametne.
ti.tu.m., V(79); A.92
Solamente hay un as V 59'1 de 9'29 grs., procedente de la colecci6n Buckler, pero no es el ilustrado por Vives por 10 que debe existir un error en la referencia de origen.
u.a. r.ka.s., V(78); A.92
I ejemplar V 59,1 de 8'40 grs.
Son25las piezas con leyenda latina de esta ceca existentes en el IVDJ, la mayorfa contramarcadas como ya hemos visto.
61 GUADAN. A,M" La moneda iberica, Madrid, 1980, p. 198 n? 803, 64 VILLARONGA. L, op. cit. n. 59, p. 187.
Hay 10 ejemplares en los que ya hemos comentado contramarcas ineditas (figs. 8-10)
Los 3 ases de esta cecano representan novedad alguna. TOLETO
Como puede observarse las diferencias de peso entre las 10 monedas del IVOl son considerables: V 134,1* as: 7'60 grs. y otros 2 sim. de 10'29 y 6'85 grs.; V 134,2 as: 16'71, 10'12 Y 10'10 grs.; V 134,4 as: 17'40 y 8'92 grs.; V 134,5* as: 11'06 grs.
ka.i.s.e.s.a., V(72); A.83
Ilustramos un as V 59,1 de 10'72 grs. por ser una pieza rara'" (fig. 33)
m.e.tu.a.i.n.u.m., V(47); A.84
Hayen el IVOl 2 ejemplares similares V 48,1: uno de 9'83 grs. Untermann A.84.1.1.* y otro de 9'67 grs. ademas del as V 172,9* que pesa 9'09 grs.
o.ka.l.a.ko.m., V(61); A.85
De esta ceca hay 2 piezas similares que no presentan variante alguna: V 54,2* pes a 8'60 grs. y otra 6'85 grs., adernas de un as V 54,1 con 7'74 grs.
o.r.o.s.i.s., V(50); A.86
Hayen el Instituto 6 ases que no presentan ninguna variante y entre los que iinicamente cabe destacar un ejemplar V 49,4 de 8'93 grs. considerado muy raro por Untermann (fig. 34). Los pesos de las demas monedas son: V 49,1*: 11'10 grs. y otro sim. de 11'47 grs.; V 49,2: 10'80, 9'93 y 9'21 grs.
s.a.m.a.l.a., V(32); A.88
2 ases V 38,1 de 10'85 y 7'88 grs., aunque son monedas raras no presentan variantes.
s.e. ko. hi. r. i.ke.s. - SEGOBRIGA, V(26); A.89
Con leyenda iberica hay 14 piezas en el IVOl Entre los denarios hemos localizado uno forrado procedente de la coleccion Gomez Moreno y 2 almas de bronce dela misma coleccion y cuyo peso es sensiblemente inferior: 2'38 y 2'27 grs., probablemente quedarfan cornpletados al ser forrados (fig. 34). Segun Untermann se trata de ejemplares muy raros.P Las monedas de Segobriga son 21, algunas con interesantes contramarcas que ya hemos visto (figs. 13 Y 14).
62 UNTERMANN, 1., op cit. n. 49, p. 308 (MAN. N.1495, IVDJ, VQP.
63 Ibidem, p. 315; otro en HSA. 12017 Y uno similar considerado as ell la coleccion Yriarte.
Existe adernas en el IVDJ una moneda ilustrada por Delgado, quien nos informa que se trata de una pieza iinica del Gabinete Garcia de la Torre.v" Tambien Vives comenta que vio una pieza similar «en la coleccion deD. Jose del Hierro, en Madrid, adquirida del coleccionista Alvarado, de Salamanca y procedente de Lagilardaie, resultando evidentemente falso por todos conceptos». 66 Tiene un peso de 9'29 grs. y su eje de cufios es 12 (fig. 35). Desconocemos como entre la moneda en el Instituto, donde se encuentra separada entre otras consideradas como falsas. Tanto desde el punto de vista epigrafico-lingufstico como de tipologfa no hay duda de que es falsa, pero merece la pena ilustrarla puesto que entra ya dentro de la historiograffa numismatica.
Lo que hemos presentado no es sino una pequefia parte del material excepcional que, recogido por las dos grandes figuras dela numismatica espafiola, conserva hoy el Instituto Valencia de Don Juan. Sirva nuestro estudio como un pequefio homenaje a D. Antonio Vives y a D. Manuel Gomez Moreno.
65 DELGADO A., Nuevo Metoda de Clasificacion de las Monedas Aut6nomas de Espana, Sevilla, 1871-1876, t. 3. pp. 306-308 y him. 155.
66 VIVES ESCUDERO, A., La Moneda Hispanica, Madrid, 1926, prologo LXXXIV.
BARTOLOME MORA
Las reacufiaciones son el fruto de la decision de un taller monetal, que en un determinado momento de su produccion, opta por sustituir la fabricacion de flanesmonetales por monedas para ser nuevamente acufiadas, Este fenomeno, esta siendo cada vez mas constatado -hasta el momenta solo de forma cualitativaen la arnonedacion de la Antiguedad,
La unanirne comprobacion dela existencia de este procedimiento, contrasta con las muy diferentes opiniones acerca de la magnitud de su utilizacion.'
La definitiva validez de una u otra postura debera pasar por el estudio exhaustivo de todos los casos conocidos, en cuanto a SI mismos y, sobre todo, dentro de su contexto: condicionamientos geograficos, cronologicos, tecnicos, etc.
EI estudio delas reacufiaciones en la amonedacion de Hispania en la Antiguedad, esta actualmente en sus inicios, aunque es destacable la inclusion de apartados dedicados a este fenorneno, en la mayoria de los estudios monograficos sobre cecas hispanas realizados en los ultimos afios.? En este mismo sentido, son de
1. Decididos defensores de la utilizaci6n masiva de reacufiaciones son G.F. HILL «<Ancient Methods of Coining«, Numismatic Chronicle, 5, II (1922) 1-42) Y D.G. SELLWOOD «<Some Experiments in Greek Minting Technique», NC., 7, III (1963) 217-231). Por el contrario, eM KRAAY «<CauIonia and South Italian Problernns- N.C. > (1960) y G.LE RImER «<Contremarques et surfrappes dans l'Antiquite grecque», Numismatique Anrique. Problemes et Methodes, NANCY-LoUVAIN, 1975, pp. 27-56, en especial pp. 46 ss.) son partidarios de un uso cuantitativamente minimo de tal sistema de acufiacion.
2. Cf. L. VILLARONGA, Las monedas hispano-cartaginensas, Barcelona, 1973, p. 115; M. CAMPO, Las monedas de Ebusus Barcelona, 1976, pp. 51-52; F. CHAVES, La Cordoba hispano-romana y sus monedas, Sevilla, 1977, p. 84; M. P. GARCiA Y BELLlDO, Las monedas de Castulo con escritura indigena, Historia numismatica de una ciudad minera Barcelona, 1982, pp. 89-83.
BARTOLOME MORA
obligada menci6n los trabajos de conjunto realizados por E. Collantes", M. Garcia Garrido y L. Lallana" y M. Garda Garrido. 5
Nuestro trabajo, iinicarnente pretende, siguiendo la lfnea de los tiltimos citados, aportar nuevos materiales y, dadaslas peculiares caracterfsticas de los mismos, contribuir a un correcto plantearniento dela problematica de las reacufiaciones en este interesante taller betico,
El material que presentamos, cuatro bronces de Acinipo reacufiados sobre tres monedas de Obulco, y una probablemente de Castulo, proceden de la colecci6n particular de D.F. Llamazares, a quien testimoniamos nuestro agradecimiento por permitirnos su publicacion. i;.:. la descripci6n de estas reacufiaciones es como sigue:"
1. Acinipo sobre Obulco. (Lam. I, 1).
- Acufiancion soporte: Divisor de Obulco (semis?). Vives XCIV-4
Anverso: Cabeza femenina a la derecha; alrededor, en el campo, OBU-L-Co. Dentro de laurea.
Reverso: Dentro de la orla, jinete lancero a laderecha.
- Reacufiaci6n: Semis de Acinipo. Vives CV-ll (variante en el reverso).
Anverso: Dentro de grafila de puntos, racimo de uvas; en el campo, arriba, a la izquierda, cuatro puntos.
Reverso: Entre dos espigas a la derecha, ACIV1(ipo).
Modulo: 24 mm. Coleccion Llamazares 73
Cronologfa.
Peso: 9,90 gr.
Obulco: Gil Farres", hacia 47-44 a.c. Guadan", 82-40 a.c. Villaronga? 1a mitad s. II a.c.
Acinipo: Gil Farres 47-44 a.c. Guadan, 105-82 a.c. Villaronga, principios del s. I a.C.
3. «Reacunaciones en la moneda iberica», Ampurias, 31-32 (1069-1970) 255-257.
4. «Reacufiaciones en la Hispania Antigua», Acta Numismatica, II (1981) 81-84.
5. «Rcacunaciones en la Hispania Antigua :II, A.N., 13 (1983) 61c74.
6. Como criterio descriptivo hemos adoptado, en lineas generales el seguido por GARCiA GARRIDO (o.c.).
7. O. GIL FARRES, La moneda hispdnica en fa Edad Antigua, Madrid, 1966.
8. A.M. DE GUADAN, Numismatica iberica e ibero-romana, Madrid, 1969.
9. L. VILLARONGA, Numismatica Antigua de Hispania, Barcelona, 1979.
BARTOLOME MORA
La buena impresion de los tipos de Acinipo en el anverso, permiten su clara atribucion al grupo CV-ll de Vives. La peculiar cafda de los lobules laterales del racimo y, sobre todo, la distribucion de los gruesos puntos que conforman la grafila, parecen confirmar suficientemente esta clasificaci6n. En efecto, al igual que en el ejemplar ilustrado en Vives CV-U, el tallo del racimo de las monedas que describimos coincide exactamente con uno de los puntos de la grafila; ademas, en la parte derecha de esta, debajo del punto que sigue a aquel que queda unido con el tallo del racimo, aparece otro punto mas pequefio. Igualmente, se pueden ver otros dos globulos de memor tamafio bajo los puntos cuarto y quinto dela grafila. La aparicion de estos detalles, tanto en esta reacufiacion como en las dos que a continuacion comentaremos, consideramos que justifican suficientemente la atribucion de estas tres reacufiaciones de Acinipo a loscurios -de anverso- del mimero CV-ll de Vives.
En 10 que respecta a Ia acufiacion soporte de Obulco, aparece claramente visible, sobre todo en la mitad izquierda dela moneda.
Bajo el racimo, se insimia parte del rostro de la cabeza femenina de Obulco. Como prolongacion del lobulo derecho de este, aparece claramente la nariz y la barbilla. El lobulo central se muestra cortado por una Ifnea horizontal, que se corresponde con la base del cuello dela cabeza fernenina. Debajo, la letra L; a continuacion, a la altura del lobulo izquierdo del racimo, las letras Co. En la secci6n inferior izquierda del campo aparece nftidamente la laurea.
En el reverso, dos espigas y parte del toponimo de la ceca ACIN (ipo). Con una orientacion inversa a la de los tipos reacufiados, permanecen visibles restos de la cola y de un plata trasera del caballo; as! mismo, gran parte de la orla compuesta a base de una lineainterna de puntos y un sogueado exterior.
2. Acinipo sobre Obulco (Lam. I, 2).
- Acufiacion soporte: Divisor de Obulco (semis?). Vives XCIV-4 (?).
Anverso: Cabeza femenina a la derecha.
Reverso: Borrado.
- Reacufiacion: Semis de Acinipo. Vives CV-1I10•
Anverso: Racimo de uvas. Cuatro puntos en la parte superior izquierda del campo. Grafila de puntos.
Reverso: Dos espigas a la derecha; en el centro ACI VI (ipo).
Modulo: 21,80 mm.
Colecci6n: Llamazares 38
Peso: 5,80 gr.
10. Para la atribuci6n de esta reacuriancion al ruimero CV-II de Vives, veanse los comentarios hechos a la moneda anterior.
Cronologfa.
Obulco: Gil Farres, 47-44 a.c. Guadan, 82-40 a.C. Villaronga, la mitad del s. II a.c.
Acinipo: Gil Farres, 47-44 a.c. Guadan, 105-82 a.C. Villaronga,principios del s. I a.c.
En el reverso de la acufiacion definitiva, muy gastado, solo son apreciables los tipos de Acinipo, no habiendo quedado rastro del reverso de Obulco.
En el reverso, es visible de arriba a abajo, la mitad superior de la cabeza femenina de Obulco; las cuatro primeras letras del toponimo Acinipo, con la caracterfstica inversion de la N; y por ultimo, la espiga inferior del reverso aciniponense.
Por las caracteristicas tipologicas de la cabeza, por su metrologfa -aunque ofrece un grado considerable de desgaste- y por las similitudes que presenta con la moneda descrita anteriormente consideramos que la acufiacion soporte debe corresponder al mimero XCIV-4 de Vives.
3. Acinipo sobre Castulo (?)" (Lam. II, 1).
- Acufiacion soporte: As de Castulo (?).
Anverso: Cabeza masculina, diademada, a la derecha.
Reverso: Esfinge a la derecha.
- Reacufiacion: Semis (?) de Acinipo. Vives CV-11.12
Anverso: Racimo de uvas. Cuatro puntos en la parte superior izquierda del campo. Grafila de puntos.
Reverso: Dos espigas a la derecha; en el centro (acinipo).
Modulo: 29 mm.
Coleccion: Llamazares 80
Cronologfa.
Castulo (?): Vease nota 11.
Peso: 17.65 gr.
Acinipo: Gil Farres, 47-44 a.C. Guadan, 105-82 a.C. Villaronga principios del s. I a.c.
11. De ser acertada la atribuci6n de la pieza soporte de la reacufiacion a Castulo, senamos partidarios de incluirla dentro del grupo de ases con leyenda latina, por las caracterfsticas de la cabeza de la esfinge; aunque no estamos en condiciones de asegurar tal atribuci6n.
La mala conservaci6n de la pieza, asf como las consecuencias cronol6gicas que se podrfan desprender de la aceptaci6n de tal identificaci6n, hacen que, por prudencia, excluyamos esta moneda de los comentarios generales sobre estas reacufiaciones.
12. Cf. nota 10.
BARTOLOME MORA
En el anverso, vemos el racimo con los cuatro puntos. En posicion horizontal a este, se aprecia la mitad superior de una cabeza, con restos de una diadema en su parte delantera.
En el reverso, arriba, una delas espigas caracterfsticas del tipo CV-ll de Vives; mas abajo, unos trazos verticales, restos del epfgrafe ACI0 IPO. En orientacion vertical con respecto a la espiga, una cabeza de esfinge tocada con casco.
4. Acinipo sobre Obulco. (Lam. II, 2)
- Acufiacion soporte: As de Obulco. Vives XCIV-8.
Anverso: Cabeza femenina a la derecha; delante OBULCo. Grafila de puntos.
Reverso: Arado, leyenda turdetana de los magistrados ILTERTUORICABESORIU, Y espiga a la izquierda.
- Reacufiacion: Semis (?) de Acinipo. Vives CV-15.
Anverso: Racimo; en la parte superior del campo, a izquierda y derecha, cuatro puntos. Grafila de puntos.
Reverso: Entre dos espigas a la derecha ACINI(po). Grafila de puntos.
Modulo: 31,20 mm.
Coleccion Llamazares 79
Cronologia.
Peso: 19,05 gr.
Obulco: Gil Farres, 120-90 a.c. Guadan, 206-133 a.c. Villaronga, ja mitad del s. II a.c.
Acinipo: Gil Farres, 47-44 a.c. Guadan, 105-82 a.c. Villaronga, principios del s. I a.c.
Los tipos de la ceca de Acinipo aparecen claramente impresos sobre todo en el anverso. Tanto es asi, que se pueden apreciar con toda claridad los cuatro puntos que aparecen en la parte superior derecha del campo monetal; detalle este que, aunque ya se habia insinuado en otros ejemplares", noera tan evidente. Completamos, de este modo, la descripcion hecha por Vives a su mimero CV-15.
La buena impresion del cufio de anverso de Acinipo, permite comprobar la calidad de ejecucion del racimo y de la grafila. En posicion inversa al racimo, se distingue -fuera de la grafila de puntos perteneciente al cufio de Acinipo- la parte posterior de la cabeza femenina de Obulco, con el clasico peinado que termina en un mofio bajo, y la base del cuello. Delante, los extremos de los lobules central e izquierdo del racimo aparecen unidos por una lfnea que se corresponde con la nariz de la cabeza de Obulco; por encima de ella, OBUL.
13. Cf. M. GARCiA GARRIDO (o.c.).
BARTOLOME MORA
En el reverso, las espigas y el top6nimo no aparecen muy bien impresionados sobrelos tipos de Obulco, perfectamente visibles partir de la grafila de Acinipo. 14 En vertical a la reacufiacion se conserva a parte del arado y de la espiga, y entre ambos, dentro delas tres lfneas caracteristicas de estos reversos, los signos extremos de losnombres de los dos magistrados.
De derecha a izquierda, en la primera linea 1( ) O-R, en la seguda CA ( ) I-U.1S•
La constatacion de estas cuatro reacufiaciones, todas ellas desconocidas hasta el momento, aportan nuevos datos para el estudio de este procedimiento de amonedaci6n en la ceca de Acinipo.
En este sentido, es ya un hecho evidente, que esta ceca no se nutre iinicamente de numerario de Obulco para sus reacufiaciones, como 10 demuestra esta, por el momento, iinica reacufiacionconocida sobre una moneda de «tiro castulonense»; la mimero 3.
A ella habria que sumarle las referencias, aunque no comprobadas de reacufiaciones sobre bronces de Carteia. 16.
Otro hecho importante a constatar es la documentaci6n de lasdos nuevas emisiones de Obulco, la de los magistrados ILTERTUORICABESORIU, y aquella con reverso de jinete lancero, que sirven como soporte a las reacufiaciones de esta ceca. Serian, de este modo, cuatro los tipos de Obulco reacufiados por Acinipo; los mimeros XCIV-4, XCIV-8, XCV-6, XCVI-5 de Vives.
14. La considerable diferencia entre el diametro de los cufios de Acinipo -evidentemente realizados para acufiar sobre cospeles de modulo considerablemente menor que el de los ases de Obulcoy los cospeles de los ases de Obulco, han permitido conservar en buen estado gran parte de los tipos de las acufiaciones soporte.
Esto sirve de pretexto para hacer un serie de puntualizaciones acerca de algunas de las caracterfsticas tecnicas de las reacufiaciones de Acinipo. Aunque no se puede decir 10 mismo de los reversos, los troqueles de anverso de Acinipo logran una impresion bastante aceptable de sus tipos. Este hecho parece confirmar la existencia de un previo calentamiento de los flanes monetales -en este caso de la moneda soporte- con anterioridad a su acufiacion, como propone SELLWOOD (o.c., p.128). No obstante, a pesar de este recalentamiento, el flan monetal estaria frio desde un punto de vista metalografico (cf. HACKENS, «Terminologie et techniques de fabrication», N.A.PM., pp. 9-10 Y nota 30).
Por ultimo, la buena conservacion de los tipos de la moneda soporte, sobre todo fuera del campo de accion de los curios de Acinipo, indicaria que en esta ceca se obviaba el proceso de martilleado de lamoneda soporte para borrar sus tipos. Sobre la documentacion de este procedimiento, cf. HILL, O.c., pp. 8-9.
IS. Para la transcripcion de los nombres de los magistrados, hemos adoptado la propuesta por NAVASCUES (Las monedas hispanicas del Museo Arqueol6gico Nacional de Madrid, II, Barcelona, 1971, p.2S, mim, 6), quien a su vez sigue los criterios de Gomez Moreno. Una tabla con las diferentes transcripciones de estos signos puede verse en VILLARONGA, Numismatica Antigua de Hispania, p.68.
16. c.f. F. MATEOS GAGO, «Acinipo», en A. DELGADO, Nuevo metodo de clasificaci6n de las medallas aut6nomas de Espana, I, Sevilla, 1871, p. 23, mim. 17.
Del mismo modo, hasta ahora, las reacufiaciones del taller aciponense se documentaban unicamente en la emision CV-15de Vives; sin embargo, los mimeros 1, 2 Y 3 de nuestro catalogo, demuestran la existencia de este procedimiento en la emision CV-ll de Vives.
Nuestra moneda mimero 1, presenta un cufio de reverso distinto aldelas monedas 2 y 3, igualmente pertenecientes al grupo CV-ll de Vives. Las caracterfsticas delas espigas de esta moneda -num 1- estan mucho mas cercanas a las que aparecen en el reverso CV-14.
Como recapitulacion de 10 anterior, podrfamos decir que el fenomeno de la reacufiacion en la ceca de Acinipo, parece inscribirse en una etapa muy concreta de la produccion monetaria de este taller de la Ulterior; aquel en el que se emiten las monedas con los cufios de anverso y reverso CV-ll y CV-15 de Vives.
Todo proceso de reacufiacion, conlleva una serie de problemas metrologicos, A priori, se puede afirmar, con ciertas reservas, que cuandolos responsables de un taller deciden reacufiar, las monedas soporte de esas reacufiaciones deben ajustarse a un peso requerido.
En el caso delas reacufiaciones sobre monedas de bronce, es logico que, debido a su caracter fiduciario y a su metrologfa poco exacta, se produzcan diferencias -a veces significativas- entre peso dela moneda soporte y el estipulado para laserie a la que pertenece la reacufiacion. 17
No debe por tanto extrafiarnos que el peso de la moneda soporte de la reacufiacion sea, en numerosas ocasiones, superior al que deberfa tener lamoneda definitiva. Teniendo en cuenta la paulatina devaluaciondel numerario de bronce," las monedas anteriores a una devaluacion concreta, no teniendo mucho sentido su tesaurizacion, continuaban siendo bien aceptadas en circulacion; y eran, igualmente, muy apropiadas para nutrir las reacufiaciones de algunos talleres. Dentro de este tipo incluirfamos las reacufiaciones mims. 1 y 2 de nuestro catalogo, Pero mue ocurre con aquellas monedas reacufiadas sobre otras cuyo peso es el doble 0 masde 10 que normalmente les corresponderfa? Este es el caso de las reacufiaciones que conocemos del tipo CV-15de Vives, y tambien la pieza que damos a conocer en tercer lugar, perteneciente al tipo CV-l1. z,Equivaldrfan estas monedas reacufiadas sobre bronces sensiblemente mayores en peso y modulo, a valores rmiltiplos dentro de esta ceca? Creemos que sf. Yen caso concreto de Acinipo, consideramos que nos encontramos ante un multi-
17. En el caso de las reacuriaciones de Castulo sobre Obulco, estas diferencias son mfnimas; 10 que ha hecho suponer a GARCiA Y BELLIDO (o.c. p.92) que ambos talleres acufiaron siguiendo un patron metrologico similar.
18. Sobre la polftica monetaria en Hispania, cf., recientemente, M.H. CRAWFORD, Coinage and money under the Roman Republic, London, 1985, "The Romans in Spain», pp. 84-102.
plo, aunque tenga impresos los mismos tipos de ese valor inferior -semis- al que deberfa corresponder. 19
Posiblemente fueron acufiados y valorados como rmiltiplos del semis, nominal tradicionalmente emitido por la ceca.P Un argumento a favor de esta valoracion, es el hecho de que el principal medio que debio tener el usuario dela moneda para distinguir los diferentes valores de bronce, serfa el delas diferencias entre el modulo ypeso de los mismos.?'
Debemos preguntarnos ahora por esta presencia de numerario foraneo en el «ager aciniponensis»:
AI juzgar por los hallazgos, parece ser que son las monedas de Obulco y Carteia las mas representadas en la circulacion monetaria de Acinipo: aunque debemos tener en cuenta, ante la escasez de los datos disponibles, la poca representatividad que estos pueden tener. 22
19. Aunque algunos auto res consideran ases los nominales acufiados en Acinipo (GIL FARRES, O.c., p. 340; GUADAN, O.c., p. 136; VILLARONGA, O.c., pp. 232, 234), para nosotros se tratarfan de semises, tanto por su metrologfa como por ciertos detalles tipologicos. EI peso medio de la mayor parte de las emisiones de esta ceca oscila en torno a los 6,70 gr.; ademas, la inclusion de una S, normalmente en horizontal, y a veces invertida, en el campo monetal de algunas de las emisiones de esta ceca (Vives CV-9-l2-13), hace que consideramos a estos bronces como semises, posiblemente relacionados con un patron semiuncial algo reducido. Un caso diferente es el de aquellas reacufiaciones sobre piezas claramente mas pesadas y de mayor modulo que, como comentamos en otro lugar, han de interpretarse como multiples.
20. En este sentido, no son extrafios los casos en los que una ceca emite varios valores con los mismos tipos de anverso y reverso. Un ejemplo significativo son las emisiones de Urso a nombre del magistrado L.Ap.Dec.Q. con y sin marca YOD, estudiadas por Vilaronga «Las monedas de Urco», Ampurias 41-41 (1979-80) 248-50).
21. Cf. H.J. HILDERBRANDT, «Contribucion al estudio de la cronologfa de los hallazgos de monedas ibericas de bronce», A.N., 11 (1981) 61 (una critica al metoda seguido en este trabajo en CRAWFORD, o.c., p.95 nota 26). Esta teorfa de Hildebrandt, apoyada en los trabajos estadfsticos de P. IHM (Statistik in der Archalogiei, Bonn, 1978), segun la cual la diferenciacion empirica entre los distintos val ores y pesos seria Ilevada a cabo por los usuarios de la moneda, en funcion de una proporcionlogantmica y no lineal del estfrnulo sensual, parece bastanteacertada. De este modo, no habrfa dificultad en aceptar que las reacufiaciones de Acinipo sobre ases de Obulco sedan valoradas, con independencia de sus tipos, por su peso y modulo, como nniltiplos de los nominales normal mente acufiados en este taller. En este rnismo sentido, las reacufiaciones de Carisa, por ejemplo, circularfan como ases (cf. GARCiA GARRIDO, o.c., p.62).
Delmismo modo, la bien constatada circulacion de bronces en areas extranas a las de su emision, indica que sedan valorados par los usuarios de estas zonas, en relacion a los pesos y modules de su propio numerario.Cf. los numerosos hallazgos monetarios, de estas caracterfsticas, documentadas en un buen nurnero de yacimientos y areas geograficas mas amplias, estudiados en los Simposioa Numismaticos de Barcelona,Barcelona, 1979-80.
22. Los escasos datos que se disponen en este sentido, proceden en su totalidad de hallazgos casuales efectuados en el yacimiento de Acinipo, 0 ensus inmediaciones. C. f. C. FERNANDEZ CHICARRO «Noticiario arqueolologico de Andalucia», A. E. Arq., 91 (1955) 158; 1.R. ANDERICA, «Ha-
Las numerosas reacufiaciones de Acinipo sobre Obulco, parecen indicar una cierta abundancia de este numerario en el «territorium aciniponensis», �CmHes son los motivos de esta presencia?
El caso del bronce de Carteia es perfectamente comprensible en funcion de la facil cornunicacion entre ambos enclaves.v por el contrario, la presencia del numerario de Obulco habrta que poneria en relacion con la considerable expansion que las acufiaciones de esta ceca experimentan por toda la Ulterior.
Las emisiones de bronce ciudadana, tienen tambien en el caso hispano un caracter fudamentalmente local. La existencia de contramarcas y de reacufiaciones es una buena prueba de ello. Pero, igualmente, se detecta la circulacion y valoracion, en funcion al modulo y peso del sistema imperante, de bronces extrafios a sus areas de emision, para cuyo exclusivo abasteciemiento debieron ser, en principia, acufiados.
EI caso de una serie de bronces alejados de sus respectivos lugares de emisian, gracias fundamentalmente a los desplazamientos humanos, y no a directas relaciones comerciales, no es nada extrafio;" pudiendo circular en estos lugares tal cuales 0 mediante su reacufiacion, 0 contramarcado.
Algo diferente es que una abundante cantidad de numerario -sobre todo si se trata de una misma ceca y de emisiones proximas entre sf- circule fuera del area de su centro emisor y sea, como en el caso de Acinipo, objeto de frecuentes reacufiaciones.
De todo ella se desprende la posibilidad de que los responsables de una determinada ceca, en funcion de que, al menos de lege, la moneda de bronce foranea no tendrfa curso legal en su terriorium, considerasen a estos bronces susceptibles de ser reacufiados 0 contramarcados: ya fuese en el caso de necesidad de metal ya, simplemente, como economfa de este.
A priori, debemos considerar cuantitativamente escasas, las reacufiaciones sobre monedas bastante alejadas de su taller ernisor.P Una clara excepcion sedan las llazgos nurnismaticos en Acinipo (Ronda)», Jabega, (en prensa); F. CHAVES, Las monedas hispano-romanas de Carteia, Barcelona, 1979, p. lOS.
23. Aunque ya ha side sefialada la abundante presencia de monedas de Carteia en Acinipo, no ha side hallada, por el contrario ninguna moneda de Acinipo en Carteia (cf. F. CHAVES, «Monedas halladas en las excavaciones de Carteia», F.J. PRESEDO, 1. MUNOZ, 1.M. SANTERO, F. CHAVES, Carteia I, Excavaciones Arqueologicas en Espana, 120, 1982, pp. 287-309) si exceptuamos unas referencias enun libro de viajes del siglo XVIII (cf. F. CARTER, A journey from Gibraltar to Malaga, London, 1777, II, p.346: tarnbien, P. RODRIGUEZ-OLIVA, «Noticias numisrnaticas de la Andalucia rnediterranea (I), Numisma, 180-185 (1983) 120-123.
24. La distribucion, eminentemente costera, de los hallazgos monetarios de talleres como Gades, Malaca Ebusus 0 Carteia, es bastante significativa.
25. EI incipiente estado en el que se encuentran nuestros conocimientos, respecto a la presencia cuantitativa del fenomeno de la reacunacion en la arnonedacion hispana, hace que esta opinion carezca del suficiente fundamento. No obstante, cf., en este mismo sentido CAMPO, (D.C., p. 51), contrariamente a 10 que se venia aceptando, considera rrunimas las reacufiaciones de Alba sobre Ebusus.
monedas de Cdstulo y Obulco, cuya gran difusion, unido a su buen peso, las haria muy propicias para tan abundantes reacufiaciones,
Queda hacer, por ultimo, algunas consideraciones acerca de la cronologta de estas reacufiaciones, Ya se ha visto como las monedas soporte de las mismas se consideran emitidas a 10 largo del s. II a.c. ;26 mientras la cronologfa para Acinipo es de la primera mitad del s. I a.C.
Garcia Garrido opina que entre la acufiacion delas piezas de Obulco y su posterior reacufiacion en Acinipo, no debio mediar mucho tiempo, y fecha estas reacufiaciones en los ultimos afios del s. II a.C.27 Nosotrosconsideramos algo elevada esta fechacion. Tanto las abundantes amonedaciones de Castulo como las de Obulco, debido a su elevado peso, parece ser que fueron muy bien valoradas, y no es de extrafiar, por tanto, que pudiesen perdurar bastante tiempo en la circulacion de amplias areas geograficas".
No podemos olvidar, para concluir, que el fenomeno de la reacufiacion, no aporta mas que una serie de pruebas parciales en el conjunto dela arnonedacion de un taller," y que iinicamente la suma de las informaciones obtenidas al estudiar cada uno de estos casos, dentro de su contexto, nos permitan valorar -cada vez con mayor acierto- el empleo delas reacufiaciones en la arnonedacion antigua de Hispania.
26. Excluimos de estas consideraciones la reacunacion de Acinipo con esfinge en el reverso, por su dudosa clasificaci6n.
27. C.f. GARCiA GARRIDO, O.c., p. 66. Recientemente, CRAWFORD (o.c p. 211 Y apendice OJ ha relacionado las reacufiaciones de Acinipo y las de otros talleres hispanos, con la presencia de Sertorio en Hispania. La cronologja de estas monedas no podrfa sobrepasar, en tal caso, las primeras decadas del siglo I a.C.
28. Sobre la problernatica de la permanencia en circulacion de las monedas. cf. 1. COLLINS, «Data for dating", Coins and the archeologist British Archeological Reports 4, Oxford, 1974, pp. 173-183; T.J. COLE, «The lifetime of coin in circulation», N.c., (1976) 201-218.
29. Le RIDIER, D.C., p. 54.
uma
Num recente trabalho dedicado aos chumbos monetiformes da Hispania
Antiga 1 foi publicada uma moeda com a seguinte descricao:
Anv.: Cabeca masculina descoberta a dir.; cercadura de pontos.
Rev.: Golfinho sabre a legenda latina IPSES.
Mede 20 mm e pesa 7,9 g. Do grau de raridade depreende-se que as autores do referido trabalho conheciam apenas dais au tres exemplares, todos de proveniencia desconhecida-.
A proposito da legenda latina le-se na mesma obra que «quiza sea un toponirna, puesto que el prefijo IP se repite muchas veces en los nombres de las ciudades tartesias (Ipolca, Ipagrum, Ipolcobulcula, Ipsca, Iptuci; y como sufijo en Olissipo, Ventipo, Acinipo, Baicipo, Oripo»). Esta hipotese pode agora ser confirmada com a existencia no Museu Nacional de Arqueologia e Etnologia (Lisboa) de duas moedas de bronze atribuiveis a mesma ceca de Ipses. Ambas sao asses, compartilham dos mesmos cunhos de anverso e de reverso, e apresentam as seguintes tipos:
1. CASARIEGO, A, et alii - Catalogo de plomos monetiformes de la Hispania Antigua, Madrid, Artis Traditio, 1987, p. 149.
2. ID. - ibid., p. 40do catalogo.
3. ID. - ibid., p. 149; sobre a origem ea distribuicao destes toponirnos v. UNTERMANN, J. - Lenguas y unidades politicas del Sudoeste hispdnico en epoca prerromana, sep. de «De Tartessos a Cervantes», Bohlau Verlag, Koln-Wien, 1985 p. 4,14 e p. 5, mapa 1; Maia, M. -Algumas reflexoes em tomo da Cultura do Sudoeste, Veleia, Vitoria, 2-3, 1985 - 1986, p. 439 - 444.
Anv.: Cabeca de Hercules-Melkart a esq.; atras, clava; a frente, legenda latina [ ] MARlVS; cercadura de pontos.
Ref.: Cupido sobre golfinho a esq.; em baixo, legenda latina lPSES; cercadura de pontos.
l. M.N.A.E. 30/49
2. M.N.A.E. 130115
As diferencas de estilo entre as duas emissoes sao de tal modo evidentes que impedem a sua atribuicao a mesma conjuntura. Enquanto no anverso das pecas de chumbo surge representada uma grosseira cabeca descoberta -possivelmente urn retrato-, no anverso dos asses figura uma soberba effgie de Hercules-Melkart, inspirada na iconografia monetaria gaditana, e tambem reproduzida em moedas
de Sexs, Carteia, Lascuta, Asido, Sisipo-Detumo, Carissa, Iptuci, e Salacia". Ao golfinho esbocado no reverso das moedas de chumbo opoe-se urn magnifica representacao do mesmo mamffero montado por Cupido, que faz esquecer rapidamente as interpretacoes deste mesmo tema observaveis em emissoes de Carteia' e Saitabi" Os pr6prios denarios que terao servido de modelo ao scalptor de Ipses -fossem eles os de L. Lucretius Trio, de 76 a.C.7, ou os de Manius Cordius Rufus, de46 a. C8 -ficam artisticamente aquem do cunho em apreco. Para este motivo nao e, contudo, de afastar a hip6tese de uma influencia fenicio-piinica, tal como Chaves Tristan propos ao tratar das moedas hispano-romanas de Carteia: «Es interessante traer aquf a colaci6n que el delfin cabalgado por un pequeno genio con alas aparece tambien en estelas punicas y neopunicas en Norte de Africa, Numidia y concretamente en Cartago-".
Infelizmente, a conservacao dos dois exemplares observados nao permite uma leitura concludente da legenda inscrita no anverso das moedas de bronze. Apenas poderemos registar a possibilidade de se tratar de urn magistrado rnonetario com o nomen Marius, sem conexao aparente com os indivfduos hom6nimos documentados na Peninsula 10.
o reduzido mimero de cunhos utilizados em cada uma das ernissoes leva-nos a crer que a producao das moedas em questao se deveu a razoes de caracter comernorativo!'. Ignorando o(s) acontecimento(s) a que estas cunhagens se referem, sera dificil propor para elas uma cronologia mais precisa do que a primeira metade do seculo I a.C. Para alem do criteria de ordem estilistica ja considerado, interessa notar que a semelhanca entre os pesos das pecas de bronze e de chumbo vern comprovar a diversidade de rnomentos de cunhagem para ambas as emissoes.
4. Sobre a ieonografia gaditana de Hercules-Melkart v., entre outros, LOPEZ CASTRO, 1. L. - La religion fenicio-punica en Sexs: datos para su conocimiento, in «Aetas I cr. Congreso Peninsular de Historia Antigua (Santiago de Compostela, 1986»>, Universidad de Santiago de Compostela,1988, H, p. 61-62; RODRIGUEZ FERRER, A. - EI templo de Hercules-Melkart. Un modelo de explotacion economica y prestigio politico, in «Aetas lcr. Congreso Peninsular de Historia Antigua (Santiago de Compostela, 1986)>>, Universidad de Santiago de Compostela, II, 1988, p. 109.
5. CHAVES TRISTAN, F. - Las monedas hispano-romanas de Carteia, Barcelona, Asoeiaei6n Numisrnatica Espanola, 1979, p. 26-27.
6. ro. - ibid., p. 27.
7. ro. - ibid., p. 27.
8. ro. - ibid., p. 27.
9. ro. - ibid., p. 27.
10. DIAS, M". M.A. - A proposito da inscricao funeraria de L. Marius Caprarius encontrada em Veiros, Estremoz «0 Arque61ogo Portugues», Lisboa, serie IV, 1, 1983, p. 326-334.
II. GRANT, M. - From Imperium to Auctoritas, Cambridge, Cambridge University Press, 1969, p. 291; BELTRAN LLORIS, F. - Sobre la funcion de la moneda iberica e hispano-romana. «Estudios en homenaje al Dr. Antonio Beltran Martinez», Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 1986, p. 901 e 909.
A tipologia dos dois reversos conhecidos sugere a localizacao de Ipses no litoral. Cabe, porem, aos achados monetarios a soluczao deste problema. Agradecemos a Prof. Doutora Teresa Judice Gamito a inforrnacao relativa ao achado de dois exemplares de chumbo nas escavacoes que tern vindo a realizar nas rufnas da chamada Vila Velha (Alvor, Portimao) 12. E natural que Ipses se identifique com este sitio arqueol6gico, porquanto a moeda de chumbo «serfa absolutamente local, y su circulaci6n se limitarfa a la ciudad emisora y, si las habfa, a las ciudades cercanas que de ella dependieran- 13.
12. FARIA, A.M. de - Moedas de chumbo, da epoca romana, cunhadas no actual territorio portugues «Numismatica», Lisboa, 47, 1987, p. 25; GAMITO, T.J. - Turismo e arqueologia no Algarve, in «50 Congresso do Algarve (1988»>, Silves, Racal Clube, 1988, p. 1124;.
13. CASARIEGO, A. et aliiop. cit. (v. nota I), p. 106.
Tesorillos de moneda republicana en la peninsula iberica. Addenda a Roman
Hace ya veinte afios que M.H. Crawford publico su recopilacion de tesoros republicanos; en dicho trabajo quedan registrados 567 hallazgos, entre los que se incluyen 61 correspondientes a la Peninsula iberica.' Este corpus sirvio esencialmente para fijar la ordenacion y cronologfa delas series romano-republicanas y por ese motivo han sido ignorados aquellos tesoros considerados insuficientes para tal fin. En Roman Republican Coin Hoards los materiales italianos ocupan un lugar preferente y, por el contrario, Hispania cuenta con un notable niimero de noticias de tesoros no citados, debido en parte a su publicacion en revistas locales. Posteriormente el mismo autor confecciono unos apendices- en los que quedan recogidos aquellos tesorillos de Hispania compuestos por denarios ibericos y los que incluian denarios romanos entre 125 y 91 a.c., trabajo que completa la informacion anterior.
Sin embargo, al analizar los atesoramientos de epoca republicana en la Via de la Plata, puede cornprobar que carecernos de un estudio de conjunto para nuestro territorio por 10 que pense que con el nuevo material reunido podrfa confeccionar un addendum a la obra de Crawford. Asi, siguiendo sus mismas directrices, el proceso de recopilacion se ha limitado a las ocultaciones anteriores al2a.C. y se han omitido aquellas que solo contienen emisiones ibericas, De cada tesoro
1. CRAWFORD. M.H., Roman.Republican Coin Hoards, London, 1969; a partir de este momento cuando se haga referencia a esta obra se utilizaran las iniciales RRCH.
2. Idem, Coinage and Monye under the Roman Republic, London, 1985, app. 27 en pp. 299-306 Y app. 30 en p. 303
se ofrece un breve sumario de su composicion limitandose a sefialar la emision mas reciente para lamoneda romano-republicana, ya que la publicacion completa serfa demasiado extensa. En el esquema de trabajo hemos recopilado los siguientes datos: lugar y fecha de hallazgo, composicion, localizacion actual, bibliograffa y un breve comentario en aquellos casosen los que la informacion proporcionada por los distintos autores no coincide 0 existe alguna duda. Tambien queda especificado si el estudio se ha llevado a cabo sobre la totalidad del hallazgo 0 solo sobre una parte del mismo. Los nuevos datos se han dividido en perfodos cronologicos similares a RRCR y la ordenacion se ha realizado en funcion de las emisiones; para conseguir una ordenacion total de los atesoramientos republicanos en Hispania hemos incluido en su lugar correspondiente los tesoros recogidos por Crawford; estes carecen de descripcion y aparecen acompafiados de su numeracion en RRCR. Finalmente hemos incluido aquellos tesoros para los que no tenemos referencia exacta de las emisiones, y aunque se les ha asignado una cronologfa sertoriana se desconoce su fecha concreta de ocultacion.
La mayor parte del material aquf recogido procede de publicaciones posteriores al corpus de Crawford, aunque en muchos casos los hallazgos se produjeron hace bastante tiempo. Tambien aparecen descritos en este trabajo algunos tesoros ya recogidos en RRCR de los que recientemente ha aparecido un nuevo lote, como Tivisa (nOlO); en tales casos la cronologfa sigue siendola misma pero la composicion numerica del conjunto varia, hecho por 10 que he creido conveniente incluirlos. Otras veces solo se conocfa parcialmente la cornposicion del tesoro y en publicaciones posteriores se completa la informacion, como Las Ansias (n" 9) 0 Valeria (n? 12). Las referencias procedentes de bibliograffa antigua tienen el gran inconveniente de que sus inventarios suelen hacer descripciones incompletas e incluso erroneas pero siempre que ha sido posible, a traves de las fotograffas, se han subsanado los errores. Algunas publicaciones antiguas, las menos, ofrecen una catalogacion siguiendo a Babelon 0 a Sydenham, casos en los que las referencias han sido cuidadosamente examinadas y actualizadas segiin RRe. Aunque en el trabajo de Crawford iinicamente se cita la bibliograffa mas concreta, yo he preferido recoger todas las notificaciones sobre el tesoro ya que en algunos casos la informacion no coincide. Ademas he confeccionado unos mapas donde quedan consignados todos los tesoros de epoca republicana hallados en territorio peninsular; en dichos mapas hemos mantenido las mismas divisiones en perfodos cronologicos que en el addendum.
CIRCA 300 - CIRCA 212 a. C
1. GRANADA=ILIBERRIS, RRCH 33
2. LUGAR INCIERTO ENTRE PORTUGAL Y ANDALUCIA principios de siglo
Composici6n: se desconoce el rnimero exacto pero se han estudiado
1 hemidracma de Gades (Guadan, Gades n'' 20)
1 hemiobolo de Gades (Guadan, Gades n? 26)
2 hemidracmas de Ebussus (Campo, Ebussus, grupo XVII n'' 45 y 48)
3 didracmas de hispano-cartaginesas (Robinson, 3a)
1 trihemidracma 0 1/2 shekel hispano-cartagines (Robinson 2h)
2 didracmas hispano cartaginesas (Robinson 7c) 1 dracma hispano-cartaginesa (Robinson 7k)
1 didracma hispano-cartaginesa (Robinson 7g)
1 quadriaguts con leyenda incusa (6'63 grs.) y un fragmento de otro.
BIBLJOGRAFIA:
VILLARONGA, L., Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, 1967, p. 119; idem, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973, p. 78; MARCHETTI, P., Histoire economique et monetaire de fa deuxieme guerre punique, Bruxelles, 1975, pp. 356-357.
3. LOS VILLARES (Caudete de las Fuentes, Valencia) 1957
Composici6n: en una pequefia vasija con anillos de oro y plata, pendientes de oro y pequefios fragmentos de larninillas de oro
1 dracma de Ampurias (Guadan, clase VIII, tipo IV) y otros dos fragmentos de dracmas similares forradas
1 didracma romana (RRC 28/3; 225-212 a.c., Roma) Museo del SIP de Valencia.
BIBLlOGRAFiA:
PLA BALLESTER, E., «Nota pre1irninar sabre los Villares (Caudete de las Fuentes)», C4N VII, 1962, p. 236; RADDATZ, K., Die SchatftJunde de Iberischen Halbinsel, Berlin, 1969, p. 206; MARCHETTI, P., Histoire economique et monetaire de fa Deuxieme Guerre Punique, Bruse1as, 1978. p. 357; PLA BALLESTER, E., Los Villa res Valencia, 1980, p. 34; RIpOLLl�S ALEGRE, P.P., La circulacion monetaria en fa Iarraconense mediterranea, Valencia, 1982, p.57.
CIRCA 211-208 a.C
4. CHESTE (Valencia), RRCH 75
5. ZONA EBRO-SEGRE (Sur de Catalufia), fecha y lugar concreto de hallazgo desconocidos
Composici6n:
I dracma de Ampurias (Guadan, clase VI, tipo VI, grupo I n? 237)
1 dracma de Ampurias (Guadan, clase IX, tipo I, grupo I n" 391)
2 dracmas de Ampurias (Guadan, clase IX, tipo II, grupo II n? 444 y 445)
2 dracmas de Ampurias (Guadan, clase IX)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase IX, tipo VI, gtupo I n" 557)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo VII n? 812)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XXXVI n'' 867)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XXXIX n? 883)
2 dracmas de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XLIV)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, n? 842 any. pero rev. inedito)
2 dracmas de imitaci6n ineditas (una con cabeza masculina en anv.)
1 divisor iberico de imitaci6n ampuritana (inedito)
7 divisores ibericos de imitaci6n de 6bolos de Massalia
2 6bolos de Massalia (La Tour, 593)
2 dracmas de Ebusus (Campo, Ebusus, grupo XVII)
2 quinarios romano-republicanos dela emisi6n RRC 44/6 (post. 21 a.C., Roma)
En la bibliograffa no se indica el paradero actual del tesorillo.
BIBLlOGRAFiA:
VILLARONGA, L., «Un tresor de la Zona Ebre-Segre», Acta Numismatica 13, 1983, pp. 47-57.
6. PLANA DE UTIEL (Valencia) 1972
Composici6n: 30 dracmas de Ampurias que no se han podido localizar
3 6bolos de Massalia con reverso rueda y MA (La Tour, 687 y 681)
1 divisor de dracma ampuritana conreverso pegaso (Campo, 1972, III-I)
1 114 shekel cartagines de Italia forrado (SNG, Danish, vol. 4-3 n? 369)
7 monedas galas «a la croix» de peso entre 3'23 y 3'44 grs.
2 monedas de plata probables «a la croix»
4 divisores galos de imitaci6n ampuritana, con reverso pegaso, de peso entre 0'11 y 0'15 grs. (ineditos)
1 divisor de Arse con cabeza masculilna y estrella «<Divisores de plata de Arse», Arse 21, Sagunto, 1986, pp. 559-564)
2 quinarios romano-republicanos an6nimos (RRC 47Ila; post. 211 a.c. > ceca incierta)
Localizaci6n desconocida, segiin la bibliograffa diperso.
BIBLlOGRAFiA
RIPOLLES ALEGRE, P.P., «EI tesoro de la Plana de Utiel. Valencia», Acta Numismdtica 10, 1980, pp. 15-26; RrPOLLES, P.P., Y VILLARONGA, L., «Chronologie des monnaies a la croix de poids lourd, d'apres les tresors hispaniques», Acta Numismdtica 11, 1981, pp. 29-40; RrPOLLES ALEGRE, P. P., La circulacion monetaria en La Tarraconense mediteranea, Valencia, 1982, pp. 46-47.
• localizaci6n segura
* localizacion incierta
Fig. 1: Tesoros con moneda republicana fechados circa 300 - 212 a.c.
1. Granada=Iliberris, RRCH 33.
2. Hallazgo entre Portugal y Andalucfa
3. Los Villares (Valencia)
7. COLL DEL MORO (Gandesa, Tarragona) 1969
Composicion:
1 dracma de Ampurias (Guadan, clase X, simbolo delffn)
1 dracma de imitacion ampuritana con leyenda olosortin (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XI)
1 dracma Ebussus con simbolo caduceo (Campo, 1976, grupo XVII)
1 denario romano-republicano con sfrnbolo delffn (RRC 80/1a; 209-208 a.c., Sicilia?)
En la bibliografia no se indica el paradero actual del tesorillo.
BIBLIOGRAFiA
AVELLA, L., «Hallazgos monetarios en el Coil del Moro, Gandesa», Numisma ISO-ISS, 1978, pp. 150-156; Coin Hoards V, London, 1979, n- 40; RfPOLLESALEGRE, PP, La circulacion monetaria en la Tarraconense mediterranea, Valencia, 1982, p. 33
8. MOGENTE (Valencia), RRCH 91. Este tesorillo esta siendo estudiado por M.P. Garcfa-Bellido y sera publicado en breve.
9. LAS ANSIAS (Gerona) 872, RRCH 104
Composicion: en una vasija de bronce
2 dracmas de Ampurias (Guadan, clase X, simbolo delfin)
1 dracma de Ampurias (Guadan, posible clase XII, tipo II, grupo I, sfrnbo10 creciente
1 dracma de Ampurias (Guadan, clase IX, tipo II, grupo I)
6 dracmas de Ampurias (Amoros, tipo III)
3 dracmas de imitacion ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XL)
2 dracmas de imitacion ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XV ygrupo XVII)
1 dracma de imitacion ampuritana (Guadan, clase XII, tipo III, grupo I)
1 divisor de imitacion ampuritana (Guadan, clase XIII, tipo I, grupo VIII) 120 denarios romano-republicanos, la mayorfa sinsfrnbolos y anonimos; el resto con los siguientes sirnbolos: ancora (RRC 50; post. 211 a.Ci), creciente (RRC 57), caduceo (RRC 60), victoria (RRC 61), ramo (RRC 68), espiga (RRC72), hacha (RRC 73), monograma C.vAR (RRC74), asta nudosa (RRC 78), rueda (RRC 79), delfin (RRC 80), hoja de lanza (RRC 83 0 88), letra C (RRC 107; 209-208 a.c.).
BIBLIOGRAFiA
PUJOL Y CAMPS, c., MNE III, 1873, pp. 170-183; ZOBEL, 1., Estudio historico de la moneda antigua espanola, Madrid, 1878, pp. 138-139; GUADAN, A.M., «La cronologia de las acufiaciones de plata de Emporion y Rhode, segun los hallazgos y la secuencia de curios», Numisma 16, 1955. p. 15; idem, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Barcelona, 1968, pp. 98-103; CRAWFORD, M.H., Roman Republican Coin Hoards, London, 1969, p. 71 n" 104; MARCHETTI, P., Histoire economique et monetaire de la deuxieme guerre punique, Bruxelles, 1975, p. 367; RrPOLLES, P.P., La circulacion monetaria en la Tarraconense mediterrdnea, Valencia, 1982, p. 23.
• localizacion segura * localizaci6n incierta
Fig. 2: Tesoros con moneda republicana fechados en 212 - 208 a.c.
4. Cheste (Valencia), RRCH 75
5. Zona Ebro-Segre (sur de Catalufia)
6. Plana de Utiel (Valencia)
7. Coli del Moro (Tarragona)
8. Mogente (Valencia), RRCH 91
9. Las Ansias (Gerona), RRCH 104
10. Tivisa (Tarragona), RRCH 94
11. Drieves (Guadalajara), RRCH 107
12. Valeria (Cuenca), RRCH 109
10. TIVISA (Tarragona) 1913 y 1925, RRCH 94
Composici6n del lote I:
2 dracmas de Ampurias (Guadan, clase IX, tipo III, grupo II)
2 dracmas de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo III, grupo III n? 789-790)
6 dracmas de imitaci6n ampuritana con leyenda iltirtar (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XXXIX n'' 875-878)
3 dracmas de imitaci6n ampuritana con leyenda 0 Y (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XLIV nO 899 y 903)
3 dracmas de imitaci6n ampuritana con leyenda kertekunte (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XXXVI n? 867 y 868)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XLI nO 891)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XU, tipo IV, grupo XIV n? 830)
2 dracmas de Arse (Villaronga, Arse clase II, tipo I n'' 21 y c1ase III, tipo I n? 25)
2 imitaciones ibericas de 6bolos de Masalia conreverso rueda y MA
4 denarios romano-republicanos (RRC 44/5; post. 211 a.c., Roma)
1 denario romano-republicano con simbolos ancora (RRC 50/2; 209-208 a.c., Roma)
1 denario rornano-republicano con sfrnbolo victoria (RRC 61/1; 211-208 a.c., Italia central)
1 denario romano-republicano con letra C (RRC 107/1; 209-208 a.c., �Etruria?)
Lote II:
1 denario romano del tipo de los Dioscuros y leyenda Roma
1 dracma de imitaci6n ampuritana con leyenda iltirta
1 as de Iltirta (V, 28,2)
Lote III: debe corresponder a una parte desgajada del lote I
9 dracmas de imitaci6n ampuritana: 1 de iltirtar, 1 de kertekunte, 2 de 0 Y, 1 con delfin y 0 Y, 1 de etokisa, 1 con simbolo estrella, 1 con pegaso a izquierda y 1 incierta.
2 quadrigatos (RRC 29/3; 225-214 a.c., cerca incierta)
3 victoriatos (RRC 44/1; post. 211 a.c., Roma)
2 victoriatos (RRC 53/1; post. 211 a.c., Roma)
1 denario romano (RRC 53/2; post. 211 a.C., Roma)
Museo de Tarragona y colecci6n particular.
BIBLIOGRAFiA
BOSCH GIMPERA, P., -Troballes a Tivissa», AlEC Y, Barcelona, 1915, pp. 856-858; Serra Rafols, .l.C., «El poblado iberico del Castellet de Banyoles (Tivisa, Bajo Ebro)», Ampurias
3, 1941, p. 21; GUADAN, A.M., Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Barcelona, 1968, vol. I, pp. 126-131; RADDATZ, K., Die Schatzfunde der lberischen Halbinsel, Berlfn, 1969, pp. 258-259; CRAWFORD, M.H., Roman Republican Coin Hoards, London, 1969, n? 94; Coin Hoards II, London, 1976, p. 60 n? 192; MARCHETTI, P., Histoire economique et monetaire de la deuxieme guerre punique, Bruxelles, 1978, p. 358; VILLARONGA, L., «El tresor IV de Tivisa», Acta Numismdtica 12, Barcelona, 1982, pp. 63-73
Como se indica en el apartado de bibliograffa este tesoro ha sido recogido por Crawford en RRCH n? 192 pero sin contar el ultimo lote publicado por Villaronga. La cronologfa del conjunto no varfa pero sf las cantidades.
11. DRIEVES (Guadalajara), RRCH 107
12. VALERIA (Cuenca) 1948, RRCH 109
Composici6n: con fragmentos de objetos de plata
1 dracma de Ampurias (Guadan, clase IX, tipo XI, n'' 607)
3 dracmas de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XLIII n? 897)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XVIII n'' 838a)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XXI, n? 861a)
2 dracmas de imitaci6n ampuritana (Guadan, clase XII, tipo IV, grupo XIV n'' 827 y 828)
1 dracma de imitaci6n ampuritana (4'25 grs.) con pegaso-crysaor y leyenda que repite nueve veces el mismo signo (Guadan, no)
1 dracma de imitaci6n ampuritana con sirnbolos delfin (Guadan, posible clase XII, tipo IV, grupo XL n? 885?)
2 didracmas hispano-cartagineses (Robinson, serie 3a)
2 didracmas hispano-cartagineses (Robinson, serie 7c y 7d)
1 dracma hispano-cartaginesa (Robinson, serie 7m)
1 divisor de Arse con cabeza femenina y estrella de ocho puntas de 0'3 grs. (Villaronga, MHC p. 174,2; «Divisores de plata de Arse», Arse, 21, Sagunto, 1986, p. 559)
1 dracma de Arse (Villaronga, Arse clase II-I n'' 21)
1 dracma de Arse (Villaronga, Arse clase III-I n? 26)
1 didracma de Saetabi
1 tetradracma de Rhodas (BMC 38,1)
5 monedas «a la croix» y un fragmento
1 hemidracma de Ebussus (V 11,6)
12 monedas romanas: 2 denarios sin sfrnbolos ni monograma (RRC 44/5),
2 con cornucopia (RRC 58/2), 1 con apex y martillo (RRC 59/1), 1 an6nimo (RRC 75/lc), 1 con rama de laurel (RRC 76/1), 1 con maza (RRC 78/1), 1 con letra C (RRC 107/1), 1 con laiirea (RRC 110/1a, 211-208 a.c.), 1 frag-
mento de denario (RRC 7) Y 1 quinario de los Dioscuros sinsfrnbolos (RRC 44-487)
Museo Municipal de Valera (excepto la dracma de Saetabi, la tetradracma de Rhodas y dracma de Carthago).
BIBLIOGRAFiA
ALMAGRO BASCH, M" «EI Tesoro de Valera de arriba», Numario Hispanico VII, 1958, pp, 5-14 y IX, 1960, p. 213; MATEU y LLOPIS, F., «Hallazgos Monetarios VI», Ampurias Xlll, 1931, pp. 238-239 n? 459; GUADAN, A,M" Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Barcelona 1968, 1. I pp. 155-159; ALMAGRO BASCH y ALMAGRO GORBEA, M" «El tesorillo de Valeria», Numisma XIV, 71, 1964, pp. 25 8S,; CRAWFORD, M.H" Roman Republican Coin Hoards, London, 1969, p. 72 n? 109; ALLEN, D,F, «Monnaies-a-la-croix», NC 1969, pp, 63-64, fig, 6 n'' 1-6; VILLARONGA, L., Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973, p, 174; MARCHETTI, P., Histoire economique et monetaire de La deuxieme guerre punique, Bruxelles, 1975, pp. 364-365, Crawford (RRCH 109) recoge la primera notificaci6n de Almagro y la de Mateu y Llopis avisando de que las cantidades de algunos tipos pueden haber sido ligeramente superiores. Las dracmas de imitaci6n ampuritana son 8 segiin Mateu y Llopis y Almagro, y 10 segun Villaronga. De elias 7 son publicadas por Guadan (n? 827, 828, 838a, 861a, 897a, b y c) a las que habrfa que aiiadir segun Villaronga 1 dracma de laclase «Ibero-helena- y 2 imitaciones de las que una tiene sfrnbolo delffn.
208-CIRCA 150 a.c.
13. VERDOLAY (Murcia) 1962
Cornposicion:
49 victoriatos anonimos
25 victoriatos con sfrnbolo hasta la emision RRC 166/1 ( 179-170 a.c.; Roma) 5 monedas indeterminadas
Museo Arqueologico de Murcia.
BIBLIOGRAFIA
NIEm GALLO, G. «Actividades de la Delegaci6n de Zona. Murcia», NAH VI, 1-3, 1962, p. 364 ss.; BELDA NAVARRO, c., El proceso de Romanizacion de La provincia de Murcia, Murcia, 1975, p, 179; LECHUGA GALINDO, M" «El tesorillo de victoriatos de Sta. Catalina del Monte (Verdolay, Murcia)", Acta Numismatica 14, 1984, pp, 91-122; idem, Tesorillos de moneda romano-republicana de la region de Murcia, Murcia, 1986, pp. 51-70,
14. PROVINCIA DE CUENCA (fecha y lugar concreto de hallazgo desconocidos)
Composicion: joyas entre las que habfa una fibula de plata y 77 monedas de plata delas que se han estudiado
1 trishekel hispano-cartagines (Villaronga, MHC, 20)
1 shekel hispano-cartagines (Villaronga, MHC, 22)
1 shekel hispano-cartagines (Villaronga, MHC, 71-79)
1 shekel hispano-cartagines con rev. caballo parado detras palmera
1 fragmento de dracma de Ebusus
1 obolo de Massalia con rev. rueda y MA
• localizaci6n segura
* localizaci6n incierta
Fig. 3: Tesoros con moneda republicana fechados entre 208-circa 150 a.c.
13. Verdolay (Murcia)
14. Provincia de Cuenca
15. Numantia (Soria), RRCH 118
16. Ampurias=Emporiae, RRCH 136
17. Ecija (Sevilla)
18. El Saucejo (Sevilla)
51 denarios romano-republicanos hasta la ernision con D (RRC 171: 200 a.c., ceca incierta)
1 tetradracma de Antioco III (E. NEWELL, The Coinage of the Western Seleucid Mints, ANS, 1977, n'' 1051, 223-213 a.c.)
1 tetradracma de Aspendos, Pamphilia (C.H. SEYRIG, «Monnaies Hellenistiques», RN 1963, 52-56, 219-218 a.c.)
2 tetradracmas de Perye, Pamphilia (SNG, Ashmoleam III, Macedonia, n? 2876, 194-192 a.c.)
1 tetradracma de Side, Pamphilia (C.H. SEYRIG, «Monnaies Hellenistiques», RN 1963, 57-63; SNG, Von Aulock, Pamphilia nO 4972, post. 216 a.C.)
2 tetradracmas de Arados, Fenicia (SNG, Ashmoleam III, Macedonia n? 3002-3005, 195-194 a.c.
1 Tetradracma de Cos, Caria (MULLER, Numismatique d'Alexandre le Grand, Copenhague, 1855 n'' 1153)
BIBLlOGRAFlA
VILLARONGA, L., -Tresor de la Segona Guerra Punica de la provincia de Cuenca», QTNAC 13, Lugano, 1984, pp. 127-137.
15. NUMANTIA (Soria), RRCH 118.
16 AMPURIAS-EMPORIAE, RRCH 136.
17. ECIJA (Sevilla) circa 1979
Composicion:
9 ases romano-republicanos hasta la emision de P. SVLA (RRC 205/2; 151 a.C.; Roma)
5 ases de Castulo (V 68,11 y 8; Garcfa-Bellido, serie III)
1 as de Carmo (V 100,6)
;) 0 3 ases romano-republicanos? casi frustros Coleccion Particular
BIBLIOGRAFIA
CHAVES, F. Y GARCIA-BELLIDO, M.P., -Tesorillo de bronces del s. II a.C. hallado en el terrnino de Ecija», SNB II, Barcelona, 1980, p. 171 5S.; CHAVES, F. et RICHARD, J.c., Bela Iv. Les monnaies, Madrid, 1987, p. 35 nO 34.
18. EL SAUCEJO (Sevilla) antes de 1980
Composicion
1 as de Castulo (V 68,11; Garcia-Bellido serie III)
1 as de Urso (V 112,3)
3 ases de Carmo (V 100, 5 y 6)
4 ases romano-republicanos hasta la emision de CTER.LVC. (RRC 217/2; 147 a.c.)
BlBLIOGRAFIA
VILLARONGA, L., «Tesorillo de bronces de El Saucejo (Sevilla)» QTNAC, 9, Lugano, 1980, pp. 175-179; CHAVES, F. et RICHARD, F. C.. Belo Iv. Les monnaies, Madrid, 1987, p. 35 n'' 35
Villaronga piensa que tanto por la fecha y lugar del hallazgo, asf como por su composicion puede tratarse de un lote desgajado del anterior.
CIRCA 124-92 a.c.
19. SANT LLOP (Gerona) 1951
Composici6n
« mimero indeterminado de dracmas con anverso de Diana y reverso pegaso chrysaor y leyenda griega, una de ellas con sfrnbolo Iaiirea, 1 divisor ampuritano con leyenda EM
1 denario romano de la emisi6n L.Uc. CN.DOM. (RRC 282; 118 a.c., Narbo)
Colecci6n particular.
BIBLIOGRAFIA
ZOBEL, J., MNE R, p. 138; DELGADO, A., Nuevo Metoda de Clasificacion de las monedas autonomas de Espana, Sevilla, 1971-76, vol. 3 p. 194; AMOROS, J., «Les dracmes ampuritanes», JMCNC, serie A, 2, 1933, p. 32; BELTRAN, P., «Las monedas griegas ampuritanas de Puig Castellar», Ampurias VII-VIII, 1945-46, pp. 303-304; GUADAN, A.M., «La cronologia de las acufiaciones de plata de Emporion y Rhode, segtin los hallazgos y la secuencia de curios», Numisma 16, 1955, p. 14; CAMPO, M., «Los divisores de dracma ampuritana», Acta Numismatica 2, 1972, p. 23.
20. CARISIA (Cadiz)
Composici6n:
39 denarios de Bolskan (Jenkins, grupos I-III)
2 denarios de Turiasu
1 denario de Barskunes
2 denarios de Arsaos
5 denarios de Arekoratas
4 denarios de Konterbia 20denarios de Ikalosken (Villaronga, Ikalkusken, clases I, II Y IV)
4 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de M. CIPI M.P. (RRC 289/1; 115-114 a.c.)
BIBLlOGRAFIA
VILLARONGA, L., «EI tesorillo de Carisia», Aetas III Congreso Nacional de Numismatica, Lisboa, 1985, pp. 569-583; idem, Els denaris iberics d'Ikalkusken, Valencia, 1988, p. 4/; CHAVES. F. ET RICHARD, J.-c., Baelo IV. Les monnaies, Madrid, 1987, p. 35 n? 33. En eltrabajo de Chaves y Richard aparece encuadrado en el perfodo 78-49 a.c.; debe tratarse de un error ya que 1a fecha proporcionada por el ultimo denario romano-republicano es 115-114 a.C.
21. POZOBLANCO (Cordoba), RRCH 174.
22. SEGARO (Gerona), RRCH 180.
23. VILLANUEVA DE CORDOBA (Cordoba) 1958
Composicion: en una situla de bronce 2 brazaletes y 130 denarios romanorepublicanos hasta la emision de T.DEIDI (RRC 294; 113 0 112 a.Ci; Roma) Museo Arqueologico de Cordoba.
BIBLlOGRAFiA
RADDATZ, K., Die Schatrfunde der Iberischen Halbinsel, Berlin, 1969, p. 268; CRAW· FORD, M.H., Coinage and Money under the Roman Republic, London, 1985, p. 303, App. 30 n'' 2; CHAVES, F. ET RICHARD, J.-c., Baelo IV Les monnaies, Madrid, 1987, p. 35 n" 12. EI analisis del conjunto 10 he realizado segiin RRC partiendo de las referencias a Sydenham que proporciona Raddatz.
24. IDRELLO D'EN CINTES (Menorca) 1958
Cornposicion:
231 ases romano-republicanos hasta la emision de CN.BLASIO CN.F. (RRC 296/2; 112 0 111 a.c., Roma)
1 as de Untikesken (V 15,4)
1 as de Obulco (V 96,5)
1 moneda de Populonia (SNG, ANS Etruria-Calabria n'' 92)
149 monedas inclasificables.
BIBLIOGRAFiA
TARRADELL FONT, N., «Notfcia del tresor d'asos de la Republica Romana del Torello d'en Cintes (Mao, Menorca)», Fonaments III, 1982, pp. 201-208; RIPOLLES ALEGRE, P.P., La circulaci6n monetaria en la Tarraconense mediterranea, Valencia, 1982, pp. 54-55.
25. LA BARROCA (Gerona), RRCH 175.
26. EL CENTENILLO (Jaen), RRCH 181.
27. �ALCALA DEL RIO? (alrededores de Sevilla)
Composicion:
161 denarios romano-republicanos entre 211 y 111 a.c.
BIBLlOGRAFiA
CHAVES, F. y GARCfA-BELLIDO M. P. -Tesorillo de broncesdel s. II a.c.hallado en el termino de Ecija», SNB II, Barcelona, 1980, p. 174 nota 15; CHAVES F. ET RICHARD, J.-C Baelo, III. Les monnaies, Madrid, 1987, p. 34 n'' 5 (en estudio).
• localizacion segura
* localizacion incierta
-ig. 4: Tesoros con moneda republicana fechada circa 124 - 92 a.c.
19. Sant Llop (Gerona)
20. Carisia (Cadiz)
21. Pozoblanco (Cordoba), RRCH 174
22. Segaro (Gerona), RRCH 180
23. Villanueva de Cordoba (Cordoba)
24. Torello d'en Cintes (Menorca)
25. La Barroca (Gerona), RRCH 175
26. EI Centenillo (Jaen), RRCH 181
27. i,Alcala del Rio? (Sevilla)
28. Baix Llobregat (Barcelona)
29. Montoro=Epora (Cordoba), RRCH 182
30. Molino de Marrubial (Cordoba), RRCH 184
31. Soto Iruz, RRCH 185
32. Sarria (Barcelona)
33. Albanchez (Jaen)
34. Sierra Morena, RCC 186
35. Castillo de las Guardas (Sevilla)
36. Castulo (Jaen), RRCH 188
37. Torre de Juan Abad (Ciudad Real), RRCH 189
38. Penhagarcfa (Portugal), RRCH 191
39. Aznalcollar (Sevilla)
40. Cogollos de Guadix (Granada)
41. Santa Elena (Jaen), RRCH 193
42. Rio Tinto (Huelva), RRCH 194
43. Sierra Morena, RRCH 196
44. La Oliva (Jaen), RRCH 197
45. Mogon (Jaen), RRCH 200
46.Castulo (Jaen)
47. Azuara (Zaragoza), RRCH 204
48. Salvacafiete (Cuenca), RRCH 205
49. Crevillente (Alicante), RRCH 206
50. Borriol (Castellon)
51. Orce (Granada), RRCH 211
52. Idanha-A-Velha (Portugal)
53. Santa Elena (Jaen)
54. Puebla de los Infantes (Sevilla)
28. BAIX LLOBREGAT (Barcelona) 1937.
Composicion: 117 denarios romano-republicanos hasta la ernision de L. FLAMINI CILO (RRC; 109, 108 a.C.; Roma)
Disperso en colecciones privadas.
BIBLlOGRAFiA
VILLARONGA, L., «Comentarios en torno a los hallazgos de tesoros monetarios», CAN XIII, 1975, pp. 5-51; idem, «Iesorillo de denarios romanos el Baix Llobregat (Barcelona)», CAN XIV, 1977, pp. 871-876; RIPOLLES ALEGRE, P.P., La circulacion monetaria en La Tarraconense mediterranea, Valencia, 1982, p. 26; CRAWFORD, M.H., Coinage and Money under the Roman Republic, London, 1985, p. 303, App. 30 n? 7.
29. MONTORO=EPORA (Cordoba), RRCH 182.
30. MOLINO DE MARRUBIAL=CORDOBA, RRCH 184.
31. SOTO IRUZ (Santander), RRCH 185.
32. SARRIA (Barcelona) 1870
Cornposicion: 400 denarios republicanos de los que se han estudiado 50 denarios romano-republicano hastala ernision de M. HERENNI (RRC 308/1; 108-107 a.c.; Roma)
BIBLlOGRAFiA
VILLARONGA, L., «Nuevo testimonio del paso de los Cimbrios. EI tesoro de Sarria-, Gaceta Numismatica 64, 1982, pp. 24-30; CRAWFORD, M.H., Coinage and Money under the Roman RepLubic, London, 1985, p. 303 App. 30 n'' 7.
33. ALBANCHEZ (Jaen) circa 1979
Composicion: en una vasija de barro 16 denarios romano-republicanos hastala emisi6n de L.SCIP.ASIAG. (RROl1; 106 a.c.; Roma)
BIBLIOGRAFiA
PEREZ SINDREU, F., -Tesorillos de Albanchez (Jaen)», Gaceta Numismatica 74-75, IIIIV, Barcelona, 1984, pp. 107-111.
34. SIERRA MORENA, RRCH 186.
35. CASTILLO DE LAS GUARDAS (Sevilla) 1856
Composicion: 2 cuencos de plata y 125 denarios de los que se conservan 113 denarios romano-republicanos hasta la ernision de L.COT. (RRC 314; 105 s.c.. Rorna) Museo Arqueol6gico de Sevilla.
BIBLIOGRAFiA
HERNANDEZ DiAZ, J., SANCHEZ CORBACHO, A.Y COLLANTES DE TERAN, F., Cauilogo arqueologico y artfstico de la provincia de Sevilla, 2, 1943, pp. 309 y 313; RADDATZ, K., Die Schatzfunde der lberische Halbinsel,Berlfn, 1969, p. 205. Raddatz recoge 124 denarios romano-republicanos y 1 de Trajano que considera un evidente afiadido posterior, y afiade que son 108 los estudiados; segiin los otros autores son 113 denarios republicanos, 1 imperial de Augusto y 1 de Trajano, aunque la fecha de ocultaci6n en ambos casos se fija en 105 a.c.
36. TORRES=CASTVLO (Jaen) RRCH 188.
37. TORRE DE JUAN ABAD (Ciudad Real), RRCH 189.
38. PENHAGARCIA (Portugal), RRCH 191.
39. AZNALCOLLAR (Sevilla) entre 1908 y 1919
Composicion:
35 denarios romano-republicanos hasta la emision de C.COIL.CALD. (RRC 318/1a; 104 a.c.; Roma)
Royal Scottish Museum, Edimburgh.
BIBLlOGRAFiA
CRAWFORD, M.H., A Catalogue of Roman Republican Coins in the collection of the Royal Scottish Musem, Edimburgh, 1984, p. XI ss.; CHAVES, F. ET RICHARD, J.-c., Baelo Iv. Les monnaies, Madrid, 1987, p. 34 n? 4.
40. COGOLLOS DE GUADIX (Granada) 1958
Cornposicion: una vasija de ceramica que contenia una patera de plata 2 anillas de mismo metal y 83 denarios romano-republicanos hasta la emision de C.OIL.CALD. (RRC 318/1b; 104 a.c.)
Museo Arqueologico de Granada.
BIBLIOGRAFiA
MENDOZA EGUARAS, A., «Tesorillo de denarios republicanos de Cogollos de Guadix (Granada)», Numisma 150-155, 1978, p. 25 SS.; CRAWFORD, M.H., Coinage and Money under the Roman Republic, London, 1985, p. 303, App. 30 n? 15.
41. SANTA ELENA (Jaen), RRCH 193.
42. Rio TINTO (Huelva), RRCH 194.
43. SIERA MORENA, RRCH 196.
44. LA OLIVA (Jaen) RRCH 197.
45. MOGON (Jaen) , RRCH 200.
46. CASTULO (Jaen) circa 1978
Composicion:
47 denarios romano-republicanos hastala ernision de C.FVNDAN.Q. (RRC 326/1; 101 a.c.; Roma)
Coleccion particular.
BIBLlOGRAFiA
COLLANTES, E., «Hallazgo de denarios republicanos de Castulo (Jaen)», Numisma ISO-ISS, 1978, pp. 19-24; CHAVES, F. ET RICHARD, J.-c., Baelo IV Les Monnaies, Madrid, 1987, p. 35 n? 22; CRAWFORD, M.H., Coinage and Money under the Roman Republic, London, 1985, p. 303, App. 30 n" 21.
47. AZUARA (Zaragoza), RRCH 204.
48. SALVACANETE (Cuenca), RRCH 205.
49. CREVILLENTE (Alicante), RRCH 206.
50. BORRIOL (Castellon) antes de 1984
Composicion:
48 ases de Kelse (V 61 y 62)
10 ases de Valentia (V 125,1)
2 ases de Iltirta (V 27, 12 Y 28,1)
1 cuadrante de Corduba (V 118,1)
1 as romano-republicano de la ernision de LENT.MAR.F. (RRC 329/2; 100 a.C: Roma)
Coleccion particular.
BIBLlOGRAFiA
VILLARONGA, L. y GARCIA GARRIDO, M., «Hallazgo de bronces ibericos en Borriol (Castellon)", Gaceta Numismatica 74-75 III-IV, Barcelona, 1984, pp. 41-51.
5l. ORCE (Granada), RRCH 21.
52. IDANHA-A-VELHA (Castelo Branco, Portugal) 1974
Composicion:
1346 denarios romano-republicanos hasta la ernision de PISO CAEPIO Q (RRC 330/1a; 100 a.c.; Roma)
1 denario de Kese (V 31,11)
12 denarios de Ikalonsken (Villaronga, Ikalkusken, clases II y IV)
1 dracma de Arse (Villaronga, Arse, IV-I-I n? 37)
2 dracmas de Arse (Villaronga, Arse, IV-II-I n'' 43)
2 dracmas de Arse (Villaranga, Arse, VII-I-I n? 54)
Detalles amplios sobre su paradero en el archivo del British Museum.
BIBLlOGRAFiA
Coin Hoards III, London, 1977, p. 54 n? 120; VILLARONGA, L., «Tresor de Idanha-aVelha (Castelo Branco, Portugal) de denaris romans, iberics i dracmes d'Arse», Numisma 165-167, 1980, pp. 103-117; CRAWFORD, M.H., Coinage and Money under the Roman Republic, London, 1985, p. 303, App. 30 n'' 28.
Segiin Coin Hoards eran 1077 denarios romanos, 4 dracmas de Arse y 20 denarios de Ikalonsken; Villaronga cree que los 9 denarios de Ikalonsken que faltan pudieron pasar al comercio ingles.
53. SANTA ELENA (Jaen)
Cornposicion: denarios romano-republicanos (124-92 a.C')
BIBLlOGRAFiA
CHAVES, F. ET RICHARD, J.-c., Baelo IV. Les monnaies, Madrid, 1987, p. 35 n" 20 (en estudio).
54. PUEBLA DE LOS INFANTES (Sevilla)
Composicion:
151 monedas hasta principios del s. I a.c.
BIBLlOGRAFiA
CHAVES, F., Anas 2, Merida, 1988 (en prensa).
91-79 A.C.
55. AZAILA (Teruel), RRCH 220.
56. IDANHA-A-NOVA (Portugal), RRCH 229.
57. COLUMBERIA (Portugal), RRCH 248.
58. TORRES NOVAS (Portugal), RRCH 250.
59. ARCAS (Cuenca) 1960
Composicion: mas de 2000 monedas de plata excepto 6 0 7 de brance, estudiados:
44 denarios de Ikalonsken (Vilaranga, 1kalkusken, clases I-IV)
3 denarios de Bolskan
2 denarios de Kese
1 denario romano-republicano de C.ANNIVS T.F.T.N.PRo.COS (RRC 366/1; 82-81 a.C.; N. ltalia e Hispania).
BIBLIOGRAFiA
MOYA COTILLAS, 1., «Hallazgo numismatico de denarios de Icalguscen, Gaceta Numismatica 74-75, Barcelona, 1984, p. 105; VILLARONGA, L., Els denaris iberics d'Ikalkusken, Valencia, 1988, pp. 43-44
Segtin Moya e190% eran denarios de Ikalonsken y el 10% romanos; sin embargo Villaronga piensa que la cantidad no debi6 ser tan grande aunque sf superior a los 45 denarios de Ikalonsken que incluye en su catalogo,
60.. VALDESALOR (Caceres) 1964
Composici6n:
160 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de L.SVLLA L.MANLI (RRC 367; 82 a.c., ceca m6vil con Sila) Museo Arqueol6gico Provincial de Caceres.
BIBLlOGRAFiA
CALLEJO SERRANO, c., «Los denarios de Valesalor», Zephyrus XVI, Salamanca, 1965, pp. 39-69.
EI trabajo de Callejo se limita a la descripci6n de las monedas; a traves de dicha descripci6n y de las fotograffas he procedido al estudio y anal isis del tesorillo siguiendo a Crawford.
61. PUEBLA DE LOS INFANTES (Sevilla)
Composici6n:
« una moneda de las gens Procilia procedente de una colecci6n de 106 monedas de plata que habrfa sido encontrada en la mina de El Bracho (?»> emisi6n de L. PROCILI F. (RRC 379; 80 a.c.; Roma)
BIBLlOGRAFiA
BONSOR, G., The archaeoLogical p. 22; GUSEME, T.A., Noticias pertenecientes a la historia antigua y moderna de La Villa de Lora deL Rio, Real Aca. Sevillana de Buenas Letras, Memorias Literarias, Sevilla, 1773, vol. I, p. 250; THOUVENOT, Essai sur La province de Betique p. 228 nota 1; CANDAU Y PIZARRO, F., Prehistoria defa provincia de Sevilla p. III; PONSICH, M., ImpLantation III, p. 108; CHAVES, F. ET RICHARD, l-C., Bae10 IV Les monnaies, Madrid, 1987, p. 34 n? 6. Chaves 10 incluye con dudas en el grupo 78-49 a.c.
62. IDRRES NOVAS (Portugal), RRCH 264.
63. MONROY (Caceres) 1964
Composisic6n:
24 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de TI.CLAVD.TI.F.AP.N. (RRC383; 70 a.c.; Roma) Museo Arqueol6gico Provincial de Caceres).
BIBLlOGRAFiA
CALLEJO SERRANO, C.. «Monedas romanas en Monroy», Rev. Estudios Extremeiios XXI, Badajoz, 1965, pp. 41-49.
La descripci6n y fotograffas de las monedas me han permitido su analisis y clasiticaci6n.
• localizacion segura
* localizacion incierta
Fig. 5: Tesoros con moneda republicana feehados entre 91- 79 a.c.
55. Azaila (Teruel), RRCH 220
56. Idanha-A-Nova (Portugal), RRCH 229
57. Columbeira (Portugal), RRCH 248
58. Torres Novas (Portugal), RRCH 250
59. Areas (Cuenca)
60. Valdesalor (Caceres)
61. Puebla de los Infantes (Sevilla)
62. Torres Novas (Portugal), RRCH 264
63. Monroy (Caceres)
64. Monte Pindo (Portugal)
64. MONTE PINDO (Vila Real, Portugal) 1968
Composici6n: total desconocido, estudiados
4 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de MVOLTEI M.F. (RRC 385/2; 78 a.c.; Roma)
Colecci6n particular.
BIBLIOGRAFiA
CENTENO, M.S.R., Ciculacao monetaria no Noroeste de Hispania ate 192, Porto, 1987, p. 61 n? 55
65. MALUENDA (Zaragoza) circa 1915
Composici6n: en una vasija de barro varios lingotes de oro y unas 200 moneas ibericas y romanas:
116 denarios de Bolskan (Jenkins, grupo I-III)
1 denario de Sekobirikes (V 37,2)
62 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de L.RVTILI FLAC. (RRC 387/1; 77 a.c.; Roma)
Colecciones particulares.
BIBLIOGRAFiA
MATEU y LWPIS, F., «Hallazgos Monetarios (IV)", llmpurias VII-VIII, Barcelona, 1945-46, p. 259; idem, «Los tesoros monetarios de epoca sertoriana- en A. SCHULTEN, Sertorio, Barcelona, 1949, appendix II, p. 216; VILLARONGA, L., «Netas a un hallazgo de denarios en Maluenda. Zaragoza», Ampurias XXVI-XXVII, 1964-65, pp. 165-179; CRAWFORD, M.H., Roman Republican Coin Hoards, London, 1969, n? 259 y 282; HERNANDEZ VERA, lA., «Aportaciones al conocimiento del Tesoro de Maluenda», Numisma 165-167, Madrid, 1980. pp. 119-128; RIpOLLES ALEGRE, P. P., La circulacion monetaria en La Tarraconense mediterranea, Valencia, 1982, pp. 42-43; Siguiendo a lA. Hernandez considero que el hallazgo de Aluenda es una parte del de Maluenda; as! de los 200 denarios aparecidos se han podido estudiar 179 (8 publicados por Mateu y Llopis, 145 por Villaronga y 26 por Hernandez).
66. BANOS DE FORTUNA (Murcia) circa 1950
Composici6n: 30 denarios, estudiados: 11 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de P. SATRIENVS (RRC 388/Jb; 77 a.C; Roma)
Col. particular.
BIBLJOGRAFiA
AMANTE SANCHEZ, M.Y LECHUGA GALINDO, M., «Un nuevo hallazgo de denarios romano-republicanos en la provincia de Murcia», Numisma 177-179, 1982 pp. 9-20.
67. SANTANA DACARNOTA (Alenquer, Portugal) 1979
Composici6n: joyas de oro y plata
• localizaci6n segura * localizaci6n incierta
Fig. 6: Tesoros con moneda republicana fechados entre 78 - 49 a.c.
65. Maluenda-Aluenda (Zaragoza), RRCH 259 Y 282
66. Banos de Fortuna (Murcia)
67. Santana da Carnota (Portugal)
68. Cabeca de Corte (Portugal), RRCH 300
69. Poio (Portugal), RRCH 305
70. Espana, RRCH 307
71. Nerpio (Albacete)
72. Romariz (Portugal)
73. Las Somblancas (Murcia)
74. Palenzuela (Palencia), RRCH 314
75. Alt Emporda (Gerona)
76. Moita (Portugal), RRCH 326
77. Alcala de Henares (Madrid), RRCH 334
78. Calde (Portugal), RRCH 340
79. Valadares (Portugal)
80. La Grajuela (Murcia)
134 denarios romano-republicanos hastala emisi6n de L.LVCRETI TRIO (RRC 390/1; 76 a.e.; Roma)
1 denario de Bolskan (V 43,1)
1 denario de Sekobirikies (V 37,1)
Museo Nacional de Arqueologfa e Etnologfa de Belem.
BIBLlOGRAFiA
ROSA VIEGAS UND RUT PARREIRA, I, «Der Shatfund von Santana Carnota (Alenquer, Portugal)», MM 25, 1984, pp. 79-91.
69. CABEC;A DA CORTE (Portugal), RRCH 300.
69. POlO (Portugal, RRCH305.
70. ESPANA, RRCH 307.
71. NERPIO (Albacete) 1941
Composici6n; 67 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de e. POST
VUMI AT. (RRC 394/1a; 74 a.C.; Roma)
Museo Arqueol6gico de Albacete
BIBLIOGRAFiA
SANCHEZ JIMENEZ, 1., «Hallazgos monetarios en la provincia de Albacete. Cr6nica de los Museos y Comisarias del SE.». Boletin Arq. del SE. Espanol i-s, 1945; MATEU y LLOPIS, F., «Hallazgos Monetarios (IV), Ampurias VII-VIII, Barcelona, 194/-46, p. 264 n'' 183; VIDAL BARDAN, IM., «Tesorillo de denarios romano-republicanos de Nerpio (Albacete)», Numisma 186-191, 1984, pp. 41-50.
72. ROMARIZ, CASTRO DE (Aveiro, Portugal) 1843
Composici6n: anfora de plata que contenfa una argolla de oro, una hinula de plata y 102 denarios, estudiados: 71 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de L.COSSVTI CE SABV
LA (RRC 395/1; 74 a.c., Roma)
1 denario de Sekobirikes (V 37,1) Torre do Tombo, Lisboa.
BIBLlOGRAFiA
FERNANDES Dos SANTOS, P.M., A minha terra. Breves apontamentos sobre Romariz; Porto, 1940, pp. 18-19; CASTRO HIPOLITO, M., «Dos tesouros de Moedas Romanas em Portugal», Conimbriga II-III, 1960-61, pp. 49-50 n? 61; CENTENO, M.S.R., «0 tesouro monetarios do Castro de Romariz (Portugal)», Sautuola 2, 1977, pp. 209-219; Coin Hoards III, 1977, p. 55 n? 123.
73. LAS SOMBLANCAS (Jumilla, Murcia) 1939
Composici6n: 500 6 600 denarios, estudiados: 84 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de L.COSSVTI e.F.
SABVLA (RRC 395/1; 74 s.c.. Roma)
Museo Municipal de Jumilla.
BIBLlOGRAFiA
MOLINA GARCiA, 1. Y MOLINA GRANDE, M.e., Carta Arqueologica de Jumilla, Murcia, 1973, pp. 192-194; MATEU Y LLOPIS, F., «Hallazgos Monetarios VI!», Numario Hispanico I, 1-2, 1953, p. 241; BELDA NAVARRO, e., El proceso de romanizacion de la provincia de Murcia, Murcia, 1975, p. 291.
74. PALENZUELA (Palencia), RRCH 314.
75. ALT EMPORDA (Gerona) 1928
Composicion: 1161 monedas de plata, estudiadas
8 dracmas de Ampurias (Guadan, clase VIII, tipo V)
1 dracma de Ampurias (Guadan, clase XI, tipo II, simbolo abeja)
1 dracma de Ampurias (Guadan, clase XI, tipo XVIII, simbolo timon y letras P I)
21 denarios de Kese (V 31,11)
1130 denarios y quinarios romano-republicanos hasta la emision de MN.AQVIL. MN.F. MN.N. (RRC 401/1; 71 a.c.; Roma)
BIBLlOGRAFiA
VILARET, 1., «Una troballa numismatica de l'epoca sertoriana a l'Emporda», Acta Numismatica VI, 1976, pp. 47-60;RIPOLLES ALEGRE, P.P., La circulacion monetaria en la Tarraconense mediterranea, Valencia, 1982, p. 22
Segun Vilaret son 21 denarios de Kese y el conjunto estudiado es inferior al total; sin embargo Ripolles recoge s610 10 denarios de esta ceca.
76. MOITA (Portugal), RRCH 326.
77. ALCALA DE HENARES (Madrid), RRCH 334.
78. CALDE (Portugal), RRCH 334.
79. VALADARES (Porto, Portugal) circa 1903
Composicion: mas de 30 monedas de plata, estudiados 3 denarios romano-republicanos hasta la ernision de P.FONTEIVS P.P' CAPITO (RRC 429/1; 55 a.C.;Roma)
Museo Nacional de Antropologia e Etnologfa, Lisboa.
BIBLlOGRAFiA
CENTENO, M.S.R., Circulacao monetaria no Noroeste de Hispania ate 192, Porto, 1987, pp. 83-84 n" 79
80. LA GRAJUELA (Murcia) circa 1960
Cornposicion:
523 denarios romano-repucblicanos hasta la emisi6n de SER.SVLP. (RRC 438/1; 51 a.c.; Roma)
BIBLlOGRAFiA
BELDA NAVARRO, c., EI proceso de romaniracion de la provincia de Murcia,Murcia, 1975, pp. 195-226; LECHUGA GALINDA, M., Tesorillos de moneda romano-republicana en La provincia de Murcia, Murcia, 1986, pp. 96-136.
8l. FIGUERAS (Tarragona) 1849
Composici6n: «dentro de un anfora romana aparecio un gran numero de AR romano-republicana entre la que se encontraban 95 denarios de CAESAR» (RRC 443/1; 49-48 a.C.: ceca movil con Caesar) Localizaci6n desconocida.
BIBLlOGRAFiA
HERNANDEZ SANAHUJA, B., «Museo Arqueologico de Tarragona. Observaciones crfticas sobre el reciente descubrimiento verficado en aquella ciudad», Museo Espanol de Antiguedades II, 1873, p. 149; CAMPO, M. ,«Tesorillo de denarios romano-republicanos hallado en Catalunya», Saguntum 18, 1984, p. 233.
82. TORTOSA (Tarragona) 1540
Composicion: AR romano-republicana. Se describen tres tipos de denarios, aunque sin precisar la cantidad de cada uno de ellos. Se trata de las emisiones de BRVTVS (RRC 433/1; 54 a.c.), Q. POMPEI RVFI (RRC 434/1; 54 a.c.) y CAESAR (RRC 443/1; 49-48 «c.:
BIBLlOGRAFiA
DESPUIG > c.> «Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa», Bacelona, 1877, pp. 99-100; RrPOLLI':S ALEGRE, P. P., La circulacion monetaria en La Tarraconense mediterranea, Valencia, 1982, pp. 55-56; CAMPO, M, -Tesorillo de denarios rornano-republicanos hallados en Catalunya», Saguntum 18, 1984, pp. 233-234
Como ya ha seiialado M. Campo (p. 234 n'' 6) Ripolles da una cornposicion inexacta del tesorillo. Las referencias a RRC son de M. Campo.
83. COIMBRA (Portugal) condiciones de hallazgo desconocidas
Composicion: una vasa de plata y 6denarios republicanos hasta la emisi6n de CAESAR (RRC 433/1; 50-49 a.C.; ceca movil)
British Museum.
BIBLlOGRAFiA
WALTERS, H.B., Catalogue ofsiLver pLate (greek, etruscan and roman) in the British Museum, 1921, p. 22 n? 81; RADDATZ, K., Die Schatfunde der Iberischen Halbinsel Berlin, 1969, p. 277.
• localizaci6n segura * localizacionincierta
Fig. 7: Tesoros con moneda republicana fechados entre 49 - 45 a.C.
81. Figueras (Tarragona)
82. Tortosa (Tarragona)
83. Coimbra (Portugal)
84. Izeda (Portugal)
85. El Raso (Avila)
86. Fuente de Cantos (Badajoz)
87. S. Mamede de Ribatua (Portugal)
88. Meruge (Portugal)
89. El Centenillo (Jaen), RRCH 385
90. Jaen=Mentesa, RRCH 386
91. Sedinho de Senhora (Portugal), RRCH 388
92. Cortijo de los Cosmes (Sevilla)
84. IZEDA (Braganca, Portugal) 1978
Composicion: total desconocido, estudiados 4 denarios romano-republicanos hasta la ernision de T.CARISIVS III VIR (RRC 464/2; 46 a.c.; Roma)
Coleccion particular.
BfBLIOGRAFiA
CENTENO, M.S.R., Circulacao monetaria no Noroeste de Hispania ate 192, Porto, 1987, p. 59 nO 45.
85. EL RASO (Candeleda, Avila) 1974
Composicion: un torques, dos brazaletes una ffbula de plata y 5 denarios romano-republicanos hasta la emision de CAESAR (RRC 468/1; 46-45 a.c.; Hispania)
Museo Provincial de Avila.
BfBLfOGRAFiA
FERNANDEZ GOMEZ, F., «Un tesorillo de plata en el castro de «EI Raso de Candeleda (Avila)», Trabajos de Prehistoria 36, Madrid, 1979, pp. 379-404; idem, Excavaciones arqueologicas en el Raso de Candeleda, Avila, 1986, vol. 1, p. 79.
86. FUENTES DE CANTOS (Badajoz) circa 1958
Composicion: 390 denarios; estudiados; 387 denarios romano-republicanos hasta la ernision de CAESAR (RRC 468; 46-45 a.C.'; Hispania)
Museo Comarcal de Banyoles
BfBLfOGRAFiA
MATEU y LLOPIS, F., «Hallazgos Monetarios XVI», Numario Hispanico XIV, 1958, p. 179 n" 961; CHINCHIllA SANCHEZ, 1., «El tesoriLlo de denarios romano-republicano de Fuente de Cantos (Badajoz)», Acta Numismatica 12, 1982, pp. 97-126.
87. S. MAMEDE DE RIBATUA (Vila Real, Portugal) 1892
Cornposicion: total desconocida, estudiados 1 denario de Sekobirikes (V 37,2)
42 denarios romano-republicanos hasta la emision de CAESAR (RRC 468/1; 46-45 a.C.; Hispania)
Casa-Museu de Teixeira Lopes, Vilanova de Gaia.
BIBLIOGRAFiA
CENTENO, M.S.R. Circulacao monetaria no Noroeste de Hispania ate 192, Porto, 1987, pp. 81-82 n'' 76.
88. MERUGE (Coimbra, Portugal) 1850
Composicion: mas de 200, estudiados: 10 denarios romano-republicanos hasta Ia ernision de CN.MAGNVS IMP.
R. POBLICI LEG. PROPR (RRC 469; 46-45 a.c., Hispania).
BIBLJOGRAFiA
133
PEREIRA, 1., «Noticia de urn tesoro de denarios republicanos», Conimbriga XII, 1973, pp. 215-218.
89. EL CENTENILLO (Jaen), RRCH 385.
90. JAEN=MENTESA, RRCH 386.
91. SEDINHO DA SENHORA (Portugal), RRCH 388.
92. CORTIJO DE LOS COSMES (Ecija, Sevilla)
Composicion:
134 denarios hasta 45 a.c.
BIBLlOGRAFiA
CHAVES TRISTAN, F., Homenaje a A. Blanco (en prensa).
44-27 A.C.
93. LIRIA (Valencia), RRCH 397.
94. CATALUl'iA antes de 1939
Cornposicion:
1 denario de Kesee
89 denarios romano-republicanos hasta la emision de P.SEPVLLIVS (RRC 480/5b; 44 a.c.)
Gabinete Numismatico de Catalufia.
BIBLlOGRAFiA
CAMPO, M., -Tesorillo de denarios rornano-republicanos hallado en Catalunya», Saguntum 18, 1984, pp. 229-248.
95. CERRO DEL BERRUECO (Salamanca) circa 1990
Composicion: en una vasija unas 200 monedas
1 denario de Turisau
1 as iberico de Bilbilis
15 denarios romano-republicanos hasta la emision de P. CLOVDIVS MACER (RRC 494; 42 a.c.)
Localizacion desconocida.
BIBLlOGRAFiA
MORAN, P.c., Excavaciones arqueologicas en el Cerro del Berrueco, JSEA n'' 65, Madrid, 1924, pp. 22-24; MALUQUER DE MOTES, 1., Carta Arqueologica de Salamanca, Salamanca, 1956 p. 116
Maluquer afirma que eran 283monedas siguiendo in formes verbales. Entre los denarios romano-republicanos el n" 15, segun p. Moran era de la familia Pompeya, pero «carece de leyenda por estar mal cortado»; ante la duda de si se trata de un denario anonirno 0 de un defecto de acufiacion no me atrevo a asignarle la referencia a RRC.
96. CORDOBA, RRCH 414.
97. MENDITA (Portugal), RRCH 463.
98. CITANIA DE SANFINS (Portugal), RRCH 463.
99. GUIAES (Vila ReI, Portugal) circa 1908.
Composicion: total desconocidos, estudiados
10 denarios romano-republicanos hasta la emision de ANT. AVG. IIIVIR
R.P.C. (RRC 544/20; 32-31 a.c.)
Museu Nacional de Antrologfa de Etnologfa, Lisboa.
BIBLJOGRAFiA
CENTENO, M.S.R., Circulacao monetaria no Noroeste de Hispania ate 192" Porto, 1987, p. 59 n? 44.
100. ARRABALDE (Zamora) 1980
Composicion: en una vasija cerarnica joyas de oro y plata; en un primer momenta no hubo constancia de la aparacion de monedas, aqunque posteiormente se publico este lote de denarios ibericos y romanos que, al parecer, acompafiaban al conjunto:
2 denarios de Arsaos
4 denarios de Bolskan
3 denarios de Secobirikes
6 denarios de Turiasu
4 denarios romano-republicanos hasta la emision de ANT.AVG. ill VIR R.P.C. (RRC 544/20; 32-31 a.c.)
Localizacion desconocida.
BIBLJOGRAFiA
MARTIN VALLS, R. y DELlBES DE CASTRO, G., EI Tesoro de Arrabalde y su entorno historico, Zamora, 1982; SANCHEZ DE ARZA, v., «Las monedas del tesoro de Arrabalde. La Asturias Cismontana», Numisma 186-191. 1984, pp. 51-64
En la publicacion de Sanchez de Arza se citan 20 monedas pero solo se recogen 19 y los errores se repiten en la descripcion y clasificacion de los denarios ibericos por 10 que he decidido prescindir de las referencias a Vives.
101. MONTE MOZINHO (Porto, Portugal) 1920
Composicion:
4 denarios romano-republicanos hasta la emision de ANT.AVG.illVIR R.P.C.
• localizacion segura
* localizacion incierta
Fig. 8: Tesoros con maneda republicana fechados entre 44 - 27 a.C.
93. Liria (Valencia), RRCH 397
94. Cataluii.a
95. Cerro del Berrueco (Salamanca)
96. Cordoba, RRCH 404
97. Menoita (Portugal), RRCH 414
98. Citania de Sanfins (Portugal), RRCH 463
99. Guiaes (Portugal)
100. Arrabalde (Zamora)
101. Monte Mozinho (Portugal)
102. Cortijo del Alamo (Jaen), RRCH 464
(RRC 544/35; 32-31 a.C.)
Museo de Antropologia, Universidad de Porto.
BIBLlOGRAFiA
CENTENO, M.S.R., Moedas Romanas no Museu de Anthropologia «Dr. Mendes Correa», I. Epoca republicana, Porto, 1976; Coin Hoards III, London, 1977, p. 56 n? 132.
102. CORTIJO DEL ALAMO (Jaen), RRCH 464.
27-2 A.C.
103. VILLAR DEL ALAMO (Cuenca) 1906
Composici6n:
79 denarios de Bolskan
1 denario de Kese
261 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de ANT. AVG. IIIVIR R.P.C. (RRC 544; 32-31 a.c.)
63 denarios imperiales hasta la emisi6n de c.L. CAESARES (RIC I, p. 90 n" 350; 2 a.C.-14 d.C.)
Disperso en colecciones particulares.
BIBLIOGRAFiA
VILLARONGA, L., -Tesorillo de Albacete del ana 1906», Ampurias 33-34, 1971-72, pp. 305-320; Coin Hoards III, London, 1975, p. 48 n'' 161; RIPOLLES ALEGRE, P.P., La circulacion monetaria en la Tarraconense mediterranea Valencia, 1982, p. 314 n'' 181 Este tesoro se ha publicado como procedente de Albacete pero segun informaci6n oral facilitada por el profesor M. Almagro Gorbea a Ripolles fue hallado en Villar del Alamo, en la provincia de Cuenca.
104. S. PRIZ (Ponte da Barca, Portugal) 1906
Composici6n; 80 monedas de Augusto; estudiados: 12 denarios de Augusto, cr. CAESARES (RIC I, p. 90 n? 350; 2 a.C.-14 d.C. Localizaci6n desconocida.
BIBLlOGRAFiA
CUNHA BRITO, P.M.J., «Achados de moedas rornanas», AP XIII, Lisboa, 1908, p. 97; CASTRO HIPOLITO, M., «Dos tesouros de Moedas Romanas em Portugal», Conimbriga IIIII, 1960-61, p. 15 nO 5.
105. VALES (Vila Pouca de Aguiar, Portugal) 1984
Composici6n: total desconocido L? denarios de Augusto, cr. CAESARES (RIC I, p. 90 n? 350; 2 a.C.-14 d.c.) Localizaci6n desconocida.
• localizaci6n segura
* localizaci6n incierta
Fig. 9: Tesoros con moneda republicana fechados entre 27 a.c. y 2 d.C.
103. Villar del Alamo (Cuenca
104. s. Priz (Portugal)
105. Vales (Portugal)
106. Alvarelhos (Portugal)
107. Fraga de Safrinha (Portugal)
108. Penamacor (Portugal), RRCH 502
109. Abertura (Caceres), RRCH 496
110. S. Joao dos Caldeireiros (Portugal), RRCH 469
Ill. Tricio (Logrofio), RRCH 483
112. Ramallas (Zamora), RRCH 484
110. S. JOAO DOS CALDEIREIROS (Mertola, Portugal) 1958, RRCH 469
Composici6n: en una vasija de barro unas 1000 monedas de plata republicanas y unas cuantas de comienzos del Imperio; estudiados; 119 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de ANT.AVG IIIVIR R.P.C. (RRC 544; 32-31 a.c.)
7 denarios de Augusto (RIC I, p. 60 n? 6, 7, 7; p. 62 n'' 27 y p. 63 n? 33 y 37; cronologfa incierta)
Museu de Beja.
BIBLlOGRAFiA
VIANA, A., «Tesouro monetario de Sao Joao dos Caldeireiros», Arquivo de Beja XV, Beja, 1958, pp. 45-47; idem, Arquivo de Beja XVI, Beja, 1959, pp. 46-48; CASTRO HIPOLITO, M., «Dos tesouros de Moedas Romanas em Portugal», Conimbriga II-III, 1960-61, pp. 86-88 n" 128; CRAWFORD, M.H., Roman Republican Coin Hoards, London, 1969, p. 129 n'' 469
Este desarrollo es estudiado por Crawford n'' 469 que ignorando los denarios de Augusto Ie asigna la fecha 32-31 a.c.
BIBLlOGRAFiA
HENRIQUE BOTELHO, «Archeologia de Tras-os-Montes», AP IC, Lisboa, 1904, p. 56; CASTRO HIPOLITO, M., «Dos Tesouros de Moedas Romanas em Portugal», Conimbriga IlllI, 1960-61, pp. 28-29 n'' 31.
106. ALVARELHOS (Porto, Portugal) 1971
Composici6n: en un vasa de barro unos 5000 denarios y 9 bolas de plata, estudiados
3454 denarios romano-republicanos hasta la emisi6n de ANT.AVG.IIIVIR R.P.C. (RRC 544; 32-31 a.C.) 27 denarios de Augusto (RIC I, n? 543a; antes 27 aC).
BIBLIOGRAFiA
TORRES, J., -Tesouro monetario do Castro de Alvarelhos», Boletim Cultural I, n? 2-3, Santo Tirso, pp. 11-250.
107. FRAGA DA SAFRINHA (Oliveira do Hospital, Portugal) 1902
Composici6n: 210 denarios de Agusto AVGVSTVS DIVI F / IMP X (RIC I, p. 63 n? 33; cronologfa incierta) Localizaci6n desconocida.
BIBLlOGRAFiA
CASTRO HIPOLITO, M., «Dos tesouros de Moedas Romanas em Portugal», Conimbriga II-III, 1960-61, pp. 60-61 n? 83.
108. PENAMACOR (Portugal), RRCH 502.AB
109. ABERTURA (Caceres), RRCH 496.
111. TRICIO (Logrofio), RRCH 483.
112. RAMALLAS (Zamora), RRCH 484:
113. C6RDOBA 1959
Cornposicion: en el interior de un cilindro de plomo
1 dracma de Arse
3 denarios de Belikiom
144 denarios de Ikalonsken y Bolskan
197 denarios romano-republicanos hasta 105 a.c.
BIBLIOGRAFiA
GUADAN, A.M., Numismatica iberica e iberorromana, Madrid, 1969, p. 89 n'' 27; BEL· TRAN LLORIS, M., Arqueologia e Historia de las Ciudades Antiguas del Cabezo de Alcala de Azaila (Teruel), Zaragoza, 1976, p. 381; DOMINGUEZ ARRANZ, A., Las cecas ibericas del I11le del Ebro, Zaragoza, 1979, p. 265 20; CHAVES, F. ET RICHARD, J.-e., Baelo Iv. Les monnaies, Madrid, 1987, p. 35 nO 9
Segiin la referencia de Guadan los denarios romanos son 187. M. Beltran torna la noticia de una obra de Jenkins que dice citar en nota pero no aparece en su bibliograffa y A. Domfnguez repite la informaci6n de Beltran.
Composicion: en un vasa con forma redondeada 1 fibula y (,1000? denarios romano-republicanos (124-92 a.C.) 12 denarios ibericos de Bolskan, Konterbia, Arekoratas y Turiasu Museo Arqueologico Nacional.
BIBLIOGRAFiA
CABRE AGUILO, J., Actas y Memorias 6, 1927, p. 274; GOMEZ MORENO, M., Miscelaneas, Madrid, 1949, p. 182; MATEU y LLOPIS, F., «Los tesoros monetarios de epoca sertoriana» appendix II de SCHULTEN, A., Sertorio, Barcelona, 1949, p. 220; ALVAREZ OSSORIO, -Tesoros espaiioles antiguos en el MAN», BRAH 135, 1954, p. 310; JENKINS, G.K. «Literaturuberblicke der griechsichen Numismatik», Jahrbucli for Numismatik und Geldeschichte 11, 1961, p. 111 n" 125; RADDATZ, K., Die Schatzfunde d er lberischen Halbinsel, Berlfn, 1969, p. 269; CHAVES, F. ET RICHARD, J.e., Baelo Iv. Les monnaies, Madrid, 1987, p. 35 n? 25.
Se desconoce la cronologfa exacta de los denarios romanos, aunque segun G6mez Moreno los habfa hasta 90 a.c.; Chaves y Richard 10 incluyen en e1 grupo entre 124 y 92 a.C.
115. AZUEL (Montoro, Cordoba) 1874 cf. Villa del Rio
Composicion: varias alhajas de plata y dos cuencos que guardaban 1096 denarios romanos e ibericos, entre ellos:
1 denario de Arekoratas
1 denario de Arasos
20 denarios de Bolskan
1 denario de Konterbia
1 denario de Turiasu
1 denario de Sekobirikes
139 denarios de Ikalonsken
�? denarios romano-republicanos hasta circa 96-90 a.c.
BIBLIOGRAFiA
ZOBEL, J., «Estudio historico de la moneda antigua espanola», MNE 4, 1878, p. 277; CA· BRE, 1., AE4 12, 1936, p. 156; MATEU Y LLOPIS, F., «Los tesoros monetarios de epoca sertoriana», appendix II de A. SCHULTEN, Sertorio, Barcelona, 1949, p. 218; G6MEZ MORENO, M., Miscelaneas, Madrid, 1949, pp. 182, 184 Y 343-346; CAMON AZNAR, 1., Los artes y los pueblos de la Espana primitiva, 1954, p. 760; RADDATZ, K., Die Schatzfunde der Iberischen Halbinsel, Berlfn, 1969, p. 200; DOMiNGUEZ, A., Las cecas ibericasdel valle del Ebra, Zaragoza, 1979, p. 261.
Segun la informacion de Gomez Moreno el tesoro constaba de unos 2000 denarios romanos hasta 90 a.C.: en funcion de can tidad y de la cercanfa y similitud del de Villa del Rio (cf. supra) se piensa que se trata de dos lotes pertenecientes al mismo hallazgo. A. Domfnguez data los denarios romanos hasta el afio 98 a.c.
116. VILLA DEL RIO (Sevilla) 1874 cf. Azuel
Cornposicion:
107 denarios de Ikalonsken
500 denarios romano-republicanos hasta circa 96-90 a .c.
BIBLIOGRAFiA (Ia misma de Azuel).
117. ESPEJO (Cordoba)
Cornposicion:
700 denarios romano-republicanos (110-90 a.c.)
BIBLlOGRAFiA
MATEU Y LLOPIS, F., «Los tesoros monetarios de epoca scrtoriana», appendix II a SCHULTEN, A., Sertorio, Barcelona, 1949, p. 219, JENKINS, G.K., «Spain. Literaturiiberblicke der grienchischen Numismatik», laharb. for Numismatik und Geldgeschichte II, 1961, pp. 261; RADDATZ, T., Die Schatfunde der lberischen Halbinsel, Berlin, 1969, pp. 43 Y 45 Carecemos de datos mas concretos para corroborar la fecha de ocultaci6n.
118. FUENSANTA DE MARTOS (Jaen) antes de 1901
Cornposicion: un cuenco de plata con monedas, la mayorfa romanas y algunas ibericas Museo Arqueologico Nacional, Madrid.
BIBLlOGRAFiA
ROMERO DE TORRES, E., «Antiguedades romanas e ibericas del castillo de Locubfn y Fuensanta de Martos, en la provincia de Jaen», BRAH 66, 1915, pp. 571-574; MELIDA, 1.R., Arqueologia espanola, Madrid, 1929, p. 232; G6MEZ MORENO, M., «La escritura bastulo turdetana», BRAH 66, 1961, pp. 923-924; JENKINS, G.K., «Spain. Literaturiiberblicke der grie-
chischen Numismatik», Jahrbuch furNumismatik und Geldegschichte II, 1961, p. 138 n" 261; RADDATZ, K., Die Schatzfunde der Iberischen Halbinsel, Berlin, 1969, p. 222
Jenkins 10 agrupa con los tesoros sertorianos, fechandolo antes del 90 a.c., pero como indica Raddatz faltan datos seguros.
119. ALMADENES DE POZOBLANCO (Cordoba) 1925
Composicion: en un calderillo de cobre se hallaban 55 vasijas y piezas de plata y unas 200 monedas, estudiados: ;} denarios ibericos
129 denarios romano-republicanos
Museo Arqueologico de Cordoba (114) y coleccion particular (13).
BIBLlOGRAFiA
DE Los SANTOS GENER, S., «EI tesorillo celtfbero-romano de los Almadenes de Pozobianco», BRAe VII n'' 21, 1928, pp. 29-60: idem, «Tesoro hispanico anterromano de los AImadenes de Pozoblanco», MMAP 1942, pp. 69-75; MATEU y LLOPIS, F., «Los tesoros de epoca sertoriana», appendix II en SCHULTEN, A., Sertorio, Barcelona 1949, p. 223; GOMEZMORENO, M., Misecelaneas, p. 182; PAREJA, A., «Nuevos denarios de Pozoblanco», Numisma 138-143, 1976, pp. 91-96
La informaci6n sobre la composici6n del tesorillo varia y los autores no coinciden al respecto. As! segun N. de los Santos (p. 75) «se hallaron en total 114 monedas de plata, todas denarios de la serie republicana consular, acufiados en Roma. S610 hay 5 denarios ibericos: uno de Osca, otro iberorromano de URSAONE, un tercero de ILGONA, otro de ARSE y el quinto de DOMVNIAV (Vives t. II p. 86»). La referencia de Vives corresponde a la ceca de tamaniu para la que no se conocen denarios. G6mez Moreno (p. 182) menciona el hallazgo de unos 200 denarios romanos, I denario iberico de Arsaos, I de Ikalonsken, 1 partido de I1tirtasalirban y I dracma de Arse. Mateu y Llopis (p. 223) nos transmite la siguiente informaci6n: «se hallaron en 1925 unas 200 monedas de plata, en su mayor parte denarios republicanos; s610 5 ibericos, uno de Arsaos, uno de I1tirta, uno de Icalonscen, uno de Turiasu y el quinto de Boiscan. Los denarios consulares mas modernos son de Sexto Pompeyo, del afio 45 a.C.». He examinado la publicacion de S. de los Santos (Brae) donde se considera que el ultimo denario es el de SEX(to) PO(mpeyo) del 45 a.c., sin embargo talleyenda aparece en la emisi6n RRC 235 fechada en el 136 a.c. Ademas este autor enumera magistrados cuyos nombres no coinciden con los recogidos por Crawford por 10 que no me atrevo a fijar una fecha de ocultaci6n.
Pero no todo el tesorillo fue entregado, s610 114 monedas pasaron al Museo de Cordoba; a ello se debe, sin duda, la cantidad citada por N. de los Santos. Una pequefia parte de las monedas quedo en manos del propietario del cortijo donde tuvo lugar el hallazgo. Estas han sido publicadas recientemente por A. Pareja; 2 denarios de Ikalonsken, 1 denario de Bolskan y 10 denarios romanos cuya cronologia oscila entre 138 y 113 a.C.'; en dicha publicaci6n se propone para el ultimo denario la fecha de 66 a.c.
Actas y Memorias
AEA
AP
BRAH
BSAA
Campo, Ebusus
CAN
Garda - Bellido
Guadan
Guadan, Gades
La Tour
MJSEA
MM
MMAP
MNE
NAH
NC
QTNC
RABM
RIC
Robinson
RRC
RRCH
SNG
Sydenham
V
Villaronga, Arse
Villaronga, MHC
Actas y Memorias de la Sociedad Espanola de Antropologia, Etnografia y Prehistoria, Madrid
Archivo Espanol de Arqueologia, Madrid o Arqueologo Portugues, Lisboa
Boletin de la Real Academia de la Historia, Madrid
Boletin del Seminario de Arte y Arqueologia, Valladolid Campo, M., Las monedas de Ebusus, Barcelona, 1976
Congreso Nacional de Arqueologfa
Garcia-Bellido, M.P., Las monedas de Castulo con escritura indigena, Barcelona, 1982
Guadan, A.M., Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Barcelona, 1968-1970, 2 vols.
Idem, Las monedas de Gades, Barcelona, 1963
La Tour, Atlas de monnaies gauloises, Parts, 1982
Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, Madrid
Madrider Mitieilunguen, Heidelberg
Memorias de los Museos Arqueologicos Provinciales, Madrid
Memorial Numismdtico Espaho, Barcelona
Noticiario Arqueologico Hispano, Madrid
Numismatic Chronicle, London
Quaderni Ticinesi di Numismatica e Antiguita Clasica Lugano
Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid
Mattingly, H. y Sydenham, E.A., The Roman Imperial Coinage. /. Augustus to Vitelius, London, 1972
Robinson, E.s.G., «Punic Coins of Spain and their bearing on the Roman Republican series», Essays in Roman Coinage presented to Harold Mattingly, Oxford 1956
Crawford, M.H., Roman Republican Coinage, Cambridge 1974
Idem, Roman Republican Coin Hards, London, 1969
Sylloge Nummorum Graecorum
Sydenham, E.A., The Coinage ofthe Roman Republic, London, 1952
Vives y Escudero, A., La moneda hispanica, Madrid, 1926
Villaronga, L., Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, 1967
Idem, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973
En el afio 1923, se hallo en Riopar, localidad situada al sur de la provincia de Albacete, un tesoro de bronces imperiales en el interior de una olla de barro gris, cuando se realizaban faenas agrfcolas, en un bancal situado al pie del cerro en que se asienta Riopar, Las primeras noticias sobre el hallazgo son debidas a Sanchez Jimenez, 1 quien pensaba que el mimero de piezas encontradas era mas numeroso. Otras referencias al tesoro en cuestion nos la proporcionan Mateii y Llopis, 2 y Centeno. 3
En la actualidad de este tesoro el Museo Arqueologico de Albacete, 4 posee un total de 225 monedas que fueron adquiridas por compra en dos ocasiones diferentes, y que son el motivo del presente estudio.
I. SANCHEZ JIMENEZ, J. Hallazgos rnonetarios de la provincia de Albacete. Hallazgo 47. Cr6nica de los Museos y Cornisarfas del S.E., Boletin Arqueol6gico del Sudeste Espafiol (BASE), 1-3, 1945, pp. 210-211; Inventario de los hallazgos rnonetarios en la provincia de Albacete. Hallazgo 47. Anales del Serninario de H" y Arqueologfa de Albacete. Afio 1. 1951. pp. 43-47; Museo Arqueologico Provincial de Albacete. II. EI Tesoro Numisrnatico de Ri6par. Mernorias de los Museos Provinciales. Afio 1945. Torno VI. pp. 159-174; Inventario Nacional de Folios Arqueol6gicos. N° 704. Tesoro de Ri6par. Noticiario Arqueol6gico Hispanico. Cuadernos 1-3, 1953, Madrid, 1955.
2. MATEO Y LLoPIS. H. M. n" 200. Arnpurias, VII-VIII, 1945-1946, p. 266.
3. RUl M.S. Centeno. Un tesouro de Aurei do Norte de Portugal. N° 23, pp. 26-28 Porto, 1978.
4. Agradezco a D" Rubf Sanz Garno, Directora del Museo Arqueologico de Albacete, las facilidades dadas para poder estudiar y publicar este tesoro.
Curiosamente este tesoro ha pasado desapercibido a los investigadores, aiin cuando plantea uno de los aspectos mas interesantes dentro de la problernatica del siglo II d.C., por tratarse de uno de los pocos tesoros de sestercios aparecidos en Hispania.
La fecha de ocultaci6n del tesoro debe situarse en torno a la epoca de Lucio Vero.
G4LR4 (68-69 d.C)
1. Sestercio 22,0433,0
2. Sestercio 19,07
3. Sestercio
4. Sestercio
VESPASlANO (69-79 d. C)
5.
6.
7.
TITO (79-81 d. C)
10 Sestercio 21,85 33,5
BG RIC II, 89 11. Sestercio 21,85 33,5 6 AG RIC II, 94 12.
Sestercio 21,1932,0
AG RIC II, 107
15. Sestercio ·22,59 32,0 6 BG RIC II, 109
DOM/ClANO (81-96 d. C) 16 Sestercio 22,69 32,0
5. Para cada moneda damos su nurnero, valor, peso, modulo, posicion de cufios, referidos al cuadrante horario, conservacion y cronologfa. La referencia bibliografica va referida a: RIC, The Roman Imperial Coinage (RIC), VoL I-U-III. London 1926-1930.
62.
MOTIVO DE LA OCULTACION DEL TESORO
El reinado de Marco Aurelio (161-180) se vi6 envuelto en guerras constantes y extendidas por casi todas las fronteras. Hispania no serfa una excepci6n en estas preocupaciones militares de Marco Aurelio. Super6 airoso la grave situaci6n gracias a los excelentes generales de que supo rodearse. De su largo reinado, de casi 20 afios, cabe res altar para Hispania como hechos principales; la invasi6n mora y la inquietud de la poblaci6n peninsular que las fuentes claramente indican para Lusitania. Sobre ambos acontecimientos estamos mal informados, asf como su alcance, causas y consecuencias. Por otra parte, hay una serie de acontecimientos que no serfa extrafio se hallaran relacionados entre sf y no parece deban excluirse ciertas concomitancias socioecon6micas entre el descontento producido por las levas militares para Mauritania y ciertas dificultades en el comercio de minerales que iban desde Lusitania a traves de la Betica en busca de los puertos de la costa meriodional atlantica. Pudo
VIDAL BARDAN
contribuir a crear cierta inquietud social el proceso de forrnacion de grandes latifundios; las restracciones impuestas a los espectaculos circenses; la total extincion del viejo clan hispano, preponderante desde finales del siglo T, y la menguada atencion a Hispania.
Algunos han buscado un denominador cormin a estos hechos pensando en un incipiente despegue de las provincias de Hispania respecto a Roma, que auguraban ese sentimiento de autonomia 0 esbozo de nacionalismo y que se perfila en el apoyo hispano a las revueltas de Materno y Albino, que vamos a presenciar en los alios siguientes. Este localismo se habia hecho presente ya bajo Antonino Pfo en la revuelta de Cornelio Prisciano, segun opina Alfoldy; se agudiza de ahora en adelante.
Las incursiones moras estan suficientemente comprobadas en los textos y la arqueologfa; tambien la Historia Augusta insimia que hubo conatos de rebelion hispana, sobre todo promovidos por los lusitanos, pero nada indica que ambos hechos fueran simultaneos.
Algunas inscripciones confirman la invasion, asf como algunas monedas de Comedo de los alios 177 y 178, en los que aparece Mauritania y un moro a caballo. La peligrosidad de la invasion mora obligo al cambio de provincia senatorial, que teniala Betica bajo el mando de un proconsul, en provincia imperial con un ejercito a las ordenes de un legatus del Emperador. Tarnbien, con este motivo, Septimio Severo, el futuro Emperador, ceso como quaestor para dar paso a un mando militar.
Thouvenot y Fernandez Chicarro" entienden que hubo dos invasiones: una situada entre los alios 170-172, sofocada por Aufidius Victorinus como propretor y por Aelius Romanus que figura como debellator hostium provincias Hispaniae, quizas este ultimo fue el que acabo con las revueltas de los hispanos, y preferentemente lusitanos ya que se habla de debellator y de todas las provincias hispanas y no solo de una, la Betica, en la que se habfa concentrado la presion mora. De Aufidio sabemos que combatio en la Betica con los efectivos de la legio VII Gemina que por un tiempo tomo asiento en Italica.
La segunda ivasion habia tenido lugar el afio 175, lIegando a amenazar la Lusitania, la que motive la participacion de Vallius Maximus procurator de aquella provincia lusitana y que dispondria a sus ordenes de algunas unidades auxiliares situadas en los distritos y que dispondria a sus ordenes de algunas unidades auxihares situadas en los distritos mineros. Vallio Maximo llego a desembarcar en Mau-
6. De la invasion mora se ha ocupado VON PREMERSTEIN, THOUYENOT, GARCiA Y BELLJDO, C. FERNANDEZ CHICARRO, ROMANELLI; vease una recopilacion de las fuentes y reciente estudio de la cuestion en I.M. BLAZQUEZ, Hispania desde el ario 136 al 235, en Hispania, XXXV, 1975,1975, pp. 67 y ss.; E. GONZALVES, Notas sobre las invasiones de bereberes en la Betica epoca de Marco Aurelio, Cuadernos de la Biblioteca Espanola en Tctuan, 13-14, 1976, pp. 217 Y ss.
ritania persiguiendo a los invasores. El hecho de esta segunda invasion es rebatido por C. Castillo y Pflaum, quienes piensan tarnbien que el movimiento lusitano fue escaso, pues en el afio 176 el mando de la Betica esta de nuevo en manos de un gobernador senatorial. Paralelamente a las carnpanas citadas, se habfa desarrollado un labor preventiva de desembarcos en las costas hispanas a cargo de L.I. Velilius Gratus, y otra labor de vigilancia dentro de la propia Mauritania, para impedir la formaci6n y llegada de refuerzos moros. La direcci6n suprema de todas estas campan as de pacificacion de la Betica parece, segun Roldan, estuvo en manos de Tiberio Claudio Candido en calidad de legatus Augusti; Para estas campafias tuvieron que desplazarse tropas de Macedonia y hubo fuertes luchas para impedir los asedios a Singilia Barba y a Italica. De todos modos la Betica parece que fue duramente saqueada, pues apenas debian existir ciudades fortificadas.
No escasa decadencia econ6mica de la Betica fue la mas directa consecuencia de estos afios de escasez de productos beticos en Roma. Aunque esta crisis del comercio debio estar localizada en algunos productos y regiones. Pero no se puede negar la crisis, siquiera local: a partir del afio 170 cesan por unos afios las dedicatorias a los Emperadores.
Con Marco Aurelio no existe ningtin testimonio privado del culto imperial; abundan la de los soldados, siete. Otros datos parecen inclinarnos a pensar en esta crisis economica: las bandas de Materno se moveran inquietantes por Hispania en el afio 186; una inscripci6n de Sevilla nos habla de que Marco Aurelio hubo de reducir los impuestos por la penuria economica. Pero, con ser evidentes ciertos hechos de crisis econornica en determinadas zonas, no existe evidencia para otras regiones. Los tiltimos reclutamientos efectuados con motivo de las guerras contra los moros de Mauritania y en la Betica debieron ser eldetonante de la revuelta. Y tambien la evasion a ltalia de hombres y capitales; en este mismo pasaje recuerda a los senadores no nacidos en ltalia la obligaci6n que tenfan de adquirir tierras en la Peninsula ltaliana hasta una cuarta parte de sus bienes. A una sangria en hombres, las guerras de Mauritania, se afiadia la descapitalizacion de Hispania; pues aunque en estos momentos apenas surgfan nuevos hispanos senadores, los hijos de los prohombres hispanos de tiempos anteriores vivian en ltalia, pero segufan manteniendo mayormente sus propiedades en Hispania y se vefan afectados por tales medidas. Se tratarfa, pues, en Hispania, de una crisis de «circulacion monetaria» que ellujo de las ciudades y ciudadanos habia incrementado junto con la baja del comercio betico. A ello se afiadirian cuantiosos gastos delas ciudades del sur que hubieron de construir murallas para prevenir desastres como los producidos por la invasion mora. Asi, Carmona, Baelo, Evora, Ilipa, Italica, Carteia, hubieron de fortificarse; y sabemos cuan costosas eran tales obras.
En consecuencia, no podemos hablar de decadencia 0 crisis social y econ6mica para el mediodfa hispano, pues era localizado, yen 10 que respecta al norte, tanto en sus distritos mineros como en las zonas agrfcolas, nada autoriza a afirmar
tal decadencia: el dinero delas minas y el servicio militar habfan capitalizado el campo que, por otra parte, habfa encontrado una adecuada y generalizada explotaci6n.
CAMPANAS 1979-85
El presente estudio corresponde al analisis de los materiales procedentes del yacimiento romano del Albir, en la localidad alicantina de Altea. Yacimiento cuya direccion de los trabajos de excavacion ha estadodesde 1979 en manos e D. Guillermo Morote Barbera. I Y ha sido por encargo suyo intentar realizar esta primera aproximacion de las monedas aparecidas entre las campafias de 1979 a 1985. Hasta la fecha la excavacion del yacimiento de El Albir ha supuesto un total de siete campafias, desde 1979 a 1985. De las cuales se ha obtenido los restos de dos necropolis del siglo IV y las dependencias de unas termas 0 balneas, segun Morote.?
La primera necropolis fue excavada durantelos afios 1979 y 1981 Y dio como resultado la localizacion de45 tumbas de diversa tipologfa, desde anforas utilizadas como ataiides, pasando por las fosas en la tierra tapadas por enormes losas, a ataiides de madera protegidos por tegulae planas. Los materiales que contenfan las tumbas, jarros, vasos y copas de vidrio son todoselIos del bajo imperio romano.
1. Hacemos constancia de nuestro agradecimiento al Sr. MOROTE por las facilidades dadas en la consulta de los materiales numismaticos, Asi como la autorizacion para publicar esquemas y pianos pertenecientes a la memoria de la excavacion.
2. MOROTE BABERA, l.G. La necropolis de EI Albir. Papers d'Educacio i Cultura pag. 22 (Valencia 1985).
MOROTE BARBERA, l.G. EI Conjunto bajo imperial de EI Albir, Die: Aiios de arqueologia alicantina (en prensa).
R. ARROYO ILERA
La segunda necropolis aporto otros datos complementarios. Se trata de un monumento funerario de tipo familiar. Son tumbas dispuestas en el interior de una construccion cuadrangular y de gruesos muros, formados por piedras trabadas con argamasa (cal y arena) en la base, y de adobes en las paredes altas. El interior debio de estar pintado con estucos rojos. Por los restos dados en la excavacion estaba dividido en dos sectores: el primer piso es de tierra batida con una sola tumba, yen el segundo sector las tumbas estan hechas de obra. Las fosas se hallan separadas por delgados tabiques.
En cuanto a la fachada se encuentran tres gruesas bases de pilares que debian de dividir el edificio, con entradas individuales.
Con posterioridad a la destruccion del monumento funerario el lugar fue utilizado para nuevos enterramientos. Ellado norte del edificio la rampa de opus signinum fue cortada para aprovechar la cara del muro exterior y situar alli varios enterramientos. Y rodeando la construccion se hallaron varias tumbas de inhurnacion en anfora 10 que al parecer de Morote corrabora su hipotesis.
Adernas de los restos descritos se encuentran el conjunto de las termas 0 balnea, de la que queda todavia una gran parte por excavar.
En cuanto a los materiales nurnismaticos obtenidos hasta la fecha son un total de noventa y ocho piezas, delas cuales sesenta y una estan dentro dela posibilidad de clasificacion y el resto totalmente frustras. En este sentido hay que sefialar que la proximidad del mar ha sido un elemento negativo para su conservacion, ya que la oxidacion es de tal calibre que lamoneda llega a deformarse de tal manera que se transforma en una autentica bola de metal." Curiosamente las monedas mejor conservadas son las que se hallaron en las diversas tumbas de las dos necropolis, quiza por haberse conservado dentro de una bolsa de tela, como en la tumba mimero 19.
Composicion del material. En lfneas generales el materialnumismatico obtenido hastala fecha es bastante homogeneo, como resultado, quiza, de los estratos que se han ido excavando. Una primera aproxirnacion nos darla este esquema.
Siglo I
Siglo II
SigJo III
Siglo IV
1.61 %
0.00 %
3.22 %
95.16 %
Del siglo I se trata de una sola pieza, de acufiacion provincial, posiblemente, su mal estado de conservacion nos obliga a manifestar una gran reserva. Pero de todas las maneras se trata de una moneda de circulacion residual. En cuanto al siglo II hasta la fecha no se ha obtenido dato alguno, es muy posible que no se
3. La mayor parte de las monedas fueron limpiadas por diversos procedimientos por la arqueologfa S. ASINS VELlS, a la que hacemos constancia de nuestro agradecimiento.
haya llegado en la excavacion hasta dicha epoca. En cuanto al siglo III con un porcentaje de solo el 3.22 % es de finales de siglo y con DIVO CLAUDIO de irnitacion con los problemas que este tipo de piezas presentan al intentar saber su real cronologia.
El siglo IV es el centro de todo 10 realizado hasta ahora, prueba de ello es el 95.16 % que presenta en el conjunto de los materiales.
El reparto cuantitativo por emperadores nos dan los siguientes porcentajes:
Emperador
A primera vista salta el mimero elevado de las acuiiaciones de Constancio II frente al resto, en particular las del periodo que va desde el 346 al 361. La primera parte del siglo IV esta mal representada, faltan desde luego las acufiaciones de Constantino I que en el caso del Albir solo representan un 6.45 %. Esta faIta del numerario de la primera mitad del siglo nos inclina a pensar que estamosante restos de circulacion monetaria, pero esto 10 podremos observar mejor cuando analicemos las diferentes piezas dentro del marco arqueologico en donde aparecieron. Por otro lado encontramos un conjunto tarnbien hornogeneo correspondiente al ultimo cuarto de siglo en particular las emisiones de los valentinianos. Si comparamos estos materiales con los obtenidos en las excavaciones del Portvs Ilicitanvs, lugar no muy lejano del que estamos estudiando" Constancio II sera tarnbien el monarca cuyas emisiones estan mejor constatadas, con un 8.57 %. La diferencia estriba que tambien Constantino I ocupara un lugar significativo en la circulacion de la primera mitad del siglo, aspecto no comparable en el caso del Albir, por ahora al menos.
4. ARROYO ILERA, R. Estudio numismatico de las excavaciones en el Portvs Ilicitanvs. Santa Pola (Alicante). Campaiias 1982 y 83. SAGUNTVM nO 20 pag. 257 (Valencia 1986).
R. ARROYO ILERA
El reparto delas emisiones y de los reversos a 10 largo del siglo IV es algo diferente a 10 que pudimos observar en el Portvs Ilicitanvs y en el GrauVell de Sagunt. 5 Cuantitativamente es como sigue:
Reversos %
Concordia militum
VOT X
Gloria exercitvs (2est.)
Gloria exercitvs (lest.)
Aetern-a Pietas
Victoriae DD Avhh Q NN
Fel temp reparatio (caballero)
Spes Rei-publicae
Gloria romanorvm
Securitas Reipublicae
Victor-ia Avgg
Vot XV Mult XX
Salus rei-publicae
La masa monetaria del siglo IV se centra basicamente en el tipo Fe! temp reparatio del modulo de la media maiorina y del tipo caballero lanceando a enemigo caido. Son emisiones, segun cecas, que oscilan entre el 348 y el 354, son por otra parte el tipo de moneda de este periodo mas abundante en los hallazgos.? Que en el caso del Albir se prolonga con las acufiaciones de Juliano II. Representa cuantitativamente el 35.59 % del total del siglo IV.
Otro momenta significativo a 10 largo del siglo es el que corresponde al periodo valentiniano, basicamente entre el 364 y el 392. Destacando fundamentalmente las acufiaciones de Valentiniano II. Se trata delas pequefias piezas del tipo Salus rei-publicae 0 de Victor-ia Augg. De todas las maneras pensamos que la herencia de las medias maiorinas de Constancio II 0 de Juliano, se realizara sobre el tipo de la Securitas reipublicae, las cuales suponen un 6.77 %, y que perduraran residualmente con las pequefias de los Salus 0 Victoria.
Un aspecto que nos llama la atencion en el conjuto de la masa monetaria del siglo IV es la falta de acufiaciones de Constantino I, y sobre todo la falta delas
5. ARROYO ILERA, R. Analisis numismatico de las excavaciones del Grau Veil (Sagunt-Valencia). Carnpafias de 1983-84. SAGUNTVM n" 19 pag. 225 (Valencia 1985), 6, KENT, I,P.C, The Roman Imperial Coinage, VIII, (London 1981)
KENT, J .P,C. Fel temp reparatio en Numm. Chron 1967, El tipo de maiorinae ligera y la media maiorinae cesaron en las Galias hacia finales del 349. DEPEYROT. G, Le numeraire gaulois du /Ve. steele. Aspects quantitatifs Oxford 1982,
-{"'''_'''''-v--'/ :, ; I i,'\?lR (�lteaJ �f· \( (}. �
I(A TR LG AR AD R AL eUN TS N AN SIS ey DeClO. DR lEN.
Fig, I. Situaci6n geografica del yacimiento, Histograma de las cecas occidentales y orientales,
R. ARROYO ILERA
acuiiaciones del tipo Reparatio Reipvb muy abundantes en todos los hallazgos de la Peninsula. 7
Distribuicion del material numismatico en el yacimiento arqueol6gico
De una manera simple cabria diferenciar dos zonas: las termas y el complejo de las dos necr6polis. El primer conjunto se halla dividido en sectores y catas (fig. 1 Y 2) Basicamente el mayor contingente de monedas se halla en las catas D, D-F Y E. En el primero la moneda mas antigua es de Maximiano de la ceca de Cartago, y lamas reciente un nummus del tipo Salus Rei-publicae del 383-392. Existiendo una cierta continuidad en las emisiones sobre todo a partir del 330. Las emisiones mejor representadas son del tipo Gloria Exercitvs (2 y 1 estandarte) y los Fel temp reparatio del 354.
La cata D-F presenta un tipo de material en consonancia con el anterior, como es logico. Como moneda residual se halla un as del alto imperio, pero la mayor parte del material corresponde al periodo entre el 340 (Gloria exercitvs) y el 383-392 (Salus Reipublicae) Hay como en la cata anterior algun ejemplar del tipo Victoriae DD Avgg QNN del afio 346-348.
La cata E ofrece materiales armismaticos situados entre el 337 y el 364, como la unica excepci6n de un pequefio Divo Claudio del tipo de altar de caracterfsticas locales, situado en el 274 en adelante. De esta parte siguen sobresaliendo los ya mencionados Gloria exercitvs y los Victoriae DDAvgg QNN.
En cuanto a la parte delas termas, hasta la fecha, ha ofrecido escasos materiales. Como desde el punto de vista dela excavaci6n se encuentra dividido en sectores y zonas, la III es la mas importante, sobre todo porque coincide con el desague de la baiiera, lugar en donde se hallaron varios nummi, de entre los anos 346 a 354. La zona II correspondi6 al hipocampo y la zona I a la bafiera, que fueron los lugares de pequeiios hallazgos. De elias la mas reciente es la segunda con un nummus del 383 del tipo Salus Rei-publicae.
La necropolis ocupa dos espacios diferenciados, la denominada necropolis II se encuentra dentro de un contexto del mausoleo rodeandole. Y la n? I esta en un espacio mas abierto (Fig. 3 y 4). En el primer caso el material numismatico aparecio en superficie allado del muro Este del denominado «rnausoleo». Se trata de piezas que se sinian en un periodo muy concreto y coherente, hacia la mitad del siglo IV, 348 a 368 d C.
7. CALLU, J.P. Reparatio Reipvb. Un problerne de circulation monetaire. NVMMVS 2a serie (Porto 1978). SERRANO, E. y LUQUE MORANO, A. Monedas del tipo Reparatio Republicae de una villa de Cartarna (Malaga). Numisma vol 150-55 (Madrid 1978)
ASINS VELlNS, S. Analisis de las emisiones reparatio reipublicae de Granatianus (Numario del Ayuntamiento de Valencia) Gaceta Numismatica N° 78 (Barcelona 1985).
Fig. II. N.o 1. Plano de las termas. N,? 2. Plano de las diferentes habitaciones.
R. ARROYO 1LERA
La pieza mas antigua se trata de un nummus postumo de Constantino del tipo Aetern-a Pietas del 337-40 acufiado en Arelate. Y la mas moderna un nummus de Valente del tipo Securitas Reipublicae del 368-75. Pero el material mas abundante es sin duda los nummus de Constancio II y Juliano del tipo Fel temp reparatio (caballero).
De las tumbas que existen en la zona del mausoleo, s610 tres, la niimero 14, 15 y 9 contuvieron material numismatico. Su dataci6n, al menos en dos de elias (tumbas 9 y 15) es semejante. La mas antigua es la mimero 14 con un nummus de Constante del tipo Victoriae DD Avgg QNN del 340 d C. En cambio la mimero 9 y la 15 pertenecen al periodo posterior del Constancio II y de Juliano, en unas fechas que pueden oscilar entre los 353 y 360 con los tipos muy comunes del Fel temp reparatio (caballero).
La existencia de estas pequefias monedas en el interior delas tumbas se debe fundamentalmente a la antigua creeencia del pago al viejo Creonte para el paso de la laguna Estigia. Se situaban estas monedas en laboca del difunto. Por ello en la excavaci6n este material aparece al lado de la cabeza. 8
De las tumbas mencionadas la mimero 15 es doble, una superior mas cortza y un inferior mas alargada. La superior contenia dos monedas: Constancio II, Fel temp reparatio, Lugdunum 353-55 y Juliano II, Fel temp raparatio, Arelate. 355-60. Y la tumba inferior iinicamente una de Juliano II, Spes Rei-publica, Arelate. 355-360
Desde luego la inferior es anterior a la superior, pero en un espacio de tiempo minirno, pues las emisiones que ofrecen de Constancio II y sobre todo de Juliano II son practicamente cohetanas, 0 en todo caso deberia de modificarse la fecha del tipo Rei-publice de Juliano II.
8. EI precio de la travesfa que se pagaba a Caronte 10 menciona por primera vez Aristofanes, Ranas 139,270. Autores posteriores aseguran que la moneda que se colocaba entre los dientes de los muertos tenfa esta unica finalidad. Sin embargo es muy dudoso, segun Rohde, que la costumbre de enterrar una moneda juntamente con el cadaver se deb a al deseo de entregar al muerto el precio que debe pagar al barquero; muy discutible es ya que la representacion de Caronte y de su barca haya tenido una fuerza dcgmatica suficiente para dar nacimiento a un uso tan tipico, que consiste en una operacion material. Este uso, al parecer, no se encuentra nadamas que en las tumbas del mundo griego, en fecha posterior al empleo de la moneda, y que se conservara con gran tenacidad en muchas regiones del Imperio Romano hasta bastante tarde, y a traves de laEdad Media perdurara en algunos lugares hasta epoca recicntc. Es posible que esta costumbre tuviera en sus orfgenes alguna relacion con el oficio del barquero y que luego la explicaci6n aclaratoria de la extrafia costumbre se haya convertido en creeencia popular. Seria mas 16gico parangonar este hecho con todas las dernas costumbres con las que en muchos lugares se satisfacfa a los muertos mediante unos dones muy tenues casi simb61icos en el funeral 0en la tumba. Tal vez el 6bolo fuera un leve sfmbolo de la propiedad del muerto que, segun el antiqufsimo derecho de las almas, se enterraba con el. No debe de descartarse, tampoco, la posibilidad de que con esta moneda se intentara comprar para el muerto aquel buen trato que tuvo en la vida. RHODE, ERWIN. EL cuLto de Las aLmas y La creencia en La inmortalidad entre Los griegos. Vol. I pag. 291-92. (Barcelona 1973).
R. ARROYO 1LERA
Procedencia del material.
Dentro del analisis numismatico tiene un especial interes el analizar la procedencia de las monedas atendiendo a las referencias que las cecas nos ofrecen. En este sentido la primera observacion es constatar la cantidadde talleres que podemos ver retlejados, que en nuestro caso son cifras muy equilibradas entre los ta Heres occidentales y los orientales.
Talleresoccidentales 46.15 % Talleres orientales 53.84 %
En principio hay un mayor predominio de las cecas orientalesfrente a las occidentales, 10 cual es atipico dentro de la circulacion monetaria del territorio,? en donde atendiendo al aprovisionamiento, siempre se ha observado un mimero mayor de las cecas occidentales sobre las orientales.
Gmu Vel! (Sagunt)!" Portvs llicitanvs!'
La iinica explicacion que cabrfa dar a este dato es elde la situacion costera del yacimiento, 10 que perrnitirfa tener acceso a especies monetarias procedentes de otras cecas que llegarfan por mar. Esta interpretacion sera posibleprobarla el dfa que terminada la excavacion de todo el yacimiento se tenga una idea clara de 10 que representaba ese micleo humano, aspecto que hoy por hoy no es posible todavfa deducir.
Interesante tarnbien resulta la descripcion individual de los talleres:
Las mismas cifras que ofrece el analisis individual tampoco se ajusta a 10 que serfa el aprovisionamiento considerado tradicional. En el caso del Albir, Lugdunum y Arelate representarfan el 16 y 12 % respectivamente, cuando los datos de otros yacimientos semejantes son:
9. ARROYO ILERA, R. Numario de La Universidad de Valencia. pag. 182 (Valencia 1984). 10. ARROYO, Grau Veil, ob. cit. Cifras reelaboradas sobre los datos que contiene el trabajo. 11. ARROYO. Portvs Ilicitanus. Ob. cit. 4
R. ARROYO ILERA
Grau Vel! Portvus llicitanvs
Solo Arelate estaria en consonancia, pero no Lugdunum, que en contadas ocasiones debio de aprovisionar a esta costa de Hispania. Pero si que cabe explicar dicha ceca si situamos sus monedas dentro de un periplo marino costero.
En cuanto a los talleres orientales la falta de una coherencia es su caracterfstica mas notable.
Albir
Tesalonica
Grau Vel! Portvs Ilicitanvs
Esta claro que se trata de monedas que llegan a la costa valenciana de una forma accidental y como resultado de unos contactos muy diversos. De ahi que no exista una linea de conexion entre ninguna de ellas. En todo caso y aceptando los riesgos quesupone cualquier hipotesis, la referencia geografica de dichos taBeres solo nos servirfa para sospechar el mayor 0 menor contacto de las relaciones maritimas.
En resumen nos encontramos ante un yacimiento arqueologico costero de cierta envergadura, con restos de necropolis destacadas. Con una habitabilidad importante, al menos, en el siglo IV dC, pero en una fase todavfa temprana de investigacion para sacar una serie de conclusiones, que en cualquier momento con la aparicion de nuevos materiales puede variar. Desde el punto de vista numismatico el hecho mas significativo es el volumen de monedas que aparecen en un contexto perfectamente delimitado como son las tumbas de lasdos necropolis. Los resultados son provisionales y esperamos que nuevas campafias de excavacion permita !legar a otros materiales y a unas conclusiones mas determinantes.
1. Segobriga. As. (7) Caligula a izquierda. Corona de laurel. 37-41 d C. 5.2 gr. 30 mm. 9 pos. cufio. Vives. IV-24 CLVI 12. Testigo entre D y F.
2. Antoniniano. DIVO CLAUDIO. Altar con compartimientos. Afio 274. 1.20 gr. 15 mm. 8 pos. cufio. Cata E Nivel cenizas. to
3. Diocleciano. nummus. Alejandrfa. Emision ANA 296-7 d C. Concordia Militum. 2.60 gr. 20 mm. 12. RIC 46. Tumba. Campafia 1984.
4. Maximiano. nummus. Cartago. Emision FK. Afio 303. Corona de laurel dentro VOT X.X 2.8 gr. 21 mm. 1 RIC 38. Cata D. 0.40-0.80.
5. Constantino II. nummus. Constantinopla. Emision CONS8. Afio 330-3 d C. GLORIA EXERCITVS (Dos estandartes) 2.10 gr. 19 mm 1. RIC 579.60 Cata D. 40-80.
6. Constantino II. nummus. Tesalonica. Emision SMTSB. Afio 330-3 GLORIA EXERCITVS (Dos estandartes) 2.40 gr. 19 mm. 19. RIC 524. 184. Cata D. 40-80.
7. Constante 0 Constancio II (L). Nummus. Afio 340 d C. GLORIA EXERCITVS (Un estandarte). 1.20 gr. 14 mm. 8. Muy desgastada. Cata D. 60-80.
8. Constante. Nummus. Treveris. Emision TRP. Aiio 340 d C. GLORIA EXERCITVS (un estandarte). 1.80 gr. 16 mm. 8. RIC 144. 86. Testigo entre cata D y F.
9. Constantino 1. nummus. Nicomedia. Emision SMN�. Afio 370-40 d C. GLORIA EXERCITVS (Un estandarte). 1.30 gr. 16 mm. 7. RIC 472.17. Cata E, nivel 100-120. Campana 1981.
10 Constantino 1. Nummus. Nicomedia. Emision SMN�. Ana 337-40 d C. GLORIA EXERCITVS (unestandarte) 1.40 gr. 16 mm. 6. RIC 472.17. Cata E, nivel 100-120. Campana 1981. y
11. Constante. Nummus. Lugdunum. Emision TLG, Afio 340-341. GLORIA EXERCITVS (un estandarte) 2.80 gr. 16 mm. 1. Bastien 31. Cata F 20-40 Campana 1983.
12. Constancio II. Nummus. Antioquia. Emision SMAN8. Afio 337-47. GLORIA EXERCITVS (Un estandarte) 1.60 gr. 16 mm. 7. RIC 515-49. Cata D. 40-80.
13. Constancio II. (�). Nummus. Ceca y emision borrada. Afio 337-40 GLORIA EXERCITVS (Un estandarte). 1.70 gr. 14 mm. 7. Muy desgastada. Tumba 19. Necropolis 2. Campana 1984. 14. Constantino II ((,) Nummus. 337-40 d C. GLORIA EXERCITVS (Un estandarte). 0.80 gr. 14 mm. 1. Muy desgastada. Cata cenizas.
15. Constantino 1. Nummus. Arelate. Emision postuma pcb� Afio 337-40 d C. AETERN-A PIETAS. 1.80 gr. 14 mm. 6. RIC 206.40. Necropolis II. Mausoleo. Superficie, muro este. Campana de 1984. M
16. Constante. Nummus. Treveris. 340 d C. Emision TRP VICTORIAE DD AVGG Q NN 1.60 gr. 15 mm. 1. RIC 145.106. Necropolis II. Tumba 14. Campana 1985.
17. Constancio II. Nurnmus. Lugdunum. Aiio 346-48 Emision LUG VICTOIAE DD AVGG Q NN 1.60 gr. 16 mm. l. RIC 181.65. Testigo entre cata D y F.
18. Nummus. Aiio 346-348. VICTORIAE DD AVGG Q NN 0.90 gr. 14 mm.
6. Sector 5, Zona I, Nivel C, Bafiera. Campana 1984.
19. Nummus. Afio 364-348. VICTORIAE DD AVGG Q NN 0.80 gr. 14 mm.
6. Zona III, Sector desague. Campana 1984.
20. Nummus. Afio 346-348. VICTORIAE DD AVGG Q NN 0.80 gr. 14 mm. Zona III. Sector desague. Campana 1984.
21. Constantino II. Nurnmus. Aiio 346-48. VICTORIAE DD AVGG Q NN 1.60 gr. 14 mm. 12. Cata D. 40-80.
22. Constantino II. Nurnmus. Afio 346-48. VICTORIAE DD AVGG Q NN 1.30 gr. 14 mm. 12. Nivel E - 60-80.
23. Nurnmus. Afio 346-48. VICTORIAE DDAVGG Q NN 1.80 gr. 15 mm.
8. Cata E. 80-100.
24. Nummus. Afio 346-48. VICTORIAE DD AVGG Q NN 1.20 gr. 14 mm. 8. Cata E. 120-140.
25. Constancio II. Media maiorinae. Lugdunum. Emision GPLG. Afio 353-55. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.90 gr. 20 mm. 12. RIC 191.189
Necropolis II. Tumba 15, superior. Campana 1985.
26. Constancio II. Media maiorinae. Tesalonica. Emision TESA. Afio 348-50. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.50 gr. 18 mm. 12. RIC 412.119. Necropolis II. Mausoleo, superficie, muro este. Campana 1984.
27. Constancio II. Media maiorinae. Antioquia. Emision ANA. Afio 350-55. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 1.60 gr. 18·mm. 1. RIC 524.153. Necropolis I, tumba 17. Campana 1980.
28. Constancio II. Media maiorinae. Siscia. Emision ASIS. Afio 351-55. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 1.70 gr. 19 mm. 1. RIC 375.350. Necropolis II. Junto a la entrada sur del Mausoleo. Campana 1984.
29. Constancio II. Media maiorinae. Ceca y emision borrada. Aiio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 1,80 gr. 16 mm. 6. Testigo entre cata D y F. Campana 1981.
30. Constancio II. Media maiorinae. Ceca y emision borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero) 2.50 gr. 18 mm. 8. Testigo entre cata D y F. Campana 1981.
R. ARROYO ILERA
31. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.60 gr. 19 mm. 6. Testigo entre cata D y F.
32. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.50 gr. 19 mm. 8. NivelD. 0.20.
33. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). l.60 gr. 17 mm. l. Necropolis I tumba 17. Campana 1980.
34. Constancio II. Media maiorinae. Roma (�) Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). l. 80 gr. 19 mm. 7. Necropolis 1. tumba 17. Campana 1980.
35. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.10 gr. 17 mm. l. Necropolis 1. Tumba 17 Campana 1980.
36. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). l.80 gr. 14 mm. 6. Necropolis 1. Tumba 19. Campana 1980.
37. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.30 gr. 16 ffiffi. 1. Necropolis 1. Tumba 19.
38. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.80 gr. 16 mm. 12. Necropolis I. Tumba 19. Campana 1980.
39. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). l.70 gr. 17 mm. 12. Necropolis 1. Tumba 19. Campana 1980.
40. Constancio Galo. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 1.90 gr. 17 mrn. 3. Necropolis I, Tumba 19. Campana 1980.
41. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afios 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2 gr. 17 mm. 1. Necropolis I. Tumba 24. Campana 1980.
42. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). l.30 gr. 16 rnm. 1. Sector 5, Zona ill. Campana 1984.
43. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 1.55 gr. 16 mm. 6. Necropolis II, Tumba 9. Campana 1985.
R. ARROYO ILERA
44. Constancio II. Media maiorinae. Ceca borrada. Afio 354. FEL TEMP REPARATIO (caballero). l.80 gr. 18 mm. 12. Necropolis II, Mausoleo, superficie, muro Este. Campafia 1984. _ML_
45. 46.
Juliano II. Media maiorinae. Arelate. Emisi6n rcox afio 355-60 d C. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.30 gr. l7 mm. 2. RIC 224.274. Necropolis II. Tumba 15. Superior. Campafia de 1985.
Constancio II. Nummus. Tesalonica. Emision S��SA Afio 355-61 dC. SPES REI-PUBLICE. 2.40 gr. l7 mm. 12. RIC 422.215. Necropolis I, Tumba 19. Campafia 1980.
47. Juliano II. Nummus. Arelate. Emision TCON. Afio 355-360 d C. SPES REIPUBLICE. l.90 gr. l7 mm. 10. RIC 224.276. Necropolis II. Tumba 15, inferior. Campafia 1985.
48. Juliano II. Nummus. Ceca borrada. Afio 355-60. SPES REI-PUBLICE. 1.70 gr. 17 mm. 1. Cata E. Nivel I. 100-120.
49. Constancio II. Nummus. Aquileia. Emision AQP. Afio 355-61 SPES REIPUBLICE. l.20 gr. 15 mm. 5. RIC 336.233. Necropolis II Mausoleo superficie, muro Este. Campafia 1984.
50. Juliano II. Nummus. Constantinopla. Ernisi6n CONS Afio 361-63 SPES REIPUBLICE. l.80 gr. 16 mm. 4. RIC 462 Necropolis II. Mausoleo superficie, muro este. Campafia 1984.
51. Valente. Nummus. Cycicus. Emision SMKA. Afio 364-67. GLORIA ROMANORVM 2.20 gr. 17 mm. 12. RIC 240.86. Necropolis II. Mausoleo, superficie, muro Este. Campafia 1984.
52. Valente. Nummus. Roma (i.,). Afio 368-75. SECURITAS REIPVBLICAE 1.90 gr. 18 mm. 7. Necropolis I, Tumba 24. Campafia 1980.
53. Valente. Nummus. Ceca borrada. Afio 368-75. SECURITAS REIPVBLICAE. 1.40 gr. 16 mm. 6. Necropolis II. Mausoleo, superficie muro este. Campafia 1984.
54. Valente (i.,). Nummus. Ceca borrada. Afio 368-75. SECURITAS PUBLICAE. 0.80 gr. 15 mm. 12. Cata D. nivel 60. Junto al muro. Campafia 1980.
55. Valente. Nummus. Ceca borrada. Afio 369-75. SECURITAS REIPVBLICAE 2.20 gr. 13 mm. 8. Cata D. 40-80.
56. Valentiniano I. Nummus.Tesalonica (i.,). Afio 364.67 VICTOR-IA AVGG 0.80 gr. 11 mm. 8. RIC 174.4 Tierra cenicienta. Cata E.
57. Valentiniano II. Nummus. Ceca borrada. Afio 378-83. VOT XV MVLT XX 0.90 gr. 14 mm. 2. Cata D. 80-63.
58. Graciano. Nummus. Lugdunum. Afio 378-83. VOT XV MVLT XX. 0.90 gr. 14 mm. 1. Cata D. 60-80.
59. Valentiniano II 0 Teodosio I. Afio 383-92. SALVS REI-PVBLICAE 0.90 gr. 14 mm. 1. Cata D. 60-80.
60. Nummus. Anverso muy desgastado. Afio 383-392. SALVS REI-PVBLICAE 0.80 gr. 14 mm. 10. Testigo entre D y F.
61. Nummus. Anverso muy desgastado. Afio 383-92. SALVS REI-PVBLICAE 1.30 gr. 13 mm. 6. Sector 5, interior hipocampo. Zona II. Campana 1984.
62. Frustra. Sector I nivel B, puerta.
63-74. Frustras junto al muro bafiera.
75-83. Frustras. Sector I. Zona III interior desague.
84. Frustras en ceniza hipocausto.
85-98. Frustras.
MARfA JOSE Y RAFAEL CHAVES
Siguiendo en nuestro deseo de dar a conocer nuevas piezas visigodas no recogidas en las obras clasicas sobre el tema, (publicadas hasta el momento) sean aquellas ineditas 0 variantes de leyenda, para as! contribuir a 10 que pudiere ser un Catalogo General de la teferida serie hispanica, traemos a estas lineas el resultado del estudio realizado sobre varias colecciones particulares, estudio que nos permite dar a conocer los trientes visigodos que componen este trabajo. Nos vamos a referir en primer lugar, a las monedas acufiadas bajo el reinado de Sisebuto, acufiacion que fue bastante numerosa si bien de rareza muy variada. Entre estas piezas hemos encontrado ejemplares ineditos y otras con variante de leyenda, cuya publicacion creemos es de interes tanto para los estudiosos de esta serie como para los coleccionistas en general.
SISEBUTO (612-621)
1. CESARAGUSTA (Zaragoza).
Leyenda: Anverso: � 51 Sf8V TVS REiJ€
Reverso: � C E : 1\ R.: Co: T1\ IV'.
Peso: 1,38 gramos. Diametro: 20 mlm. Posicion de curios: t t Conservacion: Esplendida. Tipo: Tarraconense. Rareza: 5.
Localizacion:Coleccion particular, Madrid.
Observaciones: Variante de leyenda del n? 174 de Miles (p. 258); Chaves no publica. Inedita.
2. CESARA GUSTA (Zaragoza).
Leyenda: Anverso: tf' S I St BVTVS R tX
Reverso: "*' C E 'II R: c. 0: TflIV: 0
Peso: 1,38 gramos. Diametro: 20,5 m/m. Posicion de curios: i J
Conservaci6n: Esplendida. Tipo: Tarraconense. Rareza: 5.
Localizacion: Colecci6n particular, Madrid.
Observaciones: Variante en la X final de la leyenda del anverso del n?174 de Miles (p. 258), tambien es variante de la leyenda del reverso. Variante de Chaves n'' 13 (p.84). Inedita.
3. CORDOBA.
Leyenda: Anverso: + 2.1(, BVTVZ, RE" Reverso: � C°«_\}OBAPIV'(,
Peso: 1,48 gramos. Diarnetro: 20 m/m. Posici6n de cufios: it
Conservaci6n: Esplendida. Tipo: Cordobes. Rareza: 4.
Localizacion: Coleccion particular, Madrid.
Observaciones: Variante del tipo de anverso del n" 185 de Miles (p. 262) y variante de la leyenda del anverso. Variante de Chaves n'' 146 (p.86).
4. ELlBERRI (Elvira, Granada).
Leyenda: Anverso: + 5 5 ( 6 V TV5 R I Reverso: � Ppvs ELIBER"·
Peso: 1,45 gramos. Diarnetro: 19,75 m/m. Posici6n de cufios: i J
Conservaci6n: Esplendida. Tipo: Betico. Rareza: 3
Localizaci6n:Colecci6n particular, Madrid.
Observaciones: La leyenda de esta moneda no ha sido publicada por Miles ni por Chaves. Inedita.
5. ELVORA (Evora, Portugal).
Leyenda: Anverso: '*' SIS E BVTVS" RIO X Reverso: "*,,,"TV s n \fOR 1\ 1 yen
Peso: 1,54 gramos. Diametro: 17,75 m/m. Posici6n de cufios: it
Conservaci6n: Esplendida. Tipo: Lusitano. Rareza: 4.
Localizaci6n: Coleccion particular, Madrid. Observaciones: Pequefia variante de la leyenda del reverso de la pieza n? 191, a, de Miles (p. 226) no publicada por este autor; es similar a lan? 9904 del Gabinete Numismatico de Catalufia, de conservacion muy superior a aquella. Chaves n'' 151 (p. 87)
6. EMERITA (Merida, Badajoz).
Leyenda: Anverso: �: S f"51 av r x.r RE"X: Reverso: � : E" t-'\ t' R E 111. PI V s :
Peso: 1,49 gramos. Diametro: 19,25 m/m. Posicion de cufios: H
Conservacion: MBC. Tipo: Lusitano 0 emeritense. Rareza: 2.
Localizacion: Coleccion particular, Madrid.
Observaciones: Este triente es variante del n" 192 de Miles (p. 266); en el anverso aparece la letra E (SESI...) y, en el reverso es sustituida la letra A por un punto. Variante de Chaves n? 153 (p. 87). No publicada.
7. TUDE (Tuy, Pontevedra).
Leyenda: Anverso: � SIS cBVTV5 �t
Reverso: <t' TvPE IVSTVS'
Peso: 1,56 gramos. Diametro: 17,25 mlm. Posicion de cufios: J Conservacion: Esplendida. Tipo: Gallego. Rareza: 5
Localizacion: Coleccion particular, Madrid.
Observaciones: Este triente es variante del n? 210, b, de Miles (p. 272); en su anverso carece de los tres puntos verticales que aparecen en el final de su leyenda y, en el reverso termina aquella con un punto 10 cual tampoco aparece en la pieza de Miles. Variante de Chaves 168 (p. 90). No publicada.
8. ISPALI (Sevilla).
Leyenda: Anverso: +IAIHi1fRVICIVSP/.!:.n.
Reverso: �*IV'P;\LiIP/Vt!' ,=:5-1
Peso: 1,42 gramos. Diametro: 20 mlm. Posicion de curios: i-->
Conservacion: MBC. (tiene un grieta a 10 largo de casi todo su diarnetro).
Tipo: Variante de Miles (Lam. XXXI, 4). Rareza: 2
Localizacion: Coleccion particular, Madrid.
Observaciones: Variante de leyenda del n? 407 de Miles (p. 382) Y de Chaves n? 133 (p. 125); en su anverso termina la leyenda con PI en lugar del habitual RX. Es variante del tipo 2 jj, de Miles (p. 57), en la pieza por nosotros descrita el busto del reyes mas esquematico.
(698-701)
9. ISPALl (Sevilla).
L d A :81jrYII-jHl'GIMI eyen a: nverso: :... p,;. /lIND / NM1'@/I rf y--j\ Reverso: .1-h//
Peso: 0,78 gramos (corresponde a un fragmento del tamafio de la mitad de un triente). Diametro: 21,5 ml m. Posicion de cufios: i t
Conservacion del fragmento: MBC. Tipo: Betico. Rareza: 3.
Localizacion: Coleccion particular, Madrid.
Observaciones: Este triente es variante del n? 480. grupos Gel, de Miles (pp. 420-423), de leyenda inedita. Es tambien variante del n? 139 de Mateu y Llopis (Col. del IVDJ) y de Chaves N° 363 (p. 135). No hemos podido disponer de su fotograffa.
BIBLIOGRAFIA
G.c. MILES. "The coinage of the visigoths of Spain Leovigild to Achila Il». New York, 1952. MARfA JOSE Y RAFAEL CHAVES. «Acufiaciones previsigodas y visigodas en Hispania. Honorio a Achila II». Madrid, 1984.
El presente estudio trata de un tesorillo de monedas islamicas, dirhems, encontrado en Caudete delas Fuentes, Valencia. Este tesorillo aparecio en el afio 1929, de forma casual, en la lorna de los Villares mientras se efectuaban los trabajos de desfonde en uno de los campos alli ubicados.
Segiin testimonio deD. Antonio Andujar? iinico superviviente de los que alIi se encontraban en el momenta del hallazgo, se habiantrasladado a Caudete cinco trabajadores de la Estaci6n de Viticultura y Enologfa de Requena con el proposito de desfondar un campo, ya que esta estaci6n poseia un tractor de cadenas, un Cletrac de 1923, que era iinico en la zona, por 10 que era habitual que se desplazase a distancias relativamente largas como en este caso.
En el transcurso de esta tarea, el arado levanto un anfora de unos 30/35 ems. de altura que en el acto qued6 destrozada, apareciendo en su interior un importante mimero de monedas y fragmentos de estas, junto con un pufial y gran cantidad de cenizas.
1. Hoja N°. 693 del mapa del Instituto Geografico, Catastral a escala 1:50.000 entre 2°24'5" y los 2°24'15" de longitud respecto al meridiana de Madrid y los 39°33'00" y los 39°33'20" de latitud Norte.
2. Agradecemos al Sr. ANDUJAR su generosa colaboracion al permitirnos estudiar las monedas que todavia se conservan de este tesoro. La clasificacion de las monedas ha sido revisada par el Dr. A. CANTO GARCiA a quien agradecemos ademas la lectura del manuscrito.
El Sr. Andujar recuerda que el recipiente qued6 en muy mal estado y el pufial estaba muy oxidado, por 10 que no recogieron los fragmentos de ceramica ni el arma, pasando a repartirse las monedas equitativamente y de forma aleatoria entre los cinco trabajadores, el duefio del terreno y el encargado de este, De esta forma, qued6 disperso el hallazgo y este estudio queda limitado aproximadamente a la septima parte del tesoro, segun nuestros calculos, y lamentablemente tampoco esta parte se ha podido recuperar Integra, ya que delas 40 a 45 monedas que D. Antonio recuerda le correspondieron en un principio, a 10 largo de su vida fue regalando parte de su lote a amigos y coleccionistas, quedando en su poder actualmente 25 monedas y 78 fragmentos. Los restantes seis propietarios todos han muerto y no ha side posible reunir mas informaci6n sobre el resto de monedas, quedando este estudio incompleto y limitado en la informaci6n que este hallazgo podia haber proporcionado. Espero que, tras consultar a los familiares y amigos de los propietarios fallecidos, pueda reunir alguna moneda mas y afiadir informaci6n a la que hoy presentamos.
El tesorillo objeto de este estudio esta compuesto actualmente de25 monedas y 78 fragmentos, todas ellas pertenecientes al perfodo del califato de C6rdoba. Las monedas estudiadas, han sido divididas en grupos, segun el califa al que pertenecen, ya que dentro de la uniformidad del conjunto podemos apreciar unas diferencias, tanto estilfsticas como de metrologfa, que creemos conveniente analizar por separado.
Los fragmentos seran objeto de comentario al final de un breve apartado. Este tesorillo abarca una cronologfa del 331 al 400 AH, Y pertenece al reinado de cuatro califas como puede apreciarse en el cuadro N°. 1. CALIFA
TESORO CALIFAL DE «LOS VILLARES»
Cuadra NO. 1. Cornposicion de las monedasdel hallazgo.
GRUPO I: Monedas pertenecientes al reinado de Abd al-Rahman III (300-350 AH)
A)
Ceca Al-Andalus
1. Miles 2l9b Metal: AR (331 AH) Peso: 2.89 g.
Modulo: 22 mm.
Posicion cufio: 3 h.
2. Miles 222c Metal: AR (334 AH) Peso: 2.87 g.
Modulo: 22 mm.
Posicion cufio: 4 h.
B) Ceca Madinat al-Zahra
3. Miles 227q Metal: AR (337 AH) Peso: 3.86 g.
Modulo: 24 mm.
Posicion cufio: 9 h.
3. Las monedas se describen por orden cronol6gico. Primero la ceca en que fueron acuiiadas, la referencia bibliografica, CO.C. MILES The coinage of the Umayyads of Spain. New York 1950, en 10 sucesivo citado Miles), los datos tecnicos y seguidamente las observaciones mas relevantes.
4. Miles 228a (338 AH)
Metal: Peso:
Modulo: Posicion cufio: AR 3.10 g. 23 mm. 5 h.
5. Miles 230 (Variante, diferente dibujo) (340 AH)
Metal: AR
Peso: 3.41 g. Modulo: 22 mm.
Posicion cufio: 8 h.
6. Miles 23ld (341 AH)
Metal: Peso:
Modulo:
Posicion cuiio: AR 3.20 g. 21 mm. (incision en el margen) 6 h.
7. Miles 231 (variante de 1, diferente dibujo) (341 AH)
Metal: AR
Peso: 2.38 g.
Modulo: 21 mm.
Posicion cufio: 9 h.
8. Miles 236a (345 AH)
Metal: Peso:
Modulo:
Posicion cufio:
9. Miles 240a (349 AH)
10. Miles 241 (350 AH)
Metal: Peso:
Modulo:
Posicion cufio:
Metal: Peso:
Modulo:
Posicion cufio:
11. Miles 241 (350 AH)
Metal: Peso:
Modulo:
Posicion cufio: AR 2.41 g. 22 mm. (incision en el margen) 5 h. AR 2.39 g. 21 mm. 6 h. AR 2.45 g. 21 mm. 10 h. AR 2.36 g. 21 mm. (incision en el margen) 6 h.
GRUPO II: Monedas pertenecientes at reinado de Al-Hakam II (350-366 AH)
12. Miles 243 (variante de z, diferente dibujo) (351 AH)
Metal: AR
Peso: 3.17 g.
Modulo: 21 mm.
Posicion cufio: 11 h.
13. Miles 246 (variante, diferente dibujo) (354 AH)
Metal: AR
Peso: 2.81 g.
Modulo: 21 mm. (repintada la I area)
Posicion cufio: 4 h.
14. Miles 247d (variante, diferente dibujo) (355 AH)
Metal: AR
Peso: 2.82 g.
Modulo: 21 mm.
Posicion curio: 7 h.
GRUPO III: Monedas pertenecientes at reinado de Hisam II (366-399 AH)
15. Miles 263c (366 AH)
Metal: Peso: Modulo:
Posicion cuiio: AR 3.77 g. 21 mm. 12 h.
16. Miles 263 (variante de b, diferente dibujo) (366 AH)
Metal: AR
Peso: 3.08 g.
Modulo: 21 mm.
Posicion cufio: 5 h.
17. Miles 264 (variante de b, diferente dibujo) (367 AH)
Metal: AR
Peso: 3.43 g.
Modulo: 21 mm.
Posicion cufio: 7 h.
18. Miles 380 (variante) (380 AH)
Metal: AR
Peso:
Modulo:
Posicion curio: 2.37 g. 22 mm. (reverso ilegible) 11 h.
19. Miles 308 (variante I area f, II area variante de j, diferente dibujo) (386 AH)
Metal: AR
Peso: 3.42 g.
Modulo: 22 mm.
Posicion curio: 5 h.
20. Miles 310 (variante de s, diferente dibujo) (387 AH)
Metal: AR
Peso: 3.35 g.
Modulo: 23 mm.
Posicion cufio: 8 h.
21. Miles 320 (variante I areade pp, diferente dibujo y II area variante de p) (391 AH)
Metal:
Peso:
Modulo:
Posicion cufio: AR 2.88 g. 22 mm. (perforada una vez e incision en el margen) 4h.
22. Miles 326 (variante de f, sin dibujo) (394 AH)
Metal: AR
Peso: 3.08 g.
Modulo: 22 mm. (doblemente perforada)
Posicion cufio: 3 h.
23. Miles 328 (variante de c) (395 AH)
Metal:
Peso:
Modulo:
Posicion cufio: AR 3.05 g. 22 mm. (incision en el margen) 12 h.
B) Ceca Madinat Fas
24. Miles 339 (es el tipo que mas se parece, no es segura) (396 AH)
Metal: AR
Peso:
Modulo:
Posicion cufio: 3.37 g. 23 mm. 7 h.
GRUPO IV: Monedas pertenecientes al reinado de Suleiman (400-407 AH)
A) Ceca Al-Andalus
25. Miles 342 (variante de yy, diferente dibujo) (400 AH)
Metal: AR
Peso: Modulo:
Posicion cuiio: 2.87 g. 22 rum. 11 h.
1.83 g. 1.66 g. 1.08 g. 1.03 g. 0.98 g. 0.95 g. 0.89 g. 0.88 g. 0,79 g. 0.77 g. 0.76 g. 0.75 g. 0.73 g. 0.73 g. 0.72 g. 0.71 g. 0.66 g. 0.63 g. 0.60 g. 0.57 g. 0.56 g. 0.55 g. 0.55 g. 0.52 g. 0.51 g. 0.51 g. 0.50 g. 0.50 g. 0.50 g. 0.49 g. 0.45 g. 0.45 g. 0.43 g.
Abd al-Rahman III
Al-Andalus (335-336 AH)
Hisam II
Abd aI-Rahman III
Medinat al-Zahra (336-338 AH)
decorada
Hisam II
decorada
4. Los fragmentos han sido ordenados por su peso, de mayor a menor, y junto a este los datos que se han podido extraer.
0.27 g. 0.27 g. 0.26 g. 0.26 g. 0.32 g. 0.25 g. 0.25 g. 0.24 g. 0.24 g. 0.24 g. 0.22 g. 0.22 g. 0.21 g. 0.18 g. 0.18 g. 0.17 g. 0.17 g. 0.16 g. 0.11 g. 0.11 g. 0.11 g.
Fragmento de dirhem fatimf
GRUPO I; Monedas pertenecientes a/ reinado de Abd al-Rahman III
Este grupo, esta formado por 11 monedas, constituye el mas numeroso del tesoro, con una cronologfa que abarca del 331 al 350 AH.
El estado de conservacion de estas monedas, en general, es bueno, algo desgastadas por el uso que, en algiin caso, llega a hacer ilegible algiin tramo dela leyenda. Se puede apreciar este desgaste sobre todo en la zona mas externa de algunas de las monedas, como es en las N°. 4 Y 6 del catalogo, coincidiendo este en la misma zona de la primera y la segunda area.
Es de destacar en lamoneda N°.4 del catalogo tres finas incisiones paralelas que atraviesan la moneda de parte a parte en el reverso. Dos de estas inscisiones guardan una distancia de 1 mm. aproximadamente, ala vez que la otra aparece a 5 0 6 mm. de estas.
Tres monedas del conjunto aparecen con los bordes deteriorados por cortes: las N°.6 Y 11 con estos no muy limpios, y la N° 8, la mas deteriorada de todas, en forma de v.
Las dos primeras monedas emitidas en la ceca de Al-Andalus, se diferencian bien del resto del grupo,por la disposicion epigrafica de la II area, distribuida en cuatro lfneas, as! como por la sobriedad decorativa.
En el 336 AH se traslada la ceca a Mediant al-Zahra.' Es el momenta de maxima produccion en el reinado de Abd ai-Rahman III y se fijara un modelo de monedas que sera reconocido como emitido por el estado." Asi, vemos como en todas las monedas posteriores al 335 AH, la leyenda de la II area se distribuye en tres Ifneas y los motivos decorativos seran mas variados que en momentos anteriares, apreciandose diferenciaciones.?
Vemos en las monedas de este grupo, en que figura Muhammad -en la ultima lfnea de la I area- una variedad decorativa que no se aprecia en el resto del grupo. Asi, de las 6 monedas emitidas del 337 al 345 AH, cuatro de ellas estan finamente decoradas, destacando las N°. 3 y 7 por la belleza y originalidad de sus motivos. (vease cuadro n? 2)
En el 346 AH Y hasta el final del reinado de Abd al-rahman III, sera Ahmad el que aparezca en las monedas como prefecto de ceca." Se vuelve a apreciar un cambio en el estilo y volvemos a la sobriedad de los primeros afios, con ausencia
5. F. CODERA Y ZAIDIN, Tratado de Numismdtica Arabigo-Espanola. Madrid 1879. pag, 85.
6. A. CANlD GARCiA «algunas consideraciones sobre la tipologfa epigrafica en las monedas andalusies de epoca Omeya correspondiente a Abd-AI Rahman III», en Boletin de Arqueologia Medieval NO. 1, 1987, pag, 64. Vease tarnbien A. CANlD GARCiA. «La reforma monetaria de Qasim». Al Qantara VII, 1988, pags, 403-28.
7. A. CANlD GARCiA «La moneda islamica en AI-Andalus: el estado de la cuestion» en Arqueologia medieval espanola. Madrid 1987, pag, 26.
8. A. CANlD GARCiA «Los ashab al-Sikka de Abd ai-Rahman III, segun Ib Hayyan y el testimonio de las monedas» en Cuadernos de prehistoria y arqueologia 13-14. Madrid 1986-87, pag, 275.
de decoracion y mayor uniformidad, como se puede apreciar en las monedas N°. 9, 10 y 11, donde vemos que la circunferencia que rodea la leyenda de la II area se ha reducido y, a su vez, esta, presentando las tres una similitud que las hace casi identicas,
En todas las monedasdel conjunto, salvo en una, la leyenda marginal de la I area aparece en el estilo rectilineo. En la N°.4 aparece de forma totalmente circular. Este es un cambio en el estilo epigrafico producido al trasladar la ceca a Medinat al-Zahra, y sobre todo, se observa en las primeras ernisiones,? como es el caso de esta moneda, emitida en el 338 AH.
Referente a la metrologfa de estas monedas, es de destacar que casi todas exceden el patron te6rico de los 2.72 g., 10 exceptuando las emitidas en los ultimos afios del reinado del califa, 10 que es norma general en las acufiaciones de Ahmad. Si bien las emisiones de los afios 330 al 346 AH se caracterizan por su regularidad metrol6gica -con una estabilidad en los pesos que oscila en los 2.72 a los 3 g." -hemos de seiialar que, en nuestro caso, tan solo se cumple en las monedas emitidas en la ceca de Al-Andalus, la N°.1 del 331-AH, con un peso de 2.89 g., y la N°.2 del 334 AH, de 2.87 g. Coincidiendo con las emisiones de Medinat al-Zahra, y mas concretamente de Muhammad, observamos que, unas veces por exceso y otras por defecto, ninguna de las monedas se mantienen dentro de ese margen que caracterizo esos afios, ya que cuatro de ellas sobrepasan en gran medida los 3 g., llegando incluso la N°.3 a superar en mas de 1 g. el peso teorico, y dos de ellas, las N°. 7 Y 8 son de un peso inferior al te6rico.
Las monedas emitidas por Ahmad, como ya hemos comentado se caracterizan por la disminuci6n de su peso, que en los tres casos nuestros es inferior a los 2.50 g.
Los parametres estadisticos delas monedas de este grupo son los siguientes:
N°. de monedas: 11
Peso medio: 2.847 g. Desviaci6n tfpica: 0.505
Coeficiente de variaci6n: 17.724
GRUPO II: Monedas pertenecientes al reinado de Al-Hakam II
A este grupo pertenecen tres monedas del tesorillo, las N°. 12, 13 Y 14 del catalogo, emitidas los alios 335, 354 y 355 AH respectivamente.
9. A. CANm GARCiA "EI periodo Omeya. EI ernirato, La aparicion de la tipologfa califal. AbdAI-Rahman III: Sus sucesores», en I Jarique de estudios numismaticos Hispano-Arabes Zaragoza 1988, pag, 35.
10. 1. PELLICER Y BRU, Al-Andalus las fuentes y fa numismatica Barcelona 1988 pag. 7. ll, A. CANm GARCiA, op. cit., nota 7, pag. 27,
Estas monedas presentan un estado de conservacion similar a las otras del conjunto, bastante bueno pero algo desgastadas, especialmente en la parte marginal, dondela leyenda ha desaparecido en alguna parte delas tres monedas.
En la moneda N°. 12 se puede apreciar una incision bastante irregular en la parte del margen inferior de la I area que se corresponde con otra en la misma zona del reverso, pero menos marcada, quiza como producto del intento de su fragmentacion,
La moneda N°. 13 presenta en su borde una pequefia muesca, que mas bien parece accidental que intencionada. Destaca en la II area, en su parte marginal, sefiales de haber sido lijada 0 haber sufrido un rozamiento por las finas muescas que en ella han quedado.
Estilfsticamente, se aprecia una diferenciacion al ser el anverso el que presenta los motivos decorativos que son mas variados y originales (vease cuadro N°. 2). En las tres aparece en la II area el nombre de Abd al Rahman distribuido en la parte superior e inferior de la leyenda.
Las N°. 13 y 14 tienen el mismo dibujo inferior en la I area, si bien en la N°. 13 aparece a una escala superior y esta mas elaborado. En la rnoneda N°. 12 no se aprecia el dibujo inferior y estilfsticamente es diferente a las otras dos del grupo, observandose una mayor diferenciacion en la II area.
En todas estas monedas aparece la leyenda marginal de la I area en forma circular.
En cuanto al estudio metrologico de estas monedas, sefialar que todas superan el peso teorico de los2.59 g., 12 aunque la reducida muestra que poseemos, de hecho, disminuye la solidez de los resultados.
Los parametres estadfsticos delas monedas de este grupo son los siguientes:
N°. de monedas:
Peso medio:
Desviacion tfpica:
Coeficiente de variacion: 3 2.933 g. 0.205 6.989
GRUPO III: Monedas pertenecientes al reinado de Hisam II (366-399 AH)
Este grupo esta formado por diez monedas, emitidas del 366 al 396 AH, y a 1 pertenecen las monedas N°. 15 a 24 del catalogo.
El estado de conservacion de estas monedas es bueno, si bien aparecen algo mas deterioradas que las del resto del conjunto, ya sea por el uso 0 bien debido a modificaciones posteriores a su acufiacion, perforaciones, cortes, etc.
Las tres primeras de este grupo son muy similares por el estilo, y no presentan ninguna marca especial digna de mencion. En las tres aparece la leyenda mar-
12. J. PELLICER Y BRU, op. cit., nota 10, pag, 11.
ginal de la I area en el estilorectilfneo. Contrastando con lasde su predecesor, en cuanto a motivos decorativos se refiere, sefialar la sencillez de estos, limitandose a uno 0 varios puntos en la parte superior de la leyenda dela II area (vease cuadra N°.2). En las tres aparece el nombre de Amir en la ultima linea de la II area, que ya Codera identifico como el que llego a ser primer ministra del califa, Almanzor. 13
La cuarta moneda N°. 18 del catalogo, es la peor conservada de este grupo y del tesoro, sobre todo en su II area. Destaca una fina incision que se corresponde por ambas caras de la moneda, praducida posiblemente por el intento de fraccionarla. En esta tambien aparece el nombre de Amir en la ultima linea de la II area pera, al contrario que las anteriores, la leyenda marginal de la I aparece de forma circular.
Las dos monedas que les siguen, N°. 19 Y 20 del catalogo, tambien son muy similares entre sf, tanto por la decoracion como por el estilo.
La N°. 20 presenta unas pequeiias muescas en el borde, que mas bien parecen consecuencia de la acufiacion.
Ladecoracion de ambas es muy sencilla y observamos en lasdos areas de la moneda motivos muy similares (vease cuadra N°.2). En los dos aparece el nombre de Mofarrich en la ultima linea del anverso y elde Amir en la II area, como en las anteriores del grupo. En las dos se acufia la leyenda marginal dela I area en forma circular.
Las monedas N°. 21 Y 22 del catalogo son dos monedas originales dentro del conjunto por aparecer perforadas y estilfsticamente son bastante diferentes. La primera presenta un motivo decorativo en la I area elaborado dentro de 10 que es este grupo (vease cuadra N°.2. Solamente tiene una perforacion realizada de la II area a la I y a pocos mm. de esta una fractura muy irregular, producida posiblemente al intentar realizar otra agujera, ya que se aprecia una incision muy profunda tambien del reverso al anverso y a partir de esta la ruptura de parte de la moneda, 10 que hace que presente un aspecto bastante deteriorado. La leyenda marginal de la I area aparece en forma circular y en la ultima lfnea de esta aparece el nombre Muhammad. En la II area, aparece en la ultima lfnea, el nombre de Amir, al igual que en las anteriores del grupo.
La otra moneda perforada del conjunto, la N°. 22, no presenta ningiin motivo decorativo. Esta se conserva muy bien a pesar de su doble perforacion en la parte marginal. Al contrario que la anterior, los dos agujeros estan cuidadosamente realizados, hasta el punto de aparecer remachados en la I area, 10 que hace pensar que se efectuarfan estas perforaciones desde el reverso. Esta es la primera moneda del grupo en la que no aparece el nombre de Amir en la ultima linea de la II area,
13. F. CODERA Y ZAIDIN, op. cit., nota 5, pag. 91.
sino elde Abd al-Malik que tambien aparece en la misma posicion en la I area en la parte superior aparece el nombre de Al-Hayib.
La moneda n? 23 del catalogo presenta como rasgo mas destacable un corte en forma de v en el margen superior de la I area. Este, a pesar de no ser muy profundo, es 10 suficientemente grande y limpio para pensar que fue realizado intencionadamente, quiza con el proposito de comprobar que se trataba de una moneda de plata y no forrada. A escasos mm. de este corte aparece una pequefia muesca, sin duda accidental 0 consecuencia de la acufiacion. Esta moneda presenta un motivo decorativo sencillo en la I area en la parte superior y la leyenda marginal de esta aparece enteramente en forma circular, al igual que en la anterior aparece Abd al-Malik en la ultima linea, tanto de la I area como de la II, y en la parte superior del reverso Al-Hayib.
La monedaN°. 24 no presenta ningiin rasgo destacable en 10 que a su estado deconservacion se refiere, si bien esta algo desgastada y presenta alguna muesca en su bordedebido al uso. Esta moneda destaca dentro del conjunto por ser la unica emitida fuera de la peninsula.
Hisam, emitio mas monedas en ceca africanas" que sus predecesores y esta es un ejemplo de ello, siendo acufiada en Madinat Fas.
Si bien el estado de conservacion es bueno, la acufiacion es bastante deficiente, diferenciandose de las otras monedas del tesoro.
La leyenda marginal de la I area aparece en forma circular, presentando en el reverso un iinico motivo decorativo. (Vease cuadro nO. 2).
En cuanto ala metrologfa de estas monedas, exceptuando dos, todas sobrepasan el peso teorico de los 3.05 g. IS reconocido para las emisiones de este califa. Los parametres estdisticos de las monedas de este grupo son los siguientes:
N°. de monedas: 10
Peso medio: 3.180
Desviacion tipica: 0.382
Coeficiente de variacion: 12.026
GRUPO IV Monedas pertenecientes al reinado de Suleiman (400-407 AH)
Tan solo tenemos una moneda perteneciente a este grupo, emitida en el primer afio de reinado del califa el 400 AH.
Esta moneda, bien conservada, no presenta ningiin tipo de muesca posterior a su acufiacion, pudiendose apreciar en algun tramo del margen el desgaste de su uso.
14. C. M", del RIBERO, La moneda arabigo-espaiiola. Madrid 1933, pag. 16.
15. 1. PELLICER y BRU, op. cit., nota 10, pag. 11
Presenta un sencillo motivo decorativo en la parte superior de la I area y en la ultima linea el nombre de Ibn Maslarna." La leyenda marginal de esta I area aparece en forma totalmente circular. En la II area, en la ultima linea aparece AlMustin bi-llah, que es el titulo que toma este califa."
Referente a la metrologfa de esta moneda, solo indicar que su peso esta por debajo del medio 3.34 g.18 conocido para los ejemplares de este califa que, por otra parte, no son muy numerosos.
Como ya hemos comentado, pocos datos se han podido extraer del estudio de los fragmentos, y los que hemos podido observar aparecen en el catalogo junto al peso.
De todos estos solo aparecen dos con el dibujo completo (vease el cuadro N°. 2) que hemos creido interesante reproducir, a pesar de que no se ha podido sacar ninguna conclusion clara.
Estos fragmentos aparecen por 10 general mucho mas desgastados que las monedas, por 10 que se podria pensar en una seleccion previa al fraccionarniento de estas.
En ellos predominan los cortes irregulares, a pesar de aparecer algun trozo cortado limpiamente.
Hemos destacado de entre todos los fragmentos uno de un dirhem fatimi (N°. 66 del catalogo) y, aunque no hemos podido extraer ningtin dato referente a su fecha de emision 0 ceca, nos ha parecido interesante resefiarlo, a pesar de que suelen aparecer con bastante profusion en ocultaciones fechadas en los iiltimos afios del califato.'?
Parece ser, segun autores, que el dirhem era fragmentado para favorecer la circulacion monetaria, a pesar, de la existencia de «el fals», del que, par otra parte, no se conocen muchos ejemplares.?? Los pocos estudios metrologicos realizados sobre fragmentos nos impiden llegar a conclusiones claras para determinar su asignacion a valores concretos, por 10 que, nos hemos limitado a dar los pesos ordenados, que en nuestro caso, oscilan de los 1,83 g. a los 0.10 g., sin llegar a ninguna conclusion sobre su valor nominal. Con todo, la deduccion mas logica, serfa pensar que ante la diversidad de pesos, los fragmentos, sedan pesados en los intercambios para los que se utilizarian.
16. 1. PELLICER Y BRU, «Suleirnan AI-Moctaim 400/1010-407/1014» Act. Numismatica 14, 1984, pag, 144.
17. 1. PELLlCER Y BRU, op. cit., nota 16, pag, 143. 18. 1. PELLICER Y BRU, op. cit., nota 16, pag. 157.
19. 1. PELLICER Y BRU, op. cit., nota 10, pag. 114. Y vease tarnbien A. CANTO GARCIA Y E. MARSAL MOYANO «Hallazgo de moneda emiral de Iznajar- en AI-Qantara rx. Madrid 1988, pag. 445. 20. A. CANTO GARCiA Y E. MARSAL MOYANO, op. cit, nota 19, pags. 443-447.
Este tesoro, como ya hemos comentado, abarca una cronologfa del 331 al 400 AH, es decir, todo I pertenece al perfodo del califato de Cordoba.
De estas fechas tenemos noticias de varios hallazgos encontrados en el actual Pais Valenciano.
En Almoradf (Alicante)" aparece un tesorillo con una cronologfa similar: 39 monedas, 62 piezas incompletas y 146 fragmentos pertenecientes a los califas Abd ai-Rahman III, AI-Hakam II y Hisam II.
En Oliva (Valenciaj-? en 1951 aparecieron un centenar de dirhems que correspondian a los afios 330-339 AH, todos pertenecientes a Abd aI-Rahman III.
En Sinarcas, relativamente cerca del lugar donde se encontro el tesorillo que estamos estudiando, aparecio en el paraje denominado «Las Suertes-P un tesori110 compuesto de 3 monedas de oro, 1'5 de plata y varios fragmentos de estas, tambien pertenecientes al califato y en su mayor parte a Hisam II.
Si bien no tenemos mas noticias de tesorillos encontrados en esta region pertenecientes a este perfodo, sf las hay de algun hallazgo esporadico, como son 2 dirhems de Al-hakam II, uno encontrado en Sagunto'" y otro en Jativa," asf como un dirhem de Hisam II encontrado en Morella" y una prueba de cufio de este mismo califa, encontrado en el castillo de Sagunto."
Como puede apreciarse en el mapa de dispersion, los hallazgos conocidos de esta epoca no son muy numerosos, 10 que nos impide llegar a conclusiones sobre su significado, si bien se observa que salvo en uno de los tesorillos que es Integramente de Abd ai-Rahman III -el encontrado en Oliva- el resto presenta monedas del ultimo perfodo del califato. Esto es indicativo de un mayor desarrollo del fenorneno de ocultacion en momentos conflictivos y conforme se acrecienta la inestabilidad polftica.
Como ya se ha comentado en la introduccion, este estudio esta limitado a una minima parte de 10 que parece ser fue un hallazgo importante, en cuanto a volumen de monedas se refiere, por 10 que las conclusiones que se derivan de su estudio no dejan de ser aproximadas en mayor 0 menor medida, por 10 que las tomaremos como un mero comentario a esta parte del tesoro, que si bien es mfnima, tambien
21. A. LLOBREGAT, Numisma 138-143, 1976, pag. 225.
22. MATEU LLOPIS, AI-Andalus 1952, pag, 442.
23. MATEU LLOPIS, Numisma 1972, pag, 145.
24. MATEU LLOPIS, Ampurias VII y VllI 1945-46, pags. 253-271.
25. MATEU LLOPIS, Al-Andalus 1951, pag. 207.
26. MATEU LLOPIS, Numario hispanico 1967, pag, 205.
27. MATEU LLOPIS, Al-Andalus 1949, pag, 202.
puede ser representativa en el sentido de que no se sigui6 ningun tipo de criterio para efectuar la partici6n de este.
Del estudio de estas 25 monedas destacar, en general, el buen estado en que se conservan as! como el elevado peso de algunos de los ejemplares, si bien ha sidofrecuente el que casi todas excedieran los pesos medios te6ricos que les correspondfan. Estos dos datos bien podrfan indicarnos una elecci6n por parte del tesaurizador, que atesorarfa los mejores ejemplares y 16gicamente losde mayor peso en un momenta confiictivo, como corresponde a los iiltimos aDOS del califato. Consultando las fuentes locales no hemos podido extraer ningun dato interesante realtivo a este momento. En la historia de Requena" se hace alusi6n a un asentamiento arabe «Valdiu- localizado junto a Caudete de las Fuentes, que bien podrfa ser el yacimiento al que corresponde este tesorillo. En las inmediaciones dellugar donde se encontr6 este, ha aparecido gran cantidad de ceramica islarnica, y algunas monedas mas que se encuentran en la colecci6n particular de un vecino de Caudete.
28. R. BERNABEU LOPEZ, Historia critica y documentada de La ciudad de Requena, 1945, pag, 79.
A. BOFARULL I COMENGE
EI motiu d'aquest petit treball, es donar a coneixer una troballa de 1.245 fragments de dirhem, en un poble de la provincia de Valencia, del qual s'ignora el nom, aixf com si la troballa va esser sola 0 junt amb altres monedes 0 dirhems sencers 0 triada, retirant les senceres, aixf com tambe l'any de la troballa.
Es freqiient que en les troballes de monedes hispano-arabs tan aillades com en tresorets, es trobin junt amb els dirhems, fragments tan partits amb alguna mena d'estenalles, com de tallats amb escarpa 0 cisalla, de diferents formes, mides i pes, que si en un principi sembla que s'hagin partit accidentalment, per sortir de l'encunyaci6 esquerdats i posterioment trencats per ells mateixos en la seva manipulaci6, d'altres es veu clarament que la partici6 ha estat intencionada.
EI motiu d'aquesta partici6, no pot ser altre que la manca de moneda fraccionaria del dirhem, per les compres i transaccions de poe valor 0 per equilibrar el pes dels dirhems per la diferencia que tenen, ja que alguns dintre la mateixa emissi6, arriben fins a 2 grams de pes de diferencia i segurament haurien d'anar pesats a la balanca, amb un pes teoric exigible determinat.
La fragmentaci6 dels dirhems de bill6 de la troballa, no segueix un ordre logic, que seria, tallar-los a la 1/2, 1/4 0 118 part del dirhem, que seria el mes normal per facilitar el canvi, si no que estan tallats de diferents formes i pesos, com tambe encunyats sobre cospells reduits de pes i mida, iels seus pesos van d'0'15 a 2'75 grams.
La majoria s6n de IAHIA ALMAMUN.435-468. H .1043-1075. A. D. encunyades a Toledo i Valencia i de ABDELMELIK ALMUDAFAR.453-457.H.l0611064.A.D. dela seca de Valencia.
A. BOFARULL
Tarnbe hi ha fragments de Lleida de IUSUF ALMUDAFAR.438-470?H.10461077 ?A.D., de Calataiud de MOHAMED ADIDODAULA.438-440.H.10461048.A.D., de L'AI-Andalus (Sevilla), de ABBAD ALMOTADID, 434-461.H.l0421068.A.D., de Saragossa de SULEIMAN 430-438 ?H.I038-1046? A.D. i probablement de Denia d'ALI IKBALODAULA 436-468.H.1044-1075.A.D. per la seva llegenda, ja que ni Vives ni Prieto Vives la descriuen i finalment hi ha un grup de 612 fragments, que per esser molt petits de diametre 0 per la seva conservacio no tenen les suficients dades per atribuir-Ios amb certesa, pero per les seves caracterfstiques es poden atribuir a Toledo i Valencia en els regnats de IAHIA ALMAMUN I ABDELMELIK ALMUDAFAR.
Per els anys deles seves encunyacions es veu que san conternporanies, amb una diferencia entre la primera encunyacio i I'iiltima de39 anys, i van des de l'any 1038 al 1077 de la nostra era.
IAHIA ALMAMUN 435-468.H.1043-1075.A.D.
Emissio de 462-463.H.1069-1070.A.D.
REF.VIVES: 1109-1110. PRIETO VIVES: 337. Metal!. Billa.
Pes. de 0'70 a 1'0 Gram=3 Fragments.
Lamina I. Niim. 1-2
Emissio de 465-468.H.I072-1075.A.D.
REF. VIVES: 1111-1114. PRIETO VIVES: 338. MILES: 522-523.
Pes Dirhems en MILES: 522, any 466, 6'59 Grams, i el 523, any 468. 4'47 Grams.
Anys trobats en els fragments de Dirhem.
Any 465. (12) Fragments. Metall. Billa.
Distribucio de la troballa per intervals de pes de 0'25 Grams.
Total fragments: 173.
De 0'20 a 0'45 Grs.
De 0'46 a 0'70 Grs.
De 0'71 a 0'95 Grs.
De 0'96 a 1 '20 Grs.
21 Frag.
25 Frag. 6 Frag.
Lamina I.Niim. 3-4-5-6 107 Frag.
De 1 '21 a 1 '45 Grs.
De 1 '71 a 1 '95 Grs.
De 1'46 a 1'70 Grs. 7 Frag. 5 Frag. 2 Frag.
Emissi6 de 457.H.1064.A.D.
Ref. VIVES: 1102. PRIEto VIVES: 340
Anys trobats en els fragments de Dirhem.
Any 457 (3) Fragments.
Metall. Bill6.
Distribuci6 de la troballa per intervals de pes de 0'25 Grams
Total fragments: 21
De 0'40 a 0'65 Grs. 4 Frag. De 1 '41 a 1 '65 Grs. 2 Frag.
De 0'66 a 0'90 Grs. 4 Frag. De 1 '66 a 1 '90 Grs. 2 Frag.
De 0'91 aI' 15 Grs. 6 Frag. De 1 '91 a 2'15 Grs. 1 Frag.
De 1'16 a 1'40 Grs. 2 Frag.
Lamina 1. Num. 7-8.
Emissi6 de 459-462.H. 1066-1069 A.D.
REF. VIVES: 1105-1107. PRIETO VIVES: 342. MILES: 520-521.
Pes Dirhems en Miles: 520-521, any 459, 4'55 i 3'50 Grams.
Anys trobats en els fragments de Dirhem.
Any 459 (12), 460 (2), 461 (4) fragments
Metall. bi1l6.
Distribuci6 de la troballa per intervals de pes de 0'25 Grams.
Total fragments: 192.
De 0'40 a 0'65 Grs. 48 Frag. De 1 '66 a 1 '90 Grs.
De 0'66 a 0'90 Grs. 31 Frag. De 1 '91 a 2'15 Grs.
De 0'91 ai' 15 Grs. 29 Frag. De 2' 16 a 2'40 Grs.
De 1'16 a 1'40 Grs. 25 Frag. De 2'41 a 2'65 Grs.
De 1'41 a 1'65 Grs. 28 Frag. De 2'66 a 2'90 Grs. Lamina 1. Niirn. 9-10-11-12. 6 Frag. 12 Frag. 5 Frag. 5 Frag. 3 Frag.
ABDELMELIK ALMUDAFAR.453-457.H.I061-1064.A.D.
Emissi6 de 454-456.H.1062-1063.A.D.
REF. VIVES: 1074-1076. PRIETO VIVES: 164. MILES: 184.
Pes Dirhem en MILES: 184, any 455. 3'46 Grams.
Anys trobats en els fragments de Dirhem. Any 455. (2) i 456 (1) Fragments.
A. BOFARULL
Metall. Bi1l6.
Distribuci6 de la troballa per intervals de pes de 0'25 Grams.
Total fragments: 41
De 0'40 a 0'65 Grs. 7 Frag. De 1 '41 a 1 '65 Grs.
De 0'66 a 0'90 Grs. 4 Frag. De 1 '66 a 1 '90 Grs.
De 0'91 a 1'15 Grs. 7 Frag. De 1'91 a 2'15 Grs.
De 1'16 a 1'40 Grs. 9 Frag. De 2'16 a 2'70 Grs.
Lamina L Ntim. 13-14-15. 3 Frag. 5 Frag. 5 Frag, 1 Frag.
Emissi6 de 456-457.H.1063-1064.A.D.
REF. VIVES: 1077. PRIETO VIVES: 166. MILES: 185-186.
Pes Dirhem en MILES. 185, any 456,3'68 Grams, iel 186 al mateix any 4'23 Grams.
Anys trobats en els fragments de Dirhem.
Any 456 (2) Fragments.
Metall. Bill6.
Distribucio de la troballa per intervals de pes de 0'25 Grams.
Total fragments: 58.
De 0'60 a 0'85 Grs. 11 Frag. De 1'61 a 1'85 Grs.
De 0'86 a 1'10 Grs. 5 Frag. De 1'86 a 2'10 Grs.
De I'll a 1'35 Grs. 15 Frag. De 2'11 a 2'35 Grs.
De 1 '36 a 1 '60 Grs. 11 Frag.
Lamina L Niim. 16-17-18. Lamina II. Num. 19 7 Frag. 4 Frag. 5 Frag.
Emissi6 de 454-456 i 456-457.H.1062-1064.A.D.
REF. VIVES: 1074-1076 i 1077. PRIETO VIVES: 164 i 166. MILES: 184-186.
Aquests fragments, en no veure's la part superior de la LA., en que l'tinica diferencia esta en el nom de ADDAFIR que porta una emissi6 i l'altra que no porta aquest nom, pero amb encunyacio identica, fins i tot encunyats l'any 456.H. simultaniarnent, els englobem conjuntament iamb els nombres de referencia ressenyats anteriorment.
Anys trobats en els fragments de Dirhem.
Any 456.H. (7) Fragments.
Metal!. Bi1l6.
Distribucio de la troballa per intervals de pes de 0'25 Grams.
Total Fragments: 103.
De 0'45 a 0'70 Grs. 51 Frag. De 1 '46 a 1 '70 Grs.
De 0'71 a 0'95 Grs. 17 Frag. De 1 '71 a 1 '95 Grs.
De 0'96 a 1 '20 Grs. 19 Frag. De 1 '96 a 2'20 Grs.
De 1 '21 a 1 '45 Grs. 6 Frag. De 2'21 a 2'45 Grs. 4 Frag. - Frag. 4 Frag. 2 Frag.
IUSUF ALMUDAFAR.438-470?H.I046-J077?A.D.
Emissio de 449-459.H.I057-1067.A.D.
REF. VIVES: 1244-1249. PRIETO VIVES: 281. MILES: 456.
Pes Dirhem en MILES: 456, any 449.H.2'45 Grams.
Metall. Billo.
Distribucio de la troballa per intervals de pes de 0'25 Grams.
Total fragments: 30
De 0'20 a 0'45 Grs. = 10 Frag. De 0'96 a 1 '20 Grs.
De 0'46 a 0'70 Grs. 12 Frag. De 1 '21 a 1 '45 Grs.
De 0'71 a 0'95 Grs. = 4 Frag.
Lamina II. Ntim. 20-21-22-23.
MOHAMED ADIDODAULA: 438-440.H. J046-J048.A.D.
REF. VIVES: 1257. PRIETO VIVES: 292. Metall. Billo.
Pes. 0'75 Grs. 2 Frag.
Lamina II. Niim. 24-25.
ABBAD ALMOTADID. 434-46J.H. J042-J068.A.D.
Emissio de 458-459.H.I065-1066.A.D.
REF. VIVES: 931-932. PRIETO VIVES: 399. Metall. Billo.
Pes 0'56 Grs. 1 Frag.
Lamina II. Niim. 26 3 Frag. 1 Frag.
A. BOFARULL
SULElMAN. 430-438. ?H.I038-1046 ?A.D.
Emissi6 de 439.H.1047.A.D.
REF. VIVES: 1168. PRIETO VIVES: 260.
Metall. Bill6
Pes 0'55 Grs. 1 Frag.
Lamina II. Niirn. 27
ALI IKBALODAULA. 436-468.H. 1044-1075.A.D. ?
XII DENIA?
REF. VIVES: -. PRIETO VIVES:
Metal!. Bill6.
Atribueixo aquests fragments a ALI IKBALODAULA, perque I'any 446.H., pren tarnbe el titol de MOIZODAULA, i el 457.H. deixa d'invocar HIXEM.II i el substitueix per 1 'indeterminat d'ABDALA. Aquests fragments porten en la part superior de la II.A, el titol de MOIZO i invoquen ABDALA uns i DAULA en la part inferior, els altres. Pero naturalment en no tenir mes dades, en ser fragments, la seva certesa es reservada.
Per la seva tipologia els agrupo en quatre tipus.
TIPUS I: Amb MOIZO e INAM ABDALA en la part superior de la II.A. Pes de 0'40 a 0'60 Gr. 3 fragments. Lamina II. Ntim. 28-29.
TIPUS II: Igual pero diferent encunyaci6. Pes de 0'40 a 0'50 Gr. 2 fragments. Lamina II. Niim. 30.
TIPUS III: Igual, pero diferent encunyaci6. Pes 0'55 Gr. 1 fragment. Lamina II. Niim. 31
TIPUS IV: Amb DAULA en la part inferior de la II.A. Pes de 0'50 A 0'60 Gr. 2 fragments. Lamina II. Niim. 32-33.
Fragments que per la seva conservaci6 0 per no tenir suficients dades, no es poden classificar en les diferents encunyacions, amb seguretat, pero per les seves caracterfstiques es poden englobar amb les encunyacions de IARIA ALMAMUN i ABDELMELIK ALMUDAFAR deles segues de TOLEDO i majoritariament de VALENCIA.
Metall. Bi1l6.
Distribuci6 de la troballa per intervals de pes de 0'25 Grams.
Total fragments: 612.
De 0' 15 a 0'40 Grs. 392 Frag. De l' 16 a 1 '40 Grs. 3 Frag.
De 0'41 a 0'65 Grs. 177 Frag. De 1'41 a 1'65 Grs. 2 Frag.
De 0'66 a 0'90 Grs. 18 Frag. De 1 '66 a 1 '90 Grs. 3 Frag.
De 0'91 a 1'15 Grs. 13 Frag. De 1'91 a 2'15 Grs. 4 Frag.
Total troballa; 1.245 fragments, menys 612 d'incertes, e149'15 % del total, queden 633 fragments, el 50'85 % de tot el lot.
Percentatge dels 633 fragments per regnats i segues:
IAHIA ALMAMUN MEDINA TOLEDO. V,1109-1110.PV.337.
MEDINA TOLEDO.
IAHIA ALMAMUN MEDINA VALENCIA. V.1102.PV.340. 21 Frag. 3'31 %.
IAHIA ALMAMUN MEDINA VALENCIA. V 1105-1107 PV.342.
IAHIA ALMAMUN. 176 x 213.
ABDELMELIK ALMUDAFAR VALENCIA. V.1074-1076.PV.164. 41 Frag. 6'47 %.
ABDELMELIK ALMUDAFAR VALENCIA. V. 1077.PV. 166. 58 Frag. 9'16 %.
ABDELMELIKALMUDAFAR VALENCIA. V.1074-1076 i 1077.PV.164,166 103 Frag. 16'27 %.
TOTAL REGNATABDELMELIK ALMUDAFAR. 41 + 58 + 103. 202 Frag. 31 '91 %.
IUSUF ALMUDAFAR LLEIDA. V.1244-1249.PV.281. 30 Frag. 4'73 %. MOHAMED ADIDODAULA CALATAIUD. V.1257.PV.292. 2 Frag. 0'31 %.
ABBAD ALMUTADID AL-ANDALUS. V.931-932.PV.399. 1 Frag. 0'15 %.
SILEIMAN SARAGOSSA. V.1168.PV.260. 1 Frag. 0'15 %. ALI IKBALODAULA? DENIA? V.-.PV.-. 8 Frag. 1'26 %.
REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES
ANTONIO VIVES ESCUDERO: Monedas de dinastias arabigo-espaiiolas. Madrid. 1893 ANTONIO PRIETO Y VIVES: Los reyes de taifas. Madrid 1926.
GEORGE C. MILES: Coins of the spanish muluk al-tuwaiJ. New York 1954.
ANNA M. R4LAGUER
L'aparici6 d'un encuny monetari es sempre un fet excepcional. El seu intereres, pero, es veura incrementat no sols per la seva antiguitat i raresa, sin6 per la 11um que el seu estudi pugui oferir-nos en aque11s punts particularment obscurs de les amonedacions que era destinat a produir.
No hi ha dubte que en :t1m intent seri6s per a establir unes bases per a la identificaci6 de les imitacions de les monedes d'un estat per un altre, practica tan frequent a l'Edat Mitjana, la descoberta d'un encuny en un 110c determinat pot aportar dades decisives.
Fa alguns anys tinguerem l'oportunitat d'estudiar un encuny per a fabricar les conegudes monedes arabs quadrades de tipus almohade, amonedacions que la documentaci6 cristiana coetania coneix amb el nom de millareses i que tants d'Estats cristians varen imitar.' Avui els numismatics i els historiadors de la moneda en dir «millareses- no ens referim, pero, a les series legftirnes, sin6 ales imitacions de 11ei inferior que en feren els reis de la Corona Catalano-Aragonesa, diverses ciutats del Sud de Franca i d'Italia, sense oblidar les emissions que en feu el bisbe
*He de fer constar el rrieu agraiment al Sr. Artur Bofarull i Comenge per la seva eficac collaboraci6. He d'agrair tambe al Sr. Tawfiq b. Ibrahim alguns aclariments.
1. A. M. BALAGUER, Descoberta d'un encuny monetari, probablement per a batre millareses, Acta Numismatica, IX, 1919, pp. 137-149.
ANNA M. BALAGUER
de Magalona, amb el lucratiu objectiu d'introduir-les en el mercat Nord-africa.? Ara be, es possible d'identificar aquestes imitacions diferenciant-les de les emissions legftimes?
La pregunta no te encara una resposta, donada la complexitat de la questio i, sobretot, la dificultat per a disposar d'unes bases, d'uns punts de referencia dels quais partir.
Quan caigue ales nostres mans el rarissim encuny per a emetre dirhems quadrats, que publicarem l'any 1979,3 pel seu aspecte tosc, l'estil poe acurat deles lletres ila seva procedencia (el Museu Episcopal de Vic), pensarern amb il-lusio que aquesta peca podia esser una de les claus per a solucionar el problema de la identificacio de les tnillareses. Aviat ens adonarem, pero, que el problema tenia un abast mes ampli i que si be ens trobavem, amb molta probabilitat, davant d'un encuny no legitim, emprat segurament per a batre millareses, es tractava, en tot cas, d'un tipus molt concret d'aquestes amonedacions, Potser les que feu batre Alfons el Magnanim a Valencia l'any 1428.
Ara la informaci6 de l'aparicio d'un nou encuny per a produir monedes quadrades de tipus almohade ha arribat al nostre coneixement i d'aquf la nostra reflexio sobre l'encuny estudiat anteriorment per nosaltres i que, ara per ara, es l'iinic del qual tenim notfcia.
2. Per un estat de La questio podeu veure la bibliografia del nostre article citat a la notaanterior. Vid. especialment les notes 1-8. en aquell treball. Des d'aleshores no hi ha hagut, que sapiguem, gairebe cap nova aportaci6 de cert pes al tema de les monedes d'imitaci6 aLmohade 0 millareses. J.J. RODRiGUEZ LORENTE i T. b. IBRAHIM, aL seu llibre Numismatica de la Ceuta Musulmana, Madrid, 1987, amb eL rnim. 167 b donen a coneixer una moneda, amb lectures degenerades, similar a les dues que publica ja A. Giner «<EI millares una rnoneda comercial del x. XIII. Su acufiacion en la Corona de Aragon», Gaceta Numismatica, 40, 1976, p. 21-22) les quais s6n identificades pels autors com a possibles imitacions cristianes, donada la incorreccio de les seves lectures.
Es una llastima que a la convocatoria de la I Jarique de Estudios Numismaticos Hispano-Arabes, la ponencia sobre imitacions cristianes peninsulars de les monedes arabs fos suprimida d'un programa inicial, potser ara sabrfem quelcom rnes de mancusos, maravedisos i millareses. Una sfntesi de la problernatica que presenten les imitacions de moneda arab a la Corona Catalano-Aragonesa i Llenguadoc als x. XIII-XV es pot veure a A.M. BALAGUER, «The influence of Moslem coinages upon the monetary systems of Medieval Iberian Kingdoms», Problems ofMedieval coinage of Iberian Area, edited by M. Gomes Marques, Santarem, 1984 pp. 307-334, 0 be a la versi6 castellana del mateix autor apareguda a la Gaceta Numismatica, 92, marc, 1989, p. 38. iss.
3. Es tracta de la peca publicada a I'article referenciat a la nota I mes amunt. Cal advertir que 11. RODRiGUEZ LORENTE i T. IBRAHIM, Numismatica de La Ceuta Musulmana, p. 111, mim. 167 b) diuen que aquest article es titula Curio multiple j que fou publicat a la Gaceta Numismaiica, 78, 1985. Es tracta evidentment d'un error i volen referir-se a Descoberta d'un encuny publicat a Acta Numismatica IX. A I'esmentat mim. de Gaceta Numismatica publicarem efectivament un encuny, perc era del s. XVIII i d'un falsificador, es titulava «Curio multiple de un falsificador de moneda del s. XVIII, hallado en Pallars (Catalunya)»
EI que ara presentarem no sembla pas correspondre a un encuny espuri, sino que sembla tractar-se d'un encuny rnusulma legitim.
L'interes d'aquesta peca te una doble vessant. Per una banda, hi ha el de la peca per si mateixa, es a dir per les seves caracteristiques formals, les quals aporten dades a l'estudi dels aspectes tecnics de l'encunyacio de monedes.Per l'altra haurem de considerar les circumstancies i el lloc on fou trobada, dades que tan poques vegades arribem a coneixer i que en aquest cas venen a unir-se al fet ja prou extraordinari de la sobrevivencia d'un encuny.
Aquestes dades, degudament confrontades amb les circumstancies historiques, lesde la mateixa peca i lesde la resta de materials trobats prop d'aquesta, podran aportar alguna llum a la identificacio dels tipus almohades batuts pels darrers governants musulmans de Menorca, ja que, com veurem, fou trobat en aquella illa.
Un dels problemes que plantegen els dirhems quadrats, a part de la questio deles imitacions cristianes, es el fet que determinats tipus porten nom de seca i altres no. Hi ha un gran nombre de peces anonimes de seca que no podem atribuir i que degueren fabricar-se en Hoes molt diversos, probablement els mateixos en els quals tambes'havien batut portant el nom de la seca."
4. Per a l'estudi de la moneda almohade continua en vigencia l'obra ja classica d'A. PRIEW VIVES, La reforma numismatica de los almohades, Madrid, 1915. El treball d'A. BEL «Contribution a l'etude des dirhems de l'epoque alrnohade», Hesperis, 1933, fasc. I-II, constitueix, tarnbe, un punt de partida important en l'estudi d'aquesta serie, Darrerament i pel que fa a Murcia i a la seca nordafricana de Ceuta resulten ja imprescindibles els apartats corresonents a les series almohades dels dos llibres de 1.1. RODRiGUEZ LORENTE, Numismdtica de la Murcia Musulmana, Madrid, 1984 i de 1.1. RODRiGUEZ LORENTE, i TAWFIQ b. HAFIZ IBRAHIM, Nurnismatica de la Ceuta Musulmana. Pot consultar-se tambe de S. FONTENLA BALLESTA, «La Nurnisrnatica Alrnohade», I Jarique de Estudios Numismdticos Hispano-Arabes, Saragossa, 1988, pp. 67-88, util tan sols com a sfntesi introductoria basicaa la moneda almohade. La bibliografia i estat de la questio que presenta (vid. P. 75-6, apartat almohade) es molt deficient, ja que hitrobem a faltar molts dels treballs sobre la moneda d'aquesta serie publicats en els darrers anys com es ara: A.M. GINER i 1.D. SENABRE, «Monedas almohades de plata del Gabinete Numisrnatico de Catalufia», Gaceta Numismdtica, 44, 1977, pp 18-31, 0 be E. GALVEZ, D. OLIVA, Y R. VALENCIA, «Un tesorillo de dirhems almohadesdel Museo Arqueologico de Sevilla», Numisma 180-185, 1983, pp. 291-339. Naturalment es podran trobar dades sobre la moneda almohade ales obres generals sobre les series monetaries andalusines 0 nord-africanes, pero el que volem significar es que, a part de les obres citades al principi d'aquesta nota i que tenen un caracter especffic 0 tracten de forma sistematica una seca, no han aparegut treballs de caracter monografic sobre la numismatica almohade. Hom ha publicat tan sols estudis d'algunes troballes, relacions de fons de museus, etc. Fora realment interessant que algun dels molts autors que publiquen avui tematica andalusina dediquessin esforcos a sintetitzar i actualitzar els veilstreballs de PRIEW VIVES; A. BEL i encara obres generals com A. VIVES ESCUDERO., Monedas de las dinastias arabigo-espaholas, Madrid 1893, 0 be CODERA, E, Tratado de La Numismatica Arabigo-Espaiiola, Madrid, 1879. Nemes quan puguem disposar d'un treball d'aquesta mena i ben fet, podrem dir que la investigacio de la numisrnatica andalusina ha pres cert impuls.
ANNA M. BALAGUER
Segons les nostres informacions, aquesta peca fou trobada als voltants del castell de Santa Agueda, antiga fortificacio arab amb el nom de Sen Ageinz ; existent al terme de Ferreries i situada al cim d'un penyal. Es trobaren, tambe, diversos cospells verges a punt d'esser encunyats, un dirhem molt gastat, una matriu de segell cristia i diversos ornaments metal-lies de selleteria amb heraldiques igualment cristianes.
La presencia de cospells verges fa pensar que ens trobem clarament davant d'una mostra de l'instrumental de la seca menorquina del perfode almohade. Ara be, el fet que aquest material hagues aparegut associatamb els esmentats ornaments i matriu d'origen cristia porta a creure que la perdua d'aquests objectes tingue relacio amb la campanya de conquesta militar de l'illa, efectuada per Alfons II l'any 1287.5
Com es ben conegut, despres de la batalla, que decidf la victoria cristiana i que es lliura en un indret proper a Mao, els xeics arabs sens intentar una darrera defensa al fort d'aquella ciutat, es refugien al castell deSen Ageinz, situat com hem dit a l'interior de I'illa." No sembla que hi haguessin altres enfrontaments importants, ja que a partir de l'arribada al port de Mao, despres de la batalla, del gros de la flota cristiana, Abu Omar Hacam b. Caid perd les esperances d'enfrontarse novament amb l'enemic i envia ambaixades per a pactar la rendicio. Tot i aixi, no poden descartar-se accions de violencia relacionades amb resistencies localitzades 0 be amb el conseqiient saqueig del reducte musulma i de la major part de l'illa. Anem ara a fer una descripcio i comentaris mes detallats d'aquest material.
Revers
Si observem l'encuny per la cara que no porta gravats el tipus monetari, es a dir el revers de l'encuny, veurem que, mes 0 menys al centre
5. La monografia classica sobre aquest fet continua essent la de PARPAL i MARQUES, Cosme, "La conquista de Menorca el1287por Alfonso III de Arag6n, Estudio historico critico con un apendice de documentos. Barcelona, 1901, treball que fou reeditat i traduit al catala amb el tftol: La conquesta de Menorca e1I287, per Alfons el Liberal, dintre de la col·lecci6 «Episodis de la HistoriaEd. Dalmau, Barcelona, 1964.
Vid. tarnbe:MICAELA MArA, Conquestes i reconquestes de Menorca, Llibre a l'abast, mirn. 62, Ed. 62, Barcelona, 1974, pp. 47-65. ROSSELL6 BORDOY, L'Islam a les Illes Balears, Ed. Daedalus, Palma, 1968, pp. 107-111.
6. Cal advertir que G. ROSSELL6 BORDOY, op. cit. p. 111, nota 19, incorre en una greu confusi6 en afirmar: «Cree que el San Agaiz i el castell de Ma6 poden identificar-se com el rnateix». la seva afirmaci6 no es argumentada i la resta d'autors estan d'acord en que San Agaiz es el castell arab del terme de Ferreries al qual, hom donara despres, el nom cristia de Santa Agueda,
Vid. Tambe aquest toponim a la Gran Enciclopedia Catalana.
de cadascun del 8 lobuls, hi ha uns orificis d'una mida suficient per a deixar-hi passar una clau de2 a 3 mm.
Vista pel revers, dones, aquesta peca te la forma d'un ventall obert acabat en petites ondes amb un foradet al mig de cadascuna. Observern, a mes, que la part recta del semicercle no ho es pas absolutament, sin6 que forma un angle molt obert amb vertex central, ben similar a l'estructura que adopten les barnilles d'un ventall ben obert.
Anvers
Si mirem ara la banda on hi hael tipus monetari, veurem que la forma del conjunt de la peca es similar a la que presenta vista pel revers, si be els lobuls s6n menys evidents i no hi ha els petits orificis.
A la part central, pero quelcom desplacat cap a la dreta, veiem gravats en negatiu els tipus d'una deles cares d'un quart de dirhem t, quadrat de lOmm. de canto. Fora de la part que ocupa la matnu d'una de les cares de la moneda, la resta de la superffcie es llisa, malgrat algunes irregularitats del metall i els senyals de forts copos, visibles a l'esquerra, prova evident que l'encuny va treballar.
Cantells de I 'encuny
Si mirem ara l'encuny pel cantell corresponent a la part mes recta del semicercle veiem que te un forat forca considerable, 6 mm.x 4,5 mm. Tambe en un dels cantons de l'orifici s'observa una protuberancia de metall, com una mena d'afegit, que pot tractar-se .d'un reparaci6.
Mirant ara el cantell de la part circular lobulada veurem els encaixos dentats que formen els lobuls. Tambe aquf trobem un orifici de 3,5 x 3 mm. Es tracta del forat de sortida de l'altra cant6. Es a dir que travessa la peca permetent la inserci6 d'un passador de forma conica.
Despres de considerar les caracterfstiques formals d'aquesta peca cal intentar d'explicar com devia utilitzar-se per tal de produir monedes.
La moneda fabricada a martell es el resultat de la percussi6 d'un cospell situat entre un encuny fix, anomenat tambe pila, el qual es col-Iocat a la part inferior i porta gravats en negatiu els tipus d'una de les cares, i un encuny superior 0 mobil, anomenat tambe trossell, que te els tipus de l'altra cara de la moneda. Aquest darrer es impulsat, mitjancant un 0 diversos cops de martell, contra la pila, damunt de la qual hom ha col-locat previament el cospell verge.
La peca que presentem ha de correspondre a un encuny fix 0 pila. Aixf ho evidencia tot el seu aparell d'encaixoslaterals i forats tant a la base com el transversal. Aquest darrer permetria aclaviar la peca per tal de fixar-la solidament damunt d'una base que podria esser de fusta enfondida. Aixf hom obtindria una immobili-
ANNA M. BALAGUER
tat total de la peca destinada a rebrela forta percussi6 de l'encunysuperior en esser colpejat pel mall.
DESCRlPCIOIIDENTlFICACIO DEL TlPUS MONETARI OBERTDAMUNTDE L'ENCUNY
La matriu que presenta la peca es de forma quadrada amb uns costats d'uns 10 mm. Es emmarcada per una doble orla linial amb filera de punts interior. EI camp es ocupat per la segiient lectura:
�WJ
J_.L.!
Entre les dues lfnies es veuen uns tracos que semblen correspondre a un ornament.
Aquestes lectures s6n iguals que les de la primera area de la moneda mims, 167 (a) y 223 del llibre de II Rodriguez Lorente y T. b. Ibrahim, Numismatica de faCeuta Musulmana.
Aquest tipus havia estat anteriorment atribuit per Codera? i despres per Vives" als nassarites. Ara be, l'aparici6 de peces analogues amb el nom de seca Cordova permeten descartar l'atribuci6 nassarita, com indiquen ja Rodriguez Lorente y T. Ibrahim en publicar la seva moneda mim. 223 que correspon precisament a la seca cordovesa. Ha de tractar-se, doncs, d'un tipus almohade corresponent a un perfode anterior a la conquesta de castellana de Cordova, realitzada el 1236. Recordem que la dinastia nassarita s'inaugura amb Muhammad al-Ghalib billah b. Yusf b. Nasr, anomenat, Ibn al-Ahmar, que l'any 635 H. (1237-1238 kD.) domina el territori que va des de la Sierra Nevada a la costa, es a dir el que es coneix com a Regne de Granada, el qual es mantindra independent fins el 1492.9
A mes deles monedes del tipus del nostre encuny corresponents a les segues de Cordova i de Ceuta, se'n coneixen d'analogues pero sense indicaci6 de seca, com es mes corrent ales monedes almohades. En l'area dela moneda gravada el nostre encuny no hi ha cap indicaci6 de seca, com hem vist en donar la seva lectura. Ales monedes de Cordova que hem pogut veure, la indicaci6 de seca apareix en aquesta area, en canvi a lesde Ceuta figura a ]'altra. Es a dir que no hi ha una norma fixa i per tant les monedesobrades per aquest encuny no duen seca, pero podria haver figurat a I 'encuny superior que no ens ha arribat.
De tota manera, l'aparici6 d'aquest instrument d'encunyaci6 a Menorca, juntament amb 4 cospells verges, es a dir amb altra material de seca, permeten pensar que es tracta d'un dels tipus monetaris batuts als darrers temps musulmans de l'illa.
7. F. CODERA, op. cit. p. 232
8. A. VIVES, op. cit, mim. 2209.
9. Sabre el regne de Granada. Vid. per exemple C. TORRES DELGADO EI antiguo reino nazari de Granada (1233-1340), Granada 1974.
ANNA M. BALAGUER
Les mides de la matriu del nostre encuny ens indiquen que era destinat a produir monedes de quart de dirhem, les quals solen amidar uns 9,5-9,8 mrn. de canto. El pes d'aquestes fraccions es d'uns 0,37 gr.
La peca publicada per Rodriguez Lorente iT. Ibrahim amb el mim. 223, malgrat la indicacio d'esser un quart de dirhem correspon a un dirhem com mostra el seu pes de 1,45 gr. i els seus 15 mrn. de canto.
Hem dit que quatre cospells verges aparegueren prop d'on era l'encuny. Les seves mides son com segueix.
1. 10,5 mrn. x 11 mm.; 0,66 gr.
2. 11 mrn. x 12 mrn.; 0,64 gr.
3. 10,5 mrn. x 10,5 mrn.; 0,64 gr.
4. 11,2 x 11 mrn.; 0,69 gr.
Aquestes mesures i pesos mostren que es tracta de cospells per a batre mitjos dirhems.
Entre el material d'origen musulma descobert hi havia, tambe, un dirhem practicament desgastat, pero que presenta rastres de lectura. El seu pes es de 1,48 gr. i les seves mides 14 x 14 mrn.
Aquesta matriu, de la qual nornes n'hem pogut veure una empremta feta amb lacre, devia esserde bronze 0 de llauto, com es habitual en aquesta mena de peces, i de forma circular com la del segell que era destinada a produir. Presenta la segiient lectura i tipus:
+: S: GILLELMI ARNALDI : TRON: ,entre dos cercles lineals. Al centre una creu de Sant Jordi en un escut de punta arrodonida.
EI segell correspon, doncs, a Guillem Arnau Tron. Hem buscat en va aquest personatge. Tan sols hem trobat alguna referencia a la familia Tron. Segons Caraffa'" es tracta d'un llinatge catala, derivat dels comtes d'Urgell. Les seves armes son bandera blanca carregada de creu vermella, la qual cosa coincideix plenament amb les armes del nostre segell.
El tipus de lletra que presenta mostra la transicio de llatina a gotica, fet que es correspon be amb la cronologia de la conquesta menorquina de finals del segle XIII.
10. A. Y A. GARCIA CARRAFFA, El solar catalan, valenciano,Balear, San Sebastian, 1968, p. 287.
No coneixem cap estudi especffic sobre aquests ornaments, sovint de tipus heraldic, que poden presentar formes monetiformes i que solen apareixer en els jaciments rnedievals amb monedes. Aquestes dues darreres circumstancies fan que algunes vegades s'hagin confos amb monedes.
Aquestes peces metal-liques solen esser fabricades amb aram, n'hi ha tambe de llauto i sovint presenten restes de dorats. Normalment son gravades per una sola cara i a l'altra porta algun sistema per a adherir-se a la superffcie que han d'ornamentar. Es a dir algun reblo, ganxo, piu, etc. Habitualment van aplicades damunt dels arreus de cuir dels cavalls 0 be les cuirasesdels cavallers. Sembla, pero, que no sempre la seva funcio era iinicament decorativa, com ens indica M. de Riquer en dir:
«Altres peces superposades a I 'ausberg, 0 cota de malles, com les cuirasses i el menys frequent buc, que ja hem trobat a finals del segle XlII, que eren de cuiro o de roba gruixuda, foren reforcades amb llaunes. ( ) Les llaunes, de ferro 0 d 'acer, que es col-locaven a la part interna d 'un element defensiu, com el perpunt 0 les cuirasses, anavanen reblades amb claus, els caps dels quais eren visibles a I 'exterior i per aquesta ra6 eren disposats de manera ornamental, aspecte que veurem en estatues de tombes»,"
La descripcio dels objectes d'aquesta mena trobats a Santa Agueda es com segueix:
4.1. Plaqueta de llaut6 quadrada de 15 mrn. x 15 mm. amb un cercle inscrit de 12,5 mrn. de diametre, al mig del qual hi ha una pinya, un bot6 a eada angle del quadrat.
Al revers surt un piu metal-lic, restes del rebl6 de subjeccio.
A l'obra de Sagarra'" veiem un segell (mim, 2649) de l'any 1244 que pertany a Galceran de Pinos amb una heraldica similar. Encara en trobem un altre (rnim. 2650) corresponent a P. Galceran de Pinos del 1344, tambe semblant. Es probable que algun membre d'aquesta important famflia de la noblesa catalana participes ala campanya de conquesta de Menorca. Possiblement Galceran de Pinos, dit el Jove que morf vers 1294/96 0 algun dels seus fills. Aquest noble havia lluitat a les principals expedicions reials contra els musulmans: Valencia (1255), Murcia (1266) i forma part tambe de la Croada a Terra Santa el 1269.13 No hem pogut trobar cap referencia de la participacio a l'expedicio de Menorca d'aquesta familia 0 de gent de la seva host, tot i que es molt probable, 0 be d'algun altre llinatge que ernpres una heraldica similar.
II. M. de RIQUER, Armes i armadures catalanes, Barcelona, 1968, p. 50-1.
12. F. de SAGARRA, SigiZ·lografia Catalana, Barcelona, 1922 vol. II. 13. Vid. Gran Enciclopedia Catalana.
ANNA M. BALAGUER
4.2. Plaqueta de llaut6 circular de 16 mm. de diametre amb orla lineal. Al centre escut catala arrodonit per baix, sobre un camp de petites perles.
4.3. Plaqueta de llaut6 rectangular de 12 x 14 mm., orla lineal i al centre escut catala arrodonit per baix sobre camp de petites perles.
Aquestes dues peces, amb les annes reials deuen correspondre igualment a l'ames d'algun dels cavaliers cristians. Ambdues presenten un rebl6 en el seus reversos i, per tant, la seva funcio fou similar.
4.4. Tenim finalment un altre tipus de peca, tambe de llauto, pero mes aviat sembla una part de sive!la 0 quelcom sembI ant. Te una forma rectangular (29x18mm.) i porta un altre rectangle inscrit de 23 mm. x 13 mm. al mig del qual hi ha un cercle de 10,5 mm., amb dos ocellots d'esquena que es miren. En cadascun dels angles del rectangle inscrit hi ha un forat per a deixar passar un clau d'uns 2 mm. L'extrem esquerra dela peca te un encaix central, potser per a donar cabuda al piu de la sivella.
Hem buscat a diferents obres aquesta heraldica i hem trobat una representacio semblant a M. de Riquer, Heraldica Catalana, mirn. 336 on diu: Balle. De or dos papagalls de sinoble membrats de guella guardant-se de squena.
Sembla, doncs, que ha de correspondre a la familia Balle. Segons Riquer es coneix un segell amb aquesta heraldica de Berenguer Balle del 1425.14 De tota manera l'escut pot esser molt anterior, ja que com indica el mateix autor el papagai es figura heraldica des del segle XIII.
La descoberta a Menorca d'aquest encuny i d'altrematerial dela seca (cospells a punt d'esser encunyats) permeten pensar que el tipus monetari que presenta fou un dels que es bate a l'iila durant la dominaci6 almohade, la qual s'esten des del 1203 fins la conquesta catalana del 1287. Es cert, pero, que el governador Abu Yahya, nomenat el 1208 pels almohades per regir les Balears, actua practicament com un rei independent fins la conquesta de Ma!lorca (1224). A Menorca, com diu Rossell6 Bordoy," es probable que el poder fos exercit per un delegat del wali mallorquf. Despres de la conquesta de Mallorca aquest delegat, que era aleshores Abu Abd Allah Muhammad, seguf governant l'illa, pero es va veure obligat a ferse tributari de Jaume I. L'any 631 H. (1232-33 A.D.) aquest governant musulma
14. M. de RIQUER, Heraldica Catalana, Barcelona, 1983, vol. J, p. p. 247, ruirn. 336, Vid. tarnbe p. 244.
15. op. cit. p. 108 i 55.
fou destronat per Abu Utman Sa'id ibn Hakam a qui succef el seu fill AbuUmar ibn Hakam, el darrer senyor musulma de l'ilIa.
Al llarg d'aquest perfode almohade s'havien encunyat a Mallorca i tambe a Menorca dirhems arabs amb indicaci6 de seca i a nom d'al-Mahdi, com es habitual en aquesta serie monetaria." Avui, merces a ladescoberta de l'encuny, que ara publiquem, podem pensar que tambe es bate a Menorca el tipus que figura en aquesta peca. La presencia de cospells verges corresponents a mitjos dirhems demostren que tambe aquest valor fou encunyat a Menorca, si be hi cap la possibilitat que les fraccions, mitjos i quarts de dirhem, no portessin indicaci6 de seca.
Per altra banda, la descoberta d'aquest encuny a l'ilIa de Menorca acaba de corroborar l'origen no nassarita del tipus que presenta, tal com havia ja mostrat l'aparici6 de monedes amb marca de seca Cordova.
Res no sabem de l'organitzaci6 de la seca musulmana de Menorca ni de la sort dels seus funcionaris i del seu instrumental despres de la conquesta d'Alfons II. Si ens hem di fixar en la descoberta en superffcie d'aquest encuny, al castell de Santa Agueda, a poca distancia dels cospells, dels ornaments metal-lies cristians i de la matriu per a fer segells, cal pensar en una dispersio deguda a la immediata expulsio de la poblaci6 musulmana i al saqueig que segui la conquesta. Aquest sembI a ben documentat, ja que com ens diu C. Parpal, autor d'una monografia ja classica sobre aquesta conquesta: «Ben aviat va recorrer Alfons tota L'illa, i la seva visita va donar per resultat d 'estendre alguns mandats. En efecte: el 30 de gener ordena a Blasco Eximen de Ayerbe que lliures a Guillermo Perez de Viliafraser 17fardells i algunes coses que hi havia al castell de Mao; el 3 de febrer, a Ramon Calvetfes el mateix a Pere Rosca amb 20 dargues, 20 espases, ballestes i altres armes, banderes, ciris blancs i encara altres coses; el mateix dia va donar 300 morabatins d'or a Galceran de Vilanova. 17
Sens dubte tot aixo era part del botf que el rei esmercava en pagar deutes, segurament els prestecs rebuts per a efectuar la campanya.
Sobre la sort del personal dels artesans de la seca hem de creure que el mes plausible es que passessin al servei reial, tan apreciat era I'ofici de moneder a l'Edat Mitjana, tan estimat com ho fou el d'argenter, oficis que sovint eren exercits per les mateixes persones, donada la seva proximitat tecnica. Sabem, per exemple, que el rei Alfons es queda amb un argenter menorquf anomenat Hacen, el qual fou trames a Barcelona. Tant content devia estar el rei amb la feina de l'artesa que d6na ordres a un dels seus subalterns a Menorca, el 8 de desembre de 1287, perque li trameti imrnediatament en una barca la mare, l'esposa i les filles de l'argenter i que si havien estat ja venudes les compres novament i les envies tot seguit a Barcelona. 18
A Hacen I'art Ii salvala familia.
16. Vid. aquestes peces pubJicades, per exemple, a A. CAMPANER, Numismdtica Balear, Palma, 1879, pp. 61-4.
17. COSME PARPAL i MARQUES, La conquesta de Menorca (op. cit), p. 38.
18. Ibid. p. 45.
ANNA M. R4LAGUER
Fa un temps reberem informaci6 sobre una moneda, que poguerem identificar clarament com de la serie comtal de Besahi, Es tractava d'una peca excepcional, tant pel fet de presentar un tipus no conegut fins ara, com per la seva procedencia: Alep (Siria).
La noticia de la seva existencia ens fou comunicada pel Consul General d'Italia a Tesalonica, Dr. F. Mannucci i per indicaci6 del Dr. A. Stahl, conservador de la moneda medieval del monetari de l:4merican Numismatic Society. EI nostre agraiment a ambd6s per la seva informaci6.
ANNA M. BALAGUER
Aquesta moneda presenta Ies seguents caractenstiques:
Anvers: Anepigrafia. Una rna amb un punt al mig. Un arc suggereix el principi d'una maniga, Al voltant orla de punts.
Revers: Creu equilateral patada. A cada espai una de les lletres B-LD-O. Al voltant orIa de punts.
Pes: 0,89 gr.
Diametre: 16,5 mm.
Metall: EI Dr. Mannucci ens informa que la peca te l'aspecte d'esser fabricada en plata de bona llei.
Es indubtable que ens trobem davant d'un nova moneda de la serie comtal de Besahi. La lectura B-L-D-O (Bi-siL-Du-nO) ens ho diu ben clarament, pero ames ens presenta una deles simbologies propies de Besahi, la rna, que tenim en dos dels altres tres tipus monetaris coneguts d'aquest comtat.
L'aparicio d'un nou tipus monetari per a Besahi era esperable, ates que les monedes conegudes nomes cobrien una part de la cronologia, forca mes amplia, establerta pels esments monetaris de la documentacio". Recordem que les monedes de plata/billo, fins ara conegudes, son atribuibles a comtes que van des del temps de Guillem I (1020-1052) alde Bernat III (1100?-1111). Eis esments monetaris, en canvi, ens ocupen l'espai cronologic que va del 969 al 1177 i encara Botet troba un pagament aillat e11l98. Aixo mostra que nomes l'espai central de l'emissio de moneda de Besahi es cobert per l'evidencia numisrnatica. Tot i aixf cal considerar que la prolongacio tardana de les cites pot explicar-se per un residual en circulacio de les darreresemissions comtals de Bernat III 0, potser, de Bernat Guillem de Cerdanya, el qual regf el comtat fins al 1117, en feu de Ramon Berenguer III de Barcelona. En canvi, no hi ha forma de justificar l'absencia d'evidencia numismatica per a la primera etapa.
La nostra pregunta es ara on cal encaixar la nova moneda bisildunenca.
A primera vistahom podria pensar que cal fer-ho a continuacio de les darreres emissions conegudes, ja que el tipus de la rna apareix a Ies dues darreres. Es a dir els tipus: Angel / Ma (1052-1075) i Ma/Creu (1075-1111)2.
Resulta, per altra banda, que els trets estilfstics no son determinants. L'esquematisme de la peca tant podria deure's al fet de pertanyer a una emissi6 arcaica, com a la degeneraci6 d'estil d'un tipus tarda.
l. EI problema fou ja assenyalat per BOTET. 1., Les monedes catalanes I, 1908, p. 113-114. Ha estat ampliarnent tractat i analitzat en la nostra tesi doctoral, Historia de La Moneda dels Comtats Catalans, llegida el dia 21 de juny de 1989 a la Universitat Autonoma de Barcelona, pp. 299-307. 2. Es tracta dels tipus mim.s 9S i 97 de l'obra de referecia de M. CRUSAFONT SABATER, Nurnismatica de La Corona Catalano-Aragonesa, Madrid, 1982.
En canvi, com a argument negatiu a una emissi6 tardana tenim que no porta nom de comte, fet poe comprensible quan veiem que les darreres monedes de Besahi, fins ara conegudes, ja portaven el nom d'un comte Bernat'.
Tenim, pero, una rao important per a situar l'emissi6 d'aquesta peca en una cronologia anterior a la deles monedes fins ara conegudes. Es tracta del seu pes, 0,89 gr., equiparable als del tipus rnes antic conegut i netament superior als tipus mes tardans.
Segons sembla la peca es de plata, fet que l'aspecte pot ajudar a determinar, pero no es una dada absolutament segura sense una analisi fiable. Malgrat tot, resultaria una mica sorprenent que la moneda de Besahi, que ja s'havia situat a uns pesos mitjans successius de 0,944; 0,495; 0,416, puges despres fins a 0,89 gr., encara que fos amb increment de l'aliatge augment que, ames resultaria esser detectable a simple vista.
Una altra qiiestio a considera es el lIoc de la troballa: Alep (Sfria), fet que porta a posar-la en connexi6 amb les Croades. Aixo sembla poder reforcar-se encara pel fet que la peca fou adquirida, segons el Dr. F. Mannucci, juntament amb altres monedesdels croats.
Tenint en compte la cronologia de possibles emissions al comtat de Besahi, sembla que l'exportaci6 d'aquest diner per mitja d'una croada s'havia d'haver produit en alguna de les primeres d'aquestes expedicions. Es a dir la primera (1096), la segona (1147) 0 la tercera (1189). Si l'exportaci6 es feu en la primera Croada es tractaria d'una emissi6 anterior al grup de monedes conegut, que com sabem cobreix almenys fins al 1111. En canvi, si la peca hagues estat exportada per algun participant ales seguents croades, segona 0 tercera, ens haurfem d'inclinar a creure que la peca correspon a una emissio posterior al grup dels diferents tipus monetaris fins ara coneguts. Una exportaci6 deguda a la segona 0 tercera croada seria possible, pero caldria considerar que l'emissi6 del nou diner es produis entre els anys 1111/1117 i le 1177, en que trobem el darrer esment fiable de moneda de Besahi". EI problema per a pensar-ho aixi rau en el fet de no disposar de cap constancia d'esdeveniments histories que ens recolzin la sortida d'una moneda de Besahi per via de les croades a Orient.
Si considerem, en canvi, la primera croada trobem una vinculacio molt propera al comtat de Besahi. Ens referim a la participacio en aquesta croada del comte de Cerdanya, Guillem Jorda (1095-1109), que s'hi afegf l'any 1101, per a unir-se a les hosts de Ramon de Tolosa, amb el qual va col-laborar a la conquesta de Tripoli. L'any 1104, Ramon moria i el comte cerdahereta els dorninis (comtat de Mont-
3. Ibid. num, 97.
4. Tipus de la Mare de Deu a l'anvers, Crusafont, mim, 93.
5. Tipus amb un arcangel a l'anvers, Crusafont, mim. 95.
6. Tipus amb una creu a l'anvers, Crusafont, mim, 97.
7. BALAGUER, A.M., tesi doctoral abans citada, p. 299 iss.
ANNA M. R4LAGUER
Pelerin), tot continuant la lluita per a ampliar els seus territoris. L'any 1109 arriba a Palestina el fill del comte tolosa per a reclamar l'herencia del seu pare i Guillem Jorda es veie obligat a repartir-se el comtat amb aquest. Poe despres assoliren conquerir Tripoli, que havien de tenir en regim de condomini. Aixo ocasiona baralles entre els cavallersd'arnbdos bandols i Guillem Jorda troba la mort. Al comtat de Cerdanya el succef el seu germa, Bernat Guillem, pero ningu reclama la seva herencia oriental, que va passar a Bertran de Sant Gil". El relleu assolit pel nostre comte en aquesta empresa mostra que devia participar-hi acompanyat de la seva host. Aixo fa ben probable que per mitja d'aquests guerrers, sortits de Cerdanya o dels seus comtats veins, viatgessin les monedes d'aquestes contrades cap a Terra Santa.
Si contemplem; doncs, aquest esdeveniment com la causa de l'aparicio a la zona d'Alep d'aquesta moneda de Besahi, hem de pensar que ha de correspondre al temps del comte Bernat Tallaferro (988-1020), ja que aquest esel primer anterior als que tenen moneda atribuida.La dificultat que presenta aquesta hipotesi es, pero, l'existencia d'un espai cronologic considerable entre la mort de Bernat Tallaferro (1020) i I'expedicio a Orient de Guillem (1101). Aquesta visio, que exigeix la pervivencia en circulacio d'aquestes monedes durant 81 anys, esdeve rnes problernatica encara, davant de labona conservacio de la peca, Certament hom podria invocar situacions especials, com que hagues format part d'un atresorament llargament guardat.
De tota manera, la questio es que les dues hipotesis d'atribucio formulades contemplant el lloc d'aparicio de la peca presenten dificultats similars. Aixf, doncs, caldra, potser, concloure que el lloc de troballa no ens ofereix elements per a la seva datacio.
Despres de l'exposicio que acabem de fer, creiem que no hi ha dubte que l'encaix de la peca es complexe perque a la manca d'elements propis de datacio s'hi afegeixen altres punts d'indeterrninacio.
En conjunt, pero, tenim mes arguments per a creure que la peca es anterior al grup conegut fins ara. D'una banda perque, com hem dit al principi, l'espai cronologic tarda podria explicar-se per un residual de circulant, mentre que l'espai cronologic inicial demana, sens dubte, l'existencia d'altres tipus monetaris. Hem assenyalat, tambe, que l'absencia del nom del comte en aquesta moneda ens mena igualment vers cronologies primerenques. L'element mes determinant es, pero, el seu pes. La cornparacio amb elsde la resta de les monedes fins ara conegudes assenyala per a aquesta peca una posicio cronologica capdavantera.
Nemes ens resta, doncs, assajar de dilucidar a quin dels comtes anteriors a Guillem (1020-1052), primer que te moneda atribuida, pot correspondre. Sembla
8. SOBREQUES, S., Els barons de Catalunya, Barcelona, 1957, p.12.
dar que en aixo sf que ens pot ajudar ellloc de procedencia de la peca, Efectivament, si com tot ho fa suposar, la peca fou portada a Sfria pels croats, entre els antecessors de Guillem hem de triar el que tingui una cronologia mes propera a aquest. En consequencia, i advertint novament sobre la pobresa d'elements disponibles, ens inclinern per a atribuir-la a Bernat Tallaferro (988-1020).
M. CRUSAFONT I SABATER
La felic descoberta de dos tipus carcassonesos inedits 1 ha vingut en moment oportu a afegir dades ben precioses a un estudi de llarg temps en curs sobre l'ordenacio de laserie comtal de Carcassona.
EI nostre primitiu treball reprenia el fil d'un altre estudi anterior i s'originava en les dades que ens oferien els documents d'adquisicio dels comtats de Carcassona i Rases pels comtes de Barcelona a mitjan del s. XI. 2 S'ajudava tambe de les dades i reflexions del nostre amic Michel Dhenin, ran de la descoberta del tercer tresor del castell comtal de Carcassona.3
No cal dir com ens es avinent i util l'aportacio de dos tipus monetaris nous i com aquesta descoberta ha influit perque decidissim de tombar definitivament les nostres reflexions vers aquest escrit malgrat ens manquin encara algunes informacions d'interes." Amb les notes que seguiran assajarem de posar un xic d'ordre a un tema tan complex com controvertit.
Abans que res donarem, pero, la descripcio dels tipus nous.
1. Agraim la collaboracio de Mme. Joussernet, conservadora al Museu Puig de Perpinya qui s'encarrega de fotografiar la peca i de fer diferents consultes i aM. Dhenin, conservador al Cabinet de Medailles de la Bibliotheque Nationale a Paris per les seves observacions.
2. M. CRUSAFONT. «Monedes catalanes del LJenguadoc i Provenca». I Simposi Numismatic de Barcelona. Barcelona 1979. Vol. II. pp. 251-277.
3. M. DHENIN. «Le troisieme tresor monetaire du Chateau Comtal de Carcassone (1975)>>. Bulletin de la Societe d'Etudes Scientifiques de I i1ude. T. LXXVI, 1976, pp. 189-199.
4. Ens hauria calgut una comprovacio sistematica ales publicacions numismatiques, sobretot les franceses posteriors a A. Dieudonne (Manuel de numismatiquefrancoise, t. IV, Paris 1936), per be que Dhenin no assenyala novetats al seu treball abans citat, del 1976. Igualment ens hauria agradat poder aprofundir en aspectes d'historia general i particularment en documentacio de base (canularis, etc), treball dificult6s de fer per la manca de bibliografia al nostre pais.
M. CRUSAFONT I SABATER
Les naves monedes
El primer tipus es un aboI amb apariencia de billa, que respon a la seguent descripcio:
al BERNARDUS CO Creu equilateral patada. Anella interior
rl CARCASONA CIYI TATE, en cercle, omplint el camp
P: 0'46 grams 0: 14 mm Inedita
Trobada en superffcie, prop d'Axat.
L'altre tipus es tarnbe un obol de billa:
al SIMO COMES (S ajagudes, ME nexades) Creu interior patada. Creixent al primer espai i punt al quart.
rl CARCASON' S barrada
p: 0,45 grams 0: 14 mm. Inedita
Troballa fortuita al terme de Mouse, entre Lezignan i Carcassona.
Si la primera peca descoberta es important, dins una serie sempre escassa d'exemplars, la segona no dubtem a qualificar-la de sensacional.
El primer obol ens aporta el valor meitat per a un diner atribuit a Bernat Ato (1083-1120 I 1124-1130). Es tracta del tipus 3794 de Poey d'Avant. 5
El segon obol te una importancia historica extrema per dues raons. Primer perque ens dona el primer testimoni numismatic del domini de Sima de Montfort al corntat de Carcassona i la primera moneda genuma coneguda'' del cap dels croats enviats al Llenguadoc amb el pretext de combatre el catarisme iamb l'objectiu real de destruir la seva autonomia en benefici de Franca, Segon perque ens allarga les emissions carcassoneses fins la segona decada del s. XIII.
L'origen carcassones de la peca es fora de dubte pel seu explfcit revers i l'atribucio a Sima de Montfort es indiscutible perque Carcassona no va tenir cap altre comte de nom Sima. D'altra banda cal remarcar el barrat de la S, tal com es dona en les Iletres RiG del seu immediat antecessor Ramon Roger Trencavel (1194-1209).
L'autenticitat de la peca es indubitable un cop examinada curosament i resta del tot reforcada pel seu origen en una troballa feta, a mes, ben a prop de la ciutat emissora.
Tingue temps pero d'emetre moneda Sima de Montfort com a vescomte de Carcassona? Certament que sf.
5. F. POEY D'AVANT. Monnaiesfeodales de France. Paris 1860. Les referencies a aquest autor corresponen sempre a aquesta obra.
6. En comunicacio escrita a Mme. Joussemet, M. Dhenin assenyalava l'existencia d'un abo! tolosa de Sima de Montfort, obra d'un falsari de principis de segle (Revue Numismatique, 1936, pp. 317-326)
M. CRUSAFONT / SABATER
EI mes d'agost del 1209 els «croats- de Simo de Montfort entraven a Carcassona. Unes setmanes abans havien obtingut Besiers on hi havien fet un terrible carnatge. La intervencio del rei Pere I estalvia aixo als carcassonesos que perderen, pero tot llurs bens, cases i terres. Malgrat tot, encara Pere I assajava de trobar una sortida al conflicte a fi d'evitar l'enfrontament a ultranca. Aixf el 1210 el rei rebia homenatge de Simo de Montfort per Carcassona i el 1211 es pactava el matrimoni del fill de Pere I, Jaume (el futur Conqueridor), amb la filIa de Simo, de nom Amicia. Pere I cercava d'atreure's l'arnbicios «croat», cosa que no assolf. En qualsevol cas, Simo seguia detentant el domini de Carcassona. L'any 1213 derrotava i occia al rei Pere I a Muret i el 1215 el papa sancionava la legitimitat de les seves possessions al Llenguadoe.
No es fins el 1218 que el domini de Sima fineix, en trobar la mort davant els murs de Tolosa. EI seu senyoriu sobre Carcassona, legitimat per Pere I (1210) i pel papa (1215) havia durat, doncs, 9 anys. Hi havia per tant temps suficient per a una ernissio monetaria. Aquesta no fou pas, pero, la consequencia d'un domini consolidat. EI conflicte armat no va cessar mai i Simo degue fer I'emissio monetaria mes aviat com una forma de segellar la seva possessio del comtat. Degue esser una encunyacio curta i aixo explica que hagi tardat tant a arribar-ne un testimonio Ja veurem que el nou tipus de Simo de Montfort ens ajuda tarnbe per a l'ordenacio de laserie carcassonesa.
Abans de cloure aquest apartat referent a novetats monetaries del comtat de Carcassona ens cal assenyalar un altre aspecte deles seves amonedacions.
EI taller carcassones te antecedents carolfngis. Els primers amonedaments que revelen un primer pas vers l'allunyament dels models regulars francs son uns diners amb llegendes del tipus GRATIA DI REX i CARCASONACI que porten al camp elements del monograma odonic, Tal com fa observar Poey d'Avant,? l'allunyament d'aquest regnat sembla evident per les alteracions que presenten tant el monograma com les llegendes, Es traetaria, dones, d'un tipus potser immobilitzat, pero que te ja caracteristiques de transicio vers un amonedament autonorn. A continuacio cal situar un altre grup de monedes que, tot mantenintn les restes del monograma odonic porten ara llegendes del tipus CIVITATES d'una banda i CARCASONA de I'altra. Es traeta d'un amonedament anonim, ben adient per una fase final de transit vers l'apropiacio de I'amonedament i que hom sol atribuir al temps de Roger el VeIl (957-1012). Poey d'Avant, en base a la presencia exclusiva del nom de la eiutat arriba a parlar d'una municipalitzacio de I'amonedament. 8 Creiem que no es pas necessari arribar a aquest extrem i que hi ha prou exemples de monedes de transicio amb arnbiguitats, justificables per la inseguretat de la le-
7. Op. cit. pag, 270 on diu que potser hi va haver tarnbe emissions en els temps d'Eudes. Assenyala tarnbe (pag. 271) que aquest tipus s'acosta molt a d'altres monedes de Tolosa.
8. Ibid. pp. 271-272.
galitat de la usurpaci6, mes que no pas per una acci6 del municipi que sembla un xic extemporania. L'existencia de tipus a nom dels successors de Roger el Vell, forca semblants a aquestes monedes, fan tambe avinent una atribuci6 del tipus anonim CIVITATES/CARCASONA al propi Roger el Vell.
Cal advertir que Caron? va arribar a dubtar de l'existencia dels diners que comentem ja que no va poder verificar la lectura de cap exemplar i, en canvi, va poder comprovar que un dels descrits per Poey era del tipus GRATIA 01 REX. Aixo el porta a sospitar que el tipus CIVITATES no existia i que es tractava de peces amb alteracions mes 0 menys importants de la llegenda GRATIA Dr REX. Fa uns anys va apareixer al mercat un fons relativament important de diners del tipus CIVITATES, probablement provinents d'una troballa i aixi s'han esvanit tots els dubtes. La troballa aporta tambe obols d'aquest tipus, fins llavors inconeguts.
Ais dos tipus nous, ara descoberts, cal doncs afegir encara l'obol atribuit a Roger el Vell i que no sabem si ha arribat a esser descrit. Al cataleg donarem descripcio completa de l'exemplar que hem pogut examinar.
La serie monetaria carcassonesa. Atribucions anteriors.
Tot proposit d'atribuci6 i ordenaci6 de la serie comtal carcassonesa ha d'afrontar els seguents problemes:
1. Existencia de monedes anonimes. Expliciten, pero, la pertinencia a Carcassona.
2. Existencia de monedes amb dos noms comtals i sense explicitar el nom del taller emissor.
3. Reiteraci6 dels noms Roger, Ramon i Bernat, en els titulars comtals.
4. Situacions de condomini entre diferents germans 0 parents, amb emissi6 de moneda simultaniament en alguns casos.
5. Extremada raresa de la major part dels tipus.
La suma d'aquestes dificultats havia produit hipotesis molt diverses. Algunes d'elles arribaven, pero, al grotesc. Aixf Poey d'Avant atribuia el grup de diners a nom de Ramon al fill de Roger el Veil, tot sabent i afirmant ell mateix que aixo no era possible perque Ramon premorf al seu pare. La questio era no donar-Ios als nostres Ramons Berenguers, possessors del comtat per un periode no pas migrat. Cal assenyalar pero que Filion si que havia fet aquesta atribuci6 molt mes raciona!. Un altre tipus, erroniament llegit per Duby BROX COTE sofrf diferents hipotesis atributives fins que el mateix Poey ho «arregla» dient que deurien pertanyer «a un Roger quelconque»." Com veurem, l'aparici6 de nous exemplars permete l'atribuci6 correcta.
9. E. CARON. Monnaies feodales francaises. Paris 1882. pp. 202-203. Ens referirern sovint a aquesta obra, complement obligat de la de P. d'Avant. 10. Op. cit. pag, 279.
M. CRUSAFONT I SABATER
EI cas mes curi6s el protagonitza, pero, G. Saves en atribuir a Andorra un diner carcassones de Pere Ramon. Saves, ignorant l'atribuci6 feta amb anterioritat per Chalande i Caron interpreta la cara que porta la forma alterada RAMANDO per ANDORAIE, tot canviant l'ordenaci6 deles lIetres i la lectura de la M. Es tracta, es cert, d'una llegenda sens indicaci6 de principi de lectura, pero, tal com ho argumentarem el seu dia, l'atribuci6 de Saves no tenia versernblanca."
Enmig d'aquestes confusions mes 0 menys excusables, el grup carcassones restava, pero, bastant ben delimitat sin6 del tot atribuit i quan menys dues atribucions sembIa que les podrem prendre encara avui per bones sens dificultat. Es tracta d'una bandadel grup anonim amb CIVITATES/CARCASONA que abans hem comentat i que semblen pertanyer a Roger el VeIl. Podem afegir que el seu grup de pesos es el mes alt del conjunt estudiat i per tant es ben avinent que encapcali la serie propiament comtai. L'altre tipus dar es el diner amb llegenda PETRUS EPI, que hom completa a EPI(SCOPUS) i que es pot atribuir sens dificultat a Pere, fill de Roger el VeIl i bisbe de Girona, el qual encunyava, pero, en la seva qualitat de comte en part de Carcassona, com ho expressa el revers de la moneda: CARCASONA.
Tots els altres tipus s6n susceptibles de discussi6. Vegem ara quines dades ens poden ajudar a un assaig d'ordenaci6 i atribuci6.
Les troballes del castell comtal de Carcassona
L'any 1923 fou trobat un petit tresoret al castell comtal de Carcassona. Contenia unes vint peces (diners i obols) d'aquell tipus que Duby havia llegit erroniament BROX COTE i fins llavors no retrobat.
Josep Cals, que estudia el tresoret, 12 establf que la lectura correcta era R ROG COTE, que interpreta R(amon) ROG(er) CO(m)TE, tot atribuint el tipus a Ramon Roger Trencavel (1194-1209). Mes tard aparegue un segon tresoret que contenia dos Kg. de diners melgoresos.
L'any 1975, un tercer tresoret, curosament estudiat per M. Dhenin confirmava definitivament la hipotesi de Cals. Es tractava d'un conjunt de 216 peces, 214 de les quals pertanyien a Ramon Roger Trencavel. Les dues restants eren dos obols barcelonins d'Alfons I el Cast (1162-1196). La presencia dels obols d'Alfons i la reiteraci6 de troballes al castell comtal conduia amb raonable certesa al setge de la ciutat per les tropes de Sim6 de Montfort l'any 1209.13
ll. G. SAVES. «La moneda comtal andorrana», Pohle Andorra 4de gener 1979. M. CRUSAFONT «De moment no hi ha moneda comtal andorrana». Pohle Andorra 1 de febrer de 1979. Vid. recensi6 d'A.M. Balaguer a Acta Numismatica IX.
12. «Quelques notes de numismatique interessant la cite de Carcassonne. I. Deniers et mailles du vicomte Raymond-Roger Trencavel-. Memoire de la Societe des Arts et des Sciences de Carcassone, III ser.t.II. 1927, pp. 61-66.
13. Op. cit. pag, 197.
L'aclariment del tipus i la fermesa de I 'atribuci6 ens donaven un altre punt solid per a la construcci6 d'una hipotesi d'ordenaci6 del diffcil amonedatge carcassones.
En enfocar la revisi6 de les possibles emissions catalanes al LJenguadoc i la Provenca 14 ens crida tot seguit I'atenci6 l'existencia dels diners carcassonesos a nom de Ramon i que ningu, llevat de Fillon, sabia on encaixar.
Si Poey d'Avant arribava a la soluci6 absurda que hem assenyalat abans, Chalande proposava d'atribuir a Pere Ramon (1012-1061), a Guillem Ramon (1012-1061) o be a Ramon Guillem (1043-1068), fill de l'anterior." Ja comentarem al seu moment la manca de base deles dues primeres atribucions, ja que, cas de simplificaci6 hom hauria pres el primer dels noms (pere, Guillem), mes que no pas el segon. Aixf ho trobem, per exemple a Barcelona on Ramon Borrell es designat a la moneda en la forma Ram6n i Ramon Berenguer I apareix al manciis bilingue en la forma RAIMUNDUS COMES. Quant a Ramon Guillem, ja veurem que resta clarament encaixat en una branca lateral que sembla tenir drets ben migrats a la sobirania del comtat.
L'any 1067 i en ocasi6 de la mort de Roger III 0 Roger Pere (1060-1067), els comtats de Carcassona i Rases foren adquirits per Ramon Berenguer I de Barcelona per una crescuda suma de moneda d'or. Tot sembla indicar que els comtats eren inicialment destinats al fill de Ramon Berenguer I de nom Ramon, es a dir, al futur Ramon Berenguer II, de sobrenom Cap d'Estopes. Al pare i al fill reteren homenatge els carcassonesos un cop acomplerta d'adquisicio." Segons sembla, el comte Ramon Berenguer I canvia de parer mes endavant i aixf en el testament deixa tot el seu patrimoni en proindivfs entre els seus dos fills, inclosos els comtats de Carcassona i Rases. En morir Ramon Berenguer I el 1076, Ramon Berenguer II rebe amb disgust la nova d'haver de compartir aquells comtats i, de fet, no accepta de fer-ho fins el 1080, en virtud d'un pacte de concordia. El 1082 moria, pero el Cap d'Estopes i poe despres Bernat At6 usurpava els comtats, sens que Berenguer Ramon II ho pogues evitar. La cronologia dels dominis es doncs la seguent:
14. Op. cit. EI tema el reprenguerern a M. CRUSAFONT. Numismatica de la Corona catalanoaragonesa medieval. Madrid 1982. pp. 52-53, 54 i 57.
15. Chalande. -Monnaies baronales et episcopales de la province de Languedoc» dins DevicVaissete. Histoire de Languedoc, t. VII. Tolosa 1879, pp. 388-418.
16. Vid, resum i fonts de la questio a M. Crusafont. Numismatica op. cit. pp. 52-54.
Fins el 1067
lO67 - 1076
1076 - 1080
1080 - 1082
1082 - 1083
Roger III
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II - Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II des del 1083
Bernat At6
EI domini barceloni, en aquesta primera etapa s'havia mantingut, dones, durant 16 anys. Si Roger III i els seus antecessors havien batut moneda, Si Bernat At6 ho havia fet tambe, es creible que les emissions s'aturessin precisament amb els Ramons barcelonins que, des de molt enrera batien moneda a Barcelona? Un Ramon Berenguer I que havia arribat fins i tot a batre el manciis bilingue d'or a Barcelona, deixaria en vaga la seca de Carcassona?
Poey d'Avant diu que els comtes barcelonins preferiren d'introduir la moneda barcelonina, 17 pero no aporta la mes minima prova al respecte. D'altra banda
17. Op. cit. pag, 275. Segons ell els comtes de Barcelona «inonderen Ie pays de leurs especes». Es tracta, certament, d'una simple suposici6 sense fonament. Darrerament s'han realitzat notables avencos en el coneixement de la circulaci6 monetaria comtal ires sembla revelar aquesta «inundacio». Vid. M. CASTAING-SICARD. «Monnaies feodales et circulation monetaire en Languedoc (XXIII siecles)». Cahiers de l'Association Marc Bloch de Toulouse. Nurn. 4.1961 on mostra un panorama de monedes que no ultrapasen el domini local, gairebe ciutada, com es el cas de la moneda carcassonesa i d'altres que es disputen l'espai llenguadocia com s6n el melgores, el moria i el tolosa, En aquest context el barcelonf no sembi a pas jugar-hi cap paper. D'una forma rnes precisa G. Depeyrot s'ha preocupat del paper dels numeraris exteriors. De l'analisi de 95 troballes resta exclusivament la presencia dels dos obolsbarcelonins d'Alfons I al tresor de Carxassona acompanyats de 214 diners i obols carcassonesos que ja hem assenyalat. Depeyrot conciou, doncs, que la penetraci6 es insignificant. Vd. G. DEPEYROT. «Les tresors et la diffusion du numeraire feodal». Tresors et emissions monetaires du Languedoc et de Gascogne (XlI-XlII siecles). Toulouse 1987, pp. 53-86, esp. pag. 80. Els estudis d'Anna M. Balaguer sobre circulaci6 catalana comtal mostren que el barceloni no tenia forca el s. XI per assajar una tal penetraci6 i que tot el seu esforc es centra (pero a partir del s. XII, no abans) a substituir els diferents amonedaments comtals d'arnbit catala. Aquesta expansi6 es veura seriosament dificultada a principis del x. XIII justament per la penetraci6 del melgores, afavorida probablement per les emissions de doblenc, llei massa baixa, fetes per Jaume I el 1222. No sera fins despres d'una llarga lluita que el barceloni reprendra un paper hegemonic. En aquestes condicions no es pot esperar una penetraci6 llenguadociana i menys en el x. XI. Per aquesta cronologia es logic esperar, en canvi, uns amonedaments dels comtes catalans a Carcassona, com, en tot cas, ho feien a Girona i alternativament a Vic. Via. A. M. BALAGUER. «La circulation de la monnaie feodale francaise dans la peninsule iberique». Tresors et emissions monetaires du Languedoc et de Gascogne (XlI-XlII siecles). Toulouse 1987. pp. 93-110, i sobretot el seu Historia de La moneda catalana comtal. Tesi doctoral inedita presentada a la Universitat Autonoma de Bellaterra el 21 de juny de 1989. L'iinic efecte de penetraci6 el d6na la lieu circulaci6 d'or que M. Castaing sembla detectar documentalment despres de l'adquisici6 dels comtats de Carcassona-Rases, Op. cit. pag. 67. Cessa, pero, molt aviat.
no ha arribat encara a Catalunya el moment de la concentraci6 de tallers. L'interrupci6 a Carcassona es doncs molt poe versemblant.
No hi ha dubte que I'existencia dels diners a nom de Ramon no fa mes que reforcar les nostres suposicions. Aixf doncs, es clar que la soluci6 d'identificar els diners de Carcassona a nom de Ramon amb les emissions de Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer II es la rnes coherent tant historicament com numismaticament. Aquests diners presenten pesos semblants als de Roger Pere i Ileugerament superiors que elsde Bernat At6. Els tipus segueixen encara la tradici6 de Roger el VeIl, amb creu interior patada i en un dels tipus les lletres LV +, justament les mateixes que trobem en el camp del diner de Pere bisbe i sembIants ales emprades per Roger Pere, que son OV +
La distinci6 entre els diners a nom de Ramon atribuibles alsdos RamonsBerenguers es fa molt diffcil. Potser resulta pero avinent de suposar mes arcaics (i per tant de Ramon Brenguer I) els diners que portel LV +, seguint la tradici6 anterior i mes moderns (i per tant del Cap d'Estopes) els que porten altres tipus de lletres en el camp. Aixf caldria donar al Cap d'Estopes el diner que porta tres I al voltant d'un anell central (P. d'Avant 3782) i el que porta les lletres RIV (Caron 331) amb creixent i anellet a la creu. L'atribuci6 del darrer es podia encara reforcar per l'observaci6 de Caron en el sentit que aquesta peca sembla copiar el diner del comte tolosa Pone (1037-1060).18Aquestes foren les nostres classificacions per al treball de conjunt sobre les monedes catalanes medievals.!? Ja veurem que un d'aquests darrers diners pot tenir altra atribuci6 possible.
Un altre tipus monetari carcassones mai aclarit fins llavors, troba tambela seva explicaci6 tenint en compte la intervenci6 catalana. Ens referim al diner, fins ara conegut en un iinic exemplar trencat, que porta a una cara creu passant i lectura BIAQUILIO 0 BIAQUINO i a l'altra les lletres TAE en el camp i llegenda
CARASONACI. Despres de diferentes formes de lectura a partir d'una ordenaci6 LIOBAQI (Lelewel, Poey d'Avant) la conclusi6 de Caron era que podia tenir quelcom a veure amb Barcelona i la situava el 1067.20
Diferents autors francesos havien relacionat les peces amb creu passant amb I' amonedament barcelonf i quan apareixia aquest element a Carcassona pensaven en la influencia tipologica de Barcelona. Aquest raonament no te fonament perque hi ha peces de Bernat At6 que porten ja la creu passant, que no sorgeix a Barcelona fins al regnat d'Alfons I, posterior. Es possible que aquests autors s'enganyessin per la peca inventada per Salat de I'antic or barcelonflode la mala
18. Op. cit. pag, 204. Caron hi creu veure la creu nexada amb P que forma una especie de crisrno al tipus de Pan". En realitat, pero, en el dibuix del diner de Ramon sernbla rnes aviat que hi hagi un creixent. Mes endavant cornentarern aquest tipus.
19. Numismatica op. cit. Tipus 55-56-57.
20. Op. cit. pag. 205.
21. 1. SALAT. Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluiia. Barcelona 1818. P. 178. L'atribueix a un comte Berenguer.
M. CRUSAFONT I SABATER
lectura del diner d'Alfons I que havia estat atribuida al comte Guifre. 22 EI fet real es que la creu passant apareix abans a Carcassona que a Barcelona. Pel que fa al diner amb BIAQINO, nosaltres conclofrem que podia referir-se a un moment de represa de la sobirania catalana sobre Carcassona. Ja el 1107 hi havia hagut a Carcassona una breu revolta pro-catalana i el 1112, davant I 'arribada dels exercits de Ramon Berenguer III, Bernat At6 en reconegue l'alta sobirania, obtenint el comtat en feu. EI 1120 els carcassonesos no es conformaren amb aquesta situaci6, es revoltaren i expulsaren Bernat At6, reconeixent com a unic i legitim comte Ramon Berenguer III. Aquesta situaci6 es rnantingue durant quatre anys, es a dir, fins el 1124. En aquesta darrera data Bernat At6 torna a recuperar el comtat sens que Ramon Berenguer III hi pogues intervenir. Es pero perfectament possible que en el temps de plena sobirania es bates una moneda expressiva del nou Iligam barceloni-carcassones. Aquesta seria el diner BIAQINOICARASONACI a que ens referim.
Dades dobre I 'adquisicio dels comtats
A partir del 1067 el camte de Barcelona Ramon Berenguer lila seva muller Almodis inieiaren l'adquisici6 dels retaIls de sobirania sobre els comtats de Carcassona i Rases, repartits entre diferents parents del darrer comte Roger III. Com be diu Sobreques, els possessors de particules de sobirania canviaren aquest difiis patrimoni per les unces d'or cantants i sonants que els hi oferien els comtes barcelonins." Una analisi de xifres pagades i dels seus beneficiaris ens d6na una idea bastant precisa de quins eren els detentors de parts substancials de la sobirania comtal i quins en podiel alIegar una possessi6 mes allunyada 0 dubtosa. Amb aquestes dades podem refer amb molta mes seguretat la lfnia successoria carcassonesa que seguia una lfnia mestra i no es subdividia pas tan senzillament en funci6 del nombre de parents. Tambe cal tenir presents altres f6rmules compensatories com ara la segregaci6 del comtat de Foix que degue dotar una deles branques del tronc comtal carcassones a canvi, es de creure, a la rernincia als drets sobre el patrimoni de la branca principal.
Al Quadre I hi podem veure I' arbre successori a partir de Roger el Vell (957-1012). Podem prescindir de la lfnia parel-Iela que parteix d'Ot de Rases, possessora tambe de drets al comtat, perque aquesta s'extingeix el 1065, es a dir, dos anys abans que s'inicies I'operaci6 d'adquisici6 i els drets havien revertit a la casa de Carcassona.
22. Ibid. Vid. discussi6 a 1. BarTE I Stso. Les monedes catalanes. Vol II. Barcelona 1909 pag, 30.
23. S. SOBREQUES. Els grans comtes de Barcelona. Barcelona 1980. Hem reduit a unces les xifres aportades per aquest autor, tenint present el tipus de moneda d'or corrent en aquell moment.
RAMON +1068
RAMON + 1010
GUILLEM +1034 [
BERNAT PERE �
ROGER EL YELL (957 - 1012)
PERE. BISBE (1012-1050)
PERE RAMON =Ramgarda (1012-1060) �
ROGER PERE ERMENGARDA (1060-1067) �
ROGER II +1064
BERNAT (1012-1038)
PERE BERNAT
ADELAIDA GARSENDA 1400
A la mort de Roger el Veil sembla que s'estableixi un condomini entre les tres branques originades pels seus tres fills mascles. Nemes Ermessenda, mullerada amb Ramon Borrell de Barcelona sembla restar sens drets sobirans. Dels tres fills mascles ja hem vist que el primogenit, de nom Ramon, havia premort al pare, de manera que els tres co-dominadors del comtat serien Pere Ramon 0012-1050), es a dir, Pere, fill de Ramon; Pere, bisbe de Girona i Bernat.
La sobirania de Pere, bisbe de Girona ens es ben explfcita per la moneda que va encunyar. Sembla clar, doncs, que Bernat, l'altre germa, degue disfrutar de drets semblants. A partir d'aquest nivell, pero, sembla observar-se un diferent comportament que dona prioritat als hereus de cada branca. Aixf Pere Ramon te el condomini, pero no els seus germans Guillem ni Eremon. Semblantment, dels fills de Bernat nomes Roger sembla haver tingut la sobirania i no pas Pere Bernat, que originara la casa de Foix ni Bernat de Bigorra.
La manca de successio de Pere bisbe i l'extincio de la branca que hauria pogut originar Roger, fill de Bernat, porten la plenitud (0 la quasi plenitud) de la sobirania a Roger fill de Pere Ramon 0 Roger Pere (1060-1067), designat com a Roger III.
La mort de Roger III el 1067 es la que planteja el problema successorija que no tingue fills. Les hereves podien esser les germanes: Garsenda, mullerada amb Ramon II de Narbona, Ermengarda, mullerada amb Ramon Bernat Trencavel i Adelaida, mullerada amb Guillem de Cerdanya.
Si entrem ara a analitzar les quantitats percebudes ens podrem reafirmar en la solidesa del domini adquirit per la Iinia de Pere Ramon i del seu fill Roger III o Roger Pere. Efectivament, es sirnptomatic que Ramgarda, vfdua de Pere Ramon i mare per tant de Roger III, arribi a percebre 400 unces. Les percepcions de les germanes de Roger III son ben desiguals, la qual cosa mostra que mort Roger III hi havia una hereva principal, Ermengarda i que els drets de les altres dues es consideren secundaris. Aixi Ermengarda s 'endii la part del lleo: 4.100 unces, mentre que Adelaida percep nomes 400 unces (el mateix que la mare). No ens costa que Garsenda arribes a cobrar res, pero tampoc podem estar segurs de disposar de la documentacio completa. En qualsevol cas, l'abisme de percepcio
M. CRUSAFONT I SABATER
entre Ermengarda i l'altra germana Adelaida es prou significatiu. Cal tambe tenir present que el futur usurpador del comtat, Bernat At6, reconegut pel comte de Tolosa, era el fill d'Ermengarda, la qual cosa confirma la linia dels drets successoria. �Quins foren els altres perceptors? EI mes fort fou el comte de Tolosa que s'emporta 1.000 unces. Eis seus drets eren probablement nuls, pero Ramon Berenguercomprava aixf la seva acceptaci6, tal com assenyala Sobreques" 0 be li acceptava de tenir una certa alta sobirania sobre el comtat. Pel que fa als altres parents, nomes ens consta que Bernat Guillem i Pere Guillem perceberen 50 unces, xifra irrisoria que demostra el poe fonament de voler atribuir-Ios, tal com hem dit abans, les monedes a nom de Ramon. No consta que Bur gerrna Ramon percebes res, perc en qualsevol cas era en el mateix pla de drets que els seus germans, es a dir, lluny del gruix fonamental dels drets successoris. No consten tampoe percepcions dels Roger de la branca de Foix, descendents de Bernat i probablement compensats amb aquesta adquisici6 territorial que es desmembrava de I'antic espai carcassones. Tampoc consten percepcions a favor de Bernat de Bigorra, un altre dels fills de Bernat.
Aixf dones, deles 5.950 unces esmercades, 1.000 anaren al comte de Tolosa per raons polftiques al marge dels drets propiament successoris i les 4.950 restants s'abocaren a la linia de Pere Ramon-Roger III. La branca de Bernat sembla quedar completament al marge, potser perque els drets successoris que li pertanyien s'havien extingit amb Roger II, mort el 1064.
Dins la branca de Pere Ramon-Roger III, les 4.950 unces es reparteixen de molt diferent manera: 4.100, es a dir, el 83 % van a Ermengarda, que cal considerar l'hereva principal. Dues fraccions de 400 unces, es a dir fraccions que no arriben allO% compensen parents immediatament laterals a la lfnia d'hereus: Ramgarda, esposa vfdua de Pere Ramon i Adelaida, germana d'Ermengarda. Nomes 50 unces, es a dir, un 1 % van a una branca paral-Iela de descendents de germans de Pere Ramon.
Podem, dones, concloure que les situacions de domini es succeiren de la seguent manera:
957-1012
Roger el Vell
1012-1038 Pere Ramon Bernat Pere (bisbe)
1038-1050 Pere Ramon (Roger II) Pere (bisbe)
1050-1064
1064-1067
Roger III (Roger II)
Roger III
1067 Ermengarda
1067 Ramon Berenguer I
24. Els grans comtes op. cit.
Aquesta conclusio ens permet d'atribuir amb fonamentada seguretat algunes deles monedesdubtoses. Aixi la que porta PITRUS CO/RAMANDO conve a Pere Ramon. D'una banda afegeix la partfcula CO(MES) per a distingir-se del seu oncle Pere, bisbe, que tambe emet moneda, probablement al mateix temps. De l'altra assenyala la seva filiaci6 RAMANDO, es a dir, fill de Ramon, primogenit de Roger el VeIl, ja que aquesta es la linia que Ii donala sobirania. Igualment les peces amb ROGER/PETRUS convenen a Roger III o Roger Pere, per raons semblants. D'una banda la distincio amb Roger II fill de Bernat, que seria, en tot cas Roger Bernat. De l'altra assenyalar la filiacio de Roger, fill de Pere, que marca la lfnia d'hereus.
No coneixem peces atribuibles a Roger II. Si va emetre (suposant evidentment efectiu el seu govern, cosa que no hem pogut comprovar) ho hauria fet, molt probablement en la forma ROGER/BERNARDUS, a fi de destingir les seves monedes delesde Roger Pere 0 Roger III. Podem afegir, a favor de l'atribucio a Pere Ramon de la peca amb PITRUS CO/RAMANDO, que als documents apareix el seu nom tambe en la forma de Pere Ramon i que el pes de la peca es relativament alt: 1,03 grams. Tambe cal observar la persistencia del rnonograma odonic en aquesta peca, seguint els tipus de Roger el VeIl.
Aquestes conclusions ens permeten descartar que la presencia de dos noms ales monedes expressin un condomini. El que marquen es la filiacio del camte. Aixo resta tambe demostrat en observar que Pere bisbe no expressa pas I' evident condomini que te amb Pere Ramon 0 amb Bernat. D'altra banda, la peca PITRUS CO/RAMANDO no tindria sentit com a condomini ja que mai coincideixen en aquesta situaci6 un cornte Pere amb un comte de nom Ramon. Es clar, dones, que nornes la nostra interpretacio es soste.
Assaig d'ordenacio
Resumint les atribucions a que hem pogut arribar per diferents camins sembla que podem donar per resoltes les seguents:
Roger" el VeIl
Pere Ramon
Pere, bisbe
Roger Pere (0 Roger III)
R. Berenguer I-
R. Berenguer II
R. Berenguer III
Ramon Roger Trencavel
Sim6 de Montfort
CIVITATES/CARCASONA
PITRUS CO/RAMANDO
PETRUS EPI
ROGER/PETRUS
RAMUNDO i LV +
RAMUNDO i tres I al voltant d'anell
BIAQINO
R ROG COTE
SIMO COMES
Entre els diferents comtes possessors de Carcassona ens manca atribuir moneda als seguents:
Bernat I (1012-1038)
Roger II (1050-1064)
Berenguer Ramon II (1082-1083)
Bernat Ato (1083-1120 I 1124-1130)
Roger IV (1130-1150)
Ramon Trencavel I (1150-11677
Ramon Trencavel II (1167-?)
Roger V (? -1194)
Ramon Trencavel III (1224-1227 11247)
Aquesta lIista pot, pero, esser escurcada atenent a diferents consideracions. Podem eliminar tot seguit Berenguer Ramon II, ja que no coneixem cap moneda a nom de Berenguer. Tambe resulta improbable una ernissio en le seu brevfssim regnat.
Ja hem assenyalat la improbabilitat pel que fa al dubtos Roger II que, d'haver tingut la sobirania i encunyat ho hauria fet en peces de Ilegenda ROGER/BERNARDUS que no han pas arribat.
Igualment sembla descartable Ramon Trencavel III. La seva sobiraniafou sempre precaria i d'altra banda, tampoc coneixem peces que segueixein la tradicia creada pel seu pare i seguida per Sima de Montfort.
Ens resten doncs uns comtes de noms Bernat, Roger i Ramon i un conjunt de peces que efectivament porten aquests noms. La dificultat per a repartir els tipus existents entre els comtes sens moneda atribuida es molt gran ja que ens manquen elements suficientment determinants.
Tal com diu Dhenin-' es logic d'atribuir a Roger V el diner que te tipus identics al de Ramon Roger Trencavel, essent Roger V el seu immediat antecessor. Si tenim present que Carcassona fou un comtat que oscilla permanentment entres les orbites de Tolosa i Barcelona es logic de fer una comprovacio entre els paral-lelismes tipologics dels tres comtats. Aixo ens pot ajudar a fixar la cronologia dels tipus restants.
Aixf trobem que ja de bell antuvi els tres comtats presenten en cronologies molt apropades tipus d'arrel carolfngia amb monograma edonic essent anonimes les peces de Tolosa i Carcassona iamb quatre anells i a nom de Ramon Borrell la de Barcelona iamb tres anells:
Tolosa abans del 950
Carcassona Roger el Yell (957-1012) Barcelona Ramon Borrell (992-1017)
25. «Le troisieme » op. cit.' pag. 194.
Quatre anells"
Quatre anells Tres anells
26. EI tipus amb monograma odonic fou emprat tambe per Guillem Taliaferro (950-1037). Vid. Caron. Monnaies op. cit. Tipus 308.
Si avancem en el temps veurem que tant Tolosa com Barcelona generen tipus propis (efigies a Tolosa, creus calades ':a Barcelona), pero que en conjunt hi ha molts tipus amb trets cornuns..
Aixf la serie tolosana iniciada de forma nominativa per Guillem Tallaferro (950-1037) presenta lletres en el camp i creus interiors. Amb Guillem IV (1060-1088) apareix ja la tipica crossa, acompanyada de creus i simbols que, alternant amb altres tipus aniremretrobant fins al final dels amonedaments. Cal observar doncs que enmig deles crosses s'hi intercalen, de nou, lletres en el camp. Tambe, que la creu passant innovada per Bertran (1105-1112) torna a desapareixer amb el seu successor. En conclusio, la ruptura de tipus no es significativa i hom juga dins un grup d'estampes que sovint s'alternen.
No tindra res d'estrany, dones, que a Carcassona succeixin fets semblants tot observant com sovint s 'enmiralla amb el numerari tolosa. Aixi, el tipus de doble crossa superada de creu i S-O als espais de la creu es dona a Tolosa amb Alfons Jorda 0 Alfons II (1112-1148). Es tracta d'un tipus forca determinat que trobem de forma gairebe identica a Carcassona a nom d 'un comte Roger. Podem convenir, dones, que es adient per a Roger IV (1130-1150).
El tipus amb quatre anells als espais d'una creu passant resulta ben proxim al diner dePere el Catolic per a Barcelona, probablement el model pres. Convindria millor, dones, a Roger V (1167-1194).
Resta encara, a nom d'un Roger, el tipus amb crossa i creueta dinspiracio tolosana. Aquest tipus sembla esser tarda dins el regnat del tolosa Guillem IV (1060-1088) ja que els seus altres tipus presenten lletres en el camp com les monedes dels seus antecessors.?? Resulta, dones, diffcil pensar en una possible emissio de Roger II de Carcassona (1050-1060) de qui ja hem dit, d'altra banda que el nom avinent, si hagues amonedat, hauria estat elde Roger Bernat per distingirse de Roger Pere. Cal, dones, pensar en algun Roger posterior a Bernat Ato. Com que el dit Bernat te un tipus semblant potser es mes avinent de donar aquesta peca a Roger IV. Tindrfem quatre tipus a nom de Roger repartits dos a dos entre Roger IV i Roger V, els dos iinics cronologicament avinents per ales atribucions d'aquestes monedes.
Pel que fa ales monedes a nom de Bernat, hom lesha atribuit sempre en bloc a Bernat Ato. Cert es que el seu regnat es llarg i dividit per dues etapes, la qual cosa pot justificar l'existencia de diferents tipus, pero tampoe es pot descartar que algun dels tipus a nom de Bernat correspongui, en realitat, a Bernat I, el fill de Roger el Veil.
27. Darrerament, G. DEPEYROT s'interroga sobre aquest tipus i pensa en una mala lectura d'un diner de Ramon. Aixo els situaria mes tard i, en conseqiiencia reforcaria la nostra hipotesi. Vid. G. DEPEYROT. «Le tresor de Toulouse». Annales du Midi. 94. ruim. 157. 1982. pp. 125-149. Nota 55. pag, 141.
M. CRUSAFONT I SABATER
Dels tres tipus a nom de Bernat, el que porta crossa a l'anvers i creu tallant amb besant al revers sembia clarament relacionable amb les darreres emissions carcassoneses de Roger V i Ramon Roger Trencavel. Es probable que Bernat Ato copies d'una banda la crossa encetada per Guillem IV de Tolosa (1060-1088) i de l'altra la creu tallant de Bertran (1105-1112), d'altra banda ja utilitzada per Ramon Berenguer III en el tipus BIAQINO. Es tractaria dones, molt probablement, d'un tipus tarda de Bernat Ate, emes en el segon sector del regnat: 1124-1131. Recordem que la crossa sera tarnbe present en la major part dels tipus tolosans d'Alfons Jorda (1112-1148)
Els altres dos tipus a nom de Bernat porten creus interiors, I'un cantonada de punts ii'altre superant un anell. De I'altra banda, al camp hi ha les lletres ATE o TATE que semblen completar la Ilegenda CARCASONA CIVI a fi de donar CIVITATE. La similitut en la solucio del camp de 1 'anvers amb el TAE 0 TATE i l'apropament dels pesos no ens permeten de poder suposar amb fermesa que un dels tipus pugui esserde Bernat 1. Es cert que els tipus amb Iletres en el camp son rnes arcaics, pero tarnbe cal considerar que la forma de Iletres en el camp al. voltant d'un punt (cas dels tipus ara comentats amb TAE 0 TATE) no apareixen fins al diner amb tres I que nosaltres hem cregut de Ramon Berenguer II. Si haguessim de «triar- un tipus per a Bernat I, elde la creu sobre anell al revers, del qual abans hem descrit per primer cop I'obol, seria el rnes adient pels seus pesos superiors. De tota manera no tenim prou elements per variar l'atribucio. Ens resta per comentar un dels tipus a nom de Ramon, aportat per Caron i que nosaltres varem suposar de Ramon Berenguer II. Es possible que, en realitat, aquest diner sigui d'algun dels Ramon posterior, es a dir, de Ramon Trencavel I 0 Ramon Trencavel II. Efectivament, si be els altres diners a nom de Ramon ens donavert pesos 1,25/1,15/1,14 aquest nornes pesa 1 gram. Diferencies de pes en tant pocs exemplars no poden esser determinants per elles mateixes, pero tambe cal considerar la presencia en el revers de punt i creixent alternant els espais de la creu, caracteristica propia dels tipus carcassonesos tardans. Encara podrfem afegir que el tipus de Iletra (dins el que permet apreciar el dibuix) sembla menys triangular, la llegenda es correcta (recordem els casos RAMANDO, RVMANDO dels anteriors) ila creu interior rnes estilitzada, conjunt de detaIls que sembIen conferir-li mes modernitat. D'altra banda sembla ben avinent de pensar en emissions dels dos Ramon Trencavel, dins un comtat amb llarga tradicio monetaria. Com que els tipus amb lletres en el camp son, de tota manera dins el grup arcaic, potser caldria situar la peca en el primer dels Ramon Trencavel (1150-1167). Es tracta, certament, d'una hipotesi que caldria poder reforcar, i per tant insuficient per a variar I 'atribucio.
Hem d'advertir, finalment, que la present ordenacio s'ha basat en els materials aportats per Poey d'Avant i Caron (els quais repertoriaren tipus trobats per investigadors anteriors, com per exemple Chalande) i pels nous tipus aportats 0 descrits correctament per Dhenin i nosaltres mateixos. Ignorem si hi ha altres apor-
tacions puntuals posteriors ja que no ens ha estat possible fer una comprovacio sistematica.
En qualsevol cas ens ha semblat que els nous tipus ara descoberts i les dades que podien donar-nos les fonts historiques catalanes bejustificaven un assaig d'ordenacio.
L'exposicio anterior ha assajat iinicament d'ordenar un xic les atribucions de la moneda carcassonesa i de presentar alguns tipus nous, essent el mes destacable l'obol de Simo de Montfort.
Hi ha encara, pero, molts altres problemes pendents en relacio amb aquesta serie monetaria,
L� seva llei sembla que es mantingue en vuit diners durant un llarg temps. Les analisis fetes sobre tipus tardans semblen confirrnar-ho.i" Es una llei alta si comparem amb Barcelona ja que en temps de Ramon Roger Trencavel el diner barcelonf tenia un contingut d'argent de la meitat. Es, en canvi, una llei equiparable a la de l'amonedament tolosa. Elsdiners carcassonesos i tolosans tenien, doncs, valors semblants. Els seus papers en l'ambit llenguadocia eren, pero, ben diferents. Mentre el tolosa es una moneda expansiva que competeix ardidament amb el morla i el melgores, el diner carcassones amb prou feines abasta els pagaments de la vila comtal, Dins el comtat de Carcassona hi corre llargament el diner melgores." La feblesa en l'evidencia numismatica actual concorda be amb aquest baix tenor de presencia del carcassones en el circulant del Llenguadoc. l,Per que aquesta moneda d'alta llei tingue un paper tan secundari? Aquesta seria, certament, una altra via de recerca.
Fins avui hom s'ha hagut de servir, per a catalogar la moneda carcassonesa, de l'aplec de Poey d'Avant, al qual hom havia d'afegir les noyes aparicions recopilades per Caron 0 Dhenin i que, a l'excepcio d'aquest darrer en donaven nomes
28. F. DUMAS - 1. N. BARRANDON, Le titre et Ie poids de fin des monnaies sous le regne de Philippe Auguste (1180-1223). Paris 1982. Per als diners de Roger V dona continguts d'argent de 58,5 i 67,2. Peral diner de Ramon Roger Trencavel dona 57,0. Per a 8 diners el contingut d'argent hauria d'esser de 63,8. La dispersio en els dos valors de Roger no permet de treure conclusions de baixada de llei amb un iinic valor per a Ramon Roger Trencavel.
29. G. DEPEYROT. «Les tresors et la diffusion op. cit. Tambe M. CASTAING-SrCARD, «Monnaies feodales op. cit.
M. CRUSAFONT I SABATER
dibuixos.P En les nostres peregrinacions per museus europeus a la recerca de la moneda catalana hem recollit tambe fotografies i dades dels numeraris llenguadocians relacionats amb Catalunya. Aixo ens permet ara de drecar un cataleg que procurara esser el rues exhaustiu possible, reunint el material publicat i els exemplars recollits per nosaltres, amb l'afegit dels tipus inedits que ja hem comentat.
Carlemany (768-811)
1. Diner d'argent. Tipus no reformat (anterior al 7931794).
a/ CARO/LVS en dues lfnies
r/ CAR/CAS en dues lfnies
p: - 0: - Engel i Serrure pag. 20731
Aquesta peca, recollida tambe per Prou" no apareix en el recull de MorrisonGrunthal a menys que es tracti de la rnim. 251 descrita amb la llegenda +CAR/RA
S.33 Si fos aixf pesaria 1,23 gr. i es trobaria en el monetari de Berlin. En qualsevol cas, aquests autors no donen il-lustracio i per tant no es possible comprovar-ho.
Transicio carolingia (primera meitat del x. X)
Els exemplars que descrivim a continuaci6 porten la llegenda GRATIA DI REX inaugurada per Carles el Calb (840-877) i en el camp un monograma odonic. No es coneixen doncs tipus immediatament posteriors al diner de Carlemany descrit en primer lloc. Eis tipus que ara descriurem han d'esser posteriors a Eudes (887-898) ja que porten el seu monograma, pero presenten prou alteracions de llegenda per a poder pensar en un tipus immobilitzat que cobriria, quant menys, la primera meitat del s. X.
2. Diner d'argent de transici6
a/ GRATIA D RE+
r/ .CARCASONACIA
p: 1,60 grams
0: 20 mm
En el camp +ODO, una 0 pometejada
Creu interior
Gariel 15, Poey 3772, Saves 48334
30. En el llunya 1865 el canonge Verguet feia una primerenca aplicaci6 de la fotografia a la numismatica justament referida a la moneda de Carcassona. Eis tipus coneguts eren, pero, escassos. Vid Photographie applique a la numismatique: monnaies des comtes et vicomtes de Carcassone, extraitesde la collection du Musee de cette ville. Carcassona 1865. Es tracta avui d'una obra introvable.
31. A. ENGEL - R. SERRURE. Traite de Numismatique du Moyen Age. Vol. 1. Paris 1890.
32. M. PROU. Les monnaies carolingiennes. Paris 1892. pag LXXV on descriu la lIegenda en la forma incorrecta Carcas com si fos de lectura incompleta.
33. K.F. MORRISON - H. GRUNTHAL. Carolingian coinage. New York 1967. Aquesta obra conte nombrosos errors.
3. Diner semblant
a/ GRATIA I RE+ (retrograda) Com l'anterior r/ CIACRCASONA Creu interior
p: - 020mm Gariel 16, Poey 3773
4. Diner semblant
a/ GRATIA 0 RE+ Com l'anterior r/ CARCASONA CI Creu interior
p: - 0- Poey 3774
5. Diner semblant
a/ GR+TA TC IX Com l'anterior r/ +CARCASNA Creu interior
p: - 0- Poey 3775
6. Diner semblant
a/ GR+TAT PCI+ Com 1'anterior r/ CARCASNA Creu interior
p: 1,38 grams 019 mm Poey 3778, BNP
Donem la descripci6 d'acord amb els dibuixos i no pas amb la descripci6 de Poey. Ja Caronadverteix de les diferencies i que en havent pogut comprovar una peca, la descripci6 correcta era la del dibuix.
Roger el Vell (957-1012)
Els tipus amb monograma odonic que han substituit la llegenda GRATIA 01 REX (mes 0 menys alterada) per la de CIVITATIS (sovint tambe alterada) sembIen clarament una derivaci6 final dels anteriors. Resulta diffcil fixar-ne exactament la cronologia pero es molt probable que cobreixin, quant menys, el llarg regnat de Roger el VeIl. Aixf ho accepten els numismatics que han estudiat aquestes peces.
34. E. GARIEL. Les monnaies royales de France. Strassbourg 1883. Per a la catalogacio prendrem les abreviatures Gariel per a aquesta obra, Poey, per a l'obra de F. Poey d'Avant Monnaies [eodales op. cit., Caron per a E. CARON, Monnaies feodales op. cit., Saves per la part feudal de la descripcio de monedes contingut al cataleg d'una exposicio feta a Tolosa i que porta per tftol Monnaies du Haut-Languedoc Toulouse 1963. Saves feu la part feudal i la major part de peces pertanyien ala seva col-leccio pel que fa al tema ara estudiat. Tarnbe indiquem les colleccions de procedencia dels materials estudiats i fotografiats per nosaltres, que ens permeten il·lustrari corregir o completar dades de les descripcions. Son les segiients:
BNP-Cabinet des Medailles. Bibliotheque Nationale. Paris.
MPP-Museu Puig. Perpinya, FMC-Col·leccio Grierson. Dipositada al Fitwilliam Museum de Cambridge; Procurem donar a coneixer tota l'evidencia numismatica, evitant les reiteracions. Es per aixo que prescindim d'aquells exemplars de col·leccions antigues que trobem ara representats en Museus, ja que poden esser les mateixes peces.
7. Diner d'argent anonim.
a/ :CIAICSAONA
r/ CIVITATINON
p: 1,18 grams 0 :
8. Diner semblant
Monograma odonic degenerat Creu interior
18 mm BNP
a/ +CIO A (N)
r/ (C)IVITA(T)I(I)
p: 1,31 grams 0: 18 mm
9. Diner semblant
a/ +CIDVI +TATIS
r/ +CARCASONA
p: 1,51 grams 0: 20 mm
10. Diner semblant
a/ +CIDVI+TATIS
r/ +CARCASONA
p: 1,50 grams 0: 20,5 mm
11. Diner sembIant
a/ +CIOIACAON
r/ +CIVITATN
Idem Creu interior BNP
Idem Creu interior
Col. Joan Vilaret (S. Feliu de Gufxols)
Idem Creu interior Col. part. Idem Creu interior
p: 1,32 grams 0: 18 mm Poey 3776
12. Diner semblant
a/ :CIAISCANA
Idem
r/ CIVITATINOM Creu interior
p: 1,51 grams 0: - Poey 3777
No tenim en compte el Poey 3779 perque pot tractar-se d'una mala Iectura tal com ha estat comprovat per al Poey 3778. Els exemplars 9,10 i l'obol probablement inedit que segueix procedeixen de la troballa que hem comentat en el text.
13. Obol d'argent anonim.
a/ +CIVVI+TATIS
Idem
r/ +CARCASONA Creu interior
p: 0,58 grams 0: 15 mm Col. Joan Vilaret (S. Feliu de Gufxols)
Pere, bisbe de Girona, comte en part de Carcassona (1012-1050)
14. Diner d'argent 0 billa
a/ CARCASONA
r/ .PETRVS. EPI
p: 1,19 grams 0:
15. Diner idem
a/ CARCASONA
r/ -PETRVS EPI
En el camp les lletres LVX Creu interior 17 mm Poey 3783. BNP
Idem
Creu interior
p: 1,20 grams 0: 18 mm MPP
TRANSICIO (la. meitat s.X)
(1012-1050)
M. CRUSAFONT I SABATER
Novament hi ha divergencia entre la descripci6 iel dibuix en el cas de la peca Poey 3783. Hem pogut comprovar que el dibuix es el correcte tal com es pot veure ala fotografia. Poey assenyala un exemplar a una colIeccio de Limoux. No relacionem aquest exemplar perque podria esser el mateix existent ara al MPP. Pere Ramon, comte en part de Carcassona (1012-1050)
16. Diner de bill6
a/ RAMVNDO
r/ + PITRVS C-O
p: 0,99 grams 0:
17. Diner de bill6
a/ RVMANDO
r/ +PITRVS C-O
En el camp dos anells 'i lletres LV
Creu interior 18 mm BNP
Idem i lletres LR
Creu interior
p: 1,03 grams 0: 18 mm Col. Saves"
18. Diner de bill6
a/ RAMANDO
r/ + PETRVS CO
Idem
Creu interior
p: grams 0: Col. Tarrieux"
Prescindim de l'exemplar de Caron, que podria esser el mateix del BNP
Roger Pere (1050160-1067)
19. Diner de bill6
a/ +ROIGER
r/ +PITRAS
En el camp deles lletres VOX
Creu interior amb punts als espais
p: 1,16 grams 0: 17 mm BNP, probable Poey 3785
20. Diner de billo
a/ +ROIDERI
r/ +PITRVS
p: 1,17 grams 0: 18 mm BNP
21. Diner de Bi1l6
a/ +ROIGER
r/+PITRVS
Idem
Creu id.
Idem
Creu id.
p: 1,25 grams 0: 18 mm MPP, Poey 3787
22. Diner de bi1l6
a/ +ROIGER
r/ +PITRAS
p: 1,14 grams 0: 18 mm FMC
Idem
Creu id.
35. Fern les descripcions segons llegim ales peces, apartant-nos, per tant de les interpretacions de Saves. La peca 17 es la que provoca l'atribuci6 a Andorra que abans hem comentat.
36. Publicada per ADRIEN BLANCHET. Revue Numismatique 1905. LVIII.
23. Diner de billa
a/ +ROIGER
r/ +PETRAS
Idem
Creu id.
p: 1,22 grams 0: 17 mm Saves. 484, Poey 3786
24. Diner de billa
a/ + RODGER
r/ +PETRVS
p: - 0: 16 mm Poey 3784
25. Diner de billa
a/ +RODGER
r/ +PETRVS
Idem
Creu id.
Idem
Creu id.
p: 1,10 grams 0: 16 mm Poey 3788
26. Diner de billa
Com l'anterior. La Gde RODGER mes quadrada.
p:grams 0: 18 mm Poey 3789
Poey d'Avant assenyala l'aparicio d'una troballa que contenia una vintena d'exemplars d'aquest tipus.
Ramon Berenguer I (1067-1076)
27. Diner de billa
a/ CARASONA
r/ +RVMANDO
p: 1,14 grams 0:
28. Diner de billa
a/ CARASONA
r/ +RAMANDO
En el camp deles lletres LVX
Creu interior 18 mm Poey 3780, Crus. 55, BNP
Idem
Creu interior
p: - 0: 18 mm Poey 3781
Ramon Berenguer II (1076-1082)
29. Diner de billa
a/ CARASONA
r/ + RAMVNDO
En el camp tres I al voltantd'un anell
Creu interior amb punts als espais
p: 1,15 grams 0: 19 mm Poey 3782, Crus. 56
30. Diner de billa
a/ CARCASONA
r/ RAIMVNDO
En el camp les lletres RIY
Creu interior amb creixent i punt
p: 1 gram 0: 18 mm Caron 331, Crus. 57
Aquest darrer exemplar es el que podria tambe atribuir-se a Ramon Trencavel I 0150-1167).
Ramon Berenguer II (1076-1082)
Ata (la. V. 1083-1120)
Ramon Berenguer III (1120-1124)
Bernat Ata (2a. V. 1124-1130)
Bernat At6 (I" vegada: 1083-1120)
31. Diner de bill6. Tipus amb creu interior
al CARASONA CrYI
rl BERNARDUS CO
En el camp les lletres ATE
Creu interior amb punts aIs espais
p: 1,08/0,98 grams 0: 18 mm Poey 3790. BNP
31. Diner semblant
al CAIASONA CIYI
rl BERNARDUS CO
p: - 0: - Poey 3791
33. Diner semblant
al CASS.NA CI
rl BERNARDUS CO
p: - 0: - Poey 3796
Idem
Creu cantonada de D al 2n i 4t.
En el camp les lletres TATO
Creu interior amb punts als espais
34. Diner de bill6, Tipus amb creu interior sobre anella.
al CARCSONA CIYI
rl BERNARDYS CO
En el camp les lletres TATE
Creu interior sobre anell
p: 1,3 grams 0: 18 mm Poey 3793, BNP
35. Diner semblant
al CARCASONA CrYI
rl BERNARDYS CO Idem
Idem
p: 1,1 grams 0: 18 mm Poey 3794, MPP, Saves 486
36. Diner sembIant
al CARCASONA CIYI
rl BERNARDUS CO
p: - 0: - Poey 3795
Idem pero lletres TAT+ Idem
37. Obol del tipus creu interior sobre anella
al CARCASONA CIYI
rl BERNARDYS CO
En el camp les lletres TATE
Creu interior sobre anella
p: 0,46 grams 0: 14 mm Inedita
Ramon Berenguer III (1120-1124)
38. Diner de bi1l6 al CARASONACI
rl B/IAIQIIN/O
p: 0,95 grams 0:
En el camp les lletres ATE
Creu tallant 17 mm Poey 3810, Crus. 66, BNP
Bernat At6 (segona vegada: 1124-1130)
39. Diner de bill6. Tipus de la creu tallant al CARASONACI
rl BE/RN/AD/C:O
En el camp AE i bacul sobre anell
Creu tallant amb creixent i 3 punts
p: 1,03 grams 0: 17 mm Poey 3792
40. Diner semblant
al CARASONA CIC Idem
rl BE/RN/AD/CO Idem
p: 0,93 grams 0: - Saves 485
Roger IV (1130-1150)
41. Diner de bill6. Tipus de creu tallant
al CAASONA CI
rl ROIGE/RCIOM (M i E nexades).
En el camp les lletres AT ( a be MP)
Creu tallant. Anells als espais
p: 0,85 grams 0: 18 mm Poey 3808 (versi6 dibuix)
42. Diner semblant
Com l'anterior, amb anell al 3r. espai del revers
p: 0,88/1,09 grams 0: 18 mm Saves 491, MPP
43. Diner semblant
Com els anteriors. Amb les lletres PAX al camp de l'anvers
p: - 0: - Poey 3809
44. Diner de bill6. Tipus amb creu interior
al CARASONA CI
rl +ROGER COME
Dos baculs superats de creueta
Creu interior cantonada de S i anella
p: 0,88 grams 0: 17 mm Poey 3806, BNP
45. Diner sembiant al CARASONA CI Idem
rl +ROGE COME Idem
p: - 0: - Saves 490
46. Diner semblant al CARASONA
rl + ROGER COME
p: - 0: - Poey 3807
Roger V (1167-1194)
47. Diner de bi1l6. al CARCASONECE
rl +ROGER COMES
p: 0,88 grams 0: 17 mm
48. Diner sembiant al CARCASONECI
rl +ROGER COMES
p: - 0: - Poey 3803
Idem
Creu interior amb creixent al 3r. espai
Bacul i creueta
Creu interior amb punts a Ir. i 2n. Poey 3802 (versi6 dibuix), MPP
Idem
Idem
49. Diner semblant
al CARCASONE CI
Idem
rl + ROGER COMS Idem
p: 0,78 grams (2): - Poey 3805, Saves 488
En descriure els seus tipus 3803, 3804 i 3805, Poey canvia els tipus d'anvers a revers. Es tracta d'un error comprovable per la descripcio de l'obol 3804, que dona tambe Caron amb el mim. 332 i la descripcio correcta. Aquesta coincideix tambe amb la de l'obol descrit per Saves, que donem a continuacio.
50. Obol de billo. Tipus amb creu interior.
al CARCASONE CI
rl +ROGER COMES
Bacul i creuta
Creu amb punts al lr. i 2n. espai
p: 0,38 grams (2): 14 mm Caron 332, Saves 489
Saves dona per al revers CONS. Com que la Mila E son nexades es pot tractar d'un petit descuit de lectura. La peca sembla que ha d'esser la mateixa ja que les dues descripcions es fan sobre 1'exemplar de Dassy, que despres tingue Chalande i que passa a Saves.
51. Diner de billo. Tipus amb creu interior. Varietat amb A al :CARCASONECI
rl +ROGER CON.
p: - (2): 17 mm Poey 3801
Bacul creueta i A
Creu amb punts al lr. i 4t. espai
52. Diner de billo. Tipus amb creu passant al CAASONA CI
rl ROIGE/RCION
Bacul entre I i punt i I
Creu tallant. Creixent al 3r.
p: 0,87 grams (2): 17 mm Poey 3797
53. Diner sembiant
Semblant a l'anterior. Revers acaba OME (M i E nexades)
p: 0,78 grams (2): 17 mm BNP
54. Diner sembIant
Semblant a l'anterior
p: 0,85 grams (2): 17 mm Poey 3800
55. Diner semblant
a/ CARCASSONE CI Idem
rl ROIGE/RCION Idem
p: - (2): 18 mm Poey 3799
56. Diner semblant al CAASONACI Idem
rl ROIGE/RCIOME
(M i E nexades) Idem
p: 0,85 grams (2): 18 mm MPP
57. Diner semblant
Com l'anterior
p: 0,92 grams 0: 17 mm FMC
58. Diner semblant
Com l'anterior
p: 0,88 grams 0: - Saves 491
59. Diner semblant
p: 0,90 grams 0: 17,2 mm Col. part.
60. abol de billa. Tipus amb creu passant
al CAASONACI
rl RO/GE/RCIOME
(M i E nexades)
Bacul entre I i punt i I
Creu passant. Creixent a 3r.
Novament el dibuix ens mostra diferencies a Poey d'Avant. Ara es COME en comptes del CON que ellllegeix. Aixo fa pensar que potser els altres exemplars (Poey 3797,3799, 3800) tambe siguin d'aquesta lectura. Cal advertir que els traces de la E san a voltes molt petits.
Ramon Roger Trencavel (1194-1209)
6l. Diner de billa.
al :CARCASONE CI
rl RR/OG/C-O/TE
(R i G barrades)
p: 0,875 grams 0: 18 mm
62. abol de billa
Bacul entre I i punt i I
Creu tallant cantonada de punts (2n., 3 r.) i creixents. Dhenin
Mateixa descripcio que el diner
p: 0,455 grams 0: 14 rum Dhenin
Els pesos sanels mitjos obtinguts per Dhenin de l'estudi de la troballa del castell comtal de Carcassona que comprenia 199 diners i 15 obols d'identica descripcio,
Sima de Montfort (1209-1218)
63. abol de billa
al :CARCASON'
rl +SIMO COMES S barrada
Creu interior ambbesant (1r.7 i punt 41.
p: 0,45 grams 0: 14 mm Inedita
ten; de croat de Pere de Portugal
Cervera 1'any 1465 i la seva identificaci6: estat de la qiiesti6
JOSEP M. LLOBET I PORTELLA
La troballa recent, prop de la part suddela muralla que envoltava l'antic nucli medieval de Cervera, d'un exemplar de terc de corat amb effgie de cabells caiguts, a l'anvers i llegenda ILERDENCIS, al revers, I moneda de diffcil catalogaci6 que, iiltimament, hom ha proposat considerar encunyada a la seca de Cervera l'any 1465, ens ha portat a elaborar aquest treball que nornes preten donar una visio d'allo que han escrit diferents autors sobre l'encunyacio de moneda cerverina durant la guerra contra Joan II.
1. La descripcio de la peca es la seguent:
Anvers: Anepfgraf. Effgie coronada amb el cabell caigut, mirant a l'esquerra. Cercle de punts. Revers: ILE-RD-EN-CIS. En el camp, creu que trenca la llegenda i el cercle interior, cantonada en el primer i quart angle amb tres punts i en el segon i tercer amb un anell. La llegenda es troba entre dos cercles de punts.
Terc de croat, plata.
Pes: 0,89 gr. Diarnetre: 15 mm.
Aquesta moneda es troba catalogada i fotografiada ales obres segiients: BarET Y Srso, JOAQUIM Les monedes catalanes, vol II, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1909, pp. 305 i 312 (ruim. 412); BADIA I TORRES. ANTONI, Cataleg dels croats de Barcelona (1285-1706), Barcelona, Circulo Filatelico y Nurnismatico, 1969, p. 131, lam. XXXIX (mimeros 662-667); CRUSAFONT I SABATER, M., Numismatica de la corona catalano-aragonesa medieval (785-1516), Madrid, Vico, 1982, pp. 338-339 (ruim. 511)
Ten; de croat atribuit a Pere de Portugal i que se suposa encunyat a Cervera l'any 1465 (fotografies ampliades)
A continuaci6, doncs, resumim aque!les parts dels estudis de diversos historiadors que fan referencia al tema esmentat. LIur investigaci6 es basa en les acte del Consell municipal cerverf corresponents a l'any 14652.
EI primer numismatic que dona notfcies sobre les encunyacions que tingueren !loc a la vila de Cervera durant la guerra contra Joan II, fou, segurament, el cerverf Josep Salat. Aquest autor, en una obra publicada I'any 1818, ja manifestava que l'acta dela sessio del Consell municipal cerverf corresponent al dia 28 de maig de 1465 informava d'un privilegi per batre moneda, que ell atribuia a Joan II, i de I'acord d'encunyar croats i mitjos croats-. A continuaci6, precisava que ell no havia vist cap moneda fabricada en aquella epoca.
EI mateix autor, en un manuscrit que havia de constituir el volum tercer de la seva obra, rectifica les afirmacions anterior dient que fou precisament quan Cervera es trobava assetjada per les tropes de Joan II que la vila deterrnina encunyar monedes per atendre la propia defensa i que aquestes foren sisens".
2. Aquesta documentaci6 actualment es guarda a I'Arxiu Historic Comarcal de Cervera (Fons municipal)
3. SALAT. JOSEF, Tratado de las monedas Labradas en el Principado de CataLunya, vol. I, Barcelona, Imprenta de Antonio Brusi, 1818, p. 273.
4. BOTET Y SIs6, JOAQUIM, Les monedes catalanes, vol II, Barcelona, T.E.C., 1909, p. 286; Idem, Noticia deL volum tercer del «Tratado de Las rnonedas Labradas en eL Principado de Catalunya por el Dr. D. losef Saiai»,Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1912. p. 22.
L'historiador Villanueva, al volum nove del seu Viage literario, publicat l'any 1821, tambe fa esment de les encunyacions cerverines de l'any 1465. Afirma que, en aquella data, les autoritats locals van acordar escriure a determinades persones perque busquessin un artffex que fabriques a Cerveda moneda de bona lIei. Diu, aixi mateix, que aquesta resoluci6 va ser consequencia de la recent llicencia que havia concedit el rei, d6na els noms dels mestres dela seca, al-ludeix a la determinaci6 del Consell de disposar de la plata de les esglesies per batre moneda i opina que els cerverins, en aquella epoca, seguien a la forca el partit dels rebels al reiJoan II.
Creu que les monedes encunyades eren sisens, ja que a finals d'aquell any es resolgue retirar aquestes peces per estar desacreditades a causa de la mala llei i fabricar, amb lIur metall purificat i altre que es pogues trobar, rals i mitjos rals>.
(1907)
La major part de la documentaci6 coneguda que fa referencia ales encunyacions monetaries que Cervera porta a terme durant la guerra contra Joan II es troba transcrita en una obra de Carreras i Candi pubJicada l'any 1907.
Els documents copiats per aquest autor ens informen, entre altres coses, que a mitjan 1465 la vila de Cervera batia sisens de plata, 0 sigui tercos de croat, a partir d'una autoritzaci6 de Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal que fou proclamat rei dels catalans I'any 1463, durant la lIuita contra Joan 116. Poe mes de quatre mesos despres de la rendici6 de Cervera als exercits de Joan II, fet que ocorregue el dia 14 d'agost de 1465, hom proposa la recollida d'aquestes monedes i la fabricaci6, amb llur metall i altre que podria comprar la vila, de rals i mitjos rals".
fOAQUIM BOTET (1909)
Aquest gran investigador de la numismatica catalana, a la seva obra cabdal sobre les nostres monedes, comenta la documentaci6 esmentada 0 transcrita pels autors anterior i arriba a la conclusi6 que la vila de Cervera, en virtut de la llicencia concedida per Pere de Portugal, havia encunyat, l'any 1465, sisens de plata que portaven gravat el nom de la vila, segons es desprenia de la documentaci6 que afirmava «que tota la moneda ques batra se haia a batre en nom de la vi-
5. VILLANUEVA. JAIME, Viaje literario a las iglesias de Espana, vol. IX, Valencia, lmprenta de Oliveres, 1821, pp. 4-5.
6. CARRERAS y CANDI, FRANCESCH, Dietari de la guerra a Cervera des del 1462 a11465, Barcelona, Barcelona, Bartomeu Baxarias, 1907, pp. 180-185.
7. CARRERAS, Dietari de La guerra p. 216.
J. M. LLOBET I PORTELLA
la"s .Tambe precisa que desisens -0 sigui tercos de croat - encunyats a Cervera no sabia que se'n conegues cap i, pel que fa a la proposta de batre rals i mitjos rals, suposa que, probablement, no dona resultat",
JOSEP M. LLOBET (1973)
En un article aparegut l'any 1973, en el qual oferiem tant la transcripcio d'un conjunt documental relacionat amb les encunyacions monetaries de Cervera com el cataleg d'aquelles peces numisrnatiques que coneixfem, donavern el contingut dels acords municipals referits ales encunyacions cerverines de l'any 1465 i algun de posterior que els complementava, els quais havfem copiat directament dels llibres de Consells municipals de Cervera 10.
Quant a la proposta de batre reals i mitjos rals, dedufern que, possiblement, no fou acceptada. Referent ales monedes encunyades aquell any, suposavern que portaven gravat el nom de la vila, que eren tercos de croat de plata -encara que eren anomenades sisens per valer sis diners barcelonesos- i que no se'n coneixia cap".
En el seu important i innovador estudi dela numismatica medieval referent a la corona catalano-aragonesa que fou publicat l'any 1982, aquest autor, per primera vegada, proposa atribuir ala seca de Cervera els tercos de croat que mostren una effgie amb el cabell caigut a I'anvers i la llegenda ILERDENCIS al revers 12.
La figura que porta el cabell caigut correspondria al monarca catala Pere IV, conegut com Pere de Portugal que, segons Crusafont, s'hauria traslladat a Cervera despres de la caiguda de Lleida (1464), intentant recuperar, sense exit, la ciutat perduda. La llegenda ILERDENCISindicaria en sentit ampli la contrada de Lleida, una vegada perduda la capital.
8. BarET, Les monedes catalanes, vol. II, pp. 286-187.
9. BarET, Les monedes catalanes, vol. II, p. 288.
10. LLOBET I PORTELLA, JOSEP M., «Les monedes i pellofes de Cervera", Acta Numismatica, III (1973), pp. 210-212.
II. LLOBET, «Les monedes ", p. 212.
12. CRUSAFONT I SABATER, M., Numismatica de la corona catalano-aragonesa medieval (785-15/6), Madrid, Vico, 1982, p. 121. Aquesta moneda ha estat atribuida a diferents monarques i a diverses poblaeions: Botet sospita que podia ser de Pere de Portugal, mentre que Badia ja la cataloga dins les series d'aquest rei. Els dos autors ereuen que fou batuda a Lleida (BarET, Les monedes catalanes, vol. II, p. 312; BADIA, Cataleg dels croats p. 131). En canvi, Villaronga, a partir de la documentaci6 que publica Mateu, la classifica com una eneunyaci6 de Joan II a la vila de Tarrega (MATEU Y LLOPIS, FELIPE «Los recursos econ6mieos de Juan II en Lerida y Tarrega, durante las turbaeiones del Principado en 1465», Hispania VIII (1942), pp. 407-437; VrLLARONGA GARRIGA, LEANDRE, «Les monedes de plata encunyades a Catalunya durant la guerra contra Joan II (1462-1472»>, Numisma, 150-155 (1978), pp. 471-490).
La novetat mes important que ofereix el treball de Crusafont, pel que fa ales encunyacions cerverines portades a terme durant la guerra contra Joan II, es troba en la interpretaci6 dels documents municipals que parlen d'aquestes emissions.
Els autors anteriors que estudiaren la documentaci6 esmentada arribaren a la conclusi6 que la disposici6 que establia «que tota la moneda ques batra se haia a batre en nom de la vilas feia creure que ales monedes encunyades hi havia de constar el nom de Ia vila, 0 sigui Cervera.
EI fet de no haver-se localitzat, fins avui, cap ten; de croat amb el nom esmentat havia fet creure que les monedes encunyades per la vila de Cervera, l'any 1465, segons llicencia dePere de Portugal, eren desconegudes en el seu aspecte ffsic. 0 sigui que es coneixien els documents queprovaven lIur batiment pero no s'havia trobat cap peca encunyada.
Per Crusafont, el text precitat "que tota lamoneda que-s batra se haia a batre en nom de la vila», juntament amb les paraules que venen a continuaci6 «e que de aquella sia tenguda responre e dar raho los dits mestres en nom de aquella», no indica pas que les monedes haguessin de dur gravat el nom de la vila sino simplement que la vila havia de respondre de l'encunyacio. Atribueix, doncs, a Cervera els esmentats tercos de croat amb effgie de cabells caiguts que porten la llegenda ILERDENCIS.
Tot el que hem escrit fins aqui, ens pot portar a les conclusions segiients: La documentacio municipal deles encunyacions de moneda cerverina durant la guerra contra Joan II fou conegudaja pels primers investigadors de la numismatica catalana.
Totes les obres compreses entre 1818 i 1973 ens ofereixen practicarnent la rnateixa cosa: alguns comentaris que no son mes que un resum de la docurnentacio del periode 0 la transcripcio d'aquesta documentaci6. Segons elles, resta clar que cap dels autors havia pogut veure alguna peca que consideressin batuda a Cervera l'any 1465.
L'estudi de Miquel Crusafont de 1982 significa una nova interpretacio dels documents cerverins, la qual cosa Ii permet identificar la moneda encunyada I'any 1465 a Cervera, en atribuir a aquesta poblacio una peca que fins aquell moment es creia batuda a L1eida.
La recent troballa a Cervera d'una moneda d'aquest tipus pot ser un element a tenir en compte en futurs estudis deles encunyacions objecte del present treball.
B. COLLIN
La fin du XVlIo siecle et tout Ie XVIIIo siecle sont marques en France par une grande rarete du numeraire. De plus, a la fin du XVIIIo siecle, les rapports internationaux de l'or a l'argent sont defavorables a la France. Ainsi, en 1779, la proportion de l'or a I'argent est, en France de 14 mares 5 onces d'argent pour un marc d'or, alors qu'il est de 15 mares 7 onces en Espagne par exemple.' Cette disparite importante provoque une fuite des especes d'or hors du royaume. Pour combier ce manque dans la circulation, un besoin croissant d'epeces d'argent se fait sentir, et l'Espagne reste la source la plus importante de ce metal. Mais cet approvisionnement est soumis a de nombreux aleas, la pluspart d'origine politique.
Enjuillet 1784, Charles III renouvelle les interdictions de sortie hors du royaume d'Espagne des monnaies d'or et d'argent; il en augmente meme la rigueur en allant jusqu'a interdire de circuler hors des villes avec plus de 5 piastres. Seule Ie Banque Saint-Charles." cree per la Charte du 2 juin 1782, et etablie le 10 avril 1783, possede Ie monopole d'exportation des piastres, principale source de ses revenus. la sortie legale de ces piastres est done soumise a la bonne volonte de la Banque, qui I'accorde ou larefuse a son gre.
I. O. THUILLIER. la Reforrne monetaire de 1785, in Annales E.S.C., n'' 1871, P 1031-51
2. H. LUTHY. Le Banque protestante en France, Paris 1959-61, tome II, p 702
B. COLLIN
Pendant cette periode de stricte reglementation, Cadix est Ie principal centre de l'exportation legale. Avant d'etudier les mecanisrnes de ces importations en France, quelques rappels sur le change entre la France et l'Espagne s'imposent. 3 Madrid et Cadix donnent toujours a Paris une piastre courante pour y recevoir 77 sols tournois environ: c'est le «certain». Paris donne a Cadix et Madrid environ 75 sols tournois pour une piastre courante: c'est «l'incertain». C'est cette difference de cours des changes entre les places selon qu'elles offrent le «certain» ou «l'incertain- qui suscite les deplacernents de piastres et de lettres de change. Ainsi, Paris evoie a Madrid ou Cadix des Letters de Change sur l'Espagne; la, elles servent a acheter des piastres qui sont retournees a Paris ou elies sont changees a nouveau; et le circuit recommnece.
Malgre Ies dispositions prises par le gouvernement espagnol, et les faveurs concedees par le Roi ala Banque Saint-Charles, Ie monopole de l'exportation legale se trouve concentre entre les mains d'un petit groupe de financier francais, Mais la France a un trop grand besoin de numeraire pour se contenter d'une distribution au compte-goutte. Cette necessite, liee d'ailleurs a une tradition issue des barrieres douanieres dressees autour de l'Espagne pour proteger son economie, provoque une intense contrebande en Catalogne. C'est, d'ailleurs, ce qu'ecrit AUBERT, Consul de France a Cadix, le 12 mai 1784: «les droits dela douanes espagnole sont actuellement tellement exhorbitants que la contrebande est devenue necessaire»."
Pour lutter contre elle, le gouvernement espagnol fait appliquer des mesures de prohibition rigoureuses.' Tous les navires sont fouilles avant leur depart et, meme au cours de leur navigation, ils sont susceptibles d'etre visites par des barques des Douanes. Les navires francais sont, bien entendu, Ies premiers suspectes. La convention du 24 septembre 1786, stipule dans son article 3: «les monnaies espagnoles d'or et d'argent qui seront embarquees sur des navires francais soit dans un port francais, soit dans un port etranger, seront accornpagnees d'un certificat du Consul d'Espagne residant dans ce port, pour en constater Ie chargement; Ie defaut de certificat expose a la confiscation de ces especes si Ie navire relache dans un port d'Espagne». Les autres bateaux sont aussi soumis ace controle; ainsi, le 18 juin 1785, Ie vaisseau de guerre espagnol RAYO est Ie theatre d'une saisede 9.000 Piastres. Ces mesures sont tres dissuasives et interrompent en grande partie ce trafic per mer. Elles sont pourtant renforcees en 1787. Des perquisitions ont lieu dansla pluspart des maisons de commerce francaises installees a Barcelona.
3. J. BOUCHARY. Le marche des changes a Paris a la fin du dix-huitieme siecle (1778-1800), Paris, 1937, p 20
4. A.N. Aff. Etr. B I 195
5. Lettre de JEAN RIBES, directeur de la Monnaie de Perpignan, 9 Mais 1787: «La rarete des piastres devient plus considerable de jour en jour. La difficulte des passages n'a point d'exernple».
Celle effectuee chez le negociant BARRE permet aux espagnols de saisir la correspondance de celui-ci avec Jean RIBES, directeur dela Monnaie de Perpignan, qu'il fournit illegalement en piastres.
Cette repression touche egalament la frontiere terrestre'' et les douaniers espagnols poursuivent meme les suspects sur le territoire francais." On estime, en effet, a cette epoque, a 100.000 le nombre des contrebandiers qui s'opposent aux 40.000 douaniers sur cette frontiere. Leurs rencontres tournent merne parfois a l'affrontment, comme en avril 1787 oii un combat opposa 150 contrebandieres a 400 gardes et hommes de troupe.
Toutes ce mesures n'empechent pas l'alimentation clandestine de la France en piastres: «on en introduit journellement en Roussilon et des sommes considerables», 8 «Notre vendeur en porte 5a6 mille (piastres) chaque 8 jours»,? il n'y a pas de semaine qu'il n'en passe par cette derniere ville (Montlouis) pour descendre en Roussillon, pres de 50 a 60.000 hiers j'ai vu arriver vingt et un mulets qui portaient chacun 4.000 Piastres». 10 Cette industrie est bien organissee et les interesses debordent d'ingeniosite et d'imagination pour la camoufler. Ainsi, un negociant francais de Barcelone emploie-t-il une correspondance codee, dans laquelle il remplace le mot piastre par citrons, eire, feuilles blanches, D'autres utilisent les nombreuses exportation d'animaux de boucherie vers la Catalogne pour falsifier les autorisations de sortie d'argent accordees a cet effet. Certains meme offrent des primes aux passeurs, ou font des avances d'argent aux contrebandiers se rendant a Barcelone.
La lutte contre lacontrebande n'ernpeche done pas l'hemorragie d'argent espagnol, maisla ralentie considerablement puisque le montant des sorties en fraude, d'apres les estimations, passe de 20 millions de livres en 1786 a 7,5 millions en 1789.11
L'une des principals destination de ce trafic, dumoins une des premieres, est Perpignan, relai ou se concentren, depuis leurs divers points de passage, les expeditions venant d'Espagne, avant de repartir vers les diverses places du royaume. Pour ce faire, un correspondant local se charge de cette delicate missi6n; delicate
6. P. VILAR. La Catalogne dans l'Espagne moderne, Paris 1962, tome III, p 99
7. F. REBUFFAT et M. COUDURIE. Marseille et Ie negoce monetaire international Marseille, 1968, p 32
8. A.N. F 12 1889. Rapport de l'Epinay, a Montlouis, a de COLONIA, Intendant des Fermes Generales, 13 juin 1785
9. F. REBUFFAT op. cit., p 34
10. Rapport de I'Epinay, op. cit.
11. Rapport de l'Epinay, op. cit.
B. COLLIN
car il fault calculer Ie profit Ie plus interessant et prendre en compte les variations des cours durant Ie voyage.
Parmi tous ces correspondants en place a Perpignan, un homme attire particulierernentI'attention de par ses fonctions et ses activites: Jean RIBES. Tresorier particulier 12 et Directeur de la Monnaie de Perpignan (different: un canon), il est aussi receveur general des Finances de Toulouse, Montpellier, Orleans et du Roussillon. Depuis 1775, ce personnage se livre au commerce des especes a grande echelle en s'approvisionnant en Espagne. A Madrid, il commerce avec Ch. MARRACI et Cie, a Barcelone avec BARRE aine, et a Cadix avec PRASCA ARBORE. II se plaint, d'ailleurs, par une lettre du 19 mars 1787, de la perquisition effectuee chez BARRE, qui a permis aux espagnols de mettre la main sur sa correspondance portant sur ce trafic clandestin. Voici ce qui'l ecrit: <des piastres devront necessairement hausser partout par les difficultes sans nombre qui s'opposent journellement a l'extraction. Cela est devenu a un tel point qu'on s'est permis a Barcelone des attentats contre Ie droit des gens en faisant visiter les ecritures et la correspondance de plusieurs maissons etrangeres et nationales, et doublant les gades sur les frontieres de sorte qu'il ni passe plus une piastre.» "
En France, Jean RIBES possede des entrepots de piastres a Montlouis et Puigcerda, ainsi qu'a Bayonne. Son circuit de distribution en France est egalernent des plus interessant. Sa place de Directeur de la Monnaie lui permet de jouer sur les deux tableaux: piastres ou ecus francais. Les piastres partent vers Limoges, ou il alimente Louis NOURISSART, directeur de l'atelier monetaire de cette ville, 14, vers Lyon, ou il possede de nombreux correspondants; vers Marseille, et vers Paris, ou il commerce, entre autre, avec Vassal, receveur general des Finances. Mais il fournit egalement ses correspondants, selon leur demande, en ecus de France qui sont essentiellement frappes a Perpignan, mais aussi a Montpellier ou merne a Paris. 15
Pour situer l'envergure de son trafic, quelques exernples suffiront: entre Ie 1° janvier et Ie 30 juin 1781, il expedie pour 2.046.491 livres 16 sols 4 deniers en ecus de France a la maison Bourrely et Puech de Montpellier. En contrepartie, ceux ci lui adressent pour 3.015.l66 Livres 7 sols 5 deniers de letters de change. En octobre 1785, il vend a Lyon 112.000 piastres. En 1788, il envoie a Simon Le Normand, Receveur General des Finances de La Rochelle, puis de Tours, 2.878.303 Livres en ecusde France, et en 1789, 3.826.536 livres. Notez que, si l'envoie a Bourrely et Puech, en 1781 respresente environ Ie tiers de la frappe annuelle de la Monnaie de Perpignan, ceux adresses a Le Normand en representent les 3/4.
12. A.N. Z I b 594: recu Tresorier Particulier Ie 13 novembre 1780
13. F. REBUFFAT op. cit. P 32
14. A.D. Pyrennees Orientales C lllO
15. L. DERMIGNY. Circuits d'argent et milieux d'affaires au dix hiuiterne siecle in Revue Historique, oct/dec 1954, p 248 et Suiv.
Ce qui est interessant c'est que ces operations ne sont pas menees exclusivement par RIBES en sa qualite de Directeur de l'atelier de Perpignan, mais a titre prive egalernent, utilisant en cela ses fonctions administratives. II rejoint en ceci nombre de ses contemporains et de ses correspondants. II n'en oublie d'ailleurs pas ses fonctions et devoirs car dans certaines operations avec Simon Le NORMAND, il apparait comme le grand pourvoyeur de fonds de la Caisse d'Escompte et du governement. Mais ces manipulations, tres officielles, se font cette fois ci a perte pour Le Normand qui, pour se procurer des especes a tous prix, accepte de perdre 12 a 15 % de frais. Ces concessions sont indispensables pour se procurer le repit necessaire avant la faillite totale du pouvoir, et, outre l'atelier monetaire de Paris, qui recoit, par exernple, 2 millions de piastres en 1790, 50.000 piastres sont ainsi expediees par RIBES sur les ordres de Le NORMAND a celui de Marseille en 1789, 18.000 a celui de Toulouse et 100.000 a celui de Limoges. Par son volume de production, l'atelier de Perpignan domine cependant toute cette fin de l'Ancien Regime, depassant parfois merne celui de Paris.
RIBES travaille egalment pour le Controleur General des Finances, CharlesAlexandre de CALONNE. Cette collaboration est parfois indirecte, par l'intermediaire des POLIGNAC ou de Louis NOURISSART; ou merne directe, lorsque, a l'occassion de la reforrne monetaire de 1785, il lui adresse directament 20.000 Livres en or. Ces manipulations sont toutes l'ocassion pour Jean RIBES de realiser d'importants profits. Ainsi, par exemple, en 1786, il achete 73.000 piastres qu'il fait parvenir a ROUX, negociant de Marseille. Payees 5 livres 6 sols 6 deniers, elles lui sont vendues 5 livres 9 sols, soit, apres paiement des frais de transport, un benefice d'environ 20 deniers par piastre, soit 6.250 livres pour cette seule operation. Ce profit est interessant car les manipulations durent ici moins de 15 jours. S'il est impossible d'evaluer le volume total de ce trafic, une lettre de la seule mai
son RlTA MAGIN MARl de Barcelone, du 14 septembre 1785, revele qu'elle vend a RIBES «un derni-million (de piastres) par annee- au prix de 5 livres 6 sols 2 deniers. Ceci donne tout de meme une idee de son importance.
Les envois seront tout de meme interrompus en grande partie de 1788 a 1790, la frappe de l'atelier monetaire de Perpignan absorbant en 1788 82.000 mares et en 1789 110.000 mares d'argent en piastres. Cette interruption coincide avec les envois massifs d'ecus de France a Simon Le NORMAND. En effet, pour l'annee 1789, l'atelier de Perpignan semble detenir Ie record de frappe de tous les autres ateliers du royaume avec plus de 900.000 ecus, record qu'il detient egalment pour les demi-ecus en 1786 et 1787 et pour les 1110° en 1786. Ces manipulations portent egalernent sur l'or puisque des aout 1787, RIBES effectue des envois massifs d'or a son correspondant. II est, d'ailleurs a noter que l'atelier de Perpignan semble s'etre partage avec celui de Montpellier les fabrications monetaires francaises: Montpellier travaille surtout de l'or alors que Perpignan ne frappe que de l'argentjusqu'en 1789.16
Ces operations lui vallent quelques ennuis au moment de la Revolution du
B. COLLIN
fait surtout de ses relations et amities. Il emigre en 1792, et nesera raye de la liste des emigres que par arrete du 27 pluviose An X. Considere comme debiteur de l'Etat pour plus de2 millions, il obtint vers 1816 un quitus general definitif. Avec la Restauration, il est meme annobli. II devient Comte Jeande RIBES et percoit en 1827 une indernnite de 96.989,31 Frs au titre d'emigre depossede.
Ainsi, a la veille de la Revolution, les envois de numeraire ont assure la prosperite de certains negociants francais, Perpignan est, en France, une des plaques tournantes d'un vaste circuit qui interesse a la fois la France, l'Espagne, l'Autriche, le Milanais et le Levant, mais aussi le Nord de l'Europe et Amsterdam, un des grands marches europeens des metaux precieux. Dans une periode economiquement et politiquement difficile, le negoce monetaire pratique a l'echelle internationale par des negociants-banquiers, permet au tresor royal de boucher des trous financiers de plus en plus importants. La Revolution, en bouleversant ces mecanismes, modifie considerablernent et d'un seul coup les equilibres econmiques et les circuits commerciaux.
16. B. COLLIN. L'atelier Monetaire royal de Montpellier et la circulation rnonetaire en Languedoc de Louis XIII 11 la Revolution. Editions du Balancier, Montpellier 1986
M. CRUSAFONT I SABATER ANDREU VIDAL
«Seforma la cabalgata de la Nobleza de Palma precedida de varias compahias de Dragones y granaderos suizos, con 4 Reyes de armas y 4 Regidores, entre los cuales marchaba el Alfere: Mayor, Marques de Villafranca, que sustentaba el Real Pendon: salio de casa de este y fue hasta la plaza de las Cortes, donde se hizo la cermonia proclamatoria del nuevo soberano». I
Aquesta es la breu descripcio de la cerimonia del mati del primer dia de les festes per la proclmaci6 de Carles IV que es feren a Palma els dies 11, 12, 13 i 14 de juliol de 1789 i que culminaren en una batalla naval entre moros i cristians, amb passejada final, dalt d'un carro, dels moros derrotats i captius.?
El text anterior no menciona, pero, un aspecte que te per a nosaltres un interes preferent: l'encunyaci6 de medalles de proclamaci6 dins els patrons monetaris i la seva distribuci6 amb motiu de la cerimonia.
Darrera la brillant cavalcadade nobles, dragons i granaders s'hi amaga una terbola historia que, a part del seu interes huma i anecdotic ens donara una gran quantitat d'informaci6 sobre el proces d'encunyacio de les medalles de proclamaci6, els seus autors i les seves dificultats.
I. ALVARO CAMPANER. Cronicon Mayoricense. Palma 1984. Pag. 593.
2. Ibid. EI Cronic6n parla dels dies 11, 12 i 13, pero assenyala festes durant quatre dies.
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
Les dades son naves i provenen fonamentalment d'uns manuscrits inedits conservats en un arxiu privat. 3 Encara les podrem ampliar i arrodonir amb altres informacions extretes d'un acurat treball de Geroni JuanTaus sabre els gravadors mallorquins i d'altres diverses fonts mes marginals. Amb tot podrem ampliar substancialment les informacions que del tema tenia aquell gran historiador i numismatic que fou Alvar Campaner."
Sempre hem pensat que aquest esplet, tossudament conservat, deles grans cases senyorials de Palma> guarden entre els seus rnes preuables tresors una gran quantitat d'inforrnacio documental. Pac castigada Mallorca de guerres exteriors (ben diferent de Catalunya), malta ha desser la documentaci6 salvada. Aquestes notes no deixen d'esser-ne un tast.
PROCLAMACIO DE FERRAN III (VI DE CASTELLA). 1747.
La Nova Planta, com es natural, va caure tan malament a Mallorca com a Valencia i a Catalunya. L'illa havia resistit fins el 3 de juliol de 1715 els embats filipistes i en la capitulacio havia demanat la conservaci6 dels seus drets i privilegis. Malgrat les poques expectatives favorables, l'esperanca es mantingue fins al 1718, en que fou promulgada laNova Planta i disposicions addicionals com la supressio del Gran i General Consell.De l'edifici institucional se salvaren contades engrunes i els nous carrecs representatius aviat s'inhibiren del seu escas poder decisori: l'any 1723 cal prendre mesures contra l'absentisme dels Regidors.v
Mallorca fou perc, el darrer Regne que va perdre lamoneda i la seca. L'any 1724 encara es batien tipus propis. L'any anterior encara s'havia emes moneda d'or. Amb Llufs I es faran tresetes i doblers.? Fins el 1740 no hi ha ordre d'aturada d'emissions i la seca perviu legalment fins l'any 1787. EI 25de juliol d'aquest any Guillem Abri Descatllar, el darrer de la famosa famflia de mestres de seca, lliurava els encunys de la Seca a l'Intendent, en compliment de la Reial Ordre que suprimia el taller creat l'any 1300 per Jaume II de Mallorca."
Les dades que hem exposat contribueixen a fer entenedor que amb motiu de la proclamaci6 de Ferran VI el Regidor Francese Dameto pogues proposar i fos acceptat que es batessin medalles d'or i de plata «como moneda provincial» i fins
3. Eis documents, originaris inicialment de la famflia del gravador Joan Muntaner aparegueren al mercat deillibre veil i formen part ara d'una biblioteca privada. Ignorem, perc, ]'origen immediat del fons.
4. Ens referirem en la part numismatica a la seva Numismatica Balear. Palma 1879.
5. £Is ben palesa la desproporcio entre l'abundancia i riquesa d'aquestes cases i el territori que les havia de sostenir.
6. EI Cronicon op. cit. en dona detallada relacio. Per a l'absentisme vid. pag. 517.
7. Numismatica op. cit. 1. VILARET. «Un dobler mallorquf de Lluis 1». Acta Numismatica X Barcelona 1980. pp. 161-164.
8. Cronicon, op. cit. pp. 588. Numismatica op. cit. pag. 225.
a dues-centes lliures rnallorquines.? Es clar que en aquell moment la moneda propia de Mallorca no havia encara mort del tot. EI context ajuda a comprendre tambe que en les medalles emeses no hi figuri un Ferran VI, ordinal que Ii corresponia per Castella sino tarnbe amb I'ordinal III com a rei de Mallorca: FERDIN VI HISPAN III MAIORIC. Pero en la medalla petita el seu atreviment es major i ja expressen tan solament FERDI III ARAG, una llegenda ben incovenient per a un rei absolut posterior a la NovaPlanta.
Campaner no troba dades referents ales medalles d'or i pensa que potser no es varen arribar a encunyar." Ja veurem mes endavant que tampoc hi havia noticia fins ara deles medalles d'or de Carles IV i en canvi podem ara assegurar que se'n varen encunyar. Es per aixo que malgrat que no es pugui assegurar res, ens inclinem mes aviat a creure que sf que es varen emetre, ja que l'Ajuntament aixf ho acorda.
L'estudi de la docurnentacio que mes endavant comentarem ens permet aclarir millor el significat de la seguent menci6 que troba Campaner referent a la proclamacio de Carles III:
«Mes al Sor. Antoni Bordoy, Plater, per el treball de acuiiar las monedas al tenor de 10 que se paga a Juan Muntaner per la proclamaci6 del Sor. Rey Dn. Fdo. sexto etc.»"
Es de creure que Joan Muntaner fou el gravador deles medalles de Ferran VI i que, ames, s'encarrega dels treballs d'encunyaci6. La menci6 significa que es va prendre en compte I'antecedent per al pagament que ara es feia a Bordoy. La data es important perque ens permet identificar el gravador de les medalles de Ferran VI. Es tracta de Joan Muntaner, el primer conegut d'una distingida famflia de gravadors i artistes que culminaria amb Bartomeu Maura Muntaner, germa del farnos politic i un dels millors artistes mallorquins de totes les epoques.?
PROCLAMACIO DE CARLES III. 1759.
A l'apendix documental de la seva Numismatica Balear reprodueix Alvar Campaner una anotaci6 corresponent a la proclamaci6 de Carles III, pero en canvi la situa a I'any 1789, data de proclamacio de Carles IV. Restava doncs el dubte de quina era la mencio equivocada, I'ordinal del rei 0 la data i per tant a quina proclamacio es referia el document en questio."
9. Numismatica op. cit. pag. 346.
10. Ibid. pag. 242.
11. Ibid. pag, 346.
12. 1. JUAN Tous. Grabadores mallorquines, Palma de Mallorca 1977. Vid. pp. 68-76.
13. Numismatica op. cit. pag. 346.
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
La disjuntiva la resol el llibre de J. Juan Tous ja que en mencionar els treballs de l'argenter i gravador Antoni Bordoy, cita i reprodueix els dibuixos originals de les medalles que s'encarrega d'encunyar el mateix artista, segons hem vist abans. 14 Reproduim aquf els dos models que Bordoy va fer per ales citades medalles. Ales mateixes anotacions municipals del 1759 consta que l'Ajuntament de Palma va pagar a Bordoy 171 medalles grans i 357 de petites, pero Campaner es preguntava si extraoficialment no se n'hauria emes mes quantitat, atesa llur abundancia (sobretot de la petita) en el seu temps. Ja veurem, en comentar la proclamacio de Carles IV que la sospita de Campaner te bones probabilitats de certitud."
Les festes de proclamacio de Carles III s'allargaren cine dies i tingueren gran solemnitat. En contrast amb aquestes demostracions d'adhesio aviat fou feta una lleva obligatoria per a la milicia, capturant els homes pels pobles, a base de les delacions dels Rectors. 16 Es repetia la mateixa penosa escena de pocs dies despres de la proclarnacio de Ferran VI quan foren presos violentament tots els homes solters que hi havia a l'illa i empresonats sens contemplacions per enviar-los a la mflicia. Fou una verdadera caca de l'home de manera que els contemporanis deien que era preferible tenir els seus parents com esclaus a Algeria que veure'ls tant inhumanament tractats en terra de cristians.'?
PROCLAMACIO DE CARLES IV 1789.
El gros fonamental deles noyes informacions correspon a l'elaboracio de les medalles d'aquest regnat. En primer lloc podem aclarir que el gravador fou Joan Muntaner, prevere i vicari de l'esglesia sufragania dela Purissima de Son Sardina. L'autor deles medalles restava ben poe clar en el text de Campaner:
«En sesion de 28 de Febrero de 1789, el Ayuntamiento de Palma com isiono a D. Antonio Dameto y Sureda de S. Marti al objeto de buscar quien hiciera cufios para las medallas de proclamacion y a D. Antonio Montis para la redaccion de sus motes 0 leyendas. En 28 de Mayo presento Antoni Cuscheri los cufios de las medallas y se acordo que las mayores fueran de a seis sueldos y las pequeiias de a dos; que se batieran en la casa de la ciudad a presencia deD. Geronimo de Alemany y del Secretario de la Municipalidad y que los particulares que las desearan se dirijiese al senor Regidor comisionado, no entregandose las acuiiadas por encargo hasta despues del dia de la proclamacion.» "
14. Grabadores op. cit. pag. 29 i lam. 14.
15. Numismatica op. cit. pag, 244.
16. Les delacions s'originaren per una ordre que despres es digue havia estat mal interpretada. Cronicon op. cit. pag, 549,
17. Cronicon op. cit. pp. 534-535.
18. Numismatica op, cit. pag. 246.
Facilment hom podria treure la conclusio que el gravador dels encunys havia estat Cuscheri. Els documents que aportem, que son essencialment cartes de Joan Muntaner, ens revelen que el veritable artista fou ell i que Antoni Cuscheri, dit ala correspondencia «El Maltes», ja que efectivament era originari de l'illa de Malta, es limita a preparar els ferros. De fet, per raons que ignorem, Muntaner no es va comunicar mai personalment amb els Regidors i altres carrecs; lletres i «EI Maltes. foren els intermediaris. Aquest fet, que ja veurem crea no poques complicacions a I'excelent gravador que fou Joan Muntaner, ha estat a punt de fer passar desapercebuda la seva autoria sobre els millors encunys de medalles de proclamacio que es varen fer mai a Mallorca. Aixf ho reconeix el mateix Campaner: «Las medallas de Carlos IV son mas comunes que las de Fernando VI y Carlos III, y, al mismo tiempo mucho mejor acufiadas que aquellas». 19
Remarquem que tambe J. Juan Tous s'erra, quant menys parcialment, en atribuir les medalles de proclamacio de Carles IVaI gravador Bonnfn.P
Vegem ara la successio dels fets, segons les dades que disposem. La correspondencia de Muntaner i la resta de documents inedits els donem fntegres a l'apendix, Aquf ens hi referirem seguint l'ordre numeric amb que els hem organitzats. 16 gener 1789 Arriba a Mallorca la notfcia de la mort de Carles 111.21 20 gener 1789 Reial Ordre de preparar els funerals del rei difunt i la proclamaci6 del seu successor Carles IV. 22 28 febrer 1789 Es comissiona a A. Dameto i A. Montis per a la preparaci6 dels encunys i determinaci6 de llegendes de les medalles de proclamacio."
5 man; 1789 Acabades les funcions religioses en memoria de Carles III, l'Ajuntament convoca els 12 cavallers destinats amb anterioritat per ocupar-se de les festes de proclamacio de Carles IV. 24
26 abril 1789
L'Ajuntament fixa per als dies 25, 26 i 27 de maig la celebraci6 deles festes de proclarnacio. Aquest acord fou modificat, assenyalant els dies 7, 8 i 9 de juny. La malaltia de Dameto i altres qiiestions son invocades per a retardar-les fins els dies 4, 5 i 6de juliol. En observar que en aquestes darreres dates hi havia lluna plena i aixo perjudicaria l'efecte de les illumina-
19. Ibid. pag, 247.
20. Grabadores op. cit. pag, 29, on escriu el nom amb dues n: Bonnin. Muntaner I'escriu sempre amb una sola, pero el correcte ha d'esser amb dues perque aixf signa un dels seus treballs: Bonnin F. Vid. lamina 15.
21. Cronicon op. cit. pag. 489.
22. Ibid, ibid.
23. Numismatica op. cit. pag. 246.
24. Cronicon op. cit. pag, 591.
? abril? 1789
15? maig 1789
18 juny 1789
22 juny 1789
24 juny 1789
28 juny 1789
? juny 1789
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
cions es decideix, finalment, que siguin els dies 11, 12 i 13 de juliol. Aquest darrer acord es del 21 de juny."
Dameto encarrega a Joan Muntaner el gravat dels encunys de les medalles de proclarnacio. Li lliura un dibuix de com han d'esser, una «estampa», probablement un retrat del rei i una medalla de model, probablement la petita de bust de Valencia, ja que Muntaner es refereix en una carta al tipus valencia. Antoni Cuscheri, dit «el Maltes» feu els ferros 0 peces d'acer per a gravar i Ii foren tramesos a Muntaner. En una visita que Montis feu al taller de Muntaner un dels que l'acompanyava s'adona d'un error al dibuix i se l'endugue. Dos dies mes tard
Muntaner reclarna a Montis el dibuix model i aquest Ii tramete de nou. Muntaner cregue que era corregit. 26
Joan Muntaner Iliura els encunys."
Cuscheri retorna a Joan Muntaner els encunys dient-li que les monedes no surte be. Muntaner dedueix que aixo succeix perque la superftcie dels encunys no era plana sino convexa, error atribuible a Cuscheri. Un cop retocats per Cuscheri, Muntaner s'ave a gravar-los de nou, sens nou carrec, pero reclama que li siguin pagades les 120 lliures del seu treball de gravar dos encunysgrans idosde petits."
Muntaner respon al secretari de la Ciutat que compta en poder lliurar els encunys novament gravats dins el mes.??
Nova reclamacio dela Ciutat contestada en termes sembIants per Muntaner."
Muntaner lliura els nous encunys que considera son correctes: «me apareix no poden estar miller». Dona instruccions per a l'encunyacio: que la planxa sigui tova, que es doni el cop ben verticalment i que es aconsellable escalfar els cospells. Cuscheri s'encarrega de dur els nous encunys a l'Ajuntament. 31
En fer proves amb els nous encunys es comprova que les meda-
25. Cronicon op. cit. pp. 592-593.
26. Apendix, docs. VI, VII i IX.
27. La data exacta no la coneixem, pero en retornar els encunys la Ciutat per no sortir be les proves diu Muntaner que ha passat mes d'un mes des que els lliura els primers encunys. Vid. doc. VI on diu «cerca de dos meses», probablement amb exageraci6.
28. Apendix. Doc. 1.
29. Ibid. doc. II.
30. Ibid. doc. III.
31. Ibid. doc. IV.
lles no surten be. Eis regidors opten per encomanar l'encunyacio al gravador i argenter Bonnin, el qual, segons ell feu nous encunys i segons Muntaner es limita a un petit retoc d'un encuny petit i a esmenar la manca de traca dels encunyadors. Muntaner s'indigna de l'encarrec que la Ciutat ha fet a Bonnin i diu que aquest es incapac de gravar encunys. Tambe es compromet a batres peces correctes amb els seus encunys i en data de 6 de juliol reclama de nou el pagament del seu treball. 32
Primer dia de les festes de proclamacio de Carles IV amb el repartiment de medalles.En ocasio de la proclamacio deFerran VI es llencaran grapats de medalles al poble. No hi ha constancia que es fes en aquesta ocasio. 33
Tal com s'havia acordat, passades les festes es fabricaren i es distribuiren les medalles d'encarrec «<de particulares»). Tant les fetes per a la proclamacio com aquestes foren obrades amb els encunys de Muntaner fins que algti observa que ala grossa no hi havia de dir CAROLO sino CARLO, la qual cosa degue fer suspendre l'encunyacio i distribucio de medalles."
L'Ajuntament prescindeix novament de Muntaner i encarrega a Bonnin nous encunys amb esmena de 1'error al-Iudit. Muntaner se n'assebenta i argumenta que ell no ha fet altra cosa que gravar la llegenda que consta al dibuix original. S'ofereix a fer un nou encuny si cal 0 a corregir I'anterior. Afirma que Bonnin es incapac de fer uns tals encunys i emplaca als Regidors que els hi encarreguin, segur que si prescindeixen d'ell hauran d'anar a fer el gravat dels encunys fora del Regne."
Carta indignada de Muntaner a Dameto proclamant la seva innocencia, reclamant el pagament de la seva feina i amenacant amb acudir a la Justfcia i a fer arribar al rei un memorial i una medalla de mostra. Es diu assabentat que Bonnin es troba en aquell moment preparant els nous encunys"
Nova carta reclamatoria de Muntaner a Dameto. Sembla que la Ciutat s'ha queixat de la duresa de la carta anterior que ell excusa en el fet que no li han dit ni pagat res."
32. Ibid. docs. V i VI.
33. Numismdtica op. cit. pag, 242. Idem. pag, 246. Cronicon op. cit. pag. 593.
34. Apendix, Doc. IX.
35. Ibid. docs. VII i IX.
36. IBid. doc. VII.
37. Ibid. doc. VIII.
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
10 novembre 1789 Memorial a Geronim d'Alemany reiterant la narraci6 detallada dels fetsi reclamant encara el pagament dels encunys" ?? 1789 Bonnin, en data que desconeixem degue fer nous encunys, cosa que es demostra tant per les al-Iusions de Muntaner com per l'existencia d'altres medalles de diferent art i lletra iamb la llegenda CARL039
? ? 1790
Es paguen a Josep Ferrer 4lliures i4 sous «per rodar la maquina de acufiar les monedes de la Ciutat en 1789».40
La serie anterior de notfcies ens permet de concloure amb bona seguretat que els encunys per a la proclamaci6 de Carles IV foren obrats tres vegades. Dues per rnade Muntaner iamb la llengenda CAROLO i un per rna de Bonnin iamb la Ilegenda CARLO.
Dels primers encunys no en deuen pas haver arribat monedes ja que, com podem recordar, no marcaven be a causa de la convexitat dels ferros. Hi ha doncs dos jocs d'encunys que han d'haver deixat medalles obrades, i han desser el segon de Muntaner, amb CAROLO i el de Bonnin amb CARLO. Si comprovem les lamines de Campaner veurem que hi ha efectivament una medalla gran amb CAROLO i l'altra amb CARLO, per be que aquest detall passa per alt a aquell autor, ja que descriu els dos tipus com si portessin CAROLO. EI dibuixant, pero, que feu les lamines, no s'erra pas."
Amb aquest detaIl resten clarament identificades les medaIles de Muntaner i de Bonnin, pel que fa al tipus mes gran. Pel que fa a la medaIla petita, no ens podem valdre d'aquest detall ja que ambd6s tipus coneguts porten la menci6 CARLOS. Si deixem els dibuixos de Campaner i comprovem els exemplars coneguts ens adonarem que la medalla gran amb menci6 CAROLO, es a dir, lade Muntaner, te uns caracters de lletra molt ben gravats, i molt semblants als de la medalla petita que porta el monograma PALMA de forma correcte, mentre que la que porta un monograma estrafet s'agermana de tipus de lletra i de factura amb la medaIla que du la menci6 CARLO.
Es evident el millor art de la parella de medalles de Muntaner, sens que puguem negar, pero, a Bonnin, la seva capacitat per a gravar encunys. Una cosa resta pero a primera vista poe clara: (,per que Bonnin feu aquell monograma tan absurd
38. Ibid. doc. IX.
39. Numismatica op. cit. lam. XI.
40. Apendix. Doc. X.
41. El mateix Campaner fa observar que no sempre dibuixos i descripcions s6n exactes perque el dibuixant va treballar, en alguns casos amb exemplars diferents. En aquest cas, pero, sembi a que es traeta d'un senzill error.
BONN N 5
1. Dibuixos de Bordoy per ales medalles de Carles III (reduits), 2. Tipus valencians per a Carles IV que inspiraren probablement els mallorquins. 3 i 4. Medalles de Muntaner. A la petita hifeu un monograma amb traces vegetals que diu PALMA, en la linia de la petita valenciana que combina una C coronada i una V. 5 i 6. Medalles de Bonnin, ben gravades, pero inferiors a les de Muntaner. A la petita hifeu un dibuix vegetal caprici6s, potser perque no interpreta el monograma de Muntaner. La llegenda CAROLO per a Muntaner, CARLO per a Bonnin ens permet identificar les medalles grans sense dubte i el parentiu d'estil, les petites.
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
a la medalla petita? Es probable que Muntaner hagues fet el monograma de PALMA amb traces de tipus vegetal inspirant-se en la medalla petita de Valencia que porta les lletres C i V (probablement Carles i Valencia) superposades i superades d'una corona de llorer. El trac del seu monograma PALMA, s'hi aproxima molt. Es facil que Bonnin no arribes a comprendre el sentit del monograma i es penses que es tractava d'un simple dibuix ornamental. Aixo explicaria la seva capriciosa factura.
Podem doncs atribuir a Muntaner els tipus 2 i 4de Campaner i a Bonnin els 1 i 3. Cal comentar que les medalles de Bonnin son molt mes rares que les de Muntaner, probablement perque quan s'obraren les de Bonnin la major part de l'encunyacio ja era completa.
Moltes altres preguntes podrfem ara formular-nos, pero potser sera millor, abans d'assajar de respondre-les d'explicar una mica qui eren Muntaner i Bonnin. Joan Muntaner i Moner era sacerdot i net del fundador de la famosa nisssaga d'artistes i gravadors, Joan Muntaner.Devia esser una familia ben considerada ja que, com hem vist la Ciutat havia encomanat les medaJles de proclarnacio de Ferran VI a Joan Muntaner, avi de l'artista del mateix nom que ara comentem i tambe consten encarrecs fets al gerrna d'aquest, de nom Josep." Joan Muntaner i Moner era un bon gravador, com ho demostren altres nombrosos treballs eixits dela seva rna." Havia nascut a Palma l'any 1750 i a la mateixa ciutat moria el 1792.
Josep Bonnin va nexier tambe a Palma, el mateix any que Muntaner: 1750. Va aprendre dibuix a l'Escola de la Sociedad Econornica de Amigos del Pais, entitat que atorga un premi especial a Bonnin l'any 1779. Tambe aquesta societat encomana l'any 1790 a Bonnin el gravat de la medalla d'or que es dona a Joan Nicolau per haver descobert el procediment d'estampar les banderes. Bonnin fou home laborios pero mort pobre, potser perque malgrat el seu art fou perjudicat per la seva condici6 de xueta." Efectivament, be que obtingues finalment encarrec dela Ciutat per a obrar les segones medalles de Carles IV, mes aviat sembla que fou a desgrat. Efectivament, el canvi d'artista be pogue respondre al nerviosisme dels Regidorsdavant els reiterats assajos fallits. Muntaner, i aquest potser fou el seu error, no es mogue mai de casa seva i es limita a trametre J1etres i emissaris. Probable-
42. Aquest fou l'autor del conegut mapa de Mallorca dit «Del Cardenal Despuig- (1. JUAN Tous. Grabadores op. cit. pag, 43).
43. Vid. J JUAN TouS. Grabadores op. cit. on reprodueix diferents treballs de gran qualitat.
44. A. Campaner. Cronicon op. cit. pag. 594. Per la qiiestio delx xuetes 0 descendents dels conversos d'origen hebreu vid. MIQUEL FORTEZA. Els descendents dels jueus conversos de Mallorca. Mallorca 1970. Bonnin era un dels cognoms considerat xueta. Ja Moll fa observar que cap dels catorze noms considerats hebreus son d'origen semitic i que en canvi els evidentment semftics com Abraham 0 Salom no foren considerats xuetes. F DE B. MOLL. Els llinatges catalans, Mallorca 1982. pag. 40.
ment Bonnin seguia de prop el proces i actua en moment oporni, quant a causa de les reiterades dilacions en la celebracio de les festes de proclamacio els Regidors podien veure com una catastrofe un nou retard a causa deles medalles. Menti, probablement Bonnin en dir que havia fet nous encunys per a la proclamacio i efectivament, tal com diu Muntaner, es degue limitar a lleugers retocs. D'altra banda, degue vetUar l'operacio de prop a fi d'obviar els petits problemes tecnics que feren inviable l'us dels encunys de Muntaner en un primer moment. Pero el moment de fer efectivament encunys nous arriba finalment per a Bonnin el dia que es descobrf l'error de CAROLO. Llavors es demostra que Muntaner exagerava en dir que Bonnin noera capac de fer encunys. En definitiva doncs, tant Muntaner com Bonnin sabien i podien gravar encunys, per be que Muntaner fou, sens dubte, un artista superior.
Quantes medalles s'obraren?
Les llistes que acompanyen la correspondencia de Muntaner amb les autoritats ciutadanes ens paden de 120 medalles grans de plata i 120 de petites tambe de plata en ocasio de les festes. Hi ha pero diferents afegits a un primer total de 115 i 115 i no sembla segur que la llista fos completa. En qualsevol cas no hi ha un total final. Tambe ignorem si ames d'aquestes medalles, assignades a diferents autoritats, se'n llencaren altres al poble. La lIista de medalles lliurades a particulars despres deles festes ens dona uns altres contingents de 106 medalles grans i 99 de petites, totes d'argent. Hi ha doncs un total mfnim de 226 medalles grans i 210 petites i el fet que les llistes siguin junt amb la documentacio de Muntaner fa pensar que totes eUes foren emeses amb els encunys obrats per ell."
La llista d'encarrecs ens parla tambe de 3 medalles grans iduesde petites fetes d'or. Aquestes medalles d'or, obrades sens dubte, per be que desconegudes fins ara, no se sabia que s'haguessin encunyat. Aixi la documentacio que analitzem ens dona una altra dada de gran interes i ens permet de veure amb menys escepticisme la possibilitat d'encunyacions d'or en ocasio de la proclamacio de Ferran VI, tal com hem comentat abans.v
La correspondencia ens dona tambe nombrosos details de tipus tecnic. En parlar de l'encunyacio Muntaner recomana que s'empri planxa d'argent que sigui tova 0 be que es faci l'encunyacio en calent. Acusa la Ciutat d'haver emprat argent de mes baixa llei, fet que pot haver produit que el metall no corri amb facilitat iles medalles quedin poe gravades. Muntaner creu tarnbe que el procediment de molinet es superior al de martell per a obtenir peces ben executades. La rao principal deu raure en que el molinet dona amb facilitat la pressio necessaria mentre que en obrar a martell cal tenir traca, mes que en donar un cop ben fort en que sigui
45. Apendix. docs. XI i XII.
46. rd. doc. XII.
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
donat verticalment. 47 Muntaner, que venia de familia d'artistes devia tenir experiencia en aquestes questions.
Era exagerat el preu reclamat per Muntaner? Si sumem les quantitats demanades pels encunys obtenim un total de 80 peces de 8, equivalents en aquell temps a 120 lliures." Bordoy havia cobrat poe mes de68 lliures per als encunys del temps de Carles III,49 Muntaner argumenta que el treball no es pot comparar i po sa emfasi en la complexitat de I'escut del revers del seu tipus.s? Te bona part de rao. D'altra banda cal tenir en compte que en la proclamacio d'Isabel II el gravador va obtenir unes 60 lliures, perc les medalles son molt rnes senzilles, amb escut i llegenda ompIint el camp. 51 La xifra de Muntaner es, dones, un xic alta en comparacio dels encarrecs anteriors pero no resulta exageradament alta. Arriba a cobrar Muntaner? La imitil reiteracio de lletres semblaria indicar, a primera vista, que no va arribar a cobrar. Havfem pensat si la Ciutat com a formula compensatoria no li deixes cobrar a ell els muntants de les medalles d'encarrec. Ens ho fa pensar la llista de particulars, que degue essser entre els papers de Muntaner. Si fou aixf, el cobrament documentat es petit. Efectivament, si descomptem el valor de l'argent de cad a moneda.F resten 2 i unsou de guany respectivament per ales medalles grossa i petitat i el guany total per a les de plata ens dona nomes unes 16 lliures. Per molt que hi sumem per ales 5 d'or, diffcilment arribarem a una xifra proxima a la dela factura presentada. Per tant, si Muntaner va controlar l'emissio de la part de la llista dels encarrecs no es va poder rescabalar, ni de bon tros, del seu treball. Malgrat tot nosaltres pensem que proba blement es degue arribar a alguna solucio conciliadora, tot i l'actitud de la disensio que les lletres de Muntaner semblen assenyalar.
Ens ho fa pensar el fet que l'any 1808, mort ja Muntaner, novament els Regidors es llencen a fer moneda i encarreguen la seva obra a Antoni Cuscheri, l'anomenat «maltes- a la correspondencia de Muntaner i que d'alguna manera, apareix com a persona de la seva confianca.>' Curiosament, altra volta s'interferf Bonnin en la questio, fent veure que els duros rodons que ell els oferia erem millors que els hexagonals que fins llavors havia obrat Cuscheri. La Ciutat adopta llavors la salornonica solucio de fer obrar peces rodones tant a Bonnin com a Cuscheri, de
47. Id. doc. IV.
48. 1. M. BOVER. Noticias de laIsla de Mal/orca. Palma 1864. Ala pag. 138 dona un quadre d'equivalencies obtinguda d'una pragrnatica del 1779, es a dir en databen proxima.
49. Campaner. Numismatica op. cit. pag. 346.
50. Apendix, doc. 1.
51. Campaner. Numismatica op. cit. pag, 347. Ibid. lam. XI, ruim. 1.
52. Efectivament, I'acord del municipi dona ales medalles el valor de curs de sis i dos sous respectivament. Campaner. Numismatica op. cit. pag. 246.
53. EI proces es detalladament documentat per Campaner. Numismatica op. cit. pp. 231-234 i apendix documental mims, 54, 55, 56, 57.
manera que ens ha arribat tambe dues varietats dels duros rodons del 1808.54 La rivalitat ultrapassa dones, la mort de Muntaner. Diguem tambe que ni els duros de Bonnin ni els de Cuseheri son eap meravella de l'art monetari i que en proposar-se els Regidors l'any 812 de fer peees de 12 diners 0 6 doblers hagueren de recorrer a la seea ambulant de Catalunya que s'havia refugiat llavors a Palma. Es possible, dones, que tal eom ho havia previst Muntaner, la Ciutat no hagues quedat satisfesta dels treballs del gravador i argenter Bonnin. 55
Les medallesforen obrades a martell. L'anotaci6 de l'albara de pagament a Josep Ferrer de4 lliures i 4 sous per 12 jornals «per rodar la Maquina de acuiiar les monedes dela Ciutat- deu correspondre a algun iitil per a gravar el cordo. Per cert que, no sabem si pel fet que Ferrer no sabia eseriure, com es diu, se li paguen 4 lliures 4 sous quan en reaIitat Ii corresponien 4 lliures 16 sous. 56 �Abus d'ignorancia 0 drets per a escriure l'albara? En el segon cas podem dir que la feina de l'escrivent fou ben pagada.
Resumint, podem veure que la nova documentaci6 ens ha perrnes aclarir dues qiiestions importants; I'ernissio de peces d'or i l'autoria dels dos grups de medalles. A mes, hem obtingut altres dades complementaries i un munt d'informacions de caracter anecdotic, no pas mancades d'interes.
Per damunt deles fretures i dificultats dels Regidors de Palma podem congratular-nos que les seves exigencies ens hagin fet arribar, per partida doble, les millores medalles mallorquines de proclamacio.
I una darrera anecdota.
Ja hem dit que no ens consta que durant les festes de proclamaci6 de Carles IV es llancessin medalles al poble com s'havia fet en altres ocasions'". En canvi es sabut que amb motiu de la proclamaci6 d'Isabel II no tan sols es llancaren medalles sino tambe dolcos, Es ben curios el rel at que en fa un contemporani: « debe atestiguarse que se eeharon los dulces y monedas, sin que se notase en los eoncurrentes la sordida avidez, que en semejantes ocasiones agita el populacho de otros paises: que no hubo ningun insulto, ningun golpe, ni aun la mas leve seiial de descomedimiento: la suerte distribuia los dones, y distribuidos no los disputaba la codicia. La sensatez y la moderaci6n son cuaIidades inherentes al caracter del generoso pueblo mallorquin Con pueblo tan d6cil, tan morigerado se tienen todos loselementos necesarios para crear la publica prosperidad=.i
Es de creure que el eronista no es referia pas a la prosperitat del «sordido populacho».
54. Campaner. Numismatica op. cit. Lam. X, rnims. 3 i 4.
55. Ibid. docs. 57 i 58.
56. Apendix doc. X.
57. Aixf ho podem comprovar ara en l'extracte de les croniques de l'epoca que en fa MIQUEL S. OLIVER a Mallorca durante fa Primera Revolucion, Palma 1901, pp. 97-112.
I 18 juny 1789
Carta de Joan Muntaner a Antoni Dameto explicant-li que esta repetint els encunys per dificultats tecniques i d 'estampa. Li reclama el preu del seu treball.
Molt senyor meu. Sr. M. Antoni Dametto: Vuy me es vingut el Senyor Antoni el Maltes ab los cunys y monedas, las que no volen servir, per causa de ques diu, que dits encunys no estan ben ajustats. Jo no tenia mes obligacio que treballarlos de la manera que se me entregaren; y al ajustarlos corresponia al Argenter, puis noera trebail que jo hagues de fer, ni hey baix refleixionar, puis pensava que ja se me entregaven ajustats.
Mes me ha dit, que el retrato del Rey el trobaven veil; y magre, y el call larch; y a eixo Ii he dit que el coli, es proporcionat, y apareix llarch per estar desmi com la Moneda de Valencia; pero que 10 remediaria, y el faria mes gras, y que no aparagues tan veil, en quant fos posible. Ja fa temps que haurian pogut dirme 10 que han dit hara, y no hem trobaria ab tant poch temps, y tan ocupat ab los examens de vicaris, que pens han comensat vuy, y tenim de acudir per examinarme, y sempre un se ha de prevenir.
Johe escrit al Senyor M. Antoni Montis, y entre altres cosas que li dich es que jo no tench mes obligacio que entregar las provas a satisfaccio, que el no surtir be despues las Monedas no es culpa mia sinos del qui dona el cop, 0 de los instruments que no tenan a proposit com en las altres parts; y los pot advertir que mentras no sia un ferrer habil qui pech el cop sen erreran moltas, puis si no cau ben a plom no surtira y per esto se hauria de tenir un Molinet que segurament lasde Valencia se son tretas de semblant modo; en fin Ii dich que procurare a contentarlos dema part, y que he sentit el encarregarme de semblant treball, quant no som estat bo per confiarme los menos dificultosos.
Li dich he escrit a voste sobre el seu importe, que son trenta pessas de 8 del cuny del Rey, vint y cinch delas Armas y altres 25 de los dos petits y que esto es el ultim preu sens llevar un diner puis el Maltes hem digue que en Malta, los qui fan encunys los tenen ajustats a una doble de vint cada parell uns ab altres; y que de eixo no se podiapendrer regIa perque hey ha molta diferencia de los cunys que se fan per Argenter ahont no hey ha Armes, ni lletras ni Caras a eixos que he treballat, puis solament de las Armas de la Ciutat gravadas en Plata, que es mes facil de obrar que no en Cer, valerian trenta pesas de vuit. Yd. los podra
58. Opuscle d'autor anonim: Festejos de La Ciudad de PaLma en Los dias 24.25 y 26de julio de 1833 fa Jura de La Serenisima Senora Princesa Dona Maria Isabel Luisa como heredera del trona a [alta de varon. Palma, sense data, «en las librerfas de D. Felipe Guasp».
fer present 10 que Iidich y que no deuen regularse per 10 que altres vegades ha pagat la Ciutat puis el temps es distint y distint el traball.
Los retratos dins tres dies esteran acabats del tot, encara que los haure de dexar de promta fins hage recompost los encunys cuyo treball que no es per culpa mia, sinos per defecta de no entregarme los dits Cunys ben ajustats, mereixo alguna gratificacio, pero no obstante no los demano cosa alguna. Los dits retratos son surtits moltas vegades be ypens que li gusteran Mes que los de en Ferrer.
Mande a son segur i aff=. servidor.
Arxiu particular. lnedit.
II
Juan Muntaner, prevere. y Vicari
22 juny 1789
Carta de Joan Muntaner a Joan Verd, secretari de l 'Ajuntament informant-lo que aviat tindra acabats els encunys.
Muy S'". mio: En respuesta de lade Vm, que de Orden de la Ciudad me escrivio, y recibf ayer, devo dezirle, que por todo el corriente estaran eoncluidos los Cufios para las Monedas, y si es posible hare sea antes. Si quando se entregaron ellos huvieran atendido a mi Carta que eserivf no me hallaria ahora tan apretado con el tiempo tan corto.
Dios guarde a Vm m-. as. Viearia dela Purfsima y Junio 22 de 1789.
B.L.M. de Vm.
Su mas att-. ser". y Capn.
Juan Muntaner pro. y Via.
S'". Dn. Juan Verd Seeretario de la Ciudad
Arxiu particular. Inedit.
III 24 juny 1789
Carta de Joan Muntaner a Joan Verd en termes semblants a I 'anterior.
Muy s=. mio: En respuesta de la Vm que me ha eserito de Orden de los Senores de la Ciudad devo dezirle queu tengo animo de que los dos Cufios grandes setaran eoncluidos antes de aeabar el corriente, con 10 que podran hazerse las Monedas, que una vez que el Platero que tiene las Planchas ajustadas no necessita mueho tiempo para hazerlas.
Dios Gde a Vm m'. as. Viearia de la Purfssima y Junio 24 de 1789.
B.L.M. de Vm.
Su aff'=. serv". y Cap".
Juan Muntaner pro. y Vic".
Sor. Dn. Juan Verd Seeretario de la Ciudad
Arxiu particular. Inedit.
28 juny 1789
Carta de Joan Muntaner a Antoni Dameto informant-lo de la tramesa dels nous encunys i donant instruccions per a l 'encunyacio.
Molt s=. meu s=. D''. Antoni. Esta li escrich per que voldria saber si los retratos han agradat; y para dirli que si los lletreros no han de estar axi com los vatx posar que los fassen en un paper y que ley posen demunt.
Vuy he enviat los Cunys en el Maltes, y me apareix no poden estar millor. Es precis que el qui hade donar el golpe sia un ferrer practich, puis no estaab la forsa sinos en donarlo a plom.
Jo faria que la planxa fos calenta a 10 menos ladelas monedas que se han de Presentar en el Rey, y ax! es cert seria mes blana y sens dubta seria mes facil de surtir. Ells 10 dispondran axi com los apareixi. Quedo a las suas ordes de esta se Vicaria y Juny 28de 1789.
B.L.M. de Vm
son aff" serv= y Capella
Juan Muntaner pre. y Vic.
Arxiu particular. Inedit.
V
6 juliol 1789
Carta de Joan Muntaner a Joan Verd, secretari de l Ajuntament queixant-se de que hagin encarregat el treball a un altre gravador i assegurant que si les medalles darreres no havien sortit be era a causa de fa poca traca del que les picava. Reclama el pagament.
Muy Senor Mio: En consecuencia delas cartas que Vm. me escribio de Orden dela Ciudad, entregue los Cufios concluidos al Maltes, previniendole sacase la prueba por ver si havia algo que remediar. Ayer tuve noticia que las Medallas no salieron bien y que habian encargado el travajo a otro 10 que me parece no devian executarlo sin darme aviso pues la causa a no salir con perfeccion podia ser la delgadez delas Planchas; faltar los instrumentos a proposito y por otra circunstancia que era muy facil de remediar; en cuya inteligencia estimare a Vm. 10 haga presente al muy Iltre. y Noble Ayuntamiento para que disponga el que se me de satisfaccion por el trabajo que he prestado, como es justo, mayormente quando no se me puede culpar defecto alguno; pues siempre que quieran pueden devolverme dichos curios y yo les presentare ejemplares perfectamente sacados y mejores que el Original que se me entrego para modelo.
He sentido mucho el que no se me avisase quando con facilidad huviera hallado el remedio para que quedasen y saliesen "bien imprimidas las Monedas; y ass! no siendo yo culpable espero quedar con la satisfaccion correspondiente; que es
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
cuando se me ofrece participarle interin ruego a Dios Ie g= ra' a1s• Vicaria de Son Sard- y Julio 6 de 1789.
B.L.M. a Vm. Su aff. Serv= y Cap".
Juan Muntaner pro. y Vic?
Sf. D. Juan Verd Secretario de la Ciudad
A rxiu particular. Inedit.
VI
18 juliol 1789
Carta de Joan Muntaner a Nicolau Santandreu explicant tot el prods i conjlictes en fa fabricacio dels encunys, afirmant que Bonnin es incapac de gravar uns encunys i reclamant el que li deuen.
Amigo Dn Nicolas Santandreu. Visto la de Vm. le digo que Dn. Antonio Dameto me embio el Letrero y Dibuxo de los Curios y me parece (no estoy formal) que decia Carolo. Vinieron aquf D. Antonio Montis, el Dr. Contest! y otros dos, que no conocl, el uno de estos, que me acuerdo estava picado de Viruelas, dixo que el Letrero no estava bien, que el 10 pondria assi como havia de estar, y en efecto se llevo el que yo tenia, y al cabo dedos dias ernbie a casa de Dn. Montis por el que se me havia de embiar y ass! al tenor del que se me entrego hize el Cufio y no es mia la equivocacion; y ha sido milagro el tener yo el mismo papelito, que vio el Obispo mi S'". un dia pues dos vezes le tuve en las manos para romperle, y ahora 10 hubiera sentido.
A mi me parece, que si Yo hubiesse sido culpado, no podia la Ciudad hazerme Cargo y pararme los perjuicios que Vm. dize, pues todos somos errables, y solo se me podia precisar bolverlo a Trabajar. Ellos son mas culpables porque en cerca dos meses que tuvieron las pruebas podian haver reparado la Falta; y quando los bolvf a trabaxar por ser algo convexos (que no era culpa mia pues los hize assi como me los entregaron) entonces se huviera podido corregir el Defecto pero ellos no 10 repararon y yo no tenia mas obligacion que hazer segun 10 que se me havia dado. Si es necessario que yo le embie el mismo papelito, me 10 avisani. He sentido y siento las vozes que ha espercido Bonin diziendo, que ha tenido que hazer los curios y sacar las monedas porque ni yo ni el Maltes 10 havemos sabido hazer siendo assi que el no es capaz para hazerlos, 0 sino que 10 prueve la Ciudad quando se buelva a hacer el cufio de la Falta. Si yo 10 se no tienen que venir a mi despues, pues se de cierto que si yo no 10 trabajo habran de acudir fuera Reyno, si 10 quieren. El Pelo del cufio pequefio es faIta del herrero y del Maltes que ultimamente 10 limo. En fin veremos 10 que resultara; Yo quisiera mi Dinero que bastante 10 necessito para socorrer a mi familia. Si Vm. puede hazer algo, se 10 estimare y tambien puede prevenir a algunos de los Regidores, que no obs-
tante de que no soy Culpable, si quieren, les servire luego en hazer el Cufio nuevo, y saldra mejor que el que esta echo; y me daran la gratificacion que quieran. Mande Vm. como puede a su mas aff> Amigo c Cap."
Juan Muntaner pro. y Vi" 18 Julio 1789
Arxiu particular. Inedit. VII
26 juliol 1789
Carta de Joan Muntaner a Antoni Dameto amb detallat relat de tot el conflicte dels encunys, totjustificant la seva innocencia. Reclama el que li deuen i adverteix que si no lifanjusticia presentara demanda legal i [era arribar un memorial al rei.
Sr. On. Antonio Dameto: Mi Duefio y Sor. mio: Como las ocupaciones y la estacion del tiempo no me han dado lugar de venir aver VS me he determinado escribirle esta para decirle he estrafiado mucho el proceder dela Ciudad en orden de los Cufios, que me parece no ha sido con rectitud, 0 por 10 menos con aquellos terminos que correspondian a Su Nobleza.
Yo trabaje los Cufios yya sabe VS. que tuve despues de bolverlos a trabaxar porque fueron algo Convexos, 10 que no era falta mia, pues no tenia mas obligacion que hacerlos assi como se me entregaron. Trabajados segunda vez y entregados en consequencia de dos cartas escritas por el Senor Secretario de la Ciudad de Orden del Noble Ayuntamiento; previne, tanto a esse como al Maltes, que sacassen las pruebas, y si havia defecto 10 remediaria. Tuve la noticia de que no havian salido bien imprimidas las Monedas, pero la culpa no era defecto de dichos Curios, sino falta de que la Plata no era fina y amable, y de otra circunstancias que por no tenerse presentes impedian la perfeccion. En vista de esto supe se encargo a Bonin el trabajo; y aunque voceo haria nuevos cufios; fue mentira, porque no los toco, como vi yo una Moneda y solo rernedio un pelo que havia sacado el pequefio de la Cifra; 10 que era culpa del Herrero, y no mia. Despues delas Fiestas nota su Ilt= el defecto de que faltava una 0 en el Letrero del curio del Retrato del Rey, y sin darme la Ciudad el menor aviso ni hacerme cargo alguno del defecto; tuvieron Ayuntamiento y determinaron que dicho Bonin hiciese nuevo otro Cufio, como en efecto dicen los haze en el dia. Yd. me entrego el Dibuxo, y Letrero que havia de gravar: yo no se si dicho Letrero decia Carlo 0 Carolo 10 que se es, que haviendo venido Dn. Antonio Montis, con tres mas, el uno de ellos dixo que el Letrero no estava bien, y se 10 llevo para hazerlo assi como havia de estar, y al cabo de dos dias embie por el, y assi como se me rernitio 10 grave, pues tengo el mismo y dize Carolo. Si dicho Sor se equivoco 0 no yo no 10 se, solo se que 10 trabaxe assf como se me entrego y 10 pueden
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
ver los Senores quando quieran. Este defecto, de que yo no soy culpable: hubieran ellos podido reparar, 0 advertir quando les entregue las primeras pruevas, y entonces se hubiera remediado cuando los volvf a trabajar de nuevo, pues enmas de un Mes y medio tuvieron los exemplares, havia bastante tiempo para remediarse la falta, la qual, aunque hubiesse sido mia (que solo uno es perfecto) no havia motivo para encargar a otro el trabajo sin decirme cosa: pues en tal caso era regular expresarme, a que bolviesse a trabajar el Cufio de nuevo sin pagarme cosa alguna por el nuevo trabajo; y ass! me parece havian de proceder mayormente quando me havia offrecido a remediar los defectos que encontrassen y de este modo ahorraran 10 que haora tendran que pagar, y no por esso se prescindiran de darme a mi cumplida satisfaccion porque haviendo trabajado sin culpa ni defecto alguno de mi parte, deven pagar mi travajo en cuya Consequancia, respecto que VS fue el primero que me hablo sobre dicho trabajo, me ha parecido no devia proceder en terminos de justicia, sin enterarle antes de todo 10 que va referido, y darle aviso; y ass! estimare mucho de VS. se digne hablar a los Senores Cavalleros de la Ciudad, y hazerles presente que yo no soy culpable en el defecto que se encontro en el Cufio como puedo manifestar y por consiguiente es razon que se me satisfaga el trabajo, y si ellos hallan que es razon y justicia no satisfacerme el Cufio de la Falta que para excusar litigio me paguen los otros; cuya determinacion y resoluci6n estimare de VS. me 10 escriva por medio de su Capellan, el s=. Sebastian o por el S'", Bonet Noa=., 0 por conducto de Dn. Nicolas Santandreu que ya queda enterado; Lo que quisiera quanto antes porque en sabiendo que la Ciudad no me quiere pagar, pondre mi demanda a la II. Sala, y por otra parte no faltara sujeto que ponga en manos propias a Su Mag". una Moneda y un Memorial para haeerie presente, que despues de mas de dos meses de trabajo y tener yo miFamilia tan necessitada no quieren los Senores de la Ciudaddarmesatisfacci6n del trabajo que he prestado, por una falta inculpable; que expecificare con individuaci6n, y con los justificativos que manifiesten mi inocencia.
Todo se hubiera remediado y quedara Compuesto al mandarme trabajar de nuevo otro Curio y no encargarlo a Bonin, de quien espero no quedaran bien satisfechos, como 10 veran porque solo este podra hacer el bulto insiguiendo mi perfil, pero no las perfecciones de la cara, ni las Letras assi como se hallavan, y estan en los otros Cufios, que en fin, por 10 que he visto, no son en ninguna manera despreciables.
VS. bien puede considerar el estado de miFamilia desde que mi Hermano muri6, y ass! podra decir a estos Senores que 10 que me daran, y me corresponde de razon y Justicia sera 10 mismo, y 10 aceptare como si 10 recibiese por limosna, y esto para evitar todo litigio. No dexe VS. de hazerme escribir que yo no puedo venir, interin mande de mi persona y de esta Su Vicaria. 26 Julio de 1789.
B.L.M. de VS su mas aff> serv=. y Cap".
Juan Muntaner, pbro. y Vicario
s=. Dn. Antonio Dameto Sureda de S. Marti.
Arxiu particular. Inedit.
VIII
31 agost 1789
Carta de Joan Muntaner a Antoni Dameto insistint en les justificacions de la carta anterior pels errors de la llegenda i reclamant el pagament del seu treball.
Mi Duefio y S'". Dn. Antonio Dameto y Sureda de S. Marti.
Las Ocupaciones, y el estar en son Maxella con mi S'", D" Ana Dameto me ha impedido el venir un dia aVer VS. para mi asumpto. Dn. Geronimo Alemany dixo que la Ciudad sintio la acrimonia con que escrivf a VS. que no fue de admirar quanto despues de mi trabajo se han passado ya dos meses sin darme satisfaccion ni decirme la mas minima cosa, quedandome yo al entretanto con la carga de mis obligaciones y sin poder aliviar la necesidad de mi familia. Yo apreciare a VS que hable al Iltro. Sr. Dn. Geronimo para que se digne hazer presente al Noble Ayuntamiento mi justicia, y ensu consequencia determine el que se me de cabal satisfaccion de mi trabajo pues sirvieron los Curios, y he sido inculpable en la Omision 0 falta de la Letra 0, que se encontro; y huviera sido facil de remediar el mismo curio si assi como eJ Letrero estava en Latin se hubiera puesto en espafiol pues solo consistia en hacer E la I de Felici, que huviera dicho Felice, y eramas a proposito, porque Quatro assf Illl eraen espafiol y en latfn se havia de poner en este modo IV. Con todo yo no tenia mas obligacion que hazerlo assi como se me encargo y por 10 mismo haviendo ya pasado tanto tiempo, estimare la resolucion que Ie agradeceria su mas affo, Serv'". y Capellan Juan Muntaner pro y Vicar?
Arxiu particular. Inedit.
IX 10 novembre 1789
Carta de Joan Muntaner a Jeroni d'Alemany amb detallada exposicio dels Jets i reclamant el pagament del seu treball.
Sr. D. Geronimo de Alemany
Muy Sor. mio: No ignorando corre Vm en los asumptos de la Ciudad y sefialadamente sobre Curios he hecho animo de escribirle e informarle, diciendole que bien sabra Vm. me encargo Dn. Antonio Dameto la obra de ellos, de orden del muy litre. y Noble Ayuntamiento embiandome los Azeros por el Correo de la Ciudad; eJ Dibuxo de 10 que havia de gravar; y una estampa de Carmona juntamente con una Medalla para regularme.
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
Los entregue concluidos con los exemplares correspondientes y con la prevencion de que si se notava algun defecto 10 corregiria.
Se tarde mas de un Mes a imprimirse las Medallas y no salieron perfectas por hallarse los Curios algo convexos; como se me havian entregado, y ser la Plata dela mas ordinaria y no del quilate que se necesitava; Y no obstante de que en esto no era culpable; condesendf en que se pussiessen los Curios a punto y los bolveria a gravar, yen efectolos trabaje segunda vez, y entregue concluidos, cumpliendo mi palabra que di en consequencia ados distintas cartas que de Orden al dicho Noble Ayuntamiento me escrivio su Secretario, advirtiendo nuevamente que si se encontrava alguna falta 0 defecto se me avisase y 10 corregiria.
Quedando los Sres. en esta inteligencia, me parece era regular y muy correspondiente a su Nobleza, el proceder con alguna atencion, evidenciandorne los defectos 0 qualesquiera dificultades y motivos que quissiessen saber por los quales no se imprimian bien dichas Medallas; y Ver si era0 no defecto culpables de mi obra, 0 de no tener para ellos los Instrumentos proporcionados; pero sin preceder aviso alguno confiaron la impression de aquellas a un Platero que mentirosamente voceo haria nuevos los Cufios 10 que me dio motivo a escrivir con alguna acrirnonia que sentf despues no haverrne reprimido a la sobrada razon que me impelio a aquella actividad y promtitud.
Despues de concluidas las Fiestas de la Proclamacion de nuestro Monarca (q.D.Gde) bien sabe Vm. que repartiendose las Medallas de mis propios Cufios, se nota laFalta en una letra 0; la que no reparo enmas de quarenta dias, ni el Noble Ayuntamiento, ni otro alguno de tantos Hombres inteligentes y advertidos que las tuvieron en sus manos y miraron con reflexion. Esta falta no fue mia ni equivocacion como pueden ver por el dibujo Original que se me entrego; Y si de ella se me hubiese echo cargo pidiendo elcurio sin imperfeccion, no obstante de quedar manifiesta mi inocencia, 10 hubiese remediado, y mas facilmente condescendiendo los Sres. en que se mudase el Letrero de Latin en espafiol y aun sin esso, no se necessitava de hazerse el cufio nuevo, porque huviera puesto Carola con mucha facilidad aunque no con tanta como hacer la Z, S y hacer decir Felice a 10 que en el Cufio nuevo se lee Feligi que no dexade conocerse por mas quiera el Maestro disimular su equivocacion.
Mas dexando esto, que solo sirve para evidenciar que todo Hombre (aunque se valga de otros para sus maniobras) esta expuesto a equivocaciones, buelvo a repetir, que la que se encontro no fue mia; y tal vezno discurrieron asflos Sres. quando no me hizieron, ni se me ha hecho hasta ahora cargo alguno, pues devieron pensar de positivo, que al pedirme el Cufio conforme a la descripcion que se rna havia dado siempre iria con Carlo del mismo modo; pero de cualquiera manera les correspondia romper el silencio, y pedirme el cufio a su satisfaccion; que teniendo yo presente mis antecedentes y repetidos offrecimientos no me hubiera negado a un trabajo extraordinario solo para complacerles. Y fundandose en esso toda mi Justicia sobre ser inculpable: no hago agravio en pedir el integro y justo
precio que me Corresponde. Y como ya 10 tengo escrito, espero de Vm. 10 presenciara al Muy Iltre. y Noble Ayuntamiento para que atendidos los motivos expuestos y el de haver empleado el tiempo quando 10 huviera podido aprovechar para subvenir la necesidad de mi Familia, que es sobrada desde que falleci6 mi Hermano, Se digne acordar las Providencias conducentes a fin de que se me satisfaga mi trabajo, como de Justicia se me deve y corresponde. Assi 10 espero interin me offrezco prompto para sus Ordenes y Preceptos de essasu Vicaria de la Purissima y Noviembre 10 de 1789.
B.L.M. de VM
Su mas seguro Servidor y Capellan Juan Muntaner pro. y Vic"
A rxiu particular. Inedit.
x sense data
Rebut de Josep Ferrerper haverJet «radar la maquina» d'encunyar les manedes Jetes «en 1789».
Conte de los jornals que ha fets Josef Ferrer per rodar la Maquina de acufiar les monedes de la Ciutat en 1789.
12 Jornals a ra6 de 8 sous casqun son 4 Lliures 16 sous
El abaix firmant he rebut del Sr. D. .Hyeroni Alemany quatre lliures quatre sous, dich 4 L. 4 s. y son per 12 jornals prestats per acufiar la moneda y per la veritat fa firmar la present per no sebrer escriure en Palma y 10 2l.8.89 dich 4 L. 4 s.
Josep Morgadas
Arxiu particular. Inedit.
XI sense data
Relacio de les medalles repartides per la Ciutat
Lista de lasmonedas repartidas par la Ciudad
Al Comandante General Interino
A su Ilustrisima
Al Sr. Vicario General
Al sror Regente
A los Jueces, Fiscal y Alguacil Mayor
Al Corregidor y su Tte. Regidor, Diputados, Sindico, Personero y Sindicos forenses
M. CRUSAFONT - A. VIDAL
Al Secretario de la Ciudad
Contador de Caudales Comunes
A los treinta y quatro cavalleros de Borne y los cinco que no fueron de Borne
Arxiu Particular. Inedit.
Relaci6 de medalles repartides a particulars. Monedas
Document XI
Monedas de oro
Arxiu particular. Inedit.
ANTONI TURRO I MARTiNEZ
Entre les relativament poques encunyacions locals de moneda metal-Iicafraccionaria que es feren als Paisos Catalans durant la guerra 1936/39 per compensar la total desaparicio del monetari divisionari en curs, cal fer un particular esment de la curiosa i original serie monetaria de Gratallops, a la comarca del Priorat.
No coneixem la data exacta de l'any 1937 en que el Consell Municipal decidf d'encarregar al manya local Ricard Marti la confeccio d'una serie de xapes amb els valors d'1 pesseta, 50 centims, 25 centims, 10 centims i 5 centims en la quantitat de 1.000 peces de cada valor 0 sigui un import total de 1.900 pessetes.
Per a l'encunyacio d'aquestes xapes el manya utilitza planxa de ferro emplomada recuperada dels envasos 0 bidons de carbur procedents d'Euzkadi i les grava a cops de martell, per una sola cara, amb uns punxons que feu ell mateix, menys els de les xifres dels valors que ho foren en punxons existents al mercat.
Aquest procediment rudimentari es el que motiva la simplicitat del text, que sols consta de les xifres del valor facial, la inicial de la unitat rnonetaria i la lletra G inicial del nom del poble.
Les monedes d'1 pes seta i de 50 centims son rodones, d'un diametre de 23 mm. i un pes de 2 grams. Per a diferenciar-les mes facilment, les peces d'1 pesse-
Vegeu: Acta Nurnismatica 11 (pag. 223), Acta Numismatica 12 (pag. 211); Acta Numismatica 13 (pag, 187); Acta Numismatica 14 (pag. 257); Acta Numismatica 15 (pag, 261) i Acta Numisrnatica 16 (pag, 191)
ta foren foradades al centre i lesde 50 centims porten dos forats en lfniahoritzontal, tots de 2 mrn. de diarnetre. Assenyalem que les monedes de 50 centims son les uniques de tota la serie gravades per lesdues cares car la lletra G de Gratallops es grava, excepcionalment, a I'altra cara.
Les monedes de 25 centims son de format rectangular amb els angles escapcats i fan 22 x 32 mrn.
Les xapes de 10 i 5 centims son quadrades amb els angles escapcats i de mides 26 x 27 mm. i22 x 22 mm. respectivament.
Les peces rodones d'l pesseta i de 50 centims forentallades amb un trepant i per tant totes son identiques de mides ide pes. Encanvi les peces rectangulars i les quadrades foren tallades amb una cisalla a rna i per aquest fet lIurs mides varien lleugerament entre sii per aixo es imitil donar-ne el pes.
1 pesseta
50 centims
25 centims
10 centims 5 centims
Eisvalors de25 centirns i de 5 centims s'exhauriren i se'n feu una nova emissio de 1.000 peces de cada amb la mateixa presentacio, format i mides deles anteriors perc araen planxa de zinc iamb lletres i xifres mes primes i petites que les primeres car s'utilitzaren uns nous punxons.
25 centims 5 centims
Cal ferressortir que aquest municipi de sols 467 habitants el 1936, es distingf per la seva originalitat i excepcionalitat en la seva manera particular de solucionar, en el seu terme, el problema general de la manca de moneda menuda.
Diem, per acabar, que aquestes xapes son molt rares actualment i el seu preu forca elevat ha motivat l'aparicio de moltes reproduccions i falsificacions no sempre facils d'identificar.
La Cooperativa local utilitzava, pel seu curs interior, unes monedes de 2 pessetes, 1 pesseta i 5 centims, en llauto i en nfquel per les 2 pessetes, en llauto i en coure per les d'l pesseta i en llauto per lesde 5 centims.
Quan, ja des dels primers mesos de la guerra, originada per l'alcament militar espanyol del 18 de juliol del 1936, es feu patent el greu problema de la desaparicio de la moneda fraccionaria legal amb les consequents dificultats per ales operacions de canvis en les petites transaccions quotidianes, I'Ajuntament, a fi d'estalviar-se les despeses d'una emissio monetaria municipal, acorda avalar oficialment les monedes en curs a la Cooperativa, modificant, en part, els seus valors facials i declarant-les de curs legal al municipio
Aixf doncs, les monedes de 2 pessetes, 1 pesseta i 5 centims circularen mantenint el seu valor propi, pero un cert nombre de monedes de 2 pessetes foren foradades al centre i circularen com a 50 centims i un cert nombre de monedes d'l pesseta foren tambe foradades al centre i circulares com a 25 centims. Aquests forats son tots de 6 mm. de diametre.
Cal reconeixer que aquest sistema de canvi de valor devia presentar forces complicacions als habitants de laPalma d'Ebre i no se si s'hi arribaren a entendre.
Totes aquestes monedes, encunyades en relleu per les dues cares, porten a l'envers la llegenda circular «Seccion de Cooperativa» ial centre, dins d'un cercle, «Palma d'Ebre». Al revers sols hi consta el valor facial.
Pensem que el mot «Seccion» escrit en castella es degut a un error gramatical car la resta de la llegenda iels valors estan escrits en catala.
Anvers cornu al 2 i 1 pesseta
Anvers cornu alSO i 25 centims
Equiparats a 50 centims 25 centims
Les monedes de2 pessetes son d'un diarnetre de 27 mm. i d'un pes de 6'2 grams les de llauto.
Les monedes d'l pes seta tenen un diamete de25 mm. i les de llauto pesen 4'2 grams.
Les peces de 5 centirns fan tambe 25 mm. di diametre, son exclusivament en llauto i pesen 4'2 grams.
Una de les dades mes antigues que coneixem en relaci6 amb les medalles de Montserrat ens la d6na la referencia d'una cronica reial exhumada per Carreres Candi I'any 1911 en la qual ens diu que la reina Maria esposa del Manganim va anar a passar uns dies a Montserrat i que en marxar va comprar entre altres records unes «senyals d'estany e plom ab la emprenta de Sancta Maria» per regalar ales seves companyes. Es a dir, la primera referencia sobreles medalles de Montserrat amb data de 1421. Fins ara no es coneixia cap exemplar d'aquestes peces, segons ens diu el Sr. Josep Buch en el seu article sobre les medalles antigues de Montserrat publicat en l'Acta Numismatica IV de l'any 1974. Pero ara sortosament se n'ha trobat un exemplar, i aixi podem estudiar aquesta curiosa peca.
Una deles coses que mes crida l'atenci6 es la disposici6 de la Verge i de l'infant que estan de perfil en contraposici6 amb la imatge romanica que ens representa a la Mare de Deu amb el nen Jesus completamentn simetric i frontal. Pero hem de considera que l'estil gotic va canviar la rigidesa de l'estil anterior i que aquesta nova imatges de la Mare de Deu de Montserrat es el producte dels artistes d'aquesta epoca,
Una altra informaci6 sobre les medalles antigues de Montserrat ens la d6na el permis que l'abat comandatari Juliano de la Rovere (1472-1483) va donar al Santuari per a vendre medalles de Montserrat com a record del monestir. Per tant en aquesta epoca es ratifica l'existencia de medalles en el nostre Santuari.
Mes tard trobem un gravat al boix datat a Montserrat a l'any 1499 i signat pel gravador alemany Joham Luscher en el qual repeteix els trets fonamentals dela medalla gotica, 0 sigui, imatge de perfil i el nen Jesus que serra. Aquesta disposici6 dela imatge tambe es troba en altres gravats francesos, italians i alemanys de la mateixa epoca 0 un xic posteriors.
Mes tard trobem un testimoni que ens confirma que l'errnita Pra Pierres Poquet (1651-1674) fonia medalles d'estany i plom i les donava com a record als pelegrins que anaven a visitar-Io a lermita de Santa Catarina. Aquestes medalles de Montserrat duen al revers la imatge de la Purfssima Concepcio, patrona de Catalunya.
EI Renaixement va vestir la nostra Verge a l'estil de les madones italianes amb tunica i mantell sobreposats ala primitiva escultura, pero sense variar la nota rnes caracterfstica d'aquesta epoca que es la disposicio del nen Jesus agafant la serra i serrant ell mateix els penyals de la muntanya.
No hi hames dades sobre el tema deles primeres medalles de Montserrat i solament ens queda fer la descripcio de les poques peces conegudes, totes elles entre el gotic i el renaixement.
Tipus I
Per la seva forma i pels seus adornaments es d'estil gotic.
EI revers es incus, propi de les senyals 0 pellofes de l'epoca i el seu metall es una barreja d'estany i pi om com diu la llegenda.
A l'envers hi figuren les imatges de la Mare de Deu i del nen Jesus de perfil i mirant a l'esquerra. L'infant aguanta la serra en actitud de serrar ell mateix els penyals de la muntanya. A la part superior hi ha tres allegories. EI Sol, la Lluna i una estrella de sis puntes. A la part de baix hi ha escrit el nom de MARIA.
Pes: 3 g. Mides: 30 x 22
Anvers: Imatge de la Mare de Deu de Montserrat asseguda sobre les roques i aguantant l'Infant Jesus que nu i dempeus sobre la falda de la Mare agafa la serra en actitud de serrar els penyals. Arndos duen aureola. Llegenda M·D·MON·SER
Revers: Imatge de Sant Benet amb atributs abacials com es ara el bacul. Llegenda S·BENE·ORA·PRON·
Aquesta medalla que es de plata te I'originalitat de portar tres tlorons de lis en forma de creu donant-li a la peca una certa influencia d'estil gotic.
Per tant es tracta de la primera medalla de plata coneguda de Montserrat. No sabem d'on provenien els motlles deles primeres medalles que es venien al monestir, pero es molt probable que les mes antigues fossin fetes a casa nostra fent servir de model aquelles citades il-Iustracions. Es diu que a Barcelona, que tenia carrers amb els noms dels diversos oficis de l'epoca no hi ha cap carrer que faci referencia a l'ofici de medallista, ni hi havia maquinaria per encunyar aquestes peces, pera en canvi sf que hi ha el carrer de la Plateria, on es molt possible que els orfebres fonguessin aquestes petites medalles com si es tractes d'una joia. Creiem que totes les medalles amb el revers de Sant Benet 0 de la Purissima Concepcio eren fetes a casa nostra.
La simplificacio dels tlorons de tlor de lis es transforma i ara tenim solament tres perns arrodonits com a iinica ornamentacio.
D'aquestes peces de suma raresa, solament se'n coneix un exemplar en plata i tres en plom que es troben en mal estat de conservaci6 a causa del desgast ide la pobresa del seu metall.
Aquf donem la referencia de la medalla de plata.
Anvers:La verge de perfil aguanta el nen Jesus dempeus a la falda. Ambd6s duen aureola. L'infant agafa amb larna una grossa serra i es Ell mateix qui serra els penyals de la muntanya. Aquesta iconografia de la Verge amb els vestits folgats iamb el nen Jesus nu i dret sobre la falda ja ens donen una estampa veritablement renaixentista, 0 sigui que ja hem entrat al segle XVI.
Revers: La purissima Concepci6 envoltada de raigs de llum i aureolada d'estrelles.
Aquesta medalla no porta cap lletra per ala seva identificaci6 pero es pot classificar per les seves caracterfstiques, ja que amb la serra i les muntanyes ja queda prou ben determinada.
L'anella es girada.
Anvers i revers semblants a l'anterior amb petites diferencies de mida ide dibuix, pero fetade plom, 0 d'estany i plom. Aquesta medalla que es fosa esta feta segurament fent servir el motlle d'una medalla similar a l'anterior. (Aquest exemplar podria esser del temps de 1'ermita Pierres Foquet encara que cronologicament no lligui gaire ja que l'errnita va viure al segle XVII en pie renaixement i aquestes petites' medalles semblen mes antigues. Sobretot .pels tres perns en forma de creu com la medalla anterior). De moment, pero, les hi hem d'adjuficarja que creiem que aquestes peces eren fetes a casa nostra.
Anvers: Sembi ant al tipus II amb moltes variants que fa que Ii designem un altre motIle, sobretot en Ies lletres de la llegenda que diu LA-M·D·MON·SER i en el metall que es de bronze.
Revers: Crist en creu enmig de Sant Joan i de la Verge Maria en una clara estampa del renaixement rtalia. A cada costat de la creu una lluna i una estrella.
Porta els tres petits perns arrodonits que fan amb el pivot de l'anella la forma d'una creu, el que tambe ens fa pensar que podria tractar-se d'una medalla de rosario
Mides: 26 x 17 Pes: 3 g.
Hem cregut que aquestes medalles amb els perns 0 be amb els florons eren de les mes antigues dins Jes conegudes d'aquesta epoca.
A partir d'ara els altres exemplars perden l'atribut dels pivots, pero per les seves caracteristiques i per I'anella girada pertanyen totes elles al segle XVI.
Tipus VI
Anvers: SembI ant al tipus general amb una gran varietat de details que la fan completament diferent. LJegenda M·D·MON·SER.
Revers: Semblant al tipus II amb la figura deSant Benet i variant solament les lIetres de la lIegenda que diu S·BENE·ORA-PRO.
La medalla es de bronze i duu I'anella girada.
Mides 19 x 14 Pes: 1'5 g.
Tipus VII
Petita medalla de la mateixa epoca amb les mateixes caracterfstiques, pero en tractar-se d'un exemplar de mides tan reduides (12 x 9) solament es poden observar els caracters mes generals com son la Verge, L'Infant i la serra. Al revers, Sant Benet.
La medalla es de bronze amb l'anella girada i no porta cap classe de lIegenda.
Pes: 0'7 g.
Tipus VIII
Anvers: Repeticio de la mateixa iconografia general. La madonaamb I'infant, la serra i les muntanyes. La lIegenda abreujada sols porta les Iletres M·S·E.
Revers: Sant Benet revestit d'abat amb aureola i la lIegenda S·BEN·OR-PRo.
La medalla es de bronze i duu I'anella girada.
Mides 18 x 14 Pes 1'3 g.
Tipus IX
Semblant a I'anterior en l'anvers amb la mateixa lIegenda, M·S· E pero variant les lIetres del revers que diuen S·BENEDIC·ORA·PR·.
Tipus X
Anvers: Repeticio de la mateixa iconografia amb la serra el grup de la Verge amb el nen Jesus i la muntanya. LJegenda M·D·MON.
Revers: La custodia amb la Sagrada Forma adorada per dos angels i sense cap inscripcio. A l'exerg ja hi trobem gravada la paraula ROMA.
La peca es de bronze i duu l'anella girada.
Mides 23 x 18 Pes: 2'5 g.
Tipus Xl
Anvers: Bonic exemplar de bona mida i que tambe porta la inscripcio de ROMA. Iconografia semblant al tipus general pero amb la variant que la Verge porta aureola i l'Infant nimbe de raigs de lIum.
La Ilegenda la trobem esc rita en catala amb totes les seves lletres, inclosa la lIetra T que apareix escrita per primera vegada S·M·D·MONT-SERRAT.
Revers: La custodia amb la Sagrada Forma adorada per dos angels iamb la seguent lIegenda S -LAV·IL· SS. La medalla es troba en plata i en bronze i te la rara particularitat que l'anelIa es plana enmig de tantes medalles amb l'anelIa girada dela mateixa epoca.
Mides 30 x 23 Pes 5'3 i 4'5 g. respectivament.
Tipus XlI
Anvers: Aquf ja tenim una superba medalla de mida forca gran (40 x 37) i que podria tractar-se d'un exemplar de finals del segle XVI 0 de principis del XVII. La Verge i l'Infant duen corona sobreposada i ambd6s duen aureola. EI nen Jesus ja va vestit amb tunica. La Uegenda italianitzadadiuaixf: LA·MADON·DI·MONSERRATO.
Revers: Estampa dela crucifixi6 amb Jesus en creu voltat de la seva mare i de diferents sants. Llegenda SOC·JE·Su.
Aquesta es una bonica mostra de l'art renaixentista italia, ja que tota ella es de bona factura. La medalla es de bronze i duu I'anella girada.
Pes 22'5 g.
Tipus XlII
Anvers: Igual a I'anterior, variant solament el revers en el qual tan sols hi ha gravat l'escut-medalla de Sant Benet amb la seva oraci6. Mides i metall igual a I'anterior.
Ultimarnent hi trobem una medalla de la mateixa epoca pero variant la disposici6 de l'infant Jesus que passa de I'esquerra a la dreta pero mantenint la mateixa actitud de serrar la muntanya. Podria tractar-se d'una medalla de finals del segls XVI.
Tipus XlV
Anvers: La Verge de Montserrat rodejada de penyals aguanta I'infant Jesus que nu i assegut a lafalda de la Verge serra els penyals de la muntanya.
Revers: Escena de la crucifixi6 de Jesus en el moment del davallament dela creu Al voltant la llegenda: S·M·D·MONSER.
El que resulta curi6s d'aquesta peca es el fet que estigui encunyada 0 fosa en un metall tan pobre com es el plom en una epoca en queja s'havia superat aquesta tecnica.
L'anella es plana.
Mides 0 21 Pes 3'4 g.
A partir d'aquf la imatge de la Mare de Deu de Montserrat canvia totalment. EI nen Jesus passa a seure a la falda de la seva mare. El grup es torna totalment frontal i esta rodejat per la Santa Muntanya. Continuen estant fetes aRoma i mantenen l'anella girada propia dels segles XVII i XVIII. EI barroc donara nous ornaments i mes ampul -Iositat als vestits de la Verge i al seu tron, pero amb tot no superen la senzillesa i la ingenuitat de la imatge de I'infant Jesus serrant Ell mateix els penyals de la nostra Montserrat i que fa que aquesta actitud ens doni la referencia per classificar le medalles mes antigues de la nostra terra.
1892 - 1893
1. CASAS I PLA
Seguint amb la intenci6 de reunir tot el material medallistic catala, tan pobre en estudis concrets com en inventaris globals 0 tematics, i que ja es va posar en marxa el 1986 durant la I Reuni6 de Medallistes celebrada per laSocietat Catalana d'Estudis Numismatics amb el suport de la IX Setmana Nurnismatica, amb la politica de recoUir les medalles commemoratives emeses als paisos catalans 0 altres llocs, pero de tematica catalana, el maig de 1987, coincidint tambeamb la X Setmana, es va tornar a demanar la presencia de persones interessades que posseien peces dels anys que en aquesta ocasi6 corresponia compilar; 1892 i 1893. A l'anterior trobada es recolliren les peces emeses abans de 1891.
L'afluencia, pero, de medallistes en aquesta segona reuni6 no fou tan nombrosa com a l'anterior, si be, tal com s'exposara, es recolliren 26 medalles de colleecionistes que es van personar als locals de l'Asociaci6n Nurnismatica Espanola (A.N.E.) i que van cedir amablement els seus exemplars per compondre la l!ista adjunta.
Cal destacar d'aquests dos anys estudiats una al-lusio constant i molt abundosa a la commemoraci6 del IV centenari del descobriment d'America que s'acomplia el 1892, aixf com de la celebraci6, el 1893, del Congres Eucarfstic celebrat a Valencia. Assenyalem tambe, l'abundancia de medalles de caire religi6s, molt propia d'aquests anys de finals del segle passat, que recullen a la vegada altres aspectes de la vida social de l'epoca.
Finalment, des d'aquestes lfnies conve fer una nova crida ales entitats, col-leecionistes i particulars demanant col-Iaboracio en altres reunions, a fi i efecte que
en un futur la pretesa recopilaci6 pugui ajudar els estudiosos en la recerca de la realitat historica a traves de la Numismatica.
Sense entrar en els detalls de la medallistica catalana, exel-Ientment exposada ja per el meu predecessor Sr. Crusafont, a l'article anterior introductori, la relaci6 de medalles que s'ha aconseguit referenciar sobre la tematica catalana excunyada entre 1892 i 1893 es la seguent.
MEDALLA I
Medalla commemorativa del IV centenari del descobriment d'America.
A) En un cercle central, bust amb el cap inclinat de Cristofor Colom amb la llegenda: CRISIDBAL COLON. A la part exterior, escenes diverses de la vida de Colom. A l'exerg, escut coronat de la ciutat de Barcelona
R) IV CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENID DE LAS AMERICAS. El camp, una figura al-Iegorica. A l'exerg: MDCCCXCII / ARNAU. F SOLA. CAMATS / CASTELLS.
P: 150.85 gr. 0: 70 mm. Metall: AE. Col: particular.
MEDALLA 2
A) SUB TUUM PREASIDIUM CONFUGIMUS SANCTA DEI GENITRIX. En el camp, la Mare de Deu de Ripoll.
R) BASILICA. SANCTAE MARIAE DE RIPOLL FELICITER INSTAURATA. En el camp, un escut catala.
Medalla encunyada en ocasi6 de al reedificaci6 del Monestir de Ripoll.
P: 103 gr. 0: 60 mm. Metall: AE. Col: particular.
MEDALLA 3
Com l'anterior, pero d'un altre metal!.
P: 96.5 gr. 0: 60 mm. Metall: Estany 0 calamina. Col: particular.
MEDALLA 4
Get6 propagandistic de la fundici6 de Josep Buix6 de Vic, emes amb motiu de la primera fundici6 1'1 d'abril de 1892.
A) Ocupant tot el camp: FUNDICION DE HIERRO / DE / JOSE BUIXO / VICH.
R) Ocupant tambe tot el camp: LE OFRECE SU CASA / PRIMERA FUSION / 1 ABRIL DE 1892.
P: 31 gr. 0: 50 mm. Metall: ferro. Col: particular.
MEDALLA 5
Medalla de merit de l'Escola Publica Municipal de Miisica de Barcelona.
A) Un ocell amb les ales desplegades, dos estels i la llegenda: ESCUELA PUBLICA MUNICIPAL DE MUSICA DE BARCELONA. El centre, escut coronat de Barcelona
J. CASAS 1 PIA
R) PREMIO AL MERITO YA LA APUCACION. En el camp, una lira entre dues branques de blat de moro i olivera creuades per una franja on hi ha inscrit el curs corresponent: CURSO DE 1892 A 1893.
P: 42.5 gr. 0: 42 mm. Metall: AE. Col: particular.
MEDALLA 6
Igual a l'anterior, pero corresponent al curs 1891-1892.
P: 42.7 gr. 0: 42 mm. Metal1: AE. Col: particular.
MEDALLA 7
Igual ala medalla 5, pero del curs 1891-1892, i a la medalla 6, pero en daurat.
P: 44.2 gr. 0: 42 mm. Metall: AE daurat. Col: particular.
MEDALLA 8
Medalla de participacio 0 de merit del Concurs Internacional d'Arades de Desfonar, patrocinat per l'Institut Agricola de Sant Isidre, celebrat l'any 1892.
A) (Estrella) CONCURSO INTERNACIONAL DE ARADOS DE DESFONDE (estrella) 1892. En el camp, entrecreuades per la base i deixant un espai lliure al centre, dues branques de palma i llorer.
R) INSTITUTO AGRICOLACATALAN DE SANISIDRO. En el camp, un ruse i estris de pages. A l'exerg: POMAR. F.
P: 45 gr. 0: 47 mm. Metall: AE daurat. Col: particular. Fou l'artista: F. Pomar.
MEDALLA 9
A) 1482 BARCELONA. 1892 RECUERDO DEL IV CENTENARIO A COLON. En el camp, una representacio de I'arribada de Colom al Nou Mon.
R) ALMACEN DE QUINCALLA F.F. SUREDA YGLESIAS Y CIA. En el camp. una caravel-la amb una vela on es lIegeix: OBJETOS DE PLATA. A un costat: VALLMITJANA.
P: 9.8 gr. 0: 40 mm. Metall: alumini. Col: particular. Geto propagandistic dela firma F. Sureda, commemorant a la vegada el VI Centenari del Descobriment dAmerica. Fou obrada per Vallmitjana.
MEDALLA 10
Amb anella tallada.
A) FIESTAS NAUTICAS DE SANT FEUU DE GUIXOLS. 1892. En el camp, un escut central de la ciutat de Sant Peliu de Guixols amb motius mariners.
R) REGATAS INTERNACIONALES. En el camp, un veler.
P:9.5 gr. 0: 30 mm. MetaJJ: Llauto. Col: particular.
MEDALLA 11
Amb anella.
A) Sant Josep. La Verge i el Nen Jesus ocupant tot el camp.
R) Ocupant tambe tot el camp, la llegenda de nou lfnies: RECUERDO / DEL / XXV ANO DEL ENLACE / DE / MARTIN BULlD CAHUE / Y / CARMEN / SERT RIUS / 22 DICIEMBRE 1892.
P: 15.7 gr. (2): 30 mm. Metall: Llauto. Col: particular.
MEDALLA 12
Ovalada amb anella.
A) A I'exterior, llegenda: SANTA MARIA DE RIPOLL (estrella) REEDIFICAT EN L'ANY MDCCCXCIII. En el centre, una imatge dela Mare de Deu de Ripoll.
R) A la part superior: RECORT DEL MONASTIR / DE / RIPOLL i, a sota, una vista del monestir protegit per una muntanya amb elsol radiant al cim. A I'exerg, un escut heraldic.
P: 30.2 gr. (2): 51 x 30 mm. Metall: AE. Col: particular.
MEDALLA 13
A) A l'exterior. llegenda: ADVENIAT REGNUN TUUM formant un cercle, i dins del camp, un calze amb custodia radiant.
R) LJegenda en set Ifnies: RECUERDO / DEL / CONGRESO EUCARISTICO / CELEBRADO EN / VALENCIA / EN NOVIEMBRE DE / 1893.
P: 15.5 gr. (2): 38 mm. Metall: AE daurat. Col: particular.
MEDALLA 14
Ovalada amb anella.
A) CONGRESO EUCARISTICO a la part superior. La resta del camp l'emplena una imatge del Sag rat Cor.
R) A l'exterior, la llegenda: CELEBRADO EN VALENCIA EN NOVIEMBRE DE 1893. En el centre del camp, un calze amb custoria radiant, entre dos angels.
P: 10.8 gr. (2): 42 x 27 mm. Metall: AE platejat. Col: particular.
MEDALLA 15
Igual a I 'anterior, pero de niguel iamb anella.
P; 10.7 gr. (2): 42 x 27 mm. Metall: niguel. Col: particular.
MEDALLA 16
Tarnbe igual a la medalla 14, pero d'un altre material.
P: 9.3 gr. (2): 42 x 27 mm. Metall: AE. Col: particular.
MEDALLA 17
Ovalada amb anella.
1. CASAS 1 PL4
A) En el centre del camp, una imatge de Sant Vicenc Ferrer. A l'esquerra: S. VICENTE, i a la dreta: FERRER.
R) Ocupant tot el camp, la llegenda: RECUERDO I DE LA ROMERIA I DE I AGULLENT I PRESIDIDA POR I NUESTRO VENERABLE I PRELADO Dr I eM. SANCHA I 22 MAYO 1893.
P: 10.5 gr. 0: 40 x 29 mm. Metall: Llaut6 daurat. Col: particular
MEDALLA 18
Amb anella.
A) Ocupant tot el camp, seu i escut de Valencia.
R) (estrella) RECUERDO DEL PRIMER CONGRESO EUCARISTICO. En el centre, un calze amb custodiaradiant.
P: 4.2 gr. 0: 29 mm. Metall: Llaut6 daurat. Col: particular.
Medalla sense data, perc, segurament, del 1893.
MEDALLA 19
Igual a l'anterior, pero de plata iamb l'anella tallada.
P: 4.5 gr. 0: 29 mm. Metall: AR. Col: particular.
MEDALLA 20
Medalla amb anella, i fou creada per 1. Rosil.
A) (Estrella) DESCUBRIMENT DEL NOU MON (estrella) 1492. En el centre del camp, el cap de Colom mirant a l'esquerra.
R) (Estrella) SOCIETAT HUMORISTICA (estrella) BARCELONA 1892. En el camp, una figura grotesca amb armadura damunt la qual porta escrit: NIU GUERRER. En el coll: 1. ROSIL.
P: 11.4 gr. 0: 30 mm. Metall: estany. Col: particular.
MEDALLA 21
Amb anella i ovalada
A) CONGRESO EUCARISTICO i en el centre del camp, una imatge del Sagrat Cor.
R) CELEBRADO EN VALENCIA EN NOVIEMBRE DE. En el centre, un calze amb custodia radiant i un angel per banda. A l'exerg: 1893.
P; 7.2 gr. 0: 32 x 27 mm. Metall: Llaut6 platejat. Col: particular.
MEDALLA 22
Ovalada amb anella.
A) ADVENIAT REGNUN TUUM. En el camp, un calze amb custoria radiant flanquejat per dos angels.
R) Llegenda de set Ifnees: RECUERDO I DEL I CONGRESO EUCARISTICO I CELEBRADO EN I VALENCIA I EN NOVIEMBRE DE I 1893.
P: 10.2 gr. 0: 32 x 27 mm. Metall: Llauto platejat. Col: particular.
MEDALLA 23
Geto propagandistic del Iicor de brea Munera i commemorant el descobriment d'America.
A) CRISTDBAL COLON. Bust d'esquerra del descobridor.
R) En un cercle exterior: LICOR DE BREA MUNERA. BARCELONA. En el centre del camp, a quatre ratlles: RECUERDO / DE 4° / CENTENARIO /1892.
P: 4.4 gr. 0: 23 mm. Metall: AE. Col: particular.
MEDALLA 24
Amb anella ovalada.
A) En la part superior, arquejat: (estrella) SAN JUAN DE LA CRUZ (estrella) i en el centre, bust del sant.
R) Ocupant tot el camp, llegenda de sis Ifnies: PEREGRINACION / AL / SANTODESIERTO / DE LAS / PALMAS / ANO 1892.
P: 5.3 gr. 0: 32 x 26 mm. Metall: AR. Col: particular.
MEDALLA 25
Medalla commemortiva del IV Centenari del Descobriment i creada per B. Maura.
A) En un cercle exterior, la llegenda: Cristobal Colon descubrio el Nuevo Mundo eldoce de Octubre de mil cuatrocientos noventa y dos, reinando en Castilla y Aragon Dona Isabel y Don Fernando.
A la part central del camp, una escena allegorica del descobriment ensenyant Colom que des de la caravel-Ia Santa Maria mostra als seus homes el Nou Mon.
R) Ocupant tot en camp, una escena allegorica de I'arribada de Colom a Espanya, portant presents als Reis Catolics, A I'exerg: Cuarto Centenario / MDCCCXCII i B. Maura.
P: 134.7 gr. 0: 71 mm. Metall: AE. Col: particular.
MEDALLA 26
Igual a I'anterior, pero de plata.
P: 165.7 gr. 0: 71 mm. Metall: AR. Col: particular.
Num.: A.N 20
Lloe: Llfvia (Cerdanya)
Tipus de troballa: Individual
Composici6:
1 diner d'argent atribuit a Carles el Calb, de la seca de Melle.
Dates limit:
Aquesta moneda per be que atribuida, segons el seu estil, al regnat de Carles el Calb (840-866), no pot descartar-se que correspongui al regnat de Carlemany en el perfode que va del 793/4 al 806. Ambdos sobirans encunyaren monedes amb aquest tipus de monograma i separar avui les monedes dels dos regnats es fa molt diffcil, Els estudiosos francesos apliquen criteris estilistics i els tresors han donat alguna clarkia, pero no trepitgem terreny segur.
Loealitzaci6 :
Lloc indeterminat en el municipi de Llfvia,
ANNA M. BALAGUER
Data de la troballa:
Vers el 1950
Circumstancies de la troballa:
Casual, aillada i en superffcie.
Descripci6:
a! + CARLVS REX FR, entre dues grafiles. Creu.
r/ + METVLLO, entre dues grafiles. Monograma de Karolus.
p: 1,1 gr. 0 : 21 mm. Ref.: Prou, 692.
Comentaris:
Interessant troballa que va completant la nostra encara ninsa evidencia de monedes carolfngies aparegudes en els territoris dels comtats catalans. Crida l'atenci6 el seu pes feble 1.1 gr. enfront del pes mitja de 1,65 gr. del regnat de Carlesel Calh 0 bede 1,61 gr. de Carlemany. Ambd6s pesos han estat estimats en base a una mostra representativa d'exemplars. El pes feble d'aquesta moneda trobada a Llfvia es, en canvi, en bona consonancia amb els pesos baixos que trobem per les monedes carolfngies de seca catalana.
TROBALLA DE VINr;A (Conflent)
ANNA M. BA.LAGUER
Nurn.:
A.N.21
Lloc: Vinca
Tipus de troballa: Individual.
Composici6:
Un diner d'argent atribuit a Carles el Calb de la seca de Melle.
Dates limit:
Atribuida a Carles el Calb (840-866) Vid. els comentaris en aquest mateix apartat que fern a la troballa de Llivia, ja que son igualment aplicables en aquest cas.
Localitzaci6:
Lloc no determinat dintre del municipi de Vinca, comarca del Conflent, antic comtat de Cerdanya.
Data de la troballa: Abans de 1982.
Circumstancies de la troballa: Casual, ai:llada i en superffcie.
Descripci6:
a! + CARLVS REX FR, Creu entre dues grafiles. r/ + METVLLo. Monograma de Karolus, entre dues grafiles.
pes: 1,75 gr. 0 : 21 mm. Ref.: Prou, 692.
Comentaris:
Troballa de composici6 analoga a la de Llfvia. Malauradament no en tenim les dades ponderals.
20 21
TROBALLA DE GIRONA
Niim.: A. N. 22
Lloc:
No determinat de la demarcaci6 de Girona.
Tipus de troballa: Individual.
ANNA M. BALAGUER
Composici6:
Un diner d'argent atribuit a Carles el Calb de la seca de Melle.
Dates limit:
La moneda en questio ha estat atribuida a Carles el Calb (840-866). Valen tambe per aquesta moneda els mateixos comentaris que hem fet de la Troballa de Llfvia en identic apartat. De tota manera en el cas que ens ocupa l'estil i l'execuci6 dels tipus i lectures es menys acurat la qual cosa pot denotar certa degeneraci6 i per tant esser efectivament tardana.
Localitzaci6 :
Lloc indeterminat de la demarcaci6 territorial de Girona.
Data de la troballa:
Durant la Guerra Civil (1936-1939), passa a formar part de la colleccio C. P. avui dispersa.
Circumstancies de la troballa: Casual, aillada i en superffcie.
Descripci6:
al + CARLVS REX FR. Creu.
rl + METVLLO. Monograma de Carles. p: 1,65 gr. 0 : 22 mm. Ref.: Prou, 702.
TROBALLA DEL PANTA DE S. PONe;
Niim.: A. N. 23
Lloc: Panta de Sant Pone; (Solsones)
Tipus de troballa: Individual.
Composici6:
Obol d'argent de Carles de la seca de Tolosa.
Dates limit: Atribuida al regnat de Carles el Gros (884-887).
Localitzaci6 :
Panta de Sant Pone al curs alt del Riu Cardener.
Data de la troballa: 1972.
Circumstancies de la troballa: Casual, aillada i en superffcie.
Descripci6:
a/ + CA ( ) SIMPR - Creu
r/ ( ) OSA + CIYI
p: (0,49 gr.) fragment del 65% mes a menys 0 : 11,5 mm. Ref.: Prou. 822
var. IMPR en lloc IMR.
TROBALLA A ANDALUSIA
Ntim.: A. N. 24
Lloc: Indeterminat a Andalusia, probablement zona de Sevilla.
Tipus de troballa: Aillada.
Composici6:
L'obol d'argent de Pip! II, rei d'Aquitania (839-865).
ANNA M. BALAGUER
Dates limit: 839-865
Localitzaci6:
Lloc indeterminat, probablement a la zona de Sevilla.
Data de la troballa: Vers 1960.
Circumstancies de la troballa: Casual, aillada i en superffcie.
Descripci6: Obol.
a/: + PIPINVS IEX EO, entre dues grafiles. Creu.
r/ + METVLLO, Monograma de Pipinus.
p: 0,45 gr. 0 : 16,2 mm. Ref.: Inedita com a obol, correspon al tipus de diner Prou 689.
Comentaris:
Es tracta sens dubte d'una peca ben remarcable, no sols per el fet de la seva descoberta a Andalusia, que tarnbe ho es, sino per esserun tipus inedit als catalegs de referencia habitual (Prou, Gariel, Morrison-Grunthal). L'atribuim a Pip! II d'Aquitania perque presenta el mateix tipus que un diner ja conegut i que els catalegs de referencia atribueixen a aquest sobira.
Ntim.:
A. N. 25
Lloc:
No determinat, zona de Sevilla.
Tipus de troballa: Individual.
Composici6:
Un diner d'argent d'Od6 de la seca d'Angers (fragment).
Dates limit:
Atribuida al regnat d'Od6 (887-898).
Localitzaci6:
Lloc no determinat de la zona de Sevilla.
Data de la troballa: 1964.
Circumstancies de la troballa:
Casual, aillada i en superficie.
Descripci6:
a/ + GRA (TIAD) IREX. Monograma (0 D) 0+. r/ (AND) EGAVIS CIVIT (AS). Creu.
P: (0,8 gr.) fragment de poe mes del 50%. (2) : 20,30 mm. Ref.: Prou 432.
Morrisson: 1291.
Comentaris:
Aquesta moneda s'afegeix a la ja relativament abundosa evidencia de diners carolingis trobats a al-Andalus i mes concretament a la zona propera ala seva capital, Cordova.
ANNA M. BALAGUER
La substancial arnpliacio del nombre de troballes de moneda de tipus carolingi fetes a Catalunya 0 a la resta de la Peninsula, que oferim avui, be mereix un comentari global i una reflexio sobre el seu abast i trascendencia.
Fins fa ben poe temps les troballes de moneda carolfngia a Catalunya, fossin o no de seca catalana, eren inexistents. Aquesta panorarnica no deixava, perc, de preocupar-nos en observar que, d'una banda, hi havia almenys quatre tallers funcionant a Catalunya i, de l'altra l'evidencia documental d'esments de pagaments expressats en moneda, des de la primera meitat del segle IX.
Tot aixo cornenca a variar substancialment amb I 'aparicio deles seguents descobertes: un diner de Lluis el Pietos de la seca de Roda (Roses) a Empuries; un obol de Narbona del mateix sobira, trobat a Cerdanyola; un diner tambe de Lluis el Pietos, de Verdii, descobert en un indret no determinat de Catalunya i de dos obols de Barcelona de Carles el Calb, de tipus desconegut fins aleshores, arnbdos procedents de les proximitats de Barcelona'.
A tota aquesta evidencia, avui hi sumem: tres descobertes de diners a nom de Carles, amb monograma, atribuits a Carles el Calb, pero que algun d'ells be podria correspondre a Carlemany; tots tres son de la seca de Melle, una de les mes productives, i corresponen ales troballes de: Llfvia, Vinca i dernarcacio de Girona.
1.- BALAGUER, A. M., -Troballes de moneda carolmgia a Catalunya- Gaceta Numismatica 84, pp. 143-4.
Tenim tambe la descoberta d'un obol d'argent de Carles el Gros (884-887), de la seca de Tolosa. A mes a Sant Julia de Ramis (Girona) fou trobat un obol de transici6 de Barcelona (Crusafont 9-A).
Cal recordar, igualment, la troballa d'un tresoret procedent molt probablement de l'area de l'imperi carolingi que es correspon amb l'actual Catalunya. El tresor 0 la part de tresor que pogue esser estudiat d6na la segiient composici6:
- diner de transici6 de Barcelona a nom de Carles (Crusafont8-A).
- obol similar (Crusafont 9-B).
- obol de Carles el Gros (884-887) Tolosa. (Prou, 822).
- diner d'Od6 (887-898). Tolosa. (Prou, 824 var).
- diner d'Od6 (887-898). Peronne (Prou, 245 var).
- diner de Lluis el Cec (rei de Provenca 887-928). Arle (Prou 882 var).
EI conjunt fou estudiat i publicat per M. Crusafont, que situa l'amagatall del tresor en una data no mes enlla del 898, donada la bona conservaci6 dels diners d'Od6.
Finalment disposem de la informaci6 d'un petit conjunt de 5 diners i un obol deles seques de Bourges, Tolosa, Tours, Narbona, Melle i Pavia, trobat a Castell Rosell6. G. Claustres, que publica el tresor pensa que es del segle IX, pero el Professor Grierson ens advertf que caldria una revisi6 del conjunt, ja que la presencia de diners de Pavia i de Narbona fan pensar en una data mes tardana-.
Totes aquestes troballes de moneda carolfngia d6nen tot un sentit als esments de pagaments en moneda que comencem a trobar en la documentaci6 en dates tan primerenques com el 823 i que aniran repetint-se al llarg de tot el segle.
Un primer recull de les referencies mes antigues disponibles, per comtats, ens d6na una idea de la presencia de circulant monetari en aquest segle.
823, Venda d'una vinya al Castell de 1'Areny per 9 sous'. 826, Venda d'una vinya i un trull a Orrit per 22 sous". 834, Venda d'una terra a Ala6 per 2 sous". 838, Venda de la vila de Togor6 per 22 sous". 839, Venda d'alous a Elins per 25 sous".
2.- Per ales referencies exactes de totes aquestes troballes, Vid. la justificacio i llistat adjunt al mapa que presentem.
3.- ABADAL, R. d'. Catalunya Carolingia, III, «EIs comtats de Pallars i Ribagorca», Barcelona 1955, doc. 5.
4.- Ibid. doc. 7
5. - Ibid. doc. 13
6.- Ibid. doc. 15
7.- BARAUT, C. «EIs documents de \'Arxiu Capitolar de la Seu d'Urgell- Urgellia II, doc. 9).
ANNA M. BALAGUER
Rosse1l6
861, 30 diners d'una venda",
Barcelona (860-862), donaci6 al bisbe Frodoi del benefici del terc de la moneda per Carles el Calb, 878 confirmaci6 de la donacio". 894, 10 sous d'una venda'",
Ausona -881, 2 sous d'una venda. 881, 10 diners d'una altra venda II
Cerdanya-Berga 881, 5 sous d'una venda 12
Girona 891, 15 sous d'una venda".
Eis febles vol urns d'encunyaci6 de la moneda carolfngia de seca catalana, que semblen deduir-se tant de l'evidencia numismatica com de la practica absencia d'aquestes monedes ales troballes fetes a Catalunya, ens feren pensar que les necessitats de circulant havien d'esser suplides per diners carolingis de seques d'enlla del Pirineus, algunes d'elles ben productives'".
Aquesta hipotesi, mancada en principi d'una base de sustentaci6 en les troballes, ha anat prenent forca a mesura que han anat apareixent les informacions sobre troballes de moneda carolfngia de que ara disposem. El seguit de troballes que ara donem a coneixer no fa mes que confirmar aquell punt de partida.
8.- MONSALVALVATJE I FOSSAS, F. Noticias Historicas, vol. XXI, doc, 8,
9.- ABADAL, R. d'. Op. cit. (Catalunya Carolingia ), vol. I, doc. II.
10.- JUNYENT, E., Diplomatari de la Catedral de Vic, doc. 24.
11.- Ibid. doc. 2
12.- Ibid. doc. 3
13.- Ibid. doc. 15
14.- BALAGUER, A.M., Historia de la Moneda dels Comtats Catalans. Tesi doctoral lIegida a la Universitat Autonorna de Barcelona, juny 1989, vol. I, en especial el capitol J, titulat «La moneda carolingia: antecedents. La Moneda Carolfngia a Catalunya».
Troballes de moneda carolingia en territoris d'Al-Andalus
Tambe en aquest aspecte tan interessant del circulant carolingi hem fet sensibles progressos.
L'any 1987 publicavern una cornbinacio d'un dirhem amb un dirhem d'Abd ai-Rahman II (822-852) amb un fragment de diner de Llufs el Pietos (814-840), trobada a Andalusia. Combinacions similars de dues peces, consistents en la insercio, per un tall transversal, d'un franment doblegat en forma de pinca a una moneda sencera, son relativament freqiients en els dirhems de I'Emirat. El realment extraordinari es la cornbinacio d'un dirhem, no amb un altra dirhem fragmentat, sino amb un tros de diner carolingi.
L'evidencia existent ens assenyalava el famos tresor de la Sagrada Farru1ia (barri de Cordova) integrat per 170 dirhems i innombrables fragments (monedes i fragments pesaven l.355 gr.) dels anys 157-298 H. (773-910) i que contenia, tambe, alguns fragments de monedes carolfngies del segle IX.
Hi havia, tambe, la noticia de la troballa en un lIoc indeterminat de laPeninsula d'un tresor de moneda carolfngia amb unes dates limit del 884-98615•
Avui podem sumar les segiients dades, totes de la zona propera 0 de l'area Sevilla-Cordova: Un obol de Pipf II dAquitania (839-865), inedit als catalegs de referencia mes usuals, com son els de: Gariel, Prou, 0 be Morrisson-Grunthal i tambe un fragment de diner d'Odo (887-898) de la seca d'Angers, procedent igualment d'Andalusia.
Totes aquestes troballes no fan mes que confirmar els contactes del mon andalusf amb el mon carolingi, molt mes intensos i freqiients del que hom creu sovint. Per altra banda, cal recordar tambe, que ales troballes europees es donen igualment associacions de dirhems amb diners i les troballes de moneda musulmana d'or 0 d'argent no son pas infrequents".
15.- Per les seves referencies concretes Vid. el llistat justificatiu que acompanya el mapa. 16.- Vid. per exemple la sfntesi ja classica de DUPLESSY, J., «La circulation des monnaies arabes en Europe Occidentale du VIII au XIII siecles «Revue Numismatique, 1956, pp. 101-163.
ANNA M. BALAGUER
1. DUURSTEDE (Holanda) (De Coster, «Restitution de qualques monnaies a Charlemagne» Revue Numismatique Belgue, 1852, pp. 369-403.
2. EMPURIES (Crusafont, M., «Tipo inedito de Carlomagno dela ceca de RodaActa Numismatica, 13, 1983, pp. 125-135.
3. BELVEZET, Uzes Dep. Gard (Franya).- (Gariel, E., Les monnaies royales sous la race carolingienne, Strasbourg, 1883, vol. I, pp. 65-7 i Morrison, Carolingian Coinage, N. York, 1967, p. 324).
4. VEUILLIN, prop d'Apremont, Dep. Cheer (Franya).- (Gariel, op. cit. p. 60 iss.; Morrison, op. cit., p. 345).
5. BARCELONA 0 els seus entorns (?).- (Crusafont, M. «Nou tipus carolingi de Barcelona de Carles el Calb». II Simposi Numismatic de Barcelona, 1980. pp. 47-55; Balaguer, A.M., «La circulaci6 monetaria al PIa de Barcelona a l'epoca Medieval». Actes dell Congres d'historia del Pla de Barcelona, 1982, p. 221-2.
6. CATALUNYA, lloc no determinat.- (Crusafont, M. «Consecuencias de dos hallazgos de monedas catalano carolingias de transicion- Melanges offerts au Dr. J. B., Colbert de Beaulieu», Paris, 1987, pp. 227-234).
7. SANT JULIA DE RAMIS.- (Ibid. p. 230).
8. CERDANYOLA.- (Colomer, J. «Hallazgos monetarios en Catalunya», Gaceta Numismdtica, 74-75, p. 268.
9. CATALUNYA, lloc no determinat.- (Balaguer, A.M., -Troballes de monedes carolfngia a Catalunya», Gaceta Numismdtica, 84, pp. 143-4).
-10. LLIVIA.- (Balaguer, A.M., «Troballes Monetaries VI!», Acta Numismatica, 17-18, mim. A. N. 20).
11. VIN<;A.- (Ibid., mim. A. N. 21).
12. GIRONA, demarcaci6 (Ibid., rnim. A. N. 22).
13. PANTA DE SANT PON<;, curs alt del Cardener. (Ibid, num, A. N. 23).
14. CASTELL ROSSELL6 (Perpinya).- (CLAUSTRE, G., «Decouverte d'un tresor carolingien de la deuxieme moitie du IXe siecle «Bulletin de la Societe Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees Orientales, 77, 1962, pp. 27-34.
15. C6RDOVA, Barri de la sagrada Famflia.- SANTOS GENER, S. -Monedas carolingias en un tesorillo de dirhems del emirato cordobes», Numario Hispanico, 1956, pp. 79-87.
16. ANDALUSIA, lloc indeterminat.- (Balaguer, A. M.; Canto, A., «Al-Andalus y los carolingios un singular hallazgo monetario» Gaceta Numismatica, 85, 1987, pp. 41-9.
17. ANDALUSIA, Hoc no determinat.- (Crusafont, M., «Troballes Monetaries», Acta Numismatica, 17-18, mim. A. N., 24).
18. SEVILLA, zona de. (Balaguer, A. M., Ibid., A. N. 25).
®19?
* Troballes caroifngies de seca catalana, aillades,
Troballes caroifngies de seca catalana, tresorets.
• Troballes de moneda carolfngia, s. IX, aillades.
® Troballes de moneda carolfngia s. IX, tresors.
* Troballes de moneda carolfngia s. X-XI, aillades.
®
Troballes de moneda carolfngia s. X-XI, tresors.
ANNA M. BALAGUER
19. PENINSULA IBERICA, lloc no determinat. (CARON, E., Monnaies Feodales Francaises, Paris, 1882, pp. 115 f.)
20. IRUN, ermita de Santa Helena.- (Barandiaran, 1., «Novedades sobre la Alta Edad Media en Guipuzcoa», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragon, X, 1975, pp. 557-580.
21. SANTIAGO DE COMPOSTELA, (Navascues, 1.M., «Hallazgos monetarios en la Catedral de Santiago de Cornpostela», Numario Hispanico, III, 1954, pp. 195-7).
22. IBANETA (Navarra).-(Mateu y Liopis, F., «Hallazgos monetarios VII» Numario Hispdnico, I, 1952, mim. 577.
23. PALMA DE MALLORCA, (Crusafont, M., «Nou tipus carolingi op. cit. II Simposi Numismatic de Barcelona, 1980, pp. 52-3).
I'itRIA
ACTAS DEL VI CONGRESO NACIONAL DE NUMISMAnCA, OVIEDO, 26-28 de Septiembre de 1984, Numisma, 186-191, 1984, 354 pags.
Las comunicaciones presentadas son las siguientes:
Cronica del VI Congreso Nacional de Numismatica. Villaronga Garriga, Leandro: Metodologia. Asociaci6n Espanola de Numismdticos Profesionales (A.E.N.P): La Numismatica y el IVA. Alfaro Asins, Carmen: Monedas retocadas, dudosas y falsas de Gadir. Vidal Barden, Jose Marfa: Tesorillo de denarios romano-republicanos de Nerpio (Albacete) Sanchez de Arza, Vicente: Las monedas del tesoro de Arrabalde. La Asturias Cismontana. Beltran Martinez; Antonio: Filatelia y Numisrnatica: Las monedas de C. Norbanvs y la fundacion de Norba Caesarina (Caceres). Mangas, 1.; Francisco, 1. y PedregaL, A.: Circulacion monetaria y medios de cambio durante la antigiiedad en el area astur (provincias de Asturias y Leon).
Beltran-Lloris, Miguel: Un aureo inedito de Galba, procedente de Calatorao (Zaragoza). Medrano Marques, Manuel Marfa: Aproxirnacion historico-numisrnatica a los asentamientos romanos y medievales de Villoldo y la Dehesa de Macintos (Palencia).
Mateu y Llopis, Felipe: En el XIV Centenario de Hermenegildus Rex. La pugna de 574-585 testimoniada par los tremises godos.
Sanchez de Arm, Vicente:Sisebuto en Pesicos, R. Ibrahim, Tawfiq: Un dirheminedito del califa omeya de Cordoba (Abd-al-Rahman V al-Mustazhir bi-)Ilah, acuiiado en AI-Andalus, el afio 414 H.
Ubieto Artur, Marla Isabel: Los morabedfs ayadinos, circulacion y cambio en el Reino de Aragon segiin la documentacion coetanea.
Saenz-Diez, Juan Ignacio y Vidal, Jose Marfa: Dirhem inedito de Denia del afio 443 en un tesorillo de Almeria.
Departamento de Historia Medieval de La Universidad de Oviedo: Circulacion monetaria en Asturias durante la alta Edad Media (siglos VIII-XII).
Beltran Martinez, Antonio: La monedamedieval aragonesa: estado de lacuestion.
Crusafont i Sabater, M.: Aspectos numismaticos de la expansion mediterranea.
Garda Alvarez, Benjamin: Los dineros de vellon de Alfonso IX con la ceca 0 (,son de Oviedo?
Cepa del Valle, Enrique: Acunacion de moneda en Asturias durante la Edad Media. Sanchez de Am, Vicente: Estudio, desarrollo y legitirnacion numisrnatica del Consejo de Asturias y Leon.
ASSOCIAZIONE NUMISMATICA SARDA. Mostra di Numismatica. Sassari 1988.
El cataleg d'aquesta rnagnffica exposicio numisrnatica es en realitat un complet manual i cataleg de la moneda sarda medieval i moderna, amb la novetat d'incloure la rarfssima serie bizantina. Totes les peces son fotografiades per la qual cosa es un complement ideal al manual del Prof. E. Piras (Monete della Sardegna, Sassari, 1985), president de l'Associacio i organitzador de l'exposicio. Com a novetats en la serie catalanamedieval cal assenyalar la publicacio del mig ral de plata d'Alfons el Magnanim.
M. CRUSAFONT
CERCLE. Inforrnacio Nurnisrnatica, Seccio Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, ruirn. 1, desernbre 1987, mirn. 2, juny 1988 i mim. 3 desernbre 1988.
Ha nascut una nova, petita, perc eixerida publicacio numismatica amb caracter periodic. Sia benvinguda i desitgem-li llarga vida, que en el mon de les publicacions de la nostra especialitat no ha d'haver-hi esperit de competencia, sino de col-Iaboracio. En realitat la nova revista ve a cobrir un buit en tractar-se d'una publicacio d'ambit catala, escrita fonamentalment, per no dir totalment en aquesta llengua, i en poder adoptar un to desirn- bolt i fins i tot festiu en les seves informacions i comentaris. Aixo no desdiu de la Ifnia rigorosament cientffica dels estudis que publica, tot comptant amb collaboracions de firmes tan prestigioses com ho son les seguents: Dr. L. Villa]onga, Sr. A. Turro, Sr. Domingo Sellart, Dr. M. Crusafont i Sabater, Sr. J. Vilaret, Sr. M. Garcia Garrido, Sr. R. Comas, Dr. P. Lopez Sanchez, Sr. F. Bistuer, Sf. J. Colome, Sr. J. Escudero, Dra. A. M. Balaguer, Sf. J. Benages, i Sr. Ll. Vila Cases.
D'entre la part de la publicacio dedicada a la informacio, als comentaris i la vida social, cal destacar molt especialment la secci6 titulada «Ardits», signada amb el pseudonim Guinard, mot no menys numismatic, i la secci6 «Ells fan la Numismatica». En la primera hom realitza un comentari sobre temes polemics, curiosos, divertits 0 anecdotics per a treure'n una ensenyanca, pero sempre realitzat amb humor.Enla segona, es tracta de fer la semblanca, en base al dialeg, d'una persona, que des de diferents posicions, hagui realitzat 0 estigui realitzant una labor positiva i notable per la nurnismatica.
En acabar aquestes lfnies ens comuniquen que per raons benalienes a la voluntat de laredacci6 de la revista CERCLE, aquesta publicaci6 es veu obligada a canviar de nom. A partir d'ara se'n dira l'ARDIT, no hi ha dubte, sera tambe ben eixerit i continuara amb la numeraci6 del difunt CERCLE, ara reencarnat.
A. N.
III CONGRESO NACIONAL DE NUMISMATICA. 20-23 novembre, 1985, (Sintra) Lisboa, 1985, 638 pp.
El Clube Numisrnatico de Portugal realitza aquest congres dedicat a estudiar la moneda portuguesa i el seu resso i influencia a nivell mundial. EI Congres fou presidit en la seva comissio executiva pel Sf. FA. da Costa Mendes Magro i s'ocupa de la direccio cientffica el Dr. M. Gomes Marques.
D'entre els treballs presentats cal destacar el de M. Crusafont que fa referencia i aporta nova i abundosa documentacio sobre Pere de Portugal, rei de Catalunya (1463-1466).
EI conjunt de les aportacions fou el seguent:
Metrologia e Cronologia dos reais brancos de Dom Joao I. Mario Gomes Marques y Teresa Gomes Marques.
Contribuicao para 0 estudo dos espadins de Dom Afonso V. Adriano F T Trigo, Fernando Braganca Gil, Maria Filomena Guerra y Maria de Rosario Telo da Gama.
Metrologia das moedas emitidas por Dom Afonso V de Portugal na qualidade de Rei de Castela e Leao. Mario Gomes Marques, M. FatimaAraujo y Joao M. Peixoto Cabral. Aplicacao de metodos de taxonomia numerica no estudo dos reais emitidos por Dom Afonso V de Portugal na qualidade de Rei de Castela e Leao. Mario Gomes Marques, Joao M. Peixoto Cabral y M. Fatima Araujo.
La epopeya de Portugal -instauracion del «Portugues. de 'oro. Octavia Gil Farres. Moedas de cinco vintens emitidas no reinado de Dom Manuell. Paulo Ferreira de Lemons.
The portuguese coinage of the Malay Peninsula -the Bastardos of King Dom Manuel I. E.E. Sim.
Indio de D. Manuel I, Testae n.? ]9 de Aragao (D. Joao III) e Contos para contar. Paulo Ferreira de Lemos.
Theclove and the ceitil -the first european-struck trade coin of the Western Pacific. K. A. Rodgers.
Un exemple ancien de cooperation europeene du Portugal: Ie «franc» de Dom Antonio Prieur de Crato, Roi de Portugal. Patrick Devaux. Contribuicao para 0 estudo das mutacoes monetarias concretizadas por carimbagem do numerario de prata circulante nos reinados de D. Joao IV e D. Alfonso VI. Francisco Antonio Magro.
Aproveitamento de cunhos na amoedacao de cobre no infcio da Quarta Dinastia. Cesar Joiio Santos Gomes.
Fakes in Indo-Portuguese coinage. PPShirodkar.
Cunhagens de Diu antes de depois de 1684. Fenelon Rebello.
Uma analise das cunhagens portuguesas por balance. jose Rodrigues Marinho. Origenes e evolucao do papel-rnoeda em Portugal, seculos XV a XIX. Nestor Fatia Vital. Papel moeda de Junot. Mario Santos de Almeida. Equivalencias de los marcos de Portugal y de Castilla a traves de un documento fechado en Valladolid el afio 1544. Josep Pellicer i Bru y Mario Gomes Marques. Hallazgos de moneda portuguesa medieval y moderna en el Reino de Castilla-Leon y Corona Catalano-Aragonesa. Ensaio de sintesis y analisis. Anna. M. Balaguer. The circulation of Portuguese coinsinGreat Britain. John P C. Kent. Acufiaciones del Principe portugues Pedro Rey de Catalunya en 1463-1466. M. Crusafont i Sabater.
Acufiaciones de los Reyes marroquies relacionados con la corona de Portugal (1500-1578). Juan Ignacio Saenz-Dier, «Portugaly» (Portugueses) in Poland of the 16th and 17th century. Andrzej Mikolajczyk.
Consideracoes e conjecturas sobre 0 «Tornes Dionisii». Valdemar Cordeiro. Cronologia dos reais de de: soldos de Dam 100.0 1. Mario Gomes Marques y Mario M. Gomes Marques.
Talha e resposta as partes. Mario M. Gomes Marques y Mario Gomes Marques. The evolution of style in dies of Crepusius denarii. G. F. Carter, R. R. Powell yD. 1. Frurip. Uma moeda da oficina de Ebusus na coleccao do Museu de Evora. Maria Graciana Dias Marques.
El tesorillo de Carisia. L. Villaronga. Las monedas de los Reyes Catolicos. Antonio Beltran Martinez: A moeda de S. Tome apos a independencia -a obra. Antonio Ambrosio. Estados de conservacao -proposta de norma definidora. Cesar 1. Santos Gomes y Francisco A. Magro. Discussao das cornunicacoes. Conclusoes e recornendacoes. A.M.B.
COMMISSION INTERNATONALE DE NUMISMATIQUE. 1985
EI Cornia: de la Comission Internationale de Numismatique ha tingut l'assemblea anual a Munich (RFA), a les salesde lAcademia Bavaresa, els dies 26 i 27 d'Agost. Els participants foren en nombre de set: Robert Carson, president (Anglaterra), Peter Berghaus, vicepresident (RFA), Istvan Gedai, vice-president (Hongria), Kolbjorn Skaare, secretari (Noruega), Herbert Cahn, tresorer (Suissa), Michael Bates (USA) i J-B. Giard (Franca), als quaIs s'ajuntaren com a invitats John Kent i Paul Naster.
En obrir la sessio, el president ha expressat el sentiment del Comite per la mort de Ernesto Bernareggi (Mila), representant italia.
S'aprova I 'acta de la reunio anterior, celebrada a Berlin i a Dresde (26-28 marc de 1984), publicada al Compte-rendu 31, 1984, en absenciadel president, retingut a Australia durant tot I'any, el vicepresident Peter Berghaus ha tingut que prendre algunes decisions i dona notfcia de res seves activistas.
En particular ha participat en divendres reunions del cornite encarregat d'organitzar el Congres de Londres de 1986, i ha pres les mesures necessaries per la reunio d'una seccio numismatica al Congres Internacional de Ciencies Historiques de Stuttgart, on diverses comunicacions havien de presentar-se el 29 d'agost de 1985.
EI tresorer ha presentat els comptes i les previsions del pressupost per 1985, i ambdos foren aprovats. Malgrat algunes baixes, el nombre d'adherits avui dia es de 112 (provinents de 36 paisos) i s'han enregistrats 7 altes, vingudes d'Alemanya, Austria, Belgica, Hongria, Marroc i Suissa.
L'editor de Newsletter, Herbert Cahn, manifesta que dos mimeros han estat publicats l'any anterior i que d'altres ho seran en 1985. Les circulars destinades a obtenir notfcies dels adherits nomes han recollit una taxa de participacio del 25 %, la qual cosa ha motivat la remesa d'un nou recordatori. EI Compte-rendu 31, on figuren les contribucions sobre la historia dels Gabinets de Stuttgart i Karlsruhe, es presentat. S'acorda que el proxim niirnero seguira el model habitual, i que contindra, si aixo es possible, la contribucio sobre la historia i el contingut dels Gabinets de la Gran Bretanya, pais on tindra lIoc el proper Congres Internacional de Nusrnismatica. John Kent, membre del Comite organitzador ha presentat, per altra part, les disposicions preses per aquest congres (8-12 setembre 1986), assegurant que la preparacio del Survey ojNumismatic Research (1979-1984) es troba en bon carnf, que altres mesures havien estat preses pel bon desenvolupament i acollida dels
participants i que s'estava examinant curosament la llista de les comunicacions proposades. Les circulars demanant la participaci6 seran enviades a la fi de I'any. EI projecte d'una medalla destinada a commemorar I'esdeveniment havia estat sotrnes al Cornite, i ha estat previst que la Commissions es reunira en assemblea pelnaria el dissabte 13 de setembre de 1986.
EI Comite ha rebut la proposici6 de tres membres per a l'organitzaci6 del Ile Congres Internacional de Numismatica: la Societat Hongaresa de Numismatica (Magyar Numizmatikai Tarsulat), la Societat ltaliana de Numismatica (Societat Italiana de Numismatica) ilaSocietat Belga de Numismatica (Societe Royale de Numismatique de Belgique). La decisi6 final correspondra a I'Assemblea plenaria de setembre de 1986.
El Comite ha aprovat la proposici6 feta pel Centro Internazionale di Studi Numismatici de Napoli d'anomenar dos nous membres, K. Jenkins i Nicolas Aparisi. Tot seguit s'ha discutit la constituci6 i proposades algunes esmenes, les quais seran sotmeses als membres de I'assemblea abans de la plenaria de 1986.
Paul Naster (Lovaina), president de la subcomissi6 dels Sylloge Nummorum Graecorum, ha presentat la informaci6 sobre l'estat dels treballs.
Malgrat que res no s'ha publicat el darrer any, dos fascicles estan a la impremta (col-leecions de la Universitat d'Aarhus i de la Munzsarnmlung de Munich); altres fascicles estan en preparaci6 en dotze paisos.
Es parla d'altres projectes: el volum III del Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae ha estat enviat a la impremta l'estiu de 1985. Tambe s'ha tingut notfcia de les dificultats en que es troba l'ANS per publicar correctament la seva Numismatic Literature. Per a superar-Ies, una crida ha estat feta als editors nacionals i a tots els autors per tal que subministrin el mes rapidament possible els tftols i els resums de llibres i articles. S'ha suggerit de reunir, a Londres els dies del Congres, els editors nacionalsi representants de I'ANS per a remarcar la importancia de I'empresa i discutir els problemes.
La Bayerische Staatsregierung i el Verband der deutschen Munzhandler han organitzat les recepcions per al Comite i en honor a la nostra reuni6, el Dr. Wolfgang Hess, director de la Munzsammlung de Munich, ha donat una conferencia sobre la historia de la Instituci6. S'ha decidit que el Comite tindra la propera reunio a La Haya, Paisos Baixos, el 22 i 23de Maig de 1986, sota totes les reserves.
R.A.O. CARSON, PRESIDENT
COOPER, DENIS.The art and craft of coin making. A History ofminting technology. Ed. Spink & Son, Londres, 1988, 264 pp.
Obra d'excepcional interes per al coneixement de l'evoluci6 de les tecniques de fabricaci6 de la moneda, ternatica tan poe i tan mal estudiada en general. La panorarnica que ens d6na l'obra cornenca amb els inicis de la moneda al segle VI a. C. i acaba en els nostres dies. No es centra, tampoc, en un pafs concret, sin6 que recull dades d'arreu, sens oblidar el poe conegut sobre les tecniques emprades per les segues hispaniques de l'Edat Moderna.
A un text excel- lent s'hi suma una presentaci6 formal bellfssima amb mes de 300 il-lustracions, moltes en color, de maquinaria, aspecte d'algunes seques, esquemes, eines, etc. La tasca de recull i publicacio de tot aquest material grafic es impressionant i donaria de per si justificaci6 a I'obra.
Com indica el mateix autor el treba!l no va dedicat iinicament al numismatic, sin6 tambe a l'historiador, al enginyer i tambe a I'home de !leis, ja que tots hitrobaran aspectes d'interes i utilitat.
Prologa aquesta obra el Professor Philip Grierson el qual ens fa saber que I 'autor es una persona vinculada, durant molts anys, a la fabricacio de moneda des del seu carrec com a enginyer en cap de la Royal Mint britanica. D. Cooper ha dedicat molts anys i notables esforcos a la recopilacio en arxius i biblioteques del material que ara posa al nostre abast amb la publicacio d'aquesta obra.
ANNA M. BALAGUER
CRUSAFONT i SABATER, M. i BALAGUER, A. M. Monedas en fa Historia. Antecedentes monetarios de las autonomias espanolas. III Exposicion Nacional de Numisrnatica, Madrid, 1987, pp. 227.
Un cataleg d'exposici6 gens convencional i segurament mes utiI es el redactat per M. Crusafont i A.M. Balaguer.
Es tracta de donar rnitjancant una cinquantena de cartografies una concisa, pero no menys utiI i suggestiva visio de la historia de les encunyacions monetaries de les terres que avui s'integren dins l'Estat Espanyol des de I'antiguitat als nostres dies. No s'oblida tampoc la projecci6 exterior a la Mediterrania a l'Edat Mitjana per la Corona CatalanoAragonesa 0 la projeccio europea, durant la dinastia Austria i tarnbe la d'Ultramar, despres de la descoberta del Nou M6n. S'intercalen comentaris i fotografies de monedes a les cartografies, en les quaIs es localitzen les diferents seques actives en cada moment. Cada mapa es tambe acompanyat per una relaci6 dels tallers amb la mencio dels perfodes o circumstancies en que encunya. Aquesta es la primera ocasio en que es realitza una cartografia sistematica amb aquest abast.
Aquest volum conte ames algunes breus col-laboracions, sobre diversos temes, de: R. Chaves, F. Gimeno Pascual, F. Mateu y Llopis, A. de Guadan, A. 01'01 Y i L. Villalonga. A. N.
CRUSAFONT I SABATER, M.; GARCIA GARRIDO, M.; BALAGUER, ANNA M. Historia de la moneda catalana, fotografies de 1. ISERN, Caixa de Barcelona, Barcelona, 1986.
Aquest llibre aconsegueix la seva finalitat, que es la de fer arribar les monedes catalanes per la visi6 al no iniciat en numisrnatica.
Perc ens cal afegir, que l'iniciat fruira enormement amb la visi6 de tantes monedes meravelloses, per la seva qualitat i la bella reproduccio en color, moltes d'elles engrandides de tamany.
EI Ilibre cobreix tota la historia de la moneda catalana, des de la dracma de Rhode, que fa meravellosa la sobrecoberta, fins els bitllets dels pobles de la guerra civil de 1936-39.
Els autors aconsegueixen exposar amb c1aretat i senzillesa tota la nostra historia monetaria, mantenint tot el rigor cientffic, la qual cosa fa ames d'agradable la seva lectura el que sigui profitosa, alternant-se amb la visio esplendida de les nostres monedes, fotografiades per Jordi Isern.
Un bon Ilibre per fer rnes entenedora la nostra nurnismatica que ens cal agrair a la «Caixa de Barcelona» pel seu mecenatge.
L.v.
CRUSAFONT I SABATER, M. «La moneda: identificaci6 i significacio» a Santa Eulalia d'Encamp. Evolucio historica d'un edifici s. IX-XX. Memories del patrimoni, mim, 2, Andorra, 1989, pp. 83-90.
EI conjunt de l'obra es un aplec d'estudis arqueologics, histories, numismatics i antropologics basats en les excavacions realitzades a Santa Eulalia d'Encamp. Pel que afecta a la nostra especialitat podem qualificar el resultat de l'estudi com de pauta modelica de colIaboracio entre numismatics i arqueolegs, circumstancia que, sens deixar d'esser paradoxal, es ben rara.
M. Crusafont ha estudiat prop d'un centenar de monedes procedents d'aquesta excavaci6. L'autor tot tenint present l'evidenci de la resta de troballes rnonetaries realitzades a Andorra, en sa major part procedents tarnbe d'excavacions, juntament amb les dades que aporta la documentaci6 escrita, ha tracat una panoramica de la circulaci6 monetaria a Andorra. El periode cronologic compren del s. XIII al XIX, perc en els que hi ha una evidencia monetaria mes notable es pels segles XVI-XVIII.
Es ben palesa la fidelitat amb que la moneda trobada reflecteix les diferents etapes historiques viscudes pel territori andorra, aixf com les vicisituds del mateix Iloc de la troballa, Santa Eulalia d'Encamp.
A. M. BALAGUER
GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA, segona edici6, Barcelona, 1986.
En realitzar-se aquesta segona edicio de la nostra Enciclopedia, la seva direcci6 encomana a M. Crusafont i Sabater i a A. M. Balaguer la revisi6, ampliaci6 i actualitzaci6 dels mots relacionats amb la moneda iamb la seva historia. Aixo era certament ben necessari donades les mancances, les omisions i els errors, a voltes ben notables, de la primera edici6. Tot i aixf aquesta revisio no ha estat encara del grat dels autors que han hagut de supeditar la revisi6 a les exigencies de la redacci6 general de l'obra, que nomes permetia un cert grau de modificacions i ampliacions.
D'entre els nous mots incorporats cal destacar: Acta Numismatica, Bonhom, bossonalla, bracteada, Castells (medallista); X. Calic6, dupondi, episcopal, estatera, for, Gaceta Numismatica, genovf, jet6, Maxim Tira, mestre de seca, Memorial Numismatic Espanol G.c. Miles, monederMuseu J. Puig, Numisma, pugesa, quarterola, reencunyar, semis, siliqua, talla i A. Turr6. Han estat totalment redactades de nou: agramuntesa, bi1l6, maneda catalana, blanca, comtal,denari, dinar, ducat, malia, manciis, morabatf, pesal.
Amb aquestes incorporacions haura millorat molt la utilitat de la Gran Enciclopedia Catalana per els interessats per la numismatica.
A. N.
LABROT, J. Une histoire economique et populaire du Moyen Age. Les jetons et mereaux, Ed. Errance, Parfs, 1989, 236 pp.
Important aportaci6 de l'autor al diffcil i tan oblidat camp dels jetons i els senyals medievals, especialment. Despres d'uns breusantecedents en que es tracta de les «tesseres» a l'antiguitat, J. Labrot passa a tractar dels «rnereaux» medievals, tot analitzant els seus origens, etimologia, diferents categories i utilitzacions, jetons de comptabilitat, els «rnereaux» a diferents paisos, la seva tecnica de fabricaci6, la seva tipologia, etc. En defi-
nitiva un estudi complet dels diferents aspectes i funcions d'aquestes emissions. Acompanya el text un util glossari de termes i un repertori bibliografic.
Ens congratulem de poder comptar a partir d'ara d'aquesta uti! i documentada guia enun terreny encara tan fosc de la numisrnatica.
A. M. BALAGUER
LOYE, G. De, Medailler du Musee Calvet, 1, Monnaies en or de I 'antiquite, byzantines et du haul Moyen Age, Fondation du MuseeCalvet, Avignon, 1987.
En aquest primer volum, el qual compren les monedes d'or de l'antiguitat, trobem un extens repertori d'auris romans, des d'un amb Janus/escena del jurament, passant per I'Hirtius, L. Planc., el del consol Brutus amb els dos lfctors, i quasi tots els emperadors, en un conjunt de 159 monedes.
Segueixen 62 monedes bizantines per acabar amb !'alta edat mitjana, molt ben representada amb imitacions dels francs, dels burgundis, ostrogots i visigots, i les del perfode 575-675, essent molt bona la representacio de les monedes de Marsella.
Una bona edicio, amb un conjunt extraordinari per ser d'un museu local, es una bona eina de treball pel material que posa a disposicio dels investigadors.
L.v.
MELANGES OFERTES AU DOCTEUR 1. B.COLBERT DE BEAULIEU. «Le Leopard d'Or-, Tolouse, 1987, 801 pp.
Conjunt de 75 estudis d'arqueologia, historia, numismatica i art dedicats al Dr. 1. B. Colbert de Beaulieu, destacada personalitat dels estudis arqueologics i numismatics a Franca. La major part de les col-Iaboracions tracten de la numismatica antiga de la Ga!ia, ternatica de l'especialitat de l'homenatjat. Hem de destacar, perc, que aquesta obra conte, tarnbe alguns estudis referents ales encunyacions peninsulars de les Edats Antiga i Medieval. D'entre aquests darrers podem destacar pel seu interes els segiients: El realitzat pel Dr. L. Villaronga que realitza un completfssim i documentat estudi de les imitacions peninsulars dels obols massaliotes. Te especial irnportancia el mapa de les troballes, exhaustiu de la informacio disponible, aixf com l'estudi rnetrologic i de sistematitzacio tipologica. Un altre treball a destacar es el d'A.M. Balaguer sobre les emissions barcelonines de Maxim Tira, en el quall'autora reuneix tota la inforrnacio numismatica disponible, en aquell moment, d'aquest curios episodi de la nostra historia en que un militar roma es proclama emperador a Barcelona.
Tenim, finalment, l'estudi de M. Crusafont i Sabater sobre dues troballes de monedes catalano-carolfngies de transicio que donen nova llum sobre el tema de la circulacio de moneda carolfngia a Catalunya i sobre els inicis de les emissions autoctones a casa nostra.
A. M. BALAGUER
NUMISMA. Indices de los numeros 1-191, aii.os 1951-1984. editados por la Sociedad IberoAmericana de Estudios Nurnismaticos. Madrid, 48 pp.
El celebrar-se el 33 aniversari de l'aparicio de la revista Numisma hom decidf que era arribat el moment de poder disposar d'un index d'aquesta publicaci6, certament impor-
tant. Per aquest motiu la junta directiva de la S.I.A.E.N. encarrega a Anna M. Balaguer la realitzacio d'aquests index, els quais consten d'un primer repertori per autors i un segon per materies. La utilitat d'aquesta publicacio per a I'investigador i pel public interessat es ben palesa.
M. C. S.
NUMISMA. Editada por la Sociedad Ibero-Americana de Estudios Numismaticos, mims. 192-203, enero-diciernbre 1985-1986, 121 pp.
Amb molt de retard i tot incloent 11 mimeros en un de sol, acaba de sortir un nou volum de la degana de les publicacions hispanes existents, Numisma. Aquest inclou cine treballs de numismatica i un de medallistica.
A. M. B.
PIRAS, E. Monete della Sardegna, Sassari, 1985, sense paginar.
Amb aquesta publicaci61'autor ens forneix un cataleg de facil maneig per a la classificacio de la moneda encunyada a Sardenya en totes les epoques, es a dir des dels temps grecs als nostres dies.
Es, sens dubte, un cataleg uti! i que te un especial interes per a nosaltres en incloure lesseries sardes del perfode en que l'illa forma part de la Corona Catalano-Aragonesa i tambe de les monedes encunyades en temps dels reis de la dinastia dels Austries.
Respecte a l'anterior edici6 (1980) conte nombroses novetats. Aquestes corresponen, d'una banda, ala inclosio de la serie sardo ptinica i sardo bizantina i en l'afegit d'una seleccio de fotografies, com a complement dels dibuixos intercalats en text. A la serie catalana medieval han estat afegits els tipus seguents: mig alfonsf menut d'Alfons III; alfonsf menut d'escut en cairo d'Alfons IV.
Unaordenacio cronologica seria de desitjar per a una prapera edicio.
M. CRUSAFONT
ALFARO ASINS, C. «Hallazgos monetarios en "Foso de Bayona", Villasviejas (Cuenca)», Cuenca, 19-20, 1982, 79-84.
Relacion de 16 monedes trobades a l'indret esmentat, amb uns breus comentaris. L.v.
ALFARO ASINS, C. «Monedas con indicacion de procedencia recientemente integradas en la Seccion Numismatica del MAN 1», Boletin del Museo Arqueol6gico Nacional (Madrid), III, 2°, 1985, 137-149.
Les monedes entrades procedeixen de: 11 de Lanica (ViUasabariego, Lleo), 26 de Poza de Sal (Burgos), 12 de Clunia (Burgos), 12 de Curiel (Vallaldolid), 5 de Sepulveda (Segovia), 5 del Cerro del Berrueco (Salamanca), y 8 de Cardefiosa (Avila).
Son descrites i estudiades.
ALFARO ASINS, C. «Monedas can indicacion de procedencia recientemente entradas en la Seccion de Nurnismatica del M.A.N., II», Boletin del Museo Arqueologico Nacional, (Madrid), tomo IV, n? 2, 1986, 169-185.
Es descriuen les monedes trobades ja fa anys a la provincia de Soria i ara ingressades en les col-leccions del MAN. Les mes nombroses les de Tiermes, amb 12 i 105 monedes, la majoria imperials. En dona una taula resum.
AMANDRY, M. «La genese de la reforrne monetaire augusteenne en Occident», Bulletin du Cercle d'Etudes Numismatiques, vol. 23, n? 2, avril-juin 1986, 21-34.
Es un treba!l molt interessant del qual ens dediquem a analitzar la relacio entre el pes del dupondi i el del'as que l'autor ens dona de 1.20.
Ens ha seduit aquesta relacio fixa del 1.20, i hem volgut veure el que succeeixamb les monedes hispaniques,
De les dades del nostre article a PACT 5, 1981, veiem:
dupondi de Tiberi de Caesaraugusta as de Tiberi de Caesaraugusta � 12.042 1.18
dupondi de Tiberi de Sagunt as de Tiberi de Sagunt
De la nostre Numisrnatica Antigua de Hispania, Barcelona 1979, treiem:
as de !'Ulterior d'August as de! sistema d'August
12.9/13.6 1.20 19.75/10.90
La relacio de 1.20 es evident, perc els nostres calculs anaven dirigits en un altre sentit. Si els dupondis eren de llauto i els asos de coure, la relacio llauto/coure era a l'epoca de 1.66.
Efectivament, les mateixes dades anteriors ens donen, en comparar el mateix valor monetari expressat en llauto a coure, essent 1 dupondi 2 asos.
Per Caesaraugusta: 2 asos x 12.042 1.7 1 dupon. 14.18
Per Sagunt: 2 asos x 11.87 1.685 1 dup. 14.089
La relacio de pesos es correcta si els dupondis son de llaut6 i els asos de coure, pero falta per a confirrnar-ho l'analisi del metall, que seria determinant.
La relaci6 entre el 1.20 d'Amandry i la de Llauto/coure de 1.66 es evident, puix que 1.66 es el doble de l'invers de l.20.
Aleshores pensem que la relacio de 1.20 es simplement el resultat de comparar el pes del dupondi de llauto amb el de l'as de coure.
Altres dades importants, d'atribucio i cronologia, son tractades en l'article. Deixem els seus comentaris per els especialistes.
EI treball dAmandry es ames d'estimulant, una bona aportaci6 per a resoldre els problemes numismatics de les seriesestudiades.
AMARE TAFALLA, M. T. Numismatica y cerarnica romanas: relaciones iconograficas, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltran, Universidad de Zaragoza, 1986, 851-588.
Tracta de l'iis de la moneda com a punxo decoratiu de la cerarnica.
L.v.
ARROYO ILERA, R. Estudionumismatico de las excavaciones en el Portus Ilicitanus - Santa Pola (Alicante). Campaiias 1982 y 1983, Saguntum, 20, 1986, 257-278.
S'estudia un conjunt de 120 monedes que van del segle III a. C. al IV d. C. Les mes nombroses corresponen al segle I i a1 IV d. C.
Analisi per emperadors, seques i tipus de revers amb comentaris critics i consequencies historiques.
ASINS VELIS. S. EI terrnino D (OMINVS) N(OSTER) en la amonedaci6n romana: su inreoducci6n en la lao Tetrarquia, Saguntum, 20, 1986, 279-287.
Explicaci6n delsentit de D N en la titulatura de les monedes imperaials a partir de l'any 294, amb la seva vinculaci6 al pas del principat al dominat i el canvi del sistema de propietat i explotaci6 de la terra, donant pas a l'origen del feudalisme.
L.v.
BASTIEN. P. Le rnonnayage de 1 'atelier de Lyon, Du regne de Jovien a La mort de Iovin (363-413), Numismatique Romaine, XVI, Wetteren, 1987.
Malgrat haver cregut que l'anterior volum de la seca de Li6 era el darrer, l'autor encara ens hi ofereix un altre, el qual va de l'any 363 al 413. Cornenca despres de la mort de Julia, quan la seca de Li6 emet moneda a nom de Jovia, essent catalogades prop de 2.000 monedes.
S6n especialment nombroses les emissions de bronze dels tipus de «Securitas- i «Gloria» de la corregencia de Valentini a I i Valens.
L'any 376 es tanca la seca, la qual tornara a treballar despres del gener de 379 amb una important emissi6 de sil-liques.
Variades emissions segueixen a carrec de Gracia, Valentinia II i Teodosi (379-383), despres encunyen solament Maxim i Flavi Victor (383-388), mes tard conjuntament Valentinia II, Teodosi I i Arcadi (388-392), als quais s'adjunten Eugeni i Honori (392-395), quedant sols Arcadi i Honori en tancar-se el taller l'any 402. El qual no sera reobert fins a l'any 407 per Constantf III, quedant finalment sol Jovin fins a tancar-se el taller definitivament l'any 413.
Important i rellevant resulta l'estudi metrologic, el qual amb l'analisi de metalls arriba a resultats positius. Per exemple, les dites monedes de bronze s6n d'un aliatge de coure i plom.
Com en els altres volums s6n estudiades acuradament les tecniques, l'estil i els gravadors, les titulatures, els errors i les imitacions. Acompanyant al tot una visi6 historica molt concreta.
Pel que fa a la relaci6 que pot tenir aquesta obraamb aspectes de la Peninsula Iberica, trobem la referencia ados tresors.
El de Chapipf (Grado, Asturies) publicat per M. Escortell, amb dos tremises i nou solidus, guardats al Museu d'Oviedo, dels quais un es de Li6, el ruim, 244 del cataleg. L'altre tresor es el de Tarifa, que compren tres imitacions de bronze del tipus de «Reparatio Reipub- mim, 182 del cataleg.
Estan incloses en el cataleg tres peces de la Colleccio de Vidal Quadras y Ramon. S6n els mirns. 59, 229 i 250.
En I'aspecte historic es cita que a la tardor de l'any 409 Geronci proclarna emperador a Maxim, el qual encunya moneda a Barcino.
L'autor tanca aquest any aquesta grandiosa obra sobre el taller de Li6. Ames ha estat guardonat amb la presentaci6 de la «Melanges de Numismatique». Nosaltres tarnbe sentim una gran admiraci6 per tota la seva obra, i Ii desitgem que continui en aquest camI tan profit6s per a la numisrnatica.
BELTRAN LLORIS, F. Sobre la funci6n de la moneda iberica e hispano-romana, Estudios en Homenaje at Dr. Antonio Beltran, Universidad de Zaragoza, 1986, 889-914.
Presenta l'autor una analisi critica sobre l'encunyaci6 de moneda antiga, buscant els motius i les necessitats que la promogueren.
Interessants s6n els comentaris entorn ales hipotesis de M. Crawford i Knapp, mantenint I'autor el criteri segons el qual l'<argentum oscense» s6n les dracmes iberiques i que la introducci6 del denari iberic es del 180 a. C. 0 d'una mica abans.
Mes endavant analitza les idees de Kanpp sobre si s6n els denaris iberics «una moneda de frontera», no acceptant els seus arguments i mantenint-se en que I 'origen del denari iberic esta en relaci6 amb la guerra i les seves consequencies.
Continua amb comentaris generals sobre la colonitzaci6 massiva i el predomini de les encunyacions hispano-romanes i la fi de les seques peninsulars.
En conjunt es un bon corrtentari critic sobre els fenornens monetaris a la Peninsula, amb crftiques concretes i les idees que no accepta.
L.v.
BELTRAN, LLORIS, M. Introducci6n a lasbases arqueol6gicas del Valle medio del rio Ebro, en relaci6n con la etapa prerromana, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltran, Universidad de Zaragoza, 1986, 495-527.
Important treball de conjunt sobre l'arqueologia de la Vall mitjana de l'Ebre, del qual no correspon a nosaltres fer l'analisi. D'ell donem nota de les referencies als aspectes numismatics.
D'antuvi comenta l'acci6 del pas dels Cimbris per terres aragoneses, cosa que encara no havia estat feta, i de la qual no en pot treure informaci6 amb els resultats de les excavacions actuals.
Mes endavant data la destrucci6 d'Azaila, i l'ocultaci6 dels dos tresors monetaris, l'any 76-72 a. C.; coin nosaltres mateixos havfern proposat fa uns anys, en oposici6 al criteri anterior de l'autor que la situava l'any 49 a.c.
A la seva proposta anterior de situar la localitzaci6 de Belikiom al poblat del «Cabezo de Alcala», cal dir que ara la situa a Belchite 0 a Azuara.
BLANCO GARCiA, 1. F. Numismatica Celtiberica. Analisis y problernatica, Revista de Arqueologia, afio VIII, n? 70, febrero 1987, 48-57.
Interessant article d'una revista de divulgaci6 fet amb erudici6 i que presenta tota la problernatica de la questio i els diferents criteris dels investigadors, amb Ia qual cosa i J'ajuda de la bibliografia que presenta es pot arribar a tenir una idea de l'estat actual de la investigaci6.
L.v.
BOST,1. P.; CHAVES, F.; DEPEYROT, G.; HIERNARD, 1.; RICHARD, 1. C. Belo, IV, Les Monnaies, Casa de Velazquez, Serie Archeologie, Fac. VI, Madrid, 1987.
Un bon equip de numismatica ha catalogat, estudiat i analitzat la circulaci6 monetaria a Belo, en el Iloc dit de Bolonia, rnunicipi de Tarifa, provincia de Cadiz, basant-se en les 1906 monedes recuperades en les excavacions, en disset campanyes, fins a la de l'any 1981
Es molt important aquest treball puix ens d6na un nou lloc, perfectament estudiat, dins la Peninsula Iberica per fixar la circulacio monetaria i fer-ne la cornparanca amb altres Ilocs.
Com acostuma a succeir, no s'estudia la circulaci6 monetaria amb la datacio de I'estrat arqueologic on ha estat trobada la rnoneda, sino que es fa prenent la data de l'emissi6 de Ia moneda. Ens estranya, en aquest cas, en haver estat realitzades les excavacions amb tot el rigor cientffic. No donant-se details dels Ilocs de l'excavacio on han estat trobades les monedes.
Crida l'atencio que de les quasi 2000 monedes no n'hi hagi capque sobresurti per laconservacio 0 raresa, totes s6n peces corrents. Els autors assenyalen com ineditala rnim. 1335. La peca mim. 16 creiem es d'Obulco, Vives 98-5.
L'obra esta dividida en quatre parts. I, les monedes pre-imperials, fins 27 a. C.; II, l'alt imperi roma, 27 a. C-192 d.C.; III, el segle tercer, 193-306; IV, el segle quart I cinque.
Pobre es la representaci6 monetaria pel perfode roms-republica amb solament 31 peces, les quais assenyalen una circulaci6 local, fonamental feno-piinica. En una serie de mapes son representades les troballes de monedes i tresors de la Betica.
Mes representatiu es el segon perfode, amb 237 monedes, amb una preponderancia dels valors petits.
Es parla de la raresa de les monedes d'argent, la qual per a nosaltres es solament deguda al fet de que si es perdia una moneda d'argent pel seu gran valor era buscada, no succeint tal cosa quan la moneda era de bronze i de petita dirnensio.
Pel que fa als denaris forats, pensem que eren tirats puix no valien res, i es per aixo que se'n troben tants.
En una serie de taules i grafics es presenta l'estudi de la circulacio, cornparant-Io amb el d'altres llocs, posant de relleu llurs caracterfstiques i singularitats.
Dissentim dels autors en l'iis d'una llista de preus, de la reedici6 del Vives, feta per un comerciant, per establir criteris d'avaluaci6 del volum de monedes encunyades, puix no es pot recolzar un metode cientffic en una apreciaci6 comercial.
Interessants els comentaris entorn a la circulaci6 monetaria de temps de Claudi. EI seu alt nombre de monedes per any, de 4.15,i baix per August, de 1.39,. el veiem compensat per la circulacio de monedes hispano-llatines, d'August, de 4.58 monedes per any.
Interessants els «profils» de la circulacio en diversos Ilocsi el seu analisi.
EI tercer segle compren 533 monedes, les quais representen el 28 %. Histogrames i grafiques son prou express ius per fer-se el carrec de la circulacio i la comparanca amb els altreslIocs.
La part mes important pel nombre de monedes correspon al segle IV, amb quasi mil monedes, essent interessant la seva comparacio amb altres llocs per estar situada Belo en la part rnes meridional i mes occidental de l'Imperi.
Belo fou destruida cap a l'any 350-370 per un terratremol terrestre 0 rnarf que provoca una forta marea.
En conc1usi6 tenim un altre suport de primer ordre per I'estudi de la circulaci6 rnonetaria a la Peninsula Iberica, obra dels millors especialistes, als quaIs agraim el seu esforc i treball.
L. VILLARONGA
BOURGEY, S., DEPEYRaT, G. La Republique Romaine, Fonds Bourgey, Collections Numismatiques, Paris, 1988.
Amb aquest volum s'inicia la publicaci6 de les monedesvenudes per la Casa Bourgey, recollides dels seus catalegs de vendes des de l'any 1897, dirigida per G. Depeyrot. Compren les monedes rornano-republicanes, rnes de mil cent, ordenades segons la classificacio de M. Crawford.
Curtes i elares notes historiques encapcalen cada un dels periodes situant en el seu context les monedes.
Uns index ajuden la consulta de I'obra. EI primer es el de les vendes, per dates. Segueix el de les llegendes i despres unes taules de correspondencia entre Crawford i el cataleg i un altre de Babeloni el catalog.
La utilitat principal d'aquesta obra es la gran quantitat de material que suministra, el qual pot ser aprofitat de manera cornoda sense tenir que rec6rrer ames d'un centenars de catalegs.
Podria tarnbe servir per establir un index de rareses, segons l'abundancia de les peces.
Peri), pensem que aquests catalegs han estat fets amb un esperit seleccionador. Amb l'afany d'incloure peces rares i de no prodigar les corrents.
De totes maneres tenint en compte aquesta circumstancia tambe es possible valorarne rareses.
Nosaltres considerem molt important la informaci6 que ens d6na sobre les monedes de la colleccio de Vidal Quadras. La Casa Bourgey d'adquiri i en el cataleg de 4 de novembre de 1913 subhasta les monedes romano-republicanes.
Perc, a la llista dels catalegs no hi figura, deura ser un oblit. En canvi en el «Index des ventes», trobem les de la data de 4 de novembre de 1913, que compren uns 235 monedes la majoria d'argent, donant-nos el rnimero de referencia a l'obra.
En el cataleg de la col-leccio de Vidal Quadras hi havia 884 monedes romanorepublicanes, la majoria de les de bronze no es subhastaren.
Ben profit6s es el poder reconstruir amb il-lustracio la colleccio del numismatic catala, la qual nornes contenia una lamina per aquestes monedes.
S6n moltes les monedes rares que inclou aquesta obra, es significatiu per exemple el que hi hagin dos denaris de Brutus amb els punyals, un de Vidal Quadras, un denari de Labienus de Vidal Quadras, i aixf podriem seguir, peri) sempre veien la gran qualitat de les monedes del colleccionista catala.
En resum es una obra molt encertada i profitosa, i esperem els volums que seguiran, els quaIs ens donaran abundant material d'estudi en els diversos camps de la numisrnatica.
L. VILLALONGA
CABALLERO ZOREDA, L. Hallazgo de un conjunto tardorromano en la calle Sur de Getafe (Madrid), Boletfn del Museo Arqueol6gico Nacional (Madrid), Boletin del Museo
Arqueologico Nacional (Madrid), III, 1°, 1985, 97-127.
Entre objectes de bronze i ferro, pateres, eines i fragments es trobaren dues monedes, una de Valentinia II de Siscia i una altra de Reparatio Re. del 373-383.
L.v.
CABRERA FOMBUENO, V. Sobre un denario forrado de Augusto, Arse, 20, 1985, 49-50.
Es d6na a coneixer un denari d'August folrat.
L.v.
CARTER, G. F.; POWELL, R. R.; FRURIP. D. J. «The evolution of style in dies 0 Crepusius denarii», Aetas !II Congreso Nacional de Numismatica, Sintra, 1985, Lisboa, 1986, 535-551.
Aplicaci6 del rnetode estadfstic anomenat «Discriminant analysis» per ordenar cronologicarnent les monedes d'una emissi6, emprant la del denari de P. Crepusius, a la qual I'ordre queda comprobat per la numeraci6 dels encunys del revers.
EI procediment consisteix en usar negatius de la moneda engrandits en uns 10 augments, fixant en una pantalla electromagnetica quinze punts, quines coordenades s6n entrades en I 'ordinador.
L'analisis discriminant es realitzat obtenint 10 angles i 10 distancies, entre aquells punts, i aleshores I 'ordinador calcula els «centroids».
La distancia entre els«centroids» de dos grups es anomenada «Mahalanobis distance». S'obte l'ordenaci6 prenent la mes petita de les sumes de les distancies«Mahalanobis» entre les cornbinacions dels diversos grups. L'ordinador fa els calculs.
EI primer problema que es presenta en seguir aquest metode es el d'establir els grups, el qual els autors resolen prenenper ordre el ruimero de I'encuny de revers que coneixen.
Pel cas que presenten el resultat es satisfactori puix l'ordenacio obtinguda per l'aplicaci6 del metode es la mateixa que indica el numeral de I'encuny de revers.
Eis autors creuen que es pot generalitzar el metode i aplicar-Io a altres casos
EI sistema pot esser b6, tal vegada, per trobar els encunys iguals, que s6n els que tindran exactes els «centroids», pero pensem que pot donar-se el cas que diferencies en els components del «centroid» es compensin.
Ames les diferencies d'estil, posades de manifest pels «centroids», no veiem pugin esser ordenables.
Amb tot es un rnetode forca interessant, que marca un avenc en la recerca, el qual en futurs perfeccionaments per tal d'aplicar-Io a altres emissions creiem pot arribar a resultats positius.
L. VILLARONGA
CASARIEGO, A.; CORES O. y PUEGO, F. Cauilogo de los plomos monetiformes de la Hispania Antigua, Serie Numismatica, Edit. Artis Traditio, Madrid 1987, 175 pp, mas 40 pp. de catalogo y 13 laminas.
Lo primero, darnos a todos la enhorabuena por la creaci6n de una nueva serie numismatica que inicia su andadura con la importante y excelente edici6n de urros materiales numismaticos que hace ya decenios estaban esperando su publicacion. La obra ha venido a cubrir una gran laguna de conjunto que tenia la nurnismatica hispanica: el corpus de plomos monetiformes. Los plomos han forrnado parte de lasmas antiguas colecciones numismaticas hispanas, y la mayona de los numisrnatas los han recogido en sus trabajos, pero un sin fin de elIos quedaban en colecciones privadas 0 ptiblicas todavia sin editar, y esta es la gran labor que han lIevado a cabo los AA. A mi juicio los plomos son un documento hist6rico de primera categorfa y especial mente en Hispania, donde su abundancia es excepcional, pueden darmucha luz sobre problemas econ6mico-sociales del mayor interes. La recopilaci6n e interpretaci6n de los AA. viene a confirmar 10 que sospechabamos, su mayoritaria procedencia de la Betica y tarnbien mayoritaria utilizaci6n en sociedades de explotaci6n.
La obratiene un capitulo mayor que trata de los plomos hispanos, capitulo al que precede otro donde se recogen las generalidades sobre el plomo monetiforme en la antiguedad, incluyendo su uso en otros objetos, especialmente en Espana: teseras de hospitalidad, precintos etc. Como anexo, y con paginaci6n que no es consecutiva, se presenta el autentico catalogo de todo el material, ilustrado con dibujos de los que los mas importantes van ilustrados con fotograffas en las 13 laminas excelentes que cornpletan la obra, que sin embargo inician su numeraci6n desde la 27 para evitar su confusi6n con las paginas del catalogo. Esta divisi6n del estudio del material en diferentes partes que adernas no lIevan paginaci6n sucesiva, y sobre todo el hecho de que a los plomos tampoco se les haya dado una numeraci6n iinica, sino dividida por cecas, mas el no haber coordinado los mimeros de dibujo y lamina, hacen dificultoso el rapido manejo del material, porque tam poco en el catalogo se hace referencia a la lamina correspondiente, sino que el lector
debe buscar la fotograffa del dibujo que Ie interesa, sin saber previamente si tal fotograffa existe 0 no, cuando hubiera sido muy facil poner un asterisco a las piezas fotografiadas. Yo hubiera agradecido una concordancia absoluta en toda la nurneracion del material, y tambien un correlacion de paginacion incluyendo naturalmente el catalogo.
Y a pesar de estos inconvenientes de manejo, la obra es basica para cualquier tema que tenga que vel' con polftica econornica en centros cerrados como minas, y otros tipos de sociedades de explotacion amen de para estudios de iconografla, y 10 que es mas importante para el de religiones, pues aqui, hojeando las laminas, tenemos por ejemplo el testimonio figurado del Vulcano Hispanico que cita Ciceron -De N. Dear. 1,30-, que por otro lado, y ante la general extrafieza, no tenia casi evidencia en Hispania. Los plomos, mas que las monedas, dan fe de su culto, posiblemente mejor arraigado entre cIases sociales inferiores y desde luego y Iogicarnente en ambientes mineros.
Los AA. han recogido un gran numero de material inedito, en casos, y debido me temo a la ciega negativa de sus propietarios, no dan las referencias exactas de la coleccion, ni de sus procedencias, ni de donde han tornado el dato. Lamentablemente ello hace en casos inutilizables muchos de los materiales que proporcionan, por ejm. el tesorillo de dos 0 tres centenares de piomos de Ostur, 0 los procedentes de la mina de Maerero etc., etc., puesto que las noticias que nos IIegan obligan a ser cada vez mas cautos con las informaciones orales. Piensese que la mayorfa del material esta representado ademas en dibujos, y por 10 tanto para futuras interpretaciones serfa imprescindible, bien ver la pieza, bien tener una fotograffa de ella. Esto demuestra que el catalogo es exaustivo y que han recopilado incluso aquello que se encuentra en «colecciones secretas».
Respecto a la discusion teorica los AA -po 104ss- discrepan de la opinion mas generalizada que considerala moneda de plomo como tesera con valor fiduiciario, y defienden que debio tener su propia funcion dentro de la escala de valores monetales y de ahf su atesoramiento como en Ostur, 0 laexistencia de las emisiones portuguesa de Balsa y Osonuba. Los AA. encuentran mejores paralelos entre otras cecas mediterraneas 10 que aeonseja contar desde ahora con dicha posibilidad aunque, a mi juicio, y para Hispania, creo que debieron utilizarse como sustitutos de la moneda de bronce cuyas marcas de valor y exacta tipolotia copian a menudo; sin embargo los AA. tienen a su favor el claro paralelo de las monedas, estas sf, portuguesas citadas.
Muy ricos en datos y sugerencias son los comentarios monograficos de cada ceca como por ejemplo Carbula 0 Carrno, y de ahora en adelante sera necesario incluir los plomos en el estudio de los talleres, aunque sea para camp robar, como ya insinuan los AA., que no se acufiaron alii. Los AA. han repartido los plomos en los apartados de Betica, Lusitania, «cecas del area del jinete», «can atributos cartagineses», y «plornos diversos». La utilizacion de terminos como Lusitania y Betica para etapas anteriores a la creacion de dichas provincias la encuentro perfectamentejustificada por la comodidad que conlleva; mas diffcil de justificar, y 10 recojo como aviso al lector, es el que hayan incluido en la Betica cecas como Arse, Celsa, Cese (en el catalogo), Ebussus y Emporiae a pesar de que 10 aclaran en p. 107. La Betica esta considerada aquf como un cajon de sastre donde par orden alfabetico se han introducido los plomos que no se dejan clasificar en los apartados posteriores. Dos mapas, en pp. 166-169, uno de las cecas emisora de plomos y otro de los lugares de haIIazgos ayudan a solventar estos equfvocos.
Quiero felicitar a los AA. y a la editorial, por la participacion del Iibro que viene a ofrecernos un riqufsimo y para muchos inasequible material, mas multiples sugerencias para la Historia Antigua en general y para la Numismatica en particular.
M. PAZ GARCiA-BELLIDO (Salamanca)
CHAVES TRISTAN, F. Hallazgo de monedas en Riotinto (Huelva), Estudios en Homenaje atDr. Antonio Beltran, Universidad de Zaragoza, 1986, 863-872.
Publicacio de89 monedes trobades junt a una arracada d'or, una entalla d'agata i un trosset d'argent.
De les monedes, de diffcil estudi per la seva conservacio dolenta, destaquen unes imitacions de les monedes de Castulo, son de pes baix i procedeixen de nivells arqueologics del tercer quart del segle Ir. a C. Son monedes de necessitat en uns moments que escassegen les monedes d'emissions oficials.
DOMENECH MASIP, S. Un Aes de Valentiniano I hallado en el poblado de la Tossa de Benicarlo, Centro de Estudios del Maestrazgo, nO. 15, Julio-Sept. 1986, 55-58.
Publicacio de la moneda de Cohen 37 0 RIC 17 a.
ESTlOT, SYLVIANE. Ripostiglio della Venera. Nuovo catalogo Illustrado. Tacito e Floriano, Volume II12, Comune de Verona, Museo di Castelvecchio, Verona, 1987.
A cura de J-B. Giard s'inicia la publicacio del nou cataleg del tresor de Venera, descobert I'any 1876, compost per 50.591 monedes, de Gordia (238) a Dioclecia (284-305).
En aquest primer volum, S. Estiot, estudia les monedes dels emperadors Tacit (275-276), 2.438 peces, i les de Floria (276), 527 peces.
El tresor de la Venera presenta una ocasio ideal per fer una sfntesi de les amonedacions d'aquests emperadors, desglosades per seques.
Primer s'estudia la circulacio monetaria comparant aquest tresor amb altres i despres s'estudia seca per seca. Son estudiades les Ilegendes i les marques de seques, aixf com les oficines monetaries, arribant a la tipologia i l'estil, distingint-se entre els diferents «sealptors».
La investigacio va rnes enlla, en aplicar-se metodes estadfstics per determinar primer la normalitat de les mostres, la qual cosa vol dir si han estat formades a I 'atzar, i per tant son mostres, la qual cosa vol dir si han estat formades I'atzar, i per tant son most res genuines de la poblacio que representen. Despres s'aplica el test de Fischer per determinar si les emissions de les diferents seques pertanyen a la mateixa poblacio, es a dir tenen la mateixa mitjana i han estat encunyades amb el mateix sistema metrologic.
Son alliconadors els resultats. En donen algun com exemple. EI conjunt de les seques sota Tacit son acceptables com homogenies, pero si fem el test dues a dues, trobem que Cizico s'aparta pel seu pes baixo Mes irregulars s'ens presenten les seques sota Floria. Un acurat cataleg cornpren les 2.965 monedes, de les quaIs son illustrades totes les variants en 33 larnines de molta qualitat.
L.y.
GABINETE NUMlsMAnco Y POSTAL DEL C.A.S. Los sfrnbolos marinos de Sagunto y los magistrados monetarios CA.Py', Arse, 20, 1985, 51-54.
Comentaris entorn als dofins i petxines de les monedes de Sagunt i publicacio de cine variants de les monedes dels magistrats CA.Pv., les quais no son il-Iustrades,
L.v.
GABINETE NUMISMATICO DE C.A.S. Divisores de plata de Arse, Arse, 21, 1986, 25-30.
Publicacio de 8 interessantfssims divisors de plata procedents de Sagunt, el que permet l'atribucio a ditaciutat de la seva encunyacio.
Quatre amb cap de dona i estrella, dels quais ja se'n coneixien altres quatre, pero els d'ara permeten la seva atribuci6 a Sagunt. Un amb doff i llegenda iberica ARSE-TAR, del qual se'n publica un altre en l'esmentada revista. Ames, tres monedes amb revers de cap de cavall i llegenda iberica d'Arse.
Aquestes peces son les inedites i les altresrarfssimes.
L.v.
GABINETE NUMISMATICO DEL C.A.S. Cuatro sextantes ineditos de Arse-Saguntum, Arse, 19, 1984, 66-68.
Es publiquen quatre sextants, els quais presenten variants tipologiques i d'estil.
L.v.
GARciA-BELLIDO, M. PAZ. Leyendas e imagenes piinicas en las monedas «Libiofenices», Veleia, 2-3, (1987), Studia Palaeohispanica, Aetas del IV Coloquio sobre las lenguas y culturas Paleohispanicas, Vitoria mayo 1985, 499-519
Important estudi d'investigacio, amb el qual va preparant l'autora la que sera obra definitiva sobre les monedes anomenades «libiofenices», Consta de dues parts definides. La primera d'analisi de llegendes, i davant el fet que algunes presenten mes signes que els de la transliteracio llatina creu que una part correspon al toponim i l'altra a una formula a l'estil de I'usada ales monedes de Gadir, amb el significat de «dels ciutadans», «obra de», 0 «encunyacio de». Es una solucio felic.
Succeeix aleshores que se'ns presenten algunes monedes nomes amb la formula dita sense fer referencia al toponim, quedant dites monedes sense l'assignacio a cap ciutat. L'explicacio molt encertada que ens dona l'autora es que te un sentit com les llegendes a algunes monedes cartagineses de Sicflia, on trobem «en el camp» 0 «en la ciutat».
Segueixen altres analisis amb bons resultats.
A la segona part analitzala icnografia de les monedes «libiofenices», la qual dona l'evidencia que correspon a unes emissions de gens de religio semita, amb l'us d'un llenguatge simbolic i formal, amb els mateixos ritus culturals, emparentats amb el men punic africa, presentant un cert arcaisme i un proces aberrant de la seva escriptura.
L.v.
GARCIA-BELLIDO, M. PAZ. Nuevos documentos sobre minerfa y Agricultura romanas en Hispania, Archiva Espanol de Arqueologia, vol. 59, 1986, nO. 153-154, 13-46.
L'autora desenvolupa en aquest treball de manera total l'estudi de les monedes que podem anomenar de mines, comentant els materials amb una gran erudici6 i agudesa, la qual cosa ens permet afirmar que aquest es el primer treball de conjunt que es publica sobre les monedes, els ploms i els segells usats en zones mineres de la Peninsula Iberica, on es fa a mes una analisi del seu entorn economic i historic.
Fa la presentaci6 dels materials: monedes amb tipus miners; altres amb les contramarques SC, SS 0 MSS; precintes i «tesseres»; monedes procedents de mines; ploms miners i finalment ploms agrfcoles, amb enginyoses explicacions dels tipus, del seu significat i interpretaci6 de les llegendes.
Un exemple alliconador ens el dona amb la «tessera» amb el tipus d'una sabata, de la qual diu que es possible que tinguin una relaci6 amb els serveis de reparacio i compra de calcar, els quais com sabem per les !leis de Vipasca eren obligatoris en les mines arrendades per l'Estat.
Estudia despres la circulaci6 monetaria a les mines i ames I'emesa a les mines. Per la circulaci6 assenyala el seu arcaisme i la presencia d'una de residual important.
Crida l'atencio sobre la varietat de la procedencia de les monedes, que tarnbe es dona a altres !locs, com a Dalrnacia.
Acaba amb l'apartat «EI treball remunerat a les mines», no creient que larna d'obra a les mines fos exclusivament d'esclaus. La !lei de Vipasca tracta dels preus dels serveis, en consequencia els minaires devien cobrar pel seu trebal!. La moneda fou batuda «insitu» o portada d'altres llocs. La qual, quan faltava el bronze podia esser de plom 0 s'utilitzaven monedes residuals les quais eren contramarcades, com es el cas del SC puntejat sobre monedes iberiques de Kese.
Tenim a la rna un corpus amb tota la problernatica, on s'apunten hipotesis raonables, essent un excel-lent treba!l de conjunt del numerari referent a les mines.
L. VILLARONGA
GARClA-BELLIDO, M. PAZ. A hub from ancient Spain, Numismatic Chronicle, 1986, 76-84.
La professora M. Paz Garcfa-Be!lido ha pogut, gracies ala seva tenacitat i constancia, introduir-se dins l'«Institute de Valencia de Don Juan», on es guarda una de les millors col-Ieccions de monedes antigues de la Peninsula.
La felicitem pel seu exit i Ii agraim les notfcies que ens va donant sobre el contingut de tan excel-lent i diffcil Instituci6.
En aquesta ocasi6 ens dona a coneixer un punxo, no un encuny, gravat en positiu i amb el qual es van produir els encunys per a batre monedes.
L'autora fa una analisi crftica de I'utensili, amb la seva composici6 metal-Iica, comparanca amb els victoriats trobats a la Peninsula, a Numantia i a Verdolay, arribant a la conclusi6 que pertany a la segona guerra piinica, i que l'exercit roma era proveit per Roma de punxons amb els quaIs podia fabricar els encunys per a batre la monedanecessaria ales seves necessitats.
Interessant testimoni el d'aquest punxo que permet afirmar l'encunyacio de victoriats a la Peninsula.
L. VILLARONGA
GARCIA-BELLIDO, M. PAZ; GARCIA DE FIGUEROLA, M. ALbum de La Antigua coLecci6n Sanchez de La Cotera de moneda Ibero-romana. Instituto de Valencia de Don Juan, Fundaci6n para el fomento de los estudios nurnismaticos, Madrid, 1986.
Publicacio de l'album d'empremtes de la que fou la gran colleccio de Sanchez de la Cotera, que servf a Vives per a l'edicio de la seva gran obra sobre la moneda hispanica, Es un interessant recull per a l'erudit i per al numismatic per tractar-se d'una col-leecio antiga, la qual dona la situacio pels volts dels anys 1910 d'un bon recull de moneda antiga.
Com diuen els autors tambe es gran el seu valor sentimental, puix es una de les eines de que es servf Vives.
Es publiquen les larnines de l'album d'empremtes i unes notes autografes, amb la classificacio i els preus d'aquells temps.
Pel que fa als preus, nosaltres en donem poca importancia, no sabem de ningii que mai hagi usat els que dona Vives en la seva obra, i ara amb els de la valoracio actualitzada, feta per 1. Cayon, no els creiem acceptables, puix el que avui es valora per sobre de tot es la conservaci6, i la conservaci6 de les monedes que es publiquen no es pas massa bona.
Uns bons fndex fan iitil laconsulta. Els autors ens donen la catalogaci6 actualitzada al Vives i a altres monografies, un fndex de contramarques, el de reencunyacions, i el de seques i ploms.
Es dolen els autors de la manca de la notfcia del context arqueologic de la troballa de monedes. Nosaltres tarnbe ens en dolem, pero encara mes, puix el context arqueologic falta en la majoria de monedes provinents d'excavacions arqueologiques oficials, realitzades cientfficament, com ho afirma en el seu recent llibre 1. Gurt, sobre la circulaci6 monetaria a Clunia, en les pagines 201 i 202.
Malgrat que el material d'aquest llibre fou recollit per Vives, en un primer examen de l'album hemdetectat algunes novetats. La moneda 69 porta la llegenda BAILE i no CALLET, com comprovem en el nostre arxiu. Pel que fa a la 663, descrita com a moneda medieval encunyada sobre un Obulco, no es medieval, sino antiga, en coneixem diverses, i dues tambe reencunyades sobre Obulco.
Felicitem als autors per haver-nos fet accessible aquesta preuada obra, tant pel seu interes cientffic com sentimental, i esperem amb delit la publicaci6 dels altres albums que ens anuncien.
GARCIA GARRIDO, M. Sfmbolo inedito en la ceca de Lauro, Cercle, 1, desembre 1987, Seccio Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, 20-21.
La nova ernissio de la seca de Lauro queda definida per l'us del sfmbol corona de llorer davant l'effgie de l'anvers. L.v.
GARCIA GARRIDO, M.; COSTA, S. Divisor inedito de Arse,Arse, 21, 1986, 21-23.
Moneda folrada de 0,25 grs, amb doff i la llegenda iberica ARS (E) TAR.
L.v.
GURT ESPARRAGUERA, J.Ma. Clunia III. Hallazgos monetaris. La romanizacion de la Meseta Norte a traves de la circulaci6n monetaria en la ciudad de Clunia. Excavaciones arqueologicas de Espana, 145, Madrid, 1986.
Aquest excel-lent llibre, tesi doctoral de 1. M", Gurt, ens informa per primera vegada de la circulaci6 monetaria en un lloc de la «Meseta Norte», traient d'ella importants conclusions historiques.
Ala importancia de l'aplec de 1.278 monedes, descrites en el cataleg de manera meticulosa iamb tot detail, cal afegir el fet d'esser un dels pocs Ilocs de la Peninsula del qual tindrem amb precisi6 una bonaidea de la circulaci6 rnonetaria entre el segle III a.c. i el VIII d.C.
En el cataleg, a mes de les dades habituals, se'ns d6na eilloc de la troballa de la moneda quan es coneix. Amb tot, de moment, la situaci6 de la troballa no es utilitzable amb aquest volum, puix falta que publiqui els llocs, estrats i dades arqueologiques que aquf se'ns donen.
A «Observacions- se'ns diu que per ales monedes iberiques i hispano-romanes es segueix la cronologia de Gil Farres. S'acompanya una illustracio parcial de les monedes.
L'estudi de la circulaci6 monetaria esta estructurat en perfodes, fent l'autor unes consideracions de caracter general i d'altres particulars per a cada cas.
L'erudici6 de Gurt, la quantitat de material estudiat i la comparanca amb la circulaci6 a altres llocs permet a I'autor fer uns comentaris rellevants i de molt interes historic. Moltes taules estadfstiques i grafics acompanyen i il-l ustren el text, el que es un bon ajut per a la seva comprensi6. Es un encert el fet de donar dos grafics, un amb el nombre de monedes i l'altre amb els percentatges, la qual cosa permet valorar el testimonio Per altra part, un sol grafic era suficient si es donaven dues escales, una pel nombre de monedes i l'altra pel percentatge.
Analitzar els comentaris de l'autor entorn a cada perfode seria repetir-lo; per tant, creiem mes interessant pel lector uns comentaris sobre alguns aspectes concrets.
Farem primer una analisi pel que fa ales monedes mes antigues, ales propiarnent hispaniques,
Abans de tot voldrfem precisar l'iis de l'expressi6 «circulacio residual».Residual es el relatiu a residu. I residu es allo que resta d'un tot despres de sostreure'n una0 mes parts. Circulaci6 residual es, doncs, la formada per les monedes que resten d'una circulaci6 mes antiga en el lloc. Per Gurt, pel que sembla, es la de les monedes antigues que han arribat a un lloc mes modern i que per tant no han circulat anteriorment allf, puix no existia, i doncs no s6n cap residu d'allf.
Si Clunia es l'epoca de Tiberi, les monedes anteriors s6n provinents de fora i no representen una circulaci6 residual en ella.
Amb l'autor acceptem que la Clunia Celtiberica, la de les monedes d'argent i les de bronze amb la llegenda CLOVNIOQ, es deuria trobar en un altre lloc diferent del de la ciutat actual, i aixo motiva l'escassetat d'aquestes monedes a la ciutat.
Solament tres de les de bronze han estat trobades i en comparar-les amb les 6de Sekobirikes (dues d'elles d'argent), hem de fer avinent que la presencia numeral de les monedes no es prou significativa, puix per ser-ho tindria que ser referida al volum de l'emissi6. Pels nostres calculs, la presencia real seria del 9.37 % per Clounioq i del 3.7 % per Sekobirikes.
EI coeficient alt per Sekobirikes ens confirma la localitzaci6 a la Celtiberia de la Sekobirikes celtfbera.
Esde doldre que per I'estudi de la circulaci6 monetaria no es pugui comptar amb testimonis provinents dels treballs arqueologics, puix com diu l'autor: « para este estudio de circulaci6n s610 podrfamos contar con el material proporcionado por las estratigrafias y dado que no siempre existe una estratigrafia clara nos encontrarfamos con que el mismo serfa muy escaso para poder trabajar y sacar conclusiones en firrne», Mes endavant: «La falta de estratigrafias claras en las zonas excavadas hasta el presente y la parquedad de las mismas hace practicarnente imposible su estudio»,
Malgrat tot, l'autor assenyala que en fer l'estudi a base de periodes amplis i la seva cornparacio amb estadfstiques d'altres llocs permet arribar a conclusions.
Com a numismatics ens dol que un cop que tenfern un treball numismatic fet per un bon arqueoleg, basat en materials provinents d'excavacions arqueologiques oficials fetes cientfficament, no es pugui arribar a mes precisions i no s'aconsegueixin resultats precisos en el context historic-arqueologic, tan repetidament preconitzats per Marta Campo.
Trobem a faltar l'estudi de les monedes batudes a Clunia, de la seva circulacio i motivacio, amb els seus magistrats i l'us de contramarques, pero l'autor ens anuncia que te en premsa un llibre sobre aquests temes concrets.
Assenyalem que de les 53 monedes de Clunia de Tiberi repertoriades, 47 estan contramarcades.
Es comprova un cop mes el caracter local de la circulacio monetaria, essent les seques mes representades les de Caesaraugusta i Celse.
Se'ns fa dir que la particio de les monedes d'Empiiries es anterior al contramarcat, quan el que realmentdiem es: «Es continua partint despres d'acabar el contramarcat- (Revista diStudi Liguri, XLVI, 1980, 62), essent a rnes curios que la moneda que assenyala Gurt, la nO. 120, per a dir tal cosa, segons l'inventari no esta contramarcada.
Aquest lapsus, segurament d'impremta, no es iinic puix ales taules estadfstiques son nombrosos els errors com es pot comprovar ales taules de les pagines 123, 143, 146, per donar-ne algun exemple.
Es confirma la gran quantitat d'imitacions de Claudi, amb 52.74% i 5.69 monedes per any.
Interessants son els comentaris entorn ales monedes de Nero. Les classificades son vuit.Moltes mes son les conegudes per Grant en el seu treball, que Gurt qualifica de fet amb poe material.
A l'atribucio general de les monedes amb «globus» ala seca de Lugdunum, suggereix que Tarraco podria ser una de les seques que encunyaren monedes amb aquesta caracterfstica. Pensem que el material de Tarraco que cita consisteix en 3 monedes sense «globus» i 6 amb ell.
Evidentment com Gurt assenyala, es el perfode luli-Claudi el mes important per la ciutat en tota la seva historia, no solament en I 'aspecte numismatic sino que tarnbe en l'arqueologic.
El sojorn de Galba a la ciutat l'any 68, i en esser assassinat Nero elevat a la porpra imperial, fa com diu l'autor que necessites moneda per a financar les seves activitats militars i que es pot pensar que bates moneda en la mateixa ciutat. El valor del coeficient de moneda per any d'aquest periode es mes alt, fins i tot supera el de les imitacions de Claudi I i les emissions ciutadanes de Tiberi. Perc, pens em nosaltres, les monedes trobades de Galba son solament 6.
Restem astorats en comprovar que els 20 auris que forentrobats ales excavacions del Foro i publicats pel Dr. Palol, no figurin en l'inventari i sols es faci una petita referencia sense irnportancia en el text. Caldria explicar el per que de la no conclusio. Sabem que els 20 auris valien rnes que totes les monedes juntes trobades ales excavacions.
Pels Flavis es repeteix el mateix d'altres ciutats de la Peninsula, d'una gran abundancia de les monedes de Cornicia, la qual cosa no es dona a altres llocs de l'Imperi.
L'alimentacio monetaria s'aguanta d'una manera regular durant els Flavis i els Antonis, la ciutatcontinua en un nivell bo, al contrari del que s'esdeve a Emporion, que cornenca a baixar des d'aquest moment.
EI perfode de 193-259/260 ens dona l'Index monetari mes baix, el qual obeeix mes que a una falta d'alimentacio, a una saturacio de mercat, consequencia de la gran abundancia de numerari corresponent als emperadors antonins.
De la cornparacio amb Emporion resulta que la disminucio es mes petita a Clunia, on l'alimentacio monetaria d'aquest perfode es molt semblant a Hispania, ales Gal-lies i a Italia. Podem parlar, doncs, d'una alimentaci6 monetaria uniforme.
Pel que fa als valors circulants, la plata presenta un percentatge alt, tant a Tarraco com a port, amb moviment militar important i a Clunia en una zona de contingents militars nombrosos.
La circulacio es minima pero rica, confirmant I'arqueologia aquesta riquesa. En el seguent capitol, el IV, s'estudia la circulacio dels anys 259/260-294. Per a Clunia, diu Gurt, existeixen dos corrents de circulacio monetaria, un de mediterrani constituit per les monedes que arriben de Roma i un altre de continental, constituit per les monedes que arriben de l'imperi gal-lic, encunyades principalment a Treveris i a Colonia. D'ambdos es predominant totalment la circulacio italiana.
Segons l'autor les monedes gal-Iiques entren a la circulacio monetaria d'origen rorna per necessitat de numerari davant la falta d'aquest. No dona interpretacions historiques d'aquests fets.
Un cop rnes es posa de relleu la irnportancia de les monedes de «Consecratio» de Claudi II, que per Clunia i pel perfode que esteM comentant arriba al 25 %. Son estudiades pel seu revers, metrologia, modul i per la posicio dels encunys.
Son estudiats tarnbe dos petits tresors, de les habitacions 7 i 10, que I'autor considera millor com a diposit que no pas com a tresors. EI primer amb 54 monedes iamb 24 el segon. Amb ells fa l'autor unes consideracions sobre la «velocitat de circulacio».
Pel periode 2591260-294 diu Gurt que la circulacio monetaria queda ben definida i en canvi es fa diffcil acoblar-Ia als fets arqueologics i encara menys al factor historic. Afirma que es la numismatica la que identifica l'horitzo arqueologic,
Diu que falta una correspondencia entre el camp arqueologic i el numismatic, puix si la nurnismatica assenyala un moment bo, I'arqueologia no assenyala res. Una expJicaci6, diu Gurt, seria la presencia de l'exercit, pero aleshores per que baixa en el perfode seguent? Queda com a solucio que Clunia no es veges afectada pels moviments dels barbars, L'iiltima fase de la historia de Clunia es dividida en dos perfodes, el primer de 294-324, subdividit en dos, el primer amb 3 monedes i 11 el segon. Aquest nombre tan reduit fa dir a I'autor que el testimoni es poc explicit i que aixo el limita a fer un estudi quantitatiu quan el voldria fer qualitatiu.
Ha intentat I'autor distingir entre la circulacio rnonetaria en jaciments urbans i els rurals, i si be, ens diu, des d'un aspecte arqueologic la diferencia es notable, pel que fa al numismatic no es veuen diferencies,
Afirma que cal destacar el fettranscendental que pel Baix Imperi a Clunia falti la correspondencia entre els resultats que dona la circulacio rnomentaria i les dades que dona I'arqueologia.
A traves de la seva obra son nombroses les comparances que fa entre Clunia i la circulaciomonetaria a d'altres llocs de la Peninsula i de I'Imperi. Totes les comparances son fetes estadfsticament en percentatges. Ens preguntem: (,no hagues estat interessant fer-ho aplicant altres metodes estadfstics, com ara els desenvolupats per Reece? Tal vegada s'haguessin aconseguit resultats mes impersonals i en cas de no acceptar el dit rnetode, aleshores discurtir-lo.
Arribem amb els nostres comentaris al darrer capitol, el titulat «Numismatica y Arqueologfa». Son importants les precisions que ens fa l'autor en concretar-nos que ha fet l'estudi de la circulacio per la cronologia que dona la data de l'ernissio de la moneda, quan aquesta moneda pot haver arribat a la circulacio a Cluniamolt de temps despres. Aquest problema es l'Arqueologia la que pot resoldre'l. 0 sigui, que els perfodes de circulacio monetaria s'hauriend'haver basat en la cronologia proporcionada per l'arqueologia. Pero, afegeix,
si passem a l'aspecte practic, com que son molt poques les monedes datades per I'estratigrafia, ens trobarfem amb un material tan reduit, que no permetria arribar a conclusions factibles.
Passa a la topografia de les monedes trobades a Clunia. Son 695 les trobades en llocs coneguts i en fa I 'estudi individual, en cad a edifici separadament tot donant-nos la distribucio mitjancant histogrames.
Gran es l'esforc realitzat per I'autor per a dur a terme aquest llibre, sempre lluitant amb l'escassetat de material i la manca de testimonis arqueologics per a poder arribar a conclusions fermes. Aixo fa, i I'autor se'n fa carrec i insisteix en les conclusions, que els resultats s'hagin de prendre amb precaucio.
L'aplicacio dels quadres estadistics es correcta i les comparances fetes arnb gran erudicio sobre la circulacio a altres llocs es rellevant. Podem arribar a I'afirrnacio que les conclusions son principalment de caracter comparatiu.
Amb aquest llibre rep la investigacio numismatica un nou suport, com a materials, com a metode i com a exemple a seguir en futurs treballs, amb els quais arribarem a coneixer la nostra nurnismatica antiga.
L. VILLARONGA
KNAPP, R.C. Spain, in The Coinage ofthe Roman World in the late Republic, proceedings of a colloquium hold at the British Museum in September 1985, edited by A.M. BUR
NETT and M.H. CEAWFORD, BAR, International Series, 326, Oxford, 1987, 19-41.
L'article esta basat en un seguit d'afirmacions, les quais no son, ni han estat discutides anteriorment.
De manera general i continua no s'accepten moltes de les hipotesis desenvolupades pels numismatics a traves dels anys, amb raonaments i testimonis, publicacions en extens en diversos treballs, amb una curta afirrnacio, sense donar arguments ara, ni haver-los donat abans. D'aquesta manera per la nostra part no podem discutir-Ios nirefusar-los.
En la bibliografia que cita trobem a faltar moltes referencies a treballs moderns. En canvi aprofita repetidament obres que recullen dades publicades en les obres no referenciades, les quais en son evidentment les fonts.
Ales necessitats que feren encunyar moneda a la Penfnsula, les quais han estat repetidament citades per nosaltres, n'afegeix una de nova, la compra d'esclaus, la qual podem acceptar, pero no en les circumstancies en que la situa, puix diu que va lligada amb l'ocultacio de tresors.
La moneda pot esser aprofitada per a moltes activitats, perc la motivacio a la Peninsula durant els segles III-I a. c., es exclusivament de caire militar i fiscal.
En conjunt res de nou i molt de discutible.
L. VILLARONGA
LABEAGA, J.c. Hallazgos monetarios en Sanguesa, Cuadernos de Seccion, Prehistoria y Arqueologia, 2, 1984.
No accessible.
LECHUGA GALINDO, M. Numisrnatica tardorromana de la Region de Murcia, DeL Conventus Carthaginienses a La Chora de Tudmir, Universidad de Murcia, Monograffas Historicas sobre la antiguedad tardia, Murcia, 1985, 195-229.
Es recullen diversos tresorets de monedes de la provincia de Murcia, que permeten reconstruir diversos aspectes de la hisroria del segle I1I-V d. C. Son el d'<Algezares», el de la «Cueva de Peliciego» (Jumilla) i el del «Cerro de la Ermita de Singla» (Caravaca). Ames, es presenta la troballa d'un solidus de Valentiniano II, trobat a Cabezo Roenas.
De cada tresor l'autor ens dona el cataleg amb bibliografia i una analisi de la seva composicio, data i raons de l'ocultacio.
Finalment arriba a unes conclussions: no existeixen antoninians, falten les monedes dels emperadors gal-lies, falten les imitacions els «minirni» i tarnbe els AES II. I existeix un notable percentatge de monedes dels tallers orientals.
Uns grafics i mapes ajuden a la interpretacio grafica de l'exposicio.
L. VILLARONGA
LECHUGA GALINDO, M. Tesorillos de moneda romano-republicana de La Region de Murcia, Murcia, 1986. Universidad de Murcia.
Publicacio dels tresors de la Regie de Murcia seguents: Santa Catalina de Monte (Verdelay), Las Somblancas (Jumilla), Banos de Fortuna, La Grajuela (San Javier), Fuente Alamo, Moratalla la Vieja, Fuente Librilla (Mula), Estopifiana (Caravaca), Zacatin (Moratalla), i ames troballes esporadiques i relacio de denaris romano-republicans guardats en museus i col-Ieccions privades.
L'estudi es comparatiu amb altres tresors d'altres Ilocs, fent histogrames i analisi crftica. El fet mes rellevant es la manca dels denaris iberics, la qual cosa significa que la circulacio era totalment formada per moneda de plata romana.
Singular es el cas del tresor de Santa Catalina, dit de Verdolay, format exclusivament tot ell yer victoriats, en el nombre de 89, el mes moderns dels quaIs es de l'any 179/170, a. C. Es significatiu que la propera Arse-Sagunt sigui l'iinica seca on s'encunyaren monedes del sistema rnetrologic del victoriat.
Aquesta obra ens forneix un material estudiat en tot detail que servira per a altres recerques futures.
LLORENS, M", DEL MAR. La Ceca de Ilici, Estudis Numismatics Valencians, n? 1, Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia de la Generalitat Valenciana, Valencia, 1987, 172 pgs. XXXIII lam.
Una seca mes te la seva monografia, gracies a l'esforc de l'autora que en la seva recerca ha recollit mes de 700 monedes, les ha estudiades i ens dona la seva analisi crftica de tots els aspectes numismatics.
A continuacio reproduim el Sumari del Ilibre que ens dona una visio clara, concisa i perfecta del que foula seca d'Ilici.
La seca d'Ilici comenca a amonedar al voltant del 42 a. C.. per a commemorar, probablement, l'establiment de veterans romans a la ciutat, i deixa de funcionar a finals del regnat de Tiberi.
Els gravadors que treballen a Ilici acostumen a copiar els models romans, i imiten durant el regnat d'August els retrats de I'emperador que apareixen en els aurei i denarii de Colonia Patricia; durant el regnat de Tiberi copien els asos oficials amonedats aRoma. En les monedes encunyades a Ilici predominen els tipus militars i dinastics. Dins els tipus militars apareixen els signa, en els quaIs es suggereix la presencia de veterans de l'exercit rorna a la colonia. Lal-lusio a la famflia imperial es realitza per a commemorar la salut de Livia i afermar les relacions amistoses que mantenen Tiberi i Seiano.
Els magistrats illicitans sobre els quaIs recau la responsabilitat de l'encunyacio exerceixenel carrec de duovir i en algun cas el de duovir quinquennalis, essent la gens Terentia i la Papiria les que tenen mes rellevancia a Ilici.
Ilici sols amoneda dos valors: els semis i el as, encara que aquest darrer no apareix fins el regnat de Tiberi. Amb August el taller encunya bronze amb un pes de 5,61-5,48 gr. de rnitja, proxim al sistema metrologic d'August i molt semblant als d'altres ciutats de la Tarraconense com Carthago Nova i Caesaraugusta. En les tres emisions del regnat de Tiberi, com en la resta de l'imperi, els pesos augmenten i els asos pesen 11,66, 12,05, i 11,92 gr., respectivament, i es generalitza l'encunyacio del coure quasi pur en els asos eels semis.
Mes tard, des del regnat de Claudi, i quan la majoria de les seques hispaniques han tancat durant el reg nat de Calfgula iamb la pemiria monetaria que aquest fet provoca a la part occidental de l'imperi, alguns asos d'Ilici s'hi contramarquen i circulen amb el valor de semis.
La seca d'Ilici va tenir caracterlocal pel seu petit volum i les encunyacions possiblement s'hi realitzaren per a pagar una serie d'obres d'infrastructura 0 de serveis: el nombre d'encunys del regnat d'August (38 encunys d'anvers i 41 de revers) es menor que el de Tiberi (45 encunys d'anvers i 69 de revers), amb la qual cosa les emissions d'aquest darrer emperador tenen mes importancia,
Les troballes de peces illicitanes no ultrapassen la zona delimitada pel riu Ebre i el Segura, i son mes nombroses les monedes trobades a la zona costera a causa de la proximitat de la ciutat amb la mar. A Ilici s'usa fonamentalment moneda encunyada a la Penfnsula Iberica i assoleix molta irnportancia el numari de Carthago Nova, seca molt proxima i que emet una quantitat important de monedes.
Les series del temple i de l'ara son les que aconsegueixen un nivell tecnic i artfstic mes altdel taller, i constitueixen tambe les emissions mes grans d'Ilici; en la resta trebalien artesans mes inexperts. Cada serie la cornencaven gravadors de mes categoria dels quais aprenien artesans menys habils.
EI taller que va encunyar les monedes illicitanes no es trobava fixe a Ilici, ja que tambe realitza encunyacions a Celsa i Carthago Nova durant el regnat d'August, i a Segobriga i a Carthago Novaamb Tiberi.
En el treball s'estudia la tipologia, les llegendes, els magistrats, la metrologia, els valors i contramarques, l'analisi dels metalls, l'estimacio del nombre original d'encunys, la dispersio geografica i la circulacio monetaria, per acabar amb la cronologia, que es discutida crtticarnent.
EI cataleg rneticulos i la illustracio amb totes les combinacions d'encunys es de molt bona qualitat.
En l'estudi metrologic, malgrat que es donen els parametres de tota la mostra, l'analisi es fa de les monedes d'encunys identificats.
L'ordenacio i cronologia es fa seguint principalment un metode comparatiu, que algunes vegades arriba a ser subjectiu, pero resulta que no n'hi ha d'altre.
Remarquem les reutilitzacions dels encunys A.8 de Tiberi, amb els revers de dues emissions, els R.7 i R.44 i la trencadura de l'encuny R.27 de Tiberi.
Felicitem J'escola valenciana de numisrnatica que va donant-nos bons fruits i encara n'esperem molts meso
L. VILLARONGA
MARTI I GARCIA, C. La circulaci6 rnonetaria del poblat iberic de Burriac i el seu hinterland a la lIum de les iiltimes troballes de la campanya d'excavacions de 1983, Laietania, Estudis d'historia i arqueologia del Maresme, n? 2-3, 1982-83, Matar6, 152-184.
Ambmolt d'interes i il-lusio rebem aquest treball sobre les monedestrobades a Burriac, l'esperavem i avui ens arribadintre de l'excellent publicaci6 que edita el Museu Comarcaldel Maresme, de Matar6.
El treball consta de tres parts. En la primera s'estudien les ultirnes troballes monetaries realitzades a Burriac en les excavacions de l'any 1983. S6n 32 monedes. En la taula I de circulaci6 monetaria hi figuren 30, resultant excloses una per esser indeterminada i l'altra per pertanyer a una altra habitaci6. Del seu examen deduim que no es una mostra normal, nornescal per veure-ho comparar-Ia amb la taula IV, del que es la circulaci6 local. Cal pensar en els tresors d'Azaila, a Terol, un de circulaci6 local i l'altre la bossa d'un soldat.
La segona part compren les monedes conservades en el Museu Comarcal del Maresme, trobades al poblat de Burriac. S6n en total 106 monedes. Aquestes monedes s6n descrites amb tot detail, amb les degudes referencies bibliografiques. D'elles s6n illustrades 47, amb la particularitat de ser-ho totes a la mateixa grandaria, sense tenir en compte la grandaria real.
En la part III s'estudia la circulaci6 monetaria, afegint ales monedes descrites en les parts I i II les que han estat descrites pels autors en lIocs diversos. En resulta un conjunt de 218 monedes.
En dues taules resumeix la circulaci6 monetaria dels perfodes 195-133 i 133-27 a. C. i en la IV el conjunt de totes les monedes. Es aquesta darrera a lal que nosaltres ens referim principalment.
Com ja hem exposat en repetides ocasions la circulaci6 monetaria de I'epoca iberica es de caracter local. En la taula IV veiem que Ilduro esta present amb un 36.66%. En importancia segueix Kese amb el 10.47 %, molt proper ala mitjana de les xifres per nosaltres trobades del 16.5 i 8.3 %.
Les monedes de la Laietania estan presents amb un 47%.
Baixala presencia de Roma i d'Untikesken. Emporion sempre mira cap el nord.
Sorpren per alt el 5.71 % de Bolskan.
Potser trobem excessiu d'atribuir aquesta circulaci6 monetaria ales necessitats dels mercats. Sabem que el troc era, i ho ha estat fins a temps avancats, labase comercial de tota relaci6 comarcal.
Amb aquest treball tenim un nou testimoniatge de la circulaci6 monetaria. Es la documentaci6 arrencada a un oppidum iberic, i s6n tan poques les dades que tenim de circulaci6 monetaria a jaciments iberics, que hem d'agrair ben de deb6 a l'autor aquesta important aportaci6 a la nostra numisrnatica.
L. VILLARONGA
MATHIESEN, H.E., Sylloge Nummorum Graecorum, Aarhus University Denmark, Copemhagen, 1986, 44 larnines i III I monedes.
El nucli mes important de la colleccio de la Universitat de Aarhus esta format per les monedes de la col-leccio de l'escultor danes Herman Ernst Freund (1786-1840), que adquirf en la seva estada aRoma els anys 1818-1827, on treballa com a medallista per la «Royal Danish Mint».
Part de les seves monedes varen esser seleccionades per la «Royal Collection of Coins and Medals» de Copenhaguen, i les restants amb altres adquisicions, com les de la col-leecio de l'escultor William Larsen en 1961, formen l'actual col-leccio, la qual sera publicada en dos vol urns dels Sylloge a carrec de Hans Erik Mathiesen, i dels quaIs ara tenim el primer. Pel que fa a Hispania, presenta 17 monedes. Ben poca cosa es, pero exceptuant els grans museus, la presencia de les nostres monedes es ben minsa a tot arreu.
De plata un denari de Bolskan i una dracma emporitana. Les referencies bibliografiques no son d'obres espanyoles, sino dels Sylloge de Copenhaguen i de Munchen. Amb la llegenda Hispanorum figuren dues monedes, les 410 i 411. Predominen les monedes de bronze.
En conjunt tenim una bona representacio amb una illustracio molt ben aconseguida, i un volum mes en els Sylloge que tanta importancia tenen pels estudis numismatics.
L. VILLARONGA
MEDRANO MARQUES, M. M'", La circulacion monetaria Bajoimperial romana en Astorga: aproximacion cuantitativa, Aetas I Congreso InternaeionaL Astorga Romana, Ayuntamiento de Astorga, 1986, 161-169.
S'apliquen metodes estadfstics de comparacio per estudiar la circulaci6 monetaria a Astorga en relacio a Lleo, zona de Calataiud, Barcino i Conimbriga, essent practicament identica la de Lleo i Astorga, semblant amb la de Calataiud i que existeix una escassa aportacio de Conimbriga i Barcino.
Hem de remarcar que l'eleccio de la prova estadfstica apropiada quan es tracta de dues variables qualitatives per determinar l'existencia d'associacio, com es el cas present, es la prova de la Xi-quadrada.
L.v.
MORA SERRANO, B., Sobre el templo de las acufiaciones malacitanas, Jdbega, n? 35, 1981, Diputacion de Malaga, 37-42.
Estudi erudit sobre les divinitats i simbolismes del temple ales monedes de Malaka.
L.v.
NONY, D., Monnaies ibero-romaines decouvertes en Gironde, Bulletin de La Societe Francaise de Numismatique, 1987, 214-215.
Descripcio de les monedes trobades ala Gironde, son 2 anteriors a August, 9 d'August i 6 de Tiberi de seca hispanica. D'elles sis son de seca catalana.
L.v.
OLMO LETE. G. DEL; AUBET SEMMLER, M. E., Losfenicios en La Peninsula Iberica, Vol. 1, Arqueologia, Ceramica y Plastica; Vol. II, Epigraffa y Lengua; Glfptica y Numismatica; Expansion e Interaccion Cultural. Apendice: el elemento piinico en la cultura talayotica, Sabadell, Barcelona, 1986.
Sota la direccio dels professors G. del Olmo Lete y M. E. Aubet Semmler s'han reunit en dos volums un conjunt d'estudis classificats en cine apartats, que recullen els diversos elements culturals que la recerca arqueologica i historica ha posat de relleu.
Sota l'epfgrafd'Arqueologia, punt de partida obligat, Aubet presenta l'estat de la questio i l'esdevenidor de les recerques. Segueixen una serie d'estudis sobreels principals jaciments: Cadiz (Escacena), Morro de Mezquitilla (Schubart), Sexi-Almufiecar (Pellicer, Molina Fajardo), Toscanos (Niemeyer), Malaga (Grau Aymerich), el Puig des Molins (Fernandez, Gomez Bellard), i Cartagena (Rodero).
El segon apartat tracta de la cerarnica i la plastica. En referencia a la primera cita els treballs de Maass-Lindemann, Ruiz Mata i Almagro Gorbea, i pel que fa a la plastica els de Bisi i Perea.
Important es l'apartat sobre epigrafia i Ilengua. Cornenca amb un corpus d'inscripcions (Fuentes), seguit d'una serie de treballs sobre la llengua fenicia (Del Olmo Lete) i la seva relacio amb els sistemes grafics hispanics (De Hoz). Altres analitzen textos 0 epfgrafs (R611ig, Lipinski, Sanmartin), 0 be els problemes de l'expansio fenfcia (Amadasi-Guzzo).
La quarta seccio cornpren la glfptica i la numismatica, amb un estudi de motius iconografics (Acquaro, Bordreuil, Gubel).
Es als treballs sobre numisrnatica que dediquem una atencio preferent. C. Alfaro Asins ens presenta «Sisternatizacion del antiguo numerario gaditano». Es una sfntesi de la seva tesi doctoral. La importancia del treball queda palesa si considerem que son 3.052 les monedes estudiades. Aquestes son classificades en set series, donant-nos de cadascuna la tipologia i els quadres metrologies.
La primera serie es anepigrafa i la data per la troballa en unes excavacions, no publicades, de dues monedes, en el primer quart de segle III a. C. La segona serie cornpren les monedes de plata, essent la primera vegada que es recullen mes d'un centenar.
Per la serie V, presenta la novetat, que quant tots l'hem considerada la darrera emissio, ella l'anteposa a la sisena, la mes nombrosa. Es basa per a fer-ho en l'estil, la metrologia, en una reencunyacio i en la troballa d'una moneda en un estrat de finals del segle III. D'aquestes raons, nosaltres pensem que l'estil es una cosa ben subjectiva, la metrologia que presenta es inferior a la que li correspondria de ser del segle III, referent a la reencunyaci6 sols ens diu que es posterior a la serie IV i pel que fa a l'excavaci6 encara no ha estat publicada.
Respecte a la classe VI, divideix les tres emissions diferenciades per les seves marques per l'estil, i aleshores cada grup estilistic el divideix en tres emissions pels sfmbols: alep, caduceu i trident. Nosaltres creiem mes important les marques que no pas l'estil per iniciar la divisio.
La serie VII, amb llegendes llatines, es il-Iustrada per unes peces en excel-lent conservacio, diffcil de trobar.
Esperem que ben aviat es pugi publicar aquesta tesi doctoral, de la qual ara sols hem fruit de les seves primicies.
L'altre treball numismatic es obra de M. Campo. Es titula «Algunas cuestiones sobre las monedas de Malaca».Hem de remarcar que si el treball anterior era la sfntesi d'una tesi doctoral, aquest es la sfntesi d'un futur treball sobre la seca de Malaka en curs de preparacio.
L'autora ens diu que renuncia a exposar els criteris d'ordenacio, classificant les monedes en set penodes. El primer de finals de segle III a. c., del qual il-Iustra dues monedes que pertanyen a la col-leccio Tizon de Barcelona, i no la segona al museu de Berlin, com assegura. Possiblement tarnbe pertany a aquesta serie la moneda III-Q, amb una variant d'estrella de mes puntes, de la qual no arribem a distingir I'anvers. Ens intriga el perque de la datacio tan baixa, del 45 a. C. de les monedes de la serie 7.
Estudia els aspectes tecnics de l'encunyaci6, la tipologia, contramarques, epigrafia i metrologia. I acaba amb ladiscussi6 de la cronologia ila difussi6 de les monedes. Es un breu avanc que ens fa esperar amb il-lusio la gran obra sobre les monedes de Malaka.
Respecte al treball de Villaronga, «Econornia monetaria en la Peninsula Iberica ante la presencia cartaginesa durante la segunda guerra piinica- ens presenta l'avaluaci6 de la massa monetaria emesa pels dos bandols en lluita i a mes pels indigenes, bassant-se en l'estimacio del ruimero original d'encunys de cada emissio.
En ladarrera secci6, «Expansion e interacci6n Cultural», es reuneixen els treballs en els quaIs s'estudien les relacions entre la cultura fenicia i les indfgenes i se'n fan reflexions les consequencies. Son de Blazquez, Tsirkin, Bunnes, Fernandez Jurado, Fernandez Miranda, Belen, Gonzalez Prats, Arteaga-Padro-Sanmarti, Gasull i Maluquer.
Com a final es presenta la bibliografia sobre els fenicis a la Peninsula Iberica (Perez), i en l'apendix, l'element punic ala cultura talaiotica (Guerrero Ayuso, Plantalamor MassanetRita Larrucea).
Els noms dels autors i els seus treballs posen de manifest la importancia de l'obra, la qual es bellament presentada amb una bona il-Iustracio. Els doctors Olmo Letei Aubet Semmler que han dirigit tan excel- lent treball s6n dignes de tots els elogis.
L. VILLARONGA
PELLICER I BRU, 1., Metrologia antiga. Els pesals iberics, Pyrenae, (Barcelona), n", 21, 1985, 61-67.
Estudi metrologic delssistemes emprats en les monedes antigues de Catalunya, arribant a la conclusi6 de l'iis d'un pesal de 408 grs., introduit pels foceus, d'una concordanca entre l'argent i el coure de 1:120, i d'una pressi6 romana que obligava a marcar damunt de les monedes autoctones l'equivalent de pes del patr6 estranger. LV.
PENA, M.J., Los magistrados monetales de Valentia, Saguntum, 20, 1986, 151-164, ilust.
Estudi de les tres series de magistrals monetaris de Valentia de la fi del segle II a. c., de procedencia italica pertanyents a una elite no indfgena.
Proposa la revisi6 de la interpretacio de la Q de la llegenda d'aquestes monedes, la qual en les monedes emporitanes i les de Carteia es quaestor.
L.v.
PENA, 1.M., EI problema del estatuto juridico de Emporia (e). Analisis de la documentacion, Comunicaci6n presentada en el Congreso Peninsular de Historia Antigua, Santiago de Compostela, 1-5 julio 1986.
Important es aquest treball per la presentacio de noyes idees sobre la fundacio del municipi ernporita, a les quaIs arriba l'autora per l'analisi crftica de les fonts historiques realitzat amb gran agudesa i erudicio.
Del seu estudi en treu les seguents conclusions: L'establiment de colons cesarians i la creacio del municipi emporita no foren fets simultanis, malgrat esser el segon consequencia del primer, sino que foren dosfets diferents, portats a cap en dos moments historics distints, el primer per Cesar i el segon per August.
Aquestes conclussions es poden acceptar totalment des de l'aspecte numismatic, puix com ja havfern assenyalat les monedes emporitanes amb la llegenda llatina pertanyen metrologicament al sistema monetari d'August, amb un as de 10,28 grs.
Si abans no ens havfem atrevit a acceptar aquesta cronologia amb tota seguretat, potser portats per una certa inercia als canvis quan no estan del tot ben fonamentats, sempre havfern buscat, sense trobar-Io, un motiu prou solid com el que ara ens presenta Pena per acceptar l'aspecte metrologic de la questio, 0 sigui, que si aquestes monedes pertanyen al sistema metrologic d'August es per que son de la seva epoca, i ara amb aquest treball es demostra aquesta possibilitat amb raonaments histories convincents.
L. VILLARONGA
RIPOLLES, P.P., Monete ispaniche nelle collezioni italiane, Bolletinoi di Numismatica, Monografia, 2, Part I (Milano, Bologna), Parte II (Firenze, Roma, Napoli), Roma, 1986, 2 vol.
Important publicacio de les monedes antigues d'Hispania guardades en les colleecions italianes. Ripolles es l'autor d'aquest inventari de mes de 1.400 monedes, que des d'ara quedaran a l'abast de tot investigador nornes amb el gest d'obrir un llibre.
Els museus estudiats, dels quaIs son inventariades les monedes, son:
Museo Civico Archeologico de Bolonia, amb 433 monedes.
Museo Archeologico de Florencia, amb 80 monedes.
Museo Nazionale Romano de Roma, amb 265 monedes.
Museo Archeologico Nazionale de Napols, amb 259monedes.
L'obra es presentada pels professors Martfn Almagro-Gorbea i Enrico Acquaro i cadascuna de les colleccions ho es per Ermano A. Arslan, Cristina Morigi Govi, Luigi Tondo, Silvana Balbi de Caro, i Renata Cantilena, els quaIs expliquen la formacio del fons numismatic.
Per cada col-leccio uns quadres presenten de manera grafica i resumida les seques, els valors i la concordancia entre els rnimeros del cataleg i el de la col-leccio estudiada.
Junt a la descripcio de la moneda va la il-lustracio, la bibliografia i la llegenda en els seus caracters reals.
La il-lustracio es molt acceptable, a mes va acompanyada d'algunes lamines en color de monedes engrandides, encara que no sempre les escollides son lesmes rellevants, ni les de millor conservacio.
Del conjunt de 1414 monedes destaquem algunes per la seva raresa 0 interes,
De Mila, una dracma de Rhode, un bronze amb Ebusitanu, un rar divisor d'Onuba (Vives 102-3) i una uncia de Kese.
De Bolonia, una dracma de Rhode i tres d'Emporion, mes una d'iberica, un extans d'Eustibaikula i dos asos sextantals d'Obulco. Un as d'Emporiae dels magistarts COCTMAEF no inclos en el nostre llibre i ara conegut per aquesta peca i la publicada a Gaceta Numismatica 46, 1977, 10-11. Dos sestercis de Tarraco, Un as absolutament inedit amb sfrnbol de bipenne i llegenda il-legible.
De Florencia, un as sextantal d'Obulco, dos sestercis de Tarraco i un altre d'Ebora.
Pel que fa a Roma, un lapsus en el ruimero 29, que es un as de sfmbol «orella» com la n? 32, As uncial de Laiesken. Monedes de Metuainum, de Toleto i de Unanbaate. Dos sestercis de Tarraco, pel d'estatua ens preguntem si la llegenda es DEO AVGVSTO 0 be AVGVSTO DEO (Roma 216 i Napols 215). Molt important la moneda nO. 253, que ens permet la lectura completa SEKANA, i dos exemplars del rar Selonken.
Per Napols, una dracma iberica, un exemplar bellfssim del rar Ipora. Un quinari de Sesars i 3 sestercis de Tarraco i un de Turiaus. I a remarcar l'inscripcio grega ANTINOOS
OKTILI sobre una moneda iberica de Tarraco,
Una de les coses que mes ens crida l'atencio es la certa abundancia de sestercis de Tarraco, els quais tan rars son en Ies nostres colIeccions.
A part de les monedes assenyalades, hem d'insistir en la importancia del conjunt. Es tracta d'un material de valor incalculable que podra des d'ara ser ben aprofitat.
L'esforc ha estat realitzat per Ripolles, pero tarnbe hem d'agrair les facilitats que ha trobat per a realitzar-lo en els museus on ha treballat i tarnbe hem d'agrari als editors del «Bulletino di Numismatica- l'edicio que se'ns presenta perfecta.
Aquesta obra marca una fita en els treballs de recopilacio de materials numismatics, realitzada paral-Ielarnent als Sylloge.
Esperem que en un futur proxim sigui una realitat la publicacio de les monedes hispaniques antigues de les grans col-leccions de Parts, Londres i American Numismatic Society.
L. VILLARONGA
RIPOLLES, PP., Los cuadrantes de Saitabi del tipo Vives XX-5, Arse, 22, 1987,657-657.
Publicacio del segon exemplar conegut del quadrant amb petxina/doff.
L.v.
RUIZ FERNANDEZ, A.; ACQUARO, E., Monete dibronzodi Sexi, R IN, 85, 1983, 43-46.
Publicacio de 13 monedes de Sexi d'una colleccio particular.
L.v.
SANMARTI, E.; NOLLA,1. M'"; AQUILUE, 1., Les excavacions a l'area del parking a! sud de la neapolis d'Emptiries (informe preliminar), Empuries, 45-46, 1983-84, 110-153.
Abans de tot hem de remarcar la catalanitzaci6 del nom de la revista, que d'<Ampurias- ha passat a ser el real d'«Empuries».
Important estudi pels seus resuitats, fonamentat en les excavacions arqueologiques al parking d'Emptiries. Donarem una sfntesi delsresultats arqueologics per passar despres als comentaris numismatics.
Sobre una necropolis, anomenada fase la., es construeix cap a la fi del segle III a. C. 0 principis del II, un gran edifici que pogue esser utilitzat per l'exercit roma expedicionari es la fase 2a. Fou desmantellat al voltant del pas del segle II al I a. C.; possiblement diem nosaltres en relacio amb el pas dels Cimbris i construit sobre d'ell a la primera meitat del segle I a. C. una zona industrial, fase 3a., que mes tard fou abandonada.
EI tftol ja ens prepara que es tracta d'un informe preliminar, pero pel que fa ales monedes es quelcom menys.
Simon Keay ha redactat una nota, mitja pagina, on diu que han estat trobades 266 monedes en les excavacions dels anys 1980 al 1984, assenyalant que donen la primera oportunitat per estudiar la circulaci6 monetaria a Empiiries. Es veu que desconeix el que hem publicat anteriorment sobre aquesta questio.
D6na tres histogrames. EI primer es una cornparanca, segons la cronologia, entre les monedes trobades al parking i les recuperades al foro l'any 1982.
EI segon, d6na el percentatge de monedes trobades segons la cronologia de l'estatigrafia. EI fet que la major part de monedes del periode 208-150 han estat trobades en estrats que van del 200 al final del segle Ir. fa suggerir a Keay que la majoria de les monedes degueren pertanyer a un tresor que ha estat escampat, la qual cosa per a nosaltres no es convincent.
Ames cita el tresor de 89 denaris de plata (sic) la noticia es que son romano-republicans, trobat l'any 1980, el qual espera, i nosaltres tarnbe, pacientment la seva publicacio cientffica.
EI tercer histograma dona el percentatge en monedes per seca, arribant les d'Ernpuries al 62 %.
Esperem per ben aviat el treball definitiu de les monedes trobades i del tresor. L.v.
SANMARTf, M., La circulaci6 en la Ieso iberica i romana, Urgellia, 5, 1982, 183-206.
Interessant aportacio a la circulaci6 monetaria a Guissona, especialment pel que fa ales monedes iberiques.
Les iberiques son 14, de les quais tres presenten la llegenda iberica IESO, la qual cosa representa en percentatges el 21.4 %, reforcant la idea de la localitzaci6 de la seca iberica IESO a Guissona.
Pel que fa a KESE i ILTIRTA estan representades pel 28 % cadascuna, confirmant-se elcaracter local de la circulacio monetaria en epoca iberica:
De les 19 monedes romanes, 7 pertanyen al perfode August-Tiberi, de les quais 4 son de la seca de Tarraco, representant el 57 %
Tenim, doncs, un nou testimoni, potser el primer, per a la localitzaci6 de la seca de Ieso.
L.v.
SESMA MUNOZ, lA., La moneda Jaquesa y la emision de Aragoneses de plata, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltran, Universidad de Zaragoza, 1986, 1029-1039.
Estudia els problemes ocasionats a FArago per la manca de moneda i l'encunyacio de nova moneda per solucionar-Ios.
L. V.
SYLLOGE NUMMORUM GRAECORUM. THE COLLECTION OF THE AMERICAN NUMISMATIC SOCIETY. PART 7, MACEDONIA I: Cites, Thraco-Macedonian tribes, Paeonian Kings, The American Numismatic Society, 1987.
Continua I'American Numismatic Society la publicacio dels seus Sylloge, ara es el volum 7, el qual presenta el nou format, de 21 x 30 cms., per aquesta serie de publicacions, el qual en esdevenir mes reduit el fa mes manejable i practic.
Despres de la publicacio dels volums 1 a 4, es passa al 6, i ara al 7. L'ordre habitual ha estat trencat, puix aquest, el 7, corresponent a Macedonia deuria anar davant del 6, referent a Palestina i a Arabia.
Aquest nou volum compren les emissions de les ciutats de Macedonia, les de les tribus Traco-macedoniques ila dels reis de Paeonia, i es obra de N. M. Waggoner.
EI seu contingutprovinent en majoria de la donacio de E.T. Newell es important amb 1065 monedes. Nemes cal comparar-Io amb el contingut d'altres SyUoge puix conte el doble de monedes d'un dels mes importants. Essent les emissions mes ben representades les de les ciutats de Mende i Olynthus.
Es troben totes les referencies bibliografiques i la cronologia, la qual cosa junt amb els fndex (geografic, governants, tribus, tipus d'anvers i de revers) fan l'obra iitil i de facil i eficac consulta.
Una bona impressio i illustracio en 39 larnines ajuden a fer agradable la consulta.
L.v.
TARRADELL, M., Las cecas ibericas: (,Economfa 0 polftica? Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltran, Universidad de Zaragoza, 1986, 915-917.
L'autor fa una fina analisi del perque de les emissions de moneda iberica, preguntantse si obeeixen a raons econorniques 0 polftiques.
La resposta la dona quan diu «la densitat de les seques iberiques no s'ajusta a un esquema tracat per les necessitats econorniques». En canvi, afegeix «si superposem el mapa de la distribucio de seques a un altre en el qual s'assenyalin les zones mes contlictives, veurem la coincidencia amb les de major densitat de centres emissors de moneda».
L'encunyacio de moneda obeeix mes a un aspecte politic que no pas economic, es a dir, les necessitats militars i el financamenr de l'exercit son la causa principal de l'encunyacio de moneda.
VILLARONGA, L. Numismatica Antigua de Hispania. 23. edicion revisada. Barcelona, 1987.
Nos congratulamos de la reedicion de este completo manual de numismatica antigua hispanica, del Doctor L. Villaronga.
La primera edicion estaba agotada desde hacfa varios afios y no existe otro manual de parecidas caracterfsticas, necesario como libro de texto para estudiosos y coleccionistas. Este libro es un verdadero «curso de nurnismatica antigua», aunque el autor no 10 acepte y la presente edicion, ampliada y corregida, sigue siendo, sin lugar a dudas la mejor obra que con fines divulgativos se ha publicado hasta hoy, sobre nuestro numerario antiguo.
Ellibro se divide en cuatro grandes apartados. EI primero, que comprende los capftulos I, II Y III, es una introduccion historico-numisrnatico de las amonedaciones griegas y romanas.
EI segundo (capftulos IV-IX), en el que el autor es un avanzado estudioso, explica los distintos metodos necesarios en todo trabajo numismarico, como son: estudios de los curios, estilo, metrologfa, estadfstica, lengua, escritura y los hallazgos monetarios.
EI tercer gran apartado (capitulos X-XXVIII y Apendices), es la sistematizaci6n del numerario hispanico antiguo. Esta sistematizaci6n, comienza con las primeras emisiones de Emporion y Rhode, numerario hispano-cartagines, emisiones de plata antigua de Gadir, Ebusus y Arse, primeras emisiones ibericas de bronce, denarios ibericos, cecas de la Ulterior y Citerior y sus distintas emisiones durante los siglos II y I a. c., etc., hasta llegar a las emisiones latinas, desde las anteriores a Augusto hasta las iiltimas acufiadas bajo Tiberio y Calfgula. Tambien se estudian las imitaciones hispanicas de las monedas de Claudio, asf como la amonedaci6n de la Narbonense con inscripciones ibericas,
EI autor estudia profundamente las distintas emisiones de las cecas hispanicas, aportando datos queapoyan su clasificaci6n, como son: peso medio de la emisi6n, sistema metrol6gico al que pertenece, tipologfa, estudio de los tesoros etc. Adernas apunta la problernatica de algunas cuestiones aiin no resueltas.
La ilustraci6n de las monedas es muy importante en este manual, ya que se ilustran casi 1.200 piezas, elegidas entre mas de 50.000, por 10 que la conservaci6n de las monedas escogidas es bastante satisfactoria. Sefialamos la inclusi6n de las monedas de Abra, que faltaban en la primera edici6n.
La cuarta y ultima parte esta formada por los indices y anexos, que van desde los generales, pasando por los de leyendas latinas, leyendas no latinas, geograficos, magistrados, hallazgos y tesoros, mapas, etc. hasta los anexos en los que se detallan las listas de las ciudades 0 gentes que figuran en las leyendas monetales, las localizaciones y una amplia bibliograffa a la que se ha afiadido 10 publicado despues de la primera edici6n de la obra. EI autor, en este libro, ha reunido sus extensos conocimientos sobre numismatica antigua y ha explicado con lenguaje claro, puntos como el estudio de los cufios, rnetrologia, etc., que frecuentemente son oscuros para el no iniciado. EI texto en su conjunto sigue teniendo la actualidad que tenia cuando se public6 su primera edici6n y son pocos los aspectos en los que una revisi6n podrfa variar los resultados.
Este Manual es una cita obligada para todos aquellos que nos interesamos por la numismatica antigua y felicitamos al autor por esta segunda edici6n de un Iibro tan querido.
M. GARCIA GARRIDO
VILLARONGA, L. Les monedes Massaliotes als tresors catalans anteriors a la segona guerra piinica, Cercle, desembre 1987, I, Secci6 Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, 16-19.
Per fer I'estudi de les monedes fraccionaries anteriors ales dracmes cal fer primer el de les monedes massaliotes presents als tresors catalans de Morella, Montg6, Pontde Molins, Tarragona, Ernpuries i Roses, la qual cosa es el terna d'aquest article. L'autor arriba a la conclusi6 que foren encunyades durant la segona meitat del segle IVa. C.
A. N.
VILLARONGA, L., Novetats a la numisrnatica saguntina antiga, Arse, 22, 1987, 651-656.
Novetats que complementen l'obra de I'autor de I'any 1967.
A.N.
VILLARONGA, L., Una nueva emision de bronce emporitana con sfmbolo mariposa, Gaceta Numismatica, 81, 1986, 23-25.
Publicacio d'una moneda inedita d'Ernporion amb la llegenda iberica UNTIKESKEN, que permet establir una nova emissio.
N.
VILLARONGA, L., Las dracmas ibericas de Kertekunte, Numismdtica e A ntichita Classiche, Quaderni Ticinesi, 16, 1987, 161-166.
Estudi de les set dracmes conegudes i atribucio de la Iocalitzacio del toponirn al oppidum del Castellet de Banyoles a Tivissa (Ribera de I'Ebre, Tarragona).
N.
VILLARONGA, L. La historia de Tarraco en epoca romano-republicana documentada per les seves monedes en escriptura iberica, ButlletiArqueologic, Reial Societat Arqueologica Tarraconense, Tarragona, epoca Va, anys 1982-1983, ruims, 4 i 5, 87-100.
Conferencia professada a I'Ajuntament de Tarragona en ocasio del cicle commemoratiu del 22e centenari de l'arribada dels Escipions.
A. N.
VILLARONGA, L. EI tesorillo de Carisia, III Congreso NaeionaL de Numismatica, Sintra, 1985, Lisboa, 1986, 569-583.
Tresor format per 4 denaris romans, darrer el Crawford nO. 289/1 de I'any 1151114 a. c., i 73 denaris iberics, dels quais 39 son de Bolskan (grups I, II i III de Jenkins), 20 d'Ikalkusken, 2de Turiasu i Arsaos, 1 de Baskunes, 3 d'Arekoratas i 2 d'Arekorata i 4 de Konterbia.
La data de l'ocultacio segurament es posterior al 1151114 i per faltar els denaris de Bolskan del tipus de Palenzuela i els d'Ikalkusken del tipus IV-3 a 5, anterior al 80-72.
Per altra banda, per la composicio dels denaris dIkalkusken segurament es contemporani amb els tresors d'Idanha-a-Velha, Salvacafiete, Cordoba i Granada, i per tant poe posterior a I'any 100 a. C.
Possiblement I'ocultacio obeeix als fets bel-lies que acaben I'any 94 a. C.
A. N.
VILLARONGA, L. Denario forrado hfbrido, testimonio para el origen del denario iberico de Sesars, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltran Martinez, Universidad de Zaragoza, 1986, 859-861.
Testimoni per l'origen del denari iberic de Sesars es el denari folrat que ara es publica. Presenta en l'anvers el tipus d'un denari rorna, de Crawford n? 201 a 215, dels anys 154 a 148 a. C. i el revers del denari iberic deSesars. Ambdos models son coetanis.
A. N.
MEDIEV/lL
ARQUEOLOGIA MEDIEVAL ESPANOLA, II Congreso, Madrid 19-24 enero, 1987, 3 vols.
Ens referim als treballs que tracten de la moneda presentats en aquest congres.
Canto Garcia, A. «La moneda islarnica en al-Andalus: el estado de la cuestion», vol. I, pp. 21-31.
Balaguer, A. M. i Crusafont i Sabater, M «Los hallazgos monetarios, tratamiento e interpretacion», vol. II, p. 13-23.
Navarro Oltra, V c., «Un tesorillo de dirhems emirales en Pedreguer (Alicante), vol. III, p. 53-62.
Retuerce Velasco, M. y Canto, S.A. «Apuntes sobre la ceramica emiral a partir de dos piezas fechadas por rnonedas», vol. III, pp. 94-104.
Asin Vells, S. «Monedasmedievales en las excavaciones realizadas por el SIAM de Valencia», vol. III, pp. 288-92.
Rueda, M., «Cronologfa del vell6n castellano: un caso desconcertante», vol. III, pp. 662-670.
Saenz Diez, 1. I. Y Pellicer Bru, 1. «Datos metrol6gicos y numismaticos de los manuscritos mozarabes de Toledo», vol. III, pp. 679-686.
Jimenez, 1. I. Y Pellicer Bru, J. «Datos metrol6gicos y numismaticos de los manuscritos mozarabes de Toledo», vol. III, pp. 679-686.
Jimenez Perez, A., «La fortaleza de Huete: sistemas constructivos, ceramicos y numismaticos», vol. II, 720-730.
A. N.
BARCELO, M. Un estudio sobre la estructura fiscal y procedimientos contables del emirata omeya de C6rdoba (138-300/755-912) y del Califato (300-366/912-976), Acta Mediaevalia, 5-6, 1984-85, Universidad de Barcelona, 45-72.
Analisi documental sobre la recaptaci6 fiscal a Cordova durant l'emirat i el califat la qual en aquest darrer perfode presenta una mitjana de6 milions de dinars anuals. La moneda es l'instrument essencial de l'organitzaci6 polftica de l'Estat, essent la seva funci6 principal el pagament de tributs no el de la circulaci6 de mercaderies.
L.v.
CRUSAFONT I SABATER, M. i BALAGUER, A. M., «Moneda i sobirania: mes d'un milleni?», Quadern mim, 69, octubre, 1989, dedicat al Millenari de Catalunya, Fundaci6 de les Arts i de les lletres de Sabadell.
No podia mancar en un rnonografic de col-laboracions diverses dedicades al Mil-lenari de Catalunya l'aspecte importantfssim de la moneda.
Certament que l'iis lIiure, 0 alliberat, del dret de moneda es un dels aspectes que millor poden definir la sobirania d'un estat, questio que fins ara no ha estat massa contemplada pels historiadors en tractar del Millenari de Catalunya, que hom ha convingut a celebrar enguany. En aquest treball, els autors tracten aquest aspecte tot assenyalant que, almenys des de I'any 934, el grup comtal Barcelona-Ausona-Girona emetia moneda de forma plenament autoctona, com ho mostra la donaci6 del camte Sunyer d'una tercera part de benefici de la moneda que es fes a Girona al bisbe d'aquella seu.
Per altra banda, observen que en la Ilunya 827 els comtats de Pallars i Ribagorca s'havien ja deseixit del domini franc, com es ben acceptat. Tot plegat posa en questio que el 1988 hagi estat la fita cronologica mes idonia per a celebrar aquest Mil-leni. Malgrat tot, els autors es congratulen d'aquesta celebraci6 que haura, sens dubte, contribuit en aprofundir en el coneixement de les nostres arrels.
A. N.
CRUSAFONT I SABATER, M. «Identificacio del diner de Sant Feliu de Guixols», Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Emporda», 1986, pp. 79-86.
En aquest treball l'autor realitza la identificaci6 del diner encunyat a Sant Feliu de Guixols. L'autoritzaci6, donada per l'infant Enric el 1484, per a batre 100 Iliures de menuts en aquella poblaci6 era coneguda, pero hom no coneixia cap peca de l'esmentada emissi6. Per altra banda, es coneixia un rocaberti contramarcat amb les armes catalanes en cair6 iamb un escut amb vairs que no encaixava amb la tipologia donada per ladocumentaci6 ni amb la dels menuts gironins coneguts.
Despres d'un detingut estudi de la sigillografia, l'autor conclou que aquest menut porta l'escut de Sant Feliu que, en aquesta epoca, porta uns vairs i no pas el mar. Reexaminant els exemplars coneguts pogue descobrir que en un d'ells hi ha unes lletres S-F als costats de l'escut, la qual cosa confirma les solides hipotesis formulades per M. Crusafont.
A. M. BALAGUER
CRUSAFONT I SABATER, M. Les monedes i medalles de Cardona, Cardona, butlletf nO. 4, desembre 1986, Patronat Municipal de Museus, Cardona, 37-48.
Exposici6 documentada de la monedavescomtal dels Cardona, dels senyals del Camp de Tarragona i d'Arbeca del segle XV, dels Senyals i pellofes de Cardona, de les medalles que fan referencia al setge, de l'any 1711, aixf com del paper-moneda de la guerra civil. L.V
DEPEYROT, G. Tresors et emissions monetaires du Languedoc et de Gascogne (XIle et XIII e siecles) Toulouse, 1987, 180 pp.
Es tracta d'un aplec d'estudis realitzats per diferents especialistes, editats amb la direcci6 de G. Oepeyrot. Com s'exposa en la introducci6 hom es proposa fer una revisi6 i actualitzaci6 de la circulaci6 de moneda, especialment de la feudal, al Llenguadoc i a Gascunya en els segles XII-XIII per a actualitzar la visi6 donada per l'obra ja classica de Mereille Castaing-Sicard, (vl.es monnaiesfeodales et circulation monetaire en Languedoc s. XXII, Toulouse 1961). Els treballs que conte l'obra son els seguents: M. Bompaire, tracta dels tallers de Melguell, Cahors i Rodez, segons les fonts escrites; G. Depeyrot realitza un recull dels tresors per a analitzar la difusi6 de la moneda feudal del Llenguadoc; C. Carcassonne estudia els pesos de les monedes dels tresors de Molezun, Toulouse i SaintSalvi-de-Carcaves; A. Bronfenbrener publica el tresor de l'Arsenal de Toulouse, G. Depeyrot el de Mont-de-Marsan i finalment M. Bompaire, G. Depeyrot i J. Belaubre tracten del tresor de Saissac i de la introducci6 de la moneda reial al Llenguadoc al s. XIII. Cal fer especial menci6 del treball sobre la circulaci6 de la moneda feudal francesa
ala Penfnsula Iberica, contingut en aquesta mateixa obra i realitzat per A. M. Balaguer. Es tracta no sols d'un primer intent per a inventariar les troballes de moneda d'aquestes series a la Penfnsula, sino que tarnbe representa un assaig metodologic modelic de com compaginar i confrontar la inforrnacio de les propies troballes amb la de la documentacio escrita.
GIL FARRES, O. Unosdineros de Alfonso «EI Batallador», Boletfn del Museo Arqueol6gico Nacional, tomo II, n" 2, 1984, 159-166, ilust.
Tresoret de 423 monedes, sense procedencia coneguda, guardada del M.A.N. S6n estudiades tipologicament formant-se 29 series. Metrologicament la mitjana es de 0.8005 gr, donant-se una taulaamb els pesos de totes les series. A continuacio s'estudia la talla, discutint-se el pes del marc de Castella, que accepta com de 233 gr. Considera que aquests dinersforen emesos quan la primera entrada d'Alfons el Bataller a Toledo com a rei de Castella, cap a l'any 1l08-1111.
JARIQUE, nO. 1, Enero 1987 (Madrid), 14 pgs.
S'ha publicat el primer mimero de la nova revista JARIQUE que vol servir de Hac; d'unio entre els especialistes de numismatica hispano-arab, EI tftol, d'orfgen arab, fou usat a Murcia significant la reuni6 de diversos dolls d'aigua per a fer-ne un de mes gran. Evidentment, aquesta revista vol reunir els estudis de numismatica arab per fer-ne, amb Ilur reuni6, una aportaci6 important.
En aquest primer mimero, la primera part esta dedicada al Congres Internaeional de Londres, i dona el resum de les comunieacions de numisrnatica hispano-arab presentades per A. Canto, T. Ibrahim, H. E. Kassis, Mohamed Laalaoui, 1. Rodirgues Marinho, J-I. Saenz-Diez i D. Wasserstein.
En la segona part es presenten els treballs de S. Fonteeha, J-I. Saenz-Diez i 1. Pellieer i Bru.
Desitgem de tot cor continuitat i llarga vida a Jarique.
I JARIQUE DE ESTUDIOS NUMISMATICOS HISPANO-ARABES, Institucion Fernando el Catolieo, Zaragoza, 1988, 217 pp.
La intenci6 d'aquesta trobada era, com es diu en la presentaci6, de donar una sfntesi de la investigacio en els darrers anys i un resum bibliografic, tasca que s'encomana als seguents especialistes:
Anna M. Balaguer: Las emisiones transicionales arabe-rnusulmanas de Al-Andalus, Nueva sfntesis.
Alberto Canto Garda: EI perfodo Omeya. EI Emirato. La aparici6n de la tipologfa califal. Abd ai-Rahman III: sus sucesores. Jorge de Navascues y de Palacio: Reyes de Taifas.
Hanna Kassis: Notas historicas sobre las monedas de los almoravides, Salvador Fontenla Ballesta: La numismatica almohade.
Josep Pellicer i Bru: Anotaciones sobre metrologfa monetal hispano-arabe.
El volum conte a mes una serie d'aportacions de tipus puntual degudes a:
Alberto Canto Garda: Tesoro de moneda emiral del siglo II de la Hegira conservado en el MAN.
Juan Ignacio Saenz-Diez: i,Un «Almanzor- numisrnatico?
Juan Ignacio Saenz-Diez: Ibn Shuhayd y el afio 404.
Juan Ignacio Saenz-Diaz: Acufiaciones califales en el Magreb.
Taufiq Ibrahim: Notas sobre dos monedas ineditas.
Jorge de Navascues y de Palacio: Una brevfsima aportacion a la moneda hispano-arabe: noticia de un hallazgo.
Antonio Medina: Wadi Lau, ceca african a de los Hammudfes de Malaga.
Antonio Medina: Pieza inedita del emir alrnoravide Ysuf ben Tasfin.
Antonio Medina: Aparece una dobla del califa almohade Abd Allah 1.
Felipe Mateu y Llopis: Morabetinosin auro y mazmudinas iuceffas durante Alfonso el Casto, Pedro el Catolico y Jaime I de Aragon (1162-1276).
Rafael T11lencia, Diego Oliva y Eugenia Galvez: Aportacion al estudio de los territorios de la Cora de Firrix: 1. EI tesorillo almohade de El Pedroso (Sevilla).
Salvador Fontenla Ballesta: Dos nuevas monedas de plata ineditas, Salvador Fontenla Ballesta: Unintento de sistematizacion de la plata nasn,
Finalment tenim dos treballs de tipus metodologic, EI primer, degut al Dr. M. Gomes Marques que tracta de les diferents tecniques modernes d'investigacio numismatica en el seu treball titulat: Tecnicas modernas de investigacao em numismdtica.
Un altre estudi d'aplicacio metodologica es el de M. Crusafont amb el metode de quantificacio dels fenomens monetaris, exemplificat en el cas concret de la circulacio de I'or a Catalunya des del rnorabatf fins al florf. EI tftol de l'aportacio fou: Del Morabatin almordvide al florin. Continuidad 0 ruptura en la Catalunya medieval.
A. M. BALAGUER
MARINO, BEATRIZ, «Testimonios iconograficos de la acufiacion de moneda en la Edad Media. La portada de Santiago de Carrion de los Condes». Artistes, Artisans et Production Artistique au Moyen Age. Vol. I, Les hommes, Ed. Picard, Parfs, 1986, pp. 499-511,
Interessant inforrnacio que presenta I'autora sobre la portada de l'esglesia de Santiago de Carri6n de los Condes (Palencia).
Vuit de les dovelles de l'arquivolta presenten els operaris d'una seca en plena realitzacio de Ia seva feina. L'operari que lamina la planxa, l'entallador de cospells, I'encunyador, el fonedor, el mestre de seca, el que realitza els assaigs 0 be el banquejador. L'autora ens dona a coneixer encara una altra escena similar de la portalada de la vema esglesia d'Arenillas de San Pelayo, escenificat en sis dovelles, fonedor, tallador de cospells, laminador, un personatge que porta recipient arnb un lingot a dins i sembla haver tingut en l'altra rna un martell enlaire, que l'autora no sap interpretar, un altre personatge colpeja un objecte rectangular damunt de l'enclusa i finalment un fonedor.
L'estudi es detingut i ben documentat, pero creiem que resten algunes questions per a resoldre, com es ara el fet que en ambdues portades el cicle es tanqui amb un fonedor; mes aviat creiem que hade tractar-se d'alguna operaci6 relacionada amb el blanqueig de les peces.
A l'hora d'estudiar les tecniques d'encunyaci6 medieval hom haura de tenir molt en compte aquests dos repertoris iconografics, realment unics per la sequencia de l'escenografia d'un taller.Fins ara tenfem algunes de les funcions mes destacades, com es ara la d'encunyar, representades en capitells medievals i en altres manifestacions artfstiques, pero mai una sequencia tan completa.
A. M. BALAGUER
MATEU Y LLOPIS, F. Documentos monetarios de Jaime I, del Ms. Real 9, del Archivo de la Corona de Arag6n, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltran, Universidad de Zaragoza, 1986, 969-981.
Publicaci6 de dos documents que contenten privilegis de la ciutat de Valencia, afegint-se la «tabule campsorum».
L.v.
PELLICER I BRU, 1. Al-Andalus. Las juentes i fa Numismatica, (Sfntesi cronol6gicometrol6gica de las acufiaciones del Califato de C6rdoba), A. N. E., Barcelona, 1988, 156 pp.
Com be aclareix el subtitol de l'obra, es tracta d'un estudi metrologic de les emissions monetaries del perfode califa1. L'autor es bas a en les fonts documentals escrites, per una banda, i en les dades de les mateixes monedes 0 dels ponderals rnonetaris, per l'altra. Acompanya l'obra un vocabulari rnetrologic-fiscal prou titil.
L'obra es prolongada per Miquel Barcel6, el qual en realitza una hicida delimitaci6 del seu abast en dir:
«Este libro es un primer resultado que sefialara sin duda un punto de inflexi6n en la numisrnatica andalusf. Sera inevitablemente discutido e inevitablemente iluminara muchos aspectos hasta ahora poco comprendidos 0 sencillamente inadvertidos.
A. M. BALAGUER
PIRAS, E. «Monete inedite di zecche della Sardegna» Panorama Numismatico, 26. Cremona, 1988.
EI Professor Piras amplia amb aquest treballia serie medieval sarda amb 2 nous tipus. Aixf presenta els obols d'Alfons el Benigne i de Pere el Cerimoni6s, els primers obols sards coneguts.
M. CRUSAFONT i SABATER
PROBLEMS OF MEDIEVAL COINAGE INTHE IBERIAN AREA. A Symposium held by Sociedad NumismaticaAvilesina and the Instituto de Sintra on 3-6 december, 1986. Edited by Mario Gomes Marques and M. Crusafont i Sabater, Aviles, 1986, 462 pp.
Aquesta segona edici6 dels simposis sobre la problematica de les emissions monetaries medievals del context peninsular fou celebrada a Avilesi fou possible gracies a la bona collaboracio de la Sociedad Numismatica Avilesina i del Instituto de Sintra. Donarem tot seguit el sumari dels treballs publicats en aquest volum, el qua haura de tenir-se ben present en tractar de la historia de la moneda medieval peninsular.
The history of money in the writings of Marc Bloch, John Day.
Laws reviewing rents as sources of numismatic information, Mario M. Gomes Marques. The monetary issues ofAhmad ibn Qasi in Silves and the beginning ofthe characteristic Almohad coinage, Jose Rodigues Marinho.
The last Moslem gold coinage ofMurciaa discovery and a possible rectification, Juan J. Rodriguez Lorente.
Notesforfuture studies on the chronology ofthe Castilian-Leonese coinage, Antonio Orol Pernas.
The issues ofPerpignan ofJames III ofMajorca and the differentiation between the coinages ofJames II and James III, M. Crusafont i Sabater.
Problems ofchronology in the coinages ofthe Catalan-Aragonese crown: the series ofthe florins of Majorca issued in the name of Marti, M. Crusafont i Sabater.
The atribution of the tomes issued in the name ofDinis King ofPortugal, Mario Gomes Marques and Teresa Gomes Marques.
A new hypothesis on the origin ofthe real issued in the name ofBeatrir, Queen of Castile and Portugal, Jose M. Correia Noras.
Onthe metrology of the silver coinage of the Spanish Amirate, Alberto Canto Garda and Eduardo Marsal Moyano.
On the silver coinage ofthe Caliphate issued in the name ofHisam II Almowayad Billah (A. H. 366-403/A. D. 976-1013), Josep Pellicer i Bru.
The silver contents of some dirhams of the revolutionary period of the Spanish Umayyad Caliphate, Joao M. Peixoto Cabral and Juan Ignacio Saenz-Dfez.
Notes forfuture studies on the metrology of the Castilian-Leonese coinage, Antonio Orol Pernas.
A valencian nest of weights, Jose M. Leyda y Darnia.
Considerations for working hypotheses on the billon coins of the firstfour kings ofPortugal, Francisco A. Costa Magro.
On the metrology and chemical compositions ofPortugueses dinheiros, Mario Gomes Marques and Giles F. Carter.
A preliminary note on the metrology of the meio real cruzado, Nuno Goncalves, 1. M. Peixoto Cabral and Mario Gomes Marques.
Medieval coin-hoards and the problems of interpretation, Andrzej Mikolajczyk. Some geographical aspects ofearly medieval monetary circulation in the Iberian Peninsula, D. M. Metcalf.
The use of documentary sources in monetary history, Anna M. Balaguer.
Circulation and coinage by Hisham II in North Africa (366-399), Juan Ignacio Saenz-Diez. Perforations in coins ofthe Andalusian Umayyad Caliphate: a form of demonetizationr, Alberto CantoGarcfa.
Single finds of medievalcoins from Coca, Juna F. Blanco Garcfa.
The Larache (Morocco) hoard of late fifteenth century Iberian silver coins, Antonio Orol Pernas.
Catalan minting policy in Sardinia in the wake of the conquest, 1324-1331, John Day. Currency patterns in Portugal during the second halfofthe thirteenth century, Mario Gomes Marques.
PROBLEMS OF MEDIEVAL COINAGE INTHE IBERIAN AREA. A symposium held by the Sociedade Numismatica Scalabitana and the Instituto de Sintra, 4-8 october 1988, Edited by Mario Gomes Marques and D.M. Metcalf, Santarem, 1988, 581 pp.
Acaba d'apareixer el volum de les actes de la tercera edicio d'aquests simposis que dirigeix i impulsa el Dr. M. Gomes Marques. Donarem tot seguit el repertori de les col-laboracions que conte.
For what purposes were Suevic and Visigothic tremisses used? The contribution of topographical analysis, illustrated by some comments on single findsfrom the Alentejo, and on the mint of Elvora, D.M. Metcalf.
The copper coinage of the Visigoths of Spain, M. Crusafont i Sabater.
On finds ofSuevic and Visigothic coins in the Iberian Peninsula and their interpretation, Antonio Marques de Faria.
Volumes ofproduction ofdirhams in al-Andalus during the years A. H. 330and A. H. 340 as calculatedfrom die-link statistics, Alberto Canto, Francisco Palau and Belen Tortajada.
Onthe silver contents ofthe dirhams issued by Hisham II in A. H. 403 (A.D. 1012-13), Jose Rodrigues Marinho and Joao M. Peixoto Cabral.
Coins from afar? New evidence on coin production andfiscal administrative practice in the late Umayyad caliphate, Miguel Barcelo.
The start ofthe silver crisis in Islam: a comparative study of Central Asia and the Iberian Peninsula, Thomas S. Noonan.
Analysis ofthe Almoravidsilver coinage: the qirats, Joao M. Peixoto Cabral and Jose Rodrigues Marinho.
Non-destructive examination offourplated Almoravid qirats, Joao M. Peixoto Cabral and Jose Rodrigues Marinho.
Five qirats of al-Mutawakkil of Badajoz, Antonio Medina.
Metrological considerations on a document concerning the parias paid by Ahmad alMuktadir of Saragossa to Sancho IV Garces of Navarre, Josep Pellicer i Bru.
The coinage ofMuhammad Ibn Sacd (ibn Mardanish) ofMursiya. An attempt at Iberian Islamic autonomy, Hanna E. Kassis.
Nasrid silver. A contribution to Spanish Islamic metrology, 1.1. Rodriguez Lorente and Salvador FontenlaBallesta.
Finds of Iberian Islamic coins in the northern lands, Anne Kromann. Movements of Spanish Umayyad dirhams from the Iberian area to Central, Nordic, and Eastern Europe in the early Middle Ages, Andrzej Mikolajczyk.
Money of account and circulating coinsin Castile-Leon c. 1085-1300, James 1. Todesca. A parcel of coins ofAlfonso VI of Leon (1073-1I09), D. M. Metcalf. Chemical compositions of cornados novenes ofSancho IV of Castile-Leon, Giles F. Carter, Jose Rodrigues Marinho and Mario Gomes Marques.
From county to kindgom. Some economic signs of evolution in the territorium portugalenis, Teresa G. M. de Abreu and Mario Gomes-Marques. Chemical composition, of Portuguese dinherios, 1. N. Barrandon, M. Filomena Guerra and F. A. Costa Magro.
Silver determinations by X-ray fluorescence in uncleaned Portuguese dinheiros, Giles F. Carter.
Onthe silver contents of the dinheiros novos issued by Fernando I ofPortugal (1367-83), Giles F. Carter, Mario Gomes Marques and Jose Rodrigues Marinho.
The Gramacha (Evora, Portugal) hoard ofMedieval billon coins, Jose Rodrigues Marinho. Long-cross dinheiro attributed to Afonso II ofPortugal with almondshaped shield on the obverse. An error of description with chronological implications, Jose Rodrigues Marinho.
A note on the arenco as an unit of weight, Jose M. Correia Noras.
On the metrology ofthe reais de de: soldos ofthe Master ofAvis and its typological implications, Joao M. Peixoto Cabral, Jose Rodrigues Marinho and Mario Gomes Marques.
Bullion starvation and the Portuguese overseas expansion, Mario Gomes Marques.
The problem of the standard in medieval coinage systems, John Day.
Weight variation and Gresham's, Mario M. Gomes Marques and Mario Gomes Marques. Parias and myth of the mancus, Anna M. Balaguer.
Early gold coinages ofthe Reconquest. A critical review of the theoriesabout their introduction, Juan Ignacio Saenz-Dfez.
Enriched silver coatings on some Portuguese dinheiros and Castilian cornados, Gilesf. Carter.
The Danish numismatist Christian Jurgensen Thomsen and the formation of the ancient and medieval Iberian collection ofcoinsin the Danish National, Jorgen Steen Jensen.
A.M.B.
RODRIGUEZ LORENTE, J.J. Y IBRAHIM. TAWFIG B. HAFIZ. Numismdtica de Ceuta Musulmana, Madrid, 1987, 197 pp.
Important treball d'aquests dos especialistes de la numismatica arabiga que avui uneixen les forces per a donar-nos un acurat cataleg de les emissions monetaries arabs de Ceuta
a l'Edat Mitjana. Comenca l'obra amb una concisa i util revisio de la historia d'aquesta ciutat, seguida del cataleg de les monedes dels diferents dominadors de Ceuta: Hammudites, Bargawatas, Almoravids, Almohades, Hafsides, perfode Azaff, Merinites i Nassarites. Com a apendix a I'obra els autors pubJiquen un total de 24 monedes arabs tant del Nord d'Africa com d'al-Andalus, fins ara inedites i que no guarden relacio directa amb Ceuta, pero que era interessant donar a coneixer. Gosarfem qualiicar el treball com el mes util dels realitzats en els darrers anys en numismatica arab i que esta en la linia dels altres realitzats per J1. Rodriguez Lorente sobre Murcia, 0 be l'edicio de les laminesinedites d'A. Delgado realitzada ja en collaboracio amb Tawfiq b. Hafiz Ibrahim.
A. M. BALAGUER
RUEDA, SABATER, M. «EI ducado veneciano», Boletin del Museo Arqueologico Nacional, tomo II, n? 2, 1984, 167-172.
Conjunt de27 monedes, de les quaIs 6 son imitacions. D'aquestes se'n dona el cataleg i uns comentaris.
COEKELBERGHS, A. L'hotel des monnaies de Bru.xelles au 18 e siecle et La comptabilisation par parties doubles de ses operations. Dossiers du Cen, ruim, 2, 1989, 130 pp.
Ens ofereix I'autor un interessantestudi sobre els lIibres de comptabilitat de la seca de Brusselles al segle XVIII. La comptabilitat d'aquell taller monetari no es portava en aquella epoca encara pel sistema de partides dobIes, per aixo I'autor rem els calculs per aquest sistema per tal d'arribar a establir els beneficis i la rentabilitat de I'ernissio de moneda en aquell taller.
Amb la realitzacio d'aquest treballl'autor dona un bon exemple del carnf a seguir per a I'estudi de la historia de la moneda a l'Edat Moderna i Contemporania per al qual l'examen rigoros dels llibres de comptabilitat de les seques es fonamental.
A. M. BALAGUER
OROL PERNAS. A. La Real Casa de Moneda de Trujillo, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltran, Zaragoza, 1986, 1117-1132.
La casa de Moneda de Trujillo s'obre J'any 1641, possiblement per proveir de moneda resegellada a les tropes castellanes de Portugal, durant el seu aixecament. S'estudien els resegellats i se'n dona el seu repertori.
L.v.
REDONDO VEINTEMILLAS, G. La moneda «perulera» en Aragon (1650-1653): Notas y documentos, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltran, Zaragoza, 1986, 1085-1116.
Notes documentals sobre I'entrada a Arago de la moneda de plata encunyada a Potosi, anomenada «perulera», per a resbrinar-ne la seva transcendencia. L.v.
TURRO, ANTONI. El paper moneda catala a fa Franja de Ponent 1936-1939, Ed. EI Llamp. Barcelona, 1987.
Es tracta d'un estudi i catalogacio del paper moneda emes per municipis ubicats a l'anomenada Franja de Ponent. Es a dir en aquell territori de parla catalana sota administracio aragonesa. Cornenca l'autor per a donar-nos la situacio socio-polftica, econornica, geografica, etc. dels pobles d'aquest territori, segueix la descripcio de les emissions monetaries i finalment es tracta de les seves caracterfstiques, com es ara el seu origen, el seu import i, tarnbe, les fonts consultades per a l'estudi.
Aquest nou llibre d'A. Turro es sens dubte un complement indispensable a la seva obra El paper moneda Catala 1936-39, esdevingut ja un classic.
A. M. BALAGUER
MEDALLiSTlCA
CALVO PASCUAL, 1. L. Cruces & Medal/as, 1807-1987, Pontevedra, 1987, 195 pp. i 8 lams.
Es tracta d'un recull sistematic de les condecoracions instituides a Espanya, les quais son dividides en tres apartats: Commemmoratives, de merit i d'ordres militars i civils. Aquesta obra te un precedent en el treball del mateix autor Condecoraciones de Espana 1849-1975, (1979) i en diversos articles publicats a Acta Numismatica.
Aquesta nova obra, molt mes completa, constitueix una guia inestimable per al coneixement d'aquesta especialitat tant poc treballada en el nostre pais.
A. M. BALAGUER