ACTNUM, 15

Page 1


ACTA NUMISMATICA-15

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDACCIO: MiqueZ CRUSAFONT

SECRETARIA DE REDACCIO: Anna M. BALAGUER

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS

filial de l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

BARCELONA, 1985

ACTA NUMISMATICA tau fundada l'any 1971 sota els auspicis de la Secci6 Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona.

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han collaborat a l'edici6 de l'obra. DIPOSIT LEGAL: B. 43.421 - 1985.

IMPRIMEIX: Artgrafia. Ribot i Serra, 81, Sabadell. ISSN: 0211 - 8386.

EOITA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Apartat de Correus 5596, 08000 Barcelona. REDACCIO: Acta Numismatica, Escola Pia, 85, Sabadell (Barcelona).

Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1984 (A. M. B.)

Mon Antic

VILLARONGA, L. Necessitats finance res a la Catalunya iberica dels segles IlI-I a. C.

UNTERMANN, J. Nuevos textos ibericos sobre plomo

RIPOLLES, P. P. Las monedas del tesoro de Morella, conservadas en la B. N. de Paris

GARCIA BELLIDO, M. P. The half-victoriatus [rom the Mogente Hoard

VILA CASAS. Un possible obol de Malaca (?)

CRAWFORD, Michael H. Selection and rejection in the Fuente de Cantos hoard

VIDAL BARDAN, J. M.-DE LA CASA MARTINEZ, C. Catdlogo de moneda antigua del Museo numantino de Soria. 77

VIDAL BARDAN J. M. Fondos monetarios de la serie Hispano-Latina de la Tarraconense en el Museo Arqueol6gico Nacional

MEDRANO MARQUES, M.M. Sabre los pretendidos denarios de Caesaraugusta. 117

ARROYO lLERA, R. El tesorillo de monedas tardorromanas de Monforte (Alacant) 139

Medieval

PELLICER I BRU, J. El tresoret de moneda arab LR-P del anys 331-418 A. H. 157

BOFARULL I COMENGE, A. Una troballa de monedes arabs a Lorca 183 MORGENSTERN, R. Monedas arabes de bronce y plata del Museo de Menorca 191

BALAGUER, ANNA M. El diner heraldic del comtat d'Empuries 197 CRUSAFONT I SABATER, M. laume III de Mallorca (1324-1343), veritable creador del flori cat ala 203

Modern i Contemporani

PLANES I ALBETS, R. Notes sabre les monedes de Solsona (1599-1615). 219

VILARET I MONFORT, J. El diner de Barcelona de 1625 223

LLOBET I PORTELLA, J. M. El proces judicial per La [abricacio de moneda a Cervera durant la Guerra deIs Segadors, encara una incognita 225

PADRO I DOMENECH, F. Els ramets de l'anvers en La moneda de 4 quartos «EN BARCELONA» 229

CRUSAFONT I SABATER, M. Les pellojes de Barcelona segons el recull de 1. A. Bonet 239

TURRO I MARTiNEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat (V). 261

Medallistica

CASAS, J.-SUNE, J. M. Medalles que honoren metges [armaceutics catalans 265

Troballes monetaries-VI

A. N. 18. Troballa d'Esporles (M. Crusafont i Sabater)

A. N. 19. Troballa del Bergueda (S. Datzira i Soler)

Recensions bibliografiques

CAMPO, MARTA. Escrit de rectijicacio

Gabinet Numismatic. Escrit de rectificacio

Varia

ARROYO ILERA, R. Les monedes valencianes (M. Crusafont)

TRESORS MONETAIRES. VI (L. Villaronga)

TRESORS MONETAIRES. VII (L. Villaronga)

Man antic

AQUILIUE, J.; MAR, R.; NOLLA, J. M.; RUIZ DE ARBULO, J.; SANMARTi, E. EI forum roma d'Empuries (L. Villaronga)

AUBIN, G. Corpus de tresors monetaires antiques de la France (L. Villaronga)

ARROYO, lLERA, R. EI Numario de la Universidad de Valencia (L. V.).

ARROYO lLERA, R. Volumen y procedencia de la moneda romana del 313 al 318 d. C. en el territorio valenciano

ARRIOLS, P. R.; VILLARONGA, L. Troballa esporadica de bronzes romans republicans (L. V.)

CAMPO, M. Tesorillo de denarios romano-republicanos hallado en Catalunya (L. V.)

CRAWFORD, M. H. A Catalogue of Roman Republican coins in the collection of the Royal Scottish Museum (L. V.)

DELESTREE, L. P. Les monnaies gauloises de Bois l'Abbe (L. Villaronga).

DOMiNGUEZ, M. A.; GALINDO, M. P. Hallazgos numismaticos en el termino de Calatayud (L.V.)

ESCUDERO y ESCUDERO, F. DE A. Nuevas monedas de Sekaisa (L.V.)

ETIENNE, R.; FONTAINE, R. Histoire et Archeologie de la Peninsula Iberique Antique (L. Villaronga)

FONTENLA BALLESTA, S. La emision neopunica de Baria (L. V.)

290

291

292

293

293

293

294

294

295

295

296

296

GARCIA GARRIDO, M. Hallazgo de denarios forrados de Iltirtasalirban y Sesars en el Alto Ebro (L.V.)

GENEVRIER, J. L. A propos d'uri tresor decouvert it. Ambert (L. V.)

GRICOURT, D. Etude sur un nouveau fragment du tresorconstantinien de Luxeuil-les-Bains (L. Villaronga) -

LEJEUNE, Michel. Vielle Toulouse et la Metrologie Iberique (J. P. i B.).

LIoN BUSTILLO, M.a C. Un tesorillo de bronces del siglo IV procedente de Palencia (L. V.)

LLORENS, M. DEL M. Hallazgos monetarios en la zona costera alicantina (L. V.).

RICHARD, J.-c. Catalogue des monnaies du Musee de Carcassonne (L V.)

RIPoLLEs, P.P. Los hallazgos de moneda romano-republicana en la Tarraconensis y las Baleares (L. Villaronga)

STUDIES IN HONOUR OF LEO MILDENBERG (L. Villaronga)

VILLARONGA, L.Las monedas del tesoro de Bridiers (A. N.)

VILLARONGA, L., GARCIA GARRIDO, M. Hallazgo de bronces ibericos en Borriol (L.V.)

VILLARONGA, L. Tresor de la segona guerra punica de la provincia de «Cuenca» (A. N.)

296

296

297

297

298

298

298

299

299

303

303

303

ACTAS DE LA I REUNI6N HISPANO PORTUGUESA (A. M. Balaguer)

BALAGUER, A. M. Las amonedaciones de vellon de Enrique IV. Secuencia de las emisiones e identijicacion de los tipos (M. Crusafont)

BALAGUER, A. M. Troballes de moneda carolingia a Catalunya (L. V.).

BENET I CLARA, A. La circulacio de moneda a Manresa durant els segles X-XI (M. Crusafont)

CATEURA BENNASSER, P. Politica y [inanzas del Reino de Mallorca bajo Pedro IV de Aragon (M. Crusafont)

CHAVES FERNANDEZ, R.; CHAVES G6MEZ, M. J. Un triente de Witiza de ceca TY inedito (A. M. Balaguer)

DUMAS, F.; BARRANDON, J. N. Le titre et le poids de fin des monnaies so us la regne de Philippe Auguste (M. Crusafont)

304

305

305

305

306

306

306 GOMES MARQUES, M. Dinheiros novos (A. M. B.)

GRIERSON, P. The date of the Teodoric's gold medaillon (A. M. B.)

KOWALSKI, H.; REIMERS, P. Analyse non destructive de monnaies d'or medievales (M. Crusafont)

PIERFITTE, Georges. Numismatique Touloisaine. Les monnaies de Charlemagne et de Charles le Chauve (M. Crusafont)

RODRIGUEZ LORENTE, J. I. Numismdtica de la Murcia Musulmana (A. M. Balaguer)

RODRIGUEZ LORENTE, J. I.; TAWFIQ IBN HAFIZ IBRAHIM. Aportacion a la Numismatica Hispano-Musulmana. Las laminas ineditas de D. Antonio Delgado (A. M. Balaguer)

SAENZ-DIEZ, J. I. Las acuiiaciones del califato de Cordoba en el Norte de Africa (A. M. B.)

307

307

308

308

308

309

309

Modern i Contemporani

CALICO, F. X. The onza main book (El gran libro de la onza). The gold doubloon of eight CA. M. B.) 310

FALCO F., VICENTE. Reino de Valencia: Atribuci6n de un dinero inedito valenciano al reinado de Felipe I de Valencia CM. Crusafont) 311

LEYDA DAMIA, J. M. Dos diners, ceca de Barcelona del pretendiente Archiduque Carlos de Austria sobre una moneda navarra CM. Crusafont) 311

PADRO I DOMENECH, F. Les monedes falses en el 4 quartos EN BARCELONA CM. Crusafont) 311

TURRO I MARTINEZ, A. Les emissions monetaries a la comarca de La Ribera Alta del Xuquer durant la guerra 1936-39 CM. Crusafont) 312

VERDEJO SITGES, J. Cinco cobres segovianos ineditos CA. M. Balaguer). 312

Introducci6

La Societat Catalana d'Estudis Numismatics va acomplint els seus objectius fundacionals, es a dir, els que giren entorn de l'estudi cientific i historic de tot allo que es refereix ales monedes. Aixo es pot comprovar tot tullejant els volums 9 a 14 dels Acta Numismatica, des del 1979, en que fou fundada la SCEN com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans. La memoria d'activitats que obre el volum es una bona demostraci6 de la vitalitat de la SCEN.

El volum 15, que ara presentern, recull un seguit d'estudis aixi com d'informacions i de recensions bibliogratiques ben densos i diversos. L'enumeraci6 d'alguns dels conceptes ho demostra clarament: inventaris i catalegs de fans monetaris (del Museo Numatino de Soria, del Museo Arqueologico Nacional de Madrid, del Museu de Menorca); descripci6 de troballes de tresorets (de Montfort-Alacant, de Llorca d'Esporles, del Bergueda, de moneda arab de Lora del Rio, de Morella -ara a la Bibliotheque Nationale de Paris-, etc.). S'estudien des de ploms iberics trobats ales comarques tortosines fins ales monedes hispano-Ilatines de la Tarraconense, passant pels pretesos denaris de Saragossa; d'un mig-victoriat de Mogent fins a la moneda tardoromana alacantina, passant per un possible obol de Malaga. Per a l'epoca medieval hom insisteix en moneda arab, en diners del corntat d'Empuries i en I'origen del flori catala. Quan a l'epoca moderna i conternporania, si Barcelona atreu mes interes, no deixa de tenir-ne la moneda de Solsona a l'encunyada a Cervera durant la Guerra dels Segadors i la d'Arenys de Mar durant la dan-era guerra civil; ni s'oblida la medallistica amb encunyacions a honor de metges i Iarrnaceutics.

Com podeu veure, la ternatica es prou variada per a interessar un cercle molt ampli d'especialistes del nostre pais i de fora. Les 45 recensions bibliografiques estenen encara rnes l'horitzo dels Acta Numismatica, que mantenen aixi ben alt llur prestigi internacional.

No em pertoca res mes sin6 augurar a la nostra revista la perseveranca en la linia d'imestigaci6 tracada, que Ii perrnetra de continuar per molts anys la tasca empresa.

ANSCARI M. MUND6, Membre de l'Institut d'Estudis Catalans

Memoria de les activitats de la

Societat Catalana d'Estudis Numismatics

durant l'any 1984

Aquest any ha estat, com els precedents, ben pie d'activitat en el nostre camp d'estudi.

EI mes de gener (dia 25) es convoca una sessi6 informativa sobre la II Trobada d'Estudis Numismatics, que havia de celebrar-se el mes de marc seguent.

11 TROBADA D'ESTUDIS NUMISMATICS

Aquesta trobada Iou organitzada per l'Asociaci6n Numismatica Espa110/a, en collaboracio amb la Societat Catalana d'Estudis Numismatics. El terna Iou el de la sistematitzaci6 de les troballes monetaries, Tasca prou urgent a fer, donat l'interes que cada dia es mostra rnes rellevant de la inforrnacio que aquestes ens poden aportar. La Trobada Iou dirigida per A. M. Balaguer i s'ocupa de la coordinaci6 S. Datzira. Hi foren presentades 23 comunicacions, les quais han estat ja publicades en un numero doblc de la revista Gacet a Nuinisnuitica, num. 74-75, setembre-desembre, 1984.

EXPOSICIO NUMISMATICA

Amb motiu de la Iesta de Sant Jordi, com cada any, la nostra Societal, amb collaboracio amb el Cercle Filatetic i Numismatic de Barcelona, realitza la part nurnismatica de I'exposicio celebrada a la Capella de Santa Agata. Enguany es muntaren dues vitrines: la primera era dedicada a presentar les pellofes, 0 moneda eclesiastica catalana, mallorquina i valenciana. La segona era dedicada a mostrar l'obra del medallista catala Cas-' tells, que treballa des de la segona meitat del segle passat.

ANNA M. BALAGUER

JUNTA GENERAL DE LA SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS

EI dia 14 de juny la nostra societat celebra Junta General amb el segiient ordre del dia: Lectura de l'acta de la Junta de 1983; Lectura de la Memoria de 1983; Aprovacio dels comptes; Eleccio de la Junta de Govern; Adrnissio de nous socis; Inforrnacio de les Activitats cientifiques: Informacio sobre la nostra puhlicacio Acta Numismatica; Precs i preguntes.

PARTICIPACIO A CONGRESSOS I SIMPOSIS

La Societat Catalana d'Estudis Numismastics rebe la invitacio de participar en el Symposium sobre «Problernes de la moneda medieval en l'area iberica», organitzat pel lnstituto Politecnico de Santarem i dirigit pel Professor M. Gomes Marques. El president de la nostra societat, Dr. L. Villaronga figura en el comite d'honor, pero donada la impossibilitat de desplacar-se en aquelles dates a Portugal, delega als membres de la SCEN, Srs. M. Crusafont i A. M. Balaguer, els quaIs tenien encomanada una ponencia en el Simposi, la representacio de Ia nostra Societat. El Simposi es celebra dels dies 6 aI 10 de maig d'enguany i han aparegut ja les Actes publicades. EI mes de setembre es celebra a Oviedo el VI «Congreso Nacional de Numismatica», La nostra societat que te un representant en el cornite organitzador, hi fou present en Ia persona de M. Crusafont per delegaci6 de Ia Junta.

Amb anterioritat eI nostre president, Dr. L. Villaronga, havia fet alguns suggeriments al director deIs Congresos NacionaIes, com a membre del cornite organitzador, per un millor desenvolupament d'aquesta trobada. Entre ells la necessitat de supervisio deIs treballs presentats.

ORGANITZACIO DEL III SYMPOSIUM NUMISMATIC DE BARCELONA

Sens dubte una de les tasques mes absorvents de I'activitat cl'enguany es la preparacio del III Symposium Numismatic de Barcelona, que es previst de celebrar el proper dia 5 de marc de 1985. El tema a tractar es la «Historia Monetaria de la Guerra dels Segadors», moment en el qual gran nornbre de pobIacions bateren moneda. L'objectiu d'aquesta convocatoria es propicia r les aportacions en el terreny documental deIs arxius locals, referents a aquestes encunyacions, i t arnbe donar a coneixer el maxim nombre de Ions numismatics del periode.

EI president del Symposium es el Dr. L. Villaronga i el director eI Sr. M. Crusafont. Actuaran com a coordinadors els Srs.: A. M. Balaguer, S. Datzira, .T. M. LIobet i J. Pellicer.

EI Symposium cornptara amb una seccio de lema liure, destinada a acollir altres aportacions en e l terrenv numismatic, coordinada pel Sr. M. Garcia Garrido.

La Asociacion Nuinisuuuica Espanola coHabora en la realitzacio d'aquest II I Svinposiuin Nuinisnuu ic de Barcelona.

MEMoRIA DE LA S. C. D'ESTUDIS NUMISMATICS

ACTA NUMISMATICA

EI mes de novembre entraren ja en impremta els originals del volum 14, corresponent a l'any 1984 que es en curs avancat d'edici6 i veura la llum en els primers mesos del 1985.

A.M. B.

Necessitats financeres a la Catalunya iberica, dels segles III - I a. C. *

No creiem que les monedes fossin creades per a fins economics, SInO que ho foren per fins financers, essent I'economia monetaria el resultat de la intervencio de la moneda en una economia natural.

La moneda en esser creada servi per a passar del saqueig al tribut, de la prestacio personal a l'irnpost. del soldat forces al mercenari i per a la distribucio de la riquesa. Mes eridavant fou aprofitada per a intervenir en alguns processos economics.

En la nost ra exposicio estudiem les finalitats financeres de la moneda i de pas notarem la seva intervencio a l'economia, no al comerc, puix que pel nosire periode i Iloc, no Iou mai destinada ales relacions cornercials, sino que servf per a una distribuci6 de la riquesa entre els qui no crean bens de consum i que arnb ella podran adquirir-los.

EI nostre ambit es el que avui forma Catalunya i el de les seves monedes arnb inscripcions iberiques, de finals del segle TIl ales primeries del I a.c. Ens lirnitern a l'aspecte numismatic de la questio, i ens servim quasi exclusivament de les fonts numismatiques, 0 sigui de les ma teixes monedes.

EI metodc que desenvolupern, en esquema es el seguent:

I. Ernissio de la moneda

il) Necessi tat

b) Seques

c) Expansio Cornunicncio prvscnt ada a la II Rcunio dEconomia Ant iga de la Peninsula Iberica, Barcelona 1982.

1. G. ARDANT, Hist oire [inanciere de l'antiquit e {t 110S [ours, Gallimard, Paris, 1976.

2. Circulacio de la moneda

a) Causes

b) Troballes i tresors

c) Aprovisionament

3. Us de la moneda

a) De causa a efecte

b) Moneda de plata

c) Moneda de bronze

4. Volum de la moneda encunyada

a) Calculs

b) Comparances

c) Provinenca del metall

Dintre d'aquest esquema veurem les necessitats financeres d'una societat que promouen I'encunyacio de moneda, a l'estil d'altres pobles avancats.

Estudiarem les causes de la circulacio monetaria, que coneixem per les troballes de monedes soltes i els tresors, analitzant llur aprovisionament.

Una intima relacioexisteix entre la necessitat ila causa, puix la necessitat d'encunyar moneda es tambe potser la causa que la fa circular. Aixo fa que pugui semblar que hi hagi repeticio en el desenvolupament d'algun punt del nostre esquema, pero si be pot haver-hi coincidencia, no pas repeticio.

L'us de les monedes es l'etecte d'una causa, la qual segons llur importancia es resoldra amb la moneda de plata 0 amb la de bronze, iamb valors grans 0 petits.

Finalment, amb certa timidesa, estimarem el valor de les emissions monetaries iberiques catalanes.

1. EMISSI6 DE LA MONEDA

la) Neccessit at

Les necessitats militars motivaren les primeres encunyacions de monedes amb inscripcions iberiques, imitant les dracmes emporitanes, que eren les millors i quasi les uniques monedes de plata conegudes a Catalunya, a finals del segle III a.C.

En aixecar-se els pobles iberics contra els invasors, cartaginesos i romans successivarnent, llur esforc precisa moneda per a financar la lluita, encunyant les primeres monedes amb llegenda iberica, a finals del segle III i primeries del II a.C.

2. L. VILLARONGA, Las inicios de la acunacion del denario iberica, IX Congreso Na­ cional de Arqueologia, Valladolid, 1965, 301-307.

Durant el segle II, la Catalunya iberica serveix de base a la penetracio roo mana cap a l'interior de la Peninsula, encunyant moneda de plata- i de bronze, per tal de Iinancar-la i de poder pagar endemes el «stipendium» imposat als hispans.'

Les monedes de plata, els denaris iberics de Kese, Iltirta i Ausesken, complementen els denaris romans arribats de la metropolis pel sosteniment de l'exercit rorna i de les tropes auxiliars indigenes.

Pel que fa a les de bronze, les quais eren tan necessaries pels qui no obtenien ni posseien bensde consum, allo que avui en diriem els qui pertanyen al sector de serveis, i que vivien ales ciutats importants, foren encunyades principalment en valors petits.

En els oppida menys importants, en els quals no se sentien aquelles necessitats del sector de servis, fou encunyada moneda en petita quantitat pero en valors grans, per ales necessitats fiscals.

lb) Seques

A Fonaments 3, 1982 hem publicat, «Les seques iberiques catalanes: una smtesi», on es poden trobar detalls sobre les emissions monetaries que aqui senyalem:

1. Dracmes amb la !legenda iberica, d'imitacio emporitana.

2. Untikesken, la llegenda iberica de les monedes de bronze emporitanes.

3. Kese (Tarraco), i !lurs secundaries Masonsa i Kaio.

4. Iltirta, i llurs secundaries Arketurkii Eso.

5. De la Laietania: Laiesken, Ilturo, Iltirkesken, Lauro, Baitolo, leso, Oskumken i Abariltur.

6. De l'Ausetania: Ausesken, Eustibaikula i are.

Aquestes seques formen uns grups ben definits i coherents. De primer, les emissions dels pobles iberics, com a pobles lliures, en lluita contra els invasors, de finals- dels segles III i principis del II a.c.

Despres s'encunya a tot Catalunya, sota l'ocupacio romana, principalment en tres centres: Emporion, Tarraco i Ilerda, amb les !legendes iberiques Untikesken, Kese i Iltirta. Les altres seques menys importants formen dos grups ben coherents que coincideixen amb dos pobles citats pels historiadors antics, els Laietans i els Ausetans.

Emporion i Iltirta, usen el sistema metrologic rorna. Kese, els ausetans i els laietans, en oposicio, usen un sistema diferent, encara que esdeve intercanviable amb I'anterior en la relacio de 2: 1.4

3. CICERO, In Verr., III, 12.

4. L. VILLARONGA, Un nou metcde estadistic. Aplicacio a I'estudi de les primeres emissions iberiques de bronze catalanes i del Pais Valencia, II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, 157-170.

L. VILLARONGA

l c) Expansio

Les monedes creades per a Ies necessitats militars tenen una arnplia expansio cap el sud, on es desenvoluparen les accions militars de la segona guerra punica i on fou definitivarnent derrotat I'exercit cartagines.'

Les dracmes iberiques es troben fora de Catalunya en els tresors de Xest i Valeria, i a Andalusia en les troballes de Montemolin (Sevilla) i en els tresors de Martos i Ecija."

Els denaris iberics catalans es troben en alguns dels tresors de finals del segle 11 i de principis del I, per tota la Peninsula.

Les monedes de bronze creades per a altres necessitats, solament conegueren una circulacio de caracter local. Sols les d'Untikesken conegueren una expansi6 cap el nord,' i les d'Iltirta cap a la Vall de I'Ebre, exercint una hegemonia que es fa patent amb l'encunyacio de monedes a la Sedetania, arnb les seves mateixes caracteristiques. essent abundants als tresors d'Azaila (Tero]) .�

2. C/RCULAC/a DE LA MONEDA

2a) Causes

La circulacio de la rnoneda cle plata fou deguda als moviments de l'exercit. En els darrers Iets militars de la segona guerra punica, el sentit de la circulacio es cap el sud, seguint el cami dels romans victoriosos. Despres amb les victories militars dels romans sobre els Ibers. les dracmes iberiques son portades cap a Rorna, son cl «argentum oscense» de Titus Livi.?

Arnb la penetracio rornana cap a l'interior de la Peninsula, els denaris iberics catalans, portats pels soldats, s'escarnparen per tot arreu i els trobern com una mostra d'una circulacio residual a molts tresors.

La monecla de bronze sols coneix una circulaci6 de caracter local. No cxisteix cap causa que la tes anar Illes Iluny d'on era emesa Solament la d'Iltirta s'esten cap a la Vall de l'Ebrc i la d'Untikesken cap el nord.

2b) Troball es i t rescrs

Els documents que serveixen per a desenvolupar aquest treball sonles troballes que han estat rccol l ides ales actes dels dos simposis numismatics

5. L. VILURONGA, Las monedas hispono-cartagincsas, Barcelona, 1973, 73 iss.

6. L. VILLIRONGA, Nccesidadcs financicras en la Peninsula Iberica durante la scgunda guerra punica y primeros levanrarnicntos de los Ibcros, Nummus, IV /V/VI, 1981:83, 119·153.

7. J. C. M. RICHARIJ, C. CLIUSTRI:S, Ruscinu, Chatcau-Roussillon (Pyrcnccs-Oricntalcs ), Revile Archeologique de Narbonnaise, Supplement 7, Paris, 1980, 107·148.

8. L. VILI..-IRO,\GI, Los t esoros de Araita, Barcelona, 1977.

9. J. A�\ol{6s, Argentum Osccnsc, Numario Hispanico VI, 11, 1967, 51·71.

N. FINANCERES A LA CATALUNYA IBERICA 23 de Barcelona, dels anys 1979 i 1980,10 i ames els tresors." Com a cas excepcional hem d'afegir la noticia historica que d6na Titus LivP2 sobre la recollida per part dels romans, en llurs triomfs, del «argentum oseense», que se'n porteu cap aRoma.

Per les troballes de monedes en els llocs exeavats trobem una composici6 molt regular: 13

I. Importancia total de les monedes encunyades en el mateix Hoc, o en el seu defecte de les de la «reggio», Per exemple, a Emporion un 52 %.

2. Moneda romana i deles Gallies, essent-ne mes acusada la seva presencia en els llocs de mes al nord i de cap la banda del mar. A Emporio, 19,8 % de moneda romana i 11,1 % de la Gallia.

3. Petits percentatges dels altres Hoes.

En quant als tresors amb draemes iberiques, eoneixem els de Puigcastellar i el de Tivissa," i pel que fa als denaris iberics, amb presencia abundant sols el mal anomenat d'Hostalric," trobat en un Hoc indeterminat entre Terrassa i L1eida. La seva eomposici6 es de 2 denaris de Kese, 3 d'Iltirta, uns 170 d'Iltirtasalirban i uns 60 de Sesars. La manca de denaris romans no permete la seva fixaci6 de data.

Dels altres tresors amb denaris iberics catalans donem tot seguit una breu relacio: 16

EI Segaro (Girona): 2 denaris de Kese amb dracmes emporitanes denaris romans, el darrer de l'any 100 a.C. RRCH 205.

La Barroca (Girona): 1 denari de Kese, 1 de Turiasu, amb draemes emporitanes i denaris romans, el darrer de l'any 111 a.C. RRCH 178. L'Emporda (Girona): 21 denaris de Kese, 10 dracmes emporitanes i 1130 denaris romans, el darrer del 71 a.C.17 Arago: troballa inedita de 12 denaris de Kese. Cordova: 1 denari de Kese, 1 d'Iltirtasalirban, 24 Bolskan, 1 dracma d'Arse i denaris romans, essent el darrer de l'any 108 a.C. RRCH 184 Salvacafiete (Guadalajara): 1 denari de Kese, 1 d'Iltirtasalirban, 2

10. Symposium Nurnismatico de Barcelona, Barcelona 1979, 2 vols., II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980.

11. Pels tresors de la Peninsula Iberica, vegi's I'obra en preparaci6 «Corpus dels tresors de la Peninsula Iberica», a carrec de Marta Campo i collaboradors. Pel que fa als amagays durant la segona guerra punica, es pot consultar la nostra obra resenyada a la nota 5.

12. Referencia donada a la nota 9.

13. L. VILLARONGA, Discusi6n y comentario a la circulaci6n monetaria en Hispania, en el periodo romano-republicano, de E. Coli antes Perez-Arda, SYMPOSIUM NUMISMATICO DE BARCELONA, vol. II, Barcelona, 1979, 167-169.

14. A. M. DE GUADAN, Las monedas de plata de Ernporion y Rhode, Barcelona, 1968, 1970.

15. L. VILLARONGA, Los inicios de la acufiacion del denario iberico, IX Congreso Nacional de Arqueologia, Valladolid, 1965, 300-307.

16. Per la bibliografia, vegi's la nota 10 i ames donem la referencia .R,RCH de M. H. CRAWFORD, Roman Republican Coin lioards, London, 1969.

17. J. VILARET, Una troballa numisrnatica d'epoca sertoriana a l'Ernporda. ACTA NUMISMATICA, VI, 1976, 47-60.

L. VILLARONGA

dracmes d'Arse i 12 denaris romans, el darrer de l'any 100 a.C. RRCH 205.

Idanha-a-Velha (Portugal): 1 denari de Kese, 5 dracmes d'Arse, denaris d'Ilkalkusken i 1346 denaris romans, el darrer de I'any 100 a.C.18

Albacete: 1 denari de Kese, 79 de Bolskan, i denaris romans de fins l'any 2 a.C.19

Escassa es tarnbe la informaci6 de tresors amb monedes de bronze, coneguts els tresors seguents:

El Corrompu l (Tarragona): 2U uns mil asos de Kese.

Balsareny (Barcelona): 21 420 monedes iberiques catalanes.

Canoves (EI Valles): 22 41 monedes iberiques catalanes.

Emporion (Emporda): 21 38 bronzes iberics d'Untikesken arnb 2 monedes romanes de l'any 169/158 a.C.

Fora de Catalunya, arnb bona representacio de moneda catalana, coneixern els tresors d'Azaila (Terol) ,24 on d'entre 733 monedes, 149 eran catalanes.

2c) Aprovisionament

La moneda que trobem a Catalunya es essencialment la propia, essent minima la presencia d'altres monedes de la Peninsula.

De la Gallia ens arriba principalment moneda rnassaliota" especialment els petits bronzes que circularen ampliarnent per tota la costa com a moneda de butxaca dels mariners.

De Rorna, les monedes de bronze es troben una mica a arreu; en quant a la de plata, els denaris romans venen a substituir ales dracmes emporitanes i iberiques ials denaris iberics, per a res tar la sola moneda de plata en circulacio a Catalunya a partir de la meitat del segle II a.C. Els tresors propers a l'Ernporda presenten una circulacio residual de dracmes ernporitanes, i en canvi els mes allunyars sols contenen denaris romans.

18. L. VIl..LARONGA, Tresor de Idanha-a-Vclha (Castelo-Branco, Portugal) de denaris romans, iberics i dracmes d'Arse, Numisma, XXX, 165-167, 1980, 103-117.

19. L. VILLARONGA, Tesorillo de Albacete del afio 1906, Arnpurias, 1971-72, 305-320.

20. J. ZOBEL DE ZANGRONIZ, Estudio hist6rico de la moneda antigua espanola, Memorial Numismatico Espaitol, IV, 1878, 278.

21. L. VILLJlRONGA, El hallazgo de Balsareny, Numario Hispanico, X, 1961, 9-102.

22. J. ESTRADA, L. VILLARONGA, La "Lauro moneta]" y cl hallazgo de Canoves (BarccIona), Ampurias, XXIX, 1967, 135-194.

23. E. RIPOLL, J. M." NUIX, L. VILLARONGA, Petit tresor de bronzes iberics d'Untikesken, a Empuries, II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, 175-182.

24. L. VILLARONGA, Los tesoros de Azaila y la circulacion monetaria en el Valle del Ebro, Barcelona, 1967, i la bibliografia alii esmentada.

25. J. C. RICHARD, Conclusions sur la circulation en Languedoc-Roussillon avant Auguste, L. VILLARONGA, Discusi6n, Simposi Numismatic de Barcelona, vol. II, Barcelona, 1979, 170-171.

3. US DE LA MONEDA

3a) De causa a ejecte

Una relacio intima existeix entre la causa que motiva l'encunyacio de la moneda i I'efecte que produeix, 0 sigui per alia que serveix.

Les necessitats militars dels aixecaments dels ibers precisen moneda de valor i s'encunya moneda de plata. Per la part romana, arriben de la metropolis denaris i victoriats, a mes de les dracmes emporitanes encunyades a la colonia amiga i aliada dels romans.

Per a la penetracio romana cap a la vall de l'Ebre, ames dels denaris romans arribats de la metropolis en son encunyats a Kese, Iltirta i Ausesken.

Les ciutats que encunyen plata, amb un desenvolupament superior als altres oppida, precisen moneda de bronze per a la vida quotidiana dels qui no produeixen bens de consum, els del sector de serveis. En canvi, en els lIocs on no s'encunya moneda de plata es necessaria la moneda de bronze de valor gran per ales necessitats fiscals, encara que modestes, essent la mes important la del «stipendium».

3b) Moneda de plata

Exclusivarnent destinada a financar les necessitats militars. Les dracmes iberiques, per a la lIuita contra els cartaginesos i romans. Els denaris iberics per a completar els denaris romans que provenen de la metropolis.

Existeixen divisors, no gaire abundants, que complementaven les monedes de valors grans.

3c) Monee/a de bronze

Les emissions mes antigues son les que tenen mes divisors, especialment en les seques importants, com Emporion i Kese.

Es curios remarcar que seques poe importants presenten en llurs primeres emissions, sols divisors. Ens referim a Abariltur, Lauro i Baitolo.

Coincideix I'abundancia de divisors amb les seques que encunyaren monedes de plata. EI nombre de divisors disminueix durant el transcurs del segJe H a.c., pero en arribar el canvi del segle, coincidint amb I'augment del pes de les monedes, es tornaa augmentar el nombre de divisors.

En el segle I a.c. sols s'encunyen els valors unitat, faltant totalment els divisors.

4. VOLUM DE LA MONEDA ENCUNYADA

4a) Calcul

Creiem important 111lCIar, encara que sigui timidarnent, l'estimaci6 del volum de la moneda encunyada, per a veure la importancia de les emissions de monedes iberiques catalanes.

L. VILLARONGA

Part irem dels segiients suposits:

Arnb un cncuny cs creu que cs podien encunyar unes 30.000 monedes. Alguns investigador s rebaixcn aquesta xifra arr ibant fins a suposar nornes possible l'encunyacio de 10.000 monedes per encuny. Nosaltres contem 30.000 monedes per encuny danvers, els quaIs son menys nombrosos que els de revers, i aixo compensa en certa manera la nostra estimaci6 alta.

2. Les despeses de l'exercit rorna durant la segona guerra punica han estat estirnades per Marchetti= en uns 1.000.000/1.200.000 denaris per any, la qual cosa representaria l'us d'uns 40 encunys de denaris a I'any.

3. Crawford" estirna en 600.000 denaris les despeses anuals per una legio cap a l'any 210 a.C. i en 1.500.000 denaris cap a l'any 61 a.C, la qual cosa representaria l'us de 20/50 encunys per any. Per altra banda Crawford, en estirnar la produccio anual de denaris de la republica romana, dona unes quanti tats variables segons els anys, que representan l'us d'unes 33 encunys per a l'any 142 i de 530 encunys per a l'any 136 a.C., a titol d'exemple.

4b) Com parances

Amb els suposits anteriors podem veure la importancia del valor de les emissions iberiques catalanes, aplicant uns calculs estadistics que expliquern en l'anex, Nurnero d'encunys emprats en les segiients emissions:

Emporion: pegas, Guadan" VI

Emporion: pegas amb el cap modificat, Guadan VIII, IX i X

Dracmes iberiques, segons els triomfs de T. Livi"

Moneda de plata hispano-cartaginesa"

Denaris de Kesel!

Denaris d'Iltirta n." 7 1432

Denaris d Ausesken"

71 encunys

294 encunys

37 encunys

317 encunys 34 encunys

68 encunys 4 encunys

26. P. MARCHETTl, Hist oire economique et monetaire de la deuxieme guerre punique, Bruxelles, 1978.

27. M. H. CRAWfORD, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974.

28. Per Emporium, separem les emissions amb el cap del pegas normal de les alt res que el teneri modificat, i donern la reterencia a I'obra d'A. M. DE GUADAN, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, 2 vols., Barcelona, 1968-1970, d'ontreiem les dadesdels encunys utilitzats per estimar el volum de les emissions.

29. Cornptabilitzem les monedes recollides citades, que possiblement no foren totes. Vegis la nota 9.

30. Vcgis la nota 5.

31. L. VILLARONGA, Les monedes iberiques de Turraco, Barcelona, 1983.

32. L. VILLARONG'I, Las monedas ibericas de Ilerda, Barcelona, 1978.

33. L. VILLARONG'I, Sistematizacion del nurnerario iberica del grupo Ausetano, ACTA NUMISMATICA, III, 1973,25-51.

Es important i sorprenent el volum de les emissions deles dracmes em poritanes, que es comparable al de les emissions hispano-cartagineses, la qual cosa fa pensar que Roma es servi de la moneda de plata encunyada a la seca d'Ernporion per a Iinancar la segona guerra punica a Hispania. El nombre mes gran d'emissions i monedes pertany al tipus del pegas amb el cap modificat.

Tambe al seu nivell resulta important I'esforc dels pobles iberics en 11m Iluita contra els invasors, puix arriben a encunyar l'equivalent al terrne mitja de la moneda que Roma gastava durant tot un any.

Les emissions de denaris de Kese i Iltirta, representen un bon complemen tala moneda que arriba de Roma, en deixar-se d'encunyar moneda de plata a Ernporion.

Pel que fa ales monedes de bronze, fent els calculs estadistics amb les monedes per nosaltres estudiades," els quais podeu trobar en l'anex resulta que la Laietania i l'Ausetania, durant la segona meitat del segle II a.C., encunyaren I'equivalentn a la producci6 de 3,5 encunys de denaris. Pel calcul suposem que un denari equival a 32 monedes de bronze, essent el total d'encunys el de 110,5.

Es una quanti tat evidentrnent petita i que sols podria representar el volum del «stipendium. i potser per a cobrir alguna de les petites necessitats de la vida quotidiana.

4c) Provinenca del metall

Seguint l'esquerna exposat, establim aquest apartat, deixant per als especialistes del tema el seu desenvolupament.

Nornes donem les referencies ales obres de Schulten, Blazquez, Domergue i Richardson, on es donen noticies de les abundants mines de plata de la Peninsula Iberica, i algunes de poca importancia dels Pirineus i Catalunya. Pel que fa al coure, tarnbe abundants a Andalusia, s'en troben a Catalunya."

Sempre podem pensar que el metal! provenia de la fusi6 de les monedes preses als cartaginesos, 0 be despres del 209, data de la presa de Cartagonova pels romans, de les mines de Cartagena, abans de creure que fos portat pels romans, els quais primer portarien la moneda ja encunyada.

34. Per a l'estudi de I'estimacio del nombre d'encunys de les monedes iberiques catalancs. prcnern les dades del catalog de la troballa de Balsareny, citada a la nota 21. 35. A. SCH ULTEN, Geograiia y Et nologia antiguas de la Peninsula Iberica, vol. II, Madrid, 1959. J. M. Bli\ZQUEZ, Fuentes lit erarias griegas y romanas rejerentes a las explotaciones mineras de la Hispania romana, en «La mineria hispana e iberoamericana», vol. I, Estudios, Leon, 1970. C. DOMERGUE, Cerarnique de Cales dans les antiques mines rl'argcm de Carthagene, Archive Espanol de Arqueologla, 42, 119-120, 1969, 159-165; El Cerro del Plomo, mina «El Centenillo», Jaen, Not. Arq. Esp., 16, 1971, 267-363; Rapports entre la zone minier de la S. Morena ct la plaine agricole du Guadalquivir it l'epoque romaine, Melanges de la Casa de Velazquez, 1972, 614 iss.; et G. AAMAIN, Notes sur lc districte minier de Linares-La Carolina (Jaen, Espagne) dans l'Antiquite, Melanges de la Casa de Veldzquez, 1971, 199-229. J. S. RICHARDSON, The spanish mines and the development of provincial taxation in the second century b. C., The Iournal of Roman Studies, vol. LXVI, 1976, 139-152. B_ LEROY, Theorie monetaire et extraction miniere en Navarra vers 1340, Revue Numisniat iquc, 1972, 105-123. P. MOLER.�, La Farga, Ciencia, seternbre 1982, 32-34.

L. VILLARONGA

Podem calcular com a hipotesi de treball la quantitat de metall emprat en les encunyacions partint del nombre d'encunys estimat.

Per la plata tenim:

Emporion, tipus pegas normal. 71 encunys, a 4,80 grs. i 30.000 monedes, un total de 11.224 kgs. de plata.

Emporion, tipus cap del pegas modificat, 294 encunys, a 4,70 grs. i 30.000 monedes, un total de 41.454 kgs. de plata.

Per Kese, 34 encunys per 30.000 denaris per 3,90 grs., que fa un total de 3.978 kgs. de plata.

Per Iltirta, 68 encunys per 30.000 denaris per 3,90 grs., que fa un total de 7.956 kgs. de plata.

Pels bronzes iberics de la Laietania i de I'Ausetania, encunyats durant la segona meitat del segle II a.C., tenim, 105 encunys per 30.000 monedes per 11 grs. que fa un total de 34,650 kgs. de bronze.

CONSEQ()ENCIES

la) Necessitat d'encunyar moneda pels pobles iberics per financar la Iluita contra els invasors, cartaginesos i romans consecutivament. Despres, amb l'ocupacio romana de la Peninsula, s'encunya moneda de plata per Iinancar la penetracio de la Vall de l'Ebre i de bronzes per ales necessitats fiscals i per a cobrir les petites necessitats de la vida quotidiaan dels qui no obtenen bens de consum.

1 b) Les seques iberiques a Catalunya encunyen moneda durant el segle II a.c., essent Emporion, Tarraco i Ilerda, etapes en hi penetracio romana, on s'encuya rnes moneda. Poques ja son, pero, les monedes encunyades en el segle I a.C; que es quan fineixen.

lc) L'expansio de la moneda de plata durant la segona guerra punica i els aixecaments dels ibers arriba a l'ulterior, i pel que fa als denaris iberics catalansconeixem una circulacio residual molt amplia. La moneda de bronze te una expansio molt reduida.solarnent les de Iltirta arriben a la vall de l'Ebre i les d'Ernporion ales Gallies,

2a) Els moviments militars de la segona guerra punica iels aixecaments dels Ibers ocasionen una amplia circulacio de la moneda de plata. La de bronze es limita a cobrir la circulacio local.

2b) Les troballes i els tresors son l'unic document per estudiar la circulacio.

2c) L'aprovisionament principal es el de la propia moneda iberica catalana, afegint principalment la que arriba de Roma, que a partir de cap a la meitat del segle II cobreix quasi totalment la circulacio de moneda de plata.

3) Les necessitats de financar la guerra ocasiona l'encunyacio de la moneda de plata. La de bronze es destinada a necessitats fiscals i a proveir les necessitats quotidianes, pels que no obtenen bens de consum, del sector de serveis.

4) L'estimacio del volum de les emissions ens dona una xifra molt important per ales encunyacions de plata emporitana, que nornes es pot ex· plicar per I'us de la seca emporitana pels romans, a on feren encunyar la

moneda necessaria per a financar la segona guerra punica. A mes, a titol de hipotesi, podem creure que la modificaci6 del cap del pegas ernporita, en un homenet que s'agafa el peu amb la rna i va cobert amb un petasus, pogue esser introduida per diferenciar les dracmes encunyades per encarreg dels romans.

Insistim en la con sequencia historica mes important a que hem arribat:

L'utilitzacio, a final del segle HI a.C., de la seca emporitana per encunyar dracmes, de les quais s'en serviren els romans per financar l'inici de la conquesta d'Hispania.

ANEX

Per l'estimacio del numero d'encunys emprats en cadascuna de les emissions fern uns calculs, els resultats dels quals figuren a la segiient taula. Per columnes donem les dades segiients:

Emissio.

Numero de monedes conegudes.

Numero de combinacions d'encunys,

Nurnero d'encunys d'anvers coneguts. Nurnero d'encunys de revers coneguts. Monedes per encuny d'anvers, Monedes per encuny de revers.

Les segiients columnes estan subdividides en valors per I 'anvers i el revers.

Columna: Dk/C, 0 sigui el quocient del numero d'encunys coneguts pel numero de monedes conegucles. Aquesta dada i les que seguiran .serveixen per a estimar el nurnero d'encunys seguint el metode de Lyon-Carter."

Columna: C/D, es el numero de monedes conegudes dividit pel numero d'encunys estimat.

D, numero d'encunys estimat pel metode de Lyon-Carter.

Desviacio tipica del numero d'encunys estimat.

Estimacio del numero cl'encunys pel metode Carcassonne."

Estirnacio del nurnero d'encunys pel metode Mora Mas.38

36. G. F. CIRTER, A graphical method lor calculating the aproximat c total number of dies [rom die-linkstatistics of ancient coins, Scicntilic Studies ill Numismatics, edited by W. A. ODD)', British Museum, Occasional Papers, 18, London, 1980, 17-29.

37. C. CIRc.lSSU""r, Tables pour l'cs t imut iori, par l c methode d u maximum de vraiscmblcncc, du nornbrc de coins du droit (au de revers) ayan t scrvi {I grappcr L11le cmission, !I Sim posi Numismiu ic de Barcelona, Barcelona, 1980, 115-128.

38. F. X. Moro MAS, Estimuciun del numcro de curios que sc crnplcan ell una acunacion. scgun el nurnero de curios dist int os aparccidos ell los hallazgos de rncncdas nntiuuas, ACTA NUMISMATICA, VII, 1977, 13-28; Mdodo de la minima Jl-cuadrado, Table Ronde de Paris, 1979, en prcnsa: comparacion de algunos mctodos de cst imacion del nurncro de curios ciiginalcs, a partir de mucst ras simuladas, !I Simposi Numismiu ic de Barcelona, 1980, 129-149.

N.D N.D

com- N_D

El grau de bondat de l'estimaci6 del numero d'encunys de cada una de les emissions sotmeses a consideraci6 pot apreciar-se per l'escala de coeficients de Mora Mas.39

El coeficient resulta de dividir el numero de monedes pel d'encunys. En la taula, correspon a la columna «rnonedes per encuny»,

Siel coeficient es inferior a 1,25 l'estimaci6 es indeterminada. Si el coeficient queda compres 1,25 i 2, l'estimaci6 es imprecisa. Quan sobrepasa el 2 i no arriba a 4, l'estimaci6 es determinada. I si es superior a 4, practicament tots els encunys es troben dintre de la mostra.

En la nostra taula, per ales monedes de plata, el coeficient escassament arriba a 2 per a les emissions arnb molts encunys, com son Emporion i les emissions hispano-cartagineses. Resultant una estimacio imprecisa pel gran volum de monedes, la qual podem acceptar encara que sense precisi6, en el sentit de ser molt nombroses les emissions.

En les altres emissions de monedes de plata, el coeficient es superior a 2 i fins arriba en algun cas a 6, resultant unes estimacions acceptables.

Per ales monedes de bronze el coeficient es superior a 2, podent-se acceptar l'estirnacio proposada.

39. F. 1. MORI MIS, El cocficient c entre cl numero de ejernplarcs v cl numcro de cunos: alcancc de su contcnido de informacion cstadist ica. Svm posium Niunismat ico de Barcelona. vel. I, Barcelona, 1979, 509-529.

Nuevos textos ibericos sobre plomo * .I.

Nos ha sido posible estudiar los textos ibericos que presentamos antes de su paso al comercio de antigiiedades gracias a nuestros colaboradores.' Parece que fueron hallados en la Provincia de Tarragona, hacia las proximidades del Ebro, sin llegar a conocer su localizacion exacta.'

EL PLOMO 1 (MLH.C.O.lp

Se trata de una lamina rectangular, de unos 10 ems. de largo y 5 ems. de ancho, aproximadamente. No presenta sefial de haber sido enrollada, ni doblada, pero sf muestra dos pequefias perforaciones cerca de su borde suo perior que debieron servir para colgar la placa 0 para unirla a un conjunto de placas similares. Por la parte izquierda, el metal esta deteriorado por una rotura irregular que afecta a algunas letras del principio de la ultima linea del texto. La figura 1 reproduce mi interpretacion de la fotograffa. Se ven ,; Agradezco sincerarneruc al Dr. Villaronga cl haber revisado la version cast ellana de este trabajo.

l. Aunque no hemos exarninado directamente los plomos, las fotografias sobre las cualeshem os trabajado son 10 suficiente claras para su lectura correcta.

2. EI t ipo de escritura no contradicc tal procedencia. La letra mas significativa es la a invertida del plomo 2 (texto C, vease mas adelante nota 23), tarnbien la encontramos en un grafito iberico sobre cerarnica griega procedente de Mataro (C.7.1).

3. Las inscripciones ibericas son citadas por las letras y nurneros de los Monumenta Linguarum Hispanicarum (MLH). Las letras A y B se encuentran en los volumenes I y II ya publicados, Wiesbaden 1975, 1980, salvo la B.7.34·37 que sera incluida en el suplernento al vol. II. Las letras C·G remiten al vol. III que se publicara a finales de 1986. Al final va un indice de estos nurneros referidos a publicaciones anteriores.

tres renglones con letras escritas sin ninguna clase de dudas por la misma mana:

icorasiren:E nl

neiseortinika:Ell kaisuianaiika:II

La rotura citada no admite la identificaci6n segura de la primera letra de la 3." linea: se ve un trazo oblicuo que podria pertenecer a una a, a una loa una ka. Me inclino a favor de una ka solo porque la secuencia kaisur vuelve a aparecer en otro texto iberico (vease el comentario).

Cada linea termina con numerales como los conocidos por leyendas monetales.' por textos sobre plomo de la region valenciana.' por varios recipienres pequefios de Enserune, de Ullastret y de la Betica,s y sobre todo, por un gran hallazgo de anforas que aparecieron recientemente en Vielle-Toulouse estudiado de manera magistral por Michel Lejeune?

Las secuencias que preceden a las cifras consisten cada una de cuatro silabas, aumentadas las de las lineas 2 y 3 por un sufijo -ika. Debemos recordar que -ika y su variante -ka a menudo se presentan despues de nombres personales. P. e. balkelakos-ka F.7.1, A-I (EI Solaig), keitibeles-ka, aikisosinka, balkenius-ka F.20.2, A-4,9, B-S,6 (Yatova) laurisker-ka F.9.S (Orleyl). Con respecto a este sufijo -(i)ka es de la mayor importancia el texto funerario C.IO.1, que se conserva sobre la estela de Santa Perpetua de la Moguda (hoy en el Museo Arqueologico de Barcelona). Esta inscripcion recuerda ados personas, cada una determinada por dos antroponimos, el propio y el del padre, como 10 conocemos por los antroponirnos de la Turma Salluitana (TSall.) reunidos en el famoso bronce de Ascoli," Los nombres del inicio del texto, ]stanes JintaneS no llevan el sufijo =ika? en cambio aparece con los nombres de la segunda denorninacion, auruninkika oitinseikika. Entre las dos denominaciones aparece la palabra ebanen corriente en formulas sepulcrales.'? Suponiendo que la primera persona sea el difunto y la segunda una mujer," la cual ha hecho hacer la sepultura, me parece licito asumir que el sufijo -(i)ka tenga un valor semejante al -k vasco, es decir que sefiale un casu ergativo."

4. Vease MLH.I, 171. Son los signos � Iy tal vez M.

5. Sobre todo los pIornos grandes de Los Vi l larcs F.17.1 y de Yat ova F.20.2; presentan los simbolos A, t L, V, 1. Para una vision general de numerales en inscripciones de csrc tipo: Fletcher 1967, 55, de Hoz 1981, Pattison 1981, 519-521.

6. Veasc el indicc de MLH.II, p. 72 y C.2.47 (Ullastret ). Sc cncuent ran las clf ras r. D. Y, I; sobrc recipientes con inscripciones mct rologicas de la Betica: Oroz 1979.

7. Lejeune 1983. Present a las cif ras r L, 't"', I y tal vez X.

8. Sobrc la importancia de esta inscripcion latina (CIL.1' 709) para nuestros conociruicru os de la ant roponimia iberica, ver Gomez-Moreno 1949, 233-256, v tambien Unte rmann 1979, 44 y ss.

9. Vease la nota 44 sobre la e poco legible que aparcce al Iinal clel primer nombrc.

10. Tovar 1949; 64 ss., 10 interpret6 como «piedra», Michelena 1979, 35 S5., prefierc «hijo» 0 «desce ndicnte». A m i me parece mas verosimil que la palabra tenga un valor verbal, «reaiizo cl crucrramicm o» a alga se mcjant c. En la cstela bi lingiic F.11.8 de Sagunto, a lsidorus coerav[il parcce corresponder en la version iberica isut aiteb anen Y cs muy probable que t eb anen sea una variaci6n flexional de ebal1en.

11. Los sufijos ·nin c -in inclican nornbrcs I'cmeninos: Albertos 1966, 269, Schmoll 1959, 66 n.2, Untermann 1965, mapa 88.

12. Tal sufijo 10 reconocc Michclena 1979, 35 en la terrninacion ·k de varias palabras del plomo G.l.l (Alcoy, alfabeto griego), pero no 10 justifica a base del contexto.

Fig. 1
Fig. 2

Al aplicar esta sugestion a nuestro plorno, podriamos pensar, con caracter de hipotesis provisional, que neiseoitin y kaisuianai son los nombres de personas, que realizan una actividad positiva (p.e. que pagan algo) mientras que koiasiren juega un papel pasivo en las transacciones descritas por el texto." Por 10 dernas, nerseoitin se integra sin ninguna dificultad en el repertorio de los elementos antroponimicos ibericos: 14 cp. neiseatin F.l1.11 y 12 (Sagunto), nersetikan F.15.1 (Pefia de la Majada) y ortinseiki (Santa Perpetua: v. arriba), alosortin B.1.254 (Enserune): para korasiien no es tan evidente la descomposicion, notense, sin embargo, -siren en Sisiren A.I00.18 (monedas de Obulco, alfabeto latino) y -sir-an en ekisiian D.l2.l (Binefar)," y para kora-:-, Corribilo atestiguado por Livio 35,22,5,17 untikoiis B.l.333 (Enserune), koroiker C.2.5 (Ullastret), gorotigi C.1.9 (Ampurias, alfabeto griego)." aunque desconocemos buenos ejemplos para la vacilacion entre a, i y a en la segunda silaba de este elemento; 19 aun menos segura es 10 que se puede aducir para kaisuf-aJ1m�; tal vez tengamos los antroponimos kaisurarbi y kaisurbouttn sobre el plomo de Liria, F.13.2, cuya lectura es extremadamente dificil,2° y ana! podria interpretarse como variante aumentada por r21 0 como forma no abreviada" del elernento onornastico (111 que funciona de miembro primero en los antroponimos compuestos anbels B.1.40 (Enserune) v antalskar C.18.5 (Tarragona).

EL PLOMO 2 !MLH.C.O.2J

Muestra un contarno menos regular y parece haber sido mucho mas grande. Despues de una primera utilizacion se recorto presentando el corte casi recto. EI texto A fue grabado antes de la reduccion de la lamina; los textos

13. Veasc mas adelante sobre la particula e.

14. Este repertorio viene reunido y analizado POl' Albertos 1966, 259-275; men os cornp leto en Palomar 1960, 368-387, Albertos 1983, 875-878; reducido a ciertos tipos de textos Unterrnann 1979, 46·55.

15. Tal vez sis-siren? Pero se debe tener en cuenta de que Sis- solo aparece en la ant roponimia meridional de la Peninsula: Untermann 1965, mapa 70.

16. Faltanindicios eiertos de que se trate de un antroponirno, y tal vez no es casualidad la coincidencia con la ultima linea de una inscripcion sepulcral de Sagunto, F.II.2, donde se lee banakis: iia (con punt os de separacion que excluyen la interpretacion como nombre personal compuesto.

17. Es un regulus de la ciudadiberica de Licabrurn, cuya localizacion nos es desconocida.

18. La primera letra no difiere substancialmente de la septima, que sin ninguna duda es una gamma. A pesar de eso, Gomez-Moreno 1949, 288, Almagro 1952, 77 55., Prescott 1976, 321, leen porotigi.

19. Hay Est opeles (TSall.) al lado de 1stamiur < "istan-biur Eph.Ep.9,329 (Linares); pero no esra fuera de duda que esto v ist an sean variantes del mismo elemento onomasrico. Cp., POl' 10 dernas. las vacilacionens entre 0 y e por una parte y entre a, e e i por otra: sikounin C.1.6 (Ampurias) sikeunin F.11.6 (Sagunto), balkakultur A.33-6 (monedas de Sagunto) balkeatin F.l1.3 (Sagunto) Balciadin (I.Sall.).

20. Cuando vi este plomo por primera vez una gran parte de las letras vistas por Gomez-Moreno 1953 y Fletcher 1953 eran ilegibles. Sin embargo, kaisurarbi (linea A-4) me parece bastante seguro; la lectura kaisurboutin se deduce de 10 visto en 1962 y 1981 y del dibujo de Gomez-Moreno,

21. Cp. beiser al lado de beles (I.SaIl.), baiser en Tannepaeser ClL.II 5840 (Puebla de Castro, Huesca) y bais en Baesadin Livio 33,44,4, balkar en bilosbalkar E.1.372 (Azaila) y balka (vease nota 19); vease Michelena 1979, 31 con n.2.

22. En Untermann 1979, 47, he reunido algunas variantes encontradas entre los nombres de la Turrna Salluitana que permiten comprobar la hipotesis de que en la onornastica iberica existian formas abreviadas al lado de otras extensas.

B Y C presuponen la forma actual, que mide unos 7.5 ems. de ancho y casi 10 ems. de largo. Fue doblado pero no se ve si las dobleces corresponden a la primera 0 segunda utilizacion. Siempre teniendo en cuenta que el estudio por fotografia no es 10 mismo que hacerlo sobre el original, me atrevo a dar un dibujo (fig. 2) que reproduce 10 visto, afiadiendo un comentario provisional. Son muy debiles los restos de la primera inscripcion (A), 10 que mejor se identifica es una linea de ocho letras situada cerca del corte mencionado. Encima de esta secuencia y en parte perdido por el corte, vemos tres letras mas, y entre los textos B y C quedan visibles varios trazos que deb en pertenecer a este mismo texto A, pero no yeo la posibilidad de establecer palabras cohererues, por eso prescindo de reproducirlos en la Figura 2 hasta no haber podido exarninar el original.

EI texto B esta inciso con trazos finos pero perfectamente claros que muestran un ductus semejante a las letras del texto A. Se compone de dos lineas entre las cuales parece intercalada una linea adicional que repite la primera secuencia de la primera linea.

EI texto C sc destaca por letras mas grandes, mas irregulares trazadas con mayor fuerza de las del texto B. Adernas presenta algunas formas cap richosas: la s con seis tracitos, la ki con trazo adicional, la a invertida," la (con el palo muy alargado, El texto esta escrito en una sola linea que empieza encirna del texto B v se tuerce en unos 900 en sus ultimos cinco signos.

A ]e:a[

bieinesii

B b aisenioska.Hl ll lll baisenios

bai I esituniltun

C eitoska.aborkeoiotas.iki. r I

Dada su mala conservacion el texto A no admite comentarios. S610 hacemos notar que -d no es raro como terrninacion de palabras ibericas, La primera linea de B presenta la misrna estructura que las lineas 2 y 3 del plomo 1, es decir, consiste en un nombre personal al cual sigue el sufijo -ka y una seric de cifras. EI antroponirno se descompone en baise y nios: en cuanto a boise, cp. baisebilos C.1.5 (Ampurias), baisetas F.14.1 (Sinarcas):" nios parece ser la variante de nius> que forma parte de los antrop6nimos selkinius F.9.7, B-3 (Orleyl) y balkenius F.20.2, B-6 (Yatova, V. arriba). La ultima linea muestra una nueva variante de la palabra baites conocida ya por bait esbi y bait esir C.2,3, A-3,4 (Ullastret) baidesir G.l.2 (Alcoy, alfabeto griego). baiteski y baitesban F.6.l,2,4 (Castellon), baiteseitin, baitesbi, baiteski B.7,34, 3,18,.35,4/5,8/9,.36, B-2/3 (Pech-Maho)." unilt un no puede ser otra cosa que un

23. Vease la nota 2, sobrc la a de C.7.1 (Mataro) y tarnbien el ducto general de esta inscripcion que permite ver una cicrt a sernejanza con el de nuestro texto C. !4. Para las variantes bais y baiser, vease nota 21.

25. Cpo la vacilacion entre bilos v bilus, sosin y susin: Untermann 1979, 53. Vease adcrnas Michelena 1979, 31.

26. Fletcher 1970, 154, da una list a analitica de t odas las variantes salvo las de Pech-Maho, que fueron publicadas solamentc en 1979.

Fig. 3
Fig. 4

41 antroponimo compuesto de uni e iltun. cpo unibelo C.2.S (Ullastret) unibetin B.1.22 (Enserune), aurunin C.10.1 (Santa Perpetua de la Moguda, v. arriba), sikeunin F.l1.6 (Sagunto) y nereiltun sobre la misma piedra procedente de Sagunto, iltunesker E.6.3 (Alto Chacon).

La primera palabra del texto C, ertoska, se coteja con ehois que se halla en un contexto mal conservado del bronce de San Antonio de Bechi, F.7.2, y parece !levar el sufijo -ka. abarke vuelve a aparecer en la gran inscripcion sobre plomo de Ullastret, C.2.3,A-2, donde se encuentra entre dos palabras iguales, borste.abnikeborste?' biotar queda enigrnatico: cuando mas, podriamos pensar en una variante de biurtar'» que seria un antroponimo cornpuesto," cp. Biurno (TSaIJ.), biu ibetin C.2.17 (Ullastret), y Urgidar (TSall.), belestar F.7.1, A-2 (El Solaig).

OBSERVACIONES ADICIONALES:

DOS PLOMOS DE LA SERRETA, ALCOY

Las nuevas inscripciones que acabamos de comentar representan un «tipo textual» quereaparece, con coincidencias muy notables en dos inscripciones conocidas desde hace varios afios, ambas sobre laminas de plomo procedentes de La Serreta y conservadas en el Museo Arqueologico de Alcoy." Creo que vale la pena reanudar el estudio de estos textos aprovechando las observacio'nes discutidas en las paginas precedentes.

MLH.G.l.5l1 esta grabado en lmeas Iinas sobre una plaquita bastante gruesa de plomo, de 6.2 a 6.0 cms., cuya superficie vieneatravesada por una hendidura profunda afectando la parte inferior y las ultirnas letras del texto, que por 10 dernas parece ser completo (fig. 3).

basibes: kat

La secuencia anterior a losdos puntos parece ser un antroporurno que se descompone en basii) e ibes; para basi con la variante base, aunque bien atestiguados en inscripciones sobre plomov no tenemos testirnonios que de-

27. Es Iicito pensar en un sentido como «otra vez mas» 0 algo semejante? Un caso parecido de repeticion de palabras se encuentra en F.13.8 (Liria): mbarkus-ban-mbarkus.

28. En cuanto a 0en lugar de U, vease la nota 25, pero debemos hacer notar que biur es un elernento muy corriente en epigrafia iberica y que siempre aparece en esta misma forma. La desapariclon de la r pod ria ser debicla a una disimilizncion clelante de la f al final de palabra.

29. Como posible alternativa se present a la combinacion de biotar: iki en una unidad morfologica, presenta una cierta semejanza con las secuencias finales de abartarike F.13.2,A-3a (Liria), ustarik e F.20.I,B-5 (Yarova ), y con la palabra tarike G.B.I (EI Cigarralejo, alfabeto griego).

30. Nurneros de inventario 2094 y 2115, estudiados POI' nosot ros en 1959 y 1962.

31. Fletcher 1972, 118 ss., Llobregat 1972, 122.

32. basiiiu B.7.36,A-4,9 (Pech-Maho), basiaiebe C.2.3,A-I (Ullastret), basiaukeku F.9. 7,A-B (Orleyl): cp, Aranegui-Siles 197B, 320 ss. Solo en el texto cle la estcla de Sinarcas. F.14.1, se puede dudar cual es la segrnenracion mas adeeuacla; tenemos en la ultima linea aasibalkariiibai, se trata cle un antroponimo basibolkar al eual sigue una palabra apelativa mbar (cp. Untermann 1984, 379), 0 se separa basi como nombre cornun, interpretando balkariiibai como nombre de persona equivalente a un "Balcarum ar en ortografia latina.

muestren con toda seguridad de que se trate de elementos onornasticos: en cuanto a ibes cpo ibesor B.1.25 (Enserune), ibeisur B.7.36, B-5 (Pech-Mahor.? No podemos decidirnos sobre la funci6n de k a, pues puede ser el sufijo que se combina con el nombre personal que le precede, 0 tambien es posible que sea un signo que inicia la indicaci6n de numeral, como encontramos sobre el plomo F.17.l de Los Villares."

Los textos MLH.G.l.635 se encuentra sobre las dos caras de una lamina de plomo, de 12.5 ems. de largo y cerca de 5 ems. de ancho: presenta clos perforaciones, igual que el nuevo plomo C.O.l, y fue doblado dos veces. Por un lado presenta dos lineas de letras y cifras perfectamente conservadas (A), por el otro se ve una inscripci6n casi borrada y en parte deteriorada por varias roturas del metal (B). Los textos A y B fueron escritos por distintas manos.>

A sakal(/kuk(/:a/:H/I'/J7 sikeboneska.H/JJ///II

B sakalakuka:e: kibaskitar:H/ J /IIJ:J:' JJ HIfIIIlIf l'J j:' ff u Iff/I!

En la linea I del texto A, detras de la ku, se ven dos puntos de separacion casi desaparecidos en la doblez de la lamina. La tercera letra de la linea segunda seguramente es una ke.J8 La parte central del texto B es mas legible de 10 que parece por los dibujos publicados. Delante y detras de la e hay debiles sefiales de puntos de separacion. A la primera ki sigue una linea vertical a la cual parecen afiadidos dos trazos oblicuos. Si fuera asi se podria leer una a, pero estos trazos adicioriales son tan llojos que parece prelerible suponer que solo la linea vertical (es decir una ba) corresponde al trazo del grabador. Siguc despues bien identificable una s y despues de ella las letras lei y ta, ambas muy borradas pero inequivocas."

Otra vez estamos ante antroponimos, tres de ellos llevan el sufijo =-ka" uno aparece en las dos caras de la lamina. En cuanto a los elementos onomasticos debemos recordar, para sakalaku, sacaliscer A.97-5 (rnonedas de Castulo, alfabeto latino), sakarisker C.1.I (Alcoy, alfabeto griego) sakaratiu

33. Ademas, la variantc ibei en ibeit ik e CA.l (Palamos ): pal-a Sill a l lado de SUI "ease nota 25.

34. Vease Fletcher 1978, 206.

35. Fletcher 1972, 119-122, Llobrcgnt 1972, 122 55., vease adernas Oroz 1979, 352 5S., de Hoz 1981, 479 5S., Pattison 1981, 519 y sobrc todo Oroz 1980, 566-570, con un comentario detail ado, pero aparte inaceptable porque sc basa en una lectura defectuosa del tcxto (veanse notas 38 y 39).

36. La diferencia se reconoce claramente por la forma en que los grabadores t razaro n la Ietra a.

37. No podemos decid ir si el segundo grupo consisic en dos letras abo, 0 de una " seguida por una eifra 1.

38. Justamente LIobregat; Fletcher, Oroz y de Hoz leen r basandose en un dibujo poco correcto.

39. Los autores mencionados en la nota 35 no llegan a una identificacion definit ivn de las letras que siguen a sakalaku; Llobregat: alrlr, Fletcher: ekiar, Oroz: eki air.

40. No reconocido por Oroz 1980, 569, quien 10 lorna como parte de los mismos unrroponirnos.

F.17.2, A-I (Los Villares), sakabet an E.9.1 (Benasalr" y balkelaku F.7.1, B-2 (EI Solaig), lakuarkis C.4.1 (Palarnos): para sikeboues, sikeunin F.l1.6 (Sagunto), eiesike E.1.124 (Azaila), sekenius F.9.S (Orleyl) y biuibones C.2.3, A-6 (Ullastret), bilosbones, atinbones CA.1 (Palarnos) y para kibaskitar, Umargibas (TSall.), t asbarikibas E.1.337 (Azaila) y bastokitar FA.1 (Covas de Vinrorna).?

En todas las lineas se afiaden cifras igual que en los textos tratados anteriormente, que corraboran la sospecha de que nuestro tipo de textos tiene algo que ver con actividades cornerciales." por ejemplo documento de recibo 0 de credito. Y si la hipotesis que hemos expuesto sobre el sufijo -ka es cierta, los nombres antepuestos a este morfema designan a los participantes 'actives' de las transacciones.

A titulo de apendice, una sugerencia sobre la particula e del texto B, la eual parece que se apliea en oposicion al morferna -ka,44 por eso es posible que se trate de una 'preposicion direccional' eon el sentido de 'para' 0 'a favor de', es decir, que el tal Sakalaku paga 0 debe pagar a Kibaskitar el irnporte indicado por las cifras del final del texto.

41. La I en lugar de la r en Sacaliscer se explica por una disimilizaci6n frente a la r del final; en sakalaku < sakar-laku tenemos la asimilizaci6n de la r a la I como en biulakos, que se descompone en biur y lakos, Untermann 1979, 52.

42. El mismo elemento aparece en tuskit ar F.7.3 (Orley!) de funci6n desconocida y en la leyenda bien conocida arskit ar de monedas de plata de Sagunto, A.33-4.

43. Oroz 1980, 566 ss. con un ensayo ingenioso de interpretaci6n.

44. S610 con grandes reservas menciono la letra e, mal conservada por una deteriorizacion de la piedra, que sigue al primer nombre personal de la estela C.10.1 que hemos comentado antes: podria ser un caso paralelo a la e de G.1.6 y un argumento adicional en favor de nuestra interpretaci6n del sufijo -k a como sefial ergativa.

ELENCO SlNOPTICO DE LAS INSCRIPClONES IBERICAS CITADAS, QUE NO ESTAN PUBLICADAS EN LOS VOLrJMENES I Y II DE LOS MONUMENTA LlNGUARUM HISPANICARUM

Siglas usadas:

GM. y cifras arabicas Gomez-Moreno, Suplemento de epigrafia iberica. En Gomez-Moreno 1949, 283-330.

GM. y cifras romanas Gomez-Moreno, 1962. M. Maluquer, 1968.

Las dernas citas se encuentran en la Bibliografia.

MLH material procedencia publicacion anterior Solier 1979

B.7.34-37

C.1.5

C.1.6

C.1.9

C.2.3

C.2.5

C.2.17

C.2.47

C.4.1

C.7.1

C.10.1

C.18.5

D.12.1

E.1.I24

E.1.337

E.1.372

E.6.3

E.9.1

F.4.1

F.7.1

F.7.2

F.9.3

F.9.5

F.9.7

F.11,2

F,11.3

F.I1.6

F.I1.11

F.I1.12

F.13.2

F.13.8

F.14.1

F.15.1

F.17.1

F.17.2

F.20.2

G.1.l

G.l3.1 plomo plorno plomo ceramica plomo plomo ceramica cerarnica plomo cerarnica piedra piedra piedra ceramics cerarnica alabastro peso de telar punzon de hueso piedra piedra plomo bronce plomo plomo plomo piedra piedra piedra piedra piedra plomo cerarnica piedra aguja de hueso plomo plomo plomo plomo plomo

Pech-Maho (Sigean, Aude)

Ampurias GE

Ampurias GE

Ampurias GE

Ullastret GE

U1lastret GE

Ullastret GE

Ullastret GE

Palarnos GE

Mataro B

Santa Perpetua de Mogoda B

Tarragona

Binefar HU

Azaila TE

Azaila TE

Azaila TE

Alto Chacon TE

Benasal CS

Covas de Vinroma CS

EI Solaig (Bechi CS)

San Antonio (Bechi CS)

Orleyl (Vall d'Uxo CS)

Orleyl (Vall d'Uxa CS)

Orlevl (Vall d'Uxo CS)

Saguruo V

Sagunto V

Sagunto V

Sagunto V

Sagunto V

Liria V

Liria V

Sinarcas V

Pefia de las Majadas (EI Toro CS)

Los Villares V

Los Villares V

Yatova V

La Serreta (Alcoy A)

EI Cigarralejo (Mula MU)

GM. 118

Almagro, 1952 n." 6

GM.6

M.226

M.224

M.14

Inedito Riuro, 1982

Ribas, 1964, I.xVIII

GM.15

M.261

Marco-Baldellou, 1976

GM.38a

GM. 32c

GM.33

Atrian-Unterrnann, 1982

GM.41

Fletcher, 1972, 107 ss.

M.228

Fletcher, Fletcher, Fletcher, Fletcher

1967, 2 1967, 1 198], 63-90 1981, 97-116

GM.49

GM.47

GM.45

Hubner, 1893, 11." XXVIrI

Hubner, 1893, n." XXIX

GM.74

GM.55

GM.76

Sarrion. 1978, 182 55.

Fletcher, 1978, 201-208

Fletcher, 1979

Fletcher, 1980, 67-85

GM. LXII

GM. LXI

BIBLIOGRAFJA

Albertos. 1966

Albertos, 1983

Almagro, 1952

Aranegui-Siles, 1978

At rian-Unterrnarm, 1982

Fletcher, 1953

Fletcher, 1967,1

Fletcher, 1962,2

Fletcher, 1970

Fletcher: 1972

Fletcher, 1978

Fletcher. 1979

Fletcher, 1980

Fletcher, 1981

Gomez-Moreno, 1949

Gomez-Moreno, 1953

Gomez-Moreno. 1962 de Hoz, 1981

Hubner, 1893

Lejeune, 1983

Llobregat, 1972

Maluquer, 1968

Marco-Baldellou, 1976

Michelena 1979 Oroz, 1979

Oroz, 1980

Palomar, 1960

Pattison, 1981

Prescott, 1976

Ribas, 1964

Riuro, 1982

Sarrlon, 1978

Schmoll, 1959

Solier, 1979

M." L. ALBERTOS FIRMAT, La onomastica personal primitiva de Hispania. Tarraconense y Betica, Salamanca, 1966. M," L. ALBERTOS FIRMAT, Onomastique personelle indigene de la Peninsule Iberique sous la domination romaine, ANRW, 1983, II, 29, 2, 853-892.

M, ALMAGRO, Las inscripciones ampurit anas griegas, ibericas y lat inas, Barcelona, 1952, C. AR�NEGUI y J. SILES, En torno a un grafito iberico de Fuenvich (Requena), Zephyrus, 28-29, (1978), 319-324, P. ATRIhN JORDAN Y J. UNTERMANN, Un punzori de hueso con insincripcion iberica procedente del Alto Chacon (Teruel), Teruel, 1982, 67, 55-59, D, FLETCHER VALLS, lnscripciones ibericas del Museo de Prehisioria de Valencia, Valencia, 1953.

D, FLETCHER VALLS, Orleyl III, Plomo iberico escrito procedente cle Vall d'Uxo. AEArqu, 1967, 40, 51-59, D, FLETCHER VALLS, Un bronce escrito clel poblado iberico cle San Antonio (Bechi, Castellon), Zephyrus, 1962, 18, 79-85, D, FLETCHER VALLS, Neue iberische Inschriften aus der Provinz Castellon de la Plana, Die Sprache, 1970, 16, 149-170, D, FLETCHER VALLS, Nuevas inscripciones ibericas de la region valenciana, APL, 1972, 13, 103-126, D. FLETCHER VALLS, Cinco inscripciones ibericas de Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia), APL, 1978, 15, 191-208.

D, FLETCHER VALLS, Villa res VI, Depart. de Historia Antigua de la Univ. de Valencia, Serie Arqueologica, 1979, 6, 191-204, D, FLETCHER VALLS, Los plomos ibericos de Yatova IValencia), SIP, r-. Varios, 1980, 66.

D, FLETCHER VALLS, Los plomos escritos (Orleyl V, VI y VII). En: A, Lazaro, N, Mesado, C. Aranegui, D, Fletcher. Materiales de la necropolis iberica de Orleyl (Vall d'Uxo, Castellon}, SIP, Tr. Varios 70, M, GOMEZ-MORENO, Miscelaneas, His/aria, Arle, Arqueologia, I, La Antigiiedad, Madrid, 1949, M. GOMEZ-MORENO, El plomo de Liria, APL, 1953, 4, 223-229, M, GOMEZ-MORENO, La escritura bastulo-turdetana, Madrid, 1962, J. de Hoz, Algunas precisiones sobre rextos metrologicos iberices. APL, 1981, 16, 475-486, E. HUBNER, Monumenta linguae ibericae, Berlin, 1893, M. LEJEUNE, Vieille-Toulouse er la metrologie iberique, RAN, 1983, 16, 29-37, M, LLOBREGAT CONESA, Contestania iberica, Alicantc, 1972, J. MALUQUER DE MOTES, Epigraiia prelatina de la Peninsula lberica, Barcelona, 1968.

F, MARCO y V, BALDELLOU, El monumento iberico de Binefar (Huesca), Pyrenae, 1976, 12, 91-115.

L MICHELENA, La langue ibere, Col, Tiibingen, 23-39, F. J. OROZ ARIZCUREN, EI sistema metrologico de Ia inscripciori iberica del cuenco de La Granjuela, Col. Tiibingen, 1979, 283-370, F, J" OROZ AR1ZCUREN" 'Aurto txikia seasken dago', Zum Baskolbensmus, en: Romania cantat, Gerhard Rohlfs zum 85. Geburtsrag gewidmet Band II: Interpretationen, Tiibingen, 1980, 555-582.

M. PALOMAR LASPESA, Antroponimia prerromana ELH I 1960 347-387.

W, PATTISON, Iberian and Basque (A morpho-syntactic cornparison), APL, 1981, 16, 487-522.

A, E. PRESCOTT, Nueva lectura cle un va so atico de la ciudad griega de Ampurias, Col, Salamanca, 1976, 319-328.

M. RIBAS i BERTRAN, Els origens de Maturo, Mataro, 1964, F. RIURO, EI plomb amb epigrafia iberica del poblat de Castell (Palarnos), Cypsela, 1982, 4, 123-131.

I. SARRION MO:o.!TANANA, El poblado iberico de la Pena de las Majadas (EI Toro, Castellon de la Plana), APL, 1978, 15, 177-189.

U. SCHM OLL, Die Sprachen der vorkeltischen lndoge rmanen Hispaniens und das Keltiberische, Wiesbaden, 1959, Y. SOllER, Decouverte cI'inscriptions sur plombs en ecriture iberique dans un entrepot de Pech-Maho (Sigean ). RAN 1979 12 55-123. �,

Tovar, 1949

Un tcrrna nn 1965

Un icrmann, 1979

Un termann, 1984

1. UNTERMANN

A. TOVAR, Est udios subre las primit ivas lenguas hispanicas, Bucnos Aires, 1949.

J. UNTERMANN, Elementos de 1111 alias an t ro ponimico de la Hispania Al1tigua, Madrid, 1965.

J. UNTERMANN, Eigennarnen auf iberischen Inschriften, Col. Tiibingen, 1979, 41·67.

J. UNTERMIINN, Del' iberischc Buchstabe Y. Versuch einer Zwischenbilanz, en Navicula Tubingensis. St udia in honorem Antoni! Tovar, ed. par F. J. Oroz Arizcuren, Ti.ibingen, 1984, 377.387.

ABREVIATURAS USADAS

AEArqu ANRW

APL CIL

Col. Salamanca

Col. Tubirigcn

ELH

Eph. Ep. MLI-I

RAN

SIP. Tr. var.

TSal1.

Archivo Espanol de Arqucologia, Madrid. Aufstieg und Niedergang del' rornischcn Well, Ed. H. Tcrnpor!ni y W. Haase, Berlin.

Archivo de Prehistoria Levant ina, Valencia. Corpus Inscript ionurn Latinarum, Berlfn. Aetas del I Coloquio sobrc lenguas y culturas prcr romunas de la Peninsula Iberica, (Salamanca, 1974), Salamanca, 1976. Aetas del II Coloquio sabre lenguas y culturas prerromanas de la Peninsula Iberica (Tiibingen, 1976), Salamanca, 1979. Enciclopedia Linguistica Hispanica. cd. M. Alvar y ot ros, vol. I, Madrid, 1960. Ephemeris Epigraphica Berlin.

Vease nota 3.

Revue Archeologiquc de Narbonnaise. Paris. Servicio de Invest igacion Prehistorica, Serio de t rabajos varios. Valencia.

Vease nola 8.

Las monedas del tesoro de Morella, conservadas

en la B. N. de Paris

Conel estudio que a continuaci6n presentamos nos proponemos una aproximacion al conocimiento de algunas acufiaciones «Iraccionarias ampur-itanas anteriores a las dracmas», a traves del analisis de las monedas del tesoro de Morella, conservadas en la Bibliotheque Nationale de Paris.'

EI tesoro de Morella aparecio a principios de 1862 en los alrededores de esta ciudad. Se clesconoce el numero total de monedas que constituian este tesoro, asi como las circunstancias de su hallazgo. Segun J. Zobel.' a quien debemos toda esta informaci6n, siete piezas de este hallazgo fueron a para r a la colecci6n del coronel D. Romualdo Nogues, de Valencia, quien mas tarde se las obsequio. Posteriormente, a este autor se las robaron, aunque para entonces las piezas ya habian sido dibujadas y descritas, Unos anos mas tarde, en 1889, se publica en Paris el Catalogo de monedas galas de la Biblictheque Nationale.' en el cual se incluyen monedas procedentes de los tesoros de Morella y Rosas. Del primero de ellos se describen diecisiete monedas, de las que Dela Tour" unicarnente ilustra tres, pertenecientes al taller de Massalia.

La publicaci6n de estos tesoros en el Catalogo de Muret, pas6 desapercibida para la investigaci6n peninsular que para el estuclio de estos tesoros ha partido siempre de las publicaciones de J. Z6bel y Pujol y Camps,' los cuales daban una informacion muy parcial de su contenido. Unicamen-

I. Agradacernos a H. Nicolet, Conservateur en Chef del Cabinet des Medailles, ia autorizacion para exarninar las rnonedas yaM. Bompaire, su arnable atencion.

2. ZOBEL, 1877-79, p. 118.

3. MURET, 1889, p. 10.

4. DE LA TOUR, 1892, n.: 510.

5. PUJOL y CAMPS, 1876, pp. 177 y 179.

te A. E. Furtwangler- en 1971, recompone el hallazgo de Morella de modo aproximado y sin pormenorizar en cada una de las monedas, conociendo la existencia de las piezas catalogadas por Muret de la B. N. de Paris. La cornposicion y estudio de este tesoro tiene una especial importancia para la Numismatica Antigua de la Peninsula Iberica, al ofrecer testimonios unicos de sus mas antiguas acufiaciones, de las que, adernas, no se posee una documentacion grafica ni un estudio detallado de las mismas. Es por ello, por 10 que planteamos un analisis de las monedas conocidas del tesoro de Morella. En la actualidad no es posible la completa reconstruccion, ya que en su dia no se confecciono una relacion exhaustiva de su cornposicion y, al parecer, se disperse rapidamente La (mica aproximacion al conocimiento de su cornposicion se deduce de la relacion publicada por I. Zobel y de las piezas que se conservan en laB.N. de Paris.

1. Monedas depositadas en la B. N. de Paris.

A. Asia Menor.

1. Incierta de la Ionia.

Anv.: Rev.: Cabeza de guerrero con casco jorno, a izq. Cuadrado incuso, dividido en cuatro partes. AR 1,26 g. BNC 494. Pozzi, n.v 2.387. Morkholm, 1971, n." 7. Siglo VI a. C. Muret, n ." 494. Furtwangler, 1971, p. 15.

Ref.: Bibl.:

2. Incierta de la Ionia. Focea (?).

Anv.: Cabeza Iemenina a izq., con bonete y pendiente en forma de flor.

Rev.: Cuadrado incuso, dividido en cuatro partes.

AR 1,13 g. BNC 495. Trihemiobolo. Rej.: Pozzi, n." 2.383. Furtwangler, 1976, him. 4, fig. 5. Bodenstedt, 1977-78, lam. 42, 5-7. Waggoner, 1983, n." 596. Naville, Y, 1923, n." 22. Fines del siglo VI a. C. Bibl.: Muret, n.v 495. Furtwangler, 1971, p. 15.

Ba. Tipo Auriol.

3. Anv.: Cabeza de carnero a der. Tecnica de puntillado. Rev.: Cruz de perlas dentro de una superficie incusa cruciforme.

Ref·: Bibl.:

AR 0,72 g. BNC 493.

Furtwangler 1978, grupo Qf. 470-460 a. C. ca. Muret, n." 493. Furtwangler, 1971, p. IS, fig. 13.

6. FURTWANGLER, 1971, p. 15.

Massalia.

4. Anv.:

Rev.:

Ref·:

Bibl.:

5. Anv.:

Rev.: Ret·:

Bibl.:

6. Anv.:

Rev.:

Ref·:

Bibl.:

7. Anv.:

Rev.:

Ret·:

Bibl.:

8. Anv.:

Rev.:

Bibl.:

Cabeza juvenil a izq. Cangrejo.

AR 0,72 g. BNC 510. Reynaud, 1983, lam. VII-26. 450 a. C. ca. Muret 510. Furtwangler, 1971, p. 15. Cabeza juvenil, con casco redondo sobre el que hay impresa una rueda, a derecha. Rueda con cuatro rayos.

AR 0,95 g. BNC 520. Reynaud, 1983, lam. VIII, 43-54. Segunda mitad del siglo v a. C.

Muret, 520. De la Tour, 520. Cabeza juvenil, con casco redondo sobre el que hay impresa una rueda, a izquierda.

Rueda, similar a una rosacea.

AR 0,90 g. BNC 524. Reynaud, 1983, lam. IX-69 a 73. Segunda mitad del siglo v a. C.

Muret 524. Dela Tour 524.

Cabeza de Apolo a derecha, con patillas.

Rueda y M A.

AR 0,82 g. BNC 553.

SNG Copenhagen 722.A partir del segundo cuarto del siglo Iva. C.

Muret 553. Furtwangler, 1971, p. 15.

Similar al n.? 7.

Similar al n.s 7.

AR 0,75 g. BNC 554.

Muret 554.

C. Zona Emporion-Rhode.

9. Anv.: Gallo.

Rev.: Cangrejo (?).

AR 0,41 g. BNC 491.

Bibl.: Muret 491. Furtwangler, 1971, p. 15.

10. Anv.: Aguila parada a der., sobre linea.

Rev.: Cangrejo.

AR 0,53 g. 4 h. BNC 490.

Bibl.:Muret 490. Furtwangler, 1971, p. 15.

11. Anv.: Tortuga.

Rev.: Astragalo.

AR 0,29 g. BNC 476.

Bibl.: Muret 476. Babelon, lam. 84-2. Furtwangler, 1971, p. 15.

12. Anv.: Cabeza Iemenina de frente. Gorgona (?).

Rev.: Cabeza de jabali a izq.

AR 0,47 g. 11 h. BNC 485.

Bibl.: Muret 485. Furtwangler, 1971, p. 15.

13. Anv.: Similar al anterior.

Rev.: Similar al anterior.

AR 0,37 g. 11 h. BNC 486.

Bibl.:Muret 486. Furtwangler, 1971, p. 15.

14. Anv.: Cabeza femenina a del'.

Rev.: Pulpo: grafila lineal.

AR 0,93 g. 7 h. BNC 489.

Rej.: Guadan, I1.U 24.

Bibl.: Zobel,' 1877-79, p. 110, n." 10, lam. IV-10. Pujol y Camps,' 1876, p. 135, n." 14, lam. 124-14. Muret 489.

15. Anv.: Cabeza de Apolo a izq., con corona de laurel.

Rev.: Tres astragalos.

AR 0,47 g. BNC 477.

Bibl.:9 Zobel, 1877-79, p. 118, n." 2. Pujol y Camps, 1876, p. 179. Amoros, 1934, p. 46, n.v 83. Furtwangler, 1971, p. 15. Fu rtwangler, 1978, p. 88.

c.

16. Anv.: Cabeza de toro de [rente. Rev.: Dentro de cuadrado incuso, cabeza de Artemis a der., con cl cabello recogido en un rollo alrededor de la cabcza; del ante la leyencla 1 M:J, parcialmente fuera del cospel.

Bibl.:

17. Anv.: Rev.: Emporion

AR 0,94 g. 4-5 h. BNC 492.

Zobel, 1877-79, p. 118, n." 1, lam. IV-I. Pujol y Camps, 1876, lam. 125-42. Amoros, 1934, n.v 49.

Cabeza de Atenea concasco atico a der. Lechuza de l rcnte, entre dos rarnas de olive: a ambos lades E [M].

Ref·: Bihl.:

AR 0,96 g. 7 h. BNC 487. Guadan, n." 47. Muret 487. Furtwangler, 1971, p. 15.

I I. Relacion de monedas del tesoro de Morella publicaclas por J. Zobel en 1977-79.

A. Zona Emporion-Rhocle.

1. Anv.: Cabeza irnberbe laureacla a izq.

7. Tanto este autor p. 110, n." 10, lam. IV·IO, como PIJ.JOI. y CA.\lPS, 1876, lam. 124·14, at r ibuyen esta moneda (procedentc de la col. Saulcy) al teSOI-O de Rosas. Sin embargo, la moneda que ambos ilustran es csta misma pieza y fuc publicada por MURET, 1889. asignandola al hallazgo de Morella. En la actualidad sc encuentra en el Cabinet des Medailles. con la iridiccaion de Tesoro de Morella. En consccucncia, crccmos que Z6bel al recoger la informaci6n dcbio confundir la proccdcncia y por 10 tanto la considerarnos como del tesoro de Morella.

8. Cf.: nota anterior.

9. La pieza que ilustra ZOBEL, 1877-79, en lam. IV·6 y PUJOL CAMP, 1876, en lam. 125·27, a pesar de la gran serncjanza con la moneda de Morella, pertenece al hallazgo de Rosas, tal y como se desprende de la expl icacion de la lamina que cl primero publica en la p. 282.

Monedas del tesoro de Morella, Bibliotheque Nationale, Paris.

ReF.: Tres astragalos.

AR 0,47 g.

B. Emporion.

2. Anv.: Cabeza de mujer a der., dentro de elipse rebajada, delante '7M::J

ReF.: Cabeza de toro de frente.

AR 0,90 g.

C. Massalia.

3-4. Anl'.: Cabeza juvenil galeada, con escarapela de rueda a der.

Rev.. Rueda de cuatro rayos.

AR 0,87 Y 0,65 g.'?

5·7. Anv.: Cabeza varonil imberbe a der.

Rev.: Rueda de cuatro rayos, entre los rayos letras M y A.

AR 0,89; 0,81 y 0,76 g.!'

COMENTARIO

a) La composici6n

En las dos relaciones que se acaban de exponer existen piezas que son coincidentes y, ante ello, se plantea el dilema de discernir si se trata de las mismas monedas, ya que como se ha dicho anteriormente, las piezas que publica Z6bel se las sustrajeron y cabe la posibilidad de que hubiesen ido a parar, por medio de alguna compra 0 coleccion, al Cabinet des Medailles de Paris.

La ilustraci6n de la moneda con reverso tres astragalos que Zobel" publica y a la que se remite cuando describe las que aparecieron en Rosas y Morella, pertenece al hallazgo de Rosas, con un peso de 0,40 g., segun se desprende de la explicacion!' de la moneda n." 6, de la lamina IV. Este ejernplar de Rosas se conserva en la actualidacl en el Cabinet des Medailles de Paris (BNC 478). En esta misma explicaci6n de la lamina, Zobel sefiala a continuacion la existencia de otro ejemplar similar, que Ie fue sustraido, procedente del hallazgo de Morella, con un peso de 0,47 g. La exactitud de pesos entre la pieza de Morella citada por Zobel y la que se conserva en la B.N. de Paris (n.v 477. Moneda n.v 15 de este articulo) da a entender que arnbas piezas son una misma moneda.

!D. Debe tratarsc de piezas mas 0 menos sirnilares a las publicadas por Reynaud, 1983, lam. VIII, n." 43·54. que H. Nicolet, en el apendice a este articulo, p. 42, Iecha de modo aproximado en la segunda mitad del siglo v a. C. Otras referencias bibliograficas: DE L� TOUR, 520; BLANCHET, p. 229, fig. 76.

11. Esta es la pieza mas conflictiva por la amplia cronologia que se Ie atribuye (siglos IV y III a. C.). Sin embargo por el contexto que proporcionan las otras piezas tal vez pudiera pensarse que pertenece a las primeras emisiones, que con toda pro­ babilidad se inician en el segundo cuarto del siglo tva. C., segun BARRANDON·BRENOT, 1978, p. 638 y BRENOT, 1982, pp. 187 y 191.

12. Z6BEL, 1877·79, lam. IV·6.

13. Z6BEL, 1877·79, p. 282.

Par 10 que se refiere a la moneda can cabeza de toro de frente/cabeza Iernenina y '7 M :3, el ejernplar citado e ilustrado par Zobel 14 y el de la B. N. de Paris (moneda n.v 16) tiene pesos muy proximos, pero no coincidentes. La inexactitud de pesos no es en este caso concluyente para dirimir si se trata de monedas diferentes, ya que la realidad ha demostrada en monedas conservadas en el Gabinet Numismatic de Catalunya, que los pesos que da Zobel no son siempre exactos." La ilustracion que este autor presenta de ella tiene una gran semejanza can Ia pieza 492 de laB. N. y la leyerida 1 M :3 en ambas monedas se encuentra de modo similar parcialmente fuera del cospel. Creemos que, al igual que la anterior moneda con reverso tres astragalos, se trata de la misma pieza.

EI resto de monedas que conoce Zobel de este hallazgo, se compone de monedas massaliotas, cuyos tipos estan incluidos dentro del lote de piezas que de este tesoro se conservan en la B. N. de Paris. La proximidad de pesos entre algunas de elias sugieren la posibilidad de que se tratc de las mismas piezas, no obstante la ausencia de ilustracion de estas monedas en la obra de Zobel impide poder realizar tal afirrnacion.

Can posteriori dad a la publicacion de Zobel y del Catalogo de Muret, se han anadido diversas monedas a la cornposicion del tesoro, sin que encontremos una explicacion satisfactoria al respecto. En primer Iugar, en la obra de Arnoros se describen dos monedas que se atribuyen, no sin cierlas reservas, al tesoro de Morella, sin que de la bibliografia que cita se pueda desprender informacion alguna que justifique esta estimacion. Se trata de la moneda n,v 68, con anverso cabeza fernenina de frente y reverso ji nete con clamide a der. y debajo E M16 y de la n.v 17, con anverso venera v reverso delfin.'? Recientemente el trabajo de A. E. Furtwangler+recoge estas dudosas atribuciones, aunque indica que no existe una total garantia de que forrnaran parte del hallazgo.

Par nuestra parte no entendemos por que razon Amoros creyo que estas dos piezas podian pertenecer al Tesoro de Morella y en consecuencia desesrirnamos tal at ribucion.

b) Las monedas

La cornposicion del tesoro, tal como viene siendo habitual en la mayor parte de los hallazgos de «fraccionarias ampuritanas». contiene algunas piezas extrapeninsulares de talleres del Mediterraneo Central u Oriental.

En este caso, se trata de dos piezas del Asia Menor clasificadas como inciertas en la Jonia: una de elias probablernente acufiada en la ciudad de

14. ZOBEL, 1877-79, p. 118, n." I, lam. IV-I.

IS. Un ejcrnplo rnuy cvidcnrc de cllo 10 cncontramos en las rnoncdas del tesoro de Pont de Molins. Los pesos que de cstas moncdas da ZOBEL, 1877-79, pp. 113-117, no coinciden, cxccp to en un case, con los pesos que realmente poseen las monedas de cste tesoro: conscrvado en cl Gabiner Numismatic de Catalunya. Cf.: M. CAMPO, Las monedas (en prensa ). La difcrencia entre cllas es en rnuchos casos de una decima de gramo, alcanzando incluso difcrcncias supcriores a 3 decimas.

16. AM oROS, 1934, p. 40.

17. Awonos, 1934, p. 18.

18. FURHV;\NGLER, 1971, p. 15, notus 11 y 12.

Focea, conocida como del «tipo Smyrna»." Esta clase de monedas (n.s 2 del catalogo) ha sido estudiado detenidamente por A. E. Furtwangler, poniendo de manifiesto que tienen una amplia difusion y que su lugar de hallazgo corresponde a zonas y colonias con las que Focea man tenia contactos." Este tipo de monedas se insertan, junto con el resto de hallazgos de monedas focenses y en general del Asia Menor, dentro de los testimonios de lacolonizacion focense que siguio una politica monetaria basada en la difusion de monedas de pequefio modulo y de peso inferior a 1,4 g.,21 heredada mas tarde por Massalia" y las colonias del N. E. de la Peninsula Iberica. El periodo de ernision de estas monedas ha sido ubicado con unanirnidad a fines del siglo VI, debieridose destacar la cronologia propuesta por Bodenstedt," qui en ensu estudio sobre los artesanos de Focea y Mytilene prop one para su acuriacion un momento posterior al 522 a. C.

La :VIONEDA n." 3 es una pieza de las denominadas de tipo Auriol con anverso cabeza de carnero y reverso cruz de puntos. Por tratarse de un tipo aparecido en el tesoro de Auriol se encuentra muy bien estudiado." Pertenece al tipo Qf, que es uno de los eslabones finales en la degeneracion del tipo cabeza de carnero, derivado a partir de los grupos iniciales Q y Qb.25

A. E. Furtwangler encuentra una sustancial diferencia entre las piezas de los grupos Oe y Qf y los restantes grupos Q que se manifiesta en la estilizacion del tipo, en el uso de la tecnica del puntillado y en la utilizacion exclusiva del reverso cruz de puntos. Todas estas peculiaridades que las separan, Ie llevan a hipotetizar la no pertenencia de estas piezas a la Provenza y a considerarlas acufiadas en Espafia," donde se conocen diversas piezas similares, procedentes de los tesoros de Pont de Molins," y Ampurias," con una mayor variedad de nominales en relacion con Auriol, cuyas piezas conocidas se encuadran dentro de un unico valor monetal, el tritetartemorion de patron focense.

En el desarrollo de este razonamiento propone la posibiiidad de que los artesanos que grabaron las piezas del grupo Od-c vinieron a la Peninsula Iberica" y crearon los grupos Oe/Of. Argumenta esta posibilidad en la similitud de la irregularidad del cuadrado incuso que presenta la moneda Qd-Rv 55 de Auriol" y algunas piezas halladas en el Tesoro de Pont de Molins.31

19. ROBINSON, 1958, p. 168. Id., 1960, pp. 32-33, mantiene la pertenencia de estas monedas a la ciudad de Smyrna.

20. FURTWANGLER, 1976, pp. 73-74.

21. FURTWANGLER, 1976, p, 76-77.

22. FURTWANGLER, 1978, p. 306.

23. BODENSTEDT, 1977-78. p. 153.

24. FURTWANGLER, 1978.

25. FURTWiiNGLER, 1978, p. 223.

26. FURTWiiNGLER, 1971, p. 18. Id., 1978, pp. 223-224.

27. ZOBEL, 1877-79, p. 115, n." 20, lam. V-14, y p. 117, n.v 35, y lam. V-19. Gabinet Numismatic de Catalunya, n." 20.499 y 20.498. M. CAMPO, Las monedas.. (en prensa), 11." 3, con un peso de 0,436 g. y n.? 2, conun peso de 0.138 g.

28. AMOROS, 1934, pp. 15-16, fig. 12 g2. Gabinet Numismatic de Catalunya, n.: 76.005, con un peso de 0,108 g.

29. FURTWANGLER, 1978, p. 224.

30. FURTWANGLER, 1978, p. 211, lam. 24, :1." 92.

31. ZOBEL, 1877-79, p. 113, n." 1, lam. V-I: pp. 116-117, lam. V-17; p. 116, n.: 27, lam. V-16. M. CAMPO, Las monedas.. (cn prensa) n ," 4, 5 y 7.

La hip6tesis de la acufiacion en Espafia del grupo Oe/Of creemos que podria ser verosimil por apartarse tecnica y estilisticamente, de modo tan sefialado, del conjunto de monedas de Auriol. Sin embargo no vemos, al igual que M, Campo," la razon para descartar la posibilidad de que las monedas con cabeza de carnero halladas en los tesoros peninsulares hubiesen podido llegar desde la Provenza, conternporaneamente 0 quizas en un momenta posterior, junto con las massaliotas «au crabe» 0 las que !levan cabeza con casco/rueda, si no es por la ferrea defensa del postulado de un area de circulacion muy restringida para las monedas de Auriol."

La datacion de los grupos Oe/Qf se situa, siguiendo a A, E. Furtwangler, en torno a los afios 470-460 a, C 3. Sin embargo de su hipotesis de que los artesanos que trabajaron en las monedas del grupo Qd se trasladaron a la Peninsula Iberica, lugar en el cual crearon los grupos Oe/Of, y de la cronologia que otorga al grupo Qd35 se desprende que la acufiacion de aque1I0s podria situarse desde el 460 hasta los primeros afios de la segunda mitad del siglo v. Esta cronologia se mantiene en mayor medida, si se tiene en cuenta la ruptura tecnica y estilistica con el grupo anterior y la escasez de enlaces de cufio de anverso que de estas series se conocen, denotando con ello que nos encontramos frente a una numerosa y abundante ernision. En cuanto al significado del tipo de cabeza de carnero, A. E. Furtwangler 10 relaciona con Atenea, a partir de la existencia de un grupo de monedas con anverso Atenea con casco atico con cuernos." Si las piezas de los grupos Qe/Qf fuesen acufiaciones peninsulares no seria dificil poder relacionarlas con Atenea, dado que algunas acufiaciones mas tardias ofrecen representaciones de esta diosa" y pudo haberse practicado su culto en la zona de Emporion-Rhode, si se tiene en cuenta su relacion con Massalia.

Las \!O"lEDAS n." 4-8, pertenecen al taller de Massalia y su presencia en las ocultaciones peninsulares es muy normal hasta fines del siglo III, especialmente en 10 que a los obolos se refiere, ya que los encontramos en los tesoros de Pont de Molins, Mongo, Tarragona, Tivissa I, Cheste y La Plana de Utiel.38

La MONEDA n.v 939 creemos que con toda probabilidad es una derivacion de las emisiones con anverso gallo y reverse cangrejo, que Himera" acufio durante la dominacion de Akragas, en los afios 483-472 a, C,,41 a pesar de

32, M, CA,IIP(), Las rnoncdas. (en prensa).

33, FL;Rl\I'A�GLER, 1971, p. 18, ld" 1978, pp. 223 y 307-310. 34, FURT\vA�GLER, 1978, pp, 214 y 216. 35, FUIHW.�1\GU:R, 1978, pp, 223-224, 36, FURnvii1\GL[I�, 1978, pp: 296-297, 37, AMOROS, 1934, n." 3, 26-28, 33-35, 38, 46-48, 50, 69-72.

38, RIPOLLES, 1982, pp. 32, 45-47 y 52-53, 39, Sobrc est a moneda y 121 siguicntc (n:' 10) BREGLIA, 1970, p, 160, opina que son sirnilarcs, viendo en elias un gallo y un cuadrado incluso. Adcmas, indica que se trata de materiales import ados, cuyo origcn debe buscarsc en la ceca de Himcra 0 Sclyrnbria. Es evidentc que no compartimos cstas afirmacioncs, ya que crcernos que son acufiaciones peninsularcs y que no llcvan en el reverse cl cuadrado incuso.

40, SNG FTTZWI LLlA,I\, n.: 1.021-1.025; ARSLI\, n." 371; KRAAY, 1976 n." 763; MCCLEAN, n.': 2,294-5; SNG Copcnhagucn. n.!" 302-303, Sobrc la tipologia del gallo, cf.: Breglia, 1971, pp. 37-51.

41. KRA,IY, 1976, p. 209,

que la conservacion del reverso no garantiza con absoluta seguridad la identificacion de un cangrejo en el reverso.?

Si admitiesernos un margen de cinco a diez aries transcurridos desde el momenta de acufiacion del prototipo, en este casu la didracma de Himera de los afios 483-472, hasta la fecha de ernision del tipo en la Peninsula Iberica, tal y como propone Furtwangler para las emisiones de Auriol," ella nos abocaria a otorgar al tipo peninsular una fecha en torno al 460 a. C., sin embargo, quiza sea mas prudente ampliar este lapso de tiempo hasta el 450 a. C. ca.

La MONEDA n.v 1044 es una copia= de las acufiaciones del taller de Akragas con anverso aguila y reverso cangrejo." Estes tipos se mantienen en vigor con pocos cambios a partir de fines del siglo vr" y durante la mayor parte del siglo v a. C.48 No se da una total uniformidad en relacion con el margen cronologico que cubren estas acufiaciones, aunque en lineas generales se admite como fecha final el 420/413 a. C.

En la descripcion que de esta moneda realiza Muret'? se indica que el aguila se apoya sobre un capitel jonio. No es posible admitir sin reservas esta afirrnacion, ya que el final de la linea sobre la que reposa el aguila queda fuera del cospel en ambos lados. No obstante, en el lado derecho, una pequefia protuberancia circular de escaso relieve pueda dar la sensacion de una volunta jonica." Si ello se confirrnara-' se podria identificar como prototipo las monedas de Akragas en las que el aguila se apoya sobre un capitel jonico.? cuya cronologia es 450 a. C. ca.

La datacion de la moneda del tesoro de Morella debe situarse con toda probabilidad .al menos, dentro de la segunda mitad del siglo v, sin embargo apoyandonos ensu similitud con la moneda n,v 9, facilmente se podria proponer la fecha de 440 a. C. ca.

42. Con toda seguridad no se trata de un cuadrado incuso como afirma BREGLIA. 1970, p. 160, porque la figura que en el aparece, y que nosotros identificamos como un cangrejo, se encuentra en relieve.

43. FURTWANGLER, 1971, p. 19.

44. Cf.: nota 39.

45. Una moneda similar, mal descrita por AMOROS, 1934, p. 18, n ." 19, fig. 19, aparecio en el tesoro de Ampurias (G.N.C. 76.007), para el que hasta ahora se Ie atribuye una cronologia de mediados del siglo Iva. C., AMOROS, 1934, pp. 48-49; GUAD,\N, 1968-7Q, I, p. 133; FURTWANGLER, 1971, p. 15.

46. SNG FlTZWILLIAM, n." 888 y SS.; ARSLAN, n." 32 y ss; KRAAY, 1976, n.: 790-792; MCCLEAN, n." 2.014 y ss. Tarnbien utiliza identicos tip os el taller de Eryx, sin que pueda negarse su posible influencia: SNG LOCKET, n.' 746; JAMESON, IV, n." 2.418; SNG ANS, n." 1.340-1.341.

47. JENKINS, 1970, pp. 162-164, lam. 37, situa el inicio de las acufiaciones arcaicas en 510 a. C.

48. KRAAY, 1976, p. 226.

49. MURET, 1889, p. 10.

50. En la otra moneda que se conoce, similar a esta aparecida en el tesoro de Ampurias, el final del lado izquierdo de la linea sobre la que reposa el aguila esta completo y no termina en ningun tipo de volutani nada que se asemeje minimamente a ello. Sin embargo, tal vez pueda pensarse que la linea sea una simplificacion del capitel jonico habida cuenta de la deficiente calidad del artesano-abridor de curios de nuestra moneda.

51. Debe tenerse presente que tarnbien existen acufiaciones de Akragas en las que el aguila reposa sobre una linea de puntos (cf.: SNG FITZWll LlAM, n." 891-894) u ondulada (cf.: MCCLEAN, n.? 2.016).

52. KRAAY, 1976, p. 370, n.O 795; ARSLAN, n." 36-37; SNG FnzwILLIAM, n." 895-896; SNG ANS, n." 986-995.

La MONEDA n,v 11 parece imitar en el anverso las acufiaciones de Egina. mostrando una tcrtuga= en la que la segmentaci6n del caparaz6n se ha diferenciado mediante puntos en relieve, dispuestos a modo de damero. El reverso carece del tipo propio de las acufiaciones de Egina 10 que nos hubiese permitido, en el casu de ser una imitaci6n de este taller, asignarle, grosso modo, una fecha de acufiacion. En su lugar encontrarnos un astraga10 dentro de un circulo incuso, parcialmente desplazado del cospel.

EI tipo de reverso astragalo si bien se encuentra en algunas ocasiones utilizado como simbolo.>' es bastante raro encontrarlo como tipo princinpal. Aparece en las wappenmiinzen atenienses del siglo VI, pero no creemos que hayan podido influir sobre el tipo de moneda que comentamos, dada su casi exclusiva circulaci6n en el area del Atica= y sus diferencias estilisticas. En un momento posterior, encontramos el astragalo en dracmas de la ciudad de Himera.v acufiadas durante el dominio akragantino de los afios 483472 a. C, debiendose recordar ante ella que para la moneda n." 9 se ha propuesto un prototipo acufiado en Himera, durante los afios 483-472 a. C. y para la n.v 10 un prototipo acufiado en Akragas. Tambien utilizan el astragalo monedas de Kolophon." acufiadas durante el siglo v, con cabeza de Apolo laureada en anverso y un astragalo dentro de un cuadrado incuso en el reverso. Otras acufiaciones con reverso astragalo dentro de un circulo las encontramos en Cilicia, en el taller de Celenderis.f fechadas en la segunda mitad del siglo v, y en el de Mallos.v en piezas del ultimo cuarto del siglo v e inicios del IV.

Ante esta dispar oferta de posibilidades, quiza 10 mas razonable seria poner en relaci6n el astragalo de nuestra moneda con los de Himera, en base a la proximidad y a la existencia en este tesoro de una copia de esta ciudad (moneda n,v 9). Sin embargo, no puede desdefiarse una posible influencia procedente de los talleres de la zona Sur del Asia Menor, ya que la tortuga del anverso guarda un estrecho paralelo con emisiones de la Licia, efectuadas durante la primera mitad del siglo v; alii encontramos acufiaciones con una tortuga en el reverso." cuyo caparaz6n ofrece un disefio muy similar, realizado mediante puntos en relieve.

De todo cuanto se ha expuesto para esta moneda (n." 11) creemos que se podria deducir y proponer que su emisi6n tuvo lugar dentro de la segunda mitad del siglo v a. C.

Las tv! ONEDAS n.v 12 y 13 presentan en el anverso una cabeza femenina de frente que debe corresponder a una gorgona sin serpientes, y en el reverso una cabeza de jabali. Los dos motivos se encuentran en Auriol," en

53. WAGGONER, 1983, publica una moneda, n." 224, con anverso tortuga terrestrc y reverso en blanco, con un peso de 0,25 g. Con reservas la fecha en cl 445-431 a. C. y no decide si es del taller de Egina 0 una irnit acion.

54. MCCLLlt\, n." 257-258, 1.898, 2.269, 4.023,9.150, 9.157, 9.013 v ss.

55. KIUIY, 1976, p. 57.

56. JE:->KI:->S, 1971, p. 23, lam. I1-7.

57. SNG von Air.o cx, Ionien, n." 7.903.

58. BMC, Cilicia, n.' 16; Babclon, II, n.v 1.464 bis: Pozzi, n." 2.816.

59. S,IIlELOt\, II, n." 1.404; POZZI, n." 2.824; SNG von AULOCK, Kilikien, n.: 5.711.

60. BMC, LICLI, n.: 20; BABELO", II, n." 140; POZZI, n." 2.743; NWILLE, V, n." 2.693; SNG von ALLOCK, Lykicn, n." 4.071-4.074.

61. FUHW;(t\GLER, 1978, gorgona: grupo M v Ma: cabeza de jabali: grupo R.

sendos tipos de monedas, acornpafiados de un cuadrado incuso en el reverso; sin embargo, si se comparan se observara que las piezas de Auriol ofrecen un diseiio mas tradicional, caracteristico de fines del siglo VI e inicios del V a. C.62

La cabeza de gorgona de nuestras monedas se aproxima a los disefios del periodo clasico, en uso durante la segunda mitad del siglo V e incluso inicios del IV, preferentemente en talleres de la zona del Mediterraneo Oriental, como es el caso de Lesbos.v Apollonia Pontica," Neapolis= 0 Parion.v

La cabeza de jabali ofrece tarnbien unas caracteristicas estilisticas similares al anverso, aunque el disefio parece mas original y propiamente peninsular.v Sin que podamos ofrecer en la actualidad una aproximacion mayor a estas piezas, podria ser verosimil atribuirles una datacion de fines de siglo v e inicios del Iva. C.

La MONEDA n.v 1468 creernos, al igual que Amoros, que se trata de una copia de tipos siracusanos." El an verso presenta una gran similitud con tetradracmas" del periodo temprano de la II Republica (465-425 a. C.), en cuanto a la concepcion global del disefio, en particular en 10 que se refiere al tratamiento de peinado de Aretusa, el perfil de la nariz y el menton. Sin embargo, el tipo se mantiene durante el periodo 425-387 con caracteristicas similares, por 10 que no puede descartarse una derivacion a partir de piezas tales como las disefiadas por Eumenos" 0 las que llevan la marca EV_72 No se puede tampoco soslayar la proximidad del anverso de nuestra moneda con algunascopias punicas de monedas de Siracusa, acufiadas en Panorrnus en torno al 405 a. C. ca."

El reverso, en carnbio, no ofrece una proximidad tan evidente con un prototipo. A nuestro entender es una copia bastante libre de las monedas con reverso pulpo/sepia." Este motivo se comienza a utilizar a partir del periodo 474-450 a. C.75 manteniendose durante el periodo final de la II Re-

62. FURTWAt-<GLER, 1978, pp. 183 y 228.

63. BMC, Ltsnos, n," 52; NAVILLE, V., n." 2.503; POZZI, n.: 2.323.

64. POZZI, n." 1.142; MCCLEAN, n." 7.314-8.

65. BMC, MACEDONIA, n." 14; POZZI, 677.

66. MCCLEAN, n." 7.650-7; POZZI, n.v 2.243-5.

67. EI t ipo de la cabeza de jabali ha sido bastante utilizado en los tallercs de la ZODa del Meditcrraneo oriental, sin embargo los tipos no ofrecen ninguna similitud, a excepci6n de las moncdas de Lythos (Creta), POZZI D." 1.991-2 Y MCCLEAN n.O 7.146 y S5. SNG, LOCKETT, n." 2.578-2.581, con los que podria encont rarse una cierta proximidad aunque son mas las diferencias que las similitudes.

68. Cf.: not as 7-8.

69. GUAD!it-<, 1968-70, II, p. 20, considers que cl an verso de est a morieda eS co pia de t ipos de Lcontini, POZZI, n." 468-469, 0 de Velia, mientras que el reverso, que describe como «cangrejo de mal' en zona incusa de poco relieve», propone que pueda derivar de Akragas. La ncgativa a la posible influencia siracusana la Iundamenta en la avanzada cronologia de los tipos de los que pudiesen der ivar.

70. BOEl-lRlt-<GER, n.': 563. Otras piezas similares: SNG FrrzwiLLIA,II, n." l.218; ARSLAt-<, n.: 695; MCCLEAN, n." 2.668.

7l. SNG FITZWI 1.1. L\1\1, n." 1.242.

72. SNG Frrzwn.r.rvw, n." 1.244; MCCI.E'It-<, n.: 2.706; KRHY, 1976, n." 807, en p. 370 la Iecha en ca. 420 a. C.

73. KRMY, 1976, n." 865, pp. 227 y 372.

74. La parte inferior del reverse que en esta moneda queda tuera del cospel puede apreciarse en la moneda similar a csta aparecitla en el tesoro de Pont de Molins: AMOR'OS, 1934, fig. 44a2 y g; M. CAMPO, Las moneclas (en prensa ), n." 11; Gabinct Numismatic de Cataiunya n." 20.506.

75. BOEHRINGER, lams. 16, 17,20 y 23. Grupo IV.

publica y afios posteriores, durante el periodo timoleonteo. En las acufiaciones de bronce siracusanas el reverse pulpo aparece en torno al 420 a. C.70 Este tipo de reverse no es exclusivo de Siracusa, pues se encuentra tarnbien en, acufiaciones de bronce de Messana," del ultimo tercio del siglo v y de Hadranum," dela primera mitad del siglo [V.

La libertad con la que ha operado el toreuta y la continuidad del tipo, sin cambios sustanciales, no permite afirmar con seguridad que piezas han podido servir de prototipo para el reverso.

Todos los indicios nos conducen hacia un momenta cronol6gico situado dentro de la segunda mitad del siglo v a. C. -los hipoteticos modelos estan en circulaci6n, al menos, a partir del 420 a. C.- y por ello, proponemos una fecha de acufiaci6n para la moneda de Morella situada dentro del ultimo decenio del siglo v a. C.79

La MONEOA n.v 15, es una acufiaci6n local peninsular a juzgar por la exclusividad del tipo, hallado unicarnente en la Peninsula Iberica.v y por los resultados de su analisis metalografico." En el anverso presenta una cabeza de Apolo coronada con una amplia laurea y, en el reverso, tres astragalos. La pieza ofrece dificultades para su dataci6n, ya que el anverso presenta un tipo muy generalizado, no obstante, tipol6gicamente se acerca a un disefio bastante utilizado a fines del siglo v y a 10 largo del Iva. C.S2 en todo el Mediterraneo. Sin embargo, este anverso ofrece una similitud muy evidente con las acufiaciones de Mytilene= que poseen en anverso una cabeza de Apolo con una amplia laurea, datadas por Bodenstadt entre el 431 v el 427 a. C.84

En cambio, el tipo que presenta en el reverso, los tres astragalos, es un tanto ins61ito en la Numismatica tanto la oriental como la occidental.s' La elecci6n de este tipo de reverso, muy raro en las acufiaciones del Mediterraneo Occidental como figura principal, induce a pensar que se trata de un disefio peninsular, ya utilizado en acufiaciories anteriores (moneda n.v 11). La proximidad del anverso de esta moneda con las acufiaciones de Mytilene, de las que muy probablemente puede derivar, nos proporciona un

76. KR\.IY, 1976. p. 231. doridc propene rebajar la Iccha del 450 a. C. Ot ras datacrones ARSLA>':, n." 698: 474-450 <1. C.; SNG LEWIS, n." 358: fines del siglo v c inicios cle-I II' a. C.

77. SNG Copenhagen. n.: 418; Consolo Laugher. 11." 133; SNG Evclpidis. I. n." 531; Arslan. n". 464465.

78. Mini, 1979, p. 199, n." 1 y lb.

79. A�10R6s, 1934, p. 32, propone para csia pieza una daiacion del 390-380 a. C.

80. Un cjernplar con idcnt icos tipos Iorma parte del hallazgo de Rosas, Z6BEL, 1877-79, p. 111. n." 14. I sc· conscrva en la actualidad en la B. N. de Paris, MURET, 1889. nurncro 478.

8!. EI analisis mctalografico de est a moncda, mediante activacio n ncutronica, ha sido publicado por FLRT\I':i"GLER, 1978, p. 88, quien IT en su resultaclo una sirni litud con los analisis de las monedas de Auriol, pcrt cnccicnt es a la prirncra Iasc, pcriodo B, 10 que lc llcva a suponcr que' en ambos casas la plata tendria una misrna proccdencia. ln Peninsula l bcrica.

82. McCl.l\", n." 1.719. 1.892, 2.168 V ss., 2.335 Y S5., 2.773 y SS., 2.986 Y S5., 3.155 v ss 3.310 Y S5., 4.028 Y 55., 5.086 v 5S., 6.274 v 's 7.614 V S5" NWl1.LE, V, n." 2.192 v 2.576.

83. BODENSTEDT, 1977-78, lam. 47. n." 2-6.

84. BODI"�STEJrr, 1977-78, p. 158.

85. Cf.: cl corncn ta rio de la moncda n." 11

terrnino post quem para establecer el periodo de su acufiacion, que podria situarse en los ultirnos afios del siglo v a. C.

La MONEDA n.v 16 es una imitacion local= de las hemidracmas de Phokis. La calidad de la copia es extraordinaria y ello permite identificar, como su prototipo, las acufiaciones del periodo IV, serie 15,87 existiendo una estrecha similitud con las monedas n,v 252-253. La cronologia que R. T. Williams atribuye a la serie 15, comprende desde ca. 445 hasta 420 a. C.88 por 10 tanto la cronologia de nuestra ernision deberia situarse en torno al 400 0 quizas un poco antes.

El examen de esta moneda indica que su acufiacion ha sido realizada siguiendo la misma tecnica y las particularidades de las emisiones de Phokis; si a ella afiadimos que las monedas a las que la nuestra se asemeja, segun Williams son, dentro de las acufiaciones de Phokis, de inferior calidad y poseen marcados caracteres provinciales.v En ese casu habrian pocos inconvenientes para pensar que algunos de estos artesanos de Phokis, de segundo orden, estuvo trabajando en la Peninsula Iberica en algun momenta dentro de los dos ultimos decenios del siglo v a. C. Esta suposicion podria explicar, al menos, la irnitacion de algunas acufiaciones de la Grecia continental."

Esta moneda que estamos comentando, posee en el reverso, delante de la cabeza de Artemis, una leyenda en posicion vertical, cuya existencia ha sido negada." Sin embargo, a pesar de estar parcialmente fuera del cospel, no ofrece grandes dificultades para poder leer en ella 1 IVll Es evidente que no se trata de una moneda de Phokis, dado que sus acufiaciones de hemidracmas colocan las cuatro primeras letras del toponirno, cada una en un angulo del cuadrado incuso dentro del cual aparece la cabeza de Artemis, y en la nuestra aparece delante de la cara.

La MONEDA n.v 17, como facilmente puede apreciarse, es una imitacion de los triobolos de Atenas, con reverso lechuza de frente, rodeada por dos ramas de olivo. Se trata de un tipo muy conocido dado que aparecio un gran numero de estas monedas en el tesoro de Ampurias." Su estudio fue publicado por Amoros, distinguiendo en el dos grupos de monedas, uno de un estilo mas arcaico que el otro.v De la posicion estratigrafica en la que se encontraba la jarrita ceramica que las contenia y de los prototipos

86. AMOROS, 1934, p. 34, n." 49, cree que este tipo de moneda es una acuiiaci6n de Facstos (Creta) y que no cxistc en el reverso la leyenda seiialada por ZOBEL y PUJOl V CAMPS. GlIADAN, 1968-70, I, p 78, 110 la considera una moneda peninsular, creyendo que se t rat a de una moneda de la Focida.

87. WILLIAMS, 1972.

88. WILLIAMS, 1972, p. 35.

89. WILLIAMS, 1972, p, 38. 90 Nos referimos a la moneda 11." 17 de este tesoro y a la del hallazgo de Pont de Molins, can anverso cabeza de lora de frente, M. CAMPO, Las monedas (en pren­ sa), 11." 15; ZOBEL, 1877-79, p. 114, 11." 5, lam. VA; AMOROS, 1934, p. 17, n." 15, fig. 15 s. Esta ultima pieza debe ser una imi tacion de los obolos de Phokis.91. cr. nota 86. '92 AMOROS, 1�33. El total de est as moncdas aparccidas ell Ampurias es de 702. Tarnbien se conocen otras dos rnonedas procedentes del tesoro de Pont de MoJins, ZOBEL, 1877-79, pp. 114-115, n." 11 " 12, lam. V·6 v 7; M. CA�!P(), Las monedas.. (en pren­ sa), n." 29 y 30.

93. AMOROS, 1933, fig. 2 y 3.

de los que las hace derivar propone una cronologia que abarca toda la segunda mitad del siglo v, diferenciandodentro de este lapso de tiempo de modo correlativo los dos grupos que identifica."

Posteriormente A. M. de Guadan considero que la datacion propuesta por Amoros era elevada y asigna a estas monedas una cronologia del siglo IVa. C.9S

Par nuestra parte creemos, al igual que Guadan, que estas monedas debieron acuiiarse en el siglo IV, si bien algunos pequeiios detalles, sin ser totalmente deterrninantes, relacionarian nuestra moneda con prototipos acuriados en el siglo v, tales como el adorno floral del casco que va a la punta de la primera hoja de olivo 0 el diseiio de estas ultimas," casi todas cerradas en el punto de union con la diadema. Sin embargo, el ojo presenta un verdadero perfil y el globo ocular se encuentra perfectamente identificable entre el parpado superior e inferior, caracteristica esta introducida en las acuiiaciones atenienses a principios del siglo Iva. C.97

Todo esto nos Ileva a creer que se trata de acuiiaciones efectuadas durante el siglo IV, muy probablemente ensu primera mitad, pudiendose tratar de la imitacion de una moneda del siglo v, en el que se hayan modificado algunos rasgos que estuviesen en desuso, como pudiera ser el casu del ojo almendrado 0 muy poco abierto por delante.

c) Cronologia

La Iecha de ernision de las monedas que componen el tesoro de Morella cubren un amplio margen cronol6gico que se extiende desde el siglo VI hasta el IVa. C., perteneciendo la mayor cantidad de acuiiaciones al siglo V a. C. El establecimiento de la cronologia puntual de su ocultacion resulta enormemente problernatico como consecuencia del desconocimiento de la cornposicion global del tesoro, y por el hecho de que las monedas mas modernas de la ocultacion, los tipos massaliotas con reverso rueda y M A, se acufiaron durante un amplio periodo que incluye los siglos IV y III a. C. De entre las acufiaciones locales peninsulares, la moneda mas moderna. segun se desprende de los analisis realizados en el apartado b, es la moneda n.v 17, con anverso cabeza de Atenea y reverso lechuza y EM, a la que atribuimos una fecha de ernision dentro de la primera mitad del siglo IV, Una gran cantidad de monedas similares a la descrita aparecio en el tesoro de Empuries, para el que se propone una Iecha de ocultacion del siglo IV, En consecuencia, de la cronologia de las emisiones locales peninsulares se clesprenderia una fecha en lorna al 350 para fijar el momento de su ocultacion. Sin embargo, la presencia de monedas massaliotas con reverso

94, AMOR6s, 1934, p. 22 y 23, De los dos grupos que e stablece. la moneda n." 26 es la que considcra mas antigun, fcchando!a entre el 460 y cl 430 a, C" mient ras que la n." 27 de est ilo men cs arcaico, scgun cl aut o r, Sl' crnitiria entre el 430 v el 413 a, C, 95' GUAoAI\, 1968-70, II, p. 28, 96, KRAAY, 1976, p. 65, n.': 192, 97, KRHY, 1976, p. 74, n." 200,

rueda y M A introducen, a causa de su dilatado periodo de acufiacion, una cierta inseguridad para poder mantener la fecha del 350 a. C. EI unico elemento que puede aportar una minima concrecion a la fecha de su ocultacion 10 constituye la cornparacion de Ja cornposicion del tesoro de Morella con la de Pont de Molins, Tarragona y Rosas." A traves de ella observamos que el hallazgo de Morella tan solo contiene dos monedas con leyenda E M (monedas n.v 16 y 17). Estan por tanto ausentes de Morella y tambien de Ampurias?? una amplia gama de acufiaciones con leyenda E M y sin ella, pero de similares caracteristicas, que constituyen una parte considerable de los tesoros de Pont de Molins, Tarragona y Rosas, cuya ocultacion se situa a fines del siglo IV para los dos primeros'w y en los inicios del siglo III para el tercero.'?'

Algunas de estas acufiaciones ausentes en Morella y Ampurias creemos que deben corresponder a la produccion monetaria de la segunda mitad del siglo IV. De la ausencia de estas emisiones se podria deducir que, en unas condiciones normales, el tesoro de Morella no recibio ninguna aportacion monetaria durante la segunda mitad del siglo Iva. C. Este razonamiento nos conduciria a pensar que las monedas massaliotas con reverse rueda y M A del tesoro de Morella pertenecerian a las emisiones iniciales -su elevado peso aboga en favor de tal suposicion=-, 10 cual nos permitiria otorgar una fecha de ocultacion para el tesoro de Morella de mediados del siglo IV a. c., elevando de este modo 1a que hasta ahora se habia propuesto.l'"

98. ZOBEL, 1877-79, pp. 109 y ss. M. CAMPO, Las monedas. (en prensa).

99. Ninguna de las monedas can leyenda E M del tesoro de Ampurias y de Morella, cxcepto el tipo de Atenea/Iechuza, ha sido encontrada en los restantes tesoros y en sentido contrario, manteniendo la salved ad antes citada, ninguna pieza con leyenda EM de los tesoras de Pont de Molins y Rosas se incluye en la composici6n de Ampurias y Morella.

100. AMOROS, 1934, pp. 49-50; FURTW.�NGLER, 1971, p. 14.

101. AMOROS, 1934, p. 50; RIPOLLES, 1982, pp. 48-49.

102. AMOROS, 1934, p. 50; FURTW;\NGLEH., 1971, p. 15; RIPOLLES, 1982, pp. 45-46. GUADAN, 1968-70, I, p. 79, es el unico que techa la ocultaci6n en torno al 350, aunque para ella parte de la creencia de que la moneda n." 12 era una acufiaci6n etrusca y la n." 13 era de la F6cida.

BIBLlOGRAFJA

Arnoros. 1933

Arnoros. 1934

Arslan Babelon

Barrandon Brenot 1978

Blanchet

BMC, Cilicia

BMC, Lesbos

BMC, Licia

BMC, Macedonia

Bodcnsredt

Boehringer Breglia. 1970

Breglia, 1971

Brcnot 1982

Campo, Las monedas

Consolo Laugher

Dc la Tour Furtwangler, 1971

Furtwangler: 1976

Furt wanglcr, 1978

Gaillard

Guadan, 1968-70

Jameson

Jenkins. 1958

Jenkins, 1960 Jenkins, 1970 Jenkins, 1971

Kraav, 1976 .vlcClcan

Vlotk holrn

J, A�IOR6s: D'una t roballa de monedes ernporitanes i la possible cronologia de les monedes d'Empuries. Junta de Museus. Gabinet Numismatic de Catalunya, Serie A, N." I. Barcelona, 1933, J. A�I OROS: Les monedes empuritanes anteriors ales dracmes. Junta de Museus. Gabinet Numismatic de Catalunya. Serie A. N," 3, Barcelona, 1934, E, A. ARSU": La monela della Sicilia Antica. Milano, 1976, E. B.-IBELO"S Traite des monnaies grecques et romaines. 4 Vois. Paris, 1907-1932, J. N, BARR.\:-iDO" Y C. BRE,\OT: Recherches sur Ie monnayage cl'argeru de Marseille, Melanges de l'Ecole Francoise de Roma, Antiquite. Vol. 90, 1978-2, pp. 637-668, A, BL·\l\CHET: Trait e des monnaies gauloises. Paris, 1905, Reprint: Arnaldo Forni, Bologna, 1971.

G. F. HILI.: Catalogue 0/ the Greek Coins 0/ Laycaonia, lsauria and Cilicia. Reprint: Arnaldo Forni, Bologna, 1964, W, WROTH: Catalogue of the Greek Coins of Troas, Aeolis and Lesbos. Reprint: Arnaldo Forni, Bologna, 1964, G, F, HILL: Catalogue of the Greek Coins of Lycaonia, Isauria andPisidia. Reprint: Arnaldo Forni, Bolgona, 1964.

B. V. HE.-ID: Catalogue of the Greek Coins, Macedonia, etc, Reprint: Arnaldo Forni. Bologna, 1963, F, BODE"STEDT: «Meisterhande auf Munzen von Phokaia und Mytilene von 535 bis 326 V, ChI'.» Deutsches Archiiologisches 117Stit ut lstanbuler Mil teilungen, 27/28, 1977-78, E. BOEl-IRI"GER: Die Miinren VOI1 Svrakus. Berlin, 1929, L. BREGLI.-I: «La monetazione "tipo Auriol" e il suo valore docurnentario per la colonizzazione d i Focea», Parola del Passato, n." 25, pp. 153-165, L. BREGLH: «II Gallo di Himera». Alii del II COl7vegl7o del Cel711'0 Lnternarionale eli Nuinismat iva di Napoli, Suppl. a Al7nali, n." 16-17, C. BRE"OT: «Nouvelles recherches sur Ie monnayage d'argent de Marseille du IVe au Ier siecle au J. C,» geme Congres Lnternational de Numismatique. Berna, 1979. Louvain-Ia-Neuve-Luxernbourg, 1982, pp. 187-197, M. CHIPO: «Las monedas de los tcsoros de Pont de Molins Tarragona y Rosas del Gabinct Numismatic de Catalunya (S II' a. C.»>. En prensa en horncnajc a L. Breglia, Roma.

S. CO\SOLO L.-I"CHER: Contribute alia Storia della antica monet a bronzea ill Sicilia. Milano, 1964. H. DE LA TOL:R: Atlas de Monnaies Gauloises. Paris, 1892, A, E. FURTW;i"CLER: «Rernarqucs sur les plus anciennes 1110nnaies frappecs en Espagne». Schweizer Miil1zbliitter, 21. pp. 13-21.

A,E, FURTWiil\CLER: «Circulation de monnaies archaiques d'Asic Mineure en )trurie ct dans le Midi de la France.. Berne Congres l nt ernat ional de Numismatique. Paris-Bale, 1976, pp. 71-78, A. E. FURTWANGLER: Monnaies grecques en Gaule. Typos iII. Frigourg, 1978.

J. G.IILLARD: Cat alogue des monnaies antiques et du moyen age recuillies en Es pagne dans les lies Balcares eten Portugal de 1850 (I 1834, par ], Gaillard. Paris, 1854.

A. M. GL\IJh: «Las moncdas de plata de Emporion y Rhodc.» Anales y Bol et in de los Museos de Ane de Barcelona. Vol. XII, 1955-56, Vol. XIII, 1957-58. Barcelona. Collection R. Jameson. Suite des monnaies grecqucs antiques et irupciiulcs romaincs. Vol. IV, Paris, 1932.

G, K. Jt:"KI"S: «The beginnings of Achacrr.cnid coinagc.. N. C. 1958, pp. 187-193.

G. K. JE"KI"S: 1\\'0 greek coin hoards. N. c., 1960, pp. 31-36.

G. K. JE"KI"S: Tile coinage of c-:« Berlin, 1970.

G. K. ]I:"KI.'S: «Himcra: .he coins of Akragant ine iypc.. Alii de/ 11 COllvegno lie/ Centro tnierna.ionale eli Numismat ica eli Nupoli. Suppl a Annali, n." 16-17, C. M. KR\·\Y: Archuic and Classicol Creek Coins, Londrcs, 1976, S. W. GROSI:: Cat aloguc of the NIcCleali Call eel ion 0/ Greek Coills. 3 lois, Rcprint Obol International. Chicago, 1979.

O. MORKI-I 01 11: «Unc uouvaillc de monnaics grccqucs arcaiqucs». S. N. R., 1971, pp. 79-91.

Mini Murcr

Naville, V.

Pozzi

Pujol y Camps

Reynaud, 1983

Ripolles, 1982

SNG ANS

SNG Copenhaguen

SNG Evelpidis

SNG Fitzwilliam

SNG Lewis

SNG Lockett

SNG von Aulock, Lykien

SNG von Aulock, Kilikicn

SNG von Aulock, Iionicn

Waggoner, 1983

Williams, 1972 Zobcl, 1877-79

P. P. RIPOLLES

A. MI1\I: Monet e di bronro della Sicilia antica, Palermo, 1979. E. MeRET y A. CHABOGILLET: Catalogue des monnaies gauloises de la Bibliotheque Nutionale. Paris, 1889. Monnaies Grecques Antiques, provenant des doubles du British 'Vll1SCUI11, des collections de feu Ie General A. L, Bertier de la Garde et des aut res amateurs. Vente Navi lle. Geneve, 1923, Monnaies Grecques Antiques, provenant de la collection de feu Ie Prof. S, Pozzi. Vente Naville; Lucerne, 4.4.1921. Reprint: 1966. C. PUJOL y C.11v\PS: Empurias. En A, DELGAIlO: Nuevo metoda de clasiiicacicn de las medallas autonomas de Espana, Vol. III. Sevilla, 1876, pp. 114-234 y Jams. CXXIV-CXLII.

G. E. REYN.IUD: «Un tresor de monnaies massalietes du Ve sieclc.» Revue Numismatique, 6.' serie, XXV, pp. 35-42.

P. P. RIPOLLLs: La circulacion monctaria Cll la Torraconensc Medit crranea. Servicio de Investigaci6n Prehistorica. Valencia. Serio de trabajos varies. n." 77. Valencia.

Svlloge Nuinmorum Graecorum. The Collection oi t he American Numismatic Society. Part. 3. Bruttium-Sicily I: Abacaenum-Eryx. New York, 1975.

Sylloge Nummorum Graecorum, The Royal Collection of coins 11l1d Medals. Danish National Museum. Sicily. Copenhagen, 1942. Sylloge Nummorum Graecorum. Grece, Collection Rima H. Evelpidis. Premiere partie: Italie-Sicile-Thrace. Louvain, 1970. Sylloge Nurnmorurn Graecorum. Fitzwilliam Museum, Leake and generals collections. Part IT: Sicily and Thrace. London, 1972.

Sylloge Nummorum Graecorum. The Lewis collection in Corpus Christi College, Cambridge. Part I: The Greek andHellenistic coins. London, 1972.

Sylloge NWnl110rWl1 Graecorum. The Lockett Collection. London, 1938-49.

Sylloge Nurnmorurn Graecorum. Deut schlantl, Sammi1l11g lion Aulock: Lykien. Berlin, 1964.

Sylloge Nuntrnorurn Graecorum, Deut schland, Sammlung Vall Aulock Kilikien. Berlin, 1966.

Sylloge Nummorum Graecorum. Deutschlan d. Sammlung von Aulock, Nacht ragc III. Ionicn, Karien, Lyclien. Berlin, 1968. N. M. WAGGONER: Earlv Greek Coins from [he collection of Jona1l1(1/1 P. Rosell. American Numismatic Societv. New York, 1983.

R. T. WILLLlIIIS: Silver coinage of the Phokians. Londres, 1972. J. ZOBEl. de Z'INGRO'(TZ: «Estudio historico de la moneda antigua espanola dcsdc su origcn hasta cl Imperio Rornano.. Memorial Numismatico Espaiiol, IV, pp, 81-288, lams. IV-VIII.

The halft-victoriatus from the Mogente hoard

identified as unicum

The coin, an anonymous half-victoriatus kept in Madrid in the Instituto Valencia de Don Juan, is in fact the well-known one found in Mogente' -fig. 1-, which was published by L. Gestoso in 1910,2 who described and catalogued it as a half-victoriatus of 1.50 gm., and typical obverse. Of the reverse he wrote: « El genio de la Victoria con corona de laurel, en la mano una R y entre esta y el cuerpo unas haces.. The description is unclear, but it provides sufficient detail for us to assume that if there have been a monogram and a trophy, they would have been recorded. O. Gil Farres repeated the description in 1954,3 and other Spanish numistatists normally refer to it just as a half-victoriatus," though Villaronga considers that it may be Syndenham's n.v 114 (with VB and S).5 H. Mattingly quotes Gestoso,' but is of the opinion t: ha tit may be a specimen with VB, yet R. Thompsen refers to it simply as a roman half-victoriatus.' M. Crawford and P. Marchetti classifie it as a piece with VB without any reservation at all." When I discovered the coin illustrated

l. Although a great part of the Mogente hoard must be in IVDJ the lack of a Catalogue and the fact that the coins have been dispersed into different trays, make impossible for the moment any study of it.

2. (,EI hallazgo nurnismatico de Mogente», BRAH 56, 1910, 460.

3. Review of Gestoso in NH 6, 1954, 293.

4. J. Arnoros, «Les dracmes ernpuri tanes», Iunt a de Museus, Cabinet Numismatic de Catalunya, serie A, n.? 2, Barcelona 1933, 51; «Les monedes empuritanes anteriors a les dracmes. as previous, n." 3, 1934, 33; Pio Beltran, «Monedas griegas ampuritanas de Puig Castella!'», Ampul'ias VII-VIII, 1945-46, 302.

5. Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, 1967, 92; MHC, 77.

6. «New light on the Roman Victoriate», Essays presented to S. Robinson, Oxford, 1968, 314, n." 5.

7. ERC, I, 127.

8. RRCH n." 91; RRC 40; P. Marchetti, Histoire economique et monetaire de la Deuxieme Guerre Punique, Bruxelles, 1978, 363.

here, in the Instituto Valencia de Don Juan, I thought it unpublished, but as the description of Gestoso fits in weight, size and typology with this coin, and as the Mogente hoard is in part in the IVDJ, I assume that this halfvictoriatus and the Mogente one are the same.

The reasons for the long misunderstanding lie undoubtedly in the lack of illustration when published by Gestoso, and in the difficult times through which the IVDJ has passed.

Description -fig. 2.

Obverse: laureate head of Jupiter r., border of dots.

Reverse: Victory r. crowning an R. Exergue without legend, line border. 1.53 gm., 13,40 mm., very fresh condition.

The naked Victory has a wreath in her right hand, she holds it out over the R of R(oma). From her left arm hangs the hirnation, falling in front in twisted folds (taken by Gestoso for «haces») and over her legs behind. Between the wreath and the R there is a small horizontal line, which I take to be the left hand. On the exergue and all the camp bordering the figure, there still remains some rust, which may be misinterpreted in the photograph.

The style and fabric of the coin are clearly attributable to the same mint and issue as the anonymous doble-victoriatus RRC 90/1, also from Spain and now in Paris -fig. 3-. In spite of the different freshness of both pieces the similarities are obvious: in obverse the type of the laurel wreath, the long hair, the beard near the mouth. In reverse, the nakedness of the Victory, the himation hanging from the arm in the same kind of folds, the double curve of the back and leg, the right arm extended horizontally and not raised as in the other victoriati, etc.

It is however the whole typology of the reverse which suggests that these two pieces be set aside from other victoriati and be brought closer to a Hellenistic concepcion of Nike as seen, for example, in the Roma-Victory ROMANO didrachms -fig. 4-. Their similarities with the half-victoriatus are considerable: both pieces have an exergue with no legend and have no trophy; on the earlier piece, the control-letters are in the same position as the letter R for Roma on the half-victoriatus. Other parallels, nearer in time, are the small bronzes of Capua, Ausculum -fig. 5-, Caelia and Petelia? with similar typology although with the complete place-name as legend, behind the Nike following the model of the tetradrachms of Agathocles, or in exergue as the italic type. The issues seems to be also from the Second Punic War times, some of them under the hannibalic occupation. As we see they follow more the south-italic types than the Roman ones.

Both Nikai, thatof the double and half-victorian, are naked, with only the himation in the same way as on the didrachms; but the Roman Victory typical of the victoriati, is always clothed, with chiton and himation. This difference of typology may even be seen in the double-victoriatus which, though with a trophy, differs in conception from the other victoriati: the Nike occu-

9. BMC, Italy 83, 131, 134 and 372 respectively; SNG, ANS Part 1, nos. 648·650 (Ausculum).

pies the centre of the blank, the trophy is aside and smaller, of secondary importance, a similar conception as on the pieces of Agathocles.!"

The denominations of the anonymous double and half-victoriati are also anomalous among the rest of the victoriati. The double is the only multiple we possess in the entire issue. Of half-victoriati there exist only two more issues," that of Luceria" and that with VB,I) both with S on the reverse as an indication of their value," a letter which does not appear on our pieces."

Owing to the unusual nature of these two values and theabsence of any unit clearly attributable to this issue." it is likely that these may be anomalous coinages designed to match certain local values different from those normally exchanged with the victoriatus. They would have been used to complete the victoriatus, already current, though we do not know at present which of the anonymous victoriati served as the unit for the double and half-victoriatus.

Let us consider, along general lines, the Hispanic monetary circulation at the beginning of the Second Punic War. In the north there was the Emporian drachm, which weighed 4.70 gm. In the Carthaginian south the system was based on the 7.60 gm. shekel,'? with very wide variations as to the actual weights, the older issues being clearly heavier and better, becoming lighter and of poorer quality as the war continued, till average weights were as low as 6.99, 6.70 and 6.08 grn." Zobel noted this debasement already in the Cheste hoard, and realized that the freshest coins did not exceed 6.00 gm. These series constitute the majority of the Punic coins found in Mogente 85 out of 111.

This was the system the Romans found as they moved towards the southeast, and it may have been in order to adapt to it that the double-victoriaius shekel of 7.50-6.03 gm., the victoriatus 1/2 shekel of c.3.40 gm. and the half 1/4 shekel of 1.78-1.56 gm. were issued, thus covering the same range of small denominations as the Carthaginians had. 65 of the smallest of these values were found in Mogente together with the half-victoriatus.

On the east coast two cities, Arse (Sagunto) and Saiti (Jativa), issue drachms of 3.40 gm. The issues from these cities are found in the hoards of

10. BMC, Sicily, 195 f.

11. Those proposedby Ailly RMR, II, 113, were rejected very wisely by Bahrfeldt Bliitter fur Miinzireunde 1921-23, 364-6.

12. RRC 98 A/2. The types are not those of the victoriati. This liberty for foreign issues is also applicable to the Iberian victoriati, d. infra.

13. RRC 95/2.

14. These value-marks are always lacking in the Roman coins for «abroad». Their omission in the smaller denominations of the didrachms, in the half-quadrigati and in the oath-scene gold is constant, and we should expect the same in the victoriati. The exception is. the 5 in the half-victoriati with LIT and VB and it should be regarded as a conrarmnauon of the denanus system and as a reply to the confusion created by so many small denominations: sestertii, quinarii and half-victoriati, when denarius and victoriatus occupied the same area. It is important to realize that the victoriatus was still considered as the silver unit and its halves marked with 5 the same as the aes.

15. Dr. Crawford suggested to me that the half value might be marked in our specimen for the half type.

16. I do not think that the victoriatus RRC 90/2 belongs to this issue, ct. n. 24.

17. The theoretical weight was 7.60 grn, cf. G. K. Jenkins and R. B. Lewis, Carthagi-: man Gold and Elect rum Coins, London 1963, 13. The Hispano-Punic coinage seems to show two different standards, 7.14 for the silver and 7.50 for the gold -cf. Villaronga I1HC 96-7.

18. Villaronga, MHC, table p. 98.

Cheste, Mogente and Valeria, together with a great many Hispano-Punic coins and with scarce ancient Roman coinage, a Dioscuri denarius with incuse legend on tablet, the anonymous half-victoriatus and denaridown to the issue with cornucopiae (early issue) respectively.'? This composition gave rise to the hipothesis that these issues of the two mints must have coincided with the Roman presence. That is to say, some issues, at least in the case of Sagunto, cannot have been prior to the liberation of the city by the Scipios in 212 -Livy 21,24, 42_20 and that of Saiti, judging from the type of its Rev. -fig. 6- which is an exact copy of the contemporary Roman gold, could not be very far from 209.21 Some of these drachms as we callthem have exactly the same weight as the first victoriatus and Zobel, im my opinion very wisely, has considered them «victoriatos saguntinos».

This may indeed be the first instance of something which Rome was to repeat throughout her colonial history. The closest parallel to this, both in time and space, is to be found in the «Iberian denarius», a Roman coin which looks Iberian, or latere in the Celtic pieces coined principally to pay troops in GauJ.22

There is, however, even more evidence that our dobue and half-victoriati were in fact designed to form part of a Hispanic system in which these pieces were necessary: the entire eastern zone fell within the Punic monetary area, as witness the hoards of Mogente Cheste and Valeria, where drachms from Arse and Saiti are to be found beside Carthaginian coins. Is is not surprising, therefore, that on opening these mints they should have thought of issuing a range of values which could be exchanged for Carthaginian money, and Saiti in fact minted a didrachm whose existence Zobel did not know -fig. 6- of

[9. RRCH n." 75, 91 and 109 dated between 211·208 BC, but the Mogente hoards is earlier than Cheste, cf. infra. The Saiti (or Saitabi) coinage appears only in the Valeria hoard, a didracm and not a dracm as Crawford thinks. For the iberian issues d. Villaronga, Numismatica Antigua de Hispania, Barcelona 1973, 109-110.

20. The chronology of the early issues of Sagunto is uncertain, but not very far from 2[2 BC as shown by the pieces found in Montemolin with Carthaginian coinage down to the last issues, cf. L. Villaronga «Hallazgo de cuatro dracmas de Arse de Cabeza de Pallas en Montemolin (Sevilla)», Saguntum 1981, 247-254. The Marchetti's arguments for a high chronology based exclusivily on the identification of Arse name with the legend of a drachm of Ernporion imitation (Untermann A.6.03) are erroneous, 1) the legend is not well read, 2) Arse is written with r and the drachm with r which implies two different letters graphic- and phoueticaly, 3) in the case they were the same, which it is not, the ancient place-names with radical ars- are in Spain frequent: arsaos (Ebro), arsakoson (Celtiberia), and Arsa (Badajoz?) and 4) it seems possible that the legend on the drachm was a person-name. Cf. Marchetti, op. cit., pp. 392 I.f.: J. Untermann, Monument a Linguarum Ibericarum, Wiesbaden 1975, A.6.03, A.33.A.36. A.37. For Arsa, not in Untermann, Sola Sole, El aliabet o monet ario de las cecas libiojenices, Barcelona 1980, 79 f.f.: and M. P. Garcia-Bellido «Apostillas a El alfabeto libiofenice » Acta Numismatica, 1981, 41 f.f.

21. P. Beltran, «Acerca de las monedas de Saetabi», Saitabi, 4-5, 1942, 32, confirms that Dioscuri denarii exist already in 209 BC, an important view for his time; Mateu y Llopis «Aguila explayada en oro romano y plata setabiana», Estudios de Numismatica Romana, Barcelona 1964, 71-73.

22. Whether the troops were paid with provincial coinage has often been a matter of controversy. Were Iberian victoriati, later denarii and Gaulish coinage used for paying the auxilia and even the Roman troops? d. Livy 24.49.17 and Plutarc Cat. 10, A. Balil, «Un factor difusor de la romanizaci6n: tropas hispanicas al servicio de Roma», Emerita 24, 1956 108-34; M. Crawford «Financial organization of Republican Spain», NC 1969, 80 f.f.; D. F. Allen, «Wealth, Money and Coinage in a Celtic Society», Essays to S. Pigggot London 1976, 202 fJ.

6.80 gm, exactly the same as the theoretical weight of a doble-victoriatus, and a hemidrachm - thought by Zobel to come from Arse and which he named a half-victoriatus - weighing 1.49 gm, the sames as the half-victoriatus.

It was probably for the same practical reasons - adapting to the currency of this area - that the Romans were led to issue in Hispania values not existing in the metrooplis.

The Hispanic provenence of the double and the half-victoriatus enables us to ascribe the whole issue quite safely to an Iberian mint, and we may thus confirm Ailly's theory." Nevertheless, owing to the uniformity of style between the double and the half-victoriatus, I would exclude from this issue the victoriatus RRC 90/2, whichCrawford ascribes to it.2"

The half-victoriatus comes from the Valencia interior, Mogente. There exists some doubts as to whether the double comes from Tortosa (Tarragona) or Castulo (Jaen) though most scholars consider the latter source more likely, mainly because this was the original information provided by Von Salis." Certainly this origin fits better the contemporary historical circunstances, and it is of course the SE of Spain the richest zone in coin hoards," because it was there where theRoman troops moved mainly during the Second Punic War in Spain.

The style and typology of our coins point more to an area influenced by Hellenizing mints, which produced the Hispano-Carthaginian coins, than to the north where the coinage was at the timeunder strong Iberian influence. Even the victoriati of Arse and Saiti are highly Iberianized coinages, sharing in the localistic trend which was also affecting the coinage of Emporion.

All the Hispano-Carthaginian coinage is undoubtedly «Greek» in typology and in fabric. Hence, a Greek interpretation of the Roman types of victoriaius could only have occurred in Carthagonova.

It is common knowledge that Greek artists worked not only in the mints but in the whole range of art workshops of the Punic world. Robinson drew on this Helienistic atmosphere to justify his opinion that the effigies on the shekels were, following the Hellenistic fashion, portraits of the Barcids. There has been much debate over this matter" and I do not intend to go into it here except in so far as to present a possible model for the same head that was considered by Robinson to be that of Hamilcar Barca and which frequently appears on Hellenistic gems, -fig. 7. It is a head of the Lisipean Hercules

23. .si I'Espagne nous restituait encore d'autres specimens sernblables, que l'Italie ne nOLlS a jamais fait connaitre, on pourrait jusqu'a un certain point trouver dans ce fait una probabilite que le multiple du victoriat a ete frappe en Espagne seulement». Recherches sur la Monnaie Romaine vol. II, 1 Partie, Lyon 1866, 101-102.

24. NC 1970, 53-54, on the basis of certain similarity between the double-victcriatus obv. and the one which appeared in Campania, concludes that «the presence of a victoriate in this hoard of course removes the slight evidence which the Spanish provenence of the double-victoriate once provided for the situation of the mint».

25. Cf. Grueber BMCRR, I, 190 and Mommsen, Histoire de 1(1 M0I111aie romaine II, Paris 1870, 223, n." 2.

26. Cf. the new coins hoards in Andalucian, L. Villaronga, «Diez afios de Nurnismatica Hispano-Cartagines 1973-1983», Rivist a di Studi Fenici, 1983, 57-73; «Necesidades financieras en la Peninsula Iberica durante la Segunda Guerra Punica », Nummus 1981-83, 127 f.f.

Tl Vid. a Slate of the question in J. M." Blazquez «Retratcs barcidas en las monedas cartaginesas» Numisma, 1976, 39-48.

type, a bearded adult, at rest, a style which attained great popularity and eventually replaced the young, beardless Hercules, in action. The same models that served for the gems are certain to have reached Cartagonova too and to have been used for coins, -fig. 8_28

Where and when could these Roman coinages have passed into thehands of Hellenized artists?

There is a possible answer, which I should like to put forward, even though I myself do not think it is sufficiently demonstrable: that Scipio the Younger, once Carthagonova had been captured in 209, may have used the mint to issue proper Roman coins, victoriati.

Let me recall Robinson's position inthis respect, which was criticized and which I should now like to reverse. Basing his argument on texts of Polibius and Livy -10, 17,9 and 19, 1-2; 26, 47, 2 and 7- Robinson claimed that once Carthagonova had been taken, Scipio coined Carthaginian money showing male head/horse with palm tree, and interpreted theobverse as a portrait of Scipio himself." There are several counter-arguments against this interpretation: 1) in the atmosphere and times of Scipio, a portrait on a coin would not have been likely; 2) why poor quality Roman fabric when the artists of the Carthaginian mint had a Hellenizing style, as may be seen in the rest of the HispanoPunic coinage? 3) why should the most typical Carthaginian emblems have been chosen, without any variation, for a Roman coinage? etc. Robinson's argument, on the other hand, can be reversed: using the same Hellenized artists and perhaps even the same blanks it was possible to mint coins of Roman type and values, since these were easily adaptable, but the style, fabric and interpretation remain Hellenistic, typical of a mint which has been working along these lines for years. Scipio ordered double and half-victoriati as a commemorative and propagandistic issue, adapted, moreover, to the local denominations. The Hellenistic type of Nike was chosen and in the half-victoriatus Victory crowns not a trophy but a victorious R(oma). It is an appropiate allegory, for the historical moment. This theory is certainly an attractive one, but for the time being undemonstrable of course, even though the wide date span of the Mogente hoard renders the interpretation perfectly valid.

The Mogente numismatic materials do not allow us to be much more precise. The only dated coin is the Gelon II,30 undoubtedly the most worn of the entire hoard, since none of its legends are legible. Most of the Hispano punic coins of Mogente belongs to the last series, whichboth Robinson and Villaronga" consider to havebeen minted after Hannibal's departure for Italy in 218. As this series formed the greater part, 85 out of 111, of the Carthaginian coins to have appeared in Mogente, we may assume that quite a long time must have elapsed for the issue to reach the public in such large proportion.Unfortunately, we do not know clearly to what groups in the

28. Antiken Gemmen in Deutschen Sammlungen, Band I, Miinchen, Teil 1, Mi.inchen, 1968, n.s 449. My thanks to the Sammlung for the photograph.

29. «Punic coins of Spain and their bearing on the Roman Republican series» Essay /0 H. Mattingly, London 1956, 41 f.f.

30. Important datum given by Garcia y Bel lido, Hispania Graeca II, 225, pl. 168, A. Guadan Numisma 6, 1955, 16-7.

31. opp. citt. series 7 and XI respectively.

series these coins belong, but it is very possible that group 7(h), which Robinson named «Roman», the group which shows the poorest workmanship, may be missing." If this were so, and we cannot be sure, the coins missing would be precisely the Punic coins minted after the fall of Carthagonova t; the Rornans.v which would mean that the hoarding took place not long after 209 BC, hence the freshness of the half-victoriatus and the absence of the drachms of Emporian imitation which do appear in Cheste, hoard very similar in composition to that of Mogent, butof a later date." The presence of only one Roman coin in both hoards, and the fact that these coins are from the system's first issues -the anonymous half-victoriatus and the Dioscuri denarius with legend incuse on tablet, RRC 44/5 or 45/1- would support the theory of an early date, c.210, but the presence of imitation drachms and the fact that the denarius is somewhat worn= would suggest to fix a later date for Cheste. The burial of the hoard in Mogente after the capture of Carthagonova in 209 would explain why it contains neither imitation drahms nor coins from the last groups of the Punic series, together with the fact that there is only one Roman coin and that this is scarcely worn at all. If, furthermore, we accept that the half-victoriatus could havebeen minted in Carthagonova in 209-8, the whole series of dates become coherent.

Nevertheless, there is another, not chronological but geographical, possible explanation for the peculiar hoard composition: so rich in Punic coins and so scarce in pieces of the «Roman» territory (absence of imitation drachms, of victoriari of Sagunto and Saiti and of Roman coins), but with the presence of another group of the coinage, the oldest part of the hoard, that could be typical of the prewar currency: hemidrachms of Ebusus, drachms and obols of Emporion and the drachm of Gelon. This composition, and the presence of only Roman coin after the nine year stay of Roman troops in Hispania, can only be explained if we accept that this hoard was collectedin Punic territory, perhaps in or near Carthagonova, where the half-victoriatus was added to the hoard, fresh from a nearby mint."

32. Gestoso refers to the groups described by Zobel for Cheste but in none of them the description is clear; in fact no coin of the group 7(h) from Mogente is in BM, or in !VDJ. cf. Robinson op. cit 52 and A. Vives, La Moneda Hispdnica T, Madrid 1926, 49, n." VII, 14, 15, 16. Villarcnga, MHC 87 and Marchetti op. cit. 361 f.I. agree with this absence.

33. Villaronga, MHC 93, thinks that the differences in fabric and style are due to the fact that they are from different camp-mints, and that all of them close in 209 after the Cartagonova defeat. I agree with Robinson -41 ff.- that probably the bad ones were minted between 209-206, in my opinion not in Cartagonova, but in other campmints, probably near Cast ulo where the Cartaghinians withdrew to after 206. To preserve the types is a natural reaction after a defeat, but the fabric is worse because they could not count on good artisans. If that is true I would propose with Robinson, although for different reasons, the date 209-206 for this sub-group.

34. M. Gomez Moreno, Miscelaneas, Madrid 1949, 181, dated the Cheste hoard as later than one of Mogente, followed by Villaronga MHC, 88, not so Crawford RRCH, n." 75 and 91; P.-Beltran "Las monedas griegas ampuritanas. » op. cit. 301-3 .is the first who gives a definite date: c. 209, as we see it is the same as the one propose by me.

35. Zobel, MAE, 88.

36. To conclude I should like to announce the identification of another piece: a hub for the reverse of victoriati. The presence in Hispania of this instrument, together with almost all the victoriati with incuse legend, and the exclusive presence here of the double- and half victoriati, all serve to make the provincia a particular interesting field for the beginnings of the issue.

ANS: American Numismatic Society, New York.

BRAH: Boleiin de fa Real Academia de la Historia, Madrid.

ERC: R. Thomsen, Early Roman Coinage, 3 vols. Copenhaguen 1957-61.

IVDJ: Instituto Valencia de Don Juan, Madrid.

MAE: J. Zobel de Zangroniz, Estudio Historico de fa Moneda Antigua Espanola, L Madrid, 1878.

MAN: Museo Arqueologico Nacional, Madrid.

MHC: L. Villaronga, Las Monedas Hispano-Cartaginesas, Barcelona, 1973.

NH: Numario Hispdnico, Madrid.

RRC: M. Crawford, Roman Republican Coinage, 2 vols., Cambridge, 1974.

RRCH: M. Crawford, Roman Republican Coin Hoards, London, 1969.

SNG: Silloge Nummorurn Graecorum.

Un possible obol de Malaca (?)

Moneda de plata arnb la seguent c!escripci6:

LLUjSVILA CASAS

Anvers: Testa masculina a I'esquerra, amb llarga barba punxeguda d'aspectc oriental. Porta un estrany barret troncononic invertit i del sell centre sobresurt un casquet esferic (recordant lleugerament la doble corona egipcia o una tiara diademac!a de tipus oriental). Sense grafila.

Revers: Estrella de 14 puntes, sortint d'un globul central que representa un petit cap huma. Grafila de punts.

Encunys lleugerament descentrats. Posici6: 10 h.

Pes: 0,57 grms.

Modul: 9,6 mms. (maxim, pen) forca regular).

Metall atacat pels acids, degut al llarg enterrament de la peca. Vista amb lupa binocular de 60 augments es constata que no es tracta d'una moneda «folrada».

L'aspecte general de la peca, d'art forca acurat, suggereix una relaci6 amb l'orient mediterrani i concretament amb el m6n fenici. EI revers recorda els divisors de plata, de pes entre 0,30 i 0,48 grms. trobats a Valeria i La Plana d'Utiel (P. P. Ripolles - «El Tesoro de la Plana de Utiel», Acta Numismatica X, 1980, p. 15) i que Robinson atribueix a Cirenaica.

La sernblanca rnes forta es troba, pen), amb els sextants de bronze anepigrafics de Malaca (Vives, Lam. LXXXVII, 9-10 i 12) amb un anvers de cap masculi a dreta (9-10) 0 esquerra (12), aparentment no barbat, i tarnbe cofat arnb un estrany barret que recorda el d'aquesta peca. Els reverses son tambe d'estrella de 7 puntes (9-12) 0 14 puntes (10) arnb punt central.

Amb posterioritat, Malaca encunya Asos de bronze arnb reversos de cap d'Helios-Apolo radiat, a I'estil de monedes gregues, com les de Cleitor, a Arcadia, de 370-240 a. C. Amb una altre realitzacio, el tema es identic al de la peca que comentem.

No coneixem cap similitud entre aquesta moneda i altres conegudes. Segons sembI a va ser trobada a «Ubeda la Vieja», lIocd'on provenen altres monedes hispano-cartaginesses, hemi-dracmes de Gadesi sextants de Malaca, entre d'altres. En tot cas, la procedencia segura es Espanya i -mes concretament- la Betica.

Per aixo creiem que pot tractar-se d'una prirnera emissi6 de Malaca, dins del sistema monetari Ienici-punic, amb shekel de 7,20 grms., dracrna de 3,60 grms. i obol de 0,60 grms., que circularia als voltants del 237 a. C., data de I'arribada d'Amilcar a Espanya.

Selection and rejection in the Fuente de Cantos hoard

In Acza Numismatica 12 (1982), 97-125, Julia Chinchilla Sanchez publishes a hoard of 387 denarii, out of a slightly larger number, closing in 46/45 BC. Her Figure 3 ( Figure 1 here) conveniently displays the relative frequency estimated for the issues of the period in Roman Republican Coinage (1974), 641-707, compared with that actually attested by the specimes in the hoard. In general, it emerges that the predictive value of the model propounded in RRC turns out to be high. As one would expect, the issues of the closing years of the hoard are under-represented in it, since they had not had time to stabilise in circulation. As one would expect also, the issues earlier than the divide of the 90s BC are likewise under-represented. But the author also draws attention to the under-representation of the issues of 88 and 87 BC, of which there are only two pieces of Cn. Lentulus and one of L. Rubrius Dossenus. The issues of 89 BC are also thinly represented (I attach no significance to the alleged over-representation of the issues of 82 and 79 BC.) Her explanation is that the issues of that year did not reach Spain, because of the outbreak of hostilities between Marius and Sulla.

But the real explanation is quite different. The issues of 89 to 87 BC were debased (RRC, 569-72; confirmed by D. R. Walker, in Metallurgy in Numismatics I (London, 1980), 62); they were only about 94.5 % pure, instead of about 97.5 %, and it is quite clear that we have here a case, unique as far as I know for the Roman Republic, of the owner of a hoard deliberately rejecting even mildly debased pieces.

Catalogo de moneda antigua del Museo

numantino de Soria

INTRODUCCWN

El presente estudio tiene como finalidad la catalogacion de los fondos nurnismaticos, de epoca antigua, del Museo Numantino de Soria.

A peticion del Director de este museo y con gran interes por nuestra parte, hemos acometido la labor de clasificar, catalogar y estudiar la coleccion de moneda antigua existente en este centro, con 18. intencion de darla a conocer no solo a los estudiosos de esta materia sino tambien al publico interesado en conocer el archivo monetal del citado Museo. No se incluyen en el presente articulos las piezas procedentes de Numancia que estan en fase de estudio por losDrs. Jimeno Martinez y Romero Carnicero.

Este trabajo se compone de doscientas piezas. Aunque diecisiete procedentes de Tiermes han sido publicadas en la Memoria de Excavaciones arqueologicas correspondientes, por los excavadores de este yacimiento soriano, la mayor parte son ineditas.

Dichos fondos numismaticos se encontraban faltos de una clasificaci6n y de su correspondiente estudio, produciendose una perdida total de conocimientos de los datos historico-arqueoI6gico-numismatico, que su publicacion pudiera aportar a los investigadores de los diferentes campos de las ciencias historicas,

,\ Gabinetc Nurnisrnatico del Museo Arqueologico Nacional, Madrid. ",', Servicio de Investigaciones Arqueol6gicas. Diputaci6n Provincial de Soria.

Este catalogo ha quedado estructurado por epocas, fundamentalmente moneda hispanica y romana.

Uno de los primeros problemas que se nos planteo fue el lugar de origen de algunas de estas monedas, siendo gran parte de ellas de confusa localizacion, cuando no de procedencia desconocida. Una parte por compras a particulares, otra por donacion y una tercera parte ingresada a traves de las diferentes excavaciones provinciales.

Es presumible, una procedencia regional para los materiales, ya que corresponden a piezas de cecas de la region.

Esta coleccion de monedas antiguas, ofrece una notable heterogeneidad, debido a 10 cual los datos aportados de sus investigaciones seran relativos. Dentro de este conjunto deb en destacarse los denarios ibericos y republicanos.

EI total que presentamos pertenecen al mundo prerromano, hay por 10 tanto: una pieza hispano-cartaginesa, sesenta y dos unidades de tipo hispanico, veintitres romano-republicanas, catorce hispano-romanas y ciento una romano imperial.

De entre las piezas de acufiacion indigena destacan un numero importante de monedas originarias de la Celtiberia. No obstante tambien encontramos piezas en puntos adyacentes de la geografia peninsular.

Su clasificacion ha sidorealizada en base al sistema tradicional, separando las piezas en grupos que muestran un caracter hornogeneo numismatico-historico.

Referente a la metodologia empleada ha sido c1asificado el monetario en cuatro grupos: con epigrafe iberico, romano-republicanas, hispano-romano y romano imperial, indicando al final el de las monedas frustra.

La descripcion morfologica comprende el peso, que ha sido obtenido con una balanza de una precision ± 0,05 gramos; las dimensiones: diametro maximo y grosor del cospel, se ha medido con un pie de rey ± 0,05 milimetros de precision. La conservacion se ha sefialado de acuerdo al desgaste de la pieza, siguiendo la escala en uso: frustra (F), muy gastada (M. G.), bastante gastada (B. G.), algo gastada (A. G.), sin gas tar (S. G.), Y flor de cufio (F. C.). La posicion de curio, viene expresada por un numeral que define la posicion del reverso sobre una esferadel reloj, teniendo en cuenta que el anverso es siempre t y que el reverso es la saeta grande; de este modo: t t = a 12; t � 3; t � 6; etc. La referencia bibliografica se da en las monedas que es posible; se expresa con el nombre del autor 0 bien con las siglas mas habituales y el numero que haga referencia concreta. Cuando cualquier fragmen to de leyenda no se pueda leer, se restituira entre parentesis 0 puntos suspensivos.

No queremos finalizar esta breve introduccion sin expresar nuestra gratitud a! Dr. Villaronga por sus orientaciones, a la Dra. Balaguer que amablemente ha aceptado 121 publicacion de este catalogo, a 121 Dra. Ruiz Trapero que nos hizo un elogioso prologo cuando esta publicacion se intento editar en 121 Subdireccion General de Museos del Ministerio de Cultura, a D.Jose Luis Argente Oliver, director del Museo Numantino, que nos dio todas las facio lidades para el estudio, a Juan Jimenez que positive los negativos y a Dna. Paloma Alonso, que nos presto su ayuda en la identificacion de las fotografias con las piezas.

CATALOGO

Ir.1. - Hispano-cartaginesas

1. - AE, Villaronga 123, Num, inv. 2497

AE; 7,50; 23; 2,5; l2h; M.G.; sin procedencia

11.2. - Ibericas

2. - Denario de SEKOBIRIKES, Vives XXXVII-2, Num. inv. 1901

AR; 3,60; 20; 2; 12h; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

3. - Denario de SEKOBIRIKES, Vives XXXVII-2, Num, inv. 1900

AR; 3,35; 20; 2; l2h; M. G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

4. - Denario de SEKOBIRIKES, Vives XXXVII-2, Num. inv. 1899

AR; 3,90;21,6; 2; 12h; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

5. - Denario de SEKOBIRIKES, Vives XXXVII-2, Num.inv. 1902

AR; 2,40; 18; 2; 12h; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

6. - Denario TURIASU, Vives LI-3 y Dominguez Arranz serie 1, Num. inv. 1898

AR; 3,80; 17; 2; 12h; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

7. - Denario forrado, TURIASU, Vives LI-7 y Dominguez Arranz serie 2 Tipo ANum. inv. 1903

AR; 2,40; 18; 2; l2h; B. G.; sin procedencia

8.- Denario TURIASU, Vives LI-7 y Dominguez Arranz serie 2 Tipo ANum. inv. 1896

AR; 3,70; 19; 2; 12h; S. G.; sin procedencia

9. - Denario TURIASU, Vives LI-7 y Dominguez Arranz serie 2 tipo A, Num. inv. 1890

AR; 3,90; 18; 2; 12h; S. G.; procedencia Camino de los Royales (Soria)

10. - Denario TURIASU, Vives LI-7 y Dominguez Arranz serie 2 tipo A, Nurn. inv. 1904

AR; 3,45; 18; 2; 12h; M. G.; procedencia El Burgo de Osma (Soria)

11. - Denario AREKORATA, Vives XLI-I, Num. inv. 2502

AR; 3,70; 18; 2; 12h; A.G.; procedencia Campo del Ferial (Soria)

12. - Denario AREKORATA, Vives XL-ll, Nurn. inv. 1892

AR; 3,65; 18; 2; 12h; S.G.; procedencia Castillo de Soria (Soria)

13. - Denario AREKORATA, Vives XL-10. Num, inv. 1895

AR; 4; 18; 2; 3h; S.G.; procedencia Borja (Zaragoza)

14. - Denario AREKORATA, Vives XXXVII-2, Num, inv. no tiene

AR; 3,80; 20; 2; 12h; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

15. - Denario ARSAOS, Vives XLVII-I, Num.inv. 1894

AR; 3,65; 18; 2; 12h; S.G.; procedencia Borja (Zaragoza)

16. - Denario ARSAOS, Vives XLVII-1 Y Domiguez Arranz tipo A, Num. inv. 1869

AR; 3,60; 18; 2; l2h; S. G.; procedencia Camino de los Royales (Soria)

17. - Denario BASKUNES, Vives XLV-2 y Domiguez Arranz tipo B, Num. inv. 1893

AG; 3,65; 18; 2; 12h; B.G.; procedencia (Borja? (Zaragoza)

18. - Denario BASKUNES, Vives XLV-2 y Dominguez Arranz tipo B, Num. inv. 1897

AR; 4; 18; 2; 12h; B.G.; procedencia c:Borja? (Zaragoza)

19. - Denario BASKUNES, Vives XLV-2 y Domiguez Arranz tipo B, Num, inv. 1891

AR; 3,65; 18; 2; 12h; S.G.; procedencia Castillo de Soria (Soria)

20. - Denario BOLSKAN, Vives XLIII-3 y Domiguez Arranz 7-109, Num. 68/12/79

AR; 3,80; 17; 2; 12h; A.G.; sin procedencia

21. - Denario BOLSKAN, Vives XLIII-3 y Domiguez Arranz 7-109, Nurn. inv. 81/36/6

AR; 3,65; 17; 2; Ih: A.G.; procedencia Tiermes (Soria)

22. - Denario BOLSKAN, Vives XLIII-2 y Domiguez Arranz 7-112, Num, inv. 81/36/9

AR; 3,55; 18,5; 2; 12h; A.G.; procedencia Tiermes (Soria)

23. - Denario BOLSKAN, Vives XLIII-2 y Dominguez Arranz 7-108, Num, inv. 81/36/12

AR; 3,35; 19; 2; l h: A.G.; procedencia Tiermes (Soria)

24. - As, KELSE, Vives LXII-2 y Dominguez Arranz tipo B, Num. inv. 1927 AE; 19,5; 30; 2,5; 6h; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

25. - As, BOLSKAN, Vives XLIII-4 y Dominguez Arranz 7-120, NUI11. inv. 1910 AE; 7; 23,5; 2,5; 11h; B.G.; sin procedencia

26. - As, BOLSKAN, Vives XLIII-4 y Dominguez Arranz 7-120, Num, inv. 7-120 AE; 7,65; 23,5; 3,5; 12h; A.G.; sin procedencia

27. - As, SEKAISA, Vives LXV-6, Nurn. inv. no tiene AE; 23,10; 28; 3,5; 12h; S.G.; sin procedencia

28. - As, SEKAISA, Vives LXV-6, Num inv. 1924

AE; 8,60; 23; 3; 3h; A.G.; sin procedencia

29. - As, SEKAISA, Vives LXV-7, NL1l11. inv. 1907

AE; 7,80; 23; 3; 6h; S.G.; sin procedencia

30. - As, SEKAISA, Vives LXV, NUI11. inv. 1908

AE; 9,40; 23; 3; 7h; B.G.; sin procedencia

31. - As, BILBILIS, Vives LXIII, NU111. inv. 1919

AE; 9,30; 26,S; 2,5; 12h; M.G.; sin procedencia

32. - As, BILBILIS, Vives LXIII-7, Nl1111. inv. 1918

AE; 8,75; 27; 2; 12h; M.G.; sin procedencia

33.-As, BILBILIS, Vives LXIII-1, NU111. inv. 1917

AE; 11,90; 25; 3; 6h; S.G.; sin procedencia

34. - As, BILBILIS, Vives LXIII-7, NU111. inv. 2400

AE; 13,50;27; 3,5; 12h; A.G.; procedencia OS111a (Soria)

35. - As, BILBILIS, Vives LXIII-7, Nurn. inv. 2505

AE; 9,35; 25; 3; 2h; M.G.; sin procedencia

36. - As, SEKOBIRIKES, Vives XXXVII-3, Nurn. inv. 1911

AE; 9,60; 26; 2,5; 10h; M.M.; sin procedencia

37. - As, BASKUNES, Vives XLV-6 v Dominguez Ar ranz serie 2, tipo A, Num. inv. 1906

AE; 10,25; 25; 3; 9h; M.G.; sin procedencia

38. - As, TABANIU, Vives LIV-2, Nurn. inv. 1914

AE; 8,15; 24,5; 2,5; 3h; B.G.; sin procedencia

39. - As, CASTULO, Vives XLIX-l y Garcia y Bellido 265-300, NUI11. inv. 1920

1. M. V[DAL BARDAN - C. DE LA CASA MARTINEZ

AE; 11,05; 25; 3; 7h; B.G.; sin procedencia

48. - As, KONTEBAKON KARBICA, Vives XXXIX-3, Num, inv. 1916

AE; 8,20; 25; 2; 3h; M.G.; sin procedencia

49. - As, BORNESKON, Vives XLVIII-I, Num, inv. no tiene

AE; 11; 16; 3; 12h; B.G.; procedencia Tiermes (Soria)

50. - As, BORNESKON, Vives XLVIII-I, Num. inv. 2403

AE; 8,80; 23; 3; 12h;S.G.; procedencia Osma (Soria)

51. - As, BURSAU, Vives LIII-l y Domiguez Arranz serie 1 tipo A, Num. inv. 2404

AE; 11; 25; 3; 12h;S.G.; sin procedencia

40. - As, OROSIS, Vives XLIX-I, Num, inv. 1921

AE; 11,50; 23,5; 4; 12h; M.G.; sin procedencia

41. - As, OROSIS, Vives XLIX-2, Num.inv. 2402

AE; 9,7.0; 24,5; 3; 6h; A.G.; procedencia Osma (Soria)

42. - As, TITIAKOS, Vives LVII-I0, Num. inv. 68/1/80

AE; 8,70; 25; 2,5; 12h; M.G.; sin procedencia

43. - As, TITIAKOS, Vives LVII-I0, Nurn. inv. 1913

AE; 9,80; 23; 2,3; 12h; S.G.; procedencia Soliedra (Soria)

44. - As, ILTIRTA, Vives XXVIII-2 y Villaronga 34E, Nurn. inv. 1905

AE; 15,25; 31,25; 6h; S.G.; sin procedencia

45. - As, ILTIRTA, Vives XXVIII-II y Villaronga 36B, Num. inv. 1923

AE; 15,25; 31,26; 3,5; 12h; B.G.; sin procedencia

46. - As, ERALAKOS, Vives LV-2, Num, inv. 1912

AE; 14,65; 26; 4; 12h; B.G.; sin procedencia

47. - As, ARSAOS, Vives XLVII-5 y Dominguez Arranz tipo A, Nurn. inv. 1923 bis

AE; 11,40;25; 3,5; 12; A.G.; sin procedencia

52. - As, TURIASU, Vives LI-9 y Dominguez Arranz serie 2, Num, inv. 1928

AE; 11,45;25; 4; 12h; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

53. - As, KONTEBAKON KARBIKA, Vives XXXIX-3, Num, inv. 2503

AE; 11; 24,5; 3,5; 6h; M.G.; sin procedencia

54. - As, FRUSTRA, Num, inv. 76/13/23

AE; 13,55; 26; 4,5; -; M.G.; sin procedencia

55. - As, FRUSTRA, Num, inv. 76/13/27

AE; 9,15; 28; 3; -; M.G.; sin procedencia

56. - As, FRUSTRA, Num. inv. 76/13/25

AE; 12,95;29; 3; -; M.G.; sin procedencia

57. - As, FRUSTRA, Num.inv. 1922

AE; 8,25; 24; 3; -; M.G.; sin procedencia

58. - As, FRUSTRA, Num, inv. 1925

AE; 8,35; 22,5; 3; -; M.G.; sin procedencia

59. - As, FRUSTRA, Num, inv. 1915

AE; 12,95;25; 3,5; -; M.G.; sin procedencia

60. - As, FRUSTRA, Num, inv. 1926

AE; 7,20;24,2; 2,5; -; M.G.; sin procedencia

61. - As, FRUSTRA, Nurn. inv. 1929

AE; 11,40; 24,5; 3,5; -; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

62. - As, FRUSTRA, Num,inv. 1930

AE; 11,40,2; 3,5; -; M.G.; procedencia Langa de Duero (Soria)

63. - As, FRUSTRA, Vives XL-14, Num. inv. 2405 AE; 5,45; 20; 2,5; 12h; B.G.; procedencia Osma (Soria)

II.3. - Roma Republicana

64. - Denario, anonimo. Cr. 156-1, Num, inv. 1931 AR; 3,50; 17; 2; 12h; S.G. Ceca Roma; sin procedencia

65. - Denario, an6nimo, Cr. 156-1, Num, inv. 1931 bis AR; 3,80; 18; 2; 6h; A.G.; Ceca Roma; sin procedencia

66. - Denario, M. BAEBI.Q.F.TAMPIL, Cr. 236-1a, Num.inv. 1932 AR; 3,80; 19; 2; 3h; S.G.; Ceca Roma; sin procedencia

67. - Denario, C. SERVEILI M. F., Cra. 239-1, Num. inv. 1945 AR; 4; 19; 2; 9h; S.G.; Ceca Roma; sin procedencia

68. - Denario, e. CASSI, Cr. 266-1, Num. inv. 1934

AR; 3,35; 18; 2,5; 9h; A.G.; Ceca Roma; sin procedencia

69. - Denario, Q.MINV RVF, Cr. 277-1, Num. inv. 1942

AR; 3,70; 18; 2; 6h; A.G.; Ceca Roma; sin procedencia

70. - Denario, 1. VALERI FLACCI, Cr. 306-1, Nurn. inv. 1946

AR; 2,35; 19; 2; 3h; Ceca Roma; sin procec1encia

71. - Denario, 1. METEL, e. MALL, A. ALBINVS, Cr. 335-1a, Num. inv. 1933

AR; 3,80; 18; 2; 12h;S.G.; Ceca Roma; sin procedencia

72. - Denario, C. MALL, A. ALBINVS, S.F. y C. METEL, Cr. 335-3b, Num. inv. 1944

AR; 4; 16,5; 2; Sh: B.G.; Ceca Roma; sin procedencia

73. - Denario, TITURI L.F. SABINVS, Cr. 344-2b, Num, inv. 81/36/3

AR; 3,55; 18; 1,5; 6h; M.G.; Ceca Roma; procedencia Tiermes (Soria)

74. - Denario, e. VIBIVS e.F. PANSA, Cr. 342-4a, Nl1l11. inv. 81/36/10

AR; 3,70; 18; 2; 11h; B.G.; Ceca Roma; procedencia Tiermes (Soria)

75. - Denario, P. CREPVSI, Cr. 361-1a, Nurn. inv. 81/36/8

AR; 3,50; 16,5; 2; 6h; M.G.; Ceca Roma; procedencia Tiermes (Soria)

76. - Denario, MN. FONTEI C.F., Cr. 353-1c1, Num, inv. 1935

AR; 3,60; 20; 2; 6h;A.G.; Ceca Roma; sin procec\encia

77. - Denario, 1. CENSOR, Cr. 363-1a, Num. inv. 1941

AR; 3,60; 17; 2; 3h; A.G.; Ceca Roma; sin procec\encia

78. - Denario, 1. PROCILI F., Cr. 379-2, Num, inv. 1943

AR; 2,70; 18; 2; 9h; M.G.; Ceca Roma; sin procedencia

79. - Denario de C. HOSIDI e.F. GETA III VIR, C1'. 407-2, Num, inv. 1936

AR; 3,70; 16; 2; 6h; e.G.; Ceca Roma; sin procedencia

80. - Denario, CAESAR, Cr. 452-2, Num. inv. 1938

AR; 3,75; 18; 2; 12h; A.G.; Ceca movible de Cesar; sin procedencia

81. - Denario, CAESAR, Cr. 458-1, Nurn. inv. 1939

AR; 3,60; 17; 2; 6h; S. G.; Ceca Africa; sin procedencia

82. - Denario, CAESAR, Cr. 468-1, Nl1l11. inv. 1937

AR; 3,40; 16; 2,5; 6h; Ceca Espana; sin proceciencia

83. - Denario, T. CARISIVS III VIR, Cr. 464-3a, Nurn. inv. 81/36/11

AR; 3,40; 16,5; 2; 6h; B.G.; Ceca Roma; procedencia Tiermes

84. - Denario, M. ANTONIVS IMP III VIR R.P.e., Cr. 496-1, Num. inv. 81/36/4

AR; 3,60; 17; 2; -; M.G.; Ceca movible de Marco Antonio; procedericia Tiermes (Soria)

M. VIDAL BARDAN - C. DE LA CASA MARTINEZ

85. - Denario, MARCO ANTONIO, Cr. 544-18, Num. inv. 81/36/5

AR; 3,45; 17; 2; 6h; B.G.; Ceca movible de Marco Antonio; procedencia Tiermes (Soria)

86. - As, anonimo, Cr. 56-2, Num, inv. C-1963

AE; 31,40; 32; 5; 6h; B.G.; Ceca Roma; sin procedencia

II.4. - Coloniales Romanas

87. - AS, AVGVSTVS, Vives CXXXVIII-8, Num. inv. 2506

Anv. AVGVSTVS DIVI F; Rev. BILBILIS

AE; 12,90; 29; 3; 12h; M.G.; Ceca Bilbilis; procedencia El Burgo de Osma (Soria)

88.-As, AVGVSTVS, Beltran Martinez 2C y Gil Farres 1, Num. inv. 1948

Anv. AVGVSTVS DIVI F.; Rev. CAESARAVGVSTA II VIR Q.LVTATI

M.FABI.

AE; 12,40;26; 3; 9h; B.G.; Ceca Caesaraugusta; sin procedencia

89. - Denario,AVGVSTVS, RIC I, 252, Num, inv. 81/36/1

AG; 3,85; 18,5; 2; 6h; S.G.; Ceca Caesaraugusta; procedencia Tiermes

90. - As, AVGVSTVS, Vives CLIXA, Ruiz Trapero 23, Nurn. inv. 76/13/1

Anv. IMP CAESAR AVGVSTS PP.; Rev. II VIR M.CAL.I. - C.SEMP. BARB- Q.BABE.FLAVO

AE; 20,60; 28; 2; 6h; B.G.; Ceca Calagurris; sin procedencia

91. - As, AVGVSTVS, Vives CLX-12 y Perez Martinez 37, Num. inv. 2504

Anv. AVGVSTVS DIVI F.; Rev. C.V.I.CELS.II VIR.L.SURA - L.BVCO

AE; 14,60; 29; 3; 6h; B.G.; Ceca Celsa; procedencia El Burgo de Osma (Soria)

92. - As, AVGVSTVS, Vives CLX·10 y Perez Martinez 36, Num, inv. 76/12/1

Anv. C.V.I.CELS.AVGVST.; Rev. II VIR L.COR.TERR.M.IVN.HISP

AE; 11,20; 30; 2; 9h; Ceca M.G.; Ceca Celsa; procedencia Montuenga (Soria)

93. - As, AVGVSTVS, Vives CLXI·8 y Perez Martinez 43, Num. inv. 1949

Anv. IMP CAESAR DIVI F.AVGVSTVS COS XII; Rev. G.V.I.CEL II VIR- C.N.DOMI- C.POMPEIO. AE; 14,65;29; 3; 6h; B.G.; Ceca Celsa; procedencia Prado de Torres (Soria)

94. - As, AVGVSTVS, Vives CXLIII·7 y Gil Farres 117·124, Nurn. inv. 2575

Anv. DIVVS AVGVSTVS PAT PATRIA. Rev. PROVIDENT.

AE; 7,60; 29; 2; 6h; M.G.; Ceca Emerita; sin procedencia

95. - Denario, AVGVSTVS, RIC 229 Y Gil Farres 15, Num, inv. 81/36/7

Anv. IMP CAESAR AVGVST; Rev. P. CARISIVS LEG.PRO.(PR) AG; 3,65; 18; 2; 9h; M.G.; Ceca Emerita; procedencia Tiermes (Soria)

96. - As, AVGVSTVS, Vives CXXXVI·4, Nurn. inv. 76/13/33

Anv. AVGVSTVS DIVI F.; Rev. OSCA

AE; 13,65; 28,5; 3,5; 3h; M.G.; Ceca Osca; sin procedencia

97. - As, AVGVSTVS, Vives CXXXVI·8, Nurn. inv. 1959

Anv. AVGVSTVS DIVI F.PONT MAX PATER PATRIME.; Rev. SPARSO ET CAECILIANO II VR - VRB VIC OSCA-.

AE; 11,55; 26; 2,5; 3h; M.G.; Ceca Osca; sin procedencia

1. M. VIDAL BARDAN - C. DE LA CASA MART/NEZ

98. - As, TIBERIO, Vives CXXXIX-8, Nurn. inv, 2507

Anv. TI. CAESAR AVGVSTI F. Rev. II VIR.MVN AVGVSTA BILBILIS G.POM.CAPELL.G. VALE.TRAN.Q.

AE; 12,30;26; 3,5; 12h; B.G.; Ceca Bilbilis; sin procedencia

99. - As, TIBERIO, Vives CLII-3, Beltran Martinez 26 y Gil Farres 84, Num. inv. 1950

Anv. TI.CAESAR (DIVI AVG) AVGVSTVS. Rev. C.C.A.IVLIA AVGVSTA

AE; 12,85;28; 2,5; 9h; M.G.; Ceca Caesaraugusta; sin procedencia

100. - As, TIBERIO, Vives CLVI-10, Num.inv. 76/13/2

Anv. TI.CAESAR AVG F.IMP PONT M.; Rev. II VIR.L.CAEC AQVIN.M. CEL.PALVD

AE; 10,80; 28; 2,5; 12h; A.G.; Ceca Turiaso; sin procedencia

II.5. - ROMA IMPERIAL

101. - Denario, AVGVSTVS, RIC 39, Num, inv. 81/36/2

AG; 3,80; 19,5; 2; 9h; A.G.; procedencia Tiermes (Soria)

102. - Denario, TIBERIO, RIC 3, Num. inv. 1947

AG; 3,45; 18; 2; 12h; A.G.; sin procedencia

103. - As, CLAUDIO 1, RIC 69, Num. inv. 1957

Anv, TI CLAVDIVS CAESAR AVG P.M.TR.P.IMP; Rev. LIBERTAS AVGVSTA S C

AE; 9; 25; 3; 12h; M.G.; procedencia Prado de Torres (Soria)

104. - As, CLAUDIO I, RIC 66, Num, inv. 76/7/16W/393

Anv. TI CLAVDIVS CAESAR AVG PR Tr PIMP

AE; 5,55; 24; 2; 9h; F; procedencia Tiermes (Soria)

105. - As, CLAUDIO 1, RIC 66, Num, inv. 80/16/1269

AE; 9,80;24,5; 3; 2h; F; procedencia Tiermes (Soria)

106, - Denario, CLAUDIO I, Nurn. inv. 6893

AG; 3; 18; 2; 12h; M.G,; sin procedencia

107, - Denario, CLAUDIO I, Num. inv. 68/1/84

AG; 3,20; 22; 2; 12h; B.G.; procedencia Osma (Soria)

108. - Denario, CLAUDIO I, Num. inv, 79/9/2

AG; 2,65; 20,2; 1; 6h; sin procedencia

109. - As, CLAUDIO I, RIC 66, Nurn. inv. 81/27/3357

Anv, TI CLAVDIVS AVG

AE; 8,10; 25,5; 2; -; M.G.; procedencia Tiermes (Soria)

110. - As, CLAUDIO I, RIC 66, Num,inv. 1961

AE; 9,50; 25; 3; 6h; M.G.; sin procedencia

111. - As, CLAUDIO I, RIC 66, Num, inv. 68/1/75

Anv, TI (CLAVDIVS) CAESAR AVG

AE; 10,15; 24; 3; +; M.G.; sin procedencia

112. - As, CLAUDIO I, RIC 69, Num, inv. 68/1/76

Anv, TI CLAVDIVS CAESAR AVG; Rev. LIBERTAS AVGVSTA

AE; 12,35; 25; 3,5; 6h; M.G.; sin procedencia

113. - As, CLAUDIO I, RIC 69, Nurn. inv. 68/1/77

Anv. TI CLAVDIVS CAESAR AVG IMP; Rev. LIBERTAS AVGVSTA

AE; 13,15;29; 3; 6h; A.G.; sin procedencia

114, - As, CLAUDIO 1, RIC 66, Num. inv. 78/12/387

AE; 6,20; 25; 2; -; F; procedencia Tiermes (Soria)

115. - As, CLAUDIO I, RIC 66, Num. inv. 76/13/34

AE; 10,65; 26,5; 2,5; Ilh; M.G.; sin procedencia

116. - Semis, CLAUDIO I, Num. inv. 76/13/6

AE; 3,50; 14,5; 4; 6h; F; sin procedencia

117. - As, VESPASIANO, RIC 485, Num. inv. 68/1/78

Anv. IMP CAES VESPASIAN AVG COS III

AE; 8,25; 25; 2; 6h; M.G.; procedencia Osma (Soria)

118. - Denario, NERVA, RIC 24, Num. inv. 1940

Anv. IMP.NERVA CAES,AVG. (P.M.TR.POT). Rev. (COS III) PATER (PATRIAE)

AG; 3,15; 17; 2,5; 6h; A.G.; sin procedencia

119.-As, TRAJANO; RIC 592, Nurn. inv. 80/17/61

Anv. IMP CAES NERVAE TRAIANO OPTIMO AUG GER DAC

AE; 8,05; 22; 3; -; M.G.; procedencia Tiermes (Soria)

120. - As, ANTONINO PIO; RIC 728, Num, inv. 81/23/943

AE; 11,70;25; 3; 7h; F; procedencia Tiermes (Soria)

121. - As, ANTONINO PIO; RIC 683, Num. inv. 80/16/926

Anv. IMP ANTONINVS AVG PIVS TR P COS III; Rev. POPVLI RO­

MANI S.c.

AE; 12,25; 27; 3; 12h; S.G.; procedencia Tiermes (Soria)

122. - Sestercio, ANTONINO PIO; RIC 529, Num, inv. 80/16/99

AE; 23,75; 31; 4; 2h; F; procedencia Tiermes (Soria)

123. - As, ANTONI NO PIO, Num. inv. C-I964

AE; 5,65; 23; 2,5; -; F; sin procedencia

124. - Sestercio, ANTONINO PIO, RIC 556, Num. inv. 77/20/1

Anv. ANTONINVS AVG PIVS (PP TR T COS II), Rev. FELICITAS

AVG S C

AE; 25,35; 32; 4,5; 12h; A.G.; sin procedencia

125. - Sestercio, ANTONIO PIO, RIC 556, NUI11. inv. 1958

Anv. ANTONINVS AVG PIVS (PP TR T COS II)

AE; 23,95; 32; 4; 6h; M.G.; procedencia Muro de Agreda

126. - Sestercio, FAUSTINA II, RIC 1395, Num, inv. 79/25/412

Anv. FAVSTINA AVG P II AVG F, Rev. FELICITAS S.c.

AE; 20,95; 215; 3; 12h; M.G.; procedencia Tiermes

127. - AE 4, CLODIO ALBINO, Num. inv. 75/21/43

Am. D.CL.SEPT(ALBI CAES)

AE; 1,90; 17; 2; 6h; M.G.; sin procedencia

128. - Sestercio, PAULINA I; RIC 3, Num. inv. 1951

Anv. DIVA PAVLINA, Rev. CONSECRATIO S.C.

AE; 17,50; 28; 4; 12h; A.G.; sin procedencia

129. - Sestercio, GORDIANO II; RIC 13, Nurn. inv. 79/9/1

AE; 16,80;28; 4; 12h; B.G.; procedencia Los Quintanares de Rioseco (Soria)

130. - Antoniano, GORDIANO III, RIC 248 D, NUI11. inv. 68/1/81

Anv. IMP GORDIANVS FEL AVG; Rev. SECVRIT PERPETV

AE; 3,90; 22; 2; 6h; B.G.; sin procedencia

131. - Antoniano, GORDIANO III; RIC 228; Num, inv. 2511

Anv. IMP GORDIANVS PIVS FEL AVG; Rev. SECVRIT PERPET S.C.

AE; 4,10; 20; 2; 6h; M.G.; procedencia Valderronman (Soria)

132. - Sestercio, GORDIANO III; RIC 335, Num. inv. 79/25/238

Anv. IMP GORDIANVS PIVS FEL AVG; Rev. SECVRIT PERPET S.S.

AE; 23,35; 31; 3,5; 12h; B.G.; procedencia Tiermes (Soria)

133. - Antoniano, GALIENO; RIC 585, Num. inv. 77/20/3

Anv. GALLIENVS AVG.

AE; 2,4; 22; 2,3; l h: M.G. Ceca Siscia; procedencia desconocida

134. - Antoniano, GALIENO; RIC 493, Num.inv. 68/1/62

Anv. GALLIENVS AVG

AE; 3; 19; 2; 6h; A.G.; procedencia Osma (Soria)

135. - Antoniano, GALIENO; RIC 244, Num, inv. 2498

AE; 2,65; 17,5; 1,5; 7h; M.G.; Ceca Roma; sin procedencia

136. - Antoniano; CLAUDIO II EL GOTICO; RIC 65, Num. inv. 77/20/2

Anv.- (IMP) C.CLAVDIVS(AVG), Rev. MARS VICTOR

AE; 1,45; 16,5;'1; 5h; M.G.; Ceca Roma; sin procedencia

137. - Antoniano, TETRICO, RIC 143, Num. inv. 2511 bis

AE; 2; 18; 2; 7h; M.G.; sin procedencia

138. - Antoniano, PROBO; RIC 532, Num. inv. 80/17/61

Anv. IMP PROBVS PF.AVG.

AE; 2,55; 18; 1,5; 6h; M.G.; procedencia Tiermes

139. - As, DIOCLECIANO, RIC 44, Nurn. inv. 1952

Anv. IMP DIOCLETIANVS P.F.(AVG), Rev. SALVS AVG

AE; 8,90; 28; 2; 6h; A.G.; sin procedencia

140. - AE 3, CONSTANCIO CLORO, Num. inv. no tiene

Anv. CONSTANTIVS NOB C.

AE; 1,35; 17; 2; 9h; M.G.; sin procedencia

141. - AE 3, CONSTANCIO CLORO, Num. inv. 77/20/3 bis

Anv. CONSTANTIVS

AE; 1,45; 18; 2; 9h; M.G.; sin procedencia

142. - Antoniano, MAXIMINO IL RIC 59 a; Num. inv. 75/21/48

Anv. GAL.VAL MAXIMIANVS NOB, Rev. CONCORDIA MILITVM

AE; 2,20; 12; 2; 12h; M. G. Ceca Alejandria; sin procedencia

143. - AE 3; CONSTANTNO I; RIC 60, Num. inv. no tiene

Anv. DN. CONSTANTINVS AVG, Rev. GLORIA EXERCITVS

AE; 2,10; 17; 1,8; 3h; B.G.; sin procedencia

144. - Medio follis, CONSTANTINO I, RIC VI, pag. 215-218, Num, nv. 78/12/130

AE; 8,70; 23; 3; 12h; M.G.; Ceca Treveris: procedencia Tiermes (Soria)

145. - AE 4; CONSTANTINO I, Nurn. inv. 75/21/59

AE; 0,55; 12; I; 6h; F.; sin procedencia

146. - AE 4, CONSTANTINO I, RIC 92, Num. inv. 75/21/44

Anv. IMP CONSTANTINVS AVG; Rev. SOLI INVICTO COMITI

AE; 1,15; 16; 2; 12h; B.G. Ceca Treveris: sin procedencia

147. - AE 3, CONSTANTNO I, Nurn. inv. 80/15/373

Anv. DN. CONSTANTINVS AVG

AE; 1,40; 16; 1,5; 3h; M.G.; sin procedencia

148. - AE 3, CONSTANTINO I; Cohen VII/257, Num. inv. no tiene

Anv. D.N. CONSTANTINVS, Rev. GLO(RIA) EXERCI)TVS

AE; 1,40; 16; 1,5; 12h; M.G. Ceca Constantinopla; procedencia Tiermes (Soria)

149. - AE 2, CONSTANTINO II, Nurn. inv. 2512

Annv. IMP CONSTANTINVS AVG, Rev. CAESARUM NOSTRORVM

AE; 4,65; 21; 2; 6h; procedencia Valderronman (Soria)

150. - AE 4, CONSTANTINO II, Num. inv. 75/21/4L

Anv. CONSTANTINVS IVN NOB CAES, Rev. CAESARVM NOSTRORV

AE; 1,60; 16; 2; 6h; M.G.; sin procedencia

151. - AE 4, COSTANTINO II; RIC 118, Num. inv. 77/20/7a.

Anv. CONSTANTINVS MAX AVG; Rev. GLORIA EXERCITVS

AE; 2,25; 15; 3; 12h; M.G.; Ceca Aquileia; sin procedencia

152. - AE 4, CONSTANTINO II, RIC 5d; Num. inv. 75/21/60

Anv. DN CONSTANTINVS, Rev. VO // TIS // V

AE; 0,70; 11; 1; 6h; M.G.; Ceca Thesa16nica; sin procedencia

153. - AE 4, CONSTANTE; Cohen VII/484, Num, inv. 2520

Anv. FL IVL CONSTANTIVS NOBC; Rev. VICTORIAE (D AVG QN)

AE; 1,5; 15; 1; 6h; M.G.; Ceca Thesa16nica; sin procedencia

154. - AE 4; CONSTANTE; Nurn. inv. 77/20/6

Anv. CONSTANS PF AVG

AE; 1,85; 14; 1,5; 12; M.G.; sin procedencia

155.-AE 4; CONSTANTE; RIC 121, Num.inv. 75/21/51

Anv. FL IVL CONSTANI NOB, Rev. GLORIA EXERCITVS

AE; 0,55; 12; 1; 6h;F; Ceca Aquileia; sin procedencia

156. - AE 3, CONSTANTE, Num, inv. 2517

Anv. FL CONSTAN NOB CAES

AE; 2,90; 17; 2; 5h; B.G.; procedencia Valderronrnan (Soria)

157. - AE 4, CONSTANTE, Num. inv. 75/21/52

Anv DN CONSTANS PF AVG, Rev. VOT / XXI MULT/ XXX VICTORIA AVGVSTI

AE; 0,50; 10; 1; 6h; M.G.; sin procedencia

158. - AE 3, CONSTANCIO II; RIC 530, Num. inv. 1956

Anv. CONSTANTINVS PF AVG, Rev. GLORIA EXERCITVS

AE; 2,45; 18; 2; 12h; A.G.; Ceca Treveris. sin procedencia

159. - AE 3, CONSTANCIO II, Num. inv. 2518

Anv. FL VAL CONTANTIVS C.

AE; 2,45; 18; 2; 12h; B.G.; procedencia Valderroman (Soria)

160. - AE 3, CONSTANCIO II, Num. inv. 80/17/60

Anv. CONSTAN PF AVG

AE; 2,60; 17; 2; 6h; M.G.; procedencia Tiermes

161. - AE 4, CONSTANCIO II, Num, inv. 77/20/3a.

AE; 1,30; 14; 2; 12h; F.; sin procedencia

162. - AE 4, CONSTANCIO II, Num. inv. 75/21/49

Anv. DN CONSTANTIVS PF; AVG; Rev. RESTITVTOR REIP

AE; 1,95; 15; 1,5; 6h; M.G.; sin procedencia

163. - AE 4, CONSTANCIO II, RIC 10, Num, inv. 75/21/47

Anv. DN CONSTANTIVS PF AVG; Rev. GLORIA (EXERCITVS)

AE; 1,40; 13; 2,5; 6h; M.G.; sin procedencia

164. - AE 4, CONSTANCIO II; RIC 11, Num. inv. 77/20/7

Anv. DN CONSTANTIVS PF AVG, Rev. (FELTEM) REPARATIO

AE; 2,20; 15; 1,5; 12h; M.G.; Ceca Heraclea; sin procedencia

165. - AE 4, CONSTANCIO II; RIC 80, Num, inv. 77/20/7 bis

Anv. DN CONSTANTIVS PF AVG

AE; 1,40; 12; 2; 6h; M.G.; Ceca Roma; sin procedencia

166. - AE 4, CONSTANCIO II, RIC, 270, Num, inv. 75/21/44

Any. (DN)CONSTANTIVS (PF AVG)

AE; 1,90; 16; 1,5; 12h; M.G. Ceca Trier; sin procedencia

167. - AE 4, CONSTANCIO II; RIC 270, Num. inv. 75/21/66

Anv. DN CONSTANTIVS (PC AVG)

AE; 0,80; 12; 2; 12h; M.G.; sin procedencia

168. - AE 4, CONSTANCIO II; RIC 113, Num. inv, 77/20/6a.

AE; 1,80; 15; 2; 12h; M.G.; Ceca Nicomedia; sin procedencia

169. - AE 4, CONSTANCIO II; RIC 43, Num, inv. 75/6/6

Anv. DN CONSTANTIVS AVG

AE; 0,65; 11; 2; 11h; M.G.; Ceca Trier; sin procedencia

170. - AE 3, CONSTANCIO II; RIC 74, Num. inv. 75/21/46

Anv.DN CONSTANTIVS AVG

AE; 2,10; 18; 1,5; 12h; M. G.; Ceca Aquileia; sin procedencia

171. - AS 3, CONSTANCIO II; RIC 82, Num. inv. 77/20/3b

Any.DN CONSTANTIVS

AE; 1,45; 18; 2; 9h; M.G.; Ceca Sirmium; sin procedencia

172.-AE 4, JULIANO; RIC 114, Nurn, inv. 77/20/5

Any. DN. IVLIANVS

AE; 1,75; 14; 2; 6h; A.G.; Ceca Nicomedia; sin procedencia

173. - AE 3, JULIANO, Num, inv. 76/13/17

Any. DN IVLIANVS

AE; 4,35; 20; 3; -; F; sin procedencia

174. - AE 3, JULIANO; RIC 123, Num. inv. 81/27/3358

Anv. i..c. IVLIANVS AVG

AE; 2,15; 18; 1; 6h; B.G.; procedencia Tiermes (Soria)

175. - AE 2; GRACIANO; COHEN VIII, 130, 36

Any. (GRAT)IANVS PF AVG; Rev. REPARATIO REI PVB

AE; 4,20;24,5; 2; 6h; E.G.; Ceca Arelate; sin procedencia

176. - AE 3, GRACIANO; RIC IX, pI. IV,16, Num, inv, 1953

Any. GRATIANVS PF AVG; Rev. REPARATIO REIPVB

AE; 3,60; 22; 2; 12h; B.G.; procedencia Osma (Soria)

177. - AE 4, VALENTINIANO II; RIC 56b, Num, inv. 75/21/58

Anv. DN VALENTINIANVS PF A; Rev. VICTORIA AVG

AE; 1,98; 15,6; 1,6; 6h; Ceca Roma; sin procedencia

178. - AE 4, VALENTINIANO; RIC 56b, Nurn. inv, 75/21/61

AE; 1,25; 13; 1,5; 6h; M.G.; sin procedencia

179.-AE 4, VALENTINIANO II; RIC 56b, Num, inv. 75/21/63

AE; 1,35; 13; 1,5; 12h; M.G.; sin procedencia

180. - AE 4, VALENTINIANO II; RIC 8a, Nurn. inv. 75/21/40

Any. DN VALENTINIANVS IVN PF AVG

AE; 1,70; 14; 1,5; 6h; E.G.; Ceca Alejandria; sin procedencia

181. - AE 4, VALENTINIANO; RIC 26b, Num, inv. 75/21/40a

Anv. DN VALENTINIANVS IVN PF AVG; Rev. REPARATIO REIPVB

AE; 1,40; 14; 2,2; 12h; M.G.; Ceca Siscia; sin procedencia

182. - E 4, TEODOSIO; RIC 41, Nurn. inv. 75/21/64

Anv. DN THEO(DOSIVS PR AVG)

AE; 0,65; 13; 1; lh: M.G.; Ceca Thesalonica: sin -procedencia

183. - AE 2, HONORIO; RIC 47b, Nurn. inv. 81/23/1141

Anv. DN HONORIVS PF AV; Rev. GLORIA ROMANORVM

AE; 3,45; 18; 1; 6h; M.G.; Ceca Lugdunum; sin procedencia

184. - AE 3, HONORIO; RIC 89c, Nurn. inv. 1954

Anv. DN HONORIVS PF AVG; Rev. GLORIA ROMANORVM

AE; 5,25; 22,5; 2,5; 12; A.G.; Ceca Constantinopla; sin procedencia

185. - AE 3, HONORIO; RIC 27c, Nurn. inv. 1954a

Anv. DN HONORIVS PF AVG; Rev. GLORIA ROMANORVM

AE; 5,15; 20; 2; 12h; B.G.; Ceca Heraclea; sin procedencia

186. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 79/11/1

AE; 8,50; 26; 2; -; F; sin procedencia

187. - As, IMPERIAL ROMANO, Nurn. inv. 76/13/3

AE; 11,80; 26; 3,5; -; F; sin procedencia

188. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 76/3/4

AE; 11; 27; 3; -; F; sin procedencia

189. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 76/3/5

AE; 12; 29; 4,5; -; F; sin procedencia

190. - As, IMPERIAL ROMANO, Num, inv. 75/21/68

AE; 7,35; 27,75; 2,55; -; F; sin procedencia

191. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 75/21/68

AE; 10,60; 27,6; 3,8; -; F; sin procedencia

192. - As, IMPERIAL ROMANO, Nurn. inv. 75/21/69

AE; 11,85; 26; 3; -; F; sin procedencia

193. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 75/21/70

AE; 11,95; 26; 95; 2,9; -; F; sin procedencia

194. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 75/21/71

AE; 10,15; 25,10; 3,25; -; F; sin procedencia

195. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 75/21/72

AE; 13,20; 26,2;4,45; -; F; sin procedencia

196. - As, IMPERIAL ROMANO, Num, inv. 75/21/73

AE; 13,10; 27,2;4,55; -; F; sin procedencia

197. - As, IMPERIAL ROMANO, Num, inv. 75/21/74

AE; 12,65; 27,1; 3,6; -; F; sin procedencia

198. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 75/21/75

AE; 11,35; 25,4; 4,6; -; F; sin procedencia

199. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 75/21/76

AE; 13,20; 26; 4,6; -; F; sin procedencia

200. - As, IMPERIAL ROMANO, Num. inv. 75/21/77

AE; 15; 05;28; 4,55; -; F; sin procedencia

201. - AE 3, URBS ROMA; LRBC I, 654, Num, inv. 76/13/10

Anv. VRBS ROMA

AE; 2,20; 18; 2; 12h; A.G.; sin procedencia

CONCLUSIONES

Aun teniendo en cuenta que el numero de monedas del Museo Nacional no nos permite aportar gran cantidad de datos, para 10 cual seria necesario un mayor numero de piezas, S1 podemos esbozar y marcar algunos detalles que pueden pasar inadvertidos. Debemos tener presente que estas monedas no proceden de un lugar concreto, aunque S1 de una zona relativamente amplia.

EI grupo de monedas indigenas con epigrafe iberico representan el 30,84 % del total; las republicanas el 11,44 %; las coloniales romanas representan el 6,96 % Y las imperiales el 50,24 %. EI numero de piezas frustras es de quince y pertenecen todas ellas al bloque de monedas romano-imperiales. Como se puede observar el porcentaje de imperiales es el mas importante en cantidad, no olvidemos que la circulaci6n monetaria en esta epoca fue tarnbien mayor. Igualmente se debe destacar la existencia en el monetario de una pieza hispano-cartaginesa,

En el analisis perteneciente a las monedas indigenas con epigrafe iberico, se aprecia que en cincuenta y siete unidades presentan de forma visible su ceca de acufiacion, siendo patente el predominio de Arekoratas, Turiaso, Sekobirikes y Bolskan; el res to de las cecas y de mayor a menor son: Bilbinis, Sekaisa, Baskunes, Arsaos, Borneskorn, Konterbakorn, Iltirta, Titiakos, Orosis, Kelse, Bursau, Eralakos, Castulo y Tabania. El bloque de monedas romanorepublicanas consta de veintitres unidades: veintid6s son denarios y un as; la mayoria son de procedencia desconocida, si exceptuamos las procedentes de Tiermes.

Las colonias-rornanas, suman un total de catorce piezas. Siendo la mas abundante las cecas de Celsa y Caesaraugusta con tres unidades cada una, seguida de Bilbilis, Emerita y Osca, siendo Calagurris y Turiaso los centros que cuentan con tan s610 una moneda cada una.

EI auge, como es logico, 10 alcanzan las monedas imperiales que tiene un total de ciento una pieza, de las que ochenta y cinco pueden ser clasificadas cronol6gicamente. De estas ochenta y cinco piezas, dieciocho pertenecen al siglo I, representando un 21,17 %; nueve pertenecen al siglo II, representando el 1,58 %; doce pertenecen al siglo III, representando un 14,11 %; cuarenta y tres pertenecen al siglo IV, representando el 50,58 %, Y tres .piezas al siglo V, con un 3,52 %. En conclusi6n observamos una estabilidad en baja en los siglos Il Y III, un gran despegue en el IV y un brusco descenso en el v. Dentro del sigio I, destacan las piezas acufiadas por Claudio I que ascienden a trece. Del siglo II, destacan la acunacion de epoca de Antonino Pio con seis piezas. Del siglo III son las mas numerosas las de Gordiano con cuatro piezas y Galieno con tres. Del siglo IV, el incremento de mayor nurnero de monedas es la de Constante II con catorce unidades, seguida a gran distancia por la de Constante I con seis piezas. Las monedasdel siglo v son todas de Honorio. Dadas las caracteristicas de este monetariom no se pueden aportar mas datos que indican que los nucleos sorianos que mas monedas han aportado a este Museo son: Tierrnes, El Burgo de Osrna, Valderrornan y los alrededores de Soria capital.

BIBLlOGRAFIA

ARGENTE, J. L., eISA, C. de Ia v otrcs: Tiermes .I. Madrid, 1980.

BEL.TRAN MARTiNEZ, A.: Curso (Ie Numisrntuica. Cartagena, 1950.

BEL.TRAN MARTiNEZ, A.: Las monedas hispano-latinas, «Nurnisma» 147·149. Madrid, 1977.

BELTRii:-i M'IRT.iNEZ, A.: Las monedas hispano-latinas. «Nurnisma» 20. Madrid, 1956. ::ARSO'i, R.: Late Roman Bronec Coinage. London, 1965.

CO I-I rx, H.: Description historique des monnaies frappes sous l'Ernpire Romain, Graz, 195j. CRAWFORD, M. H.: Ranum Republican Coinage. Cambridge, 1974.

DOMl1\GuEZ, A.: Las cecas ibericas del Valle del Ebro, Zaragoza, 1979.

GARCIA BEI.LlIJO, M." P.: Las moned.asde Castulo en escrit ura indigene. Historia Nurnismatica de 1/11(l ciudad minera. Barcelona, 1982.

GrL. FARRES, 0.: La ceCil de la colonia Caesarea Augusta. «Arnpurias XII!». Barcelona, 1951. GIL. FAR RES, 0.: La moneda hispanica en la Edad Antigua. Madrid, 1966.

GUADJl1\, A.: Ni.mismat ica iberica e ibero-romana. Madrid, 1969.

MARTi1\ VILI..S, R.: La circulacion nionet aria iberica. Valladolid, 1968.

MATTI1\GI.Y, H.: Coins of the Roman Empire in the British Museum. London, 1976.

MATTINGI.Y, H. y SY'iIlEN rAN, E.: The Roman Imperial Coinage, London, 1948-1966. Nwxsccus, J.: Las nionedas his panicas del Musco Arqueologico Nacional de Madrid. Barcelona. 1969.

PEREZ MARTiNEZ, M. P.: Las monedas de Cclsa ell 1'1 IV/liSCO Arqueologico Nacion al. "Nil, mario Hiispanico», "01. VI. Madrid, 19j7.

Rl'IZ TRAPERO, M.": Las acuiiaciones hispano-romanas de Calagurris. Barcelona, 1968.

Rl'IZ TRAPERO, M Las inonedas de Calagurris I'll el Museo Arqueologico Nacionat «Numario Hispanico», vol. V. Madrid, 1956.

V1DIL. BemDAN, J. M.": Fondos numismat icos de ta serie hispuno-lut ina de ia Tarraconense. "Acta Nurnisrnatica». Barce.ona 1983.

U'iTERMA1\N, J.: Monument a linguarurn hispunicarurn. Vol. II. Wiesbaden. 197j.

VIL.LIRONG.I GARRIG.I, L.: Las inonedas de Arse-Sagunt um. Madrid, 1967.

VILL.ARONG.I GARRTGA, L.: Las monedas his pano-cartaginenses, Barcelona, 1972.

VlLLilRONGA GARRIGA, L.: Las monedas ibericas de llerda. Barcelona, 1978.

VILLARONGA GARRIGA, L.: Numismat ica antigua prelatina. «Numismn. 147·149. Madrid, 197i. VIVES ESCCDERO, A.: La l110neda liispanica. Madrld. 1926.

Fondos monetarios de Ia serie Hispano - Latina de la Tarraconense en el Museo Arqueologico Nacional

INTRODUCCloN

Al continuar' con la ordenacion y el estudio de la coleccion de monedas hispano-romanas del Museo Arqueologico Nacional de Madrid, publicamos, dentro de laserie Hispano-Latina de la Tarraconense las cecas de Tarraco, Ilercavonia-Dertosa, Ilerda y Osicerda.

La extension de la coleccion hispano-romana y la urgencia de su conocimiento para Ia investigacion, nos obliga a no demorar por mas tiempo su publicacion.

Para nuestro estudio hemos tornado como modelo el trabajo de Vives Escudero «La Moneda Hispanica»,?

Dentro de la organizacion cronologica general, se ha atendido primordialmente el peso de cada ejemplar, ordenandolos de mayor a menor, ocupando el primer lugar de un grupo de monedas iguales, la de peso mas elevado, excepto cuando existe alguna pequefia variante 0 su estado de conservacion no permite una descripcion exacta.

La descripcion morfologica de las monedas integrantes del Catalogo comprende: el peso, que ha sido obtenido con una balanza de precision de ± 0,01 grs.; el modulo y el grosor del cospel, que ha sido medido con un pie de rey de una precision de 0,5 mms.; la conservacion sefialada' de acuerdo con el

I. Jose M: Vidal Bardan Fondos monetarios de la serie Hispano-Latina de la Tarraconense en el Museo Arqueologico Nacional. ACTA NUMISMATICA, 1983, pp. 75·104.

2. A. Vives Escudero. «La Moneda Hispanica». Madrid 1926.

1. M. VIDAL BARDAN

grado de desgaste de las piezas, siguiendo el criterio de uso: frustro (F), muy gastada (MG), bastante gastada (BG), algo gastada (AG), sin gas tar (SG) y flor de cufio (FC).

La direccion de los cunos viene expresada por un numeral que define la posicion del reverso sobre la numeracion de la esfera del reloj; la referenda bibliografica se da en las monedas expresada con el nombre del autor 0 bien con las siglas de uso general.

ABREVIATURAS DE LAS REFERENCIAS BIBLIOGRAFICAS

8·S: A. Banti - L. Simonetti. Corpus Nummorum Romanorum. Firenze, 1977. D: A. Delgado. Nuevo Metodo de Clasificacion de las Monedas Autonornas de Espana. Sevilla, 1873-1875.

GF: O. Gil Farres. La Moneda Hispanica en la Edad Antigua. Madrid, 1966.

GH: George F. Hill. Notes on Ancient Coinage of Hispania Citerior. New York, 1931.

GL: A. M. de Guadan y Lascaris, La Moneda Iberica. Catalogo de Nurnisrnatica Iberica e Ibero-Romana. Madrid, 1980.

Guaddn: A. M. de Guadan, Tipologia de las contramarcas en la Nurnismatica Ibero-Rornana. Numario Hispanico, Vol. IX; pags. 7-112. Madrid, 1960.

H: A. Heiss. Description Generale des Monnaies Antiques de l'Espagne. Paris, 1870.

S-K: CH. V. Sutherland & c. M. Kraay. Catalogue of Coins of the Roman Ernpire in the Ashmolean Museum. Part I Augustus (c. 31 B.C.-A.D.14). Oxford, 1975.

SNG: Sylloge Nummorum Graecorum. The Royal Collection of Coins and MedaIs Danish National Museum. Spain-Gaul. Copenhagen, 1979.

SNGD: Sylloge Nummoum Gaecorum Deutschland. Staatliche Miinzsammlung Miinchen, I.Heft.NR. 1-432. Hispania-Gallia Narbonensis. Berlin, 1968.

VE: A. Vives Escudero. La Moneda Hispanica, Madrid, 1926.

VG: L. Villaronga Garriga. La amonedacion de Tarraco y su aspecto metrologico. Ouademi Ticinesi di Numismatica e Antichita Classiche. 1977. Addenda et Corrigenda a «La arnonedacion de Tarraco y su aspecto metrologico». Ouaderni Ticinesi di Numismatica e Antichita Classiche. 1978.

VQ: M. Vidal Ouadras y Ramon. Cataloog de su Coleccion de Monedas y Medallas. Barcelona, 1892.

Anverso: Taro parado a la derecha, sobre linea de exergo. Encima del tore y debajo de la linea de exergo, leyendas latinas C.V.T.TARR.

Reverso: Figuras en pie y togadas de Cayo y Lucio, Leyenda latina suo perior e inferior CAESARES GEMINI.

Ref. bibliogr.: B-S 1 D: CLXXVII,65 GF: 1711 H: VIII-49 S-K: 999 VG: 3 VO: 971 VE: CLXIX,I.

TARRACO
I. Semis

Posicion ConserNum. Peso Modulo Grosor de cuiios vaci6n

1·1 5,69 21,0 2,0 6 AG 1·2 5,88 20,0 2,0 9 BG 1·3 4,50 19,5 2,0 12 MG 1·4 3,31 19,0 2,0 7 MG

Peso media de los 4 ejs. 4,59 grs [I.

Semis

Anverso: Taro parade a la derecha, sobre linea de exergo. Encima del toro y debajo de la linea de exergo leyendas latinas C.V.T.TARR.

Reverso: Figuras en pie y togadas de Cayo y Lucio, sosteniendo escudos circulares. Leyenda latina superior e inferior CAESARES GEM.

Ref. bibliogr.: B-S:4 D:- GF:1712 H:VIII-50 GH:V-4 GL:407 SNG:523 VG:2 VE:CLXIX,2 VQ:972.

Posicion ConserNZ/Ill. Peso Modulo Grosor de cuiios vacion II-I

Peso media de los 4 ejs. 4,01 grs

ru.

Semis

Anverso: Taro parado a la derecha, sobre linea de exergo. Encima del toro v debajo de la linea de exergo, leyendas latinas C.V.T.TAR

Reverso: Figuras en pie y togadas de Cayo y Lucio, sosteniendo escudos circulares. Leyenda latina superior e inferior CAESARES GEM.

Ref. bibliogr.: B-S:6 D:CLXXVII,67 GF: 1713 VG:2 VE:CLXIX,3 VQ:972.

Posicion ConserNum, Peso Modulo Grosor de cuFzos vacion III-I 4,71 18,5 2,0 9 BG Col. Sastre 6969 II1-2 4,04 20,0 2,0 9 BG 111-3 3,19 19,0 2,0 9

Peso medio de los 3 ejs. 3,98 grs

IV. Semis

Anverso: Toro parado a la izquierda, sobre linea de exergo. Encima del toro C.V.T., debajo TARR.

Reverso: Figuras en pie y togadas de Cayo y Lucio, sosteniendo escudos circulares. Leyenda latina superior e inferior CAESARES GEM.

Ref. bibliogr.: GF: 1714 VE: CLXIX,4 VG: 4.

Posicion ConserNum Peso Modulo Grosor de cuilosvacion

Peso media de los 2 ejs. 3,54 grs

Anverso: Toro parade hacia la derecha sobre linea de exergo. Anepigrafa y can grafila de puntos.

Reverso: Ara de Augusto con adornos. clipeo central y palma en la parte superior. Letras latinas a los lados C V TT. Grafila de puntos.

Ref. bibliogr.: D: CLXXVII,64 GL:411 GF:1972 H:VnI,48 VE:CLXIX,.J VG:22 VO:970.

Posicion ConserNIIIII. Peso Modulo Grosor de cuiiosvacion

Peso media de los 10 ejs. 4,94 grs

VI. Semis

Anverso: Taro parado hacia la derecha. Encima, leyenda latina TAR. Reverso: Leyenda dentro de laurea y el toro dentro de grafila de puntas.

Ref. bibliogr.: D:CLXXVII,63 GF:1973 GL:408 GH:V-3 H:VIII,47 SNG: 522 VE:CLXTX,6 VG:6 VO: 970.

Posicion ConserNum Peso Modulo Grosor de cuiios va cion

VI-I 3,51 18,0 2,0 9

VI-2 3,40 16,0 2,0 ? MG

Peso media de los 2 ejs. 3,45 grs

Col. Sastre 6971

V.
Semis

VII.

Cuadrante

Anverso: Toro parado hacia la derecha. Encima, leyenda latina TAR.

Reverso: Leyenda latinadentro de laurea C.V.T.

Ref. bibliogr.: GF: 1974 GH: V.3 H: VIII,47 VE: CLXIX,? VG: 7.

Num, Peso Modulo

Grosor de curios

VI n

Cuadrante

Anverso: Toro parado hacia la derecha. Encirna, leyenda C.V.T.

Reverse: Leyenda latinadentro de laurea C.V.T.

Rei. bibliogr.: VE: CLXIX,8 VG: 8.

IX.

Anverso: Toro parado hacia la derecha.

Reverso: Dent ro de laurea C.V.T.

ReI. bibliogr.: VE: CLXIX,9 VG: 6.

Cuadrante

Cuadrantc

Anverso: Toro parado hacia la derecha. Encima TV. Reverso: En el campo CAID, a veces con algun punto cle separaci6n.

Ref. bibliogr.: GF: 1976 VE:CLXIX,10 VG:9.

Ntirn. Peso Mcululo

Posicion ConserGrosor de cuitos vaci6n

X-I 2,89 12,0 2,5 2 BG

XI. AS

Anverso: Cabeza laureada de Augusto hacia la derecha, y, alrededor, leyenda latina IMP CAES AUG TR POT PONT MAX P.P.

Reverso: Cabeza afrontada cle Cayo v Lucio, encima C.L.CAES, debajo AUG.F y C.V.T. entre las cabezas.

Ref. bibliogr.: D: CLXXVII,68 GF: 1715 Gh: V-5 H: VIII,51 S-K: 1001 SNGD: 179·181 SNG:524 VE:CLXIX·ll VG:l VQ:973.

Peso media de los 14 ejs. 7,91 grs

XII. As

Anverso: Cabeza laureada de Augusto hacia la derecha y, alrededor, leyenda latina circular IMP CAES AUG TR POT PON MAX P.P.

Reverso: Cabeza desnuda de Tiberio joven, hacia la derecha; delante y detras, leyendas latinas C.V.T. TI CAESAR.

Ref. bibliogr.: SNG:525 VE:CLXIX,12

D:CLXXVII,69 GL:409 GF: 1716 H: VIII,52 SNG: 525 S-K: 1003 VQ: 975.

Peso media de los 14 ejs, 8,05 grs XIII.

Anverso: Cabeza radiada de Augusto hacia la izquierda, con arte de ultima epoca de Augusto. Leyenda latina alrededor DIVUS AUGUSTUS PATER.

Reverso: Ara de Augusto con adornos, cJipeo y laurea centrales en la base y palma en la parte superior. Letras latinas a los lados C V T T.

Ref. bibliogr.: D:CLXXVII,70 GF: 1960 GL:410 H:VIII,53 S-K: 1003 B-S: 1388 VE: CLXX,1 VG: 10 VO: 976.

Num. Peso Modulo

XIII-l 23,04 XIII-2 24,08 35,0 33,5

Peso medio de los 2 ejs.

XIV.

Posicion ConserGrosor de curios vacion 3,0 5 AG 4,0 12 AG 23,56 grs

Dupondio

Anverso: Cabeza radiada de Augusto hacia la izquierda. Alrededor leyenda latina DIVUS AU.GUSTUS PATER.

Reverso: Dentro de laurea, en dos lmeas, CVTT.

Ref. bibliogr.: D:CLXXVII,n GF:1961 GH:V-7 H:V-7 B-S:1390 VE:CLX,2 VG: 12.

Num. Peso

Posici6n ConserM6dulo Grosor de curios vaci6n

XIV-2 24,47 33,5 4,0 12 AG

XV.

Dupondio

Anverso: Cabeza radiada de Augusto a la izquierda. Alrededor DIVUS AUGUSTUS PATER.

Reverso: Templo octastilo, encima CVTT. Alrededor AETERNITATIS AUGUSTAE.

Ref. bibliogr.: D:CLXXVII,71 GF: 1962 H:VIII-54 B-S: 1389 VE:CLXX,3 VG: 11 VO: 977.

Num, Peso

Posicion ConserM6dulo Grosor de curios vaci6n

XV·! XV-2 23,33 17,17 33,0 3,0 6 BG 33,0 3,0 10 MG

Peso medio de los 2 ejs. 20,25 grs

XVI.

Dupondio

Anverso: Estatua de Augusto sentado a la izquierda, detras AUGUSTO, delante DEO.

Reverso: Ara de Augusto con adornos, clipeo y laurea centrales en la base y palma en la parte superior. Alrededor en dos lineas CVTT.

Ref. bibliogr.: GF: 1964 B-S: 1391 VE:CLXX,4 VG: 13.

Num. Peso Modulo

XVI-1 XVI-2

Peso media de los 2 ejs.

XVII.

1. M. VIDAL BARDAN

Posicion ConserGrosor de cuiios vacion 3,5 6 AG 3,0 9 BG 24,29 grs

Dupondio

Anverso: Estatua de Augusto hacia la izquierda, sentado en silla, con cetro y Victoria. Detras leyenda latina AUGUSTO, delante DEO.

Reverso: Dentro de laurea, en dos lineas CV.TT.

Ref. bibliogr.: GF: 1964 VG: 15 VE:CLXX,5.

XVIII.

Dupondio

Anverso: Estatua de Augusto sentado a la izquierda, detras AUGUSTO, delante DEO.

Reverso: Ternplo octastilo, encima CVTT, alrededor AETERNITATIS AUGUSTAE.

Ref. bibliogr.: B-S: 1391 D: CLXXVII,73 GF: 1965 GH: V-6 H: VIII,56 SNGD: 177 VE:CLXX,6 VG: 14.

Posicion ConserNum. Peso Modulo Grosor de cuiios vacion

Peso media de los 3 ejs. 24,76 grs

XIX.

Dupondio

Anverso: Estatua de Augusto sentado a izquierda, delante AUGUSTO, detras DEO.

Reverso: Templo octastilo, sobre podium can escalera central, encima CVTT, y alrededor AETERNITATIS AUGUSTAE.

Ref. bibliogr.: GF: 1966 D: CLXXVII,73 H: VIII,56 GL:412 SNG: 177 VG: 16 VE:CLXX,1 VQ:978.

Posicion ConserNum, Peso Modulo Grosor de cuiios vacion

Posicion ConserNum. Peso M6dulo Grosor de cuiios vaci6n

XIX-5 20,80 32,0 3,0 7 AG

XIX-6 19,87 34,0 2,5 2 AG Col. Sastre 6959

XIX-7 18,10 30,0 3,0 3 AG Col. Sastre 6960

XIX-8 16,94 33,0 2,0 II AG XIX-9 16,48 30,5 2,0 3 MG XIX-lO 16,34 31,0 3,0 9 AG

XIX-II 16,04 30,5 2,5 9 AG

XIX-12 15,69 33,0 3,0 9 AG

XIX-13 15,81 29,0 3,0 9 AG

XIX-14 14,55 32,0 2,0 6 AG

XIX-IS 12,97 31,0 3,0 12 MG

XIX-16 11,98 30,0 3,0 9 BG

Peso medio de los 16 ejs. 18,31 grs

XX.

Dupondio

Anverso: Cabeza de Tiberio, laureada a la izquierda. Alrededor TI.CAESAR DIVI.AUG.F.AUGUSTUS.

Reverso: Ara, encima una palmera, alrededor en dos lineas CV.T.T.

Ref. bibliogr.: B-S: 1388 D:CLXXVIII,78 GH:V-8 H:VIII,61 VE:CLXXI,2 VG:17 VQ:982 Posicion ConserNum. Peso Modulo Grosor de cuiiosvacion XX-I 23,33 36,0 3,0

Peso media de los 3 ejs. 21,60 grs

XXI.

Dupondio

Anverso: Cabeza de Tiberio, laureada a la izquierda. Alrededor TI.CAESAR DIVI.AUG.F.AUGUSTUS.

Reverso: Dentro de laurea, en dos !ineas CV.TT,

Ref. bibliogr.: VE:CLXXI,3 VG: 19 GF: 1968,

XXII.

Dupondio

Anverso: Cabeza de Tiberio, laureada a la izquierda. Alrededor TI.CAESAR DIVI.AUG.F.AUGUSTUS.

Reverso: Templo octastilo, encima CVTT, alrededor AETERNITATIS AUGUSTAE.

Ref. bibliogr.: VE:CLXXI,4 VG: 18 GF: 1969.

XXIII. As

Anverso: Cabeza laureada de Tiberio a la derecha, y alrededor, leyenda latina TI.CAESAR DIVI AUG.F.AUGUSTUS.

Reverso: Cabeza radiada de Augusto a la derecha, alrededor, leyenda latina DIVUS AUGUSTUSPATERC.V.T.TAR.

Ref. bibliogr.: D:CLXXVIII,74 GL:413 GF: 1970 GH:VIII,57 SNGD: 178 VE:CLXXI,5 VG:20 VQ:979.

medio de los 17 ejs. 8,44 grs

XXIV. As

Anverso: Cabeza laureada de Tiberio a la izquierda. Alrededor TI.CAESAR DIVI AUG F AUGUSTUS.

Reverso: Cabeza radiada de Augusto a laderecha. Alrededor DIVUS AU· GUSTUS PATER C.T.T.

Ref. bibliogr.: D: CLXXVIII,75 VE: CLXXI,6 VG: 21 GF: 1971.

Num. Peso Posicion ConserModulo Grosor de cuiios vacion

Peso medio de los 2 ejs. 11,66 grs

XXV. As

Anverso: Cabeza de Tiberio a Ia derecha, alrededor, leyenda TI.CAESAR DIVI.AUG.F.AUG.PONT.MAX.IMP.

Reverso: Cabeza afrontada de Gerrnanico y Druso, a la derecha GERMANICUS interna, a ·Ia izquierda DRUSUS externa, encima CAESARES, entre elIas C.V.T.

Ref. bibliogr.: D: CLXXVIII,76 GH: V-IO H: VIII-59 SNG: 527 SNGD: 180 VE:CLXXI,7 VG:23 VQ:980 GF: 1977.

Posicion ConserNum. Peso Modulo Grosor de cuilos vacion

Peso medio de los 11 ejs. 8,28 grs

XXVI. As

Anverso: Cabeza laureada de Tiberio a la derecha, con leyenda latina alrededor TI.CAESAR AUG.PONT.MAX.TRIB.POT.

Reverso: Cabeza afrontada de Drusus i Livia, entre elIas C.V.T. alrededor DRUSUS CAES.TRIB.POT.IUUA.AUGUSTA.

Ref. bibliogr.: D:CLXXVIII,77 GH:V-9 GF: 1978 GL:414 H:VIII-60 SNGD: 181 VE:CLXXI,8 VG:24 VQ:981.

Peso medio de los 16 ejs.

ILERCAVONIA

I. As

Anverso: Barco de vela, navegando hacia la izquierda, con vela cuadrangular, desplegada, cuadricula visible, leyenda latina debajo en dos lineas MUN HIBERA - IULIA.

Reverso: Barcaza de rio, navegando hacia la derecha, debajo leyenda latina ILERCAVONIA.

Ref. bibliogr.: D:CXLVI,2 GF: 1075 GL: 818 GH:X,l H: IX,2 VE: CXXV,l VG: 939 VQ: 825.

Num. Peso Modulo

Peso medio de los 3 ejs.

Posicion ConserGrosor de curios vacion

grs

II. As

Anverso: Barco de vela, de navegacion maritima navegando hacia la derecha, con vela cuadrangular desplegada, cuadricula y jarcia visible. Debajo leyenda latina en dos !ineas MUN HIBERA - IULIA. Grafila linear.

Rerverso: Barcaza de rio navegando hacia laderecha. Debajo, leyenda lao tina ILERCAVONIA. Grafica linear.

Ref. bibliogr.: GF:I074 H:IX,2 VE:CXXV,2.

Num. Peso Modulo

Posicion ConserGrosor de curios vacion II-1 9,25 24,5 2,0 9 AG Col. Sastre 6750 Guadan CV

III. Semis

Anverso: Barco de vela navegando hacia la derecha, debajo leyenda latinaen dos lineas DERT - M.H.IUL.

Reverso: Delfin en el centro, encima timon y debajo ancora. Debajo leyenda latina curvada, ILERCA VONIA.

Ref. bibliogr.: D:CXLVI,3 GF:I075 GL:821 GH:X,2 H:IX-3 VE:CXXV,3.

Posicion ConserNum. Peso Modulo Grosor de cuhos va cion III-I 3,01 19,5 1,5 6 MG Col. Sastre 6751 1II-2 2,88 19,0 1,5 2 MG

Peso medio de los 2 ejs. 2,94 grs

IV. As

Anverso: Cabeza laureada y con infulas de Tiberio hacia la derecha. Alrededor leyenda latina TI CAESAR DIVI AUG F.AUGUSTUS.

Reverso: Barco de vela navegando hacia la izquierda, con la vela desplegada y cuadriculada. Debajo y alrededor, leyenda latina M.H.I. ILERCAVONIA - DERT.

Ref. bibliogr.: D:CXLVI,5 GF:1848 GL:820 H:IX,l SNG:532-533 VE: CXXV,4 VQ:828. Posicion ConserNurn, Peso Modulo Grosor de cuiios va cion

IV·I 9,43

9,0222,0

Col. Sastre 6746 Guadan CV

Guadan CV

Guadan CV

Peso media de los 21 ejs. 7,33 grs

V. As

Anverso: Cabeza laureada y con infulas de Tiberio a la izquierda. Alrededor leyenda latina TI.CAESAR DIVI.AUG.F.AUGUSTUS.

Reverso: Barco de vela navegando hacia la izquierda con vela desplegada y cuadriculada. Debajo v alrededor levenda latina M.H.I. ILERCAVONIA DERT.

Ref. bibliogr.: D:CXLVI,5 GF: 1848 GH:X,3 H:IX,2 VE:CLXXIII,7

ILERDA

I. As

Anverso: Cabeza desnuda de Augusto a la derecha, rodeada de leyenda latinaIMP CAESAR DIVI F.

Reverso: Loba hacia la derecha, con leyenda latina en dos lineasencima MUN ILERDA.

Ref. bibliogr.: B·S: 1356 GF: 1109 H: X,21 SNGD: 124 VE: CXXXIV,l VG: 956 VQ:831.

Posici6n ConserNum. Peso M6dulo Grosor de cuhos vaci6n

Peso media de los 5 ejs. 6,60 grs II. As

Anverso: Cabeza desnuda de Augusto a la derecha, rodeada de leyenda latina DIVI F IMP AUGUST. Grafila linear.

Reverso: Loba hacia la derecha, con leyenda latina en dos ltneas encima MUN ILERDA.

Ref. bibliogr.: B-S:534 D:CL,21 GL:316 GH:X,4 H:X,21 SNG:534 SNGD: 124 S-K: 984-986 VE: CXXXIV,2 VG: 957 VQ: 833 GF: 1111. Posici6n ConserNum, Peso

Peso media de los 12 ejs. 6,29 grs

III. As

Anverso: Cabeza desnuda de Augusto a la derecha, rodeada de leyenda latina IMP AUGUST DIVI F.

Reverso: Loba hacia laderecha con leyenda latina encima ILERDA.

Ref. bibliogr.: D: CL,20 GF: 1110 SNGD: 125 S-K: 984-986 VE: CXXXIV-3 VQ:830.

Col. Sastre 6784

IV. As

Anveso: Cabeza desnuda de Augusto hacia la derecha, rodeada de leyenda latina IMP AUGUST DIVI.F.

Reverso: Loba hacia la derecha, encima leyenda latina ILERDA.

Ref. bibliogr.: D: CL,21 GH: X-4GF: 1112 S-K:984-986 SNGD: 125 VE: CXXXIV,4.

N�II1l. Peso

Col. Sastre 6785 Col. Ruiz-Casaux 424

Peso media de los 3 ejs.

V. As

Anveso: Cabeza desnuda de Augusto hacia la derecha, rodeada de leyenda latina DIVI F IMP AUGUST.

Reverso: Loba hacia la derecha, con leyenda latina en dos lineas MUN ILERDA encima.

Ref. bibliogr.: D: CL.22 GF: 1115 S·K: 987 VE: CXXXIV,S VQ: 834.

Peso

VI. As

Anverso: Cabeza desnuda de Augusto hacia laderecha. Leyenda latina curvada detras y recta delante de la cabeza IMP AUGUST DIVI F.

Reverso: Loba avanzando hacia laderecha sobre linea de exergo. En la parte superior y debajo de la linea de exergo, leyendas latinas MUNICIP ILERDA,

Rf. bibliogr.: D:CL,2 GL:317 GF: 1113 H:X,22 SNGD: 126 S-K:987 B-S: 1359 VE: CXXXIV,6 VQ: 834,

Posicion ConserNum, Peso Modulo Grosor de cuiios va cion

CoL Sastre 6787 VI-2 7,8523,5

Peso medio de los 3 ejs. 7,34 grs

I. Ases

Anverso: TICAESAR AUGUSTUS, Cabeza laureada y con infulas de Tiberio hacia laderecha.

Reverso: MUN.OSICERDA. Toro parado hacia la derecha, con la cabeza de frente, sobre linea de exergo.

Ref. bibliogr.: D: CLX,3 GF: 1945 GL: 809 H: XXVII,2 VE: CLIX,1 SNGD: 152 VQ: 1076 VG: 1076.

Posicion ConserNl�111. Peso Modulo Grosor de cuiios va cion I-I 14,30

CoL Sastre 6863 1-2 13,95

Contramarca P en reverso Guadan XV CX XVII

Peso medio de los 8 ejs. 11,34 grs

II. Cuadrante

Anverso: TI.CAESAR AUGUST. Cabeza con infulas de Tiberio hacia la derecha, con la cabeza de frente.

Reverso: En el campo, en dos lineas, MUN-OSIC,

Ref. bibliogr.: D:CLX,4 GF:t948 GL:811 H:XXVII,3 VE:CLlX,3 VQ:921.

TARRACO
XIII- 2
XVI-2
X I V-1
XVIII-3
XV"'1
XIX-9
I LERCAVONI A
IV-12
V-1
ILERDA
1-2
III "5
IV-2
OSICERDA

Sobre los pretendidos denarios de Caesaraugusta

La finali dad del presente articulo es, esencialmente, intentar una aproximacion a un problema numismatico y, por tanto, hist6rico y econ6mico, que ya cuenta con varias decadas de antigiiedad. Las piezas que vamos a estudiar desde su primera atribuci6n a Caesaraugusta por L. Laffranchi (1912, p. 155 Y ss.), han sido objeto multiple de atenci6n, fundamentalmente en los aspectos estilistico y metrol6gico, no habiendose cuestionado seriamente el tema de su pertenencia a la colonia augustea de la Hispania Citerior.' Afiadamos que, fundamentalmente, y hasta Ia aparici6n de la muy reciente de Sutherland, se han utilizado dos obras para catalogar estas piezas: Mattingly y Sydenham, 1923, pp. 83-84, y Mattingly, 1976, p. cviii y ss. Nosotros, hemos querido introducirnos al tema partiendo de una serie de puntos esenciales: hallazgos de denarios de este tipo en la Peninsula Iberica (a 10 que afiadimos una breve introducci6n sobre el posible volumen de producci6n de la ceca), y referencias a descubrimientos de los mismos realizados en el resto de Europa; otro apartado tratara el tema de los tipos y retratos; luego hablaremos de la metrologia, para mas tarde intentar establecer una cronologia fiable; por ultimo, haremos algunas consideraciones sobre las contramarcas, y se daran las conclusiones que creamos oportunas. El material de partida, ha consistido en 71 denarios de CaesaraugLista, y 26 de Colonia Patricia, pertenecientes a los fondos del Gabinete Numismatico del Museo Arqueol6gico Nacional, donde se encuentran en el Armario 16, Banl. En Sutherland, 1984, pp. 24-25, se pueden encontrar una muy cornpleta vision de la bibliografia al respecto.

CASTROMAO 2 iTRIClO' iHUESCA?

ALBACETE 2 v 2'
BARROCA DO ANTERO
Hallazgos de monedas de Ceca Incierta 1 en la Peninsula Iberica

dejas 23-24-25, asi como las piezas de estos talleres pertenecientes a la Coleccion Sastre.'

Algunas aclaraciones son necesarias: en adelante, nos referiremos al origen de estas piezas como de Ceca Incierta I, llamando Ceca Incierta 2 a las de Colonia Patricia. Con el fin de clasificar mas agilmente las monedas, incluimos un catalogo de las mismas en que se hace constar: su procedencia y ceca, un nurnero convencional que se les asigna, la referencia al catalogo de Sutherland (1984), la posicion de curios (ejes) segun el sistema horario, el modulo, peso, contramarcas si las hay (yen que cara) observaciones, y el nurnero con que figuran en las laminas de fotografias (con la indicacion Anv. o Rev. si solo se ilustra una superficie de la pieza).

CIRCULACION

Sutherland (1978, pp. 168 a 170), efectua algunas reconsideraciones sabre las dos Cecas Inciertas. Los datos estadisticos que se deducen de las colecciones que el estudio (haciendo ya constar la posibilidad de errores procedentes de los conceptos seguidos en la forrnacion de esas colecciones), Ie inducen a afirmar que: «'Spain]' was a relatively small mint, in both typevariety and total output», dando una cronologia a las acufiaciones de 19-18 a.n.e. En su libro publicado en 1984, en la p. 26, tras expresar sus dudas sobre la posibilidad de que un estudio de lasareas de distribucion del oro y la plata, debido a la circulacion universal y prolongada de estes (da en p. 10 una vida media de 50 afios para la plata), pudiera aclarar algo la cuestion de su origen, expresa la creencia de que las polemicas cecas pudieron estar en Espana. Los argumentos que aduce son, ciertamente, coherentes.

Con el fin de intentar aclarar mas concretamente el problema, y pese a la advertencia de Sutherland, procedimos a una busqueda intensiva, tanto en la bibliografia arqueologica como en la numismatica, de las noticias referentes a aparicion de piezas de Ceca Incierta 1 en la Peninsula Iberica.' Los resultados son los siguientes:

-

Existe una pieza de este tipo en el Museo Provincial de Huesca, (A. Dominguez, 1979, pp. 26 Y 31), clasificable como Sutherland 40a. La autora del articulo donde se publica, nos ha comunicado su impresion de que, dado el tarnafio escaso del monetario de dicho Museo, y las piezas que 10 integran, es de suponer que sus monedas procedan de donaciones 0 adquisiciones de hallazgos efectuados en la provincia de Huesca, 0, en todo caso, en la Peninsula Iberica. Crawford (1969, p. 131), habla de la aparicion en Tricio (La Rioja) de un tesorillo de denarios con piezas del tipo «CAESAR AUGUSTUS/ SPQR CL V with Victory and shield», sin especificar mas. No sabemos si algunas de estas piezas son de Ceca Incierta 1.

2. Aprovechamos para exprcsar nuestra gratitud, al personal del Gabinete Numismatico del M.A,N" POl' las cnorrncs facilidades que nos dieron en la realizaci6n de nuest ra labor.

3, Vel' mapa de «Hallazgos de moncdas de Ceca Incierta 1 en la Peninsula Iberica»,

MARQUES

Ferro Couselo y Cavada Nieto (1976, p. 156), dan noticia de dos de estos numismas, aparecidos formando parte de un tesorillo en Castromao (Celanova,Orense), que corresponderian a Sutherland 33a (el numerado 2,31.) y 38b (el numerado 2.32.).

1. Pereira, I.-P. Bost y I. Hiernard (1974, p. 12), aportan a nuestro catalogo dos nuevas monedas. La n.v 122, muy mal conservada, impide una mejor clasificacion que la realizada por los autores. La n.v 123 corresponde a Sutherland 40a, de Ceca Incierta 1.

M. de Castro Hipolito (1960-1961, pp. 65 a 67), escribe sobre un tesoro de denarios hall a do en Barroca do Antero (Penarnacor, distrito de Castelo Branco), describiendo un ejemplar de Octavio Augusto como Cohen 97,4 que corresponderia a Sutherland 37a.

L. Villaronga (1971-1972, p. 308), sefiala entre las monedas pertenecientes al tesorillo de Albacete, dos que podrian corresponder a R.Le. 252-270 (Sutherland 36b-52a y b), y otras dos identificadas como R.I.C. 257 (Sutherland 42a y b) y R.LC. 253 (Sutherland 37a y b).

Por ultimo, M. C. Trapote y R. Martin Valls (1964, p. 144), describen un denario hallado en Clunia como R.Le. 252. Segun las referencias que nos indican, corresponderia a Sutherland 36a, pero la fotografia del mismo presentada en dicho articulo, muestra un retrato del estilo de Ceca Incierta 2, que corresponderia a Sutherland 52a, pero en valor de denario (R.LC. 270).

Habiendo intentado hacer una lista 10 mas completa posible de estos hallazgos, reconocemos, no obstante, sus limitaciones:

1) Es posible que, en bibliografia a la que no hemos tenido acceso, aparezca resefiada alguna mas de estas piezas.

2) La mala 0 nula descripcion que, hasta hace muy poco, se efectuaba de los haIlazgos monetales, posibilita que alguna pieza identificada como denario de Augusto simplernente, correspond a a esta ceca.

3) No olvidamos tarnpoco, que pueden encontrarse mas monedas de ceca Incierta 1, halladas en la Peninsula, en manos de particulares, en Museos (y sin publicar), en vias de publicacion por los directores de las excavacionesdonde se han hallado, etc.

Pese a todo, pensamos que estos nuevos aportes no haran variar sino escasamente nuestras conclusiones, que comunicaremos al final del trabajo.

Para obtener una vision de referencia, expondremos a continuacion algunas de las monedas que, del tipo estudiado, se han encontrado en el resto de Europa:

A) Crawford (1969, pp. 132 a 139), indica una serie de tesoros entre cuyas piezas se encuentran monedas que podrian corresponder a Ceca Incierta 1 0 Ceca Incierta 2, sin que podamos concretar mas a partir de los datos que el nos proporciona. Estos conjuntos son:

4. Vease bibliografia.

+ En Francia: Bourgueil, Metz y Ambenay.

+ En Italia: Palazzo Canavese, Montedoro, Gallignano, Monte Porzio Catone, Este, Aquileia y Terranova Pausania (Cerdefia).

+ En la zona oriental de Europa: Bastasi, Livno (Yugoslavia); Medovo y Pravoslav (Bulgaria); Tibru (Rumania) y en Grecia.

B) A. Balil (1974, p. 66), nos informa de las monedas de Ceca Incierta aparecidas en la zona Rhin-Danubio:

+ 1 denario en el campamento de Oberhausen.

+ En la ciudad de Haltern, 2 denarios.

+ 1 denario en Eisemberg.

A partir de estos datos, expondremos mas tarde una sintesis de nuestra opini6n. Para completarlos afiadimos como contraste la plata de P. Carisio que, segun las obras anteriores, ha aparecido en Europa:

A-2) Crawford (1969, pp. 132 a 139):

+ En Francia: Bourgueil y Quiberon.

+ En Italia: Santo Stefano Roero, Montedoro, Monte Porzio Catone, Este, .Aquileia y Terranova Pausania (Cerdefia).

+ En la zona oriental de Europa: Grecia.

B·2) A. Balil (1974, p. 67):

+ 1 denario en Vindonissa.

+ 3 denarios en el campamento de Oberhausen.

+ 1 quinario en la ciudad de Haltern:

TI POS Y RETRATOS

Es este quiza el aspecto mas debatido de estas piezas, y vamos a proceder a su analisis por el orden que en el titulo se expresa. Acerca de los tipos, comencemos haciendo algunas consideraciones generales: Ningun taller de la Tarraconense presenta tipos, en los reversos, relacionables con los denarios de Ceca Incierta 1, en las fechas en que la acufiaci6n de estes se produce (aunque exista un precedente, que muy dudosamente puede utilizarse como tal, en las monedas de la Colonia Victrix Iulia Lepida. donde aparece el busto de Marte en anverso: ver M. F. Beltran Lloris, 1980, p. 54). Estos mismos autores, comentan tarnbien en la p. 30 de su trabajo que, en esta Provincia, no se da el titulo monetal CAESAR AUGUSTUS; este, sin embargo, se muestra muy trecuentemente en las series de Ceca Incierta 1. Para comentar los reverses, utilizaremos como guia las Res gestae diui Augusti (A. Alvar Ezquerra, 1980-1981), aunque no exclusivamente. Alii puede encontrarse la explicaci6n de SIGNIS RECEPTIS (R.g.d.A. 32.2), que hace referencia a un hecho acaecido en 20 a.n.e.; asi como el tipo de MARTIS ULTORIS con el templo y las insignias, de igual origen. Se explican tarnbien en R.g.d.A. 34.1 v 2, las representaciones de los laureles, la corona civica, el

MARQUES

«clipeus virtutis», y sus correspondientes leyendas, todo ello concedido a Augusto (como este mismo titulo), en 27 a.n.e.

Estos honores y sirnbolos son muy queridos al «princeps», y, como dice J. Beranger (1953, p. 275), era para el el mayor titulo de gloria haber salvado a los ciudadanos. Sefialemos, asi mismo, que efectua Augusto uniones de elementos que Ie son muy caros (y muy significativos de cara a la politica de forrnacion del regimen conocido como Principado), pues deposito las ensefias devueltas por Phraates IV en el templo construido a Marte Vengador (en 29 a.n.e.), y que se levantaba en el lugar de la muerte de Cesar (R.g.d.A. 32.2).

Por ultimo, nos encontramos con la representacion del «Sidus Iulium», que, como escribe Mattingly (1976, p. cxi), puede hacer referencia a la aparicion de un cometa en 17 a.n.e., al que se saludo como astro del Divino Julio. Constituye un paso mas en la iniciacion (y su propaganda) del cuito oficial a los principes como «diui».

En 10 referente al retrato, ya hemos dado la indicacion del lugar donde pueden encontrarse las especulaciones y teorias que este tema ha suscitado. Suscribimos las opinions y advertencias que Crawford (1969, p. 3) expresa sobre la clasificacion de acufiaciones basada en criterios estilisticos. Un metodo tal, puede ayudar a otros argumentos, pero es totalmente insuficiente por sf solo. No hara sino establecer una cronologia relativa, en que el tipo copiado sera anterior al que le copia. Cuestion aun mas compleja, es la de la semejanza de estilos entre retratos utilizados en divers as denominaciones monetarias. Sutherland (1984, p. 26), sigue dejando abierta, prudentemente, la posibilidad de que las fuertes semejanzas retratisticas entre las producciones de Ceca Incierta 1 y 2, Y el bronce hispanolatino de la misma epoca, indiquen UD origen espafiol de esa plata.

Las reflexiones que M. Grant realiza sobre el tema que nos ocupa, nos parecen logicas y muy validas para ser consideradas antes de plantear hipotesis basadas en el retrato.' No cabe duda que la imagen del «princeps» se difunde primeramente a traves del oro y la plata, que tienen una circulacion universal, y por eso, las semejanzas que en los retratos del bronce pueda haber con ellos indicaran que su acufiacion es posterior, y en absoluto que esos aureos y denarios (que, adernas, no hacen referencia expresa 0 indirecta a ceca alguna), sean producciones procedentes de las ciudades que copian sus retratos en el bronce.

Por ultimo, hagamos breve referencia a las imitaciones de denarios de las dos Cecas Inciertas, de las que habla Mattingly (1976, p. cxii). En M.A.N. 21 Y 22 (N.D 11 Y 12), tenemos dos ejemplos de ellas. Su arte es notoriamente peor, aunque su peso no necesariamente es menor, como en el caso de M.A.N. 21. AI· gunas de estas piezas, pudieron realizarse coetanearnente, 0 poco despues, a la epoca de plena circulacion de los originales que imitan.

'v1.ETROLOG1A

Referencia obligada en este tema, es la obra de D. R. Walker (1976), en la que se realizan estudios de peso y aleacion de Ceca Incierta I y de Ceca In-

5. Ver M. Grant, 1953, pp. 77-78, y 1969 pp. 82 y 122-123.

cierta 2, entre otras. En 10 que respeeta al grado de pureza, en las pp. 22 y 23 de la eitada obra, se extraen las conclusiones que emanan de los analisis efectuados sobre las monedas de estas eeeas. Resaltamos de ellas, la evidente existeneia de un «grupo occidental», con un poreentaje argenteo claramente superior en el denario al de las eeeas italianas. Lo eonstituyen: Emerita, las dos Ceeas Ineiertas y Lugdunum, sin diferenciaeiones estadisticas entre ellas. Asegura Walker, que sus analisis no resuelven la euesti6n de la localizacion de las dos Ceeas Ineiertas; la semejanza de ambas entre si, y a su vez con Emerita y Lugdunum, haee que puedan haberse encontrado en Hispania 0 en la Galia, sin que sea posible preeisar mas, salvo que son ceeas claramente distinguibles de las italianas.

En el aspeeto metrol6gico, nos indica los siguientes valores:

Ceca Incierta 1 (p. 8):

x 3,74 grs.

S 0,23

Ceca Incierta 2 (p. 10):

x 3,60 grs.

S 0,25

Por su parte Sutherland (1978, p. 164), ha realizado una tabla de freeuencias para observar los !imites entre los euales se agrupan los pesos maximos normales. Dentro de la fuerte uniformidad que las aeufiaeiones augusteas suponen, el resultado !leva a mostrar una identidad aun mayor entre el oro y la plata de las dos Cecas Inciertas, en el aspecto metrol6gico. Unido esto a los datos de Walker, nos lleva a pensar en una ubicaci6n en el Occidente del Imperio, y eierta proximidad, para arnbas ceeas.

Nosotros, hemos realizado pruebas metrol6gieas con el fin de verificar si un nurnero mas alto de ejemplares que el utilizado por Walker, hacia 0 no carnbiar sus conclusiones.

Para ello, partimos de las monedas del M.A.N., procurando que estuviesen en el mejor estado de conservaci6n po sible aquellas que ibamos a emplear con eSle fin. Hernos utilizado:

Para Ceca Incierta I:

+ M.A.N. n.v 1 a 20, 23 a 55, y 57 a 70.

+ Walker (1976, p. 8), n.v 101 a 112.

+ Giard (1976), n." 1.283 a 1.290, 1.292 a 1.303,1.305 a 1.308, 1.310 a 1.327 y las dos presentadas a continuaci6n de esta ultima.

+ Lasdos piezas de esta ceca aparecidas en Castromao.

TOTAL: 125 ejemplares.

Para Ceca Incierta 2:

+ M.A.N. n." I a II, y 13 a 26.

+ Walker (1976, pp. 9 Y 10), n.v 113 a 180.

+ Giard (1976), n.v 1.098 a 1.102, 1.104 a 1.110, 1.112 a 1.122, 1.125 a 1.129 y 1.132 a 1.135.

TOTAL: 125 ejemplares.

RESULTADOS:

+ Ceca Incierta 1:

x 3,64 grs.

S 0,227

V 6,23 %

Moneda mas ligera: M.A.N. 38 2,82 grs.

Moneda mas pesada: M.A.N. 24 4,06 grs.

+ Ceca Incierta 2:

x 3,61 grs.

S 0,248

V 6,86 %

Moneda mas ligera: M.A.N. 14 2,74 grs.

Moneda mas pesada: M.A.N. 15 3,96 grs. Pero Giard n." 1.203 (no empleada en estadistica) pesa 4,08 grs.

Hemos disenado las distribuciones de los pesos de Ceca Incierta 1 y 2,1' utilizando las 125 piezas de cada una de ellas que se usaron para encontrar los datos antes expuestos, y empleando como base las operaciones propuestas por L. Villaronga en Acta Numismatica IX (1979, p. 12), que parten de una formula expresada en Hewlett-Packard, programa 50.458.

Para calcular el numero de intervalos, la amplitud del intervalo, y el Iimite del intervale central, partimos de las piezas de Ceca Incierta 1, circunscribiendo los datos de Ceca Incierta 2 dentro de estos resultados. Helos aqui: Nurnero de intervalos: 8.

Amplitud del intervalo: 0,15.

Limite del intervalo central: 3,71 y 3,56. Distribucion por intervalos:

Ceca lnciert a Ceca Incierta 2

2'67 a 2'81

2'82 a 2'96

2'97 a 3'11

3'12 a 3'26

3'27 a 3'41

3'42 a 3'56

3'57 a 3'71

3'72 a 3'86

3'87 a 4'01

4'02 a 4'16

6. Ver «Histograrna de pesos» y «Graf'ica de pesos».

HISTOGRAMA DE PESOS

Ceca Incierta 1: lineacontinua, Ceca Incierta 2: linea discontinua,

GRAFICA DE PESOS

Ceca Incierta 1: linea continua, Ceca Incierta 2: linea discontinua.

MARQUES

Mas tarde comentaremos estos resultados.

Con el objeto de comprobar si existia alguna relacion directa entre los valores (pesos) de las variables Ceca Incierta 1 y Ceca Incierta 2, procedimos a hallar su coeficiente de correlacion simple lineal, siendo el resultado:

r == 0,13522699

por 10 que nos qued6 claro que no la habia, al menos significativa.

CRONOLOGIA

Vamos simplemente a dar una ambientacion cronologica a la epoca (en sentido amplio) en que se acufiaron estas piezas:

27 a.n.e.: el 16 de enero, el Senado otorga a Octavio el titulo de Augusto. Este parte, en ese afio, para la Galia e Hispania. Hay guerra en Cantabria (ver los triunfos «ex Hispania» concedidos a los gobernadores de la Tarraconense y la Lusitania por sus victorias en las guerras cantabras en Fontes Hispaniae Antiquae, 1940, passim).

27/26 a.n.e.: concesion a Augusto de los laureles, el «clipeus virtutis», etc.

26 a.n.e.: Augusto sigue en Hispania. Guerra en el Noroeste de la Peninsula.

25 a.n.e.: a finales, Augusto regresa aRoma. Acaba la primera fase de las guerras cantabras. Se funda Emerita Augusta. P. Carisio actua como «deductor. de la colonia.

24 a.n.e.: Augusto llega a Rorna, y manda cerrar las puertas del templo de Jano. Sublevaci6n cantabro-astur (sofocada). c:: Fundaci6n de Caesaraugusta?

23 a.n.e.: Augusto asume la «tribunicia potestas» con caracter vitalicio, tras renunciar al consulado. A partir de ahora, es mas frecuente la aparicion de su cabeza en las monedas con corona de encima 0 laurel.

22 a.n.e.: Augusto dedica un templo a Jupiter Tonante en el Capitolio. Guerra en el Noroeste de Hispania.

20 a.n.e.: 12 de mayo: devolucion de los partos a los romanos de las ensefias y los prisioneros tornados a Craso en Carras. Nace C. Caesar.

19 a.n.e.: Augusto asume el poder consular con caracter vitalicio. Agrippa llega a Hispania con plenospoderes para terminar las guerras cantabras, cosa que hace. Augusto ordena cerrar de nuevo las puertas del templo de Jano.

17 a.n.e.: Se celebran en Roma los «Ludi Saeculares». Proclamacion de la «Pax Augusta». Aparicion del «Sidus Iulium», Propaganda monetal de los Julios. Nace L. Caesar.

16 a.n : Se producen insurrecciones en Cantabria, rapidamente aplacadas.

15 a.n.e.: Segunda venida de Augusto a Hispania. Realiza la reforma administrativa, que debio planear ensu primer viaje. Funda nuevas colonias.

14 a.n.e.: Augusto termina la reorganizacion de Hispania y vuelve a Roma. Entre 24 y 15/14 a.n.e. debe producirse la fundacion de la Colonia Caesaraugusta.

Sefialernos, finalmente, que las acufiaciones caesaraugustanas que A. Beltran Martinez (1956, pp. 14 y 15) identifica como pertenecientes a los afios 23 a 15/14 a.n.e. son ases con la cabeza de Augusto desnuda 0 laureada en anverso, y en el reverso el tipo de la yunta fundacional de la colonia.

La cronologia que los diversos autores han atribuido a las seriesdebatidas oscila, pero siempre entre unos Ifmites bien definidos, en Iuncion de sus tipos y leyendas:

Grant (1953, p. 66), opta por asignarles una fecha para el inicio de su acufiacion de a partir de 25 a.n.e. Vuelve a ratificar esta cronologia en «From Imperium 10 Auctoritas», p. 83.

Mattingly (1976, p. cix), data las series de Ceca InciertaI en 18-17 a.n.e. Giard (1976, p. 48), las circunscribe a los afios 19-18 a.n.e. Sutherland (1984, pp. 5 Y 26), ad scribe estos denarios a los afios 19-18 a.n.e.

A modo de premisa diremos, como Wirzubski (1968, p. 105), que la aparici6n de leyendas en las monedas, no necesariamente implica referencias a actos ocurridos en el afio de emisi6n de las mismas, pudiendose aplicar esto a los tipos. Basta con observar que, el motivo de la yunta fundacional, aparece en piezas de las colonias mucho despues de haberse fundado estas. Lo mismo puede afirmarse de las acufiaciones que se realizan directamente en nombre del «princeps».

PUNZONES Y CONTRAMARCAS

Primeramente, indicar que no vamos a realizar un estudio pormenorizado acerca de los pun zones y contramarcas que se observan en las monedas que estudiamos en el M.A.N., ni los que aparecen en piezas fotografiadas 0 estudiadas en catalogos que incluyen estos numismas. Nos parece que no es, en absoluto, la tarea que aqui nos incumbe, pues el tema merece estudios mucho mas detallados y especificos. Nos limitaremos, pues, a describir en las TabIas de este articulo las que nos han aparecido, e intentar dar una vision general sobre el tema.

Podemos decir, en principio, que el problema que se plantea es mayor en el casu del oro 0 la plata que en el del bronce, aun cuando esta sea metropolitano, pues el area de circulaci6n de aquellos es mucho mas amplia, 10 cual complica el estudio de los simbolos 0 marc as que se afiaden a sus tipos originales. En el casu del bronce local, las conclusiones a que se ha llegado en el estudio de sus contramarcas no nos sirven de punto de referencia para las que poseen los denarios de Ceca Incierta 1. Por ejemplo, dice 1. M. Vigo Llagostera (1952, p. 34), siguiendo a otros autores, que «los resellos correspondieron a habilitaci6n provisional de numerario antiguo, desamonedado y, por consiguiente, retirado de circulaci6n, en momentos de penuria monetaria por cambio de la moneda local por la metropolitana». No nos es utiI esta idea, pues nuestras monedas son de metal noble, por 10 que una comprobaci6n de su ley ha de incluirse entre las causas del contramarcado. Adernas, son acufiaciones metropolitanas, sea cual sea su lugar de origen, por sus tipos y caracteristicas generales, 10 que invalida la aplicacion a nuestro casu de la conclusion de Vigo.

L. Villaronga (1971-72), nos provee de algunas ideas mas aptas al tema que nos ocupa. En pp. 315-318, subraya el hecho, comprobable facilmente, de que una contramarca nuede anarecer en diversos denarios, aunque el punzon que

la produce no sea siempre el mismo. Concluye tarnbien, en p. 319, que «una misma letra pudo ser aplicada en distintos momentos». Par ultimo, en p. 320, declara que no existe explicacion segura sobre su existencia, para el, aunque las identifica como contramarcas de cambistas, que de tal forma dan su visto bueno a estas piezas.

J. B. Giard (1976, p. 40), indica la gran cantidad de monedas de Augusto contramarcadas, de todas las denominaciones, tras 10 cual sefiala la enorrne variedad de las formas del distintivo afiadido. Cree tarnbien que son marcas de cambistas, que asi serialan las piezas que, a su juicio, poseen una calidad y peso optirnos.

Finalmente Sutherland (1984, p. 10), se muestra partidario de considerar las contramarcas como signos que la autoridad, sea a no local, coloca en las monedas para darles su aprobacion.

Respecto al porcentaje de contramarcas en los denarios de Ceca Incierta 1, 10 hemos calculado partiendo de las monedas del M.A.N. que nosotros presentamos, las utilizadas de Giard (1976) para la metrologia, que ya se han iridicado, y lasdos piezas aparecidas en Castromao:

TOTAL ESTUDIADAS: 113 piezas.

TOTAL CONTRAMARCADAS: 21 piezas = 18,6 %.

De los denarios de Augusto investigados por L. Villaronga (1971·72), correspondientes a varias cecas, nos dice en p. 319 que sobre un total de 49,S estan contramarcados 10 °/0.

CONCLUSIONES

Intentaremos a coru inuacion, desarrol lar en 10 posible las deducciones, que, a nuestro juicio, se desprenden de los apartados anteriores.

Respecto a l problema de laci rculacion, hemos de deci r, en primer Iugar, que los calculos del volurnen de p roduccion deCeca Incierta 1, efectuados por Sutherland, nos parecen sumarnente deficientes, Y ella porque no esta demostrado en absoluto el numero de afios en que fueron ernitidas: porque creemos insuficiente el numero de piezas empleadas para estos calculos, y porque su procedencia es espacialmente restringida como para extraer las conclusiones que se expresan.

Si ojeamos el volurnen V de la obra de Banti y Simonetti (1974), ob servaremos la gran cantidad de variantes de cunos, dentro de cada tipo, que poseen las ernisiones de Ceca Incierta 1.

Asi pues, y si bien su produccion es claramerue interior en volumen a la de Ceca Incierta 2 0 Lugdunum, no esta muy clare que cuantificacion exacta debe asignarsele en estes aspectos. Y menos en los concernientes a nume ro de curios, variantes 0 retoques de los mismos, etc.

Si mirarnos el mapa de las piezas encontradas de Ceca Incierta 1 en la Peninsula, veremos que son muy escasas. Delirnitan un area que comprende los dos iercios superiores de Hispania, y su nurnero seria de 6, consielerando solo las seguras, y 14 si contamos tcdas como de la ceca. Aunque se dupl ica ru este resultado, ello no al teraria nuest ras conclusiones. Pensamos que esta cifra es sumamente exigua, para una ubicacion peninsular. Las acufiaciones til' plata de P. Carisio, como LEG PRO PR, se revelan a traves de la bibliogralia consuJtada como escasas en sus hallazgos, a un nivel solo ligeramente superior

al de Ceca Incierta l. Pero esto es ya significativo, si pensamosque los denarios y quinarios del legado debieron acufiarse en una cantidad sensiblemente inferior, a juzgar por el numero de sus tipos, y las variantes de los mismos. Tampoco hemos constatado un nurnero apreciable de piezas deCeca Incierta 2 halladas en Espana 0 Portugal.

Los tesoros que Crawford sefiala, con numerario de las Cecas Inciertas, los utilizamos con independencia de si sus piezas son de una u otra, pues a efectos de aclarar localizaciones, las dos plantean el mismo problema. Observaremos que, en 10 referente a la distribucion, y comparando con las rnonedas de P. Carisio, Francia e Italia se muestran como lugares de aparicion comunes a ambas piezas. Pero en el este de Europa, son mucho mas frecuentes las acufiaciones de las Cecas Inciertas. Esto no es simplemente explicable por las diferencias en los volumenes de produccion, En la zona Rhin-Danubio, segun Bali! nos informa, es casi igual el monto de piezas de Carisio y el de Ceca Incierta 1 encontradas. La interpretacion creemos que es sencilla: varias legiones estacionadas en Hispania, durante las guerras cantabras (ver J. M. Roldan Hervas, 1974, pp. 191, 193, 199 Y 205), fueron trasladadas a estas areas en diversas fechas, todas ellas proxirnas al final de las acufiaciones de Ceca Incierta 1. Los denarios y quinarios del legado en Lusitania, debieron venir con las tropas, de la Peninsula Iberica. Extrafia, sin embargo, que no haya mayor nurnero de denarios de Ceca Incierta 1, pues su produccion fue superior.

En contra, puede aducirse que estas monedas, hechas 0 no en Hispania, debieran haber llegado con mas profusion al «limes», siendo esta aun mayor si se acufiaron mas cerca de las fronteras.

Sin embargo, cabe pensar, puesto que en el oriente de Europa aparecen con mas frecuencia las producciones de las Cecas Inciertas, y concretamente en unas areas que Augusto conquisto (salvo Grecia), puso en explotacion, 0 coloco en relacion de dependencia con el Imperio, y afiadiendo a esto una escasez manifiesta de descubrimientos de ellas en Hispania, que es en extremo dudosa la ubicacion en Caesaraugusta de su origen (yen Colonia Patricia). Creemos, asimismo, que no se ha investigado 10 suficiente sobre el tema de la circulacion en provincias del Imperio como Noricum, Pannonia 0 Raetia, por 10 que afecta a estas acufiaciones, Tarnbien avanzamos que es posible que su origen se encuentre mas cerca del «limes. renano-danubiano, seguramente en las Galias. Sefialernos, ademas, que su objeto quiza fuese (desde la perspectiva de la planificacion imperial, y a la vista de los hallazgos) mas aulico que economico, pues la verdadera necesidad de numerario argenteo fue cubierta por las emisiones lugdunenses posteriores. Esto se explica, porque es en las fechas en que Lugdunum comienza su labor, cuando grandes areas territoriales se integran deritro de la econornia general (y, por tanto, monetal) de Roma. No olvidemos tampoco, que es en ese momento cuando mas se potencia la actividad fundacional de colonias por parte de Augusto, coincidiendo con reformas de la administraci6n en las provincias. Todo esto, viene cerroborado por los hallazgos acaecidos tanto en Hispania, como en el resto de la Europa romana.

Pero, cuando esos procesos se inician, las Cecas Inciertas ya tienen en circulaci6n su numerario, y ella podria explicar que aparezcan alli donde la econornia moneta ria es incipiente v escasa, adernas de en las zonas plenamente integradas en el Imperio.

MARQUES

Siendo asi, ipor que, si estaban acufiadas en Hispania, son tan raras en en noroeste esas piezas supuestamente caesaraugustanas? iPor que no hay ningun ejemplar en el tercio sur de Hispania, zona completamente romanizada? Aun mas dificil nos parece explicar que en todo Aragon no haya sino una de estas piezas.

Los tipos de Ceca Incierta 1, segun ya hemos visto, abonan plenamente la idea de que su acufiacion responde a motivos iconograficos y planteamientos directamente ligados a la casa de Augusto, sin la mas minima relacion con un Iugar concreto del Imperio que pueda deducirse de este aspecto. Representan un tipo de ernision netamente metropolitana, en la que, sin interpretacion local alguna, se procede a difundir propagandisticamente una serie de hechos que incrementaron aun mas el afianzamiento del Principado. Todos ellos potencian la «auctoritas» de Augusto, con el ingrediente dinastico del «Sidus Iulium». Por tanto, es nuestra opinion que, identificada a grandes rasgos el area del Imperio en que se emitieron estas monedas, 10 principal seria intentar disfiar un mapa de su distribucion en todo el ambito politico de Roma y areas satelites, intentando, mas que concretar ubicaciones, precisar la causa economica que las motive y si esta se liga a zonas concretas.

No vamos a tratar el aspecto retratistico de la cuestion, pues suscribimos las opiniones citadas de que la difusion de la mondea de metal precioso es la que determina imitaciones en bronce, y no al contrario; y, como ya hemos advertido el cariz metropolitano de las emisiones que nos ocupan, intentar aclarar el problema por esta via es, creernos, imposible. Que el estilo sea parecido en algunas monedas hispanolatinas al de las que estamos estudiando, es normal por la sencilla razon de que esa plata llego (aunque, al parecer, no abundantemente) a la Peninsula Iberica.

Nada tenemos que afiadir a los analisis de aleacion realizados por Walker, aunque creemos poder hacer algunos comentarios metrologicos. Se observa que, al haber ernpleado un numero mayor de ejemplares, no ha variado practicamente la media de pesos ni la desviacion estandar propuesta por Walker para Ceca Incierta 2. Diferente es el caso de Ceca Incierta 1. Aqui, mientras se ha mantenido la desviacion estandar en un valor equiparable, la media aritrnetica ha descendido sensiblemente, acercandose mas a Ceca Incierta 2, 10 cual nos lIeva a pensar que algunas de las mediciones de Walker, realizadas con pocos ejernplares, necesitan una revision (por ejemplo, Emerita y Lugdunum). Los coeficientes de variacion de ambas cecas, indican una semejanza que no aporta nada significativo a los datos de Ia media 0 la desviacion estandar.

Si miramos las graficas de pesos, podemos observar que se produce una asimetria en las distribuciones. Asi, en Ceca Incierta 1 hay 83 monedas entre 3,57 y 3,86 grs., es decir, que su peso oscila en torno a los 3,71 grs. Pero mas importante es que 50 de elias (es decir, el 40 %), tienen un peso proximo a 3,78 grs. Ambas medidas se acercan mas a las presentadas por Walker, y apoyan 10 dicho sabre el volumen de ejemplares utilizados. Si la muestra no es suficientemente amplia, se corre el riesgo de que los componentes de la misma hayan sufrido una seleccion previa, efectuada en cualquier sentido, que altere el caracter real de los resultados. En el caso precitado, los denariosdebieron escogerse, al formar las colecciones, par su optima calidad.

En cambio, Ceca Incierta 2 posee 80 monedas (el 46 %) que se encuentran en torno a los 3,71 grs., 10 cual tambien se aleja notoriamente de la media.

Estas fuertes oscilaciones en los pesos, observables en ambas cecas, y que sin embargo se equilibran (aunque en las dos no son exactamente iguales) hasta dar medias parecidas, pueden tener varias explicaciones. A nosotros se nos ocurre que, siendo muy parecido el patron metrologico practice, asi como sus alteraciones, las soluciones a las mismas han de ser comunes. Y, piensese a veces la variacion es extrema, pues entre las monedas mas pesadas y las mas ligeras de estas series hay diferencias superiores al gramo. iPuede ser el motivo la imprecision de los sistemas de medicion usados? Ouiza si, pero en un sentido indirecto. Vamos a avanzar una hipotesis: cuando la autoridad entregase a un taller emisordeterminada cantidad de plata, para evitar fraudes, daria a los responsables del mismo la indicacion del numero de denarios que ese volumen de metal debia proveer. Si, debido a los margenes razonables de error de los instrumentos de control, las piezas pesaban mas de la media calculada, llegado un momento, y para no quedarse cortos en el numero de unidades producidas, habrian de reducir el peso de las mismas, hasta un limite no excesivo. Subrayamos el caracter hipotetico de 10 que acabamos de decir, y 10 mismo podrian formularse otras explicaciones.

Al tratar de la cronologia, ya hemos dicho que los tipos y leyendas dan mas un fecha «post quem» que una datacion absoluta. Tambien se ha visto que la nula relacion entre los motivos de Ceca Incierta 1 y los del bronce de Caesaraugusta entre 23 y 15/14 a.n.e. no ayuda a aclarar la cuestion. Ariadamos a todo esto, que la Colonia Caesaraugusta tiene una fecha fundacional muy debatida, 10 que aun complica mas el tema, y que oscila entre 24 y 15/14 a.n.e. Elude algo el problema, la consideracion de que el caracter de las emisiones es metropolitano, 10 que 10 desliga de pensar en la fecha de una fundacion colonial. Para su produccion, no es necesario que una colonia este constituida oficialmente.

Dicho esto, se puede afirmar que es prudente reducir el «terminus post quem» al 27/26 a.n.e., pues a partir de ahora ya puede figurar en las monedas la leyenda AUGUSTUS, y los tipos del «clipeus virtutis», la corona civica y los laureles.

Nuestra duda acerca de la tradicional ubicacion de la ceca en Caesaraugusta, hace que deban ser otros los argumentos que retrasen (si hay que hacerlo) esta fecha, y no los concernientes a la Iundacion de la colonia.

Duran las emisiones hasta aproximadamente 17 a.n.e., afio en que aparece el «Sidus Iulium», no pudiendo retrasarse mucho mas la cronologia, pues en 15 a.n.e. tomara el relevo de ambas Cecas Inciertas Lugdunum.

No obstante, y dado que tampoco parece que el volumen general de em isiones de Ceca Incierta 1 sea muy grande, quiza deba disminuirse bastante el intervalo de 10 afios que media entre 27/26 a.n.e. y 17 a.n.e. De momento, no creemos poseer datos para concretar mas.

En el tema de las contrarnarcas, podemos solo decir que quiza no siempre indiquen las piezas de peso optirno, como se comprueba vi endo los ejemplares M.A.N. n.v 37, Y mejor en M.A.N. n.? 65, ambos de Ceca Incierta 1. Es posible que en estos casos esten dando una conformidad legal a monedas ya deterioradas en la epoca.

MARQUES

En 10 tocante a los porcentajes de piezas contramarcadas, nos limitamos a presentarlos, pues seria necesario un estudio considerablemente mas am, plio para intentar sacar conclusiones al respecto.

En resumen, 10 unico claro para nosotros es la pertenencia al «grupo occidental» de esta ceca, pero su localizacion es dificil de concretar, siendo bastanteevidente que no se hallo en Hispania. Por tanto, y puesto que su metrologia y ley parecen ligarse a los modules emeritenses y lugdunenses, habra que pensar en las Galias.

BIBLlOGRAFIA

ALVAR EZQUERIH, A. (1980·1981): "Las Res Gestae Divi Augusti.. Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiu, p. 109 y ss. Madrid.

B\L1L, A. (1974): «Moneda hispanica en la zona Rhi n-Danubio». Con imbriga vol. Xlf, p. 63 y ss.

8.-\NTl, A. Y SIM ONETTL, L. (1974): «Corpus Nummorum Rornanorum». Vol V (Augusto). Firenze.

BELTR.4N LLOR1S, F. Y BELTRAN LLORIS, M. (1980): «Nurnismatica Hispanorrornana de la Tarraconense». IV Congreso Nacional de Nurnismatica. Ponencias, p. 9 ySS. Alicante.

BELTR.�N MARTiNEZ, A. (1956): «Las monedas ant iguas de Zaragoza». Nurnisma VI, n." 20, p. 9 y ss. Madrid.

BERANGER, I. (1953): «Recherches sur l'aspect ideologique du Principat». Basel (Reinhardt).

CASTRO HIPOLITO, M. de (1960-1961): «Dos tesouros de moedas romanas em Portugal». Conimbriga 11-111, p. 1 y ss.

CO HEN, H. (1880): «Description historique des monnaics trappees sous l'Empire remain». Vol. I, 2." ed. Paris.

CRAWFORD, M. W. (1969): "Roman Republican Coin Hoards». Londres.

DOMiNGUEZ, A. (1979): "Las monedas antiguas del Museo Provincial de Hucsca». Symposium Numisrnatico de Barcelona II, p. 25 Y S5.

FERRO COUSELO, I. Y CWADA NIETO, M. (1976): «Las moncdas de Castrornao». Bole/in Allriense VI, p. 149 y ss. Orense.

Fontes Hispaniae Antiquae, Fasciculo V (1940): «Las gucrras de 72,18 a. de 1. C.». Edici6n y comentario por A. Schulten. Universidad de Barcelona.

GIARD, I. B. (1976): «Catalogue des monnaies de l'Empire romain I. Auguste». Paris.

GRANT, M. (1953): «The six main Acs coinages of Augustus». Edinburgh.

GRANT, M. (1969): «From Imperium to Auctoritas». Cambridge.

LAFFRANCHI, L. (1912): «La monetazione di Augusto I; Zecche della Espagria». Rivist a Italiana di Numismativa XXV, p. 155 y ss.

MATTINGLY and SYDENI-IAM, (1923): «Roman Imperial Coinage. Vol. I: Augustus to Vitellius». Londres (R.LC.).

MATTINGLY, H. (1976): «Coins of thc Roman Ernpi rc in the British Museum I. Augustus [0 Vitellius». Londres.

PEREIRA, I., BOST, l.-P., HIERNARD, I. (1974): «Fouilles de Conimbriga III. Les monnaies». Paris.

ROLDAN HERVAS, I. M. (1974): «Hispanic y cl Ejercito Romano». Salamanca.

SUTHERLAND, C. H. V. (1978): «Some observations on the Coinage of Augustus». Numismatica e Antichita Classiche, vol. VIII, p. 163 y ss.

SUTHERLAND, C. H. V. (1984): «The Roman Imperial Coinage. Volume f: 31 BC-AD 69". Londres.

TRAPOTE, M. C. Y MARTIN VALLS, R. (1964): «Hallazgos monetarios en Clunia de 1958 a 1964». B.S.A.A. XXX, p. 129 Y 55.

VIGO LLAGOSTERA, 1. M. (1952): «Los resellos de las moncdas antiguas de Hiispania». NIImisma I I, n." 5, p. 33 y ss. Madrid.

VILLARONGA, L. (1971,1972): «Tesorillo de Albacete del afio 1906». Ampurias 33-34, p. 305 y ss. VII_LARONGA, L. (1979): «Trazado del histograma de pesos de una muestra con algunas consecuencias». ACTa Numisrnat ica IX, p. 11 v ss.

WALKER, D. R. (1976): «The Metrology of the Roman Silver Coinage, Part 1: from Augustus to Dorni tian». B.A.R. Supplementary Series 5.

WIRZUBSKI, Ch. (1968): «Libertas as a political idea at Rome during the Late Republic arid Early Principate». Cambridge.

CECA: Incierta I

PROCEDENCIA: Museo Arqueol6gico Nacional

Incierta

CECA: Incierta 2

PROCEDENCIA: Musco Arqueologico Nacional

CECA: Incierta 2

DENARIOS DE CAESARAUGUSTA 135

PROCEDENCIA: Museo Arqueol6gico Nacional

EI

tesorillo de monedas tardorromanas de Monforte (Alacant)

A 10 largo del afio 1981 y a traves del Departamento de Arqueologia de la Universidad de Valencia tuvimos noticias del descubrimiento de un conjunto de monedas que habian aparecido en una finca de M. Navarro de Monforte en Alicante, puestos en contactos con el fuimos a esta localidad en compafifa de P. P. Ripolles con la intenci6n de tomar todos losdatos necesarios, cosa que no nos fue posible en ese viaje, sino mas tarde cuando la amabilidad del senor Navarro facilit6 su consulta al depositar el conjunto de monedas entre los materiales del Departamento de Arqueologia. El lugar del hallazgo fue, como se ha indicado, una zona de vifias propiedad del descubridor y por tanto ya de antiguo roturada constanternente, en esta ocasi6n se profundiz6 mas de 10 normal al tener que realizar obras para un canal de agua, pero como quiera que esto se hizo mediante una rnaquina el contexto del hallazgo no se pudo concretar.' El hallazgo dio como resultado materiales numismaticos de muy diversas epocas. Monedas griegas de cobre en numero de 15,2 monedas romanas principalmente del Bajo Imperio en un total de 101 a la que se afiade una bizantina y por ultimo 19 dirhems almohades y una nasri.' Por tanto nos encontramos con materiales que van desde el siglo Iva. C. al siglo XII d. C.

1. Toda la zona del Vinalopo Medio es una comarca excelente en la producci6n de vid de mesa de regadio. Se tata adernas de unazona humanizada desde antiguo constatado por las centuriaciones. Llob regat E. Avance de una propespecciori de catastro romano en la provincia de Alicante. Estudios sobre Centuriaciones rornanas en Espana, Madrid, 1974.

2. Este conjunto fue objeto de estudio por parte de P. P. Ripolles. EI hallazgo de rrionedas de Monforte (Alacant ) parte 1. Monedas griegas, en Acta Numismatica 14, paginas 59-69. Barcelona, 1984.

3. Monedas analizadas y comentadas por M» del Mar Llorens. Hallazgo de moncdas de Monforte (Alacant) parte III. Monedas arabes, en prensa Sagunt um 19.

Los materiales aparecidos abarcan un periodo extremadamente largo, si se intenta bus car una cierta coherencia entre todos ellos, de ahi que su explicaci6n sea objeto de serias dificultades. Por nuestra parte intentaremos analizar el significado de las mencionadas 102 monedas romanas.

Corn.posicion y cronologia

Como hemos indicado el conjunto de monedas es de un total de 102, en caso de incluir la moneda bizantina como perteneciente al mismo tesorillo, cosa que como veremos mas adelante dudamos. Con esta excepci6n el montante de monedas tanto ensu composici6n como ensu cronologia es totalmente coherente. La moneda mas antigua seriala situada en el 37 d. C. correspondiente a Caligula, y la mas reciente el pequefio nummus de Arcadio del 383-88 d. C. por tanto su ocultaci6n no sobrepasaria estos limites cronol6gicos. La composici6n distribuida por emperadores seria de la siguiente manera:

De 10 cual se puede deducir que la masa monetaria del hallazgo se centra en las emisiones de Constantino I con un 11,88 % y con un 28,71 % bajo Constancio II, a los que tenemos que afiadir el 8,91 % de las acufiaciones de Valente. Con 10 cual, en estos tres emperadores se centra toda la evoluci6n de emisiones a 10 largo del siglo IV.

Si la composicion la analizamos agrupando las monedas por siglos la situacion seria de esta manera:

Siglo 1

Siglo II

Siglo III

Siglo IV 1 4 19 77

0_99 3_96 18_81 76.23

El 76,23 % correspondiente al siglo IV situa clara mente el hallazgo en este siglo a la vez que cuantifica la moneda residual en unos porcentajes de una gran coherencia como se puede ver en el grafico correspondiente.

Analisis de emisiones y cecas

El siglo I representado por la moneda de Caligula no es nada significativo, sin embargo si resulta extraiio la falta de alguna de las abundantes acuiiaciones de Claudio I muy normales en cualquier hallazgo de los realizados en la Europa occidental, y sobre todo en la Peninsula. Tarnbien es extrafio la carencia absoluta de moneda de los Falvios.

En cuanto al siglo II tampoco la cornposicion esta de acuerdo con la cantidad de emisionesrealizadas por los Antoninos. Falta sobre todo alguna representacion de la moneda de Adriano. Por otra parte se trata de una moneda muy gastada y por tanto con una larga presencia en la circulacion de una zona.

El siglo III nos aproxima a un tipo de moneda que tampoco podemos claramente relacionar con 10 hallado generalmente en la Peninsula y prueba de ella es la moneda de Caracalla de Antioquia que es una acufiacion provincial de Oriente.' Todo el periodo inflacionario de Galieno con una gran abundancia de moneda de la ceca de Roma con sus doce oficinas funcionando no se constata en el hallazgo, en el que aparece moneda de Mediolanum. Lo mismo ocurre con la moneda de Claudio II algo menor en numero, solo un 4,95 % del total, pero faltan todas las emisiones tardias de Consagracion y Divo Claudio," en particular las de imitacion.

El siglo IV que es sin duda el centro de todo el hallazgo esta desigualmente repartido, pues no hay constancia alguna de la abundante moneda de la Tetrarquia. Pero a la vez nos resulta raro no encontrar monedas de algunas de las emisiones de Licinio I muy normales en cualquiera de los tesorillos orientales, en el de Monforte solo consta un Iovi conservatori de Siscia. Sin embargo la moneda de Constantino I esta representada a partir del 324 d. C. El reparto de los reversos es como sigue:

PROVIDENTIA AVGG

GLORIA EXERCITVS (2 estand.)

4. B. M. C. Syria n." 378.

I 3 4

%

5. Arroyo llera, R. Volumen y repercusi6n de la inflaci6n rnonetaria rornana del 261-269 d. C. en la Tarraconense Costera Meridional. Sagunturn 17. p. 131, Valencia, 1982.

6. Centeno R. A Circulacao dos DIVO CLAVDIO na Peninsula Iberica: notas sobre lim tesoro do concelho de Amarante. Portugalia V. II/III Porto. 1981-1982.

GLORIA EXERCITVS (1 estand.)

VH-MR (acufiaci6n p6stuma)

4

Se trata como se puede ver de acufiaciones tardias 0 residuales de emisiones que fueron muy abundantes, como el tipo de Gloria Exercitvs. Pero faltan sin embargo, toda la moneda del 313 al 318 del tipo Sol invicto comiti bien representanda en cualquiera de los tesorillos occidentales.'

En las emisiones de Constantino II y de Constante podemos ver una situacion semejante.

Reversos

Providentiae Avgg

Gloria Exercitvs (2 estand.)

Gloria Exercitvs (1 estand.) Vot

EI centro de todo el hallazgo se encuentra en las emisiones de Constancio II que ocupan el 28,71 % del total. Y se reparte de esta manera:

Victoriae DDAvggq NN

Gloria Exercitvs (1 estand.)

Fel temp reparatio (caballero)

Spes Rei-publice

Los reversos y los porcentajes nos determinan algo que ya hemos indicado anteriormente, la constancia de las emisiones tardias. EI porcentaje mayor 10 tiene el tipo delFel temp reparatio del tipo del caballero con un 51,72 %, pero se trata las emisiones del nummus acufiado a partir del 350 d. C. Y solo nos consta un solo ejemplar del tipo maiorinae.

Las observaciones sobrelos revers os de las emisiones de la ultima parte del siglo, que 16gicamente nos acerca mas al periodo cronologico de la formacion del tesorillo, nos pone de manifiesto algunos detalles que sefialan su procedencia claramente oriental. Asi tenemos que Valente con un 8,91 % del total presenta dos tipos de reversos:

En cuanto a Graciano, Valentiniano II, Teodosio 0 Arcadio el tipo de Reparatio Reipvb no aparece en ningun ejernplar, cuando sabemos queprecisamente es un tipo de emision que fue niuy abundante en cualquier hallazgo del imperio occidental,"

7. J. P. Callu, La circulation monetaire de 313 Ii 348. Actes du Berne congres int ernat ional du Numismatique. New York, Washington. Sep. 1973. Paris-Basel, 1976. 1. P. Callu, Role et distribution des especes de bronze de 348 a 392. Imperial revenue, expediture ani monetary policy in the fourth century AD Oxford 1980. BAR 76. Depeyrot. G. Le numeraire gaulois du IVe siegle. Aspects cuantitatijs. L. 1 Oxford 1982. 8. Callu. «Reparutio Reipub»: Un probleme de circulation monetaire. Nummus 2." serie, Vol. I. Oporto, 1978.

En el curso del periodo 383-92 los talleres orientales comenzaron a acufiar unos pequefios nummus con la leyenda Salus reipublicae con e1 tipo de 1a Victoria con trofeo tirando de un cautivo. Este tipo 10 vemos en e1 material estudiado como perteneciente a Arcadio, aunque no tenemos constancia de las cecas por estar borradas 0 fuera de curio, con la excepcion de una sola pieza que corresponde a 1a ceca de Tesalonica. Precisamente en este taller y en los italianos de Roma y Aquileia 1a introduccion de este nuevoreverso fue mas tardia situandose hacia e1 388.9

Si analizamos 1a composicion del tesorillo de acuerdo con los talleres e1 resultado es como sigue: AQ R SISSIR SR TS H COST N CZ ANT AL

Caracalla

Queda clara que la cornposicion del tesorillo indica una forrnacion oriental dadala abundancia de cecas orientales que tiene, frente a la inexistente de los talleres occidentales.

Aquileia

Roma

Siscia

Sirrnium

Serdica

Tesalonica

Heraclea

Constantinopla

Nicomedia

Cizyco

Antioquia

Alejandria

% 1.72 %

9. J. Lallemand. Tresor de petits bronzes romains decouvert en Egypte: Constance II, Constant 11 Ariadius - Honorivs. Chronique d'Egypt e XLVIII N." 95 pp. 157-178. Bruxelles, 1973.

Distribucion cuantitativa de las cecas en el siglo IV d. C.:

1 Roma. 2 Aquileia. 3 Siscia. 4 Sirmium. 5 Tesalonica. 6 Serdica. 7 Constantinopla. 8 Heraclea. 9 Nicomedia. 10 Cyzicvs. 11 Antioquia. 12 Alejandria.

Distribuci6n del tesorilio por periodos cronol6gicos.

Al reducir la composici6n del hallazgo en porcentajes queda claro que el predominio es para la ceca de Antioquia con un 22,41 % seguido de Nicomedia con un 18,96 % Y de Tesa16nica con un 17,24 %. Estos datos los hemos obtenido unicamente con la moneda del siglo IV, puesto como ya indicamos toda la correspondiente al siglo II y III son residuales y clarifican muy poco el sentido del hallazgo.

Origen y [orrnacion del tesorillo

Los diversos aspectos en la composicion del tesorillo que hemos ido analizando nos ponen en la pista de que se trata sin duda de un tesoro claramente oriental, no hay practicarnente monedas procedentes de los talleres occidentales, con la minima excepci6n de Roma 0 Aquileia. Y faltan las cecas que de una manera tradicional aprovisionaron a la Peninsula Iberica: Arelate, Lugdunum, Treveris.!" Encambio las cecas orientales estan representadas y algunas con porcentajes que nunca se ha alcanzado en tesorillo occidental alguno, como son las de Antioquia 0 Nicomedia. Por tanto pensamos que la formaci6n del tesorillo debi6 de producirse en algun lugar del imperio oriental.

Siempre ha existido en los estudios de circulaci6n monetaria una relaci6n entre numero de piezas y ceca, como dato para justificar el origen del hallazgo. Y esto 10 podemos ver en diversos hallazgos orientales.

Bulgaria 11 hallazgo posterior al 324: 1 Treveris, 1 Londres, 3 Arelate, 2 Roma, 4 Ticinium, 3 Aquileia, 9 Siscia, 10 Tesa16nica, 15 Heraclea, 6 Nicemedia, 19 Cyzicvs, 1 Antioquia.

Gortys I (Arcadia-Grecia) 12 42 Treveris, 8 Lugdunum, 11 Londinium, 234, Arelate, 452 Roma, 274 Ticinum, 125 Aquileia, 726 Siscia, 20 Sirmium, 1.251 Tesa16nica, 1197 Heraclea, 547 Constantinopla, 1.253 Nicomedia, 1.724 Cyzicvs, 86 Antioquia, 5 Alejandria.

Nebek (Siria) 13 1 Londres, 8 Arelate, 37 Roma, 15 Ticinium, 6 Aquileia, 10 Siscia, 17 Tesa16nica, 62 Heraclea, 31 Constantinopla, 96 Nicomedia, 111 Cyzicus, 321 Antioquia, 25 Alejandria.

Iezzine (Libano) 14 1 Londres, 8 Arelate, 37 Roma, 15 Ticinum, 6 Aqueliea, 29 Siscia, 2 Sirmium, 36 Tesa16nica, 62 Heraclea, 31 Constantinopla, 96 Nicornedia, 111 Cyzicvs, 321 Antioquia, 25 Alejandria.

Palestina 15 2 Treveris, 2 Arelate, 21 Roma, 2 Aquileia, 5 Siscia, 29 Tesa16nica, 20 Heraclea, 54 Constantinopla, 59 Nicomedia, 60 Cyzicvs, 140 Antioquia, 55 Alejandria.

Louxor (Alto Egipto) 16 5 Treveris, 3 Lugdunum, 24 Arelate, 127 Roma, 4 Ostia, 6 Ticinum, 2 Aquileia, 2 Siscia, 1 Heraclea, 16 Nicomedia, 18 Cyzicvs, 57 Antioquia, 248 Alejandria, 1 Cartago.

10. PEREIRA, BOST, HIERNARU Fouilles de Conimbriga III, les monnaies. Paris, 1974. II. Chiron. I, 1971, pp. 407-419.

12. Gortys I (Arcadia) BCH, 79. 1955. pp. 342-344. Mas datos en Callu l nventaire des Tresors de bronze Const ant inien (313-348) Wct tereri 1981, p. 56.

13. Nebck (Siria) Revue Numismiuiquc, 6, 14, Paris, 1972. p. 208, 239.

14. Jezzine (Libano) 5MB, 9, 1959, p. 16.

15. Palestine Depar t ment of Antiquities Ouart erlv 2, 1932. pp. 113-118.

16. Luxor (Alto Egipto) Museum Notes, 5. 1952. pp. 65-88.

En todo tesorillo, dentro de la diversidad de cecas hay un predormrno de la mas cercana al lugar del hallazgo. Los talleres a 10 largo de todo el siglo IV aprovisionaran los territories mas cercanos dentro de una politica en donde la economia por una parte y la existencia del ejercito por otra movian los mecanisrnos de distribucion. Por ella siguiendo esta hipotesis pensamos que el origen del tesorillo de Monforte debio estar en un lugar cercano al Libano a a Palestina, desde donde en epoca posiblemente bizantina debio de pasar a las costas alicantinas, quiza en epoca de lustianiano. Lo que no esta nada claro es intentar buscar una relacion entre todo el material numisrnatico que surgio al ser movilizada la tierra por una rnaquina excavadora. En su momenta Ripolles analizo acertadamente la composicion de la moneda griega helenistica,'? observando la coherencia en la procedencia de todo el conjunto de los talleres situados en la peninsula de Anatolia. Pero no compartimos la idea de relacionarlo con el conjunto de la moneda romana. Para nosotros, es un material que nada debio de ver con el analizado y comentado ahora. En primer lugar, la diferencia de afios que existe: siglo IV-III a. C. a siglo IV d. C. Si se demostrase que la moneda del siglo Iva. C. circulo 0 se mantuvo hasta finales del Iva. C. 0 comienzos del v todos los estudios de' circulacion monetaria deberian de ser replanteados. En segundo lugar, la forrnacion de ambos tesorillos debio de tener lugar en diferentes zonas: Anatolia y Palestina, prueba de ella es que la ceca de Constantinopla solo supone 1,72 % 0 Cyzicvs 10,34, frente a un 22,41 % de Antioquia.

Y en tercer lugar, el dato sefialado sobre el pecio d'ilia Ante Pedrosa" con monedas que oscilan entre el siglo III y I a. C. aunque raro, es coherente, al fin y al cabo entre el as Caligula y el nummus de Arcadio de nuestro tesorillo, hay mas tiernno y nadie 10 discute. Pero ocho siglos de diferencia, can ausencias y cortes, es un largo periodo dificil de sostener. Lo que si que resulta aceptable es la hipotesis del papel de los judios, al menos para intentar explicar la Ilegada de la moneda helenistica, aunque no es valida para explicar la Ilegada de la roman a, puesto que a mitad del siglo v las comunidades judias estaban ya establecidas en Hispania.

En conclusion, pensamos que estamos ante una zona, Monforte, cercana a la costa, de antiguo muy poblada 19 conuna persistencia de poblacion que Uega hasta epoca musulmana -tesorillo almohade- con una presencia tambien bizantina, pero tardia," que por causas dificiles de explicar le llega material oriental ajeno a toda la circulacion monetaria de la zona. Como hipotesis para justificar el tesorillo tardorromano nos aventurariamos a explicarlo como procedente de algun asentarniento individual en el periodo de 17. Vel' nota 2.

18. 1. C. M. RICHARD Y L. VILl_AROt-:GA 1975: Las monedas. lnmersion :r Ciencia n.: 8-9 Barcelona, pp. 73-78.

19. Monforte se halla en el corredor del Vinalopo, que ha sido una de las vias tradicionales de cornunicacion entre la costa rnediterranea y la meseta, de ahi que se encuentren materiales en parte ajenos al territorio valenciano.

20. La moneda de Alexivs I pensamos que no se puede relacionar con las monedas imperiales, su cronologia es del siglo XII y estamas en relacion con la moneda almohade. A partir del siglo XII las relaciones con Oriente se reanudaran a traves de las Cruzadas.

la ocupacion bizantina delsudeste peninsular, en epoca de Justiniano, en este sentido sefialamos la existencia en el Museo Arqueologico de Alicante de monedas bizantinas de origen local.

Inventario y descripcion

1. As. Roma. 37 d. C. Caligula. A. Busto a izquierda. R. VESTA S C. 9.5 gr. 28 mm. Cufio 6. RIC 30.

2. As. Roma. 97 d. C. Nerva. A. Busto laureado a derecha. R. AEQVITAS AVGVST S C. 8.5 gr. 22 mm. Cufio 6.

3. As. Roma. 98-117. Trajano. A. Busto laureado y togado a derecha. R. Frustro. 9.10 gr. 22 mm. Cufio 6.

4. Sestercio. Roma. 138-161. A. Busto laureado a derecha. R. Frustro. 32 gr. 30 mm. Cufio 6.

5. As. Roma. 175-176. (Acufiacion de Marco Aurelio). A. Busto laureado y togado a derecha. R. SPES PVBLICA SC. 10.5 gr. 25 mm. Cufio 6. RIC 1544.

6. Tetradracma Antioquia. (Acufiacion provincial) Caracalla. A. Busto laurea do a derecha. R. Aguila. 12.5 gr. Cufio 1.

7. Sestercio. Roma. 231. Alejandro Severo. A. Busto laureado y togado a derecha. Rev. PA(X AE)TERNA AVG. 12.5 gr. 29 mm. Cufio 12. RIC 165.

8. Denario Roma. 198. Julia Domna. Busto togado y con trenza recogida a derecha. R. Frustro. 2.80 gr. 19 mm.

9. Antoniniano. Roma. Valeriano I. 256-7. Busto radiado a derecha. R. RESTITVTOR (OREIS) Emperador de pie a izq. 2.20 gr. 22 mm. Cufio 6. RIC 117 c.

10. Antoniniano. Roma. 257. Galieno. Busto radiado a derecha. LAETITIA AVG. 2.80 gr. 19 mm. Cufio 12. RIC 225.

11. Antoniniano. Roma. 260. Galieno. Busto radiado a derecha. PAX AVG, en campo a izquierda. T. 190 gr. 19 mm. Cufio 6. RIC 255.

12. Antoniniano. Roma. 260-8. Galieno. Busto radiado a derecha. R. DIANAE CONS AVG Gacela a izquierda y en exergo E. 3.40 gr. 18 mm. Cufio 12. RIC 176.

13. Antoniniano. Roma. 260-8. Galieno. Busto radiado a derecha. R. AETERNITAS A VG Sol con globo. 1.85 gr. 19 mm. Cufio 6. RIC 160.

14. Antoniniano. Mediolanum. Galieno. Busto radiado a derecha. F. FIDES MILIT, en exergo MD Fides con ensefia y cetro. 1.95 gr. 17 mm. Cufio 6. RIC 481.

15. Antoniniano. Roma 260-8. Galieno. Busto radiado a derecha. R. MARTI PACIFERO. 1.65 gr. 18 mm. Cufio 12. RIC 236 c.

16. Antoniniano. Galieno, Frustro. 2.20 gr. 19 mm. Cufio 6.

17. Antoniniano. Mediolanum. Salonina. Busto togado y con diadema a derecha. R. PIETAS AVG Pietas de pie a izquierda delante de altar. 2.80 gr. 18 mm. Cufio 12. RIC 64.

18. Antoniniano. Roma 269. Claudio II. Busto radiado a derecha R. PM TR P II COS PP Emperador con rama y cetro. 2.05 gr. 18 mm. Cufio 12. RIC 10.

19. Antoniniano. Roma. Claudio II. Busto radiado a derecha. VIRTVS AVG Soldado a izquierda con escudo y lanza. 2.80 gr. 20 mm. Cufio 12. RIC 111.

20. Antoniniano. Roma 269. Claudio II. Busto radiado a derecha, PROVI· DENTIA 3.10 gr. 19 mm. Cufio 6. RIC 96.

21. Antoniniano. Claudio II. Frustro 2.40 gr. 19 mm.

22. Antoniniano. Roma 269. Claudio II. Busto radiado a derecha. ANNONA AVG. 2. 30 gr. 19 mm. Cufio 6. RIC 18.

23. Antoniniano. Mediolanum. 270-275. Aureliano. Busto radiado a derecha. CONCORDIA AVG Concordia con dos ensefias. 3.60 gr. 22 mm. Cufio 6. RIC 119.

24. Antoniniano. Mediolanum. 270-275. Aureliano. Busto radiado y con coraza a derecha. R. IOVI CONSER Jupiter de pie entregando globo al emperador. 3.75 gr. 24 mm. Cufio 6. RIC 129.

25. Nummus. Siscia. 313. Licinio I. Busto laureado a derecha. IOVI CONSERVATORI. Emisi6n .lr.. 3.10 gr. 21 mm. Cufio 12. RIC 232a. SIS

26. Nummus. Nicomedia. 324-5. Constantino I. R. PROVIDENTIAE ( ) Puerta de campamento. Emisi6n SMNr 2.80 gr. 18 mm. Cufio 6. RIC 90.

27. Nummus. Tesal6nica. 330-3. Constantino I. GLORIA EXERCITVS (dos estandartes) Emisi6n SMTSA 2.80 gr. 18 mm. Cufio 6. RIC 183.

28. Nummus. Constantinopla. 330-3. Constantino I. GLORIA EXERCITVS (dos estandartes) Emisi6n CONSA. 2.10 gr. 18 mm. Cufio 6. RIC 59.

29. Nummus. Antioquia. 330-5. Constantino 1. VRBS ROMA (loba) Emisi6n SMANA 2.80 gr. 18 mm. Cufio 12. RIC 91.

30. Nummus. Cizicvs. 332-5. Constantino I. VRBS ROMA (loba) Emisi6n SMKA 2.10 gr. 17 mm. Cufio 6. RIC 105.

31. Nummus. Roma. 330 Constantino 1. VRBS ROMA (loba) Emisi6n RFQ 2.15 gr. 18 mm. Cufio 6. RIC 331.

32. Nummus. Antioquia. 330-5 Constantino 1. VRBS ROMA (loba) Emisi6n SMAN 1.40 gr. 16 mm. Cufio 12. RIC 91.

33. Nummus. Alejandria. 335-7 Constantino I. GLORIA EXERCITVS (Un estandarte). Emisi6n SMAL 1.65 gr. 16 mm. Cufio 6. RIC 65.

34. Nummus. Cizicvs. 337-40. Constantino I (Acufiacion p6stuma). Emisi6n SMKS (2.25 gr. 11 mm. Cufio 12. RIC 19.

35. Nummus. Heraclea. 340-51. Constantino I (Acufiacion p6stuma). Emision SMH 1.80 gr. 15 mm. Cufio 5. RIC 14.

36. Nummus. 340-51. Constantino I (Acufiacion postuma). Cuadriga. Emision SMTSE 1.40 gr. 15 mm. Cufio 12.

37. Nummus. Semejante al anterior. Frustra. 1.85 gr. 16 mm.

38. Nummus. 326-27. Constantino II. Antioquia. Busto laureado a izquierda. PROVIDENTIAE AVGG Puerta de campamento. Emision SMANTA 2.40 gr. 19 mm. Cufio 6. RIC 72.

39. Nummus. 330-5. Antioquia. Constantino II. GLORIA EXERCITVS (dos estandartes). Emision SMANQ 2.20 gr. 18 mm. Cufio 12. RIC 87.

40. Nummus. 330-5. Antioquia. Constantino II. GLORIA EXERCITVS (dos estandartes). Emision SMANQ 2.20 gr. 18 mm. Cufio 12. RIC 87.

41. Nummus. 330-5. Nicomedia. Constantino II. GLORIA EXERCITVS (dos estandartes). Emision SMN.6 2.20 gr. 18 mm. Cufio 6. RIC 189.

42. Nurnmus. 330-5. Antioquia. Constatino II. GLORIA EXERCITVS (dos estandartes). Emisi6n SMANQ 3.10 gr. 17 mm. Cufio 6. RIC 87.

43. Nummus. 337-40. Siscia. Constante. GLORIA EXERCITVS (un estandarte) Emisi6n .SIS v 1.25 gr. 16 mm. Cufio 12. RIC 103.

44. Nummus. 336-7. Tesalonica. Constante. GLORIA EXERCITVS (un estandarte). Emisi6n SMTSA 1.60 gr. 17 mm. Cufio 12. RIC 225.

45. Nummus. 337-40. Cizicvs. Constante. GLORIA EXERCITVS (un estandarte) Emisi6n SMKB 1.20 gr. 17 mm. Cufio 6. RIC 490.

46. Nummus. 337-40. Antioquia. Constante. GLORIA EXERCITVS (un estandarte). Emisi6n SMANT 1.70 gr. 15 mm. Cufio 11. RIC 59.

47. Nummus. Constante. Ceca frustra. VOT XX MVLT XXX 1.50 gr. 16 mm. Cufio 12.

48. Nummus. 337-40 Tesalonica, Constancio II GLORIA EXERCITVS (un estandarte). Emisi6n TES 1.85 gr. 17 mm. Cufio 6. Frustra.

49. Nummus. 340-50 Siscia. Constancio II. VICTORIAE DD AVGG. Dos victorias enfrentadas. Emisi6n .ESIS. 1.65 gr. 12 mm. Cufio 6. RIC 182.

50. Nummus. 335-37. Antioquia. Constancio II. GLORIA EXERCITVS (un estandarte). Emisi6n SMANT 1.05 gr. 14 mm. Cufio 13. RIC 110.

51. Nummus. 335-7. Frustra. Constancio II. GLORIA EXERCITVS (un estandarte). 1,25 gr. 16 mm. Cufio 6.

52. Nummus. 336-7. Tesalonica, Constancio II. GLORIA EXERCITVS (un estandarte). Emisi6n SMTSA 1.30 gr. 15 mm. Cufio 12. RIC 224.

53. Nummus. 337-40. Nicomedia. Constancio II GLORIA EXERCITVS (un estandarte). Emisi6n SMNA 1.85 gr. 16 mm. Cufio 12. RIC 19.

54. Nummus. 337-40. Nicomedia. Constancio II. GLORA EXERCITVS (un estandarte). Emisi6n SMN r 1.50 gr. 16 mm. Cufio 11. RIC 19.

55. Nummus. 336-7. Tesalonica, Constancio II. GLORIA EXERCITVS (un estandarte). Emisi6n SMTS 1.70 gr. 16 mm. Cufio 6. RIC 224.

56. Nummus. 340-50. Siscia. Constancio II. VICTORIAE... Dos victorias enfrentadas. Emisi6n � 1.20 gr. 16 mm. Cufio 6. RIC 182. ESIS

57. Nummus. 361-7. Siscia. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero) Emisi6n _11l_ 2.20 gr. 20 mm. Cufio 6. RIC 377. ASIS

58. Nummus. 361-7. Tesa16nica? Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n SMT 2.40 gr. 18 mm. Curio 6.

59. Nummus. 351-5. Sirmium. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n MSIR 2.05 gr. 17 mm. RIC 48.

60. Maiorinae 350-5. Antioquia. Constancio II. FEL TEMPREPARATIO. (caballero). Emisi6n .r.l.. 4.20 gr. 22 mm. Cufio 5. RIC 135. ANAl

61. Nummus. 350-5. Antioquia. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n ANA 2.60 gr. 17 mm. Cufio 6. RIC 138.

62. Nummus. 350-5. Antioquia. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n ANE 2.50 gr. 15 mm. Curio 12. RIC 138.

63. Nummus. 355-61. Cizicvs. Constancia II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n /111. J SMKS 2.10 gr. 8 mm. Cufio 6. RIC 115.

64. Nummus. 361-5. Nicomedia. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n SMN 2.25 gr. 16 mrn. Cufio 6. RIC 84.

65. Maiorinae 351-5. Siscia. Constancio II. Busto togado y diademado a

derecha, detras A. FELTEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n .ll.L__ .ASIS.

66. Nummus. 350. Siscia. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n ASIS 2.50 gr. 19 mm. Cufio 12. RIC 270.

67. Nummus. 355-61. Siscia. Constancio II. SPES REI-PUBLICE Emisi6n ASIS. 1.65 gr. 16 111m. Cufio 12. RIC 393.

68. NU111111US. Constancio II. Frustra. VIRTVS 2.85 gr. 14 rnm. Cufio 12.

69. Num111US. Constancio II? Frustra. VIRTVSEXERCITVS? 2.85 gr. 15 111111. Cufio 12.

70. Nummus. 340-51. Nicomedia. Constancio II. VOT XX MVLT XXX. Emision SMNA 2.10 gr. 17 mm. Curio 12. RIC. 49.

71. Nummus, 340-51. Ceca frustra. Constancio II. VOT XX MVLT XXX. 2 gr. 16 mm. Cufio 12.

72. Nummus. Ceca frustra. FEL TEMP REPARATIO (caballero) 2.25 gr. 14 mm. Cufio 11.

73. Nummus. Ceca frustra. CONSTANCIO II. FEL TEMP REPARATPIO. (caballero) frustra. 1.95 gr. 11 mm. Cufio 6.

74. Nummus. Ceca frustra. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 1.90 gr. 17 mm. Cufio 12.

75. Nummus. Ceca frustra. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 2.40 gr. 16 mm. Cufio 11.

76. Nummus. Ceca frustra. Constancio II. FEL TEMP REPARATIO (caballero). 3.50 gr. 19 mrn. Cufio 6.

77. Nummus. 351-55. Nicomedia Constancio Galo. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emision NH 4.05 gr. 20 mm. Cufio 12. RIC 91.

78. Nummus. 352-55. Rorna. Constancio Galo. FEL TEMP REPARATIO (caballero). Emisi6n R J.30 gr. 16 mm. Cufio 12. RIC 279.

79. Nummus. 361-63. Nicomedia, Juliano II. SPES REIPVBLICE. Emision SMNA 2 gr. 17 mm. Cufio 6. RIC 116.

80. NU111mus. 361-63. Ceca borrada. Juliano II. SPES REIPVBLICE. 1.90 gr. 15 mm. CUDO 12.

81. Nummus, 361-63. Nicornedia. Juliano II. VOT X MVYT XX dentro de corona. Emisi6n SMNA 2.50 gr. 21 mm. Cufio 12. RIC 122A.

82. Nummus. 367-75. Siscia. Valente. GLORIA ROMANORVM. Emision __lR_ rSIS 2.20 gr. 17 mm. Cufio 8. RIC 14b.

83. Nummus. 367-75. Ceca borrada. Valente. GLORIA ROMANORVM. 2.10 gr. 17 mm. CUDO 12.

�4. Numrnus. 367-5. Siscia? Valente. GLORIA ROMANORVM. 2.60 gr. 13 mm. CUDO 12.

85. NU111mus. 367-75. Tesalonica, Valente. GLORIA ROMANORVM. Emision TES 2.80 gr. 11 111m. Cufio 6.

86. Nummus. 375-78. Nicomedia ? Valente. SECVRITAS REIPVBLICAE. Ernision SMNA. 2.10 gr. 18 111m. Cufio 12.

87. Nummus. 375-8. Aquileia. Valente. SECURITAS REIPVBLICAE. Ernision SMAQS 1.85 gr. 18 111111. Cufio 6. RIC 18c.

88. Numrnus. 375-8. Ceca borrada. SECURITAS REIPVBLICAE. Emisi6n ..R.l!_ 2.50 gr. 17 mm. Cufio 6.

89. Nummus. 375-8. Ceca borrada. Valente. SECURITAS REIPUBLICAE.

2.10 gr. 16 mm. Cufio 12.

90. Nummus. 375-8. Ceca borrada. Valente. SECURITAS REIPUBLICAE. 2.10 gr. 18 mm. Cufio 6.

91. Nummus, 378-83. Nicomedia. Graciano. CONCORDIA AVGG. Emision SMNH 2.70 gr. 18 mm. Cufio 6. RIC 30a.

92. Nummus. Final siglo IV. Graciano. Imitaci6n de GLORIA ROMANORVM 4.75 gr. 20 mm. Curio 13.

93. Nummus. 364-67, Heraclea. Valentiniano I. RESTITUTOR REIP. Emisian SMHO 1.80 gr. 16 mm. Cufio 6. RIC 4a.

94. Nummus. Valente ? Ceca borrada. VIRTVS AEXERCITVS ? 2.45 gr. 16 mm. Cufio 6.

95. Nummus. 383-88. Nicomedia. Valentiniano II. SALVS REPUBLICAE. Emision NA 1.05 gr. 14 mm. Cufio 12. RIC 42.

96. Nummus 378-83. Antioquia. Teodosio I. CONCORDIA AVGGG. Emisian -e-If 2.75 gr. 19 mm. Cufio 6. RIC 45d. ANTr

97. Nummus. 393-95. Cizicvs. Honorio. GLORIA ROMANORVM. Emisi6n SMK. 505 gr. 20 mm. Cufio 12. RIC 28c.

98. Nummus. 302-95. Cizicvs. Arcadio.GLORIA ROMANORVM. Emisi6n SMKA 1.80 gr. 17 mm. Cufio 6. RIC 27b.

99. Nummus. Ceca borrada. 383-88. Arcadio. SALVS REI-PVBLICAE. 0.95 gr. 14 mm. Cufio 13.

100. Nummus. Ceca borrada. 383-88. Arcadio. SALVS REI-PUBLICAE. Frustra. 1.10 gr. 14 mm. Cufio 12.

101. Nummus. Tesalonica. 383-88. Arcadio. SALVS REI-PVBLICAE. Emisi6n

_:f_L 1 gr. 14 mm. Cufio 12. RIC 65c. TSr

102. Alexivs I Comnenus 1081-118. Constantinopla. TW-KO-MNH. Busto de Alexis de frente con cruz y globo. R. C- I/J-AA- � en los angulos de una cruz adornada. Ratto. 2085.

Ases y sestercios del siglo I y III (1-8) Antoninianos del siglo III (10-19),
Antoninianos Claudio II (20-22). Nummi de Licinio I, Constantino I Constantino II y Constante (25-44),
Nummi de Constante, y Constancio II (45-67),
Nummi de Constancio II, Gala, Juliano II, Valente y Graciano (68-91),
Nummi de Valente, Teodosio I y Arcadio (93-101).

dels anys 331 - 418 A.

H.

Segons les noticies que hem recollit, va trobar-se prop d'una ermita, a les rodalies de Lora del Rio, i certament molt dispers en una area de 8 a 10 metres quadrats. Al lloc de la troballa no s'observa cap vestigi de vivendes ni de monuments antics. Simplement avui es un rostoll sense cultivar, a prop del cami que sortint de Lora ens duu cap a l'ermita.

Les monedes eren brutes, de troballa, plenes d'incrustacions de terra i oxidacions prcduides per les humitats normals. Van netejar-se amb una barreja d'acid clorhidric amb aigua. Les peces doblegades van adrecar-se. No va haver-hi cap altre rnanipulacio.

L'estudi s'ha programat: a) Per Califes, b) per any, c) per seques, d) per peces foradades y e) per pesos.

S'han utilitzat com a llibres basics el Vives, el Miles iel Prieto Vives, donat que l'epoca de taifes hi es present en un 35 % aproximadament. Com a complementari el Mitchiner per la classifacacio de dues peces fatimites. Un cop realitzada aquesta tasca, les monedess'han pesat, mesurat i estudiat la collocacio d'encunys.

De la part rnetrologica l'estudi compren: a) corbes de pesos, b) mitjanes, c) coeficients de variacio, etc. formen part de les conclusions que mes endevant en donem compte.

Composicio per Calijes

El tresoret estudiat arriba a la quantitat de 165 peces, les quals corresponen als diversos Califes que abasten la historia dels 88 anys establerts eranologicament a la troballa, com veurem al grafic segiient:

Com observacio a fer, veiem que en aquest eonjunt hi manquen peees de primera epoca -solament n'hi ha un 18 %- eneara que escollides, ja que es passen del pes mitja teoric. En canvi, hi trobem una bona representaci6 de Suleiman, amb diverses peees inedites i l'unica eoneguda de Mohammad III, de l'any 416, realment molt important.

Composicio per seques i Calijes

Hem eregut torca interessant fer el desglossament per seques d'aquesta troballa com segueix:

Els valors pereentuals de les seques de la Peninsula, son obviament superiors als valors de les seques africanes:

Practicarnent els 2/3 de les monedes presents, pero cal fer un subratllat especial ales 50 peees de Madinat Sabtah, que representen el 30,4 % del conjunt, ambdiverses peees inedites com la de I'any 405 a nom d'Hisham II, amb el personatge Ali Ben Hammud, el ereador de la dinstia Hammudi. Per ordre d'importancia tenim a AI-Andalus, Madinat Sabtah, Madinat Azahara, Madinat Fas y Almansuria.

Composicio per Caliies i seques de les peces [oradades

Aquesta troballa conte un nombre especificament alt de peces foradades. El total ateny 75 monedes, que representa un 45,45 % de les peces classificades (165). Per tant, presentem un paradigma en nombres absoluts i percentuals de les peces foradades:

L'estudi ara, per anys, ens duria a un treball feixuc i poe indicatiu, per manca de comparacions. Si mes no, direm, que, de les 51 peces classificades de Madinat Sabtah, 25 tenen forat, 0 sigui, el 50 %, essent aquestes practicament encunyades del 405 al 418 A. H. 0 sigui en 14 anys. Per tant, al menys per aquesta troballa, no podem acceptar la teoria de una desvaloritzaci6 de les monedes foradades, per tal com aquestes eren de circulaci6n vorana a l'any d'ocultaci6. Tal vegada l'efecte dels forats sigui solament I'us com a penjoll, 0 amb un clip com a subjectador dels cabells. D'altra banda, caldria pensar que el portar penjat a qualsevol banda del cos una oraci6, la professi6 de fe, seria per a ells prou important. Tampoc caldria oblidar que els forats servirien tambe com sistema de seguretat si eren passades, les monedes, amb un cordill 0 fil de ferro.

Circulacio rnonetaria

Un intent de resum de la circulaci6 monetaria intentem de donar-lo a continuaci6 i es donen les xifres absolutes per anys presents a la troballa, sense pretendre, en tot cas, fer-ne una analisi, per tal com mancaria la comparaci6 amb altres tresors, dels quals no s'ha fea la corba corresponent.

PARADIGMA DE CIRCULACI6 PER SEQUES I ANYS

JOSEP

Mitjanes de pes per Calijes

PELLICER I BRU

Encara que la mostra a estudiar sigui minsa, continuem la Tasca de donar el major nombre possible de dades, en aquest cas els parametres de pes, esperant arribar a una quanti tat suficientement important, per tal d'accedir a uns resultats mitjans mes fiables:

Dels pesos unitaris que trobem, solament el d'Hisham II, Ali Annasir i Alkasim Almamun s'apropen al pes teoric de la metrologia d'aquests regnats:

a) 3.0452 grams b) 3.0118 » c) 3.1166 »

Pes teoric 3.1085714 grams

que resulta de dividir el rotol sagrat de la Meca per 150, que d6na el pes 'Kail' 0 de la mida:

466 2/7 : 150 3 19/175 grams

D'altra banda el sistema metrologic d'Abd ai-Rahman, Al-Hakam, Yahia Almotali i Muhammad III, es veu solament ultrapassat per la mitjana d'Abd al Rahman, la representaci6 del qual no es prou significativa:

4662/7

grams

Aquest pesal monetari, herencia dels romans, es prou conegut a l'area arab.

Dades metrologiques

ler. Abd aI-Rahman III N 21; x 3.005; s = 0.5174; v 17 %; Ie 2.77/3.24; sk 0.58; k 2.51

2on. AI-Hakam II

N 8; X 2.687; s = 0.316 v 12 %; Ie 2.42/2.95; sk 0.49; k 2.56

yr. Hisham II

N 60; X = 3.04 s 0.47 v 16 %; Ie 2.92/3.16; sk 0.62; k 2.94

41\. Mohammad II

N 4; X 2.86 s 0.64 v 22 %; Ie 1.83/3.87; sk = 0.80; k 1.98

Se. Suleiman

N = 11; x 3.57 s = 0.67; v = 19 %; I'C 3.22/4.02; sk -0.16; k 1.97

6e. Ali Annasir

N 19; x = 3.01; s 0.45 v 15 %; Ie 2.79/3.23; sk 0,29; k 3.50

7e. Alkasim Almamun

N 18; x 3.12; s 0.47 v 15 %; lC 2.88/3.35; sk 0.19; k 1.82

Se. Yahia Almotali

N = 21; x = 2.64; s = 0.36; v 14 %; lC 2.48/2.81; sk -0.53; uk 2.73

N son el nombre d'exemplars; x el pes mitja: s la desviacio tipiea; v el eoefieient de variacio: Ie l'interval de confianca dintre del qual, amb una probabilitat del 95 %, es troba la mitja de la poblacio: sk es la 'skewness' i k la 'kurtosis'.

Veiem dones, que, les dades a estudiar son prou minses i que per si soles no son sufieientement importants per donar-nos una inforrnacio fiable. Del pesos unitaris -parJant de mitjanes- solament els d'Hisham II, Ali Annasir i Alkasim Almamun, s'apropen al pesos teorics d'aquests regnats:

a) 3.0452 grams

b) 3.0118 » e) 3.1166 Pes teoric 3.1085714 grams

que resulta de dividir el rotol sagrat de la Meea per 150, que dona el pes 'Kail' 0 de la mida:

466 2/7 : 150 = 3 19/175 grams

D'altra banda, el sistema metrologic d'Abd ai-Rahman III, AI-Hakam II, Yahia al Motali y Huhammad III, resta distorsionat per la mitjana d'Abd alRahman III, la representacio del qual no es res fiable per dues circumstan-

cies: La primera per esser el mes llunya de la dada d'ocultacio i segonament per la poe a representativitat.

326.4 120 2.72 grams

Test de la 'T' d'<St udent s

Fet el test de la t d'e Student» de les mitjanes, resulta que les emissions 1, 2, 3, 6 i 7, poden pertanyer a la mateixa ernissio, encara que, com deiem abans, les dades son curtes. La quarta amb 5 exemplars, queda imprecisa, ila 5." emissio, amb un pes mes alt se n'aparta. Tanmateix la 8.a, encara que aquesta el pes resulta rnes baix del normal.

A cada casella hi van els graus de !libertat, el valor de la t d'«Student» i el percentatge de probabilitat en que es acceptable. Per sabre del 5 % s'accep com abo.

Mit. p. 118 1.20 forats. retallada. fotografia.

Seca Personatge Anv Vives Miles Pes e-«.
MANSUR
MANSUR ABU ALI

Comentaris ales peces de cataleg

N.D 38. Aquesta peca te la mateixa llegenda circular a l'anvers ial revers. L'any 388 (Miles 295 g) sembla que sigui l'any de la peca LR-P35, doncs hi ha una moneda molt similar. Al revers es troba la mateixa marca, com ho indica el mateix Miles p. 387.

N.D 44. La peca correspon a LR-P37. Miles la referencia amb el n,v 308ee (p. 288). La lectura es de controversia doncs, en principi sembla que sigui 380, pen), el 380 en Mohammad no hi era. Cal apropar-nos cap a l'any 386. EI sis deu d'esser escrit en masculi, pen), aleshores a la moneda no hi hauria gravat el 'sanat', D'altra banda segons Vives, el personatge Mohammad no comenca fins el 387. Miles no fa cap comentari a aquesta anomalia.

N.D 77 i 78. Dos especimens forca interessants que a mes son del mateix encuny. No estan registrats ni per Vives ni per Miles. EI sis es escrit en masculi. Correspon a LR-P61 i 63. A la peninsula les darreres peces amb Amir son de l'any 392 H. pen) a M. Fas s'en coneixen de l'any 397 i 398 H. i a Nakur dels anys 396 i 397 (Per M. Fas, Vives 631 i 632. Per Nakur Miles 334 i 337). La atribucio de peces d'Amir de l'any 399, Miles 340c/m, no es correcte. Corresponen totes a l'any 379 (1).

N.D 85al 88. Quatre noves peces inedites, totes procedents del mateix encuny. No hi ha personatges. La 2.' i 3.' linees son intercanviades. Es a dir, es llegeixen com les peces africanes. Les referencies Vives 710 i Miles 345 ii, corresponen a una peca que Prieto lOa fotografia i que no te res a veure amb les que presentem. LR-P97-98-99 i 100 (2).

N.D 94. Una moneda especial que Codera p. 310 anota i que Miles transcribeix, sense donar-ne, cap dels dos, fotografia 0 comentari. Ara la presentern graficarnent. LR-P94.

N.> 101. Son encunyacions d'epoques certament dificils. Prieto 28c, Rada 324. Miles diu que, probablement la data es 404, pero la situa l'any 400. No te en compte les clasificacions ni de Vives, ni de Prieto Vives. La trobem tarnbe a Codera p. III, plate XI n.s 5. Prieto va clasificar moltes peces d'aquesta epoca a l'apartat III 'Monedas acufiadas por personajes desconocidos durante la revolucion». Sense comentaris. LR-PI00 (3).

N,> 102. Peca que esta ben documentada per Prieto 28d, Codera p. III, Rada 325. Miles no va incloure-la en el seu estudi. LR-P104 (4).

N.O 103. El personatge canvia i Mohammad que apareix l'any 400 amb Aben Xohaid i despres amb Suleiman, ara en aquesta encunyacio l'acompanya Basil. Peca inedita no coneguda. LR-PI02 (5).

Nv 104. Un nou canvi de personatge. Aquest podria esser Chawar, del qual ja s'en coneix una moneda de l'any 406 (Miles 362a, plate VIII). Aques-

1. J. PELLlCER. Hisharn 399jlOO9-9 Arnir. (Un lapsus de lect ura ). Gacet a Nurnisrnat ica n." 67, pags. 14-16.

2. J. PELLlCER. Un raro dirhern de Hisharn II. AI-Andalus 40IA.H. Gaceta Nurnismatica n." 71 pags. 39-40. Barcelona, 1983.

3. J. PELLlCER. Suleiman AI-Mostain 400/1010-407/1014. Acta Numlsmatica-Ia, Barcelona, 1984, pag. 154, n." 22.

�. Ibid., pag. 155, n." 28.

J. Ibid., pag. 155, n." 34.

ta del 407 H es inedita i prou important, dones tanea el darrer any del regnat de Sulaiman. Fins ara no se'n eoneixia cap amb aquesta data LR-P112 (6).

N.D 105. Moneda inedita d'Ali Ben Hammud de l'any 405. Es variant de llegenda de Prieto Vives n.nv 58i i tarnbe de Vives 721. LR·P103 (7).

N.D 131. Dins del regnat d'Alkasim Almamun el 409 A. H. trobem aquesta peca inedita l'any. Seca Al-Andalus, No es eoneguda ni per Vives ni per Prieto Vives. LR-P131 (8).

N." 155/156. Dues peces molt interessants, amb personatge: Aflah 0 Iftitah. La importancia d'aquestes monedes es que pertanyen al mateix encuny d'anvers que Ia segiient n.? 157, a nom de Mohammad III. LR-P153 i 154 (9).

N.D 157. Eneunyaei6 inedita a nom de Mohammad III Al Mustafki, de l'any 416, darrer del seu regnat. No es coneix cap altra moneda d'aquest any a nom d'aquest Califa tan efimer. L'encuny d'anvers es el mateix que el de Ies dues peces anteriors a nom de Yahia Almotali. LR-P152 (9).

6. Ibid., pag. 156, n." 36. 7. Ibid., pag. 155, n." 32.

8. J. PELLICER. Un dirhem inedito del Califa Hammudi Al-Kasim AI-Ma'Mun b. Hammud (409-1018). Acta Numisrnatica-B. Barcelona, 1983, pags, 123-124.

9. J. PELLICER. Un dirheminedito del Califa Omeya Abu-'Abd Al-Rahrnan Muhammad III Al-Mustakfi Bi'llah del 416/1025. «Quaderni Ticinesi di numismatica e antichita classiche». Lugano, 1983. Vol. XII, pags. 237-240.

OBRES CONSULTADES

A. VIVES y ESCUDERO. Monedas de las dinastias arabigo espafiolas. Madrid, 1893. GEORGE C. MILES. Ummayads of Spain. New York, 1950.

A. PRIETO Y VIVES. Los Reyes de Taifas. Madrid, 1926. MICHAEL MITCHINER. The World of Islam. London, 1977.

Una troballa de monedes arabs a Lorca

A. BOFARULL 1 COMENGE

Es frequent que en les troballes de monedes Hispano-Arabs, principalment les dels regnes de Taifes, es trobin junt amb els dirhems i dinars hispanics monedes dels Fatimites, amb majoria de monendes d'or, moltes encunyades a Sicilia.

Es notori el gran cornerc que practicaven per tot el Mediterrani els vaixells Fatimites i per la costa Oriental d'Espanya, principalment despres de la caiguda del Califat de Cordoba, el gran adversari de l'Imperi Fatimita en el cornerc del Nord d'Africa.

Degut a un periode de sequia dels anys 1023 al 1026 que va provocar la fam i la miseria a Egipte on el Califa va haver de demanar ajuda als Bizantins i altres nacions del Mediterrani i el rei Mochehid de Denia Ii va enviar un vaixell carregat de blat (1) es comprensible la troballa de monedes Fatimites, principalment per les costes Sud d'Espanya des de Valencia a Cadis.

Aquesta troballa que es va efectuar a Lorca es compon de 24 monedes que descriuren (la troballa va esser de 27 monedes, 2 venudes a Lorca, i 1 a Barcelona que per referencies eren dirhems d'Almeria de Banu Somadith).

La troballa va esser el 1984 al castell de Lorca, segons informaci6 verbal. El lot esta compost de:

-14 monedes del Regne dAlmeria de Banu Somadih.

-1 moneda del Regne de Tortosa de Mokatil.

-1 moneda dels Fatimites de AlHakem.

-6 monedes dels Fatimities de Al Zahir.

-2 Cospells sense encunyar.

1. MERCEDES GARCIA ARENAl.. «Los Eat imitas». Historia 16. N." 64. Madrid, 1981.

A. BOFARULL I COMENGE

1. REGNE D'ALMERIA. BANU SOMADIH

(435-44I.A.H.; 1043-1052.A.D.)

TIPUS ANbNIM

Tipus A

LA. 2( cLJ }(No hi ha Deu sino cl]J Allah.

Marginal. Missio profetica de Mahoma. Cora 61-9

II.A. I �o Mahoma d.-lJ) )9W I'enviat d'Allah.

Marginal. En el nom d'Allah es va encunyar aquest dirhem en el AI· Andalus.

Valor dirhem, sec a Al-Andalus, no datada, metall billo.

Referencia. Prieto Vives 354 c. (2) Vives 1041 (3).

1. Pes 4,05 Gr. 0 23/27 mm.

2. Pes 3,85 Gr. 0 21/26 mm.

3. Pes 3,85 Gr. 0 22/25 mm.

Pes mitja 3,48 Gr.

4. Pes 3,70 Gr. 0 20/24 mm.

5. Pes 2,75 Gr. 0 20/25 mm,

6. Pes 2,70 Gr. 0 22/28 mm.

Les monedes d'aquest tipus com ja descriu Prieto Vives es caracteritzen per la seva decadencia, el seu flan irregular i per faltar quasi sempre part de les llegendes marginals per mala encunyacio.

Tipus B

I.A. La mateixa llegenda del tipus A.

Marginal. Missio profetica de Mahoma, pen) amb vestigis d'haver-hi doble llegenda marginal.

IIA La mateixa llegenda del tipus A.

Marginal. La mateixa llegenda del tipus A, pero tarnbe arnb vestigis de doble llegenda marginal.

Valor dirhem, seca Al-Andalus, no datada, metal! bill6.

Referencia Prieto Vives 354 c vi. Vives 1041 vi.

7. Pes 4,43 Gr. 0 22/26 mm. La moneda es retalladalateralment.

Aquest dirhem malgrat esser retallat es de mes bona factura que la serie anterior i el seu encuny, tenia doble lIegenda marginal, ja que es veuen algunes lletres del marge exterior.

2. A. PRIETO VIVES. Los Reyes de Taii as. Madrid, 1926.

3. A. VIVES I ESCCDERO. Moned as de las dinastias ardbigoespanolas, Madrid, 1893.

A. BOFARULL I COMENGE

Tipus C

I.A. 'i. I dJ r }( No hi ha Deu sin6 dJJ I Allah.

Marginal. Missi6 protetica de Mahoma. Cora 61-9

II.A. � 0 Mahoma ill 1 '9LU) l'enviat d'Allah.

Marginal. Missi6 profetica de Mahoma. Cora 61-9

8. Pes 3,25 Gr. 0 21/24 mm. La rnoneda es retallada lateralment.

Valor dirhem, sense nom de seca i any, metall bi1l6. Ref'erencia. Prieto Vives 356 vi. Vives 1042 v],

Aquest dirhem com diuPrieto Vives, no es segur que sigui d'Almeria per que no te nom de seca, pen) pel tipus i la troballa junt amb les d'Almeria el podem atribuir a la mateixa seca encara que amb reserves. Es variant de la de Prieto Vives i Vives per la diferent collocacio de la llegenda central de la II.A.

Tipus D

Las mateixes llegendes, referencies i comentari que el tipus anterior, pen) de diarnetre i pes mes reduit, que podria esser la meitat d'un dirhem, metall bi1l6.

9. Pes 1,90 Gr. 0 18/20 mm. La moneda es retailada latera1ment.

Tipus E

I.A. La mateixa llegenda del tipus A.

Marginal. Vestigis de la rnissio profet ica de Mahoma.

II.A. La mateixa llegenda del tipus A.

Marginal. Vestigis de la llegenda del tipus A, es veu la seca Al-Andalus en una d'elles.

Valor 1/2 dirhem? seca Al-Andalus, no datada, metall bi1l6.

Referencia. Henry Lavoix (4) descriu en el nombre 444, una moneda de 1,22 Gr.

10. Pes 2,20 Gr. 0 16/19 111111. 11. Pes 1,60 Gr. 0 15/17mm.

No s6n monedes retallades del dirhem, s6n peces encunyades amb cospells mes reduits de diarnetre, per tenir un valor inferior al dirhem que pel pes podria esser mig dirhem.

En la llegenda marginal de la II.A. es llegeix Al-Andalus amb lletres mes petites que les del dirhem.

-1. Hr.xnv LIVOIX. Catalogue des 11101111(1leS musulmancs de ia Bihliot heqn« ./V(lIi(JI1u/e Vol. II. Espagnc et Afrique. Paris, 1891.

Tipus F

I.A. La mateixa llegenda del tipus A.

Marginal. Vestigis de la missio Profetica de Mahoma. ILA. La mateixa llegenda del tipus A.

Marginal. Vestigis de la llegenda del tipus A. Es veu el principi de la seca Al (Andalus).

Valor 1/4 dirhem? seca Al-Andalus. No datada, metall billa. Referencia la mateixa que l'anterior el tipus E.

12. Pes 0,90 Gr. 0 14/16 mm.

14. Pes 0,80 Gr. 0 14/17 mm.

13. Pes 0,90 Gr. 0 11/14 mm.

Com la del tipus E, no son retallades i son mes primes de gruix que la del tipus anterior i pel pes, podrien esser 1/4 de dirhem.

ll. REGNE DE TORTOSA. MOKATIL (431·448 H.; 1039·1056 AD.)

II.A.

I.A. dlJlil cLJlX' c:UJ ) )9UJ ) � �� (_;.j19o) (j:XA ) oLLiu. ol.oi ( �9all ).1.01 dJ�l

No hi ha Deu sino Allah. Mahoma l'enviat d'Allah, (Mokatil).

(Moizzo) Ellman Hixem emir dels creients Al Daulah

Valor serni-dirhem, seca Tortosa (no es veu) no datada, metal! billa. Referencia Prieto Vives 182. Vives 1.267.

15. Pes 0,80 Gr. 0 13/14 mm.

Ill. FATIMITAS

AL HAKEM ABU AL ALI ALMANSUR (386·411 A.H.; 996·1021 A.D.)

I.A. ill) J9W) �a), 0 Mahoma l'enviat d'Allah.

ill I s-J!3 � Ali Wali Allah.

II.A. oLot \ El Imam

d...lJ I ) a LJ. 0 � 1 "\ I) Alhakem Bi Arm Allah. �� 0 II J.l:O I emir dels creients

Valor fracci6 de dirhern, sense orles ni seca ni data, metall bill6. Ref'erencia Henry Lavoix descriu el nombre 210 una moneda de 1,08 Gr.

16. Pes 0,65 Gr. 0 12/14 mm.

Moneda de poe relleu i sense orles.

AL ZAHIR ABU AL HASAN ALl (411-427 A.H.; 1021-1036 A.D.)

I.A. d.lJ) ) 9 w.J ) c., 0 \ 0 Mahoma l'enviat d'Allah. ill I s- 9 � Ali Wali Allah.

II.A. j_D J.4.L 'i. j..w -=J I Al Hasan Li Izaz Din.

901 \ }:l.aJ eLL] I Allah emir dels creients.

Valor lraccio de dirhem sense seca ni data, metall bi1l6. Referencia ?

17. Pes 1,57 Gr. 0 17/20 mm.

18. Pes 1,35 Gr. 0 14/16 mm.

19. Pes 1,15 Gr. 0 14/16 mm.

20. Pes 1,00 Gr. 0 14/16 mm.

21. Pes 0,85 Gr. 0 12/15 mm.

22. Pes 0,75 Gr. 0 14 111m.

L'encunyacio d'aquestes monedes que s6n de bon art en la caHigrafia son de poe relleu i casi sense aries.

COSPELLS SENSE ENCUNY AR DE BILLO

23. Pes 0,95 Gr. 0 13 mm. 24. Pes 0,80 Gr. 0 14/16 mrn.

Monedas arabes de bronce y plata

del Museo de Menorca

RUDOLF MORGENSTERN

En el Museo de Mallorca se encuentra actualmente un lote de monedas arabes, propiedad del Museo de Menorca, cedidas temporalmente para su clasificacion.

Desafortunadamente no he podido aclarar en que lugar 0 lugares se produjo el hallazgo, debido al fallecimiento de la persona del Museo de Menorca a quien se hizo entrega del lote, y no encontrarse constancia alguna de este hecho en los archivos del citado Museo.

Sin embargo, como podrancomprobar, se trata de un lote muy interesante, con ejemplares bastante raros, algunos de los cuales no he podido encontrar editados anteriormente.

La mayor parte han sidoacufiadas en Mallorca, Denia, Zaragoza y Almeria en el siglo quinto de la Hegira durante los reinados de:

Mochehid ben Yusuf ben Ali, Denia

Abu Ayub Suleiman, Zaragoza

Maan ben Somadih, Almeria

Ali Ikbalo daullah ben Mochehid, Denia

Ahmed Almoktadir ben Suleiman, Zaragoza

Almotasim ben Yahya, Almeria

Abdallah Alrnortada, Mallorca

Mondzir ben Almoktadir, Denia

Mobaxir ben Suleiman, Mallorca

H 408·436

H 430-438

H 433-440

H 436-468

H 441-476

H 444·480

H 468-486

H 475-483

H 486·509

Num, 105*1 Num.88 Num.78

Num, 17 Num.122 Num.83

Nums, 63 y 58 Num.61 Num.57

Notodos los ejemplares son mallorquines y de las cecas citadas, tarnbien hay monedas primitivas de bronce, solo con leyenda religiosa, asi como ocho

I. Los numeros rnarcados con estan ilustrados.

ejemplares de al-Andalus del conocido tipo de Antonio Vives, que lleva en una cara la estrella de 6 u 8 puntas, rodeada con la leyenda: «en nombre de Allah fue acufiado este felus», continuando en la otra tara: «en al-Andalus», encerrada por la profesi6n de fe, Adernas hay cecas orientales, tal como:

1 fragmento de dirhem de Wasit, con Iecha recortada, 1 fragmento de dirhem de Damasco de H 92, 1 dirhem de Damasco de H 80 0 H 79, 2 feluses sin ceca, s610 con la fecha H 92, 1 felus de Misr, de alrededor de H 100, 1 felus de Ibrahim I ben el Aglab.

1 dirhem de Sebuktegin de los Ghaznavidas de Afganistan MITCHI· NER n,v 752,

moneda de Taj ad-din Harb de Seistan.En el centro de la 2." A aparece el nornbre Harb, Los tipos reproducidos por Mitchiner n.v 806-808 son totalmente distintos.

1 moneda de Ysaben Idris, de Wazakur.

(Escrito en la moneda � j 9 Wazaku sin la r final, afio H 224, Lavoix publica bajo n,v 925 un dirhem de 'Ysa ben Idris ceca Wazakur afio H 225, pero con otra leyenda.)

Especial interes merecen dos monedas de bronce de Idris II, por no existir publicaci6n anterior de las mismas variantes, que tienen una hoja de palmera en el reverso, colocada verticalmente encima de la palabra Mohamed y flanqueada a derecha e izquierda por una medialuna, La leyenda del reverso dice:

Mohamed rasulo

Allah

J'l------"""""")

y debajo se encuentra el nombre «Ali». EI anverso lleva la profesi6n de te y en la orla se lee:

«BismiAllah duriba», Lavoix reproduce dibujos con hojas de palmera desdelos n.v 1.456 hasta 1.470, pero las leyendas no coinciden; en cambio sin adornos de palmera y media luna se encuentra en Lavoix, tomo Espagne et Afrique bajo n.s 905 y ceca Fez, un felus con identica leyenda y can Ali en la ultima linea del reverso. El caso que se acerca mas, es el numero 852 del catalogo «Koniglische Museen zu Berlin» de Niitzel con identica leyenda, pero en lugar de una hoja lleva dos hojas de palmera paralelas encima de Mohamed, sin las medias lunas y sin el nombre de Ali debajo.

En nuestro ejemplar puede leerse la ceca, que es incompleta y algo confusa, parece ser Al Basra � )�

Se da la circunstancia, que el mismo lote comprende dos ejemplares de la misma moneda, pero con mas desgaste y peor centraci6n.

De esta familia de monedas de cobre con hojas de palmera sali6 aun otra variante, esta vez con una hoja encima de Mohamed y otra diametralmente opuesta. La superior no esta flanqueada de medias lunas, mientras la hoja inferior tiene en el lado derecho una media luna, terminando en punto en su extremo superior.

La leyenda del reverso reza:

«Mohamed rasulo Allah»

sin menci6n del nombre de Ali debajo. Ambos ejemplares son de Idris II, H 177-213.

De dicha distribuci6n de caracteristicas tampoco se encuentra nada igual en la literatura consultada. Lo mas parecido es el n.v 899 de Lavoix de Fez, que tiene las hojas de palmera en el mismo sitio, pero la leyenda es diferente. El n.v 852 de Niitzel tiene leyendas identicas en anverso y reverso, pero con dos hojas de palmera encima de Mohamed y ninguna debajo.

Un ejemplar puede considerarse una variante de Niitzel n.v 852 y otro una variante de Lavoix n.v 905, por coincidir las leyendas pero no los adornos.

Una de las acufiaciones mas raras de los Califas Omeyyahs es una monedita de bronce con estrella en el centro, rodeada de la leyenda

Allah no hay Dios sino * Allah �

Debajo hay una hoja de palmera, apuntando a laderecha. El reverso consta de dos lineas ) � separadas por una linea ondulada. e-LJ\J� Num, 33"

El catalogo Lavoix «Califas Orientales», cita esta moneda bajo n.O 1.342 con la observaci6n «Inedito»: J. Walker menciona la misma moneda bajo p. 116 y ademas da cuenta de otro ejemplar de tamafio mas pequefio en la «American Numismatic Society Collection», ensu catalogo «Post Reform Umayad Coins».

De este tipo rarisimo, del cual no se conocian mas que estos dos ejemplares, han aparecido en el lote de Mallorca/Menorca otras dos piezas. En consecuencias, si alguien desea ver y examinar un original de dichas monedas, ya no hara falta viajar a Paris 0a Estados Unidos, puesto que pueden encontrar dos casos en las Baleares.

Tenemos un dirhem, que posiblemente es inedito.

En el catalogo de Vives se cita bajo n.v 1.134 un dinar de Yahya Almottafir ben Mondzir, que se encuentra en la Real Academia de la Historia, pero ninguna moneda de plata del mismo tipo. En el anexo se sefiala que el

RUDOLF MORGENSTERN

nombre de Abdallah, precedido del titulo al Hachib, s610 existe en el dinar de Yahya Almottafir ben Mondzir.

Fuera de serie es el dirhem n.v 68. Esta acufiado a nombre de Hixem II, pero �on 2." y 3." lineas cambiadas, 0 sea con olJ� �,_..JI en 2.a linea y �,_JJ en la 3.a Debajo de la II. A consta el nombre de � I.

Corresponde a Ahmed Almoktadir de Zaragoza, pero sin .J,JJI J' � al comienzo de la II. A, como sefiala Vives n,v 1.172. Ademas lleva por ceca al-Andalus envez de Zaragoza, excepci6n que no citan ni Vives ni Prieto y tampoco Lavoix.

En la relaci6n q�e sigue se han clasificado de acuerdo con los datos, que han podido apreciarse, segun la conservaci6n de cada ejemplar.

Como ultimo queda por destacar un dirhem del periodo de revuelta cuya descripci6n se encuentra en Vives 1.168 y Antonio Prieto 260. Se conoce un ejemplar de esta pieza rara en la colecci6n de la Real Academia de la Historia.

Num.l Dirhem de Sebuktegin de los Ghaznavidas de Afganistan

Mitchiner 752

Nurnv S Ahmed Almoktadir, Zaragoza H 471 Vives 1208

Num.vl Ahmed Almoktadir, Zaragoza

Num. 15" Mobaxir, Medina Mallorca

Num. 16 Idris II

Nurn, 17'" Ali Ikbalo, Denia

Num, 18" Ali Ikbalo, Denia

Num, 22 Felus sin ceca, s610 fecha

Num. 27* Damasco

Num.28" Wasith, entre

Nurn. 29" Felus, Misr, Es-Saffah, s.c y s.f.

H 461 Vives 1198

H 486-509 Vives 1389

H 177-213 var. Ni.itzel 852 var. Lavoix 899

H 467-468 Vives 1320/22

H 446-455 Vives 1314/19

H 92 Ni.itzel 2055

H 92 var, Lavoix 276

H 84 y H 98 Lavoix 209/402

Ni.itzel 2072

Nurn. 30 Felus, soc, y s, f. Lavoix 1333

Nurn. 32 Felus, Omeyyas RRR

Num, 38 Felus, Omeyyas RRR

Nurn. 39 Felus, s610 fecha

H 92

Ni.itzel 1981 y Lavoix 1342

Ni.itzel 1981 y Lavoix 1342

Ni.itzel 2055/56

Nurn. 43 Mohamed Almahdy, Alandalus Vives 859

Num.42 Yahya, Medina Zaragoza

H 417 Vives 1134

Num, 47 Periodo Revuelta, LA, Sulaiman II,A.Imad daullah Vives 1168

Nurn. 49 Idris II

Nurn. 50 Idris II

H 177-213 var. Ni.itzel 852

H 177-213 var. Ni.itzel 852

Num, 51 Alandalus Vives 44

Num. 52 raj ad-din Harb, Seistan

Nurn. 57 Mobaxir

Num. 58 Abdallah, Medina Mallorca

H 562-612 var. Mitchiner 806/8

H 486-509 Vives 1381

H 468-486 Vives 1353/60

Nurn. 59' 'Ysa ben Idris II, Wazakur H 224

Nurn. 61 Mondzir ben Almoktadir, Denia

Nurn. 63* Abdallah Almortada, Medina Mallorca

Nurn. 64 Mobaxir, Medina Mallorca

Num, 67'; Mobaxir, Medina Mallorca

Nurn. 68 Ahmed Almoktadir (con ceca Alandalus en vez de Zaragoza)

H 475-482 Vives 1326/35

H 480 Vives 1353

H 486-509 Vives 1381

H 486-509 Lavoix 475

H 441-476 var. Vives 1172

RUDOLF MORGENSTERN

Num.77 Damasco

Num.83 Almotasim, Almeria

Num.87 Ahmed Almoktadir

Num.88 Abu Ayub Suleiman, Zaragoza

H 79 0 H 80 con ante Lavoix 185/6/7

H 444-480 Vives 1046

H 441-476 Vives 1173/76

H 430-438 Vives 1148

Num.93'" Felus s.f. LA (a), II.A (b) Miles 182 Num.97 Ahmed Almoktadir, Zaragoza

H 466 Vives 1203 Nllm.98 Dirhem Banu Samadih s. f., Almeria, Taifas Mitchiner 342 Num, lOY' Mochehid, ceca ilegible

H 435 0 436 Vives 1296/99 Nurn. 106 Ali Ikbalo, s.c. y s. f.

H 446-468 Vives 1314/22 Num, 121 Ahmed Almoktadir

H 441-476 Vives 1211/14 Num, 122 Ahmed Almoktadir

H 474 Vives 1212 Num. 123 Ibrahim I ben el Alab, Al-Abbariyah fecha y ceca ilegible

H 184-196 Lavoix 829 Num, 124* Abdallah Almortada, s. f. Vives 1353/60

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

ANTONIO PRIETO Y VIVES: Los Reyes de Taiias, Madrid, 1926. H. LWOIX: Catalogue des Monnaies Musulmanes de la Bibliotheque Nationale, I Khaliies Orientaux; II, Espagne et Afrique, Paris, 1887.

ANTONIO VIVES y ESCUDERO: Monedas de las Dinastias Ardbigo-Espanolas, Madrid, 1893.

H. TIESENHAUSEN: Moneti vostochnavo khalijata, St. Petersburg, 1873.

STANLEY LANE Po OLE: The Cois of the Eastern Khaleeiehs in the British Museum, Londres, 1891.

H. NUTZEL: Konigliche Museen zu Berlin, 1898.

G. C. MILES: The Coinage of the Umayyads of Spain, Nueva York, 1950, 2 vols.

G. C. MILES: Coins of the Spanish Muluk al Tawa 'if, Nueva York, 1954.

JOHN WALKER: A Catalogue of the Arab. Byzantine and Post-Reform Umayyad Coins, Londres, 1956.

M. MITCHINER: The World of Islam, 1979.

EI diner heraldic del comtat d'Empuries

Ara ta un any vingue ales nostres mans una peca inedita del corntat d'Empu ries que calia encaixar i atriburr. La peca era a nom d'un cornte Pone; i podia considerar-se la primera moneda coneguda c1arament a nom d'un dels comtes ernporitans amb aquest patronimic.

Tot plegat ens obliga a fer una revisio i reconsideracio de les atribucions de la serie comtal emporitana. En aquells moments toparern, pen'>, amb un gran inconvenient: I'exernplar que ens donava a coneixer el nou tipus a nom de Pone; era incomplet i no deixava veure c1arament l'estampa del revers, malgrat que hi endevinavern una espasa. El contingut de les llegendes oferia menys dificultats, tOl i que nornes disposavern de mitja moneda. La disposicio de les lletres i la creu d'inici de Ilegenda feia que la lectura Pocius fos indubtable i tarnbe l'atribucio a Ernpuries.'

En publicar aquesta peca feiern vots perque I'arqueologia medieval, encara incipient en el nostre pais, ens dones algun dia un exemplar cornplet. Tan bon punt es publica el nostre anterior treball ens arriba l'exernplar sencer que tant haviem desitjat.

Les seves lectures no desdiuen pas de les que haviemfet del tros cI'exemplar de que clisposavem. La peca sencera confirma tambe que hi ha una espasa en el revers, cosa que no podiem assegurar amb absoluta certesa abans. En l'anvers veiern una creu interior amb una anella a cadascun dels espais visibles, cosa que es confirma tambe, pen) amb la precisio que en lloc d'anelles son floretes.

1. A. M. RILAGUER, «Rcconsidcracio de l'amonedatge del corntat d'Empuries en base a un t ipus inedit at ribuit a Porte Hug III (1230·1269)" Acta Numismatica, 14, 1984. pp. 191-214.

La veritable sorpresa que ens ha deparat, pen], l'exemplar complet aparegut es la presencia d'escudets d'Ernpuries a banda i banda de l'espasa del revers. Aquesta forma tipologica no la trobem a cap altre dines emporita conegu t.

Tot plegat ens portara a revisar l'atribucio que ferern d'aquest tipus a Pone Hug III a la llum de les noves dades, ara completes, de 1a seva tipologia.

Anem primer a veure cornparativarnent les llegendes visibles de la peca incompleta amb les que ens dona la moneda completa ara disponible:

Anvers: + POc.

Anvers: + POCI' VGO:

Revers: ES EMP

Revers: COMES EMP

La seva descripcion comp1eta es com segueix:

Anvers: + POCI' UGO:, Creu interior de braces iguals amb una una flor a cada espai.

Revers: + COMES EMP, espasa arnb un escut de la casa com tal d'Empuries a cada costat.

Pes: 0,45 gr. 0: 15,5 mm.

Darrerament ha aparegut tarnbe l'obol d'aquest tipus heraldic, amb la qual cos a afegim un nou tipus a la serie emporitana:

Anvers: Tipus i llegendesiguals als dels diners.

Revers: Tipus i llegendes iguals a1s dels diners.

Pes: 0,27 gr. 0: 11 mm.

Com hem dit atribuirem aquesta peca a Pone Hug III (1230-1269), no sense manifestar les dificultats per a justificar a quin dels quatre comtes de nom Pone havia de correspondre.' Despres d'una reconsideracio global de les atribucions de l'amonedatge emporita ens decantarern per tercer dels Pone per les mons segiients: J

1. Si donem a Pone Hug IV el diner, fins ara atribuit erroniarnent a Hug V, de creu passant i lletres gotiques, descartern rapidarnent aquest comte de la llista de comtes de n0111 Pone. Per altra banda, la presencia de lletres gotiques i de creu passant, que enllaca amb el diner de bracesdesiguals d'Hug V, ens situen aquesta moneda en una epoca mes tardana que el nou tipus que ara comentem, el qual te creu interior i lletres llatines.

2. Queda tambe decartat Pone Hug I, ja que el tipus amb espasa no cornenca fins a Hug III.

3. Deiern tarnbe que si hi havia una rna agafant l'espasa l'haurtern de donar a Pone; Hug II, pero que si no hi era, caldria considerar-la de

2. Ibid.

3. l bid., especialmente pp. 206-208.

l. - Diner atribuit a Pone Hug III d'Empuries, reproduit a mida real i molt ampliat. 2. - Obol del mateix tipus atribuit igualment a Pone Hug III reproduit a mida un xic ampliada respecte ales seves dimensions reals.

Pone Hug III, tot enllacant amb el tipus d'Hug III, ja sense mao Sens poder aleshores diHucidar aquest extrem ens decantarern per donar-Ia a Pone Hug III, tot considerant que calia acostar al maxim la forma COMES EMPUR a l'altra moneda de Pone Hug IV que tambe porta la titulaci6 d'aquesta forma i no com Impuriar, que apareix en altres ocasions. Malgrat tot hem de recordar que les formes Empuriar. 0 Impuriar conviuen a la documentaci6 i, per tant, no ens ajuda a datar-Ies abans 0 despres d'una manera determinant.

4. Deiern finalment que semblava veure's un anell en Is dos espais visibles de la creu i que si efectivament ri'hi havia quatre, aixo l'acostava rnes a la d'Hug V que segueix immediatament a Pone Hug III. Aquest fet tarnbe semblava reforcar l'atribuci6 a Pone Hug III.

Anem ara a veure quines s6nles noyes dades tipologiques que ens d6na l'exemplar complet. Per una banda, ens confirma que efectivament els ornaments dels espais de la creu s6n quatre, pero no s6n anells, sin6 flors. Per altra banda, afegeix la visi6 dels escuts a banda i banda de l'espasa. Pel que fa als ornaments dels espais, siguin anells 0 flors, veiem que es confirma la nostra apreciaci6 inicial i cal acostar la peca a la de creu de braces desiguals d'Hug V, pas intermedi entre la creu interior i la creu passant i que porta tarnbe quatre anells en els espais.

Mes sorprenent i mes problernatica es l'aparici6 dels escudets al costat de I'espasa. Es tracta d'escudetsamb dues faixes que corresponen a l'heraldica de la casa d'Ernpuries. Un escut similar el trobem en una lapida procedent del Castell de Sant Salvador de temps de Pone Hug IV (12771313). En aquesta es commemora la construcci6 del castell, l'any 1283, per Pone Hug IV, la seva perdua a mans dels francesos i la seva recuperaci6 l'any 1284 amb l'ajut del rei Pere 11.4

Malgrat que en els segells disponibles no es distingeix be l'heraldica emporitana, l'esmentada lapida i un altre monument que comentarem tot seguit, no deixen cap dubte sobre quin es I'escut del comte ernporita.

Malgrat totes les consideracions fetes calia preveure tarnbe la possibilitat que la moneda fos de Pone Hug V, anomenat Malgauli, sembla que com a mal nom.' i pel qual no coneixem encara moneda. L'estil artistic de

4. Aquesta Iapi da f'ou publicada I'anv 1880 en cl Butlleti de i'Associacio d'Excur.,iOIiS Catalana, pp. 139-140. Segons una acta notarial inedita que forma part de la domucentaci6 i manuscri ts de 1. Botet i Sis6, avu: a la nostr a disposici6, I'esmentada lap ida fou arrencada del scu 1I0c, cl Castell de Sant Salvador, I'any 1853, per a figural' com a prova en un plet sabre l'adjudieaei6 de bens del Due de Medinaceli cornte cl'Empurics contra l'Est at La lapida fou dipositada a Castello a la casa de l'adrninis t rador del cornt c. En aquest 1I0c ia varen veurc Esteve Trayter i Pere Moncanut au tors de l'csrnentada publ icacio de la lapida Botet i Siso reprodueix ta mbe aquest tapida a Ia Geograjia General ill' C(l[IIII/I1),II, provincia de Gerena, d irigida per F. Carrcres Caridi p. 541. Poclem t robar una rcferenc.a a aqucsta lapida a Eis Cast ells Cat aians, vol II, p. 505. La darrcra rcfcrencia cs basa en el que digue Botet i afegeix que la lapida es avui perduda.

5. Aixi sembla indicar-ho una acta d'ernancipacio i heretament que diu: Ouot! sub presencia nobilis POI1CiliS Hugonis olim vocatus Mulgauiinus, filius nat uralis at que legitimus (Cartoral de Carlernanv de la Seu de Girona, folis IIIr a IVr. regestat per J. Botet, Cartoral de Carles Mtiny, Barcelona, 1905-1909, doc. 631, p. 121.

la peca, torca evolucionat dintre del gotic, no desdiuria en principi d'aquesta hipotesi, Per al tra banda, els aditament heraldics semblen haver-nos de conduir a considerar-la la mes moderna de la serie. Hi ha, pero, un fet que no sembla afavorir pas aquesta possibilitat.

A l'esglesia de Castello es conserva la tomba de Malgauli (Pone Hug V) i del seu gerrna gran, Hug, que no arriba a governar.' En les tombes hi apareix l'heraldica dels dos germans. Es tracta d'un escut quarterejat amb les armes d'Empuries, pel seu pare iamb les de la casa de Cabrera, per la seva mare Marquesa.

Hem de tenir tambe present que el seu pare, Pone Hug IV, com a consort de la vescomtesa de Cabrera es titula comte d'Empuries i veseomte de Cabrera en els documents.' malgrat que potser no utilitza l'heraldica de Cabrera en el seu escut, com veiem en la Iapida que mana eseulpir per al Castell de Sant Salvador en la qual hi figura solament l'escut emporita.

La forma de l'escut que apareix ales esmentades tombes, amb les armes d'Empuries i de Cabrera iel fet que Pone Hug IV es titules vescomte de Cabrera fan palusible que l'eseut d'armes de Malgauli fos efeetivament el que veiem a la seva tomba, ordenada eonstruir per la seva mare que el sobrevisque, Tenint en compte que aquest escut no es pas el que apareix a la moneda cal pensar que ha pertanyer a un altre comte de nom Pone,

La hipotesi de Malgauli te encara altres inconvenients. En primer Hoc ens trobariem amb una ruptura de tipus, es a dir que de la creu interior evolucionariem vers una creu de braces desiguals que aeaba per donar la creu passant i tornar despres a la ereu interior dela nostra moneda. Tot plegat no sembla tenir pas massa logica i es eneara rnes inconvenient quan hom comprova que la nostra moneda te lesE llatines, mentre que en les de creu passant, que ara deixariem al darrera, les E son ja gotiques.

Aixi, dones, amb les dades disponibles el rnes plausible es continuar atribuint aquesta peca de Pone Hug III, com ferern al seu dia.

Advertim, finalment que en el nostre article sobre els diners emporitans, publicat a Acta Numismatica, 14, justificarern que els diners amb creu passant de braces iguals i espasa de travesser reete i puny d'anella havien d'atribuir-se a Pone Hug IV i no a Hug V, com soste Botet. En el text, p. 209 donarem la lectura correeta, pero en fer el cataleg donarem, per error, la lectura tradicional de Botet.

6. Vid. fotografia i descripcio, per exemple, a J. MARQUES CASANOVAS, Sa11la Maria de Castello d'Em.puries, Figueres, 1977, pp. 68-69. Hem consultat tambe un manuscrit inedit de J. Botct i Siso sobre les esmentades tombes.

7. Document citat a la nota 5, per exernple.

[aume III de Mallorca (1324-1343),

veritable creador del flori catala

Als darrers anys Ia numismatica catalana s'ha vist notablement enriquida amb nombroses descobertes importants.

La serie carolingia s'ha vist acrescuda amb les troballes del diner de Roda de Carlernany' i de l'obol barceloni de Carles el Calb.' La comtal de Barcelona, amb els diners de Berenguer Ramon 13 i Ramon Berenguer 14 aixi com el quart tipus de mancus d'or, atribuible al moneder Bonhom> Girona ha vist ampliada la seva serie amb els nous diners de la Verge trobats a Orrius- i l'obol amb efigie,' Empuries amb el magnific diner heraldic de Pone Hue III,S

I. M. CRUSAFONT. «Tipo inedito de Carlomagno de la ceca de Roda.» ACla Numisnuitica 13. Barcelona, 1983, pp. 125-136.

2. M. CRUSAFONT. «Nou tipus carolingi de Barcelona de Carles el Calb, EI diner de Barcelona fins a R. Berenguer I.» II Simposi Numismatic de Barcelona. Barcelona, 1980, pp. 47-56. Un segon ejemplar fou publicat a, M. CRUSAFONT. Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval. Madrid, 1982, nurn. 7, p. 153. Quan ens referirem a monedes catalogades en aquest llibre abreujarem la cita indicant entre parentesi Crus seguit del nurnero corresponent a la peca referenciada.

3. A. M. BALAGUER, M. CRUSAFONT. «Els diners de Berenguer Ramon I (1018-1035). Una important troballa en els limits del Valles.. Arrahona 13. Sabadell, 1982. L'estudi global de la troballa fou publicat a: A. M. BilLAGUER, M. CRUSAFONT. Estudi preliminar de la troballo de monedes comt als d'Orrius. Excavacions Arqueologiques a Catalunya 2. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1983.

4. M. CRUSAFONT. «Nou diner de Barcelona. Atribuci6 a R. Berenguer 1.» Acta Numismatica VI. Barcelona, 1976, pp. 131-139. Nous exemplars publicats a M. Crusafont. «Nou tipus carolingi.» Op. cit.

5. A. M. BALAGUER. «Primeres conclusions en l'estudi de la moneda catalanacorntal.. I Sim posi Numismatic de Barcelona. Barcelona, 1979. Vo!. II, pp. 297-330.

6. A. M. BAlAGUER, M. CRUSAFONT. Estudi prelmiinar.. op. cit.

7 M. CRUSAFONT. Numismatica op. cit. num, 28.

8. A. M. BALAGUER. «Reconsideracio de l'arnonedatge del com tat d'Empuries en base a un tipus inedit atribuYt a Pone Hue III.» Acta Numismatica 14. Barcelona, 1984, pp. 191214, vid. tarnbe A. M. BilLAGUER. «EI diner heraldic de Pone Hue II!», dins aquesta mateixa Acta Numismatica.

I SABATER

Urgell i el Rosse1l6 amb els obols de Pone de Cabrera? i de Gausfred n.lo Podriem encara afegir altres varietats i tipus, tan comtals com locals. La serie reial ha pogut tarnbe afegir nombroses descobertes, com ara els obols perpinyanesos de Joan Ill! i el d'Alfons IV de la primera emissio," el mig ral mallorqui d'escudets de Marti I'Huma,13 el mig ral sard heraldic de Ferran II14 0 l'extraordinaria peca de deu ducats de Saragossa de Ferran el Catolic."

Potser la serie mes afavorida per les noves descobertes ha estat pero la del flori. Despres de la felic identificaci6 dels florins de Pere de Portugal's aparegueren, en pocs anys, el mai cregut flori de Girona de Joan lIP el flori perpinyanes d'Alfons IV amb marca d'estrella" i el sensacional flori barceloni d'Enric de Castella."

EI flori ha merescut tambe creixent atenci6 aquests darrers anys. F. Mateu i Llopis i F. X. Calic6 Ii dedicaren rnonografies" i a Acta Numismatica aparegueren diferents articles sobre aspectes concrets." F. Mateu i Llopis aporta nombrosa documentaci6 nova i definitius aclariments sobre el flori valencia. Ens cal, pero, reparar una petita injusticia historica, F. X. Calic6 qualifica com «el gran descubrimiento del doctor Mateu y Llopis-" I'aclariment que aquest autor fa respecte als florins maJlorquins a nom de Marti, pero batuts en els regnats segiients de Ferran I i Alfons IV.23 En realitat el descobriment de l'emisio de florins a nom de Marti en regnats posteriors no es deu pas a Mateu i Llopis I'any 1937 sin6 a Alvar Campaner l'any 1879. Efectivament, en aquesta data el gran numismatic mallorqui va publicar un article titulat «Algunas noticias sobre el florin de Aragon, especialmente el acufiado

9. M. CRUSAFONT, A. M. BALAGUER, 1. PUIG. «Els comtats catalans, les seves encunya­ dons i arees d'influencia. Corpus.» I Simposi Numismatic de Barcelona. Barcelona, 1979; vol. I, pp. 377-508.

10. C. SERAFINI. Explorazioni sot to la Coniessione di S. Pietro in Vaticano. Appendice Nurnisrnatico di Vaticano, 1981. Vol. II, pp. 225-245. La peca ha estat repuhlicada a Crus-85.

11. J. VILARET. «L'obol delRossello de Joan 11.» Acta Numismatica 14, pp. 223-226.

12. Publicat erroniarnent en diferents ocasions, per exemple Crus-415, on el creiem una ernmissio sarda ha estat aciarit definitivament a M. CRUSAFONT. «Vellon de Alfonso Magnanimo: GCagliari 0 Perpinya?» Ouaderni Ticinesi di Numismatica e Antichta Classiche. XII. Lugano, 1983, pp. 277-288.

13. M. CRUSAFONT. La moneda, mirall de la historia. Sabadell, 1983. Opuscle exposicio sense paginacio.

14. M. CRUSAFQNT. Numisrnutica, op. cit, num. 617.

15. A. M. BALAGUER. «La moneda de oro del Reino de Aragon en las Edades Medai y Moderna.» La moneda aragonesa. Saragossa, 1982. Vid. tambe una ampliacio del tema publicat per I'autor amb el mateix tftol a Acta Numismatica 13. Barcelona, 1983, pp. 137-165.

16. F. X. CALICO. Florines de Aragon. Barcelona, 1966, p. 98. Tipus PETRUS REX.

17. A. M. BALAGUER, M. CRUSAFONT. «Redescoberta del flori de Girona.» I Simposi Numismatic de Barcelona. Barcelona, 1979. vol. II, pp. 401-406.

18. J. VILARET. «Un flori perpinyanes d'Alfons IV amb simbol monetari d'estrella.» Acta Numismatica IX. Barcelona, 1979, pp. 151-153.

19. M. CRUSAFONT. "EI florin de Enrique IV de Castilla como soberano de Catalunya. Descubrimiento de una moneda esperada.» IV Congreso Nacional de Numismatica. Alacant, 1980, vol. de Comunicaciones, pp. 287-301. Tiratge a part de Numisma 165-167, amb la mateixa paginacio.

20. F. MATH' i LLOPIS. EI [lori d'or d'Arago. Valencia, 1937. F. X. CALICO. Florines, op. cit.

21. F. MATEU publica monografies sobre els tallers de Mallorca (Acta IX), Valencia (Acta VI), etc. V. LAFONT «Contribution a un Corpus des florins d'Aragon. Les florins du Musee Puig de Perpinya». Acta Numismatica V. Barcelona, 1975, pp. 55-82.

22. Florines, op. cit., p. 13.

23. El [lori d'or op. cit., p. 40.

en Mallorca-" en base ales dades obtingudes al lIarg de la preparaci6 de la seva NumismdticaBalearP lIavors en premsa, i conclou: «Existen florines de los que citamos con las marcas siguientes: 1) Unleon y un toro. 2) Dos ramos 0 arbolillos. 3) Dos montecillos flordelisados. 4) Dos perros. Ahora bien, estas contrasefias que no son de ninguno de los Maestros de la zeca de los reinados de Juan I y Martin se hallan en las monedas rnallorquinas, la primera en el reinado de Fernando I y principios del de Alfonso V y las otras en el del segundo de estos monarcas. Ante esta especie de anacronismo que necesariamente debe tener una explicacion muy sencilla, es preferible, en nuestro sentir, creer que siguieron labrandose los florines a nombre de Martin en los dos reinados siguientes ».26 Mateu, que no conegue aquest treball de Campaner" arriba a semblants conclusions en la que cal, en tot cas, qualificar de redescoberta. Darrerament hem tingut ocasi6 d'ocupar-nos dels florins a la nostra Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieva[28 i hem pogut tarnbe aclarir alguns aspectes, sobretot pel que fa al regnat de Pere III. Basicarnent s6n els segiients: 1) Establiment de l'existencia de marques d'emissi6 en temps de Pere III i relaci6 d'algunes d'aquestes marques amb I'heraldica dels arrendadors i moneders. 2) Identificaci6 de les marques espasa i cap de moro com a perpinyaneses de Pere Blan i Perpinya Blan respectivament. 3) Hipotesi que la major part de les marques de gran raresa siguin tambe de Perpinya. Ens referim a les de lluna, A gotica, roca, rosa d'anells, B, escut triangular, creu, dues torres. EI criteri per a comprovar la veracitat d'aquesta hipotesi ha d'esser l'alta IIei d'aquests florins, que fins al moment nomes hem pogut comprovar en eI de marca roca. 4) Atribuci6 de Ia marca terre, fins ara donada a Tortosa, a Valencia en base a la primitiva heraldica de la ciutat i ales troballes. Hipotesi que tarnbe sigui valenciana la marca escudet en cairo amb armes catalanes. Per als altres regnats poguerern aclarir basicament el segiient: 1) l'heraldica personal de Despla fou un escacen cair6 i per tant el cair6 tallat en aspa pot esser una senzilla simplificaci6 d'aquesta marca. 2) Identificaci6 de la marca estrella com a propia del tresorer Sarcola actuant el 1427. 3) Aclariment de la suposada marca 1I0p del regnat de Joan II, identificant-la amb el gos de Descatllar i, per tant, fi dels florins a nom de Marti en el regnat del Magnanim, amb aportaci6 d'un fIori inedit ja a nom d'Alfons iamb marques de Sarcola.

Tenim avui la satisfacci6 de comprovar que els autors que ens mereixen respecte han acceptat les nostres conclusions."

24. Fou publicat a Almanaque del Ysleiio de 1879, pp. 153-164.

25. Palma de Mallorca, 1879.

26. Agraim de tot cor al Rvd. P. Gaspar Munar de Randa les facilitats obtingudes per a l'estudi del monetari del Monestir de la Real i de la seva riquissima biblioteca de terna mallorqui on poguerern localitzar aquesta i altres publicacions.

27. Altrarnent no hauria afirmat: «En Carnpaner excloia els florins del seu llibrc i d'un altre els docurnentava, sense proposar-s'ho, en identificar els senyals de les monedes rnallorquines estrictes. Calia aprofitar cls materials del gran numismatic mallorqui.. (EI [lori d'or.. op. cit., p. 37). D'altra banda tampoc el cita en aquest treball ni en la seva bibliograiia de ia His/aria Monetaria de Espana. Madrid, 1958.

28. Op. cit., vid. pp. 86-91, 92-93, 98-100, 106-107,109-111, 118-119, 120121, 126, 127.

29. Vegeu, per exernple el recent de R. ARROYO ILERA. Les monedes valencianes Valencia, 1984.

CRUSAFONT I SABATER

Restava encara molta tasca a fer, tant en el recull de materials com en el de I'estudi i aclariment de les nombroses emissions mallorquines, amb moltes marques pendents d'identificaci6. Per aquestes raons escollirem el tema del flori per a la I Trobada d'EstudisNumismatics organitzada per la Asociaci6n Numismatica Espanola amb la coHaboraci6 de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics i que es realitza l'any 1983. Els treballs publicats permeteren l'adicio de nombrosos tipus i variants noves," la recopilaci6 de dades de moltissims florins que serviran de base per a un futur Corpus, amb un millor coneixement de I'evidencia numisrnatica iels graus de raresa" i tarnbe de la circulaci6 del flori en base a l'estudi de les troballes.?

Ens cal finalment advertir sobre l'existencia d'estudis poe seriosos apareguts amb posterloritatv i als quals probablement no valla pena de parar esment. Conve, aixo si, aclarir que la descripci6 del pretes quart de flort de Joan I no te cap base perque parteix d'un exemplar retallat que pot esser perfectament de Pere III i que les consideracions sobre la falsetat dels florins nomes pel fet que siguin curts de pes son completament arbitraries un cop conegut i ampliament documentat el problema del retallat d'aquestes peces que condui en temps de Marti l'Huma a la creaci6 dels ponderals de flori. Tambehem d'advertir que no es te cap constancia que Renat d'Anjou hagues batut florins ni tampoc de l'existencia a Mallorca d'una marca de mitges llunes per als florins i menys encara per a Comelles que marca probablement amb ramellets 0 llirs. Igualment resulta poe fonamentat l'intent de separar els florins de Marti i Alfons atenent la presencia de marques a l'anvers i revers o be nornes al revers. Si be es cert que la major part dels florins clarament atribuibles a Alfons tenen marques nornes al revers, tambe ho es que el florf dels bous sols, per exemple, la major part dels exemplars del qual han d'esser indubtablement de Marti, te les marques nomesal revers i que a la plata d'Alfons trobem marques al revers en moltes peces, pero tambe ri'hi ha amb marques a anvers i revers com per exemple el ral amb marques lle6 bou (Crus-400A) 0 el mig ral amb puig cimat de llir (Crus-401F). Es evident doncs que aquestes solucions purament mecanicistes i facils tenen poca versernblanca. No hi ha mes remei que estudiar naves troballes i sobretot aprofondir en el significat de les marquesper a desentrallar el seu significat i avancar aixi en les atribucions. Tota la resta, malgrat algun alt apadrinament en algun dels treballs cornentats, no es mes que frivolitat.

30. El conjunt de treballs presentats a la trobada foren publicats a Gaceia Numismatica 72, Barcelona, 1984. Per a aportacions de peces inedites vid. A. M. BALAGUER «Cataleg dels florins del Gabinet Numismatic de Catalunya», F. CALIcO «Los florines de oro del Archivo Calico», R.Co MAS «Colleccio particular Rafael Comas».

31. Vegeu, P. R. ARRIOLS «Aportacio a l'index de raresa del Ilori», L. VILLARONGA, -Aporracio dels florins de l'Arxiu Villaronga», aixi com els treballs de M. CRUSAFONT, S. D.HZIRA, J. PELLlCER, M. RUEDA, F. SAINZVARON.\ i M. SOLER, publicats tots al nurn. de Gaceta Numismiitica indicat.

32. A. M. B.\LIGUER. «La circulacio del flori de la Corona Catalano-Aragonesa segons ies troballes i les noticies docurnentals.» Ibid.

33. Ens referim als publicats per M. RUEDA, Los [lorines del Museo Arqueologico Nacional. Barcelona, 1984 i a la cornunicacio que el mateix auto I' feu al Simposi de Santarem. EI primer treball conte, com a clement molt values la catalogacio del fons del M.A.N. Pel que fa al t reball interpretatiu, vegeu cl nostre comentari a la recensio que ferem a Acta Numismatica 14, pp. 315-316. L'altre treball, tot pretenent treure conclusions sobre el conjunt de treballs de la I Trobada es absolutarnent intrascendent.

L'estat de la questio del flori resta doncs en el punt on el deixa la I Trobada d'Estudis Numismatics i hem d'esperar que nous estudis seriosos, sempre tan necessaris, puguin fer-la avancar.

Una important novetat podem pen) ara afegir a l'evidencia fins avui coneguda dels florins catalans.

DESCRIPCJ(J DEL NOV FLORi

Tenim la satisfaccio de poder donar a coneixer unnou tipus de flori no pas menys important que l'abans comentat d'Enric de Castella i que te una considerable trascendencia historica. Es tracta d'una peca a nom d'unREX

MAIORICA i era fins avui completament desconegut.

La peca aparegue al mercat numismatic i en desconeixem l'origen exacte. Nemes sabem que un numismatic austriac la va adquirir en una subhasta, segons sembla del seu pais, en la qual la peca apareixia classificada com de Bohemia. Vist l'error iel probable interes de la peca, la tramete al nostre pais, on passa sens pena ni gloria per una altra subhasta publica, ara classificat com a flori de l'Interregne. Merces a l'amabilitat d'un comerciant de Madrid ens fou possible de fotografiar l'exemplar i estudiar-ne ambdeteniment les caracteristiques.

La seva descripcion completa es com segueix:

Flori d'or.

Anvers: + REX MA - IORICA

Revers: S. IOHA - NNES B (creu

p: 3,49 grams

0: 19 mm.

Llir patada sobre pal curt)

S. Joan, dret, de front

Llei: or fi I nedi t

La factura es excel·lent I l'exemplar es rod6, sense cap rastre del retallat que, tan sovint, afecta aquestes peces. Cal assenyalar que la moneda no porta cap indicacio del nom del rei.

CRONOLOGiA

Es tracta, evidentment, d'un flori rnallorqui, pero cal en primer 1I0c determinar si correspon a un dels reis privatius de Mallorca 0 be a algun rei catala posterior.

Sembla clar que ha d'esser d'algun dels reis privatius perque srno resulta dificil d'explicar I'absencia a la llegenda de la titulacio de REX ARAGO que trobem en gairebe tots els florins catalans, tant si son encunyats a Perpinya com a Barcelona, Mallorca 0 Valencia. La titulacio mallorquina no es mai, d'altra banda, la preeminent. Vegem, per exemple la titulacio dels reis a la sigiHografia, com a exemple mes proper a la numismatica."

34. Seguim lob ra de F. III SEGMI.R\, Sigillogru]iu Cat alana. Barcelona, 1922. Els nurns. indicat s entre parem esi es refcrcixcn als dcls segclls publicats a aquesta obra.

Jaume I i Alfons II es titulen en els seus sege!ls reis d'Arag6, de Mallorca i de Valencia (S-28 i 36). Jaume II rei d'Arag6, Sicilia, Ma!lorca i Valencia (S-39). Pere III, Joan I i Marti I reis d'Arag6, Valencia, Mallorca, Sardenya i Corsega (S-58, 70 i 76). Ferran I rei d'Arag6, Sicilia, Valencia, Ma!lorca, Sardenya i Corsega (S-80), igualment com Alfons IV (S-83, 85 i 86), el qual a final del regnat avantposa encara les titulacions reials nominals de Jerusalem i Hongria (S-87). Joan II avantposa a la titulaci6 ma!lorquina les d'Arag6, Navarra, Sicilia i Valencia (S-102 i 103). En els sege!ls de Ferran II, molts altres titols van ocupant encara els Ilocs preeminents: Castella, Lleo, Sicilia, Toledo, Valencia i Galicia (S-1 09).

No tindria doncs sentit que qualsevol dels reis de la branca troncal de la Corona Catalano-Aragonesa es titules en un flori unicament rei de Mallorca. Recordem que el florf es batia a tots els regnes amb !legendes uniformes de REX ARAGO iel nom del rei, essent per tant moneda cornu de tots els paisos de la Corona i no pas privativa de cada un d'ells. Nornes les marques d'emissio 0 de taller ens permeten d'identificar el !loc de l'emissi6.

Un altre argument important es la !lei. Com es sabut el flori batut pels reis catalans fou inicialment d'una llei de 23 quirats 3/4, es a dir, d'or fi, com els florins que es feien a Florencia, que eren el model imitat. Despres d'un breu periode de caigudes progressives de llei, el flori catala s'estabilitza a partir del 1365, a una !lei de 18 quirats i aixi es mantingue fins als temps de Ferran n. Escapen nornes a aquesta uniformitat I'ernissio de florins d'alta llei de Joan I (pero llavors de pes mes baix) i les possibles emissions de 16 quirats de Joan II durant la guerra dels Remences i potser alguna d'escadussera d'aquesta darrera llei, en temps de Pere III.

EI nostre flori presenta un pes de 3,49 grams, ben semblant al dels florins de Florencia i superior al de la immensa majoria dels exemplars encunyats a partir de Pere el Cerimoni6s. D'altra banda la seva llei, comprovada per densitat especifica es de gairebe or pur. Es tracta doncs d'or fi.

Tampoc la marca, be que acostada a la barcelonina de Joan I no pot pas identificar-s'hi ja que aquesta te un pal molt mes llarg, i el sant el prem amb la rna dreta. No el podem assimilar doncs a cap de les marques conegudes en els altres florins catalans.

Amb aquestes dades la conclusi6 que s'imposa es que el flori que presentern ha d'esser d'algun dels reis de Mallorca de la branca privativa. La creu sobre pal lliga be amb el «salutifero crucis signo» que per disposici6 del creador de les monedes mallorquines, Jaume II de Mallorca, havia presidit el revers de totes les seves monedes.

Ara be, siel flori es d'un rei privatiu de Mallorca, resulta esser anterior als florins de Pere III i per tant seria el primer dels encunyats en els paisos de la Corona Catalano-Aragonesa.

Aquesta conclusi6 trenca ja, pero, una de les bases que semblaven mes incornmovibles de la numismatica catalana: que Pere III havia estat l'introductor del flori d'or.

ATRIBUClo A JAUME III DE MALLORCA

Rebutjada I'atribucio a quaIsevoI dels reis de Ia branca catalana troncaI, aviat, d'entre els tres sobirans mallorquins ens haurem de decantar per Jaume III.

La cronologia del flori com a tipus monetari no des diu pas que pogues pertanyer a cap dels tres reis de Mallorca, Jaume II (1276-1311), Sane (13111324), 0 Jaume III (1324-1343). El flori florenti havia estat creat l'any 1252 i l'any 1285 la seva circulacio devia esser prou important a Catalunya ja que Pere el Gran, un mes despres d'haver innovat el croat de plata, fixa la seva equivalencia amb diferents monedes corrents, essent una d'elles el flori, al costat de Ies monedes arabs, les dobles castellanes iels agostars sicilians." La cronologia de l'aparicio i difusio del flori no ens porta, doncs, a haver de descartar cap dels reis mallorquins com a possible introductor.

No sembla, pen), avinent que aquest fos Jaume II. Efectivament, aquest rei tingue uns inicis de regnat molt turbulents i no fou fins l'any 1300, un cop recuperat el seu regne amb total integritat (amb l'afegit complementari d'una Menorca ara en ple dornini=) quan pren iniciatives monetaries, Les monedes creades per Jaume II no segueixen pas, perc, models italians sino que s'adapten als patrons del gros tomes de plata i de I'escut d'or francesos, per be que amb tipologia propia. Aquestes amonedacions foren el ral de plata i el ral d'or mallorqui, complementats amb els doblers, diners i malles de billo."

La pervivencia d'aquest grup d'amonedacions en temps de Sane ens inclinen a descartar tarnbe aquest sobira.

Ens resta Jaume III. Campaner li atribui, unicarnent, doblers i diners de billa i encara sens total seguretat. Efectivament, malgrat que en una troballa feta a Soller no hi aparegueren aquestes peces de billa isi tota la varietat de tipus de Jaume II, res impediria, com admet el propi Campaner, que les peces que finalment es decanta a donar a Jaume III corresponguessin ales darreres emissions de Jaume II, no havent aparegut a la troballa cap moneda de Sane. Recordem d'altra banda que el bust que trobem en els diners atribuits a Jaume III hi es tarnbe en els doblers de Sane i que les rosesacantonant l'efigie, si be les trobarem en el billa de Pere III, tarnbe apareixen en la major part de les monedes de plata de Jaume II. Les encunyacions mallorquines de billa de Jaume II, be que possibles, no son pas completament segures.

35. J. BOTET i S1s6. Les monedes catalanes. Vol. II, Barcelona, 1909, p. 71.

36. Mcnorca havia esiat conquerida per Alfons cl Franc en cl periodc en que aqucsi rei hav ia obtingunt cl domini sobre les illes.

37. Vegeu A. C\\IPA'-:ER, Numisnuit ica Balear, op. cit. EI sistema monetari creat per Jaumc II es molt scrnblant al frances inicia: per Lluis IX: ral d'or i ral de plata a la mateixa lalla i all aliatgc. La t:1IIa, de 60 cl marc, era la rnateixa que havia aplicat Jaume I a l gros de Mont pcllcr. irnitacio del gros de Lluis IX. La .alla era, pcro, un xic mes alta (60 contra cis 58 inicials del rei frances) i lcs llcis quelcorn mes baixcs tarnbe: 11 diners la plata contra els 11 diners i mig del frances, 23 quirat s la plata contra els 23 i J" U or fi dcls f'ranccsos. Es probable, pcro que l'any 1300 Jaurnc II s'adaptcs als pesos rcaimcnt cmpra t s llavors a Franca, que deguercn baixar rcspecte als de S. LIllis, implaruat s el 1266 i despres del dcsgavell dels primers anys de Felip IV cl Bell. Pel que fa a ls tipus, cl ral mallorqui te l'originaln a: de In crcu pat r iarcal als rals d'or i llat ina a la plata i bi llo al revers, pero l'anvers de) ral d'or es pract icament identic que el de la «masse d'o!'» batuda per Fel ip IV de Franca des de 1295. Vid A. E1\GEl i R. SERRURE, Traite de Numismuti qne du Moyen Age. Rcedicio Forni, 1977, pp. 948-952.

Si be la numisrnatica de Jaume III arrisca d'empobrir-se per la banda mallorquina, ha estat en canvi, despres de Campaner, ampliada en altres direccions. Efectivarnent, recordem que Lord Grantley atribui a aquest sobira uns diners tornesos del principat d'Acaia amb llegendes IACOBUSMORICA o be IACOBUS MORCA i que la hipotesi te prou versernblanca pel fet que Jaume III va exercir actes de sobirania damunt d'aquest principat grec, que el seu pare havia conquerit i perdut." Fa pocsanys, G. Saves i L. Villaronga donaren a coneixer un gros tornes de plata, del tot igual als francesos pero arnb llegenda TVRONVS MAIORICA.39 En estudiar aquesta peca, nosaltres l'atribuirem tarnbe a Jaume III de Mallorca." Ens basavern en l'analisi del conjunt de la troballa d'on procedia, en la paleografia, en el context historic (emissions imitatives paralleles a Castellb6 i Navarra) i en l'autoritzaci6, citada per Miret iSans que Felip de Valois havia concedit a Jaume III de MaIlorca per a imitar les seves monedes."

Les monedes d'or i plata d'imitaci6 francesa aixi com el gros tomes iel nostre flori correspondrien doncs a les emissions fetes a Perpinya, en certa manera al marge dels batiments mallorquins (si es que existiren) y probablement amb la intenci6 de proveir les arques de Jaume III de cara als seus programes beHicosos.

Recordem que aquest rei s'esforca a establir vers el 1340 una coalici6 amb el rei d'Anglaterra i el seu cunyat Pere III de Catalunya-Arag6 per a pressionar de grat 0 per la Iorca de les armes el rei de Franca a fi de recuperar la plena sobirania damunt del senyoriu de Montpelier."

EI dia 1 d'octubre del 1341 els consellers barcelonins denuncien a Pere III que Jaume III de Mallorca encunya ifa c6rrer a Perpinya «anyels d'or e florins d'or e encara malles d'argent»."

Els barcelonins, interessats igualment com el rei en la reintegraci6 del reialme mallorqui" Ii havien proporcionat una excusa legal excel·lent per a poder iniciar un proces contra Jaume III.

Perque es evident que aquesta encunyaci6 era del tot il·legal. L'acord de repartiment dels regnes fet en vida de Jaume I l'any 1268 no posava practicamnt condicions al regne de Mallorca ni preveia cap preeminencia de la branca troncal respecte a la mallorquina. L'unicacondici6 limitativa per al rei de Mallorca era precisament que als comtats del Rosse1l6i la Cerdanya, Conflent, Vallespir i a la poblaci6 de Cotlliure havia de tenir-hi curs la mo-

38. Lord Grantley, «Some later coins of the Crusaders». Numismatic Chronicle 1923, pp. 47·55i PI. IV. Vegeu tarnbe les peces a Crus-318.

39. G. SAVES, L. VILLARO:-iGA. «Gros tournois inedit de Jaume, Roi de Majorque.» Gacet a Numismatica 16. Barcelona, 1970, pp. 34-39.

40. M. CRUSAFONT. «Monedes catalanes del Llenguadoc i Provenca.. [ Simposi Numisrnatic de Barcelona. Barcelona, 1979, vol. II, pp. 258-259: "EI gros de lIegenda TVRONVS Maiorica.»

41. I. MIRET i SANS. lnvcstigacion historica sobre el vircondado de Castellbo. Barcelona, 1900, p. 262. Malauradament l'autor no cita la font d'aquesta inforrnacio.

42. E. MARTiNEZ FERRANDO, La tragica historic dels Reis de Mallorca. Barcelona, 1960, pp. 195 iss.

43. J. BOTET i S1S0, Les monedes op, cit., vol. II, p. 140.

44. P. VILAR. Catalunya dins l'Espanya moderna. Vol. II, p. 128: «En contra de la separacio de Mallorca una junta de sindics municipals catalans aconsella Pere de restablir la unitat.»

neda de tern barcelonesa segons usatges d'aquestes ciutats i les Constitucions de Catalunya."

Aquesta condici6 havia estat reiterada en el pacte de vassallatge que Pere el Gran imposa al seu gerrna Jaume II de Mallorca l'any 1279 i apareix sernpre en els documents de renovaci6 de vassallatge fets arnb posterioritat en els segiients termes: «Et quod in praedictis terris Rossilionis, Ceritanie, Confluentis, Vallespiri et de Cauquolibero currat moneta Barchinona, et non alia. Retinebus tamen nobis et succes6ribus nostris, quod possimous cudere, vel cudi facere absque contradictione, et impedimento vestro, et vestrorum in Regno Majoricae et insulis eidem adjacentibus monetarn, et monetas de novo-.s EI mateix Jaume III havia signat renovacions de vassallatge els anys 1328 davant Alfons el Benigne iel 1339 davant el propi Pere III. Pere III es trobava en dificultats davant les peticions reiterades d'ajut contra el rei frances que Ii feia Jaume III i que no podia pas desatendre, precisament pel lIigam del vassallatge. Perc ell no tenia cap interes a embolicar-se en una perillo sa guerra contra Felip de Valois per a consolidar el trontollant domini montpelleri d'un rei de Mallorca a qui desitjava sobretot de desposseir del seus dominis. La mateixa cronic a de Pere III ens mostra com el rei arriba a inventar (diu) l'estratagerna de convocar Corts en dates anteriors a la fixada perque Pere III hagues de compareixer a Perpinya per a prestar ajut a Jaume III. Si Jaume no compareixia a Corts, com era previsible a la vista dels problemes derivats del seu enfrontament amb el rei frances, Pere III, al seu torn, quedaria deslIiurat de la seva obJigaci6 d'ajut a Jaum 111,47 ja que aquest, com a vasall, tenia el deure de presentar-se a Corts si hi era requerit.

En aquestes estratagemes es trobava doncs Pere III quan Jaume III, amb la seva imprudent i fraudulenta emissi6 monetaria de Perpinya li fornia un argument oportunissim per a canviar la seva actitud eva siva amb una altra de clara hostilitat.

Aquesta encunyaci6 perpinyanesa de plata i or ha estat posada en dubte per Lecoy de Marche" atenent que apareix documentada nornes en els papers dels acusadors del mallorqui i que les monedes conegudes en el seu temps, de Jaume III, eren nornes les de bill6 mallorquines abans esmentades. Es evident que l'aparicio del gros de plata i ara del flori d'or donen versernblanca a la realitat de l'encunyacio, pero hi ha encara altres dades que semblen prou demostratives:

l. La concordanca de dades entre fonts diferents: 1 d'octubre de 1341, document de denuncia dels consellers barcelonins." 31 de desernbre, primera carta irada de Pere III instant Jaume III a presentar-se a

45. MARTINEZ FERRANDO. La tragica op. cit., pp. 16-17.

46. «Proceso del Rey de Mallorca». Memorial Historico Espanol. Torno III, Madrid, 1852, pp. 167-408. Vid. p. 171. Per ales infeudacions de Jaume III vid. pp. 214-216.

47. Les quatre grans Croniques. Barcelona, 1971. Cronica de Pere III, p. 1.041.

48. Comentat per Martinez Ferrando. La tragica.. op. cit., p. 227, referint-se a l'obra d'A, Lecoy de la Marche, Les relations politiques de la France avec Ie Royaume de Ma[orque, Paris, 1892.

49. Citada abans, Ia font es un document de l'A.C.A., avui perdut

Barcelona per a parlar d'afers «molt importants»." 5 de febrer de 1342, tramesa de Pere III a Perpinya del seu oficial Pere de Cardonets amb el notari Jaume Camps per a verificar l'encunyacio. Aquests tornaren amb mostres de «angelots, dobles i obols i malla d'argent», (la darrera moneda, amb gran sernblanca amb la barcelonina) obtingudes a la casa d'un canviador de Perpinya i localitzarem ames el Hoc de la monederia." La cronica de Pere III diu tarnbe que el fet de les emissions de Jaume III a Perpinya li havia estat «a nos denunciat-.v Immediatament s'inicia el proces iels preparatius de guerra per part de Pere III.

2. El mes de febrer de l'any 1352, tres anys despres de la mort de J aume III, Pere III mana que li portin de Perpinya una mostra de cada un dels encunys amb que s'havia batut «Ia moneda del rei de Franca feta a Perpinya».» Aquests encunys no sembla que puguin esser altres que els utilitzats per Jaume III ja que d'una banda no sembla logic que Pere demani que li enviin encunys de las seves propies emissions i de l'altra totes les imitacions de moneda francesa fetes per Pere III ens son documentades amb posterioritat a aquesta data. L'unica irnitaci6 anterior es la d'escuts d'or., que han de dur, perc el nom del rei catala. Ja hem assenyalat que es molt probable que tals escuts siguin en realitat rals d'or de tipus mallorqui amb la marca P i l'escudet.r' La peticio de Pere III, un cop mort Jaume III, que li trarnetin els encunys d'aquest dona doncs tarnbe fe de la realitat de les emissions.

El flori que comentem correspondria a l'emissio documentada el 1341, cine anys abans, doncs, del document de «creacio» del flori per Pere III, que fou donat a Poblet el dia 7 d'agost del 1346.55 Pere III, evidentment fascinat per la personalitat brillant, agosarada i imaginativa de Jaume III l'imitaria batent florins, com li havia imitat tarnbe les «Lleis Palatines» convertides en «Ordinacions de la Casa Reial d'Arago-.s' La continuitat entre les emissions de Jaume iles de Pere iel fet de la imitacio venen justificades tarnbe per l'absencia de nom de rei en els primers florins de Pere III. No fou fins al 1349 que Pere III mana que en els florins hi fos posada «per no haver-se disposat abans» la lletra P indicativa del seu nom. Els primers florins portaran doncs llegenda ARAGO REX, en continuitat amb el REX MAIORICA del flori que presentem. Despres del 1349 apareixera la llegenda usual de ARAGO REX P 0 be P REX ARAGO.57 Assenyalem encara la similitud entre el florf mallorquf iel de Pere III de marca espasa, que sabem que pertany ales primeres emissions perpinyaneses. No tindria res

50. MARTiNEZ FERRANDO, La t ra.. op., cit., p. 203.

51. Ibid., p. 205.

52. Les quatre op. cit., p. 1.042.

53. J. BOTET, Les monedes op, cit., vol. II, p. 141.

54. Numismatica de la Corona op. cit. p. 85. Ja CAMPANER havia assenyalat Perpi nya com a possible seca per als rals amb marca P.

55. J. BOTET, Les monedes op. cit., vol. II, p. 122.

56. F. FERRANDO, La tragica. op, cit., p. 192.

57. J. BOTET, ibid., p. 123.

d'estrany que Pere III, de la mateixa manera que havia pres al seu servei el joglar i el perruquer del disortat Jaume III, s'hagues interessat tambe per l'obridor d'encunys que havia gravat tan bells flortns."

TRASCENDENCIA HISToRICA DE L'EMISSIO DE JAUME III

EI precedent de Jaume III de Mallorca en I'emissio de florins d'or te molta mes importancia que la d'avancar en quatre anys I'inici de l'encunyaci6 del flori a Perpinya. Es molt probable que la iniciativa del mallorqui servis de catalitzador de la decisi6 de Pere III no tan solament de batre florins sin6 tarnbe d'irnitar i contrafer la moneda dels reis francesos i castellans. Jaume III havia pres dues iniciatives importants: d'una banda prenia com a models dels seus tipus monetaris el gros tomes i el flori, dues de les divises en plata i or mes apreciades a l'Europa del moment. Cercava aixi de valorar al maxim en el mercat les seves emissions. Complernentariament copiava moneda forastera, ben probablement introduint rebaix de llei, amb la qual cosa s'assegurava importants beneficis.

La iniciativa de Jaume III serviria doncs per a posar un punt de partida a les emissions regulars d'or de la Corona Catalano-Aragonesa. Dificil resulta avui d'endevinar quan s'hauria retardat encara la seva encunyaci6 sens el seu precedent. Recordem que altres emissions esporadiques (pirral d'or de Sicilia de Pere el Gran, rals mallorquins de Jaume II i Sane) no semblen haver superat l'estadi de provatures 0 d'ostentaci6 a la vista de la rnigradissirna evidencia actual. L'encert de Jaume III fou d'escollir per patro una moneda comercial, universalment apreciada en el mon mediterrani. Pere III trobaria a Perpinya una bona iniciativa en marxa i un lloc idoni per a donarIi continuitat: recordem com n'era de dificil que els estaments catalans autoritzessin qualsevol innovaci6 monetaria i com hague de lluitar Pere el Gran per a arribar a fer acceptar el croat. L'exit ulterior del flori demostra que responia a una necessitat, pero l'oportunitat del punt de partida pot haver pesat de forma important en la bona direcci6 dels afers, en uns moments que han estat assenyalats com de crisi.i?

En un altre aspecte la falsificaci6 de moneda forastera fou un cami tambe imitat per Pere III. Recordem que tota la documentaci6 sobre falsificacig6 de moneda exterior es posterior a la recepci6 dels encunys del rei de Franca emprats per Jaume III. Si fins llavors Pere III havia portat una politica monetaria tradicional i dins els limits de la legalitat, ara es llencaria freneticarnent a la falsificaci6, creant monederies que encunyarien tipus castellans i francesos continuament a Saragossa, Valencia i Perpinya." Ens consta que l'emissi6

58. M. Ferrando. ibid., p. 244.

59. R. D'ABADAL. Pere el Cerimonios i els inicis de la decadencia politica de Catalunya. Barcelona, 1972. EI caracter irreversible d'aquesta crisi ha estat posada en entredit en treballs posteriors. Vid. p. exernple M. del Treppe, Els mercaders catalans i l'expansio de ia CorOlw Catalano-Aragonesa. Barcelona, 1976.

60. Tenim constancia del funcionament de la monederia valenciana entre 1366 i 1373, de la barcelonina a partir de 1367 i de la saragossana entre 1367 i 1370 i de la perpinyanesa entre 1352 i 1354. J. BOTET, Les monedes op. cit. vol. II, pp. 138-148. Recordem tarnbe

de moneda castellana Ii rendia beneficis de l'ordre del 30 %. Resulta dificil avaluar la trascendencia econornica d'aquestes encunyacions pero no semblen pas a menystenir. Es probable que Pere III refes les seves sempre eixutes arques amb aquesta practica fraudulenta i que aixo Ii perrnetes la consecuci6 positiva de molts programes futurs.

Com veiem, doncs, la trascendencia de les iniciatives de Jaume III de Mallorca, represes per Pere III ten en un abast historic molt mes ampli que una senzilla questi6 de prioritat.

Ens cal finalment destacar un aspecte historic corprenedor. Jaume II de Mallorca, sempre temer6s de l'agressiva politica de Pere el Gran s'havia vist abocat a una alianca amb el comte de Foix (amb qui tenia lligams familiars) iamb el rei de Franca. Aixo havia de conduir a durs enfrontaments amb Pere el Gran i Alfons el Franc, fins arribar a perdre el domini de les illes. Malgrat la politica mes conciliadora de Jaume II de Catalunya-Arag6 que retornaria les illes (en feu pero) a Jaume de Mallorca i malgrat encara l'ajut de Sane en l'empresa sarda, l'actitud dels dos primers reis privatius de Mallorca fou d'una natural defensiva enfront de l'afany possessiu de la branca central.

Ferran de Mallorca, en canvi, tercer fill de Jaume II de Mallorca, que no estava pas destinat a regnar, es decanta tot seguit a favor dels amplis programes catalans de domini mediterrani, en pugna amb la monarquia francesa. Accepta de capitanejar una sublevaci6 pro-catalana i autonomista al Llenguadoc, agosarada iniciativa que li valdra un durissim enfrontament amb el seu pare." Participa en nombroses campanyes, tan catalanes com de Frederic III de Sicilia i s'aparta aviat dels programes del rei angevi de Napols, maridat amb la seva germana Sanca.

Jaume III de Mallorca sembla voler conduir pel mateix cami que el seu pare la seva politica internacional. Ardit i deleros de gestes, es llenca contra el rei frances donant per descomptat que obtindra l'ajut de Pere III. Aviat, pero, els condicionants propis del regne mallorqui l'obligaran a mudar radicalment aquesta direcci6 i a enfrontar-se fins a una lluita desesperada contra aquell amb qui tant esperava collaborar. Jaume III topara amb l'oposicio de l'oligarquia cornercial, tant a Catalunya com a Mallorca, contraria a la perpetuaci6 del regne privatiu," mes encara si aquest genera conflictes poe avinents per als seus afers. L'alianc amb el rei frances acabara essent l'unica sortida que se Ii presentara per a poder intentar la conservacio del seu reialme. Aixi un probable campi6 de la causa catalana es veura convertit, malgrat ell,

l'interessant document on s'explica la conversi6 de moneda castellana d'or, de baix for en florins florentins, que tenen el maxim apreci al mercat: R. CONDE, «Valor intrinseco y valor en curso en la moneda medieval: conversiones de doblas castellanas en florines de Florencia en 1376». Acta Numismatica 11. Barcelona, 1971, pp. 165-82. Els guanys en la moneda castellana es poden deduir del document publica! per J. BOTEr, doc. XXXVII, Les monedes. op. cit., vol. III, p. 349. 61. MARTINEZ FERRANDO, La tragica..., op. cit., p. 140. 62. La major part dels historiadors han ressaltat el poc recolzament que troba Jaume III ales illes. La Historia de Mallorca publicat per Editorial Moll, (Mallorca, 1982) obra d'un collectiu d'autors ho planteja aixi: «Els nombrosos catalans que hi havia a Mallorcai un bon nombre de mercaders estaven de part del rei catala, pero I'Illa, el poble, es disposava a fer front a l'enemic.» P. 194. Essent f'avorables a Pere «els catalans. hom es pregunta si Ii serien contraris els jueus i els moros, ja que a l'epoca medieval l'apellatiu catala s'aplica indistintament als del Principat, Valencia i Mallorca. La Naci6 catalana, pel que es veu, encara haura de patir molt dels quis'equivoquen d'enemic.

en aferrissat enemic. Davant d'aquest fet podriemaplicar tarnbe l'amarga reflexio que es fa Casula tot recordant el !larg enfrontament sardo-catala:

«Come a dire che, in ultima analisi, se oggi la Catalogna e la Sardegna non sono niente pill che due sernplice regioni appartenenti a due Nazioni da molti ancora sentite come estranee per origini, lingua e cultura e perche i due Paesi, nel Medioevo, si combatterono e si uccisero reciprocamente.v"

EL FLORI CATALA

Com es sabut el flori catala fou conegut com a «florf d'or d'Arago». Tots els autors admeten que aquesta denominaci6 no fa pas referencia al lloc d'emissi6 ja que l'encunyacio a l'Arago fou purament anecdotica, car dura nornes tres anys, essent despres radicalment rebutjada pels estaments aragonesos. A Barcelona, Perpinya, Mallorca i Valencia es va encunyar, en canvi, al llarg de mes de cent anys. El flori, moneda de curs general a la Corona Catalano-Aragonesa fou doncs una moneda essencialment catalana, havent estat batuda en terres llavors indiscutiblement reconegudes com catalanes. Cal desterrar pero l'afirrnacio que fou Pere III el Cerimoni6s el seu introductor. Aquest fou, en realitat, Jaume III de Mallorca. Per aquest primer flori, amb el REX MAIORICA campejant a l'anvers, ningu no ens en podra discutir, doncs, quant menys, l'aclaridora denorninacio de «flori catala»,

ADDENDA

Ja en curs avancat de proves l'article precedent, varern rebre el vol. XXVI de Ia Revue Numismatique, amb un article de Marc Bompaire titulat «Identification et lecture des monnaies au XIV siecle» (pp. 193-207). Be que el proposit fonamental de l'autor es d'escatir quin era el grau de coneixement de Ies monedes coetanies al s. XIV i com distingien bo i fals dins un conjunt monetari que rarament arribaven a Ilegir, l'interes per a no saltres de I'estudi resideix en un aspecte gairebe marginal. L'autor treu com a exemple per ales seves reflexions un seguit de documents referents a l'enquesta feta per Pere III Cerimoni6s sobre les monedes que Jaume III de Mallorca havia fet fer a Perpinya, Aquesta enquesta havia estat ja utilitzada per Lecoy de la Marche, el panegirista dels reis de MaIlorca, esforcats aliats de Franca, Certament, el valor de I'enquesta havia estat posada en dubte pel propi Lecoy com a tendenciosa i precisament nosaltres ja hem indicat que l'aparicio del gros de plata i ara del flori mallorqui li retornen una bona credibilitat. Certament nosaltres ignoravem el detaIl d'aquests documents i ens haviem servit de les referencies de J. Martinez Ferrando i

63. F. C. CASULA, «Profile storieo della Sardegna catalanoaragonese.» Medioevo 7 Cagliari, 1982, pp, 9-130. Vid, p. 90.

altres fonts menors, totes pen) concordants, com hem vist, per a poder atribuir a Jaume III les monedes comentades. Un cop llegits els textos de les enquestes, aquesta certitud es torna evidencia i es per tant amb gran goig que hem pogut comprovar com totes les nostres hipotesi eren certes. L'enquesta ens d6na una descripci6 exacta del gros de plata de Jaume III i menciona, mes ampliament que a la font per nosaltres emprada, el flori d'or d'aquest mateix rei. El document mes explicit diu que els florins porten marca d'estrella, ben apropada a la creueta sobre pal curt que hi podern observar. Certament aquestes petites imprecisions, aparellades amb el fet que fins ara cap de les monedes porta el nom del rei mallorqui sin6 tan solament la titulaci6 REX MAIORICAR ens evidencien que l'enquesta fou basicament certa, pero ambvernissostendenciosos.No tenim ara temps ni espai per anar a fons sobre la qiiestio, pero rapidament constantem que alguns dels noms que apareixen a l'enquesta, persones vinculades a la seca de Perpinya 0 argenters de la vila tenen despres carrecs dins I'aparell de fabricaci6 monetaria de Pere III, es a dir, que els seus serveis varen esser apreciats i premiats. Aixi el testimoni A. Lamella, argenter de Perpinya, el retrobem com a mestre de la seca per a la fabricaci6 dels florins de Pere III l'any 1346, cas que es d6na tarnbe per a J. Ermengol. Si el B. Ermengol es en reaIitat un Ramon Errnengol, seria un dels inspectors del 1345 i pel que fa a l'argenter J. Baster, ja sabem que fou el que mes endavant tabrica els segells del rei i probablement el que va obrir els encunys dels rals d'or de Pere III.

No cal dir que el tema mereix una analisi profunda i que amb gran interes hi tornarem amb detall, pero ens pIau constatar que la cronologia a que arriba Bompaire es 1341-42 i que nosaltres tot aprofitant els retaIls d'informaci6 dispersos haviem precisament arribat a la conclusi6 que la data rnes probable era el 1341.

Certament aquesta documentaci6n fins ara no emprada sisternaticarnent per Botet ni per cap altre numismatic sera la base mes important per a l'estudi de les emissions de Jaume III de Mallorca i la nostra visi6 sobre les seves encunyacions monetaries canviarasubstancialment. En qualsevol cas, pero, el que si ha quedat totalment clar despres d'aquesta comprovaci6 es que el gros de plata amb TVRONVS MAIORICA iel flori amb REX MAIORICA son monedes fetes a Perpinya per Jaume III de Mallorca.

Notes sabre les monedes de Solsona (1599 -1615)

RAMON PLANES I ALBETS

No se sap quan s iruciaren les encunyacions de menuts a Solsona. Antic Roca, l'any 1564, a la seva Arithmetica, esmentava aquesta vila -esdevinguda ciutat l'any 1594- entre les poblacions del Principat que batien moneda.' Pels exemplars coneguts., comprovem que les primeres monedes solsonines eren llautons incusos -rao per la qual a voltes hom les confon 0 dubta si es tracta de pellofes de I'esglesia del mateix 1I0c-, apareixent-hi amb diverses combinacions un sol, un card 0 una creu patriarcal, el terme «Solsona» 0 una «S». L'any 1599, merces a un privilegi reial, es pogue ja fer encunyacions d'aram.? i tarnbe hi ha noticia, datada en aquest mateix any, sobre la facultat de batre'n de plorn.'

De les monedes de Solsona de la guerra de Separacio (1640-1652) se n'ha publicat divers os documents que ens permeten coneixer qui-sap-les dades sobre la seva encunyacio.' Ben al trament, sobre les que les precediren 110 se ri'ha donat a coneixer cap mena de document semblant; essent, alhora, molt

1. A. ROCHA: Ariihmctica par Antich Rocha de Gerona com puest a y de varies autores recopilada (Claudi Bernat. Barcelona, 1564), f. 195.

2. Publica aqucst document, del qual se'n conserva una copia ccetania, no catalogada, a l'Arxiu Municipal de Solsona, Joaquim BOTH y S1s6: Les monedescatalanes. Est udi y descripcio de les inoned es carolingies, conuals, seiivorials, rcvals v locals pro pries de Cat aluuya, vol. III (Barcelona, 1911), apendix CVI, pp. 517-518.

3. J. BOTET v Srso: Op. cit., vol. III, p. 41: «tarnbe sabem que Solsona estava facult ada PCI' batre moneda de plorn, per un document de l'any 1599 que publica En Salat». No sc'n coneix, pero, cap exemplar. Darrerament les monedes de Solsona publicades, afegint-n'hi alguna dinedita, foren recollides per J. VrLARET i MONFORT: Les monedes de Solsona, Separata d'«Acta Nurnisrnatica» (Barcelona), any 1971, pp. 157-162.

4. J. SERRA VILARO: Not as de archive sabre «II1ClllI/S», «Nurnisma» (Madrid), ano V (1955), nurn. l7 (oct.-die.), pp. 65-72 i R. PLANES i ALBETS: L'encunyacio de moneda a Solsona durant la guerra de Separacio (1640-1652), a «III Simposi Numismatic de Barcelena» (1985), en prernsa.

RAMON PLANES I ALBETS

desconegudes les diferents peces. Amb aquestes notes volem aportar-ne alguns de referents ales monedes encunyades posteriorment a 1599, en el decurs dels dos primers decennis del segle XVII; anys en els quals les emissions locals de bill6 foren abundants,' assolint a I'ensems un notable paper les falsificacions, relacionades ben sovint amb el bandolerisme escampat pel pais."

Al recull de monedes de Solsona que darrerament feu J. Vilaret i Monfort nornes se n'hi aplega una que fos encunyada sota Felip II (1598-1621), un menut de coure datat I'any 1612.7 Els documents que hem localitzat i publiquem ad ens deixen ben pales que anteriorment i posterior a aquest any, en el decurs del regnat esmentat, hi hague d'altres encunyacions que romanen inedites. Aixi, del 30 de gener de 1607 en tenim una crida drecada pels consols de Solsona en la qual donaven un termini de tres dies per «aportar los dines vuy correns de la present ciut at an la Casade la dita ciutat per a cambial' aquells ab los que vuy se SOI1 [ets II empremtats novament»?

Els altres dos documents que aportern tenen encara una relacio mes directa amb les encunyacions d'aquells anys, ja que es tracta de sengles contractes entre els consols i el mestre que n'havia de tenir cura: un de I'any 1611, que signaren amb el courer manresa Jaume Paris:" i un altre amb el campaner de Barcelona Felip Volta l'any 1615.10

ANNEX

I 1607, gener, 30.

Crida deIs consols de So/sana [ixant tres dies de termini per a canviar els menuts corrents pels novament encunyat s.

Arxiu Diocesa de Solsona, Plecs alfabetics, 1758.

Ara hojats que us nottificam y fem asaber a tothom generalment de part dels magnifichs consols de les dues jurisdictions de la present ciutat de Solsona: que totes y qualsevol persones, dins tres dies despres de la publicati6 de la present en avant comptadors y primers venidors, aporten y tinguen de

J. P. VTLAR: Catalunya dins l'Espanya moderna, vol. II (Barcelona, 1964), p. 329 iss. 6. Vid. per ex. J. SERRA i VILARO: Persecucio dels bandolers de Cat alunya l'any 1616 iRelacio manuscrita d'un. clels perseguidors), «Anuari de l'Oficina Rornanica de Lingiustica i Literatura» (Barcelona), vol. IV (1931), p. 207. Quant a Ialsificacio de menuts solsonins, el 30 de juliol de 1611 els consols de Solsona assabentaven el batlle ducal de 13 ciutat que els havia «pervingut que en 10 ierme de Foix se haurie t robat stonicadures de llaut o, una massa thions per a encunyar menuts, sense eI7CU11.),a/', y /111 de encunvar, tots [alsos, d'esia ciutat; i com se t ingue alguna not itia de alguns indisys de persones porien saber CI1 aquest [et» demanaven que fossin capturats els eulpables (Arxiu Diocesa de Solsona, Plees alfabetics. 302,' 54).

7. J. VTLARET I MONFORT: Art. cit pp. 159-160.

8. Infra, annex. I.

9. Intra, annex, II. lO. Infra, annex, III.

aportar los dines vuy correns de la present ciutat an la Casa de la dita ciutat per a cambiar aquells ab los que vuy se son fets y empremtats novament, altrament, passats dits tres dies, no se admetran aquells. Advertint a qualsevol persones que d'esta hora en avant no prenguen ninguns menuts dels que vuy corren perque fent 10 contrari no se admetran aquells.

Data et publicata fuit huiusmodi preconitzatio per 10 (?) civitatis Celsone per Joannem Taverna curitorem civitatis et lecta per Joannem Fanecha, studentem, substitutum a me JacoboJoanne Pintor, notario, die trigesimo men· sis januarii anno a nativitate Domini MDCVII.

II

1611, agost, 26.

Contracte per a encunyar menu Is entre els consols de Solsona el courer de Manresa Jaume Paris.

Arxiu Diocesa de Solsona, Plecs alfabetics, 302, 4378.

Die veneris 26 mensis augusti anno a nativitate Domini M. DC. XI.

Sobre y per raho de les coses devall scrites per y entre los magnifichs Hieronim Camp, Hieronim Travesset y Joan Riu y Francesch Bordons, consols en 10 present any de les dues jurisdictions de la ciutat de Solsona, en presentia de la major part de la vuytena per 10 concell de dita ciutat elegida, de una, y mestre Jaume Paris, courer en la ciutat de Manresa habitant, de part aitra, son estats fets, fermats, estipulats y jurats los capitols de concordia y avinensa segiients:

Primerament los dits magnifichs consols, attes per 10 consell de dita ciutat se es determinat fabricar y fer menuts fors, donen a fer y fabricar aquells a dit mestre JaumeParis courer, y 10 dernes sera necessari en dita fabrica de menuts fors.

item, los dits magnifichs consols prometen donar 10 necessari a dit mestre Jaume Paris per raho de dita fabrica.

item, que si dit Paris vagara ningun dia per no tenir matall 0 altra cosa necessaria per dita fabrica que no dexede guanyar son salari 10 temps vagara per negligencia de la ciutat.

item, los dits magnifichs consols per raho de dita fabrica y treballs dit mestre Paris pendra en aquella Ii prometen donar y pagar cada dia treballara en aquella setse sous de moneda barcelonesa, ab tal ernpero que sempre y quant la dita fabrica no rehisques que puguen dexar aquella sens pagar a dit mestre Paris del punt enlla dexaran aquella.

item, 10 dit mestre Jaume Paris, a dites coses present, loant, aprobant, ratifficant y confirmant totes y sengles coses que a sa part toquen complir y servar conve y en bona fe promet a dits magnifichs consols que dita Iabrica de menuts fors tara be y degudament a coneguda de persones expertes en aqueix art y no fent be y degudament 10 offici en dita Iabrica que los dits magnifichs consols puguen despedir aquell y donar-ho a qui benvist los sera. Y aso prometen attendre y complir la una part a I'altra sens dilatio ni escusa alguna ab obligacio dits magnifichs con sols dels bens y emoluments de dita ciutat y di t mestre Paris de tots sos bens mobles y immobles aguts y per haver y ab jurament.

RAMON PLANES I ALBETS

Finalment volen les dites pars que los presents capitols y cadahu de aquells sien estipulats, estirats y allargats ab tots y sengles pactes, portions, estipulacions, promissions de bens, obligacions, renunciations, juramens y altres clausules y cautheles necessaries y opportunes a coneguda del notari davall scrit.

Et ideo nos dicte partes llaudantes, etc.

Testes (?) dictorum magnificorum consulum et Paris qui firmarunt et jurarunt in domo dicte civitatis Celsone die veneris vigessimo sexto mensis augusti anno a antivitate Domini M. DC. XI sunt Joannes Taverna portarius dicte civitatis et Baltezar Perella parator llane cives Celsone.

III

1615, marc, 13.

Cont ract e per a fer menuts entre els consols de Solsona el campaner barceloni Felip Volta.

Arxiu Diocesa de Solsona, Plecs alfabetics, 302.

Die veneris XIII mensis martii anno a nativitate Domini M. DC. XV. Per la causa del donar a fer y fabricar menuts forts de la ciutat de Solsona per y entre los magnifichs Jaume Vila, Raphael Oller, Joan Barnabe Penna, Sebastia Coma, consols en 10 present any de dita ciutat, de una part, y moss en Falip Volta campaner ciutada de Barcelona, de la part altre; per y entre dites parts son estats fets, firmats y jurats los capitols y pactes segiients:

E primerament los dits magnifichs consolsdonen a fer menuts al dit mossen Falip 10 fer dels menuts, C;:O es, de buydar abeassa, per 10 que se li done tres lliures y dotze sous per centenar tant solament de buydar les planxetes, no entenent-se 10 encunyar. Y que fent-ho ell be no se y Ii pugue llevar per altri y estant de continuo.

item, dit Falip Volta accepte de fer dits menuts, C;:O es, buydar a la present ciutat abeassabe y honestament com se pertany y que acadia en fer dits menuts totora que sera cridat per dits consols.

item, que 10 que vaIra per a dit mossen Falip dit buydar de menuts aja de rebrer dels mateyxos menuts que.s faran en la secha de la ciutat.

Testes sunt Hieronimus Massanes et Petrus Boix parator lane civis Celsone.

EI diner de Barcelona de 1625

Quan vaig publicar a Acta Numismatica 12 «Els diners barcelonins del segle XVII», no vaig gosar incloure al cataleg el diner de 1625. La lectura d'exernplars de deficient encunyacio 0 de conservacio dolenta no m'autoritzava pas a donar com a segura una data incerta. Hi havia tambe, com a gran argument en contra, I'absencia d'aquesta data tant al Cataleg de Vidal-Quadras com a «Les monedes catalanes» de Botet i Siso. Poe amic d'inforrnacions precipitades, vaig creure que era mes prudent deixar de banda les defectuoses peces que tenia a la vista.

Posteriorrnent, Rafael Comas a «Troballamonetaria a l'esglesia vella de Rellinars» (Gaceta Numismatica 74-75) ha publicat un diner (n.? 22) en el qual apareix ben clara la data de 1625.

Confirmant aquest exemplar, ri'he pogut examinar un altre, de gran nitidesa de data, tarnbe indubtablement del 1625. Respon a la segiient descripcio:

Anv.: PHILIPP D G HISPA R. En el camp, bust de Felip II amb coil tavellat. Cercle exterior de punts.

Rev.: BAR-CINO-CIVI-162S. En el camp, creu equilateral que trenca la llegenda, cantonada amb anells i grups de tres punts. Cercle exterior de punts.

Diametre: 14 mm.

Pes: 0,65 gr.

JOAN VILARET I MONFORT

Certament els gravadors de l'epoca que varen cisellar les dates 1625 i 1628 ales nostres petites monedes de coure, no podien pas sospitar les dificultats que, temps enlla, produiria llur lectura, especialment de la darrera xifra.

Tanmateix, despres de minucios estudi, crec que puc oferir una mica de claredat. Es evident que el 5 i el 8 de les respectives dates son molt semblants, pen) no seran confosos si es tenen en compte aquestes observacions:

Primerament, la xifra 5, igual a la lletra S, es tota ella de trac gruixut, cosa que no esdeve amb la xifra 8, de linies molt mes fines.

Segonament, el 8, encara que amb linia poe visible, te les dues rodonetes tancades, a diferencia del 5 que les deixa obertes.

Una altra particularitat: a la llegenda de l'anvers, la paraula PHILIPP, en els exemplars de 1625, no acaba amb el signe d'abreviatura 9, que sempre l'acompanya en els diners del 1628. Cree que aquest detaIl tambe pot ajudar a establir la classificacio, sobretot en els diners que per qualsevol circumstancia siguin de lectura enrevessada.

Finalment, amb referencia als diners de Lluis II, he d'admetre l'error que m'atribueix R. Comas en el n,v 28 del meu article. En el diner de 1646, existeixen les dues llegendes CINO i CIN i encara que Botet nornes esmenta la primera, queda ben clar que la seva descripcio, contrariament al que jo afirmava, es ben correcta.

proces judicial per la fabricaci6 de moneda a Cervera durant la Guerra dels Segadors, encara una incognita

1. LA PRIMERA NonCIA

L'historiador de la numismatica catalana Botet i Sis6, al comencament d'aquest segle, dona la noticia que el 20 de man; de 1646 van ser absolts els paers i Consell de la vila de Cervera i els particulars Miquel Perell6, Francesc Perell6 i Joan Perell6, argenters, Josep Corell, ferrer, Jaume Calder6, corredor, i tota la resta de persones acusades d'haver fabricat, per compte de la dita vila, peces de cine rals, de cine sous i altres menes de moneda.' Manifesta que aquell proces 0 be va tenir relaci6 amb una informaci6 portada a terme a la vila d'Igualada, el 20 d'abril de 1645, per ordre del virrei Enric de Lorena, sobre les monedes encunyades a la dita poblaci6 des de l'any 1641 fins al 1644, les quals eren transportades a Cervera per pagar els soldats,' 0 be va ser degut al fet hipotetic que Cervera encunyes moneda de plata ambdata endarrerida despres de l'ordre prohibint la seva fabricacio.'

I. BOTET Y SIs6, Joaquim, Les monedes cat alanes, vol. III, Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, 1911, p. 101.

2. BOTET, Les rnonedes calalanes, vol. III, p. 101. Sabre la informaci6: SALAT, Josef, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluna, Barcelona. Antonio Brusi, 1818. vol. I, pp. 169-170; vol. II, pp. 112-115.

3. BOTET, Les rnonedes catalanes, vol. III, p. 189.

1. M.a LLOBET I PORTELLA

2. ESTAT ACTUAL DE LA RECERCA

A diferencia d'altres aspectes de la numismatica cerverina reltiva a la guerra dels Segadors, en els quals, en pocsanys, s'hi ha fet grans progresses.' sobre el proces que condui a l'absoluci6 dels paers, Consell i determinats particulars de Cervera, no en sabem gran cosa mes del que en coneixia Botet i Sis6 quan va donar la noticia.

Pel que fa als lligams que hi pogues haver entre les autoritats cerverines i la vila d'Igualada, en relaci6 amb les encunyacions monetaries, no hi podem dir res de nou.

Quant a la fabricaci6 de moneda cerverina de plata amb data endarrerida, no en tenim constancia ni a traves del registre que es portava a la seca, el qual indica que l'encunyaci6 de I'esmentada moneda nomes va durar des del 25 de juny de 1641 fins al 10 de man; de 1642,5 0 sigui abans de les ordres prohibitDries de la fabricaci6 de moneda, les quaIs es donaren a coneixer a partir de I'll de marc de 1642,6 ni mitjancant informaci6 indirecta com la que sembla assenyalar que les encunyacions de moneda de coure duraren fins al mes de setembre de 1643.7

3. LES PERSONES ABSOLTES

Al document absolutori, es fa menci6 de Miquel Perell6, Francese Perell6 I Joan Perell6, argenters, Josep Corell, ferrer, i Jaume Calder6, corredor. Francese Perell6 era l'encarregat de fabricar la moneda de plata al comencament de les encunyacions.s mes tard s'hi va afegir Miquel Perello.? Un tal Francese Perell6 tarnbe consta, I'any 1641, com a conseller de la Paeria pel quarter de Montsere, prohom del rec Nou, pesador de la farina i cordoner de la bandera dels vots.'?

EI ferrer Josep Corell, I'any 1654, era propietari d'una casa a la placa del Portal Nou i posseia diverses peces de terra. EIs seus bens, dit any, foren avaluats en 250 lliures."

4. BALAGUER, Anna M., «Nou tipus de diner de Cervera de la Guerra dels Segadors al Gabinet Numismatic de Catalunya», II Sirnposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, Asociacion Numisrnatica Espanola, 1980, pp. 87·90; ld. «Diner inedit de Cervera de la Guerra dels Segadors». TIl Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, Asociaci6n Numismatica Espanola (en premsa); LLOBET I PORTELL�, Josep M.', «Les monedes i pallofes de Cervera», Acta Numismatica, III (1973), pp. 209·242; ld., «Nova aportacio sobre les monedes i pellofes de Cervera», Acta Numismaiica, VI (1976), pp. 221·230; Id., «Registre de la moneda de plata encunyacla a la seca de Cervera durant la Guerra dels Segadors», Acta Numismatica, X (1980), pp. 147·155; Id., «EI diner cerveri de 1624, una moneda dubtosa», II Sim.posi Numismatic de Barcelona, Barcelona, Asociaci6n Numismatica Espanola, 1980, pp. 83·85; Id., «L'expedient de I'autoritzacio d'encunyacio de moneda a Cervera durant la guerra dels Segadors», JIT Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, Asociaci6n Numismatica Espanola (en premsa).

5. LLOBET, Registre de la moneda de plata p. 150.

6. BOTET, Les monedes catalanes, vol. III, p. 91.

7. LLOBET, Les monedes i pallojes de Cervera, p. 223.

8. Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Municipal, Ouadern de com pies de la moneda de plata, f. 2.

9. AHCC, FM, Ouadern de com pt es.,., f. 16 v.

10. AHCC, FM,Consells, 1641, ff. 6·12.

11. AHCC, FM, Manifest, 1654, f. 12 v. (Frarnenors.)

En un escrit del 26 de desembre de 1640, es esmentat, com a testimoni, Jaume Caldera, verguer de la Paeria.'! Hi ha constancia que continua ocupant aquest carrec de verguer almenys fins a l'any 1652,13

4. CONCLUSIONS

Poca cosa hem pogut afegir ales dades facilitades per Botet i Siso sobre el proces als paers, Consell i determinats particulars de Cervera, malgrat haver transcorregut tres quarts de segle des que l'iHustre numismatic dona la noticia.

En la present ocasio, l'Arxiu de Cervera no s'ha mostrat generos davant la nostra recerca i caldra, possiblement, sortir d'aquest marc local si es desitja avancar en el coneixement d'aquell proces.

Aquesta vegada la nostra aportacio no ha pogut anar mes enlla d'oferir la transcripcio del document absolutori," que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Arago, el qual Botet i Siso nornes cita i comenta, sense copiar-lo, en el seu important estudi sobre la moneda catalana.

APl?NDIX

Universitatis et Consilium villae de Cervera.

Lo comte de Harcourt, lochtinent y capita general.

Per justes y rahonables causes nostrum animo movents y per haver-nosho supplicat 10 syndich de la vila de Cervera, a la qual per los serveys fets a sa magestat ara nos desijam fer merce, de nostra certa scientia, deliberadament y consulta, usant de la facultat real, graciosament remetem, perdonam, absolem, diffinim y relaxam a la universitat, pahers y Consell de la dita vila de Cervera y a Miquel Perella, Francese Perella y Joan Perella, argenters, Joseph Corell, ferrer, y Jaume Caldera, corredor, tots de la dita vila de Cervera, y a altres qualsevol persones fabricants per compte de dita universitat delats e inculpats de haver fabricat moneda, 90 es reals de sinch y de sinch sous y altres species de moneda. Axi que en ningun temps, de dit crim 0 delicte ni per raho de aquell, pugan esser presos, detenguts, arrestats, vexats, moles tats ni en qualsevol manera inquietats ni en juiy aportats ni en pena alguna condemnats, punits 0 executats, ans be, de dit crim y delicte sian liberos, quitis, remesos y perdonats e perpetuarnent absolts y definits. Al fisch real sobre asso silenci perpetuo imposant, cancellarn tarnbe y annullarn, y per canceHada y anuHada haver volem y declaram ab serie y tenor de la present, 10 proces y enquesta contra los sobredits y qualsevols d'ells per raho de dit crim y delicte en la regia cort feta. De tal manera que de assi avant no

12. AHCC, FM, Consells, 1641, f. 12 v.

13. AHCC, FM, Actes i Negocis, 1642-1665.

14. EI publiquem a l'Apendix. Les fotocopies del registre ens han estat facilitades per l'arxivera Sta. Francina Solsona. a la qual agraim el servei.

1. M.a LLOBET I PORTELLA

tinga alguna forca, firmesa y valor, levant a tots y qualsevol offcials reals y altres tota potestat de fer 10 contrari sots decret de nuHitat. Manant a tots y sengles veguers, balles, sotsveguers, sotsballes y altres qualsevol officials, aixi reals com de barons y majors com menors, que la present remissio graciosa a la dita universitat, pahers y Consell de la dita vila de Cervera, als dits Miquel Perella, Francese Perella y Joan Perella, argenters, Josep Correll, ferrer, y Jaume Caldera, corredor, tots de la dita vila de Cervera, y a altres qualsevol persones fabricants per compte de dita universitat, tingan, guarden y observen, tenir, guardar y observar fassen, y contra no vingan en manera alguna si la gracia de sa mages tat tenen chara y la pena de sinch-centes lliures barceloneses, als cofrens reals applicadores y dels bens dels contrafahents irremissiblament exhigidores, desijen no incorrer. Dat en Barcelona als vint del mes de mars, any de la nativitat del Senyor MDCxxxxvj. Henryhe Lorraine.

Vidit Fontanella, regens. Vidit Bru, regens thesaurariam. Didacus Monfar. Rernissio graciosa en favor de la universitat, pahers y consellers de la vila de Cervera, de Miquel Perella, Francese Perella y Joan Perella, argenters, Joseph Correll, farrer, y Jaume Caldera, corredor, de dita vila, y altres persones fabricants per compte de dita universitat del crim de haver fabricat moneda.

Arxiu de la Corona d'Arag6, Reial Cancelleria, R. 115 (Lluis XIV), ff. 203204 v.

Els ramets de l'anvers en la moneda de 4 Quartos "EN BARCELONA"

FRANCESC PADRO I DOMENECH

Quan l'any 1973 varern acabar el nostre primer estudi d'aquestes monedes i poguerern publicar-Io al cap de poe temps,' ja teniem feta I'observacio, que moltes variants rondaven per la nostra vista i fins i tot en dibuixarern tres, amb la creenca que feiern un resum definitiu sobre el particular. Pen) si be llavors, feiern l'estudi d'aquesta serie conjuntament amb tot el coure catala del segle XIX, despres al llarg de l'observaci6 del rnonetari, a poe a poe, cada dia sobresortia mesla importancia i autonomia d'aquestes peces napoleoniques que no tenien perque anar agermanades, amb unes parentes, que tenien un altre taranna.

Per aixo en separar-Ies del conjunt mental que ens haviem format en aquelles epoques, van guanyar importancia en el nostre estudi i cada dia es feu mes possible un examen acurat i definitiu.

Avui volem insistir «nornes» en els ramets de I'anvers, que tenen variacions minuscules, pero ordenades, sempre treballant en monedes considerades evidentment autentiques i separades -ja-, de les falses que hem trobat i que tenim a punt de publicar.

Eis resultats estadistics que donem, coincideixen qui-sap-Io amb els corresponents al nostre treball anterior.'

Publiquem fotos i dibuixos, per una major comprensi6.

1. «Acta Numisrnat ica», vol. V (1975), p. 171. 2, ra., id.

1808

Hi ha tres rams diferents.

A. Pedicle central curt. La £lor sota «AR». Les dues tiges laterals surten corbades amunt i fan com una «V» i la flor queda ben centrada en el ram. La fulla de l'esquerra ubicada sota la «U», quasi toea la cua llarga de la «Q». La fulla de la detra, sota la «T». La punta del ramet cau entre el «8» i el «0», amb inclinaci6 vers aquest ultimo

B. Curta la tiga central. La flor queda sota «R» en torcar-se i decantarse cap a la dreta. Les dues tiges laterals tarnbe sembla que facin una «V» pen'> mes oberta, ja que no pugen tan corbades les tiges com en el model «A». Per altra part en trobar-se la flor central tombada a la dreta, queda arrambada a la tija d'aquest cant6 i separada per tant de l'altra rama. La fulla de l'esquerra malgrat trobar-se situada sota la «U », queda bastant separada de la cua -aquesta vegada curta-, de la «Q». La fulla de la dreta sota la «T». La punta inferior del ram entre el «8» i el «0».

C. Tija central curta. La flor sota la «R» d'una manera natural, sense cap desviaci6 com en el model anterior. Els pediculs laterals neixen oberts, molt amples i no fan una «V », mes aviat semblen braces en creu. La flor equidistant de cada cant6. La fulla de l'esquerra tot just arriba sot a la «U», lluny de la cua llarga de la «Q». La fulla de la dreta s'allarga fins a sota dela «0». La punta terminal entre el «8» i el «0».

Estadistica (examinades, 28 monedes):

A-50%

B-210;()

C-29%

En les variants «A» i «C», coincideixen reversos d'escut amb barres primes i altres de barres gruixudes (sempre amb majoria dels primers). La variant «B» unicarnent presenta revers de barres primes.

ANY 1809

Tarnbe hi ha tres rams diferents.

A. Tija central curta, que entra dins la flor per el punt d'unio de dos petals, detaIl molt curi6s i unic, ja que sempre entren les tiges per la part central dels petals. L'obertura del ram es mes aviat curta i per tant la flor queda proxima i quasi equidistant de les dues fulles. Punta del ram sabre el «8».

B. Tija central curta, pero entra dins la flor per la part central d'un petal (com es habitual). Tot el ram queda poe ample i tira arnunt -especialment les fulles-, com si valguessin tancar-se i fer una pinya. Punta terminal entre el «8» i el «0».

C. Tija central, tarnbe. curta (com es normal en el 100 % de les monedes autenriques, dels anys 1808 i 1809). L'estructura del ram fa una corba en la part central, bastant complicada i facil de veure tot seguit, que distancia una mica la flor de les tulles i fa que les separacions no tinguin equidistancia. La punta del ram cau sobre el «0».

Estadistica (examinades 41 monedes):

A-27%

B-43 %

C-30%

ANY 1810

Unicarnent hi ha dos ramets. (Cal tenir en compte l'elirninacio previa de les peces «falses d'epoca. ja que altrament trobariem moltes i diverses variants.)

A. Sembla quasi igual a la variant «C» del 1809, pen'> potser amb la flor mes centrada i diferent curvatura del pedicle. La punta terminal del ram cau sobre l'eu».

B. EI ram queda tot ell rnes obert ila flor resulta «quasi sernilateral. a mb diferent curvatura del pedicle.

Cau la busca inferior del ram, entre el «8» i l'eu».

Estadistica (examinades 67 monedes):

A-94%

B- 6%

ANY 1811

Hi ha tres variants.

A. Ram proporcionat i simetric. Separat de la paraula «Quartos». Els braces exteriors tenen tendencia a fer una «V», pen'> la tija de la flor central es curta 0 molt curta i sempre amb una petita flexio a la dreta.

B. La tija de l'esquerra s'allarga i desequilibra el ram que queda tot una mica Ilencat cap aquest canto. El pal de la tija central -ni curt ni liarg-, es vertical i ben centrat respecte al ram.

C. La tija de l'esquerra, semblant al model anterior. La flor queda implantada lateral sobre la tija de la dreta del ram que fa en neixer com un revolt pronunciat.

Estadistica (examinades 57 monedes):

A-28 %

B-56%

C-16 %

ANY 1812

Tarnbe trobem tres variants.

A. La flor centrada. El ram ben proporcionat. Fa en el centre com una "S». EI pedicul terminal gira cap a la dreta.

B. Es la tipica implantacio de flor lateral, ja descrita abans.

C. Ram semblant al tipus «A», pen'> sense fer la «S» central tipica, de

manera que la flor te una tija vertical, ben implantada en el seu lloc d'origen.

Estadistica (examinades 68 monedes):

A-17 %

B-19%

C-64 %

ANY 1813

Dues variants.

A. Tija central llarga, una mica torta desviada a la dreta, que eleva una mica la flor si be la deixa centrada.

B. Tipica flor lateral ja descrita.

Estadistica (examinades 65 monedes):

A-68%

B-32 %

ANY 1814

Hi ha quatre variants, malgrat que siguin repeticio d'anteriors,

A. Exactament igual a la «A» de 1813.

B. Tipica flor lateral.

C. Equival a una «C" del 1812, amb tija llarga, que aguanta la tlor.

D. La mateixa amb tija curta.

Estadisfica (examinades 47 monedes):

A-21 %

B-24%

C-47 %

D- 8%

RESUM

Una vegada passat el text a maquina, i examinades de conjunt les monedes, fotos i dibuixos, veig que les 20 diferencies trobades, es poden reduir a la meitat, buscant nornes l'originalitat del disseny, prescindint de lesdades o menudes modificacions al realitzar la mateixa idea.

I son:

1. El ram en forma de "V» 0 de calze te la flor centrada.

2. Id. Id. amb la flor desviada.

3. El ram es presenta com amb els braces oberts.

4. La tija central s'introdueix a la flor per entre dos petals.

5. El ram amb tendencia a tancar-se com per fer una pinya.

6. El ram fa en la part central com una doble corba, com una mena de "S».

7. Flor lateral (0 sia apuntada sobre la tija de la dreta).

8. Ram que allarga un brae; mes que l'altre.

9. Tija central llarga y corbada, que eleva la flor.

10. La flor queda elevada per una tija llarga pen) recta.

Les peBofes de Barcelona

segons el recull de J. A. Bonet

II PART DE PELLOFES CATALANES 1

Amb el present article completem la publicaci6 del material sobre pellofes que J. A. Bonet i Bofill tenia recollit. Tal com explicarern en l'anterior treball, J. A. Bonet havia anat recopilant dades per a publicar un dia un estudi sobre les monedes eclesiastiques dels Paisos Catalans. Malauradament la manca de temps, de primer l'irnpedi de completar l'aplec i elaboraci6 i una sobtada i tragica mort despres estronca definitivament el projecte.'

D'acord amb ell, publicarern conjuntament l'estudi sobre els ploms de Mallorca en el qual, tot aprofitant els seus materials grafics i documentals, nosaltres construirem l'article afegint-hi un apartat de context historic iel publicarern a Acta Numismatica) Mes endavant donarern tambe a coneixer la curiosa pellofa hebraica d'Elna,' que tambe haviem tingut ocasio de comentar.

Restava la part de pellofes catalanes i valencianes que Bonet tenia en un estadi molt primari, rao per la qual considerava que no era pas el moment

I. Vegeu ACla Numismatica 13. En principi aquest article havia d'esser publicat a Acta 14, pen) el retirarem a causa d'un exces de material.

2. Tal com explicarem a Acta 13, els materials aplegats per J. A. Bonet comprenien un recull de fotografies i bibliografia sobre el tema i ens fou confiat per la germana del nostre arnic, amb el desig de que pogues tenir alguna utilitat.

3. J. A. BONET, M. CRUSAFONT. «Els ploms de Mallorca», Acta Numismatica IX, Barcelona 1979 pp, 217 iss.

4. J, A. BONET, M, CRUSAFONT. «Una pellofa 0 geto hebreu d'Elna», Acta Numismatica XI. Barcelona, 1981. Pp. 225-228,

de publicarlo. Mort el nostre amic, la seva germana, Nuria Bonet, ens confia aquests materials. Molt dubtarern abans de publicar-Io, justament per la molta feina que calia encara realitzar per a donar-li la solidesa suficient. Finalment, tal com explicavern a l'article anterior decidirem de donar a coneixer aquest recull, tot esporgant-lo de les incuses que, a criteri nostre, no eren pellofes sin6 monedes i citant breument la part documental que es pot extreure d'un ampli conjunt de petites monografies que J. A. Bonet havia anat recopilant.' Arribarern a la conclusi6 que sempre seria rnes util de donar a coneixer el recull en l'estadi actual d'elaboraci6 que no pas seguir absolutament mancats de qualsevol mena d'instrument per a poder classificar les pellofes catalanes. No es tractava, pero, en aquest cas, d'un treball en collaboracio que haguessim pogut acordar. Tampoc es estrictament el recull de Bonet ja que hem reconstruit el cataleg, eliminant les incuses-monedes, hem esporgat el corijunt de totes les variants menors, hi hem afegit alguns tipus avui molt coneguts i hem construit el text i el cataleg, sens que aixo ens autoritzi a considerarnos autors en exclusiva. Es per tot plegat que hem pres la solucio d'actuar com a editors d'uns materials recopilats per una altra persona, seguint la f6rmula emprada, per exemple, per J. Botet i Sis6 en donar noticia del tercer volum de Josep Salat.'

SITUACIO DEL MATERIAL

EI sector de Barcelona era el mes treballat per Bonet, que havia recorregut moltes de les parroquies i per tant podia saber amb certesa moltes de les atribucions. Aquesta segona part pot considerar-se doncs molt rnes fiable en aquest aspecte. Malauradament aquest treball superior de Bonet ens ha donat mes feina i dades molt rnes fragmentaries quant a I'origen de les peces i al metall de que son fetes ja que, fora de les de la Seu, que eren perfectament anotades, totes les altres eren passades a fulles noyes i mancaven d'aquestes informacions. Recollint ca i lla dades de fotos repetides hem repescat com hem pogut les informacions que ens ha estat possible, essent pero en conjunt el grup actual menys documentat que I'anterior. Si coneixiem les peces en d'altres colleccions 0 fonshem aprofitat aquesta informaci6. Hem respectat perc, en tot cas, les atribucions donades per Bonet.·

Tarnbe hem pogut afegir al cataleg algunes fotografies esparses dins el conjunt dit «fotos a integrar»,' ja que en aquest cas, efectivament n'hi havia de no incloses a I'album.

Cal dir que la majoria de les pellofes del present recull, igualment com de l'anterior, son inedites. Aquest fet dona un valor important al material que presentem, malgrat l'estadi poe elaborat de la seva interpretaci6.

Reiterem la necessitat d'aprofundir tant en les atribucions com, sobretot, en la documentaci6 de l'us d'aquestes pellofes, la seva cronologia, la significaci6 exacta de les llegendes abreujades, etc.

5. Aquestes monografies eren citades al poblc corresponent al nostre trebal! anterior d'Acta 13. Igualrnent les relacionern, pel que fa ales parroquias barcelonines del presen t article.

6. J. BOTET i SIS0. Noticia del volum tercer del Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunna par el Dr. Josef Salat Barcelona. 1912. 7. Vid. article Acta 13.

LES PELLOFES DE BARCELONA

CRITERIS PER A L'ELABORACIO DEL CATALEG

Insistim en un punt que, per comentaris recollits, no sembla haver estat ben cornpres: pretenem fer un cataleg de TIPUS BASICS a fi de facilitar la classificacio de la moneda eclesiastica, perc no pas un inventari exhaustiu d'encunys. No tenim en compte, dories. les petites variacions d'estampa que responen a diferents encunys sobre un tipus basicament igual. Es traetava de fer un cataleg manejable i de dimensions raonables que pogues esser presentat com a article. El lector podra eomprovar que malgrat aquesta limitacio, l'abundancia d'iHustracions ha representat ja un considerable esforc per a Acta Numismatica.

Pel que fa als canvis de metall a partir d'encunys semblants 0a la presencia de contramarques 0 altres details, les indiquem com a variants dels tipus basics i les hi assignem una lletra a continuacio del numero que identifica el tipus basic. Normalment no iHustrem aquestes variants per les raons de brevetat abans exposades.

Tampoc en aquesta part del cataleg hem respectat un ordre alfabetic estricte perque hem eonsiderat preferible de poder agrupar totes les pellofes d'una mateixa parroquia dins una mateixa lamina. Aixo fa que l'ordre quedi un xic alterat. L'agrupacio per lamina nornes falla a La Seu i Sta. Maria del Mar que ocupen dues larnines cada una.

Per a I'ordenacio alfabetica hem pres un criteri d'us, es a dir hem seleccionat aquella paraula que rnes rapidarnent ens porti, per costum establerta, a la parroquia que volem trobar. Aixi S. Vicenc de Sarria s'ha ordenat per la S de Sarria, S. Just i Pastor per la J, Sta. Maria del Mar per la M, etc. La numeracio segueix l'ordreiniciat en l'article anterior.

Les descripcions, les hem hagut de fer a partir de les fotografies, amb risc, per tant, d'errors. No disposem tampoc del pes dels exemplars. Cal dir pero, que en aquest cas te poca trascendencia ja que les pellofes no eren en si mateixes monedes, ni tan sols fiduciaries sino signes canviables en moneda i per tant no hi ha cap relacio pes-valor, essent doncs aquesta dada un simple complement de la descripcio del material. Pel que fa al diametre cal advertir que totes les pellofes son a mida real.

Les abreviatures GNCCC volen dir Gabinet Numismatic de CatalunyaColleccio Colomines," Si no indiquem res, es que desconeixem l'origen de la peca iHustrada. Igualment, donem el metall, si el sabern. Si no l'indiquem es perque no ens eonsta enlloc, per be que en alguns casos el donem amb interrogant, si tenim manera de suposar-lo amb una eerta base. En general, les pellofes son de llauto, a una sola cara. N,hi ha tambe de Ilauna, molt mes rarament i son molt rares les pellofes d'aram 0 de plom.

8, La important colleccio Colomines fou integrada al Gabinet Numismatic de Catalunya per mediaci6 del Dr. Joan Ainaud de Lasarte. Bonet disposava run aplec gairebe complet de fotografies d'aquest fons.

M. CRUSAFONT I SABATER

CATALEG

SANT AGUSTI. No documentat.

348. Les lletres S-A als costats d'una mitra sobre bacul i creu patriarcal encreuats. A sota, 8. Llaut6. GNC-CC-594.

349. Sernblant a I'anterior, mes petita iamb un 4 a sota. Llaut6 (?). GNC-CC-595.

350. Semblant als anteriors, mes petita iamb un 2 a sota. Llaut6 (?). GNCCC-596.

351. Especie de tisora ornada entre S·A. A la dreta un 8. Vila-Sivill (I).

352. Semblant, mes petita. Un 4. Vila-Sivill (?).

353. Semblant, mes petita. Un 2. Vila-Sivill (?).

354. Les lletres S-A i a sota, un 2. Vila-Sivill (?).

SANTA ANNA. No documentat.

355. Creu patriarcaI damunt M, entre S-A. Encuny rod6, pen) marcat damunt de quadrat amb els angles matats. Llaut6. GNC-CC-I043.

356. Mateix encuny anterior, pero retallada. Llauto.

356A. Com l'anterior, pen) de llauna. GNC-CC-I045.

356B. Com les anteriors, retaIlada per dins del cercle de punts iamb un fora t al cen tre.

357. Figura de sant sedent (sorgint d'una tomba?) entre dues creus patriarcals. GNC-CC-I058. Llaut6.

358. Tipus sernblant al 355 pen) flanquejat de 2-signe de sou. Llaut6. GNC-CC-I044.

359. Creu patriarcal entre 2-signe de sou. Llaut6. GNCCC-I048.

360. Com l'anterior amb el valor de 1 sou. Llaut6. GNC-CC-I049.

361. Creu patriarcaI dins d'orla triple. Llauto. GNC-CC-I047.

362. Creu patriarca!. Llaut6. GNC-CC-1l31.

362A. Com l'anterior, flaquejada de 8-R. Ararn. GNC-692.

362B. Com I'anter ior entre 4-R i ramatge (?) a baixo

362C. Com la 362, pen) entre 10-R.

362D. Com I'anterior amb 4·R.

362E. Com la 362B (ramatge) i 10-R.

N. S. DELS ANGELS. No documentat.

363. Les lIetres S M. Un petit forat dalt. Llauna. GNC-CC-1158.

364. Una T formada de triangles. Llauna. GNC-CC-1150.

S. ANTONI ABAD. No documentat.

365. Una T que penja d'una anella, entre llibre i basta. Aram, GNC-345.

BONSUCCES. La publica Ll. Balsach a Catalogacion de la Coleccion deD. Lorenzo Balsach, Sabadell, 1974. Aparegueren dos opuscles dins Sabadell Numismatico.

366. Cor flamejant punxat per set espases. Llauna. GNC-CC-694.

M. CRUSAFONT I SABATER

N. S. DE BETLEM. Les publica Ll. Balsach a l'opuscle citat.

367. Estrella de vuit puntes. A sota 20-R. Vila-Sivill.

368. Sernblant, mes petita iamb 10·R. Vila-Sivill.

369. Semblant, rnes petita iamb 8-R. Vila-Sivill.

370. Semblant, mes petita iamb 4-R. Vila-Sivill.

371. Semblant, mes petita iamb 2-R. Vila-Sivill.

372. Semblant, mes petita iamb 1-R. Vila-Sivill.

373. Estrella de vuit puntes. GNC-CC.

N. S. DEL CARME. No documentat.

374. Escut del Carme; tres estrelles especie d'ancora. Llauna. GNCCC-1152.

SANTA CATERINA. Antoni Elies de Molins al seu Catdlogo del Museo Provincial de Antigiiedades de Barcelona (Barcelona, 1888), i a la pag. 433 descriu una pellofa de llauto que atribueix al convent de Santa Caterina de la segiient manera: «DE.ST CA. En el centro A Laton. Mide 18 rnm». Es probable que es tracti d'un error, fruit d'interpretar malament les llegendes ja que un tipus identic es descrit com de Caldes de Montbui per A. Xalabarder (Caldes Antic i Modern, Caldes, 1956) a partir de dades de primera rna.

SANTA CREU. No documentat.

375. Armes de I'Hospital de la Sta. Creu: en cairo partit en pal. A l'esquerra una creu i a la dreta la meitat de les armes de Barcelona. Orla. Llauna. GNC-CC-318.

S. CUGAT DEL REC. No documentat.

376. Creu en aspa. Llegenda: + COMUNITAT DE S. CUGAT.

377. Semblant, mes petita. Vila-Sivill.

378. Creu en aspa flanquejada de caps. Dalt C1 i baix S.C. Vila-Sivill.

379. Semblant, mes petita. Vila-Sivill.

Nota: Respecte ales pellofes segiients tenim un dubte. Coneixem el tipus 381, encunyada a dues cares, d'aram i revers Ilis, pen) ignorem. si aquest es el cas de la 380 i siles 382 a 385 son reversos diferents, per exemple del tipus 380. Com que no hi havia indicacions precises, suposarem que son tipus diferents.

380. Encuyada a dues cares. Revers His (?). COMUNITAT DE SANT CUGAT, BARCELONA, 1800 (?). Creu en aspa sobre palmes. Dalt corona baix: (?). Aram (?). Vila-Sivill.

381. Semblant a l'anterior. Llegenda diferent: FUNERAR1AS. CUCUPHAS. Aram. Vila-Sivill.

382. Encuyada a dues cares. EI num. 1, omple tot el camp. Vila-Sivill.

383. Semblant a l'anterior. Num, 2. Vila-Sivill.

384. SembI ant. Num, 5. Vila-Sivill.

M. CRUSAFONT I SABATER

385. Semblant. Nurn. 10. Vila-Sivill.

386. Especie d'escudet en forma de V. Llauna. GNC-CC-I136.

387. Creu en aspa. Forat a dalt. Llauna. GNC-CC-1137_

S. FRANCESC. No documentat.

388. En tres linies. CHA/RI/TAS. Llauna. GNC-CC-593.

JONQUERES. No documentat.

389. Sncunyada a dues cares. AI Verge arnb nen, sobre !luna i radiant. Llegenda que no podem llegir. RI Armes coronades partides horit. zontalment. Dalt: creu (?). A sota, armes catalanes. Plom. GNCCC-711.

S. JAUME. No documentat.

390. Sant Jaume dret. MISE-SES. Llauto.

391. Sant Jaume dret, entre 10-signe de sou. R. COMUNt-DE-St-JAUME. Aram. Vila-Sivi!l.

392. Pare i Fill asseguts. Esperit Sant, dalt. Tot dins triangle. Aram. VilaSivill.

393. Petxina i capell (?) de pelegri entre 1(?)-D. Aram. Vila-Sivill.

394. Petxina sobre dues claus, entre punts. Llauna. GNCCC-690.

395. Encunyat a dues cares. AI Petxina sobre 1900. RI Gran 1.. Llauto. GNC-CC-610.

395A. Com I'anterior, d'aram. GNC-CC-609.

396. Encunyat a dues cares, sisebat. Tipus com l'anterior, pen) al revers II. Ararn. GNC-CC-611.

397. Encunyat a dues cares. Tipus com el 395 pen) valor 25. Llauto. GNC-CC-613.

397A. Com l'anterior, d'aram. GNC-CC-612.

398. Encunyada a dues cares. Tipus semblant als anteriors, pen) valor 12 1/2. Vila-Sivill.

399. Petxina. Llauto. GNC-CC-1124.

S. JOAN DE JERUSALEM.. Publica i comenta les cine primeres F. Carreras i Candi a «Numisrnatica catalana. La seccion de los "nummus missarum'"". EIColeccionista de Sellas, Madrid, 1900. Nurn. 4, any 1, pp. 64-67.

400. Creu equilateral sobre 3-signe de sou. + R!COMUNITAT DE S. JOAN. Llauto. GNC-CC-1134.

401. Semblant, pero de 2-sou. Llau to. GNCCC-672.

402. Vuitavada. Creu equilateral sobre 6-D'. Llauna. GNC-CC-678.

403. Quadrada. Creu sobre 3-D'. Llauna. GNS-CC-I053.

404. Creu sobre 2-Ds. Lleuna. GNC-CC-I051.

405. Creu equilateral. Vila-Sivill.

406. Com l'anterior, pero retallada per dins del cercle de punts. VilaSivill.

S. JOSEP. No documentat.

407. Quadrada. Una serra. Llauto. GNC-CC-1013.

408. Una serra. Llauna (?).

409. Creu (?) sobre S·M. Llauna. GNC-CC-1142.

SANTS JUST I PASTOR

410. Els dos sants, enfrontats, portant la palma, entre I-P. Entre ells una M. Llegenda: + PLOMS.D.M.D.S.I.I.S. PASTOR. Llauto, GNCCC-1041.

411. Dues palmes entre I-P. Dalt: P. Baix: 2-signe de sou. Llauto (?). Vila-Sivill.

412. Semblant a l'anterior, mes petita i lsou. Vila-Sivill.

413. Semblant, mes petita i 6 d. GNC-CC (?).

414. Monograma MiA entre 3( ?)-S. Vila-Sivill.

415. Les lletres I.P superades de barra. Llauna.

415A. Com l'anterior, de llauto. 415B. Com l'anterior, retallat ran de lletres.

416. Tipus semblants a l'anterior pen'> encuny vuitavat.

N. S. DE LA MERCE. Publica les 417, 419 i 420 Ll. Balsach en l'opuscle citat, tot afegint una varietat amb valor 1 semblant ales 419-20.

417. Encunyada a dues cares. A/ Escut mercedari. R/ OBRA DE Sn-MIGUEL i en el camp, en quatre Iinies .y/NtraSa/DE LA/MERCED. Llauto, GNC-CC (?).

418. Encunyada a dues cares, revers llis. Anvers monogram a de MiA i llegenda SILLA. Llauto. GNC-CC-606.

419. Les lletres M-F i 2-R en dues Iinies. Llauna. GNC (?).

420. Semblant, amb M-F i 6-R. Llauna. GNC( ?).

S. MIQUEL. No documentat.

421. Unes balances entre 16·14. A sota M superada de I.

422. S. Miquel dret, entre 4( ?)-estrella.

423. Puig cimat de llir al costat d'un altre pujol mes petit entre I-III. Baix 3 M. Bonet tenia anotat: Geronim de ColI, probablement fent referencia a un benefici creat per aquestpersonatge. De fet els pujols son les armes dels des ColI 0 Descoll. Llauto. GNCCC-599.

424. Si Miquel, en figura diferent del 422. Llauto. GNCCC-604.

425. Encunyada a dues cares. A/ COMUNIDAD.DE.SAN.MIGUEL.ARCANJEL. En un segon cercle ornaments i REALES i en el camp: 1 en contramarca. R/ Armes mercedaries sobre creu i espasa encreuades i balanca, Llauto. GNC-CC-603.

425A. Semblant, amb contramarca 2. GNC-CC600.

425B. Semblant arnb contramarca 4.

425C. Semblant arnb contramarca 6. GNC-CC-602.

426. Semblant ales anteriors, pen'> al segon cercle de l'anvers hi diu CENTIMOS i la contramarca es 50. Mida mes petita. Vila-Sivill.

CRUSAFONT I SABATER

SANTA MARIA DEL MAR. F. Carreras Candi descriu la 449 (op. cit.). Elies de Molins descriu la 460 (op. cit.).

427. M sobre mar entre 4-sous. A dalt, 1750 baixo Llegenda: + VLTRAS II CAP 8 DE LA SANTa ARBITRA 1655. Vuitavada. Llauto. GNCCC-1110.

428. Semblant a l'anterior, de 6Ds. En cairo. Llauto. GNC-CC-ll09.

429. Sernblant, mes petita, de I-D. Llauto (?).

430. M coronada sobre el mar entre estrelles. A sota: 6. Llegenda: BEATAE MARIA DE MARl 1604. Llauto. Semblant a GNCCC-1056.

431. Ferradura sobre mar. Llegenda: PAV.FERRER.M. Llaut6. GNCCC-1008.

432. Vuitavada. M coronada sobre mar entre l-sou, A sota: D.s_Q.s.

433. Semblant pero n-o-.

434. Sernblant, pero mes petita.

435. M superada de A sobre mar. Sita DSqSI D. Sota el mar 1750. Vuitavada. Llauto. GNC-CC-1112.

436. M coronada sobre el mar entre estrelles, 6-D i Dvq-. Llegenda: ± BEATAE.MARIAE.DE MARl. 1750.

437. Sernblant, perollegenda: + C.B.MARIAE.AMAARI.BARC. Llauto. GNC-CC-I007.

438. M sobre mar superada de dues estrelles i entre 2-Ds i Ds-q-. Baix 1750. GNC-CC-1097.

439. Ovalada.M coronada sobre mar entre 1.a-ee Baix F.s_G.s.

440. Semblant, pero valor 4-sou. Llauto, GNC-CCllOO.

441. Sernblant, pero valor l-sou.

442. M sobre mar voltada de tres estrelles i cine punts. Llauto. Sernblant GNC-CC-ll13.

443. M sobre mar entre 6-Ds. Sota FVND.G. i sota mar; 1750. Llauto. Sim. GNC-CC-1l14.

444. Sernblant, pero valor 4-D. Llauto. GNC-CC-1115.

445. Semblant, pero valor I-D.

446. M voltada de tres punts, sobre mar. FVNDs Ps. Sota mar; 1750. Llegenda: CONFESSORS.

447. Cairo. M superada de A, sobre mar.

448. M coranada sobre mar entre La-a Sota: GRACIAS. Llegenda: + BEATAE.MARIAE.DE.MARI. I82S.

449. Sernblant, mes petita, data 1750 i valor 4-sou. Llauto. Sirn. GNCCC-I009.

450. Semblant a l'anterior i valor 1· sou.

451. Semblant a l'anterior i valor I-D. Llauto. GNC-CC-ll04.

452. Vuitavada. M superada de A, sobre mar. Llauna. GNC-CC-IIOS.

453. Ovalada. M coronada sobre mar entre l-sou. A sota: ANNRs.

454. M sobre mar entre 6-D flanquejada i superada d'estrelles, A sota: ANN IV. i sota el mar 1750. Llauto, Sim. GNC-CC-ll05.

454A. Com l'anterior amb contramarca 3.

455. Semblant als anteriors, mes petita i valor I-D. Llauto. Sim. GNCCCI002.

456. Les lletres AACPI en quadrat, sobre mar.

457. M sobre mar voltada de tres estrelles i cine punts, semblant a la 442. Sim. GNC-CC-ll03.

M. CRUSAFONT I SABATER

4S8. M sobre mar superada d'estrella i flanquejada de creus de punts. 4S9. Encunyada a dues cares, revers llis. Armes coronades semblants a les de Barcelona, pen) amb mar a baix entre I-sou. Llegenda: + FUNDAT PER Jh RIERA ANY 1811. Llaut6. GNC-CC-I042.

460. Encunyada a dues cares. Anvers armes com l'anterior. Revers: OBRA LAICA-DE SANTA MARRIA DEL MAR, combinant orla i camp. Llaut6.

S. MIQUEL DEL PORT. No documentat.

461. Vaixell amb tres veles. Llauna. GNC-CC-llS6.

MONTSIO. No documentat.

462. Encunyada a dues cares. Aj M superada de creu patriarcal. Rj Escut. Aram. GNC-CC248.

PEDRALBES. No documentat.

463. Edifici en castell at voltat de P-A i M-V. Dalt; creu, baix; 1773. Llaut6. GNC-CC-317.

EL PALAU. Les publica Ll. Balsach a l'opuscle citato Bonet tenia recollides unes breus dades extretes de I'arxiu de la capella del Palau i tenia anotat P. Fontdevila, potser l'arxiver que les hi facilita. Cita l'existencia d'un Libra de la Capilla del Palau Ales pagines lOS, 110, 112,113, 114 i llS hi ha noticies sobre distribucions. La primera dada (p. lOS) es la fundaci6 de beneficis per Joan de Cufiiga i Requesens l'any 1SS3.

464. Armes de Requesens superades de 16-34. Llaut6. GNC-CC-S23. 46S. T heraldica dels Requesens sola. Llaut6. GNC-CC-S24. 466. Creu 0 espasa dins escut. Llaut6. GNC-CCS26. 466A. Com I'anterior, de llauna. GNC-CC-S2S. 466B. Com la 466 pen) amb un forat al centre. Llaut6. 467. Creu de Santiago (?). Llaut6. GNC-CC-S2S. 467A. Com I'anterior, de llauna. GNC-CC-S27.

S. VICEN<; DE SARRIA. No documentat.

46S. Creu a dalt i, en dues linies: SARjRIA. Llaut6. GNC-CC-I01S. 469. Com I'anterior, mes petita. Llaut6. GNC-CC-I016. 470. S·V sobre estrella de quatre raigs. Llauna. GNC-CC-1144.

S. M. DE SANTS. No documentat.

471. SANS sobre una base. Llauna. GNC-CC-llSS.

N. S. DEL PI. No documentat.

472. M superada de I dins orla lobulada. Llaut6. Sim. GNC-CC-I0S0. 473. PI i a sota, entre les lletres, un 4. Orla lobulada.

M. CRUSAFONT I SABATER

474. Arbre amb arrels entre 6-6. Llauto. GNC-CC-722.

475. Arbre amb arrels, 476. Pinya dins triple orla.

477. Dues pinyes dins triple orla.

478. Abre flanquejat de 10-sou. Llauto, 478A. Com l'anterior. Contramarca ovalada, 479. Sernblant, mes petita i valor 3-sou.

480. Semblant, mes petita i valor 2·sou.

481. Creu llatina entre l-sou.

482. Dalla entre 6-D.

483. P dins orla doble. Llauto.

483A. Com I'anterior amb un forat. Llauto. GNC-CC-1126.

484. P dins orla senzilla.

S. SEVER. No documentat.

485. Mitra voltada de tres claus. Orla adornada i 6 sous a l'exterior. 485A. Com l'anterior, amb contramarca 1619.

486. Sernblant a la 485, rnes petita iamb 4 sous.

486A. Com I'anterior, amb contramarca 1616. Llauto. GNC-CC-677.

487. Escut ornat amb una mitra voltada de tres claus. Dalt SOY; baix, 1700.

488. Semblant a I'anterior, per data 1732. Llauto. GNC-CC-652.

489. Sernblant, datat el 1737. Llauto. GNC-CC-681.

490. Mitra voltada de tres claus. Orla adornada i a I'exterior 4 SOVS 1746. Llauto, GNC-CC-688.

491. Mitra dins orla lobulada.

492. Bisbe dret portant bacul entre S-feix de tres llances.

492A. Com I'anterior amb contramarca 1616. GNC-CC-679.

493. El bisbe, entre S-S. Vila-Sivill (?).

494. Mitra voltada de tres claus, entre 10-sous, orla floral 1 data 1833. Llauto. GNC-CC-684.

495. Semblant a l'anterior, rnes petita i valor 4 sous. Llauto. Sim. GNCCC-1095.

496. Sernblant a l'anterior, pen) ovalada i valor 2 sous. Llauto. GNCCC-685.

S. PERE DE LES PUELLES. No documentat.

497. Claus encreuades. Llauto. GNC-CC-663. 497A. Com I'anterior, retallada. Llauto. GNC-CC-664.

498. Claus encreuades sobre triangle. Dalt: SOVS. GNC-CC-662.

499. Clau entre V-A. Llauto. GNC-CC-666.

500. Clau entre ff-A. Llauto. GNC-CC-661.

500A. Com I'anterior, de llauna. GNC-CC-658.

501. Claus encreuades. Dalt, tiara; baix, birret. Llegenda: c.S.P.P.AN!. Llatuo. GNC-CC-659.

502. Creu llatina entre 8-S. Dalt claus encreuades. Llauto. GNC-CC-660.

503. Vuitavada. Claus encreuades. Llau to. GNC-CC-665.

504. Semblant a la 502, perc 4-S. Llauto. GNC-CC-668.

M. CRUSAFONT I SABATER

505. Creu llatina entre 2-S. Llauto. GNC-CC-669.

506. Com I'anterior, mes petita i l-S. Llauto. GNC-CC-670.

507. La lletra M i, baix: 12 C. Llauna (?).

50S. La lletra H i, baix: 4 R. Llauna (?).

509. La lletra H i, baix: 2 R. Llauna (?).

510. Tiara sobre claus encreuades. Forat dalt. Llauna. GNC-CC-61S.

511. La lletra F. Llauna. GNC-CC-622.

5UA. Com l'anterior amb contramarca 3. Vila-Sivill.

512. Vuitavada. Lletra F. Llauna (?). GNC-CC-623.

513. Rectangular. Dalt: F. Baix: S. Vila-Sivill.

514. Com l'anterior amb 5. S. Vila-Sivill.

515. Creu llatina entre 4-R. Llauto, GNC-CC-667.

516. Dalt: D-F. Baix: 1. Vila-Sivill.

517. Vuitavada. Una R. Vila-Sivill.

51S. Una P. Vila Sivill.

LA SEU. Joan Baucis, en una de les seves nadales estarnpa eis tipus, 519, 520, 521, 522, 529, 531, 533, 534, 535, 53S, 540, 541, 542,543, 545, 547, 556, amb un breu comentari. D'altra banda entre eis papers de Bonet hi havia un document que Josep M." Madurell Iacilita al Sr. Vila-Sivill datat el 15 d'octubre de 1496 i que tracta de la fabricacio dels encunys i de les pefolles de llauto per a la Seu fetes per l'argenter barceloni Mathias Balaguer (A. H. P. B. Dalmacio Ginebret leg. 16, man. 33).

519. Creu i a sota: P-A, CoS, S-A, 1767. Bonet coneixia el significat d'aaquestes abreviatures, que ara no podem recordar mes que P-A significa Pia Almoina. Llauto. GNC-CC-353.

520. P, creu, A/GVTERAS/1741, en tres linies. Orla. En opinio de J. A. Bonet, Gvteras no es refereix pas als degoters sino que seria un benefici fundat per una persona d'aquest nom. Llauto. GNCCC-352.

521 Hostia sobre calze, flamejant. Llauto, GNC-CC-354.

522. A sobre creueta. S a l'esquerra. Llauto. GNC-CC-366.

523. Semblant a l'anterior, pero la S en contramarca. Llauto. GNC-CC-365.

524. Com els anteriors, amb una aspa gravada a la dreta. Llauto. GNCCC-5.

525. Quadrada. M superada de creu. S en contramarca. Llauto. GNCCC-361.

526. Crani sobre femurs encreuats entre l-sou. Creu a dalt. Llauto. GNCCC-367.

526A. Com l'anterior amb contramarca S. GNC-CC-36S.

527. M superada de creu entre 4-sou. Llauto. GNC-CC-359.

52S. Quadrilobol. Llauna. GNC-CC-343.

529. Santa Eulalia entre S-E. Llauto. GNC-CC356.

529A. Com l'anterior, de llauna. GNC-CC-355.

530. Santa Eulalia, en una altra figura, entre S-E. Llauto. GNC-CC-357.

530A. Com l'anterior, de llauna. Col. part.

531. Creu equilateral. Als espais: PACL. Llauto. GNC-CC-369.

532. Com l'anterior, rnes petita. Llauto. GNC-CC370.

533. Creu equilateral amb aspa dalt i anells als espais. Llauto (P). GNCCC-6.

S PERE PUELLES

CRUSAFONT I SABATER

534. Com l'anterior, mes petita. Llaut6. GNC-CC-371.

535. Com l'anterior, mes petita i superada de S. Llauto. GNC-CC-372.

535A. Com l'anterior, de llauna. GNC-CC-373.

536. Creu equilateral arnb anells als espais. Contramarca S. Llauna. GNCCC-375.

537. Creu equilateral amb bot6 quadrat central. Llauna. GNC-CC-376.

538. Rectangular. Creu equilateral voltada de tres anells. Llauto. GNCCC-378.

538A. Semblant a l'anterior, de llauna estanyada. GNC-CC-380.

539. Creu equilateral, Llauna (?).

540. Creu equilateral sobre un 4. OrIes lobulades, dentada, lineal, etc. Llaut6. GNC-CC-381.

540A. Com l'anterior quelcom retallada. Llaut6. GNC-CC-384.

540B. Com l'anterior, de llauna estanyada. GNC-CC-383.

541. Creu de Sta. Eulalia superada de creu, flanquejada de flors 'i un 6 a baixo OrIa lobulada i cercle. Llauto. GNC-CC-36L

542. Semblant a l'anterior, pen) mes petita iamb un 2. Llaut6. GNCCC-319.

542A. Com l'anterior, de llauna. GNC-CC-320.

543. Com els anteriors, pero valor 1. Llaut6. GNC-CC-385.

544. Creu de Sta. Eulalia arnb creueta dalt. Orla lobulada de punts. Llauto, GNC-CC-335.

545. Com I'anterior, mes petita. GNCCC-336.

546. Semblant a l'anterior, pero amb creuetes flanquejant la creu de Santa Eulalia. LIauna. GNC-CC-334.

547. Creu de Sta. Eulalia flanquejada de creus, S dalt i punt baixo Llaut6. GNC-CC-329.

547A. Com l'anterior, de lIauna. GNC-CC-330.

548. Com les anteriors, pero un 2 en contramarca a baixo Llauto (?). GNC-CC-7.

549. Creu de Sta. Eulalia flanquejada de S-E, I baix i signe de sou dalt. Llaut6. GNCCC-325.

550. Creu de Sta. Eulalia. L1auna. GNC-CC-326.

551. Quadrada. Creu de Sta. Eulalia arnb creu dalt i punts als altres espais. LIaut6. GNC-CC-328.

552._ Quadrada d'angles matats. Creu de Sta. Eulalia. Llauto. GNC-CC-327.

553. Com la 547, pero la S a baix i en contramarca. L1aut6. GNC-CC-332.

554. Creu de Sta. Eulalia coronada entre S·E. Llauto. GNC-CC-322.

555. Creu de Sta. Eulalia entre S-E superada de creueta. Llau to. GNCCC-324.

556. Creu de Sta. Eulalia entre S-E. Un 2 a dalt i punt baixo Llauto. GNC-CC-323.

Nota: La manca d'indicacions de metal! ales larnines de Bonet fa que puguin haver passat desapercebudes algunes varietats de metall sobre un mateix tipus. Aixi, per exemple, es segur que es coneixen altres pellofes de S. Sever i del Pi, semblants a algunes de les que hem descrit, pen'> de l!auna estanyada.

M. CRUSAFONT [ SABATER

Les monedes I xapes catalanes de necessitat (V) *

LES MONEDES D'ARENYS DE MAR

Arenys de Marfou tambe un altre dels pocs mumcipis catalans que durant la guerra del 1936-1939 encunyaren moneda metallica per a solucionar el problema de la manca de divisionari pels canvis.

En la sessio municipal del dia 12 d'abril del 1937 presidida per l'alcalde Salvador Casachs i Malart i a proposta del regidor de Treball i Obres PUbliques, es prengue I'acord de posar en circulaci6 a tttol transitori i de curs Iorcos a la localitat, uns discos de metal! del valor nominal d'l pesseta per un import de 10.000 pessetes.

En la sessi6 del Consel! Municipal del dia 15 de juny, el conseller de Finances exposa que les monedes d'l pesseta en circulaci6 eren molt insuficients per a cobrir les necessitats locals i que per tal d'evitar les molesties i dificultats en les transaccions comercials i especialment en els articles de quotidia consurn, proposava fer una nova tirada de 10.000 discos d'l pesseta i encunyar tambe discos de 50 centims per un total de 20.000 peces. Aquesta proposta fou aprovada per unanimitat.

Veiem doncs que l'import total de monedes locals en circulaci6 fou de 30.000 pessetes cosa que perrnete a cada habitant disposar de 5,11 pessetes de moneda Iraccionaria, ja que el cens de poblaci6 d'Aanys de Mar l'any 1936 era de 5.874 habitants.

,', Vcgeu: Acta Numismat ica-l l (pag. 223); Acta Num ismatica-l Z (pag. 211); Acta NlIrnisrnat ica-l S (pag. 187) i Acta Nurnismatica-Iq (pag. 257).

ANTONI TURRo I MARTINEZ

ANTONI TURRO I MARTINEZ

L'encunyaci6 d'aquestes monedes fou confiada a la CoHectivitzaci6 d'Industries Metallurgiques local, la qual resolgue perfectament l'afer encunyant aquestes monedes sobre cospells d'alumini d'un diametre de 28 mm. per les de pesseta i de 20 mm. per les de 50 centims, Gravades en incus per una sola cara, l'escut heraldic local en forma d'ametlla, en el qual figura un gran arbre sobre unes linies ondulades, presideix el camp central flanquejat pel valor de canvi amb la xifra del valor a l'esquerra i la indicaci6 abreujada de la unitat monetaria a la dreta, el tot voltat per la llegenda circular «Consell Municipal d'Arenys de Mar» amb dues estrelles de cine puntes com a separaci6 de llegenda.

EI diposit de garantia, en bitllets de la Generalitat de Catalunya i del Bane d'Espanya, per un import igual al total emes, fou conservat a la Caixa Municipal i traslladat despres, quan es decidi que aquestes monedes es retirarien de la circulaci6, a la sucursal local del Bane Hispano Colonial el qual s'encarrega d'efectuar el canvi iel seu reembossament als tenidors.

Malgrat la gran quantitat de monedes que s'encunyaren, aquestes han esdevingut molt rares i escasses. Suposem que en esser retirades de la circulaci6, que fou fixada com a termini maxim al 31 de maig del 1938, foren foses per a aprofitar el metall per a les industries de guerra. Degut a aquest fet i davant la demanda dels coHeccionistes han sortit modernament al mercat moltes falsificacions i reproduccions i cal assegurar-se i fixar-s'hi molt be abans d'adquirir-les.

Cal assenyalar tambe que l'Ajuntament, en tant s'esperava l'encunyaci6 d'aquestes monedes, posa en circulaci6, a titol provisional, uns bitllets de fabricacio casolana amb els valors d'1 pesseta, 50 centirns i 25 centims pero amb un tiratge forca Iimitat. Aquests bitliets provisionals foren retirats en posar-se en circulaci6 les monedes d'alumini.

LES MONEDES DE TORTELLA

EI cas de Tortella a la comarca de la Garrotxa es un xic particular, car si be l'Ajuntament feu una emissi6 oficial de paper moneda municipal, aixo no fou fins al mes d'agost del 1937 pero ja ben abans d'aquesta data els problemes de la manca de menuda moneda pels canvis havien alterat la vida comercial de la localitat.

Aquestes dificultats foren solventades, en part, per l'emissi6 de monedes de coure del valor d'1 pesseta que encunya, a principis del 1937 el Sindicat

Agricola local i que foren normalment i corrent acceptades i utilitzades per la poblaci6.

En aquestes monedes, encunyades en relleu per les dues cares, es veu a l'anvers el valor de canvi en dues ratlles «1 PESSETA» al camp central ila llegenda circular «Tortella i sa cornarca- amb un estel de cinco puntes com a separaci6 de llegenda. Sobre aquesta llegenda tan elastica i que es podria creure no tan sols pretensiosa sino fins i tot vanitosa, cal aclarir, que es obvi que no pretenia pas que el seu curs fos real a tota la Garrotxa (on altres Sindicats Agricoles tambe havien emes els seus signes monetaris locals) sino que cal entendre que la mencio «i sa comarca» corresponia mes aviat a designal' les rodalies de Tortella.

Al revers consta la llegenda circular «Sindicat Agricol» amb dues ratlletes i un punt al mig com a separacio de llegenda. El camp central esta ocupat per la reproducci6 dels emblemes del Sindicat que son una aixada i una talc enllacades.

Aquestes monedes Iorca ben encunyades, mesuren 24 mm. de diarnetre pen'> no en coneixen el fabricant ni la data exacta d'emissi6 ni I'import emes, car malgrat les nostres recerques i investigacions no hem pogut trobar cap document oficial que s'hi refereixi, pen'> suposem que I'import podria esser d'unes 4.000 pessetes, el qual representaria, teoricament, 3,30 pessetes per cap tenint en compte que el nombre d'habitants de Tortella l'any 1936 era de 1.204. Com ja hem dit, l'Ajuntament, que no havia posat cap inconvenient i havia abonat tacitament la circulacio d'aquestes monedes, volgue ordenar oficialment el problema de la manca de fraccionari a la localitat i el mes d'agost del 1937 feu una ernissio de paper moneda municipal amb els valors d'l pesseta, 50 centims i 25 centims el que perrnete de facilitar i sobretot d'agilitzar els canvis amb aquesta gamma de petits valors i les primeres monedes del Sindicat Agricola deixaren de circular lliurement.

Medalles que honoren metges i

farmaceutics catalans *

Catedra d'Historia de la Farrnacia i Legislacio. Facultat de Farrnacia. Barcelona.

Les medalles, des de la seva primera aparicio en temps dels romans, han constituit uns exceHents documents histories per a commemorar esdeveniments i honorar personatges.

Dins la Numismatica, les medalles es consideren essers fisics, que sense tenir el valor comercial d'intercanvi reservat aquest ales monedes, son encunyades per a donarconstancia de determinadescelebracions 0 personatges. Son, sens dubte, un fidel reflex de les vicissituds socials i constitueixen una singular mostra de la cultura del pais que les ernet, al marge de les connotacions historiques propies de cada medalla.

Catalunya ha sabut honorar amb medalles i plaques molts dels seus insignes ciutadans, iels seus professionals de les Ciencies de la Salut no havien d'esser una excepcio. En aquest treball s'intenta recollir exemplars numismatics que enclouen en llur cornposicio metges i farrnaceutics nascuts a Catalunya, i d'altres que, sense esser oriiinds. han desenvolupat gran part de la tasca professional a terres catalanes

No es preten fer una recopilacio exhaustiva de totes aquestes peces numismatiques, sino treure a la llum publica un conjunt de me dalles i plaques, en gran part desconegudes.

Cornunicacio present ada al IV Congres d'Historia de la Medicina Catalana (Pobier, 1985).

Unicament tres farrnaceutics catalans han aparegut gravats ales medaIles i, curiosament, el motiu d'encunyaci6 en tots tres casas fou per activitats alienes a la seva condici6: Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841-1Y28), iHustre farrnaceutic i fundador dels laboratoris que porten el seu nom, en un exemplar de bronze argentat (50 mm) (Fig. 1) de laserie realitzada per Pujol titulada "Catalans Illustres», per haver estat el promotor de la urbanitzaci6 de la muntanya del Tibidabo, com es cita en el dors, sota l'escut de la Ciutat Conda!' Josep Agel! i Agell (El Maresme, 1882 - Barcelona, 1973) en una medalla de bronze (45 mm) (Fig. 2) encunyada en ocasi6 del «Sa16 Internacional de la Quirnica- (Expoquimia 75) celebrat a Barcelona l'any 1975. Finalment, Josep Vilaret i Montfort (Barcelona, 1924- ), farmaceutic barceloni, fundador de Ia societat cultural «Amics del Rornanic. tal com figura a l'anvers de la peca que aquesta societat va manar encunyar amb motiu de les seves cent excursions cultural= Aquesta medalla (Fig. 3), amb una tirada limitada de 100 exemplars, es va realitzar en bronze de 60 mm i fou gravada per Vallmitjana el 13 de desembre de 1981.

D'entre els professionals de la Medicina, potser hagin estat els oftalmolegs els mes gravats en peces numismatiques, possiblement degut a la ben guanyada farna internacional que poseeix l'oftalmologia catalana. La familia Barraquer i Hermenegild Arruga en s6n un clar exemple.

L'Institut Barraquer te establerta una medalla de premi (50 mm) de coure en la que hi figura gravat el bust del primer oftalmoleg de la familia, Josep Antoni Barraquer i Roviralta (Barcelona, 1851-1924), amb el seu fill, Ignasi Barraquer i Barraquer (Barcelona, 1884-1965), que tarnbe ho esta en altres dues peces amb el mateix anvers: una d'elles i l'altre, fou emesa amb ocasi6 del <der Forum Oftalmologic. celebrat a Bogota (Colombia), l'any 1970. Aquestes dues medalles foren realitzaues per Calic6 en bronze daurat (50 mm) (Fig. 4 i 5).

Dos fills d'aquest ultirn Barraquer, oftalmolegs tambe tots dos, estan igualment plasmats en exemplars numismatics. Iosep Ignasi Barraquer i Moner (Barcelona, 1916-), resident a Bogota, en una medalla de bronze daurat (51 mm) (Fig. 6) realitzada tambe per Calic6, de la que s'encunyaren 400 unitats; en el dors hi figura el simbol de la «Societat Internacional de Queratoplastia Refractiva». Ioaquim Barraquer i Moner (Barcelona, 1917-), resident a Barcelona, en una altra d'iguals caracteristiques que l'anterior (Fig. 7), patrocinada pel "Forum Oftalmologic» amb motiu del centenari del naixement del seu pare, el qual, a la vegada, esta tarnbe dibuixat al dors de la peca, dins d'un quadrat que conte les llegendes aHusives.

No acaba aqui la representaci6 numisrnatica de la familia Barraquer, ja que un cosi d'Ignasi Barraquer i Barraquer, Lluis Barraquer i Ferre (18871959), figura gravat al costat de Belarmino Rodriguez Arias (1895- ) i Anrani Subirana i Oller (1903- ), neurolegs tots tres, en una peca encunyada amb motiu del 25 aniversari de la fundacio de la «Societat Espanyola de Neurologia», celebrat l'any 1974. Aquest exemplar (Fig. 8) fou realitzat per Pujol amb un modul de 50 mrn, encunyant-se'n tres peces en or, 10 en argent i 250 en Ilaut6 encourat.

L'altre gran oftalrnoleg citat era Herrnenegild Arruga i Lire (Barcelona, 1886-1972) que va prodigar per tot el m6n la seva mestria com be indica la inscripci6 de sota els seu bust de la placa de 330 X 600 mm, realitzada per O. Gallo de Bogota, i que li va dedicar I'Hospital Espanyol de Rosario (Ar-

gentina) durant la seva estada el desembre de 1948. Tambe, es troba en una peca de la serie «Catalans Universals» de Calic6 en bronze daurat (50 mm); al dors de la medalla hi ha una inscripci6 que diu: «ET FACTA EST LUX», que simbolitza l'acci6 curativa de I'oftalmologia (Fig. 9 i (0).

La ginecologia esta numismaticarnent present amb dos dels seus especialistes: Jaurne Balaguero i Pedrol (Barcelona, 1908- Lleida, 1977), que va exercir aquesta branca de la Medicina a Lleida des del 1934 i que, ames, fou un dels capdavanters de la numisrnatica medica a Espanya; fou gravada en el seu honor una medalla en bronze (60 mm) (Fig. 11) per J. Pradler de Checoslovaquia, arnb motiu de la seva estada a aquell pais. El ginecoleg i historiador Jesus Perez Rosales (Manila, 1896-?) fou homenatjat amb dues medalles: I'una, en coure (60 mm) (Fig. 12), realitzada per A. Llopis i encunyada per Vallmitjana, patrocinada per la Diputaci6 Provincial de Barce lona en ocasi6 de la seva donaci6 a la vila de Sitges del «Museo Maricel», i I'altre, per Pujol en llaut6 argentat (35 mm) (Fig. 13) amb ansa, per l'Ajuntament de Sitges en declarar-Io fill adoptiu; en el dors d'aquestes peces es pot apreciar l'escut de la Diputaci6 de Barcelona i de l'Ajuntament de Sitges, respectivament.

En aquestes mostres medallistiques no hi podien Ialtar els professionals sanitaris dedicats a la cirurgia.

Salvado Cardenal i Fernandez (Valencia, 1852- Barcelona, 1928) esta honorat en una exemplar de bronze (50 mm) (Fig. 14) encunyat l'any 1925 arnb motiu de les seves noces d'or cientifiques.

loaquim Danes i Torres (Olot, 1888-1960), tambe gran historiador i notable coHeccionista numismatic, esta gravat en una medalla fosa de bronze (75 mm) (Fig. IS) realitzada per M. Traite (?) i que el «Cercle Filatelic i Numismatic d'Olot» Ii va dedicar com homenatge ales seves activitats culturals.

Tres medalles perpetuen, fins ara, a Josep Trueta i Raspall (Barcelona, 1897-1977): les series comercials ja esmentades de «Catalans Universals», de Calic6 en bronze daurat (50 mm) (Fig. 16) i «Catalans Illustres» de Pujol en llaut6 argentat (50 mm) (Fig. 17), aixi com una altra coHecci6 comercial titulada «Espanyols Universals del segle xx» del «Institute Numisrnatico» dissenyada per M. Prieto, en bronze (80 mm) i en argent (40 mm) (Fig. 18), en el dors de la qual s'albira un altre simbolisme del gran arbre de la vida, arnb gener6s fullam i pIe de fruits amb evidents ferides que han estat vencudes, curades, per la Ciencia de la Cirurgia i el vigor de les seves arrels; un grafisme amb identic simbolisme, consistent en un pitxer recompost, esta gravat en el dors de la medalla de la primera de les series citades.

Per ultim, Pere Virgili i Ballve (Vilallonga del Camp, 1699- Barcelona, 1776), considerat el restaurador de la cirurgia a Espanya, esta plasmat en dues peces: en una, el seu bust figura en el dors d'un exemplar (50 mm), encunyada per Calic6 en bronze daura t (40 unitats) i en argent (60 unitats) a instancies de la prornocio de metges de la Faculta t de Medicina de Barcelona de I'any 194'� amb motiu de la celebraci6 del seu 40 aniversari professional; en el dors de la peca (Fig. 19), ocupant tot el camp, es mostra una vista de la facana principal de la Facultat. En I'altra peca esta representat conjuntament amb Antoni de Gimbernat i Arboc (Cambril, 1724- Madrid, 1816), un altre insignen cirurgia de finals del segle XVIII i principis del XIX, editada aquesta (Fig. 20) per la Associaci6 de Cirurgia de Barcelona en dues versions, catalana i castellana; en el dors, es pot apreciar una rna amb un

gran ull en el seu interior, simbol de la Cirurgia. Aquest exemplar fou dissenyat per Josep M. Subirachs i fabricat en modul de 60 mm amb ansa, en bronze (400 unitats) i argent (15 unitats); i en coure (400 unitats) i en argent (15 unitats), les versions en catala i castella, respectivament.

Entre els personatges d'altres especialitats mediques que han estat gravats en medalles i plaques, es poden citar el dermatoleg Iaume Peiry i Rocamora (Reus, 1877 - Barcelona, 1951) a qui fou entregada una placa dedicada pels seus antics alumnes l'any 1930, en coure (59 X 59 mm) (Fig. 21), obra de E. Monje. com homenatge per les seves noces d'argent docents, coincidint, ames, amb la celebracio del «ler Congres Internacional de cancer de pell».

EI catedratic de farmacologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Francese Garcia-Valdecasas, que si be va naixer a Cordova l'any 1910, ha realitzar tota la seva tasca docent i professional a terra catalana, feu homenatjat amb un exemplar encunyat per Calico en bronze daurat (50 mm) (Fig. 22) pel Departament de Farmacologia amb ocasio de celebrar les seves noces d'argent al cap de la mateixa; a la part superior del dors de la medalla es pot apreciar l'escut de la Universitat de Barcelona.

Una medalla fou encunyada per a celebrar el cinquantenari de la fundacio del servei public d'Estomatologia a Barcelona i honorar el seu fundador, Joan Carol i Montfort (Manresa( 1889- ). Fou modelada per l'escultor Joan Rebull i realitzada pel joier Serrahima. En una cara hi figura la seva imatge i a l'altra una vista de la Iacana de l'Hospital de 1a Santa Creu i de Sant Pau (Fig. 23). Se'n encunyaren 200, de 65 mm, numerades, en bronze, de les quaIs una placada en or i altra en argent. EI servei fou el primer d'assistencia bucodental estab1ert al nostre pais i· funciona a l'antic Hospital del can-er del Carme fins l'any 1929, quan tots els serveis hospitalaris es traslladaren a l'Hospital de Sant Pau.

Francese Duran i Reyanls (Barcelona, 1889 - New Haren, EE. UU., 1958), eminent investigador, esta representat en una peca patrocinanda pels organitzadors del «V Congres Nacional de Bioquimica», celebrat a Barcelona I'any 1971, e inclos el seu bust a l'anvers de la medalla de bronze argentat (50 mm) (Fig. 24) encunyada per Pujol, en honor a la seva important contribucio al desenvolupament de la bioquimica medica. Un altre, amb el mateix cognom pero de diferent vessant professional, la hematologia, Frederic Duran i Iorda (Barcelona, 1905 - Manchester, Anglaterra, 1957), fou tambe plasmat en una altra peca de bronze argentat (50 mm) (Fig. 25) de Pujol, editada per l'Associacio de Donants Voluntaris de Sang de l'Hospital de Sant Pau.

Iacint Laporta i Mercader (Barcelona, 1854 Torrelles de Llobregat, 1938), que, al marge del exercici medic, destaca com escriptor i historiador, fou honorat amb una medalla de coure (50 mm) (Fig. 26), dissenyada per I. P. Ripoll i encunyada per Vallmitjana, patrocinada per la seccio d'Investigacions Historiques del Cercle Filatelic i Numismatic de Sants-Hostafracs, en el segon aniversari de la seva mort.

Agusti Pedro i Pons (Barcelona, 1898-1971), conegut familiarment a Catalunya com al «Doctor Pere Pons», fou inclos a la serie «Catalans Illustres» i honorat, com esmenten les llegendes del dors, amb una medalla de coure argentat (50 mm) (Fig. 27), obra de Pujol.

Tampoc podia mancar perpetuat en medalles, un altre catala universal, especialista en urologia, Antoni Puigvert i Garro (Sta. Coloma de Gramanet, 1905- ), fundador de l'Institut que porta el seu nom, de prestigi mundial i del qual esta dibuixada la facana en el dors de la peca en bronze daurat (50 mm) (Fig. 28) que Ii va dedicar Calic6 en la serie «Catalans Universals».

L'any 1932, la Fabrica Nacional de Moneda i Timbre de Madrid va encarregar un proyecte a l'escultor F. Mares per homenatjar el centenari del naixement del bacterioleg descubridor de la vacuna contra el calera, Iaume Ferran i Clua (Corbera de Terra Alta, 1852 - Barcelona, 1929). En aquesta magnifica medaUa de coure (57 mm) (Fig. 29) es destaca el seu bust a l'anvers i, al dors, un Uum de ganxo, un microscopi i un llibre situat sobre la imatge d'un labortori que va servir al savi per a realitzar els seus descubriments.

Un altre metge destacat per les seves tasques alienes a la sanitaria i reflectit ales medalles es Salvador V ilaseca i Anguera (Reus, 1896-1971), historiador, paleontoleg i publicista. EI seu cap esta representat en una medalla fosa de bronze (89 mm) (Fig. 30), obra de Ramon Ferran, amb 225 exemplars de tirada, que va manar encunyar 1;1 Junta d'Edicions «Rosa de Reus» de la seva ciutat natal, en commemoraci6 del 500 aniversari de l'aparicio del llibre catala, l'any 1974.

En aquest apretat resum de metges i farrnaceutics gravats en numismatica, s'han deixat pel final aquells personatges que han destacat a mes ames en la vessant publica i politica. Bar tomeu Robert i Yarzabal (Tampico, Mexic, 1842 - Barcelona, 1902) que fou batlle de Barcelona, motiu pel qual figura plasmat en dues medalles i una placa. Una de les medalles (Fig. 31), en coure argentat (50 mm) de Pujol, fou encunyada I'any 1977 per la Cornissi6 de Restauraci6 del monument que te dedicat a Barcelona; l'altra (Fig. 32), en coure i argent (36 mm) fou dissenyada per S. Benito i Diaz Rodiles i perteny a la serie que honora personatges catalans titulada «Fargaires de la Generalitat de Catalunya». La placa, de coure amb una bany d'argent (38 X 53 mm) (Fig. 33), fou realitzada per «Artista Medallistica» de Barcelona, l'any 1901.

Per ultim, Lordi Pujol i Soley, actual president de la Generalitat, te per aquesta rao, quatre exemplars; dos pertanyents a series ya esmentades, "Catalans Illustres. (Fig. 34 i «Fargaires de la Generalitat de Catalunya» (Fig. 35), i els altres dos, en dues series, tarnbe cornercials, en les que hi esta gravat com a quart president (Fig. 36), 0 acompanyat dels seus predecesors al carrec (Fig. 37). Les dues ultimes peces es fabriquen en or, argent i bronze en diferentes mides, sent el seu disseny obra de Lluis Torrens i Diaz Rodiles (Mundial de Acufiaciones) i de Josep M. Vallcorta (Rarnisa), respectivament.

Com es pot veure, els personatges representants en peces numismatiques amanollen un important ventall d'especialitats sanitaries, pero no es pot oblidar que molts d'ells han estat plasmats per raons marginals a la seva vessant professional.

Tambe, cal destacar que la major part de les me dalles i plaques citadas han estat encunyades en anys recents. Aixo, confirma l'evolucio que ha tingut en el seu conjunt la numisrnatica catalana i espanyola.

Finalrnent, ressenyar que les peces exposades s6n un primer compendi d'exernplars relacionats amb les Ciencies de la Salut i que deixa el cami

I.

obert a possibles aciariments, ampliacions i trobalies de tot aquest i altre material numismatic que es dediqui a honorar els professionals sanitaris.

Relacio de personatges

Ageli i Agell, Josep

Andreu i Grau, Salvador

Arruga i Liro, Hermenegild

Balaguero i Pedrol, Jaume

Barraquer Barraquer, Ignasi

Barraquer i Moner, Joaquim

Barraquer Moner, Josep Ignasi

Barraquer Ferre, Lluis

Barraquer i Roviralta, Josep Antoni

Cardenal i Fernandez, Salvador

Carol i Montfort, Joan

Danes i Torres, Joaquim

Duran i Jorda, Frederic

Duran i Reynals, Francese

Ferran i Clua, Jaume

Garcia-Valdecasas, Francese

Gimbernat i Arboc, Antoni de Laporta i Mercader, Jacint

Pedro i Pons, Agusti

Perez Rosales, Jesus

Peyri i Rocamora, Jaume

Puigvert i Gorro, Antoni

Pujol i Soley, Jordi

Robert i Yarzabal, Bartomeu

Rodriguez Arias, Belarmino

Subirana i Olier, Antoni

Trueta i Raspali, Josep

Vilaret i Montfort, Josep

Vllaseca i Anguera, Salvador

Virgili i Ballve, Pere

BIBLIOGRAF1A

BALAGUERO, J. i Ll: «Les Medalles Mediques a Catalunya». Acres del I Congres Internacional d'Historia de la Medicina Catalana. Vol. I. Barcelona, 1970. Pags. 174·8. CASAS PLA, J.: "La Farmacia en la Numismatica». Tesi Doctoral. Inedita. Barcelona, 1984·5. Pags. 3534, 356 i 523.

Les dades biografiques dels personatges han estat extretes, majoritariarnent de "Gran Enciclopedia Catalana». T. 15. Barcelona, 1970·80. "Medalla del Dr. JaimeFerran». Numisma II (4) 51 (1952).

Troballes monetaries - VI

TROBALLA D'ESPORLES

Num.: A. N. -18.

Lloe: Esporles.

Tipus de troballa: Tresoret.

Composicto:

30 rals mallorquins d'Alfons el Magnanim (1416-1458).

Dates limit:

Ens caldria prendre en aquest cas les propies del regnat d'Alfons IV. De tota manera, atenent el fet que hi son representades cine de les set marques de la plata d'Alfons i que la dels bous ha de eorrespondre a Llatzer de Lloscos, que fou mestre de la seea mallorquina abans del 1439, i despres del 1425. potser les dates mes eseaients serien entre 1430 i ben entrat el regnat de Joan II; per exemple vers el 1475. Efectivament per a la data final cal tenir present que la seea mallorquina fou intervinguda ran del proces contra Descatllar. L'extrerna raresa del ral de plata a nom de Joan iamb marques de Deseatllar demostren que aquest mestre fou rehabilitat poe abans d'acabar el regnat de Joan II, qui mori l'any 1479.

Localitsacto:

Lloc indeterminat dins el terme d'Esporles murncipi situat a uns quinze quilometres al nord-oest de Ciutat de Mallorca.

M. CRUSAFONT I SABATER

CRUSAFONT I SABATER

Data de la troballa:

Vers 1950.

Circumstanctes de la troballa:

Sembla que fou casual, pero no en tenim detaIls.

Descrlpcto:

EI tresoret es composava. com hem dit, d'una trentena de rals de plata d'Alfons. Set d'aquestes peces anaren a la coHecci6 numismatica del Monestir de la Real, prop de Ciutat on hem tingut ocasi6 d'estudiar-los mentre que els altres 23 exemplars es dispersaren i en desconeixem totalment les caracteristiques.

Vegem doncs la descripci6 dels set exemplars estudiats:

1. Ral de Mallorca de plata d'Alfons. Marca estrelles. Crus-400-E.

2. Ral de Mallorca de plata d'Alfons IV. Marca puig cimat de llir. Crus400.F.

3 a 5. Rals semblants amb marca llir. Crus-400.C.

6. Ral similar, amb marca bous. Crus-400.B.

7. Ral de Mallorca de plata d'Alfons IV. Marca escudets catalans apuntats. Descripci6:

a/ +ALFONSIUS (escudet catala en cair6) DEI GRACIA: REX (creu)

Efigie coronada de front en orla lobulada. r/ +ARAGONUM ET-MAIORICARUM

Creu llatina que talla la llegenda per baix, dins d'orla lobulada. Als espais de la creu escudets catalans apuntats per baixo p: - 0 24,5 mm. Ref.: Crus-400.G

A remarcar la llegenda erronia ALFONSIUS petita, a final de llegenda. la segona creueta, mes

Comentaris:

Poques son les troballes medievals que tenim documentades a Mallorca. Aixo dona mes interes a la que presentem, i mes pel fet de tractar-se d'un tresoret, malgrat que en tinguem dades fragmentaries, EI mobil de I'amagatall podria esser la lluita entre forans i ciutadans de l'any 1450. No mancaren, pero, en el periode definit altres moments d'inseguretat. La troballa ens confirma la superior abundancia dels rals amb marca llir i ens ofereix la possibilitat de poder donar, per primera vegada la fotografia i dades completes del ra-

rissim ral amb marques d'escudets. Hi manca nomes el pes que no ens fou possible de prendre per manca de temps i instruments en la nostra rapida visita a LaReal.

Localitzaci6 actual: Monetari del Monestir de la Real.

Agrarments:

Devem a l'amabilitat del Rvd. P. Gaspar Munar de Randa la possibilitat de l'estudi de les peces. Li agraim molt sincerament les rnolesties que es prengue tot desplacat-se a La Real, mostrar-nos les monedes i oferir-nos interessants dades bibliografiques,

TROBALLA DEL BERGUEDA

SEBASTIA DATZIRA I SOLER

Num.:

A. N. 19.

Lloc:

Indeterminat amb exactitud pen'> en una contrada de la comarca del Bergueda.

Tipus de troballa: Tresor.

Composiclo:

El tresoret, el qual no creiem que hi sigui en la seva totalitat, es format per 14 monedes; onze trentins encunyats a Barcelona, un excel·lent de la seca de Sevilla, un doble ducat d'irnitacio batut a Campen i un mig trent! de Barcelona. OR

Trentins Excel-lent Doble ducat Mig trent!

CATALUNYA - Barcelona

Felip II - Sense data

Felip III - Data no visible

Felip III - Any 1629

Felip III - Any 1631

ESPANYIi. - Sevilla

Joana i Carles - Sense data vers 1520-1524

PAISOS BAIXOS - Campen

Primer terc del segle XVI 13

Dates limit:

Els trentins sense data son de les emissions que es van fer amb motiu de la llicencia del dia 7 d'abril de 1614.1 EI trenti de data rnes avancada es del 1631.

1. CRUSAFONT I SABATER, Miquel, Or inedit de la Guerra dels Segadors, «Gaceta Numisrnatica- (Barcelona), n.? 68 (1983), p. 50.

El mig trenti amb la B en contramarca, ha d'esser anterior a l'any 1622.2 L'excel·lent de Sevilla fou batut entre 1520 i 1524. EI doble ducat de Campen, el podem datar al primer ten; del segle XVI. Per tant, les dates limit van del primer terc del XVI a l'any 1631.

Data de l'amagatall:

Gairebe podem afirmar que aquest tresoret fou amagat, 0 be als comencarnents de la Guerra de Separacio, 0 uns pocs anys abans quan els aldarulls que precediren l'esclat del 1640 es van fer freqiients. Altrament, la distancia en el temps de 8-9 anys de la guerra, ens pot fer pensar en circumstancies alienes a la politica, probablement causes de caracter familiar que determinaren I'estalviador d'amagar-les.

Localitzacio:

Indeterminada en un lloc de la comarca del Bergueda,

Data de la troballa:

Posterior a la guerra dels tres anys (1936-39).

Circumstancies de la troballa:

No en sabem resen absolut, solament podem dir que gracies a unes persones interessades que ens procuraren les fotografies -no pas totes- i els pesos, ara tenim I'oportunitat de poder donar a coneixer aquesta troballa.

Descrtpelo:

Hem agrupat les monedes per seques i valors i dins de cada seca per ordre cronologic d'encunyacio.

Solament don em per la primera peca la descripcio completa de la moneda, per a la resta nornes transcriurem la llegenda, ja que tant l'anvers com el revers es igual per totes, amb I'unica excepcio del doble ducat de Campen.

N.O 1.

Anv.: + FERN ET D ELISABET b REX ET L:l. REGIN

Testes coronades i afrontades de Ferran i Isabel. Enmig d'ambdos i a sobre, estrella de vuit puntes.

Rev.: Ll SVBVMBRA ALARVM. TVA Ll

A sobre de l'aguila de Sant Joan, escut coronat i quarterejat de Castella-Leo i Catalunya-Sicilia i en punta Granada. Trenti sense data. 6,99 gr. 0 29 mm.

B. S. - 689 v. C.C. - 48 (acabament REGI).

N.O 2. Anv.: + S I::. ET � ELISABET !::::. REX i::; ET L:" REGIN c: Enmig dels caps, estrella de set puntes a sobre i de sis a sota.

2. CRUSAFONT I SABATER, op. cit., p. 50.

Rev.: 6. SVBVMBRA 1:::" A ALARVM TVA 1:::"

Trenti sense data. 7,05 gr. 28 0 mm.

B. S. - 689 v. C. C. - 45.

N.D 3. Anv.: + FERNANDVS I::!. ET I::!. ELISABET 6. REX I::!. ET b. REGIN

Enmig dels caps, estrelles de sis puntes a sobre i a sota.

Rev.: .SVBVMBRA. 6 ALARVM TVA.

Trenti sense data. 7,05 gr. 28 0 mm.

B. S. - 689 v. C.C. - 45.

N.D 4. Anv.: + FERNANDVS LISABET. REX. ET. REGI

Enmig dels caps estrelles de sis puntes a sobre i a sota. L'acabament de la llegenda sembla formar un anagrama amb el comencament. S'uneixen GI + F. Un punt al mig.

Rev.: � SVBVMBRA I::!./::,. ALARVM TVA b.

Trenti sense data. 6,97 gr. 29 0 mm.

B. S. - 690 v. C. C. - 46.

N.D 5. Anv.: FERNANDVS.ET.ELISABET.REX.ET.REGI

Enmig dels caps, estrelles de sis puntes a sobre i a sota. Un punt al mig. Acabament i comencarnent de llegenda igual a l'anterior.

Rev.: BRA ALARVM TVA

Trenti sense data. 7,07 gr. 28 0 mm.

B. S. - 690 y. C.C. - 46.

N.D 6. Anv.: + FERNANDVS.ET.ELISABET REX.ET.REGI

Enmig dels caps, estrelles de sis puntes a sobre i a sota. Un punt al mig. Acabament i cornencament de la llegenda igual a l'anterior.

Rev.: VBVMBRA LARVMTVA.

Trenti sense data. 7,07 gr. 29 0 mm.

B. S. - 690 v.

N.D 7. Anv.: + FER T ELISABET.REX.ET.REGI

Enmig dels caps, estrellas de sis puntes a sobre i a sota. Un punt al mig. Acabament i cornencament de la llegenda igual a l'anterior.

Trenti sense data. 6,78 gr. 28 0 mm.

B. S. - 690 v.

N.D 8. Anv.: + FERNANDVS.ET.ELIS REGES.

Enmig dels caps, una estrella de sis puntes a sobre i una B a sota que podria ser en contramarca. Un punt al mig.

Rev.: S BRAA LARVM.TVA

No es veu ladata.

Trenti. 7,07 gr. 29 0 mm.

B. S. - 695 v.

N.D 9. Anv.: + FERNANDVS.ET.ELISABET.REGE

Enmig dels caps, una estrella de sis puntes a sobre i una B a sota. Un punt al mig.

Rev.: SVBVMBRA.AL ARVM.TVA.l629

Trenti. 7,06 gr. 28 0 mm.

B. S. - 697 v. C. C. - 173.

N.O 10. Anv.: + FE ELISABET.REGES.

Enmig dels caps, una estrella de sis puntes a sobre i una B a sota. Un punt al mig.

Rev.: SVBVMBRA.A LARVM 29

Trenti. 7,05 gr. 28 0 mm.

B. S. - 697 v. C.C. - 173.

N.O 11. Anv.: + FERNANDVS.ET ELISABET.REGES.

Enmig dels caps, una estrella de sis puntes a sobre i una B a sota. Un punt al mig.

Rev.: SVBVMBRA.A LARV.TVA 1631

Trenti 7,00 gr. 28 0 mm.

B. S. - 699. C.C. - 174.

N.O 12. Anv.: + FERNANDVS ELISABET DGRG

Enmig dels caps, una estrella de sis puntes a sobre i una B en contramarca a sota. Un punt al mig.

Rev.: SVBVMBRA ALARVM.TVA

Escut igual a les precedents perc sense l'aguila.

Mig trenti. 3,85 gr. 21 0 mm.

C.S.p. 126 n.s 8.

N.o 13. Anv.: FERNANDVS:7:ELISABET:DEI:GRAT:

Enmig dels caps, una X a sobre i una S a sota.

Rev.: SVB:VMBRA:ALARYM:TVA.

ExceHent. 7,97 gr. 28 0·mm.

V. Q. - 6511.

N.O 14. FERDINAN.ET.ELIS X DV.R.P.lMP.CAMPE.VA

Enmig dels caps, una C a sota. Un punt al mig.

Rev.: xSVB .VMBRAxALARVMxTVARVMxPRO.x

A sabre de I'aguila de sant Joan, escut coronat i quarterejat de Castella-Lle6 i Catalunya a sabre del qual hi ha les armes dels Austries. Dobue ducat. 6,89 gr. 28 0 mm.

C. T. - 2231 D. - 1.100 G. - 1925 V. Q. - 7921.

ABREVIATURES EMPRADES

B. S. - BOTET I Srso, Joaquim, Les monedes Catalanes, Barcelona 1908.

C. C. - CALICd, X.; CALIco, F.; TRIGO, J., Monedas espaholas desde Felipe II a Isabel II, 1556 a 1868, Barcelona, 1982.

C. S. - CRUSAFONT I SABATER, Miquel, Les monedes Catalanes segons les «Rubriques de Bruniquer», Questions relatives a la moneda d'or. «Acta Numisrnatica» (Barcelona), n." X (1980), pp. 117-128.

C. T. - Catalogo de la Colecci6n Numismatica Emilio Carles-Tolra,Barcelona, 1936.

D. - DELMONTE, A., Le Benelux d'or. Repertoire du monnayage d'or des territoires composant les Pays-Bas., Amsterdam, 1964.

SEBASTIA DATZIRA I SOLER

G. - GAMEBERINI DI SCARFEA, Cesare, Le imitazioni e le contraiiationi nel mondo, Bologna, 1956.

V. Q. - Catdlogo de la colecci6n de monedas y medallas de Manuel Vidal Quadras y Ram6n de Barcelona, Barcelona, 1975, reimpressio de l'edicio del 1892.

Comentaris:

La moneda n.v 1 de la troballa, es un trenti que porta una estrella de vuit puntes a sobre i un petit senyal indesxifrable a sota. EI creiem un dels primers exemplars encunyats per rao de la llicencia donada l'any 1614.

Per l'estrella de vuit puntes, podriem pensar en una possible encunyacio feta a Sevilla ja que aqueix tipus de marca, tambe figura en monedes de l'epoca No obstant, la manca a la peca de la S, simbol de la seca, ens descarta aquesta viabilitat.

En la n.v 2, figuren dues estrellts. una de set puntes a sobre i una de sis a sota. Aquesta peca, seria una probable encunyacio posterior.

En la n,v 3 ja hi ha les dues estrelles de sis puntes a sabre i a sota i es el tipus que queda definitiu fins a l'ordre de canviar l'estrella inferior per una B tot i contramarcant les peces que hi havia en circulacio.'

Hem d'esrnentar que les monedes n.v 1 i 2, porten un triangle com a separacio de les paraules de la llegenda. La n.v 3 combina els triangles amb punts igual que la n.s 4 i a aquesta ultima ames, figuren molt juntes les lletres GI del final de la llegenda i la creu i la F del comencament, cosa que li dona l'aparenca d'un anagrama.

Aquesta ultima caracteristica es repeteix per ales monedes n.v 5, 6 i 7 en les quals el simbol de separaci6 dels mots de la llegenda ja es fet solament amb punts.

En la peca n.v 8, l'estrella inferior es substituida per una B la qual -no es pot apreciar amb exactitud- podria esser en contramarca. Si la data de la moneda fos visible, podriem saber gairebe amb certesa si la B es contramarcada 0 no.

Les monedes n." 9,10 iII, ja porten data i per tant s6n ben classificables cronologicament.

L'unic mig trenti, la n.v 12 le la troballa, porta la B en contramarca i per tant ha d'esser de Felip II i anterior a l'any 1622, any dels primers treintins datats.

La moneda nD 13, es un exceHent -doble ducat- de la seca de Sevilla i es de les emissions que es feren abans de I'adopcio de l'escut en les encunyacions auries de Castella vers la primera meitat del segle XVI. Per la marca d'assajador -X- que hi figura, la podem datar cap a 1520-1524.4

Finalment, la peca d'imitaci6 encunyada a la ciutat imperial de Campen -n.D 14 de la troballa- copia els excellents castellans encara que canvia la llegenda i l'escut.

Aquest escut teel quarterejat diferent del trentins i mitjos trentins -que de fet tarnbe varen ser una imitaci6 dels exceHents- amb la particularitat de substituir el segon i tercer quarter en els quals hi ha les armes de Catalunya-

3. CRUSAFONT I SABATER, op. cit., p. 51.

4. PELLICER I BRU, J. Glosario de maestros de ceca y ensayadores, Barcelona, 1975, pagina 48.

Sicilia, per un escut catala sol amb les armes dels Austries a sabre. En disposar d'aquesta manera l'escut, ens pot fer pensar en una imitaci6 posterior a Catalunya quan es bateren els mitjos trentins datats des del 1625 endavant,' com ho confirma tarnbe el mig trenti de l'any 1641 descobert en els fans del Gabinet Numismatic de Catalunya.s Aquesta moneda de Campen, la podem datar vers el primer terc del segle XVI.

Resumint, l'ordenacio cronologica dels trentins de la troballa creiem que es la segiient:

Trenti amb estrella de vuit puntes.

Trenti amb estrelles de set isis puntes.

Trenti amb estrelles de sis puntes.

Trenti amb estrelles de sis puntes i B.

Aquesta ordenaci6 tambe coincideix -com hem dit abans- amb les diferents marques de separaci6 de les paraules de la llegenda.

La manca en la troballa -llevat del mig trenti- de peces amb la B en contrarnarca, i la relativa bona conservaci6 de les moriedes, ens fa creure que totes plegades constitueixen l'estalvi d'una persona benestant que les va retirar de la circulaci6 al llarg dels anys que podriem datar aproximadarnent del 1614-15 al 1631-32 i que amb posterioritat van ser amagades.

Malgratl'allunyarnent de la Guerra de Separacio en vuit-nou anys, creiem que el males tar en que visque Catalunya durant el periode anterior a l'esclat del 1640 va ser la causa primordial que decidi l'estalviador a sebollir les monedes. No obstant -com hem esmentat abans- no podem deixar de pensar en que circumstancies alienes a la politica haguessin determinat l'ocultament, Si donar com a encunyades a Barcelona les peces n." 1 i 2 es veritable, tenim que les monedes barcelonines en el circulant d'or de l'epoca son el 85,7 % contra el 14,3 % de les monedes foranes.

Agraiments:

Regraciem els bons amics Anna M. Balaguer, Miquel Crusafont i Joan Vilaret, per les orientacions i les ajudes que hem rebut per a poder redactar aquest treball.

Localitzacto actual:

Dispers.

5. CRUSAFONT I SABATER, op. cit., p. 56.

6. CRUSAFONT I SAB.HER, op. cit., p. 54.

Recensions bibliografiques

Rectificaci6n de la Dra. Marta Campo a la recensi6 de la Sra. Anna M. Balaguer de la Guia-Cataleg de Ylnstitut Municipal d'Historia (-Secci6 Numismatica-, Barcelona, Ajuntament, 1983), publicada aActa Numismatica, 14, pp. 294-297.

1. El treball fou realitzat per tot el personal Tecnic (superior i mig) del Gabinet Numismatic de Catalunya, tal i com apareix a la primera pagina de la GuiaCataleg i cita el Dr. Jaume Sobreques i Callic6 en el Proleg (p. 10).

2. Qui subscriu aquesta rectificaci6 s'ocupa unicament de l'inventari de la Part primera: Monedes de l'epoca antiga (pp. 205-215), la qual epoca sempre ha estat la seva especialitat dintre del Gabinet.

3. L'Inventari (titol de tota la relaci6 de monedes, p. 205), es un estricta enumeraci6 0 relaci6, i no demana referencies bibliografiques. Altra cosa seria si es tractes d'un cataleg analitic i exhaustiu. Ames, el Gabinet segui les directrius donades per l'Institut Municipal d'Historia, el qual mai va demanar una bibliografia. Cap Secci6 de la Guia-Cataleg n'hi inclou, a excepci6 de la dedicada a l'Arxiu Historic i quasi sempre referent a l'inventari 0 cataleg d'alguns fons publicats d'antuvi.

4. L'autora de la recensi6 s'excedeix en parlar de la «inutilitat de la relaci6 publicada». L'unic objectiu era donar a coneixer el fons monetari de l'Institut Municipal d'Historia, es a dir un inventari breu i succint.

5. La Generalitat de Catalunya ha demanat la collaboracio del G. N. C. en mes d'una ocasi6 i les reiacions s6n freqiients, la qual cosa no vol dir que en mantingui amb d'altres institucions numismatiques,

Rectificaci6 del Gabinet Numismatic de Catalunya ales afirmacions fetes pel senyor M. Crusafont en la recensi6 d'un estudi de Pilar Tous de Cirera (Medalles, Barcelona, 1951) publicada a «Acta Numismatica», vol. 14, pp. 318-9.

1. El Professor alemany al qual es refereix (la seva identitat ens ha estat confirmada per la Direcci6 de la Revista), visita el Gabinet Numismatic de Catalunya els dies 9, 10, 11, 14 i 15 de juny de 1983, com consta en cl Registre de Visitants.

2. Aquest Professor consulta bibliografia divers a en un treball preparatori de Biblioteca i, contrariament a l'afirmaci6 del senyor M. Crusafont quan diu: no pogue veure cap medalla, per molt que s'hi esforca», consta enregistrat que dernana veure 35 medalles relacionades amb el tema que estudiava, medalles que tingue a les mans els dos darrers dies de la seva visita.

3. En cap moment, com tarnbe es permet afirmar el senyor M. Crusafont, aquest Professor (ni cap altre visitant del Gabinet Numismatic de Catalunya pot dir-ho) en fou «rebotat», Ans al contrari, va esser ates amb la normalitat i la correcci6 de costum. Prova d'aixo n'es la carta que ens rernete el mes de juliol del mateix any,' de retorn a Frankfurt. Aquesta carta, que conservem arxivada i a disposici6 de qualsevol persona que tingui interes a comprovarho, entre d'altres coses ens diu: (i traduim de l'original frances): «els cine dies que he passat al Gabinet de Medalles de Barcelona han estat els mes fecunds del meu viatge».

4. Per fer mes pales el seu reconeixement envers el Gabinet Numismatic, ens va enviar (com anuncia en la carta) un dels Catalegs publicat pel seu Museu, i posteriorment d'altres publicacions.

VARIA

ARROYO Ilera, R. Les monedes valencianes. Valencia, 1984.

Al llarg de gairebe 200 atepeidespagines R. Arroyo ens dona una agil i completapanoramica de la historia monetaria del Regne de Valencia i dels seus antecedents.

Es positiu que aquest llibre l'editi la Universitat de Valencia, sobretot si considerem que malauradament la Universitat fa ja molts anys que viu d'esquena a la numismatica i aquest pot esser un nou pas d'aproparament. Arroyo, quant menys per la part medieval i moderna, la que mes coneixem, fa us d'un excellent bagatge bibliografic, si be nornes hem de lamentar la curtedat de la bibliografia final. Malgrat el plantejament com a manual d'introducci6 al tema i potser precisament per aixo, un parell de pagines mes no haurien pas engavanyat l'edici6 i transparentarien, en canvi, moltes fonts emprades i no assenyalades que orientarien al lector.

TRESORS MONETAIRES, tome VI, 1984. Directeur 1.-B. Giard, Bibliotheque NationaIe, Paris.

Puntualment s'ha publicat el volum VI de la serie de «Tresors monetaires», que dirigeix 1.-B. Giard, contenint entre altres l'excellent publicaci6 del tresor de Villeneuve-au-Chatelot, obra de Zehnacker, el qual ha comptat amb la collaboraci6 de 1.-C. Richard per a l'estudi de les monedes celtiques i de 1.-N. Barrandon per ales analisis dels metalls.

Per a nosaltres uns del motius que el fa mes interessant es el fet de pertanyer al canvi d'era, amb problemes mes propers als nostres, i no al segle III d. C., com ho s6n la majoria dels tresors trobats a Franca.

EI tresor esta compost per 66 monedes celtiques i 32 rotllanes de plata. Les monedes de plata d'aquest conjunt pertanyen a laserie de «Au cavalier de la valleedu Rhone» datables del 118/101 alSO a. C. La data de les monedes de bronze d'aquest conjunt es de la segona meitat del segle I a. C.

S6n 188 les monedes romanes republicanes, la majoria de plata. Pel que fa a les imperials, n'aparegueren 71, tarnbe majoritariament de plata i de l'emissie de Caius i Luci. En aquest grup trobem 3 quinaris de P. Carisius d'Emerita.

Les altres monedes s6n de bronze i es reparteixen entre 367 de Nimes i 558 de Lugdunum.

En total s6n 1.250 monedes. La seva quanti tat i la seva procedencia posen en evidencia la importancia d'aquest tresor.

Eis conjunts mes nombrosos son el de Nimes, amb revers de cocodril, i les de Lugdunum de laserie de l'Altar. Les primeres son de bronze i les darreres de coure. EI pes de les dues emissions de Nimes es de 12,50 i 13,27 grs., i de 11.12 la de Lugdunum. Aquesta circumstancia fa dir a l'autor que les monedes de Nimes son dupondis i les de Lugdunum asos.

Les monedes de Nimes corresponen al 8-3 a. C. i les de Lugdunum a 10-7 a. C.

En estudiar la metrologia l'autor ens dona els parametres estadfstics utilitzats, i ens permetem fer un comentari entorn a la interpretacio de l'interval de confianca en dir que val dues desviacions tipiques (2 ecart-types).Aquesta interpretacio de l'interval de confianca ja l'hem trobat en altres publicacions i creiem convenient comentar-ho per aclarir les idees.

L'interval de dues desviacions tipiques entorn a la mitjana es en realitat l'interval en el qual es troben el 66 % d'elernents de la mostra.

EI veritable interval de confianca de la mitjana es el que compren, amb una probabilitat prefixada, el pes mitja de la poblacio, i el seu valor es troba mitjancant l'aplicacio de la segiient formula: s

X ± 1.96\In

on 1.96 es el valor emprat per una probabilitat del 95 %, s es la desviaci6 tfpica i n el numero d'elements. Aquestaexpressio s/VV es l'anomenat error tipic de la mitjana.

L'autor ens dona pels asos de Lugdunum un valor de 0,62 per l'interval de conf'ianca, quan aquest en realitat es:

0.6684

1.96 0,056, essent l'interval de 0.112 y-sss

Son estudiades minuciosament les monedes partides i les abundants contramarques. Per aquestes, l'explicacio a la qual dona preferencia l'autor es veure en les monedes contramarcades el signe de gratificacions 0 de distribucions de numerari.

Insolit i molt remarcable es el fet de que la major part de les monedeshan estat sotmeses a dos cops de burl a l'anvers disposats en creu. Sembla que despres de que fou feta aquesta barbaritat ales monedes, aquestes ja no circularen mes, Per explicar aquesta «massacre» l'autor busca una hipotesi politica, tal vegada el record d'una insurreccio local contra la dorninacio romana.

La datacio de l'ocultacio ens es donada per les monedes: denaris de Caius i Luci de fins el 4 d. c., els bronzes de Nimes del 8-3 a. C. faltant l'emissio que porta la P.P. de l'any 10-14/15 d. C., els bronzes de Lugdunum encunyats del 10-7 a. C. En resum, per les monedes tenim la data del 4 al 10 d. C. com a extrem final. Buscant un fet explicatiu al motiu de l'ocultacio, troba l'autor un moment de peril! en escaure's la desfeta de Varus dintre el bose de Teutoburg, cap al setembre de l'any 9, arranjant-se la situacio militar l'any 10 ambla presencia de Tiberi. Pel que fa als altres tresors publicats en aquest volum, tenim el «Le depot d'imitations radiees de la fin du HIe siecle decouvert a Choisy-au-Bac- de J. M. Doyen i E. Huysecom, on aparegueren un doble sesterci de Postum, 9 antoninians i 17 imitacions.

G. Dunet publica el«Le tresor d'epoque theodisienne de Linas (Ersonne)» amagat cap a I'any 395-402, l'analitza metrologicament i pel modul de les monedes tot, estudiant-ne l'aprovisionament per seques i llur cronologia.

G. Collin i X. Delestre publiquen el tresor de «Le site de Chenehutte-les-Tuffeaux (Maine-et-Loire), format majoritariament per monedes trobades esporadica-

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

merit, la qual cosa permet un estudi de la circulaciomonetaria en el oppidum existent en el lloc de les troballes.

Ha estat un encert la publicacio d'aquesta serie dels tresors monetaris, mes avinent encara pel fet de recollir-se en una sola publicacio tots els tresors que van apareixent a Franca, L. VILLARONGA

TRESORS MONETAIRES, VII, 1985. Directeur J.-B. Giard, Bibliotheque Nationale, Paris, 1985.

Aquest sete volum ve a enfortir la serie dels «Tresors Monetaires» ambcine de forca interessants.

Els dos primers, «Le tresor d'Epiais-Rhus (Val-d'Oise)» obra de P. H. Mitard i el«Le tresor de Puy-Dieu» de J.-L. Desnier, formats principalment per sestercis romans imperials, inclouen respectivament el primer a mes de 416 sestercis 91 denaris i el segon 778 sestercis.

Mitard assaja un rnetode d'ordenacio pel grau de desgast a la circulacio monetaria de la moneda arriba a un resultat negatiu, puix Ii sembla que no es possible d'atenyer cap mena d'inforrnacio. Al mateix resultat arriba Desnier en afirmar que l'antiguitat i el grau d'us de la moneda no poden considerar-se com a criteris de datacio precisa i fiable.

Desnier remarca la diversitat de pesos en els sestercis, amb una forta tendencia a la baixa, confirmant-se alhora el baix aprovisionament de sestercis a la Gallia en el segle Iller.

Ames, Desnier ens dona els histogrames de la cornposicion cronologica de 36 tresors de la Gallia, presentant tots ells uns perfils molt semblants.

EI tercer, «Le tresor de Bazarnes (Yoane)» obra de M. Armandy i G. Gautier, cornpren 447 monedes. D'aquestes 297 son anteriors a la reforma d'Aurelia (274), 57 de la reforma d'Aurelia a la de Dioclecia (294) i 93 posteriors a la reforma. La fi de la forrnacio del tresor es de l'any 304, amb un altre moment d'ocultacio anterior de l'any 280.

Els altres dos tresors inclosos en el volum son medievals: «Le tresor de Saulges (Mayene) (Monnaies feodales du Xle siecle)» i «Le tresor de PluherIin (Morbihan), (Monnaiesroyales et feodales des XIIe et XIIle siecles)», obra ambdos de J. Duplessy. El primer compost de 380 monedes, majoritariament del comtat de Mans i d'Anjou, i el segon amb 606 peces, repartides entre Lluis IX i diversos comtats.

Precisos catalegs i una abundant i bona illustracio acompanyen a cadascun dels tresors.

MON ANTIC

AQUILIUE, J., MAR, R., NOLL."', J. M., RUIZ DE ARBULO, J., SANMARTf, E. EI forum roma d'Empuries. Monografiesemporitanes, VI, Barcelona, 1984.

Tenim a les mans l'obra mes important que s'ha escrit sobre les excavacions d'Empuries, despres, de 85 anys del seu inici.

Malgrat que no ens pertany comentar-la, el fet que tracti de les monedes trobades en les excavacions, dona peu a la nostra reensio, la qual aprofitarem per remarcar alguna de les importants conseqiiencies historiques a que arriben els autors.

La primera es de la fi del segle II a. C. Per les excavacions els autors hi detect en canvis significatius, i veuen que s'implanta una trama urbana octogonal

amb equipaments publics, voltada d'una muralla de 2 quilometres, parallelarnent l'aspecte juridic de la ciutat sens dubte va rebre tambe innovacions.

Eis fets que ara s'han comprovat a Ernpuries tingueren un ambit mes ampli, per exemple la construcci6 de muralles a altres ciutats, com a Girona, Baetulo, Burriac i encara d'altres, que nosaltres per l'evidencia dels tresors numismatics d'aquest temps atribuirem al pas dels cimbris.

L'altra conseqiiencia, tarnbe molt important, es la de la fi d'Empuries, Per Ia disminuci6 de les monedes trobades pertanyents al segle III d. C. varem creure sempre que la fi de la ciutat era motivada per les invasions dels pobles barbars de la segona meitat d'aquest segle. Dones be, els autors observen en les excavacions del forum que el decandiment de les construccions comenca en temps de Domicia, amb l'enfonsament de dues ales del porxo. Resulta aixi que no es construeix res de nou i que l'antic s'enfonsa. La ciutat perd la gran importancia que tingue en els segles II i I a. C., pero continua vivint tot reduint la seva area i aixi arriba al segle III, sense que es detectin etapes de destrucci6 0 incendis. De les inscripcions trobades esmentarem les que coincideixen amb noms del magistrats monetaris. La dedicada a L.MINICIVS RVFVS fou la que vingue a comprovar la nostra interpretaci6 de la Q de les monedes per Quaestor i no com venia fent-se als Quinquenals.

L'altra a (O)CTAVIO D.F. / CARBON!.../ F fa referencia al monetal C.O. CAR, Caius Octavius Carbonius.

Pel que fa a la numismatica, abans de tot hem de comentar el fet d'haver-ne estat encarregat l'entes arqueoleg i numismatic S. Keay, antic i bon amic de nosaltres. Aixo no obstant ens estranya que el treball no fos encarregat a un investigador de casa nostra, que prou que n'hi ha de ben capacitats, per poderho fer.

En la bibliografia numismatica trobem a faltar «Consecuencias del estudio estadistico de las monedas halladas en lasexcavaciones de Emporion», obra de E. Ripoll, L. Villaronga i J. M. Nuix, publicat a Studien zu Fundmiinzen der antike, que recull els treballs presentats al CoHoqui celebrat el 8-13 de febrer de l'any 1976 a Frankfurt am Main i Bad Homburg, dirigit per la Dra. R. Alfoldi,

Les monedes trabades al forum en aquestes darreres excavacions s6n 43, en general en mal estat de conservaci6 i cap de rellevant.

La n," 12, per nosaltres no es emporitana smo un as de Kelse.

La n." 15 es una emissi6 galla atribuida a Narbona per Giard, amb contramarca a l'anvers (gall?) i proa al revers.

La n," 34, si efectivament es de Julia Domma i no fos d'Aquilia Severa, correspondria pel revers al n," 598 del RIC IV-I.

La cronologia de les monedes, per l'estatigrafia datada per la ceramica, no arriba a cap resultat, puix totes han estat trobades en estrats imperials, quasi tots dels segles II i III d. C.

L'absencia de sestercis que comenta Keay es cornpren davant la petita mostra de que es disposa, puix prou en sabem dels apareguts.

Altrament ens sembla una mica exagerat el titol de «tresoret» per 4 monedes trobades conjuntament.

Els dos grafics amb percentatges son poe representatius degut, justament a la petitesa de la mostra.

Si be l'aspecte numismatic es de poca importancia davant el reduit nurnero de monedes, el treball aqueologic es extraordinari i les conseqiiencies historiques de la major importancia, L. VILLARONGA

AUBIN, G. Corpus de tresors monetaires antiques de la France, tome III, Pays de la Loire, publie sous la direction de X. Loriot et D. Nony, Societe Francaise de Numismatique, Paris, 1984.

Al ritme d'un volum per any es van publicant els volums del Corpus dels tresors antics de Franca, sota la direcci6 de X. Loriot i D. Nony. EI present volum es obra de G. Aubin. La «Societe Francaise de Numismatique» en patrocina l'edicio.

Aquest volum recull 146 tresors antics certs, 12 conjunts significatius i 113 monedes d'or de troballa esporadica,

Cal assenyalar que d'aquests tresors el 20 % pertanyen a epoca celtica i el 51 % al segle III d. C., els dos moments on la inseguretat de la situaci6 politica produia l'amagament de tresors. Ames, les fortificacions urbanes de la regio son datades del 285±10, 0 sigui de poc despres de la data de l'ocultacio deIs tresors del segle III.

Insistim en el motiu de la inclusio de les monedes d'or de troballes isolades, el qual es que pel seu valor una moneda d'or valia moltes vegades mes que totes les monedes de menor valor d'un tresor.

Tresors contenint monedes interessants per a nosaltres son el 44-Allonnes (La Sarthe) on entre tres 0 quatre-centes monedes es trobaren 3 imitacions de Rhode, 2 de Massalia i 11 obols de Massalia. De segurque es tracta d'una diposit votiu.

Tarnbeho es el 27-Seiches-sur-Ie-Loir (Maine-et-Loire) on entre mes de tres-cents denaris de la Republica i d'August aparegue un de P. Carisius d'Emerita.

Hem d'agrair l'esforc que representa fer aquesta obra, treball ingrat per a l'autor, pero que per a tots els investigadors sera una bona eina de treball.

ARROYO ILERA, R. El Numario de la Universidad de Valencia. Catalogo, estudio e interpretaci6n de las monedas de la Edad Antigua, Universidad de Valencia, Valencia, 1984, 450 pags.

Aquesta obra cornpren varies parts ben concretes. La primera esta formada pel cataleg de les monedes que es guarden a la Universidad de Valencia, un conjunt nombros de 2.589 monedes de l'Edat Antiga. La seva descripcio es concisa i completa, moltes d'elles van illustrades en 66 Iamines, i les referencies bibliografiques son les mes adequades.

Un segon aspecte del treball es l'estudi critic de la possibilitat que les monedes pertanyin a una circulacion local i provinguin de troballes realitzades a rodalies de Valencia. Es mes, fins i tot, hi han conjunts de monedes que segons I'autor poden provenir de tresors, i n'estudia alguns dels casos. Es possible que estigui encertat.

La justificaci6 de la provinenca de les monedes d'una circulacio local es molt important per l'autor, puix el fet d'esser mostra de dita circulacio li permetra compondre un seguit d'estudis de la circulacio moneta ria, del seu volum i de la seva importancia, Referent a aquesta qiiestio ens permeten comentar, pel que fa al temps de la republica, la manca total de peces rares i en bona conservacio, fins i tot de les pertanyents a seques properes a Valencia, i ens preguntem si un esperit selecte ha dirigit la formaci6 de la colleccio.

L'aspecte mes important de l'obra es l'estudi i la interpretaci6 de les monedes catalogades, que l'autor fa dividint en IX periodes donant per a cada un d'ells una noticia historica. En fer l'estudi dona tarnbe unes taules on les monedes estan distribuides per seques, valors, emperadors, etc., tot expressant en percentatges la seva cornposicio, alhora que les representa en histogrames, La discussio que segueix, plena d'una gran erudici6 toea tots els temes propis de cada periode.

L'avantatge que representa treballar amb percentatges en fer les comparanees, queda algun cop malmes quan son poques les monedes. Per exemple, prenent un cas extrem; la taula de la pagina 167 esta formada per cine monedes i es per aixo que son aleshores, els percentatges poe representatius. Es interessant la comparanca que fa amb les dades de l'obra de Ripolles sobre la circulacio monetaria ales terres valencianes.

EI treball es perfecte pel metcde seguit i el sentit critic. Es tracta, en efecte, d'un treball desenvolupat amb total coneixement de causa iamb una gran arnplitud, que potser queda algun cop desproporcionat pel materialreduit en alguns periodes.

Pel periode mes antic destaquem la troballa de monedes gregues procedents de llocs llunyans que fins ara no havien estat prou valorades.

Deles seves conclusions podem destacar el caracter local de la circulacio amb una preponderanciatotal pel periode -republica per la seca d'Arse.

Crida l'atencio pel periode de Nero i guerres civils, l'alta presencia de moneda de Viteli, amb 14 peces i sentim que nomes hagin estat iHustrades dues d'elles, com tampoc ho son Ies d'Oto, Les ensenyances que es poden treure dels comentaris son nombroses i cada especialista podra trobar-ne pel seu camp.

Per acabar remarquem que a traves dels comentaris sobrela circulacio monetaria l'autor ens dona un curs sobre numismatica hispana, especialment pel que fa al periode rorna-imperial.

ARROYO ILERA, R. Volumen y procedencia de la moneda romana del 313 al 318 d. C. en el territorio valenciano, Saguntum, 18, 1984, 267-268.

Interessant treball historic basat en l'estudi de 134 monedes del curt perfode 313-318, ple tot ell dels problemes de la Tetrarquia.

ARRIOLS, P. R., VILLARONGA, L. Troballa esporadica de bronzes romans republicans, Gaceta Numismatica, 74-75, 1984, 113-117.

Conjunt de 117 bronzes romans republicans, el darrer n," 239/3 de Crawford, trobats al campament III de Renieblas de Numantia, que ens permeten datar altres monedes iberiques trobades en el mateix Hoc.

L. V.

CAMPO, M. Tesorillo de denarios romano-republicanos hallado en Catalunya, Saguntum, 18, 1984, 229-248.

Estudi de 1 denari iberic de Kese i de 89 denaris romans ingressats en el Gabinet Numismatic de Catalunya, abans de l'any 1939, essent-ne el darrer el de P. Sepullius Macer, de Crawford n," 480/5b, de l'any 44 a. C. Bona mostra de la moneda de plata circulant a Catalunya en el temps de Ia batalla de Ilerda, de l'any 49 a. C., com ho assenyala la presencia de 16 denaris de CAESAR de Crawford n." 443.

L. V.

CRAWFORD, M. H. A catalogue at Roman Republican coins in the collection at the Royal Scottish Museum, Art & Archaeology 6, 1984, Edinburg, 1984.

Fern referencia a aquest cataleg de monedes romanes republicanes guardades al «Royal Scottish Museum» per contenir una part d'un tresor trobat a Aznalcollar, prop de Sevilla, cap als anys 1908/1919. Del contingut d'uns 50 denaris, es guarden al museu d'Edinburg, 35 denaris, essent-ne el darrer elCrawford n," 318/1a de l'any 104 a. C. L. V.

DELESTREE, 1. P. Les monnaies gauloises de Bois l'Abbe (Eu, Seine-Maritime), Etudes de Numismatique Celtique, 3, Paris, 1984.

Dintre de la colleccio de «Etudes de Numismatique Celtique» dirigida per J.-C. Richard, despres de la publicacio dels dos primers numeros, de K. Gruel «Le tresor de Trebury (Cotes-du-Nord)» i de A. Deroc «Lcs monnaies gauloises d'argent de la Vallee du Rhone», s'acaba de publicar el tercer que ara ens piau comentar.

Aquesta colleccio publicada a ritme anual, ja presenta una notable importancia, puix aplega materials originals i segueix un bonmetode en el seu estudi. En una primera visio, d'aquest llibre creiem necessari destacar la publicacio de moltes monedes inedites, el seu metode d'exposicio i uns resultat consequents sobre els conceptes de «civitatis» i «pagus».

L'estudi tracta de les monedes d'or, plata i coure trobades en les excavacions de Bois I'Abbe.

L'ordre seguit per a cada moneda 0 grup de monedes es la descripcio tipoIogica, l'estudi caracteroscopi (sequencia d'encunys), la metrologia, referencies a altres troballes, localitzacio i cronologia.

L'estudi de les monedes cornenca per les d'or, essent-ne 7 les trobades rnes un lingot del dit metal!. Segueixen les de plata amb 102 monedes, de les quals 86 son belgues, moltes d'elles inedites. A continuacio les de bronze, un conjunt de quasi 300 monedes.

Cal posar de relleu l'estudi de les monedes «errantes. qualificades pel professor Colbert de Beaulieu d'aquesta manera, per esser les especies comunes a la major part dels llocs galo-romans i allunyades d'on foren encunyades.

Per les de plata, resulta alliconador l'estudi de laserie «homotipica», inedita, amb 24 exemplars, encunyats amb 3 encunys d'anvers i 4 de revers, d'un sistema metrologic d'uns 2.50 grs., i per la qual l'autor emet unes encertades idees sobre localitzacio i datacio,

Deles monedes de bronze, les de VERICIUS son les rnes nombroses, formant un conjunt de 107, les quais representen mes del terc del total de les monedes de bronze inventariades, corresponents ales monedes d'encunyacio i circulacio loca!.

Les divideix en quatre classes. De la prirnera, amb 52 monedes, 40 son estudiades per la sequencia d'encunys, trobant-ne 9 d'anvers i 15 de revers, resustant un numero de monedes per encunys prou elevat per a considerar la mostra completa. De la mateixa manera son estudiades les altres classes.

D'aquest grup, el mes representatiu, estudia la reparticio geografica per deduir-ne la localitzacio, rebutjant les assignacions anteriors, puix diu que es tracta d'una ernissio local, no d'un poble en el sentit ampli, sino d'un «pagus», d'un oppidum diriem nosaltres.

Pel que fa a l'crdenacio de les quatre classes, veu la possibilitat de que les classes III/IV siguin anteriors ales I/II, cosa de la qual nosaltres n'estern convencuts solament tenint en compte l'aspecte de monedes per encuny, el

qual es mes elevat a manera que mes modernes s6n les monedes. Pel que fa a la cronologia, la determina a comencaments del darrer terc del segle Ier a. C. I aixi successivament va estudiant totes les monedes de bronze, amb tot detaIl i precisi6, aprofundint en el seu estudi quan el nombre d'exemplars ho permet.

Vista la perfecci6 del treball i la profunditat en que es realitzat, solament trobem a faltar l'estimaci6 del numero original d'encunys, cosa facil de realitzar havent arribar a l'estudi de la sequencia dels encunys.

Despres de l'estudi de les monedes passa als conceptes generals i fa la critica a les idees anteriors, als estudis del professor Colbert de Baeulieu i de S. Scheers, especialment pel que fa a la consideraci6 de que despres d'Alesia, l'any 52 a. C., s'havien acabat brutalment totes les emissions monetaries ales GalUes.

El desenvolupament historic va centrat entorn als AMBIANI, que per llurs aliances havien estes una gran hegemonia.

La guerra amb Roma va transformar radicalment el repartiment del poder, dintre d'ell el d'emetre moneda, que pertanyia a la «Civitatis», 0 sigui al poder ampli d'un poble, dividint-se ara i fent-se accesible a tots els nuclis, multiplicant-se les emissions a nivell dels «pagi», les quais duraren fins a la fi del segle I a. C.

Resulta dificil l'assignaci6 de les monedes de bronze a Ilocs i pobles concrets, puix la rnajoria s6n anepigrafiques, altres amb nom de persona, i totes sense dataci6 arqueologica i, a mes, han estat «meprisees». Per llur localitzaci6 els mapes de repartici6 presenten una feble dispersi6, la qual cosa ajuda a demostrar que s6n emissions locals d'epoca tardana.

Acompanyen a les conclusions una serie de taules on de manera grafica es veu la composici6 del tresor, la cornparanca amb altres i l'assaig de cronologia. El numerari local representa el 54.74 %, laserie de VERICIUS en primer Hoc i en menor irnportancia la del gall.

A l'anex I va l'inventari de les monedes trobades a Bois l'Abbe seguit d'una iHustraci6 parcial acceptable vist el caracter de les monedes.

L'interes d'aquesta obra es evident, com ho posa de manifest la seva leetura i estudi que han estat fets d'una sola tirada. Felicitem a l'autor i al director d'aquesta serie de treballs per la seva importancia, interes i pels no especialistes en numismatica galla una gran ensenyanca.

DOMINGUEZ, M. A. GALINDO, M. P. Hallazgos numismaticos en el terrnino de Calatayud, Gaceta Numismatica, 74-75, 1984, 63-103.

Estudi de la circulaci6n monetaria en el lloc assenyalat, realitzat amb els segiients materials:. 145 monedes iberiques, 49 hispano-llatines, 18 romano-republicanes i 67 monedes imperials.

Molt important es la recollida dels materials que ens permet coneixer la circulaci6n rnonetaria en aquest lloc d'Arag6, del qual tants pocs coneixements tenim. Dels comentaris es dedueix una majoritaria circulaci6 local.

L. v.

ESCUDERO y ESCUDERO, F. de A. Nuevas monedas de Sekaisa, Caesaraugusta, 57-58, 1983.

S6n tres les noves monedes.Una amb variant tipologica, l'altra amb la llegenda iberica SEKA i una tercera reencunyada.

L. v.

L. VILLARONGA

ETIENNE R. et FONTAINE, R. Histoire et Archeologie de la Peninsule Iberique Antique. Chronique III. 1978-1982, Revue des Etudes Anciennes, tome LXXXIV, 1982, 1-2, 183-300.

Per tercera vegada es publica la cronica quinquenal sobre historia, arqueologia i numismatica de la Peninsula Iberica a carrec dels autors amb la collaboraci6, pel que fa a la numismatica, de J.-P. Bost, J. Hierriard, D. Nony i J .-C. Richard.

El recull es total i s'hi comenten criticament tots els treballs apareguts en el quinqueni 1978-1982.

Ales pagines 193-197 es comenta la «Numismatique preaugusteenne, ales pagines 217-223 la «Nurnismatique d'epoque imperiale» i a la 291 la corresponent a la Hispania cristiana i visigoda.

Aquestes croniques, ames d'interessar-nos per l'aspecte numismatic, ens donen: una visi6 total de totes les activitats portades a cap a la Peninsula Iberica en l'Edat Antiga i en llegir-Ies veiem tot el que s'ha fet vist des de fora, cosa que representa un bon exam en de consciencia.

FONTENLA BALLESTA, S. La emisi6n neopunica de Baria, Gaceta Numismatica, 76, 1985, 9-14.

Estudi de 113 monedes, de les anomenades de Baria, afegint-ne 8 ales publicades anteriorment. Es confirm a la seva metrologia i l'area local de la seva circulaci6.

GARCfA GARRIDO, M. Hallazgo de denarios forrados de Iltirtasalirban y Sesars en el Alto Ebro, Gaceta Numismatica, 76, 1985, 31-37.

Extraordinaria troballa d'uns 50 denaris forrats, majoritariament de Iltirtasalirban, a I'Alt Arag6, de bon estil, amb la important particularitat de presentar els d'Iltirta dos tipus d'epigrafia, caracteritzats per la presencia de la L antiga en un d'ells i de la moderna en l'altre.

De denaris d'Iltirtasalirban amb epigrafia de L moderna nomes ens es conegut un exemplar i ara amb aquesta troballa trobem un nou encuny.

Tots els denaris trobats foren encunyats amb una sola parella d'encunys, els de Sesars, i· amb dues parelles, la d'epigrafia antiga i la moderna, els d'Iltirta.

L'autor, pel que fa a la cronologia, creu coincident l'emissi6 dels darrers denaris d'Iltirta i els primers de Sesars, de cap al darrer quart del segle II a. C. i considera que pertanyen a la bossa d'un falsificador 0 be que foren enterrats per treure'ls de la circulaci6.

L. V.

GENEVRIER, J. L. A propos d'un tresor decouvert a Ambert (Puy-de-Dome), Chroniques historiques d'Ambert et son arrondissement, 7, 1985, 43-44.

Compren 15 monedes, de les quals s6n estudiades set, entre elles quatre d'espanyoles.

L. V.

L. VILLARONGA

GRICOURT, D. Etude sur un nouveau fragment du tresor constantinien de Luxeuilles-Bains, Revue Suisse de Numismatique, 1984, 167-203.

El primer conjunt de monedes procedent del tresor de Luxeuil fou publicat per J. Molins i R. Grau a Acta Numismatica III, 1973. Estava format per 406 monedes.Un segon conjunt de 80 exemplars fou publicat per G. Danincourt a Cahiers Numismatiques 65, 1980, i ara es publica un tercer a la Revue Suisse de Numismatique, aquest format per 184 monedes.

Les 15.000 monedes restants del tresor es troben guardades al Cabinet de Medailles de Paris, encara pendent d'estudi.

En aquestes linies nornestractarem d'un dels aspectes a estudiar i es el de la homogeneitat de les tres mostres fins ara publicades.

L'autor posa de manifest la discrepancia en la composici6 de les tres mostres del tresor, considerada per emperadors, per periodes de temps i per seques. Ho fa comparant els percentatges.

Nosaltres ho farem aplicant un test estadistic, el de la Xi-quadrada. Aprofitem per a fer-ho la taula que ens d6na l'autor i fern el test comparant la composici6 per emperadors, per periodes de temps i per seques.

Per emperadors i per periodes de temps els resultats de la Xi-quadrada s6n altament significatius, assenyalant que no existeix la menor homogeneitat, pero en canvi, per seques les tres mostres del tresor presenten una certa homogeneitat. Hem obtingut en aquest cas una X2 25.943, amb 14 graus de llibertat, acceptable al 2,63 %.

Ens preguntem: com hem d'interpretar aquest fet? Els tres conjunts son heterogenis per la cronologia (emperadors i periodes de temps), i homogenis pel subministrament de monedes (per seques). La cronologia que cobreix les monedes del tresor es molt curta, de tan sols 19 anys, i aixo podria explicar el caracter heterogeni de les tres mostres sota aquest aspecte. Pero, deixem als especialistes d'aquestes monedes la tasca d'estudiar i resoldre aquesta qliesti6, que nosaltres ens hem limitat aqui a posar en evidencia.

LEJEUNE, Michel. Vieille-Toulouse et la Metrologie Iberique. Revue Archeologique de Narbonaise, 16, 1983, p. 30-37.

L'autor estudia un seguit de marques, part dels treballs realitzats per J. P. Magnol iM. Vidal, de les descobertes a Vieille-Touiouse de 35 amf'ores, de les quaIs 25 d'aptes per a esser estudiades. L'autor relaciona perfectament les inscripciones i les transcriu,diriem, en un ordre correcte. Pero som de la opini6 que incorre en error, d'altra banda permisible per la manca de dades, d'intentar situar aquests signes 0 marques dins d'un esquema metrologic en lIoc d'un contexte contable. Lejeune ens diu que la relaci6 envers la unitat petita, la mitjana i la gran, sembla que sigui aproximadament d'l a 10 i per tant considera que l'escriptura numerica es decimal. Be, com la divisio d'una arnfora no ha sigut mai decimal, recordarem que la seva subdivisi6 es comporta gairebe sempre duodecimalment, com segueix:

1 amfora = 80 lliures vinaries (vi) 27,2 l/q 0 2 'urnes' 0 3 'modis' 0 6 'hemiektes' 0 8 'congis' 0 24 'choiniques' 0 48 'sextaris' 0 96 'emines', etc.etc.

Aleshores ens preguntem: lSi dificilment podem admetre que aquestes marques siguin metrologiques, podrien correspondre a arees delimitades de magatzematge? I que les tres marques ens donin l'ordre de situaci6 general i particularment per a cadascuna de les dites marques? � arribaria a indicar el digit del magatzem (encara que hi manqui ales amfores W, X, Y i Z).

L correspondria a la secci6 0 area corresponent.

't' representaria l'agrupaci6 terciaria, 0 menor. L'estibatge,

El mateix Lejeune comenta que li extranya sobremanera que, amb amfores de les mateixes dimensions -i per tant de la mateixa capacitat- pugui la relaci6 de proporci6 variar d'l a 15. Per tant i com a exemple, si llegim la primera serie ABC D d'acord amb la nostra suggerencia, tindrem una successi6 d'elements intelligibles:

� � Itt, L III 'fIll

mag a t z e m n," 4

sec c i 6 n." 3

est i b a n." 3

amb 10 qual quedarien aclarits els dubtes sobre les series d'amfores que porten el mateix enunciat 0 marca ('doublets').

Un magatxem de 10 seccions de 10 estibes de 10 amiores cadascuna, serien 10 seccions de 100 amiores, 10 que donaria un conjunt hipotetic de:

1000 amjores

27200 l/q 50 'culeus' de 544 l/q una mida forca normal per a contabilitzar i que en certa manera donaria suport a Lejeune quan diu que les marques que duen les amfores corresponen a una escriptura numerica decimal.

LION BUSTILLO, M: C. Un tesorillo de bronces del siglo IV procedente de Palencia, Boletin del Seminario de estudios de Arte y Arqueologia, L, 198, 1984, 113-156.

Cataleg d'un tresor de 242 bronzes, des de Constanti I (307) fins a Arcadi (395). Els rnes nombrosos s6n els de Constant i Constanti II. El 62,28 % correspon a monedes de seques occidentals.

Comentaris critics per periodes amb l'aportaci6 d'uns materials d'una zona geografica en la qual en posseirn per ara molt pocs.

L. V.

LLORENS, M. del M. Hallazgos monetarios en la zona costera aIicantina, Saguntum, 18, 1984, 249-265.

Descripci6 i estudi de 41 monedes des del segle III a. C. fins a la fi de l'imperi roma, trobades en diversos llocs de la costa alacantina.

L. V.

RICHARD, J.-C. Catalogue des monnaies du Musee de Carcassonne (Aude) II, Les manaies hispaniques, Bulletin de la Societe d'Etudes Scientiiiques de l'Aude, tome LXXXIII, 1983, p. 65-71.

Interessant contribuci6 per a l'estudi de la circulaci6 numismatica al Lienguadoc de les monedes hispaniques. S6n un conjunt de 51 monedes que pertanyen principalment ales seques d'Emporion i Iltirta, les quaIs exerciren una forta influencia al Lienguadoc.Aquest conjunt ve justament a demostrar-ho de nou, puix la seva presencia motiva la seva imitaci6.

L. V.

RIPOLLES, P.P. Los hallazgos de moneda romano-republicana en la Tarraconensis y las Baleares, Italica, 17, Escuela Espanola de Historia y arqueologia de Roma, 1984, 91-126.

A l'encalc del seu treball l'autor fa l'analisi amb les monedes provinents de tresors i troballes esporadiques, d'on treu un aspecte aprofundit de la seva tesi doctoral, la qual versa sobre la circulaci6 monetaria a la Tarraconensis Mediterrania,

L'estudi el fa en quatre periodes. El primer, de 218-195 a. C., amb escassa moneda romana, permet pensar en l'us de la seca emporitana per financar les despeses romanes.

El segon periode, de 195-133 a. C., presenta una abundant circulaci6 de moneda romana a la Betica, i a la Tarraconensis es important pero no predominant. Pel que faal tercer periode, del 133-70 a. C., el subdivideix en tres grups, i hom hi veu abundant la moneda romana a Catalunya i escassa a la vall de I'Ebre.

El quart periode, de 70-27 a. C., marca una forta disminuci6 pel que fa a la moneda romana.

El treball es fa comprensible graficament mitjancant taules, grafics i mapes. Aixo perrnet, doncs, una perfecta visi6 de la circulaci6 romana a la zona estudiada, solament limitada pels materials coneguts que no s6n massa abundants.

Studies in honour of LEO MILDENBERG, Numismatics, Art History, Archaeology, Edited by A. Houghton, S. Hurter, P. Erhart Mottahedeh, J. Ayer Scott, Editions Numismatique -Romaine, Wetteren, 1984.

Aquest llibre es un homenatge dels numismatics a la figura i obra de Leo Mildenberg, en el seu 70e aniversari. Homenatge, doncs a una vida dedicada a la numismatica, la principal activitat de la qual fou al de l'aspecte comercial, amb la redacci6 de mes de 50 catalegs per ales subhastes de Hess AG, 32 de la Banca Leu i altres mes amb Miinzen und Medaillen. Pero, a rnes, era un entes en les antigues Ilengiies semitiques i especialista en la numismatica judaica. De tot havia publicat diversos treballs d'investigaci6.

El merit mes d'agrair de Leo Mildenberg es el de l'ajuda que dona a tos els investigadors. Aquesta ajuda queda palesa en les diverses collaboracions que formen aquest llibre, obra d'una colla de numismatics d'arreu, que tracten dels temes mes diversos, i que han estat escrits com a demostraci6 d'agraiment.

Des del seu lloc de treball ha estat al servei de la numismatica amb una fidelitat exemplar, cosa que certament no es pot fer extensiva a gaires d'altres que han ocupat llocs similars al seu.

L'index que donem a continuaci6 es suficient per a veure l'amplitud dels temes oferts en aquest homenatge a Leo Mildenberg, i les altes provinences on arriba amb la seva generositat.

Dan P. Barag (Jerusalem).

Some Examples of Lead Currency from the Hellenistic Period.

Denyse Berend (Paris).

Reilexions sur les fractions du monnayage grec. Christof Boehringer - Orazio Pennisi di Floristella (Gottingen-Acireale).

Syrakusanischer Munzstempel der Epoche des Agathokles.

Herbert A. Cahn (Basel).

Stagira in Tel-Aviv. Faya C. Frel (Malibu).

Prometheus Parodied: AGnathia Hilarotragedy.

Jirf Frel (Malibu).

A View into Phintias' Private Life.

Hans-Ulrich Geiger (ZUrich).

Zurcher Halbbrakt eaten und ihre Verbreitung.

George M. A. Hanfmann (Cambridge, Mass.).

The Double Lion from Hypaepa.

Arthur Houghton (Malibu).

The Seleucid Mint of Mallus and the Cult Figure of Athena Magarsia.

Silvia Hurter Emmerich Paszthory (Ziirich-Hofheim/Taunus).

Archaischer Silberjund aus dem Antilibanon.

G. Kenneth Jenkins (London).

Varia Punica.

Hans Jucker (Bern).

Eine [igurliche Trensenplatt e aus Grossgriecheland.

Balazs Kaposy (Bern).

Sechs neuerworbene romische Medaillone.

Arielle P. Kozloff (Cleveland).

A River Horse of a Different Empire or what are Hippopotami doing on the Banks of the Tiber?

Georges Le Rider (Istanbul).

Un tresor de monnaies seleucides trouve dans Ie Hauran en 1979 au 1980: Antiochos VIii Ptolemais.

Yaakov Meshorer (Jerusalem).

One Hundred Ninety Years of Tyrian Shekels.

Otto Morkholm (Copenhaguen).

Some Pergamene Coins in Copenhagen.

Patricia Erhart Mottahedeh (Princeton).

The Princeton Bronze Portrait of a Woman with Reticulum.

Martin Price (London).

Croesus or Pseudo-Croesus? Hoard or Hoax? Problems Concerning the Sigloi and Double-Sigloi of the Croeseid Type.

Dietrich Schwarz (ZUrich).

Der «Reiseialer» von Jakob Stampier.

Arnold Spaer (Jerusalem).

Ascalon: from Royal Mint to Autonomy.

Margaret Thompson (New York).

Paying the Mercenaries.

Hyla A. Troxell (Upper Montclair, N. J.).

Carians in Miniature.

Nancy M. Waggoner (New York).

Seal Impressions in the Manner of the Seleucids. Alan S. Walker (ZUrich).

Some Hoards from Sicily and a Carthaginian Issue of the Second Punic War. No ens es possible comentar-los tots, tant per l'extensio que representaria com pels coneixements que no tenim. Aixi, dories, ens limitarem a un parell d'articles, molt vineulats amb els nostres estudis, el de G. K. Jenkins i el de A. S. Walker, i de la seva importancia es podra deduir l'alt nivell assolit en aquesta obra. Jenkins dedica el seu treball a diverses questions de la numismatica cartaginesa. El primer tema que tracta es sobre questions de numerals ales monedes que porten la marca 25, i que per l'autor representa 1 1/4 de shekel, essent un shekel igual a 20. Ens explica que sabem per l'Antic Testament de l'existencia d'una moneda anomenada gerah, la qual en la tarifa de «Marseilles» es restaurada com agorah, i que valia una vintena part del shekel. Per tant, la marca indicaria el valor de la moneda, es a dir, 25 agorah igual a 1 1/4 de shekel.

Tracta despres d'una moneda de Sardenya amb la marea 22, de la qual nosaltres publicarern una interpretaci6 curiosa (la referencia bibliograf'ica que d6na

Jenkins a 10 nota 20 esta intercanviada amb la nota 24). En efecte, consisteix en que multiplicant per 22 el pes mitja de l'emissi6 resulta exactament el pes de la Iliura romana. Jenkins no resta convencut de la nostra interpretaci6 malgrat que no en rebutja l'evidencia, Creiem que deu pensar que es tracta d'una casualitat. Aleshores ens d6na una «more serious» interpretaci6, en suggerirpen) amb la "great possible reserve» de que la kaph de la inscripci6 es la inicial de Kesei, que significa plata 0 moneda, resultant que la inscripci6 es llegiria «des plata» 0 «dues monedes», Estern d'acord amb la reserva que suggereix.

A continuaci6 comenta la nostra itnerpretaci6 de la marca 50 de les monedes d'Ebusus, en el sentit que 50 d'aquestes monedes pesen una Iliura romana. En aquest cas Jenkins es refereix a l'aspecte metrologic, La millor resposta es donar els parametres estadistics de la mostra de 443 monedes de la dita emissi6, la qual prenem de l'obra de M. Campo, Las monedas de Ebusus.

Numero d'exemplars, 443

Pes mitja, 6.3739 grs.

Desviaci6 tipica, 1.2580

Coeficient de variacio, 19.74 %

L'interval de confianc;:a pel pes de la poblaci6, amb una probabilitat del 95 %, es de 6.2564/6.4914 grs., i no els suposats 7 grs. que admet Jenkins, Multiplicant per 50 els limits de l'interval de confianca, obtenim 312.82/324.57 grs., molt proper al pes de la lliura romana. Acompanyen l'histograma amb la corba normal a la qual s'ajusta prou be.

NO %

13:; 30

1 2 27 lOS" 23

90 20

7'5 16

60 13

+5 10 30 1 5

A mes, cal considerar que, a la Peninsula Iberica, existeixen altres emissions amb marques de valor, les quaIs coincideixen amb el numero de monedes contingudes en una Iliura romana. Acaba Jenkins els seus comentaris sobre la marca 50 d'Ebusus dient que encara no te cap solucio per aquest problema.

En el tercer terna tracta de la moneda de Libia amb tipus d'arada, reencunyada, la qual cosa li permet fer algunes interessants precisions, En el quart, tracta de la troballa de «EI Djern» i comenta criticament un treball de Robinson sobre la seva cronologia, basat en la interpretaci6 d'una reencunyaci6 d'una moneda hispanica, acceptant en aquest cas la proposta que nosaltres ferem.

Finalment, comenta les monedes d'electro, per les quaIs nosaltres proposarem la seva encunyaci6 a la Peninsula, degut a la troballa d'un tresor amb aquestes monedes a Utrera (Sevilla) i d'altres trobades esporadicament, no acseptant aquesta atribuci6. Creiem que l'argument mes important per esvair els dubtes de Jenkins es de que si els cartaginesos vingueren a la Peninsula en busca de metalls preciosos, f6ra absurd que portessin moneda d'electro encunyada.

Agraim a Mr. Jenkins aquests interessants comentaris que ens han perrnes tornar sobre temes per nosaltres tan estimats.

Pel que fa a I'article de A. S. Walker sobre algunes rnonedes cartagineses de Sicilia de la segona guerra punica, despres de publicar la troballa A, amb nombrosesmonedes amb el cap de Triptolemus i revers de cavall galopant, amb la llegenda H 0 HT en escriptura punic a a dessota, atribuides a la seca d'Agrigent, en fa un estudi on s'ocupa de totes elles.

Veiem que n'hi ha de tres valors, el mitja, el quart i el vuite de shekel. EI rnes abundant es el quart de shekel, que I'autor divideix en tres grups per raons estilisques i que resulten lleugerament diferenciats metrologicament, els quaIs a nosaltres ens resulta dificil de distingir, i potser obeixen sols al fet d'esser els encunys provinents de diferents mans.

Metrologicament diu que aquestes monedes encaixen amb el victoriat, el quinari i el sesterci. Aixo Ii fa sospitar que el denari es posterior a aquelles monedes, cosa dificil d'acceptar puix l'estil de denaris, quinaris i sestercis es ben uniforme.

Hem fet l'estudi estadistic dels tres valors afegint ales monedes de la seva mostra les publicades per Manganaro a «Un ripostigIio siciliano del 214-211 a. C. e la datazione del denarius», Iahrbucn fur Numismatik und Geldgeschichte, XXXIXXXII, 1981-82, 37-54, i per Burnett a «The Enna hoard and the silver coinage of the Syracusian Democracy», Revue Suisse de Numismatique, 62, 1983, 5-46. La caracteristica comuna als tres grups de valors es un alt coeficient de variacio del 14, 16 i 15.8 %, quan allo normal ales monedes de plata d'aquesta epoca es que no arribi al 10 %. Si tenim en compte el curt periode d'aquestes emissions deduim que el pes teoric sens dubte va disminuir durant les encunyacions.

Les mostres formades pels mitjos i quarts de shekels son perfectament normals. Nosucceeix el mateix amb els vuitens de shekel on en lloc de prendre el pes mitja cal prendre la mcda, la qual esta situada entre 1.06/1.22. Acompanyem I 'histograrna.

Eis intervals de confianca son els segiients:

Mitja shekel, 3.42/3.72

Quart shekel, 1.70/1.78

Vuite shekel, 0.915/1.04, pero la moda es 1.06/1.22. Resultant per tant, que aquest valor es un sise de shekel, en lloc del vuite propos at per l'autor.

La data de l'ocultacio del tresor queda compresa entre el 212 i el 209-207 i les conseqiiencies que en dedueix son les segiients: s'acaba l'encunyacio de quadrigatus el 215/214, els quals son substituits pel victoriatus de valor rneitat, poe despres son introduits el quinari i el sesterci, que son respectivament el terc i el sise del quadrigatus 0 shekel. Aquestes monedes seran despres meitat i quart de la nova moneda, el denari. Es, 'doncs. aquest sistema parallel al de les emissions puniques, com hem vist amb la serie de les monedes de Triptolemus.

L'autor presenta un sistema d'intercanvis molt raonable, pero se'ns fa dificil creure en l'aparici6 del denari despres dels seus divisors, amb els quaIs te una relaci6 estilistica evident.

La importancia i interes delsdos treballs comentats posen de manifest el nivell de les ccllaboracions, les quaIs formen un volum que quedara per sempre mes com una fita important per la numismatica.

VILLARONGA, L. Las monedas del tesoro de Bridiers, Boletin del Serninario de estudios de Arte y Arqueologia, L, 1984, 20-226.

Revisi6 del treball de S. Scheers, "La drachme BN 4549-4550, trovee a Carqueiranne (Fr., Var), quelques reflexions sur la datation des drachmes du tresor de Bridiers», publicat a Studia Paulo Naster Oblata, I, Numismatique, Lovaina, 1982, 331-340.

Insisteix en la metrologia de les dracmes de Bridiers, de 4.32 grs., d'imitaci6 emporitana, que podria pertanyer al sistema atic 0 be al del sistema del denari pesat quelcom reduit, De moment ens inclinem per la segona possibilitat.

VILLARONGA, L., GARCIA GARRIDO, M. Hallazgo de bronces ibericos en Borriol Caste1l6n), Gaceta Numismatica, 74-75, 1984, 41-58.

Troballa composta per 48 monedes iberiques de KELSE, 10 de VALENTIA, dels magistrats C. LVCIEN y C. MVNI, dues monedes iberiques de ILTIRTA, un quadrant de CORDUBA i un broze rom a-republica de LENT.MAR.F de Crawford n." 329/2.

Al cataleg segueix l'estudi metrologic i el dels encunys i l'analisi historic que permet fixar l'ocultaci6 cap a l'any 76/75 a. C.

L.V.

VILLARONGA, L. Tresor de la segona guerra pumca de la provincia de "Cuenca», Numismatica e antichita classiche, Quaderni Ticinesi, XIII, 1984, 127-137.

La composici6 del tresor es la segiient: Quatre monedes hispano-cartagineses, Una dracma d'Ebusus. Un obol de Massalia, 51 denaris i quinaris romans, els darrers Crawford 125/1,126/1, 128/1 dels anys 206-200 i Crawford 171 del 199-170.

Vuit tetradracmes: una d'Antioc III, una de Sude, dues de Perge, una d'Aspendos, i dues d'Arados. La mes moderna del 193/192 a. C. Insolita la presencia de les tetradracmes.

A. N.

MEDIEVAL

Aetas de la I Reunion Hispano-portuguesa, Sociedad Numismatica Avilesina, Aviles, 1983, 69 pagines.

La Societat Numismatica Avilesina convoca el mes de novembre de 1983 aquesta primera reunio de numismatics estudiosos de la moneda dels diferents regnes peninsulars medievals. Aixi la Societat Numismatica Avilesina va voler apadrinar la trobada d'aquests especialistes que pogueren establir un dialeg profund i enriquidor dels seus camps d'estudi, molt rnes relacionats del que hom pot pensar de bon antuvi. Resultat d'aquella trobada es la publicacio, tot just apareguda ara, dos anys mes tard, que ha editat l'esmentada Societat. Els ponents foren: el Dr. Mario Gomes-Marques, professor de la Universitat de Lisboa, que versa sobre «Monedas de D. Fernando I de Portugal acufiadas en Castilla». Aquestes monedes foren encunyades durant la guerra entre Portugal i Castella que va seguir l'adveniment a la corona de la dinastia deIs Trastamares, EI rei portugues es creia amb mes drets a la corona castellana que Enric de Trastamara, fill bord d'Alfons XI, l'autor assenyala que legalment les monedes de D. Fernando encunyades a Castella durant aquesta guerra han d'esser consideradas com monedes portugueses batudes a Castella i no com a monedes castellanes a nom d'un pretendent portugues. Seguidament tracta l'autor del problema de la identificaci6 de las seques que han d'esser Zamora, Tuy, Miranda do Douro (i no Milrnanda, com s'havia dit), Valencia de Alcantara i finalment una seca incerta amb marca Q, per la qual l'autor fa la hipotesi de Quiroga. L'autor tracta dels diferents valors encunyats i la rebaixa de la moneda a conseqiiencia de la guerra, aixi com les seves repercussions en l'economia i posteriors mesures per a un redrec, EI Dr. Gomes Marques es un especialista del regnat de Fernando I de Portugal, per la qual cosa fou molt important de veure el fruit de les seves recerques, en aquest punt de cert contacte entre la numisrnatica castellana i portuguesa.

La segona ponencia fou d'Antonio Orol Pernas, ben conegut com a especialista de la moneda medieval castellana. L'autor tracta de la «Interpretacion Hist6rica de las acufiaciones con influencia hispano-portuguesa», tot plantejant la problematica dels diners d'Alfons I de Portugal con marca COLIMB i de si cal considerar-los com la primera encunyaci6 nacional portuguesa 0 son encara d'Alfons VI de Castella. L'altra terna que tracta fou el d'un cornado de Joan I de Castella amb la particularitat que es titula rei de Portugal iamb marca CA als costats del castell. Es tracta d'una peca donada a coneixer fa ja un temps pel mateix autor i que ha de relacionar-se amb el fet de que Beatriu, muller del castella, esdevingues reina de Portugal a la mort del seu pare, Fernando I. Com es sabut la uni6 de les dues corones no es dugue a terme com volia anunciar la moneda, ja que sorgeix un pretendent portugues a la corona i Joan I de Castella es derrotat a la celebrada batalla d'Aljubarrota. L'autor comenta tarnbe les altres monedes a nom de Beatriu que aquest moment historic origina, Finalment el Dr. Gomes Marques contesta algunes de les qiiestions plantejades per Orol i pensa que el diner d'Alfons amb COLIMBRI, ha d'esser d'Alfons VI.

EI tercer dels ponents fou Miquel Crusafont i Sabater amb el tema: «Relaciones numismaticas catalano-portuguesas. Pedro de Portugal (1463-66»>. Cornenca l'autor observant que si be tant Portugal com Catalunya eren paisos abocats al comerc no sembla que hi hagues un contacte establert en aquest sentit. L'autor conclou que les seves economies serien paralleles i aixo degue representar una debilrelaci6 entre elles. L'autor troba un punt de contacte entre els dos paisos en el matrimoni de la comtesa Aurembiaix d'Urgell amb un infant portugues de nom Pere, que hereta el comtat d'Urgell en morir la seva dona sense fills. Les investigacions de l'autor sobre si aquest princep pogue batre moneda a Urgell

al seu nom son negatives ja que molt aviat aquest permuta el comtat amb Jaume I per la sobirania de Mallorca. En el 1233 Pere fa un acord amb diverses persones per a encunyar a Mallorca. L'autor conclou, pen), que no es degue arribar a batre ja que en crear la moneda valenciana i mallorquina Jaume I en el 1247 no es fa cap mencio d'aquest fet, ni apareix tampoc en els documentas relacionats amb les taules de canvi establertes en possar-se en circulacio la nova moneda. M. Crusafont tracta, finalment, de les emissions de Pere IV de Catalunya, Conestable de Portugal, el segon dels oponents a Joan II en la Guerra dels Remences. Aquest sobira encunya a Catalunya croats i divisors, florins i crea una nova moneda d'or, el pacific. Aquesta moneda va tenir una gran acceptacio i l'autor tracta d'explicar-ho pel gran prestigi que tenia en aquell moment el cruzado portugues, moneda en la qual s'inspira el pacific, pen) amb una llei mes baixa.

Es publiquen tarnbe uns comentaris J. Ferraro Vaz als aspectes tractats per A. Orol i una cornunicacio d'Anna M. Balaguer «La Moneda de Oviedo: Oro 0 vellon»,

A. M. BALAGUER

BALAGUER, A. M. «Las amonedaciones de vellon de Enrique IV. Secuencia de las emisiones e identificacion de los tipos». Gaceta Numismatica, 76. Barcelona, 1859, pp. 43-58.

Quan arribem al s. xv, tan intrincat i apassionant, les fonts escrites solen esser ja prou importants, pen) la dificultat rau en arribar a sumar tota la informacio numismatica continguda en fonts disperses i marginals. En aquest treball, Anna. M. Balaguer recull les dades dels Anales de Garci Sanchez i tot sumant les seves informacions amb les contingudes en l'interessant treball de Sainz Varona i en el deficient de L. Domingo, ames d'altres informacions ja plantejades amb anterioritat per l'autor, arriba a obtenir unes bases solides per a poder reconstruir les complexes emissions de billa del regnat d'Enric IV de Castella. Tot fent una analisiminuciosa i una mestrivola sintesi, Anna M. Balaguer ens dona per primera vegada un quadre complet d'emissions i les denominacions vertaderes de diferents tipus monetaris que fins ara havien estat mal identificats.

M. CRUSAFONT

BALAGUER, A. M. Troballes de moneda carolingia a Catalunya, Gaceta Numismatica, 74-75, 1984, 143-146.

Es dona noticia de la troballa de monedes carolingies en terres catalanes que fins ara no havien estat assenyalades. No es motiu d'estranyesa aquesta presencia a Catalunya que era una part de l'imperi carolingi en aquella epoca,

BENET i Clara, A. «La circulaci6 de moneda a Manresa durant els segles X-X!». Dovella 15. Manresa, 1985.

Un preambul ens informa que l'existencia de moneda propiament manresana en els segles X-XI compta amb «molts detractors, pero tambe incondicionals com Albert Benet » etc. Malament, podriem dir, ja que les questions historiques plantejades en termes d'incondicionalitat no poden conduir enlloc.

BIBLIOGRAFIQUES

EI problema de la moneda «de Manresa» compta amb una base positiva, les cites de «moneda de Manresa» i una de negativa, l'absencia d'un context historic que pugui explicar qui i perque es va batre moneda especial a Manresa. Tenint present que son freqiientissimes les cites de «moneda circulant a Tortosa», o altres viles, sens que aixo tingui res a veure amb l'emissio a Tortosa mateix 0 en altres viles (en el cas de Tortosa, per exernple, la moneda era I'aragonesa), hom hade concloure racionalment que fins que no hi hagi proves mes contundents la pretesa moneda «de Manresa» sembla poe probable.

L'article es prou confus. No veiem enlloc una cita que justifiqui que la moneda «de Manresa» fos de plata, mentre que una altra cita, ja d'antic coneguda la qualifica de «bruna», es a dir, fosca 0 de baixa llei.

CATEURA BENNASSER, P. Politica y jinanzas del Reina de Mallorca bajo Pedro IV de Arag6n. Palma de Mallorca, 1982.

Tesi doctoral de l'autor, de gran interes ja que profunditza en un aspecte ben poe estudiat i el situa dins el context del conjunt de la Corona Catalano-Aragonesa, cornencant finalment a fugir dels estudis que podriem anomenar «provinciales». A l'introduccio, assenyalem, anecdoticament I'aparicio de la nova denominacio «Comunidad de la Corona de Aragon» deguda a Alvaro Santamaria que enriquid el museu de denominacions confusionaries, Assenyalem per a la numismatica els documents 83 (pag. 345-346) i 151 (pags, 419-420), que si be no contenen noticiesreferents estrictamente a questions monetaries aHudeixen als privilegis i obligacions del personal de la seca. A la pag. 164 fa referencia a la correccio monetaria introduida per Pere III, consistet en fer equivalen el ral de plata a 24 diners i no a l'absurda equivalencia de 16 diners que li havia assignat Jaume II de Mallorca, provocant aixi la massiva fugida del ral de plata, que contenia la plata de 19 diners. Recordem que els Jurats mallorquins, havien assenyandament aconsellat, sens resultat, al seu sob ira un canvi 1/22.

M. CRUSAFONT

CHAVES FERN.4.NDEZ, R. Y CHAVES G6MEZ, M. J. «Un triente de Witiza (a. 698-710) de ceca TY inedito- Gaceta Numismatica, 76, marzo, 1985, pp. 39-41.

Els autors donen a coneixer una moneda incompleta que aparegue fa anys prop d'Osma (Soria). Malgrat, que en manca una part pot identificar-se com un triens de Witiza, pero el vertaderament interessant es el fet que el nom de la seca del revers s'inicia amb TY que ha de referir-se a una seca per ara inedita. Ara be, la incompleci6 de la peca no permet saber el nom d'aquest nou tailer, Tude i Tucci son les seques que comencen amb aquestes lletres, tant si pertany a l'una com a l'altra no es coneixen fins ara emissions d'aquests tallers en el regnat de Witiza.

DUMAS, F. BARRANDON, J. N.Le titre et Ie po ids de fin des monnaies sous Ie regne de Philippe Auguste. Paris, 1982.

Un exceHent resultat de la coHaboraci6 de numismatics i tecnics, en aquest cas per a aclarir-nos, d'un cop, el panorama de les emissions feudals franceses des d'el punt de vista del contingut de fi, dada tan fonamental com dificil d'ob-

tenir. Si be fa goig de veure com avanca aquesta nova via d'analisi, amb els treballs positiusobtinguts amb les analisis no destructives a Franca, Anglaterra, Portugal, etc., es encara mes de doldre que el nostre pais, que compta amb una entitat teoricament idonia, no hagi volgut encetar aquest cami de recerca que ens d6na ja avui dades fonamentals. No compten practicament amb altres analisis que les fetes modestament per nosaltres amb procediments quimics destructius 0 les que publica A. M. Balaguer, degudes a Ia gentilesa dels investigadors estrangers.

El treball inclou monedes de series que ens s6n del mes gran interes com ara les del Beam, Carcassona i Besiers.

GOMES MARQUES, M. J., «Dinheiros Novos«, Revista de Guimaraes, 1984, pp. 4-30.

El autor realiza un detenido estudio de los «dinheiros novos». Esta moneda fue creada en el 1260 por Alfonso III de Portugal en un intento de saneamiento monetario. Se trataba, como diceel autor, de aproximar el valor intrinseco al legal. El trabajo tiene una primera parte basada en la documentaci6n escrita referente a estas acufiaciones, trazando una magnifica sintesis de la historia de este valor monetario. Sigue un estudio tipo16gico muy minucioso de simbolos y leyendas asi como un completo analisis metro16gico de estos dineros en cada uno de los reinados en que se acufiaron. Trata finalmente el autor de su desmonetizaci6n hacia la segunda mitad del siglo XIV.

El estudio de M. J. Gomes Marques sera, sin duda, de gran utilidad y habra hecho avanzar el conociiniento de este valor.

GRIERSON, P. «The date of the Theodoric's gold medaillon» Hikuin, 11, 1985, 19-26.

En aquest article el professor Philip Grieson fa una revisi6 de la datacio del meda1l6 d'or amb el bust del rei de front i revers amb el tipus de la Victoria sostenint palma i llorer. La major part dels autors que han tractat el terna han acceptat que aquesta peca, extraordinaria de tres solids, hagues estat encunyada en l'any 500 en relaci6 amb les celebracions de la tricennalia de Theodoric. Aquesta dataci6 presenta el problema que implica el buit d'uns deu anys entre l'encunyaci6 inicial d'una rara emissi6 de triens amb Victoria sostenint palma i llorer aRoma i la introducci6 d'aquest tipus en el reialme visigot del qual Teodoric n'ha estat nomenat regent.

L'autor pensa que seria mes plausible que aquestes emissions romanes, entre les quals hi trobem el medallo, haguin estat batudes vers el 508/9 per a celebrar els exits militars d'aquell any i no el 500 amb motiu de les festes de la tricenalia que commemoraren els trenta anys de la seva associaci6 a la corona feta pel seu pare. Segons l'autor aquesta darrera dataci6 te un inconvenient fatal: I'absencia en el meda1l6 0 en les monedes que s'hirelacionen al aniversari pretesament celebrat. L'autor analitza detingudament aquest punt. Efectivament la lectura victor gentium del medall6 fa pensar en una victoria militar. Despres d'estudiar a quin dels exits militars pot correspondre I'encunyacio, el professor Grierson conclou que cal situar-la entre la guerra del 508 i el moment en que es formalitza el govern de Teodoric a la Peninsula Iberica l'any 511.

A. M. B.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

KOWALSKI, H., REIMERS, P. Analyse non destructive de monnaies d'or medievales. Bruxelles, 1971.

Serie d'analisi sobre peces d'or, arnb la intenci6 de comprovar el compliment de les ordres d'emissi6. Treball acuradament realitzat i que ens proporciona dades de gran interes.D'una banda podem comprovar com el flori florenti no tan solament compleix el quiratatge de l'or fi, a 23,75, sin6 que arriba a donar fins i tot or pur. Una de les analisis es refereix al pirral d'or de Pere el Gran, batut a Sicilia i d6na una composicio de 99,7 % d'or i 0,3 % de plata, que confirma la millora monetaria introduida pel nostre rei i ja assenyalada per Spahr.

PIERFrtTE, Georges. «Nurnismatique Touloisaine. Les monnaies de Charlemagne et de Charles Ie Chauve», Revue Numismatique 1933 pp. 149-154 PI. X i XI.

Retreim aquest veil article per una qiiesti6 de vivissima actualitat. Al seu dia I'autor va plantejar amb argumentacions completament logiques una hipotesi de separaci6 dels diners carolingis de monograma KAROLVS entre Carlemany i CarleselCalb. Recordem que aquest es un dels greus problemes que te encara pendents la numismatica carolingia per a la major part de les seques. Pierfite semblava que havia trobat la soluci6 quant menys per al taller de Tolosa, tan proxim a nosaltres i tant interessant com a mirall dels nostres propis problemes. L'argumentacio era que hi havia dos tipus de diners, els que diuen la menci6 de la seca amb la forma TOLOSA CIVI i d'altres que la duien en la forma TOLOSA. Ates que en temps de LIuis el Piet6s es quan apareix la forma amb CIVI, resultava clar atribuir a Carlemany els diners amb TOLOSA i a Carles el Calb els que porten TOLOSA CIVI. Complernentariamerrt I'autor desmuntava convincentment atribucions divergents amb la seva, basades todes en debils argumentacions d'estil.

Darrerament, pero, han sorgit al mercat, a traves de diferents comerciants europeus, un nornbreconsiderable de diners i obols amb el monograma de Karolvs iamb la menci6 de la seca en la forma TOLOSA. No hem estat afortunats en les nostres recerques i no hem pogut saber d'on procedeix l'evident troballa que justifica aquesta presencia important en el mercat en un mateix moment de tants diners i sobretot obols tolosans, abans forca rars. Sembla esser que procedeix de Franca i hauriem de pensar en una localitzaci6 propera a Tolosa a la vista de la concentraci6 de peces d'aquest taller. La troballa planteja pero un greu problema: si el material cal atribuir-Io a Carlemany ens trobarem amb la necessitat de concloure que aquest rei va batre obols, cosa practicament no admesa fins avui. Si els donem a Carles el Calb (com fan els comerciants que les venen) la teoria de Pierfite deixa de tenir valor. Fins avui nornes es coneixia un obolamb les caracteristiques descrites i es suposava tarda per qiiestions paleografiques forca clares, pero no pas aplicables a aquest cas. EI problema resta plantejat i revesteix una gran trascendencia.

RODRIGUEZ LORENTE, J. J. Numismatica de la Murcia Musulmana, Madrid, 1984, 127 pagines,

L'autor ens ofereix un cataleg monografic de les encunyacions de la Murcia Musulmana. Aixi I'autor aplega les encunyacions del periode de les taifes califals, les encunyacions almoravits, de les taifes almoravits (series de Murcia i Valencia),

les emissions del periode almohade i finalment les encunyacions dels Banu Hud de Murcia, en el periode de les taifes almohades.

Es tracta d'un cataleg ben estructurat per periodes que disposa de les tan necessaries iHustracions i que, sens dubte, ha estat construrt en base a un ampli coneixement de I'evidencia numismatica. Aixi per exernple l'autor ha pogut estudiar tres exemplars de la discutida seca d'Elota, mentre que els autors anteriors pogueren examinar tan sols un exemplar d'aquest tipus. L'autor comenta la problematica de la identificaci6 d'Elota, seca indeterminada que s'ubicaria a la zona de la costa alacantina, com suggeri ja G. C. Miles. Trobem, pen), a faltar en aquest cataleg una indicaci6 dels pesos de les monedes, la qual cosa es vertaderament lamentable, ja que les dades ponderals de les monedes no solament son utils, sin6 imprescindibles, tant a qui vulgui simplement emprar el treball per classificar, com per l'estudi6s de la historia rnonetaria musulmana.

Malgrat aquesta observaci6, hem de congratular-nos de l'aparici6 d'aquesta obra, ja que significa un progres en els estudis de la numismatica d'al-Andalus, sempre tan escassos. Tant de bo que poguessim disposar de treballs similars per altres seques musulmanes.

RODRIGUEZ LORENTE, J. 1., i TAWFIQ IBN HAFIZ IBRAIM. Aportaci6n a la Numismatica Hispano-Musulmana. Las laminas ineditas de Don Antonio Delgado, Madrid, 1985.

Amb la publicaci6 d'aquest material inedit, que es la part grafica de l'extens treball inacabat de Delgado; titulat: Estudios de numismatica ardbigo-hispanos considerados como comprobantes hist6ricos de la dominaci6nislamica en la Peninsula, els autors han fet un gran servei als estudis d'aquesta serie monetaria, El manuscrit de Delgado es conserva a laReal Academia de la Historia i fa poe han aparegut les lamines que figuren en el manuscrit de l'arxiu de la mateixa instituci6 (lligall, 3er., sig 8667). Es tracta de 17 lamines de proves d'imprenta mes una altra lamina a la qual s'ha donat el numero 18. Les lamines tarnbe son incompletas, ja que hi alguns buits, i reprodueixen unes 300 monedes. Sembla esser que els classics de la numismatica andalusina, com Codera, i Vives, treballaren ja amb aquestes Iamines,

Els autors han ordenat aquest material grafic, I'han numerat i han inclos en un full annex la seva descripci6 i comentaris, sense oblidar la rcfcrencia bibliograf'ica de cada exemplar. Es cert que l'edici6 d'aquestes Iamines te avui cert caracter de curiositat, ja que el treball de Delgado fou superat pel d'autors posteriors, pero malgrat tot es utiI disposar-ne.

Realment important es l'aportaci6 que realitzen, com a annex en aquesta obra, Rodriguez Lorente i Tafiq ibn Hafiz Ibrahim en donar-nos a coneixer 36 exemplars, per ara inedits 0 poe coneguts, de la numismatica d'al-Andalus. La forma de redacci6 del cataleg es correcta, malgrat que no sempre hi ha les transcripcions de les legendes. Tots els numismatics, pero, hem de congratular-nos de l'aparici6 d'obres com aquesta.

SAENZ-DIEZ, J. 1. Las acuiiaciones del caliiato de C6rdoba en el Norte de Africa; Editorial Vico-Segarra, Madrid, 1984, 87 pagines.

EI terna de las acufiaciones del califato cordobes en el Norte de Africa, tan interesante como poco estudiado hasta ahora, es el que el autor trata en este trabajo. En un primer apartado nos situa brevemente el marco hist6rico de

estas acufiaciones del dominio cordobes al otro lado del Estrecho en cornpetencia y en pugna con los Fatimidas.

Comosefiala el propio autor en la presentacion la aportacion esencial del trabajo sera la informacion grafica de las monedas acufiadas por Hixem y sus militares en el Magreb. Por otra parte el autor recoje tambien las acufiaciones de los aliados norteafricanos de los omeyas cordobeses frente a los fatimidas, 10 cual constituye una novedad.

La segunda parte de trabajo se titula «Catalogo y reproducciones de las monedas de Hixem II en Africa del Norte». Esta relacion, ordenada cronologicamente y por cecas, no presenta un orden sistematizado de los datos, ni describe o transcribe los ornament os y lecturas de las monedas, con 10 cual es discutible si se le puede dar el nombre de catalogo, Es cierto que el autor da la referencia bibliografica del catalogo donde el lector puede encontrar publicada una pieza determinada, 10 cual no deja de ser un inconveniente y resta utilidad al trabajo. En los casos en que se trate de catalogos comunes, como el Miles 0 el Vives, la dificultad no sera insalvable, pero cuando se trate, por ejemplo de buscar una descripcion en el catalogo de la colecci6n Hallenberg, el problema toma otro cariz. La falta de descripciones es mas lamentable cuando se trata de ejemplares ineditos, Asi por ejemplo en la pagina 49 se ilustra una moneda con fecha inedita del 391, que resuelve algunas dudas; otro caso parecido es el del ejemplar inedito, citado en la pag, 48 confirmando algunas lecturas dudosas, citaremos aun el dirheminedito delafio 386 de la pagina 60, tarnbien ilustrado como los anteriores pero sin descripcion ni transcripcion de leyendas.

La forma de indicar la bibliografia y el peso de las monedas es tambien asistematica, ya que unas veces aparece en el texto y otras en los pies de lamina, resultando de localizacion poco rapida, Todos estos problemas hacen que este catalogo resulte, cuanto menos, atipico respecto a la formahabitual de redactar un catalogo numismatico, Hemos de sefialar tarnbien que a pesar del valor del trabajo en ofrecer un amplio repertorio grafico de estas monedas, las fotografias son ampliadas y faltan las dimensiones reales de las piezas.

Es una lastima que estas cuestiones metodologicas puedan res tar utilidad a un trabajo importante como es el que ha realizado aqui el autor, ya que dando otro tratamiento a este extraordinario conjunto de tipos habria formado esplendido catalogo, hoy por hoy definitive, de esta serie monetaria. Lo cierto es que la parte mas laboriosa, dificil y costosa, que es la recogida del material, el trabajo fotografico y el estudio de los ejemplares ha sido ya realizado, un corto camino separa al autor de completar su trabajo con todo rigor. Hacemos votos para que J. I. Saenz-Diez proporcione muy pronto, a la numismatic a andalusi este catalogo,

MODERN I CONTEMPORANI

CALICO, F. X. The onza main book. El gran libra de la onza (The gold doubloon of eight). Spain Provinces and Independent Republics of America. Counterstamps and Counterfeits 1611-1873. Barcelona, 1985, 222 pagines iHustrades.

Acaba d'apareixer aquesta obra en edicio bilingtie angles-castella, sobre l'unca d'or espanyola 0 peca- de vuit escuts. Aquest llibre magnificament editat, reuneix per primera vegada aspectes histories de l'encunyacio d'aquest valor monetari en un cataleg rigoros de l'unca. En aquest hom hi trobara tarnbe una orientacio sobre la cotitzaci6 d'aquestes valuoses monedes. Aquest es tarnbe el primer cataleg que recull les falsificacions, material prou interessat i sempre rnenystingut que no sols ens ajuda a sortir a voltes de dubtes sobre la bonesa d'una

peca, sino que forma part tambe de la historia monetaria quan es tracta de falsificacions d'epoca, Les contramarques, fins ara negligides, s6n tambe presents en aquest llibre aixi com les encunyacions d'aquest valor batudes en les diferents republiques americanes poc despres d'obtenir la independencia, La part introductoria conte una sintesi de la historia de l'encunyaci6 dels 8 escuts, cornencant per una justificaci6 sobre el seu nom, abast geografic de la seva encunyaci6 i diferents tecniques emprades en el seu batiment. Es tracta en definitiva d'un cataleg que marca un punt de referencia i que no podra mancar a cap biblioteca especialitzada.

FALCO F. Vicente. «Reino de Valencia: Atribuci6n de un dinero inedito valenciano al reinado de Felip I de Valencia, II de Espana (1556-1598). Gaceta Numismatica 77. Barcelona, 1985. Pp. 51-56.

Aportaci6 d'un nou dineret valencia de Felip I, en aquest cas el corresponent al mestre Lluis Joan que va actuar en el periode 1564-86 i es documentat que encunya bill6 quant menys en el periode 1577-79. La peca, amb les lletres L-I no ofereix cap mena de dubte quant a la seva identificaci6 i enllaca amb la que nosaltres varem descriure, sense marques de moneder i que probablement correspon a Nofre Escriva.

Aquest treball fou presentat com a tema lliure al III Simposi Numismatic de Barcelona i l'autor, apasionat de la nostra moneda menuda fa un acurat estudi monetari i documental.

M. CRUSAFONT

LEYDA Damia, J. M. «Dos diners, ceca de Barcelona del pretendiente Archiduque Carlos de Austria sobre una moneda navarra». Gaceta Numismatica 77 Barcelona, 1977, p. 28.

Les encunyacions d'ardits de l'Arxiduc foren fetes habitualment sobre ardits barcelonins, pero ja Botet assenyala altres casos en els quais s'aprofitaren com a cospells monedes de modul semblant, com per exemple els diners de Vic. J. M. Leyda ens aporta ara una reencunyaci6 sobre una moneda navarresa, que per eliminacid conclou que ha d'esser un maravedis de Felip IV. Considerem de gran interes l'estudi de les reencunyacions ja que ens donen indicacions sobre el circulant anterior, en aquest cas, un circulant extern.

M. CRUSAFONT

PADRO i Domeech, F. «Les monedes falses en el 4 Quartos EN BARCELONA». Gaceta Numismatica, 77. Barcelona, 1985, pp. 57-71.

Un dels millors treballs de F. Padr6 sobre la serie napoleonica de Barcelona, tocant un tema ben dificult6s, tractant-se de moneda moderna: les falsificacions. L'autor, en base al seu coneixement profund de la serie i partint de l'estudi de 752 monedes hi troba 12 encunys falsos. En alguns casos la falsificaci6 es evident. En d'altres el propi autor resta en l'interrogant (C-10). Deixant a part els casos de factura clarament defectuosa, n'hi ha d'altres que s6n qualificades com a falses per presentar disposicions inhabituals. Ens preguntem si en algun cas cabria considerar errors 0 inexperiencies de gravador, que sempre s6n possibles.Cal admetre, pero que l'autor es bas a gairebe sempre en una acumulaci6 de criteris i rarament en una anomalia aillada.

M. CRUSAFONT

TURR6 i Martinez, A. «Les emissions rnonetaries a la comarca de La Ribera Alta del Xuquer durant la guerra 1936-39». VIII Premios Literarios. Alberique 1977.

Amb la seva cornpetencia habitual Antoni Turro va iniciar, ja fa temps una ampliacio del seu estudi del paper-moneda catala, adrecant la seva investigacio vers altres comarques dels Paisos Catalans, no contingudes al seu llibre El papermoneda catala 1936-39 que ha esdevingut una eina insustituible. Ens deia recentment l'autor que de l'any 77 enca, encara havia pogut ampliar molt Ies dades, la qual cosa ens confirma la seva condicio d'investigador permanentment en actiu. Remarquem una anecdota alliconadora, Diu Turro en el seu text: « .1a utilitzacio de la llengua espanyola en un aspecte tan interior i local es sobretot xocant en els toponims i suposem que veure traduits al castella els noms tradicionals i populars dels pobles de la comarca tals com Alberique per Alberic devien sonar molt malament ales orelles de la gent del pais ». Com podeu veure a l'encapcalament, a Alberic, malgrat concedir el premi a A. Turro es segueiexen «sacrificant. l'any 1977 i segueixen emprant aquest aberrant Alberique.

VERDEJO SITGES, J. «Cinco cob res segovians ineditos», Gaceta Numismatica, 76, marc, 1985, pp. 59-61.

La numismatica de l'Edat Moderna, sovint tan oblidada, reserva encara moltes sorpreses. L'autor dona a coneixer cine coures dels Austries inedits de la seca de Segovia. Es tracta d'un quarto de Felip II, 8 maravedissos de Felip III, 1610; 2 maravedisos de Felip IV, 1621; 4 maravedisos del 1622? i una altra peca del mateix valor del 1625. Aquestes aportacions de l'autor serviran per anar completant la panoramica de l'evidencia numismatica d'aquest periode.

A. M. BALAGUER

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.