


DIRECTOR: Leandre VILLARONGA
CAP DE Ranaccro: Miquel CRUSAFONT
SECRETARIA DE REDACCIO: Anna M. BALAGUER
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS filial de l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
BARCELONA, 1984
ACTA NUMISMATICA [ou [undada l'any 1971 sota els auspicis de la Secci6 Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona.
COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han collaborat a l'edici6 de l'obra. DIPOSIT LEGAL: B. 3.159-1985.
IMPRIMEIX: Artgrafia. Ribot i Serra, 81, Sabadell. ISSN: 0211-8386.
(Pere de Palol) 13
Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant I'any 1983 (A. M. B.) 15
Mon Antic
VILLARONGA, L. Les dracmes iberiques del tipus de Puig Castellar
21
MORAWIECKI, Leslaw. Las 111011edas antiguas de Hispania en Polonia. 43
RIPOLLES, P. P. El hallazgo de monedas de Monforte (Alacant}. Parte I. Monedas griegas 59
BENAGES I OLIVE, J. Tres int eressants variants de monedes iberiques catalanes 71
MONTANES ALTURA, Juan - GARCiA GARRIDO, Manuel. Acerca de una rara, rnoneda can leyenda AREIKoRATiKoS 75
GARCIA GARRIDO, M. Nuevas aportaciones al estudio de las monedas de Abra 79
LECHUGA GALINDO, M. El tesorillo de victoriatos de Sta. Catalina del Monte (Verdalay, Murcia) 91 BALIL, Alberto. Un supuesto «Medallon» neroniano en el Museo Arqueologico Nacional 123
ARROYO ILERA, R. Andlisis de dos reacuiiaciones de moneda romana del siglo IV d. C. 131
BJSTUER, F. Estudi sabre ten tresoret de siliqiies dels emperadors Honori, Gracia i Maxim Tira 135
Medieval
CH AVES, Rafael- CHAVES, Maria Jose. Triente inedito de ceca Georres a nombre de Gundemaro (609-612) 139
PELLICER I BRU, J. Suleiman Al-Mostain 400-1010/407-1014 143
MORGENSTERN, Rudolf. Fragmentos de dirherns acuiuidos en Madina Mayurqa 161
BOFARULL, A. Nou [ulus de Guadix
GUADAN, Antonio M. de. Algunos casos de rnonedas medievales del Mediterraneo Oriental, s6lo conocidas por [uentes literarias
167
169
BALAGUER, Anna. M. Reconsideraci6 de l'amonedatge del comtat d'Empuries en base a un tipus inedit atribuit a Pone Hug III (1230-1269). 191
CRUSAFONT I SABATER, M. - MONTANES, Joan. Moneda inedita de Cubells (s. XIII)
VILARET I MONFORT, J. L'obo! del Rossello de Joan II
Modern i Contemporani
215
223
DATZIRA I SOLER, S. El monetari del Museu del Patronat de la Vall de Lord a Sant Llorenc de Morunys 227
CRUSAFONT I SABATER, M. Monedes «irnpossibles» de la Guerra de Successio
237
PADRO I DOMENECH, F. Monetari de peces menors napoleoniques «EN BARCELONA" 249
TURRO I MARTINEZ, A. Les rnonedes i xapes catalanes de necessitat (IV). 257
Medallistica
SAINZ VARONA, Felix-Angel. Las rnedallas de proclamacion de Burgos. 261 BORRAS COSTA, R. Medalles commemoratives del «Carril de Mataro», 279
Troballes monetaries - V
A. N. 14. Troballa de la Cerdanya (L. Villaronga)
A. N. 15. Troballa del Maresme (L. Villaronga)
A. N. 16. Troballa de l'Emporda (L. Villaronga)
287
288
289
A. N. 17. Troballa de Fuentes de Ebro (Saragossa) (L. Villaronga), 289
Recensions bibltografiques
Varia
ACTAS DO II CONGRESSO NACIONAL DE NUl\USMATICA. Nummus. vol. IVV-VI. (A. N.)
DATzIRA, Sebastia, Aproximacio a un intent d'estudi de la circulacio monetaria al Bages (M. Crusafont)
GUIA-CATALEG. INSTITUT MUNICIPAL D'HISTORIA. (Anna B. Balaguer)
MATEU I LLOPIS. Hallazgos monetarios (XXVI). (L. V.)
SOMOZA, Julio. De la Numismdtica en Asturias. (M. Crusafont)
293
294
294
297
297 II TROBADA D'EsTUDIS NUMISMATICS. Gaceta Numismdtica 74-75. (M. Crusafont)
297
ALFARO ASINS, C. Antiguo hallazgo de moneda en una tumba punica (L. V.) 299
ALFARO ASINS, C. Hallazgos monetarios en «Foso de Bayona» (L.V.)
ALFARO ASINS, C. Las monedas de SEXS del M.A.N. (L. V.)
BASTIEN, P. Le Monnayage de Magnence (L. Villaronga)
CAMPO, M. Las relaciones de Ebusus can el exterior a traves de los hallazgos rnonetarios (L. V.)
CHAVES TRISTAN, F. Las cecas de Colonia Romula, Iulia Traducta y Ebara (II). (L. V.)
DEROC, A. Les monnaies gauloises d'argent de la Valleedu Rhone. (L. Villaronga)
299
299
299
300
300
301
DUPRE, N. Un lot de 13 antoninianus decouvert a Bela en 1973. (L. V.) 301
ESCUDERO Y ESCUDERO, F. de A. Los templos en las monedas antiguas de Hispania (L.V.)
ETIENNE, R. et RACHET, M. Le tresor de Garonne. Essai sur la circulation monetaire en Aquitanie a la tin du regne d'Antonin Ie Pieux (L. Villaronga)
301
GIARD, I-B. Le monnayage de l'atelier de Lyon. Des origines au regne de Caligula. (L. Villaronga) 304
306
GILLILAND, H. Ebusus: an old mystery revival (L. V.)
GURT ESPARRAGUERA, I. M,» Cambios en el predominio de los distintos valores monetarios en la circulacion monetaria en la Hispania AltoImperial (L. V.) 306
MANERA ROCA, E. Circulacion monetaria en Mallorca. (L. V.)
MARTIN-BuENO, M. Circulacion monetaria en la Region Leonesa: problemas numismdticos en el NW. (L.V.)
MOLINA FAJARDO, F. Y LOPEZ CASTRO, I. L. Numismdtica antigua de AImuiiecar. (L. V.)
NOE SIDNEY, P. The coinage at Metapontum. (L. V.)
RIPOLL, E., NUIX, I. M.a, VILLARONGA, L. Les contramarques «Dati» «DD» de les rnonedes d'Emporion (A. N.)
RIPOLLES, P. P., VILLARONGA, L. La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de l'Espagne (A. N.)
306
306
307
307
307
307
SERAFIN PETRILLO, P. Oro ed argenta in alcuni emisioni dei Barcidi �.VJ. 3m
UTRILLA, P., REDONDO, G. Monedas de bronce de epoca constantiniana en la Cueva de Abanut: (Navarra) (L. V.)
VEGA DE LA TORRE, I. R. Datos numismdticos del yacimiento de Hoyos de Tozo (L. V.)
VIDAL BARDAN, I. M," Aproximacion a la circulacion rnonetaria de Baelo Claudia (Bolonia, Cadiz) (L. V.)
VIDAL BARDAN, I. M," La circulacion monetaria de Villaricos segun los [ondos del Museo Arqueologico Nacional (L. V.)
VILLARONGA, L. Diez anos de novedades en la numismdtica hispanocartaginesa 1973-1983 (A. N.)
VILLARONGA, L. Las primeras emisiones de monedas de bronce en Hispania (L. V.)
VILLARONGA, L. La moneda de TVRRI.REGINA (A. N.)
308
308
308
308
308
308
309
WAGGONER, N. M. Early Greek coins from the Collection ah JonAthan Rosen (L. Villaronga)
ZUDAIRE, E. Monetario del Colegio de Lecauz (L. V.)
Medieval
I TROBADA D'EsTUDIS NUMISMATICS. Gaceta Numismdtica 72. (A. M. B.).
AGUIRRE, F. J. - MOLES, C. - ABON, M. P. Catdlogo de los archivos municipales turolenses (II). (M. Crusafont)
ALFARO ASINS, C. Tesorillo de blancas de Enrique III. (A. M. Balaguer).
BALAGUER, A. M. La circulacio monetaria al PIa de Barcelona a l'epoca medieval. (M. Crusafont)
BALAGUER, A. M. - CRUSAFONT I SABATER, M. Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals (orrius). (L. V.)
BASTIER, J. La vente dans les Asturias du X au XII siecle: droit et economie. (L. V.)
CRUSAFONT I SABATER, M. (Un numerario visigodo de cobre? (A. M. B.).
DAY, John. The Question of Monetary Contraction in late Medieval Europe. (M. Crusafont)
FEUOO CASADO, F. - FEUOO CASADO, A. M. Ceca de Ciudad-Rodrigo y resella en la Casa de Moneda de Trujillo. (A. M. Balaguer)
GOMES MARQUES, Mario, editor. Problems of medieval coinage in Iberian Area. (M. Crusafont)
MATEU Y LLOPIS, F. Un comentario al texto Coneixences de les Monedes de los Memoriales de Pere Miquel Carbonell. (M. Crusafont)
METCALF, D. M. Notes on some hoards and stray finds from the time of the Crusaders. (L. V.)
MILIAN BOIX, Manuel i collaboradors, EI Papa Luna y su evocacion en el arte castellonense. (M. Crusafont)
PALACIOS RAFOSO, A., ARANDA LINARES, C. Un tesorillo de dirhemes almohades en Algodonales. (L. V.)
RUEDA SABATER, M. Los [lorines del Museo Arqueologico Nacional de Madrid. (M. Crusafont)
SAENZ-DfEZ, J. I. Acuhaciones de los aliados magrebies del Calijato de Cordoba. (A. M. B.)
SPAHR, Rodolfo. Le monete siciliane dagli aragonesi ai borboni. (M. Crusafont)
VITAL, N. F. Monetario pre-cristae corrente nos seculos XI e XII. (A. M. B.)
ESCORTELL PONSODA, M. Lote de monedas (Onzas) espaiiolas y americanas, siglos XVIII y XIX halladas en are (Luarca). (A. M. B.)
HOWARD, T. C. Stamp money 1936-1939 issues of the Spanish Civil war. (L.V.)
VILARET I MONFORT, J. Les monedes de cooperativa de S. Feliu de Guixols. (M. Crusafont)
309
309
309
310
311
312
312
313
313
313
314
314
315
315
315
315
315
316
317
317
317
318
318
IeRE, Maurice. La medaille des volontaires catalans de l'armee francaise 1914-1918. (M. Crusafont)
Tous DE CIRERA, Pilar. Medalles (M. Crusafont)
318
318
Obrim, avui, el volum 14 d'ACTA NUMISMATICA. Apareix, aquesta revista dinvestigacio, per primera vegada l'any 1971 com a instrument difusor de la seccio de Numisrnatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona.
Han estat uns anys de vocaci6 cientifica. mantinguda en tot moment; que ha vist la convocatoria dels simposis de Numisrnatica i una constant i efectiva feina de recerca en el camp de les ciencies de la moneda, amb els seus resultats publicats a l'ACTA.
Des del 1980, la Societat Catalana de Nurnismatica s'incorpora a I'Institut d'Estudis Catalans, com una de les seves filials de la Secci6 Historico-Arqueologica, i l'Institut assumeix l'edici6 del seu instrument cientific.
Ha estat un carni, ben curt per cert en el temps, que avui veiem perfectament definit cap a la realitat d'un centre d'investigaci6 plenament cientific, personal i independent de tota altra mena de societats i d'interessos en els que es mou, desgraciadament encara moltes vegades, l'aparici6 d'un element tan desitjat pel coleccionisme ric, com es la moneda.
Cree que cal celebrar la tenacitat i la Iorca de la feina feta des de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, a traves de les seves ACTES que segueixen una vella, noble i molt important feina d'estudis numismatics feta a Catalunya des dels temps del bisbe de Tarragona Antoni Agustin, 0 mes recentment de Joaquim Botet i Sis6 -al que varern recordar cientificarnent I'any passat- un dels grans pioners, no nornes per Catalunya, de la ciencia de la moneda. Quan encara les nostres catedres universitaries no tenen prou espai docent 0 de recerca per a la Nurnismatica: quan encara no tenim una instaHaci6 correcta, moderna i cientifica del Monetari dels Museus de Barcelona que, amb el nom de Botet i Siso, aplega una extensa, variada i rica coHecci6 de moneda, tenim un grup dinvestigadors dintre la Societat a la que dona aixopluc l'Institut d'Estudis Catalans, fentviure un tipus de recerca, donant continuitat a una exceHent tradicio, i aglutinant-hi investigadors de procedencies diferents, amb un nucli cada vegada mes dens d'universitaris, en contacte arnb tots els estaments interessats en aquest tipus de recerca, i -el que creiem mes important de tot- amb un nive!! cientific total.
Avui ACTA NUMISMATICA recull de manera rica, diversa i seriosa tot el ventall ampli i historicament generos que pot donar a la nostra ciencia, l'estudi de la moneda en el seu horitzo social, politic i economic. Que per molts anys!
Societat Catalana d'Estudis Numismatics
Redactar la memona de les nostres actrvitats academiques i socials esdeve una tasca tan mes agradable quant rnes nombroses i plenes de contingut hagin estat aquestes y no hi ha dubte que el balanc daquest any 1983 es ben satisfactori.
Cal recordar, tarnbe que la Societat Catalana d'Estudis Numismatics ha volgut dedicar un bon nombre de les activitats d'enguany a homenatjar la figura de Joaquim Botet i Siso, en el 75 aniversari de l'aparicio de la seva obra Les Monedes Catalanes.
EI mes de marc, coincidint amb la VI Semana Nacional de Numismatica, la nostra Societat collabora amb l'Asociaci6n Numismdtica Espanola en l'organitzacio de la «ITrobada d'Estudis Numismatics». EI tema a desenvolupar fou el flori de la Corona Catalano-Aragonesa. La seva direcci6 fou a carrec del Sr. Miquel Crusafont i s'ocupa de la coordinaci6 Anna M. Balaguer. La intencio de la convocatoria era de fer una amplia crida a tots els que poguessin fer noyes aportacions tant en la part documental com en el buiclat de fons museistics 0 de coHeccions, de ca ra a l'elaboraci6 en el futur d'un corpus del flori.
Els avencos en el coneixement d'aquest valor mone tar i han estat importants despres de l'obra de J. Botet, merces a l s rrcballs de F. Mateu, F. X. Calico i sobretot darrerament de M. CrusaFont. La consciencia, pe ro, que resta encara un lIarg cami en les invesrigacions sabre aquest punt feu ben aconselIable d'elegir aquest tema.
El nombre d'aportacions presentacles Iou de 15 de les quais han estat publicades a Gaceta Numismatica, 72.
ANNA M. BALAGUER
La «I Trobada d'Estudis Numismatics» compta tambe amb una seccio de tema lliure i les seves aportacions es publicaren igualment a Gaceta Numismatica.
Aquesta I Trobada fou dedicada a la memoria de F. X. Calic6.
Les sessions celebrades enguany foren les segiients:
EI dia 8 d'abril el Dr. Leandre Villaronga dedica una sessi6 a comentar el treball de S. Scheers «La dracrne BN 4549·4556, trouvee a Carqueraine: queI ques reflexions sur la datation des dracmes du tresor de Bridiers».
EI mes de juny, dia 7, J. Pellicer diserta sobre el tresoret de moneda arab de Lora del Rio, segons I'estudi que ri'ha fet recentment.
De la resta de sessions cientifiques, donat el seu caracter especial, en tractarem en apartats diferents. Es tracta de les sessions d'octubre, novernbre i desembre.
HOMENATGE A JOAQUIM BOTET I 5150 EN EL 75 ANIVERSARI DE L'APARICIO DE "LES MONEDES CATALANES»
Per celebrar convenientment aquesta important eferneride la S.C.E.N. acorda, en la seva assemblea de l'any 1982, dedicar-li diferents activitats, pero la que posa especial emfasi en aquest sentit fou la c!edicada especialment a la figura de l'iHustre autor gironi.
Ben conscients que la importancia de l'obra de J. Botet no rau pas exclusivament en la numismatica, ja que l'autor conrea tarnbe l'arqueologia, la historia, l'epigrafia, la geografia, etc., la Societat Catalana d'Estudis Numismatics volgue convidar especialistes d'aquests camps, membres d'altres so" cietats de l'Institut d'Estudis Catalans, per a parlar de l'obra de J. Botet, en cada cas coneret.
Aixi el dia 18 d'octubre es celebra en el Salo d'Actes de l'Institut d'Estudis Catalans aquesta emotiva trobada.
El Dr. Joan Bastardes, en representaci6 del president de l'Institut d'Estudis Catalans, obri l'acte.
Per la Secci6 Historico-Arqueologica el Dr. P. de Palol disserta sobre J. Botet i Sis6 l'arqueoleg, tot considerant la seva important obra, encara vigent en molts aspectes, sobre l'antiga Emporion.
EI Professor J. F. Cabestany, president dels Amics de l'Art Romanic, tracta de l'obra de Botet com a historiador, tot remarcant la seva solida preparaci6 en el cbneixement del Ilati i de la paleografia i recordant la importancia de l'edici6 de les regestes del Cartoral de Carlesmany de la Seu de Girona.
El Dr. L. Casasses i Sim6 parla per la Societat Catalana de Geografia i versa sobre l'obra geografica de J. Botet, el volum de la provincia de Girona dins l'obra monumental dirigida per Carre res Candi.
Els Drs. M. Mayer i I. Roda, de la Societat Catalana d'Estudis Classics, tractaren del recull epigrafic fet per l'autor en bona part encara inedit.
Finalment, M. Crusafont, de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, ressenya l'obra numismatica de J. Botet que representa un avanc geganti en aquesta materia.
Clausura l'acte el Dr. Leandre Villaronga com a president de la nostra Societat.
EXPOSICIO NUMISMATICA EN HOMENATGE A I. BOTET I SISa
La Societat Catalana d'Estudis Numismatics collabora enguany amb el Cercle Filatelic i Numismatic en I'exposicio que el dia de sant Jordi es presenta a les sales del Palau de la Generalitat de Catalunya.
L'exposicio numismatica dedicada a la memoria de J. Botet i Siso presentava els segiients aspectes de la moneda catalana:
- Exposicic de llibres, medalles, manuscrits autografs, cartes, etc., de l'autor de Les Monedes Catalanes.
L'expansio mediterrania mostrant les diferents encunyacions de Is paisos de la Corona Catalano-Aragonesa i situant-Ies damunt d'una reproduccio d'un mapa medieval.
- EI pirral sicilia amb representacio de monedes de tots els reis que l'encunyaren durant dues centuries.
- La darrera vitrina recollia les diferents versions de l'escut de la Generalitat de Catalunya a traves dels bitllets de la guerra 1936-1939.
Inaugura la mostra el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol, en presencia d'altres autoritats, com el president del Parlament, Honorable Sr. Heribert Barrera iel conseller de cultura, Honorable Sr. M. Cahner. Tots ells mostraren gran interes per aquest important document de la nostra historia que es la moneda.
Per part de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics els encarregats de la realitzacio de I'exposicio foren els Srs. M. Crusafont, A. Turro iA. M. Balaguer.
LLI(:ONS DE NUMISMATlCA A CARREC DELS PROFESSORS
P. GRIERSON I M. CRAWFORD
Poques vegades es dona una coincidencia de circurnstancies favorables per a poder fer realitat la presencia entre nosaltres de dues figures capdavan teres de la Numismatica Antiga i de la Nurnismatica Medieval, com son els Profesors M. Crawford i P. Grierson, per a impartir un cicle de llicons.
La Societat Catalana d'Estudis Numismatics ha organitzat aquestes Ilicons conjuntament arnb els Departaments d'Historia Antiga i Medieval de la Universitat Autonorna de Barcelona, comptant amb el suport economic de la CIRIT i de l'ICE.
EI Professor Philip Grierson, de les Universitats de Cambridge i de Brusselles, pronuncia les segiients conterencies: entre els dies 8 al 10 de novembre.
8 Novembre: «La France et I'Espagne: la creation de leurs monnayages "nationaux au Vlerne siecle». Institut d'Estudis Catalans ales 7 del vespre.
9 Novembre: «Le role de l'argent monnaye dans l'economie de l'Empire Carolingien». Facultat de Lletres, aula 15, Universitat Autonorna de Bellaterra ales 12 del migdia.
10 Novembre: «L'or en l'Europe Occidentale pendant les siecles du denier d'argent, VllIeme-XlHerne siecles». Institut d'Estudis Catalans ales 7 del vespre.
EI Dr. M. Crawford, del Chirst's College de Cambridge, ens- visita els dies 12-14 de desembre i les seves llicons foren les segiients:
12 Desembre: «La Monnaie grecque et la "polis"». Institut d'Estudis Catalans ales 7 del vespre.
13 Desembre: «Circolazione monetaria e economia monetaria sull'Impero Romano». Universitat Autonoma de Bellaterra, ales 12.
14 Desembre: «Problernes de thesaurisation monetaire pendant l'Antiquite», Institut d'Estudis Catalans ales 7 del vespre.
EI gener de 1983 aparegue Acta Numismatica 11 amb gran retard a causa de l'editor. A primers de desembre del mateix any sorti Acta Numismatica 12, encomanada ara a un nou impressor, que ha recuperat part del temps perdut, i prescindint de l'editor CPMYS. Aixo ha estat possible gracies als ajuts que ha assolit recaptar l'equip de redacci6.
En el volum 13 d'Acta Numismatica, la secci6 «Troballes Monetaries Catalanes. s'ha ampliat per a donar pas a «Troballes Monetaries», secci6 oberta a tot tipus de descoberta monetaria, tal com era previst de fer des de la creaci6 d'aquest apartat. Com sexposa en la introducci6 d'Acta Numismatica 13, quan s'inicia la publicacio sistematica de les troballes, sernbl a aconsellable de limitar aquesta experiencia a un sector concret. Escollirem la moneda catalana, pero amb mires a una total ampliaci6 un cop feta una experiencia inicial. Per altra banda la preparaci6 de la II Trobada d'Estudis Numismatics, en collaboracio arnb l'Asociaci6n Numismdtica Espanola, sobre el tema de les troballes ens ha fet veureencara rnes aquesta necessitat.
JUNTA GENERAL DE 1983
EI dia 21 de febrer es celebra junta general anual. Enguany es renovaven els carrecs de vice-president, tresorer i vocal. Es presenten dues candidatures tot resultant elegida la integrada pels Srs. J. Pellicer, A. Turro i S. Datzira. Es cementa llargament qeu tots els carrecs de la junta de govern havien de tenir una funci6 activa i es parla que el vocal s'ocuparia de la gestio de la biblioteca en tots els seus aspectes, en especial dels intercanvis d'Acta Numismatica amb altres revistes. Per altra banda, homacorda que el tresorer s'ocuparia dela mecanica del cobrament de quotes, i de l'adrninistracio dels fons destinats a despeses generals. EI comptador, en canvi, s'encarregara d'administrar els fons destinats a publicacions, en connexio amb la seva actual tasca d'irnpulsar-Ies.
Foren admesos com a nous membres elsSrs. Dr. Mario Gomes Marques, de Portugal, Sr. I. Calvo i el Sr. L. Lalana. EI primer d'ells es una eminent figura de la numismatica medieval portuguesa ielsdos darrers son prau coneguts per les seves coHaboracions a Acta Numismatica.
El Dr. Ienkins, director ernerit del departament de monedesdel Museu Britanic, fou elegit membre d'honor per unanimitat.
Hem de lamentar la desaparicio de tres membres de la nostra Societat, tots ells prou adrnirats pels seus mereixements.
El Sr. F. X. Calico ens deixa tot just iniciat l'any. EI mes de febrer perderem al Dr. 1. Puig i Ferrate, que malgrat esser un dels nostres membres mes joves ha deixat una quantitat molt important de feina feta en el terreny de la Historia Medieval i de la Numismatica, Ens deixa tambe el Sr. I. Colomer, colleccionista i estudios, ben conegut per la seva llarga tasca a l'Asociacion Numismdtica Espanola.
Constituida la nova junta, s'han reorganitzat arnb eficacia les tasques de biblioteca i de tresoreria. Aquestes dues funcions han recaigutrespectivament en els Srs. S. Datzira i A. Turro.
El bibliotecari, Sr. Datzira ha dut a terme el fitxatge de tots els volums de la biblioteca i s'ha ocupat d'emprendre els intercanvis d'Acta Numismatica amb altres revistes com Museum Notes, Numus, Revue Numismatique (Francesa), Numismatic Chronicle, Gaceta Numismatica, etc
El tresorer, per la seva banda, s'ha ocupat de la regularitzacio del cobrament de quotes que la tardana aparicio d'Acta Numismatica 11 havia endarrerit d'una forma no usual.
L. VILLARONGA
En iniciar l'estudi de les dracmes iberiques, les quaIs toren estudiades per Amoros I i per Guadan.l hem decidit fer primer l'estudi d'algun grup irnportant, com. es el format per les dracmes amb la llegenda n.v 5 de Guadan i altres que incloem per llurs enllacosd'encunys amb aquelles. Es possible que en aquest primer tempteig no hi siguin totes incloses, pen) ens servira de punt de partida per un altre estudi mes pregon de totes les dracmes iberiques. Eis materials per nosaltres estudiats, son els segiients:
Monedes publicades per Guadan, provinents de Puig Castellar 24
Moneda publicada per. Guadandel I.V.D.I. 1
Afegim provinents de Puig Castellar 28
Afegim provinents de la troballa d'Oropesa 9
Possible de la troballa de La Plana d'Utiel 1
Total son 63 dracmes.
Anomenem dracmes iberiques del tipus de Puig Castellar al grup homogeni mes abundant entre les dracmes trobades en aquell lloc. Una bona part d'elles foren classificades per Guadan, dintre del grup de dracmes amb la llegenda iberica, amb el n,v 5, del grup XII-IV-VI. En el nostre estudi hem afegit altres dracmes pels seus enllacos d'encunys: son les del grup de Guadan IX-VI-I. Amb totes elIes, 63 dracmes, formen aquest grup, el qual es l'objecte d'aquest estudi.
1. J. AMOR6s, Algunas cuestiones complementarias de la numisrnatica emporitana, Anales de la Universidad de Barcelona, 1941-42, pp. 67-118.
2. A. M. DE GUARDAN, Las monedas de plata de Ern porion y Rhode, Barcelona, 1968-1970.
3. P. P. RIPOLLES, El tesoro de La Plana de Utiel (Valencia), Acta Numismatica, 10, 1980, pp. 13-28. No pogue estudiar les dracrnes emporitanes i iberiques d'aquest tresor, essent possible que la que ca talogucm provingui del dit tresor.
L. VILLARONGA
Aquestes dracmes s6n imitacions de les dracmes emporitanes amb el cap del pegas transformat, al qual anomenem pegas emporita, i creiem introdurt l'any 218 a.c. amb l'utilitzaci6 de la seca pels romans.'
A l'anvers el cap d'Arethusa del model voltada per tres dofins tracats de forma lineal interpretada en diferents qualitats. En un dels encunys falten els dos dofins del davant. Al revers, el pegas amb el cap transformat i dessota la lIegenda, imitaci6 en progressiva deformaci6 de la grega EMPORITON, arribant en algun dels encunys a sernblar una lIegenda iberica.
A l'esquerra donem les ref'erencies als encunys d'anvers i a la dreta els de revers. En primer lIoc a l'esquerra la referencia a l'encuny de Guadan, seguit de la nostra. Al centreentre parentesis el nurnero que Guadan d6na a la moneda en la seva obra. A la dreta, la nostra referencia a l'encuny de revers, seguida de la de Guadan. Despres el numero del nostre cataleg, seguit del pes, de la posici6 d'encunys, i quan no pertany a la trobalIa de Puig CastelIar en donem la procedencia.
-1- 1-4.85, 6 ] 2- 413 2-4.45,4 (557) 412 3 -4.70, 12 3- 411 4-4.60,6 8 5-
344-2 (558) - 2- 413 6-4.105, 12 342- (555) j 3- 411 7 - 4.65, 6 8-4.60,6 314 (492) 372 9 - 4.43, 6 (493) 10(556) - 4 11- 4.65 7 10- 417 12 - 4.635, 12, Oropesa 55
345 - 3 [ (559) ] 6- 414 13-4.71,12 14-4.795, 11, Oropesa 43 341-4 5- 410 15 - 4.48, 11 (553 ) 16 -4.40, 7 17 -4.52, 2, FNMT, Oropesa (554) 18 - 4.745, 3 (561) 19-4.55,5 20-4.70, 2 21-4.52,2 6- 414 22 - 4.48, 7 7 23-4.60, 11 -.=J 8 24 - 4.90, 12 25 -4.72, 8
4 L. VJLLARONGA, Necessitas financeres a la Catalunya iberica, del segle II-! a.C., II Reunio d'Econornia Antiga de la Peninsula Iberica, Barcelona, 1982, en prernsa.
476-6
_j
(562) - 9 - 416 - 10- 417 - 14- 579 (409) (552) ] 15 - (582)
5- -11 (801) ] 12- 13 (805) 14(800) (799) (811 ) (802) (810) (806) 580 579 (409) ]15 - (582) (809)
477-7 - (803) - 14- 579 (409)
479 - 8 E (807) j 15 - (582)
346-9 (564) �IO417 (563) �14579 (808) -15- 582
26-4.70,4
27 -4.75, 10
28-
29 - 4.315, 3
30-4.45,5
31 - 3.74 tros, 12, Oropesa 107
32 - 4.68, 12
33 -4.63, 6
34 - 4.525, 6, Oropesa 80
35-4.53,12
36-4.61,2
37 - 4.60, IVDJ
38-4.43,12
39- 4.60, 7
40 - 4.60, 1
41- 4.48, 12
42 -4.62, 9
43 - 4.56, 2
44 - 4.49, 12
45 - 4.65, 5
46-4.66,6
47 - 4.50, 12, FNMT, Oropesa
48-3.80 tros, 9, Plana d'Utiel (?)
49-4.45,2
50 - 4.385, 12
51 - 4.47, 7
52-4.65, 8
53 - 4.48, 5
54 -4.75,3
55-4.67,2
56 - 4.75, 10, Oropesa 111
57 - 4.60, 2, Oropesa 108
58-4.70,11
59-4.63, 8
60-4.72,7
61- 4.62, 8
62 - 4.50, 12
63 - 4.555, 12, Oropesa 54
Les monedes que estudiem estan compreses c1intre clels segiients grups de Guadan:
IX-II-V, n.> 492 i 493, son la mateixa moneda.
IX-VI-I, n.D 552 a 564, excloem la n.s 560 que no iHustra i no coneixem.
XII-IV-VI, n,v 799 a 811, excloem la n.s 804, per no pertanyer a aquest grup.
Coincidencies entre els encunys d'anvers de la nostra classificacio els de Guadan:
A.l Guadan A.343
A.2 = Guadan A.342 A.344 A.314
A.3 Guadan A.345
A.4 Guadan A.341
A.5, no figura entre els de Guadan
A.6 Guadan A.476
A.7 Guadan A.477
A.8 =-c Guadan A.479
A.9 Guadan A.346
Els encunys d'anvers de Guadan 341, 342 i 344 son el mateix. Coincidencies entre els encunys. de revers de la nostra classificacio els de Guadan:
R.l, no figura entre els de Guadan
R.2 = Guadan R.413 Guadan R.412
R.3 Guadan R.411 Guadan R.372
R.4, no figura entre els de Guadan
R.5 Guadan R.410
R.6 Guadan R.414
R.7, no figura entre els de Guadan
R.8, no figura entre els de Guadan
R.9 Guadan R.416
R.10 = Guadan R.417
R.ll, no figura entre els de Guadan
R.12 Guadan R.580
R.13, no figura entre els de Guadan
R.14 Guadan R. 579
R.15 Guadan R.409 Guadan R.582 Guadan R.415, no iHustrat, el desconeixem.
Els encunys de Revers de Guadan 372 i 411 son el mateix, el 412 i el 413 tarnbe son iguals, igualment els 409 i el 582.
La moneda de Guadan n.O 806 te el revers R.579 i no el R.580 com assenyala.
La moneda de Guadan n," 556 no te el revers R.411, sino un altre no numerat per Guadan, el nostre R.4.
Els dos grups de Guadan IX·VI-I i el XII-IV-VI queden units pels seus encunys. EI mateix revers als dos grups els R.409 = R.582; la moneda n.s 807 amb l'anvers A.479 i el revers RA09 R.582 del segon i del primer grup, respectivament; la moneda n,v 808 amb l'anvers A.346 del primer grup i el revers R.579 del segon.
Molt dificil ha resultat l'intent d'ordenacio de les monedes pels seus encunys, puix no hem arribat a assolir-lo de manera satisfactoria, El treball al taller segurament era dessordenat i l'us dels encunys es feia sense ordre ni concert.
Els aspectes que hem analitzat han estat el segiients:
1er. Per l'estil de l'anvers, i la presencia d'un sol dofi en un encuny.
20n. Per la llegenda, deformaci6 de la EMPORITON, partint de la mes correcta a la mes modificada.
3er. Per les fissures que presenten alguns encunys, i que es reflecteixen a les monedes de manera progressiva.
Per l'aspecte primer, deduim que I'encuny A.6, el qual presenta un cap mes petit hi manquen els dos dofins del davant, caldria que aries al final de l'ordenaci6. Pen'> no resulta aixi, car pel criteri de les fissures les monedes amb el A.6 queden cap el centre de l'ordenaci6.
Si ens fixem en l'aspecte segon, resulta que els reversos amb la llegenda mes modificada, els R.l4 i R.15, queden junts al final de I'ordenacio.
Dels tres aspectes esmentats per ordenar les monedes, es el tercer el mes efectiu i menys subjectiu, car les fissures obeeixen al treball i marquen una ordenaci6 evident. A continuaci6 ens hi referirem.
Les fissures en alguns dels encunys han perrnes una certa ordenaci6. Les analitzem a continuaci6.
Fissura a l'encuny RJ, la qual travessa l'ala. Ales nostres monedes aquest encuny es presenta sempre amb la fissura. Va combinat amb els encunys d'anvers A.1 i A.2. No s'obte cap ordenaci6.
Fissura a l'encuny R.5. S'inicia al costat de la pota de darrera del pegas, despres s'allarga i travessa les dues potes. Les monedes 15 a 19 presenten l'inici de la fissura i les 20 i 21 ja la mateixa evolucionada.
Fissura a l'encuny R.12, la qual travessa l'ala del pegas i es combina amb l'encuny d'anvers A.6 ales monedes 33 i 34. -
Fissura a l'encuny R.14. La fissura mes important es la de l'ala, pen'> a mes n'hi ha un altra per dessota de la pota de darrera del pegas, Aquest encuny en molt bon estat i fissura no visible es comb ina arnb el A.4 a la moneda 29. Les monedes 36 a 39 presenten la fissura sota les potes i no la de l'ala. A partir de la moneda 40 fins a la 48 trobem la fissura que travessa l'ala, la qual arriba quasi al cap del pegas i a la cua. Deduim que l'encuny d'anvers A.4 es anterior als altres i que Ii segueix el A.6, el qual es combina amb reversossense fissura iamb fissura, essent seguit pels A.7 i A.14, els quals es combinen amb el revers amb fissura ales monedes 51 i ales 59 a 62. En aquesta darrera moneda l'encuny de revers presenta una nova fissura a I'ala, la qual es creua amb l'anterior i per tant I'encuny A.9 es el darrer que es combina amb el R.l4.
Fissura a I'encuny R.l5. Travessa l'ala del pegas, en la combinaci6 amb l'encuny A.9, moneda n.v 63. Essent l'encuny d'anvers el A.9 el darrer.
Donem uri grafic i una taula amb els enllacos d'encunys. En el grafic unes linies uneixen els encunys d'anvers, a l'esquerra, i els de revers a la dreta. A continuacio, a la linia de cadascun dels anvers va el numero de monedes que coneixem combinades amb cadascun dels reversos amb els que queden units.
Anvers 1�=-------------------------� Revers Num, monedes 1-2-1-1
A la taula, a l'esquerra en la primera columna van els numeros dels encunys d'anvers, i a sobre en la primera linia els de revers. En els encreuaments el numero de monedes de cada cornbinacio. Amb una s distingim els encunys sense fissura d'aquells que la tenen marcats amb una f.
Pel que fa als encunys d'anvers, dels quaIs coneixem mes exemplars, el A.4i el A.6, pertanyen als dos grups diferents de Guadan, cornbinant-se el primer amb reversos dels dos grups de Guadan. Pel que fa a la resta facilment es veuen els enllacos entre les monedes i els dos grups de Guadan.
Per formar el grup de dracmes iberiques que estem estudiant comencarern amb les que Guadan publica arnb la lleganda n.v 5, que presenten la llegenda n (\11 T' H Despres pels enllacos d'encunys n'hern anat afegint d'altres, les quals presenten la llegenda EMPORITON clegenerada.
La llegenda 5 de Guadan ja fou conegucla per Zobel- que la dona en la
S. J. ZOBEL DE ZANGRONIZ, Estudio Hist6rico de la moneda antigua espanola, Memorial Numismatico Espaiiol, IV, V, 1878-89, p. 135, lam. IV-IS.
L. VILLARONGA
seva taula amb el n,v 8, per Pujol i Camps 6 que la publica amb petites diferencies en el seu repertori amb el n,v 31, i per Hubner 7 amb el n.v 36. Fou represa per Amoros 8 amb el n,v 17. Untermann 9 li dona la referencia A.17-S.
No tots els autors esmentats coincidiren en la transcripcio, la qual ofereix petites diferencies d'unes ales altres, pero es de tota evidencia que es tracta de la mateixa.
La interpretacio de la seva lectura ha estat diversa. Pio Beltran 10 proposa la lectura de OLOKIO, OLSKIO, BOLEKIO 0 BOLSKIO. Per Guadan, sols es pot llegir PORITO.
Perla nostra part no intentem cap lectura puix creiem que la llegenda d'aquestes dracmes es una copia de la grega EMPORITON, degenerant-se en successives copies i alhora suprimint alguns dels signes.
En l'estudi dels encunys de revers hem pogut determinar be les diverses llegendes que presenten. Quasi totes les tenim completes, exceptuant la R.l que cau fora de la moneda en I'unic exemplar que coneixem, i lesR.8 i R.l3, de les quaIs queden indeterminats el primer 0 primers signes.
A la taula de llegendes donem la nostra interpretacio, la qual comentem a continuacio:
R.2: ['7r'IITI
R.3: [Mnl'
R.4: [MnTI
R.S: n;Vi'wl
R.6: [MnWl\r
R.7: [MnJIMNTr
R.8: 1 MA'l"
R.9: [Mn1l1Tflnr
R.10: [Mn1ITrll�
R.ll: [MflITH
R.12: [�'n'IITr
R.13: (. ) n I f' 1'/ T r
R.14: nn.ll�H
R.1S: nM1i H
En els 13 primers encunys de revers, el primer signe esta convertit en una C, per manca del travesser central. La M es rnante en tots ells, i tambe en quasi tots el tercer, la PI. Dels altres signes els uns son suprimits, els altres abreujats en forma de pals, la 0 reduida a un punt, conservant-se els darrers en forma de TI, ON, prenent la darrera N alguns cops la forma de H.
Resumint: els reversos R.2 al R.l3 son corrupcions de EMPORITON i sols el R.14 i .15 sembla que prenguin una representacio concreta d'una llegenda, i son els que han estat presos com una llegenda iberica pels numismatics que hem citat, pero els enllacosd'encunys ens demostren que totes les llegendes han estat usa des simultaniament a la seca, i que per tant no diuen res de concret.
En aquesta llegenda, la dels reversos R.14 i R.lS, el primer signe es la PI grega, el tercer d'EMPORITON, han estat suprimits el primer i el segon
6. C. PUJOL I CAMPS, La epigrafia nurnismatica iberica, Bolet £11 de l a Real Academia de la His/aria, XVI, 1890, Barcelona, pp. 321-360.
7. E. HUBNER, Monument a Linguae l bericae, Berlin, 1893.
8. J. AMOR6s, Algunas cuestiones complemenrarias de la numisrnatica crnporitana, Anales de la Universidad de Barcelona, 1941-42, Barcelona, 1942, pp. 67-118.
9. J. UNTERMANN, Monument a Linguarurn Il isponicarunr, I, Wicsbadcn, 1975.
10. P. BELTRJ\N, Las monedas griegas arnpurit anas de Puig Castcllar. Ainuurias, VIIVIII, 1945-46, pp. 277-315.
signes, havent passat aquest darrer a oeupar un lloe despres del Pi, com veiem en el R.15 i en elR.14 on el segon i tercer units fan la M.
Els dos darrers signes son la transforrnacio de la TiN, que trobem en les llegendes dels altres eneunys, com el R.ll, R.12 i el R.13.
Creiem inutil busear una interpretacio a la leetura d'aquests signes puix son una imitacio degenerada.
METROLOGIA
Els parametres metrologies de les draemes del tipus de Puig Castellar son els seguents:
N 58 x 4.588 s 0.136 v=3%
interval de confianca 4.55/4.62
L'acceptacio de la normalitat esta en un punt limit. L'histograma amb sis intervals de 0.15 grs.
Per veure millor la distribucio deIs pesos de les monedes entorn de llur pes mitja tracarern un altre histograma, amb nou intervals de 0.10 grs.
Observem en aquest histograma tres intervals quasi amb el mateix nom'bre de monedes:
interval de 4.43 a 4.52, 16 monedes, 27.6 %
interval de 4.53 a 4.62, 14 rnonedes, 24.1 %
interval de 4.63 a 4.72, 17 monedes, 29.3 %
La qual cosa indica que la major part de les monedes estan compreses entre 4.43 i 4.72 grs., de manera uniforme i no en distribuci6 normal. Podem pensar que el pes teoric de l'emissio d'aquestes dracmes va disminuint partit del pes practic de les dracrnes emporitanes.
Metrologicament el conjunt es molt homogeni i pertany tot ell a una sola emissi6 i ales mateixes necessitats.
POSICIO D'ENCUNYS
En l'histograma segiient es veu graficament la distribuci6 de la posici6 dels encunys.
Malgrat una majoria de la posicio normal vertical hi ha una diversitat de posicions.
La repeticio dels encunys es la segiienta:
EI numero de monedes per encuny 11 resulta per l'anvers de 7 i de 4.2 pel revers, els quaIs son prou elevats i significatius, indicant que son coneguts tots els encunys.
L'estirnacio del volum de les emissions ho fern seguint el metodes de Carcassonne.P Lyon," Carter 14 i Mora Mas.IS
Per l'anvers tenim que el numero original d'encunys es de 9, aplicant els metodes de Carcassonne, Lyon, Carter i Mora Mas, 0 sigui que els coneixem tots. Quan varern afegir a la mostra les monedes procedents de la troballa d'Oropesa no varern trobar cap encuny nou.
Pel revers tenim 15 encunys pels metodes de Carcassonne, Lyon i Mora Mas, 0 sigui que els tenim tots. Pel metode de Carter resulten 16 encunys 0 sigui que ens en falta un.
Per estimacio comparativa veiem que el volum de les emissions d'aquest grup de dracmes iberiques va esser la meitat del que foren despres la dels denaris iberics de Kese, la qual cosa demostra que foren prau importants, i que amb elles es pogue sostenir un bon grup armat durant uns quants anys.
1l. F. J. MORA MAS, EIcoeficiente entre cl numero de ejernplares y el numero de curios: alcance de su contenido de informacion estadistica, I Simposi Numismatic de Barcelona, Vol. I, Barcelona, 1979, pp. 509·529.
12. C. CARCASSONE, Tables pour l'estimation par Ie methode du maximum de vraisemblence du nombre de coins du droit (au de revers) ayant servi a frapper une emission, lJ Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, pp. 115-128.
13. C. S.S. LYON, in H. R. Moso or. The Lincoln mint, 1970. D. M. METCALF, The Antalya hoard of miliaresia of Basil I, Numismatic Chronicle, 1977, p. 119.
14. G. F. CARTER, A graphical method for calculating the approximate total number of dies from die-link statistics of ancient coins, Scientific Studies in Numismatics, edited by A. Oddy, Britsh Museum, Occasional Papel, n> 18, London, 1980, pp. 17-29.
15. F. J. MORA M3:, Estimation du nornbre de coins selon les repetitions dans une trouvaille de monnaies, PACT,S, 1981, pp. 173-192.
L. VILLARONGA
Anterior a la troballa de Puig Castellar sols hem trobat en la nostra recerca la dracma que pertany a n.V.D.J., publicada per Guadan, el nostre numero 37. Quasi totes les monedes del nostre cataleg pertanyen a la troballa de Puig Castellar, la qual fou publicada parcialment per Pericot 16 i comentada per P. Beltran." Despres Guadah 18 dona rnes detaIls de la seva composicio, la qual reprenem mes avall afegint les noves dades que podem adjuntar.
Guadan diu que en la troballa aparegueren mes de 150 dracmes i uns 50 divisors. En el cataleg de la seva obra comptem 275 dracmes provinents de la troballa, a les quals nosalt res afegim 204 dracmes mes del nostre arxiu, arribant, doncs, a 479 dracmes. Estern segurs que encara manquen algunes i que la xifra de 500 dracmes deuria esser sobrepassada amb tota seguretat.
La cornposicio de la troballa de Puig Castellar es la segiient:
Tipus cap pegas normal, anterior al 218 a.C
Tipus cap pegas modificat, emissions antigues
Tipus Amoros II, Guadan IX-I
Tipus Amoros III, Guadan IX
Tipus Amoros III amb doff, Guadan X
Estil iberic, Ilegenda grega, Guadan IX-V
Llegendes d'irnitacio
Dracmes amb cap d'estil Puig Castellar
Dracmes amb cap d'estil Puig Castellar, amb dofi
Dracmes tipus Puig Castellar, aqui estudiades
Deles dracmes d'imitacio iberiques es el grup del tipus de Puig Castellar el mes nornbros. Pel que fa a les que hem definit com « Cap d'estil de Puig Castellar» son aquelles que presenten un estil que veiem molt iberic amb el cap allargat i unes arracades singulars, en forma d'ix amb una linia que les travessa, i que fins la troballa de Puig Castellar eren conegudes en un sol exemplar del Cabinet de Paris, n.s 683 de Guadan, les quais corresponen a la classificacio de Guadan IX-XII, n.v 621 a 631, iamb doff, Guadan X, n,v 682 a 698, i que presenten una Ilegenda grega EMPORITON molt correcta i ben tracada. Per ara ens limitem a assenyalar la seva perfeccio d'execucio malgrat el fort regust iberic,
El calcul de la presencia de les dracmes de Puig Castellar dona com a resultat que de les 63 conegudes, 52 pertanyen a aquesta troballa, representant el 82.5 %.
Pel que fa ales dracmes amb llegendes d'imitacio, tenim la de la llegenda 10 de Guadan, [M T,I'..Q I de les quaIs sobre les 11 conegudes 9 provenen de Puig Castellar, representant el 82 %.
16. L. PERICOT, Hallazgo de dracmas emporitanas en el poblado iberico de Puig Castellar, Ampurias, V, 1944, pp. 323-327.
17. P. BELTRAN, Las monedas griegas ampuritanas de Puig Castellar, Ampurias, VIIVIII, 1945-46, p. 277.
18. Guadan donala noticia de la troballa de Puig Castellar al volum I de la seva obra, citada a la nota 2, ales pagines 144-150.
Tenim, doncs, dos grups de dracmes iberiques amb una presencia molt elevada en aquesta trobalIa, ambdues amb el 82 %, la qual cosa amb les degudes reserves degut a l'escassetat de les mostres, ens fa pensar que el 1I0c on foren trobades no pot estar massa allunyat del 1I0c on foren encunyades.
"Nou monedesdel tipus de Puig Castellar foren trobades al tresor d'Oropesa (Castello). D'aquest tresor tenim material i n'estern preparant la publicacio, Aqui donem una breu noticia del contingut que coneixem:
Tipus cap pegas normal, anteriors al 218 a.C
Tipus cap pegas modificat, Guadan IX-I, Amoros II
Tipus Amoros III, Guadan IX
Tipus Amoros III amb doff, Guadan X
Estil iberic, llegenda grega, Guadan IX-V
Estil iberic, deformacions llegenda EMPORITON
Estil iberic, deformacions lIegenda EMPORITON, doff
Estil iberic, llegenda no visible
Estil iberic, llegenda no visible, doff
Estil iberic, llegenda iberica imprecisa
Estil iberic, llegenda no llegible
Llegendes ibriques llegibles, sense sfrnbol
Dracmes iberiques, grup «Ilop»
Dracmes iberiques, grup «estrella»
Dracmes iberiques, grup «torques»
Dracmes iberiques, grup «signe iberic»
Dracmes iberiques, grup «creixent»
Dracmes iberiques, grup «doff»
Dracmes amb cap d'estil Puig CastelIar, doff
Dracmes tipus Puig Castellar
La mostra que coneixem del tresor d'Oropesa te una composicio molt diferent de la de Puig Castellar. En aquest la presencia de les dracmes oficials emporitanes es del 68.9 %, en canvi a Oropesa es del 24 %. Aixo significa que a Oropesa trobem una mostra d'una circulaci6 mes evolucionada, possiblement de cronologia posterior, essent la presencia de les dracmes de Puig Castellar en aquest del 5.7 %, en front al 18.4 % de la troballa de Puig Castellar. Coneixem una altra moneda del tipus de Puig Castellar que creiem prove de la troballa de La Plana d'Utiel." D'aquesta troballa sabem que hi havia dracmes emporitanes i d'imitaci6 iberiques, les quals no pogueren esser estudiades. Potser que la que ara publiquem pertany a aquest tresor, i en donem la noticia amb les degudes reserves.
19. P.P. RIPOLLES, El tesoro de La Plana de Utiel (Castellon), Acta Numismatica, 10, 1980, pp, 13-28.
L. VILLARONGA
Les conclusions que treiem dels nostres treballs son les que a continuacio enumerem:
1er. Anteriors ales dracmes del tipus de Puig Castellar, aqui estudiades, son les dracmes d'estil iberic a l'anvers i la llegenda grega correcta (Guadan IX-XII), i les d'estil iberic i llegenda matussera (Guadan IX-V), quasi no conegudes abans de la troballa de Puig Castellar, les quaIs que den pendents d'estudi, essent segurament anteriors ales aqui estudiades,
20n_ La deforrnacio de la llegenda grega EMPORITON, alterant-se alguns signes i suprimint-se d'altres, sembla formar una llegenda iberica, com ho fou considerada per Guadan la n,v 5, pen) es tan sols el resultat d'una copia, 3er. Les successives deformacions i transformacions de la llegenda de les monedes de Puig Castellar les atribuim a la mateixa seca, degut als enllacos d'encunys que presenten.
4rt. El gran nombre de monedesdel tipus de Puig Castellar a la troballa d'aquest nom i la importancia de 13. seva presencia, ens fa pensar que el Hoc on foren encunyades pot estar proper al lloc de la troballa.
5nt.La situacio de la sec a de les dracmes del tipus de Puig Castellar a la Laietania i el fet d'esser aquest poble un dels primers pacificats a Catalunya ens fa pensar en una cronologia alta, de poe despres de l'inici del periode de 218-195 a.C.
6xt. Comparant el tresor de Puig Castellar al d'Oropesa, veiem aquell anterior cronologicament a aquest, puix a Oropesa trobem les deformacions i imitacions roes desenvolupades, arribant a trobar llegendes iberiques llegibles, que falten a Puig Castellar.
Donem a una grandaria X2 els tipus d'encunys d'anvers i de revers, amb la referencia al numero de l'encuny i a continuaci6 el numcro de la moneda a la qual pertany. A continuacio van iHustrades totes les monedes de cataleg amb el seu numero corresponent aproximadamente a la seva graridaria.
Els tipus del encunys d'anvers iHustrats, s6n:
A.1 moneda n," 3
A.2 moneda n." 7
AJ moneda n," 14
A.4 moneda n," 26
A.5 moneda n," 32
A.6 moneda n." 36
A.7 moneda n," 51
A.S moneda n." 52
A.9 moneda n." 56
.1-3
-32
.4- 26 A.7-51
A.9-56
R.3-7
R.11-32 R .14-36
Els tipus dels encunys de revers illustrats, son:
R.1 moneda n," 1
R.2 moneda n." 3
R.3 moneda 11.° 7, amb fissura
R.4 moneda n." 11
R.5 moneda n." 17 amb inici de fissura, a la 20 fissura evolucionada
R.6 moneda n," 14
R.7 moneda n." 23
R.8 moneda n." 26
R.9 rnoneda n." 27
R.10 moneda n." 56
R.11 moneda n." 32
R.12 moneda n." 34, amb fissura
R.13 moneda n." 35
R.14 moneda n." 36 fissura sota les potes, a la n.' 44 fissura a mes a l'ala, i a la n." 62 cloble fissura a I'ala
R.15 moncda n." 49, amb fissura a la n." 63
LESLAW MORAWIECKI
Todos los trabajos sobre monedas celticashalladas en territorio poiaco estan dedicadas a las monedas de oro. Polonia estabaal margen de la zona de amonedaci6ncalta de oro, y la mayoria de estas monedas halladas en ella provienen de Moravia y Bohemia, habitadas por las tribus de los boyos que acufiaban las estateras de oro, sus terceras, octavas y vigesimas partes. Tambien se acufiaran las imitaciones de las monedas de los boyos de oro. Este pueblo ocupaba la Polonia actual, en Silesia los alrededores de Wroclaw y en Malopolska, Tyniec cerca de Cracovia. De la totalidad de 26 hallazgos, 15 contienen s610 monedas de oro, 8 monedas de plata y uno monedas de oro y plata.
Conocemos estos hechos gracias al trabajo de Z. Wozniak 1 que se rnaritiene vigente. S610 algunos datos exigen un nuevo examen, se trata de la informaci6n de las monedas celtibericas que aparentemente aparecen en territorio polaco. Se trata de un fen6meno singular, puesto que las monedas celtibericas de Hispania estan completamente apartadas de la amonedaci6n celta, difiriendo por su metrologia, tipologia y su desarrollo, que limitaba su circulaci6n a Hispania y al sur de Francia, hasta el Rodano.t
Por 10 cual la relacion de las monedas hispanicas y los territorios de Polonia y Europa Oriental parece muy problernatica.
Me gustaria mostrar mi agradeeimiento al Ministerio Polaeo de Cultura y Arte, Departamento de Colaboracion con los Extranjeros, en Warszawa y al Ministerio de Asuntos Exteriores en Madrid, por su apoyo, gracias al eual me ha sido posible trabajar en Espana y eseribir este articulo. En especial quisiera expresar mi gratitud al Dr. L. Villaronga que amablemente 10 ha incluido en su «Acta Numismatica».
1. Z. WOZNIAK, «Monety eeltyckie z ziem polskich», Wiadomosei Numizmatyczne 1967, pp. 201-231.
2. Mirar el mapa de los hallazgos espafioles en D. NASH, «Settlement and Coinage in Central Gaul», c. 200-50 B.C. (BAR 39), Oxford 1978.
LESLAW MORAWIECKI
No obstante, algunos numismaticos no vacilan en afirmar la existencia de relaciones, basandose en los hallazgos y las influencias iconograficas. Pero, ise puede aceptar la existencia de unas relaciones entre Espana y la Europa central en los siglos III-II a.C.? El analisis detallado de todo el material que poseemos deberia contestar a esta pregunta.
Por los hallazgos no se ha detectado la existencia de ninguna moneda celtiberica en el territorio actual de la Moldavia sovietica, de Rumania, Eslovaquia y Moravia.
Sin embargo en Checoeslovaquia se descubrio en circunstancias desconocidas, en Zaloz antes del afio 1891,3 una moneda de broncecalificada por Fiala como de «bronce celtiberico». El analisis actual del contenido del tesoro por P. Radomski Ie ha permitido afirmar que se trataba de un bronce del rey numida Micipsa, a pesar que este hallazgo es muy sospechoso. Esta suposicion es aceptable pues en dicho oppidum ceIta aparecieron a mas de monedas celtas unas monedas de los reyes nurnidas, Massynisa y Micipsa. Otro hallazgo analogo fue el de la moneda de oro cartaginesa del siglo III a.c. en Turobin 4 cerca de Zamosc, Polonia.
No obstante las ultimas investigaciones de J. Kolendo 5 han demostrado que la aparicion de estas monedas no es testimonio de contactos directos entre la Europa Central y Cartago 0 Mauritania. En este caso el mediador era la zona de la costa norte de Dalmacia, en la cual existia un sistema monetario basado en la moneda de oro.
Los numerosos tesoros con monedas de bronce, por ejernplo, Mazin, Vrankamen, Kula, testimonian al lado de los aes rude y aes grave rornanos, la presencia de monedas cartaginesas, mauritanas y ptolomeas. Solo secundariamente se extienden estas monedas de la costa de Dalmacia a los territorios de la Europa Central.
En Polonia, entre dos hallazgos de monedas celtas de oro hasta ahora conocidos, uno de ellos, el de Cracovia-Grzegorzki 6 es enteramente dudoso, ni siquiera se sabe si en realidad se trataba de moneda celta por 10 cual no se puede tomar en cuenta, especialmente en 10 referente a las monedas celtibericas. El segundo hallazgo fue descubierto en el territorio de la ciudad de Plock 7 describiendose como de una moneda celtiberica de bronce hispanica, acufiada en 80-50 a.C. (?), presentaba una cabeza de hombre en el anverso y un elefante en el reverso. Un analisis mas detallado ha permitido a Morawiecki 8 afirmar se trata de una moneda etrusca del tipo: negrc/elefante. acufiada en Arrecium en los afios 208/207 a.c. Probablemente tarnbien llego a Polonia a traves de la costa de Dalmacia junto con las monedas cartagine-
3. P. RADOMERSKY, «Nalezy keltskych mind v Cechach, na Morave a ve Slezsku» (en), Ntilezy minci v Cechach, na Morave a ve Slezsku, I, Praha 1955.
4. S. KUBIAK, «Zrialeziska monet greckich z obszaru Polski», Wiadomosci Numizrnatvczne 1978, p. 203, num. 38.
5. J. KOLENDO, «Moneta punicka znaleziona W Turobinie woj.zamojskie i problem cyrkulacji braz6w kartaginskich na terenie Europy» (en) VII Sesja Numismaticzna w Nowej Soli.Moneta miedziana w POlsce, Zielona G6ra 1983, pp. 15-21.
6. WOZNIAK, op. cit., mirar Krakow-Grzeg6rzki.
7. A. KRZYZANOWSKA (en) Wiadomosci Numizmatvczne 1965, p. 230; WOZNIAK, op. cit., p. 226, num. 17.
8. L. MORAWIECKI, «Brazowe monety celtyckie W Polsce» (en) VII Sesia Numizmatyczna p. 27.
sas y mauritanas y tambien con unos bronces antiguos rornanos, aunque no se puede excluir la posibilidad de que fueratrasladada a la Europa Central por el grupo de los boyos, que habitaba en la Italia septentrional y apoy6 a Anibal, y que despues de su derrota hacia el afio 190 a.C. se traslado al pais de sus semejantes boyos que habitaban en Moravia y Bohemia," En to do caso es segura que el hallazgo de Plock no tiene que ver nada con las monedas de los celtiberos.
Otro caracter distinto presenta el tesoro de Turaszowka, cerca de Krosno, Polonia, no descrito hasta ahora. En el aparecieron tres monedas celtibericas de bronce de Gades, Carmo y Castele. Entre otras monedas no identificadas aparecieron tambien en este tesoro las siguientes monedas: 5 follis de fin del siglo III y principio del IV; 2 falus marroquies de los afios 1888 y 1889; 2 monedas espafiolas de Felipe IV, 1621-1655; una moneda austriaca moderna y 3 monedas escandinavas.
El tesoro de Turaszowska, descubierto en los afios treinta, fue ofrecido al Museo de Krosno, y alli mezclado durante la guerra con otras monedas, siendo actualmente imposible garantizar su contenido original. Algunos investigadores creen que s610 contenia monedas romanas, no existiendo pruebas de que las tres monedas celtibericas atribuidas al tesoro de Turaszowka 10 seanen realidad.
Por las circunstancias del descubrimiento resulta tarnbien dudoso el hallazgo de una moneda de bronce de Kese. La hallo Z. Czolowski en el afio 1933 en los alrededores de Lwow, pero no dio la noticia del descubrimiento. S610 se dio a conocer despues de la guerra.
El analisis de estos hallazgos de monedas celtibericas en la Europa Central muestra la poca coherencia de los mismos, no siendo posible con ellos construir teorias sobre los influjos y contactos con la Peninsula Iberica.
Por otra parte las influencias iconograficas parecen permitir las relaciones de esta clase. Esto concierne unicamente a las figuras de la tetradracmas de plata, llamadas generalmente «biatec», acufiadas por la tribu de los boyos en el lugar de la Bratislava actual 0 ensus alrededores." Su origen se cree fue en la primera mitad del siglo I a.C., mas concretamente entre el 70 y el 58 a.C." S610 Kubitschek 12 y ultimamente D. Allen 13 sugieren una cronologia baja de los «biatec. de la segunda mitad del siglo I a.c., fechando sus ultirnas emisiones del tiempo de la conquista de Paponia por los romanos, en los afios 12-9 a.C.
Los «biatec. presentan numerosas variedades que se diferencian entre si por sus figuras e inscripciones: BIATEC NONNOSSONNON BVSV BVSSVMARVS COBRAVOMARVS COISA PFARIARIX COVNOS IANTVMARVS TITTO DEVIL AINORIX EVOIVRIX CIVIOMARVS MACCIVS. Se suelen buscar sus prototipos entre las monedas celtiberas espafiolas, galas, griegas siracusanas y romanas. A esta conclusi6n han llegado las inves-
9. E. KOLNIKOVA, «Nalez rimskeho aes grave s keltskymi mincami v Nitre» (en) Slovenska Archeologia VII·2, 1964, pp. 391·408.
10. V. ONDROUCH, «Keltske mince typu Biatec z Bratislavy», Bratislava 1958.
11. R. FORRER, «Keltische Numismatik» (ed. K. Castelin), Graz 1969, II, pp, 46·47, 75.
12. W. KUBITSCHEK, «Konig Ecritusirus», (en) lahreshaite d.ost.arch.Lnst.in Wien, IX, 1906, p. 72.
13. D. F. ALLEN, «The Coins of the Ancient Celts» (en D. Nash), Edinburgh 1980, p. 53.
LESLAW MORAWIECKI
tigaciones de O. GOhl.14 Despues se ha extendido en este tema K. Pink," quien ha reconocido muchas figuras de los «biatec» como el resultado de la imitacion de monedas espaiiolas 0 siguiendo a Hill 16 de la Galia Narbonense. Incluso las monedas cuyos tipos parecian tener un origen griego 0 romano han sido definidas totalmente por Pink como imitaciones de las monedas ibericas, que no se limitan a algunos elementos sino que toman toda la composicion del anverso y reverso.
La figura de la cabeza sola / BIATEC, fue segun Pink formada bajo la influencia de la imagen de la cabeza de Hieron II, que se ve en monedas de bronce de la Galia narbonense, acuiiadas segun Hill hacia los afios 175-70 a.C., que son evidentemente imitaciones de las monedas ibericas.
Este tipo de anverso fue muy usado con el reverso del jinete con palma Q lanza. Segun Pink muchas de las cabezas de anverso que se ha creido fuera la de Apolo, nacieron bajo la influencia de modelos no romanos sino hispanos, especialmente de Obulco 0 por imitaciones de monedas de la Galia Narbonense. Esto en cuanto se refiere a las cabezas simples / BIATEC NONNOS como a las dobles, la primera pertenecia a Apolo y la segunda el retrato de hombre. Pink tarnbien consideraba los «biatec. con cabeza femenina y la leyenda AINORIX PFARIARIX TITTO BVSV BVSSVMARVS, como monedas de influericia hispanica.
Considerando de esta manera los retratos de los «biatec» no se puede llegar a conclusiones seguras pues el sistema puede ser demasiado subjetivo y unilateral. Mas esceptica es la teoria de Ondrouch referente a las influencias exteriores, quien cree que no se deben considerar todas las cabezas de los «biatec. como imitaciones de modelos exteriores, por que algunos de ellos podrian proceder de una tradicion autoctona, reflejando a 10 mejor imageries de monarcas de los coyos, distinguiendo entre los anversos de los «biatec. cuatro clases de influencias: Romana, algunos tipos de BIATEC NONNOS COBROMARVS y COISA; sicilianas, los tipos con AINORIX. PFARIARIX EVOIVRIX; hispanicas, los de BVSSV BVSSVMARVS TITTO IANTVMARVS y probablemente algunos tipos de DEVIL y COISA; y originales, algunos tipos de BIATEC NONNOS DEVIL Y CAVNOS.
Las mismas influencias se reflejaran tambien en los tipos de reverso. Pink considera a las monedas hispanicas 0 a las monedas galas que las imitan como modelo del tipo jinete/BIATEC NONNS AINTVC MARVS COVNOS, del centauro con la cabeza vuelta/BVSV, y del caballo y lobo/DEVIL. Estos supuestos no son ciertos. El jinete de los BIATEC, segun Forrer, fue imitado de las monedas macedonias y O. Gohl considera el modelo las monedas de Tarento sin excluir la posibilidad de que 10 fueran los denarios romanos de L. Marcius Philippus. En cuanto al centauro, aunque Pink 10 deriva de las monedas de Castulo como resultado de la relacion entre centauro y esfinge, para Paulsen 17 fue una creacion de la tradicion griega 0 etrusca.
14. O. GOHL, «Babarpenzeik prototipusai» (en) Numizmatik.ai kiizliiny, XIV, 1915, pp. 81-88.
15. K. PINK, «Einfiirung in die keltische Miinzkunde», (ed. R. Gobl) Wien 1974.
16. G. F. HILL, «On the Coins of Narbonensis with Iberian Inscriptions», ANS NNM 44, New York 1930.
17. R. PAULSEN, «Die Miinzpragung der Boier», Leipzig-Wren 1933, p. 70.
Actualmente tarnbienOndrouch 10 interpreta del mismo modo. Sus investigaciones han clemostrado tarnbien que la imagen de un lobo, modelo tornado delas monedas de Ilerda, nunca aparece en el reverso de los «biatec» porque en realidad se trata de la representaci6n de un oso.
Pink reconoci6 como testimonio de la influencia espanola la aparici6n de una orla perlada 0 en forma de corona en los «biatec» porque tal ornamento aparece tambien en la ceramica latina de Espana.
Tarnbien sucede 10 mismo con las cartelas que envuelven las leyendas. No obstante el mismo tipo es conocido en monedas romanas y celtas, por ejemplo de la Bretafia 0 Noricum. La ornamentaci6n en forma de orla perlada 0 de corona es tipica tarnbien de Ia ceramica de las culturas de la Europa oriental, las de Czerniachow, Rubinec y Przeworsk." Con todo esto no se puede aceptar la influencia de las monedas hispanicas en los «biatec» de los boyos.
Una visi6n general de la iconografia de los « biatec» permite ver su dependencia de muchas influencias que no quedan deterrninadas. Segun la opini6n de Ondrouch 19 las influencias basicas provienen del circulo griego, helenico 0 helenista enriquecido por elementos orientales y etruscos. Las influencias secundarias pertenecen al circulo romano, italiano, siciliano, rnassaliota e hispanico, el ultimo es el mas importante de este grupo.
La manera y estilo de la imitaci6n de los ternas ajenos pOl' los creadores de los «biatec» es totalmente distinto del de las antiguas imitaciones del siglo III a.c. No se puede hablar de una imitaci6n estrictamente definida de la moneda y despues de su barbarizacion. En los «biatec» el sincretismo es tan fuerte que no permite encontrar su prototipo. Muchos elementos podrian ser una creacion del arte original de los boyos. Los dernas podian nacer bajo la influencia de las culturas vecinas, por ejernplo un jinete con Ianza fue un elemento tipico para el arte tracio, llamado «vsadnik» y para las monedas geto-dacias, No parece que las influencias hispanicas en los tipos de los «biatec» tuvieran un caracter directo, aun es dudoso si se puede hablar de influencias indirectas. A 10 mejor algunos modelos y motivos de los tipos se integra ron tan fuertemente en el arte celta que se convirtieron en parte integral del mismo, y tenemos que considerarlos como una creaci6n purarnente celta.
De manera similar se ha manifestado Allen 20 cuando afirma que frecuentemente se ha considerado a los «biatec» de la Eslovaquia como consecuencia de las monedas hispanicas de bronce, pero que el no 10 cree posible, pues dice son tantas las monedas celtas que representan un jinete con lanza 0 con palma, 0 tarnbien con estandarte u otra arma, que debemos considerar todos estos tipos como una sefial de la vida de los Celtas. Los hallazgos falsos 0 dudosos y las diversas influencias iconograficas no pueden testimoniar la existencia de conexiones entre Polonia y Espana antigua. Pocas son las monedas antiguas de Espana que existen en los museos polacos, siendo en general su procedencia desconocida, a continuaci6n damos una relacion de ellas:
18. ONDROUCH, op. cit., pp. 50-51. 19. ONDROUCH, op. cit., p. 61. 20. ALLEN, op. cit., p. 85.
LESLAW MORAWIECKI
MNK: MOK-A: MNW: MAEL-N-A: OSSOL:
Museo Nacional de Cracovia. Museo Provincial de Krosno. Musco Nacional de Varsovia. Museo Arqueol6gico y Etnografico de Lodz. Col. Numismatica de la Biblioteca Ossolinski en WROCLAW.
1. Vives, I, p. 20, n." 40; Navascues I, p. 26, n." 22; Villaronga, p. 112, n." 227.
2. Vives, 1, p. 20, n." 40; Navascues, I, pp. 25-26, n." 19; Villaronga, p. 112, n." 22.
3. Vives, III, p. 43, n ," 4; Villaronga, p. 74, n." 154.
4. Vives, III, p. 9, n." 1; SNG Mi.inchen, n." 267; Vil laronga p. 160, n." 413.
5. Vives, III, p. 10, n." 14.
6. Vives, II, p. 30, n." 13; Villaronga, p. 161.
7. Vives, II, p. 107, n." 2; Navascues, I, p. 58, n." 813; Villaronga, p. 173, n." 510. 8, Vives, II, p. 107, n." 2; Navascues, I, p. 58, n.: 814; Villaroriga, p. 173, n." 513.
9. Vives, II, p. 102, n." 1; Navascues, I, p. 65, n.': 1072; Vil laronga, p. 169, n." 484.
10. Vives, II, p. 102, n." 2; Navascues, I, p. 67, n." 1219; Villaronga, p. 169, n." 48
11. Vives, II, p. 102, n." 2; Villaroriga, p. 169, n." 484.
12. Vives, II, p. 102, n." 2; Villaronga, p. 169, n." 486.
13. Vives, III, p. 7], n." 13; Villaronga, p. 233, n." 847.
14. Vives, II, p. 169, n." 9; Navascues, II, p. 17, n.: 275; Villaronga, p. 145, n." 333.
15. Vives, II, p. 151, n.v 6; Navascues, I, p. 78, n." 1632; Villarunga, p. 191, n." 638.
16. Vives, II, p. 153, n." 18; Vil laronga, p. 121, n: 638.
17. Vives, II, p. 74, n.: 56.
18. Vives, II, p. 74, n.: 56.
19. Vives, II, p. 26, n." 1; Navascucs, I, p. 105, n." 2370; Villaronga, p. 227, n." 825.
20. Vives, III, p, 58, n." 25; Navascucs, II, p. 27, n." 849; Villaronga. p. 146, n." 344.
21. Vives, II, p. 134, n.: 1; Navascues, I, p. 120, n." 2862; Villaronga, p. 201.
22. Vives, IV, p. 55, n." 11; Villaronga, p. 260, n ." 964.
23. Vives, IV, p. 78, n.' 19.
24. SNG Miinchen, n." 128-130 (Ilici).
25. Vives, IV, p. 106, n." 14; Villaronga, p. 260, n." 959.
26. Vives, IV, p. 118, n.03; Villaronga, p. 266, n." 1003.
27. Vives, IV, p. 118, n." 6; Villaronga, p. 266, n." 1004.
28. Vives, IV, p. 115, n." 2; Villaronga, p. 268, n." 1014.
29. Vives, IV, p. 115, n." 4; Villaronga, p. 268, n." 1014.
30. Vives, IV, p. 84, n." 66.
31. Vives, IV, p. 99, n." 25; Villaronga. p. 283.
32. Vives, IV, p. 99, n." 25; Villaronga, p. 283.
33. Vives, IV, p. 25, n." 42; Villaronga, p. 289, n." 1119.
34. Vives, IV, p. 113, n." 1 (TI CAESAR DIVI AVG AVGVSTVS); Villaronga, p. 286, n." 1101.
35. Vives, IV, p. 41, n." 7; Villaronga, p. 287, n." 1111.
36. Vives, IV, p. 41, n." 7; Villaronga, p. 287, n." 1111.
37. Vives, IV, p. 41, n." 9; Villaronga, p. 287.
38. Vives, IV, p. 124, n." 2; Villaronga, p. 279, n." 1066.
39. SNG Miinchen, n." 319.
40. Vives, IV, p. 12, n." 2; Villaronga, p. 286, n." 1106.
41. Vives, IV, p. 94, n." 24; Villaronga, p. 283.
42. Vives, IV, p. 85, n." 80; Villaronga, p. 294.
43. Vives, IV, p. 85, n," 80; Villaronga, p. 294.
Peso
Metal Valor modulo Anverso Reverso
Cicio zriego
1. AR dr. 4,31 grs. 18,4 mm.
2. AR dr. 4,30 grs. 19,9 mm.
Cicio [enicio y libio-fenicio
3. AE sem. 6,95 grs. 23,0 mm.
4. AE as 12,56 grs. 2a,8 mm.
Cabeza femenil a la der., rodeada de tres delfines.
Semejante al n. 1.
5. AE quad. 1,25 grs. 15,3 mm.
6. AE sem. 6,85 grs. 23,2 mm.
7. AR den. 3,52 grs. 18,4 mm.
Toro parado a la der.; encirna, estrella.
Cabeza de Hercules a la izq., con la piel de leon y la clava al hombro.
Cabeza de Hercules a la izq., con la pie I de leon y la clava al hombre, de arte degenerado.
Cabeza de Vulcano a la der., con birrete plano; detras leyenda fenicia AKLM y tenazas.
Cabeza barbuda a la der.; detras leyenda iberica _llENKOTA.
8_ AR den. 3,65 grs. Semejante al n. 7. 18,1 mm.
Pegaso Crisador, vOlando'l
Emporion a la der.; debajo, leyenda /Ampurdari/ griega EMPORITON.
Delfin a la der.; encima creciente con globulo: debajo caduceo y leyenda libio-finice NSNSA .•
Dos atunes a la izq.; entre ellos aleph y creciente con puntos; encima leyenda fenicia LABM y debajo RDGA.
Atun a la izq.; encima Mem y debajo Aleph.
Estrella de oeho rayos dentro de laurea; dos puntos entre los rayos de la estrella.
Jinete con espada a la der.; debajo Ieyenda iberica BASKUNES.
Emporion /Ampurdan/
Asido /Medina
Gadir /Gades,
Gadir /Gades,
Malaea /Malaga/
Baseunes /Pompaelo, Pomplona/ Baseunes /Pompaelo, Pornplona/
9. AR den.
10. ARden.
11. ARden.
12. ARden.
13. AE as
14. AEsem.
15. AE as
3,69 grs. 19,5 mm.
4,32 grs. 17,9 mm.
4,02 grs. 18.4 mm.
3,70 grs. 19,8 mm.
11,19 grs. 25,7 mm.
8,94 grs. 21,8 mm.
10,09 grs. 27.7 mm.
16. AE as
17. AE as
18. AE as
19. AE as
14,30 grs. 30,8 mm.
9,53 grs. 23;6 mm.
'8,75 grs. 26,7 mm.
22,90 grs. 32,4 mm.
Cabeza barbuda a la der.: detras signo iberico BON.
Sernejante al n. 9.
Semejante al n. 10.
Semejante al n. 10.
Cabeza desnuda a la derecha.
Cabeza viril a laderecha.
Cabeza viril, a la der., con cuelloadornado con el borde del vestido; delante, dos delfines; detras, uno.
Semejante al n. 15.
Cabeza viril a la der.; detras, cornucopia.
Semejante al n. 17, pero en el rev., leyenda iberica KESE.
Cabeza varonil, a la der., con cuello vestido; detras, cetro.
Jinete con lanza, galopan-
Bolskan do a la der.; debajo, le- /Osca, yenda iberica BOLSKAN.
Entre dos espigas y entre !ineas, [C]ARMO. Toro andando a la der.; encima, creciente; debajo leyenda iberica CASTELE.
Jinete con palma galopando, a la der.; debajo, Ieyenda iberica KELSE.
Bolskan /Osca, Bolskan /Osca, Bolskan /Osca, Carmo /Carmona/ Castele /Castulo, Celse /Celsa?, Ebro?1 Celse /Celsa>,
Jinete con palma, debajo, Cese leyenda iberica KESE. I/Tarraco, Tarragona/ Cese /Tarraco, Tarragona/
Jinete con palma, galopando, a la der.; debajo, leyenda iberica SAITI.
Saiti /Sactabi,
20. AEas
21. AE as
22. AE as
15,67 grs. 29,4 mm. 18,00 grs. 28,4 mm.
10,75 grs. 27,9 mm.
La cabeza fenenil a la derecha; delante, OBVL.
23. AEsem.
24. AEas
25. AEas
4,79 grs. 20,3 mm.
14,69 grs. 28,4 mm.
9,78 grs. 27,5 mm.
26. AEas 7,85 grs. 25,6 mm.
Cabeza laureada de Augusto a la der.; AVGVSTV[ S DIVI F PATE]R PATRIAE.
Cabeza laureada de Augusto a la der.; AVGVSTVS [DIVI F]
Cabeza laureada de Augusto a la der.; AVGVSTVS DIVI F
Cabeza laureada de Augusto a la der.; AVGVSTVS DIVI F
Cabeza laureada de Augusto a la izq.; [PERM CAES] AVG
27. AEsem. 5,37 grs. I.cabeza lau�eada de Au23.,2 mm. gusto a la IZq.; PERM CAES AVG
Arriba, arado; en medio, 10bulc0 L.AIMIL. /Porcuna/ M.IVNI; de arriba abajo, AID.; abajo, espiga tendida.
Cabeza varonil, a la der., Jinete con lanza, galopan-I Uirouias detras leyenda iberica US. do, a la der.; debajo, Ie- /?/ yenda iberica UIROU/IA.
[II] dentro de una laurea; [VI]R. [M.SE MP. TIBE]RI.L.LICI. VA RO [A/GlVSTA. BILBILIS.
Vexilo, a los Iados, TI V[IR]; [CAESAR 1 AVGVSTA M PORCI [CN FAD II VIR].
Augusta /Cerro Barnbola/ Caesaraugusta /Zaragoza/
Simpulum, aspergillum, Cartago securis, apex; C VAB /Cartagena/ RVF SEX IVL POL II VIR Q.
Taro a la der.; encima. LBACCIO; debajo, MAN. FESTO;delante, TI VIR; detras, C.v.I.CEL. COLONIA PATRICIA, dentro de una laurea.
Apex y simpulum; COLONIA PA[TRICI]A.
Celsa Colonia
Colonia
Peso
modulo Anverso Reverso
10,52 grs. Cabeza laureada de Au26,7 mm. gusto a la izq.; PERM CArES AVG]
8,08 grs. Semejante aI n. 28. 24,3 mm.
19.vIII.14-16.III.37/
13,31 grs.
Cabeza can. corona. ros30,0 mm. tral de Agnpa a la izq.: M. AGRIPPA L F COS III
12,85 grs.
30,9 mm.
10,60 grs. 27,5 mm.
3,05 grs. 18,1 111111.
9,55 grs.1
Cabeza laureada de Tiberio a la der.; TI.AVGVS. DIVI AVGVSTI F IMP CAESAR.
Semejante al n. 31, pero en el anv., [TI AVGVS DIVI] AVG[VSTI F 1M CAESAR], y en el rev., [L].F'L [S]PARSO [L] SAVRNI[NO].
Cabeza fenemil can corona mural a Ia der.; [GERMANICO] ET [DRVSO].
Cabeza laureada de Tibe26,6 111111. rio a la der.; [TI A/GV]S TVS DIVI AVGGVSTI F IMP CAESAR
Ceca magist rados [echa Coleccion
IVLI[A] TE[AD] dentro Julia Traducta de una laurea.
Julia Traducta
Yunta a la der.; TITVLLO Caesaraugusta ET MONTANO II VIR; C.C.A.
Taro a la der.: cncima, Calagu rr is L.FV. SPARSO L SAVR· NINO; delantc, TI VIR; detras, M.C.!.
Calagurris
Timon: [CAES]ARIBUS I Carteia IIII [VIR] CART. 15-19
Taro a la cler.; MVNICIP. Graccurris [GRAC]CVRRIS.
MNW 165724
165723
1912/10
107349
107350
Peso Valor modulo Anverso Reverso
Ceca magistrados [echa
Coleccion.
11,50 grs.,
Cabeza de Tiberio a la 28,6 mm. izq.; TI CAESAR DlVI
AVG F AVGGVSTVS P M.
10,65 grs.
27,2 mm.
5,62 grs. 21,7 mm.
Cabeza de Tiberio a la izq.; TI CAESAR DlVI
AVG F AVG P M.
9,78 grs. I C.abeza laureada de Tibe27,0 mm. no a la izq.: PERM DlVl AVGG COL ROM.
24,19 grs. 34,5 mrn.
9,70 grs. 30,6 mm.
Cabeza radiata de Augusto a la der.: delante haz de rayos; PERM DIVI AVG COL ROM.
Ara con la inseripei6n Iliei SAL AVG; a los lados las C I letras, ;
Semejante al n. 35, en el rev., C[ELE]R. a la
Cabeza de Tiberio der.; TI [CAE]SAR DI[VI] AVGG F AVG[VSTVSl
12,25 grs. I Cabeza laureada de Tibe29,5 mm. rio a la der.; TI CAESAR AVG F IMP PONT M.
Vexilo entre dos aquilas legionarias; L TER LON L PAT AVIT II [VIR Q C] IlA.
Cabezas afrontadas de Germanico y Druso; GERMA NICVS CAESAR DRVSVS CAESAR.
Cabeza de Livia a la izq.; eneima, ereeente; debajo, globo; IVLIA AVGVSTA GENE TRIX ORBIS.
Nave, sobre ella, SAG; eneima, [L.SEMP GEMINO L \At] SVRA II VIR.; contrarnarca, ID.D.I
Toro a la der.: eneima L. CAEC.AQVIN; debajo, M. CEL. PALVD;delante, VIR; sobre el toro, MVN. TVR.
Iliei
Ilici
Romula 15-19
Romula Sagunto Turiaso
Peso modulo
/18.IlI.37-24.I.41/
Anverso Reverso
12,27 grs. Cabeza laureada de Cali- Yunta a la der.: encima'i Caesaraugusta MNW 1012/15
30,4 mm. gula a la izq.: C CAESAR C.C.A.; LICINIANO ET 37/38 AVG GERMANICVS IMP. GERMANO II VIR.
12,25 grs. Sernejantc al n. 42. Caesaraugusta MNW 165725
29,5 mm. 37/38
P. P. RIPOLLP..S
En el transcurso del afio 1981 tuvimos noticia del hallazgo de una importante cantidad de monedas, en una finca propiedad del senor M. Navarro, situada en el terrnino municipal de Monforte, en la provincia d'Alacant. Las circunstancias del hallazgo quedan en la actualidad un tanto confusas, ya que este se produjo cuando se realizaba el tendido de una conduccion de agua para el riego de vifiedos, ef'ectuandose esta operaci6n mediante una maquina excavadora y, como consecuencia de ello, la mayor parte de las monedas aparecieron mas 0 menos dispersas al destrozar la maquina el lugar donde se encontraban ocultas.
En el lugar del hallazgo, segun los testimonios recogidos, aparecieron como minimo dos conjuntos de monedas bien diferenciados. Uno de ellos estaba formado por 19 dirhems almohades, sin fecha ni ceca 1 y por 1 moneda de AR probablementenasrf,' que segun se nos dijo se encontraban depositadas dentro de una bolsa de tela que no pudo conservarse. El otro, estaba compuesto por un total de 117 monedas, de )E ensu mayor parte, que parecieron mas 0 menos dispersas por acci6n de la maquina. Este ultimo conjunto de monedas se compone de 15 piezas griegas de la zona de Asia Menor, preferentemente de talleres costeros del Egeo, de 102 monedas romanas imperiales y de 1 bizantina.
Uno de los problemas que puede plantear este segundo conjunto es el de la pertenencia de todas ellas, es decir, tanto las piezas griegas como las
1. F. CODERA Y ZAIDIN, 1879: Tratado de Numismatica arabigo-espaiiola, Madrid, lam. 22-7. De entre estas monedas dos tuvieron ceca pero esta es ilegible.
2. Es una moneda de AR muy recortada probablemente del tipo F. CODERA Y ZAIDIN, op. cit., lam. 23-4. A. VIVES Y ESCUDERO, 1893: Monedas de las dinastias arabigo-espaiiolas, Madrid, n ,? 2190. J.J. RODRIGUEZ, 1983: Numismatica Nasri, Madrid, n,? 36.
P.P. RIPOLLES
romano-imperiales, a una misma ocultacion 0 la posible independencia de ambos lotes. Debido al modo en que fueron recuperadas estas monedas no es posible afirmarlo con una total seguridad.
Todas las monedas aparecidas en el hallazgo de Monforte se encuentran depositadas en el Departamento de Arqueologia de la Universidad de Valencia y su estudio ha sido posible efectuarlo gracias a la generosidad y al civismo del senor M. Navarro.
En este estudio unicamente se analizaran las monedas griegas aparecidas en el segundo conjunto de monedas, dejando el resto para una posterior publicacion.
CATALOGO
Pontus Paphlagonia
AMISOS. }E. 118-63 a.C. Mithridates Eupator.
Anv. Aegis con cabeza de Gorgona en el centro.
Rev. Nike, vestida con _chiton, avanzando a der.; sobre su hombro una palma sostenida con las dos manos; delante monograma; a ambos lados de la figura [AMI] /�OY.
N.o 1. 5,10 g., 6 h., BMC 74.
Mysia
KYZIKOS. }E. Siglo IV a.C.
Anv. Cabeza de Apolo con corona de laurel a izq.
Rev. Anfora sobre atun: a ambos lados KY-8I.
N.o 2. 0,90 g., 10 h., SNG von Aulock, 1967, n.s 7351.
GAMBREION. }E. Siglo IV a.c.
Anv. Cabeza de Apolo con corona de laurel a izq.
Rev. Toro embistiendo a izq.; arriba estrella; debajo FA [M].
N.o 3. 3,35 g., 8 h., McClean, n.s 7620, lam. 262, n.v 7.
GAMBREION. }E. Siglo IV a.C.
Anv. Cabeza laureada de Apolo a der.
Rev. Estrella (no se aprecia la leyenda rAM).
N.O 4. 0,70 g., McClean, n,v 7617, lam. 262, n.v 4.
PERGAMO. }E. Eumenes II. 197-159 a.C.
Anv. Cabeza de Atenea a der., casco con cimera, adornado con un grifo. Rev. Arco y leyenda <I:>lAE/TAIPOY.
N.O 5. 1,70 g., 9 h., SNG von Aulock, 1957, n.> 1364, 1365. McClean, n.v 7676, lam. 264, n.s 2.
ATARNEUS. }E. Mediados del siglo IV.
Anv. Cabeza femenina a der., con el cabello recogido. Rev. Serpiente enrollada; debajo restos de la leyenda ATAPN.
N.o 6. 0,80 g., 1-2 h., Seaby, n.v 3811.
ANTANDROS. IE. Siglo IV a.c.
Anv. Cabeza de Artemis Astyrene (?), a der. Rev. Cabra de pie a cler.; resto inapreciable por corrosi6n.
Nv 7. 0,80 g., 9 h. Muy similar a Sea by, n,v 4037 (la pieza de referencia es un di6bolo de AR).
Aiolis
ELAIA. IE. Siglos II-I a.c.
Anv. Cabeza de Demeter, con corona de espigas a der. E AAI
Rev. Antorcha dentro de una corona de espigas, a ambas lados T nN
N.o 8. 2,80 g., 12 h. SNG von Aulock, 1967, n.v 7685. McClean, n,v 7938, lam. 274, n.v 5.
KYME. IE. 320-250 a.c. circa.
Anv. Aguila, de pie, con las alas cerradas a der.; arriba no se aprecia si !leva leyenda.
Rev. Vaso, con una sola asa; a ambos lados K - Y:
N.o 9. 1,0 g., 6 h. Me.Clean, 7885, lam. 272, n.v 4.
Caria
HALIKARNASSOS. IE. Siglo III a.C.
Anv. Cabeza laureada de Apolo a izq.
Rev. Aguila con lasalas extendidas a izq.; delante lira; arriba AAI (fuera del. cospel).
N.O 10. 1,20 g., 12 h. SNG von Aulock, 1968, n.v 8075. McClean, 8491, him. 297, n.v 1. SNG Copenhagen, Caria, n,v 347.
Phoenicia
BERYTUS. IE. Ptolomeo II Philadelphus. 285-246 a.C.
Anv. Cabeza de Zeus-Ammon a der., con diadema y ornamentos florales; grafila de puntas.
Rev. Aguila a izq., sobre rayo; delante tridente; alrededor IITOAEMAIOY BALIAEnL.
N.O 11. 1,80 g., 12 h. SNG Copenhagen, Egypt, n.O 519.
Acufiacion Seleucida del W. (P)
Anv. Busto de Atenea, can casco corintio can cresta; grafila de puntos.
Rev. Nike de pie a izq.; mantiene una palma can la mana izq. y una corona can la der.; a izq., en el campo letra B; a der., BALIAEnL no se aprecia la Ieyenda de la parte izq.
N.> 12. 5,50 g., 12 h.
No identificadas
Anv. Cabeza masculina a izq.
Rev. Frustro.
N.o 13. 0,9 g., lEo
Anv. cabeza a der.
Rev. Grifo (?) a der.
N.o 14. 0,70 g., 12 h., lEo
Anv. Cabeza laureada de Zeus a der.
Rev. Aguila de pie a der.
N.o 15. 4,85 g., 12 h., lEo
En un analisis provisional, el conjunto del que forman parte estas monedas aIcanza la maxima concentracion de acufiaciones durante la primera mitad del siglo IV d.C.3 Y posteriormente, tan solo un os escasos ejemplares remontan la segunda mitad de este siglo, perteneciendo las acufiaciones mas modernas a emisiones de los emperadores Teodosio 4 y Arcadio.' A este conjunto, de por sf conflictivo por el amplio arco cronologico que abarca, se afiade un elemento distorsionante, que es la presencia en el de una moneda bizantina acufiada por Alexis I Comnene," que cronologicarnente debe situarse entre los afios 1081-1118 d.C.
El hallazgo en sf, como sc puede observar, no es, en modo alguno, tipico, ya que el atesoramiento de monedas queda interrumpido al existir un lapso de unos 100 afios de diferencia entre el lote de monedas griegas y el de las romano-imperiales. La moneda mas moderna de entre las griegas es una pieza de bronce de Amisos, de Mithridates Eupator (moneda n.v 1 del catalogo) y la mas antigua de entre las imperiales es un as de Cahgula.'
El lote de monedas griegas se ha mantenido como tal no unicamente hasta mediados del siglo I d.C. sino, con toda probabilidad, hasta los inicios del siglo IV d.C., en que, a nuestro entender, el tesoro comienza a ser alimentado de nuevo, mas 0 menos regularmente, debiendo ser las piezas anteriores a este siglo residuales como asf parece indicarlo su mal estado de conservacion, su desgaste, y la espcradica presencia de emisiones datables en los tres primeros siglos del imperio.
3. La maxima representacion numerica la osten tan las acufiaciones de Constancio II, seguidas con una cierta diferencia POl' las de Constante, Constantino I y Constantino II.
4. R. A. G. CARSON Y J. P. C. KENT, Late Roman Bronze Coinage. Pari II, Londres, edicion de 1976, n." 2707, Antioquia, oficina 3.". 378-383 d.C. En adelante se ci tara LRBC II.
5. LRBC II, n ," 2590. Kyzicos, oficina 1.'. 395-408 d.C. LRBC II, n," 2771. Antioquia, oficina 3.'. 383-392 d.C. LRBC II, n." 2414. Nicomedia, 383-392 cI.C., 0 LRBC II, n." 2766, Antioquia, 383-392 d.C., o LRBC II, n.? 2903, Alejandria, 383-392 d.C.
6. J. SABATlER, 1862: Description Generale des Monnaies Byzantines [rappees SaLlS les empereurs d'Orient depuis Arcadius [usqu'a la prise de Constantinople par Mahomet II, Paris, lam. 53, n," 5.
7. C. H. V. SUTHERLAND, 1984: The Roman Imperial Coinage. From 31 BC 10 AD 69, Vol. I, Londres, n." 54, Roma, 40-41 d.C.
Tampoco parece muy logico que el ritmo de atesoramiento decrezca sensiblemente durante el transcurso de la segunda mitad del siglo IV d.C., ni por supuesto que transcurra un periodo de seis siglos entre la moneda mas moderna del lote romano imperial y la pieza bizantina de AlexisI.
Con todo, si no existe ninguna intrusion en la cornposicion de este conjunto -nos referimos de modo especial a la pieza bizantina- nos encontramos frente a un atesoramiento excepcional que se ha mantenido abierto durante mas de 15 siglos. En cualquier caso, si la pieza bizantina fuese una intrusion, no seria menos importante una ocultacion que comprendiera un margen cronologico de 9 siglos.
El lugar en el que se forrno el tesoro es otra cuestion que plantea enormes dificultades. Sin embargo, en nuestra opinion, el lote de monedas griegas es evidente que no pudo formarse en Hispania, porque no hubiese sido posible reunir aqui piezas de una zona tan homogenea y a la vez tan lejana. A juzgar por los talleres de ernision a que pertenecen las piezas imperiales, entre las que predominan las de la parte oriental del Imperio, y entre las que hay que destacar el taller de Antioquia," es sumamente probable que tampoco se formara este lote imperial en Hispania.
En apoyo de la forrnacionOriental del tesoro puede ademas aducirse la presencia en el mismo de una tetradracma de Antioquia del emperador Caracalla 9 y del bronce bizantino.
Si se acepta la hipotesis de que el tesoro se encontraba formado cuando llega a la Peninsula Iberica, es obvio que no puede deducirse del mismo ningun tipo de informacion relativo a Hispania, referida al menos al periodo cronologico en el que estas monedas se acufiaron. Sin embargo, si que da pie para realizar algunas reflexiones sobre el modo con el que pudieron entrar en la Peninsula Iberica buena parte de las piezas acufiadas en talleres orientales, especialmente las que se acufiaron antes del carnbio de Era.
Asf pues, a traves del Lallazgo se patentiza que, al menos en este caso, la entrada de monedas extrapeninsulares, en ocasiones, se realiza en un pe· rfodo cronologico muy posterior al momenta de acufiacion de cada una de ellas y que de no haberse conservado agrupadas, es decir, si el hallazgo se hubiese dispersado 0 si algunas de las piezas que 10 constituyen se hubiesen puesto en circulacion como pago de algun servicio, habrian dado lugar a posibles interpretaciones erroneas 0 equivocas.
Un caso bastante similar al que estamos comentando podria ser el conjunto de monedas recuperado del pecio de l'Illa Ante Pedrosa 10; compuesto por monedas extrapeninsulares, de talleres italicos y de la Galia, con una cronologia de emision que oscila entre el siglo III y los inicios del I a.C.
Tal y como ya pusimos de manifiesto en otra ocasion, el naufragio de la nave posibilito que a este conjunto de monedas se Ie otorgase la verdaclera significacion que tiene, porque de 10 contrario, silas monedas se hubiesen
8. Can un minima de 14 piezas, acufiadas par Constantino I, Constantino II, Constancio II, Constante, Teodosio y Arcadia.
9. BMC, Syria, n,? 378. Anverso similar a SNG Danish Museum. Syria: Cities, n." 36, 1959, moneda n.? 231.
10. J. C. M. RICHARD Y L. VILLARONGA, 1975: Las monedas. Inmersion y Ciencia, n," 8-9, Barcelona, pp. 73-78.
P. P. RJPOLLES
utilizado para efectuar cualquier pequefio pago en alguna localidad costera, hubiesen sido otras y muy diferentes las conclusiones a las que se hubiesen llegado de haber sido encontraclas aisladamente.
En la reparticion geografica de las piezas griegas se observa que existe una notable concentracion de ejernplares procedentes de los talleres costeros anatolicos del Egeo, especialmente de la zona de Mysia y de Aiolis (mapa 1), 10 cual hasta cierto punto puede ser un indicio de la zona en la que se forma este lote griego. La amplia dispersion geografica del res to de las monedas que 10 componen, cuyos talleres se extienden desde Amisos, en la Paphlagonia, hasta Berytus, en Phoenicia, unida al pequefio valor de los nominales, habla en favor cle un moclesto tesaurizador y de la navegacion como el medio aglutinante cle toclas las monedas griegas cle este lote.
Un somero analisis de los hallazgos cle monedas griegas cle la costa anatolica clel Egeo, en la Peninsula Iberica, no ayuda a cornprender mejor el lote de moneclas que ahora comentamos. De entre los hallazgos de moneclas del Asia Menor (mapa 2), tanto en 10 que se refiere a esporadicos como a tesoros, efectuados en la Peninsula Iberica, merece Ia pena destacar, por su abunclancia las monedas de Judea/Palestina, acufiadas durante el cambio de Era y localizadas ensu totaliclacl en la zona NE de Hispania. Para explicar su presencia se propone la existencia cle una comunidacl juclia en esta zona, desechanclo motivos cle otro tipo, como pudieran ser los comerciales y los desplazamientos militares." Sin embargo, bien pudiera tratarse de parte cle un tesoro reunido en la zona de J uclea/Palestina, algunas de cuyas piezas se han iclo paulatinamente poniendo en circulacion.
El res to cle hallazgos del Asia Menor tiene una inciclencia meramente accidental clentro dela masa rnonetaria circulante en Hispania, al ser piezas que en los tesoros acornpafian a otras cle talleres del Mediterraneo centralocciclental, como es el caso de las piezas del tesoro de Pont de Molins 12 0 del de Valeria 13, 0 bien son hallazgos esporadicos muy aislados y localizaclos en su mayor parte dentro cle la mas a monetaria de un numero reducido cle ciudades 0 zonas del area mediterranea de la Peninsula que gozan de un cierto cosmopolitismo (mapa 2).
11. E. RIPOLL; J. M.O NUIX y L. VILLARONGA, 1976: Monedas de los .judios halladas en las excavaciones de Emporiae, Numisma, n." 138-143, pp. 59-66.
12. J. ZdEEL DE ZANGRdNIZ, 1878: Estudio Hist6rico de la moneda antigua espanola desde su origen hasta el imperio romano. Vol. I, Madrid, pp. 113-117. P.P. RIPOLLES, 1982: La circulacion monetaria en la Torraconense Medit er rdnea. Trabajos varios, n." 77, Valencia, p. 47. En este tesoro las monedas de Kyrne y Mytilene acompafian a otras de Atenas, Metaponto, massaliotas, de tipo Auriol y fraccionarias ampuritanas anteriores a las dracmas.
13. M. ALMAGRO BASCH Y M. ALMAGRO GORBEA, 1964: El tesorillo de Valeria. Nuevas aportaciones.Nurnisma, n,s 71.
Localizacion de los talleres monetarios griegos identificados que componen el hallazgo de Monforte, 1, Amisos; 2, Kyzikos; 3, Antandros; 4, Atarneus; 5, Pergamo: 6, Gambreion; 7, Elaia; 8, Kyme; 9, Halikarnassos; 10, Berytus.
Dispersi6n de las monedasacufiadas en Asia Menor, con indicaci6n de los talleres de emisi6n, y sus lugares de hallazgo en la Peninsula Iberica, La recopilaci6n no es exhaustiva y no se incluyen las piezas del tesoro de Monforte.
a) Pont de Molins (tesoro)
b) Emporion (tesoro y ciudad)
c) Matar6
d) Valeria (tesoro)
e) Favaritx
f) Alacant
g) Bolbax
h) Sevilla
i)
j) Ecija Andalucia
1. Panticapeurn
2. Parium
3. Lesbos
4. Mytilene
4b. Pergarno
5. Kyme
6. Chios
7. Teos
8. Mileto
9. Cos
10. Rodas
11. Cibyra
12. Antioquia
13. Arados
14. Fenicia (?)
15. Judea/Palestina
16. Fokaia
La bibliografia de todos estos hallazgos puede encontrarse en P.P. Ripollcs, 1982: La circulacion monetaria en la Tarraconense Mediterranea, Trabajos Varios, n." 77, Valencia, pp. 34,47,69, 80, 91,96, 122, 163,' 175 183, 190,215,231,233,235. Para la monecla de Fokaia: A.E. Furtwangler. 1977, Auf den Spuren eines ionischen Tartessos-Besuchers: Bemurkungen zu einen Neufund. Mit teilugen des deutschen Archiiologischen Instituts Athenische Abteilung, Band 92, pp. 61-70. Parala moneda de AR del s. IV de Arados y la de Pergarno: L. Villarcnga, 1983: Diez afios de novedades en la Numismatica Hispano-cartaginesa, 1973-1983. Rivista di Studi Fenici, vol. XI supplernento, pp. 58 y 61.
ABREVIATURAS BIBLIOGRAFICAS
BMC: R. STUART POOLE, Catalogue af Greek Cains. Pont.us, Paphlagonia, Bithynia and the Kingdom oi Bosporus. Arnaldo Forni. Bologna, 1963.
SNG von AULOCK, 1957: Syllage Nummorum Graecorum, Sammlung von Aulock, n ,? 4. Mysien. Berlin, 1957.
SNG von AULOCK, 1967: Sylloge Nummorum Graecorum. Samlung von Aulock, n." 16. Mysien, Troas, Aeolis, Lesbos. Berlin, 1967.
SNG von AULOCK, 1968: Sylloge Nummorum Graecorum. Sammlung VOll Aulock. Nachtrage III. Ionien, Karien, Lydien. Berlin, 1968.
SNG Copenhagen. Caria: Sylloge Nummorum Gr aecorum. Danish National Museum. Caria. Part. I. Alabanda-Orthosia, Copenhage, 1947.
McClean: S. W. GROSE, McClean Collection of Greek Coins. Asia Minor, Further Asia, Egypt,Africa. Vol. III. Chicago, 1979.
Seaby: D.R. SEAR, Greek coins and their values. Asia and North Africa. Vol. II, Londres, 1979.
SNG: Copenhagen. Egypt, Sylloge Nummorum Graecorum. Danish National Museum, n.v 40. Egypt: the Ptolemies. Copenhagen, 1977.
Monedas griegas del tesoro de Monforte (Alacant). Ampliaciones al doble de su tamafio. Moneda n," 16, tetradracma de Antioquia, de Caracalla, y n." 17, AE bizantino, de Alexis I. Estas ultirnas (n." 16 y 17) a su tamafio natural.
Presentem en aquest article tres variants de moneda iberica catalana que creiem prou interessants per donar-les a coneixer, i mes si tenim present la manca de nous tipus en aquests darrers anys, essent per tant la nostra aportaci6 una innovaci6 dintre de la numisrnatica iberica catalana.
1 Semis d'Untikesken amb la llegenda Eterter
Anv/Cap de Panas a la dreta, davant la llegenda iberica UNTiKeSKeN.
Rev / Toro embestint a la dreta, dessota la llegenda iberica ETeRTeR sobre linia.
AE, pes 12.50 grs.; diametre 26 mm.; posici6 d'encunys 9 h.; patina, verda fosca; estat de conservaci6: MBC.
Sense poder asegurar el Hoc de procedencia, fou trobada a Arag6 prop de l'Ebre.
Reterencies: A. VIVES, La Moneda Hispdnica, Madrid, 1926, XVI, n.s 10. L. VILLARONGA, The Aes Coinage of Em.porion, Oxford, 1977, serie 3, emissi6 16.
La variant es a la llegenda iberica del revers ETeRTeR:
a) Llegenda no corba, amb tots els signes en linia recta.
b) Per dessota de la llegenda hi ha una linia, que manca en els altres exemplars.
c) EI signe iberic Te, que es de forma rodona en tots els exemplars, aqui es presenta quadrat.
d) EI signe iberic R presenta la forma amb els angles ben acusats i arrodonits com es usual.
Pel bon estil del cap de la Pal·las i el seu pes alt, podem pensar que es tracta de la moneda mes antiga dintre de la seva emissio.
2 Anomalies epigrafiques en un semis de Laiesken
Anv/ Cap viril a la dreta amb l'aureola i lemnisques.
Rev/ Cavall galopant a la dreta, a sobre I'aureola i dessota la llegenda iberica LAEISKeN.
AE, pes 4.62 grs.; diametre 22 mm.; posicio d'encunys 11 h.; patina, sense; estat de conservaci6: MC.
Procedencia desconeguda.
Referencies: A. VIVES, La Moneda Hispanica, Madrid, 1926, XXV, n.v 5. L. VILLARONGA, Les seques iberiques catalanes: una sintesi, Fonaments, 3, 1982, 168, n.v 3a (aquesta arnb simbol de ferro de llanca).
La primera cosa a rernarcar es que a la nostra moneda no es veu el simbol de ferro de llanca que hauria d'esser-hi com trobern a l'ernissio 3." de Villaronga, a la qual correspon per presentar el primer signe de la llegenda, el L, en la seva variant antiga. Cal fer present que l'estat de conservacio de la moneda no perrne t gaires precisions en quant a la presencia del simbol.
Pen), el que es mes important i ens ha decidit a publicar aquesta moneda es la inversio que trobem entre el tercer i quart signe, puix trobem la E davant de la I, al contrari del que correspon, llegint-se aleshores LAEISKeN. Es evident que l'ar tesa en tracar la llegenda inverti l'ordre de Is signes.
3
As arnb la llegenda iberica Kese de l'emissio Ti
Anv/ Cap viril a la dreta, man tell al coll darrera el signe iberic Ti en posicio horitzontal.
Rev/ Genet amb palma a la dreta, dessotasobre linia la llegenda iberica KeSE.
AE, pes 9.00 grs.; diarnetre 25 mm.; posicio d'encunys 1 h.; patina, clapes verdes aillades: conservacio:Be.
Peca 88 del llegat Molas, arquirit per l'Ajuntament de Tarragona.
Referencies: A. VIVES, La Moneda Hispanica, Madrid, 1926, XXXV, n.v 3. L. VILLARONGA. Les monedes iberiques de Tarraco, Barcelona, 1983, ernissio 70·26.
El sirnbol Ti es presenta sernpre en la variant epigrafica, en la qual les puntes del trident sorten del mateix punt.
La variant deIa moneda que presentern, ho es en primer Hoc per la seva posicio horitzontal en oposicio a la verticalitat usual, i a mes per la variant epigrafica, puix les puntes del trident no surten del mateixlloc sino dels extrems i centre, respectivament, de la linia de base.
JUAN MONTAfJES ALTURA - MANUEL GARCIA GARRIDO
El presente trabajo no pretende dar a conocer una nueva leyenda iberica, ni tan siquiera un tipo diferente de los conocidos; cl fin del mismo es solamente presentar un ejemplar de la ceca con leyenda AREICoRATiCoS, cuya conservaci6n permite distinguir detalles, que creernos no habian sido observados hasta ahora.
Se trata de un ejemplar del tipo correcpondiente a Vives I: XL-2 0 Villaronga 2 672, cuya descripci6n podria ser:
AI Cabeza viril desnuda a derecha. Detras globule y delan tc leyerida en signos ibericos S 0 S de lectura externa.
RI Jinete llevando pequefia clamide, sin lanza. palma u otro instrumento en sus manos. Detras de la cabeza del jinete un globule analogo al del anverso. Leyenda curva en signos ibericos ARE I Ko R A Ti Ko S de lectura externa, separada del caballo por una corta linea de exergo.
Otras caracteristicas de este ejemplar son: a) Peso: 2,90 grs.; b) Modu10: 31 mm; c) Posicion de cunos: 4.
Lo que hay que destacar es la falta de Ianza, palma U otro objeto 0 instrumento en las manos del jiriete, cosa que se aprecia claramente en la fotografia adjunta, asi como la clamide del jinete.
Se trata evidentemente de una ernision antigua de la ceca que posteriormente acufiara con la leyenda AREKoRATaS. Vives ya la situo en primer lugar entre las ocho emisiones de esta ceca que describe, aunque prescinde del penultirno signo de la leyenda del reverso al describir la moneda, quedando la lectura con 9 signos solamente. Asimismo sefiala jinete con lanza en el reverso, y no describe la clarnide.
Villaronga al hablar de esta ernision de la Celtiberia dice tratarse de «rnonedas de gran modulo, de Iabrica primitiva, todas elias con la desinencia -KOS en el etnico 0 toponirno y algunas con la marca en signos ibericos SOS a la manera de simbolo, de la que no atinamos a interpretar el sentido». Le parece ser esta la primera ceca del grupo y sefiala un sistema metrologico de 20,12 grs. para 6 piezas de peso conocido.
No consta en Navascues en su «Las Monedas Hispanicas del Museo Ar· queologico Nacional de Madrid».
Otros varios autores han descrito esta moneda de distinta manera. Unos han descrito al jinete armado con lanza, como p.e. GIL FARRES.3 Otros, confunden la clamide con el extremo posterior de una palma llevada sobre el hombro, como p.e. DELGADO ,4 quien sefiala adernas la leyenda de manera incompleta (solo 8 signos).
HEISS 5 tambien interpreta mal la leyenda (AREICoRATaS) y supone al jinete armado de una honda.
Entendemos que la clamide por ser de pequefio tarnafio y estar en posicion algo caida, es 10 que indujo a estos autores a interpretar honda 0 palma, en funcion logicamente de la conservacion del ejemplar a la vista. La lanza se le atribuia por pura inercia.
La clamide es de pequefio tarnafio y esta en posicion algo caida por la necesidad del abridor del cufio de situar el globule del reverso, seguramente representacion del valor unidad.
Consideramos estas emisiones de las mas antiguas dentro del grupo eeltiberico, recibiendo influencias de Iltirta -quizas a traves de Secaisa-, asi como de las acufiaciones primitiva de Kese.
El estilo de los rizos del peinado de la cabeza masculina y de la propia cabeza tienen paralelos claros en las primeras series de Iltirta y Sekaisa (los dos rizos enfrentados que aparecen bajo la nuca son iguales a los que figuran en el denario de Sekaisa).
Estas emisiones influencian a su vez a cecas vecinas, como OILAUNICoS, que tambien presentan los signos ibericos S 0 S en el anverso, que por el sistema de pesos, podria ser coetanea de la ultima serie de AREICoRATiCoS.
Generalmente se han considerado estas monedas como pertenecientes a
una unica serie, cuando por su epigrafia, tipologia y metrologia se separan clararnente en dos emisiones.
Leyenda 1.
Leyenda 2.
EI signo n.v 2 (R) marca la diferencia basica en las leyendas de las dos emisiones. En la primera leyenda este signo es redondeado y presenta un apendice vertical que 10 atraviesa diametralmente. Esta forma es la cornunmente considerada como antigua.
Esta misma letra en Ia leyenda 2 es romboidal y se mantiene en las acufiaciones mas tardias de ARECoRATaS.
EI signo A (1 y 7) tarnbien es mas redondeado en su variante antigua.
METROLOGiA
Para hacer el estudio metrologico de estas series, hernos contado con el material existente en el archivo Villaronga, que ha sido amablemente puesto a nuestra disposicion.
1." Ernision: sigue la descripcion anterior y es de mejor arte que la ernision que luego seguira.. Leyenda n.v 1. Corresponde a Vives: XL·2:
NUIn. Situaci6n Peso Posicion cuiios Cuno de AI cue» RI
1. BM-867
2. ANS-23.471
3.
4. Villaronga-3.616
5.
6. Balsach
7. Montanes-2.483
8.
9. Villaronga-6.246
11. Monteverde
2.a Emision: descripcion analoga a la anterior, pero de arte degenerado. Leyenda n.? 2. No figura en Vives.
NIl In. Situaci6n Peso Posici6n cuiios Cuiio de AI Cuiio RI
1. Barril I-A l-R
2. Copenhague 12,21 I-A 2-R
3. ANS-7.697
BM-866
5. Sub. Calico XI-78 11,79 2-A 3-R
6. Villoldo-215 10,10
7. Sub. ANE XII-81
Los parametres metrologicos son los siguientes:
La Ernision: N 10; x 23,60; s = 3,3fi; V 14,24 %; intervalo de confianza de la media de la poblacion = 21,20/26,01.
2." Emision: N =26; x 13,04; s 2,04; V 15,65 %; intervalo de confianza de la media de la poblacion = 10,89/15,18.
Existen dos sistemas de peso bien diferenciados. Al primero corresponde un peso medio de 23,60 grs. y al segundo uno de 13,04. Sus divisores presentan una tipologia diferente al resto de acufiaciones de la ceca -gallo enreverso- y tienen un peso medio de 12,40 y 5,90 grs. para 5 y 11 ejernplares respectivamente. Estos divisores de valormitad tienen dos globules como marca de valor.
Se conoce un solo ejemplar de 3,85 grs. con reverso caballo saltando y marca de valor cuatro globules.
Hernos hallado el nurnero de curios por los metodos de Mora Mas y Goods.
1.' Emisi6n: Monedas de la muestra: 11
Anverso: Cufios de la muestra: 3
Estimaci6n:Mora Mas: 3 Goods: 3
Reverse: Curios de la muestra: 3
Estimaci6n: Mora Mas: 3 Goods: 3
2." Emisi6n: Monedas de la muestra: 7
Anverso: Cufios de la muestra: 3
Estimaci6n: Mora Mas: 3 Goods: 3
Reverso: Curios de la muestra: 4
Estimaci6n: Mora Mas: 5 Goods: 5
Vemos que en la I." ermsion con una muestra de 3 cufios de anverso, el nurnero teorico coincide con el que conocemos. Igual ocurre con el numero de curios del reverso.
En la 2.a ernision el nurnero de cufios conocidos y probables es el mismo en el anverso y distinto en el reverso. Para este Mora Mas y Goods dan como posible 5.
Esto representa un reducido numero de cufios en estas dos emisiones, y, por 10 tanto, una acufiacion corta tanto en la La ernision como en la 2.".
1. Antonio VIVES y ESCUDERO, «La Moneda Hispanica», Madrid, 1926.
2. Leandre VILLARONGA, «Numismatica antigua de Hispania», Barcelona, 1979.
3. Octavio GIL FARRES, «La moneda antigua en laEdad Antigua», Madrid, 1966.
4. Antonio DELGADO, «Nuevos metod os de clasificaci6n de las medallas aut6nomas de Espana», Sevilla, 1871.
5. Aloiss HEISS, «Description Generale des monnaies antiques de l'Espagne»,Paris, 1870.
M. GARCIA GARRIDO
Hemos podido estudiar una docena de piezas de esta ceca en el archivo Villaronga, que unidas a unas pocas mas, cotejadas entre las existentes en colecciones privadas, suman una veintena. Pocas, para un profundo estudio metrologico, pero suficientes en este caso, debido al excelente estado de conservacion de Ia mayoria de los bronces estudiados, para resolver algunos de los puntas oscuros hasta este momento, como son: los distintos signos de las leyendas turdetanas y la confirrnacion de que estas son siempre las mismas, aunque varien su disposicion.
La orderiacion delas distintas series esta basada en criterios tipologicos, epigraficos y metrologicos y es concorde con la adaptada par Vives y E. Collantes, afiadiendo tipos nuevas.
Los pocos hallazgos conocidos de esta ceca han aparecido en una zona reducida y cercana a Obulco. Par el norte llegan hasta Arjona. Par el sur hasta Baena, teniendo su centro y maxima concentracion en Torredonjimeno. Los hallazgos son pocos e insuficientes para fijar satisfactoriamente la ubicacion de la ceca, pero S1 para determinar su radio de accion.
Debido quizas al nurneroreducido de ejemplares en buena conservacion, Untermann y E. Collantes, citando solo a los ultimos autores que se han interesado par estas piezas, no reproducen correctamente los distintos signos de estas leyendas monetales.
En la [igura 1 hemos transcrito las dos unicas leyendas que tienen todas las emisiones de esta ceca, asi como las interpretaciones que de los disti=tos signos epigraficos dan algunos de los estudiosos. Como se ve no esta fij: 1.0 de una manera clara el valor de estos signos y solo en unos pocos coinciden al traducirlos. Par 10 tanto no nos atrevemos a tomar partido por uno de los numerosos metodos de interpretacion.
M. GARCiA GARRIDO
Figura
TRANSCRIPCION
SEGUN:
Untermann
G6mez Moreno
Tovar
Maluquer
Lectura derecha-izquierda
Leyenda 2
Leyenda 1
Leyenda 1
Leyenda 2
Untermann UEKuEKi -KiONIS
G6mez Moreno OTuBoTuKi MKiENIS
Tovar OTeKoTeKi AnKiENIS
Maluquer OTeBoTeki TirKiETinIS
EI interesado en el tema podra encontrar facilmente estudios que le den propuestas de desciframiento en una 0 en otra direcci6n.
En la jigura 2 dibujamos en la parte superior otra vez la leyenda, numerando cada signo que la forma y mas abajo con una letra en mayuscula las distintas combinaciones que estos presentan en las sucesivas emisiones.
Existen dos Ieyendas, que a veces pueden ir unidas. La prirnera, la conforman los signos 1,2,3, 4, 5. La segunda los restantes.
Tanto Untermann como E. Collantes desconocen los signos n» 6 y n.: 8 de la emisi6n con leyenda «C». Untermann el n» 6 en todas las emisiones.
El sentido de la lectura es de derecha-izquierda, salvo la emisi6n con leyenda «D» que va de izquierda-derecha.
La que consideramos como ultima emisi6n es el Ul1lCO caso que tiene s610 una leyenda (signos 6 al Ll). Estas piezas siempre han sido consideradas como inclasificables. Sin embargo, creemos (ver [igura 2 abajo, derecha) que es la misma leyenda con signos degenerados.
TIPOLOGiA
Son bastante claras las relaciones tipol6gicas de la amonedaci6n de Abra con las de Obulco.
[,.1\ } \ -1('I 11 10 9 <l)l ? ? 6 F
M. GAROA GARRIDO
En las dos cecas se ernplean los mismos elemen los: Cabeza fernenina con mono en anverso y espiga y arado con leyenda en reverso.
La e mision de Abra con leyenda "A» (Lamina 1-1) en anverso es parecida a la cornunmente considerada l." ernision de Obulco (Lamina I-A). Aunque el arte es diferente, hay mas elementos que las unen que los que puedan separarlos. Las dos tienen buen arte, aunque sea mas recio el de Abra. Ambas damas tienen pendientes y collar de pequerios colgantes. Consideramos mas personificado el retrato de esta ernision de Abra, esta mas definido. Parece como si hubiesen copiado una imagen. J. M." Blaquez considera que en estas monedas, asi como en las de Obulco c Ulia la imagen Iemenina podria repres en tar a ladiosa punica Tanit.
No sabernos que ernision seria antes y no nos atrevemos a escoger, pero 10 que no cabe duda es que son mas 0 menos conternporaneos. Los elementos del reverso son los mismos, aunque va rien el senti do y la disposicion de la leyenda.
Las siguientes emisiones de Abra a nuestro parecer irni tan la sene de Obulco con leyenda CONI PR en anverso y AID.AR sobre el arado en el reverso, Obulco en cartela (LaminaI-B).
El resto de las series de Obulco se apartan clararnente de las monedas de Abra. EI arte es totalmente diferente, mucho mas degenerado. Por 10 tanto creemos que solo se pueden relacionar con estas primeras ernisiones de Obulco y tienen que ser conternporaneas a elias.
CATALOGO
Hemos catalogado las monedas de ABRA segun lIeven 0 no leyenda turdetana en anverso. Consideramos como Clase 1 la que la lleva y Clase IlIa que tiene leyenda en caracteres latinos.
CLASE I, TIPO I
Anv.: Cabeza fernenina con mofio, a derecha. Delante y en sentido contrario a las agujas del reloj leyenda «A» en caracteres turdetanos. Grafila de puntos gruesos.
Rev.: de abajo arriba, espiga a izquierda, arado y encima leyenda «B». Grafila de puntos gruesos.
(Lamina I, n:" 1,2,3, 4)
VIVES-no
NAVASCUES NR. 1006
1.
2. MAN II. lD06
3. Vila Casas
4. Villoldo 1423 17,19 26,12 27,00 2-6,70 9 h
Cunos Anv.IRev. lA lR lA 2R 2A 2R 2A2R 6h
M. GARCiA GARRIDO
TIPO II
Anv.: igual tipo I.
Rev.: de abajo arriba, arado hacia abajo, espiga a izquierda, ericima leyenda «B».
(Lamina I, n:" 5 y 6)
VIVES - XCVIII·1
NAVASCUES N.o 1007
5. MAN II. 1007
6. Cardin Garcia Garrido
Cunos Anv.jRev. 2A 3R 3A 3R 3A
CLASE II, TIPO I
Anv.: igua! clase I pero delante cabeza leyenda en caracteres latinos ABRA.
Rev.: Arado, debajo cspiga a izquierda, leyenda "C» alrededor de ambos.
(Lamina II, n:" 7, 8,9, 10)
VIVES - XCVIII-2
7. Collantes Vidal 8. 9. 10. Cardin 422
Cuiios Anv./Rev. lA lR A2 lR 2A lR 2A lR 3 h
TIPO II
Anv.: igual tipo I. 7 h
Rev.: Arado, debajo espiga a izquierda, debajo de ambas leyendas turdetanas en dos llneas «<D» y "E»).
t amina II, n:" 11, 12,13, 14, 15)
VIVES - XCVIII-3
NAVASCUES n." 1008-1009
M. GARCiA GARRIDO
11. 18,10 6 h
12. 18,30 5 h
13. Cardin 17,05
14. Pub!. por Untermann -
15. MAN II. 1009 12,12 11 h 16,50 18,15 17,0·
TIPO III
Anv.: igual tipo I y II.
CUfiDS Anv./Rev. 3A2R 4A3R 4A3R 3R 5A4R
Rev.: Arado, debajo espiga a izquierda debajo leyenda «F».
(Lamina III, n:" 16 y 17)
16. 22,60
17. Pub!. por Untermann Montanes 20,15 12 h
METROLOGiA
Cuiios Anv./Rev. 6A5R 5R
Los parametresmetrol6gicos de las monedas de Abra reunidos son los siguientes:
Clase I (tipa I)
N 4; x 24.25; S 4.72; coef. variaci6n 19.47 %; Intervalo de confianza = 16.74/31.76 grs.
Clase I (tipa II)
N 3; x 16.73; S 3.40; coef, variaci6n 20.32 %; Intervalo de confianza 8.34/25.12 grs.
Clase I ( tipos I y II juntos)
N 7; x =21.03; S 5.58; coef. variaci6n 26.54 %; Intervalo de confianza 15.86/26.19 grs.
Clase II (tipa 1)
N 4; x 16.56; S 4.09; coef. variaci6n 24.71 %; Intervalo de confianza 10.05/23.07 grs.
Clase II (tipa II)
N 6; x 17.66; S 0.95; coef. variaci6n 5.42 %; Intervalo de confianza 16.66/18.67 grs.
Clase II (tipo III)
N 2; X 21.37; S 1.73; coef. variacion 8.10 %; Intervalo de confianza 20.15/22.60 grs.
Clase II (tipos I, II y III juntos)
N 12; x 17.91; S 2.85; coef. variacion 15.91 %; Intervalo de confianza 16.10/19.73 grs.
Clases I y II juntas
N 19; x 19.06; S 4.21; coef. vaciacion 22.09 %; Intervalo de confianza 17.03/21.09 grs.
EI limitado nurnero de ejemplares de cada clase y tipo que estudiamos, asi como la ruptura de algunas de estas piezas, haeen que no podamos confiar plenarnente. en los resultados cle este estudio rnetrologico. Lo que si hacen es apuntar unos patrones y una interrelacion entre sus distintas series.
La que considerarnos Clase I, tipoI se aparta claramente del patron de peso que siguen las restantes. De euatro monedas eonoeiclas, tres pesan 26/27 grs. y solo una pesa 17.19 grs. El peso medio de esta serie es 24.25 grs.
La Clase I, tipo 11 con un peso medio cle 16.73 grs. se une a la Clase 11 (todos los tipos) que tienen un peso medio cle 17.91 grs. y un intervale de eonfianza de 16.10/19.73 grs.
En la [igura 3 vemos la relacion entre los intervalos de confianza de todas las series (hemos excluido la Clase II, tipo IJ I que con clos monedas no es representativa). Vemos que hay una posiblc interrclacion entre la Clase I, tipo I con el tipo II de la rnisma Clase yean la Clase II, t ipo 1. Por otra parte la Clase I, tipo II tarnbien se relaciona con la Clase II, tipos loll.
M. GARCIA GARRIDO
El tipo II de la Clase I, asi como los restantes tipos, con un intervalo de confianza de 16.10/19.73 grs. representa el valor doble del sistema 8/9 grs. propuestos por M.a Paz Garcia-Bellido para las primeras emisiones de Castulo y concordes tambien con las primeras de Obulco (peso medio 18.18 grs.). Resulta atractivo pensar que la Clase I, tipo I podria representar el valor triple en este patron monetario. Esperemos que nuevos ejemplares nos aclaren las dudas que esta ernision presenta.
Figura 3
Clase II, tipo II
Clase II, tipo I
Clase 1, tipo 11
Clase I, tipo I
16 171819
Como hemos apuntado en parrafos anteriores esta bastante clara la relacion tipologica y metrologica de estas piezas con las prirneras emisiones de Obulco, y estas a suvez con las iniciales de Castulo. Hoy, pocos discuten el patron monetario diferente al que pertenecen estas emisiones de Castulo y Obulco, asi como el Iugar inicial que ocupan en la seriacion de sus emisiones. M." Paz Garcia-Bellido considera las primeras emisiones de Castulo como anteriores al 206 a.C. y Villaronga pone en relacion con ellas las iniciales de Obulco. Las acufiaciones de Abra tienen unas correspondencias claras, tanto estilisticas como metrologicas con estas primeras emisiones de Obulco y solo con elias se pueden comparar.
Por los pocos curios conocidos y por el patron de pesos que siguen, asi como la unica relacion posible que estas monedas tienen con las primeras emisiones de Obulco (Lamina I, A Y B), apartandose del resto de series de esta ceca -tanto, que no vemos ninguna relacion con las emisiones sextanta les de Obulco, ni con las siguientes- creemos que Abra acufio durante un corto periodo de tiempo coincidente con las iniciales de Obulco, en los afios finales del siglo III 0 principios del siglo II a.C. y despues por causas que desconocemos deja de hacerlo. Ouiza la cercania 0 la absorcion de esta ceca por Obulco fueron los motivos.
Las monedas de Abra se dividen en dos grupos bien definidos en razon de sus leyendas y estilo. En la Clase I el arte es mas recio y realista y tienen leyenda turdetana en anverso. La Clase II se caracteriza por tener en el anverso la leyenda ABRA en latin y su arte es mucho mas estilizado.
Todas estas series tienen dos (micas leyendas en distintas combinaciones, salvo el tipo III de la Clase II que solo lleva una. Hemos corregido los signos que componen las leyendas y creemos que las hemos fijado de una manera clara.
Se tendria que revisar el hecho cornunmente aceptado de que las leyendas de estas piezas son nombres de magistrados.
Como hemos dicho anteriormente, estas monedas no se pueden relacionar con las series de Obulco que llevan magistrados turdetanos y que son posteriormente a las emisiones de esta ceca.
La leyenda 1." (signos 1 al 5) en la Clase I ocupa el lugar en el anverso que en la Clase II tiene el nombre de la ciudad. En la ultima ernision ( Clase II, tipo III) esta misma leyenda desaparece, que dando solo Abra en caracteres latinos en anverso y la leyenda 2." degenerada en reverso.
Aunque conocemos pocos ejemplares de cada tipo, los consideramos suficientes para establecer el patron metrologico al que pertenecen. Este patron punico de 8/9 grs. esta presente tarnbien en las series primeras de Castulo y Obulco, con las que se relacionan las emisiones de Abra. Y como aquellas tendrian un valor doble y un posible triple del patron anteriormente citado.
Estas cortas emisiones de Abra se acufiarian durante los ultirnos afios del siglo III 0 principios del siglo II, para dejar de hacerlo cuando en Obulco y otras cecas se inician las acufiaciones sextantales del sur.
J. M.' BLi\'ZQUEZ, «Primitivas religiones Ibericas, Religiones prerromanas», Torno II, Madrid, 1983, pp. 140-144.
E. COLLANTES, «Anotaciones sobre las monedas de Abra», Acta Numismci.tica II, Barcelona, 1972, pp. 139-147.
M. PAZ GARCiA-BELLIDO, «Las monedas de Castulo con escritura indigena», Barcelona, 1982.
M. G6MEZ MORENO, «Miscelaneas, 1.' Antiguedad», Madrid, 1949.
J. DE Hoz, «La epigrafia prelatina meridional en Hispania», Actas del colo quia sabre lenguas y culturas prerromanas de la peninsula Iberica, Salamanca, 1976, pp. 227-317.
J. MALUQUER DE MONTES, «Epigraffa prelatina de la peninsula Iberica», Barcelona, 1968.
J. M.' DE NAVASCUES, «Las monedas hispanicas del Museo Arqueol6gico Nacional de Madrid», Torno II, Barcelona, 1971.
J. UNTERMANN, «Monument a Linguarum Hispanicarum», Weisbaden, 1975.
L. VILLARONGA, «Numismatica Antigua de Hispania»,Barcelona, 1979, pp. 119-121.
L. VILLARONGA, «Un nou rnetode estadistic,aplicaci6 a l'estudi de les primeres emissions iberiques de bronze catalanes i del Pais Valencia», II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, pp. 157-170.
L. VILLARONGA, «Etude statistique des emissions de moyens bronzes imperiaux de Caesaraugusta: methode et application», PACT,S, Strasbourg, 1981, pp. 229-251.
L. VILLARONGA, «Las primeras emisiones de monedas de bronce en Hispania», B.A.R.-SJ93, «Paper in Iberian Archaeology», Oxford, 1984, pp. 205-215.
A. VIVES, «La Moneda Hispanica», Madrid, 1926.
MANUEL LECHUGA GALINDO
El objeto del presente articulo es el de dar a conocer mas ampliamente el conjunto monetal integrado por ochenta y nueve victoriatos, aparecido en el cerro de Santa Catalina del Monte (Verdolay), en la pedania de La Alberca, proxima a Murcia.
La importancia y trascendencia de este tesorillo, el segundo que se conoce en nuestro pais, compuesto exclusivamente por victoriatos, junto al hallado en Nurnancia.' creemos que justifica por si sola el hecho de no demorar mas su estudio y publicacion,aportando nuevos datossobre el aeontecer nurnismatico de la zona del SE 2; zona que, como sabemos, permanece aun bastante inedi ta en este aspecto, dentro del contexto peninsular.'
SITUACION DEL YACIMIENTO Y CIRCUNSTANCIAS DEL HALLAZGO
EI poblado ibero-romaro de Sta. Catalina del Monte se encuentra situado en la pedania rnurciana de La Alberca, a cuatro kilometres al S de la Capital, y en la zona resiciencial conocida como Verdolay. Este caracter de zona residencial, que incluye al cerro de Sta. Catalina ha hecho que el poblado, cuyos
I. HaeberJin, 1929; Crawford, 1969-a, n.v 118; Romagosa, 1972; Hildebrandt, 1979.
2. Estc articulo forma parte de un trabajo mas amplio sobre «Tesorillos de moneda romano-republicana en la region de Murcia», que sera leido como Tesis de Licenciatura.
3. Ripol les Alegre, 1982, pp. 434-446, donde se exponen la mayor cantidad de datos numisrnat icos conocidos en esta regi6n de Murcia, procedentes, parad6jicamente, de una colecci6n depositada en el Vaticano.
M. LECHUGA GALINDO
materiales, obtenidos en escombreras, abarcan una secuencia cronologica que va del Bronce II a epoca medieval, haya llegado hasta nosotros practicamente destruido a consecuencia de los numerosos chalets alIi edificados.'
En 10 que se refiere a excavaciones sistematicas, unicamente existe una carnpafia realizada por la Universidad Autonorna de Madrid, en otofio de 1976.5
Mejor conocida y excavada ha sido, en cambio, la necropolis iberica correspondiente a dicho poblado, situada a menos de un kilometre de este, y conocida con el nombre de Cabecico del Tesoro," Sus sepulturas de incineracion se situan entre los siglos IV-II a.c., con abundancia de materiales de todo tipo, incluyendo las ceramicas aticas, proto y pre-campanienses, y campanienses, que han permitido precisar las fechas que corresponden a dicha necropolis, y, por extension, al poblado.? A traves de elIas sabemos que las incineraciones continuaron realizandose tras la II Guerra Punica, y durante todo el siglo II a.c., con relativa abundancia, ademas, en cuanto a importanciones de cerarnica campaniense," 10 cual indicaria, asimismo, una gran actividad en la vida de los habitantes del Cerro de Sta. Catalina.
Respecto a otros datos numisrnaticos de la zona, hemos tenido ocasion de catalogar recientemente una serie de denarios de la coleccion de don Richard Hancock, de Murcia, pertenecientes, en su mayorfa, al siglo II a.C.9 Igualmente, existe constancia dela aparicion, en una de las sepulturas de la necropolis mencionada (n,v 277), de un As republicano tipo Proa, de 32 g de peso, muy desgastado.'?
El hallazgo del tesoro que nos ocupa se produciria, precisamente, al realizar las obras de apertura de una carretera que conducia a uno de los chalets alIi construidos. Esta es, al menos, la noticia que proporciona don Nieto Gallo (y que hemos podido confirmar recientemente), y que difiere algo de la mencionada por C. Belda y M. Jorge Aragoneses." Segun 10 notificado por este ultimo, el conjunto total ascenderia a unas cien monedas, de las que el Museo Arqueologico Provincial solo pudo obtener las ochenta y nueve actualmente expuestas en la Sala VII, vitrina 7 de dicho Museo. Se desconoce,
4. Se trata, efectivamente, de uno de los mas larneritables atentados urbanisticos cometidos contra el patrimonio arqueologico. La superficie excavable. actualmente, es minima, y la mayoria de los materiales proceden de las escombreras resultantes de las cimentaciones de diversos chalets. No hay mas remedio, pues, que basarse en los datos de la necropolis, para intentar reconstruir la vida de 10 que, sin duda fue un importante poblado iberico que con to, ademas, con un santuario cercano.
5. Poyato, M. C, 1979, pp. 531-542.
6. Garcia Cano, J. M., 1982, pp. 60-61, donde se reccge la mayor parte de la bibliografia existente sobre las excavaciones y los materiales de la necropolis.
7. Garcia Cano, J. M., 1982, pp, 60-88 y 247.
8. Garcia Cano, J. M., 1982, pp, 86-87.
9. Se trata, concretamente, de las emisiones RRC 243/1 (134 aC ). RR,C 319/1 (100 a.Ci), y RRC 412/1 (64 a.c.). Agradecemos a don Richard Hancock las facilidades presta das para el estudio de estas piezas.
10. Informacion obtenida, gracias a J. M. Garcia, del ficheroexistente en el M.A.P.M.
11. Nieto Gallo, 1962, p. 365; Jorge Aragoneses, 1968, p. 43, nota 64, figs. 31·32; Beida Navarro, 1975, p. 179. Estos dos ultirnos autores situan el hallazgo en la cimentacion de uno de los chalets que coronan el cerro. Nos inclinamos mas, sin embargo, poria informacion de don G. Nieto, conternporanea al hallazgo. Ouerernos mencionar asimismo, las facilidades dadas por don J. A. Melgares, y don Pedro Lavado, directores del M.A.P.M., para el estudio y clasificacion del tesorillo.
por otra parte, el que estuvieran 0 no contenidas en algun tipo de recipiente, asi como el tipo de vivienda en el que se encontro.
Eltesorillo se cornpone, como ya hemos mencionado, de un total, de 89 piezas, de las cuales 49 son victoriatos anonimos, y 35 pertenecen a las distintas emisiones con simbolos y monogramas acufiadas en Roma, Sur de Italia y Sicilia (de estas existen, a su vez, un grupo de 12 victoriatos pertenecientes ados emisiones tardias que, aun no llevando ningun simbolo 0 marca, presentan un estilo semejante alde dichas ernisiones, por 10 que nos hemos decidido a incluirlos dentro de las misrnas ). Por ultimo, los 5 ejemplares restantes han quedado sin clasificar debido al alto grado de desgaste que presentan.
Este deficiente estado de conservacion, que se extiende a la gran mayoria de las piezas, dificul ta como es logico, su clasificacion sobre todo en el caso de los victoriatos anonimos, a la vez que irnpide realizar un detallado estudio de los curios ernpleados 0 un anal isis de la forma de la leyenda (Ia mayoria de las mismas no se conservan, 0 solo muy parcialmente)." En algunos casos (n.os 85-89 de nuestro inventario), los ejemplares han quedado reducidos a simples laminas de metal, sin ningun relieve, 10 que da una idea del tremendo desgaste soportado por los mismos.
Ofrecemos, pues, a continuacion, el presente inventario, en el que proporcionamos los siguientes datos, tomando como referencia la ya clasica obra de M. H. Crawford: Roman Republican Coinage (RRC):
Nv de inventario.
Tipo de ernision.
Ceca.
Cronologia.
Peso (en gramos).
Modulo y grosor (en milimetros).
Direccion de los CUll0S (D.C.), segun la traclicional referencia horaria. Estado de Conservacion (Cons.), expresaclo en las siguientes abreviaturas 13: F.C. (Flor cle cufio): S.G. (Sin Gastar); A.G. (Algo Gastaclas); F. (Frustradas). Asimisrno. cuando las cliferencias cle conservacion en anverso y reverso son notables, 10 expresamos separando la calificacion mediante un guion.
Referencia Bibliografica (segun la obra ya mencionada).
12. Ello no nos ha perrnitido realizar una detal lada cornparacion con los ejernplares de Numancia. en los que ya Haeberlin aprecio las variaciones existentes en la grafia de I;} let ra A de 13 leyenda ROMA, y a las que posteriormente Hildebrandt, ha aplicado un criterio cmnol6gico (Hildebrandt, 1979, pp. 249-250).
13. Hernos (OI11;}cio como criterio el ernplcado en la reciente tesis doctoral de P.P. Ripolles (RipollCs Alegre, 1982, p. 174).
35
36
38
68
69
70
72
73
76
79
80
88
Como se ha podido observar, las emisiones de victoriatos anommos presentes en el tesoro del Verdolay, aun sin llegar a las cotas que presenta el hallazgo de Numancia (60 sobre un total de 82 monedas, es decir, un 73,172%), constituyen igualmente, un numeroconsiderable.t' En nuestro caso concreto, solo aparecen representadas las emisiones n.v 44/1 (30 ejemplares), 53/1 (5 ejemplares mas otros 6 dudosos de asignacion a esta 0a la anterior), 67/1 (1 ejemplar) y 166/1 (7 ejemplares)."
Esta preponderancia de las emisiones anonimas (que la Dra. Garcia y Bellido ha observado tambien en el resto de los hallazgos peninsulares) puede dar idea de la importante circulacion que debio registrar este tipo de moneda, al poco tiempo de su introduccion en el sistema monetario romano, por cuanto que se trata ensu mayoria de acufiaciones bastante tempranas. Creemos, por ello, que merecen un detenido cornentario, con algunas precisiones que exponemos a continuacion:
RRC 44/1
Se trata de la ermsion mas representada en este conjunto (supone el 33,70 % del total y el 61,22 % de los anonimos). Presenta un peso medio de 2,79 grs., bastante reducido si tenemos en cuenta que el patron teorico es el de 3 escrupulos (en torno a los 3,41 grs.)." Sin embargo, tan solo 6 de las 30 piezas catalogadas sobrepasan los 3 grs.· de peso. Sin duda, elacusado grado de desgaste al que nos hemos referido anteriorrnente, juega un importante papel en esta anormal metrologia, englobando este tesoroentre los pertenecientes al Grupo III 0 Grupo «Iigero- de los conjuntos italicos clasificados por Thomsen, los cuales presentan pesos medios bastante semejantes para las emisiones anonimas 17:
CALES: 2,78 grs. (sobre 13 ejemplares)
BOIANO: ,75 grs. (sobre 25 ejemplares)
FANO: 2,73 grs. (sobre 67 ejemplares)
MASERA: 2,72 grs. (sobre 142 ejernplares )."
No obstante, la existencia de victoriatos bien conservados, ocultados en fecha temprana, pero que presentan ya un reducido peso medio, puede hacernos pensar el que algunas de las monedas pertenecientes al hallazgo del Verdolay y englobadas en esta emision, hubieran sidoacufiadas por debajo de ese patron teorico. Nos referimos, concretamente, a las anomalias metrologicas planteadas recientemente por L. Villaronga, con motivo de la incorporacion al tesoro IV de Tivisa de cinco victoriatos anonimos."
14. Hildebrandt, 1979, pp. 246-247. Cfr. cuadro comparativo que ofrecemos al final del texto.
15. Mas adelante nos ocupamos de las emisiones anonimas, pero con identico estilo a las marcadas, que no incIuimos aqui.
16. Crawford, 1974, pp. 11 y 155.
17. Thomsen, 1957, pp. 102-104 y 335-336.
18. Este ultimo, bien fechado por un denario de M. Porcio Laeca, en el 125 a.C. (Crawford, 1969-a, n.O J62; para los otros tesoros, v. nos. 115 y 117).
19. Villaronga, 1982-a, pp. 254 ss. y 1982-b, pp. 65 ss.
M. LECHUGA GALINDO
En nuestro caso, y considerando la dificultad de calcular con exactitud cual puede ser la perdida en gramos ocasionada por el desgaste en las piezas del Verdolay, creernos que resulta probable el que parte de estos victoriatos, de la ernision RRC 44/1, no sobrepasaran, en un estado mas favorable, los 3 grs. de peso. Buena prueba de ella es esta relacion:
(2)
(2)
(2)
(2)
(2)
(2)
iHabria que admitir, entonces, la existencia de una metrologia algo mas reducida que la teoricarnente establecida, que quiza quedara compensada por esa «sobrevaloracion. de la moneda romanaa la que se han referido autores como Thomsen y Marchetti? 20 i Cuales serian, en el caso concreto de nuestra Peninsula, las razones que justificarian esta reduccion, dejando a un lado las puramente comerciales, y teniendo en cuenta las especiales circunstancias del conflicto belico desarrollado en Hispania en los afios en que el victoriato se comienza a acufiar?
Aunque no es nuestra intencion ocuparnos a Iondo de este problema, sino tan solo plantearlo en funcion de los nuevos datos que presentarnos, creemos que podria estar relacionado con la posibilidad (cada vez mayor), de la existencia de acufiaciones provinciales de victoriatos anonimos, Sabemos, de hecho, que de Espana proceden tanto la ernision RRC 96/1, como el doblevictoriato (RRC90/1), Y el medio-victoriato del hallazgo de Mogente." Por otro lado, las dracmas saguntinas han sido consideradas desde antiguo, como verdaderos victoriatos provinciales.P Si a to do esto sumamos la noticia, proporcionada por la Dra. Garcia y Bellido, de la aparicion de un punzon para la fabricacion de cufios de reversos de victoriatos de la ernision RRC 44/1,23 no nos deberia extrafiar el que este tipo de victoriato, relativamente abundante, haya sido acufiado en nuestra Peninsula, muy probablemente en razon de las necesidades belicas (pago de auxilia italicos y quizas hispanicos durante y al final de la II Guerra Punica)." En este caso, la presumible urgencia
20. Thomsen, 1957, pp. 378·382; Marchetti, 1978, pp. 469-472. Ambos autores difieren, sin embargo, a la hora de fijar la relacion existente entre la sobrevaloracion del denario (mayor para Thomsen), y la del victoriato.
21. Garcia Bellido, M. P., en prensa. Agradecemos, desde aqui, a la Dra. Garcia BeIlido, su amable colaboracion en este trabajo, y el que nos permitiera conocer este articulo, antes de su proxima publicacion. En el, tras un detenido estudio de la pieza, se apunta ya la posibilidad de que el mismo Escipion hubiera utilizado la ceca de Cartago Nova para emitir moneda romana, tds la toma de la ciudad en el 209 a.C.
22. Zobel, 1878, p. 138; Villaronga,' 1967 y 1979, p. 110; Mateu y Llopis, 1971, p. 188; Marchetti, 1978, pp. 386-399; Garcia Bellido, en prensa.
23. Garcia Bellido, M. P., en prensa. De proxima publicacion, por separado, en Numismatic Chronicle.
24. Esta habria sido, segun Marchetti, la funcion basica del victoriato (Marchetti, 1978, pp. 466-471 y 508).
de la acufiacion, 0, simplemente la propia disponibilidad de recursos, provocaron un distanciamiento en la aplicacion del patron teoricamente establecido. Ouerernos, pues, dejar planteada esta hipotesis, aunque nos consta que se trata de un tema complejo y que requiere de estudios mas detallados. Mas adelante, sin embargo, volveremos sobre la cuestion de las acufiaciones provinciales.
Siguiendo ahora con el analisis de la ernision RRC 44/1, y entrando en el terreno estilistico, el mismo Crawford sefiala las diferencias observadas en los ejemplares exarninados." Por nuestras parte, hemos podido constatar dos grupos bien definidos: el primero (n.v- 1-11 de nuestro inventario), presenta la cabeza de Jupiter mayor, y mas toscamente realizada, con el pelo cayendo generalmente en tan solo tres rizos sobre la nuca; en el segundo, por el contra rio (n.> 12-16), la cabeza es mas pequefia, por 10 general, y el pelo cae en varios mechones, no tan ordenados como en el caso anterior.w
Quedan, posteriormente, tres ejemplares (n.os 27-29), que hemos relacionado poria forma que presenta la base del trofeo del reverso, semejante a la que aparece en otras emisiones marcadas y anonirnas." Finalmente, un ultimo victoriato (n.v30), ofrece un estilo mucho menos cuidado y bastante diferente al de los anteriores. teniendo, ademas, la particularidad de presen tar una pequefia lengiieta, semejante a las que se observan en los ejernplares de bronce 0 cobre cuyos cospeles se han fundido en el sistema denorninado de « rosario». Dicho sistema resulta dificil de concebir para la amonedacion en plata, por cuanto que esta requiere de una mayor precision." La existencia de esta pieza, no obstante, y aunque se trate de un ejemplar muy aislado, puede sugerir la posibilidad de que el peso por individuo registrara ciertas oscilaciones dentro de la misrna ernision, como ha sefialado Thomsen en el caso de las acufiaciories griegas conternporaneas del victoriato." Es de esperar, por tanto, que nuevos hallazgos y futuras investigaciones, puedan arrojar mas datos ace rca de este problema tecnico, sobre el que nuestros conocimientos son aun bast ante limitados.v
RRC 53/1
Los cinco victoriatos que hernos asignado a esta ernision, contrariamente a 10 que ocurre en el caso anterior, nos proporcionan, con un desgaste similar, un elevado peso medic: 3,01 grs. (peso maximo: 3,38 grs.; peso minimo:
25. Crawford, 1974, him. IX, 2-6.
26. Es interesante sefialar, en este segundo grupo eI predominio, en cuanto a direcci6n de curios. de Ia lOB (6 ejemplares sobre 15), existienclo clos ejernplares mas que presentan la 9B y lIB.
27. RRC 67!1 y 70/1 entre las an6nimas, y RRC 71/c, 72/1, 97, 103 y 106 entre las marcaclas.
28. Garcia Belliclo, M. P., 1982, pp. 22-23.
29. Thomsen, 1957, pp. 377-379.
30. No se conoccn otras emisiones en plata (tampoco entre las clracmas griegas), en las que se haya utilizaclo este sistema. Proclamarlo aqui. resulta, POl' tanto, bast ante arriesgado, mientras no existan otros datos, y quizas esa lengueta tenga otro significaclo que desconocemos.
100
M. LECHUGA GALINDO
2,77 grs.), mucho mas cercano por tanto, al patron teorico de 3 escrupulos. Parece ser, pues, si exceptuamos los hallazgos de Tivisa a los que antes nos hemos referido." que esta ernision no conocio una reduccion tan acusada como la sefialada para la RRC 44/l. Asi, los ejemplares incluidos en el tesoro de Numancia, pertenecientes a los Grupos I y II de Hildebrandt.v presentan un peso medio bastante elevado (3,14 y 3,16 grs.), siendo los mas ligeros de 2,86 y 2,82 grs. respectivamente, con 10 que, en cualquier caso, estarian a la altura de los que aqui presentamos. Por otra parte, conocemos cuatro victoriatos anonimos, correspondientes a la ernision Sydenham 83 (RRC53/1), existentes en el M.A.N., cuyos pesos se muestran, igualmente, en consonancia con los del Verdolay." Por ultimo, y procedentes de la zona levantina, son una serie de victoriatos de esta emision recogidos por P. P. Ripolles, pero de los que desconocemos su peso."
Creemos que aunque se trate de una muestra no muy abundante, resulta un dato significativo a tener en cuenta cara a futuros trabajos que incidan sobre esta cuestion,
RRC 67/1
Es interesante constatar la presencia de un ejemplar de esta ernision en el deposito del Verdolay, por cuanto no suele prodigarse demasiado en los tesoros conocidos. Asi, Crawford cita tan solo 31 victoriatos en el total de los tesoros italicos, perteneciendo la mayoria al hallazgo de Serra Orlando, 10 cual le hace adscribirlos a una ceca siciliana.v
Su peso, de 2,92 grs. no presenta, en este caso, ningun problema respecto a su patron teorico, cercano a los 3 escrupulos. como en los casos anteriores, pero para el que el autor ingles da una media de 3,03 grs. sobre 8 ejemplares examinados.>
RRC 166/1
Se trata, como sabemos, de la ultima ermsion de victoriatos anonimos, y una de las ultimas de victoriatos en general, tras la interrupcion de este tipo de acufiaciones producida a comienzos del siglo II a.c. Esta reanudacion conoce, como sefiala Crawford 37 una decadencia en cuanto a estilo, semejante a 10 que ocurrira posteriormente cuando se intenten recrear los tipos del victoriato en los quinarios republicanos. Al mismo tiempo, su peso medio, de 2,66 grs., supone tarnbien una caida importante en la metrologia.
31. Villaronga, 1982"'11, pp. 254-259, y 1982·b, p. 71. Los pesos de los dos ejernplares son: 2,28 y 2,89 g. (peso medio: 2,08 g.).
32. Hildebrandt, 1979, pp. 250·251.
33. L6pci Serrano, 1960, pp. 125 ss. Ofrecen los siguientes pesos: 3,24, 3, 2,88 y 2,55 (peso medio: 2,91 g.).
34. Ripolles Alegre, 1982, pp. 93 y 96.
35. Crawford, 1969·a, nurns. 82, 102, 113 y 162, y 1974, pp. 678·679, tabla LIV.
36. Crawford, 1974, pp. 15·16 y 167.
37. Crawford, 1974, p. 52.
En el caso de los 7 ejemplares del conjunto del Verdolay, que hemos relac ion ado con esta emision, su peso medio total es de 2,35 grs., considerando que uno de ellos (n.v 78 de nuestro inventario), ofrece un anormal peso bajo (1,88 grs). Si descartamos esta pieza, el peso rnedio quedaria entonces en 2,43 grs., mas cercano a la media antes mencionada.
A pesar de tratarse de la ernision mas tardia. que junto a la marcada con el simbolo «mosca (RRC 159/1), Y la que presenta el monograma M (RRC 162/1), cierran la secuencia cronologica que ofrece este tesorillo, su grado de desgaste, como se puede observar por las fotografias, es igualmente considerable. Ello, logicamente, debe ser un dato a tener en cuenta a la hora de situar Ia ocultacion de este deposito, por cuanto que no disponemos de ningun otro elemento crono16gico mas seguro. En relacion a esto, es interesante sefialar la importante presencia de estos victoriatos (50, presumiblemente bastante gastados tambien ), en un tesoro bien fechado en epoca tardia como es elde Masera, al que ya nos hemos referido anteriorrnente."
Por 10 que se refiere al hallazgo de Numancia, y gracias a losdatos amablemente proporcionados par M. P. Garcia y Bellido, existe un numero similar de victoriatos de esta emision, aunque con un menor desgaste y un mayor peso medio."
Como hemos podido ver a 10 largo de este breve analisis, las emisiones anonimas, generalmente mayoritarias en los diferentes tesoros italicos, conocieron en nuestra Peninsula una importante difusi6n. Asi, por ejemplo, tanto en el tesoro de Numancia, como en el de Verdolay, los victoriatos con marca nunca sobrepasan los cuatro ejemplares por ernision. Del mismo modo, tambien es frecuente que en los hallazgos esporadicos, y los incluidos en otros tesoros, predominen las emisiones anonimas."
Todo parece indicar, pues, una cierta preferencia del Estado romano hacia la difusion en nuestra Peninsula de este tipo de acufiaciones, Tal vez, y en funcion de la teoria expresada por Marchetti," necesidades financieras provocadas por circunstancias especiales, motivaron el que la acufiacion se realizara por otros magistrados 0 cargos no directamente encargados de la misma. En este caso, y en lugar de grabar en la moneda cualquier leyenda 0 formula especial, como sucedera mas tarde, se optaria por emitir piezas anonimas, sin mas autoridad que la del propio Estado rornano.v
38. Crawford, 1969-a, num. 162, y 1974, pp. 684·685. Mayor numero de ejemplares presenta, sin embargo, el tesoro de Caltrano Vicentino (Crawford, 1969-a, num. 113).
39. Agradecemos, una vez mas, a la Dra. Garcia Bellido el que nos facilitara unas copias de las improntas realizadas por ella misma en el Museo de Mainz. Ello nos' ha permitido tener un conocimiento mas aproximado del contenido del tesoro de .Nurnancia, ya que en ninguna de las publicaciones mencionadas se citan las emisiones an6nimas por separado.
40. Hildebrandt, 1979, p. 249, ofrece una pequefia relaci6n de los victoriatos aparecidos en otros tesoros. P. P. Ripolles ha recogido, en su tesis doctoral, los diferentes hallazgos producidos en Levante; para las emisiones an6nimas, vease pp. 38, 93, 96 y 202, con la correspondiente bibliografia (Ripolles Alegre, 1982).
41. Nos referimos, de nuevo, a la funci6n del victoriato como pago de mercenarios no-romanos.
42. Ya hemos sefialado, anteriormente, la teoria expresada por M. P. Garcia Bellido, en torno a la posible utilizaci6n de la ceca de Cartago Nova por Escipi6n (Garcia Bellido, M. P., en prensa).
M. LECHUGA GALINDO
Volvernos, por tanto, al tema de la posible acufiacion en suelo hispanico, de victoriatos con una tipologia semejante a la de los emitidos encecas de Italia. Podriamos retomar el argumento de Zobel en relacion a las emisiones de victoriatos saguntinos y los auxilia hispanicos, para sefialar que la presencia de tropas auxiliares italicas, acostumbradas a este tipo de moneda, debio ser igualmente importante. No debe cle extrafiar, entonces, que el problema de su aprovisionamiento se resolviera de igual forma. La aparicion, en este sentido, del punzan al que nos hemos referido anteriorrnente," reforzaria este punto de vista. Conocemos, por otra parte, gracias a algunos datos historicos, los retrasos existentes en la llegada del numerario procedente de Roma, y los problemas que ello causaba." Nada mas practice. pues, para el espiritu romano, que la utilizacion de los propios recursos de la zona, con punzones y cufios importados, evitando asi estos retrasos en el pago, que tantas dificultades podian ocasionar en circunstancias criticas."
Esto explicaria tambien, en parte, la abundante presencia de estas emisiones anonimas, acufiadas teoricamente ((de forma exclusiva P), en la ceca cle Rorna, y, por otro lado, la relativa escasez cle emisiones marcadas, pertenecientes, por 10 general, a otras cecas italicas 0 de los alrededores.
Pero aun existe un dato mas, relacionado, a nuestro juicio con este problema: se trata de la presencia, en el tesoro del Verdolay, de una serie de ejemplares que, no llevando ninguna marca, ofrecen un estilo identico al de emisiones marcadas con un monograma 0 un simbolo. Este hecho, que vemos constatado en emisiones antiguas." no habia sido observaclo en acufiaciones mas tardias, que son las que aqui presentamos. Los victoriatos en cuestion, son los emitidos por Cn. Baebius Tamphilus (RRC 133/0, marcados con el monograma 7S(? (n.> 65-70 cle nuestro inventario); y los que presentan una mosca en el reverso, como simbolo, entre Victoria y trofeo (RRC 159/1; n.OS 71·76 de nuestro inventario).
En 10 que se refiere a los primeros (cle los que el tesoro con tiene dos ejemplares marcados y cuatro sin marcar), la peculiariclad de su estilo viene dada, en el anverso, por la barbilla afilada que presenta la cabeza cle Jupiter
43. Garcia Bellido, M. P., en prensa.
44. Un ejernplo muy claro, que ha quedado recogido en las fuentes, es el motin ocurrido en el camparriento militar de Sucro, al final de la II Guerra Punica (Livio, XXVIII, 24.5 ss.). Marchetti, haciendo alusion a este hecho, pone tarnbien dc relieve el retraso que debia existir a menudo, en la paga del jorrial a las tropas (Marchetti, 1978, pp, 258·259 y nota 38).
45. Crawford, al tratar del problema de los magistrados monet arios, expone el caso ocurrido en el 216 a.C., con los gobernadores de Cerderia y Sicilia, autorizados, al parecer de forma tacita, por el Senado, para acufiar moneda. No se muest ra partidario, en cambio, de que los generales en carnpafia poseyeran este derecho, independientemente del control senatorial (Crawford, 1974, p. 604). La dispersion de las cecas es uno de los motivos aducidos. No obstante, en Hispania no se conoce ninguna ceca bien identificada, y las emisiones que tradicionalmente se han atribuido (es el caso de la RRC 96/1), debieron de ser muy limitadas, par cuanto no existe nmgun ejernplar en los dos tesoros hispanicos conocidos. No resulta extrafio, entonces, que, a la luz de nuevos datos (hallazgo del punzon ), existiera una ceca (rnovil 0 fija), situada en unazona cercana a los recursos argentiferos de nuestra Peninsula (areas de Castulo y Cartago Nova).
46. RRC 71/1c (C/M); 83/1b (Punta de lanza); 89/lb (Clava); 91/1b (Torque); 92/1b (CROT); 93/lc (MP); y 95/1b (VB), donde se manifiesta esa dualidad emisiones anonimasmarcadas, con identico estilo.
(y que la aserneja a emisiones posteriores. n.US 159/1, 162/1a y 166/1), y, sobre todo, por los tres rnechones de pelo que le caen sobre la nuca, en una forma que recuerda bastante e] tratamiento del cabello de la diosa Roma que aparece en los denarios de la epoca. Pero mas caracteristico es, si cabe, la forma de representar el faldellin del trofeo del reverso, cuyos extremes. acabados en punta, no aparecen en ninguna otra emisi6n. Su metrologia, que ofrece pesos rnedios sirnilares tomandolos por separado (2,5-1 grs. para los marcados, y 2,56 grs. para los «anonirnos»), presenta un peso medio total de 2,54 grs."
Con relacion al segundo grupo, si bien su estado de conservaci6n es aun mas deficiente, y quizas en algun caso el simbolo del reverso se haya perdido casi completamente por el excesivo desgaste (n,v 71 de nuestro inventario), pensamos, igualmente, que los cinco ejernplares que aqui recogemos, pertenecen a un mismo grupo estilistico. En esta ocasi6n, la cabeza de Jupiter presenta, como en el caso anterior, una barbilla picuda, y, como peculiaridad, un cuello corto y retraido, asi como un peinado, tarnbien caracteristico, en la zona de la nuca. Su peso medio (maximo: 2,70 grs.; minirno: 2,36 grs.), se fija en 2,52 grs."
Ambas emisiones no son pr6digas en cuanto a hallazgos. Asi, los tesoros italicos de victoriatos tan s610 contienen 16 y 8 ejemplares respectivamente." En nuestra Peninsula, el dep6sito de Nurnancia no presenta ningun ejemplar marcado.v existiendo un hallazgo esporadico procedente de la zona levantina (Los Villares), perteneciente a la emisi6n RRC 133/1.51
La presencia de estas piezas en un tesoro hispanico, ademas de proporcionar un nuevo dato acerca de la utilizaci6n de punzones 0 patrices para confeccionar cufios.v podria ser considerada, a nuestro juicio, como un nuevo argumento en favor de la teoria de las acufiaciones provinciales, si bien hay que esperar que un detallado estudio de todos los ejemplares conocidos, aporte mayores precisiones al respecto.
Vamos a intentar exponer, a continuaci6n, algunas precisiones acerca de la circulaci6n de esta peculiar moneda en nuestra Peninsula, basandonos. fundamentalmente, en los datos aportados por el tesoro del Verdolay.
Por un lado, parece que quecla bastante claro el problema de su difusi6n geografica: casi todos los hallazgos (si exceptuamos el de Numancia), se situan
47. La media seiialada para IS ejernplares conocidos es de 2,69 (Thomsen, 1957, pp. 334-336).
48. Al igual que en el casu anterior, su patron se basa, teoricamente. en un denario de 3,9 g. (Crawford, 1974, p. 224). El peso medio de 8 victoriatos conocidos es de 2,84 g. (Thomsen, 1957, pp. 334-336).
49. Crawford, 1969-a, I1l11llS. 112, 113 y 162, y 1974, pp. 684-685, tabla LIV.
50. Aunque, como ya hemos mencionado, no tenemos un conocimiento directo de las piezas, creemos que pueden existir 2 ejernplares «anonimos» de la ernision RRC 133/1, y 1 de la RRC 159/1. No obstante, seran datos a confrontar con la Dra. Garcia Bellido, quien amablemente nos ha cedido las copias de las improntas en las que nos basamos.
51. Ripolles Alegre, 1982, p. 201 y lam.IX-IO. Aparece catalogado, creemos que erroneamente, a juzgar por la fotografia, como de la emision RRC 71/1a.
52. Garcia Bellido, M. P., 1982, pp. 29-32.
M. LECHUGA GALINDO
en la franja costera de Levante, SE, y mitad oriental de Andalucia (con la importante zona de Castulo como foco principal). Esto no es de extrafiar, por cuanto que se trata, primeramente, del area que mas intensamente vivio el conflicto belico que entrento a punicos y romanos; y en segundo lugar, como tambien ha sefialado la Dra, Garcia y Bellido.v porque constituia el area de influencia del sistema monetario cartagines. en el que el victoriato debia introducirse por sus afinidades rnetrologicas. Sin embargo, el tesoro del Verdelay. por su carac ter tardio, si bien puede ser visto como una muestra de la circulacion residual de esta moneda en un area de gran tradicion punica, no se ajusta, en realidad, a ninguna de las dos razones mas arriba apuntadas, En cuanto .a consideraciones cronologicas, clejando aparte el periodo correspondiente a la II Guerra Punica, en el que el nurnero de victoriatos que llega (c:y se emite?) en Hispania, debio set" relativamente abundante,» se observa, por la cornposicion del tesoro del Vcrdolay, un pequefio resurgir de este tipo e1e moneela en sus u ltirnas crnisioncs. Hernos creido conveniente exponerlo, e1e forma nurnerica en cl siguien te cuadro, y de forma grafica en la lamina II:
Como se puede comprobar por este cuadro, en tan solo cuatro afios, correspondientes al ceriit de la II Guerra Punica, existe un elevado indice de afluencia de victoriatos, en su mayoria anonimos, y, en teoria. pertenecientes a la ceca de Rorna. Posteriormente, y quiza debido a la gran masa de moneda circulante, y a la menor necesidad imperante de numerario por la finalizacion del conflicto belico, este indice disminuye.v para verse incrernentado, de nuevo, en los afios 194-190 a.C, y 179-170 a.C, correspondiendo, en su mayo ria, a emisiones igualmente anonimas.
Esta distribucion puede considerarse bastante logica si repasamos los datos historicos. Por un Iado, conocemos con bastante detalle las fuerzas existentes en Hispania durante el desarrollo dela II Guerra Punica.> Perc, tras la finalizacion del conflicto, el Estado romano se via obligado a emprender una larga tarea de pacificacion de gran parte de la Peninsula. De hecho la mayoria de los gobernadores nombrados en esta epoca, tuvieron que realizar alguna
53. Garcia Bellido, M. P., en prensa.
54. Mateu y Llopis, 1971, p. 188, asi 10 pone de manifiesto, en funcion del pago a los veinte mil mercenarios ibericos.
55. No hay que olvidar, tarnpoco, la importancia exacta, creemos que aun por determinar, que debieron de tener los victoriatos saguntinos en el conjunto de la arnonedacion de estos alios.
56. Marchetti ha sintetizado, recientemente, los datos proporcionados par las diversas fuentes (Marchetti, 1978, pp. 257-259), hasta fines del 209 a.C.
que otra accion belica en territorio indigena. Destacan, en este sentido, las llevadas a cabo por el consul Caton, en el 195 a.C., 0 las ultimas de T. Sernpronio Graco hacia el 179 a.C.
Teniendo en cuenta que en dichas acciones intervenia un numero importante de contingentes auxiliares italicos." y que en ellas se obtenia una destacado botin en plata y oro, el cual se ponia a disposicion del tesoro rornano.f nos atrevemos a sugerir, una vez mas, la posibilidad de que parte de estas reservas en plata fueran acufiadas en la misma Peninsula, con el fin de cubrir necesidades urgentes de numerario, provocadas por las sucesivas campafias y el mantenimiento de los diferentes cuerpos de ejercito. Podriamos ver, en esta practica, los inicios, 0 la confirrnacion de una politica llevada a cabo por el Estado romano, a traves de las diversas acufiaciones de denarios ibericos, emitidos con fines sirnilares.s?
No obstante, 10 que hasta ahora hemos planteado, no deja de ser una simple hipotesis a tener en cuenta, en espera que proximos y detallados estudios sobre el tema puedan confirrnar, 0 en su caso, rebatir, esta opinion.
El conocimiento en detalle de este importante conjunto de victoriatos procedentedel Verdolay, aporta, como hemos visto, una serie de datos que, creemos, pueden reavivar la problematica en torno a esta peculiar moneda, sometida desde antiguo a todo tipo de controversias por parte de los investigadores y especialistas en numisrnatica romana. Su fecha de aparicion, su especial tipologia, la ausencia, por 10 general, de marca de valor, y su propia razon de ser dentro del Estado romano, han sido, y continuan siendo, los principales puntos a debatir. En este sentido, el tesoro del Verdolay, dejando aparte la cuestion metrologica relacionada con la emision RRC 44/1, que hemos querido plantear, se cine mas, en cuanto a sus datos, a la problernatica especifica de esta moneda en nuestra Peninsula. En concreto, creemos que resulta interesante haber reafirrnado, con el conocimiento de su composicion, la importante circulacion que debieron registrar los victoriatos anonimos, sobre todo ensus primeras emisiones; la hipotesis, varias veces apuntadas, de que algunas de estas emisiones anonimas, incluyendo otras mas tardias, desconocidas hasta ahora, hayan podido ser acufiadas en la propia Hispania por generales en carnpafia. Por ultimo, sefialar el lugar del hallazgo: el tesoro de Numancia aparecio en un campamento militar; el del Verdolay, en carnbio, fue hallado en un poblado netamente iberico (muy posiblemente en el interior de una vivienda, no sabemos si romanizada 0 no), en el que las importanciones de cerarnica romana republicana alcanzan un importante volumen.
Quedan, como aspectos mas problernaticos, la fecha y las razones de la ocultacion, Respecto a esto ultimo, creemos que parece descartada la existencia de algun tipo de inseguridad provocada por acciones violentas 0 de
57. Cfr. Blazquez, 1978, pp. 71-72, para las carnpafias de los afios 184-183 y 182-181 a.C.
58. Una relacion detallada de los botines obtenidos entre los afios 209 y 169· a.C,, puede verse en Amoros, 1957, pp. 69 ss.
59. Crawford, 1969-b.
M. LECHUGA GALINDO
guerra. EI propio caracter del tesorillo, compuesto exclusivamente de victoriatos, con monedas bastante gastadas, de peso bajo, y, sobre todo, de fecha tardia, como expondremos a continuacion, hacen pensar en un sentido de atesoramiento; quizas, aventurando una hipotesis formulacia por Thornsen.w con destino a un posible trueque en el que estas monedas fueran valoradas estrictamente por su contenido en plata. Se trata de una teoria que, a falta de otra mas segura, pensarnos que cleberia tenerse en cuenta.
Por 10 que se refiere a la fecha de ocultacion, ya hemos sefialado anteriormente, las coincidencias existentes entre este tesoro y el Grupo III de los tesoros italicos clasificados por Thomsen," en el que se incluye elde Masera, bien fechadohacia el 125 a.c. Por otro lado, el considerable desgaste sufrido por las monedas, incluyendo las mas tardias, hace pensar que su ocultacion (0 deposito) se produjo en fecha mas reciente que la establecida para el conjunto de victoriatos de Numancia (mitad del siglo II a.C, cronologia que ha sido recientemente confirmada por Hildebrandt). Finalmente, y gracias a los datos proporcionados por J. M. Garcia Cano.s' los materiales ceramicos parecen inclicar un cierto decaimiento en la vida del poblado, hacia el 130-125 a.C. Todo ello, junto a los materiales numisrnaticos antes mencionados, hace pensar en una fecha situada hacia finales del siglo II a.C., con 10 que el periodo de circulacion, para las emisiones mas tardias. quedaria establecido, como minimo, en unos setenta aries clesde el final cle su acufiacion, Finalmente, solo nos queda esperar que futuros trabajos, como el recientemente emprendido por M. Paz Garcia-Bellido. vayan aportando nuevos resultados acerca de las diversas cuestiones que hernos intentado plantear en el presente articulo; mas concretamente, en todo aquello relacionado con las circunstancias de la difusion y circulacion de esta moneda en las provincias hispanas. Por nuestro. parte, hemos querido colaborar, en la medida cle 10 posible, a dicha tarea, por 10 que respecta a esta importante parcela del contexto historico peninsular que es la zona del SE, una de las areas que conocio una mas temprana e intensa romanizacion.
60. Thomsen, 1957, pp. 380-381.
61. El autor ingles expone que en este grupo se encuentran tesoros con monedas que presentan un alto grado de desgaste, y un mayor numero de emisiones marcadas (Thomsen, 1957, p. 337). En nuestro caso, son diferencias que observamos tarnbien en relacion al tesoro de Numancia, incluido en el Grupo II.
62. Agradecemos, una vez mas, a este querido compafiero, sus precisiones cronologicas acerca del material ceramico procedente de la necropolis y el poblado, que el ha tenido ocasion de estudiar personalrnente.
Ejemplares
caso del conjunto del Verdolay no aparecen, an6nimas sc distribuyen tal como sigue: EMISIONES Ejemplares 30 5 1 7 Dudosas 6 en el caso de Verdolay. en el caso del Verdolay. en el caso del Verdolay
como se ha podido ver, las emisiones n." 70/1 y 90/2.
tesoro
5,61 1,12 7,86 6,74
Abreviaturas empleadas:
AN: Acta Nurnisrnatica. Barcelona.
AUM: Anales de la Dniversidad de Murcia.
CIN: IX Congres International de Numismatique. Berne.
CNN: V Congreso Nacional de Numisrnatica. Sevilla.
MM: Madrider Mitteilungen. Heidelberg.
NAH: Noticiario Arqueol6gico Hispanico. Madrid. NC: Numismatic Chronicle. London.
NH: Numario Hispanico. Madrid.
AM OROS, J.: 1957. "Argentum oscense». NH, 11, pp. 57-71.
BELDA NAVARRO, C.: 1975. El proceso de romanizaci6n de la provincia de Murcia. Murcia. BLAZQUEz, J. M.: 1978. Historia de Hispania Antigua. II. Hispania romana. Madrid. CRAWFORD, M. H.: 1969-a. Roman Republican Coin Hoards. London. 1969-b. "The financial organization of Republican Spain». NC, pp. 79-93. 1974. Roman Republican Coinage. Cambridge.
GARCiA-BELUDO, M. P.: 1982. "Problemas tecnicos de la fabricaci6n de moneda en la Antigiiedad». CNN. Ponencias. Numisma, 174-176, pp. 9-50. En prensa: «El medio victoriato del hallazgo de Mogente, identificado como un unicurn», GARCiA CANO, J. M.: 1982. Las ceramicas griegas de la regi6n de Murcia. Murcia.
HAEBERUN, E. J.: 1929. "Die Miinzen». En A. Schulten: Numantia. IV. Miinchen, pp. 235-256. HILDEBRANDT, H. J.: 1979. "Die rornerlager von Numantia. Datierung anhand der Miinzfunde». MM, 20, pp. 238-271.
JORGE ARAGONESES, M.: 1968. "La badila ritual iberica de La Luz (Murcia), y la topografia arqueol6gica de aquella zona, segun los ultimos descubrimientos». AUM, vol. XXVI.
LOPEZ SERRANO, M.: 1960. «Moneda romano republicana». NH, t. IX, num, 8, pp. 125-143. MARCHETTI, P.: 1978. Histoire economique et monetaire de la deuxieme guerre punique. BruxeIIes.
MATEU y LLOPIS, F.: 1971. «Hallazgos monetarios», Numisma, 108-113 (XXI).
NIETO GALLO, G.: 1962. «Actividades de la Delegaci6n de Zona. Distrito Universitario de Murcia». NAH, VI, Cuadernos 1-3, pp. 364 ss.
POYATO, M. c.: 1979. «Sector D: Cerro de Santa Catalina del Monte, Verdolay (Murcia)». Ampurias, 38-40, Pp. 531-542.
RIPOLLES ALEGRE, P. P.: 1982. La circulacion monetaria en la Tarraconense maritima. Valencia.
ROMAGOSA, J.: 1972. «Las monedas de los campamentos numantinos». AN, II, pp. 87-96. THOMSEN, R.: 1957. Early Roman Coinage. Copenhagen. VILLARONGA, L.: 1967. Las rnonedas de Arse-Sagunturn, Barcelona. 1979. Numismdtica Antigua de Hispania. Barcelona. 1982-a. «Anomalias metrol6gicas de las monedas romanas procedentes de tesoros hispanicos de finales del s. III a.C.». CIN (Actes), paginas 253-259. 1982-b. «EI tresor IV de Tivissa». AN, XII, pp. 63-73.
ZOBEL DE ZANGRONIZ, J.: 1878. Estudiohistorico de la rnoneda antigua espanola desde su origen hasta el Imperio romano. Madrid.
SITUACION DEL YACIMIENTO (M.T. N. ESC. 1:25.000. HOJA N' 934-1):
h: CERRO DE STA. CATALINA (LUGAR DEL HALLAZGO).
20: CABECICO DEL TESORO.
3· SANTUARIO DE LA LUZ.
DISTRIBUCION POR PERIODOS CRONOLOGICOS
PORCENTAJES VICTORIATOS ANONIMOS Y MARCADOS. TESOROS DE NUMANCIA Y VERDOLAY.
R RC 53/1: 31-35
44/1- 53/1?: 36-41
571 : 42-45
ESC. 1:1
RRC 67/1: 46
71/1A:47
83/1A-B : 48-49
89/1B: 50
92/1A: 51
93/1B: 52
97/1A: 53
97/1C :54
98A/1A: 55
103/1C: 56
112/1 : 57
119/1 : 58
120/1 : 59
ESC. 1:1
RRC 12111: 60-61
122/1: 62
124/1:63
13211 : 64
133n: 65-70
159/1 : 71 -76
RRC 159/1: 75-76
162/1; 77
166/1 :78-84
ILEGIBLES: 85-89
BALIL
El Gabinete Numismatico del Museo Arqueologico Nacional (Madrid) cuenta con una pobre representacion, al contrario de otros museos, del tipo del sextercio neroniano PORTVS OST,l esta se limita a cinco piezas de las cuales se han podido localizar dos, una de ellas de Lugdunum, con reverso de «ocho naves» 2 y otra de Roma con «siete naves».'
Junto a estos sextercios se conserva una pieza plateada que ha sido considerada en ocasiones, hasta ahora solo verbalmente, como »rnedallon de Neron», Es de este supuesto «rnedallon», 0 multiple, del que vamos a ocuparnos (figs. 1-2). ,', Este trabajo se ha desarrollado en el curso de una investigaci6n sobre la representaci6n del puerto de Ostia, en los sextercios neronianos. Quiero expresar mi agradecimiento a los profesores Robert Gobl, Viena, Y C. H. V. Sutheland, Oxford, por sus informaciones y consejos, Igualmente a dona Mercedes Rueda, que ha tenido la amabilidad de facilitarme pesos y medidas. asi como a la direccion del Museo Arqueol6gico Nacional, POl' autorizarme a publicar esta pieza, y a la del National Maritime Museum, Haifa, Israel.
1. COHEN, I, 1880', pp. 280 ss., n." 233-241, pp. 285 ss., n.? 250-254, BMC Empire, I, 19-22, pp, 295 ss., n." 131-135, him. XLI, 7-8. RIC, I, 1923, pp. 151 ss., n.v 88-108.
2. Cohen, n." 251. RIC, 11.° 101.
3. Cohen, 11.° 236. RIC, n." 94,
Anv.NERO CLAVD CAESAR AVGGER PM TR PIMP P P. Cabeza laureada a la derecha. Globo. Grafila de puntos.
Rev. AVG- VSTI S. POR OST. C. Tipo de «siete naves»." Grafila de puntos.
Modulo: 36,65 mm. Peso: 27,70 grs. Posicion de cufios: t�·
El concepto de «multiple», frente al genenco e impreciso de «rnedallon». puede considerarse, singularmente para este periodo, claramente establecido.! Atendiendo a ella esta pieza del Museo Arqueologico Nacional no puede ser considerada como un multiple del denario neroniano, sea este el de la reforma del 64 d.C., fecha del comienzo de la ernision de estos sextercios.s o la del 54 d.C. mantenida en tiempos,?
Tampoco son las variaciones del sistema monetario neroniano, antes 0 despues de la reforma 8 la razon de las cifras anornalas. Anomalia que excluye toda posibilidad de busqueda 0 interpretacion de estas monedas como precedentes de los multiplos de Domiciano sino la inexistencia de multiplos en las acufiaciones occidentales de epoca julio-claudia," Solo en tiempos de
4. Para este reverso, Cohen, n," 236. RIC, I, n." 94. BMC Empire, I, 222, n," 232. him. XL, 7 (= RIC I, him. X, 8). SUTHERLAND, Roman Coins, 1974, 163 (= Monnayes rornaines, 1974, 163. Al contrario de las anteriores es fotografia arnpliada del original no de un vaciado en yeso), CARSON, Principal Coins of the Romans, II, 1980, 24, n." 422 (fotografia de vaciados de anv. y rev.). RICHARD, Chaiers d'histoire, XXII, 1977, 295 ss., fig. 1 (misma fotografia que SUTHERLAND, o.c., 1 c.). REDDE, MEFAR, XCI, 1979, 864 s., 870 s., fig. 10 (misma fotografia).
Un ejemplar del mismo tipo y distinto curio en el National Maritime Museum, Haifa, reproducido en Ships and parts of Ships in ancient Coins, I, 1975, 49, fig. 15 (citado y reproducido en RICHARD, o,c., fig. 5).
5. Ya Cohen, I, 188()2, XXII s. BMC Empire, I, XLIV s. RIC I, 33 S.GRANT, Essays in Roman Coinage presented to harold Mattingly, 1956, 95 ss. SUTHERLAND, o.c., 206 (ed. franc., 205). BANTI, I grandibronzi irnperiali, I, 19-83.
6. BOYCE, AlA, LXX, 1966, 65 S. SUTHERLAND, o.c., 168 (ed. fr., 167). MEIGGS, Roman Ostia, 1973', 56, 562. RICHARD, o.c., 296 ss. CARSON, o.c., 1. c.
7. Veanse las observaciones de MEIGGs, o.c., 56 (resurnidas en RICHARD, o.c., 297 s.).
8. Para esta cfr. WALKER, The Metrology of the Roman Silver Coins, I,I, 1976 (cuyos resultados me son conocidos por Lo Cascio). Me DOWALL, The Western Coinages of Nero, 1979. Lo CASCIO, MEFAR, XCII, 1980, 445 ss. IRS, LXXI, 1981, 76 ss. (ambos con amplio comentario de la bibliografia anterior).
Si se aplican las medidas y pesos que estableciera Mattingly en BMC Empire,I, LXXVI, XCI s., tendriamos 7,69 y 8,77 denarios. Utilizando las de Walker 7,6 y 8,65 denarios. Multiples de este tipo tendrian poca razon de ser redondeando las cifras, dado el cambio plata-oro existente.
9. Distinto es el caso de las acufiaciones de Asia, singularmente en las emisiones de «cistofros» (SUTHERLAND, O.C., 265). Las octodramas tolemaicas 0 las grandes piezas como el singular «rnedallon. de Eucritides de Bastriana (cfr. RICHTER, The Uortrait s of the Greeks, III, 1965, 279).
Los conocidos «rnedallones» de Abukir, Tarsos, etc., corresponden al reinado del emperador Alejandro Svero y fueron acufiados, independientemente de su valor intrinseco, para ser distribuidos como premios en los juegos celebrados por distintas ciudades durante el viaje del emperador hacia el frente persa. Vease ahora VERMEULE, SNR, LXI, 1982, 61 ss.
Domiciano, y como algo excepcional, se acufiaran multiplos del denario, en cantidad escasa y finalidad muy concreta.'?
Hasta aqui el entorno en el cual se pretende situar, como unicum, esta pieza, cuyas circunstancias y fechas de ingreso desconocemos, veamos ahora la pieza en si misma.
La posicion de curios es habitual en las acufiaciones neronianas y, desde el siglo XVII,l1 la habitual en las acufiaciones occidentales 0 inspiradas en las mismas. El modulo es ligeramente mayor del habitual en los sextercios neronianos a partir del 64 d.C.12 El peso es ligeramente superior al peso medio de los sextercios conservados en el British Museum, 26, 97 grs.!' aunque, excepcionalmente, alguno 10 supera," As! mismo, como se ha visto, es muy superior al que cabria suponer en un teorico multiplo de diez denarios de la reforma, que, dadoel tipo del reverso y su fecha, son los unicos que,deberian ser tenidos en cuenta." Observese adernas que en el canto, limpiamente perpendicular a any. y rev., no se advierte el bafio de plata, 10 cual es bastante indicative." El cospel es perfectamente cilindrico, cosa inalcanzable en una acufiacion a martillo.'? La concentricidad del borde, grafila de puntos, en any. y rev., y
10. Cfr. SUTHERLAND, o.c., 206. Piezas de ocho y cinco denarios en el a. 85 d.C. (RIC, II, 162, n." 68 s. Pieza de cinco aureos U?) el a. 88 d.C. (RIC, II, 166, n." 108) y una pieza de cinco denarios el a. 92 d.C. (RIC, II, 173, n ," 167, b).
Las tres ocasiones coinciden con acontecimientos militares, triunfos de la campafia gerrnanica y regreso de Agricola de Britania el 85 y 88 d.C., revuel ta de Saturnine y sublevaciones 0 amotinamientos en las legiones renanas. Cabe la posibilidad de relacionar estas acufiaciones con los tres conquiaria, de setenta y cincodcnarios cada uno, conccdidos por Domiciano durante su reinado y, segun la costurnbre, distribuidos al ano siguiente de la celebracion del triunfo (CAH, XI, 1936, 33. BARFIERl, Diz. Ep., IV, 843 s.).
Estos conquiaria habrian requerido disponer de gra ndes sumas en metalico y su pago en piezas de un denario habrtaresult ado trabajoso. Ariadase a ella el, cuantitativarnente importantt, aumento de las pagas de los legionaries establecido por Dorniciano y que permaneceria sin aumento hasta Septirnio Severo (FORNI, Il reclutamento delle legioni romane da Augusto a Diocleriano, 1953, 31 ss. Auistieg und Niedergang del' ani ike Welt, II·2, 1974, 354 s., n. 49).
Estas camparias, mas el previsible aumento de legionarios licenciados, que habrian sido reclutados durante las luchas civiles del 68-69 d.C; pudicron dar Iuzar a la necesidad perentoria de disponer de moneda argentca en mayor cant idad de I;; habitual) asi Ia creacion de nuevas plazas en la escala de los procuradores ecuestres (PFLAUM, Les procurat curs equestres so us le Huut Empire Romain, 1950, 50 ss. Aun teniendo en cuenta estes gastos, extraordinarios, resulta un tanto dificil explicar la emision de multiples del aureo, dado su alto valor, la imposibilidad de hecho de su ut ilizacion en gastos cuoticlianos y su uso limitaclo a pagos irnpcrtantes (BAUL,' BSAA, 1983, 276 ss.).
11. BMC Empire, I, 200 ss. Cesarea utiliza habitualrnente la posicion It, idem, 281 ss. 12. En una coleccion, escogida, como es la de British Museum se encuentran modules entre 35,86, se clan otros superio res como 36,83 pero son excepcionales, y 34,83 111m. BMC Empire, I, 11 cc.
13. BMC Empire, 1, LIV.
14. CARSON, O.C., n." 422, 29,84 grs.. n." 424, 28,20 grs.
15. El peso es comparable al del «real cle a ocho. espauol, 27 grs., la moncda de cinco pesetas cle 1868. El peso de la moneda de cien pesetas, 1966, es de 19,85 grs.
16. AUI1 en eJ caso de un Ialso antiguo tan elaborado como el dado a conocer POl' BROWN, NC, 1981, 145 s.
Agradezco al profesor Sutherland sus indicaciones a este rcspecto asi como las forrnuJaclas por el prof. Gobl, coincidentes con las mismas.
17. GAll.ct\ y BELLIDO (M. P.), Nurnisrna, XXXII, 11.° 174-176, 1982, 9 ss.
A. BALIL
en consecuencia de tipos y figuras, exige que el cospel, en el momento de la acufiacion, se haUara sujeto mediante una virola 0 collarin, y que la acufiacion se efectuara con prensa. Es decir, un procedimiento no utilizado en el mundo antiguo, al igual que el uso de un fresado para obtener una grafila regular y de puntos iguales."
Las diferencias entre any. y rev. son muy marcadas y no solo en 10 que respecta, aunque evidente, al tipo de letra. Solo, y aun desde un punto de vista muy generico, podria decirse que anv. y rev. se corresponden.'?
En el any. se atisba un parentesco, de inspiracion, en la produccion de Lugdunum y que se manifiesta de modo evidente en la representacion de algo tan peculiar y caracteristico como pueda ser el «globe» en el extremo del busto."
La representacion del cabello esta muy lejos de ser la habitual de una mas a densa y poblada 21 sino una serie de aislados y concentricos mechones, cortes. curvilineos, queapenas alcanzan a formar el flequillo escalonado que Suetonio enumeraba entre las caracteristicas fisionornicas del ernperador."
Puede concluirse que si la fuente de inspiracion del anv., sigularmente el busto, se halla en Lugdunum el resultado no puede ser ni menos efectivoni mas artificioso. Lo mismo pede decirse de elementos de tocado como la corona de laurel 0 sus cortas y abarquilladas iniulae=
El tipo de leyenda aparece en sextercios de Lugdunum pero no con este reverso.>' Las letras aparecen nitidas y muy destacadas sobre el fondo. casi como hechas a punzon, pero sus trazos no coinciden con 10 advertible ni en la ceca de Lugdunum ni en la de Roma. Este es el caso de las extremidades bifidas en A, E, I, L, M, P, R Y T, las incertidumbres en R, con el trazo oblicuo
18. ornparese, atendiendo simplemente a lacali dad de la reproduccion, CARSON, a.c., 24, n ." 422. Frente a los, casi, «fondos cle espejo» clel ejernplar del M.A.N. pueclen verse en este del British Museum las grietas producidas como consecuencia de la acufiacion a martillo. Para otros metales, idem, 24, n." 420 (AV) y 421 (AG). Tampoco se advierte, como seria de esperar en piezas de este modulo, la habitual convexidad del anverso y concaviclad del reverso (RIC, I, 139).
19. Vease este anv. en relacion con el de BMC Empire, I, lam. XLI, 7 (= CARSON, a.c., 24, n." 422), XLII, 8. La cabeza, aborregada, no es ya una simple evocacion, idealizada, de la conocicla obesidad del ernperador y que, con mayor 0 merior disimulo, se advierten toclas las cecas y emisiones. Del mismo modo tampoco se alcanza el vigor, un tanto rustico, de algunos tipos de Lugclunum, p.e. BMC Empire,!., lam. XLV, 20, XLVI, 1.3.4.
20. BMC Empire, I, CXLIII (<<On all denominations of Lugdunum but none of Rorne»). GRANT, NC, 1955, 21 ss.: 1957, 229 s. SUTHERLAND, a.c. (indica que estas piezas (show a portraiture and lettering roghter, more ragged»), Veanse los juicios cle valor sobre las acunaciones de la ceca de Roma en BMC Empire,I, CXLV. RIC I,I, 139. SUTHERLAND, a.c., 157.
21. RIC, I, 139 («the hair is compactly treated»),
22. SUET, Nero, L1. Cfr., MATTINGLY, IRS, VII, 1917, 59 ss. SYDENHAM, NC, 1917, 53 ss. Comparense los anversos de Lugdunum citaclos en n. 19. Lo clicho se manifiesta tambien en las imageriesespeculares de los anversos con busto a la izquierda.
23. Un lejano parecido se advierte en BMC Empire, 1, 274, n." 376, lam. XLVII, 7, con leyenda idem, b.
24. BMC Empire, I, 259. Cornparese con RIC, I, 152, n." 104. En esta, aunque con reverso cle «siete naves» las embarcaciones estan en posicion distinta, 4-1·2 y no 3-1·3. Vease tarnbienBMC Empire, I,I, 264, nota. EI ejemplar que fue de la coleccion Hall, idem, lam. XLVI, 3, muestra la misma colocacion de las naves pero el CUllO es muy diferentc.
4.
A. BALIL
menos separado de 10 habitual con respecto al trazo vertical y afiadase la singularidad de la grafila de puntos, ya observada."
El reverso, incluidas sus regulares y rectas grietas en los bordes, parece inspirado en el ya citado reverso de «siete naves» de la ceca de Roma segun el ejemplar del British Museum. Asi el numero de columnas en los porticos y de rompeolas, 0 pilae= pero la disposicion de la figura sacrificando en el altar situado ante el ternplo, el roquedo en la bocana del muello 0 la minuciosidad detallista en las naves recuerdan mas al reverso de un sextercio, mas gastado y de igual tipo pero distinto cufio, del Nationtal Maritime Museum de Haifa. Esta minuciosidad preciosista alcanza aqui una cota que induce a sospechar posibles retoques, en las naves. Sospechoso tarnbien el atributo, patera, en la mana derecha de la estatua colocada sobre el faro en la bocana del puerto." Lo mismo puede decirse de la extrafia cofa en el palo mayor de la nave central, situada bajo el faro," la disposicion de aparejos, remos y timones, las tripulaciones en las naves 0 una aparente e improbable postiza en la tercera nave del lado izquierdo, 0 en la nave, igual desplegando velas que cazandolas 0 arriando la gavia, situada en el lado izquierdo, centro. Respecto al letrero anotese junto a la fidelidad a la forma AVG-VSTI presente en el tipo, la A con travesafio, la G casi como C, diferencias en P y R que no se advierten en los dos ejemplares citados, 0 la S casi como Z. Diferencias considerables se advierten tambien en el modelado de la figura de Neptuno, singularmente embellecimientos, p.e. en el torax, en los pliegues del manto sobre el cual reposa, 0 en las aletas del timon de espadilla. Esta pieza, en relacion con el ejemplar del British Museum muestra numerosos embellecimientos tales como la regularisima grafila de puntos, las pseudo grietas ya citadas, paralelas y equidistantes, casi como huellas de la fresadora utilizada en la grafila. Por el contrario tales grietas no se advierten, al igual que en el anv., en el fondo 10 cual es un dato mas para excluir una acufiacion a rnartillo. Parece licito pensar en este casoen un amplio retoque de un cufio obtenido fotomecanicamente, 10 cual explicaria el modulo ligeramente superior a 10 normal, bien la relaboracion de una pieza defectuosa. Este procedimiento parece mas aplicable al curio del anv., donde la reelaboracion alcanza casi la invencion,
En conclusion, nos hallarnos ante una falsificacion obra de un falsario que estaba muy lejos de poseer las capacidades artisticas, en sus variadas facetas, de los Paduanos, Becker 0 Cigoi." El destino de esta pieza no era, vista su factura, «completar series» de un tipo utilizando diferentes metales y modulos 0 la invencion de variantes mezclando tipos, suprimiendo 0 afiadiendo letras 0 acufiando sobre cospeles de gran modulo 30 sino la mas grosera de utilizar reversos inadecuados 0 acumular retoques ernbellecedores."
25. Comparese esta con BMC Empire, 1, lam. XLV, 19 s.
26. BALIL, Brigantium, I, 1980, 167 ss.
27. RICHARD, D.C., 298 ss., sefiala entre los atributos unicarnente el bast6n 0 el lituus pero no la patera. Para el faro cfr. REDDE, D.C., passim.
28. Para las representaciones de naves vease el trabajo en preparaci6n citado anteriormente.
29. BMC Empire, I, LXXIX s. RIC, I, 35 s.
30. DD.CC., II.cc. en nota anterior.
31. RIC, I, 38.
Los sextercios neronianos, singularmente en los tipos PORT.OST. Y DECVRSIO han sido blanco predilecto de tales falsarios pues a la belleza del reverso unian la atractiva vinculacion al mas popular de los emperadores romanos.F
De otra parte estos sextercios alcanzan unas cotizaciones atractivas para los falsarios de uno u otro genero.v En este caso resultan validas las calificaciones de «interesting but undoubted forgery» 34 0 «There can be not the slightest doubt that the medaillon is a modern forgery»." Una Ialsificacion que, pudiera afiadirse, dificilmente merecera figurar en una antologia. La acufiacion mediante prensa y la posible utilizacion de un procedimiento fotornecanico para la obtencion de los cufios establece un marco cronologico para el desarrollo de una falsificacion de este tipo." La relativa complejidad del utillaje supone una actividad frecuente y una produccicn un tanto abundante, quiza carente de proposito fraudulento." pero en uno u otro caso imitacion 0 falsificacion, no medallon 0 pieza singular.
32. El M.A.N. se conservauna pieza con reverso DECVRSIO e iguales caracteristicas que la de PORT.OST.
33. Veanse ya los precios en Cohen, I, 1855, 178 ss. y, con el incremento consiguiente, I, 1880', 78.
34. Sutherland (carta del 13.7.83).
35. Gobi, en carta del 6.10.83.
36. Para la historia de la prensa, GRIERSON, Numismatics, 1973 (la segunda edicion no me es asequible), 118 ss. El desarrollo de la fotornecanica tiene lugar en la segunda mitad del s. XIX.
37. Recuerdese el desarrollo, hasta la Segunda Guerra Mundial, en Roma y en Napoles de la artesania de copias, reproducciones, vaciados y adaptaciones, similar a la hoy existente en Cerdefia con los bronces nuragicos. A esta actividad corresponde la fabricacion de lucernas estudiadas por BAILEY, Opuscula Atheniensia, VI, 1965, 264 s.
Dentro de la compleja situacion de la numismatica romana del siglo IV d.C. con sus constantes depreciaciones y reformas, se encuentran, en ocasiones, monedas con particularidades que se salen de 10 corriente por haber sufrido un proceso fuera de 10 normal, pero que nos puede indicar, en cierta manera, algo mas de 10 poco que se conoce del funcionamien to de un taller monetario romano.
En este sentido y dentro de una recogida sistematica de materiales numismaticos romanos del siglo IV d.C. que venimos haciendo, tuvimos la ocasion de estudiar dos monedas del tipo nummus que habian sufrido una reacufiacion. Su descripcion es como sigue:
Nummus 1. Anverso. IMP CONSTANTINVS P F G Busto a derecha laureado y togado. Rodea todo grafila de puntos fuera de la cual y en la parte de la derecha se halla resto de otra inscripcion: SPFAVG. Tamafio de la letra doble que la inscripcion anterior.
Reverso. SOL /CTOCOMITI, en exergo T Sol a izquierda sosteniendo globo. Cuando termina parte de la prirnerainscripcion comienza resto de otras de un tarnafio superior INVI... Se aprecia adem as dos grafilas de puntos a diferentes distancias.
Peso: 2,40 grs. Diarnetro: 21 mm. Posicion de cufio: '\. Coleccion particular.
Se trata sin duda de una pieza acufiada entre el 313 al 318 d.C. por Constantino 1. Durante este periodo se produciran las reducciones 4." y S.a de la moneda de cobre que coresponden a una talla de 1/72 y 1/96 libra. Por el peso y el diametro nos hallamos ante una reacufiacion del 317 y por tanto de talla 1/96. Pero al mismo tiempo la dobla grafila y el resto de letras de un ta-
R. ARROYO lLERA
mafio superior, pero dentro del mismo contexto de la leyenda SOLI INVICTO COMITI, puede indicarnos que se trata de una reacufiaci6n del 317 sobre otra del 313 d.C. quizas eliminando parte del peso. Pensamos por otra parte que la reacufiaci6n pudo ser debida al tener que dar salida algun stok de moneda en el momento de haberse ordenado la reducci6n del 1/96: El taller de procedencia podria ser el de Ticimun, por la T aislada que hallamos en el exergo, pero estilisticamente el busto de Constantino, que es de muy buen arte no creemos que corresponda a 10 emitido en estos afios por este taller. Por tanto no podemos precisar con seguridad la procedencia.
Nummus 2. Anverso. DN CONSTANTI VS Busto togado a derecha, la imagen se halla mezclada con otra que se halla en posicion invertida. La leyenda de la derecha interrumpida continua con otra ajena CAES.
Reverso PARATIO. El exergo ilegible. Caballo con jinete caido a izquierda. Sobre esta figura se halla una anterior de soldados con estandartes.
Peso: 1,5 grs. Diametro: 17 mm. Posicion de cufio t. Colecci6n particular.
Analizando la realizaci6n de la acufiaci6n se nota que su proceder ha sido diferente a la moneda del 318. En primer lugar el reverso recoge los bustos invertidos del tipo primitivo y el reciente, 10 que hace que ninguno de los dos tenga un claro relieve, aunque se aprecia diferente tamafio en uno y el otro. En segundo lugar el reverso, tambien desgastado, se distingue claramente el tipo del caballero (Fel temp reparatio), pero mas dificilmente el conjunto de las ensefias tipicas del Gloria exercitvs, pues se hallan mezcladas con la parte superior del caballero del Fel temp reparatio.
Las reacufiaciones a partir del 318 d.C. son hechos normales 2 que bien se producian desde el mismo poder 0 por particulares, en este sentido la pieza que estamos estudiando la situariamos en el ultimo caso por 10 mal realizada que se halla. El motivo de la reacufiaci6n generalmente se halla en relaci6n con una reforma monetaria que llevaba implicitamente unos beneficios para el Estado, por tanto en este aspecto creemos que se halla la posible explicaci6n de la actuaci6n de un falsario, el aprovechar para si del beneficio que tradicionalmente se llevaba el Estado.
1. En este sentidotarnbien se inclina Depeyrot G. Le numeraire gaulois du IV e siecle. Aspects quaniitatiis. Livre i. 53, Oxford 1982, a considerar la importancia de los stoks dado que la mayoria de estas piezas no fueron puestas inmediatamente en circulacion. Sin embargo se acepta la fecha de 318 d. C. como el inicio de las reacunaciones de tipos nuevos sobre tipos antiguos y en el caso presentado la rcacuriacion habria sido sobre tipo antiguo, pero en la coyuntura que supuso una reduccion.
2. Otrasreferencias a reacunaciones de este periodo podemos ver en: BRENOT, CALLU, J. P., Deux surjrappes posterieures a 318, B.S.F.N., noviembre 1974, pp. 670 ss., Paris. AMANDRY, M., Deux cas de suljrappe apres 318, B.S.F.N., noviembre 1979, pp. 596 siguientes, Paris. AMANDRY et BRENOT, C., Noueveaux exem.ples de surj r appe du numeraire de Licinius, B.S.F.N., noviembre 1980, pp. 772 ss., Paris.
Hem tingut oportunitat d'estudiar un conjunt de siliques, trobades fa uns anys ales comarques gironines, que ens sembla de gran interes publicar, ja que n'hi ha moltes de Maxim Tira, que encunya a la seca de Barcelona entre els anys 409 i 411 d.C.
Descripcio
Honori
Anv.: Cap diademat a la dreta i bust drapejat. DN HONORIVS PF AVG. Rev.: Victoria asseguda. VIRTVS ROMANORVM. A l'exerg, TRPS.
1) 2) 3) 4)
Gracia
Honori seca: Treveris. Siliqua. Pes: 1,1 grs. Diam. 13 mm.
» » » » Pes: 1,15 grs. Diarn. 14 mm.
» » » » Pes: 0,95 grs. Diam. 13 mm.
» » » Mitja siliqua. Pes: 0,8 grs. Diam, 12 mm.
Anv.: Cap diademat a laclreta i bust drapejat. DN GRATIANVS PF AVG. Rev.: Victoria asseguda. VRBS ROMA. A l'exerg, TRPS. 5) 6) 7) 8)
Gracia. Seca, Treveris. Siliqua. Pes: 0,9 grs. Diam, 13 mm.
» » » » Pes: 1,2 grs. Diam, 14 mm.
» » » » Pes: 1 grs. Diam, 14 mm.
» » » » Pes: 1,25 grs. Diarn. 14 mm.
Maxim Tira
Anv.: Cap diademat a la dreta i bust drapejat. DN MAXIMVS PF AVG. Rev.: Victoria asseguda. VICTOR AAAVGGG. A l'exerg: 5MBA.
9) MaximTira. Seca: Barcelona, Siliqua. Pes: 0,85 grs. Diarn. 14 mm.
10)
11)
12)
13)
14)
» Pes: 1,07 grs. Diarn. 14 mm.
» Pes: 0,82 grs. Diam. 14 mm.
» » Pes: 1,03 grs. Diam. 14 mm.
» » Pes: 1,1 grs. Diam. 15 mm.
Pes: 1,16 grs. Diam. 14 mm. 15)
16)
17)
18)
» Pes: 1,05 grs. Diam. 14 mrn.
» » Pes: 1,15 grs. Diam, 13 mm.
» » Pes: 1,05 grs. Diam. 14 mm.
Pes: 1 ,OS grs. Diam. 13 mm. 19) Pes: 0,85 grs. Diam. 15 nnTI. Incompleta.
20)
21)
22)
23)
» Pes: 0,9 grs. Diam. 12 mm. Retallada.
» Pes: 0,66 grs. Diarn. 10 mm. Incompleta.
» Pes: 0,75 grs. Diarn. 11 mm. Incompleta.
Pes: Diarn. Incompleta.
Nombre d'encunys de I'ernissio de siliqiies de Maxim Tira, segons aquesta troballa.
Nombre de peces Nombre d'encunys 1 2 3 9 1 1 14 11
Metodes utilitzats
Carcasonne Mora Mas
25,6 encunys (1) 22 » (2)
1. C. CARCASS ONE. «Tables pour I'estimation par la methode du maximum de vraissemblance du nombre de coins du droit ayant servi it frapper une emission». II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona 1980, 115-128.
2. X. M6RA MAS. «Estimacion del numero de curios que se ernplea en una acuriacion segun el numero de curios aparecidos en los hallazgos de monedas antiguas». Acta Numismatica VII, 1977, 13-28.
Carter
33,3 » (3)
Goods 30,8 » (4)
Guilbaud
26,2 » (5) Brown
22,7 (6)
Aixo ens dona un minim de 22 encunys i un maxim de 33. Escoltant Crawford que ha pogut comprovar que en l'antiguitat per cada encuny es varen batre aproximadament 30.000 monedes, tindriem que Maxim Tira va encunyar un minim de 660.000 peces, la qual cosa serie suficient per mantenir una legio durante dos anys.
Despres d'aquesta troballa podem atribuir definitivament aquestes peces a la seca de Barcelona, com ja indicava Anna Maria Balaguer (7).
Quant a la data d'ocultacio del tresoret haurem de remetre'ns a les fonts historiques. A la segona meitat del segle IV els huns empenyen diversos pobles del Caucas i d'Europa Central vers Italia i Europa Occidental. Un d'aquests pobles, els visigots, dirigits per Alaric, destrueixen Roma el 24 d'agost de 410 d.C. Tot l'imperi rornas'enderroca i la peninsula iberica es envaida pels vandals que es dirigeixen cap a l'Africa Septentrional. Encara que la provincia tarraconense no es veu afectada per aquesta invasio, creiem que en aquesta situacio inestable de rebellions, invasions i usurpacions es produeix l'ocultament de les siliques.
Atenent a la data dencunyacio de les siliques, veiem que per els emperadors Honori i Gracia son respectivament els anys 390 i 378, mentre que per Maxim Tira son els anys compresos entre el 409 i 411. En conseqiiencia creiem que el tresoret es va amagar poe despres de l'any 411, perque les peces de Maxim Tira son les que presenten millor conservacio,
3. C. F. CARTER. «A graphical method for calculation the aproximate total number of dies from die-link statistics of ancien coins». Scientiiics Studies in Numismatics, edited by W. A. Oddy. British Museum, Occasional Papers, 18, London 1980, l7-29.
4. GOODS. «The populations frequencies of species and the estimation of popuplations frequencies of species and the estimationof population parameters, Biometrika, 40, 1953, pp, 237-264.
5. GUILBAUD. «A propos de l'estimation du nombre de coins», Bulletin de la Societe Francoise de Numismatique, 29, 1974, pp. 625-634.
6. BROWN. «Some notes on the coinage of Elizabeth I with special reference to her hammered silver», The British Numismatic Journal, VII, pp. 568-603; «Statistical methods as a toolin Numismatics», Cornucopia, 3 (3), pp. 33-44; «On estimating the numbers of dies used in a coinage», The Numismatic Circular, LXXXVII, num. 2, 1979, pp. 60-61.
7. A. M. BALAGUER. «Descoberta d'un nou exemplar de les rares siliques de Maxim Ti ra, atribuides a la seca de Barcelona Corpus de les emissions de Maxim», Numisma, XXX, 165-167, Madrid 1980, pp 141-154.
Triente inedito. de ceca Georres, a nombre de Gundemaro (609 - 61Z)
Gundemaro era general visigodo asi como un habil politico. Estas dotes, junto con el ambiente reinante entre el pueblo, la nobleza e incluso el clero, debido a la politica seguida por Witerico, conducen a su proclamacion como rey a la muerte de aquel, asesinado en el transcurso de un banquete celebrado en Toledo (609).
Antes de su proclarnacion habia sido gobernador de la Narbonense, donde resaltaron sus cualidades politicas, anteriormente comentadas, asi como sus habilidades de estratega.
Segun se especifica en lasAetas del Concilio Provincial de Toledo, celebrado el 23 de febrero del afio 610, Gundemaro ya era rey desde hacia un afio, 10 que nos hace suponer que debio titularse como tal antes de morir Witerico. En dicho Concilio se promulga el Decreto Gundemaro, en virtud del cual, el rey concede al Obispo de Toledo la dignidad de Metropolitano de la Provincia Cartaginense.
En la Historia de Espana de Menendez Pidal (Vol. III) se hace referencia, tomando como fuente las Cartas de Bulgarano, conde de la Septimania, a la ayuda que el rey visigodo hubo de pres tar a Teudiberto de Austrasia para contrarestar la accion de Brunegilda y Teodorico de Borgofia, dernostrandose, en contra de algunas opiniones historicas, que Gundemaro no debia su trono a Teodorico de Borgofia,
En su reinado, de dos afios de duracion, Iogro una apacible situacion en sus dominios al someter a los Vascones y por la eficacia con que condujo sus campafias contra los Bizantinos.
Proclamo como religion estatal la catolica, interesandose por los problemas de la Iglesia.
Murio de muerte natural, entre el 19 de febrero y el 15 de marzo del 612. Pio Beltran ubica la ceca de Georres en Cigarrosa, cerca del Puente de Petin.
De esta ceca de Georres, segun Miles, solo se conocian acufiaciones a nombre de Witerico, Sisebuto y Suintila. En las del primer monarca aparece
la leyenda de GEORRES y el nombre del rey; en las acufiaciones de Sisebuto y Suintila encontramos la ceca como GIORRES y el epiteto de PIUS.
En cuanto a los tipos, el de Witerico corresponde al 5 f. deG. C. Miles y el de Sisebuto al 5 w. el anverso y 5 a. el reverso. Los de Suintila se asemejan a los tipos de Lusitania, 8 c.
Conocemos la existencia de trientes acufiados al nombre de Gundemaro en las siguientes cecas:
Cesaragusta, Eliberri, Elvora, Emerita, Ispali, Mentesa, Naridolas, Pesicos, Sagunto, Tarracona, Tirasona, Toleto y Volotania.'
La ceca que damos a conocer, corresponde a un taller de acufiacion desconocido hasta el momento bajo el reinado de Gundemaro.
Las caracteristicas tecnicas y la reproducci6n fotografica del triente citado son las siguientes:
Leyenda:
Anverso: fHJ 6VNDEM/\.R.. V: R:
Reverso: rH16/0RRES P/VSj
Posicion de curios: H
Diametro: 19 mm.
Peso: 1,35 gr.
Metal: AI
Tipo: 5e
Rareza: 5
Coleccion: particular (Madrid)
.1. Todas estas cecas estan registradas par G. Miles, The coins of the visigoths of Spain, New York, 1953, a excepcion de los Pesicos, public ada en Numisma, 1962, y la Volotania, publicada par F. X. Calico, en Numisma, 1980, nurns. 165-167.
Incluimos, con el fin de una simple cornparacion, otro triente de la misrna ceca acufiado durante el reinado de Sisebuto, en una arnpliacion Iotografica, asi como su leyenda que es la siguiente:
Leyenda:
Anverso: IJ1J'1J'18VTv2+ RF
Reverso: 1fPGIORR,J?PIVrJ
Posici6n de CUDOS: tt
Diarnetro: 19,5 mm.
Peso: 1,29 grs.
Metal: IV
Tipo: Anverso (5n). Reverso con paludamento dividido en tres partes.
Rareza: 5
Colecci6n:Gabinete Nurnismatico de Catalunya. (J. Amor6s y A. Mata, Catalogo de las monedas visigodas del G.N.C., Barcelona, 1952, numere 61, p. 28.)
BIBLIOGRAFfA
AMOROS, J. Y MATA, A., «Catalogo de las monedas visigodas del Gabinete Numismatico de Cataluna», Ayuntamiento de Barcelona, 1952.
BARRAL Y ALTET, X., «La circulation des monnaies sueves et visigothiques», Ed. Artemis, Munich, 1976.
BELTRAN VILLAGRASA, P., «Obra completa», Vol. II, Zaragoza, 1972.
CALICO, F. X., «Monedas Visigodas Ineditas», «Cornunicacion al V Congreso Nacional de Numismatica», Sevilla, 8/12 octubre 1982, Numisma, nums. 177-79, 1982, pp. 193-222.
CHAVES, M." JOSE Y RAFAEL, «Acuriaciones Previsigodas y Visigodas en Hispania. Desde Honorio a Achilla 11», Ed. Vico-Sega rra Madrid, 1984.
GARCIA MORENO, L. A., «La prosopografia del reino visigodo de Toledo», Universidad de Salamanca, 1974.
MONTEMAYOR Y GONZALEZ GARCIA, «Historia de la Iglesia en Espana», Vol. I, «La Espafia romana y visigoda», B.A.C., Edica, S. A., Madrid, 1979.
HEISS, A., «Descriptions Genet-ales des monnaies des Rois Visigothiques d'Espagne», Paris, 1872.
MATEU y LLOPIS, F., «Las monecias visigocias del Museo Arqueol6gico Nacional», Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueologos, Madrid, 1936.
MILES, G. C., «The coinage of the Visigoths of Spain. Leovigild to Achila 11», The American Numismatic Society, New York, 1952.
S!\NCHEZ ALBORNOZ, C., «Estudios Visigodos», Instituto Hist6rico Italiano para el Medioevo. Rorna, 1971.
THOMPSON, E. A., «Los Godos en Espana», Alianza Ed., Madrid, 1979.
VIVES, J., «Concilios Visig6ticos Hispanorornanos», Barcelona-Madrid, 1963.
(Revision de las acuiiaciones de plata a su nombre)
JOSEP PELLICER I BRU
Someramente, por conocida, nos referiremos a la historia politica de Suleiman, poeta ilustre y hombre pacifico, al que le cupo el honor de ser proclamado Califa, tomando el titulo de «ALMOSTAIN BILLAH». Su nombre completo fue el siguiente:
SULEIMAN AL-MOSTAIN BILLAH BEN AL-HAKEM BEN SULEIMAN BEN ABD ALRAHMAN III
El afio 400 H. llega a Cordoba, pero debe ceder ante la presion de Mohammad que a su vez es asesinado al poco tiempo por los partidarios de Wadih. Suleiman fue en realidad el califa de los africanos, gobernado aquel por Zawi. A cambio del apoyo recibido, el mismo 400 A.H. concede el gobierno de las plazas del litoral africano, Algeciras, Ceuta, Tanger, etc., a AU BEN HAMMUD Y su herrnano mayor ALKASIM. Ali fue el fundador de la dinastia «harnmudi».
Por fin el 403 A.H. logra regresar a Cordoba, manteniendose hasta su muerte acaecida el 407 A.H., de cuya fecha presentamos la primera pieza conocida.
Aquest article fou una de les comunicacions que presentarern al V Congreso Nacional de Nurnisrnatica» celebrat a Sevilla el mes d'octubre de 1982. A finals de 1983, a la vista de I'important retard i fins i tot de I'incertesa de la publicaci6 del segon volum de comunicacions d'aquell Congres, decidirern de donar-Io a Acta Numismatica.
Instalado en su gobernacion de Ceuta, Ali Ben Hammud, pas a a la accion inmediatamente -del 402 ya se conocen piezas a su nornbre-e-,' apoderandose de Malaga despues de haber pactado con ellos, los eslavos.
Esta fue la capital de la nueva dinastia «hamrnudi» y desde donde organizo los ataques a Cordoba hasta su conquista y ocupacion el afio 407 H.,2 una vez asesinado Suleiman, como cuentan las cronicas.
IDe los personajes que aparecen en las monedas, son motivo de especiales divergencias algunos de ellos. De los 14 que se conocen actualmente, efectuamos un breve resumen.
1. MOHAMMAD. Las monedas con «Wali al-Ahd Muhammad» que se encuentran fechadas desde el 400 A.H. al 407 A.H., corresponden a la designacion de Mohammad, hijo de Sulaiman, como su sucesor el 15 Jumada II, 400.3
2. ABEN JODAIR (0 HODAIR).4 Personaje desconocido que aparece en monedasdel 404 A.H. Miles sugiere que este nombre puede pertenecer a una distinguida familia que la centuria anterior ocupo lugares preerninentes.' Ver siguiente personaje.
3. ABEN JALA.F No hay apenas menci6n de este personaje. En cambio leemos en Prieto y Vives 6 que desde los tiempos del Califato, la familia de los Beniracin (Bayan II, 367) se instalo en Albarracin y que al tiempo de la revolucian se hicieron independientes. Su primer rey, IZZODAULA ABUMOHAMMED HUDAIL BEN JALAF BEN RACIN reino de 401 a 450 A.H. Puede ser algun 0 algunos familiares de este personaje, 0 el mismo? Sobremonedas del afio 405 H.
4. ABEN MUSLEMA. Hay varias opiniones que recoge Miles," pero que resume diciendo que de acuerdo con Ibn Idhari (III, p. 58) puede haber sido
1. Fancisco CODER.�. Cecas Arabigo-Espanolas. Madrid, 1874, p. 12. Ali Ben Hammud que en 402 habia acufiado dirhernes en Ceuta a nornbre de Sulaiman, que le habia nombrado gobenador de Ceuta y Tanger, en 406 se proclarna principe heredero en moneda acufiada en Andalus a nombre .de Hixern II.
2. Ibid. p. 12. Como Ali ben Harnmud no entre en Cordoba, segun Abdo-l-Wahid. hasta el 31 de Moharren del 407, y yet en monedas de Ceuta del mismo afio 406 se titula Iman, dando el dicta do de Principe Heredero a su hijo Yahya, deberemos adrnitir que la muerte de Suleiman es anterior a la fecha que general mente le asignan los historiadores. Anwar G. CHEJNE. Historia de Espana Musulmana. Madrid, 1980. pp. 49·50.
3. George C. MILES. Ummyads of Spain. New York, 1950, pp. 77-78. 1) Cf. Levi-Provencal, Histoire, 1, p. 489, footnote 0), with the reference. Muhammad receives scant mention elsewhere. Cf. Ibn 'Idhari, III, p. 117. Codera, Titulos, pp. 76, 81. - 4. CODERA en Num. Esp. ap. II p. 248 10 apellida Aben Hasni. Tampoco tiene nada que ver con Ibn Hani al-Andalusi (937-973 aprox.) famoso poeta que expulsado de Sevilla se refugio en el norte de Africa y dedico una farnosa «qasidah» en honor del fatimi Mu'izz (Chejne. Hist. de Espana Musulrnana, p. 202). En cambio vemos un Izzoddaula Abumohamed Hudail ben Jalaf ben Racin del 401 al 450 A.H. en Albarracin, como reino independiente (Prieto, Taifas p. 63).
5. MILES, op. cit. pp. 66 y 67.
6. A. PRIETO Y VIVES. Los Reyes de Taifas. Madrid, 1926, pp. 63 y 107.
7. MILES. Op, cit. pp. 79-80. Vease tambien PRIETO, Taifas pp. 105-106 y 266 y CODEP.A, Titulos pp. 51, 56 y 57.
«sahib al-madinah» de Madinat al-Zahirah (e Abdullah b. Maslamah) con nombre identico a un cierto Ibn Maslarnah «sahib al-surtah» en tiempos de Sulaiman. En monedas del afio 400.
5. ABEN XOHAID. De acuerdo con Miles," parece ser que Abu-' Amir b. Shuhayd, consejero de 'Abd al-Rahrnan V podria ser el personaje en cuestion, Sobre monedasdel afio 400.
6. HABIB. No existen datos suficientes para proceder a su identificacion. Aparece tal vez, en monedasdel 402-403-404 A.H., pero existen dudas sobre su lectura.
7. KIND. Se le conoce en acufiaciones del afio 404 H. (despues con Alkasim ben Hammud el 412 y 414 A.H.) sobre oro, pero la lectura se resiente,? Presentamos un dirhem inedito del 404 con su nombre en buenas condiciones de identificacion,
8. MODRIK. Personaje desconocido que se encuentra en monedas de los 404 y 405 H.
9. SULEIMAN. Sobre una serie de monedas de los afios 404 y 405 H. aunque los historiadores no estan de acuerdo con el personaje.'? Los Tuchibies de Zaragoza fueron vencidos por un tal Sulaiman, descendiente de un arabe llamado ROD. Aparecio alrededor de 1039 (431 A.H.) Y Iundo la dinastia Hiid, conquistando Lerida, Monzon, Zaragoza y obteniendo jurisdiccion sobre Huesca, Tudela y Calatayud. Reina del 432 al 438 A.H.
10. ABD AL-MALIK. Se Ie conoce en monedas de los afios 404 y 405 H. Anteriormente se conoce otro personaje con el mismo nombre que fue nombrado «sahib al-sikah» en Rabi I, 397 por Hixam IIY
11. ALI BEN HAMMUD (Ceuta). No existe ninguna duda en asignar las acufiaciones de los afios 403 al 405 H. al gobernador de Ceuta -nombrado por Sulairnan el 400 A.H.- Y que posteriormente acufia a nombre del Iman Hixam del 405 al 407, proclarnandose Principe heredero (Wali al-Ahd), 12. ALMOIZ (Fez). Existe acuerdo sobre este personaje entre los eruditos. Reconocido como hijo de Ziri b. 'Atiyah al-Maghrawi, marca sobre monedas de Fez. Las acufiaciones a nombre de Sulaiman estan sujetas a revision,'! debido a que las monedas ofrecen serias dificultades de clasificacion,
13. BASIL 0 BASIR. La lectura aconseja aceptar el primer nombre del que existen antecedentes, aunque lejanos, sobre monedas. del Emirato del 222 al 226 A.H.14
8. Ibid., pp. 66-67.
9. A. VIVES Y ESCUDERO. Monedas de las Dinastias Arabigo-Espafiolas. Madrid, 1893, p. 114. Kard 0 Kind?
10. MILES. Op. cit., p. 65.
11. CHEJNE. Op, cit., p. 63.
12. MILES. Op. cit., p. 73.
13. Ibid. pp. 80-81. Finally, the curious issues under Sulayman of «Al-Andalus» probably Fas (?) with date lacking, would appear to be a reflection of the troubled Caliph's attempt to keep the powerful leader of the Magrawa on his side by suggesting in Africa, at least, that he was the chosen heir apparent (Cf, Codera, Titulos pp. 80-81).
14. M LES. Op. cit. p. 57 y tambien Codera, Titulos pp. 44-45. Dates: 222-226. «BASIL is not an Arabic name but appears rather to be of Roman-Spanish or of Greek origin. Indivi.duals by this name are known in Spain both before and after the Arab invasion: e.g. Basile, a noted bandit leader of the5th century A.D. (Dozy, I, p. 259), and a number of Muslims whose fathers were named Basil, but whose dates are considerably later than the issues in question».
Para mas adelante Codera nos dael nombre de BAXIR sobre monedas de Sevilla del 516 al 526? A.H.,ls en dinares almoravides, 14. CHAWAR. Se le encuentra en monedas del final del reinado de Sulaiman," en el 406 A.H. y probablemente en el afio 407 H. en una nueva pieza, inedita, que presentamos. Vease pieza n,v 35.
Todo el reinado de Sulaiman es una transicion obligada que se mantiene a caballo entre la continuidad y el cambio. Pretender establecer si unas son Taifas 0 no, nos referimos a las monedas, no es la pretension de este articulo. Pero si, en cambio, hacer notar que desde el mismo 400 (con aJgunas excepciones en las primeras emisiones) se sigue una continuidad dinastica que llama poderosamente la atencion y no se acaba de comprender como los numismaticos anteriores, han llegado a desmernbrar en apartados poco coherentes esta importantisima serie.La inclusion del hijo de Suleiman como Principe Heredero perrnanece hasta la ultima acufiacion conocida, que ahora alcanza el 407 A.H., con la derrota y rnuerte del propio Suleiman a manos de los «hamrnudies» que en sus acufiaciones posteriores rnantendran el uso de esta costumbre introducida por Suleiman. En el cuadro adjunto (n,v 1), se observa perfectamente el desarrollo de las amonedaciones de plata, exceptuando las de Almoiz par 10 que se !leva dicho anteriormente. El estudio de este cuadro, nos lleva a realizar varias consideraciones:
a) Si exceptuamos dos monedasdel 400 A.H., primero en orden cro· nologico de las acufiaciones de Suleiman, una muy rara, sin nombre alguno, y otra con el personaje ABEN MUSLEMA, las demas, salvo rarisimas excepciones como las monedas acufiadas en Ceuta (Madinat Sabtah), y las excepcionales piezas del 401-402-403 y 404 A.H. todassin personaje, entre las cuales algunas deben ser cuestionadas, como deciamos, las dernas ostentan como motivo extraardinario la noticia que MOHAMMAD, hijo de Suleiman, es el Principe heredero.
b) Se observa un cierto orden en el desarrollo de las acufiaciones, como 10 demuestra el cambio de responsables de la amonedacion, 0 de senores de la ceca, que aparentemente sigue una continuidad 0 criterio, aunque tarnbien podrfa haberse producido por casualidad siguiendo los avatares de la guerra. Una guerra abierta con los «hamrnudies».
c) Los afios 404 y 405 H. resultan ser los mas importantes y en los que vemos una mayor dispersion 0 acumulacion de personajes involucrados. Hasta cinco hemos contado, tal vez seis? Cifra que aparece un tanto exagerada, aunque los gastos de las tropas deberian ser una carga pesadisima para el erario califal.
d) Los dos afios ultimos, en realidad el 407 es cornpartido por Sulaiman y Ali Ben Hammud, acusan una reduccion de acufiaciones importantes pues las monedas a nornbre de BASIL y CHAWAR son rarisimas. La suerte estaba echada.
15. CODER.�. Op. cit. p. 252. Apendice n.? III.
16. MILES. Op, cit. p. 60. While the identification cannot be certain, the name is probably that of (Abu'l-Hazm) Jahwar b. Muhammad b. Jahwar, a vizierunder the 'Amirids in the days of Hisham II, the «president of the republic» after the collapse of the Ummayad dynasty, and later (422-435) the independent ruler of Cordoba.
Cuadro de acufiaciones de dirhems a nombre de SULEIMAN-ALMOSTArN
Aben Aben Moha- Habib Aben Modrik Sul- Abd Aben Kind Basil ChaWar Perso- Mus- Xoha- mrnad Iodair eiman al- Hammud naje lema id y Malik (Ceuta) laZat x x x x
Exceptuando las primeras ACUNACIONES SIN PERSONAJE del 400, y las de Aben Huslema del 400 A.H. con Ceuta, estas del 404 y 405, todas las demas presentes en el cuadro anterior, incorporan en el reverso HEREDEROjMOHAMMAD. Es decir, que en la amonedaci6n de dirhams a nombre de Suleiman, se observa digna de mejor calificaci6n que la otorgada hasta ahora por los escritores de numismatica arabe.
CATALOeO Y COMENTAR lOS
1. Creemos que es pieza excepcional y de gran rareza por no tener ningun personaje y por conocerse solamente una pieza a traves de una referencia muy escueta que proporciona Miles, procedente de Codera, y que extrafiarnente no comenta. Vives no la recoge, tampoco Prieto ni Codera ni Rada.
Se coloca en primer lugar pues nos parece que abrir la serie con una acufiacion «sin nombres» es bastante normal. Las causas que concurren en la subida al poder de Suleiman autorizan la aceptacion de esta moneda. Anotamos otra segunda, conocida.
AL ANDALUS - 400 A.H. Ref.: Codera (Caballero Infante + 1), p. 310. Miles 342 ttt (con la referencia anterior). LRP-89'" 2.550 gr.
SIN PERSONAJE
2. Moneda comun de la que existen rnuchas variantes.
AL ANDALUS - 400 A.H. Ref.: Vives 691, Prieto 16b, Rada 318, Codera XI, 2, Miles 342.
SCJ - 22 2.500 SCJ - 45 3.500 SCJ - 110 3.700 SCJ - 165 2.600 YAP - 63 3.300 VAP - 4 2.900 LRP - 86 4.000 LRP 87* 4.525 LRP - 88* 3.900 COP - 25 3.650 HSA-13720 3.64 HSA-15639 2.88 ANS 3.350 HSA-15663 2.87 HSA-15638 3.09 HSA-15642 4.14
HSA-15637 2.80 HSA-13722 2.70 HSA-15635 3.20 HSA 156364.45 HSA·15660 3.15 HSA-15634 3.23 HSA-15633 3.06 HSA-13711 2.87
HSA-13712 3.98 HSA-15643 3.68 HSA-15662 2.80 PARIS-340 2.70
PARIS-341 3.20
ABEN MASLEMA
3. Variante rara con el titulo «bi'llah» en la parte superior de la leyenda central del reverso.
AL ANDALUS -
400 A.H. Ref.: Vives 692, Prieto 17, Rivero 51 Rada 319, Miles 342 ggg.
HSA-15658'" 3.09 HSA-15659 2.73 HSA-15657 2.35
ABEN MASLEMA
4. Igual a la anterior, pero con «bi 'llah» en la parte inferior de la leyenda central del reversoY
AL ANDALUS -
400 A.H. Ref.: Vives 693, Prieto 18, Miles 342 mmm. ABEN MASLEMA
5. Cambio de personaje. Aben Maslema es desplazado por ABEN XO· HAID. Aparece por primera vez, en el reverso, la leyenda PRINCIPE HEREDERO - Mohammad.
17. Vives la tiene en su coleccion, Prieto dice que es unica y .Miles da solamente estas dos referencias pero las piezas no se conocen.
AL ANDALUS - 400 A.H. Ref.: Vives 694, Prieto 48a, Miles 342, Rada 322 (falso) 18
ABEN XOHAID
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
6. Acufiacion normal con cambio de ceca. En esta moneda vuelve a aparecer MADINAT AL-ZAHRA'.
MADINAT AL-ZAHRA' - 400 A.H. Ref.: Vives 696, Prieto 19b, Rada
321, Codera p. 110, lam. XI, n.O 3, Miles 343. SCI - 104 4.150 SCI - 61 3.075 SCI - 48 4.250 SCI - 60 3.300 SCI - 80 3.000 SCI - 34 3.725 SCI - 19 2.900 SCI - 30 4.000 SCI - 4 3.740 SCI - 47 2.900 SCI - 114 3.975 SCI - 255 2.800 SCI - 131 3.500 LRP � 90 4.000 LRP - 91 2.550 LRP - 92'< 4.450 COP - 23 3.350 COP - 70 3.100 IVP - 38 3.800 HSA-13715 2.67 HSA-15650 3.50 HSA-13714 4.30 HSA-13718 2.93 HSA-13721 3.67
HSA-15652 2.37 HSA-15656 2.65 HSA-15651 3.25 ANS 4.17 ANS 2.98 HSA-13966 3.36 HSA-15647 3.51 HSA-15648 4.48
HSA-15654 2.32 HSA-15653 3.35 HSA-14255 3.92 HSA-15646 4.58 HSA-14254 3.98 HSA-15655 3.65 HSA-13713 3.10 ANS 2.71
HSA-15649 3.57 PARIS-345 4.00 PARIS-346 3.68 PARIS-347 3.40
PARIS-348 3.50
ABEN XOHAID
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
7. Raras acufiaciones estas de Suleiman del afio 401 A. realizadas en el exilio. Sin personaje. AL ANDALUS - 401 A.H. Ref.: Vives 713, Miles 345 11, P. 342 4.60 grs.'?
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
18. MILES. Op. cit., p. 514. Dice que: «Prieto (p. 161) lists the above issue among the "monedas falsas" of the revolutionary era, and Rada describes it as a counterfeit. Prieto is of course wrong in intimating that only one specimen of the issue was known". Como de costumbre Prieto (48 a) no da referencia alguna. Vives registr a una moneda del MAN y otra de P. Gayangos. Miles afiade a estas piezas conocidas las de Elche, la de Rada (R. 322 dirhem falso) y Vivves Lote (2). La pieza de Codera pI. XI n ." 3 que Miles situa en Al-Andalus, es de Madinat al-Zahra (Miles 342 ppp). Como no existe ninguna fotografia, parece una pieza fantasma. Insistiendo mas, la moneda que Vives registra del MAN -que no es otra que la de Rada 322 (falsa ?)- no lleva ninguna indicaci6n en contra de que no sea buena.
Entonces parece ser que la pieza del MAN de Vives, es la misma de Prieto 48 a y de Rada 322 (Elche), que a su vez estan referenciadas por Miles. Ouedarian, tal vez, la de P. Gayangos y las de Vives. Lote (2)?
19. La unica referencia que usan los dos autores es la moneda P. 342 del Gabinete de Medallas de Paris, que viene catalogada en el libro de M. Henry Lavoix -Catalogue des Monnaies musulimanes de la Bibliotheque National- y fotografiada en Pl. 1. Miles, op. cit. p. 524, dice al respecto de la pieza 345 11: «Lavoix mistakenly transcribed the words beneath the reverse of the above coin as BEN XOHAID. The illustration shows that Vives' reading is correct (en lugar de Aben Xohaid se lee principe heredero )», Prieto y Vives does not list the coin either among Sulayman's issues or among the "monedas falsas" of the revolutionary period, although he does describe a dinar (n." 49) with similar legends in the latter category».
Efectivamente la pieza que se reproduce en Lavoix es de una ejecuci6n muy basta, aunque parece el curio de una moneda de oro.
8. Parece ser pieza {mica, con la sola referencia de Miles.
AL ANDALUS - 401 A.H. Ref.: Miles 345 mm de HSA15709'" 2.14 grs. MOHAMMAD
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
9. Otra moneda como la n.s 7, en la que no aparece ningun personaje.
AL ANDALUS - 402 A.H. Ref.: Vives 714, Miles 346 t (Gayangos, Codera) 20
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
10. Nos encontramos aqui con una moneda discutible. Vives la clasifica como de cobre, por 10 que pudiera tratarse de una falsificaci6n de epoca, pero tal vez del 400 A.H. como la moneda n,v 5. El dirhem no se conoce mas que por referencia y parecepoco probable que Aben Xohaid acufie el afio 402 H.
AL ANDALUS - 402 A.H. Ref.: Vives 786 (Ref. A.V. pag. 110)
ABEN XOHAID
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
11. Como las piezas 7 y 9, esta tarnpoco ostenta el nombre de ningun personaje, por 10 que resulta una moneda bastante rara."
AL ANDALUS - 403 A.H. Ref.: Vives 715, Miles 348 kde HSA-15672;' 2.99 grs.
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
12. Aqui volvemos a encontrar al personaje MOHAMMAD, como en la pieza n,v 8. Vives anota un especimen de vell6n, pero Miles la anota sin hacer constar esta particularidad. El origen 0 referencia es cornun en los dos. (Vel' Codera p. 311.)
ANDALUS - 403 A.H. Ref.: Vives 793, Miles 348 1
MOHAMMAD
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
13. Un nuevo personaje aparece en esta moneda, correspondiente al 403 A.H. y que todos los eruditos leen HABIB. Es de catalogaci6n rartsima, aunque parezca que hayan muchas referencias. La mayo ria provienen del mismo origen.
AL ANDALUS - 403 A.H. Ref.: Vives 787, Rivero 61, Codera p. 311, Miles 348 rn, Prieto 20b
HABIB
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
14. ABEN HODAIR, debe ser el nuevo responsable de las acufiaciories de Sulaiman. La referencia de Miles es de Codera p. 311, como tantas otras. Vives no la registra, tal vez porque no acepta la adjudicaci6n de Code-
20. Otra pieza con caracteristicas iguales a Ja n.? 7. Las unicas referencias validas son: Una moneda de P. Gayangos y dos de F. Codera, segun A. Vives (p. 491). Miles anade, Cuenca (2). Un as atribuciones muy cruzadas que no se pueden cornprobar ya que no existen fotografias que nos identifiquen las mismas.
21. A diferencia del n." 7 y 9, esta moneda si sabemos exactamente donde esta. Dos especimenes de la HSAclasificados por Miles nos aseguran su viabilidad (p. 531). Las notas de Vives n.s 715 son (Gayangos, Codera -2-) y las de Miles incluyen adernas de Codera la mencion: Cuenca.
ra que salva la dificultad de clasificaci6n y probablemente de lectura, poniendo un interrogante a la lectura de HODAIR.
AL ANDALUS - 403 A.H. Ref.:Codera p. 311, Miles 348 n (de Codera)
ABEN HODAIR
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
15. Moneda catalogada por Vives y por Prieto, aparentemente sin ningun problema.
AL ANDALUS - 404 A.H. Ref.: Vives 789, Prieto 22 (unica), Miles 360 i
ABEN HODAIR
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
16. Variante de la anterior y suficientemente referenciada.
AL ANDALUS - 404 A.H. Ref.: Vives 790, Prieto 21b (muy rara ), Miles 360 h (Dos Santos)
HODAIR
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
17. Esta pieza la cita Codera, poniendo un interrogante a la adjudicaci6n del afio 404 H. como fecha de acufiacion. Prieto la clasifica como pieza unica, Miles la anota sin ningun comentario y Vives sigue a Codera.
AL ANDALUS -
404 A.H. Ref.: Vives 788, Prieto 20c, Codera p. 311, Miles 360 g
HABIB
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
18. Esta adjudicaci6n debe estar equivocada y corresponder la moneda al afio 400 (ver n,v 5), pues desde el 402 A.H. Y en una pieza harto dudosa, no aparece mas Aben Xohaid. Prieto asegura que es unica y Miles se limita a anotarla. Ni Vives ni Codera la conocen.
ABEN XOHAID
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
19. Muchas referencias en Codera (6 en diferentes colecciones). Vives solamente da la referencia de Codera. Miles tambien, En cambio Prieto dice que es muy rara. (Veanse piezas 7, 9 Y 11 que tampoco llevan personajes.)
AL ANDALUS - 404 A.H. Ref.: Vives 716, Prieto 23, Codera p. 311, Miles 360 k
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
20. Moneda de cobre. Miles se pregunta si es una falsificaci6n de epoca (ver p. 543. «Copper dirhern». Contemporary counterfeit? Date 404 -or 400?). Parecerfa mas propio que fuese 400 ya que no ostenta el titulo de Principe heredero.
AL ANDALUS - (404) 400 A. H. Ref.: Codera p. 311, Miles 360 I MOHAMMAD
21. Aqui encontramos un numero de monedas muy interesantes ya que existen variadasreferencias a pesar de su rareza. Entra otro nuevo personaje leido: MODRIK.
AL ANDALUS - 404 A.H. Ref.: Vives 798, Prieto 25a, Rada 323, Codera pl. XI p. 110-1, Miles 360 b, c, d, e, Saenz-Diez. b) HSA-14142* 3.02 HSA15712 3.81 (P. 343, Dos Santos 3076) c) HSA-14143* 2.38 (BM ii, 132)
d) Codera pI. XI p. 110-1
e) B. 427
Saenz-Diez 3.S50 grs.
MODRIK
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
22. Comienza otra serie con un nuevo personaje, SULEIMAN. Curiosarnente Miles que tiene que conocer perfectamente estas acufiaciones, las coloca en el afio 400 A.H.22
AL ANDALUS - 404 A.H. Ref.: Vives 796, Prieto 2Sc, Rada 324, Miles 342 000 (HSA-15710'" 3.0S), LRP-101 ,', 3.50, M. Garcia Vidal 3.31, Paris-343 3.1S, Saenz-Diez 3.35, 2.S0, 2.90
SULEIMAN
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
23. Otras acufiaciones muy raras. Codera p. 311 anota una moneda del afio 404 H. con interrogantes. Conoce una en la coleccion Gayangos y otra que no cita de quien es. Vives vuelve a mencionar la de Gayangos, otra a nombre de Codera, que podria ser la anterior y una tercera en su coleccion. Miles no las recoge, diriamos, incornprensiblemente.
AL ANDALUS - 404 A.H. Ref.: Vives 791, Codera p. 311, Prieto 32a ABD ALMALIK' PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
24. Acufiacion realizada por ALI BEN HAMMUD, de Ceuta, tal vez para pagar los gastos de su expansion hacia la peninsula? En el reverso mantiene el «Alimamo Suleirnanv.PMoneda rarisima.
MADINAT SABTAH - 404 A.H. Ref.: Vives 720, Prieto 57
BEN HAMMUD ALI-BILLAH
25. Dirhem unico, conocido a un solo ejemplar, hasta la f'echa. No existe ninguna referencia sobre piezas de plata. De oro se conoce un dinar del mismo afio y leyenda (ver Vives SOl).
AL ANDALUS - 404 A.H. Ref.: Manel Garcia Vidal.", 2.S20 grs. KIND PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
26. Esta es una de las piezas de este reinado con interrogante. Vives cuestiona la fecha. La referencia de Vives y Miles es la misma. No la registran Codera, ni Rada, ni Prieto. AL ANDALUS - 405 A.H. (?). Ref.: Vives 171 y Miles 361 c (F. Canovas) PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
27. Forma serie con la pieza n.s 23, pero lleva una nota en Vives, el cual asevera que es de cobre. Prieto afirma que es falsa y Miles la ignora. AL ANDALUS - 405 A.H. Ref.: Vives 792, Prieto 32b ("?) ABD ALMALIK PRINCIPE HEREOERO - MOHAMMAD
22. MILES. Op, cit., p. SU-S14. «The date ofthis coin may possibly be 404, not 400. Cf. Prieto, n." 28 c.. 23. La referencia de Vives proviene de una impronta de Delgado. Vease n." 720, p.492.
28. Esta pieza continua laserie del afio 404 a nombre de Suleiman (vease n.s 22) y esta suficientemente documentada, aunque no podemos ofrecer mas que el peso de una sola moneda. Miles tampoco incluye esta pieza tan rara! 24
AL ANDALUS - 405 A.H. Ref.: Vives 797, Prieto 28d, Rada 325, Codera p. 111, LRP-104i, 3.25 grs.
SULEIMAN
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
29. Esta documentada solamente por Prieto, quien afirma que es unica, AL ANDALUS - 405 A. H. Ref.: Prieto 25c, Miles 361 b (de Prieto) MODRIK PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
30. Se trata de acufiaciones muy raras," de las que solamente nos constan las referencias.
AL ANDALUS - 405 A.H. Ref. Vives 799, Prieto 29, Rada 326 ABEN JALAF PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
31. Similar a la anterior pero con los personajes cambiados del anverso al reverso y viceversa."
AL ANDALUS - 405 A.H. Ref.: Vives 800, Prieto 30 PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD ABEN JALAF
32. Pieza unica de ALI BEN HAMMUD,27 con «Alimamo Suleirnan».
MADINAT SABTAH - 405 A.H. Ref.: LRP-I0Y', 2.45 grs. (dos aguj.)
BEN HAMMUD ALI - BEN HAMMUD
33. Pieza variante de la anterior.
MADINAT SABTAH - 405 A.H. Ref.: Vives 721, Prieto 58, Rivero 53
BEN HAMMUD ALI
34. Otra moneda inedita con nuevo personaje: BASIL. No hay ninguna referencia ni en plata ni en oro."
AL ANDALUS - 406 A.H. Ref.: LRP-I02"', 3.150 grs. (Paris 344 3.85 grs.?)
BASIL PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
35. Piezas excepcionales, desconocidashasta la obra de Miles.
AL ANDALUS - 406 A.H. Ref.: Miles 362 a (ANS'" 3.31 grs.). Miles 362 b (Paris 344, 3.85 grs. ?) 29
CHAWAR
PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
24. CODERA. Op, cit., p. 311, anota una moneda del MAN, una en la colecci6n Gayangas, una en su propia colecci6n y 2 varios. Vives repite la moneda del MAN, la de Gayangos, la de Codera, ariadiendo una a P. (Coleccion del Gabinete de MedaIIas de Paris) y 3 de su colecci6n.
25. La referencia de Rada es del MAN. Prieto no nos cla niriguna referencia, como de costumbre, y Vives 789 anota una moneda clel MAN y otra de su propia colecci6n.
26. Dos especimenes en la colecci6n Vives.
27. Una monecla en el monetario Vives.
28. En Lavoix n." 344 tenemos resefiada una monecla que reproduce en la PI. I, que poclria .nuy bien corresponder a una lectura del personaje BASIL. Vease nota siguiente.
29. Miles dice que: «Lavoix reacl Aben Xohaicl (?) beneath the obverse of the above
36. Pieza inedita de afio, sin referencias anteriores. En principio se intento leer Suleiman, en el anverso, pero pronto se desecho la idea pues era mas correcto aceptar la lectura de Chawar. Los dos agujeros que luce la moneda, dan lugar a las dudas, ya que uno de ellos estropea parte del nombre del personaje. El no conocer ninguna acufiacion del ario 406 a nombre de Suleiman y sf a nombre de Chawar nos ayuda a aceptar esta clasificaci6n con las dudas razonables que representa un final similar, hasta que aparezca otra moneda con el nombre completo.
AL ANDALUS - 407 A.H. Ref.: LRP·112'·', 3.40 grs. CHAWAR PRINCIPE HEREDERO - MOHAMMAD
Nuestro agradecimiento a «The American Numismatic Society» en la persona de Mr. Michael L. Bates, Curator of Islamic Coins, por su amabilidad y ayuda para poder reproducir las siguientes monedas que detallamos a continuacion, con laclave actualizada, que debera ser usada en caso de solicitud de fotografias para estudio:
Clave actualizada Fecha REFERENCIA (Accession nbr.) (Date) (Reference) MILES
Clave de las fotografias: n," 1 {l-LRP 89), n," 2 (2-LRP 87), n." 3 (2-LRP 88), n," (3-Miles 342 ggg IHSA 1565811001.1.15658), n," 5 (6-LRP 92), n," 6 (8-Miles 345 mmm IHSA 157091 1001.1.15709), n.07 {l1-Miles 348 k IHSA 156721 1001.1.15672), n," 8 (21-Miles 360 blHSA 141421 1001.1.14142), n." 9 (21-Miles 360 c IHSA 141431 1001.1.14143), n," 10 (22-Miles 342 000 IHSA 157101 1001.1.15710), n." 11 (22-LRP 101), n.' 12 (25-M. Garcia V.), n." 13 (28-LRP 104), n," 14 (32-LRP 103), n," 15 (34-LRP 102), n." 16 (35-Miles 362 a IANSI 1928.999.82), n," 17 (36-LRP 112).
El aporte de 99 pesos de monedas conocidas de esta epoca, no permite realizar ningun estudio profundo de los parametros conocidos ni de los parametres resultantes.
coin, but a study of the illustration in the plate persuades me that it is Chawar as on the ANS specimen. Both obverse and reverse dies are quite similar in style to those of the ANS piece (p. 545)>>. Veanse tarnbien p. 60 (1), parrafos 16 y 17. Nosotros dudamos en adjudicarla a Chawar 0a Basil.
No obstante, nos permitimos afiadir, gracias a la gentileza del Dr. Leandro Villaronga, un estudiorealizado con programadora HEWLETT PACKARD, al cual no seguira ningun comentario. Esperamos que el mismo sirva para obtener conclusiones mas importantes, si se afiade a otros conjuntos de monedas arabes.
Estadistica basica:
N 99 (especirnenes)
x = 3.3373 (gramos de media)
s 0.5814 (desviaci6nmedia)
V 17.42 % (coeficiente de variacion)
Skewness 0.2515 (normal 0)
Kurtosis 2.36.79 (normal 3)
Intervalo de confianza 3.2213/3.4533 grs. (al 95 % de probabilidad)
Chi-square 5.428 (con 4 grades de libertad)
Probabilidad del Chi-square 24 % (Nivel minimo de aceptaci6n 5 %)
1 Tabla de [recuencias :
Peso minimo = l.94 grs.
Celdas 0 espacios: 7
Intervalos: 0.4 gram os
2 Grdiicas de peso:
l.0 Eje de las abcisas - X: Numero de monedas 1-99. Eje de las ordenadas - Y: Pesosde 2.1 a 3.6 gramos.
2.° Adernas, un estudio trazado partiendo de los valores x + s; Xs, y efectuado entre el 16 % minimo y 84 % maximo, de monedas de la grafica.
BASIC STATISTICS
N 99
STD ERROR OF THE MEAN .06
MITJA 3.3373
COEFDE VARIACIO 17.42 %
VARIANCE .3381
DESVIACIO TIPICA .2515
SKEWNESS .2515
KURTOSIS 2.3679
PES ORIGINAL 3.3601
95.00 % r.c. PER LA MITJA: (3.2213, 3.4533)
95.00 % I.C. PEL PES ORIGINAL: (3.5147, 3.7455)
ONE-TAIL t (98, .025) 1.98491240406
TAULA DE FREQUENCIES
CHI-SQUARRE GOF FOR NORMAL DISTRIBUTION CHI-SQUARE 5.428
DEGREES OF FREEDOM 4
CHI-SQUARE PROBABILITY N 4 P(x> 5.428) .246131203673
4. 6 /
4 35 /
4 1
3 85
3. 6
3. 35
3 1 Z 85
Z.b 2- "35 I 1
4. 6 / 4 .35 / 4. 1 3. 85 3 6 3. 35 3 1 2. 85 2 6 2 .35 ./ 2 1
El Museo de Menorca posee una cantidad considerable de fragmentos de monedas hispano arabes que se hallaron en una excavaci6n en la Isla de Menorca.
Casi todas las piezas han sido acuiiadas en Medina Mallorca y corresponden principalmente al reinado de Abdallah Almortada desde 468 hasta 486 de la Hegira y a la epoca de Mobaxir ben Suleiman desde 468 hasta 509. Tambien hay unas pocas piezas de Mondzir ben Almoktadir de H. 475-483, de Suleiman ben Mondzir de H. 483-493 y de Ali Ikbalo daullah ben Mochehid en H. 436-468. Todas estas ultimas son de ceca Denia.
Para la clasificaci6n he repartido las monedas segun tamafio en lotes de 8 hasta 12 piezas. En total resultaron 70 tomas Iotograficas de los anversos y otras tantas de los reversos.
Dentro del citado lote no hay ninguna moneda completa. La parte de la leyenda conservada en el anverso y reverso permite la adjudicaci6n al reinado correspondiente. En cambio los margenes estan recortados parcialmente 0 integramente, de modo que la clasificaci6n por fechas queda reducido a muy pocas piezas.
Del total de 750 fragmentos tan solo 15 piezas llevan una fecha completa o sea, unidad y decena. Sin embargo, dentro de aquellas 15 unidades se encuentran unas cuantas de indudable interes. En base al conocido catalogo de A. Vives y Escudero que seiiala los ejemplares conocidos en museos y colecciones particulares, resulta el cuadro como sigue:
Reierencia V. Ana Ejemplares conocidos
1360 3 fragm. x86
1362 bis x86
1361 bis x84 o sin alif 1326 x75
1327 x75
1353 x80
1358 2 fragm. x84
1357 2 fragm. x84
1363 2 fragm. xx7
Considerando la ref. V 1360 del afio 486 de la que se conocen 3 ejemplares y afiadiendo los fragmentos del Museo de Menorca aumenta el numero de piezas conocidas a 6.
La ref. V 1361 lleva un alif delante del 80 que no corresponde. El fragmento del Museo es sin alif como es correcto. Este ultimo tipo no consta en el catalogo y por 10 tanto podria tratarse de pieza unica.
Mas espectacular resulta el fragmento de Abdallah Almortada del afio 486. En el catalogo de Vives solo cons tan los afios 485 y 487. Enconsecuencia es pieza unica, si no se ha encontrado posteriormente otro ejemplar del citado afio.
La moneda mas reciente del lote con fecha completa es un dirhem de Mobaxir ben Suleiman del afio 488 H.
Ello hace suponer que el tesorillo fue constituido antes de ponerse en circulacion monedas acufiadas en H. 489. Esta afirrnacion se ve reforzada por la existencia de 10 unidades de fracciones de dirhem que llevan la decena 80 con la unidad recortada, aparte de los 14 ejemplares del cuadro arriba citado. Sorprende la circunstancia de que el catalogo de Vives conoce solo 3 ejemplares de fragmentos de dirhemsref. V 1381 que pertenecen a su propia colecci6n. En el tesorillo del Museo de Menorca se encuentran nada menos que 193 ejemplares de los fragmentos en cuestion. Semejante abundancia de monedas originales perrnitira estudiar detenidamente detalles de dibujos y adornos de los margenes de anverso y reverso, epigrafia de las letras, etc. Con ella se arnpliara considerablemente el conocimiento de las series de monedas relativamente raras de Mobaxir ben Suleiman.
A. BOFARULL
Es tracta d'un nou fulus de GUADIX encunyat durant el regnat de ALI ibn SAAD de l'any 881 AH 1476-77 A.D.
En els treballs publicats sobre la nurnismatica Nassarita del regne de Granada, en tractar dels felusos datats pero anonims, tant D. Antonio Vives i Escudero,' com ultimament D. Juan J. Rodriguez Lorente.' coincideixen a assenyalar els anys de les encunyacions, tant a la seca de Granada com a la de Malaga i Guadix. En la citada obra el senyor Juan J. Rodriguez Lorente tambe descriu un felus d'Almeria de l'any 889 A.H. (Marseille, n.v 189). D. Francisco Codera i Zaidin en la seva obra «Cecas Arabigo-Espaoolas»,' descriu un felus de Malaga de l'any 890 A.H., que ni Vives ni Rodriguez mencionen. El motiu d'aquest petit treball es donar a coneixer un nou felus de la seca de Guadix, inedit d'any i d'inscripcio, perque el que es coneix es de I'any 894 A.H. i un altre de l'any 88. A.H. en el qual no es veu l'unitat segurament per estar borros. En el cas que aquest ultirn felus pogues esser de l'any 881 A.H., tambe el felus que presentem es diferent en la seva inscripcio i per tant es inedit fins ara.
DESCRIPCI6
1. Monedas de las dinastias Arabigo-Espafiolas. Madrid 1893. 2. Numismatica Nasri. Madrid 1983. 3. Arabigo-espafiolas. R.A.BM, pp. 195 iss.
AM = ANY
TABA'A IMPRIMIR, ENCUNYAR
BIMADINAT = A LA CIUTAT - BIUADIX DE GUADIX
AHID = UN - UATAMANIN IVUITANTA
UA TAMANI MI-A I VUlT-CENTS
Al costat de la fotografia de la moneda hem transcrit la inscripci6 de la lectura de la moneda per estar en part una mica borrosa, pero directament es llegeix tota la inscripcio, excepte el vuit-cents del qual nomes es veu la meitat de la inscripci6.
A la part inferior hem transcrit la pronunciacio arab de la llegenda i al costat la seva traducci6 en catala.
EI f'elus que descrivim es de bronze d'un diarnetre de 18 mm i un pes de 3,30 grams, i la seva caracteristica especial a part de I'any inedit, en la seca de Guadix, es que es l'unic dels felusos Nassarites que anteposa el nom de la seca, el de Medinat: ciutat.
Tambe la inscripci6 AM (any) en que sempre es posa en la LA. en la linia inferior despres del nom de la seca, en aquest felus esta en la part superior al d'arnunt de la inscripcio TABA'A.
Una de les caracteristiques de les encunyacions Nassarites, es que el mot d'encunyaci6, el porta de dues maneres diferents encara que volen dir el mateix TABA'A 4 imprimir i DHORIBA 5 encunyar.
Les dobles (quan ho posa) iels felusos, porten la primera de les inscripcions, TABA'A i en les encunyacions d'argent, els mitjos dirhems porten en algunes emissions la inscripcio DHORIBA, encara que el rnes normal es que portin el nom de les seques solament i d'altres van sense el nom de la seca.ou
Esperem que amb l'increment de l'afeccio a la numismatica Hispano-arab iamb l'interes en l'estudi de les monedes, en aquest cas, les del Regne de Granada, es puguin completar els anys que manquen en els felusos de les seques Nassarites.
A continuaci6 presentem una grafica dels felusos que es coneixen per seques i anys. \
4. TABA'A )L<-b
5. DHORIBA ':"P
(A) En la mitja dobla 0 dinar, d'argent daurat 0 or baix, porta la inscripci6 Dhoriba. Vives. 2190.
De entre los diversos comentarios, contenidos en nuestro trabajo dedicado al estudio de la numisrnatica mediterranea, durante la baja Edad Media,' separamos to do 10 referente a varios tipos de monedas, de las que no se han hallado hasta la fecha ejemplares, 0 bien no han sido identificados con certeza, pero de los que no hay la menor duda de su existencia, ya que aparecen en el Libro contable de Badoer.t con sus cambios correspondientes, como moneda de pago en determinados casos de compra de mercancias en el periodo entre los alios 1436 y 1440, y dentro de la zona comercial del Imperio bizantino.
Se trata del asper de Simiso, del somo de Caffa, del somo y del bezante de Tana y del hyperpyron de Candia.Sobre cada una de estas monedas vamos a exponer 10 muy poco conocido, y todo ella de fuentes documentales, como una contribucion al estudio de la numisrnatica medieval del oriente mediterraneo al que ya llevamos dedicados varios alios.
1. Nuestra obra aun sin editar, cornprende un total de diez volumenes, incluido el Glosario, y se titula Numismatica Mediterranea de la Baja Edad Media, conun total de 1411 folios a maquina, 236 folios de notas y 850 folios de Glosario e indices, por orden alfabetico. Fue concluida en el afio 1980.
2. U. DORINI Y T. BERTELE, II libro dei conti di Giacomo Badoer, Rorna, 1956. No se ria publicado hasta la fecha, el comentario del texto, anunciado ya hace afios, ni se ha analizado su contenido en rnuchos de los variados aspectos que contiene.
ANTONIO M. GUADAN
Asi como los asper turcos, los de Caffa y los de Trebizonda, son monedas perfectamente identificadas hoy en dia, con tipos bien conocidos y existentes en multiples colecciones y Museos de importancia, los asper que Badoer llama ensus asientos contables, asper de Simiso, son por completo desconocidos, y creemos que nunca han sido citados, expresamente, en ninguna otra fuente documental.
Cabe pensar, por las equivalencias que nos proporciona Badoer, que debian de ser unas pequefias monedas de plata, muy semejantes a los asper de Caffa.' ya que tienen la misma equivalencia en el intercambio monetario, en relacion siempre con el hyperpyron bizantino y el ducado de oro veneciano. Incluso podemos casi asegurar, que ensus anversos llevarian tambien el castillo genoves, la clasica puerta, pero desconocemos en absoluto la clase de leyenda del reverso, y sus figuraciones, si es que las tenia. El control de los kanes del Kiptchak y de la Crimea, no llegaban hasta estas zonas occidentales de la costa del Mar Negro, y por ella los simbolismos monetarios tenian que ser forzosamente diferentes, aunque tarnbien es Iogico suponer que presentarian en sus reversos, leyendas en caracteres arabes.
En 10 que se refiere a la Iocalizacion de la ciudad de Simiso, y su puerto, sinduda en las costas meridionales del Mar Negro, creemos que tiene las mayores probabilidades de acierto, la de la ciudad de Amisus, Aminsos de los bizantinos, puerto de recalada muy frecuentado y situado entre Sinope y Trebizonda, y en donde debio de existir un castillo con guarnicion genovesa. El control de este puerto, debia de estar en manos genovesas entre los alios 1436 y 1440, como 10 demuestran los asientos contables que analizaremos seguidamente.
Sin embargo, existen dos dificultades para adimtir tal localizacion, que hacen el problema de una dificil solucion, a nuestro juicio. La primera, que tambien puede tratarse de la ciudad y puerto de Amastris, que fue la primera plaza que ocupo Mahomet II ensu avance hasta Trebizonda, y durante el cualfue eliminando a todas las fortalezas de los genoveses 0sus aliados, una a una. En su cronica, no habla para nada de la ocupacion de Amisus, ya que tambien es posible que se hallara ya ensu poder desde alios antes, y desde Sinope, se dirige hacia el interior del pais. En segundo lugar, que desde el afio 1406, ya funciona el taller monetario turco de Amasiya, probablemente en la misma Amisus bizantina, emitiendo series de as per turcos, perfectamente conocidos e identificados, y que hubieran sido citados por Badoer, como tales asper turcos. Una acufiacion de asper independiente, en el afio 1437, para la misma Amisus, seria absurda, ya que se trata de uno de los talleres oficiales de los turcos.
Ante estas dificultades, nuestra opinion personal, hasta que se identifique algun asper de esta clase, como realmente marcado con el taller de Simi-
3. Sobre los asper de Caffaexiste una abundante literatura, pero no hay tampoco ninguna obra moderna. Destacan las de SCHLUMBERGER, G. PESCE Y RETOWSKI. Por nuestra parte, y basandonos en los 47 ejemplares de la colecci6n del profesor GRIERSON de Cambridge, hemos realizado una nueva ciasificaci6n general, contenida en nuestra obra antes citada, folios 1270 a 1284.
so es la de que los talleres ernisores, pueden ser en realidad los de Amastris, Amisus, Pera 0 Caffa, si no 10 eran en la propia metropoli, pero sobre este punto, y otros varios, solo se pueden hacer, hoy en dia, simples hipotesis. Por otra parte, el complejo de Simiso-Amisus, era un conocido lugar de llegada de caravanas desde el interior del pais, procedentes de Amaseia y Comana, en la ruta hacia Edesa y Nisibe, y su puerto aun presenta hoy en dia, restos de antiguas fortificaciones.
Otra solucion posible, adernas de la de Amastris antes citada, es la de identificar el Simi so de Badoer, con la misma ciudad de Sinope, ya que Sinope como tal puerto no aparece por ninguna parte en las cuentas del veneciano. La situacion politica de Sinope, era tambien extremadamente confusa en el periodo entre los afios 1437 y 1440, y entra dentro de 10 po sible que poseyera un taller monetario. Claro esta que por ella no salimos de la dificultad, ya resefiada, puesto que no se conoce ninguna moneda medieval de Sinope, en forma de asper.
Por los derechos de Aduanas que se recaudaban en el puerto de Simiso, se deduce que debia de tener una colonia 0 al menos una fortaleza genovesa, ya que los genoveses dominaban este comercio extrior, y existian en la misma ciudad gentes de tal origen, al menos entre los afios 1437 y 1440. Hay que tener en cuenta, que esta colonia 0 fortaleza de Simiso, es muy posible que se perdiera para los genoveses, mucho antes de la expedicion de Mohamet II, ensu incontenible avance hasta Trebizonda.
Los principales asientos contables del Libra de Badoer, donde aparece esta clase de moneda, son los siguientes:
Afio de 1437 - 18 de Diciembre Folios 44 del Debe y del Haber 4
4. DORINI & BERTELE, II libra dei conti, op. cit., pp. 88 y 89, lineas 2 al 8 y 29 al 33 de la cuenta 44 del Debe, y 1 al 17 y 25 al 28 de la cuenta 44 del Haber: « .viazo de Simiso a Trabexonda per mia raxon rechomanda a Antonio de Negroponte che abita a Trabexonda, nel qual viazo ei ditoAntonio a messo de chontadi perp. 100 e die aver el terzo guadagno e poi la rata de hi so perp, 100 e de andar e star e tamar a so spexe chome par per una charta iata per man de pre Benedeto, chanzeiier de miser 10 bailo, die dar a di 20 zener per zebini de mia raxon. per l'amont ar de bote 7 de zebibo, pexo neto chant. 63 r. 50, manta chon spexe fin chargado in nave patron Galeoto Lumelin, signade de mio segno, e die aver de nolo la vaiuda de perp. 2 per bota, choma par la paliza del so scrivan, manta c. 43 perp, 137, car. 17." a di 18 diz.enbre 1437 per eso Antonio per chonto ch'el me asigna del viazo da Simiso, per asp. 1165 de Simiso, i quel el mexe in so raxon Ii in Simiso, val a asp. 19 a perparo. c. 152perp, 61. car. 7." «adidito per el viazo de Trabexonda rechtimandado al sopradito AntoniO!, per l'amont ar de peze 2 de zanbielot e zendadi e farina ch'el tolse per caxa soa, Ie qual i meta a chonto chome Ie castano de chavedal in Simiso che fa asp. 368, valiano asp. 19 a perparo c. 152 perp, 19 car. 8."
« .viazo a l'inchontro die aver a di direnbre 1437, per Antonio da Negroponte segondo che per un so libereto el me ha mostrado per el trato de bote 7 de zebibo vendudo in Simiso a asp. 62 e a asp. 72 el chanter, pexo chant. 63, rnonta.. asp. 4210." «Eper el trato de chase 7 di saponi che pexo in Simiso chant. 9 r. 10 neti, a asp. 205 el chanter, monta asp. 1865,». « e per el trato de una bota de sconbri venduda a dibersii prexii asp. 320". «Suma in tuto asp. 10603, bate per spexe e prima per noli asp. 420 - e per [ito de magazen, asp. 45 - e per chomerchio de Simisso de intrada a 2 per c. asp. 200 - e per sansaria a una per c. asp. 100 - e per chamali a descargar Ie robe e beverazo a marinari, asp. 35.Suma in tuto asp. 800, resta neti asp. 9803, che val a asp. 19 a perparo a di dito per Antonio da Negroponte per raxon. de chose che i sono restade de dito viazo, per l'omont ar de 1 bota de sonbri, la qual l'asigna aver lasada in Simiso a ser Polo Morson, zenoexe, in questa muodo che Todaro Xingi griego abitador in Simiso »
ANTONIO M. GUADAN
Estos dos asientos contables, en contrapartida, nos proporcionan, aparte de la equivalencia real del as per de Simiso, y por 10 tanto la prueba de su existencia fisica, ya que este comerciante y banquero veneciano, siempre cita en todos los asientos de su Iibro, la equivalencia final entre dos monedas existentes, una serie de datos de mucho interes sobre la organizacion de este puerto, aunque no separnos exactamente con que ciudad de la epoca haya que identificarlo, asi como su dominio en manos de los genoveses, y sus tarifas de impuestos aduaneros, asi como tambien sobre la existencia de mercaderes, tanto bizantinos como genoveses, en la rnisma ciudad.
En primer lugar hay que tener en cuenta, que el asper de Simiso, tiene una equivalencia con el hyperpyron bizantino, de 1 a 19, que es exactamente la misma que tiene el asper de Caffa con el hyperpyron en la misma fecha. Por 10 tanto tiene que tratarse de una moneda de plata baja, con un diametro semejante al de las monedas de Caffa, y posiblemente con el mismo tipo de anverso, ya que en ambas ciudades existia el control monetario genoyes. Su peso media debia de ser alrededor de los 0,926 gramos por unidad.
En la cuenta 44 del Debe, se habla del viaje que era de Simiso y de Trebizonda, y que se efectuaba en comandita al tercio de beneficio, como era habitual tarnbien en las comandas mercantiles de todo el mediterraneo occidental. En la cuenta 44 del Haber, en contrapartida, ya que la contabilidad es por partida doble, se detallan cuales eran los gastos comerciales de las mercancias transportadas y que pasaban por este puerto, figurando entre las vendidas y exportadas por el mismo, el zebibi, el jabon y el pescado salado, ademas de alguna pequefia partida de tejidos y de paries, que seguramente no sedan de fabricaci6n local.
Los gastos que se cargan, son los correspondientes al almacenaje, fletes, derechos de aduanas de Simiso, al 2 % ad-valorem, sansaria al 1 % ad-valorem, camalos 0 mozos arrumbadores, y gastos de descarga del buque. Es muy interesante que al hablar de los derechos de aduanas, el clasico cornercio, diga literalmente « chomerchio de Simiso de intrada ». 10 que indica sin lugar a dudas, comercio de importacion, y no derechos de transito 0 de venta de las mismas mercancias. que a veces formaban un conjunto muy dificil de separar.
Mas adelante, la misma cuenta nos proporciona los nombres de dos mercaderes que habitaban en la ciudad de Simiso en aquellas fechas, como eran Polo Morson, genoves, y Ieodoro Xingi, bizantino 0 griego, que era el encargada de vender en Simiso el cargamento de pescado salado.
El derecho aduanero del 2 % ad-valorem, es en el puerto de Simiso menor que en el de Caffa, donde consistia en el 2,5 % ad-valorem, pero esta diferencia puede ser debida solamente, a que en Caffa habia que entregar una parte de 10 recaudado, al llamado kanuko, que falta en Simiso, y su importe puede ser precisamente este 0,5 % de diferencia. En cambio laHamada sansaria 0 cornision, como pago de un servicio al sanser 0 tasador oficial y al mismo tiempo comisionista, es del 1 % ad-valorem, tarifa habitual en Constantinopla, y en casi todoslos puertos del Mediterraneo oriental.
Afio de 1437 - Mes de Noviembre Folio 102 del Debe y del Haber 5
El comercio de pieles finas, para ser enviadas a Venecia, era muy importante para la casa Badoer de Constantinopla y de Venecia, y tales pieles se podian comprar en la misma Constantinopla, 0 bien traerlas mucho mas baratas, de los puertos de la costa meridional del Mar Negro. En este caso concreto, las pieles que eran 26 de marta y 4 de gardufia, parece ser que se compraron en la misma ciudad de Sirniso, y al precio de menos de un hyperpyron cada una.
El cambio que en este caso se establece, es diferente, ya que se concreta en 17 asper de Simiso por un hyperpyron. Con ella se encarece el asper, que resultaria teoricamente, una moneda de 1,035 gramos de plata.
En la cuenta 102 del Haber, se detalla como todas las pieles han de enviarse mas tarde a Veneia, en una galera mandada por Aluvixe Contarini, embaladas en un fardo de cordoban, ya que sin duda se trataban como mercandas de mucho precio.
Ano de 1437 - Mes de Diciembre Folio 152 del Debe y del Haber 6
Se trata aqui de la cuenta detallada del mismo viaje, que fue creado en Simiso por Antonio de Negroponte, sin ninguna duda veneciano, y en la cual se concretan cuales son las mercancias compradas en el mismo puerto de Simiso. Figuran entre ellas, los cordobanes, de artesania musulmana, a razon de 10,25 asper de Simiso, cada uno, los capazos, los cueros de buey, los hilados de cafiamo, el trigo, el calzado de piel de diversos colores, los tejidos de seda y la harina.
Es muy interesante el hacer notar como todas estas mercancias se compran con moneda, que es precisamente el asper de Simiso excepto el hilado de cafiamo, que por razones probablernente de su origen, hay que pagarlo en ducados turcos, a razon de 4 ducados turcos el chanter de hilado de cafiamo. De esta misma cuenta contable, se deduce tambien que 55 ducados de oro turco, equivalian a 1.980 asper de Simiso, 0 sea que cada ducado turco equivale a 36 asper de Simiso, mientras que un hyperpyron bizantino equivale a 19 asper, bien sean de Simiso como de Caffa.
5. DORIN! & BERTELE, II libra dei conti, op. cit. pp. 206 y 207, lineas 6 al 8 de la cuenta 102 del Debe, Y 5 al 6 de la cuenta 102 del Haber. « a di clito per Antonio cla Negroponte, per raxon qu'el me asignadel viazo cla Simiso, per l'amontar de martori 26 e [uine 4 chonzi, ch'el me asigna man tar asp. 445 cle Simiso, che meta valiano a asp. 17 a perparo a c. 152, perp. 23. car. 10». «a di 17 Novenbre per el viaro cle Veniexia, per l'amontar cle [uine 73 e .mar tori 30, chon spexe fin chargadi in galia patron ser Aluvixe Chontarini in baleta 1 de cordoani, manta. c. 82, perp. 70 car. 5».
6. DORINI & BERTELE, II libra dei conti, op. cit. p. 306, lineas 2 al 19 de la cuenta 152 del Debe, Y p. 307, lineas 6 al 10 Y 29 al 31, de la cuenta 152 del Haber. « .viazo de Trabexonda a Antonio cle Negroponte, el qual fa creclo in Simiso, per Antonio dito, die dar a di 18 dizenbre per eso Antonio, segondo per so chant a l'asigna, e prima l'amontar cle corcloani 90 a asp. 10 1/4 l'uno, asp. 925 - per l'amontar cle chapeli 304 a asp. 22 la dexena, asp. 680 - e per chapizi 11 de rexi, a asp. el chapit.o, asp. 714 e per [iladi de chaneva, asp. 1980 - e per [orrnenti, moz.a 26 de Simiso, che responcle a Trabexonda psomiarii 9 el mozo, a asp. 85 el mozo, asp. 2210 - Suma in tuto asp. 8193 cle Simiso che val a asp. 19 a perparo, parp. 431, car. 5.»
ANTONIOM. GUADAN
A traves de la cuenta 152 del Haber, puede apreciarse como una partida de estas mercancias, compradas en el puerto de Simiso, se transportan al puerto de Trebizonda para su venta, citandose expresamente entre estos generos, el trigo y el hilado de cafiado.
E1 cambio aplicado, se mantiene muy estable, a razon de 19 asper de Simiso, por cada hyperpyron bizantino, que no hay que olvidar es ya en estos afios, solo monedas de plata.
El problema de la existencia, como moneda efectiva, del llamado soma de Caffa, ha sido hasta la fecha muy discutido por los especialistas en estos temas, sin que se haya hallado ningunaprueba fehaciente de que en realidad, sea un tipo de moneda con existencia ffsica, y no una simple moneda de cuenta 0 de calculo, 0 incluso solamente un peso como suponen otros comentaristas.
Creemos que los asientos contables del Libro de Giacomo Badoer, que vamos a examinar seguidamente, son los suficientemente explicitos como para demostrar, de una vez por todas, que el soma de Caffa era efectivamente una moneda, sin duda no con la forma habitual, sino simplemente un lingote de plata, debidamente resellado, ya que su peso oscilaba entre los 165 y 183 gramos por unidad.
El uso de los lingotes de plata como monedas, documentado tambien por otras fuentes literarias,' es una antigua costumbre de los pueblos tartaros, entre cuyas tribus, asi como entre las de la Rusia meridional, estaba muy extendida. Siguiendo el trabajo de N. Bauer, publica do ya en el afio 1929,8 las barras de plata reselladas, utilizadas para el comercio por distintas tribus del sur de la Rusia, ya aparecen entre los siglos IX Y X, mezcladas en los hallazgos con los dirhems de plata de los afios 701 al 832. Sus pesos son siempre muy variables, pero existe un tipo particular de esta clase de lingotes, con un peso muy cercano al del que llamamos genericamente somo de Caffa,
7 GUILLAUME DE RUBROUCK, Recit de son Voyage, edici6n Leroux, Paris 1877, passim, La equivalencia del iascot, nombre que da a estos lingotes de plata de los tartaros, aparece en la pagina 157, donde se dice concretamente: Mangau Khan habia entregada a este maestro artesano, 300 iascots, es decir 3.000 marcas ». Segun se desprende de este pasaje, hasta ahora no comentado, el iascat de los mongoles tiene una equivalencia de la cantidad de 200 iascats, que sin duda debia de ser suficiente para ello, como aparece 10 marcos. Para reconstruir una Iglesianestoriana, los mongoles entregaron a los monjes la cantidad de 200 iascats, que sin duda debia de ser suficiente para ello, como aparece en la p. 180 del mismo texto. Que los iascats son chapas 0 lingotes unitarios y de un mismo peso, se desprende claramente de la p. 185 del mismo relato de viajes. El peso del iascot, segun las diversas notas y aclaraciones, seria de alrededor de los 120 gramos de plata por unidad.
8. N. BAUER, Die Silber und Galdbarren des russischen Mittelalters, Numismatische Zeitschrift, Viena, 1929, pp. 77 a 120. Las barras de tipo tartarico 0 mongol, estan resefiadas en la secci6n VIn del trabajo que se public6 en la misma revista de Viena en el afio 1931, y llevan por regla general unos altoscordones en relieve, en sus partes laterales.
con sus posibles divisores. Durante los siglos siguientes, la forma de las barras 0 lingotes, queda ya muy estabilizada, siempre con sus correspondientes resellos, pero ademas los pesos varian muy poco dentro de unos limites, maximo y minimo, entre los 150 y los 170 gramos por unidad. Tales barras coinciden por 10 tanto con los somi, tal y como se describen en los asientos contables del Libro de Giacomo Badoer.
Los resellos son realmente muy variados, y se colocaban, por regla general en uno de los extremos del lingote. Este puede tener forma cilindrica,. 0 bien romboidal muy alargada, en la mayor parte de las ocasiones. Tarnbien son frecuentes en los hallazgos, las mitades de estos mismos lingotes, con sus resellos en uno de los extremos, y una metrologia bastante exacta, correspondiente a la mitad del peso del lingote unidad 0 soma.
Ciertamente que no conocemos hasta la fecha, 0 al menos no ha sido publicado,ningun tipo de resello que pueda identificarse con la tamga de los khanes de la Tartaria 0 de la Crimea, tal y como aparecen en las monedas, sino que mas bien estos resellos consisten en marcas de tipo floral, cabezas humanas y otras figuras que no se han podido identificar,? pero es indudable que el conocimiento que tenemos de esta materia es aun muy impreciso, ya que las colecciones y Museos donde existen estos ejemplares de lingotes resellados de plata, no han publicado sus fondos, 0 al menos no hemos podido localizar tales publicaciones.
Aparte de ello, no hay ninguna duda de que el llamado por Badoer soma de Caffa, era un lingote de plata, con un peso cleterminado y bien conocido, y posiblemente con la marca, en uno de los extremos 0 en los dos, de la tarnga de los khanes del Kiptchak 0 de la Crimea, segun la cronologia del lingote. Entra dentro de 10 posible que tal marca fuera diferente de la tamga, pero sobre este tema no podemos, por el momento, dar mas precisiones. De 10 que no hay ninguna duda es de su peso constante, ya que Badoer 10 acepta como medio de pago s610 con estas condiciones, y con muy pocas variaciones, de un afio a otro.
Veamos ahora, cuales son los asientos de este libro contable donde aparecen los datossobre esta moneda-lingot e de plata:
IAfio de 143726 de Junio Folio 74 del Debe 10
Se trata de un cambio de moneda, efectuado a base del soma de Caffa, ya que Andrea de Chale recibe la cantidad de 60 comi de Caffa, y paga por 9. Vease un cuadro resumen en la lamina VIII de la misma obra de N. BAUER, antes citada. Las barras a veces se entregaban, para los grandes donatives, en forma de haces, como por ejernplo aparecen en la miniatura de la lamina VIII, donde aparece un santo entregando una cantidad para los fines de la reconstrucci6n de una Iglesia.
10. DORIN! & BERTELE, II libra dei conti, op. cit., p. 150, lineas 2 al 5. Cuenta 74 del Debe: « Ser Franzesco a l'inchontro die dar a di 26 zugno per chambio [ato per lata chon Ser Franr.esco di Drapieri, per so raxon per l'amontar de somi 60 di Chaia che mandi a rezever a Ser Andrea de Chale vista la letera, a perp, 10 car. 9 el somo, segondo l'ordene che avea dal dito Ser Franresco Chorner, mont a con la provixion... a c. 74, perp. 628, car. 17.»
ANTONIOM. GUADAN
cada soma lacantidad de 10 hyperpyra y 9 quilates. Efectuando los correspondientes calculos, se deduce que existe una equivalencia entre 249 quilates y un soma de Caffa, y como los 249 quilates son en aquellas fechas 182,599 gramos de plata, este debe de ser el peso del metal plata pagado por el lingote. No se dan mas explicaciones en esta cuenta del Debe, sin duda porque se considera normal y habitual el cambio efectuado, y ni siquiera se menciona en parte alguna que se trate de una moneda extraordinaria, ni tampoco que se tratara de un lingote. En cuanto al peso obtenido, en este caso concreto, vemos como entra dentro de los limites que nos proporcionan los lingotes resellados, conocidos por las excavaciones de la Rusia meridional, acaso con un peso algo superior al normal y admitido, posiblemente dependiente de la clase de liga de metalfino de que estuviera compuesto.
Afios de 1437 y 1438 - Meses de Febrero a Agosto Folio 176 del Debe y Haber 11
Se trata de diversos asientos y contraasientos de letras de cambio, a pagar en somi de Caffa, con sus respectivas equivalencias. EI primero del Debe se refiere al viaje que realize hasta Caffa, Andrea di Chale, con una letra de carnbio por un importe de 50 somi, que venden al cambio de 9 hyperpyra y 13 quilates el somo, con 10 que resulta un peso efectivo para el lingote de 167,93 gramos de plata. La letra fue enviada por Martin Centurion, genoves, en la nave mandada por el capitan Juan Montalvo.
En otro asiento del mismo Debe, concretamente del dia 16 de agosto, se habla de otra letra de cambio, pero esta vez por importe de 967 hyperpyra, por orden de Tomas Spinola, y a cobrar en somi por Andrea de Chale, al cambio, 9 hyperpyra y 6 quilates cada soma. Esta letra no se envia como la anterior, por medio de la nave de Juan Montaldo, sino que se manda via de Monchastro, que debe de ser la Maurocastro situada en la desembocadura del Dniester. Los 967 hyperpyra, resultan equivalentes a 104 somi y 109 asper de plata, 10 que precisa por 10 tanto que el somo de plata con tenia una cantidad mayor que 109 as per. Efectivamente, segun otro asiento que es coincidente con los conocidos datos de Pegolotti, el soma de Caffa se dividia en 202 y medio asper de plata.
Efectuando los calculos precisos, resulta el asper de Caffa con un peso de 0,803 gramos de plata por unidad, 10 que ciertamente es un peso normal para la epoca, y el soma a 162,79 gramos, peso muy cercano al anteriormente resefiado.
11. DORINI & BERTELE, Il libro dei cont i, op. cit. p. 354, lineas 22 a 25 y 27 a 29, y p. 355, Iineas 9 al 11 y 21 a 26. Cuentas 176 del Debe y del Haber. « Viazo de Chaia per mia raxon rechomandado a SCI' Andrea de Chale, die dar a di 18 fever per SerZuan de Mar, PCI' una let era de chanbio de somi 50 mandadi a rezever in Chai a de ser Zuan Spinola, a perp, 9, car. 13 el somo a eli 16 avosto per Brancha Spinola per una letera de chanbio d a. perp, 967 ch'el. mando a pagar a Toma Spinola e a rczever al c/ito Andrea de Chale, a perp, 9 car. 6 el 501110 che monta somi 104 e asp. 109, la qual i mandi vel' via de Monchastro », « a eli 82 avosto per ln.perial de Grimaldo, per el chanbio a l'inchonIra de somi 104 c asp. 109, del qual chomisi a ser Andrea Chalc che ne dovesse far la volontd del dit o SCI' l n perial, mont a a perp 9, car. 6 el somo
En la misma cuenta numero 176 del Haber, aparece en primer Iugar el repetido viaje a Caffa de Andrea de Chale, y su letra de cambio de los 50 somi, que paga en la misma Caffa a Juan Spinola, al cambio ya citado de 9 hyperpyra y 13 quilates cada somo. En la operacion figura como sanser, ya que sin duda intervenian tarnbien en los cambios de moneda, Tomas Beniventi.
Los ultimos asientos de la cuenta 176 del Haber, son los mas importantes y esclarecedores; en el primero que es simplemente una contrapartida del folio 210 del Debe que mas adelante estudiaremos, se menciona la equivalencia del asper de Caffa y del soma de Caffa, que es de 202 y medio asper por cada soma, como tambien 10 afirma Pegolotti, y por 10 tanto los 50 somi corresponden a un total de 10.125 asper de Caffa, que se vuelven. a cambiar a razon de 20 asper por cada hyperpyron que sin duda era de plata. El asper de Caffa resulta asi a 0,88 gramos de plata por unidad. Por ultimo el dia 28 de agosto, se anota en el Haber la cantidad de 104 somi y 109 asper de Caffa, del mismo viaje ya citado, al cambio de 9 hyperpyra y 6 quilates el soma. Creemos que la frecuencia con que se presenta esta clase de moneda-lingote en los asientos con tables, indica que las transacciones en Caffa debian de hacerse en asper de plata y en s0111.i como su multiple. monedas ambas que eran la base de la economia monetaria de los pueblos tartaros y mongoles del sur de Rusia, donde el oro, no era, por regia general un metal aceptado como moneda.
Afio de 1438 - 15 de Noviembre Folio 196 del Haber 12
Aunque en este asiento no aparece concretamente citado el soma de Caff'a, es muy interesante su comentario, por varias razones. La prirnera, porque no siempre se hablaba de somi de Caffa, cuando el importe dela transaccion sobrepasaba los 202 y rnedio asper de Caffa, y asi por ejernplo, en esta cuenta de 4.160 asper, se cambia el total directamente a hyperpyra bizantinos. La segunda y mas importante, es 121 men cion de una Hamada gabela de los panes, que 211 parecer se recaudaba en Caffa sobre los patios de importacion, y que no aparece a nuestro conocimiento, en ninguna otra fuente historica, Puede tratarse del tributo que se recaudaba con destino a las fortificaciones de Caffa, y que ningun comentarista ha explicado en 10 que consistia.
El viaje a Caffa es el mismo de Andrea de Chale, y asi como los derechos de Aduanas aparecen cargados 211 2,5 % ad-valorem, 121 gabela de los pafios era superior, ya que consistia en un 3 % ad-valorem. A estas sumas habia siempre que agregar 121 salsa, que ha de identificarse como un tipo medieval
12. DORIN! & BERTELE, Il libro clef conti, op. cit. p. 395, lineas 17 al 21, folio 196 del Haber. « a di 15 novenbre per ser Andrea de Chale, per el trato neto de pere 2 de pani negri che i man di per Zuan Montan, de Ie qual el me scrive aver t rato asp. 4530, bate per nolo asp. 20 e per chomerchio a 21/2 per c. e salsa, in tut o asp. 118, e per gabela de i pani e salsa a 3 per c. asp. 142, e per provixion a 2 per c. asp. 90, chc suma asp. 370, rest.a neti asp. 4160, che val a asp. 20 a perparo, c. 245, perp, 208, car. 0".
de propina, obvenei6n 0 mordida, y que se pereibia en todo easo por los funeionarios eneargados de la reeaudaei6n de los tributos de la misma Caffa.
Afio de 1438 - 16 de Junio
Folio 210 del Debe 13
Es solamente una eontrapartida del asiento al folio 176 del Haber antes eitado, en la cual se anotan de nuevo los 50 somi de Caffa, como importe de una letra de cambio, y con la equivalencia de 202,5 asper de Caffa por eada soma, y de 20 asper de Caffa al hyperpyron de plata de Constantinopla. Como puede apreeiarse, el soma de Caffa, resulta con un peso de 178 gramos de plata, 0 sea easi exaetamente a 10 hyperpyron de plata bizantinos, que serian los 176,20 gramos de plata. Estas equivaleneias validas para los afios 1437 a 1440, no 10 son en absoluto para periodos anteriores, como 10 demuestran las aetas de Caffa de finales del siglo XIII.14
Afio de 1438 - 28 de Agosto
Folio 218 del Debe 15
Contrapartida del folio 176 del Haber, con el mismo eambio de 9 hyperpyra y 6 quilates por cada soma de Caffa, 10 que nos proporciona un peso de 162,80 gramos de plata el lingote, y por 10 tanto algo menos que los 200 asper de Caffa 0 barivatos. En el Libro de Badoer no aparece easi nunca la menci6n popular de asper baricati, que sin embargo es la habitual en las aetas notariales de la misma fecha.
Afio de 1438 - 16 de Agosto
Folio 230 del Haber 16
13. DORINI & BERTELE, Il libro dei onti, op. cit. p. 422, !ineas 4 al 6. Folio 210 del Debe. « a di dito per el viazo de Chaia rechomandado al dito, per I'amontar de somi 50, ch'el me scrise per el paxa aver scosi de Zuan Spinola, segondo che per Ie letere de chanbio i mandi a rezever, montano a asp. 2021/2 el somo, asp. 10.125, che val a asp. 20 a perparo, c. 176, perp. 506, car. 6
14. M. BALARD, Genes et l'autre mer. - I - Les actes de Caiia. - Notaire Lambert o de Sambuceto 1289-1290. Paris, 1973, pp. 52 y ss. Segun el documento numero 885 de 8 de agosto de 1290, un somo contenia 120 as per barichatos, 0 sea de Caffa, ya que el nombre se deriva del primer khan del Kiptchak, convertido al islam, Bereke-Khan, entre 1256 y 1266. El peso en plata del somo en esta fecha del siglo XIII, seria de 218,91 gramos, muestra inequivoca de la profunda devaluaci6n monetaria entre ambos datos documentales.
15. DORINI & BERTELE. II libro dei conti. op. cit. p. 438, !ineas 22 a 24. Folio 218 del Debe. « a di 28 avosto per el viazo de Chaia rechomanda a Andrea da Chale per un chanbio de perp. 967 a raxon de perp, 9 car. 6 el somo, i qual el dito Andrea devea rezever da Toma Spinola, de i qual i chomisi per mie leterech'el ne dovese far la volontd del dito ser Iriperial, c. 176, perp. PCB car. o »
16. DORINI & BERTELE. II libro dei conti, op. cit. p. 463, !ineas 6 y 7. Cuenta 230 del Haber. « a di 16 avosto per el viazo de Chaia per mia raxon, per una letera de ch.anbio de somi 104 e asp. 109, ch'el mando a pagar in Chai a a Toma Spinola, a perp, 9, car. 6 el somo, mont a.. C. 176.. perp, 967, car. O »
Contrapartida de asientos anteriores, con la misma letra de cambio por importe de los 104 somi de Caffa y 109 asper de Caff'a, al mismo cambio ya citado de 9 hyperpyra y 6 quilates el somo.
Afio de 1438 - 10 de Octubre
Folio 245 del Debe 17
Se trata en esta ocasi6n de 155 hyperpyra, al cambio de 10 hyperpyra y 8 quilates por cada soma, 10 que nos da un total de 15 somi de Caffa. En este caso los lingotes-moneda tendrian un peso de 181,85 gramos de plata por unidad. Como vemos los cambios son muy variables y el pago en SOI110 completos se haria muy dificil, completando la falta de peso por asper en la proporci6n debida.
Afio de 1438 - Febrero y Octubre de 1439
Folio 246 del Debe 18
Contrapartida del asiento 245 del Haber, con el cambio del somo de Caffa, a raz6n de 10 hyperpyra y 8 quilates cada uno. En las !ineas siguientes aparece la equivalencia practica de 50 hyperpyra igual a 5 somi de Caffa, que debia de ser el cambio habitual en tierra y caja, y no por medio deletras de cambio 0 a scripta, en cuyo caso los cambios se afinaban mucho segun las circunstancias de cada caso, y las posibilidades de obtener una mayor ganancia.
Ill) EQUIVALENCIAS DEL SOMO, DEL BEZANTE, DEL ASPER Y DE LA TANGA DE LA TANA
Siguiendo con el analisis de los datos contables de Giacomo Badoer, y sus actividades mercantiles por el extremo oriente del Mediterraneo, nos encontramos con cuatro monedas diferentes, como utilizadas en las transacciones comerciales con la colonia de Tana. Tales monedas, son las siguientes:
Primero - El .somo de Tana.
Segundo - El bezante de Tana.
Tercero - El asper de Tana.
Cuarta - La tanga de Tana.
17. DORINI & BERTELE, Il libra dei conti, op. cit. p. 493, lineas 4 al 6. Folio 245 del Haber. « a di 10 hotobre per chanbii ch'el me remete de Chuja per perp, 155 ch'el me mando a rezever da Franzesco de Tomado, a perp. 10 car. 8 el soma, manta somi 15 che val a asp. 20 a perparo, segondo che chon lui tegno canto c. 246, perp, 151, car. 12 » 18. DORINI & BERTELE, Il libra dei conti. op. cit. p. 494, lineas 16 al 20. Solio 246 del Debe. « chanbii remesime de Chaia per ser Andrea da Chale, per raxon de mio iradello e mia, die dar a di 11 hotobre per el dito ser Andrea, per perp. 155 ch'el me mand6 a rezever da Sranzesco de Tomado, a perp. 10 car. 8 el soma, manta asp. 3030, val a asp. 20 a perparo c. 245 perp. 151, car. 12 »
ANTONIO M. GUADAN
Sobre el asper de Tana, hemos conseguido una identificacion posible, segun las piezas conocidas, dentro del gran grupo de los asper de Caffa, pero es una moneda de plata muy baja, y solo conocida en muy pocos ejemplares. En cuanto al soma de Tana, creemos que se trata de otro caso de monedalingote, resellado, siguiendo el gusto de los pueblos tartaros y mongoles, con los que se efectuaba el comercio en estas lejanas regiones, y con un peso muy variable, aparte de la existencia de sus mitades, cuyo peso debia de oscilar entre los 85 y los 95 gramos cada una, y que coincide exactamente con el peso que se deduce de uno de losasientos contables del Libro de Badoer.
Quedan por 10 tanto por identificar, el bezante y la tanga, monedas que hasta la Iecha no se conocen exactamente, y solo sabemos cual era su equivalencia en el cornercio. con otras monedas bien conocidas y en uso general. Cabe la posibilidad en este caso, de que se trate solo de monedas de cuenta, sobre todo el bezante, nombre que ampara una serie de valores muy variables en to do el mediterraneo," ya que la Hamada tanga tiene un valor equivalente a 0.44 gramos de plata, 0 sea exactamente un medio asper, y tambien una decima parte delbezante en peso, debiendo de ser por 10 tanto, una moneda de cobre.
Desconocemos en realidad la existencia fisica de estas monedas, que de haber existido en la practica, 10 mas logico es pensar que hubieran aparecido en algun hallazgo. Como simple conjetura, en 10 que se refiere al bezante de la Tana, se podria suponer la existencia de alguna moneda de plata con tipos mongoles y leyenda arabe, pero el peso de 4,40 gramos unidad, es exageradamente alto para piezas de esta clase y solo aparece en los divisores del hyperpyron bizantino en los mismos afios,
Veamos los asientos mas importantes del Libro de Badoer, en donde se mencionan tan raras monedas:
IAfio de 1438 - 24 de Noviembre Folio 192 del Haber 20
Se trata de un asiento relacionado con los gastos particulares de Giacomo Badoer, en cuanto asu provision de pescado salado, que importaba en -Constantinopla, directamente de la Tana. Esta partida de pescado llego a Constantinopla en la nave mandada por Iachomo de Manoli, y su valor total era de 1somo y 20 bezantes de Tana, 10 que tenia una equivalencia de 10 hyperpyra
19. A. M_ DE GUADAN, Aduanas e Impuestos en la Edad Media, Volumen III, Madrid, 1976, p. 681, ejernplar mecanografiado. En las relaciones entre Catalufia y el Maghrib, la moneda que mas se utiliza en los textos es el becante de plata, moneda de cuenta, y con un valor de cambio de 10 dirhems de plata almohades, de los llamados por los cristianos millares, y cuyo peso era alrededor de 1,50 gramos de plata. EI becante te6ricamente correspondia por 10 tanto, en este caso, a 15 gramos de plata, en peso casi paralelo con el hyperpero de plata bizantino, moneda existente en sus divisores, y que pesaba alrcdedor de los 17 gramos de plata 20. DORINI & BERTELE, II libra dei conti, op. cit. p. 387, lineas 16 al 18, Cuenta 192 del Haber: « .a di 24 novenbre per le mie spexe, per l'amontar de seen ali 11 e de scene 12 de antichier e peri 12 de marana secha, ch'el me mando per la nave patron lachomo de Manoli, Ie qual chose el mete manta I' soma 1 e bexant i 20, che val.. c. 301... perp, 10, car. 12 »
DEL
181 y 12 quilates bizantinos. Como los 10 hyperpyra y medio, son 184,80 gramos de plata, y los 20 bezantes, como mas adelante comprobarernos, corresponden a 88 gramos de plata, quedan para el soma de Tana, solamente 96,80 gramos, que es el peso aproximado de un media lingote de plata resellado, del tipo de los empleados par los tartaros y mongoles. No hay ninguna posibilidad de duda en estas cifras, aunque no hay a ningun otro asiento en el libra de Badoer, que las confirrne, de 10 que hay que deducir que los llamados somi de Tana, tenian un peso normal de medio lingote de plata resellado, del tipo habitual entre los morigoles, y desde luego no tenian un uso tan extenso como los similares de Caffa, que pesaban el doble de los de Tana.
Del estudio de la contrapartida, que aparece al folio 301 del Haber, se deduce que los 120 asper de Tana, corresponden a 20 bezantes de Tana, 10 que ciertamente no es exacto, ya que segun otros asientos, que mas adelante comentarernos, la proporcion debida es la de 1 a 5, como 10 es 1a de 0,88 a 4,40 gramos. Desconocemos el motivo de que en esta ocasion la equivalencia es la de 1 a 6, aunque puede ser debida a la situacion del mercado del metal plata.
IIAfio de 1438 - 29 de Diciembre Folio 219 del Haber 21
Este asiento contable, es de una gran importancia, aparte de los datos que contiene sobre equivalencias monetarias de Tana, ya que representa una excelente contribucion para el estudio de la mecanica de los despachos aduaneros en la colonia veneciana de Tana en el afio 1438.
Se trata de una partida de 100 moza de mijo," que Badoer compra en Pera, participando con el 50 % en el financiamiento de la operacion, mas tarde la transporta hasta Constantinopla, y desde alii, seguramente para aprovecharse de mejores mercados, los embarca para Tana. El peso, una vez en Tana, se efectua por batimani, medida que tenia aproximadamente 7,125 kilos cada una, y en tangi, otra medida de peso, que tambien se emplea a veces como nombre de moneda, como hernos visto anteriormente. La venta se hace, una vez en Tana. al precio de 12 y de 14 as per de Tana por cada batiman,
21. DORIN! & BERTELE, 11 libro dei Conti, op. cit. p. 441, lmeas 17 a 29. Solio 219 del Haber: .viazo a l'inchontro die aver a di 29 dizenb re, per ser Franresco Chorner per raxon que per so chont o el me asigna de questa viazo, per il trato neto de hi contrascriti moza 100 de meio, i qual il mete eser stadi in fa Tana, batimani 2087, tangi 3, vendudi a asp. 12 e/ batirnan, e un pocho a asp. 14, mete mont.ar bexanti 4196, asp. 3, bate per chomerchio del consolo a 4 per c. de quel ch'el manto de chavedal, che fa perp. 400.. bex. 64 e per chornerchio del chanlucho de quel ch'el [o vendudo, a 11/2 per c. bex. 60. e per 11010 chontadi a lachomo di Munoli, due. 35, val a bexanti 13 el ducato.. bex. 455 e per fa 1'10 deschargar.. b ex. 10 e per [ito d'un magaren, e [arlo pexar, in tuto bex. 4() e per dana de sciavine che se guast o in nave.. bex. 50 e per provixion de vender a 2 per C. bex. 84 che suma bcx. 763, rest a neti bex, 3433 e asp. 3, che val a bexanti 4 a perparo,perp, 858 car. 9. Iocname per la mia mitude.. C. 283.. perp. 429, car. 5 »,
22. La voz moza cs una dcrivacion del latin vulgar rnodius, como medida de capacidad para aridos. Vease sobrc estas etirnologias italianas medievales, GIACOMO DEVOTO, Avviamentu alia etimologia italiana, Florcncia 1979. passim.
y el importe total de la operacion se transforma luego en bezantes y en asper de Tana.Los datos comerciales de este despacho de importacion, son los siguientes:
Primero: Los derechos de aduanas generales, que han de pagarse al consul genoves de lacolonia de Tana, son del 4 % ad-valorem, pero no por el valor total de la expedicion, sinosobre una base liquidable algo menor. Suponemos que alguna de las mercancias declaradas no estaria sujeta a tal impuesto genoves, que es por completo diferente al comercio general de los venecianos. La operacion de conversion de los hyperpera en bezantes de Tana, se efectua al hallar el 4 % de la cantidad de 400 hyperpera, que es de 16 hyperpera, y que en libro aparecen contabilizados como 64 bezantes de la Tana. De aqui se deduce claramente que cada bezante de Tana es una cuarta parte del hyperperon bizantino, que existia fisicamente en forma de moneda de plata, como tal cuarto de hyperperon. Este derecho de Aduanas, que habia que pagar al consul de Genova en Tana, es muy elevado si tenemos en cuenta las reducciones que debian de tener los veceianos, posiblemente exncion total n su colonia, y creemos que hasta la fecha, no era conocido por ninguna otra fuente documental.
Segundo: Los derechos de Aduanas generales que habian de pagarse al chanlucho (segun la escritura del libro contable), sin duda por toda clase de mercancia que se vendiera en Tana, era a razon del 1 y 1/2 advalorem. Lo mas interesante es que la base liquidable es superior a la tenida en cuenta para la liquidacion de los derechos a pagar al consul de Genova, 10 que indica que no habia ninguna clase de mercancia que estuviera exenta de tal impuesto. El que Badoer llama chanlucho, era sin duda el funcionario de los tar taros que estaba encargado de recaudar todos los impuestos liquidados a favor del khan. Tambien era desconocida esta tarifa, con anterioridad a la publicacion del Libro de Badoer.
Tercero: Por flete al contado y a pagar al armador, que se llamaba Iachomo de Manoli, y que debia de ser veneciano, ya que el importe se cobra en ducados de oro, hay que abonar 35 ducados para el transporte de estos 15 toneladas de mijo, peso aproxirnado, y desde Constantinopla hasta Tana. Estos 35 ducados de oro venecianos, se convierten en la contabilidad de Badoer, en bezantes de Tana, al cambio de 13 bezantes por cada ducado. -Corno el bezante de Tana ya hemos visto que representa un peso de 4,40 gramos de plata, el ducado de oro veneciano resulta a 57,20 gram os de plata por unidad, y por 10 tanto el hyperpyron esta, en relacion el ducado de oro veneciano, en la proporcion de 1 a 3, que es ciertamente el cambio habitual en la epoca de redacci6n de estas cuentas, segun multiples asientos del mismo libro con table.
Cuarto : Los gastos de descarga de las 15 toneladas de mijo, ascienden a diez bezantes de Tana.
Quinto: El almacenaje y peso dela cxpediciori, sin duda utilizando los pesadores oficiales, alcanza a 40 bezuntes de Tana.
Sexto: Se descuenta la cantidad de 50 bezant es de Tana por los gasde pescado salado, consumido a bordo en la travcsia desde Constantinopla a Tana.
Septima: La provision de fondos en cste caso, es la habitual del 2 %, ad-valorem, y asciende a la cantidad de 84 berant es.
Al final de esta cuenta, se hace constar expresamente, como cuatro bezanies equivalen a un hyperpyron bizantino, 10 que ya se habia comprobado anteriormente por el estudio de las cuentas, y como tarnbien cinco asper de Tana equivalen a un bezante, con 10 que ya se tiene la escala completa de equivalencias monetarias en esta colonia veneciana. Tal aclaracion evidencia como el sistema, era poco conocido en el comercio de Constantinopla en aquellos afios, y tarnbien omo el bezante era solo una moneda de cuenta. Lo mismo hemos visto que pasa con el berante del Africa del norte, aunque los pesos en plata de estas equivalencias, sean por completo diferentes. En el caso de la Tana, existia una moneda plata, el cuarto de hyperpyron bizantino, que tenia exactamente el mismo peso, y que por 10 tanto era la equivalencia practica en este comercio.
Afio de 1438 - Meses de Noviembre y Diciembre Folio.283 del Debe y Haber 23
Se trata de asientos relacionados con el mismo viaje de la Tana, asi como sus operaciones de cambio previas, obtencion de divisas, etc. En los asientos del Debe se vuelve a repetir el cambio a razon de 13 bezantes al ducado de oro veneciano, con 10 que el bezante, con un peso teorico de 4,40 gramos de plata, es exactamente el cuarto de hyperpyron bizantino, como ya hemos indicado anteriormente. La misma moneda seria tambien, un real de los paises de Occidente europeo, ya que tienen aproximadamente el mismo peso en metal fino.
Se mantiene tarnbien la equivalencia de 4 bezant es por hyperpyron en el asiento siguiente del Debe, pero citandose concretamente la tanga como el 23. DORfNI & BERTELE. II libro dei conti. OP. cit.. P. 568. lineas 6 al 12 v P. 569. !ineas 20 al 32. Cuentas 283 del Debe y del Haber. « Denari a l'inconiroscriti die dar a eli 29 dizenbre per ser Franresco Chorner, per racon ch'el me asigna del viazo de la Tana, per l'amont ar de la mia mila de i due. 70 ch'el me mando a rezever da Zeni di Franzesco, qual per 50 chonto el mete huber dado a chanbio, a bexanti 13 a duchato, mont a bexanti 910, chc val a bcxant i 4 a perparo, perp, 2271/2, t och a per la mia meld c. 283. perp. 113 car. 18 ». « a eli dito per el dit o per la mia mild de l'amontar de due. 96 veniziani que lui me de chontadi qui in Cost ant.onopoli, mel I'. cost ar bexanti 13 tangi 2 el duchato, che mont a bcxant i 1280, che val, II bcxant i 4 a perparo, perp 320, t ocha per la mia mita c. 283 perp, 160. car. 0 ». Ser Franresco Chorner, per raxon ch'el me asigna del viazo de la Tana, die aver II di l7 novcnbre per Zeni de Franzesco, per una let era de chanbio de dUG. 70, ch'cl me rerncse nel dit o Zeni, val a perp, 3 car. 7 el duchato c. 283" - pcrp, 320. car. 10». a eli 28 dicenbre per denarich'el me a rnandado qui per chanbio e chontadi, per la mia mit ade de l'amontar de due. 70, ch'el me mand'o a rezever da Zcni de Franzesco, i qual per el chont o il rnet e bexan ti 13 l'un, mont a bexanti 910, che val a bcxant i 4 a perparo, pcrp 2271/2, t ocha per la mia mita. c. 283, perp. 113. car. 18 »« a eli dit o per denari soprascriti per l'arnontar de la mild de due. 96 d'oro cl1'el me de chontadi qui in Costantinopoli, y quel per el chonto el mete chostar bexanti 13 e t angi 2, /'11110, menta bexant i 1280, chc val a bexant i 4 a perparo, perp, 320, tocha per lamia mitade c. 283, parp, 160. car. 0» « eli dit o per el viazo di Veniexia, rechomandado al dito scr Franr.csco, per l'amont ar de la mit ade de chant. 3, r. 59, de verzi neto, e per l'amont ar de r. 167 de turia net a, le qual chose per so Ch01110 el asigna montar chon spexe fin chargada ill nave, patron ser Zuan Chontarini, bexanti 1251, che val a bexanti 4 a perparo, perp, 312, car. 18, tocha per la mia mita.. c. 307, perp, 156. car. 9.»
ANTONIO M. GUADAN
divisor del bezante, y en este caso la equivalencia viene a ser de medio asper por cada tanga, de 10 que hay que deducir que se trataria de una moneda cobre.
En los asientos del Haber, que estan asimismo relacionados con el mismo viaje, se anotan los cambios del ducado de oro veneciano, en relacion con el hyperpyron, a razon de 3 hyperpyra y 7 quilates por cada ducado, y los del mismo ducado con el bezanie de Tana, que en ocasiones es de 13 bezantes y 2 tangi, por cada ducado, sin citar el asper en este caso. Esto induce a creer que el asper de Tana debia de ser una moneda muy rara y de poca utilizacion en la practica, ya que se utiliza el tanga, que corresponde aproximadamente a su mitad. Al final de estos asientos aparece la mercancia. que desde la Tana se envia a Venecia, a nombre de Zeni de Franzesco, y que eran maderas tintoreas y cenizas curtientes, sin duda con destino a la industriatextil veneciana. La nave, de regreso, aparece man dada por Juan Chontarini.
Afio de 1438 19 de Diciembre Folio 301 del Debe 24
Esla contrapartida del asiento al. folio 192 del Haber, poria que se ve que el pescado salado, traido de la Tana, iba destinado a la familia de Giacomo Badoer en Venecia. Como hernos visto anteriorrnente, para esta operacion, 120 asper de la Tana equivalen a 20 bezanies, aunque el cambio normal este en la relacion de 1 a 5.
VAfio de 1438 - 29 de Diciembre Folio 307 del Debe 25
Contrapartida del asiento al folio 283, donde se detallan los precios de la madera de bresil y de las cenizas, compradas en Tana para ser enviadas a Venecia. Para la conversion en moneda de Tana se indica que el ducado de oro veneciano equivale a 66 as per de Caffa, y que en laTana equivale a 13 be-
24. DORINI & BERTELE, op, cit. p. 604, !ineas 10 al 12 Folio 301 del Debe. « a di dito per ser Bertolamio Rosa, per l'amontar de scenali 11 che chost6 a la Tana, sarno 1, e pezi 12 de scene d'antichier i qual cost6 asp. 10 el pe:o, e alcuni pezi de marana secha, Ie qual chose mandi a donal' a mio [radello per la nave de lacomo de Manoli e a mio suoxero, val, a c. 192, perp, 10 car. 12
25. DORINI & BERTELE, II libra dei conti, op. cit. p. 616, !ineas 6 al 14. Folio 307 del Debe. « .viazo da Veniexia per mia raxori rechornandado a ser Franzesco Charnel' fa de ser Donado, die dar a di 29 diz.enbre, per el dito ser Franzesco, per l'amontar de la mita de [asi 2 de verzi e baril uri de turia, chargadi per lui sur la nave patron ser Zuan Chontarini, el qual verzi per so chonto el me asigna aver pexa en Chaia, r. 382, bate per tara a 6 per c. r. 23, chost o somi 51/2 el chanter, e per r. 177 de turia, tara r. 10, neta r. 167, a somi 51/2 el chanter, mete man tar in t uto asp. 5792 de Chajja, e per spexe, provision e nolo de Chaia fin in Costantinopoli asp. 402, che suma asp. 6194, che val de moneda de la Tana, met ando el duchato en Chaia asp. 66, e raxonandolo a la Tuna, bexanti 13 e tangi 2, chorne el mete averle ch onpradi, manta bexanti 1251, che val a bexant i 4 a perparo, perp. 312 car. 18, tocha per la mia mitade c. 283, perp, 156 car. 9 »,
zanies y 2 tangi, con 10 que parece demostrarse la falta de monedas de asper en la Tana, en aquellas fechas. En realidad por el numero de asper de la Tana, existentes hoy en dia, hay que reconocer que el de Caffa era mucho mas abundante, y con el mismo valor de cambio. La equivaJencia de bezante a hyperpyron continua siendo de 4 por 1, con 10 que la contabilidad y el cambio, se facilitan mucho.
Las monedas de la isla de Creta en estas fechas, entonces bajo el protectorado de Venecia, aparecen muy rararnente citadas en los asientos contables del libro de Badoer, y cuando 10 hacen es casi siempre en viajes a Alejandrfa, ya que Candia era realmente una escala intermedia y obligatoria en esta clase de navegaci6n. De los cuatro puertos de la costa norte dela isla, La Canea, Rethyrno, Candia y Ouersoneso, todos ellos conocidos como puertos comerciales en la epoca bizantina, el de Candia era sin ninguna duda el que tenia una mayor importancia, debido a sus numerosas lineas de navegaci6n, que partian y lIegaban desde todos los puntos del norte y del oriente, aparte de su situaci6n como etapa intermedia en la navegaci6n costera, y de su escala obligada en las lineas maritimas hacia Alejandria y EI Cairo.
Los intereses venecianos en Creta, en la epoca que estudiamos, estaban confiados a la autoridad del lIamado Duque de Creta, ya que la islaconstituia un precioso instrumento de dominio sobre toda la zona, y de un valor inapreciable para el comercio maritimo con la Siria y el Egipto. Despues de la reconquista de Constantinopla en el afio 1261, los bizantinos, que intentaron apoderarse de la isla, sin ningun resultado, firmaron con Venecia varios acuerdos en los afios 1265, 1268 Y 1277, en virtud de los cuales el emperador se cornprometia a retirar sus tropas definitivamente, y a no disputar nunca mas con Venecia, en cuanto a la posesi6n y el dominio efectivo de Creta.
Parece ser que no se registr6 ninguna posterior amenaza bizantina, pero en carnbio Creta fue el teatro de una lucha intern a contra el duque Andrea Zeno, en el afio 1269, asi como de la encarnizada resistencia de las familias de los arcontes bizantinos, que ternan una gran influencia entre los campesinos cretenses.
La primera sublevaci6n contra los venecianos en Creta, tuvo por jefes a miembros de la familia de los Cortazzi, que anunciaron publicamente su decisi6n de expulsar a los extranjeros dela isla. Por dos veces estuvieron a punto de lograrlo, una en el afio 1274, cuando sorprendieron al dux Marino Zeno en un desfiladero, y buena parte dela nobleza residente en Creta, de origen veneciano, muri6 en el campo de batalla. La segunda vez fue en el afio 1277, y entonces consiguieron acorralar al dux Pietro Zeno en Candia, lIegando hasta a poner sitio a la capital. La llegada de Marino Gradenigo, oblig6 a los insurrectos a Jevantar el cerco, acabando de este modo la revuelta, que habia durado cerca de seis afios.
Algunos afios mas tarde, Alexis Kalerghis, se puso a la cabeza de una nuevasublevacion, sosteniendo esta vez la lucha durante dieciseis afios, entre 1283 y 1299. El final de esta larga y dura rebelion, fue un acuerdo con Venecia, por el cual se concedian a Kalerghis nuevos territorios para sus dominios, y
GUADAN
ademas rentas a percibir de varias iglesias y conventos." A "partir de este momento, se convirtio en un fiel aliado de los venecianos, y asi duro la situacion hasta el afio 1341, cuando volvio a estallar una nueva insurreccion general, y los venecianos quedaron solo limitados a mantener el control de la capital, y algunos castillos aislados por la isla.
Los afios siguientes son de continuas escaramuzas, y de un control real de las zonas interiores, por parte de los bizantinos, que estaban ya mezclados con familias de origen veneciano, mientras que la capital y los principales puertos y zonas de recalado de buques, estuvieron siempre bien seguras en poder de Venecia, y nunca cayeron en manos de los insurrectos, hasta la invasion turca.
Con ello, el gran comercio con Siria y Egipto, seguia su curso como 10 demuestra el propio libro de contabilidad de Giacomo Badoer. Otro puerto de mucha importancia era el de La Canea, que tambien se cita en el libro contable que comentamos, y que en el afio 1293 fue reducido a cenizas por los genoveses, mientras que en el afio 1309 era reconquistado temporalmente por los piratas pisanos. Fuera de estas circunstancias extraordinarias, siernpre estuvo el puerto de La Canea abierto a la navegacion mercante de la epoca, bajo control veneciano, gracias sobre todo a sus excelentes instalaciones portuarias, y sus buenas defensas y fortificaciones.
Los asientos mas importantes, donde aparecen citadas monedas atribuidas a Creta, son los siguientes:
IAfio de 1437 - Meses de Marzo a Julio Folio 56 del Debe y Haber 27
26. TAFEL & THOMAS, Urkiinden zul dlteren handels und staatsgeschichte, del' Republik Venedig. Edici6n Hakkert, Aamsterdarn, tomo III, pp. 376 y ss. Documento numero CCCLXXXIX, LitteraVitalis Michaelis, Duchae Cretensis, de pace Alexii Kalergii. 4 de Abril de 1299. La Principal clausula esta redactada: In primis omnium damis et concedimus tibi omnia [euda, que habebas in principia huius guerre ante tuam rebellationem, cum omnibus suis habentiis ac villanis. Sobre la rebeli6n vease del mismo documento, pp. 384 y ss. con un extenso pormenor de acciones guerreras.
27. DORINI & BERTELE, II libro dei conti, op. cit., p. 112, line as 2 al 34 y p. 113, lineas 2 al 4. Folio 56 del Debe y del Haber. « .viazo d'Alexandria de 1437, per mia raxon rechomendd a ser Zacharia Chontarini,[o de ser Jeronimo, die dar a di 22 april per rame de mia raxon, oer I'amontar de cham. 63 r. 77 de rame neto, iopiatine 625, mont a chon spexe [in chargado in nave patron Xeno Murari de la Chania, in choie 34 signa de mio segno, chon ordene che quelo el devia mandar in Chandia a ser Marcho Filomati ch'el mandi in Alexandria, die aver lui per so nolo, grossi 3 de Chandia per chanter, e dielo mandar de laChania in Chandia a mie s pexe, non s pendenpiui de grosso 11/2 per chanter, a se piui se spendera die pagar el dit.o Xeno Murari quel piui del suo, monta. c. 55, perp. 1161. car. O » « a di 7 zugno perur rame de mia raxori per l'amont.ar de churatei 4 he choie 2 de rame che pex6 chant 37 r. 46, piatine 253, I1wI1ta chon spexe fin chargado in nave patron Zorzi Palapano, chon ordene ch'el debia chonsignar in Chandia a ser Marcho Filomati, el quel el die mandar poi de Chandia in Alexandria, e die aver el diio patron per nolo, perp. 2 de Chandia del mier de Chandia, monta a c. 72, perp, 640 car. O » « a di 21 mazo 1438, per ser Marcho Filomati, per spexe che per so chon to el me asigna aver [ate per per questi rame, zoe noli e spexc a deschargar e rechargar, in tuto perp. 60, g. 111/2 de Chandia, che val in Costantinopoli, c. 198, pap. 40, car. 14 }). « .viazo a l'inchontro die aver a di 21 mazo, per ser Mareno Filomati, i qual per so chonto il mete aver avudi indriedo cia Nicholo Ponso, de i noli che lui i aveva pagado per irami
Se trata de un largo asiento, con su contrapartida en el Haber, relacionado con un viaje a Alejandria, con escala en La Canea y en Candia, transportando un cargamento de cobre con destino al Egipto. Las monedas con las que se contabilizan los gastos en la isla de Creta, son el grosse de Candia y el hyperpyron de Candia.
Una de las naves que llevaba este cargamento de cobre, iba mandada por Xeno Murari, tambien cretense, y el cargarnento debia de ser entregado en Chandia a Marco Filomati, sin duda veneciano, para que el, a su vez, 10 hiciera llegar hasta Alejandria. El flete, curiosamente, iba pagado hasta La Canea, y desde alii hasta Candia, y debia de hacerse efectivo por Giacomo Badoer.
Otra nave de la misma clase, y tambien con otro cargamento de cobre, iba mandada por otro marino cretense, Nicolo Tariano, y habia dudas sobre el extrema de si seguiria 0 no el viaje, hasta el puerto de Alejandria. En caso afirrnativo, el cargamento debia de ser consignado a Zacarias Contarini.
Una tercera embarcacion, al man do del patron Jorge Palapano, tarnbien cretense, sale cargada de cobre hacia Creta, para ser luego reexpedido el metal hasta Alejandria, pero pagandose el flete en h.yperpyron de Candia. Otra cuarta embarcacion, de la que es patron Biaxio Griti, tarnbien transporta otro cargamento de cobre con destino a Alejandria.
Se trata pues de un conjunto de transporte de cobre hasta el mismo puerto de Alejandria, pero con escala en Creta, y pago en moneda del pais, para una parte de los gastos. En el correspondiente asiento del Haber, se habla de un asiento parcial del flete, y en el se hace constar como el hyperpyron de Candia, esta en relacion con el de Constantinopla, en la proporcion de 1 y medio a uno. A partir de este dato concreto, se puede afirmar que se trata de una moneda de cuenta 0 calculo, como el berante, y que tal moneda efectiva no se conoce en absoluto, pues tendria un peso en plata de 11,73 gramos por unidad. Se trata solo de un grosso en nurnero de 12 ejernplares, 0 bien un sueldo de grossi, puesto que los 12 grossi de Candia, a unos 0,97 gramos por unidad, nos darian 11,64 gramos de plata, cifra muy cercana a los 11,73 gramos obtenidos teoricarnente.
No existe ninguna constancia en otros textos, de la existencia fisica del grosso de Candia, que seria muy semejante al veneciano, y desde luego no puede identificarse can los lIamados grosseti a navigareP ya que estos ultimos son muy posteriores en cuanto a fecha de ernision conocida, ya que circuIan por todo el Levante mediterraneo hacia el afio 1498. Estos grossi a navigare, debian de tener un peso teorico de 1,44 gramos por unidad, pero en la practica debe de extenderse el nombre a toda clase de grossi venecianos, que eran una reduccion del grosso de Franzesco Foscari, que fue retirado de la circulacion hacia el afio 1470, y que sin duda circulaba en la fecha que estudiamos."
per chontairazion d'ordine, perp, 9, g. 1 de Chandia, che valiano a perp. 11/2 per perparo 1 de qui, c. 198, perp, 6 car. 2 »,
28. SCHLUMBERGER, Numismatique de l'Orient Latin, reedici6n de Graz, 1954, pp. 470 y ss. Existen en cambio abundantes casos de dineros torneses, acufiados en Venecia para el comercio de Levante, y tales pequefias monedas tenian un peso aproximado de un gramo, entrando mas bien dentro del extenso grupo de los asper.
29. Sobre los grossetti a navigare, vease especialmente SCHLUMBERGER, op. cit., p. 475, pero la ordenanza de su fabricaci6n tiene fecha del afio 1498. El grossetto tenia una
ANTONIO M. GUADAN
Afio de 1438 21 de Marzo
Folio 187 del Debe 30
Se trata de otro nuevo asiento sobre el mismo viaje de Candia, donde se detallan las mercancias que Marcho Filomati envia a Giacomo Badoer, y que son valoradas en hyperpyra y grossi de Candia. Tales mercancias son muy variadas, y posiblemente en su mayor parte de origen musulman, como por ejemplo los tejidos finos, 0 el area de cipres que compra Badoer para conservar sus propios vestidos. En cambio otras mercancias pueden ser producto de la misma isla de Creta, como la harina 0 los tejidos bastos, que se venden a razon de 5 nyperpyra de Candia por cada braza. El total importe es de 70 hyperpyra de Candia, que equivalen a 46 hyperpyra y 16 quilates de Constantinopla, siempre a la misma proporcion de 1 y 1/2 hyperpyra de Candia por cada hyperpyron bizantino.
Los grossi se subdividen a suvez en piccoli al estilo de Venecia, como puede apreciarse en la cuenta numero 198 del Haber.
Ano de 1438 21 de Marzo Folio 198 del Debe 31
Se trata de un nuevo asiento, segun los procedimientos de la contabiiidad veneciana por partida doble, sobre el mismo viaje de Marco Filomati a la isla de Creta, donde se trata del dinero empleado en la financiacion del viaje, como eran los ducados de oro venecianos, enviados a La Canea, para emplear los en estas compras.
En este caso se habla concretamente de que 18 grossi de Chandia equivalen a un hyperpyron de Constantinopla, con 10 que queda probado que el
equivalencia de cuatro sueldos venecianos. Vease sobre el mismo tema la enciclopedia de Martinori La Moneta, p. 195. Su peso parece ser que era legalmente de 1,44 gramos de plata, y ley de 948 milesimas, 30. DORINI & BERTELE, II libro dei conti, op. cit. p. 376, !ineas 3 al 8. Cuenta 187 del Debe. a di 21 mazo, per ser Marcho Filomati per l'amontar de piu chasse ch'el me a mandade a mi qui, e prima 451/2 de tela grossa per [amei, a braza 51/2 a perparo, e per bra:a 30 de tela sotil da chamexe per mi, a s. 18 el brazo, e per casa 1 de anzipreso per meter mie veste perp, 13, monta in tuto queste 3 chasse, perp. 38 g. 4/16, e per mixure 25 de farina ch'el me mando baratada, a soldi 20 la mexura, perp, 15 g. 7/16, e per caveze 3 de tela grossa de [amei, brara 80 1/2, a braza 5 a perparo, perp, 16 g. O. suma in tuto perp. 70 de Chandia, che val, a perp. 11/2 per perparo 1 de qui.. c. 198, perp. 46, car. 16.»
31. DORIN! & BERTELE, II libra dei conti, op, cit., p. 398, !ineas 2 al 10. uenta 198 del Debe. « Ser Marcho Filomati a l'inchontro die dar a di 21 mazic per mi Iacomo Badoer, per raxon de i mie resti da Veniexia, per perp. 161 g. 4, che per so chonto el me asigna aver scosi da maistro Zorzi Amarando, varoter mio debitor, de i qual diialcho perp. 92 g. 6, che sono per l'amontar de due. 20 ch'el mando per rnio ordine a la Chania, a ser Nichola de Grasi, i qual i aveva mesi a chonto sui mio libra da Veniexia, resta perp. 68 g. 10, che val a grossi 18 de Chandia el perparo de Costantinopoli, c. 199.. perp. 45, car. 21». « a di dito per mi Jachomo dito, per el trato neto de dosi 1140 rosi, de i qual el viazo de Chandia e debitor sui mio libro da Veniexia, perp, 113 g. 4 pi. 8, che val a perp. 11/2 de Chandia per perp. 1 de ostantinopoli 199, perp. 75. car. 13».
hyperpyron de Chan cia era s610 una moneda de cuenta, como 10 era por ejernplo el sueldo en Occidente, por valor de 12 grossi, cuyo peso en plata seria de 0,977 gramos cada uno. La contrapartida del folio 199 del Haber, no nos proporcionaningun nuevo dato a este respecto.
Afio de 1439 - 16 de Octubre
Folio 321 del Haber 32
Se trata de pequefias cantidades de provisiones 0 de pago de fletes maritimos, sobre mercancias recibidas de Alejandria y reexpedidas luego hasta Venecia, pero siempre en buques con patrones cretenses, que cobran el irnporte del transporte en la moneda al uso en la isla.
Lo mas interesante de estas pequerias partidas, en las que se repite siernpre la misma proporcionalidad de 1 y 1/2 a 1, entre el hyperpyron de Candia y el de Constantinopla, es que los grossi de Candia se dividen en piccoli 0 bien pizzoli. Estas pequefias monedas deben de ser en cantidad mayor de 24 por grosso, ya que figura el nurnero 24 en dos ocasiones, sin que lleguen a convertirse en urf grosso de Candia.
32. DORINI & BERTELE, II libra dei conti, op. cit. p. 645, Iineas 10 al 12 y 15 al 22. Cuenta 321 del Haber. a di dit o per le mie s pexe, per mesure 14 de farina ch'el me mando l'ano pasado per SCI' Nicholo da Vegia, mete mont.ar perp. 12 g. 3 de Chandia, che val de moneda de qui a perp 1 y 1/2 de Chandia per p erp, 1 de qui. c. 357. perp 8 car, 4 », « a eli dito per el viazo cia Veniexia PCI' mia raXOI1, per nolo e spexe da chafe 28 de rame, che i mandi per Nicholo Pulachi, cl qual il mando a Veniexia, perp, 12, g. 12, pi. 24, che val a perp 1 y 1/2 de handia per perp, 1 de Costantinopoli.. c. 346, perp, 8 car. 1.» a di dito per dito viazo per 11010 e spexe ch'el pago per choli 14 de mie spezic ch'el rezeve d'Alessandria per la nave de Nicholo Mer.an, e rnandole a Veniexia, perp 86, g. 10, pi. 16, che valiano c. 346, perp 57, car. 22 »« .a di dito per spexe de marchadantia per 11010 e bastaxi de cafe 23 de rame, de SCI' Zuan e lachomo Bragadin, che i mandi per lachorno da la Porta, perp, 12, g. 3. val. c. 339, perp. 8 car. 3».
d'Empuries en base a un tipus inedit atribuit a Pone Hug III (1230-1269)
ANNA M. BALAGUER
EI comtat d'Empuries es potser un dels que presenten mes dificultat a l'hora d'estudiar les seves amonedacions. La rao fonamental d'aquesta dificultat rau en l'escassetat del material documental conegut i tambe de la minsa evidencia numisrnatica que ens ha arribat.
Quan l'any 1979 preparavern el «corpus» de la moneda comtal pel I Symposium Numismatic de Barcelona) no ens deixa pas de preocupar la questio de les atribucions de la moneda emporitana 0 un 0 altre comte establerta al seu dia per Botet. Un dels aspectes mes sorprenents era l'absencia de monedes a nom de Pone, i cal recordar que a Empuries hi hague fins a sis comtes amb aquest patronimic, els quals s'alternen amb cine comtes de nom Hug. Per a aquests darrers, en canvi, tenim cine tipus monetaris que Botet,' segons les dades de les troballes i per criteris tipologico-estilistics prou enraonats, atribueix als quatre darrers Hugs, tot donant-ne dos a Hug V.
Malgrat la preocupant absencia de monedes a nom dels Pone, fet que esdevenia mes insolit quan comprobavern que la documentacio escrita mostrava l'emissi6 de moneda en temps de Pone; Hug I i de Pone; Hug IV, decidirern de no variar les atribucions tot i que cabia fer una reordenaci6 i donar a Pone; Hug IV la moneda amb llegenda: V-GO·PO-CI9- que Botet atribueix a Hug V. Aquest autor interpreta aquesta llegenda com HUGO POCIUS i no POCIUS HUGO ja que els tres punts que acompanyen a la V marquen l'inici de la
1. M. CRUSAFONT, A. M. BALACUER i 1. PUIC, «Els comtats catalans, les seves encunyacions i arees dinfluencia», J Symposium Numismatic de Barcelona, 1979, pp. 377-508.
2. J. BOTET, Les monedes catalanes, Barcelona 1908, vol. 1, pp. 136-147.
ANNA M. BALAGUER
llegenda. Aixo era efectivament un argument, pero el que acaba de decidirnos a no variar les atribucions fou la manca de material que pogues aportar nova llum a la historia de les amonedacions emporitanes.
Per altra banda el desafortunat intent de reordenaci6 realitzat per F. Mateu i Llopis,' que arriba a atribuir a Pone Hug una moneda ja coneguda per Botet amb base a una lectura erronia ens convence definitivament de deixar les coses com estaven i esperar poder comptar algun dia arnb noyes dades. M. Crusafont 4 en el seu llibre procedi semblantment i respecta les atribucions de Botet.
Afortunadament fa molt poe hem sabut d'un diner a nom de Pone, que fou trobat, fa anys, prop del castell de Ouerrnanco. Aquesta peca ens propor-. ciona noyes bases per a emprendre un estudi mes a fons de les amonedacions ernporitanes.
Anem a fer, en primer lloc, una panoramica de les encunyacions dels corntes d'Empuries a partir de la documentaci6 coneguda.
Els esments monetaris dels documents mostren que en temps d'Hug II (1078-1116) el comtat batia ja rnoneda propia, Monsalvatge recull una cita de solidos VIde moneta de Ugo comes, en una compra-venda efectuada a Torroella de Montgri, l'any 1094 i que clarament fa referencia ales amonedacions del comtat>
Per altra banda, Taberner diu que Llobet mostra amb documents dels anys 1078, 1085, 1096' i 1108 que s'encunyava moneda a Ernpuries.s
Si be en el regnat d'Hug II es demostrat que el comtat disposava de moneda propia, res ens impedeix pensar que les emissions corntals s'haguessin iniciat en regnat anteriors 0, alrnenys, en l'immediat anterior de Pone I (1040-1078).
Si ens fixern arnb la data mes reculada assenyalada per Taberner, arnb referencia a Llobet, de rnencions documentals de rnoneda d'Empuries, veurem que es tracta de l'any 1078. Aixo ens porta a considerar que hi ha d'haver certa tradici6 en el batiment de la rnoneda en el corntat i, per tant, que el cornte anterior, Pone I (1044-1078), en devia tarnbe haver encunyat.
Mes endavant a l'hora de fer les atribucions de les rnonedes conegudes als diferents corntes veurern quina es la rnoneda que considerem que pertany a aquest cornte i els motius que ens porten a pensar com ho fern.
Es cert que Mateu i Llopis apunta la hipotesi que la primera amonedaci6 corntal emporitana, que ell situa en temps de Gausfred (928-991), fos en rea-
3. F. MATEU y LLOPIS, El ius monetae en el condado de Ampurias, Ediciones del Palacio de Peralada, 1957.
4. M. CRUSAFONT I SABATER, Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval, Madrid 1982, pp. 178-180.
5. F. MONSALVATJE, Noticias Historicas, vol. XI, doc. 367 i 375.
6. J. TAVERNER ARDENA, «Historia de los Condes de Ernpuries», Revista de Ciencias Historicas, vol. 3-4, pp. 553-569 i 37-71, 97-119, 243-269.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMP(JRIES 193
litat una encunyacio episcopal del bisbe de Girona i afegeix: «que episcopara tambien en Ampurias en una situacion algo confusa»,? Acaba d'arrodonir aquesta argumentacio, tan poe aclaridora, tot dient que per aquests anys (934) hi ha hagut la concessio als bisbes de Girona del ten; de la moneda d'aquella ciutat per part del comte Sunyer de Barcelona. Es posa de manifest, doncs, que Mateu per ales seves afirmacions no es basa en cap nova aportacio documental i tot es mou en el terreny de les suposicions poe fonamentades. Mes endavant tornarem sobre aquest punt, pen) el que ens interessa ara assenyalar es que no hi ha evidencia documental per una ernissio episcopal.
L'any 1138,8 trobem un tractat de concordia entre Ramon Berenguer IV i Pone Hug I en el qual, ames d'altres condicions, el comte d'Empuries es compromet a destruir el castell de Ouerrnanco i el de Barcelona el de Rocaberti. EI primer fara la pau amb els senyors de Peralada i Ii donara una participacio de 6 diners per lliura de moneda que s'encunyi al corntat. Per la seva banda, els senyors de Peralada, Raimon i el seu gerrna Eirneric, han d'escampar (posar en circulacio) la moneda d'Ernpuries a Peralada.
Aquesta noticia te diferents vessants d'interes per a nosaltres.
En primer lloc explicita que en temps de Pone Hug I es batia moneda en el comtat. Ens fa coneixer tambe que la moneda d'Empuries ha de circular a Peralada i que els senyors de Peralada, vescomtes d'Ernpuries, tenien una participacio en el benefici de la moneda.
Pot sorprendre que l'arbitre de tot aquest afer sigui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, perc no hem d'oblidar que aquesta es tan sols una clausula dintre d'un tractat de pau entre el comte de Barcelona iel d'Ernpuries. Els problemes i les lluites del poderos com tat de Barcelona iel bisbat de Girona, d'una banda, i el petit com tat d'Empuries de l'altra, seran continues.
Si analitzem aquest tractat, el gran perdedor sera el comte emporita, ja que ha de destruir un castell, ha de donar una participacio en el benefici de la moneda al de Peralada, dret que es ben seu com a comte, i encara ha de comprometre's a respectar les propietats de la Seu gironina dintre el seu comtat i a altres condicions.
La precisio que fa el document que hauran de deixar circular i escampar la moneda d'Ernpuries a Peralada, cosa que aparentment beneficia Empuries, no es pas aixi, ja que la moneda legal a Peralada ha d'esser la del comtat. Aquesta clausula ens deixa precisament entreveure una debil circulacio de la moneda d'Empuries a Peralada 0, almenys, dificultats per a correr, segurament en benefici de la de Barcelona. Es cert que amb anterioritat (1122)9 els de Peralada havien posat sota la custodia de Ramon Berenguer IV totes les seves possessions, pero aixo legalment no ha de comportar pas un canvi del curs de la moneda a favor de la barcelonina. De tota manera es, sens dubte, un altre factor que ens ajuda a explicar-nos la precisio feta pel document del 1138 sabre la circulacio de la moneda emporitana a Peralada.
L'any 1277, tenim una altra noticia sobre emissions monetaries al comtat. El seu origen es similar al de l'anterior, ja que es tracta d'una carta del rei
7. F. M.HEU, op. cit., pp. 1214, esp. 14. 8. Liber Fcudorum Maier, ed. F. Miquel Rosell, Barcelona 1945, doc. 526. 9. Ibid., doc. 520
ANNA M. BALAGUER
Pere II a Pone Hug IV. En aquesta lletra, iamb un punt d'ironia evident, el rei diu adrnirar-se molt de Ia injuria i perjudici que el d'Ernpuries esta infringint als interessos reials, pel fet de posar en circulacio moneda ernporitana en llocs on tan sols hi pot correr la de Barcelona. El rei, en consequencia, li ordena que repari l'ofensa i disposi la manera d'evitar-ho en el futur. La carta ens inforrna explicitarnent, tambe, que Pone 'Hug esta fabricant moneda en aquell mornent.l"
L'any 1298, el mateix comte, Pone Hug IV, devia batre novament, ja que el procurador del com te es dirigeix al vescornte de Rocaberti per assabentar10 que el comte es disposava a encunyar i li dernanava que envies un home per a veure-la tallar i fabricar, tot rebent despres la part corresponent."
No hi ha dubre que l'origen d'aquesta participacio dels de Peralada en els beneficis arrenca del tractat de pau entre Ramon Berenguer IV i Pone Hug I, l'any 1138. Aquesta noticia ens mostra clarament que aquesta clausula es porta a efecte.
L'any 1303 veiern que Pone Hug IV ernpren una accio defensiva envers la moneda barcelonina, tot prohibint el seu curs en el com tat. Aixo indica que la circulacio de la moneda de Barcelona devia cornencar a esser important i el cornte dEmpuries no estava disposat a deixar correr lliurement la moneda del seu adversari en el propi terri tori."
El buidat dels esments monetaris dels documents que hem realitzat, malgrat la seva migradesa relativa per aquest corntat, ens mostra que Ernpuries prefereix ernprar el diner melgores que el barceloni. Fins els mateixos comtes fan els seus pagaments en moneda de Melguell 0 estableixen llegats en els seus testaments valorats en aquesta moneda.
La moneda de Barcelona, equivalent en valor a la de Melguell, no apareix mai en la documentacio del comte. La trobarern en alguns documents particulars 0 de cases religioses, pero sernpre amb menys freqiiencia que el diner melgores.
Les altres dades documentals que tenim sobre la moneda emporitana provenen de les Rubriques dels privilegis dEmpuries i ten en, evi dentrnent, un in teres relatiu ja que son disposicions de caracter juridic molt general, no poden datarse en una data concreta sense que poguem recorrer al document complet, contingut en el Ilibre de la Xivella i dels Botons avui perdut."
Veiem, per exernple que la Rublica CXXXVII disposa que en dies de fira hi ha d'haver immunitat pels malfactors, a excepcio dels traidors, criminals de lesa majestat, falsificadors de moneda, etc.
Evidentment es tracta d'una disposicio de caire molt general i de la qual no en podem pas treure cap conseqiiencia especial, ni de fet ens ajuda a coneixer millor cap aspecte de I'amonedatge ernporita.
La Rubrica CLXX diu textualment:
10. ACA, reg. 39, fol. 193; ed. J. Botet op. cit., vol. 1, apendix XII, p. 207.
11. J. SALAT, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluiui, Barcelona, 1818, p. 274, arnb referencia a Pujades, Llibre dels [eus del com tat d'Empuries, fol. 72, d. Botet, op. cit., I, p. 135.
12. PELLA I FORGAS, Historia del Ampurddn, pp. 515-516; 571-572 apendix D. Vid. tambe S. Sobreques, Eis barons de Catalunya, Barcelona 1970, pp. 90-92.
13. A. Bxssas, «Els privilegis de Castello i del Comtat d'Empuries. Estudis Universitaris Catalans, vol. VIII, 1917, pp. 5-61.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMPORIES 195
Restitucio de la quantitat dela moneda se era pagada per la confirmatio de la moneda comtal.
Malgrat el laconisme de la Rubrica, sembla que hem d'entendre que es tracta del pagametn d'un tribut de monedatge a Empuries per tal que el comte mantigui inalterada la moneda. Bisson 14 en el seu llibre, Conservation of Coinage, que tracta amb deteniment del tema de l'impost del monedatge, no fa pas esment d'aquesta rubrica ni de l'existencia d'aquesta taxa a Empuries, Certament que es ben poca cosa, pero ara com ara es segurament l'unic indici disponible de la seva existencia en el com tat.
Una altra dada, prou important, que ens donen les Rubriques es el fet de que totes les penes pecuniaries que imposen pels diferents delictes s'estipulin en moneda corntal. Aixo indica que la rnoneda legal en curs es efectivament la del propi corn tal. Ara be, les mateixes Rubriques contenen referencies a rcdernpcions d'impostos, com es ara Jleudes 0 bovatges, a canvi de pagaments efectius de certa irnportancia. En aquest cas les xifres abonades son ref'erides en moneda melgoresa i no en moneda comtal. Vegin-se, per exemple, les Rubriques 107, 12 0 163.15 Tot plegat indica una feblesa en el volum de moneda emporitana en circulacio, ja que sempre que es tracta d'un pagament efectiu de certa emvergadura es realitza amb moneda de Melguell.
Aquesta concurrencia de dues monedes en el mercat i de fet, tambe, la presencia d'una tercera, la de Barcelona, fa que mes end avant trobem diversos documents referents a les equivalencies entre la moneda emporitana, melgoresa i barcelonina. EI primer es un document del segle xv que dona una serie d'equivalencies assenyalant que el diner de Melguell vall ,5 diners d'Ernpuries, Altres equivalencies del mateix document revel en que 1 diner de Barcelona es el mateix que 1,5 diners d'Empuries, Per tant els valors de la moncda de Barcelona i de Melguell son analegs."
Evidentment aquesta preocupacio per les equivalencies ve donada pel cobrament de censos i altres drets estipulats en moneda com tal en els contractes i documents legals, quan aquesta moneda ha ja desaparegut. Botet, recull la noticia de que del notari Onofre Caixes, en el segle XVI, el qual diu que 1 sou de Barcelona val 18 diners comtals, segons uns, i segons altres son 24 diners comtals el que fa el sou barceloni.'? Afegeix que l'opinio mes extesa a Castello es que son 18 diners. Aquesta darrera equivalencia la trobem tarnbe l'any 1790 en el llibre Carme de Peralada. Llevador major de Censos.18
Unes dades contingudes ales Rubriques 19 ens poden, probablement aclarir la qiiestio. La rubrica 10 es refereix a la redempci6 del bovatge feta pels habitants de Castell6 i altres llocs del comtat que s'especifiquen, per la xifra de 300.000 sous forts. Mes endavant la Rubrica 163 ens diu que la redempci6
14. T. N. BISSON, Conservation of Coinage, Oxford 1979.
15. A. Basses, op. cit.
16. Segons el llibre de capbrevacions de l'arxiu de les monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-Hoc, de Peralada. Vid. M. GOLOBARDES VILA, El Sepulcre de Peralada Ediciones Biblioteca Palacio de Peralada, 1955, p. 54.
17. J. BOTET, op. cit.,I, p. 139.
18. GOLOB<IRDES VILA, op. cit., p. 55.
19. A. Bxssxs, op. cit.
ANNA M. BALAGUER
del bovatge ha costat 150.000 sous de Melguell. Sembla que ambdues es retereixen al mateix fet, ja que en les dues apareixen els mateixos indrets del Castell de la Roca i vila de Banyuls. Pensem que cal datar aquestes redernpcions en temps de Pone; Hug IV, ja que Malgauli en voler cobrar el bovatge es troba amb l'oposicio dels consols de Castello, els quals manifestaren estar absents de pagament per privilegi del seu pare.P Donat que la quantitat de 150.000 sous de Magalona es justament la meitat dels 300.000 sous forts esmentats en l'altra rubrica, aixo ens dona la relacio: 1 sou de Melguell 24 diners d'aquests anomenats forts. Naturalment sembla una contradiccio qualificar de forts uns sous que va len just la meitat de la prestigiosa moneda melgoresa. Malgrat tot, pot tractar-se d'una forma d'anomenar la moneda del comtat. Aixi doncs, veiem que la relacio 1:2 entre la moneda melgoresa i la d'Ernpuries coincideix amb la segona equivalencia ronada per Onofre Caixes de que 12 diners de Barcelona equivalen a 24 diners d'Ernpuries, es a dir una relacio 1: 2.
Donat que la moneda de Melguell i la de Barcelona son equiparables podriem descartar l'equivalencia de 1 sou de Barcelona 18 diners d'Empuries, per la qual Onofre Caixes es decanta.
Naturalment els que havien de cobrar drets i censos estimats en moneda comtal, quan aquesta ja ha deixat d'existir, hi sortien guanyant si la valerayen a 18 diners el sou de Barcelona i no a 24 diners. Per tant, no hem d'extranyar-nos que ja a partir de finals del segle xv la valoracio mes estesa, en fonts proximes al sector beneficiat, sigui la valoracio que dona resultats mes favorables als que han de percebre les rendes.
ATRlBUCIO DELS TIPUS MONETARlS CONEGUTS ALS DIFERENTS COMTES EMPORITANS: ORDENACIO DE LA SERlE EMPORITANA
Com deiern a l'inici d'aquestes pagines un dels amonedatges mes mal coneguts es el d'Empuries.
Per altra banda era realment preocupant veure com l'evidencia numismatica corresponia 0 era tan sols atribuida a comtes de nom Hug, mentre que tots els comtes de nom Pone; restaven sense moneda coneguda. A tot aixo s'afegia l'evidencia documental d'emissions en temps de Pone; Hug I i de Pone; Hug IV, com acabem de referir en l'apartat anterior.
La nova moneda que presentem es indubtablement d'un Pone; i ames avui tenim raons per a deixar d'atribuir la moneda Botet-120 a Hug V, com fa l'autor, i donar-la a un Pone; Hug.
Tot aixo ens portara a fer una reconsideracio global de l'ordenacio de la serie del comtat des de bon principi.
20. Ibid., p. 14.
PON<;: I (1040-1078)
Aquesta moneda tradicionalment es considera la mes antiga coneguda de la serie.
Segons Celesti Pujol 21 prove de la important troballa de moneda gironina realitzada prop de Girona en construir el ferrocarril al segle passat. La moneda que ens ocupa era l'unica peca no gironina entre les aparegudes.
Es tracta d'un obol, amb bust bastant esquernatic a la dreta iamb un trac corbat al davant, que Pujolinterpreta com un G. En consequencia l'autor l'atribuia a Gausfred (928-991).
La moneda resta perduda durant molts anys; recordem que el mateix Botet la conegue tan sols per un dibuix. Hem tingut, pero, la sort de retrobar-Ia en els fons del Instituto Valencia de Don Juan. Examinada novament la peca sembla que el trac corbat no pot pas interpretar-se com una G, sin6 que sembla mes aviat un bacul.
Donat que l'atribuci6 a Gausfred es basava unicarnent en aquest fet i que la cronologia d'aquest comte sembla una mica massa reculada per haverhi ja emissions comtals a Empuries, caldra desestimar aquesta atribuci6.
Botet per la seva banda sernbla ja dubtar que es tracti efectivament d'una G i assenyala que si efectivament es aixi sera de Gausfred, pero que si es tracta d'un simple ornament caldra donar-la amb mes plausibilitat a Hug I (991-1040), inmediat successor de Gausfred. L'autor no creu que la peca pugui esser mes tardana per la seva aparenca de bona llei i pel context de la troballa de la qual prove."
La primera ra6 es negligible, ja que si be l'observaci6 visual d'una moneda ens pot aproximar a una impressi6 sobre la seva bondat metallica, aquesta es sempre discutible si no tenim els resultats d'una analisi que la confirrni.zf'er altra banda, la dataci6 d'aquesta peca en regnats immediatament posteriors encara no es desdiu amb la possibilitat d'un alt contingut de plata. Recordem que Girona, Ausona 0 Besalu mantenen lleis altes fins ben entrat el segle XI.
El segon argument de Botet. el que fa referencia al context de la troballa, es tambe d'escas valor. L'autor sembla fer-se cert embolic amb les troballes de moneda gironina. En primer lloc, afirma que la peca prove de la troballa de Figueres, la qual cosa no es correcta segons sabem per la informaci6 de primera rna de C. Pujol. Per altra banda, creu que una cronologia rnes tardana al regnat d'Hug I (991-1040) no s'avindria be amb la cronologia de la resta de peces de la troballa. Ens dona, doncs, a entendre que les monedes procedents d'aquesta descoberta han de donar una cronologia molt coherent en torn de la primera meitat del segle XI.
Examinada i reconstruida la informaci6 disponible de les tres troballes de moneda gironina, es a dir lade Girona, la de Figueres i la de Montjuic de Girona, arribem a la conclusi6 que les monedes presents ales tres troballes tenen una cronologia molt arnplia, des del segle X fins a la primera meitat del XII, tal com corrobora el mateix Celesti Pujol.
21. C. PUJOL. «Selle de un conde de Arnpurias», Revist a de Gcrona, II, 1877, pp. 62-70. 22. J. BOTEr, op. cit, p. 144.
ANNA M. BALAGUER
Per tant l'atribuci6 de Botet a Hug I tampoc te cap base salida on substentar-se.
Anem ara a veure que diu F. Mateu i Llopis 23 en una publicaci6 dedicada a reconsiderar l'amonedatge ernporita, pero que no aporta cap nova dada numisrnatica 0 documental.
L'autor situa la moneda en temps de Gausfred (928-991) iamb argumentacions ben poe clares i menys provades pensa en una encunyaci6episcopal del bisbe de Girona a Empuries, 0 almenys amb intervenci6 d'aquella seu. Si hem d'exposar el cami pel qual l'autor arriba a semblant hipotesi haurem primer de lligar les seves argumentacions poe connexes, les quals podriem resumir sistematitzar aixi:
Per aquells anys, sempre partint de I'afirrnacio que let peca es de Gausfred (928-991), el bisbe gironi ha rebut el terc del benefici de la moneda de Girona del comte de Barcelona, Sunyer. Evidentment aquest no te cap mena de connexi6 amb Empuries, com tat plenament independent. EI comte de Barcelona pot fer una donaci6 al bisbe, pero no te cap sentit pensar que el d'Ernpuries hagi de fer semblantment. Sense acabar de dir-ho aquesta es la conclusi6 a la qual sembla voler portar-nos F. Mateu:
Suposar que pel fet que, merces al comte de Barcelona, el bisbe de Girona tingui drets sobre la moneda de Girona i aixo Ii perrneti d'intervenir a Empuries monetariarnent encara tindria menys sentit. Sembla evident que si algu ha de tenir el ius rnonetae del com tat ha d'esser el comte del propi territori, a menys que hi hagues alguna evidencia documental desmentint 0 matisant aquesta qiiestio.
2 L'autor fa certa allusio als dominis temporals del bisbe de Girona al com tat d'Ernpuries.
Es cert, que aquests tenien en el comtat forts interessos, pero mai apareix cap referencia a la moneda. Fets similars es donen en altres llocs sense que aixo es pugui relacionar ni comporti una participaci6 en la moneda.
3 Interprpeta, I'autor, el trac corbat que apareix en la moneda com un bacul, el qual alludiria a la intervenci6 episcopal en la moneda d'Ernpuries. Per altra banda conclou que la figura «podria ser San Martin, vestido a la romana, con manto prendido de una fibula».
Sembla, doncs, que Mateu i Llopis deslliga la figura de sant Marti del bacul que hi ha just al davant del sant a la mateixa cara de la moneda. Hem d'entendre que Mateu pensa en la coneguda representaci6 de sant Marti vestit de soldat i donant part de la seva capa a un pobre, quan deixa de relacionardirectament el bacul amb el sant i tan sols es fixa, com a atribut d'aquest, en la capa. Vist aixi el bacul no te connexi6 amb el sant, sin6amb el poder que interve en l'emissi6 de moneda, es a dir el bisbe de Girona com vol I'autor.
Evidentment aquesta interpretaci6 no te massa sentit, ja que el bacul cal considerar-lo com part de la indumentaria de l'efigie repre23. F. MATEU Y LLOPIS, op. cit., pp. 12-14.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMPlJRIES 199
sentada. Si admetern que efectivament es tracta de sant Marti, cosa ben plausible pensant en l'advocacio de l'esglesia de sant Marti d'Ernpuries, record a rem tot seguit que sant Marti fou bisbe de Tours i que el bacul es un atribut del sant."
Encara es mes dificil de seguir el cami pel qual Mateu arriba a pensar que la moneda es de Gausfred si ell mateix desfa, potser sense adonar-se'n, l'unic argument a favor d'aquesta atribucio, Es a dir, deixar d'interpretar el trac corbat com a G i veure'I com un bacul, El fet es que a l'autor li conve que la moneda sigui de Gausfred, perque aixo li situa la moneda en epoca coetania a la donacio del terc de la moneda de Girona al bisbe d'aquella seu feta pel comte Sunyer de Barcelona (934) i li permet de fer la insolita extrapolacio que hem explicat.
Amb tot el que hem exposat sernbla que les conclusions dels autors anteriors. pel que fa a I'atribucio d'aquesta moneda, no es recolzen pas en cap base solida despres dhaver-les sotrnes a la revisio que acabem de fer. Per tant, caldra que iniciem des de bon principi Ia questio per a intentar arribar a una nova hipotesi,
Les primeres notlcies clocumentals conegucles de monecla d'Empuries son del temps d'Hug II (1078-1116) i a partir d'aquest comte tenim evidencia numismatica pels cine comtes d'aquest nom que seguiran.
Hem dit que la peca que ens ocupa presenta una efigie i les peces que despres atribuirem a Hug II porten tarnbe un bust, pero hi ha una serie cle detaIls tipologico-estilistics que no ens permeten assimilar-la ales peces d'aquest comte. L'efigie es mes arcaica que el bust de les monedes a nom d'Hug, i mostra part del vest it aixi com el bacul, cosa que no veiem en aquelles monedes. Aixi, doncs, caldra situar-la en una cronologia anterior, pero no massa llunyana a la cI'Hug II, compte pel qual comencem a tenir dades segures d'ernissio de moneda en el comtat.
Hem dit abans que el bust representat pot esser eI de Sant Marti, bisbe de Tours, al qual era dedicada l'esglesia de Sant Marti d'Empuries: sabem que aquesta esglesia de la primitiva capital del com tat fou destruida per unes ratzies normandes c. 859 i reconstruida pel comte Gausbert l'any 92625 :E".s probable que per aquesta data, i potser a consequencia d'aquests atacs normands, la capitalitat es trasllades a Castello, on l'any 1019 trobem la primera mencio segura d'una esglesia dedicada a Santa Maria."
No sembla pas que puguem relacionar, pero, al restaurador de Sant Marti d'Empuries amb aquesta moneda que sembla portar I'efigie del sant. Ens trobariem aleshores en una epoca massa reculada per l'inici d'emissions comtals a Ernpuries i hauriern d'esperar mes de 150 anys fins a trobar alguna base documental per I'inici deles emissions. Recordem que els primers documents justificatius citats per Taberner son del 1078 i la primera mencio de Moneda de Ugo comes es del 1094. Si en el primer any del cornte Hug II hi ha ja evi-
24. Sant Marti es representat com a bisbe en una pintura rornanica de I'esglesia de la Cortinada, a Andorra.
25. M. ALMAGRO, Las [uent cs escrit as reierentes a Ampurias, Barcelona, 1951, pagines 130-137.
26. J.MARQUES CASANOVAS, Santa Maria de Castell6 d'Empuries, Figueres 1977, p. 23.
ANNA M. BALAGUER
dencia de moneda comtal, sembla logic pensar que les emissions haguessin cornencat ja en temps de Pone I el seu predecessor. Per aixo no sembla pas desencaminat d'atribuir a aquest darrer la moneda que comentem. No hi ha dubte que fent-ho aixi tindrem raons mes solides que no pas si la situessim en temps de comtes anteriors pels quals no disposem de cap mena de noticia en aquest sentit.
Si examinem l'evidencia documental rossellonesa, com tat unit al d'Empuries fins .al 991, observarem tarnbe que fins c. 1008 no hi ha els primers indicis d'amonedacions propies." En temps de Gelabert I (991-1008) disposem de les primeres noticies pel Rossell6 i a Ernpuries aquestes es situen en el darrer any de Pone I (078) 0 el primer d'Hug II. Sembla, doncs, mes logic pensar que les monedes de l'emissi6 aHudida en el document de l'any 1078 pot situar-se millor en alguna data del periode de Pone I.
EI fet que hi aparegui, probablement l'efigie de sant Marti en un moment que ja existeix l'esglesia de Santa Maria de Castell6, lloc on s'ha trasladat la capitalitat del comtat, pot explicar-se si pensem que el sant podria esser considerat com un' dels protectors del comtat, ja que la primitiva esglesia li havia estat dedicada i la devoci6 a sant Marti podia esser molt viva en el comtat.
Per altra banda, I'aparicio d'un tipus religi6s en la moneda no implica pas la intervenci6 episcopal en la moneda, com vol Mateu. A Besalu, per exemple, trobem monedes clarament batudes pel comte, i fins i tot a nom seu, ambelements exclusivarnent religiosos com s6n: santa Maria, la rna de sant Prim, l'arcangel sant Rafael i, per altra banda, l'esglesia de Besalu no esta pas sota l'advocaci6 d'aquests darrers. Es tracta simplement de sants ben presents en la devoci6 del corntat.
Es cert que la moneda de la qual tractem es un obol i com a tal no porta la llegenda marginal de l'anvers que ens donaria segurament el nom del cornte. Si algun dia apareix el diner corresponent a aquest tipus monetari podra cornprovar-se si efectivament la nostra atribuci6 a Pone I es encertada. Ara com ara i sense disposar d'altres dades em sernbla, pero, la mes plausible, ja que sense tenir cap indici per a situar-la en una data mes llunyana la coHocarern el mes a prop possible de les prirneres noticies documentals conegudes. Per altra banda la seva similitud tipologica amb les peces que seguiran i que cal atribuir a Hug II recolca aquesta atribuci6.
La situaci6 juridica de condornini dels corntes d'Empuries i del Rossello no es trenca pas en separar-se els comtats a la mort de Gausfred. Els dos corntes continuen celebrant judicis plegats, cadascun te terres i rendes en el corntat de l'altre i de fet interessos economics comus." En aquesta situacio no fora estrany que les arnonedacions cornencessin en els dos corntats mes o rnenys en la rnateixa epoca, Tenint en compte, doncs, que al Rossell6 les prirneres noticies son del temps de Gelabert (991-1014?) i recordant que no hi ha pas evidencia que Gausfred, darrer cornte dels dos comtats encunyes, podriem potser situar les arnonedacions en temps d'Hug I (991-1040). Aixo no desdiu pas l'atribuci6 que acabern de fer d'aquest obol a Pone I 0040-1078),
27. J. BOTET, op. cit., p. 126-127.
28. S. SOBREQUES, op. cit., p. 14.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMPVRIES 201
ja que com hem vist en el seu temps hi ha moltes possibilitats que el comtat disposes de moneda propia, cosa que es confirma definitivament en el comte segiient.
(1078-1116)
Aquestes peces porten a l'anvers un bust l'esquerra amb lIegenda HUGOCOMTI, 0 variant. En el revers una creu interior equilateral amb la lIegenda Impurias, 0 variant. Es cert que dins d'aquest gran grup de monedes de bust trobem exemplars amb la llegenda escrita en elsdos sentits (retrograd i normal). La major part de les monedes conegudes son diners, a excepcio d'un obol el qual no presenta llegenda a l'anvers com la major part de peces d'aquest valor. Aquestes variacions de sentit de les lIegendes aixi com certes alteracions d'estil dintre d'un mateix grup tipologic de monedes son freqiients en els arnonedatges comtals. El cas de la troballa d'Orrius n'es una prova eviden t.
Aquestes consideracions ens permetran d'atribuir totes aquestes peces a un mateix comte, ja que basicarnent presenten el mateix tipus. Sovint els numismatics, potser per una influencia del mon colleccionista, rnes observador dels details de la moneda, han donat a l'estil 0 al sentit de les lectures de les monedes una importancia i un abast que no tenien a l'hora de fer les atribucions.
Passem ara a veure les dades que ens permetran d'atribuir aquestes peces a Hug II.
En primer 1I0c, es evident que corresponen a un comte Hug, com ens diu la lectura de l'anvers i esta documentat que en temps d'Hug II hi havia ja encunyacions propies del com tat.
Ara be, per que situar-Ies a Hug II i no a qualsevol altre Hug posterior? En aquest cas en relativament senzill de respondre. El tipus de bust sera substltuit rnes endavant pel d'una espasa, el qual anira evolucionant tant des del punt de vista tipologic com estilistic, pero perviura fins al final de laserie emporitana. Tot aixo ens obliga a situar la moneda de bust abans de l'aparicio de l'espasa.
Hi ha encara una rao molt important per a fer aquesta atribucio i l'aporta l'evidencia de la troballa de la Mare de Deu del Coll." En aquesta extraordinaria descoberta, que contenia mes de 17.000 monedes barcelonines atribuibles a Ramon Berenguer III i a Ramon Berenguer IV, hi aparegueren tres diners emporitans amb bust. Com es sabut Hug II i Hug III foren elsdos comtes emporitans coetanis d'aquells.
Ens decantem, com fa Botet," a pensar que han de correspondre a Hug II per les noticies documentals que tenim, pero no pas per la particularitat d'esser retrogrades les llegendes, com apareixen tambe en les monedes de
29. Per una primera sintesis, revisi6 i recull de les troballes de moneda com tal. Vid, A. M. BALAGUER «Primeres conclusions de l'estudi de la moneda catalan a comtal», I Symposium Numismatic de Barcelona, 1979, vol. II, pp. 299-305 i 319-327. 30. BOTET, op. cit., pp. 144-145.
ANNA M. BALAGUER
Barcelona que ell creu de Ramon Berenguer III. Hem assenyalat abans que en trobem en els dos sentits. Aquest punt sembla per altra banda negligible avui, ja que tenim raons per a pensar que les monedes retrogrades barcelonines son precisament de Ramon Berenguer IV.3!
L'evidencia numisrnatica ens procura un exemplar amb espasa atribuible a Hug III i en principi no hi ha raons per a fer allargar l'encunyacio del tipus del bust fins a aquest comte. Hem de tenir present, tambe, que les peces conegudes cobreixen les possibilitats d'atr ibucio a tots els Hugs posteriors.
Ara per ara totes les monedes conegudes de bust provenen de dues troballes: La de la Mare de Deu del ColI a Osor (Vic) i la de l'ermita de Santa Margarida, prop de Sant Marti d'Ernpuries. Tinguerem la sort de poder donar a coneixer aquesta darrera troballa que contenia l'obol, valor abans desconegut per a aquest tipus.F
Hem de dir tarnbe que Botet assenyala una analogia d'aquest tipus de bust amb el que apareix en els diners de Ramon IV (l088-1105) de Tolosa contemporani d'Hug n.»
No podem deixar el tema sense desrncntir l'crronia atribucio que va fer Mateu i Llopis d'aquestes peces. Segons l'autor es tracta de monedes de Pone; I. La base d'aquesta op inio CS la segiient:
«A un conde Pontius deben pertenecer las acufiaciones que presentan en cl anverso bus to de perfil. y la inscripcion, al parecer PONTIUS UGO))3�
Aquesta lectura no cs pas la que trobern en la major part dels exemplars de bust coneguts. En principi pensarern que Mateu l'hauria teta a partir d'algun nou exemplar, pero aviat descobrirem que es limitava a llegir PONTIUS UGO en els tres exemplars aportats per Botet.v
Nocal dir que inicialment la interpretacio de Mateu ens dona molts maldecaps i ens obliga a reexaminar acuradarnent les peces. Aviat ens adonarern que 211 menys en dos deIs exemplars de Botet es llegia clarament UGO COMTI. Amb tot aixo quedava, doncs, desautoritzat el canvi d'atribucio global del tipus feta per F. Mateu y Llopis. Poe despres coneguerern els exemplars apareguts ales excavacions de l'errnita de Santa Margarida, els quais romanien de tet inedits en el monetari del Museu Arqueologic de Barcelona. La lcctu ra d'aquestes peces dona en quatre ocasions la llegenda HUGO COMITE i, per tant confirmant el que fins ara hem dit.
31. Els diners de millor factura i pes rncs alt son prccixarncru "Is qUL' tcncn les llegencles L'1l sentit normal, tot aixo ens porta ja quan cllho ravcrn cl prirncr corpus de la moncda comtal, l'any 1979 a donar aquests diners a Ramon Bcrcngucr III cis de llegendcs rct rogrades i pes mes baix a Ramon Berengucr IV. Vid. M. CR1'SAFO,T, A. M. BALAGUER i 1. PUIG, op. cit., p. 419 i tarnbe A. M. BALIGUER op, cit. (Prirnercs conclusions ) pp. 313-316, pel estudi dels pesos de les rnonedes.
32. M. CI<1'S\FONT, A. M. S\LAGUER i 1. PUlG, op. cit., tipus 4, p. 428. Per la t roballa Vid. A. M. BAL\(;!TR, op. cit. (Prirneres Conclusions ), p. 321.
33. BOTET, op. cit., p. 145.
34. F. MATEU Y LI.OI'IS, op. cit., p. 23.
35. Comproveu que les fot ogralics publ icadcs per Mateu corrcsponen ales dels mateixos exemplars de Botet. SOil pLTL'S couscrvades avui al Museu Episcopal cle Vic, clues d'elles, i al Cabinet Numismatic de Cruulunva la tercera.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMPrJRIES 203
Dos exemplars d'aquesta darrera troballa i un dels publicats per Botet porten unes llegendes molt degenerades i bust a la dreta. No es pas impossible que aquest grup pertanyiigualment a Hug II, pero hi cap una altra interpretacio que tot seguit plantejarem.
3. MONEDES AMB BUST A LA DRETA. ATRIBUCIO A PONe; HUG I (1116-1154)
Aquest grup presenta unes caracteristiques diferents del de bust a l'esquerra. Veiem que la llegenda en lloc d'iniciar-se sota l'efigie ho fa a dalt i un xic desplacada a la dreta amb un floro. Els tres exemplars coneguts presenten llegendes degenerades mes dificils d'interpretar que de llegir. Quan redactarem el primer corpus de la moneda comtal pel I Symposium Numismatic de Barcelona, optarern per respectar l'atribucio de Botet a Hug II. Es cert, pen), que en els tres exemplars, malgrat la incorreccio extrema de les seves llegendes, presenten una distribucio de lletres que mes aviat s'acosta a una lectura PONTIUS HUGO que HUGO COMTI 0 similar.
En concret observem, per exemple, que tots tres acaben en 0, nornes explicable amb una hipotesi de lectura PONTIUS HUGO. Malgrat la cautela que cal mantenir davant les lectures fantasioses que solen derivar-se de tipus simplement degenerats, hem de dir que en aquest cas el grup te un conjunt de caracteristiques que li donen certa coherencia:
1 Inici de la llegenda a dalt i no a baixo
2 Effgie mirant a la dreta i no pas a l'esquerra com en els diners obols del grup anterior.
3 Acabament de llegendes en O.
En conseqiiencia potser no seria desencaminat de separar aquest grup amb efigie a la dreta i en base als rastres de llegenda i final en 0, deduir-ne una lectura PONTIUS HUGO. Si ho fern aixi el tipus hauria d'esser d'un Pone immediat successor d'Hug II, es a dir Pone Hug I.
4. MONEDES AMB ELTIPUS D'UNA MA PREMENT UNA ESPASA. ATRIBUCIO A HUG III (1154-1173?)
Comencem ara laserie de monedes d'Empuries amb espasa. Presenten entre elles certes dif'erencies tipologiques i estilistiques que ens ajudaran a establir una sequencia cronologica de les peces conegudes. Tenim cine tipus diferents de diners amb espasa. En tots ells apareix en el centre del revers una espasa sola, a excepcio del tipus que anem ara a tractar i en el qual una rna soste l'espasa. Si tenim en compte que aquesta es l'unica peca que presenta una diferenciacio tipologica molt notable respecte a la resta del conjunt, caldra logicament situar-la a l'inici 0 al final de laserie de l'espasa.
ANNA M. BALAGUER
A. Heiss 36 la situa al final i Vidal Quadras 37 tarnbe li dona una cronologia tardana. Botet.s en canvi pensa que ha d'esser d'Hug III, es a dir la primera del grup de l'espasa, perque el nom Hugapareix amb H, la qual cosa enllaca-: ria amb els diners anteriors de bust on apareix tambe amb aquesta ortografia. Es cert que les altres monedes amb espasa presenten la forma UGO sense H, pen'> pensem que hi ha altres raons que poden justificar millor una atribucio primerenca.
Si observem les lectures ens adonarem que totes les lletres son romaniques, mentre que en altres tipus del grup de l'espasa apareixen ja lletres d'estil gotic. Veiem tambe que la creu de l'anvers es interior i no passant com trobarem en monedes indubtablement mes tardanes. Per altra banda, el diner amb rna que agafa l'espasa porta en dos espais de la creu de l'anvers una petita estrella 0 flor de quatre petals, la qual cosa recorda la creueta que en aquesta mateixa posicio trobavern e nels diners de bust. Des del punt de vista tipologico-estilistic tot coincideix, dones, a situar aquesta peca abans del grup amb espasa sola i per tant caldra donar-la a Hug III.
Hi ha encara una altra dada nova que ve a ratificar-nos en aquesta opinio. Es tracta dels resultats de les analisis de contingut metallic d'una d'aquestes peces realitzades pels Drs. Oddy i Meeks en els laboratoris del Museu Britanie a petici6 nostra iamb el recolzament i coHaboraci6 del Professor Philip Grierson, posseidor de bona part de les peces i de Miss M. Archibald, conserva dora de medieval del Gabinet de Monedes i Medalles del British Museum, responsable d'altra part del material.
Efectivament a la colleccio del Profesor Grierson, dipositada avui al Fitzwilliam Museum, hi ha un dels rars exemplars emporitans amb rna que agafa l'espasa.
De no haver estat aixi mai no hauriem aconseguit una analisi fiable de cap diner emporita, ja que al nostre pais les dificultats tecniques i tambe burocratiques amb les quals hem topat en intentar d'obtenir resultats d'analisis no destructives han estat, ara per ara insalvables, malgrat la gran quantitat d'hores i d'esforcos que hi hem esmercat en els darrers sis anys.
Tornant al nostre diner amb rna que prem una espasa tenim que el seu contingut de plata es del 23,7 % amb un 76,3 % de coure. Realment sembla un contingut de plata molt baix pel tercer quart del segle XII, epoca en la qual hem situat aquest diner, ja que aquestes xifres venen a significar molt poe menys de 3 diners de llei 0 tern i, deixant de banda devaluacions puntuals com una de Pere I 0 el periode del diner de doblenc entre els anys 1222-1257 de Jaume I, el contingut metallic del diner barceloni es mantindra sempre per damunt del tern fins al 1257, data a partir de la qual s'estabilitza en aquest valor."
Aquestes consideracions podrien certament fer trontollar la nostra atribucio i datacio del tipus si no disposessim d'altres analisis. Afortunadament
36. A. HEISS, Descripcion. general de las moneaas Hispano-Cristianas desde la invasion de los arabes, Madrid 1867, Vol. II, lam. 87, num. 6-7.
37. M. VIDAL QUADRAS Y RAM6N, Catalogo de la coleccion de monedas i medallas de Barcelona 1892, vol. III, num. 5399-5400.
38. BOTET, op. cit., p. 145.
39. M. CRUSAFONT I SABATER, op. cit. (Numismatica .l, pp. 72-79.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMPORIES 205 en l'extraordinaria i acurada colleccio del Professor Grierson i tarnbe en la del British Museum hi havia tres diners de Gausfred del Rossello (1115-1164) comte que arriba a esser coetani d'Hug III d'Empuries (1154-1173?) en una decada, Sortosament aquests tres exemplars pogueren esser analitzats i donaren xifres molt proximes a la peca emporitana. Es a dir: 21,9 Ag; 21,9 Ag i 23,2 Ag.
Aixi, doncs, si ens trobem que al Rossello unes monedes que no poden esser atribuides a altre cornre que a Gausfred III (1113-1164) presenten ja lleis tan baixes, no ens ha de sorprendre si per la mateixa epoca trobem un contingut de plata similar a Empuries. Per altra banda, aquesta analogia no faria altra cosa que confirmar l'estreta relacio mantinguda pels dos comtats sorgits d'una branca cornu, fet al qual ja ens hem referit abans. Hem de fer un aclariment final sobre el tipus de diner amb rna que agafa l'espasa i que pot originar confusions i desdoblaments d'atribucio. Botet inclou amb el num, 116, una variant en la qual es veu una part del brae. Aquesta prove d'un dibuix de Poey d'Avant recollit per Heiss. Avui despres d'haver dut a ierme la tasca de recopilaci6 d'un corpus de la moneda comtal i d'haver estudiat una quantitat molt considerable de coHeccions publiques i privades, hem de dir que no hem trobat pas una peca com la que dibuixa Poey D'Avant. Ja en el primer corpus de la moneda comtal, realitzat pel I Symposium Numismatic de Barcelona, adver'tiem que podia tractar-se no d'una variant sino d'una mala interpretacio del dibuixant. Avui despres de la tasca feta podem estar gairebe segurs d'aquest fet i per aixol'exclourem.
F. Mateu i Llopis 40 pensa que efectivament hi ha dues menes de diners amb rna sostenint espasa i atribueix a Hug II les que porten unicament rna i a Hug lIlIes preteses peces amb rna i brae. Les raons que aporta per fer-ho aixi son l'estil iel fet que hi hagi en temps d'Hug II referencies de moneda propia del comtat segons les dades de Taverner dels anys 1078,1085, 1095 i 1108. Evidentment la darera justificacio no te massa sentit quan el mateix autor acaba d'atribuir sense cap base documental dues monedes al temps de dos comtes ben reculats, com hem vist.
Hi ha, pero, una rao mes important que rebat per ella mateixa els arguments de F. Mateu. No cal pas fer aquest desglosament i atribuir a Hug II els diners amb rna i espasa, perque per aquest comte disposem ja dels diners amb efigie. Recordem que Mateu havia alterat aquesta atribucio tot llegint en tots els casos Pontius Hugo, en els exemplars amb efigie.
5. DINERS AMB ESPASA SOLA I CREU INTERIOR. ATRIBUCI6 A HUG IV (1200-1230)
Entrem ara ja en el grup de monedes amb espasa sola. Malgrat aquesta caracteristica comuna, hi ha altres elements diferenciadors que revelen la seva cronologia diversa. Dels tres tipus, fins ara coneguts, de diners amb espasa que ens queden per atribuir, el que presenta unes caracteristiques tipologiques rnes arcaiques es el que ara comentarem i que pot situar-se amb Hug IV (1200-1230).
40. F. MATEU Y LLOPIS, op. cit. 24-25 32-33.
ANNA M. BALAGUER
Aquesta peca presenta una espasa sola amb porn massis que, segons els exemplars ens apareix triangular 0 romboidal. Els de porn romboidal presenten un travesser mes corbat acabat amb petits poms. Fora d'aixo els exemplars son gairebe iguals. No creiem pas que aquests petits detalls de l'espasa justifiquin uns desdoblament en dos tipus diferents, ja que en tot cas podria esser conseqiiencia de dues emissions diferents.
Desgraciadament l'evolucio de la forma de l'espasa en l'armament catala, segons els estudis disponibles," ens ajuda poe a precisar una cronologia. Observem sobre posicions i en definitiva s'arriben a establir unes seqiiencies molt amplies, ja que segons sembla hi ha convivencia de tipus, cosa prou logica per altra banda. Si be aquests estudis no ens ajuden massa tarnbetambe hem de dir que no podem deixar de tenir-los en compte, ja que els seus resultats, obtinguts per altres camins que no son la nurnismatica, no es desdiran de les nostres conclusions.
A part de l'aspecte mes arcaic de l'espasa hi ha altres raons que denoten una major antiguetat d'aquest tipus. Aixi veiem que les lletres son encara totes romaniques i que la creu es interior igual que en els tipus precedents, tradicio que encara no s'ha trencat a Empuries.
En general, sembla que l'aparicio de la creu passant 0 que tall a la llegenda marginal es una tendencia tardana. A Barcelona les prirneres les trobern amb Alfons I, perc aquesta forma no es consolidara definitivament fins l'aparicio de la moneda de tern amb Jaume I (1257). Un proces semblant el trobarem a Carcassona, tan vinculada a Barcelona, fins ben entrat el regnat de Jaume I. No te, doncs, res d'estrany que Empuries introdueixi Iorca rnes tard aquestes innovacions, segons les noyes tendencies en la forma de concebre els tipus monetaris. Les creus passants tenen una estilitzacio que s'adiu millor amb les formes emprades pel gotic.
AMB ESPASA (9) I A NOMDE PON<_;:.
ATRIBUlT A PON<_;: HUNG III (1269-1276)
Anem ara a parlar de la moneda que ens ha portat, de fet, a tota aquesta reconsideracio de l'amonedatge comtal emporita,
Es tracta de la primera moneda en la qual hi llegim de forma indubitable POC(l)(us) (VG)O.
Es cert que la peca esta partida per la meitat i tan sols en tenim una part, pero la que tenim es suficient per asesegurar que es d'un Pone (+ POe. ) que es d'Ernpuries ( ES EMP ) amb tota certesa.
Al revers hi ha amb tota probabilitat una espasa, ja que n'apreciem l'extrem de la punxa i en l'anvers hi veiem encara la creu interior amb una anella a cadascun dels espais visibles. Observem tarnbe que les lletres son rornaniques.
41. M. DE RIQUER, VArnes del Cavaller, Armes i Armadures Cat alanes medievals, Barcelona, 1968.
V. CIRLOT, El arrnament o catalan de los siglos XI al XV (resum de tesi doctoral), Universitat Autonorna de Barcelona, Bellaterra, 1980.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMPORIES 207
Ara per ara aquesta peca apareguda fa anys en terrenys de conreu en les proximitats del Castell de Ouerrnanco es {mica i, com hem dit, se'n troba nomes la meitat. Cal esperar que a mida que l'arqueologia medieval s'en prengui volada al nostre pais surtin altres exemplars de laserie emporitana, com succei en les excavacions de Santa Margarida, i entre ells una peca sencera. d'aquest tipus.
A l'hora de fer l'atribuci6 d'aquesta peca no es Iacil decidir a quin dels comtes de nom Pone Hug ha de correspondre, si al segon al tercer 0 al quart. Si ens atenem a la forma de llegenda COMES EMPUR i acceptem l'atribuci6 de Botet a Hug V del tipus amb creu passant de braces iguals (Botet, 120), hauriem de situar la nostra peca en temps de Pone Hug IV. Es a dir, imrriediatament despres del diner Botet, 120, ja que aquesta es la primera moneda en la qual hi llegim EMPUR en lloc de IMPURIAR, similar que trobem en totes les precedents. Cal, dones, veure si aquestes diferencies en la forma d'escriure el titol s6n efectivament tan determinants. Es a dir, si una d'elles, presumiblement IMPURIAR, te rnes antiguitat que l'altra, Hem examinat tots els documents que hem pogut i tarnbe els segells disponibles. Tot repassant repretoris com el Liber Feudorem Maior,42 el Cartoral de Carlemany 43 el Archivo Condal+ 0 les Cartas de Poblacion= ames dels documents monetaris publicats per Botet, trobem esmentat el nom d'Ernpuries, referit al titol del comte o al nom del comtat unes 25 vegades entre els anys 899 i el 1309. Deixant de banda la forma Hemporitano, d'undocument carolingi del 899,46 entre el 993 i el 1064 trobem sempre la forma amb 1. Despres d'aquesta data es veu clarament que les formes amb I iamb E conviuen fins i tot en un mateix document. En escriptures no datades, pero corresponents al periode 1070-1102 trobem la forma Empuritanense, que tornarem a trobar en documents dels anys 1178, 1282, 1283, 1300-1309 i 1309.
En elsdos segells disponibles que aporten dades el titol del comte es amb I i corresponen als anys 1300-1309, el primer (Sagarra, 252) i l'altre al 1332 (Sagarra, 194 ).47
Tot aixo mostra que efectivament les formes amb I iamb E conviuen, que la primera predomina al llarg de tot el periode i es exclusiva, amb les dades que tenirn, fins al 1064. A partir de finals del segle XI i fins al segle XIV; aquestes formes s'alternen fins al punt de trobar-les associades en un mateix document. Aixi, dones, no es estrany que tinguem monedes amb IMPUR seguida per una amb EMPUR i a continuaci6 trobem una altra vegada la forma amb I i finalment amb E.
Comprovat, doncs, que l'ortografia amb I 0 amb E no es pas determinant a l'hora de fer l'ordenaci6 de les peces, hem de dir que, per altra banda, hi ha bones raons per a bandonar l'atribucio a Hug V de la moneda amb creu
42. Liber Feudorum Maier, ed. F, Miquel Rosell, Barcelona, 1945, 2 vols.
43. J. BOTET I SIs6, Cartoral de Carles Many. index cronologic del cartoral de la curia de Girona, Barcelona, 1905-1909.
44. F. UDINA MARTORELL, El archivo Condal en los siglos IX-X, Barcelona 1951.
45. J. M. FONT I Rrus. Car/as de Poblacion y Franquicia de Cataluna, Barcelona, 1969, 2 vol.
46. EI archivo Condal, op. ci t., doc, 3.
47. F. DE SAGARRA, Sigillograiia Cat alana, Barcelona 1922, vol. II.
ANNA M. BALAGUER
passant de braces iguals feta per Botet (Botet, 120) i situar-la amb Pone Hug IV.
Per tant, podem descartar aquest comte de la nostra llista inicial de possibles comtes a qui poder atribuir la nova peca a nom de Pone.
Si ens atenem a criteris tipologics de creu interior, lletres llatines, etc., ens adonem que hauria d'esser anterior a Pone Hug IV. L'eleccio resta, doncs, entre Pone Hug II i Pone Hug III. A l'hora d'analitzar a quin dels dos pot correspondre ens trobem amb el problema de no poder saber si el tipus del revers es una espasa sola 0 hi ha una rna que la soste, la qual cosa ens dificulta encara mesel panorama. Si efectivament hi hagues una rna, l'hauriern d'atribuir a Pone Hug II, comte que segons esta documentat encunya moneda. Pero si l'espasa es sola caldra donar-la a Pone Hug III, tot enllacant amb el tipus d'Hug III.
No podem, ara per ara dilucidar aquesta qiiestio, ens decantem a pensar que fou batuda en temps de Pone Hug III, ja que malgrat que la forma COMES EMPUR no sigui decisoria, potser es logic acostar-la al maxim a l'altra moneda (de Pone Hug IV) que porta la titulacio amb aquesta ortografia.
Un altre argument favorable a Pone Hug III es el possible anell que sembla veure's en el quart espai de la creu. La presencia d'anells als espais segon i quart acosta mes aquesta peca a Hug IV, ja que la moneda que li es atribuida porta anells als quatre espais, cosa que no succeeixamb la d'Hug III que du anell en un sol espai. Sigui com sigui el fet es que continuem tenint un comte Pone Hug sense moneda atribuible.
7. DINER AMB ESPASA I CREU DE BRA<';:OS DESIGUALS.
ATRIBUCIO A HUG V (1269-1277)
Aquest diner presenta una creu de braces desiguals que tallen la llegenda amb un anell a cadascun dels espais. En el revers hi ha l'espasa amb travesser corvat i puny en forma d'anella, Es a nom d'Hug i en el revers hi llegim IMPURIAR.
L'aspecte general de la moneda s'adiu be amb una encunyacio tardana. La forma estilitzada de la creu, el tipus d'espasa, 'que segons M. de Riquer 48 ha de correspondre al periode 1280-1320, iel fet que porti ja lletres gotiques, justifiquen que la situem en el darrer comte de nom Hug (1209-1277). Es certa que contra aquesta atribucio podria dir-se que la llegenda IMPURIAR, que presenta, hauria d'enllacar directament amb la que hem donat a Hug IV i que el fet d'haver situat en el regnat de Pone Hug III el nou tipus aparegut, en el qual hi figura EMPUR en lloc d'IMPURIAR, representa un inconvenient. Ja hem vist en tractar del tipus atribuit a Pone Hug III que aixo no es cap dificultat i ha quedat justificat en aquell apartat.
48. M. DE RIQUER, op. cit. Vid. els esquemes de la contracoberta.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMPORIES
TRAVESSER RECTE I PUNY
ATRIBUCro A PON<;: HUG IV (1277-1313)
Aquest tipus presenta unes caracteristiques tipologico-estilistiques que fan pensar efectivament en una emissi6 tardana. La creu es passant, pero de braces iguals, han desaparegut els anells en els espais de la creu, la forma de l'espasa s'adiu amb la proposada per M. de Riquer 49 per a la segona meitat del segle XIII i primera del XIV i, finalment, algunes de les lletres s6n gotiques. Amb totes aquestes dades i donat que la moneda porta la llegenda PO-CI9-V-GO la situarem amb Pone Hug IV (1277-1313).
Aquesta sera la darrera moneda coneguda de la serie comtal emporitana, perque ara per ara no hi ha cap tipus atribufble a Malgauli, darrer comte del casal ernporita.
L'atribucio que fa Botet 50 d'aquesta moneda ens porta a la necessitat de justificar mes llargament el fet de donar-Ia ara a Pone Hug IV i no a Hug V, com l'autor.
Un primer punt poe versemblant en la seva atribuci6 es haver situat en Hug V dos tipus ben diferents. Es a dir el de creu de braces desiguals iamb titulacio UGOC-OMES i aquesta amb creu passant de braces iguals i titutacio PO-CI9- : V-GO, que sego��Botet cal llegir com : V-GO-PO-CI9.
Sigui com sigui el fet es que sorpren bastant que un mateix comte es tituli una vegada Ugo Comes i l'altra Ugo Pocius.
Botet pensa que no pot pas llegir-se la llegenda en el sentit que nosaltres ho fem. Segons l'autor els tres punts que acompanyen la V marquen l'inici de lectura. Val a dir que altres autors anteriors com Heiss 51 0 Vidal Quadras.v no s'havien parat en aquestes apreciacions i havien donat aquestes peces respectivament a Pone Hug I i a Pone Hug II. Mes recentment F. Mateu 53 l'ha atribuida a Pone Hug III.
Evidentment l'observaci6 de Botet te un sentit i no podem pas passar per alt aquesta opinio sense rebatre-Ia amb altres argumentacions que la invalidin.
Una primera relativitzaci6 de la funci6 deIs tres punts com a senyal d'inici de llegenda ens ve donada per l'existencia d'una variant en la qual els tres punts van al darrera de la V, es a dir: V:-GO-PO·CI9. En aquest cas es evident que la seva pretesa missi6 ha quedat desvirtuada. Es cert que pot tractar-se d'un error de l'obridor d'encunys, pero podria veure's la qiiestio d'una altra manera. Ens explicarem: la llegenda apareix distribuida en els quatre segments, formats per la creu passant i a cadascun figuren dues lletres, menys en el cas de la V. Aquesta forma de repartir la llegenda coincideix amb una particio sillabica dels noms que formen la llegenda. Donat que la V ha d'apareixer sola en un dels espais, sembla logic que per a solucionar aquest des-
49. Ibid.
50. BOTEr, op. cit., p. 146.
51. A. HEISS, op. cit., lam. 87, 3.
52. VIDAL QUADRAS, op. cit., vol. II, num. 5401.
53. F. MATEU I LLOPIS, op. cit., p. 37.
ANNA M. BALAGUER
equilibri respecte als altres quarters s'acompanyi la lletra aillada d'algun adorn.En aquest cas, tres punts.
Un argument mes definitiu per a pensar que la lectura es refereix a Pone Hug i no a Hug Pone es la forma d'abreviatura 9 (us) que acompanya la darrera siHaba del nom Pone, Es a dir, cal llegir PO-CI9 com POCI (us) i, per tant, en nominatiu. Aixo no tindria sentit si volguessim interpretar la llegenda com Hug Pone 0 be Hug fill de Pone, Aleshores aquest darrer hauria d'anar en genitiu, Hugo Poncii. En canvi per Pone fill d'Hug la forma seria Pocius Hugonis, es a dir amb el nom Pone en nominatiu tal com apareix en la rnoneda. Cal pensar que si la terminaci6 de genitiu de la paraula Ugo (Ugo-nis) no apareix es per manca d'espai i perque no hi ha establerta una forma alternat iva d'abreujar-Ia, la qual hi es, en canvi, per la forma -us i es molt emprada en numismatica.
Revisant la documentaci6 veiem que apareix sempre la forma Poncius Ugonis, mai Ugo Poncius, com interpreta Botet en la moneda. Per altra banda els segells diuen: Signum Ponci Ugonis, es a dir amb els dos noms amb genitiu com correspon. Tot aixo mostra que si a la moneda llegim clarament Poncius en nominatiu Ugo ha de llegir-se a continuaci6 i ha d'estar per Ugonis. Es logic hem dit que aquesta aparegui sense la seva terminaci6, ja que no cabria a l'espai disponible en la moneda.
Hem de dir tarnbe que en la documentaci6 54 no hem trobat que els comtes de nom Hug facin seguir el seu patronirnic del Ponci, sin6 que apareixen com Ugo, Ugo Comes, etc. En canvi els de nom Pone habitualment apareixen com Poncius Ugonis
DINERS EMPORITANS PARTITS, EMPRATS COM A DIVISORS?
Com hem dit la moneda que ens ha permes reordenar tota la serie d'Ernpuries es un diner partit per la meitat i del qual nornes disposem d'una de les parts. Perla forma en que esta fraccionat, un tall net just partint la peca en dues meitats iguals, sembla que no es tracta pas d'un trencat ocasional, sin6 intencionat.
Tot aixo no ens diria res 0 seria poe significatiu si en el mateix indret on aparegue aquesta peca no s'hagues trobat tambe un altre diner emporita que presenta identica forma de ruptura.
Se'ns suggeri la idea que aquestes peces podien haver estat partides per c6rrer com a obols. Efectivament aquesta era una possible explicaci6, pero no hi havia precedents ni evidencia documental que aquesta practica, coneguda en algunes series monetaries cle l'Edat Antiga, es clones en temps meclievals. Recentment merces a una cronica portuguesa (c. 1440) hem pogut comprovar que en temps medievals els diners es partien per a circular com a malles. La part que ens interessa diu:
«E d'estes dinheiros velhos, quem quiria facer moeda mais pequena, cortava huu dinheiro pella metade com huua tesoira ou 0 britava com os dentes, 54. Ens referim als documents deIs repertoris citats a les notes 42-46.
L'AMONEDATGE DEL COMTAT D'EMPTJRIES 211
e aa meitade d'aquell dinheiro chamavom mealha ou pogeja, e compravom com ella huua mealha de mostarda ou d'alfelloa ou de tramocos»."
Realment podem potser suposar que en el comtat d'Empuries es partissin els diners per a circular com a malles, malgrat que ara com ara no hi ha pas indicis que en altres indrets de Catalunya es fes semblantment. De tota manera cal tenir present que zones deprimides economicament com les terres de Lleida disposaven per a petites transaccions del numerari especial que era la pugesa, amb un valor d'un quart de diner. Pel que fa a la resta de Catalunya hom podia disposar dels obols, malgrat que hi ha indicis per pensar que el volum d'aquest valormonetari en circulaci6 potser no cobria prou be les necessitats.
Sigui com sigui el fet es que al comtat d'Ernpuries els obols s6n rarissims i hi ha emissions, com ara la de Pone Hug IV, per les quaIs no es coneix aquest valor. Cal pensar, doncs, que siels volums d'encunyacio de diners emporitans eren ja molt reduits els de malles devien esser-ho molt meso Cal recordar que al comte, devia interessar-li mes batre diners que obols, ja que el cost de fabricaci6 d'un i altre valor es gairebe igual. Hi ha la mateixafeina a fer un diner que una malla i com que el valor d'aquesta darrera es nornes la meitat pot resultar que el benefici del comte per la seva encunyaci6 sigui nul 0 que fins hi tot tingui deficits.
CATALEG
ronc I (1040-1078)
l. Obol AR
a/ (anepigrag) Bust a dreta. Sota la barba bacul 0 be ornament del vestit que pren aquesta forma. r/ + IMPVRIAS (A sens trav.). Creu patada. Extrems biperlats.
p: 0,23
2. Diner
Subtipus A
a/ + HVGO COMTI
0: 12,5
HUG II (1078-1116)
r/ +IMPVIIAS (retr6grada, S tombada)
Botet 110
Unica (lVDJ)
Efigie a l'esquerra. Creu interior amb aspa en el quart espai.
Botet 111 var-1
p: 0,75; 0,55; 0,51
r/ +IMPVRIAS. Aspa al tercer espai.
o 17 17; 16,7
Corpus 2B
55. Cr6nica de D. Fernando, capitol LV (c. 1440). Cf. M. GOMES MARQUES, Monedas de D. Fernando,Lisboa, 1978, p. 252.
ANNA M. BALAGUER
Subtipus B
a/ + HVGO COIn
r/ +IMPVRIAS (Normal, S tombada)
var-1 a/ +H 0 COMITE
Efigie a l'esquerra.
Creu interior amb aspa en el tercer espai.
var-2 a/ + HVGO COIMT r/ +IMVIVRIS (S al reves, dreta)
var-3 a/ + SVOMIDV
p: 0,64: 0,54; 0,72; 0,62
3. abol
r/ IMIVRIAS (R al reves), Creu interior amb l'aspa en el 4rt espai.
0: 17; 17,3; 18; 17,1
a/ (anepigraf). Efigie a la dreta. Davant tres punts.
r/ + AS
Creu interior amb aspa al ter-
p: 0,25 cer espai.
0: 12
PONe; HUG I (1116-1154)
Corpus 3A
Corpus 3B
Botet 112
Corpus 3D R-3
Corpus 4A Unica (MAB)
4. Diner
a/ :: OVII .IOO
r/ + IMIVRIAS ( S tomada)
var-1 / :: IR IIO
Efigie a la dreta.
Creu interior. Aspa al primer
var-2 a/ DIIIN.N.IIIO espai.
p: 0,65; 0,64; 0,62
5. Diner
a/ + HVGO COMES (S tombada)
r/ SMV .I Aspa al 4rt r/ I...VRIAS (S al reves. Aspa al Y)
o 17,8;16,5; 17,1
HUG III (1153-1173)
Creu interior amb £lor de quatre petals al 20n i 2er espai. r/ (£lor de 4 petals). IMPVRIARVM (M y P nexades).
Ma prenent espasa 0 punyal.
Corpus SA
Botet 113
Corpus 5C R-4
Botet 114
p: 0,93; 0,70; 0,66; 0,60 0: 17; 17,5; 17; 16,5 R-4
6. Obol
Com l'anterior.
p: 0,3 0: 15
HUG IV (1200-1320)
7. Diner
a/ + VGO : COMES (M i E nexades. S tombada). Creu interior. Anell pedunculat en el primer espai.
Botet 115 R-4
r/ IMPVRIAR
p: 0,88
8. obol
Com l'anterior.
ANNA M. BALAGUER
Espasa tallant lIegenda a dalt. 0: 17
p: - 0: 13
PONe; HUG III (1269-1276)
Botet 117 R-4
Golobardes (1)
Oriica (PPG)
9. Diner
a/ + POc... Creu interior amb un anell al segon quarter i probablement en el quart.
r/ ES EMP.. Tipus central no visible, probablement una espasa cle Ia qual sembla apreciar-se'n la punxa.
p: (0,35)
0: 17
La peca es particla per la meitat i nornes ens ha arribat una de les parts. Tot a ixo origina una incertesa pel que fa al tipus central clel revers, pero no hi ha cap mena de clubte sobre el fet que la peca es d'Empuries i cl'un comte Pone,
HUG V (1269-1277)
Inedita
10. Diner
a/ VGO C-OMES (M E gotiques)
Creu cle braces desiguals. Els tallen Ilegenda. Anells als espais.
r/ +IMPV.RIAR Espasa tall ant llegenda dalt. Botet-118
p: 0,79 0: 16
11. bbol
Com l'anterior.
p: - 0: 11
PONe; HUG IV (1277-1313)
Unica (GNC)
Botet 119
Unica (percluda)
12. Diner
a/ : V-GO-PO-CI' Creu tallant llegencla. r/ : COMES-EMPR (S tornbada, M i E nexacles). Espasa tallant legenela per dalt.
var-l r/ : COMES-EMPVR (M E no nexaeles).
var-2 a/ V:-GO-PO-CI' r/ :COMES-EMPVR (V R nexacles).
var-3 r / Iel. anterior. S. normal.
p: 0,90; 0,75; 0,59; 0,76; 0,60 0: 17; 16,5;17,3; 16; 16
Corpus 13A
Corpus 13B
Botet 121
Botet 120
R-3
M. CRUSAFONT I SABATER-JOAN MONTAN£S
Feia mes de tres anys que entre les monedes inclasificades del meu fitxer (M.C.S.) hi tenia una incusa que presentava unes claus dretes i oposades, una especie de contramarca que no reexiem a desxifrar i una llegenda tarnbe confusa, partida en dos trams. Al primer tram semblava poder legir-se CIVI, mentre que en el segon (un xic retallada la part inicial) deixava entendre ELS.
(CIVI ELS? Moltes volteshaviern donat a la misteriosa «ciutat» de ELS sens trobar sentit a la lectura.
Recentment, J. Montafies ens mostra un altre exemplar semblant, que tot seguit relacionarern amb el que nosaltres teniem fiitxat. El nostre amic ens planteja el problema de la lectura, que aviat convinguerern que era CVB-ELS, tal com a ell mateix Iihavia suggerit tant l'observacio de la peca com el Hoc on l'havia adquirit de primera rna: la vila de Cubells.
Certament, la nostra confusio de lectura en el primer exemplar es degue a la forma gotica de la primera C, que era tancada per davant, tot portantnos a una lectura erronia CI. D'altra banda, la B era molt estrafeta i nornes es veia be el pal vertical, que semblava una I, tal como podem veure a la fotografia que done md'aquest exemplar (A, a la lamina). D'altra banda, la contramarca, no era pas tal sino el dibuix d'una bota 0 cubell, profundament marcat per l'encunyacio.
Assenyalem aquesta intrascendent anecdota personal per a fer veure fins a quin punt el context d'unadescoberta pot esser determinant per l'aclariment d'un tipus monetari.
Resolt el problema d'atribucio, decidirem de fer conjuntament l'estudi de la moneda, els resultats del qual, tot seguit exposem.
1. MONEDA 0 PELLOFA?
Aquest es la primera disjuntiva que es presenta. Malgrat l'amplitud del fenornen de les amonedacionslocals a Catalunya, cal sempre poder descartar que ens trobem davant d'una de les tarnbe abun-
M. CRUSAFONT-]. MONTANES
doses emissions eclesiastiques d'us intern i particular.
Botet i Siso, en assajar una identificacio de les incuses que no son «ploms» eclesiastics sino monedes diu el segiient: «De les que porten llegenda, tenim per indubtable que han de conceptuar-se monedes les que porten expressada la qualitat de la poblacio: CIVITAS VRGELLINA, VILLEBAGANI, POBLA DE SEGUR iamb mes rao encara quan en la llegenda s'hi afegeix 0 s'hi sobreenten la paraula Diner: DINER DE SORT, DINER DE LA VALL D'ANEU (diner) DE LA VILA DE SALAS. Respecte de las que es concreten a consignar-hi el nom del lloc d'encunyacio: GRAMVN, MONTIS ALBI, SOLSONA, CARDONA, la majoria les creiem monedes per portar ames gravades en el camp les armes de la respectiva localitat ».1
Una altre criteri desfavorable per a descantar-nos a considerar una peca com a moneda es la presencia de representacions de tipus religios.
En el nostre cas, la presencia de les claus, simbol corrent per ales parroquies dedicades a S. Pere, com es el cas de Cubells, semblaria de bell antuvi un argument negatiu.
Aquesta primera impressio queda tot seguit esborrada en considerar que l'heraldica de la poblacio es precisament la deles claus de S. Pere, damunt d'una tona 0 cubell. EI segell num. 1121 de Sagarra, datat l'any 1602 ens presenta aquesta heraldica, nomes que amb les claus encreuades iamb tiara al damunt, com sol apareixer en les representacions simboliques tardanes de S. Pere.! En canvi, l'absencia de tiara en el nostre tipus no es cap argument negatiu ja que, per exemple, ales monedes episcopals de Vic de Bernat de Mur (1244-1264) trobem al revers una llegenda SANTI.PETRI que volta unes claus dretes i oposades, amb una representacio identica que la de la nostra rnoneda.'
Tenim doncs una incusa de llauto que compleix les dues condicions de dur el nom i l'heraldica de la poblacio, sens cap aditament religios suplernentari i podem per tant conjecturar com a molt probable que es tracti d'una moneda local, en aquest cas d'una vila fins ara desconeguda com a emissora de moneda d'aquest tipus: Cubells.
(Hi ha pero raons que ens permetin justificar una ernissio monetaria en la avui xica vila de Cubells, que comptava l'any 1970 amb nomes 522 habitants? 4
Un breu repas historic ens convene tot seguit que la migradesa actual de Cubells no es pas en consonancia amb el seu glorios passat. Cubells, juntament amb Camarassa i altres llocs foucedit als comtes de Barcelona pel reieto de Lleida al-Mudaffar a la primera meitat del segle xr.'
1. J. BOTET I S186. Les monedes catalanes. Vol. III. Barcelona 1911, p. 207.
2. F. DE SAGARRA. Sigillograiia Catalana. Barcelona 1922. Vol. II.
3. M. CRUSAFONT. Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa medieval. Madrid 1982. Tipus 20.
4. Gran Enciclopedia Catalana. Article Cubells.
5. Jaume Camps. Cubells. Tarrega 1972, p. 15.
Poe despres, Ramon Berenguer I de Barcelona, infeudava el castell de Cubells al fam6s Arnau Mir de Tost."
Amb una habil politica d'adquisicions R. Berenguer I arriba a crear una xarxa defensiva de castells en aquesta zona que si d'una banda li servia per a contenir possibles embats arabs, lirnitava tarnbe en el futur l'expansio dels seus aliats, els comtes d'Urgell i de Pallars.? Tot aixo no impedia que l'habitual politica de collaboracio urgellesa-barcelonina produis en algun moment la infeudaci6 del castell al mateix cornte d'Urgell,"
Be que un cop conquerit definitivament Balaguer per Ermengol VI d'Urgell l'any 1106, Cubells perdi una part de la seva importancia estrategica, les lluites inacabables posteriors entre la monarquia i els Cabrera per a la possesio del corntat d'Urgell i, encara, per altres causes, retornaren a aquest enclau del cornte barceloni tota la seva trascendencia i interes, al llarg del segle XIII.9
D'altra banda, la conquesta de Lleida per R. Berenguer IV l'any 1149 havia proveit la rnonarquia catalana d'una base important a l'occident. Aquesta ciutat, posserda habitualrnent pels comtes barcelonins (amb un breu interval de domini urgelles) entra tot naturalment en relaci6 arnb I'altre conjunt de dorninis d'aquesta area: els llocs i castells de Camarassa, Cubells, Montgai, etc., que constituiren a partir del 1330 el Marquesat de Camarassa, segons institui Alfons el Benigne per a dotar el seu fill Ferran.'?
Cubells, anomenat «balco d'Urgell» per la seva excellent situaci6 estrategica que en fa un punt de vigilancia damunt d'una arnpla planura, tingue un fort castell a partir del segle vrrr 0 primers del IX. Res sabern de la destrucci6 d'aquest fort castell, ocorreguda probablernent al segle xv, pero la rnagnificencia de la seva esglesia romanica i les restes de les rnuralles ens donen avui una idea de la seva importancia preterita."
Elscubellencs es devien sentir rnillor dins del senyoriu reial que no pas com a vassalls del cornte d'Urgell i aixi veiern que en diferents ocasions entrebancaren I'accio dels corntes urgellesos que tendien a fer-se amb el domini de Cubells i altres llocs de l'enclau barceloni."
Les edificacions iel tresor artistic de Cubells (avui en gran part dispers) dernostren la importancia i riquesa de la vila al llarg dels segles XIV i XV.13 Encara al segle XVII Cubells te prou pes per a aconsellar al virrei sobre la dotaci6 del S. Crist de Balaguer.!'
Aquesta imporrancia, justificaria una emissi6 monetaria?
Botet i Sis6 d6na noticia de l'unic document monetari que fa referencia a aquesta vila en aquests terrnes: «EI dia 10 de juny de 1299 el rei Jaume II
6. Els Castells Catalans. Vol. VI. Barcelona 1979, p. 355.
7. CAMPS. op. cit., p. 15.
8. Els Castells Catalans. Op. cit., p. 355.
9. Vegeu D. MONFAR. Historia de los condes de Urgell. Barcelona 1952.
10. Els Castells op. cit., p. 329.
11. Ibid., pp. 359-360.
12. CAMPS, op. cit., pp. 22-23.
13. Ibid., p. 24.
14. SAGARRA, op. cit., p. 144.
M.
concedi a la vila de Camarassa que hi poguessin tenir curs les pugeses de coure que circulen en la ciutat de Lleida i en altres llocs proxims a aquella vila, pen) amb la condicio d'assegurar-Ies com ho estan a Lleida i als 1I0cs aHudits. Una concessio igual i concebuda en iguals termes va fer el rei en 17 d'agost del mateix any 1299, a la vila de Cubells»."
Botet, que dona el document de Camarassa, no transcriu pero el document de Cubells que nosaltres hem cregut en aquesta ocasio obligat de transcriure integrament en apendix, malgrat la seva sernblanca amb el de Camarassa.
Com veiem, aquesta concessio no sembla pas, a primera vista, abonar precisament l'existencia de moneda propia de Cubells. Ens diu pero que els cubellencs, que, de segur, havien gestionat previament aquesta concesio, prenien una iniciativa important en el terreny monetari i aixo ens dona un primer indici positiu.
Sens una base documental iamb ben magres elements tipologics i paleografics on recolzar-nos, resulta molt dificil de situar correctament la cronologia de la moneda de Cubells.
EI tipus de lletra es gotic per ales Iletres C i E, la qual cosa ens dona un punt de partida probable vers la segona meitat del segle XIII, que es quan comencem a trobar aquests tipus calligrafics ales monedes, d'una forma habitual. En canvi, la forma Ilatina de la V ens fan poc probable una cronologia entre la segona meitat del segle XIV i la primera del xv que es quan pre domina en les monedes, gairebe en plena exclusivitat la Iletra gotica. Com es sabut, a la segona meitat del segle xv reapareixen el caracters lIatins, que s'imposaran amb rel ativa rapidesa i aixi, en el regnat de Carles I els tipus gotics han ja practicament desaparegut."
Pel que fa a les claus, podem fer un seguiment de la representacio d'aquest simbol allusiu a S. Pere en la moneda papal avinyonesa."
Observarem que el papa Eugeni IV (1431-1447) es el darrer a utili tzar la forma de claus dretes i oposades tal corn veiem a la nostra moneda. La forma amb claus encreuades s'inicia amb Climent VI (1342-1352). Aixo ens fa veure que hi ha una convivencia de gairebe un segle entre les dues representacions.
Si l'any 1299 Cubells introduia la circulacio de la pugesa de Lleida i aquesta moneda es va batre fins ben entrat el segle XVI, caldria poder suposar que les emissions de les monedes locals de la vila haurien d'esser 0 be anteriors al 1299 0 be posteriors a la fi de les emissions lleidatanes.
Aquestes dues possibilitats sernblen tambe coincidir amb les dues possibles cronologies que ens assenyalen els tipus de les Iletres.
Les claus dretes semblen pero massa arcaiques per un segle XVI i per tant fixant-nos en aquest detall, ens inclinariem per la cronologia mes antiga.
Ara be, ies creible que ja abans del 1299 es batessin a Cubells monedes
15. BOTET, op. cit., vol. II. Barcelona 1909, pp. 91-92.
16. Vegeu les variacions de lletra a I'obra de Botet citada.
17. F. POEY D'AvANT. Monnaies [eodales de France. Paris 1862. Vol. II, pp. 345 55.
incuses de caracter local?
Certament la data sembla reculada, pero el context no ens es pas del tot desfavorable.
La raresa d'aquestes peces, de les quals nornes coneixem avui eis dos exemplars que descrivim, no sembla abonar una ernissio abundant i continuada.
Si tenim present que Antic Roca no inclou pas Cubells entre les ciutats i viles que batien moneda l'any 1564, ens tornem a veure abocats a la cronologia mes antiga."
Recordem, d'altra banda, que ja a principis del segle XIV es batien incuses de llauto a Balaguer, primer per Arnau de Cervera i despres per la comtessa Teresa d'Entenca (1314-1329).19 Precisament una anotacio del P. Sanahu ja que ens havia passat per alt en tractar de les pugeses de Balaguer ens ha confirmat la nostra hipotesi quant als inicis de les encunyacions de llauto incus a Balaguer. Segons aquesta font, Arnau de Cervera gestiona la concessio, de poder batre pugeses en eis primers anys del segle XIV 20 i nosaltres haviem justament arribat a la conclusio que les primeres pugeses balaguerines d'aquest personatge <des podriem situar als inicis del segle XIV».21
Mes endavant, quan Pere de CornelIes demana de poder batre moneda a Balaguer, en continuitat amb Arnau de Cervera iIa com tessa, la concesio aprovatoria d'Alfons el Benigne li indica que les bati d'aram."
No es fins a mitjans del segle xv que les emissions incuses de pugeses de Lleida ens tornen a posar d'actualitat les encunyacions de llauto 0 d'aram fetes amb aquesta tecnica."
Recordem tarnbe que les pugeses d'Agramunt, consequencia de la concessio d'Alfons el Benigne del 1331,24 son tambe llautons incusos."
Els estudis de J. M. Llobet i Portella ens mostren com algunes poblacions, per a facilitar els canvis feieri emissions de «plorns» sens altra autoritzacio que la del batlle de la vila." Nemes quan es disposen a batre senyais de coure de valor un diner es senten amb l'obligacio de gestionar I'autoritzacio reial." Cal advertir que la paraula «ploms» es refereix no pas a monedes fetes de plom sino ales encunyades amb Ilauto 0 coure i incuses.
En aquest context no sembla pas sorprenent que Cubells hagues fet batre «ploms», es a dir, la moneda ara descoberta, i que a la vista de les dificultats d'aquest tipus de moneda es decidis a substituir aquest circulant per les pu-
18. M. CRUSAFONT. Numismatica.. op. cit., p. 137.
19. M. CRUSAFONT-M. SOLER. «Nova moneda del com tat d'Urgell, probable pugesa de Balaguer». Acta Numismatica 13. Barcelona 1983, pp. 167-176.
20. P. SANAHUJA. Historia de ia Ciutat de Balaguer Balaguer 1984. Sanahuja obte aquesta noticia de la Historia de Balaguer de Josep Pou (Manresa 1913) que parteix de documents de I'arxiu de Balaguer. P. 45.
21. M. CRUSAFONT-M. SOLER. «Nova moneda », op. cit., p. 175.
22. BOTET. Les monedes.. op. cit., vol. II, p. 104.
23. IGNASI PUIG-M. CRUSAFONT. «Les pugeses de Lleida. Classificacio paleografica catalogacio». Acta Numismatica 11. Barcelona 1981, pp. 143-164.
24. BOTET, op. cit., vol. II, p. 104.
25. M. CRUSAFONT. Numisrnatica op. cit., p. 138.
26. J. M. LLOBET PORTELL.�. «Les monedes i pellofes de Cervera» Acta Numisrnatica III. Barcelona 1973, p. 216. Ibid. «Les rnonedes i pellofes de Tarrega». Acta Numismatica V. Barcelona 1975, p. 76.
27. Ibid. (Cervera), p. 216.
M. CRUSAFONT-]. MONTA'NES
geses de coure de Lleida. Els «plorns» tenien l'inconvenient que eren facils de falsificar, es podien perdre amb facilitat i la seva destruccioaccidental ben temible. Tots aquests inconvenients quedarien solucionats amb les pugeses lleidetanes.
Naturalrnent tambe seria possible que en un moment determinat Cubells es desdigues de la pugesa lleidetana amb posterioritat al 1299 i que es decidis per una emissio propia, pero, avui per avui, no tenim cap base per a creureho i cal suposar com a mes probable que un cop introduida la pugesa de Lleida, aquesta seguis circulant fins a la seva extincio.
Mentre nous documents no ens contradiguin, les dades actuals ens menen a suposar doncs que la incusa de Cubells es bate als darrers anys del segle XIII, poe abans de laconcessio del 1299. Aquesta brevetat d'encunyacio explicaria la seva raresa actual. A partir del 1299 seria substituida per la pugesa de Lleida i aixo justificaria que Antic Roca no citi Cubells com a lloc d'emissions locals I'any 1564.
5. DESCRIPCI6 DELS EXEMPLARS
1. Incusa de llauto. Lamina: A.
a/ Cubell 0 tina fortament marcat i damunt d'ell dues claus dretes i oposades. Al voltant la llegenda CVB-(E)LS.
p: 0,35 grs. 0: 14 mm Arxiu M.C.S.
2. Incusa de llauto, Lamina: B.
a/ Semblant a l'anterior, de diferent encuny CVB-ELS. de millor lectura
p: 0,36 grs. 0: 14,4 mm Col. J. Montafies
6. CONCLUSI6
L'aparicio d'aquest i d'altres tipus monetaris locals ens demostren la importancia d'aquestes amonedacions a Catalunya i molt especialment al comtat d'Urgell i els seus encontorns.
Malauradament seguim, en general, man cats d'aquells buidats d'arxius locals que tan sovint assenyalava Botet i Siso com a imprescindibles. Nemes una part de l'entorn lleideta ha pogut esser estudiat a fons en aquest sentit merces a la tasca continuada de J. M. Llobet i Portella.
Malgrat la manca documental directament relacionada amb el fet de l'emissio resta en peu l'aparicio d'un nou tipus monetari catala de l'antiga i en altra temps gloriosa vila de Cubells.
Dalt, monedes incuses de Cubells. A-exemplar primer, que ens duia a l'erronia lectura CIVI-ELS. B-segon exemplar, aparegut a Cubells, amb lectura rnes clara CVB-ELS. Baix, document idedi t de Jaume II autoritzant la circulaci6 de la pugesa de Lleida a Cubells. (Les incuses A i B de dalt s6n a mida real i a baix ampliades al doble.)
AP£.NDIX
Document de concessi6 de la circulaci6 a Cubells de la pugesa de Lleida.
Nos Iacobus. Intendentes circa utilitatem et augmentum ville nostre de Cubellys ad instanciam et suplicationem nobis pro parte hominum ipsius ville factam. Concedimus eis de gratia especiali quod pugesie eree quod generalitar currunt et expeduntur in Civitate Ilerde et in aliis locis convicinis ipsius ville de Cubellis, currant et expenduntur et currere atque expendy possent decetero in dicta villa et eius terminis prout in dicta Civitate Ilerde et aliis locis predictis currunt et expenduntur ut superius continentur. Ipsis tamen hominibus de Cubellis assecurate ydonee pugesias predictas prout assecurate sunt in civitate Ilerde et locis aliis predictis. Mandantes per presentes universis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod concession em meam predictam firmam habet et observet et faciant inviolabiter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permitan aliqua racione. Datam Senauge (?). XVI Kalendas septembris.
(. ) mandato domini Regis
A.C.A. reg. 197, f. 169. Inedit.
Nota: EI document porta la data pen:' no l'any. Es dedueix que es el 1299 perque I'anterior i el posterior, donats a la mateixa data i Hoc porten aquest any, que apareix com a 1300 per esser del comput de l'Encarnaci6 i no de la Nativitat. Aixi mateix, 16 de les kalendes de setembre correspon al 17 d'agost. Ja Botet i Sis6 donava aquest document com a datat el 17 d'agost del 1299.
JOAN VlLARET I MONFORT
Si algu, amb intenci6 de coneixer la nostra nurnismatica medieval, visrta qualsevol monetari public 0 privat dedicat a aquest tema, quan arribi al regnat de Joan II, quedara forca desconcertat. Despres de contemplar les frondoses series dels regnats precedents, riques de florins, croats, rals, diners, etc., no s'explicara facilrnent com en el regnat de Joan II, de mes de vint anys de durada, les ecunyacions varen esser tan disperses i tan migrades. Hi trobara escassos florins, cornptadissims croats del Rossello, barroerament encunyats i gairebe sempre amb la Ilegenda retallada, potser algun divisor de croat iamb mes aburidancia diners de Girona i del Rossello, doblers de Mallorca i peces sicilianes. Siel monetari visitat no es de molta anornenada es probable que hi rnanqui el joanf d'or de Valencia i es practicarnent segur que es quedara sense veure la quarterola i el florf de Girona, que son monedes d'extraordinaria raresa.
Davant d'aquest quasi-desert numismatic, que es fa mes ostensible als monetaris que no pas als catalegs, el nostre visitant voldra esbrinar-ne les causes i el primer manual d'historia que caigui ales seves mans l'inforrnara amb detall de les vicissituds del regnat. Ja des dels comencarnents navarresos, el trobara ernmarcat arnb punyents desavinences familiars i rnes endavant veura com aquestes rnateixes discordies, reforcades amb altres causes, deriven en gravissims conflictes amb les institucions catalanes, origen de guerres civils inacabables de caracter politic i social. Aviat tindra prou elements de judici per a comprendre com l'estrany panorama numismatic, descassetat de peces i d'interrogants d'atribucio ales rotllanes que les acompanyen, es correspon molt exactament amb aquest regnat dramatic i rnes aviat repellent. Pen), puc parlar com a coHeccionista?
Em prenc aquesta llicencia, que considero avalada per l'esperit d'intim maridatge entre investigaci6 i colleccionisme que va presidir el naixement de la nostra publicaci6. Des d'aquest punt de vista, el judici ha de diferir substancialment. Llevat dels diners j doblers que abans hem esmentat i de la serie
JOAN VILARET I MONFORT
de monedes sicilianes, que son les uniques que varen assolir un desenrotllament normal, ensopeguem un abundant seguit de rareses que agullonen amb constancia la passio del coHeccionista. En aquest regnat, canvia per quatre vegades la titularitat de la corona, hi ha dificultats d'atribucio de certes peces entre Joan I i Joan II 0 entre aquest i Pere de Portugal i no son poques les vaciHacions per a determinar la seca lleidatana que va encunyar els tercos de croat sense llegenda reial, A mes cal destacar el fet quecap dels territoris que integraven la confederacio catalano-aragonesa va quedar sense encuny acions. Per l'adquisicio de la majoria d'aquestes monedes s'ha de passar per damunt d'obstacles d'escassetat i sovint, d'altissimes barreres de preu, no sempre possibles de salvar. Totes aquestes circumstancies aviven I'interes del colleccionista, en representacio del qual m'atreveixo a proclamar que el regnat de Joan II poptser constitueix el periode de mes atractiu de tota la numismatica catalana.
El goig numismatic, dificil de descriure pero de bon cornprendre, que hom experimenta quan es troba en presencia d'alguna d'aquestes rares monedes, es el que vaig sentir, fa poe temps, en descobrir un interessant exemplar del Rossello.
Es tracta d'un obol a nom del rei Joan, la descripcio del qual es la segiient:
Anv.: ,"lOANNES REX - Bust coronat a l'esquerra clintrc d'orla de punts
Rev.: +COMES ROelL - Arbre de dues branques
Pes: 0,38 gr.
Diarn.: 12,7 mm.
Metall: BiIl6
La importancia d'aquest obol, afortunadarnent de conservacio excellent, es que fins avui no havia estat inventariat en cap repertori, ni havia estat trobat, ni es coneixia.
Colson (1853) atribueix les encunyacions perpinyaneses de Joan II a l'us que hom va fer de la llicencia que havia atorgat a Perpinya el seu antecessor Alfons el Magnanim i aixi ha estat acceptat per Botet (1908) i Crusafont (1982). Colson, ja va intuir que alhora que es batien diners es devien encunyar obols, pero diu textualment que aquests son desconeguts.
Botet ens assenyala els dos periodes de les possibles encunyacions rossellneses de Joan II, els quals corresponen al any compresos entre 1458 i 1463 i 1473 i 1475. Crusafont, que ha resolt amb fortuna algunes incognites d'aquest
regnat, ha pogut avancar un tros mesi gracies a l'exernplar de diner descobert, amb escudet catala intercalat a la llegenda com en els rocabertins de Girona, destria de manera convincent les dues emissions.
En principi, essent I'obol que ara descrivim sense escudet a la llegenda, sembla que ha de correspondre a la prirnera ernissio i, per tant, s'escau de datar-lo entre els anys 1458 i 1463. Son els temps immediats a l'empenyorament del Rossello, preludi de la primera separacio dels comtats del nord.
No es pas nova la inclinacio que sento vers les monedes catalanes de petit rnodul i petit valor. Dintre d'aquest ambit humil, crec sincerament que la publicacio de I'obol rossellones de Joan II es una valuosa aportacio a la numismatica catalana medievaL
SEBASTIA DATZIRA I SOLER
EI Museu del Patronat de la Vall de Lord, fou fundat el dia 13 d'agost de l'any 1947 -segons consta en una acta de l'ajuntament de la vila de Sant Llorenc de Morunys- per un grup de persones interessades en la conservacio deis materials procedents de la rectoria, de l'escola i de coHeccions particulars.' Mes andavant, el Museu queda vinculat a l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
En un principi s'installa a la part baixa de la Cas a de la Mare de Deu de Ia Confraria dels Colls -antiga preso senyorial- i en un edifici que data de finals del XVI i que fou refet a finals del XVIII.
Una primera ampliacio va ser portada a terme l'any 1950 amb una entesa 2 entre el Patronat i la Parroquia per a poder fer servir la primera planta de l'esmentat edifici, local social de°la confraria, ja que aquesta havia deixat d'existir i els seus escassos bens havien passat a la Parroquia l'any 1948.3
El seu fons numismatic es forni i es forneix principalment de les aportacions que han fet i fan els particulars, a mes de les peces que s'han trobat en excavacions portades a terme a l'esglesia i al seu entorn, les de l'any 1970 a la sagristia a fi de trobar els fonaments de l'absis rornanic primitiu i la que es feu en remodelar el paviment de la placa -antic cementiri- a la banda nord de l'esglesia. Hem d'esmentar tarnbe l'excavacio a l'ermita de Sant Semi del Grau l'any 1983.
1. Essentalcalde el Sr. Jaume Rovira Palau, formaren el Patronat els senyors, Josep Rovira Cabanes, Hanuel Cols Obach, Josep Farras Aulos i Jaume Rovira Palau.
2. S'havia pactat que el Patronat pagaria a la Parroquia 1 pesseta a I'any de lloguer sirnbolic mes 24 pessetes en concepte de clespesa per lIum electrica, en total 25 pessetes a I'any.
3. SEGRET I RIU, Manuel i ROIG I TORRENTO, M. Assumpta, Altar dels Colis, Sant Llorenc de Morunys 1984, pp. 129-l30.
La bibliografia i les abreviatures emprades son:
Per ales monedes catalanes,
M.C.S CRUSAFONT I SABATER, Miquel, Numismatica de la Corona CatalanoAragonesa Medieval (785-1516), Madrid, 1982.
J.B.S. - BOTET I SIs6, Joaquim, Les monedes catalanes, 3 vols., Barcelona. 1908-1911.
Per ales monedes espanyoles,
C.C.T. - CALICO,. X.; CALlc6, F.; TRIGO, J., Monedas espaitolas desde Felipe II a Isabel II, 1556 a 1868, Barcelona, 1982.
Per ales estrangeres,
Ch. C. - CHESTER L. KRAUSE I CLIFFORD MISHLER, Standard catalog of World Coins, lola Wisconsin, 1976.
Per ales monedes de cooperatives,
A. L. - L6PEZ I LLUCH, Antoni, Les monedes de les cooperatives catalanes, Barcelona, 1983.
Per ales pellofes,
B. C. - CRUSAFONT I SABATER, Miquel, Pellojes catalanes segons el recull de 1. A. Bonet i Bojill, «Acta Numismatica» (Barcelona), n.s 13 (1983), pagines 189-223.
La moneda mes antiga es un diner de tern de Jaume II (M.C.S., 180-1), iamb dates molt mes avancades, un sise de Barcelona de l'any 1645 de Lluis II - XIV de Franca-a-(J.B.S., 760), quatre peces contramarcades i cine ardits de Felip III (IV) i tres ardits de l'arxiduc Carles.
De Felip V a Isabel II hi ha 64 monedes i 42 des de la Revolucio de 1868 fins a la segona Republica.·
Les 78 monedes que van des del diner de Jaume II finsal regnat d'Isabel II -numeros 1 a 77- les hem agrupades en el quadre que segueix on hi ha a la part de dalt, les seques i a l'esquerra els regnats i valors. A la interseccio d'ambdos, hi podem veure els anys d'encunyacio. EI numero entre parentesis, ens indica la quanti tat de monedes del mateix anyque posseeix el Museu. Hi esmentem tambe al final del quadre, les peces en les quals no son visibles ni l'any, ni la seca, ni ambdues coses alhora.
Regnats i valors
Jaume II, diner
Lluis II, sise
Felip III ardit » Arxid. Carles ardit »
Felip V 2 rals
1;2 » 4 marav.
2 » 1 » Ferran VI t;2 ral » 1 marav.
Carles IV
8 rals
2 » t;2 » » 4 marav.
Ocupaci6 Napoleonica 4 Quarts
Josep Napolea
8 marav.
Ferran VII
8 rals
2 » 8 marav.
4 » 6 quarts
3 » Isabel II
40 cts. d'esc.
8 marav.
4 » 10 cts. de ral
5 » 2 1/2 » 1 »
» 6 quarts
1811 (3) 1813
(2)
1821 (falsa) 1813-1720-23 (2) 1816 1829-31 1828-29 1811 (2) 1823(2)
(2)
1859 (2) 1868 1867·68 1866-67 1868 1867-68 1837-38 1841·46 1837-38 1840-44
La composici6 de les 42 monedes abans esmentades i que comprenen el periode des de la Revoluci6 de 1868 a la segona Republica -numeros 78 a 119- es de: 13 peces del Govern provisional en monedes de 2 i 1 pessetes d'argent i 10, 5, 2 i 1 centims de coure; 7 peces de 10 i 5 centims de coure d'Alfons XII; 12 monedes de 2 i 1 pessetes d'argent, 25 centirns de niquel i 2 i 1 centirns de coure d'Alfons XlIIi 9 peces de la segona Republica dels valors d'l pesseta, 50 i 25 centirns. Hi tenim tambe una moneda d'l pesseta del Govern d'Euskadi de l'any 1937.
Hem d'esmentar que hi ha monedes de curs actual i les desmonetitzades que circularen fins fa pocs anys.
Les monedes de Cooperatives i les obsidionals, les tenim representades amb les segiients peces:
N.o 120. Agullana. 10 cts. llauto (A.L. 1.830).
N.> 121, 122. Castelldefels. 1 pta. i 50 cts., alumini (A.L. 576-577).
N.o 123. Ceres. 1 pta., 1937, niquel (A.L. 3.106).
N.o 124. Colonia Pala. 10 cts., alumini (A.L. 3.123).
N.o 125. Gava. 1 pta., niquel (A.L. 620).
N.o 126. Hispano Suissa. 5 cts., alumini (A.L. 1.555).
N." 127. Una moneda de coure contramarcada a l'anvers amb 10 c. i al revers amb dues estrelles de 6 puntes i un quadrat amb les diagonals marcades.
La moneda forana hi es dels segiients paisos:
Aquestes 105 monedes, totes son contemporanies, del segle XIX i actuals amb l'excepcio de la peca dun escut de Lluis XV de Franca, de l'any 1726 i de la seca de Paris, n." 152 del monetari.
EI museu posseeix tarnbe una coHecci6 de pellofes, 30 de I'esglesia parroquial de Santa Maria del Mar de Barcelona,' 62 de la parroquia de Sant Llorene i 1 de l'esglesia catedral de Vic. Les que pertanyen a Sant Llorenc, foren trobades a la casa rectoral i ens confirmen els tipus que amb tota seguretat van ser batuts a la vila per a us de la seva comunitat de preveres.
La descripci6 de les pellofes es Ia segiient:
N.O 233. Incusa de llaut6 ovalada, Sobre les ones del mar, una M corona i flanquejada de 1 A II.A baix fS GS.
N.o 234. Igual a l'anterior.
N." 235. Incusa de llaut6 ovalada. Sernblant a I'anterior pero del valor de 4 sous.
N.> 236. Incusa de llaut6 en cairo. Llegenda + VLTRAS DEL CAP. 8.DE LA SENTA ARBITRA 1655. En el camp, sobre les ones del mar, una M sobremuntada d'una Ai flanquejada de 4 sous. A l'exerg 1750 sobre ones.
N,> 237. Igual a l'anterior.
N.o 238. Incusa de llaut6 ovalada. Sobre les ones del mar, una M coronada i flanquejada de 1 sou. A baix ANIVRS.
N,> 239. Igual a l'nterior.
N,> 240. Igual a l'anterior.
N." 241. Incusa de llaut6 octogonal allargada. Sobre les ones del mar, una M coronada i flanquejada de 1 sou. A baix DS QS.
N.o 242. Igual a l'anterior.
N," 243. Incusa de llaut6 ovalada. Sobre les ones del mar, una M coronada i flanquejada per 1 sou. A baix fS GS.
N.> 244. Incusa de llaut6 en cair6. Llegenda + VLTRAS DEL CAP 8 DE LA SENTA ARBITRA 1655. En el camp, sobre les ones del mar, una M sobremuntada d'una Ai flanquejada de 6 D. A l'exerg 1750 sobre ones.
N.o 245. Incusa de llaut6 rodona. Sobre les ones del mar, una Mitres estels. Als costats 6 DS. A baix ANNIVS. A l'exerg 1750.
N." 246. Igual a l'anterior.
N,> 247. Incusa de llaut6 rodona. Sobre les ones del mar, una M, als costats 6 DS, 4 punts i 2 .estels. A baix, FVNDs GS. A l'exerg 1750
N,> 248. Igual a l'anterior.
N.> 249. Igual a l'anterior.
N.O 250. Incusa de llaut6 rodona. Sobre les ones del mar, una M, als costats 4 DS, 3 punts i un estel. A baix, FVNDs ps. A l'exerg 1750.
N.> 251. Igual a l'anterior.
4. Aquestes pellofes, podrien ser una aportacio de Mn. Josep Pinto Xandri, fill de la vilai capella de Santa Maria del Mar.
N.O 252.
N.O 253.
N.o 254.
N.O 255.
N.O 256.
N.o 257.
N.O 258.
N.o 259.
N.o 260.
N.O 261.
N.O 262.
Incusa de llauto rodona. Sobre les ones del mar, una M sobremuntada de 2 estels i un punt i flanquejada de 2 DS i r» QS. A l'exerg 1750.
Igual a l'anterior. Incusa de llauto en cairo. Llegenda + VLTRAS DEL CAP DE LA SENTA ARBITI 1655. En el camp, sobre les ones del mar, una M sobremuntada d'una A i flanquejada de 1 D. A l'exerg 1750 sobre ones. Incusa de llauto rodona. Sobre les ones del mar, una M rodejada de tres estels. Als cos tats 1 D. A baix ANNIVS. A l'exerg 1750.
Igual a l'anterior. Incusa de Ilauto rodona. Sobre les ones del mar, una M amb un punt a sobre. Ais costats 1 D, dos estels i tres punts. A baix FVNDs GS A l'exerg 1750.
Igual a l'anterior.
Igual a l'anterior. Incusa de Ilauto rodona. Sobre les ones del mar, una M rodejada de tres estels i cine punts. Incusa de llauto rodona. Sabre les ones del mar, una M sobremuntada d'un estel i flanquejada de punts. Incusa de llauto octagonal allargada. Sobre les ones del mar, una M sobremuntada d'una A.
N.O 263 a 277. Incusa de llauto rodona. Escut amb arbre. Llegenda +QOTIDIANES (B.C. 249).
N,> 278 a 294. Incusa de llauto rodona. Crani. Llegenda + UNIVERSARIS (.C. 250).
N," 295 a 308. Incusa de llauto rodona. Anagrama de Maria coronat (B.C. 251).
N,> 309 a 324. Incusa de llauto rodona. Creu equilateral (B.C. 252).
VIC
N.O 325. Incusa de llauto rodona. Claus encreuades, a dalt tiara, a baix A, a l'esquerra 6 (B.C. 346).
El museu tarnbe guarda els materials que han aflorat en les excavacions 5 que al principi hem esmentat i ara donem a coneixer i classifiquem les monedes que s'hi van trobar.
5. Rru I Rru, Manuel, Campana de excavaciones en el ambito del ant iguo monasterio de Sant Llorenc de Morunys (Lerida), «Noticiario Arqueol6gico Hispanico» (Madrid), numero XVI (1971), pp. 455-513.
L'any 1970 en l'excavaci6efectuada a la sagristia, darrera l'altar major," van ser trobats tres ardits de Barcelona del segle XVII en un estat de conservaci6 deplorable i en els quals no es possible distingir l'any de la sevaencunyaci6.
S6n les peces n.s 326, 327 i 328 del monetari.
EI mateix any 1970, en fer la pavimentaci6 actual de la placa que hi ha al costat nord de I'esglesia i que havia estat cementiri,? es van trobar les segiients peces:
N.O 329. Ardit reencunyat. No es veu I'any.
N.O 330. Fragment d'una moneda de 2 rals de Felip V.
N,> 331. Moneda de quatre quarts de Barcelona. No es veu I'any.
N.> 332. Peca de 10 centirns d'Alfons XII. No es veu I'any.
N.O 333. Moneda indesxifrable.
N.o 334. Xav6 marroqui.
N.o 335-336. Medalles religioses.
N.> 337. Plom en el qual hi figura:
AI Bust de front que podria representar Deu Pare amb barba i cabelleraabundants. Creueta al mig de la barba. Tres punts, un a cada costat i un tercer a sobre. Llegenda en caracters gotics, S. TRINITAS UNUS DEUS. Grafila de punts.
RI Escut amb corona ducal (?) partit, a I'esquerra, la meitat de I'escut de Catalunya i a la dreta quarterejat de castells i lleons i el tot flanquejat per una caldera sobre un trespeus a la dreta i tres cards (flors de llir ?) a I'esquerra. Grafila de punts.
Pes: 29,30 grs. Diametre: 38 mm.
Aquest plom, es un segell, car hi ha el forat per a passar-hi la cinta. Pel seu caire religi6s, podria haver estat d'alguna personalitat eclesiastica. EI caracter gotic tarda de les lletres de la llegerida, ens el fa datar vers el final del XV, primers del XVI.8
Una excavaci6 que encara no ha estat publicada, s'efectua a I'ermita de Sant Serni del Grau -a les rodalies de Sant Lloren�- I'any 1982.
6. Rru I Rru, Manuel, op. cit., p. 506.
7. Rru I Rru, Manuel, op. cit., pp. 468-477.
8. Rru I Rru, Manuel, op. cit., p. 473.
Si be els materials numismatics foren molt minces -solament dues monedes- ens han donat el goig de poder confirmar I'existencia d'una peca que solament era coneguda pels dibuixos que es feren el segle passat. Les monedes d'aquesta troballa son:
N.O 338. Joana i Carles. Barcelona, diner de coure. Falsa d'epoca.
AI IORKR - LU. Bust del rei que mira a l'esquerra.
RI B - CR - N - NR. Creu, al centre de la qual hi figura una B. Quarterejat: primer i quart, tres punts; segon i tercer anell.
Pes: 0,76 grs. Diarn.: 14,5 mm. J.B.S. n,v 531.
N.O 339. Solsona -diner de llauto-s- incus.
AI Floro SOL, floro -0, floro NA, floro. La N es escrita al reves. EI floro es format per quatre punts disposats de manera circular. Al centre un escut que porta per armes un sol.
Pes: 0,27 grs. Diam.: 17 mm. J.B.S. n." 594.
Com hem indicat, aquest diner de Solsona sols era conegut pel dibuix que publica en primer lloc J. Salat,? dibuix una mica diferent del que A. Heiss 10 difongue en la seva obra i que J. Botet 11 reprodui exactament. El mateix dibuix es el que figura en el treball de J. Vilaret."
No obstant, hem d'esmentar unes diferencies entre els dibuixos ila moneda trobada. Observem que, a l'original, els quatre florons de separacio i ornament son tots iguals, mentre que al dibuix n'hi ha dos d'iguals als de la peca idos en forma de quatre punts separats formant un quadradet. Ames, la lletra N, correctament escrita en els dibuixos, es, a l'original, escrita al reves,
Aleshores, hem de considerar la possibilitat de l'existencia de dos encunys diferents, pen) tambe podem tenir en compte que el dibuix fet per Heiss no sigui correcte i que a I'exernplar que ell publica ja hi figuressin els quatre florons iguals i la N escrita al reves.
Per tant, hem d'admetre la possibilitat d'error dels dibuixos i donar, ara per ara, com a unic encuny el de la moneda d'aquesta troballa.
Com hem pogut comprovar al llarg d'aquest treball, cap monetari ja sigui d'algun museu o d'alguna colleccio particular, ha d'esser menystingut encara que pel lloc 0 per la persona ens sembli de poca importancia,
9. SALAT, J., Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluiia, Barcelona 1818, p. 279.
10. HEISS, A., Descripcion general de las Monedas Hispano Cristianas, Zaragoza, Vol. II, lamina 93, num. 1.
11. BOTEr r Srso, J., Les Monedes Catalanes, Barcelona 1911, Vol. III, p. 49.
12. VILARET I MONTFORT, J., Les Monedes de So/sana, «Acta Numismatica» (Barcelona), num, 1 (1971), pp. 157-162.
El monetari del Museu de la Vall de Lord, ens ha donat la satisfacci6 de poder donar a la llum publica algunes de les pellofes, encara inedites, de Santa Maria del Mar de Barcelona, ens ha corroborat les que ja era sabut que pertanyien a Sant Llorenc de Morunys, hem pogut descriure un segell de plom que tot i no identificar el personatge a qui devia correspondre, l'hern donat a coneixer per a posterior estudis, i finalment, el monetari ens ha permes el goig de veure i publicar una peca -el diner de Solsona- que malgrat esser coneguda, no havia estat mai fotografiada.
Regraciem el Dr. Manuel Riu i Riu, el Sr. Manuel Segret i Riu i totes les persones vinculades al Museu, les facilitats que hem rebut per a l'estudi del monetari.
M. CRUSAFONT I SABATER
Ei dia 9 d'octubre de 1705 Barcelona queia en mans de l'Arxiduc d'Austria, el qual era tot seguit aclamat com al tercer dels reis de nom Carles. El seu domini es mantingue fins el 1714.
(Com poden existir, dories, croats de Barcelona a nom de Felip IV amb les dates de 1706 i 1707?
Felip V de Castella era en realitat el d'ordinal IV ab paisos de la Corona Catalano-Aragonesa. (Com explicar que els barcelonins, sempre tan gelosos dels seus previlegis acceptassin sens reaccio que en els croats batuts a la seva seca hi aparegues l'ordinal V? (Com entendre que d'altra banda, hi aparegui en uns croats sii en d'altres no?
L'Arxiduc Carles sembla l'iniciador dels ardits contramarcats, que es bateren a Barcelona des del 1708 al 1711. (Com explicar I'existencia d'ardi Is contramarcats iamb les dates 1700 i 1701?
Aquestes notes pretenen, en el que sigui possible, de respondre a aquestes dificils preguntes.
ELSARDITS DE 1700 I 1701
Els au tors classics descriuen la serie d'ardits anonirns contramarcats dels temps de l'Arxiduc, tot relacionant les dates 1707-8·9 i 10.1 Per la nostra banda
1. Ens referirem als coneguts estuclis de J. Botct i Siso, Les Monades Catalanes. Barcelona 1908-1911. Vol. III. Alois Heiss. Monctlcs His nano-Crist ianas, Madrid, 1865 y R. Vidal-Ouadras y Ramon. Cat alogo de la Coleccion de Monedas )' Medal/as. Barcelona 1892.
M. CRUSAFONT I SABATER
hem de dir que l'ardit de l'any 1707 no I'hern vist mai i, en canvi, es bastant frequent el de l'any 1711, descrit per primera vegada per Gil Farres"
L'abundancia dels ardits contramarcats fa dub tar de l'existencia del de l'any 1707, no vist, com comentem, per cap numismatic que coneguem ni trobat tampoc per nosaltres en cap museu.
La seva existencia es possible, ja que els acords del municipi barceloni, referents al «recello dels ardits» s'inieien el 7 de novembre del 1707.3 En aquest moment pen), I'unic indici d'existencia de l'ardit del 1707 es la colleccio Vidal-Quadras, que Ii atribueix el num. 9663. EI Heiss no assenyala pas, pen), aquesta data sino la de 170S i Botet dona erroniarnent la referencia de l'Heiss per al 1707, tot atribuint-li el dibuix 2 de la lamina S5, que en realitat correspon a l'ardit del 170S.4
Es possible que Vidal-Quadras confongues la data 1701, curiosament existent, amb la de 1707, que li podria haver semblat mes logica. A manca de proves dares de la seva existencia, sembla, dones, mes prudent prescindir de l'ardit de l'any 1707.
La serie de deliberacions referents als ardits eontramarcats es van produint des de la data que hem mencionat del 7 de novembre de 1707 fins al 4 de setembre del 1712.5 Es eert pero, que ja a prineipis de l'any 1712 hi havia dificultats per a mantenir una valoracio de mereat de dos diners per als ardits contramareats, dits «pallofins», en part per la gran quantitat que en corrien de falsos," com ens ho demostra tarnbe l'actual evidencia nurnismatica. EI dia 7 de setembre del 1712 es prengue l'acord de taxar els ardits contramarcats al valor d'un diner, que devia esser la valoracio de mercat.?
Aquesta serie de dades ens justifiquen l'absencia de l'ardit contramarcat de l'any 1712 i l'existencia del de l'any 1711, ja que en aquest darrer any encara no ens consta que s'haguessin detectat aquestes anomalies en la valoracio de les peces contramarcades.
En definitiva doncs, laserie de dates que eoneorda be amb la documentacio es la que es mou entre el170S i el171pl
Com explicar pero els ardits dels anys 1700 i 170l? Farres suposa que varen esser batuts per partidaris de l'Arxidue en l'interregne originat a finals
2. O. Gil Farres. «Un interregno barcelones inedito». Numario Hispanico tomo V, num. 9. Madrid, 1956, p. 104.
3. Per a la documentaci6 municipal barcelonina ens referirem ales Rubriques de Bruniquer, com en aquest cas (p. 155) 0 al Manual de Novells Ardits: E. GilabertBruniquer. Ceremonial dels Magnijichs Consellers y Regiment de la ciut.at de Barcelona. Barcelona, 1915, vol. IV. Manual de Novells Ardits a Dietari del Antich Consell Barceloni. Vol. XXIII. Barcelona, 1970.
4. Botet, op. cit., p. 204.
5. Bruniquer, op. cit., p. 155.
6. Ibid., p. 156.
7. Ibid., p. 156.
7.1. Diferents anotacions del Manual.. (op. cit.), vol. XXVI semblen concordar amb l'inici el 1708; una carta reial del 16-XII-1707 (pag. 59) indica que en aquesta data encara no es batien ardits reencunyats i una lletra de la Ciutat al Rei de finals de febrer de 1708 (pag. 214) sembla clarament assenyalar que I'inici de les reencunyacions s'ha produit en data molt recent, ja que es discuteix sobre els salaris que corresponen aIs oficials de la seca, ates que el proces d'emissi6 monetaria. en no comportar Ia fabricaci6 de tegells, es molt mes senzilla que en una emisi6n normal.
MONEDES «IMPOSSIBLES" DE LA G. DE SUCCESSIO 239
de I'any 1700, ates que la mort de Carles II es produeix el mes de novembre de I'any 1700 i l'entrada de Felip IV de Castella a Madrid el 8 de febrer de l'any 1701.8
Certament, aquest interregne no va pas existir:
1. El 8 de novembre de 1700 la ciutat de Barcelona rep la noticia de la mort de Carles II i alhora la comunicaci6 que en el seu testament ha designat, per successor, Felip IV.9 No hi va haver doncs «estado de incertidumbre» com diu Gil Farres, Els barcelonins sabien perfectament a que havien d'atendre's,
2. El dia 26 de desembre del 1700 els barcelonins escriuen al nou rei Felip, tot donant-Ii la benvinguda. No sembla doncs que hi hagues inicialment una actitud de rebeHia.!"
3. Entre el mes d'octubre del 1701 i el gener de 1702 Felip IV celebra Corts a Barcelona i no es fins el maig del 1702 que l'Arxiduc es cornenca a moure seriosament, tot declarant una querra que, de fet, no s'iniciara fins dos anys despres."
No disposem, doncs, d'un interregne que expliqui aquests ardits. La seva existencia es pen) indubitable. A part del dibuix de l'ardit del 1700 donada pel mateix Gil Farres a partir d'exernplars del Museu Arqueologic Nacional, Calic6 mostra la fotografia d'un altre ardit del 1701 i nosaltres incloem a la nostra lamina (num, 1) un altre exemplar d'aquesta mateixa data." (Responia l'encunyaci6 d'ardits contramarcats a projectes anteriors a l'arribada de l'Arxiduc, posats ja en practica l'any 1700 i 1701? Certament la hipotesi no es pas descabellada, ja que els ralets de dos, dits «segovians», que es bateren a nom de l'Arxiduc entre el 1707 i 1714 s'havien projectat ja molt abans; hi ha deliberacions al Consell de Cent sobre «Ia fabrica de Reals de dos» des del 9 d'abril del 1703 i durant els dies 12, 13, 19 i 20 del mateix mes i any." No fou pero fins el 5 de juny del 1706 que la ciutat proposa al rei l'encunyaci6 d'aquesta moneda, que no s'havia de comencar a batre fins el 17 de juliol de l'any segiient." Si havia succeit aixo per als rals de dos, (podem suposar quelcom de semblant per als ardits contramarcats, acompanyat pen) d'emissions 0 proves batudes en els anys 1700 i 1701?
Nosaltres ens inclinem a rebutjar aquesta hipotesi. Un acord del 23 de gener del 1706 parla del «preu fet de fer un Torcol per la Casa de la Seca, a
8. Gil Farres, op. cit., p. 104.
9. Manual de Novells Ardits, op. cit., p. 153.
10. Ibid., p. 313.
11. F. Mateu i Llopis. «Les encunyacions de l'Arxiduc Carles a Barcelona i l'estat del tresor reial durant la Guerra de Succesio. Documents per a l'estudi Hun>. Estudis Universitaris Catalans XVII. Barcelona, pp. 1-39, separata, p. 5.
12. Gil Farres, op. cit., p. 104. F. Calico-X. Calico-J. Trigo. Monedas espaholas desde Felipe IV a Isabel II. Barcelona, 1980, p. 158. El nostre exemplar, que respon, pel demes ales caracteristiques del tipus Botet-989, te un pes de 1,05 gr. i un diarnetre de 17 mm.
13. Bruniquer, op. cit., p. 154.
14. Mateu y Llopis, op. cit., pp. 5 iss.
M. CRUSAFONT I SABATER
fi de poder ab ella marcar la moneda»." No es tracta pas de molinets, dels quaIs disposava la Seca de Barcelona des del 1611,16 sino que ha d'esser una altra mena d'estri, probablement mes senzill. Cal observar que es parla de «rnarcar» la moneda, el que suggereix ja una contramarca. Encaraavui la paraula torcul designa una premsa. Podem observar tarnbe que els ardits contramarcats no presenten pas la curvatura propia de les monedes fetes a molinet sino que son plans, com si efectivamente haguessin estat contramarcats amb una petita premsa manual.'?
Sembla doncs dar que hi ha una relacio entre la contramarca d'ardits i I'adquisicio del «Torcol», per a la qual s'inicien els trarnits el 1706.
Al nostre entendre doncs, els ardits del 1700 i 1701 no poden respondre mes que a errors de gravador i han d'esser emissions del temps de l'Arxiduc, en el regnat del qual i no en el de Felip V cal classificar aquestes monedes.F'
En la publicacio dels resultats de les Corts del 1701·1702 s'indica clarament «Felip IV de Arago, y V de Castella, Comte de Barcelona, etc.»." Igualment en el Manual de Novells Ardits s'utilitza l'ordinal IV normalment," per be que en alguna ocasio aparegui el V.20
Cada regne defensava la utilitzacio dels seus propis ordinals i resulta, per tant, sorprenent que Catalunya acceptes I'ordinal V.21
Al nostre entendre, aquesta acceptacio fou, 0 be una actitud inicial corregida despres 0 be un error inicial dels gravadors de la seca.
Badia, en descriure els croats de Felip IV dona tres varietats de llegendes de l'anvers; per al crot del 170522:
15. Bruniquer, op. cit., p. 154.
16. Ibid., p. 159.
17. Vid. Gran Enciclopedia Catalana. Vol. 14. Torcul.
17.1. Una carta de la Ciutat al Rei, datada a finals del mes de febrer de 1708 (Manual op. cit., vol. XXVI, pp. 214-215) sembI a d'altra banda confirrnar-ho, en assenyalar que el proces de reencunyacio com a mitja d'obtenir moneda es nou a la seca: «Es dicha operaci6n 0 practica de recellar moneda tan nueba a la Ciudad que no se encuentra noticia haverse en ella por ningun tiempo executada ». Malgrat que parli de «recello. no es refereix pas a la contramarca, tot afegint algun element distintiu (una B 0 un escudet de la Ciutat), tal com s'haviafet en moltes altres ocasions (Ferran II una B, Carles I una B, Felip IV una B als trentins, Guerra dels Segadors un escudet de la Ciutat als trentins, etc.) sino a un contramarcat total, reimprimint la major part de la rnoneda, es a dir, un reencunyat sobre tegells ja usats. Aquesta practica, que te una intencionalitat d'estalvi ben clara, tambe s'utilitzara mes endavant, tot convertint aquests ardits en «xavos- durant l'ocupaci6 francesa de Barcelona als anys 1808-14 (vid. A. M. Balaguer, «Les emissions barcelonines de l'Ocupacio Napoleonica segons els llibres de comptabilitat de Ia seca (1908-1914»> Acta Numismatica X. Barcelona 1980, pp. 171-187).
18. Constitucions, Capitols i Actes de Corts. Barcelona, 1702.
19. Manual r op. cit., p. 164.
20. Ibid., p. 335.
21. Vegem, per exemple la protesta dels navarresos l'any 1561: « tampoco se puede decir PHILIPPUS SECUNDUS sino QUARTUS. Y si ello se diesse lugar dernas que seria en dana del Reino es tarnbien agravio de el, por ser contra de sus Fueros, Leyes y costumbres juradas» J. Marin. La moneda navarra y su documentacion. Madrid, 1975, p. 109. 22. A. Badia. Cataleg dels croats de Barcelona. Barcelona, 1969, pp. 205-206.
1. PHILIP.9.D.G.HISP.REX
2. PHILIP.9:* DG. HISP.Rx
3. PHILIP.9.V DG.HISP.Rx
Si estudiem amb atenci6 aquestes tres llegendes observarern d'una banda la identitat entre la segona i la tercera (manca de punt entre DiG i forma Rx) i de l'altra I'ubicacio, certament sorprenent d'una estrella al mig de la llegenda nurn. 2.
Nosaltres pensem que l'ordre cronologic de les llegendes es exactament l'invers i que l'estrella no fa altra cosa que dissimular un V inicial. Es a dir, que la seca va iniciar batiments amb una llegenda del tip us 3, amb l'ordinal V. Despres es mana suprimir aquest ordinal i per aprofitar els encunys veils es d isirnula aquest tot superposanthi una estrella i, mes endavant, es feren nous encunys, ja sens l'ordinal V. Certament aquesta actuaci6 seria molt mes coherent amb la tradicional defensa que els catalans havien fet dels seus trets diferencials.
Si observem atentament un croat amb llegenda 2 advertirem sens dificultat com sota l'estrella s'arnaga una V. Aixi succeeix quant menys, en el croat que presentem a la lamina arnb el nurn. 2.
Aixi dories. I'ordinal V apareix inicialment per error 0 per tolerancia, pero desapareix mes endavant en les noves emissions, tot canviant tambe la llegenda, que ara portara el REX en comptes de Rx.
Badia publica en el seu cataleg dos croats que assenyala com a unics, corresponents al regnat de Felip V. L'un d'ells, el 1166 porta la data 1706 i pertanyia llavors a la colleccio Baucis i l'altra, el 1167 porta la data 1707 i es troba al Gabinet Numismatic de Catalunya."
Certament, els exemplars descrits per Badia ens creen ben poques preocupacions.
L'exernplar del 1706 te una factura tosca, una efigie grotesca i tot l'aire d'esser fals. Pel que fa al del 1707, es tracta d'una falsificaci6 ingenua i indubitable. EI mateix Badia, habitualment tan «permissiu- dubta en aquest cas de l'autenticitat del darrer croat. Malgrat la falsetat evident de les peces, els catalegs comercials recullen aquests croats i, en base a la raresa, els .assignen un alt preu.
Per a complicar, pero, les coses vegem ara dos nous exemplars, un del 1706 i l'altra del 1707, ambd6s a nom de Felip i d'indubtable autenticitat:
1. Croat de plata
a/ PHILIP.9.D.G.HISP REX Efigie de Felipe IV, a l'esquerra
r/ -BAR-CINO�CIVI..;_1706- Creu de croat. La data amb l'anell pes: 1,98 gr. 0: 20,5 mm, Inedita Lamina n." 3
23. Ibid., p. 206.
2. Croat de plata
Sernblant a l'anterio r. Ilegible part de la llegenda de l'anvers, pen) es veu que aeaba en REX. Al revers data 1707 eoineidint arnb els tres punts.
pes: 2,22 gr. 0: 20,8 mm
Inedita Lamina n." 4
L'aparicio d'aquestes peces auteritiques ens retorna la incognita amb tota la seva cruesa: (Com poden existir croats a nom de Felip IV i de les dates 1706 i 1707 si Barcelona era en mans de Carles I II des del 1705 al 1714?
Cal, en primer lloc, observar la cont inuitat en l'actuacio del Consell barceloni, en certa manera al marge dels canvis a Ia cupula reial. La fabrica de croats de pes Ileuger, dits ralets, es va come ncar a preparar el 17 de gener del 1673. Les deliberaeions referents a la seva encunyacio porten les dates segiien ts 24:
Com podem veure, els anys que l'evidencia numisrnatica ens mostra que s'encunya (son els anys en cursiva) es corresponen amb aquells al llarg dels quais hi ha nombrosos aeords i deliberacions sobre encunyacio de ralets, La linia de punts de la taula, que assenyala el canvi dinastic, no sembla pas afectar la dinarnica de les emissions.
Cal advertir que el croat de I'any 1688 assenyalat per Badia amb el num. 1143 no existeix pas. Badia copia l'err'or de Botet i Siso, que el suposa existent a la colleccio Vidal-Quadras. En realitat el num, 9365 de la colleccio Vidal-Ouadras correspon a un croat de l'any 1682.25
Cal doncs eliminar el croat del 1688 i per tant el num. 1143 del cataleg de Badia, moneda que aquest autor no pogue, naturalment, illustrar.
24. Bruniquer, op. cit., pp. 151 iss. 25. Badia, op. cit., p. 201.
A-Dibuix d'un ardit del 1700 publicat per Gil Farres. B-Ardit del 1701 publicat per Calico. l-Altre exemplar del 1701. Es tracta d'errors de gravador, ja que I'emissio cornenca el 1708. C, D i E-Les tres varietats de croat de Felip IV, la primera amb l'ordinal V, la segona amb una estrella que dissimula aquest ordinal i la tercera, sens ordinal. 2-Ampliaci6 de la varietat D, per a mostrar la correccio de l'ordinal, convertit en estrella. F a J-Els croats de l'Arxiduc H, I, Ioren inicialment el resultat d'aprofitar punxons de Carles II(F) per a l'anvers i encunys de Felip IV(G) per al revers, tot corregint la data de 1705 a 1706. En alguns exemplars com ara el I la correccio es veu clarament. En d'altres, corn ara I'H, resulta menys perceptible. Tots s6n pero del 1706, any en que s'inicia el batiment. Mcs endavant es feren ecunys del 1706 per al revers, tal com podem veure a l'exernplar J.
M. CRUSAFONT 1 SABATER
Pel que fa als misteriosos croats del 1706 i 1707 a nom de Felip, Mateu recull una cita documental que ens donara una part important de la solucio: el 13 de febrer de 1706 sembla que s'inicia l'encunyacio de ralets a nom de Carles III, d'acord amb la concessio de batre'n 300.000 lliures obt inzuda el 31 de desembre del 1705. «S'ericunya la nova moneda amb un veIl ericuny de Carles II ajuntant-hi un punt tel' tel' 10 numero de Tercer y posant 10 any 1706.» 26
Aquestes interessants noticies ens demostren:
1. Que les emissions de l'Arxiduc cornencaren l'any 1706 iamb croats portant aquesta data. No existeix, doncs, el pretes croat de Carles III amb data 1705 que publiquen la major part d'au tors i que nosaltres haviem cercat inutilmenr." 1 El mateix Badia dona com a unica mostra d'aquesta moneda un croat precisament retallat de la zona de la data. Hi ha, aixo si, croats amb data 1706 obtinguda corregint un encuny de revers del 1705 i es facil que un croat corregit defectuosarnent hagi donat la impressio d'esser del 1705. Aixi doncs els unics croats del 1705 son els de Felip IV.27
2. Els encunys d'anvers dels croats de Carles III ens mostren en realitat l'efigie de Carles II. Aquest fet, ara documentat, es evident comparant els croats de l'Arxiduc amb els de Carles II dels anys 1693 i 1698. L'unica moneda eatalana de l'Arxiduc que porta dones la seva efigie autentica son els dinerets del 1708, 1709 i 1710, euriosament els que havien estat clasificats erroniament per Salat i Heiss com a pertanyents al regnat de Felip IV.2B
3. Si els reversos dels croats de l'Arxidue s'obtingueren retocant inicialment la data de 1705, com diu la noticia del 13 de febrer
26. Mateu, op. cit., p. 14.
26.1. La Ciutat havia demanat a finals de novembre de 1705, permis per a encunyar moneda (Manual.. op. cit., vol. XXV, p. 238). EI Manual no cita la concessi6 del 31 de desembre del 1705, pero si una altra (que no apareix detallada a la seva data) del mes de marc de 1706, per la qual s'autoritza a batre 20.000 unces de. plata en ralets, es a dir, la unitat de plata amb el tipus de l'antic croat. Aixo es dedueix de la carta del mes de juny del 1706 (Manual.. op. cit., vol. XXV, p. 258), en la qual la Ciutat es queixa al rei que s'havien ultrapassat les quantitats a encunyar i en comptes de les 20.000 unces proposades se n'havien encunyat rnes de 42.000. EI text del document sernblaria indicar que les emissions s'havien iniciat a conseqiiencia de la concessi6 del febrer del 1706, la qual cosa concordaria amb la data que d6na Mateu per al principi de l'encunyacio. Caldria un estudi a fons de la documentacio municipal d'aquest periode per a aclarir definitivament les dates, cos a que escapa ara als nostres objectius. En qualsevol cas, sembla clar que no es pogueren batre croats 0 ralets a nom de I'arxiduc l'any 1705. 27. En un altre article, Mateu sembla abonar l'existencia de batiments I'any 1705, a a nom de Carles. La noticia es quant menys confusa i sembI a contradir-se amb la que citem aqui, que Mateu treu de Carreras Candi, el qual l'obte dels originals de les Deliberacions del municipi barceloni. Vegeu: F. Mateu i Llopis. «Les primeres encunyacions barcelonines de Felip V". Estudis Universitaris Catalans. Vol. XVIII. Any 1933, pp. 92-104. P. 93. Es probable que Mateu es basi en la pretesa existencia dels croats del 1705, assenyalada ja, erroniament per Vidal-Quadras i Botet i Sis6. Tal com hem dit, es a voltes dificil d'apreciar la correccio del 6 sobre el 5 de la data 1705.
28. Vegeu Botet, op, cit., p, 206, comentant aquesta erronia classificaci6.
abans citada (i ens ho corrobora I'existencia d'encuny de revers corregits de 5 a 6), no havent-hi croats de l'Arxiduc del 1705; es evident que s'aprojitaren els reverssos dels croats de Felip IV.
Els croats de I'Arxiduc de data corregida 1706 sobre 1705 son doncs el resultat de combinar anversos corregits de Carles II amb reversos corregits de Felip IV. Es probable, pel que fa a I'anvers, que en realitat s'aprofitessin els punxons de les efigies de Carles II mes que no pas els encunys mateixos: si observem els croats dels anys 1693 i 1698, que son els de l'efigie adoptada per Carles III veurem que no es pas possible dencabir-hi un altre pal a l'ordinal. En canvi els reversos, evidentment corregits, son els mateixos de Felip IV.
Resulta dificil de comprendre arnb exactitud aquest desfici daprofiitarnent d'encunys per part de la Seca de Barcelona. De dificultats tecniques no en podia tenir, ja que mes endavan t veurem com encunya els bells dinerets de coure i les magnifiques peces de dos rals. Cal doncs pensar en una gran urgencia d'encunyar moneda en grans quanti tats mes que no pas en dificultats de gravacio.
Un cop s'esgotaren els encunys corregi ts de I'any 1705 a 6, la seca fabrica nous encunys ambdata 1706, com ens ho demostren els croats que ens han arribat amb aquesta data i que no mostren pas esser producte d'un retoc d'encuny. Son els croats Badia 1169 a 1171.
Arribats a aquest punt, l'explicacio del croat a nom de Felip i data 1706 sernbla clara: els operaris dela seca prengueren per error un vell encuny de Felip IV (V de Castella) per a batre els anversos dels croats del 1706. La similitud de les efigies, la fretura per a encunyar grans quantitats i l'aprofitament sisternatic de vells encunys explicarien aquest error, no pas massa estes, ja que no coneixem rnes que dos exemplars d'aquestes caracteristiques. El croat a nom de Felip i del 1707 es pen) mes dificil d'explicar, ja que no coneixem pas croats amb aquesta data i a nom de Carles III.
Com que tant els croats com els rals de dos dits «segovians. foren fets arnb molinet, sembla plausible que una ernissio (la dels rals de dos) succeis a la de croats i que no s'arribaren a superposar. De fet, a la taula podem veure com les deliberacions referents als ralets 0 croats acaben el 6 de setembre del 1706, per a no reprendre, en una (mica ci ta el dia 1 de setembre de 1713. Mateu ens demostra que els rals de dos es cornencaren a batre el 17 de juliol del 1707.29
Cap doncs la possibilitat que des del gener fins al juliol del 1707 es batessin croats a nom de Carles i que ens siguin desconeguts.
Una observacio atenta del croat que abans hem descrit, amb data 1707 ens revel a que fou encunyat damunt d'una planxa ja marcada. Afortunadamerit, sobre un dels braces de la creu del revers s'hi aprecien les lletres RO. No sembla que puguin esser altra cosa que una part del CAROL(VS) d'una primera encunyacio 0 pas pels rodets que no degue quedar ben marcada.
29. Mateu, «Les encunyacions », op. cit., pp. 5 SS., on consten els comptes de les encunyacions.
M. CRUSAFONT I SABATER
L'operari degue llavors substituir el rodet dels anverssos per un de rnes ben gravat que per nou error era de Felip IV. Aixi es pogue encunyar el nostre misterios croat a nom de Felip iamb la data 1707. Observern que les lletres visibles han d'esser RO de CAROL(VS) i no pas RC de BARCINO perque la R i la C de la paraula BARCINO son separades pelsespais de la creu en la forma BAR-CINO.
Una acumulacio d'errors. dins una seca a tabalada per la pressa d'encunyar una gran massa de monedes es I'unica explicaci6 que nosaltres trobem per a justificar unes monedes «irnpossibles». No sembla pas plausible la hipotesi alternativa d'una emissi6 del propi Felip IV fora de Barcelona i seguint els tipus del croat barceloni. EI rei que ja I'any 1707 abolia els furs de Valencia i es proposava d'uniformitzar tota l'adminis tracio clc I'Estat mal poclia sentir-se inclinat a encunyar moneda propia cle Catalunya.
Al nostre entendre dories, els croats clel 1706 i clel 1707 a nom de Felip IV cal classificar-los en el regnat de I'Arxiduc Carles, malgrat aquest error danverso Son en realitat proclucte cle la seca barcelonina sola 1a sobirania d'aquest rei. Amb tot, poclem allargar ara un any rnes (1707) I'ernissio clel croat de Barcelona que havia iniciat Pere el Gran I'any 1285 (just a ra fa set-cents anys) i que tant util havia estat per al llencarnen t economic cle Ca talunya." Poclem afirrnar dories ara que el croat de Barcelona s'encunya al lIarg de ouatre-cents vint-i-dos anys.
30. Botet, op. cit., vol. II, p. 68. Un altre argument complementari per a poder donar a l'Arxiduc els croats dels anys 1706 i 1707 que porten I'efigie de Felip IV es el seu baix pes. Els darrers croats de Carles II i els de Felip IV de l'any 1705 donen pesos entorn dels 2,5 grams; 2,6/2,3 per a Carles II i 2,7/2,35/2,6/2,7 per a Felip IV en exemplars pesats per nosaltres.Els croats que avui presentem tenen, com hem dit, uns pesos de 1,98 i 2,22, ben en concordanca amb altres croats de l'Arxiduc: 1,8/2,05/2,07 en exemplars pesats per nosaltres. La rao d'aquesta caiguda de pes es la talla excessiva de 96 peces el marc aplicada en aquesta ocasio, malgrat I'acord del Consell de Cent que es talles a 86 0a 87 (ManuaL_ op. cit., vol. XXV, p. 258). Les angoixoses finances de I'Arxiduc en plena guerra, degueren provocar aquesta desviacio. Si apliquem la relacio 96/86 al pes inicial de 2,5 grams, obtenim 2,22, mes proxirn al pes dels croats a nom de Carles III, que son tarnbe afectats d'un cert desgast. Les talles 96 i 86, sobre un marc de 234 grams haurien de donar, respectivament, pesos de 2,43 i 2,72 grams.
Els croats 3 i 4, encunyants durant l'Arxiduc Carles, malgrat portar, per error, l'efigie de Felip IV. La lamina explica el mecanisme de I'error: es prerigue l'anvers del croat A de Felip, en comptes del B de Carles. En el tipus 3, el revers cs com el dels altres croats de Carles III amb data 1706. L'existencia del tipus 4 ens demostra que I'any 1707 s'obriren nous encunys per al revers, per be que el nostre exemplar, l'unic legitim que coneixem, porti tarnbe per anvers un encuny erroni de Felip IV. Aquests encunys erronis s6n del tipus que ara hem situat en darrer Iloc per a Felip IV, confirmant la nostra ordenaci6. C, ampliaci6 del revers del croat 4. D-dibuix que mostra la presencia d'una primera encunyaci6 a nom de Carles, per al tegeIl que despres bate I'exemplar 4, de11707. Hi son visibles, entre altres detaIls, les lletres RO de CAROL i la S de HISP.
Per coneixer be la moneda petita napoleonica «En Barcelona» es utiI consultar els treballs d'Anna M,> Balaguer 1 i tambe els nostres 2 que completen una mica, els basics que donen els llibres classics de numismatica, Malgrat tot, fins a la publicaci6 d'aquest article no s'havia arribat al fons del tema 0 sia a un acurat examen d'aquestes monedes. Ho fern, talment com per els 4 quartos de 1808,3 estudiant un monetari que recull totes les modificacions d'encuny i variants diverses que coneixem i que podem comprovar, puix que tenim a la rna la peca en el moment de descriure-la, Hi ha algunes idees generals que cal exposar com a prearnbul, per evitarnos repeticions feixugues i donar una major comprensi6 al text.
EI mig quarto no porta data, pero sabem que van cornencar a encunyar10 el 1811 i continuaren fins al final de l'ocupacio. Respecte a monedes retallades, les de «1 Q» ho son d'una manera irregular i la peca queda descentrada, algunes vegades. En «l Q. de 1808» no es troben monedes retallades i a la inversa, no se'n troben de senceres dels anys 12 i 13 (encara no s'ha trobat cap peca de 1814). En la resta de dates es poden trobar, en diferents proporcions, unes i altres. S6n molt rares les monedes de «2 Q.» retallades i encara essent-ho d'una manera tan uniforme i regular mes aviat podriem parlar d'una reduccio de modul,
Respecte a la coincidencia del revers respecte de l'anvers, cal recordar que sempre en les peces de «1 Q.» es normal la «no-coincidencia» i per contra en les de «2 Q.» la coincidencia es habitual.
1. Acta Numismatica, vol. X. 2. A.N. vol. V i Gaceta Nurnismatica, nums. 47 59. 3. G.N. (ANE), num. 65.
La lletra «C» que agafa una forma semblant a una «G», es normal en els anys 13 i 14, potestatiu en el 12 i totalment inversemblant en els anys an teriors.
Els moduls normals son de 18 mm en el mig quarto, 21 mm en el quarto i 25 mm en el dos quartos. Els pesos, potser, 1,70 grs. 2,10 grs. i 4,20 grs. respectivament. El numeral «2» (valor monetari) agafa en els anys 13 i 14, una cua modificada, com un ganxo vertical i tirat enrera.
Donem per conegudes les descripcions generals de les monedes objecte del nostre estudi, per altra part ben anotades en els nostres articles ja ci ta ts o be un qualsevulla obra especialitzada.
En la segiient relaci6 del monetari, unicament exposarem aquelles caracteristiques, que donen personalitat a la moneda descrita i la separen i ire vidualitzen respecte ales altres.
1. Ratlla llarga en el nombre fraccionari (valor monetari). No-retallada.
Modul: 18 mm. Gruix: 0,60 mm. Pes: 1,70 grs. Estat: MBC.
2. Ratlla curta. No-retallada.
M: 17. G: 0,40. P: 1,30. E: Be.
3. Ratlla llarga. Retallada.
Restos d'Ardit (0 sia que per cospell s'ha utilitzat una moneda de circulaci6 anterior, del mateix modul).
M: 17. G: 0,50. P: 1,60. E: BC.
4. Ratlla curta. Molt-retallada (fins aran del cercle lineal interior).
M: 13,50. G: 0,40. P: 0,80. E: Be.
5. Ratlla curta. Retallada.
Falta el cercle lineal interior de l'anvers. Trac molt prim de les lletres i tambe del dibuix de l'escut. Falta la flor sot a la paraula «quarto».
M: 17. G: 0,50. P: 1,50. E: BC.
6. Ratlla curta. No-retallada. La moneda es de fosa de coure molt prima al tacte.
M: 16. G: 0,20. P: 0,80. E: RC.
7. Ratlla curta. Retallada.
La moneda es de fosa de ferro.
M: 17. G: 0,40. P: 1. E: RC.
UN QUARTO: 1808/
8. .1 o sia que falta el «punt» darrera el numeral.
M: 21. G: 0,60. P: 2. E: BC.
9. (.1 Falta e1 segon punt.
Hi ha un accent agut sobre 1a lletra «U »,
M: 21. G: 0,70. P: 2,10. E: EBC.
10. ( .1. ) No falta cap punt.
M: 21. G: 0,70. P: 2,15. E: EBC.
11. (.1. No' falta cap punt.
La moneda es de fosa de ferro.
M: 21. G: 0,70. P: 2,30. E: MBC.
12. .1 Fa1ta el segon punt.
En la data el numero «9» queda separat dels altres.
M: 21. G: 0,70. P: 2,20. E: MBe.
13. (.1 Falta el segon punt.
En la data la parella numeral «09» queda elevada, respecte al «18» anterior. Moneda lleugerament retallada.
M: 21. G: 0,70. P: 1,90. E: MBC.
14. ( .1. ) No falta cap punt.
En la data el «9» queda separat.
M: 21. G: 0,70. P: 2,50. E: MBC.
15. ( .1. ) No manea eap punt.
El grup ,,09» queda elevat.
M: 21. G: 0,80. P: 2,10. E: EBe.
16. ( .1. Es troben arnbdos punts.
La data es normal( 0 siaels numeros en una distribuei6 espaeial eorreeta i ordenada).
M: 21. G: 0,50. P: 1,90. E: Be.
17. ( .1. ) Hi ha dos punts.
En la data el grup ,,09» elevat.
La moneda es fosa de ferro.
M: 21. G: 0,80. P: 2,30. E: Be.
18. ( .1. ) Puntuaei6 eorreeta.
Data normal.
La moneda es Iosa de eoure.
M: 21. G: 0,70. P: 1,90. E: MBC.
1810/
19. .1.) Pun tuaei6 eorreeta.
M: 21. G: 0,70. P: 1,90. E: EBe.
20. ( .1. ) No manca cap punt. Moneda retallada.
M: 20. G: 0,80. P: 2,15. E: BC.
21. ( .1. ) Hi ha dos punts.
Retallada. Molt prima al tacte. Coincident.
M: 20. G: 0,30. P: 1,60. E: RC.
22. ( .1 Falta un punt (posterior).
M: 21. G: 0,60. P: 2,20. E: MBC.
23. (.1 Manca el segon punt. Moneda retallada.
M: 20. G: 0,70. P: 2,10. E: EBC.
24. ( .1. ) Puntuacio completa.
La moneda es fosa de ferro. Prima al tacte.
M: 21. G: 0,40. P: 1,65. E: RC.
25. ( .1. ) No falta cap punt. Moneda fosa de Coure. Coincident.
M: 21. G: 0,50. P: 1,70. E: MBC.
26. ( .1. ) Puntuacio correcta.
Moneda fosa de coure. Falta el punt abans de la data (1810). Retallada.
M: 20. G: 0,80. P: 2,20. E: MBC.
i811/
27. .1.) Puntuacio correcta.
La moneda presenta la data «molt estreta». Manquen els punts abans i despres de la data (1811). Retallada.
M: 19. G: 0,80. P: 2,05. E: BC.
28. ( .1. ) Puntuacio correcta.
Data normal (no es pitjada ni poe ni gens).
La data puntuada abans i despres (.1811.). No-retallada, M: 21. G: 0,60. P: 2,10. E: BC.
29. ( .1. ) Puntuacio completa.
Data normal. Data puntuada (.1811.). Retallada.
M: 19. G: 0,80. P: 2,20. E: BC.
30. ( .1. ) Conforme la puntuacio. 'Data normal. Puntuacio de la data, manca el punt anterior ( 1811.). Retallada.
M: 19. G: 0,70. P : 1,90. E: MBC.
31. ( 1 Sense puntuacio en el numeral del valor monetari. Manquen els dos punts habituals.
Moneda no-retallada.
La data es estreta i els nombres son molt petits. .Puntuacio de la data correcta (.1811.).
M: 21. G: 0,60. P: 1,90. E: MBC.
32. (.1. Puntuacio completa.
Data normal (.1811.). Retallada. Moneda fosa de ferro.
M: 19. G: 0,70. P: 1,75. E: MBC.
33. ( .1. ) Bona puntuacio.
Data estreta (.1811.). Molt poe retallada.
M: 20. G: 0,90. P: 2,30. E: MBC.
NOTA: Totes les monedes del <d811» (1 Q.) tenen el grup «CE" (de Barcelona) amb una especial distribuci6, les dues indicades lletres una mica capgirada. Aquesta data (1811), presenta tarnbe anomalies semblants, en el «4 Quartos», en allo que fa referencia a data estreta, manca de punts, etc.
1812/
34. .l: Anomalia, dos punts posteriors a la xifra.
Moneda poc-retallada. «EN» baix, respecte a la «Q» de quartos. Les lletres «CE» de Barcelona, amb la distribucio especial ja indicada, per l'any 1811.
M: 20. G: 0,80. P: 2,15. E: MBC.
35. ( .1. Puntuaci6 normal.
La moneda es coincident.
M: 20. G: 0,60. P: 2,15. E: RC.
36. ( .1. ) Puntuaci6 normal.
La lletra «C», queda modificada i sembla una «G», talment com passa en els anys posteriors (1813 i potser en el 1814, cas de trobar-ne mai alguna).
M: 20. G: 0,60. P: 2,10. E: BC.
1813/
37. 1. Puntuaci6 apropiada Moneda poc-retallada.
M: 20. G: 0,60. P: 1,75. E: MBC.
DOS QUARTOS:
1808/
38. .2. Sense problemes de puntuaci6. Moneda Coincident (que ara es la norma).
M: 25. G: l. P: 4,15. E: MBC.
39. .2.
40. ( .2.
Correcte.
Moneda No-coincident.
M: 25. G: 1,10. P: 4,40. E: MBC.
Correcte la puntuaci6.
Moneda No-coincident.
El revers fa un gir de 35°.
M: 25. G: 0,90. P: 4,10. E: BC.
41. ( 2.
42. ( .2.
43. ( .2. 1809/
44. .2.
Falta el punt anterior al numeral. Coincident.
M: 25. G: 1. P: 3,80. E: BC.
Cap problema en la puntuaci6. Moneda No-coincident.
Es prima al tacte. Nombres i lletres amb un disseny molt prim.
Moneda fosa de coure.
M: 25. G: 0,70. P: 3,40. E: nc.
Normal de puntuaci6. Coincident. Cospell mes petit (retallada).
M: 24. G: 0,80. P: 3,90. E: RC.
45. ( .2.
Puntuaci6 correcte.
Coincident (ara -fins al final del monetari-, totes les monedes s6n «coincidents» i per tant ja no anotarem aquesta circumstancia).
Els dos rombes situats abans i despres de la data, tenen una estructura peculiar, diferent de la normal.
La data com mal forjada, el «8» queda elevat i el «0» abaixat.
M: 25. G: 1. P: 4,55. E: EBC.
Puntuacio normal.
En la data el «0» quecla eleva t, respecte als altres.
M: 25. G: 0,90. P: 4. E: BC.
46. ( .2.
Puntuacio completa.
Data normal (No balla cap xifra. Totes en fila iamb separacions proporcionacles).
M: 25. G: l. P: 4,50. E: Be.
47. ( .2.
Data normal.
Moneda prima al tacte.
M: 25. G: 0,70. P: 3,50. E: Be.
1810/
48. .2. Puntuacio normal.
M: 25. G: 0,90. P: 3,90. E: MBC.
49. (.2. Puntuacio normal.
Moneda prima al tacte.
M: 25. G: 0,70. P: 3,30. E: RC.
50. ( .2. .) Puntuacio correcta.
Cospell reduit.
M: 24. G: 1. P: 3,30. E: Me.
1813/
51. .2. Puntuacionormal.
Diferent es.tructura del «2" (cua llarga tombada).
M: 25. G: 1. P: 4,20. E: MBC.
52. ( .2. Puntuacio normal.
Estructura del «2" igual que l'anterior. La monedasembla encunyada en ferro, 0 millor en una lliga de coure i ferro.
M: 25. G: 0,90. P: 3,70. E: BC.
1814/
53. .2. Puntuacio normal.
Cospell petit apreciat a cop d'ull.
M: 24. G: 0,90. P: 3,60. E: RC.
En 12 tipus, hem trobat 53 variants. Aquest monetari s'ha escollit no gaire per sobre de 200 monedes, que son totes les trobades en uns 20 anys. La proporcio entre monedes menors iels «4 quartos», esta aproximadament entre 1/7 0 maxim 1/10. Cada dia resulten rnes dificils de trobar aquestes monedes napoleoniques catalanes.
ANTONI TURRO I MARTINEZ
L'Ametlla del Valles es tambe un dels pocs municipis catalanas que, per a suplir la menuda moneda pels canvis desapareguda totalment durant la guerra 1936/1939, posa en circulaci6 moneda metallica divisionaria local, amb la particularitat que si be algun d'aquests pocs Ajuntaments combinaren la moneda rnetallica i la moneda de paper, I'Ametlla ernete moneda de metal! exclusivament.
Suposem que fou a mitjan del segon trimestre del 1937 que s'encunyaren unes peces de 25 centirns en llauto molt prim de les quais deconeixem el tiratge pen) que suposem cnunes 2.000 peces 0 sigui per un import de 500 pessetes. A l'anvers d'aquestes monedes d'un diametre de 26 mm encunyades en relleu per les dues cares, hi figura la Ilegcnda circular «Ajuntament de 'Ametlla del Valles» amb dos estels de 5 puntes per separaci6 de llegenda i al camp central el valor: 25 centims, en dues ratlles. Al revers, no coincident, es veu l'escut de la poblaci6 de forma ovalada amb les armes de Barcelona 0 sigui dividit en quarters, el superior esquerre i l'inferior dret amb la creu de san t Jordi i el superior dret i l'inferior esquerre amb les 4 barres catalanes, ocupant els 2/3 de l'oval i al terc de la dreta una pinya cap per aval! en un camp llis. A banda i banda de l'escut hi ha uns adorns i 4 grups de tres punts, 6 punts a la part superior i 6 a la inferior.
'k Vcgcu: Acta Nurnisrnatica-l l (p. 223); Acta Nurnismatica-Iz (p. 211); Acta Nurnismat ica-l J (p. 187).
A la reunio del Consell Municipal del dia 22 de juliol del 1937 presidida per l'alcalde Joan Plume i Bosch aquest presenta una proposici6 d'urgencia, manifestant que forca elements de la poblacio l'havien ins tat que l'ajuntament confecciones mes moneda fraccionaria local ja que la que estava en curs era netament insuficient i proposa la confecci6 de 1.500 monedes del valor d'l pesseta i 1.000 monedes del valor de 50 centims 0 sigui per un import total de 2.000 pessetes, cosa que fou aprovada per unanimitat.
S'aprova tambe que els comerciants i particulars que en neccesitessin les adquirissin a I'Ajuntament al seu valor nominal rnes la part proporcional del cost de la seva confeccio.
Aquestes noves monedes, tambe encunyades en relleu per les dues cares pen'> ara d'alumini, presenten la curiosa particularitat que no hi consta el nom del poble ni cap llegenda, a part el seu valor de canvi i per tan: es poden identificar per l'escut local gravat a l'anvers. Assenyalem tarnbe com a fet xocant, que el valor d'l pesseta esta escrit en castella.
Aixi tenim que a l'anvers de les monedes d'l pes seta que mesuren 26 mm de diametre hi veiem el mateix escut i adorns de les anteriors que ja hem descrit i al revers, que es coincident, hi consta el valor en dues ratlles amb un dibuix de cadeneta a banda i banda.
Les monedes de 50 centims fan 19 mm de diametre i a l'anvers hi figura el mateix escut local ja descrit banquejat pels mateixos adorns 0 dibuixos de les anteriors pen') aqui enquadrat solament per 4 punts. Al revers el camp esta dividit en tres sectors, el superior i l'inferior ratllats iamb una flor de 3 fulles als angles. En el sector central, que es llis, consta, en una sola Iinia, el valor amb el mot «centirns» abreujat. Aquestes monedes de 50 centims existeixen amb el revers coincident i no coincident.
En la sessio municipal deldia 9 de setembre del 1937 presidida pel mateix alcalde Joan Plume i Bosch es constata que les monedes locals en circulaci6 eren insuficients per a cobrir les necessitats de la poblaci6 en moneda fraccionaria, la qual cosa facilitava la circulaci6 a l'interior del poble de paper moneda divisionari d'altres localitats properes.
Davant d'aquest fet s'aprova fer una nova emissi6 de monedes d'l pes seta i de 50 centirns tarnbe d'alumini i gravades en relleu per les dues cares amb un tiratge de 1.000 peces de cada valor 0 sigui per un import total de 1.500 pessetes i declarar que sols serien de curs legal i obligatori al poble les monedes locals, ordenant la retirada de totes les altres en el termini de 8 dies.
Adonant-se tambe que havia estat un error no fer-hi figurar el nom del poble, s'acorda que en aquestes darreres hi constes, a l'anvers, la mencio «Ajuntament de I'Ametlla del Valles».
Aixi tenim que aquestes noves peces d'l pesseta mesuren tarnbe 26 mm de diarnetre arnb, a l'anvers, la inscripci6 circular «Ajuntarnent de l'Ametlla del Valles» arnb dos estels de 6 puntes com a separaci6 de llegerida i el valor: 1 pesseta, en una ratlla al camp central. Al revers, coincident, hi figura l'escut local amb els dibuixos i punts, ja descrit.
Les noves peces de 50 centirns s6n tambe d'un diametre de 19 mm amb la Ilegerida circular a l'anvers «Ajuntament de I Ametlla del Valles» idos estels de 5 puntes en separaci6 de llegenda i al centre del camp el valor nominal en una sola linia amb el mot «cen tirns» abreujat. Al revers, coincident, el mateix escut dibuixos i punts deles precedents.
No coneixem la data exacta en que foren totalment retirades de la circulaci6 en esser prohibides pel Govern Central totes les emissions monetaries locals, pen) hem vist algunes d'aquestes monedes contramarcades amb una o dues xifres 8 en incus, que potser vol significar que foren posades en circulaci6 l'any 1938.
Veiem dones que l'import total general del monetari divisionari posat en circulacio a l'Ametlia fou de 4.000 pessetes. Si tenim en compte que el cens d'aquesta poblacio del Valles Oriental era, l'any 1936, de 1.029 habitants, constatem Iacilment que eada habitant podia disposar de 3,89 pessetes, que no es massa ja que la mitjana de tot Catalunya es d'unes 8 pessetes per cap. EI diposit de garantia de totes aquestes emissions fou conservat, en bitlIets del Bane d'Espanya i de la Generalitat de Catalunya, a la Caixa Municipal.
Cal fer remarear que si la gran majoria dels ajuntaments catalans feren lIurs emissions divisionaries locals en paper, degut ales difieultats de procurar-se la materia prima en metall que les industries de guerra necessitaven, es sorprendent que l'ajuntament de l'Ametlla hagues pogut aeonseguir aquest metall per ales seves emissions. Seria molt interessantconeixer que proporciona aquest metall i quina casa encunya aquestes monedes i quin fou el seu cost, pero malgrat les nostres recerques i investigacions no hem pogut trobar cap .rastre d'aquesta informaei6 tan interessant.
FELIX-ANGEL SAINZ VARONA
Con motivo de la subida al trono de un nuevo rey, las ciudades, villas y lugares de Espana celebraban grandesfiestas, con la esperanza de que el nuevo reinado les fuera muy provechoso. Ademas, en los nucleos mas destacados se celebraba una ceremonia de proclamaci6n en la que se «aclamaba al nuevo monarca». Dos testimonios nos quedan de estos festejos ya olvidados: por una parte, se componian extensas loas sobre el nuevo principe y las dichas venideras en su reinado; y por otra, se acufiabanmedallas conmemorativas de tal efemerides, Sobre las medallas que se labraron en Burgos presentamos este pequefio trabajo, realizado fundamentalmente a partir de los testimonios directos que hemos encontrado en los Libros de Aetas de su Ayuntamiento; estos breves textos, que hemos agrupado al final en cinco anexos, nos trasladan a cada epoca y nos presentan los problemas que se tuvieron que superar para la realizacion de dichas medallas.
Entodos los reinos cristianos de la reconquista el nuevo rey era elevado a la dignidad regia por medio de una ceremonia politico-religiosa, cuyos antecedentes se encuentran en la «elevatio- hispano-visigoda. La coronacion de los reyes castellano-leoneses se efectuaba en una cerernonia publica en la iglesia mayor 0 catedral de alguna ciudad importante del reino, siendo un obispo el encargado de ungir y coronar al nuevo rey; por 10 tanto, es evidente que se trataba de una ceremonia unica y que su realizacion afectaba a todo el reino. Pero, como indica Garcia de Valdeavellano,' debio de ser Juan I en 1379 el ultimo rey castellano que se corona solemnemente, suponiendose que es a partir de este acontecimiento cuando se produce el cambio de ceremonia de «coronacion. por el de «proclarnacion 0 aclamacion. del nuevo rey, que tenia
I. GARCIA DE VALDEAVELLANO, Luis: «Curse de Historia de las Instituciones Espanolas», 4." ed., Madrid 1975, p. 431.
su punto algio cuando el Alferez Mayor de la ciudad gritaba: "Castilla, Castilla por el rey 'Don » a la vez que tremolaba el pendon real. Este nuevo rito destacaba por su marcado caracter Iaico, frente a la fuerte carga religiosa del anterior. Asimismo, la ceremonia {mica que se hacia hasta el cambio de rito se vio multiplicada, al realizarse diversas proclamaciones en las distintas ciudades del reino; es evidente que la ceremonia tendria su maximo esplendor en la ciudad dondeestuviese presente el monarca, pero el acontecimiento tambien alcanzaba gran ostentaci6n en otros lugares donde, de modo similar, se proclamaba al nuevo rey, El motivo de estas diferentes proclamaciones en las diversas ciudades del reino castellano-leones habria que buscarlo en la autonornia municipal, principalmente de las ciudades y villas de realengo, y, muy en particular, de las que tenian «voto en Cortes». Es bastante probable que fuese en estas ciudadesdonde se empezara a celebrar la proclamaci6n del nuevo rey; en 1435 eran 17 las ciudades con voto en Cortes,' pero, sin duda, en los siglos posteriores esta costumbre se extendi6 tanto por el resto de las ciudades de la peninsula como por las de America. Buena prueba de que estas ceremonias de proclamaci6n eran una expresi6n de la autonomia municipal, la tenemos en que no se celebraba en todas las ciudades a la vez, sino que cada una la realizaba en funci6n de sus conveniencias propias.
La proclamaci6n de un nuevo rey era una gran fiesta, que suponia el gasto de elevados caudales. Con el tiernpo, las fiestas se fueron hacierido mas complejas al intervenir nuevos factores; de todos ellos el que centra nuestro interes es la acufiacion de medallas conmemorativas. Las primeras que se hicieron con motivo de la subida al trono de un rey espariol fucrc.i lasde Lima y Bruselas en 1556, al ser proclamado Felipe II. Durante la dinastia de los Habsburgos fueron s610 dos las ciudades de la peninsula que hicieron piezas de este tipo; concretamente, Granada y Sevilla. Pero, con la lIegada de los Borbories, aparte de producirse una gran cantidad de cambios en la corte espanola, se van a multiplicar progresivamente el numero de ciudades que labren me dallas de estas caracteristicas. Recopilando los datos que nos pre senta en su gran obra Adolfo Herrera,' vemos como delas 14 y 20 ciudades que acufiaron medalla en la peninsula con motivo de las proclamaciones de Luis I y Fernando VI respectivarnente, pasarnos a 35 y 58 en las de Carlos III y Carlos IV en el mismo ambito. Es de este ultimo rey del que mas medallas se conocen, con las 58 ya citadas de la peninsula, 59 de las ciudades arnericanas y 2 de Filipinas, que suman en total 119 ciudades: varias con mas cle un modelo, como ocurre con la propia ciudad de Burgos. Con Fernando VII casi no hubo ciudades en la peninsula que labrasen medallas clebido a Ia ocupaci6n napole6nica; tan s610 4 ciudades, frente a las 49 americanas. Con Isabel II descendio notablemente el numero de ciudades tanto de la peninsula como de America, con 22 y 16 respectivamente. Dentro de la amplia variedacl de medallas de proclamaci6n que se realizaron en las diversas ciuclacles del reino, hay unas que destacan por su gran interes, Nos referimos a aquellas que, ademas, tenian un valor liberatorio como moneda. Estas interesantisimas piezas, que tan s610 se realizaron en donde
2. GARCiA DE VALDEAVELLANO, p. 474.
3. HERRERA, Adolfo: «Me dallas de Proclamaciones y Juras de los Reyes de Espana», 2 vols., Madrid 1882_
habia Casa de Moneda, como Madrid 0 Mexico, eran medallas de proclamacion y monedas de curso legal a un tiempo, por 10 que su estudio es de gran interes para todos los numismaticos; desgraciadamente, las medallas de proclamacion que se realizaron en Burgos no se hicieron con esa doble finalidad de medallamoneda. Una vez descrita brevemente la existencia de estas piezas no podemos dejar de afirmar que, en conjunto y de forma muy global, las medallas de proclamacion se llevaron a cabo con una apariencia monetiforme muy acusada: metal noble, de forma casi exclusiva la plata (en el anexo I se indica que la ley de esta plata debia de ser la misma que la de las monedas); modulo muy similar al de las monedas, principalmente al de las piezas de 2 y 4 reales; tipologia muy parecida, frecuentemente tiene el busto del rey en el anverso y un escudo en el reverso; etc. La concurren cia de estos factores destaca la importancia de estas piezas que, ensu mayor parte, solo han sido estudiadas en trabajos de conjunto.
La ciudad de Burgos tiene entre sus titulos el de «PRIMA VOCE», que corresponde al antiguo privilegio de esta ciudad de ser la prirnera en hablar en las Cortes de Castilla y Leon. Por otra parte, siempre fue una ciudad de realengo y en ella se coronaron varias reyes a 10 largo de toda la Edad Media. Estos dos factores nos llevan a pensar que Burgos fue una de las primeras ciudades en las que se celebre la ceremonia de proclarnacion, como cabeza del antiguo reino de Castilla. En funcion de los medios disponibles y de la situacion que atravesara la ciudad en ese preciso momento, todos los reyes fueron proclamados en Burgos con mayor 0 menor solemnidad. Una de las ceremonias de proclamacion mas antigua de la que contamos con mas noticias, es la que se realizo en 1598 con motivo de la subida al trono de Felipe III; indica Albarellos,' que en aquellos momentos ya se tenia la idea de que se trataba de una ceremonia que habia sustituido a la primitiva coronacion, dandonos noticias sueltas de este acontecimiento y describiendo una gran fiesta en la que destacaba la figura del Alterez Mayor de la ciudad como la persona encargada de tremolar el pendon real y de dar las voces correspondientes.
Tras la muerte de Felipe V, acaecida el dia 9 de julio de 1746, subio al trono su hijo Fernando VI. Los lutos por el finado rey se celebraron en Burgos el dia 30 de dicho mes, segun se habia acordado tres dias antes en una sesion del Ayuntamiento. En cuanto a las fiestas de proclarnacion por el nuevo monarca, se recibio en la ciudad una carta de la Junta de Comercio y Moneda en la que se transmitia una orden del rey referente a las medallas de proclamacion. Dado que se consideraba normal que las ciudades del reino acufiasen piezas de estas caracteristicas con este motivo, se ordena que el metal a utilizar sea el empleado en las monedas en circulacion, es decir, la plata con ley de once dineros (= 917 milesimas) y el oro con ley de veintidos quilates (= 917 milesimas) (Anexo I). La proclamacion en esta ciudad tuvo lugar el dia 28 de agosto a
4. ALBARELLOS, Juan: «Efemerides Burgalesas», 4 ed., Burgos 1980, pp. 324-326.
FELIX-ANCEL SAINZ VARONA
las cuatro de la tarde con todo el ceremonial de costumbre, pero ni en Ia relacion de estos actos, ni en ninguna otra parte del libro de Aetas de ese afio se hace menci6n a la orden de acufiar medallas conmemorativas; la falta de noticias directas en esta docurnentacion, sumada al desconocimiento de las piezas en la bibliografia y los monetarios consultados, nos llevan a creer que no se hicieron medallas conmemorativas en Burgos con motivo de la proclamacion de Fernando VI, quedando la carta de la Junta de Comercio y Moneda como un testimonio de la intervencion de la adrninistracion central del Estado en este tema.
PROCLAMACION DE CARLOS III
El rey Fernando VI muri6 el dia 10 de agosto de 1759, no dejando ningun hijo Varon que Ie sucediese en el trono, por 10 que este fue ocupado por su hermano de padre, Carlos. EI futuro Carlos III de Espana reinaba en aquellos momentos como Carlos VII de Napoles y Sicilia. Tras renunciar a la corona de aquel reino en favor de su hijo tercero, Fernando, se traslado a la peninsula llegando al puerto de Barcelona el 17 de octubre y haciendo su entrada en Madrid el 9 de diciembre de dicho afio. Nada mas conocerse la muerte de Fernando VI, la ciudad de Burgos se dispuso a organizar los lutos correspondientes y la ceremonia de proclamaci6n por el nuevo rey. Ya hemos indicado anteriormente que el momenta cumbre de este acontecimiento era cuando el Alferez Mayor de la ciudad tremolaba el pendon real, a la vez que acalamaba al nuevo rey; pero parece ser que el pend6n real que se conservaba en el Ayuntamiento no estaba en las condiciones id6neas para la ceremonia, por 10 que se tuvo que encargar uno nuevo a Madrid (Anexo II, texto 1.0). Tres dias mas tarde, en una reunion ordinaria del Regimiento, se acordaron los gastos que se iban a realizar en esta doble funci6n de los lutos y la proclarnacion, destinandose a tal efecto la cantidad de 5.000 ducados, a Ia vez que se designaba al Marques de Barriolucio para que levantase el pend6n real por el nuevo rey, ya que estaba vacante el oficio de Alferez Mayor (Anexo II, texto 2.°). Los lutos por Fernando VI se realizaron en funcion solemne el dia 4 de septiernbre, segun podemos saber por la descripcion que nos dael propio escribano del Ayuntamiento (Anexo II, texto 3.°).
En 10 que se refiere a la medalla de proclamacion, los unicos datos que hemos encontrado proceden de una carta que el Intendente de la Junta de Comercio y Moneda remiti6 a esta ciudad con fecha de 4 de septiembre y del consiguiente acuerdo adoptado. En el citado documento se indica que la medalla debe de llevar el busto del rey en el anverso, y el escudo de armas de la ciudad en el reverso, junto con la leyenda: CAROLVM TERTIVM REGEM CATHOLICUM / PROCLAMAT CAPVT CASTELLAE; asimismo, se acordo que se realizasen la cantidad de 1.000 medallas. La pieza, tal y como la vemos hoy, presenta las caracteristicas siguientes:
ANVERSO:
Busto del rey a la derecha con una gran melena de rulos, muy al estilo frances de epoca un poco anterior; vestido con armadura, manto y banda. Alrededor la leyenda, que se inicia con un adorno floral y, separando las palabras, un floron: � CAROLUM *Irr * REGEM * CATHOLICUM. Todo ella rodeado por una grafila de perlas.
REVERSO:
Escudo de armas de la ciudad, formado por el busto de un rey anciano con corona de cuatro florones, tres castillos sobre el manto y uno mas a cada lado de la cara. Debajo y entre adornos florales, la fecha: 1759. Alrededor la leyenda, iniciada por un adorno floral y, separando las palabras, un floron: � PROCLAMAT *CAPUT *CASTELLAE. Todo ello rodeado por una fina grafila de perlas.
CANTO:
Ligeras estrias oblicuas.
AXIS: 1
MoDULO: 26 mm de diarnetro.
PESO: 7,07 grs.
TE'.CNICA DE REALIZACIoN: Fundicion.
TIRADA: 1.000 ejemplares.
NOMBRE DEL GRABADOR: Desconocido.
BIBLIOGRAFfA:
Calvo-Rivero 5: Pag. 280: A-5.
Garcia Lopez 6: n.v 137.
Herrera: Pg. 75. Lam. 22, n.v 8.
Perez Varela 7: Pag. 10.
Vivadeneira 8: Pag. 14.
Vidal Ouadras 9: Torno IV, pag. 20. N.o 12.996.
Nota:
Albarellos da una breve descripcion de la medalla e indica: «Es de plata, y se vendio al precio de ochenta reales-.t? Desconocernos de donde obtuvo el dato, pero sin duda nos parece un precio excesivo.
EI rey Carlos III falleci6 en Madrid a finales de 1788, concretamente el dia 14 de diciembre. EI que la muerte se produjese tan vencido el ana y la lentitud de las comunicaciones de la epoca explican e] anornalo Ienorneno de que se lab rase moneda a su nombre en 1789; no obstante, este caso solo se dio en algunas cecas americanas. EI difunto rey habia dispuesto en su testamento que fuese sucedido por su hijo mayor y Principe de Asturias Carlos Antonio, quien fue proclamado rey en Madrid el 17 de enero de 1789 con el nombre de Carlos IV.
Dentro ya de los actos celebrados en Burgos tenemos que empezar indicando que se conocen muy bien gracias al trabajo que realize el cronista de esta ciudad D. Anselmo Salva." Los lutos por Carlos III se celeb raron el 1 de enero con el tradicional pregon, Los actos de proclamaci6n se demoraron sensiblemente por no encontrarse en la ciudad el Alf'erez Mayor; correspondia en aquellos momentos este oficio al Marques de Cerralbo, quien se encontraba en Salamanca, a donde se Ie escribio para acordarla fecha de la ceremonia. Tras varias demoras por diversos motives, se acordo que la celebracion tuviese lugar el 17 de febrero. Describe Salva de forma muy detallada a todos los participantes, a la tropa que rindio honores, las obras de adecentamiento que se hicieron en la ciudad, etc.; suponiendo todo ella un gasto de 77.199 reales y 30 maravedis,
5. CALVO, Ignacio y RIVERO, Casto M." del: «Gufa delSal6n de Numismatica», Madrid 1926.
6.GARCiA L6PEZ, Juan Catalina: «Inventario de las medallas espafiolas que posee la Real Academia de la Historia», Boletin de la Real Academia de la Historia, XLVII, 1905.
7.PEREZ VARELA, Hip6lito: «Indice alfabetico-cronologico de las medallas de proclamaci6n de los reyes de Espana», MemorialNumismatico Espanol II, 1868.
8. RIVADENEIRA, Alejandro: «Indicador de las Medallas de Proclamaci6n de los Reyes de Espafia a partir del reinado de Felipe II hasta el de D. Alfonso XI!», Madrid 1882.
9. VIDAL QUADRAS Y RAM6N, Manuel: «Catalogo de la colecci6n de monedas y medallas», Barcelona 1892 (Reed. 1975).
10. ALBARELLOS, pp. 358-360.
11. SALVA, Anselmo: «La proclamaci6n de Carlos IV en Burgos», Revista de Archivos Bibliotecas y Museos XXVIII, 1913, pp. 121-128.
De igual manera que cuando la coronaci6n de Carlos III, el Ayuntamiento de Burgcis acord6 que se grabas en 1.000 medallas conmemorativas de esta proclarnacion, con una tipologia y leyenda similares a las realizadas al inicio de dicho reinado: REGEM CATHOLICUM CAROLUM QUARTUM / PROCLAMAT CAPUT CASTELLAE, para 10 cual se pidi6 el correspondiente permiso a la Junta de Comercio y Monedat Anexo III, texto 1.0). Dicha autorizaci6n fue concedida por parte de la Junta del 15 de enero, pero al ratificar el Regimiento el acuerdo de acufiar las medallas se cambi6 la leyenda por la de: PRO CAROLO QUARTO REGE LEVAT VEXILIUM CAPUT CASTELLE, no indicandose el motivo de esta sustituci6n (Anexo III, texto 2.°). El destino de estas medallas, aparte de las que se iban a entregar a las autoridades, era el de esparcirlas al pueblo el dia de la proclamaci6n; en este sentido se indica que los reyes de armas debian tirar 125 medallas en cada uno de los cuatro tablados donde se trernolase el pendon real, que estaban situados en los lugares de costumbre: Puerta del Sarmental de la Catedral, Plaza Mayor, Plazadel Mercado Mayor y junto al Arco de Fernan Gonzalez (Anexo III, texto 3.°).
Tan s6lo cinco dias antes de que se realizase la proclamaci6n anunciada, un grave problema vino a alterar los planes previstos. En una sesi6n ordinaria del Regimiento se indica que las medallas hechas han salido tan mal que son impresentables, por 10 que se ordena que se recojan y se fundan, tanto las medallas ya acufiadas como los propios curios. Asimismo, se ordena a los particulares que devuelvan las medallas que hubiesen encargado y que tuviesen en su poder. De esta forma, nos vemos ante el complejo panorama de que no s610 la ciudad habia ordenado la acufiacion de medallas, sino que tarnbien algunos particulares habian solicitado de los plateros ciertas cantidades de piezas. Por ultimo, y ante la inminente celebraci6n de 121 proclamaci6n del nuevo rey, se ordena que, en vez de tirar las medallas previstas desde los cuatro tablados, se lancen monedas de cuatro reales (Anexo III, texto 4.°). Por su desconocimiento en la bibliografia y en los monetarios consultados, nos suponemos que no se conserva ninguna medalla de este tipo.
Una vez celebrada la cerernonia, 121 comisi6n encargada de las fiestas de proclamaci6n inform6 211 Regimiento de las diligencias que se habian dectuado para solucionar cl problema de las medallas. Se intent6 que entre los plateros de 121 ciuelacl se realizase un CUi10 con el busto del rey y el escuclo cle armas cle la ciudad, pero 121 incapaciclael cle estos artesanos no puclo superar las clificultacles que plan tea 121 realizaci6n cle este tipo de CUll0S (i Que lejos estaban ya los tiernpos en que la Casa de 121 Moneela ele Burgos labraba monecla!). Por contra, este mismo colectivo se ofrecio para hacer una meclalla con un pencl6n en el anverso que ponia: BVR/GOS, rodeado por 121 leyencia: CAROLO IV P. J. F., Y en el exergo la fecha: A. MDCCLXXXIX; Y en el reverso una rama de olivo y una palma enlazadas rodeadas por 121 leyencla: PACEM OPTAT VEL VICTORIAM, y en el exergo la fecha: XIII KAL MART. Este boceto fue explicaclo al Regimiento por el comisionado D. Antonio Thome," clicienclo que las letras P. J. F. querian decir: Pio, Justo, Feliz, que era
12, Este genial personaje, Consul del Consulado del Mar de Burgos y gran mecenas, levan to en 1783 y a su costa una estatua de bronce a Carlos III en la plaza Mayor de esta ciudad donde todavia se conserva, y de la que recientemente se han sacado varias copias: unacon destine al Jardin Botanico de Madrid, ot ra regalada al Canada, etc.
la dedicatoria de la ciudad para el reinado de Carlos IV. Y que la leyenda del reverso era el deseo de un reinado pacifico para este monarca 0, ensu defecto, victorioso (Anexo III, texto 5.°).
Fol 63 v: en el que D. Antonio Thome da sus explicaciones (Anexo III, texto 5.· en negrita).
En una nueva reunion del Regimiento, ya en el mes de marzo, se acordo ampliar la ernision de las medallas hasta un total de 350 piezas, cantidad que se considero suficiente, habida cuenta que ya no habia que emplear 600 en esparcirlas al pueblo el dia de la proclamaci6n. Se procedi6 a la distribuci6n de las medallas, pero las cuentas no estan bien especificadas; resumiendo, podemos indicar que las altas autoridades del reino y de la ciudad recibieron una docena de medallas, otras autoridades entre 4 y 6, y las menos importantes entre 1 y 2. Sobraron 11 medallas que se guardaron para otras necesidades (Anexo III, texto 6.°). El Conde de Floridablanca, a la saz6n primer ministro, fue uno de los destinatarios de 12 medallas; por carta dirigida al Ayuntamiento acus6 recibo de dichas piezas, indicando que las habia presentado al rey, quien agradeci6 la muestra de fidelidad y amor hacia su augusta persona (Anexo III, texto 7.°).
La acufiacion de las medallas, como ya se ha indicado, fue e1 resultado de una amplia co1aboraci6ndel gremio de p1ateros de esta ciudad. Pero de todos estos artesanos destaca 1a figura de Agustin de los Arcos, quien 1abr6 200 de las 350 piezas solicitadas. Por 10 tanto, es de suponer que fue este mismo platero el encargado de realizar los curios. por 10 que le consideramos como grabador de dicha medalla. Se indica tarnbien en este texto que se debia hacer llegar una pieza al P. Josef Llovet, para que incluyese su�scripci6n en el preg6n de las fiestas que estaba realizando; pero segun indica Salva," este pregon no se lleg6 a editar (Anexo III, texto 8.°). 13. SALVA, pp. 127-128.
El resultado final es una medalla con las siguientes caracterfsticas:
ANVERSO:
Un pencl6n que cuelga hacia l a de recha con clos cintas y en su interior, en dos lincas, la leyenda: BUR GOS. Alrededor la leyenda: CAROLO IV P. J. F. ACCLAMATO. En el exergo: MDCCLXXXIX. Todo ello rodeado por una fina grafila.
REVERSO:
Una rama de olivo y una palma enlazadas f'ormando una corona. Alrededor la leyenda: PACEMOPTAT VEL VICTORIAM. En el exergo: XIII. KAL. MAR. Todo ello rodcado por una fina grafila.
CANTO: Liso.
AXIS: i
M6DULO: 31 111m de diametro.
PESO: 8,49 grs.
TECNICA DE REALIZACI6N: Acufiacion,
TIRADA: 350 piezas (entre esta medalla y la variante).
NOMBRE DEL GRABADOR: Agustin de los Arcos.
BIBLIOGRAF1A:
Herrera: Pag, 108. Lam. 39, n.s 16.
Perez Varela: Pag. 13.
Rivadeneira: Pag. 16.
Vidal Quadras: Torno IV, pag. 30. N.o 13.078.
Existe una variante de esta pieza cuyas diferencias con el modelo anterior son muy escasas: la fecha del anverso acaba en: MART, el modulo es de 28 mm de diarnetro y el peso de 7,48 grs.
BIBLIOGRAFIA:
Garcia Lopez. n,v 257.
Herrera: Pag. 108. Lam. 39, n.v 17.
Perez Varela: Pag. 13.
Rivadeneira: Pag. 16.
Vidal Quadras: Torno IV, pag. 30. N.O 13.079.
Nota:
La existencia de dos tipos de medallas plantea un grave problema, dado que en la documentaci6n consultada no se hace ninguna menci6n a su existencia. EI unico dato con que contamos es el referente a que Agustin de los Arcos realiz6 200 medallas, por 10 que las 150 restantes las debieron hacer los otros plateros; pero nos es imposible identificar de que tipo se hicieron 200 piezas, y de que otro 150.
DE FERNANDO VII Y JOSE I
El Regirniento Extraordinario de Abastos del 22 de marzo de 1808 se dio por enterado dela abdicacion del rey Carlos IV en Aranjuez y de la proclamaci6n del Principe de Asturias como nuevo rey, con el nombre de Fernando VII. Siguiendo la costumbre ya conocida, la ciudad de Burgos se dispuso a proclamar a este nuevo monarca con todos los honores correspondientes; entreotras cosas, se acord6 la acufiacion de 1.000 medallas de plata segun el modelo tradicional de bustoreal en el anverso, escudo de armas de la ciudad en el reverso, y la correspondiente leyenda: REGEM CATHOLICUM FERDINANDUM SEPTIMUM / PROCLAMAT CAPUT CASTELLE (Anexo IV).
La historia de Espana de estos criticos momentos es bien conocida por todos, por 10 que no vamos a entrar en materia. El desencadenamiento de estos acontecimientos hizo que Fernando VII devolviese la corona a su pa-
dre, quien a su vez la cedio a Napoleon Bonaparte. La rapidez con que se produjeron estos hechos no die ron tiempo a que se celebrase la proclarnacion del nuevo rey en Burgos, ni, por supuesto, a que se acuriasen las medallas previstas. Una vez que el emperador consigui6 la renuncia de los dos reyes, dispuso que el trono de Espana fuese ocupado por su hermano Jose, quien hasta ese momenta habia sido rey de Napoles. Desde los tragicos sucesos del 2 de mayo de este afio, Espana estaba en guerra con el invasor frances, pero en muchas ciudades la presencia de tropas napole6nicas les obligaba a acatar sus ordenes.En esta situaci6n se encontraba la ciudad de Burgos, tornada por un fuerte contingente de mas de 6.000 soldados Iranceses, por 10 que se tuvo que celebrar la tradicional proclarnacion por el nuevo rey el dia 4 de julio; pero en esta ocasion no se acordo la ernision de medalla alguna.
Tras el fallecimiento de Fernando VII, acaecido en Madrid el dia 29 de septiembre de 1833, la ciudad de Burgos organize la prociarnacion de la reina Isabel II como en ocasiones anteriores, segun acuerdo tornado el 28 de octubre en un Regimiento Extraordinario de Abastos. Ni en es ta reunion, ni en otras posteriores sobre este mismo tema, hernos encontrado referencias al acuerdo de ordenar la acufiacion de alguna medalla conme morativa de esta proclamaci6n. Pero, en el Ayuntamiento General del 4 de novicmbre de dicho afio se da cuenta de una carta recibida del agente de Madrid, en la que indica que la acufiacion de las 500 medallas conmemorativas que se habian encargada a aquella ciudad podian demorarse mucho ticmpo: y, por otra parte, que se necesitaba un permiso previo de Su Majestad para su realizacion. No hay ningun acuerdo ni referencia sobre este terna en los I ibros de aetas, ni tampoco se conocen las medallas de esta proclamacion, por 10 que es de suponer que no se hicieron (Anexo V).
Con el rey Alfonso XII ya no se hizo proclarnacion en Burgos.
ARCHIVO MUNICIPAL DE BURGOS: Libro de Aetas de 1746
Texto: Fol. 187 LO Y v.v: Regimiento de 28 de Julio de 1746: «Scfior Correxidor puso en manos de la Ciudad la carta de el tenor siQuiente: EI Senor Marques de la Ensenada en papel de veinte y uno de cstc 711es ha participado de orden del Rey a la Real Junta General de Corncrcio y Moncda que siendo natural que con motivo de la proxima p roclamacion de S. M. sc e1isponga por las Ciudades de el reino la execucion de mcdallas con xu real cliuie, ha resuelta S. M. que para que en su practica no se rcconozcan incombcnicntcs. se cornu niquen poria Junta las ordenes correspondicnt cs a lin de que prccisarnente se executen de la ley precripta por sus ordcnanzas. Y havicnclosc publicado en la Junta General ha acordado se curnpla ]0 que S. M. ruanda y que sc pa rtici pe a V. S. (Como 10 hago) para que 10 pase a noticia de el Ayuntamiento de esa Ciudad, en inteligencia de que la ley de que S. M. tiene mandado se labre la moneda de plata es la de once dineros justos, y la moneda de oro a la ley
de veinte y dos quilates; esperando me avise V. S. deel recivo de esta orden, para hacerlo presente a la Junta. Dios guarde a V. S. muchos afios como deseo; Madrid, veinte y quatro de Julio de mil settecientos quarenta y seis. Don Francisco Sanz de Sanciles».
ARCHIVO MUNICIPAL DE BURGOS: Libro de Aetas de 1759
Texto 1.0: 01. 270 [.0 Y v.v: Regimiento Ordinario de 27 de Agosto de 1759: «Acordose asi bien, que respecto a que el Real pendon que se ha usado en la Ciudad en otras proclamaciones no se halla con la devida dezencia con-espondiente a las circunstancias del acto, se encargue de nuebo a la Villa y Corte de Madrid con las Armas Reales y de Ia Ciudad, que es el Caput Castelle, bordado en oro, de modo que no sea maior ni menor coste, y si proporcionado para el efecto»,
Texto 2.°: Fo1. 272 y ss.: Regimiento Ordinerio de 30 de Agosto de 1759: «En primer lugar se acordo se pida facultad correspondiente para el suplemento de los gastos de lasdos funciones de exequias y funeral por la muer te de el senor REY D. Fernando el Sexto (Que esta en la gloria) y gastos de Proclamacion y levantamiento deel pendon por la exa ltacion al trono de la de el Sr. D. Carlos tercero (Que Dios guie) mediante ser esto 10 regular que se ha practicado antes de pasar al nombramiento de Cavallero capitular que levante el dicho pendon y dar otras disposiciones se solicita hasta en la cantidad de cinco mill ducados».
«En segundo lugar se acordo que para poder subvenir en parte a los crecidos gastos que se Ie originan con consideracion a las circunstancias presentes, y 10 que se ejecuto en Ia ultima, se sefialava y sefialo la de cien doblones para el Cavallero en quien recayese este honor ».
«En trcer lugar (y tras las votaciones) salio por maior parte y en su virtud nombrado para levan tar el dicho pendon Real, el senor marques de Varriolucio quien dio las gracias a la Ciudad por el nuebo favor que se le dispensaba »,
Texto 3.°: Fol. 284 v» Y 285 r.v y v.>: «Joseph Julian de Villar, escribano del REY Nuestro Senor, perpetuo del numero, Ayuntamiento, Guerra y Milicias de esta Ciudad de Burgos. Certifico que oy dia quatro de Septiernbre de mill y setecientos cinquenta y nuebe, siendo la ora de las onze de la manana dichos senores Justicia y Regimiento bajaron en forma de Ciudad de esta thorre y todos vestidos de negro, casaca, chupa y calzones y medias a. 10 militar, y criados con ropas moradas, y las mazas de la Ciudad Pregon: Oyd, oyd, oyd: Publico y notorio sea que Dios Nuestro Senor a sido servido de llevarse para si a reinar en la gloria a nuestro CatholicoREY y Sr. D. Fernando el Sexto, que esta en el cielo como se puede y deve creer de su singular virtud religiosa y piedad, por tanto, en dernostracion de tan gran dolor y justo sentimiento por tan gran perdida, manda la Justicia y Regimiento de esta M. N. Y M. M. L. Ciudad de Burgos, caveza de Castilla, Camara del REY
Nuestro Senor, que todos los vasallos de su Leal Magestad encomienden a 1a divina el alma del difunto REY ».
Texto 4.°: Fol. 288 v= y 289 r.v y v.v: Carta de D. Phelipe Antonio de Salamanca, Intendente de la Junta de Comercio y Moneda, a la ciudad de Burgos con fecha de 4 de Septiembre de 1759: «Dicho senor Intendente propuso a la Ciudad que respecto a 10 prevenido por la Real Junta de Comercio y Moneda en carta oi comunicada al Sr. D. Fernando Valdes en veinte y quatro de Julio del afio pasado de mill setecientos quarenta y seis, de que la ejecucion de medallas que se dispusiere por las ciudades de el Reyno con motivo de la Proclarnacion y exaltacion al trono de la Magestad de el Senor REY D. Fernando el Sexto (Que esta en la gloria) con su Real efigie para que no reconociese yncombenientes se ejecutasen de la ley prescripta en las Reales Ordenanzas, y hallarse en esta Ciudad con crecidas porciones de caudales archivadas en sus areas como 10 heran Doscientos Setenta y Dos Mill Reales en la de 10 sobrante de los millones y otras diferentes partidas, para poder mandar la porcion de diehas medallas con la Real efigie de la Magestad de el Sefior D. Carlos terzero (Que la divina guie) para esparcir el dia que se ejecutare su Proclarnacion en esta Ciudad como 10 hera regular 10 haeia presente a la Ciudad para que resolviese 10 conduzente a la ejecucion en la eantidad que considerase mas conforme. Que entendida por todos los senores, acordaron unanimernente el que se hagan mil medallas para el nominado fin de esparcir al pueblo a direccion de sus sefiorias, poniendose en una area la Real efigie de su Magestad con el rotulo CAROLVM TERTIVM REGEM CATHOLlCVM y en el reverso las armas de la Ciudad con el afio devajo y el rotulo de PROCLAMAT CAPVT CASTELLAE. Librando su importe en el efecto espresado».
ANEXO III
ARCHIVO MUNICIPAL DE BURGOS: Libro de Aetas de Gobierno y Libro de Actas de Abastos de 1789.
Texto 1.°: Libro de Aetas de Abastos, fol. 10 r.>: Regimiento Extraordinario de 10 de Enero de 1789: «En tercero, que siguiendo el espiritu de 10 executado en dicho afio de mill setecientos cinquenta y nuebe en la Proclamacion del dicho Sr. D. Carlos terzero, se graven de quenta de los fondos comunes mill medallas de plata del mismo peso y valor con el retrato de S. M. Reynante, Armas de la Ciudad e Inscripcion de: REGE;M CATQLlCVM CAROLVM QVARTVM PROCLAMAT CAPVT CASTELLAE y que considerandose previo para su execucion permiso de S. M. Y senores de la Real Junta General del Comercio y Moneda, se haga con la mayor rapidez la correspondiente representacion por mana del escrivano della y con la suplica de que se sirva conceder su real facultad al intento».
Texto 2.°: Libro de Aetas de Gobierno, fol. 17 v= y 18 r.v: Regimiento Ordinerio de 18 de Enero de 1789: «La Junta General del Comercio y Moneda ha visto la representacion en nombre de esa M. N. Y M.M. L. Ciudad se ha dirixido a V.S. con fecha de cliez del corriente para que se la permita gravar mill medallas de plata con el retrato de S.M., arrnas de esa capital e inscrip-
ci6n que expresa como se exibi6 en el afio de mil setecientos cinquenta y nuebe por la exaltaci6n de la magestad del Sr. D. Carlos terzero (Que esta en la gloria) y han de servir para expenderlas en el acto de la Proclamaci6n, cuia facultad le es indispensahle para cumplir con la Real carta de veinte y nuebe de Diziembre ultimo en Ie que se manda proclamar a nuestro actual monarca el Sr. D. Carlos quarto con la posible brevedad. Y enterado este supremo tribunal de los justos deseos de la Ciudad y del recomendable exemplar en que los fundan, ha acordado conceder la facultad que se solicita para proceder a dicho acto en los terrninos que se execut6 la proclamaci6n de S. M. difunto. Yen conformidad de dicho acuerdo le participo a V. S. para que dando cuenta dello a esa dicha Ciudad pueda disponer su cumplimiento. Dios guarde a V. S. muchos afios, Madrid, quince de Enero de mil setecientos y ochenta y nuebe Y en su vista se acord6 ratificar a los senores diputados de Ia funci6n de Proclamaci6n la comisi6n conferida para la t ira y gravado delas mil medallas de plata acordadas, y que se ponga en cada una con el retrato de S. M. Reynante, Armas de la Ciudad y el afio, la inscripci6n de: PRO CAROLO QVARTO REGE LEVAT VEXILIVM CAPVT CASTELLE con facultad a los dichos senores comisionados para que puedan afiadir, quitar 0 enrnendar 10 que juzguen correspondiente».
Texto 3.°: Libro de Aetas de Abastos, fol. 24 r.>: Regimiento Extraordinario de 31 de Eenero de 1789: «Y ultimamente, se acord6 se expendan y tiren en cada tablado por los Reyes de Armas ciento y veinte y cinco medallas que les entregara el presente escribano en los mismos tablados, y que las de mas se .repartan y distribuian en esta forma: ocho a cad a uno de los senores jueces, capitulares perpetuos, combinados, senores diputados y procuradores del cornun: diez y seis al senor Alferez; doze al 11m. Sr. Orzobispo; diez y seis a los abogados titulares y priores de la ciudad (a quatro cada uno); doze a los escrivanos del Ayuntamiento; treinta a l numero de escrivanos, y las restantes entre las personas de caracter y distinci6n de esta ciudad ».
Texto 4.°: Libro de Aetas de Abastos, fil. 52 \1.0 Y 53 r,v: Regimiento Ordinario de 12 de Febrero de 1789: «Con consideraci6n a que las medallas que se han avierto y tirado por disposici6n de la Ciudad para expender en el acto de la Proclamaci6n a consecuencia de la orden y facultad concedida al intento por S. M. Y Srs. de la Real Junta General de Comercio, han salido tan irregulares e informes que no corresponde a su honor y autoridad que manifiestan al publico. Se acord6 que los senores comisarios de fiestas se sirvan dar las mas eficaces providencias para que se cese inmediatamente en esta operaci6n y se recojan no solamente los curios y medallas que actualmente estan en poder de los maestros plateros fabricantes, sino que se dispongan que estos manifiesten forzosamente las que hayan distribuido por encargo de personas particulares, expresando a quienes y porciones entregadas, provi denciando as! mismo su recoximiento en quanto fuere dable; Y en caso de que no hagan esta manifestaci6n los maestros 0 algunos dellos, no les satisfagan los dichos senores el respectivo importe del trabaxo que hayan impuesto con arreglo a 10 contratado; Y que se deshagan, rompan los cufios y metan al crisol dichas medallas y beneficie la plata 10 que produzca. Tambien se acord6 que en lugar de la porci6n de medallas mandada expander, se execute por el orden que esta resuelto que en los cuatro tablados (se lancen)
quatrocientes pesetes de quatro reales: doscientos reales de plata y doscientos tarines».
Texto 5.°: Libro de Aetas de Abastos, fol. 63 r.> y v.o y 64 r.s: Regimiento Extraordinario de 23 de Febrero de 1789: «El Sr. Dn. Antonio Thome expuso en este Ayuntamiento que consiguiente a la com ision que se confirio a su sefioria y los senores diputados de fiestas en el de diez y seis del corriente a fin de que facilitasen se abriese un curio para que se tirasen algunas dezentes me dallas que pudiesen presentarse al publico havian practicado el intento las mas eficaces diligencias en cornun y en particular con el Colexio de Plateros de esta Ciudad, y no havian conseguido su objeto de que se abriese con el Busto del Rey nuestro senor y el Caput Castelle, sin duda a efecto de 10 urgente y executido del asunto, pero havian ofrecido ciertos particulares maestros executarlo a sus expensas de una medalla que contubiese en el amberso el Pendon de la Proclamacion, y en su Bandera BURGOS, alrededor CAROLO IV.P.J.F. ACCLAMATO, Y en el exergo: A. MDCCLXXXIX; en el reberso Ramo de oliva y ramo de Palma enlazados; en el contorno: PACEM OPTAT VEL VICTORIAM; y en el exergo: XIII KAL MART. El qual disefio 0 model presento el dicho Senor Dn. Antonio en papel con la explicacion reducida a que las letras: P J F quieren decir: Pio, Justo, Feliz, y el sentido de todo es que Burgos desea a Carlos quarto que ha proclamado en diez y siete de Febrero de mil setezientos ochenta y nuebe, un reynado pacifico y en su defecto Victorioso. Que en esta inteligencia y en la que estaban prontos dichos maestros a abrir la medalla a satisfaccion de la ciudad, y que no estandolo no querrian gratificacion ni interes alguno, 10 ponia a su noticia para que se surbiese resolber 10 mas conforme. Y enterados dichos senores de todo despues de haver conocido la referida medalla, su explicacion y espiritu, unicamente acordaron conferir cornision a dichos senores para que con la mayor brevedad de la circunstancia ofrecida por los maestros plateros se abriera el curio: que saliendo dezente y en disposicion de que se pueda presental al publico, se tiren para distribuir entre los senores capitulares y demas que correspondan hasta trescientas medallas »,
Texto 6.°: Libro de Aetas de Abastos, fol. 98 r,v y r.", y 99 r.v: Regimiento Ordinario de 12 de Marzo de 1789: «El Sr. D. Antonio Thome expuso que consiguiente a la com ision conferida havia dispuesto se tirasen trescientas y ocho medallas de Plata, que presento en este Ayuntamiento para que se sirviese hazer de ellas la distribucion que fuese de su agrado. Y enterados dichos senores aviendo calculado por maior el repartimiento y resultando no las suficientes, se acordo que el referido sefio r D. Antonio Thome y dernas senores comisionados dispongan se tiren de nuebo quarenta y dos, con las que se completa el numero de trescientas cinquenta y que se sirvan mandarlas distribuir de la forma siguiente: Al Excmo. Sr. Conde de Floridablanca doze, y que bayan por mana del Sr. Conde de Castaneda de los Lamos; otras doze al Excmo. Sr. D. Pedro de Lerena; igual numero al Ilmo. Sr. Conde de Campomanes, governador del consejo; seis al dicho senor Conde de Castaneda; otras seis al senor fiscal del Consejo de Castilla a quien corresponde el Departamento del despacho de asuntos de esta Ciudad; otras seis al senor Contador General de Propios del Reyno; doze al Excmo. Sr. Marques de Zerralbo, Alferez Mayor; otras doze al Ilmo. Sr. Arzobispo de esta Ciudad; seis a los se nores encargados de esta comisi6n (?); a los senores Intendentes y Alcalde
Mayor a seis cada uno; otras seis a cada uno de los senores catorze capitulares perpetuos, quatro senores diputados del comun, dos senores Procuradores Mayores, tres senores cornbinados, Escrivano, Theniente de Ayuntamiento, quatro a cada uno de los abogados consistoriales (?); a seis el senor Intendente interino D: Josep de Castilla, administrador de rentas D. Diego Bernardo de Corufia, fabriquero de la Santa Iglesia, Magistral della, Provisor y R. P. escritor encargado de las fiestas; dos al contador de propios y otras dos al Mayordomo de estos efectos; al numero de escrivanos veinte y ocho; dos a D. Manuel L6pez Novales; quatro a los dos procuradores de pobres: otras quatro a los alguaciles mayor y del Alfoz; quatro a los quatro porteros de la ciudad; y tres a los dos clarineros y timbalero, que todas comportan 339, quedando las restantes por si ocurriese hacer alguna expresi6n que consideren justas los senores comisionados».
Texto 7,,°: Libro de Aetas de Abastos, fol. III r.v y v.s: Regimiento Ordinario de 26 de Marzo de 1789: «He recivido con particular complacencia las doze medallas que por medio del Conde de Castaneda de los Lamos me ha remitido ese Ayuntamiento; las he presentado al Rey, y Su Magestad me ha mandado le de ensu Real nornbre, como 10 hago, las mas expresivas gracias por este nuebo testimonio de su fidelidad y de su amor acia su augusta Persona. Yo por mi parte se las doy igualmente por la estimable memoria que ha hecho de mi eneste obsequio El Conde de Floridablanca».
Texto 8.°: Libro de Aetas de Gobierno, fol. 45 r.v y v.v: S. D.: «Con vista a las medallas presentadas en este Ayuntamiento por el Sr. D. Antonio Thome aviertas y tiradas por Agustin de los Arcos encargado dellas y otros maestros plateros de esta ciudad y de 10 tratado y conferenciado en particular, se acordo dar absolutas facultades a D. Antonio Thome y dernas senores de la comisi6n para que obren en su arbitrio en el asunto y sin prexuicio siellas fuesen compatibles en que se gravasen por dicho Agustin las doscientas de las trescientas cinquenta resueltas como acrehedor que se le consideraba 10 pueda executar, y que en todo evento se pase unacon la mayor brevedad y explicaci6n del espiritu que contiene su inscripci6n al P. Josef Llovet, a fin de que. 10 incluia en el papel de las fiestas de proclamaci6n que le esta encargado».
ANEXO IV
ARCHIVO MUNICIPAL DE BURGOS: Libro de Aetas de Abastos de 1808
Texto: Fol. 157 r.v y v.v: Regimiento Extraordinario de 10 de Abril de 1808: «En tercero y siguiendo la practica y espiritu de 10 executado en dicho afio de mil setezientos ochenta y nuebe en la proclamaci6n del Sr. D. Carlos quarto, se graven de quenta de los Ioridos comunes mil me dallas de Plata del mismo peso y valor con el retrato de S. M. Reynante, Armas de la Ciudad e Ynscripci6n siguiente: REGEM CATHOLICVM FERDINANDVM SEPTIMVM, PROCLAMAT CAPVT CASTELLE y que considerandose preciso para su execuci6n el permiso de S. M. Y Senores de la Real Junta General del Comercio y Moneda se haga con la mayor brevedad la correspondiente diligen-
cia por mano del secretario della con las supIicas de que se sirva conceder su real facultad al intento».
ARCHIVO MUNICIPAL DE BURGOS: Libro de Actas de Abastos de 1833
Texto: Fo!. 169 r.v y v.": Ayuntamiento General de 4 de Noviembre de 1833: «Diose cuenta de una carta del Agente de Madrid relatiba a el acufio de las quinientas monedas para la Proclarnacion de la Reyna N. S. en que se rnanifiesta no se puede asegurar el tiempo que tardara en esta operacion, y que es necesaria la orden expresa de S. M. de que enterado el Ayuntamiento (El texto se corta en esta palabra, quedando medio folio en blanco y continuando con otros temas).
R. BORRAS COSTA
El 28 d'octubre de 1849 s'inaugurava el ferrocarril de Barcelona a Matar6 (conegut familiarment per Carril de Mataro), que feia el nombre 19 des que Anglaterra fou la pionera el 1825 amb la linia Stockton a Darlington.
L'iniciador i promotor d'aquesta empresa fou Miquel Biada i Bunyol, un mataroni nat al 1789, que a la seva joventut va marxar a fer fortuna a Cuba, cosa que aconsegui. Estant present a l'inauguraci6, el 1837, de la Iinia HavanaEl Bejucal, tingue la idea d'unir Barcelona amb el seu poble nadiu per rnitja d'una linia ferrea, Contacta a Londres amb un altre catala, Josep M." Roca, i amb la seva ajuda i la de l'enginyer Joseph Locke iniciaren els treballs per endegar el projecte.
El 23 d'agost de 1843 el govern autoritza la concessi6.
El 6 de junt de 1845 davant el notari barceloni Moragas Ubach fou firmada l'escriptura de constituci6 de la Societat per la construcci6 i explotaci6 del ferrocarril de Barcelona a Mataro, amb capital social de 20 mil·lions de rals de bill6 dividits en 10.000 accions.
El 27 de juliol de 1845 fou autoritzat per R.O. l'inici de les obres.
El 2 d'abril de 1848 moria a Matar6 sense veure el final de la seva obra en Miquel Biada.
El 8 d'octubre de 1848 es feu la prova oficial del tracat i materials.
Caracteristiques:
Estacions: Barcelona, Badalona, Montgat, Masnou, Ocata, Premia de Mar-Vilassar de Mar i Matar6.
Longitud de la linia: 26 kilometres 600 metres. Maquines construides a la casa Jones & Potts.
Sortides: 6 diaries a l'estiu i 4 a l'hivern.
Tarifes: Barcelona-Matar6 i viceversa, 1." classe 12 rals; 2.' classe, 9 rals i 3.' classe, 6 rals.
MEDALLA N.o 1
1848. Commemorativa de la inauguraci6.
Editada per I'Ajuntament de Barcelona.
A.I Acte dela benedicci6 del tren i del primer tram de la linia (es feren tarnbe actes semblants a Montgat i Matar6). Representa l'altar construrt per aquest acte dins l'estaci6 i les personalitats de l'epoca, bisbes de Barcelona i de Puerto Rico, capita general, governador civil, batlles i altres autoritats civils i militars.
Text: NIHIL IPSA VELOCIUS / YNAUGURATA DIE XXVIII OCTO BRIS / ANNI MDCCCXLVIII.
Signatures: Lorenzale D. i Jubany D.
R./ Text: OPTIMAE SOCIETATI/QUAE PRIMA IN HISPANIA/VIAM FERREAM AD YLLURUM USQUE DUCENTEM/SUMMO LABORE VIGILlIS SUMPTIBUSQUES/CONSTRUERE FECIT/BARCINONENSIS
SENATUS/HOC CIVIUM LAUDIS ET GRATI ANIMI PIGNUS/D.O.C.
Diametre: 52 111111.
Metall: bronze.
Pes: 80 grams.
Encunyada a la seca de Barcelona.
1948. Cornrnemorativa del centenari.
Edi tada a Madrid per la F.N.M.T.
En esrevenir el centenari el govern e1e lEstat considcra la necessitat e1e celebrar-ho arnb uns segells i unes medalles, pen) cs t rova ren arnb un problema molt gros. Com poelien enaltir la Iigura d'un cat ala i fer esment d'un fet tan catala com podia ser la inauguraci6 del primer ferrocarril de la peninsula? C0111 es podia p rescntar al mon el fet que aixo hagues succeit a Catalunya? Soluci6: commemorar el «Centenario e1e los F.F.C.C. Espafioles. representats per la imatge d'aquell gran espanyol que fou el Marques e1e Salamanca. Fet i e1it, editaren 3 segells sense cap allusio al fet real que es comrnernorava. ni tan sols la imatge e1e les primeres maquines (portaven els noms e1e CATALUNYA, BARCELONA, BESOS i MATARO, quasi res). Arribat el moment e1e fer les medalles i potser pel caracter minoritari e1'aguestes posaren els retrats acolats e1'en Biada i del Marques, perel6, del Marques i e1'en Biada, potser tambe per acontentar una mica les gestions fetes sobre tot pels mataronins. principals decebuts en aquest afer quasi kafkia, A./ Retrats acolats del Marques de Salamanca i d'en Miguel Biada.
Tex: BENE.MERITIS.BIADA.ET.SALAMANCA.LAUS.ATQUE.HONOS R./ Figura femenina seminua asseguela i portant la maquina inaugural, a la part inferior una maquina electrica moderna.
Tex: PRIMAE.HISPANIA.VIAE FERRAE.CENTENARIA.CONMEMORATIO / MCMXLVIII.
Diarnetre: 42 mm.
Metall: coure, coure platejat coure daurat.
Pes: 40 grams.
Diametre: 25 mm.
Metall: alumini.
Pes: 3 gras.
Encunyada a la F.N.M.T. Madrid.
MED.ALLA N.o 3
1948. Commemorativa del centenari.
Editada per la Comissi6 del Centenari. Matar6. Els mataronins volgueren compensar l'incomprensi6 del govern i editaren amb profusi6 unes vinyetes amb en Biada i altres amb el carril, i tambe aquesta medalla que comentem de rnillor qualitat que l'anterior i sobretot que honora el que s'ho mereixia en aquell moment. A./ Retrat 3/4 a la dreta.
Text: MICHAEL BIADA ET BUNYOL/BARCINONEM CUM MATARONE VIA FERREA CONIUNXIT STRENUUS PROPULSOR/1789-1848. R./ Maquina inaugural (La que porta el nom de Matar6) i escut de la ciutat.
Text: INDEFESSE CURANTE BIADA PER HISPANIAE DITIONES
PRIMA SERPSI/1848-1948.
Diametre: 60 mm.
Metall: Argent.
Coure. Pes: 110 grams
Alumini. Pes: 30 grams
Encunyaci6 tallers Vallmitjana. Barcelona.
M.EDALLA n» 4
1973. Cornmemorativa del 125 aniversari.
Editada per la F.N.M.T. Madrid.
25 anys despres del que va succeir arnb motiu del centenari, es volgue reparar la injusticia comesa vers la persona, vers cl ret i vcrs el poblc catala. Aixi es feu un segell arnb el rctrat cl'en Biada i la maquina inaugural i en la medalla que esmentem tarnbc es concrcta amb la Iigura del propulsor mataronf i fins i tot li ca mviaren cl segon counorn perque no sernbles estranger.
A./ Retrat 3/4 a la clreta.
Text: M. BIADA BUNOL/PROMOTOR DEL l er. FERROC/\RRIL DE ESPANA.
R./ Tren inaugural amb els escuts de Barcelona Malara si mbul i z.m t la uni6 de les clues ciutats.
Text: 1848-1973.
Signatura JAC.
Diarnetre: 80 mm.
Metall: bronze.
Pes: 1.a edicio.
2.a edici6 300 grams.
Encunyaci6 F.N.M.T. Madrid.
MEDALLA n» 5
1973. Commemorativa del 125 aniversari.
Editada per la Caixa d'Estalvis Laietana.
A./ Retrat 3/4 a la dreta.
Text: MIQUEL BIADA I BUNYOL/MATARO, 1789-1848.
R./ Emblerna entitat editora i maquina inaugural.
Tex: PROMOTOR DEL PRIMER FERROCARRIL/D'ESPANAY BARCELONA/MATARO/1848/CONMEMORACIODEL CXXV ANIV./DE LA INAUGURACIO DEL/TREN/MATARO 1973.
Diametre: 50 mm,
Metall: Ilauto platejat.
Pes: 70 grams.
Aquesta medalla pateix d'un error al revers (CONMEMORACIO en Hoc COMMEMORACIO)
I so lament se n'encunyaren uns 20 exemplars. Encunyada per tallers Pujol. Barcelona.
MEDALLA N.v 6
1973. Segona edici6 de lanterior amb l'esmena de l'error del revers. Se n'encunyaren uns 250 exemplars.
MEDALLA n- 7
1973. Commemorativa del 125 aniversari.
Editada per Acuiiaciones Espafiolas, S. A. Barcelona.
A./ Retrat 3/4 a la dreta i ferrocarril inaugural.
Text: MIGUEL BIADA BUNYOL/125 ANIV.o DEL FERROCARRIL BARCELONA-MATARo.
R./ Tren modern de front.
Text: MATARO/1848-1973.
Diametre: 40 mm.
Metall: Or Pes: 35 grams
Plata 25 grams
Coure 20 grams
Diarnetre: 24 mm.
Metall: Or Pes: 7 grams
Plata 5,5 grams
Coure 4,5 grams
MEDALLA n» 8
1973. Cornmemorativa del 125 aniversari.
Editada per la delegacio de Sants-Hostafrancs del C.F.N. A./ Retrat 3/4 a la dreta.
Text: MIQUEL BIADA I BUNYOL.
R./. Tren sobre pont.
Text: 125.° ANIVERSARIO DEL/ FERROCARRIL EN ESPANA/18481973/BARCELONA-MATARo/CIRCULO FILATELICO/Y NUMISMATICO/SANTS-HOSTAFRANCS.
Signatura J.C.B. (Posep Colobrans Bru).
Diametre: 50 mm.
Metall: Plata Pes: 65 grams
Coure 75 grams
Edicio: Plata 15 exemplars
Coure 125 exemplars
Encunyacio tallers Vallmitjana. Barcelona.
MEDALLA N.O 9
1974. Commemorativa de I'exposicio dedicada al 125 aniversari del Carril de Mataro.
Editada per la delegacio de Sants-Hostafrancs del C.F.N.
A./ Igual a l'anterior.
R./ Trens sobre pont.
Tex: EXPOSICION/CfRCULO FILATELICO/Y NUMISMATICO/SANTS HOSTAFRANCHS/CONMEMORANDO/125.o ANIVERSARIO/FERROCARRIL EN ESPANA/2-10 ABRIL 1974.
Firma J.C.B. (Josep Colobrans Bru), Caracteristiques tecniques, metalls i edicio igual a l'anterior.
MEDALLA N.v 10
1974. Medalla de premi de I'exposicio anual filatelica del Centre Cultural Santiago.
Editada per dit centre. Barcelona.
A./ Reproduccio del segell de correus commemoratiu del 125 aniversari del Carril.
Text. CENTRO CULTURAL SANTIAGO/BARCELONA-1974.
Sense revers.
Tamany: 40 X 52 mm.
Metall: llauto esmaltat a tot color.
Pes: 25 grams.
Num. A. N. -14.
Lloc: Cerdanya.
Tipus de troballa: Esporadica,
Composiclo: AR, un denari.
Data limit: Segle II a.C.
Data de la perdua: Segle II a.C.
Localitzacio: En un camp de conreu.
Data de la troballa: Al voltant de l'any 1940.
Clrcumstancies: Llaurant un camp.
Descripci6:
Anv./ Cap d'home a la dreta, darrera signes IN. Rev./ Genet portador de palma cap a la dreta, dessota llegenda iberica AUSESKEN. Encunys: C - d. Figura 1.
Comentaris:
Van conjunts amb les troballes 15 ,16 i 17, dan-era de la ultima.
Localitzaci6 actual: Col. particular.
Num, A. N. -15.
LIoc: El Maresme.
Tipus de troballa: Esporadica.
Composici6: AR, un denari.
Data limit: Segle II a.c.
Data de la perdua: Segle II a.c.
Localitzacio: Lloc indeterrninat d'EI Maresme.
Data de la troballa: Abans 1936.
Circumstancies: Desconegudes.
Descripci6:
Anv./ Cap d'home a la dreta, clarrera signes IN. Rev./ Genet portaclor de palma cap a la dreta, clessota llegencla iberica AUSESKEN. Pes 3.96 grs., posicio cl'encunys 2 h. Encunys: B - b. Figura 2.
Comentaris:
Van conjunts amb les troballes 14, 16 17, clan-era cle la ultima.
Localitzacio actual: Col. particular.
Num, A. N.-16.
Lloc: Adquirida a Palarnos (Ernporda).
Tlpus de troballa: Desconegut.
Composici6: AR, un denari.
Data limit: Seg1e II a.C.
Data de la perdua: Seg1e II a.c.
Localitzaci6: Desconeguda.
Data de la troballa: Fames de 40 anys.
Circumstancies : Desconegudes.
Descripci6: Anv./ Cap d'horne a la dreta, dar rera signes IN. Rev./ Genet portaclor cle palma a 1a dreta, clessota llegencla iberica AUSESKEN. Pes 3.85 grs. Posicia cI'encunys 4 h. Encunys: C - d. Figura 3.
Comentaris: Van conjunts elsde 1es troballes 14,15, 16, 17, al darrera d'aquesta ultima.
Localitzacio actual: Colleccio particular.
TROBALLA DE FUENTES DEL EBRO (SARAGOSSA)
Num. A. N.-l7.
Lloc: Als voltants cle Fuentes del Ebro (Saragossa).
L. VILLARONGA
Tipus de la troballa: Casual.
Composicio:
Uns 100 denaris de BOLSKAN, un de KESE 3 d'AUSESKEN.
Data limit:
Segle II a.C.
Data de la perdua, Segle II a.C.
Localitzacio:
En uns camps de conreu.
Data de la troballa:
Indeterminada, de fa uns anys.
Circumstancies:
En treballs agricoles.
Descripcio: BOLSKAN, anv./ cap d'home a la dreta, darrera signes "'N, rev./ genet amb llanca, dessota la llegenda iberica BOLSKAN. KESE, anv./ cap. d'horne a la dreta, rev./ genet portador de palma conduint un segon cavall, dessota llegenda iberica KESE. AUSESKEN,anv./ cap d'home a la dreta, rev./ genet portador de palma a la dreta., dessota llegenda iberica AUSESKEN.
1. Pes 3.62 grs. Posici6 d'encunys: 2 h. Encunys: C - d. Figura 4.
2. Pes 3.65 grs. Posici6 d'encunys: 2 h. Encunys: C - d. Figura 5.
3. No vista.
Localitzaclo actual:
En coHeccions particulars.
COMENTARIS ALES TROBALLES
A mes de la noticia amb la qual augmentem el nombre de denaris d'Ausesken coneguts,' es interessant l'estirnacio del nornbre original d'encunys d'aquesta emissi6 que fern comparant el deduit abans quan comptaven sols 18 exemplars en lloc dels 23 que ara coneixem.
Estlmacio del nombre original d'encunys de la mostra de 1973
Presentem les dades com es fa usualment, donant el nombre de monedes conegudes en un encuny, despres el nombre de parells de monedes que tenen
1. L. VILLARONGA, «Sistematizacion del numerario iberico del Grupe Ausetano», Acta Numismatica, III, 1973, pp. 25-51.
els mateixos encunys i aixi successivament fins arribar a I'ultim, amb el nombre de grups de n monedes que tenen els mateixos encunys,
Anvers:
Anvers: 3 encunys i 6 monedes per encunys, Revers: 5 encunys i 3_6 monedes per encunys,
El nombre elevat de Ies monedes per encunys assenyala que quasi tots els encunys emprats en I'ernissio s6n coneguts.
Fern els calcunls adequats per trobar l'estimaci6 del nombre original d'encunys i obtenim els segiients resultats:
Metode de Carcassonne: anvers 3 encunys i revers 5_
Metode de Carter: anvers 3.15 encunys i revers 5_62_
Metode Mora Mas: anvers 3 i revers 5_
Metode Goods: anvers 3.17 i revers 5_62_
Estimaci6 del nombre original d'encunys de la mostra actual
Les dades son les segiients:
Anvers:
Anvers: 3 encunys i 7_66 monedes per encuny. Revers: 5 encunys i 4_60 monedes per encuny.
El nombre de monedes per encuny resulta ara mes elevat que abans reforcant-nos la idea de que coneixem tots els encunys de l'emisio.
L'estirnacio del nombre original d'encunys es el segiient, segons els metedes emprats:
Metode de Carcassonne: anvers 3 encunys i 5 de revers, Metode de Carter: anvers 3 encunys i 5_34 de revers.
Metode de Mora Mas: anvers 3 encunys i 5 de revers. Metode de Goods: 3 encunys d'anvers i 5.23 de revers.
L. VILLARONGA
Es confirma tericament que coneixem tots els encunys, cosa que a la practica tambe succeiex, i es comprova, ames, la bondat dels metodes emprats que ja l'any 1973 ens anunciaven que coneixiem tots els encunys, no havent-se'n descobert cap mes malgrat la troballa de cine nous denaris.
La mostra que publicarem l'any 1973, amb 12 exemplars de pes conegut, donava una mitjana de 3.80 grs.
Eis parametres de la mostra actual amb 16 monedes de pes conegut s6n: N 16; x 3.796 grs.; 5 0.143; v 3.8 %; interval de confianca 3.72/3.872 grs.; skewess - 0.136 (?) kurtosis 1.712.
Si comparern el pes rnitja de Is denaris d'Auseskenamb els de Kese i Iltirta, tenim:
Ausesken: 3.796
Kese: 3.865
Iltirta 7, 3.754
IItirta 14, 3.802
Quedant Kese amb un pes Ileugerement superior, es l'ernissio rues antiga, i les altres d'lltirta i Ausesken amb un pes molt similar.
BIBLIOGRAFIA PER L'ESTIMACIO DEL NOMBRE D'ENCUNYS ORIGINALS D'UNA EMISSI6
C. CARCASSONNE. «Tables pour I'estimation par Ie methode du maximum de vraisemblancc de coins de droit (ou de revers) ayant servi a frapper Line emission», II Sim posi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, pp. 115-128.
X. MORA MAS. "Estimation du nornbre de coinsselon les reperi tions dans une trouvaille de monnaies, PACT, 5, 1981, pp. 173·192.
C.' CARTER. "A graphical method for calculating the approximate totalnumber of dies from die-link statistics of ancient coins», Scientific Studies in Numismatics, edited by W. A. Oddy, British Museum, Occasional Papers, n." 18, London, 1980, pp. 17·29. GOODS. "The populations frequencies of species and the estimation of population parameters», Biometrika, 40, 1953, pp. 237-264.
VARIA
ACTAS DO II CONGRESSO NACIONAL DE NUMISMATICA, Porto, 2-4 Julho de 1982, Nummus, 2.' Serie, vol. IVIVlVI, Porto, 1981-1983.
La revista Nummus de la Sociedade Portuguesa de-Nurnismatica, de Porto, s'ha fet carrec de la publicacio de les Actes del II Congres Nacional de Numismatica de Portugal.
La nostra Societat Catalana d'Estudis Numismatics fou representada pels senyors L. Villaronga i J. Pellicer, president i vice-president, respectivament, de l'entitat.
L'exit d'aquesta reuni6 queda pales pel contingut de les comunicacions presentades,que foren les segiients:
M. CASTRO HIP6LITO. As moedas gregas da Serra do Pilar (Vila Nova de Gaia).
ANTONIO BELTRAN MARTiNEZ. Problemas que plante an las monedas con inscripciones ibericas.
L. VILLARONGA. Necesidades financieras en la Peninsula Iberica, durante la Segunda Guerra Punica y Primeiro Levantamento de los Iberos.
ROSA VARELA e MARIO VAREL GOMES. Novas moedas hispanicas de Balsa e Ossonoba.
MARIA CONCEPCI6N AG(rNDEZ ARRIBAS. Breves notas sobre la circulacion monetaria en la Meseta Norte del siglo I al III d. C.
PAULO A. F. DE LEMOS. Moedas dos primeiros reis. Evolucao dos seus tipos. Atribuc;a aos reinados e oficinas monetarias,
MARIO GOMES MARQUES, LUISA BLACK, MARGARIDA BARAHONA SIMOES, ISABEL DE SA NOGUEIRA e BERNARDO DE SA NOGUEIRA. Subsidios para 0 esclarecimento de alguns problemas aa primeira metade doseculo xv.
MARIO GOMES MARQUES e JOAO LOPES SAMPAIO. Moedas de cobre de DomDuarte. MARIO GOMES MARQUES, JOAQUIM FONTES PACHECO, PAULO FERREIRA DE LEMOS e VALDEMAR CORDEIRO. Alguns problemas da numaria medieval portuguesa.
Joss GODINHO MIRANDA. Duas moedas ineditas do sec. XVI, cunhadas no Porto.
FELIPE MATEU y LLOPIS. La moneda portuguesa en Espana durante la Guerra de Sucesi6n.
JOSEP PELLICER I BRU. Los ponderales antiguos de la Peninsula Iberica.
RAUL GONC;ALVES. Serrilhas, cordoes e nao s6.
ANT6NIO MIGUEL TRIGUEROS. Seleccao de desenhos para moedas comemorativas.
FERNANDO M. P. MOUTINHO. 0 plano de ernissoes de moeda comemorativa nacional para 1982-1983 elaborada pela INCM.
ANT6NIO MIGUEL TRIGUEIROS. A numismatica na XVII Exposicao Epropeia de Arte, Ciencia e Cultura.
FERNANDO M. P. MORINHO. A comercializacao de emiss6es de moeda comemorativa. Urn problema tipico de «marketing».
VALDEMAR CORDEIRO. 0 universo privi!egiado dos moedeiros.
A. MARQUES PINTO. Sobre a quantidade e yualidade das medalhas contemporaneas.
A. N.
DATZlRA, Sebastia, «Aproximacio a un intent d'estudi de la circulaci6 monetaria al Bages. Generalitats». Dovella, Revista d'Historia i Art del Bages. Num. 13. Manresa 1984, pp. 19-26.
Acurat estudi, que d6na en primer lloc les bases necessanes per a l'estudi de la circulaci6 monetaria, tot partint d'una arnplia i completa bibliografia. Analitza despres les troballes de l'area estudiada que han estat registrades fins avui, tot assenyalant la trascendfincia d'un recull ampli i acurat, tan dificil avui de realitzar, tant per la manca de dedicaci6 com per la ignorancia 0 una legislaci6 inoperant, que no afavoreix en absolut la detecci6. Aquests fets fan que l'actual recull sigui realment pobre i sigui dificil de poder treure'n conseqiiencies definitives. L'autor assenyala tambe la necesitat dels repertoris documentals com a element complementari per a l'estudi de la circulaci6. Excellent treball, de titol excessivament modest, dins d'una revista d'aparenca tambe modesta, pero de gran qualitat.
M. CRUSAFONT
Guia-Caialeg Institut Municipal d'Historia (Casa de l'Ardiaca), Arxiu Historic, Hemeroteca, Biblioteca, edici6 a cura de J. Sobreques i Callico. Ajuntament de Barcelona, Serveis de Cultura, Barcelona, 1983, 292 pp.
Tots els interessats pels estudis histories hem de veure amb joia l'aparicio d'aquesta Guia-Cataleg de I'Arxiu Historic de la ciutat de Barcelona, ja que se'ns ofcreix aixi una eina ben uti! detrebi:lll, tot facilitant-nos el coneixement i la consuit a dels seus fons extraordinaris. Realment aquesta guia ens descobreix totes les possibilitats que ens proporcionen els materials documentals que l'Arxiu aplega, I'interes dels quais va mes enlla de la historia estricta de la ciutat de Barcelona. L'Arxiu compta amb els segiients departaments: l'Arxiu Historic que conte tant documentacio municipal, com d'altres institucions publiques catalanes i tambe de caracter privat. La seva biblioteca es, sens dubte, una de les millors de Catalunya, pero l'Hemeroteca es segurament encara mes remarcable. Disposa tambe d'arxiu fotografic, premsa i documentacio politica i seccio de gravats, planols i cartografia, aixi com de filmoteca documental, reprografia i servei de restauracio.
EI que es menys sabut es l'existencia d'un monetari dins de l'Arxiu i que, evidentment, es el motiu de la nostra ressenya. Es tracta d'un conjunt de 2.372 monedes de series i periodes molt divers os que segons una brevissima nota inicial provenen d'excavacions fetes a la ciutat i tarnbe de llegats i compres. Es llastima que no poguem saber alguna cosa rnes de les seves procedencies especialment quines son les peces aparegudes en les esmentadesexcavacions.
En un primer moment, pot sorprendre el fet de trobar aquest material numismatic a l'Arxiu, quan depenent del mateix Ajuntament tenim una instituci6 especifica, com es el Gabinet Numismatic de Catalunya, 0 be el Museu d'Historia de la Ciutat on hi van a parar els materials procedents d'excavacio. Si reflexionem una mica sobre el caractermateix de la moneda veurem, pero, que la seva associacio a un arxiu es ben escaient, tant i mes que a un museu. Recordem que la moneda es un document del passat equiparable a qualsevol altre document escrit, mentre que els materials aplegats en els museus son gairebe sempre testimonis
del passat. Recordem que aquest no es pas un cas aillat, ja que un dels monetaris mes importants d'Europa esta integrat dintre d'una biblioteca, la Bibliotheque Nationale de Paris.
Si el conjunt de l'obra que comentem es acurat i visiblementrealitzat en cadascuna de les seves parts per veritables especialistes experts, no podem pas dir el mateix de l'apartat numismatic, malgrat que fou encomanat al personal tecnicdel Gabinet Numismatic de Catalunya, senyors Pere Vegue, director i Marta Campo, conservadora. Qualsevol persona mitjanament versada en numismatica s'adonara de bon antuvi que en la descripci6 sumaria de les monedes, que logicament ha d'esser abreujada,pero suficient per a una identificaci6 exacta del tipus de cada peca, hi mancauna dada fonamental, la referencia bibliografica. Recordem que fins i tot els catalegs comercials de subhastes 0 vendes porten en sa major part, la corresponent indicaci6 bibliografica, tot i que habitualment no han estat pas preparats per professionals universitaris, tecnics d'un museu rnonografic de la moneda com es el cas. Farem nornes referencia a alguns exempIes per a veure els problemes que aixo comporta i, al capdevall, la inutilitat de la relaci6 publicada.
Un cas ben exemplar, de tot el que diem, es el bill6 mallorqui medieval, ja que en no poder saber per quin cataleg s'han regit els autors (hem de suposar que el de Heiss 0 be el de Campaner), resulta que tampoc no sabem ni podem saber de cap de les maneres de quin tipus ni de quin regnat son les peces. Recordem que ambdos catalegs esmentats s6n obra de Campaner, pero de l'un a l'altre l'autor varia els criteris de les atribucions.
Els sisens de Terrassa ens forneixen un altre cas d'indeterminaci6 greu per absencia bibliografica, ja que n'hi ha de dos tipus ben diferents: els batuts a nom de la Universitat i els batuts a nom del Castell.
En classificar els diners de tern de Jaume I, en canvi, els autors prenen la precauci6 de diferenciar amb un 1 unes peces iamb un 2 unes altres. Hem de suposar que aquest misteri6s distintiu numeric respon als dos tipus coneguts i, qui sap si les xifres 1 i 2 fan referencia a l'ordre amb que aquests apareixen en l'obra de Botet.
En el cas de la peca 475 (un diner episcopal de Vic, que els autors assenyalen com atribuit al bisbe Pere) l'especial circumstancia de que estigui reproduida ens allibera del dubte de si es tracta de la moneda 153 de Botet, relativament corrent, o de la Botet 156, per ara (mica. Ambdos tipus s6n atribuits per Botet, de manera implicita en el primer cas i explicita en el segon, al bisbe Pere de Redorta. Novament estavem ales fosques, encara que en aquesta ocasi6 la foto ens fa coneixcr que cs la Botet 153.
No entrarem en el detaIl de l'impossible identificaci6 dels senyals, ja siguin de Tarragona, Arbeca 0 d'altres indrets.
Passem ara a comentar altres greus defectes i errors en I'ordenacio de les series en aquest llistat, realitzat pels actuals director i conservador titulars del Gabinet Numismatic de Catalunya, la competencia dels qualsqueda en entredit despres d'analitzar el treball que ara comentem.
La segona part del repertori es titula «Series Peninsulars» (Medieval i' Modern) i inclou Sicilia, pero no pas Castella, fet realment ben curi6s. En canvi, en la part tercera titulada «Series no Catalanes», tant hi trobem monedes ostrogodes, com castellanes medievals (ja hem vist que Castella, al seu criteri noera peninsular) 0 hispano-musulmanes (que per insondables criteris geografics 0 potser historics tampoc se les considera peninulars), etc. Per altra banda, les monedesdels diferents paisos de la Corona Catalano-Aragonesa van dividides per series: Catalunya,Valencia, Mallorca, Arag6, etc., tot perdent-se la necessaria visi6 de conjunt de quines monedes s'encunyaren en un moment donat dintre d'aquest aglomerat d'estats, units per la persona del rei iamb uns interessos politics i sobretot economics molt lligats. Aquesta visi6 per series respon, evidentment, a l'interes disgregaclor sostingut i fomentat per l'historiografia centralista, pero que des de Cata-
lunya no podem subscriure.
Aquesta visio disgregada fa, per altra banda, que els autors arribin a situacions que foren realment divertides si no sapiguessim que es tracta de personal remunerat per l'erari public com a numismatics oficials, com es ara la de considerar que la moneda de Ferran el Catolic es medieval a Valencia i modema a Catalunya.
Pel que fa a l'ordenacio de la moneda de Catalunya trobem que les d'epoca medieval van en un mateix apartat, en el qual figuren primer les de Barcelona i a continuacio les batudes en altres seques. No cal dir que aixi es barreja sense miraments la moneda comtal amb la local i la reial. Vertaderament encara s'enten menys per que les peces de la seca reial de Perpinya, que te el mateix caracter que la de Barcelona, han d'anar darrera de les emissionslocals de senyals. Aixo ens fa pensar que Perpinya deu esser considerada com a seca local, 0 potser aquest tractament diferencial respon al fet de que avui Perpinya depengui d'un estat diferent del que avui depcn Barcelona. Evidentment, el mes senzill i el mes logic foraordenar les monedes medievals batudes a Catalunya segons I'autoritat que les encunya, yaque aixo determina un caracter i un context historic diferent en cada cas. Aixi tindriem les monedes corntals, les reials i les propiament locals. Pel que fa a la moneda moderna, en canvi, es separen en sub-apartats ben diferents les monedes de Barcelona de les batudes en altres llocs. Aquesta separacio, de la forma que hem assenyalat, hauria donat tot una logica a la moneda medieval, pero no la te pas per l'Edat Moderna, ja que en el cas de la moneda de la Guerra dels Segadors, 0 fins i tot durant la Guerra del Frances, es perd la necessaria visio de conjunt. Es a dir, que per a saber, per exemple, quins sisens a nom de Principat 0a nom de LIuis XIII contc la colleccio haurem de repassar laserie titulada «Catalana. (que vol dir de Barcelona) i despres, molt mes endavant, la titulada «Moneda Local» on hi trobarem les monedesdcls diferents regnats d'epoca moderna batuts ales seques catalanes, menys Barcelona. El que resulta del tot inadmisible es la subdivisio en «series provincials» per la moneda de Ferran VII i d'Isabel II, per mes que Heiss, molt al gust decimononic, les qualifiqui d'aquesta manera. Tampoc entenem massa la primmirada qualificacio d'obsidional aplicada als duros de Tarragona de Ferran VII del temps de la Guerra. (No fora mes Iacil agrupar tota la moneda de la Guerra del Frances i ordenar-la segons hagi estat fabricada pels resistents 0 amb intervencio dels invasors? Si adoptem el criteri de crear una serie obsidional cada vegada que tenim una peca encunyada en una ciutat en situacio de setge haurem de fer-ho aixi en tots els casos. Per exemple el croat de l'Arxiduc del 1706 tambe haura d'esser obsidional, malgrat el seu aspecte regular, ja que aquell any la ciutat fou assetjada. Vertaderament aquests excessos de zel per part dels redactors del Ilistat, tot introduint series obsidionals, contrasten amb la poca cura que tenen en deixar barrejar amb la moneda altres objectes que no ho son, com es ara els ponderals (nurns. 468 i 471, per exemple). En aquest cas no es sols justificat, sino estrictament necessari de crear per aquests objectes paramonetaris una seccio especifica. Encara trobem altres incongruencies. En el cas del doble sou de Perpinya de I'any 1644 al 1646 (nums. 835-837) es diu «sense nom de rei», la qual cosa es certa, pero el curios es que tambe es sense nom de rei la moneda de Barcelona d'Alfons I, 0 el diners de Ramon Berenguer III i IV i no per aixo els autors han deixat de dir que correspon a aquests sobirans. Per que, doncs, no es dona aquesta moneda al seu monarca corresponent? (Es que hem de suposar que el personal del Gabinet Numismatic de Catalunya ignora que per aquells anys a Catalunya, i tarnbe a Perpinya, hi regnava LIuis XIV de Franca?
Realmcnt es una llastima que la direccio de l'Arxiu s'hagi vist en certa manera obligat a confiar aquesta tasca a un departament del propi municipi com es el Gabinet Numismatic de Catalunya. Per altra banda, es ben segur que el director de l'obra no podia imaginar un resultat tan deficient, acostumat com esta a treballar amb coHaboradors competents i eficacos en el propi Arxiu, com certa-
ment ho son tambe la major part dels tecnics dels museus de la ciutat. Altres organismes oficials, com la Generalitat de Catalunya, s'han guardat de confiar a l'esmentat Gabinet treballs especifics de numismatica quan aquests han sorgit. Recordem que l'estudi de la important troballa de moneda comtal efectuada a Orrius I'any 1981, fou confiada a la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, clar reconeixement de la continua tasca cientifica que aquesta societat duu a terme.
ANNA M. BALAGUER
MATEU Y LLOPIS, F. Hallazgos monetarios (XXVI), Numisma, 168-173, 1981, 89-136, iHustrat.
EI professor F. Mateu continua amb la publicacio de les trobal1es, essent descrites en aquest part els nurns 1.612 a 1.667. Van precedits de comentaris sobre els mes diversos temes histories i numismatics.
L. V.
SOMOZA, Julio. Dela Numismtica en Asturias. Gij6n, 1984. Vol. XV de la Monumenta Historica Asturiensia.
Miscellania d'estudis sobre numismatica, escrita per un coHeccionista erudit. Compren des dels aspectes anecdotics al cataleg de la propia coHecci6. Eis apartats que mes ens interessen son la relaci6 de les coHeccions asturianes importants, tant publiques com privades i Ies dades sobre trobal1es. Trobarern aquest llibre casualment a una llibreria d'Oviedo, amb motiu de l'estada per al Congreso Nacional de Numismdtica i creiem que cal donar-lo a coneixerdins el context dels estudiosos de la nostra especialitat a fi de contribuir que no es converteixi en obra gairebe impossible de localitzar, un cop exhaurida.
M. CRUSAFONT
II TROBADA D'ESTUDIS NUMISMATICS, Gaceta Numismdtica, nums. 74-75, setembre-desembre 1984, 303 pp.
Amb el tema «Troballes Monetaries, Sistematitzacio» fou organitzada aquesta «II Trobada d'Estudis Numismatics» per l'Asociaci6n Numismdtica Espanola amb la coHaboraci6 de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics. La trobada fou dirigida per Anna M. Balaguer i actua com a coordinador Sebastia Datzira. L'objectiu de la trobada era d'oferir d'una manera amplia una oportunitat de fer coneixer noticies de moltes trobal1es, que sovint son silenciades per multiples raons. A la vegada els organitzadors de la «Trobada» intentaren que aquestes informacions es presentessin de forma sistematitzada. Per aixo es distribui una pauta model a seguir en la descripci6 de cada troballa.
En un article introductori, A. M. Balaguer, directora de la Trobada, exposa la importancia de l'estudi i coneixement de les troballes com a font de dades per a la Historia Monetaria. A la vegada feu un estat de la qiiestio, molt realista, dels obstacles de tota mena que dificulten d'arribar ales informacions de les troballes. Aquests van des de les descripcionsimprecises 0 erronies de descobertes monetaries publicades, als casos de troballes que han estat silenciades per por 0 tambe per ignorancia, com tambe a aquelles monedes procedents d'excavacio, 0 descoberta casual que han anat a parar a una coHecci6 publica 0 privada i mai se n'ha donat noticia 0 aixo s'ha fet tants d'anys despres que s'ha perjut ja memoria de dades importants. Tots aquests casos s6n iHustrats amb exemples concrets de manera que es ben clar que les dades d'una descoberta s'han de recollir en el moment
d'efectuar-se Ia troballa. Oueda tambe prou dar que cal sistematitzar la informacio per tal de no oblidar cap de les dades importants i tambe per a facilitar el futur treball de sintesi i d'interpretacio deles descobertes de composicio similar. Finalment l'autora parla de l'estudi interpretatiu de les troballes, objectiu final de la laboriosa tasca de recull i sistematitzacio, Cal dir que l'exit assolit per la «Trobada» queda ben reflectit en el volum doble de Gaceta Numismdtica on es publiquen les nombroses i interessants comunicacions presentades. No cal dir, tambe, que les actes d'aquesta «Trobada», que es celebra el marc, han vist la llum en un temps record, .la qual cosa ha suposat un notable esforc tant per part de la direccio com de l'equip de redaccio de Gaceta Numismdtica.
L'interes que ha mostrat l'Asociaci6n Nurnismdtica Espanola, en aquesta com en tantes altres ocasions, de recolzar i fomentar els estudis numismatics ha estat extraordinari. Una vegada mes aquesta entitat de caire privat ha donat tot una Ilico a molts organismes oficials de caire academic que tot i comptant sovint amb mitjans economics i humans no donen proves d'una eficacia semblant. Tots els estudiosos de la historia monetaria hem, doncs, d'agrair a l'Asociaci6n Numismdtica Espanola l'esforc que ha suposat l'edicio d'aquest volum doble, pero que en realitat es triple, de Gaceta Numismatica, el qual recull en un sol tom totes les comunicacions presentades a la «Trobada». Aquestes foren les segiients:
METODOLOGIA
Estudio de los hallazgos como fuente de datos para la historia monetaria, por Anna M. Balaguer.
Base de datos para los hallazgos monetarios, por M. Martin-Bueno, T. R. Volk y M. Campo.
MON ANTIC
Hallazgo de bronces ibericos en Borriol, por L. Villaronga y M. Garcia Garrido. Hallazgo de Ases de Carbula, por Josep Pellicer i Bru.
Hallazgos numismaticos en el terrnino de Calatayud, por M: Almudena Dominguez y M: Pilar Galindo.
Hallazgos monetarios de denarios de IKALGUSCEN, por Ismael Moya Cotillas.
Tesorillo de Albanchez (Jaen), por Francisco de Paula Perez Sindreu.
Troballa esporadica de bronzes romans republicans, por P. R. Arriols i L. Villaronga.
Hallazgo en Vall de Uxo (Castellon) de un sextercio del emperador Claudio contramarcado «NCAPR», por Vicente Falco Fuertes.
Tesorillo de solidos de Arcadio y Honorio hallado en Jerez de la Frontera, por Jose M," Vidal Bardan,
lUn numerario visigodo de cobre?, por M. Crusafont i Sabater. Troballes de moneda carolingia a Catalunya, per Anna M. BaJaguer.
Dos hallazgos hispano-arabes en Museos Nacionales: «CRUZ CONDE» (Arqueologico Nacional) y «HAZA DEL CARMEN" (Arqueologico de Cordoba), por Juan Ignacio Saenz-Dtez.
Un tesorillo de dirhemes almohades de Arcila, por Salvador FontenlaBallesta. Dues troballes de moneda comtal i episcopal fetes a la comarca d'Ausona el segle passat, per Josep Riera Masgrau. Moneda medieval hispano-cristiana en Tierrnes, por Carlos de la Casa Martinez. El tesorillo de Astudillo, por Inmaculada Saez Saiz i Mercedes Rueda Sabater.
Utilizacion de monedas para fechar la realizacion de obras en el Monasterio de Santa Maria la Real de Fitero (Navarra), por Manuel M.' Medrano Marques.
Hallazgo de monedas espafiolas en los Paises Bajos, por Kurt A. Dym, Dos nuevas piezas recortadas de Santa Fe de Bogota, por Octavio Gil Fanes. Troballa a la placa major de Manresa (Bages), per Sebastia Datzira i Soler.
VARIA
Hallazgos monetarios en Catalufia, por Josep Colomer. Troballes monetaries a I'Esglesia Vella de Rellinars, per Rafael Comas. M. CRUSAFONT
ALFARO ASINS, C. Antiguo hallazgo de moneda en una tumba punica, en Homenaje al Prot. Martin Almagro Basch, II, Madrid, 1983, 349-357.
Publicacio de 77 monedes ebussitanes i 2 antoninians procedents d'una tomba d'Ebussus, guardades en el Museu Arqueologic Nacional de Madrid.
L. v.
ALFARO ASINS, C. Hallazgos monetarios en «Foso de Bayona» Villasviejas (Cuenca), Cuenca, 19 y 20, 1982, 79-84.
Presentacio de 16 monedes trobades en aquell lloc pertanyents a finals del segle III i al II a. C.
L. v.
ALFARO ASINS, C. Las monedas de SEXS del MAN, Boletin del Museo Arqueologico Nacional de Madrid,I, 2, 1983, 191·197.
Cataleg de les monedes de Sexi guardades en el Museu Nacional de Madrid, amb totes llurs caracteristiques propies,
L. v.
BASTIEN, P. Le Monnayage de Magnence (350-353), Numismatique Romaine, Essais, recherches et documents, I, 2e edition, Wetteren, 1983.
Exhaurida la primera edicio d'aquesta obra editada l'any 1964, ha estat represa per l'autor que ha volgut, en editar-se la segona edicio, no fer una simple reimpressio, sino fer una obra nova, incloent noves monedes, nous tresors i aprofitar I'aparicio del volum VIII del «Roman Imperial Coinage (337-364»>, el qual dona una excellent visio de conjunt del monedatge imperial del periode Magnencia, La solucio triada per l'autor en fer I'ampliacio, ha estat editar el contingut de la primera edicio tal com era i afegir un suplement, la importancia del qual es veu pel seu nombre de planes:
Primera edicio, 236 pagines i XVIII Iamines,
Segona edicio de la pagina 237 a 350, son 114 pagines de mes i IX lam.
L'augment del 50 % del contingut posa de manifest la importancia de la nova obra, on les noves monedes van numerades intercalant-se en el Hoc corresponent del cataleg inicial.
Com a novetats remarcables assenyalem la publicacio de tres lingots de plata de Kaiseraugst que porten la contramarca de Magnenci i un dels encunys monetaris trobat al Mosselle.
L'obra reeditada compren els segiients capitols: I, Rappel historique; II, Les ateliers monetaires: III, Les problemes des titulatures et des effigies; IV, Chro-
nologie des emissions; V, Technique monetaire: VI, Systeme monetaire. Metrologie; VII, Les imitations; VIII, Les trouvailles; Conclussions; Catalogue; Tableaux. Magnenci, malgrat haver estat vencut fou el primer dels francs romanitzats que tingue un paper important a l'Imperi decadent, i en el seu curt regnat intervingue en el sistema monetari disminuint progressivament el pes de la «rnaiorina» i encunyant «solidus» de pes redurt.
Els esdeveniments militars d'aquest regne provocaren nombroses ocultacions de tresors, els quals en ser recuperats han fornit bon material d'estudi per a la recerca.
Nombrosos s6n els tresors afegits, i entre ells pertanyen a la Peninsula, set a Portugal i tres a Espanya. Aquests darrers s6n els de Garciaz, Tarifa i Sarand6n. Moltes s6n les noticies historiques que afegeix en el suplement. En referencia ales seques insisteix en l'obertura de la d'Amiens. Extensos s6n els comentaris sobre cronologia en la nova obra, s'esten sobre els medallons de bronze que eren distribuits com a obsequi de fi d'any i particularment interessant resulta el nou tipus de «christogramme», havent estat molt discutit el missatge que ens porta, car en efecte: aquest simbol cristia, quin significat podia tenir a la Gallia pagana? Per Magnenci mes que el resultat d'una convicci6 personal es probable que fos el motiu d'un calcul politic.
La importancia d'aquesta obra quedapalesa quan pensem que un regnat tan curt, que no arriba als quatre anys, pot arribar a donar tant de material. I el merit es de l'autor, que ha sabut recollir-Io i estudiar-lo amb tant d'encert posant a l'abast de tothom una obra definitiva sobre un emperador roma.
L. VILLARONGA
CAMPO, M. Las relaciones de Ebusus con eI exterior a traves de los haUazgos monetarios (siglos III-I a. C.), Atti del I Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, volume primo, Istituto di Studio per la Civilta Fenicia e Punica, Roma, 1983, 145-156.
Estudi de les monedes trobades a Ebusus i de les d'Ebusus trobades a altres Ilocs per deduir-ne les causes de la circulaci6 monetaria, la qual es comparada amb les exportacions de la ceramic a grisa eivissenca.
Deles primeres emissions de monedad'Ebusus del segle III a. C. no se'n coneixen fora de la illa; pel que fa a les del periode 214-150 a. C., es troben abundants a la costa d'Alacant, 'boques delRoine i la Campania; en canvi, les del periode 150-75 a. C. predominen al Llenguadoc i la costa africana d'Algeria. A Catalunya es troben en quantitat monedes d'ambd6s periodes.
Es comparen les exportacions de la ceramic a grisa eivissenca amb l'expansi6 de llurs monedes, pero manquen dades d'aquelles per poder deduir-ne resultats concrets.
Remarquem I'interes de l'estudi comparatiu entre les troballes de ceramica i monedes de la illa d'Ebusus.
L.V.
CHAVES TRISTAN, F. Las cecas de Colonia Romula, Iulia Traducta y Ebora (II), Numisrna, 168-173, 1981, 33-71.
En ACTA NUMISMATICA X, 1980, donarern compte de la publicaci6 de 'la primera part d'aquest treball, que contenia tot l'aparell critic. En aquesta, la segona part, va exposat el cataleg amb tot detaIl pero sense cap iHustraci6. Aixi es com queda, dones, el contingut que perrnete aquell treball.
L.V.
DEROC, A. Les monnaies gauloises d'argent de la Vallee du Rhone, Etudes de Numismatique Celte, 2, Universite de Besancon, Paris, 1983.
En el prefaci el professor Colbert de Beaulieu assenyala que les monedes estudiades en aquesta obra corresponen a la comunitat que despres fou la base del regne de Lotari, emperador d'Occident.
Geograficament, el Roine separa una zona rica en circulacio monetaria, la seva vora esquerra, de l'altra, la dreta, desproveida d'ella.
En primer Hoc classifica les monedes objecte d'aquesta obra en cine tipus: monedes amb cap de cavall; monedes amb cavall galopant; monedes amb cabra salvatge; monedes amb hipocamp i monedes del genet.
Tracta despres de les tecniques d'encunyacio. Metrologicament aquestes monedes segueixen el sistema de les dracmes massaliotes lleugeres per acabar en les darreres emissions de les monedes del genet en el sistema del denari roma, del qual son quinaris. Segueix el capitol de «Tresors i troballes» i el d'«Atribucions».
Particularment interessant per a nosaltres cs el problema de la cronologia. Som suspicacos a la cronologia baixa, generalment acceptada per alguns numismatics francesos. Creiem que tot treball numismatic ha de desenvolupar-se amb metodes numismatics, als quaIs despres es podran afegir altres aspectes histories, epigraf'ics, etc., pero aquests en segon terme, no de manera determinant.
Generalment alguns numismatics francesos prenen com a base fonamental per fixar la cronologia l'aspecte historic, i fan ajustar a llurs teories els documents numismatics. I es aixi com arriben a acceptar una cronologia baixa, que no queda prou justificada pels documents numismatics.
Per als tresors prenen un «terminus ante quem» que per ales monedes galles pot esser de molts anys abans. Per a ells, el denari roma de Q. Marcivs Philippvs es imitat mig segle despres de la seva emissio, Podriem afegir raons metrologiques, quasi totes les monedes tractades en aquesta obra son del mateix sistema que les dracmes lleugeres de Massalia, i sembla logic que siguin coetanies amb elles, 0 sigui del segle II. I nomes ens resta considerar el que diu el mateix autor en afirmar que els mateixos arqueolegs moltes vegades no accepten aquesta cronologia baixa. Creiem que ha arribat l'hora de seguir camins estrictament numismatics i a partir d'ells arribar a les conclusions historiques i no com es fa algunes vegades de seguir el cami invers.
Acaba I'obra. amb el capitol sobre les altres monedes de plata de la Provenca. Una extensa i bona illustracio junt amb grafics i mapes fan de l'obra una magnifica eina de treball.
La finalitat del llibre s'acompleix puix amb ell arribem a tenir un coneixement total de les encunyacions de plata de la Vall del Roine i hem d'agrair a l'autor aquest fet, i mes nosaltres numismatics no francesos, que amb aquesta i altres obres similars ens anem formant una idea concreta de la numismatica gallica. Aixi, de la comparacio amb els nostres problemes podempel metode comparatiu anar avancant en la recerca, puix la reaccio romana creiem que segurament fou la mateixa a Hispania que a la Gallia davant de fets similars.
L. VILLARONGA
DUPRE, N. Un lot de 13 antoninianus decouvert a Belo en 1973, Melanges de la Casa de Velazquez, XI, 1975, 535-543.
Les 13 rr.onedes son del periode de 262 a 269 d. C.
L. V.
ESCUDEl{l) -; ESCUDERO, F. deA. Los templos en las monedas antiguas de Hispania, Numisma, 168-173, 1981, 153-203.
Estudi de les monedes antigues de Hispania que presenten un temple, les quaIs pertanyen ales seques de Malaca, Abdera, Ilici, Gades, Cartago Nova, Tarraco, Emerita i Caesaraugusta.
L. V.
ETIENNE, R. et RACHET, M. Le tresor de Garonne. Essai sur la circulation monetaire en Aquitaine a la tin du regne d'Antonin le Pieux (159-161), avec la Collaboration de J. N. BARRANDON, Cl. BRENOT, Ch. CARCASSONNE, J. GUEY, M. PICON, Bordeaux, 1984.
Tenim davant nostre un llibre precios, el del tresor del riu la Garona, amb quasi 4.000 sestercis romans, la recuperacio dels quaIs fou un episodi apassionant, obra del professor Etienne i els seus collaborador, que ens fa sentir vivament la necessitat de salvar per a la ciencia els documents d'investigacio, en aquest cas les monedes.
L'Iris, una draga, treient sorra i grava del llit de la Garonna anava abocant sertercis romans sense saber que estava treballant sobre un insolit jaciment arqueologic, un vaixell enfonsat al riu.
Eis autors ens presenten el meravell6s salvarnent, i ho fan, a mes de seguir els metodes tradicionals amb els nous d'investigacio, aplicant I'estadistica matematica i l'analisi dels metalls.
Tota l'obra es perfecta i els metodes desenvolupats serviran de model per a futurs treballs.
Disposern-nos a fruir del seu contingut i els breus comentaris que farem voldriem servissin d'esquer a la curiositat de tots vostes,
La recuperaci6 de les monedes s'esdevingue en dues fases: la primera l'any 1965, de forma casual, amb el resultat de 939 monedes; la segona l'any 1970, portada a terme amb un pla previst, i es conseguiren 3.058 monedes. En total foren 3.997 peces, entre sestercis, dupondis i asos.
Abans d'entrar en materia cal remarcar un punt extraordinari, no gaires vegades assolit. En efecte, el treball en equip que va saber dirigir el professor Etienne deixa arribar a conclusions definitives. Per l'estadistica matematica ha comptat amb J. Guey i Ch. Carcassone, i per I'analisi dels metalls amb J. N. Barrandonn i Cl. Brenot.
Despres de les generalitats i de les circumstancies de la troballa es passa a la descripci6 de les rnonedes, essent catalogades 3.997 monedes entre sestercis, dupondis i asos.
EI cataleg es precis i complet, trobant-se iHustrades totes Ies variants de monedes, a mes de les que essent iguals permetien l'estudi dels encunys que ha estat realitzat acuradament.
Per l'estudi dels retrats imperials disposem de fotos ampliades i la gran quanti tat de material permet els autors aplicar-se en llur estudi i classificaci6.
Ens cal assenyalar una malifeta del treball mecanic: la moneda iHustrada amb el num, 12, no correspon a Galba sin6 a Vespasia, Hi ha hagut, doncs, una transposici6 de fotos.
Al cataleg segueix l'estudi del tresor, que els autors divideixen en quatre parts, bo i titulant-lo «Les quatre significations du tresor de Garonne». Les quatreparts esmentades son les segiients:
1. Significacio historica, la data del naufragio
2. Significaci6 numismatica, estadistica i analisi de metall.
3. Significaci6 economica, el regne del sesterci.
4. Significaci6 ideologica, circulaci6 monetaria i imatges de l'emperador.
Per la significaci6 historica es comparen primer estadisticament els dos tresors, arribant a laconclusio que del primer tresor falten de 600 a 900 sestercis dels
tres darrers ernperadors, que eren les peces ben conservades que escaparen a la intervencio.
Quant a la data del naufragi, despres de l'estudi critic, s'arriba a l'interval de 25 de febrer de 159 al 7 de marc de 161, donant les monedes recuperades una bona imatge de la circulacio monetaria a I'Aquitania en aquelles dates.
Quant a la significacio numismatica s'estudien primer els caracters externs de la moneda: pes, diametre i posicio dels encunys.
La metrologia es estudiadaamb tots els seus parametres. Veiem que el pes rnitja de les emissions augmenta des de Galba, amb un sesterci de 22.62 grs., fins a Adria, de 25.64 grs., quedant estable per Antoninus.
Pel que fa als diarnetres la dispersio es petita, anant disminuint de 34.72 m/rn a 31.74 rn/rn.
La posicio dels encunys es en gran majoria inversa, i comparant-la en relacio al pes no s'estirna cap particularitat.
Efectuats els corresponents estudis de correlacio es demostra que existeix una bona correlacio entre el pes i la cronologia de la rnoneda, augmentant aquell a mesura que la moneda es mes moderna.Aixo es degut al desgast de les monedes, que es estudiat tot arribant a uns resultats teorics d'un desgast del 0.176/0.174 % per any.
Aplicant aquests calculs als sestercis d'Antoninus i tenint en compte la seva superficie es veu que el pes del sesterci teoric es de la talla de 13 monedes en Iliura, en lloc de les 12 anteriors.
Segueix l'estudi metrologic dels dupondis, els quals en esser menys nombrosos son estudiats en grups mes amplis. Llur pes mitja es un xic per dessota de la meitat del sesterci, augmentant amb la cronologia com succeia amb aquells.
Pocs son els asos trobats, que corresponen a Vespasia, Titus i Adria, essent sensiblement del mateix pes i diamctre dels dupondis.
L'estudi dels encunys realitzat amb tota cura serveix per fer un calcul estimatiu del volum de les emissions. En unes taules s'exposen les dades i s'arriba al resultat del numero d'encunys utilitzats per any. Aleshores se'ns fa visible l'activitat del taller de Roma segons els anys.
Pels calculs s'estima la produccio de cada encuny en 10.000 rnonedes, per tant es pot pensar que durant el regnat de 'I'raja s'encunyaren uns 60 milions de sestercis.
Una altra de les novetas importants d'aquest llibre es l'estudi de la composicio metallica de les monedes, car s'hi han verificat 962 analisi, Aquest analisi han estat realitzats seguint dos metodes: un d'atomic per la fluorescencia X, i un altre de nuclear, per I'actrvitat protonica.
Eis resultats assenyalen una disrninucio del zinc des de Claudi a Antoninus Pius, passant del 19 % al 12.4 %.
Una de les explicacions de la disrninucio del contingut de zinc podria esser resultat de les successives operacions de refosa, en les quals el zinc s'oxida i es volatilitza, podent arribar la perdua al 10.%.
Ames, la fundicio a Roma de les monedes colonials d'epoca de Traja pot esser el motiu de les variacions observades.
Aleshores s'arriba al plantejament d'una qiiestio molt important: tots els asos del tresor de la Garona son de llauto (oricalc), pen) asos similars del Gabinet de Paris analitzats per aquest motiu son de coure.
Despres de la reforma de Nero, el qual havia encunyat moneda de tots els valors de llauto, les emissions d'oricalc han alternat amb emissions d'asos de coure, sense distingir el valor del metal!. Cal pensar si ho feu per sostenir una mena de prestigi. De totes maneres, els asos d'oricalc son atresorats i els de coure circulen i son perduts en els llocs habitats.
Segueix I'estudi estrictament numismatic de l'ordenacio de les emissions d'Adria amb COS III, aconseguint-lo per la taxa de zinc.
En el capitol sabreel significat economic del regne del sesterci s'accepta que
el tresor de 1970 es una representacio veritable de la circulacio romana a l'Aquitania entre 159-161.
S'estudien les varietats presents en el tresor i les que falten, cornparant-Ies amb els graus de raresa del RIC i els preus del Cohen. En general, les peces rares falten en el tresor mentre que les corrents s'hi troben presents del 37 al 67 %.
L'afirmacio dels autors en qualificar el periode com del «regne del sesterci» queda pales en estudiar comparativament amb les taules de Reece la relacio dupondi-as/sesterci, la qual va disminuint progressivament en el primer segle mentre que s'accentua en el regne d'Antoninus Pius, tota vegada que en el tresor de la Garona la «ratio» es baixissima significant que el sesterci regna totalment.
Aquesta originalitat de labaixa «ratio» per les monedes del tresor de la Garona, quin significat economic tc? Reece proposa que aixo es degut a l'inf'lacio, I'augrnent de preus fa desapareixer les monedes de poe valor per innecessaries, ja que son utilitzades les mes grans, tal el sesterci.
L'alca de preus es seguida per l'alca del nivell de vida, la moneda no es desvalora, essent el regne del sesterci un signe de salut econornica per a tot l'occident. leIs autors acaben dient: «Les Bituriges Vivisques de Burdigala pouvaient continuer de croire en l'ctcrnite de I'ernpire».
Important es el capitol que tracta de la signif'icacioideologica, afirmant els autors que l'emperador no encunya la moneda per finalitats economiques, sino per fer patent el seu poder, per fer arribar un missatge a tot el man roma.
Per tal d'estudiar aquesta possibilitat es comptabilitzen les emissions per temes de revers dels regnats de Traja i Adria. Pel primer el benestar ve de la victoria, pel segon I'anti-Traja, el benestar arriba pel savi govern de I'univers. En la finalitat, el benestar, hi ha continuitat, en la forma hi ha canvi, essent Adria el mes «civil» dels emperadors.
Un document excepcional es el llibre que acabem de comentar, el qual ha estat estudiat afegint als metodes classics els mes moderns de l'estadistica i de l'analisi de metalls, i malgrat el complet estudi encara els autors son conscients que resten aspectes per a estudiar, pero el treball ha estat realitzat magistralment iamb estreta collaboracio amb experts especialistes.
Acaben els autors assenyalant que el document que publiquen cs excepcional per quatre motius:
1. Per la data 159-161.
2. Per la gran quantitat de monedes.
3. Per permetre aquesta circumstancia l'estudi estadistic i l'analisi.
4. Per l'impacte economic a l'Aquitania i pel missatge que envien els ernperadors.
Elogi a fer? EI llibre se'l fa sol. Agafeulo i apassionadament el llegireu, l'estudiareu i sentireu el seu fi. Nosaltres voldriem que el seu missatge fos inacabable.
L. VILLARONGA
GIARD, J-B. Le monnayage de l'atelier de Lyon. Des origines au regne de Caligula (43 avant I.-C. - 41 apres I.C.), Numismatique Romaine, Essais, recherches et documents, XIV, Wetteren, 1983.
Dintre del monumental Corpus de les monedes de la seca de Lugdunum, acaba de publicar-se el primer volum, que junt arnb el segon seran l'obra de J-B. Giard, comprenent des de I'origen fins a Vespasia (81) i Clodius Albinus (196-197). Els volums del 3 al 8e son obra de P. Bastien, i comprenen des de la reobertura de la seca per Aurelia, I'any 274, fins el tancament definitiu cap a l'any 421. D'aquests volums han estat publicats del 3er al 6e, dels quals ja hem donat la rccensio.
Giard en fer la presentacio dels materials estudiats ens adverteix que no vol en la seva obra donar-nos una imatge total de la seca, sino que sigui el reflex
305 de Ies colleccions estudiades, de les. quaIs s6n com pedres precioses Ies monedes escollides.
Ens exposa magistralment els fets histories entorn a Ia fundaci6 de Ia seca de Lugdunum, en Ia qual es comenca a batre moneda l'any 43 a. c., amb una emissi6 avui molt rara, d'oricalc, de L. Munativs Plancvs amb la llegenda COPIA FELIX. Despres segueix I'abundant emissi6 de quinaris de Marc Antoni i mes tard, l'any 28/27 a.C. els asos colonials uncials amb COPIA.
EI gran taller imperial comenca a batre moneda l'any 15 a.C. Les seves emisions serveixen per a pagar I'exercit rorna de la Gallia i del «limes» roma, pero tambe te una altra f'inalitat, la de retorcar el prestigi de la familia imperial i del seu govern.
La seca de Lyon es organitzada com una seca militar, lluny de les mirades del Senat, batent-se la moneda com si ho fes un «imperator» en campanya amb tota llibertat.
Senyalem i transcrivim algunes de les idees de Giard, puix amb elles veurem la importancia de la seva obra, i seran una mostra per explicar-nos el per que d'aquestes encunyacions. «No eren les preocupacions economiques les que induien a l'emperador a ordenar una emissi6 monetaria sin6 l'interes politic del moment, una victoria militar a celebrar, donacions a repartir, pagaments a l'exercit»: «La inieiativa d'August amb el seu sistema, contribuir a mantenir l'us del sesterci-moneda de compte en les escriptures»; «La moneda de compte sembla identificar-se amb la moneda real»,
I aixi, podrfem seguir transcrivint paragrafs sencers puix el contingut del llibre es concentrat i tot ell d'un gran interes, Encara transcrivim: «EIs qui utilitzen la moneda podrien prescindir d'alguns valors que en altres temps havien estat considerats necessaris per al bon ordre dels negocis, en lloc de pagar llurs compres, dia a dia, amb moneda petita de bronze, acumulaven llurs deutes que acabaven per pagar, despres d'uns quants mesos, en denaris 0 auris».
Segueix I'autor amb un dels temes mes apassionants, com s6n lcs proves per assignar a Lugdunum el lloc on es bateren les emissions que no porten el nom de la seca. Els seus arguments, encara que restringits i de caracter hipotetic s6n importants, els fonamenta en l'estil i la troballa dels encunys i de les monedes. L'Altar de les Tres Gallies que consagra Drusus l'any 10 a.C. el considera l'autor com el signe distintiu de la seca de Lugdunum, i resulta evident per les troballes monetaries, L'efigie d'August en aquestes monedes es exactament el mateix als auris, denaris i monedes de bronze.
Comenta critieament i no accepta la teoria de que les monedes amb el cap nu d'August siguin lioneses i en canvi romanes les que porten la corona de llorer. Per a ell, totes han estat encunyades conjuntament.
Molt important es el tema de la troballa dels encunys monetaris. Quatre d'ells foren trobats a Calahorra i es troben guardats a l'I.V.D.J. Correspon a August i el revers es el de Caius i Lucius. D'aquest testimoni dedueix I'existencia a Espanya d'un taller secundari per a l'encunyaci6 de moneda d'or i de plata. Dels altres encunys, quinze foren trobats a Franca i un a Italia, assenyalant-se, doncs, que la majoria dels encunys pertanyen a Lyon.
L'emissiod'auris i denaris comenca I'any 15 a.C. amb la titulatura de IMP.x. Coincidint amb la consagraci6 de l'Altar de Lugdunum I'any 10 a.C. l'emissio amb IMP XII.
Important en si mateix i pel que fa a nosaltres es l'estudi de les emissions de bronze de l'Altar de Lugdunum. S6n sestercis, dupondis, asos i semises, totes amb la mateixa tipologia i d'un sistema d'un as de poe mes de 11 grs., igual que les primeres emissions de Caesaraugusta, pero una de les emissions, la 116-117, atribuida per Giard a un tallerauxiliar de Lugdunum, presenta l'as de 9.24 grs. pes molt baix i proper al de Ies monedes de Tarraco.
La cronologia de les emissions d'August es estudiada, presentant l'autor idees interessants sobre la posici6 jerarquica de Caius i Lucius en les monedes, estimant
que la marca X indica que es obra d'un taller secundari. Pel que fa a la contramarca VAR presenta el context historic que la motiva.
De Tiberi s6n estudiades les seves emissions: DIVOS AVGVST; a nom de Tiberi; quinaris d'or i l'emissi6 amb PONTIF MAXIM.
Es pregunta Giard si la seca es tancada temporalment 0 be continua en activitat en pujar a l'imperi Caligula, estudiant criticament les diverses possibilitats i acabant amb la discussio cronologica.
Pel que fa a la metrologia, analisi de contingut de metalls i estimacio del volum de les emissions, deixa entreveure una certa inseguretat per les dades, deixant per altres moments llur estudi.
Malgrat I'afirrnacio de l'autor, de que no ha volgut donar-nos una visio total de les emissionsdel taller de Lugdunum, el cataleg compren 187 tipus amb mes de 1.300 monedes, la qual cosa representa una gran quantitat de materials.
Al cataleg, d'una gran precisi6, amb l'estudi dels encunys de totes les monedes, s'adjunten uns grafics demostratius dels enllacos entre les emissions d'auris i de denaris, la qual cosa posa en evidencia que foren encunyats amb els mateixos encunys.
La illustracio d'una perfeccio poques vegades aconseguida, millorada per l'excel·lent conservacio de les peces reproduides, Tenim davant de nosaltres un dels grans llibres de la Numismatica romana.
L. VILLARONGA
GILLILAND, H. Ebusus: an old mystery revival, Journal of the Society for Ancient Numismatics, Santa Monica, California, vol. 12, num. 1 (1981), 4-5, ilust.
Consideracions entorn ales monedes de bronze d'Ebusus.
L. V.
GURT ESPARRAGUERA, J. M." Cambios en el predominio de los distintos valores monetarios en la circulacion monetaria en la Hispania Alto-Imperial, Pyrenae, 17-18, 1981-82, 369-373.
Estudi comparatiu entre els divers os valors de les monedes de vanes mostres de la circulaci6 monetaria: Clunia, Conimbriga, Emporiun, Italica, Pollentia, Menorca, Maresme i Pais Valencia. La Iimitacio de les mostres, de les quals no es donen quantitats en l'article, no permet arribar a resultats concrets.
L. V.
MANERA Roca, E. Circulacion monetaria en Mallorca, Pollentia y la romanizacion de las Baleares, Symposium de Arqueologia, Mallorca, 1983.
Comentaris sobre la circulacio monetaria a Mallorca fonamentats en la publicacio de les noticies de troballes de monedes, essent recollides en el repertori unes 400 monedes.
L.V.
MARTIN-BuENO, M. Circulacion monetaria en la Region Leonesa: problemas numismaticos en el NW,Lancia, 1, Leon (1983), 187-198.
Comentaris generals sobre circulacio monetaria basats en escassos materials, la qual cosa limit a les conseqiiencies,
L.V.
MOLINA FAJARDO, F. Y L6PEZ CASTRO, J. L. «Numismatica antigua de Almufiecar», capitulo IX de Almuiiecar, Arqueologia e Historia, dirigida por F. Molina Fajardo, Granada, 1983, 179-204, XIV laminas.
Dintre de I'obra sobre la ciutat fenfcia de Sexi, que fou despres el municipi de Firmum Iulium SExi, i que es estudiada sota els diversos aspectes arqueologics, s'inclou un capitol referent ales monedes de Sexi. EI cataleg compren 121 monedes, totes illustrades, amb comentaris generals sense presentar noves conclusions. Es important pel material publicat. L.V.
NOE SIDNEY, P. The coinage of Metapontum, Parts 1 and 2, with additiond and corrections by ANN JOHNSTRON, The American Numismatic Society, Numismatic Society, Numismatics Notes and Monographs, n. 32 and 47, New York, 1984.
EI sol fet de la reedici6 de l'obra de P. Noe sobre el monedatge de Metapontum publicada els anys 1927 i 1931 demostrala seva importancia, El cataleg que ara es publica es el mateix de la primera edicio, pero s'hi ha afegit una llista d'addicions i dades de concordances amb els Sylloge Nummorum Graecorum, i ames s'hi han inclos els recents treballs de recerca sobre les monedes de Metapontum.
Es d'agrair a Ann Johnstron el treball fet per a posar al dia el llibre de P. Noe, obra de molta responsabilitat i de poe Iluiment, i esperem per aviat que ens arribi la tercera part projectada per P. Noe i que no arriba a escriure, i que ara queda en mans de l'autor de la reedici6 i revisi6 que comentem.
L. V.
RIPOLL, E., NUIx, J. M.', VILLARONGA, L. Les contramarques «Doff» i «DD» de les monedes d'Emporion, Rivista di Studi Liguri, XLVI, Gennaio-Dicembre 1980, N. 1-4, Bordighera, 1983, 53-63.
Estudifet amb materials procedents de les excavacions d'Emporion que permet datar l'aplicaci6 de les contramarques en temps de Caltgula i el de la partici6 de les monedes a partir de l'any 30 d.C.
A. N.
RIPOLLES, P. P., VILLARONGA, L. La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de I'Espagne, Keltische Numismatik und Archaelogie, Veri::iffentlichung der Referate des Kolloquiums keltische Numismatik vom 4. bis 8. Februar 1981 in Wiirzburg Herausgegeben von G. Grasmann, W. Janssen und M. Brandt, BAR International Series, 200, Oxford, 1984, 339-357.
Es discuteix el problema de la cronologia de les monedes «8. la croix» de pes alt, d'uns 3.40 grs., amb el testimoni dels tresors de la Peninsula Iberica, de Drieves, Valeria i La Plana d'Utiel, els quals presenten les dites monedes i foren amagats durant la segona guerra punica, deduint-se una cronologia corresponent a finals del segle III a.C.
A. N.
SERAFIN PETRILLO, P. Oro ed argento in alcuni emisioni dei Barcidi, Rivista di Studi Fenici, vol. XI, Supplernento, 1983, 75-81.
Es donen resultats d'analisi d'algunes monedes hispano-cartagineses.
L. V.
UTRILLA, P., REDONDO, G. Monedas de bronce de epoca constantiniana halladas en la Cueva de Abanutz (Navarra), Principe d Viana, 40, 1979, 31-39.
Trenta monededes de Constanti a Valentinia II. L.V.
VEGA DE LA TORRE, J. R. Datos numisrnaticos del yacimiento de Hoyos de Tozo (Burgos), Boletin Instituto Ferndn Gonzalez, 191, 1978,205-211.
Lot de 4 monedes de Constant i un altre de 17 de Constant a Constanci II. L. V.
VIDAL BARDAN, J. M.' Aproximaci6n a la circulaci6n monetaria de Baelo Claudia (Bolonia, Cadiz), Homenaje al Prof. Martin Almagro Basch, III, Madrid, 1983, 371-378.
El material estudiat cs el provinent de les excavacions de l'any 1917 i el publicat pels francesos l'any 1974, tractant-se en total de 193 monedes. No es d6nael cataleg de les monedes sin6 unes taules i grafics on va classificat el material per periodes, des de l'any 195 a.C. fins el 408 d.C. L. V.
VIDAL BARD}\N, J. M." La circulaci6n monetaria de Villaricos segun los fondos del Museo Arqueol6gico Nacional, Museos, 2, Madrid, 1984, 15-23.
S'afegeixen ales monedes de Baria publicades anteriorment les monedes trobades en aquell lloc durant les excavacions de L. Siret de principi de segle, les quais es reparteixen aixi: 2 puniques: 13 iberiques; 7 hispano-romanes; 8 romanorepublicanes; i 33 romano-imperials. En total s6n 157 monedes. Aquests materials permeten a I'autor treure determinadesconclusions sobre la circulaci6 monetaria,
L.V.
VILLARONGA, L. Diezafios de novedades en la numismatica hispano-cartaginesa, 1973-1983, Rivista di Studi Fenici, vol. XI, Supplemento, 1983, 57-73.
L'abundant informaci6 arribada principalment d'Andalusia permet revisar l'obra de l'any 1973, afegint-se nous tresors, troballes esporadiques, monedes inedites i abund6s material, la qual cosa permet confirmar 0 rectificar els suposits presentats en aquell llibre.
A. N.
VILLARONGA, L. Las primeras emisiones de monedas de bronce en Hispania, Papers in Iberian Achaelogy, edited by T.F. C. BLAGG, R. F. J. JONES and S. J. KEAY, BAR International Series, 193, Oxford, 1984, 205-215.
Estudi estadistic de les primeres emissions de monedes de bronze d'Hispania, S6n les d'Ebussus, Rhode, Gadir, Kesc,Arse, Obulco, Castulo, Malaka i Sexi. Pertanyen a finals del segle III a.C., essent anteriors a I'any 211 i batudes en un sistema metrologic de 8.39/8.69 grs.
A. N.
VILLARONGA, L. La moneda de TVRRI.REGINA, Numisma, 177-179, 1982, 53-58.
Estudi de les monedes de la seca de Turriregina que permet fer la seva classificaci6 en diverses emissions. Inclou els numeros 2 i 4 de Vives, que queden definits amb tota evidencia, Per la procedencia de les troballes es pot situar la seca cap a Reina (Badajoz), la qual cosa el toponim confirma.
A. N.
WAGGONER, N. M. Early Greek coins from the Collection of JonAthan P. Rosen, AN S, Ancient coins in North American Collections, n. 5, New York, 1983.
Continua l'activitat de publicacions de I'American Numismatic Society, oferintnos ara el cataleg de la colleccio de monedes gregues de J. P. Rosen. Es tracta d'una bona colleccio especialitzada en les primeres emissions de monedes gregues, totes elles de gran raresa i que es troben representades en molt pocs exemplars en les colleccions, El conjunt compren 770 monecles, essent-ne especialment abundants els petits divisors.
Hem de remarcar que el primer problema que presenten moites d'aquestes monedes es el de la seva atribuci6. Aquesta es estudiada i comentada en el cataleg, servint-se d'una extensa bibliografia que conte fins les darreres novetats, i de la qual s'obte la cronologia.
Hoveiem especialment en els exemplars nums. 244 a 409, un total de 166 monedes, les quals pertanyen a seques incertes de I'Asia Menor, del periode compres entre el segle VII i el V a.C., Ies quals son classificades pel seu patro metrologic: milesia, focaic, aeginetic i euboic-atic,
Deles monedes mes antigues, les de Lydia, segles VII-VI a.C. i les de Croesus, 561-546, hi ha una bona representacio, amb 7 i 9 monedes respectivament. Presenten un particular interes Ies de l'abundant serie de Cyzicus, numeros 411 a 522.
Una bona illustracio i uns index geograf'ics, de tipus, de simbols, fan del llibre una bona eina de treball i lloc obligat de consulta per ales monedes anteriors al segle V a.C.
L. VILLARONGA
ZUDAIRE, E. Monetario del Colegio de Lecauz, Principe de Viana, 40, 1979,41-49, 2 him.
Descripci6 i extracte del cataleg d'unes 2.500 monedes, entre Ies quaIs hi ha la resta d'un tresor de moneda romana imperial.
L. V.
I TROBADA D'ESTUDIS NUMISMATICS, Gaceta Numismatica, 72, marc, 1984.
Eis dies 1 i 2 de marc de 1983, l'Asociaci611 Numismdtica Espanola, amb la collaboracio de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, organitza aquesta primera «Trobada d'Estudis Numismatics». EI tema de Ia trobada era l'estudi del flori de la Corona Catalano-Aragonesa i el sell objectiu el de reunir el maxim nornbre d'exemplars, tot reconsiderant la problematica d'aquesta valor monetari a la Hum de les noves dades obtingudes i iniciar aixi el cami vel'S la formaci6 d'un «corpus» del f[ori.
Aquesta I Trobada d'Estudis Numismatics fou dirigida per M. Crusafont i Sabater i actua com a coordinador A. M. BaJaguer.
L'exit assolit per la convocatoria de la Trobada fou ben notable, malgrat que la seva ternatica era molt monografica, Aixi es presentaren un total de quinze comunicacions amb els titols i dels autors segiients:
El flori d'or catala, Estat de la Oiiestio, per M. Crusafont i Sabater.
Aportaci6 a I'Index de rare sa i a la circulaci6 del flori, per P. R. Arriols.
Cataleg dels florins del Gabinet Numismatic de Catalunya, per A. M. Balaguer.
Los florines de oro del Archivo Calico, per Ferran Calic6 Estivill.
Florins delMuseu Alegre de Sagrera de Terrassa, per R. Comas.
CoHecci6 particular de Rafael Comas, per R. Comas.
Els florins de lacolleccio de Moneda de Banca Catalana, per M. Crusafont Sabater.
Una aportaci6 al Corpus del Flori d'Or d'Arag6, per S. Datzira.
Aportaci6 a la I Trobada d'Estudis Numismatics, per J. Pellicer i Bru.
Los Florines del Museo Arqueo16gico Nacional, per M. Rueda Sabater.
Un florin de Pere III en el Museo Arqueo16gico Provincial de Burgos, per F. Sainz Varona.
Troballa a Launes (La Ribagorca), per M. Soler Balaguer6.
Florins de I'Espasa en un Inventari d'Aviny6 de l'any 1366, per J. Vilaret.
Aportaci6 dels florins de l'Arxiu Villaronga, per L. Villaronga.
La Circulaci6 del Flori de la Corona Catalano-Aragonesa segons les troballes les noticies documentals, per A. M. Balaguer.
La Trobada compta tambe amb una secci6 de terna lliure al qual foren presentades algunes comunicacions que han estat publicades en els nums. 71 i 73 de Gaceta Numismatica.
A. M.B.
AGUIRRE, F. J., MOLES, c., ABON, M. P. Catdlogo de los archives municipales turolenses (II). Teruel 1983.
Els repertoris documentals solen esser una font de dades important de cara a la reconstrucci6 de la circulaci6 monetaria. Molts dels documents porten cites monetaries i aixo ens permet una estimaci6 quantitativa.
En aquest cas, dels 300 documents medievals, gairebe 200 contenen cites de pagaments en moneda. L'area estudiada compren els pobles de Tronchon, Fuentespalda i La Fresneda (a part d'altres que no contenen documentaci6 medieval). Es tracta del territori teroleric situat prop de la Iinia de contacte entre Catalunya i el Regne de Valencia, per be que cal tenir present la circulaci6 del diner jaques a l'area de Tortosa fins ben entrat el s. XIV.
Una analisi conjunta ens mostra el seguent repartiment dels esments al llarg de la cronologia mitjans del s. XIII-1516:
Pagaments en sous 0 diners, indeterminats 67
Id. en moneda jaquesa 84
Id. en moneda valenciana (rals de Valencia, de bill6) 19
Id. en moneda barcelonina (diners) 14
Id. en florins d'or de la corona catalana 11
Id. en moneda castellana (maravedis) 1
Un breu analisi de les dades anteriors permet concloure que malgrat esser dinsI'area del diner jaques, els nombrosos esments amb concreci6 d'aquesta moneda (84) enfront de les indeterminades que nornes indiquen Iliures, sous 0 diners, demostrenla presencia en el mercat d'altres monedes. Aquestes s6n les monedes valencianes i barcelonines, amb xifres de presencia no pas despreciable: 19 i 14 esments, respectivamente. En canvi la concurrencia de la monedacastellana es practicarnent nulla (1 esment sobre 200 cites monetaries). Cal advertir que en
alguns casos la concurrencia valenciana i barcelonina pot esser inferior a la que indiquen els documents, ja que alguns dels documents han estat estesos a Barcelona 0 en poblacions valencianes i poden haver «traduit» els valors pagats per persones 0 municipis de l'area aragonesa en moneda jaquesa. En qualsevol cas, aquest fet retallaria nornes una petita part dels pagaments, amb mes incidencia sobre la moneda barcelonina. Cal apreciar tambe els esments de florins, que s'inicien a partir de mitjans del segle XIV i que, donada la feble encunyacio a Saragossa, representen tambe una incidencia de moneda no aragonesa.
En conclusio, malgrat l'encaix legal dels pobles estudiats dins l'area del diner jaques, els poderosos pols economics de Barcelona i Valencia, no deixen d'exercir la seva influencia sobre aquest sector.
M. CRUSAFONT
ALFARO ASINS, C. «Tesorillo de blancas de Enrique II!». Boletin del Museo Arqueol6gico Nacional, vol. I, num, 1, 1983, pp. 89-92.
Los numisrnaticos no podemos dejar de observar con satisfaccion la publicacion delos tesorillos que van apareciendo y tambien de los muchos que aguardan tal suerte en colecciones publicas y privadas.
Presenta la autora un tesorillo de blancas de vellon del tipo castillo/leon en orlas lobuladas, que a su criterio pertenecen globalmente a Enrique III. El conjunto fue descubierto en las cercanias de la Catedral de Cordoba, en fecha no especificada, y estaba compuesto por unas 104 monedas de las que el Estado pudo adquirir 84.
La autora atribuye estas piezas a Enrique III a pesar de que conoce su problematica atribucion entre el tercero y el cuarto de los enriques. Como toda justificacion alude a 10 dicho por Gil Farres en este sentido, pero no repara en que este autor al tratar del reinado de Enrique IV preve (como as! es efectivamente) la acufiacion de este tipo. Por tanto, con los datos disponibles result a evidente que la afirrnacion de la autora carece de todo rigor, mas cuando se ha demostrado que la ausencia del ordinal «cartus» no es motivo para dejar de considerar como del cuarto de los enriques determinada pieza.
Llama tambien la atencion la escasa y hasta deficiente bibliografia con que trabaja Carmen Alfaro. Entre los trabajos citados hallamos el consabido Ramon Benedito-Alvarez Burgos, quiza util al comerciante en monedas, pero falto del mas elemental rigor para ser empleado por cualquier investigador serio. No deja de ser curioso, tambien, que la autora utilice la version de 1959 de la obra de Gil Farres, cuando desde 1976 los estudiosos disponemos de una nueva version actualizada y revisada de la misma. Tampoco resulta comprensible que la autora cite la obra de L. Saez referente alreinado de Enrique IV y no la del mismo autor referente a Enrique III, si efectivamente considera que las monedas del hallazgo son todas de este ultimo.
Se apunta que el tesoro fuese ocultado con motivo de la inestabilidad creada por las guerras con Granada. Desde luego no entraremos en 10 discutible que ella resulta, teniendo en cuenta 10 localizado de estas contiendas ya a finales del XIV y la larga distancia que separa Cordoba de Granada. Por nuestra parte nos llama mas la atencion elhecho de las 53 monedas de la lejana Burgos, las 12 de Toledo, las 3 de Cuenca y las solo 12 de la cercana y prolifica ceca de Sevilla. Este punto, en cambio, no merece comentario a pesar de resultar completamente atipico, pues como es sabido, por norma la moneda mas abundante en un tesoro es la del taller mas cercano y mas cuando este es de gran produccion, como es el caso de Sevilla. Por otra parte, el hecho de no haber podido estudiar 20 piezas del conjunto inicial, hace dificil poder afirmar si todo el tesoro estaba compuesto por blancas 0 habia otros valores monetarios de vellon,
que conduira a estimular les descobertes geografiques com ha assenyalat Pierre Vilar.
Intent d'aproxirnacio quantitativa a un fenomen monetari que caldra refer amb rnes dades, pen) que dibuixa ja unes hipotesi prou suggestives. M.
CRUSAFONT
FEIJOO CASADO, F., Y FEIJOO CASADO, A. M. Ceca de Ciudad Rodrigo y resello en la Casa de Moneda de Trujillo, Institucion Cultural «EI Brocense» de la Excma. Diputacion de Caceres (Caceres), 1984, 122 pp.
Els autors presenten la publicacio de documentaci6 d'aquestes dues seques, que actuaren en epoques molt diferents, procedent en sa major part del Archivo General de Simancas.
La seca de Ciudad Rodrigo degue crear-se vers el 1469, tot coincidint amb el periode en que es varen obrir tantes altres seques per autoritzacio reial. Els autors publiquen cine documents referents a aquesta seca com son: nomenament d'obrers i moneders, llicencia per a encunyar, relacio d'obrers de la seca, nomenament de tresorer, i concessio de mercat franc a la ciutat.
Els documents de la seca de Trujillo publicats ens fan coneixer que en aquesta ciutat s'obri una seca l'any 1641 per a ressegellar la moneda de billa. EI motiu de la creacio d'aquest taller per a ressegellar es probablement la necessitat de moneda per a pagar les tropes enviades a Portugal amb motiu de la Guerra del 1640, any en el qual comenca tarnbe laGuerra dels Segadors a Catalunya.
No hi ha dubte de I'interes de tots aquests documents que els autors ens fan coneixer iamb els quaIs la nurnismatica castellana, encara tan mancada d'estudis, haura d'avancar.
A.M. BALAGUER
GOMES MARQUES, Mario, editor. Problems of medieval coinage in Iberian Area. Santarem, 1984.
Mario Gomes Marques, professor de la Universitat de Lisboa, ha cercat, amb aquesta convocatoria centrada en I'area iberica medieval, d'apropar al lector anglosaxo la problernatica del man hispa medieval, habitualment oblidat en els estudis de conjunt. Tambe ha procurat de fer coneixer entre nosaltres noves tecniques d'analisi, utils a la numismatica, tot incorporant a l'equip, estudiosos d'aquestes noves eines d'investigacio: Carter, Day, Stahl. D'altra banda cal remarcar la notable aportacio dels propis portuguesos al terna de les analisi no destructives merces al serios treball de PeixotoCabral.
J. Pellicer aporta un estudi metrologic, essent un dels primers temes que donaven una visio de conjunt de l'area peninsular en una ternatica particularment complexa. Cal remarcar tambe de forma especial les dues magnifiques ponencies d'Anna M. Balaguer, tocant dos temes dificils i fonamentals. Un d'ells, un estudi comparatiu delius monetae als diferents regnes peninsulars. En comentar el competent treball d'Anna Balaguer, cl professor Gomes Marques s'estranya i es lamenta publicament del poe recolzament rebut en el camp professional en el nostre pais una persona que demostrava palesament el seu alt nivell cientific. Els amonedatges portuguesos i catalans foren tractats respectivament, pel propi Gomes Marques i per M. Crusafont i Sabater.Fou molt de lamentar l'absencia d'estudiosos castellans, que havien d'haver cobert el seu sector.
Complernenta aquesta amplia panoramica de les ponencies un excellent conjunt de comunicacions, la major part de les quaIs foren a carrec d'autors portuguesos.
Enscal felicitar el Dr. Gomes Marques i els seus collaboradors, tant per l'alt nivell assolit com per l'ambientcordialissim que saberen crear dins un Simposi Numismatic que sempre recordarem amb enyoranca.
Pel que fa al volum que comentem, resta des d'ara com un punt de referencia obligat en emprendre qualsevol estudi sobre l'area iberica medieval.
M. CRUSAFONT
MATEU Y LLOPIS, F. «Un comentario al texto Coneixences de les Monedes de los Memoriales de Pere Miquel Carbonell». Medievalia 2. Bellaterra, 1981.
En base a dades documentals, historiques, paleografiques, de lexic i numismatiques l'autor arriba a la conclusi6 de que el conegut tractat de monedes atribuit fins ara a Perc Miquel Carbonell es en la seva major part obra de Jaume Garcia, arxiver que fou de Joan II i no «por Pere Miquel Carbonell que 10 fue de Fernando el Catolico», segons afirma l'autor, Aquesta darrera afirmaci6 es inexacta ja que Carbonell fou fet arxiver per Joan II l'any 1476, carrec que mantingue, aixo si, en temps de Ferran el Catolic. Aquest fet treu forca ales argumentacions historiques i numismatiques ja que res impediria que Carbonell hagues redactat la major part del tractat vers el 1476, justament en la cronologia aproximada en que el situa Mateu, per be que fos completat mes tard, en la data de 1490 consignada en el propi tractat, en una adici6 de noves dades. No entrarem en les altres argumentacions, per no esser de la nostra especialitat.
M. CRUSAFONT
METCALF, D. M. Notes on some hoardsand stray finds from the time of the Crusaders, Hamburger Beitrdge zur Numismatik, vol. 27/29, 1973/75, 67-83, illust.
Entre les troballes n'hi ha una de les monedes espanyoles d'Acco, L. v.
MILIAN BOIX, Manuel, i collaboradors, El Papa Luna y su evocacicn en el arte castellonense. Caste1l6, 1982.
Ressenyem aquest acurat cataleg de l'exposic6 del mateix titol per a constatar, com sol esser habitual, la pobresa amb que es tracta l'aspecte numismatic, representat nornes per un dibuix anticd'un dels tipus encunyats per Pere de Luna. S'ignora doncs tota la bibliografia basicasobre el tema. Prova de la necessitat, no tan sols de fer bona tasca numismatic a, sin6 de fer-la coneixer.
M. CRUSAFONT
PALACIOS RAFOSO, A., ARANDA LINARES, C. Un tesorillo de dirhemes almohades en Algodonales, Estudios de Historia y Arqueologia Medievales, II, 1982, Cadiz, 101-109, V lam.
Petit tresor de la provincia de Cadis de 79 dirhems i 2 trossos, pertanyents ales seques de Jerez, Sevilla, Marrakech, Fes, Tremecen i sense seca. Es d6na el pes que va de 1.46 a 1.55 grs.
L.V.
RUEDA SABATER, Mercedes. Los florines del Museo Arqueologico Nacional de Madrid. A.N.E. Barcelona, 1984.
Malgrat el seu caracter de coHeccions publiques, els museus no sempre resulten comodes ni accesibles per a l'investigador. No fa ni dos anys Anna M. Balaguer, despres de passar-se tota una setmana a Madrid, no assolia sino de poder treballar poe menys de quatre hores amb el monetari del M.A.N., amb ben poe profit, donat el desordre dels seus fons. En una nostra recent visita podfem comprovar com les monedes de la serie comtal catalana que no havien aparegut en aquella ocasio sorgien ara a dotzenes i com entre les monedes localsdel s. XVII descobrfem amb astorament un precios diner episcopal de Vic.
Resulta per tant de gran utilitat que algu que tingui temps per perdre es prengui la feina de publicar algun Ions, com es el cas, ara, dels florins d'or, entre els quaIs la major part, de la Corona Catalano-Aragonesa. Nocal dir que des del nostre Hoc a la Junta de l'A.N.E. recolzarem des del primer moment la publicacio d'aquest fons i ens prenguerem la feinada de revisar el cataleg, que era ple d'errors. Al capitol d'agraiments no s'esmenta per a res l'Asociaci6n Numismdtica Espanola que ha fet I'esforc de l'edicio.
La catalogacio inclou practicament la totalitat de l'interes de la publicacio ja que la part interpretativa resulta nula, sino desorientadora. Hom podria creure amb Ia manca de rodatge de l'autor si no es trobes amb l'evidencia de la poca seriositat. La troballa de Pamplona no es mai estudiada en conjunt sino nornes pel que fa als florins. Es donen per falsos els florins curts de pes, tot ignorant el fet documentadissim del seu retallat. Atribueix florins a Reiner d'Anjou. Diu que el flori tenia un caracter «interregional». Les afusellades del meu llibre son impressionants: l'autor «opta» per atribuir els florins de marca torre a Valencia i «opina- que els de marca flor de punts son els de Barcelona, tot plegat no fent altra cosa que copiar fil per randa les nostres argumentacions i, encara, no totes, ja que s'omet l'analisi de troballes. S'afirrna que les marques no poden csser de moneders, quan ha quedat demostrat que ho son, almenys el d'espasa i el de cap de moro. Inutil comentar les barrabassades que l'autor ens fa dir: «Alfonso IV, segun Crusaf'ont, dejaba a los monederos actuar a su aire». «Crusafont para simplificar el problema opta por la posibilidad de que el escudo de Dez PIa y el rombo ajedrezado son el mismo.» Nocal dir que mai hem dit semblants coses. En el primer cas parlavem de la magnanimitat d'Alfons que facilment accedia ales peticions dels estaments representatius de cada regne. En el segon cas no cercavern pas una «sirnplificacion del problema» sino que demostravern la identitat de les dues marques: la Despla,pels documents de Botet i el cairo amb escacs pel segell del propi Despla publicat per Sagarra.
Cal advertir tambe al lector que la pretesa descoberta del quart de flori de Joan I no te pas fonament. L'autor presenta una peca retallada en la qual no s'hi pot apreciar la marca de seca i de la inicial del rei nomes se'n veu la meitat inferior. Naturalment tant pot esser una I de Ionnes com la part inferior de la P de Petrus. Tcnint present que fins al moment nomes es coneixen quarts de flori del regnat de Pere III, resulta completament gratuit intentar l'atribucio a Joan en base a aquesta peca.
Creiem que aquests exemples son suficients per a poder jutjar la qualitat teenica i etica de I'autor.
M. CRUSAFONT
SAENZ-DfEZ, J. 1. «Acufiaciones de los aliados magrebies del Califato de Cordoba». Gaceta Numisrndtica, 73, juny, 1984, pp. 55·60.
L'autor, en aquesta cornunicacio presentada a la «I Trobada d'Estudis Numismatics» (1963), tracta d'un tema tan interessant com desconegut, les encunyacions de les tribus nord-africanes aliades de Cordova en el segle IV de la Hegira. Mes conegut es cl fet de les encunyacions «oficials- fetes pels califes en seques africanes com Fas, Sijilmasa 0 Nakur, de les quals l'autor no tractara aqui. Com cs sabut
en el segle x tant els orneies cordovesos com els fatimidesintenten tenir un paper hegemonic al Magreb amb mires al control de les rutes de l'or centrcafrica, per aixo hi ha aliances amb diferents tribus nordafricanes, la qual cosa origina lluites i canvis de bandol continues. Les monedes descrites per l'autor (dirhems de plata) per les seves caracteristiquestipologic-estilfstiques no poden esser considerades com a encunyacions regulars andalusis al nord d'Africa, malgrat que porten el nom del califa, i cal considerar-les com a encunyacions de les tribus aliades. Una altra dada important es que el metall no sembla tenir pas la qualitat del de les emissions andalusis.No hi ha dubte que aquest treball haura de donar unes primeres bases per a la classificaci6 de moltes peces. Esperem que l'autor en treballs successius ens doni encara a coneixer noves peces i noves dades, ja que el tema es just iniciat aqui.
A. M. B.
SPAHR, Rodolfo. Le monete siciliane dagli aragonesi ai borboni (1282-1836). Segona edici6. Basilea - Graz, 1982.
Abans de morir a l'edat de 87 anys, l'any 1981 a Basilea, Spahr tingue encara la possibilitat de revisar proves de la segona edicio de la seva coneguda obra sobre la moneda siciliana. En aquesta nova versi6 l'autor incorpora noves peces (entre elles el diner de Ferran II publicat per nosaltres a ACTA l'any 1974, sense citar pero aquest precedent), tot completant i posant al dia el recull.
Els dos llibres de Spahr sobre la moneda siciliana han estat una eina utilissima per a la classificaci6 d'aquesta serie monetaria, essent una catalogaci6 molt acurada i ben sistematitzada. Calnomes lamentar que l'autor, que mostra haver treballat arnb documentaci6 de seca es limiti a un eixut cataleg, sense practicament incorporar cap dada historica 0 documental. Unes petites introduccions ens presenten unes dades elementals historiques de cada regnat, pero la historia monetaria queda totalment marginada.
Cal celebrar, de tota manera, la reaparici6 d'aquestaobra, de molt de temps enrera exhaurida, per quant constitueix una eina imprescindible per a laclassificaci6 de les monedes d'aquesta serie. Es per a nosaltres de gran intcres Ia part que correspon a la Corona Catalano-Aragonesa, per be que l'autor es refereixi sisternaticament als «aragonesi».
M. CRUSAFONT
VITAL, N. F. «Monetario pre-cristae corrente nos seculos XI e XII». Numismdtica, num, 20, gener, 1981, pp. 3-7.
L'autor ens ofereix una visio molt sintetica del circulant a LIe6, Castella i Portugal en els segles XI-XII. El treball te un caracter mes aviat divulgatiu i recull informacions de les obres numismatiques mes clestacacles. No per aixo, pero, oblicla d'incloure les interessants clades del treball de B. Martin Minguez «Netas Numisrnaticas recogiclas de la Cronica cle Aguilar de Campoo y de otros escritos. (1916).
A. M. B.
ESCORTELL PONSODA, M. «Lotc de monedas (onzas), espafiolas y americanas, siglos XVIII y XIX halladas en Ore (Luarca)» Archiviurn, XIX, Universidad de Oviedo, 1969, pp. 99-115.
L'autora dona a coneixer una important troballa d'unces dels regnats de Carles III, Carles IV i Ferran VII. Aquestes peces aparegueren en fer estelles un
moble antic. EI tresor es dispcrsa, pen'> es pogueren recuperar 28 peces les quaIs ingressaren al Museu Arqueologic cl'Oviedo. La darrera moneda del conjunt estudiat es de l'any 1921.
L'autora fa un estudi detingut de la troballa tot tenint en compte el context historic i tot donant una descripcio de les peces, malgrat que hi trobem a faltar una referencia bibliografica, No hi ha dubte que treballs com el que comentem hauran d'csser de gran utilitat quan hom vulgui emprendrc un estudi serios de la circulacio monetaria dcls segles XVTTI-XIX.
A. M. B.
HOWARD, T. C. Stamp money, 1936-1939, issues of the Spanish Civil war, Inter national Bank Note Society Iournal, Auburndale, Florida, vol. 23, n. 1 (March 1984), 18-20, ilius.
Tracta dels cartons circulars arnb I'escut de la Republica impres en un costat I en I'altre un segell de cor reus adherit.
L. V.
VILARET I MONTFORT, Joan. Les monedes de cooperativa de S. Feliu de Guixols». Est udis sobr e femes del Baix Emporda. Vol. 2. Sant Feliu de Guixols, 1983.
Dins els estudis de nurnismatica local cal anal' cornpletant, arnb estudis com el present, 121 panorarnica de les iniciatives monetaries de moltes poblacions catalanes. Nemes aixf sera Ull dia possible de sumar una visi6 global sobre aquest aspecte tan interessant de Ia nostra historia monetaria, L'autor descriu (amb algunes petites imprecisions) una amplissima gamma de monedes de cooperatives de Sant Feliu de Guixols, tot aportant dades de gran intcres referents a la seva encunyacio i circulacio.
M. CRUSAFONT
MEDALLfSTfCA
TCI-! E, Maurice. "La mcdaillc des volontaires catalans de l'armee francaisc 19141918». La Pallo]u, nlI111 15. Perpinya sense data (l984?).
Documenlat estudi sobrc I'emiss.io daquesta medalla, que commernoraun dels Illes gencrosos sacrificis fet per un nornbros grup de joves catalans en un intent, malauradament frustrat d'assolir un reconeixement de la nostra nacio. L'autor clescriu detalladamcnt el diploma que acornpanya la condecoracio, tot plegat iniciativa del Comito Iranco-catala pels voluntaris.
M. CRUSAFONT
TOts IlE CIRERA, Pilar. Medalles. Barcelona, 1951.
La vertent rnes humil de la medallistica la constitueix I'emissio de medalles religioses per part dels santuaris, que eren venudes com a record i objecte de devoci6 als peregrins que hi acudien. Es un sector medallisticfins fa ben poe menystingut i que te el seu interes,D'una banda per la seva vastissima produccio i varietat, que perrnet seguir en minusculs treballs artistics l'evoluci6 dels estils. D'altra banda aquesta vertent ens dona fc de santuaris avui abanclonats i fins i tot enderrocats, dels quais se n'ha conservat aquest humil recordatori. L'actual deca-
dencia d'aquest costurn que ha fet que molts santuaris encara molt visitats no disposin ja de les seves medalles ens motiva mes a la recerca i estudi dels exemplars antics que se ri'han conservat.
Darrerament un professor alemany que ens visita, atret per aquesta tematica queda astorat de la gran quantitat d'encunyacions que aquesta devoci6 havia rnotivat al nostre pais. Rebotat del Gabinet Numismatic de Catalunya on no pogue veure cap medalla, per molt que s'hi esforca, nosaltres l'adrecarern a la visit a de colleccions particulars que Ii Ioren de molta utilitat.
En ocasi6 d'aquest nou interes per aquest humil sector mcdallistic potser resulta escaient de recordar el treball de Pilar Tous, que ja I'any 1951 publica un primer recull, acompanyat de gloses poetiques.
M. CRUSAFONT