

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA
CAP DE REDACCI6: Miquel CRUSAFONT
SECRETARIA DE REDACCI6: Anna M. BALAGUER
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS
filial de l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
BARCELONA 1981
ACTA NUMISMATICA tau [undada l'any 1971
els auspicis de la Secci6 Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, entitat que segueix donant suport a la publicacio.
Amb el suport del Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
COPYRIGHT: :Es propietat dels autors que han collaborat a l'edici6 de l'obra.
EDITA: Cymys - Oliana, -19 - Barcelona-6
IiSSN: 0211-8386
DEl'1oSITO LEGAL: B. 211.677�1981
IMPRIME: Novagrafik - Recaredo, 4 - Barcelona-5
Introduccio: Els primers 10 anys d'Actn Numismatica (M. CRUSAFONT i SABATER) 9
Memoria de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1980 (ANNA M. BALAGUER) 15
Josep PELLICER i BRU. Les interpolacions de parametres metrologies. 19
Mon antic
P. P. RIPOLLES i L. VILLARONGA. La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de l'Espagne. 29
M. P. GARCIA BELLIDO. Apostillas a EI Alfabeto Monetario de las cecas «libio [enices» de J. M. Sola Sole. 41
H. J. HILDEBRANDT. Contribucion al estudio de la cronologia de los hallazgos de monedas ibericas de bronce 57 J. M," VIDAL BARDAN. Aportacton a la circulacion monetaria en Arc6briga, Aguilar de Anguita y Luzaga 67
R. ARROYO ILERA Y A. SANCHIZ SOLER. Consideraciones sabre el as bilingiie de Ikalonscen 77
M. GARCIA GARRIDO Y LUIS LALANA. Reacunaciones en la Hispania Antigua. 81
L. CHABOT. Un tetraobole massaliete surjrappe sur un denier de Caius Aburius Gerninus 85
R. MORGENSTERN. Acuiiaciones de la dinastia Sasdnida 95
Medieval
Agustin DOMINGO SORIANO. Tipo monetario visigodo inedito: triente de Suintila acuhado en Tude. Otras aportaciones a la serie visigoda. 103 M." Asuncion GINER. El hallazgo de dirhems taijas del Llobregat (Barcelona) 109
Jesus ALTURO i PERUCHO. Notes numismatiques de l'Arxiu de Santa Anna de Barcelona (fans de Santa Anna i de Santa Eulalia del Camp) del 992 al 1200 121
1. PUIG i FERRETE, i M CRUSAFONT i SABATER. Les pugeses de Lleida. Classificacio paleograjica i catalogacio 143
R. CONDE Y DELGADO DE MOLINA. Valor intrinseco y valor de curso en la moneda medieval: conversion de doblas castellanas en [lorines de Florencia en 1376 165
Anna M. BALAGUER. En lorna a los reinados de Juan II y Enrique IV de Castilla. Tipos monetarios ineditos y comentario documental. 183
A. Manuel de GUADAN. Comentario Numismatico al Manual Mallorquin de Mercaderia (ultimo tercio del s. xv) (2" parte) 197
Modern i Contemporani
Josep M. LLOBET i PORTELLA. Segells de placa amb empremtes monetaries 213
Joan VILARET i MONFORT. L'ardit barceloni de l'any 1635 217
Antonio OROL PERNAS. Nueva moneda mallorquina de doce dineros-1808. 219
Antoni TURRO i MARTINEZ. Les monedes 1 xapes catalanes de necessitai. 223
J. A. BONET i BOFILL, M. CRUSAFONT SABATER. Una pelloja 0 geto hebreu d'Elna. 225
Medallistica
Joan LIuIS CALVO PASCUAL. Condecoraciones militares en los Paises Catalanes durante la primera mitad. del siglo XIX (II). 229
J. VIDAL i PELLICER. Compendio hist6rico y geogrdjico de Luisiana y Nueva Orleans 237
Ramon BORRAS i COSTA. La medalla com manijestacio artistica. Josep Maria Subirachs 245
Troballes monetaries catalanes II
Addenda a la troballa de Sta. Perpetua de Mogoda CAN-l) per Sebastia DATZIRA 261
AN - 4. Troballes del Castell de Voltrera per A. M. BALAGUER 262
AN - 5. Troballes de S. Pere Sacama per Anna M. BALAGUER 266
AN - 6. Troballa de Valencia (or) per M. CRUSAFONT i SABATER 270
AN -7. Troballa de Valencia (plata) per M. CRUSAFONT i SABATER 277
AN - 8. Troballa de Castellbell iVilar per Sebastia DATZIRA. 282
Noticies
Francisco BELTRAN LLORIS. Cronica del IV Congreso Nacional de Numismatica 291
Anna M. BALAGUER. Leandre VILLARONGA i GARRIGA investit Doctor Honoris Causa per fa Universitat de Colonia. 297
Varia
COIN HOARDS, Volume V, 1979, The Royal Numismatic Society, London, 1979 (L. V.).
TRESORS MONETAIRES, Tome II, 1980'. Director J. B. Giard, Bibliotheque Nationale de Paris, 1980', 120' pp., XXXIII laminas (L. ViUaronga)
ACl-IADOS MONETARIOS; Nummus, 2." serie, volume II, 1979, 63-97 (V. Villaronga)
IV CONGRESO NACIONAL DE NUMISMATICA, Alicante, 11980', Ponencias, sobretiro de la revista Numisma, XXX, 162-164, Madrid 1980', 250' pags, (L. Villaronga)
IV CONGRESO NACIONAL DE NUMISMATICA, Cornunicaoiones, Alicante, 1980', Sobretiro de la revista NUMISMA, XXX, 165�167. Madrid, 1980'. (L. Villamnga).
OROL PERNAS, Antonio, Nurnismatica Gallega. Ponencia al IV Congreso Nacional de Numismdiica, Alicante, 1980'; Numisma XXX, nums. 162-164, 1980', pags. 227-242. (A. M. Balaguer)
COPE, S. N. The statistical analysis of coins weigths by computer and a rationalized method for producing histograms, Numismatic Chronicle, 1980, pags, 178-194. (L. Villaronga)
SCIENTIFIC STUDIES IN NUMISMATIC, edited by W. A. Oddy, British Museum, Ocasonal Paper n." 18, London 1980'. (L. Villaronga)
SELLWOOD, D. A basic program for histograms, Numismatic Cshronicle, 1980', pags. 201-20'4. (L. Villaronga)
Man Antic
ACQUARD, E. La monetazione punica. Catalogo delle Civiche racolte numismatiche di Milano, Comune di Milano, 1979. (L. Villaronga)
ARCE, J. La iconograffa de «Hispania» en epoca romana, Archive Espaiiol de Arqueologia, 53, .pags. 141-142, 1980', pags, 77-96, 17 figuras. (L. V.) 30'6
ARROYO, Ilera, R. Vedpasiano y su proyecci6n monetaria en tierras valencianas, Sagunium n." 15, 1980', pags. 1S11-2D4 y II lams. (P. P. Ripolles)
BALAGUER, A. M. Descoberta d'un nou exemplar de les rares siliqiies de Maxim Tira atribuides a la seca de Barcelona. Corpus de les emissions de Maxim. IV Congreso Nacional de Numismdtica. Vol. de Cornunicaciones, pags, 141-154. Alacant 1980'. Sobretiro de Numisma, XXX, 165-'167. Madrid 1980'. (M. Crusafont)
BASTIEN, P. Le monnayage de l'atelier de Lyon. De la reiorrne monetaire de Diocletien a la [errneture temporaire de l'atelier en 316 (294-316), avec la collaboration de G. Gautier, Numismatique Romaine, Essais, Reccherches et Documents, XI, Wetteren, 1980', 274 pags., LXIX laminas. (L. Vrllaronga)
BELTRAN, A. Las monedas ibericas de Caraues y los galos. Numismatica e Antichita Classiche, Ouaderni Ticinesi, IX, 1980', 159"1-68. (L. Villaronga)
BELTRAN LLORIS, F. Epigraiia latina de Sagunturn. y su territorium, Servicio de Investigacion Prehist6rica. Serie trabajos varios, n." 67, Valencia, 1980'. (L. Villaronga)
ETIENNE, R.; FONTAINE, T. et Collaborateurs, Histoire et archeologie de la Peninsule Iberique antique. Chronique II, 1973-77. Revue des etudes anciennes, tome LXXXI, 1979, n." 1-2, pags. 10'5-20'6 (L. V.)
30'7
30'7
30'8
3Dq
30'9
FERNANDEZ ALLER, M.'" C. La moneda ibero-romana en el Museo Arqueologico Provincial de Leon, Archivos Leoneses, XXXIV, enero-junio 1980, n." 67, 99-115. (L. V.)
GUADAN, A. M. DE. La moneda iberica. Catdlogo de Numismdtica Iberica e Ibero-Romana, edita Cuadernos de Numismatica, Madrid 1980, 358 pags., ilustraciones intercaladas en el texto, Vl Il mapas. (L. Villaronga)
HILDEBRANDT, H. J. Die Rornerlager von Numantia. Datierung anhand der Miinzfunde. Madrider Mitteilungen, 20, 1979, 238-2711. (M. P. Garcia-Bellido)
Hoz, Javier de lao Cronica lingi.iistica y epigrafia prerrornana de la Peninsula Iberica: 1979, Zephirus, 30-1, 1980, 299-323. (L. ViIlaronga)
309
309
310
3H Hoz, J. de. Textos metrol6gicos ibericos. Archives de Prehistoria Levantina. Vol. XVI. Valencia 1981. (J. P. i B.)
KNAPP, R. Celtiberian conflict with Rome: policy and coinage. Aetas del II Coloquio sobre lenguas y culturas prerrornanas de la Peninsula Iberica, (Ti.ibinguen 17-19 junio 1976), Universidad de Salamanca, 1979, 465-472. (L. Villaronga)
311
314
LLUECA UBEDA, E. Las contramarcas en las monedas de Saguntum. Arse, XXI, junio 1980, '11.0 16, 223-231. (L. V.) 3;14
MANERA, E. GRANADOS, O. Un tesorillo de Antoriianos hallado en Son Hereu (Lluchmajor, Mallorca), Bolleti de la Societat Lulliana, n." 830-83:1, t. XXXVII, any XCV, 1979, p. 7798, 5 laminas. (L.V.)
MARTIN-BuENO, M. y REDONDO VEINTEMILLAS, G. La coleccion Numismatica Dominguez del Museo de Calarayud, Papeles Bilbilitanos, Calatayud 1979. (L. V.)
314
314
MINI, A. Monete di bronzo della Sicilia Antica. Cassa Centrale eli Risparmio V.E. .per laProvince Siciliane, Palermo, 1979, 510 paginas ilustradas. (L. Villaronga) 315
MORRAL, E.; Nurx, J. M," y MARTIN, A. Excavaciones a la Vil·la romana de Can Bosch de Baset (Terrassa). Institut de Prehistoria i Arqueologia de la Diputaci6 Provincial de Barcelona, Junta Municipal de Museus de Terrassa, Terrassa, 1980. (L. Villaronga)
PEREZ SINDREU, F. de P. Catdlogo de rnonedas y medallas de oro. Gabinete Numismatico Municipal, Sevilla, 1980, 86 pags. (L.V.)
315
315
PUERTAS TRICAS, P. Y RODRIGUEZ OLIVA, R. Estudios sabre La ciudad romana de Lacipo (Casares, Malaga), Studia Archaelogica, 64, Universidad de Valladolid, 1980, 28 pags, VII lam. (L. V.) 3;16
RICHARD, J.-C., et CLAUSTRES, G. Les monnaies de Ruscino, Revue Archeologique de Narbonnaise, Supplement 7, (1980), RUSCINO, Chateau-Roussillon, Perpignan (Pyrenees-Orientales), I, Etat des travaux et recherche en ,1975, Actes du Colloque de Perpignan 1975, pags. 107-150. (L. Villaronga) 3,16
RICHARD, J. C. Les monnaies de la Lagoste (Pornas et Rouff'iac-d'Aude, Aude). Annexe III, de G. Rancule, La Lagaste agglomeration gauloise de Basin de l'Aude, Carcassonne, 19801, pags, 150-170. (L. V.). de Basin de l'Aude, Carcassonne, 1980, pgs. 150-170. (L. V.)
RIPOLLES ALEGRE, P.P. EI tesoro de Iniesta (Cuenca), Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia, 15, 1980, 1;19-126. (L. V.)
RIPOLLES ALEGRE, P.P. Estudio Numismatico del poblado iberico Los ViHares (Caudete de las Fuentes, Valencia). Nuevos hallazgos de la ceca de Kelin. IV Congreso Nacional de Numismatica, Comunicaciones, Alicante 1980, sobretiro de la revista Numisma, XXX, 165-167. Madrid 1980. (L. Villaronga)
RIPOLLES ALEGRE, P.P. La ceca de Celin. Su posible localizaci6n en relaci6n con los hallazgos numismaticos, Saguntum, 14, 1979, Papeles del Labora-
317
317
317
torio de Arqueologia de Valencia, 127-136, 1 labina. (L.V.)
318
RIPOLLES ALEGRE, P. P. Aproximaci6n a la circulaci6n monetaria de las tierras valencianas, Saguntum, 14, 1979, Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia, 189-198. (L. Villaronga) 3118
Rur M. S. CENTENO, Algunas moedas do Tesouro de Paredes de Alvao (Cone. de Vila Pouca de Aguiar), Nummus, 2:" serie, colume II, 1979, pags. 87-91. (L Villaronga). 3,18
Medieval
CALI00, X. F. Una nueva ceca visigoda: Volotania y las posibles causas de la multiplicidad de talleres monetarios. IV Congreso Nacional de Numismatica, Cornunicaciones. Alicante 1980, Numisma, nums, 165-167, juliodiciembre 1980, pags. 201-210. (A. M. Balaguer) 3\18
CORRAL LAFUENTE, J. L. Los estudios sobre numisrnatica medieval aragonesa. XV Congreso Nacional de Numismdtica. Comunicaciones. Alacant 1980, pp. 233-252. (M. Crusafont) 3,19
CRUSAFO'NT i SABATER, M. Les monedes del Princep de Viana (1441-1461). II Simposi Numismatic de Barcelona,Barcelona, 1980, pags, 2811-290, 2 lams. (A. M. Balaguer) 320
CRUSAFO'NT i SABATER, M. El florfn de Enrique IV de Castilla como soberano de Catalufia, Descubrimiento de una moneda esperada. IV Congreso Nacional de Numismatica. Alicante 1980. Numisma, nums, 165-167, juliodiciembre 11980, pags. 287-301. (A. M. Balaguer)
DO'MINGO' FIGUERO'LA, L. Acufiaciones en plata de Pedro el Ceremonioso: croat inedito, Gaceta Numisniatica 59. Barcelona 1980. pp. 45-49. (M. Crusafont) - 32,1
DUMAS, F. Emma Regina. Actes du Seme Congres International de Numismatique. New-York-Washington 1973. pags. 405-413 i lams. 49 i 50. (M. Crusafont) 321
DUMAS, F. Les rnonnaies normandes (Xe-XlIe siecle) avec un repertoire des trouvailles. Revue Numismatique, oemc Scric, V. XXI, ,1979, pags. 84140 i pl. XV-XXI. (M. Crusafont) 3211
GIL FARRES, O. La circulacion monetaria en la peninsula Hispanica entre 7111 y 1100 de J.C. Quaderni Ticinesi 1981, pags. 375/397. (1. P. i B.)
GRIERSO'N, Philip. The «GRATIA DEI REX» coinage of Charles the Bald. Charles the Bald: court and kingdom, Papers based on a Colloquium held in London in April 1979, BAR Internaaional Series 101, Oxford, 1981, pp. 39-51. CA. M. Balaguer)
MO'RGENSTERN, Rudolf. Hallazgo en la Provincia de Granada de monedas de plata de los califas Omeyas. II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona 1980, pags, 267-272 + 7 lams. CA. M. Balaguer).
RIPO'LLES, PP., LLOMBART, X. DE LAS HERAS, H. Y SANCHEZ, M," J. Tesorillo de 1/8 de quirates Almoravides, Saguntum, 14- 1979, Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia, 227-241, 2 laminas. (L. V.)
SUCHODOLSKY, Stanislaw. Les livres carolingiennes, II Simposi Numismatic de Barcelona. Barcelona 1980, pags. 43-46. CA. M. Balaguer).
Modern i Contemporani
BALAGUER, Anna M. Nou tipus de diner de Cervera de la Guerra dels Segadors al Gabinet Numismatic de Catalunya. II Sirnposi Numismatic de Barcelona. pags, 87-90. CM. Crusafont)
322
323
324
324
324
325
CALIOD, F. X. Un descubrimiento importante: Ia onza de Cuenca de Felipe V. IV Congreso Nacional de Numismdiica, Alicante 1980, Numisma, nums. 165-167, julio-diciembre 1980, ,pags. 317-320. (IA. M. Balaguer)
DHENIN, Michel. La fausse monnaie Espagnole, Une industrie bien Francaise, II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona 1980, pp. 75-78 + 1 lam. (A. M. Balaguer)
DHENIN, M. Un tresor du Xv Heme siecle trouve en rade de SaintMalo. Dossiers du Centre Regional Archeologique d'Alet. Nurn. special 1978, pags, 103-N2. (M. Crusafont)
DOMINGO FIGUEROLA, L. Ral inedit de Felip I batut a Valencia. IV Congreso Nacional de Numismatica. Alacant 1980, pp. 315-316. (M. Crusafont).
DUMAS, Francoise. Materiel de faux monnayeur en Dordogne, II Sirnposi Numismatic de Barcelona, Barcelona 1980, pags. 71-73 + 2 lams. (A. M. Balaguer)
DUPLESSY, Jean. La circulation des monnaies espagnoles en France (XVIeXVIIe siecles), II Sirnposi Numismatic de Barcelona. Barcelona 1976, pags. 79-82. (A. M. Balaguer)
DUPLESSY, J. Le tresor de Saint-Mande-sur-Bredoire (Charente Maritime), en Monnaies et tresorsmonetaires en Aunis et Sairuonge, JOUl'l1eeS Numismatiques, La Rochelle, 1980, 'Societe Francaise de Numismatique, pags, 23-25. L. V.)
LLOBET PORTELLA, J. M." Un interrogatori de 1861 sobre la circulaci6 monetaria a Cervera. Gaceta Numismdtica 60. Marc .1981. pags. 49-50. (M. Crusafont)
LLOBET PORTELLA, J. M." El diner cerveri del 1624, una moneda dubtosa. II Sim.posi Numismatic de Barcelona. 1980. ,pp. 83-85. (M. Crusafont).
MUNOZ, M. L. La [undacion de la Casa de Moneda de Mexico. Primera en America. Discurso de ingreso a la Real Academia Hispanoamcricana de Ciencias, Artes y letras, Seccion Mexico, 1979, 52 pags.(L. V.)
VALLS i FONT, Josep M."'. El errorismo y el proceso de acufiacion. Gaceta Numismatica 60, marzo 19811, pags. 51-61. (A. M. Balaguer).
325
325
326
326
327
327
327
328
328
328
328
INTRODUCCIO:
Eis primers 10 anys d'ACTA NUMI§MATICA
Deu anys d'una publicacio son un moment ben escaient per a una reflexio. En entrar amb aquest volum a la segona desena, potser sera bo que fern una petita analisi dels den volurns anteriors, dels deu anys passats i de la nostra visio del futur.
Quina orientacio ha de dur Acta Nurnisrnatica? Interessa als lectors? Existeix un rise d'aillament, per tematica 0 per altres raons?
Te la publicacio el nivell escaient?
Una tematica variada i d'interes ampli
La viabilitat de la publicacio exigeix un esforc a fi d'interessar el maxim nombre d'estudiosos de la nurnismatica. La varietat ternatica s'ha d'enfocar en dues dimensions la cronologica i la geografica.
Eis diagrames I i II ens mostren com s'han repartit els ternes dels articles en els darrer 10 anys.
Des del punt de vista del ventall tematic cronologic hi observem un excessiu predomini del M6n Antic als 8 primers volums, coincidint a IDeS amb una progressivadesaparicio de la medallistica. Als darrers volums hi veiem una correcci6 d'aquestes tendencies que considerem negatives i un retrobament de proporcions mes equilibrades.
6GN!i'I\:AL
AN TIC c:::J
Pel que fa al ventall geografic, la tendencia dels primers volums apunta perillosament a un aband6 progressiu, no tan sols de la ternatica catalana sin6 fins i tot un retraces global del grup ternatic peninsular. Aixo potser feia la
publicacio mes internacional, pen) e1 perill de desarre1ament era evident. E1s dos darrers volums representen una important correccio d'aquesta tendencia, reforcant 1a ternatica catalana i peninsular, i mantenint una certa dosi de ternatica amplia, que tambe es necessaria a fi de no recloure excessivament la publicacio i mantenir la projeccio exterior que sempre ha tingut. Naturalment resulta dificil mantenir l'equilibri permanent en els dos ventalls ternatics, El resultats dels dos darrers anys demostren pero que els esforcos vers una presencia de temes amplia i equilibrada han donat els seus fruits.
Cal destacar tambe l'ampli contingut de recensions bibliografiques, carecteristica que s'ha mantingut sempre i que tan util resulta per a l'investigador.
Una publicaci6 arrelada pero oberta
L'existencia de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics al sf de l'Institut d'Estudis Catalans demostra la nostra creenca en la idoneitat del catala com a instrument cultural i la decisio de fer-ne una llengua suportada amb prous elements vius com per tenir el Iloc rnes preeminent possible dins el mon cientific.
En aquest sentit A. N. ha estat i vol continuar essent en ei futur, una publicacio seriosa i d'alt nivell cientific, que en res queda enrera respecte a Ies miliors edicions nurnisrnatiques internacionals.
Aquest bon resultat es tarnbe una consequencia de Ia bona preparacio deis autors. Sens menystenir ais autodidactes, de llarga i prestigiosa tradicio dins Ia numismatica, cal observar que entre eis 74 autors que han coHaborat a A. N. en aquests darrel's anys hi trobem 55 llicenciats, entre eis quals 14 amb el grau de doctor i 16 amb el carrec de professor universitari.
Pel que fa a Ia llengua emprada als articles, I'analisis dels darrers deu anys d'A.N. ens mostra resultats sorprenents. Vegem-ho en el diagrama III, que recull els percentatge d'utilitzacio de pagines en cada llengua en els articles pubIicats en els 10 primers voIums.
cArAt.A 1::··.·:1
El castella es la llengua predominant els quatre primers anys i l'any 1978. Els anys 75, 76 i 77 la llengua mes emprada es el frances i no es fins als anys 1979 i 80 que el catala pren importancia, no pas abassegadora, car es mou entorn del 50 %. Parallelament. vciem per a aquests darrers anys un increment del castella, en detriment del frances.
Com veiem, en la publicacio dominen ara les llengues peninsular's en detriment dels altres idiomes europeus. L'incrernent del catala, d'altra banda, no es mes que el resultat d'una norrnalitzacio, ja que el predomini d'autors de llengua catalana es evident. Nemes cal veure la procedencia dels autors dels 187 articles apareguts en els deu primers anys:
Paisos Catalans
Reste Estat Espanyol
Fran<;a Anglaterra
Italia Nord America 39 15 17 1 1 1
Es a dir; l'increment del catala no es mes que el resultat qe la utilitzaci6 de la propia llengua per part dels autors.
A.N., doncs, sens tancar cap porta ha assolit la seva normalitzacio, EI criteri, plantejat des de bon principi, de deixar en llibertat als autors i d'obrirse a coHaboracions de tota mena, rnante tota la seva vigencia i ha donat bons resultats.
La generositat i altes II ires de la Secci6 Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona i I'esforc dels seus dirigents, encapcalats per J. Almirall i J. Rornagosa feren possible la creaci6 d'Acta Numismatica,
La tenacitat gairebe increible i l'encertada direcci6 de Leandre Villaronga han fet que la publicaci6 es rnantingues en peu durant deu anys, apareixent puntualment i oferint sempre un conjunt tematic d'interes i una nombrosa informaci6 bibliografica,
En l'actualitat, en fer-se carrec la Societat Catalana d'Estudis Numismatics de la publicacio ha pogut ampliar els seus collaboradors immediats i ha obtingut eis suports de 'a Generalitat de Catalunya, de l'Institut d'Estudis
Catalans i d'algunes entitats privades.
El futur sernbla dones assegurat i la voluntad de superaci6 prou palesa en aquests deu primers volumsd'Acta Numismatica, adientment closos amb un Index ternatic, curosament realitzat per A. M. Balaguer.
Cal doncs que agraim a tots els que han fet possible que A.N. hagi arribat a esser una publicaei6 seriosa i respectada, que situa els Paisos Catalans a un excellent nivell dins el m6n numismatic internacional.
M. CRUSAFONT i SABATER
El balanc de la tasca i activitats cientifiques realitzada per la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, dintre de l'any 1980, segon des de la seva creaci6, es ben important i en res desrnereix al pIe calendari de l'any anterior.
Eis dies 3 i 4 de marc de 1980 es celebra el segon Simposiurn Numismatic de Barcelona, realitzat per la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, amb el patrocini de l'«Asociaci6n Numismatica Espanola», i la collaboracio de la«Societe Francaise de Numismatique».
EI poder comptar amb la participaci6 de la prestigiosa societat cientifica francesa propicia que el tema d'investigaci6 escollit fos el de les mutues infhiencies entre els dos paisos en I'arnbit monetari al llarg de la Historia, Eis representants de la «Societe Francaice de Nurnismatique» que hi participaren foren els coneguts investigadors: C. Brenot, C. Carcassonne, M. Dhenin, F. Dumas, J. Duplessy, D. Nony, M. Pastoreau i J. C. Richard. Cornptarem, tambe, arnb la collaboracio dels numismatics estrangers: S. Suchodolsky (polones): J. P. C. Kent, S. Keay, R. Reece (anglesos); M. Colin (suis); E. Piras (italia) i J. 'Po Bost (frances), tots ells ben coneguts per les seves investigacions.
La participacio dinvestigadors del nostre pais feu ben notable, ja que comptarern amb els treballs de 24 estudiosos de diferents punts de la Peninsula que acudiren al Symposium Numismatic de Barcelona.
Igual que en el primer Symposium es crea per aquest segon una secci6 de tern a lliure per acollir aquelles aportacions que no es cenyissin especificament al tema proposat.
Dirigi el Symposium el Dr. Leandre Villaronga; s'ocupa de la coordinaci6 el Sr. J. Pellicer i de la secretaria Anna M. Balaguer.
Donarem a Acta Numisrnatica X, 1980, una detaIlada noticia del desenvolupament i aportacions d'aquest Simposi. Cal tan sols assenyalar que els qua-
ranta treballs presentats han estat editats en un volum aparegut a principis de 1981.
Les reunions cientifiques i de treball que la Societat, com altres filials de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza periodicarnent al llarg del curs academic han estat per I'any 1980 les segiients:
La primera, celebrada el dia 12 de febrer, tracta de la circulacio monetaria al Pais Valencia els segles Iva. C.-v d. C., i fou a carrec del Sr. Pere Pau Ripolles,
El mes de rnaig, dia J 3, el Sr. Sebastia Datzira ens presenta els resultats del seu estudi sobre les emissions de paper moneda al Bages durant laGuerra 1936-1939.
La reunio del 10 de juny fou dedicada a comentar diferents nove tats bibliografiques i a informar del IV Congreso Nacional de Numismatica, celebrat pocs dies abans (1-3 de juny) a Alacant.
El dia 22 d'octubre ES celebra una sessio conjunta amb la Societat Catalana d'Estudis Classics dedicada a estudiar diferents problemes epigrafics i numismatics a l'Edat Antiga a Dertosa (Tortosa). Hi participaren L. Villaronga, M. Campo, J. M. Gurt, per la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, i M. Mayer, J. Pons i I. Roda, per la Societat Catalana d'Estudis Classics, tot obrint-se un interessant dialeg al final de les intervencions.
Per a donar una visio completa deles amonedacions tortosines medievals i modernes es sumaren a la sessio les aportacions de J. Pellicer, M. Crusafont i A. M. Balaguer que parlaren respectivament de la moneda arabiga, medieval catalana i moderna d'aquella ciutat.
La darrera reuni6 de treball de l'any es celebra el dia 1 de desernbre i fou a .carrec d'Anna M. Balaguer, qui parla de la moneda napoleonica de Barcelona.
Enguany ha aparegut el volumX d'Acta Numismatica, organ de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, des de la seva fundacio el 1979 i que des de 1971 editava elCercle Filatelic i Numismatic de Barcelona. A la memoria de I'any 1979, publicada a Acta Numismatica X, glossarern la trajectoria i mereixements d'aquesta publicaci6 que, salvant dificultats i sumant esforcos, molt especialment els del seu director Leandre Villaronga, ha anat apareixent any darrera any.
Per I'edicio del volum IX s'incorpora a l'equip de redaccio d'Acta el Sr. Miquel Crusafont, com a cap de redaccio, i aquest any 1980 ho ha fet Anna M. Balaguer, com a secretaria de redaccio de la revista.
A partir de 1980 Acta Numisrnatica es enviada a tots els socisde la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, essent el seu import inclos en la quota anual de la Societat.
L'avinantesa de I'edicio d'aquest Xe volum d'Acta Numisrnatica ha fet adient d'incloure-hi un index general dels articles apareguts en aquests deu volums. No hi ha dubte que aquesta mesura facilitara i agilitara la consulta d'Acta que, en comptar ja arnb dos llustres de regular aparicio, havia esdevingut prou feixuga.
La celebraci6 i organitzacio de trobades, congressos 0 simposiums, suposa un esforc conjunt molt considerable en la recerca d'una determinada ternatica. Naturalment aixo requereix un temps rnes 0 rnenys llarg d'estudi i preparacio, exigencia que es fa sentir mes quan es vol assolir un nivell i treballar amb rigor, tal com hem procurat de fer-ho en els dos Simposis Numismatics realitzats fins ara per la Societat, i que ha perrnes a molts investigadors el donar a coneixer el fruit silenci6s de treballs que preparaven des de molt temps enrera.
Per altra banda hi hatarnbe els problemes de financiaci6 de l'edicio dels treballs presentats, condicio indispensable, i sovint gens facil de resoldre.
Tot aixo, fa ben aconsellable una planificacio a mig i llarg termini d'aquests Simposis; tan per a donal' a I'investigador un temps prudencial per les seves recerques, com per a assolir una bona coordinaci6 de les tasques a fer. Aixo permetra de cercar els ajuts i patrocinis adients pel- a l'edicio, esfore que no sempre pot esser mantingut per una sola entitat. A la Junta de govern del 29 de marc de 1979, es veie ja la neeessitat d'establir un programa dels futurs Simposis. En aquella i en altres ocasions, es proposa, d'un banda s La eelebraci6 d'un Simposi sobre la circulaci6 monetaria al segle IV, i de l'altra la realitzaci6 d'un simposi sobre la moneda de la Guerra dels Segadors. Hom acorda d'encarregar al Sr. Miquel Crusafont un esquema provisional d'organitzacio del Simposi sobre la moneda de la Guerra dels Segadors. Aquest fou presentada per M. Crusafont a la Junta General, del dia 18 de marc 1981, i preveia: un buidat d'arxius locals, un estudi de la documentaci6 publicada, confeccio d'un corpus de les monedes conservades, elaboraci6 i estudi dels materials i conclusions. Aixo suposaria cerear una collaboracio i participacio d'arxivers i estudiosos de les diferents localitats que bateren moneda, d'historiadors i especialistes en el perfode, el mes amplia possible.
JUNTA GENERAL 1980
A la Junta General del dia 7 de febrer de 1980 es van incorporar a la Societat Catalana d'Estudis Numismatics dos nous membres. El Sr. Pere Pau Ripolles i el Sr. J. M: Valls, ben coneguts per les seves investigacions. Hem de lamentar la desaparicio, dintre de I'any 1980, d'un mernbre de la nostra societat, el Sr. Joan Baucis estudios i gran colleccionista que sempre tingue a I'abast de l'investigador la seva important coHecci6.
Ens cal afegir a aquesta memoria de l'any 1980, encara que Ia noticia ens arriba a primers de 1981, el nornenament de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Colonia que ha merescut el nostre President Leandre Villarongao Amb motiu d'aquest esdeveniment, que a tots els membres de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics ens omple de goig, la Societat Ii dedica un Homenatge i un Acte Academic, dels quaIs en donarem una detallada noticia en aquest mateix volum.
A. M. BALAGUER
JOSEP PELLICER I BRU (BARCELONA)
IL'onzena centuria, amb l'adveniment del marc 1 com a ponderal monetari, crea uns problemes metrologies molt nombrosos, arreu d'Europa, deguts a la interpolacio d'aquest nou pes dins dels sistemes antics en us.
Es coneixen dades de modificacions del QUINTAR, com per exemple 2: «Tandem circa pondera. Argentoratiensa & hoc momendum est, Centupondium seu Centenarium non praecise habere 100 libras, sed iis superpondii loco addi libras 4, qua ratione vix sensibiliter differt a Centenari Parisiense, vulgo Ouintal.» Aquesta explicacio ve donada perque en temps dels romans el pes mestre o estandart era la lliura, anomenada tambe "pondo", i per aixo les paraules conegudes de "dupondiurn", "centumpondium", 3 0 sigui: DOS LLIURES, CENT LLIURES.
La explicaci6 d'aquests canvis i d'altres en l'estructura del quintar, te dues vessants:
a) La caiguda del pes comercial cap el pes monetari dins del seu sistema metrologic, es a dir, l'afebliment d'un 4 % quedaria reflectit als quintars de 104 Iliures, produint-se la rnodificacio d'un parametre -de 100 a 104 Iliures- pero romanent practicament sense canvi el pes del quintar.
b) La interpolaci6 d'altres pesals a l'estructura antiga, augmentant 0 disminuint 0 modificant la quanti tat de lliures, pero no el pes total. Aixi tenim quintars de 96, 110, 112, 120,128,144, etc. Iliures, COm veurem despres.
De sernpre, tots els sistemes rnetrologicss han tingut dos pesals concordants 25/24. El primer pesal correspon al pes comercial --conegut pels erudits com a "Royal Norm"- i el segon, el pesal monetari -anomenat "Common Norm".5
1. F. MATEU I iLLOPIS. Glosario Hispdnico de Numismdtica. Barcelona, 1946, pags. 120-123.
2,Jo. CASP. EISENSCHMID. De Ponderibus et Mensuris Argentorati, 1737, pdg, 9,
3. Jo. CASP. EISENSCHMID. Pag, 19: «Apud Romanos veteres ex ponderibus maxime in usu erat Libra, quae etiam Pondo vocabatur, unde Dupondium, Centumpondiurn.»
4. A Catalunya i Balears subsistien paraHelament dos quintars. El quintar de 104 lliures i el de 100 lliures. Aquest ultirn se'l coneixia a Mallorca com el quintar de 100 rotols berberiscs.
5. G. F. HILL. Greek and Roman Coins. London, 1899, pag. 29.
Quan s'interpola el pesal monetari a I'estructura comercial per afebliment, aleshores el quintar passa a esser de 104 lliures en Hoc de 100, perque ens indicara que el sistema antic ha sofert una modificacio en el pes de la Iliura, la causa principal essent un reajust ponderal, probablement al llancament del marc de la moneda. La lliura, aleshores, haura perdut un 4 % del seu pes original, pen) quan el quintar ofereix una quantitat superior a 104 0 inferior a 100, aquesta figura presupossara que el sistema antic ha sigut manipulat amb la interpolaci6 d'un pes alie, corresponent a un altre grup metrologic.
1. Anglaterra
2. Bremen
3. Hamburg
4. Hessen
5. Portugal
6. Prusia i Saxonia
7. Suecia
8. Alacant (subtil) (gros)
9. Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona
10. Illes (Mallorca, Menorca, Eivisa)
11. Terol
12. Osca i Saragossa
13. Castello
14. Valencia I Valencia II
15. Navarra
16. Biscaia
17. Guipuzcoa
c. F. LEHMANN. L'antico sistema rnetrico e ponderale babilonese (1889). Sala Bolognese, 1977, pag. 14 del peso norrnale babylonese comune e regia.
J. N. POSTGATE. Fifty neo-assyrianlegal documents. Warsrninster, 1976, pag. 000. Encara mes important es la diferenciaci6 que fa Aristorels a J'Athenaion Politeia 10, en In qual diu que (solon) va esser el realitzador del canvi metroiogic, augmentant els pesals (comercials) i el «standard. de la moneda, 0 sigui, quesepara molt clararnent els dos tipus de pesals.(J. Pellicer. D'Eubea a ROl11a passant per Aigina, Numisrna 150-]55. Any 1978.)
Situat, doncs, dins de la problernatica de les interpolacions, convindria una relaci6 enumerativa de diversos QUINTARS (zentner, hundredweight, centumpondi, etc.) coneguts, amb llurs interpolacions, Ia qual llista ens ajudara a seguir el proces evolutiu i comentaris posteriors: 6 (Vid. pag. anterior).
Com pot observar-se, hi han lleugeres diferencies en el pes que son degudes, be a la usura del temps 0 be a la necessitat d'arrodoniment del pes del ponderal en efectuar la interpolacio. EI comentari immediat que sorgeix a la vista d'aquesta taula es, en termes generals, el seguent:
a) La repetici6 d'un mateix pararnetre a set llocs diferents. Aquest pes de 510 grams va acompanyat duges vegades amb un aItre pes que correspon a la seva estructura metrologica i tres vegades amb el pes corresponent superior.
b) Independentrnent, dues estructures ponderals completes, poden trobar-se a la llista:
531 1/4 25
425 25 a) b)
510 24
408 24
c) En dos casos (3 i 4) el pes antic es modificat per I'adopcio d'una nova lliura de 16 unces corresponent al pes mestre del marc de Troies,
Any 1080, marc de Troies 244 4/5 grams
En tres circurnstancies (4, 5 i 6) la interpolaci6 resuIta de la incorporaci6 al sistema antic de la nova lliura de 16 unces precedent del nou marc de sant Pere de Colonia,
Any 1015, marc de sant Pere de Colonia 233 1/7 grms
Les interpolacions de les noyes lliures de 12 unces (11, 12, 13, 14 i 15) vindria donada per l'acoblament amb el marc de sant Pere de Colonia, pesal emprat al regne de Castella.
d) Encara trobem un aItre grup en el qual s'observa una interpolacio (9 i 10) malgrat que sigui amb un pesal del propi sistema, que ve lligat amb la introducci6 del marc de Barcelona:
Any 1048 - marc de Barcelona - 272 gr.
Podria coincidir amb la caiguda 25/24, en passar la Iliura monetaria antiga a «pes comercial»,? canvi que seria degut a l'adveniment del ponderal emprat per les encunyacions de moneda en temps de Ramon Berenguer I (1035-1076), seguint la "moda" europea dels mares.
6. GIUSEPPE GUIDI. Raguaglio delle Monet e, dei Pesi e delle Misure 2.' edizione, Firenze, 1855. RICHARD KIMPLERT. Lexilcon der Miinzen, Masse, Gewichte (Berlin, 1896). Graz, 1972.
A. TORRENTS MaNNER. Moneda.s pesas y medidas, Barcelona, 1915.
7. JasEP PELLICER I BRU. Metrologia Comtal, Symposium Numisrnatico de Barcelona, 1979, pags. 270-272.
e) Ens crida Iorca I'atencio un altre factor, i aquest deu d'esser certament economic. Les modificacions dels parametres que discutim, ho s6n sempre -si exceptuem una part dels d'Alacant i de Valencia- per disminuci6 del pes del "pondus master" 0 lliura. Segueixen, diriem, aleshores, una tendencia a I'afebliment, com ho sofriren en altres ordres a I'Edat Mitjana, per tal com Ies arees d'un pes alt es trobaven, tal vegada, en condicions dedesavantatge enfront de Ies arees de pesals rnes debils,
Tal vegada, amb tot aixo dit anteriorment, aquesta cornunicacio hauria aportat algunes noves dades en quant a pesals es refereix, pen) ens agradaria eseatir quelcom mes les noves incorporades i cerear de treure'n altres conclusions.
Un intent d'ubieaei6 d'aquests pesals antics, ens donaria lloe a parlar de sistemes metrologies, zones d'influencia i arees de penetraei6 dels poblaments antics, portadors ens ems de HUi" sistema de vida i llur sistema 0 sistemes metrologies.
Dissortadament resten poes vestigis metrologies -altrament seriem molt felicos-> que ens perrnetin bastir un mapa dels pesos utilitzats abans de I'edat mitjana a la peninsula, pen) arnb el nombre d'interpolaeions conegudes bastim un nombre prou interessant de possibilitats.
Farem I'aclarirnent que, Ia uosrra tasca eminentment teorica, sera realitzada arnb les dades que es coneixen eorresponents a la peninsula iberica, deixant de banda les conclusions pertanyents a la resta d'Europa. Cal observar que hi han forca parametres parallels.
El quadre de Castella es certament deseoratjador. L'haver partit de zero amb l'adopcio d'una lliura afeblida de dos mares de sant Pere de Colonia (460 grams) esborra les hipotetiqucs lliures que podien haver-se trobat -en el suposit d'una interpolaei6- a la franja nord i centre d'Hispania, la de la reconquesta, fins a la zona andalusi.
En canvi, a la periferia, la zona mes allunyada i per tant menys centrolada pels conqueridors castellans, romanen dos sistemes metrologies -a I'est la mediterrania i a I'cest I'atlantica-i- servats fins els nostres dies miraculosarnent, gracies ales interpolacions,
Tornant a Castella, podern concretar que l'unica lliura en us abans de la modifieaci6 ponderal, fou probablement la lliura rornana, d'aeord amb unes dades que ens trarnet una escriptura lleonesa de I'any 658, en la qual es llegeix que el preu el rcbrien en plata pesada amb el pondus, per un total de 10 mil "arientos" 0 "arienzos","
A l'area andalusina, el nornbre de dades es incomplert, ja que hi manca tota la part de rnesures de volum i longitud. Traiem Ies segiients dades aportades per P. Beltran.? corresponents al segle XII -les quantitats en grams afegides per nosaltres-
8. SANCHEZ ALBORNOZ. Primitiva organizaciori rnonetaria castellana, pag. 14, nota 34. Arch. Cat. Leon. Turnbo de Leon, folio 376 vuelto, que dice: «accepirnus de vos in precio argento pondere pensato arientos Xrn quod nobis bene cornplacuit.» de P. Beltran. Obra cornpleta, vol. II, pag. 597.
9. P. BELTRAN. Obra completa. Vo!. II, pags. 285-286. Vegi:s tambe J. PelIieer Metro!. Comtal, pag. 265.
Una Iliura de Sevilla i Malaga
Una Iliura de Malaga
Una Iliura de Malaga
435,2 grams
870,4 » 326,4 »
L'area de circulacio de la Iliura de 435,2 grams deuria esser molt amplia, ja que se Ii acorda el seu us a Malaga, Sevilla i altres ciutats. Aquest pesal pot haver arribat amb les arabs a Hispania 0 ja era un pesal "autocton" que van trobar en arribar-hi?
Les monedes de la seca d'ICALGUSKEN,1O amb Ilegenda tartesica, circulant entre el 155 a. C. i el 100 a. C. no aporten cap dada, degut a que en aquella epoca totes les encunyacions copien la metrologia romana, seguint els raonaments de Villaronga, el qual diu textualment que, el patro metrologic d'ICALGUSKEN es correspon amb el denarirorna de pes reduit de I'any 155 a. C. adoptant la cronologia de Sydenham. Caldra, pero, comprovar que succeiria aplicant una lliura de 16 unces romanes (435,2) en Iloc d'una lliura de 12 unces romanes (326,4) a la metrologia d'ICALGUSKEN.
Del regne de Murcia, prenent dades de Botet i Siso," recuperern el pes d'una Iliura del segle XI, que es el 24/25 de la lliura de Barcelona i Marsella:
408 X 24/25 391 17/25 grams
Concretant, al litoral de la Mediterrania i el seu "hinterland" conviuen dos grans grups dobles de pesals, que estructuralment mantenen la segiient cadencia:
ARE A «A» ALACANT - OSCA - SARAGOSSA - TEROL - VALENCIA -CASTELLO
25/24
531 1/4 gr. - 510 gr. 489 3/5 gr.
25/24
AREA «B» CATALUNYA - ILLES - MURCIA - (MARSELLA) 11
25/24
425 gr. - 408 gr. - 391 17/25 gr.
25/24
A I'area atlantica hi ha un sol sistema que inclou Portugal i el regne de Galicia, en el que el patro monetari de I'antiga estructura substitui el patro comercial. Poden haver-hi rastres del mateix pesal a I'Andalusia occidental 0 atlantica:
10. L. VrLLARONGA. Los denarios can leyenda lcalgusken. Barcelona, 1962, pag. 19. 11. J. BOTET r Srs6. Les rnonedes Catalanes, Barcelona.
25/24
612 gr. - 587 13/25 gr.
25/24
453 1/3 gr. - 435 1/5 gr.
Els antecedents d'aquests estandarts es troben a estructures molt antigues, les quaIs podrien certificar la penetraci6 a la peninsula de cultures molt llunyanes en el temps. Aquests pobles podrien esser, el babilonic-assiri a ponent de la peninsula,B el foceu al llevant i nordest 14 i el micenic (egipci ?, accadi?) IS al llevant amb una penetraci6 molt clara cap a l'Arago perdent-se mes enlla -sense voler assenyalar la similitud de pesals a I'area dels bases. Tal vegada el testimoni de Navarra sigui tambe prou important, pen) encara ens manquen dades per parlar-ne mes seriosament. Perrneteu-nos pero que hi posem un accent particular, encara que no gosem emetre un judici prematur. Faltaria l'aportacio de nous vestigis metro-arqueologics que ajudessin a fer l'ultirn nus.
Malgrat tot aixo, voldriem donar una visi6 de les nostres teories, si mes no partint dels vestigis que han arribat fins al sistema decimal, aclarint que, dins de la classificacio que atorguem de pesals antics 0 sistemes antics la lliura romana i tot el seu entorn no hi entra.
Per raons purament cronologiques hi han tresmoments molt importants a la peninsula iberica:
a) La conquesta dels romans i la introducci6 de la Iliura anomenada romana -que tal vegada no fou plenament acceptada ales arees indigenes.
b) Posteriorment i concretant-nos al Principat de Catalunya, les encunyacions corntals, seguint probablement el sistema metrologic dels visigots, prenen com a base de les encunyacions monetaries, la lliura que en aquell moment s'ernpra a tot l'occident europeu, la lliura exromana 0, com tambe se I'anomenava, occidua.
c) La irnplantacio del marc com a ponderal estandart de les amonedacions:
12. EI cas de Marsella arnb un quintar de 105 !liures i el de 100 lliures de 40.800 quilos -cern tant d'altres- es una demostracio de la dispersio dels pesals per causes alienes a la rnetrologia.
13. J. PELLICER. L'antic sistema metrologic portgues NVMMVS. 14. Ibid.
15. A. TORRENTS. Op cit., pag. 123. En eJ comercio al por mayor el quintal marroqui se cuenta como el quintal ingles de 112 Iibras 50.8 quilos, La libra, llamada tarnbien arta! 0 rottle, vale en el norte, Tetuan, Tanger, etc. 500 grarnos y en el sud, Mogador, Mazagan, etc. 537 gramos.
1) El marc de Troies (any 1080)
2) El marc corntal de Barcelona (1048)
3) El marc de sant 'Pere de Colonia (1015)
244 4/5 grams 272 grams
233 1/7 grams
Be, cornencant per l'area portuguesa-gallega que es la mes conservada veurem que: 16
Peu Mesura Pes comercial
330 mm. 55,30 1. 587 13/25 gr.
Tots els parametres antics encara hi romanen! EI parallelisme amb el sistema babilonic-assirr esta miraculosament servat:
Peu Mesures Mina Mina «Royal Norm» «Common Norm»
330 12/25 mm. a) 73,44 1. 612 gr. 587 13/25 gr.
EI volum deIs arids babilonics es la EPHA de 36,72 1. i el seu doble la mesura de 73,44 l/q. Les 3/4 parts d'aquest velum dona un altra mida -tots coneixern que la relacio entre les mesures dels liquids i dels arids era de 3/4- i aquesta es la emprada pels portuguesos (55,08 I/q), arnb tota probabiIitat per acostar-se a la mesura de la fanega castellana -aquesta d'origen roma- d'un pes de 54,4 l/q.
ARAGO
Dins del conjunt que s'aporta, les dades de TEROL podriem dir que son lesrnes pures i per que no, les mes afalagadores:
Vara Peu Pam Volum Pes comercial
Terol a Ies quaIs es podrien ajuntar les de Saragossa i Osca:
772 mm. 257 1/3 mm. 192 mrn. 22,46 l/q. 505,44 gr. Saragossa
772 mm. 257 1/3 mm. 193 mm. 22,42 I/q. 504 gr. Osca que tot i separant-se de les anteriors, complementen en certs aspectes Ia pertinenca a un grup metrologic antic que podria pertanyer a pobIaments antics molt vorans als egipcis i accadis:
Peu Volum Mina «Royal Norm» Mina «Common Norm»
382 1/2 mm. 42,5 l/q. 531 1/4 gr. 510 gr.
16. Ibid. Op. cit., pags. 172-173.
Com deiem, resulta prou coherent, ja que tant les dades de Terol, Osca i Saragossa s'acorden amb aquest grup metrologic antic.
La complexitat dels sistemes metrologies d'Alacant-Valencia-Castello resta prou clara en la segiient taula:
Peu Volum
A- 304 mm.
V -302 mm.
C- 302 mm. Barchilla (arab)
144 11. 96 11.
144 11. 96 11.
144 11.
511,68 g. 533 g.
511,2 g. 532 1/2 g. 515,52 g.
Prou diffcil es fa d'esbrinar tot a l'estructura, El peu no correspon al grup metrologic i la mesura es amb tota seguretat una interpolacio arab. Contrariament, veiem que a Alacant, Valencia i Castello es mantenen quasi be intactes les 11iures 0 pesals antics que s'aparionen amb les de I'actual Arago i pro bablement amb les de Navarra, Biscaia i Guipuscoa formant un tot molt coherent, que haurem d'estudiar amb mes cura. Mentre els pesals s'acorden amb els de I'Arago, les mides de longitud concorden amb el grup foceu, del qual se'n parla a l'apartat segiient:
Referent als pesals de les illes i catalans i atenent les vicisituds i invasions sofertes, es fa molt dificil esbrinar la bondat dels parametres que han romas fins al canvi al S.M.D. Comentarem, si mes no, que a totes aquestes arees el peu ha desaparegut. EI pam es la mida que serveix per amidar les mesures curtes i la cana per les mesures mes 11argues. Per les mesures agra ries a Mallorca subsisteix el DESTRE lineal que mesura 4.214 m. aproxima dament i no concorda amb cap altre mesura lineal.
Barcelona Pam 0,194375 m. Cana 1,555 m.
Tarragona » 0,195 m. » 1,56 m.
Lleida » 0,1945 m.
Girona » 0,194875 m.
» 1.556 m.
» 1.559 m.
Mallorca » 0,1955 m. » 1.564 m.
Menorca » 0,2005 m. » 1.604 m.
Sabem abastament que, el antics tenien a vegades dos pams. EI pam normal i el «palmus maior».'? Comptant que aquest pam hagues estat el pam major 0 «spitharne», el pararnetre de Menorca -que pot esser el rnes pur- ens donaria un COLZE de 401 mm. que s'aproparia ala mida teorica de Fenicia de 408 miHimetres.
En parlar dels volums observem les mesures segiients:
17. F. HULTSCH. Griechische und Rbmische Metrologie, pag. 74 f. 2) keine andere Bedeutung als die der Handbreite hat palmus bei Varro de r.r. 3,7: ecolumbarta singuI aesse oportet-intus ternorurn palmorum ex omnibus partibus», wo man ganz verkehrter Weise an einen sogenannten palmus maior, der wie die griechische spithame 3/4 des Fusses betragen soIl, gedach hat.
Mallorca i Menorca
Barcelona
Girona (72,32:2)
Lleida
Tarragona
(2) 35,17 l/q.
(4) 69,51 I/q.
(2) 36,16 l/q. (1) 18,34 l/q. (2) 35,4 l/q.
Liquids
26,4 I/q. 30,35 l/q. 30,96 l/q. 22,75 l/q, 34,66 l/q.
(15,48 x 2) (,11,38 x 2)
Pel que fa a aquestes arees el gran creuament de parametres de sistemes diferents fa dificil la tasca, per que el conjunt metrologic primigeni es el segiient:
Sumeria Focea
306 mm. 25 1/2 - 34 litres 425 gr. 850 gr. 408 gr. 816 gr.
Nogensmenys importants son el estudis que sobre pesals antics trobats a I'area valenciana s'han realitzat," alguns d'ells amb mes metode que altres, pero com molt be diu Cuadrado, no n'hi ha prou amb les dades conegudes i caldra tenir mes estudis de troballes de pesals per arribar a conclusions rnes realistes.
Per exemple: El criteri de valor mitja de la unitat XVII de l'estudi de Cuadrado, dona els segiients pesos, els quaIs corresponen al nostre entendre a mitja mina «Covaltina», i que no son aprofitats com caldria:
Pes minim
Pes maxim
Pes mitja
Mitjana ponderada
197,5 gr.
210,5 gr.
207,37 gr.
209,0 gr.
Aquests pesals corresponen al pes de 50 unitats, la qual cosa ens permetria situar-lo dins de l'estructura metrologica del grup FOCEU-CATALA-VALENCIA,19 si rebutgem els calculs realitzatsfins ara d'una mina de 60 unitats. Com hem vist abans, aquest sistema metrologic no ha rornas rnes que a Mallorca i ales quatre provincies catalanes (sense comptar el sud de les Gallies i la Catalunya Nord), encara que resten vestigis d'aquest grup a Murcia, seguint Botet i Siso, com hem vist abans.
Haurem de recordar que el segle III a. C. la dracrna era 1/100 de Ia mina i la estatera 1/50 i per tant tot un sistema decimal. EI sistema sexagesimal s'havia abandonat tres 0 quatre segles abans i ja els pobles ibers del llevant
18. ISIDRO BALLESTER TORMO. Los ponderales de tipo covaltino. Valencia, 1920. P. BELTRAN VILLAGRASA. El ponderarium de Cova/ta y La Mina covalt ina. Ob com. Vol. I, pags, 233-241. EMETERIO CUADR'DO. Sobre ponderales ibericos. Sevilla-Malaga, 1963, pags. 339-349. L. VILLARONGAGARRIGA. Sabre unos ponderales ibericos Barcelona, 1971·72, pags. 297-298. Vegi's tarnbe, encara que no serveixi per aquest estudi: F. RODRiGUEZ ARAGON. Ponderales de plomo hispano romanas, Acta Numisrnatica VIII·1978, pugs. 19·26.
19. J. PELLICER. Intent d'aproximacio als origens de la Ilium de taula de Barcelona, Mallorca i Me. norca. Gaceta Nurnismatica, n.s ,0. Marzo, 1976, pags. 30·36.
peninsular no contaven amb aquell sistema 0 l'havien rebutjat per obsolet." Hem de cridar l'atenci6 en el fet que, al nord de Catalunya, Empuries treballa -en la seva epoca d'imitaci6 grega- amb un patro de 4,80/4,90 gr.2l que encaixa perfeetament dins del sistema que hem vist a la costa mediterrania -paraHeIament amb I'iberic=- i que aprofondeix cap a I'interior -regne d'Arago i Navarra, sense oblidar I'area basea- situaei6 que refermaria la teoria que els tres sistemes metrologies mes importants de l'antiquitat, els trobem dispersos a la Peninsula Iberica.
20. Ibid.
21. RrcHARD-VILLARONGA. Recherches sur les etalons monetaires en Espagne et e:1 Gaule d u sud anterieurement a l'epoque d'Augu.ste, pags. 90-92.
P. P. RIPOLLES L. VILLARONGA
A propos de 1a discussion de la chronologie des monnaies a la croix et precisement de celles de poids lourd, d'environ 3,40 gr., nous pouvons aujourd'hui ajouter un nouvel document, celui du tresor de La Plana de Utiel (Valencia), qui vient d'etre public par un des nous.
Ce tresor, outre des monnaies a la croix de poids d'environ 3,40 gr., contient des monnaies de la fin du Llle siecle avo I.-C., de toute evidence.
Chronologie controversee
Le professeur Colbert de Beaulieu a redige une oeuvre magistrale sur les monnaies Celtiques,' resultat de ses recherches, ou i1 exprime 1a datation des monnaies a la croix.' avec son interpretation historique de I'hegernonie Arverne, etant donne c'etait le seul peuple gaulois frappant de la rnonnaie jusqu'a la fin de son monopole, l'annee 121 avo I.-C., date ou les monnaies a la croix ont leur origine.
Cette idee generale a ete suivi par quelques numismates francais, M. Clavel} I.-C. Richard,' Saves 5 et d'autres.
Comunicaci6 presentada al coHoqui «Aktuelle Fragen der Keltischen Numisrnatik eine Bestandsaufnahrne» de Wurzburg. 4�8 febrer 1931. Ales actes sera publica! en alernany, aqui donern la versi6 francesa criainal.
1. I.-B. COLBERT DE BEAULIEU, Traite de Numismatique Celtique I: methodologie des ensembles, Paris, 1973.
2. On peut trouver des aut res references bibliographiques, «Le nurncraire des Volcae Tectosages et I'hegemonie Arverne», Dialogues d'histoire ancienne, 1974, 1, 166, 65-74.
3. M. CLAVEL, Beziers et son territoire dans l'antiquite, Paris, 1970, 192-196.
4.J.-C. RICHARD, Les monnaies gauloises «a la croix», et Ie tresor de Lattes (Herault, France), Lahrbuch. fur Numismatik. und Geldgeschichte, 20, 1970, 49-62; Les monnaies «�L Ia croix»: Corpus des illustrations, Acta Numismatica II, 1972, 97-111; Monnaies gauloises du Cabinet Numismatique de Catalogne. Contribution a 1 'etude de la circulation monctaire clans la Peninsule Iberique anterieurelnent a I'epoque d'Auguste, Melanges de la casa de Veltit.quez, VIII, 1972, 51-87; Les monnaies gauloises «a la croix», Studia Archaelogica, 22, Santiago de Compostela-Valladolid, 1973; Les monnaies «a Ia croix» clu British Museum. Numismatic Chronicle, 1975, 46-55.
5. G. SAVES, Les monnaies a la croix et ses assimileesdusud-ouest de la Gaule, Toulouse, 1976. Par «Saves» nous faisons reference a cet ouvrage. II suit une chronologie basse, et propose un classement different a celui des autres auteurs.
Cependant, deja A. Soutou 6 proposa I'annee 1965 une datation plus haute, qui suivant la datation du denier romain propose par Sydenham 7 etait fixe pour les monnaies a la croix de plus de 3 gr. au premiere rnoitie du He siede avo I.-C.
A la suite, avec la rectification de la chronologie du denier romain propose par Crawford," en fixant l'origine du denier I'annee 211 avo I.-C., ont doit dater les monnaies a la croix de plus de 3 gr. a la fin du IlIe siecle avo I.-C.
Allen.? arriva aux memes resultats de Soutou, sans connaitre leurs recherches, et aujourd'hui Nash 10 accepte la merne chronologie.
Nous memes, nous sornrnes toujours adheres a cette chronologie haute, parce que nous croyons fermement a toute I'evidence des tresors de Drieves et Valeria.
Raisons pour etablir la chronologie basse
Les motifs pour suivre la chronologie basse sont les suivants:
1. Hegemonic des Arverni: cette idee a ete magistralement developpee par le professeur Colbert de Beaulieu 12 en etablissant que ce peuple avait le monopole de la frappe de monnaie en Gaule, jusqu'a l'annee 121 avo I.-C., ou I'intervention romaine et le debacle des Arverni, fit que les autres peuples gaulois commencerent a frapper de la monnaie. Ces dans ces frappes qu'on trouve Ies monnaies a la croix.
Nash a developpe une critique concrete 13 avec le soutien du temoignage de la distribution geographique des trouvailles des monnaies.
2. Les tresors de l'Espagne de Drieves et Valeria, qui sont une epreuve evidente pour appuyer une chronologie haute, ne sont pas acceptes comme veritables tresors par le professeur Colbert de Beaulieu et ceux qui le suivent, parce qu'ils croient qu'il s'agit de depots d'orfevres rarnasses en epoque moderne.
II est vrai que ces tresors renferment des bijoux et nombreux morceaux d'argent, rnais iis contiennent aussi de monnaies appartenant a une circulation monetaire precise de la fin du IIIe siecle avo I.-C.
Bien plus, il n'existe pas aucune experience de ce que les orfevres iberiques amenerent avec eux d'argent pour leurs oeuvres 14 bien au contraire nous avons Ie ternoignage de Ciceron 15 de ce que les orfevres ambulants travaillaient avec les metaux apportes par leurs clients.
6. A. SOUTOU. Monnaies gauloises It la croix du depot de la Loubiere, Moleville (Aveyron), Ogam XVII, 1965, 61-78; Contribution au classement chronologique des monnnaies prerrornaines du Languedoc, Ogam, XVIII, 1966, 267-274; Deux nouveaux tresors de Lattes (Herault) (Oboles massaliotes et mODnaies It la croix), Ogarn, XIX, 1967, 297-433; Remarques sur les monnaies gauloises it la croix, Ogam, XX, 1968, 101-127; Repartition geographique des plus anciennes monnaies gauloises a la croix, Ogam, XXI, 1969, 156.169.
7. E. A. SYDENHAM, The coinage of the Roman Republic, London, 1952.
8. M. H. CRAWFORD, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974.
9. D. F. ALLEN, Monnaies a la croix, Numismatic Chronicle, IX, 1969, 33-78.
10. D. NASH, The chronologie of Celtic coinage in Gaul: the Arverian «Hegemony. reconsidered, Numismatic Chronicle, XVI, 1975, 204-2i8_
II. L. VILLARONG.4, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973, 73-93.
12_ J. B. COLBERT DE BEAULIEU, Traite de Numismatique Celtique, Paris, 1973, 278-279.
13. D_ NASH, The chronology of Celtic coinage in Gaul, Numismatic Chronicle, XVI, 1975, 208.
14. A. BLANco-FREIJEIRO, Plata Oretana en La Alameda, Santiesteban del Puerto, Jaen, Archive Espaiiol de Arqueologia, vol. 40, 115-116, 1967, 92-93.
15. CICERO, Ad Verr., IV, 56.
A nostre idee de I'evidence des tresors de Drieves et Valeria, nous pouvons ajouter maintenant le nouvel tresor de La Plana de Utiel, comprenant seulement des monnaies, qui dernontrent une circulation monetaire parfaite.
Circulation monetaire a la fin du IlIe siecle avo I.-C. - Metrologie
Nous crayons qu'un des motifs pour ne pas accepter la chronologie haute c'est de n'avoir pas considere attentivement l'aspect rnetrologique. Si nous considerons seulement le ternoignage apporte par le poids des monnaies a la croix lourdes, nous pouvons etudier la circulation monetaire de la Mediterranee Occidentale a la fin du IfIe siecle avo I.-C.
Monnaies rornaines."
Premiere emission d'argent avec ROMANO et ROMA, avec le poids de 7,29 gr., diminue jusqu'a 6,75. Du 280 au 226 avo I.-C.
Quadrigatus: 6,75 et sa moitie de 3,38. Du 225 au 212 avo I.-C.
Victoriat lourd: 3,40. Apres le 211 avo I.-C.
Victoriat leger: 2,40. Au principe du He siecle avo I.-C.
Dernier lourd: 4,50. Apres le 211 avo I.-C.
Dernier leger: 3,98. Au principe du He siecle avo I.-C.
Monnaies de Marseille: 17
Drachme lourde: 3,75 gr. Siecle IV avo I.-C.
Oboles ,a la roue avec MA: 0,63 gr. d'une drachrne de 3,78. Ifle siecle avo I.-C.
Drachme legere: 2,60/2,70. Apres la deuxieme guerre punique jusqu'au le 85/82 avo I.-C.
Monnaies de l'Espagne: 18
Drachmes de Rhode et d'Emporion du cheval arrete: 4,70 gr. Du fin du rVe siecle avo I.-C. jusqu'a la premiere moitie du Hfe.
Drachme d'Emporion du pegase: 4,70/4,25. Fin du Ille siecle au principe du He siecle avo I.-C.
Emissions hispano-cartaginoises: shekel de 7,14. Du 237 au 206 avo I.-C.
Dernieres emissions hispano-cartaginoises avec shekel 6,70/6,08/6,99, jusqu'au Ie 206 avo I.-C.
Drachme d'Arse lourde: 3,14 gr. Fin du HIe siecle avo I.-C.
Didrachme de Saitabietar: 6,85 gr. Fin du LlIe siecle avo I.-C.
Monnaies de Carthage: 19
Soulvement des Lybiens du 241-238 avo I.-C.: shekel de 6,79/7,31.
16. M. H. CRAWFORD, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974.
17. C. BRENOT et J. P. CALLU, Monnaies des [ouilles du sud-est de La Gaule (VIe siecle avo J·CVIe siecle ap J-C). Glanun, Marseille Novem Claris, Cahier n.> III, 1978. Universite de Paris X, Nanterre J. N. BARRANDON et C. BRENoT, Recherches sur Ie monnayage d'argent de Marseille, Melanges de l'Ecole Francaise de Rome, 90, 1978. 2.
18. L. VILLARONGA, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona. 1973; Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, 1963.
19. K. JENKINS, Sylloge Nummorum Graecorum. The Royal Collection of Coins and Medals, Danish Museum, North Africa, Syrtica, Mauritania, 42, Copenhage, 1969.
Ateliers italiens du 215-205 avo I.-C.: demi-shekel de 3,80/3,63.
Monnaies d'imitation massaliote de l'Italie Septentrionale: 20
Imitation de Ia drachme lourde, type «alfa»: 3,90/3,50 gr., jusqu'au le 230 avo I.-C.
Imitation de Ia drachme Iegere de 2,70 gr. Apres Ie 200 avo I.-C.
Apres cette exposition nous voyons que les mommies a la croix de poids lourd, de plus de 3,40 gr. s'accornodent a la circulation monetaire de la Mediterranee Occidentale a la fin du HIe siecle avo I.-C., en toute coincidence avec le quadrigatus et victoriat lourd rornain, drachme lourde et oboles massaliotes, imitation massaliote de I'Italie de poids lourd, monnaies hispanocartaginoises surtout avec les dernieres emissions, drachme d'Arse et Saiti, monnaies cartaginoises d'Afrique et ateliers italiens.
Toutes ces monnaies sont datees en toute surete a In fin du HIe siecle avo I.-C.
Au contraire on ne peut pas accepter une circulation des monnaies a Ia croix de poids Iourd pendant la deuxieme moitie du He siecle, parce qu'il n'existe aucune monnaie de cet poids qui peut resulter interchangeable.
Tresors monetaires de l'Espagne
Les tresors monetaires de I'Espagne contenant rnonnaies a la croix de poids lourd sont les suivants: Drieves (Guadalajara)." Ensemble de 14 Kgs. de bijoux et de morceaux d'argent et de les monnaies suivantes: une drachme d'Emporion; un obole rnassaliote: un marceau de drachrne hispano-cartaginoise: 13 deniers ou ces morceaux appartenant taus a des emissions anciennes et un d'eux de symbole «roue»; et deux rnonnaies a la croix.
1 - Monnaie 3_ la croix de 3,45 gr. Droit: Deux dauphins devant Ia tete. Revers: Croix avec croissant aux 4 cantons, en outre une hache. Illustree par Allen fig. 6, 7. Type 19-22 du tresor de Beziers, 2 - Morceau de monnaie a lacroix de 2,20 gr." Illustre par Allen, fig. 6, 8. Type Allen 22, du tresor de Beziers.
Valeria (Cuenca)." Avec la composition suivante: une tetradrachme de Rodes du magistrat Ameinias, SNG Von Aulock 2799; un hemiobole de 0,30 gr. 2£). A. PAUTASSO, Le monete penomane dell'Ltalia Settentrionale, Varese 1966. 21. C. MILLAN, «Las Monedas», en J. San Valero Aparisi El tescro preimperial de plata de Drieves (Guadalajara), Lnjormes y Memories, n.s 9, Ministerio de Educaci6n Nacional Comisaria General de Excavaciories Madrid, 1945, pags. 36-39, lam. XVI; L. VILLARONGA, Revision de la cronologia de los hallazgos de Drievcs y Les Ansies Gaceta Numismdtica, 9, 1968, 24-25. Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973, 79-80 y otra bibliografia en pag. 80. D. F. ALLEN, Monnaies e la croix, Numismatic Chronicle, 1969, figura 6, nums, 7 y 8. M. H. CRAWI'ORD, Roman Republican Coin Hoards, London, 1969, num, 107, de 211-208 a. C. 22. Richard donne ce poids de 2,20 gr., dans son article paru it Acta Numisrndtica, II, 1972. 23. F. MA:'EU y LLOPIS, Hallazgos monetarios, Ampurias, XIII, 1951, 238, hallazgo 459. M. ALMAGRO BASCH, EI Tesorillo de Valeria de Arriba (Cuenca), Numario Hispdnico, 13, 1958, 5; M. AL,UGRO BASCH Y M. ALMAGRO GORDEA, EI Tesorillo de Valeria, Numisma, 71, 1964, 25-47; D. FALLEN, Monnaies it la croix, Numismatic Chronicle, 1969 figura 6; L. VILLARONGA, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973, 80·83; M. H. CRAWFORD, Roman Republican Coinage, London, 1969, num. 109, de 211-208 a. C.
avec tete femenine et revers d'etoile; une drachme ernporitaine: 9 drachmes d'imitation emporitaine; une didrachme de Saitabietar; 2 drachmes d'Arse; une drachme d'Ebusus; 5 monnaies hispano-cartaginoises; 11 deniers rornain et un quinaire, le plus moderne etant celui du symbole cornucopie, Crawford 58, de 207 avo J.-c.; et les six monnaies a la croix suivantes:
Monnaie a la croix de 3,60 gr. D/ Tete a droite avec surimpression d'une croix." R/ Croix cantonnee de 4 croissants. Illustre par Allen, fig. 6, 1. Type Saves 342, pareil a Allen 11-17, du tresor de Beziers,
2 - Monnaie a la croix de 3,52 gr. D/ Tete a gauche, devant deux dauphins. R/ Croix cantonnee de croissants avec pyramide vers le centre et une hache dans un canton. Illustree par Allen fig. 6, 2. Type Saves 272-274, type Allen 22, du tresor de Moussan n. 11.
3 - Monnaie a la croix de 3,40 gr. En tout pareille a I'anterieur. Illustre par Allen fig. 6, 3. Peut etre la meme monnaie du catalogue de l'Asociacion Numismatica Espanola (ANE) d'octobre de 1966 n. 89.
4 - Monnaie a la croix de 3,30 gr. D/ Croix cantonnee des croissants et en plus un canton avec hache et les autres avec baton. Illustre par Allen, fig. 6, 4. Type Saves 40 et Allen 22, des tresors de Beziers, Lattes et Moussan 5 et 6.
5 - Monnaie a la croix de 3,83 gr. On ne peut pas precise!" les types. Illustree par Allen, fig. 6, 5.
6 - Monnaie a la croix de 1,19 gr., morceau, seulement all voit une hache. Illustre par Allen, fig. 6, 6.
Plana de Utiel (Valencia)." C'est le nouvel tresor qui vient de publier un de nous et qui motive cette revision de la chronologie des monnaies a Ia croix. Composition: 2 quinaires anonymes, Crawford 47, de 2,32 et 2,16 gr. Trois oboles massaliotes de roue et MA, de 0,68, 0,76 et 0,43. Un diviseur de drachme emporitaine de 0,50 gr., Campo 26 classe III, type 1. Un 1/4 de shekel cartaginois d'atelier italien, fourre, de 1,55 gr., SNG DanishMuseum 27 369. Quatre diviseurs gaulois d'imitation emporitaine, inedites, de 0,15,0,15, 0,14 et 0,11. Un tetrobole de Cyrenaique ou Hispania 28 de 0,29, avec tete femenine et etoile. Deux morceaux d'argent d'aspect de monnaie sans type visible de 3,53 et 3,56 gr. Et les monnaies a la croix suivantes:
- De 3,36 gr. D/ Tete a droite. R/ Croix cantonnes de croissants. Ripolles 8. Du rneme coin du droit de la piece Saves 322, du tresor de Beziers.
2 - De 3,23 gr. Des memes coins de la monnaie anterieure. Ripolles 9. Du meme coin de droit de Saves 322, du tresor de Beziers.
3 - De 3,36 gr. D/ Tete a gauche, chevelure avec un boucle en S. R/ Croix cantonnee de croissants, de plus dans un canton bague. Ripolles 10, Coin
24. J. B. COLBERT DE BEAULIEU, Le signe du denier au droit des monnaies d'argent gauloises dites «a la croix», Acta Nurnismdtica, II, 1972, 113-120.
25. P. P. RIPOLLES, «El Tesoro de Ia Plana de Utiel (Valencia)», Acta Numismdtica X, 1980 15-27.
26. M. CAMPO, «Los divisores de dracma ampuritana», Acta Numismdtica, II, 1972, 38-42.
27. K. JENKINS, Sylloge Numorum. Graecorum, The Royal Collection c] Coins and Medals, Danish Museum, Africa, Syrtica, Mauritania, 42, Copenhage, 1969.
28. M. ALMAGRO BASCH, M. ALMAGRO GoRBEA, "El Tesorillo de Valeria», Numisma, 71, 1964, 25; L. VILLARONGA, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973, 174.
du droit egale a Saves 326, et pareille a Allen 17, du tresor de Beziers et de Moussan 23, et de La Lubiere, fig. 6-1.
4 - De 3,25 gr. D. Tete a gauche. R/ Croix cantonnee de croissants, de plus un canton avec «oreille». Ripolles 11. Saves 310 a 318 et Allen 17, du tresor de Beziers.
5 - De 3,44 gr. D/ Tete non visible. R/ Trois cantons avec besant et un avec hache. Ripolles 12. Saves 287, 347 a 358. Le numero 348 du tresor de Moussan. Allen 53 du tresor de Ile-de-Noe,
6 - De 3,40 gr. R/ Croix cantonnee de croissants, de plus besant dans un canton. Ripolles 13, Saves 330, Allen revers du 12, du tresor de Beziers,
7 - De 3,36 gr. D/ Tete pareille a celle de Saves 322, du tresor de Beziers, R/ Deux cantons avec croissant, un avec «oreille» et l'autre indeterrnine. Ripolles 14.
Monnaies inedites gauloises du tresor de La Plana de Utiel
Nous devons remarquer specialrnente la presence au tresor de La Plana de Utiel de quatre petites monnaies d'argent avec la description suivante: D/ Tete a droite, avec la chevelure de petits traits ondules, R/ Pegase a droite, entre les pattes deux cercles.
Ripolles 17 de 0,15 gr.
Ripolles 18 de 0,15 gr.
Ripolles 19 de 0,14 gr.
Ripolles 20 de 0,11 gr.
La position des coins est verticale. Pour leur poids ils peuvent etre tartemorions d'une drachme de 3,60 gr. Les numeros 17 et 19 en bon etat de conservation, ont un different coin au droit et au revers.
Nous croyons que pour leur style sont des imitations gauloises des diviseurs d'Emporion au pegase. Et elles peuvent etre en relation avec les monnaies appelees «Western silver fractions» par Nash 29 et possent un nouvel problerne aux numismates.
Tresors gaulois avec monnaies a la croix des memes types que celles des tresors de l'Espagne.
Nous connaissons quelques tresors gaulois avec des monnaies 8. la croix des memes types et aussi aux memes coins, que celles des tresors de I'Espagne, par exernple:
Beziers (Herault). Tresor decouvert l'annee 1871 con tenant de 750 a 800 monnaies a la croix, quelqu'unes d'un poids compris entre 4,60 et 4,70 gr. et la plupart entre 3,50 et 3,65 gr. Blanchet 30 donna la noticie et Allen illustra quelques monnaies, 11 a 15, 17 a 24 et 58.
Moussan (Aude). Tresor decouvert l'annee 1967,31 il etait compose par 31 monnaies a 1a croix d'un poids moyen de 3,48 gr.
29. D. NASH. Setlement & Coinage in Central Gaule, c. 200-50 B. C. Em, Supplementary Serres. Oxford, 1978. pI. 26. 626 a 63i.
30. A. BLANCHET. Trait e des Monnaies Gauloises, Paris. 1905. num. lOa, 563.
31. J. C. M. RICHARD. Y. SOLLIER, A. RIOLS, Decouverte de Monnaies Gauloises 11 la croix, faite a Moussan (Aude) en 1967, Bulletin de la Commission Archeologique de Narbonne, tome 30, 1968, 1-20.
Lattes (Herault). Entre les rnonnaies decouvertes dans les fouilles de 1964-196532 quelqu'unes etaient a la croix et leur poids: 3,28, 3,09, 3,25 et 3,19 gr.
La Loubiere (Aveyron)." Tresor decouvert en 1963, il etait compose par 18 monnaies a la croix d'un poids compris entre 3,27 et 3,59.
Ile-de-Noe (Gersj.>' Tresor avec plus de 35 monnaies a Ia croix d'un poids compris entre 3,20 et 3,50
NOllS avons signale dans la description des tresors de l'Espagne les rnonnaies a la croix pareilles a celles des tresors gaulois, et nous pouvons tracer l'esquisse suivante:
Le tresor de Beziers contient des monnaies de merne type que celles de Drieves, Valeria et Utiel, et en plus quelques des memes coins que celles d'Vtiel.
Le tresor de Moussan, contient des monnaies du merne type que ceUes de Valeria et Utiel.
A Lattes nous trouvons des monnaies du merne type que celles de Valeria 4. Ile-de-Noe contiente une monnaie dumeme type que celle d'Utiel 12 et aussi a La Loubiere une autre comme celle d'Utiel.t"
Beziers Moussan Lattes lle-de-Noe La Loubiere
Drieves 1 ./\.
Drieves 2 )C
Valeria 1 '.T -''-
Valeria 2 X
Valeria 3 X
Valeria 4 -v- X X /'-
Valeria 5 ?
Valeria 6 ?
Utiel 8 X
Utiel 9 X
Utiel 10 X X X
Utiel 11 -oA
Utiel 12 X X
Utiel 13 X
Utiel 14 X
Nous voyons que les tresors de l'Espagne de Drieves, Valeria et La Plana de Utiel, appartiennent a des enfouissements d'une rnerne circulation monetaire que les tresors gaulois de Beziers, Moussan, Ile-de-Noe et de La Loubiere et des monnaies decouvertes dans les fouilles de Lattes, ,32. J. C. M. RICHARD, «Les monnaies du site antique de Lattes (Herault, 1964-1975)", Acta Numismattca, VIII, 1978, 47-87.
33 A. SOUTOU, Monnaies Gauloises a Ia croix du depot de la Loubiere Maleville (Aveyron), Ogam, XVII, 97-98, 1965, 61-78.
34. A. BLANCHET, Traite des Monnaies Gauloises, Paris, 1905, num, 94, pag. 56l.
• CIT_ES
Chronologie
Le temoignage apporte par les tresors de l'Espagne quant a la fixation de chronologie des monnaies a la croix de poids lourd est de toute evidence et nous pouvons affirmer avec surete que I'enfouissernent de ces tresors appartient aux evenements de la deuxieme guerre punique en Espagne, jusqu'a I'annee 206 avo I.-C.
Conclusions historiques
Dans le dernier tiers du siecle III avo I.-C. la Peninsule Iberique est Ie theatre des evenements de la deuxieme guerre punique. Apres avoir perdu la Sicile et la Sardeigne par sa defaite a la premiere guerre punique les Carthaginois ont du payer un considerable impot de guerre et pour se compenser de cettes perdues ils ont cherche la richesse des mineraux et de l'agriculture de la Peninsule Iberique et meme des hommes pour les enrouler dans son arrnee comme mercenaires.
Depuis I'annee 237, lorsque Amilcar Barca debarque a Hispania jusqu'a l'annee 218 avo I.-C., date OLl commence la lutte entre les Remains et les Cartaginois, I'armee d'Amilcar et de ses succeseurs Asdrubal et Anibal annexe peu a peu une grande partie de la Peninsule Iberique.
La signature du traite de l'Ebre, l'annee 226 obligue a Asdrubal a ne pas traverser cet fleuve.? Mais, I'annee 221 Anibal attaque aux Olcades et en 220 penetre dans Ia «Meseta», attaquant lesVaccees et conquerant Helmantika et Arbukula."
De cette facon, l'annee 219, les Carthagionis possederent toute l'Andalousie, una grande partie de la «Meseta Central» et tout le literal depuis Sagonte jusqu'a I'ernbouchure du Tajo.
L'annee 218, il y a en lieu le debarquernent de Cneo Scipion 2\ Emporion," qui place son quartier a lacite de Tarraco, apres de la bataille de Cissa.
Les evenernents militaires sont divers. L'annee 217, les Remains defont l'escadre carthaginoise a I'embouchure de I'Ebre.40 Le 215, Asdrubal doit partir pour I'Italie 41 mais l'armee romaine ernpeche I'operation,
Pendant I'annee 214, les Romains avancent vel'S le sud par Sagonte, Alacant, jusqu'a arriver a la Betique, OLl ils occupent la cite de Castulo, mais en 212, les generaux confies a sa superiorite divisent I'armee sous le commandement des freres Cneo et Publi Scipion, respectivernent, ils sont ecrases, et les chefs perissent. Et de nouveau les Romains restent seigneurs seulernent de la partie comprise entre l'Ebre et les Pyrennees.
Une nouvelle arrnee romaine arrive sous le commandement de Claude
35. Diodoro. 25. 12.
36. Polibio. III, 13.
37. Polibio. II, 13, 5.
38. Livia. XXI,S. 2. Polibio. Virt. Mul. 248.
39. Polibio. III. 76, 1. Livio. XXI, 60. Apiano. Iber. 14.
40. Polibio. III, 96.
41. Livio. XXIII, 27-28.
42. Livio. XXIII. 28·29.
Nero, et apres une autre sous celui de Publio Cornelius Scipio et de nouveau ils reconquerissent les terres perdues. La victoire final arrivera I'annee 209 avec la conquete de Cartago Nova par Scipio 44 et I'annee 206 par la fin de la presence carthaginoise en l'Espagne.
Apres la sortie des Carthaginois de l'Espagne, les Romains y restent et commence leur ocupation avec les charges et les impots, Les traites signes avec les indigenes ne sont pas respectes et les soulevements se succedent sans cesse, les princes ilergetes, Indibil et Mandonio, etant les chefs les plus importants. Ces revoltes se succederent pendant les annees 206,4620547 et 197.48 La derniere et plus importante, souleva les deux provinces d'Hispania, et pour les dominer, doitvenir le consul M. Porcius Caton, avec I'arrnee consular.r' Depuis de 195, toute I'Hispania reste en paix, sauf la Cantabria.
Tout ce periode de conflits et d'angoisses est ternoigne par des nombreux tresors monetaires, qui par leur contenu sont en rapport avec la deuxierne guerre punique et les soulevementes des tribus iberiques contre I'arrnee romaine.
Apres I'etablissernent de la chronologie du dernier tiers du IUe siecle avo I.-C. qui fixe le «terminus ante quem» pour les mormaies frappees dans cette periode, nous devons nous questioner le pourquoi de la presence des monnaies a Ia croix dans les tresors hispaniques, en presentant des hypotheses qui peuvent l'expliquer.
Les restes archeologiques des fouilles environnant les lieu ou Ies tresors de Ia fin du HIe siecle avo I.-C. ont ete decouverts n'ont ils aucune rapport avec des peuples gaulois, et par consequent nous repoussons I'hypothese de Ia presence des gaulois dans la Peninsule Iberique.
Il faut tenir compte des recits des historiens anciens, pas tres nombreux mais significatifs. Le plus directe, c'est celui de Tite Livie 51 qui nous renseigne de 1a presence des Gaulois dans I'arrnee carthaginoise apres Ie combat de Auringis, I'annee 214 ou les Romains enleverent un butin considerable, avec nombreux torques d'or et bracelets, et deux roitelets gaulois, Moeniacoepto et Vismaro 52 trouverent 1a mort. II est possible qu'ilsapporterent avec eux des monnaies a la croix.
Aussi, par Ies recits des sources anciennes nous connaissons la presence de navires de Marseille au service des Remains 53 et de scs mouvements rnilitaires.> Ces contacts peuvent exp1iquer Ia presence des oboles massaliotes et des monnaies a 1a croix.
43. Livio. xxv, 32-36. 44. Polibio. x, 6-17. 45. Livio. XXVIII, 16. Polibio. XI, 24 a. 46, Livio. XXVIII, 32-34. Apiano. Iber. 37.
47. Livio. XXVIII, 1-3.
48. Livio. XXXIII, 19, 21, 44. 49, Livio. XXXIII, 43. 50, L. VILLARONGA, Numismdtica Antigua de Hispania, Barcelona, 1979, pag. 83 et bibliographie que donne dans la pag. 345.
51. Livio. XXIV, 42, 8.
52. Ces gens peut-etre ne furent pas propernent gauloises, rnais des Celtes de la Meseta, puisque nous doutons que des roitelets combatissent a cote des Carthaginoises, laissant les territoires sur Iesquels ils praticaient leur souverainete.
53. Livio XXVI, 19, 13.
54. Livio XXII, 19, 5. Polibio. III, 95, 3-5.
Nous ne pouvons pas oublier que les Gaulois, en plus d'etre enroles a l'arrnee carthaginoise dans I'Espagne, ils passerent a I'Italie sous le comrnandement d'Anibal," ou ils auraient pu apporter des monnaies, et au contraire ils pouvaient retourner avec des monnaies frappees en Italie par les Carthaginois.
Par un autre recit, Tite Livie, nous raconte, que apres la conquete de Cartago Nova par Scipio, les mercenaires des Carthaginois desertaient son armee et leurs chefs les transferaient a l'autre extrernite de la Peninsule 011 a la Gaulle." On peut imaginer, avec ces mouvements, les transferts des monnaies.
Tous ces mouvements des arrnees et des peuples a travers les rivages de la Mediterranee Occidentale, de I'Espagne a I'Italie, peut expliquer la circulation monetaire et l'enfouissement des tresors.
Les tresors que nous venons d'etudier, avec une si grande variete de monnaies provenant de ateliers les plus divers et eloignes, seulement peuvent-ils se former et s'expliquer par le grand mouvement de tous les peuples prochains a la Mediterranee Occidentale qui entrainait une circulation monetaire, et il n'est pas du tout necessaire faire appel a la presence des Gaulois en Espagne et pas non plus a l'existence d'une relation directe entre les peuples emetteurs des monnaies, pour expliquer la presence des monnaies a la croix a nos tresors.
'Pour le periode que nous etudions, nous nous bornerons d'affirmer qu'il y avait des relations soutenues entre les peuples de la Mediterranee Occidentales que peuvent expliquer la presence de plus diverses monnaies dans les tresors de I'Espagne, et que les mercenaires pour le solde de ses services accepteraient toute monnaie, par son poids et aloie.
En conclusion, les tresors de Drieves, Valeria et La Plana de Utiel enfouis pendant la deuxierne guerre punique, avec sa diversite de monnaies et provenances, sont-ils les reflets d'une extracrdinaire circulation monetaire origine pour le financement de cet conflit belliqueux.
TABLE DE L'ILLUSTRATION
Mormaies it la croix
Trcsor de Drieves: 1, n." 1; 2, n.? 2.
Tresor de Valeria: 3, n." 1; 4, n." 2; 5, n." 3;6, n." 4; 7, n." 5; 8, n." 6.
Trcsor de laPlana de Utiel : 9, n." 1; 10, n." 2; 11, n." 3; 12, n." 4; 13, n." 5; 14, n." 6; 15, n." 7.
Sous-multiples gaulois d'imitation emporitaine
Tresor de la Plana de Utiel: 16, argent, 0,15, 6 mm., Ripolles 17. 17, argent, 0,15, 7 mm., Ripolles 18. 18, argent, 0,14, 7 mrn., Ripolles 19. 19, argent, 0,11, 6,5 mrn., Ripolles 20.
55. Livio. XXIII, 2, H Polibio. III, 78.
56. Livio. XXVII, 20.
Apostlllas a EI Alfabeto de las cecas «llblo fenices» de J. M. Sola Sole.'
M. P. GARCIA-BELLIDO
Con grandisimo interes hemos visto aparecer esta monograffa, de euya preparacion teniarnos ya notieia hace tiempo por el rastro dejado por el A. en los museos, donde yo detras de el he acudido para recoger ese mismo material aunque con fines distintos: un estudio meramente nurnismatico. Debo decir que la aparicion de este trabajo de Sob Sole ha supuesto una enorme ayuda en mi proyecto y ha mareado senderos claros donde ahora se deberan ir quitando malas hierbas.
Advertire a todos aquellos que no han manejado directarnente las piezas en cuestion -aunque el A. hace somera alusion a ello- que el material es terriblemente ingrato y que la labor reunida en esas 90 paginas supone ai10S de trabajo. Las razones de esta dificultad son varias: 1.0) que todas las piezas son de bronce, 10 que implica en la Betica mala calidad en el mornento mismo de su acufiacion: 2.0) el eseasisimo numero de ejemplares -exeepto para Asido- con el que eontamos; 3.°) el pesimo estado de conservacion que exige, para poder obtener una Ieyenda integra, tener euatro 0 cinco piezas median amente preservadas, 10 que a su vez, es en easos imposible; 4.°) que aunque la variedad epigrafica dentro de una misma ceca pueda a veees proporcionar la informacion necesaria para determinar con exactitud un signo al ofrecer variantes identificables junto a otras que no 10 son, sin embargo las diferencias epigraficas entre las cecas, enormes, impiden a menu do comprobar si el signo identificado en una leyenda es 0 no el mismo que aparece en otra; 5.°) que al ser escaso el numero de ejemplares en estudio y dada esa variedad epigrafica, puede que la aparicion de nuevos ejernplares invalide la interpretacion propuesta; cabe como contrapartida, siendo optirnistas, que las hipotesis presentadas se yean -este es el caso de algunas de Sola Soh�- confirmadas. Gracias a 10. colaboracion del Sr. Villaronga, quien me 11a suministrado un amplio repertorio de colecciones privadas, he podido detectar algunas piezas que hacen ambas labores, nos confirrnan las hipotesis ciertas y nos hacen dudar de 10. validez de otras.
Ouiero advertir que, naturalrnente, me siento incapacitada pal-a hacer un
I. Barcelona 1980. Publicado por Puvill-editor. 90 pags., 2 laminas desplegables y 1 mapa.
comentario Iinginstico 0.1 trabajo de Sola Sole y que 111is apostillas se limitaran a dar una informacion numismatica en todo aquello que pueda incidir directamente en asuntos epigraficos.
La monografia que comentamos esta llevada a cabo con rigor y es clara aunque muy densa. Consta de una Introduccion, ocho capitulos dedicados a las respectivas cecas y una Conclusion. Para su desarrollo es esencialconsultar las tres laminas-tab las que van al final del libro y que justifican Ia hipotesis de trabajo del A., segun 10. cual la escritura libio-fenice no es sino una variante de escritura neopunica. La segunda contiene signos Ienopunicos con variantes atestiguadas ensu mayoria en Hispania y que sirvenal A. para 10. interpretacion epigrafica de cada signo. Sin embargo esta tabla es incompleta al no cornprender todos los signos del alfabeto, sino s610 aquellos que segun el A. aparecen en nuestras cecas. El lector desearia poder cornprobar por si mismo si efectivamente no hay duda en la lectura. Una primera tabla recoge por cecas algunas de las monedas que ha utilizado el A. para su estudio, inclicando en cada caso a que coleccion pertenecen. Echo aqui de menos dos cosas: el numero de referencia dentro de las colecciones, de manera que en cualquier memento se pueda saber a que ejernplar en concreto se refiere, y la ilustracion Iotografica que el A. cree poder sustituir con dibujos de los epigrafes, pero en ningun caso son estes tan objetivos como una fotografia. La falta de referencia y de fotografia hace que a veces me haya sido imposible identificar ejemplares que indudablernente conozco pues estan en colecciones que he estudiado, imposibilidacl basada en la distinta lectura que damos a un mismo epigrafe. En la segunda parte de esa mismatabla el A. tipifica esas leyendas y maneja solo 10 que son variantes, pero no transcribe las lecturas, 10 que dificulta en gran manera el manejo del libro; es decir, que para saber la lectura de cada signa hay que acudir al capitulo sobre la ceca, cuando hubiese sido facil escribir sobre el signo la transcripcion que elA. propone, tal como se ha hecho aqui en 10. fig. 1.
En 10. Introduccion da elA. un repaso a los estudios previos sobre el terna y enumera una serie de puntos basicos y generales que afectan a estas cecas: 1.0) que los epigrafes corren de derecha a izquierda con escasisimas excepciones, 2.°) que nuestras cecas estan relacionadas por su tipologia con Gades esencialmente, pero tarnbien con el N. de Africa, 3.°) que nos encontramos, como han opinado de siempre la mayoria de los eruditos, ante una escritura de tipo fenopunico que el A. identifica como neopunica con 10 que ella implica de variabilidad y extremada evolucion epigrafica,
Para 10. cronologia, acepta el A. la identificacion propuesta por A. Beltran del A. IRTHIVS que aparece en una pieza de Lascuta con el Aulus Hirtius que entre el 49 y 45 a. C. estuvo en Espana como Iugarteniente de Cesar. Sin embargo hay que puntualizar que la ortografia de ambos no coincide y que seria posible que estuviesernos partiendo de una fecha falsa, De todas formas es el unico dato, aunque inseguro, sobre el que montar una cronologia para estas acufiaciones,
El nucleo de la obra 10 forma el estudio pormenorizado de cada ceca donde se hacen unos cuadros con las lecturas previas, comentando las aportaciones de valor, seguidos por una justificacion, signo pOI signo, de la leetura que el A. propone, y un estado de la cuestion sobre la ubicacion de cada ceca.
Un capitulo de Conclusiones cierra 10. obra, donde se abordan las pocas
1II,��t\6Mi:- LAMINA I
ASlDO OM 1\1 D S H tv B ') Y I.,- :3 .1 '1 5 It ,]12. t -:\.
TVRIRIICIIIA tV K R Y if , T VESC! '5 L .£
9 8/7- 6 '5 � 3 :1 }/ Y s ):l w i J 1 , 5" I.;- 3/2 1 � I >I ( / 1 t; ! � { j( l�rT 'I J )l t � 1 / �
v' l )1
Figura 1. - Reproduccion de la Lim. I de Sola Sale.
M. P. GARCIA BELLIDO
conclusiones generales que se dejan extraer: que todas ellas escriben en fenopunico, en casos con restos muy arcaizantes y en otros muy evolucionados. EI A. las interpreta como neopunicas con la variabilidad de escritura que ello implica y que en nuestro caso, y debido a la ausencia de un contexto punico, e incluso a la Iejania geografica de un nucleo punico, irnplica una falta de norma todavia mayor y una mayor capacidad de latinizacion, como en' el caso de Turiricina, Arsa e Iptuci, las cecas mas alejadas geograficamente del centro de sernitizacion de Gades y Asido, cuyas leyendas presentan las formas epigraficas mas aberrantes y mas influidas por el latin, como en el caso de K de Turiricina. EI A. extrae de su estudio algunos datos suficienternente claros, segun el, como para justificar el origen semitico de la lengua a la que corresponden estas leyendas monetales, datos que sintetizados son los siguientes: 1.0) restos etimologicos fenopunicos que perviven en el nombre de algunas cecas como Asido, Bailo y Turiricina; 2.0) antroponimos como Bodo, documentado en Lascuta y de indudable origen oriental; 3.°) la constante de una escritura defectiva pero con intentos incipientes de vocalizacion que, sin embargo, siguen la norma propia de la escritura punica y neopunica: 4.0) restos de elementos gramaticales Ienopunicos como en el caso del articulo h en Asido y de la particula 5 ,', introducida entre los dos elementos de Turiricina, y 5.°) un sistema Ionologico claramente fenopunico con sus tres silbarites y multiples signos faringeos y guturales, que testirnonian necesariamente un sistema Iingiiistico oriental.
Una vez presentada la obra, quisiera, a la vista del material numismatico que yo poseo, discutir ceca por ceca las lecturas v transcripciones que el A. propone. Mantengo en 10. presentacion el misrnoorden del A., que no es el alfabetico sino el de mayor facilidad de interpretacion de los epigrafes.
4 32 1
Oba N B Y 2. - Afiade el A. a los tipos presentados por Vives, uno nuevo con AI Cabeza primitiva, RI Caballo parado, encima leyenda indigena, delante rotulo latino (O)BA. El A. ha localizado dos piezas, una en Estocolmo y otra en Sevilla, esta no segura. Yo desconozco ambas.
Entrando en las cuestiones epigraficas es evidente que Ia leyenda de Oba esta muy normalizada, y ya Heiss y Berlangasupieron interpretar bien no solo la direccion del epigrafe sino casi todos sus signos, con los que el A. coincide excepto en 10. lectura del 2.°.
El l ." signo se presenta de forma casi constante como un zig-zag vertical igual al ejemplar de Paris (Lam. I, n.v 32 del A.). Otras piezas escriben s610 una parte de ese zig-zag, bien la superior que abre a izq. -Vives 90, 2-, bienla inferior a dcha, -Vives 90, 1-, ambas del IVDJ. Respecto a las formas de los dos ejemplares que el A. dibuja (Lam. I, nums. 31 y 34) siento no estar de acuerdo con ellas, a no ser que fuesen piezas diferentes a las par mi vistas; la falta de fotografias me impide asegurar que se trata de las mismas piezas recozidas por mi. 0 para mi, en esos centros. De todas formas 10. semejanza del signo con el paralelo que el A. presenta en Lim. II, n.s 38, es muy clara.
-;, Por Ialta de los tipos apropiados no Iivuran los puntas diacriticos en �i1l. sade, H, Ii, Y feY (dibujados y reproducidos aqui mediante grabado) • 2. Para que se pueda seguir con mas Iaci lidad 13 ..::!iscusi6n reproduzco al cornienzo de cada ceca la transcripci6n que el A. propene. En la fig. 1 reprocluzco la r.orrnalizacion de las Ieyeridas que el A. incluyc en su Lam. I, afiadicntlo yo las transcripciones propuestas nor Sola Sole.
El 2.° signo, leido por Heiss y Berlanga como waw, es para el A. un 'ale], y creo que es una interpretacion correcta, Su epigrafia, muy fijada, presenta sin excepcion -sigo sin estar de acuerdo con el A. respecto al ejemplar de la ANS-, una Y griega cuyo trazo corto es el izquierdo, 10 que coincide plenamente con forrnas usuales del 'alei.
El 3.er signo es a mi juicio el mas peculiar. Sin duda estamos ante un bet como el A. quiere, y el ejemplar del IVDJ -Vives, 90, 2- nos muestra su epigrafia identica a todos los bet que encontramos en este trabajo: los de Bailo, Iptuci, y no digamos los que sirven de contramarca en Asido. Mas aun, esta epigrafia es la que se utiliza en la pieza de Copenhague -fig. 3- a la que hare referencia al estudiar Asido. Sin embargo, en la mayoria de las monedas de Oba el bet esta trazado de forma mas tradicional, digamos mas arcaica. La extrafieza es mayor si pensamos que la ciudad estaba en un circulo muy cercano geograficamente a Asido, Iptuci y Bailo, donde los bet estan muy normalizados. Yo me pregunto si ese arcaismo no implicara una mayor antigiiedad de sus emisiones respecto al resto de las otras cecas, insinuacion reforzada por el tambien mas arcaico yod.
Tarnbien constante es la forma del ultimo signo, que el A. transcribe por nun y que efectivamenterecuerda a los de Asido, Bailo y Turiricina, pero tarnbien hace pensar -como 10 hicieron Heiss y Berlanga- en el lamed del epigrafe de Asido BBL.
El A. interpreta los dos signos centrales como el nombre de la ciudad -OBA- con un prefijo Y- y un sufijo -N. Schulten ponia este toponimo en relacion con Ossonoba y Onoba. Su ubicacion esta fijada con bastante seguridad en Jimena de la Frontera donde inscripciones de las alli apareciclas hacen referencia a una res publica Obensis.
5 4 3/2 1
Asido N D S H. - se trata de la ceca mejor representada, tanto por
el alto numero de ejemplares que nos han llegado, como por su buena conservacion. Son numerosas las leyendas integras que tenemos, pero su epigrafia, aunque muy norrnalizada, es de dificil interpretacion.
A las emisiones publicadas por Vives afiade el A. una nueva, que en realidad no es tal, sino reutilizaciones de los semises de Castulo -Vives, 68, 9a los que se les afiadio el rotulo ASIDO con posterioridad. Todos ellos pertenecen a la misma ernision castulonense, 10 que es interesante para precisar una fecha post quem, y son relativamente abundantes; yo he localizado cinco piezas.
En cambio, si puedo afiadir otra a las leyendas clasificadas hasta ahora, que podria resultar muy interesante. La pieza -fig. 2- se guarda en el MAN. Los tipos monetales son los conocidos -Vives, 90, 5- pero la leyenda bajo el delfin consta solo de tres signos, estes van cabeza abajo y son dextrogiros. Lo mas interesante es que sobre el delfin existe un segundo epigrafe de tres(l) signos, de caligrafia mas barroca que la habitual de la ceca, y en clara relaci6n con 10 que Sola lee BBL en otras monedas de Asido, pero cuyo primer signo se asemeja a los estudiados por el A. en Gades y en relaci6n con los de Lixus, Tingis y Sexi, de lectura segun el MBT
En conexi6n con estos epigrafes estan otros ejemplares de Asido bien conocidos -Vives, 90, 6- donde como contramarca se escribio 10 que Sola interpreta BBL; pues bien, todos estos ejemplares contramarcados proceden
de un misrno cufio, ya muy desgastado, facil de cornprobar porque las zonas de mayor desgaste coinciden en todas las piezas, y los flanes son todos ellos menores que el resto de la emision. La interpretacion de mornento mas 16gica para la existencia de estas contramarcas, me parece ser el que la propia ceca de Asido y antes de ponerlas en circulacion, legalize estas piezas que, por su menor cospel, peso, peor factura y por faltar la Ieyenda, pudieran haber sido consideradas como no legales. De que la contramarca se hizo en la ceca y antes de su dispersion no hay duda, pues como he dicho antes, proceden todas de un solo cufio en su estado final. SolaSole piensa sin embargo que existio otra ceca BBL que acufio junto con Asido estas piezas. Hay que recordar a favor del A. que existen, adernas de laemision contramarcada, otras dos mas de semises -Vives, 90, 9 Y 10- donde se escribe solamente este epigrafe BBL. Creo sin embargo que hay razones en contra. iPor que se contramarcaron s610 unas cuantas piezas, de toda una emision, a nombre de esa BEL? Hay mas: en dos piezas similares, una de Copenhague y otra de la Academia de la Historia de Madrid, aparece una leyenda de tres signos que no se dejan identificar con los de Asido aun cuando el tipo del rev. -delfinpodria serlo; pues bien, solo en la de Copenhague -fig. 3- y delante de la leyenda se escriben los primeros signos del supuesto BBL, adernas van escritos en caracteres menores que el resto del epigrafe, de forma semejante a las contramarcas en Asido.
Pues bien, yo me inclino a pensar que en la leyenda de la pieza del MAN -fig. 2- estamos ante algo similar a 10 que en Lixus, Tingis, Sexi, Gades y en la pieza de Copenhague aparece ante el nombre de la ciudad, y que ha estudiado Sola Sole dandole la interpretacion de «obra de», acufiacion de», que estatificase la firma. El hecho de que en dos emisiones de semises de Asido -Vives, 90, 9 Y 10- aparezca esta leyenda sola no debe, creo yo, hacernos pensar que es el nombre de otra ceca.
En todo caso, y sin entrar naturalmente en el problema filol6gico que escapa a mi cornpetencia, creo que no se puede separar la lectura de estos signos libio-fenicios de la de la leyenda fenopunica de Gades, Tingis, Lixus y Sexi, de interpretacion tambien muy discutida, ya que en buena medida ambos textos son identicos, y si la lectura de Sola en Gades, MB'L, es correcta, deberiamos leer para Asido B'B'L, excepto en el caso de la pieza del MAN ya citada cuyo primer signo es aberrante. En realidad se puede tratar en todos estos cases de una formula legalizadora.
Respecto a la lectura del toponimo indigena es tarnbien muy problematica. La del primer signo, que el A. interpreta he, es probable, pero las formas comparativas que el aporta en su Lam. II no parecen apoyar su propia Iectura. EI otro caso de un he, en Turiricina, aparece siempre escrito en el sentido inverso al de Asido. Quiza en contra de esta lectura este el hecho de oue en dos emisiones diferentes -Vives, 90, 2 Y nuestra fig. 2- el top6nimo de"Asido se abrevie en tres signos: el primero es el he, articulo para el A., y los otros dos forman una sola letra. La formula diferenciadora con solo la inicial de la ceca no seria muy clara.
El A. une en una sola letra los signos 2.° y 3.° interpretandolos como un sade, sin embargo separa como dos letrasdiferentes el 4.° y 5.° signos. El A. arguye que en el primer caso los signos aparecen mas cercanos entre si, y yo tengo que disentir y decir que esas letras suelen guardar entre si distancias equidistantes.
El grave problema para Asido es que no hay que esperar nuevas piezas que aclaren nuestros problemas, pues su epigrafia esta muy normalizada y presenta pocas variantes, Su grafia es una de las mas evolucionadas y alejadas del alfabeto fenopunico, 10 que explica su gran dificultad de inter pretacion.
Bailo = NN L Y B. - Afiade el A. una variante a las publicadas por Vives, piezas donde el toro mira a la dra, Hay adernas otro tipo que quiza se podria adjudicar a esta ceca, y que Vives intercalo entre las «inciertas» -70, 11-. La leyenda aunque no totalmente clara podria interpretarse como BAlLO y su rev. es el normal de la ceca, con espiga y leyenda, sin embargo en anv. introduciria un tipo totalmente nuevo: racimo de uvas y una S 0 serpentiforrne a dra. Quede pues como conjetura. La transcripcion de todos los nombres latinos que aparecen en estas emisiones la hace el A. siguiendo la interpretacion clasica, excepto el epigrafe FAT que interpreta como transcripcion en alfabeto latino de la abreviatura de [at'ulait, epigrafe punico que ya leyo el A. en Gades. A mi me parece un total acierto que se ve confirmado por la clarisima L que va ligada a la A y que aunque el A. no ha visto es visible en varios ejemplares de Cardim -fig. 4-, Lizana, e incluso del MAN.En este casa la L vendria a completar la transcripcion literal de una escritura defectiva. Respecto al aedil L. APO. cuya interpretacion Apollonius puede muy bien ser la correcta, es importante constatar que no solo el nombre, sino la forma tan peculiar de ligadura de la A y la P, aparece en las piezas de Urso -Vives, 92, 3-6-, data cuyas implicaciones habra que perseguir.
EI epigrafe indigena es claro y no presenta grandes variantes, excepto el ejemplar 21 del A. -naturalmente en direccion retrograda=-, cuyos Lor y 5.° signa estan en direccion dextrogira, detalle que trasluce una vez mas la opinion del A. sobre la falta de normativa y la influencia de una escritura dextrogira como la latina, que hacia vacilar la direccion de las escrituras vecinas en proceso de aculturacion, como ocurre en ese rnismo ambiente con las acufiaciones de Castulo y Obulco que comienzan siendo retrogradas y tras un periodo vacilante acaban por escribir de forma dextrogira, La lectura que propone el A. es BYL'NN de la que solo pongo en duda que los dos ultimos signos sean iguales. En todos los ejernplares estan claramente diferenciados. En el 5.° signo la terminacion es siempre hacia arriba mientras que el 6.° es claramente hacia abajo; mas aun, en el ejernplar que comentabarnos antes, n." 21 del A., no se han cambiado de direccion los dos signos, cosa que hubiese sido de esperar si estuviesernos ante dos ocurrencias del mismo signo, sino que en realidad solo uno es dextrogiro. En el ejemplar n." 18 del A. es clarisima la distincion de los signos 5.° y 6.°, aunque aparecen ligados. Creo que probablemente estamos ante dos signos diferentes, y que en todos los epigrafes se ha heche un esfuerzo para que ello quede claro; cuanto mejor es la caligrafia mas clara es la diferencia.
La ubicacion de la ceca esta fijada en Bolonia, cuyas excavaciones, tanto las antiguas de Pierre Paris, como las actuales de la Escuela Francesa, han dado piezas. De momento no es de esperar que podamos contar con mas informacion pues la zona de trabajos es la de epoca imperial.
65 43/21
Lascuta T W K S L. - Es la ceca tipologicamente mas compleja y de dificil interpretacion. Vives interpreta el tipo 92, 7-10 como «sin duda espigas mal trazadas», idea que recoge Sola Sole.Creo que en realidad deben verse como palmas -asi 10 vio ya A. Beltran- con paralelos clarisimos cuya presentacion hare en otro lugar.
La distribucion de los epigrafes en las diferentes emisiones no es tampoco muy regular, y en algunos casos resulta dudosa debido a la mala conservacion de las piezas. El A. da como {mica emision bilingiie el tipo Vives 92,1, a la qu hay que afiadir como ya vio Vives el tipo 3, y a las que yo agrego el 7, donde bajo el ara existe casi con seguridad una leyenda indigena. La presencia de este epigrafe la vislumbro ya Vives quien en la descripcion del reverso afiade «abajo », En la pieza Villaronga 1549 -fig. 5-, bajo el ara se lee claramente el epigrafeindigena, siempre que se gire la pieza 1800, y en el ejemplar del BM 1811 se ve el trazo de la sade semejante a una C. En este mismo lugar, y quiza solo en un unico ejemplar -Vives, 9-, se grabo la leyenda IRTHI, de cuya identificacion con A. Hirtius tengo dudas debido ala diIerente ortografia. En los semises de esta emision no parece que se escriba el toponimo en caracteres indigenas.
Respecto al tipo ,1, Sola Sole 10 interpreta correctamente como indigena pero no advierte al lector que la lectura debe hacerse desde fuera de la moneda, es decir, girando 1800 la pieza; esta misma colocacion de la leyenda la encontramos en Vives 2, muy clara en un ejemplar de Copenhague, donde el toponimo latino esta escrito sobre el elefante y desde fuera de la pieza. Esta disposicion de las leyendas nos hace comprender que ni el tipo 6, ni el 7, cuyos epigrafes van en la basede la moneda pero cabeza abajo, deben interpretarse como diferentes, dextrogiros, sino como el epigrafe habitual. Es posible que la justificacion este en que se copio directamente el epigrafe de una de esas emisiones -Vives 1- en que habia que leerlo desde fuera.
La transcripcion y lectura que el A. propone me parece totalmente justificada y muy coherente con la transcripcion fonetica latina. Hay que observal' que en arnbas falta la A final de Lascuta, cuya ausencia en el toponimo indigena debemos achacarlo no a su escritura defectiva sino a que el nombre real de la ciudad era Lascut.
En cuanto a su posible ubicacion, dire que la hipotesis de que se hallase en Alcala de los Gazules se ve ahora reforzada por la aparicion de una pieza con ara en las excavaciones que lleva a cabo el Museo de Cadiz en dicha localidad, cuya noticia debo a la amabilidad del Director del Museo, Sr. Corzo.
6 5 4 3/2 1
Vesci NY S H W. - Ceca que acufio s610 ases -el A. dice semises debido sin duda a un lapsus- y no muy frecuentes. Corrige el A. con razon Ia interpretacion del tipo Vives 9,4, tenido hasta ahora como latino, y que es bilingiie. Efectivamente en un ejemplar del Ayuntamiento de Sevilla la leyenda indigena esta clarisimamente delante del toro. Interesante, por su posible transcendencia en la lectura del epigrafe indigena, es la existencia en un ejemplar de Villoldo de una doble E en VEESCI -fig. 6-.
Respecto a la lectura del primer signa creo con elA. que no hay duda en interpretarlo como W. E1 2.0 y 3.�r signo que el A. lee como una sola letra H, creo que deberian interpretarse como dos letras independientes. En el ejem-
plar de Sevilla ambos trazos estan claramente separados a uno y otro Iado de la pata del toro, y de ser un solo signo no se hubiera nunca escindido asi. La barra 0 punto -segundo signo- que sistematicamente van a la derecha del 3." signo, ambos unidos segun el A. formando una letra, no encuentra paralelos en la propia tabla de signos comparativos que ofrece el A., donde la H lleva siempre estos trazos menores a la izquierda. Pienso que podriamos intentar desgajar estos dos signos en letras independientes, quizas el 2.° como 'alef y el 3.° como h, correspondientes ados silabas distintas, 10 que explicaria en latin esa doble E del ejemplar de Villoldo. Respecto al 4." signo no hay duda en interpretarlo como un sin de acuerdo con el A. En cuanto al 5.° y 6.° que el A. lee como yod y nun respectivamente, pienso que quiza y con el paralelo claro de Turiricina, podrian leerse como los dos trazos de una K, grafia clara sobre todo en tres ejemplares: IVDJ, Casa de la Moneda y Guadan.
La lectura total, W'HSK, estaria quiza mas de acuerdo con la transcripcion fonetica latina en lugar del WHSYN del A., con tres silabas, las dos primeras de las cuales se transcribieron en un caso por VEES. La lectura de una K final seria coherente no solo con la transcripcion latina Vesci, sino con la griega Oveskis.
9 8/7 6 5 4 3 2 1
Turiricina N K R Y S L T. - EI A. interpret a como {mica, con variantes, la tipologia de Turiricina. Como ya vio Vives, a un anverso can cabeza con casco y rodeada de guirnaldas de hiedra, y no vid como cree Vives, corresponde a un reverse con leyenda latina e indigena en dos lineas, y arriba y abajo falcata y rodela. Otro tipo diferente, aun cuando los cuatro ejemplares que he podido recoger esten en pesimo y semejante estado de desgaste, haciendorne suponer que estamos ante un s610 y deficiente cufio, es el de cabeza femenina con mofio al estilo de Obulco 0 Vlia, rodeada de guirnaldas que probablemente siguen siendo de hiedra, pero que desperfectos en el contorno hicieron creer a Vives y al A. que eran espigas. Los reversos de estas piezas llevan una sola linea de Ieyenda, aunque es probable que exista otra inferior que debido al mal estado de todas las piezas no llegamos a ver clara.
En cuanto a la interpretacion de los epigrafes latinos estoy totalmente de acuerdo con el A. En ellos se lee repetidas veces TVRIRIICINA, con una {mica excepcion: el n.v 47 del A. en el MAN, en que por error sin duda, pues toda la leyenda esta retocada, aparece TURIIRICINA; que eS2. doble II debe interpretarse por E se ve confirmado porque en los ejemplares Vives, 93, 4, claros en dos del MAN y en el 1826 del BM, esa forma arcaica esta sustituida por E. En este ultimo ejemplar parece ademas, a juzgar por una fotografia, que Ia C no es tal sino G, pues la curva de abajo se retuerce sobre S1 misma, en cuyo caso la sugerencia de Zobelsobre una posible Regina como interpretacion de la segunda parte del compuesto, seria muy aceptable. La dificuItad se presenta a la hora de decidirse por la Regina de Plinio situada en el Conventus Gaditanus, 0 por la alusion a un reginensis en CIL 1.037 y 1.038, procedentes ambas inscripciones de Llerena (Badajoz). La cuestion no esta clara; por un lade los «Iibiofenices. parecen asociados al convento gaditano, y por otro las {micas procedencias que he podido recoger para las piezas de Turiricina se aproximan todas a Merida, en cuyo Museo, sin embargo, me aseguran que no tienen ninguna.
La transcripci6n que el A. hace del primer signo indigena me parece muy
posible. Que el trazo interior del tet se haya convertido en punto es muy factible; el mismo proceso vemos con el sin de la misma leyenda, en dos monedas que el A. no conoce, una de Villaronga -fig. 7- Y otra de Cardim: 10 que son clarisimos trazos oblicuos se convierten en estos dos casos en clarisimos puntos.
El segundo signo, formado por una barra vertical, podria ser, dada la avanzada sirnplificacion de esta escritura, cualquier signo cuyo trazo principal fuese el vertical. El A. 10 interpreta como 'alei, pew podria ser tarnbien un wau.
El tercer signo 10 transcribe el A. como lamed, pero al clasificarlo en la tabla II 10 hace dentro del casillero del h. La equivocacion es sintornatica porque en realidad el signa se parece mucho mas a un h. que a un lamed -vid. por ejemplo los lamed de BBL en Asido-.
El cuarto es sin duda un sin con paralelos dentro del conjunto de estas mismas cecas. El A. interpreta el signa sin como elemento de union entre los dos componentes, 0 como articulo del segundo terrnino del compuesto. El primer componente del nombre 10 identifica el A. con tel 0sus variantes en lenguas semiticas, significando monticulo, y al que no hay que buscar una transliteracion en el elemento latino « tur».
El segundo componente, el transcrito en latin por Recina, 0 Regina en el ejemplar del BM, estaria Iormado segun el A. por YRKN. La lectura de los cuatro signos parece justificada y con paralelos entre nuestras cecas. Quiero recalcar que ese proceso de sirnplificacion en los trazos se ejemplifica una vez mas en el ejemplar de Cardim, que antes saque a colacion, en cuyo res se ha sustituido el trazo oblicuo por un punto.
Pienso que asi como el segundo elemento del nombre parece firrnernente interpretado segun la grafia, el primero, sin embargo, presenta todavia ciertas dudas que no deben darse por resueltas.
76 543 2 1
Jptuci Y S W D B Y. - Con un material en pesimas condiciones de conservacion ha conseguido el A. verdaderos progresos en la interpretacion del epigrafe indigena. A los tipos de Vives y del A. se podria, quizas, afiadir como variante del 9,3, tres ejemplares con A/Cabeza de Hercules, abajo leyenda de dos 0 tres letras latinas que parecen ser AED, y el R/ en signos neopunicos, cuando 10 normal es que la cabeza de Hercules con piel de leon lleve unido el toponimo latino; pero asi como el rev. no presenta dudas, las letras AED son confusas y de no aparecer algun ejemplar mas claro no deben montarse conjeturas sobre ellas. El epigrafe latino -Vives 93,3- presenta en cuatro casos la P de Iptuci girada a izq., 10 que es un dato curioso para cerciorarnos de que Ia influencia de ambas escrituras fue reciproca y que si hay signos neopunicos girados a derecha, hay tarnbien latinos a la izquierda. En cuanto a la direccion de la lectura que debe ser, scgun el A., de izq. a derecha y desde dentro de la rueda, dire que es cierto con dos excepciones =-ambas proceden de un mismo cufio tanto de anv. como de rev.-, un ejemplar del Ayuntamiento de Sevilla y otro de la colecciOn Cardim, donde deben leerse desde fuera de la rueda.
Un gran acierto del A. y que simplifica mucho la lectura, es el haber sabido aislar trazos que son exclusivamente decorativos y que nada tienen que ver con las letras aun cuando van junto a ellas, concretamente ante los sig-
nos 2, 4 y 6. La interpretacion puede darse por segura puesto que en un ejemplar de Cardirn -fig. 8- estos trazos suplementarios no existen, escribiendose escuetamente las letras.
La lectura que el A. proponepara el epigrafe indigena me parece muy justificada segun el material que tenemos. Unsolo signo, el n." 4.°, que el A. transcribe como W, presenta ciertas dudas. La variedad con que ese signo se presenta en diferentes ejemplares hace sospechar que la barrita que Ie acompafia no sea, como en otros casos, solo decoracion sino signo: en un ejemplar del MAN la barrita lleva ensu base un trazo inclinado a izq., en otros dos ejemplares, de Cardim -fig. 8- y del Ayuntamiento de Sevilla, este signo 4.° se desmembra -0 se repite- en dos cuadriculas, de forma que la rueda, que normalmente deja uno de sus sectores vacios, esta aqui totalmente llena de letras. En cuanto al signo, que hay que leer desde fuera como el resto de la leyenda, no esta trazado como en la mayoria de los ejemplares, sino como un nun, a derecha el primero, y a izquierda en perfecta sirnetrfa, el segundo. Se podria pensar que es una repeticion de la W que se escribe en cuadriculas independientes y en ambas direcciones para hacer «pendant» con los dos yod inicial y final que aparecen en ellado opuesto de la rueda.
Mas dificil de interpretar es este mismo signo en un ejemplar de la coleccion Tizon -fig. 9- donde aparece grabado como una M latina, de cuyo trazo vertical izq. sale otro pequefio hacia arriba, recordando esa mitad izq. al sin cle Turiricina.
Por ultimo, y para insistir en la dificultad del tema y en la conveniencia de no dar por resuelta, a pesar de su verosimilitud, la lectura, dire que habiendo otra ceca neopunica, aunque de formas epigraficas mas arcaicas, en el Sur de Hispania -Ituci- y no lejos de nuestra Iptuci, clonde seria de esperar que encontrasernos una grafia por 10 menos relacionable, no ocurre asi. El propio Sola Sole la transcribe, segun los ejemplares de Vives, como 'YPTBK, con una P que no lleva la leyenda latina Ituci, y sin embargo esa P falta en la leyenda de nuestra Iptuci, donde elA. lee -y parece justificado- dos sonoras b y d en lugar de las dos sordas p y t que figuran en la lectura latina. El A. es consciente de estas dificultades y propone ciertas justificaciones. La ubicacion de la antigua Iptuci, aunque todavia dudosa, parece encontrarse en Prado del Rey de donde procede la inscripcion del Ordo iptucitanorum iClL 1923) ademas de la inmensa mayoria de las monedas de Iptuci en manos de coleccionistas privados.
4 3 2 1
Arsa S R W. - Es una de las cecas cuya transcripci6n y lectura presenta mas dificultades. Para empezar, no se esta seguro de cual es Ia linea de base, 10 que naturalmente es esencial. El A. interpreta como seguro que la espiga, horizontal, tiene su vertice a Ia derecha del r., no asiVives ni Beltran. El A. basa su justificacion en que el sin y el res son claros; pero ambos signos son intercambiables si se les gira de derecha a izquierda, que es 10 que ocurre al dirigir la espiga a derecha. Mas aun. en un ejemplar de Tizon -fig. 10- el supuesto sin tiene un trazado totalmente distinto, con el agravante de que en realidad es el unico caso en que vemos claro el signo. Para dificultar el problema existe un ejemplar de Balsach -fig. 11- donde clarisimamente en la leyenda inferior -direccion del A.- aparecen tres signos mas
a la izquierda, que se vislumbran tambien en el de Tizon, y menos en el del MAN.
Estos tres signos pueden parecerse a BBL, sobre todo los dos ultirnos, siempre que se gire la moneda 180°, en cuyo caso la leyenda entera habria que leerla como ilustra Vives. Otro dato a favor seria, si se tratase realmente de una pieza de Arsa, un semis unico de la coleccion Lizana; en el dos espigas verticales, cuya direccion logicamente presuponemos de abajo a arriba, en cuya base parece verse la supuesta res que en realidad seria una sin al Tener que interpretarse en direccion opuesta. Esto que antecede no quiere decir de forma alguna que yo me incline por la interpretacion de Vives, pre tende solo recalcar las dificultades de interpretacion que tienen las piezas de Arsa que por su escasez y mal estado hacen no ya la lectura, sino incluso su identificacion harto inseguras.
Las dificultades se presentan incluso siguiendo la posicion de leyenda que el A. propone. El signo inicial -W para el A.- no parece ser el misrno que en Vesci, Iptuci y Lascuta, y sin embargo en estas tres cecas S1 coincide, de forma que quiza convenga mantener el interrogante todavia en este caso. Respecto al segundo, un res para el A., tampoco es segura la interpretacion. La estructura basica del signo seria un trazo vertical y uno horizontal que corta por la parte superior, como en Turiricina y en la mayoria de los casos que el A. ejemplifica en su tabla II, 0 dos trazos horizontales en la mitad superior del vertical, como en el ejemplar de Cerdefia CIS 143, recogido por el A. en su tabla II con el n.v 74. Pero en Arsa el signo tiene dos trazos horizontales en su mitad inferior, y de los dos es claramente mas largo, mas basico, el inferior; si fuese un res nuestro signo estaria cabeza abajo, en cambio si 10 giramos se parece al sin de Turiricina y Vescio
El tercer signo podria ser un sin =-segun la direccion del A.- aunque en realidad no hay ningun ejemplar en que se vea claramente la forma de flecha hacia abajo que el A. transcribe. La unica moneda con este signo claro es la de Tizon -fig. 10-, que antes comentabamos, yaqui podria interpretarse como flecha aunque el trazo oblicuo derecho no forma vertice con el izquierdo, sino que sale del centro del vastago vertical. Es decir, tampoco podemos decir que signo es.
El ultimo es el mas claro y puede perfectamente ser el 'alet que se propone. Pero en varios ejernplares, entre ellos el del MAN, y el que reproduce Vives, se ve que la leyenda continua, y en el caso del de Balsach y Tizon -figs. 10 y 11- se ven tres signos mas, que como dije antes, quiza podrian leerse los dos ultimos como BL, de forma semejante a los que aparecen en Asido, en Gadir, Lixus, Tingis y en los ejemplares de la RAH y de Copenhague. Creo COn el A. que es Arsa la ceca mas dificil de interpretar, y de momento la mas confusa.
EP1LOGO
Concluyo aS1 mis «apostillas» a la obra de Sola Sole y creo que el trabajo es digno de todo encomio y que el A. esta en 10 cierto al calificar de fenopunica la escritura. Los signos guardan una constante sernejanza COn las variantes neopunicas, y el ambiente cultural al que estas cecas pertenecen hace
muy posible la hipotesis: todo ello resulta muy coherente, no solo con la tipologia monetal sino y sobre todo, con el ambito geografico en que existieron. Ahora bien, que la lectura que se ha dado a los signos sea la correcta, no podremos saberlo quiza hasta un futuro lejano. El grave inconveniente con estas acufiaciones es que sus epigrafes son el unico testimonio escrito que nos queda de sus culturas, de ahi que su lectura sea incomprobable y por 10 tanto incorregible hasta que otros testimonios escritos aparezcan, y estos testimonios tendrfan que ser 10 suficientemente completes -no solo toponimos y nombres propios- como para que su total interpretacion y significado nos demostrase que efectivamente se habia leido bien esta escritura.
Mas aun, en realidad se debe dudar de mornento de que lingiiisticamente sean pueblos fenopunicos, pues el hecho de que hayan utilizado su escritura no es un argumento suficiente. Los toponirnos y los nombres propios no son ni numerosos ni especificos para que podamos asegurar que proceden de un horizonte cultural punico. Es muy probable que, como quiere Sola Sole, la escritura corresponda a una lengua y esta a un pueblo y cultura semiticos, pero quiza solo cuando esos toponirnos se conviertan en ciudades y estas en datos materiales, tanto epigraf'icos como arqueologicos, podamos precisar con seguridad ante que tipo de cultura nos hallamos.
MARIA-PAZ GARCIA-BELLIDO
Universidad de Salamanca
H. I. HILDEBRANDT
La cronologia de los hallazgos de monedas ibericas se puede estudiar desde diferentes puntas de vista. Si prescindimos de los aspectos estilisticos, del peinado y de la barba, a de los atributos del jinete, y de los simbolos, queda como 10 mas importante el peso de las monedas y sus inscripciones. Mucha se ha progresado despues de la publicacion de la revisi6n bibliografica de Jenkins 1 especialmente can los trabajos de Villaronga 2 y Unterrnann.'
La metrologia y la epigrafia numisrnatica necesitan para su estudio un material en buen estado de conservaci6n. Este se halla casi siempre can las monedas de plata, pero las de bronce que son las que mas abundan, f'recuentemente aparecen en mala conservaci6n que hace indescifrables muchas de ellas. Par ejernplo, en Numancia," 24 de 110 monedas resultan inclasificables, 10 que represent a el 22 %. En Caceres el Viejo, de 237 fueron 88 las inclasificables, a sea el 37 %.5
Encambia en los tesoros, las monedas de bronce no aparecen tan gastadas, asi el porcentaje en Balsareny es de solo el 8 % (32 de 420 monedas), en Azaila I y Azaila II es del 2 % (14 de 710) (6) (7).
Si nuestro fin es estudiar la circulaci6n monetaria entonces debemos tarnbien tamar las monedas gastadas, 10 que es posible tomando en consideracion el peso de lasmonedas.
Nosotros logramos datar los campamentos de Numancia 8 por media de los hallazgos de rnonedas, comprobando la dataci6n que dio A. Schulten
Esta obra fue eI tema de una comunicacion presentada aI congreso de estudios Celticos de Wiirzburg, RFA, febrero de 1981. La traducci6n fue lIevado a cabo con la ayuda amabIe del Instituto ArqueoIogico Aleman (Deutsches Archaologisches Institut) de Madrid por Dr. Elma.r Ullrich, Wiirzburg.
1. JENKINS, G.: Jb Num. G. 1961.
2. VILLARONGA, L.: Numisrnatica Antigua de Hispania, Barcelona, 1979.
3. UNTERMANN, J.: Monument a Linguarum Hispanicarum, t. 1, Miinzlegenden, 1971.
4. HILDEBRANDT, H. J.: Madrider Mitteilungen 29,238, 1979.
5. HILDEBRANDT, H. J.: Die Miinzen. Beitrag zur beabsichtigtenMonographie von G. Ulbert iiber Caceres el Viejo (Castra Caecilia).
6. VILLARONGA, L: Num, Hisp. 9-10, 1961-62 (1964), 9 ff.
7. DE NAVASCUES, J. M.: Las monedas hispanicas del Musco Arqueologico Nacional de Madrid II, Barcelona, 1971.
8. HILDEBRANDT, H. J.: Vease nota 4, 265.
para el Campamento III de Renieblas y los campamentos de Scipion, La determinacion de un «terminus ante quem» 10 basamos en las siguientes hipotesis,
1. Las monedas de menor peso son mas modernas que las mas pesadas.
2. Las monedas ibericas se orientan metrologicarnente hacia el sistema monetario romano.
Para los hallazgos monetarios de los campamentos romanos de Numancia han sido comprobadas estas hipotesis, y ahora nos preguntamos:
1. iEs posible datar con el mismo metodo, del peso de las monedas de bronce, otros hallazgos de la Peninsula iberica?
2. iEs posible, que la cornparacion de los resultados nos de un orden de cronologia relativa entre los diversos hallazgos?
3. iResultara un «terminus ante quem» para las emisiones halladas en un determinado lugar?
4. iPermitira el metodo, la cornparacion de las monedas halladas en tesoros con las procedentes de carnpamentos y colonias?
Estudiamos las monedas procedentes de los siguienteslugares:
1. Numancia, campamento III.
2. Numancia, campamento de Escipion,
3. Azaila, tesoro I.
4. Azaila, tesoro II.
5. Balsareny.
6. Caceres el Viejo.
Estos hallazgos ya han sido publicados, algunos repetidas veces. Los autores son Haeberlin, Schulten, Villaronga, Cabre, Romagosa, Pio Beltran, Navascues, y Beltran Lloris.
Solo hemos estudiado las monedas de bronce aprovechandose para efectos estadisticos las siguientes: 45 monedas del campamento III de Numancia; 40 de los camparnentos de Scipion de Numancia; de Azaila I, 107; de Azaila II, 599; de Balsareny, 337 y del campamento romano de Caceres 222 rnonedas, En total hernos estudiado 1.350 monedas procedentes de seis hallazgos. Como ya es sabido, desgraciadamente los tesoros de Azaila I y II fueron mezclados, no siendo posible determinar con precision algunas de las monedas a que conjunto pertenecen. Para minimizar la falta hemos extrapolado los pesos de monedas en casos de duda. La solucion sencilla de reunir los dos hallazgos de Azaila que hizo Villaronga no nos convencio.?
Para nuestro estudio hemos formado clases de peso con un intervalo de un gramo y hernos contado las frecuencias absolutas de cada clase, que representamos graficamente como poligonos absolutos de frecuencia. Para las monedas antiguas de Espana, Richard y Villaronga 10 practicaron un pro" cedimiento parecido.
Para la comparacion de las distribuciones de los pesos entre distintos hallazgos COn diferente numero de monedas, se requiere otra operacion. Hemos formado la tabla 1, en las que la frecuencia de cadaclase esta referida a 100, y en el grafico 1, las hemos representado graficamente por el sistema del «diagrama de barras». Facilmente se ve que las barras quedan agrupadas, corres-
9. VILLARONGA, L.: Los tesoros de Azaila. Barcelona, 1977.
10. RICHARD, J VILLARONGA, L.: Melanges de la CaSa de Velazquez, 9, 1973, 81 ff.
't r;
NUlfli1"tL�, L.l�er' 1J[
Nllma.1!i;t} SCirio - LaY':f"
Azada. I
A"2il.iLa If
ra'et'tJ eL Viejo
Grafico 1. - Diagrama de «barras- de las frecuencias de pesos de las monedas de bronce.
pondiendo cada grupo a la clase de peso de la moneda en circulacion, que es en cierta manera el valor nominal.
Si en el diagrama hay varios valores maximos, es que se trata de una distribucion polimodal, y las monedas en circulacion consistiran en varias clases de peso, por ejemplo bronces grandes, bronces medianos y bronces pequefios.
Los valores de los pesos no estan representados en una escala lineal sino logaritmica (de logaritmos naturales), motivados por la fisiologia de los sentidos. Las monedas de bronce en circulacion obedecian a tll10S pesos teoricos, que a su vez variaban segun las reducciones del peso del as romano, entonces la gente se limito a la diferenciacion de cada valor nominal por Ia vista y el tacto, pues para el comercio local no era necesario pesar las monedas. La capacidad de diferenciacion empirica sigue una ley de la fisiologia sensual, que fue descubierta por Weber y Fechner." Segun ella, una percepcion sensual, por ejemplo la diferenciacion fisiologica de un bronce medio de un bronce pequefio, no corresponde a una proporcion lineal del estimulo sensual (diferencia fisica del peso y diarnetro) sino a una proporcion logaritmica del estimulo sensual. Facilmente se constata una diferencia de peso de tres gramos entre dos monedas que pesan dos y cinco gramos. Pero casi nunca se percibe la diferencia cuando las monedas pesan 47 y 50 grs. Para elirninar cualquier clase de desfiguracion, la distribucion de monedas halladas requiere una escala logaritmica.
Por la representacion grafica de los pesos de las monedas se ve en seguida que la distribucion de los pesos no sigue la ley de la distribucion normal de frecuencias de Gauss, pues se trata de distribucion polimodales. En este caso no es posible hallar los parametres estadisticos; de la mediada, y la desviacion tipica, solo se pueden comparar las series de monedas con el analisis de varianzas par los ranges, segun Kruskal y Wallis."
El metodo es el siguiente, se ordenan los pesos de todas las monedas, son 1.350 monedas de seis hallazgos, en orden ascendente. Cada peso recibe un numero de orden en la sucesion, que 11amamos rango. Asi la monecla mas ligera tendra el rango 1 y la mas pesada el rango 1.350. Los pesos iguales recibiran rangos iguales. La ventaja esencial del calculo con rangos es la independencia de la forma de la distribucion estadistica. Sumados los rangos de las monedas de cada hallazgo, resulta:
Numancia, campamento III
Numancia, campamento de Scipion
Azaila, tesoro I
Azaila, tesoro II
Balsareny
Caceres el Viejo
Nj 45 Rl 37 382
N, 40 R, 26 000
N, 107 R, 54 378
N, 599 R4 448 472
N, 337 Rs 196 292
N, 222 R, 148 951
N, a N, son respectivamente el nurnero de monedas de cad a uno de los hallazgos, y R, a R, la suma de los rangos de las monedas decada uno de los hallazgos.
Con estos datos se calcula ahora el valor de H, de la prueba de Kruskal y Wallis:
11. IHM, P.: Statistik in der Archiiologie, Bonn, 1978, 202 ff.
12. IHM, P.: Vease pag. 175.
Esta formula esta tomada de P. IHM, Statistik in del' Archdologie.
El valor del H = 68,30 se compara con los valores de la tabla de la Xi-cuadrado con 5 grados de Iibertad, debiendose rechazar la hipotesis de que las seis muestras pertenecen a una misma poblacion, toda vez que en la tabla al 0,1 % de probabilidad tenemos 20,52 muy inferior al valor obtenido de H.
En consecuencia podemos afirmar que los seis hallazgos corresponden a circulaciones monetarias distintas.
Es posible que la situacion geografica distinta para los hallazgos ocasionara dicho resultado, 0 tarnbien que la diferente procedencia de las monedas, de hallazgos unas y de tesoros las otras, fuera el motivo. Otra de las causas podria ser la distinta cronologia, como en los campamentos de Numancia que son de distinta epoca, que incidiera en la diferencia de los pesos de las monedas.
Debemos buscar una seriacion cronologica de los hallazgos, partiendo de la suposicion de una dependencia de los pesos de las monedas y del tiernpo, siendo mas antiguas las monedas mas pesadas y mas modernas las mas ligeras.
Para resolver esta cuestion establecemos el siguiente metodo. Cada distribucion polimodal se puede subdividir en sectores, que forrnaran distribuciones unimodales. En los hallazgos tales distribuciones unimodales de peso correspondan a la clase de peso de la circulacion monetaria, Como estas clases de peso no tienen una distribucion normal, segun Gauss, debemos determinar los valores medianos de cada una de ella.
Damos aqui el resultado obtenido de calcular los pesos medios de las tabIas (no citadas en este trabajo) en forma de un cuadro sinoptico,
Tabla 2. VALORES MEDIANOS DE LAS CLASES DE PESO EN LA C!RCULACION MONETARIA (MONEDAS DE BRONCE DE HALLAZGOS ESPANOLES).
Hallazgo
1. Numancia, campamento III
2. Nurnancia, carnpamento de Escipion
3. Azaila I
4. Azaila II
5. Balsareny
6. Caceres el Viejo
Valores medianos 1 2 3
32,30 13,09 6,33
36,17 9,48 9,48 17,44 10,50 11,50 4,43
Y a continuacion transformamos la tabla 2 en matriz segun la algebra lineal (como matriz de frecuencia A = (aik) con los elementos aik
La matriz no esta ocupada en los elementos de cero.
Siguiendo la LEY DE WEBER y FECHNER vamos a logaritmar los valores de la Tabla 2 para evitar desfiguraciones de la distribucion de pesos monetarios. Para esto transformamos la matriz A (ajk) en el espacio lineal. El resuItado es: A (In ajk)
Ahora hay que buscar empiricamente un algoritrno, el cual solucionala representacion operatorial bidimensional en forma unidimensional lineal.
En primer lugar formamos las medias aritrneticas de forma
para todos los valores In ajk, In ajk+1 .,e O. Asi conseguimos una matriz bicolumnal B (bjk-,)
Escrito por oden lineal descendente y horizontalmente resulta en columna 1, bi!
La columna 2, bi, solo en el elernento bJ2 = 2,21 es distinto de cero. En la seriacion este lugar 1 corresponde al lugar 1 de lacolumna 1 de esta linea. Refiriendonos a la tabla 2 el resultado de la seriacion en coordenacion de los pesos de las monedas de bronce es:
1. Numancia, campamento III
2. Numancia, campamento de Escipion
3. Azaila II
4. 5. 6. Balsareny Azaila 1 Caceres el Viejo
La hipotesis queda confirmada (tendencias iguales para tiernpo y peso de moneda). Asi esta sucesion corresponde a una cronologia relativa de los hallazgos de monedas.
Los pesos de las monedas de bronce de Caceres el Viejo muestran con el maximo de frecuencia y el valor mediano de 4,43 gramos un conjunto de pesos, dificilmente limitable hacia los pesos mayores de monedas. En comparacion con la distribucion de pesos de los otros hallazgos estudiados hay dos interpretaciones:
1. Las clases de peso de la circulacion monetaria se han separado casi sin transici6n unos de otros en un tiempo relativamente tardio. El resultado es una perdida casi completa de la calidad caracteristica «peso de moneda» y el fracaso monetario siguiente.
2. La distribucion de pesos de las monedas de bronce, cuya posicion estratigrafica in situ de las excavaciones es desconocida, da un valor medio de varios niveles del hallazgo. Asf Caceres el Viejo hubiera existido segun el indice de las monedas halladas durante un espacio de tiempo de algunas decadas, Los bronces con el peso entre 2 V 7 grarnos se podria atribuir a la epoca mas temprana.
Las dos interpretaciones no se excluyen y son posibles. A este orden relativarnente cronologico se puede coor denar las dataciones absolutas:
1. Numancia, campamento III
2. Nurnancia, campamento de Escipion
3. Azaila II
4. Balsareny
5. Azaila I
6. Caceres el Viejo
53 a. C.
134-133 a. C. antes de 110 a. C. 104 a. C. antes de 90 a. C. entre antes de 90 hasta 78 a. C.
Las dataciones de Azaila son valoraciones numericas. Entre Azaila II y Azaila I esta situado el hallazgo de tesoro de Balsareny, con distancia notable. VILLARONGA 10 ha datado para el afio 104 a. C. Azaila I esta ordenado delante del ultimo, el de Caceres el Viejo, el cual terrnino
con la guerra de Sertorio segun SCHULTEN como CastraCaecilia en el afio 78 a. C.
Este analisis suministra adernas para las monedas ibericas un «terminus ante quem».
De la region catalana son seguras de antes de 153 a. C., conforme con Villaronga Untikesken, Untermann II y IlIa (V. 16-10 Y 13-1) y Kese, Untermann IIa y b (V. 31-12, 32-3 Y 32-5), Iltirta (3 delfines, jinete con palma), Untermann lId (V. 28-1), M 11,1 ± 0,3 grarnos, n = 118 ya sale en el afio 133 a. C.I3
El mismo tipo, Untermann IIc (V. 27-3) pero M 26,5 ± 1,1 gramos, n 47 esta confirmado para el hallazgo de Balsareny, 104 a. C. Asf hay que datarle por consiguiente de antes de 133 a. C. (igual que Unterrnann lIc (V. 27,12, 13) con M = 15,5 ± 0,7 grarnos, n = 49 de Azaila II y de Balsareny). Villaronga pone Untermann lId en contradiccion al resultado arqueologico, al primer siglo a. C.14
Antes de 104 a. C. (parcialmente con seguridad antes de 110 a. C., no se puede segregar Azaila I Azaila II en este caso) los tipos siguientes han sido acufiados con perdida de peso: Kese, Untermann tipo II, III Y V (V. 31-13 hasta 35-6) con M 12,5 gramos hasta M = 9,7 gramos. No se pueden reunir estas ernisiones con signos aditivos diversos en el anverso -como 10 hizo VILLARONGA. En Azaila I y con ello antes de 90 a. C. se encuentra los cufios Keesse, Unterman grupo IV (V. 36-1 hasta 7) con M 13,3 gramos hasta M 11,6 grs. Segun Villaronga, primera mitad del siglo 1 a. C. hay que datarlas conforme a su conservacion en Azaila a las tres ultirnas decadas del siglo II a. C.
Los grupos Ausetano y Centro-Catalan son ordenados por VILLARONGA como mas antiguos con pesos de cerca de 21 gramos y formas antiguas de los mismos (por ejemplo ke en «ausesken) y mas modernos con pesos de 10 y 11 grs. y forrnas evolucionadas de los signos (se los encuentra con acusada frecuencia en el hallazgo de Balsareny). Se puede quedar de acuerdo con la cronologia primera respectivamente segunda mitad del siglo II a. C. Lo que se presenta aqui es una orientacion a los pesos de 21,84 grs. (seis dracmas ptolomeas 1/15 de la libra romana) 0 de 20,46 grs. (seis dracmas ptolomeas 1/16 de la libra romana) y 10,92 grs. (tres dracmas ptolomeas) 0 10,23 grs. (tres dracrnas romanas). Estos pesos todavia se encuentran en el siglo I a. C., por ejemplo Republica rornana, Cr. 339/1a, M 10,4 ± 1,6 grs., n = 18 (91 a. C.), Cr. 344/4 a-d.M 10,6 ± 0,8 grs., n 74 (89 a. C.), Cr. 471/1, M = 20,1 ± 2,9 grs., n 19 (46-45 a. C.). No prueban de ninguna manera una acufiacion especialmente antigua durante 0 poco tiempo despues de la Segunda Guerra Punica, Asi el comienzo de acufiacion iberica en el siglo III a. C. en Kese, Kastilo y OBVLCO, como 10 postula VILLARONGA, es discutible y sirve solo para la argumentacion de la acufiacion de emisiones estilisticamente mas antiguos, pero de menos peso antes de tales estilisticamente mas modernas y mas pesadas. No hay indicaciones para una acufiacion iberica de monedas de bronce antes de la ocupacion romana de la peninsula. El tipo mas pesado es OBVLCO (Unterrnann 100-II, V. 94-5,6, Vill. 260), M 47,7 ± 3,4 grs., n tz: 27. Segun MULLER, 1977 15 resulta de ella un peso de acufia-
13. HILDEBRANDT, H. J.: Vease notas 4, 247, N.o 212-213.
14. VILLARONGA, L.: Vease nota 2.
15. MULLER, J. W.: Revue Num., Serie 6, 19, 1977, 190 ff.
H. J. HILDEBRAND
CIon de 53,2 grs. en correspondencia con el sextans romano con 54,6 grs. En analogia segun CRAWFORD se puede aceptar como fecha de acufiacion el intervalo entre 211-208 a. C. Evidencias de hallazgos no existen. Estilisticamente no hay ninguna causa -en contraste a VIVES- para poner esta emision en el segundo lugar y llamarla sestercio 0 dupondius. Tales valores no existieron entre bronces acufiados en el tiempo republicano. La fecha de acufiacion con ella no esta probado, pero parece mas verosimil. El orden temporal de las monedas ibericas de bronce hay que considerarlo como parte de la acufiacion antigua de monedas de bronce en general. La estilografia, la leyenda de monedas y la metrologia como informaciones numismaticas especiales tienen su valor indiscutible en estudios temporales comparados. Pero las pruebas se obtienen unicamente con enlaces de cufios, los cuales aqui son securrdarios, y ademas con reacufiaciones de monedas y hallazgos datables, a 10 mejor en estratigrafia arqueologica. Una clasificacion esquernatica en acufiaciones unciales, semi-unciales y unciales reducidas en comparacion superficial con el sistema monetario de la republica romana (el cual es rnucho mas complejo) no es correcto y hay que rehusarlo. La indicacion de valores estadisticos, como valores medios de pesos sin variacion y limites de probabilidad no basta y es engafiador, La coordenacion de hallazgos de monedas a acontecimientos historicos como 133 a. C. fin de Numancia, 104 a. C. la invasion teutonica, 79 a. C. la guerra de Sertorio requiere un examen arqueologico exacto, si se quiere enunciar mas que una mera suposicion.
Con la primera aplicacion de metodos maternaticos como analisis de variacion de rangos, la ley de Weber y Fechner, seriacion cronologica de distribuciones polimodales segun las reglas de la algebra lineal a hallazgos antiguos de monedas hemos averiguado la secuencia cronologica: Numancia campamento III Numancia, campamento de Escipion, Azaila II, Balsareny, Azaila I, Caceres el Viejo. Para las monedas determinadas en los hallazgos resulta un respectivo «terminus ante quem». Discutimos, con ejemplos, la cronologia de las monedas ibericas,
Aportaci6n a la circulacibn monetaria en Arc6briga,
1. M." VIDAL BARDAN
De nuestras investigaciones en los fondos monetarios guardados en el Museo Arqueologico Nacional de Madrid, presentamos las monedas encontradas en Arcobriga (Zaragoza), Aguilar de Anguita (Guadalajara) y la necropolis de Luzaga (Guadalajara).
En Arc6briga a principios del siglo el senor Aguilera Gamboa, Marques de Cerralbo, realize unas excavaciones en la ciudad iberica y romana, situada en el terrnino municipal de Monreal de Ariza, provincia de Zaragoza, en el Km. 185 de la carretera de Madrid a Zaragoza.
Junto a un abundante material de ceramica iberica, fibulas, exvotos, sortijas, cuentas de bronce, vidrios romanos, objetos de cirugfa, agujas, armas, terra sigilata, lapidas funerarias, etc., aparecieron 112 rnonedas, sin que se conozcan los datos estatigraficos de donde fueron recuperadas.'
CATALOG02
ROMA
1 - AR, 3,80, 18,5, 12,3,0, Crawford n." 305/1
2 - AR, 3,00, 18,5, 2,0, 3, frusto
3 - AE Jano/Proa, anonirno, 27, 40, 31, 0,5, 0,3.
UNTIKESKEN
4 - 6,30,27,0,2,0,6, V: 14-7.
l. ENRIQUE DE AGUILERA y GAMBOA, Marques de Cerralbo, Paginas de la Historia patria par mis eXCQvaciones arqueologicas. Vol. Arcobriga», MARiA MARINE, Las fibulas ramanas del Cerro del Villar (Monreal de Ariza, Zaragoza), publicado en Trabajos de Prehistoria, n.O 35, 1978.
2. Para el catalogo y tabla, seguimos el orden propuesto para la ]'0 Seccion del Symposium Numismatico de Barcelona 1979. Darnos para cada moneda la ceca, peso en gramos, modulo y grosor en mm., posicion de curios por el sistema horatio y las referencias el CRAWFORD, The Roman Republican Comage, Cambridge, 1974, A. VIVES, La Moneda Hispanica, Madrid, 1926.
BOLSKAN
5 - AR, 4,15, 18,0,2,012, V: 43,3.
SESARS
6 - 15,20,26,0,4,0,12, V: 43,3.
SEKIA
7 - 13,55,27,5,4,5, 12, V: 42,6.
KELSE
8 - 13,15, 27,5, 3,0, 3, V: 61,7
9 - 13,90, 26,5, 3,5, 3, V: 61,7
10 - 10,05,27,0,3,0,3,0, V: 61,8
11 - 11,70,27,0.,4,0, 3, V: 61,8
12 - 9,23,28,0, 3,0, 6, V: 61,7
13 - 13,00', 27,0, 3,0, 3, V: 61,7
14 - 13,50, 28,0, 3,0, 3, V: 61,7
TERKAKOM
15 - 7,80, 23,5, 2,5, 3, V: 48,1
SEKAISA
16 - 4,40,23,5,2,5,3, V: 65,9
BILBILIS
17 - 13,30,27,0,3,0, 3, V: 63,3
18 - 14,95,26,0,4,0, 3, V: 63,9
TURIASU
19 - AR, 2,70, 17,5,2,0,6, V: 51,7
20 - 8,10, 24,0,2,5, V: 51,9
21 - 10,80, 26,5, 3,Oi, V: 51,11
22 - 11,0,26,0,3,0,6, V: 160-1
KAISKATA
23 - 6,90,20,5, 3,0, 12, V: 53,2
ARSAOS
24 - ,10,70, 25,0, 3,0, 12, V: 97,9
TITIAKOS
25 - 9,75,23,5,2,5, 12, 'I: 57,5
26 - 10,75, 24,0, 3,0, 12, V: 57,3
SEKOBIRIKES
27 - AR 4,,00, 18.0.2.0, 12, V: 40,2
28 - 10,20,26,5 ,2;5, 12, 'I: 135,3
AREKORATA
29 - AR 4;30, 18,0,2,0, 12, V: 40,10
30 - AR 4,25, 19,0, 2,0, 12, V: 40,11
31 - AR 3,45, 19,0,2,0, 7, V: 40,10
32 - 9,70, 26,0, 3,0, 3, V: 69,1
33 � 11,40,23,0,3,0, 12, V: 70,8
34 - 9,30,24,0, 3,0, 12, V: 68,3
35 - 3,20,20,0,1,5,6, V: 82,12 CAESARAUGUSTA
36 - Augusto: AN KAVINIO, L. TITIO: 9,55,27,0,3,0, V: 148,1
37 - Augusto: CN. DO.AMP. C.VET.LAN: 5,35,20,0,2,0, V: 148,8
38 - Augusto: 9,05,27,0,2,5, 12, V: 147,1
39 - Tiberio: 11,25, 29,0, 3,0,0,3, V: 152,9
40 - Augusto: IUN.HISPAN. L, CORNE, TERRE: 12,00, 29,0, 2,5, 12, V: 161,1
41 - Augusto: L.BACCIO, MAN.FESTO: 13,60,27,8,3,0,6, V: 161-2
42 - Augusto: CN.DOMIT, C. POMPEI: 14,65,29,1,3,5,3, V: 161,8
43 - Augusto: 12,9,28,6,3,0,6, V: 161,2
44 - Augusto: L. CORNE. TERRE, M.IUN.HISPAN: 11,8, 28,G, 3,0, 2, V: 160-10
45 - Augusto: 11,10,28,0, 3,0, 3, frusta V: 160,11
46 - Augusto: 8,00,26,0,2,0, frusta V: 160,?
BILBILIS
47 - Augusto: 10,40, 29,0, 3,5, 6, frusta V: 138,10
48 - Augusto: 12,55,29,5,2,5, 3, frusta V: 139,2
49 - Augusto: 9,30, 29,0, 2,0, 12, frusta V: 139,4
CALAGURRIS,
50 - Tiberio: FUL.SPARSO, SATURNINO: 12,05, 26,5, 3,5, 6:V: 159-5,6
51 - Tiberio: 9,90,29,0, 2,5, 6, frusta V: 159,6
52 - Tiberio: 9,70, 27,0, 2,5, 12, frusta V: 159,7
CASCANTUM
53 - Tiberio: 6,00,20,5,3,0,12, V: 161,4
ERCAVICA
54 - 9,55,28,0,2,0, 12, V: 162,3
EMERITA
55 - Tiberio: 6,40, 24,0, 2,0, 6, V: 145,8
56 - Tiberio: 9,60,26,0,2,5, 3, V: 145,8
57 - Tiberio: 10,50,27,0,3,0, 5, V: 146,3
58 - Tiberio: 8,20, 25,5, 1,5, 12, V: 146,6
ROMA
59 - Augusto: 5,70, 26,0, 2,0
60 - CaIigula: 8,30, 27,0, 3,0, 6
61 - Antonia: 20,75, 3,1,0, 4,0, 6
62 - Claudio: 6,15,27,0, 1,5, 12
63 - Claudio: 8,30,27,0,2,0, 6
64 - Claudio: 9,60, 27,0,2,0, 12
65 - Claudio: 9,55,27,0,2,5, 6
66 - Claudio: 10,50,27,0,3,0,.12
67 - Claudio: 12,90, 29,0, 4,0, 12
68 - Olaudio: 8,75,24,5, 2,5, 6
69 - Claudio: 8,701, 25,5, 2,5, 6
70 - Claudio: 8,001, 25,0, 2,5, 6
71 - Claudio: 9,80,25,0',2,5, 7
72 - Claudio: 9,30,26,0, 3,0, 7
73 - Claudio: 8,60,28,0,3,0, 6
74 - Neron: 9,30,28,0,2,5, 6
75 - Neron: 8,50,27,0, 2,5, 6
76 - Vespasiano: 10,25, 28,0, 2,5, 12
77 - Vespasiano : 8,95, 26,0, 2,5, 12
78 - Vespasiano: 8,05,25,0,2,0, 12
79 - Vespasiano: 11,05, 25,5,. 3,0, 6
80 - Nerva: 10,60, 28,0, 3,0, 9
81 - Trajano: 8,75,25,5, 3,0, 12
82 - Trajano: 8,30,25,0, 3,0, 6
83 - Adriano: 22,75,33,5,4,0, 6
84 - Adriano: 21,70, 33,0, 3,5, 6
85 - Adriano: 21,35, 34,0, 3,5, 6
86 - Adriano: 14,70, 32,0, 4,0, 6
87 - Adriano : 25,95, 33,0, 4,0, 6
88 - Antondno Pio: 12,15, 25,0, 3,5, 6
89 - Valeriano I: 2,10, 16,0, 1,0, 1,0, 12
90 - Valeriano I: 3,05, 16,0, 1,5,6
91 - Valeriano I: 1,15, 13,0., 1,0, 6
92 - Constantino I: 2,80,20,0,2,0, 12
93 - Constantino I: 2,80, 19,0, 2,0, 6
94 - Constantino I: 1,54,18,0, 1,0, 12
95 - Constantino I: 1,15,16,0, 2,0, 6
96 - Valentiniano I: 8,95, 22,0, 3,0, 7
97 - Valentiniano I: 2,75, 19,0, 1,5, 12
98 - Valentiniano I: 3,85,21,0,3,0, 6
99 - Valentiniano I: 3,95,21,01,1,0, 6
100 - Valentiniano I: 1,80,11,0, 1,0, 6
101 - Arcadio, Gloria Romanorum: 4,30, 22,0, 1,5, 6
102 - Arcadio, Gloria Romanorum: 1,80,14,0,1,0,6
103 - Arcadio, Gloria Romanorurn: 2,0.5, 18,0, 1,5, 6
104 - Teodosio I, Gloria Romanorum: 1,20,22,0, 1,5, 12
105 - Teodosio I, Gloria Romanorum: 1,50,18,0, 1,0, 6
106 - Honorio, Gloria Romanorum: 3,90, 20,0, 1,5, 6
107 - Honorio, Gloria Romanorum: 4,45, 19,0, 1,5, 12
108 - Honorio, Gloria Romanorum: 3,80, 23,5, 3,5, 6
109 - Honorio, Gloria Romanorum: 4,05, 21,0, 1,5, 6
110 - Honorio, GloriaRomanorum : 4,50, 21,0, 1,5, 12
111 - Honorio, Gloria Romanorurn : 1,15,15,0, 1,0, 6
112 - Honorio, Gloria Rornanorum: 1,80,18,0,1,15, 12
En Aguilar de Anguita, tambien el Marques de Cerralbo realizo unas excavaciones a principios del siglo actual, en su necropolis, situada en el Krn. 140 de la carretera nacional n.v 211, de Guadalajara a Alccfiiz, Se trata de una necropolis iberica can gran cantidad de restos romanos. Del material recuperado en las excavaciones destacan cuentas de vidrio, terra sigillata hispanica y rornana, cuentas de collar, vidrios romanos, pendientes, espadas de hierro, lanzas, cuchillos, escudos, cascos, fibulas romanas e ibericas,
herraduras, etc. De monedas aparecieron 27, sin constar la estratigrafia en que fueron halladas, ni en las tumbas en que aparecieron.'
BELIKIO
1 - 9,80,23,0,3,5,3, V: 44,2
BILBILIS
2 - 12,40, 30,0, 3,0, 12, V: 63,7
3 - 10,70, 27,0, 3,5, 6, V: 63,8
4 - 8,70,26,0, 2,5, .12, V: 63,2
5 - 12,05,28,0, 3,0, 3, V: 63,3
TITIAKOS
6 - 9,40, 23,5, 3,0, 1, V: 57,4
ERCAVIKA
7 - 8,50,24,5,2,0,3, V: 54,2
8 - 10,20,28,5, 3,0, 3, V: 54,2
CLOUNIOQ
9 - 12,35, 22,0, 2,5, 3, V: 163,1
-CAESARAUGUSTA
10 - Augusto: 11,45,27,5, 2,5, 6, V: 147,7
11 - Augusto: 12,20, 31,0,3,0,6, V: 160,9
12 - Tiberio: 12,35,29,0,2,0, 6, V: 137,3
CALAGURRIS
13 - Augusto: 15,70,29,0,3,0, 3, V: 158,4
14 - Augusto: 13,30, 28,0, 3,0, 12, V: 158,8
TURIASO
15 - Tiberio: 9,65,27,0,2,0,6, V: 138,11
BILBILIS
16 - Augusto: 13,65,29,0,3,0,9, V: 138,3
17 - Augusto: 13,00,28,0, 3,0, 3, V: 138,8
3. ENRIOUE DE AGUILERA y GAMOA, Marques de Cerralbo, Ptiginas de la Historia patria por mis exca· vaciones arqueologicas. Vol. 3, Aguilar de Anguita. JossLUIS ARGENTE OLIVER, La necropolis celtiberica de EI Altillo en Aguilar de Anguita. Campana de excavacion de 1973, publicado en Wad-AI-Hayara, n.> 4, 1974.
18 - Augusto: AR, 3,70, 17,0,2.5,2, frusto
19 - Tiberio: AR 3,85, 17,0, 2,0, 3, frusto
20 - AR 3,90, 21,0,2,0, 3, frusto
21 - Tiberio: AE 12,70,30,0,3,0,9, laurea en reverso
22 - Caligula: 10,90, 27,0, 3,5, 6, frusta
23 - Claudio: 10,30, 27,0, 3,0, 12, frusto
24 - Galba: 9,70, 25,0, 3,0, 6
25 - Galba: 9,25,29,0,2,0,6
26 - Adriano: 22,85,33,0,4,0,6
27 - Antonio Pio: 13,00,25,0,4,5, 6
En Luzaga (Guadalajara) el Marques de Cerralbo, en el afio 1911, realize unas excavaciones en la necropolis iberica, que fue luego un campamento militar, recuperando entre otros materiales, lanzas, fibulas romanas e ibericas, urnas Iunerarias, fusayolas, copas, anillos, pendientes. agujas, terra sigillata y 52 monedas, que se guardan en el Museo Arqueo16gico Nacional de Madrid. No se conoce ningun dato sobre la estratigrafia en que fueron haIladas.'
ROMA, REPuBLICA
1 - AR, 2,80, 18,0, 2,0, 3
ILTIRTA
2 - 14,00, 26,0, 3,0, 12, V: 27,12
BOLSKAN
3 - 8,75, 25,0, 3,0, 6. V: 43,4
BELIKIO
4 - 7,40,23,0,2,5,6, V: 44,2
LAKINE
5 - 9,55, 25,0, 2,0, 3, V: 30,1
SEKAISA
6 - 750,17,0,2,0, 1, V: 65,6
7 - 7,10,21,0,3,0, 12, V: 65,8
8 - 17,45,23,5, 3,0, 12, V: 65,2
BILBILIS
9 - 15,45, 18,8,2,5,6, V: 63,1
10 - 10,25,25,0,3,0,6, V: 63,5
TAMANIU
11 - 7,40, 17,0, 2,0, 1, V: 37,2
4. ERIQUE DE AGUILERA y GAMBOA, Marques de Cerralbo, Paginas de la Historia patria par mis excavacianes arqueologicas. Vol. 4. Diversas necropolis.
ERALAKOS
12 - 14,0'0', 19,0,2,5, 12, V: 55,1
BARSKUNES
13 - 12,75,26,0', 3,5, 6, V: 45,1
14 - 9,75,23,0',2,5, 12, V: 45,4
BENTIAN
15 - 12,10', 25,0', 3,0, 12, V: 44,3 TURIASO
16 - 11,10',27,0',2,5, 6, V: 51,10'
AREKORATAS
17 - 9,20',25,5,3,0',12, V: 40',12
18 - 9,50, 22,01, 2,5, 6, V: 40',12
SEKOBIRIKES
19 - 14,30, 28,0', 3,0, 6, V: 37,3
CASTULO
20' - 17,70, 20'5, 2,5, 12, V: 68,9 CAESARAUGUSTA
21 - 10',20',27,5,2,5, 6, V: 147,6
22 - 11,10,26,0',2,0', ,12, V: 147,8
ROMA
23 - Augusto: 10,60', 26,0', 4,0', 12
24 - Augusto: 10',55,26,0',4,0',12
25 - Tiberio: 9,85, 26,0', 3,0, 6
26 - Tiberio: 11,15, 27,0, 3,0', 12
27 - Claudio: 11,80', 26,0', 3,0', 6
28 - Vespasiano: 24,70, 30',0',4,5, 12
29 - Vespasiano : 21,95,32,4,3,5, 6
3D - Vespasiano: 22,40',34,0,4,0', 6
31 - Vespasiano : 10',80',27,0',3,0', 6
32 - Vespasiano: 11,10',27,5,3,0', 6
33 - Vespasiano: 11,95, 26,0',4,0', 6
34 - Domiciano: 26,25,32,0',5,0',6
35 - Domiciano: 9,20',27,0', 2,5, 6
36 - Nerva: 11,0'0', 21,0', 2,0', 12, RIC PL VII, 107
37 - Nerva: 12,15, 27,0', 3,0', 6
38 - Nerva: 10',95,26,0', 2,5, 6
39 - Nerva: 12,30', 26,0', 3,0', 6
40' - Antonino Pio: 22,40', 34,0', 4,0', 6
41 - Antonino Pio: 24,70', 32,0,4,0', 6
42 - Antonino Pio: 23,60', 32,0, 3,5, 6
43 - Antonino Pio : 24,30', 31,0', 4,5, 6
44 - Antonino Pio: 23,60', 32,0,4,0', 6
45 - Antonino Pio: 10',15, 28,0', 3,0', 6
46 - Antonino Pio: 8,0'0', 25,0', 3,0', 6
47 - Comedo: 11,0', 26,0, 3,0', 2
48 - Severo: 9,30', 27,0', 2,0', 12
49 - Constantino: 1 ,SO, 16,0, 1,0, 6
50 - Constantino: 2,50, 19,0, 1,5, 6
51 - Constantino: 3,20, 20,0, 1,1, 6
52 - Constancio: 3,60, 17,0,2,0, 6
Con los materiales de estos tres sitios arqueologicos establecemos un cuadro, segun el modelo usado en el Symposium Nurnisntdtico de Barcelona de 1979.
Agrupamos las cecas por «Reggio», para las monedas anteriores al 27 a. de C. y calculamos los porcentajes para cada una de elIas.
Los sitios arqueologicos estudiados al no tener ceca propia, pueden ser considerados como pertenecientes a una Reggio. Arcobriga esta situada hacia la mitad del curso del Jalon y Aguilar de Anguita y Luzaga en Ia zona entre el Jalan y el Tajuiia.
La Reggio propia de estos lugares parece que deba ser la del «Valle del Jalon. Luzaga y Aguilar de Anguita con el 36,S y 44,4 %, respectivamente, siguiendo la Celtiberia con 15,8 y 44,4 % todo Iogico y correcto.
En cambio Arcobriga, situado casi en el centro del Valle del Jalon s610 alcanza el 8,6 % recibiendo abundante aprovisionamiento de monedas de la Sedetania 22,8 %, Vascunes el 17,1 % y de la Celtiberia el 20 %.
La reparticion de los porcentajes de aprovisionamieuto de monedas se presenta en el interior de Hispania, como los casos que ahora estudiamos, con mas acusado de caracter local, en oposicion de los casos publicados en el Symposium Numismatico de Barcelona situados en general mas al este, faitando en los nuestros para epoca republicana las monedas de Roma y de Massalia.
No vamos a entrar en el comentario de las monedas posteriores al 27 a. C., nos limitamos a proporcionar los materiales para futuros estudios. Viendose para las emisiones locales imperiales una mayoria para al Reggio propia, con el caso excepcional de las 4 monedas de Emerita.
Hemos creido interesante dar a conocer a estos materiales, que unidos a otros publicados y a los que en el futuro venin la luz, perrnitiran formar un cuadro completo de la circulacion monetaria en la Hispania de los siglos II Y I a. C.
Recientemente hemos tenido ocasion de estudiar un As de Ikalonscen que indudablemente no representa una pieza inedita en el estricto sentido de la palabra, pero Silo es, en la practica dada su extraordinaria buena conservacion. El mal estado de todas las piezas hasta ahora conocidas hace que esta nos descubra aspectos hasta esta fecha ignorados. Es por ello por 10 que vamos a analizarlo en estas notas.
Descripcion: As bilingiie de Ikalonscen (fig. 1).
Anvl Cabeza desnuda a derecha, delante Q y detras CMF. RevI Jinete con lanza a izquierda, debajo la leyenda �J\�Oj'vt:.l<y Peso: 6,89 gr. Diametro 23 mrn. Grosor 2 mm. Posicion de Cufio: 8.
Referenda: Vives LXVII. 1. Col. privada.
El as descrito indudablemente se conocia de antiguo, ya Vives 1 10 cito con el nurnero LXVII.l, describiendolo de Ia manera siguiente: Ceca 90. As. '9: emisi6n. Anv. Cabeza diadernada, detras W (?), delante '" (?). Rev. Jinete con lanza a la izquierda debajo tvA F' (I I"� I< t" Con 10 que Vives acerto aver dos signos uno delante de la cabeza y otro detras, pero indudablemente el mal estado de las piezas hizo que no se diem cuenta de 10 que se trataba.
Catalogos y obras mas recientes siguen haciendo referencia a este pequefio as. ASI por ejemplo, Calico 2 presenta clos ejemplares n." 811 y 812. As. 9.a ernision. Anv. Cabeza diademada a derecha entre signos borrosos. Rev. Jinete con lanza y rodela a izquierda, debajo leyenda. En el Catalogo de Alvarez Burgos 3 es citado de la siguiente forma: n.v 583. AsCU. (9 gr). Cabeza viril a derecha, arte degenerado y m6dulo pequefio, detras delfin, delante (?). Este autor al no ver claramente de que signo se trata y posiblemente por los
1. VIVES Y ESCUDERO. La rnoneda hispanica, (Madrid, 1980. Reirnpresion), pag. 162.
2. CALICO X& F. Catdlogo de Monedas Aniiguas de Hispania. (Barcelona, 1979), pag. 114.
3. ALVAREZ BURGOS, F. Catdlogogeneral de la moneda hispdnica desde sus origenes hasta el siglo V. (Madrid, 1979), pag. 81.
ejemp1ares de otras emisiones se deja llevar hacia e1 tantas veces representado delffn, pero a1 rnisrno tiempo se da cuenta de 1a existencia de otro signo delante, aunque sin definir cual puede ser.
Por su parte Leandre Villaronga 4 en su reciente e importante Numisrnatica Antigua de Hispania, sefiala con 1a figura 830, este as situandolo en 1a prirnera mitad del siglo I a. C. con 1a indicacion de su disminucion de peso y su forma tosca y tamafio pequefio,
En cuanto a 1a ultima obra de Numisrnatica iberica aparecida, que ha sido 1a de Guadan,' no incluye referencia a este as de 1a ultima emision.
En la misma descripcion de 1a pieza que hemos dado antes se podra observar las novedades que aporta en relacion con 10 que se sabia bibliograficamente. La vision oportunisima de Vives al situar esta ernision como 1a ultima es reforzada y justificada a1 tratarse, sin duda, de la emision bilingiie por tanto correspondiente al periodo de enlace entre el fin del uso del alfabeto iberico y e1 principio dellatino.
Metrologicamente es una pieza baja en toda su ernision situada entre los 6,90 gr. a los 7,14 gr.
Por otra parte es de un arte esquematico, lineas y puntos situados habilmente van marcando los contornos del jinete, todo ella dentro de un estilo indigena de ultima epoca, Lo que no vemos tan clararnente es la continua referencia de todos los autores a hab1ar de «cabeza diademada», nosotros pensamos mas bien en «cabeza desnuda», siendo la forma de los rizos del pelo 10 que podria hacer ver una diadema en una pieza con un importante desgaste. Ahora bien, la parte de la moneda que sin duda ofrece mas interes es e1 anverso con las tan discutidas marcas, que como se observara no son tales sino letras latinas. En la parte de la izquierda de la cabeza CNF, con un nexo epigrafico caracteristico entre la N y la F, y a1 lado derecho una Q. Su interpretacion pensamos que es la siguiente: las letras de 1a izquierda son sinduda e1 nombre del magistrado monetal y la de la derecha el tipo de magistratura. El nombre del magistrado esta formado pOl' tres Ietras, dos de ellas unidas, 10 cual ya habia sido utilizado en la epigrafia monetal tal como 10 podemos hallar en la pieza 284 de Crawford 6 correspondiendo al denario de la Familia Fulvia, situada entre el 117 y 116 a. C. y cuyo nombre completo seria Cn. Fvlvivs. Con ello no pretendemos afirmar que a1 magistrado monetal de Ikalonscen Ie correspondiera tal nombre, sino que 10 damos como un antecedente utilizado en las monedas de la Republica Romana. Por otra parte el nexo CNF, que al menos en la pieza que analizamos es indiscutible, ha sido tratado por Untermann 7 en la ceca A.9S. Ikaiesken como C N y en cuanto a la Q de de1ante 1a desglosa como C L, interpretaciones con las que sentimos no estar de acuerdo y que quiza son producto de Ia observacion de una moneda en peor estado de conservacion que la presentada. Interesante tarnbien resulta 1a Q que pensamos podrfa corresponder a1 cargo de «duoviri quinquennales», dado que el de «quaestores» era extremadamente raro y solo 10 hallamos en Emporiae.s A los duoviri quinquenna1es parece ser que les correspondia redactar el censo cada cinco afios, De todas
4. LEANDRE VILLARONGA. Numismdtica Antigua de Hispania. (Barcelona, 1979), pag. 227.
5. GUADAN. La Moneda Iberica. Catdlogo de Numismdtica iberica e Ibero-romana. (Madrid, 1980).
6. CRAWFORD, M. Roman Republican Coinage. (Cambridge, 1974).
7. UNTERMANN, Monumente Linguarum Hispanicarum (Weisbaden, 1975), pag, 322.
8. VILLARONGA, L. The aes coinage of Ernporion, BAR 23.
R. ARROYO I A. SANCHfS
las maneras es una magistratura poco conocida ensus funciones,En la numismatica hispanica aparecen acufiando en diversas ciudades hispanas. En el interesante estudio de Francisco Beltran Lloris sobre los Magistrados monetales en Hispania.? recoge todas las referencias sobre esta magistratura, afirmando que son diversas las ciudades en que los hallamos: Carthago Nova, Ilici, Lepida, Urso, Valentia, y Corduba.
Existiendo al parecer un punto en cornun y es el de que las ciudades que acufian los quinquennales son siempre colonias: Carthage Nova refundada en el afio 42 a. C.; Ilici fundada en el 42 a. C.; Lepida en el 42 a. C.; Urso en el 44 a. C.; Valentia en el 138 a. C.; Colonia Patricia en el 40 a. C.; por tanto hay una clara relacion entre las acufiaciones de los quinquennales y las colonias. Francisco Beltran aventura la posible relacion con su epoca de fundaci6n dado que en la mayoria de los casos proceden de epoca de Cesar, quiza por las discutidas «Leyes Datae»
De todas las maneras la interpretaci6n de la Q puede resultar para alguien forzada dado que va acompafiando el nombre de un solo magistrado cuanclo clebian ser dos los quinquennales. Pero consultado el C.I.L. (Corpus Inscriptiorum Latinarum) no hay referencia alguna. POl' otra parte la Q por el lugar que ocupa dentro de la leyenda le corresponderia ser un cognomen y en Q no conocemos alguno.
Por tanto si la Q es de Quinquennales y si las relaciones de estes y las colonias fuera un hecho real y no una mera coincidencia, ella nos podria Ilevar, gracias a este pequefio as bilingiie a cercar en las investigaciones el lugar de la posible y discutida ceca de Ikalonscen ya que sin perder de vista la dispersion de los hallazgos deberemos de buscar un lugar que hubiera sido Colonia a mediados del siglo I a. C. Por ultimo y como un dato mas a esta curiosa pieza debemos de mencionar el lugar de hallazgo, siendo la zona entre Utiel y Sinarcas.
9. BELTR.�N LLORIS, F. Los magistrados monetales en Hispania. «Numisma», n.> 150-155. (Madrid, 1978).
M. GARCIA GARRIDO Y LUIS LALANA
El objeto de este estudio es dar a conocer cuatro reacufiaciones ibericas. El problema de las reacufiaciones ibericas -a pesar de que todos los autores coinciden en su importancia como suministradora de datos: cronologia, relaciones econ6micas, circulaci6n monetaria, etc.- ha sido tratado de una manera superficial, salvo algun autor como es el caso de E. Collantes. En este articulo estudiamos tres cecas de la Ulterior y una de la Citerior reacufiadas a su vez sobre una de la Ulterior y tres de la Citerior:
1) Carisasobre Castulo
2) Ilipense sobre Castulo 3) Castulo sobre Obulco 4) Onuba sobre Celse
De ellas la ceca de Carisa es la que reacufia con mas Irecuencia.
1) Carisa sabre Castula (peso 6,65 gr.).
Carisa Semis
Vives: 4." emisi6n (lam. CXVII-7)
Anv/ Cabeza de Roma galeada a la izquierda.
Rev/ Jinete con rodela a la izquierda, debajo CARIS
Castulo Semis
Vives: 16." ernision (lam. LXX-ll)
Anv/ Cabeza diademada, delante letra iberica.
Rev/ Toro parado, encima L y creciente, debajo leyenda iberica.
Delgado ensu obra sobre las medallas autonornas de Espana, en el estudio dedicado a Carisa cita cuatro reacufiaciones de esta ceca, de ellas una es sobre una moneda de Corduba, la otra sobre una incierta libiofenicia, y las dos restantes sobre monedas de Castulo: la 1." sobre un As de Castulo con simbolo mana delante de la cabeza del anverso (Vives 15.' emision) y la otra sobre un semis sirnbolo palma delante de la cabeza del anverso (Vives: 11." emisi6n).
A. Beltran toma de Delgado el grabado de la moneda reacufiada de Castulo con simbolo mano.
Villaronga cuando estudia estas monedas las atribuyc a principios del siglo I a. C., sin embargo, la ceca de Corduba la fecha en la 2." mitad del siglo II a. C. Sobre las emisiones de Castulo con simbolos mano y palma, la 1.' la atribuye a finales del siglo II a. C., y la Z," no habla. Nosotros por la tipologia la creemos muy cercana a esta emisi6n.
Pensamos que en el caso de Carisa (Villaronga les da un peso medio de 5,13 grs.) hay que subir un poco la cronologia de esta ceca. La metrologia en el caso que nos ocupa sirve poco de ayuda ya que no existe una uniformidad ni en tipologia ni en peso, como dijo Vives « se puede decir que hay tantas variedades como ejernplares».
2) Jlipense sobre Castulo (peso 16,81 gr.).
llipense As Vives: Lim. CVII-1
Anv/ Sabalo, encima creciente, debajo entre lineas, ILIPENSE, y debajo A. Rev/ Espiga.
Castulo As Octava emisi6n 0 novena
Anv/ Cabeza diademada, delante creciente. Rev/ Esfinge marchando, delante estrella de ocho puntas, debajo y bajo linea leyenda.
Delgado en la lamina 39, nums. 28 y 29 de su atlas muestra dos reacufiaciones de la ceca de Ilipense sobre monedas de Castulo y Obulco respectivamente. Sobre la 1." es imposible adivinar la ernision de Castulo, y la 2: parece acufiada sobre la emisi6n latina L. AIMIL-M. IUNI, con CX detras de la cabeza del anverso que Villaronga fecha en la segunda mitad del siglo II a. C. Tambien fecha las emisiones de Ilipense con simbolo A a finales del siglo II a. C. De la emisi6n de Castulo COn simbolo creciente no habla, sin embargo, tanto Vives como Navascues la colocan antes de la emisi6n del simbolo mano a la que Villaronga atribuye a finales del siglo II a. C., y que la moneda que nosotros estudiamos creemos que confirma esta cronologia, por 10 tanto estamos de acuerdo con Villaronga en atribuir las acufiaciones de la ceca de Ilipense a finales del siglo II a. C. Como caso anecd6tico en esta moneda es curioso destacar el resultado de las dos acufiaciones, ya que como puede verse en la fotografia el sabalo y la cabeza de la esfinge dan como resultado un extrafio «personaje».
3) Castulo sobre Obulco (peso 20,29 gr.).
Castulo As Vives: Lam. LXX - 8/9/10 Anv/ Cabeza diademada, delante mano. Rev/ Esfinge marchando, delante estrella, debajo leyenda iberica.
De Obulco no podemos precisar con exactitud la emisi6n que se ha reacufiado. En la fotografia se observa en el reverse parte de la cara de un As
de Obulco y las letras 0 y L, y en la cabeza del anverso se ve parte de la espiga sobre el pelo de la cabeza de Castulo.
Para cronologia remitimos al estudio de la rnoneda anterior.
4)
Onuba sabre Celse (peso 12,70 gr.).
Onuba As
AnvI Cabeza desnuda, con la lengua fuera.
RevI ONUBA entre dos espigas, encima creciente y A.
Celse As
AnvI Cabeza desnuda rodeada de tres delfines. RevI Jinete con palma, debajo leyenda iberica.
Vives: Lam, CII - 5
Vives: Lim. LXII - 5/6
El estado de conservacion de esta moneda no perrnite asegurar con exactitud las distintas cecas que Ie corresponden, no obstante creemos que es un As de Onuba sobre un As de Celse, ya que en el reverso se aprecia parte del jinete, cola de caballo y parte de la leyenda correspondiente a un As de las ultimas emisiones de Celsa. Asimismo se puede ver la espiga y parte de la leyenda ONUBA, correspondiente a una moneda de la citada ceca. De confirmarse esta interpretacion, la cronologia de las dos acufiaciones coincidirian de una manera bastante aproximada. Continuando con Villaronga, este situa las acufiaciones de Onuba y las ultimas emisiones de Celse con leyenda iberica a principios del siglo I a. C.
A. BELTRAN, Curso de Numismatica, Cartagena, 1950.
E. COLLANTES VIDAL, «Reacufiaciones en la moneda iberica», Ampurias, 31-32, pags. 255-257.
A. DELGADO, Nuevo metoda de clasiiicacion de las medallas autonomas de Espana, Sevilla, 3 volumenes. 1871-73-76.
J. M." DE NAVASCUES, Las monedas hispanicas del Museo Nacional de Madrid, II, Barcelona, 197,1.
L. VILLARONGA, Numismatica Antigua de Hispania, Barcelona, 1979.
A. VIVES, La rnoneda Hispanica, Madrid, 1926.
Pecule de la Case 1 K8 de I'oppidum celto-ligure de La Cloche - B. du Rh (France)
L. CHABOT
La monnaie qui se trouve au centre de cette publication faisait partie d'un petit pecule decouvert dans la Case 1 K8 de l'oppidum de La Cloche, pres des Pennes-Mirabeau, B. du Rh., au N-O de Marseille.' Ce pecule devait etre contenu dans une bourse de cuir ou d'etoffe dont nous est parvenu l'anneau de bronze qui figure avec une constance remarquable dans de nombreux pecules decouverts en Provence," II etait certainement cache dans une anfractuosite du mur Sud de la Case, mitoyen avec Ie troncon de Voie a orniere V K8. Lors de I'effondrernent des superstructures en briques d'adobe de ce mur labourse a chu sur une banquette batie au pied du dit mur et s'est ouverte. Les elements suivants furent trouves groupes dans un rayon d'une vingtaine de centimetres sur la banquette: 1 K8-003, -004, -005, -006, -007, -008, -009. Parmi les pieces echappees de la bourse, qui ont roule au pied de la banquette et que nous pouvons attribuer avec certitude au pecule nous avons: 1 K8-002, -010, -013, -018, -019, -020, -021. Nous sommes ici en presence d'un cas de thesaurisation de merne type que celui que nous avons constate dans 1a Case 1 L6.3
A titre provisoire, pour rendre homogene I'etude des tetroboles de La Cloche, en l'absence d'une classification precise, nous nous rapportons encore aux series utilisees lors de la publication du pecule de la Case 1 L6. Nous rappelons que ces series sont arbitraires, ri'ont aucune pretention chronologique et n'avaient alors pour but que de simplifier Ie discours de notre publication.
1. L'oppidum de La Cloche qui fait I'objet de fouilles rnenees depuis une dizaine d'annees, sous notre direction par Ie Groupe d'Etudes Archeologiques du Comite d'Etablissemcnt de la Societe Nationale Industrielle Aerospatiale (Usine de Marignane) a connu deux epoques d'occupation, la premiere vers -220/-180 qui apparait it I'etat de traces dans Ies remblais, et la deuxieme datee de -90/-49 qui correspond au plan d'urbanisation que DOUS mettons au jour et qui nous livre unu instantane de destruction vers -49, probablement du aux troupes de Trebonius qui assiegeaient Marseille (cf.: P. ARCELIN ET L. CHABOTS Les ceramiques a vernis noir du village preromain de La Cloche, in MEFRA, T. 92, 1980-1, pags. 109-197).
Le materiel decouvert fait partie du Fonds Mayan, du nom du proprietaire de la parcella cadastrale, qui nous a aimablement autorises a fouiller et a tenu it ce que ce materiel soit verse au patrimoine national.
2. L. CHABOT; Numismatique de La Tene III, Ie pecule de la Case 1 L6de l'oppidum. de La Cloche, in «Revue Archeologique de Narbonnaise», T. XII, 1979, pag, 177, n. 10.
3. L. CHABOT; R.A.N. 79, pags. 173-200.
Inventaire du materiel du pecule de la Case 1 KS.
1 KS-003: Helix.'
Argent - Fil de section presque circulaire enroule sur 8 spires - Diarnetre: 22,00 mm. ext. - Longueur: IS,OO mrn. - Epaisseur moyenne du fil: 2,20 mm. - Masse: IS,55 g.
1 KS-004: Helix.
Argent - Fil de section presque carree enroule sur 3 spires. - Diametre: 22 mm. ext. - Longueur: 10 mm. - Epaisseur moyenne du fil: 2,20 mrn.Masse: 6,42 g.
1 KS-005: Anneau de bronze.
Bronze - Sectiondecroissante de 3,00 mm. a 2,15 mm. - Diarnetre exterieur: 24 mm. - Masse: 3,6 g.
1 KS-002. (Laugier 111). Hors serie puisque ne figurant pas dans le pecule de 1 L6 (EN 1073-107S).
D/ Buste d'Artemis a gauche, drape, diaderne non radie, pendant d'oreille, collier de perles, arc et carquois a peine visible, dans cercle de grenetis,
R/ Lion egalernent a gauche, dans cercle plein. A boulete entre les pattes anterieures. Double ligne de terre, lett res d'exergue hors du flan, mais a droite apparait nettement l'extrernite superieure d'un A boulete. Vraisemblablement Pi Alpha, comme dans I'exemplaire du meme site V J7-001. Au dessus: MASSA en lettres forternent bouletees. Encoche d'essai.
Masse: 2,67 g. - Mod.: 14,60-17,10 mm, - e.: 1,55-2,00 mm. - Coins: IS0°.
Serie B (Laugier 109).
D/ Buste d'Artemis a droite, drape, diaderne non radie, pendant d'oreille, collier de perles, arc et carquois, dans grenetis, R/ Lion a gauche, queue relevee, dans cercle plein, au dessus MASSA.
1 KS-007 (BN 1112/1115).
Masse: 2,71 g. - Mod.: 15,S5-16,SO mm. - e.: 0,S5-2,40 mm. - Coins: 240°. Lettres nettement bouletees. Alpha sous le lion, Theta a l'exergue.
1 KS-OOS (pas de N.o BN).
Masse: 2,74 g. - Mod.: 15,00-17,05 mm. - e.: 1,00-2,25 mm, - Coins: IS0°. Lettres nettement bouletees, Alpha sous le lion, Alpha Lambda a l'exergue.
4. L. CHABOT; R.A.N. 79. pag. 177 et fig. 4. Nous avons deja dit ce que nous pensions de ces helikes d'argent qui ne devaient certainement pas etre des bagues, mais plutot des ornements de costume. Depuis cette publication, et a la lurniere decouverte, nous nous demandons s'il ne s'agit pas egalernent d'uneforme de thesaurisation. ILe nombre tres inegal de spires des cinq exemplaires qu'a fourni le site de La Cloche nous suggere qu'on pouvait tres bien, suivant les besoins, couper une ou deux spires pour acquitter certaines dettes. Ce n'est la qu'unesimple hypothese, mais nous serions heureux de connaitre la metrologie d'objets sembIabIes decouverts sur d'autres sites.
2 017·030 : 6,45 g - 4 spires 1,61 g par spire
1 L6-059 8,96 g - 6 spires 1,49 g par spire
1 L6-060 7,40 g - 4 spires 1,85 g par spire
1 K8-003 18,55 g - 8 spires 2,31 g par spire
1 K8-004 6,42 g - 3 spires 2,14 g par spire.
Serie D (Laugier 113).
Cette seriesemble etre majoritaire sur l'oppidum de La Cloche.
D/ Buste d'Arternis a droite, drape, diaderne non radie, pendant d'oreille, collier de perles (ou trait plein), arc et carquois.
R/ Lion a droite, patte anterieure gauche levee, queue relevee (ou plus rarement passant sous la patte posterieure droite). Legende partie MASSA/LIETON.
1 KS-006 (BN 120S-1213).
Masse: 2,75 g. - Mod.: 15,70-16,00 mm. - e.: 0,SO-2,25 mm. - Coins: 110°
Lettres nettement bouletees. Alpha et Tau sous le lion.
-
-
1 KS-009 (BN 1193-1195).
Masse: 2,52 g. - Mod.: 15,20-16,00 mm. - e.: 0,95-1,95 mm. - Coins: 310°. Lettres fortement bouletees, Alpha et Delta sous le lion, Sigma entre les pattes anterieures.
A moins qu'on lise Alpha Alpha comme sur BN 1192, rnais Ie second Alpha est douteux.
1 KS-020 (pas de N." BN).
Masse: 2,52 g. - Mod.: 15,70-17,30 mm. - e.: 1,15-1,75 mm. - Coins: 170°.
Lettres a peine bouletees, Sigma et Pi sous le lion.
Cette monnaie, surfrappee, qui fait l'objet de la presente publication sera etudiee plus loin en detail.
Serie G (Pas de N.? Laugier).
Le trait caracteristique de cette serie est donne par le collier «a longs pendants» qui orne Ie cOU d'Artemis,
D/ Buste d'Artemis a droite, drape, diaderne non radie. Pendant d'oreille en forme de fleche, collier a longs pendants, arc et carquois.
R/ Lion en arret a droite, queue passant sons la patte posterieure droits. Au dessus du lion MASSA.
1 KS-019 (BN 1460?).
Masse: 2,63 g. - Mod.: 14,90-16,30 mm. - e.: 1,30-1,95 mm. - Coins: 1S0°. Lettres nettement bouletees, Alpha et Beta a l'exergue.
Obole
1 KS-021: D/ Tete a gauche dans grenetis.
R/ Roue a peu pres centree avec M A en lettres droites, barre de l'A brisee,
Masse: 0,47 g. - Mod.: S,00-10,20 mm. - e.: 0,50-1,30 mm.Coins: 300°.
Hemichalques 5
Deux pieces peuvent etre attribuees avec certitude au pecule en raison de leur groupement.
- 1 KS-013: D/ Tete a droite tres excentree vers la droite, seule la nuque est empreinte sur le flan, grenetis fin. Le droit est presque lisse.
R/ Taureau cornupete a droite, dans grenetis. Facture barbare. A l'exergue on lit nettement Mu, suivi d'un hypothetique Beta ou Eta. Flan coule en chapelet.
Masse: I,S6 g. - Mod.: 14,20-15,15 mm. - e.: 1,45-1,75 mm.Coins: 300°.
1 KS-018: D/ Tete a droite, Iauree, type BN 1673 et Py II A-2,6 dans grenetis.
R/ Taureau cornupete a droite, dans cercle plein, au dessus MASSA a peine lisible.
Lettres d'exergue illisibles. Flan coule en chapelet,
Masse: 2,01 g. - Mod.: 13,70-16,50 mm. - e.: 1,65-2,80 mm. -
Coins: 140°.
Hors pecule nous avons trouve 6 autres pieces massalietes de bronze, en general brulees et fortement corrodees, l'etat exceptionnel de la piece suivante justifie sa publication, rnerne si elle se trouvait a plus de 2 m. du lieu de chute de la bourse.
D/ R/
- 1 KS-037: Tete a droite, lauree, type Py II A-I, dans grenetis. Taureau cornupete a droite dans cercle plein. Au dessus MASSA en lettres finement bouletees. A l'exergue Pi et une autre lettre illisible.
Masse: 2,48 g. - Mod.: 14,20-15,95 mm. - e.: 1,80-2,60 mm. -
Coins: 90°.
Etrangeres
La Case 1 KS nous a donne en outre un potin de la basse vallee du Rhone, dit «au long cou», du type Gentric 43,7 et un quadrans remain qui faisait indubitablement partie du pecule.
- 1 KS-OI0: D/ Tete d'Hercule a droite, coiffe de la peau de lion. Derriere la nuque 3 points.
5. Depius notre publication (R.A.N., T. VIII, 1975: "La circulation monetaire autour de l'etang de Berre et le 1n011.nayage massaliet.e au premier siecle avant notre ere}), pags, 137M183) nOlIS avons ernis une autre hypothese sur les chalques et hernilchalques en nous basant sur le ratio Argent/Bronze de 1/120, selon cette hypothese les monnaies de bronze dont la masse se situe autour de 3.12 g seraient des hernichalques et celles dont la masse ascii Ie entre 0,80 et 1,50 g pourraicnt etre des lepta. Cf. L. CHABOT: «Contribution a l'histoire economique de Marseille au premier siecle avant notre ereL'oppidum de La Cloche», in Cahiers Numismatiques, N.O 63, Mars 1980, pags. 18-28.
6. M. PY. "Elude des trouvailles monetaires ejiect uees sur l'oppidum. de Nages (Card) de 1958 a 1968», in Acta Numismatica, IV, 1974, pags, 97-153.
7. G. GENTRIC. «Recensernent des monnaies gauloises de La "Galia Comata" trcuvees en "Provincia": La basse vallee d.u Rhone» (Memoire de maitrise, Univ. de Provence, Fac. de Lettres et Sciences Humaines d'Aix-en-Provence, section Histoire, 1973).
R/ Proue de navire a droite, avec construction en Pi et oeil prophylactique.
Devant 3 points. Exergue: (RO)MA. Autres Iettres iIlisibles. Masse: 2,44 g. - Mod.: 15,05-15,70 mm. - e.: 1,15-2,30 mm.Coins: 200'.
L'etat tres corrode de cette monnaie rend tres difficile son attribution et il devient necessaire de recourir a l'iconographie. Le filtrage des types base sur les deux criteres de la construction en Pi et de l'oeil nous laisse six possibilites, que voici dans I'ordre chronologique: Cn. BAEBIUS TAMPILUS, M. ATILIUS SARANUS, Q. FABIUS LABEO, C. CURATIUS TRIGEMINUS, P. MATIENUS et c. MINUCIUS AUGURINUS. Le filtrage des coins de droit nous inclinerait a penser qu'il s'agit de Q. FABIUS LABEO (Crawford 273-2, Babelon Fabia-4, Sydenham 533). Selon Crawford 8 cette monnaie aurait de ernise vers-124, ce qui rajeunit la date proposee par Babelon, a savoir -143.
L'hypothese de l'attribution de ce quadrans a Q. FABIUS LABEO nous parait la plus vraisemblable, mais en raison de I'etat du specimen il nous est difficile d'avoir une certitude.
Apres avoir fait l'inventaire du pecule de la Case 1 KS, nous allons examiner maintenant la monnaie qui a provoque cette publication; il s'agit du tetrobole massaliete 1 KS-020 que nous avons etudie plus haut en tant que monnaie massaliete et que nous allons revoir ici comme denier republicain.
Denier de C. ABURIUS GEMINUS
Lors de la decouverte du tetrobole -020 nous avons pense a une surfrappe sur un denier romain en raison de I'X qui obliterait l'oeil d'Arternis. En fait, apres exam en il s'avere qu'il y a eu reellernent surfrappe, mais qu'au droit du tetrobole correspond non pas Ie droit du denier avec I'X, mais le revers. L'X ri'est autre que Ia roue du char d'un denier dont nous sont conservees par chance quelques lettres du nom du magistrat. On peut lire nettement C. ABA et B entrelaces. Au dessus un signe en virgule est un souvenir de la criniere d'un cheval tirant Ie char. Le seul monetaire republicain correspondant a C. AB et dont precisernent Ie A et Ie B sont entrelaces est CAIUS ABURIUS GEMINUS (Crawford 244-1, Sydenham 490, Babelon Aburia 1). Il este malheureux pour nous que ce personnage soit assez obscur, de l'aveu merne de Babelon, et qu'on ne puisse dater ses emissions avec precision. II appartient a la serie 20 que Sydenham date dans la fourchette -119/-110.9 Zelmacker adopte cette datation; 10 Babelon pense que Caius Aburius aurait emis vers �129,n Seaby propose la fourchette -119/-11012 comme Sydenham. Seul Crawford semble vouloir vieillir la frappe de ce magistrat en proposanat la date de -134P La datation de Crawford ne repose que sur la presence de deniers de C. Aburius
8. M. H. CRAWFORD. "Roman Republican Coinage», Cambridge University Press, 1974, pag. 294 (I). Nous remercionsici L. Villaronga a qui nous sommes redevables de la determination de la serie Crawford de ce quadrans.
9. Sxdenham. «The coinage of the Roman Republic», London, 1952, pags. 59-60.
10. Zehnacker, «Moneta, recherches sur l'organisation et l'art des emissions monetaires de la Republique Romaine (289-31 avo J. c.». B.E.F.A.R., fase. 222, 1973, pags. 538, 630.
11. BABELON. "Description des monnaies de la Republique Romaine», Paris-Londres, 1885-1886, pags. 93-95.
12. SEABY. "Roman silver coins», London, 1952, Vol. I, pg. 8.
13. M. H. CRAWFORD. «Roman Republican Coinage», op. cit., pag. 276 \N.· 244).
Geminus dans certains tresors italiens, notamment ceux ou en figuraient de nombreux exemplaires comme ceux de Riccia (28 ex) et de Masera (11 ex)." La monnaiela plus recente de Riccia est celle de T. Q. (T. Quinctius Flaminius) datee par Babelon de -134 et par Crawford (Cr. 267) de -126 et celle la plus recente de Masera est de M. Porcius Laeca, datee de -129 par Babelon et de -125 par Crawford. La date proposee par Babelon pour les deniers de C. Aburius Geminus ri'est done pas infirrnee par les tresors monetaires inventories par Crawford.
L'occasion de trouver un tetrobole massaliete surfrappe sur un denier republicain est rare et nous eussions prefere que cela fut sur un denier mieux date. En effet cela peut constituer pour nous un terminus a quo pour les emissions de tetroboles de la serie D qui est laserie la plus commune sur I'opidum de La Cloche. II est evident que Marseille n'a pas pu remployer ce denier dans l'annee de son emission a Rome et qu'un certain nombre d'annees ont du s'ecouler avant que les Tirnouques, a court d'argent, ne decident d'utiliser les reserves de monnaies etrangeres du Tresor massaliete. A quelle occasion a-t-on livre les monnaies d'argent etrangeres ala surfrappe? II est difficile de repondre, mais cela dut se faire sous la poussee d'evenernents pressants car on n'a pas eu le temps de refondre la monnaie avant de la remployer. Cimbres vers -102, ou troubles des annees -80/-75? De toute f'acon la surfrappe d'un denier, tel quel, suppose que la piece etait d'une metrologie tres proche de celle du tetrobole auquel elIe etait destinee, En principe la metrologie du denier semble s'opposer a cette conversion brutale, rnais nous connaissons au moins un specimen du merne C. Aburius pesant 2,40 g.,IS on pouvait egalement rogner la piece etrangere avant la frappe. Si ce tetrobole est un temoignage indiscutable d'une surfrappe sur une monnaie etrangere identifiable, il n'est pas le seul de ce type a avoir ete decouvert lors des fouilles de I'oppidum de La Cloche. En effet, nous en avons au moins trois autres exemplaires ou Ia surfrappe est evidente, mais dont Ia monnaie d'origine n'est malheureusement pas identifiable, OU ne le sera qu'au terme de longues et patientes recherches, grace aux element qui nous sont conserves. II s'agit des pieces 2 I8-026A, 2 I8-028A et 2 I8-035A d'un meme pecule disperse sur le sol de la Case 2 I8 et, ce qui nous interesse ici, appartenant toutes a la serie D. II serait done interessant de pouvoir mener une enquete plus approfondie sur cette serie de tetroboles, dont on connait egalernent des exemplaires aux lettres d'emission surgravees 16 et qui semble avoir ete emise dans des circonstances vraiment particulieres.
L'ensemble du mobilier decouvert sur le sol de destruction de l'oppidum de La Cloche en datant l'occupation dans la fourchette -100/-50 il nous parait interessant de noter que les emissions des tetroboles de la serie la plus courante sur l'oppidum ne peuvent en aucun cas etre anterieures a -134/-129 et ont selon toute vraisemblance ete frappees vers -100/80.
L. CHABOT
Groupe d'Etudes Archeologiques-Aerospatiale Groupe Numismatique du Com tat et de Provence
14. M. H. CRAWFORD. «Roman Republican coin hoards», Royal Numismatic Society, London, 1969, pag. 82, tableX.
15. GERMANO FENTI. «Medagliere Cremonese», La Numismatica Brescia, 1979, pag. 27, N.> 222.
16. Renseignement aimablement communique par notre ami JEAN CHARRA.
RUDOLF MORGENSTERN
Los sasanidas son aquella dinastia persa, ongmaria del centro del Iran, que en el afio 224 de nuestra era derroco a los arsacidas, dinastia del imperio de los partos, y que despues de 400 afios de clominio tuvieron que ceder su imperio al empuje de los arabes hacia el este. El extenso y potente imperio de los sasanidas, que temporalmente llego hasta la India, se caracterizo por una ferreacentralizacion y gran influencia del clero. La tendencia de hacer retroceder las consecuencias de influencia de la cultura griega y volver a tradiciones persas, tarnbien queda reflejada en el regimen monetario. Esta nueva dinastia tambien introdujo una nueva acufiacion propia.
Estos gobernantes emplearon por vez primera en la historia un Ilan delgado permitiendo una acufiacion mucho mas rapida que antes y a consecuencia de la menor presion se logro mayor duracion de las matrices. La moneda Sasanida ha servido de modelo a los arabes, empleando el mismo flan delgado para la acufiacion de sus dirhernes y dinares.
Las monedas Sasanidas son mayormente dracmas de plata y se conservaron mas de 400 afios en su forma y su ley. Precisamente por su estabilidad se impusieron como moneda comercial mas alla de las fronteras del territorio del imperio sasanida, en todos los paises con los que comerciaba. Ello explica que nosotros encontremos a menudo dracmas de plata sasanidas en Europa, llegando incluso hasta Escanclinavia. Durante siglos existian relaciones comerciales muy intensas entre los pueblos chino e irani. Durante la dinastia sasanida, siguiendo la ruta de las caravanas, se transportaban toda clase de productos comerciales y especialmente seda de China a Persia y en sentidoinverso monedas sasanidas de plata, generos de lana, objetos de vidrio, etc El considerable volumen de este comercio 10 demuestran los numerosos hallazgos en excavaciones arqueologicas a 10 largo de esta ruta, conocida bajo el nombre «Camino de la Seda». Hasta ahora se han desenterrado en China unas 1.200 monedas sasanidas de plata, entre ellas algunas transicionales, acufiadas en el periodo arabe inicial. La numisrnatica sasanida observa unas reglas de acufiacion, que a primera vista parecen invariables a traves de toda su duracion. El centro del anverso ocupa siempre el busto del rey adornado con su corona. La cabeza se ve
de perfil, mirando hacia la derecha, mientras el busto esta de frente. En muy pocos casos la cabeza del rey esta representada de frente, por ejernplo, en una de las primeras dracmas de Ardashir I, que lleva la efigie frontal de Ardashir en el anverso y el retrato de perfil de su padre Papak en el reverso. Otros ejemplares con la imagen colocada frontalmente son acufiaciones especiales en oro con motivo solemne como es la investidura del rey.
El reverso de la dracma de Ardasir I muestra un altar de fuego, que se apoya en dos discos base, una columna y 2 discos superiores, que a su vez soportan la mesa principal del altar. Encima hay otro plato algo mas pequefio, desde donde brotan las llamas. La mesa principal del altar en las lados derecho e izquierdo esta apoyada en garras de leon, que a su vez se apoyan en una especie de seta que podria ser un incensario. A partir de Sapur II hay una cinta que envuelve la columna principal con ambos extremos colgando simetricamente a derecha e izquierda. Bajo Sapur II se afiade la palabra «rast» (= exacto) a la columna.
Sapur I, hijo de Ardasir I, introdujo en el reverso dos figuras de asistente, modalidad que se conserva hasta el final de la dinastia sasanida. Pueden considerarse como sacerdotes, pero como apartir de Vahran I uno 0 ambos asistentes llevan corona, se impone la interpretacion que se trata del mismo rey. En tiempos de Sapur I estan colocados de espaldas al altar, mientras bajo Vahran II su posicion cambia a frente al altar. Cabe la interpretacion, que el rey tenga dos diferentes funciones en el altar, cambiando de un lado del altar al otro, de acuerdo con el rito del culto.
El reverso con el altar de fuego revel a una confesion al culto de Zoroastro, que Ardasir I habia elevado a la religion oficial del Estado.
Al colo car la imagen del soberano en una cara, el anverso subraya la soberania real, mientras en el reverso, el motivo principal expresado, es el culto religioso. Combinando ambos componentes, la moneda simboliza la union de trono y altar, del poder terrenal y espiritual.
Las monedas acufiadas durante el reinado de Vahran II muestran en su gran mayoria grupos de bustos, representando al rey COn la reina, al rey con el principe heredero 0 a los tres juntos. Dracmas con el rey solo son raras excepciones. Del tipo de grupos hay un antecedente bajo el reinado de Severiano, anterior a la constitucion de la dinastia sasanida. Tambien se conoce alguna acufiacion de doble busto bajo Ardasir I, mostrando a este rey con su hijo Sapur 1. La representacion de grupos queda caracteristica del rey Vahran II y se termina con el reinado de aquel.
Cada rey sasanida tenia su corona propia, que fue disefiada especialmente para el. Debido a esta circunstancia la corona se ha convertido en un medio infalible de identificacion de cada rey.
Los elementos constituyentes se han tornado de las coronas de dioses. Las coronas del dios Ahura Muzdah y de la diosa Anahita tienen forma almenada. Alas pertenecen a la corona de Verethragna, pero tambien pueden referirse a Anahita. Una cabeza de aguila con una perla en el pico indica Anahita, 10 mismo como unas cintas ondulantes. La corona de Anahita tambien se identifica por una serie de arcadas con pequefias ramitas bajo Sapur III. Las mismas arcadas pero mas cerradas que parecen tablillas son caracteristicas bajo Narseh. Los rayos de la corona de Vahran I se refieren a Mithra, la cabeza de jabali de Vahran II a Verethragna. La primera corona de Ardashir se creo segun el modelo dey rey arsacida Mithradates II del Irn-
perio de los Partos, pero el paso decisivo dio con su segunda corona, dividiendo el peinado en dos partes, costumbre que fue mantenida durante toda la dinastia sasanida, Una parte forma una bola encima de la corona y la otra parte cae en rizos encima de la nuca. Al principio los elementos de corona de un solo dios eran suficientes para el disefio de la corona. El mismo rey escogio el dios por el cual se sintio investido. Por ejemplo, hay una relacion entre el rey, el dios y la corona bajo Vahran II, que lleva el nombre del dios Verathragna en su nombre y las alas de la corona del elios en su propia corona.
El soberano Hormizd II lleva una corona con una cabeza de aguila con perla en el pico, la cual indica su investidura por la diosa Anahita la diosa del amor y la fecundidad. Anahita (La Inmaculada), se consideraba virgen y prostituta a la vez. En el reverso se aprecia por primera vez una cabeza sin corona en las llamas del altar, caracteristica que se repite bajo Sapur II, Ardasir II, Sapur II y Vahran IV.
En el transcurso de los tiempos la corona se vuelve cada vez mas complicada por sucesiva combinacion de mas emblemas. Se afirma que la corona de Chusro II pesaba 91,5 kgs. El historiador arabe Tabarf que vivia en elsiglo 9/10, nos cuenta la situaci6n en sus anales como sigue: «El rey solia estar sentado en su sala del trono, donde se encontro su corona; esta era tan grande como una medida de fanega, adornada con rubies, esmeraldas, oro y plata y colgaba de una cadena de oro del techo de la estancia. Su nuca no hubiese tenido la suficiente fuerza para soportar la corona; por 10 tanto se cubri6 de vestidos hasta estar sentado en el trono, entonces coloco su cabeza en la corona, y cuando se hallaba correctamente sentado, se quito la envoltura de ropa. Quien Ie vio de esta forma, cay6 de rodillas ante el de veneracion.»
El reverso de las monedas de los primeros tiempos llevan la Ieyenda «Fuego del..;» (nombre del soberano). Desde Vahran V ha quedado de dicha leyenda s610 el nombre del rey, que mas adelante se suprimio del todo, dejando sitio a las indicaciones de lugar y afio de acufiacion,
De interes capital para la numisrnatica sasanida es la indicaci6n de la ceca en forma de una abreviacion, llamada la sigla de ceca. La sigla de ceca se hall aen todas las dracmas sasanidas desde el reinado de Yazdegerd I en el reverso, 0 sea a derecha de la reproducci6n del altar y paralelamente a la columna del altar entre la figura asistente y el borde de la imagen. Las siglas son abreviaciones de nombre de las ciudades donde se acufiaron las monedas. Se podria opinar que con ello quedase resuelto el problema de las cecas, sin embargo, la dificultad sigue existiendo puesto que s610 de una pequefia parte de las abreviaciones se consigui6 su identificacion ya que muchas poblaciones han desaparecido, cayendo sus nornbres en el olvido.
ARDASIR I 224-241 d. C.
AnvI El adorador de Mazdah, Ardasir rey de reyes de Iran, que desciende de los dioses.
RevI Fuego de Ardasir. 026 - 4 gr.
2 SAPUR I 241-272.
Anvl El adorador de Mazdah, Sapur rey de reyes de Iran, que desciende de los dioses.
Rev/ Fuego de Sapur. o 25 - 4,12 gr.
3 VAHRAN I 273-276.
AnvI El adorador de Mazdah, Vahran rey de reyes de Iran, que desciende de los dioses.
RevI Fuego de Vahran. 029 - 3,6 gr.
4 VAHRAN II 276-293.
Anvl El adorador de Mazdah, Vahran rey de reyes de Iran, que desciende de los dioses.
Rev/ Fuegos de Vahran. o 28 - 3,7 gr.
5 NARSEH 293-303.
AnvI HI adorador de Mazdah, Narseh rey de reyes.
RevI Fuego de Narseh. o 26 - 3,9 gr.
6 HORMID II 303-309.
AnvI El adorador de Mazdah, Horrnizd 'fey de reyes de Iran, que desciende de los dioses.
Rev/ Fuego de Hormizd. o 30 - 3,8 gr.
7 SAPUR II 309-379.
Anvl El adorador de Mazdah, Sapur rey de reyes de Iran.
RevI Fuego de Sapur. 027 - 4,5 gr.
8 ARDASIR II 379-383.
AnvI El adorador de Mazdah, Ardasir rey de reyes de Iran.
RevI Fuego de Ardasir. o 26/28 -4,1 gr.
9 SAPUR III 383-388.
AnvI E'l adorador de Mazdah, Sapur rey.
Rev/ Fuego de Sapur, o 29 - 3,9 gr.
10 VAHRAN ,IV 388-389.
Anvl Varahran rey.
Revl Ceca A W. o 26 - 4,lS gr.
11 YAZDGARD I 399-420.
AnvI El adorador de Mazdah, prosperidad del Imperio, Yazdgard my de reyes.
Rev/ KR. 0 29 - 4,2 gr.
12 VAHRANV 420-438.
AnvI El adorador de Mazdah, prosperidad del Irnpenio, Vahran rey de reyes.
RevI B Y S Bisapur. o 28 - 3,9 gr.
13 YAZDGARD II 438-457.
AnvI El adorador de Mazdah, el rey Yazdgard. 030 - 4 gr.
Revl AY Eran - Xurra - Sapur (ceca probable).
14 PEROZ 457/59-484.
Rev/ NH. 0 28130 - 3,9 gr.
15 VALKAS 484-488.
Anvl El buen rey Valkas,
RevI Afio: cuatro - ceca RD Ray. 0 28 - 4 gr.
16 KAVAD 484; 488-497; 499-53,1.
Rev/ Afio 12 - ceca SR. o 30 - 3,85 gr.
17 ZAMASP 497-499.
Rev/ Afio 2 - ceoa NH. o 29 - 4 gr.
Anvl Zam.
18 XUSRO I 531-579.
AnvI XUSTOque orezca.
Rev/ Afio 30 - «BYS Bisapur. o 31 - 3,8 gr.
19 HORMIZD IV 579-590.
AnvI Hormizdque crezca.
RevI Afio 4 - ceca RAM. o 34 - 4 gr.
20 VAHRAN VI 590-5<J1.
Anvl Vahranque crezca.
RevI Afio 1 - ceca RD RAY. o 32 - 3,9 gr.
2,1 XUORO II 591-628. - oro. Foto ejernplar Staatliche Museen zu Berlin/DDR.
Anv/ Xusroque crezca su esplendor.
Rev/Que Iibera a Iran del miedo. Afio 33. o 24 - 4,39 gr.
22 ARUASIR III 628-630.
Anv/ Ardasirque crezca su esplendor, Rev/ Afio 2 - ceca AB. o 34 - 4 gr.
23 UMAR IBN UBAIDALLAH.
Anv/ Aumrique crezca su Aubitalaan esplendor, Margen en arabe: la alabanza para Dios.
Rev/ Afio 70 - ceca BYS Bisapur.
24 ABDALLAH IBN KHARIM.
Anv/ APDULA. i - HZMAN. Margen en arabe : en nombre de Allah. Rev/ APRSHT.
BIBLIOGRAFIA
DR. HERMANN SIMON, Sasanidische Mii.nzen, Publicacion de los Staatliche Museen zu Berlin/ DDR. Heft 5 der «Kleinen Schriften des Miinzkabinetts, Berlin 1978.
DR. MANUEL ALCANTARA B. Monedas.
ROBERT GOBEL, Sasanian Numismatics,publicado 1971 par Klinkhardt & Biermann, Braunschweig.
HEINZ GAUBE, Arabosasanidische Numismatik, publicado 1973 .por Klinkhardt & Biermann.
JOHN WALKER, M. A., A Catalogue of the Arab-Sossanian Coins, publicado 1967 por The Trustees of the British Museum.
TH. NOLDECKE, Historia de los persas y drabes en el tiempo de los sasanidas. Leiden, 1879.
El objeto de este articulo es dar a conocer un tipo inedito de la serie monetaria visigoda y algunas variantes de tipos no registrados en las irnportantes obras de F. Mateu y Llopis 1 de G. C. Miles.'
Triente de Suintila de la ceca de Tude
El nuevo tipo que presentamos es un tremis a nombre de Suintila de la ceca de Tude (Tuy) en Gallaecia. Hasta la aparicion de esta pieza no habia constancia numismatica de que el taller galaico de Tude hubiese batido moneda en el reinado de Suintila.
Hasta la fecha se conocian para dicha ceca trientes de los reinados de Recaredo, Witerico, Sisebuto, Chindasvinto, Recesvinto, Egica y Egica-Witiza.' La aparicion de este ejemplar nos permite afiadir a esta lista el reinado de Suintila, 10 cual no sorprende siendo el taller de Tude uno de los mas importantes de Gallaecia.' Efectivamente, comprobamos que de los 38 talleres conocidos de esta provincia solo el de Bracara (Braga) iguala al de Tude en emisiones conocidas por reinado. Es decir, que conocemos monedas de Bracara para ocho reinados (Leovigildo, Witerico, Suintila, Sisenando, Chindasvinto, Recesvinto, Egica y Egica-Witiza) y monedas de otros tantos reinados para el taller de Tude, si a las ya conocidas afiadimos el ejemplar aqui presentado.?
Por cuanto se refiere a numero de ejemplares conocido de cada una de estas cecas, el Corpus de Miles sefiala 25 monedas para Bracara y 15 para
1. F. MATEU y LLOPIS, Catdlogo de lasmonedas previsigodas y visigodas de Gabinete Numisrndtico del Museo Arqueologico Nacional, Madrid, 1933.
2. G. C. MILES, The coinage of the Visigoths of Spain. New York, 1952.
3. MILES, op. cit., pag. 143.
4. Aparte de los trabajos citados deF. MATEU y de G. C. MILES, antes de considerar esta pieza como inedita hemos revisado otros trabajos posteriores entre elIos: J. AMOR6s y A. MATA, Catdlogo de las monedas vtsigodas de Gabinete Numismdtico de Cataluiia,Barcelona, 1952, y X. BARRAL I ALTET, La Circulation des 11101111aies Sueves et Visigothiques, Munich, 1976.
5. G. C. MILES, op, cit., pag. 72.
Tude, incluyendo nuestra moneda. Todo ella parece indicar una mayor produccion del taller de Bracara, capital politica y eclesiastica de Gallaecia. Les sigue en importancia la ceca de Luccu (Luge), con monedas conocidas para siete reinados y con un total de 15 ejemplares recogidos en el Corpus de Miles.6
Las restantes cecas visigodas galaicas aparecen como de importancia muy inferior estando ensu mayor parte representadas para un reinado y con escasos ejemplares.?
A pesar de la gran multiplicidad de talleres que encontramos en Gallaecia respecto a las demas provincias visigodas, sus monedas son extraordinariamente escasas incluso para aquellos talleres de mayor importancia, como sefialo ya G. C. Miles al hablar de la ceca de Bracara,"
El nuevo tipo de Tude que presentamos esta descrito bajo el numero 4 del catalogo que sigue al final de estas lineas. Tipo16gicamente es parecido a los trientes de esta misma ceca de Sisebuto, antecesor inmediato de Suintila, a pesar de que el busto del reverso es algo diferente. Las leyendas son tambien similares llevando en ambos casos el epiteto de IVSTUS, que tambien hallarnos en Chindasvinto.
Algunas variantes de monedas visigodas
Damos a conocer un total de siete variantes correspondientes a las cecas de: Emerita, Tirasona, Cordoba, Elbora, Mentesa, Acci y Egitania. Las peculiaridades de estas monedas han sido descritas y comentadas detalladamente en el catalogo, por ello no nos extendemos aqui sobre este punto.
Queremos s610 sefialar que la aparici6n de estas piezas representa un paso adelante en el conocimiento de la serie visigoda. Asi podemos decir que los trientes de Witerico de Tirasona, Sisebuto de Cordoba, y Tulga de Egitania estaban representados en el corpus de Miles por un solo ejemplar y unicamente por dos piezas en el caso de Suintila de Elbora.?
Respecto a losdatos metro16gicos que nos ofrecen estos nuevos ejemplares cabe sefialar que el peso de la moneda inedita de Suintila de Tude es de 1,57 gr., peso que supera a todos los recogidos pOl' Miles para este reinado.l" En cuanto al elevado peso de la moneda de Tulga de Egitania, con 2,01 gr., a pesar de ser efectivamente muy alto para la serie visigoda, cuyo peso mas elevado, referido por Miles, es de 1,67 gr., debernos creer que nos hallamos en un caso algo excepcional. No hay nada en esta moneda que nos permita dudar de su mas absoluta autenticidad, tratandose adernas de una pieza en un magnifico estado de conservaci6n.
6. Ibid.
7. Este problema ha side nuevamente planteado par X. F. C.".LIc6. «Una nueva ceca visigoda: VoIotania y las posibles causas de Ia rnultiplicidad de talleres monetarios» IV Congreso Nacional de Numisrnatica Alicante, 1980; Nurnisma, nums. 165-167, 1980, prigs. 201-210.
8. G. C. MILES, op. cit., pags. 129-130.
9. Ibid, p. 72
10. Ibid, pags 159-160.
CATALOGO
LIUVA (601-603).
Tremis. Emerita (Lusitania).
AnvI + DNLIVVAREX. Busto de frente del tipo 8c de Miles.
Rev/ + EMER/ET/APIVS. Busto de frente del tipo 7 de Miles.
Peso: 1,45 gr. Diametro: 19 mm.
Referencia: Miles 122b, variante. En los ejemplares reccgidos POI' este autor la primera letra del anverso es una P. Los ejernplares hasta hoy conocidos con D tenian la leyenda del reverso + EMERITAPIVS.
WITERICO (60'3-609).
2 Tremis. Tirasona (Tarraconense).
Anvl + VVTTIRICVSRE. Busto de frente tipo 4c de Miles.
Rev/ + TIRA: OINEIV (especie de estrella asimetrica: la N al reyes). Busto de frente tipo 4d de Miles.
Peso: 1,45 gr. Diametro : 19 mm.
Referencia: Similar a Miles 134, respecto a la que presenta las siguientes variantes:
a) Despues dela segunda V del anverso falta una I.
b) Al final de la Ieyenda del reverso aparece una V, 10 cual confirma el epiteto TVstus a Witerico, que habia sido solo supuesto POl' Miles, quien al disponer de un solo ejernplar en el que figura unicarnente la I no habia podido deterrninarlo con certeza (vid. Miles, op. cit. pag, 89).
c) EI sirnbolo que aparece al final de 1a leyenda del reverso es tarnbien distinto al del ejemplar de Miles. En aquel es una estrella perfectamente definida y simetrica, mientras que en este aparece como una estrella muy asimetrica, pudiendo incluso tratarse de algun otro simbolo,
d) El busto, que en el ejernplar de Miles es en ambas caras del tipo 4c, en nuestra pieza es de este rnismo tipo para el anverso, pero el tipo 4d en cl reverso.
SISEBUTO (612-621).
3 Tremis Cordoba (Baetica),
Anvl + SISIBVTVSRE (las S al reyes). Busto de frente del tipo 9b de Miles.
Rev/ + CORDOBAPIVS (la S al reyes). Busto de frente del tipo 9b de Miles.
Peso: 1,48 gr. Diametro: 19,5 mm.
Referencia: Miles, 185 variante. En la pieza de la Hispanic Society of America, publicada per el autor, la leyenda del anverso es SISIBOTVSRI, con las S normales, en lugar de la lectura mas regular y correcta que aparece en nuestra moneda.
SUINTILA (621-63,1)
4 Tremis. Tude (Gallaecla)
AnvI + SVINTHILARE. Busto de frente tipo 8c de Miles.
RevI + TVDEISTS. Busto de frente no tipificado POI' Miles.
Peso: 1,57 gr. Diamctro: 19 mm.
Referencia: Se trata de un tipo completamente inedito,
5 T'remis, Elbora (Lusitania)
AnvI SVINTHILAREX. Busto de frente similar al tipo 5q de Miles.
Rev/ TVSELVORAIV (S?). (ultima S al reves P) Busto de frente igual al del anverso.
Peso: 1,46 gr. Diametro : 21 mm.
Referencia: Miles 234 a variante, POI' no aparecer un punto entre la I y la ultima V de Ia leyenda del reverso. Ademas, la ultima lctra de esta Iectura no parece muy clara pero podria tratarse de una S al reyes. EI tipo de busto es tambien distinto al del ejernplar catalogado.
6 Tremis Mentesa (Cartaginensis)
Anv/ + SVINTINLARE. Busto de frente tipo Se de Miles,
Rev/ + IvIMENTESAPIVS (las M nexadas). Busto igual al del anverso.
Peso: 1,34 gr. Diametro: 19 mm.
Referericia: Miles 220 variante. Los ejernplares publicados por el autor acaban Ia leyenda del anverso con RI, pero por 10 menos en el caso de la 220 a, ilustrada en la lamina XI, 12, esta Iectura se debe a un error de Miles, ya que en la fotografia que reproduce aparece claramente el final en RE (11). Lamoneda que presentamos es, adernas, variante de leyenda de reverso por figurar dos M nexadas en lugar de una sola como se conocia.
7 Tremis. Acci (Cartaginensis)
Anv/ + SVINTILAR : Busto de frente del tipo 5 f de Miles.
Rev/ + IVSTVSACC : Busto analogo al del anverso.
Peso: 1,44 gr. Diametro: 21,2 mm.
Refercncia: Miles 2ISc variante de puntuacion final de la leyenda del anverso.
8 Tremis. Egitania (Lusitania)
Anv/ + TVI.;OANREX. Busto de frente tipo 8c de Miles.
Rev/ + EGITA/N/IAPIVS. Busto de frente similar al tipo 7 de Miles, pero rcdondeado por ila parte superior.
Peso: 2,01 gr. Diametro: 19 mm.
Referenda: Miles 308 variante, presentando las siguientes peculiaridades:
a) En el reverso la distribucion de las letras es distdnta a la de Ia rnoneda publicada por Miles.
b) El busto del reverso es algo distinto al de Miles y ademas presenta la originaJidad de no llevar a ambos ilados del busto unas pequefias palmetas como en la moneda de Vidal Ouadras, {micamoneda de este reinado y ceca recogdda en el corpus de Miles.
c) En el texto ya hemos comentado que esta pieza presenta un peso (2,01 gr.) extraordinariarnente elevado dentro de monedaje visigodo. EI peso mas alto de Mites es de 1,67 gr. y corresponde a una moneda de Chindasvinto de Asturie, por 10 general estas monedas se mueven entre los 1, 2 y 1'3 gr. A pesar de esta anomaIia rnetrologica no hay duda de la bondad de esta pieza que, ademas, es de una belleza extraordinaria esrando en un perfecto estado de conservacion,
11. En dos de los ejemplares del Gabinet Numismatic de Catalunya el final es tam bien en RE, vid. J. AMOR6s y A. MATA, op. cit. pag. 31, nums. 83 y 86.
M:
Mencionado en distintas ocasiones,' es conocido con este titulo, el hasta ahora unico hallazgo de dirhems taifas en Catalufia, siendo por 10 tanto el exponente de la posible circulacion de moneda de plata taifa en los condados catalanes durante el siglo XI.
Hallazgo de 1938, su publicacion impone, dada su importancia, el sefialar el desconocimiento de las circunstancias del hallazgo: lugar exacto (la unica informacion sobre la Iocalizacion geografica es el «Baix Llobregat»), la forma en que fue encontrado y el numero exacto de las rnonedas que 10 cornponian.'
Composicion
Las quince piezas que 10 componen, han quedado clasificadas del siguiente modo: - 2 dirhems de Denia, de ALI B. MUYAHID fechada en el 448/1056-57.
- 2 dirhems de Almeria, anonimos, acufiados por los BANU SUMADIH. entre el 435/1041 y el 443/1052.
2 dirhems de IDRIS II (2.0 reinado) acufiados en al-Andalus entre el 444/1052 y el 447/1055.3
Por razones tipograficas las transcripciones de los nombres arabes no llevan los signos diacriticos.
1. La noticia del hallazgo fue publicada en Coin Hoard, 1975, pag. 76, y posteriormente mencionada pOI' A. BALAGUER, «Primeresconclusions de I'estudi de lamoneda catalana corn tal», Symposium Numismatico de Barcelona. II. Barcelona, 1979, pag. 302.
2. Los datos son los publicados en Coin Hoard, aunque la noticia del hallazgo seiiala 14 piezas en lugar de las 15 que se publican en el presente estudio.
3. Este tipo de acuiiaciones de IDRIS II fue continuado por los Ziries de Granada, y a 61 pertenecen las siguientes piezas del hallazgo. La Iecha iIegible de las 2 monedas que nos ocupan ofrecen la posibilidad de que pudieran ser acuiiadas par Badis (430-466/1038-1073), que acufio este mismo tip aen al-Andalus (MILES, Coins on the Spanish Muluk. al Towaij. The American Numismatic Society. New York, 1954, n.v 153; y PRIETO VIVES, Los Reyes de Taiias. Madrid, 1929, nums. llla y l11b). Sin embargo, por la diferencia entre las grafias de estas piezas y las acuiiadas por los Ziries, se han c1asificado como pertenecientes a Idris II.
4 dirhems de Granada, de BADIS, acufiados entre el 430/1038 y el 466/1074. y 5 piezas inciertas, pero que por sus caracteres podrian ser incluidas con las cuatro anteriores, como dirhems de los ZIR1ES acufiados en Granada.
Caracteristicas generales
Casi todas las monedas del hallazgo, aun siendo de distintas cecas, presentan cospeles cuadrados e incluso triangulares (pieza n.v 5), por ellola mayoria tienen incompletas las leyendas marginales, que en varios casos son tambien ilegibles.'
El conjunto muestra variabilidad de cufios, diametros (entre 22 y 27 mm., con mayoria de piezas de 22 y 23 mm.) y peso (minimo de 2,55 gr. y maximo de 8,10 gr.).
Es general la elevada aleacion, y en varios casos, la elaboraci6n descuidada (n.s 5 y 6).
Descripcion de las monedas
1. Dirhem. de ALI B. MUYAHID (436-468/1044-1076).
Anverso "j _,_J \ ;z., �I�Y o .J:> J ,JJ 4J 5; .? 0 � �,1.P � id· � .;..,j 1__o,.J ,oS)_,.] I__,E "'yO "JJI r
Reverso j L:__,. I .JJ l--'s r,l.,� �,JIy,,1 .u _yJ
Coran, 61, 9.
Ana: 448/1056. Peso: 6,60 gr. CurIO: 3. Didmetro: 25 mm.
Referencia: Miles 275; Prieto 212 c.s
4. Es bastante comun en las rnonedas del siglo XI e incluso del XII el estar recortadas 0 ser acufiadas en cospeles cuadrados. En uno y otro caso las leyendas marginales siernpre son incornpletas caracter�sticas de la mayoria. de las piezas queque componen el hallazgo, y que en este caso pudiera ser debido al recorte postenor, aunque el desgaste de algunas de elias, y los espacios sobrantes en otras (num. 9) impiden afirmarlo con seguridad.
5. Los catalogos de referencia son los ya mencionados (nota 3) de MILES y PRIETO.
2. Dirhem semejante al anterior.
Ana: 448 (s610 legible el 8). Peso: 3,20 gr. Cuiio: 9.
Diametro: 22 mm. Rejerencia: Ibid.
3. Dirhem anonimo de los BANU SUMADIi! (43544<1!0411052).
Anverso
Coran 61, 9.
Reverso
Sin fecha. Peso: 4,80 gr. Curio: 3. Diarnetro: 24 mm.
Referencia: Miles 538; Prieto 354.
4. Dirhem semejante al anterior.
Anverso
Sin fecha, Peso: 3,45 gr. Cuiio: 3. Diametro: 20 rnm. Referencia: ibid.
5. Dirhem de IDRIS II (2.0 reinado) (444-447/1052-1055).
Anverso
Reverso
Coran 61, 9.
Fecha ilegible. Peso: 3,70 gr. Cuiio: 12. Didmetro: 24 mm.
Referencia: Miles 133; Prieto 96.
6. Dirhem semejante al anterior.
Reverso
Sin fecha. Peso: 2,55 gr. Cuho: 5. Didmetro: 23 mm.
Referencia: ibid.
7. Dirhem de BADIS (430-466/1038-1074).
Anverso Reverso
Fecha ilegible. Peso: 3,95 gr. Cuno: 6. Didmetro: 23 mm.
Rejerencia: Miles 138; Prieto 111 f.
8. Dirhem semejant e al anterior (doble dirhem), Reverso
Fecha ilegible. Peso: 8,10 gr. CWIO: 12. Diametro: 25 mm.
Referencia: Miles 149; Prieto 111 f.
9. Dirhem semejante al anterior. :;:
Anverso Reverse ( ?)
Fecha ilegible. Peso: 6,70 gr. Cuiio: 11. Diametro: 27 mm.
Rerefencia: ibid.
6. Las leyendas de los dos ultimos grupos del catalogo son las misrnas que las de IDRIS II.
10. Dirhem semejante a1 anterior.
Anverso Reverso
Fecha ilegible. Peso: 4,60 gr. Cuiio: 8. Diametro: 23 mm.
Rejerencia: Miles 138; Prieto 111 f.
H.
Ceca y fecha ilegibles, Peso: 3,45 gr. Curio: 12.
Diametro: 27 mm. Rejerencia: Miles 145,139.
12. Anverso
Ceca y fecha ilegibles. Peso: 3,10 gr. Cuiio: 5
Didmetro: 22 mm. Rejerencia: ibid.
13. Anverso •
Ceca y Iecha ilegibles. Peso: 3,55 gr. Cuito: 3.
Didmetro: 22 mm. Referencia: ibid.
Reverso
Reverso
Reverso
14.
Ceca y fecha ilegibles. Peso: 5,45 gr. Cuiio: 2.
Didmetro: 23 nun. Rejerencias ibid.
15. ADverso
Ceca y fecha ilegibles, Peso: 4,20 gr. Cuiio: 8.
Didmetro: 26 mm. Referencia: ibid.
Reverso
Reverso
El siglo XI fue el periodo de desintegracion politica de al-Anclalus, que inicio el proceso de cambio entre las dos fuerzas peninsulares (cristianos y musulmanes), en favor de los reinos feudales del norte.
Las luchas civiles andalusfes iniciadas desde 1010 entre los dos grupos mas poderosos, bereberes (apoyados por Castilla) y eslavos (apoyados por los condes de Urgel y Barcelona), unidas a las rivalidades entre los musulmanes de la misma etnia; fueron por un lado aprovechadas por los cristianos, y por otro, condujeron a la descomposici6n del aparato gubernamental andalusi.
Sin embargo, la hipotetica unidad califal fue rnantenida hasta 1031, cuando Hisam II (1027-1031) fue depuesto por los notables de Cordoba, para implantar como gobierno de la ciudad a un consejo de gobierno presidido por Abu Hazm Ibn Chawar, y se iniciaron levantamientos independentistas protagonizados por los grupos etnicos que desde finales del siglo X luchaban por el poder:
- eslavos, que se impusieron en la costa este y Baleares, - arabes 0 andalusies, que consiguieron dominar el oeste, y - bereberes, que dominaron la zona norte y Granada.
Al-Andalus qued6 dividida en numerosos y variables reinos (taifas), en constante lucha entre si, 10 que les convirtio en tributarios de los reinos cristianos (favoreciendo su expansi6n territorial) y les oblig6 a fines del siglo XI a pedir ayuda al poder musulman que se imponia en el norte de Africa: los almoravides,
Acufiaciones de cuatro de estos reinostaifas componen el hallazgo del Llobregat: de Almeria y Denia (taifas eslavas), de Granada (bereber) y de las posesiones que consiguieron en al-Andalus los Hammudies de Ceuta.
Taiias eslavas (Denia y Almeria)
Loseslavos formaron la guardia de Abd al-Rahman II (317-350/292-961), constituyendo un gran poder en la corte andalusi hasta la muerte de Al-Hakah II (350-366/961-976), cuando al apoyar la candidatura de al-Mugirah (hermana del califa fallecido), se enfrentaron a Ibn Abi Amir (posteriormente alMansur) visir y tutor del califa nominal Hisam, quien ensu carrera por el poder, consigui6 alejar a los eslavos (confiando Ia milicia a los bereberes), aunque posteriormente los convirti6 en clientes de Ia dinastia.
Durante el reinado de Hisarn II (366-400/976-1009), aI-Mansur (366-393/ 976-1002), Abd aI-Malik al-Muzaffar (393-399/1002-1008) y Abd al-Rahrnan «Sanchuelo» (399-400/1008-1009) dorninaron el poder de Cordoba, hasta que la desacertada politica de este ultimo provoc6 Ia rebeli6n de los cordobeses en favor de Muhammad al-Mahdi, quien hizo abdicar a Hisam en su persona. Se inici6 asi Ia segunda «fitna. 7 0 lucha civil entre las distintas fuerzas de al-Andalus, y un periodo de anarquia que politicarnente quedo pIasmado en la sucesi6n de catorce califas hasta 1031.
Durante la revoluci6n de 1009 los amiries y sus cIientes esIavos que pu-
7. La prirnera «fitna» 0 division se produjo en la segunda mitad del siglo IX durante los reinados de Muhammad (852-886), Al-Mundir (886-888) y 'Abd Allah (888-912), controlando las rcbeliones 'Abel alRahman III al-Nasir que en el 929 lorna el titulo ele califa.
dieron escapar, se establecieron en las costas mediterraneas iniciando el proceso de descomposicion politica.
El reino de Denia se independizo con al--Muyahid (408-436/1017-1044), cliente de los amirtes, quien a causa de Ia revoluci6n de 1009 huyo hacia la costa este. Conquisto primero Tortosa, y mas tarde se traslado a Denia, donde con la intencion de restaurar la ficci6n califal, reconocio a Abd Allah (descendiente de la familia omeya) que se refugio en Denia en 405/1014, afio en que Muyahid conquisto Mallorca, mantenienclo durante su reinado el dominio piratico del Mediterraneo occidental.
Su sucesor, 'Ali (436-468/1044-1076) perdio Denia en una emboscada que le tendio su suegro al-Muqtadir de Zaragoza.
En Almeria los Banu Sumadih de origen yemeni, se independizaron con Abu-l-Ahwas Man, visir y cufiado del amirf Abd al-Aziz 8 que le encomend6 la zona cuando fue a enfrentarse con Muyahid de Denia. Ma'n reino desde el 430 al 440 (1038-1048), y su sucesor Muhammad (440-480/1038-1048) mantuvo el control de la zona hasta la llegada de los almoravides.
Taijas bereberes (los zirfes de Granada)
Los ziries eran originarios de Tunez y llegaron a al-Andalus durante el reinado de los amirfes, formando la base del ejercito bereber que estes pagaban. Iniciada la segunda «fitna» apoyaron a Sulayman al-Musta'in (1009-1010 y 1013-1016), quien al repartir tierras entre sus seguidores les otorgo el distrito de Elvira (valle del Genil).
Zawi ibn Ziri, que convirtio a Granada en capital de la zona, reconocio el poder nominal de los Hammudies de Malaga y Algeciras frente al candidato 'Abd aI-Rahman al-Murtada (candidato omeya) que habia levantado en su favor a las taifas eslavas. Zawi abandono la peninsula en el 416/1025, cediendo el poder a su sobrino Habus ibn Maksan (416-429/1025-1038) quien dirigio todos sus esfuerzos a la organizacion de sus territorios (ampliados mediante alianzas con los jefecillos vecinos), en una federacion de feudos vasallos sobrelos que ejercio una soberania un tanto nominal.
EI reinado de sucesor, Badis (429-466/1038-1074), fue la etapa mas prospera del reino zirt: vencio asu antiguo aliado Zuhayr de Almeria 9 y mas tarde a los abbasis de Sevilla. Este exito le indujo a independizarse de los Hammudies, a quienes expulso de la peninsula tras incorporar a Granada los territorios malaguefios, A la muerte de Badis, el reino se dividio entre sus nietos, Tamim goberno Malaga, y 'Abd Allah (que era el titular) Granada. EI reinado de este ultimo fue un enfrentamiento constante con cristianos y abbasies, que unidos a los problemas internos le obligaron a pedir ayuda a los almoravides,
8. 'Abd al-'Aziz hijo de 'Abd al-Rahrnan «Sanchuelo», fue reconocido en Valencia, y al quedar vacante el poder de Almeria por el enfrentamiento entre Badis y Zuhayr, intento apoderarse de dicho principado.
9. La causa del enfrentamiento que ocasion6 la intervenci6n de Abd al-Aziz (nota anterior) fue el apoyo de Zuhayr a un descendiente de los Zanata, enemigos de los ziries en Ia etapa anterior a su llegada a Ia peninsula, y que estaban aumentando $U poder en las serranias meridonales, desde Ronda hasta Carmona.
Los Hammudies
La dinastia Hammudi se instauro en el trono de Cordoba en 1016, a causa de la inacertada politica de Sulayman (1013-1016), que al Iavorecer la division politica, entregando sefiorios a los bereberes, no pudo hacer frente al candidato eslavo 'Ali Ibn Hammud (407-408/1016-1017), gobernador de Ceuta, que fue reconocido en Cordoba, y despues asesinado por sus antiguos aliados. Al-Oasim, su sucesor (408-411/1018-1021), con el apoyo de los Ziries. se impuso al candidato omeya al-Murtada, pero tuvo que enfrentarse a sus sobrinos Yahya e Idris. El primero se hizo proclamar califa, rem fue depuesto en 1023, volviendo al-Oasim a ocupar el poder durante dos afios.
Sus sucesores, entre ellos Idris II [(433-439/1041-1047) y (445-449/10531055)] mantuvieron el poder en Malaga y Ceuta, hasta que Badis de Granada, negandoles su reconocimiento, los expulso de la peninsula.
Los condados catalanes y sus relaciones econornicas con los reinos de Taiias
Paralela a la anarquia politica de al-Andalus, se inicia la supremacia po Utica de Barcelona entre los condados catalanes.
Tras el perfodo conflictivo de Berenguer Ramon I (1017-1035), Ramon Berenguer I 0035-1076), senor de los condados de Barcelona, Gerona y Osona, que contaba como Ieudatarios a los con des de Ampurias, Pallars y Urgel, llevo a cabo una politica de control de la nobleza y de reunificacion de condados, favorecida por las «parias. recibidas de los reyes de Zaragoza, Lerida y Denia, que unidas a las expediciones militares y al cornercio, fueron los vinculos econornicos entre Barcelona y los reinos de Taifas,
Comercialmente las relaciones con los musulmanes se establecieron a finales del siglo x, por medio de las delegaciones que desde Europa atravesaban Catalunya, y que desde el 950 contaron con representacion catalana; deerecieron con la subida al poder de las amiries y su politica belicista (saqueo de Barcelona en el 985 y 1004); y durante la primera mitad del siglo XI se mantuvieron en un comercio de importaci6n de objetos de orfebreria, brocades. alfombras ; comercio deficitaria, que fue compensado par las aportaciones militares de las expediciones militares a al-Andalus: mercenarios del ejercito de al-Mansur, primero, e intervenci6n posterior en favor de Sulayman y saqueo de Cordoba (1010), continuadas en 1013, 1017 y 1024.1J
La afluencia de monedaje musulrnan a Catalunya queda documentado, para el oro, desde el 970,ll y para la plata desde el 981,12 diferenciandose durante el siglo XI, cuatro periodos en este flujo monetario: 985-1020 de crecimiento; 1020-1050 de contracci6n; 1050-1080 de recuperacion, y 1080-1090 de caida final.P
Sin embargo, a pesar de las citas documentales (mucho mas numerosas para el oro que para la plata) de las que se podria deducir una circulaci6n del monedaje musulman en Catalunya, solo se conocen cuatro hallazgos de
10. P. BONNASSIE, Catalunya mil anys am'era (5. X-XI), t. I, Barna, 1979, pags. 367-369.
11. BONNASSIE, pags. cit., pag. 325.
12. Ibid., pag. 981, «mancusos V cacrninos» es considerada por Bonnassie como referida a moneda de plata.
13. Ibid., pags. 339 y sig.
moneda de oro de este periodo (todos ellos de mancusos de Barcelona, salvo el de Odena que contiene adernas 1 dinar de Yahia al-lVIutali de Ceuta),!" y solo uno de dirhems (el publicado en este articulo).
Este hecho seria explicable, por el retorno del monedaje de nuevo a alAndalus a traves del comercio de importacion de productos andalusies que realizaban los catalanes; interpretacion deducible de los datos de P. Bonnassie, pero que es insuficiente para M. Barcelo."
La duda inicial que se podria plantear sobre la veracidad del deposito (unico de dirhem taifas en Catalunya), queda descartada por la cornposicion del mismo: todas las piezas pertenecen a zonas vinculadas comercialmente a los condados catalanes: Almeria y Denia (de donde procedian la mayoria de objetos irnportados), Malaga y Granada. Sin embargo, la baja ley de las piezas plantea seriasdudas para identificarlas con las monedas mencionadas en los documentos, que se suponen de buena ley (e solidos de argenti optimo»), y que muchas veces se utilizan como moneda de cuenta."
La fecha de ocultacion aproximada seria la de 1060, ya que siendo 1056 la unica fecha concreta de las piezas del hallazgo (la de Muyahid), y que salvo las de Badis de Granada (1038-1075) las demassolo pudieron ser acufiadas hasta 1055 (las de Almeria entre 1044-1052, y las de Idris II entre 1052-1055). Con ello se reduce al periodo comprendido entre 1038 y 1060, como el correspondiente a la acufiacion de las piezas granadinas del hallazgo, periodo de expansion del reino ziri.
En cuanto a la circulacion de dirhams taifas en Catalunya, el hallazgo (por ser unico) no aporta datos concluyentes. Si constata la llegada de este rnonedaje, al que cabria asignar, dada su baja ley, una utilizacion en pequefias transacciones, ya que como dice Bonnassie: «No cal negligir, a priori, he que les mencions explicites en puguin esser rares, el paper que pot tenir la moneda d'argent andalusa en I'econornia d'intercanvis de la Catalunya cristiana».'?
14. M. BARCELO, L'or d'Andalus circulant al comtatas catalans entre 967 i 1100, un or vis i no vist? Symposium Numismdtico de Barcelona 1979, t. I, pags. 320, nota 28, cita los cuatro hal lazgos de moneda de oro taifa en Catalunya: «Empuries (1), Barcelona, Carrer del Call (7), Besalu (2), Odena (12)>>. Vid. tarnbien A. M. BALAGUER, op. cit. 304 y 320·].
15. BARCELO, op. cit. pags. 316 y sig.
16. BONNASSIE, op: cit. pags. 334.
17. Ibid. pag. 336.
Notes Santa
Anna i de Santa Eulalia del Camq) del 942 al 1200.
Les fonts documentals proporcionen a la ciencia numismatica deus segures d'informaci6 que val la pena de no negligir.' Es per aquest rnotiu que ens ha semblat util d'avancar la sortida a Hum d'un capitol de la nostra tesi doctoral que versa sobre l'antic monestir de Santa Anna de Barcelona, on recollim les mencions monetaries de tota mena que apareixen en la coHecci6 diplomatica que hem preparat en base a la copiosa documentaci6 que ens forneix el seu arxiu.
Corn es sabut, el susdit convent fou fundat a mitjan segle XII 2 i el 14233 s'hi fusiona el cenobi de Santa Eulalia del Camp, al qual el 12934 s'havien unit als frares de la Penitencia de Iesucrist altrament dits del Sac. L'adjuncio dels diferents fons explica per ella mateixa la irnportencia quantitativa i qua-
;� Agraeixo a A.n M,» BALAGUER i aM. CRUSAFONT Ilurs claricies i suggeriments en la redacci6 daquestes notes.
1. Vegi's al respeete les paraules del professor F. UDINA a «La numismatica en los archivos. Fuentes documentales para la numismatica» Numisma (1978) XXVIII, pags. 593-612.
2. ES opinio cornuna des del Breu. com.pendi de la [undacio y prerrogatives de la Colegiata Iglesia de Santa Anna de Barcelona, petit opuscle custodiat a I'Arxiu Diocesa de la nostra siutat, fins a J. SANABRE, El archive diocesano de Barcelona. Barcelona, 1947, pag. 110, que In fundacio d'aquest monestir data de 1141, nogensmenys se'ns silencia la font de la inforrnacic COIn no sigui que hom prengui la data convencional de I'any en que l'ordre del San! Sepulcre renuncia en canvi de deterrninats privilegis als drets que tenia al regne dArago en virtut del testament d'Alfons el Bataller.
3. J. SANABRE, op. cit., pag. 110; A. DURAN, Barcelona i la seva historia. La [ormacio d'una gran ciutat, Curial. Barcelona, 1973, vol. I, pag. 526, dona In data de 1420 i l'autor del Breu Compendi aixi com la nota que amb la designacio Del Arxiu. de la Collegiata Insigne de Santa Amla de Barcelona s'inclou en el tom VIn de I'obra de J. PASQUAL, Sacra Cathatoniae Antiquitatis Monumenta, que segueix 1110lt de prop el primer manuscrit, afirrnen que la fusio esdevingue el 1421.
La discordanca de criteris potser pot trobar explicacio en I'exposicio deIs fets deguda a A. Pxur.t, El Real Monasterio de Nuest ra Senora de Monte-Sion. Barcelona, 1952, pags. 41 ss. Segons aquest erudit el 1274 part dels canonges de Santa Eulalia del Camp acceptaren la reforrna dita de la Penitencia de Jesucrist i es traslladaren a un nou convent de la placa de Santa Anna. Anant el temps el papa Gregori X decidi J'extincio d'aquesta comunitat, cosa que rnotiva que el 1292 els cine reIigiosos que quedaven so+licitessin Ia uni6 arnb els canonges de Santa Eulalia del Camp, unio que aquests acceptaren i es realitza al monestir enclavat en aquella placa, Mes tard, a mitjant segle xv, en consentir el prior d'aquest cenobi la fusi6 arub el convent del Sant Sepulcre situat al mateix indret, la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnanim, tingue 1'oportunitat de trobar un «loch pus decent» ales seves protegides, les manges de San! Pere Martir, i, una vegada aconseguida I'aprovacio del papa Marti V el 1421, despres de no pocs trarnits el 4 de juny de 1423 les manges «predicadorecas» ocuparen el monestir deixat pels frares de Santa Eulalia i Ii donaren el titol de Mare de Deu de Montsio. 4. Cir. nota anterior.
litativa de l'arxiu resultant i que nomes en el periode d'anys cornpres entre 942 i 1200 -ambdos indusivament- hagim pogut arreplegar la respectable xifra de 641 document.
No tots els textos que formen el recull diplomatic, pero, ens han arribat en original. En a'lgunes ocasions el t rasllat en pergami, la copia en cartulari, la transcripcio 0 extracte resumit en paper, l'edicio impresa 0 adhuc la reproduccio fotografica son I'unic testimoni que tenim de l'existencia anterior d'una acta extraviada.' Pen) les perdues no impedeixen de cap de les maneres de poder qualificar el fons restant d'importantissim.s Nornes pel que fa a la numisrnatica val a dir que dels 641 diploma de que consta .el nostre aplec, 413, es a dir el 64,43 % del total, ens aporten noticies d'interes remarcable.
Heus aci, doncs, de bell antuvi els esments pecuniaris repartits -a excepcio dels escassos anteriors a 1001, que formen un corpus a part- en pe riodes de deu anys i reproduits amb tots els ets i uts.
Anys
Nornbre total de documents
942 a 1000 14 Nombre de documents amb mencions numismatiques 12
5. Gracies a A. Campillo, J. Pasqual, J. Marti, J. Mire! i a la tasca ancn irna de quatre au tors desconeguts de regests 0 resums d'escriptures redactats en castella de finals del segle XVIII 0 comenca ments del XIX ens ha arribat 1a noticia de diversos documents perduts.
6. J. SANAflRE, op cit., pags. 109 i 111.
Prenem el mot lato sensu.
Van en cursiva les formes testimoniades en regests escrits en catala 0 castella, entre claudators les variants dels textcs llatins.
Uncias de auro Amorino uel Iafarino in rem ualentem 1 Uncias de auro de Spania ad pese legimo (sic)
Anys De 1031 a 1040
Nornbre total de documents 14
Nombre
Mancusos
Mancusos
Manchosos de auro cocto Iafarino [ipsos mankosos de auri placibile]
Sueldo de moneda grande de Barcelona
Anys
Mancuso Ceptino
Mankosada in rem ualentem
Solidos de dineros
Uncia de auro 1
1051 a 1060
Anys
Nombre total de documents
Nombre de documents amb mencions numisrnatiques
Monedes
Diners
Mancuso [Manchuso]
Mancusos [ ] et curribile
Manchusos de aura bonos placibiles et recipientes
Mancusos auri cocti Barchinone legitime pensatos a penso de tres quattuor
Solidos
Solidos de denarios [Solidos de denariis]
Uncias
Uncias de auro monete Barchinone
Onzas de oro de Barcelona
Uncias de auro in rem ualentem septern mancusos in numero de uncia monete Barchinone 1
De 1061 a 1070
Anys
Nombre total de documents 23
Nornbre de documents amb mencions numismatiques 20
Monedes Esments pecuniaris
Mancusos [Manchusos] 5
Mancusos
Mancusos de oro puro
Mancusos auri vel monete sive penso que hodie currit Barchinonam
Mancusos auri puri monete Barchinonae pensatos unum ad unum a penso de ipsa moneta curribile
Mancusos auri puri monete Barchinone de .X.cem uncias
Solidos de denariis ex monete Barchinonense [Solido de denarios de monete Barchinone] [Sollidos de denarios monete Barquinone]
de documents amb mencions numisrnatiques
Mancusos auri monete que hodie currit in Barchinona Mancusos en oro rnoneda de Barcelona
Nombre total de documents
Nombre de documents amb mencions numismatiques
Monedes
Libras auri puri
Libram auri fini et cocti
Mancusos
Mancusos
Mancusos in rem ualentem
Mancussus de aure de Valencia [Mancussus or de Valencia]
Mancusos auri Ualencie de roualles
Mancusos de oro de Valencia de rovatles
Solidos Solidos
Uncia de or de Valencia [Uncias de aure de Ualencia] [Uncias de auro de Ualentie]
Onzas de oro de Valencia de robatlos 1
Oncias auri Valentie recipiente in rem valente plate pure
Anys
Nornbre total de documents
Nornbre de documents amb mencions numismatiques
Monedes
Denarios
Mancusos
Mancusadas
Morabatines
Morabatines de or Morabatines en oro
Solidos
Sueldos de buena plata
Solidos plate bone recipiente Ierundense currtbile
TRETZE PERfODE
Anys De 1111 a 1120
Nombre total de documents 24
Nombre de documents amb mencions numismatiques 12
Monedes
Anys
Nombre total de documents
Nombre de documents amb mencions numismatiques
Monedes
Aureos bonos in auros Aiadinos
Mancusum
Mancusadas de auro Ualencie
Mancusadas denariorum [Mancusadas de denariis]
Moabeti [MoabetinosJ [Morabetinos]
Solidos de [ ] Barchinone monete legitimi curribilis
de la mejor moneda de Barcelona
Anys De 1151 a 1160
Nombre total de documents 68
Nombre de documents amb mencions numismatiques
Mancusos denariorum monete curribilis Barchinone [Mancusos denariorum curribilis monete Barchinone]
in aurum
Morabetinos in auro sine engan
Morabetinos Aiadinos
Morobatines ayadinos
Morobatines ayadinos en oro
Morobatinos bonos Aiadinos sine engan
Morabatinos Aiadinos in auro sine engan
Morobatinos in auro ( ) Aiadinos
Morobatines buenos ayadinos en oro
Morabetinos bonos Aiadinosin auro sine engan [Moabitinos bonos Aiadinos in auro sme engan]
marinosobtimos in aura sine engan
Solidos monete Barchinone
Solidos in denariis
Solidos denariorum monete Barchinone [Solidos denariorum de monete Barchinone] [Solidos denariorum Barchinone]
Sous de dines barcelonesos Sueldos de dineros de Barcelona
Anys D<:: 1161 a 1170
Nombre total de documents
Denarios monete curribilis Barchinone
Mancusos denariorum bone monete curribilis Barchinone
Moabetinos bonos et boni auri
Morobatinos ayadinos en oro Moabitinos Aiadinos in auro sine engan
Morabetinos bonos Aiadinos in auro sine engan
Moabetinos Aiadinis bonis [ ] ponderis Moabetinum bonum et boni auri et recti ponderis Aiadinum uel Lupinum sine fraude
Solidos monete Barchinone
Solidos denariorum Barchinonensis monete [Solidos denariorum monete Barcinone] [Solidos denariorum Barchinonensium] 7 [Solidos denariorum monete modo curribilis Barchinone]
Sueldos de dineros de Barcelona
Solidos denariorum bone monete Barchinone curribilis
Denarios monete curribilis Barchinone [Denarios denariorum monete curribilis Barchinone]
Denarios bone monete curribilis Barchinone [Denarios denariorum bone monete curribilis
boni auri legitimi pensi
Morabetinos Aiadinos in aura sine engan
Morabetinos Aiadinos bonos in auro sine engan [Morabetinos bonos Aiadianos in auro sine engan]
Solidos de bona moneta curribilis Barchinona
Solidos denariorum
Solidos denariorum Barchinone
[Solidos denariorum Barchinonensis monete]
Solidos denariorum bone monete Barchinone
[Solidos denariorum Barchinonensium bone monete ] [Solidos denariorum bone monete curribilis
Solidos denariorum obtirne monete Barchinone
Solidos denariorum bone monete Barchinone sine engan
Monedes Esments pecuniaris
Aureosbonos in auro Aiadinos et Lupinos recti ponderis sine engan
Morabatinos in denariis septenum solidum denariorum Barchinonensis monetae valentis marcha argenti .xliiii. solidos
Sous barcelonesos
Solidos bone monete Barchinone [Solidos bone Barchinone monete] 3
Solidos bone monete Gerunde 1
Solidos denariorum Barchinone
Sous de diners barcelonesos
Sous de dines barcelonesos
Sueldos de dineros de Barcelona 11
Solidos denariorum bone monete Barchinone
[Solidos denariorum bone monete Barchionensis]
[Solidos denariorum bone monete curribilis Barchinone]
Solidos denariorum bone monete curribilis Barchinone de qua moneta ualet marcha argenti solidos .xliiii.
[Solidos denariorum Barchinonensis monete ualentis marcha argenti .xliiii. solidos]
[Solidos denariorum bone monete Barchinone valentis marcha argenti .xliiii. solidos] 4
VINT-I-UNE PERlODE
Anys
Nornbre total de documents
Nombre de documents amb mencions numismatiques
Monedes
Aureos
Aureos Barbaroginos boni auri rectique pensi unumquemque ad computum .vii. solidorum
Denarios
Dines barcelonesos
Denarios de meliori moneta Barchinone currente sine omni nostro enganno
Libras
Libras aurei
Libras Melgurenses
Libras denariorum bone monete Barchinone ualentis rnarcam argenti .xliiii. solidos lVlarcilarn argenti Marco de plata
Morabetinos de ore
Solidos Barchinonenses Sous barcelonesos
Solidos denariorurn Barchinone
Solidos denariorum Barchinonensium bone monete [Solidos denariorum bone monete Barchinone]
Solidos denariorum Barehinone monete ualentis mareha argenti .xliiii. solidos
[Solidos denariorum Barehinone ualentis rnarcham argenti .xliiii. solidos]
Sous de dines barcelonesos valent la rnarca de plata .xliiii. so us
Sueldos rnoneda de Barcelona valiendo el marco de plata .xliiii. sueldos
Sueldos moneda corriente valiendo el marco de plata .xliiii. sueldos
Si fern abstraccio dels qualificatius que manta vegada acompanyen les monedes mencionades en els pergamins, que no sempre -encara que moltes vegades si- tenen un valor substancialment diferenciador, sino que pretenen purament i simple d'introduir un grau mes elevat de precisi6 en textos de naturalesa juridica, podern reduir el corpus arreplegat per nosaltres a nou grans grups distintament representats. En primer lloc i en ordre de frequencia trobem el testimoniatge dels sous amb 189 citacions repartides en 18 decennis dels segles XI i XII, i 8 referencies rnes en les escasses escriptures que tenim anteriors a l'any 1001: en total 197 esments. Segueixen a aquestes rnonedes els morabatins amb 159 citacions en 10 decades. Venen a continuaci6 els mancusos amb 90 noticies en 19 decennis, despres les unces amb 38 atestacions en 12 decades i una altra en els anys precursors de 1001. Els diners estan representats per 33 mencions en 7 decennis mes unes altres 2 pertanyents al periode precedent a l'any 1001. Els mares de plata apareixen en dues decades un total de 16 vegades i les lliures 10 camins en 6 decenis. Cornpten, finalment, amb una unica referencia al obols i als auris barbarogencs i 3 ales peces -de plata en dues ocasions i d'or una tercera-, mencionades sols en la decima centuria.
Del recull monetari que acabem de fer de la documentacio d'aquests dos cenobis barcelonesos destaca de bell antuvi la presencia de moneda gironina, jaquesa i melgoresa. La primera apareix dues vegades, l'una en un regest que I'erninent abat del monestir de les Avellanes Josep Marti 7 feu d'un diploma del 8 de juliol de 1102 -en l'actualitat perdut-, que es l'escriptura de venda feta per Abraham Cavaller als esposos Ramon Guillem de Ferran i Guilla de tres peces de terra situades al territori de Barcelona, al lloc anomenat Trullols, pel preu de cent sous de plata bona, rebedora, corrible a Girona.
Tambe trobem numerari gironi en una carta d'empenyorament del 30 de gener de 1189 que signa Pere Mansuet i la seva esposa Beatriu a favor de Dornenec de Vinyes per un deute de quaranta sous de bona moneda de Girona queasseguraren damunt una feixa de terra que posseien a Boadella, dins els termes de la parroquia de Santa Maria de la Bisbal d'Ernporda.
Els sous jaquesos, els consignem en primer lloc 1'1 d'abril de 1175 en una verida dels esposos Guillem d'Alest i Ponca al matrimoni Marti i Maelsen de dues sorts i un farraginar que tenien per l'ordre del Sant Sepulcre als termes de Carassumada, despoblat del municipi de Torres de Segre (Segria).
Aquesta mateixa moneda torna a sortir el 20 de novembre de 1196 en la venda que feren Bernat de Nagralleta i el seu fill Domenec a Joan de Nagralleta, a Ferrer i a llur descendencia de totes les prerrogatives que fruien al celler de la torre d'Arnalleta de Cladells, exceptuat el dret i cens d'aquesta.
EI numerari melgores -lliures i sous- unicarnent apareix en un document que es copia de la darrera voluntat d'Alfons el Cast manifestada a Perpinya el desembre de 1194, i en un altre, que es transcripcio del testament sacramental d'aquest cornte-rei publicat el maig de 1196.
Del present corpus cal ressaltar a mes ames altres aspectes. Aixi podem observar que els exemples mes reculats en el temps que I'excellent investigador J. Botet ens brinda de les uncias de aura Amorino uel Iafarina daten
7. J. MARTi. Resumen de instruments del Archiu de Santa Anna de Barcelona tel per -, canonge regular de las Avellanas, obra manuscrita de finals del segle XVIII conservada a l'Arxiu Diocesa,
Nomenclatura de la graiica:
de 1031 de la mateixa manera com els primers testimonis adduits per ell de les uncias de auro cocto vilio Spanescho bono et optima et placibile remunten a 1032. En els nostres quadres, pero, la primera moneda ja apareix dins el periode a que correspon una escriptura del 28 de desembre de 1014 i la segona fa acte de presencia en un diploma del 27 de rnaig de 1028.
D'igual manera els solidos de bona moneta currente de Barchinona grossa, segons J. Botet, son testimoniats per primera vegada en instruments de 1046 i F. Mateu en el seu imprescindible Glosario hispdnico de numismatica cita en aquest punt la referencia d'aquell. Dones be, nosaltres tenim esmentada aquesta moneda en un document del 23 d'abril de 1039, per be que P. Bonnassie troba una primera mencio dels diners grossos de Barcelona en 1017.8
Altres testirnonis de monedes anteriors en el temps, els veiem en la referencia als auris bons, en or, nous i marins citats en un instrument del 20 d'octubre de 1126, es a dir, deu anys abans que l'exemple presentat por J. Botet; i tarnbe constatem la presencia de morabatins marroquins en una acta del 28 de juny de 1144, exemple nou anys anterior, doncs, al primer adduit per J. Botet i F. Mateu.
El que ja no trobem recollit en cap de les dues obres dels dos grans numismatics son els rnancusos auri cocti Barchinone legitime pensatos a penso de tres quatuor, mencio que apareix en una escriptura del 18 de desembre de 1055. Es tracta d'una carta d'ernpenyorament que nomes coneixem per la transcripcio que en feu J. Miret,? ja que l'original s'ha extraviat, i que ens permet d'assabentar-nos que aquests mancusos d'or de Barcelona podien esser pesats legitimament quatre al pes de tres.
Una altra equivalencia ens la proporciona un instrument datat el 8 de man; de 1058 en dir uncias .iii. de aura in rem valentem septem mancusos in numero de uncia monete Barchinone, cosa que ens permet de saber que aqueix any una unca d'or valia set mancusos.
El decenni segiient ens aporta aixi mateix una altra corresporidencia en una escriptura del 19 de marc de 1063. Aqui una unca equival a deu mancusos d'or pur de moneda de Barcelona.
Les equivalencies, pero, no caben amb aquesta. Son forca abundants. En moltes escriptures d'empenyorament els prestamistes prenien la precaucio d'incorporar una clausula que els assegurava el recobrament dels diners que deixaven encara que la moneda en qiiestio canvies de llei 0 de pes. El primer document d'aquest estil es del 5 d'agost de 1155 i diu: Si predicta moneta hodie currentem erat mutata, reddamus uobis .xii.cim rnoabatinos marinos ob tirnos in auro sine engan (d'un deute de .lxx. solidos denariorum de monete Barchinone). Aquesta disposicio fa suposar que un morabati mad valia el susdit any 5,83 sous de diners de Barcelona.
La segiient carta data del 4 d'octubre de 1158 i puntualitza: Si iarn dicta moneta cambiabitur de lege et penso, convenimus vobis reddere morabatinos Aiadinos in auro sine engan ad rationem .vi. solidorum et .iii. denarios per morabatinum. D'o11 el valor del morabati aiadi d'aquesta epoca en sis sous i tres diners.
Una altra carta de dos anys mes tard, del 25 d'octubre del 1160, C011-
8. P. BONNASSIE, Catalunya mil anys en.rera (segles X-Xl). Barcelona, 1979, vol. I, pag 337.
9. J. MIRET, «Documents sur les juifs catalans aux xrc, XIIe et xrrre siecles», Revue des Etudes Iuives, (1915), t. XVIII, pags. 49-83 i 174-197.
creta: Si iam dicta moneta cambiabitur de lege et penso, conuenimus uobis reddere morabitinos Aiadinos in auro sine engan ad rationem .vi. solidorum et medii per morabetinum pro uestro debito. Ara el morabati aiadi sembla valer sis sous i mig.
De valor no gaire diferent deuen esser els morabatins del 13 de man; de 1161 ates que en un text fragment d'aquesta data hom llegeix: ipse qui redimerit hoc pigmus reddat uobis moabitinos Aiadinos ad rationem .vi. solidorum ( ).
Deu anys mes tard, el 25 de gener de 1171 un altre diploma precisa: Si iam dicta moneta cambiabitur de lege et penso, conuenimus tibi et tuis reddere morabetinos Aiadinos in auro sine engan ad rationes .vii. solidorum. minus .ii. denarios per rnorabetinum. D'on podem pressuposar el valor d'un morabati aiadi com equivalent a set sous menys dos diners.
Un altre document del 23 de man; de 1190 es basa en un regest de pergami perdut que dona validesa juridica a un establiment emfiteutic. I s'hi remarca: al censo de 14 sueldos barceloneses y cambidndose esta moneda en ley y peso prestase 2 rnorabatines corrientes en oro. Un morabati devia valer, doncs, set sous de Barcelona.
El darrer text relatiu als morabatins correspon al 21 de juny de 1186, on s'especifica: ecce morabatinos in denaris septenum solidum denariorum Barchinonensis monetae valentismarcha argenti .xliiii, solidos, es a dir, que un morabati era semblant a set sous d'aquells que un marc de plata en valia quaranta-quatre.
Disposem tarnbe d'una serie de diplomes que estableixen tots ells la valua del marc d'argent en quaranta-quatre sous. Vet ad la seva relaci6 cronologica:
21 de gener de 1185
21 de juny de 1186
16 de desembre de 1187
4 de man; de 1190
24 de setembre de 1191
25 d'abril de 1192
28 de setembre de 1192
24 de febrer de 1194
24 d'abril de 1194 (dos esments)
12 de desembre de 1194
22 de desembre de 1194
(5) d'agost de 1195
13 de febrer de 1200.
Remarquem per acabar una darrera correspondencia, Els auris barbarogenos valien set sous en una escriptura del 31 de man; de 1193.
La paraula pugesa, pieta en llati 1 deriva de la ciutat occitana de Lo Pueg (frances: Le Puy), amb el santuari de Nostra Dona de 10 Pueg, en la ruta de Sant Jaume de Galicia. La moneda dels bisbes de 10 Pueg es mencionada ja a principis del segle XI, i ben aviat els seus diners s'expandeixen ja fora de la diocesi: durant els segles XI i XII els denarii pogesi circulen per tota OCCW1nia i tambe per Franca, fins a finals del segle XIII.2
Esdevinguda una moneda informe i de feble contingut d'argent, el diner de 10 Pueg va servir tambe com a divisor de la major part de monedesdel Llenguadoc i del Massis Septentrional: el diner puges es pres per la quarta part del diner tolosa, i la malla pugesa per la quarta part dels diners de Melguelh, Clarmont i Tours, segons l'estudi de Mireille Castaing-Sicard: «Pages, pogesium, pogesia, tous ces termes qui designaient a I'origine les deniers et les mailles du Puy sont devenus des expressions synonymes designant le quart de denier en general» 3.
Tambe a Catalunya van prendre aquest sentit, i per extensio hom aplicaria als divisors de I'obol, els mitjos obols, el nom de pugeses. Aquest es el sentit que te en un document de confirmaci6 otorgat per Jaume I en 1222 a Guillema de Barcelona i Guillem de Mediona sobre lalleuda de Barcelona, on hi trobem sovint cites com aquesta: «tres diners menys pugesa»." I en el mateix sentit cal interpretar la frase «ad pugesaliurn» usada per Guillem Botet en les Consuetudines Ilerdenses (1228) en parlar De taxatione usurarumi
1. Veure ]aAQUIM BaTET I SI56, Les monedes catalanes, I, pag. 105. D'aqui la forma pictaviensis, d'on deriven Peit eu i peitavi en romano (i els seus equivalents francesos Poitou.i poitevin).
2. Segons MIREILLE CA5TAING-SICART, Monnaies [eodaies et circulation monetaire en Languedoc (XeXIIIe siecles), Cahiers de l'Association Marc Bloch de Toulouse, 1961 (Etudes dHistoire Meridionale, 4), pags. 53-55, on hi estudia les mane des de La Pueg i hi diu que van ser els mateixos pelegrins els qui rr'escamparen les peces i les propagaren.
3. Op. cit. EI mateix venia a dir el pare JAIME VILLANUEVA, Viage literario a las iglesias de Espana, XVI, pags. 10 i 13,
4. Arxiu de la Catedral de Barcelona, Llibre de lleudes de Barcelona i Mediona, Libre I de privilegis, fol. 1-16; aquest manuscrit conte molts exernples com el que cito, contingut en el foli 5v.
5. Menci6 ja recallida pel pare Villanueva, op cit., pag. 8 i reproduida per J. A. TARRAGO PLEy,IN, Aportaci6 a l'estudi de la rnoneda pugesa de Lleida, aperidix I, pag. 55.
Un cop vist l'origen historic de la paraula i el valor aproximat de la moneda, podem passar a analitzar-ne la seva presencia real a Catalunya.
Durant els darrers anys del segle xnr s'encunyaren a diverses viles (Lleida, Balaguer, Almenar, Ponts, Ager i Agramunt) monedes «pugeses». D'aquestes encunyacions, ben documentades, nomes en coneixem actualment les peces encunyades a Lleida, i encara perque aquestes duenla Ilegenda «pugesa de Lleida». Si no fos per aquesta rao, a hores d'ara potser no les hauriem pogut identificar, com de fet desconeixem encara quines son les encunyades a Balaguer, Almenar, Ponts, Ager i Agramunt.
Es possible que algunes pellotes, 0 peces considerades fins ara com a tals, no siguin sino pugeses, ja que coneixem pellotes d'algunes d'aquestes viles catalanes.
Passern, doncs, a ocupar-nos de les pugeses de Lleida. EI pare Jaime Villanueva deia que n'havia vist fins a divuit encunys diferents,s, xifra que coincideix amb les peces que inventaria en Botet i Siso,? EI seu valor tradicional era d'un quart de diner barceloni i d'un sise del diner jaques,"
Els primers indicis documentals que donen fe de l'existencia de la moneda pugesa encunyada a Lleida sondos instruments, exhumats per en Botet,? que indirectament ens parlen d'aquestes monedes lleidatanes.
Jaume II atorgava el 10 de juny de 1300 a la vila de Camarasa que poguessin circular pel seu terme les pugeses de coure encunyades a Lleida ( «concedimus( )quod pugesie eree que generaliter currunt et expenduntur in civitate Ilerde et in aliis lacis canvicinis ipsius ville de Camerasia, currant et expendantur et currere atque expendi possent de cetero in dicta villa et eius terminis prout in dicta civitateIlerde et aliis locis predictis currunt et expenduntur ut superius continetur»),'? pero amb la condicio d'assegurar-les.
Jaume II, tambe, el 17 d'agost de 1300 concedia a la vila de Cubells que pel seu terme poguessin circular-hi les pugeses de coure encunyades a Lleida." Tenim documentada, doncs, I'existencia de la pugesa de Lleida i la seva
6. Op, cit., pag. 6. Sembla que en algun cas can fan pugeses i pefoUes.
7. JOAQUIM BOTET, ap. cit., pags 91-92, 104-105 i 263-268. Xifra que podria veures augmentada si Iessim cas d'en Tarrago Playan el qual dcia posseir-ne set dincdits, op. cit., pag, 34.
8. J. A. TARRAGO PLEyAN, ap. cit., pag. 35.
9. JOAQUIM BOTET, ap. cit., pags. 91-02. En publica un en I'apendix, vol. III, doc. XX, pag. 289, i dona In signatura de I'altre: ACA, Cancelleria, registre 197, fol. 169; el primer el reprodueix en Tarrag6 al sell apendix II, pag. 56 i el segon el transcrit en la nota 11; tots dosson de I'any 1300 i no del 1299. 10. «concedim C.,,) que les pugeses de coure que generaIment corren i s6_J1 expedicles en la ciutat de Lleida i altres lloes vems de la vila de Camarasa, corrin i siguin expedidcs tarnbe en endavant per Ia dita vila (deCarnarasa) i pels seus terrnes. com corren j son expedides en 1a dita ciutat de Lleida i en altres llocs ja esrnentats com mes amunt sha especificat», 11. «Nos Jacobus etcetera, intendentescirca utilitatern et augment urn ville nostre de Cubelis, ad instanciarn et supIicacionem nobis pro parte horninum ipsius ville factarn, concedimus eisdem gracia speciali quod pugesie eree que generaliter currunt e t expenduntur incivitate Ilerde et in aliis Iocis convicinis ipsius ville de Cubellis currant et expendantur et currere atque expendi possint de cetera in dicta villa et eius terminis prout in dicta civitate Ilerde et aliis lads predictis currunt et expenduntur ut superiors continetur; ipsis tamen horninibus de Cubellis assecurantibus idonee pugesias predictas prout assecurate sunt incivitate Ilerde et locis aliis predictis, mandantes per presentes universis officiaIibus et subditisnostris presentibus et futuris quod concessionern nostram predictarn firmam habeant et observent et Iaciant inviolabiliter observari et non contraveniant nee ali quod convenire permitant aliqua racione. Datam Cesaraugusta XVI kalendas septembris an no Domini Mo ceco Bernardus de Aversane mandata domini episcopi». CACA, Cancelleria registre 197, fol. 169.)
expansio i circulaci6 per I'area de la Noguera, al nordest de Balaguer i Lleida, a finals del segle XIII.
Les seguents dades documentals que coneixern fan referencia a concessions fetes per Alfons III el Benigne, com a comte d'Urgell, a particulars, amb caracter vitalici, per tal que hom encunyes a Balaguer i Almenar (1328) pugeses de coure com les que hi havien encunyat anteriorment altres individus." Aquest mateix any van rebre concessions similars Ponts i Ager," en aquest darrer Hoc tambe n'hi havien encunyat amb anterioritat, diu: molt probablement era a aquestes viles i ales seves encunyacions locals que es referia la frase «et in aliis locis convicinis ipsius ville de Camerasia» del document de 1300, ja esmentat.
Segons en Botet, el monarca no feia en aquests casos sino acomodar-se al que havien practicat els comtes d'Urgell que el precediren, ja que totes les viles afavorides formaven part del comtat d'Urgell.!' I molt poe despres (1331) el mateix monarca concedia a la vila d'Agramunt que pogues encunyar pugeses, tambe." Aquesta vila urgellesa ja havia estat una seca important en segles anteriors.v
Era evident, pen), que tantes encunyacions simultanies de moneda fraccionaria, petita, a la Noguera (Balaguer, Ponts i Ager) i al Segria (Lleida i Almenar) no tenien massa sentit. I a la llarga names les que duien rnes empenta, versemblantment les de la ciutat de Lleida, sobreviurien, mentre que les altres devien anar desapareixent. El cas es que nornes de les pugeses encunyades a Lleida en tenim inforrnacio amb posterioritat.'? Vegem-ho a grans trets,
En 1340 hom n'encunyava a Lleida."
Durant els segles XIV-XV hi hague una depreciaci6 constant de la pugesa: 19 en 1371 hom parla de pugeses naves i hi ha un intent de devaluacio -hom preten passar d'un quart de diner a un vuite 20_, i eren corrents les falsificacions i els falsificadors."
En 1372 la situaci6 de la moneda pugesa s'havia deteriorat tant que la gent no volia prendre-la."
12. BOTET, op. cit., pag. 104 i aperidix XXI, per una band", i ACA, Cancelleria registre 475, fol. 87 (dada ja coneguda per SAL.H i per HEISS).
13. BaTEY els cita, op, cit., pag. 104. ACA, Cancelleria, registre, 475, fol. 108v, i registre 477, fol. 35 (aquest darrer publicat ja per SALAT, II, apendix XXIV i per HEISS, II, doc. 27).
14. BOTH, op, cit., pag. 105.
15. Idem, pag, 104; cita SALIT, I, pag. 116.
16. Veure, per exernple, PRIM BERTRAN i ROJGI�, Notes sabre l'origen. i expansio de la moneda d'Agramunt (1164-1200), Urgellia, 3 (la Seu dUrgell 1980), pags. 307-318.
17. Aqui hem de fer especial menci6 de Josue ALFONS TARRAG6 PLEYAN, Aportacio a l'estudi de la rnoneda pugesa de Lleida, opuscle publicat per la catedra de cultura catalana «Samuel Gili i Gaya» de Lleida en 1977. Aquesta obra, que ha restat molts anys inedita, aporta un grapat de documents no us molt interessants de Is segles XIV-XVI, conservats a I'Arxiu Municipal de Lleida. Algunsd'aquests documents son citats per FELIPE IvIATEU y LLOPIS, Datos y documentos para la historia monetaria de Lerida (siglos XflI-XV JI), opuscle publicat a Lleicla en 1945.
18. TARRAG6 PLEy,IN, op cit., apedixs III i IV, pags. 57-58.
19. Aixi ho diu en TARRAG6, op. cit, pag. 38, i ho dernostren els documents que ell aplega.
20. TARRAG6, op. cit., apendixs V i VI, pags, 59-60, ja citats pel pare VILLANUEVA, 0.0. cit., pags. 8-9.
21. TARRAGO, op, cit., apendix VII, pag. 61.
22. Idem, apendix VIII, pags, 62.
En 1402 havia esdevingut tan anarquica la seva emissi6 que fins i tot hi havia diverses seques simultaniament a la ciutat de Lleida, a carrec de particulars, concretament dels framenors."
Tot al llarg del segle xv ens trobem amb frequents noticies de rebuig de la rnoneda per part de la gent (1421 i 1434), de falsificadors (1421) i fins i tot hom parla del robatori del motlle (de l'encuny) de les pugeses naves en 1435.24
En 1434 hom considerava que n'hi havia massa en circulaci6 i que calia fer-ne de noves, mes grosses i pesades. Per tal de regularitzar-ne la situacio homdecidia canviar 10 sous de pugeses velles (de Ilauto, especifica el document) per 5 sous de pugeses noves.v es a dir una revaluaci6.
La reforrna, pero, no serviria de gaire ja que en 1435, davant l'abundor de monedes i del rebuig general, hom decidia fer-ne una recollida general." Pero vint-i-dos anys rnes tard (1457) la gent continuava rebutjant-les, i les peces falses circulaven amb les bones, desvirtuant-ne aixi el conjunt."
La guerra civil catalana (1462-1472) devia posar fi a I'excessiva abundor de numerari petit -mes que no pas la reforma de 145728- ja que ales acaballes de la guerra, en 1468, hom es queixava de la manca de pugeses -que contrasta amb la sobreabundancia d'onze anys abans- i soHicitava perrnis per a noves encunyacions."
Merces a un proces incoat en 1482 sabem quelcom sobre la fabricaci6 i I'aspecte extern d'algunes de les pugeses que circulaven en aquelles dates: hom diu que eren «fetes buydant e no gens a colp» i que «es poden estirar a colp de martells.v Hom reconeixia que les peces pretesament falses «COLlregaben e que no eren de tal color com les que fehen prirneres»."
En 1484 hom decidf eliminar les peces falses i aplegar-les per a fer-ne corroneres per ales campanes de tercia i prima, situades a l'escriptori del capitol.v
I encara en 1486, pero, hom es queixava de la manca de menuts i hom soHicitava que es Iessin pugeses «bones, grosses e de bon aram»."
Pleyan de Porta troba una menci6 de mitjans del segle XVI. Es un acord del Consell pel qual mana batre pugeses entre «vint e cinch lliuresfins a cent»."
Finalment, en 1599, la ciutat de Lleida sollicitava i obtenia del nou monarca Felip III l'encunyaci6 de menuts, tot reconeixent que les pugeses -que
23. Idem, ap IX, pag. 63. Aquestes peces Ies identifiquem amb eI nostre tipus 12, incus, peca que c,ronologicament ll igar'ia arnb J'epoca que hem atribuu al segon grup de pugeses. La tradicio eclesiastica podria estar darrera deJs altres tipus incusos, tarnbe. Veure mes endavant.
24. Veure TARRAGO, op. cii., apendix X i XI (H21) i apendix XII (1434); els faIsificadors s'esmenten a l'ap. XI (1421) i el robatori de I'encuny a I'apendix XV (1435).
25. Idem, apendixs XIII i XIV, pags. 67-68. Aquesta dada ens permet Iocalitzar el tipus 13. Tambe en aquest cas hi. ha concordanca entre elements paleografics i dades historiques.
26. Idem, aperidix XVI, pag. 70.
27. Idem, apendix XVII, pags. 71-73.
28. TARRAGO ho atribueix a "exit de la reforma de 1457, op. cit., pag. 43.
29. Idem, apendix XVIII, pag. 74.
30. Idem, pag. 77. Ell diu desconeixer-ne cap (pag, 26), pero sernbla evident que hom fa rcferencia ales peccs incuses.
31. Idem, apendix XIX, pag. 75-81 (concretament a Ia pag. 79).
32. VILLANUEVA, op cit., pag. 11.
33. TARRAG6, o p, cit., apendix XX, pag. 82.
34. J. A. TARRAG<) PLEYAN. Notas sabre la [echa en que [inalizo la acuiiacion de «pugesas» en Lerida. Opuscle, 4 pags., Lleida, 1949, pags. 1 i 3 (l'opusc!e no esta paginat iniciern Ia numeracio en cornencar el text).
encara encunyaven, diu- eren ja inutils." Aquesta data ha estat donada per en Tarrago com a I'acta de defunci6 de les encunyacions de moneda pugesa a Lleida, amb molta versemblanca."
Quant a la cronologia de les emissions d'aquesta moneda, que dura des de finals del segle XIII fins a finals del XVI, Botet deia que es feien dificils de classificar perque no duien indicacions que en facilitessin 1a tasca, tractant-se d'una encunyacio de llarga durada." Sostenia que en un principi devien consistir en simples i senzilles plaques de coure 0 Ilauto, com les bracteades de Teresa d'Entenca (1314-1327), poe posteriors als documents ja esmentats de Jaume II i Alfons III;38 pen) mes endavant soste, en canvi, que totes les peces eren de coure fins a Alfons III, com es desprendria dels documents."
En Tarrago va tenir la idea de comparar les monedes amb els segells per tal d'obtenir una classificacio aproximada de les peces. La idea, suggerida en part pel pare Villanueva," es referia a l'estudi iconografic, no pas paleografic com nosaltres ho f'arem, de les peces.
Cal reconeixer, pen), a en Tarrago que al costat dels indicis utils per a classificar les peces (rnetalls, pesos, rnoduls) hi tenia en compte tarnbe els «caracters paleografics»." I hi recomanava un buidat de l'arxiu de la Seu de Lleida i un estudi de Ies encunyacions del comtat d'Urgell com a tasca previa per a una bona catalogacio."
Ens diu tarnbe que Pleyan de Porta feu una reduccio deles encunyacions de moneda pugesa a cine tipus basics 44 que es repartien entre els segles XIV i XV (tipus 1-4) i XVI (tipus 5). Classificaci6 aproximativa que en Tarrago sembla acceptar," i sobre la qual tenim algunes objeccions importants, com podrem veure mes endavant.
Quant als pesos, diu en Tarrag6 que fluctuen entre els tres grams i 1,30 grams pero avisa que, vist el proces ·Je fabricaci6 rudimentari, aquestes diIerencies no constitueixen un element de valoracio ni son en relaci6 directa amb la !lei de les peces."
Cal bandejar una afirmaci6 del pare Villanueva, que no es sino una confusi6 fruit del desconeixement de la materia, que Ii fa dir que algunes pugeses tenien una mida quatre vegades mes gran que el diner, essent en aquest
35. TARRAG6, Aportacio ap. cit., apendix XXI, pag. 83.
36. Tot i que no devia ser instantania Ia supresio de la moneda pugesa a partir d'aquesta data, s i que sembla logic pensar que ja no se nencunyaria rues de nova, ja que els menuts que corrien eren ja de coure pur. La moneda de bi1I6, amb contingut alt de plata i per tant de valor relativamcnt alt havia practicament desaparegut. Ja no tenia sentit cloncs de fer quarts de diner de coure (pugeses), essent el mateix diner de eoure pur. Names 1a monedamenuda de Barcelona man tenia un cert con tingut de plata, D10Jt reduit pen),
37. BOTET, op, cit., pag, 92.
38. Idem.
39. Idem, pag. 105.
40. Op, cit., pag, 48.
41. Viage literario, XVI, pag, 7.
42. TARRAG6, Aportacio ap. cit., pag. 51.
43. Idem, pag 16.
44. Idem, pag. 51.
45. Idem, pugs. 31-32; sembla prou evident eJ fet de reproduir-la graficarnent.
46. Idem, pag. 30.
cas la peca de llauto gruixut, mentre que lesde coure eren de mida normal."
Deia en Botet que les pugeses mes que monedes representatives 0 reals eren signes de valor (com els senyals 0 pellofes), i que per aixo hom tenia I'obligacio d'assegurar-les i canviar-les en moneda efectiva." Opinio compartida a mitges nornes per en Tarrago, el qual deia que en un principi devia ser aixi, pero que a partir d'un moment donat esdevingue moneda efectiva," moment que ell situaria abans de 1340.50
En Botet observa atinadament que la seva existencia es un indici de la pobresa del pais per on corre rnes que no pas de manca de numerari."
Nosaltres intentem arnb aquest treball recollir tota la documentacio facilitada per en Botet, en Tan-ago i els seus predecessors, i cornbinant-la amb els resultats de l'analisi paleografica, aixi com tambe amb I'estudi tipologic de les peces. Tot aixo ens perrnetra de fer una classificacio de les peces conegudes, que s'estenen al llarg de quatre segles (s. XIII a XVI).
En una primera tria he agrupat les monedes en tres families, els components de les quaIs presentaven afinitats paleograf'iques evidents.
EI primer grup gotic, te unes lletres rodones i regulars, totes elles majuscules, que podria correspondre als segles XIII-XIV, l'epoca de maxima expansio,
El segon grup, de transicio, on les lletres esdevenen cada cop mes irregulars, amb interferencia de nous elements, minuscules humanistiques, que acaben donant unes lletres amb traces molt prims, elegants que volen imitar el caracters gotics del segle xv. Correspondrien a aquest segle,
EI tercer grup, modern, amb Iletres post-humanistiques rnes 0 menys evolucionades, que correspondria al segle XVI.
Un cop feta aquesta primera classificacio he procurat de trobar especimens similars datats 0 datables amb una certa seguretat, En primer lloc les prcpies monedes, encunyades durante el regnat d'un sobira i no despres -la propia nurnismatica en general, i els croats en particular 52_, i en segon lloc els segells d'individus i corporacions tan lleidatanes com no, durant el segles xIV_XVr.53
Es cert que I'evolucio paleografica de les llegendes monetaries es estereotipada i molt lenta, sense massa relacio amb I'escriptura corrent. D'aqui que cornparem les llegendes de la pugesa amb les d'altres monedes i segells en comptes de fer-ho amb la de manuscrits i documents coetanis.
En el primer cas la tasca ha resultat forca infructuosa, ja que les llegendes dels croats de Barcelona =-uniques peces nurnismatiques que s'encunyen durant tot el periode que estudiem aqui- gairebe no evoluocionen en els
47. Viage literario, XVI. pag. 7. Sembla que es confon amb les pellofes que, certamcnt, tenen aquestes caracteristiques que ell atribueix a les pugeses.
48. BOTET, op. cit., pag. 92.
49. TARRAGO, Aportacio op. cit., pag. 37
50. Veure la nota 63 d'en TARRAGO, a la pag. 44, Aportaci6 op. cit. 5!. BOTET, op. cit., pag. 92.
52. Aquests darrers s6n de rnes facil consulta, ja que han estat classificats per ANTONI BADIA I TORRES, Cataleg dels croats de Barcelona (1285·1706), publicat pel «Cfrculo Filatclico y Numisrnatico», Barcelona, 1969.
53. FERRAN DE SAGARRA, Sigillograjia catalana. Barcelona, 1916.
elements constitutius de les seves lletres. Es una moneda rica, d'argent, i les lletres de les llegendes queden ben aviat fixades, sense registrar l'evoluci6 de l'escriptura, que tan be es veu en els documents i inscripcions menys oficials, menys academics.
Aquesta analisi presenta encara un altre problema: en les llegendes dels croats s'hi alternen i hi apareixen, simultaniament, la A punxegura i la A quadrada, aixi com la U i la V, que haurien estat uns elements de dataci6 interessants .54
Entre les series de llegendes, gairebe immobilitzades, dels croats podern distingir-hi, pero, algunes alteracions que ens poden donar llum malgrat la uniformitat epigrafica de la majoria. Per exemple, l'estil de les llegendes en les monedes de Jaume II conte unes lletres molt anguloses, primes i despenjades -sobretot en el cas de les Iletres RUCX- que recorden molt l'estil de les pugeses del final del grup primer 0 del principi del segon.v
Tenim tambe un tipus humanistic, molt mes correcte pero similar al de les pugeses del tercer grup 56: podem cons tatar-hi en primer lloc la cursivitat de les xifres que hi indiquen I'any," i tambe I'existencia de signes d'abreviatura gairebe tan grosses com les propies lletres (vegi's el signe 9, amb valor d'-us) que corresponen al regnat de Felip III (1598-1621), a finals del segle XVI. Tot plegat no es gaire, pero si tenim present que el croat era una moneda d'argent, encunyada per moneders de categoria que es permetien aquestes petites llicencies cursivitzants al segle XVI, no haurem de pensar, amb mes rao, en una maldestra adaptaci6 dels nous tipus de lletra per part dels moneders locals de Lleida que, al cap i a la fi, no feien sino encunyar una moneda pobre, de llaut6 0 coure, que tenia una area de circulaci6 molt mes reduida?
D'aqui la barreja de lletres majuscules i minuscules en les llegendes de la pugesa de Lleida que confirmen la seva pertinenca als segles XV i XVI, no solament per aquesta mateixa barreja sino tarnbe pel tracat de les seves Iletres.v
Hem decidit, doncs, abocar-nos al camp de la sigillografia, tambe estereotipat certamente, pero en relaci6 mes directa amb el m6n viu i local que envolta les institucions i els homes (com les propies pugeses). Les semblances i concordances ens proporcionen una primera possibilitat de sistematitzaci6 cronologica de Ies pugeses.
Les troballes monetaries on hi s6n presents peces de pugesa haurien estats un element interessant, sempre i quan ens donessin una completa descripci6 de la peca." Un altre element fora l'estudi de l'evoluci6 ortografica
54. BADIA, op. cit., pags 49, 55 i 56; mentre que en temps del rei Alfons II veiem que Ies peces duen la A sense travesser i Ia V, durant el regnat del seu gerrna Jaume II trobem uris tipus amb A (generalment sense travesser) i V, i UDS altres arnbA quadrada i U.
55. BADIA, op. cit., pags. 58 i 59, amb lletres molt anguloses, primes.
56. Idem., pag, 171.
57. Ja des del temps de Felip II (1556-1598), peril sobretot amb Felip III (1598-1621); vegi's BADIA, op cit., pags. 189 i 192 (especiaIment els numerals 2, 3 i 5 que composen la data d'encunyaci6). Tarnbe podern observar-hi indicis de cursivitat en una d que sembla una delta, op cit., pag. 180.
58. Compareu arnb els segells ja esmentats.
59. Entre els Hallargos mane/arias del professor FELIPE MATEU y LLOPIS hi ha dos exemples que paden esser d'utilitat en aquest sentit. L'un inventaria una pugesa de Lleida (que no descriu) al cost at d'un menut de Solsona pertanyent a la guerra del Segadors (1640), a un menut de Perpinya de Felip II (1558-1598) i quatre ardits de Barcelona del temps de Felip IV (1621-1640; 1652-1665). Numario Hisptinico, 7, vol. IV (1955). L'altre el constitueixen tres pugeses de Lleida trobades juntament amb croats
del nom de Lleida: nosaltres hi hem trobat de primer Leida, despres Leyda i finalment, un altre cop Leida=
Finalment presentern un cataleg complet de les peces estudiades i conegudes. En relacio amb la descripcio de les llegends que en feu en Botet hi ha alguna novetat: totes les llegendes s6n en catala i no n'hi ha cap de llatina."
PRIMER GRUP: Lletra majuscula gotica (segles XIII-XIV). Dintre seu podem distingir-hi, a cop d'ull, dos nuclis dijerenciats.
El primer es constituit pels tipus rnes primitius (tipus 1-4), de lletres arrodonides, de factura correcta, esveltes pero no massa elegants en conjunt:
P molt grossa
U molt correcta
G en forma de sis (6)
E molt tipica
S, regular; en algun cas al reves
A quadrada, generalment amb travesser
D molt regular
L gairebe amb forma d'U
I molt regular, rematada
'Pel que fa ales llegendes, tenen aquesta distribucio:
1. PUGjESADjELEjIDA
1. PUGjESADjELEjIDA
3. PUGjESAjDELjEIDA
4. PUGjESAjDELjEDA
(S al reyes)
(S al reves)
Pel que fa a la tipologia tenen l'anvers amb una branca de llir amb tres flors dintre d'un cercle i d'un cairo -llevat del tipus 1, que no te cap dels dos elements-. El revers el formen tres branques de llir, menys en el tipus 4 que el te exactament igual que I'anvers,
L'observacio paleograf'ica i tipologica permet classificar-los cronologicament en l'ordre proposat. Els dos primers tenen la llegencla completa pen) la S invertida; el primer no te cairo ni cercle, mentre que el segon el te molt primet, gairebe insinuat; el tercer te la llegenda completa correctament escrita, amb el cairo marcat, i el quart te el cair6 arnb molt relleu, ample, i la llegenda hi es incornpleta, ja.
Tambe els punts que separen les lletres de la llegenda confirmen una evolucio similar en el tipus 1 nomes hi ha un punt cada vegada, mentre que en els altres tres hi ha conjunts de tres (0 quatre?) punts.
d'Alfons IV, rals de Valencia del mateix monarca i rals valencians de Marti I (Hallazgos XX, Nurnario Hispanico, n. 21, XI (1967).
60. Per exernple tant en la cronica de Jaume I com en documents del segle xv hi trobo la forma Leyda; en canvi, als segells del segle XVI i XVII hi he trobat nornes la forma Leida, quan duen les llegendes en catala
61. En BOTET donava el nostre tipus 17 (que ell donaamb el n. 397) com si Ia Ilegenda fos lIatina: hi Ileaia Ilerda. Quant als tipus previs, que ell dona arnb cls nurn. 394 i 395, no hi diu tarnpoc Lad, sino Leid,
El segon nucli d'aquest grup primer el constitueixen tipus mes evolucionats (tipus 5 a 11), on s'hi alternen .a les llegendes, la A humanistica i la A gotica (quadrada), aixi com la U i la V, i tarnbe la G majuscula amb una g minuscula cursiva, que s'assembla mes aviat a una 5 (tipus 11).62
P mes petita i sofisticada; algun cop angulosa
U sembla mes aviat una R invertida; s'alterna amb la V. El algun cas formada per dues 1.
G amb un remat superior, nou; ja apareix la forma minuscula
E gotica, en algun cas invertida
S angulosa i grossa
A sense travesser, que es combina de vegades amb l'A quadrada
D regular, algun cop invertida
L sembla encara una U
I molt regular; en algun cas prima
El conjunt de les lletres te un aire mes ornamental, mes «flamiger».
La llegenda es mes incorrecta, amb frequents omissions de lletres 0 be superposicions (veure els tipus 7 i 8, causants del tipus 11).
5. PUG/ESA/DEL/IDA
6. PVG/ESA/DEL/IDA
7. PUG/ESA/DELI/DA
8. P?G/ESA/DELI/VDA
9. PVG/ESA/DEIL/EDA
10. PVG/ESA/DEL/EIDA
11. PUgE/SADE/LEUDA
Els tipus 9, 10 i 11 formen un petit estadi final, mes incorrecte que no pas els altres, que cornenca a derivar cap al grup segon, de transicio:
La llegenda del tipus 9 comenca, a mes, en el quart inferior dret en comptes de comencar, com sempre, en el superior dret; i teel cairo un xic estrafet.
El tipus 10 te la llegenda molt correcta, com els tipus del grup segiient, el de transicio, Finalment, el tipus 11 te el cairo de l'anvers molt estrafet (en realitat nomes te la meitat superior) i, a rnes, en la llegenda, la lletra g es minuscula, la qual cosa constitueix una interessant novetat.
La tipologia es la ja esmentada mes amunt, amb l'anvers a base d'una branca de llir amb tres flors, voltada d'un cercle de punts (tipus 5 a 8), 0 be d'un cercle de punts i cairo (tipus 9 all). El revers es cornu a tots els tipus, constituit per tres branques de llir.
SEGON GRUP: Lletres minuscules humanistiques, de tradicio gotica, amb alguns elements cursius, barrejades amb majuscules.
El constitueixen basicarnent peces bracteades, incuses, de l'estil de les urgelleses de Teresa d'Entenca, En realitat hi podem distingir quatre subgrups o apartats:
62. Veure la nota 54. Usen la A primitiva, sense travesser, Alfons II, Jaume II, Alfons III, Pere III, Ferran II. Usen la A quadrada,gotica Pere II, Pere III, Marti I Alfons IV i Ferran I. Fos evident que no hi ha una evoIuci6 en el seu US, sino que ambdues formesconviuen i s'alternen.
El primer apartat el constitueix el tipus 12, amb un disseny molt fi de totes i cadascuna de les lletres:
P rnajuscula, molt correcta, amb un reforc ben marcat
U rnajuscula, molt regular
G rnajuscula, com un cargol; de trag prim
E minuscula, molt esquernatica pen'> correcta, de vegades sembla c
S majuscula, correcta
A minuscula, molt correcta
D minuscula, molt correcta
L minuscula, molt fineta i esvelta
I minuscula i fin a
El segon apartat es representat pel tipus 13, amb totes les lletres minuscules, pero totes molt mes correctes que en els tipus segiients 14 i 15, que en deriven en alguns aspectes (veure la gila i). :Es en relacio directa amb el tipus II.
EI tercer apartat, constituit pels tipus 14 i 15, deriva tipologicament i epigraficament del primer, pero presenta unes lletres molt mes cursives, fins i tot degenerades (tipus 15)
P oberta per dalt
U reduida a dues II (com en el tipus 11)
G sembla rnes aviat una s; minuscula (derivada dels tipus 11, 13)
E minuscula, En realitat la e i la d son el mateix signe, capgirat
S decantada, sembla una N
A absent, inexistent
D minuscula, molt barroera
L esvelta i simple; minuscula
I minuscula, amb una protuberanciasuperior cap a la dreta, com si fos una r.
EI quart apartat l'integren els tipus 16 i 17, amb unes lletres molt similars als tipus 12 i 13, pero amb una llegenda molt diferent ales altres: duen namesla paraula Leyda (i no pas Ilerda, com hi llegi en Botet) en lletres minuscules,
La tipologia de les llegendes d'aquest grup es la segiient:
12. PUGeSa/dele/ida
13. pug/esa/dele/ida
14. pu/ges/deleid
15. pu/ges /deleid
16. + l.e.y.d.a.
17. -l-Ieyda
Quan a la tipologia de les peces:, els tipus 12,14, 16 i 17 son incusos a bracteats.
Pero tant les incuses com les altres son filles d'un mateix context evolutiu, des del punt de vista paieografic i tipologic. L'anvers te labranca de llir amb tres flors dintre d'un cairo (tipus 12, 14 i 15),0 be dins d'un cairo encerclat de punts (tipus 13), 0 be amb cercle de punts sense cairo (tipus 16). EI revers no existeix, evidentrnent, en les peces incuses, i es identic a l'anvers (tipus 13), 0 be es constituit per Ies tres branques de llir tradicionals (tipus 15), que en el tipus 17 ha passat a ser I'unica cara encunyada.
Hi trobo moItes afinitats amb els caracters grafics dels segells de Joan
Ramon Folc I de Cardona (1423), de Ramon de Cardona (1442), Bernat de Vilalba (segle xv) 0 de Pere Pelegri (1438), que son elsrnes ben conservats i legibles de I'aplec de Ferran de Sagarra.v
En tots ells trobo unes lletres molt semblants a les que ens ocupen -mes correctes- pen) amb la g minuscula resolta ja correctament. Aquest element ens perrnet situar les peces d'aquest segon grup, de transicio, en el segle xv «grosse modo-.s'
Tambe en els croats de Marti I -i en alguns tambe de Pere III- hi trobo l'estil «flamiger» en les lletres gotiques de la llegenda, que perviu fins ales peces de Ferran II.65
De tota manera, dintre daquest grup tan heterogem crec que podem datal' mes exactament els tipus 12 i 13 rnerces als documents d'en Tarrago, que certament lliguen amb la cronologia que, paleograficament, els haviem atriburt:
1) En 1402 hem vist que els paers atorguen «de fer pugeses fins en LX Iliures, pero que no les obren tro usque les dels frares menor s que ara se obren sien acabades d'obrar». Si tenim en compte la tradicio eclesiastica de les pellofes haurern de convenir que sernblaria logic que els Iramenors introduissin el tipus de moneda pugesa incus (tipus 12), que nornes trobem en el segon grup, situat per mi al segle xv.
El tipus 12 es el primer del grup, pero en ulteriors encunyacions els mateixos framenors 0 d'altres particulars que n'imitessin el tipus, elaborarien les altres pugeses incuses del grup (tipus 14, 16 i 17) durant tot el segle xv. 2) En 1434 hem vist tambe que hom decidia «per squivar 10 dit abus sien fetes pugeses novament, diverses de les qui fins aci, de aci atras, son stades fetes; e ab senyal de Leyda, que com pus grosses e majors de les altres. E aixo sie fet prestament« (7 de juny).
El tipus 13 es molt rnes gruixut que no pas el tipus 15, per exernple, que son elsdos unics tipus no incusos d'aquest segon grup; per tant es molt versemblant que hom es refereixi a aquest tipus 13 en el document del 7 de juny de 1434. Un cop acceptat aixo veurem que ja el 13 d'agost d'aquell any es feia el canvi de les pugeses de Ilauto (les velles) per les altres (noves) mes gruixudes. Ben «prestarnent», ja que tot just feia dos mesos i mig que havia estat donada I'ordre d'encunyacio, com acabem de veure.
Pen) encara ri'hi ha mes, car el dia 9 d'abril de 1435 hom es queixa perque «10 molle de les pugeses noves es estat pres e furtat de la casa hon les dites pugeses se fahien». Es a dir que no feia ni un any que corrien i ja hague de parar l'encunyacio: Podem situar I'encunyacio del tipus 13 entre el juny de 1434 i l'abril de 1435 amb tota seguretat.
Certament que aquestes identificacions no repugnen als criteris paleografics que hem utilitzat per a la classificacio general, ans semblen confirrnar-les historicament.
63. o». cit., nurns. 2076, 2077, 2938, 3829, respectivament.
64. Tot i que el segell 5034 d'en Sagarra (oficialat de l'arxiprestat de San! Pere d'Ager) es similar, tipologicament, ales ja esmentades lletres i susava encara a finals del segle XVI, i fins i tot 81 XVII. En aquest cas, perc, es tracta d'una pervivencia conservadora del segeil que no es vinculat a una persona mortal en aquest cas, sino a una instituci6 0 carrec mes perdurable que no pas l'individu, i per aquesta rao es eonserva a traves de les generacions.
65. BADIA, op, cit., pags. 71·85; 89·95 i 166.
TERCER CRUP: Lletres post-humanistiques, mes 0 menys evolucionades, majuscules i minuscules, amb alguna reminiscencia gotica. Una caracteristi�a del grup es la grafia Leyda, amb i grega, que en els darrers exemples tendeix a ser substituida altre cop per la grafia Leida, a traves d'una serie de formes interrnedies fluctuant entre ambdues lletres (tipus 21, 22 i 23)
P majuscula 0 minuscula
V majuscula, no s'alterna en cap cas amb la U
G majuscula 0 minuscula, substituida en alguns casos per I (tipus 23 i 24)
E majuscula
S majuscula
A majuscula: esvelta i alta en algun cas (tipus 24)
D majuscula, oberta per l'esquerra (tipus 18 i 19), 0 be minuscula (tipus 23 i 24)
L majuscula
Y amb una cua molt llarga cap a l'esquerra (tipus 18 i 19)
I majuscula
Alguns d'aquests tipus son molt barroers, com per exernple els 19, 21, 22 i 23.
Les llegendes son aquestes:
18. pVGESA DE LEYDA
19. PVgESA DE LEYDA
20. PVgES
21. PVIESA DE LEYDA
22. PV DE LEY,DA
23. PVIESA dE LEIdA
24. PVIESA dE LEIdA
Podern distingir-hi clues mutacions interessants per a 10. classificacio de les peces:
a) hom substitueix la g del mot pugesa per una i = puiesa
b) hom substitueix la y de Leyda per una i Leida, a traves d'un llarg proces d'adaptacio, que pot veure's perfectament en els tipus ja esmentats 21,22 i 23.
Aquests dos elements permeten afirmar que els tipus 18, 19 i 20 son anteriors als altres d'aquest grup, ja que escriuen encara la paraula pugesa de la forma tradicional que hem trobat fins ara en els dos primers grups; mentre que els tipus 21-24 introdueixen una innovacio en I'ortografia de la pa raula. D'altra banda, els tip us 18 i 19 escriuen el mot Leyda amb y, com ja ho hem trobat en els darrers tipus del grup anterior (16 i 17); a traves d'una forma hibrida, ja iHustrada mes amunt pels tipus 21-23, arribarem al tipus 24, que torna a escriure el norn de la vila amb i Leida.
La tipologia d'aquestes peces es la tradicional: l'anvers amb la branca de llir amb tres flors (tipus 19,23 i 24), voltat de cercle de punts (tipus 18),0 be de cercle de punts i cairo (tipus 20, 21 i 22). El revers es unitorrne, amb tres branques de llir.
Comparats els tipus de lletra amb els que Iiguren en la colleccio de segells aplegada per en Ferran de Sagarra, hi trobo documentada la D oberta dels tipus 18 i 19, des de 1560 a 1648, en el segell de Ja cort del veguer de Lleida= I es curios de constatar que entre els segells dels segles XVI i XVII
66. Op, cit., nums. 706-707.
que duen la forma catalana del nom de Lleida, aquesta apareix sempre amb la grafia Leida, mai Leyda (que era la forma medieval, antiga, del nom).67
Amb aquests criteris hem de considerar mes antics els tipus 18, 19 i potser tarnbe 20, que podrien correspondre als inicis del segle XVI, mentre que els tip us 21,22, 23 i 24 correspondrien a la resta del segle XVI.
Ja que l'ernissio de pugeses sembla molt versemblantrnent que fini a ran del 1599,68 parem aquf la nostra investigaci6. De tota manera, segons les caracteristiques paleogratiques que presenten, algunes d'clles podrien ser perfectament encunyades a principis del segle XVII.
EI cataleg que segueix ha estat elaborat amb base a l'important conjunt de pugeses de Ia Colleccio de Banca Catalana, complementada amb aportacions de coHeccions particulars i d'altres de l'Arxiu Villaronga, procedents del Museu Puig de Perpinya. Agraim doncs aquestes coHaboracions, que ens han permes d'iHustrar l'estudi paleografic. Com que el recull no es pas exhaustiu clels fons coneguts, no pretenem pas cle donar un cataleg definitiu, sino mes aviat aplicar les clades de la palografia als exemplars d'aquests conjunts (no pas petits, ja que comprenen mes cle 150 exemplars) a fi de poder precisar millor la cronologia de les pugeses de Lleida.
Iniciem el cataleg amb les pugeses, que han pogut beneficiar-se de l'estudi paleografic. Pel que fa ales anomenades «rnitges pugeses», peces anepigrafiques, de les dues cares, les hem agrupat al final, basant el seu encaix arnb similituds tipologiques dels llirs amb les propies pugeses. Aquest procedir ens ha portat a situar les mitges pugeses al final de tot, en el conjunt del s. XVI, cos a forca sorprenent si tenim present que en aqueIls temps la pugesa cornencava a perdre la seva rao d'esscr per haver baixat enormement el valor del diner que era gairebe ja de coure pur. En aquestes circumstancies, la mitja pugesa, es a dir, I'octau del diner, no sembla tenir massa sentit.
Evidentment no tenim pas gaire base per a situar-Ies dins del grup: poe mes de petits detalls de dibuix, pero els punts grossos i irregulars dels cercles de punts i la mala factura dels llirs ens inclinen a aquesta soluci6, tot pensant si no serien en realitat uns primers assaigs de menuts. Mancats cle tota mena de docurnentacio sobre el particular, no podem pas anar mes enlla,
67. Hom pot veure, per exemple, els segells d'en Sagarra, nums. 706,707, 709 i altres de posteriors potser: veure 1a nota 60. En realitat es un criteri variable i, encara modernament, abans de les Normes ortograjiques d'en Pompeu Fabra, en Botet escrivia Lleyda.
68. TARRAG6, Aportacio op, cit., apendix XXI, pag, 83.
1 2 3 4 5 6 7
A U E D G I S fT it W(R a X A if V II u v « e E J> � d D d � G 8 !J '9 1 � )J 9 i S a eJ I IV s! j
A l'hora de confeccionar aquest cataleg ens hem adonat que la identificacio de les lletres de les llegendes monetaries podria presentar en algun cas problemes de lectura en fer comprovacions entre els diferents tipus.
Per aquesta rao ens ha semblat util de recollir i sistematitzar en till petit quadre algunes de les formes rnes representatives que prenen, no pas totes, ja que no ho creiem estrictament necessari. Ni la P ni la L, per exemple, no presenten problernes d'identificacio, En fer la descripcio de cada tipus ens hi refenirern per tal de facilitar-ne la percepcio visual de vegades dificultada per la reproduccio fotografica de la peca.
GRUP 1.er : finals del s. XIII i 'S. XIV
Nucli A
Tipus 1 A7 .PUG.ESAD.ELE.IDA
(A, U,D, G, I, n.? 1; S, n." 2)
R7 anepigraf
p: 2, 19 0: 18,5
Llir en tres branques
Llirs semblants
Met: Aram Botet-390
var-A: Sense punts a cornencament de Ilegenda d'anvers
p: 2, 20 0 18,6
Met: Aram Inedita
var-B: Quatre punts en cairo a priricipi de llegenda d'anvers. La D final 0.1 reves p: 2, 20 0 18,3
Met: Aram Inedita
Tipus 2 AI :.PUG.:.ESAD. :.ELE.: .IDA
Llirs dins cairo inscrit en cercle li(Iletres n." 1, excepte S, n." 2)
nial
Llirs
RI anepigraf
p: 0: 20
Tipus 3 AI .: .PUG.: .ESA.: .DEL. :.EIDA (lletres n." 1)
RI anepigraf
p: 0: 19,7
Tipus 4 AI :.PUG.: .ESA. :.DEL.: .EDA (lletres n.? 1)
Met: Aram Botet-383
Llirs dins cairo linial, inscrit en cercle linial
Llirs
Met: Aram Botet·384
LIirs dins cairo linial, inscrit en cercle de punts
RI Llegendes i tipusigual a l'anvers
p: 11, 56 0: 18
Met: Aram Botet-386
var-A: Un punt entre Ei DA de 10. darrera siHaba en una de les cares
p: 1, 70 0:
var-B: Un punt entre Ei DA a les dues cares
p: 1,62 0:
Met: Ararn Tarrago-t
Met: Aram Inedita
var-C: Un punt entre E iDA a l'anvers, petita I entre D i A a1 revers
p: 2,94
0: 19,5
Met: Aram Inedita
Nucli B
Tipus 5 AI.: .PUG.: .ESA. :.DEL.: .IDA
Llirs dins cercle de punts (lletres n." 1 excepte A, n." 2)
RI anepigraf p:
Llirs
0: 20,5
Met: Aram Botet-380
Tipus 6 AI :.PVG.: .ESA. :.DEL.: .IDA La llegenda comenca per baix i a l'esquerra, la primera E al rcves Llirs dins cercle de punts Ilctres n." 1, excepte U, n." 2)
RI anepigraf
LIirs p: 0: 19
Met: Aram Inedita
var-A: LIegenda acaba en EDA Botet-381 p: 0: 18,7
Tipus 7 AI :.PUG.: .ESA.: .DELI. :.DA
Met: Aram
Llirs dins orla de punts
(A, n." 2; E,D, G, U, n." 1; la particula LI formada per L i una I carregada sobre l'extrem de Ia L; la primera E i 1a primera D, al reves: S, n." 1)
RI anepigraf
p: 3,7
LIirs
0: 20,8
var-A: Llegenda cornenca a l'esquerra
p: 3,1
0: 19,5
Tipus 8 AI.: .PUG.: .ESA.: .DEL. :.VDA
(A, n." 3; U, n." 2; DiE, n." 1)
RI anepigraf p: 3,19
Met: Aram Inedita Inedita
Llirs de base espinosa en cercle de punts
Llirs
0: 18,4
Met: Aram Incdita
Tipus 9 A7.: .PVG.:.ESA. :.DEIL.: .EDA (Ilegenda comenca a Ia part esquerra) Llirs dins cair6 linial, inscrit dins cercle de punts
(A, n." 3; U, n." 2; E i D, n." 1; L, n." 3)
RI anepigraf p: 0
Tipus 110 AI ( )PVG. :.ES( )EIDA
(A, n." 1, U, S, n." 2, G, n." 4)
RI anepigraf
p: o 20
Tipus 11 AI :PUGESA DELE:UDA
(U, n." 3, A, n." 2, DiE, n." 1)
RI anepigraf
p: 0:
Llirs amb base forcada
Met: Aram Inedita
Llirs dins cair6 linial inscrit en cercle de punts
LIirs
Met: Ararn Inedita
Llirs amb Cairo a la part de dalt, inscrit dins cerc1e de punts.
LIirs
Met: Aram Inedita
GRUP SEGON: segle xv
Subgrup A: Probablement correspon a Ia cita del 1402
Tipus 12 AI.: .PUG.eSa. :.dele.ida
Llirs dins cair6
(A, n." 4; G, n." 4; d, n." 4; E, n." 5)
p: 0: 19,5 Incusa Ilauto Inedita
Subgrup B: Molt prcbablement correspon a la cita del 1434
Tipus 13 AI.: .pug. :.esa.: .dele.: .ida
RI Exactament igual que I'anvers (lletres n." 5)
Llirs dins cair6 linial inscrit dins cercle linial. Als espais de la ereu, punts
p: 0: Met: llaut6 Botet-387
Subgrup C:
Tipus.14 AI :.pu: ges.: .deleid
Llirs dins cair6 (G i S, n." 6; U, n." 5; D, n." 4)
p: 0: Incusa llaut6 Botet-395
Tipus J5 Com I'anterior pen) encunyat a dues cares, amb llirs anepigrafics al revers p: 3,25
0: 18
Subgrup D:
Tipus 116 AI +1 (flor)e(flor)y(flor)d(flor)a(flor)
Tarrago-Article «Netas sobre la fecha » citat
Llir dins cercle de punts (Y, n." 6, E, n." 5)
p: 0,34 0: 17 Incusa llauto Botet-394
Tipus 17 A7 -i-Ie-yda
p: - 0: 18,5
Llir espin6s tallant llegenda Incusa llaut6 Botet-396
GRUP TERCER: Segle XVI
Subgrup A
Tipus 18 AI.: .pVGESA DE LEYDA
Llir dins cercle de punts
(Iletres n." 6 excepte GiS que son 4 i 7 respectivament; D especial que s'assembla a 4)
RI anepigraf p: 1,54
Llirs 0: 20
Met: Aram Inedita
Tipus 19 Semblant a l'anterior, pen) amb P gran i G del tipus 7 p: 0: 18
Tipus 20 Lletres similars. De la llegenda nornes base de l'A, que es n." 6. V n." 7. Llirs linial dins cercle de punts.
p: 0: 18
Subgrup B
Tipus 21 AI.: .PVIESA DE LEYDA
(lletres n." 7, excepte D, n." 6)
RI anepigraf p: 3,04
Met: Ararn Inedita
s'aprecien les lletres PVGE i la de l'anvers emmarcats en cairo
Met: Aram Inedita
Llir dins cairo linial, dins cercle de punts
Llirs
0: 17,5
Met: Aram Botet-392
Tipus 22 Sernblant a I'anterior, factura mes descurada p: 0: 18
Met: Aram Botet-392var.
Tipus 23 AI PUIESA dE LEldA
Llirs (lletres n." 7)
RI anepigraf
Llirs p: 0: 18,2
Tipus 24 AI :PUIE :SA :dELEldA
Llirs (lletres n. 7)
RI anepigraf
Llirs p: 1,74
0: 18,5
Met: Aram Inedita
Met: Aram Botet-391
Tipus 25: Mitja pugesa? Menut?
Llirs anepigrafics a les dues cares. p: 0: 13
Met: llauto Bdet-382
Tipus 26: semblant a l'anterior, llirs mes plens
p: 0: 13,5
Met: Ilauto Inedita
Tipus 27: semblant als anteriors, llirs plens, una base plana sota el llir p: 1,22 0: 15
Met: llauto Inedita
Valor intrfnseco y moneda medieval: una castellanas en florines
valor de curso en la conversion de doblas de Florencia en 1376
En 1375 firmaron Pedro el Ceremonioso de Arag6n y Enrique II de Castilla la paz que ponia fin a la guerra mantenida entre ambos como una secuela de la guerra civil castellana, y motivada por divergencias surgidas en la aplicaci6n de anteriores acuerdos relativos a las compensaciones que Castilla debia dar a Arag6n por su colaboraci6n en la guerra civil entre el Cruel y el de Trastamara. Esta paz, importante para la Corona de Aragon porque estipulaba el matrimonio de Leonor, hija del rey aragones con el infante Juan de Castilla, del cual nacera Fernando de Trastamara, introductor de la dinastia castellana en Arag6n, tuvo tarnbien una vertiente economica, Enrique II se comprometia a pagar a Pedro el Ceremonioso un total de 180.000 florines de oro de Aragon en tres plazas: Navidad de 1375 (80.000 florines) de 1376 (50.000 florines) y 1377 (50.000 florines). Los dos ultimos plazos se pagaron en reales de plata castellana,' en tanto que el primero se hizo en oro. Las circunstancias que 10 rodearon merecen una especial atenci6n. Enrique II no disponia de los 80.0000 florines de oro, por 10 que realize el pago en diferentes monedas (cuadro I): a) Florines de oro de Aragon. En esta moneda pag6 un total de 37.814 florines (38.139 si afiadimos los 298, computados como gastos de embajada y 27 que s'atrobaren menys en el compute general). Se trata, evidentemente, de los florines comunes, tallados a 68 en marco de Perpinya y con ley de 18 quilates.s por 10 tanto, con un peso de 3,49 gramos y un contenido de metal fino de 2,6175 gramos. Del documento numero 1 se constata que posteriormente se encontraron 14 florins vells, de 22,5 quilates y 118 florins de I punt, de 20,5 quilates.' Estos dos ultimos tipos fueron fundidos y transformados en florines corrientes que el documento califica de nous para distinguirlos de los demas (docs. IV y v).
1. La operacion a que se reficre el presente articulo se encuentra integramente registrada en el volurncn de signatura ACA. P. Me 368 a, cuyo titulo original es Compte XI de Pere Dervall, tesorer general. fols. 1-3 (Apendice DOCUMENTO I), 23-24 (DOCUMENTO II), 3vo.-4vo. (DOCUMENTO III), 24 (DOCUMENTO IV) y 4vo. (DOCUMENTO V).
2. Las lineas maestras de Ja evoluci6n del florin aragones han sido trazadas por Joaquirn Botet i Sis6 en su conocida obra Les monedes catalanes, Barcelona, 1901-1911, a quien sigo en este punto.
3. F. MATEU LLOPIS, EI [lori d'or d'Arag6 de 1374 a 1393, en «Nurnisma», 23 (1957), pag, 43.
b) Doblas de oro castellanas. Creadas por Alfonso X con el tipo de castillo/leon, como imitacion de la dobla almohade, se talla a 50 en marco de Castilla de 230,0465 gramos 4 con un peso, por 10 tanto, de 4,6009 gramos.' Siendo de ley de 23 3/4 quilates, a 989 milesimas, la cantidad teorica de metal fino es de 4,5503 gramos. En estos mementos, la dobla, por acuerdo de las cortes de Toro de 1373, corria por 35 maravedis. El documento menciona cinco tipos de doblas:
Dobies crusades de la cabeca. Son las que tienen en su anverso la cabeza de perfil del rey, y en el reverso, castillos y leones cuartelados, separados por una cruz. Estas doblas fueron acufiadas por Sancho IV y Pedro J.6
Dobies de cast ells e de lehons, piezas que reciben tambien el nombre de castellanos, tienen en su anverso un castillo, y en su reverso, un leon. Fueron acufiadas por Alfonso XI y Pedro I.
Dobies de XX morabatins. Moneda fraccionaria creada por Alfonso XI y acufiada tambien por Pedro el Cruel. Como moneda fraccionaria se cornple taba con la de 15 maravedis para formar el total de 35 maravedis. Las de Alfonso XI eran del tipo «castellano», es decir, castillolleon, en tanto que las de Pedro I eran «de la cabeza».
Dobies alionsines. Pudieron ser las de Alfonso XI, de tipo castillos y leones 0 quizas se refiera a los morabatines acufiados por Alfonso VIII en Toledo.
Dobies cascuna de X dobles.Grandes piezas de oro COIl un peso y valor decuplo de las ordinarias.
c) Escudos franceses. El escudo fue creado por Luis IX de Francia, con un peso de 4,1957 gramos y ley de 24 quilates, aunque fue poco batido durante el reinado. La acufiacion se suspende hasta Felipe IV, quien, entre 1337 y 1349 labra 17 tipos diferentes de monedas de oro, 6 de los cuales son escudos de diferentes ley y peso, y proseguida por Juan II que bate cuatro tipos de escudos. Esta abundancia tipologica dificulta la exacta identificacion de la especie monetaria entregada por Enrique II. El documento menciona unos escudos vells y unos escudos d'or vells. Fournial ? identifica como «viejos» los de las dos acufiaciones primeras de Felipe VI, de 1337 y 1343, de un peso de 4,532 gramos y 1.000 rnilesimas de ley. Curiosamente unos «viejos» vi enen con curso de 35 maravedis y otros con curso de 34 maravedis, Si los primeros son los de 24 quilates, tal vez los otros sean los de 23 quilates que el mismo rev batio en 1348, con 4,341 gramos de metal fino.
4. AI marco castellano le han side concedidos muy divers os valores. F. MATEU LLDPIS, en Acerca de los marco, de los paises de la Corona de Aragon, y en especial delde Valencia (<<Numisma», enerodiciembre 1973-1974, n.v 120-131, pag. 397-428) recoge valores que oscilan entre 229, 456 y 232, 6463. El mismo autor en La moneda espanola (breve historia monetaria de Espana}, Barcelona (1946) valora el marco de Colonia al que asimila el de Castilla en 233,85 gramos (pag. 169). ETIENNE FOURNIAL, en su Histoire monetaire de l'Occident Medieval (Paris, 1970) describe el marco de Castilla entre los fundados en la onza de Troyes, y Ie asigna un valor de 230,0465 gramos (pag. 167). Este es el valor que acept6 ya ALDIS HEISS en su Descripcion de las monedashispanocristianas desde la invasion de los drabes (reed. Zaragoza, 1962) Vol. I, pag. 60. Con este valor operate.
5. Es el valor que acepta HEISS en su Descripcion. general, cit. pag. 60, el cual al referir su expe riencia en el pesaje de las doblas de Pedro I halla una de 4,593 gramos «y que asi se aproxima mucho al peso legal de4 gramos con 600 miligrarnos».
6. En la descripci6n tipol6gica de las doblas castellanas sigo a OCTAVIO GIL FARRES, Historia de la moneda espanola, 2." ed. Madrid, 1976, pags. 330 y ss.
7. ETIENNE FOURNIAL, Histoire monetaire, cit. a quien sigo en todo 10 referente a las monedas francesas.
d) Moutons franceses. El Mouton 0 «corderos fue creado por Juan II el Bueno en 1355. Su titulo era de 24 quilates y su peso de 4,706 gramos.
e) Francos franceses. Identificar exactamente la moneda a que se refiere el documento con el nombre de franch no es facil. En principio, tanto puede tratarse del franco a cheval, batido en 1360 como del franco a pied, con el rey erguido, en 1364. Ambos tienen la misma ley, 1.000 milesimas, pero difieren en peso: el primero pesa 3,685 gramos y el segundo 3,824 gramos. En realidad podemos operar con cualquiera de ellos, pues la diferencia de metal fino es unicarnente de 0,061 gramos.
f) Mig noble de la nau. Probablemente subdivision del noble de la nau ingles, de peso 6,8 gramos y ley de 23 3/4 quilates.s El medio noble pesaria, pues, 3,4 gramos, con 3,362 gramos de metal fino. No obstante estos valores, el mig noble de la nau queda asimilado, abusivamente, al franco frances, aunque la escasisima cantidad de unidades, cinco, no tiene incidencia apreciable. El curso que Enrique II dio a las diferentes especias monetarias, queda reflejado en el cuadro 1. De acuerdo con estos valores, tenemos las siguientes equivalencias:
moltons
1,75 florines doblas de 35 mrs. 1,75 florines escudos vells 1,75 florines escudos d'or vells 1,70 florines francos 1,5 florines mig noble de la nau 1,5 florines doblas de 20 mrs. 1 florin
El destino inmediato de estas monedas fue diverso, segun muestra el cuadro II. De los 37.814 florines de Aragon, el rey presto 29.000 a los Generales de Aragon (15.000), Valencia (11.000) y Mallorca (3.000), reunidos en cortes en Monzon para proveer fondos destinados a la defensa del reino de Cerdefia, El resto, 8.777,5 florines, fueron entregados al tesorero Pere Desvall, quien tambien se hizo cargo de las doblas, los escudos y los moltons. Los francos y los mig nobles de la nau fueron cambiados inmediatamente en la banca barcelonesa de Pere Descaus y Andreu d'Olivella 9 a razon de 16 ss. 6 d. barceloneses. Por fin consta que el rey se retench en la sua cambra las magnificas 8 piezas de oro de 10 doblas cada una.
Pedro el Ceremonioso, segun demuestra claramente el preambulo de los documentos II y III, se sintio defraudado. La aplicacion de un criterio estrictamente metalista al hecho monetario, se revela como esteril para explicar el porque. El cuadro V muestra la relacion entre los diversos tipos monetarios «teoricos», es decir, el franco «perfecto», la dobla «perfecta», etc., y su equivalencia en oro segun la valoracion en florines. De los datos reflejados en el cuadro, se deduce que, desde el punta de vista estrictamente rnetalico, el fraude fue minima. La explicacion debe bus carse en la relacion entre la
8. FELIPE MATEU LLOPIS, Glosario hispdnico de numismdtica, Barcelona, 1946, sub voce «noble de Ia nau».
9. La banca barcelonesa de Pere Descaus y Andreu d'Olivella mantuvo importantes relaciones can la corte real, hasta el punta de que algunos de sus libros de contabilidad se depositaron en la Tesoreria real.
pieza concreta y el curso que le dio el rey castellano. Una moneda es moneda porque la pieza goza de una fiduciaridad, de un valor afiadido. Y es aqui donde Enrique II defraud6 a Pedro el Ceremonioso. Cuando el valor intrinseco de cada pieza de moneda es 10 suficientemente bajo se pierde el margen de fiduciaridad. Y asi era 0 asi se estimaba. Porque la moneda castellana estaba totalmente desprestigiada, debido, en parte, a las falsificaciones que el propio Pedro el Ceremonioso hizo de la dicha moneda a fin de abrir un nuevo frente en la guerra con Castilla; 10 y, por otra parte, por las pesirnas acufiaciones que el rey castellano hizo, totalmente fraudulentas, en 1369,11 Por eso Pedro IV rechaza el curso, la valoraci6n que el rey castellano dio a la moneda. EI texto es claro: si se distribuian per menut, 0 se fabricaban con ellas florines de Aragon, s.i perderen grans quantitatsP
EI rey aragones per acabalar mils la perdua recurre a convertir doblas, moltons y escudos en la moneda de mayor prestigio que corria por occidente: el florin de Florencia que, segun el propio documento eran en gran tor. No era la primera vez que el Ceremonioso batia moneda extranjera."
Segun el documento II entraron, entre el 2 y 16 de julio de 1376, 22.214 doblas, 478 escudos y 87 moltons con un peso total de 434 marcos 3 onzas y 19 dineros (cuadro III). De las piezas se hizo cargo Jaume Merrnany, maestre de la ceca en aquellas fechas, La acufiacion de los florines de Florencia fue rapida. A partir del 18 de julio (cuadro IV) empiezan a recibirse en la tesoreria los florines florentinos, totalizando 27.665 piezas con un peso de 419 marcos 2 onzas y 22 dineros. La diferencia de 15 marcos y 21 dineros, cubre los gastos de reacufiacion y el sefioraje que pertenecia al rey. Del total fueron inmediatamente cambiados 3.000 piezas, segun un curso que oscil6 entre 16 sueldos 5 dineros y 15 sueldos y 10 dineros."
10. De este hecho se han hecho eco todos los numismaticos espafioles. Las falsificaciones se produjeron desde 1367 a 1373 y dejaban al rey aragones un beneficio anual de unos 10.000 florines (0. GlL FARRES; Historia d : la moneda espanola, cit. pag. 241.
11. O. GIL FARRES, op. cit., pag. 350.
12. De hecho el mercado libre de la dobla castellana en Barcelona refleja esta situacion, De acuerdo con la valoracion dada por Enrique II, la dobla, equivalente a 1,75 florines, deberia correr 0 cambiarse por 19 sucldos 3 dineros. Sin embargo, a principios de 1377, la mencionada banca Descaus-Olivella compraba doblas par 18 ss. 2 d. El rey perderia, pues, 1 ss. 1 d. par dobla, es decir, un total de 214.193 sueldos 11 dineros, equivalentes a 2.199 florines 4 sueldos 11 d. solo en las doblas, a sea, el 2,75 % del total de los 80.000 florines.
13. Las acufiaciones de moneda francesa y castellana han sido referidas par J. BaTET I S1s6, Les monedes catalanes, cit. que no menciona esta, Debe, pues, ariadirse a las que recogi6 el eminente nurnismatico catalan.
14. Del beneficia que el rey saco de la reacufiacion poco puede decirses excepto recoger un asiento del mencionado volumen, fol. 32: Item, pos en data, les quas 10 senyor rey ab I albaranet signat de sa ma e ab 10 segell del seu an ell segellat, scrit en Barcelona, a XXIII dies de mar<;: del an, MCCCLXXVII atorga haver hauts a reebuts de mi comptants en la sua cambra per ma d'en. Miquel Palau, escriva de man ojici de la tresoreria, en paga del delme del guany qui s'es [et en la moneda d'or que-I rey don Enrich de Castella per la primera paga que Ii devia fer, segons que n 10 dit albara se cont e que cobre 200 florins d'Arago.
cabeza
mrs. 20 mrs. = 1 m. 1 mig noble 1,5 f1. TOTAL de 10 doblas 8 de 20 mrs.
mrs. 20 mrs. - 1 f1. 1 fr. 1,5 f1.
2-VII-76
8-VII-76
,12-VII-76
,15-VII-76
16-VII-76
Doblas Escudos vells Moltons
Dob1as Dobias DobIas
Doblas 20 mrs. Escudos d'or vells
DobIas
18-VII-76 22-VII-76
7-VIII-76
20-VIII-76 2-IX-76
17-XII-76
cruzadas de Ia cabeza
de 20 mrs.
vells
d'or vells
Aquestes son les reebudes les quals yo, en Pere de: Vall, conseller e tresorer del senyor rey, he fetes axi per hao dels 180.000 florins d'Arago que [oren reebuts del rey don Enrich de Castella
Primeramente pos en reebuda, los quals reebi del senyor rey, d'aquells 80.000 florins d'or d'Arago que.l dit senyor havia reebuts del reverent pare en Christ l'archabisbe de Saragoca e de mossen Ramon Alamany de Cervello, qui aquells axi com a procuradors e embaxadors del dit senyor havien. reebuts del rey don Enrich de Castella qui.ls devia haver pagats en la festa de Nadal del any 1376 en paga d'aquells 180.000 florins d'or d'Arago los quals 10 dit rey de Castella, segons los contract es de la pau feta e fermada entre 10 dit senyor rey 0 pro curadors seus de una part e 10 dit rey de Castella 0 procuradors de la altra era tengut pagar al dit senyor rey per los termens seguents, es a saber, en la testa de Nadal del dit any 1376
80.0.000 florins d'Arago; e en la festa de Nadal del any 1377 50.000 florins d'Arago, e en la [esta de Nadal del any 1378 altres 50.000 florins d'Arago segons que largament appar per un capitol contengut en 10 contracte [et e fermat de la dita pau, del qual capitol restituesch translat en la present reebuda (al margen izq.): Translat del capitol contengut en los capitols de la pau [eta entre.l senyor rey e.l rey de Castella per 10 qual appar com per 10 dit rey de Castella se deven pagar al senyor rey en los termens dins la present reebuda contengut 180.000 florins d'or d'Arago )
E los quals 80.000 florins d'Arago 10 dit senyor havia reebuts dels dits ambaxadors en les monedes e forma seguents, 90 es
comptats, de una part
Item, en 21.765 peces d'or entre dobles castellanes crusades de la cabeca, e dobles de castells e de lehons, e dobles alfonsines, e scuts vells, e moltons, comptant cascuna peca a rao de 35 morabatins castellans, e per [lori d'Arago 20 morabatins
37.814 florins d'Arago
38.087 florins d'Arago
Item, en 8 dobles castellanes, cascuna de 10 dobles que fan 80 dobles, qui comptada doble e flori ales dites rahons, fan 140 florins d'Arago
Item, en 745 dobles de 20 morabatins, comptant cascuna dobla per flori 745 florins
Item, en 170 escuts d'or vells, comptant cascu a rao de 34 morabatins castellans e per flori 20 morabatins 459 florins d'Arago
Item, en 1.620 [ranchs, encloses en aquells 5 migs nobles de la nau, comptant cascun franch e mig noble per uri flori mig d'Arago
Item, d'altre part, los quals lo dit senyor los pres en compte per 90 com aquells havien despeses en algunes messions que Is havia convengudes a fer per raho de fa dita moneda
Item, los pres en compte e.ls remes, los quals se atrobaren menys en la dita moneda en 14 dobles e 2 florins mig d'Arago segons que.n Z'apocha que.l dit senyor feu als dits ambaxadors, de la qual en la present reebuda restituescn translat es largament contengut,
Cal margen izq.): Certificacio d'en Guillem Oliver, secretari del senyor rey en poder del qual lo senyor rey ferma l'apocha dels dits 80.000 florins d'or per la qual appar que [oreri reebuts en les monedes dins la present reebuda contengudes e expressades e als [ors assi declarats)
50.498 florins mig d'Arago, car los romanents 29.501 florins mig d'Arago a compliment deIs dits 80.000 florins havia distribuits lo dit senyor estant en la vila de Montso yo absent de la cort en la forma siguent, es a saber
los quals pres en compte als dits ambaxadors per raho de les messions, ab 27 florins que.ls remes per 90 com los atrobaren menys en la dita moneda, segons que dessus se conte
Item, los quals lo dit senyor presta als Generals dels regnes deius scrits per convertir aquells en la part tocant cascun dels dits Generals en 90 que fa cort general que ladonchs lo dit senyor celebrave en Monico a tots sos regnes ordona pagar per defensio del regne de Sardenya, ,90 es
2.430 florins d'Arago
298 florins d'Arago
27 florins d'Arago
325 florins d'Arago
al General d'Arago
15.000 florin d'Arago
Item, al General de Valencia 11.000 florins d'Arago
Item, al General de Mallorques 3.000 florins d'Arago
de les quais quantitats cascu. deIs dits Generals feu carta debitoria al dit senyor rey ab la qual lo promes tornar 90 es cascun la quamitat a ell prestada dins cert temps, les quals cartes lo dit senyor liura a rni per 90 que yo cobras dels dits Generals les dites quantitats
(al margen izq., fol 2. Cert es al racional que. I dit tresorer cobra despuys aquestes quanti tats prestades per 10 senyor rey als dits Generals e aquelles ha meses en reebuda del present compte, 90 es, del General d'Arago 15.000 florins, qui son en reebuda entre dos particles, '90 es en 7 cartes 2.000 florins, e en 9 cartes, 13.000 florins. Item, del General de Valencia, en 6 cartes, 11.000 florins. Item, del General de Mallorques, en 7 cartes, 3.000 florins)
Item, los quals 10 dit senyor se retench. en la sua cambra en 8 dobles grans castellanes cascuna de 10 dobles que valeri comptant cloble ales dites rahons que.l dit senyor les reebe
(al margen izq. Albara del senyor rey segellat ab 10 segell del seu. anell qui atorga que s'havia retengudes les dites 8 dobles qui cascuna valia 10 dobles, e mana al racional que li reeba en compte los dits 36 florins mig d'Arago qui. s trobaren menys en 10 delliurarnent)
Item, los quals se atrobaren menys en 10 desliurament que.l dit senyor feu fer de la dita moneda a rni segonsque en un albaranet del dit senyor ab 10 segeZZ del seu. anell segellat scrit en Barchelona a 11 dies de febrer del any 1378, ab 10 qual certijique 10 racional de la dita retencio e perdua es con tengut.
140 florins d'Arago
36 florins mig d'Arago
E es cert que los dits 50.498 florins mig d'Arago me feu liurar 10 dit senyor rey comptants en la sua cambra en la vila de Montso en 10 mes de juny del any 1376 en les monedes que aci pas en reebuda, comptant aquelles als [ors dessus dits que.l dit senyor les havia reebudes dels dits ambaxadors
en los quals fa apres atrobat que.n havia 14 vells et 118 de un. punt. E es cert que los dits 1.620 [ranchs [oren ca111biats per mi ab en Pere de; Caus, ca111biador de Barcelona en 10 mes d'agost del any 1376 a rao de 16 SaLLS 6 diners per cascun [ranch, que fan, e havi albara testimonial del dit cambi,
(al margen izq.: Alb ara testimonial del dit cambi.)
26.730 sous barcelonesos, qui valen de florins d'Arago, a rao de 11 SOLlS barcelonesos cascun flori 2.430 florins d'Arago
(al margen izq, Aquestes quantitats son en el 6e llibre jurat d'en Pere de.; Caus, en 302 cartes 1.230 lliures 16 sous de barcelonesos.)
E axi son totes les dites quantitats, [ets los elits carnbis
21.469 dobles castellanes
745 dobles cascuna ele 20 m01abatins
478 escuts vells
87 moltons
1.620 [ranchs
8.777 florins mig d'Arag:
11.075 florins mig d'Arago nous
745 dobles castellanes de 20 morabatins
21.469 doblescastellanes
478 escuts d'or veIls
Et 87 moltons d'or
Et 14 florins d'Arago veIls
Et 118 florins d'Arago de un punt
DOCUMENTO II
Aquests son les dates, les quals yo, en Pere de; Vall, conseller e tresorer del senyor rey, he fetes axi dels 180.000 florins d'Arago qui [oren reebuts del rey don Enrich de Castella
Primerament, pas en data, los quals doni a'rt Jac111.e Mermany per la mho devall escrita, es a saber, que COITI 10 senyor rey hagues ordonat que de les monedes d'or que.l dit senyor havia reebudes del rey don Enrich de Castella en paga dels 80.000 florins d'Arago que.l dit rey li devia per la paga de la [esta de Nadal del any 1376 fossen fets florins de Florenca per tal com aquelles havia reebudes 10 dit senyor a tan gran for que si d'aquelles se [aessen florins de Arago, o.s distribuissen a menut, si perderen grans quantitats, e [aent-ne florins de Florenca, qui ladonchs eren en gran for, se acabalave mils la sobr emesa que havien feta al dit senyor de les dites monedcs que.n naguna altra rnoneda, per r;:o jo done al dit Iacme Merman» per fer d'aquelles florins de Florenca les quanti tats de monedes d'or davall escrites, les quals li dona per mi en Miquel Palau, escriva de man ofici entre diverses vegades segons que.s seguex; es a saber
a 2 dies de juliol del any 1376 les quals pesaren a march de Barcelona, 48 marchs 2 oz. 2 ds. et et
Item, a 8 dies del mes de julio! del dit any, les quals pesaren al dit march, 77 marchs 3 oz. 8 ds.
Item, a 12 dies del dit mes de [uliol, les quais pesaren al dit march, 88 marchs 14 ds,
Item, a 12 dies del dit mes de juliol les quals pesaren al dit march, 71 marchs 3 oz. 15 ds. et et
2.202 dobles d'or castellanes
208 escuts d'or vells 87 rnoltons d'or
4.000 dobles d'or castellanes
4.601 dobles d'or cast ellanes
3.009 dobles castellanes
271 escuts d'or
745 dobles castellanes de 20 morabatins cascuna
Item, a 16 dies del dit mes de [uliol, las quals pesaren al dit march, 148 marchs 2 oz. 5 ds.
E axi son, segons appar per una carta publica que n Francesch Pericac, notari ha feta del batiment qui s'es [et de les dites monedes
7.657 dobles castellanes
21.469 dobles castellanes
745 dobles castellanes de 20 morabatins
479 escuts d'ar
87 moltons d'or
Cal margen izq. Axi appar per La carta publica testimonial obrada atras en 4 cartes a la reebuda de 48.875 ss. barco e de 24.665 florins de Florenca que.l dit en Miquel Palau dona aquestes quantitats de monedes ,7} dit en Iacrne Mermany. E son en reebuda del compte que I dit Iacme Marmany ha dat al racional del or que reebe del dit en Miquel Palau en la primera e segona carta.)
DOCUlVlENTO III
Item, reebi d'eri Iacme Mermany, maestre de la secha de la ciutat de Barcelona, dels florins de Florenca a semblants a florins de Florenca en pes valor e bonesa per ell batuts en la dita secha, de certa quantitat de moneda d'or que yo li havia [eta liurar per en Miquel Palau, escriva de man afici de la tresoraria, de les monedes d'or que.l senyor rey me havia liurades d'aquelles que havia reebudes en paga dels 80.000 florins d'Arago que li havia pagats 10 rey don Enrich de Castella; los quals florins de Florenca lo dit senyor rey ordona e mana que [ossen batuts de les dites monedes per r;a com aquelles se eren preses a tan gran for que si.s distribuissen les dites monedes a d'aquelles se [aessen florins d'Arago si perderen grans quantitats, e [aent-ne florins de Florence qui eren en gran for se acabalave mils la sobremesa que havien feta al dit senyar de les dites monedes que en alguna altra manera. Elos quals 10 dit Iacme Merman» liura e dona per mi al dit Miquel Palau entre diverses vegades segans que.s seguex; es a saber
a 18 dies del mes de [uliol del any 1.376 los quals pesaren a march de Barcelona 119 marchs 1 oz. 12 drs.
Item, a 22 dies del dit mes de juliol, los quals pesaren al dit march, 130 rnarchs, 6 oz. 22 drs.
7.862 florins de Florenca
8.629 florins de Florenca
Item, a 7 dies del mes d'agost del dit any los quais pesaren al dit march de Barcelona 57 marchs 5 oz. 18 drs.
Item a 20 dies del dit rnes d'agost, los quais pesaren al dit march 61 marchs 6 oz. 20 drs.
Item, a 2 dies del mes de setembre del dit any, los quais pesaren al dit march 48 marchs 3 oz.
Item, a 17 dies del mes de desembre del dit any, los quais pesaren un march 2 oz. 22 drs.
E axi son, segons que appar largament en una carta publica que.n. Francescn Pericac, notari de Barcelona ha feta del liurament que.l dit Miquel Palau feu al dit Jacme Me/many de les dites monedes e del reebiment que feu dels dits florins de Florenca
(al margen izq.: Carta publica testimonial per la qual appar com [oren liurades totes les quantitats de florins de Florenca en la present reebuda contengudes per en Jacme Mermany com mestre de la moneda al dit en Miquel Palau qui muntaren. a 27.665 florins de Florenca. E fa la dita carta semblantment per dos dates fetes al dit Iacme a avant, en 23 e 24 cartes.)
Dels quals foren cambiats per mi ab en Pere des; Caus, cambiador de Barcelona en 10 mes d'agost del any 1376 1.000 florins de Florenca per barcelonesos a rao de i6 sous 4 diners barcelonesos per cascun flori de Florenca, que fan E han hi albara testimonial del dit carnbi
(al margen izq.: Albara testimonial del dit cambi.)
Item, ne [oren cambiats per mi ab en Guillem de; Torrent, mercader de Bar-
3.812 florins de Florenca
4.080 florins de Florenca
3.092 florins de Florenca
90 florins de Florenca
27.665 florins de Florenca
16.333 ss. 4 ds. barco
chelona en 10 mes de noembre del any 1376 1.500 florins de Florenca ab barcelonesos, a raho de 16 so us 5 diners barcelonesos per cascun flori que fan
E han hi albara testimonial del dit cambi
(al margen izq.: Albara testimonial del dit cambi.)
Item, ne [oren cambiats d'altre part per mi ab 10 dit Guillem der Torrent 500 florins de Florenca ab barcelonesos, a raho de 15 sous 10 diners barcelonesos per cascun flori de Florenca, que fan
E han hi albara testimonial del dit cambi
(al margen izq.: Albara testimonial del dit cambi.)
E axi son
DOCUMENTO IV
Item, pos en data, los quals en Miquel Palau, escriva de mon ofici de la tresoreria liura en nom meu a 12 de noembre del any 1376 a.n Iacme Mermany, maestre de la secha de la ciutat de Barcelona per 90 que d'aquells [aes florins nous d'Arago, segons que appar per una carta publica que.n Francesch Pericac, notari de Barcelona, ha [eta del batirnent qui s'es fe de les monedes d'or qui son estades reebudesdel rey don Enrich de Castella en paga dels 80.000 florins que.l dit rey ha pagats
(al margen izq.: Axi apar per la dita carta publica testimonial de que es [eta mencio en la prop dita reebuda que aquets florins [oren dats per 10 dit en Miquel Palau al dit en Iacme Marmany, E son en reebuda atras, e 4 cartes, en
24.625 ss. bare.
7.916 ss. 8 ds. bare.
48.875 ss. bare
24.650 florins de Florenca
14 florins vells d'Arago 118 florins d'Arago de 1 punt
quantitat de 143 flcrins d'or d'Arago e 2 ss. 6 d. barc., que isqueren dels dit florins.)
Item, reebi d'en Jacme Merrnany, maestre de la secha de la ciutat de Barcelona, los quais havia [ets e batuts de 14 florins vells d'Arago e de 118 florins d'Arago de 1 punt, los quais en Miquel Palau escriva de non ojici de la tresoreria li havia liurats en nom meu, per 90 que d'aquells [aes florins nous d'Arago, e los quais dona per mi al dit Miquel Palau a 16 dies del mes de deembre del any 1376, segons apar per una carta publica que.n. Francesch Pericac notari ha [eta del batiment qui s'es [et de les monedes qui son estades reebudes en paga de 80.000 florins que.l rey don Enrich ha pagats
(al margen izq.: Axi appar per la dita carta publica cobrada a la prop dita reebuda d'aquesta matexa carta.)
143 florins d'Arago 2 ss. 6 d. barco
ANNA M. BALAGUER
Con el presente trabajo nos proponemos dar a conocer una serie de monedas de los reinados de Juan II y de Enrique IV de Castilla. Algunas de ellas son completamente ineditas y las demassolo eran conocidas por los dibujos, a veces parciales de Heiss,' 0 se hallan reproducidas en obras de dificil acceso, como es el caso de las doblas mayores de Juan IP Intentaremos en 10 posible relacionar cada uno de estos ejemplares presentados con la documentacion conocida para ir analizando las circunstancias y contexto historico de su acufiacion, Presentaremos, adernas, algunos documentos monetarios del reinado de Enrique IV que sin ser ineditos, 10 que justifica que no los transcribamos aqui, no han sido conocidos 0 utilizados por los autores numismaticos.
Presentamos seis monedas de este reinado, entre las que se cuentan las doblas mayores, conservadas en la Bibliotheque Nationale de Paris, dos dobIas de la Banda ineditas, un real con marca A del que Heiss reproduce solo el anverso y, finalmente, una blanca de la banda y un ponderal, que creemos oportuno afiadir en atencion a la gran rareza de estos ejemplares. A la descripcion de cada una de estas monedas seguiran los comentarios y referencias a la documentacion,
Nuestro mas sincero agradecimiento a 1a Bibliotheque Nationale de Paris y al Institute Valencia de D. Juan, asi como al personal tecnico de ambas instituciones, por haber hecho posible eI estudio del material presentado.
1. o: Bass, i.J,,:sCl':PCZO."l �cll!:rc.1 de ltss rnonedas hispo.io-crictianas, Madrid, 10u5, vol. 1.
2. CASTO M. DEL RIVERO, «Las doblas mayo res castellanas y algunas consideraciones acerca de Ja acuriacion de oro en nuestra Peninsula» Corona de Estudios que La Sociedad Espanola de Antropologia, Etnograjia y Prehistoria dedica a sus Mdrtires, Madrid, 1941, pags. 301-322.
Dobias mayores de Juan II
1 Dobla de 20 doblas. Ceca de Sevilla.
Anv/ DOMNVS (dos flores) IOhANES (dos flores) DEI (dos flores) GRACIA (dos flores) REX (dos flores) CASTELLE (dos flores) LEGIONIS (dos flores), en doble grafila de puntos. En el campo el rey armado de todas las piezas cabalgando a izquierda, llevando espada en alto ensu derecha y escudo con emblema de la Banda en su izquierda. El caballo aparece ricamente caparazonado. Todo ello en orla de lobules.
Rev/ DOMNVS (dos flores) IOhANES (dos flores) DEI (dos flores) GRACIA (dos flores) REX (dos flores) CASTELLE (dos flores) ET (dos flores) LEGIONIS (dos flores) E., en doble grafila de puntos. En el campo cuartelado de castillos y leones coronados, llevando estos ultimos una S en el angulo de la cruz. Todo en orla de lobules adornados.
Peso: 91,94 gr. Diametro: 92,2 mm.
Bibliotheque Nationale de Paris, unico ejemplar conocido. Heiss, I, Lam. 11, 1. C. M. del Rivero, Lam. XXXVIII; 9, no da la descripcion completa. Gil Farres, p. 358, publica una foto muy 'poco nitida de una impronta en yeso.'
2 Dobla de 10 doblas. Ceca de Sevilla.
Anv/ -+ DOlvUNVS (dos cruces) IOhANES (dos cruces) DEI (dos cruces) GRACIA (dos cruces) REX (dos cruces) CASTELLE (dos cruces) LE (dos cruces) G, en doble grafila de puntas. En el campo yelrno con cimera y corona real de Castilla sobre un escudo de la Banda. Todo en orla de dieciseis lobules adornados.
Rev/ + DOMINUS: IOHANES ': DEI: GRACIA: RX : CASTELLE LEGION, en doble grafila de puntos. En el campo, cuarteles de castillos y leones coronados, en la parte superior de la cruz una S. Todo en orla de dieciseis lobules adornados.
Peso: 44, 74 gr. Diametro: 70 mm.
Bibliotheque Nationale de Paris, unico ejemplar conocido. Heiss, lam. 12,8, en su descripcion p. 92 de la lectura RX como REX, erroneamente. Reprodu cidas sin descripci6n completa por C. M. del Rivero, op, cit. Lam. XXIX, 12 Y por Gil Farres, p. 359 de una impronta en yeso poco clara.
Ambas piezas son, sin lugar a dudas, el maximo exponente del arte monetario g6tico castellano. En este sentido muy superiores incluso a los gran.
3. GIL FARRES, 0., Historia de la Moneda Espanola, Madrid, 1976.
des multiples aureos de Enrique IV. No entraremos aqui en el analisis de los aspectos artisticos, ella seria de indudable interes por la gran riqueza de elementos iconograficos y decorativos que presentan, pero nos apartaria de nuestros limites y objetivo.
Sobre estas piezas no disponemos de otra documentacion que de la que nos proporcionan dos inventarios. El de las monedas que guardaba Isabel 18 Catolica en su camara (1505) 4 Y otra relacion de similar contenido de su es poso Fernando (1510).5 En el documento de Isabel hallamos la siguiente reo ferencia:
« Una dobla de oro de veynte doblas que tiene las armas de Castilla y Leon de una parte e de la otra un tinble con su escudo de la Banda que peso 3 oncas e una ochava e cinco tomines que vale nueve mil quinientos setenta y cinco» (maravedis)."
A continuacion viene otra descripcion al parecer relacionada con esta, dice asi:
«Otra dobla de oromenor que la susodicha de diez doblas e un tnble encima de un leon que peso una onza quatro ochavas cinco tomines cinco granos de ley de diez e ocho que vale cuatro mil seiscientos setenta (rna ravedis)».'
En primer lugar, cabe sefialar que no hay la certeza absoluta de que la segunda cita se refiera a un multiplo de este reinado, a pesar de que asi parece confirmarlo la alusion a la moneda anterior y la ley de 18 quilates, propia de las monedas de oro de Juan II.
Si tomamos Ia primera cita vemos que su descripcion concuerda con la dobla de 10 doblas (numero 2). Estudiando los datos ponderales que proporciona vemos que estos equivalen a unos 92,86 gr., 10 cual esta en coincidencia con el valor de 20 doblas que le atribuye el documento. POl' otra parte, el ejernplar de este valor conocido (num, 1) da un peso de 91,94 gr., l11uy proximo al del documento.
Pasando a la segunda cita vemos que la descripcion tipologica no coincide con ninguna moneda conocida, pero su metrologfa, equivalente a 46,35 gr., encaja con la de la dobla de 10 doblas conocida, que pes a 44,74 gr. (num. 2) y su ley de 18 quilates esta en consonancia con la de las acufiaciones aureas de Juan rr.s
Sin negar la posibilidad de que pudiera, quizas, acufiarse multiples tipologica y metrologicamente coincidentes con los descritos en este inventario, parece logico que las discrepancias entre la evidencia numisrnatica y este texto puedan deberse a algun error del escribano.Asi tendriamos que la pri-
4. P. FERRER, «Variedades», Revista de ArchivesBibliotecas y Museos, 1." epoca, vol. IV, pags. 67-8 y 82-4.
5. L. SAEZ, Demost racion historica de las monedas que corriari en Castilla en el reinado de Enrique Ill, Madrid, 1796, pags 475·77.
6. P. FERRER, op. cit. pag. 67.
7. Ibid. pag. 67.
8. Vid. Ordenamiento de Juan II en que se informa que sus doblas son de ley de 19 quilates y talla de 49 en marco (L. SAEZ, Apendice a la Cronica de l uan. II, Madrid, p. 97).
meramencion haria referencia a la dobla de 20 doblas COD el rey a caballo y la segunda a la dobla de 10 doblas con el yelmo.
Pasemos ahora a ver que nos dice el inventario de Fernando al respecto. Hallamos las siguientes referencias:
«Item otra pieza de doblas que peso I marco, es del rey Don Juan»,?
«Item otra pieza de XX doblas menos XVIII granos del Rey Don Juan»."
Ambas citas nos serviran de poco al no contener la mas minima descrip cion tipologica. Este documento nos perrnite, en cambia, pensar que el rey Juan II debio acufiar doblas de mayor tarnafio que la de 20 doblas, maximo valor hoy conocido, ya que habia una que pesaba un marco (230 gr.) en la camara del rey Catolico, Por tanto se trataria de un multiple de 50 doblas, metrologicamente similar a la pieza de 50 enriques conocida (288,96 gr), de Enrique IV, y conservada en la Bibliotheque Nationale de Paris. Esta moneda no ha llegado a nuestros dias.
Pasemos ahara a considerar la interpretacion de C. M. del Rivero sobre estos mismos datos. El autor, despues de transcribir la prirnera referencia del inventario de Isabel, se percata de que tipologicarnente coincide con la dobla del yelmo (num. 2) y viendo que su valor no coincide con el del ejern plar conocido, concluye que con este tipo debieron acufiarse doblas de 10 (la conservada en Paris) y doblas de 20 (la que cita el documento de Isabel)."
Sin negar absolutamente que ello pueda ser como piensa el autor, pensamos que es mucho mas plausible suponer que las de 20 doblas fueron acufiadas con el tipo del jinete y que la de 10 10 fue can el del yelrno, coincidiendo los pesos de los ejemplares conocidos con los indicados en el documento y a pesar de sus errores posibles de descripcion tipologica, Segun C. M. del Rivero hay en el inventario de la reina una menci6n: «una dobla de oro fino del rey Don Juan que peso tres oncas e una ochava e un tomin e vale nueve mil e quinientos e quarenta maravedis»." La cita corresponde casi con las que hemos transcrito antes con la excepcion de la mencion de «oro fino» y de algunas diferencias ponderales. Todo ello lleva a C. M. del Rivero a pensar en la posibilidad de que Juan II hubiese emitido doblas mayores a ley de 23 quilates en lugar de a 18 quilates, como es habitual en el reinado.P Por otra parte hemos de sefialar que esta mencion no existe en el inventario de la reina Isabel ni en el de Fernando." Es lamentable el poco esmero con que C. M. del Rivero trabajo los preciosos datos de ambos documentos, pues no es esta la primera ocasion en que hallamos errores de impor tancia en este trabajo, cuyo planteamiento es muy correcto y la ternatica de gran interes, De la correccion de varios de estos fallos nos ocupamos en un articulo anterior, presentando los multiples aureos de Enrique IV.!5
En el inventario del rey Catolico hallamos, sin embargo, la rnencion de
9. SAEZ. op, cit. (Demostracion Enrique III), p, 475.
10. Ibid., pag. 476.
Il C. M. DEL RIVERO, op, cit., pag. 315.
12. Ibid., pag. 315.
13. Ibid., prig. 315-316.
14. Bernas utilizado las mismas transcripciones publicadas de que se valio C. M. del Rivero. IS. ANNA M. BALAGUER, "La disgregaci6n del monedaje en la crisis castcilana del siglo xv. Enrique IV y la ceca de Avila segun los documentos del Archivo de Simancas» Acta Numisrnatica, IX, 1979, pags. 155-185.
«otra pieza de XX doblas de peso III onzas I ochava I tomin de oro de XXIII quilates»." Evidentemente, no dice si es del rey D. Juan, pero cabe suponerlo, dado que no se conoce ningun ejemplar ni referencia documental de este valor para monarcas anteriores. Si 10 aceptamos asi debemos convenir que Juan II acufio grandes doblas de oro fino (23 quilates). La existencia de multiplos de la dobla de estas dimensiones y peso puede sorprendernos hoy y existe una gran inclinacion a considerarlos como piezas de prestigio, acufiadas en cantidades exiguas y solo destinadas a ser obsequio de reyes a grandes dignatarios. El caracter suntuario de estas piezas es evidente, pero creo que hay razones para no considerar su funcion como algo tan excepcional y mucho menos su acufiacion. La documentacion de Enrique IV demuestra que tales piezas podian ser acufiadas en la ceca por encargo de particulares. En un importante documento publicado y estudiado por Rafael Conde, en un articulo en este mismo volumen de Acta Nurnismatica," se hace referencia a que en el pago efectuado por Enrique II a Pere III de Catalunya, despues de la guerra civil castellana, habia nada menos que 8 doblas de 10 doblas cada una. Logicamente se trata de la dobla de diez doblas de Pedro I de Castilla de la queapenas ha llegado ningun ejernplar." El documento sefiala tambien que estas piezas se las reserve Pere III para su camara, 10 cual esta en consonancia con el alto aprecio que elIas tenian como objeto suntuario.
Doblas de fa Banda de Juan II ineditas
3 Doblas de la Banda. Ceca de Burgos
Anv/ + IOHANES (flor) DEI (flor) GRACIA (flor) REX (flor) CASTELE. Escudo de la Banda en cuyos extremos no aparecen las dos cabezas de leon. Encima B.
Rev/ + IOHANES (flor) DEI (flor) GRACIA (flor) REX (flor) CASTELE (dos flores). Cuartelado de castillos y leones.
Peso: 4,5 gr.
Diametro: 28,7 mm.
Instituto Valencia de Don Juan, Madrid. Inedita.
4 Dobla de fa Banda. Ceca de Burgos
Anv/ + IHOANIS: DEI GRACIA: REX: CASTELE. Escudo de la Banda en cuyos extremos no aparecen las dos cabezas de leon. Encima B.
16. SAEZ, op cit. (Demost racion Enrique III), pag, 476. 17. R. CONDE, «Valor intrinseco y valor de curso en Ia moneda medieval: una conversion de cobias castellanas en florines en el 1376», Acta Nurnisrnatica XI. ,18. Hasta la fecha el unico ejempiar ccnocido de cste tipo co.is iderndo como Iezftirno era el de la Bibliotheque Nationale de Paris, publicado ya por Heiss. En nuestra visita al mencionado monetario nos informaron de que esta pieza habia side retirada de Ia coleccion por haber sido estudiada y considerada como una «juden MedailIen», reproduccion del siglo XVI, hecha por orfebres judios. Hace unos afios aparecio en una subasta otra de estas reproducciones (Subasta. Cayon 23 noviernbre, 1976). De tocl?� modos no puede descartarse en absoluto que en alguna coleccion pueda existir algun ejemplar legftimo de este tipo para el que, adernas de la referencia documental que nos proporciona el articulo de R. Conde, disponemos de la del inventario de las monedas que el rey Carlos III de Navarra (vid. L. SAEZ, Demost racion Enrique II!). pag.
Rev/ + IOHANES: DEI GRACIA: REX CASTELE: E:. Cuartelado de castillos y leones.
Peso: 4,44 gr.
Diametro: 30 mm.
Subasta de Christie's de la coleccion del ultimo Kurt Homme, Ginebra noviembre 1981, n." 12, p. 15. Inedita,
En ambas monedas se observa la ausencia de las cabezas de leon en los extremos de la Banda, peculiaridades que no presenta ninguno de los ejernplares de estas doblas que conocemos, 0 que estan descritos en los catalogos de consulta mas importantes." Este «detalle. que podrta, quiza, ser observado como una simple curiosidad debida al olvido del grabador, result a tener un significado e importancia de mayor interes y alcance. En el Manual Mallerqui de Mercaderia, publicado y comentado por D. A. M. de Guadan en este mismo volumen de Acta Numisrnatica," se hace una preciosa referencia a las doblasde la Banda que presentan caracteristicas analogas a las que publicamos. Dice asi:
«E la dobla de la banda es de pus baixa liga que la sivilana, e la de la banda val 370 maravedis e te tal coneixensa que de la una part les armes te del Rey de Castella, e de I'altra part un escut, e dintre del escut a una barra qui esta allarch per escut»."
Sigue a continuacion la descripcion de otra dobla similar:
«La dobla sivilana val 360 maravedis, e te tal coneixensa que de Iau una part te les armes del rey de Castella, e de I'altra part un escut e dintre del escut y a una bara de larch, e a cada cap de bara y a un cap de leo, qui te la bara en la boqua»."
Es evidente, que una y otra solo se distinguen en llevar 0 no leones y en su aprecio, algo superior para la dobla sin leones, que aquf llama de la Banda, calificando a las de leon como sevillanas.
En los documentos castellanos coetaneos al Manual Mallorqui de Mercaderia, finales del siglo xv, no hallamos distincion alguna entre un tipo y otro de dobla. En esta documentacion se hace solo referencia a doblas de la Banda, sin ser mas explicita sobre sus caracteristicas tipologicas. Los documentos castellanos nos dan las siguientes equivalencias para la dobla de la Banda: en 1475, valia 335 maravedis: 23 en 1476, 340 maravedis: �4 en 1480, 365 maravedis:" en 1483, 365 maravedis 26 y en 1490, 365 maravedis." Parece, que despues
19. HEISS, op. cit. VIDAL QUAORAS y RAMON, Catdlogo de la coleccion de monedas y me dallas de Barcelona, 1992. CARLES TOLRRA, E., Catdlogo de fa coleccion numisnuitica de Barcelona, 1936.
20. A M. DE GUADAN, «Comentario Nurnismatico al Manual Mal!orquin de Mercaderia», 2.'1 parte, Acta Numismatica, XI, pags. 197-212.
21. ru«, pag. 208.
22. tua., pag. 208.
23. CU;:l\'lENCIN, «Elogio de la Reina Cat6lica Dona Isabel». Memorias de In Real Academia de la His/aria, Madrid, 1821, ap. VII, pags. 593.
24. CORTES DE MADRIGAL, 27 abri! 1476, peticion 31, Cortes de los Antiguos Reines de Leon y Castilla, vol IV, Madrid, 1866, pag. 99.
25. Cl.EMENCiN, op. cit., ap. IX, pags. 595-7.
26. Ibid., op. cit., p.. ap. XI, pags. 600-601.
de 1480 el precio oficial se estabiliza en 365 maravedis, Valoracion muy proxima a los 370 maravedis y a los 360 maravedis consideradas en el Manual para la dobla sin leones y para la de leones 0 «sevillanas» respectivamente. El calificativo de «sevillanas» que el Manual da a la dobla con leones puede conducir al equivoco de considerar que solo las doblas de Sevilla llevaban leones, mientras que las de Toledo, Burgos y Corufia no debian llevarlas, recibiendo, ademas, un aprecio mayor (370 maravedis). Hasta el mornento todas las doblas publicadas 0 conocidas ya fuesen de Sevilla, Burgos, Toledo o Corufia, llevaban leones en los extremos de la Banda.
A nuestro en tender el superior aprecio de las dobbs sin leones ha de responder a una ligera ventaja en su ley. As! 10 indica el propio Manual al sefialar que «Ia dobla de la banda (sin leones) es de pus baixa liga que la sivilana (con leones). Al decir una liga mas baja se refiere sin duda a una menor aleacion y, por tanto, a un mayor contenido de oro. En este sentido discrepamos del punto de vista del Sr. Guadan, que considera a las de Sevilla 0 con leon de mejor ley, por el hecho de interpretar que la frase «de pus baixa liga», aplicada a las sin leones, significa que estas ultimas son de Jey mas baja." Explica, el autor, la contradiccion de que las de Sevilla, siendo mejores de ley reciban un menor aprecio, por el hecho de la abundancia de falsificaciones de monedas de este taller.
Lo verdaderamente importante, de todos modos, es el hecho de que el Manual nos documente estas piezas sin leones y que les de un superior valor de circulacion en el mercado. Ello permite pensar que esta pequefia caracteristica tipologica, ausencia de leones, no es un capricho 0 un olvido del grabador, sino que parece responder a una emision de ley algo superior a la habitual.
Real de Juan II
5 Real. Ceca de Avila.
Anv/ + IOHANES + DEI + GRACIA + REX + CASTELE +. En el campo, IOhN coronado y debajo A entre dos ristres, todo en orla lobulada.
Rev/ + IOHANES + DEI + GRACIA + REX + CASTELE. Cuartelado de Castillos y leones.
Peso: 3,35 gr.
Diametro: 27 mm.
Instituto Valencia de Don Juan, Madrid. Heiss, num, 10, p. 92, reproducido solo en anverso Lam. 12, num, 10.
Se trata de un real absolutamente original en el reinado de Juan II, ya que este es el unico que no lleva el bus to del soberano. Heiss insinua como posible taller de acufiacion la ceca de Avila, por Ia A que lleva ensu anverso, y hace observar que los dos ornamentos que apare-
27. J. B. BARTl-IE, Coleccion de documentos ineditos para la Historia Mcnet aria de Espana, Madrid, 1843, pags. 43-45.
28. GUADAN, op. cit., pag.
cen a los lados de la A son analogos a los que figuran en la grupa del caballo de la gran dobla de 20 doblas (num, 2). Como bien sefialo C. M. del Rivero, se trata de ristres para apoyar la lanza en los combates a caballo, habiendo sido este elemento guerrero adoptado por Juan II como su divisa personal." No tenernos hoy la menor duda de que esta moneda pudo ser batida en Avila. La acufiacion de moneda de plata en esta ciudad para Juan II esta perfectarnentedocumentada por las Cortes de Valladolid de 1451. En una peticion de los procuradores se recuerda al rey que en 1447 se Ie pidio que se labrasen reales de la ley de los de Juan I y de Enrique III, 10 cualfue acordado en la ciudad de Avila y Ie suplican que lleve a efecto las Iabras acordadas en Avila. El rey contesta 10 que sigue:
«A esto vos respondo que como ya vosotros sabedes, yo veyendo que era conplidero a mi servicio mande labrar moneda de plata par la via que vos decides, e asi fue comenzado a facer por mi mandado en Avila, e ordenada esta labranza della de la ley, e talla como ha de ser: 10 qual despues aca se ha dexado de facer por habersobido tanto el precio de la plata, 10 qual sigui6 por el sobimiento de loro, e el sobir del oro por cabsa de los trabajos de mis Regnos; pero veyendo que 10 por vosotros suplicado es conplidero a mi servicio, yo entiendo luego en breve mandar darorden en la valia del oro, e por consiguiente en la de la plata, e como se labre luego la dicha moneda de plata».3o
El monarca confiesa, pues, haber acufiado moneda de plata en Avila, 10 cual deja de hacerse por el encarecimiento de este metal. Ello debi6 llevarse a cabo poco despues de 1447 y el pronto cese de las ernisrones explicaria la extrema rareza de este tipo, representado hasta ahora pOl' el ejernplar unico que publicamos, el mismo que conoci6 Heiss.
Blanca de la Banda
6 Blanca de la Banda. Ceca de Sevilla.
Anvl + IOHANES. REX: LEGIONIS: R, Escudo de la Banda.
Rev/ + IOHANES: REX: CASTE:. Cuartelado de castillos y leones, debajo S.
Peso: 1,62 gr. Diarnetro: 22 mm.
Institute Valencia de Don Juan, Madrid. Heiss, him. 11, 7 variante de leyendas.
Ponderal de la Banda
7 AnvI Anepigrafo. Escudo de la Banda con leones en sus extremos. RevI No tiene reverso numisrnatico.
Peso: 4,1 gr. Diametro: 15 mm.
Instituto Valencia de Don Juan, Madrid. F. Mateu, Catalogo de los pon-
29. C. M. DEL RIVERO, op cit., pag. 314.
30. Cortes de VaIJaclolid de 1451, peticion 21, Cortes vol. III, pags. 604·5.
derales. Monetarios del M. A. N., Madrid, 1934, p. 56, num, 15, publica un ejemplar similar.
El peso de este ejemplar (4,1 gr.) a pesar de no coincidir exactamente con el peso teorico de las doblas (4,7 gr.) es mas proximo a este que el publicado por Mateu que presenta un notable desgaste y un peso de solo 3,85 gr. Es posible que estos ponderales estuviesen destinados a medir unos minirnos de tolerancia legales, Iogicamente alejadas de peso teorico optimo. Hay que considerar, tambien, que nuestro ejemplar presenta cierto desgaste.
De este reinado damos a conocer dos monedas de oro ineditas acufiadas segun 10 establecido en la Pragrnatica de Segovia de 1471.3' Se trata de dos enriques nuevos 0 castellanos de los talleres de Cuenca y Avila de los que no se conocia ningun ejemplar de este valor.
8 Enrique nuevo a castellano. Ceca de Cuenca
Anv / : ENRICVS DEI CRCIN REX CASTEIE E (separacion de palabras por 4 puntos formando rombo). Castillo en orla de lobule y angulos, debajo cuenco.
Rev/ XPS VINCH RENAT XPS INPE (RAT ?). (Separacion de palabras como en anv.). Leon coronado en orla similar.
Peso: 4,59 gr.
Diarnetro: 25 mm.
Instituto Valencia de Don Juan, Madrid. Inedita,
9 Enrique nuevo a castellano, Ceca de Avila
Anv/ (estrella) ENRICVS (flor) DEI (flor) GRA (flor) REX (£lor) CAS. Castillo en orla de lobules y angulos, debajo una A flanqueada de anillos. Castillo tambien flanqueado de pequefias aspas.
Rev/ (estrella) XPS (flor) VINCIT (flor) XPS (flor) RENA (flor) XPS. Leon coronado en orla similar.
Peso: 4,44 gr. Diametro: 25,2 mm.
Instituto Valencia de Don Juan, Madrid. Inedita.
La apariciori del castellano de Cuenca, a pesar de haber sidohasta hoy desconocido (s610 conociamos el 1/2 castellano) 32 poco 0 nada tiene de sorprendente. La ceca de Cuenca es uno de los seis talleres monetarios, junto a los de Burgos, Segovia, Sevilla, Toledo y Corufia, que la Pragmatica de 1471
31. Vid, «Or'dcnamiento sabre la fabricar:i6n y valor de Ia moneca, otorgado en las Cortes de Segovia del afio 1471» en Cortes III. pags. 812·833.
32. M. RuIZ TRAPERO, «Monedas de oro de Enrique IV del Museo Arqueol6gico Nacicnal» Numario Hispanico, vo1., 1961. pag, 134, num, 19. en Ia descripci6n no indica que se trata de un medio castellano, ella resulta evidente par el peso y par la ilustraci6n del mismo.
autoriza para batir en el futuro. La gran cantidad de talleres monetarios abiertos en el reinado por concesion real seran suspendiclos despues de la citada Pragmatica. En este contexto 10 verdaderamente sorprendente es la existencia de moneda acufiada segun la normativa de la Pragrnatica de 1471 en Avila, taller que no figura entre los que en adelante podran batir. Esta cuestion y la problematica general de la moneda de Enrique IV fue ya planteada en un articulo anterior mas extenso y en que presentabamos, adernas, la documentaci6n inedita de la concesi6n de la casa de la moneda de Avila a la recien jurada Princesa Isabel (1468) .33 Debemos recordar que la concesion de una ceca en este periodo se hace a personas de muy diversa condicion y ella no se hace en especial consideracion al rango de la princesa. EI hecho de que no se haga salvedad alguna respecto a Avila, en la mencionada Pragmatica, permite suponer que, en principio, el taller qued6 suprimido. La existencia de blancas reformadas de la ceca de Avila, de las que nos ha llegado un gran numero, demostraba, sin embargo, que el taller sigui6 acufiando, por 10 menos vellon, despues de 1471. A esta evidencia numisrnatica viene a sumarse ahora la del enrique de oro que publicamos. Por tanto el taller no se limit6 a las modestas emisiones de vellon, sino que a pesar de su ilegalidad, al menos te6rica, ya que en todos los documentos conocidos posteriores a 1471 se habla unicamente de las seis cecas clasicas como las unicas autorizadas para acufiar, se atrevi6 a acufiar oro. Ello viene a reforzar nuestra hipotesis de que la beneficiaria de la ceca hubiese logrado arrancar de Enrique IV alguna exencion respecto a Avila. Es posible que para ella se valiese de la clausula del documento de concesion donde se preve que si alguna vez el rey mandase cerrar suscasas de moneda ella no deba afectar a la de Avila." Ensilencio de los documentos oficiales posteriores al 1471,35 (en su mayor parte destinados a hacer cumplir 10 dispuesto en la Pragmatica. tarea nada facil y no siempre coronada por el exito) respecto a la actividad de una ceca en Avila podria explicarse por el razonable deseo del rey de no dar publicidad a esta excepcion, evitando que cundiera asi el mal ejemplo.
Algunos documentos monetarios de Enrique IV
En nuestro articulo anterior, ya citado, intentamos reunir las referencias conocidas de la documentacion monetaria del reinado, intentando trazar un panorama de la historia monetaria de Enrique IV. Debernos afiadir hoy algunos documentos que aparecen en las Memorias de Enrique IV de Castilla, diplomatario del reinado editado por la Real Academia de la Historia.v Cabe, sin embargo, advertir que casi todos ellos son de similar contenido a los ya conocidos. Por tanto en nada alteran el panora ma ya trazado, mas bien 10 reeiteran, completan en ciertos aspectos v 10 confirrnan. -
33.ANNA M. BALAGUER, op. cit. Puede verse tarnbien la cornunicacion que presente sobre el misrno terna «Carta de concesion de los dercchos de Ia ceca de Avila a la princesa Isabel» en el III Conzreso Nacional de Nurnismatica Numisma, nums, 150·155, 1978, pags. 519·529. �
34. A. M. BALAGUER, op, cit. (La disgregacion ), pag. 171.
35. Para las refcrencias y resumen del contenido de estos documentos vid. A. M. BALAGUER, op. cit. (La disgregacion ), pags. 167·169.
36. Memorias de Don Enrique IV de Castilla, cornpuesta y ordenada porIa Real Academia de la Historia, Madrid, 1835.1913, vol. II.
Tenemos en primer lugar un documento de 1468, se trata de una carta a Toledo reclamando la observancia de las ordenes vigentes sobre el valor de la moneda: enrique, 340' maravedis, la dobla 240' rnaravedis, florin, 180', maravedis, real, 20' maravedis."
Con fecha 24 de setiembre de 1470' tenemos una carta dirigida a Toledo y a las demas ciudades de sus reinos prohibiendo la acufiacion de todo tipo de moneda. En este documento el propio rey reconoce que los talleres que en este momento estan batiendo son «rnuchedumbre»." Ella parece dar cierta base a la afirmacion de la Cronica Anonirna 39 de que los talleresabiertos por concesion real llegaron a ser mas de 150', 10 cual no puede ser considerado como tan hiperbolico.
- En el 7 de diciembre de 1470', encontramos una carta dirigida a Toledo, pidiendo a que Ie envien dos expertos en cuestiones monetarias."
Existe otra carta del 24 de diciembre de 1470' de contenido similar ala del 24 de setiembre de 1470', en la que adernas fija en dos maravedis el valor de Ia moneda de 1 quarto."
En la misma fecha se dirige nuevamente a Toledo instandole a que manden procuradores expertos en moneda.? Nuevas cartas en fecha 3 y 22 de enero de 1471, reclamando a Toledo los expertos en cuestion de monedas. En Ia segunda de ellas Ies inforrna de que ha reducido el valor de los enriques nuevos a 300' maravedis."
Tenemos finalmente una Cedula mandando observar la Pragrnatica de Segovia de 1471, fechado el 12 de mayo de 1473, y dirigida a toclos sus subditos." Su contenido es similar al de los restantes documentos conocidos al respecto. El unico dato curio so es que aqui se habla de «rnis seis casas de moneda», mientras que en la Pragmatica se referia a cinco casas de moneda citando a continuacion a seis de ellas. Ademas da valoraciones algo distint as a las de la Pragmatica: el enrique, 40'0' mrs.; la dobla de la banda, 30'0' mrs.; florin de Aragon, 20'0' mrs.; real de plata, 3D mrs.; blancas, 3 mrs.
37. tun., Documento CL, pag. 556.
38. tus., Documento CLXXVII, pags. 615-618_
39. Cronica incompleta de los Reyes Catolicos. Segun UI1 manuscrito anonimo de la epoca prologo y notas de Julio Puyol, Madrid, 1934, pag. 95.
40. Memorias de Don Enrique IV, op. cit., Documento OLXXXI, pag, 622.
41. tua., Documento CLXXXII, pags. 623-24.
42. Ibid., Documento CLXXXIII, pags. 625-626.
43. tua., Documento CLXXXV, pag. 628 y Documento ·CLXXXVI, pags. 628-9.
44. Ibid., Documento CXCVIII.
§ 70 - En Portugal core tota manera de ducats d'or ; e a y crusados, que's fan alli en Portogall; val el crusado 380 reaes les quals valen aquest crus-ado d'or,
§ 71 - Ay altra qui s'anomena [ustos, que val cada justo 600 reaes, e aquesta justos son d'or,
§ 72 - Ay altres rnonedas d'or que an nom Espadins que val cada espadi 300 reaes.
§ 73 - De moneda blanca y coren reals 10 qual val 30 reaes.
§ 74 - Ay altra moneda blanca que diuen vuitens que cada hun val 20 reaes.
� 75 - Av moneda. menuda que a nOI11 setis, que 6 seytis valen un real.
§ 76 - Core y tota moneda. de Castella.
En la larga lista de monedas portugueses del Manual, todas ellas tienen existencia fisica real, y sus cambios son una fuente de primera mano que raramente existe para estas mismas fechas. Asi en el parrafo 70 nos indica que los Cruzados valen 380 reales, que dice reaes, conservando la grafia portuguesa, y sobre todo para diferenciarlos de los reales de plata. Los Cruzados se comenzaron a acufiar en el afio 1460, y en este afio equivalian a 230 reales blancos, valor que sube hasta los 324 reales blancos en 1472, y luego hasta los 380 reales blancos en el afio 1485. Tal baja del real de veIlon se confirrna por su equivalencia con el real preto 0 negro, como mas adelante veremos. En el parrafo 71 se habla de los Justos, moneda de oro que tenia el valor de dos espadins de oro, y que fue acufiada par Juan II de Portugal entre los afios 1481 y 1495, que coincide con la fecha aproximada de redacci6n de este manual. Tales Justos, deben su nombre a la leyenda latina que llevaban; Justus ut palma florebit. Segun el Manual cada Justo equivalia a 600 reaes de vellon blanco, y par 10 tanto equivalen casi al doble del Cruzado.
EI llamado espadin de oro, viene descrito en el parrafo 72, con un valor de 300 reaes de vellon blanco, y debe su nombre a su tipo monetario que consiste en una espada ernpufiada par una mano. Tal mismo tipo can la es-
pada empufiada, se acufiaba tambien en plata y en cobre, pero el Manual no los cita.
EI parrafo 73 se presta a confusion, ya que habla de dos clases de reales, el de plata 0 blanco y el de vellon negro 0 pre to. Legalmente el real de plata o real blanco, era el de 10 pretas, negros 0 de ley muy baja en plata, pero el Manual nos da cuenta de que se cotizaba ya a razon de 30 reales pretos, sin duda porque la moneda de vellon negro, se habia empobrecido y seria casi totalmente de cobre. Estas piezas, en tiempos de Alfonso V, llevaba en su anverso la letra A coronada.
En el parrafo 74 se menciona otra clase de moneda blanca, los vuitens, que en realidad son los vintems, moneda de Alfonso V que valia 20 reis 0 reales pretas de cobre. En este casu la equivalencia se mantiene de la misma forma.
La moneda menuda, a la que llama, parrafo 75, setis por ceitil, nombre sin duda derivado de Sebta, nombre medieval de Ceuta, son unas pequefias monedas de cobre, acufiadas por Alfonso V como sefior de Ceuta. En sus primeros momentos de acufiacion, equivalian a un real blanco, pero en tiempos de Juan II de Portugal, que SOn los del Manual, ya equivalian a solo una sexta parte de un real blanco, sin duda por el progresivo encarecimiento de la plata, y con este mismo cambio aparecen en el carnbio que comentamos. Por ultimo en el parrafo 76, se dice que la moneda de Castilla, circula tambien por todo Portugal en aquellas fechas.
Extractamos a continuacion la tabla de equivalencias que resulta del Manual Mallorquin, y que hasta la fecha no creemos que se hubiera publicado en su conjunto:
1) Justo de oro (moneda efectiva)
2) Cruzado de oro (moneda efectiva)
3) Espadin de oro (moneda efectiva)
4) Real blanco de plata (moneda efectiva)
5) Vintem de plata (moneda efectiva)
6) Ceitil de cobre (moneda efectiva)
600 reaes blancos
380 » »
300 » »
30 reaes pretos
20 » »
5 » »
EI real negro 0 preto, Uegaria un momento en que su acufiacion seria imposible por su pequefiisirno valor, y porque los gastos de acufiacion serian superiores a su valor efectivo.
GALICIA
§ 77 - En Gallicia coren monedes de Castella.
En realidad tenia que ser asi, y desconocemos el motivo que tuvieron los mercaderes mallorquines redactores del Manual, para hacer tal distincion
o mejor dicho, advertencia.Por el apartado XIX que sigue, creemos se trata de la via comercial hacia el Norte de Europa, siguiendo la costa de la Peninsula y Portugal, ya que 16gicamente habria escala en algun puerto de Galicia, para alcanzar mas tarde la Bretafia, Inglaterra 0 Flandes.
§ 78 - En Bretania core tota moneda d'or.
§ 79 - Lo ducat val lliures.
§ 80 - E ay altres monedes dolentes, qui les bilonegen segons que vallo ducat. *
Otro capitulo que no aporta ningun dato de importancia ,ya que el parrafo 78 es 16gico en estos puertos de la costa francesa, y el 79 tiene precisamente en blanco el valor en libras del ducadoveneciano. Las otras monedas, malas 0 defectuosas, parrafo 80, que valen en proporci6n al ducado, es 16gico se encuentren en estos puertos de escala.
§ 81 - En Inglaterra core tota moneda d'or.
§ 82 - Y coren hi nobles de nau, e 10 noble val 3 florins d'or, e core y moneda de sterlins, que una lliura de sterlins val 5 lliures de billa.
§ 83 - Ay altres monedes y valen segons 10 ducat 0 10 noble.
Despues de afirmar, parrafo 81, que en Inglaterra circulan todas las clases de monedas de oro, menciona concretamente en el parrafo 82 al Noble de la nave, moneda de oro con un valor de tres florines de oro por unidad, cotizaci6n que coincide con la castellana de los afios 1488 y 1491. Su ley era de 23 quilates y 3/4, con un peso de 6,80 gramos de oro. Su nombre se deriva de la nave que aparece en el anverso de estas monedas, aunque tambien pueden ser dos naves, en vez de una, en otros tipos semejantes. La moneda de plata inglesa es la llamada esterlina, nombre que tambien se daba al mismo metal, de muy amplia circulaci6n por toda Europa. Su equivalencia era, normalmente de 4 dineros corrientes por cada dinero esterlino. Sin embargo, el Manual establece la proporci6n de 5 a 1, sin duda por la pobreza del vellon de Mallorca, que puede haber influido en la comparacion.
El resto de las monedas circulantes en Inglaterra, se cambia segun el ducado 0 el doble de la nave, como tarnbien se llama al noble (parrafo 83).
§ 84 - En 10 com tat de Flandes coreri escuts felips e coren y grossos.
§ 85 - Lo escrit val 50 grossos; e 10 gros val segons 10 escut,
§ 86 - Ay moltes altres monedes.
§ 87 - Vallo ducat 6 sous 6 diners de crusados.
§ 88 - 1 sou de Flandes son 3 sous 9 diners de Barchinona, altre de 6s. 3d.
§ 89 - Es 10 ducat 75 grossos e ay moneda menuda, placas e grossos e mig grossos, e mires; 26 es un gros de Flandes, e una placa dos grosses.
EI comentario de este apartado sobre la amonedacion en Flandes, es muy dificil de hacer, ya que el texto no es suficientemente explicito en muchas de sus partes. Por este motivo, la reconstruccion que proponemos es solo aproximada, pero de todas formas nos proporciona unas equivalencias muy poco conocidas, si tenemos en cuenta el resto de las fuentcs documentales del periodo.
Comienza el parrafo 84, expresando que en el Condado de Flandes, circulan los escudos de Felipe y los grossos. Continua en cl parrafo 85, dando La equivalencia del escudo de Felipe 0 escudo de Flandes, en 50 grossosque era realmente la unidad monetaria del Condado. Despues de afirrnar que hay muchas otras monedas, parrafo 86, como efectivamente sucedia, proporciona el valor del ducado de plata, que consiste en seis suelclos y seis dineros de cruzados, sin aclarar 10 que eran los llamados cruzados en Flandes.
En el parraf'o 88, se fija la equivalencia entre el sueldo de Flandes, que debe de ser el grosso, con el sueldo de Barcelona, pero reconoce que existen tarnbien los medios grossos y los grossos, al menos tacitarnente, ya que indica que 1 sueldo de Flandes, pueden ser tarnbien 6 sueldos y 3 dineros de Barcelona, adernas de 3 suelclos y 9 dineros, tarnbien de Barcelona, 10 que es casi la proporcion de 1 a 2.
En el parrafo 89 se fija el cambio del ducado en 75 grosses, por 10 que debe de tratarse del ducado de oro, y hace tambien la aclaracion de que existe tambien moneda menuda, como son las placas, los grosses, los medias grossos, y 10 que llama el Manual mires, que son en realiclad los mites de cobre. EI valor del mite 10 encontramos muy devaluado, ya que en su inicio de acufiacion equivalian a 12 por cada grosse, en lugar de los 26 por grosso, que indica el mismo Manual.
La mayor parte de todas las monedas citadas, debian de ser monedas efectivas, y sus cambios, una vez sisternatizados y con las naturales reservas, serfan los siguientes:
Localizacion de los pafses y ciudades mencionadas por el Manual en la segunda parte (Litoral Mediterraneo peninsular y frances, estrecho de Gibraltar, vertiente atlantica europea): 31-PortogaU, 32-Gallida, 33-Bretania, 34-Inglaterra, 35-Flandes, 36-Alemania, 37-Lengua Doch, 38-Franza, 39-MarseUa, 40-Aygiies Mortes, 41-Granada. 42-Gibraltar, 43-Cepta, 44-Arago, 4S-Calis, 46-S<'\11ta Maria del Puerto, 47-Sant Lucho de Barrarneda, 48-Xares, 49-Sivila, 50-CastilIa, 51-Valencia, 52-Camp de Tarragona e Panades, 53-Urgell, 54-Barchinona, 55-0sona Ampurda.
1) Ducado de oro efectivo
2) Escudo de oro de Felipe 0 de Flandes
3) Ducado de plata
4) Grosso 0 sueldo de plata mayor
5) Medio grosso 0 sueldo de plata menor
6) Placas de plata, moneda efectiva
7) Mites de cobre, moneda efectiva
75 grossos 0 sueldos 50» »
6 sueldos y 6 dineros de cruzados
6 sueldos y 3 dineros de Barcelona
3 sueldos y 9 dineros de Barcelona
2 grossos de plata
1/26." parte del grosso
§ 90 - En Alemania coren florins d'or y val lo [lori
Otro caso en que la equivalencia de una moneda deterrninada, aparece en blanco en el Manual, en este caso el florin de Alemania. Es una moneda perfectamente conocida y que llevaba el nombre de goldgulden. Su equivalencia era de 10 de estos florines por 12 florines de Aragon, al menos durante el siglo XIV, y no poseemos datos del siglo xv en Aragon. En Castilla en el siglo xv valian 30 maravedis de la moneda vieja, segun fuentes literarias diversas.
§ 91 - En Lenguadoch. core tota moneda de Fransa.
Desconocemos tambien el motivo de este desglose, pero parece que el Manual solo se ocupa exclusivamente de las zonas en las que comerciaban los mercaderes mallorquines, siguiendo la ruta de navegacion hacia el Norte de Europa, que logicamente bordearia las costas atlanticas de Francia, hacia Inglaterra por un lado y los Paises Bajos por otro, comprando sobre todo los pafios que mas tarde exportaban con frecuencia hacia el Oriente.
§ 92 - En Fransa coren escuts d'or de dos maneres, so es, escuts del rey de la Corona e del Sol, dell vallo escut de la Corona, 35 sous e tornesa, 10 del Sol, 36 sous 6 diners.
§ 93 - E tambe y coren duc.ats; vallo ducat 37 eaus 6 d. de moneda tarnesa.
§ 94 - Coren y grosses e dables d'argent, e de moneda menuda patachs.
§ 95 - Les dobles del Sol valen 12 diners que son sis patachs, val lo gros 1 sou 3 d.
§ 96 - E sis palachs fan una dabla..
§ 97 - per del man sempre 10 [onament del ducat, 10 palach. son 2 diners.
Las monedas que describe el Manual como f'rancesas, son las que circulaban unicamente por la parte S.E. del pais, en la zona de Marsella y laNarbonense, que era sin duda la mas frecuentada por los mercaderes mallorquines. Los datos son, en parte, ineditos y siempre de gran interes, En el parrafo 92 se detallan dos clases diferentes de escudos de oro, el de la Corona 0 del Rey, que tambien se Ilamo simplemente corona, y el escudo del Sol, con diferentes equivalencias, aunque su peso legal en ambos casos, fuera exactamente el mismo, 3,35 gramos de oro por unidad, Despues, parrafo 93, se afiade que tambien circulan los ducados de oro. con mayor valor de cambio que las dos monedas del tipo de la corona anteriormente citadas, expresando siempre la equivalencia en dineros torneses, que constituian sin lugar a dudas, la gran masa de monedas de vellon en circulacion en la epoca en esta zona. Sobre las monedas de plata, parrafo 94, dice que existen los grossos y los dobles del sol, estos ultirnos con una exacta equivalencia a un sueldo de torneses. Segun el mismo parrafo, la moneda divisionaria de menos valor, seria el llamado patach, pero en realidad vale 2 dineros, a pesar de ser tambien de vellon, y por 10 tanto es eI mismo dabler de otras regiones.
En los siguientes parrafos, 95, 96 y 97, se concreta la equivalencia de los dables del sol, del gross y del patach, En resumen, el cuadro de equivalencias seria el siguiente:
1) Ducado de oro veneciano
2) Escudo del Sol de oro (Moneda efectiva)
3) Escudo de la Corona de oro (Moneda efectiva).
4) Grosso de plata, moneda efectiva
5) Doble del sol de plata, rnoneda efectiva
6) Patach de vell6n 0 de cobre, efectivo
37 s. y 6 d. de moneda
36 s. y 6 torneses
35 s. y Id. torneses
Is. y 3 d.
1 s. tomes
2 d. torneses
§ 98 - En la realme de Granada core tota moneda qui core en Castella e aso por que 10 rey de Castela la conquista totos [orns.
.': .', *
Pintoresca manera de retratar la situacion de la circulacion monetaria en Granada, en aquellos afios, que eran tambien sus ultirnos dias, cuando las conquistas de los castellanos iban haciendo disminuir su territorio, dia a dia, No hay duda de que, parte de la moneda castellana, tambien circularia la dobla almohade del tipo nazari en oro, que no parece ser conocida de los mallorquines. El motivo era, sin duda, el que los nazaries y sus intermediarios comerciales los genoveses, comerciaban mucho mas con Castilla que con el reino de Aragon y el Levante hispanico, aunque este desconocimiento de la dobla nazari y de sus divisores, indica su rareza.
§ 99 - En Gibraltar core tota rnanera de moneda qui core en Castella, e davant Ii esta Cepta, qui es del rey de Portugal.
Como ya hernos explicado anteriorrnente, este dominio de Ceuta por el rey de Portugal, sirve para datar perfectamente este Manual Mallorquin. POl' otra parte la influencia castellana en la parte sur de la Peninsula, era indudable, y Gibraltar era un puerto de escala de primera importancia en la navegacion de castellanos y genoveses.
§ 100 - En Arag6 core tota manera de ducats.
§ 101 - Vallo ducat 21 sous.
� 102 - Coren y escuts.
§ 103 - Vallo escut, 19 sous.
,; lO'f - Coren hi pacifies. val lo pacifich 18 sous.
§ 105 - Coren florins d'or, vallo flori 16 sous.
§ 106 - Y coren [oanins, valen 2 s. 2 d.
§ 107 - Coren hi Ferrandins, val 2 sous.
§ 108 -
Coren hi reals castellans de pes, valen. 1 s. 9 d.
� 109 Coren hi aragonesos, val 12 diners.
§ 110 - Coren hi mig [oannins, valen 12 d.
':i 111 - Coren sirens, que son mig aragonesos.
G 1!2 - Coren menus [aquesos, tot as6 val per tot Arag6.
§ 113 - Castelans d'or valen 28 sous, Alfonsins 36 sous, Nobles de Nav, 48 sous.
La que antecede es una completa lista de equivalencias de la moneda circulante en aquellos afios por todo el reino de Aragon, con el cambio referido siempre a sueldos y dineros jaqueses. Estos cambios son muy interesantes, pues a veces se .diferencian notablemente de 10':5 que nos proporcionan otras fuentes de la epoca, y en todo caso creemos que los cambios descritos en el Manual, son mas practices, fuera de toda clase de presion 0 fijacion oficial.
Comienza la lista con los ducados, parrafo 100 y 101, que son logicamente losducados de Juan II y Fernando II, con una equivalencia de 21 sueldos de dineros jaqueses, que es practicamente la cotizacion de Valencia ya que en Mallorca por los mismos afios, valian ya 32 sueldos.
Siguen los llamados escudos de oro, parrafo 102 y 103, que no parece ser moneda propiamente aragonesa, sino posiblemente francesa, Portuguesa o a 10 mas Navarra. Su tasa es de 19 sueldos de dineros jaqueses.
A continuacion, parrafo 104. trata de los llamados pacijicos, con un valor de 18 sueldos, que es realmente su valor legal de acufiacion. Su peso era de un florin de oro, su ley de solo 20 quilates. En el afio 1474, equivalia a 20 sueldos de Barcelona.
En el parrafo 105 se citan tarnbien [lorines de oro de Aragon, moneda aun mas depreciada que la anterior, sin duda por su peor ley, con una equivalencia de 16 sueldos. Constituyen por 10 tanto los florines de Aragon, [a escalamas baja de todas las monedas de oro circulantes en el reino de Aragon, en aquellos afios.
Las monedas de plata de Aragon, comienzan con los joanines, emitidos por Juan II entre los afios 1458 y 1479, y acufiados en la ceca de Zaragoza. Tenian un peso de 3,20 gramos y una equivalencia a 26 dineros jaqueses, siendo su nombre oficial el de Juaynes. No creemos sean los mismos [oanets que hemos encontrado en Rodas, pero desde luego SU peso seria muy semejante. Se trata por 10 tanto de dobles sueldos de buena plata, sin duda sobrevalorados, por no abundar en circulacion.
Siguen los que el Manual llama Ferrandinos, que eran tarnbien dobles sueldos, pero con una equivalencia de 24 dineros 0 dos sueldos justos, y que eran acufiados por Fernando I de Napoles, entre los afios 1458 y 1494. Su ley debia de ser algo inferior a la de los Iuaynes. Parrafos 106 y 107.
E1 Manual continua hablando, del real castellano de peso, que debe de ser e1 real de a dos de Castilla, con una equivalencia de 21 dineros 10 que indica una menor aceptacion que los anteriores (Parrafo 108). Ya dentro del grupo de los reales de a uno (Parrafos 109 y 110), aparecen los llamados aragoneses, acufiados segun la Ordenanza del afio 1484 de las Cortes de Zaragoza, que habian de ser fabricados con la misma «. emprenta e senyal de los Iuaynes ». y con una equivalencia de 12 dineros jaqueses. Tarnbien existian los medios [uanines, que logicarnente equivalian tambien a 12 dineros.
Como divisores de las monedas anteriores, apareccn en el Manual los sisenes, 0 piezas de seis dineros, medio sueldo, de donde se deriva su nombre (Parrafo 111). Luego se habla en el siguiente parrafo de los menudos jaqueses, que son la mitad de los dineros de la misma clase. El parrafo 113, contiene la equivalencia de las tres monedas de oro apreciadas y de mayor contenido en metal fino, entre las que circulaban por aquellos afios en Aragon. Son, en primer lugar, el castellano de oro, equivalente a 28 sueldos, que era el bien conocido de castillos y leones, con un valor de 485 maravedis en el afio 1483. Sigue el alionsino de oro, con un peso de 5,25 gramos y acufiado por Alfonso V de Aragon como rey de Napoles. Esta tasado en 36 sueldos, aunque su valor legal de ducado y rncdio no sea mas que de 33 sueldos como maximo. Son monedas muy raras actualmente y de buena ley, que ya debian de escasear en los afios de laredaccion delManual. Por ultimo, en 10 mas alto de la escala, aparece de nuevo el Noble de la nao, del que ya hemos hablado al comentar las monedas inglesas, con un peso de 6,80 gramos de oro y una equivalencia de 48 sueldos. En Castilla llegaba a equivaler a 3 florines de Aragon, 10 que es exactamente 10 mismo que 10 indicado en el Manual.
Extractando 10 anteriormente expuesto, llegamos al siguiente cuadro general de equivalencias, en cuanto a las valoraciones practicas de las monedas de Aragon, hacia el afio 1485:
1) Noble de la nao en oro, moneda efectiva
2) Alfonsino de oro, moneda efectiva
3) Castellano de oro, moneda efectiva
4) Ducado de oro, moneda efectiva
5) Escudo de oro, moneda efectiva
6) Pacifico de oro, moneda efectiva
7) Florin de oro de Aragon, moneda efectiva
8) Joanin de plata, moneda efectiva
9) Ferrandino de plata, moneda efectiva 10) Real castellano de peso, de plata, moneda efectiva 11) Aragones de plata, moneda efectiva
12) Medio Joanin de plata, moneda efectiva 13) Siseno de plata, moneda efectiva 14) Dinero jaques de vellon, moneda efectiva 15) Miaja 0 menut, en vellon 0 cobre, efectivo
§ 114 - En Santa Maria del Puerto core tota monera de moneda que core en Castela.
Monedas de oro citadas repetidamente en el Manual: I-Noble de nau (Inglaterra, Eduardo IV), 2-Dob!a sivilana (Castilla. Juan II). 3-Ducat (Principar catalan de Fernando II), 4-Flori (Pedro III, ceca de Perpinva). 5-Pacific (Renate de An iou, alga ampliado). Monedas de plata: 6-Real castela (Real de Pedro I de Castilla), 7-Real (referido a Catalunya: croat de Marti I).
Es de interes el conocer como los puertos de Puerto de Santa Maria y de San Lucar de Barrameda, eran las salidas naturales de los productos de exportacion tipicos de Jerez y de Sevilla, 10 mismo que sucede aun hoy en dia, a pesar del Canal de Bonanza. Al ser la (mica salida al Atlantico del reino de Castilla, es 16gico que circulara alli su propia moneda * :: XXIX
§ US - En Castela coren tota manera Ll� ducats e castelans d'or, e valen a raho de marevedis.
§ 116 - La ducat val 375 maravedis, e la castelana 480 maravedis, e coren y de dos maneras d'or dobles de la banda y dobles sivilans.
§ 117 - E la dobla de la banda es de pus baixa liga que La sivilana, e la de la banda val 37,0 maravedis e te tal coneixensa, que de la una part les annes te del Rey de Castela, e de l'altra part un escut, e dintre del escut a una barra qui esta de llarcn per l'escut,
§ 618 - Ladobla sivilana val 360 maravedis, e te tal coneixensa, que de la una part te les armes del Rey de Castella, e de l'altra part un. escut e dintre del escut y a una bara de larch, e a cada cap de bara y a un cap de leo, qui te la bara en la boqua.
§ 119 - Core y d'altra moneda blanqua, com son Reals castelans, valen 34 maravedis, e van per la terra malta manera de moneda menuda, qui dihuen moneda a blanques, nuevas a viellas, e tota aquesta rnoneda desus dita, core per tota Castella
J: *
Este capitulo es de excepcional interes, para las doblas de la banda, en una epoca ya muy avanzada, puesto que desde los 90 maravedis iniciales de los tiempos de Juan II, se pasa a los 360-370 maravedis del afio 1485.
El parrafo 115, inicia el estudio de esta circulacion monetaria, al decir que existen toda clase de ducados y de castellanos de oro, pero que se valoran siempre por su equivalencia en maravedis, que ya para entonces era solamente una moneda de cuenta.
En el siguiente parrafo 16, se proporcionan las equivalencias en maravedis del ducado y del castellano de oro. El ducado vale 375 maravedis y el castellano de oro, 480. Segun otras fuentes, la cotizacion era, en el ultimo caso, de 485 maravedis, al menos desde el afio 1483 en adelante. La segunda parte del parrafo, nos habla ya de la diferencia entre las doblas de fa banda y las doblas sevillanas, cosa que trata luego con mucho mas detalle en los parrafos 117 y 118.
En primer Ingar hay una clara antinomia en la descripcion, aparte de que arnbas monedas son doblas de la banda; puesto que la que suele tener una mejor ley monetaria. aparece valorada mas baja. Se desconocen los motivos de esta tasacion, a nuestros ojos erronea, segun los materiales que tenemos ahora a nuestra disposicion, y solo puede explicarse si tenemos en cuenta alguna partida de doblas deterrninada, que no haya llegado en ningun
ejemplar hasta nuestros dias. Sus equivalencias son, de 370 maravedis para las de los talleres de Burgos y de Toledo, mucho mas raras que las de Sevilla, y que muchas veces no llevan las cabezas de leon en los extremos de la banda. Las del taller de Sevilla, en cambio, siempre presentan las cabezas de leon, con mejor 0 peor arte, como bien observan los mallorquines, pero estan con mucha frecuencia falsificadas, y equivalen a solo 360 maravedis. Es la unica vez, en todo el Manual, en que se hace una descripcion detallada de tipos monetarios, con detalles al estilo de los que nos proporcionan Pegolotti, en su tan conocido Manual de Mercaderia. Efectivamente los dos tipos existen, aunque en los modernos catalogos no se diferencien a veces. Consideramos por 10 tanto, como unica explicacion, para esta diferencia de valor entre unas y otras, que nos aconsejan los mallorquines .en que la sevillana esta con mucha frecuencia falsificada, aunque su ley monetaria sea superior a la de los ejemplares de Burgos 0 Toledo. El ultimo parrafo, 119, de este mismo Capitulo, nos dice que los reales castellanos, val en 34 maravedis, aunque 10 normal segun todas las fuentes, es que valieran solo 32 maravedis en aquellos afios, Claro esta que tal valor indicado es solamente en terminos muy generales, ya que seria muy diferentes segun se emplee como moneda efectiva base de cambio, la monda vieja 0 Ja moneda nueva. Por este motivo, los mallorquines renuncian a seguir hablando del resto de las monedas que circulaban por Castilla, bien fuera moneda vieja 0 moneda nueva. Es el unico pais, en el que vemos que la moneda de cuenta es la base de todo.
§ 120 - En Valencia coren castellans d'or valen 27 sous 4 diners.
§ 121 - Cora y tota manera de ducats e sous pacijichs e florins d'or.
§ 122 - Lo ducat val 21 sous, 10 escut 19 sous, 10 pacifich 17 sous diners fins en 18 sous, e 10 flori d'or XV sous.
§ 123 - De moneda blancha. y coren timbres" reals castellans, 1 sou 19 diners. Los reals nous de Valencia 20 diners.
§ 124 - E les diners dich senars, van a pes, e valen en plegat a mho de XVI 80US la onza, e per manut valen cada hu. tant com pesara, e tot asso val per tot 10 regne de Valencia.
Como vemos, las monedas de oro de Valencia, estan tasadas casi 10 mismo que las que circulan por Aragon, con la unica diterencia de que los precios son siempre algo mas bajos, como veremos en detalle en el cuadro comparativo que incluimos al final de este Capitulo.
Las monedas indicadas en los parrafos 120 a 122, ya han sido cornentadas suficientemente al hablar de las monedas del reino de Aragon.
El parrafo 123, menciona a los timbres, que no son desde luego la rnoneda de oro de Valencia creada por Alfonso V de Aragon, sino el nombre
dado por extension al nuevo real de plata de Valencia, que llevaba el escudo real 0 timbre, y que equivalia ados sueldos, al menos teoricamente.
EI dinero senar, parrafo 124, es el dinero sencillo, y se cambian siempre a peso, a razon de 16 sueldos por cada onza de peso. Se trataba de dinero de vellon, y como la onza aragonesa pesaba la octava parte del marco de 230 grarnos, 0 sea unos 28,75 gramos, el sueldo de vellon no alcanzaba los dos gramos de este metal, en peso unitario.
Veamos a continuacion el cuadro comparativo de equivalencias entre las monedas de Valencia y de Aragon, segun los datos del propio Manual Mallorquin:
Clase de Moneda
Castellano de oro
Ducado de oro
Escudo de oro
Pacifico de oro
Florin de oro
Real valenciano de plata
Real castellano de plata
Vellon senar
Equivalencia aragonesa
Equivalencia valenciana
28 sueldos 27 sueldos y 4 dineros
21 sueldos 21 sueldos
19 sueldos 19 sueldos
18 sueldos 17 sueldos 6 d. a 18 sueldos
16 sueldos 15 sueldos
20 dineros
21 dineros 22 dineros
192 dineros por cada onza de 28,75 gramos
CAMP DE TARRAGONA E PANADES
§ 125 - En los campos de Tarragona a Panades cora tal moneda com en Barchinona.
* *
No merece ningun comentario este parrafo ya que resulta obvio su CODtenido. * 1r *
§ 1126 - En Urgell core la moneda com en Barchinona.
En la epoca de redaccion de este Manual, ya no debia de circular la moneda propia del Condado de Urgel, aparte de alguna pallofa en laton que no intervendria en los cambios.
§ 127 - En Barchinona core tota manera d'or, so es, tota manera de ducats, escuts, paciiichs, florins d'or, aguilas d'or,aljonsins, nobles de naic e jubileus.
§ ,128 - Vallo ducat 24 sous, 10 escut 22 sous, paciiich, 20 sous, [lori dor 17 sous, es ver com n'aven mester, aven de dar algun avantatge, a causa coren pochs e sont molte request.
§ 129 - Aguila val 26 sous, alionsi 36 sous, noble de nou 48 sous, [ubileu 40. sOUS'.
§ ,130 - Coran reals, mig reals, sisens e diners manuts.
§ 13,1 - Vallo reals, sisens e diners manuts
§ 132 - Vallo real 2 sous.
§ 133 - Y coren moltes monedes.
Como vemos, la circulacion monetaria en la ciudad de Barcelona era muy amplia, y aparece contenida, en cuanto a las monedas de oro se refiere, en los parrafos 127 a 129. Adernas de las monedas normales en estas zonas, ya examinadas al hablar de los capitulos correspondientes a Aragon y Valencia, y cuyos cambios extractaremos mas adelante, aparecen en el parrafo 129, algunas monedas con valores superiores al del ducado de oro. Entre estas el aguila de oro, que era la moneda de oro siciliana de Juan II 0 de Fernando el Catolico, y que ya equivalia a 26 sueldos en el afio 1472. Tambien el Altonsin de oro, con un peso de 5,25 gramos y acufiada por Alfonso V de Aragon, como rey de Napoles. El Noble de la Nao, ya ha sido citado anteriormente, como moneda de oro inglesa, y por ultimo aparece el llamado Iubileu de oro, con una equivalencia de 40 sueldos, y que debe de ser una moneda napolitana. En los parrafos 130 a 133 se mencionan las monedas de plata y de vellon, Su lectura es muy dudosa, y 10 unico claro es que un real de plata valia dos sueldos. Es muy interesante la nota, de que la moneda de oro habia que pagarla siempre con un sobreprecio 0 prima, ya que no abundaba y era en cambio muy buscada.
Las equivalencias que resultan, son las siguientes:
1) Noble de la nao de oro
2) Jubileu de oro
3) Alfonsin de oro
4) Aguila de oro
5) Ducado de oro
6) Escudo de oro
7) Pacifico de oro
8) Florin de oro
9) Real de plata
§ B4 - En Vich, que's 10' camp de Tarragonu, dich d'Orona, e en Caste1l6 qui es 10' camp de l'Empordd, care tal moneda com en Barchinona.
§ 135 - Es ver coren moltes males monedes, les quais bilonegen segans que val lo ducat.
Despues de rectificar su error, ya que Vich es del campo de Osona, dice que en el Arnpurdan y en la region de Vich, circulan las mismas monedas que en Barcelona, pero advierte de la presencia de mucha moneda falsa, y que por ello todas se cotizan, segun la equivalencia del ducado, Castello de Ampurias debia de ser, en aquellos alios, la verdadera capital comercial del Arnpurdan.
JOSEP M." LLOBET I PORTELLA
L'ordenacio d'un conjunt de cartes, dins la seccio de Lletres rebudes del Fons municipal de I'Arxiu Historic de Cervera, ens ha portat a un interessant descobriment: I'us de monedes per a segellar cartes closes.'
Despres de descriure breument aquestes lletres closes, passarem acomentar i inventariar les que foren segellades amb monedes en comptes de ser-ho arnb el segell propi del remitent.
Dins Ia mencionada seccio de Lletres rebudesl son abundants les anomenades lletres closes. Llurs principals caracteristiques son les segiients:
EI paper usat es, generalment, un plec de quatre pagines amb format de foli. La part escrita moltes vegades es redueix a Ia primera pagina, encara que tarnbe pot allargar-se ales segiients.
Un cop escrita Ia carta era plegada diverses vegades i, portada a terme aquesta operacio, s'efectuava un tall en un extrcm de la part inferior del segon full, cosa que servia perque, degudament enganxat el paper, fos impossible obrir la carta sense estripar-Ia.
Com adhesiu s'hi collocava una porcio de cera 0 d'alguna altra materia adequada, Ia qual cosa permetia reproduir en relleu, una vegada segellada la carta, l'empremta de la matriu. Aquest tipus de segell es conegut amb el nom de segell de placa.
La matriu, moltes vegades, devia ser l'anell personal de l'autor de la
l Ales obres de sigiHografia consultades, entre elles: FERRAN DE SAGARRA, Sigillograila catalana, 3 volums (Barcelona, 1915·1932), no hi hem trobat cap referencia a segells que haguessin estat empremtats amb monedes.
2. Consta d' una dotzena de lligalls que contenen cartes originals, generalment adrecades a les autoritats municipals, que van des del segle XIV al XIX.
carta, com es fa evident per la forma i mida de l'ernprenta. En canvi, quan el segell correspon a entitats publiques, acostuma a ser de major format i, generalment, porta llegendes que indiquen el seu origen.'
Finalment, a la porcio de paper que restava a I'exterior s'hi escrivia el nom i la poblacio del destinatari,
Precisament va ser en estudiar els aspectes heraldics dels segells, quan ens varn adonar que, en algunes lletres, la matriu que havia servit per a produir I'emprenta no era la propia del signant de la carta, sino que aquest havia fet us d'una moneda.
Aixo es segur en una lletra trarnesa pel notari Jaume Mulet i tarnbe en quatre mes escrites per Pere Vallbona, els quals havien estat enviats a Barcelona pel Consell cerverf a efecte de gestionar assumptes d'interes per la vila, i resta dubtos en un parell de cartes que corresponen al mencionat Mulet.
Examinades moltes altres cartes, cronologicarnent anteriors i posteriors ales indicades, no n'hern pogut trobar cap mes que mostres empremta monetaria.
1. Carta de Jaume Mulct als paers de Cervera. Barcelona, 25 geneI' 1607.
Segell: Revers d'una moneda catalana de mig croat.
2. Carta de Pere Vallbona als paers de Cervera. Barcelona, 1 juny 1607.
Segell: Revers d'una moneda catalana d'un croat. Seca de Barcelona.
3. Carta de Pere Vallbona als paers de Cervera. Barcelona, 2 juliol 1607. Segell: Revers d'una moneda catalana d'un croat.
4. Carta de Pere Vallbona als paers de Cervera. Barcelona, 14 juliol 1607. Segell: Anvers d'una moneda portuguesa d'un tostiio.
5. Carta de Pere Vallbona als paers de Cervera. Barcelona, 28 juliol 1607. Segell: Revers d'una moneda castellana d'un ral.
L'us d'aquestes monedes per a segellar cartes sembla degut a la falta del segell personal. Siguiperque el signant del document no en tenia, sigui perque l'havia deixat a Cervera en traslladar-se a Barcelona.
Les monedesesmentades devien estar en circulacio, ja que totes elles corresponen a I'epoca de I'emissio de les cartes.
3. Sobre el segel! de Cervera, vegeu: A. DURAN I SANPERE, El Segell Municipal de Cervera, «Estudis Universitaris Catalans», X (1917-1918), pags. 183-193.
EI fet que un mateix remitent usi monedes de diversos paisos, pot indicar que totes elles devien ser acceptades pel public d'aquell temps.'
BIBLIORAFIA NUMISMATICA
ANTONI BADIA I TORRES, Cataleg del croats de Barcelona (1285-1706), Barcelona, C. F. N., 1969.
J.FERRARO VAZ, Livro das moedas de Portugal, Braga, 1969-70,2 vol. Joss A. VrCENTI, Catalogo general de la moneda espanola, Madrid (5. a.).
JOAN VILARET I MONFORT
L'any 1973 vaig publicar a Acta Numismatica un senzill article que pretenia inventariar els ardits barcelonins de Felip III. Alli vaig deixar ben establerts els tres tipus d'ardit que presenta l'amonedatge d'aquest rei. EI primer tipus, la darrera encunyacio del qual es de l'any 1629, encadena sense innovacions amb els ardits del regnat anterior. EI tipus segon compren els ardits datats entre els anys 1632 i 1640. Es diferencien dels primers per la concepcio del bust i possiblement son feina d'una altra rna. Integren el tipus tercer els ardits encunyats immediatament despres de la guerra. EI bust es un retrat del sobira i per llur revers tambe s'identifiquen molt be, ja que tenen la particularitat d'introduir la llegenda amb una petita estrella de cine puntes.
Corresponents al segon tipus descrit, consignava les dates 1632, 1633 i 1640. A desgrat de les relacions de Heiss i de Botet, excloia la data de 1635, perque em mancaven proves satisfactories de la seva existencia.
EI numero 10 de la lamina 82 de I'obra de Heiss quedava ben demostrat que era un dibuix inexacte, perque estava en contradiccio amb el mateix text explicatiu. Restava incerta la veracitat del numero 11, reproduit unicarnent per Ia banda de l'escut. Jo m'inclinava a dubtar de la seva realitat, justificant el meu escepticisme en el fet que, tot i haver tingut l'avinentesa d'examinar quantitats importants d'ardits, mai n'havia descobert cap de l'any 1635. EI Cataleg de la importantissima colleccio de Vidal Ouadras, redactat amb remirament i en general molt fiable, tampoc recollitaI'indicat millesim. Probablement aquesta significativa absencia fou la rao decisiva que va fer cristaHitzar el meu dubte.
Tanmateix no son infreqiients en la Numismatica els obligats canvis de rumb i d'opinio. L'existencia de la moneda qiiestionada se'm feu evident quan I'arnic Colobrans, poe abans de deixar-nos per sernpre, va proporcionar-me un ardit de Felip III que per les caracteristiques del retrat pertanyia ostensiblement al tipus segon i en el revers del qual s'hi llegia ben precisa la data de 1635.
Un altre exemplar, potser encara rnes nitid que el meu, dispersat suara
en una venda publica de la casa Arriols de Tarragona, ha vingut a confirmar l'autenticitat i no manipulacio de la peca que jo posseia.
Publico la fotografia del meu ardit i en dono el pes, que es de 1,4 gr. i el I2l de 17,5 mill. (num. 1).
2
A proposit del repetit segon grup d'ardits de Felip III, gracies a Miquel Crusafont, que n'es l'afortunat posseidor, puc ampliar-ne el Cataleg amb una curiosa variant. Es tracta d'un ardit de l'any 1640, de pes 1,53 gr. i I2l 17,7 mm., que te a 1a llegenda del revers la segona C repetida, llegint-s'hi: BARCINOCCIVITAS (num. 2).
Per acabar he de dir que la rectificaci6 exposada en el present escrit m'ha refermat la idea que fa temps tine formada de la gran valua de l'obra de Heiss, la qual, elaboradaamb els limitats mitjans propis del seu moment, fou escrita amb una rectitud cientffica exemplar. Cal tenir molt en estima les afirmacions de l'eminent numismatic del segle passat, estudios incansable de la moneda hispanica a traves de tota la seva dilatada cronologia.
En las monedas mallorquinas, hasta hoy conocidas, con fecha 1808 se da la circunstancia favorable, no habitual, de conocer la documentacion que justifica su acufiacion,
Ellas estan resefiadas en infinidad de trabajos partiendo basicamente de Campaner 1 de donde se toma como fuente principal el apendice documental por el recogido.
Estas monedas son:
30 sous (plata) octogonal
30 sous (plata) octogonal
30 sous (plata) redondo
30 sous (plata) redondo
sin FER VII - grabador Cuscheri con FER VII - graba::lor Cuscheri grabador Bonnin - grabador Cuscheri.
Debido a las deficiencias tecnicas para su acufiacion se conocen diversos errores y variantes, algunos notables como el publicado por Vegue.'
No faltan tampoco interpretaciones incorrectas de las fuentes, originando conclusiones erroneas como las que hablan de la acufiacion de 30 sous de cobre aparecidas en el «Boletin de la Sociedad Numismatica de Mexico» y que recogi6 y aclaro Calico.'
La aparicion de una moneda inedita de cobre, posiblemente mallorquina, con fecha 1808, nos lleva a revisar dicho apendice documental con el fin de adecuar a el nuevamente las monedas conocidas y a su vez, anotar las referencias a monedas de cobre con el fin de encontrar, si es posible, la justificacion que ampare su acufiacion.
Nos referimos a los extractos de las aetas de sesiones de la Junta Suprema de Gobierno del Reino de Mallorca instalada el 30 de mayo de 1808.
Sesion del 15 de junio de 1808: «Presenta el intendente una relacion de
1. CAMPANER y FUERTES, ALVARO, Nurnismdtica balear Palma de Mallorca, 1879.
2. VEGUE. PERE. «Un ounxo inedit ales emissiones de las variants a las monedas de necessitat», !lcta Numismtitica III, 1973.
3. Cxt.rcn, F. XAVIER, «Las acuftaciones mallorquinas de 1808», Gaceta numismatica, n.O 9, junio 1968.
J. Bonnin sobre cufios para fabricar moneda, y se previene a aquel alto funcionario que rnande fabricar la moneda acordada, esto es, el doblon de 4 duros, peseta de 4 reales y seisceta de cobre».
Los valores aqui citados se consideran como no acufiados a ello contribuye fundamentalmente el hecho de no conocerse fisicamente las monedas correspondientes y, adernas, la documentacion no aclara fehacientemente Ia cuestion, pues en la sesion del 12 y 13 de agosto se manifiesta «En vista del atraso que sufria la acufiacion de moneda». Este atraso se interpreto como que no se habia acufiado nada pero entiendo puede tambien, interpretarse como que se acufiaba a un ritmo menor del previsto. De ser asi, la moneda que motivo estas letras podria ser la seisceta de cobre.
En esta misma sesion ya se habla de una de las acufiaciones que conocemos «En vista del atraso que sufria la acufiacion de moneda y oido el fiel contraste Tomas Cuscheri, se acordo que este presentase una muestra en barra de peso y valor de un duro, a la liga correspondiente, con las rnarcas de la ciudad- se aprobo la muestra presentada por Cuscheri y se le pidio adelantaran la acufiacion.
En la sesion del 15 de agosto «se acordo dar a conocer al publico la nueva moneda» cosa que se hizo segun el banda de fecha 17 de agosto «La Junta Suprema de Gobierno de este Reino ha acordado manifestar al publico, que atendiendo a la suma escasez de moneda que se experimenta en esta isla, dispuso se acufiase moneda de plata, y estandose verificando la del peso duro que se reduce a un octogono prolongando con las arrnas de la ciudad en una cara, y en la otra las letras siguientes 30 S. 1808».
Es evidente que estamos ante los 30 sous octogonales sin FER VII de Cuscheri.
Todas las citas sobre moneda de cobre son de sumo interes para el fondo de este trabajo, asi hacemos notar 10 indicado a la sesion del 17 de agosto «Ensefio el Sr. Intendente una moneda de cobre y se acordo que Cuscheri presentara otra, antes de tomar resolucion», Ademas aparece tarnbien la referencia a la que sedan los duros redondos «El mismo Sr. Intendente puso de manifiesto un duro redondo hecho por un tal Bonnin: llamase a Cuscheri y se Ie ordeno que se ajustara a dicha forma». Se procederia a su acufiacion al terminar las planchas para duros octogonales «luego que hubiera acufiado las planchas octogonales que tenia».
Volviendo a los duros redondos dice: «Acordose que Cuscheri y Bonnin hiciesen simultaneamente moneda poniendo en una cara FER VII Y en otra las arrnas de la ciudad» otras caracteristicas se citan en sesiones posteriores y se ajustan a las monedas conocidas en donde existen dos variantes de detalle que corresponden a las salidas de las manos de Cuscheri y Bonnin.
Las monedas de cobre vuelven a citarse en la sesion del 22 de agosto «se hablo de la elaboracion de moneda de cobre y se acordo que D. Bernardino Contesti yelP. Jorge Pascual presentasen en la sesion siguiente las reflexiones que les parecieran sobre el particular».
En la sesion del 6 de setiembre propone al Intendente recoger los duros octogonales sin el punzon FER VII para que se les pongan dicho punzon, y, adernas, dar a conocer los nuevos duros redondos; todoella se recoge en el bando de 9 de setiembre de 1808.
En dicho bando explica las necesidades que motivaron la acufiacion y como la falta de rnaquinas ydemas necesario», irnpidio en principio la acu-
fiacion de monedas redondas «y con el busto de su amado soberano el Sr.Fernando VII» y muestra la satisfaccion porque ya podia acufiar duros redondos y dan sus caracteristicas «que tuviesen las armas de MalJorca en una cara y en el reverse el nombre de S. lVl. con las letras FER VII Y dos rotulos que dicen 30 S. 1808».
El banda aclara que deben de adrnitirse los duros redondos y los octogonales y prohibe la circulacion de los octogonales sin FER VII que seran recogidos «que circule y nadie pueda rehusar admitir por valor de un duro las dichas moneclas octogonales con el nombre del Rey, y las redondas descritas arriba prohibiendo al mismo tiempo la circulacion de las que no lleven el nombre de S. M.».
El 20 de setiembre tenemos una nueva referencia a monedas de cobre «se Ieyo la memoria de P. Pascual sobrelos inconvenientes que pudieran ocasionar el aumento de moneda de cobre y la refutacion que hizo de la misma el individuo de la Junta Suprema Sr. D. Nicolas Campaner», Hasta aqui Ilegarnos, sin dudas, a la perfecta clarificacion de los duros mallorquines de 1808 y, tambien, conocemos la documentacion que nos da referencia a monedas de cobre sin ninguna conclusion definitiva sobre las mismas.
Posiblemente hay documentos que Campaner no conocio, que incluso se adivinan en el contexte de los conocidos y seguro que nos aclararian mas el tema y otros par el resefiados que de ser estudiados ensu totalidad tambien podrian facilitar alguna informacion. Asi, por ejemplo, en el ultimo documento citado de fecha 20 de setiembre se habla de la memoria del P. Pascual sobre moneda de cobre. Desconozco si esta memoria se encuentra incluida dentro de dichodocumento.
De hecho Campaner y autores posteriores vienen considerando no acufiadas dichas monedas de cobre aunque es evidente que una sf se acufio cuando en la sesion del dia 17 de agosto, ya citada, dice «Enserio el Sr. Intendente una moneda de cobre».
Independientemente de toda documentacion, si cae en manos de una persona, familiarizada con la nurnismatica, una moneda de cobre con las siguientes caracteristicas estoy seguro, como en mi caso ocurrio, no dudaria en atribuirla a Mallorca.
Addenda: Coincidiendo con la correccion de pruebas hemos advertido en la Gaceta Numismdtica-Ys, del 12 de marzo de 1969, y en la pagina 37, una consulta de D. Luis Cardim sobre si algun socio de A.N.E. podia clasificar la moneda que motive estas letras. Al enterarme ahora de la consulta de mi buen amigo ygran numisrnatico o. Luis Cardim Ie dedico con mucho gusto las letras anteriores, que efectivamente son de un socio de A.N.E. aunque con un retraso de 13 afios,
En anverso: cruz coronada. Alrededor FERNANDO VII.
En reverso: palmera sobre castillo. A loslados 12 DS Y debajo 1808. peso: 5'85 gm. 0: 24 mm.
Es decir, en anverso la cruz usual en las monedas mallorquinas aunque en este caso es equilateral. En reverso emblema y valor propio, esto es, palmera sobre castillo heraldica mallorquina, que hemos visto ensu numerario a partir de Fernando el Catolico y 12 dineros. Si a ello agregamos que la fecha en que alIi fue preciso acufiar moneda de necesidad, coincide con la de la moneda, no ofrece dudas su atribucion. El pobre aspecto artistico es propio de estas acufiaciones de necesidad por falta de todo tipo de medios y que recoge tan acertadamente la documentacion citada «falta de maquinas y dernas necesario».
E1 relacionar documentacion y monedasconocidas es algo que preocupo desde siempre a los autores numismaticos y ella dio origen a dejar perfectamente estudiada una gran parte de nuestra numismatica, pero ello tambien dio lugar, en alguna ocasion, a errores, debido quizas a la impaciencia de querer llegar a conclusiones definitivas con el material conocido, interpretando sin base firme las lagunas que aparecen en dicho estudio.
En nuestro caso, no quisieramos caer en este error diciendo que la documentacion y moneda estan perfectamente conectadas porque no es asi, falta evidentemente un pequefio eslabon.
La moneda se ajusta a 10 que dice el documento del 15 de junio cuando se manda fabricar una seisceta (12 dineros) de cobre, pero nos falta que el documento nos aclare la «estampa» para ver si coincide con la hoy publicada. Es evidente, que de no haber noticias posteriores a monedas de cobre no ofreceria duda de que este documento se referia a dicha moneda.
Las otras referencias a moneda de cobre no aportan ningun dato para su identificacion, 10 que es indudable que la moneda hoy publicada, se refiera a aquel 0a estos documentos, esta acufiada en Mallorca en el 1808.
ANTONI TURR·a I MARTINEZ
Com es sabut, un dels greus problemes que el nostre pais hague de solucionar en el curs de la guerra del 1936/1939 fou el de l'economia i dins d'aquest el de ordenaci6 monetaria.
La desaparici6 de la menudamoneda pels canvis trasbalsa totalment la vida comercial quotidiana i, obligats a trobar-hi remei, la sola soluci6 fou l'emissi6 municipal de signes monetaris fraccionaris.
La gran majoria dels Ajuntaments dels Paisos Catalans feren doncs emissions monetaries locals utilitzant el material paper 0 carto degut a la seva facilitat d'aprovisionament i al seu baix cost ja que les possibilitats d'encunyar moneda rnetallica es veia dificultada enormement pel fet del seu relativament elevat cost i sobretot per les dificultats en aconseguir la materia prima, ja que els metalls eren necessaris per a les industries de guerra.
No obstant, alguns Ajuntaments catalans vencent aquestes dificultats, optaren per la moneda metallica i es una revista d'aquestes encunyacions monetaries de guerra la que volern fer i estudiar en aquest i en successius articles.
Una de les encunyacions mes discutida i mes dificil de documentar, ja que ha desaparegut tota la documentaci6 dels arxius municipals, es la de les xapes d'I peseta emeses per l'Ajuntament de Viladrau (Osona) que comptava a I'epoca amb 954 habitants.
A finals del primer trimestre del 1937, despres d'un assaig de paper moneda provisional fet a rna i escrit a maquina que no aconsegui resoldre el problema, el Consell Municipal decidi fer front ales dificultats dels canvis fent una emissi6 de monedes en metall del valor d'l pta.
Aquest treball fou confiat al manya local Pere Armengou i Julia que tenia el seu taller al carrer d'Arbucies num. 2, el qual comenca per tallar uns cospells 0 discos de 36 mm. de diametre en planxa de llauna emplomada per mitja d'un trepa, en els quals grava a cops de martell per una sola cara amb
punxons corrents del mercat, les inicials A V (Ajuntament Viladrau) al damunt, en una altra linia, 1 P (Una Pesseta).
Cal remarcar que la xifra 1 es molt rnes alta que les lletres ja que amida 11 mm. quan les lletres amiden 8 mm.
Ames tambe hi grava, per mitja d'un punxo que fabrica ell mateix, una contramarca en forma d'arbre, molt rudimentari, que es I'ernblema de l'escut del poble.
Aixi doncs aquestes xapes estan gravades en incus per I'anvers, quedant tots els signes marcats en relleu al revers.
D'aquestes diguem-ne monedes que pesen 2'385 grs. se'n feren un miler i foren molt ben acollides per la poblacio circulant lliurement i legalment pel poble fins al mes d'agost del 1937, en que l'Ajuntament acorda retirar-les i substituirles per una ernissio de paper moneda amb els valors d'I pta. i 25 cts.
Malgrat que segons sembla i com ja hem dit, se'n fabricaren un miler, aquestes xapes son actualment molt dificils de trobar i han esdevingut una de les peces mes rares i valuoses de totes les monedes de guerra catalanes.
1. A. BONET I BOFILL M. CRUSAFONT I SABATER (*)
Al Museu Puig de Perpinya, tan ric en monedes catalanes de tota mena, hi trobem tambe una bona representacio de moneda eclesiastica en general de llauto, coneguda amb el nom de pellofes.
En ocasio d'una recerca sobre aquests fons I hi trobarem un geto de llauto de caracteristiques prou especials: duia nomes en el camp una llegenda en tres linies, escrita pen'> en hebreu. La transcripcio es com segueix:
K.K. YAELIM
I.E .A.
Aquesta inscripcio, que pot completar-se a KEHILATH KODESH YAELIM ICONENEA ELION AMEN significa «La Santa Comunitat d'Elna que Deu va establir. Amen». EI geto, que podem veure a la fotografia, te un diarnetre de 18 mm.
Pel que fa a la seva cronologia, una opinio ha estat de situar-lo en els segles IX-X. Hem d'agrair al Dr. Villaronga qui tingue l'amabilitat de consultar sobre aquesta peca amb el professor A. Kindler, director del Haaretz Museum de Tel-Aviv. Transcrivim les seves impressions sobre la peca, de la lletra de resposta que dirigi al Dr. Villaronga.
J. A. BONET havia recallit nambr6s material documental i fotografic referent a pellafes eclsiastiques catalanes i mallarquines. D'acord amb ell, publicarern ja la part de plorns rnallorquins a Acta Nurnismatica IX (pags. 217 iss.). Pel que fa ales pellofes sovint haviern cornentat Ia necessitat de completar el seu recuIl amb altres colleccions conegudes, preferenment les aplegades abans de la guerra i sobretot incorporant el manuscrit de Botet i Siso, fins ara inedit. De tota manera hem cregut interessant de donar a coneixer separadarnent aquest get6 perque representa per sf sal un terna a part. Recardern la seva alegria quan va descabrir aquesta curiosissirna peca, que estern segurs hauria publicat algun dia si n 'hagues tingut la passibilitat.
1. Agraim a LEANDRE VILL,\RONGh qui ens alerta sabre els fans de pellofes del Museu Puig. 15
«Con respecto a la pallofa (token), nos tenemos en nuestro Museo tres getones diferentes del mismo caracter e inscripcion del cual Ud. me rnando la fotografia.
Los tres sefialan a congregaciones hispano-judias de Cordoba, Zaragoza y Sarajevo, los cuales nosotros creemos que fueron usados por las gentes originarias de las ciudades mencionadas anteriormente, pero fueron impresos para ellos en sus nuevos asentamientos de Turkia despues de haber sido expulsados de Espana durante la Inquisicion..
Aquesta opinio ens ajuda a situar la peca en una cronologia molt mes tardana. 'Per similitud amb els pellofes eclesiastiques, que son fetes en una tecnica exactament igual, la nostra impressio ens conduiria a situar aquest geto entorn del s. XVIII, opinio que hem vist compartida per altres experts. Pel que fa a la seva significacio, res hauriem d'afegir ales paraules del Professor Kindler, evidentment molt mes versat en el tema, si no fos perque l'aparicio d'aquest geto precisamet al Museu Puig de Perpinya (be que no sabern de quina procedencia exacta), tan proxim a Elna ens du a pensar en la seva utilitzacio en el seu lloc d'origen, sigui per una comunitat reinserida en aquesta poblacio rnes tardament sigui per la pervivencia d'un nucli hebreu a Elna, malgrat l'expulsi6 decretada pels Reis Catolics, Efectivament hi ha raons per a sospitar que la comunitat hebrea d'Elna pogues haver estat una excepci6 a la regla,
Quan Ferran i Isabel decretaren l'expulsio dels jueus de la peninsula el mes de gener del 1492, el comtat del Rossello, i per tant Elna, eren en mans encara del rei de Franca a con sequencia de la guerra del Remences i l'empenyorament fet per Joan II.
Justament el 27 d'octubre del 1492 els jueus d'Elna prestaren jurament de fidelitat al bisbe d'Elna, Carles de Martigny (1475-1494) prometent-li 10 florins d'or per any «ratione vassallagii». EI bisbe els pren sota la seva pro teccio i els permet viure «more judaico» i «in vim concordie inter Regem et Ecclesiam Elnensems.?
Poe temps despres, el 13 de setembre de 1493 el reiFerran recupera els comtats ,tal com es pot llegir en una lletra que adreca als consellers de Barcelona assabentant-los d'aquesta nova.'
EI 30 de setembre d'aquest mateix any Ferran II dona a Carles de Martigny, bisbe d'Elna, en pagament dels serveis que Ii havia fet, un ampli pri vilegi de confirmaci6 de merces i d'arnpliacio de les mateixes.'
Be que el 21 de setembre Ferran i Isabel entraren a Perpinya i decretaren I'expulsio dels jueus, sabern que aixo fou executat pel que fa a Perpinya," pero ignorem si els pactes anteriors dels jueus d'Elna amb el bisbe i la bona relacio d'aquest amb Ferran II, segons acabem de veure, els va estalviar l'expulsio.
En qualsevol cas, mes endavant i en temps del bisbe Margarit (1660-1672), Lluis XIV, ja llavors en possessi6 del Rossello pel Tractat dels Pirineus abolf la Inquisicio iel bisbe deixa d'esser Gran Inquisidor, titol que havien tingut tarnbe sovint els bisbes antecessors.s
2. MONTSALVATGE. El obispado de Elna, vol. II, pag. 13.
3. MONTSALVATGE, op. cit" vol. III, pag. 417.
4, MONTSALVATGE, op, cit" vol II, pag. 419.
5. CALMETTE i P.VIDAL. Histoire de Roussillon. Paris, 1931, pag. 158.
6. MONTSALVATGE, op, cit., vol II, pag. 13.
En el suposit que haguessin estat expulsats el 1493, malgrat els pactes esmentats, la tardana cronologia que pot atribuir-se al geto i la seva aparicio a Perpinya no permet de descartar el seu us a Elnamateix si mes tardanament s'hi hagues reinserit una comunitat hebrea.
(Quina era la funcio d'aquest geto? Blanchet indica que les esglesies protestants d'Anglaterra distribuien tarnbe pallofes, semblantment ales catoliques de Catalunya i Mallorca,? perc res en sabern pel que fa als hebreus.
Malgrat els nombrosos punts foscos que aquesta peca ens deixa plantejats, resulta prou interessant el poder constatar I'existencia d'una pellofa amb llegendes hebraiques relacionada tan directament amb Catalunya.
La relaci6n de condecoraciones ofrecida en el anterior volumen de Acta Numismdtica X, puede ser ampliada ahora merced a los datos localizados en el Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluita, con medios [ustiiicativos, de Josef Salat (Barcelona 1918) y en el Catalogo General del Museo de Artilleria, Tomo IV (Madrid 1917), que relaciona los ejemplares de la Colecci6n del actual Museo del Ejercito, Las condecoraciones que detalla Salat, todas relativas a la Guerra de la Independencia, difieren notablemente de las doce que de este rnismo periodo se relacionaban en el anterior articulo. Aquellas condecoraciones, creadas en su mayoria por Fernando VII ya finalizada la guerra, no tenian por objeto constituir acicate de la tropa yasi, por sus caracterfsticas, distaba de resultar asequibles para ella al tiempo que se hacian id6neas para el halago de una oficialidad profesional cuya fidelidad a la persona del monarca se trataba de estimular.
Asi pues la obra de Salat nos permite entrar en el campo de las condecoraciones nacidas a la par del acontecimiento conmemorado, ejemplares que por sus caracteristicas particulares resultan de muy dificil localizaci6n en nuestros dias ya que por 10 general estas condecoraciones s610 se veian ratificadas oficialmente con posterioridad en una unica condecoraci6n que las englobaba a todas.
En el caso de las me dallas resefiadas por Salat esta condecoraci6n fue la Cruz de Distincion del Primer Ejercito (N." 3), que conmemoraba la participaci6n de los componentes del Ejercito de Operaciones en el Principado durante la Guerra de la Independencia.
Las me dallas resefiadas por Salat son cuatro, una general 0 cornun del Ejercito de Catalufia para la Campafia de 1810, y tres que conmemoran las acciones de Hostalrich, Vich y Bagur-Palamos. De estas tres ultirnas existen ejemplares en la Colecci6n del Museo del Ejercito, que no cuenta con la primera, pero que si incluye una medalla por la Salida de Gerona de 14 de octubre de 1809 que al no estar resefiada por Salat evidencia la posibilidad de que en el futuro podamos localizar aun condecoraciones que hoy nos son desconocidas.
Otras condecoraciones de las que recientemente se ha obtenido informacion, estas relativas a las luchas entre constitucionales y absolutistas, son las que conmemoran las defens as de Sallent, Porrera y Santa Coloma de Queralt, e igualmente puedo hoy incluir fotografia de un ejemplar de la cruz en version de cuello «Barcelona Agradecida 1843», acerca de cuya creacion nada nuevo ha podido recabarse.
25: MEDALLA DE DISTINCION AL EIERCITO DE CATALURA
rot: LA CAMPANA DE 1810
Unicamente Salat da testimonio de esta medalla, indicando se acufio en plata y en numero de 310 ejernplares, tratandose de una rnedalla de las llamadas «cornunes. por otorgarse como premio a los militares que hubieran intervenido, distinguiendose, en distintas acciones de guerra.
La medalla, tal como Salat la representa, era circular, figurando en el anverso las Armas de Catalufia con la inscripcion EXERCITO DE CATALUNA - CAMPANA DE 1810, Y en el reverso un trofeo forrnado por dos sables cruzados y coronados en laurel, con la inscripcion GRATITUD DE LA PATRIA AL VALOR DISTINGUIDO.
No indica Salat los colo res que correspondian a la cinta, y solo cabe afiadir que no se conoce la existencia de ningun ejemplar.
Creada por orden del General en Jefe del Ejercito del Principado, D. Enrique O'Donnell, conmemorando la defensa del castillo de Hostalrich asi como la habil retirada de la guarnicion burlando el sitio impuesto pOl' los franceses.
Salat indica que en Tarragona hizo acufiar O'Donnell 80 medallas de oro, que fueron distribuidas entre los oficiales que se hicieron acreedores de ella, y que asimismo el Comandante General Interino D. Juan Manuel de Villena ordeno se labraran en Mallorca 23 mas de oro, destinadas a los oficiales del Regimiento de Infanteria Almansa y edecanes del General Piriz, que tarnbien se habian distinguido en la accion, asi como 934 ejemplares de plata destinados a la tropa.
La medalla, tal como Salat la representa, tiene forma de rombo, figuran do en el anverso las Armas de Catalufia con la inscripcion HOSTALRICH 12 DE MAYO DE 1810, Y en el reverso un escudo con un castillo coronado en laurel con la inscripcion VALOR Y FIDELIDAD CONSTANTE.
Es de hacer notar que el ejemplar que figura en la Coleccion del Museo del Ejercito difiere ligeramente del descrito por Salat, estando constituido por una laminilla de plata cortada en forma de rombo y burilada precariamente; las inscripciones son las indicadas por Salat, pero en el anverso las Armas de Catalufia solo se ofrecen en algo mas de su mitad superior y en el
reverso el castillo figura sin escudo ni corona de laurel. Tambien las leyendas estan cambiadas de acuerdo al reverso. La cinta de esta condecoracion es roja.
Creada segun oficio de 4 de mayo de 1810 dado por el General en Jefe del Ejercito del Principado, D. Enrique O'Donnell, conmemorando la batalla que en las inmediaciones de Vich se dio el 20 de febrero de 1810, para premiar a los componentes del Regimiento de Infanteria de Alrnansa que en ella habian intervenido.
Indica Salat que de esta medalla se acufiaron 50 ejemplares de oro destinados a la oficialidad y 100 de plata destinadas a la tropa, 10 que supone una notable desproporcion en la cornposicion de las fuerzas que por parte espanola intervinieron en la accion,
La rnedalla descrita por Salat tiene forma de rornbo, presentando en el anverso las Armas de Catalufia con la inscripcion 20 FEBRERO 1810 Y en el reverso un trofeo formado por dos sables cruzados y unidos por un lazo, coronado en laurel y con la inscripcion BATALLA DE VICR - VALOR DISTINGUIDO.
El unico ejemplar conocido, que es el que figura en la Coleccion del Museo del Ejercito, es una version sinduda realizada por especial encargo de alguno de los condecorados; es en oro, lisa en el reverso y esmaltada en el anverso donde se representan los dos sables enlazados y coronados en laurel, con la inscripcion AL VALOR DISTINGdo. VICR 20 DE FEro. 1810.
Salat no indica los colores de las cintas correspondientes a las medallas; y la cinta de la expuesta en el Museo del Ejercito, que es listada, no parece ser la original.
28. MEDALLA DE DISTINCION POR LA SALIDA DE GERONA DEL 14 DE OCTUBRE DE 1809
No figura resefiada esta medalla en el Tratado de Salat, y el unico ejernplar de que se tiene noticia es el perteneciente a la Coleccion del Museo del Ejercito, resefiado en su Catalogo de 1917, donde no se dan detalles relativos a su creacion,
Esta medalla tiene forma de rornbo y esta acufiada en metal dorado; el anverso presenta un trofeoconstituido por dos sables cruzados y enlazados bajo una corona de laurel con la inscripcion ALVALOR Y AUDACIA - GRATITUD DE LA PATRIA. En el reverso figura la inscripcion SALIDA DE GERONA 14 de OCTUBRE 1809, Y bajo ella tres flores de lis.
29: MEDALLA DE DISTINCION DE BAGUR Y PALAMOS
Creada en 24 de setiembre de 1810 por orden del Mariscal de Campo Don Carlos Doile, con conocimiento del General en Jefe de la Junta Superior de Catalufia, para premiar las victorias conseguidas por la tripulacion de la fragata inglesa Cambriand en su accion contra losfranceses ocupantes de las plazas de Bagur y Palamos, en setiembre de 1810.
Esta medalla fue acufiada en Tarragona en numero que Salat limita a 8 ejemplares de oro, no obstante se acufiarian tambien unidades de plata, una de las cuales es la que figura en la coleccion del actual Museo del Ejercito. La medalla es circular, en el anverso se representan los escudos de armas coronados de Espafia e Inglaterra, con sus respectivas banderas y la inscripcion ALIANZA ETERNA. EI reverso presenta la inscripcion BAGUR 10 DE SEPTIEMBRE - PALAMOS - 14 DE SEPTIEMBRE DE 1810 Y la inscripcion GRATITUD DE ESPANA A LA INTREPIDEZ BRITANICA.
En esta ocasion el ejemplar que resefia Salat es identico al que consta en la coleccion del Museo del Ejercito, COn la salvedad de que el que representa Salat carece de anilla para cinta, anilla que si tiene el ejemplar del Museo.
30, 31, 32: CRUCES DE DISTINCION DE SALLENT, PORRERA Y SANTA COLOMA DE QUERALT
Por Decreto de 4 de agosto de 1823, restablecido por otro de 24 de enero de 1837, las Cortes declararon a los habitantes de estas villas como Benemeritos de la Patria, premiando asi la heroica defensa que en los afios 1822 y siguientes sostuvieron contra los enemigos de la Constitucion de la Monarquia.
Al titulo de Benernerito se unia el uso de una medalla de plata con leyenda alusiva al suceso, cuyo disefio quedaba a la eleccion de la respectiva Diputacion Provincial.
Estos datos figuran resefiados en el Catalogo del Museo de Artilleria (1917) al referenciar la Cruz de distincion de Cuenca, con la que cuenta la Coleccion del Museo, y que fue creada por las Cortes en el mismo decreto que 10 hacia para las de Sallent, Porrera y Santa Coloma de Oueralt. De estas ultimas no existe noticia de existencia mas que en 10 que respecta a la de Porrera, de la que un ejemplar obra en poder de los descendientes de una de las familias condecoradas, el senor Vaque.
La medalla por la defensa de Porrera es descrita en los documentos de la epoca como de plata, del tarnafio de una peseta y de figura oval, que en el anverso presenta las columnas de Hercules, una Corona y el libro de la Constitucion abierto con el lema alrededor A LOS VALIENTES DEFENSORES DE PORRERA Y en el reverso aparecen dos palmas enlazadas con una corona de laurel sobre ellas y la inscripcion JULIO 11 DE 1822. Esta medalla pendia de una cinta azul con los cantos verdes, «simbolo de LIBERTAD bajo el reinado de Isabel 2."».
El nombre de Luisiana corresponde actualmente a uno de los 50 Estados que constituyen la republica federal de los Estados Unidos de America del Norte. Limita al norte con el rio Arkansas, al este con el Mississippi, al sur con el golfo de Mexico, y al oeste con Texas.Con una superficie de 125.764 kil6metros cuadrados. Sus ciudades mas importantes son Baton Rouge, la capital, y Nueva Orleans; y el rio principal es el Mississippi, que nace en ellago Itasca, estado de Minnesota, y desemboca en el golfo de Mexico, despues de un curso de 4.620 Km. Ingres6 en la Uni6n como territorio en 1804, y como Estado el 30 de abril de 1812. Es tan s610 una pequefia porci6n de la que fue primitiva colonia francesa del mismo nombre.
El Mississippi fue descubierto en 1541 por don Hernando de Soto, quien se distingui6 en la conquista del Peru, siendo uno de los mejores tenientes de Pizarro. En 1537 Carlos I Ie nombr6 Gobernador de Cuba. En 1539 emprendi6 la conquista de Florida, recorriendola en una gran extension: y luchando continuamente con los indios, prosigui6 su exploraci6n, sufricndo grandes adversidades. En abril de 1541 descubri6 el Mississippi, en cuya orilla muri6 en 1542.
El origen del primitivo territorio de Luisiana y su nombre se deben a Rene Robert Cavelier de La Salle, noble norrnando, nacido en Rouen en 1643 y muerto en 1687. Este caballero se traslad6 al Canada en 1668 para dedicarse al comercio de pielcs, pero su naturaleza aventurera le indujo a emprender, con el patrocinio del Gobernador, Luis de Buade, conde de Palluau y de Frontenac, Ia conquista de nuevos territorios. En su afan de alcanzar el mar del oeste, con un barco construido a prop6sito, «El Griffon», botado en el lago Erie el 18 de setiembre de 1678, inici6 desde alli la expedici6n, el 7 de agosto de 1679, navegando por losGrandes Lagos: Erie, Saint Clair, Huron y Michigan, siguio par los rios Saint Joseph, Illinois y Mississippi, llegando hasta Ia desembocadura de este, 10 que significaba el final de la exploraci6n, aunque el mar que tenia a la vista no era el del oeste como habia planeado, sino el golfo de Mexico. En este lugar erigi6, el 9 de abril de 1682, una columna
ornada de flores de lis y desplego el estandarte real, simbolizando con ello la toma de posesion del pais conquistado, en representacion de Francia, dandole el nombre de Luisiana en honor del rey Luis XIV. Embarcandose de nuevo, rernonto el rio, regresando al Canada en el mismo afio.
Habiendo sido objeto de acusaciones, fue a Francia a presentarse ante la Corte para defenderse de las insidias de sus detractores. Demostrada su inocencia, consiguio del Gobierno nuevos poderes y cuatro buques destinados al reconocimiento por mar de las numerosas desembocaduras del Mississippi. Navego costeando por to do el litoral del pais sin lograr encontrar ninguna embocadura del rio. Decidio descender a tierra, donde sufrio bastantes calamidades e insubordinaciones y finalmente fue asesinado por sus propios subalternos en enero de 1687.
La nueva colonia francesa denominada Luisiana comprendia casi toda la cuenca del Mississippi. La region al este del rio, con mas de 800.000 kilometros cuadrados de extension, la cedio Francia a Inglaterra en el tratado de Paris del 10 de febrero de 1763, al haber resultado derrotada en la Guerra de Siete Afios, Como consecuencia de este Tratado, la region al oeste del Mississippi fue cedida a Espana por Francia, en otro trataclo particular secreto, como indemnizacion por la perdida de Florida, que Espana cedia por su parte a Inglaterra. Esta region adquirida por Espana, de mas de 700.000 kilornetros cuadrados, fue restituida a Francia por el tratado de San Ilclefonso, el 1 de octubre de 1800, aunque no se hizo efectivo hasta abril de 1803.
Thomas Jefferson, tercer presidente de los Estados Unidos, propuso al gobierno frances la compra de Nueva Orleans y de Florida por 50 millones de francos, 0 solo Nueva Orleans por tres cuartas partes de esta suma. La sorprendente respuesta de Francia fue ofrecer esta ciudad con toda la Luisiana francesa. Reuniclos en Paris, por una parte Telleyrand, ministro de Asuntos Exteriores de Francia, y poria otra parte James Monroe, ministro plenipotenciario de los Estados Unidos, como principales representantes de Napoleon y de Jefferson, y despues de las negociaciones pertinentes, se cerro y se firma el trato el dia 30 de abril de 1803, y los Estados Uidos adquirieron por 60 millones de francos la Luisiana occidental que Espana habia restituido recientemente.
Perpetuando el recuerdo de la gesta de La Salle, en la «National Gallery of Art» de Washington existen unos grabados que representan algunas incidencias de su audaz aventura a bordo de «El Griffon»: la construccion del barco en el lago Erie, su escala en el puerto de Mackinaw y el acto simbolico de la toma de posesion del territorio que denomin6 Luisiana, y algunos mas. Todos tienen una Ieyenda explicando el asunto, el Iugar y Ia fecha. Tambien debe mencionarse el dolar especial de plata, ilustrado, emitido en 1979 por la Royal Canadian Mint, cuya figura del reverso representa al barco casi legendario «El Griffon».
La ciudad de Nueva Orleans fue fundada en 1718 por el gobernador de Luisiana Juan Bautista Le Moyne de Bienville, agente de la Compafiia de las Indias Occidentales. Le puso el nombre de Nouvelle Orleans, en honor del Regente de Francia, el duque de Orleans. Se forrno con la extension de la poblacion que habia alrededor del fuerte Maurepas, construido en 1717 en el misgo lugar. Esta situada a 1a orilla del Mississippi, a 1.815 Km. de Washington y 170 Km. del golfo de Mexico. El nucleo de la ciudad se origino en la orilla izquierda del rio, en el interior de una gran curva en forma de media luna, configurada por el trazado del rio, cuya significativa figura fue el motivo de haber sido adoptado un creciente como emblerna de la ciudad; actualmente, la poblacion esta muy extendida tambien en la orilla derecha.
Nueva Orleans pertenecio a Espana desde 1763, cuando Francia la cedio a Espana en el tratado secreto de Paris, hasta que la devolvi6, junto con la Luisiana espanola, a Francia, en 1803. Fue la capital del Estado de Luisiana hasta el afio 1849.
Sus instituciones mas importantes son: La Universidad de Tulane con su farnosa Escuela de Medicina, fundada en 1834; la Universidad de Luisiana, con Escuela de Medicina; y el Hospital de Caridad. Los edificios antiguos mas notables son: La Catedral de San Luis, erigida en 1794; y el Cabildo, construido en 1795, lugar donde se firrno el contrato de compra de Luisiana (The Purchase).
Nueva Orleans es una de las ciudades mas atrayentes de los Estados Unidos, en muchos aspectos, diferente a todas las dernas: 10 que la acredita como centro turistico de gran importancia, donde afluyen turistas de todo el mundo. El llamado Barrio Frances, el «Vieux Carre», conserva aun el indefinible y afiejo sabor de su verdadero origen espafiol: sus casas, de estilo colonial, con sus tipicos patios, rememoran una vida y costumbres ya extinguidas, pero que cimentaron un ambiente de caracter cortes y complaciente que todavia subsiste; constituye un emporio. con establecimientos de las mas divers as especialidades, donde se aunan el lujo y la sencillez: desde ostentosas joyerias, hoteles suntuosos y famosos restaurantes, hasta modestos boliches,
y tiendas de antigiiedades con autenticas obras de arte y bagatelas; son celebres sus tipicas salas donde se ofrecenconciertos del genuino jazz. Por la avenida de San Carlos, la mas sefiorial de las antiguas calles, circula el ultimo tranvia que aun subsiste como reliquia ciudadana.
Hay fechas que son un simbolo imperecedero en la vida de un pueblo. Para la naci6n norteamericana, el 30 de abril de 1803 y el 8 de enero de 1815 representan dos efernerides de las mas trascendentales de su historia.
La primera se refiere al dia que se formalize el contrato de compra de Luisiana, «The Purchase», por el cual los Estados Unidos adquirieron de Francia este inmenso territorio, que despues habia de dividirse y formar varios Estados de la Union.
La segunda fecha corresponde a la denominada Batalla de Nueva Orleans, que tuvo lugar a 10 Km. al este de esta ciudad, en los terrenos de la plantacion Chalmette, que actualmente se conserva como monumento nacional, con el nombre de Chalmette National Park. En esta batalla se distinguio el general americano Andrew Jackson, quien obtuvo una brillante y completa victoria sobre el general ingles sir Edward Pakenham. Esta trascendental victoria signific6 para los Estados Unidos el fin de la guerra que sostenian con Gran Bretafia desde junio de 1812 y, al firmarse el tratado de paz en diciembre de 1815, la definitiva independencia. Inglaterra tuvo que ceder todos los territorios que todavia Ie quedaban en America del Norte, entre los cuales figuraba la parte de Luisiana situada al este del Mississippi que habia adquirido de Francia en 1763.
A continuacion, se representan y describen dos medallas que corresponden, respectivamente, a la conmemoracion de los dos acontecimientos historicos mencionados anteriormente:
Esta medalla se acufio con ocasion de la Exposicion Universal de San Luis, Missouri, del afio 1904. Es de forma triangular curvilinea, de bronce, de 70 mm. la mayor dimension,
ANVERSO: En el campo dos figuras, de pie, representando a los Estados Unidos y a la Luisiana; la primera, una matrona vestida y con gorro frigio, en ademan de acoger y cubrir con su manto a la joven y desnuda Luisiana; a la derecha, un sol naciente; alrededor, !a leyenda: VNIVERSAL. EXPOSITION. SAINT. LOVIS VNITED STATES. OF AMERICA (Exposicion Universal de San Luis, Estados Unidos de America); en el exergo, MCMIV .; en los tres angulos, sendas coronas de laurel conteniendo, respectivamente, los simbolos siguientes: una U y una S entrelazadas, significando United States (Estados Unidos): una J y una N entrelazadas, iniciales de Jefferson y Napoleon, protagonistas del tratado de compra de Luisiana; y una flor de lis, emblema de la monarquia francesa.
REVERSO: En el campo, el aguila simbolica de los Estados Unidos, con las alas desplegadas, posada sobre una cartela con la leyenda, en tres lineas: CONMEMORATIVE MEDAL. - LOVSIANA PVRCHASE - EXPOSITION (Medalla conmemorativa de la compra de Luisiana, Exposicion; debajo, dos delfines enfrentados; en los tres anrtulos se repiten iguales coronas de laurel, conteniendo los mismos simbolos que en el anverso.
La segunda medalla fueacufiada oficialmente para conmernorar el 150 aniversario de la Batalla de Nueva Orleans y, asirnisrno, demernorar los 150 alios de Paz, 1815-1965, entre los Estados Unidos y la Gran Bretafia. Es de figura circular; se hizo una edicion limitada, en plata, de mil ejemplares numerados, de 38,1 mm. de diametro; y una edicion corriente, en bronce, de 63,5 mm. de diametro,
ANVERSO: En el campo, en la parte superior, una cinta con la divisa: E PLURIBUS - UMUM (De muchos uno); yel aguila americana con el escudo delante, asiendo con las garras una ram a de laurel y un haz de tres flechas; mas abajo, las banderas americana y brttanica entrecruzadas y debajo, una tira con: GENERAL ANDREW JACKSON; en el borde, la leyenda circular: SESQUICENTENNIAL OF THE BATTLE OF NEW ORLEANS - JANUARY 8. 1965. - (Sesuuicentenario de la Batalla de Nueva Orleans - 8 de enero de 1965 -).
REVERSO: En el centro del campo, un circulo conteniendo una palma y una rama de laurel y en medio, en seis lineas: 150 - YEARS - OF - PEACE - 1815 - 1965 (150 afios de paz, 1915-1965); en la parte superior, el leon y el unicornio del escudo de Gran Bretafia enfrentados, separados por una corona imperial, y una cinta con la divisa: FRIENDSHIP AND UNDERSTANDING (Amistad y entendimiento); en La parte inferior, la leyenda circular: DEVOTION TO DUTY (Celo en el deber): mas abajo, en una tira: SIR EDWARD PAKENHAM; debajo de todo, dos ramas de roble, simbolizando la valentia de los dos ejercitos contendientes.
R. BORRAS I COSTA
La medallistica es una Iaceta de l'escultura que ha tingut molts alts i baixos. De ser considerada com a excelsa obra d'art, recordem les medalles romanes, les del renaixement italia, etc., s'ha passat a simples records metallies d'unes efemerides que es mereixien quelcom millor (aei no cal posar exempIes ja que son a l'abast de tothom).
A Catalunya es pot considerar que es comencen a fer me dalles amb preocupaci6 artistica als inicis del segle XIX (recordem que les medalles de proclamacio anteriors son molt deficients, encara que aixo es logica consequencia de la situacio que suportava el pais) i podem concretar-ho amb la medalla de la visita reial de 1802 a Barcelona, classic treball de gravador pero amb dignitat i afany de superacio.
ns a finals de segle que coincidint amb I'esclat modernista podem trobar unes medalles amb personalitat i cura artistica. Com escultors rnes remarcables desde d'aleshores, podem esmentar a tall dexemple: ri'Eusebi Arnau, en Josep Llimona, en Dionis Renart, en Josep Clara, en Manolo Hugue, en Pau Gargallo, etc. Tots ells maxims representants de l'escultura catalana del moment.
-Arribant ales actuals generacions, ens trobern arnb I'acusada personalitat del mes representatiu escuItor de I'avantguarda artistica de postguerra com es en lOSEP MARIA SUBIRACHS.
Artista basicarnent barceloni, arnb projeccio internacional, nat al Poble Nou el 1927, deixeble d'Enric Casanovas, que ha aportat a I'escultura uns conceptes nous (recordem el reguitzell de monuments ciutadans iels murals) i tarnbe podrfern aplicar-ho en I'extensa obra realitzada desde aquells inicis de Ia seva presentacio publica en 1948, en la seva evolucio constant en que practicarnent ha utilitzat tots els materials al seu abast.
La seva irrupcio al mon de la medallistica es un xic tardana, ja que fou en 1957 quan ja portava mes de 10 anys d'activitat arttstica. Per tant no podern pas dir que siguin les seves medalles obres de joventut, ans al contrari, i aixo es pot apreciar veient les seves obres,
Ouan comenca a fer Ia primera ja ha superat de llarg la seva etapa mediterrania i es troba en la plenitud de I'etapa expressionista i inicis de I'abs-
tracte. Les seves me dalles tenen, al marge de I'epoca d'execucio i per tant dels diferents tractaments formals que puguin tenir, una constant de mesura i pulcritud tant de fons com de forma, el que podriem dir I'obra ben feta, apart d'un simbolisme pensat, mesurat i ben resolt.
N." 1 - 1957 - Inauguracio Llars Mundet - Barcelont.
A/ Esperit Santo Llegenda: HOGARES ANA G. DE MUNDET- INAUGURACION, i a la eua del colom CHARITAS.
R/ Escut de Ia diputacio, Llegenda: DIPUTACION PROVINCIAL DE BARCELONA - OCTUBRE MCMLVII.
Coure - Diarnetre 58 mm. Pes: 75 grs. Encunyaci6 Isidre Cistare.
N." 2 - 1957 - Ofrena de l'Associaci6 d'Artistes Aetuals al Salo d'Octubre amb rnotiu del Dese Sal6 i ultimo
A/ Composici6 abstracte, Llegenda : A AA AL SALON DE OCTUBREBARCELONA MCMLVII, signatura.
R/ Escut de Barcelona. Llcgenda: S.O.-MCMLVIII - MCMLVII Fang cuit patinat imitant bronze (exemplar unic), mesure 152 X 153 mm.
N.O 3 - 1958 - Passi6 de Cervera.
A/ Escut de Cervera i Ecce Homo. Llegenda: PATRONATO DE LA PASION - CERVERA.
R/ Interpretacio esquematica del Sant Sopar, inspirat en el relleu de l'altar de les LIars Mundet (aquest revers fou utilitzat sense autoritzacio de l'autor para una medalla feta al 1972 com record de primera cornunio del nen Francese C. R. arnb una llegenda rnatussera de composicio, que trenca l'armonia del conjunt).
Coure - Diametre : 54 mm. Pes: 90 grs. Encunyacio Isidre Cistare.
N." 4 - 1966 - Hornenatge i ajut als implicats en els fets del 9 de marc en els Caputxins de Sarria,
A/ Sant Francese,
R/ Meitat superior de l'escut de Barcelona. Llegenda : BARCELONA 9III 1966, signatura.
Bronze - Diametre irregular: 90 mm. - Pes: 670 grs.
Fundicio Parellada. - Edicio de 170 exemplars.
N." 5 - 1967 - Inauzuracio edifici Mercuri - Barcelona
A/ Escut deBarcelona i caduceu de Mercuri i signatura.
R/ Llegenda: EDIFICIO .MERCURIO - BARCELONA - 1967.
Bronze - Mesures: 72 X 76 mm. - Pes: 440 grs. Fundicio Parcllada,
N.. 6 - SID - Medal!a societaria de I'Associacio de Cirurgia de Barcelona.
A/ Retrats del cirugins Pere Virzili i Antoni Gimbernat, signatura. Llczenda: VIRGILI - GIMBERNAT.
R/ �Ma amb un ull (sfrnbol de la cirurzia). escuts de Catalunva i de Barcelona. Llegenda : ASOCIACION DE CIRUGIA DE BARCELONA.
Coure - Diametre : 60 mm. - Pes: 130 grs. Encunyacio Isidre Cistare.
N.O 6a - SID - Medalla anterior amb l'encunyacio d'una cara solament (eJ revers de l'anterior que en aquesta fara d'anvers) en la cara llisa s'hi aravan el nom del destinatari i el motiu; no te anella com l'anterior. r> Aquesta medalla es d'honor.
Argent - Diametre: 60 mm.
Encunyaci6 Isidre Cistare.
6b - 1973 - La mateixamedalla n." 6, amb la particularitat que el revers s'ha modifieat (no per l'artista pero si ambel seu vist-i-plau),
RI Ma amb un ull, escut de Catalunya. Llegenda: SOCIETAT CATALANA DE CIRUGIA.
Coure - Diametre: 60 mm. - Pes: 110 grs.
Encunyacio Isidre Cistare.
7 - 1970 - 25 Aniversari del Patronat Municipal de la Vivenda. Barcelona.
AI Composici6 de ratlles verticals i rodones amb que es forma la paraula BARCELONA; signatura.
RI Escut de Barcelona. Llegenda: PATRONAT MUNICIPAL DE LA VIVIENDA - BARCELONA 1945-1970.
Coure i Argent - Diarnetre: 60 mm. - Pes: 125 grs.
Encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
8 - 1971 - Inauguraci6 del Institut d'Investigaci6 Textil de Terrassa.
AI Composici6 de teixit sobre fons imitant teixit. Llegenda: INSTITUTO DE INVESTIGACION TEXTIL.
RI Inicial IITT (Institut Investigaci6 Textil Terrassa). Llegenda: TARRASA - OCTUBRE - 1971.
Coure - Diametre : 90 mm. - Pes: 280 grs.
Encunyaci6 Tallers Vallmitjana - Edici6 de 100 exemplars.
N.· 9 - 1972 - Medalla d'honor de l'Escola Tecnica Superior d'Enginers Industrials de Terrassa.
AI Composici6 aHeg6riea de la informatica, industria tcxtil i industria mecanica.Llezenda : ESCUELA TECNICA SUPERIOR DE INGENIEROS INDUSTiUAlJES - TARRASA.
RI Composiei6 de cercles i pals que formen les lletres U P B (Universitat Politecnica de Barcelona).
Coure - Argent - Argent daurat. - Diametre: 60 mm. - Pes: 130 grs. Encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
N.O 9a - 1972 - Igual meclalla que I'antcrior pen'> sense revers, que es grava a rna segons el motiu a que cs dcdicada i el nom del destinatari. Coure solament.
N.D 10 - 1973 - Creaci6 del Patronat de Vivendes per a Funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona.
AI SimboIisme de Ia familia. Lleaenda : PATRONATO DE VIVIENDAS PARA FUNCIONARIOS DE AYUNTAMIENTO' DE BAR:CELONA, signatura.
RI Escut de Barcelona formant una casa, Llegenda : BARCELONA 1973. Aquest revers no cs fet per I'artista.
Coure i Argent - Diarnetre: 60 mm. - Pes: 120 grs. Encunyaci6 Tallers Vallmitjana. - Edici6 de 1.000 exemplars coure i 50 exemplars argent.
N.D 11 - 1973 - Medalla aHegbrica de la ciutat de Barcelona.
AI Escut de la ciutat. Llegenda: BARCELO'NA.
RI PIa ex agonal i esquernatic de la ciutat antiga, signatura. Bronze - Diametre: 80 mm. - Pes: 300 zrs. Encunyat per la Casa de la Moneda i Timbre (Madrid).
N.D 12 - 1975 - Commemoraci6 del 500 aniversari del naixement de Micuel Angel. AI Perfil de Miguel Angel. Llegenda: MIQUEL ANGEL - 1475 - 1975, signatura.
RI PIa del projecte primer de Sant Pere de Rorna. Llegenda: CINQUE CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MICHEL ANGELO' BUONARRO'TIcSUBIRACHS-ESCULPjEMIART-BARCELONA-6-1II-1975.
Or - Diametre 30 rnrn. - Pes: 22 grs. Encunyacio Tallers Valimitjana. Euitada per Emiart S. A. L'edicio havia de ser de 37':) exemplars,pero solament s'encunyaren unes poques me dalles de prova.
N." 13- 1975 - 50 aniversari de la Seda de Barcelona. AI Figura clasica en negatiu: Llegenda: LA SEDA DE BARCELONA SA 1925-;1975, signatura.
RI Anagrarna L S B (aquest revers no es original de l'artista).
Coure - Argent - Diametre : 60 111m. - Pes: lLO grs, Encunyaci6 �Tallers Vallmitjana.
N." 14 - 1976 - 50 Aniversari de l'Alianca de Llica d'Arnunt. AI Retrat imaginari i esquematitzat de Licinivs, lIegendari fundador de la localitat. Llegenda: LiCINIVS, signatura.
RI Ouatre barres. Llegenda: L'ALIAN<;:A 1926 - 1976 LLl<;:A D'AMUNT. Bronze - Forma irregular 104 X 80 111m. - Pes: 740 grs, Fundici6 Parellada. - Edicio numerada de 50 exemplars.
N.O ,15 - 1976 - Medalla d'Honor de la Llotja de Cereals de Barcelona.
AI Testes enfrontades de Ceres i Mercuri, signatura.
RI Escut de la Cambra de Cornerc i Navegaci6. Llegenda: LLOTJA CEREALS BARCELONA - - IvlEDALLA D'I-IONOR.
Coure i Argent - Diarnetre : 70 mm. - Pes: 250 grs.
Encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
N.O16 - 1976 - Cetenari Centre Excursioniste de Catalunya.
AI Esquematitzaci6 de l'escut del Centre. Llegenda: 1876-1976.
RI Llegenda : CENTRE EXCURSIONISTTA DE CATALUNYA - PRIMER CENTENARI, signatura.
Coure i Argent - Diarnetre : 50 mm. - Pes: 75 grs. Encunyaci6 Tallers Vallmitjana. Edici6 de 1.0UO exemplars en coure i 100 en argent.
N.' 17 1976 - 50 Aniversari de la Caixa cl'Estalvis Provincial de Barcelona.
AI Quatre barres contra el drac (interpretacio del mural que l'artista feu per la central de l'entitat). Llegenda: MCMXXVI - MCMLXXVI, sig natura.
RI Llegcnda: L'ANIVERSARI CAIXA D'ESTALVIS PROVINCIAL DE BARCELONA.
Or - Diametre: 50 mm.
Encunyaci6 Tallers Vallrnitjana. - Edici6 de 25 exemplars.
N." 18 - 1976 - Reunio a Barcelona de la Federaci6 Internacional del Comite Olimpic Internacional.
AI Llancador de disc (amb el moviment deldisc es formen cine anelles olimpiques), signatura.
RI Interpretacio esquernatica del pJanell de Barcelona segons el relleu que feu per la facana del nou edifici de l'Ajuntament i les cinc anelles olimpiques. Llegenda: C.1.O.F.I. - BARCELONA. - OCTUBRE - 1976.
Coure i Argent - Diametre : 60 mrn. - Pes: 100 grs.
Encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
N." 19 - ,1976 - Felicitaci6 d'any nou commemorativa del 700 aniversari de la mort de Jaume 1.
AI Mapa dels territoris sota el reialme de Jaume I, signatura.
RI Escut de Catalunya. Llegenda: COMMEMOR>ACIO DEL SET-CENTE ANIVERSARI DE LA MORT DE JAUME EL CONQUERIDORJOAN B. CENDROS I LA SEVA FAMILIA US DESITJAN UN BON ANY 1977 AIVlB LA FERMA ESPERANCA QUE UN DIA SERA REFETA LA CATALUNYA GRAN CREADA· PEL REI GLORIOS DE LA NOSTRA HISTORIA NA:CIONAL.
Coure i Argent - Mesures 93 X 84 mm. - Pes: 335 grs. Encunyacio Tallers Vallmitjana - Edici6: Joan B. Cendr6s. - 500 exemplars COUl-e i 10 exemplars Argent.
N." 20 - 1977 - 25 Aniversari de la Societat Espanyola de Ciencies Fisiologiques, AI Aparells de laboratori. Llegenda: SOCIEDAD ESPANOLA DE CIENCIAS FISIOLOGICAS - 1952 - 1977, signatura. RI Escut Barcelona. Llegenda: UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA - BELLATERRA. (Aquest grafisme d'escut i llegenda es l'emblema oficial de dita Universitat).
Coure i Argent - Diametre : 60 mm. - Pes: 130 grs. Encunyacio Tallers Vallmitjana.
N." 21 - 1977 - EROS.
AI Figura femenina mirant l'infinit iamb la simbolitzaci6 amb triangles del amor sexual, el amor sentimental i el amor cerebral. Llegenda: EROS en grec, signatura.
R/Testes masculina i femenina capgirades i afrontades.
Diametre: 50 mm. - metallls: Coure i argent.
Diametre 32 mm. - metalls: Argent i or.
Edici6 i encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
N." 22 - 1978 - EROS.
AI el mateix del revers de I'anterior, R/ els simbols masculi i femeni entrellacats, Or. - Diamctrc: 32 mm. - Edicio de 25 exemplars numerats.
Editada per Rosa Bisbe - Encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
N.O 23 - 11978 - AMOR.
A/ Figures masculina i femenina enfrontades, signatura, R/ Simbols masculi i femeni entrellacats, Llegenda: AMOR.
Diametre : 50 mm. - metalls: Coure i argent.
Diametre: 32 mm. - metalls: Argent i or. Edicio i encunyaci6 Tallers VaUmitjana.
N.? 24 - 1978 - AMOK
A/ EI mateix de l'anterior.
R/ EI mateix del n." 22.
Or. - Diarnetre 32 mm. Edicio de 25 exemplars numerats.
Editada per Rosa Bisbe - Encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
N." 25 - 1978 - Homenatge a Salvador Espriu - Arenys de Mar.
A/ Retrat de perfil. - Llegenda: SALVADOR ESPRIU. Signatura al revers.
R/: Ariadna i el laberint. Llegenda: Medalla editada per la Caixa d'Estalvis Laietana. Arenys de Mar 1978. Subirachs escultor.
Coure - Diarnetre: 60 mm. - Pes: 135 grs. Encunyacio Tallers Vallmitjana.
N.O 26 - 1979 - Inauguraci6 de la sala d'art DAEDALUS - Barcelona.
AI Perfil de Daedalus construint l'ala per sortir del Jabcrint, signatura. RI Laberint de Creta. Llegenda: DAEDALUS - BARCELONA - GENER 1979.
Coure i argent - Diarnetre: 60 mm. - Pes: 125 grs.
Encunyaci6 Tallers Vallrnitjana. -Edici6 de 135 exemplars en coure 2:i en argent.
N." 27 - 1979 - Sisena Exposici6 Filatelica i i Numismatica Sant Jordi.
A/ Sant Jordi. Signatura.
R/ Llegenda : VI EXPOSICIO FILATELICA I NUMISMATICA - PALAU DE LA GENERALITAT - BARCELONA - SANT JORDI - 1979 CERCLE FILATELIC I NUMISMATIC DE BARCELONA.
Coure i argent. - Diametre: 60 mm. - Pes: 114 gr. AE 124,5 gr. AR.
Encunyacio Tallers Vallmitjana - Edici6 de 400 exemplars en coure 20 en argent.
N." 28 - 1979 - Medalla d'honor de la Univcrsitat Autonorna de Barcelona.
A/ Sant Jordi i el minotaure .Signatura.
R/ Escut. Llegenda : UNIVERSITAI AUTONOMA DE BARCELONA. BELLATERRA. (Aquest revers es el de la rnedalla n." 20 amb Ileugeres modificacions.)
COL1re i argent - Diametrc: 60 111m. - Pes: 150 grs.
Encunyaci6 Tallers Val1mitjana.
N.O 29 - 1980 75 Aniversari Centre Excursioriista de Bages - Manresa,
A/ Escut de la antitat. Llegenda : CENTRE EXCURSIONISTA COMARCA DE BAGES.
R/ Llibre i piolet (Simbolitzant la cultura i I'esport). Llcgenda: MANRESA 1905-1980. Signatura.
Coure - Diarnetre : 50 mm. - Pes: 70 grs.
Encunyacio Taller's Vallmitjana.
N.O 30 - 19S0 - Hcrnenatge a Jordi Pujol, President de la Generalitat - Tagamanent.
A/ Escut Gcneralitat. Llegenda: JORDI PUJOL - CATALUNYA.
R/ Sant Jordi, ernblerna del partit. Llegenda: 1980, signatura, COL1re - Diarnetre 30 mm. - Pes: 12 m:s. Encunyada Tallers Valirnitjana - Edici6 Convergencia Democratica de Catalunya.
N.O 31 - 1980 - Ofrena d'una placa de bronze de I'Associacio Catalana d'Ex-presos Politics al Parlarnent de Catalunya.
A/ Ouatre banes que trenquen cadenes. Llcgcrida : ASSOCIACIO CATALANA D'EX-PRESOS POLITICS,signatura.
R/ Llegcnda : L'ESFOR<;: DELS HOMES I LES DONES DE LA CATALUNYA RESISTENT - SIMBOL DE LLIBERTAT I DEMOCRACIA - 1939 - 1980.
Coure - Diarnetre: 60 mm. - Pes: 130 grs. Encunyaci6 Tallers Vallrnitjana.
N.O 32 - 1980 - Onze Congres de Metges i Biolegs de Llengua Catalana. - Reus. A/ Serp diesculap: i arbre de la vida; signatura.
R/ Llezenda : 11 CONGRESDE METGES I BIOLEGS DE LLENGUA CATALANA - REUS - IX - 1980 (repetit i capgirat, es el mateix terna del cartell fet per I'artista).
Coure i argent - Diametre: 60 mm. - Pes: 130 grs, Encunyacio Tallers Vallmitjana.
N.o 33 - 1980 - L'art es I'crotisme de la Historia,
A/ Idea - Materia - Forma, signatura.
R/ Figura femenina. Llegenda: L'ART ES L'EROTISME DE LA HISTORIA.
Coure i argent - Diarnetre: 50 mm. - Pes: 75 grs.
Editada i encunyada per Tallers Vallmit iana, N." 34 - 1980 - Nornenarnent de Salvador Espriu fill adoptiu d'Arenvs de Mar.
A/ Retrat de perfil de Salvador Espriu. Llegenda: SALVADOR ESPRIU FILL ADOPTIUD'ARENYS DE MAR - 1980 - SINERA, signatura.
R/ Laberint de Creta amb el fil d'Ariadna.
Coure - Diarnetre: 60 mrn. - Pes: 135 grs.
Euncunyaci6 Tallers Vallmitjana,
N.O 35 - ,1980 - Campanya «Avui 2000» de promoci6, propaganda i arnpliacto de capital del diari «Avui».
A/ Escut de Catalunya sabre full de diari. Llegenda: AVUI 2000 - SANT JORDI 1980.
R/ Sant Jordi, signatura.
Coure i argent - Diametre: 60 mm. - Pes: 140 grs. Encunyaci6 Ensenyes Pujol. - Edici6 de 200 exemplars en coure i 2 en argent.
N.O 36 - 1981 - Exposici6 «Catalunya Avui» al Palau de l'Unesco de Paris. AI Escut de la Generalit. Llegenda: GENERALITAT DE CATALUNYAMARC ABRIL 1981 - UNESCO.
RI Sant )ordi, el Laberint de Creta i Ariadna. Llegenda: CATALUNYA AVUI. Signatura. (Aquest revers es una variant del de la medalla n." 25.)
Coure i argent - Diametre : 60 mm. - Pes: 150 grs. Encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
N.O 37 - 1981 - Campanya del Consell d'Europa pel renaixement de la ciutat.Madrid.
AI Interpretaci6 de l'emblema de Ia campanya i en el camp els 12 estels simbolics del Consell d'Europa. Llegenda: CAMPANA EUROPEA PARA EL RENACIMIENTO DE LACIUDAD - CONSEJO DE EUROPA.
RI Laberint amb el fil d'Ariadna (Simbologia de les ciutats actuals en que l'home s'hi troba presoner i el cami per sortir-ne). Llegenda: ESPANA 1981 - CIUDADES PARA VIVIR. Signatura.
Coure - Diarnetre: 80 mm. - Pes: 370 grs.
Encunyaci6 Tallers Vallmitjana.
N." 38 - 1981 - Medalla del Gremi de Comerciants d'Electrcdomestics. Barcelona. AI Interpretaci6 de la simbiosis entre l'home i l'energia al seu servei. Llegenda: L'ENERGIA AL SERVEr DE L'HOME. Signatura.
RI PIa de la ciutat de Barcelona (Ja utilitzat en la medalla n." 18) i al fons les quatre barres catalanes. Llegenda: GREMI DE COMERCIANTS D'ELECTRODOMESTICS.
Come i argent. - Diarnetre : 70 mm. - Pes: 180 grs. Encunyaci6 Tallers Vallmitjana. Barcelona novembre de 1981
NOTA: Les lamines de les medalles 21,29,30, 33, 35, 36 teneri canviat anvers per revers i viceversa.
BIBLIOGRAFIA:
ALCO'LEA I BLANC, Santiago: Subirachs a Catalunya. - Barcelona-Gaieries Sacharoff-1978.
BLANCH, Montserrat: Subirachs, obra grafica, 1949-1975. - Barcelona - Saturno - 1976.
CAMPMANY, M.· Aurelia: Subirachs 0 retrat de l'artista com a escultor adult.Barcelona P6rtic - 1975.
CELA, Camilo Jose: Album de Taller. - Barcelona - Ambit - 1981.
CIRLOT, Juan Eduardo: Subirachs, - Barcelona - Xifre - 1960 -:Colleccio Espacio i Punto.
CO'RREDoR-MATHEO's, Jose: Subirachs. - Barcelona - Poliarafa - 1975.
GIRALT-MIRACLE, Daniel: Subirachs. - Barcelona-Saturno ..:: 1973. Subirachs. - Madrid-Servei de Publicacions del Ministeri d'Educacio i Ciencia - 1973.
PENA, Maria: Subirachs 0 tres metamorfosis. - Bilbao - Gran Enciclopedia Basca - 1976.
SANTO'S TO'RROELLA, Rafael: Subirachs. - Barcelona. - Sala Gaspar - 1960.
SARTO'Rls, Alberto: Subirachs. - Barcelona - Galeria Jardi - 1978.
s. DATZlRA
Addenda a la troballa de Sta. Perpetua de Mogoda (AN-I).
A. M. BALAGUER
AN-4 - Troballa del castell de Voltrera.
ArN-S - Troballa de S. Pere Sacama.
M. CRUSAFONT I SABATER
AN-6 - Troballa de Valencia (or).
AN-7 - Troballa de Valencia (plata).
S. DATZIRA
AN-8 - Troballa de Castellbell i Vilar.
ADDENDA A LA TROBALLA DE STA. PERPP.TUA DE MOGODA (AN-l)
No conformats amb la interpretaci6 que donarern a la moneda n.v 15 de la troballa de Santa Perpetua de Mogoda 1 creiem, ara, haver aconseguit desxifrar-Ia correctament.'
La classificaci6 atribuida a la moneda es correcta, un rocaberti de Joan II batut al castell de Girona durant els anys 1462-63, pen'> el que no es pas cert es la transcripcio que donarem del que ens sernbla una contrarnarca de quatre quadradets, aixi com tambe l'assignacio del que vam creure eren tres punts i que tot plegat figura en el revers de la pec;a.
La cornparanca amb un diner de Sicilia de Frederic IV el Simple (13551377) ens ha fet adonar que hi apareixen al revers, entre altres marques, els quatre quadradets esmentats.'
Una encunyaci6 de necessitat com fou la dels rocabertins, els porta a fer servir de cospells altres monedes que ja circulaven -en el nostre cas el diner de Sicilia- i en conseqiiencia quedaren rastres de les anteriors peces.
Si comparem el revers de la moneda de Santa Perpetua (n.v 15), amb el revers del diner de Sicilia (n.v 1), podem comprovar facilment que la marca dels quatre guadradets es la mateixa. Observern tarnbe que I'esmentada marca figura en quadrants oposats i per tant, el punt situat a sobre del travesser de la creu had'esser un dels quatre quadradets de la mateixa marca situada en el primer buit. EI punt situat a la dreta -.ia no gaire pronunciat- i que ens cau a sobre dels pals de la creu, el pcdem interpretar COm una rugositat de les moltes que te la peca. Finalment, el punt de l'esquerra i que correspondria al tercer buit, es un dels que pertanyen a I'arbre que ocupa el revers deis rocabertins.
En resum dones, la moneda n." 15 de la troballa de Santa Perpetua de Mogoda, es un rocaberti a nom de Joan II, encunyat a Girona i batut a sobre d'un diner de Sicilia de Frederic IV el Simple de la seea de Messina.
Tot plegat ens corrobora un fet, altrament ja prou conegut, que -per ales peces de petit valor- la circulacio monetaria al segle xv era composta, al Principat, de monedes encunyades no solament durant el segle anterior, sin6 tarnbe procedents de seques tan llunyanes com es la de Messina. Finalmente, aprofitem l'avinentesa per agrair al Sr. Fermi Vinyals i Rovira Ia seva collaboracio, que va fer possible I'estudi de Ia troballa.
I. Troballes monetaries catalanes-L, Acta Numismatica X, Barcelona, 1980, pags. 214-218.
2. Agrairn als bons amics ANNA M. BALAGUER i MIQUEL CRUSAFONT la seva desinteressada ajuda sense la qual no hauria estat possible la identificaci6 de lamoneda.
3. RODOLFO SPAHR, Le monete siciliane dagli aragonesi ai barboni (1282·1836), Palermo 1959, pag, 47 i segiients.
Num, AN-4 - Lloc: Castell de Voltrera - Tipus de troballa: Acumulativa
Composlcio:
Conjunt A
Conjunt B
Dates limit:
Conjunt A: del 1258 al 1558-1598 a 1598-1621 (regnats de Felip lode Felip II de Catalunya).
Conjunt B: del 1566 al1641.
Localitzaclo:
Castell de Voltrera, terme d'Abrera, - 410 30'35" latitud Nord; 5° 37' Longitud Est - Baix Llobregat. Catalunya.
Data de la Troballa:
Campanyes d'excavaci6 1978-1980.
Circumstancies de Ia troballa:
Les monedes aparegueren ales excavacionsdel castell de Voltrera, terme d'Abrera, realitzades en els darrers anys pel grup d'arqueologia d'Olesa. Les monedes foren trobades en dues zones i acompanyades de restes ceramics de cronologia diferent, per aixo hem mantingut els dos conjunts separats a l'hora de publicar Ia troballa. EI primer (Conjunt A) aparegue a un antic abocador de deixalles del castell, juntament amb ceramica de «verd i manganes» i d'influencia moresca. EI segon fou trobat en el recinte del castell i acompanyat de ceramica policroma.
Descripci6:
Conjunt A
1. Jaume I Barcelona diner de tern (bill6) emissi6 de 1258
0,67 gr. 18 mm.
B.S. 167
2. Jaume I Barcelona diner de tern (billo) emissio de 1270
0,7 gr. 19 mm.
B.S. 172
3. Jaume I Barcelona diner de tern (bill6) emissi6 de 1270
0,67 gr. 18 mm.
4. Pere III Barcelona diner (bill6)
0,70 gr. 14,8 mm.
5. Pere III Barcelona 6bol (bill6)
0,35 gr. 13 mm.
6. Felip I 0 Felip II Girona diner 0,81 gr. 15 mm.
B.S. 172
retallat B.S. 223
B.S. 226 (bill6)
B.S. 579 6 638
7. Pere III Arag6 diner jaques (bill6) 0,75 gr. 19 mm. A.H., lam. 71, num, 1
8. Enric IV (1399-1413) Aquitania hardi (bill6) 0,90 gr. 21 mm.
P.A. 3119, similar (molt desgastat)
Conjunt B CATALUNYA
9. Guerra dels Segadors Barcelona 1641 sise (AE) 3,98 gr. 23 mm. B.S. 726
10. Felip II de Castilla Toledo s/d assajador dins de cercle, ral (AR) 2,1 gr. 20 mm. retallat Vic. 281
Abreviatures emprades:
B.S. BOTET I SIs6, Les rnonedes catalanes, Barcelona, 1909 i 1911, vols. II-III.
A.H. HEISS, Aloiss, Descripcion general de las monedas hispano-cristianas; Madrid, 1867, vol. I.
P.A. POEY D'AvANT, F. Monnaies Feodales de France, reimp. Graz, 1961, vol. II. Vic. VICENTI, J. A., Catdlogo General de la Moneda Espaiiola, Madrid, 1977.
Comentari:
Es tracta, doncs, de dos conjunts de monedes ben diferenciats, segons la seva area de procedencia dins de I'excavacio i segons els materials ceramics que els acompanyavan. El conjunt A, trobat a l'antic abocador del castell, esta compost, quasi exclusivament, per moneda medieval dels segles xrrr a la primera meitat del xv. Hi ha tan sols la presencia d'un diner de Felip lode Felip II de Girona. Aquesta peca no pot determinar-se a quin dels dos reis pertany en no poder saber si portava 0 no la marca diferencial d'una G al coIl del bust. En qualsevol cas, aquesta moneda representa un salt cronologic respecte al grup medieval i pot considerar-se una aportacio posterior.
Les ceramiques que aparegueren associades amb aquest conjunt de monedes medievals estan en la mes completa consonancia cronologica amb aquestes. Es tracta de fragments de ceramiques catalanes decorades amb verd i rnanganes, considerades de finals del XIn i XIV, i de fragments de ceramica catalana d'imitacio moresca del segle xv.' Comparant aquestes cronologies amb les de les monedes veiem que les mes antigues son del segle XIII, representades pels diners de Jaume I, hi trobem tot seguit peces del segle XIV, els diner i obol de Pere III, finalment tenim una moneda de primers del XV, un hardi aquita d'Enric IV d'Anglaterra.
No es pas rar ales troballes de Ia Corona Catalano-aragonesa de trobar-hi monedes d'aquest darrer tipus, tot indicant que debia circular amb relativa abundancia, Una moneda similar apareix, per exemple, al tresoret de moneda de plata de Valencia, estudiat per M. Crusafont en aquesta mateixa edicio de Troballes Monetaries Catalanes. Un altre exemple ens el dona un tresoret trobat a Solsona que, segons la noticia que ens ha arribat, con tenia varies dotzenes d'aquestes monedes.
Fora de la seva area de circulacio hi trobem tambe el diner jaques de Pere III, destinat a circular a l'Arago i ales comarques de Lleida i el diner de Felip II 0 II de Girona, que podia Iegalrnent circular sols a aquesta ciutat i a la seva rodalia. Tot plegat ve a confirrnar, una vegada mes, que la moneda sol escapar als seus limits legals de circulacio, encara que no ho sol pas fer-ho en quanti tats massives, sino que alguns dels exemplars d'un determinat tipus de moneda, sobretot si ha estat encunyat en quantitats importants,
1. LUIS M. LLUBIA, Cerdmica Medieval Espanola,Barcelona, 1967, pags, 146-154.
es facil que arribin a zones relativament allunyades a 10. seva zona de circuIacio,
Pel que fa al conjunt B, trobat en el recinte del castell, ens trobem amb un fenornen similar. Aquestes dues monedes, d'epoca moderna, aparegueren associades a ceramiques policromes d'influencia renaixentista, datades a finals del segle XVI i primera meitat del xvrr,' la qual cosa encaixa perfectament amb els testimonis numismatics. La moneda mes reculada es, evidentrnent, el ral sense data de Felip II de Castella, encunyat a Toledo, el qual degue esser batut entre el 1566, data de la reforrna de 10. rnoneda (Pragmaticas de la Nueva Estmnpa) i el 1588, any del primer ral datat de Toledo que coneixem. Tot i que les llegendes d'aquest ral no SOn visibles sabem que es del tipus no datat per 10. marca d'assajador M dins d'un cercle que veiem sota la marca de seca. Malgrat la seva modestia, creiem que aquesta troballa ens dona una Ilico ben profitosa que no hem d'oblidar, l'interes enriquidor d'estudiar les monedes dins del seu contexte arqueologic i no pas separadament com massa sovint ens veiem obligats a fer.
Agraiments:
L'estudi d'aquest troballa ha estat possible gracies a l'esforc pacient del grup d'arqueolegs d'Olesa que descobriren les monedes ens facilitaren el seu estudi i ens mostraren amablement els altres materials apareguts a I'excavacio, Debem especial agrairnent al Sr. Jaume Morera que ens atengue solicitament.
Nota:
Malgrat que el castell de Voltrera sigui conegut actualrnent com a castell d� Vilalba, nom de l'agregat proxim de Santa Maria de Vilalba, a I'epoca medieval homl'anomena castell de Voltrera. Amb aquest nom apareix ja a la documentacio a partir del 1041. No ens extendrern sabre aquesta qiiestio, ni sabre altres detaIls, prou interessants, de 10. historia del Castell, que el lector podra trobar a l'obra Els castells Catalans, ed. R. Dalmau, Barcelona, 1967, vol. I, pags, 335-340.
ANNA. M. BALAGUER
2. A. BATLLORI I MUNNE i L. M:· LLUBIA I MUNNE, Cerdmica Catalana Decorada, Barcelona, 1974, pags. 67-70.
Num, AN-5 - Lloc: Sant Pere Sacama - Tipus de troballa: Aoumulativa
Composici6:
Monedes trobades al Castell de Sacama 0 de Camba. AE (billa) Catalunya 2
Monedas trobades a la masia de Sant Pere Sacama. Catalunya 1
Dates limit:
Les dues monedes trobades al castell ens donen unes dates que van del 1162 al 1387. La moneda trobada a la masia es del 1836.
Localitzacio:
Sant Pere Sacama - 410 34' latitud Nord; 50 36' Longitud Est, terme d'Olesa, Baix Llobregat. Catalunya.
Data de la troballa: Campanyes d'excavaci6 1978-1980.
Circumstancies de la troballa:
Les monedes aparegueren ales excavacions realitzades als darrers anys pel grup d'arqueologia d'Olesa.
Descripci6:
Castell de Sacama 0 de Camba.
1. Alfons I Barcelona obol 0,46 gr.
2. Pere III Barcelona obol 0,41 gr. 15 mm.
Masia de Sant Pere Sacama
B.S. 160 12,5 mm.
3. Isabel II Barcelona sis «quartos» 1836 14,42 gr. 33,5 mm.
Abreviatures emprades:
B.S. 224
B.S. 1084
B.S. BOTET I SISO, J., Les rnonedes catalanes, Barcelona, 1909-1911, vols. II-III.
Comentaris:
Es tracta de fet de troballes aillades molt puntuals fetes en dos llocs ben proxims, les runes de I'antic castell de «Camba», del que en resta ben poca cosa, i la Masia de Sant Pere Sacama.
Les dues monedes trobades al castell son d'epoca medieval. Ambdues son obols, valor ben poe corrent a I'evidencia nurnismatica conservada i que poques vegades apareix en els tresorets. En canvi apareix amb relativa frecuencia com a troballa puntual d'excavacio. Aquest fenomen te de fet una explicacio ben logica, hom atresora la moneda de mes valor, mentre que l'obol uneix a aquesta tendencia d'esserexclos de l'atresorament la seva petitesa que facilita la seva perdua ocasional. Son precisament aquestes monedes perdudes a I'atzar les que apareixen ailladament ales excavacions, tot donant-nos percentatges d'obols mes elevats del que podiem esperar estant com estavern acostumats a un alt grau de raresa per aquest valor. Es ben cert que a alguns tresorets hi apareixen tarnbe obols, pero sempre en proporcio molt inferior a la de diners.
D'aquestes dos obols es especialment interessant el d'Alfons 1, malgrat d'esser un tipus ben conegut, no es abundant i aquesta troballa ens en dona un exemplar rnes, tot demostrant que I'obol tenia efectivament un paper dins de la circulacio monetaria de I'epoca, funcia que reflecteixen tan poc elsdocuments escrits, destinats a deixar cons tancia de les grans transaccions, dels testaments, etc.
Aqui novament la ceramica trobada amb aquestes dues peces esta en consonancia amb la seva cronologia. Juntament amb aquests dos obols aparegue ceramica grisa, datada entre els segles XI-XIII, i ceramica decorada arnb
1. Sabre el Castell de Camba a de Sacama vid. Els Castells Catalans, Ed. R. Dalmau, Barcelona, 1967, vol. I, pags 448-451.
2. Perla dataci6 de les ceramiques grises a Catalunya vegeu i'important article de MANUEL Rru, «Els forns medievals de ceramica grisa a Catalunya», Ouaderns d'Estudis Medievals, num. 1, maig 1980, pags. 56-59.
verd i manganes de finals del XIII i XIV, que concorden amb I'obol d'Alfons I iamb el de Pere III respectivament.
Es ben significatiu que a la masia de Sant Pere Sacama, habitada fins fa molt poe, no s'hi trobes moneda medieval, sin6 una peca ben tardana, sis «quartos» del 1836, encunyats a Barcelona per les necessitats de numerari de les Guerres Carlines i que durant tant de temps varen circular a Catalunya.
Agraiments
La publicacio d'aquesta noticia ha estat possible gracies al grup d'arqueolegs d'Olesa, que tragueren a la llum les monedes i ens faci1itaren 10. informaci6. Estern en deute, molt especialment, amb el Sr. I. Morera que ens mostra amablernent els materials.
Num AN-6.
Lloc: Indeterminat, dins Valencia «provincia». Tipus de troballa: tresor.
Composici6:
Tal com veurem, l'analisis del material s'ha hagut de fer en condicions precaries. El conjunt es format per florins des de Pere III a Marti 1, es a dir des de mitjans del s. XIV a inicis del xv i algunes dobles almohades de mitjans del XIV. Per veure mes clarament la cornposicio donem una taula amb els nombres de peces que hem pogut estudiar directament i de les quaIs despres donem la descripcio completa i entre parentesi els altres exemplar de caracteristiques semblants, que sabem per informacions que tarnbe formaven part del tresor.
Pere III - Marca rosa d'anells (Perpinya)
Marca elm (Perpinya)
Marca rosa de punts (Barcelona)
Marca C gotica (Saragossa)
Marca tone (Valencia)
Marca corona (Valencia)
Marca no identificada
Joan I - Marca creu sobre pal (Barcelona)
Marca corana (Valencia)
Marca M (Mallorca) i petxines
Marti I - Marca escac (Barcelona)
Marca corona (Valencia)
Marca M (Mallorca) i escac/petx, Despla/petx,
Marca B (Perp.? Bastia? Barna?)
Total:
AV
Florins Y2 Florins
2( + 1) ( 5) 1 (+ 7) ( 1) 2( + 6) ( 1 ) 1) 2( + 1) 3( + 1) ( 3)
2( + 1) 8( +36) 1(+13)
Dobles almohades
1( + 5)
Total peces del tresor: 27( +90) 117
Dates limit:
1349-1410. La data inicial la dona la presencia de florins amb rosa d'anells, que segons hem pogut comprovar darrerament son de llei superior als 18 quirats i corresponen per tant a la seca de Perpinya i al periode 13491369. Aquests florins han d'esser posteriors al 1349 perque en l'espai 1346-1349 es suposaque es bateren els florins en que no hi consta el nom del rei. La data final la donen els florins del rei Marti. Pels de Mallorca observem que nomes n'hi ha del tipus amb marques Despla (cairo tallat en aspaj-petxina/escac-petxma, que corresponen als inicis del regnat. Les altres marques dels florins de Marti abracen tot el regnat, sens possibilitat de fixar una cronologia mes exacta. La major part del conjunt (a excepcio de les dobles i dels florins amb marca rosa d'anells) correspon a l'espai 1369-1410, essent tots els florins de Ilei de 18 quirats (Vid. Crusafont. Numisrnatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval).
Localitzacl6:
Indeterminada, dins Valencia, "provincia».
Data de la troballa:
No ens es coneguda amb exactitud, per be que sabem que es molt antiga, possiblement de finals del segle passat.
Clrcumstancles de la troballa:
L'allunyament cronologic dificulta I'obtencio de detalls. Segons sembla el conjunt, que era de mes de cent florins i algunes dobles almohades era dins una olIa d'aram. Junt, «0 molt a prop» hi havia una altra olla de terrissa que contenia el tresoret de plata i billa que descriurem despres com una troballa separada, en no tenir la total seguretat que ambdos tresorets tinguessin el mateix origen. (Vid. troballa AN-7). Cal admetre pen), que les cronologies de les dues troballes son molt concordants. Segons sembla les dues olles aparegueren enterrades prop d'una casa. Aquests dos tresorets es dispersaren recentment. Per poe temps no poguerem estudiar els dos conjunts sencers. Quant en tinguerem noticia una gran part era ja disperssa pero hi havia encara un record prou dar del contingut. Podern doncs tenir per cer el material que hem pogut fotografiar i pesar i admetre alguns petits errors en eis totals complementaris de peces ja dispersades (nombres entre parentesis), I'inforrnacio de les quals ens ha vingut de diferents fonts, algunes de les quals tenien encara en el seu poder una part 0 la totalitat de les monedes obtingudes.
Descripci6:
Numerarem correlativament les monedes que podem descriure amb tots els seus detalles.
1. Pere III. Perpinya. Flori arnb marca de rosa d'ane11s
AI .+.ARAG-.OREX.P.
RI .S.IOHA-NNES.B (rosa d'anells) p: 3,44
0: 19 mm.
Llir
S. Joan, dret, de front
2. Pere III. Semblant a l'anterior pen) AI + ARAG-REX P. p: 3,47 0: 19 mm.
Botet-244
Inedita
3. Pere III. 1/2 flori arnb marca rosa d'anells, semblant al num. 1. p: 1,7 0: 15,8 mm. Inedita
4. Pere III. Barcelona. Flori amb marca rosa de punts. Semblant al nurn. 1. p: 3,42
0: 18,3 mm. B0'tet-245
5. Pere III. Valencia. Flori amb marc a torre. Semblant al num, 1. p: 3,51 0: 19,2 mm Botet-241
6. Com ,1'anterior p: 3,48 0: 19,2 mm Botet-241
7. Joan 1. Barcelona. Flori amb marca creu sobre pal.
AI + .ARAG-OREX 10 Llir
RI S.IHOA-NNES B (creu sobre pal)
S. Joan, dret, de front p: 3,44
0: 18,9 mm.
8. Com l'anterior p: 3,45 0: 18,7 mm.
9. Joan I. Mig flori sernblant a l'anterior p: 1,7
Botet-269
Botet-269
0: 14,6 mm. Botet-270
10. Joan I. Valencia. Flori amb marca corona. Semblant als anteriors p: 3,46 (2): 19,3 mm. Botet-266
11. Com l'anterior p: 3,41
12. Com l'anterior p: 3,42
0: 18,6 mm.
0: 18,5 mm.
Botet-266
Botet-266
13. Joan I. Ma11orca. 1/2 Flori amb marca M i petxines flanquejant el llir de l'anvers i el Sant. Joan del revers. Samblant als anteriors. p: 1,72
0: 16,6 mm.
14. Marti. Barcelona. Flori amb marca d'escacs en cairo AI +ARAGO-REX MAR (A i R nexades) Llir
RI S.IOHA-NNES B (escac en cair6)
Botet-265
S. Joan, dret, de front. p: 3,45 0: 18 mm.
15. Com l'anterior p: 341 0: 18,2 mm.
Botet-290
Botet-290
16. Marti. Valencia. Flori amb marca corona. Semblant als anteriors, amb indicaci6 del nom del rei en la forma MR i marca Despla (cairo ta11at en aspa) ala dreta dels peus de S. Joan. p: 3,47 0: 19,2 mm,
Com I'anterior p: 3,43 0: 17,7 mm.
Com l'anterior p: 3,41 0: 18
Com l'anterior p: 3,41 0: 19
Com I'anterior p: 3,42 0: 19,2
Com l'anterior p: 3,41 0: 19,1
Com l'anterior p: 3,42 0: 19,4
Com l'anterior p: 3,42 0: 19,9
Botet-288
Id. Id. Id. Id. Id. Id. Id. var.
Botet-289
24. Mig Flori semblant. Nom del rei en forma M. Marca Despla no visible. p: 1,69 12): 15,8 mm.
25. Marti. Mallorca. Flori arnb marca M gotica (no visible). Semblant al num. 14, portant pero marques Despla-petxina a l'anvers escac-petxina al revers.
p: 3,41
12): 19,2 mm.
26. Marti. BastiaP, PerpinyaP, Barcelona? Flori arnb marca B. AI +ARA:GO-REX MAR (A iR nexades ) Llir
Botet-312
RI S.IOHA-NNES.B. B S. Joan, dret, de front
p: 3,38 12): 19 mm. Botet-305
27. Dobla almohade de la seca de Fez, corresponent al regnat d'Abu-Yahya (1318-1346)
p: 4,69 ("5: 29,8 mm.
Agraim a I'amic R. Arroyo la identificacio d'aquesta peca.
Referencies: Botet J. Botet i Siso. Les Monedes Catalanes. Barcelona 1908.
Comentarl:
Les llicons que ens ofereix aquesta troballa son molt estimables.
El feble nornbre de dobles almohades S sobre un conjunt ric de florins (111) demostra la perdua d'importancia del circulant auri islamic, que fins els temps de Pere III havia estat el predominant.
La proporcio de florins de les diferents seques ens permet de fer algunes deduccions d'interes.
Tot sembla indicar que I'arnagatall del tresor es produi despres del regnat de Marti, possiblement en els enfrontaments armats que es produiren a Valencia despres de la mort d'aquest rei per a Iorcar la candidatura de Ferran d'Antequera. Els florins mallorquins a nom de Marti porten tots (un fou examinat directament i moltsd'altres aparegueren en una subhasta, el que ens permete de comprovar quant menys les marques) les marques escacs-petxina i Despla-petxina, corresponents al regnat de Marti segon les clades disponibles. Com es sabut, d'altres florins rnallorquins a nom de Marti port en marques que els fan correspondre a regnats posteriors.
El regnat de Marti, immediatament proper, ens dona doncs la pauta pel conjunt de florins amb el seu nom, en una troballa feta a Valencia. Gran abundancia de 1a marca corona (Valencia), seguida de la marca M (Mallorca), discreta presencia de la marca escacs (Barcelona) i existencia d'un sol exemplar amb la diffcilment encaixable marca B. Les proporcions son ben reveladores:
Valencia (corona)
45 exemplars 70 %
Mallorca (M) 15 exemplars 23,5 %
Barcelona (escacs)
Seca 0 marca B
Total
3 exemplars 5 %
1 exemplar 1,5 %
64 exemplars
Si be l'alta proporci6 de florins valencians no fa mes que reflectir la proximitat de la seca, no resulta tan segur de poder deduir de les representacions de Mallorca i Barcelona conclusions en cl sentit d'una major 0 menor relaci6 amb aquestes ciutats perque I'experiencia dernostra que els florins mallorquins de Marti son molt mes abundants que els de Barcelona, el que fa pensar en una producci6 mes feble de la seca barcelonina en aquest regnat.
Pels regnats anteriores les conclusions s6n mes incertes, a consequencia d'una major barreja del circulant de florins dins els paisos de la corona catalano-aragonesa. Aixi, per Joan, trobem preoomini dels florins mallorquins amb 11 exemplars, enfront dels 4 valencians i els 4 tambe barcelonins. Cal tenir present tarnbe en aquest regnat l'abundancia d'evidencia numisrnatica en florins de Mallorca que ens ha arribat.
Del regnat de Pere tenim una feble representaci6 dels florins de llei mes alta: nornes 4 exemplars dels de rosa d'anells (Perpinya), sobre un total de gairebe 30 peces. Aixo concorda amb la documentada fusi6 de florins d'alta llei per a encunyar a 18 quirats, que sera la riquesa auria que es mantidra per a aquest i els regnats segiients. Les seques mes representades son torre i rosa de punts, que segons hem argumentat recentment podem identificar amb Valencia (primers emissions de florins) i Barcelona respectivament. Cal afegir encara a Valencia el rarissim flori amb marca corona, que nomes es coneixia fins fa ben poe com a marca de mig flori. Tal com argumentarem darrerament la marca corona ha de correspondre als darrers anys del regnat de Pere III (Vid. Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval). A continuaci6 hi trobem 5 florins amb marca elm (Perpinya a 18 quirats) i un de solamb marca C (Saragossa), contribuint a fer-nos pensar en una debil fabricaci6 en aquest darrer taller.
Localitzacic actual: Dispersa.
Agraiments: Remerciem a tots els companys de Valencia, Castello i Barcelona que ens donaren diferents dades sobre la composici6 del tresor i molt especialment a l'amic Rafael Gandia de Valencia que ens permete de fotograf'iar i estudiar la mostra que presentem.
Num. AN-7 - Lloc: Indeterminat, dins Valencia «provincia».
'I'ipus de troballa:
Tresoret.
Composici6:
Semblantement al que succeia amb la troballa anterior, no disposem de dades completes sobre la composici6 d'aquest tresoret. Donarern els nombres de peces que hem pogut fotografiar i pesar i entre parentesi els d'aquelles peces que sabem per haver-Ies pogut examinar sumariament 0 per altres fonts d'inforrnacio, que tambe formaven part del tresoret. En general aquestes informacions s6n fiables, segons hem pogut comprovar en alguns casos. De tota manera tenim una informaci6 mes vaga sobre el total de monedes i suposem que el conjunt era molt mes important. Nemes donarem constancia de les peces que sabem per alguna font segura que formaven part del conjunt i deixarem obertes les quanti tats en aquells casos pels quaIs tenim indicis d'un superior nombre d'exemplars,
AR Bill6
Valencia Castella
Marti l'Huma. Ral de plata
Pere el Cruel. Ral Burgos
» Ral Sevilla
» Ral Corufia
Joan I. Blanca Agnus Dei
Enric III. Ral Sevilla
Aquitania Almohades 2( +?) (4+ ?)
Enric IV d'Anglaterra. Ardit Dirhems quadrats (8) 1( + 1) 1( + 3) 1 (1 +?) 1
Total 4(+12) 2(+5+?)
Dates limit:
1350-1413. La data inicial la dona Ia presencia de rals de Pere el Cruel (1350-1369) i la final els ardits aquitans d'Enric IV d'Anglaterra.
Localitzaci6:
Indeterminada. Dins Valencia, «provincia».
Data de la troballa:
No ens es coneguda amb exactitud, per be que sembla esser molt antiga, possiblernent de final del segle passat.
Circumstancies de la troballa:
Dins una olla de terrissa, «molt a prop» 0 junt amb una altra olla de coure que contenia monedes d'or (vid. AN-6). Tambe aquest conjunt fou dispersat recentrnent. A part dels exemplars que presentern en fotografia iamb dades ponderals completes poguerern veure els rals de Marti i una blanca de l'Agnus Dei de Joan I de Castella, sens poder anotar mes detalls.
Descripclo:
Incloern totes les peces que hem vist, malgrat que algunes d'elles no puguin esser descrites completament.
1 a 8. Rals valencians de plata de Marti l'Huma, segons els tipus Mateu21/30.
9. Pere el Cruel. Ral de plata. Seca de Burgos. AI volt exterior: +DOMINVS MIChI:ADIVITOR ET EGO DI. id. interior: (flor) S'PICIAM: INIMICOS: MEOS. P coronada. RI +PETRVS: REX.CASTELLE: ELEGIONIS. Armes de Castella/Lleo dins orla lobulada. A l'espai inferior una B, als altres anells. p: 3,02 0: 22,3
Heiss-L.7 n.v 7 var
10. Pere el Cruel. Ral de plata. Seca de Sevilla. Semblant a l'anterior. La llegenda de l'anvers queda tallada en la forma D-: ISPICIAM acaba en ME. El revers marca S i anells. p: 3,46 0: 22
Heiss-L.7 n.v 7 var
11. Pere el Cruel. Ral de plata. Seca de la Corufia. Semblant al num, 9. La llegenda de l'anvers queda tallada en la forma DIS-PICIAM. Marca de petxina al revers. p: 3,48 0: 21,2 (xic retallada) Heiss. Id. var.
12. Joan I. Blanca d l'Agnus Dei. Billo. Heiss L.9 nums, 1-7.
B. Enric III. Ral de plata. Seca de Sevilla.
AI Com el num, 10 pero acabat en MAO EN nexades i coronades.
RI + ENRICVS:DEIGRACIA: REX: CASTEL. Armes de Castella i Lleo en orla lobulada. Marca S a l'espai inferior. Flors als altres espais. p: 3,42 0: 21,8 Heiss, L.8 n." 4.
14. Enric IV d'Anglaterra. Ardit de billa d'Aquitania,
AI E'RIC Bust del rei de front sostenint espasa.
RI -FRA-CIE- Creu tallant llegenda alternada de llirs i lleon. p: 1,02 0: 18 P. d'Avant-3120
15. Enric IV d'Anglaterra. Ardit semblant.
AI C......... Id, R/-FRA-CIE- -AQI- Id. p: 0,92 0: 18 (retallat i ovalat) P. d'Avant-3120
16 a 20. Dirhems quadrats almohades (?).
Referencies:
Mateu; M. MATEU I LLOPIS. La ceca de Valencia. Valencia 1929. Heiss: A. HEISS. Monedas hispano-cristianas. Madrid 1867.
P. D'Avant: F. Poey d'Avant. Monnaies [eodales de France. Paris 1858.
Comentari:
La petitaquantitat de peces inventariades ens fa suposar que mes aviat ens trobem davant d'una mostra del tresoret. Per aixo hem procurat de donar-ne el maxim de details, malgrat que algunes peces no puguin iHustrar-se ni descriure's correctament.
La concordancia amb la troballa anterior es molt notable i perrriet de creure en un amagatall sirnultani, potser per les raons apuntades pel conjunt anterior.
La mostra ens dona un circulant de plata majoritari de peces valencianes, seguit de prop pels ralscastellans i la moneda arab, el que no resulta sorprenent atenent al que ens indiquen els documents de I'epoca, Tant la moneda castellana com el dirhem quadrat eren falsificats 0 imitats en diferents llocs de la corona catalano-aragonesa. Be que aquestes imitacions sembla que obeien a una intencio exportadora, mal podien impedir un cert circulant en el propi pais. Ja el 1262 Jaume I feia encunyar a Valencia mateix dirhems de plata, anomenats millareses (Botet, vol. II. p. 54), practica que es mantinzue Ilarg temps, ja que encara se'n baten en temps d'Alfons el Magnanim, Pere III per la seva banda, feu encunyar abundantment a Valencia moneda de plata castellana a partir del 1366, tot vanant-se de fer-l a de bona llei, .mentre que els florins que li imitava el rei castella eren de mes baixa llei (Botet, vol. II, p. 146). Aquestes troballes fetes a Valencia son doncs de gran interes ia que poden contribuir a identificar aquestes irnitaciones, sens que aixo vulgui indicar que les peces que presentem necessariament ho hagi
d'esser, ja que, corn es sabut, el circulant de pobles comercials corn ho eren el valencia sovint era ple de moneda estrangera, Vegem, per exemple en aquest mateixvolum d'Acta Numismatica corn el Manual mallorqui de mercaderia (article de A. M. de Guadan) indica la circulacio de moneda castellana a Valencia.
Nocal tampoc estranyar la manca de billa valencia, ja que aquest no es batia des dels temps de Jaume 1. En aquestes circumstancies, l'escassetat en moneda menuda devia afavorir l'entrada de billa estranger, tambe documentat fins i tot en altres Ilocs, corn per exemple a Catalunya, que es veia sovint invadida de moneda de baixa llei francesa i castellana, malgrat les emissions mes regulars de billa que s'hi feien.
Les guerres de Pere el Cruel i Enric de Trastarnara amb assenyalada presencia de tropes anglo-aquitanes justifiquen plenamente la presencia en el circulant dels ardits aquitans, ja detectats tambe en altres troballes.
En general, latendencia que mostren aquesta i altrestroballes es a una gran rnaniga ampla pel que fa al circulant de billa, que la gent no rebutjava pas malgrat la seva diversitat, malgrat les prohibicions oficials. Nocal dir que aquest fet afavoria les falsificacions.
Localltzacio actual:
Dispers.
Agraiments:
Agrairn corn en el cas anterior al bon amic Rafael Gandia de Valencia, qui ens dona practicament la totalitat de dades sobre aquesta troballa; la seva generositat ha perrnes que aquestes interessants Ilicons numisrnatiques no s'hagin perdut per sempre meso
Num, AN-8 - Lloc: Castellbell i el Vilar. - Tipus de troballa: Tresor.
Composici6:
Santa Fe de Bogota 1
Isabel II Barcelona 1
Dates limit:
1743-1838. La primera ve representada per una moneda de mig escut de Felip Ve i I'ultima per una de vuitanta rals d'Isabel II.
Data de l'amagatall:
La peca de 80 rals de l'any 1838 ens dona arnb molta seguretat el quan i el perque fou arnagat el tresor. L'esrnentada peca es una de les prirneres encunyacions de I'any 1838 a la seca de Barcelona car el seu revers encara diu, Y LA CONSTITUCION, igual ales peces de l'any anterior. Posteriormerit, iamb la mateixa data del 1838, s'encunya ja amb el tipus definitiu de Y LA CONST. Per tant, les monedes s'amagaren durant els primers mesos de l'any 1838. El perque no pot ser cap mes que la inseguretat que comporta, arreu del nostre pais, la primera carlinada.
Localitzaci6:
Masia «Les Comes» al terme municipal de Castellbell i el Vilar -41 38' 17,9" latitud nord; 1 53' 20,7" longitud est-, Cornarca de Bages (Catalunya).
Data de la trobaIla:
EI diumenge dia 6 d'octubre de 1974.1 La noticia fou publicada al periodic «Manresa. el dia 17 del mateix meso
Circumstancies de la troballa:
Segons el mateix periodic, les monedes van esser trobadescasualment per uns vailets a dins dun forat, a la paret posterior de l'esmentada masia, mig enderrocada, de «Les Cernes»." Les monedes eren a dins d'un tupinet petit i aquest a dins d'un de rnes gran. Altres versions ens diuen que la troballa no va pas esser del tot casual, pero el cert es que qualsevols que fossin les circumstancies que I'envoltaren, aquesta ens ha arribati la podern estudiar, gracies tambe a que, com gairebe sernpre passa, quan son diversos els qui s'han de repartir unes monedes
1. Confirmada la data per un dels qui ho trobaren.
2. «En el interior de una casa abandonada y casi en ruinas Hamada "Las Comas" en un agujero hallaron un puchero, dentro del eual habfa otro mas pequefio conteniendo 76 monedas de oro de dis. tintos tamarios y muy bien conservadas» a Periodic Manresa, dia 17 d'octubre, 1974.
-i mes tractant-se d'or- no s'entengueren i les peces van esser dipositades a l'Ajuntament de Monistrol per ordre de I'autoritat.'
Mes endavant, l'Estat autoritza a la Caixa d'Estalvis de Manresa la compra de les monedes, amb la condici6 d'esser donadesal Museu Comarcal. Valorades pel Dr. Eduard Ripoll i Perell6, aleshores director del Museu Arqueologic de Barcelona, arnb data de 9 de desembre de 1976, la Iunta de Govern de l'esmentada Caixa -presidida por Dr. Josep Badal i Puig- prengue l'acord d'adquirir-Ies a fi de que passessin a engruixir el monetari del Museu ComarcaI de Manresa.'
No sabem si el conjunt hi es en la seva totalitat, pen) hem de restar agraits ales picabaralles -produ'ides per l'egoisrne huma->- que han fet possible que el tresor ens arribi, mes 0 menys, en la seva integritat.
Descripci6:
Hem agrupat les monedes per regnats i dins de cada regnat per seques, les peninsulars seguides de les lie les colonies d'America, Per cad a seca les hem aplegat per valors decreixents i en cada valor per ordre cronologic. Dels dos numeros que precedeixen cada descripci6 -separats per un guionetel primer es el de la troballa i el segon el que li correspon a l'inventari de les monedes del Museu. gr. 0 Rejerencies
1-1.589 Felip V I/z-S 1745 Madrid AI
Ferran
3. No foren dipositades a Castellbell perque la Guardia Civil te la seva caserna a Monistro1.
66-1.654 » 8-S 1807 Sta, Fe de Bogota II
67-1.655 » 8-S 1790 Santiago de Xile DA
68-1.656 » 8-S 1797 Santiago de Xile DA
69-1.657 » 8-S 1801
Santiago de Xile AI
70-1.658 » 8-S 1802 Santiago de Xile II
71-1.659 Ferran VII 2-S 1811 Cadis CI
72-1.660 » 4-S 1814 Madrid GI
73-1.661 » 8-S 1817 Lima IP
74-1.662 » 8-S 1810 Mexic HI
75�1.663 » 8-S1809 Sta. Fe de Bogota IF
76-1.664 Isabel II 80-R 1838 Barcelona PS
Abreviatures emprades:
C.C.-T. F. CALICO, X. CALlCO, I. TRIGO, Monedas Espafiolas desde Felipe II a Isabel II. ADos: 1556 a 1868,5.' edici6, Barcelona, 1982.
C.C. C. CASTAN, I. R. CAYON, Las monedas Hispanomusulmana·s y Cristianas (7111981), Madrid, 1980.
A.N.E. Asociaci6n Numismatica Espanola, catalog de subhasta, 21/6/77.
Comentaris:
Les monedes descrites no ens n'han donat cap d'inedita ni amb variants d'importancia. Cal remarcar pen), la n.v 38, els 4 escuts de Sevilla amb Ia data rectificada de l'any 1785, el 5 sobre 3. El valor de 4 escuts de l'any 1783, no figura classificada ni en el cataleg de Calico-Trigo ni en el de Castan-Cayon, Aquesta rectificacio de data, ens confirma que l'encuny de l'anvers dels 4 escuts a Ia seca de Sevilla de l'any 1783 va esser obert, encara que no en coneguem cap moneda.
Les altres peces amb data rectificada i que no classifica el cataleg Castan-Cayon, son les n.v 39, 47 i 63. D'aquesta ultima es coneguda la rectificacio de les marques deis assajadors, IF sobre SF, per una peca que fou subhastada a l'A.N.E. el dia 21 de juny de 1977, pen) no 1a seva rectificacio de data, 1793 el 3 sobre 2.
Cap dels esmentats catalegs no ens confirmen I'existencia de la moneda de 2 escuts de l'any 1792 de la seca de Popayan amb assajadors SF. Al reunir la moneda 11.° 63 de la troballa les dues rectificacions, la de data a I'anvers i la de les marques d'assajadors al revers, pcdem afirmar l'existencia dels
4. Gazeta de Manresa, periodic local, dia 29 de c1esembre de 1976.
5. HUMBERTO F. BLRZIO, Diccionario de la Moneda hispanoamericana, Vol. II, letras M a Z, Santiago de Xile, 1958, pag. 215.
6. WAYTE RAYMOND, Spanish american gold coins, Nova York, 1936, pag. 36.
encunys de la pe<;a de 2 escuts de la seca de Popayan amb marques d'assajadors SF. Altrament Burzio 5 tambe la dona com a coneguda per la referencia que en fa Wayte Raymond,"
Per tant, es gairebe segura I'existencia d'exemplars de l'esmentat any i valor encunyats a la seca de Popayan, afirrnacio que creiern veure ratificada en qualsevol moment.
Per altra parte, la troballa es important perque ens perrnet una visi6 de la circulaci6 monetaria d'or a la Catalunya de la primera meitat del segle XIX.
Un agruparnent de les monedes pel seu valor -posem la de 80 rals d'Isabel II arnb les del seu valor equivalent 0 sigui el de 2 escuts-- i per seques, peninsulars i arnericanes, ens dona:
Podem comprovar que, per una circulacio normal, el valor de 8 escuts procedia de les colonies d'Arnerica en la seva totalitat, contrariament als petits valors, fabricats tots ales seques de la peninsula. Aixo ens confirrna la raresa -altrament prou conegucla- de les encunyaciones peninsular's de 8 escuts i tambe la de les procedents de seques colonials per a la resta de valors.
Veiern tarnbe que la moneda mes iepresentada -un 43,42 %- es la de liz escut i per tant podem deduir que fou la de major circulaci6 a I'epoca, degut potser al seu valor equivalent a la peca de plata de 8 rals.
Una agrupacio per regnats ens dona:
Podern comprovar que un 92,10 % son monedes encunyacles abans de Ia guerra de la Independencia -fins al final del regnat de Carles IV- el qual ens corrobora tarnbe la raresa relativa de les monedes d'or posteriors a la guerra, durant el regnat de Ferran VII i els primers anys del d'Isabel II.
Finalment podem dir que la troballa de Castellbell ens eonfirma tambe eis esdeveniments histories que succeiren durant el primer ten; del segle passat. Les guerres per la independencia de les colonies d'Arnerica i totes les que es lliuraren a la mateixa peninsula, emprobiren el pais, i el numerari -reflex fidel de l'eeonomia- se'n resenti.
Localitzaci6 actual:
Museu Comareal de Manresa.
Alicante, junio de 1980.
Entre los dias 1 y 4 de junio de 1980 se celebre en Alicante el IV Congreso Nacional de Numismatica bajo el patrocinio del Instituto de Estudios Alicantinos. Se abrio el Congreso con un emotivo homenaje al Prof. Felipe Mateu y Llopis, en el que diversas autoridades y numismaticos tomaron la palabra para testimoniar su reconocimiento y afecto 0.1 ilustre investigador, al que, igualmente, se ofrecio un banquete, y del que el Prof. Antonio Beltran Martinez trazo la semblanza, dedicando, finalmente, un sentido recuerdo a Don Fernando Gimeno.
Las actividades de la reunion se estructuraron sobre las ponencias que fueran publicadas anteriormente en los numeros 162·164 del afio 1980 de Ia revista Numisma, a las que se uniran las comunicaciones en los numeros 165· 167 del mismo afio.
1. A la ponencia de M. y F. BELTRAN LLOPIS, Numismaiica hispanorrornana de la Tarraconense
J. A. HERNANDEZ VERA: «Aportaciones al conocimiento del tesoro de Maluenda». Se da noticia de 26 denarios provinientes de este importante hallazgo realizado en 1915, todos ellos rornanos, a excepcion de uno iberico (Bloskant, que confirman la fecha sertoriana del ocultamiento.
A. M. BALAGUER: «Descoberta d'un nou exemplar de les rares siliqiies de Maxim Tira, atribuides a la seca de Barcelona». Se presenta una nueva siliqua de Maximo Tirano, ratificando la lectura de 5MBA como sacra moneta Barcinonensis; se propone una datacion entre 409 y 411 d. e. Se completa el trabajo con una relacion de las acufiaciones de esta ceca. M. CAMPO y J. M. GURT: «El problema de la crisis del siglo III: su reflejo en los hallazgos de la costa catalana y las Baleares». Se comparan una serie de rnonedas proce·
dentes de tesorillos y depositos 0 de hallazgos, fortuitos 0en excavacion, correspondientes al periodo 193-260 y 260-275 d. e. en relacion con el fen6meno de las invasiones barbaras, respecto de las cuales, mientras que los primeros nada indican, los segundos sefialan un aumento del volumen de circulacion a partir de 260, que podria relacionarse con dichas incursiones. I.-P. BOST: «Villes et camp agnes de la Peninsula Iberique sous le Haut-Empire. Problemes de circulation monetaire». Se analizan aqui los problemas de la circulacion monetaria en el campo y la ciudad, a partir de los escasos datos conocidos; la rural se caracteriza por las cantidades reducidas y discontinuas, cronologicamente, de numerario. No obstante las fases fuertes y debiles son paralelas en ambas zonas, especialmente entre las ciudades y su hinterland, si bien con distinta velocidad e intensidad de circulacion. Se insiste sobre la necesidad de contemplar lasfacies locales, los diferentes circuitos de distribuci6n y las sutiles realidades psicologicas que inciden sobre el fenomeno monetario. P. LILLO, G. GARCIA HERRERO Y A. GONzALEZ BLANCO: «Novedades numisrnaticas de la provincia de Murcia». Los autores dan a conocer varios hallazgos de la provincia de Murcia, entre los cuales destaca una estatera de Lesbos de 500-480. A. BELTRAN MARTINEZ: «Algunas cuestiones sobre numismatica iberica». Aportaciones a diversos problemas de la numismatica iberica como son los rotulos, las emisiones de Caraues-Gal (ceca que se ubica en la parte norte del valle del Ebro, poniendola en contacto con top6nimos y etn6nimos de la zona como Gallur, Galli, forum Gallorum, etc.) y Orosi, que tiende a ubicar en el Bajo Aragon, en relacion con el emplazamiento de Akra Leuke y con el lugar de la muerte de Amilcar. «Revision y rectificaciones sobre dos piezas supuestamente punicas». Se corrige parte de los dichos en Numisma 144-146, 1977, pp. 42 ss. y se rectifican algunas apreciaciones del Prof. R. Etienne en su obra sobre el culto imperial en la Peninsula Iberica (Lim. XVI, pag, 249).
II. A la ponencia de F. CHAVES, Numismdtica antigua de la Ulterior.
F. CHAVES: «Monedas halIadas en la campafia de 1976 en Cerro Macareno (Sevilla) ». Estudio de una serie de halIazgos de dicho yacimiento, entre los que destacan los bronces de Ilipa. La autora, a partir de elIos, se reafirma en la datacion del inicio de la actividad de esta ceca, que situa en 150-140, y que tendria la finalidad de proveer de numerario tras el desbastecimiento del romano. L. VILLARONGA: «Tresor de Idanha-a-VelIa (Castelobranco, Portugal) de denaris romans, iberics y dracmes d'Arse», Estudio y catalogo de este tesori110, localizado en 1974 y publicado inicialmente en Coin Hoards III, 1977, pag. 54, num, 120 (el autor rectifica dicha noticia, dando la siguiente cornposici6n: 1.346 denarios romanos, 1 de Kese, 11 de Ikalkusken y 5 dracmas de Arse). La datacion del ocultamiento corresponde a poco despues del afio 100 y el autor 10 relaciona con los levantamientos de lusitanos y celtiberos mas 0 menos conternporaneos. Se presentan, finalmente, una serie de observaciones sobre la circulacion monetaria de los denarios romanos en la Peninsula, estableciendo una comparacion con los volumenes de ernision sefialados por Crawford y aplicando el sistema de X2 avanzado por Aubin y Carcassone.
III. A la ponencia de E. LLOBREGAT, Acuiiaciones monetarias en el Pais Valenciano hasta el Alto Imperio
P. ARROYO: «Irnitaciones de la moneda roman a del siglo IV en la circulacion monetaria valenciana». Se estudian los hallazgos de imitaciones de moneda romana en el Pais Valenciano, sealando sfiu escasa importancia en la circulcion de la zona, su localizaczion esencialmente costera (de 10 que deduce el autor que fueran traidas por marineros y comerciantes) y la explicacion del caracter esporadico de los hallazgos por la ausencia de escasez monetaria y cl alejamiento de los conflictos belicos, EI catalogo 10 constituyen 39 piezas. C. ARANEGUI: «La circulacion monetaria en el Grau Vell de Sagunt (Valencia).» Catalogo y estudio de las piezas halladas en este lugar en excavacion entre 1974 y 1976. EI conjunto asciende a 130 monedas mayoritariamente de los siglos III Y IV d. e., si bien hay piezas halladas en el estrato del siglo III a. e., de las que se pasa en la serie a acufiaciones flavias y de aqui a un denario de Marco Aurelio y, ya, a ejemplares de mediados del siglo III d. e., momento a partir del cual hay una considerable regularidad hasta fines del siglo IV d.e. P. P. RIPOLLES: «Estudio numisrnatico del poblado iberico Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia). Nuevos hallazgos de la ceca Kelin». Se defiende la ubicaciori de esta ceca en Los Villares, en donde se concentra el mayor numero de hallazgos monetarios de la misma (56 por 8 en el resto de la Peninsula), y se sefialan las relaciones monetarias del yacimiento con la Edetania, Alta Andalucia y, en menor medida, con el valle del Ebro y Catalufia.
IV. A la ponencia de F. MATEU Y LLOPIS. La moneda visigoda
F. X. CALIC6: «Una nueva ceca visigoda: Volotania y las posibles causas de la multiplicidad de talleres monetarios». Se estudia una nueva e importante moneda de Gundemaro y se reduce el emplazamiento de su ceca, VOLOTANIA, hasta ahora desconocida, a Boltafia (Huesca).
V. A la ponencia de F. MATEU Y LLOPIS, Numismdtica valenciana
M. D. MATEU IBARS: «El maestre de la Seca en la jurisdiccion real». Analisis de dos documentos del Archivo de la Corona de Aragon de 1408 y 1412, en los que se delimitan las funciones y categorias del «Maestre de la Seca» de Valencia, situado bajo la autoridad del bayle y del Maestre Racional, pero nombrado directamente por el rey. L. Do MINGO: «Ral inedit de Felip I batut a Valencia». Noticia de un nuevo real de Felipe I que completa los estudiados por F. Mateu y Llopis en su obra sobre la ceca de Valencia, y que presenta caracteristicas semejantes al num. 267 del catalogo de dicho trabajo. M. CRUSAFONT: «Diners de Valencia i diners d'Alacant, Les primeres emissions (12471269»>. Se estudian los caracteres del llamado «Reial de Valencia» acufiado por Jaime I en esta ceca en 1247-49 y 1271, y las emisiones de Jaime II en Alicante con la leyenda IACOBVS REX, DN MVRCIA, dando los pesos y fotografias de tres de estas piezas.
VI. A la ponencia de L. DOMINGO, Estado actual de los estudios sabre moneda medieval catalana.
M. CRUSAFONT: «Un florin de Enrique IV de Castilla como soberano de Catalufia. Descubrimiento de una moneda esperada». Se presenta un nuevo florin de Enrique IV de la colecci6n del Prof. P. Grierson de Cambridge que se atribuye a la ceca de Barcelona, descartando la de Tortosa, y que se fecha entre poco antes del 16 de diciembre de 1462 y no despues del 8 de junio de 1464.
Se produjo, adernas, una animada y larga discusion de la ponencia a cargo del Sr. Crusafont, cuyo texto y el de la replica del ponente se publicaran en las Aetas.
VII. A la ponencia de A. OROL, Nurnisrnatica gallega
L. DOMINGO: «Nuevo valor monetario de Enrique IV: el maravedi. Homenaje al Prof. Felipe Mateu y Llopis». Estudio documental del maravedi-monedade Enrique IV, en el que se propone que la acufiacion conocida hasta ahora como Blanca de la Banda sea identificada con el maravedf (como moneda real y no de cuenta) de Enrique IV, cuya existencia deduce el autor a traves del analisis de la documentaci6n existente.
VIII. A la ponencia de F. X. CALICo, Del estado actual de los estudios sabre numismdtica moderna espanola.
F. X. CALICO: «Un descubrimiento importante: la onza de Cuenca de Felipe V. Se presenta esta nueva pieza, obra del ensayador Juan Jose Garcia Caballero, labor de molino datada en 1725.
IX. Libre
J. 1. SAENZ-DIEZ: "Los dirhemes de la ceca de Al Andalus», Se estudian 61 dirhemes del afio 988 acufiados por Amer (Almanzor), Muhammad e Hixem II, poniendo especial interes en un meticuloso estudio de las diferentes partes de la moneda (tipos de las fechas, adornos de las letras, etc.) que permitan una determinacion de la multiplicidad de talleres. Igualmente fueron presentadas al Congreso, aunque ni leidas ni discutidas, las siguientes comunicaciones: A. TOVAR; «Las inscripciones nurnismaticas ibericas»: M. T. LORENTE: «Noticia de una moneda hasta ahora atribuida a la ceca de Sagunto»; E. SERRANO y R ATENCIA: «Hallazgos numismaticos en el ager antikariensis»; P. RODRIGUEZ OLIVA Y F. PEREGRIN: «Hallazgos numismaticos en Ilurco (Pinos Puente, Granada): las rnonedas de cecas hispanicas. y J. L. CORRAL: «Los estudios sobre numismatica medieval aragonesa», Todas ellas seran, en su momento, publicadas en las Aetas.
Hay que destacar, finalmente, que los congresistas reiteraron los votos y peticiones efectuadas en la anterior reunion de 1978 (especialmente la solicitud al Ministerio de Cultura de que se prohiban las falsificaciones y comer-
cializacion de monedas fuera de curso legal de cualquier pais y epoca, y de que se impulse la publicacion de documentos, custodiados en todo tipo de archivos, en relacion con la numisrnatica) y resolvio que Sevilla, a peticion de su Excmo. Ayuntamiento, fuera la sede en 1982 del proximo Congreso. La Cornision ejecutiva de los Congresos de Numisrnatica quedo compuesta en la siguiente forma: A. Beltran, presidente: E. Ripoll, F. X. Calico, A. Orol y E. Llobregat, vocales; F. Beltran, secretario.
A.M.BALAGUER
En els primers dies de l'any 1981, el nostre president rebe la noticia que la Universitat de Colonia I'havia nomenat Doctor Honoris Causa. Aquesta distincio, que tots els membres de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics lasabem tant merescuda, no deixa de produir en el mateix Leandre Villaronga certa sorpresa inicial, ben d'acord amb el seu taranna senzill.
EI dia 9 de febrer del mateix any, el Professor Dr.Gunther Binding, dega de la Facultad de Filosofia i Lletres, investia el nou doctor en nom del rector de la Universitat de Colonia, tot fent-li Iliurament del titol de Doctoris Philosophiae Honoris Causa. El Profesor Dr. Jurgen Unterman, ben conegut pels seus estudis filologics de les Ilengiies iberiques i cap del Institut de Lingiiistica de dita universitat, era present a I'acte, juntament amb altres autoritats acaderniques.
Amb aixo la Universitat de Colonia ha volgut mostrar a Leandre Villaronga el seu reconeixement pels seus mereixements en una llarga i substanciosa labor investigadora.
HOMENATGE AL DR. LEANDRE VILLARONGA
Assabentats de la distincio que el nostre president acabava de rebre, les diferents societats numisrnatiques barcelonines acordaron dedicar-li un homenatge, en un apat celebrat el dia 5 de mary 1981. Organitzaren aquest acte el «Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona», la Asociaci6n Numismatica Espanola i la «Societat Catalana d'Estudis Numismatics», tot cornptant, tambe amb I'adhesio de: la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismdticos, «Grup de coHaboradors de l'Institut de Prehistoria i Arqueologia» (Societat Catalana de Prehistoria i Arqueologia) i el «Cercle Cartofil de Catalunya».
EI Dr. Miquel Tarradell, delegat del Institut d'Estudis Catalans a la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, dirigi unes paraules a I'homenatjat, tot assenyalant la seva tasca investigadora i la seva labor en el si de la Societat. Tot seguit rebe l'obsequi que la Societat Cat alana d'Estudis Numis-
maries Ii havia preparat com a record. Aquest consisti en una separata dedicada d'un treball de cadescun dels mernbres: totes aquestes publicacions anaven recollides en una capsa de pell roja, amb l'escut de la S.C.E.N. en daurat i acompanyades d'un plec impres en el que es glosava l'efernerides i contenia una relaci6 dels treballs que se li oferien. D'aquest plec se'n feu una tirada a part reduida, que oportunament fou distribuida als membres de la Societat, com a record.
Els representants de les altres entitats pronunciaren tambe llurs allocucions adients a I'acte que celebravern. El Sr. Pellicer ho leu en nom de la Asociacion Numismatica Espanola i feu lliurament al homenetjat d'una placa de plata commemorativa. El Dr. Ripoll parla en nom del Grup de coliaboradors de l'Institut de Prehistoria i Arqueologia; el Sr. Antonio Orol ho feu per la Sociedad Ibero Americana de Estudios Numismaticos, de Madrid, i el Sr. M. Crusafont pel Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona. Aquesta darrera entitat feu encunyar per a celebrar aquesta ocasi6 una medalla dedicada a Leandre Villaronga, dintre de la serie «Numismatics Ilhrstres» que edita el Cercle Filatelic i Numismatic. El president d'aquesta societat, Dr. A. Estape, lliura a l'homenatjat un exemplar unic en plata d'aquesta medalla. El Dr. Leandre Villaronga, visiblement emocionat, dirigi unes paraules d'agraiment ales diferentsentitats participants i als presents, tot encoratjant-nos a seguir en el carni d'es treta coHaboraci6 en be dels estudis numismatics.
La Societat Catalana d'Estudis Numismatics, en la seva reuni6 de junta de govern del dia 2-II-81, acorda, a part de participar com a organitzadors amb les altres societats numisrnatiques a l'homenatge que es preveia celebrar, la programaci6 d'un Acte Academic dedicat al seu president per la seva recent investidura com a Dr. Honoris Causa.
Aquest Acte Academic fou concebut com una sessio conjunta de diverses societats germanes, filials de l'Institut d'Estudis Catalans, amb afinitats en els respectius terrenys d'investigaci6. Aixi, doncs, hi participaren igualment: la Societat Catalana d'Estudis Classics, els Amics de l'Art Rornanic, la Societat Catalana d'Estudis Histories i la Societat Catalana d'Estudis Numismatics.
Sernbla prou adient d'escollir com a terna a tractar el d'Ernpuries, ja que en l'estudi de l'antiga colonia grega i posterior comtat medieval podien fer-s'hi aportacions per part de totes les societats esmentades. Per altra banda, es d6na la circumstancia de que el Dr. L. Villaronga es un gran especialista de la moneda antiga d'Emporion.
L'Acte fou inaugurat per Dr. Joan Ainaud de Lasarte, president de l'Institud d'Estudis aCtalans, qui es congratula de la distinci6 que L. Villaronga, president d'una de les filials de l'Institut, havia merescut de la Universsitat de Colonia.
Les aportacions al terna d'Empuries, que per part de la Societat Catalana d'Estudis Numismaticsforen a carrec d'aquelles persones que poden COilsiderar-se deixebles 0 directes coHaboradors del Dr. Villaronga, foren les segiients:
Metrologia de les series grega i iberica d'Empuries per J. Pellicer (SeEN).
Fonts numisrnatiques d'Ernpuries a I'Edat Antiga per M. Campo, J. M. Gurt i N. Tarradell (SCEN).
Fonts literaries i epigraf'iques referents a Ernpuries a l'Antiguitat per: J. Martfnez-Gazquez: M. Mayer; J. Pons i 1. Roda (SCEC).
Empuries carolingia per J. M. Salrach (SCER).
Documents de Sant Pere de Roda a l'Arxiu de Vic per A. Pladevall (AAR).
La moneda del comtat d'Empuries per A. M. Balaguer (SCEN).
La documentaci6 del Casal d'Ernpuries per 1. Puig (SCEH).
Bs de lamentar que no poguesim comptar amb lacomunicaci6 prevista de J. IVI. Salrach, a qui no feu possible d'assistir per malaltia.
Nocal dir que les comunicacions foren de gran interes, tot perrneten el sernpre enriquidor intercamvi de coneixements i d'opinions.
Finalment, iamb el titol «Acta Numisrnatica, historia d'una obstinacio», M. Crusafont glossa la personalitat investigadora i de mestratge de Leandre Villaronga. Es referi tambe, i molt especialment, a la seva labor com a director i propulsor d'Acta Numismatica, sostenint durant molts anys i gairebe en solitari I'esforc cientific de la publicaci6 d'una revista d'aquesta importancia.
Clausura la sessi6 conjunta el rnateix Dr. L. Villaronga, qui dedica unes senticles paraules de reconeixement ales societats que hi havien participat. Els assistents reberen un «dossiers que contenia un breu perfil biografie del Dr. Villaronga i la seva bibliografia numismatica, L'arnbient de collaboracio i bona companyonia assolicla pels assistents de les diferents filials de l'Institut cl'Estudis Catalans, es feu ben evident al Ilarg del sopar informal que segui a Ia sessio cle treball. Al final cl'aquest apat el Dr. Miquel Tarradell pronuncia unes paraules per a dernanar-nos de seguir en semblant 0 fins hi tot mes estret nivell de collaboracio entre les diferents societats de cara a tasques futuras.
1. VARIA
COIN HOARDS V., volume V, 1979, The Royal Numismatic Society, London 1979.
Al interes general de esta publicacion, debemos afiadir el que representa para nosotros, al ir incluidos en este volumen 33 noticias sobre tesoros peninsulares, adernas llegamos al conocimiento de tesoros hallados en el extranjero que contienen monedas hispanicas, figurando en este volumen los de Yugoslavia, Francia, Alemania, Grecia, Kenya (dos monedas de ocho reales de ceca mejicana del siglo XVI) y Rumania.
L. V.
TRESORS MONETAIRES, Tome II, 1980. Director J.-B. Giard, Blibliotheque Nationale de Paris, 1980, 1,20 pags., XXXIII laminas.
Puntualmente ha aparecido el volumen II de la preciosa serie de los «Tresors Monetaires».
El rnodelico prefacio de Giard da una idea perfecta del contenido, de los problemas presentados y del metoda seguido.
Tres tesoros del Bajo Imperio son estudiados, Uno, el de Olamerey (Bourgogne) a cargo de J.-B. Giard y los otros dos, de Morgat-en-Crozon y Saint-Colombieren-Sarzeau en la Bretagne, estudiados por J. Y. Eveillard y H. Huvelin, respectivamente. Adernas se afiade un suplemento al tesoro de Sauvessanges, de denarios romano-republicanos, publicado por J. L. Desnier en cl volumen anterior.
Destaca Giard la importancia de los retratos, con la gran variedad de los motivos decorativos y el cambio radical que se opera al pasar del siglo III al IV con la funcion de la Tetrarquia, tras la cual va a desvanecerse el retrato, viniendo la mascara a sustituirlo.
Mas importante que dedicarnos a dar algun comentario a los hallazgos sera el transcribir las reglas aplicables a la publicacion de tesoros, que inserta Giard en su prefacio, por 10 que tienen de aleccionadoras.
- Nombre de la pieza, designado con todas sus letras: sestercio, dupondius,
as, etc. Si todas las piezas son de la misma especie, es inutil repetir su nombre a 10 largo del catalogo.
Las leyendas scran transcritas en mayusculas, las letras borradas restituidas entre parentesis,
Los tipos seran descritos con precision, sin clemasiadas interpretaciones.
E1 peso en gramos al centigramo, sin g. Inutil indicar el peso en las monedas muy gastadas. La orientacion de curios y el diametro solo se daran en casos significativos.
- Las referencias a las obras clasicas seran normalizadas y las abreviaturas, siempre las mismas.
- Los catalogos pueden ir acornpafiados de mapas, precisando Ia reparticion geograf'ica de las cecas, siendo util reprocIucir las vias romanas.
Conviene que las fotografias sean excelentes, scran cIirectas para el oro y la plata en buena conservacion, para los otros casos se imponen las reprocIucciones de yeso.
Estas reglas quedan patentes en el catalogo de los tesoros publicacIos en el volumen que comentamos, excelentemente irnpreso, con una ilustracion insuperable, insistiendo que el aspecto metodico es 10 principal a tener en cuenta para las futuras publicaciones.
L. VILLARONGA
ACHADos MONETARIOS; Nummus, 2." serie, volume II, 1979, 63-97.
Con este titulo se inicia una nueva seccion en la revista Nummus, cIe la Sociedade Portuguesa de Numismatica, que corre a cargo del Prof. R. M. S. Centeno, y que tiene pOI' fin recoger las noticias de los tesoros monetarios y de las monedas halladas casualmente.
En este volumen se publican los siguientes:
M. CASTRO HIPOLITO, Tesouro monetario romano cia Quinta da Madeira (Ferro, Cavilha), p. 65-71. Contiene nueve denarios romanos, siendo el ultimo el de Augusto RIC 327.
M. F. SALGADO DA ROCHA, Alguns antoniniani e aurclianiani de un tesouro de Regiao de Coirnbra, p. 73-86. Conjunto de 79 moncdas, sicndo lamas recicnte la de Diocleciano, del afio 292, y Ia mayoria de ceca italiana.
Rur M. S. CENTENO, Algumas mcedas do tesouro de Paredes de Alvao (Cone, de Vila Pouca de Aguiar), p. 87-91. Tesorillo de 27 bronces, el mas rnoderno de Diodeciano del afio 292, de la ceca de Roma.
J. PARENTE, Dois tremisses inedi tos de Vila Pouca de Aguiar, p. 94-97. Uno de Egica de Hispalis y el otro tambien de esta ceca de Egica-Wittiza. Nos congranrlarnos de la creacion de esta nueva secci6n de la revista Nummus, que nos permitira tener noticia de los abundantcs, ricos e interesantes hallazgos de tesoros monetarios de Portugal.
L. VILLARONGA
l'v' CONG.RESO NACIONAL DE NUMISMATICA, Alicante 1980, Ponencias, sobretiro de la revista Numisma, XXX, 162-164, Madrid 1980, 250 pags.
Con anterioridad a Ia realizaci6n del IV Congreso Nacional de Numismatica de Alicante han side publicadas las Ponencias, como un sobretiro de la revista Numisma. En ellas los autores desarrollan sus ternas. dando la informacion v cornentarios a 10 publicado, especialmente desde el anterior Consreso de Barcelona. Son las siguientes:
M. BELTRAN LLORIS Y F. BELTRAN LLORIS, Numisrnatica hispanorromana de la Tarraconense.
F. CHAVES TRISTAN, Numisrnatica aritigua de la Ulterior.
A. BELTRAN MARTINEZ, La significacion de los tipos de las monedas antiguas de Espafia y especialmente los reterentes a monumentos arquitectonicos y escultoricos.
E. A. LLOBREGAT, Acufiaciones monetarias en el Pais Valenciano hasta el Alto Imperio.
F. MATEU y LLOPIS, La moneda visigoda.
L. DOMINGO FIGUEROLA, Estado actual de los estudios sobre moneda medieval catalana.
A. OROL PERNAS, Numismatica gallega.
F. X. CALIco, Del estado actual de los estudios sobre numismatica moderna espanola.
IV CONGRESO NACIONAL DE NUMISMknCA, Comunicaciones, Alicante, 1980, Sobretiro de la revista Numisma, XXX, 165-167, Madrid, 1980.
A continuacion resefiarnos los titulos de las comunicaciones presentadas al IV Congreso Nacional de Numismatica, de Alicante del ana 1980, publicadas como sobretiro de la revista Numisma.
La corespondiente al profesor R. Tovar, no Iue presentada al Congreso, se trata de una conferencia pronunciada en Madrid.
P.P. RIPOLLES ALEGRE, Estudio nurnismatico del poblado iberico Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia). Nuevos hallazgos de la ceca de Kelin.
A. TOVAR, Las inscripciones numismaticas ibericas.
A. BELTRAN MARTINEZ, Algunas cuestiones sobre numismatica iberica.
M. T. LORENTE CIA, Noticia de una moneda hasta ahora atribuida a la ceca de Sagunto.
A. BELTRAN MARTINEZ, Revision y rectificaciones sobre dos piezas supuestamen te punicas.
F. CHAVES TRISTAN, Monedas halladas en la carnpafia 11976 en «Cerro Macareno» (Sevilla).
C. ARANEGUI Gxsco, La circulacion monetaria en el Grau VeIl de Sagunt (Va lencia).
R. ARROYO ILERA, Imitaciones de la moneda rornana del siglo IV en la circulacion monetaria valenciana.
L. VILLARONGA GARRIGA, Tresor de Idanha-a-Velha (Castelo Branco, Portugal) de denaris romans, iberics i dracmes d'Arse.
I. A. HERNANDEZ VERA, Aportaciones al conocimiento del tesoro de Maluenda.
M. CAMPO, I. M. GURT, El problema de la crisis del siglo III: SU reflejo en los hallazgos monetarios realizados en la costa catalana y Jas Baleares.
A. M. BALAGRER, Descoberta d'un nou exemplar de les rares siliqiies de Maxim Tira, atribuides a la seca de Barcelona. Corpus de les emissions de Maxim.
I.-P. BOST, Villes et campagnes de la Peninsule Iberique sous le Haut-Empire romain. Problernes de circulation monetaire, P. LILLO CARPIO; G. GARCIA HERRERO; A. GONZALEZ BLANCO, Novedades nurnisrnaticas en la provincia de Murcia.
E. SERRABO RAMOS; R. ATENCIA PAEZ, Hallazgos numisrnaticos en el «ager antikariensis».
P. RODRIGUEZ OLIVA; F. PEREGRIN PARDO, HaIlazgos numismaticos en Ilurco (Pi nos Puente, Granada): las monedas de cecas hispanicas,
X. F. CALICO, Una nueva ceca visigoda: Volotania y las posibles causas de la multiplicidad de talleres monetarios.
I.-I. SAENZ"D:fEZ, Los dirhems del 388 de la ceca de «Al-Andalus».
M. D. MATEU IEARS, El «Maestre de la Seca» en la jurisdicci6n real. Documentos de Francesch Ferrer, de 1408 y 1412, de la de Valencia.
I. L. CORRAL LAFUENTE, Los estudios sobre numismatica medieval aragonesa.
M. CRUSAFONT I SABATER; Comentarios sobre la ponencia «Estado actual de los estudios sobre moneda catalana medieval» de Luis Domingo Figuerola.
L. DOMINGO FIGUEROLA, Replica al comentario de M. Crusafont i Sabater sobre la ponencia «Estado actual de los estudios sobre moneda medieval catalana», presentada por Luis Domingo Figuerola en el IV Congreso Nacional de Numismatica.
L DOMINGO FIGUEROLA, Nuevo valor monetario de Enrique IV: el maravedi. Homenaje al Profesor Felipe Mateu y Llopis.
lV1. CRUSAFONT I SABATER, EI florin de Enrique IV de Castilla como soberano Q", Catalufia. Descubrimiento de una moneda esperada.
M. CRUSAFONT I SABATER, Diners de Valencia i diners d'Alacant. Les primeres emissions 01247-1296).
L. DOMINGO' FIGUEROLA, Ral inedit de Felipe I batut a Valencia.
X. F. CALICO, Un descubrimiento importante: la onza de Cuenca de Felipe V.
Cronica del IV Congreso Nacional de Numismdtica.
En total un volumen con 322 paginas, L. VILLARONGA
JROL PERNAS, Antonio, Numismatica GaUega. Ponencia al IV Congreso Nacionat ae Numismdtica, Alicante, 1980; Numisma XXX, nums, 162 164, 1980, pp. 227-242. En su ponencia, el autor nos presenta un excelente estado de los estudios sobre la moneda acufiada en Galicia.
Despues de aludir a una serie de trabajos y repertorios de indole mas general, dedica un apartado a las acufiaciones de la Edad Antigua del Noroeste hispano emitidas durante las Guerras Cantabras, dando algunas sugerencias (estudio de las comarcas y de los hallazgos) a futuras investigaciones sobre este tema y que, sin duda, darian buenaluz sobre el lugar de acufiacion de estas piezas.
Sigue un amplio apartado sobre el estado actual de los estudios de las acufiaciones suevas. Tema de un in teres extraordinario y del que A. Orol nos ofrece una completa sintesis y guia bibliografica, Las emisiones galaicas del periodo visigodo son tratadas, can igual rigor, en otro apartado, para entrar despues en las acufiaciones medievales cristianas, rsn este ultimo el autor nos ofrece un planteamiento de la problernatica de las emisiones medievales, de las que el autor es especialista. Aqui sefiala la irnnortancia del estudio, aun sin hacer, de las implicaciones economico-rnonetarias de las peregrinaciones a Compostela.
Finalmente, encontrarnos un capitulo destinado a las acufiaciones modernas y conternporaneas de ceca gallega, que constituye una guia muy completa de los estudios en este campo.
El rigor con que esta realizado el trabajo y el profunda conocirnientodel tema por parte del autor hacen de esta obra una guiaindispensable para futuras investigaciones sabre la numismatica galaica.
A. M. BALAGUER
COPE, S. N., The statistical analysis of coins weigths by computer and a rationalized method far producing histograms, Numismatic Chronicle, 1980, 178-184.
Con gran interes hemos leido esta importante contribucion de estadistica aplicada a la nurn ismatica y sobre todo por haber publicado nosotros anteriormente un estudio sobre este mismo tema (Acta Numismatica, IX, 1979, 11-19).
Dos son los puntos principales para trazar un histograma: el numero de intervalos y su posicion relativa. Establecerernos unas comparaciones entre el sistema del autor y el nuestro COIl relacion a la determinacion de estos parametres.
Fija el autor el numero de interval os entre 10 y 12. Para nosotros se pueden aceptar estos intervalos si la muestra es superior a 500 rnonedas. Para muestras inferiores creemos aconsejable reducir el numero de intervalos segun nuestra formula.
Para la posicion de los intervalos, estimamos que el peso medic debe ocupar el lugar central de un intervalo. Al mismo resultado llega Cope, siguiendo un camino mas complicado, para el cual desarrolla un interesante estudio estadistico, como puede verse a1 cornparar su histograrna de la fig. ld (que ticne el peso medio en el centro del intervalo) y el de la fig. 3, conseguido por un prograrna de cornputadora, que no desarrolla en su trabajo.
Debernos insistir en la impor'tancia de este trabajo que perrnitira, de rnanera rapida y sencilla, trazar un histograma continuo.
L. VILLIIRONGA
SCIENTIFIC STUDIES IN NUMISMATICS, edited by W. A. Oddy, British Museum, Occasional Paper n." 18, London 1980.
Los metodos cientificos tecnicos van tornando importancia en los estudios numismaticos y permiten llegar a nuevos resultados, en los que antes, en algunas ocasiones, a base de apreciaciones subjetivas se obtenian conclusiones.
Un comentario sobre el titulo. Todoslos estudios numisrnaticos son cientfficos, aqui al decir cientifico creemos que se refiere a los aspectos de Ia tecnica cientifica.
El metodo para deterrninar el patron ponderal de un conjunto de pesos es obra de A. D. HEWSON, en «New developernents in statistical quantum theory and their application to the Ashanti goldweights»,
Sigue una nueva aportacion para estimar cl numero de curios monetarios de una emission, tema que ocupo un lugar importante en el II Simposi Numismatic de Barcelona, de 1980, nos referimos a «}\ graphical method for calculating the approximate total number of dies from dielink statisticof ancient coins», de G. F. CARTER.
En «Computer classification of dies: application to the Armorican Treby hoard» de J. LLERES, K. GRUEL, J. LEBLANC, F.WIDEMANN, se da el metoda de entrar en fichas en una cornputadora de losdatos caracteroscopicos del metodo del profesor Colbert de Beaulieu.
En el estudio metalurgico «Experimental study of tin distribution inCoriosolite coins», de D. BERNARD, A. Roux, J. BARRALS, M. GRUEL, F. WIDEMANN, dcstacarnos el diagrama ternario con las ternperaturas de fusion segun la aleacion de plata/cobrc/estano.
En «Hellenistic copper-brass coinage and the origins of brass», de P. T. CRADDOCK, A. M. BURNET Y K. CRESTON, llegan a la conclusion de que la primera moneda de oricalco corrcsponde a mediados del siglo I a. C.
Termina la obra con los trabajos «Chemical compositions of copper-based roman coins VI, colonial coins of Caesarea Cappadocia. de G. F. CARTER Y E. S. THEODORY; «The technique of some forged medieval silver coins» de W. A. ODDY Y M.M. ARCHIBALD; y "Chemical analisys of the silver tocken coinage 18B-1812» de G. R. GILMORE.
Las tecnicas cientificas aplicadas a la investigacion numismatica estan dando y daran muchos resultados de la mayor importancia.
L. VILLARONGA
SELLWOOD, D., A basic program for histograms, Numismatic Chronicle, 1980, 201-204.
Presentacion de un programa para computadora en lenguaje BASIC para calcular el histograma de una muestra de monedas.
Si bien para el calculo del histograma continuo, que propene S. N. Scope en su articulo del mismo volumen de Numismatic Chronicle, es necesaria una computadora, para el que resuelve Sellwood, puede emplearse una calculadora de bolsillo programable.
Nosotros hemosusado una Hewlett-·Packard 67, y el programa 50.458 de Ia Biblioteca de Usuarios de laHewlett-Packard.
L. VILLARONGA
ACQUARO, E. La monetazione punica. Catalogo delle Ctviche raccolte Numismatiche di Milano, Comune di Milano, 1979.
El especialista en amonedaciori punica E. Acquaro, nos ofrece el catalogo de las monedas punicas del «Medagliere Milanese», describiendo detalladamente 206 1110nedas, que van ilustradas.
Es singular su cornposicion, al faltar las series de tetradracmas sicilianas y las monedas de los cartagineses acufiadas en Hispania, Incluyendo, en cambio, monedas de Gadir y Ebusus.
Son 23 las monedas de Gadir catalogadas y 15 las de Ebusus, con referencias al Catalogo del MAN de Navascues y al Sylloge de Miinchen, las primeras, y a la obra de M. Campo, las segundas.
Resultando un conjunto poco representativo de 18. arnonedacion punica, pero una buena aportacion de material para la investigaci6n.
L. VILLARONGA
ARCE, J. La iconografta de «Hispania» en epoca rornana, Archivo Espaitol de Arqueologia, 53, 141�142, 1980,77-96, 17 figuras.
Estudio sobre la representacion de Hispania en la antigiiedad en monedas, mosaicos y pinturas, esculturas y relieves, e inscripciones, especialmente interesante para nosotros al tratar de las monedas.
La atribuci6n a Hispania de la iconografia estudiada es para el autor insegura, salvo en los casos en que aparece la inscripcion inforrnativa.
L. V.
ARROYO lLERA, R., «Vespasiano y su proyeccion monetaria en tierras valencianas», Saguntum n." 15, 1980, pp. 191-204 y II lam.
Pretendemos presentar con estas lineas un estudio en el que se analizan las acufiaciones de Vespasiano existentes en el Pais Valenciano. ParaeIlo el autor se sirve de las monedas depositadas en el Monetario de la Biblioteca Universitaria de Valencia, del Monetaario del Departamento de Arqueologia de la rnisma Universidad y de las que proceden de los hallazgos esporadicos.
El autor agrupa las monedas que utiliza para su estudio segun los diferentes afios de ernision obteniendo unos aportes desiguales: entre los afios 69-73 eI apro visionamiento oscila entre el ,15 y el 19 %, para alcanzar en eI afio 74 eI 33,8 % y descender notablemente a continuacion, hasta situarse en 1,6 %, entre los afios 77-79.
El aprovisionamiento segun las distintas cecas que acufian en el momento, se encuentra detentado prioritariamente por Roma con un 67,7 %, siguiendole a una considerable distancia Lugdunum con un 19,3 %. Por 10 que respecta al tipo de valor con mas circulaci6n cabe citar a los ases con una proporci6n del 69,3 %.
Los resultados obtenidos los compara con los que se conocen en otros Iugares de la Peninsula Iberica. Estos son dispares entre si, como tambien 10 es su situaci6n geografica,
La dispersi6n de los hallazgos no posee una concentraci6n significativa por cuanto que estes proceden tanto del interior como del pasillo costerc del Pais Valenciano. Nuestra opini6n a este respecto es que la dispersi6n de los hallazgos en esta zona se encuentra bastante mediatizada por 12'. escascz y la parcialidad de la investigaci6n arqueol6gica. A pesar de ello esta dispersi6n corresponde a los nucleos mas importantes del Pais Valenciano, constituyendo 10 que se podria denominar Ia punta del iceberg.
S610 nos queda reconocer que gracias a estudios parciales y puntuales, como el que ahora comentamos, podremos conocer poco a poco el desarrollo de la circulaci6n monetaria delarea valenciana durante el periodo romano-imperial, al que el Autor, desde hace tiernpo, esta dedicando una gran atenci6n.
r. P. RIPOLLES
BALAGUER, A. M., «Descoberta d'un nou exemplar de les rares siliqiies de Maxim Tira, atribuides a la seca de Barcelona. Corpus de les emissions de Maxim». IV Congreso Nacional de Numismatica. Comunicaciones. pp. 141-154. Alacant, 1980. Sobretiro de Numisma XXX, 165-167, Madrid 1980.
La singular emissi6 de monedes a Barcelona a principis del s. v, fruit de la proclamaci6 de Maxim, enf'ront d'Honori, precisava d'una confirmaci6.
El rpresent treball, que recull per .primera vegada tota l'evidencia nurnismatica coneguda fins al moment (22 rnonedes, de Ies quals 17 siliqiies de plata, 2 coures grans i 3 de petits), dernostra arnb claretat aquesta atribucio merces al recull i estudi de les troballes. Aixi de les 5 monedes d'origen conegut, 4 es situen a Barcelona, 0 en un entorn proxim i la restant dona una Iocalitzacio perfectament explicable. Aixi dones la hipotesi que la particula BA de la Uegenda d'exerg 'SMBA faci referencia a Barcelona cs la bona, po dent eliminar la de Bracara, a Portugal.
Despres d'una rigorosa analisi historica l'autora conclou que l'emissi6 es produi a Barcelona entre els anys 409 a 411.
Un estudi aeurat de pesos li permet tarnbe de corregir algunes conclusions metrologiques erronies de J. Lafaurie.
El cataleg inclou Ia descripcio completa i la ilustraci6 de la totalitat deis exemplars, arnb estudi dels encunys i aportacio de falsificacions, fet que ens permet fer-nos carrcc amb precisi6 del material estudiat.
Definitivament doncs, 5MBA pot interpretr-se per SACRA MONETA BARCINONENSIS, cosa que enriqueix arnb tres nous tipus la numisrnatica catalana.
M. CRUSAFONT
BASTIEN, P., Le monriayage de l'atelier de Lyon. De la reiorrne monetaire de Diocletien a la [ermeture ternporaire de l'atelier en 316 (294-316), avec la collaboration de G. Gautier, Numismatnque Romaine, Essais, Recherches et Documents, XI, Wetteren, 11980, 274 pags., LXIX laminas.
Con este tercer volumen se cierra el ciclo de la arnonedacion del taller de Lyon, obra extraordinaria del profesor Bastien. Basta para valorar el enorme esfuerzo realizado el considerar que para este
volumen han side estudiadas 7.500 monedas, estableciendo con elIas l111 catalogo de 613 tipos, y todo ella para un periodo de solo 22 afios.
La reforrna monetaria de Diocleciano, en 294, incide enormemente en el taller de Lugdunum, que solo dispone de 2 oficinas, y emite el follis, creado en esta reforrna, que es una moneda de bronce plateado, tallado a 32 piezas en libra, que conoce sucesivas rec!ucciones de peso a 40,48, 72 y 96 piezas en libra, en abril del 307, diciernbre del 307, 3'10 y 3<13, respectivamente.
No se ha resuelto definitivamente el problema de conocer el valor del Iollis, que segun unos es de 10 denarios y de 12 y medic, para otros.
Preciso el sistema seguido para la ordenacion y clasificacion de las emisiones, que se discutido y realizado con un fino espiritu critico. Para ella 11a tenido en cuenta el autor, las marcas, el peso, el diametro y el estilo. Pues unas veces monedas con marc as diferentes tienen el mismo peso, por pertenecer a la rnisrna talla. En otros casos cambia el peso y no 1" marca, tratandose de una ernision en que se ha reducido el peso. Y aun, algunas veces rnonedas de la misma talla y marca presentan un estilo distinto.
El estudio metrologico esta basado en 7.252 monedas y esta desarrollado estaclisticamente, con una metodologia modelica, que permite Iijar de manera precis a las sucesivas rcducciones de peso. Se da para cada una de ellas los parametros estadisticos y los intervalos de confianza. A las emisiones de cada una de las reducciones se les aplica el test, dos a dos, de si pertenecen a la misma media, estableciendose las oportunas tablas con resultados satisfactorios.
A continuacion se dan los histogramas de todas las emisiones, y si en alguna de ellas se observan dos cuspides, no es debido a una irregularidad sino a que se han establecido un numero excesivo de intervalos de clase. Como vemos sucede con las emision LA-B, con un histograma con 14 intervalos, cuando 9 0 10 hubieran side suficientes y hubierarnos logrado un punto maximo.
El capitulo de tecnica monetal contiene el estudio de las aleaciones, aprcciandose 121 disminucion de la tasa de plata con un aumento para el estafio y plorno, Sigue, la organizacion del trabajo y utilizacion de los cufios, con una apreciacion del volumen de las emisiones.
La reforma de Diocleciano, que es W1a continuacion logic a de la de Aureliano, en el intento de conseguir un sistema monetario duradero, restaurando el denario de 1/96 de libra y la creacion del follis de 1/32 con un contenido de un 3% de plata, ha sido interpretada de manera distinta segun los investigadores, que el autor expone, y cementa criticamente.
No olvidemos, los cornentarios sobre los grabadores de los CUi10S, las titulaturas, asi como los tipos de las Ietras y los puntas que las separan. Se observan numerosos enlaces de cufios, dentro de la misma oficina y algunas veces entre las dos.
A la obra purarnente numisrnatica acornpafia un bosquejo hist6rico del perfodo de estas amonedaciones, que perrnite involucrarlas en la realidad historica.
Como ya dijirnos en anterior ocasion, nuestra finalidad en estas Iineas es poner de relieve 10 importante y definitive de la obra del doctor Bastien, que afiade al estudio critico de las abundantes ernisiones de este perfodo con todas sus reformas y problemas, un perfecto metoda que es posible aplicar a otros campos de la numismatica,
La obra sobre el taller de Lugdunum de Bastien, queda como definitiva, y con ella se ha conseguido un nuevo pilar en que se apoyara la numisrnatica rornana.
L. VILLARONGA
BELTRAN, A., Las monedas ibericas de Caraues y los galos, Numismatica e Antichita Classiche, Ouaderni Ticinesi, IX, 1980, 159-168.
Despues de unas consideraciones de caracter general sobre la amonedacion iberica, pasa cl autor al estudio concreto de la ceca de Caraues, tratando de su
localizacion geografica y de Ia interpretacion del simbolo epigrafico par GAL, can distinto valor fonetico del primer signo, del que presenta el toponimo, par variante en su trazado. Relacionando GAL con el Gallorurn del bronce aparecido en Gallur.
Segun el autor estes testimonios y otros toponimos que presenta vendrian a confirrnar la presencia de estos grupos galos 0 celtiberos, que pesionaban desde los bordes de la Meseta hacia el valle del Ebro, L. VILLARONGA
BELTRAN LLORIS, F., Epigrafia latina de Saguntum y su territorium, Servicio de Investigacion Prehistorica, Serie trabajos varios, n." 67, Valencia, 1980.
No podemos cornentar la importancia de este trabajo de investigacion epigrafica, pero debemos hacer alguna .ref'erencia a su aspecto numismatico cuando trata de la constitucion del «Municipium Saguntinum» y en consecucncia de la cronologia de la emisi6n monetaria que presenta la leyenda M. SAG.
Se basa el autor en la cita de Ciceron, por la que se desprencle que elafio 56 a. C., Sagunto era una civitas foederata, siendo por tanto este un terrnino post quem para la emisi6n saguntina con M. SAG, para la cual nosotros propusirnos una cronologia anterior, al decir (en pag, 113): «despues 85-83 a. C.?», que el autor interpreta (en pag, 382): «hasta ahora se databa hacia 85 a. C. 0 poco despues». Llega Beltran por razones historicas a Ia conclusion de que esta ernision corresponde a los afios 40-30' a. C. L. VILLA1WNGA
ETIENNE, R., FONTAINE, J. et COLLABORATEURS, Histoire et archeologie de la Peninsule Iberique antique. Chronique II, 1973-77, Revue des Etudes Anciennes, tome LXXXI, 1979, n." 1-2, p. 105-206.
Un buen equipo de investigadores publica, por segunda vez, la croruca quinquenal, sobre historia, arqueologfa y nurnismatica de la Peninsula Iberica antigua. La informacion es importante para la materia y perfodo, corriendo la parte numisrnatica a cargo de J.-P. Bost, J. Hiernard, D. Nony y J.-C. Richard (pp. 1<12116 y 136-138), en donde encontramos una informacion cornoleta a los ternas estudiados y publicados, L.V.
FERNANDEZ ALLER, M." C., La moneda ibero-romana en el Museo Arqueologico Provincial de Le6n, Archivos Leoneses, XXXIV, enero-junio 1980, n." 67, 99-115.
Catalogo de 49 monedas de la serie y musco del epigrafe. L. V.
GUADAN, A. M. DE, La Moneda Iberica. Catdlogo de Numismatica Iberica e Ibero:omana, edita Cuadernos de Numisrnatica, Madrid 1980, 358 pags., ilustraciones intercaladas en el texto, VIII laminas, VIII mapa's.
Estamos ante un gran libro, que como bien dice el autor en la intrcduccion, viene a «cubrir un hueco importante en la historiografia de la numisrnatica antigua de Espana».
Efectivamente, desde los tiempos en que Vives, en el afio 1926, dio a luz a su Corpus, «La Moneda Hispanica», solo se habian publicado y aun recientemente al-
gunos repertorios de monedas hispanicas, parciales los de algunos museos, y como mas importante el de la venta de una gran coleccion barcelonesa.
Ahora, con el que comentamos, tenernos un libra dirigido principalmente al coieccionista y concebido como un catalogo, son palabras del autor, y para su realizacion, dice, ha glosado la numismatica iberica e ibero-romana resaltando sus caracteristicas principales.
En este doble aspecto, el de una glosa, como bien sefiala Guadan, es como debemos acercarnos al libro, abrirlo y lecrlo, pues en el ha puesto toda su vena poetica-nurnismatica.
Siguiendo la introduccion linea a linea, encontramos Ia clave del porque de su contenido y de la forma de presentarlo, con sus problemas y sus Iimitaciones, perfectamente justificadas por las caracteristicas y finalidad del libro.
Estas se han impuesto, ante la arnplitud del terna, siendo forzoso reducir el numero de piezas descritas en el catalogo, que como dice el autor no es un corpus, y en consecuencia no cubre naturalmente todo el Vives.
Las piezas catalogadas son 1.063, casi todas reproducidas, no aIcanzando la ilustracion, siempre la perfeccion deseada.
A pesar de la falta de espacio, encontramos algunos ejemplares de los mismos tipos, repetidos. Para citar solo algunos casos, tenemos los cuatro denarios de Kese, n." 374 a 377, tres bronces bilingiies de Kelse, n." 429 a 431. Tarnbien creemos no se deberian haber incluido las monedas «a la croix», .n." 49 a 5'6, que no son hispanas, ni imitan a las monedas de Rhode.
Encontramos la falta de ref'erencias bibliograficas y de la obra de Vives.
Interesantes los cuatro indices, que facilitaran la busqueda y clasificacion de toda pieza. Otro dato interesante que nos suministra el catalogo es el grado de rareza, de gran importancia para el coleccionista, quien adernas en folleto aparte encontrara una lista de valoraciones estimativas.
Como novedad, la obra incluye el capitulo «La conservacion y la patina en las rnonedas ibericas e ibero-rornanas», conunas laminas en color, que significa una buena orientacion para el coleccionista, que podra formarse idea de la importan cia dela conservacion en la valoracion, Otro capitulo, trata de «Las patina'S en la moneda iberica», con claras explicaciones sobre ellas y finalmente un tercero con el «Ensayo de analisis de rnonedas».
Ocho interesantes mapas cierran la obra, y en ellos podemos situar los talleres monetarios de ubicacion conocida, en las distintas epocas de su actividad.
En pocas line as damos noticia de un libro extenso y denso, del cual podran los coleccionistas, a quienes va dirigido, sacar provecho y utilidad. Por nuestra par te felicitarnos al autor, que con esta obra da fe de su continua actividad en la investigacion numisrnatica, y a la casa editora par el esfuerzo realizado.
L. VILLARONGA
HILDEBRANDT, H. J., «Die Romerlager von Numantia. Datierung anhand der Miinzfunde» Madrider Mitteilungen, 20. 1979, 238-271.
Irnportante, tanto para arqueologos como para historiadores en general, es la revision que el A. hace de los materiales numismaticos de los distintos campamen tos numantinos. La desconfianza con que, sabre todo ultirnamente, se manejaban los datos extraidos de las excavaciones de Schulten era cara vez mayor. La presen cia de monedas imperiales en un context a que debia acabar en el 134/133 a. c., mas un ternor de que los hallazgos aislados pudieran no proceder de los campa mentos, etc., etc., han originado que se prescindiese de una informacion capital para poder ordenar y fechar series hispanicas, Dada la carencia Iogica de «tesorillos» de bronce que nos permitiesen dar cronologia, es de capital importancia que se revisen los materiales que proceden de excavaciones y carnpamentos 0 ciudades y que podarnos ir manejando su informacion sin serios recelos.
El A. sigue el metoda usual para los estudios de hallazgos, mas concretamente el de los FMRD (Fundrniinzen der romischen Zeit in Deutschland). Divide el estuzlio en varios apartados, 1) estudio individualizado de las piezas de los distintos campamentos, las romano-republican as con referencias y cronologia al RRC de Crawford, las ibericas al Vives, al Catalogo del MAN de Navascues y las lecturas de los rotulos ibericos segun los MLH de Untermann. Todas las piezas llevan -pp. 254"6- tablas de pesos, medios y de dispersion, can un indice de verosimilitud del 99 %. 2) Estudio delas ernisiones «anonirnas» en los campamentos, tanto las de plata como las de bronce. 3) Tesorillos de Victoriatos del camparnento III: 100 piezas de las que se conservan 82; recoge 100s restantes victoriatos procedentes de la Peninsula que en total suman solo ocho, valorandc asi la importancia del hallazgo numantino que clasifica por su epigrafia y rnetrologia en tres grupos. Los numantinos los supone entcrrados en el ultimo tercio del S. II a. C. coincidiendo con la cronologia de Crawford. 4) Hallazgos aislados de moneda de plata. Hay un porcentaje mucho mayor de victoriatos que de denarios, Importante es la aparicion del primer denario Irispanico en contexto arqueologico, se trata de un bolskan forrado. Lacasi ausencia de denario hispanico hace pensar al A. que no se acufio plata en Hispania hasta despues de la caida de Numancia, opinion reforzada por la abundancia de bronce hispanico. 5) La circulacion del bronce: el republicano y el hispanico circularon coetaneamente y no hay por que, segun el A., considerarlos como distintos: su peso y aspecto eran similares. La coherencia de las piezas halladas dentro de cada campamento y las «aisladas» es tal que deben estudiarse juntas, excepto naturalmente las dos imperiales de «Castillejo». En cuanto a metrologia la coherencia es total, siempre que se consideren las ernisioncs en suconjunto, como acufiadas «al marco», de ahi la importancia de los metodos cuantitatvios para su estudio. 6) Cronologia relativa del Campamento: el patron metrologico nos da la cronologia y los bronces mas ligeros son mas tardios que los mas pesados. Can este metoda fecha como mas antiguo el Campamento III, luego «el de Escipion» y por ultimo el Campamento V. 7) La posicion de las acufiaciones hispanicas en el sistema monetal romano: la abundancia de emisiones, devaluacion y desgaste permit en asegurar que el bronce hispanicollevaba, al comienzo del campamento numantino, muchos afios circulando y en realidad se les puede dar fechas tan exactas como al bronce romano -tablas 6 y 7- siendo la mas antigua un as de sekaisadel 169-155 a.d.C., y lamas reciente un as de barskunes del 130 a. C., pero hay que tener en cuenta que 10 que llamamos ases- circularon como semises. El A. no deja claro si los considera semiscs, 0 si dentro de un habitat romano se les valoraba como semises. 9) Se reafirma en que los bronces hispanicos y romanos fueron acufiados por un mismo patron y por 10 tanto se les puede dar la misma cronologia; que los victoriatos alh aparecidos deben fecharse entre el 170 y el 150 a. c.; que desdc el punto de vista numantino no hay diferencia esencial entre los campamentos; que los ases hispanicos circularon como semises; que la cronologia debe ordenarse asi: Campamento III del 157 al 146 a. C.; Campamento de Escipion del 141 a. C. al C. 130 y el Campamento V del C. 130 a. C., fechas que coinciden bien con los documentos historico-arqueologicos que Schulten publico en su dia.
Este es el estracto del interesante y problernatico trabajo sobre numisrnatica numantina; interesante por la revision en si y problernatico por las hipotesis que plantea: dar fecha post quem al 134 a. C. para el denario iberica y valorar como semises los hasta ahora tenidos par ases. La ausencia de denario iberico -solo uno- no es argumento suficiente para asegurar que no existio denario hasta fechas tan tardias. Es sabido que en las excavaciones de campamentos y ciudades se halla rara vez plata y que en cambia el bronce es abundantisimo -vid. Crawford «Money and exchangev=-, vayan como testimonio los 11.000 bronces del Foro conuna alta proporcion de divisores: si sobre esa base admitirnos que los habitantes del campamento cobraban su soldada en moneda rornana. no es de extrafiar que falte denario iberico. Sf, en cambio, esta justificado el bronce iberica que re-
cibirian como cambio de su victoriato a denario en las cannabae constituidas presumiblemente por indigenas. El argumento ex absentia creo que no es valido para un caso monografico como este, Tampoco han aparecido dracmas de imitaci6n ampuritana, ni de Arse y no par eso dejan de haberse acufiado con anterioridad a la caida de Numancia, Respecto a la ecuaci6n as romano 2 ases ibericos es atractiva, porque solucionaria nuestro eterno problema metrologico y nos permitiria cornenzar las dataciones para las cecas. Pero, quiza por su novedad, 10 veo con recelo. (Que hacer de las emisiones que si acufiaron segun la metrologia romana -sextantal y uncial-? (C6mo distinguiria el usuario -que se debia guiar por cl tarnafio del cospel- entre dos piezas de igual tamafio, cuando tenia un as 0 un semis? (Cemo explicar que algunas cecas hayan acufiado antes las emisiones mas ligeras y luego las mas pesadas? No sigo poniendo interogantes, pero evidentemente los hay; esto no quiere decir que la hipotesis no pueda ser valida, Maduremos pues las hipotesis que el A. propone y el futuro dira,
Hoz, Javier de la, Cronica de lingiustica y epigrafta prerromana de la Peninsula
Iberica: 1979, Zephyrus, 30-1, 1980,299-323.
Por su gran interes numismatico comentamos esta publicaci6n, que por su titulo puede parecer que no tenga relacion con la numisrnatica, cuando al contrario casi todas las obras resefiadas son de tema basicamente numisrnatico. EI autor nos dice, que pretende recoger, y 10 consigue plenamente, «Ia bibliograffa 0 los descubrimientos que afecten a yacimientos importantes desde el punto de vista epigrafico 0 a objetos que con frecuencia son soporte de inscripciones», Estos ultimos son las monedas.
Como punto de partida para Ia serie de cr6nicas que ahora inicia, toma la obra de Untermann, «Monurnenta Linguarurn Hispanicarum», de 1971, e incluye la bibliografra sobre rnonedas con inscripci6n prelatina, que aquel autor no pudo incluir en su obra por ser posteriores a aquella fecha.
La prirnera obra comentada, mejor dicho estudiada crrticamente, es 10. citada de Unterrnann, ensu lectura encontramos una magistral lecci6n, necesaria para todoslos que sienten interes por estos temas, y en ella podemos cotejar las opiniones a veces diferentes, expuestas con una sinceridad, correccion y nivel cienttfico pocas veces conseguiclos. Son dieciseis paginas concentraclas que obligan a una nueva lectura de aqueUa obra.
Siguen 57 comentarios a trabajos casi todos de tema eminentemente nurnismatico, escritos de manera ponderada y en los cuales el autor cuando no esta de acuerdo, justifica su punto de vista de manera clara y justa.
Aconsejamos el estudio de estos comentarios, felicitando al autor de esta nueva prometedora seriede cronicas, que esperaremos con el mayor interes y a la que augurarnos exito y continuiclad.
L. VILLARONGA
Hoz, F. de, Textos metrol6gicos ibericos. Archive de Prehistoria Levantina. Vol. XVI (Valencia 1981).
Qualsevulla nota bibligrafica pot desenrotIlar-se de dues maneres. Mitjancant una informaci6 esquernatica de l'article 0' llibre, 0' afegint-hi comentaris i clades per tal d'aportar quelcom de nou. Hem escollit el segon cas, tot demanant disculpes per si es fa massa llarg.
L'article de Hoz el trobem molt interessant i torbador ensems, car afegeix a 10 ja conegut, noves idees 'a una metrologia iberica de clificils avencos degut a
[a manca d'uns punts de partenca mes 0 menys valids. Parlant, dones, de l'epigrafia iberica llevantina i tot seguint OROZ -que diu que, entre els valors numerics a a ki existeix una relacio d'l: 6 (a 6 a ki) valent el pes a aproximadament una lliura lleugera de 3201 gr.- afcgeix una nova Iletra divisora de lei, sigui e, dient que aleshores sernblaria possible combinar el sistema a a ki e amb els signes que tenen aspecte de Iletres gregues, es a dir, el dominant a Yatova, Molt adient la interpretaci6 de la paraula akarisalir (plata pura) amb la qual torna a apareixer la discusio de si salir es un terme comercial 0 si vol dir argent, seguint Gomez Moreno. 0 significa el mateix temps, per definici6, moneda de plata? Com la paraula arab dirhem que representa ambues coses? Ens agradaria prendre situacio en el dcsenrotllament metrologic d'aquestes series, partint del pes estandart Ia rnina 0 lliura corresponent amb la qual es formen els volums, per tal com: a) No es coneix cap sistema antic que divideixi l'cstaudardmonetari per 6 - 36 - 72 parts. En canvi les mesures de velum si que han tingut, en termes generals una subdivisi6 duodecimal de 6 - 36 - 72 - 96 parts. b) Els pesals iberics trobats a l'area de llevant (de bronze) representen un estandart del grup 408-425 gr. d'origen inrnediat-anterior foceu, coso. que no concorda arnb el pes propugnat per OROZ de 320 gr. (326,4 gr.), com tampoc ho esta amb l'estudi de Cuadrado (Sobre ponderales ibericos, VIII Congreso Nacional de Arqueologia - Sevilla-Malaga 1963). c) Ales monedes s'hi troben lletres que representen numerals (Villaronga - Nurnismatica Antigua de Hispania, Barcelona 1979) i amb molta importancia a Untikesken:
La ETABAN 0 abreviat EBA
ETERTER (base ERDI meitat)
SEKIR (llati SESTE)
ETAR
2.11
ETERTER SESTE
15 numus (5 10) 1/2 0 semis 1/6
25 nurnus (5 20) 1/2 0 semis 1/6
En una ernissio posterior hi ha W1a moneda arnb EBA i XV, que hauria de reIorcar 10. tcoria de Ia prirnera serie.
Existeix una coincidencia entre ETERTER (nord) i ETEITOR (llevant)?
Darrcrament el que escriu ha llegit ETAON (Umambaate i Arsaos, pendent de publicacio) com a valor numeric 75, 0 sigui, 75 nummus per Ilium romano. (5 i 70).
Ens perrnetem anotar a continuacio algunes poques paraules, tal vegado. lligades arnb Ia metrologia, les quaIs pcden haver-se pres de Ilengfies mes antigues:
SAKAL THEKEL AKURO KAKU CHALKI ARGUROI
La primera com a moneda d'argent, pero tarnbe provinent de I'acte de pesar i pagar i Ia segona del grec coure, trobant-se aquesta darrera en tauletcs miceniques a Pylos i Knossos (Ventris & Chadwick), en el repartiment de material per a la producci6 de puntes de sageta, llances etc. La tercera relativa a l'argent com el seu nom ho indica.
A una tauleta d'ALALAKH (Wikeman, 1953 p. 99, n." 357) es llegeis «SAKANAKU» official's store, contra el SAKALAKU (KA) de La Serreta 6.
I fent volar una mica la imaginaci6, podriem donar-li el significat segiient :
SAKt\.L AKU(RO)
KA Pesar Argent Realitzat, fet, anotat (Complement indicatiu d'una operaci6).
J. P. i B.
KNAPP, R., Celtiberian conflict with Rome: policy and coinage, Actas del II Coloquia sobre lenguas y culturas prerromanas de la Peninsula Iberica, (Tiibingen 17-19 junio 1976), Universidad de Salamanca, 1979, 465-472.
El autor presenta una interpretacion historica de la arnonedacion celtfbera, desarrollando las ideas ya expuestas, en parte, en su anterior «The data and purpose of the iberian denarii», N. C. 1977, 1.,18.
Basicamente llega a la conclusion de que la plata «celtibera» no es una consecuencia de la politica romana en Iberia, sino que obedece a un desarrollo intimamente ligado al concepto de frontera, experiencia de los indigenas en su contacto con Roma.
El trabajo eminentemente historico no usa los materiales numismaticos, ni los hallazgos, para fundamentar sus ideas, faltando mucha bibliografia intimamente ligada con el tema. Vemos que las referencias a la bibliografia francesa, 10 es al Blanchet (1905), faltando todas las aportaciones modernas, que le hacen confundir las imitaciones de Rhode con las monedas «it la croix». Para 10 hispano, repetidamente se refiere a metrologia y no conoce «Recherches sur les eta Ions rnonetaires ».
En cuanto a sus afirmaciones .relativas a la moneda de plata, 10 contrario sucede con las de bronce, y ambas con diversa metrologia obedecen, aunque a distintos niveles, a las mismas causas.
Interesantes 'Son las consideraciones sobre el suministro de metal para las amonedaciones hispanas.
En resumen, un desarrollo historico de hechos numismaticos, que creemos no suficientemente documentados con materiales numismaticos, para poder llegar a conclusiones definitivas, quedando las cuestiones abiertas a futuros debates.
L. VILLARONGA
LLUECA UBEDA, E., Las contramarcas en las monedas de Saguntum, Arse, XXI, junio 1980, n." 16, 223-231.
Estudio de las contramarcas MS, DD, GPR ya conocidas y de la incdita MQD, sobre monedas de Tiberio de la ceca de Sagunto, siendo posiblemente la inedita MQD, una superposicion de la DD sobre MS.
L.V.
MANERA, E. Y GRANADOS, 0., Un tesorillo de Antonininanos hall ado en Son Hereu (Lluchmajor, Mallorca), Bolleti de la Societat Lulliana, n." 830-831, t. XXXVII, any XCV, 1979, pp. 77-98, 5 laminas.
Publicacion de un tesorillo formado por 60 Galienos, 40 Claudios II y 2 Dico Claudio, de cecas occidentales con predominio de Rcma, ocultado hacia el 270-275 d.C., y su comparacion con otros tesorillos coetancos,
L. V.
MARTIN-BuENO, M. Y REDONDO VEINTEMILLAS, G., La Coleccion Numismdtica Dominguez del Museo de Calatayud, Papeles Bilbitanos I, Calatayud 1979.
Catalogo de las 101 monedas de dicha coleccion, recogidas en la comarca. Una es iberica, cinco hispano-latinas y rornanas las restantes, abundando las del Bajo Imperio. Breves comentarios.
L.V.
MINI, A., Monete di bromo della Sicilia Aniica, Cassa Centrale di Risparmio V. E. per la Province Siciliane, Palermo, 1979, 510 paginas ilustradas.
En este extenso volumen, tanto el autor como la editora Cas sa de Risparmio V. E., continuan la labor empezada hace unos pocos afios con la publicacion de las monedas de Bronce de Siracusa.
Es de lear el esfuerzo que representa la publicacion de las monedas de bronce, a las que generalmente los investigadores no dedican tanta atencion como a las de plata y oro.
Son 56 las cecas resefiadas, debiendose afiadir las emisiones inciertas, las de ceca punica y otras series especiales. como las de Ieycnda HISPANORUM.
Para cada una de ellas, despues de una concisa nota historica, se describen todos los tipos que son ilustrados, y las variantes, figurando a continuacion las referencias a las obras capitales.
Lo que significa, no la descripcion de un catalogo de monedas, sino el repertorio de las emisiones de cada ceca.
Un valioso trabajo para el estudio de la moneda antigua siciliana.
L. VILLARONGA
MORRAL, E.; Nurx, J. M:"; MARTiN, A., Excavaciones a la Vil·la romana de Can Bosch de Basea (Terrassa.), Institut de Prehistoria i Arqueologia de la Diputacio Provincial de Barcelona, Junta Municipal de Museus de Terrassa, Terrassa, 1980.
Se publican en este volumen los resultados de una «excavacion de salvamento» realizada par un equipo de arqueologos.
La parte arqueologica corre a cargo de E. Morral, con el titulo «Restcs d'una viHa romana», que presenta un estudio sistematico de los restos cerarnicos, dando una datacion que va de mediados del siglo I d. C. a finales del v.
La parte numismatica, obra de J. M.' Nuix, estudia las siete monedas halladas: un as de Claudio I, un antoniniano de Galieno, 4 bronces del 337 al 378; y un bronce de Maximo Tirano de la ceca de Barcelona, de tipo unico.
Reside en el hallazgo de esta moneda el alto interes que tiene esta publicacion para nosotros, por el testimonio que aporta a la evidencia de la acufiacion de moneda en Barcelona en tiempos de Maximo Tirano, que Nuix pone de relieve en sus excelentes comentarios.
EI estudio antropologico de los restos humanos hallados, es obra de Araceli Martin, siendo siete los que permiten un estudio mas complete, que es realizado por la autora con todo rigor cientifico.
L. VILLARONGA
PEREZ SINDREU, F. de P., Catdlogo de rnonedas y medallas de oro. Gabinete Numismatico Municipal, Sevilla, i980, 86 pags.
Catalogo de 116 monedas y medallas de oro, entre ellas 37 aureos romanos; de los 7 solidos, dos son imitaciones hispanas; 27 tremises visigodos, quizas algunos falsos; dos monedas suevas. Entre las monedas castellana destaca una dobla de la banda que la presenta en sentido inverso.
En conjunto aportacion de algunas monedas de gran interes para la investiga cion numismatica,
L. V.
PUERTAS TRICAS, P. RODRIGUEZ OLIVA, R., Estudios sabre la ciudad romana de Lacipo (Casares, Malaga), Studia Archaelogica, 64 Universidad de Valladolid, 1980, 28 pags., VIII lam.
Interesante e importante estudio de la ciudad de Lacipo, en el cual despues del estudio critico de las fuentes escritas antiguas, se pasa al estudio de la situacion de la ciudad, que se fija en las ruinas del monte Alechipe, en el tcrmino municipal de Casares, y a continuacion al estudio de sus monedas, de lascuales seis han aparecido en dichas ruinas.
La publicacion de estas monedas, junto a las anteriorrnente conocidas, con un total de 15 ejemplares, pone de manifiesto 10 irnportante de esta aportacion. La tipologia de todas ellas es la misma, salvo ligeras variantes,apreciando los autores la existencia de ases y semises, por sus dos sistemas de peso. Estudian los tipos y los sirnbolos, sefialando la relacion existente con las monedas de Asido, Terrninan, con la publicacion de una nueva inscripcion de Lacipo. Para ncsotros es de gran interes el aspecto numisrnatico de esta publicaci6n.
L. V.
RICHARD, J.-C., et CLAUSTRES, G., Les rnonnaies de Ruscino, Revue Archeologique de Narbonnaise, Supplement 7, (1980), Ruscmo, Chateau-Roussillon, Perpignan (Pyrenees-Orientales), I, Etat des travaux et recherche en 1975, Actes du Colloque de Perpignan 1975, pags. 107-150.
Catalogo cornprendiendo 446 monedas, la mayor parte de la edad antigua (414 rnonedas), recuperadas en las excavaciones del oppidum de Ruscino, clasificadas en 26 series y descritas con toda precision, con referencia bibliograficas y el lugar de la excavaci6n en donde han sido halladas,
Hay que sefialar el retraso en la publicacicn de este trabajo, que incide en la informacion, pues mucho se ha publicado en estos ultirnos seis 2110S.
Las dos primeras rnonedas del catalogo ya presentan un problema import ante por tratarse de monedas del tipo de Auriol y ser su metal el bronce.
El conjunto de los materiales contribuiran al plantearniento y desarrollo de muchas cuestiones numismaticas. Para las monedas partidas es importante el porcentaje que alcanzan del 23,09 % sobre el total, y del 38 '% sobre las monedas emporitanas y de Nimes.
Muy elevada la presencia ernporitana, de 127 monedas, mayoritariarnente emisiones modernas, que representan el 37,13 % Y si ellas afiadimos los pequefios bronces del delfin, suman el 44,43 %, porcentaje que representa el volurnen de las monedas de caracter local.
Estos porcentajes referidos a las moncdas del 211 a 44 a. C. del cuadro II, que se convierte en el 12,82 % para las monedas del delfin y el 36,41 % solo para las emporitanas ibericas.
Observarnos entre las monedas emporitanas la falta total de divisores, Podemos interpretar el hecho por creerlos dedicados a una circulacion in situ, y que s610 abandonan la ciudad de Emporion los ases, Para el abastecirniento de clivisores Ruscino pudo acufiar las monedas del delffn, que el autor considera como ernision local, con una presencia del 7,30 % 6 el 12,82 %, segun el perioclo elegido. El aprovisionamiento de moneda es superior el procedente del sur, fenorncno que tambien hemos observado en otros lugares de Catalunya.
Extremadamente importantes son estas pequefias rnonedas, que el autor llama del tipo del delfin, por presentarlo junto a unos tipos indescifrables, que desde S1.1 publicaci6n por Massot en 1912, no habian side considerados.
Para las monedas ibericas de la Narbonense escasean las irnitaciones, s610 una pieza, quiza tambien 10 sea la n." 108, que figura entre las de II torkesken, La predorninancia de lac irculaci6n hacia el norte explica este hecho.
Llama la atencion la sola presencia de un tesera de plorno, 'Il.O 196, que acostumbran a aburidar en muestros oppida.
Entre las monedas imperiales abundan las de Claudio, con 28 ejemplares, que representa el 38 % sobre el total de monedas imperiales hasta el 270 d. C. Acornpafian al trabajo dos cuadros y un histograrna, que reflejan graficamentc la circulacion monetaria en Ruscino, y una casi cornpleta ilustracion.
El mejor elogio a este trabajo es sefialar. que el dia en que dispongamos otros trabajos sirnilares de otros lugares arqucologicos, podrernos vcr de manera clara y precisa 10 que era la circulacion monetaria en la antigi.ieclad. L. VILLARONGA
RICHARD, J. C., Les monnaies de La Lagoste (Pornas et Rouffiac-d'Aude, Aude), Annexe III, de G. RANCULE, La Lagaste agglomeration gauloise duBasin de l'Aude, Carcassonne, 1980, p 150-;170.
Preciso catalogo y corncntarios a un conjunto de 154 rnonedas halladas en el lugar del epigrafe, rnuy representative de su circulacion monctaria, EI 31 % corresponde a las monedas de Neronccn y sus imitaciones, algunas de gran interes. Con caracter de moneda local se podria afiadir las monedas a 10. croix que representan el 14,78 '%.
La presencia hispana del 20,'15 % es importante debido a las monedas emporitanas. El 11,97 para Massalia y el 9,85 de Roma completan el panorama de la circulacion.
Agradecernos esta aportacion de material, para ulteriores estudics de conjunto de la circulacion monetaria,
L. V.
RIPOLLES ALEGRE, P. P., El tesoro de Iniesta (Cuenca), Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia, 15, 1980, pp. 119-126.
Publicacion de un conjunto de cinco monedas de broncc, de Saiti, Sagunto, Castulo y dos inciertas. Irnportante poria rara mcneda de Saiti (Vives XX-8) que presenta en anverso aguila-mosca y la leyenda iberica SAIT'ABI y en reverso proa y letras, que no corresponden a la leyenda .fenicia que se habia propuesto.
Analiza esta rnoneda cornparandola con lasdel MAN y de HSA.
L. V.
RIPOLLES ALEGRE, P. P., Estudio nurnismatico del poblado iberico Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia). Nuevos hallazgos de la ceca de Kelin, IV Congreso Nacional de Numismatica, Cornunicaciones, Alicante, 1980, Sobretiro de la revista «NUMISMA», XXX, 1165·167, Madrid, 1980.
Par un metodo cientifico demuestra el autor laubicacion de la ceca de Kelin en el poblado iberico de Los Villares, El estudio de los rnateriales nurnismaticoshallados en dicho poblado y su comparacion con el hallado en otros lugares Ie permiten Ilcgar a conclusiones seguras, de que las rnonedas con la leyenda iberica Kclin son la de presencia mas importante en el lugar,
EI catalogo comprende 41 monedas, todas ilustradas, acornparia un mapa con la situacion geografica y un grafico en el que se analiza el nurncro de monedas halladas y la distancia de su ceca.
Excelente metoda que permite llegar a conclusiones definitivas.
L. VILLAH.ONGA
RIPOLLES ALEGRE, P. P., La Ceca de Celin. Su posible localizacion en relacion con los hallazgos numismaticos, Saguntum, 14, 1979, Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia, 127-136, 1 lamina.
Publicacion y estudio de 12 monedas de Celi'n, halladas en Vi.llares (Caudete de las Fuentes), Cerro de San Cristobal (Sinarcas) y Pico de los Ajos (Yatara, Cortes de Pallas), de la provincia de Valencia, que permiten al autor afirmar laubicacion del taller monetario de dicha ceca en el yacimiento de Villares, en Caudete de las Fuentes.
Aportacion importante en el largo y dificil camino de la localizacion de los talleres monetarios ibericos.
L. V.
RIPOLUis ALEGRE, P. P., Aproximacion a la circulacion monetaria de las tierras valencianas, Sagunturn, 14, ,]979, Papeles del Laboratorio de Arqueologfa de Valencia, 189"198.
Conclusiones a su tesis de liceneiatura que versa sobre la circulacion monetaria en el Pais Valenciano, basada en abundantisimo material. Destaca una circulacion costera con predominio de monedas punicas y emporitanas, hasta la segunda guerra punica. En el siglo II a. C. pasa el predorninio a las eecas de Arse, Ebusu y Roma con represcntacion a menor escala de otras cecas ibericas, con penetracion hacia el interior. Entre el 140 y 72, aumento considerable de la circulacion : Arse y Saiti cubre el 50 '%, sigue el Valle del Ebro con el 21 '% Y el litoral catalan con el 8 '%.
La dispersion de los epigrafes de las cecas valencianas no rebasa una area relativamente pequefia.
Para Ia epoca imperial analiza la circulacion cornparandola con la de Conirnbriga y otros yaeimientos estudiados y publicados en el I Symposium Numisrnatico de Barcelona.
Esperamos con mucho interes la publiccaion completa de este primer estudio de la circulacion monetaria en el Pais Valeneiano.
L. VILLARONGA
RUI M. S. CENTENO, Algunas monedas do Tesouro de Paredes do Alvao (Cone. de Villa Pouca de Aguiar), Nummus, 2:" serie, volume H, II, 1979, pp. 87-91.
Publicacion de 27 monedas de AE de un tesoro de mas de un kilogramo de monedas. Cubren el perfodo 347/348 al 364/378, con catalogo detallado, con indicacion de ceca y refcrcncias bibliograficas.
L.V.
CALICO, X. F., Una nueva ceca visigoda: Volotania y las posibles causas de la rnultiplicidad de talleres monctrios, IV Congreso Nacional de Numismdtica, Comunicaciones, Alicante, 1980; Numisma, nurns. 165-167, julio-diciembre 1980, pp. 2011-210.
Importante aportacion del autor al conocimiento de la scrie visizoda con la presentacion de un triens de Gundernaro de ceca desconocida hasta hoy: Volotania. X. Calico en un breve estado de la cuesnon sobre los estudios de las acufiaciones visigodas sefialala existencia, en una importante colcccion americana, de otras piezas ineditas, Estas son: Un triens Recaredo de la ceca de Georres, ta'ller solo ca-
talogado para los reinados de Witerico, Sisebuto y Suintila, y. el triens de Witerico de Monicipio, ceca conocida hoy solo para Recaredo, arnbas piezas en espera de ser publicadas.
Describe, a coritinuacion, Ia morieda que motiva el aticulo:
AI + C. ONDEMARVS R, busto de frente. RI VOLOTANIA IVT, busto de frente.
Peso: 1,185 gr.
Basandose en la forma CONDEMARVS, epiteto IVsTus y en la peculiar tipolo gia de los bustos, el autor concluye que el taller VOLOTANIA debe situarse en Ia Tarraconense y propone su identificacion en Boltafia, villa de la provincia de Huesca. Atribucion que parece bien fundamentada en la etimologia del toponimo Boltafia, documentado ya en lapidas romanas que transcribe.
Analiza la cuestion de la multiplicidad de talleres monetarios visigoclos, espe cialmente en Galecia, senalando como posible causa la produccion irregular y esporadica de oro en la zona.
Sin ducla nos hallarnos ante un interesantisimo descubrimiento y esperamos con impaciencia la publicacion de las otras piezas visigodas ineditas que promete el autor.
A. lV1. BALAGUER
CORRAL LAFUENTE, J. L., «Los estudios sobre numismatica medieval aragonesa». IV Congreso Nacional de Numismatica. Comunicaciones. Alacant 1980', pp. 233252.
[Lastima de trabajo el de J. L. Corral! No dudamos que se ha tornado tiempo y esfuerzo recogiendo y leyendo bibliografia sobre moneda aragonesa, pero algunos desconocimientos basicos y un criterio dudoso a la hora de sacar conclusiones le han llevado a numerosos errores.
Asi por ejemplo, acepta como cierto que Pere I acufiara «uncias. de oro. Todo el rnundo sabe que las citas monetarias en uncias, libras, etc., son de uriidades de cuenta, no de monedas efectivas (pag, 237). Recorclemos la durisima critica de Vives a la obra «Origenes Historicos de Catalunya. por estos errores, mas excusa bles en este caso puesto que el trabajo noera de numismatica, Igualmente interpreta erronearnente la cuestion del dinar «quanasir», Ya Bosch dejo claramente establecido que erauna unidad de cuenta en moneda jaquesa, Corral supone que se trata de una monecla nueva a descubrir: el sueldo jaques (pag, 237).
Supone que Jaume I acufio sueldos (pag, 237), si bien a la hora de recapitular las monedas acufiadas (pag, 243) por este rey estas monedas han desaparecido. Las menciones de sueldos son evidentemente, en este reinado y sucesivos, referencias a la unidad de cuenta que indica la reunion de 12 dineros, como es sobradamente conocido.
Los pretendidos «cuartos de escudo» de Juan II son en realidad cuartos de pacific acunados en la ceca de Barcelona y nada tienen que ver con la moneda aragonesa (pag. 238). La moneda que indica como «escudo» son los archiconociclos du cados «johanins. mencionados y documentados ampliamente por Mateu y Llopis. La lectura «SANCI NOSTRI MANCUSUS» de Pio Beltran para el mancus de Jaca hace ya largos afios que fue rectificada por Mateu a «SANC IN DEI NOMINE». Los dineros jaqueses pretendidamente de Alfonso el Magnanimo, con S detras del busto, son en realidad de Fernando el Catolico. EI autor indica la posibilidad de que se batiesen en Valencia (pag. 245), afirrnacion inusitada que, como mrnirno de beria basarse en algo mas que la mera suposicion, En fin, estamos seguros que si Corral hubiese leido la obra de Botet i Siso, Les monedes catalanes (que no consta en la bibliograffa), se habria ahorrado mu chos de sus errores.
M. CRUSAFONT
CRUSAFONT SABATER, M., Les monedes del Princep de Viana (1441-1461). II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, pp. 281-290 + 2 lams.
Amb l'avinentesa d'afegir una serie de noyes dades ales poc conegudes encunyacions del princep Carles de Viana, l'autor ens d6na un excellent i exhaustiu estat de la qi.iesti6.
Despres d'estudiar directarnent alguns dels rars exemplars conservats del gros i mig gros, NL Crusafont corregeix el principi de llegenda de l'anvers on s'hi llegeix invariablement KARTVS i no KARLVS 0 KAOLVS, com hi llegiren A. Heiss 0 Poey d'Avant.
Molt interessant i sugestiva es I'observacio que fa sobre l'ornament de triple llac que veiern a l'anvers de les monedes de plata del Princep, simbol que sembla intimament relacionat amb la seva persona, ja que es troba tarnbe a banda i banda cl'una representacio de Carles de Viana dret i portant espasa.
El treball va accmpanyat per un catalog sistematic de les monedes conegudes d'aquest regnat, ben illustrat amb fotografies (moltes d'aquestes monedes tan sols havien estat publicades en dibuix). Hom hi trobara, tambe, un apendix arnb la transcripcio del document que dernostra que Carles de Viana feu batre moneda.
Aquest recull de noves dades dernostra de mancra definitiva I'atribucio d'un grup ele monedes navarreses a nom de Carlesal Princep Carles de Viana i no a Carles el Dolent com s'havien atribuit.
A. M. BALAGUER
CRUSAFONT I SABATER, M., El florin de Enrique IV de Castilla como soberano de Catalufia. Descubrimiento de una moneda esperada, IV Congreso Nacional de Numismatica. Alicante, 1980; Numisma, mums. 165-167, julio-diciernbre, 1980, pp. 287-301.
El motiu d'aquest article, com be indica el seu titol, es el de publicar el flori d'Enric de Castella, sobira de Catalunya, moneda fins avui no donada a coneixer. Es tracta d'un exemplar de flori unic, fins ara inedit, de I'cxtraordinaria collecci6 del Professor Philip Grierson, depositada al Fitzwilliam Museum de Cambridge. Amb l'avinentesa de presentar aquest important descobriment, que omple un buit en I'evidencia nurnismatica de la serie catalana, l'autor ens ofereix una panoramica sistematica i actualitzada de les emissions de la Guerra dels Rernences. a les quals hi afegeix sis nous tipus apareguts despres de la publicacio de la monumental obra de Botet i Sis6.
Despues de descriure aquest flori, el qual porta ei nom del rei abreujat ENR i en el qual hom no hi aprecia cap marca de seca, l'autor passa a l'estudi de la documentacio escrita.
El batiment de florins per Enric de Castella esta perfectarnent documentat. Un detingut estudi de les cites rnonetaries, que apareixen a la Cancelleria del rei i en un llibre de comptes del municipi barcelones, permeten a l'autor arnpliar considerablement les noticies sobre les encunyacions. Aixi pot establir que l'encunyacio de florins es feu sota la responsabilitat del Consell Municipal de Barcelona. Aproxima, a traves de les mateixes fonts documentals, una estimacio del volum de l'emissi6 d'aquests florins, que calcula esser d'uns 2.000 exemplars.
El flori d'Enric de Castella 'l10 porta, com hem dit, marca de seca i resta en l'incognita el Hoc d'encunyacio. Segons els documents pogue esser batut a Tortosa o a Barcelona. M. Crusaforit s'inclina a pensar en Barcelona com a possible seca del florf que presenta, malgrat que dona a coneixer un nou document sobre la disposicio d'encunyar a Tortosa.
Es important assenyalar que, per les dades obtingudes de l'estudi de la documentacio, hom pot afirrnar que durant el regnat de Renat d'Anjou es bate moncda de plata que fins avui no coneixem.
L'article de M. Crusafont, valu6s per la nove moneda que d6na a coneixer, ho es tant 0 mes per l'exceHent despull de la documentaci6 que I'acompanya i per l'aclaridor estat de la qiiestio sobre I'evidencia numismatica.
A. M. BALAGUER
DOMINGO FIGUEROLA, L., «Acufiaciones en plata de Pedro el Ceremonioso: croat inedito». Gaceta Numismatica 59. Barcelona 1980. pp. 45-49.
Insisteix Domingo en la seva hipotesi que els ornaments del vestit en els croats siguin marques d'emissi6, sense aportar pero cap prova al respecte, ni considerar el cas paral·lel dels diners de bill6, fruit de les mateixes emissions. Repeteix, tot seguit, l'article ja publicat a Acta Numismatica sobre els croats de Jaume II, que res afegi a I'ordenacio evident ja establerta per Badia, de les emissions d'aquest regnat. Despres d'avorrir al lector tot transcrivint les dades que poden trobar-se al Botet, arriba a contradir la seva hipotesi de marques d'emissi6 tot afirrnant que algunes de les ornamentacions de vestit rares «algun maestro de ceca las intercal6 dentro de las emisiones». Descriu un croat amb anell en la part central del vestit, sense indicar que havia estat publicat en una subhasta de Numinter (vid. croat nurn. 101, p. 23 a la venda «Otofio 80» d'aquesta firma) ni tampoe que Badia publica tambe (be que arnb descripci6 incorrecta) dos exemplars d'aquest tipus (Badia nums, 276 y 277) que Domingo d6na com a totalment inedit. EI maxim desproposit es produeix pero en anunciar un altre croat de Pere III, amb tres anells al centre del vestit, se11S donar descripci6 ni fotografia.
Lamentem novament aquesta manca de respecte per la numisrnatica catalana.
M. CRUSAFONT
DUMAS, F., «Emma Regina». Actes du Seme Congres International de Numismatique. New-York-Washington 1973. pp. 405-413 i lam. 49 i 50.
En el conegut treball sobre el tresor de Fecamp, F. Dumas assenyala la presencia de 8 monedes inedites a nom de Lotari, que duien al revers (lloc normalment reservat a la indicaci6 de la seca) l'enigmatica lIegenda ENMAPEONIA. En aquest estudi l'autora proposa Ia lectura de EMMA REGINA i atribueix aquestes peces a la reina EMMA, muller de Lotari, darrer dels reis carolingis, al qual va sobreviure.
Despres d'un minuci6s estudi de las amonedacions de Lotari conclou que les peces a nom de Emma degueren batre's a Dijon i que serien la consequencia d'una donaci6 feta per Lotari despres del 965 a titol de dos ex marito, donaci6 no documentada.
Crida l'atenci6 el tipus del revers, forca original i que recorda vagament el mono.g�ama dels diners Botet-16. En qualsevol casens rnostra l'aparici6 de tipus forca originals en el moment de canvi de dinastia.
M. CRUSAFONT
DUMAS, F., «Les monnaies normandes» (Xe-XIIe siecle) avec un repertoire des trouvailles. Revue Nurnismatique 6e Serle V. XXI, 1979, pp. 84-140 y pI. XV-XXI, Estu�i de conjunt del dificil monedatge normand de bill6, que, en la seva major part havia estat englobat fins avui dins l'indefinit conjunt de les «incertes nor mandes del s. XI». L'autora repren I'estudi sobre aquesta serie, ja iniciat en el seu co�e�t treball sobre la tro?alIa de Fecamp iamb una analisi de troballes, pesos, lleis I lectures acurades arriba a una cronologiaa fins i tot de les series anonirnes rnes degenerades, sempre tan dificils de situar.
21
L'autora ens mostra com les campanyes deIs vikings i rnes tard l'expansi6 dels norrnands a Italia, Sicilia i Anglaterra els procuraren abundancia de metall preci6s. Les primeres emissions, a nom de Guillcm, conmencen a Rouen a la primera meitat del s. x. Mes tard d'obriran altres tallers, amb la possibilitat no confirmada d'alguna seca de tipus episcopal. EI mapa de les troballes sembla marcar les direccions de relaci6 dels normands establerts al nord-est de Franca: Anglaterra, Baltic, vers el nord d'Italia,
Inicialment sense concurrencia, el diner normand es defineix a mitjans del S. XI com a «rothomagensis monete» en trobar altres monedes en el mercat.
A mes de la trobaila d'aquestes monedes a Mallorca, fet que ens fa mes proxim el tern a, Dumas ens d6na diverses llicons d'ambit i interes general, entre les que anotem:
1. Inici dels multiples del diner, tarnbe dits grossos de plata, des d'un segle abans de S. Llufs, tradicionalment considerat el seu creador.
2. Circulacio d'or bizanti (besant) a Normandia al segle XII.
3. Afebliment de la llei i pes del diner norrnand, des de 1,35/'},20 grams i lIei 750 millesirnes a la segona meitat del s. x fins a 0,70/0,60 grams i llei de 400 millesimes a finals del segle XI i primers del XII.
La primera observaci6 es una confirmaci6 del plantejament fet per Grierson sobre la generalitzaci6 dels multiples de diner abans del gros de S. LIuis.
La segona ens suggereix la possibilitat d'estudiar les arees de circulaci6 de les dues divises auries (besant i dinar) en el periode anterior ales encunyacions d'aquest rnetall a Europa.
La tercera ens d6na una evoluci6 forca paraHela al diner barceloni i ens porta a pensar en I'intcres que podria tenir un ampli recull i comparaci6 d'aquestes evolucions per a diferents monedes europees dels segle X-XII.
M. CRUSAFONT
GIL FARRES, 0., La Circulaci6Monetaria en la Peninsula Hispanica entre 711 y 1100 de J.C. Ouaderni Ticinesi 1981 pag, 375/397.
Es evident que Ia Peninsula Iberica, des d'el regne de Portugal i Castella al principat de Catalunya, passant pel regne de Valencia (no pais valencia com pretenen alguns) i pel regne d'Arago, es un pou numismatic sense fons.
GIL FARRES fa una nova recerca i ens apropa un recull molt ordenat de documents dels segles VIII al XII glossant alhora les paraules monetaries i de volum, es a dir metrologiques, que ofereixen.
Un estudi molt acurat i extens que ens ajudara a aclarir punts foscos d'aquella epoca, Malgrat tot i aixo GIL FARRES torna a defensar novamente la teoria obsoleta de P. Beltran d'un argenc-diner (argento) d'1,94 grams, i d'altra una divisi6 monetaria de 240 diners partint de la Ilium de taula barcelonesa de 40>8 grams, amb un pes d',1,70 grams, situaci6 improbable per tal com, aquella Iliura va esser sempre la comercial i mai la monetaria dels comtes de Barcelona.
El pes del diner catala, propiament dit, va des d'1,36 grams (326,4, : 240) fins a 0,544 grams, passant per 0,648 grams. El rnateis GIL FARRES diu (H. Monetaria de Espana, Madrid 1976) que, al canvi 1: 12, un diner local deuria pesar l'any 1000 a la vera de 0,648 grams de plata. Dones, estern en un m6n de contradiccions car despres de tnt cl que s'ha escrit sobre el tema, encara trobem tres pesos ballant amb poca coherencia:
1,94 grams - 1,70 - 0,648 grams
L'argenc (argento) no ha estat mai una moneda i si un pes d'1,94 grams: «ex tstis mancussis a mancusale qui penset unum argentis», en documents de I'any ,1067 (Botet i Siso, Vol. I, pag, 43) mentre contrariament al que diu GIL FARRES, I'earien<;0», «arienzo» i similars es corresponen amb els diners locals i no tenen res a veure
amb l'argenc (argento); aquests diners com deiem pesaran d',1,26 a 0,544 grams segons les dates d'ernissio.
Les monedes de tipus carolingi a nom de LIuis el Pietos (814-840) de RODDAEMPuRIES-BARCELONA, les quals no corresponen a encunyacions corntals -aixo es realment necessari entendre-ho per tal d'assolir e'l sistema merrologic comtalpesaran 1,70 grams, encara que immediatament despres, les realitzades a nom de Carlesel Calb (840-877) a BARCELONA-EMPuRIES-GIRONA, ja pesen novament 1,36 grams, seguirit el reajust post-carolingi realitzat pels francs, cosa que posaria en evidencia el fracas de la reforma carolingia.
Les primeres encunyacions de diners grosses comtals son a nom de Borrell II (947-992) i Ioren realitzades quasi arnb tota seguretat amb el mateix patro de la lliura romana, amb el canvi conegut del marc corntal als volt ants del 1048.
Estem, doncs, davantd'un article de consulta prou important com per a deixar-ne constancia, tot recomanant la seva lectura.
J. P. i B.
GRIERSON, Philip, «The GRATIA DEI REX» coinage of Charles the Bald», Charles the Bald: court and kingdom, Papers based on a Colloquium held in London in April 1979, BAR International Series 101, Oxford, 1981, pp. 39-5'1.
Amb aquest article, el Professor Grierson presenta un important estudi dedicat a aclarir diferents aspectes de l'ernissio de CarleselCalb de monograma i llegenda Grati dei rex, introduida el 864, any de l'Edicte de Pitres. A una concisa revisio del monedatge d'aquest sobira segueix una utilissima regesta de totes les clausules de l'Edicte referents a la renovatio monetae, que el document disposa, per centrar l'atencio en dos punts.
EI primer punt es refereix ales diferencies entre el tipus previst per les monedes a l'Edicte (anv: monograma i nom del rei; rev: creu i nom de seca) i el tipus que realment es grava ales monedes, a les quals apareix la llegenda GRATIA DEI REX, en lloc del nom del rei. Grierson conclou que aquest canvi emana d'alguna instruccio posterior, potser, amb l'anim de dif.erenciar-les de les monedes de Carlemany, malgrat que hi han excepcions.
El segon punt tractat es el de la discrepancia entre el nombre de 10 seques, que l'Edicte autoritza, i la xifra de prop de 100 seques, que apareixen ales monedes.
Donat que l'Edicte de Pitres prevcia que a partir del 1,1 de novembre seguent, festa de Sant Marti, nomes serien adrnesos a la circulacio els nous diners, calia suposar que per a suplir les quantitats de moneda necessaria pel canviamb la vellahom havia autoritzat el funcionament de moltes altres seques. L'estudi dels encunys demostre, pen'>, que hi han coincidenciesd'un mateix encuny d'anvers a monedes de localitats ben distants, i les analogies estilistiques son frecuents, Aixo porta a J. Lafurie a concloure que les monedes debien esscr fabricades ales seques previstes per I'Edicte pen'> amb els noms de les Iocalitats on es posarien despres en circulacio,
Plantejat aixi el problema, P. Grierson proposa una solucio ben plausible, que resoldria les questions practiques i administratives de l'ernissio de moneda nova. La fabricacio d'encunys, com a tasca mes complexa i especialitzada, es duria a terme, per encarrec de les diferents localitats, en un reduit nombre de tallers i el batiment efectiu es faria a cada poblacio per grups de moneders que anirien d'un Hoc a l'altre. Aixo explicaria les analogies estilistiques i les combinacions d'encunys, alhora que resoldria les questions practiques i administratives del control de la fabricacio de la moneda per part dels comtes i Ia distribucio de la moneda nova· la qual cosa havia de fer-se en el curt espai de 4 mesos, entre el 25 de juny 864', data de l'Edicte, i el 11 de novernbre 864, dia de San t Marti en que la moneda vella ja no era de curs legal.
Una peticio del bisbe de Chalons-sur-Marne (22 nov. 864) d'establir una seca per obviar els problemes del canvi de la moneda nova i la subseguent autoritzacio reial recolzen amb forca decisiva el plantejament del Professor Grierson. La darrera part del treball esta dedicada a analitzar aquesta gran multiplicacio de tallers del 864, que l'autor explica per la incidencia fiscal dels Danegelds, pagaments per a fer front ales pressions dels Vikings, i sobre els quaIs en dona una brillant sintesi.
A. M. BALAGUER
MORGENSTERN, Rudolf, Hallazgo en la provincia de Granada de monedas de plata de los califas Omeyas. II Sim.posi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, pp. 267·272 + 7 lams.
Estudio de un interesante hallazgo de dirhems Omeyas ocurrido ccrca ;1972 entre Montillana e Iznalloz (Granada). El conjunto estaba integrado por 891 monedas de las que el autor pudo estudiar 87, habiendose dispersado el resto en el mercado. Las fechas limites de las monedas estudiadas van desde el afio 79 H al 135 H. (698-793 A.D.). En este conjunto se encuentran representadas un total de 21 cecas distintas que cubren practicarnente toda la geografia de la expansion musulmana. Es importante sefialar la aparicion entre este conjunto de un dirhern de Bihqubadh al-A'la (Alta), ceca oriental desconocida hasta hoy. La composici6n de este hallazgo y la del hallazgo de Garraf (Barcelona) ponen de manifiesto, como sefiala el autor, la abundante circulacion de moneda oriental en al-Andalus durante los primeros decenios de la conquista. Se trata, en definitiva, de un importante estudio que 'habra de completar la panorarnica de la circulacion de la moneda musulmana.
A. M. BALAGUER
RIPOLLES, P. P.; LLOMBART, X.; DE LAS HERAS H. Y SANCHEZ, M." J., Tesorillo de 178 de Quirates Alrnoravides, Saguntum, 14, 1979, Papeles del Laboratorio de Arqueo gia de Valencia, 227-241, 2 laminas.
Estudio de un posible tesorillo compuesto de 31 cnvisores de dirhem. Tres per tenecen a Cordoba de los afios 1144/1145 y los otros 28 a Texufim ben Ali ben Yucuf de ,1142/1145. Es estudiado el contexto hist6rico con las causas que motivaron su ocultacion,
L.V.
SUCHODOLSXY, Stanislaw, Les livres carolingiennes, II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, pp. 43-46.
Amb aquest treball l'investigador polones, S. Suchodolsky, toma sobre la pro blematica de 1a Ilium de Carlemany per a plantejar, amb rigor i serietat, els camins per a I'analisis d'aquest diffcil problema i presentar, alhora, una detinguda revisio dels resultats obtinguts fins avui pels autors que han treballat la qirestio. La convicci6 de I'autor que hom ernpra rnes d'un tipus de Iliura al mateix temps, i els canvis que aquestes varen sofrir en el temps { en I'espai, no permeten definir de manera uniforme el pes de la lliura carolingia. L'autor es proposa, doncs, de seguir les mutacions de la unitat de pes en que es basa la reforma de Carlemany de c. 790 i observar l'aparicio d'altres unitats an omenades tarnbe lliura. El pes rnitja de 1,67 grams dels diners reformats i la divisi6 de la lliura en 12 unces de 20 sous de 12 diners cadescun, permeten d'estimar el pes de la lliura en 400,8 gr. i, afegint a aquesta xifra un 2 '% de correcci6 per les perdues per desgast
de circulaci6 de les monedes, arriba a una Iliura de 409 gr. L'autor posa en dubte la consideracio, d'alguns investigadors, que la Iliura de 20 sous fos la de compte i que la Iliura monetaria fos de 22 sous, essent la diferencia entre ambdues per a cobrir les despeses i benefici d'encunyaci6.
Malgrat tot, Suchodolsky adverteix que la lliura de 409 gr. no era pas I'unica emprada. Per altra banda, les monedes de Lluis el Piet6s amb Ilegenda horitzontal en el camp (819-829) donen un pes mitja de 1,74 gr. i arribem a una Iliura de 432 gr. Lluis i els seus successors tornaran, pen), a la Iliura mes Ileugera de Carlemany, com demostren els pesos de les monedes.
L'autor fa referencia als pesos d'altres Iliures no monetaries emprades per a pesar pa 0 blat, tot demostrant la convivencia de diferents unitats de pes.
A. M. BALAGUER
BALAGUER, A. M., «Nou tipus de diner de Cervera de la Guerra dels Segadors al Gabinet Numismatic de Catalunya». II Simposi Numismatic de Barcelona, 1980, pp. 87-90.
Interessant descoberta d'un nou tipus de diner cerverf, que permet confirmar el que per via documental troba J. M." LIobet (vid. recensio en aquest mateix volum): el diner descrit per Pedrals i data 1624 ha d'esser fruit d'una mala lectura i la seva descripci6 correspon en realitat al trobat ara per A. M. Balaguer, pero amb data 1641.
Aquesta descoberta permet a l'autora d'ordenar la serie d'emissions de menuts cerverins que s'encapcala amb la peca descoberta i segueix amb la Botet-832, tambe amb escut a l'anvers. Botet situava el tipus 832 al final. La ordenacio nova es molt mes logica ja que la norma general en les altres seques es que les emissions amb l'escut catala siguin les primeres, mentre que les de bust dels reis francesos siguin mes tardanes.
El treball es completa amb la fotografia i dades metrologiques del diner Bo tet-829, nornes conegut fins al present per una descripci6 un xic imprecisa.
Excellent aportacio, que demostra ames les inesgotables possibilitats deIs fons del Gabinet Numismatic de Catalunya, malauradament tan abandonat per l'atenci6 dels estaments publics.
M. CRUSAFONT
CALIC6, F. X., Un descubrimiento importante: Ia onza de Cuenca de Felipe V. IV Congreso Nacional de Numismatica, Alicante, 1980, Numisma, nums, 165-167, julio-dicierrrhrc, 1980, pp. 317-320.
Interesante aportaci6n que viene a ampliar la serie del valor de los ocho es cudos. El descubrimiento de esta onza de Cuenca de Felipe V denota una momen tanea reactivaci6n de este taller, que habia llevado en el reinado anterior una re ducida actividad. La moneda en cuesti6n esta acufiada a molino, es del tipo de es cudo en el anverso y cruz de Jerusalen en el reverso; llevando la fecha 1725 y marca de ensayador II de Juan Jose Garcia Caballero.
A. M. BALAGUER
DHENIN, Michel, La fausse monnaie Espagnole, une industria bien Francaise II Sim posi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, pp. 75-78 + 1 lam.
Amb aquest titol tan suggestiu com adient. M. Dhenin ens presenta el problema de la falsificaci6 de la moneda catalano-aragonesa i castellana a Franca en els segles XV-XVII: L'autor aporta dades molt importants sobre la falsificaci6 de florins d'Arag6 al Sud de Franca que coneix per via documental i per l'evidencia numismatica, AIgunes de les peces han estat trobades a tallers de falsaris instaHats a grutes i coves naturals.
Mes abundoses son encara les mostres de falsificaci6 de moneda castellana dels segles XVI-XVII que presenta. En aquest periode demostra que la seva Ialsificacio no es circumscriu a una zona concreta de la geografia francesa, sin6 que es ben generalitzada. La moneda a nom dels Reis Catolics i dels reis de la casa d'Austria, encunyada abundatment a la Peninsula i a les colonies americanes, arriba a circular a Franca en gran quantitat, on es ben estimada pel public i tot rebent certa tolerancia per part del govern. Aixo propicia i generalitza a Franca la seva falsificaci6, una industria sens dubte ben rendable i menys arriscada davant de la llei que la de la falsificaci6 de la mateixa moneda francesa, Es ben cert, com diu M. Dhenin, que la Historia de la falsificaci6 de moneda resta a fer; no hi ha dubte, pero, que amb el seu treball hem donat un pas endavant.
A. M. BALAGlJER
DHENIN, M., «Un tresor du Xv I-leme siecle trouve en rade de Saint Malo». Dossiers du Centre Regional Archeologique d'Alet. Num, special 1978, pp. 103<112.
Curiosa forma de troballa: un pescador va arreplegar dins la xarxa una massa de monedes soldades entre elles. Nemes un tractament amb ultrasons va permetre de disgregar el conjunt i fer l'estudi de les 222 menedes que contenia.
L'analisi del contingut del tresor mostra que nornes hi haviarals de dos, el que fa suposar a l'autor que es tractaria d'una bossa 0 cofret que correspondria a un conjunt mes important i que aniria classificat per valors. L'abundancia de la marca de Sevilla i l'enrariment progresiu de la presencia de monedes de seques mes allunyades fa proposar a Dhenin de considerar aquesta proporci6 com una funcio de la major distancia del lloc de proveirnent, incidint negativament en la representaci6 de la seca respectiva 0 be en una informaci6 relativa de les produccions de cada seca.
Mes interessant encara es l'analisi del trafic monetari de la villa de Saint Malo, que es proveia de moneda de plata espanyola amb abuudancia (pirateria?, cornerc>, una mica de cada cosa?) i la venia a la seca que millor Ii pagava, tant de Franca com dels Paisos Baixos. De tal manera, que quan els hi vulguin imposar una seca s'hi oposaran violentament, expulsant els moneders i saquejant la casa de la monederia,
Una mostra rnes dels negocis subsidiaris que tot Europa anava fent a l'esquena del mal girbat Imperi castella.
M. CRUSAFONT
DOMINGO FIGUEROLA, L., «Ral inedit de Felip I batut a Valencia». IV Congreso Nacional de Numismdtica. Alacant 1980, pp. 315-316.
Amb aquesta descoberta es completa la serie de valors valencians de Felip I, a la qual fa pocsanys poguerem incorporar, en un trebaU conjunt amb A. Bofarull, el diner que tambe havia documentat Mateu i Llopis sens poder trobar-ne cap exemplar.
Hem d'agrair a l'autor en aquest cas la brevetat de la seva exposici6, que es cenyeix estrictament als fets.
M. CRUSAFONT
DUMAS, Francoise, Materiel de faux monnayeur en Dcrdogne, II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona 1980, pp. 71-73 + 2 lams.
La autora presenta el instrumental de dos talleres de falsificacion de moneda castellana de la dinastia de los Austrias en Francia.
HI primer conjunto de utiles, compuesto por: una laminadora, una cizalla, un molele de gresy una moneda de Felipe H, aparecio en una gruta proxima al castillo de la Roche.
E1 segundo hallazgo, descubierto en 1889 en un antiguo sotano de Corgnac, estaba integrado por: un balancin, una pareja de curios y un ClU10 suelto. La pareja de cufios reproducia escudos de a tres, valor no existerite, de la ceca de Sevilla y a nornbre de Felipe III. La autora hace observar el defectuoso trazado e irregularidad ele sus letras y el hecho de que las armas ele Castilla-Leon estan alteradas, aunque, sin duda, quiso referirse a las annas de Aragon-Sicilia, segun podemos apreciar en la fotografia que acornpafia al trabajo. EI curio suelto es tambien de Felipe III, de Sevilla y con el valor I, que al carecer de su pareja de anverso no es posible saber si estaba destinado a falsificar reales 0 escudos.
Se trata, pues, de una importante aportacion a la falsificacion de monedas castellanas en Francia en el siglo XVI, especialmente por el instrumental que nos da a conocer.
A. M. BALAGUER
DUPLESSY, Jean, La circulation des monnaies espagnoles en France (XVIe-XVIIe Siecle) II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1976, p.r. 79-82.
Interesante trabajo en que el autor no'S presenta un detenido estudio de la circulacion de la moneda castellana de los siglos XVI-XVII en Francia.
Las fuentes para dicho estudio son los hallazgos monetarios y los ordenarnientos reales franceses prohibiendo 0 autorizando la circulacion de dichas monedas.
Despucs de revisar y recoger la informacion disponible sobre los hallazgos ocurridos, no siempre tan completa como el autor desearia, J. Duplessy establece tres periodos: 1. de 1515, inicio del reinado de Francisco I a 1566, afio en que Felipe H empieza las labras a su nornbre, abandonando el tipo de los Reyes Catolicos inmovilizados en el reinado de Carlos I. 2. - Desde 1566 a 11610, final del reinado de Enrique IV. 3. - De 1610 a 1680, fecha en que debio ocultarse el ultimo tesoro del siglo XVII del que hay constancia.
EI autor cartografia los hallazgos de cada uno de estos tres periodos y analiza su distribucion geografica y area de circulacion, sin olvidar en sus comentarios los interesantes datos que aportan los edictos reales sobre la circulacion de la rnoneda extranjera en Francia.
Importante articulo que contiene una paciente cornpilacion de datos que habran de resultar una guia indispensable.
A. M. BALAGUER
DUPLESSY, J., Le tresor de Saint-Made-sur-Bredoire (Charente-Maritirne). en Monnaies et tresors monetaires en Aunis et Saintonge, JOUDneeS Numisrnatiques, La Rochelle, 1980, Societe Francaise de Numisrnatique, pp. 23-25.
Publicacion del tesoro compuesto por 57 monedas de oro espafiolas y 2 italianas, de los siglos XVI y XVII, que testimonian el edicto de 21 de abril de 1571 en que el rey de Francia concedia un estatuto privilegiado a la moneda espanola para su circulacion en Francia.
L. V.
LLOBET I PORTELLA, J. M.�, «Uri interrogatori de 1861 sobre la circulacion monetaria a Cervera».Gaceta Numismatica 60. Marc 198:1, pp. 49:50.
Seguin en el seu fructffer treball d'arxiu, Llobet ens dona a coneixer unes interessants dades sobre circulaci6 monetaria del segle passat. Cal destacar el concepte de circulacio monetaria utilitzat ja en el document, fa predominant circulaci6 de moneda d'or i plata francesa, la presencia de moneda de coure prou abundant be que la gent seguia utilitzant els comptes en quartos i es resistia a la utilitzaci6 del sistema decimal, i la manca de monedes de valor inferior a 25 centims, emeses des de 6 anys abans. Interessant aportaci6 a aquest mon tan proxim i tan desconegut de la numismatica conternporania.
M. CRUSAFONT
LLOBET I PORTELLA, J. M:', «El diner cerveri del 1624, una moneda dubtosa», II Simposi Numismatic de Barcelona, 1980, pp. 83-85.
Llobet arriba per via documental a la conclusi6 que el diner de Cervera amb data 1624 descrit per Pedrals i recollit per Botet dificilment es pogue haver batut. Efectivament: el 1642 el record d'una altra emissi6 anterior cerverina era nomes en el record dels mes vells, segons un document que ha trobat i per tant sembla poe avinent si s'havia fet una emissio el 1624, es a dir, nomes 18 anys abans, Vegeu la recensi6 del treball d'A. M. Balaguer presentant un diner ambdata 1641 i caracteristiques molt semblants al tipus descrit per Pedrals, qui degue fer una mala lectura d'aquesta peca, Aixo explicaria aquest enigma.
M. CRUSAFONT
MUNOZ, M. L., La Fundaci6n de la Casa de Moneda de Mexico. Primera en America. Discurso de ingreso a la Real Academia Hispanoamericana de Ciencias, Artes y Letras, Secci6n Mexico, Mexico, 1979,522 pags,
Minucioso estudio hist6rico con aportaci6n documental, leido en el ingreso del autor, especialista en esta serie, como miembro de laReal Academia citada.
L. V.
VALLS I FONT, Josep M.', El errorismo y el proceso de acufiacion, Gaceta Numismatica, 60, marzo, 1981, pp. 51-61.
Interessant article de J. M. Valls sobre un tema tan actual con mal conegut: el proces d'encunyaci6 de la moneda d'avui. En Ia bibliografia sobre tecnica d'encunyaci6 trobarem amb tota facilitat treballs sobre la fabricaci6 de moneda romana 0 medieval, pero ben poca cosa s'ha escrit en aouest pais sobre la fabricaci6 de la moneda que utilitzem. Amb aquest article I'autor ve a omplir aquest buit, tot orientant les seves ensenyances vers l'explicaci6 d'alguns errors que poden pro duir-se en el proces de fabricaci6. Tot deixant de banda aquesta darrera orientaci6 de I'article, que pot interessar mes concretament l'especialista de la moneda contemporania, l'objetiu fonamental del treball es, sens dubte, d'interes general. L'autor fa Lilla exposicio ben entenedora, que illustra amb bones fotografies de la maquinaria de la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre.
A. M. BALAGUER