Temes oberts
A propĂČsit de la independĂšncia: Por a la llibertat? No, grĂ cies Josep M. Mir
Pendre decisions ens fa lliures. NâĂ©s lâĂșnic camĂ, encara que a vegades âo tot sovintâ lâerrem. Ser catĂČlic ranci Ă©s fĂ cil, ja que nomĂ©s cal seguir cegament la veu del pastor. Llegir-se les Sagrades Escriptures, analitzar-les i interioritzar-ne els ensenyaments Ă©s tota una altra cosa. Primer que res, ja requereix esforç i dedicaciĂł; i desprĂ©s, pensar, raonar, decidir si volem o no seguir aquells camins, o en preferim dâaltres i per quĂš. El segle de les Llums, racional i enllustrat, va posar la societat occidental davant el repte del jove que ha de deixar de ser adolescent per convertir-se de cop en adult. La ÂciĂšncia i el coneixement ens alliberen de prejudicis, dâabsolu-
tismes, de messianismes. PerĂČ cal saber-ho, desitjar-ho, posar-ho en prĂ ctica. Ăs tan bonic i idĂl·lic Ă©sser nen, un Peter Pan per tota la vida! Sentir-se lliure Ă©s sinĂČnim de sentir-se sol, perquĂš pocs,molt pocs volen compartir amb els seus congĂšneres responsabilitats i consciĂšncies crĂtiques. Ho saben prou bĂ© els poders fĂ ctics de tota mena, i aixĂ de nosaltres se nâaprofiten fins a extrems insospitats per fer-nos combregar amb consumismes, capitalismes, colonialismes i tants i tants -ismes econĂČmics, socials o religiosos sens fi. I tot ve a tomb davant de la inevitable presa de posiciĂł que tothom en aquest nostre vell paĂs, tots plegats en un futur no gens llunyĂ , haurem de fer. DesprĂ©s de la manifestaciĂł de lâOnze de Setembre de 2012 res no serĂ igual a Catalunya i, per extensiĂł, esperem que a la resta del paĂs, dels PaĂŻsos Catalans. Tots i cadascun de nosaltres ens veurem obligats a manifestar-nos, a pendre partit, a pensar i opinar, a votar dâalguna o altra manera, quin present immediat volem per als qui ens toca avui viure i pagar impostos en aquest racĂł de mĂłn, i com volem deixar la terra que trepitgem i on suem, plorem, patim, perĂČ tambĂ© on riem, compartim, llaurem i estimem, als qui ens vĂ©nen al darrere. Veiem aquests mesos com a alguns els tremolen les cames, dâaltres fan lâorni com aquell qui no hi tĂ© res a veure, dâaltres ho tenen clar a favor, o potser no: la
independÚncia nacional dependrà del que entre tots decidim (i serà més aviat que tard, malgrat el que pot semblar a estones). Tots els catalans, vinguts del nord, vinguts del sud, hi estan convidats a participar-hi i a decidir-ho. Només cal un requisit indispensable, meravellós, sublim: voler sentir la llibertat en el teu esperit, a les teues mans, dins el teu vot (sigui en el sentit que sigui). Jo no tinc por a la llibertat, nosaltres no tenim por a la llibertat. Qui té por a la llibertat, doncs?
39
Lo Gripau
Des que lâany 1941, el psicoanalista alemany Erich Fromm (nacionalitzat americĂ i descendent de jueus ortodoxos, encara que ell mateix laĂŻcitzat), va escriure el seu Escape from Freedom (La por a la llibertat), que ho sabem: la por a ser lliures rau en el fet de no ser capaços, de no voler prendre decisions. Viure âi pensar- ben barrejats i embolicats sota el mantell de la massa, del col·lectiu, igual que lâinfant viu sense que li calgui pensar sota la direcciĂł i autoritat dels seus pares o professors, Ă©s una postura vital cĂČmoda, complaent, i per aixĂČ mateix adoptada âmalauradament- sense remordiments per Ă mplies capes de la poblaciĂł, sobretot dâaquella que anomenem classe mitjana, que Ă©s la que fa el paper «de nou ric» en el joc de la lluita de classes ancestral.