LO GRIPAU 2013

Temes oberts

A propòsit de la independència: Por a la llibertat? No, gràcies Josep M. Mir

Pendre decisions ens fa lliures.

N’és l’únic camí, encara que a vegades –o tot sovint– l’errem.

Ser catòlic ranci és fàcil, ja que només cal seguir cegament la veu del pastor. Llegir-se les Sagrades Escriptures, analitzar-les i interioritzar-ne els ensenyaments és tota una altra cosa. Primer que res, ja requereix esforç i dedicació; i després, pensar, raonar, decidir si volem o no seguir aquells camins, o en preferim d’altres i per què.

El segle de les Llums, racional i enllustrat, va posar la societat occidental davant el repte del jove que ha de deixar de ser adolescent per convertir-se de cop en adult.

La ­ciència i el coneixement ens alliberen de prejudicis, d’absolu-

tismes, de messianismes. Però cal saber-ho, desitjar-ho, posar-ho en pràctica. És tan bonic i idíl·lic ésser nen, un Peter Pan per tota la vida!

Sentir-se lliure és sinònim de sentir-se sol, perquè pocs,molt pocs volen compartir amb els seus congèneres responsabilitats i consciències crítiques. Ho saben prou bé els poders fàctics de tota mena, i així de nosaltres se n’aprofiten fins a extrems insospitats per fer-nos combregar amb consumismes, capitalismes, colonialismes i tants i tants -ismes econòmics, socials o religiosos sens fi.

I tot ve a tomb davant de la inevitable presa de posició que tothom en aquest nostre vell país, tots plegats en un futur no gens llunyà, haurem de fer. Després de la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012 res no serà igual a Catalunya i, per extensió, esperem que a la resta del país, dels Països Catalans.

Tots i cadascun de nosaltres ens veurem obligats a manifestar-nos, a pendre partit, a pensar i opinar, a votar d’alguna o altra manera, quin present immediat volem per als qui ens toca avui viure i pagar impostos en aquest racó de món, i com volem deixar la terra que trepitgem i on suem, plorem, patim, però també on riem, compartim, llaurem i estimem, als qui ens vénen al darrere.

Veiem aquests mesos com a alguns els tremolen les cames, d’altres fan l’orni com aquell qui no hi té res a veure, d’altres ho tenen clar a favor, o potser no: la

independència nacional dependrà del que entre tots decidim (i serà més aviat que tard, malgrat el que pot semblar a estones). Tots els catalans, vinguts del nord, vinguts del sud, hi estan convidats a participar-hi i a decidir-ho. Només cal un requisit indispensable, meravellós, sublim: voler sentir la llibertat en el teu esperit, a les teues mans, dins el teu vot (sigui en el sentit que sigui). Jo no tinc por a la llibertat, nosaltres no tenim por a la llibertat. Qui té por a la llibertat, doncs?

39

Lo Gripau

Des que l’any 1941, el psicoanalista alemany Erich Fromm (nacionalitzat americà i descendent de jueus ortodoxos, encara que ell mateix laïcitzat), va escriure el seu Escape from Freedom (La por a la llibertat), que ho sabem: la por a ser lliures rau en el fet de no ser capaços, de no voler prendre decisions. Viure –i pensar- ben barrejats i embolicats sota el mantell de la massa, del col·lectiu, igual que l’infant viu sense que li calgui pensar sota la direcció i autoritat dels seus pares o professors, és una postura vital còmoda, complaent, i per això mateix adoptada –malauradament- sense remordiments per àmplies capes de la població, sobretot d’aquella que anomenem classe mitjana, que és la que fa el paper «de nou ric» en el joc de la lluita de classes ancestral.