LO GRIPAU 2013 by INSTITUT LO PLA D'URGELL BELLPUIG

revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2013

INS LO PLA D’URGELL

El president de l’AMPA s’acomiada

40è aniversari INS LO PLA D’URGELL - 24 d’abril de 2013

Lo Gripau

Editorial

40 anys d’educació secundària pública Josep M. Mir, director

Enguany, i per les raons socials i econòmiques de tots conegudes, la commemoració ha estat més continguda, a l’espera que la magna celebració del mig segle el curs 2022-23. Però no per això, la celebració ha estat menys sentida. Ben al contrari, la nostra comunitat educativa ha portat a terme una sèrie d’actes per deixar petjada dels quaranta. Vam començar a preparar-nos per a l’efemèride durant l’estiu del 2012 amb la primera intenció d’embellir el nou edifici del centre: un toc de pintura a les jàsseres dels passadissos i aules, taules i cadires de la sala profes, arranjament de sala de conferències i reunions per a un centenar de persones, neteja de totes les façanes exteriors... Però sobretot vàrem començar a preparar les dues activitats centrals: una lipdub i

unes olimpíades atlètiques, per tal que tots els alumnes, professors, personal i pares i mares, poguessin participar-hi i sentir-se’n actors principals. I així ha estat, i gràcies a l’empenta dels professors coordinadors d’aquests projectes, a poc a poc les idees s’han anat materialitzant fins arribar el mes d’abril, que es van posar a la pràctica amb l’entusiasme requerit, i una alegria i un optimisme desbordants. Però l’èxit més gran que ha de celebrar el centre és que curs rere curs, i malgrat la situació social crítica en molts sentits, continuem atenent, acompanyant, estirant els nostres joves cap al somni de les seues fites, pas a pas cap a les metes que han de guanyar-se, cap a la realització d’aquell conegut pensament del «jo de gran vull ser...» Sens dubte, de la dedicació i esforç de tothom durant quatre dècades el nostre institut s’ha consolidat com una eina indispensable d’integració social, de formació acadèmica i, sobretot,

de creixement personal, que és a la base dels valors compartits i del desenvolupament de la nostra pròpia i exclusiva «comarca» educativa, des de Bellpuig i Seana fins als Omells de Na Gaia, des de Barbens a Preixana, des d’Ivars a Belianes, des de Castellnou de Seana a Vilanova de Bellpuig. I després del descans estiuenc, a partir del setembre tornarem a ser a les aules, per recomençar novament la tasca acadèmica i escolar per a una nova fornada d’alumnes. És la cadena ininterrompuda de 40 anys de la nostra petita història, en la qual cada baula és essencial. I tornarem a lluitar contra lleis i contra desafiaments econòmics, contra desànims i contra frustracions, i per una educació catalana, pública, digna, de qualitat. Estigueu segurs i convençuts que, amb l’esforç de tots plegats com fins ara, ens en sortirem i vencerem. Per molts 40 anys! Bon estiu i a reveure’ns al setembre.

Lo Gripau

Ara fa deu anys, el nostre institut celebrava el trentenari de la seua conversió en centre públic, després que els seus orígens exitosos com a Acadèmia de Santo Tomàs l’haguessin fet créixer amb un nou i majestuós edifici aquell any 1970. Dos anys després, el curs 1972-73, el centre passava a ser una extensió de l’Institut de Batxillerat de Tàrrega, del qual se’n deslligaria quatre cursos després. Per tant, aquest curs 2012-13, l’institut de Bellpuig ha commemorat els 40 anys que fa que pròpiament és un institut de secundària públic. Als deu anys d’aquest fet, el curs 1982-83, el claustre de professorat va donar-li un nom, Institut Lo Pla d’Urgell, en honor a l’il·lustre estudiós Valeri Serra i Boldú.

Índex EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 ACTIVITATS I SERVEIS Sortim a conèixer el món. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 English and sports in Santa Susanna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Centrals elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 La mediació et pot ajudar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 INSPREMIS Premis diversos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 ESPORTS Associació Esportiva Escolar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 EMPREMTES ESCOLARS Activitats d’Economia i Empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Estada a l’Ametlla de Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Viatge a Itàlia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Voyage à Carcassone. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Projecte orenetes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Let’s CLIL!. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 TEMES OBERTS Centenari de les Normes Ortogràfiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 40 ANYS La Lipdub dels 40. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Jocs esportius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Alifara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Textos als 40 anys de l’Institut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

INS LO PLA D’URGELL COORDINACIÓ Josep Maria Mir Joan Cornudella

EDITA INS Lo Pla d’Urgell Avinguda d’Urgell, 26 Bellpuig Tel. i fax: 973 32 00 83 E-mail: inslopladurgell-bellpuig@xtec.cat Web: institutlopladurgell-bellpuig.cat MAQUETACIÓ I DISSENY Saladrigues SL Bellpuig

Lo Gripau

Dipòsit legal: L-611-2000 Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut La revista no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors

TEMES OBERTS Salvador Espriu, 100 anys. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 La filosofia del realisme gris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Por a la llibertat? No, gràcies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Exalumnes a la palestra: Teresa Vilalta Coll. . . . . . . . . . . . . . . . . 40 40a PROMOCIÓ DE L’INSTITUT Salutació/Comiat del Director. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Temps de Biblioteca. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Salutació/Comiat el president de l’AMPA. . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 AMPA Comiat de l’AMPA al seu president. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Renovació de membres, horari venda llibres i començament del nou curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 INSTEATRE Intercanvi teatral Ceret-Bellpuig. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Amb bona nota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 RACÓ CREATIU Concurs juvenil de contes Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Literatura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Dibuixos i treballs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

Activitats i serveis

Sortim a conèixer el món Octubre 2012 • 08,09,10 i 11: Camp d’aprenentatge de la Vall de Boí. Activitats diverses a l’Escola de Natura de Barruera i al Parc Natural d’Aigües Tortes. Ruta del romànic, pràctiques de biologia, ciències de la Terra i Medi Ambient. (2n BTX científic i tecnològic)

• 30: Sortida a la Vall de Corb. Visita a Guimerà, al santuari de la Bovera i inspecció del riu dins del Projecte Rius. (3rESO) Novembre 2012

• 09: Visita a la Universitat de Lleida en el marc de la jornada Per què no puc fer-ho? per a la realització de diversos tallers: -Llengua, territori i desenvolupament - Producció i edició d’imatge audiovisual - Smartphones - Eye-trucking (4tESO) • 19: Teatre Armengol: Representació teatral del “Lazarillo de Tormes” (1r-2n-3r i 4t d’ESO)

• 21: Visita a diversos escenaris del Front del Segre (Guerra Civil Espanyola) (2n BTX Geografia) • 22: Sortida a Capellades. Visita a l’Abric Romaní, la Ruta dels molins i taller de tir amb arc. (1r ESO) • 28: Sortida a Lleida. Assistència a l’obra de teatre “Tirant Lo Blanc” de Joanot Martorell al Teatre l’Escorxador. (1r BTX) Desembre 2012 • 13: Sortida a Lleida. Visita dinamitzada al Dipòsit del Pla de

l’Aigua i assistència a l’obra de teatre “Luces de Bohemia” de Ramón María del Valle-Inclán al Teatre Maristes Montserrat. (1r BTX) • 17: Sortida guiada a l’arxiu històric i museu comarcal de

Lo Gripau

• 08: Sortida a Barcelona. Visita a la Borsa i a Barcelona Activa pels alumnes d’economia i empresa i Visita Necròpolis, Fòrum Romà i Temple, Passeig Muralles i Aqüeducte per als alumnes de Llatí. (1r i 2n BTX)

Activitats i Serveis Balaguer. Visita guiada al castell de Montsó i centre de la població. (2n ESO)

Gener 2013 • 30: Participació a les XVIII Jornades d’ Orientació Universitària (JOU) a Tàrrega (2n BTX) • 30, 31 i 1 de febrer : Esquiada a l’estació de Port del Comte (3r ESO)

opcions formatives que més s'adapten a les nostres preferències i aptituds.(2n BTX) • 15-21: Excursió de fi de curs a Itàlia. (1r BTX) • 19-21: Sortida a Carcassone. Visita i passeig per la Cité Médiévale de Carcassone i el mercat. De tornada visita a la ciutat occitana de Foix. (4t ESO francès) Febrer 2013 • 01: Un dia d’esquí a Port del Comte. (Tots els alumnes del centre).

• 06: Sortida a Lleida. Visita guiada a l’exposició de les mòmies egípcies i al museu d’art Jaume Morera. Assistència a l’obra de teatre “Nada” de Carmen Laforet al Teatre l’Escorxador. (2n BTX)

• 18: Sortida a Palau Solità i Plegamans per realitzar un taller d’excavació arqueològica i després cap a Barcelona per fer una visita guiada al Museu Egipci i un taller de jeroglífics. (1r ESO)

Lo Gripau

• 08: Visita a la fàbrica Pifarré de Bellpuig. (3r i 4t ESO emprenedoria) • 14: Visita a l’empresa ICGSoftware a Lleida i a l’empresa ACTEL de Térmens (1r i 2n BTX economia i organització d’empresa)

• 21: Participació a la prova Cangur de Matemàtiques a la Universitat de Lleida (alumnes de 3r-4t i 2n BTX) • 21-23: Intercanvi amb l’institut de l’Ametlla de Mar en règim d’estada en família. Ruta pel nucli històric de Bellpuig, visita Museu de l’Aigua de Mollerussa, estany d’Ivars i visita a Lleida. (1r ESO)

Abril 2013

Març 2013 • 15: Visita al Saló de l'Ensenyament a Barcelona per informar-nos de les diferents

• 04: Sortida Girona. Visita guiada a l'església de Sant Feliu, Catedral, Museu de la Catedral, Banys Àrabs i passejada pel barri jueu i el Centre Històric i Museu del Cinema (2n ESO)

Activitats i Serveis

• 06: Concurs Coca-Cola, redacció en català a Lleida (2n ESO) • 10, 11 i 12: Intercanvi teatral amb Ceret (Catalunya Nord) a Bellpuig. Visita a Bellpuig, assajos al teatre Armengol, visita a Lleida, Poblet i Montblanc. (alumnes del taller de teatre de 4t ESO) • 11: Visita central Termosolar Borges de Castelldans i a la central hidroelèctrica 9 salts de Juneda (1r i 2n BTX Tecnològic) • 11: Sortida a Barcelona. Visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya(MNAC) al Zoo , al delfinari i al Museu d’Història de Catalunya (2n BTX) • 16: Participació a la IX Gimcana Lingüística de l’Urgell a L’Ateneu de Tàrrega (2n ESO)

• 16: Sortida al zoo a Barcelona, visitant el delfinari i realitzant un taller d’Homínids i Primats. (4t ESO) • 18: Sortida a Tarragona. Visita a l’aqüeducte romà, muralles,

• 18 i 19: Participació a la 28a Trobada de Teatre de Secundària a Cervera (4t ESO i 1r BTX de Teatre) • 23: Celebració de la Festa de Sant Jordi. Venda de roses, tómbola i ball de bastons. (3r i 4t ESO)

• 23: Participació als quarts de final del IXè Certamen Nacional de Lectura en veu alta al teatre Ateneu de Tàrrega (alumnes de 1r i 4t ESO)

Lo Gripau

amfiteatre, circ romà i museu arqueològic. Assistència a l’obra de teatre “SET CONTRA TEBES” d’Èsquil a l’Auditori del Camp de Mart - XVIII Festival de Teatre Grecollatí de Tarragona (2n BTX llatí)

Activitats i Serveis • 25: Olimpíada Atlètica a Arbeca. 40è aniversari. (tots els alumnes) • 26: Sortida a l’arxiu Comarcal de Tàrrega i visita al Museu Comarcal i al Museu Trepat. (2n ESO) Maig 2013 • 02: Sortida a Barcelona. Visita guiada a la Sagrada Família i al Parlament de Catalunya • 02 i 03: Colònies d’anglès i esport a Santa Susanna (Maresme). Allotjament al càmping Bon Repòs (2n ESO) • 02, 03 i 04 : Intercanvi amb l’institut de l’Ametlla de Mar en règim d’estada en família. Visites a Montblanc, Ametlla de Mar (piscifactoria de tonyines), Delta de l’Ebre i passejada amb bicicleta. (1r ESO) • 13, 14 i 15: Intercanvi teatral amb Ceret (Catalunya Nord). Visita guiada al nucli històric de Ceret, representació de les diferents obres teatrals al cinema de Ceret, visita a les gorges de la Fou, Perpinyà, Cotlliure i Elna.(4t ESO teatre) • 16: Participació a les semifinals IXè Certamen Nacional de Lectura en veu alta al teatre l’Amistat de Mollerussa (alumnes de 4t ESO)

Juny 2013 • 12: Participació a la Final del IXè Certamen Nacional de lectura en veu alta al Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (4t ESO)

Lo Gripau

• 20: Activitats esportives a les piscines municipals. • 21: Cloenda de curs al Teatre Armengol de Bellpuig - Teatre: “Àngels i Dimonis” i lliurament dels premis dels jocs esportius de l’institut.

Activitats i Serveis 2n eso

English and sports in Santa Susanna Last May, we had two amazing days. It began when we went to Santa Susanna in order to spend two days next to the sea and to learn English. There, we could practise different adventure sports and watersports such as: archery, climbing wall, kayaking, targets, zip wire and songs (the cup song!), dances,… It was an adventure. We stayed in bungalows in groups of four. We could have the opportunity to “live with English” during several hours per day and gradually throughout our stay we began to put it into practice in a variety of situations. Our monitor teachers were native Irish speakers with no knowledge of Spanish. They were funny and we could share lovely moments! We really enjoyed understanding English and being understood. Everyone was so friendly and so fantastic that we had a great time!!!!! 9

Lo Gripau

2nd ESO

Activitats i Serveis VISITA TECNOLÒGICA

Centrals elèctriques Aquest any, des del departament de tecnologia hem fet una sortida didàctica pensada per als cursos més avançats, primer i segon de batxillerat. La visita tenia com a objectiu l’evolució de la producció d’energia elèctrica. El primer lloc visitat fou la central hidroelèctrica dels 9 salts de Juneda. Aquí es va veure com es produeix electricitat convencionalment aprofitant el cabal d’aigua d’un ramal del canal d’Urgell. La diferència d’alçada entre els 9 salts (en un tram de 100 metres) és capaç de moure una turbina i alternador que produeix energia necessària pel consum d’uns 200 habitatges. La segona visita va ser a les instal· lacions Termosolar Borges. Aquesta visita va ser bastant complicada d’organitzar, ja que hi ha una llarga llista d’espera d’aquí i de l’estranger per visitar-la. Gràcies a una professora de tecnologia fou possible.

Lo Gripau

En aquesta visita es van poder veure les últimes tecnologies en producció d’energia elèctrica. És la primera instal·lació a nivell mundial a combinar l’energia solar amb l’energia calorífica produïda per residus de biomassa. La instal·lació es compon de gairebé 90 hectàrees de col·lectors solars,

que escalfen un fluid, i és transmès a la central on es produeix el vapor i posterior moviment de l’alternador elèctric. També disposa de cremadors adequats per a la biomassa forestal per poder fer el vapor necessari i així també produir electricitat a les nits i en dies que la radiació solar és massa baixa. Aquesta planta energètica pot produir l’electricitat per a 30.000 habitatges. Els alumnes van quedar encantats de la visita, sobretot de la grandiositat de l’extensió de col·lectors solars i van poder veure diferents professions derivades dels estudis tecnològics que estan fent. Des del departament de tecnologia esperem poder continuar visitant aquestes instal·lacions, i volem agrair als professionals que ens van atendre, per les explicacions i el temps que ens van dedicar. Ramon Graells Roca

Activitats i Serveis

La mediació et pot ajudar

El que es parla en les sessions de mediació és confidencial i les dues persones mediadores es comprometen a mantenir en secret el que s’ha parlat. Què hi guanyem amb la mediació? • Enfortim les bones relacions personals aprenent a dialogar i a cooperar. • Aprenent a respectar els altres també aprenem a respectar-nos i fer-nos respectar. • Aprendre a resoldre conflictes de manera positiva ens estalvia molts mals moments i també millorem la convivència i la bona harmonia a l’institut Com funciona? Si et trobes en una situació de conflicte, pots adreçar-te directament a qualsevol persona de l’equip de mediació, o bé al teu tutor o tutora. L’equip de mediació s’entrevistarà amb les dues parts en conflicte perquè li expliquin el problema i informar-los del procés. A continuació assignarà les persones mediadores i fixarà el dia i hora de la primera reunió.

EQUIP DE MEDIACIÓ Està format pel següent grup d’alumnes: Aurora Mata, Xavier Graus, Adrian Catalin Pintea, Saber Tiguertougar, Aleix Aldomà, Jair Alba, Anna Gorgues, Ossama El Moulal, Joana Berdegué, Iris Cabrol, Alaà El Alzouzi, Bilal Dalaa. Gràcies a tots ells per la seva tasca i per contribuir que el nostre institut sigui un lloc més acollidor!

L’INSTITUT ORIENTA L’orientació acadèmica i professional forma part de l’acció educativa orientadora i té la finalitat de concretar al final de l’etapa educativa la presa de decisions de l’alumnat. Des de l’INS Lo Pla d’Urgell som conscients de la importància d’aquesta tasca, i és per aquest motiu que es realitza un treball organitzat i sistemàtic respecte a aquesta temàtica: 3r d’ESO: Orientació a l’alumnat sobre la tria d’optatives de 4t d’ESO per part de l’orientadora educativa i del cap d’estudis. És en aquest curs, on l’alumnat per primer cop té l’opció de poder anar formant la seva futura formació professional i acadèmica, i per això cal que ho facin d’una forma conscient i segura. 4t d’ESO: En aquest moment l’orientació pren tot el seu sentit per raó del caràcter finalista de l’etapa, i per això es fa un treball més intensiu

en aquest aspecte. Durant tot el curs, els alumnes compten amb una hora setmanal en què l’orientadora educativa treballa de forma sistemàtica tot els aspectes relacionats amb aquest tema: autoconeixement, presa de decisions, informació ocupacional i orientació laboral. A més, a nivell de centre es fan altres activitats que ajuden a completar tota aquesta tasca: • Taula rodona d’orientació amb la participació d’alumnes del centre, del cap d’estudis i del coordinador de batxillerat. • Visita a la Fira d’FP per aquells alumnes interessats en els cicles formatius. • Reunió informativa als pares, peça clau i fonamental en tot aquest procés. Com a final de tot aquest procés, i de forma conjunta amb els tutors, s’elabora el consell orientador on queden recollides les decisions que s’han realitzat durant aquest procés. Per acabar, tal i com diu el proverbi africà “es necessita a tota una tribu per a educar una persona”, per això necessitem que tota la comunitat educativa conegui i s’impliqui en l’elaboració d’un futur més feliç per als nostres alumnes.

Laura Visa Bagué Orientadora Educativa de l’INS Lo Pla d’Urgell

Lo Gripau

La mediació és una via per resoldre els problemes escolars per mitjà del diàleg i el sentit comú. Permet que les parts implicades en un conflicte, amb l’ajut de dues persones imparcials o mediadores, solucionin les seves diferencies parlant-ne.

INSpremis

Premis diversos Premis de contes Sant Jordi 2013 Categoria C. Primer cicle d’ESO — Guanyadora: “Tour turístic pel camí del final de la vida” d’Ada Tarragona (Primer d’ESO) — Finalista: “Adéu, terra” de Joel Boronat (Segon d’ESO) Categoria D. Segon cicle d’ESO — Guanyador: “Cròniques de la dimensió infinita” d’Albert Solsona (Quart d’ESO) — Finalista: “Una nit màgica” de Marta Escribà (Tercer d’ESO)

Lo Gripau

El passat 31 de maig es va fer el lliurament el XIII Premi de Treballs de Recerca al Pla d’Urgell. Aquesta convocatòria està emmarcada dins les activitats de Dinàmica Educativa d’aquesta comarca i organitzada conjuntament pel Consell Comarcal i el Servei Educatiu del Pla d’Urgell, amb una clara voluntat d’estimular i difondre la recerca històrica, cultural, tecnològica, artística, econòmica i científica de la comarca del Pla d’Urgell. Enguany el primer premi ha correspost a l’alumna de 2n de Batxillerat del nostre centre Elisenda Mas, amb el treball tutorat per Joan Cornudella, que porta per títol “Les plantes remeieres en la medicina popular linyolenca”. Enhorabona!

INSpremis

Acte de lliurament del premi al professor d’Educació Física i coordinador del Pla d’Esport a l’Escola del nostre Institut, Jaume Capdevila

IX Certamen Lectura en veu alta. Tropa de corsaris guanyadors semifinals (Lleida). Final al Teatre Nacional de Catalunya

Lo Gripau

INSpremis

Exposició St. Jordi de lectures dels alumnes

Participació dels alumnes de 1r i 2n de batxillerat al concurs de clipmetratges de Mans Unides, projecte solidari a l’entorn de la feminització de la pobresa, aprofitant la matèria de comunicació audiovisual de llengua i literatura catalanes.

Lo Gripau

L’acte de lliurament de diplomes es va fer el passat 16 d’abril a Caixafòrum de Barcelona, amb la presència d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i del director de Polseres vermelles, Pau Freixas.

Esports

Associació Esportiva Escolar INS LO PLA D’URGELL Aquest curs ha estat marcat per la crisi i la pèrdua d’una tarda de classes, fet que ha suposat un retrocés en la bona marxa de l’Associació Esportiva i del grau d’implicació del seu alumnat. La crisi ha comportat que encara ara no hàgim rebut cap subvenció de la Generalitat ni la del curs passat ni de l’actual, i també que alguns alumnes no s’hagin fet socis del club, tot i que la quota sols és de 10¤. Per l’altra banda, la pèrdua d’una tarda, la del dijous, ha suposat la pèrdua d’un espai important per poder fer les activitats extraescolars de tarda, ja que complementava molt bé amb la del dimarts. Tot i així, l’Associació del nostre institut continua esforçant-se per oferir diverses activitats esportives extraescolars, tant a nivell intern de centre a les tardes com a nivell comarcal i extracomarcal als caps de setmana, per tal que tots els alumnes del centre puguin continuar gaudint dels beneficis que comporta la pràctica regular d’activitat física.

Com sempre voldríem agrair la tasca realitzada pel grup d’alumnes i exalumnes del centre que col· laboren de forma desinteressada en l’Associació, gràcies als quals fan possible el bon funcionament de totes les activitats del Club.

ACTIVITATS DE CAP DE SETMANA SECCIÓ D’ATLETISME El nivell de participació a les diferents competicions de cros que s’ha fet pel nostre entorn aquesta temporada ha estat molt fluixa i per primer cop des de fa molt de temps no hi ha hagut representació del

Cross de Bellpuig

club en tot ells Les causes les podem trobar en el fet de no posar el transport gratuït com als altres anys i, sobretot, per la manca de motivació que han mostrat els nostres alumnes aquest any. A més a més, aquesta temporada no hem estat massa de sort en l’organització del nostre Cros Vila de Bellpuig, ja que el clima no ens va acompanyar, fent fresca i plovent fins al mateix moment de l’inici de les curses, la qual cosa va fer témer per la seva suspensió, ja que el circuit del Motocròs estava molt enfangat que feia quasi impracticable poder realitzar les curses, sobretot dels més petits, que són l’ànima del cros. Tot i així, es va fer un gran esforç a últim moment modificant part del circuit de les curses buscant llocs menys enfangats. Al final, es va poder realitzar totes les curses i tot el mal temps i la pluja hi va haver una bona participació, menor de la que s’esperava però suficient perquè l’esdeveniment fos tot un èxit i que els participants s’ho passessin força bé. Com sempre voldríem donar les gràcies a l’Ajuntament de Bellpuig, a totes les AMPA de tots els centres

Lo Gripau

A nivell de participació, el número d’alumnes, tant en els Jocs Esportius del centre com en les activitats esportives de cap de setmana ha decaigut considerablement aproximadament a un 50% tant de participants com de socis. Preocupant és la disminució d’una forma considerable la participació de les noies en les activitats extraescolars de tarda. Per tant, en el proper curs haurem de canviar coses i buscar noves fórmules per continuar engrescant l’alumnat a participar.

Esports educatius de la nostra població, al Consell Esportiu de l’Urgell i és clar, al Departament d’Educació Física de l’Institut per fer possible l’organització d’aquest esdeveniment esportiu. Aquest any hem participat en les següents curses: Cursa de Barbens, Cros dels Esbufecs a Mollerussa, Cros de Tàrrega, Cros d’Agramunt, Volta a l’Estany d’Ivars, Cros d’Arbeca, Cros de Juneda, , Cros de Bellpuig, Cros de Mollerussa.

tarda que s’organitzen des de l’Associació del Centre. Com ja hem dit anteriorment, les causes les hem de buscar en la reducció d’una tarda lectiva ja que s’ha perdut un dia d’activitats extraescolars i les ganes del nostre alumnat ha participar en les activitats extraescolars. Per tant, som pessimistes pels pròxims anys que haurem d’esperar de la bona voluntat de tots per tirar aquestes activitats esportives extraescolars endavant.

ESPORTS COL·LECTIUS

Aquest curs els guanyadors en les diferents competicions han estat els següents esportistes:

Aquesta temporada també sols s’ha participat en les trobades de classificació comarcal de futbol 5, bàsquet i handbol organitzades pel Consell Esportiu de l’Urgell i no s’ha anat a competir a les fases Territorials de Lleida com moltes altres associacions, per causes estrictament econòmiques ja que ha augmentat molt el preu per inscripció i el Consell no ajudava en cap de les despeses de participació.

FUTBOL 5 Primer cicle masculí: 1r 2 ESO E: Dani Farinacio, Zakariya Lekfif, Gerard Garcia, Albert Guim, Cristian Lapeña, Pau Martí i Sergi Pallàs. 2n 2 ESO A/D: Mohamed Dalaa, Adrian Mititelu, Edgar Torres, Cristian Polo i Elian Graus. Màxim anotador: Daniel Farinacio amb 12 gols.

ALTRES ACTIVITATS ESPORTIVES Com cada temporada s’han realitzat altres activitats esportives, tant a nivell participatiu com a nivell de col·laboració amb les diverses entitats culturals i esportives de Bellpuig. Així s’ha participat en: l’esquiada de tres i un dia a Port del Comte; el ball de danses populars per St. Jordi; i a l’Eternal Running. COL·LABORADORS Com cada temporada els nostres alumnes col· laboradors es formen participant en les diversos cursos de monitoratge en l’esport escolar (CIATE) i d’iniciació a l’arbitratge que es fan, aquest any a Tàrrega. Aquests alumnes són: Alaa El Azouzi, Noemí Bonet, Oussama Moulal, Sergi Rodrigo i Xavier Campanera.

Lo Gripau

2 ESO E

Dani Farinacio

Cal agrair a l’exalumne del nostre centre Sergi Minguell la seva ajuda en les tasques de monitoratge que ha realitzat durant tota la temporada, acompanyament i controlant als nostres esportistes a les diverses sortides d’activitats esportives que s’han fet a nivell comarcal.

XXI JOCS ESPORTIUS DEL CENTRE Tal com vàrem predir al final del curs anterior, aquest curs ha estat difícil mantenir el nivell de participació en les diferents activitats esportives extraescolars de

2 ESO A/D

Segon cicle masculí: 1r 2 BTX: Edgar Viles, Eduard Guim Ian Massana, Xavier Gassó, Joel Inglés, Jordi Llobera i Ramon Coma.

Esports 2n 4 ESO B: Alaa El Azouzi, Bilal Dalaa, Yassin Dinar, Aleix Aldomà i Saber. Màxim anotador: Imrana Bah amb 17 gols.

2 BTX

4 ESO B

2 BTX

Jordi Badia i Jordi Coll 4 ESO B

Sergi Rodrigo i Marc Salla

Imrana Bah

2nd. 4 ESO B: Pau Pascual, Marc Martí, Jacob Pané, Aleix Aldomà i Alaa El Azouzi..

VOLEIBOL 4x4 Tot i que es va començar fent uns quants partits, es va tenir que anul·lar per manca de constància dels diversos equips a la competició.

TENNIS TAULA Primer cicle masculí: 1r Jordi Badia (1 ESO D) i 2n Jordi Coll (1 ESO A)

BÀSQUET 3X3 Primer cicle masculí: 1r 2 ESO E: Joan Planes, Pau Martí i Albert Guim 2n 2 ESO C/D: Guillem Garulo, Iu Gilabert, Ferran Pons i Eduard Minguell. Segon cicle masculí: 1st. 2 BTX: Edgar Viles, Xavier Gassó, Ramon Coma, Jordi Llobera, Joel Inglés, Eduard Guim i Ian Massana.

Segon cicle masculí: 1r Marc Salla (4 ESO C) i 2n Sergi Rodrigo (3 ESO A)

ALUMNES DINAMITZADORS Els alumnes col·laboradors que han fet possible la realització de totes les competicions fet tasques

2 ESO C/D

2 ESO E

Lo Gripau

Esports d’àrbitres i de taula en els Jocs Esportius han estat els següents: Alaa El Azouzi, Joana Berdegué, Noemí Bonet, Ossama Moulal, Xavier Graus, Sergi Rodrigo i F. Xavier Campanera. Gràcies a tots ells i elles!

LA SUPERCLASSE 2013 La competició per excel·lència del nostre institut és “la superclasse”, ja que hi participen tots els alumnes i valorar el nivell de condició física i solidaritat d’un grup. Aquest curs els grups classe guanyadors han estat els següents:

4 ESO A

Primer Cicle d’ESO: 1st. 2 ESO E (168 punts ) 2nd. 2 ESO A (159 pts ) 3rd. 2 ESO C (145 pts ) Segon cicle d’ESO 1st. 4 ESO A (178 punts ) 2nd. 4 ESO C (168 punts ) 3rd. 3 ESO D (162 punts )

Els millors en cada prova han estat els següents alumnes: 2 ESO E

PROVES VELOCITAT AGILITAT

Lo Gripau

1 CICLE D’ESO

2 CICLE D’ESO

NOIS

NOIES

NOIS

NOIES

Zakariya

Txell Gorgues

Marc Serrano

Anca Precup

Joel Balcells

Txell Gorgues

Cata Pintea

Yasmina El Majri

FLEXIBILITAT

M. El kharbouchi

Irene Botines

Luís Miguel

Yasmina El Majri

RESISTÈNCIA

Cristian Polo

Amanda Pocurull

Alaà El Azouzi

Sònia Heras

POTÈNCIA CAMES

Cristian Lapeña

M. Saladrigues

Albert Calvet

Anna Gorgues

POTÈNCIA BRAÇOS

Adrian Mititelu

Imma Pinent

Guillem Marsol

Katya Vall

FORÇA BRAÇOS

Gerard Castells

Núria Bosch

Guillem Marsol

Mònica Serret

EQUILIBRI

Gerard Aldomà

Gemma Boqué

Adrià Pagés

Maria Caballol

HABILITAT

Ferran Pons

Laura Carabasa

Marc Martí

Joana Berdegué

PRECISIÓ PEU

Guillem Sala

Lídia Huguet

Xavier Graus

Maria Alba

PRECISIÓ MA

Franc Hernandez

Ada Tarragona

Lluís Guasch

Ili Boufil

Sergi Pallàs

Anna Salla

Xavier Atero

Júlia Morera

COORDINACIÓ

Jaume Capdevila Secanell Coordinador d’Esports i de l’Associació Esportiva

Empremtes escolars

Activitats d’Economia i Empresa CURS 2012-2013

També, una hora un trimestre durant el curs, als alumnes de tercer d’ESO dins la matèria de ciències socials, reben conceptes de geografia econòmica en anglès. La nova matèria optativa d’emprenedoria a l’ESO pretén potenciar l’autoconeixement de l’alumne i les seves qualitats, orientar-lo en els seus estudis i ajudar-lo a entendre el funcionament d’una empresa. Els alumnes d’aquesta matèria optativa d’aquest curs han participat al projecte Empresa Joven Europea (EJE), on els alumnes havien de crear una cooperativa i intercanviar productes amb cooperatives d’altres parts d’Espanya. Les cooperatives del nostre institut eren: Zona Verde i Ganja Style. Les seves

cooperatives sòcies eren les asturianes Pinchito Corp i Al Natural. També, per primera vegada, aquest curs tindrem un alumne que farà estada de l’empresa, concretament a la Cooperativa d’Ivars, on hi farà una estada de 140 hores als mesos de juny i juliol. Aquesta optativa pretén que l’alumne conegui de manera pràctica com funciona una empresa. En l’apartat de sortides didàctiques, a l’àrea d’economia i empresa, se n’han fet quatre: dues per alumnes de batxillerat i dues per alumnes d’ESO. Sortides a Batxillerat: • Visita a la Borsa de Barcelona i a Barcelona Activa, un viver d’empreses de Barcelona, per part del alumnes d’economia de l’empresa de primer i segon de Batxillerat. • Visita a les instal·lacions de l’empresa ICG-Software, una empresa lleidatana líder mun-

dial en el sector dels terminals punt de venda, exponent de les noves tecnologies, i a ACTEL, la cooperativa de segon grau situada de Térmens com a exemple d’empresa d’un sector tradicional, l’alimentari, i d’un sistema de producció en cadena. Sortides a l’ESO: • Visita a l’empresa Pifarré de Bellpuig amb els alumnes de tercer i quart d’ESO de l’optativa d’emprenedoria. • Visita a la pastisseria La Perla de Bellpuig amb els mateixos alumnes. Aprofito pe agrair, en nom meu i dels alumnes d’emprenedoria, tant a Pifarré com a La Perla per l’ajut i la col·laboració que han tingut amb els alumnes de la matèria. Tant per la facilitat per visitar els seus establiments com pel fet de permetre als alumnes fer servir els seus productes pels catàlegs de les seves cooperatives i, sobre tot, gràcies també per les bones condicions com ens han venut els seus productes. Finalment, aquest curs entre els dies 26 d’abril i 7 de maig, l’Institut Lo Pla d’Urgell ha organitzat la primera setmana de l’economia i l’emprenedoria amb la finalitat que els alumnes de secundària tinguin uns coneixements d’economia bàsica i despertar als alumnes un esperit emprenedor per superar l’actual crisi econòmica independentment de les matèries que cursin. Emprendre és una actitud proactiva davant els problemes.

Lo Gripau

Aquest curs, a més a més de les matèries d’economia i economia de l’empresa a batxillerat, s’ha incorporat la matèria d’emprenedoria pels alumnes de tercer i quart d’ESO.

Empremtes escolars -Els dubtes quotidians del Jaume (situacions financeres habituals: consum intel·ligent, la nòmina, pagaments on line i referències al tipus de canvi) Els tallers es van impartir a tots els alumnes de quart d’ESO. L’altra activitat d’aquesta setmana de l’economia i l’emprenedoria va ser la Xerrada sobre l’emprenedoria a càrrec de l’Ignasi Calvo, gerent de +Press adreçada a tots els alumnes de batxillerat el dia 6 de maig. L’objecte de la xerrada era desmitificar el paper de l’emprenedor, que els alumnes veiessin possible la possibilitat de tirar endavant una idea de negoci i que és important reciclar-se contínuament. L’Ignasi és un periodista de la vella escola que ara lidera un projecte de comunicació digital pioner a Espanya des de Lleida.

Concretament es varen fer 5 tallers d’educació financera dins del Programa d’Educació Financera de Catalunya, EFEC.

Lo Gripau

Aquest programa s’ha iniciat aquest curs i està format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Financers i el BBVA, La Caixa i el Banc Sabadell, que han aportat els voluntaris. Aquest projecte segueix les recomanacions de la Comissió Europea i és capdavanter a l’estat Espanyol. L’Institut Lo pla d’Urgell és un dels vuit instituts de la província de Lleida que hi ha participat. El seu objectiu és ajudar als estudiants catalans a prendre consciència de l’ús dels diners i compren-

dre l’operativa financera bàsica. Uns coneixements que fins ara no s’impartien a l’ESO. Els tallers, portats a terme per voluntaris, tenien un plantejament teòric i pràctic i portaven els següents títols: -Administrant els teus diners (gestió de pressupostos personals) -Finances per la vida (introducció a la planificació financera i a l’estalvi a llarg termini) -Endeutar-se amb seny (productes de crèdit i com evitar el sobreendeutament) -Inversió intel·ligent (característiques i com seleccionar productes financers d’estalvi i inversió)

Actitud proactiva, innovació, reciclatge i solidaritat són, i han de ser, conceptes clau que ens ajudaran a sortir d’aquesta llarga crisi econòmica. Una crisi estructural que canviarà els fonaments del capitalisme com ho va fer la del 1929. Josep Maria Farré Cortada

Empremtes escolars

Estada a l’Ametlla de Mar Per vacances de setmana santa el dia 21 de març els de l’Ametlla van venir aquí . El dia 2 de Maig els que participàvem en l’intercanvi de primer d’aquí Bellpuig vam partir cap a l’Ametlla de Mar. L’estada a l’Ametlla de Mar va ser fantàstica, encara que feia molt vent i una mica de fred.

Al segon dia vam anar a un museu del delta de l’Ebre. Ens van explicar com es va formar el delta i per què s’estava destruint una altra vegada; com era abans i després de l’arribada de l’home. A la nit vam anar a sopar a un bar de l’Ametlla i vam menjar una pizza molt estranya però molt bona i després vam anar a fer un vol. Al tercer dia vam anar al col·legi a dir adéu als nostres amics i a dir adéu a aquests bons moments que vam passar junts. Després

vam tornar amb autocar cap a Bellpuig, però abans vam parar a Montblanc. En arribar a casa, estava mort d’esgotament i no podia més, així que em vaig ficar al llit a dormir. A l’hora de marxar algunes nenes ens vam ficar a plorar, ens pensàvem que no els veuríem més, però vam quedar que aquest estiu hi aniríem. Per a nosaltres aquest intercanvi va ser increïble i molt divertit! Gemma, Laura, Judit, Joel, Àlex, Manu i Lorena

Lo Gripau

Al primer dia vam arribar amb autocar fins al col·legi de l’Ametlla. Ens vam retrobar amb els nostres amics i tots estàvem molt contents. Després vam anar a peu al port i d’allà vam agafar un vaixell fins a la piscifactoria de tonyines: eren molt grans i tenien uns colors molt bonics, semblaven taurons. Després vam anar a la fàbrica on es porten les tonyines i ens van fer una xerrada sobre com elaboren. Després al la tarda vam anar a la platja a banyar-nos al mar. L’aigua estava congelada com la del pol nord, però al final t’hi acostumaves.

Empremtes escolars

Intercanvi amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ametlla de Mar

Lo Gripau

Empremtes escolars

Viatge a Itàlia

Vam marxar a les 5 del matí. Quina mandra i quina emoció! Primera visita a Avinyó: l’església i el castell papal. Vàrem dormir a Torí, i l’endemà vàrem fer una parada a Milà, on vam poder veure la plaça del Duomo on hi havia la catedral i les galeries Vittorio Emanuele. Més tard dinàrem a Sirmione on hi havia un paisatge lacustre extraordinari, el llac Garda. Després vam anar a Verona a visitar la famosa Julieta i el seu balcó i a tocar-li el

pit per tal de demanar-li molta sort en qüestions amoroses! Per poder tornar a descansar vàrem haver de fer uns quants quilòmetres més fins arribar a Lido di Jesolo, una ciutat propera a Venècia. Com que no hi havia discoteca, vàrem anar a una sala de jocs recreatius, on alguns es varen gastar més diners dels que tocava. Abans d’anar a dormir vam poder gaudir d’un passeig sota la llum de la lluna prop de la platja. L’endemà vàrem passar tot el dia a Venècia, va estar molt bé perquè vam tenir temps lliure, però després de dinar el temps no ens va acompanyar ja que va

ploure una mica. Visitàrem, però, la plaça Sant Marc i vàrem entrar a la catedral. Alguns de nosaltres vam fer un passeig amb la góndola pels canals de la ciutat, una experiència inoblidable. Per poder estalviar temps i diners tant en l’anada com en la tornada vàrem poder gaudir del transport típic de la zona, el vaporetto. Podríem dir que Venècia ens va causar una grata impressió per l’ambient i la seva arquitectura antiga, plena d’esglésies i palauets. Cal destacar el famós i espectacular pont de Rialto. Després d’aquest cansat dia, vàrem tornar a Lido on vam poder gaudir d’un gran sopar que ens va

Lo Gripau

Abans de Setmana Santa els alumnes de 1r BTX vam començar el nostre viatge. Destinació: Itàlia

Empremtes escolars deixar ben tipets i sense ganes de sortir a la nit. L’endemà al matí, sota una gran pluja vam agafar l’autocar direcció Pàdua, on vam visitar la ciutat encara que de manera molt ràpida per culpa de la pluja, sort que en pic vam sortir de l’autocar els despistats que ens havíem descuidat els paraigües vam trobar uns nois que ens els venien a tres euros. Aquí tan sols vàrem visitar l’església. A causa d’una esllavissada produïda per la pluja, vam haver de variar l’itinerari que teníem previst, vàrem haver de deixar la visita de Siena per l’endemà. Ens vam dirigir directament a Calenzano on havíem de dormir les dos nits següents. Cal dir que aquest hotel va ser el millor ja que vam poder dormir tots en el mateix passadís, van ser les dos nits més mogudes del viatge. L’endemà vàrem anar a Florència i igual que a Venècia hi vam estar tot el dia. Varem visitar el museu de l’Acadèmia amb l’espectacular escultura de la bellesa masculina el David de Miquel Àngel. Només vam poder gaudir de l’exterior

Lo Gripau

de la galeria dels Uffizi a causa de la gran quantitat de gent que feia cua. Vam travessar el famós “Ponte Veccio” i vam tenir un agradable temps visitant la ciutat. Cap al vespre vam anar al mirador de la ciutat, on vam poder gaudir de les magnífiques vistes de Florència de nit. Vam tornar a baixar cap a la ciutat i vam sopar a un restaurant i vam tornar a l’hotel de Calenzano. L’endemà vam deixar Calenzano i vam anar direcció Siena on vam visitar la plaça major i l’església

imponent amb el seu alt campanar de més de 100m. Tot seguit vam anar a Pisa, on malgrat la pluja vam poder veure la famosa torre inclinada i és aquí on vam tindre problemes a l’hora d’agafar el bus per anar a dinar, ja que dos alumnes van fer tard.

Empremtes escolars Un cop tot junts vam dinar en una gasolinera i després ja vam deixar Itàlia i ens en vam anar cap a Mònaco. Aquí vam poder visitar la ciutat de nit, va ser una experiència espectacular, tots vam quedar amb la boca oberta davant de tant luxe i riquesa. Vam sopar en un restaurant molt elegant i vam poder gaudir de grans vistes de la ciutat, i després ja vam anar directe a un poble de França, anomenat Nimes, on vam dormir en un aparthotel. A Nimes l’endemà vam visitar un coliseu i més restes romanes i aquí es van acabar les nostres visites i vam emprendre el nostre camí de retorn cap a Catalunya, fent algunes parades tècniques i tots mig morts, i amb ganes de tornar a caseta amb la família.

Va ser un gran viatge que tornaríem a repetir amb molt de gust.

Una experiència inoblidable i gratificant per a nosaltres.

Voyage à Carcassone En mars, les élèves de 4ème de français sont allés à Carcassonne, ville située au Languedoc-Roussillon. Après un voyage en bus un peu long mais amusant, nous sommes arrivés à la ville basse connue comme la Bastide St. Louis. Nous nous sommes promenés par ses ruelles organisées comme un damier autour d’une place centrale, la Place Carnot, où nous avions rendez-vous aussi le soir pour nous rejoindre.

De retour, nous nous sommes arrêtés à Foix, ville du Midi-Pyrénées : son château féodal en haut de la ville sur une plate-forme rocheuse nous a offert des vues magnifiques.

Nous avons passés des jours amusants mais à la fois très intéressants et nous en garderons un très bon souvenir. Mars-2013 : 4ème ESO

Lo Gripau

Le lendemain, nous sommes montés vers la Cité médiévale (ville haute), fortifiée avec ses 52 tours. Là, nous avons visité le château comtal (XII siècle), la Basilique de Saint-Nazaire, les remparts (3 kms) et nous avons acheté des cadeaux par ses rues étroites.

Empremtes escolars

Projecte orenetes El passat dia 6 de maig els alumnes de 1B/2B a la matèria de Ciències de la Naturalesa van fer una sortida per Bellpuig per tal d’estudiar i observar les ORENETES, els seus nius i localitzar-los als balcons i façanes de la localitat. La sortida va ser d’allò més entretinguda, els alumnes van fer fotografies dels nius: sencers, trencats, hàbitats i fins i tot es van localitzar restes de possibles nius als balcons de la ciutat. Una curiositat de les orenetes de cua blanca és que per construir un

niu triguen 5000 viatges, al voltant d’una setmana, i només el fan un cop ja que cada any tornen a criar al mateix niu. Ambdós sexes construeixen el niu a recer de la pluja i del vent ( a l’interior del poble) fet de boletes de fang relligades amb brins d’herba. Els joves nascuts de la primera posta ajuden a alimentar els pollets de la segona/tercera posta, aquest fet es coneix com a “cria cooperativa”. Una altra curiositat és que porta bona sort a la casa on s’estableix el niu.

Lo Gripau

Empremtes escolars

LET’S CLIL! PLA INTEGRAT DE LLENGÜES ESTRANGERES 2012-14 Aquest curs, novament, el nostre projecte lingüístic LET’S CLIL! per a la millora en el domini i l’aprenentatge de les llengües estrangeres ha estat seleccionat pel Departament d’Ensenyament. El nou projecte està planificat per tal que pràcticament tots els alumnes de l’ESO del centre puguin, incrementar les hores de contacte amb la llengua anglesa, com a mínim un 15%, per potenciar així la seva competència plurilingüe. Això és possible gràcies a la implicació d’una bona part dels professors del claustre, que amb la deguda formació en llengua anglesa i metodologia CLIL, imparteixen una part de les seves matèries curriculars en anglès. El següent quadre mostra la relació de matèries i professorat en relació amb cada un dels cursos.

rència per als centres amb un programa PILE. Confiem que durant l’estiu es confirmi aquesta possibilitat. Finalment, animem als pares i mares a fer-nos arribar qualsevol suggeriment, proposta o valoració per tal de millorar el projecte i fins i tot a implicar-se a través d’alguna nova activitat, en el cas que hi estigueu interessats. Magda Quer

També hem iniciat un bloc (http://letsclil-bellpuig. blogspot.com.es) on hi podeu buscar, veure i remenar vídeos, fotografies, activitats i presentacions que han elaborat tant els alumnes com els professors i els auxiliars de conversa. Per al curs vinent hem sol·licitat juntament amb l’Escola Valeri Serra un dels auxiliars de conversa que ofereix el Departament d’Ensenyament com a prefe-

Lo Gripau

A més, amb el suport incondicional de l’AMPA, hem pogut comptar amb la col·laboració de tres auxiliars de conversa a temps parcial. Ells són ell René Jiménez (anglès), la Joana Rae (escocesa) i l’Andreas Deigard (suec), els quals han potenciat les activitats i la formació en tots els contextos en què han participat.

Temes oberts

Centenari de les Normes Ortogràfiques El mes de gener de 1913, l’Institut d’Estudis Catalans promulgava les Normes ortogràfiques que, amb lleugeres adaptacions, han estat assumides en el conjunt dels territoris de llengua catalana i constitueixen un dels signes més visibles de la unitat lingüística i cultural de la nostra comunitat, malgrat els continus atacs i menyspreus de certs sectors socials espanyols i dels seus acòlits en els territoris dels Països Catalans. Encara que sovint no en som ben conscients, la consecució d’aquell acord normatiu, que va obrir les portes als que successivament es produirien en el camp de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) és de la màxima transcendència històrica. Així ho expressaven tant el mateix opuscle de la primera edició de les Normes ortogràfiques, datat el 24 de gener, com l’article que publicaria Enric Prat de la Riba una setmana després, el 31 de gener, a La Veu de Catalunya, amb el títol «Per la llengua catalana». Ara que ens trobem en l’any del centenari d’aquelles primeres normes constatem que no sols ens cal reconèixer la lucidesa, l’esforç d’entesa i la perseverança en els moments més difícils, tant de Pompeu Fabra —el principal artífex de la codificació normativa moderna del català— com de tot el món cultural i

Lo Gripau

polític favorable a la plena recuperació del català: en el context actual ens cal més que el simple reconeixement. És indispensable renovar i reafirmar com mai, entremig dels atacs que ara pateixen la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra realitat nacional, el compromís amb la recuperació de la plena igualtat entre les llengües, les cultures i les nacionalitats d’Europa i del món sencer. Podem arribar al final del camí que entreveien ara fa cent anys els promotors i els redactors de les Normes ortogràfiques. I si mantenim la seva actitud, hi arribarem. Serà el millor homenatge que els podem fer, a ells i a aquelles primeres normes.

Descarregueu-vos l’auca de: www.auques.cat

40 anys

La Lipdup dels 40 Anna Chalons

Lipdub acabat! Fa ja un temps, pel youtube es començaven a veure lipdubs d’universitats, pobles, instituts...Entre companys parlàvem de fer-ne un al nostre institut. Pensaves: quina feinada! Amb els alumnes de batxillerat, el curs passat , vam fer algunes activitats a l’hora d’Educació Física. Però faltava temps per poder-lo portar a terme.

Em vaig comprometre a portar a terme aquest projecte engrescador, complex, arriscat, però molt motivador . Solament hi havia una opció: fer-lo i que sortís bé. La veritat és que des d’un bon principi em vaig sentir molt acompanyada per tots els meus

companys, de departament, de claustre, de direcció, d’AMPA, de cuina...”El que tu demanis Anna, ja ho saps”. Doncs, som-hi! Primer de tot, una data, per St. Jordi. Una persona que ens fes la gravació: la Cristina Berengué. Molt bones referències, tant com

a persona com a professional, familiar de l’Aida i ciutadana de Bellpuig, una bona combinació. Vam començar a tenir trobades amb la Cristina, el Josep Mª i jo mateixa, per parlar de tots els aspectes tècnics, recursos necessaris i temporització de la seva realització. El departament de visual i plàstica ens ajudaria amb l’ambientació. Amb el Jaume vam fer la proposta a l’alumnat de primer de batxillerat, amb ells planificaríem i elaboraríem tot l’espectacle. Escollir la cançó, personatges, vestuari, col·laboradors... El primer trimestre vam escollir la cançó, havia de ser en català, amb un missatge clar, significatiu i humà. Què millor que escoltar el disc de la marató: Compta els dies als estels. La Cristina va fer diferents adaptacions de la cançó i vam provar diferents recorreguts. Amb la

Lo Gripau

Aquest curs, quan ens vàrem reunir la comissió del 40è aniversari de l’institut, fent pluja d’idees, vam pensar, aquest curs sí, s’ha de fer, en tenim un bon motiu. Ara o mai.

40 anys úsica a l’orella, els plànols de m l’institut a la mà, la graella amb tots els compassos, vam anar ubicant els grups. Molt important, tothom qui volgués, havia de sortir. Vaig contactar amb el Santi Santiveri per si volien sortir amb els gegants i diables, i en tot moment hi van estar molt col· laboradors i implicats. Els grups de teatre tampoc podien faltar, tenien el seu lloc. Al segon trimestre vam començar a fer els assajos amb els alumnes de batxillerat . Coreografia inicial, viatgers, figurants...i la coreografia final. A poc a poc es va anar assajant amb els diferents grups de l’institut. Els tutors practicaven la cançó amb els seus alumnes. I jo els anava marejant amb els assajos. També amb l’equip de la cuina vam tenir el nostre moment d’assaig i de rialles. Abans de Setmana Santa havia de quedar tot lligat. Ja estàvem a l’última fase de l’assaig. Tot començava a tenir forma. Els tutors i tutores de primer i segon fent estels; el Josep Mª sempre preguntant si em faltava res; amb la Montse i la Titos comprant a la Festa; assajant i donant instruccions als meus companys,

quin fart de riure! El pares i mares de l’AMPA fent cartells. La veritat que estava nerviosa, atabalada, però emocionada veient com tenia tot l’institut mobilitzat, implicat i a vegades, enfadat, perquè els prenia alguna hora per assajar. Però sempre amb respecte i afecte. Venia el moment clau, els assajos generals. Quins nervis, tot quadraria? Era una incògnita, tothom assajant, d’una tirada? El primer assaig va ser un desgast, la Cristina amb la càmera, el Jaume amb la música, el Mir fent fotos, la Montse gravant, jo amb

mil coses al cap, tothom fent-me preguntes, però tothom estava al seu lloc, col·laborant, engrescat, amb ganes que tot sortís bé. Ens vam mirar la gravació amb els alumnes i la Cristina, vam apuntar tot el que s’havia de millorar i durant aquella setmana vam fer retocs. El dia 26 vam decorar l’institut, alumnes, tutors , professors. Segon assaig, molt millor, gairebé ja ho teníem. El dia 27 era el dia definitiu, havia de sortir bé. Els alumnes de batxillerat estaven esplèndids, tot feia molt goig, tothom estava al seu lloc, els que estaven davant la càmera i els de darrere, donant senyals, obrint portes, llençant globus, portant la música, obrint l’ascensor, organitzant els alumnes i fent que tot sortís com va sortir, fantàstic.

Lo Gripau

Ja està, ja s’ha gravat, els globus s’han llençat i ja no es podrà repetir més. Moltes gràcies a tothom per la vostra implicació, ha sigut un goig treballar amb vosaltres i sentir-me tan acompanyada per tota la comunitat educativa.

lipdub

24-04-2013

Lo Gripau

Jocs esportius

13 Arbeca, 25-04-20

Lo Gripau

alifara f. [LC] Berenada, especialment la servida a l’era el darrer dia de batre, en què prenen part tots els batedors. En aquesta ocasió, pels 40 anys de l’Institut, a l’ermita de Montalbà.

40 anys

Textos als 40 anys de l’Institut Grups de 2on d’ESO

Oda a l’Institut

2n E

2n C

De fora una presó, a dins força claror. Tic, trac, truc, a classe amb el Lluc

Oh, institut, institut! amb tanta calor em ve de gust un batut, però no n’hi ha i comprem un entrepà, que la Mercè fa a mà.

Tres hores passen, les sirenes canten. A l’hora del pati em menjo una poma i agafo força per tota l’estona. Quan sona el timbre, anem al lavabo, allarguem l’estona, i ens passem d’esbarjo. A classe, el professor ens espera impacient entrem tard i rient i ens engega un sermó. Dos o tres hores clavats amb el cul a la cadira i la gana que ataca: mates, anglès i física Les hores passen, les sirenes canten. Els dilluns i els dimarts, a les tres tornem plegats, però per la intensiva, anem tots a la piscina. Aquest any hem fet una cosa diferent per celebrar els 40 anys ampa, joves, profes i gegants hem elaborat un lipdub que ha agradat a tota la gent Els dies passen, les sirenes canten. Tic, trac, truc, de classe surt el Lluc. BON ESTIU I PER MOLTS ANYS !

Oh, institut quina calor! nosaltres ens volem quedar a dins fresquets, però la Córdoba ens diu: a fora, xiquets! per escapar de la calor anem a veure el conserge, ens passem, tenim mala maror, ho sentim i demanem perdó. Oh, institut quin cansament! pugem i baixem pisos, escales i passadissos, als replans descansem i tard a classe arribem. Oh, institut quin patiment! tots els del mateix pis som a fora al passadís quan arriba el professor ens fa copiar lliçó. Oh, institut, quina grisor! només a les columnes hi ha color: groc, taronja, verd, blau, vermell tot i això, aquest institut és millor que el vell Oh institut, institut! entre els dos sumeu quaranta Pares, fills i potser nets trauran profit de l’estada. PER MOLTS ANYS!

Al cap de quaranta anys... què diuen els profes? 2n D

-Gràcies pel concert de bolis. -M’importa tres ‘papinus’. -A mi no m’eztime ningú! -¿Sí? ¿Vale? ¿Eh? ¿Entendido? ¿De acuerdo? -Estem tots happyflowers. -WHAT A PIIITY! WHAT A PIIITY! -Separeu taules, separeu-vos. -Jo faig lo que em diu la Carme. -(A l’hora del pati) què feu a dins? Tots cap fora! -(A l’examen) proposa un escalfament. -Eres un zoquete. -Davant de tot, bona fe. -(Quan toca el timbre) espereu-vos un moment, que ara acabo. -Com hem baixat, podem pujar. -Ja està el mico enraonant. -Os voy a plantar un cero como una catedral. -Tornem al senyor Ramon Llull! -Gabriiiiiiiiiiiii... -Em perdoneu? He de passar un paper. -No et pentinis a classe!

-What page are we on? -Caracongrio! -Te voy a dar una samanta palos! -I la nena se’m rebota.

Lo Gripau

Les hores, els dies i els anys

Temes oberts

Salvador Espriu, 100 anys Enguany commemorem el centenari del naixement d’un dels grans poetes de la literatura del segle xx

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret», mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa d’aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

INDESINENTER

Lo Gripau

Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, aquest trist número de baratilli, saldo al circ de la mort, sense parar llepava l’aspra mà que l’ha fermat des de tant temps al fang.

Foto Pau Barceló

Li hauria estat senzill de fer del seu silenci mur impenetrable, altíssim: va triar la gran vergonya mansa dels lladrucs. Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut i elevem en la nit un cant a crits, car les paraules vessen de sentit. L’aigua, la terra, l’aire, el foc són seus, si s’arrisca d’un cop a ser qui és. Caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou, alçat, sense repòs, per sempre més home salvat en poble, contra el vent. Salvat en poble, ja l’amo de tot, no gos mesell, sinó l’únic senyor.

Tinc entès que s’aplegaran, aleshores i allí, tots —en principi tots— o la major part dels Mestres de Catalunya.Molt Vulgui tambéi estimat saludar-los, distingit amic,tots i cada un d’ells, amb la mevaEm màxima —encara quepotser “delegada”— efusió. Jo nomica hi dirigeixo a vostè, “avançant-me” una seré, peròperquè els acompanyaré, des dejalades meva insignifi cança, massa consti per escrit, d’ara, tal com li vaig a tots vostès,a en pensament i en Jordi esperit. prometre través del senyor Umbert, la meva modesta però plena i incondicional adhesió als actes i reuLa nostra llengua i la nostra cultura, almenys des nions que s’han de celebrar, el proper juliol, a «l’Escola dels tempsRosa que,Sensat», amb una convencional, d’Estiu unsintètica nom de entesa debò il·lustre, que ens anomenem injustament, honra tant “moderns”, a tots. Crec ha queviscut figura sempre al front de l’esmentada incomodíssimament amenaçades, Escola —i, de fet, si inoestupidíssimament segons un obligat protocol, presides deaquells fora i actes des de dintre, opels estranysuna a laaltra nostra dirà i sessions jornades— dona identitat com a poble, a lapedagoga nostra genuïna i irreductible extraordinària, una altra excepcional: la senyopersonalitat, i per nosaltres mateixos. hi continuen ra Marta Mata. Vulgui saludar-la de partI meva. Però cal acceptar-ho, cal viure en aquest continu risc, vivint i hi viuran tothora, o si més no en el futur immediat perquè, d’una manera o d’un altra,enviure és, continu en essència, Però acceptar-ho, cal viure aquest o fins oncal ens és previsible. Tinc entès que s’aplegaran, aleshores i allí, totsrisc, —en per als homes, manera per a totso sense excepció, perill. perquè, d’un altra, és, continu endeessència, principi o la major part dels Mestres CatalunPerò d’una caltots— acceptar-ho, cal viure enviure aquest risc, D’aquesta nostra noble condició ennoblidora, no ens per homes, per asaludar-los, tots excepció, perill. ya.alsVulgui tots viure i cada unend’eessència, lls, amb la perquè, d’unatambé manera o sense d’un altra, és, podem ni devem alliberar. Com que no hem de defugirD’aquesta nostra noble condició ennoblidora, màxima —encara que “delegada”— efusió.no Jo ens no hi permeva als homes, per a tots sense excepció, perill. la mai, assumim-la amb una orgullosa humilitat, amb podem ni devem alliberar. Com nomeva heminsignifi de defugirseré, però elsnostra acompanyaré, desque de la D’aquesta noble condició ennoblidora, nocança, ens una totalassumim-la dignitat, amb exemplar bondat, amb amb una la ambuna una orgullosa humilitat, amai, tots ni vostès, en alliberar. pensament i en esperit. podem devem Com que no hem de defugirsubtil intel·ligència, amb grandesa d’ànim, amb mesura, una totalassumim-la dignitat, amb amb amb una la mai, ambuna unaexemplar orgullosabondat, humilitat, amb una benèvola però aguda ironia, amb tolerància, subtil intel·ligència, ambuna amb mesura, La nostra llengua igrandesa la exemplar nostrad’ànim, cultura, almenys una total dignitat, amb bondat, amb unades comprensió i perdó. però aguda ironia, amb tolerància, amb una benèvola dels intel·ligència, temps que, amb sintètica entesaamb convencional, subtil ambuna grandesa d’ànim, mesura, comprensió i perdó. anomenem “moderns”, ha viscut sempre injustament, amb una benèvola però aguda ironia, amb tolerància, Jo veig encarnades en vostès, Mestres de Catalunya, incomodíssimament i estupidíssimament amenaçades, comprensió i perdó. dones i homes, senyoresen i senyors, totes aquestes qualitats, Jo veig encarnades vostès,pels Mestres de Catalunya, des de fora i des de dintre, estranys a la nostra totes aquestes excelses virtuts, i totes encara moltesqualitats, d’altres, dones i homes, i senyors, aquestes identitat comsenyores a poble,en a vostès, la nostra genuïna irreductible Jo veig encarnades Mestres de iCatalunya, entre les quals una clara i altíssima vocació, l’abnegació, totes aquestes excelses virtuts, encara moltes d’altres, personalitat, i per nosaltres I hi qualitats, continuen dones i homes, senyores i senyors,imateixos. totes aquestes l’altruisme, la diligència, eli no defallent treball.l’abnegació, Bandejant entre les quals una clara altíssima vocació, vivint i hi viuran tothora, o si més no en el futur immediat totes aquestes excelses virtuts, i encara moltes d’altres, la mediocritat, la grolleria, la improvisació, la imprecisió, l’altruisme, la diligència, el no defallent treball. Bandejant o fins ens és previsible. entre leson quals una clara i altíssima vocació, l’abnegació, el neci triomfalisme, el paralitzador pessimisme, el paterla mediocritat, la grolleria, la improvisació, la imprecisió, l’altruisme, la diligència, el no defallent treball. Bandejant nalisme, el pairalisme,elun fals ecumenisme, vostèselformen el neci triomfalisme, paralitzador paterPerò cal acceptar-ho, cal viure pessimisme, en aquest continu risc, la mediocritat, la grolleria, la improvisació, la imprecisió, inalisme, formaran, contribueixen i contribuiran decisivament a el pairalisme, un fals ecumenisme, vostès formen d’una manera o d’un altra,pessimisme, viure és, enelessència, el perquè, neci triomfalisme, el paralitzador paterformar els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes inalisme, formaran, contribueixen i contribuiran per als el homes, per a tots sense excepció, decisivament perill. pairalisme, un fals ecumenisme, vostès formena dels nostres ciutadans, de tots dos sexes, d’aquest demà formar els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes D’aquesta nostra noble condició ennoblidora, no ens i formaran, contribueixen i contribuiran decisivament a que ja és resplendor critstal·lina d’alba. Per a vostès, les dels nostres ciutadans, de tots dos sexes, d’aquest demà podemelsnicossos, devem la alliberar. Comles quements no hem defugirformar sensibilitat, i lesdeànimes unes i els nenescritstal·lina i nens, noies i nois, van i que és altres, resplendor d’alba. a aprenent vostès, les la ja mai, assumim-la amb unados orgullosa humilitat, amb dels nostres ciutadans, de tots sexes,Per d’aquest demà aprendran a ser forts, valents, cortesos, honestos, oberts unes els nenesamb i nens, i nois, van i unajai total dignitat, unanoies exemplar bondat, amb les una que és altres, resplendor critstal·lina d’alba. Per a aprenent vostès, al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics, no honestos, violents, sobris, aprendran a ser forts, valents, cortesos, oberts subtil grandesa d’ànim, mesura, unes i elsintel·ligència, altres, nenes amb i nens, noies i nois, vanamb aprenent i ponderats, demòcrates, nodogmàtics, demagògics, feliços, rial amb diàleg, fanàtics, no nolliures, violents, sobris, unano aguda ironia, amb tolerància, aprendran a benèvola ser forts, però valents, cortesos, honestos, oberts gorosos i agraïts. I nets,no en demagògics, el més ampli sentit del terme. ponderats, demòcrates, feliços, rii perdó. no al comprensió diàleg, no fanàtics, dogmàtics, nolliures, violents, sobris, Per vostès, elles i ells van aprenent i aprendran, a més de gorosos i agraïts. I nets, en el més ampli sentit del terme. ponderats, demòcrates, no demagògics, lliures, feliços, riles innombrables disciplines i idees fonamentals Per vostès, elles i matèries, vanen aprenent i Mestres aprendran, aCatalunya, més de Jo veig encarnades en dedel gorosos i agraïts. Iells nets, elvostès, més ampli sentit terme. “genèriques”, les nostres actituds matisades, específi ques. les innombrables matèries, disciplines i idees fonamentals dones i homes, i senyors,itotes aquestesa qualitats, Per vostès, elles i senyores ells van aprenent aprendran, més de Sabran que, siles bé les cultures i les matisades, llengües poden morir, “genèriques”, actituds específi ques.i aquestes nostres excelses virtuts, i encara d’altres, lestotes innombrables matèries, disciplines i ideesmoltes fonamentals doncs també les nostres, si de cas això ens arriba, devem Sabran siles bénostres les cultures i les matisades, llengües poden morir, entre que, les quals una clara i altíssima vocació, l’abnegació, “genèriques”, actituds específi ques.i lluitar sense treva contra siel de mal, fiaixò ns a l’últim alè. Que la doncs també les nostres, cas ens arriba, devem l’altruisme, el no Sabran que, silabédiligència, les cultures i lesdefallent llengüestreball. podenBandejant morir, i fi ens vingui per sinistre i aclaparador genoicidi, no per lluitar sense treva mal, fiaixò ns a l’últim Que la la mediocritat, lacontra grolleria, lacas improvisació, laalè. imprecisió, doncs també les nostres, siel de ens arriba, devem vil suïcidi. Sabran, ençà o enllà de l’anterior advertiment fi ens vingui per sinistre i aclaparador genoicidi, no per el neci triomfalisme, el paralitzador el paterlluitar sense treva contra el mal, fins apessimisme, l’últim alè. Que la

comprensió i perdó. Jo veig encarnades en vostès, Mestres de Catalunya, dones i homes, senyores i senyors, totes aquestes qualitats, totes aquestes excelses virtuts, i encara moltes d’altres, entre les quals una clara i altíssima vocació, l’abnegació, l’altruisme, la diligència, el no treball.continu Bandejant Però cal acceptar-ho, cal defallent viure en aquest risc, la perquè, mediocritat, grolleria, la improvisació, d’unalamanera o d’un altra, viure la és,imprecisió, en essència, el per necials triomfalisme, paralitzador pessimisme, homes, per aeltots sense excepció, perill. el paternalisme, el pairalisme, fals condició ecumenisme, vostès formen D’aquesta nostra un noble ennoblidora, no ens i formaran, i contribuiran a podem ni contribueixen devem alliberar. Com que nodecisivament hem de defugirformar cossos, la sensibilitat, les mentshumilitat, i les ànimes la mai,elsassumim-la amb una orgullosa amb dels ciutadans, de una tots exemplar dos sexes,bondat, d’aquestamb demà unanostres total dignitat, amb una que ja ésintel·ligència, resplendor critstal·lina d’alba. Per aamb vostès, les subtil amb grandesa d’ànim, mesura, unes altres, nenes però i nens, noiesironia, i nois, van i ambi els una benèvola aguda ambaprenent tolerància, aprendran a ser forts, valents, cortesos, honestos, oberts comprensió i perdó. al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics, no violents, sobris, ponderats, lliures, riJo veigdemòcrates, encarnadesnoendemagògics, vostès, Mestres defeliços, Catalunya, gorosos agraïts. senyores I nets, eni senyors, el més ampli delqualitats, terme. dones i homes, totes sentit aquestes Per vostès, elles i excelses ells van aprenent aprendran, a més de totes aquestes virtuts, i i encara moltes d’altres, lesentre innombrables matèries, idees fonamentals les quals una clara disciplines i altíssima ivocació, l’abnegació, “genèriques”, nostres actituds matisades, específi ques. l’altruisme, les la diligència, el no defallent treball. Bandejant Sabran que, si bé la lesgrolleria, cultures la i les llengües poden morir, i la mediocritat, improvisació, la imprecisió, doncs també les nostres, de cas aixòpessimisme, ens arriba, devem el neci triomfalisme, el si paralitzador el paterlluitar sense contraun el fals mal,ecumenisme, fins a l’últimvostès alè. Que la nalisme, el treva pairalisme, formen fi iens vingui per sinistre i aclaparador genoicidi, no per a formaran, contribueixen i contribuiran decisivament Catalans, un més, modèlic en propòsit —i tant de bo que vilformar suïcidi.els Sabran, o enllà de l’anterior cossos,ençà la sensibilitat, les mentsadvertiment i les ànimes ho esdevingui—, no hegemònic, mai no “amo” sinó serCatalans, un més, modèlic en propòsit —i tant de bo que —o reflnostres exió—, ciutadans, que el nostre és und’aquest dels Països dels de “Principat” tots dos sexes, demà vidor de la sencera comunitat. Recordaran que la llengua ho esdevingui—, no hegemònic, mai no “amo” sinó serCatalans, unresplendor més, modèlic en propòsit —i tant bo queles que ja és critstal·lina d’alba. Per adevostès, d’aquests països és única, que ens és comunaque i que és el llividor dei els la sencera comunitat. llengua hounes esdevingui—, hegemònic, mai no “amo” ser- i altres,no nenes i nens,Recordaran noies i nois, vanlasinó aprenent gam més fort que ens uneix. Cal respectar i salvar, doncs, d’aquests països és única, que ens és comunahonestos, i que eloberts llividor de la sencera comunitat. Recordaran que la és llengua aprendran a ser forts, valents, cortesos, les seves expressions fonètiques, diverses ii salvar, enriquidores, gam més fort que ens uneix. Cal respectar doncs, d’aquests països és única,no quedogmàtics, ens és comuna i que és elsobris, llial diàleg, no fanàtics, no violents, dins una expressions essencial unitat —i fins diverses els nomsi amb els quals les seves fonètiques, enriquidores, gam més fortdemòcrates, que ens uneix. respectarlliures, i salvar,feliços, doncs,riponderats, no Cal demagògics, es vulgui designar unitat aquests—i “particularisme”: no hi ha un dins una expressions essencial els ampli nomsisentit amb els lesgorosos seves fonètiques, diverses enriquidores, i agraïts. I nets, en fielnsmés delquals terme. “dialecte central imperialista”, absorbent. I no oblidaran es vulgui designar aquests “particularisme”: no hi ha unde dins essencial —iaprenent fins els noms amb elsa quals Peruna vostès, elles iunitat ells van i aprendran, més que hem central de vetllar exquisidament per fenòmens lingüís“dialecte imperialista”, absorbent. I no oblidaran es les vulgui designar aquests “particularisme”: nofonamentals hi ha un innombrables matèries, disciplines i idees tics —i totvetllar ordre— aliens al nostre estricte àmbit, com que hemdecentral de exquisidament per fenòmens lingüís“dialecte absorbent. I noespecífi oblidaran “genèriques”, lesimperialista”, nostres actituds matisades, ques. per exemple l’aranès, com si tots nosaltres fóssim fi lls de la tics —i de tot ordre— aliens al nostre estricte àmbit, com que hem de exquisidament fenòmens lingüísSabran que,vetllar si bé les cultures i lesper llengües poden morir, i Vall antiga i estimada. per exemple com sisitots nosaltres fóssim fills de la tics —i de totl’aranès, ordre— aliens aldenostre estricte àmbit, com doncs també les nostres, cas això ens arriba, devem Vall antiga i estimada. perlluitar exemple l’aranès, com si el tots nosaltres fóssim alè. fills Que de la la sense treva contra mal, fins a l’últim I acabo la lata o el “llaunot”. Perdonin-me. Vulgui reVall antiga i estimada. fi ens vingui per sinistre i aclaparador genoicidi, no per bre Itot el meulata méso sincer, agraït i petitíssim homenatge, elençà “llaunot”. revil acabo suïcidi.laSabran, o enllàPerdonin-me. de l’anterior Vulgui advertiment senyor Mestres de Catalunya. No em contestin, si els plau, bre—o el exió—, meu més agraït i petitíssim homenatge, Itot acabo la lata o sincer, elel“llaunot”. Perdonin-me. Vulgui rerefl que nostre “Principat” és un dels Països per favor. I envio aCatalunya. vostè, portantveu senyor Jordi Carrió, senyor Mestres de No em contestin, si els plau, bre tot el meu més sincer, agraït i petitíssim homenatge, la meva més cordial abraçada. per favor. I envio vostè, portantveu senyor Carrió, Catalans, un més, modèlic en —i Jordi tant de bo que senyor Mestres deaCatalunya. Nopropòsit em contestin, si els plau, la meva més cordial abraçada. hofavor. esdevingui—, no hegemònic, no “amo” sinó serper I envio a vostè, portantveumai senyor Jordi Carrió, la cordial senceraabraçada. comunitat. Recordaran que la llengua la vidor meva de més Salvador Espriu d’aquests països és única, que ens és comuna i que és el lliSalvador Espriu gam més fort que ens uneix. Cal respectar i salvar, doncs, Salvador Espriu les seves Passeig de expressions Grácia, 118, fonètiques, Pral. 18. diverses i enriquidores, dins una essencial unitat —i fins els noms amb els quals Barcelona. Passeig de Grácia, 118, Pral. 18. es vulgui designar aquests “particularisme”: no hi ha un Barcelona. Passeig de central Grácia, imperialista”, 118, Pral. 18. absorbent. I no oblidaran “dialecte Barcelona. que hem de vetllar exquisidament per fenòmens lingüístics —i de tot ordre— aliens al nostre estricte àmbit, com per exemple l’aranès, com si tots nosaltres fóssim fills de la Vall antiga i estimada.

Temes oberts

I acabo la lata o el “llaunot”. Perdonin-me. Vulgui rebre tot el meu més sincer, agraït i petitíssim homenatge, senyor Mestres de Catalunya. No em contestin, si els plau, per favor. I envio a vostè, portantveu senyor Jordi Carrió,

que hem de tics —i de to per exemple Vall antiga i

I acabo l bre tot el m Catalans, senyor Mest ho esdevin per favor. vidor deIlae la d’aquests meva mésp gam més f les seves e dins una e es vulgui “dialecte c Passeig de G que hem d Barcelona. tics —i de per exemp Vall antiga

I acabo bre tot el senyor Me per favor. la meva m

Passeig de Barcelona

Lo Gripau

ica aig ica moaig ica eumoaig ola eumoens ola euada ens ola esiada ens ona esiada yoona esiyoona yo—en un—en bunla —en hi bunla ça, hi b la ça, hi mica ça, des vaig nal, des mont, nal, reudes es, nt, scola nal, tra es, ent, ens ble tra ntada es, uen ble resitra diat uen dona ble

Em dirigeixo a vostè, potser “avançant-me” una mica massa perquè consti per escrit, ja des d’ara, tal com li vaig prometre a través del senyor Jordi Umbert, la meva modesta però plena i incondicional adhesió als actes i reunions que s’han de celebrar, el proper juliol, a «l’Escola d’Estiu Rosa Sensat», un nom de debò il·lustre, que ens honra tant a tots. Crec que figura al front de l’esmentada Salvador Espriu Escola —i, de fet, si no segons un obligat protocol, presiBarcelona, maig de mil nou-cents-vuitanta-u. dirà aquells trenta actes de i sessions o jornades— una altra dona extraordinària, una altra pedagoga excepcional: la senyoJordiMata. Carrió raSr. Marta Vulgui saludar-la de part meva. Ciutat.

Temes oberts

La filosofia del realisme gris Guillem Closas

Lo Gripau

Tothom està d’acord que la pel·lícula “Objetivo: la Casa Blanca” és un producte més que típic de la factoria fílmica estatunitenca. Dit d’una altra manera: la clàssica obra que si la féssim en un altre país ens cauria la cara de vergonya però que , per motius misteriosos, a ells encara els queda relativament bé. L’argument és una nova variació d’un tema gairebé etern. Un perillós i superbenorganitzat escamot podríem dir que terrorista, procedent sobretot de Corea del Nord, ataca la Casa Blanca per tot arreu, és a dir, per terra i aire i amb alguns infiltrats al costat del president. Durant l’atac es carrega tota la guàrdia i a qualsevol policia que s’hi acosti. A més, està molt a prop d’apoderar-se dels codis secrets que li donaran el control de l’arsenal nuclear de la superpotència. Per a la seva desgràcia, però, i per pura casualitat, volta per allí un agent de confiança que va haver de deixar l’escorta del president al no poder salvar a la primera dama de morir en un accident. Poc a poc, amb paciència, una pistola i alguna que altra ajudeta al final, ho acabarà arreglant tot, és a dir, farà fracassar els superentrenats terroristes que s’han carregat ells solets a la superentrenada guàrdia del president, la superentrenada guarnició de la Casa Blanca, la no tant superentrenada però tampoc incompetent policia de Washington... El sorprenent és que, malgrat tot, la pel·lícula resulta entretinguda i no del tot ridícula.

Potser el que passa és que a un país tan jove encara se li permeten una certa innocència i generoses dosis d’utopia. No podem dir el mateix del nostre país. Catalunya, si ens fixem en la mentalitat que impregna un dels serials televisius de més èxit, potser naixerà ja morta. Ens referim, és clar, a la sèrie “La Riera”, que ja porta uns

quant anys en emissió. Allí no es salva gairebé ningú. La principal protagonista, la Mercè, va deixar morir el seu marit ofegat en una piscina, després d’haver-li provocat una caiguda per les escales al saber que se’n volia anar a viure a Madrid. I és que hi ha amors que maten. Els fills tenen tots una certa mentalitat emprenedora, però, curiosament, com més malparits són més diners guanyen. Aquesta sembla ser una llei general que s’estén a tot el serial. Els emprenedors que dominen l’escena (en Claudi Guitart, la Lídia Almeda, el Balló) tenen tots contactes amb organitzacions delictives, i, a més de no dubtar d’ordenar assassinats per defensar els seus interessos han tingut greus problemes

en la seva vida sentimental, que subordinen gairebé sempre als guanys econòmics. Alguns fins i tot podrien ser considerats culpables de la mort de la seva parella. En canvi, els fills que són més normalets (en Sergi, l’Ernest, el Lluís) tenen sovint problemes de diners. Enfront a la confiança desorbitada en l’heroi totpoderós i incorruptible de les pel·lícules nord-americanes, moltes de les nostres sèries estan dominades per un realisme resignat, que es decanta per acomodar-se tranquil·lament a l’existència, renuncia a transformar el que va malament, i espera que d’una forma o altra les coses ja s’aniran solucionant. L’últim exemple ens l’han donat el Dani i la seva núvia periodista, que han decidit no publicat un reportatge periodístic davant les amenaces del Balló. Tots sabem que a les històries de bons i dolent de tota la vida ho haurien sacrificat tot per aconseguir que imperés la justícia. Aquestes històries, segurament conscients del seu utopisme,estaven fetes potser per inspirar entusiasme i fer creure a la gent en la possibilitat de millorar el món amb la seva feina. La filosofia del realisme gris que impregna molts del nostres productes culturals, estarà feta per endormiscar-nos davant l’onada d’agressions i retallades que patim els ciutadans de forma cada vegada més descarada i intensificada any rere any?

Temes oberts

A propòsit de la independència: Por a la llibertat? No, gràcies Josep M. Mir

Pendre decisions ens fa lliures. N’és l’únic camí, encara que a vegades –o tot sovint– l’errem. Ser catòlic ranci és fàcil, ja que només cal seguir cegament la veu del pastor. Llegir-se les Sagrades Escriptures, analitzar-les i interioritzar-ne els ensenyaments és tota una altra cosa. Primer que res, ja requereix esforç i dedicació; i després, pensar, raonar, decidir si volem o no seguir aquells camins, o en preferim d’altres i per què. El segle de les Llums, racional i enllustrat, va posar la societat occidental davant el repte del jove que ha de deixar de ser adolescent per convertir-se de cop en adult. La ciència i el coneixement ens alliberen de prejudicis, d’absolu-

tismes, de messianismes. Però cal saber-ho, desitjar-ho, posar-ho en pràctica. És tan bonic i idíl·lic ésser nen, un Peter Pan per tota la vida! Sentir-se lliure és sinònim de sentir-se sol, perquè pocs,molt pocs volen compartir amb els seus congèneres responsabilitats i consciències crítiques. Ho saben prou bé els poders fàctics de tota mena, i així de nosaltres se n’aprofiten fins a extrems insospitats per fer-nos combregar amb consumismes, capitalismes, colonialismes i tants i tants -ismes econòmics, socials o religiosos sens fi. I tot ve a tomb davant de la inevitable presa de posició que tothom en aquest nostre vell país, tots plegats en un futur no gens llunyà, haurem de fer. Després de la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012 res no serà igual a Catalunya i, per extensió, esperem que a la resta del país, dels Països Catalans. Tots i cadascun de nosaltres ens veurem obligats a manifestar-nos, a pendre partit, a pensar i opinar, a votar d’alguna o altra manera, quin present immediat volem per als qui ens toca avui viure i pagar impostos en aquest racó de món, i com volem deixar la terra que trepitgem i on suem, plorem, patim, però també on riem, compartim, llaurem i estimem, als qui ens vénen al darrere. Veiem aquests mesos com a alguns els tremolen les cames, d’altres fan l’orni com aquell qui no hi té res a veure, d’altres ho tenen clar a favor, o potser no: la

independència nacional dependrà del que entre tots decidim (i serà més aviat que tard, malgrat el que pot semblar a estones). Tots els catalans, vinguts del nord, vinguts del sud, hi estan convidats a participar-hi i a decidir-ho. Només cal un requisit indispensable, meravellós, sublim: voler sentir la llibertat en el teu esperit, a les teues mans, dins el teu vot (sigui en el sentit que sigui). Jo no tinc por a la llibertat, nosaltres no tenim por a la llibertat. Qui té por a la llibertat, doncs?

Lo Gripau

Des que l’any 1941, el psicoanalista alemany Erich Fromm (nacionalitzat americà i descendent de jueus ortodoxos, encara que ell mateix laïcitzat), va escriure el seu Escape from Freedom (La por a la llibertat), que ho sabem: la por a ser lliures rau en el fet de no ser capaços, de no voler prendre decisions. Viure –i pensar- ben barrejats i embolicats sota el mantell de la massa, del col·lectiu, igual que l’infant viu sense que li calgui pensar sota la direcció i autoritat dels seus pares o professors, és una postura vital còmoda, complaent, i per això mateix adoptada –malauradament- sense remordiments per àmplies capes de la població, sobretot d’aquella que anomenem classe mitjana, que és la que fa el paper «de nou ric» en el joc de la lluita de classes ancestral.

Temes oberts

Exalumnes a la palestra Nom: Teresa Vilalta Coll Edat: 57 Anys estada a l’Institut: Del 1970 al 1972 com a Col·legi Lliure Adoptat i del 1972 al 1974 com a Institut Pla d’estudis: Pla 1957 (sis anys de batxillerat a partir dels 10 anys d’edat i COU) Titulació: Diplomatura en Professorat d’EGB (especialitat Ciències) Dedicació actual: Directora del Servei Educatiu de l’Urgell

1. La frase “els millors anys de la meva vida van ser els de l’insti”, la firmaríeu? Per què? Per una banda, definitivament, sí. El fet de passar d’una escola de poble (en el meu cas la d’Ivars d’Urgell) en la que una mestra impartia totes les matèries, a l’Institut, on cada assignatura tenia el seu professor o professora, el vaig trobar fascinant. I més fascinant encara va ser el fet de passar tot el dia fora de casa. Tot i que vam passar d’un ambient restringit de poble a moure’ns enmig de gent desconeguda, el tracte era familiar i hi havia molta dedicació per part del professorat. Concretament amb el de Matemàtiques, la dedicació devia ser més exclusiva perquè anys a venir seria el meu marit. Per altra banda, en el recorregut de la vida, hi ha diferents etapes que també consideres les millors.

Lo Gripau

2. Com resumiríeu el que us va donar l’institut en el seu moment? El fet d’aprendre a caminar, per primer cop, amb passes de llibertat. Vaig passar d’estar moltes hores al clos familiar, a estar tot el dia, no sols fora de casa, sinó fora del poble; a fer noves amistats; a tenir més autonomia; a començar a organitzar-nos els caps de setmana amb les companyes... En definitiva: a ampliar horitzons 3. D e s c r i v i u u n a i m a t g e d’aquells anys que reteniu a la memòria. Els professors fumaven a l’aula quan els venia de gust i es presentaven

a impartir classes amb americana i encorbatats. Recordo que el director del centre era bon fumador de contundents cigars i els deixava encesos a la taula durant l’explicació, que feia bastant entusiasta, fins al punt que en qualsevol moment podia confondre el cigar amb el guix. Tots i totes esperàvem el moment d’emblanquinar-se la boca amb el guix per, tot seguit, llençar-lo amb impuls enfadat amb si mateix per haver-se confós. 4. Expliqueu també un parell de crítiques. Una crítica podria ser la limitació de les llengües estrangeres, ja que només tenies l’opció d’estudiar francès. Una altra, també relacionada amb les matèries que ens impartien, era el fet de realitzar totes les classes de física i química a l’aula, de manera teòrica, tot i el flamant laboratori que hi havia al centre. 5. Puntueu del 5 al 10: - Les hores de guàrdia: 8. Aprofitava per avançar feina que no em calia endur a casa. - Aquell raconet de pati: 10. Sempre se’ns feia massa curt. - Les trobades als lavabos: 5. No es produïen. - L’hora de “gimnàssia” (perdó d’Educació Física): 7. Sempre m’ha agradat fer Educació física, però la indumentària que ens feien posar era espantosa. - Les excursions: 7. No recordo que en féssim massa, però sortir de les quatre parets sempre enriquia. 6. Puntueu de l’1 al 5: - Els exàmens: 1. Eren un suplici. - El dia de portar les notes a casa: 5. Per sort no les vaig haver d’amagar mai. - El despatx del director: 5. No sé si hi havia entrat mai. - Els discursets del tutor: 5. Mai m’havia sentit al·ludida en qualsevol “sermó” que ens feia. - Les visites de pares: 1. No recordo que mai els meus pares anessin

a l’Institut per alguna visita. Potser és perquè en aquells moments no s’estilava. 7. L’assignatura que més us agradava era … Sens dubte matemàtiques perquè el professor Constantí Torres va saber com fer-me-les atractives. 8. El que no suportàveu de l’insti era … Que em castiguessin fent còpies sense haver fet res, de manera injusta i pagant justos per pecadors. 9. A l’insti vaig fer per primera vegada … Avaluació continuada, ja que fins llavors havia fet ensenyament lliure i al juny em jugava totes les matèries a una sola carta, és a dir, en un sol dia m’examinava de totes les assignatures al complet. 10. El vostre consell a les noves generacions: Vist des de la distància i amb les responsabilitats que vas agafant al llarg dels anys, t’adones que en aquella edat la teva única preocupació és estudiar, encara que els temps d’exàmens et facin sentir desbordat. Per tant, sigueu conscients del temps preciós que teniu entre mans. Aprofiteu cada instant i viviu-lo al màxim, perquè, malgrat tot, el temps passa al seu ritme, impertorbable i cal aprofitar-lo!

40a Promoció de l’Institut

Lliurament d’Orles 2013 Salutació/ Comiat del Director. Josep M. Mir, director

Benvolgudes autoritats, professorat, famílies i, sobretot, benvolguts exalumnes, Ara fa 40 anys, que no són pocs, el curs 1972-73 s’encetaven els estudis de batxillerat al nostre centre com a institut públic. Tenim ja, com hem sentit explicar a la Sra. Maria i al Sr. Pere, una llarga, profitosa i bonica història al darrere, i enguany se us escau a vosaltres, doncs, l’encert de representar la XL Promoció de Batxillerat, o d’estudis preuniversitaris amb el nom que hi hagi hagut a cada època. Totes les promocions han sigut i són importants per a la nostra comunitat educativa.

Ja ho hem dit moltes vegades, però ara ho tornarem a repetir: no ens hem de cansar de recordar i agrair els homes i dones que van tindre la visió de tirar endavant un institut en aquesta vila per atendre les necessitats d’educació secundària de Bellpuig i de tota una colla de pobles del nostre entorn. Gràcies a ells i als qui han vingut, hem vingut al darrere, hem pogut donar formació any rere any, curs

rere curs, al nostre jovent. Hem ajudat a construir la nostra petita societat local i al mateix temps hem intentat d’obrir-nos al món; hem procurat de mantindre en els joves els valors compartits i al mateix temps de fer-los sensibles a noves idees i tendències; hem treballat, en definitiva, promoció rere promoció durant 4 dècades, per ajudar-los a ser millors persones, més formats personalment, i més conscients i solidaris col· lectivament.

Molts dels alumnes d’abans són pares i mares dels alumnes d’ara. Aquesta és, crec, una de les millors virtuts amb què podríem resumir el nostre institut i diu molt en positiu del nostre tarannà i manera de ser compartida. Així doncs, gràcies, moltes gràcies, moltíssimes gràcies, a tots els qui al llarg d’aquests 40 anys han fet i fem institut: profes d’ara i que ja no hi són, alumnes, pares i mares d’ara i abans, personal laboral, alcaldes i regidors que han anat passant,

Lo Gripau

Però vosaltres tindreu aquest honor de representar la promoció del 40è Aniversari, i per això esperem que porteu sempre i a tot arreu el record i l’estima per aquest institut, tant de l’edifici històric que tantes vivències porta a generacions d’estudiants, com de l’edifici nou de què gaudim des del setembre del 2009 i fins avui.

40a Promoció de l’Institut administració educativa i tanta i tanta altra gent que segur que em deixo. A tots ells, sense excepció, el nostre profund agraïment i per molts anys! Toca també de felicitar, molt especialment, els vostres pares i mares, que avui han de gaudir de la celebració tant com vosaltres, i reconfortar-se per la feina ben feta, perquè n’han tingut de feina, i molta; només ho saben ells, els esforços, les suors fins i tot les enrabiades i disgustos que els ha costat! Oi, pares i mares, padrins i padrines? Que de feina n’hi ha hagut per a tots els de casa! Però ja veieu que han valgut la pena, que l’esforç té recompensa, i a partir d’ara podreu acompanyar aquest jovent en una nova etapa també molt important i cabdal de la seua vida. Per tant, felicitats famílies i endavant! Ens cal destacar també un any més, i ja en van quaranta!, el suport que el centre rep del nostre Ajuntament, especialment destacable en els moments actuals. Cal que sapigueu, Sr. Alcalde, que us estem molt agraïts per la vostra disposició, per l’atenció dels regidors, i per la diligència dels

Lo Gripau

diversos operaris municipals que al llarg del curs ens atenen en allò que us demanem. Us ho agraïm a vós personalment, però que serveixin també aquestes paraules de reconeixement a tots els anteriors batlles i regidors, molts dels quals alumnes en el seu temps, que han estimat l’institut durant aquests 40 anys. Moltes gràcies per aquest suport. I és clar, no hem d’oblidar-nos del professorat. Vosaltres, exalumnes, no us n’oblidareu mai, perquè és aquest gran conjunt de professors-es que tenim en aquest institut, amb les nostres virtuts i defectes, amb les nostres mancances i encerts, els qui acadèmicament parlant us hem acompanyat, format i ensenyat en aquesta etapa vital tan complexa dins d’una societat encara més canviat i en contínua redefinició social i nacional. I malgrat tots els malgrats, a pesar d’obstacles, dificultats i lleis de tota mena, ho intentem fer amb compromís, dedicació, implicació, amb voluntat que us convertiu en joves ciutadans, crítics intel· lectualment, madurs personalment, culturalment enllustrats.

Us demano per això ara el vostre reconeixement i aplaudiment per a tot el professorat. Moltes gràcies, i endavant, profes de l’institut! Cal que transmetem un curs més el nostre agraïment a la companyia i el suport de l’AMPA del nostre institut. La nostra AMPA no és una simple associació de pares i mares, sinó un conjunt de persones que fan pinya, a través de la seua Junta on tenim representació de tots els vuit municipis que conformen la nostra zona educativa, al voltant d’una idea: vetllar –no en teoria, sinó en la pràctica de cada dia- per l’escala pública, catalana, digna i de qualitat, cosa d’una importància vital en aquests temps que ens plou de tots costats. Sempre ho dic i ho repeteixo avui: no són només els diners amb què ens ajuden, sinó amb debat i les propostes que promouen i el temps que hi dediquen. Gràcies de tot cor! Els anys passats acabava aquest reconeixement a la tasca de l’AMPA dirigint-me al seu (MH) President, Sr. Pere Boleda, tot dient-li que el proper curs continuaríem tots plegats aquesta bona i imprescindible labor. I de ben segur que ho farem, però ja no amb el Pere, de Cal Eduald de Bellpuig, casat a Cal Figuerosa de Barbens, i per a més indicacions Mestre Forner Artesà de Catalunya. Els seus dos fills ja hauran passat pel centre i arribarà el seu relleu. No citaré ara ni totes les (moltes) virtuts ni cap de les (poques) esgarrapades que al llarg d’aquests anys hem tingut. Però sí que vull que m’aguanti per últim cop un parell de cosetes que li vull dir: la primera, crec que en nom de tots nosaltres sense excepció, que el trobarem a faltar, que t’enyorarem Pere, perquè -vulguis que no- ara es presentava, ara trucava, ara

40a Promoció de l’Institut

Has d’estar, benvolgut Pere, molt content de l’esforç que has dedicat als altres pares i mares de l’institut durant 10 anys. Aquest és el millor resum de la teua tasca i de la teua bonhomia: el temps dedicat a tothom, a l’Institut, mentre escalivaves albergínies, feies la massa dels torrons o la xocolata de les mones. I la segona cosa que t’he de dir, més personalment, és que no estic trist, perquè si bé perdrem un bon i gran President d’AMPA, molts de nosaltres i sobretot jo mateix, hem guanyat una cosa molt més important: un amic. I em permetràs, doncs, que t’ho agraeixi amb aquesta emotiva i forta abraçada. Finalment, a vosaltres, exalumnes, només ens queda acomiadar-vos

amb algunes paraules sàvies que us ajudin a fer el vostre llarg, complex, esperem que també feliç, viatge dels estudis, de la feina i de la vida. Esteu a punt de volar cap a d’altres metes, cap al món dels grans de debò, i la nostra companyia, el suport i ajut que heu rebut tant del professorat com de la família, dons ja no us caldrà o bé el necessitareu d’una altra manera. Enguany aquests mots savis de comiat els traurem d’un poeta del qual en celebrem el centenari del naixement, i que va saber impregnar en els versos el coratge i la força de voluntat que ens cal per tal d’encarar a cada moment els reptes i desafiaments que ens esperen, coratge i força de voluntat que us caldran sobretot a vosaltres, que arribeu amb empenta i ganes de llançar-vos als quatre vents, sense pors ni temences, per tal que sapigueu enfrontar i guanyar el vostre futur personal, social i nacional.

Inici de càntic en el temple Salvador Espriu Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: “Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues”. Ara digueu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.

Enhorabona, i per molts anys, 40ena Promoció de Batxillerat de l’INS LO PLA D’URGELL de BELLPUIG!

Lo Gripau

venia a fer un cafè o a dinar, ara venia amb un pare o mare, cada setmana se’ns falta, sempre per parlar d’algun afer, a veure com s’ha d’arreglar, a veure com s’ha de fer, a veure com s’ha de parlar...

40a Promoció de l’Institut Temps de Biblioteca Maria Xinxó

Avui és festa grossa per a l’Institut Lo Pla d’Urgell. S’entregaran les orles als alumnes de la 40a. Promoció de 2n de Batxillerat. Felicitats als nois i noies que rebeu el reconeixement per tot el temps que heu dedicat a l’estudi. Felicitats també als vostres pares, padrins i a tots els qui us acompanyen en aquesta festa. Per molts anys! La Direcció del centre ha volgut que en aquest acte jo hi tingués unes paraules en representació dels membres de la comunitat educativa de fa 40 anys. Gràcies per pensar-hi. És ben cert que els meus records d’aquells temps com a bibliotecària de l’institut encara són ben vius, i avui el passat se’m fa present en veure aquest estol de joves plens d’il·lusió, de vida, de ganes de menjar-se el món. Endavant!

Lo Gripau

Vaig ser catorze anys responsable de la biblioteca de l’institut i penso que treballar amb el jovent, si els estimes, no et deixa envellir l’esperit. Aprofitant aquesta efemèride de la celebració de la 40a promoció de batxillerat, voldria fer memòria que també fa 40 anys es tancava una llarga etapa d’esforç, coratge i compromís de moltes persones de la vil·la que, amb constància i sacrifici, havien aconseguit que hi hagués un centre públic d’ensenyament secundari a Bellpuig, tot un privilegi per a una vila que, en aquells moments, no devia tenir gaire més de 3000 habitants. Els nois i noies ja no haurien d’anar fora del poble per estudiar. Quina bona nova! A Bellpuig, des de l’any 1925 existia una escola privada sota la tutela de la parròquia i els pares de família. D’aquí en sortí l’Acadèmia

“Sant Tomàs d’Aquino”, la qual seria el germen de l’institut actual. La seva construcció fou possible gràcies a la cessió del terreny per part del Sr. Ramon Bertran, fill del poble i resident a Mèxic, però també gràcies a la inversió que l’Ajuntament de Bellpuig hi va destinar. Penseu que aquesta va ser una altra fita molt important ja que en aquells temps encara no hi havia institut ni a les Borges Blanques ni a Mollerussa. Molt aviat vingueren a l’institut de Bellpuig alumnes de tots els pobles del voltant: Arbeca, Linyola, Anglesola, Belianes, Omells, etc. I així, a finals dels anys 70, s’hagué de fer una ampliació de l’edifici, la qual va permetre la creació d’una biblioteca amb grans finestrals, a través dels quals entrava el sol i la claror tot el dia. Era un espai acollidor, que representava un gran servei per als alumnes. Estava oberta tot el dia i els estudiants no només venien a consultar-hi llibres, sinó que sabien que a la biblioteca podien aprofitar les hores que tenien lliures per estudiar. Això sí, s’exigia molt silenci, fins al punt que vàrem arribar a posar tacs a les potes de les taules i cadires, per tal que cap soroll no pogués destorbar a aquells que estudiaven.

No us vull donar més detalls de tot l’esforç que em va costar aplicar aquesta norma del silenci, però els joves són espavilats i al final van entendre que era per al seu propi profit. L’ambient que es respirava a l’institut fa 40 anys era cordial. Els alumnes aleshores hi entraven amb 14 anys i això els feia sentir importants. L’Institut, amb l’esforç i treball de professors, pares i mares i autoritats, ha viscut una sèrie de canvis que el situen com un referent educatiu per a la comarca. Ha crescut i ha fet créixer el seu entorn, ha estat l’espai privilegiat, el nucli cultural que ha permès que molts joves de la zona hagin tingut una educació, Per aquesta i altres raons, l’institut és part de totes les dones i homes que n’han estat alumnes, alguns dels quals avui en són professor. Les seves parets són una part de la història de cadascú, de tots el qui n’han passat per les aules. Per tot això, crec que avui ens podem sentir molt orgullosos d’haver arribat a assolir la 40a Promoció de joves que es graduen a l’institut, i així continuar construint una societat més preparada i, sobretot, més justa. Enhorabona!

40a Promoció de l’Institut

Pere Boleda

Bona nit a tothom i felicitats sobretot als que sou a les primeres files al davant, Si sou aquí és gràcies a molta gent, no ho heu aconseguit tot sols, i jo com a representant de tots els pares avui he de començar agraint als que han fet que avui sigui un gran dia. En primer lloc donar les gràcies a tots els professors que us han estat educant en aquests llargs o curts 6 anys, gràcies també als tutors que us han estat ajudant en aquest viatge i a gràcies a l’equip directiu; a tots els que han sabut guiar-vos en tot aquest recorregut des de la vostra infantesa fins ara, gràcies de tot cor. Si de les 24 hores que té el dia en traiem les hores que els nostres fills han estat dormint, en traiem també les que han estat fora de casa de festa o estudiant o fent activitats, veiem que en aquests 6 anys els heu tingut més temps vosaltres que nosaltres i si són bona gent, que ho són, vosaltres hi heu tingut molt a veure, no cal que us digui que quan un té 18 anys no se n’adona gaire de les coses, però quan seran més grans i miraran enrere sempre hi haurà un bonic record d’aquell professor-a. Crec que no hi ha millor recompensa que aquesta, heu format part durant 6 anys de la vida dels nostres fills, gràcies. En segon lloc, vull felicitar a totes les mares i pares que som avui aquí; és dels dies que estem orgullosos dels nostres fills, sabem el que els hi ha costat perquè hi érem a l’hora dels plors, dels

nervis, de la mala lluna, de les setmanes d’exàmens, i pels que volen continuar estudiant, encara queden les proves de selectivitat, que Déu ens ajudi. Els haurem d’explicar també que pel fet que tinguin cotxe i estudiïn fora de casa no vol dir que són grans, tot just estant traient el cap del niu. Felicitats doncs, a tots els pares i coratge!! que ja queda poc, total 5 anys d’universitat i després un ciri a la Mare de Déu i que trobin feina; cuidem-los bé que són els que ens triaran la residència, enhorabona doncs a tots els pares i mares, i felicitats. I per acabar unes paraules als protagonistes de la festa, als exalumnes més nous de la història de l’institut de Bellpuig: els nostres fills, i vull començar amb un tòpic: “la vida és dura“ i no és pas un camí de roses. Per tant feu, estudieu, allò que us agradi i si una vegada posats veieu que us heu equivocat, no tingueu por de tornar a començar, no el perdreu mai el temps, si no pareu de fer coses i d’estudiar, el que esteu fent és agafar experiència que és l’únic que no teniu. Sense por doncs i endavant, preneu decisions, sigueu valents, no hi ha pitjor decisió que no prendre’n cap. Si l’encerteu en gaudireu i si

no, dels errors sempre se n’aprèn, que teniu molt camí per endavant. Un consell, sigueu feliços i si pot ser fent feliços els altres millor, així la felicitat sempre dependrà de vosaltres, gaudiu de tots els bons moments i no deixeu mai res a la sort o a l’atzar, mireu d’aprendre coses noves cada dia i, repeteixo, l’experiència s’agafa amb el temps i en teniu molt. Per últim us vull demanar un petit favor, en algun moment del dia tant si és quan us donin l’orla o quan us feu la foto tots junts o quan esteu celebrant-ho al sopar a l’institut, pareu un instant, tanqueu els ulls i recolliu el moment dins vostre, com si féssiu una foto, igual però sense càmera; sabreu si heu fet la foto bé si tornant a tancar els ulls la teniu a dins al cap; ara només falta fer un “copiar i empegar “ i posar-ho en una carpeta que ja tenim dins el cap i que es diu records. Val la pena, creieu-me, guardar un petit record d’un dia com avui. I normalment aquí acabarien les quatre paraules que diu sempre cada any el President de l’AMPA: felicitats, una bona festa i adéu. Però permeteu-me si us plau un moment i és que avui és un dia molt i molt especial per a mi, no tan sols hi ha la meva filla Maria

Lo Gripau

Salutació/comiat del president de l’AMPA

40a Promoció de l’Institut

Han sigut 10 anys i avui s’acaba, un dia un pare em va preguntar com és que hi estava tants anys i li vaig contestar «perquè m’agradava, com no m’he d’estimar aquest institut si hi han estudiat i s’hi han fet grans els meus fills, si la meva padrina hi va fer de cuinera fins que es va jubilar, si el meu pare, que avui no hi és, va ser dels integrants de les primeres AMPES de la història i jo mateix, primer com a alumne i després com a AMPA n’he format part, com no me l’he d’estimar!»

Lo Gripau

aquí baix esperant l’orla, que això sol ja m’omple d’orgull i de joia, també m’he de acomiadar de ser el representant de l’AMPA.

Em toca doncs acomiadar-me de tots els amics que he fet durant aquests anys; als professors gràcies per aquestes bones estones que hem passat junts en les trobades, en els dinars que de tant en tant fèiem plegats i en alguna que altra sortida, he fet molts i bons amics; gràcies a l’equip directiu per haver-me deixat formar part d’una manera tan activa dins la

comunitat educativa i en especial al director Josep Maria Mir, company i amic, i el millor director que pot tenir un IES com el de Bellpuig; gràcies, un record també per al personal d’administració i serveis, també, a la gent de la cuina: la Manoli, la Pepita, la Ingrid, els monitors tots, sou uns cracks, i un agraïment especial per a l’ànima no tan sols de la cuina sinó de tot l’institut: la Mercè, la que fa més temps que ningú que hi és, la que hi és a totes hores, la que ho sap tot i no se li escapa res, trobaré a faltar els cafès que fèiem al matí, tot comentant les novetats del dia a dia.

i amb el diàleg ho hem superat tot. Quins grans amics que deixo i quants bon moments viscuts perquè si n’hi ha hagut de dolents no me’n recordo.

I per acabar gràcies als companys actuals de l’AMPA i de totes les juntes que han anat passant tots aquests anys i que tant han fet per l’institut passant hores i hores de dedicació i esforç desinteressat, res ha sigut tan fàcil com ser el president de l’AMPA amb uns companys com vosaltres, sempre hem estat molt units i sempre hem tirat endavant tenint clara una cosa: parlant s’entén la gent

PAU i BÉ

Gràcies de tot cor a tots per aquests anys de bones experiències viscudes plegats us asseguro que ho trobaré a faltar, i ara prou. És l’any que més estona us he pres, ja em perdonareu, els que em coneixen saben que a les orles era el que parlava menys estona. Felicitats i que feu una bona festa, us ho desitja un exalumne com vosaltres i a partir d’ara un exmembre de la junta de l’AMPA

AMPA

Comiat de l’AMPA al seu president Els companys de la Junta de l’AMPA

Pere, te’n podríem dir tantes de coses. El temps és objectiu i subjectiu. En tu hi ha l’objectivitat de deu cursos escolars en què has estat treballant a l’AMPA per la Comunitat Educativa; en tu hi ha la subjectivitat d’aquest temps, traslladada al teu tarannà i a les teves actuacions. Ets home de principis i d’accions coherents. La teva línia d’autenticitat i de transparència ha estat present en totes les teves actuacions. Potser, alguna vegada incompresa, però sempre amb la finalitat de crear llaços de convivència i de benestar entre tots els membres de la comunitat educativa: la Mercè, ànima de l’Institut, les cuineres i les monitores i els monitors del menjador, els conserges, els pares i les mares, el professorat i els alumnes. Actuació costeruda i difícil, que has construït a poc a poc, amb la teva temprança, vestida amb els colors de la vehemència, que tant et caracteritzen, perquè ets home d’implicació i de compromís. Les idees per tu tenen sentit quan en sorgeixen les actuacions i les accions, sempre envoltades dels valors de solidaritat, d’esperança, de paciència, de persistència, de previsió, de tenacitat, d’optimisme, de generositat, de provocació constructiva, de justícia i d’altru-

isme. Pere, ets home de conviccions profundes que les traspasses en les teves actituds quotidianes. Fent un viatge mental de la teva contribució al bon funcionament i a la bona relació entre l’AMPA, el professorat i les persones del menjador podem aterrar en paisatges diferents, però tots complementaris amb una única finalitat: contribuir a fer únic el nostre Institut. Ens has regalat moltes hores del teu descans diürn; des de la teva implicació en el tarannà del menjador; la Mercè t’enyorarà, enyorarà la teva predisposició, la teva “marujeria”, la teva il·lusió, la teva implicació i el teu compromís per tirar-lo sempre endavant, passant per la teva participació en reunions amb el professorat, amb l’administració educativa, amb assemblees i arribant a la teves actuacions diàries centrades en l’interès en col·laborar en el funcionament quotidià de l’Institut, mirant, escoltant, observant, parlant i proposant al director, al professorat, a la Mercè, als conser-

ges: “com va”, “què fem”, “com van les obres del nou institut”, “Què necessiteu de l’AMPA?” Ens has regalat el teu temps objectiu i subjectiu que tu has anat construint amb l’adaptació de nous espais i de noves persones. Has repartit el joc amb tothom i aquest n’és el resultat. Pere, l’autenticitat et traspassa la pell. Home de ponts de diàleg has creat un espai que sempre serà el teu, perquè l’has dibuixat en els sentiments i en les emocions de les persones que hem col·laborat amb tu, perquè de les teves accions n’has fet vida i perquè d’aquest temps en quedarà el teu bon fer pel bé comú. Ens hem sentit molt bé treballant al teu costat, junts hem anat construint aquesta AMPA.

INS LO PLA D’URGELL

Venda llibres de text (setembre 2013) De 9,00h a 14,00h

Dia 5, dijous

Dia 6, divendres

1-2 ESO 1 BTX

3-4 ESO 2-BTX

Lo Gripau

Pere, des de fa deu anys que formes part de l’AMPA del nostre Institut i des d’en fa nou que n’ets el president, “l’Honorable President”, expressió simpàtica i entranyable en aquest cas.

AMPA Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament INS LO PLA D’URGELL

AMPA Benvolgudes famílies,

VENDA DELS LLIBRES DE TEXT

Cada any la Junta de l’AMPA ens posem en contacte amb tots vosaltres, pares i mares, abans del començament del nou curs per tal d’informar-vos de tota una sèrie de qüestions. Enguany, i per la importància d’aquestes qüestions, avancem aquesta comunicació per afavorir una clara i millor informació.

Per acord del Consell Escolar, l’institut enceta un projecte pedagògic de renovació integral dels llibres de text del centre per tal d’afavorir, d’una banda, l’adequat encaix entre els llibres de text en paper i el llibre de text digital; i per l’altra, per tal d’abaratir al màxim possible la factura final dels llibres segons les ofertes de mercat actuals. Després d’un procés de revisió i selecció de materials, l’empresa que s’ha escollit és l’Editorial TEIDE.

COMUNICACIÓ AMB L’AMPA DURANT LES VACANCES Atès que el centre és tancat durant l’estiu, us posem a disposició el telèfon de la Mercè Sanfeliu (690621613) per tal que, si us convingués alguna cosa durant aquests mesos, la pugueu trucar, i ella faria arribar a qualsevol membre de la Junta la vostra petició. RENOVACIÓ DELS MEMBRES DE LA JUNTA Enguany es renoven 3 membres de la Junta. El termini de presentació de candidatures serà durant tot el mes d’agost, al telèfon abans esmentat. A partir de l’1 de setembre es publicaran els candidats a la pàgina web de l’institut.

Lo Gripau

El dia de la votació serà el dia 5 i 6 de setembre durant l’horari de venda de llibres al menjador del centre. El dia 6 de setembre, a partir de les 14,00h es publicarà el resultat de l’elecció. Atès que és política de la Junta de disposar almenys d’un membre de cadascun dels pobles que estan assignats a l’institut, demanem especialment candidats de Castellnou de Seana, Preixana, Belianes, Vilanova de Bellpuig i Bellpuig. Els membres de la nova Junta escolliran en la primera reunió de setembre el nou President de l’AMPA de l’institut.

Per aquestes raons, el proper curs tots els nivells d’ESO, de primer i fins a quart, canviaran al llibre digital de TEIDE i tindran la major part dels llibres de text en paper (excepte els d’idioma anglès i francès) d’aquesta mateix editorial. Amb això, confiem que la factura final s’abaratirà entre un 20 i un 30% respecte als anys anteriors, que s’han de sumar als 150¤ que les famílies s’estalvien ja que el nostre institut no exigeix la compra de cap miniordinador en començar al centre, com fan altres instituts. Els llibres de Batxillerat continuaran igual que fins ara. Les famílies que tinguin germans a l’ESO tindran recanvi gratuït dels llibres del germà menor. HORARI DE LA VENDA DELS LLIBRES DE TEXT Lloc: menjador Horari: de 9,00h a 14,00h Cursos: 1-2 ESO i 1 BTX: dijous 5 de setembre. 3-4 ESO i 2 BTX: divendres 6 de setembre CANVI DE GESTIÓ DEL MENJADOR El Consell Comarcal de l’Urgell té previst durant les pròximes setmanes traure a concurs la gestió del menjador del centre. L’empresa que s’adjudiqui aquest concurs serà la que es farà càrrec

INS LO PLA D’URGELL

de fer els dinars dels alumnes transportats els dilluns i els dimarts, que són els dies que hi haurà classes a la tarda. La Junta de l’AMPA ha vetllat aquestes últimes setmanes per tal que aquest canvi es faci de manera que ni la qualitat del servei ni les treballadores de la cuina en surtin perjudicats. En aquest sentit, s’ha demanat i així es farà que el menjar sigui cuinat cada dilluns i dimarts a la cuina pròpia del centre, ja que les instal·lacions són propietat de l’AMPA, i que l’empresa adjudicatària respecti els contractes laborals del personal que fins ara tenia l’AMPA contractat. Afegim que la nova Junta de l’AMPA vetllarà de manera continuada per tal que la qualitat del servei de menjador estigui a l’alçada del servei que fins ara es venia oferint. COMENÇAMENT DEL NOU CURS 2013-14 La Direcció del centre comunica que la data d’inici general a tot Catalunya de l’ensenyament secundari és el 13 de setembre, però atès que aquest dia és festa local a Bellpuig (festa major de setembre), la data d’inici del transport escolar, de les classes i del servei de menjador serà el dilluns 16 de setembre. El dia 9 de setembre, a les 19,30h. hi haurà reunió dels pares i mares dels nous alumnes de 1ESO amb els tutors a les corresponents aules, per tal d’explicar-los el funcionament de l’Aplicatiu de Tutoria i altres punts interessants de cara al començament en un centre nou i una nova etapa educativa. Cordialment, La Junta de l’AMPA

INSteatre

Intercanvi teatral Ceret-Bellpuig L’alumnat de 4t d’ESO ha dut a terme, per tercer any consecutiu, un intercanvi teatral amb els alumnes del Liceu Déodat de Séverac de Ceret. Primerament, una vintena d’alumnes de Ceret, acompanyats per una professora i una mare d’una alumna, van passar tres dies a les nostres terres lleidatanes i van participar a la mostra de teatre de secundària realitzada a Tàrrega. Allí van estrenar les seves obres en català i van poder gaudir de la resta de representacions teatrals. Van combinar l’activitat teatral amb visites guiades per Bellpuig, Lleida, Poblet i Montblanc. A mitjans de maig, els nostres alumnes van agafar les maletes i van anar cap a la Catalunya Nord, per passar-hi tres dies. L’allotjament, tant a Bellpuig com a Ceret, es fa a les cases dels alumnes per tal de facilitar-ne la coneixença i

El segon dia, es va dedicar íntegrament a les activitats teatrals: al matí, assajos, i, a la tarda, representacions en un petit cinema de la localitat. I per acabar el dia, un soparet conjunt a Chez Mercè. Per acabar la trobada, l’alumnat de Bellpuig va poder fer una mica de turisme i va visitar, sota una fina pluja, les poblacions de Cotlliure i d’Elna. A Cotlliure, vila turística de pescadors i vinyataires situada

Lo Gripau

la pràctica de la nostra llengua. A Ceret, després d’haver dinat tots junts al Liceu, van poder gaudir d’una meravellosa visita a les gorges de la Fou, entre els municipis d’Arles, Cortsaví i de Montferrer , tots al Vallespir. Van poder visitar aquest congost, un dels més estrets del món, a través d’una passarel·la metàl·lica, acompanyats pel so relaxant de l’aigua i de la bellesa de la natura.

INSteatre a la Costa Vermella, van visitar la tomba de Machado i van fer una passejada pel port, sota la mirada del castell. A Elna, van fer un recorregut pel poble. El nom d’Elna s’ha associat amb la maternitat que hi va haver durant els anys després de la Guerra civil espanyola i que va permetre de salvar la vida de molts fills de dones del sud de l’Albera dels camps de refugiats propers. Per finalitzar l’estada l’alumnat de les dues poblacions es va retrobar a Perpinyà i després d’acomiadar-se sota el Castellet , es va finalitzar l’intercanvi, amb abraçades i alguna llagrimeta. Montse Olivart / Joan Cornudella Directors de Teatre

Lo Gripau

INSteatre Taller de Teatre

Amb bona nota

Tot va començar amb l’adhesió del taller de teatre al Concurs de Teatre Jove “Ovidi”, patrocinat per Coca-Cola. En aquesta edició, després de llegir tres propostes juvenils, ens vam decantar per interpretar una obra de teatre que, a través de la mirada compromesa del grup de Tarragona, ens havia seduït a la trobada de teatre de secundària de Tremp. Nosaltres la vam adaptar a mida dels catorze actors i actrius que van triar l’optativa de 4t d’ESO. I fins i tot li vam canviar el títol. Ara ja era patrimo-

ni de lo Galliner Teatre. ÀNGELS I DIMONIS és un espectacle que barreja drama, enveja, amor, racisme i humor. I s’apuntala en un text innovador i fresc del dramaturg Gerard Vàzquez. I tot es mou a l’entorn de qüestions que ens superen, que ens fan pensar que potser hi ha algú que controla les nostres vides. És la vida d’un grup d’adolescents que van a l’Institut i que serà intervinguda per uns manobres celestials (o àngels de la guarda) que intenten pal·liar les situacions quan es compliquen. La gràcia de la història és que sovint no fan els deures amb èxit i a vegades la seva presència desencadena un pitjor desenllaç. Així el camí d’aquest muntatge s’iniciava a finals del mes de novembre amb la il·lusió posada en l’intercanvi a Ceret (Catalunya Nord). Per la seva part, el grup de batxillerat treballava en la lectura de textos teatrals en horari extraescolar. Una proposta de CaixaEscena

semblava que podia convèncer. Era la HISTÒRIA DEL SOLDAT. Les diferents versions que es van fer no acabaven de funcionar. Una hora i mitja a la setmana no era garantia suficient perquè l’espectacle funcionés amb uns mínims de qualitat interpretativa. Per aquest motiu es va acordar descartar aquest muntatge i treballar una llegenda sobre el món del diable que pogués encaixar en la trobada de Cervera. L’espai seria el mercat. Així s’amplià el text inicial i se’l vestí d’humor i de música perquè entrés en els esquemes de l’akelarre cerverí. Paral·lelament als assajos d’ÀNGELS I DIMONIS, arribà l’encàrrec de fer teatre en anglès i de presentar un petit muntatge sobre el mite de HAMLET a un concurs escolar d’àmbit nacional. Assessorats per la Mercè Baró, professora d’anglès, es buscà treballar fragments de l’obra shakespeariana amb la intenció de millorar la pronúncia anglesa dels alumnes, de memoritzar els moments claus

Lo Gripau

Un any més, i ja en sumem vint-iun, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han fet els deures a temps. Aquest curs ha estat força tranquil pel que fa a compromisos teatrals. I, més enllà d’alguna bugada perduda pel camí, s’ha superat amb bona nota el quadern de navegació que s’havia previst a inicis del curs acadèmic.

INSteatre

de la tragèdia i de portar a l’escenari la feina feta a l’aula. Aquesta experiència col·lectiva va ser enregistrada al teatre Armengol en format audiovisual i serví per a cohesionar el grup en afers de disciplina teatral. Tot i que no s’obtingué cap premi en el concurs del Trinity College London, s’aprengué a combinar llengües amb finalitat pedagògica i cultural.

Lo Gripau

La primera cita d’ÀNGELS I DIMONIS va ser a Tàrrega, aprofitant l’intercanvi amb Ceret durant els dies 10, 11 i 12 d’abril de 2013. En aquesta ocasió es convidà el Liceu Déodat de Séverac a la XI Mostra de Teatre de Secundària de l’Urgell. A més dels seus improvisats “Esquetxos televisius”, vam compartir escenari amb els alumnes de l’Escola d’Arts i de Disseny Ondara, amb el drama “Estimada Kitty” i amb els alumnes de l’INS Alfons Costafreda, amb la comèdia “Voler és poder”. El programa oferia estils teatrals molt diversos que van ser ben rebuts per part del públic targarí. L’intercanvi amb Ceret, a més de la mostra teatral, va viure la descoberta del patrimoni sociocultural de Bellpuig, de Lleida (visita a la Seu Vella i a l’eix comercial), de Montblanc i de Poblet.

La segona cita portà el muntatge a la 28a Trobada de Teatre de Secundària. La capital de la Segarra, Cervera, ens aixoplugava com a espai ponentí amb molta solera històrica. Els grups tarragonins i barcelonins es van allotjar en petits hostals. El dia 18 d’abril el teatre del Casal acollia la inauguració de la trobada amb els parlaments de benvinguda d’Eva Llasera, presidenta del Seminari de Professorat de Teatre de Secundària i de Marc Holgado, regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Cervera. Al llarg dels dos dies tots els centres van posar en escena el seu treball amb obres com “Jacques i

el seu amo” (Milan Kundera), “La sospita està servida”” (Adelaida Frías), “Voler és poder” (Abraham Pérez), “Àngels i dimonis” (Gerard Vàzquez), “Estimada Kitty” (Marta Agustí), “Blanca rosa, sirena de la mar blava” (Damià Barbany), “Els misteris dels Smith” (Núria Garcia), “El bon doctor” (Neil Simon), “Homenatge a Shakespeare” i “Peret o els miracles de l’astúcia” (Rodolf Sirera). A més a més, els prop de 150 alumnes- vinguts de Lleida, L’Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Reus, Bellpuig, Cervera i Tàrrega – van poder compartir experiències a la taula i a l’escenari, van descobrir el patrimoni arquitectònic de la ciutat gràcies a una visita teatralitzada a la Universitat i a una batucada pels carrers del nucli antic, en especial pel carreró de les bruixes. I ja el darrer dia, el divendres 19 d’abril, aprofitant el mercat setmanal, es van fer una sèrie de performances de carrer sota el lema Akelarra’t. Amb l’excusa del teatre aprenien valors que serviran per a tota la vida. La tercera cita va coincidir amb l’intercanvi teatral a la Catalunya Nord amb un objectiu clar: compartir cultura, país, paisatge i llengua. Durant els dies 13, 14 i 15 de maig es feia la segona

INSteatre de juny s’oferia ÀNGELS I DIMONIS als alumnes i professors de l’Institut. S’aprofitava el descans per fer un esmorzar popular al parc. I al final, un cop repartits els premis dels millors clipmetratges a l’entorn del món solidari de Mans Unides i de veure una improvisació teatral sobre LA LLEGENDA DEL PAGÈS I EL DIABLE, es passava al lliurament de medalles i trofeus dels XXI Jocs Esportius.

a Ceret, a banda de les experiències teatrals i gastronòmiques, va ser el fet de contemplar el contrast de la neu al cim del Canigó amb les plantacions de cirerers a la comarca del Vallespir. Amb els retocs que cal fer després d’una estrena, l’actuació del divendres 7 de juny al Teatre Armengol ens serví per a carregar piles de cara a la cloenda de curs. Part de la recaptació anà al projecte solidari de Mans Unides. Molts espectadors, alumnes, exalumnes, pares i mares, van seguir amb molta atenció la versió definitiva d’ÀNGELS i DIMONIS. I finalment, ja enllestits els exàmens de suficiència, i sense tenir més temps sinó per a algun assaig d’última hora, arribava la cloenda escolar. El divendres 21

En el proper curs, el Taller de Teatre “Lo Galliner” espera poder ser en tots els projectes que sigui convidat. Segurament tornarà a fer teatre en anglès. Segurament participarà en els intercanvis, en les trobades i i en les mostres d’àmbit comarcal i nacional. Segurament continuarà apostant pel Certamen Nacional de lectura en veua alta. I, com a novetats, segurament obrirà un nou espai en la franja educativa de 2n d’ESO i volarà cap a Mallorca per conèixer noves experiències teatrals. Els projectes que no faltin perquè com deia el poeta Miquel Martí i Pol “tot està per fer i tot és possible”. Joan Cornudella / Montse Olivart Directors de Teatre

Lo Gripau

trobada transfronterera de teatre de l’àmbit escolar, emmarcada en la setmana de les arts i de les cultures. Les actuacions teatrals es van fer al cinema ceretà. Hi participaven el grup de teatre del Liceu Déodat de Séverac (Ceret), el grup Font-freda (Ceret) i com a convidat de l’altra banda dels Pirineus, l’institut de Bellpuig. Vam fer una passejada pel congost de les Gorges de la Fou, a prop d’Arles, i per les places de Ceret. I, l’endemà de la mostra teatral, vam visitar el castell, el cementiri on és enterrat l’escriptor Antonio Machado i el passeig marítim de Cotlliure. Ja de retorn al Pla, vam fer un recorregut a peu pel nucli històric d’Elna i per l’eix comercial de Perpinyà. Sens dubte, un dels millors records de la nostra estada

Un any més, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig deixava bona saó a platea sabent que s’havien assolit gairebé tots els objectius marcats a l’inici del curs. Fins i tot la tropa de corsaris del Taller de Teatre, formada per la Noemí Bonet, l’Albert Solsona i la Martina Garriga, van guanyar la fase de les comarques lleidatanes en el Concurs Nacional de lectura en veu alta que es va organitzar al Teatre l’Amistat de Mollerussa. Malauradament van caure, amb molta dignitat, a la final que es va celebrar el dia 12 de juny al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.

Racó creatiu

Concurs juvenil de contes Sant Jordi Tour turístic pel camí del final de la vida

cas, hauràs de tornar (com jo) als Llimbs i seràs jutjat d’immediat.

estàvem en una immensa nau espacial, més ben dit… un OVNI…

L’única cosa bona de tot això és que amb Déu s’hi està bastant bé, encara que com que tinc 12 anys m’hauré d’estar tota l’eternitat amb aquest cos de nena que odio.

Imagina’t que un dia vas pel carrer, algú t’empeny cap al centre de la carretera, i l’última cosa que veus és una ambulància i tot de gent corrent. Ja no hi pots fer res. Al cap de poques hores tota la teva família estarà plorant per la teva pèrdua. La teva mare, el teu pare i, fins i tot, el germà pesat que l’última cosa que desitges al món és que se’n vagi a la universitat d’una vegada per totes i et deixi en pau.

Bé, aquest ha estat el “tour turístic” pel camí del final de la vida, espero que us hagi agradat, i recordeu de donar alguna propina en marxar, eh?

Ens vam quedar a les fosques i es va sentir una veu en estèreo, en català, i ens informava que ells eren els habitants del costat amagat de la lluna, i que ens venien a salvar de la catàstrofe que anava a succeir a la Terra. Tot d’un plegat tot es va il·luminar i va vibrar… ens estàvem enlairant… tot d’una tot va tornar a la normalitat, sense vibracions; i de les parets van sortir unes pantalles que es van engegar i vam veure aquella gent que m’havia descrit la mare. Eren estranys però no tenien una mirada enfadada. Ens van dir que no tinguéssim por, i de sobte es van obrir les finestres. I vam veure la Terra, aquella bonica esfera.. però tal com havia dit aquella gent estranya, va explotar i es va fragmentar com una bola de vidre trencat…

Ada Tarragona 1r ESO

Ara, imagina’t molta llum. També imagina’t un munt de gent fent cua darrere d’un taulell. Gent de tota mena, amb tot tipus de mals: alguns amb braços trencats, contusions al cap... També hi ha gent sense cap mal visible, fins i tot hi ha nadons acabats de néixer. Saps què hi fas aquí? No? Doncs així t’ha passat com a mi, estàs perdut enmig d’un munt de gent atrafegada, i no saps què fer.

Ara t’has de posar a fer cua, o almenys és el que diu aquell senyor vestit de blanc. Al cap d’uns minuts et toca a tu, has de triar. Vols tornar al món dels vius per acabar assumptes pendents, et vols quedar als Llimbs i ajudar els altres pobres desorientats, o vols anar amb un jutge que et dirà si vas amb Déu o amb algú anomenat “el terrible” que, pel que em van explicar d’ell , tenia una certa retirada al nostre estimat president d’Espanya? Bé, ara potser he exagerat una mica, però només tinc 12 anys i ningú s’ha molestat mai a explicar-me les coses amb gaire claredat.

Lo Gripau

Si fas com jo i tries la primera opció, has de tenir en compte que, després (al cap de 24h), hauràs de tornar per anar amb el senyor jutge i passar una mala estona. Bé, un cop al món dels vius, pots fer el que vulguis, com si vols posar-te dins d’una mosca a veure com viu la vida. Encara que segons quines coses no les pots fer, per exemple intentar “matar” la nena pesada que et feia la vida impossible, en aquest

Adeú, terra...

Joel Boronat Capdevila 2n ESO No em creia que tot s’hagués acabat. Era massa estrany que una cosa tan gran s’hagués esmicolat en només un instant. Tot va començar quan un fort tro em va despertar, em vaig vestir i vaig mirar per la finestra; vaig veure que el cel era vermell. No m’ho creia… els meus ulls m’enganyaven? Crec que no. Quan al cap d’uns minuts vaig veure que el cel continuava vermell vaig anar a despertar els meus pares; però al seu llit no hi eren. Així doncs que em vaig dirigir cap al menjador, però tampoc hi eren. No els vaig trobar enlloc… Vaig decidir sortir al carrer per buscar els meus pares i preguntar què estava passant. Vaig buscar per tot arreu: botigues, parcs, cases, biblioteques…, però no hi havia ningú enlloc. Era una broma de molt mal gust? O simplement un somni? No, tot allò era massa real. I sense previ avís va caure un llampec al mig del carrer, molt a prop meu. Em vaig posar a cridar i un instant després es va obrir un forat al terra. M’hi vaig atançar i vaig veure una cosa horripilant, massa impossible per ser real; vaig veure tota la gent del meu poble, i els meus pares… no m’ho vaig pensar dos cops i m’hi vaig tirar… quan hi vaig aterrar no em vaig fer gens de mal, però vaig notar un increïble augment de la temperatura. Vaig fer unes deu passes fins arribar allà on hi havia els meus pares, que em van dir que un centenar de persones estranyes, amb vestits estranys i un idioma peculiar els havien portat allí. I llavors, a mitja explicació, el forat per on vaig caure es va tancar i tots ens vam adonar que

Cròniques de la dimensió infinita I: El ressorgiment del caos

Albert Solsona Mases 4t ESO C Divendres, 13 de maig 20:35 p.m. L’emperador estava més concentrat que mai. Se’l veia entre perdut i capficat en un món propi que fos la clau per resoldre aquell daltabaix colossal que acabava de succeir. L’emperador era assegut a la seva cadira giratòria, observant un mapa virtual projectat pel seu secretari principal, el superordinador Jarvak; aquest també feia les funcions de conseller i l’ajudava en tot allò que fossin càlculs, estadístiques i perfils; també l’ajudava en la transmissió d’ordres i en el servei de missatgeria. Però, aquell dia l’ordinador estava silenciós, es limitava a projectar el camp de batalla en diferents angles i seccions per donar una petita idea de com estava la situació. I

Racó creatiu

Dimarts 10 de maig 8:45 a.m. Aquell dia havia de ser el millor en la vida del noi de 15 anys que acabaven de designar emperador. I és que la crisi a Europa estava a punt d’arrossegar a tot el món a la misèria més absoluta. Com a mesura d’urgència mundial, els països que formaven l’ONU i els que podien vetar, van adoptar la mesura més radical mai vista: implantar l’Imperi del Planeta Terra, que el conformarien els països europeus (en el continent ) i totes les colònies i països que un dia haguessin controlat. Això suposava la pràctica totalitat dels estats del món. Tot això havia d’estar regentat per un emperador amb poder sobre tot i tothom. El nomenament es va fer a l’atzar i li va tocat a un adolescent de 15 anys. Però, en aquest dia, l’emperador veuria com el seu jove imperi era posat a prova de la més dura de les maneres. Quan va sortir al balcó de palau, el primer que va veure era que a les muntanyes del davant, s’estaven apagant les ombres. Una gran foscor s’atansava. En aquell moment, l’emperador va entendre que el que havia escrit Tolkien sobre l’anell Únic i Mordor ( la terra on s’apaguen les ombres) no era del tot ficció, 5 minuts després en Jarvak alertava de l’arribada d’un ens desconegut però amb molt de poder, Melkor el déu fosc i Sauron el Senyor Fosc avançaven des del nord. Acte seguit l’emperador es va posar a dictar ordres a en Jarvak i l’Exèrcit Imperial es va ficar en marxa. En menys d’una hora s’havien mobilitzat 140 milions d’homes, més uns 50 milions a la reserva. Mags de tota ordre van solcar els cels cap a la batalla. Dracs tan nombrosos que les seves ales enfosquien el cel. Bateries d’artilleria tan grans i nombroses que el sol fet d’apuntar a l’objectiu ja causaven la remor d’un terratrèmol. I finalment, la Guàrdia de Palau es va mobilitzar per ajudar a les tropes de primera línia, les trinxeres. I a l’ordre de “ataqueu”, emesa per tots els aparells de ràdio distribuïts per tot el front, la batalla va començar.

Una nit màgica Marta Escribà Planes 3r ESO

La Laia és una noia de 15 anys que passa el mes d’Agost amb els seus tres germans a casa de la seva àvia, a Sant Pol de Mar. Els seus germans, en Miquel, el Joan i l’Oriol són trigèmins i tenen 6 anys. Els encanta passar el mes d’Agost a Sant Pol de Mar, però la Laia ho odia. Mai ha aconseguit fer amics, ja que és molt vergonyosa, però hi anava per fer feliç a la seva àvia. Aquest any, un cop més, ja estaven de camí cap a Sant Pol i passaria l’últim mes de vacances allí. Ella pensava que seria com cada any, que estaria avorrida i trista, però algun fet sorprenent va ocórrer. El primer dia, després d’arribar i saludar la seva àvia i els veïns es va tancar a la seva habitació. Es va passar tres dies allí, sense sortir, sense passar-s’ho bé... La seva àvia, l’Antonieta, va decidir que això no podia ser i va entrar a parlar amb ella. La Laia li va explicar que no tenia amics i que no volia sortir d’allí i la seva àvia va dir-li: -Fes alguna cosa de profit com a mínim. -Com què? –Va contestar-li amb un to impertinent. -Noia, no em parlis així, però igualment et diré què pots fer.-Va respondre-li enfadada. -Perdona àvia. –Va voler rectificar la Laia. -Et donaré un llibre que tracta sobre una història de Sant Pol i a més és verídica.-Va dir-li al mateix temps que deixava el llibre sobre la tauleta de nit i tancava la porta de l’habitació deixant-la sola. La Laia quan va veure el llibre va pensar que ni boja es llegiria aquell totxo. Però, un dia més, despès d’estar tancada escoltant música, va decidir llegir-se’l, tampoc podia ser tan avorrit. Quan va començar a llegir, el rellotge tocava les vuit del vespre. Una nit màgica, aquest era el títol del llibre. V obrir la primera pàgina, començava a llegir la primera paraula, quan, de sobte, es trobava en un món desconegut per a ella. On era? Què havia passat? El llibre l’havia engolit?

L’última preguntava semblava la més possible. Es trobava Sant Pol de Mar, d’això n’estava segura, perquè coneixia el port ja que no havia canviat gaire. Un noi se li acostava, ella notava que s’estava posant vermella, però no podia marxar corrent. El Joan, així es deia el noi, la va cridar pel seu nom i li deia que ja feien tard, el vaixell marxava al cap 5 minuts. Ella sorpresa per la situació va seguir-lo i al cap d’una hora es trobava navegant per alta mar, amb gent que no coneixia i una tempesta que s’acostava. El Joan la va agafar per darrere i li va dir que no tingués por, ell estava allí i, de sobte, li va fer un petó. Què passa es preguntava? Qui és? El conec? És el meu nòvio? On sóc? Va oblidar tots aquests pensaments i sentia que en el fons coneixia aquell noi, com a mínim això semblava. Endinsada en tot aquest món, una onada va fer bolcar el vaixell i van caure dins del mar. Aaaaaah!!-Va cridar espantada. Ara es trobava a dins del llit, amb el llibre al costat, no sabia què havia passat, però es notava els cabells molls i estava molt nerviosa. Va recordar el Joan, el petó, el que va sentir, el vaixell, la tempesta... Ara el rellotge tocava les onze, havia estat somiant, es deia a ella mateixa. Estava tant nerviosa que va decidir anar a fer un tomb pel poble. Va reconèixer una cara coneguda asseguda en un banc observant el mar, era el Joan, n’estava segura. Sense tenir por va acostar-se a ell i li va preguntar: -Perdona, et dius Joan?- Sí, va contestar ell una mica sorprès.

- I tu et dius Laia veritat?- Va preguntar-li ell sense saber ni com ho sabia. Els dos es van mirar i van sentir unes papallones que els pujaven per l’estómac. Van començar a parlar i van descobrir que els dos havien estat llegint el mateix llibre i sí, havia estat una nit màgica i tot semblava que aquell mes seria màgic, molt màgic.

Lo Gripau

és que la situació, dit de la manera més fina, era el caos en estat pur. Però fem una mirada al passat per entendre què és tot aquest desgavell.

Racó creatiu: Literatura

Un antes y un después JOEL BORONAT CAPDEVILA 2º ESO A

En la vida de una persona hay unos tiempos de transición en los cuáles cambiamos, pasamos de llevar una vida determinada, con unas vivencias, unas costumbres, con un círculo de amistades, de personas, de familiares, de situaciones y de experiencias a vivir otras muy distintas. No tengo ninguna duda que el comienzo del Instituto es uno de ellos. El paso por el instituto “Lo Pla d’Urgell” imprimirá en mi ser una determinada manera de ver la vida y también de vivirla.

Cierta angustia: el mismo temor, la misma curiosidad, la inquietud por descubrir el Instituto te producen angustia.

La convivencia, el día a día, las amistades que surgen, los profesores, los valores que nos transmiten, influyen enormemente en la manera de descubrir y ver el mundo.

Descubrir el valor de la amistad. Conoces gente nueva que te cambia la vida y la manera de ver las cosas, te abre la mente.

Antes de comenzar en el Instituto te pasan por la cabeza un montón de sensaciones y a la vez te consideras más niño:

Lo Gripau

Curiosidad: por conocer lo desconocido, un nuevo espacio que no es el más cercano a tí, ni en el que estás acostumbrado a vivir, una localidad distinta a la que vives, un centro escolar diferente al que conoces, mucho más grande, con muchísima más gente, con muchísimos profesores. Un montón de interrogantes te despiertan esta curiosidad. Temor a lo desconocido: todo lo que no conocemos puede producirnos cierto temor, cuando no conocía el Instituto de alguna manera temía lo que iba a encontrarme allí.

Ilusión: a todas las sensaciones “negativas” a la vez van acompañada por una gran ilusión, y deseo por descubrir, por conocer, por crecer, por hacerte mayor.

Después

de la experiencia de haber pasado dos años por el Instituto “Lo Pla d’Urgell”, valoras muchísimo todo lo que te ha aportado:

Sorpresa: no esperaba encontrar tanto, ni crecer tanto en tan poco tiempo, aunque soy consciente que sigo creciendo y que todavía me queda mucho camino por recorrer, mucho que aprender. Seguridad: cuando percibes que estás creciendo como persona, ganas seguridad, y cuánto más seguro te sientes, más creces. Con ganas de más experiencias: antes no era tan grande interiormente. Las personas que he conocido me han hecho crecer como persona, me han hecho cambiar. Lo único que puede cambiarnos son las otras personas, y aprender a escuchar a los demás. En ocasiones, los demás te ayudan a ver las cosas de otra forma y ser capaz de cambiar la perspectiva en la manera de verlas. Esto te lleva a tener ganas de más experiencias,

de más conversaciones, de conocer a la gente que te rodea. Compartir vivencias: las pequeñas cosas, las que parecen poco importantes en la vida, en realidad son fundamentales, son vitales, la importancia de las pequeñas cosas. Poderlas compartir con las personas que te rodean es lo mejor. Apreciar valores: la colaboración en las actividades del Instituto, la cooperación en los grupos de trabajo, la implicación por parte de cada uno de nosotros en el grupo, para que todo funcione como es debido. Sentirnos parte integrante del grupo, sentirte útil, apreciado por las personas, también ayuda a crecer. Ya para terminar, y a modo de conclusión: en el Instituto he descubierto que no todo es lo que parece. Hay muchas cosas del Instituto que pensaba que eran de una forma y han sido de otra. Es como la vida misma, has de conocer para saber y también para crecer. Me encanta el Instituto “Lo Pla d’Urgell”, me ha permitido conocer muy buenas personas.

Racó creatiu EXPERIMENTS LITERARIS: CONTES BONSAI (o SMS) Era un dia avorrit per a la Marta i per això va decidir anar al soterrani de casa per remenar i trobar algun objecte fascinant. Va descobrir un bagul de fusta i la sorpresa va ser quan va obrir-lo. Mai no s’hauria imaginat que el fet d’obrir aquella caixa marcaria la seva vida per sempre. Maria Caballol 4t ESO C

Agost A dos quarts de nou del matí d’un dia d’agost van veure-la sortir de casa seva amb la motxilla ben carregada. Segurament devia portar material escolar; per això la gent que la va veure es preguntaven on

anava la noia. És que potser no sabia que eren vacances o... Samia Abed 4t ESO C

Una història real En Joan ens va manar d’escriure un conte bonsai per al divendres, però jo vaig arribar molt tard a casa i no el vaig poder fer. Per sort, l’endemà a classe ens va demanar que el passéssim a un full en blanc i me’l vaig poder inventar ràpidament. Albert Calvet 4t ESO B

Bàsquet Estava nerviós. Tenia les mans suades, però estava decidit. Es jugava la seva reputació davant dels seus

Microrrelato El tuerto y los ciegos Un hombre de aspecto deplorable entró una vez en la cabaña de un ermitaño.

Haga lo que haga, siempre me aguarda la desdicha.

—Dicen que usted es un sabio que ayuda a los demás —dijo el hombre, alicaído—.

—No hay problema. He oído que el místico elabora unas poderosas pociones de la fortuna, que le harán tener suerte.

Verá, yo soy un estafador arrepentido, y estoy en serios problemas. He venido porque necesito su consejo.

—De todos modos… Me siento culpable. La verdad es que he pecado. Pensándolo mejor, quizá necesite un castigo como penitencia.

El ermitaño asintió. —Sé lo que puede hacer —dijo—. Cruzando el bosque se encuentra un místico mucho más sabio que yo. Él le leerá el futuro y le aconsejará. —Ni que así lo hiciese, no serviría —dijo el confesado estafador—.

—Vaya allí —insistió el ermitaño—. En el secreto mejor guardado del místico se encuentra su más grande poder. Es capaz de sanar el alma y limpiarla de todo pecado. —No lo comprende —sollozó finalmente el hombre—. Yo soy el místico. Francesc Coll Ardanuy

companys i la nota davant del seu professor. Es va decidir i va llençar el paper a la paperera, a distància. Els nervis i les pors van desaparèixer al veure que el paper entrava net a la paperera. Martina Garriga 4t ESO B

El pa En Marc va anar a comprar pa. La pastisseria estava tancada. Va anar a una altra. Hi havia un home amb un ganivet. En Marc es va espantar. L’home només tallava un pastís. En Marc va comprar el pa. Míriam Cortada 4t ESO C

Ironías de la vida Cada mañana se levantaba con la misma ilusión. Como cada noche, había estado soñando con él. Se maquillaba y, presumida, vestía sus mejores modelos para llamar su atención. Salía a la calle literalmente pisando fuerte, con unos tacones bien altos y como cada día, a las ocho de la mañana, entraba en el metro. Allí, él, quito y madrugador como siempre esperaba a que ella con su delicadeza lo sujetara. Ella se llama Alicia, él, Periódico. Rebeca Alonso 2n de Batx.

Lo Gripau

Un canvi inesperat

Racó creatiu Poesies EL MEU PAÍS

EL MEU PAÍS

L’ANIVERSARI DE LA LOLA

Un matí de primavera una bella rosa florí. I són aquestes coses les que omplen de fantasia, esperança, amor i alegria el petit país on visc.

El meu país es rebel·la contra l’Espanya que ens està pressionant, defensant el territori, sempre estarem lluitant.

Cada dia al matí canta el gall “kikiriki” però jo que no sóc gall canto”kikirikall”.

I el meu desig d’avui és que quan siguivell tingui guardat en el meu cor el bell i majestuós record de quan era sols un infant que vivia en unpaís, galant, lliure i enamoradís i que per a mi era el més gran. Jordi Badia Solé 1 ESO D

El meu país Cada matí, quan contemplo el meu país, em ve al cap un record, d’alegria, fantasia i amor.

Catalunya amb alegria recorda temps passats, en què tothom amb fantasia buscava la felicitat. Som un país petit, però el nostre amor per ell és gegant, hem d’estar units contra el que ens ha oprimit que un dia ens va raptar.

Cada matí, quan em sento trist i amoïnat, faig memòria per recordar, les paraules essencials per a la felicitat. (Es repeteixen les estrofes 1 i 2)

Lo Gripau

I de camí cap a l’escola em ve un record d’última hora és l’aniversari de la tieta Lola! doncs li compro un clavell que no m’arriba per a l’anell.

El meu país es rebel·la contra l’Espanya que ens està pressionant, defensant el territori que algun dia acabarem guanyant.

Cada matí, quan surto a passejar, i veig una rosa pel camí, començo a xiuxiuejar, una cançó que combat, la tristesa d’una petita crisi, que encara no s’ha acabat. 58

I així és la meva vida alegre,feliç i divertida, visc en un món de fantasia envoltat d’amics, rialles i simpatia.

Hem de recordar, que el món està ple d’obscuritat, no et deixis anar, pels sentiments de ràbia acumulats. Daniel Gonzalez

Laura Farré

INDEPENDENT Recordo un bon matí manifestant-nos per la llibertat, volem un altre destí per poder viure amb dignitat. Serem un país petít alegre i amb fantasia especial i divertit com volem la majoria. Un símbol, la rosa, Un somni, la independència desitjada, Una llengua, el català, Una senyera, l’estelada Roger Ribalta 1D

Racó creatiu

Ariadna Cots Perés 2n ESO E

Núria Escribà 2n ESO

Núria Florensa Tarruella 2n ESO C

Lo Gripau

Rac贸 creatiu

Ariadna Cots Per茅s 2n ESO E

Mireia Monistrol Torres 2n ESO E

Lo Gripau

Rac贸 creatiu

Lo Gripau

Ada T., Judit P., Maria G., Alexandra A. 1 ESO

Rac贸 creatiu

Lo Gripau

Vladimir Pubill, Marcel Niub贸 i Roger Prats 1 ESO

Rac贸 creatiu

Guillem Sala, Joel Pijuan i Artur Berga 1 ESO

Lo Gripau