Crèdit de síntesi. ESO 3r. Curs 2010-2011 by institut bruguers

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Bruguers Gavà

TERCER D’ E.S.O. CRÈDIT DE SÍNTESI

TEMA: EL NOSTRE LITORAL del 6 al 10 de juny curs 2010-2011

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

ÍNDEX

1. Informacions generals 1.1. Objectius

1.2. Plantejament temàtic

1.3. Plantejament didàctic i lingüístic

1.4. Activitats fora del Centre

1.5. Material

1.6. Plantejament organitzatiu

1.7. Lliurament

1.8. Avaluació

1.9. Guia per a l’elaboració de la revista

2. Activitats de les àrees 2.1. Àrea de Llengües. Els gèneres periodístics Llengua castellana

2.2.

Àrea de Música

2.3.

Àrea de Socials

2.4.

Àrea de Matemàtiques

2.5.

Àrea de Tecnologia

2.6.

Àrea de Visual i plàstica

2.7.

Àrea de Ciències Naturals

2.8.

Àrea de Física i Química

2.9.

Àrea de Llengua estrangera

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

CRÈDIT DE SÍNTESI DE 3r D'ESO: " EL NOSTRE LITORAL” ⇒ 1. INFORMACIONS GENERALS 1.1. OBJECTIUS -Conèixer millor el litoral del Baix Llobregat i el Garraf. -Utilitzar els conceptes i els procediments de cada àrea adquirits durant el curs i saber relacionar-los per tal de realitzar una activitat interdisciplinària. -Aprendre a treballar en grup i planificar conjuntament les activitats que s'han de realitzar. -Desvetllar l' interès per l’entorn litoral com a mitjà on vivim . 1.2. PLANTEJAMENT TEMÀTIC Aquest crèdit, que duu el títol d’ El nostre litoral, té com a objectiu elaborar una revista a partir d’un seguit d’activitats relacionades amb la vila de Sitges. La redacció dels articles i les altres parts de la revista (passatemps, portada , etc.) es farà a classe a partir de les activitats dissenyades pels departaments didàctics. El crèdit inclou una sortida a Sitges, en què haureu de fer part de les activitats que després incloureu a la revista. 1.3. PLANTEJAMENT DIDÀCTIC I LINGÜÍSITIC Cada grup d’alumnes rebrà un dossier que tindrà les parts següents: 1. Presentació 2. Materials de suport 3. Activitats i pautes per a l’elaboració de les diferents parts de la revista 4. Maqueta de la revista. Només disposareu d’una maqueta. Si voleu fer una maqueta en brut prèvia a la realització de la revista n’haureu de fer fotocòpies La revista tindrà les parts següents: Àrea

Català

Pàg. dossier on trobareu informació 8

Castellà

Pàg. revista 1 3 2 i 14

Català

Reportatge “Sitges, vila turística” Ciències Socials – Matemàtiques El nostre recorregut per Sitges Tecnologia Investiguem: El funcionament Tecnologia dels tendals Cartell de la festa major de Sitges Educació visual Article de divulgació científica Ciències naturals sobre la diversitat biològica Article sobre la “possible“ Física i Química dessalinadora de Sitges Leaflet about Sitges Llengües estrangeres Descripció Castellà Fotos.Esport a Sitges Educació Física Passatemps Anglès

Català

14-19

Català Català

21 21

6 7

Català Català

22 23

8i9 10 i 11

Català

Anglès Francès Castellà

Anglès

33-37

Títols de crèdit del treball

Català

Portada Entrevista Editorial / Carta al director / Sumari / Descripció Anunci d’una activitat cultural

Ciències Socials

Llengua

4i5

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

Cada grup d’alumnes ha d’omplir l’acta de constitució de grup, ha de fer les activitats del dossier i ha de completar la revista. El treball es podrà presentar escrit a mà o amb tractament informàtic, però els ordinadors del centre no estaran a la disposició dels alumnes aquests dies. Els textos, tant si són escrits a mà com amb tractament informàtic, poden ser escrits en un full a part i enganxats a la maqueta de la revista. Si el text és a mà pot ser escrit a la maqueta. 1.4. ACTIVITATS FORA DEL CENTRE Per tal d'elaborar el crèdit de síntesi, els alumnes han de buscar informació. Els desplaçaments fora del centre (al marge de la sortida pròpia del crèdit, amb professors) s'han de fer a la tarda; els matins es dediquen al treball en el Centre, a les aules assignades a cada grup. Les possibles activitats fora del Centre són: -Anar a biblioteques.

1.5. MATERIAL Cada grup haurà de portar a classe, com a mínim: -llapis, llapis de colors i retoladors -regle -goma d'esborrar -diccionaris -fulls blancs mida DIN A3 -els llibres o apunts dels crèdits realitzats aquest curs. NOTA: SOTA CAP JUSTIFICACIÓ ES DEMANARÀ MATERIAL A SECRETARIA, CONSERGERÍA O ALS PROFESSORS. CAL PORTAR EL MATERIAL DE CASA. SI NO ES PORTA, ES VALORARÀ AL POSAR LA NOTA DEL GRUP 1.6. PLANTEJAMENT ORGANITZATIU El curs 2010-2011 fareu el crèdit de síntesi del dia 6 al 10 de juny. El dia 14 els professors corregiran els treballs i us avaluaran. L’horari d’estada al centre serà de 8,30 a 14,00h. El divendres dia 10 a les 13 h. se us lliuraran els butlletins de la tercera avaluació i de l’avaluació final contínua. Es formaran grups de treball de 5 alumnes. Els criteris per formar aquests grups seran els següents: 1. Els alumnes que integren un grup de treball seran del mateix grup-classe. 2. Els encarregats de formar els grups de treball seran els tutors.

El primer dia del crèdit de síntesi cada grup rebrà un dossier amb instruccions, normes i horaris per al crèdit. 4

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

1.7. LLIURAMENT El divendres dia 10 a les 12,00h. haureu de lliurar al professor que estigui en aquell moment amb vosaltres les activitats i la revista . De 12,00 a 13,00 haureu d’omplir un full de coavaluació, on valorareu la feina feta per vosaltres mateixos i per la resta de companys de grup.

1.8 AVALUACIÓ El treball, com ja sabeu, es farà en equip, per tant, s’haurà de lliurar un únic dossier per grup. El treball s’haurà de presentar d’acord amb les normes establertes en el dossier. Tot i que el treball s’haurà fet en grup, la nota del crèdit serà individual, perquè també valorarem la vostra actitud, comportament, interès i esperit de col·laboració. Tot aquell alumne que obtingui una puntuació inferior a 20 punts – d ’un màxim de 40- en relació a aquests aspectes que acabem d’esmentar, suspendrà el crèdit. Els criteris per a l’avaluació del crèdit seran els següents: Continguts del treball i correcció lingüística: 60 punts Actitud i comportament: 40 punts La nota que obtinguda en aquest crèdit la trobareu al butlletí de l‘avaluació final de curs. Aquest butlletí el rebreu el dia 23 de juny a les 11 h. a l’aula del vostre grup.

1.9 GUIA PER A L'ELABORACIÓ DE LA REVISTA Les pàgines 1 i 2 de la revista A la pàgina 1 hi ha d’haver el nom de la revista en caràcters molt grans i a sota, els títols dels articles de fons (el de socials-matemàtiques, els dos de tecnologia, el de naturals) en caràcters més reduïts i no necessàriament iguals pel que fa a la mida i el color. Si ho desitgeu, a més, podeu embellir la portada amb alguna mena de fons acolorit o amb alguna il·lustració.

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

A la pàgina 2 hi ha d’haver, a la columna esquerra, el sumari, a la columna doble de la dreta, l’editorial, i a la part inferior de la pàgina, la carta al director. El sumari consisteix en una llista dels continguts, fent referència a la pàgina de la revista on es pot trobar cada cosa. La pàgina 3 En aquesta pàgina, a la part superior, hi heu d’escriure l’entrevista que trobareu a la pàgina 10 d’aquest dossier. La persona entrevistada ha de ser resident a Sitges. Expliqueu-li el motiu de l’entrevista i demaneu-li el nom, l’edat i la professió. Si vol amagar alguna d’aquestes dades respecteu-l’hi. A la part inferior de la pàgina heu posar-hi l’anunci d’un concert de música. Seguiu estrictament les pautes de les pàgines 11 d’aquest dossier. Les pàgines 4 i 5 En aquestes pàgines heu d’incloure-hi el reportatge que duu per títol “Sitges, una ciutat amb història”. Abans d’escriure el reportatge és imprescindible que hagueu fet les activitats de Socials i Matemàtiques, que trobareu a les pàgines 14-19 i 20 del dossier. En els espais en blanc que hi ha a cada pàgina hi heu de col·locar les fotografies que haureu fet en la vostra primera estada a Sitges. La pàgina 6 Les pàgines 6 i 7 corresponen a Tecnologia. Trobareu què hi heu de posar a les pàgines 21 d’aquest dossier. A la pàgina 6 de la revista haureu de posar el títol següent: “El nostre recorregut per Sitges”. Realitzeu l’activitat 1 a la part esquerra i l’activitat 2 a la part dreta. La pàgina 7 En aquesta pàgina treballareu els continguts assolits sobre màquines i mecanismes. El títol serà: “Investiguem: el funcionament dels tendals” L’activitat 3 s’ha de fer a l’esquerra i l’activitat 4 a la dreta. Les pàgines 8 i 9 Aquesta pàgina està destinada a Educació Visual i Plàstica. Trobareu la informació de les activitats de Plàstica a la pàgina 22 d’aquest dossier. El disseny del cartell anunciant la festa major de Sitges ha de seguir les instruccions que hi trobareu i ha d’ocupar les dues planes. Les pàgines 10 i 11 En aquestes pàgines hi ha d’anar un article de divulgació científica sobre el tema de la diversitat biològica basat en les activitats de Ciències naturals. En conseqüència, no podeu començar l’article fins que no hagueu fet les activitats de Ciències en el transcurs de la visita a Sitges. També heu de fer les activitats que trobareu a l’apartat Alimentació i nutrició. Aquestes s’han d’entregar al final del crèdit juntament amb la revista. 6

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

La pàgina 12 En aquesta pàgina heu d’escriure l’article sobre els avantatges i els inconvenients de situra una dessalinador a Sitges. Trobareu més informació a l’apartat de l’àrea de Física i Química També heu de fer les activitats que trobareu a l’apartat Dissolucions. L’aigua del mar i l’aigua que bevem. Aquestes s’han d’entregar al final del crèdit juntament amb la revista. La pàgina 13 En aquesta pàgina heu de crear un fulletó sobre Sitges com a destinació turística. Els grups que tinguin alumnes de Francès hauran de fer el mateix fulletó en francès i , per tant, disposaran de la meitat de l’espai. La informació la trobareu a la pàgina 34 d’aquest dossier. La pàgina 14 En aquesta pàgina ha d’aparèixer l’entrevista marcada com a activitat de l’àrea de Llengua castellana (pàgina 8 d’aquest dossier). També apareixeran les fotos pertanyents a l’activitat d’Educació Física. La pàgina 15 En aquesta pàgina hi trobareu passatemps en llengua anglesa. La resolució dels passatemps, per tant, s’ha de fer en aquesta llengua. La pàgina 16 A la pàgina 16 hi han d’aparèixer les informacions següents: identificació del grup de treball, nom dels membres del grup, grup classe de cada membre del grup, identificació del treball (Crèdit de síntesi de 3r d’ESO) i curs. L’espai que us quedi lliure podeu utilitzar-lo, si us ve de gust i teniu temps, de la manera que us sembli.

⇒ 2. ACTIVITATS DE LES ÀREES

2.1. ÀREES DE LLENGÜES. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS 2.1.1. ELS GÈNERES D'OPINIÓ Els gèneres d 'opinió són aquells que tenen com a finalitat prioritària expressar i defensar una opinió. Els principals són l'editorial, l'article d'opinió, la crítica i les cartes al director.

2.1.1.a. L'EDITORIAL 7

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

L'editorial és un article d'opinió que, sota la responsabilitat del director, defensa el posicionament del diari sobre un fet d'actualitat. L'editorial se centra en una notícia i en fa una valoració. Els editorials no van signats perquè manifesten l'opinió del diari i no la d'un redactor particular. Generalment, l'editorial no és responsabilitat d'una única persona, sinó que l'editorialista forma part d'un equip que el supervisa. Podem diferenciar tres tipus diferents d'editorial: 2.1.1.a.1. Editorial polèmic. Comentari que vol rebatre posicions contràries i convèncer per la via de l'argumentació. 2.1.1.a.2. Editorial interpretatiu. L'editorialista fa un estudi minuciós dels fets i de les declaracions que són tema central de l'editorial. Primer, s'aporten al lector tots els elements perquè pugui entendre el problema, després s'exposen les conclusions que l'editorialista considera més encertades. Les dades científiques i l'exposició dels fets són el millor argument a favor de la tesi que es defensa. 2.1.1.a.2. Editorial objectiu i analític. És semblant a l'anterior. S'hi exposen les dades i els fets d'una manera objectiva i desapassionada. No semblen textos d'opinió perquè no es defensa una opinió controvertida. L'editorial s'organitza, generalment, en: a) una introducció que anuncia el tema, relacionant-lo amb fets d'actualitat; b) un desenvolupament que exposa els antecedents i les conseqüències dels fets narrats, argumenta en un determinat sentit; c) una conclusió que emet un judici de valor, ofereix una solució, proposa alternatives o demana l'adopció de mesures.

2.1.1.b.LA CARTA AL DIRECTOR La carta al director és un tipus de text que trobem a tots els diaris. Els seus autors són els lectors dels diaris, i en elles aquests expressen les seves opinions sobre temes que els preocupen, siguin o no d’actualitat periodística. La carta al director ha de ser curta, clara, directa, contundent. No es pot permetre gaires floritures ni filigranes, ni gaires matisacions conceptuals. Si fa servir alguna figura literària, cal que sigui treta del llenguatge més popular, amb imatges ben familiars. Com diu Jesús Royo “Com a autor de cartes, tens l’obligació de fer-te llegir fins al final. I si pot ser, fer-te aplaudir... Has de tenir ganxo: si cal, deformant la realitat, extremant-la com en una caricatura. El lector de cartes no busca “veritats”, simplement, sinó “veritats com a punys”. O sigui, “cops d’efecte”. No vol notícies sinó dramatisme.” 2.1.1.c. EL REPORTATGE El reportatge és un gènere informatiu que inclou elements que són notícia, declaracions de diferents personatges i, també, descripcions. Hi ha diversos tipus de reportatges: a) d'interès humà, són aquells que se centren en una persona o en un col·lectiu de persones; b) d'interès social, centrats en els serveis o cultura d'una comunitat; 8

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

c) d'interès informatiu, centrat en una notícia recent que cal ampliar; d) d'interès didàctic, que explica l'origen o el funcionament de determinat objecte o tema. Algunes de les maneres d'iniciar un reportatge poden ser: a) Barrejar dades i de personatges per humanitzar allò que es conta, ja que la presentació sola de dades i xifres resulta freda; b) Iniciar el reportatge amb una data; c) Presentar dades i situacions de caràcter humà, per explotar l'emotivitat que ens provoca una persona o un fet concret. Un reportatge no es pot limitar a una simple enumeració de fets sinó que ha d'organitzar-se d'acord amb una intenció, per exemple, pot tenir una intenció crítica, explicativa, biogràfica, laudatòria, etc. Així, a l'hora d'escriure cal seguir una sèrie de passos. En primer lloc, cal decidir l'estructura global del text. Després, els paràgrafs es poden agrupar de manera que funcionin com a capítols breus, introduïts per entradetes breus. Per poder mantenir l'interès del lector cal incloure citacions, exemples, descripcions o assumptes d'interès humà. Un bon recurs és introduir detalls per augmentar la credibilitat de la resta de les informacions. Les fonts del reportatge són múltiples i no cal que es facin explícites. El títol d'un reportatge ha de reunir les característiques següents: . Ha de ser breu (no ha de superar les 6 o 7 paraules), . Ha de transmetre informació essencial sobre el text. 2.1.1.d. L'ARTICLE CIENTÍFIC L'article científic aporta informació al receptor, li transmet dades i li fa entendre uns determinats conceptes. Les idees hi han de ser exposades sense elements decoratius ni retòrics. El text ha de fluir d'una manera ordenada i ha de descansar en una estructura ben clara que inclogui aquestes tres parts: Introducció: s'anuncia el tema que es vol exposar . Desenvolupament: és la part central i la més llarga del text. S’hi detallen totes les informacions. Per a ajudar a aclarir conceptes, s’hi poden donar exemples, fer comparacions, etc. Conclusió: s’hi resumeixen els punts més importants per ajudar el receptor a retenir-los. Hi apareixen fórmules de cloenda (apuntar noves perspectives, preguntar-se per les conseqüències del que s'ha dit, etc). El llenguatge ha de ser clar i ha de presentar la terminologia tècnica corresponent a la temàtica que s'estigui exposant. El vocabulari cal que sigui precís. El text científic presenta dades objectives i comprovables. 9

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

2.1.2. L’ENTREVISTA La persona entrevistada ha de ser resident a Sitges. Expliqueu-li el motiu de l’entrevista i demaneu-li el nom, l’edat i la professió. Si vol amagar alguna d’aquestes dades, respecteu-l’hi. Aquesta entrevista l’heu de reproduir a la pàgina 3 de la revista. 1. Li agrada viure a Sitges? 2. Quins són els principals problemes que, a parer seu, pateix la vila? 3. Qui creu que hauria de trobar solucions a aquests problemes? 4. Creu que s’estan prenent les mesures necessàries per resoldre aquests problemes? 5. Com valora la convivència entre les diferents comunitats que integren la vila? 6. Com valora el creixement urbanístic de la vila? Creu que s’hauria d’aturar? Creu que s’està fent ordenadament? 7. Està satisfet amb l’oferta cultural i d’oci de la vila? 8. En general, està content amb l’evolució que ha seguit la vila aquests últims anys? 9. Quins són, a parer seu, els principals avantatges de viure a Sitges? LLENGUA CASTELLANA Imagínate que en las playas de Sitges se ha detectado una plaga de medusas. Imagina que eres el periodista que cubre la noticia y no conocías Sitges. Realiza una descripción, especialmente de la zona de la playa. Los tiempos verbales deben aparecer en presente y pretérito imperfecto de Indicativo. También deben aparecer, al menos, tres palabras con prefijo y dos palabras compuestas. Esta entrevista la tenéis que reproducir en la página 14 de la revista.

2.2. MÚSICA Aquesta activitat consisteix en dissenyar un anunci publicitari d'un concert a Sitges. El concert pot ser de Música de Cambra o de Música Simfònica i per tant s'ha d'escollir bé el lloc que reuneixi les condicions perquè es pugui realitzar. Les dades que han de figurar en aquest anunci han de ser les següents: lloc, dia, hora, obres amb els compositors, intèrprets i director. 10

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

Un model podria ser el següent: LLOC

DIA - HORA

1ª part

2ª part

OBRA --------- COMPOSITOR

INTÈRPRETS ----------------- DIRECTOR

A continuació teniu la informació que podeu fer servir per omplir aquestes dades segons el tipus de concert que hagueu escollit. Com que el tema del crèdit és El Nostre Litoral, els compositors pertanyen a diferents pobles o ciutats de Girona, Barcelona i Tarragona. Convindria que hi hagués 4 o 5 obres en cada part del concert. GIRONA: Isaac Albéniz (Camprodon )



Música de Cambra: Suite antigua, La vega, 7 Estudis (les tres obres són per a piano)



Música Simfònica: Rapsòdia Cubana, Concert per a piano i orquestra, Catalonia (són per a orquestra)

Xavier Monsalvatge  (Girona)

Musica de Cambra: Sonata concertant, Microrapsòdia (per a violoncel i piano)



Música Simfònica: Simfonia mediterrània, Viatge a la lluna (per a orquestra)

BARCELONA: Lluís Millet (El Masnou)



Música de Cambra: Catalanesques (per a piano)



Música Simfònica: Égloga (per a piano i orquestra) 11

Institut de Bruguers

Carles Guinovart (Barcelona)

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO



Música de Cambra: Tiento (per a violoncel i piano) Recitat (per a quartet de corda)



Música Simfònica: Moviment simfònic, L'àngel de la mort (per a orquestra)

Eduard Toldrà  (Vilanova i la Geltrú)

Música de Cambra: Vistes al mar (per a quartet de corda)



Música Simfònica: Empúries, La filla del marxant (per a orquestra)

TARRAGONA: Pau Casals (El Vendrell)



Música de Cambra: Concert, Poème, El cant dels ocells (per a violoncel i piano)



Música Simfònica Minuetto (per a orquestra)

Miquel Nieto (Reus)



Música Simfònica: Monomania musical (per a orquestra)

Felip Pedrell (Tortosa)



Música Simfònica: Poema simfònic (per a orquestra)

INTÈRPRETS PIANO



Arthur Rubinstein, Claudio Arrau

VIOLONCEL QUARTET DE CORDA

 

Milos Sadlo, Vectomov Sasa Quartet Orlando, Quartet Amadeus

ORQUESTRA



Orquestra Filharmònica de Berlín Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Orquestra de Cadaqués Orquestra Simfònica de Viena

DIRECTORS D'ORQUESTRA 12

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

Daniel Baremboim, Antoni Ros Marbà, Claudio Abbado, Lorin Maezel

ESCENARIS SITGETANS PER A CONCERTS MÚSICA SIMFÒNICA

 

Església de Sant Sebastià Jardins del Retiro

MÚSICA DE CAMBRA

 

Saló d'Or del Palau Maricel Racó de la calma

2.3. CIÈNCIES SOCIALS Cal fer un article per la revista amb el títol:" SITGES, VIL·LA TURÍSTICA", per fer-ho CAL LLEGIR ATENTAMENT LES INDICACIONS SEGÜENTS: 13

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

La primera part d’aquest article consisteix en fer una petita introducció parlant de la importància del turisme a Catalunya La segona part de l’article serà un reportatge fotogràfic en el que haureu de mostrar i comentar els elements turístics de la vil·la. Per desenvolupar tot això comptareu amb l’ajut del Dossier Informatiu: “El turisme a Catalunya” i una visita col·lectiva a aquesta ciutat de la comarca del Garraf, on obtindreu més informació. Les següents ACTIVITATS us ajudaran a organitzar el vostre treball.

A) Primera part: Introducció. Petita redacció sobre el turisme a Catalunya. (ajudeu-vos de la informació que trobareu al Dossier Informatiu de Socials). B) Segona part: Reportatge sobre Sitges. 1.

Localitzeu en un mapa de Catalunya la vil·la de Sitges i la seva comarca. (Per una major claredat també podeu representar un mapa d’aquesta comarca amb Sitges i les seves vies de comunicació més importants). Feu servir el mapa que hi ha en el Dossier Informatiu de Socials, marcant amb color la zona citada

Feu algunes fotos dels elements turístics de la vil·la: .Platges .Edificis d’interès arquitectònic i museus (ajudeu-vos del mapa de la pàg. 19 del Dossier Informatiu de Socials) .Activitats d’esbarjo (discoteques, bars, pubs, etc.) .Hotels .Comerços Poseu un peu de foto explicatiu i ordeneu les fotos en funció del tipus d’activitat turística a la que corresponen (cultural, d’esbarjo, de sol i platja, de serveis etc.)

Per tancar l’article, feu una valoració dels elements positius i negatius del turisme a Sitges.

Organitzeu tota aquesta informació i afegiu el títol: "SITGES, VIL·LA TURÍSTICA"

DOSSIER INFORMATIU: EL TURISME A CATALUNYA 14

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

Les activitats lligades al turisme tenen tradició a Catalunya des de finals del segle XIX, quan les famílies benestants de les ciutats industrial s de Barcelona i la perifèria van començar a estiuejar als pobles de mar o de muntanya per canviar , d'aires, i així van aparèixer les colònies d'estiueig a Caldetes, Puigcerdà, Sitges... Ara bé, igual que a la resta de 1’ Estat espanyol, el turisme internacional i de masses és un fenomen que va aparèixer als anys seixanta del segle XX. L' existència de platges és un atractiu per al turisme d'estiu, mentre que les estacions d'esquí pirinenques atrauen a 1 'hivern molta gent aficionada a aquest esport. A tot això I cal afegir que, en general, e1s preus són més baixos que en la majoria de països del nostre entorn. El turisme exterior, principalment el provinent d'Alemanya, França i Anglaterra, ha estat una de les fonts importants d'obtenció de divises i s'orienta majoritàriament a les zones de platja, tot i la creixent importància del turisme cultural. A les zones turístiques els serveis relacionats amb l'hostaleria -hotels, restaurants, bars, etc.- han crescut espectacularment, de manera que ha estat una font de riquesa i de llocs de treball important. Ara bé, cal tenir en compte que, en molts casos, aquesta activitat econòmica comporta, per al lloc de destinació deIs turistes, el problema de l'estacionalitat; és a dir, que només hi ha feina durant la temporada turística -per exemple: a l'estiu, a la costa, i a l’hivern, a les estacions d’esquí. És per això que moltes zones turístiques ofereixen programes o activitats atractives fora de temporada -un exemple d’això són els viatges organitzats per a persones de la tercera edat a la costa durant la tardor/ l’hivern. Catalunya ofereix el 20% d'allotjaments turístics de l'Estat espanyol, amb més de tres milions de places, i ha rebut més de setze milions de turistes en el últims anys, procedents majoritàriament de França, Alemanya i la Gran Bretanya. A Catalunya, les principal s zones turístiques són la Costa Brava, la Costa Daurada, el Maresme i Barcelona (turisme interior i exterior) i el Pirineu (turisme interior). La Unió Europea promou una política turística dirigida a una millora de l'estat i la qualitat de les platges i ha engegat la campanya de concessió de banderes blaves, algunes de les quals han estat concedides a platges catalanes en diverses ocasions. Actualment, però, hi ha un debat sobre si cal un turisme massificat, poc respectuós amb el medi i que deixi pocs ingressos, o bé un turisme de qualitat, és a dir, menys massificat, que provoqui un impacte més petit sobre el medi i que deixi més ingressos. Com a mostra de tot això que hem explicat, Sitges, municipi pertanyent a la província de Barcelona, s’ofereix com un immillorable exemple de vil·la turística per excel·lència SITGES, VIL·LA TURÍSTICA Situada a 40 quilòmetres al sud-oest de la capital, a la comarca del Garraf i tan sols a 15 minuts de l’aeroport de Barcelona, Sitges és una ciutat costanera que gaudeix de fama i prestigi internacional degut a la generositat de les seves qualitats turístiques.

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

El seu esplèndid paisatge mediterrani - té quatre quilòmetres de costa amb una vintena de magnifiques platges– compta amb el privilegi d’un microclima particular que ofereix més de 300 dies de sol a l’any. Per això, des de fa més de 60 anys, S’ha batejat Sitges com la Platja d’Or. La Unió Europea distingeix les seves platges amb diverses banderes blaves en reconeixement de la seva bona qualitat.

Per altra banda Sitges és una vila pionera del turisme, té també museus, palaus i construccions d’estils arquitectònics, com el Modernisme, que mostren tota la bellesa i l’encant del pas del temps. (Veure mapa adjunt)

La vida nocturna de Sitges és insuperable en tota la costa mediterrània. Ho demostren les seves més de set discoteques, cinquanta bars musicals, pubs i cafès, que ofereixen tot tipus de música: des de la més tradicional fins les darreres novetats. Així doncs; “un paradís daurat” amb platges equipades a la perfecció, nombroses opcions culturals i festives . La xarxa hotelera de Sitges compta amb 4.500 places, la meitat de categoria “quatre estels”. La renovació de les seves estructures i funcionament, amb l’objectiu d’adaptar-les a les noves exigències que imposa el segle XXI, converteixen l’oferta hotelera de Sitges en una de les més modernes de la Mediterrània, mantenint, malgrat tot, una bona relació qualitat-preu . 16

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

A Sitges, ciutat cosmopolita per excel·lència, tot és possible: des de gaudir de la més absoluta calma, fins l’esbarjo més efusiu en els llocs més engrescadors.

NOTA: Podeu trobar més informació de Sitges en INTERNET a les WEBS següents: www.turismedia.com/sitges www.gaudiallgaudi.com/csitges.htm www.ilovesitges.com www.sitgesvida.com www.sitgesguia.com

MAPA DE LS MONUMENTS MODERNISTES

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

MAPA COMARCAL DE CATALUNYA

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

2.4. MATEMÀTIQUES DADES SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA COMPLETAR L’ARTICLE DE SOCIALS

POBLACIÓ

SITGES.

PER

ACTIVITATS: • Omple les dades que falten a la taula sobre el % de variació. • Representa les dues gràfiques d'evolució de població (corresponents als valors de les taules) en els mateixos eixos coordenats. • Inclou un comentari amb els aspectes més notables de les gràfiques representades.

COMARCA DEL GARRAF ANYS 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996

NOMBRE D'HABITANTS 21.382 21.370 23.606 28.997 29.551 33.230 41.579 56.238 70.530 76.924 93.022

VARIACIÓ (%) -0.06

SITGES ANYS 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996

NOMBRE D'HABITANTS 3.162 3.215 3.776 6.962 7.355 8.607 10.491 11.451 11.844 13.109 16.539

VARIACIÓ (%) 1,68 17,45 84,37 5,64 17,02 21,89 9,15 3,43 10,68 26,17

22,84 1,91 25,12 35,25 9,07 20,93

2.5. TECNOLOGIA La pàgina 6 Les pàgines 6 i 7 corresponen a dos articles sobre tecnologia. En aquesta primera pàgina haureu de posar el títol següent: El nostre recorregut per Sitges. Realitzeu l’activitat 1 a la part esquerra i l’activitat 2 a la part dreta. Article 1: EL NOSTRE RECORREGUT PER SITGES Activitat 1: En aquesta activitat es tracta de fer una breu descripció dels elements estructurals que formen part dels edificis que et trobaràs durant el recorregut. Cita’ls, tria’n un, fes una fotografia i indica els esforços que hi actuen. Per fer-ho, consulta l’activitat núm. 10 de la pàgina 81 del llibre de text de Tecnologia de 3r d’ESO. Activitat 2: Mireu el plànol 1 i assenyaleu el carrer Sant Pere. Calculeu la llargària d’aquest carrer en funció de l’escala del plànol Enganxeu el tros de plànol on surt aquest carrer i reflectiu tots els càlculs que heu fet per obtenir la distància demanada. Aneu amb compte amb l’escala del plànol. La pàgina 7 En aquesta pàgina treballareu els continguts assolits sobre màquines i mecanismes. El títol serà:”Investiguem: el funcionament dels tendals”. L’activitat 3 s’ha de fer a l’esquerra i l’activitat 4 a la dreta. Activitat 3: Al llarg del passeig marítim hi ha molts restaurants i tots tenen tendals per protegir-se del sol. Fes una fotografia d’un tendal on es vegi el mecanisme per plegar-lo i desplegar-lo. Explica quins elements formen aquest mecanisme i com funciona. Si ho creieu convenient feu un esquema explicatiu. Activitat 4: Resol aquests mots encreuats. Copia’ls juntament amb les definicions horitzontals i verticals a l’espai reservat. Horitzontals 1. Una màquina en té més que una altra si fa el mateix treball en menys temps. 2. Unitat de potencia del Sistema Internacional. 3. Unitat de treball del Sistema Internacional. 4. Roda que s’utilitzava per aprofitar el moviment de l’aigua. Verticals 1. Inventor relacionat amb l’aprofitament del vapor. 2. Part d’una màquina que li dóna consistència i fa de suport dels altres elements. 3. Nom del primer artefacte que funcionava amb vapor. 4. Si una màquina no tingués pèrdues, el seu valor seria la unitat.

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

2 1 2 3 1 3 4

2.6. EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA Disseny d’un cartell anunciant la Festa Major de Sitges A partir dels elements que considereu més emblemàtics de la ciutat (esglèsia del mar, edificis modernistes, etc.), les fotografies, esbossos a llapis (podeu aplicar color), alguna postal que podeu comprar, etc., recopileu durant la vostra visita a Sitges material que us sigui útil per a la realització del cartell. Tingueu en compte la composició, tant pel que fa a les imatges, dibuixos, com a les lletres. Penseu en el significat i expressivitat del color, les games cromàtiques, etc. Tingueu en compte la pinzellada si busqueu l’expressivitat de la línia. En arribar al centre i, a partir de tota la documentació gràfica-visual que teniu, podreu fer el muntatge del vostre cartell. La tècnica és lliure: collage, manipulació d’una imatge, pintures, tec. Aquest cartell haurà d’incloure la frase<<FESTA MAJOR DE SITGES 2011>> Materials: Paper per a fer els esbossos Llapis tou Llapis de fusta de colors Màquina fotogràfica Altres que consideris adients per a la realització del crèdit

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

2.7. CIÈNCIES NATURALS TEMÀTICA: ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ PER FER A L’AULA Els principals grups d’aliments són els que figuren en la taula següent. Has de completar la taula amb les racions al dia que s’haurien de prendre de cada grup : GRUP D’ALIMENT

RACIONS AL DIA

1. LLET I DERIVATS LÀCTICS 2. CARN, PEIX, OUS I LLEGUMS 3. FÈCULES I CEREALS 4. VERDURES I HORTALISSES 5. FRUITES Els aliments ens aporten nutrients. Completa la taula amb els principals nutrients (glúcids, lípids, proteïnes, vitamines o sals minerals) que ens aporta cada grup d’aliments i el tipus de nutrient que són (energètics, estructurals o reguladors) GRUP D’ALIMENT

NUTRIENT

TIPUS

1. LLET I DERIVATS LÀCTICS

2. CARN, PEIX, OUS I LLEGUMS

3. FÈCULES I CEREALS

4. VERDURES I HORTALISSES

5. FRUITES

Amb la informació de la taula calcula les Kcal que ens aportarien els principals menjars del dia de la taula de la pàgina següent:

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

ALIMENT

QUANTITAT

KCALORIES

Macarrons

100grs.

180

Salsa tomàquet

50 grs.

Pollastre

100 grs.

189

Pernil

100 grs.

220

Oli

10 grs.

30 grs.

78.6

Poma

180 grs.

93.6

Bledes

350 grs.

17.5

Patata

150 grs.

97.5

Lluç

140 grs.

238

Tomàquet

100 grs.

30 grs.

78.6

Pera

100 grs.

Llet

200 cc

130

Cacau

1 cull / 2,5 grs

Sucre

1 cull / 2,5 grs

1 llesca / 25 grs

Margarina

2 grs

Institut de Bruguers

ÀPAT

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

INGREDIENTS QUANTITAT 1 got de llet

ESMORZAR

DINAR

BERENAR

SOPAR

KCALORIES

TOTAL ÀPAT

2OO ml

2 cullerades de 5 grs sucre 2 cullerades de 5 grs cacau 2 llesques de 50 grs pa margarina

4 grs

Macarrons Salsa de tomàquet Pollastre a la planxa Patates fregides

100 grs

1 pera

150 grs

1 got de llet 2 cullerades de sucre 2 cullerades de cacau Entrepà: pa

2OO ml

Entrepà: pernil

100 grs

Verdura: patates Verdura: bledes Oli

25 grs 150 grs 100 grs

5 grs 5 grs 150 grs

100 grs 150 grs 5 grs

Lluç

140 grs

1 poma

180 grs

TOTAL DE TOTS ELS ÀPATS DEL DIA

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

PREGUNTES SOBRE ELS ÀPATS DEL DIA (TAULA ANTERIOR) •

Es tracta d’un menú complet I equilibrat? Comprova si els aliments ens aporten les racions de cada grup d’aliments recomanades per una dieta completa I equilibrada.

•

Si passejar 1 hora consumeix 160 kcal, quant de temps podríem passejar després d’esmorzar, tenint en compte només l’energia que ens proporciona l’esmorzar?

•

Quants “dinars” necessitaria un estudiant per aconseguir l’energia que necessitaria per tot un dia? (1 estudiant requereix unes 2500 kcal/dia)

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

PER FER A LA SORTIDA (SITGES) Buscar 2 restaurants que ofereixin menú de 2 plats i postres, apunta els noms dels plats que ofereixen i tria com si anessis a menjar, intentant que de la tria resulti un menú el més equilibrat possible : NOM DEL RESTAURANT

PLAT TRIAT

NUTRIENT-S QUE APORTA

1rs plats

2ns plats

postres

GRUP D’ALIMENTS

PLATS TRIATS QUE N’APORTEN

RACIONS

LLET I DERIVATS LÀCTICS CARN, PEIX, OUS I LLEGUMS FÈCULES I CEREALS VERDURES I HORTALISSES FRUITES

Institut de Bruguers

NOM DEL RESTAURANT

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

PLAT TRIAT

NUTRIENT-S QUE APORTA

1rs plats

2ns plats

postres

GRUP D’ALIMENTS

PLATS TRIATS QUE N’APORTEN

RACIONS

LLET I DERIVATS LÀCTICS CARN, PEIX, OUS I LLEGUMS FÈCULES I CEREALS VERDURES I HORTALISSES FRUITES

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

2.8. FÍSICA I QUÍMICA

1. Feu les activitats que trobareu a continuació, a l’apartat que es diu Dissolucions. L’aigua del mar i l’aigua que bevem. Aquestes s’han d’entregar al final del crèdit juntament amb la revista 2. Incloueu a la pàgina 12 de la revista l’article que heu de fer per l’exercici 4 de l’apartat. Hi podeu posar també fotografies.

DISSOLUCIONS. L’AIGUA DEL MAR I l’AIGUA QUE BEVEM

En l’aigua de mar hi ha uns 300g de sals diferents en cada 10 kg de dissolució (10 l, aproximadament). D’aquestes sals,n’hi ha les quantitats en grams que mostra la taula.

Clorur de sodi (NaCl)

massa total 233,48g

massa ions Na+ (91,33g) Cl- (140,95g)

Clorur de magnesi (MgCl2) 32,84g Clorur de potassi (KCl) 7,2g

Mg2+ (8,37g) Cl- (24,47g) K+ (3,77g) Cl-(3,43g)

Sulfat de magnesi (MgSO4)

14,2g

Mg2+(2,87g) SO42-(11,33g)

Sulfat de calci (CaSO4) Altres

10,8g

Ca2+(3,18g) SO42-(7,62g)

1,68g

1-Calcular: a) La concentració en g/l de cada sal

b) La concentració en mols/l de cada sal

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

c) La concentració en g/l de calci, sodi, magnesi, potassi,clorurs i sulfats. Passa aquesta concentració a mg/l.

Els càlculs de l’apartat c) es fan per poder comparar les concentracions d’aquestes substàncies amb les que surten en les etiquetes de les aigües minerals. 2-Busca tres etiquetes diferents d’aigues minerals. Enganxa les etiquetes i fes una taula de valors on hi surtin el nom de les diferents aigües i les concentracions de calci,sodi,magnesi,clorurs i sulfats. Observa que aquestes concentracions estan en mg/l.

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

Compara aquestes concentracions amb les obtingudes amb l’aigua de mar.

3-Llegueix la següent informació i indica a quin tipus d’aigua pertany, cadascuna de les aigües minerals. L'aigua és font de vida al nostre planeta i en el nostre organisme. De fet, l'aigua és el component més abundant en un ésser humà: representa el 50-60% del nostre pes corporal total. Les cèl·lules més actives, com les dels músculs i les vísceres, tenen la concentració més alta d'aigua. Tot i ser tan essencial, el cos humà no té provisió per a emmagatzemar aigua i cada dia se'n perd al voltant de dos litres i mig per l'orina (1.500 ml), els excrements (150 ml), la suor (350 ml) i la respiració (400 ml). Per tant, la quantitat d'aigua que s'elimina cada 24 hores ha de ser restituïda per a mantenir l'organisme ben hidratat. Beure aigua (i altres líquids que en continguin, com ara caldos, infusions, sucs...) és la millor manera de compensar les pèrdues que es produeixen en el nostre cos cada dia. També aconseguim hidratar-nos per mitjà de l'aigua que contenen els aliments que mengem. En la majoria de verdures, hortalisses i fruites, més del 90% del seu pes és aigua. Si incloem aquests aliments en la dieta en la quantitat aconsellada (5 fruites, verdures i hortalisses al dia) ingerim prop d'un litre d'aigua. A més, l'organisme, quan metabolitza (utilitza) els nutrients dels aliments (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) genera de 200 a 300 mil·lilitres d'aigua. Necessitem, per tant, beure prop d'1,5 litres d'aigua o altres líquids (només 6-8 gots al dia) per a equilibrar les pèrdues d'aigua i mantenir el nivell d'hidratació adequat. La quantitat d'aigua que s'ha de beure augmenta quan fa calor i quan hi ha més pèrdues de líquids, com ara en l'exercici intens, la diarrea, els vòmits i la febre. No totes són iguals

L'aigua és una mena de 'vehicle' que transporta sals minerals i es classifica segons la composició i concentració de minerals que contingui. Això depèn del recorregut subterrani que fa abans de brollar a l'exterior, en què arrossega i dissol diversos minerals en quantitats variables. S'han catalogat diversos tipus d'aigua amb diferents

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

propietats, depenent de la composició mineral, que, a més de hidratar-nos, contribueixen a depurar el nostre organisme, a mineralitzar els nostres ossos i dents, a prevenir la càries i les infeccions d'orina, a millorar l'estat de la nostra pell... Depenent de la composició mineral i del grau de mineralització (el contingut total en minerals), les aigües poden ser de mineralització forta (més de 1.500 mg de residu sec, és a dir, de minerals per litre), dèbil (fins a 500 mg/l) o molt dèbil (fins a 50 mg/l), i presenten distintes propietats beneficioses per a la salut. En alguns casos l'aigua pot ser una font excel.lent de minerals i ens ajuda a cobrir les ingestes recomanades d'aquests nutrients i evitar així deficiències. Tipus d'aigua Composició Beneficis mineral (per litre) Bicarbonatades Més de 600 mg de Estimula la digestió i neutralitza l'acidesa d'estómac bicarbonats o alcalines El calci és el mineral més abundant del cos humà. El Més de 150 mg de de l'aigua és molt ben aprofitat per part de l'organisme Càlciques calci i contribueix a la mineralització d'ossos i dents. Més de 50 mg de Contribueixen a la mineralització d'ossos i dents, i Magnèsiques magnesi poden resultar lleugerament laxants. Hiposòdiques: beneficien les persones que sofreixen Hiposòdiques: alteracions renals, hipertensió o retenció de líquids i menys de 20 mg de els bebès i persones grans. Depuren i eliminen l'excés Hiposòdiques o sodi de líquids. sòdiques Sòdiques: no aconsellades per a infants, persones Sòdiques: més de grans, persones amb problemes de ronyó, de cor o de 200 mg de sodi retenció de líquids. Prevenen la càries dental, però estan desaconsellades en els més petits perquè un consum excessiu d'aquest Més d'1 mg de mineral mentre les dents s'estan desenvolupant pot Fluorades fluorurs causar fluorosis dental, que produeix baixa mineralització de l'esmalt i canvis en l'aparença de les dents (estries o taques marrons en la superfície). Més d'1 mg de Contribueixen a l'aportació de ferro i, juntament amb Ferruginoses ferro una dieta adequada, ajuden a prevenir l'anèmia. Més de 250 mg El contingut de gas pot ser natural o afegit. Estimulen Carbòniques o d'anhídrid carbònic les ganes de menjar, neutralitzen l'acidesa i faciliten la amb gas (CO2) o gas lliure digestió. Estimulen la diüresi, és a dir, la producció d'orina. Són Aigües de mineralització dèbil (fins les aigües més indicades per a la preparació d'aliments a 500 mg/l) o molt dèbil (fins a 50 infantils i per a les dietes de control de sodi; hipertensió, problemes de cor, càlculs i insuficiència mg/l) renals o retenció de líquids.

Aigües minerals

4-Llegeix l’article de la pàgina: (http://revista.consumer.es/web/ca/20040901/medioambiente/69181.php). Dessalinadores. Una alternativa discutida als transvasaments. A partir de la lectura d’aquest article, escriu-ne un de nou, on hi surtin els avantatges i els inconvenients de situar una dessalinadora a Sitges.

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

2.9. LLENGUA ESTRANGERA

En aquesta pàgina heu de crear un fulletó sobre Sitges com a destinació turística. Els grups que tinguin alumnes de Francès hauran de fer el mateix fulletó en francès i , per tant, disposaran de la meitat de l’espai. Design a leaflet about Sitges as a tourist destination. Give as much information as possible about its beaches, its landmarks, its nightlife and cultural interest.

ANGLÈS La pàgina 15 de la revista està reservada per incloure-hi “Games With English”, per exemple : crosswords, quiz games, puzzles, word matching, squares with word search, etc. Veieu els exemples que us oferim a continuació en els fulls seguents i elaboreu els vostres propis jocs. Recordeu que haureu de donar també les solucions. Normalment quan una revista s’edita periòdicament (cada setmana, per exemple) les solucions acostumen a aparèixer en el següent número. Altres revises inclouen les solucions en una altra pàgina del mateix exemplar o a la mateixa pàgina del jocs però a l’inrevès de manera que s’ha de girar la revista per veure les solucions (per evitar que es puguin llegir mentre fas el joc).

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

Sea Creatures Find and circle all of the sea creatures that are hidden in the grid. The words may be hidden in any direction

CRAB DOLPHIN JELLYFISH LAMPREY LOBSTER MOLLUSKS OCTOPUS

OTTER PENGUIN SEA TURTLE SEAL SHARK SHRIMP

SPONGE SQUID STARFISH STINGRAY WALRUS WHALE

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

TRANSPORTATION

Across

4. Takes you out on the water 5. Big and spacious to carry things 6. Most common vehicle on the road

Down 1. It's got wings to propel it 2. Rides on two wheels 3. Brings kids to school

every day

1. Mr. Miller had nineteen brown cows on his farm yesterday. This morning Mr. Hunt is bringing him four white ones. They are coming by truck now. How many cows will Mr. Miller have on his farm this evening.

There were fifteen books on Miss Green’s book-shelf at ten o’clock this morning. It is now half past ten and Miss Green is in the bookshop. She is buying a dictionary, an atlas and a novel. She is going to put them on her shelf at lunch time. How manu books will there be on Miss Green’s bookshelf this afternoon.

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO

Institut de Bruguers

Crèdit de síntesi de 3r d’ESO