Crèdit de síntesi. ESO 2n. 2010-2011. Salàs de Pallars by institut bruguers

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Bruguers Gavà

SEGON D’ E.S.O. CRÈDIT DE SÍNTESI

TEMA: EL MEDI RURAL LA VIDA A PAGÈS del 6 al 10 de juny curs 2010-2011

ÍNDEX

1. Informacions generals 1.1. Objectius

1.2. Tema

1.3. Lloc de realització

1.4. Lliurament

1.5. Avaluació

2. Activitats de les àrees 2.1. Àrea de Ciències socials

2.2. Àrea de Llengua castellana

2.3. Àrea de Religió

2.4. Àrea de Tecnologia

2.5. Àrea d’Experimentals

2.6. Àrea de Matemàtiques

2.8. Àrea de Llengua catalana

2.9. Àrea de Llengua estrangera

2.10. Àrea d'Educació física

2.11. Àrea de Música

CRÈDIT DE SÍNTESI DE 2n D'ESO: " EL MEDI RURAL” ⇒ 1. INFORMACIONS GENERALS 1.1. OBJECTIUS -Conèixer millor el medi rural. -Utilitzar els conceptes i els procediments de cada àrea adquirits durant el curs i saber relacionar-los per tal de realitzar una activitat interdisciplinària. -Aprendre a treballar en grup i planificar conjuntament les activitats que s'han de realitzar. -Desvetllar l' interès per l’entorn rural com a mitjà que ens envolta . 1.2. TEMA El tema del crèdit és el medi rural. Els alumnes han de realitzar les activitats proposades per les diferents àrees relacionades amb aquest mitjà i han d’aprendre a valorar-lo i respectar-lo. 1.3. LLOC DE REALITZACIÖ El Crèdit de síntesi es farà a Salàs de Pallars (Pallars Jussà) durant els dies 6-9 de juny i al centre el dia 10. El dossier serà lliurat al professorat a Salàs de Pallars el dijous dia 9. El divendres dia 10 es faran les darreres activitats i es completarà el dossier de grup (S’ha de lliurar un dossier individual i un de grup). De 12 h. a 13 h. els alumnes ompliran els fulls de coavaluació. 1.4. LLIURAMENT El dossier del crèdit ha de quedar enllestit el divendres 10 de juny de 2011 a les 12,00 hores. 1.5. AVALUACIÓ Els treballs es faran en grup, excepte algunes activitats indicades pels professors. La nota del crèdit, però, serà individual, perquè també es valorarà l’actitud, comportament, interès i esperit de col·laboració. Tot aquell alumne que obtingui una puntuació inferior a 20 punts, d’un màxim de 40, en relació a aquests aspectes que acabem d’esmentar, suspendrà el crèdit.

2. ACTIVITATS DE LES ÀREES

LA VIDA A PAGÈS

Crèdit de síntesi 2010-2011 SEGON CURS D’ESO INSTITUT DE BRUGUERS SALÀS DE PALLARS

C I È N C I E S

ÈPOCA MEDIEVAL. 1. Marca al mapa amb un traç gruixut el contorn de l'antiga muralla. Destaca-hi: les tres torres de defensa i les quatre portes d'entrada al recinte emmurallat. 2. A la part alta de la població hi ha una era anomenada "El Delme". Per què rebia aquest nom? ............................................. .................................................................................................................................................................................................... Què era el delme? ................................................................................ Quan es va deixar de pagar?...................................... 3. Fixa't en la Plaça del Mercat. Per què servien els porxos que hi ha a l'entorn? ........................................................................ .................................................................................................................................................................................................... Per què un costat de la plaça no està porticat? ........................................................................................................................ 4. A Salàs totes les cases de la vila medieval són de pedra. Observa que hi ha distintes maneres de construir en pedra: amb blocs de pedra tallada, anomenats carreus, i amb pedra amb forma natural. Digues tres edificis on hagis trobat carreus. .................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................... 5. Algunes cases nobles tenen portalades de pedra. Estan formades per carreus? ................................................................... 6. En quina època es van destruir els porxos del carrer de Sant Cebrià?? ................................................................................... Per què?..................................................................................................................................................................................... 7. A la casa núm. 6 del carrer Sant Pere hi ha un escut nobiliari. Què representa? Quina data hi ha escrita a la portalada?............................................................... .............................................................................................................................. 8. Marca en el plànol les cases adossades a la muralla. Per què les construïen així? ..................................................................................................................... 9. Fixa't que els barris de fora muralla porten el nom de: Raval de Capdevila, Raval de la carretera. Què vol dir raval? ............................................................ ............................................................................................................................. ............................................................................................................................ 10. Al celler que visites, compta quants barrils de fermentació de vi hi ha. Com creus que els entraven per la porta? .................................................................. ............................................................................................................................. ............................................................................................................................

ÈPOCA MODERNA. 1. Amb l'expansió de la Fira de Salàs es construeixen cases noves. On es construeixen? .................................................................................................. Per què? .............................................................................................................. 2. Observa el cup del molí vell des de la plaça Capdevila. Com està construït?........................................................................... .................................. Hi ha diferències entre aquesta tècnica i la de l'Edat Mitjana?............................ 3. El rec que porta l'aigua al cup també servia per regar els horts de Salàs. Qui va construir aquesta sèquia? .........................................................................................Ell n'era el propietari? ....................... I avui dia, qui és el propietari? ................................................................................................................................................... 4. Dibuixa l'estructura de l'era que has visitat. Cal que dibuixis les dues plantes i expliquis l'ús de cada estança, antigament i avui dia.

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA. ESPAIS COMUNITARIS VINCULATS A L’AIGUA 1. Per què l’expressió fer safareig s’utilitza com a sinònim de xafarderia? ...................................................................................... 2. Observa aquesta fotografia: a) Subratlla l’època a la qual et sembla que pertany. Anys 20-30 Anys 80-90 Anys 50-60 Actualitat b) En quins elements t’has fixat per decidir-te? .............................. .......................................................................................................... c) Indica quins elements et diuen que el safareig és un espai femení. .............................................................................................. ........................................................................................................... l’activitat que s’hi realitza:

3. Relaciona amb una fletxa cadascun d’aquests indrets amb Font Pica Abeurador Safareig

Netejar la verdura Anar-hi a buscar aigua potable Donar aigua a les bèsties Rentar la roba

5. Col·loca en la casella que li correspongui el nom de cada espai: font, pica, abeurador, safareig. Feina del camp

Feina de la llar

Espai masculí Espai femení 5. Per què el safareig està dividit en dues parts? . LA FARMÀCIA 1. Distribueix aquests productes segons pertanyin al món científic o precientífic: Filtre de l’amor, aspirina, penicil·lina, elixir de la llarga vida, aigua de timonets, flor de saüc, MÓN PRECIENTÍFIC MÓN CIENTÍFIC

2. Relaciona cada fórmula amb l’època corresponent: Món de la bruixeria, Món de l’apotecari, farmàcia moderna FÓRMULA 1......................................

FÓRMULA 2 .............................

FÓRMULA 3 .......................

3. A partir de les explicacions del guia explica d’on ve el nom de l’aspirina A...............................................spir......................................... in........................................................... LA BARBERIA 1. Escriu què vol dir Josep Pla quan comenta que a la barberia els pagesos esdevenen socials? ........................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................... 2. A partir de les explicacions del professor enumera els establiments comercials que hi havia en aquesta plaça. ........................................................................................................................................................................................................... .............................. ................................................................................................................................................................. 3. Observa les bandes de color que identifiquen les barberies i relaciona cadascuna a) A partir de la versió més antiga, relaciona cada color amb el seu significat: Blau:...................................... Vermell: ....................................... Blanc:........................................... b) Quin significat tenen aquestes bandes segons la teoria francesa? .............................................................................................. ............................................................................................................................................................................. ............................. 4. Escriu tres objectes que mostrin que la barberia és un espai masculí. ........................................................................................ ................................................ .......................................................................................................................................................... 5. Amb quin nom genèric coneix la gent les fulles d’afaitar? ............................. Per què? ..............................................................

6. Observa el llistat de preus de la barberia. Quin era el preu d’un servei de tallat de cabells, l’any 1967? ................................................................................ Quants euros són? ..................................... EL CAFÈ, UN ESPAI SOCIAL 1.Què vol dir que el cafè compleix una funció social? ...................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................... 2. Observa i escriu el nom dels quatre jocs que hi ha en aquest cafè............................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................... 3. Explica en quines circumstàncies es va inventar el futbolí...........................………...................................................................... ………………………………………………………………………………………………………………….………………………………… 4. Observa i escriu tres elements que veus en aquest cafè que corresponen a una època antiga i que no trobaries habitualment en un bar actual. ............................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................... 4. Fixa’t en els tres suports publicitaris que hi ha en aquest espai. Cita un producte, una marca i un eslògan o imatge de cada suport. Suport publicitari Tipus de producte Marca comercial Eslògan o imatge Taula de marbre Cartell Etiqueta ampolla LA BOTIGA 1. Quina era la funció social de la botiga? ........................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................................... 2. Situa aquests elements en la columna corresponent, segons tinguin relació amb una botiga antiga o amb un supermercat o gran superfície actual: taulell de fusta carro de la compra codi de barres granel pots de vidre màquina enregistradora targeta de crèdit sac calaixos amb frontal transparent Botiga antiga

Supermercat

3. Els botiguers feien diferents operacions a l’hora de vendre els seus productes: pesar, envasar, mesurar, comptar, moldre, .... En cadascuna de les situacions següents, ordena amb nombres les operacions que el botiguer realitzava i relaciona cadascuna d’elles amb els estris o utensilis necessaris per realitzar-la. Comptar Moldre Pesar envasar

Acció: vendre cafè

Ploma i llibreta Mesurador i paperina Molinet de cafè Peses i balança

Envasar Mesurar Comptar

Acció: vendre colònia

Ploma i llibreta Embut i ampolla Mesurador

4. Observa aquests envasos d’un producte d’ús quotidià utilitzats en diferents èpoques: a) De quin producte es tracta? ............................................ b) Numera per ordre cronològic aquests envasos. c) En quins elements t’has fixat per ordenar-los? ............................................................................................................................. ........................................................................................................................................................................................................... 5. A partir de les explicacions del professor, escriu al lloc corresponent de la taula, el nom dels següents béns de consum, tenint en compte el tipus de producte i la generació en la qual es consumia. Gasosa LA CASERA, Blauet, Nina de cartró, Pastilles de caldo AVECREM, Desodorant amb Spray AXE, Enciclopèdia Alvárez, Pizza CASA TARRADELLES, Llauna

COCA-COLA, Camió de plàstic RICO, Calculadora CASIO, Paper higiènic: EL ELEFANTE, Game-boy Cacao de bellotas, Bolígraf BIC, Litines. Tipus de producte Neteja personal Material escolar Alimentació Begudes Jocs

Avis

Pares

Alumnes

ELS SUCCEDANIS COM A SÍMBOL DE LA POSTGUERRA 1. Relaciona cadascun del productes actuals amb els seus succedanis que es consumien durant la postguerra. Productes actuals Succe Benzina Tabac de sàlvia, camamilla, fulles de patata Cafè Pa negre Cigarretes Cacau de glans Xoriço Sabó de sorra Cola cao Formatge d’ametlles Formatge de cabra Gasogen Gel de bany Malta Barra de pa Embotits de fruites 2. Quines diferències hi havia entre el pa negre i el pa actual? ………………………………………….................................................................................. 3. Per què l’Espanya de la postguerra s’associa a la imatge del pa negre? ............................................................................................................................................ 4. Per què apareixen els succedanis durant la postguerra? .................…………………… …………………………….............................................. ....................................................... EVOLUCIÓ DELS PREUS AL LLARG DE TRES GENERACIONS 1. CRONOLOGIA a) A quin any correspon el primer llistat? .............................................. b) Quin important esdeveniment històric es va produir un any abans d’aquesta data? ....................... ...................................................................................................................... c) Quina data té impresa el segon document? .................................................................... d) Quin va ser el motor econòmic del país durant aquella dècada? .............................................................................................................................................. 2. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL. Fixa’t en els estils de tallat de cabell de les dues èpoques: a) Quants tipus de tallat de cabell hi ha als ans 40? .......................................... b) Quants estils de tallat hi ha als anys 60? ........................................................................ c) Quina característica històrica dels anys 60 et permet explicar aquesta diferència en la quantitat de serveis que s’ofereixen?.................................................................................... .................................................................................. .............................................................. 3. CONTEXT ECONÒMIC. Fixa’t en l’evolució dels preus al llarg de les tres generacions que hem estudiat: a) Calcula quantes vegades va augmentar el preu del tallat de cabell de l‘any 67 respecte l’any 40 (en aquest llistat, fes servir el preu del tallat de cabell de dilluns a divendres) ................................................................................................ . ......................................................................................................................................................................................................... b) Tenint en compte que un tallat de cabell actual té un preu mitjà de 18 euros (aproximadament 3000 pts), Quantes vegades ha augmentat respecte l’any 1967? .................................................................................................................................................. c) En quin dels dos períodes hi ha hagut un augment més important de preus? ............................................................................. d) Quin esdeveniment important es va produir en l’economia dels anys 70 que explica aquesta evolució dels preus? .........................................................................................................................................................................................................

TECNOLOGIA

CIÈNCIES

EXPERIMENTALS

L'ENERGIA HIDRÀULICA La roda hidràulica com a màquina per produir força motriu es coneix des d'antic. A la Noguera Pallaresa es va utilitzar per moure molins fariners, serradores i martinets de fargues catalanes per a la producció de ferro. L'energia hidràulica es basa en la transformació de l'energia que proporciona un salt d'aigua que incideix sobre les pales (àleps) d'una roda i, en conseqüència, produeix un moviment circular capaç de moure les màquines. Observant els quatre tipus de rodes hidràuliques representades, esbrina el seu funcionament i respon les següents preguntes: 1. Com es pot variar la velocitat de gir de les rodes?....................................................................................................... 2. Marca el sentit de gir amb una fletxa. 3. Digues com és la posició de l'eix (horitzontal o vertical). 1. .................................. 2. ..................................... 3. ..................................... 4. ..................................... 4. Què caldria fer per engegar el moviment de la roda? .................................................................................................. 5. Què caldria fer per parar la roda? ................................................................................................................................ 6. Quin tipus de roda movia el molí vell de Salàs? .......................................................................................................... 7. Com es produïa el salt d'aigua? .................................................................................................................................. .......................................................................................................................................................................................... LA SERRADORA Tal com hem indicat abans, la roda hidràulica s’utilitzava a les antigues serradores de la Noguera Pallaresa com a força motriu per tallar troncs i fer-ne taulons. Per això calia un moviment alternatiu de la serra i alhora un desplaçament horitzontal del tronc, damunt d'un aparell anomenat roll. Observa el dibuix de la serradora, pinta'n les parts dels colors indicats i completa: 1. Guiant-te amb les respostes del quadre, explica el funcionament de la serradora.

LES CENTRALS ELÈCTRIQUES. L'electricitat que ens arriba a casa i mou les màquines de les fàbriques es produeix en unes màquines que quan es fan girar produeixen corrent elèctric: els alternadors. Per fer girar els alternadors existeixen diversos procediments: TIPUS CENTRAL Hidroelèctrica Tèrmica Nuclear Eòlica Solar tèrmica Solar fotovoltaica Geotèrmica Mareomotriu

MAT. PRIMERA L'aigua Vapor d'aigua Vapor d'aigua El vent El sol El sol El magma terrestre Aigua del mar

PROCEDIMENT Força de l'aigua canalitzada Caldera de carbó, fuel, gas Calor de la fissió nuclear Aspes que recullen la força Caldera d'aigua Plaques fotoelèctriques Caldera d'aigua Força del desnivell de les marees

SISTEMA GENERADOR Turbina connectada a alternador Turbina connectada a alternador Turbina connectada a alternador Alternador connectat a les aspes Turbina connectada a alternador Les pròpies cèl·lules fotoelèctriques Turbina connectada a alternador Turbina connectada a alternador

Quants tipus de central utilitzen la turbina com a mètode per produir corrent? ............................................................... Quines centrals no utilitzen la turbina ? ........................................................................................................................... Quina matèria primera fan servir aquestes centrals? ...................................................................................................... Creus que la turbina és una màquina... ...fonamental ...imprescindible ....no gaire útil ...pràctica ...inútil LA CENTRAL HIDROELÈCTRICA Aquest tipus de central aprofita un salt d'aigua que baixa d'un nivell superior per una canonada fins a la turbina que gira per fer funcionar l'alternador. Per obtenir un salt d'aigua hi ha dos sistemes principals: el desguàs dels llacs d'alta muntanya (com en la propera central de Cabdella, a 40 km de Salàs) i l’embassament. L’embassament de Talarn fou construït l'any 1914, i hi van treballar unes 1000 persones durant dos anys. El promotor de la Central, que va ser la primera de l'estat Espanyol, va ser l'enginyer americà Pearson, conegut popularment com a Doctor Pearson, home emprenedor, qua a més de buscar arreu del món els llocs adequats per portar a terme les seves idees i projectes, participava en el finançament, per la qual cosa es va convertir en milionari. La seva empresa, coneguda popularment com "la canadenca" tenia també projectes a Barcelona. Com pots imaginar, la construcció d'una central hidroelèctrica és caríssima.. En el cas concret de la de Talarn, tenint en compte que a començaments de segle no hi havia màquines excavadores i grans brigades d'obrers a pic i pala havien de treballar en torns, el cost en mà d'obra va ser astronòmic.

Per què creus que la gent anomenava popularment "canadenca" l'empresa de la Central de Talarn? ............................................................................................. Com creus que el Doctor Pearson es va convertir en multimilionari?.............................................................................. ..........................................................................................................................................................................................

ACTIVITATS 1. Escriu al costat de cada producte una forma usual de mesura. Utilitza les mesures següents: Un parell, 33 centilitres, metres cúbics, unitats, un quilogram, passos de comptador, metres, envasos de mitja dotzena, 50 quilograms Sac de patates .......................................... Telèfon .......................................... Teixit ...................................... Mitjons .......................................... Gas natural ...................................... Arròs .......................................... Corda ...................................................

Ous ...................................................... Llauna de refresc.................................. Bolígraf .......................................... .....

2. Completa el quadre següent amb el dibuix i el nom dels aparells de mesura que creguis adequats per: Saber la quantitat de llet que queda dins d’un envàs Mesurar el gruix d’una corda d’escalada Comprovar la temperatura de l’aigua d’un riu Saber quant de temps dura un volta a un circuit de quads 3. Experimentació. Mesura d’alçades. Escolliu en membre de l’equip i els altres, un a un, mesureu-ne l’alçada. Mesura 1 ............. Mesura 2 ................. Mesura 3 ..................

Mesura 4 ......................

Si les mesures no són totes iguals, quina és la més exacta? ......................................................................................................... Comenta el resultat i digues per què et sembla que la mesura més exacta és la que has indicat. ........................................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................................... 4. Experimentació. Mesura de la massa i determini del pes. Caracteritzeu la balança que utilitzeu: capacitat ........................... sensibilitat ............................... Amb aquesta balança mesureu la massa de cada membre del grup. 1. 2. 3. 4. 5. Recordeu que: pes = m x g Calculeu ara el pes de cada company: 1. 2. 3.

Suposant que la superfície de tots els membres fos la mateixa, qui faria més pressió sobre terra i per què? ........................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................. 5. Experimentació. La densitat. Posa un glaçó dins un got amb aigua i després fica’l en un got amb alcohol. Explica què passa i justifica-ho. (Consulta si vols les densitats dels tres materials) ........................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................... 6. Experimentació. La fusió del gel. Deixa un glaçó en un plat. Cronometra el temps fins que es fon completament. Temps ............... Creus que aquest temps depèn de la temperatura ambient? Raona-ho .......................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................... En una de les activitats anteriors has mesurat la massa del teu cos. Si saps que aproximadament un 65% de la massa del cos és aigua, calcula la quantitat d’aigua que hi ha al teu cos. ..........................................................................................................................................................................................................

1. Observa aquest gràfic: PRODUCCIÓ DE RAÏM A LA CONCA DE TREMP EL 1898 (EN TONES) 2500 2000 1500 1000 500 0 Talarn

Salàs

Pobla de S.

Tremp

Isona

Vilamitjana

Aramunt

a) Quina és la producció total d'aquestes poblacions lleidatanes?................................................................................ b) Calcula el percentatge que produeix cada poble respecte al total: TALARN

SALÀS

POBLA

TREMP

ISONA

VILAMITJANA

c) Amb els resultats de l'apartat b) dibuixa un diagrama de sectors.

d) Confecciona una frase que sigui certa respecte a les dades anteriors.

2. Observa aquest quadre:

POBLACIÓ A CATALUNYA 2005 EDATS Menys de 15 anys De 15 a 29 anys De 30 a 44 anys De 45 a 59 anys De 60 a 74 anys De 75 a 89 anys De 90 o més anys TOTAL

HOMES DONES 657.342 618.936 850.571 817.877 728.544 738.761 614.929 629.884 483.703 563.575 122.661 213.321 5.197 14.194 3.462.947 3.596.548

a) Descriu les variables estadístiques: ................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................

ARAMUNT

b) Completa la taula fent servir intervals per a les edats: CLASSE

HOMES

DONES

% HOMES

% DONES

TOTAL c) Fes dues frases que siguin certes o falses a partir de les dades anteriors. Raona-les. ................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... d) Dibuixa diagrames de barres múltiples per comparar la quantitat d'homes i dones que hi ha a cada interval.

3. Observa el gràfic i digues quin sector d'activitats ocupava més gent a Catalunya en cadascun d'aquests anys i quin tant per cent. OCUPACIÓ A CATALUNYA PER SECTORS (PERCENTATGE) 70 60

59 52

48 37

40 30 30 18

SECTOR TERCIARI

22 8

0 1910

SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI

1950

1983

2001

1910 ........................ 1950 ......................... 1983 ............................ 2001 .......................... Comenta els canvis més evidents. Sabries justificar-los ?

L L E N G U A

C A T A L A N A

TRACTE DE COMPRA-VENDA A LA FIRA DE SALÀS (El comprador es passeja pel firal amb posat distret, sense mostrar interès per les qualitats del bestiar exposat. S'acosta a un venedor conegut, tot assenyalant un exemplar de mula.) COMPRADOR: - Què en vols d'aquesta mula, Ramonet? VENEDOR: - Vaja, ja has tingut bon ull, eh? C. - Si vols que et sigui franc, encara no me l'he mirada. Què en demanes? V. - Mira-te-la bé. Ja pots córrer per tot lo firal, ja, que d'animals com aquest, no en veuràs. C. - I si et dic que n'he vistes de millors, què hi diries? V. - Impossible! Ja ho saps d'altres anys, com és el meu bestiar! Mai ningú no se n'ha queixat, d'una mula del Ramonet. C. - Vejam-la. Sembla que coixeja de la pota esquerra... V. - Que no! Aquest posat es deu a la inclinació del firal. Ja te la faré caminar i veuràs quin estil... C. - No cal. Digue'm què en demanes, que no tinc gaire temps. V. - És una autèntica ganga. Si te la quedes, hauràs fet un bon negoci, perquè pensa que és l'animal més manso que puguis trobar a Salàs. Te la deixo per cinc mil pessetes. C. - T'has tornar boig? Apuntes als núvols! Ja veig que no faràs blanc en tota la fira! V. - Vés dient! Encara queden dies per acabar la fira. Algú hi haurà que tingui més bon ull que tu. C. - Em pensava que venies a vendre, i veig que el que vols és passejar una mica els animals, abans de tornar-los al poble. V. - No m'importa tornar-me'n a casa amb les bèsties, abans de malvendre-les! (Es fa un silenci) Tu, què me'n donaries? Digues. C. - Aquest animal no val més de cinc-centes pessetes. V. - Mal llamp dels dimonis de l'infern! No has pas suat gaire per dir aquest disbarat! Te'n rius de mi. (Actitud distreta del comprador, que sospira indiferent a les exageracions del contrari) No sabia que estaves malalt! Desvarieges! Cinc-centes peles! (Apareix l'intermediari, entrant en escena a poc a poc i ficant-se a la conversa com qui no vol la cosa) INTERMEDIARI: - Sembla que porteu la febre de la bossa ficada al magí. Mai tant, homes, mai tant! No veieu que també ens hem de morir? No feu mala sang per quatre quartos punyeteros... (Comprador i venedor tenen la mirada perduda) Si no us ha de molestar, us diré que no sabeu per on aneu. Ni tu ni tu teniu la raó. La mula és maca, tè planta, però sembla que té una pota ranca. C. - Què en donaries tu, doncs? I. - Per mi val unes dues mil cinc-centes peles. C. - Que t'has begut l'enteniment, carallot? V. - Ja em pensava jo que ens en fotries una o altra! I. - Què us penseu que no sé el que em pesco? O bé us penseu que és el primer tracte que lligo? Ai, nens! Vosaltres encara no éreu a Romadriu sota d'un rovelló, que jo ja estava fart de comprar i vendre. M'hi han parit, a jo, comprant i venent bèsties: m'hau entès? V. - Jo no deixo aquesta bèstia per menys de tres mil peles. C. - Jo no en dono més de dos mil. I. - Veieu com ja veniu amb mi! És un bon animal, amb força i planta. Va, home, va, baixa una mica! Ja poso jo els cent duros si cal, que tinc voluntat que hi hagi tracte! C. - No caldrà. Facin les dues mil cinc-centes si l'animal respon a les proves. V. - Sigui! Et faré aquest preu perquè sé que la tractaràs bé. C. - Doncs veiem-lo bé (L'examina). Vejam, fes-lo caminar. (El comprador observa algun defecte) Home, no sé si te n'havies adonat, però aquesta mula té clivelles. Té, mira-te-la. No està massa fina, no. A més, em fa una mica de por que no sigui aireferida, la veus? Això no és lo que representava de primer cop d'ull. Així és que la cosa ja no m'interessa. I, saps què et dic? Que si trobes algú que la vulgui, la hi vens. V. - Trobo estrany que diguis això. No te la deus haver mirat prou bé, o és que vols trobar tres peus al gat. I vaja, si nosaltres estéssim tan nets de pecats com aquest animal està de cap mal, no hi hauria por que trobéssim la porta del cel barrada. A fe, penso que desbarres! C. - Està bé, està bé! Ja te'ls dóno els cinc-cents duros, que sé que ets bon home. Fet? V. - Fet. (Fa una pausa) Pla que l'has feta, la bona compra; però ja està fet: tracte és tracte. C. - No et crec de res... que m'has collat com un vedell a la menjadora.

ACTIVITATS 1. Imagina't que tens una bicicleta tot terreny per vendre. Inventa't un eslògan publicitari que proclami les qualitats del teu producte. Ha de ser curt, per tal de poder-lo cridar en una fira de vehicles de segona mà. .......................................................................................................................................................................... 2. Fes una llista de les característiques més destacades de la teva bicicleta per poder animar els firaires interessats a comprar-la. Explica per què es tracta d'una ganga. .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... 3. T’interessa comprar una moto, i resulta que un veí teu en té una per vendre, però te'n demana massa diners. Explica què li diries per tal de fer-li abaixar el preu. Explica quins defectes li trobaries al vehicle. .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... 4. Aquests refranys són típics del Pallars. Explica’n el significat: Cada olleta té la seva tapadoreta De ponent, ni dona ni vent! No has suat pas gaire per dir aquest disbarat! Portes la febre de la bossa ficada al magí! No hi ha por que trobi la porta del cel barrada. M’has collat com un vedell a la menjadora.

5. Els següents refranys tenen origen al món pagès, però s’han estès per tot Catalunya. Relaciona’ls amb els seus significats. No tocar quarts ni hores Mai plou al gust de tothom Si la Candelera plora, el fred és fora Brams d’ase no arriben al cel On aniràs, bou, que no llauris? És un gat vell Qui no té res a fer el gat pentina I un be negre... amb potes rosses Segar l’herba sota els peus Una flor no fa estiu

Si tal dia plou, s’ha acabat l’hivern Té molta experiència És una excepció Perd el temps No servir per a res Això és increïble Suplantar a algú Hi ha tants gustos com persones Qui diu bestieses ningú se l’escolta Les coses, a tot arreu són iguals

6. Escriu la resposta a aquestes endevinalles: Què és el que va hores enllà Sense moure’s ni caminar? N’hi fica un, n’hi fica dos, n’hi fica tres... La senyora no diu res. N’hi fica quatre, n’hi fica cinc, La senyora diu: Ja prou n’hi tinc! Una vella amb una dent fa córrer tota la gent. Una cosa cosa que et posa calent i als homes i dones

fa anar al llit corrents. Una cosa cosa que a tot arreu es posa i a la mar no gosa. Com més m’ensabones, més m’embrutes. Si em vols netejar, m’has de deixar estar. Qui és aquella que no està contenta fins que la maten? El pare encara no és nat que el fill ja corre pel terrat.

ACTIVITAT ORAL (AMB SUPORT ESCRIT) En grup heu d'escriure un diàleg de compravenda d'un article. Hi poden intervenir personatges diferents: venedor, parella de compradors, intermediari, guàrdia que persegueix la venda ambulant... Heu de preveure totes les situacions i explicar les negociacions que cal fer per tal d'arribar a un bon preu. A continuació teniu unes quantes propostes que us poden orientar. Un cop escrit el diàleg (cadascú al seu quadern), representeu-lo davant dels companys. PERSONATGES: Comprador, compradora, marit, muller, venedor, venedora, intermediari, àvia que passa per allí, veí del comprador, lladre, guàrdia urbà, veïna que avisa que t'estan timant... OBJECTES: vídeo, disc compacte portàtil, càmera de vídeo, texans de marca, telèfon mòbil, jaqueta de pell, xandall, ordinador, pilota, cartera de pell, maqueta... PROCEDÈNCIA DE L'ARTICLE: Rebaixes, robatori, presenta petits defectes, està antiquat, és de contraban, és de segona mà, prové d'una reparació, és d'importació, ve directe de fàbrica, està fet a mà... CONFLICTES QUE SORGEIXEN: És massa car, és impossible que sigui tan barat, no té prou qualitat, no és de la mida que necessites, està desgastat, massa usat, té petits defectes, els defectes es noten molt, és mercaderia robada, està passat de moda, això és una compravenda il·legal, pot aparèixer la policia, l'objecte està brut, es pot pagar a terminis?, l'intermediari s'ho vol quedar, no porto diners, no tinc canvi... DESENLLAÇ FINAL: Arribem a un acord, es rebaixa el preu, no es fa la compra, posa el preu l'intermediari, el venedor es nega a rebaixar, el comprador diu que té pressa, el comprador se sent enganyat, el venedor perd la paciència, detenen el venedor per lladre, detenen el comprador per comprar mercaderia robada, el comprador està satisfet amb la compra, el venedor dóna una comissió a l'intermediari, el comprador es posa a vendre...

L L E N G U A

E S P A N Y O L A

PASEO AL BUEN AIRE DE LA POBLA, CLAVE DE ARCO DE LOS DOS PALLARS El viajero, como cada hijo de vecino, va a veces a pelo y, a veces, a contrapelo de los refranes. Ni en agosto caminar ni en diciembre navegar, es dicho que no reza con andarines ni mareantes. Los hombres que tienen por oficio surcar las aguas y pisar la costra amable de la tierra, suelen ser gentes responsables y alegres y valerosas, fauna poco propensa a dar pábulo a rumores ni jaculatorias. Por Santa Clara, el que se monta en tren la caga, es refrán que debiera inventarse sin pérdida de tiempo. El 12 de agosto, Santa Clara, de 1956, domingo, el viajero llegó a Pobla de Segur en tren, desde Barcelona. El viajero entiende que escribir sobre el tormento chino del humo, las apreturas y las patadas, seria grave falta de patriotismo. Sí: por Santa Clara, el que se monta en tren, si no muere, la caga. El viajero, un poco contra sus principios y sin mirar para la economía, se mete -sin suerte- en una fonda. En Pobla de Segur hay un hotel, dos fondas, tres posadas, una casa de huéspedes, una pensión y tres mesones. Pobla de Segur es un pueblo muy clasificado, muy respetuoso con el derecho administrativo. Llorenç Cortina, el amo y cocinero de la fonda Cortina, no quiere guisar sino para los de Salàs de Pallars, tratantes en mulas, su vocación secreta. -¿Y por qué se hizo usted fondista? -Pues porque me dio la gana y a usted no le importa. -¡Anda, pues también es verdad! En la segunda semana de cuaresma se da cita en Salàs de Pallars la crema de la trajinería, la galana espuma del afanoso guirigay del tratillo, la flor y nata de los trujamanes de tiernos lechuzos, burdéganos de silla para canónigos y recias andongas de labrantío. Por las cuadras de Balust y de Sensúy, en la cuaresma, cruje el roznido terne de la mula, el animal que canta en rebuznos entreverados de relinchos. Por la cuaresma, cuando el mundo se viste de morado, Llorenç Cortina sueña con paraísos de mulas eternamente doncellas y muleros airosos como paladines. Entonces, Llorenç Cortina guisa mejor que nadie, y sonríe al parroquiano y hasta al prójimo, y salta a la pata coja, sin que nadie le vea, como los niños felices y alunados. Salàs de Pallars es geografía que queda al sur de la Pobla, mirándose en las aguas del pantano de Talarn y viendo saltar a dola sobre la peña -a la una, andaba la mula; a las dos, la coz...- al arroyo de la Solana y a su primo pobre el arroyo de las Bruixas. Camilo José CELA: Viaje al Pirineo de Lérida

El autor. Camilo José CELA nació en Padrón (A Coruña) el año 1916. En 1977 fue

nombrado senador por el Rey y participó en la elaboración de la Constitución de 1978. Desde 1957 fue miembro de la Real Academia Española y en 1989 obtuvo el Premio Nobel de Literatura. Su estilo se caracteriza fundamentalmente por: - una prosa muy expresiva - el dominio preciosista del lenguaje - el conocimiento de los recursos cultos y familiares de la lengua - la descripción rápida y altamente expresiva de la realidad circundante - el enfoque implacable de la miseria humana Cela destaca sobre todo por su valiosa producción narrativa: libros de viajes, novelas, relatos breves y cuentos. Entre sus libros de viajes destacan sus famosos Viaje a la Alcarria (1951) y Viaje al Pirineo de Lérida (1954), obras que reflejan la realidad española de la época, así como el paisaje y el lenguaje de las comarcas que el escritor descubre a su paso. Sus novelas han supuesto siempre un estímulo renovador para la creación narrativa de sus contemporáneos. Destacan entre ellas La familia de Pascual Duarte, La colmena, San Camilo 1936, Oficio de tinieblas 5, La catira... 1. El Viaje al Pirineo de Lérida fue publicado el año............................ 2. Escribe las características de su estilo que puedes reconocer en el texto que has leído. .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................................................................

Comprensión lectora 1. Divide el texto en 5 partes, atribuyendo un título de los siguientes a cada parte: Introducción, la feria de Salàs, descripción de Salàs, descripción de Pobla, descripción de Llorenç Cortina. 2. Señala cinco adjetivos del texto. Busca su significado. Adjetivos. ........................ ........................ ........................ ........................ ........................

Significado. .................................................................................................... .................................................................................................... .................................................................................................... .................................................................................................... ....................................................................................................

Después de haber leído atentamente el texto, responde a las siguientes preguntas: 1.¿Qué dice el refrán que no se debe hacer? ................................................................................................................. 2. ¿Qué día inicia el viaje el autor? .................................................................................................................................. 3. ¿De dónde procede? .................................................................................................................................................. 4. ¿Por qué Cela inventa un refrán referido al tren? ....................................................................................................... 5. ¿Por qué Llorenç Cortina sólo quiere guisar para los de Salàs? ................................................................................. ......................................................................................................................................................................................... 7. ¿Cuál es su vocación frustrada?........................................................................................... ………………………….. 8. ¿Qué sucede la segunda semana de cuaresma en Salàs?.......................................................………....................... 9..¿Cómo es el roznido de una mula? ............................................................................................................................. 10.¿Dónde queda Salàs respecto a Pobla? .................................................................................................................... 11 ¿Qué caracteriza el pueblo de Salàs? ........................................................................................................................ 12. ¿Quién es el viajero al que el autor hace referencia? ............................................................................................... Vocabulario 1. Busca el significado que tienen en el texto las siguientes palabras: jaculatorias: ........................................................................................................................................ tormento chino: ................................................................................................................................... trajinería: ............................................................................................................................................ guirigay: ................................................................................................................................................ trujamanes: .......................................................................................................................................... burdéganos:. ......................................................................................................................................... entreverados: ....................................................................................................................................... cuaresma: ............................................................................................................................................. alunados: ............................................................................................................................................. 2. Explica de otra manera... ...el viajero va a contrapelo de los refranes………........................................................................................................... ...fauna poco propensa a dar pábulo a rumores.... .......................................................................................................... ... un poco contra sus principios …………........................................................................................................................ ...sin mirar para la economía. ......................................................................................................................................... 3. ¿Qué quiere decir el autor? La crema de la trajinería……............................................................................................................................................ ...mirándose en las aguas del pantano ………………………………………………………………………………………….

... cuando el mundo se viste de morado …...................................................................................................................... 4. Escribe las sílabas que faltan en los siguientes refranes y anota el número correspondiente a su significado. Entre col y ..... le.....ga. Ha..... el buey y di..... mu. Ir a por .....na y salir tras.....lado. Ove..... que bala, bo.....do que .....de.

Quien a ..... árbol se a.....ma buana som..... le .....bi.....

El pe..... del horte.....no, que no co..... las berzas ni las .....ja comer al a.....

El hi..... del a..... en.....da el .....ballo

1- Se aplica cuando hay quien no se aprovecha de algo ni deja que los demás lo hagan 2- Enseña que el que se distrae sale perjudicado 3- Expresa que alguien ha sufrido perjuicio en aquello que creía iba a ganar 4- Contra la monotonía 5- Se dice cuando alguien que de ordinario no habla, de pronto dice una tontería 6- La conveniencia de que cada uno cuide de sus bienes 7- Sobre la ventaja que tienen los que gozan de buenos protectores o influencias.

5. Explica una pequeña historia siguiendo los pasos siguientes, contestando con todo detalle estas preguntas: a) ¿Qué momento del día es? b) ¿Qué tiempo hace? c) ¿Qué sonidos oyes? d) ¿Qué sensaciones sientes? e) ¿Qué olores percibes?

f) ¿Qué ves? g) ¿Qué movimientos haces? h) ¿Hacia dónde vas? i) ¿Qué impresión te da la gente que está a tu alrededor?

j) ¿Qué piensas mientras caminas? k) ¿Dónde has llegado? l) ¿Qué aspecto tiene este lugar? m) ¿Qué reacción te provoca?

.......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ POR DE LA TE. TA ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ CA ........................................................................................................................ TREN MEN SAN BIE ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ QUE RA GA, CLA TAR ........................................................................................................................ .................................................................

Salto del caballo.

Muévete por este cuadro como lo hace el caballo en el tablero de ajedrez y reconocerás unas frases de Camilo José Cela

VEN

QUE

FRÁN

MON

PRON

MÚSICA DESCRIPTIVA DEL MÓN RURAL

AUDICIÓ : Ludwig van Beethoven: Simfonia Pastoral. 3r moviment. Alegre reunió de pagesos. Els pagesos estan contents per les bones collites i ho demostren ballant tres danses. En la primera és la gent jove la que balla. Quins instruments porten la melodia? .................................................................................. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ Com són les notes d'aquests instruments?...................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... Quina velocitat o "tempo" porta aquesta dansa? ............................................................................................................. La segona és una dansa antiga que s'interpretava amb gaites, cornamuses... Quins instruments de vent sents tocar sols en aquesta dansa? ..................................................................................... .......................................................................................................................................................................................... La tercera és la dansa dels pagesos més grans. Això es nota en els instruments que porten la melodia. Quins són? ................................................................................................................................................................................. .......................................................................................................................................................................................... Es tornen a repetir les 3 danses. Segons el teu criteri, quina és la més lenta? .............................................................. Quina és la més divertida? .............................................................................................................................................. 4t moviment. La tempesta. Comença amb uns sons llunyans de trons i unes fines gotetes de pluja. Quins instruments fan cada cosa? .......................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................ .......................................................................................................................................................................................... Després la tempesta arriba al damunt dels pagesos que corren a aixoplugar-se. Es tracta d'una tempesta d'estiu, curta però intensa. Quins instruments ens donen aquesta sensació? ............................................................................ .......................................................................................................................................................................................... A poc a poc se'n van els núvols i retorna la calma, però encara se sent el retruc dels trons. Quins intruments ens indiquen cada cosa? ........................................................................................................................................................ .......................................................................................................................................................................................... 5è moviment. Cançó pastoril. Alegria i acció de gràcies després de la tempesta. Els pagesos estan contents malgrat la pluja, perquè és bona per als camps. Quins instruments van sortint un darrere l'altre a mesura que va creixent el volum de la música? Enumera només els que destaquen portant la melodia .......................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................ .......................................................................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................................................................

ร

OUR DIARY Date Morning

Afternoon

Night

Date Morning

Afternoon

Night

Date Morning

Afternoon

LOGICAL PROBLEM FOUR PEASANTS COME TO THE FAIR IN MONTARDIT. FIND OUT THEIR NAMES, AGES AND THE PLACES THEY COME FROM. 1. Joan comes from the town next of Montardit. 2. The one who comes from Tremp is 50 years old. 3. Jaume is the oldest. 4. The youngest comes from Tamarit. 5. There is one who is 40 years ols and comes from Vic. 6. Cisco is not 19 years old. 7. The one who comes from Sort is 33 years old 8. Vicenรง comes to the fais for the first time.

NAME

AGE

FROM

E D U C A C I Ó

ELS ESPORTS D’AVENTURA

L’Any 1985 es funda al Pallars la primera empresa d’esports d’aventura, i amb ella apareix per primer cop aquesta denominació. Però, què és un esport d’aventura? Doncs una activitat on intervenen diferents dosis d’esport, risc, aventura, emoció i natura. Són esports que es fan a la Natura, aprofitant elements que ella ens proporciona, però afegint-hi la possibilitat d’experimentar sensacions d’aventura i d’emoció pel fet de tractar-se d’activitats que són excepcionals ( per entendre’ns, que no es poden practicar cada dia, al gimnàs o en un cap o estadi) i que no demanen un coneixement tècnic exagerat per poder divertir-se. Podem dividir els esports d’aventura en quatre grups, segons el mitjà on es desenvolupen: AIGÜES BRAVES Ràfting Hidrospeed Bus bob kaiak

AIGÜES TRANQUIL.LES Esquí nàutic Vela Piragüisme Windsurf Nàutica motonàutica

TERRA Equitació Mountain bike Ruta 4x4 Tir amb arc Baranquisme Espeleologia Escalada trekking

AIRE Ala delta Parapent Pònting Globus aerostàtic Vol ultralleuger

EL RÀFTING

És sens dubte el rei dels esports d’aventura. Consisteix en una baixada per corrents d’aigües braves sobre unes barques pneumàtiques de l’estil Zodiac. La barca és guiada per un professional, el trainer, que porta un timó i sorteja les pedres i busca el millor camí per viure emocions fortes i fresques. El riu és molt variat, i ofereix des de ràpids vertiginosos fins a llocs tranquils. Els practicants, però també han de remar per aconseguir de baixar evitant les dificultats i aprofitant qualsevol recurs que sumi emoció a l’aventura de desafiar el corrent del riu. El trainer dóna en cada cas les instruccions més escaients, com “dreta”, que vol dir que M O O U N T A N B A I G K només rema la filera de la dreta, o “stop”, per deixar de P O N T U G F T M D E U L remar i aprofitar el corrent. L G U F E D I U N E L T I L’equipament bàsic consta d’uns pantalons i una jaqueta de neoprè, un material sintètic aïllant de les baixes temperatures. També de neoprè són uns mitjons o sabatilles que ajuden a estabilitzar-se damunt la barca. Cal dur obligatòriament un casc i un salvavides i... moltes ganes de passar-s’ho bé. És molt important que el ràfting, com qualsevol esport d’aventura, es faci sempre acompanyat de persones expertes, que coneguin el riu i la tècnica de navegació en aigües braves. Mai no hem de practicar el ràfting sols o sense un expert. 1. Troba a la següent SOPA DE LLETRES deu esports d’aventura.

P H O

O U G

K K J

I N C

T R Z

L A Y

G F I

X U F

Q C O

P S O

C V P

U I S

A J E

O B M U

N I T N

I Q M I

U U C V

F A B E

T L J T

H U I A

N R R T

S B W U

R D I H

F S T K

M K Y O

S C A L

C A P

O P A

L A P

I M A

N J R

W F A

T N P

Q L E

U O N

E P T

G F T

E G X

A D A

F G

R U

E A

N R

R R

O G

J N

P I

L T

K F

B A

I R

A Y

El Crèdit de Síntesi LA VIDA A PAGÈS i els materials didàctics que el formen han estat dissenyats per l’Equip Pedagògic d’Arcàdia/Babel coordinat per Agustí Béjar. Arcàdia/Babel, grup pedagògic. Tel. 609 78 78 00 * alberglasolana@gmail.com