2024-25 Premis Castanyoween

Page 1


PREMIS CASTANYOWEEN

Premiat

Llengua Catalana

“The mistery of Alpicat”

Paula Aguilà Lamolla

Accèssit

Accèssit

“Black death”

David Casais Blanch

“The camping night”

Xènia Sanz Rosell

Llengua Castellana

Premiat

“The best Halloween of my life”

Aran Moreno Mata

Accèssit “Castañera: the murderer”

Júlia Mourón Roure

Llengua Anglesa

Premiat

“The scary Halloween”

Paula Allué Arqués

The mistery of Alpicat

Era la nit de Halloween i la boira cobria el poble d’Alpicat Els carrers tallats per evitar que passes cap vehicle, les cases decorades amb carabasses, aranyes i tot el que us pugueu imaginar, unes semblaven tretes d’una pel.licula de terror, els nens, i no tan nens, disfressats en recerca de caramels. Entre ells hi havia la Carla, una adolescent curiosa. Tot el poble la coneixia, li encantaven les històries de por i durant l’any contaba els díes per decorar i celebrar Halloween . Feia uns dies que pel poble corria una veu que la vella casa de l’entrada del poble hi havien trobat morta a la Sra. Maria. Era gran però ningú sabia què li havia passat. La Carla amb els seus amics van atrevir-se a entrar-hi després de que ella els insistís

Aquella nit feia molt fred i el curiós va ser que al entrar dins la casa van notar una calor que els cobria La casa estaba bruta de pols, gats que rodaven per dins i per fora

La Carla va trobar un sobre brut, vell i ple de pols que hi posava: “Aquest sobre és per qui el trobi”.

La Carla el va obrir ràpidament per saber què hi posava, estava escrit a mà, a la carta hi deia:

“Estimat/da persona que ha trobat la carta, sóc la Maria. Si l’estas llegint , vol dir que jo ja he mort i tinc una feina per a tu. Jo, la Maria, he set durant molts anys la vella castanyera i dins d’aquesta casa hi trobaràs totes les castanyes que he cuit per tot el veïnat d’Alpicat, ara et toca ser a tu, a partir d’avui ser la nova castanyera d’Alpicat ”

Paula Aguilà Lamolla

Black death

Fa temps a un petit poble anomenat Alpicat vivia un nen que es deia Rem i vivia amb el seu gat, el Marrameu que era un gat negre que tenia un superpoder, canviar una cosa que havia passat al dia. El Rem havia perdut als seus pares quan era petit de manera que el seu únic suport emocional era el Marrameu.

En Rem odiava la Castanyada però li encantava el Halloween i com que aquell dia celebraven la Castanyada al col·legi va decidir no anar

Per la nit va anar a demanar gominoles, es va disfressar de Batman i va disfressar al Marrameu de Catwoman Anava molt content a demanar però a la primera casa no hi havia ningú, a la segona tampoc, a la tercera tampoc i així successivament fins que en un moment va decidir parar de demanar i com que ningú contestava va trucar als seus amics per a saber on estaven i almenys passa-ho una mica bé, li van dir que estaven a la punta del Tossal i hi va anar.

En arribar, li van dir que estaven jugant a reptes i el seu era baixar al pont embruixat. Amb la cua entre les cames i el Marrameu en braços va anar, i de l’aigua van començar a sortir monstres que va poder reconèixer, eren els habitants d’Alpicat que el van agafar i el van ofegar

Els seus amics van baixar corrents i no van poder fer res més que plorar per ell. Mentrestant el Marrameu amb el seu poder es va intercanviar i va morir ell.

Quin somni!! Va exclamar quan es va despertar en Rem aterroritzat.

Només en veure el Marrameu el va abraçar i mai no el va soltar més.

The camping night

Fa temps a A la tarda del 31 d’octubre, en acabar de dinar, ens vam posar a fer panellets per a la nit. Aquella nit els meus amics i jo vam organitzar una acampada als camps prop del nostre poble. El Biel ens portarà amb la seva camioneta. Al cap d’una estona vam trucar al timbre, ho vaig agafar tot i vaig sortir corrents per la porta.

Vam començar el viatge, el cotxe feia un soroll estrany però ho vam deixar còrrer

Per fi vam arribar, vam montar les tendes i vam encendre el foc

Després de sopar ens vam quedar xerrant una bona estona Però no sabiem que sería l'últim moment de tranquilitat Vam començar a sentir sorolls, venen de fora la tenda . Vam anar a veure què passava, però no vam trobar res. Quan vam tornar a entrar vam trobar una carta escrita amb lletres tremoloses. Pensavem que era l’Ingrid perquè volia dormir, però em vaig girar i la tenia al darrere. El Biel es va espantar i va proposar d’anar a la camioneta. El vam seguir cap al cotxe. Quan eram dins vam veure que les claus estaven a fora ens vam quedar tancats !

Així que vam trucar als pares, al cap d’una estona ja èrem a casa celebrant la Castanyada

El que els nens no saben es que els pares els estaven espantar per a que tornessin a casa a celebrar la castanyada ja que als pares no els agradava Halloween

Xènia Sanz Rosell

the best halloween of my life

Se cuenta una vez que en un pueblo muy lejano que se llamaba Alpicat había una niña que se llamaba Aran, ella siempre le han gustado las tradiciones como por ejemplo Halloween o la “Castañada “ , el problema era que en ese pueblo se había perdido la esencia de todas las tradiciones y el color de la villa. Aran era la única que se acordaba del pueblo y de todas las cosas Estaba muy triste, porque desde ese día en que un libro se llevó todo lo mejor de ese pueblo

Aran se secó las lágrimas y se puso rumbo al ayuntamiento para coger el libro que hizo que el pueblo se estuviera quedando sin color. Aran consiguió el libro una noche antes del 31 de octubre, el día de Halloween.

Ella con miedo lo abrió porque no tenía tiempo. En ese libro se habían quedado todos los personajes de Halloween: los fantasmas, las arañas, los vampiros, “la castañera “ , las momias, los zombis, etc.

Seguidamente, descubrió que en ese libro había una maldición, porque cuando paró una de las páginas concretamente la trece , Aran desapareció Lo que había ocurrido era que el libro se había tragado a la niña Aran despertó al cabo de un tiempo Pero seguimos , Aran no sabía dónde estaba y se levantó muy asustada

Entonces por mucho miedo que tuviese siguió adelante en una especie de cueva en el que la desesperación de Aran llegó a un punto en que tuvo que correr hasta llegar al final. Aran cada vez se acercará más hasta que…

Llegó a un sitio muy extraño. Era un pueblo de Halloween en el que todos y cada uno de los personajes de las películas de terror estarán, Aran le dio tanta emoción reencontrarse con esos personajes que habían llenado la infancia de alegría y emoción Aran cada vez se acercará más hasta que Llegó a un sitio muy extraño Era un pueblo de Halloween en el que todos y cada uno de los personajes de las películas de terror estarán, Aran le dio tanta emoción reencontrarse con esos personajes que habían llenado la infancia de alegría y emoción. Aran corrió a poder salir del libro y en cuando pudo salir lo quemó y en un abrir y cerrar de ojos todo el pueblo se transformó en lo que siempre había sido. Y allí Aran se dió cuenta de que hacernos mayores no significa perder todo lo que nos había llenado siempre. Desde ese día el pueblo nunca más volvió a oír de ese libro Aran Moreno Mata

castañera: the murderer

Todos los niños aman a la Castañera y no me lo podeis negar. Hace un tiempo que una viejita que vendía castañas cada año en Halloween me quiso contratar para que la ayudara, la verdad es que tenía mucho éxito con los niños y la apodaban castañera . A mi desde niña me habían contado historias de la Castañera. Me decían que era un monstruo que cocinaba niños, los mataba, maltrataba, etc. Cuando la llamaron así me entravan escalofríos siempre les decía a mis amigos Marcus y Sofía me consolaban pero continuaba teniendo miedo

El 31 de octubre a las 3 30 de la tarde, mis amigos y yo fuimos a casa de la viejita para ir preparando las cosas con la ayuda de mis amigos, la vieja les dijo a mis amigos que fueran al sótano mientras yo estaba en el baño . Ellos fueron, pero lo único que pudo escuchar fue un grito de Sofía, la encontré arrancándole la cabeza a Sofía y Marcus tenía las tripas abiertas y extremidades separadas. Siempre tiraba un líquido rojo a las castañas y ahora me doy cuenta que era sangre , las hacía más apetecibles y todo pero……me he encerrado en el baño para que no me haga nada. Se está acercando y escucho sus pasos lentamente mientras me dice que salga Al final entro al baño y me mató de la forma más terrible ”

Soy la reportera Stefany Stones reportando el caso de la desaparición de la señorita Emily Jones. Encontramos su diario en la casa de la viejita . No sabemos quién terminó de escribir su diario, pero sí quién la mató.

Júlia Mourón Roure

The scary Halloween

Once upon a time, there was a cat called Marrameu. Marrameu went to wake up his owner. She showered, got dressed and also called her friend to tell him if she could see him in less than 20 minutes. When she finally was ready to start walking she found out that his friend, the one which she called, was dead. Suddenly she started crying and screaming because she was sad, very sad. That friend was her little brother named Jack. She decided to do the investigations herself of who killed Jack in front of his sister’s own house She decided she was going to interrogate all the people who Jack knew who they were and also the people who knew about Jack’s death. When she finished interrogating everyone that she wanted to interrogate, she also solved the whole death situation. She knew who was the person who had killed her own little brother. And she finally noticed that it was the girl of Jack's best friend who had killed Jack. Since she was so sad about it, she decided to kill the girl who had actually killed Jack and after leaving him on purpose in the door of her older sister’s house.

2n ESO

Premiat

Llengua Catalana

“The house”

Júlia Rebordosa Lliberato

Accèssit

Accèssit

“A mysterious day”

Arlet Díaz Segura

“The strange night of November”

Ares Nogueira Rocafort

Llengua Castellana

Premiat

Accèssit

Premiat

“The haunted house”

Carla Pompido Navarra

“A different recipe”

Jana Armengol Teixidó

Llengua Anglesa

“The chestnut seller”

Mara Sarac

The house

El dia de Halloween una nena que es deia Angela va anar a demanar caramels amb els seus amics. Al seu poble hi havia una llegenda sobre una casa que estaba ocupada per monstres. Mentre estaven demanant caramels, la seva millor amiga Olivia va dir “Per què no anem a aquella casa?”. L’Angela va respondre “Bé… diuen que està encantada”. Al final l’Olivia va acabar convencent a l’Angela, així que van acabar anant. Quan van ser davant de la porta,, van trucar. Uns segons després la porta es va obrir sola. “Hola?” va dir l’Angela. “Hola, Angela” va dir una veu Quan la porta es va obrir del tot es va veure la castanyera amb dues bosses plenes de dolços i castanyes per elles

“Aquí teniu nenes” va dir tota contenta Van marxar i a partir d’aquell dia sempre van allí per Halloween.

Júlia Rebordosa Lliberato

A mysterious day

Hi havia una vegada en una casa molt vella hi vivia un senyor gran que es deia Josep i odiava el Halloween. De petit el van espantar molt i mai més va tornar a celebrar la nit de Halloween, ja que temia que li tornés a passar

De petit el dia 31 d’octubre, quan tenia 8 anys, li agradava molt anar a buscar caramels i el seu somni era espantar a la gent amb el seus pares Aquella nit van trucar a una casa i es va obrir la porta i van entrar dins. El Josep estava molt espantat i va començar a escoltar unes veus que li deien “Si no t’en vas, mataran als teus pares i a tu”.

Quan va arribar a casa estava tot ple de sang. Resulta que tot ho havien preparat els seus pares i era una broma, pero justament en aquell moment va pasar un camió amb una senyora gran a dins i els va atropellar, matant així als seus pares. Per això temia aquesta nit.

El Josep tenia uns veïns que es deien Pau i Martina i no els agradava que el seu veí estigués tan amargat i van decidir anar a saludarlo La Martina li va preguntar per què no li agradava aquella nit i el home li va explicar tot Van decidir anar a passejar per allí i així veuria que va ser una coincidencia. Van anar a buscar unes castanyes a la castanyera que les venia. Al Josep li sonava aquella dona: er al dona que va matar als seus pares! Va començar a a córrer i la castanyera el va perseguir amb el mateix camió que va matar al seus pares. La dona va atropellar al Josep i mai més s’ha sapigut per què.

Arlet Díaz Segura

The strange night of november

Hi havia una vegada, una nena molt callada, vergonyosa i intel ligent. Sempre anava sola i tothom deia que estava encantada, per això mai et mirava als ulls i no tenia amics.

Un dia de novembre, a la famosa festa de “Halloween”, un grupet de nens del curs van decidir anar a casa de la nena, que era a les afores de Tossa de Mar. Volien demanar gormanderies, pero no n’eren conscients del que es trobarien, pero quan es va obrir la porta, van queda boca-oberts i espantats Va aparèixer una senyora gran amb la mateixa roba que sempre portava la nena La senyora tenia uns aproximadament 100 anys i duïa una cassola amb castanyes.

Quan la senyora els va veure, els va reconèixer a tots i van decidir regalar-lis una castanya a cadascú. Ells ho van veure extrany, pero se la van mejar a gust. Un es va atrevir a preguntar si era aquella nena del seu curs i ella va dir que sí i que d’aquí poc, per culpa d les castanyes, ells també es tornarien vells per sempre. Dels nens no es va saber mai res més.

Ares Nogueira Rocafort

The haunted house

Érase una vez, en 1977 un grupo compuesto por seis amigos, ya hacía mucho tiempo que en su pueblo, había una casa destrozada y hecha de madera Tenían pendiente ir a explorarla Y así llegó el 31 de Octubre de 1977 a las 0:00h se dirigían hacia arriba de la montaña

Tras un largo camino entre piedras y senderos llegaron a la casa. Llamaron a la puerta pero nadies les abrió. Así que decidieron saltar por una ventana. Su primera impresión fue que la casa era inmensa, pero también estaba decorada con cuadros de personas que se movían, calabazas… Escucharon un ruido en el piso de arriba y fueron a ver qué pasaba. Era una señora vestida entera de negro y estaba cantando.

Cuando la vieron se fueron correindo porque ellos no sabían que alguien estaba allí Pero se habían quedado encerrados, ya que no había manera de subir las persianas de las ventaana

A día de hoy siguen encerrados

Carla Pompido Navarra

A different recipe

Había una vez, en una casa, una niña llamada María que le gustaba mucho bailar. Vivía con su madre, a la que le gustaba mucho bailar con su hija María y su padre que era el panadero del pueblo.

Él siempre era el responsable de hacer los típicos panellets. No los quería hacer como todos los años, así que empezó a pensar en la forma de hacerlos más originales Decidió hacerlos de chocolate, almendra, coco y calabaza Solo le quedaba una calabaza en todo el pueblo Cuando llegó a casa se puso a hacerla y empezó a salir cada vez más humo Después de unos segundos, vio que no estaba en la cocina y que los tres estaban en un laberinto llamado

“Castaween”. Habían entrado en un juego. Para que todos pudieran salir de allí con vida, almenos uno de ellos debía conseguirlo.

Tenían mucho miedo. Empezaron el laberinto bajo el juramento de no separarse en ningún momento. María se tropezó y cayó al suelo rodando hasta verse absorbida por un agujero. Su madre, desesperadada, empezó a correr detrás de ella. Así que, la madre también desapareció Solo quedaba el padre de María Él estaba muy nervioso pero decidió seguir para salvar a la familia

Después de un momento de mucha tensión, el padre llegó al final y en ese momento los tres aparecieron en la cocina de su casa Jana Armengol Teixidó

The chestnut seller

In a small mountain village, an old chestnut seller arrived in the year 1080. She was a kind woman, always smiling and selling her warm, roasted chestnuts. Everyone loved her, but one day, she disappeared without leaving a trace. From that day, the nights felt colder and quieter without her presence.

One Halloween night, a girl named Emily decided to explore the forest where the chestnut seller had disappeared many years ago She started walking deep into the woods, only listening to the sound of her footsteps and the wind whispered through the trees. Suddenly, she smelled a familiar scent: roasted chestnuts. Emily followed the scent untl she found a small clearing. There, an old cart was standing with a strange figure wrapped in a woll shawl behind it. It was the chestnut seller, but her skin was pale and her eyes shone strangely under the moonlight.

“Are you cold, Emily?” she asked and then offered her a cone with chestnuts. Emily took them. They weren’t warm, but they were cold as ice. Emily tried to leave and the chestnut seller looked at her with a terrifying smile “Who will sell the chestnuts now?”

Emily never returned to the village, but every year the old chestnut cart appears in the same place and waits for another curious soul to visit the chestnut seller in the dark.

3r ESO

Premiat

Llengua Catalana

“The boogeyman”

Gabriel Cojocaru

Accèssit

“A great opportunity”

Alexandra Pérez Sánchez

Llengua Castellana

Premiat

Accèssit

Premiat

Accèssit

“Forgotten death”

Oscar Gómez Ciprián

“The incident in the boarding school”

Leire Torres Oliva

Llengua Anglesa

“Bad witch”

Emma Gilart Modroño

“The rise of the pumpkin”

Albert Plana Solé

The boogeyman

Hi havia una vegada en un orfenat allunyat de la civilització, es contava una terrorífica història per espantar els nens més petits: la llegenda de l’home del sac. Però no la llegenda tal i com la coneixem, sinó una en que el dia 31 d’octubre un home passava per les habitacions dels nens que es portaven malament i s’emportava les seves castanyes en un sac.

Una nit de castanyada, en Max va decidir comprovar si la llegenda era certa: es va quedar despert fins la mitjanit i va anar a l’habitació dels nens més dolents de l’orfenat De cop i volta, un home va entrar a l’habitació i es va emportar totes les castanyes

Això us passa per dolents! -va dir fluixet en Max

Però l’aventura no acaba aquí. Quan l’home carregat amb el sac va sortir de l’habitació, en Max el va seguir sigilosament. Van recórrer tot l’orfenat, van passar per tots els passadissos i van pujar les escales fins el dormitori dels més grans. Allí l’estaven esperant tots els companys de l’habitació. Es va treure la màscara i va dir:

Ja és aquí l’home del sac!! - i els altres van riure.

Així que la llegenda no era certa!! - va pensar en Max.

De cop i volta, va veure una sombra per darrera dels armaris, però no li va donar gaire importància Quan es va girar per sortir d’aquella sala, es va trobar de cara amb un sac de castanyes

Però aquest el portava el veritable home del sac

A great opportunity

Fa molt de temps, en un petit poble dels pirineus vivia l’Alba amb els seus pares. Li encantava passejar pels prats i cuinar amb la seva família els plats típics de la zona. la tardor era la seva època de l’any preferida perquè la Castanyera sempre passava pel seu poble i li ensenyava a cuirnar castanyes. Un dia de tardor l’Alba va arribar a casa de l’institut i els seus pares la van cridar per a que anés a la sala d’estar Quan va entrar, es va trobar els seus asseguts al sofà amb una carta a la mà L’Alba la va obrir i va llegir-la atentament. Al cap de cinc minuts no s’ho podia creure, li havien oferit una beca per anar a estudiar durant un any als Estats Units!!

Al dia següent ja tenia la maleta feta i els seus pares la van portar a l’aeroport. L’Alba estava molt emocionada i, després d’acomiadar-se dels seus pares, va pujar a l’avió. Unes hores després, ja havia arribat als Estats Units. A l’aeroport l’estava esperant la família amb la que conviuria durant aquell curs escolar. Ràpid va fer nous amics i es va adaptar molt bé. Una nit de finals d’octubre celebraven una tradició anomenada “Halloween” L’Alba es va sorprendre molt, ja que ella mai havia celebrat aquella celebració al seu poble dels Pirineus

El curs anava passant i l’Alba no podia parar de pensar en la meravellosa nit de Halloween que havia passat. Cada dia recordava aquella nit en la que es va disfressar i va donar caramels als nens americans.

Sense quasi adonar-se’n ja havia passat un any i l’Alba havia de tornar al seu poble natal per retrobar-se amb la seva família i començar el següent curs escolar a la muntanya.

Després de retrobar-se amb els seus pares i saludar els amics del poble va veure com una dona baixava de la muntanya més alta carregada de castanyes. Va decidir explicar-li a la Castanyera la seva experiència a l’estranger i el descobriment de “Halloween”. A la dona li va fascinar tant com a l’Alba aquella tradició americana i en aquell moment va decidir que es diria “La Castaweena”.

Forgotten death

Al despertar de esa terrible pesadilla, Fernando se levantó de la cama muy agitado. Se sentó en ella y reflexionó. Se levantó y se dirigió a la cocina. Miró el calendario: ¡era 31 de octubre! Como cada año, Fernando tenía que hacerle castañas a su esposa Romina. Desde que estaban juntos, cada 31 de octubre, Fernando le preparaba castañas a Romina, ya que era su fecha preferida por los numerosos recuerdos que tenía de la infancia Comenzó a prepararlas con las especias que a ella le gustaban Al finalizar, Fernando fue al salón a esperar a que su esposa llegara, pero, de camino a este, se topó con fuerte olor a putrefacción proveniente del sótano. Cuanto más bajaba, más irresistible era el olor. Finalmente, presionó el interruptor que encendía la luz y casi se desmayó. En el suelo, yacía el cuerpo sin vida de su esposa, con la cabeza abierta y un hacha ensangrentada a su lado. Enseguida cogió el móvil y llamó al 911.

Cuando la policia llegó, cerró la casa mientras Fernando reflexionaba sentado en una piedra en su jardín. Cuando la policia, terminó la investigación, no había ninguna evidencia de que alguien hubiera entrado en la casa por la noche, por lo que el único sospechoso era Fernando Pero no No podía ser, él no recordaba nada.

El campanario daba las 0:00h y Fernando seguía dando vueltas en la cama. Llevaba desde las 22:00h dando vueltas, dándole ganas de romper a llorar cuando recordó que había instalado una cámara en el sótano. ¡Podía ver lo que había pasado! Saltó de la cama y corrió al sótano, visualizó las grabaciones y la cruda realidad cayó sobre Fernando.

En la grabación, podía verse a sí mismo clavándole el hacha en la cabeza de su esposa Romina, exactamente igual como él se la acababa de clavar, cayendo al suelo de rodillas, viendo el suelo, justo antes de que todo se volviera oscuro

Oscar Gómez Ciprián

The incident in the boarding school

Hace unos años, en las afueras de una pequeña ciudad llamada Lleida, había un internado en el que estaban los niños y los no tan niños cuyos padres habían fallecido o no podían estar con ellos.

Un día llegaron dos hermanos: Eva, de siete años, y Dídac, de 16, quienes enseguida hicieron amigos, pero no tenían muy buena espina acerca de la directora del colegio. Ella era una mujer mayor que siempre iba vestida con una falda de campana. Nadie, ni los maestros del internado, sabía su nombre. La llamaban “la Castañera”.

Un día, Dídac y sus amigos encontraron un cuaderno de dibujos en el que había un mapa del internado, pero ellos se extrañaron al ver que había un piso más Cuando todos estaban en clase, Dídac y sus amigos subieron a las habitaciones y encontraron un desván Esa era la habitación de la Castañera

Al pasar los días, la Castañera se comportaba de manera más extraña de lo habitual. Desaparecía de clase y se iba a su habitación. Dídac y sus amigos ya notaban que ella escondía algún misterio.

Un día, la Castañera se fue con Eva al desván. Entonces Dídac y sus amigos la siguieron. Al entrar, vieron a la Castañera convertida en un espeluznante monstruo y a Eva muerta en el suelo, con un charco de sangre a su alrededor La Castañera se volvió a convertir en una persona normal y, al verlos allí, se asustó muchísimo y les djio que no contaran nada de lo que habían visto o, de lo contrario, se arrepentirían Luego cogió el puñal con el que había matado a Eva y se lo clavó en el corazón. Hoy, en las calles de Lleida, cada 31 de octubre se ve una oscura sombra reflejada en la luna.

Leire Torres Oliva

Bad witch

Once upon a time, a witch that lived on the top of the biggest mountain of a small village in Catalonia was the biggest nightmare for all the villagers. The witch had a peculiar tradition, she cooked chestnuts for all the villagers on the 30th of October. The witch had an orange and white cat that was always following the scary witch wherever she went No one was brave enough to eat the special chestnuts from the witch because they thought they were venomous and they had some magic power that could kill them One of the 30th of October a young man had become brave enough to eat the witch’s chestnuts and went to the witch’s hut. He arrived at the top of the mountain and encouraged himself to knock on the door. Then a strange old woman opened the door and looked at the scared man and after a while, she asked what he wanted. The young man explained to the old woman he wanted to try her magic cooked chestnuts. She let him into the wooden hut and there was a very good smell. She brought the chestnuts and he noticed the smell was from them. He tried them and from that moment, he knew that the woman wasn’t bad and only wanted people to try her chestnuts From that day everyone was happy when the old lady made her special chestnuts

ESO

Premiat

Llengua Catalana

“Lost in the witch’s garden”

Júlia Díaz Segura

Accèssit

“Bruixeta and Castanyera”

Ferran Ollé Codina

Llengua Castellana

Premiat

Accèssit

Premiat

“The new house”

Alba Sanmartín Illa

“The extinc village”

Júlia Amorós Castanera

Llengua Anglesa

“A film that came true”
Marc Rius Ribó

Lost in the witch’s garden

Era una nit fosca i plujosa, quan jo i els meus amics vam decidir anar a donar una volta Només sortir, el Pau, el més curiós de tota la colla va decidir anar a explorar la casa de la Bruixa; era una vella, plena d’arrugues i que quasi mai sortia de casa. Pel poble es rumorejava que aquesta dona, les nits més fosques, sortia en busca de nens, per convertir-los en carbasses, que després utilitzava per decorar la façana de casa seva la nit de Halloween. A mi, em va entrar molta por quan el pau va dir d’anar-la a visitar.

Simplement estava acostumat a sentir aquesta història unes quantes vegades al dia, i no podia assumir que ho anéssim a comprovar. Però, tot i així, al final em vaig atrevir a entrar. La Marta, el Pau i jo vam ser els únics valents, i vam entrar Eren les dotze de la nit, quan just passàvem pel costat de les carbasses que tenia al jardí Em va semblar notar la presència de vàries persones, però no li vaig donar importància, per que no creia en aquelles tonteries que deia la gent. Al entrar a la casa, vam travessar un passadís molt estret, on vaig notar que algú em tocava l’espatlla, però no hi havia ningú. Al final del passadís hi havia una petita habitació plena de carbasses, en aquell moment em sentia super observat, i de sobte, vaig començar a notar que algú em respirava al clatell. “Què està passant?” va murmurar el Paua. Però abans que pogués respondre, la bruixa se m’havia ficat al costat amb una rialla bastant bastant aterradora. Vaig voler córrer, però la bruixa va aixecar les mans i, a poc a poc, vaig notar com la magia envoltava el meu cos i de sobte vaig veure la Marta i el Pau convertits en carbasses

ls rumors no només eren una veritat, sinó que ara érem nosaltres els que formariem part de la decoració de Halloween. L’últim que vaig notar, va ser aquella presència, com si fossin altres nens atrapats amb nosaltres, condemnats a viure eternament com a carbasses en aquell jardí maleït

Júlia Díaz Segura

Bruixeta and Castanyera

Hi havia una vegada en un passat no molt llunyà, un poblet no molt petit, però tampoc molt gran. Una velleta que es feia dir la Castanyera, durant molts anys havia guanyat el premi a la dona amb les millors castanyes de la comarca

Un bon dia, de fet un 31 d’octubre com avui, va aparèixer una nova dona en aquest petit poble, la nova dona, que es feia dir Bruixeta, tenia unes pintes horripilants Sempre portava una falda molt llarga i negra, una blusa també d’un color obscur, però això no era el que la feia estranya no, era que portava un barret i una escombra esgarrifants. Bruixeta, no li agradava parlar massa amb la gent, ella el que li agradava més era fer uns meravellosos caramels que deixaven palplantada a la gent que els provés.

Alguns deien que eren les millors llaminadures del planeta, uns altres deien que tampoc n’hi havia per a tant. Bruixeta i Castanyera encara no s’havien conegut en persona, només n’havien sentit a parlar l’una de l’altra Però un bon dia justament en el dia de la degustació de les millors castanyes de la comarca, Bruixeta, va aparèixer en l’últim instant per presentarse al concurs, tothom va quedar estupefacte amb la velocitat amb la que hi va aparèixer. Després d’una bona estona, Bruixeta i Castanyera, van guanyar els premis a les millors castanyes, encara que amb una petita diferència; Bruixeta havia fet llaminadures! La Castanyera, amb els seus anys d’experiència, hi va trobar una ràpida solució: va agafar les llaminadures, les va fondre i va sucar les castanyes amb el deliciós caramel. Així la Castanyera i la Bruixeta van guanyar el concurs i es van fer amigues.

Conte contat ja s’ha acabat

Ferran Ollé Codina

The new house

Naia llevaba una semana viviendo en su casa nueva junto con sus padres La primera impresión que tuvo de esta fue que era tenebrosa, sobre todo por el número de muñecas que se encontraban allí, pero se acabó acostumbrando, y hasta pensaba que eran bonitas.

La noche de Halloween, mientras comía castañas sola, ya que sus padres habían ido a comprar chuches, escuchó un sonido muy fuerte procedente de debajo de la mesa. Miró, asustada, quién había hecho ese ruido, pero solo encontró una de las muñecas tirada en el suelo, mirándola directamente. Decidió ir a dejarla en el desván, cuando vio algo extraño Le pareció ver a alguien moviéndose en el pasillo y, emocionada por el misterio, fue a investigar Decidió entrar en una de las incontables habitaciones del largo pasadizo, ya que escuchó otro sonido y, al entrar, vio un montón de muñecas moviéndose en círculos, susurrando: “Ha llegado el momento, ha llegado el momento”. Tardó el tiempo suficiente en reaccionar para que las muñecas la vieran y se detuvieran a la vez y, segundos más tarde, todas empezaron a correr hacia ella, que intentó correr, pero, al ver que la puerta estaba cerrada con llave, no pudo hacer más que chillar.

Ese fue el último día que sus padres vieron a Naia y, desde esa noche, una muñeca nueva apareció en la casa.

Alba Sanmartín Illa

The extinct village

Había una vez, en un pequeño pueblo al norte de Cataluña, una niña llamada Anna Ella y su gato Marrameu vivían en una pequeña choza. Por esa razón, en invierno pasaban mucho frío. Llegó un invierno gélido y Anna decidió que debía idear un plan para ganar dinero y, así poder encender un fuego y comprar unas mantas para ella y su gatito.

Buscando por los residuos públicos, encontró una pequeña estufa y, seguidamente se le ocurrió una idea. La cogió, fue hasta su vivienda y recolectó unas castañas de un pequeño y salvaje castaño que había allí. Durante los días siguientes, Anna montó un pequeño puesto de calientes castañas en la plaza del pueblo

Su popularidad fue aumentando, y Anna, a la que empezaron a llamar “la Castañera”, pudo por fin comprar algunos útiles para no pasar frío por la noche

Pero, como todos sabemos, todo lo que empieza acaba. En este caso, este fin se inició la fría noche del último día de Octubre. Un niño llamado Sam, llegado con su familia al pueblo a inicios de Septiembre desde Estados Unidos fue a comprarle unas castañas a Anna. Éste llevaba una máscara de payaso, ya que según él, celebraba una tradición llamada “Halloween”.

De repente, las castañas empezaron a arder más de lo normal, y Anna perdió el control. Toda la plaza se incendió, y Anna, antes de morir, vio en las llamas una máscara intacta de payaso Ésta fue encontrada por unos excursionistas, en el sitio en que se encontraba el pequeño Sam, el día en que todo lo que se encontraba en un humilde pueblo quedó calcinado Todo excepto una máscara.

A film that came true

It was a dark night, and me and my father were coming back from the cinema We had already seen a scary and thrilling film The plot of it was about a hospital in which the people that died in there, revived and chased the kids in it to kill them. A really anxious and trepidant story for a young audience. During our comeback in the car, all the crows and people that we ran into were looking at us. It was very creepy, but we didn’t pay attention to it. Finally, nothing happened. Next night, Halloween night, people were having fun, doing trick-or-treating, scaring others with their costumes,...

Before starting all the previous activities, we went to buy chestnuts in a street stall It was all as a regular evening, until the seller advised us from a group of teens dressed as zombies who kidnapped kids This was scary to me It reminded me of some familiar story. We went to the last house of the night, a cemetery that I recognised, it was well designed. Suddenly, someone closed the door, and a lot of people dressed like zombies grabbed my dad, who had accompanied me the whole night. I shouted the most I could and tried to liberate my parents, but nothing changed. They closed me in a black room. There we were a group of four boys. We tried everything to escape, but we were exhausted. Nothing and no one noticed, no one saved us and we couldn’t do anything And this is how I finished disappearing from the world I lived in

PREMIS CASTANYOWEEN

Institut d’Alpicat

Curs 2024-25

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.