L'Independent de Gràcia 929

La instal·lació fotovoltaica més gran de Gràcia, instal·lada des de dissabte al terrat de l'IED

El desplegament supera els 400 m2 i suposarà un estalvi del 40% d'energia elèctrica a l'escola P4

Eleccions al CE Europa

Les candidatures de Martínez i Ibar topen en aspectes socials i organitzatius al debat

Diumenge tens: votacions i EuropaMontañesa, clau per l'ascens P8

La Fira de Llibreters de plaça de la Vila es trasllada a Gran de Gràcia, nou eix literari

La 15a Trobada d'Il·lustradors i el 7è BCN Film Fest, altres focus destacats del Sant Jordi 2023 P14

Setmanari gratuït

Número 929. 21 d'abril de 2023. [ independent.cat ]

ISSN - 1695-4793

La nova Abaceria i el canvi de sentit de Travessera es faran alhora i ja al segon semestre

L'adjudicació de l'obra del mercat és imminent però la licitació de la nova mobilitat va quedar deserta i ara tot apunta al juny o al juliol

Albert Balanzà

Dos anys i mig després que s'enretirés l'última placa d'amiant de la vella Abaceria per deixar la imatge actual i quan aquest estiu ja farà cinc anys que els paradistes despatxen al mercat provisional del Passeig de Sant Joan, la nova fase del llarguíssim procés de modernització i transformació de l'equipament i del seu entorn a Travessera de Gràcia apunta de nou a uns mesos de retard. Ja no ve d'aquí i, con diu la dita, amb les coses de palau, val més asseure's, però el Districte ja ha descartat activar el nou pla de mobilitat amb dos mesos de prova anticipada a les obres del mercat, com era la intenció inicial (vegeu L'Independent número 904), i ara tot apunta a una execució simultània aquest estiu.

Les raons d'aquest nou endarreriment es podrien atribuir a la finalització del mandat, si es té en compte l'explicació oficial que tant el canvi de sentit de Travessera

com l'arrencada de l'obra del mercat aniria ja "passades les eleccions", però al nou termini hi ha tingut sobretot a veure el recorregut i els últims entrebancs administratius: l'adjudicació de l'obra del mercat és imminent, encara que es vinculaven el passat setembre al primer trimestre de 2023, però la licitació de la nova mobilitat va quedar deserta i la nova finestra d'oportunitat és l'estiu amb els dos projectes començant-se a executar a la vegada.

El canvi de sentit de Travessera de Gràcia, entre Roger de Flor i Torrent de l'Olla (amb doble sentit per respectar l'eix Passeig de Sant Joan-Joanic), és necessari per fer entrar els camions de l'obra de l'Abaceria per una via alternativa i més ample que la del carrer Gran o del Torrent de l'Olla, i el Districte vol aprofitar el canvi de sentit per convertir la Travessera en una via de trànsit local perquè, després de les obres de l'Abaceria (24-30 mesos), arribaran les de la superilla Pare Claret-Sicília, que pacificarà aquests dos eixos i activarà la Travessera també en sentit Llobregat (vegeu L'Independent núm. 910). Pàgina 4

Travessera de Gràcia, amb l'estructura de l'Abaceria. Foto: B.M.L.

Trias defensa més verd i més comerç a la futura Vallcarca

CUP: "Gràcia es troba enmig del Triangle de les Bermudes de la gentrificació"

L'alcaldable de Junts, Xavier Trias, acompanyat dels referents de Gràcia a la llista Victòria Alsina, Josep Rius i Carme Lleó, ha defensat dimarts en una reunió amb veïns que Vallcarca necessita "més dinamització comercial i més presència de verd".

ERC fa una acció pel comerç a l'Abaceria amb Maragall i Zañartu

La precampanya d'ERC aterra aquest dissabte al Passeig de Sant Joan on l'alcaldable, Ernest Maragall, i el regidor adscrit, Max Zañartu, participaran a l'Abaceria en una acció pel comerç dins del programa dels republicans.

Parera (Valents) polemitza amb els moviments socials de Vallcarca

L'alcaldable de Valents, Eva Parera, ha visitat aquest dimecres Vallcarca de manera molt breu perquè ha estat foragitada pels moviments socials quan ha desembarcat amb càmeres i acompanyada del polèmic periodista ultra Cake Muniesa.

L'esquerra independentista vol tornar al Districte reivindicant la nova residència pública de gent gran o més habitatge públic

Albert Balanzà

Ricard Munné (Gràcia, 2000) i Pere Tobeña (Graus, 1953) són els dos candidats a conseller del districte de la CUP en el que pot significar el retorn de l'esquerra independentista a Gràcia, si els resultats del 28 de maig acompanyen, cosa qu eno va passar a Barcelona ara fa quatre anys.

Què us ha fet fer el pas?

P. T. Em van venir a buscar a la Marea Pensionista, on ja coneixia l'exconsellera Maria Antònia Arnau, i seguim reivindicant la residència i centre de dia públic.

R.M. Vaig començar a militar a Arran i després em vaig implicar als CDR de Vallcarca. La CUP va demanar si algú d'Arran volia fer-ho.

En aquest mandat els grups, sobretot BComú, ha lamentat que no hi fóssiu. Què hi dieu?

R.M. Em sorprèn, almenys a nivell de Barcelona, on els comuns pacten amb el PSC -si hi ha clavegueres a Barcelona, el PSC és qui hi està més ficat. A Gràcia, encara ho puc entendre, per proximitat.

Anem a propostes. Ja n'heu dit una referent a la gent gran.

P.T. Sí, en l'àmbit també tenim propostes sobre soledat no desitjada o remunicipalització de les cures.

R.M. L'eix vertebrador serà la marca Gràcia, que es troba enmig d'un Triangle de les Bermudes Sagrada Família-Park Güell-Passeig de Gràcia. Volem reduir les conseqüències del model gentrificador i revisar el nombre de pisos turístics.

P.T. També fer més habitatge públic, cosa que ja vam veure com-

plexa en la conversió de la Henkel en hotel. Les meves filles van aprendre a anar en bici a la zona monumental del Park Güell. Ara això és impossible.

La gracienca Clara Camps va al número 10 de la llista de la CUP. Quina coordinació seguireu amb els vostres referents de ciutat?

R.M. La Clara s'ha implicat en el comitè de campanya local. Amb els exconsellers, en Quim i l'Antònia, hem compartit la seva experiència.

Digueu-me algun encert de BComú.

R.M. Pacificar Gran de Gràcia o les superilles és bo però el model Barcelona se't menja, i aquí pot passar amb l'Abaceria, que pugin els preus del voltant.

P.T. Soc del ram de l'ensenyament, i pacificar les entrades de les escoles és una bona cosa. I torno a la Henkel, com a mostra d'una lluita que va ser forta i que va acabar per fer desaparèixer bona part dels jardins posteriors. Us demano un pronòstic final per acabar.

R.M. Hi ha motius per ser optimistes i els resultats a Barcelona a nosaltres també ens venen per dinàmiques nacionals. Com que en les últimes eleccions al Parlament vam pujar, sembla que hi ha una dinàmica de recuperació.•

El PSC apuja el to portant el ministre Bolaños

Collboni i el titular de Presidència visiten la casa Ronald McDonald i el casal de gent gran de Penitents

A.B.

El PSC ha apujat el to de campanya local aquest dijous amb la visita del ministre de la Presidència del govern espanyol, Fèlix Bolaños, a Vallcarca i els Penitents, en un dels punts de l'agenda de quatre dies que el dirigent socialista farà a Catalunya. Bolaños, acompanyat per l'alcaldable Jaume Collboni i els números 3 Laia

Bonet i 7 Lluís Rabell, a més dels consellers de Gràcia Alberto Lacasta i Mercè Saltor, ha fet una passejada pels barris del nord del districte en la qual ha aprofitat per conèixer el projecte de la Fundació Ronald McDonald i el casal de gent gran de Penitents.

La caravana electoral ha baixat posteriorment a l'Espai d'Entitats de Vallcarca, on com han fet altres partits aquests dies i també ho faran la setmana que ve, s'han reunit amb una seixante-

na de veïns. Amb aquesta trobada Collboni ha tancat la ronda de trobades que ha fet amb veïns al districte a Camp d'en Grassot, el Coll i Vila de Gràcia.

D'altra banda, l'assemblea local dels socialistes graciencs van celebrar diumenge passat una paella comunitària al carrer Virtut com a trobada preparatòria del guarnit de la façana de la seu del carrer Montseny que per segon any consecutiu el PSC de Gràcia farà en el marc de la Festa Major.

Breus

Pere Tobeña i Ricard Munné, dimarts al carrer de la Perla. Foto: A.B.

"Sorprèn que BComú ens enyori; pacta amb el PSC, que representa les clavegueres", diuen

Jaume Collboni i Fèlix Bolaños, aquest dijous a Penitents. Foto: Cedida

Lluïsos fa un taller de futbol botons amb la idea de fer secció esportiva

El calendari d'Abaceria i el canvi de sentit de Travessera es retoquen cap al segon semestre

Lluïsos arrencarà el proper 11 de maig un taller de futbol botons, després del reconeixement al Parlament d'aquesta pràctica i amb la idea al setembre de crear secció esportiva a l'entitat. El taller, segons el seu impulsor, Enric Albaladejo, constarà de set jornades entre partits i entrenaments. Hi haurà pràctica, estratègia i habilitat, i s'acabarà amb un campionat obert.

Vil·la Urània i Bosc Turull fan una passejada sensorial a Gràcia

Amb els ulls tancats i l'ajuda d'un sonòmetre, el centre cívic Vil·la Urània i l'Aula Ambiental Bosc Turull han programat dimecres (17.30 h, Lesseps, davant biblioteca) una ruta sensorial per descobrir els sons de la Vila i conèixer com es gestiona la contaminació acústica en entorns urbans. Cal inscripció prèvia al web del centre cívic.

El Districte, després d'una aturada en la licitació de les obres del nou mercat, opta ara per no avançar la modificació del trànsit

La modernització i transformació de l'Abaceria i el seu entorn no es començarà a notar fins aquest estiu, quan arrencaran alhora, segons fonts municipals, tant les obres del nou mercat al seu històric emplaçament com el significatiu canvi de sentit de Travessera de Gràcia entre Roger de Flor i Torrent de l'Olla. Aquest canvi de sentit, que ja va aixecar certa polseguera en els consells de barri i audiències públiques de l'any passat, és inevitable com a única possibilitat d'entrada ample dels camions a les obres del futur mercat. No obstant això, els temps de les dues execucions, la de mobilitat i la de l'equipament, estaven pensades inicialment amb dos mesos de distància i ja durant aquest primer trimestre, amb primera opció per al canvi de sentit perquè els vehicles s'anessin acostumant a l'impediment de travessar Gràcia des de Francesc Macià fins a l'Hospital de Sant Pau.

Però un endarreriment en la licitació de la novadinàmica de trànsit (va quedar deserta l'adjudicació) ha obligat a fer un replantejament tant a nivell de

La instal·lació fotovoltaica més gran de Gràcia, instal·lada des de dissabte a l'IED

El desplegament supera els 400 metres quadrats i significarà un estalvi del 40% en el consum elèctric de l'escola

l'àrea municipal de Mobilitat com la de Mercats i ara la idea es fer coincidir-ho tot aquest estiu. "L'adjudicació de les obres del mercat és imminent i l'entrebanc en la licitació del canvi de sentit de Travessera ja s'ha superat i està ben encarada", apunten fonts municipals.

L'estructura de ferro pelada ja fa dos anys i mig que presenta aquest aspecte, després de l'any 2018 quasi sencer, que es va dedicar a extreure l'amiant de l'antic mercat, i darrerament amb un fort debat sobre el verd al solar que no ha fet variar els plans de l'Ajuntament. La llarga espera anirà se-

guida de llargs treballs, tenint en compte la previsió d'unes obres de 24-30 mesos que faran allargar qualsevol estrena ja cap a principis de 2026 en el millor dels casos.

Quan arribi aquest termini el canvi de sentit de Travessera de Gràcia en sentit Llobregat serà un costum arrelat també per l'opció que l'Ajuntament preveu en la nova superilla de Grassot: pacificar Pare Claret i que Travessera de Gràcia sigui la seva alternativa en direcció Llobregat.

El coll d'ampolla de Travessera de Gràcia en el seu tram central (Gran-Torrent de l'Olla), segons aquestes previsions de l'Ajuntament, s'acabarà convertint en una via de trànsit únicament per als veïns residents i ja hi ha estudis previs per reconvertir els queixals o entrants dels edificis en aquest tram en placetes més agradables que els actuals espais.•

L'Istituto Europeo di Design, que l'any passat va fer 20 anys a Gràcia i no ha parat d'ampliar-se en el seu entorn immediat, ha fet reformes aquest cap de setmana amb el desplegament a l'edifici central de l'antiga Macson de 412 metres quadrats de plaques fotovoltaiques, la instal·lació d'aquesta mena més gran del districte, juntament amb la d'iniciativa municipal de la plaça Dones del 36. En dues jornades, divendres i dissabte, el terrat de l'IEB Barcelona Point One ha acabat folrat de plaques antireflectores de color negre que suposaran un estalvi del 40% en el consum elèctric de l'escola, segons han apuntat fonts oficials. "Iniciem el camí cap a l’autoconsum, fent un pas més en el nostre compromís per la sostenibilitat", han apuntat.

El projecte es va iniciar ara fa dos anys i, atès el context d’increment de preus de l’electricitat, se’n va accelerar la instal·lació. Es va contractar una empresa d’arquitectura i enginyeria local per al projecte i, a partir del mes d’agost, se’n va redactar el projecte tècnic; la engi-

nyeria va dimensionar el nombre de plaques que calia instal·lar i en va determinar l’orientació a fi de millorar-ne el rendiment. El projecte va ser supervisat pel Col·legi d’Enginyers de Lleida i tramitat a través de l'Ajuntament de Barcelona.•

El terrat de l'IED, vist des dels balcons del veïnat. Foto: J.F.

Cedida

Albert Balanzà

L'estructura de l'antic mercat, en els últims 30 mesos. Foto: Cedida

La llarga espera i la previsió d'obres fa endarrerir l'estrena delnou mercat al 2026

Mor Pep Martí, referent de les lluites veïnals en l'àmbit de la sanitat pública

Metge alhora que activista, també va impulsar Gràcia En Comú i iniciatives com el multireferèndum i fins dissabte va participar en activitats locals

Denuncien a Sant Salvador amenaces de Desokupa contra una família

Gràcia va sovint sobrada de persones que destaquen com a activistes de la cultura però més excepcionals són els casos en altres àmbits i Pep Martí n'era un exemple, sempre vinculat a les lluites veïnals per a la millora de la sanitat pública. Martí ha mort aquest dilluns a l'edat de 80 anys plenament actiu fins al final: dissabte passat era el ponent i un dels organitzadors d'un curs al Parc Sanitari Pere Virgili sobre participació ciutadana i salut del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris, continuador del GAPS al qual estava vinculat en el Col·legi de Metges des de 1979. "Hi vaig coincidir dissabte i es pot dir que ha mort en plenitud de facultats; sempre recordaré el seu caràcter pedagògic", ha apuntat l'exconseller i company de Martí a Gràcia En Comú, Robert Soro.

Martí, opinador de llarga trajectòria i de manera periòdica a L'Independent, va arribar a ser director assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i entre les moltes plataformes que va liderar hi destaquen Marea Blanca i Dempeus per la Sanitat Pública. En l'àmbit polític es va mullar pel Multireferèndum i va ser el presentador de l'estrena de Gràcia En Comú a la plaça de la Virreina un llunyà setembre de 2014 amb Ada Colau i Gerardo Pisarello. En el capítol de reaccions, el regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha remarcat que se'n va "un lluitador incansable en favor de la sanitat pública".•

Opinió convidada

Àngels Tomàs, conseller de Salut del Districte de Gràcia

Adeu, Pep

De manera sobtada, aquest passat dilluns, ens ha deixat en Pep Martí. Veí de Gràcia. Bona persona. Metge. Amb molt de treball i responsabilitats a l’esquena al llarg de la seva vida i activista en defensa de la salut pública.

Del 80 al 86 va ser el Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Del 2015 al 2019 membre de la Junta General i de la Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona a proposta de l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat metge assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i del 2000 al 2006 va ser el director assistencial.

Soci fundador del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), del FoCAP i membre fundador de la Marea Blanca de Catalunya. També membre del Grup de Treball de Salut del Consell Municipal de Benestar Social.

El Pep ha estat un tenaç activista a favor de la salut pública, el medi ambient i l’atenció primària. En aquesta faceta, des de Gràcia, el vaig conèixer, treballar i respectar.

Va lluitar per la constitució del Consell de Salut de Gràcia, colze a colze amb Montse Casamitjana i David Companyon. Consell del que va ser vicepresident associatiu. Sempre ha col·laborat amb les activitats proposades: a la Jornada so-

bre Salut Comunitària (2018) i la de Desmedicalització i bones pràctiques per a la salut (2020), organitzades des del Consell de Salut, va ser l’anima del grup motor.

I quan encara se’n parlava poc sobre la qualitat de l’aire, nosaltres vam portar-ho al Consell. Activista pioner... i estava al carrer donant suport a les reivindicacions en favor de la sanitat pública i l’atenció primària.

El Pep també implicat políticament, va representar-nos, en tant que activista gracienc, en la presentació dels Comuns (2014), que ell sempre ha reivindicat orgullosament.

Dijous va presentar al Consell de Salut el curs de CAPS sobre sistema públic de salut i la seva governança, aprofitant per recordar-nos que és una tasca pendent la creació d’espais de participar ciutadana als CAP. Pep, ho aconseguirem! Va per tu. Has obert camí. Continuem. Salut!. •

El Sindicat d'Habitatge de Gràcia ha denunciat fins a tres episodis d'amenaces de l'empresa Desokupa per ordre del propietari d'un pis de Sant Salvador 81 contra una família amb una menor en risc d'exclusió residencial. Els fets han passat entre el 27 de març i el 18 d'abril i els agressors han arribat a trencar la porta principal de la finca. L'administrador de finques, segons el sindicat, s'ha desentès del cas.

La beca Mike Lane frega els 22.000 euros en la recta final

Els Castellers de la Vila de Gràcia estan a punt de superar els 22.000 euros de recaptació per a la investigació de les lesions medul·lars i cervicals que promouen a través de la beca Mike Lane en homenatge al seu casteller greument ferit i posteriorment mort el 2017. En anteriors edicions la recollida s'havia quedat en els 16.695,75 euros, i ara porten 21.777,64 euros. El termini, fins al 30 d'abril.

Festa Major: assemblees per al nou reglament

Fort debat d'esmenes pels criteris de programació o l'obligatorietat de mantenir els llums del guarnit tota la nit

La Fundació Festa Major, tal com va avançar L'Independent la setmana passada, viu una nova catarsi de debat al voltant de repensar la festa i les comissions de carrers ja hi han entrat amb una primera allau de 83 esmenes sobre el reglament de règim intern on s'hi posen per escrit no només algunes dinàmiques dels últims temps sinó també noves idees del comitè de direcció encapçalat per la presidenta Lina López. Ja hi ha també quatre assemblees convocades entre el 13

d'abril i l'11 de maig i, de moment, els principals retocs a la proposta mare es mouen en tres àmbits destacats: l'alta i baixa de carrers, els criteris de programació i el manteniment de llums encesos del guarnit.

L'alta i baixa de carrers, ara amb motiu de la baixa de Maspons, s'ha consensuat a "tres anys seguits" sense fer festa perquè un carrer hagi de tornar a fer tots els tràmits, tant els de seguretat com una assemblea veïnal o aportar un 60% de firmes de veïns afectats (un 50% de les quals a favor). També s'especifica que cada carrer guarnit farà 50 metres lineals perquè és la mida ac-

tual del carrer més estret que guarneix.

Els criteris de programació no topen amb el desig de multiculturalitat de la direcció (la missa no serà substituïda per un acte multiconfessional sinó que hi haurà els dos actes), però sí que es vol ampliar el requisit d'almenys un acte d'havaneres o sardanes a triar també amb rumba o a definir aquest capítol com a activitats de gent gran i, si pot ser, que sigui un espai subvencionat.

El manteniment de llums del guarnit tota la nit, segons algunes esmenes registrades, és una nova proposta que pot suscitar "més

malestar" o que "pot crear pols d'atracció" en el desallotjament de la festa.

Altres elements a debat en aquesta fase d'esmenes també apunten a la petició que els menors de 16 a 18 anys puguin despatxar a les barres de bar en horari diürn o que les activitats i formacions dels valors principals de la festa no siguin obligatòries o almenys hi pugui haver una assistència telemàtica, amb execpció de la formació contra les agressions masclistes. També hi ha esmenes que rebutgen sancions per no acabar el guarnit a les 9 hores del dia 15 sense accedir a podi del concurs de guarnits. •

Cedida

Sostre guarnit de Progrés. Foto: I.P.

A.B.

A. B.

'Una mala època'

El periodista gracienc Èric Lluent publica 'Una mala època. Vida i guerra d'un barceloní nascut l'any 1898' (Pagès editors), un llibre que recupera la memòria d'una generació que va haver de viure els temps més convulsos i sanguinaris de la història de la humanitat. Partint de la pròpia història familiar, Lluent configura un assaig on fa convergir els grans fets històrics nacionals i internacionals amb les històries quotidianes de totes aquelles persones que van patir la duresa d’un règim, la repressió, la pobresa i la desesperança. Però el llibre també parla de la determinació per viure, de la lluita per defensar drets i llibertats, i de com, en una determinada època, guanyar un dia de vida era, senzillament, la definició de viure. Amb pròleg signat per Raül Romeva, el llibre també inclou nombrosos retalls de premsa antiga. Com a petit tast, aquí va un fragment del capítol 8, referent a la caiguda de Barcelona el gener del 39.

"Auxilio a la rebelión"

ABarcelona hi ha una sensació de vertigen històric a l’espera de l’instant que ho canviarà tot. Es fan les darreres proclames per a la defensa de la ciutat i la Generalitat ordena que els comerços i les indústries suspenguin l’activitat per tal que tots els homes de menys de cinquanta-cinc anys es dediquin a fortificar. S’aixequen algunes barricades pensant en un miracle, però hi ha molta més mobilització per marxar de la capital que no pas per resistir, ara que les tropes franquistes ja són al riu Llobregat. Les hores prèvies a l’ocupació són dramàtiques, un temps terriblement curt en què milers de persones han de prendre una decisió irreparable: marxar o quedar-se.

Els representants públics, alts funcionaris, soldats, milicians, intel·lectuals, líders polítics i sindicals no tenen dubtes; és l’exili o la mort. Tanmateix, per als homes i dones que han participat en organitzacions republicanes, anarquistes, comunistes o nacionalistes sense haver tingut mai un càrrec important ni haver lluitat al front, la resposta al dilema no és tan evident. D’una banda, les històries d’assassinats, tor tures i violacions que arriben dels territoris ocupats pels sollevats són presents en l’imaginari col·lectiu dels barcelonins, que temen la repressió més brutal. Però, de l’altra, la fugida fins a la frontera francesa és plena de perills i res assegura la supervivència dels que marxen a l’exili a peu o en carros, en ple hivern, sense gaires queviures i amb l’amenaça dels enemics que avancen per terra i que els crivellen des del cel.

El dimarts 24 de gener, cauen les darreres bombes de la guerra al nucli antic i al Poble Sec i des de casa de la família Lluent Puigdueta se senten perfectament les explosions. L’Antoni no vol fugir. Cap a on? Per quin motiu? Sap que no ha fet res dolent, que no ha comès cap crim, i pensa que, si Franco hagués de filar tan prim en la repressió, hauria d’empresonar desenes de milers de barcelonins. A primeres hores del dia 26 de gener tot està preparat per a la invasió. Tres cossos del bàndol nacional, el marroquí, el de Navarra i l’italià Corpo di Truppe Volontarie, encerclen la capital i l’ocupen sense resistència. El cos marroquí entra des del Llobregat, els expedicionaris de Navarra ho fan per Collserola i els italians pel Besòs. Quan el cercle és tancat, la ciutat queda engabiada i s’estableixen set punts de control armat perquè ningú pugui entrar-hi o sortir-ne sense el permís formal de les autoritats franquistes.

Els primers soldats que ocupen el barri de Sant Antoni i el districte cinquè pertanyen a la temuda columna liderada pel general Juan Yagüe, responsable de la matança de milers de civils a la plaça de braus de Badajoz, l’agost de 1936. Els mètodes dels seus homes, que integren el Cuerpo de Ejército Marroquí, són coneguts per tothom: saquejos, violacions, mutilació de genitals i execucions sumàries.2 Els soldats entren en algunes cases per cometre abusos de tota mena i robar el que poden. Els barcelonins favorables al nou règim es fan ben visibles als carrers, amb banderes espanyoles i crits de “¡Viva Franco!” i “¡Arriba España!”, i algunes xicotes reben amb simpatia els soldats, tot fent salutacions feixistes i agafant-los del bracet. Si bé

la majoria de veïns no participa de la celebració, molts respiren alleujats per la fi dels bombardejos. És un sentiment profundament contradictori per als qui creien en la República i temen la repressió, però després de dos anys i mig de guerra, la prioritat és la supervivència.

L’endemà de l’arribada de les tropes franquistes, el general en cap dels Serveis d’Ocupació, Eliseo Álvarez, publica un ban per informar els barcelonins de les noves normes que estan obligats a complir si no volen trair la causa nacional. Les impremtes, les emissores de ràdio, les redaccions dels diaris i les sales d’espectacles són requisades pels militars. Es prohibeixen tots els sindicats i els partits polítics, excepte la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i no es pot organitzar cap reunió pública sense el consentiment de l’autoritat. A més, el català només es podrà parlar en privat; a mercat, al tramvia, a la feina o a la plaça s’ha de parlar en castellà. L’Antoni llegeix amb indignació el preàmbul i els vint-i-dos articles del decàleg que regula la nova vida pública, però abaixa el cap. Encara sort que som vius.

Dels diaris existents durant la guerra, La Vanguardia és dels pocs que continua publicant, ara amb la propietat recuperada pel comte de Godó. A les seves pàgines se celebra amb entusiasme la victòria nacional en un primer article en portada titulat “Barcelona para la España invicta de Franco”:

La Vanguardia reanuda hoy su publicación recuperando el ritmo perdido hace dos años y medio. La grandeza histórica del momento en que vivimos no es clima propicio a exaltaciones desmesuradas. El glorioso Ejército liberador del Generalísimo, que con tan natural heroísmo ha llevado a cabo la gesta ingente de nuestra liberación, ha de darnos la tónica. Simplemente, la actitud de La Vanguardia liberada ha de ser esta, por hoy: decir “¡Presente!” Aquí está de nuevo el veterano diario para defender los postulados que han sido carne de su carne y entraña de su entraña, los añejos ideales eclipsados por esa ola de locura que lo ha envuelto todo durante los últimos treinta meses, por esa pesadilla horrenda de la que acaba de sacarnos con sin igual heroísmo el Ejército salvador de Franco.

La Vanguardia, 27 de gener de 1939

La idea de victòria pren rellevància des de l’inici de l’ocupació. La victòria no és un instant, no és una fase de la guerra, sinó un estat, el nou estat, en què l’exaltació del líder és la pedra angular del nou imaginari. El relat, exposat a la premsa en termes grandiloqüents, glorifica Franco i el presenta com a salvador de l’Espanya unida i patriòtica. A la Barcelona franquista, no hi ha espai per als vençuts. Les penes de mort, la presó i l’estigma social enfonsen les poques esperances de les classes subalternes, a les quals el règim ofereix la reeducació nacionalcatòlica i la submissió al Movimiento com a únic camí per a la redempció. El 21 de febrer, Barcelona és escenari d’una humiliant desfilada de la Victòria, en la qual vuitanta mil soldats saluden el general Francisco Franco, que presideix l’acte des d’un balcó de la Diagonal.

Èric Lluent (Barcelona, 1986).

Periodista de vocació i de professió, ha col·laborat amb mitjans com Ràdio 4, SER Catalunya, La Marea, Mèdia.cat, La Vanguardia, La Directa o L'Independent de Gràcia. L’any 2017 va ser guardonat amb el Premi Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació, en la categoria d’obra inèdita. Actualment, resideix a Reykjavík, Islàndia, país sobre el qual ha escrit dos llibres autoeditats, Islàndia 2013 Crònica d’una decepció i Islàndia 2014. El preu del miracle econòmic.

biografia

El Tres Peons juga a casa la final de la 1a Divisió Catalana d'escacs

Després d'una temporada gairebé perfecta, aconseguint 10 victòries i només una derrota, quan ja estava matemàticament classificat per la final, el Club d'Escacs Tres Peons disputa aquest diumenge 23 a les 9.30h la final de la 1a Divisió Catalana d'escacs, i ho fa a casa, al carrer Ros de Olano 9. Davant seu tindrà el Vila Olímpica, que ha aconseguit 10 victòries, un empat, i una derrota, també quan ja sabia que disputaria la final que decidirà el campió de Catalunya.

Claret afronta la darrera jornada després del triomf amb el Martinenc

Últim partit de lliga per l'Hoquei Claret aquesta temporada després de no poder aconseguir els punts per lluitar per l'ascens a Segona Catalana. Tot i saber que ja no aspiraven a pujar de categoria, el Claret va guanyar de forma contundent (6-3) el Martinenc B, darrer classificat del grup d'ascens. En l'últim matx de la temporada, el Claret visita la pista del Barberà B, penúltim a la classificació, dissabte 22 a les 17h.

El Gràcia FS

guanya per la mínima i visita

Estel Vallseca

Victòria patida de Gràcia

FS davant el Caldes (5-4) el passat cap de setmana que serveix perquè els graciencs s'afiancin a la zona mitja de la taula i tinguin assegurada la continuïtat a la Tercera

Divisió estatal de futbol sala. Aquest diumenge 23, a les 16:45 i contra Estel Vallseca, buscaran a la Creueta del Coll la segona victòria consecutiva.

Eleccions al Club Esportiu Europa

Estira-i-arronses entre Hèctor Ibar i Albert Boada en l'últim debat abans de les eleccions

El candidat a la presidència i el membre de la candidatura de Víctor Martínez van topar en aspectes socials i organitzatius

Biel Minguell López

Les eleccions a la presidència de l'Europa són a tocar, i a mesura que passen els dies, la tensió entre les dues candidatures que opten a ser escollides pels socis el diumenge 23 és cada cop major, com va quedar palès en el debat que van protagonitzar el passat dimecres 18 el candidat Hèctor Ibar i el membre de la candidatura de Víctor Martínez Albert Boada, que va haver de substituir a última hora al cap de llista, malalt. Es preveu que les de diumenge seran unes eleccions amb una gran participació, no només pel fet que se celebren el dia que el primer equip masculí es juga l'ascens a 2a RFEF, sinó també tenint en compte que 310 socis dels 592 que tenen dret a vot van donar suport en precampanya a alguna de les dues candidatures.

Tot i no formar part de la junta sortint, Boada, de la candidatura Seguim Creixent, va defensar la gestió econòmica que l'equip de Martínez ha fet durant els darrers dos anys de mandat, recordant que "si hi ha una cosa que funciona és que algú ha pres decisions encertades". Per la seva banda, Hèctor Ibar, que encapçala la candidatura L'Europa que batega, va criticar

aquesta gestió, de la qual va formar part durant un any, defensant un canvi de model d'organització i de govern per l'entitat, considerant que "és el moment per fer un salt".

En l'àmbit esportiu, Boada va defensar la feina feta fins ara, amb els dos Primers equips líders i el Juvenil masculí a Divisió d'Honor, i de la figura del Director esportiu masculí. En un moment, Boada va treure pit sobre que "el mateix president va anar a fitxar un futbolista que ha fet un gol decisiu darrerament". Ibar, atent, va aprofitar-ho per criticar que "si el president decideix els fixtatges vol dir que no hi ha organització". Davant això, Boada va recu-

lar explicant que la decisió l'havia pres el Director esportiu. Boada va aprofitar per retreure-li a Ibar les "anècdotes" que va fer servir en l'anterior debat per criticar la gestió del femení, i Ibar va respondre dient que "la suma de petites anècdotes acaben demostrant si una directiva està pendent d'un equip al mateix nivell que l'altre o no". En l'àmbit social, Boada va recalcar que "la unitat és el que porta a l'èxit", fent referència als intents de moció de censura. "El soci ha de notar que el club és dels socis", va dir Hèctor Ibar abans de criticar l'ú del "Diem NO" des que va marxar del club.•

Cinc propostes de cada candidat

Hèctor Íbar

1. Igualar condicions masculí i femení.

2. Director esportiu i Directora esportiva.

3. Doblar la massa social.

4. Modernització de la gestió del club.

5. DIEM NO.

L'Europa rep la Montañesa amb el títol en joc: si guanya o empata serà campió

La derrota a Vilassar (1-0) trasllada a l'últim partit la resolució de la lliga. El femení, que va golejar, visita el difícil camp del Pradejón

Víctor Martínez

1. Fer de l'Europa el segon club de la ciutat.

2. Rigor econòmic.

3. Expansió social.

4. Continuitat del model esportiu actual.

5. Experiències europeistes.

Partit a cara o creu el d'aquest diumenge 23 a les 12h pel primer equip masculí de l'Europa. La lliga i l'ascens en joc. Davant, la Montañesa, que ja no té opcions de play-off, però que durant tota la temporada ha demostrat que és un equip difícil

de batre, motiu pel qual els d'Ignasi Senabre hauran de donar-ho tot. S'espera un Nou Sardenya d'aquells que fa goig, amb tota la Vila animant l'equip per aconseguir el desitjat ascens. Ascens que es podria haver certificat ja de no haver perdut a Vilassar, on va haver-hi un altre desplaçament multidudinari amb prop de 500 europeistes al Maresme.

Senabre, "amb ganes que arribi el dia", afronta el partit "amb determinació, valentia i tota la il·lusió del món", sent conscient que és una oportunitat única.

Per la seva banda, el femení també té un partit decisiu, ja que visita una de les places més difícils de la competició si no la que més, car al camp del Pradejón encara no hi ha guanyat ningú que no siguin les lo-

cals. Les de Joan Bacardit venen de golejar 6-1 el Torrelodones al Nou Sardenya, i afronten el partit de dissanbe 22 a les 17h amb només un punt d'avantatge respecte el Reial Madrid B, segon classificat.•

Breus

Cedida

Hèctor Ibar i Albert Boada, durant el debat de dimecres. Foto: B.M.L.

B. M. L.

Pau López lluita per controlar la pilota al matx a Vilassar. Foto: Àngel Garreta

Claret, Vedruna i Lluïsos es juguen la posició contra rivals directes

Les derrotes de Claret i Lluïsos els apropen a la zona mitja, mentre que la victòria de Vedruna dona ales als verds

Biel Minguell López

Si la passada ja era una jornada important pels interessos dels equips graciencs de Copa Catalunya masculina, la d'aquest cap de setmana no ho és menys. Claret, Vedruna i Lluïsos es veuen les cares amb rivals directes, tenint aquests partits, per tant, un valor afegit en el desenllaç de la temporada.

L'anterior jornada també tenia duels directes, i els resultats no van ser els millors, ja que només Vedruna va ser capaç de superar el seu rival, el CN Terrassa, per 63-65, culminant així una gran remuntada, ja que els verds van arribar a perdre de 14. Lluïsos i Claret, en canvi, no van poder guanyar. Els blaus, que visitaven l'IPSI, van perdre 86-72. Per la seva banda, Claret va caure per 64-73 davant el Montgat.

Tot i no tenir possibilitat d'ascens, encara hi ha en joc quedar com més amunt possible, i aquest

cap de setmana els graciencs tenen l'oportunitat de matar dos ocells d'un tir, ja que els duels directes tenen gairebé un valor doble. El primer a jugar serà Claret, al grup 1, que visita la pista del CBU Lloret dissabte 22 a les 17h. Els graciencs són quarts, mentre que els maresmencs són cinquens, empatats a les mateixes victòries i derrotes. El mateix dissabte es disputaran els duels dels equips

del grup 2, i ho faran quasi a l'hora. A les 18.15h, Vedruna juga rep l'IPSI, que ve de guanyar Lluïsos la jornada anterior, i té una victòria més que els verds. Qui tancarà la jornada de dissabte serà, per tant, Lluïsos, que a les 19.15h visita el CB Artés, que també ha guanyat 13 partits i ocupa la sisena plaça, mentre que els blaus són setens i Vedruna, amb una victòria menys, ocupa la vuitena posició.•

B.M.L.

Després de perdre per la mínima a Tenerife abans de Setmana Santa, el CN Catalunya masculí rebia el CN Rubí en el marc de la 20a jornada de la Divisió d'Honor masculina de waterpolo, i el partit dels de Tato Garcia no va defraudar, ja que en cap moment van donare opció als vallesans i es van endur el partit per un clar 18-11 que no va donar lloc al dubte sobre qui havia estat el millor equip dins de la piscina. Amb aquest triomf, el "Cata" és novè amb 26 punts.

Aquest cap de setmana, concretament dissabte 22 a les 13.30h, l'equip visita la piscina del Canoe, equip que està situat a la posició inmediatament inferior, i que té dos punts menys. En cas de guanyar, el Catalunya obriria un forat gairebé definitiu amb el descens, ja que a falta de dues jornades la distància amb el descens, que el marca precisament el Rubí, botxí del "Cata" el cap de setmana passat, és de tres punts. De ser així, el Catalunya s'asseguraria estar una temporada més a la màxima competició estatal de waterpolo.

D'altra banda, aquest dilluns 24 d'abril, a les 19h, el club presenta a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm el llibre que commemora els 90 anys que el CN Catalunya va fer fa ja gairebé dos anys.

A falta de dos partits perquè acabi la lliga, el 'Cata' és novè. Foto: Cedida

Victòria àmplia del CN Catalunya masculí contra el Rubí (18-11) abans del duel directe a la piscina del Canoe

El club presenta dilluns 24 el llibre commemoratiu del 90è aniversari

Editorial Sant Jordi al carrer Gran

Encara que sigui un empelt de la gran avinguda de llibres del Passeig de Gràcia, l'estrena aquest diumenge de Gran de Gràcia com a espai de parades és un signe de normalitat que sembla mentida que no hagi estat aplicat amb anterioritat i de manera continuada. Gràcia té un calendari festiu propi i no fa pas tants anys que també tenia, per exemple, una Fira de Reis pròpia que evitava allò de baixar a Barcelona.

En aquesta casuística, ha estat ben bé estrany que l'anomenada Vila dels Llibres, amb una trentena llarga de petites llibreries, moltes de les quals especialitzades, no hagi tret fins ara el cap i s'hagi anat conformant amb unes quantes paradetes a plaça de la Vila i amb la Trobada d'Il·lustradors del Pla d'en Salmeron, que enguany ja arriba a la quinzena edició.

Convertir Gran de Gràcia en avinguda de llibres: sembla mentida que no s'hagi aplicat abans

Sí, a la Gràcia bohèmia -que diuen les guies- es llegeix però falta treure pit, perquè hi han triomfat les petites llibreries i les biblioteques són autèntics pulmons de trobada veïnal però també s'hi han estavellat o no han tingut tota la continuïtat desitjada els intents de festivals literaris (Gràcia Llegeix) o els premis literaris (Salambó). L'aterratge de Casa Blackie aquest febrer al carrer Providència és una bona notícia, després que la desenfadada editorial sempre hagi treballat de portes endins a tocar de la plaça de la Virreina.

Convertir Gran de Gràcia en una avinguda de llibres no és només una continuació del Passeig de Gràcia o de la Rambla Catalunya sinó que és un reforç a la idiosincràsia pròpia de Gràcia.

Opinió

Cartes al director

Estat de brutícia a la plaça John Lennon

Soc una persona que recullo les meves netes tots els dimecres i en sortir a les 16.30h volen anar a jugar a aquesta plaça, doncs com aquell qui diu és el segon pati de l'escola Univers, allà s'hi ajunten les famílies amb els nens i es sociabilitzen tots plegats una mica, nens, pares i avis. Poso de manifest que l'Ajuntament de Barcelona mentre es gasta els diners públics fent les obres del carrer Pi i Maragall que per molts del barri no hi veiem la necessitat, doncs era un carrer amb unes voreres ben amples, per una altra banda la Plaça John Lennon on hi van a jugar cada tarda un centenar de criatures, hagin de conviure amb tota mena de brutícia dels coloms, les deixalles de cigarretes, papers i un terra que no ha vist l'aigua amb molt de temps.

Moltes tardes m'haig de quedar dreta perquè els bancs estan plens d'excrements de coloms i es fa inviable aseure'm. Ho he fet saber a l'Ajuntament a través de la bústia de queixes però no hi ha resposta. Les eleccions no es guanyen fent grans obres d'eixamplament de voreres, es guanyen fent que la ciutat sigui més vivible, sobretot pels infants. Com es pot permetre que els nens juguin en una plaça com aquesta situada al costat d'una escola? És insalubre!

Conxa Isern

El dependent

El xef Paulo Airaudo va aterrar a Casa Fuster després de la pandèmia per reflotar amb força el parèntesi de l'hotel en el qual no hi va continuar el projecte noucentista de Marc

Ribas amb Panot. Ara, la seva proposta Aleia, ja consolidada amb una estrella Michelin, no fa grans escarafalls en difusió, però aquesta setmana ha enviat un avís per a navegants a través de la seva marca més consolidada, l'Amelia, a Donosti: allà tres comensals que no van avisar de la cancel·lació de la reserva abans de 96 hores van rebre una factura via targeta de 510 euros. Ja ho sabeu: si deixeu la taula lliure sense avisar, no us sortirà gratis; se'n queixen molts restauradors, i la justícia els ha començat a donar la raó.

de Gràcia

La Perla, 31, 08012 Barcelona

Ull de dona

L

Dones x Dones es planta cada dijous a Sant

Jaume per totes les que lluiten contra les guerres

a Vicky Moreno (Dones x Dones) a La Independent, sobre la guerra d’Ucraïna iniciada fa un any, ens diu que és una guerra on els diferents actors (Putin, Zelenski) han pujat cada vegada més el to bel·licista dels uns contra els altres. Un país, Rússia, (el seu dictador V. Putin) envaeix per la força de les armes Ucraïna. I aquesta invasió ha esdevingut una guerra flagrant. Cal no oblidar que la societat civil és la principal víctima i les dones reben, com en totes les guerres, agressi-ons sexuals, violacions, desplaçaments, són utilitzades com mercaderia de la 'trata' pel mercat internacional. Hi ha ucraïneses que formen part de la resistència, algunes com a soldades. “Però també hi ha una part de la població que des de l’inici va mostrar el seu rebuig contra la violència armada amb gestos pacifistes i de no violència. Però és clar, això s’oblida, són gestos mínims, són considerats infantils i de poca maduresa. Per part de la població civil russa, principalment les dones, també han hagut gestos i intents de manifestar-se contra aquesta guerra”. I no és fàcil en una dictadura que t’amenaça amb persecucions i empresonament. Per totes les dones que treballen per aturar les guerres, Dones x Dones es planta cada dijous a Sant Jaume. Donem suport a aquest gest simbòlic.•

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Emeteri Frago

Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Cap d'Esports i digital: Àlex Gutiérrez Pascual Redacció: Biel Minguell López, Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar Mejías, Albert Benet i Isabel Palazón. Independent.tv: Jordi Margarit Col·laboracions: Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Ernest Cauhé, Lola Capdevila, Ramon Casalé, Josep M. Contel, Conxa Garcia, Marina F. Torné, Luis Ángel Fernández Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Jesús Sánchez, Sara Reñé, Josep A. Torralba i Ricard Valentí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Tirabol. Publicitat: Eva Aurín(692 601 263) publicitat@independent. cat. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A 8.500 exemplars. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

Amb

Opinió

Opinió convidada

Víctor Martínez, candidat a la presidència del CE Europa

Seguim creixent!

Benvolguts/des socis i sòcies. L’any 2017 vaig accedir a la presidència del Club Esportiu Europa i l’any 2020 em vàreu ratificar en el càrrec. El nou mandat es perllongava fins al desembre de 2024, però vaig decidir convocar eleccions per al pròxim dia 23 d’abril, tal com em vaig comprometre a l’Assemblea General de Socis del passat 30 de novembre. He estat sempre un home de paraula, lleial als meus compromisos, respectuós amb la resta de socis i sòcies i fidel als interessos del Club.

Ara em torno a presentar. Primer de tot, perquè soc europeista fins al moll de l’os i perquè la presidència del Club és un honor. Tots els que em coneixeu sabeu que no em mouen ni l’afany ni l’interès personal, només el desig de servei al club. En aquests sis anys de presidència he pogut acumular molta experiència en la gestió i presa de decisions, i vull seguir aportant-la els quatre anys vinents, tornant tot allò que he rebut. Som un equip d’homes i dones disposades a deixar-nos la pell pel club, sense interessos en pro de fills o filles futbolistes, i som garants de la unitat i bona convivència en el club.

Durant els darrers anys, hem aconseguit notables èxits esportius dels nostres equips principals; hem creat una direcció esportiva professionalitzada que coordina els equips tant masculins com femenins; hem equilibrat la si-

Opinió convidada

tuació econòmica i recuperat la credibilitat amb tothom que contracta amb l’Europa.

Els equips federats del futbol base també acumulen èxits a les seves categories. Hem mantingut un alt nivell de nois i noies a l’Escola de Futbol malgrat que hàgim patit dificultats amb el gestor d’una de les instal·lacions esportives que usem, hem vist premiats als nostres entrenadors del juvenil A masculí i del primer equip femení i hem posat les bases d’una estructura esportiva que ja ha començat a donar fruits amb l’excel·lent trajectòria dels primers equips. El programa electoral que presento amb el meu equip de candidatura és una invitació a dur el Club més lluny. És ambiciós perquè mantenim viu l’objectiu d’assolir fites esportives i consolidar el club com el millor de la seva categoria a la ciutat de Barcelona. Volem mantenir un equilibri pressupostari i econòmic que garanteixi la continuïtat i viabilitat de l’Europa. Així mateix, seguirem treballant per incorporar sòcies als centres de decisió del club, i reforçar la presència social a Gràcia i per mantenir el bon nivell de les relacions institucionals amb la Federació i amb l’Administració Pública.

Alguns companys no han pogut repetir com a membres de la candidatura i d’altres s’han incorporat de nou. Sé que tots hem donat i donarem el millor de nosaltres per eixamplar la trajectò-

Candidatura L'Europa que batega a la presidència del CE Europa

Vota l’Europa que batega!

Aquesta setmana hem celebrat el Campionat del Filial Femení i el proper cap de setmana celebrarem l’ascens del primer equip masculí i segur que un magnífic resultat del primer equip femení a Pradejón. I ho farem amb l’orgull de pertànyer a un club com el CE Europa.

L’Europa és un club diferent que molta gent ens estimem perquè t’enamora. Al club hi ha multitud de sensibilitats: gent més gran amb uns valors europeistes meravellosos, històrics que han tirat el club endavant en moments difícils, gent més jove apassionada pels colors i animadors incansables, col·lectius implicadíssims en la relació i l’expansió del club a la vila i a la ciutat, jugadores i jugadors que defensen la samarreta amb tot el seu cor cada cap de setmana, nens i nenes i pares i mares implicats que aprenen dels valors d’un club forjat durant més de 100 anys. I molta altra gent que contribueix a fer-nos tan especials.

La nostra també és una candidatura diversa, amb onze europeistes de diferents procedències i edats que vol representar i donar resposta a totes i cadascuna de les sensibilitats de la família europeista. Després d’un periode de reflexió hem decidit presentar-nos a les eleccions a la presidència, perquè també ens estimem el club. Creiem fermament que tenim un gran potencial i si volem fer-lo realitat, ni podem ni volem deixar-nos ningú afora.

El club ja fa 6 anys que està governat pel mateix equip i nosaltres hem viscut i detectat algunes coses que són manifestament millorables. Durant aquests darrers dies hem parlat amb molts socis i sòcies, europeistes de cor, i ens hem adonat que molts compartiu el nostre pensament. Ara, al club li cal un canvi i una modernització que li permeti fer el salt endavant que li correspòn.

La nostra visió passa per fer de l'Europa un club popular, modern, adaptat als temps. Volem un club que faci goig, despert, enèrgic, viu. Un CE Europa que bategui fort. Tots els dies. En totes les seves àrees. Amb espais oberts de participació i representació de tots i cadascun dels col·lectius del club, perquè fer gran el club és d’interès per a tothom.

Les nostres propostes engloben tots els eixos del club. En l’esportiu i de formació volem consolidar el primer equip masculí i empoderar el femení perquè sigui un referent estatal i a l’escola i el futbol base els donarem suport i formació. En el social, estarem més relacionats amb els socis i sòcies, construirem un club també per a les dones, minoria avui, i reforçarem els valors del nostre futbol, inclosos en el Diem no. I en l’econòmic i d’organització, maximitzarem el potencial fomentant un creixement sostenible i responsable, adecentarem l’estadi i dignificarem les condicions laborals dels treballadors.

Tot això no es pot fer d’una altra manera que treballant de forma oberta, transparent, neta i

ria d’un gran Club com el nostre en l’any en què celebrem el centenari del primer campionat de Catalunya. El camí no acaba aquí i el club tampoc s’atura. L’objectiu és lluny, però tingueu la seguretat que l’assolirem i ho farem junts i alineats perquè, en bloc som molt forts, molt més del que podeu imaginar. Si ens feu confiança, us garantim el nostre treball, esforç i dedicació pel meravellós Club que representem; la nostra innegociable passió i la nostra infinita il·lusió. Seguim creixent!•

colaborativa. Cal dedicar temps per modernitzar un club al que és obvi que li falta un rentat de cara. Nosaltres tenim la il.lusió i la gent per ferho. Som un equip solvent, divers, expert, amb individus contrastats en les nostres àrees professionals, que mescla joventut i experiència i que té tota l’energia del món.

Ara toca fer el CEEuropa que tots imaginem, és l’hora de fer un canvi que permeti regenerar el club. Ho podem fer realitat, però per això cal que ens doneu la vostra confiança aquest proper diumenge. Aquest diumenge voteu la candidatura que encapçala l’Hèctor Ibar i fem realitat l’Europa que batega. •

Opinió convidada

Pere Pina, enginyer industrial i assessor del Grup d'Estudis Coll-Vallcarca

Viaducte de Vallcarca

Situat al barri de Vallcarca i Penitents, facilita des de fa 100 anys la connectivitat entre l’avinguda República Argentina, El Putxet, el Coll i Horta. L’origen d’aquesta connexió va ser el projecte de l’arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintorer, que va dissenyar el Pontón modernista de la plaça Mons i, posteriorment, el viaducte; va pensar fer-lo de ferro, material predominant en l’època per a importants obres d’enginyeria i ferroviàries. Finalment, Antoni Vila va suplir el 1916 a Pascual Tintorer i es va decidir per la nova tecnologia del formigó armat.

El viaducte de Vallcarca -dissenyat pels arquitectes Eduard Ferrés i Lluís Homs–destaca pels acabats externs i disseny arquitectònic, així com per la seva gran obra d’enginyeria civil. Cal fer esment als frontals decorats amb els escuts del Principat i de Sant Jordi, encerclats de lleons alats. Té unes immillorables perspectives des de diferents angles, sense obstacles que limitin la seva visió, veient-se al fons, quan es travessa, el Tibidabo. Observar-lo proporciona una satisfacció visual que es manté amb el pas dels anys.

Cal posar en valor que el viaducte es va construir perquè passés per sobre de la Riera de Vallcarca, el que va millorar l’accés dels veïns a les cases que tenien al voltant dels marges de la Riera i que també van col·laborar amb aportacions econòmiques i solars. Cal ressaltar la seva funció d’evitar, en el seu moment, la Riera de Vallcarca, amb les seves inesperades avingudes torrencials. En aquest sentit, no és té constància de que ni les aigües subterrànies ni les del brollador de la Nina n'haguessin afectat als fonaments. Si s’observa el disseny tècnic del viaducte es veuen les seves importants dimensions que transmeten una imatge de solidesa, atès que el material predominant és la pedra, utilitzada com element estructural i com element de revestiment extern de pilars i estreps.

La part superior del viaducte està formada per dues grans lloses. La superior és una gran llosa de formigó armat que conforma la calçada i la inferior uneix els dos pilars centrals mitjançant una gran jàssera armada de forma que permet crear els espais adients per delimitar una galeria de serveis.

L’alçada de la llosa va permetre encabir en el seu interior una claveguera, actualment en funcionament. Les armadures utilitza-

des eren d’acer llis, doncs atesa l’època d’inici d’obra (1908), encara no hi havia barres d'acer corrugat. Eren els inicis d’utilitzar la tècnica del formigó armat a Barcelona.

Les dimensions de la calçada són de 9 m d’amplada més dues voreres de 1,5m per a vianants, amb una longitud de 230 m. Es va pensar per a tot tipus de vehicles i de càrregues de mercaderies. Per aquí han passat i passen vehicles de transport, camions d’escombraries, autobusos... La seva importància recau en que és el primer pont de formigó armat d’aquestes característiques construït a Barcelona, la seva construcció correspon al període 1903-1923. La primera referència que és té d’una construcció civil important en formigó armat a Barcelona és la de l’Estadi de Montjuic (1929). En les fotos facilitades pel Grup d’Estudis Coll - Vallcarca es detalla el procés constructiu i els materials emprats en la construcció del viaducte.

Per a la seva execució es va utilitzar maçoneria de pedra estructural, en concret per l’execució dels pilars que estan replets d’aquest tipus de pedra i l’acabat exterior està fet amb maons. Els pilars centrals són de secció variable amb l’alçada, les seves cares lleugerament inclinades, fet que permet no incrementar la pressió per pes propi sobre la columna al llarg de la seva alçada. Tenen uns 4 m d’amplada a la base i una longitud quelcom superior a la calçada. Fem esment a l’acurada execució de l’encofrat, doncs calia fer una estructura provisional de cintres i puntals per resistir el procés de formigonat.

De l’ anteriorment explicat i segons sembla en les fotos de la seva execució, es desprèn la correcta execució de l’obra. L’acte de col·locació de la primera pedra va ser el 24 d’agost de 1908, la seva inauguració el 23 de febrer de 1923 i l’obertura al trànsit el 3 març de 1923. Tot el procés administratiu i constructiu va durar 20 anys. Va significar una fita per la connexió dels barris i la millora en la cohesió social.

Els que utilitzem el pont habitualment gaudim d’aquesta connexió entre l'avinguda República Argentina i El Coll. Desitgem que aquesta obra civil tingui el manteniment que requereix i se li apliqui l’enllumenat previst als monuments a Barcelona per donar-li la importància que es mereix, i que la seva visió no es vegi entorpida per futures edificacions i/o equipaments, doncs està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Urbanístic.•

Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a redaccio @independent.cat

Exposicions

Fins al 30 d'abril

Expo Kids + Mercadillo Sant Jordi. Mostra amb les obres que s'han fet arribar a la galeria per reforçar la creativitat i l'autoestima. També hi ha un mercat amb les obres dels artistes de Planeta B i artesania original.

Galeria Planeta B (Travessera de Gràcia, 212)

Fins al 30 de maig

Diorama Astèrix i Obèlix. Els populars personatges de còmic creats per René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo representats a través de les figures de Playmòbil conformen tot un univers que l'historiador gracienc Josep M. Contel construeix en forma de diorama. Explicarà tot el procés durant la presentació d'aquesta exposició dilluns 3 d'abril a les 19.30h a la Violeta. La violeta (Maspons, 6)

Fins al 31 de maig Mirades, finestres de l'ànima. Exposició audiofotogràfica a càrrec de Jordi Belloso i Josep Maria Torras. "Tota Mirada té la seva pròpia Finestra per on observa l’exterior. Una finestra sense una mirada és un objecte mort. Mirades i Finestres es complementen; perquè les Mirades no deixen de ser les Finestres a través de les quals observem el món".

Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps)

Exposició permanent

Casa Vicens, la primera casa de Gaudí: manifest de la seva obra. Per conèixer la història de la Casa Vicens, en el seu context social, cultural i artístic com obra gaudiniana i la seva anticipació al modernisme. Consulteu horaris i preus a la web.

Casa Vicens (Carolines 18- 22)

Actes

Divendres 21 d'abril

Concert: Paco Te Quiero

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21h

Concert Sant Jordi Rebel: Bro hymns + Paüra + Super heavy Bricks

CC El Coll La Bruguera (Aldea, 15), 21.30h

Monòleg: Marc Sarrats.

Golem's (Sant Lluís, 64), a les 21.30h

Dissabte 22 d'abril

Podcasts i literatura. Amb Jorge Carrión, Jaime Rodríguez Zeta i Bob Pop.

Casa Seat (Pg. de Gràcia, 109) a les 12.30h

Inauguració de Bunkers. A lifetime evolution. Fotografies de Véronique Larrue. Tallers de fotografia del 24 al 27 d'abril. Inscripció a carolina.elvisor@gmail.com

El Visor (Còrsega, 450), a les 18h

Presentació de la novel·la Sense Títol i xerrada amb l'autora Miriam Greenwood

Espai Jove la Fontana, a les 18.30h

Monòleg: Ignatius Farray.

Golem's (Sant Lluís, 64), a les 19h

Concert: Davy Lyons

CAT (pl. Anna Frank, s/n), a les 20h

Teatre: Nosaltres, Kim. Cia Trastornarts. Espai Jove la Fontana, a les 20h

Punkcomedy: Arnau Garcia + Enzo Vizcaíno + Oye Sherman.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21h

Diumenge 23 d'abril

Teatre: L'Arbre de la Vida. Cia. Aboon Teatre. De 0 a 3 anys.

L'autèntica (Martí, 18), a les 11 i a les 12h

Teatre: Lila, una princesa diferent. Edat: +4 anys.

Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 17.30h

Dansa Teatre: Nunc Stans

La Badabadoc (Quevedo, 36), a les 20h

Dimecres 26 d'abril

Lletra petita: El moliner. A càrrec de la cia Pengim-Penjam. Edat +3 anys.

Biblioteca vila de Gràcia (Torrent de l'Olla, 104), a les 17.30h

Dansa: Paisatges. Estudi #1, a càrrec de la Cia. CreaMoviment.

CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17.30h

Taller de narració oral. A càrrec de Rubén Martínez Santana. Vuit sessions.

Biblio. Vila de Gràcia (T. de l'Olla, 104), 18h

Xerrada: El Líban, amalgama de pobles, gresol de religions. Amb Jordi Belloso i

Entitats

Divendres 21 d'abril

Presentació pública d'Amics del Verd i el Patrimoni de Gràcia. Projecció del Documental El Silenci del Temple, amb Sònia Abella (directora) i Elisabeth Prandi (directora de fotografia) i l'AV de la Dreta de l'Eixample. La Violeta (Maspons, 6), a les 18h

Dissabte 22 d'abril

Dòmino al carrer. Secció del Centre. Carrer Gran de Gràcia (entre Ros de Olano i Montseny), a les 17h

I Xuntanza de escritoras/es en lingua galega en Catalunya. Sinerxias, vínculos

Josep Maria Torras.

Biblioteca Jaume Fuster, a les 18.30h

Càntut. Cançons de tradició oral. Concert: Paula Grande i Anna Ferrer, final de gira de Vega, amb la col·laboració de Belda & Sanjosex + La Taverna del CAT amb Germà Negre i convidats.

CAT (pl. Anna Frank, s/n), 20h i 21.30h

Dijous 27 d'abril

Masterclass de dansa per a gent gran. El Coll La Bruguera (Aldea, 15), a les 18h

Sessió de teatre infantil en anglès. Cia. Pickle Plum: The Emperor's New Clothes

De 6 a 10 anys. Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia (idiomesagracia@iccic.edu).

CIC - Gràcia (T. de les Flors, 68-70), 18h

Concert: Els humors musicals del capità Hume. Amb Santi Mirón (viola de gamba). La Quàntica (Sant Lluís, 88), a les 20.30h

e achegamentos + taller de narració oral amb Quico Cadaval Ateneu Roig (Torrent d'en Vidalet, 32), a les 19h i a les 20h

Dimecres 26 d'abril

Dansa al Bosc Turull. A càrrec de diferents intèrprets i coordinats per Erika, Espai de dansa i creació.

Aula del Bosc Turull, de 17 a 19h

Cultura

Sant Jordi 2023

La Fira de Llibreters de plaça de la Vila es trasllada a Gran de Gràcia, nou eix literari

La 15a Trobada d'Il·lustradors i el 7è BCN Film Fest, altres focus destacats d'una edició que inclou més activitats paral·leles més enllà del 23 d'abril

Silvia Manzanera

Si la diada de Sant Jordi 2022, de plena normalitat després de dos anys de pandèmia, va quedar marcada per la pluja, enguany tot fa preveure una resposta multitudinària per a la cita literària i cultural més destacada de l'any. Gràcia tindrà diferents fronts oberts i els seus espais habituals sofriran alguns canvis, el més destacat: l'estrena del carrer Gran, en el tram que va dels jardins de Salvador Espriu fins a Travessera de Gràcia, com un dels eixos centrals.

L'Ajuntament ha considerat adient aprofitar la coincidència amb Obrim Carrers per proposar que les parades de llibres es situessin a Gran de Gràcia, tenint en compte a més que a Passeig de Gràcia s'ubica l'Illa literària de ciutat, i al Pla de Salmeron, la Trobada d'Il·lustradors impulsada per Casa Anita des del 2007, un altre dels focus clau de la jornada; aquest any reunirà catorze il·lustradors catalans i d'arreu (Espanya, Itàlia i Canadà).

Així el Gremi de Llibreters porta 16 parades en línia al final de Gran de Gràcia i fins al carrer Maria, precisament on s'instal·larà l'editorial Blackie Books. D'altra banda, l'Associació de Llibreters de Gràcia, que tradicionalment ha organitzat la Fira de Plaça de la Vila, enguany es trasllada amb set parades també

El repor

Esperant la Susan Sarandon. La Perla 22, espai que s'estrena com a seu del BCN Film Fest, es convertirà aquesta setmana en una llibreria de cinema: llibres de nou i de vell especialitzats, programes, cartells, imatges i alguna joia bibliogràfica. També faran un podcast diari en directe amb experts i amb alguns dels protagonistes del festival, com ara Carla Subirana, directora de Sica, film de clausura. A més, han habilitat un photocall per les 'stars'.

en línia a partir de Maria. Així, només La Memòria es queda a la plaça de la Vila (l'espai d'extensió natural de la llibreria), la resta l'0cuparan diverses entitats com ara l'ANC o els Castellers de la Vila de Gràcia, i els partits polítics amb representació al Districte, per la proximitat de les eleccions municipals el proper 28 de maig.

L'extens cartell d'activitats de Sant Jordi es desplega a tot el districte i des d'aquest divendres, però diumenge les llibreries acapararan gran part de l'atenció amb les clàssiques signatures. Una de les llibreries que més autors concentra és Maite Libros, que enguany reuneix -entre d'altres- Víctor del Árbol, Ray Loriga, Gisela Pou o Èric Lluent; que també hi serà a La Memòria i Ona Llibres. David Cabrera i Sara Mesa signen a Taifa, entre d'altres, i Andreu Gomila i Ada Castells, a la llista d'Atzavara.

Catifa vermella als Verdi

El BCN Film Fest ha inaugurat la setena edició amb la projecció de Mi crimen, de François Ozon, i l'entrega a Wim Wenders del Premi d'Honor. Encara que sigui un festival de caràcter popular, mai falta la catifa vermella. Aquest dijous hi han passat el mateix Wim Wenders i François Ozon, Rebecca Marder i Nadia Tereskiewicz, les directores Isabel Coixet o Neus Ballús, i les actrius Vicky Luengo, Laia Marull o Núria Prims.•

El col·lectiu Negra Mosca celebra aquest cap de setmana el primer aniversari amb un recital poètic i una fira de llibres al carrer

Ficar-se en un jardí

S.M.

No van poder escollir una data millor per aixecar la persiana del número 36 del carrer Encarnació per arrencar Negra Mosca, un espai de trobada, comunitat i creació entorn la fotografia que la Sara, la Romina i la Marta ja tenien en ment quan eren estudi-

ants de Belles Arts. L'espai celebra primer aniversari tot just aquest diumenge. No hi ha millor data per celebrar-ho. El leitmotiv de l'actual programació de Negra Mosca és Meterse en un jardín, i, dissabte 22 d'abril conviden a tothom a endinsar-se en aquest univers de la mà de Román Yñán i el seu projecte Our Garden. D'11h a 15h, hi haurà una acció participativa, un recital de poesia a càrrec de Gabriel

Ventura i un vermut d'inauguració de l'exposició. Diumenge 23 hi haurà celebració durant tot el dia. Des de les 11h, esperen al públic amb una fira de publicacions a l'aire lliure en la qual trobareu diferents editorials i col·lectius com ara Can Grapes, Ediciones Anómalas, El Disparate, Fuego Books, Handshake, Juan Nadie, La Mosca Ediciones, Llamp Edicions, MitMaq Ediciones i Tambourine.

Breus

Diàlegs de Sant Jordi a la Jaume Fuster

Com a prèvia al Pregó de la Lectura, la biblioteca Jaume Fuster acull els diàlegs de Sant Jordi, converses entre autors i autores d'arreu sobre les seves obres. Divendres 21: Sara Mesa i Imma Monsó (18h), i Behrouz Boochani i Marina Garcés (19.30h)

Firmes i novetats de Salvatella, al carrer Mallorca

L'emblemàtica editorial gracienca Salvatella tindrà diumenge una parada al carrer Mallorca (Passeig de Gràcia amb Rambla Catalunya) amb alguns autors i les novetats d'enguany, com ara Sant Jordi, el cavaller, o el recull de contes Tu també.

La seu de Negra Mosca, a Encarnació 36, va obrir l'abril de 2022. Foto: cedida

A més, de 12h a 14h, hi haurà diferents xerrades en relació als processos de publicació independents i "ficar-se en jardins" de la mà de Can Grapes, La Mosca Ediciones, Handshake i Llamp Edicions, i des-

prés de dinar, tindrà lloc l'esdeveniment "Venimos a hablar de amor" de la mà de Paula Tudela i Julieta Averbuj. En acabar la fira, a les 19h, fi de festa amb música a càrrec de Djs b5b.•

Vicky Luengo i Cesc Gay, al photocall del BCN Film Fest, aquest dijous. Foto: S.M

Mercè Amat: "L'art desperta la nostra consciència per poder ser agents de transformació"

La poeta i filòsofa gracienca publica 'Art i Creació. Veus en diàleg' amb l'artista plàstica Goretti Pomé. Diumenge estarà present a l'Esmorzar d'Autores que organitza El Centre

El tenien acabat abans de la pandèmia però tot just el publiquen ara. La poeta i minerva Mercè Amat signa amb l'artista Goretti Pomé Art i creació. Veus en diàleg (Témenos), amb pròleg del poeta Carles Duarte i epíleg del crític d'art Ramón Casalé. El dia de Sant Jordi, l'escriptora estarà al matí a l'Esmorzar d'Autores del Centre.

Per què compartir les vostres reflexions sobre el procés creatiu?

Aquest llibre pot acompanyar la mirada dels espectadors d'obres d'art, perquè en l'art finalment tots ens hi emmirallem. Les obres d'art conviden creadors i espectadors a fer introspecció, els interpel·len i amb ells dialoguen. L'art fondament ens sacseja, i, en fer-ho, desperta la nostra consciència per poder ser agents de transformació.

Art i Creació. Veus en diàleg, com que també fa conèixer la vivència personal de les dues autores que l'hem fet, pot ser estimulant per a altres persones que volen dedicar-se a l'expressió artística.

A qui va dirigit el llibre?

Lectors/espectadors d'obres d'art, creadors, docents i estudiants, a persones interessades en estètica, reflexions filosòfiques i teològiques, vivències i obres explicades directament pels creadors, persones que veuen en l'art un coneixement i una experiència genuïns; també una eina transformadora i d'esperança enmig del món.

Quin efecte t'agradaria provocar en els lectors?

Les ganes d'entendre més la creació artística i la voluntat d'apro-

ximar-se i viure a fons recitals de poesia, concerts, exposicions de pintura, espectacles de dansa i de circ, muntatges i històries de titelles, funcions de teatre, l'arquitectura que ens envolta... I alhora, l'efecte de despertar l'ànsia de sentir i dir la vida des dels llenguatges artístics.

Dels llibres fets a quatre mans ja tens experiència. Com ha estat el procés amb Goretti Pomé?

Ben cordial i suggerent. Ja havíem treballat juntes anys enrere en diversos projectes artístics. Com que ens coneixem prou bé, el procés d'elaboració del llibre ha resultat fàcil i enriquidor. I aquest cop, el fet d'incloure-hi les cartes que ens enviem la Goretti i jo sobre les quatre fases del procés de creació (observació, interiorització, interpretació i expressió/comunicació) que hem pensat indispensables, ha generat que sigui més gran la complicitat entre nosaltres.

Què aporten les cartes?

Hi ha un to confessional: hi expressem vivències personals, passions fondes i reflexions més intel·lectuals. Les escrivim des de l'experièn-

BCN Film Fest: La festa del cinema i de la cultura

Joan Millaret Valls

Fins al 28 d’abril proper tindrà lloc l’esperada 7a edició del Barcelona Film Festival, un festival consagrat al cinema i la cultura amb múltiples projeccions i actes. La pel·lícula inaugural d’aquest dijous dia 20 serà Mi crimen de François Ozon, una sofisticada i colorista comèdia protagonitzada per Nadia Tereskiewicz, Rebecca Marder, Isabelle Huppert, Fabrice Luchini o André Dussollier. Es tracta d’una adaptació teatral ambientada als anys 30 amb Madeleine, una actriu guapa, pobre i sense talent, que quan és acusada d’assassinar a un cèlebre productor buscarà ajuda en Pauline, una jove amiga advocada.

El mateix cineasta François Ozon assistirà a la inauguració per presentar el film i ho farà acompanyat de les actrius Nadia Tereskiewicz i Rebecca Marder. Durant la mateixa cerimònia inaugural, Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, entregarà el Premi d’Honor del festival al cineasta Wim Wenders, director de títols tan emblemàtics del cinema modern com Paris, Texas o Buenavista Social Club. El veterà cineasta alemany gaudirà també d’una retrospectiva a la secció Imprescindibles.

Entre altres convidats il·lustres cap ressenyar també la presència de l’actriu nord-americana Sudan

Sarandon o l’actriu britànica Penelope Wilton. A més, el festival barceloní comptarà amb la visita de gran nombre dels equips artístics de les pel·lícules selecci-

onades. Les projeccions tindran lloc bàsicament als cinemes Verdi però en d’altres subseus com l’Ateneu Barcelonès o Caixafòrum també hi haurà activitats paral·leles i projeccions. D’altra banda, Sica de Carla Subirana, que debuta en la direcció, una pel·lícula de trànsit de l’adolescència a la maduresa en un entorn com Costa de Morte, serà la pel·lícula de cloenda.

Secció oficial

cia i un pensament sincer. Hi trobem també un desig compartit de recerca conjunta sobre tot allò que ens anem preguntant. Hem experimentat que el gènere epistolar és el millor llenguatge per a la comunicació entre les ànimes.

Com viuràs aquest Sant Jordi?

Il·lusionada perquè aquest llibre per fi veu la llum dels dies! El teníem fet abans de la pandèmia, però ha hagut de ser pacient i perseverant per desafiar adversitats. Agraeixo públicament que en Carles Cervelló, l'editor, hagi apostat per nosaltres i hagi estat també pacient tots aquests anys en què l'obra la teníem plàcidament dormint. I ara, el fet de poder signar-lo en diverses ubicacions de Barcelona em fa molt contenta. •

Breus

Vuit humoristes amb malalties cròniques presenten divendres 28 d'abril a l'Orfeó Gracienc un espectacle que pretén trencar estigmes (20.30h). 'Perfectamente imperfecto' és un show de monòlegs on els còmics expliquen amb humor detalls relacionats amb seves dolències. "Si algú altre fa un acudit sobre parkinson o una malaltia mental potser no fa gràcia, però canvia quan ho fas en primera persona, tenim molt en compte el respecte", assegura Isaac José, un dels components del projecte. L'espectacle es va estrenar l'octubre passat i pretén consolidarse a Barcelona i alhora a exportar-lo a d'altres ciutats i espais més enllà de les sales de teatre, per tal d'arribar al màxim de públic.

El cor del BCN Film Fest és una Secció Oficial que aplega una nodrida representació de films pendents d’estrena que ressalten sovint els lligams del cinema amb la literatura o l’art. Competiran la producció independent argentina La uruguaya de la realitzadora Ana García Blaya sobre la crisi masculina d’un escriptor en l’edat madura. També El colibrí de la directora Francesca Archibugi, una història d’amor a tres bandes al llarg del temps, amb un repartiment format per Piergfrancesco Favino, Nanni Moretti, Bérénice Bejo o Laura Morante. També la comèdia dramàtica amb Toni Servillo, El primer día de mi vida de Paolo Genovese. O Alma&Oskar de Dieter Berner sobre l’escandalós romanç a la Viena del tombant de segle XX entre Alma Mahler, vídua del compositor Gustav Mahler, i el pintor expressionista Oskar Kokoschka. A més, Le voyage de Talia de Christophe Rolin sobre una jove afroeuropea que travessa el Senegal per retrobar els seus pares. També entrarà a concurs el drama bèl·lic francès Padre y soldado de Mathieu Vadepied amb l’actor Omar Sy.

El britànic Stephen Fears competirà amb The Lost King comèdia dramàtica inspirada en el fet histò-

ric del descobriment de la tomba del rei Ricard III a Leicester, amb Sally Hawkins donant vida a l’escriptora i aficionada a la història Philippa Langley, motiu de befa d’acadèmics i professionals del sector, acompanyada en el repartiment per Steve Coogan. El cinema britànic està present de nou amb El viaje de Harold de Hettie Macdonald, adaptació del best seller homònim de Rachel Joyce, amb protagonisme del veterà Jim Broadbent, guanyador de l’Oscar per Iris, i Penelope Wilton. I abans de la seva estrena en sales es podrà veure en rang de premiere Un cel de plom (a la imatge), del debutant Miquel Romans, adaptació de la novel·la de Carme Martí, sobre la vida de Neus Català. Es tracta d’una producció de TV3 sobre un referent de l’antifeixisme, morta el 2019, que va ser presonera en el camp de concentració nazi a Ravensbrück, Txecoslovàquia, i que amb altres companyes de captiveri sabotejaven la fàbrica d’armament on treballaven.•

'Perfectamente imperfecto', humor per trencar estigmes, a l'Orfeó

crítica de cinema

S.M.

La poeta Mercè Amat. Foto: Cedida

"El gènere epistolar és el millor llenguatge per a la comunicació entre les ànimes"

Gràcia Escapulada

La lliga del desfibril·lador

La lliga del desfibril·lador arriba al seu final. Un punt separa l’Europa del títol. Només un punt, però cal aconseguir-lo. I si és possible, millor que guanyem la Muntanyesa amb contundència i evitem més sofriments innecessaris. Tanmateix, veient com han acabat els darrers partits i atès que al Nou Sardenya només hi ha un equip DEA, goso proposar a la junta accidental del CE Europa que munti un hospital de campanya al passatge Manuel Cros per tal d’atendre els possibles infarts. I deixo constància que per molt que m’estimi el club, no aspiro a morir ni al camp ni al carreró que porta el nom de l’insigne davanter català nascut a Calanda. I el que no vull per a mi, tampoc no ho desitjo per a cap dels meus consocis.

Haurem de patir una setmana més perquè no hem sabut o pogut lligar el sac quan tocava. Ni a casa ni a fora. No podem amagar que la segona volta del campionat ha estat més aviat fluixa en joc i minsa en rendiments. Tot i la pujada de l’adrenalina després de l’empat majestuós en el derbi, els números de la segona volta són els que són: 21 punts de 42 en joc (6 victòries, 3 empats i 5 derrotes). I no em val cap excusa perquè el futbol sabem que comporta lesions, cansament, sancions, encerts, errors, sort i altres factors.

Però, sortosament, gràcies al coixí aconseguit en el tram inicial (de rècord) i a les repetides ensopegades del Sant Andreu, demà passat podem esdevenir per primer cop campions de Tercera RFEF i pujar de categoria sense haver de jugar cap promoció). Ens toca abandonar la 5a categoria

Albert Benet

La torratxa Sanxenxo

Pere Martí @peremarticolom

No he estat mai a Sanxenxo. Deu ser bonic. Espero anar-hi quan em jubili, amb totes les despeses pagades. Però no amb l’Inserso, amb un atocar atrotinat i a un hotel vell i xacrós, sinó aterrar amb un jet privat, pujar a un Mercedes Suv, protegit per mitja dotzena de guarda espatlles i una caravana de sis cotxes. Com un rei, vaja. A mi no em va posar on sóc un dictador, ni cap constitució protegeix els meus privilegis, ni he defraudat mai a hisenda i a més em vaig casar per amor, no per perpetuar una dinastia. Tampoc aniria a Londres, a la llotja del Chelsea, preferiria anar a Manchester, a la llotja del City, per veure els de Guardiola. Però això és un petit detall entre més.

del futbol espanyol i pensar en fites més ambicioses. Sense pors i amb convicció.

A Vilassar de Mar, ho vam tenir a tocar. Centenars de seguidors vam omplir el Xevi Ramon per a empènyer els jugadors cap a un triomf que no va arribar malgrat les bones noves que arribaven del Narcís Sala. Al final del partit, les cares dels futbolistes eren llargues. I les opinions dels afeccionats, variades en relació al que passaria en la darrera jornada.

Diumenge, però, volem tornar a tastar la victòria i festejar al Sardenya la diada de Sant Jordi amb una rosa blanca amb l’escapulari i un llibre que es tituli CAMPIONS. Parlo en plural perquè si pugem a Segona RFEF l’èxit serà de tots i per a tots els europeistes. Sense exclusions de cap tipus i independentment de la intenció de vot que tingui cadascun dels socis (i lògicament també les sòcies).

I al vespre, un cop s’hagi fet l’escrutini, la candidatura vencedora haurà d’entomar els reptes futurs i els perdedors hauran d’acceptar la derrota amb esportivitat. A dos dies dels comicis i després d’una campanya amb poques propostes concretes, no m’aventuro a fer cap pronòstic, malgrat l’avantatge clar del candidat Hèctor Ibar en la recollida de signatures 185 a 125. Es preveu una participació alta, la qual cosa palesa l’interès dels associats per a unes eleccions anticipades, que algú llegirà com el tercer i darrer episodi de la moció de censura contra en Víctor Martínez. Si serveixen per a tancar ferides, benvingudes siguin.•

El que m’indigna més és que malgrat haver treballat tota la vida, la pensió amb prou feines em permetrà anar a Barcelona, i no tindré cap veler amb nom de lladre per solcar les onades del mar. És el que té no ser un Borbó i no haver robat sense treballar. La sang blava és un privilegi que no s’adquireix bevent ginebra. A mi el que m’encén és preguntar-me qui ho paga tot això, perquè passejar un vell amb crosses pel món surt molt car. Els jets, els desplaçament, la seguretat, els àpats... tot això surt d’algun lloc i només hi ha dues possibilitats. O són diners robats, perquè amb la pensió de rei jubilat no arriba, o són diners públics, diners de tots els súbdits, que som els contribuents. La propaganda oficial explica que la Moncloa i la Zarzuela estan indignadíssims amb els viatges del rei vell, però les seves visites porten un desplegament de seguretat que va a cost de l’estat, del govern del PSOE i dels seus socis comuns i republicans. Per tant, llàgrimes de cocodril. I tampoc la justícia espanyola, tant presta sempre a perseguir independentistes, no mou un dit tot i tractar-se d’una persona que ha fugit per no passar pels tribunals. Vivim en un estat on un president escollit democràticament està a l’exili per haver organitzat un referèndum i un monarca corrupte buscat per la justícia pot passejar-se per on li plagui perquè se sap intocable. Una democràcia exemplar, vaja.•

Panoràmica del Narcís Sala, el dia del derbi entre l'Europa i el Sant Andreu. Foto: A.B.