Microteatre tanca per les limitacions al bar un any després de reobrir a la Virreina
La manca de subvencions i les restriccions administratives fan abaixar la persiana del projecte vuit anys després de l'arrencada a Bailèn P14
Setmanari gratuït Número 937. 16 de juny de 2023. [ independent.cat ]
ISSN - 1695-4793
La reforma s'enllesteix amb la façana renovada i els terres hidràulics i tapissos restaurats amb la col·laboració de la direcció de Patrimoni
Albert Balanzà
La Gràcia dels casalots burgesos, aquells continuadors de les històriques masies, fa dècades que segueix el camí majoritari de la reconversió en escales de veïns de classe mitjana amb exemples prou ben visibles en l'eix del carrer Gran com la Casa Elisa Bremon (Gran 61), la Casa Francesc Cama (Gran 77) o les Cases Joan Fatjó (Rambla de Prat 21-23). Ho explica bé la ruta modernista que impulsen dos dels principals exemples que en els darrers 20 anys s'han reconvertit en hotel com Casa Fuster o en museu com Casa Vicens. Però hi ha una altra tendència més preocupant i creixent en plena gentrificació: el trossejament d'aquests casalots per fer-ne habitatge de luxe a partir d'una forta reforma com a Can Dimoni (Carrer Josep Torres) o a partir de la destrucció com a Balcells 26 i Repartidor 24. També hi ha excepcions com la reconversió in extremis en equipament municipal de les casetes d'Encarnació.
L'última via, exemple de resistència a les anteriors tendències, és la conservació dels casalots com a nucli majoritàriament d'una família. Aquest va ser el cas de Can Pardal al Torrent de l'Olla i ara és el cas de Villa Ysabel, a Maurici Serrahima. Després de redirigir una operació que podia haver acabat en habitatge de luxe, la família Figueras està a punt de culminar aquest estiu una reforma que només cedirà una part a un nou propietari. La transformació, en marxa des de fa dos anys, s'enllestirà aquest estiu amb façana renovada i terres hidràulics i tapissos restaurats amb la col·laboració de la direcció de Patrimoni municipal. Pàgina 4
La família Figueras culmina una transformació que només cedirà una part a un nou propietariVilla Ysabel, a Maurici Serrahima amb Pérez Galdós. Foto: A.B.
"No he perdut amics per la política però sí que hi va haver un moment que estava perdent l'Eloi personal per l'Eloi regidor", diu a l'última entrevista P2
El col·lectiu Places de Gràcia critica la reobertura de La Barraqueta
Badia: "M'agradaria seguir fent polítiques públiques; també em veig al món associatiu"
La plataforma Places de Gràcia ha fet un salt qualitatiu en la protesta contra els espais on es pot generar soroll empaperant l'Ateneu La Barraqueta i penjant pancartes a la mateixa plaça del Raspall, un cop la setmana passada es va anunciar la reobertura de la seu de l'esquerra independentista, que justament va obrir oficialment aquest dijous. "La plaça no és vostra", han dit en una pancarta. L'espai, ara comprat després de deu anys de lloguer, s'inaugura oficialment dissabte.
Aturem les guerres prepara un acte amb refugiats d'Ucraïna a Gràcia
La campanya Aturem les guerres, que cada dimarts a les 18 hores es concentra a plaça de la Vila convocats per Agita't i Sodepau, prepara per al 27 de juny un gran acte de final de temporada. Hi participaran refugiats ucraïnesos en els parlaments i hi haurà actuacions musicals i poètiques.
Han passat vuit anys i d'allò primer que vas dir en ser nomenat: "espero una Vila acollidora amb els que van anar a viure a Sant Martí".
Sí, se'm va retreure que no era veí. Els pisos barats quan els meus pares es van casar i van haver de marxar eren allà. Jo he estat com a casa.
T'ho imaginaves que acabaries dominant Gràcia al detall? La voluntat era arremangar-se i baixar a peu de carrer. Ha estat la manera de treballar. Amb la Judith Calàbria [consellera tècnica], coneixem carrer a carrer, portal a portal.
Sí que deies que volies ser un regidor executiu però no es va entendre que deleguessis al teu equip. Era una qüestió de supervivència. No arribàvem. Si Trias amb 14 regidors va ser heròic, amb 11 al primer mandat el desgast va ser gran.
També, en el segon mandat, hi va haver un moment sense gerent,
Onze places i locals s'ofereixen als partits de franc i amb horaris tancats per als actes del juliol
loi Badia compta ja els dies finals del mandat, després d'anunciar al gener que no repetiria, sobretot perquè serà pare aquest juliol. És l'última entrevista al regidor de Gràcia dels últims vuit anys.Eloi Badia, regidor de Gràcia, últims dies a la seu del districte. Foto: A.B.
ni consellera tècnica. Va ser el pitjor?
Estàvem en quadre. Vam agafar gent d'altres districtes. Anàvem al dia.
Aquesta entrevista es fa una setmana abans del ple d'elecció d'alcalde o alcaldessa. Què passarà?
Trias no tindrà governabilitat a menys que pacti amb el PSC i ERC només té paper amb el tripartit. Al final has de pensar en el projecte de ciutat i els pressupostos que votes.
Què vols fer a partir d'ara?
M'agradaria seguir fent polítiques públiques, sempre a partir de la
tardor almenys, després del permís de paternitat. També em veig en el món associatiu i cooperatiu.
Et veus en un altre càrrec electe?
Mmm...A priori no. Si hi ha algun element concret, per exemple, en la sequera i polítiques d'aigua, estic per col·laborar on sigui. M'he reconciliat amb els bons polítics.
En l'últim ple de Gràcia el portaveu de BComú, Jordi Farriol, s'acomiadava dient que havia perdut amics fent política. T'ha passat?
No, però hi va haver un moment que estava perdent l'Eloi personal per l'Eloi regidor. Amb la pandèmia em vaig preguntar què volia
fer. He rebut crítiques per no serhi quan estava tenint cura de la família o els amics.
En les entrevistes que hem fet has fet un discurs antilobbies. En quin moment està aquesta partida?
Hi ha connivències entre lobbies i certs partits, d'alcaldes al dictat. No hem aconseguit una majoria, per exemple, per a la gestió metropolitana de l'aigua. Ara aquests poders han tret millor resultat electoral.
Eloi Badia serà recordat com a regidor de Gràcia per...
Hem canviat les prioritats i entitats que no ens voten coincideixen a demanar habitatge, verd i comerç.
No repassarem temes però el canvi del PGM sí que serà recordat. Buscàvem sobretot preservar i mantenir. Serà un d'aquells llegats que es recordarà. Hi ha al nucli històric tres places meravelloses que en sortiran, i espero que es facin.
Què t'agradaria veure fer-se més? Tinc ganes boges de l'Abaceria i del Parc Central de Vallcarca, on hi cal un espai públic i primeres promocions d'habitatge.
Que li remarcaràs al nou regidor en el traspàs de poders?
Vallcarca, superilla Grassot, pavelló Venus, illa Carolines, pacificació al Coll i seguir al Park Güell.•
Quan encara no ha començat a caminar el mandat municipal dels resultats sorgits a les eleccions del 28 de maig, aquesta setmana ja s'han engegat els detalls d'impacte local de les pròximes eleccions al Congrés i al Senat del 23 de juliol. El Butlletí Oficial de la Província ha publicat la relació de places i locals dels districtes, entre els quals Gràcia, on els partits poden reservar hora i espai per fer els seus actes de campanya de manera gratuïta.
Rosselló.
Les agrupacions locals, encara enfrascats amb la ressaca de les
eleccions municipals, viuen amb certa llunyania aquestes eleccions si bé també hi haurà candidats veïns de Gràcia: al PSC Meritxell Batet i Gabriel Colomé, i a ERC Pilar Vallugera i Mònica Llorente.•
Albert Balanzà
El solar de Travessera de Gràcia 265 activat provisionalment el gener de 2022 per a les primeres campanyes de recollida de taronges s'ha dignificat en les últimes setmanes amb el rètol oficial i taules i bancs que donaran forma a un hort comunitari. L'espai, responsabilitat de Parcs i Jardins, encara no té una entitat gestionadora i així ho indica el rètol amb uns punts suspensius.
Els Castellers a Virreina i als seus espais les comissions de Festa Major de Verdi, Providència, Puigmartí, Travessia
Sant Antoni, Fraternitat de Baix, Joan Blanques de Baix i plaça del Nord encapçalen les revetlles de Sant Joan de divendres que ve. La Comissió de Festes del Coll, els pensionistes de la Sedeta, Radars de la Salut, Els Amics a les pistes de petanca i els moviments socials de Vallcarca fan les altres convocatòries.
Villa Ysabel, el casalot de Maurici Serrahima amb Pérez Galdós, a tocar del carrer Gran en el seu tram superior, ja culmina aquests dies el seu retorn renovat al record d'un passat esplendorós. Després d'una operació immobiliària repensada i redirigida cap a la pervivència del llegat familiar (sisena generació), la família Figueras compta els dies per reestrenar el casalot que remunta els seus dies al 1900 i que recau en els Figueras ben aviat a partir de la cessió d'un nebot del primer propietari.
La transformació de Villa Ysabel, iniciada ara fa dos anys, s'ha abordat a partir de la conservació majoritària de l'espai a favor de la família (pares i filla) en dues de les tres plantes, mentre que s'ha cedit la tercera planta i el terrat a un nou propietari. "No ho hauríem venut però assumir-ho completament era inviable", apunta una portaveu de la família.
En el llarg procés i en les dificultats i costos afegits en un casalot d'aquestes característiques, hi ha intervingut en tot moment la direcció de Patrimoni de l'Ajuntament i per això s'han restaurat i conservat els terres hidràulics i
Una obra de Jaume Gustà que va anar passant de dona a dona. Qui va ser arquitecte municipal va aixecar Villa Ysabel per ordre de Francisco Sala de Pou, un registrador de la propietat originari de la Bisbal. Sense fills, Sala de Pou la va cedir a Ramon Cabrera i Sala, que la va dedicar a la seva dona. També sense fills la va cedir a una neboda, besàvia de la família Figueras.
els tapissos originals. "Fins i tot en la pintura hi ha hagut requisits", apunta la mateixa font vinculada a la propietat.
En els últims dies la reforma s'ha accelerat amb l'arribada de mobles i electrodomèstics, tal com expliquen també els treballadors que entren i surten, i només quedarien per enllestir alguns espais de cuina i parquet i una nova petita construcció a l'antic jardí, que originalment havia estat unes cavallerisses.
L'únic impediment que endarrerirà l'obra serà l'agost, quan durant els dies a l'entorn de Festa Major a Gràcia no s'hi pot fer obra exterior. Però el setembre, tant sí com no, sí que serà la data bona de reestrena. D'aquella pretensió inicial en un catàleg de Norvet, que podia haver trossejat Villa Ysabel en habitatges de luxe, n'haurà quedat ben poc i la família Figueras continuarà la nissaga a la Vila.•
El pla Protegim per a l'escola s'inicia amb l'ampliació de carril a República Argentina per fer el nou gir a l'esquerra A.B.
La reivindicada reforma de l'entorn de l'escola Rius i Taulet, al nord de la plaça Lesseps, arrencarà just després de Sant Joan amb una primera fase centrada en l'ampliació de carrils a la desembocadura de l'avinguda República Argentina a la plaça. Tal com estava previst, un nou gir a l'esquerra reduïrà el trànsit que ara fa el trajecte Velàzquez-Maignon, si bé també mossegarà un tros de vore-
ra perquè hi passin els cotxes i introduïrà un sisè temps semafòric en l'accés a Lesseps. Aquestes primeres obres de transformació de la mobilitat estan previstes entre el 26 de juny i el 28 de juliol, segons fonts municipals. La pacificació dels voltants estrictes de l'escola, en qualsevol cas, també s'activarà aquest 26 de juny començant per la segona fase prevista al carrer Mare de Déu del Coll, on s'ha d'ampliar la vorera tant d'arribada a Maignon com d'acostament a Travessera de Dalt (hi arribarà en doble carril en els
metres finals) i s'hi posaran bancs, cadires i arbres. La reducció a un carril significarà un tall per obres fins al 4 d'agost i la desviació de la línia de bus 87. La tercera fase, a partir del 7 d'agost i fins al 15 de setembre, afrontarà el moll de l'os del canvi de mobilitat amb la reducció de dos a un carril del tram de Maignon entre avinguda de Vallcarca i Mare de Déu del Coll, just per darrere de l'escola. Aquesta fase, amb el curs escolar ja iniciat, obligarà a tallar aquest tram de Maignon i a desviar el busito 116.•
El jardí, on hi havia les antigues cavallerisses, es reforma amb una petita construcció
Després de l'ajornament del passat 30 de maig, un fort operatiu policial dels Mossos d'Esquadra ha donat cobertura aquest dimarts a l'execució del desnonament del carrer Martí 96, que afecta quatre famílies amb nou menors. El Sindicat d'Habitatge de Gràcia s'hi va manifestar ara fa 15 dies però ha aclarit que aquest cop els afectats no han volgut convocar perquè ja donaven la casa per perduda.
Santa Perpètua i Milà i Fontanals fan noves obres de pacificació
Una esquena d'ase llarga al carrer Santa Perpètua, entre Torrent de l'Olla i Albacete, pacificarà l'entrada del carrer secundari per als vehicles que venen de Lesseps. Pel que fa a Milà i Fontanals, les obres d'accessibilitat que ja es van fer en el tram Còrsega-Siracusa, ara s'afrontaran a la resta del carrer, entre Siracusa i Travessera de Gràcia.
"No es va comptar ni amb el consell municipal del Poble Gitano ni amb els gitanos de Gràcia, a més de proposar que hi apareguin figures no vinculades a la Vila", critica Ricard Valentí
A. B.Una mala gestió comunicativa està deixant un regust agredolç a la segona fase de la reforma de la plaça del Poble Gitano, on l'any passat ja s'hi va transformar l'àrea de jocs i ara estan a punt d'estrenar-se uns accessos més accessibles. Tot plegat se centra en el mural d'homenatge als veïns que s'ha d'estampar a la façana de la residència de gent gran i que es va pactar a principis d'any entre Generalitat (propietària de l'equipament públic) i l'Ajuntament.
L'acord institucional, acceptant una proposta inicial de l'artista Roc Blackblock sobre oficis antics i vincle amb el poble gitano, va tirar endavant sense que en rebessin consulta ni comunicació ni el consell municipal del Poble Gitano ni l'Associació Joves Gitanos de Gràcia. "No es va comptar amb nosaltres i ara volen quedar bé; per això hem decidit no oposar-nos-hi però sí desentendre'ns", explica Ricard Valentí, president del col·lectiu jove.
El malestar, també afegit al detall que els gitanos se'n van assabentar per aquest setmanari (vegeu número 922), es fa una mica més profund per la tria de personalitats que no són prou representatius localment. "Han agafat Jacques Leonard [fotògraf que va retratar els gitanos de Barcelona] o la bailaora Micaela Flores Amaya La Chunga quan podrien haver elegit el Pescaílla o Moncho", conclou Valentí. La primera reunió que es va fer poste-
La residència estrena servei de bar i menjador. Les notícies positives, en tot cas, continuen arribant a la residència de gent gran de Siracusa, després que el passat gener amb una nova direcció reviscolessin les activitats i es garantís el futur de la part de casal. Dimarts que ve es reactiva el servei de bar i menjador, que estava pendent de subministraments de material ja reclamats en l'inici de la nova etapa.
La papereria Alaska de l'avinguda Vallcarca celebra aquest dissabte una dècada d'agraïment al barri
10 anys d'amor al paper i als
La papereria Alaska de Vallcarca arriba aquest dissabte als deu anys de trajectòria havent-se convertint en un d'aquells punt de trobada de barri que van esdevenir puntals sobretot durant la pandèmia. No van tancar. També, de fet els seus orígens es troben en plena
postcrisi econòmica l'any 2013, quan la Cristina Augé, seguint el mestratge de la seva mare en el sector, va muntar la botiga. "Li vam dir Alaska perquè al costat de casa hi havia una papereria Canadà, que ens encantava, però no podíem repetir; som del Guinardó però Vallcarca ens ho ha donat tot", explica.
L'Alaska, segons Augé vist en perspectiva, ha complert els ob -
jectius d'"amor al paper i als llibres" d'aquell projecte inicial. "Ens ho posa difícil el comerç online i el fet que les escoles facin ja molta cosa en digital", matisa. Han tancat uns dies de merescuda celebració interna, on han aaprofitat per fer un viatge, però ja es preparen per fer la segona part de la commemoració amb els veïns. "Farem un pica-pica i un petit obsequi als presents,
riorment amb el consell municipal i la comunicació amb Joves Gitanos de Gràcia, on es va explicar la proposta de manera detallada, a parer dels representants locals, "ja va arribar tard". La certa indecisió institucional també ha provocat en els últims dies la reacció de l'artista del mural, que ha demanat al Districte de Gràcia que s'engegui la intervenció tan bon punt acabin les obres a finals de juny, tenint en compte que el contracte ja està signat i que no hi ha motiu perquè el possible canvi polític arran de les eleccions municipals aturi la iniciativa. Els tècnics municipals, en qualsevol cas, segueixen treballant amb normalitat.•
ja tenim les garlandes posades, i sortejarem un val de 50 euros; ah, i posarem música d'Alaska i Dinarama", diu. Amb deu anys de vida a peu de carrer a Vallcarca, l'Alaska ja té
una opinió autoritzada del futur del barri. "No s'ha fet res, com a molt el carril bici i bus, on no hi ha faltat polèmica; m'agradaria un futur més verd i més positiu per a Vallcarca", conclou.•
El desnonament de Martí 96, amb quatre famílies i 9 menors, s'executaSindicat d'Habitatge de Gràcia La segona fase de la reforma de la plaça del Poble Gitano ha creat malestar entre una part del veïnat. Foto: Biel Minguell Breus A.B. El repor Cristina Augé, a l'interior de la papereria, ja guarnida per l'aniversari. Foto: A.B.
"És un bon moment: hem ampliat l'entorn pacificat, compartim extraescolars amb La Farigola i fem xarxa a Can Carol", diu la directora
Albert BalanzàL'escola Montseny arriba aquest dissabte al seu primer mig segle de trajectòria amb un programa d'actes en el qual el projecte Natura que identifica el centre des de fa deu anys es traduïrà en una nova figura identificativa: el gegantó Fustet, una soca amb un niu al qual s'hi afegeixen elements de totes les classes com puputs, esquirols o falciots.
En un centre molt participat per les famílies, entre les quals hi ha músics o dissenyadors, l'estrena del gegantó anirà acompanyada d'una orquestra infantil. Al matí s'estrenarà una exposició commemorativa i al vespre, a banda del gegantó, hi haurà animació amb Carles Cuberes i un espectacle de foc amb els escuats de la colla Malèfica del Coll. "Ens fa molta illusió aquests 50 anys educant perquè a més ho hem preparat entre tots; hem fet un equipàs", explica la directora Mercè Barnés.
La història de l'escola Montseny arrenca el curs 1972-73, quan un grup de mestres destinats es va acabar autoorganitzant amb el suport d'una mestra de la veïna escola Farigola. Sempre vinculat a l'entorn més pròxim, el centre va agafar el nom de la Font del Montseny que hi havia (on ara hi ha la pista) i acollir principalment els nous veïns del barri i fills dels treballadors de l'editorial Bruguera. Abans de reorientar-se com a projecte Natura, al tombant de segle va sobreviure a la crisi que es va endur el veí institut Bosch i Gimpera.
L'escola Teixidores torna a mobilitzar-se per la pacificació. Les famílies del centre del carrer Encarnació es manifestaran dilluns 19 a les 16h contra les mesures precàries (una tanca de plàstic) que no garanteixen la seguretat dels infants. També demanen actuar a Torrent de les Flors perquè els vehicles hi van a gran velocitat.
"Estem en un molt bon moment: hem ampliat l'entorn pacificant amb el programa Protegim Escoles, compartim extraescolars amb La Farigola i fem xarxa amb el casal de barri de Can Carol",
diu Barnés. A l'acte s'hi esperen exalumnes, alguns de renom: ara fa vint anys, pel 30è aniversari van venir Les Tres Bessones, filles de Roser Capdevila i exalumnes del centre.•
El mes de setembre hagués fet tot just una dècada des que Jordi Burata va aixecar la persiana del 217 del carrer Gran de Gràcia per posar en marxa Tintea. Però no arribarà a celebrar cap aniversari perquè ha decidit tancar la botiga el 30 de juny. "Porto massa temps intentant sobreviure però ja no aguanto més, i tot i que no tinc un lloguer excessivament alt, el projecte ja no és sostenible", assegura Burata. Malgrat que al llarg d'aquests anys li ha tocat viure moments crítics (amb les seves crisis econòmiques de rigor i una pandèmia pel mig), assegura que no havia patit tant com el darrer any. "El negoci de la tinta ha afluixat i la resta de despeses no, així que no vull allargar més l'agonia".
Durant els mesos de confinament, en l'època amb més restriccions de la pandèmia, Tintea va poder obrir per ser considerat servei essencial i, per un moment, la demanda de recanvis de tinta a causa del teletreball va fer que la facturació general s'incrementés, però això no va significar més ingressos ja que la major part de les vendes eren de marques oficials, fet que dona molt menys marge de benefici. "Els números generals van pujar però això no va representar cap millora, i després tot ha anat a la baixa", assegura el responsable de Tintea, que lamenta la delicada situació per la qual passen altres establiments de la zona. "Estem a Gran de Gràcia però aquest tram de carrer (entre Lesseps i Fontana) no és tan potent comercialment i hi ha altres negocis que també s'estan plantejant el tancament". Per a Jordi Burata, les polítiques d'impuls al comerç de proximitat s'haurien d'intensificar. Lamenta la seva marxa però considera que ha arribat el moment de tancar aquesta etapa i enfocar les seves energies en d'altres projectes personals i professionals.•
"No tinc un lloguer alt però ja no puc més", diu Jordi BurataSilvia Manzanera
Després de l'èxit de la primera edició de l'Amunt, el Festival de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia, el CEG preparà ja la segona entrega, que enguany se celebrarà del dia 13 al 17 del mes de novembre. De moment, no es coneixen més detalls, però des de l'orgaintzació, com va explicar a aquest setmanari el seu president, Jose Lloret (vegeu Independent 925), en tenen moltes ganes, i esperen que pugui superar les bones xifres de l'edició d'estrena.
L'equip gracienc d'esports electrònics, Dragons Gaming, segueix al peu del canó. La secció de LoL, que participa a la divisió Master de la Lliga Liop, continua en primera posició amb sis victòries i espera pujar a la Primera Divisió de Catalunya. A Valorant, l'equip no va començar del tot bé, però ha fetreforços i és ambiciós, pretén pujar a Tier 1.
Biel Minguell LópezGràcia i l'Europa es queden sense muralla després que Alberto González hagi anunciat que penja les botes després de 13 temporades vestint la samarreta escapulada.
Quan decideixes que aquesta serà l'última temporada?
És una decisió que ja tenia presa, sabia que amb 37 anys era molt a
Amb l'organigrama del futbol masculí ja definit, el club segueix anunciant renovacions i ja presenta cares noves per la temporada 23/24 a Segona Federació
prop. De fet, l'any passat a 2a RFEF ja va ser complicat pel que fa a molèsties, però s'accelera perquè la meva intenció era operar-me a final de temporada un cop retirat, però va arribar un punt on el dolor era insuportable.
Creus que l'equip s'ho ha près com una motivació extra per aconseguir l'ascens?
Bé, no només hi ha hagut la meva baixa. El trencament de Sergi Pastells, el d'Arnau Vilamitjana, Adri Gené també va caure... Van
ser moltes lesions que van fer que es tirés de gent del filial, i que entre tots féssim més força per aconseguir-ho, tot i que evidentment m'hagués agradat retirar-me jugant, com ha pogut fer l'Andrea Porta.
És que has estat gairebé tota la segona volta f0ra...
L'últim partit que jugo de titular és al camp de la 'Monta', que de fet surto a l'equip de la setmana, així que a nivell de joc i de forma estava bé.
Com has viscut aquest tram final de temporada fora del terreny de joc?
És més complicat que quan estàs jugant. No pots ajudar com tu vols i estàs a la grada mossegant-te les ungles dels nervis, i més veient com la diferència de punts s'anava retallant. Tot i que al final vam guanyar de forma merescuda.
Anem al passat, quan arribes el 2010, t'imaginaves estar 13 anys al club?
Mai a la vida. De fet, no pensava ni que pogués jugar a l'Europa. I un cop arribo, em vaig consolidar, i he acabat passant els meus millors anys com a futbolista al club. Tant el club com jo hem anat apostant per la continuïtat.
Quin ha sigut el millor moment d'aquests 13 anys?
La final de la Copa Catalunya. Guanyar-la a casa amb els teus aficionats i davant d'un equip professional és especial. Però també els dos campionats de Tercera, feia un munt que el club no en guanyava, i en tres anys n'hem guanyat dos.
Podries fer un "onze ideal" amb els jugadors que has compartit vestidor?
Ostres, què difícil. El que tinc clar és que al meu costat, a la defensa, tindria l'Àlex Cano, i com a capità, amb el 10, l'Àlex Delmàs.
I ara què, seguiràs lligat al club? Espero que sí. Estem parlant. Jo seguiré sent soci de l'Europa i venint al Nou Sardenya, tot i que encara no sé si m'asseuré a tribuna o al Gol Sud a animar durant tot el partit.•
L'Europa masculí continua confeccionant la plantilla per la temporada 2023/2024, la del retorn a 2a RFEF, i l'equip comença a agafar forma. El club ha seguit anunciant novetats respecte els jugadors que vestiran o no l'escapulada la temporada vinent.
Qui no la vestirà, per primer cop en la seva carrera, és Javi Prats, que marxa de l'Europa després de 20 anys, i havent passat per tota la base. Tampoc la vestirà Galeano, que marxa després d'un any al club. Una altra baixa significativa serà la d'Alberto, "la muralla", que penja les botes havent estat les últimes 13 temporades vestint la samarreta de l'Europa.
En canvi, el club ja ha anunciat la renovació de gairebé tota la columna vertebral de l'equip al com-
plet. La renovació del porter Marc Vito va ser la primera a fer-se oficial. Aliaga i Mario, arribats també l'estiu passat, també segueixen.
Guillem Castell i Pau López, que jugaran la seva sisena i quarta temporada a l'Europa, respecti-
vament, van ser les següents renovacions anunciades.
I també s'ha anunciat la primera cara nova, el davanter Javi Eslava, pitxitxi del grup V de la 3a Federació, que aportarà gol a l'equip.•
'La muralla' penja les botes després de 13 temporades a l'Europa amb el record de la Copa Catalunya i els dos ascensosAlberto, amb la Copa Catalunya i el Campionat de Tercera. Foto: Àngel Garreta
"M'hagués agradat haver pogut retirar-me jugant, com ha fet l'Andrea Porta"B. M. L. Pau López, un dels millors jugadors d'aquesta temporada, renova. Foto: Àngel Garreta
El conjunt gracienc ha quedat entre els quatre millors equips de gimnàstica artística d'Espanya i lluitarà per una posició al podi
Temporada història de la secció de gimnàstica artística femenina del Club
Esportiu La Salle Gràcia, que enguany ha acabat quarta classificada a la Primera Divisió de la Liga de Clubes Iberdrola i disputarà per primer cop en la seva història la gran final que decideix el campió . La jornada decisiva serà el proper 17 de juny a la localitat d'Alcoi. L'equip de La Salle, que va acabar la lliga regular en quarta posició, ocupant la darrera plaça que donava accés a disputar la gran final, tindrà com a rivals un català, un mallorquí i un madrileny: el Club Egiba de Manresa, el Club Xelska de Mallorca, i el Gimnasia Artística Pozuelo de la capital espanyola.
Malgrat tractar-se d’un club modest, integrat majoritàriament per alumnes de l’escola La Salle Gràcia, enguany el club barceloní ha fet història classificant el primer equip del club per disputar la final d’Alcoi. Les gimnastes han obtingut molt bons resultats en les tres fases de la lliga regular, disputades a Mallorca, Guadalajara i Gironella, respectivament que els han permès situar-se com el quart equip amb més punts. És la millor posició que La Salle Gràcia aconsegueix en tota la seva història en aquesta competició, ja que mai abans havia classificat entre els quatre millors conjunts de l'estat espanyol.
Pel director tècnic del club, Paco López, "arribar a la final ja és tot un èxit". López recorda que "l'objectiu a l'inici de la tempora-
da era aconseguir la permanència, però a mesura que la temporada va anar avançant i els bons resultats anaven succeint-se, vam decidir collar fins al final per intentar colar-nos". "L'equip sortirà a gaudir, és un premi per elles", explica el director tècnic, que destaca la gran feina que ha fet el cos tèc-
nic. Frida Rodríguez-Cabo, Natàlia Subirós i Ana Pérez, tres de les integrants de l'equip, han anat amb l'equip nacional aquest any.
Jana Fernández, Claudia Buxeda, Andrea Matillas, Siena Palasí i Ania Fernández completen la plantilla que buscarà tornar d'Alcoi amb una nova alegria.•
L'equip B, a un pas de pujar a Segona. Les mirades també estaran posades en el segon equip de La Salle Gràcia, format per gimnastes d'entre 11 i 17 anys, que després d'haver aconseguir pujar al podi en en dues de les tres fases de lliga s'han classificat per disputar la fase d'ascens a la Segona Divisió.
Tot i haver fet dos grans terços de temporada, fins al passat cap de setmana el Claret no es va assegurar la presència a Copa Catalunya masculina el proper curs.
Després de guanyar d'onze punts a la pista del CN Terrassa, el Claret rebia els vallesans a casa sabent que havia de guanyar o perdre per menys d'onze punts per seguir disputant la Copa Catalunya de bàsquet la temporada vinent. I els jugadors van sortir a la pista molt conscienciats, amb un parcial favorable de 12 a 0. Els visitants, molt desencertats en el tir, van anar a remolc durant tot el matx, i no va ser fins l'últim quart quan van acostar-se al Claret, arribant a posar-se només cinc punts per sota dels locals a falta de menys de cinc minuts perquè finalitzés el partit, però un triple del Claret va acabar d'enfonsar el Terrassa, i va confirmar la presència dels llops a la Copa Catalunya de la temporada vinent.
La temporada del Claret va ser notable fins a finals d'hivern, amb l'equip a la part mitjana-alta de la classificació, lluny dels líders, això sí, però mantenint un lloc estable i digne dins el Grup 1. Però amb l'arribada de la primavera el bon joc demostrat per l'equip que dirigeix Xavi Marín va gairebé desaparèixer, i van començar a arribar les derrotes, amb la conseqüent caiguda a la classificació. Al final, els llops han acabat patint més del compte per mantenir la categoria.
Amb la presència dels del Camp d'en Grassot, que enguany van quedar emparellats al Grup 1, la propera temporada Gràcia estarà representada amb quatre equips en categoria masculina, el mateix Claret, Lluïsos, Vedruna i l'ascendit SaFa Claror, i dos en categoria femenina, SaFa Claror i Vedruna, que ha assolit l'ascens.•
Els triomfs confirmen, ara ja de forma oficial, que Gràcia tindrà quatre equips a Copa masculinaB.M.L.
Abans que fos el paradís hípster que es projecta com a única imatge en pel·lícules de senyors i senyores de 50 anys que tenen com a principal preocupació els enamoraments adolescents, Gràcia era terra de casalots i fàbriques, herència industrial d'aquella configuració segregada de Barcelona que a partir de les masies es va anar aixecant. Hi havia treballadors i lògicament hi havia burgesos, i encara en carrers principals i en carrerons secundaris s'hi poden trobar exemples d'aquelles residències esplendoroses.
Al carrer Gran hi ha la Casa Elisa Bremon (Gran 61), la Casa Francesc Cama (Gran 77) o les Cases Joan Fatjó (Rambla de Prat 2123), també hi ha la Casa Fuster o la Casa Vicens, i més cap a Gràcia Nova hi ha la casa Gustà a Alegre de Dalt o la Casa Clapés. Però més endins, en els carrerons del nucli històric, hi han perviscut amb reformes que no han acabat en habitatges de luxe altres exemples com Can Pardal a Torrent de l'Olla i ara Villa Ysabel, al carrer Maurici Serrahima.
En la Gràcia de la gentrificació i dels lloguers a 1.500 euros per 60 metres quadrats, hi ha una història -inabastable per a la majoria dels mortals, en qualsevol cas- que també explica al cap i a la fi la realitat d'un territori abans que les golden visa ho acabin engolint tot, i aconseguir que les nissagues familiars es mantinguin i no hagin de marxar de Gràcia també és positiu.
Ja hi som, arriba la temporada d’estiu i d’insomni. Que Barcelona s’ha venut al turisme, fa temps que ho sabíem. El que no sabíem és que tindríem aquest turisme low cost al pis del costat de casa. Dormir amb les finestres obertes ja és cosa del passat, ja que les terrasses dels atics estan ocupades aquests dies per turistes barats, cridaners, sense cap mena de respecte cap al barri ni el veí.
N’estem farts, farts de no poder dormir i de no poder llogar ni comprar pisos perquè són pels turistes.
A tot això afegeix-li l’oci nocturn, que a les 7 del matí passa per sota de casa, cridant i deixant begudes enganxoses a la porta de casa, o al Parc infantil de plaça Joanic.
O ens posem les piles, o haurem de marxar tots de la ciutat. Aquesta ciutat tan nostra, que ja no és nostra, que ja és d’ells.
Alcalde, alcaldessa, pacte o qui sigui que ens mana, Sortiu de la vostra bombolla i feu una ullada als nostres barris, degradats, i amargats per aquesta poca cura.
M’estimava Barcelona, cada cop menys. Acaba siguent una relació tòxica d’amor odi.
Raquel Lloret
Ull de dona
Puri Pérez
La ridícula idea de no volver a verte', de Rosa Montero, és un text tendre, lluminós i reflexiu, no sé com catalogar-lo, no és una biografia a l’ús, no és una novel·la, tampoc un assaig. Va de valentia, de superació, de lluita, de feminisme, però sobretot va de la mort, de la pèrdua d’un ésser estimat i del trànsit per un dol. Com se supera? Com se suporta? Rosa Montero sent una gran admiració per Marie Curie i s’hi sent identificada, ja que les dues han perdut els seus respectius marits i narra com se
Ja fa dies que la nostra Chica de Oro preferida de Vallcarca, ànima de l'Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca, la Irene Güell, ha fet el salt a la gran pantalla al costat de la primera cara amable que va tenir el periodisme a TV3, Mari Pau Huguet. Totes dues fan un anunci sobre el que significa fer un vitalici, cedir la propietat a canvi de mantenir-la en usufructe, i ella surt agafant un taxi cap a l'aeroport, i assegurant que ella "no fa anys sinó que compleix somnis". Els qui la coneixem sabem que la Irene no para, i ara la tenim ben present com a nova star televisiva.
El dependent
sentia ella i com es va sentir la Marie, tot recordant els bons i els dolents moments viscuts junts, la lluita, l’amor i el respecte. Quan arriba aquest trist moment, fosc, íntim, mai no l’esperes, t’agafa desprevinguda, és com caure en una cova obscura on no escoltes ni la teva respiració. Les dues senten l’esquinçament, la pena, la mateixa angúnia en pensar que no tornaran a veure el seu ésser estimat. És ridícul i inacceptable. Com viuré sense tu, com respiraré si sento que m’ofego, com podré dormir o somiar sense tu... Però tant la Marie com la Rosa fugiren de les seves pors, de les seves angúnies, de les seves bogeries. No oblidaran, però es van reinventar tot aconseguint els seus somnis. Així doncs, alguna cosa en comú tenen.•
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Emeteri Frago
La Perla, 31, 08012 Barcelona
Tel. 93 217 44 10 redaccio@independent.cat
Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Cap d'Esports i digital: Àlex Gutiérrez Pascual Redacció: Biel Minguell López, Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar Mejías, Albert Benet i Isabel Palazón. Independent.tv: Jordi Margarit Col·laboracions: Lluís Bou, Ernest Cauhé, Lola Capdevila, Ramon Casalé, Josep M. Contel, Conxa Garcia, Marina F. Torné, Pere Martí, Joan Millaret, Jesús Sánchez, Sara Reñé, Josep A. Torralba i Ricard Valentí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Tirabol Publicitat: Eva Aurín (692 601 263) publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A 8.500 exemplars. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD
de Gràcia Amb la col·laboració:
1 Programa quinzenal. La setmana que no n’hi ha es repeteix l’anterior.
2 La Tertúlia Política es fa cada 15 dies. El calendari de tertúlies polítiques es concreta tenint en compte si hi ha Plenari o Audiència Pública.
3 El programa Gràcia Galería d’art és quinzenal. Es combina amb la Tertúlia Política.
Quan hi hagi Plenari o Audiència Pública, s’emetrà en directe.
Nota: Ràdio Gràcia és una ràdio feta majoritàriament per voluntaris, per tant la programació pot estar subjecte a petits canvis.
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous divendres
16 a 17 h La tarda és nostra Temps de Música i espectacle Música i Geografia Lalo López Tobacco Road
17 a 18 h Espai Solidari (1)
Tradicionàrius – Punt i seguit
Tradicionàrius – Punt i seguit
Lalo López Tobacco Road Teatrí de Butxaca Las tardes a Gràcia
18 a 19 h Toc Escapulat Ones de Dones (1) Gràcia Multiesports Teatrí de Butxaca La tarda és nostra
19 a 20 h Tot comerç Pop Go The Beatles
Tertúlia Política (2) – Gràcia, galeria d’art (3) Música i Geografia Gracienques (1)
20 a 21 h Infogràcia Gracienques (1) Pixant fora de test Temps de Música i espectacle Sortides amb Gràcia
Com viuré sense tu, com respiraré si sento que m'ofego, com podré dormir sense tu
A la Gràcia gentrificada, aconseguir que les nissagues familiars es mantinguin és positiuRamon Salvador Daniel, Grup d'Estudis Coll-Vallcarca
Segona part de l'article que va escriure el nostre estimat amic, company de feina a la Editorial Bruguera, membre del nostre grup i sobretot una excel·lent persona, per incloure'l al nostre llibre encara pendent de publicar. Serveixi aquest text per agrair i honorar la memòria del nostre amic Ramon Salvador Daniel que va morir el 31 de maig de 2023 als 87 anys.
Josep Callejón, Grup d’Estudis Coll-Vallcarca
Donant la volta, enfilo el carrer Duran i Borrell, trobant-me amb l’ edifici del Centre Cívic i davant, les casetes baixes, on vivien les famílies Sonet i Macià, després la família Sagués (enginyer mecànic de l’Editorial Bruguera, ja que era capaç d’arreglar una linotípia, una impressora o una enquadernadora de qualsevol tipus). Una mica més avall la família Duatis (Sra Conxita, infermera i dispensadora d’injeccions, pocs són els que es van escapar de les seves punxades, que les posava amb veritable mestria).
A la cantonada amb el passatge de Gabriel Aviell hi havia el Sr Toni Mora, un paleta que ho reparava tot, i després la merceria de la senyora Elvireta, que més tard va ser d’en Jordi Jané. Retorno al carrer Duran i Borrell on hi havia la botiga del Sr Ros, seguit de la Bacallaneria, més avall la botiga de la Sra Modesta, seguit de la casa dels que van ser els amos del Saló Lesseps de neteja de calçat, i després el bar del Carboner, la carnisseria de la Sra Mercè i la botiga del Sr Emilio.
M 'aturo un instant al bar del Carboner, on estava la seu de l’Atlètic de Vallcarca, del qual vaig formar part. Recordo que el president fundador va ser el Sr Ibáñez (vigilant, i més tard va ser l’alcalde del barri). També em vénen a la memòria noms dels meus companys: Joan Pardell, Agustí Fernández, Antonio 'El Cuca', Alonso, Freire, Jordi Juan, amb el qual vaig coincidir en diversos equips. Davant del bar hi havia la finca del Sr Daniel el jardiner.
S’ha quedat enrere el carrer de la Font del Remei, on el Sr Antonio Velasco tenia instal·lat un taller de preservatius, també la finca (on avui dia és un pàrquing), la família Villegas i a continuació la família Catalán (electricista, lampista, que tenia al seu càrrec el manteniment de l’Editorial Burguera), i al final amb cantonada al carrer Proyecto, la famí-
Baixant pel carrer del Torrent del Remei, a la dreta hi ha la part posterior del forn Boldú, també havia l'espardenyeria de la senyora Juanita
lia Batllori. Baixant pel carrer del Torrent del Remei, a la dreta hi ha la part posterior del forn Boldú, també havia l’espardenyeria de la Sra Juanita i després es va convertir en botiga de queviures de la família Nieto, seguidament la polleria de la Sra Anita i el magatzem i garatge del Sr Marsol, seguint pel mateix costat es trobava el pati de la torre de la Sra Manolita, la qual va ser enderrocada, per aixecar l’edifici de la fàbrica de components elèctrics 'LUXUS', passant la baixada de Solanell, el pati del Col·legi Balmes, la família Torralba (taxista), família Nadal i així arribem fins l’altra carboneria, la de la família Maurel.
Començant altra vegada per la part alta, però per l’esquerra i partint des del que li dèiem 'La Replaceta' trobem la finca de la família Garcia, l’habitatge de la família Mayordomo, la botiga del Sr Diego, la lleteria de la Sra Anita, els tallers de la família García, la torre de la família Cortés, la torre de la família Suñé, i travessant el carrer del Riu de la Plata, la botiga de fruites i verdures de la Sra Júlia, l’entrada als patis de veïns que encara existeixen, l’entrada al Park Güell per la part de la font de Sant Salvador d’Horta, l’hort del Carboner (el del bar del carrer Durán i Borrell) on es va construir el Col·legi Montseny i finalment la finca de Can Turull.
Ara ens situem en l’habilitat camp de futbol del carrer Font del Coll. Aquí hi havia la torre de la família Texidó, on posteriorment també es va construir un edifici de l’Editorial Bruguera. Paral·lelament a aquest carrer estava el carrer Proyecto (avui Móra la Nova), amb gairebé els mateixos edificis, però per la part de darrere, a més de la torre de la família Badia, que es dedicaven a fer maquetes de vaixells i posteriorment feien treballs d’enquadernació per l’Editorial Bruguera, també havien més cases baixes i torres, les quals van acabar sent part de l’ edifici de l’Editorial Bruguera, també hi havia el bar del Sr Capella (Santi).•
La declaració institucional de Pedro Sánchez, el Dr. Cum frau, el 29 de maig passat, m'ha fet recordar un altre episodi de la història d'Espanya, que s'assembla, com dues gotes d'aigua, al que ha passat a les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig del 2023. Diguem que parlo, com hauria dit Joaquín Sabina, de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.
Alfons XIII. Quan es van convocar aquestes eleccions del 1931, tothom sabia que serien un plebiscit entre monarquia i república. En efecte, a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (19231930), dictadura afavorida i vista amb bons ulls per Alfons XIII, el rei havia estat abandonat pels monàrquics, era menyspreat pels militars i atacat per l'esquerra. Per això, les eleccions municipals de 1931 van donar el cop de gràcia al rei i a la monarquia: la coalició republicana socialista va arrasar a 42 de les 45 ciutats més importants, decantant-se els votants per la caiguda del rei i per la república. No obstant això, al món rural, van triomfar majoritàriament les llistes monàrquiques.
Tot i això i abans que acabés el recompte, la gent va sortir als carrers de les ciutats (principalment a Madrid), per celebrar la caiguda del rei; es va declarar la Segona República i Alfons XIII va haver de fer les maletes, sortir per cames i exiliar-se, ja que “no vull que es vessi una gota de sang espanyola”, el rei dixit. Com a endevinaire tampoc no va encertar: 6 anys després, va esclatar la sagnant Guerra Civil (1936-1939).
Pedro Sánchez: analogia imperfecta. El passat 28M del 2023, la ciutadania espanyola també va ser cridada a les urnes per renovar els representants municipals i els de la major part dels parlaments de les comunitats autònomes. En aquestes eleccions, Pedro Sánchez no es presentava com a candidat. Tot i això, la seva implicació personal en aquestes va ser total, així com la del cap de l'oposició majoritària, Núñez Feijóo. Per això, aquestes eleccions poden ser considerades com un plebiscit per a Sánchez i Feijóo i/o com la primera volta de les properes eleccions generals per a les Corts.
A les dues eleccions, els partits d'esquerra (PSOE i Podemos) i el mateix Sánchez van patir un nítid, contundent i humiliant fracàs. En contrapartida, els partits de centredreta (PP i VOX) i Núñez Feijóo van cobrir la pell de toro amb el mantell blau i verd d'un èxit aclaparador i sense pal·liatius. En efecte, PP+VOX van arrabassar gairebé tot el poder autonòmic, recuperant la major part de les CC.AA. governades pels socialistes; i
van guanyar també amb claredat les municipals, conservant i/o recuperant la major part de les grans ciutats (Madrid, València, Sevilla). Els grans perdedors van ser el PSOE-Podemos i, en particular, Pedro Sánchez, àlies Dr. Cum Frau, (secretari general del PSOE i president del Govern d'Espanya), que s'hi va implicar personalment i que va formular el desafiament disjuntiu: jo o el caos. Ara bé, davant aquest clar i contundent daltabaix en tota regla, tant autonòmic com municipal, Pedro Sánchez no ha tingut la decència, ni l'honor, ni l'honestedat, ni l'amor propi, ni les agalles de seguir l'exemple de l'odiat i menyspreat Alfons XIII o de qualsevol dirigent demòcrata que s’apreciï: fer mutis pel fòrum i ferse l'harakiri polític, pensant només en el bé dels ciutadans i d'Espanya i no, com és el seu costum, adoptant una resistència numantina pensant només en els seus interessos personals. A la història recent d'Espanya, Adolfo Suárez, Alfredo Pérez Rubalcaba, Joaquín Almunia, Gaspar Llamazares i el casquivà Albert Rivera ho van fer.
Com de costum, el ionqui del poder Pedro Sánchez no ha doblat el clatell davant la certa i esmolada guillotina de les urnes; i, per seguir al mascle, ha pres una última i desesperada decisió: avançar les eleccions generals el 23 de juliol de 2023, en ple període de vacances i, per a més inri, enmig d'un aqüeducte interminable, que no pont. Les raons sanchistes d'aquesta maleïda consulta estival són pelegrines: els resultats nefastos del 23M, que “traslladen un missatge que va més enllà” i que “aconsellen una clarificació de la voluntat popular […] sobre les polítiques que ha d'aplicar el Govern de la Nació i […] sobre les forces polítiques per dur-les a terme”. Aquestes són falses raons, quina barra. El poble espanyol va parlar el 28M del 2023, com ho va fer el 12 d'abril del 1931, i ha deixat les coses clares. A què vénen aquesta coartada i aquest avenç electoral?
Amb la precitada convocatòria estival, aquest tafur del Mississipí, com l'anomenaria Alfonso Guerra, no ha pensat a facilitar la participació en això que els polítics, d'alt bressol o de baix llit, anomenen la festa de la democràcia. El 23 de juliol, la major part de ciutadans-votants estarem lluny de la nostra residència habitual, on exercir el dret al vot, estirats a la fresca i dedicats al merescut, reparador i necessari dolce far niente. Amb aquest calendari estiuenc, l'ínclit Dr. Cum Fraude Pedro Sánchez potser persegueix que augmenti l'abstenció o, com diuen alguns “conspiranoics”(?), potenciar el vot per correu, per facilitar i preparar una tupinada i privar els votants del plaer de donar-li una bona clatellada al tafanari, i així aconseguir una nova i trista victòria pírrica per mantenir-se al poder? [...]•
Amb la precipitada convocatòria estival, Sánchez no ha pensat a facilitar la participació en això que els polítics, d'alt bressol o de baix llit, anomenen la festa de la democràciaArxiu
Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a redaccio @independent.cat
Fins al 29 de juny
Exposició Habitatge, vida i lluita del Sindicat de Llogateres. Mostra fotogràfica de la problemàtica de l’habitatge a Barcelona. Preus desorbitats, fons voltors, desnonaments, immobiliàries, grans tenidors… hi ha molts conceptes que associem a l’habitatge i que són, sovint, un maldecap. En aquesta exposició d’Ivan Giesen, es veuen testimonis reals de persones que s’hi han trobat, que participen al sindicat i que viuen a Barcelona.
Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190)
Exposició Gara i l'energia que ens envolta. Projecte de divulgació científica, finançat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) -Ministerio de Ciencia e Innovación, adreçat al públic no especialitzat, que pretén millorar l’educació cientificotècnica de la societat sobre una temàtica tan actual com preocupant com és l’energia i la transició cap a un model més sostenible per al nostre planeta. L’exposició està dividida en quatre zones d’activitat on, a través d’una posada en escena singular, es fa un viatge a través de l’energia per conèixer aspectes i conceptes tan importants com les fonts d’energia, la sostenibilitat i l’eficiència energètica.
La Violeta (Maspons, 6)
Fins al 30 de juny
Altres Escenaris Possibles. Exposició fotogràfica nascuda arran de diversos reportatges publicats a El Periódico de Catalunya que se centren en espais musicals que no són els habituals i que existeixen als diferents barris de Barcelona. Dissabte 17 de juny es farà una ruta musical per alguns espais del barri on es fa música. A càrrec de Nando Cruz.
El Coll La Bruguera (Aldea, 15)
Exposició Consells Aula. Mostra de dibuixos i textos amb consells de sostenibilitat elaborada per l’Aula Medioambiental de la Sagrada Família. Aquesta és una petita mostra dels #consellsaula, una col·lecció d’imatges per acostar trucs i consells de sostenibilitat a tothom a través de les xarxes socials: com col·locar els aliments a la nevera per conservar-los de forma idònia, com cuidar els animals deixant net l’espai públic, com elaborar adobs per a les plantes amb restes de menjar, què es recull als Punts Verds de Barcelona...
CC La Sedeta (Sicília, 321)
Fins al 7 de gener de 2024
Casa Àsia i Casa Vicens presenten el projecte expositiu Després de la boira, primeres flors. Orient i els orientalismes, del modernisme a la modernitat. Aquesta exposició reuneix ,per primera vegada a Barcelona, obra de 24 artistes espanyols, llatinoamericans i asiàtics contemporanis que aporten la creació personal en la interpretació de la representació floral.
La temàtica floral és el nexe que uneix les obres de tots els artistes que participen en aquest projecte amb diferents suports: el dibuix, la pintura, la fotografia, el vídeo i la instal·lació. Un projecte expositiu que posa en relació l’orientalisme del modernisme i la mundialització de l’art a dia d’avui.
Casa Vicens (Carolines, 18-24)
Exposició permanent
Casa Vicens, la primera casa de Gaudí: manifest de la seva obra. Per conèixer la història de la Casa Vicens, en el seu context social, cultural i artístic com obra gaudiniana i la seva anticipació al modernisme. Consulteu horaris i preus a la web.
Casa Vicens (Carolines 18- 22)
Divendres 16 de juny
Concert: Doble Pletina + Evripidis and his Tragedies Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21h
Concert: Rovell + Pd MomoBounce
Esdeveniment organitzat per La Rauxa. Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21h
Sedetarock: Els cavalls folls.
CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 22h
Concert: Klezz Way.
Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22h
Dissabte 17 de juny
Taller de cuina per a infants: Sant Joan A càrrec de Comissió Cuines i Comissió Famílies.
Can Carol (Cambrils, 26), a les 11h
Teatre infantil: Els petits llobatons (titelles i música, 0 a 5 anys).
L'autèntica(Martí, 18), a les 11, 12 i 17h i diumenge a les 11 i 12h
Espectacle poètic: No Tempo. Epifania i èxtasis. Primavera Literària.
Can Carol (Cambrils, 26), a les 19h
Concert: Elle León.
Casa Seat (Pg de Gràcia, 109), a les 19.30h
Teatre: El sueño cómico de Iván Campillo De l'obra de William Shakespeare. Direcció Quim Casas.
Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30h
Punkomedy: Maria Lyona + Martín Puig + Modgi.
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21h
Riot Comedy. Show de comèdia femenina presentat per Penny JayG.
Golem's (Sant Lluís, 64), a les 21.30h
Concert: La Hafla sessions.
Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22h
Dilluns 19 de juny
Dia de la ciència a Gràcia. Homenatge a les dones científiques. Xerrades: intel·ligències artificials + Dones científiques + Energia solar.
Plaça Joanic, de 10 a 14h
Inauguració de l'exposició fotogràfica Dones diverses, un crit a la visibilització i conscienciació sobre les múltiples discriminacions que pateixen les dones amb discapacitat física i/o orgànica en l'àmbit laboral i social.
Espai Jove la Fontana, a les 17.15h
Visions de la ciència: Genòmica i biodiversitat. La seqüenciació massiva per determinar l’estat de conservació dels hàbi-
La companyia resident d'aquesta temporada al Lliure de Gràcia, Atresbandes, presenta una peça sobre la sensació que les nostres relacions podrien haver estat d'una altra manera. Abans, aquesta formació teatral composada per Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo van presentar Desert. 'Aspecte global d'una qüestió' mostra un ventall de situacions que disseccionen personatges i comportaments aparentment rídiculs però humans, amb tendresa i un afany exrtrem per aprendre a estimar com a fil conductor d'aquestes històries.
Diumenge 18 de juny al Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 18h
tats. A càrec de Cesc Múrria. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l'Olla, 104), a les 18.30h
Teatre: Fairfly. De Joan Yago a partir d'una idea original de La Calòrica. Golem'S (Sant Lluís, 64), a les 20.30h
Dimarts 20 de juny
Taller EstàsON: La història dels àtoms i les molècules. Edat 9-12 anys. Cal inscripció prèvia.
Biblioteca Vila de Gràcia, a les 17.30h
Concert: Brisa Nunjo presenta 'Live Performance'. Espai Jove la Fontana, a les 18h
Dimecres 21 de juny Showroom de la marca Clau Studios, amb
Entitats
Divendres 16 de juny Projecció i debat amb el documental Fedayin. La lluita de Georges Abdallah Presenta Aritz Garcia, membre de SODEPAU. Organitza Agita't Gràcia.
Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 19h
ITC (Impro Training Center) presenta La nit improvisada. La Violeta (Maspons, 6), a les 19h
Concerts Agita't: Freedom Fighters
Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 21h
Dissabte 17 de juny
Homenatge a Manel Aisa en el seu 70 aniversari (president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i referent de la lluita per la memòria històrica). Música i poesia amb Moi Rojo, Gloria Navarro, Yo Solana,
creadores i creadors joves, que dissenyen i produeixen roba localment a Barcelona. Espai Jove la Fontana, a les 17h Festa final dels tallers del CAT. Concert ball a l'Auditori Jordi Fàbregas. Escenara obert al bar.
CAT (plaça Anna Frank, s/n), a les 20h
Concert: Pablo Selnik
Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 21.30h
Dijous 22 de juny
Masterclass: No deixis que t'enganyin, bàsics contra la desinformació. A càrrec de Miquel Urmeneta.
Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20), a les 18.30h
Concert: Bons Nois + Rombo
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21h
Seppuku, Iagoloquequiero, Miguel Ángel Aladrén o El Sobrino del Diablo.
Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 19h
Diumenge 18 de juny
Concert d'eestiu de les corals de El Centre: Cor9 + Encaix + Baluern. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 12h
Dimecres 21 de juny
Teatre: Teatre sense animals. 5 obres burlesques. Taller de teatre de l'associació de pensionistes i jubilats de la Sedeta. La Sedeta (Sicília, 321), a les 18h
Amb el suport de
El Centre recupera la revista musical i penja el 'sold out'
Després de quatre anys El Centre torna a produir una revista musical ambiciosa i nombrosa (dos directors, més de 600 hores d'assaig i 70 artistes sobre l'escenari), i ha aconseguit esgotar les entrades per aquest cap de setmana de l'estrena i per al següent, del 23 al 25 de juny. Després de Do de Pecho, un espectacle fet amb motiu del 150è aniversari de l'entitat i un homenatge a les revistes que s'havien fet en el seu escenari, ara és el torn de A lo hecho pecho, una muntatge dirigit per Sergi Saboya i Víctor Clotet que ha reunit actors i actrius de cinc generacions diferents, que han treballat en aquest projecte comú. L'espectacle, de gairebé 3 hores de durada, tornarà el proper mes d'octubre.•
Nou itinerari per resseguir la trajectòria de Gaudí i Güell
El nou itinerari del MUHBA 'Gaudí al Park Güell, arquitecte, urbanista i paisatgista recull les aportacions de la recerca més recent. Ressegueix la trajectòria d’Antoni Gaudí i Eusebi Güell per entendre aquest projecte com l’obra conjunta d’un arquitecte i un mecenes. 5 de juliol i 1 de setembre De 18.30 a 20.30h.
Juliol de 2015. Obertura de Microteatre BCN a Bailèn 194.
Agost de 2020. Reinici de l'activitat després del confinament, però amb tancaments continuats durant tot l'any.
Febrer de 2021. Reobertura de les sales.
Maig de 2021. Tancament de Bailèn.
Setembre de 2021. Trasllat al carrer De l'Or 25. Reforma de l'espai i inici de la campanya Salvem Microteatre.
Juliol de 2022. Inauguració del nou espai. Activitats durant l'estiu i Festa Major per reimpulsar el projecte.
Juny de 2023. Anunci del tancament definitiu.
Silvia ManzaneraMicroteatre Barcelona tanca. Així de clar i directe va ser el missatge que els responsables de la sala van publicar a les xarxes socials aquest dilluns, després de vuit anys de projecte. Tot i que ja s'havien produït alguns avisos (veieu l'Independent 934), el resultat de la reunió amb el Districte sobre el funcionament del bar ha acabat de forçar la decisió. "Si no entenen que aquesta és una part imprescindible per sostenir el projecte, llavors és que la ciutat no ens vol", lamenta Libertad
La dona serà el fil conductor del festival d'enguany; al juliol a l'Oratori Sant Felip Neri
Ribera, cara visible d'un espai que va arrencar el 2015 al carrer Bailèn i que amb la crisi sanitària va optar per tancar-lo i traslladar-se més tard a un nou emplaçament. Però en aquesta nova etapa al carrer Or tocant a Virreina, tampoc ha pogut tirar endavant les activitats previs-
S.M.
La directora d'escena i divulgadora Maria Voronkova i la soprano Romina Krieger seran las conductores de l'acte que Òpera amb Gràcia ha preparat el proper 28 de juny a la Violeta a les 19.30h per presentar la tercera edició del festival, que enguany dedica tota la programació al rol de la dona en la música, en la societat i en lòpera. en l'òpera. Així, presentaran les tres dates dedicades a les òperes Carme, Les dones en la història de l'òpera i La serva padrona, a més de donar a conèixer la gran novetat d'enguany: el festival Off. Aquest nou cicle inclou tres diumenges de juliol dedicats a la música da cambra, amb artistes nacionals e internaci-
tes a inici de temporada; la primera inspecció es va produir a finals d'octubre i, des de llavors, el bar ha estat l'eix central del debat. De fet, en els darrers mesos, ja no es podia accedir-hi directament perquè es va tancar la porta d'accés al bar des del carrer Or, habilitant només la de la sala. "Són massa traves, i ja no ens queden diners ni energies per trobar alternatives quan demanes una subvenció per a un projecte com el nostre i només et donen 4.000 euros", afegeix Ribera.
A partir d'ara i fins al setembre, l'objectiu és recaptar el màxim de taquilla per eixugar el deute (encara falten per pagar algunes companyies de Bailèn). Per això els seus responsables fan una crida per omplir Microteatre Barcelona
fins al final: "Si aquest format en algun moment us ha fet riure, pensar, emocionar, crear nous vincles o fer-los més especials... Veniu!". Ens els propers dos mesos, l'espai programarà activitats especials per millorar la situació econòmica en la qual es troben, i "per celebrar que hem viscut uns anys que mai oblidarem".
Una de les obres solidàries és Amazonas, que s'estrena aquesta mateixa setmana, una peça escrita i dirigida per Jofre Ballès i protagonitzada per Libertad Ribera i Paula Salmerón, que ja va servir per donar a conèixer la nova seu al setembre de 2021. "Ha estat un camí bonic, però ara necessitem respirar, descansar i viure", conclou Ribera.•
onals de primer nivell interpretant grans compositors, a la fusió de la música estrangera amb la música catalana.
El baríton Juan Carlos Esteve, la soprano Anna Farres i la mateixa Romina Krieger cantaran algunes
de les peces més emblemàtiques de les obres en cartell. Durant la presentació es podran reservar les entrades per al festival, que manté el seu objectiu de desencorsetar el gènere operístic i apropar-lo al públic en general.•
A partir d'ara l'objectiu és recaptar el màxim de taquilla per eixugar el deuteLibertad Ribera, directora de Microteatre, al bar de l'espai el juliol passat. Foto: S.M.
La novel·la Maic , de Tina Vallès, va ser el llibre amb què es va inaugurar el club de lectura de Lluïsos de Gràcia l'any 2013. Han canviat algunes coses des de llavors però l'essència resta intacta, igual que la seva impulsora, la Susanna Àlvarez, responsable durant tot aquest temps del funcionament d'un club de lectura una mica particular. Per començar, no té una llargada habitual sinó que es fan tres o quatre llibres per curs (d'octubre a maig), i cada títol escollit es treballa en dues sessions: a la primera es comparteixen les opinions i impressions que la lectura ha causat entre els membres del club, o sigui, com a gairebé tot arreu, i a la segona hi participa una persona vinculada. "Això representa un salt qualitatiu, perquè la idea és fer un club de lectura més complet", explica Susanna Àlvarez. Així que han compartit sessions amb traductors, editors i altres veus professionals del món del llibre. "El traductor és el millor lector i aporta a les trobades una altra visió; és molt enriquidor", afegeix Àlvarez.
Els tres primers cursos es van enfocar com una activitat per a parelles lingüístiques. Després va tenir un format més convencional amb la particularitat de les dues sessions. Des del curs 201920 es llegeix un llibre de la persona guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes -gràcies a una col·laboració amb Òmnium- i se la convida a participar al club de lectura. I la darrera novetat ha estat aquesta temporada, amb la
Bosque multicinemes. Rambla del Prat, 15
• Concierto de Verano Filarmónica de Berlín. Dv, 20.00.
• Flash. 15.50, 18.45 i 21.40. Dv, 15.50. 20.20. 18.45 i 21.40.
• Como Dios manda. 17.55. Dg, 17.50.
• Els encantats. 19.55.
• Padre y soldado. 15.50.
• Super Mario Bros. Dg, 15.50. 16.00.
• The Boogeyman: El hombre del saco. 22.10.
• El maestro jardinero. 22.00. 16.00 i 18.20.
• La sirenita. 15.50. 18.00 i 20.45.
• Upon Entry. 18.40 i 20.20. 16.00.
suma d'una sessió oberta al públic en general on es convida a una editora o un editor a parlar del seu projecte editorial. "Ells són figures essencials perquè ens estan donant el menjar a la mà", opina la responsable del club. Al llarg d'aquests 10 anys han llegit novel·les, contes, poesia,
obres de teatre i novel·la gràfica. S'han mostrat oberts i han volgut tocar moltes "tecles", imposar-se reptes, no deixar-se portar pel m'agrada o no m'agrada. Lluites i metamorfosis d'una dona , d’Édouard Louis, ha tancat el darrer curs. Per molts anys més de lectura compartida.•
Una trobada per tot aquell a qui li agrada llegir. "En un club de lectura et firmen un xec en blanc, amb la selecció de les lectures poso reptes als lectors i a mi mateixa", explica Susanna Àlvarez, responsable del club de lectura de Lluïsos, que celebra 10 anys de camí amb una trobada oberta on participaran molts dels escriptors i col·laboradors dels darrers anys.
• Fast & Furious X. 21.00.
• Guardianes de la Galaxia 3. 18.05.
• Una família de superhéroes. Dg, 16.15. 17.40.
• Asteroid City. 21.35. 19.25. Dg, 22.05, 19.55. 16.00 i 18.10.
• j-hope IN THE BOX. Dg, 18.00.
• SUGA: Road to D-DAY. Dg, 16.00.
•¡Vaya vacaciones! 16.00.
• Spider-Man: Cruzando el Multiverso. Dv, 20.45. 15.50.
Cinemes Girona. Girona, 177
• Los osos no existen. Dv, 22.00. Ds, 18.00. Dg, 20.10. Dm, 16.00 i 20.10.
Dj, 17.00 i 22.00.
• Upon Entry. Dv, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Ds i dj, 18.00, 20.00 i 22.00.
16.00 i 18.00.
• Alma viva. 16.00.
• Una blanco fácil. Dv, dg i dm, 18.00. Dc, 16.00.
• Una família de superherois. Ds i dg, 16.00.
• Cassiopeia. Ds, 20.00.
• Concierto de verano de la Filarmónica de Berlín. Dv, 20.00.
• La Traviata (òpera en diferit des de l'Arena di Verona). Dl, 19.00.
• Halka (òpera en diferit des de Viena). Dj, 19.00.
Verdi Verdi, 32
• Asteroid City. 11.30, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.30.
• La Sirenita. 20.05 i 22.15. Dj, 22.15.
• Extraña forma de vida. 16.00.
• A Hundred Flowers. Dv, ds, dl, dm, dc i dj, 11.30, 18.25 i 20.30. Dg, 18.25 i 20.30.
El film destaca per la seva petjada visual, amb una cuidada atmosfera bèl·lica en el front de guerra, però té una mirada condescendent
Després de passar pel Festival Internacional de Cinema de Canes de l’any passat, on va inaugurar la secció paral·lela Un certain Regard, Padre y soldado/Tirailleurs, arriba als cinemes. El segon film del director, guionista i director de fotografia francès Mathieu Vadepied aborda el colonialisme francès, a través de la participació senegalesa en la guerra de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, des d’un vessant força ambigu. Així es posa en qüestió el reclutament forçós dels africans i el militarisme absurd dels comandaments però s’acaba retent un homenatge patriòtic a la figura del soldat desconegut carregat de simbologia. El film Padre y soldado vindria a ser un melodrama bèl·lic paternofilial centrat en un pare, Bakary Diallo (Omar Sy -també exercint de productor-), que s’allista voluntari a l’exèrcit francès el 1917 per prendre cura del seu fill, Thierno (Alessane Diong), caçat com un animal per al seu reclutament en el cos d’infanteria i artilleria francès. Un film que destaca per la seva petjada visual, amb una cuidada atmosfera bèl·lica en el front de guerra, però que es veu malaguanyat per una mirada condescendent. Resta, això si, una emotiva interpretació de l’actor negre de moda del cinema francès, Omar Sy, guardonat com a millor actor en el recent festival BCN Film Fest.•
• La desconocida. 22.30.
• El Caso Padilla. Dv, 11.30 i 18.30. La resta, 18.30.
• Flash. 16.00, 18.40 i 21.20.
• Padre y soldado. 16.00, 18.05 i 20.15.
• Las ocho montañas- 22.20.
• Els encantats. Dv i ds, 11.30.
• El maestro jardinero. Dv, dl, dm, dc i dj, 11.30.
• Una vida no tan simple. Dm, 11.30.
• Los girasoles de Van Gogh. Dm, 11.30.
• C.R.A.Z.Y. Dj, 11.30 i 20.05.
• Aida - Teatro Real de Madrid. Dg i dc, 11.30.
• Una familia de Superhéroes. Dv, dg, dl, dm, dc i dj, 16.50. Ds, 11.30 i 16.50.
• La Sirenita. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00. Ds i dg, 11.30 i 16.00.
Verdi Park Torrijos, 49
• Els encantats. 16.00, 18.20, 20.25 i 22.30.
• 20.000 especies de abejas. 18.05 (menys dimarts).
• Extraña forma de vida. 20.30 i 21.20 (menys dimarts)
• El triángulo de la tristeza. 22.10.
• El maestro jardinero. Ds i dg, 16, 18.10, 20.20 i 22.30. La resta, 16.00, 18.10 i 20.20.
• Un blanco fácil. 16.00.
• Los osos no existen. 16.00.
• Las ocho montañas. 18.05.
• Fast & Furious X. 20.50.
• As bestas. Dv, dl, dc i dj, 22.30. Dm, 22.25.
• Los girasoles de Van Gogh. Dm, 18.10.
• Una vida no tan simple. Dm, 20.00.
L’Ester Gil va arribar al barri de Gràcia al 2013, i des de que s’hi ha instal·lat, ha buscat la manera d’integrar-se i poder donar un cop de mà. Sempre procurant ser aquell granet de sorra que suma. Al poc d’instal·lar-s’hi ja estava col·laborant com a voluntària amb la fundació Amics de la Gent Gran i vivint les Festes des de dins del teixit comunitari. En aquell moment ja estava present al barri l’Associació Contra el Càncer, i va ser una mica més endavant quan l’Ester hi va entrar de ple, fins a convertir-se en el que és ara: Coordinadora de Punt de Barcelona.
Gràcies al suport de Gràcia Solidària, l'Associació Contra el Càncer té al barri un lloc on reunir-se cada mes
Durant aquest temps a l’associació, l’Ester ha viscut els canvis que s’han anat succeint. Com al 2021, quan l’entitat va aconseguir ser més propera al barri a través d’un equip de voluntariat territorialitzat. “Quatre voluntàries molt actives, la Mercè, la Maria Josep, la Grindel i la Martina, decideixen muntar un grup per donar a conèixer els serveis gratuïts que oferim al districte, i recollir les necessitats del territori de primera mà. Ara mateix, s’han sumat la Carmen, la Maria i la Isabel, que juntament amb mi, formem un equip de 8 persones”, explica l’Ester.
La tasca principal de l’Associació Contra el Càncer és la de treballar perquè tothom tingui les mateixes possibilitats de prevenir el càncer, conviure amb ell i accedir als resultats de recerca. I això ho fan basant-se en tres pilars: “donar suport i acompanyar al malalt i la família de manera gratuïta. Informar i conscienciar a la societat sobre el càncer i els seus factors de risc i crear entorns de vida saludables. I per últim, fomentar la recerca mitjançant el finançament de projectes de qualitat”, comenta l’Ester.
En aquest viatge han comptat amb el suport de Gràcia Solidària. Gràcies a aquesta ajuda, l’Associació Contra el Càncer té al barri un lloc on reunir-se cada mes i, a més, han esdevingut un dels participants a la tradicional Fira de
L'Ester Gil, lluitadora infatigable a l'Associació Contra el Càncer, sempre buscant més suports per poder seguir fent la seva feina. Foto: Cedida
Nadal a la plaça Virreina. Aquesta fira és de vital importància per l’associació, ja que no només els serveix per recaptar fons, sinó que també els ajuda a teixir complicitats i procurar implicar més gent al seu objectiu.
Per qui s’hi vulgui implicar, l’Ester explica que ho pot fer de moltes maneres, tant des de la vessant econòmica, com des de la vessant del voluntariat. O, si més no, de la manera més simple: fent difusió de la seva missió a través del boca-orella. De cara al futur, es plantegen un objectiu ben clar: “Seguir al costat de les persones amb càncer i els seus familiars. Seguir informant a la gent del barri dels nostres serveis i conscienciar de la importància dels hàbits de vida saludables i fer accions per a poder seguir captant fons i poder seguir així amb la nostra feina”. Sempre procurant ser aquell granet de sorra que suma.•
La força és la mare de la capacitats físiques", diu l’especialista en esport Sara Tabares en un article recent a El País. L'aplicació que això pot tenir en la vida diària de les dones és una revolució, però malauradament –com ella mateixa recorda- encara es prioritza la forma per sobre de la funció en una societat on les dones carreguem amb la pressió estètica d'encaixar en unes talles sovint impossibles. Amb la sempre recorrent i misògina campanya de l'operació biquini que ens envaeix cada temporada estival, ens desgastem intentant mantenir-nos primes i el que hauríem de fer és ocupar el lloc que ens correspon a les sales de màquines dels gimnasos, començar a aixecar peses, dominar els artefactes que fins ara només eren territori masculí, desenvolupar una musculatura (sobretot del tren superior
del cos), que ens permeti ser dones independents i autosuficients quan comencem a acumular anys: ser capaç de portar el carro de la compra sense demanar ajut, córrer sense ofegar-nos per agafar l'autobús o portar a coll la nostra neta al parc. Ara em penedeixo de no haver començat abans a practicar esport de forma més conscient i amb una mirada d'autocura i empoderament. Però a aquestes alçades de la vida també he après a no castigar-me i a sortejar els mandats de gènere a base de feminisme. Potser he arribat una mica tard i encara em sento desubicada a la sala de peses però això ja està encarat, sé que es tracta d'una inversió de futur, ho faig per a mi mateixa. I m'anima veure com la meva filla, i moltes altres noies com ella, han pres la determinació de tenir un cos sa i tonificat. Contra el patriarcat, músculs forts!•
Menys dieta i més ocupar el lloc que ens correspon a la sala de màquines del gimnàs
