L'Independent de Gràcia 811 | FM | 20 anys |

Il·lustració: Sergi Solans

Setmanari gratuït Número 811 Especial Festa Major. 31 de juliol de 2020

ISSN - 1695-4793

Les novetats La Festa Major 2020 serà virtual i simbòlica en to de resistència 2

L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Andrea Motis, Meritxell Neddermann i Alison Darwin lideren un programa en línia on també hi destaquen titelles, flamenc i havaneres que trenquen els rols de gènere

Albert Balanzà

N

ingú parlava al mes de març de la possibilitat de suspensió de la Festa Major de Gràcia 2020, sobretot quan la majoria d’experts sanitaris i dirigents polítics insistien en el rotllo del pic de la corba i la corba del pic i alguns periodistes parlaven de grip, però aquesta possibilitat real es manté i es mantindrà fins al 14 d’agost a les set de la tarda, quan engegarà amb el pregó de tres professionals sanitàries l’estranya edició del 2020. Com en els últims 203 anys, amb l’excepció de les epidèmies del còlera de 1854 i de 1885, de la Setmana Tràgica de 1909 o de la Guerra Civil en els anys 1936, 1937 i 1938, si res a última hora ho impedeix, hi haurà sí o sí Festa Major.

No serà una Festa Major com les altres, amb el clàssic missatge del miler d’activitats al carrer i els guarnits monumentals, però el programa virtual i els sostres d’una vintena de carrers i places i els balcons d’una trentena llarga de veïns (els primers sense concurs i els segons sí) es desplegaran en to de resistència. Certament no hi haurà escenaris físics ni oficials ni alternatius, ni tan sols el del Festigàbal però, des de la resolució de la Generalitat del 17 de juliol i el replantejament final del protocol que inicialment al juny encara preveia tres espais de festa amb reserva prèvia, la Fundació Festa Major i el Districte s’han llançat a enregistrar contrarellotge actuacions musicals, espectacles infantils, dansa i fins i tot intervencions dels festers en clau d’opinió.

l’entrevista

Meritxell Neddermann: “La música és molt íntima, ha fet molta companyia” Albert Vilardaga

M

eritxell Neddermann (Vilassar de Mar, 1990) va estrenar el seu primer disc en solitari In the Backyard of the Castle el 13 de març, just en les dates d’inici del confinament.

Com ha estat estrenar disc a l’inici de la pandèmia?

Bastant bé. És un àlbum amb una música molt íntima, i hi ha força gent que m’ha fet arribar que el disc li ha fet molta companyia aquests dies durant el confinament.

Has hagut de promocionar-lo des de casa.

Sí, tenia els instruments a casa i

La Festa Major 2020 és, doncs, sobretot, l’aterratge en un escenari virtual de la programació que ja s’havia preparat de fer a les places Joanic i Dones del 36 i, com ja s’ha anat decantant en els últims anys, la tria d’opcions de programació (vegeu recomanacions pàgina 12) seguirà els paràmetres de

gravava amb el mòbil o com podia, com hem fet tots, però és un pal.

Expliques que en el disc expresses les emocions més fosques a la recerca de la pau interior i l’acceptació d’un mateix... Et sents alliberada?

Sí, penso que en part la música ha de servir per això, sempre és un procés però em sento més alliberada.

Vas començar tocant el piano i ara t’atreveixes també amb la veu, com et sents més còmode?

Al piano em sento molt còmode, cantar és un procés que m’és difícil, però cada vegada em sento més còmode.

In the Backyard of the Castle és la nova normalitat, no la sanitària sinó la d’una societat més oberta, amb les dones com a protagonistes centrals, amb els rols de gènere tradicionals saltant pels aires en mostres artístiques per a petits i grans i amb el discurs habitual dels sectors més anquilosats ja arraconat i premiades les

Meritxell Neddermann, en una imatge promocional. Foto: Cedida.

un disc doble, un en format breu i una versió ampliada.

Exacte, en la versió extensa hi ha temes que no hi són el primer disc, hi ha interludis de piano i cançons allargades. Cançons que en el primer disc són de tres minuts, en el segon són de cinc. Són uns vint minuts més de música.

Has tocat anteriorment a Gràcia?

Havia tocat el piano al CAT, amb iniciatives que fan evolucionar les mentalitats.

La trompetista jazz Andrea Motis, la pianista i cantautora Meritxell Neddermann, la també cantautora Patrícia Atzur o el grup de grunge Alison Darwin, liderat per Laura Soler, són tres exemples de la programació virtual de quali-

el cor de gòspel The Beating Souls, i espero poder tornar a ferho aviat.

Què n’esperes del concert d’aquesta Festa Major?

Gravaré el concert als Lluïsos de Gràcia el dia 12 i s’emetrà el dia 20 a les nou de la nit. Em sap molt greu no poder fer-ho presencialment amb la gent que és com m’agradaria. A més, la Festa Major de Gràcia és molt xula.

•

tat que Districte i Fundació Festa Major han dissenyat i tancat en una setmana -just aquest dimecres es va ultimar la graella- en una dinàmica que els organitzadors no han amagat que en els últims tres mesos els ha dut a preveure diverContinua a la pàgina següent

L’Independent de Grà cia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

3

4

L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Les novetats ment d’homes, el grup de Girona que des de 2013 encapçalen Marta Pérez, Montse Ferrermoner i Tona Gafarot actuarà en l’últim dia de Festa Major, el 21 d’agost, amb el seu espectacle principal d’havaneres i cançons de taverna. La reinvenció del gènere està en marxa amb aquest grup que ja ha gravat quatre discs, l’últim dels quals és En llauna (2020), on hi ha havaneres clàssiques, un valset mariner, una rumba havanera, un cant patriòtic i fins i tot un xotis.

Ve de la pàgina anterior sos escenaris i que internament Festa Major ha viscut amb un debat molt viu i a flor de pell que s’ha traduït finalment en una gran majoria de carrers sumant-se a la proposta de mínims del sostre guarnit -uns 20 metres- i mitja dotzena de comissions que han decidit no fer festa o fer alguna activitat interna al marge de la Festa Major.

La resta de la programació, que es podrà veure a través del canal de youtube de la Festa Major [accés directe a www.festamajordegracia.cat], està esquitxada per tot arreu de propostes clàssiques en la temàtica però innovadores en el discurs, i aquí s’hi destaquen almenys quatre exemples: 1. La cuentista. Els contes per a nens i nenes adults que planteja la companyia formada el 2011 per Mariana Yáñez reivindica “la porta cap a la imaginació” dels espectadors més petits i utilitza les titelles, com abans també havia treballat les ombres, per retratar d’una altra manera els rols de gè-

La trompetista jazz Andrea Motis, en una actuació recent. Foto: Cedida

nere. “Que cadascú es vesteixi, estimi i se senti com vulgui reformulant la història de la Rínxols d’Or”, informen en l’espectacle que representaran per a la Festa Major de Gràcia.

2. Flamenco Metropolitan. Què hi fan quatre noies de Barcelona, Madrid i l’Iran ballant flamenc a Barcelona? “Tenim la nostra pròpia

lluita de trencar amb el paradigma, i no hi veiem cap problema”, apuntàven aquest juny en un reportatge de televisió. Van començar tocant al metro i a cada actuació s’allunyen més dels tòpics del quadre flamenc andalús, sobretot pel que fa als rols d’home i dona.

3. Les Anxovetes. Havaneres de Dona. En un sector tradicional-

4. Orquestrina Trama. A Gràcia, si en algun sector musical hi ha bons experts és en el de la música tradicional i popular, i l’Orquestrina encarna la renovació generacional i alhora clavada a les arrels de la recuperació de cançons del llarg i ample dels Pirineus. Habituals del Tradicionàrius des que van començar el 2013 o animadors de l’última (Tele)Revetlla Folk al CAT aquest Sant Joan confinat, el sextet format entre la Cerdanya i l’Alt Urgell presentaran el seu tercer disc per seguir acostant d’una manera fresca i desenfadada el món folk a tot tipus de públic.

•

l’entrevista

Alison Darwin: “Faltarà el públic però volem animar la gent allà on siguin, amb un concert canyero” A.B.

el disc nou, Meaningless sounds (2020) i alguna versió.

A

El disc va sortir a l’inici de la pandèmia. Com ho heu superat?

La tecnologia ens ha ajudat amb concerts en streaming, en terrasses, en iniciatives solidàries. Al final el disc s’ha escoltat més perquè la gent estava més a casa o els mitjans de comunicació en parlaven. Ens hem adaptat i ara sí que tornem a encarar-nos a la preparació dels concerts en viu.

lison Darwin, el power trio de grunge melòdic liderat per Laura Soler, té poc més de tres anys de vida però la seva trajectòria s’ha anat afermant des dels dies que encara com a Skylines tocaven a La Sonora, al Col·leccionista o a l’Astrolabi fins ara que són grup destacat al Let’s Festival (suspès enguany) o que fan de teloners dels Smoking Souls o els Against The Current.

L’any passat vau tocar al carrer Jesús, enguany havíeu de pujar a l’escenari de Dones del 36 i finalment us veurem per pantalla.

Sí, és cert que faltarà el públic però farem el concert habitual, amb trio, canyero. Volem animar la gent, allà on siguin. Tocarem

En quin moment musical esteu?

Com afecta o beneficia el confinament total o parcial al músic?

Ens ha derivat cap a composar nou material. Ja mirem amb certa perspectiva aquells primers concerts als bars i hem evolucionat per anar més enllà i poder viure de la música algun dia.

Alison Darwin, en una imatge promocional. Foto: Cedida

Quina comparació amb altres grups us agrada o fa més ràbia?

Hi ha qui parla de The Cranberries perquè fèiem alguna versió, dels Nirvana, dels Strokes. Som bastant dolents definint el que fem.

No tothom ho sap: Alison Darwin.

Va sorgir de la combinació del segon nom de Taylor Swift i del nom d’un gos, el de la germana del baixista, i ens va semblar que sonava bé i que no el tenia ningú.

•

sostres guarnits

1. Ciudad Real.

Moviment de colors 2. Fraternitat de Dalt.

Who wants to live forever?

3. Jesús. Orizuru 4. Joan Blanques de Baix. Geometria 5. Joan Blanques de Baix de Tot. Primavera 2020 6. La Perla. Les garlandes de les Perletes 7. Llibertat. Incògnita 8. Lluís Vives. Gianni Rodari 9. Maspons. Les festes majors passades 10. Mozart. Jungla de colors 11. Perill. Grans èxits 12. Plaça Vila de Gràcia.

Motius florals 13. Plaça del Nord.

Reciclatge de colors 14. Providència. Plàstic 15. Puigmartí. L’envelat 16. Travessia Sant Antoni. Els anys passats 17. Verdi. Giuseppe Verdi --------------------------------18. Berga* 19. Fraternitat de Baix* 20. Tordera* 21. Plaça Poble Romaní* 22. Plaça Rovira* 23. Placeta Sant Miquel* 24. Progrés* *Carrers que han decidit no guarnir o fer alguna activitat al marge de la Festa Major

El pregó

L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Elvira Bisbe, Xènia Sist i Maite Fabregat

5

Festa virtual

Professionals de la sanitat pública

Verdi mig guarnit

“Seguim sent pacients per no ser pacients”

Lola Capdevila la

MFF: Que seguim cuidant-los amb il·lusió, segons el que passi ho fem d’una manera o un altre però sempre ho fem.

EBV: Mai he vist tan unit l’equip sanitari com en aquesta pandèmia. La complicitat ha estat bestial.

Maite Fabregat, Elvira Bisbe i Xènia Sist. Foto: Josep Maria Contel

Xènia Sist Viaplana, infermera doctora, adjunta de direcció a infermera a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Maite Fabregat i Fernández, infermera del CAP de Vila de Gràcia-Cibeles, ara a l’equip de direcció; i Elvira Bisbe Vives, anestesiòloga de l’Hospital de l’Esperança i del Parc de Salut Mar i vicepresidenta del Col·legi de Metges.

Clara Darder

Que significa per a vosaltres ser pregoneres de la Festa Major de Gràcia?

XSV: És un honor, i em fa molta il·lusió i alhora molt respecte.

MFF: És un honor. Gens conscient al principi, però treballem pel barri i m’agrada representar tot l’equip del CAP. EBV: Molta il·lusió. Sóc gracienca des del 87. Els meus fills van anar a Turó del Cargol, també a Lluïsos, treballo al barri, i represento els treballadors sanitaris del meu entorn.

Que voleu que entenguin els ciutadans?

XSV: Que representem un col·lectiu, amb força i empenta que ho hem donat tot a peu de llit.

Ha canviat el món amb el Coronavirus?

XSV: Sí, i seguirà canviant. Hem d’acceptar les normes i adaptar-les al nostre dia a dia. Parar-nos ens ha anat bé.

L’esperança és que arranquem d’una altra manera: menys contaminació, ciutat sense turistes... i hem après a regular l’atenció a urgències.

MFF: Sí. Després de la Guerra Civil, de l’Edat Mitjana, va canviar? Sempre canviem i tampoc és dolent. Hem de gaudir de coses i no posar-nos en la por.

EBV: Hi haurà un abans i un després. És una oportunitat per reforçar el sistema sanitari i buscar solucions però hi ha nous riscos: la por i l’increment de la pobresa.

Quin missatge li donaríeu al món?

XSV: El virus ens ha reforçat molt com a societat, hem carregat les bateries per la unió entre nosaltres, lluitant contra un enemic comú.

MFF: Molta gent ha sortit reforçada d’aquest patiment.

EBV: Està plegat de gent disposada a ajudar i moltes empreses s’han reinventat per donar un cop de mà creant material necessari pels hospitals. Cada dia a la feina els restaurants portaven menjar per alimentar professionals. Hi ha molta gent que ha tret el millor de si mateix.

A qui donaríeu les GRÀCIES? XSV: A la població pel seu esforç al confinar-se, i a tots els professionals sanitaris. I també els altres professionals que van seguir movent el mon: alimentació, transportistes, etc.

MFF: Jo aplaudia a les vuit al balcó a tothom per l’esforç de quedar-se a casa. Aplaudia d’agraïment.

EBV: Vull donar les gràcies als joves, aquells estudiants de medecina e infermeria i altres que es van presentar voluntaris a treballar en el que calgués amb generositat, compromís i coratge.

I ara què?

XSV: A seguir aprenent. Època difícil per la part emocional.

Lluitant perquè ara sabem on anem.

MFF: Hem canviat la manera de relacionar-nos amb els pacients, i això ha vingut per quedar-se, més distància però també més mitjans que han solucionat moltes coses.

ABV: Serà molt llarg, pot durar fins a dos anys mínim. El personal sanitari necessita descansar, perquè és possible que hi hagi un segon, un tercer, un quart brot. Hem d’aprendre a viure amb les mascaretes i com diuen els Stay Homas, “Gotta be patient” i jo afegeixo “not to be a patient”.

•

Entrevista completa a independent.cat

N

o puc dormir, fa calor! I què farem enguany per FM? Li dono mil voltes al coixí. L’endemà, en Sergi m’obre els ulls. Entro al local i la mirada se’m clava, sí o sí, al prestatge des d’on m’observen un fotimer de copes, guardons, reconeixements i premis de tota mena i una fotografia, en blanc i negre, que recorda la tradició i la llarga història d’aquest carrer.

Quan puc recuperar la mirada de l’entorn, es fa evident la tristesa i la inactivitat veïnal del moment. Frenètica en edicions passades. Enguany tot és diferent. Diferent com ho han sigut aquests darrers mesos on la por, la incertesa i el dol han campat amb tota llibertat pel nostre entorn i no sembla que hàgim aconseguit viure gaire temps la “nova normalitat”.

Potser serà un any de recolliment que ens servirà per a replantejar futures edicions?

Tant de bo! Aquest any, com gairebé tot, la Festa serà la mínima expressió i no es perdrà perquè les ganes i el compromís hi són però cal reconèixer que, per responsabilitat, la contenció i el simbolisme seran omnipresents.

Un guarniment aeri, una bona traca per homenatjar a les festeres i festers que ens han deixat aquests mesos: en Joan Ribera i la Roser Fàbregas, en Pere Figuerola i la Roser Muntané, això és els que es plantegen en aquest carrer històric de la Vila. Encara falten dies i potser el desànim i la inseguretat minvaran una mica o a l’inrevés, però no oblidem mai que som gent de pedra picada. Hi haurà noves edicions i noves generacions, segur!

Gràcies, Sergi, pel teu temps. Bona i responsable Festa Major per a tothom.

•

El primer premi 2019

6 L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Festa virtual

Gaudir la festa depèn de nosaltres Òscar Mejías ías Blanch

Progrés enceta un debat sobre el model de festa del futur i s’enfoca en el guarnit del 2021 El carrer que va aconseguir el primer premi l’any passat amb un decorat inspirat en el món creat per JK Rowling decideix quedar-se al marge de la Festa Major d’enguany

C

om que malgrat tot hi haurà Festa Major, em resisteixo a deixar de buscar el punt optimista a com s’estan esdevenint els fets. Ens agradi més o menys, aquest any ens vindrà una celebració escapçada i, per tant, només depèn de nosaltres intentar-la veure amb una mirada positiva.

Penseu-hi. Penseu-hi bé.

Penseu en la possibilitat de passejar per carrers sense aglomeracions. Visualitzeu els veïns i veïnes asseguts al voltant de taules en mig de la calçada, en absoluta tranquillitat. Penseu en com de fàcil serà relacionar-nos els uns amb els altres, sense que els festers estiguin constantment aclaparats per la feina. I en com això, pot ajudar a fer sorgir la espontaneïtat del moment, a fer que ens animem a participar de quelcom que no entrava en els nostres plans aquella tarda d’agost.

Creuo els dits esperant que aquest punt i a part acabi esdevenint un parèntesi que ajudi a fer, ni que sigui, petits retocs en el plantejament de la Festa. Potser se’ns està presentant una oportunitat. Una oportunitat de canvis. I quan dic això, no em refereixo als tòpics esloganitzats de l’estil “això ens farà més forts” o “crisi vol dir oportunitat”. El que vull dir és que, precisament aquest any que s’esper a una festa més propera que mai al seu veïnat, provem d’analitzar i cercar punts concrets, de coses que han funcionat, per implementar-les més endavant i ajudar, així, a retornar una mica la Festa Major al barri.

•

Silvia Manzanera

A

mb molta “pena” però després d’un debat intern i una reflexió meditada i conscient Progrés enguany no farà Festa Major.

Algunes veus apunten a una solitària traca, i prou. El carrer que va tornar al podi l’edició passada, en l’any en què celebrava 80 anys ininterromputs, aprofita l’excepcionalitat d’aquest any per repensar el model de festa -menys massificat, més veïnal- i posa la mirada en el 2021.

“Potser és un bon moment per fer cohesió interna al marge de la posició oficial per tal de buscar un altre model de Festa Major”, expliquen el Ramon i l’Eli, membres de la comissió de Progrés.

L’evolució i creixement del carrer pel que fa a la participació i implicació dels seus membres han tingut efecte en els guarnits, que han guanyat en espectacularitat en els darrers anys. Les altes expectatives que havien dipositat als decorats de Pirates del Carib (2016) o El llibre de la Selva (2018) no van tenir recompensa i el malestar es va fer notar. Però l’any passat, l’esforç de convertir el carrer en un altre carrer, la via més famosa de la saga Harry Potter, el carrer Diagon, va obtenir el màxim reconeixement.

“L’any passat els ànims no eren de guanyar sinó de satisfacció i orgull d’haver acabat el 14 d’agost”, assegura l’Eli. L’aprenentatge de l’experiència del guarnit de l’any passat és clar: els detalls requereixen més previsió. “Érem conscients de no ser perfectes però la visió global havia agradat molt”, afegeix la veïna, “però nosaltres sempre ens quedem amb la votació popular”. I és precisament aquesta filosofia de

Esclat d’alegria de Progrés durant la recollida del primer premi del concurs de guarnits l’any passat. Foto: Albert Vilardaga

L’aprenentatge de l’any passat: els detalls requereixen més previsió carrer, on el guarnit es considera l’essència de la festa, un dels punts clau del debat sobre el model que els preocupa. “Si fem guarnits espectaculars també atreus més gent, i en part contribueixes a la massificació de la festa”, reflexiona l’Eli. “Però jo recordo als meus avis fent guarnits impressionants als anys 40 i la festa era una altra, no hi havia la gent d’ara”, afegeix el seu company de comissió.

La decisió de mantenir-se al marge de l’edició d’enguany no ha estat fàcil. Després d’una edició esgotadora, el carrer va començar a treballar a finals de l’any passat en la nova idea, un guarnit que feia temps que volien fer i que guardaran per l’any vinent. Al març, quan la pandèmia ho va aturar tot, els veïns i veïnes de Progrés havien avançat “molt en il·lusió però no en treball efectiu”. “El local ens condiciona molt així que no podem fer realment res fins al juny”, explica l’Eli. A tot això, se li afegeix la particularitat d’un carrer heterogeni, obert a opinions, edats i posicions diferents que ha hagut d’afrontar la incertesa de la crisi. “Molts estem en altres lluites i altres també treballen en primera línia a l’àmbit

sanitari, així que tot plegat ha fet que visquéssim un debat intern difícil”, assegura l’Eli. Segons el seu company de comissió, “el timing imposat per la Fundació per prendre la decisió de participar-hi o no tampoc no ha ajudat”. “És un buit no poder fer el guarnit però s’ha de ser optimista i pensar que el farem l’any vinent”, afegeixen.

Conscients que la seva situació econòmica és estable, Progrés alerta de la posició més feble d’altres carrers. “N’hi ha que arrosseguen la crisi dels atemptats, o el fet que moltes persones marxin del barri o tanquin locals que són guarnidors, com la Tarreta”, explica l’Eli, i afegeix: “Costarà refer-se’n. I aquí és on espero que la Fundació hi ha actuï per salvar-los”.

•

L’Independent de Grà cia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

7

8 L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Festa virtual

Balcons i finestres Sara Rañé

El segon premi 2019 Mozart es converteix en una jungla de colors per rebre unes festes atípiques La comissió del carrer haurà d’esperar per poder revalidar la segona posició de l’any passat i espera que els guarnits retornin la vida a la Vila de Gràcia

D

urant el confinament causat per la crisi de la Covid-19 els balcons i les finestres de les cases de la ciutat van anar prenent un nou protagonisme i un nou significat. Van ser un espai de creativitat i van ser utilitzats per activitats ben diverses; la música i el cant, el ball, l’esport, Però sobretot per a l’observació, la conversa i la comunicació entre els veïns i les veïnes .

Enguany, per motius evidents de seguretat sanitària la Festa Major serà més petita, més íntima,més callada, més veïnal, més silenciosa i incerta, potser més reflexiva.

El guarnit dels carrers serà mínim i tindrà només un caràcter simbòlic. El concurs de balcons i portalades agafarà el relleu tot contribuint a donar continuïtat al protagonisme d’aquests espais tan sovint oblidats. Les finestres, els balcons i les portes són espais intermedis entre el carrer i la casa, entre el públic i el privat, entre l’interior i l’exterior. En la literatura i en l’art són símbol d’obertura i de futur, d’aire, de llum, de mirada cap enfora, de transició i canvi.

Els balcons i les finestres guarnits poden ser també petites metàfores, espais d’imaginació i trencament de la quotidianitat, de proposta i crítica, de noves mirades individuals i col·lectives, i de noves possibilitats. Una manera de conservar la tradició i alhora actualitzar-la. Una vegada més, la festa canvia i es transforma reflectint els impactes socials i econòmics de la ciutat.

Aquesta vegada ben inesperats i excepcionals.

•

“Aquest any serà més aviat una festa menor”, apunten els festers

Entrada al guarnit que el carrer Mozart va fer l’any passat i amb què van aconseguir fer podi. Foto: JM Contel

Pol Solernou

M

ozart es va coronar com la sorpresa de la última Festa Major. Ni més ni menys que vint van ser les posicions que el carrer va escalar al pòdium de premiats respecte del 2018. La biblioteca 5 minuts després de mitjanit, premiada amb la medalla de plata, va il·luminar ara fa un any les nits de Gràcia, omplint el carrer Mozart de prestatgeries plenes de llibres i relats fantàstics.

Aquest 2020, però, la història ha estat radicalment diferent. Tot i seguir comptant amb els artífexs de la remuntada de l’any passat, el carrer Mozart no podrà revalidar el segon premi per culpa de l’actual crisi de la COVID-19. Amb l’inici de l’emergència sanitària el veïnat va decidir aparcar el guarnit en el qual estaven treballant. Van

deixar enrere un projecte desenvolupat i il·lusionant per tornar a començar de zero. A mesura que l’impacte de la pandèmia es minimitzava, al carrer Mozart ja pensaven com gestionarien els milers de persones que, com cada any, passarien per les Festes de Gràcia. Res més allunyat de la realitat.

La comissió de festes de Mozart va adonar-se de l’error després de veure la poca participació que van tenir les celebracions per Sant Joan, encara que la pandèmia semblés relativament controlada. I és que els múltiples rebrots dels últims mesos han allunyat encara més de la normalitat unes festes ja de per si atípiques i emocionalment difícils de gestionar.

El David i el Guillem, membres de la comissió del carrer, asseguren que aquest any “serà més aviat una festa menor”, però l’esperen amb la mateixa il·lusió de sempre.

“Serà més petita, però també més

veïnal, més nostra. Altres anys semblava impossible gaudir sense dos concerts cada nit i enguany encara ho acabarem punxant de YouTube en petit comitè”, comenten fent broma els festers.

Des de la comissió de Mozart afirmen que el guarnit d’aquest any és més un crit de “malgrat tot

seguim aquí” que un projecte desenvolupat i dubten que això suposi una decepció per als visitants, tenint en compte l’excepcionalitat d’aquesta edició. Podent engalanar únicament el sostre del carrer, han optat per crear una jungla de colors. Ampolles de plàstic, cordes o teles: tota mena de material ha estat vàlid per construir aquesta peculiar jungla. Fins i tot una veïna, pel seu compte, ha anat a buscar oueres al mercat per pintar-les i dóna’ls-hi forma.

Tot i que inicialment el veïnat va haver de treballar els decorats des de casa, la reobertura del local va ajudar a dinamitzar la feina i millorar l’organització. Tornar a tenir un espai de treball amb eines i material, encara que s’hagués de demanar cita prèvia per fer-ne ús, va acabar de donar l’impuls final a la jungla de Mozart.

•

La comissió de festes de Mozart, el 2019 recollint el segon premi. Foto: JM Contel

Setmanari gratuït Número 811. 31 de juliol de 2020

de Gràcia Gràcies al suport de:

ISSN - 1695-4793

20 anys d'història Dues dècades de referència local urbana competint amb la premsa generalista

2

L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

L'Independent de Gràcia commemora un model d'èxit basat en una xarxa de periodistes i lectors, una cooperativa editora i una associació cultural

Albert Balanzà

Record per als qui no hi són: Joan Tur, Eduard Delgado, Albert Musons i Víctor Nubla

E

ra la primavera de l'any 2000. L'activista veïnal Jordi Gasull feia pocs mesos que havia comprovat la dificultat d'iniciar una carrera política que es va limitar a unes eleccions municipals on els periodistes que el seguíem en campanya el vam elevar a semidéu gastronòmic pel dinar que va fer el dissabte de reflexió al Mesopotamia de l'amic Pius Alibek. Només ens coneixíem d'això, però al local de l'AVV Vila de Gràcia del carrer Topazi hi havia aquell dia la Gemma Moncunill, en Joan López Escofet i aquest qui signa, tots tres excompanys de facultat i tots tres vinculats al periodisme local de Gràcia.

Així comença la història de l'Independent de Gràcia, de la capacitat d'una persona de generar una entesa de tres potes que aquest agost fa dues dècades: la primera pota és la dels periodistes locals, prop de 300 professionals han passat pel setmanari, la gran majoria dels quals gratia et amore; la segona és la del cooperativisme, primer Debarris SCCL i ara DBCoop SCCL, els qui han arriscat els diners i gairebé la salut; i la tercera és la de l'arrelament social, primer amb l'AVV Vila de Gràcia, la popular 'Soci', i des del 2014 l'Associació Cultural L'Independent de Gràcia.

El primer equip de l'Independent tenia aquesta base, amb Xavier Borràs de director, un periodista de

L'Independent de Gràcia de la darrera etapa, amb el nou disseny d'Enric Jardí, a la rotativa. Foto: Indugraf Offset

"Un diari sense querelles no és un diari, solia dir el primer director, Xavier Borràs

De la perifèria al centre del món Silvia Manzanera

E

n 10 anys dóna temps de fer moltes coses: confondre la data de Sant Medir, parir un altre fill, patir una crisi econòmica, tenir dues feines i fins i tot viure una pandèmia. El setembre de 2010 entrava per la porta de la redacció de la Perla amb els nervis i la il·lusió de formar part d’un projecte amb què m’havia emmirallat els últims tres anys: L’Independent havia ampliat fronteres, s’havia instal·lat a Barberà del Vallès i provava fortuna a Sant Adrià de Besòs, on vaig aprendre com mai

raça que va marcar bé la línia inicial. "Un mitjà de comunicació sense querelles no és un mitjà de comunicació", solia dir. No n'hem tingut mai cap, de judici, a l'edició de Gràcia (sí a l'edició de Sant Adrià), però sí un bon grapat de burofaxs.

Vint anys són difícils de resumir, però en aquest número especial els hem volgut retratar amb les vivències dels principals protagonistes, sobretot els qui en diferents èpoques van agafar les regnes de la coordinació de redacció, Àlex Gutiérrez, Meritxell Díaz i Maria

l’ofici de trepitjar carrer en una terra acostumada al centralisme institucional i l’homogènia política i cultural. Nosaltres, romàntics i agosarats, intentàvem canviar aquell petit món perifèric, i segur que ho vam fer, almenys cada divendres durant tres anys. Però la crisi no deixava d’estrènyer i vam haver d’amputar una part per salvar la resta. La bona notícia era que per a mi el món es faria molt més gran a partir de llavors. Molt més gran perquè compartiria l’estrès i la tensió dels tancaments i l’expectació de les reaccions als titulars del divendres amb persones que sempre han defensat tossudament això que ara cotitza tant a l’alça: la proximitat, el rigor, la crítica, la valentia de no voler acontentar als de sempre. Molt més gran perquè ningú tira del carro com l'Albert Balanzà (ni amb aigua calenta ens faran fora, boss). És tòpic però evident que el camí no ha estat fàcil, que hi ha hagut moments crítics on ha faltat molt poc per abandonar el vaixell, que ens hem acostumat a la precarietat i que la generositat infinita de totes les persones que conformen l’univers de l’Independent ens salva la majoria de vegades. “Ens ho hem cregut”, que diria el Sergi

Ortega, i els que també formaven part d'aquest nucli dur habitual de tres persones a mitja jornada: Èric Lluent, Carina Bellver i Xavier Tedó. El retrat es completa amb la primera corona de col·laboradors: Rafael Vallbona, Pere Martí, Josep Maria Contel, Pep Fornés i Clara Darder. I un record per als qui no hi són: Joan Tur, Eduard Delgado, Albert Musons i Víctor Nubla.

L'Independent de Gràcia sempre s'ha definit com un mitjà de comunicació local -no localista- en un entorn urbà, fet que el fa com-

petir amb la premsa generalista.

I no en un entorn urbà qualsevol, sinó en el que marca la capitalitat de Barcelona. Per això, el setmanari s'adreça als 120.000 veïns del districte amb l'estructura i la recerca del mateix tipus d'informació que interessa als grans mitjans.

La línia editorial, progressista, com la definia ja Borràs en la carta de presentació d'aquell número zero que es va presentar al Teatreneu un 14 d'agost de 2000, obeeix també al sentiment de la independència de Gràcia respecte de Barcelona -el nostre alcalde o alcaldessa és el regidor del districte- i escrupolosament busca i força l'equilibri perquè totes les Gràcies s'hi sentin reconegudes.

En vint anys no cal ara repassar grans èxits o fracassos, perquè aquesta és feina de cada setmana i perquè cada breu és una volguda exclusiva en un model de periodisme que no va a roda dels comunicats de premsa. Però sí que hem estat feliços quan ens hem avançat per informar sobre el perill de tancament dels Verdi, el nou accés regulat del Park Güell, els textos inèdits de Jesús Moncada, o els detalls

en una conversa de dijous al vespre. I tant, però no només els periodistes de nòmina, sinó tota la resta de les plomes que escriuen perquè sí, per amor, perquè no es trobaran amb cap censura, perquè saben que els necessitem per ser millors.

Hem tingut i tenim un staff de luju, firmes dignes

A totes les persones a qui persegueixo, agraïment infinit del New York Times de Gràcia. A totes les persones a qui persegueixo cada setmana per reclamar la seva col·laboració, un agraïment infinit.

També s'ho han cregut els comercials d'ara i de sempre, i els anunciants d'ara i de sempre. I perquè ho ha fet Gràcia, la vila rebel que m'estimo, plural, combativa, diversa i amb tants qualificatius com mirades hi puguin haver. Hem après molt els darrers temps. Som més fortes i més creatives. El futur és incert, els dies estranys i els divendres, de l'Independent de Gràcia.

•

20 anys d'història Eloi Badia Regidor de Gràcia El periodisme és la garantia de la democràcia en l’era de la desinformació, gràcies per a més fer-lo de proximitat. Si l'Independent no existís en l'hauríem d'inventar.

Gràcies per l'esforç, constància i tenacitat i moltes felicitats!

de Gràcia

Olga Hiraldo i Martí Vicepresidenta del Districte i portaveu d'ERC a Gràcia Un país lliure i de democràcia avançada es pot mesurar per la qualitat dels seus mitjans de comunicació.

Vosaltres hi heu contribuït durant aquests 20 anys, des de la proximitat. Moltes felicitats! I gràcies per la vostra feina!

L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

Agustí Segarra Escriptor

Ferran Amado Blackcelona

Felicitats i endavant l'Independent i tot el seu equip. Que tot assenyalant el camí de la informació, l'opinió i la denúncia, pugueu complirne vint més al servei de Gràcia, de Catalunya i de la llibertat.

Felicitats per aquests 20 anys de periodisme local, compromès, reivindicatiu, crític, i per apropar-nos a la realitat social, política, cultural i musical gracienca. Una forta abraçada a tota la familia de l'Independent dels amics de Blackcelona, el col·lectiu de Música Negra del barri de Gràcia.

D'un temps que ja és un poc nostre...

La família Independent celebrant el número 300 a la plaça de la Vila. Foto: Jordi March

I el 2021, el rellançament digital.

L'Independent prepara aquesta tardor, a banda d'actes relacionats amb el 20è aniversari, un salt en el seu format digital, amb nova pàgina web. A Twitter acaba de superar els 6.000 seguidors. de cada any de la Festa Major (o ara la mala praxis de gestió municipal en la reobertura de la piscina del Parc de la Creueta del Coll).

Deien Albert Musons i Gerard Maristany en aquella presentació del número zero -posat al dia a nivell de disseny l'any 2016 pel mestre Enric Jardí- que L'Independent no seria un mitjà de comunicació reconegut si no s'autofinançava i si no es distribuïa bé. Aquesta ha estat la missió de l'estructura mentre els periodistes es cobrien de cert reconeixement -i de la vanitat que tots tenim- escrivint notícies. El mèrit de tot això té també uns noms (la cooperativa GPL, DBCoop, l'Associació Cultural ara presidida per Emeteri Frago i amb Joan Cervera com a president d'honor) i uns cognoms (un 80% de finançament priGràcies al suport de:

vat, 720 punts de distribució i 8.500 exemplars controlats per OJD).

Som on érem: les tres potes. La cooperativa, els periodistes i l'impuls social a través d'anunciants, lectors i col·laboradors. Tothom, en aquesta xarxa, s'ha implicat per transmetre notícies en una versió d'apoderament popular d'aquell Gran Germà. Avui, després d'haver superat la crisi econòmica que ens va posar al límit del tancament l'any 2012-2013 i d'haver respost a la pandèmia sense deixar de sortir ni reduir pàgines ni una setmana des que al març va esclatar la crisi sanitària, L'Independent de Gràcia és un mitjà viu, amb més complicitats que mai, amb ulls i orelles a infinits racons dels cinc barris de Gràcia.

Poques notícies se'ns escapen. El mèrit és dels 120.000 veïns.

•

Emeteri Frago President de l'Associació Cultural L’Independent de Gràcia

E

l tic tac del rellotge, els fulls del calendari que van caient, el retorn de la mirada al mirall, les venes marcades a flor de pell, les fulles marrons caigudes dels arbres i també l’explosió vermellosa de les roselles, el pujar i baixar del termòmetre, el pas de les estacions de l’any i molts més indicadors, ens acompanyen dia a dia en l’esdevenir de la nostra quotidianitat i ens assenyalen quelcom palès, l’existència d’allò que hem definit com el temps.

I en aquesta brúixola del temps, del nostre temps, del temps dels qui ens acompanyen i amb qui compartim, del temps de la nostra llar, del veïnat, del temps de tothom a la Vila de Gràcia, l’Independent, aquest setmanari que tens a les mans, des de fa 20 anys contribueix com un indicador més de l’esdevenir temporal de les gracienques i graciencs i de tothom que ens visita i acompanya.

El temps de vida, el temps dels canvis, el temps dels successos, el nostre temps d’alegries, bé soles o compartides, de patiments i tristeses, el temps de la comunitat gracienca, va quedant recollit i imprès en aquests fulls que ara llegeixes. L’Independent fa de rellotge escrit dels fets graciencs.

Han sigut 20 anys de temps compartit amb tu, que ens llegeixes; fruit de la voluntat i compromís d’un petit grup impulsor que va arriscar-se perquè els bocins

del temps dels esdeveniments graciencs es poguessin conèixer i tenir prou transcendència per generar arrelament i sentiment comunitari gracienc, poder albirar perspectives de canvi, refermar sentiments de pertinença gracienca, reconèixer i compartir la diversitat del teixit social gracienc, debatre i contrastar opinions, fer autocrítica i aprendre a compartir. Un grup impulsor al qual, al llarg d’aquests anys, s’han anant afegit multiplicitat d’altres col·laboracions, dedicacions i passions i com no, la primera, la teva, que ens llegeixes cada setmana.

L'Associació va renovar la junta el 2019. Foto: A.V.

En aquest esdevenir del temps passat però també amb mirada de futur volem continuar contribuint a assenyalar el temps dels reptes de present i de futur que ens esperen a Gràcia. Volem continuar construint i desenvolupant, amb tu, un rellotge viu del temps gracienc, obert i compartit, un l’Independent que sigui un tot que ens ajudi a ser persones millor informades, més sensibles envers el nostre voltant i més conscients del nostre temps i dels seus efectes en allò que estimem, compartim i gaudim, Gràcia!

•

3

4

El referent

L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

Rosa Bofill Benet Presidenta de l’AVV del carrer Ciudad Real de Gràcia

Des de fa molts anys tinc una feina tots els divendres: recollir l’Independent de la setmana.

L’Independent ens apropa i ens connecta amb el barri. Com a nova gracienca m’ha ajudat a entendre, conèixer, implicar-me amb la vila.

Fins i tot, quan he tingut necessi-

Frederic Callís President de Gràcia Solidària tat de trobar algun comerç o servei determinat, m’he orientat buscant entre els anuncis que porta el diari. És una bona notícia que una premsa de barri, gratuïta faci 20 anys. Gràcies a totes i a tots!!

Joan Cervera

eren els peus de gat ni res del material modern que vindria després. En aquells temps també ens enteníem molt bé amb els monjos. Hi anàvem al Castell de l’Eramprunyà, que potser hagués valgut la pena deixar-ho com Corbera d’Ebre, com a mostra de la idiotesa humana i l’ambició d’uns militars que havien jurat fidelitat a la República.

Cert que el govern del 36 era un govern feble, amb el pobre Companys, amb espardenyes...

President d'honor de l'Associació Cultural l'Independent de Gràcia

“L’Independent ha de seguir endavant perquè té camí per recórrer però cal no ensopegar” Joan Cervera és, entre altres moltes coses, President d’honor de l’Associació Cultural L’Independent de Gràcia des que es va constituir el 2014. Vinculat al Club Excursionista de Gràcia, del qual va ser president de 1957 a 1961, la passió per la muntanya del Joan -que ha compartit sempre amb l’Aurora, inseparable companya- ha marcat la seva trajectòria i el compromís polític amb Catalunya i amb la Vila. Ha estat reconegut amb la Medalla Forjador de la Història Esportiva de Catalunya, Medalla d'Honor de Barcelona i Creu de Sant Jordi.

Silvia Manzanera

Tot són bons records a la muntanya, doncs.

Sant Llorenç d’Amunt, la Mola, el Montseny oriental i occidental, el Matagalls, el Turó de l’Home, tots ells són magnífics, i què ha passat amb el Pedraforca, com pot ser que aquell munt de pedres, quan descendies les pedres desapareixien; és un misteri. Tot és molt emotiu, les vies de la cara sud, aquella font minúscula que rajava i la vam arreglar...

De l’excursionisme i muntanyisme també hi van sorgir diversos llibres.

Sí, i tant, però quan parlo de llibres no puc deixar de recordar l’Albert Manent. Amb ell vam anar a escoltar la gent dels pobles per recollir dels més savis el llegat de la llengua, de tots aquells que treballen la terra o busquen quatre sardines. La muntanya no es veu igual des del mar que el mar des de la muntanya. Veus com la muntanya s’entrega als núvols, s’endinsa i s’agermanen.

Sempre dius que no haguessis pogut fer res del que has fet sense l’Aurora...

Hem fet una cordada muntanyenca i matrimonial, l’Aurora i jo. Hem anat junts a Grècia, Itàlia, Suïssa... Quan anàvem a Andorra semblava que entraves a la llibertat.

Fa 61 anys que ens vam casar, a la capelleta dels Àngels, al carrer Balmes. Hem anat a tot arreu junts. Ens agradava molt també anar a l’Auditori de Barcelona, a la sala gran, recordo quan van tocar la simfonia del Nou Món de Dvorak. Ja l’havíem sentit al Palau de la Música. Al CAT també hi hem anat molt. En Blasco havia recollit la música pirenaica i de l’acordió diatònic, era l’instrument que es tocava als Pirineus, al Pallars Jussà i Sobirà a les festes majors.

El Joan i l'Aurora, inseparables. Foto: S. Manzanera

D’on ve aquesta passió per la muntanya?

La muntanya va anar del bracet de l’Aurora, sense ella no hagués pogut fer tot el que vam fer. En aquells temps no et calien gaires coses: amb una mica de sorra i herba netejàvem el que portàvem i bevies aigua del riu. Teníem Montserrat tan a prop, que gairebé hi anàvem cada cap de setmana amb una colla de Gràcia. Cadascú feia la seva i sense dir-nos res ens estimàvem; potser hagués calgut dir-ho. Fèiem reunions a Santa Cecília, i recordo que a la Núria, la nostra filla, li vam fer un bressol allà.

Part del teu activisme està vinculat al Club Excursionista de Gràcia. Quins records tens d’aquella etapa?

A través del Club Excursionista de Gràcia he fet moltes coses, vam crear una organització internacional representant de Catalunya. Sempre he tingut l’objectiu que Catalunya és un país, una cultura, com si fos França o Alemanya.

En aquells primers anys no necessitàveu gran cosa per anar-hi, oi?

Nosaltres escalàvem amb espardenyes, no sabíem què

I Gràcia?

“Barcelona és la platja de Gràcia”, que diu l’acudit. I està ben pensat, això. Gràcia ha treballat tant per ella, per construir una identitat pròpia, portant-la per tot el món.

I és que Gràcia té gràcia, així dit a l’estil Màrius Serra.

Aquests darrers anys a Gràcia amb tot això de la gentrificació, no sé, veig veïns que van i vénen, i vénen uns altres... Gairebé tots els nostres amics són morts.

E

Heu viscut molts canvis a la Vila i ara, a més, arriba una pandèmia...

Gràcia, com tot, està canviant, i ara encara més amb tot el que està passant amb aquesta bogeria d’estar confinats, amb aquest virus que no és normal, que no és generat per la natura. Només pateixo pels que vindran darrere, vosaltres patireu molt, però si sou optimistes, creadors i bones persones, us en sortireu.

poc visible. Per tot això i per garantir la continuïtat d’ aquest model periodístic, potser cal anar més enllà i generar certa militància, tant des del món associatiu com pel comerç o el ciutadà de peu. Aquest 20è aniversari n’és una molt bona oportunitat. Felicitats i bona feina.

Moments de felicitacions merescudes, fer periodisme de proximitat, sense caure en el mercantilisme habitual d'aquest tipus de mitjans no es gens fàcil. L’Independent segueix parlant de ciutat, de cultura, dels moviments socials i associatius. L’Independent ens està mostrant un univers molt present però

Com veus el futur de l’Independent de Gràcia? És molt important que seguiu fent l’Independent perquè és un setmanari que no trobaríem enlloc. Vam tenir l’Albert Musons, que va treballar tant per la Vila, era com si fos Déu, estava a tot arreu, i va treballar molt i va donar la seva vida per Gràcia, perquè fos lliure, independent, adherida a tot Catalunya, perquè volem treballar amb Catalunya, però fer-ho amb la nostra pròpia personalitat.

Recordo altres publicacions com ara El Badall i Carrer Gran, i molt molt al Musons, sobretot. Penso que l’Independent de Gràcia ha de seguir endavant i si ho feu amb el cor tot sortirà bé. Val la pena seguir perquè té camí per recórrer, però com deia el poeta, el camí es fa caminant per no ensopegar.

•

L’amic Joan l Joan Cervera deu ser la persona a qui més estimem a l’Independent. No hi ha cap membre o ex membre de la particular família que viu a la Perla 31 que no conservi un bon record d’ell i de l’Aurora, també d’ella, per suposat, perquè no s’entén l’un sense l’altre.

Agafats de la mà, un dimarts de juliol calorós, ens obren les portes de casa seva en aquests temps estranys, on no podem abraçar-los. Fa un temps el Joan sempre ens venia a veure els divendres i aprofitava la sortida del setmanari per fer petar la xerrada. Ara fa temps que no ho pot fer.

El Joan està sorprès per la visita, emocionat, i deixem que ens parli del que vulgui, perquè només volem escoltar-lo, saber què pensa de tot plegat, repassar records, compartir anècdotes, com quan

explica que en un viatge al Teide van pujar a camell un a cada banda però per no desequilibrar l’animal a l’Aurora la van carregar amb pedres.

Riem. També fa broma amb la xifra de sumar les edats de tots dos; ell en té 94.

“Vau tenir la deferència d’atorgar-me el títol de President d’honor però hauré de renunciar, ja estic retirat”, diu, però no ho acceptem. I parla de l’Independent, de Gràcia i de Catalunya. “Almenys ens anirem d’aquest món després d’haver intentat contribuir a defensar Catalunya”. Però quan més s’emociona és amb el record de la muntanya. I amb l’Aurora, amb qui porten casats 61 anys.

Meravellosa parella irreductible.

L’Independent i el món són millors gràcies a vosaltres. Tornarem aviat a abraçar-vos.

•

L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

Gràcies al suport de:

5

Els orígens

6 L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

de Gràcia

Víctor Martínez President del Club Esportiu Europa

Luis Vázquez Rodríguez Cafeteria Luis (Vallcarca)

Clara Narvion Periodista

Jordi Martín Director de GràciaDivina

Els darrers 20 anys ens heu acompanyat esportivament en èxits, alegries, fracassos, triomfs, derrotes, títols... Hem aparegut a força portades i esperem ocupar-ne moltes més els propers 20. Moltes felicitats, L'Independent. Sou referent informatiu a Gràcia!

Moltes felicitats, L'Independent.

Gràcies per ser-hi, al peu del canó, posant-nos al dia de les notícies de Gràcia. Us desitjo uns feliços 20 anys de la vostra existència.

Gràcies per donar suport als més necessitats i fer ressò dels nostres problemes. Bon aniversari i per molts anys més.

Estic tan esgotada de notícies, dades, declaracions, tuits d'uns i altres, que ara mateix l'única premsa que m'interessa és l'ultralocal.

L'Independent de Gràcia i en uns dies -espero- el Felanitx. Que em parlin dels meus carrers i places, dels comerços i les veïnes. Això sí.

L'amic Albert em demana una salutació per celebrar el 20è aniversari de l'Independent. Des de l'inici de la nostra activitat l'any 2006, Graciadivina ha trobat en l'Independent un gran aliat.

Esperem i desitgem que la nostra col·laboració perduri en el temps.

Felicitats i per molts anys.

Els fundadors

Jordi Gasull Joan Lou Xavier Borràs

La torratxa

El paper no ha mort Pere Martí

D

iuen els que hi entenen que el paper ha mort. El paper com a lletra impresa, amb tinta, amb fotos, amb portades i contraportades, amb columnes i anuncis. Si ha mort, com és que en tenen un a les mans que ja fa vint anys que explica coses de la Vila? Perquè no és un paper mort. Han mort i moriran papers, però els papers que expliquin coses interessants, allò que abans se’n deien notícies, sobreviuran. El coronavirus ens ha endollat a tots a una pantalla, per llegir, per distreure’ns, per informarnos, per comprar... A la xarxa hi és quasi tot. Hi falta una cosa. Les relacions humanes, el contacte físic, el plaer de fullejar un llibre, d’anar al cinema i al teatre i de llegir diaris, passant pàgines, començant-los pel darrera, o pel davant.

El confinament és l’antítesi de la llibertat personal. No el discuteixo sanitàriament, però en discrepo humanament, socialment, de forma radical. Sense veure’ns, sense tocar-nos, sense moure’ns no som persones. Amb l’Independent em passa el mateix. M’agrada tocar-lo, remenar-lo, tornar a recuperar-lo.

M’agrada trobar-me’l al bar, a la farmàcia o a la biblioteca. I que m’expliqui què passa a la cantonada, al carrer de sota o a la plaça de més amunt, perquè també és el meu món, el meu univers social.

Hi escric perquè em deixen escriure el que vulgui, com aquesta columna onanista, pilota, que no pot deixar passar un homenatge a tots els que el fan cada setmana, començant per l’Albert, el seu director, el que em va enganyar per serhi, perquè no li pots dir mai que no, perquè ell sempre fa molt més que tú pels altres, per la cara, sense por, amb generositat. Necessitem l’Independent, com necessitem la birra, el futbol, els llibres i el sexe, perquè ens fa ser com som.

Vint anys més, amb permís del coronavirus, i encara que siguem independents, farà falta l’Independent, perquè la vila de Gràcia, la nostra vila, el necessita. Hi serem, fins que l’Albert ens foti fora per escriure totes aquestes coses tan ensucrades, però ja se sap, en els aniversaris, a mesura que passen els anys, un s’estova. Ja m’ho perdonaran. I si no, que em fotin fora.

•

Vintè aniversari

V

int anys. Una generació. Els qui vàrem fer el primer pas, hem seguit camins diversos. Alguns van trobar el seu punt final massa aviat. Però les complicitats de persones i circumstàncies ens han portat tossudament fins aquí. Veníem de les conmemoracions dels centenaris de les annexions dels municipis històrics de Barcelona, i sortíem d’unes eleccions municipals que havien ventilat els temes de la descentralització i de la metropolinització.

Barcelona apareixia massa gran per resoldre els problemes més proxims, i massa petita per abordar els objectius més grans. A Gràcia, de dins i de l’entorn de l’Escamot Derch (el nostre últim alcalde independent) es respiraven

aires de tota mena d’independències: socials, municipals, nacionals, de pensament, d’expressió, de relació... Amb una visió clara, que les independències mai no ens separen, sinó que ens fan més lliures per compartir. Una mica de tot plegat es congriava en un equip de redacció voluntarista i il·lusionat, i un mini equip de direcció i producció que, amb els canvis necessaris, han construït el miracle de durar tants anys. El compromís, l’arrelament i els lligams amb els seguidors lectors mantenen la flaire de les mateixes aspiracions emancipatòries que declarava l’escrit de la editorial del número zero: Independents, tanmateix. Felicitats i per molts anys.

•

Érem tan joves i tan agosarats...

L

'any 1999 -encara comptàvem en pessetes- una petita cooperativa d'arts gràfiques de Gràcia va tancar l'exercici amb guanys. Aquest fet, força insòlit, va provocar una reflexió: seria possible retornar a la vila que ens acollia una part d'aquest excedent fent allò que sabíem, produir una publicació que es convertís en el vehicle d'informació de proximitat que en aquells moments no existia?

Vam establir converses amb en Jordi Gasull i en Joan Tur i vam començar a pensar de quina manera això es podia concretar. L'agost del 2000 va aparèixer el número 0 de L'Independent de Gràcia i a l'octubre el número 1 amb periodicitat mensual com iniciativa de Vilaweb Gràcia, l'AVV de Gràcia i DeBarris SCCl. Vint anys... El maig del 2001 l'Albert Balanzà es va fer càrrec de la direcció, i fins avui. El 3 d'octubre de 2003, amb 36 números, vam fer el salt a setmanals.

En aquell primer número es commemorava el 150 aniversari de l'efímera independència municipal de la vila i ja fèiem una declaració d'intencions: "Gràcia ha de ser un altre cop capdavantera per reclamar i aconseguir una altra forma de fer la ciutat del segle XXI". Han passat 20 anys i continuem defensant que la millor forma de democràcia és aquella que més acosta les decisions polítiques i administratives a la ciutadania. En aquell primer número escrivien en

Xavier Borràs, aleshores director, en Jordi Gasull, en David Fernández, l'Albert Balanzà, l'Eduard Delgado, la Gemma Moncunill, l’Eva Balart, l'Albert Musons...

Han passat vint anys i alguns ens han deixat: l'Eduard Delgado i en Joan Tur el 2004, l'Albert Musons el 2007...

Intentar fer una llista de totes les persones que han ajudat a l'existència del projecte desbordaria l'espai d'aquest escrit.

No podem oblidar aquelles persones que no apareixen als crèdits, la gent que ha cercat la publicitat que ens permet existir: l'Anna, la Carmeta, la Montse, l'Hèctor, la Cristina... i tots els qui cada setmana reparteixen la publicació per aconseguir una distribució de proximitat.

Hem sobreviscut a la incorporació a l'euro, a la crisi del 2008 als vaticinis constants que donàvem per morta la premsa, i ara a la pandèmia. Ens hem reinventat, hem creat una associació cultural per continuar editant el mitjà quan l'empresa que el sostenia va fer fallida, no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i més d'una vegada ens hem hagut d'estrènyer el cinturó. Aquí estem tossudament dempeus, som amb 'La Unión' l'únic mitjà d'informació de la història de Gràcia que supera els vint anys d'existència.

Seguim creient en el projecte i com som cabuts ens haureu d'aguantar, amb els nostres defectes, uns anys més.

•

Ara que tinc vint anys

N

o és pas costum de celebrar vint anys d'història d'un setmanari (en paper!), i menys a la vila de Gràcia, en què la història dels mitjans de comunicació sempre ha tingut durada breu i dissort diversa. Sense que serveixi de precedent em toca parlar d'aquells inicis, perquè, com m'ha passat sovint, alguns em van embolicar a fer-ne de director, ja que cercaven un periodista gracienc amb títol -segons em va fer saber l'amic Albert Musons- i que fos membre del Col·legi de Periodistes -del qual no vaig entrar a formar-ne part fins que va deixar de ser-ne degà el franquista Carlos Sentís, l'espion de Franco, i vaig deixar de ser-ne membre quan el Col·legi va tenir els pebrots de retre-li homenatge.

Els inicis de L'Independent van ser tan caòtics com sol passar amb tots els naixements de mitjans sense gaires recursos, i jo, com a director, més aviat com a coordinador, ja vaig tenir des del primer moment la sensació no solament que tots els col·laboradors s'hi escarrassaven de veres, sinó, molt especialment la visió que un jove periodista, que llavors ja destacava, Albert Balanzà, era (i és) l'ànima i el continuador natural de la publicació un cop vaig haver de deixar-ne la direcció, ja que un cranc a la pell em va obligar a retirarme de la circulació durant un any i mig sense poder feinejar.

Aquests inicis, a més, van sorgir amb una idea molt clara: la

publicació havia de contenir informació dels cinc barris de Gràcia amb una distribució massiva i gratuïta. L'ós pedrer!

Quasi res…, però, passats aquests vints anys, encara té força i no té l'anima morta…, ans al contrari.

Aviat farà set anys que vaig decidir d'exiliar-me del barri, especialment per la degradació de la vida, el soroll, la contaminació, la manca de política veritable… Des de la Garrotxa, on visc, continuo tractant d'exercir aquest ofici del jornalisme, que com deia el meu mestre i amic, Ramon Barnils, es resumeix així: anar als llocs, veure què hi passa i contar-ho. I crec que L'Independent ha complert amb escreix aquesta regla d'or barnilsiana. Per això, no em perdo mai la sortida del setmanari, sigui en paper, sigui a través de la Internet.

Per a mi, el periodisme és un desllorigador de dubtes en cerca de la veritat. Vaig dirigir El Llamp i Userda, dues publicacions mítiques i històriques relacionades amb el meu pensament (independentisme i ecologisme) amb la mateixa llibertat i ànims amb que vaig passar (ni que sigui de puntetes), per L'Independent. I ara que els temps del totalitarisme tornen amb força, amb l'excusa indecent de la pandèmia, és important que aquesta nostra cita setmanal no solament no manqui arreu, sinó que continuï amb força tants anys com sigui possible. Llarga vida a L'Independent!

•

La redacció

L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

CUP Gràcia

de Gràcia

I-Inde-Independent de Gràcia.

Per molts anys! Durant aquests primers 20 anys, heu estat testimoni de la gentrificació i la turistificació de Gràcia, de l'augment del cost de la vida i de la precarització de les veïnes. De la vostra dilatada trajectòria, amb encerts i desencerts, us podríem felicitar per moltes co-

ses, però volem destacar-ne una: davant d'un poder neoliberal que necessita estandardització per continuar-se lucrant, heu esdevingut una entitat del barri; una publicació que ens ajuda a reconèixer-nos com a gracienques i graciencs i que ens fa solidàries a partir de la nostra realitat. Gràcies per ser-hi i per fer barri.

Marta Duñach Masjuan Mestra i exconsellera de BComú

Noemí Cortès Església Evangèlica de Gràcia

L’Independent, arrelat als barris graciencs i amb una funció informativa i divulgativa importantíssima! Orgullosa d’haver col·laborat en el primer any de la columna Ull de dona. Felicitats pels 20 anys de bona feina a tothom que el fa possible.

Endavant, sempre amb esperit crític i periodisme ètic i responsable!

Per molts anys poguem viure junts acompanyats de grans notícies i bones informacions!! Desitgem que continueu vivint, ajudant i donant forca a la nostra vila. Moltes gràcies per donar veu a tothom i deixar-nos ser part de la família de l'Independent de Gràcia. Molta força, grans encerts i sempre molta il-lusió.

7

Més que un setmanari Meritxell Díaz Cap de redacció 2006-2009

E

nguany, una criatura nascuda el 14 d’agost de l’any 2000 ens entona la cançó de Serrat i ens diu, amb veu ferma: “Ara que tinc vint anys”. Som molts els qui volem celebrar l’efemèride, i és que la criatura s’ha fet estimar per una família molt extensa.

Corria l’any 2001, jo era estudiant de Periodisme, i un amic em va comentar que feia uns mesos havia nascut un diari mensual a la Vila. L’endemà estava picant a la porta del local del carrer La Perla, per demanar si era possible col·laborar amb la publicació. Em van citar a la que seria la meva primera reunió de redacció: un dissabte qualsevol a un bar de Virreina. D’aquella reunió recordo els nervis, l’emoció i que vaig marxar sense pagar (Albert, encara et dec un cafè!) Als dies, la primera cobertura: un acte d’ERC al seu antic local del carrer Sant Salvador. I com a resultat, el primer article, impecable als meus ulls, però, amb molt bon criteri, totalment refet per les mans del director abans de ser publicat. I és que l’Indepe va ser la meva veritable escola de periodisme, on vaig aprendre número rere número el que era el periodisme local, com picar pedra, com trepitjar carrer, com triar bons titulars, com refer textos, com trobar l’angle de la notícia… (Gràcies, mestre!). El 2003 vam fer el salt a setmanari. I tot i el vertigen que suposava aquella aventura periodística, quan plegàvem de les nits de tancament compartides amb l’Àlex i el David, estàvem

convençuts que el producte que fèiem valia la pena. I així ens ho feien veure els nostres lectors/amics, que ens agraïen la xarxa i el sentiment de col·lectiu i de barri que creava L’Indepe. Érem més que un setmanari. Van arribar nous reptes, com assumir la redacció en cap; noves parelles de tàndem, la Carina, l’Èric… Però quelcom es va mantenir intacte, malgrat la nostra bona voluntat: apurar sempre al màxim per tenir la millor notícia de portada, posant al límit la paciència del Sergi, el nostre gran maquetador.

Per aquesta redacció, han passat estudiants de Periodisme/periodistes, fotògrafs, col·laboradors/es, dibuixants… que han aportat el seu granet de sorra durant setmanes, mesos o anys per fer que el periodisme local en paper, a Gràcia, segueixi viu. No escric noms, però tots vosaltres sabeu qui sou. També han tingut un paper clau les comercials de l’Indepe, que han recorregut comerç rere comerç per vendre publicitat, indispensable per poder sortir al carrer cada divendres -un agraïment a tots els comerciants que en algun moment han confiat en el potencial de la publicació.

Una publicació on idees no han faltat: des de reportatges sobre com és Gràcia a les 4 del matí, a convocatòries collectives per reunir 300 persones a la plaça de la Vila per a la portada del número 300.

Tot i que fa deu anys que vaig marxar, hi segueixo collaborant sempre que puc -gràcies Silvia per seguir comptant amb mi. El motiu? Perquè m’estimo l'Indepe. I és que l’Indepe és més que un setmanari: és tota la família de gent que en aquests 20 anys l’ha fet possible. Gràcies Joan per creure en aquest projecte i embarcar-te (i embarcar-nos) en aquesta magnífica aventura.

•

Vint anys d'esforç i dedicació Àlex Gutiérrez Cap de redacció 2003-2006

O

n éreu fa vint anys? Al mòbil potser no trobareu gaires fotos d'aquell temps, n’haureu de buscar en àlbums o a l’ordinador. Imagineu que vau desplegar el primer número de l’independent de Gràcia. Què recordeu d’aquell exemplar? Si teniu dubtes, podeu passar per la redacció del setmanari i fer-hi una ullada a l’arxiu, segur que se us dibuixarà un somriure a la cara mentre l'aneu llegint. Com eren aleshores el Coll, Vallcarca, els Penitents, la Salut, la Vila, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova? Com ha canviat el nostre poble? Com érem i com hem canviat nosaltres?

Un altre exercici de memòria. Què recordeu del primer contacte amb el periòdic o les persones que el tiraven endavant? Recordo parlar per telèfon amb el Joan (veu inconfusible), el primer cafetó amb l’Albert i com a benvinguda, les portes obertes de la redacció. Quan vaig començar a col·laborar amb aquest fantàstic periòdic (aleshores mensual) em van sorprendre gratament les reunions de redacció. Eren amb tot l’equip, dissabte al matí, un cop al mes, en alguna terrassa d’una plaça on proposàvem temes, els debatíem i ens encarregàvem d’escriure’n els articles. Vist amb la perspectiva dels anys, aquella manera de funcionar em sembla genial.

Després va venir el moment de convertir-se en setmanari. Vaig formar part d’un gran equip de qui vaig aprendre moltíssim i de qui encara avui dia n'aprenc. Em vénen al cap vespres i nits de tancament, amb la feina in-

cansable de la Meri i el David. La militància periodística de la Carina i les propostes amb mirada crítica del Sergi.

Les aportacions de redactors com el Walter (encara conservo el clauer de Colòmbia que em va regalar després de visitar la família), el Gabriel i la seva ascendència brasilera o el Jordi i la seva inseparable bicicleta, parlar de les últimes tendències en música amb la Lídia, i presenciar alguna entrevista de la Clara per a la Contra. Les converses sobre fotografia amb l'Oriol i l’Andreu i les seves fotografies formidables, i compartir la tasca d'informació d'esports amb el Carles. També el cooperativisme de l'equip de DeBarris, i tota la gent que d'una manera o una altra ha col·laborat amb la redacció. Gràcies per aportar

Per la importància del servei bàsic (sí, bàsic) que presta aquesta publicació, m'encanta formar de l'Indepe; més, ara que tenim 20 anys el vostre gra de sorra a un projecte il·lusionant.

Per tot això, una de les portades que millor reflecteixen l'esperit de l'indepe és la del número 300. Una gran foto amb gent que, llegint o contribuint, ha fet possible que el setmanari sigui cada divendres al carrer i a casa.

Per aquesta experiència i la importància del servei bàsic (sí, bàsic) que presta aquesta publicació, m'encanta formar part de l’indepe. Més, ara que tenim vint anys. I vull que en siguin molts més.

•

La torratxa

Periodisme supervivent Rafael Vallbona

A

primers dels setanta un estol de publicacions comarcals i locals (Grama, Maresme, Empordà Federal, Tres de vuit...) van contribuir a apuntalar el camí a la llibertat oferint una informació de proximitat llavors inexistent. Eren revistes amb pocs mitjans tècnics, sense capital i amb cap estructura comercial, però en cadascuna d'elles hi havia un nucli d'estudiants de periodisme i lletraferits compromesos a tirar-les endavant. La complicitat dels anunciants i dels lectors i l'entusiasme dels promotors van donar vida a un conjunt de veus que, des del local, van constituir una estructura global que va afermar la independència informativa en el conjunt del país. Uns anys després, els diaris comarcals van enfortir aquesta peculiar realitat de la premsa catalana, i la Diputació de Barcelona va organitzar un primer congrés (Canyamars 1981) que va cohesionar el projecte. La veu local tenia presència i força, era garant de la defensa dels drets del territori alhora que projectava sobre el poder mesocràtic una visió neta de la realitat que tan sovint desconeix.

Avui de premsa local lliure i independent gairebé no en queda (hi ha glorioses excepcions que no oblido). Els diaris pertanyen a grups editorials amb interessos estrictament comercials, i les petites revistes de poble han desaparegut, s'han convertit en fullets d'anuncis que la gent agafa al forn o en digitals que no sempre arriben a tothom. És per això que l'Independent de Gràcia és una realitat extraordinària que cal defensar. Sense ell lectores i veïns estaríem muts i indefensos, seríem menys lliures. El poder també necessita l'Independent: és el termòmetre del bon govern i l'observatori de la societat a la que serveix. I perquè aquest periodisme pròxim sigui eficaç, les que fem l'Independent hem de ser rotundament fidels al nom de la capçalera. L'èxit de la fórmula depèn d'aquest triple equilibri.

Que el diari tingui vint anys de vida, ara que els diaris esllangueixen, és un bon senyal; però cal estar sempre atent, la patètica història de moltes capçaleres locals és un dogal que els autèntics mitjans informatius locals que queden porten penjat del coll. I això ofega, perquè sempre hi ha grups de pressió, polítics o econòmics, disposats a estrènyer-lo.

•

La redacció

8 L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

Martí Costa Comunicació Espai Jove La Fontana

de Gràcia

"Us agafo un independent!". És una de les frases que escolta sovint qui sigui que es troba a l'entrada de La Fontana. Si els exemplars sempre duren ben poc a sobre el taulell, és perquè el veïnat els espera.

I això és senyal de feina ben feta.

L'Independent és informació i contingut de proximitat per mantenir

Ramon Ortiz Activista social encesa la vida gracienca i sempre amb un forat per a les propostes culturals i d'oci que s'organitzen a l'equipament, fet que agraïm i que és un gran suport! Per molts més anys de periodisme, informació, cultura, xarxa i vida a la Vila!

Us imagineu Gràcia sense l'Independent, us imagineu un divendres fer el cafè sense buscar les notícies de Gràcia? L'Independent fa 20 anys que va entrar a les nostres cases, durant aquest 20 anys ens hem informat a través de les seves pàgines del que succeeix als nostres carrers, a vegades ens hem sorprès,

i a vegades també ens hem emprenyat per llegir aquella notícia que encara no es podia dir o que ben bé no era així però, com deia en Dalí, "que parlin bé o malament, però que en parlin". Moltes felicitats i per molts anys més.

Vendetta La torratxa

Carina Bellver Redactora i cap de cultura 2006-2008 2008

Vint

L

Clara Darder

V

int anys ja, vint anys de Contraportades, que s'anomena de pressa. Quan pots comptar amb desenes els teus records és que ja comences a fer-te vella. Vint que ja pesen, però que et converteixen en sàvia d'experiències, coneixent famosos amb els quals comparteixes vides i anècdotes sense treva. Sàvia també de motivació, d'alegria i de ganes de seguir fent aquesta feina tan motivadora. Vint anys perseguint graciencs i gracienques allà on es trobessin.

L'emoció de cercar el seu telèfon i potser no trobar-lo, és i era com fer d'investigadora privada. Algú l'havia vist passejant el gos per Gràcia, altres els havíem de perseguir pel carrer cridant-los a mitjanit, la resta els seus representants ens posaven dificultats per manca de temps, però l'objectiu era una mini-entrevista de vint minuts i una foto, i us ben asseguro que ho aconseguíem.

Anècdotes per realitzar entrevistes n'hi ha moltes, com preguntar als veïns d'un immoble per saber si el famós gracienc vivia al seu bloc, abordant-los en un bar de Gràcia o mentre coincidíem rentant-nos les mans en un restaurant.

També trucant a productores i televisions per esbrinar on vivien els personatges de les sèries. Tota excusa és i era vàlida per aconseguir entrevistes interessants.

Hi ha famosos que se'ns han resistit i els guardem en cartera, tremoleu bandits, i altres que ens ho han posat ben fàcil i els hi hem agraït. Penso que amb l'equip que hem treballat, l'Albert Balanzà, l'Oriol Vila, en Jordi Marc, l'Èric Llüent, en Joan Perramón, la Meritxell Díaz, i la Silvia Manzanera, els objectius mensuals s'han assolit amb escreix. Gràcies a tots, ells i elles, heu pogut llegir la feina d'un bon equip. La feina de persones, que de manera altruista, ens hem deixat la pell i hem lluitat per informar-vos de les històries de vida de famosos residents a la Vila.

Amb la Contra sempre, i dic sempre, he tingut els nervis a flor de pell. D'ençà que buscàvem i aconseguíem la connexió famosil, seguint amb el dia de la gravació i la interessant fotografia, i la posterior escriptura que quasi sempre s'ha de fer d'un dia per l'altre. Tenir el diari entre les mans és com haver parit un nou fill periodístic, que et deixa exhausta i extenuada. Fins al següent.

Ells i elles ens han deixat el cor de la contraportada ben tocat, i amb ganes de tornar-los a entrevistar d'aquí a deu anys més per poder realitzar la segona entrega de vida tot recordant què afortunats que som de seguir existint.

•

a veritat és que no recordo de què anava la notícia però mai oblidaré el primer cop que vaig publicar a l’Independent, allà pels volts del plistocè de la meva carrera periodística. La Meri i l’Àlex, els capitans de la flota d’aquell moment, em van acollir com a una més des del primer dia. Feien les reunions de redacció divendres a la tarda, per preparar una nova edició amb l’Independent d’aquella setmana ja al carrer, acabat de sortir del forn. Allà cada cap de secció exposava els seus temes i venien els col·laboradors que podien per horari. Tots militants de la causa periodística local.

D’aquella primera reunió de redacció vaig sortir amb el primer encàrrec per a l’Independent. Tenia 6 dies per lliurar-lo. Recordo l’emoció. I la responsabilitat de voler fer-ho bé. Vaig parlar amb les fonts i, orgullosa, vaig escriure el text que, segurament, vaig lliurar amb el dead-line el més ajustat possible, com em passa cada cop que escric al setmanari (fins i tot avui). Als novells com jo, se’ls deia que havien de lliurar dimecres…. anys més tard, amb els privilegis que dona la confiança, descobriria que hi havia temps fins a dijous a la tarda.

I va arribar aquell divendres tan esperat. Fins i tot la meva mare estava pendent d’on poder recollir l’Indepen-

dent. Hi escrivia per primer cop la seva filla, la periodista.

Vaig sortir a buscar-lo amb la mateixa il·lusió que té la canalla quan es lleva per obrir els regals de reis. No amagaré una obvietat: als periodistes ens agrada llegir-nos. Ho provoca l’ego, el mateix que no ens permet manifestar-nos contra la precarització de la nostra professió. Per fi vaig aconseguir-ne un exemplar. Per primer cop, el meu nom sortia a la manxeta. I estava ben escrit (tota una gesta). La meva sorpresa va ser quan vaig llegir la notícia: allò no era meu, no ho havia escrit jo. Algú havia reelaborat la informació, posant-hi cullerada, molta cullerada. Va ser com si algú em clavés una llança al pit. No ho havia fet prou bé? No tenia prou nivell per escriure a l’Independent? El meu ego s’ofegava en una frustració que es va anar convertint en cabreig.

Qui s’havia atrevit a matxacar la feina d’algú que intentava col·laborar altruistament? És així com vaig conèixer el director de l’Independent.

Qui m’hagués dit aquell dia que acabaria admirant aquest professional valent i sense pèls a la llengua, que pixa sang si cal per treure cada setmana un producte en què sempre s’ha primat la qualitat i on no val l’omplir per omplir. Potser per això, els periodistes de l’Indepe sempre ens hem sentit orgullosos d’escriure-hi. I de la família que hem conformat. Una cantera que m’ha ensenyat a ser periodista a través dels millors companys que s’han transformat en amics. Gràcies Albert Balanzà, Meri Díaz, Àlex Gutiérrez, Sílvia Manzanera, Èric Lluent, Sergi Lou, Joan Lou i tota la colla de comercials de l’època. I que visqui per molts anys l'Independent de Gràcia!

•

Mitja vida Èric Lluent Redactor i cap d'esports 2008-2011

V

aig publicar per primera vegada a l'Independent de Gràcia amb disset anys. Ara, en tinc trenta-quatre. El setmanari ha estat per a mi mitja vida, i tota una vida periodística. Vaig tenir la sort de formar part del rovell de la redacció entre 2008 i 2010, i des d’aleshores, tot i viure bona part del temps a l’estranger, mai he deixat d’enviar textos als irreductibles del carrer la Perla 31, ja hagi estat des de Hèlsinki o des de Reykjavík. El valor d’aquest tros de paper que corre per Gràcia un cop a la setmana és la independència i la pluralitat amb la que es produeix des de la sala de màquines. Habituats com a lectors a una tendència de periodisme modern que, més que notícies, publica relats prefabricats, l'Independent de Gràcia no s’entén sense comprendre l’essència de l’esperit gracienc: crític, revolucionari, somiatruites, independent.

Darrerament, potser perquè en els darrers anys he procurat distanciar-me del periodisme frenètic de les xarxes i dels debats virals, interessant-me més pel camp solitari i reflexiu de la història, escric pensant no tant en lector present -disculpeu-me-, sinó en el futur, en aquell investigador o curiós que d’aquí cent o dos-cents anys trobi aquestes línies a la Biblioteca Nacional de Catalunya o a un arxiu digital. Un missatge per a ell: els que fèiem l’Independent de Gràcia érem afables i, alhora, irreverents, tafaners de mena. Teníem bons recursos d’adaptació que ens permetien entendre la publicació com la combinació exacte i equilibrada entre els continguts d’un butlletí d’associació local i les peces periodístiques més pròpies del New York Times de Gràcia, passant per la crònica detallada de la Vila i els barris del districte, sempre des del coneixement dels

carrers, les cafeteries, els despatxos, els habitatges, els terrats, les grades dels camps d’esports i els racons més sòrdids del territori. Però, per damunt de tot, érem una família, i érem feliços escrivint les pàgines d’aquest setmanari.

Tornant al present, dos aspectes són cabdals a l’hora de celebrar els vint anys de l’Independent de Gràcia: la capacitat d’emprenyar a governants municipals de tots colors conjugada amb la capacitat de superar, no només la Gran Recessió, sinó el radical canvi de model periodístic que ha enfonsat tantes empreses amb estructures del segle XX. Ho he dit en altres ocasions, però hi insisteixo. Que ara mateix un gracienc tingui aquest setmanari de paper a les mans és un autèntic miracle, un fet extraordinari, gairebé

Un missatge per al lector del futur: els que fèiem l'Independent de Gràcia érem afables, i alhora, irreverents, tafaners de mena contranatural, que hauríem de preservar entre tots com una autèntica relíquia.

Rumiant les paraules de felicitació per a l’actual equip de l’Independent, m’ha vingut al cap la lletra d’una cançó de SAU que escoltava de molt petit i que deia: "només crec en nosaltres, el que hem fet, el que hem escrit. Que el temps passa de pressa, però les paraules no tenen fi. Hem estat a dalt de tot i hem tornat a baixar. Des del primer dia, hem rigut i hem plorat. N’hem passat de totes i això encara no ha acabat. Tot el que hem fet mai caurà en l’oblit. Per més que ho intentin ningú ens mourà d’aquí".

Llarga vida a l’Indepe!

•

La redacció de Gràcia

L’Independent de Gràcia 9 31 de juliol de 2020

Òmnium Gràcia

Àngels Tomàs Consellera de Feminismes de Gràcia

Cristina Carrera Viñoles Consellera de Cultura de Gràcia

"Que la cultura ho inundi tot!" Jordi Cuixart. Felicitem l'Independent per 20 anys aportant cultura a la Vila. Que per molts anys més puguem comptar amb un mitjà de comunicació amb aquesta qualitat i independència!

Potser no sempre comparteixo, però sempre referent de la vida de Gràcia. Guanyant espai dia a dia. En el 20è aniversari sols puc dir-vos: Moltes felicitats i llarga vida a l'Independent. Salut i feminisme!

Forta abraçada.

Felicitats pels vostres primers 20 anys, 20 anys informant dels esdeveniments del nostre districte.

Amb la vostra aparició heu omplert amb escreix el buit que hi havia d'informació i heu creat un mitjà a través del qual les veïnes i veïns podem expressar les nostres inquietuds. Gràcies i endavant!

Per la porta de la Perla Maria Ortega Redactora en cap 2009-2010

L

"

a línia editorial de L’Independent només obeeix a una ideologia, la de l’independentisme gracienc". Era la frase destacada de l’article dedicat als deu anys del setmanari que firmava el seu director, l’Albert Balanzà, ara fa, és clar, deu anys. Feia uns mesos que m’havia convidat a entrar de ple en la muntanya russa de la premsa local, la de la màxima exigència, la de trobar-te algú esperant a la porta del carrer de la Perla per recriminar que alguna informació no era prou precisa o per aportar novetats sobre l'última polèmica local. Ara que tot ja ha prescrit, puc confessar que durant els mesos que vaig ser a la redacció de l’Independent responia amb evasives quan em preguntaven si era de la Vila i entrava mig d’amagat al metro de Fontana. No, no he viscut mai a Gràcia, però em vaig enamorar de l’esport nacional de discutir sobre el nomenclàtor, dels debats sobre els sistemes de recollida d’escombraries i les seves pudors, de les polèmiques sobre les reformes previstes a les places -amb ‘hits’ com les reixes i el preu

E

l periodisme local és un periodisme de proximitat. En el cas de l’Independent, que la redacció estigui ubicada a peu de carrer fa que dia sí dia també entri gent a explicar-te de primera mà les seves preocupacions i que fins i tot algun et doni una notícia... També fa que alguns espavilats ho aprofitin per robar-te el mòbil, com em va passar sent conscient que passaria quan van trucar al timbre segons abans, amb l’excusa que els donés una almoina. Més enllà d’aquest accidental episodi, però, els records que guardo del meu pas per l’únic diari que es manté viu des de fa vint anys a Barcelona són meravellosos. Per la funció social que fa i per l’equip humà que hi ha al darrera. Sense ells, no es produiria el miracle de sortir cada divendres.

Si hi ha una data que tinc guardada a la memòria és el 25 de març del 2015. Aquell dia cobria com l’Europa es proclamava campió de la Copa Catalunya en derrotar el Girona en un Nou Sardenya ple fins a la bandera.

Una nit històrica que va demostrar que el futbol modern no ha acabat del tot amb l’amor pels colors dels equips locals. I aquí entren en escena gent com els Eskapulats, que han aconseguit arrossegar jovent al camp i que formen part de diferents generacions de La

Enhorabona pels vostres 20 anys d'existència: dues dècades d'informació continuada, útil i diversa adreçada als veïns i veïnes del districte. Gràcies per la tasca desenvolupada al llarg d'aquest temps, sense la qual la Gràcia actual no s'entendria.

I Concurs de Fotografia

desorbitat del banc de la plaça de les Dones del 36-, de la intensitat d'un teixit associatiu únic i exigent... Recordo patir cada dilluns per si tindríem notícies per aguantar una portada i arribar als dijous havent de deixar fora les primeres idees de la setmana perquè sempre en teníem de millors. Recordo la cara del Balanzà entrant per la porta de la Perla amb el somriure murri de qui sap que porta el tema de la setmana. Sovint, polèmic. I reptes com el de recórrer el carrer Gran a peu, en cotxe i en transport públic per veure quin era el mitjà més ràpid -per poc, però guanyava el cotxe- o el de buscar les millors braves, el millor combinat i el millor gelat amb D.O. gracienca. I recordo, sobretot, el sentiment de màxima exigència amb el que es tanca cada número: si passa a Gràcia i no som els primers a explicar-ho és que hem fallat. I això ho veig també ara des de la distància: quin fart d’aixecar notícies! Que un setmanari local pugui celebrar el vintè aniversari en el context de crisi actual només es pot explicar per aquesta exigència. Pel compromís inesgotable amb els veïns. Per la independència de tot el que no siguin l’independentisme gracienc. I per periodistes de raça que per setmanes que passin seguiran creuant la porta amb el somriure de qui sap que porta la millor informació. Sovint, polèmica.

•

L’altaveu de la Vila Xavi Tedó Redactor i cap d'esports 2011-2017

Xavier Barberà Mir Exconseller de Cultura i exprimer secretari del PSC-Gràcia

Barraqueta, motor del caràcter rebel d’una vila que planta cara a la Barcelona de postal reivindicant la seva identitat.

Precisament, de la plaça del Raspall i dels voltants és en Ricardet, amb qui escrivíem a quatre mans i a contrarellotge un article al mes per donar veu al col·lectiu gitano de la Vila. Gràcies a ell, acostàvem als lectors i als socis (que fan possible el miracle de sortir cada setmana juntament amb els anunciants) la realitat d’un món massa desconegut per a la resta de graciencs. Entre els seus tresors, el català menys contaminat m’atreviria a dir de tota la ciutat.

Fent periodisme local també fas història. I descobreixes que abans de desallotjar veïns desallotjaven vaques. Concretament, a Torrijos, on hi havia l’última vaqueria de Barcelona. Molts veïns encara recorden les dotze hores que va necessitar la policia el 15 de novembre de 1984 per fer fora les persones que es van tancar per defensar les darreres vaques de Gràcia, l’únic lloc que per aquella data encara tenia bestiar a la Vila, tot i que durant molts anys Gràcia va abastir de llet tota la ciutat de Barcelona.

A les portes d’una nova Festa Major, atípica pel coronavirus, enviar una abraçada ben solidària a totes les persones que es dediquen a guarnir els carrers suant la cansalada mentre la resta de mortals és a la platja i que sempre ens ensenyen en primícia el seu decorat per aquest número que, com els els altres anys, sempre és d’hemeroteca.

•

20è Aniversari

de Gràcia

Participa en el primer concurs de fotografia sobre “la nova normalitat”, a la Vila de Gràcia.

Dues modalitats: professional i popular (fotografia feta amb mòbil) • Premis valorats fins a 200 €

De l’1 d’agost al 30 de setembre 2020 Consulta les bases al web www.independent.cat dinamitzacio@independent.cat

El reconeixement

10 L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

de Gràcia

Cines Verdi

Forn de Sant Tirs

Toni Ramon Activista social

Gabinet Color

Kari Balbastre

Roger Amigó Exconseller d’ICV-EUiA

Des dels cines Verdi volem felicitar-vos i agraïr-vos aquests 20 anys de complicitat i suport a la cultura del barri de Gràcia. A per 20 més!

Des del primer dia sempre amb vosaltres. Cap a 20 anys més junts! Feliç aniversari!

Si l'Independent no existís caldria inventar-lo.

20 anys al costat de les reivindicacions veïnals i prenent el pols de la Vila.

Que per molts i molts anys més pugueu continuar informant-nos amb rigor! Gràcia es mereix l’Independent.

Us necessitem i us estimem!

Felicitats per 20 anys de tots colors.

Gràcies, periodistes!

Sovint el subconscient d’una redacció petita ens porta a pensar que poca gent hi escriu, però l’Independent té una llarga història de complicitats amb prop de 300 signatures d'informació o opinió en diferents etapes

Oriol Garcia Valls David Fernández Jordi Gasull Albert Musons Carol Álvarez Xavier Borràs Eva Balart Lluís Cantero Gemma Moncunill Natxo Corberó

Eduard Delgado Anna Murgadas Elisa Vivas Iolanda Pàmies Albert Benet Sergi Rodríguez Jaume Carreras Pere Martí Òscar Polo Martí Crespo David Farrarós Anna Alsina Yasmin Paricio Àlex Gutiérrez Marta Saleta Josep Maria Contel Oriol Vila Jordi Vela A. Bardagí Jordi Pablo Jordi Mumbrú David Sans Josep Lluís Rueda Mariona Camí Miguel Àngel Simón Glòria Gómez de la Tia Meritxell Díaz Pep Fornés Dolors Abelló Joan López Escofet Marta Rodríguez Carles Valls Joan Millaret Txell Bonet Gerard Maristany Agustí Argimon Jordi Álvarez Pep Gorgori Matías Néspolo Thais Rovira Dolors Llopart Josep Maria Porta Albert Pujol Josep Maria Miró Jordi Relaño

Alberto Garcia Marc Almodóvar Silvia Cruz Mike Ibáñez Ferran Casas Mireia Xancó David Pinyol Jordi Martí Jordi Fernández Lidia Noguerol Clara Darder Jaume Clotet Alex Pintanel Lluís Bou Jordi Albertí Tristram Sandra Balagué Xavier Gil Esteve León David Murillo Sergi Cervera Joan Carles Gallo Ingrid Irles Walter Pinilla Nerea Altuna Àngel Garreta Enric Guinart

Albert Garcia Eva Piquer Carles Masià Èric Lluent Carina Bellver Gabriel Trindade Anna Garcia Didac Peyret Marta Martínez Judit Fàbregas Àlex Bosch Marta Duñach Eduard Calvet Sandra Zavalgo Laura Balagué Xavier Tedó Berta Alarcón Bruno Sokolowicz Rafael Vallbona Eugenia Dallari Conxa Garcia Sara Reñé Imma Anglés Sergio Oliveros Laura Millan Georgina Marín Anna Bellorbí Jordi Sugrañes

Adrià Cortadellas Mireia Lacárcel Eva Pérez Xènia Solé Marta Rodríguez Víctor Nubla Patrícia Monge Gerard Maristany Sergi Martín Samuel Rodríguez Raimon Garriga Unai Velasco Vicenç Sanclemente Andrea Rodoreda Carolina Chifoni Carlota Matallana Lídia Haro Andreu Jérez Maurici Rodon Sandra Arenas Agustín Donia Marc Vidal Natàlia Rodés Conrad Corbella Gina Garcia Paula Sirera Gemma Arnau Ana Claudia Rodríguez Elena Albouy Maria Ortega Clara Narvion Sebastià Jovani Miquel Sendra Ginebra Vall Marta Parés Joan Vall Jordi Ràfols Laura Blanch Marta Narberhaus Joan Rico Vidal Miquel Cabal Guarro Artur Estrada Anna Buj Xavier Rodríguez Laia Espín Elisabet de Loreto Ferran Corbella

Alexandra Cantos Marta Biadiu Ferran Balcells Marta Parés Gregorio Belmonte Roger Rofín Manolo González 'Patata' Cristina Casaprima

Anaïs Barnolas Blanca Fernández Agustí Regomir Schwartz Núria Falcó Aleix Vila Oriol Vila Laia Coll Joan Perramón Jordi Lanuza Ramon Casalé Maria Vilarnau

David Zorraquino Lluís Oliveras Paula Solanas Albert Mulero Ricard Valentí Àlex Delmàs Òscar Muñoz Carles Nerín Eduard Rodríguez Fiorenzo Ambrosi Pau Garcia Garibaldi David Esteban Àlex Pler Jordi Fortuny Marc Gassó Ignasi Fortuny Raül Quevedo Pol Barbero Joan Cervera Jordi Margarit Joan Lafarga Josep Antoni Torralba Gerard Vila Xavier Garcia Ramon Ortiz Laura Aragó Jordi Collell Marc Bermúdez Alejandro Julián Lluís Bertrand Guim Fortuny Oriol Díez Òscar Mejías Ernest Cauhé Mireia Abril Saida Gener Clara Vera Adrià Palacín Margarita Fernández Margarida Feliu Joshua Font Lia Feliu Oriol Vilajosana Mar Romero

Aida Traidi Marc Vilajosana Jordi Oriola Núria Jar Marta Guix Raquel Royo Elena Gavarró Octavi Franch Gil Toll Luis Á. Fernández Hermana Judith Marrasé Ferran Amado Mireia Llinàs Joanna Chichelnitzky Helena Martín Tània Matiushkov Elvira Altés Montse Torres Federico Martín Carles Camps Bundó Jordi Borràs Enric Borràs Jaume Ribas Bernat Pareja Lluís Brau Lucía Franco de Paz Valentina Baratti Carlota Biel Marc Elizalde Paula Erill Toni Ramon Iru Moner

Carles León Marina Fernández Torné Esther Padró Laura Roig Guillem Roma Azahara Bejarano Llorenç Prats Jesús Sánchez Carlos Muñoz Muriedas Adriana Campo Fèlix Prunera Santiago Goncevitt Javier Sulé Massin Akandouch Bianca Carrera Espriu Pol Solernou Maria Ripoll Silvia Manzanera Albert Vilardaga Albert Balanzà

El reconeixement de Gràcia

Xavi Marín Fumuts a Ros de Olano

Marta Buch Gerent Lluïsos de Gràcia

Molta força per seguir 20 anys més sent una finestra indispensable des d'on observar les petites grans problemàtiques de la Vila!

20 estirades d'orelles per l'Independent! Sou proximitat, rigor, anàlisi, diversitat, opinió, constància, crítica, informació, actualitat, primícia.

PER MOLTS ANYS! I molts més!

L’Independent de Gràcia 11 31 de juliol de 2020

Anna Castan Gerent Hotel 1882 i directora general Izaka Per molts anys! Fer 20 anys de bon periodisme de proximitat és veritablement per treure's el barret. En professionalitat, cobertura i proximitat sou únics. Admiració total!

Ateneu Divers Volem donar les gràcies a l'Independent per acollir-nos des del primer dia en aquesta nova etapa de l'Ateneu Divers a la Vila de Gràcia.

La vostra tasca, complicitat i suport també ens dona forces per seguir lluitant. Una abraçada a tot l'equip.

Gràcies, anunciants!

Han estat molts els comerços, institucions i projectes que han confiat en l'Independent tots aquests anys i hi han donat suport; tants que no hi caben en una sola pàgina. A tots ells, un agraïment sincer Sidart • Zucca • ACEA’S • Telepizza • Pizza World • Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona • Colibrí Computers • Namasté • Els artesans del Comerç • Imperator • Fotobit • Aura • Homedical • Agencia de Seguros Isabel Mancebo • Autoescuela Freedom • Tip - Tip • Els T3es Tombs • Centre Artesà Tradicionàrius • Cortés • Amena • Perfumeria Abelló • PetiPé • Maima • Pelleteria Elvira Maynu • Club Caiman • Baró Joiers • Clínica Dental Birbe • Prisma • El Tubo del Gas • Boix Perruqueries • DeBarris, sccl • Perruqueria Maite • Foto&Còpies • El Pèndol • Verdi Optics • Centre Cíane • Modas Xaloc • Els 7 Peus • Discóbolo • Llibreria-Papereria Cisne • Galí • Atzavara Grup • Books Factory & Co • Llibreria Los Angeles • Exit • Veuliah • Maite Libros • Carns Arnau • Aviram E Barceló • Els aparells • BCTEL • Isabel Confeccions • AccessoRies • Bazar Nueva Era • Muguet • Kamikaze’s • Freya • Joia 2 • La Botigueta d’Ag • Céspedes Joies • El talleret • Arrels • Revi Inmobiliaria • Pell Mart • Le Violon Rouge • Llibreria Papereria Abril • Sergi Castellà • Ferreteria Pagès • La Web del Parquet • F. Simó • Marc Carpinteria d’Alumini • J. Valls • La Llar • Ifralect • Viajes Eroski • Futon Llit • Gira • Amat Joiers Artesans • Over • J. C. Coll • Ferreteria Camps • Asistencia Otservi • Tele-Vídeo Tècncs • Gent d’Argent • Estètica Professional Gràcia • American & British Academy • Meridià Viatges • Niu Toc • Instalaciones Safejo • Clínica-Dental Barnadent • Shirt’s • Naftalina • Il caffe di Roma • Arguments Naturals • Centre Veterinari Joanic • Fem Cultura • El Racó de les Bruixes • Ioko • La Dolceta • CDC • ICV • UDC • SAAB • Apde • La Terreta de Gràcia • ERC • El Caimán Alegre • Vainilla • TDG • Lámparas Travesera • Mur Animalons • 154 • Coch • Grazia Marco • Serda • Nefer disseny • Lleona • Pam • Plats i Olles • PSC • Marcs Parera • El Desmelene • EUiA • La Dolce Vita • Nens • Teashaker • Ibusa Pisos • Món • Taller Estudi Dibuix i Pintura • Top Bo • Els Martells Ferreteria • Llibreria Farled • Centre d’Acupuntura i Massatge Terapèutic • Embalajemanía • Enric Joier • Pelson Mobiliari • Sureny • Bristol Blue • Com Internet • Terra Samba • Ikastola • Finnegan’ • Atlas • Món de Mones • Santa Clara • Zhané • Josep Mª Plana • J. Robles • Milar • Fleca Fortino • Simons • Bar Los Amigos • Pizzeria Lucania-II • Can Xurrades • CN Catalunya • La Tapadera • CMT • Apuntador • Gràcia Disseny • Cristalleria Castella • Nova Línia • SAR Serveis d’Atenció Domiciliària Barcelona • Tintajet • Torregrosa • Núria • Untoria • Via Fora! • Tao Llibres • M. Ruiz • Zaga Informàtics • Botiguers Travessera de Gràcia-Casc Antic • Ubae • Khan Kaffrun • La Bodegueta • Comerciants del Carrer Penedès • Cerveseria L’or • Escola de Música Gràcia • ACIDH • Generalitat de Catalunya • Zoco • Amics de la Llar • Herbalife • Mediterráneo • UNECSA • Fustes Gràcia • Marbres Deltell • Diodo • Lizarran • TOG 129 • Gina • Centre Mèdic Gràcia • Buenas Migas • L'Òpera de Verdi • La Llar & Parquets • SMA • Mercat Llibertat • Mercat de l’Estrella • Marcs a Mida • Eagle Adventure • Cristalería Joanic • V.O. BCN • Gabinet de Logopèdia • Multiservei i Reparacions • SG Asesores • Verema i Collita • Manel • PROA • Dake • Perfumería Senc • Calzados Mayor • X. Nadal i Grau • Forn Miralles • El Bufón del Rey • La Pizza • Artemisa • Saló de Bellesa Psicoestètica Pareja • Quadres Julián Martín • Fet a BCN • Mercería Merche • C&G Audio • Casa Sal • Arrel Perruqueria • Tocinería la Granollerina • Bartolí • Vital Dent • Escola de Dansa i Ball de Saló • Assemblea de Joves de Gràcia • Prometeo • Espai Vital • Psicotarot Nekane • Argestion • Marco Pirollo • Llibres i Art • Pas a Pas • Ceràmiques Cos • ArtsPlastika • Clínica Dental Ntra. Sra del Remei • Vital-Net • Aula Musical • Pintdecor • Ganiveteria Rodríguez • Perruqueria Querubí • La Pausa • St Germain Café • Buddha Bar • Alma • Josep Mª Alsina Quiñones • Aloha Tattoos i Piercing • Café Flanders • La Caldera • La Rivera • Clínica del Peu Gràcia • El Almacén • The British Market • ANEF • Hubbcn • Autoservicio Alimentación • Consdecor Copisteria • Can Didac • Cal Ros • El Tastavins • Bon Dia Gràcia • L’Harmonia • La gallina Katerina • Cal Pep • Bio Bio Bio • Gep Gràcia Estètica • Creperie l’Olla del Torrent • Barnilac • Místic • Becker Bar • Elsa Bar • Virreina Bar • Nadine Glòria Estilistes • Tot Impressió • El Càtering de la Bibi • Coral Nous Horitzons • Coordinadora Popular de Festes • Tres Argent de llei & accessoris • Ushuaia • Mireia Barcelona • Radiowatt • Tien-Phone • Neo • 2Mil3tastets & copes • Sanament • Chlamys • Romagosa Torné • La Fotografia • BCN bebè • Barna Tango • Eduardo Kuffer • Tokonoma • AC Portal de la Llibertat • Soluclima S.L • Central Gest • La Birreria • Crépes & Gràcia • El Relámpago • Beutat Centres d’Estètica • Restauració Montserrat Vilajosana Muset • Jordi Cristofol Rellotgeria • Flors Ixia • Flors Griera • Tavana Joies • Centro Ortopédico Maroba • Innova Laboratori Professional • Art Mapuche • Mai Morirem Crew • Global Shoes • Mercat de la Llibertat • Laplana • Ventalló Sagrada Família • Bombons Montserrat del Roc • Sant Medir Pastisseria • Pastisseria Verge dels Àngels • Artesans Bonet • Bravo Computer • Clínica Dental Arce i Llupià • Remax Condal • Junyent Forn • Cansaladeries Domènec i Mari • Maria Dolors Fruites • Polleria Rosita • Fruites Gns. Mora • Olives Helbig Batlle • Carnisseria Villarroya • Carnisseries Nicolau / Àngels • Mena Modas • Tino • Frutas Mas Paricio • OM PC • Fruits del Mar Pedro i Baldo • Bar la Clau • Pic d’Or • Joan Noi • Xarcuteries El Rebost • Peixos Cai • Angelina • Cansaladers Bragulat • Peixos Valentín • Tarrés Bacallaneria • Reusa Flors i Plantes • Yoga con Gracia • Lanitdesantjoan • Danta Complements • Cusachs • Castell de Sant Medir • Lila • Tomo II • Jácome Novoa • EVK Hispania • Giralsol • Cafetería Anta • Esencial Mediterráneo • Instinto • Nona Gina • Bankinter • La Alternativa • Clinicas Verdi • JR • Festuc • La Llar de Foc • Acadomia • Segona Part • Artsana • Box Moda per a Petits • Centro Ortopédico Barberà • CAL • Porfin • Larpi • Adhara Centre d’Estètica • Tanit Perfumeria i Cosmètica • L’Estudi 85 • Marc Fusteria d’Alumini • Café Salambó • La Cave • Noctalia • Club Excursionista de Gràcia • Integral • Partisano • Eix Travessera de Gràcia • Almodo Bar • Caixa Catalunya • Reha Soft • Sadur • Oli Sal • Afro Yin • Elit Internacional • Ecobio • Glória Mató Psicóloga • The Ark • Sakara Bellesa Mobles Soriano • RegiTel • Sushi Midori • Finques Bertran • R.S.P. Instal·lacions • Temps era Temps • Informática Fornos Hnos. • IQS Fundemi • Dojo Zen de Barcelona • La niña de los Peines • Cartridge World • Claror l’Esportiu • Limaloca • Utòpica Urban Wear • Aqua Urban Spa • Forn de la Virreina • Interessa… • El Cau • Bar la Violeta • Clica Cicles • Oz-studios • Gracia Work Center • Visto Luego Existo • Fauna • Luigi la Rotonda • SerHogarsystem • Buganvilla Decó • Klein Geräte • Bottega Verde • Sonia Fernández Lage Terapeuta • BLN • Colchonerías La Clorta • Joyería Vendrell • Salut a Casa • Centre Ibèric • Jardí de la Salut • Voilà Restaurant • PajaRito • Caprabo • Associació Artesans de Gràcia • México con sabor a Barcelona • Ràpid Verdi • El Cercle • Grup SAR • RBA • AXA • Jacaranda • CAOC • Taller Rellotgeria Serra • Tintorería Fernández • La Piadina • Namaste Nepal • Caixa Sabadell • Fundació “la Caixa” • Instinto • Coqueria Manduka • Community Institute of Lenguages • Thumbycolchón • Finques Grau • L’elefant blanc • Cataclock • Planeta Té • Sesiom Peluquería Masculina • Plan B • Lesseps Residència • Comunitat Palestina Catalunya • Golden Park • Humetek • Coral Nuria U.E.C • Espai de Salut Alè • Autoescola Joanic • Catalunya Cinema • Hiposa • Swing Maniacs • Alimentària • Islàndia 360 • Gràcia Cooperativa • Toldos Aris • Bagel • Casajuana • ORYZA Bio Curvaciones • Aldarull Llibreria • EM Motos • Delicatessen • Nodes de Gràcia • Martom & Gluten • ABCHumboldt • La Corrala Bar • Krack Nutricion • Clínica Dental Travessera • Yoptimizo • Serralleria Barnaclaus • Bestioles de Gràcia • L’art de la salut • Clínica Dental Orthoestetic • Sorli Discau • Peluquería Canina Iru • VR Moto • Obres i Contractes Penta • Compartir • Ruta del Tapeo • Escola EART • Acustic BCN • AB Clínica • Photo Study C&N • Sant Lluís Clínica d’Especialitats Dentals • Grandvalira Andorra • Agencia Cósmica • Psicologia Clínica Joan Pijuan • Dulce Diseño • MB Coaching Sport • El 33 Rstaurant • Kök • UAB Idiomes • CiberVirreina • G-Shock • Restaurant Resolís • El rey del cartucho • El safareig • Natural 3SD • Escola Cristiana de Catalunya • Casal Grup de Teatre Corpus • Esportiu Claret • Llibreters Lesseps • La Xula Tapería • Le Bisbetip • Anti-Gimnasia • San Miguel • Amantis Gràcia • CENAC • de Gràcia • Mútua de Granollers • Centre d’Estudis Prat • Cartuchos Sostenibles • AVC Plaça Berkana • Ítaca Cerveseria • El Rabipelao • Thentics • Mobles Cáceres • Panela de Barro • de Gràcia Magatzem d’Arts • El rey loco • Servitaxi • Consultorios Clínica del Remei • Layer Boots • La Bicicleta • Pulsetech • Gràcia Latina • Aromes & Essències • Japonisme • Verdi Comerç • Sandra Muñoz Psicoterapeuta • Cinemes Verdi • Espai Bressola • Cinemes Texas • Psicoteràpia Agora • Cal Tip • Gràcia Qualitat • Consultes Mèdiques Balmes • PP • Montana Shop • Escola Reina Elisenda • Escola Lys • Escola Sant Josep Teresianes • Niu Gràcia • Luis Cafeteria • Santalucía Seguros • Pet Shop Girls • Coaching Valiente • Coche Escuela • AQT Massage • La Caseta • Eix Comercial Gran de Gràcia • Naughty goblins English School • Cadaqués Restaurant • Maytoons English Donpiso • Escola Gestalt • Gràcia Participa • Wonder Photo Shop • Cex • SGL Suports Tècnics • Mugendo • School • Mastervisió • Tarragó • Forn de la Rovira • O’Kasar Home • Century 21 • Nova Salut Farmàcia • Gola Barcelona • Gatuari • Àgora Gràcia • Ilúctric • Las Termas de Ruham • Saló Eròtic de Barcelona • Ambar Marketing Disseny • Quatre40 • L’Espai Milà • Ficcions • Jack Beds • Finques Perramon • MYC Home Linens • Bo per tu • Taller Patricia Blanca • Mutenroshi Ramen • Col·legi Claret • Pintxo Pote • Aigües de Barcelona • Kairós • Seguros Bilbao • Vedruna Gràcia • Bridge Barcelona • Casa Vicens • Singlut • Marcelino • Tio Joe • Taller de grafologia • Comusic Work • Consultoria de Feng Shui • Sol de Nit • Bar-Terrassa 4 Capellans • Biciparking • Vivanta • Naturgy • Crea Espai • Easy Beauty • Nexe Fundació • El Toledano • Graells • CIEE • Cofac • Donar Gas • Graneria Sala • Tecnocasa • La Colometa • Foratempo • Bar Ramis • COM @ EREM • Planeta Cinc • Verdi-30 • Bodega Neus • Atram • Naftalina • Feu Música • Plats • Sushi Bar • Bar Camaleón • La Gavina • Restaurante SPORTING • Cafè del Sol • Bar Canigó • Sol i Lluna • ¡Rock i Birra! • Chatelet • St. Germain • Empanadas Argentinas • Aura Autoservei • Verdimage • Cal barrusca • La nena • Flotarium • GRC Gràcia Construcciones • Coch • Lys • Centre Dolors Mejías • SIS Asesores Legales • ACNET • Cyber i art • Trazos • Tintoreria Gràcia • Gràcia Relacions • Ajuntament de Barcelona • Allegretto Escola de Música • El desbande • t&m • Serda • Motos Verdi G. Anton • Sucarrats • Tuca Esports • Base: • foto&còpies • Stocks • Cultura Airen • Los Aristoperros • Catal-pur S.L. • Allegretto • “Els sorolls de Gràcia” • El Rebost Iberic • Naturòpata • Associació Germanor • Forn d’en LEO • GUE/NGL • McDonalds • Európolis • CU4RTOC3 • Galeria H2O • SuñéTres • Fondo • Lluïsos • Orfeó • Sociartclub • L’Antiga de Sant Medir • Anglès a Mida • Coordinadora Antirepressiva de Gràcia • Carpla • Alfred Causi • Mur Animalons • Gracinova Eix Comercial • Perruqueria Estrella • Art Intim • Loteria Escorial • Òptica Lluna • Bici a Fons • Centre Auditiu MultiOpticas • Marcs Fort Viñals • Tentumóvil • DGI Informatica • Becano Instalaciones • Calçat Queen • Bufet Iglesias Advocats • Farmàcia X. Nadal i Grau • Clínica Dental Isabel Elbaile • Xaluila Regals • Bikach • Mª Rosa Psicoterapeuta-ATS • Horturbà • Club Català de Viatges • Cansaladería Fábregas-Alier • Charo Peluquería estilista • Xauxa • Becano Instalacions, S.L. • MM Crew • Prisma Equipo Peluquería • Sureny Tapes i vins • Ferreteria Buenavista, S.L. • multiART • Llibreria Papereria Abril • Llibreria Vidal • Cercles • Cap i Cua • Taifa • Llibreria Papereria Cisne • Exit • Higea Centro Terapéutico • Galaktika Records • Marta Martínez Psicologia i Gestalt • Firestone • giscosa • Imperland • Gabinete Psicológico • Vreneli cafè • 2i Ingenieria Informatica S.A. • Salrei • Arrel Perruqueria • Botiguers Travessera de Gràcia • Els martells • Quadres i Motllures • Nou Candanchú • Estudios Teruel, S.L • C & G Audio • Rodajocs • Crespo mobles • Rebeca Damasco • Bartrolí • Natura Ecològica Espai • Pujol • Optiglass • Farmàcia Permar • TOGS • Look & Find • Club del Cafè Novell • Clínica dental Dr. Planells • Xarcuteria Anna • Pa Trullén • Beatriz Labrada Ferreiro • Llanes Travessera • Membrado • Palomer S.L. • Roselló Perfumeries • Fruiteria i Verduleria Joan Vila • ATB • Calçats Carlos López • Fotos Suriol • Desitjos • La Balear • Trébole Floristeria • Alamo • Perruqueria Pilar Bayot • Ferreteria la Travessera, S.L. • Las Novedades • Modes Montse Diaz • Video Club Travessera • “La sort” Loteria Nacional • Farmacia P. Bardera Massó • Ge.Ge • Fundació Esplai de la Nova Terra • Gràcia Assessories, SLL • Isabel Roca Abogado • Ca l’Agustí • Lleona • La Bellota S.L. • La Ceba • Unesca Specialist • La Torreta d’Escorial • Cursos d’Estiu Alea Didactica • Elena Blaise i Esther Franquet • La Cubana Juana • Teràpies Naturals Kirci • Humana • Xel·Ha Telecomunicaciones • Salus Gràcia • Ca l’Abuelo • Federació Comerciants, Industrials i Artesanals de Gràcia • Comerciants Bailén - Indústria - Pere Claret • Venedors del Mercat Abaceria Central • Comerciants Nova Travessera • Castellers de la Vila de Gràcia • Els tastavins • Botiguers de la Travessera de Gràcia - Casc Antic • Comerciants del carrer Torrijos • La gavina • Espai Virreina • Restaurant Singlot • Comerciants Verdi - Maignon • Mente Creativa • Bodega Artemisa • Diamant • Tamquam • Lanas Mari • Freya bijuteria Complements • Fotobit • Gracia Marco • ABB Automation Products, S.A. • Festa Major de Gràcia • Cervecería Gamba - 2 • La Torreta de Gràcia • Himali Restaurant Nepalès • Braseria L’olla • Swatch • Locura Cotidiana • Alberdi Armeria • Magico Zi • Aicra • Hardmicro • Metro-3 • Dir • Vertix • SuperSol • Farrés Cosmètics • Tallers A. Galofré • Cañas de Gràcia • SAAB Ibercarrera • FPS Digital • Julia Karp Gallery • Celobert • Mestral agència literària • Ciberdona • Barcelona Prefessionals • Tele - Video Tècnics • Aula de Escritores • La Tarantella • Radio Watt • Cursos de Tarot Laura • Escuela de psicologia evolutiva de Barcelona • Fisioteràpia i reeducació funcional Ramon Compte • Estètica, Salud y Quiromasaje • Solidança moda amiga • MMBB Mercats de Barcelona • Buenos Aires Bugaderia • El Centre 1869 • La salut Centre veterinari • Tetere • Escola de Música Alegre de Dalt • Estel de Gràcia • Residència Llar Mare de Déu del Coll • Esplac • Bar El Fondo • Bar Emu • Bar Puigmartí • Desgraciats • La barbacoa de Gràcia • Pèls amb Gràcia • Forn de Sant Tirs • Pastissos i xocolata Dismon • Sula Shop • C.E.T Labor-90 • Retrofonic • Pastisseria Cafeteria Safont • El Canillita • Guitarland • Anuka • Costurart • Indústries de matalasseria • J. Massana • Credit Services • Surprise • Roma-Dehli • Parquing Pl. del Sol • Koreander Llibres • Ludosfera • Piras Braseria • La Salle • Republicat • Chupa Chups • Provocación • Bo • Tàbata • Joia del desert • Can Resolis • Amelie • Lac Majur Trattoria • Goliard • Illa de Gràcia • Cargol treu banya • Restaurant Mesopotamia • El Criollo • La cova d’en Vidalet • Fontana restaurant • El glop • Rustico • La tortuga de Gràcia • Angels • General Centennial • Estancias Lingüísticas • Grito.net • 250gr • L&R • Mont Serrat del Roc • Happyyoga Gracia • Dharma • BCentre Universitari • Comissió Sant Pere Màrtir • Marduix • yélamo • Gruma • Balla Swing • Autocultiu Grassia • NiC Peluqueros • Biosí • Frutas y verduras Euro • Paradís Animal • Tia Maria • Consum • Rosselló Perfumeries • Ferreteria Travessera, S.L. • Bufet Fontana • Esencia Artística • Cataluminio Servicios, S.L. • Mirades • Domus Bugaderia • Pa d'Àngel • Joieria Vendrell • Amantra Institut • Sol Nature • SerHogarsystem • El baul de la moda italiana • Ona Quiropráctica • Sonia F. Lage • Farmàcia Lesseps • Escola Pia • Restaurant El Rebost • Col·legi Sant Josep • Arnalot • Veg World India • El Rebost d'Orient • SAR Regina • Montse Diez • Floristeria Cactus • HairSimon • Rius • La Rivera Art • AVVC Plaça del Diamant • Can Gavatxo • Forn J. Montserrat • Forn Goya • La casa dels contes • Bonpreu • Joma • Sushi Japonés • Escola de ball Torremadé & Sanz • Centre Ibèric • P&M • Martín Moya • NF Ascensors • L'hora del te • Rocio Discount • Tu Tabú Barcelona • Merca Jocs • Arag • Tornassol • Namaskar • Manjares • Hotel Samba • Clínica de l'Automòbil, S.L. • Petit Oh! • Galfi • Col·legi La Merced • no+vello • Acare Advocats • husse • Creations • Bateau Lune • Judo Barenys • Bio nyam! • Maria José Jaular Aulet • Mític • Almeria Teatre • Psicòlegs-English spoken • Institut médic nutricional Dra. M. H. Dalmau • Club Ariel • Pell bella depil·lat • Anabel Floristería • Castellà • QXI • Jordi March • Antic Celler de Gràcia • Himalayan Paradise • Restaurant Braseria La Vila • Tapes La Vila • Restaurant al Waha • Portaventura • CUP • Reformes Gomez • Assessoria Pardo • Reagrupament Gràcia • Institut Joan Llongueres • Opció Diamant • Todo Plano • L'Aglà • Kalkhoff • Ginko Grup • Casal dels Infants • Zapateria 1505 • Mobles Casajuana • Gabinet de Psicoteràpia • BESS • Audio Factory • Clínica Holguín Díaz • Autoescuela Peña • Anna-M. Baldovinos Podòloga • Io vencill • Kinevilar • Samarretes Oh! Quadres • deNit • Institució Cultural del CIC • Asturies 87 • En anglès • eleidiseny • Mimosa Jardineros • Vespa Vintage • Xaloc • Starda • Cine Europeu • Cafe Adonis • SCI de Gràcia • Green • bye bye pelos • Sano Express • Jesuïtes Gràcia • önatura • Léniz • Centre d’estètica Sinergia & estètica • VRmoto • Cerclesport • Dial Kitchen • Merkjocs • Galeria del Sofà i mobles per la llar • Institut Mèdic de Gràcia • Serveis tècnics Arquimón S.L. • Cash City • La cova dels clàssics • Ofertes Gràcia • Tienda de lámparas MatteoTalento • Cor de Maria Cormar • Pirineus P 1935 • flash care • Pernil i Teca • Món Barcelona • Cafè del Teatre • SAR Quavitae • Home Group • Motocent62 • We Love Your Cat • Gran de Gràcia apartaments • Clíniques Unidental • Viatges Yoonudiam • Askadinya restaurante bar • Arkham comics • Coworking Gràcia • Kumon • Tossa • Newbody • Futur Habitat Condal • Company & Company • Isabel M. T. Cuidadora • Òmnium • Verdi Bo • La Cerveseria • Suís • Lindy Hop • Bodevici • Clínica Dental Rius i Taulet • Pairó • Blasco • Vermuteria Lou • Meta • Bayo Soler • Oton • Centre Arrels • Les manufactures del sotan • Elenanirek • Zeus Bar Cafeteria • Jordi Pilates • Els 10 de Gràcia • Cercle Gràcia • Carmelites Gràcia • Temptacions Dona • CiberVirreina • Jekyll & Hyde • Melmelades Reig • Guberna • Qualsevolcosadecasa • Clínica Secretari Coloma • Clínica Nostra Senyora del Remei • L’Estudi • Despatxos a Barcelona • Green Life Style • Llagurt • Gimnàs Anaconda • baqs • sole Rebels • Lata-Bern@ • Bar Eutopia • Toni Carbó Joier • Urban Pets • al gra • vegetart • SteticNails • Shahid • Ortopèdia Lenoxhill • Catalluna • DBcoop, sccl • Formació de l'actor Nancy Tuñón i Jordi Oliver • Apartament 97 • Aparthotel Silver • Nostrum • Eix Passeig de Sant Joan • Espai Salut • LuLaLaLibélula • Groc Estètica • CMTres • Productes de la Terra • Arostegui Barcelona • Color Plus • Aire de Venus • abiwell • Maduixeta • Xocolatíssim • Diabòlica Gràcia • Miralles joiers • Xavi Street Market • Edifice • Cal Seballut • Gràcia Llatina • Punt Fresc • Sala Montseny • Bar-Bodega Monreal • Eoi3 • Ona llibres • ANC • Escola Gravi • Joia Catalunya • La Trini Bodegueta • Arc Iris • Second Best • Clínica Dental Josep Maria Clemente • Palou Marcs • Els "pollos" • Roimo integral • Máquinas de coser J.L.Román • Control de Plagues Marc Jacob • Ràpid Fran • Môn Pelut • Barcelona en Comú • Snouts • Evic hispania • Holmes Place • Mugueando Martial Arts • Bertso Taberna • Casal Corpus Teatre • Elkhar • Farmaprice • Angel catering • Bcn Languages • Birra Gràcia • Il·lusiona Park • Swing Cats • J. Grau Mestre artesà • Endesa • Universo mujer • Cuida't • Centro Psiquis • Aster Agrupació • Cercle La Salle • Junts pel Sí • Podem • equo • Eva Veret Teràpies • Gratacós 75 • Gràcia amb el Sahara • Amic • La Nau Espacial • Fujifilm • prink • Owl Institute • Método Pilates Barcelona • Centre Moral • Escola Reina Elisenda virolai • Plataforma per la llengua • Teatreneu • Estrella Damm • Sanitas • Escola Patufet • bopertu • gasNatural fenosa • Yoga One • Fundació Pere Tarrés • Església Evangèlica de Gràcia • Eurofitness Perill • BCN La Pizza • Mireia Bargalló Nutrició Salut • Gola Verdi • Hot Yoga • La mandarina de newton • MiD Farmàcia • Ametller Origen • eebg.cat

L'anàlisi

12 L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

Jordi Bea Conseller de C’s Gràcia

de Gràcia

En el meu nom i en el de Ciutadans Gràcia us donem una sincera felicitació pel vostre vintè any d’existència. Sens dubte, en aquests anys heu aportat contingut i una veracitat que en gran part contribueix a l'opinió pública del nostre Districte.

Davant d'aquesta era de continguts digitals i xarxes socials, sou

Jordi Bes Periodista una avantguarda d'informació assossegada i oberta a tothom.

Desitgem que mantingueu l’excel·lència i la funció transversal on totes les ideologies i sensibilitats de Gràcia trobin el seu espai, tota l'opinió pública guanyarà si el vostre objectiu futur és mantinir un editorial fresc i proper a tots.

Informar d'allò que afecta directament el barri és essencial en els temps globals que vivim. Alhora és complex per al periodista de proximitat perquè està sota l'escrutini constant de tothom amb qui interacciona, començant pels veïns, però també dels polítics, entitats i comerciants. Així doncs, en una

gran ciutat com Barcelona, l'existència d'un setmanari que s'esforça per explicar el que és més pròxim a un nivell de detall que no assoleix gairebé ningú és quelcom a celebrar en cada número. Per molts anys a tothom que ho ha fet possible!

La importància d’anomenar-se premsa local L’Independent de Gràcia, hereu en el temps de la revista Carrer Gran

Josep Maria Contel

U

n dels fets més importants de la transició, i menys valorat, va ser el ressorgir de la premsa local. Si bé l’any 1979 va néixer la revista Carrer Gran que va acompanyar al gracianisme durant deu anys i exercint de notari de què va succeir durant la seva existència a la Vila, amb el temps, diverses publicacions van seguir la seva estela sense fer la fressa desitjada.

Uns anys després, coincidint amb la Festa Major de Gràcia del 2001 apareixia l’Independent de Gràcia; d’això fa vint anys. Es tractava d'una nova publicació amb la

Hi ha qui ha discrepat dels continguts, i alhora ha descobert fets que després han aparegut a la premsa generalista Un article signat per Josep Maria Contel estrenava el redisseny el 2016. Foto: A.V.

voluntat d’apropar els temes d’actualitat de la Vila al seu veïnatge.

Des de la seva periodicitat mensual fins a la setmanal, part de la història viscuda a Gràcia ha sortit reflectida a les seves pàgines.

Històries, fets, relatats o fotografiats per una munió de dones i homes que han contribuït tots plegats a que l’Independent no fos una mera revista publicitària o pamfletària.

Segur que hi ha moltes persones que han discrepat dels seus continguts, però la veritat és que a través de les seves pàgines hem descobert

fets, molts fets que fins i tot després han aparegut a la premsa generalista. Sense anar més lluny, fa uns dies una persona em comentava que s’assabentava de les coses abans per l'Independent que per on calia.

El cert és que amb una mínima estructura aquesta revista o diari -com es vulgui dir- ha omplert de contingut aquests vint anys i sobretot durant tot el temps del confinament més dur, més estricte, en el qual els graciencs i les gracienques cada divendres es procuraven el seu exemplar per consum propi o per acostar-lo a

persones que per diferents motius no podien anar a cercar-lo en els punts de distribució.

Malauradament la COVID-19 ha estroncat tota celebració de l’efemèride, però malgrat tot, l’Independent seguirà aportant les seves porcions de la vida local, petites o grans píndoles de la història contemporània que estem vivint els seus col·laboradors i lectors.

Aquest any, dissortadament, no he pogut aportar els meus reportatges de la Revolta de les Quintes en el seu 150 aniversari, com tampoc podré publicar el reportatge d’unes

quantes imatges de la Festa Major d’enguany, entre altres temes, ja que aquest any entre tots estem fent història com mai, una història amarga, sense massa alegries, però història de debò, que sense cap mena de dubte serà analitzada en el futur per les noves generacions, i en la qual l’Independent de Gràcia tindrà un paper essencial com a mínim d’aquests primers vint anys de la seva història, que ho és també dels seus redactors, collaboradors i seguidors que en síntesi en són la seva corretja transmissora.

•

La recepta

Josep Fornés, activista cultural

E

ls canelons de la Festa Major són un dels plats més tradicionals a casa nostra.

Hi ha tantes variants com cuines i cuineres, però aquesta és la més guarnida: Ingredients per a 8 que en mengen: 600 grams de carn magra de vedella i de porc, 200 grams de pit de pollastre, 50 grams de fetges de pollastre o d'ànec, 50 grams de fetge de porc, mitja tòfona negra de Morella, 2 cebes, un raig de vi ranci, un raig de conyac, oli d’oliva verge extra d'arbequines, 1 litre de llet de vaca, 30 grams de mantega, 30 grams de farina per a la beixamel, 1 cullerada de farina per al farcit, sal, nou moscada, 32 làmines de pasta de ca-

Bon profit, i per molts anys independents! neló, 150 grams de formatge de Gruyère, 150 grams de formatge de Parma.

Preparació: Rostim totes les carns en una cassola amb l'oli. A mig coure hi afegim la ceba i ho deixem fer durant mitja hora; passat aquest temps hi ruixem el vi ranci i el conyac, i que vagi fent. Llavors hi posem els fetges i rectifiquem de sal; piquem el rostit amb la picadora fins que

en quedi una massa fina; en una paella gran hi posem la massa de carn cuita i picada, un quart de litre de llet, una cullerada de farina i hi ratllem mitja nou moscada. Ho posem a foc lent i anem remenant fins que agafi una consistència de mouse; refredem la massa que serà el farcit dels canelons; en una olla a part hi bullim les làmines de la pasta, abocant-les d'una en una quan bulli

l'aigua. En deu minuts s'hauran cuit. Llavors estendrem un drap de cotó damunt el marbre i anirem estenent-hi les làmines pel damunt; quan estiguin fredes, en cada làmina hi posem una cullerada del farcit de carn i anem enrotllant i tancant cada canaló; fem la beixamel posant a bullir en un pot mig litre de llet. En un altre pot a part fondrem la mantega en la que hi desfarem la fa-

rina. Hi afegim els trenta grams de farina i ho fem coure a poc a poc, abocant-hi la llet de muca en mica evitant els grumolls.

Rectifiquem de sal i hi ratllem un pensament de nou moscada; anem posant els canelons en una safata de forn i els cobrim amb aquesta beixamel; acabem de guarnir la beixamel amb els formatges, un puntet més d'anou moscada i uns pessics de mantega aquí i allà; courem en forn calent a dos-cents graus fins a gratinar el formatge.

A taula treurem de la nevera un vi ben fred fet de Macabeu, Xarel·lo i Parellada, d'aquells que n'havíem dit xampany, que després en dèiem cava, i que ara en diuen Comtats de Barcelona.

•

La xarxa de Gràcia

L’Independent de Gràcia 13 31 de juliol de 2020

Moltes i diferents han estat les veus que ens han arribat els darrers dies per felicitar l'Independent de Gràcia, lectors imprescindibles amb mirada crítica que fan possible el projecte i ens animen a seguir per molts anys més

Isabel Ribas i Seix Expresidenta del Districte

Vicenç Sanclemente Periodista i director de Ràdio 4

Gerard Ardanuy Expresident del Districte

Carme Martínez Grup El Glop

Moltes felicitats a qui feu possible que surti cada divendres el setmanari: a la redacció, a l'Associació, als lectors i lectores, a col·laboradors, a anunciants... En definitiva, felicitats graciencs i gracienques!!

L'Independent ens retrata. De vegades ens treu el perfil bo i de vegades surt una mica torçat. Però sempre hi és. Moltes gràcies!

Com podreu comprendre, pels qui vam idear i formar l’equip de Carrer Gran, que va sortir al carrer el març de 1979 i va durar gairebé una dècada, amb molt esforç i dedicació, l'Independent, amb vint anys, és el reflex d’un sommi acomplert. La demostracció que la comunicació local és possible i imprescindible. Moltes gràcies i felicitats!

A l’equip de professionals que formeu la familia de l’Independent una abraçada enorme i un immens agraïment per l'aportació al dret a la informació veraç i crítica que doneu dia a dia a les veïnes i veïns de la Vila i de tots els barris de Gràcia, 20 anys fent comunitat, 20 anys estimant Gràcia, sou imprescindibles, per molts anys macos!

Des de la taverna el Glop de Gràcia, us volem felicitar en el vostre è aniversari. Sou el complement ideal per al nostre barri. Endavant i per molts anys més recolzant el barri, i la gent del barri.

Casal Popular Tres Lliris

Ramon Botet i Pont President Orfeó Gracienc

Maite Fandos i Payà Exregidora de Gràcia

Rafael Giménez President de Lluïsos de Gràcia

Els mitjans de comunicació populars són una eina necessària per donar veu als que no la tenen. Per això volem reconèixer la feina de l'Independent de Gràcia per haver-ho fet amb el CP Tres Lliris, visibilitzant, d'aquesta manera, les problemàtiques i la lluita de les joves de la Vila de Gràcia, un projecte per combatre el capital, el feixisme i el patriarcat.

Felicitats pels 20 anys, esperem que en siguin molts més!

Voldria felicitar l’Independent per aquests primers vint anys d’història al costat de la vida de Gràcia i dels seus vilatans. Sovint diem que primer cal escoltar i després opinar. Pel cas de l’Independent l’escoltar l’hem assimilat a llegir i l’opinar al debat inherent a tota lectura. Moltes gràcies pels acords però també pels desacords, tots ells en enforteixen com a persones, com a ciutadans de Gràcia i com a col·lectiu que té Gràcia molt al centre del pensament.

Celebrar 20 anys és un motiu d'orgull pels graciencs i gracienques que hem tingut la sort de gaudir d'un mitjà de comunicació com l'Independent de Gràcia que ens ha acostat l'actualitat del nostre entorn! Moltíssimes felicitats a tot l'equip que ho heu fet possible i moltes gràcies com a gracienca, i especialment com a exregidora, perquè heu estat clau a Gràcia aquestes dues dècades! Sempre us estaré agraïda!

Benvolguts amics de ľ Independent. Una felicitació gegant per assolir la fita de 20 anys de vida. Sou una finestra al barri, un referent, una plataforma d'opinió, sempre compromesos, amatents a les reivindicacions i els reptes de les nostres veïnes i veïns, al costat de les entitats i associacions.

Des de Lluïsos de Gràcia us desitgem una llarga trajectòria com sempre, fent barri i tasca social. Llarga vida a l'Independent.

Una forta abraçada.

Roger Rofín Periodista

Silvia Manzano Consellera de JxCat de Gràcia

El Cargol Graciós

De proximitat, de barri, local... etiqueteulo com vulgueu mentre sigui periodisme.

Aquest és el valor afegit de l'Independent: explicar amb prou distància, mirada crítica i plural tot allò que passa a Gràcia a l’era dels 140 caràcters i del mal anomenat periodisme de declaracions i escenificacions.

No deixeu de fer periodisme perquè deixaríeu de ser com sou.

Per molts anys!

Agrair-vos que setmana darrere setmana, ens feu arribar el vostre diari, amb notícies, novetats, promocionant i donant visibilitat a la vida del Barri, dels 5 barris, arribant a tots els racons, parlant de tots i de tothom, amb transversalitat i de forma real. Gràcies per ser-hi! Abans, ara i per sempre! Felicitats de tot .

Josep Mañà Comissari del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia

Carles Salat Director de Ràdio Gràcia La meva primera activitat els divendres al matí és consultar en el mòbil la portada de l'Independent, un ritual invariable. Felicitats a l'Independent de Gràcia i al seu director, l'Albert Balanzà. 20 anys de periodisme local de qualitat, que l'han convertit en un mitjà de comunicació fonamental a Gràcia. Els millors desitjos per 20 anys més, com a mínim!

L’Independent per a mi és el mirador que em possibilita tenir un millor coneixement del que és el batec vital i la realitat social i cultural de l’entorn més proper. No em puc imaginar la Vila de Gràcia sense l’existència, la tasca i l’aportació d’aquesta publicació. Agraïments a totes i a tots els que ho feu possible i felicitats pels vostres 20 anys. Endavant!

Com passa el temps! Ja fa 10 anys que vau dipositar la confiança en nosaltres per celebrar el vostre 10è aniversari a la Plaça Manuel Torrente, espai referent durant la Festa Major de la nostra associació.

Esperem poder celebrar-ne molts més conjuntament en circumstàncies més favorables per a tothom. Gràcies per la vostra feina i col·laboració amb la Vila.

Moltes felicitats! Força i endavant!

Arnau Mas Periodista

Enric Albadalejo Buttonmaker

Lola Capdevila Activista social

Els graciencs estem d'enhorabona!

Inconformista, rigorós i amb vocació de servei públic, l'Independent s'ha consolidat en aquests vint anys com un actor imprescindible de la vila i un referent per als qui estimem el periodisme local. Tot un miracle, amb els temps que corren.

Felicitats!

Felicitats a tot l'equip de l'Independent pels 20 anys entre nosaltres. En l'època de creixement de la informació a través de la tecnologia, segueix sent molt important poder llegir sobre paper imprès i més encara si els temes que es tracten són aquells que et trobaràs en sortir de la porta de casa, aquella que més influeix la nostra quotidianitat. Enhorabona!

Moltes felicitats a l’Independent per aquests anys de presència, constància, tenacitat i idelitat a lectores/lectors i a la Vila de Gràcia. Sou un gran equip!

14 L’Independent de Gràcia 31 de juliol de 2020

La xarxa

Cesca Sancho En nom de la junta de l'AV Park GüellSanllehy-La Salut

Jaume Collboni Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona

Grup Agita’t a Gràcia Ateneu Llibertari

Castellers de la Vila de Gràcia

La Salut és un dels tres petits barris de Gràcia que, al voltant de la muntanya del Carmel, anomenada pels veïns muntanya pelada està també protegit pel Park Güell. L'Independent de Gràcia sempre ha trobat un espai per donar veu als veïns, aportant informació fresca i sensibilitat a les notícies que hi passen setmanalment. L'Associació de veïns i veïnes del Park Güell, La Salut, Sanllehy som una associació nova i petita i ens ha anat molt bé i ens ha estat de molt ajut que L'Independent de Gràcia hi fos. Per a saber i seguir, nosaltres i els nostres socis i sòcies, a qui els fem arribar sempre la publicació, tot el que passa en un districte tan gran i variat. I que per molts anys i que no parin...! Felicitats per aquests 20 anys tan plens de vida!

La informació és bàsica i essencial en una societat democràtica com la nostra. Però en un món cada vegada més global, també cada cop resulta més essencial el paper de la informació local, doncs incorpora el valor de la proximitat i de parlar-nos sobre els temes més pròxims, sobre el terreny, ajudant-nos a no perdre el pols de la realitat que ens envolta. Els mitjans locals ens ajuden a que la ciutadania de Barcelona estiguem més i millors connectats a la vida de la ciutat. Per això, celebro que una publicació com L’Independent de Gràcia hagi arribat als seus primers 20 anys de vida, havent esdevingut un referent del districte, així com un exemple a seguir per a totes les publicacions barcelonines de barri. Per molts anys més, amigues i amics!

Des d'Agita’t a Gràcia (grup cultural acabat de constituir a l’Ateneu Llibertari) volem felicitar-vos per aquests primers 20 anys desenvolupant un projecte de premsa de barri independent i buscant la qualitat informativa.

El nostre grup aglutina una majoria de la gent que ha estat dinamitzant l’activitat cultural de l’Ateneu Llibertari en els últims quatre anys i volem agrair-vos el tractament que heu donat a la nostra programació. Moltes de les nostres activitats han estat reflectides i tractades amb criteris periodístics, sense barreres ideològiques. Així pensem que ha de ser per tothom i, per això, creiem que L’Independent pot ser un exemple i referent del periodisme lliure al servei del barri. Endavant!

Salut i Llibertat.

Els Castellers de la Vila de Gràcia us volem agraïr la feina feta tots aquests anys per l’Independent, som conscients que tirar endavant una publicació de premsa local no és senzill, no ho és, però és absolutament necessari. Tot i que sempre heu donat informació sobre la colla, ens agradaria una mica mes d’informació castellera, som així… mai en tenim prou, i que agaféssiu d’exemple algunes publicacions locals més tradicionals, però som consicients que res és fàcil i que sempre heu mantingut un voluntat de col·laboració constant amb les entitats, d’apropar-nos la informació de la Vila i de treballar per la premsa local que, com els castells, tant s’estimava l’Albert Musons.

Joan Lafarga Oriol Activista social

Joan Josep Isern Crític literari i activista fabrià

Jordi Fàbregas Músic. Activista cultural

Equip de Comunicació del CAT Tradicionàrius

Gràcia és moltes coses, depenent per on te la miris és una cosa i una altra al mateix temps, però sobretot és una societat normal, construïda per persones normals i amb idees normals, per diverses que siguin.

Aquesta normalitat és el que li ha atorgat el dret de ser subjecte polític, o sigui un lloc on les decisions les prenen els seus ciutadans i ciutadanes amb la més absoluta de les normalitats. O així hauria de ser.

Gràcia té una història curta però intensa, té una ciutadania compromesa i sempre exigent de llibertat. Gràcia té un club de futbol i un de natació que són històrics, té gegants i castellers, esbarts i gent de cau, un campanar únic, una festa major espectacular i una festa de Sant Medir fantàstica, té una ràdio i experiència en TV, té comerç de proximitat, gent de teatre i entitats centenàries, té entitats solidàries i experiències noves. Això sí, a Gràcia hi trobarem pocs súbdits dels que els agraden “les coses dels reis i princeses”. Ja havíem dit que Gràcia és una societat normal.

Perquè tot això, ben remenat, faci un bon xup-xup, calia un mitjà escrit compromès i amb continuïtat on tothom s’hi pugui trobar i que es faci ressò del que passa a Gràcia. anys de l’Independent de Gràcia és esdeveniment important i un miracle preciós di ícil d’entendre sense la resta de moviment que genera Gràcia, dia si, dia també. Els nostres ulls i les nostres orelles, com els agrada de recordar-nos.

Si Gràcia no hagués tingut un mitjà com l’Independent no seria una societat normal. Gràcies amics i amigues de l’Independent i per molt anys més.

La primera bona notícia del divendres – de cada divendres- m’arriba de bon matí quan a quarts de set em connecto a la pàgina web de l’Independent de Gràcia i ja m’espera la versió en pdf del nou número acabat de sortir de la impremta. Una estona després, a través del correu electrònic, ja he escampat l’exemplar a un seguit de contactes, del barri o de més enllà, que sé que ja l’estan esperant.

Pels volts de les nou m’encamino cap a la plaça (des de fa una pila d’anys els divendres comprem la vianda a l’Abaceria i ara al passeig de Sant Joan) i allí trobaré l’exemplar en paper la lectura detallada del qual m’acompanyarà al llarg del cap de setmana. Són rituals particulars que combinen perfectament amb el ritual del setmanari d’informar bé, sense estridències i amb un altíssim grau de professionalitat sobre tot el que passa al barri. No és, doncs, producte de la casualitat que l'Independent de Gràcia hagi arribat als vint anys de vida. La gent de l'Independent fa la seva feina bé perquè, bàsicament, se la creu. Per això cada setmana posa al nostre abast un producte interessant, proper, amè i molt digne.

No sé si m’he explicat prou però, per si de cas, tancaria aquesta breu salutació dient que a casa ens el creiem, a l’Independent de Gràcia.

I que sigui per molts anys més!

PER MOLTS 20 + 20 + 20… ANYS MÉS. FELICITATS L’INDEPENDENT DE GRÀCIA. Llarga vida, companys que cuineu setmana rere setmana aquest gran finestral obert a la intensa vida i activitat social i cultural de la nostra vila de Gràcia.

L’Independent ens cal i ens fa molta falta, ara més que mai, malgrat tots els embats i ventades que ens arriben des de tots els punts cardinals i que sembla que ens vulguin fer parar i estar callats i quiets, cadascú a casa seva i com menys moviments conjunts millor.

De cap manera! La independència és un concepte global que abasta i vol dir moltes coses i, sobretot, una gran obertura de conceptes i pensaments i ara mateix, quan precisament estem vivint uns moments de pandèmia unificadora, ens cal la mirada crítica de l’Independent que puntualment ens arriba a les nostres mans cada divendres i ens fa sentir vius i orgullosos de pertànyer a l’actiu i estimat virus gracienc.

Hem treballat colze a colze durant aquests vint anys dinamitzant la vida musical i cultural de Gràcia i hem de seguir fent-ho per molts 20 + 20+ 20 anys més.

Amunt i Crits i Moltes felicitats!

Des del segle XIX, cada període de la història de la Vila de Gràcia ha anat lligat a una o més publicacions. La premsa gracienca ha jugat un paper essencial en el relat dels esdeveniments que ens han conduït a avui mateix, a Gràcia i més enllà. Ha configurat, en bona part, la identitat gracienca i, a la vegada, se’n ha nodrit de la nostra singularitat. De la Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa a L’Independent de Gràcia passant pel Carrer Gran. És una bona ocasió per recordar el seu editor: l’estimat Albert Musons, periodista i activista cultural. Els darrers vint anys la ciutadania de Gràcia i les entitats hem tingut el privilegi de comptar amb L’INDEPENDENT que, de forma exemplar i fent honor al seu nom, ha reflectit el pols de la Vila i ens ha omplert de continguts diversos i plurals cada setmana. Sens dubte, el futur, no es podrà parlar d’aquest període de la nostra història sense fer referència a la capçalera local més important del Pla de Barcelona.

Felicitats a tots i totes que l’han fet i la fan possible. Visca l’Independent! Visca Gràcia! Visca Gràcia Independent!

Roger Gispert Activista social

Judith Calabria Consellera técnica del Districte

Amigues i amics de l'Independent, guardo el primer exemplar de l'Independent , tenia el pressentiment que algun dia podria dir amb il·lusió que tinc el primer, i aquest dia ha arribat. Moltes felicitats per la feina, que les dificultats són i han estat moltes, però som moltes que cada divendres ens assabentem de les coses que passen a la nostra Vila i que no són del nostre àmbit, encara que, no ens enganyarem, no hi ha periodisme a gust de tothom i de vegades no ens agrada com s'enfoca algun tema que ens afecta. Però aquí és on està la gràcia! Molts ànims i força i a seguir 20 anys! Felicitats i visca Gràcia Lliure!

Per molts anys a totes les persones que feu i heu fet possible cada setmana cada pàgina d’aquest diari: Ara fa 20 anys arribava a Barcelona amb la il·lusió d’estudiar la carrera i establir-me en un barri que ha acabat sent la meva llar.

He viscut els darrers anys compartint les notícies i moltes estones amb aquelles persones que darrera del paper, la pantalla o de la llibreta persegueixen l’actualitat dels nostres barris. A qui ho feu possible, tota la força per seguir endavant en aquests temps tan complicats. També vull encoratjar-vos per mantenir el compromís amb la vostra professió, amb la veritat i el rigor.

Que per molts anys més puguem gaudir els matins de divendres amb l’Independent!

Alberto Lacasta Portaveu del grup municipal del PSC al districte de Gràcia

Jordi Farriol Portaveu del grup municipal de BComú a Gràcia

En uns moments on tots es consumeix en càpsules, en espais de cinquanta-nou segons, en 280 caràcters i un dia de permanència, complir vint anys de compromís amb els veïns i veïnes de Gràcia es fa difícil de mesurar i trobar les paraules adients. Sempre diem que la política municipal és la més propera, la més pròxima a la ciutadania, i el paper de la premsa local, dels seus i les seves periodistes, és fonamental. Gràcies a mitjans com l'Independent, la ciutadania fa més seva la política local, s'arrela més al territori. Per això només podem dir: Gràcies. Gràcies als i les periodistes que han passat per l'Independent aquests vint anys, als columnistes, als veïns i veïnes que han adreçat cartes al director i als membres de l'Associació Cultural de L'Independent. Que siguin molts més anys aixecant-nos el divendres i mirant que porta aquesta setmana l'Independent!

Un divendres qualsevol. Llegeixes sobre entorns propers que no coneixies. Sopars de Festa Major. Periodistes locals. Hi parles. Cròniques que t'agraden. Altres que no comparteixes gens. Divendres.

Obituaris de gent a qui encara trobes a faltar. I un que l'has d'escriure tu. Tristors compartides. De Verd. Aquell article d'un concert que et va fer descobrir aquell grup. Alegries compartides. L'avanç de cada Festa Major a juliol. Cada divendres al Mercat de l'Estrella. El meu pare també l'agafa cada setmana. I la tieta el llegeix per internet a quilòmetres de distància. De quants caràcters pot ser l'article?

Amb espais o sense? Massa coses al cap, i el cap tant lluny del cos. Divendres. El fill d'aquella companya d'institut que et reconeix en la foto d'una entrevista. Ai, sí, que a Gràcia teniu l'Independent cada setmana. Ara ens entenem. Ara discrepem.

Hemeroteca local. I, 20 anys després, avui torna a ser divendres.

L’Independent de Grà cia 15 31 de juliol de 2020

16 L’Independent de Grà cia 31 de juliol de 2020

El tercer premi 2019

L’Independent de Gràcia 9 Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Travessia de Sant Antoni elabora un sostre simbòlic reutilitzant material anterior

Festa virtual

La Covid i la Torre de Babel Lluís Bou

La incertesa marca tendència en un any de guarnits a petita escala que mostren una diferència important en comparació amb els anys passats

L “No volem buida la Travessia, però farem tot el que hem pogut”, diuen

El local de la comissió de Travessia Sant Antoni, en una imatge atípica en altres edicions per aquestes dates. Foto: Cedida

Maria Ripoll

T

ravessia de Sant Antoni participa a la Festa Major amb un guarnit sense tema per primer cop des de la seva constitució, ara fa set anys. Això no obstant, si n’hi hagués d’haver un, seria la incertesa, ja que durant els últims mesos aquesta sembla haver estat la conditio sine qua non per a tothom, sobretot si l’objectiu és organitzar una Festa Major en plena recaiguda per la Covid-19.

En aquesta línia els veïns es guien amb les notícies que es publiquen respecte als contagis i les mesures que pren la Generalitat i això no obstant tots segueixen amb la voluntat de fer les celebracions d’enguany, encara que sigui a petita escala. Per poc que puguin seguiran fent la traca inicial i final, posaran les banderes i el guarnit del sostre

per mantenir la tradició, malgrat que el concurs estigui cancel·lat.

Durant el confinament els veïns van mantenir el contacte amb videotrucades, a través de les quals feien concursos de paelles, TikToks i molt més. Malgrat els esforços per mantenir l’activitat del carrer encara que fos virtual, entre alguns membres va resultar més complicat comunicar-se mitjançant les pantalles i, amb el pas dels mesos, la motivació a seguir connectat va minvar.

A l’inici es va valorar l’opció de fer el guarnit que tenien pensat per aquest any però amb menys complexitat, i tanmateix, van decidir que, reduint la idea, l’estaven malbaratant. Després de diverses reunions entre els veïns, es va decidir posar la creació del guarnit en pausa fins al dia 11 d’agost. A partir d’aquesta data tot segueix endavant segons el

que les mesures i les ganes dels veïns permetin.

“Els ànims van fluctuant molt, en un inici pensàvem que era una bogeria que es cancel·lés tot per un virus”, diu l’Oriol. Però tots els veïns van entendre que justament

amb la Festa Major de Gràcia el distanciament social seria inexistent, sobretot tenint en compte que els carrers són molt petits i estrets. “Hi ha molta gent que té por i prefereixen no fer res, mentre que hi ha d’altres que voldrien mantenir la tradició”, comenta.

Però malgrat tot, volen demostrar que hi són i que és Festa Major: “A mi em sabria molt greu que Travessia estigués buida, és cert que estem fotuts i no ho estem celebrant com tocaria, però almenys hem fet tot el que hem pogut”, explica l’Oriol. Així que, reutilitzant materials d’anys anteriors i cadascú treballant des de casa seva, evitant així cap perill de contagi, s’ha creat el guarnit de l’any 2020 de Travessia de Sant Antoni.

•

Travessia, un carrer guanyador, recollint el tercer el 2019. Foto: JM Contel

a Covid està impactant a tot el món. Un ésser microscòpic va fer tancar a casa la gran majoria de la població mundial, en plena globalització i quan ja s’han enviat sondes al planeta Mart. La humanitat semblava que, com a conjunt, havia arribat a un progrés tecnològic sense precedents, i un virus li ha tornat a baixar els peus a terra.

La Covid té relació directa amb el mite de la Torre de Babel, escrit fa més de 3.000 anys. Diu el Gènesi (Bereshit) que descendents de Noè van intentar construir una ciutat ver-

Què acabarà representant per al món la pandèmia de la Covid? tical d’una alçada descomunal.

Tots parlaven el mateix idioma però quan la torre va arribar al cel, i per tant van desafiar la creació, Déu els va confondre i van començar a parlar diferents llengües fins que es van dispersar.

El mite de la Torre de Babel és ambivalent. Per una banda, és un càstig diví per haver desafiat la creació. Però de l’altra, l’aparició de diverses llengües es pot veure també com una solució mítica d’origen diví per evitar el mal, en compartimentar les preses de decisions, i en el fons repartir el poder. Què acabarà representant per al món la pandèmia del Covid?

Tindrà un impacte superficial o també serà profund i una lliçó humanística? Ha servit per plantar-nos altre cop el peus a terra?

•

10 L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Festa virtual

Què hem après?

Jesús Sánchez ez

E

l 15 d’agost d’enguany farà 80 anys de la rendició del Japó, que va significar la fi oficiosa de la Segona Guerra Mundial, coincidint amb el començament de les (No)Festes de Gràcia. Europa va quedar en ruïnes i el Pla Marshall va venir a revifar la malmesa economia occidental. Tot i el devastador resultat de la contesa, a dia d’avui els governs democràtics – entre ells Espanya - permeten la fabricació i venda d’armes que acaben en mans d’estats que generen guerres o deportacions massives de refugiats.

Això corrobora que el principal motor generador de crims i atrocitats és la estupidesa humana. L’historiador Carlo Cipolla així ho va establir a la seva Teoria de la Estupidesa, on un dels seus principis diu: “La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat”.

No seré tan ruc de pretendre comparar aquella terrible etapa de la Història amb la desolació actual derivada del COVID-19. O afirmar si la tómbola de feixos de bitllets de la UE faran la funció de l’esmentat Pla Marshall d’aleshores.

Ara bé, com se celebrava Nadal o qualsevol altre festa tradicional en aquell marc de postguerra? De forma invisible.

Tan invisible com avui ho són la tristor dels que no podran veure guarnits els seus carrers aquest any, o la fallida del sector cultural, o l’augment significatiu de xecs menjadors per a famílies vulnerables o la gent gran que ha mort o malviu sola.

Ara o fa 80 anys la següent pregunta continua vigent: Què hem après?

•

La resta de carrers Queen, Rodari, Verdi o la primavera no viscuda, els altres sostres guarnits Els carrers traslladen la imaginació al sostre amb grues de paper, notes musicals, color, flors i figures geomètriques

Maria Ripoll / Pol Solernou

Ciudad Real El moviment i el color coronen Ciudad Real amb un sostre fet de materials completament reciclables, igual que van fer l’any passat. Per elaborar el guarnit senzill d’enguany, els veïns de Ciudad Real s’han organitzat de tal manera que tothom pogués passar pel local i a la vegada evitar el contacte entre més persones de les recomanades. El resultat final no té un tema específic com la resta d’anys i tampoc es permet fer activitats presencials, però el públic pot participar en activitats en streaming com un espectacle de titelles o un vermut musical.

Fraternitat de Dalt La cançó Who Wants To Live Forever de Queen ha estat el tema central del guarniment del carrer Fraternitat de Dalt. Els veïns i veïnes han volgut plantar cara simbòlicament a l’actual pandèmia des d’un punt de vista optimista.

A Fraternitat de Dalt sabien que la Festa Major anava per sobre de tot i que, tot i haver arribat en unes circumstàncies difícils, era més necessari que mai omplir el carrer de color i vida.

Jesús Sadako Sasaki, diagnosticada de leucèmia després de sobreviure a la bomba atòmica d’Hiroshima, va construir mil grues de paper que, segons una llegenda japonesa li concedirien el seu desig més profund. El veïnat de Jesús

Veïns treballant aquests dies al local de Joan Blanques de Baix. Foto: Pol Solernou

ha treballat durant la pandèmia per construir centenars d’aquestes grues que es podran veure al sostre del carrer durant les Festes de Gràcia. Es tracta d’un missatge d’agraïment a malalts i sanitaris, una acció simbòlica en record de totes les persones que han lluitat durant mesos a primera línia de front contra la Covid.

Joan Blanques de Baix Formes geomètriques de colors seran els principals elements del sostre del carrer Joan Blanques de Baix, el qual està fet a base de decoracions d’anys anteriors reciclades. El motiu d’aquesta elecció va més enllà de la sostenibilitat, ja que són molts carrers que, sense les activitats que hi havia programades al llarg de l’any, veuen complicat fer front als costos que suposen els decorats i el local on els preparen i es reuneixen. Però de totes maneres no deixen de tenir la voluntat de participar en la Festa Major amb les traques, les banderes i el seu sostre de colors.

Joan Blanques de Baix de Tot

Detall del guarnit d’enguany del carrer Jesús. Foto: Pol Solernou

Les flors omplen el carrer de Joan Blanques de Baix de Tot amb motiu de poder gaudir de la primavera que aquest any la Covid ha robat. Els veïns i els vianants poden observar un sostre fet de moltes

espècies diferents de flors, que a la vegada estan fetes de diversos materials reciclats. Tot plegat ofereix al carrer un ambient de color que durant la primavera real d’aquest 2020 no hem pogut gaudir. De totes maneres, amb aquest sostre simbòlic, també es mostra la voluntat dels veïns d’evitar que la celebració sigui un motiu de contagi, però, a la vegada, de seguir amb la tradició de la Festa Major.

La Perla Les protagonistes del guarnit del carrer de la Perla són les seves creadores; les popularment anomenades Perletes del Clot entre els veïns.

Aquestes són les dones que viuen als pisos tutelats per a gent gran del Concili de Trento, les quals estan entre la població de risc i durant aquest confinament la creació del guarnit per la Festa Major els ha suposat una gran distracció. Els veïns de la Perla, que només pretenen mantenir l’esperit de veïnatge amb el decorat d’enguany, han ajuntat els treballs manuals que han fet les dones del Concilio de Trento i ho han convertit en el sostre que llueix sobre el carrer. De totes maneres, no volen causar cap reclam, és per això que tampoc organitzen cap activitat en línia ni presencial.

Llibertat Després de guanyar el concurs de carrers de 2018 amb els seus Sons

rurals, el carrer Llibertat va comunicar fa quinze dies als veïns que “amb molta tristor i dol” enguany no farien Festa Major, però sí que muntarien un guarnit simbòlic davant del local, sobre el qual han volgut mantenir el secret.

Lluís Vives El veïnat de Lluís Vives tenia clar que volia participar com fos a les Festa Major per segona vegada a la seva història. Per fer-ho, els veïns i veïnes del carrer disposats a treballar per la decoració han decidit celebrar els 100 anys del naixement d’un dels grans mestres de la literatura infantil i juvenil, Gianni Rodari. El carrer s’omple amb un colorit sostre de 20 metres, que vol transmetre la màgia i la innocència que es reflecteixen a les obres de l’autor italià i que, en l’actual temps de crisi, són més necessàries que mai.

Maspons El carrer Maspons fa una mirada cap al passat per recordar els decorats dels anys anteriors i s’adapten a la situació actual amb un decorat discret en què un dels elements son les samarretes de la Fundació Festa Major d’altres anys. Aquest decorat, les banderes i les traques d’inici i final son el punt mig que han trobat els veïns per no fer un reclam a possibles aglomeracions, però a la vegada fer saber que és

La resta de carrers Festa Major. La gent de Maspons ha optat per fer el decorat a nivell individual i després han juntat les diferents peces entre pocs abans de penjar-ho, tal i com han fet molts altres carrers.

Perill A Perill, com a tots els carrers, s’han hagut d’adaptar a la nova realitat de la Festa Major de Gràcia. La crisi de la Covid ha fet canviar de plans a la comissió de festes del carrer, que ha optat per fer una recopilació dels últims 5 anys de decorats. D’aquesta manera es podran tornar a veure elements dels guarnits en els quals el veïnat ha treballat des que van començar a participar en les Festa Major l’any 2015.

Plaça Vila de Gràcia Tot i haver-se d’adaptar a un nou format sense concerts ni activitats públiques, els Castellers de la Vila de Gràcia tenien clar que volien celebrar la tan esperada Festa Major.

Així doncs, han decidit guarnir la plaça de la Vila amb motius florals: flors i fulles en els quals ha treballat el veïnat durant els mesos de confinament. A més, també han volgut preparar un vídeo explicant què és i la importància que té la festa per la colla.

Plaça del Nord Els veïns de la plaça del Nord opten per un guarnit en què tots els elements tenen les idees individuals de cadascú que ha collaborat amb la seva creació. A

partir d’unes indicacions, tots han agafat materials reciclables com ampolles, teles o CD i ho han transformat en allò que han volgut, però sempre amb la condició de donar color a la plaça, com, per exemple, amb flors. La manca de grans estructures pesades permet que el guarnit d’enguany es pugui penjar sota els arbres, on s’ajunten totes les idees dels veïns, els quals mantenen la voluntat de fer una celebració íntima i tancada, ja que conserven la il·lusió de participar en la Festa Major per segon any.

Providència El carrer Providència s’adhereix a la proposta de sostre guarnit de mínims i ho farà amb peces de plàstic reciclades en base a la imaginació artística que tinguin a última hora. “Volem fer festa però sense perjudicar ningú; som gent gran i, per tant, població de risc”, explica la presidenta del carrer, Manolita Domínguez. Providència trobarà a faltar el clàssic xou d’Albert Malla, Hasta luego, Cocodrilo, però ja pensa en l’any que ve de manera positiva.

Puigmartí El carrer Puigmartí celebrava fa un any la seva vuitantena participació ininterrompuda al concurs de guarnits de les Festes de Gràcia.

La por a la pandèmia i la petjada que aquesta ha deixat ha fet que fins i tot la comissió de Puigmartí, formada per algunes de les festeres més veteranes, posés sobre la taula l’opció de no engalanar el

L’Independent de Gràcia 11 Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

carrer aquest any. Finalment, tot i no poder fer activitats ni concerts, l’esperit de la Festa seguirà viu a Puigmartí, que s’ha cobert amb teles blanques, per convertir-se en un autèntic envelat.

Verdi Un sostre de notes musicals coronen el carrer Verdi, fent honor al músic que dóna nom al carrer, però sobretot amb el motiu d’homenatjar les vides que s’han perdut durant els últims mesos. És per això que la gent de Verdi no realitza cap activitat oberta al públic, online ni entre els mateixos veïns, ja que volen evitar qualsevol acumulació de persones. Amb tot, duen 42 anys consecutius celebrant la Festa Major i, tot i la situació excepcional d’aquest any, la tradició es manté, encara que sigui a petita escala.

Veïnes de Lluís Vives, pulint detalls del guarnit enhonor a Rodari. Foto: P. Solernou

•

Set carrers es decanten finalment per no fer festa

Les notes musicals del sostre de Verdi, encara per acabar. Foto: Maria Ripoll

Berga, Fraternitat de baix, Poble Romaní, Rovira, placeta Sant Miquel, Progrés i Tordera són els set carrers dels 24 que finalment s’han decantat per no fer ni el sostre guarnit. Tots han coincidit a assenyalar que vindran temps millors.

La proposta ‘Moviment de colors’ de Ciudad Real, en preparació. Foto: Pol Solernou

12 L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Festa virtual

No pas, sense tu Albert Benet net

Les 40 recomanacions La festa virtual, dia a dia No busqueu escenaris físics al carrer perquè enguany la Festa Major és a la xarxa i, com cada any, aquestes són les principals recomanacions de l’Independent

S

ense tu, la Festa Major ja no té cap sentit per a mi. La pandèmia maleïda se t’ha endut Gràcia enllà i m’ha esqueixat per a sempre. La mort va entrar a casa de matinada. Tot va passar tan de pressa, que encara avui em desvetllo tot sentint aquella veu colpidora que em va dir que no havies superat la malaltia. No van deixar-me dir-te adéu. Quin comiat tan poc humà que vas tenir, estimada.

Ho sento.

Poc ens ho pensàvem unes setmanes enrere mentre guaitàvem les flames del fogueró de la plaça del Diamant. Saps que has estat la meva escalfor durant més de 50 anys però d’ençà que no hi ets que tinc la sang glaçada. Tremolo i et ploro cada dia. Això no obstant, les llàgrimes no apaguen el caliu del nostre matrimoni: llarg i plàcid. Un amor que va esclatar un nit de festa major.

El temps passa de pressa: de les misses obligades a la parròquia de Sant Joan als balls agafats a l’envelat i unes besades innocents en un racó de la plaça Trilla. Més tard, ja casats, vam ser molt feliços retallant i pintant els cartrons del decorat del carrer. Nosaltres mai no vam competir sinó compartir la joia de l’estiu gracienc amb altres veïns alegres i solidaris. La vellesa ens va passar factura i ens vam anar enretirant sense fer soroll.

L’any passat encara vam ballar un parell de sardanes a la plaça Rovira, tot i depassar els 90 anys. Enguany, sense tu, no sortiré pas perquè aquesta mala anyada m’ha esguerrat la festa i la vida.

•

Divendres 14

Dimarts 18

19.00 h Pregó de la Festa Major a càrrec de Xènia Sist,

Maite Fabregat i Elvira Bisbe, professionals de la sanitat pública 22.00 h Documental: ‘Sentir i guarnir. 200 anys de Festa Major a Gràcia’

13.00 h Onicorium. Concert-vermut 17.00 h Recital poètic. Amb Teresa Vergés & cia 18.00 h Folkids. Amb Pep López 21.30 h Flamenco Metropolitan. Nou flamenc 23.00 h La Portàtil FM. Folk

Dissabte 15

Dimecres 19

09.00 h Traques de globus. Crida a través del canal de

11.00 h La Cuentista, amb l’espectacle ‘Rínxols d’òs’ 13.00 h Alma de Pato. Concert-vermut 17.00 h Desastrosus cirkus. Circ alternatiu 22.45 h Swing Shots i Wax & Boggie. Soul i blues

youtube perquè tothom surt als balcons a petar globus 11.00 h Xiula. Concert infantil 17.00 h Corpolitzant la lluita de les Dones del 36. Teatre 20.00 h La Chus. Monòlegs 21.00 h Patrícia Atzur. Cançó 22.00 h Alison Darwin. Grunge 23.00 h The Milkers. Versions 00.30 h DJ Pinxa. Sessió

Diumenge 16

Dijous 20 11.00 h La Jana i els sentiments. Espectacle per a nadons 13.00 h Pararayos. Concert-vermut 17.00 h La princesa valiente. Teatre juvenil 19.30 h Documental: ‘Festa Major a principis del segle XXI’ 21.00 h Meritxell Neddermann. Cançó

11.00 h La Cuentista, amb l’espectacle ‘Amunt i avall,

pageses, cucs i alls’ 17.00 h Projecte Quimera. Titelles 18.00 h Jo vull ser. Pallassos 20.00 h Dansa acrobàtica amb Maria Villate 21.00 h Glossa. Combat entre glossadors 23.00 h Orquestrina Trama. Folk 00.30 h DJ Baeza. Sessió

Divendres 21 11.00 h Conta contes. Amb Blai Sanabre i Susanna Nabó 19.00 h Les Anxovetes. Havaneres en clau femenina 21.00 h Andrea Motis. Jazz 23.00 h DJ Muerta Sánchez. Sessió 00.00 h Traques de globus. Crida a través del canal de

youtube perquè tothom surt als balcons a petar globus

Dilluns 17 13.00 h Alma de boquerón. Rumba 18.00 h Lliurament de premis del concurs de balcons 20.30 h Performance sobre els somnis. Amb Alba Tor i

Sofia Chavarro 21.30 h Documental: ‘Els últims’ 22.30 h Al·lèrgiques al pol·len. Teatre

El making of de la festa virtual Casa Fuster i l’Hotel del Sol es converteixen en els escenaris plató on es grava la programació

L’Independent de Gràcia 13 Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Festa virtual

De pel·lícula Valentina Baratti atti

Els teatres d’entitats com Lluïsos, el CAT, l’Orfeó Gracienc i el Centre Moral s’hi sumen

A A. B.

La programació virtual es completa amb vídeos amb els festers dels carrers

L

a cinquantena d’activitats que estructuren enguany la festa virtual de la Festa Major de Gràcia, l’única possible a causa de la crisi sanitària, ja s’hauran fet quan arrenqui oficialment la programació amb el pregó a porta tancada dijous a les set de la tarda a la sala d’actes del Districte. El pregó, de fet, serà l’únic acte que es farà en el moment i s’emetrà per streaming amb accés a la sala, ara per ara, només possible per a deu persones.

La resta de la programació s’ha enregistrat aquests dies previs a Festa Major amb un grapat d’escenaris, des de Casa Fuster i de l’Hotel del Sol, i també des la xarxa de teatres de les entitats, per exemple, Lluïsos de Gràcia, Centre Moral, Orfeó Gracienc i Centre Artesà Tradicionàrius.

El treball frenètic, després de la decisió de reformular la festa

Wax & Boogie, en plena actuació enregistrada a Casa Fuster Foto: J. M. Contel

adoptada després de la resolució de la Generalitat del 17 de juliol, ha comportat sessions de gravació diàries aprofitant les facilitats tècniques de la xarxa local i la capacitat de resposta ràpida dels artistes

que han acceptat aquesta modalitat de festa virtual.

A tall d’exemple, la cantautora Meritxell Neddermann enregistrarà el dia 12 a Lluïsos l’actuació que s’emetrà el dia 20 al vespre a tra-

vés del canal de youtube de Festa Major. En el disseny de la programació hi han participat no només les entitats o empreses que han cedit els espais sinó també els programadors locals com Blackcelona o l’Heliogàbal.

La programació virtual es completa més enllà de les actuacions amb els enregistraments que ha fet l’equip de comunicació de la Fundació Festa Major amb portaveus de les comissions de festes sobre diversos temes d’opinió i amb l’elaboració o reemissió de documentals que aprofundiran en el rerefons històric de la la festa, que ja suma enguany 203 anys de trajectòria.

•

ny 2020 l’any que ha canviat tot. Ni tan sols l’any 2001, amb mig món declarant la guerra al terrorisme, ha aconseguit marcar tan profundament la vida de cadascú. Una pel·lícula de ciència-ficció feta realitat, aquest és el nostre temps. Fa poc havíem tornat a la normalitat, feliços de tenir la ciutat al nostre abast. Lamentablement no ha durat molt, una altra vegada els titulars dels diaris s’han omplert de males notícies: brots i aïllament. Amics que feia més d’una dècada que vivien a Barcelona han tornat al país d’origen. No podien pagar el lloguer, eren autònoms i no tenien feina. Per a ells no hi haurà Festa Major.

Aquest any no hi seran, han deixat la ciutat, potser per no tornar mai. I pels que es queden, l’important és estar junts. La cita a mitjans d’estiu, que ens ajuntava a tots, segueix existint.

Encara que sense els meravellosos guarnits. El que podem fer és estar agraïts per seguir aquí, amb els que queden, i amb el record dels que han marxat.

•

L’organització

14 L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

Carla Carbonell

Festa virtual

Presidenta de la Fundació Festa Major

La Plaça del Diamant (en pandèmia)

“La festa amb guarnit simbòlic i virtual és dir: no ens han vençut”

Ernest Cauhéé

P

otser l’envelat de Diamant tindrà l’agror de final d’era de quan es van trobar el Quimet i la Colometa. I potser l’adroguer de sota deixarà de saludar-nos, perquè no hi tindrà res a la caixa i ni esma d’aixecar els ulls de la porteria. I les criatures, l’Antoni i la Rita, enyoraran com mai l’escola i les colònies. Els coloms, hauran de volar més per buscar les beces que no els llençarà la vella Julieta, ara víctima d’una altra maldat de les que surten als llibres d’història.

Tornarà a ser un malson de coloms aquest estiu a les festes.

“Tots els records que conservo de Gràcia son entranyables”, reconeixia una reconfortada Rodoreda, després de l’èxit de l’obra que va dur el nom de la plaça i del barri a tants països. “Tots els records que conservem de Gràcia son entranyables”, podrem dir de la festa que ens va catapultar al coneixement i reconeixement internacional.

I com la Colometa, anirem perduts en carrers deserts, mig de festa, mig tement el què ha de venir. El veïnat no es deixarà veure gaire i així com l’autora enyorava els cinemes Trilla o els Smart o els Mundial ens farem creus de veure morts els Verdi, i els Girona i el voluntariós projecte dels Texas.

Però els quatre bojos de Berga mantindran la flameta, amb poc gust musical, però molta empenta. I a Sol desafiaran per una estona la normativa, i hi haurà cants i guitarra. I a Llibertat o a Fraternitat fins i tot trobaran recuperada aquella tranquil·litat dels sopars de festa a la fresca. I per una estona, els coloms tornaran a menjar-ne de gust les engrunes. La Colometa s’ho mirarà des del balcó, ara convertit en plaça, i s’adormirà contra la brisa nocturna d’agost i amb la remor de les notícies.

•

de Gràcia La Perla, 31, 08012 Barcelona Tel. 93 217 44 10 redaccio@independent.cat

totalment veïnals, de baixar la cadira i petar la xerrada. Tot allò es podria adaptar ara, però la nova resolució és tan genèrica -tècnicament no pots menjar-te un gelat pel carrerque ens ha obligat a tirar enrere.

Parleu de festa veïnal potser oblidant que la gent no ve a la Festa Major per les activitats sinó pel passeig. Com s’evita?

Això ja passa ara cada dia previ de Festa Major. Els que passegen no es queden una hora aturats a un carrer veient una activitat. L’única diferència entre passejar amb guarnit simbòlic o passejar sense és que mires amunt.

Carla Carbonell, en la passejada institucional del 2019. Foto: Cedida

Albert Balanzà En el moment que estem enregistrant aquesta entrevista, te la jugaries a dir que 100 x 100 hi haurà Festa Major?

No asseguro res, però una festa digital com l’estem preparant és impossible que l’anul·lin. Festa n’hi haurà; ara, si el Procicat tomba el guarnit simbòlic -que es pot penjar en una tarda amb menys de deu persones-, em sabria molt de greu.

Porteu mesos de debat amb un protocol d’activitats presencials mínimes que no ha servit. Heu estat ingenus?

Vam treballar un tipus de festa segura, a l’estil de com s’està fent el Grec i el Cruïlla, i amb actes de carrers sense crida

Enguany no hi ha concurs de carrers, però en quina mesura es percebrà que heu potenciat el concurs de balcons?

No és una substitució però sí que el confinament ens ha permès veure que la gent ha fet vida als balcons. Els balcons han servit per expressar-nos, i això és el que pretén el guarnit de Festa Major. I aquest any té un sentit especial.

La festa virtual pot tenir un sentit de símbol de resistència, però potser és un succedani del que hem pogut fer.

Una Festa Major sense carrer no és Festa Major. Per això és tan important el guarnit simbòlic; com a mínim així es mantindrà l’esperit viu. És dir no ens han vençut.

Heu reformulat l’edició 2020, el 2019 va haver-hi incidents greus, el 2017 el Bicentenari amb els atemptats, vas haver de reordenar econòmicament l’entitat. Cansada?

Una mica sí. T’acabes buidant, com va dir Guardiola, i aquest any ha estat el més esgotador, com una cursa de fons.

Quantes Festes Majors et queden?

Una més, el 2021, i no repetiré. I plegaré abans si percebo que he perdut el suport de la majoria dels carrers.

•

Opinió convidada Taula de treball del Protocol contra les agressions masclistes a Gràcia

L’excepcionalitat no ens fa abaixar la guàrdia

A

l març vam tenir reunió de la Taula del Protocol per a l’abordatge de les violències masclistes. Calia avaluar l’actuació a Foguerons i començar a encarar la preparació de la Festa Major 2020.

Poc ens podíem imaginar aquells dies de primavera com estaríem, sanitària i socialment, a l’estiu. La taula, integrada pel Circuit Barcelona contra la violència masclista, l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, l’Assemblea Feministes de Gràcia, el Districte de Gràcia i la Fundació Festa Major i l’Espai Jove La Fontana, en quatre anys hem desenvolupat el protocol d’actuació Gràcia Antimasclista per unes festes lliures d’agressions masclistes i donar resposta davant les mateixes, i s’han polit i ajustat conceptes i propostes des de l’experiència vivencial a partir de cada

edició de la Festa Major. La taula, en tot cas, és activa tot l’any.

L’obligada formació per als carrers i espais de festa, els objectius del punt lila i les parelles itinerants, els materials divulgatius, la ubicació dels lavabos públics cercant la màxima seguretat, la coordinació amb els espais de festa alternatius a partir de Feministes de Gràcia, la comunicació... Tot això s’ha treballat i es treballa de manera coordinada i col·laborativa.

Les activitats i acords entorn el Protocol pivoten sobre dues idees: d’una banda, Gràcia rebutja les agressions masclistes i volem una Festa Major lliure de violències masclistes; d’altra banda, facilitem el màxim d’informació sobre els recursos als quals les dones poden recórrer en cas d’agressió, i es fa sensibilització du-

rant la Festa Major que pot ser d’utilitat més enllà de l’espai de festa.

Aquest 2020 la Taula del Protocol ens hem reunit i treballat veient de compassar l’operativa per a la sensibilització i atenció des del punt lila i les parelles itinerants al format acordat en funció de les restriccions. Organitzarem un debat, cercarem una falca per punxar a l’inici de les activitats i altres propostes encara covantse. Sense festa presencial hem acordat la no instal·lació del punt lila, però SÍ una àmplia difusió de la infografia d’actuació davant d’una agressió sexista (tant si la pateixes com si la veus). L’excepcionalitat d’aquest 2020 no ens fa abaixar la guàrdia. Seguim treballant en el marc de la Festa Major i més, per una Gràcia lliure de violències masclistes.

•

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Emeteri Frago Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Redacció: Albert Vilardaga, Carina Bellver, Clara Darder, Laura Roig, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar Mejías, Maria Ripoll i Pol Solernou.

Col·laboracions: Albert Benet, Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramon Casalé, Josep M. Contel, Marina F. Torné, Luis Ángel Fernández Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Josep A. Torralba, i Ricard Valentí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Cristina Gispert (692 601 263) publicitat@independent.cat.

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. 8.500 exemplars.

Amb la Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD col·laboració:

L’Independent de Grà cia 15 Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

16 L’Independent de Gràcia Especial Festa Major 31 de juliol de 2020

de Gràcia

Tornem el 4 de setembre