Page 1

49

REVISTAIMO

Noves solucions contra la pèrdua de visió Les teràpies gèniques contra la ceguesa hereditària, un dels avenços del Trends in retina | Encoratjadors èxits de dos projectes d'investigació genètica de la Fundació IMO | Realitat virtual i revisions de diagnòstic precoç per conscienciar sobre les diferents formes de dèficit visual | Evolució de la cirurgia refractiva: tres dècades de perfeccionament | Somni i oftalmologia, un camp per explorar | Cinema, música i llibres


41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona. Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta. Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal. Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart


Núm. 49 EDITORIAL La celebració d'una nova edició del Trends in Retina, que hem promogut a través de la Fundació IMO, ha estat una oportunitat de tornar a reunir a l'Institut alguns dels millors especialistes en aquest camp. Des de l'última edició d'aquest curs, són molts els avenços que s'han desenvolupat per millorar el diagnòstic i tractament de les malalties retinals, que procurem impulsar per augmentar les possibilitats de mantenir la visió dels nostres pacients. Una de les claus és el coneixement de la genètica ocular, línia d'estudi en què estem molt involucrats gràcies als projectes desenvolupats en el laboratori de l'Institut. Aquesta tasca incessant ens ha permès publicar i compartir recentment amb la comunitat científica les contribucions del nostre equip investigador a la recerca de noves causes moleculars i nous tractaments per a les distròfies hereditàries de la retina. Per continuar aconseguint progressos, impulsar la investigació és una de les prioritats de la Fundació IMO, que també ha refermat els seus esforços per implicar la societat en la prevenció de les patologies oculars i l'atenció oftalmològica de la infància vulnerable. Per aquest motiu, vam organitzar una jornada de sensibilització i diagnòstic precoç amb motiu del Dia Mundial de la Visió i hem dut a terme diverses campanyes de revisions en escoles de zones desafavorides, per a les quals recaptem fons en un concert solidari que va donar ritme al nostre objectiu de millorar la visió i qualitat de vida de les persones. Aquest és un propòsit en el qual continuarem treballant l'any que comença, amb tot el compromís del nostre equip, que hem volgut apropar-vos a les següents pàgines de la Revista IMO. Hi mostrem una selecció fotogràfica d'alguns dels moments que ens han marcat el 2019, a més d'oferir les recomanacions de pel·lícules, cançons i llibres favorits del personal de l’IMO. Esperem que us agradi i que el 2020 compartim junts noves experiències i il·lusions. Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI La trobada Trends in Retina va congregar a l’IMO més de 300 oftalmòlegs internacionals i va suposar la consolidació d'avenços com les teràpies gèniques, la primera de les quals ja s'ofereix a alguns pacients per frenar la pèrdua visual. Els experts també van debatre sobre els progressos en el desenvolupament de la visió artificial, així com l'aplicació de nous mètodes diagnòstics, noves estratègies amb fàrmacs i noves tecnologies en quiròfan.

2

El treball dut a terme al laboratori de biologia molecular de l'Institut continua donant fruits en diversos dels projectes d'investigació de la Fundació IMO: d'una banda, s'ha iniciat l'experimentació amb una revolucionària tècnica d'edició genètica per tractar distròfies hereditàries de la retina i, de l'altra, s'han descobert noves mutacions associades a aquestes malalties.

10

Es compleixen trenta anys de les primeres operacions de cirurgia refractiva amb la tècnica LASIK. En el desenvolupament i difusió han tingut un paper rellevant especialistes de l’IMO. Aquest tipus d'intervencions aconsegueix en l'actualitat nivells molt alts d'eficàcia i seguretat, que també s'assoleixen amb la implantació de lents intraoculars i els trasplantaments selectius de còrnia.

16

Els trastorns del son poden ser conseqüència de diferents patologies i, alhora, poden ser un factor de risc que en desencadeni més. En aquesta doble relació entren en joc algunes malalties oftalmològiques i, per això, vam explorar l'impacte que tenen els problemes per dormir en la salut ocular i, en general, en l'organisme.

34

El 2019 es tanca amb grans èxits professionals, que no estan renyits amb el cultiu de les aficions. Així, l'equip de l’IMO comparteix les cançons, pel·lícules i llibres dels quals ha gaudit aquest any.

42

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.cat Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendia Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 400 07 00 Dipòsit legal: B 10413-2017

LA REVISTA IMO

1


IMO | EN PORTADA

TRENDS IN RETINA

QUÈ HI HA DE NOU EN L’ESPECIALITAT?

L’aplicació de la primera teràpia gènica per evitar la pèrdua de visió va ser un dels avenços estrella del Trends in Retina, trobada que va congregar a Barcelona alguns dels principals experts

LA REVISTA IMO

2

mundials.

L’Institut va acollir al novembre la quarta edició del Congrés Internacional Trends in Retina –promogut per la Fundació IMO–, que va reunir 300 professionals per debatre sobre els últims avenços de la primera teràpia gènica per combatre la ceguera, ja aprovada als Estats Units i Europa, per pacients amb un tipus de distròfia hereditària de la retina (amaurosi congènita de Leber).


IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

3


IMO | EN PORTADA

El revolucionari medicament per a la primera teràpia

alitzades –específiques per a cada un dels prop de

gènica, que s'anomena Luxturna, s’injecta a la part

300 gens associats a les distròfies de retina– i, a part

posterior de l’ull, sota la retina –tal com es va mostrar

de Luxturna, algunes més es troben en fase avançada

en un vídeo a la sessió inaugural del congrés– i s’hi

d’experimentació. Per exemple, la Dra. Cristina Mar-

introdueix una còpia sana del gen danyat (RPE65).

tinez (Oxford) va compartir els progressos en teràpia

Gràcies a això, les cèl·lules retinals poden recuperar

gènica per a la retinosi pigmentària lligada al sexe,

el funcionament normal i es frena la progressió de la

una forma especialment severa d’aquesta malaltia.

malaltia. LA REVISTA IMO

4

Tal com explica la Dra. Anniken Burés, del Departa-

Nous xips per a la visió biònica

ment de Retina i Vitri de l’IMO i del comitè organitza-

Tot i que el futur per donar solució a patologies ocu-

dor del Trends in Retina, “és un tractament eficaç en

lars hereditàries passa, sense cap mena de dubte, per

fases inicials de la patologia, ja que no permet recu-

les teràpies gèniques, hi ha alternatives quan el dany

perar visió, però sí que pot ajudar a prevenir que es

ja és sever i ha provocat una limitació visual impor-

perdi, que fins ara no es podia frenar”. De fet, ja s’han

tant en els pacients. És aquí quan entra en joc la visió

tractat diversos nens i la Dra. Audina Berrocal (Miami)

biònica o artificial. Els progressos en aquesta matèria

va presentar-ne els primers resultats, que els experts

també es van poder veure al Trends in Retina.

van qualificar de molt positius i estimulants per continuar investigant en aquest camp. S’ha de tenir en compte que són teràpies individu-

Pixium Vision –companyia promotora del xip de retina IRIS II, en el test enlloc el qual l’IMO va participar– ha desenvolupat una nova generació de microxips,


IMO | EN PORTADA

La visió biònica o artificial és una de les opcions de futur per tal que pacients amb ceguera puguin recuperar cert grau de percepció visual

Les malalties de la retina, en augment L’envelliment de la població és una de les causes per les quals les patologies retinals com la DMAE són cada cop més freqüents. Un altre factor que

següent fase d’investigació (assaig clínic multicèntric

cal tenir en compte és l’estil de vida actual (se-

a Europa). “Aquest dispositiu es col·loca sota la re-

dentarisme, dieta poc equilibrada...), que propicia

tina, no a sobre com els anteriors models, i s’espera

l’augment de problemes com la hipertensió arteri-

poder oferir més resolució d’imatge; això permet als

al o la diabetis, que també repercuteixen en la sa-

pacients recuperar un cert grau de percepció visual”,

lut visual.

explica el Dr. Yannick Le Mer (París), ponent del curs

En el cas de la diabetis, de la qual es va celebrar

que l’ha implantat de manera pionera als cinc primers

el Dia Mundial de conscienciació el passat 14 de

pacients de l’estudi.

novembre, la principal complicació ocular és la

5

Coincidint amb l’opinió de l’oftalmòleg francès, el

retinopatia diabètica: inicialment no dona símp-

Dr. Borja Corcóstegui, coorganitzador del Trends

tomes, però, si no es tracta, pot acabar danyant

in Retina i investigador principal del xip de retina a

severament la visió. El principal factor per desen-

l’IMO, considera que “s’ha de ser prudent amb la visió

volupar-la, a part d’un mal control metabòlic, és el

biònica per no crear falses expectatives i garantir un

temps d’evolució de la diabetis, i està present en

benefici real a les persones afectades per patologies

algun grau en un 90 % dels pacients amb 20 anys

LA REVISTA IMO

PRIMA, que tornarà a comptar amb l’Institut per a la

com les distròfies de retina o la manera seca de la

de convivència amb la malaltia.

degeneració macular associada a l’edat (DMAE)”. Per tant, queda molt camí per recórrer tot i que s’estan fent passos endavant i al mateix temps s’obren noves

Complicacions associades a l’alta miopia Una altra patologia que també és especialment comuna al sud d’Europa i l’Àsia és l’alta miopia (més de 6 o 8 diòptries), que no solament implica una alta graduació refractiva, sinó més risc de problemes retinals. “Els ulls amb alta miopia són més allargats del que és normal i, per això, és necessari utilitzar tècniques i instruments específics per intervenir-los”, aclareixen els experts del Departament de Retina i Vitri de l’Institut, amb referència a com cal manipular-los. Sobre l’augment de totes aquestes malalties oculars de gran prevalença, cal destacar que es va debatre al Trends in Retina, en què també va quedar patent la gran varietat d’opcions per fer-hi front.


IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

6 vies. En aquest sentit, a la reunió es va apuntar a tre-

mantinguin al seu lloc. D’altra banda, també va cridar

balls inicials amb microxips que s’implanten directa-

l’atenció dels experts congregats un nou instrument

ment al cervell per estimular la seva àrea visual (lòbul

introduït pel Dr. Carl Awh (Nashville): una petita cànu-

occipital).

la que aspira la capa més interna de la retina, en lloc

Màxima precisió al quiròfan

de separar-la fent ús d’un fòrceps, com s’ha fet durant dècades.

Mentre tots aquests avenços acaben d’arribar a la

“L’objectiu final de compartir aquests avenços i de-

vida quotidiana dels pacients, hi ha altres novetats

batre casos és reduir el risc de complicacions i mi-

per a la gestió de les malalties retinals que ja estan

llorar contínuament la seguretat i qualitat visual que

disponibles a les consultes i quiròfans d’oftalmolo-

podem brindar als pacients”, destaca el Dr. Carlos

gia. És el cas de la cirurgia 3D, que l’Institut aplica

Mateo, membre també del comitè organitzador. Per

de manera pionera i que, segons destaca el Dr. José

aquesta raó, trobades com el Trends in Retina són

García-Arumí, de l’IMO, no solament presenta avan-

clau per continuar consolidant la innovació i compar-

tatges per al cirurgià. “A més d’una major ampliació i

tir l’abast de projectes com la iniciativa en què es-

qualitat d’imatge per aconseguir la màxima precisió,

tan involucrats els especialistes de l’IMO per provar

facilita que la resta de l’equip o altres professionals

la vitrectomia hipersònica. Basada en l’ús d’ultrasons

puguin seguir exactament com s’està duent a terme

per liquar el gel que omple el globus ocular (sense

la intervenció”.

necessitat de tallar-lo per poder-lo extraure), és una

Mitjançant aquest sistema de visualització, els assistents al Trends in Retina van tenir l’oportunitat de veure vídeos immersius de tècniques punteres. Així,

altra de les prometedores tecnologies a les quals es va dedicar la trobada.

es van mostrar cirurgies vitreorretinals amb membra-

Fàrmacs més duradors

na amniòtica, capa de la placenta que es trasplanta

Fora de l’àmbit quirúrgic, la retina mèdica també va

a l'ull i que substitueix l’oli de silicona, utilitzat tra-

copar algunes de les tendències comentades durant el

dicionalment perquè la retina operada (per exemple,

curs. Aquests últims anys han aparegut làsers menys

un despreniment de retina o un forat macular), es

invasius, com el micropulsats, que evita el dany en el


IMO | EN PORTADA

L’auge de la teleoftalmologia Millorar el pronòstic visual dels pacients no solament depèn dels avenços terapèutics, sinó també dels diagnòstics. Els especialistes participants al Trends in Retina van posar èmfasi en el fet que “detectar de manera precoç patologies com la degeneració macular a l’edat (DMAE) o la retinopatia diabètica augmenta les possibilitats de preservar la visió dels pacients, prenent les mesures oportunes abans que els danys siguin evidents”. Juga a favor d’això un ampli ventall de tècniques diagnòstiques de gran precisió que es practiquen ràpidament i són mínimament invasives a la consulta. No obstant això, l’auge de la teleoftalmologia propicia que cada vegada estigui més a prop el fet de poder portar-ne un control exhaustiu des de casa. ment d’imatges de l’ull o resultats de test visuals

7

teixit retinal, així com combinacions més eficaces de

fets a través d’aplicacions mòbils– no es planteja

fàrmacs que actuen localment a l’interior de l’ull. “Les

com un substitut de les revisions dels especialistes

injeccions intraoculars han permès que molts paci-

in situ, però sí que és una ajuda per conèixer l’estat

ents amb patologies com l’edema macular (freqüent

visual dels pacients entre visita i visita” aclaria la

en diabètics) ja no hagin de recórrer a la cirurgia i,

Dra. Dawn Sim (Londres), que va compartir la seva

encara que s’hagin de repetir periòdicament, els seus

experiència amb aquests sistemes.

LA REVISTA IMO

“El screening a distància –mitjançant l’envia-

efectes siguin cada vegada més prolongats”, apunta el Dr. Rafael Navarro, del Departament de Retina i Vi-

Algoritmes d’intel·ligència artificial

tri de l'IMO. Ara bé, el repte continua estant a reduir el nombre

En l’actualitat, el principal ús de la teleoftalmolo-

de visites que han de fer per administrar el tracta-

gia és el control de pacients diabètics (amb més

ment (cada mes o cada dos). Això és una cosa que es

risc de complicacions oculars) a través de retino-

vol aconseguir amb els nous dispositius d’alliberació

grafies (fotografies del fons de l’ull). Tot i això, el

sostinguda de fàrmacs, l’acció dels quals podrà durar

potencial del diagnòstic remot va molt més enllà

dins l’ull entre sis mesos i un any.

i se n’està començant a provar l’aplicació a altres patologies com la DMAE, i la incorporació d’altres proves, com l’OCT (“escàner” que permet veure

La tecnologia continua

les diferents capes de la retina).

contribuint a la precisió de

d’intel·ligència artificial, que està revolucionant la

la cirurgia vitreorretinal amb

medicina perquè permet manejar enormes quanti-

prometedors sistemes de 3D i

fer-ne un cribratge àgil, fiable i eficaç.

ultrasons

Tot això, acompanyat d’un sistema d’algoritmes

tats de dades i classificar-les amb gran encert per


IMO | EN PORTADA

Parlem amb... Carl Awh Coneixement "Crec que el principal avenç en el camp de la retina té a veure amb l'enteniment de la genètica, el paper és molt important en patologies com la DMAE. Conèixer-ne més bé les bases genètiques ens donarà la clau per identificar quins pacients es poden beneficiar de determinats tractaments i desenvolupar estratègies terapèutiques a mida per a ells".

Futur "Ja comptem amb la primera teràpia gènica efectiva i penso que serà la

“La nostra capacitat de preservar la visió dels pacients ha augmentat

LA REVISTA IMO

8

primera de moltes per tractar malalties causants de ceguesa que fins ara eren incurables".

Visió "En el transcurs de la meva carrera com a oftalmòleg he pogut veure com la nostra capacitat de preservar la visió dels pacients ha augmentat es-

espectacularment.”

pectacularment, sobretot en patologies com la retinopatia diabètica, que

Dr. Carl Awh

en consulta".

abans, habitualment, provocava ceguera i ara es pot tractar efectivament

Resultats El Dr. Carl Awh, president electe de

"Encara que comptem amb molt bons resultats en el tractament de mol-

la Societat Americana d'Especialis-

tes patologies, estic convençut que encara hi ha múltiples innovacions que

tes en Retina (ASRS) i director del

podem aplicar per fer millor la vida dels nostres pacients".

Tennessee Retina, als Estats Units, va ser un dels dotze ponents in-

Assoliments

ternacionals convidats al Trends in

"Alguns dels instruments que m'alegra haver contribuït a desenvolupar

Retina com a referents de la disci-

són, per exemple, un làser que canvia la seva forma dins de l'ull, un nou

plina. Format a la banda d'un dels

sistema d'il·luminació per visualitzar més bé les estructures oculars durant

pares de la cirurgia vitreorretinal

la cirurgia o, com he presentat en aquest curs, una alternativa a l'ús de fòr-

moderna (Robert Machemer), ha

ceps per fer amb més seguretat determinades maniobres quirúrgiques".

agafat el seu testimoni i el d'altres innovadors oftalmòlegs per paten-

Reptes

tar més de deu nous instruments

"Per a mi, un dels principals reptes de la cirurgia vitreorretinal continua

quirúrgics.

sent poder veure la retina amb més claredat, ja que practiquem interven-

Vam intercanviar impressions amb ell sobre la situació actual de l'especialitat i els desafiaments que planteja el maneig de les malalties de la retina.

cions de summa precisió en les quals necessitem distingir perfectament algunes parts de l'interior de l'ull".


‘Yo opté por la

l a r u t a n visaiócirnugía de cataratas’

después de l

LA REVISTA IMO

9

Pregunte hoy a su oftalmólogo por

www.ophtec.com

á r e s l á u C ¿ ‘ ’ ? n ó i c p o u s


IMO | ACTUALITAT

ÚLTIMS AVENÇOS EN INVESTIGACIÓ GENÈTICA Iniciar l'experimentació amb una revolucionària tècnica d'edició del genoma i identificar noves mutacions causants de pèrdua de visió són alguns dels progressos de l'equip investigador de la Fundació IMO

LA REVISTA IMO

10

Modificar l'ADN de cèl·lules amb mutacions causants

vades de pacients afectats de retinosi pigmentària.

de patologies oculars hereditàries està més a prop de

Aquestes cèl·lules mare pluripotents induïdes o iPS es

ser una realitat. Segons la Dra. Esther Pomares, coordi-

van obtenir a partir d'una mostra de cèl·lules de la pell

nadora del Departament de Genètica de l’IMO, "la tèc-

que van ser "desprogramades" al laboratori de l'IMO

nica d'edició del genoma CRISPR està revolucionant

mitjançant complexos protocols importats dels Estats

moltes àrees de l'enginyeria genètica (com el tracta-

Units (Universitat de Columbia, Nova York).

ment del càncer o trastorns autoimmunes, metabòlics,

D'aquesta manera, es van aconseguir les línies de cèl·

neurodegeneratius...). El nostre propòsit és aplicar-la

lules mare iPS de 3 pacients amb retinosi pigmentària,

ara en el camp de l'oftalmologia per revertir la pèrdua

amb diferents gens alterats responsables de la malaltia

de visió causada per distròfies de la retina, actualment

(entre els més de cent que hi ha associats a aquesta

sense cura, com la retinosi pigmentària".

distròfia de la retina). "Cada mutació repercuteix de

Obtenció de cèl·lules mare

diferent manera en la cèl·lula i, a l'hora de corregir la seqüència de gen defectuós per un de sa –utilitzant

Per fer possibles els assajos amb CRISPR, el projecte

tecnologies com CRISPR–, es necessita una teràpia gè-

de recerca de la Fundació IMO –finançat per la Funda-

nica personalitzada", aclareix la Dra. Pomares.

ció Bancària "la Caixa"– va requerir aconseguir abans

Conèixer millor els efectes d'aquestes mutacions i

una fita important: disposar de les cèl·lules mare deri-

iniciar l'experimentació amb noves teràpies és l'objec-


IMO | ACTUALITAT

“La tècnica d'edició del genoma CRISPR està revolucionant moltes àrees de l'enginyeria genètica. El nostre propòsit és aplicar-la ara en oftalmologia.” Dra. Esther Pomares

CRISPR (de l'anglès Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats) és una eina d'enginyeria genètica que permet reparar l'ADN per corregir mutacions causants de malalties hereditàries. Funciona inserint a les cèl·lules alterades una guia d'ADN o motlle sa i generat artificialment, que les mateixes cèl·lules del pacient copien per tiu principal del projecte, que també inclou pacients

substituir la informació errònia. "S'apliquen unes

amb altres distròfies de la retina, a més de la retinosi

tisores moleculars que tallen la seqüència del gen

pigmentària (com la malaltia de Stargardt, la malaltia

mutat amb gran precisió perquè, posteriorment,

de Best i l'acromatòpsia). Per a tots ells ja es van ob-

es generi una còpia de gen sa", explica l'equip

tenir les cèl·lules mare, avenços publicats a la revista

d'investigació de la Fundació IMO, que està pro-

Stem Cell Research i que culminaran en l'última etapa

vant amb èxit aquests talls en cèl·lules mare deri-

de la investigació, amb la consecució de cèl·lules reti-

vades de pacients amb retinosi pigmentària.

nals. Així, diferenciant les cèl·lules mare iPS, es podrà reproduir in vitro un model de la retina, cosa que no és possible obtenir directament dels pacients, ja que aquest teixit no es regenera.

3 noves mutacions Per continuar obrint via al tractament de les malalties hereditàries de la retina, al laboratori de biologia molecular de l’IMO també s'està treballant en altres línies d'investigació. Una d'elles és la identificació de

11 LA REVISTA IMO

Què és CRISPR?


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

12

gens i variants causals d'aquestes patologies, que, re-

Del laboratori a la clínica

centment, va donar com a fruit la troballa de 3 noves

El projecte de la Fundació IMO no es limita només a

mutacions desencadenants de distròfia de cons i bas-

apuntar noves mutacions: "Per primera vegada, vam

tons (una de les distròfies de la retina més severes, que

establir correlacions genotip-fenotip per DRAM2, vin-

afecta tant la visió central com perifèrica).

culant la informació que hi ha continguda en el gen

Aquestes noves mutacions es van identificar en un dels gens més recentment associats a la distròfia de

mutat del pacient amb l'expressió clínica de la malaltia", explica la Dra. Pomares.

cons i bastons, DRAM2, de què únicament s'havien re-

Oftalmòlegs de l’IMO també van participar en l'es-

portat fins ara deu mutacions. Amb això, "vam corro-

tudi i, gràcies al seguiment mèdic que van fer durant

borar la rellevància d'aquest gen; entre els més de 55

anys dels pacients, es van poder descriure caracterís-

gens, les alteracions poden causar distròfia de cons i

tiques comunes entre les persones que tenen aques-

bastons", destaca el Dr. Víctor Abad, investigador prin-

tes variants del gen DRAM2. Segons els investigadors,

cipal de l'estudi, que va ser publicat a la revista Experi-

"mentre que moltes distròfies hereditàries de la retina

mental Eye Research.

comencen a manifestar-se en l'adolescència, la distrò-

Per aconseguir aquests resultats, es van fer anàlisis a

fia de cons i bastons derivades d'aquests casos apareix

un centenar de pacients, mitjançant metodologies de

de forma tardana (a partir dels 30 anys). A més, vam

seqüenciació massiva que amplien l'espectre de gens

descobrir que, inicialment, només es perd visió central

que es poden estudiar simultàniament i augmenten la

–cosa que podria confondre amb altres distròfies que

taxa d'èxit en el diagnòstic genètic.

afecten els cons, com la malaltia de Stargardt–, tot i que, a mesura que avança la patologia i el dany arriba


Un projecte de la Fundació IMO corrobora la rellevància del gen DRAM2, associat fa poc a la distròfia de cons i bastons Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

La pèrdua de visió causada per les distròfies hereditàries de la retina és un repte per a la comunitat oftalmològica i científica, ja que encara no es pot aturar ni revertir. Entre aquestes distròfies, als bastons, també es redueix la visió perifèrica".

malalties oculars minoritàries, la més freqüent és

Així mateix, es van detallar algunes diferències entre

la retinosi pigmentària, que pateix aproximada-

les 3 famílies amb aquestes noves mutacions. Una de

ment una de cada tres mil persones. Es caracterit-

les variants sembla implicar la producció d'una prote-

za per la degeneració progressiva de les cèl·lules

ïna tòxica per a les cèl·lules fotoreceptores (els cons i

fotoreceptores, que transformen la llum en estí-

els bastons), que conduiria a una forma més agressiva

muls elèctrics per al cervell. El seu mal provoca

de la distròfia, mentre que les altres dues es carac-

una limitació visual actualment irreversible, que

teritzen per la manca de producció d'aquesta proteïna

afecta sobretot la visió nocturna i perifèrica en

(infraexpressió del gen) i, per això, la malaltia podria

els primers passos i que pot conduir a la ceguesa

evolucionar més lentament.

completa.

Un coneixement més alt de les bases moleculars

L'origen de la malaltia és genètic i es pot trans-

d'aquestes malalties oculars "infreqüents" pot donar la

metre mitjançant diferents tipus d'herència. Enca-

clau de tractaments que ja són a prop, com les terà-

ra que a dia d'avui no té tractament, les teràpies

pies gèniques. "Aplicar-les requereix determinar quina

gèniques i cel·lulars, així com els xips de retina o

és la causa genètica de la patologia en cada família

visió artificial, són les principals línies de recerca

afectada i com aquesta alteració impedeix el correcte

en què la Fundació IMO està involucrada.

funcionament de les cèl·lules fotoreceptores de l'ull, les principals perjudicades", conclou el Dr. Abad.

LA REVISTA IMO

Sobre la retinosi pigmentària

13


IMO | ACTUALITAT

“EN LA VISIÓ, NO TOT ÉS BLANC O NEGRE” Amb motiu del Dia Mundial de la Visió, Fundació IMO va organitzar una jornada amb revisions de diagnòstic precoç i circuits de realitat virtual per a conscienciar sobre diferents formes de limitació visual

LA REVISTA IMO

14

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1.300

Entre els problemes que es van detectar a les revisi-

milions de persones al món viuen amb algun tipus de

ons de cribratge de la Fundació IMO, els defectes re-

deficiència visual, tot i que prop del 80 % dels casos es

fractius, sobretot casos de presbícia (o vista cansada)

podrien evitar amb una diagnosi i tractament preco-

no corregida, van ser els més comuns (el 25 % de les

ços. Per promoure un rol actiu dels pacients en la cura

sospites de diagnòstic). També es va diagnosticar o

de la salut ocular, la Fundació IMO es va sumar, un any

aixecar sospita de la possible existència d’altres malal-

més, al Dia Mundial de la Visió (10 d’octubre) impulsant

ties la prevalença de les quals augmenta amb l'edat,

la campanya “En la visió no tot és blanc o negre”. En el

com ara l'ull sec o la cataracta (13 % cadascuna), a

marc d’aquesta iniciativa es va oferir la possibilitat de

més de diferents alteracions del nervi òptic –com ara

fer-se un

el glaucoma–, la retina o la còrnia. En alguns casos, es

Pèrdues de visió que es poden prevenir A més d'un 40 % del centenar de persones revisades

va alertar de factors de risc que podrien desencadenar una patologia i s’han de controlar.

per la Unitat de Diagnòstic Precoç de l’IMO els recoma-

Control rutinari amb l'oftalmòleg

nen visitar l’oftalmòleg per fer-se una exploració més

Hi hagi o no símptomes de tenir qualsevol problema

exhaustiva o perquè se sospita que poden tenir alguna

de visió, els especialistes adverteixen de la importàn-

patologia ocular.

cia de fer-se controls rutinaris a l'oftalmòleg perquè,


IMO | ACTUALITAT

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1.300 milions de persones al món viuen amb algun tipus de deficiència visual

Per augmentar la conscienciació i implicació dels pacients en la seva salut ocular, la Fundació IMO també va oferir l'oportunitat de provar, de primera mà, la simulació de diferents dèficits de visió. Segons la Dra. Salinas, "malgrat que el principal motiu per revisar-se sol ser la dificultat per veure-hi bé de lluny o de prop –és a dir, un problema d’ulleres–, hi ha altres tipus de limitació visual que com explica la Dra. Cecilia Salinas, de l'equip de la

no són tan evidents però que poden amagar pato-

Fundació IMO, "permeten diagnosticar malalties de

logies oculars greus i repercutir de manera impor-

forma més incipient que en el metge de capçalera o

tant la qualitat de vida". És el cas de la reducció

que poden passar per alt, per exemple, si una persona

del camp visual o pèrdua de visió perifèrica (per

tan sols va a l'òptica a graduar-se". En aquest sentit,

exemple, per glaucoma, altres lesions del nervi òp-

afegeix que "cal dur a terme una revisió ocular com-

tic o distròfies de la retina), que els assistents al

pleta per poder agafar a temps danys en el fons de

Dia Mundial de la Visió també van poder comparar

l'ull (cada vegada més freqüents entre la població a

amb la pèrdua de visió central (deguda a la DMAE,

causa de l'increment de l'esperança de vida, la diabe-

l'edema macular o altres malalties que afecten la

tis o la hipertensió ...)".

màcula o centre de la retina). Com conclou la Dra. Salinas, "a més de ser una eina de sensibilització, la realitat virtual pot ser una ajuda per a les persones a qui es diagnostiquin aquestes malalties, de manera que se'ls faciliti l’adaptació i ‘entrenament’ a l'hora de moure’s pel carrer, localitzar objectes o identificar rostres, entre més activitats quotidianes".

15 LA REVISTA IMO

Experimentar la pèrdua de visió


IMO | ACTUALITAT

30 ANYS DE LA CIRURGIA REFRACTIVA LÀSER I EL TRASPLANTAMENT SELECTIU DE CÒRNIA El Dr. Güell, un dels pioners del LASIK a Europa, destaca l'evolució de la cirurgia corneal al documental "Fent història" de l'IMO, on també parla dels avenços en les operacions de cataracta

Cada any es realitzen a Europa al voltant de 700.000 operacions amb la tècnica LASIK, la cirurgia refractiva més estesa, amb 40 milions d'intervencions en el món a l'esquena. "Aquest procediment ja compta amb 30 anys d'experiència, en els quals s'ha popularit-

LA REVISTA IMO

16

zat ràpidament entre els pacients i ha aconseguit excel·lents nivells d'eficàcia i seguretat", explica el Dr. José Luis Güell.

L'oftalmòleg, pioner en l'ús i divulgació del LASIK a Eu-

quirúrgic en funció de les característiques de cada còr-

ropa a principis dels 90, protagonitza el documental

nia i proves diagnòstiques preoperatòries que ajuden

"Fent història" –produït per l'IMO–, en el qual destaca

a identificar quines persones són candidates o no a la

el paper de la tecnologia en l'auge d'aquesta tècnica.

tècnica. De fet, dur a terme una selecció adequada dels

"La introducció del làser d'excímer a la cirurgia oftal-

pacients és clau per garantir uns bons resultats i evitar

mològica va permetre el desenvolupament del LASIK

problemes associats, cosa que, més enllà de la innova-

(queratomileusi in situ assistida amb làser). Respecte

ció tècnica, depèn en gran manera del criteri expert del

a procediments anteriors, va oferir una precisió supe-

cirurgià.

rior en el modelatge de la còrnia per corregir defectes refractius i, amb això, una qualitat visual millor per als

Lents intraoculars: noves opcions

pacients".

A més de les tècniques làser (LASIK i altres com PRK

El LASIK va arribar per quedar-se i, no solament

o Relex SMILE), una alternativa per a la cirurgia refrac-

continua plenament vigent, sinó que ha anat perfecci-

tiva són les lents intraoculars, de les quals no deixen

onant-se gràcies a nous làsers com el de femtosegon.

d'aparèixer nous models i dissenys. Algunes s'implan-

També hi han contribuït trackers oculars refinats per

ten davant del cristal·lí –la lent natural de l'ull– i altres

detectar petits moviments de l'ull durant la intervenció,

el substitueixen, com es fa en la cirurgia de cataracta.

sistemes de guiatge per imatge per personalitzar el pla

"Avui dia aquesta tècnica s'utilitza també en pacients


IMO | ACTUALITAT

amb presbícia, quan el cristal·lí comença a envellir,

cativament les complicacions i del qual va ser precursor

abans que s'arribi a desenvolupar la cataracta".

a Espanya.

Aquest és un panorama molt diferent al que hi havia

La cirurgia de cataracta també va avançar amb l'apli-

fa dècades: "Les lents intraoculars havien tingut molt

cació de la facoemulsificació, que consisteix a fragmen-

mala fama i, tot i que es van implantar per primera ve-

tar la cataracta amb ultrasons per reduir la mida de la

gada fa setanta anys, no va ser fins a quaranta després

incisió per la qual s'extreu. Aquesta incisió és cada ve-

(finals dels 80) que va arrelar-ne l'ús. Fins llavors, quan

gada més petita i la tècnica més precisa, ràpida i fiable

es treia el cristal·lí opac per la cataracta, al pacient se li

gràcies als làsers d'última generació, que també han

posaven unes ulleres amb vidres molt gruixuts (de més

marcat la diferència en una altra mena d'intervencions

de deu diòptries) perquè pogués veure-hi", relata el Dr.

amb una gran evolució aquests darrers trenta anys: els

Güell al documental "Fent història".

trasplantaments de còrnia.

El coordinador del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l'IMO va ser partícip d'aquest

Trasplantament de còrnia, capa a capa

moment de canvi, en què també es va produir un altre

"Gràcies a la possibilitat de fer tècniques selectives, evi-

progrés transcendental en la cirurgia de cataracta: el

tem en molts casos haver de trasplantar tota la còrnia i

pas de la tècnica intracapsular (traient tot el cristal·lí) a

aconseguim una recuperació visual millor i més ràpida

l'extracapsular (deixant la càpsula que el sosté per col·

dels pacients, a més de minimitzar les complicacions",

locar la nova lent), un procediment que va reduir signifi-

apunta el Dr. Güell, que va optar precoçment per fer-

17 LA REVISTA IMO

“La cirurgia refractiva no és una operació estètica sinó funcional, ja que es tracta d'aconseguir una visió nítida –i autonomia– sense necessitat d'ulleres o lents de contacte.” Dr. José Luis Güell


IMO | ACTUALITAT

Com és operar-se avui dia de cirurgia refractiva? La cirurgia refractiva ha evolucionat molt aquests últims anys amb tècniques com més va més precises i segures per corregir la miopia, la hipermetropia i l'astigmatisme. Gràcies a això, s'ha ampliat el perfil de pacients que poden optar a aquesta cirurgia, també per la presbícia (o vista cansada) quan apareixen els problemes per enfocar de prop, generalment a partir dels 40-45 anys. No obstant això, no totes les persones es poden operar o, almenys, no totes amb determinats procediments. Per aquesta raó, és clau un bon estudi previ, tenint en compte aspectes com les característiques de l'ull, l'edat, les preferències personals o la professió per seleccionar la tècnica més indicada en cada cas. De fet, com afirmen els nostres especialistes del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva, el 80 % de l'èxit d'aquesta cirurgia depèn d'un bon diagnòstic i una correcta indicació. cia de les ulleres o les lents de contacte en persones

LA REVISTA IMO

Existeixen diferents opcions per reduir la dependèn18

amb defectes refractius, mitjançant intervencions que les servir. "En l'actualitat, en pacients amb deformació

es porten a terme amb anestèsia local o tòpica (gotes)

de la còrnia o queratocon, cicatrius o opacitats corne-

i de forma ambulatòria, és a dir, sense ingrés hospitala-

als, la tècnica de referència ja és la DALK (queratoplàs-

ri. Les tècniques més empleades actualment són:

tia lamel·lar anterior profunda), que conserva la capa posterior de la còrnia del pacient, principal causant de

Modelatge de la còrnia amb procediments basats en el làser (LASIK i altres com PRK o

rebuig quan és recanviada".

Relex SMILE): modifiquen la curvatura corneal i

També pot passar que sigui aquesta part més interna

incideixen així en el seu poder diòptric.

la que està afectada i necessiti reemplaçar-se, a causa de problemes endotelials com ara la distròfia de Fuchs o com a conseqüència de cirurgies intraoculars prèvies.

Implantació de lents intraoculars: poden ser

En aquests casos, el fet d'afinar al màxim el trasplanta-

fàquiques (sense reemplaçar el cristal·lí) o

ment també repercuteix en un risc inferior de rebuig.

pseudofàquiques (substituint-lo per complir de

"Amb la DMEK (queratoplàstia endotelial de membrana

manera més efectiva la seva funció).

de Descemet) mantenim més del 95 % de la còrnia intacta i fem un empelt de tot just quinze micres de gruix,

Una de les tècniques més innovadores, en les quals

que ha de correspondre exactament al teixit extret per

els oftalmòlegs de l'IMO són pioners com ho van ser

oferir la millor qualitat òptica al pacient", conclou l'of-

del LASIK, és el Relex SMILE (Small Incision Lenticu-

talmòleg. L'especialista de l'IMO va ser un dels implicats

le Extraction), que es fa servir mitjançant una incisió

en el desenvolupament d'aquesta tècnica mínimament

encara més petita i evita haver d'obrir la superfície de

invasiva, els avantatges de la qual s'han refermat en poc

la còrnia. Utilitzant un dels làsers més precisos, el de

més d'una dècada.

femtosegon, el procediment s'ha anat expandint, n’ha ampliat l’ús i n’ha incrementat l’eficàcia fins a assolir resultats molt positius.


Ubicado cerca de la CLÍNICA IMO, descubra nuestros amplios apartamentos, completamente reformados. Con 40 m2, cocina totalmente equipada, limpieza diaria y conexión WI FI gratis, siéntase como en casa, no se preocupe de nada y déjese mimar por nuestro cálido staff, como sólo PREMIUM SUITE HOTELS lo sabe hacer. Todo esto, sumado a las mejores tarifas para los pacientes de la clínica, hacen de BONANOVA SUITE HOTEL*** la mejor elección para su estancia en Barcelona.

bisbe sivilla, 7 +34 93 253 15 63

SU SUITE EN BARCELONA

LA REVISTA IMO

19

Precio especial y detalle de bienvenida para socios de IMO CLUB

diputació, 195 +34 93 453 34 19

comte d’urgell, 194 +34 93 454 07 37


IMO | ACTUALITAT

RECONEIXEMENT AL DR. BORJA CORCÓSTEGUI PER LA SEVA NOTORIETAT I EXCEL·LÈNCIA EN MEDICINA Els premis Gaudí Gresol valoren la trajectòria del fundador i director mèdic de l’IMO, coincidint amb els seus 40 anys d'exitosa dedicació a l'oftalmologia

LA REVISTA IMO

20

Els Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i Excel·lència

treball al capdavant de l’IMO. Considerem que el premi

–promoguts per la Fundació Gresol en col·laboració

és un reconeixement a la creació d'aquest Institut".

amb l'Ajuntament de Reus– van reconèixer en la seva última edició la trajectòria del Dr. Borja Corcóstegui,

Recerca i innovació en retina

soci fundador i director mèdic de l’IMO i president de

El Dr. Corcóstegui va agrair el guardó i va dedicar el

la Fundació IMO .

seu discurs a fer un repàs de la història moderna de

El jurat dels premis, lliurats al juny amb la presència

l'oftalmologia, disciplina en la qual compleix 40 anys

de més de 300 assistents, el va distingir en l'apartat

de prestigiós recorregut. Acadèmic numerari de la

de medicina per les seves contribucions i avenços en

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Re-

oftalmologia, destacant la seva vàlua personal i la seva

ial Acadèmia Europea de Doctors, és precursor de la

trajectòria professional: "Hem valorat que lidera el ràn-

unió de la recerca clínica i genètica en retina, subespe-

quing d’especialistes en aquesta branca de la medicina

cialitat al desenvolupament del qual ha contribuït de

amb més bona reputació a Espanya, així com el seu

manera destacada. Entre els seus grans èxits es troba


IMO | ACTUALITAT

ALTRES RECONEIXEMENTS ALS ESPECIALISTES DE L’IMO Premi de la Societat Espanyola d'Oftalmologia Durant el congrés anual de la Societat Espanyola d'Oftalmologia (SEO), celebrat al setembre, el Dr. José García-Arumí va rebre el prestigiós Pre-

Aportació a la salut ocular i a la comunitat científica

mi Castroviejo. Aquest guardó –que porta el nom de Ramon Castroviejo (1904-1987), metge històric pioner en trasplantaments de còrnia– valora el recorregut de l'especialista de l'Institut en les seves, ja més de tres, dècades de dedicació a la di-

va rebre el reconeixement a la trajectòria dels VI

agnosi i tractament malalties com

Premis Medicina i Solidaritat DKV, gràcies al seu

la retinopatia diabètica, el despre-

treball per al desenvolupament de la salut ocular

niment de retina, el forat macular

a través de la Fundació Ulls del Món, de la qual

o els traumatismes i tumors intra-

és cofundador. Però aquestes no han estat les

oculars. Valorant aquesta trajectò-

úniques distincions que va rebre l'especialista de

ria, el Dr. García-Arumí també va

l'IMO al llarg de 2019, any en què la Societat Es-

ser proclamat, EN 2019, president

panyola de Retina i Vitri (SERV) també li va lliurar

de la SERV.

la seva Medalla d'Honor.

El Dr. Borja Corcóstegui ha

Projecció als Estats Units

contribuït a la difusió de la

El Dr. Ramon Medel, del Depar-

vitrectomia, el desenvolupament

sentar en la trobada anual de

tament d’Oculoplàstica, va pre-

del xip de retina i la unió

l'American Academy of Ophtha-

d'investigació clínica i genètica

niments més importants del sec-

enfront de patologies retinals

lmology (AAO), un dels esdevetor, la cirurgia de flap frontal. Es tracta d'una innovadora tècnica per operar la ptosi palpebral, de

haver introduït a Espanya la vitrectomia, tècnica que

la qual és pioner i que ha difós a Europa, tot i que

ha permès recuperar visió a molts pacients amb lesi-

encara és poc coneguda als Estats Units.

ons del fons de l'ull, com el despreniment de retina, la

El procediment va aixecar gran expectació pels

retinopatia diabètica o complicacions lligades a l'alta

beneficis que ofereix als pacients, ja que permet

miopia.

corregir casos complexos sense incisions visibles

Així mateix, l'oftalmòleg també és pioner en altres

i sense necessitat d'empelts o materials externs

avenços per combatre la ceguesa, a banda d’haver im-

per recuperar la posició normal de la caiguda de

plantat el xip de retina IRIS®II –sistema de visió artificial

parpella. Això facilita que la intervenció pugui

de la companyia Pixium visió– per primera vegada al

practicar-se amb eficàcia en edats primerenques,

nostre país, en 2 pacients invidents de l'Institut.

cosa que és clau tenint en compte que, si no se soluciona precoçment, la ptosi pot impedir un correcte desenvolupament de la visió i causar danys o problemes psicosocials en els nens afectats.

21 LA REVISTA IMO

A més del Premi Gaudí Gresol, el Dr. Corcóstegui


IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO ENCAPÇALA, PER PRIMERA VEGADA, UN PROJECTE EUROPEU D'INVESTIGACIÓ CLÍNICA El projecte Human Eye consistirà a desenvolupar un prototip de malla per tractar malalties que provoquen irregularitats o deformacions a la còrnia

LA REVISTA IMO

22

La Fundació IMO ha obtingut la seva primera subven-

altre tipus d’ectàsies o irregularitats corneals menys

ció europea per a l'impuls del projecte de recerca Hu-

comunes. Tal com explica el Dr. José Luis Güell, in-

man Eye, que durant 3 anys desenvoluparà un proto-

vestigador principal de Human Eye i Coordinador del

tip de malla per a còrnies irregulars. La subvenció ha

Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refracti-

estat atorgada pel Consell Europeu d'Innovació (EIC),

va. “Un dels tractaments quirúrgics més estesos per

a través de la iniciativa del Programa Europeu Horitzó

donar solució al queratocon és la implantació d'anells

2020 Fast Track to Innovation que impulsa la investi-

intraestromals”.

gació, així com la cooperació interdisciplinària entre

Es tracta d'un procediment molt eficaç per a un

empreses de diferents sectors i països en l'àmbit de

nombre significatiu de pacients però que, en altres ca-

l'R + d + I.

sos, no ofereix els resultats esperats, ja sigui perquè el

Implant universal per queratocon

gruix corneal del pacient no en permet la col·locació o per la forma en la qual el mateix pacient reacciona

S'espera que els principals beneficiaris d'aquesta

als implants. Per això, "a través d'aquest projecte, es-

nova malla siguin pacients amb una deformitat de

perem poder desenvolupar un implant universal, que

la còrnia, anomenada queratocon, que produeix un

permeti tornar la còrnia a la forma normal i, d'aquesta

aprimament progressiu d'aquesta zona de l'ull, canvi-

manera, millorar significativament la visió dels paci-

ant-ne la forma esfèrica habitual per una de cònica i

ents que pateixen la patologia", prossegueix Güell.

originant un astigmatisme irregular. Així mateix, també s'espera que pugui utilitzar-se en pacients amb un


El nou implant està destinat a pacients amb queratocon,

IMO | ACTUALITAT

una patologia que produeix un aprimament progressiu de la còrnia i astigmatisme irregular

Col·laboració multidisciplinar Aquest projecte multicèntric i internacional està sent promogut i coordinat per la Fundació IMO i compta amb la col·laboració d'altres entitats europees: LEM Consulting (Itàlia), a càrrec del desenvolupament del prototip i Blueacre Technology (Irlanda), que realitzarà les proves necessàries per posar-lo en marxa. Així mateix, l'optimització de l'implant i el desenvolupament dels assajos clínics per validar-ne la utilitat, es duran a terme a l’IMO i a l'Hospital Universitari de Tolosa (França) amb el Prof. François Malecaze i el Dr. Pierre Fournier. 1

12/6/19

10:15

23 LA REVISTA IMO

CataloniaMikado_imo.pdf


IMO | ACTUALITAT

ROCK AND ROLL PER ACONSEGUIR MIRADES FELICES La Fundació IMO va celebrar un concert solidari per recaptar fons per al Programa de salut ocular en la infància desfavorida, que el 2019 ha ofert més de 1.000 revisions gratuïtes a escolars sense recursos

LA REVISTA IMO

24

Per tal de cobrir les necessitats visuals de nens i nenes

una nova representació de la conferència teatralitzada

en risc d'exclusió social de Catalunya i Madrid, la Fun-

"Gravat a la retina".

dació IMO va organitzar, al juny, el concert benèfic "Miradas Felices". A l'emblemàtica sala barcelonina Luz

En benefici de la infància desfavorida

de Gas, els assistents van poder gaudir de les versions

La recaptació aconseguida pel concert "Miradas Feli-

pop rock del grup Legend, que, a més de posar ritme

ces" va servir per ajudar a finançar part del Programa

a aquesta nit solidària, va donar impuls a la tasca que

de salut ocular per a la infància desfavorida, amb el

l'entitat fa set anys que desenvolupa amb la infància

qual la Fundació IMO proporciona diagnòstic, tracta-

desfavorida.

ment i seguiment gratuït de patologies visuals en edat

Promoure actuacions de cultura amb causa és l'ob-

escolar. D’aquesta manera, es pal·lien les dificultats

jectiu de Mirar-te, una iniciativa de la Fundació IMO

econòmiques de moltes famílies per accedir a tracta-

per recaptar fons per als seus projectes d'acció social

ments com ara les ulleres. Gràcies al crowdfunding

i investigació, en la qual es va emmarcar el concert.

dut a terme per al concert, es van aconseguir prop

Després d'oferir un xou nadalenc de gòspel el 2018,

de 4.000 €, que han permès finançar les necessitats

aquesta va ser la segona proposta musical de Mirar-te,

visuals de més d'un centenar de nens.

que el 2019 també va optar per la literatura organit-

Al 2019, la Fundació IMO va atendre alumnes de

zant el recital "Lletres per la ciència" –i el teatre, amb

col·legis i esplais de Sant Roc (Badalona), Nou Barris


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

25

(Barcelona), Pubilla Cases (l’Hospitalet), Bonavista (Tarragona), Carabanchel (Madrid), la Mariola (Lleida) i Ca n’Anglada (Terrassa). És la primera vegada que el projecte arribaba a aquestes dues últimes localitats. En total, l'equip d'oftalmòlegs i optometristes de l'Institut va oferir més de 1.100 exploracions oculars sense cost, proporcionant més de 200 tractaments als nens que ho han requerit. Aquests resultats fan que el Programa de salut ocular en la infància desfavorida hagi superat, des que es va posar en marxa el 2013, els 7.500 controls oftalmològics en un col·lectiu especialment vulnerable, en què la mitjana de nens amb patologies visuals no detectades és d'un 25 %, segons les dades de la Fundació IMO.

En el concert van sonar…

Shallow

Lady Gaga i Bradley Cooper

Uptown Funk Shotgun Vertigo

Bruno Mars

George Ezra U2

Long Train Running The Doobie Brothers


IMO | ACTUALITAT

LA MAJORIA DE PARES CREU QUE LA SALUT OCULAR INFLUEIX EN EL RENDIMENT ESCOLAR És una de les conclusions d'una enquesta de l’IMO, que revela que més de la meitat de les famílies porten els seus fills a l'oftalmòleg abans de l'inici de curs Revisions mèdiques de "tornada a l'escola" PEDIATRIA

89 %

OFTALMÒLEG

70 %

ODONTÒLEG

56 %

LA REVISTA IMO

26

Amb motiu del nou curs, l’IMO va consultar a pares

nada a les aules, activitat que, en un 38 % dels casos,

amb fills en edat escolar sobre els seus hàbits de salut

duen a terme amb antelació, abans de les vacances

ocular infantil i la repercussió que tenen en els estudis.

d'estiu, durant els mesos de juny i juliol.

Com a resultat, un 73 % de les prop de 200 persones enquestades per les xarxes socials va considerar que la

Paper clau de la visió

visió és un factor primordial en l'acompliment acadè-

Dins les revisions ordinàries planejades per les famílies,

mic dels més petits.

la majoria dels enquestats van declarar que acudeixen

D'aquesta manera, les famílies tenen en compte que

a l'oftalmòleg, ja que valoren que la visió influeix deci-

la "tornada a l'escola" no consisteix només a preparar

sivament en el rendiment escolar dels seus fills: de fet,

el material escolar i comprar carpetes, estoigs o llibres,

tres de cada quatre atorguen la màxima importància a

sinó que, a més, assumeixen que la salut ocular és un

aquest aspecte.

aspecte molt important que cal tenir en compte . Per

Pel que fa als indicadors o senyals d’alerta als quals

això, un 60 % dels enquestats va afirmar que cal plani-

els pares creuen que han de prestar atenció per de-

ficar revisions mèdiques amb els nens abans de la tor-

tectar un possible problema visual, alguns són molt


Els especialistes de l'Institut

IMO | ACTUALITAT

recomanen fer un control oftalmològic anual, sobretot entre els 3 i 8 o 10 anys

APROPAMENT EXCESSIU A PANTALLES

86 %

MAL DE CAP

78 %

PROBLEMES DE LECTURA I/O ESCRIPTURA

72 %

FALTA DE CONCENTRACIÓ

54 %

BAIX RENDIMENT ESCOLAR

23 %

PROBLEMES DE SOCIALITZACIÓ AMB ALTRES NENS

23 %

Edat per portar els fills a revisar a l'oftalmòleg DES DEL NAIXEMENT

39 %

A PARTIR DELS 3 ANYS

38 %

A PARTIR DELS 6-8 ANYS

11 %

NOMÉS SI HI HA SÍMPTOMES

10 % Resultats enquesta IMO setembre 2019

Detectar a temps l'ull gandul Un dels problemes visuals típics en edat escolar, sobre el qual alerten els especialistes de l’IMO, l'ambliopia anomenada vulgarment "ull gandul". Com explica la Dra. Charlotte Wolley Dod, del Departament d'Oftalmologia Pediàtrica, "les revisions oculars són molt importants perquè aquesta reconeguts –per exemple, l'apropament excessiu a

patologia no passi desapercebuda, ja que, com

pantalles o la pissarra–, mentre que altres resulten

que hi veu bé per un dels ulls, el nen es desenvo-

menys evidents, com les dificultats de socialització

lupa amb aparent normalitat". No obstant això,

amb altres nens.

l'ull que és "gandul" (a causa de la presència d'un

Tot i que el 10 % dels enquestats opina que només

defecte refractiu, un estrabisme o altres patologi-

cal portar els fills a revisió si presenten algun símp-

es) no s'estimula correctament i la visió no es de-

toma, els especialistes en oftalmologia pediàtrica de

senvolupa com hauria de fer-ho en el període de

l'IMO adverteixen que no cal esperar a tenir-ne sos-

maduració visual. Això no solament repercuteix

pites i que els controls han de ser regulars en edat

en la infància sinó que, si no es tracta a temps, es

infantil. Així doncs, després d'una primera exploració

converteix en un problema crònic. "La visió que

al naixement per descartar anomalies congènites, re-

no es guanya durant els primers anys de vida no

comanen fer una revisió anual a partir dels 3 anys i

es pot recuperar en edat adulta", conclouen els

fins que la visió completi el seu desenvolupament (al

oftalmòlegs de l'Institut.

voltant dels 8 o 10 anys).

27 LA REVISTA IMO

Senyals d'alerta per a un possible problema visual


IMO | ACTUALITAT

EL QUE L’ULL NO VEU L'activitat a l’IMO és molt elevada al llarg de l'any. Mostrem alguns moments que hem viscut aquest 2019, més enllà de les consultes, i que hem anat recopilant a les nostres xarxes socials. Clic!

LA REVISTA IMO

28

Així són les sessions de formació interna en què tot l'equip de l'Institut aprèn continguts útils i pràctics per oferir la millor atenció al pacient

Estudiants d'arquitectura van fer un tour per l’IMO per inspirar-se en les instal· lacions de l'edifici, obra de Josep Llinàs, i que al 2019 van cumplir deu anys

Enric, Alex i Kay, el nostre equip d'audiovisuals, preparant les sessions de vídeos en 2D i 3D d'un dels esdeveniments professionals que organitzem a l'Institut

Foto de família amb oftalmòlegs de l'Argentina, Xile i Mèxic, que van dur a terme un preceptorship o curs d'immersió en què van poder viure el dia a dia de l'Institut

Darrere de les càmeres: una de les cirurgies en directe del Barcelona Oculoplastics, que els assistents de la trobada van poder seguir a través de la connexió entre els quiròfans i l'auditori


IMO | ACTUALITAT

Foto de família per donar la benvinguda als nous alumnes de màster i postgrau de la Fundació IMO (promoció 2019-2020)

El Dia Internacional de la Dona vam reunir moltes persones del talent femení que treballa a l’IMO. En total, més d'un centenar de companyes!

Vam rebre la visita de Dositea, una de les pacients més longeves de l’IMO, de 106 anys

LA REVISTA IMO

29

Ens van visitar els periodistes Albert Om i Jordi Basté, que van conduir els programes de ràdio Islàndia, al març, i El Món a Rac1, al novembre, en el nostre auditori

Amb motiu del Trends in Retina, instal·lem una màquina de crispetes al nostre jardí. Delicioses!

La comunitat IMO continua creixent Per fer arribar l'actualitat de l'Institut als nostres pacients i a totes aquelles persones interessades, les xarxes

57.500 fans 25.000 seguidors

socials de @imobarcelona es mantenen sempre al dia i compten cada vegada amb més seguidors.

2.500 seguidors

Continuem creixent, oferint nous continguts i donant

3.000 seguidors

veu a pacients i professionals!

9.500 subscriptors


IMO | OFTALMOLOGIA

10

PREGUNTES AMB RESPOSTA SOBRE ESTÈTICA OCULOFACIAL

Ulleres: tenen tractament?

ons d'àcid hialurònic (que restauren

Segons la Dra. Luz María Vásquez,

sovint a la zona). Ara bé, quan el

del Departament d'Estètica i Rejo-

problema és de pigmentació, per

veniment Oculofacial de l'IMO, "dis-

exemple en ulleres racials pròpies

simular les ulleres depèn del tipus

de pells més fosques o adquirides

que siguin". Per a les hereditàries

per l'acció del sol, s'opta per tracta-

i de color violaci poden ser útils la

ments despigmentants com el pee-

30

carboxiteràpia (que millora la circu-

ling o el resurfacing amb làser.

LA REVISTA IMO

La Dra. Luz María Vásquez respon alguns dels dubtes més freqüents dels pacients sobre aquesta especialitat de l'oftalmologia, els tractaments a consulta són cada vegada més populars

lació i oxigenació per recuperar una

1

la manca de volum que s'associa

tonalitat més rosada) i les injecci-

2

Toxina botulínica: quant dura?

més, "molts pacients es pregunten

La toxina botulínica per corregir

ran inexpressius, però han de saber

les arrugues i línies d'expressió és

que, correctament aplicada, la to-

el tractament estètic no quirúrgic

xina botulínica no paralitza; només

més popular, però també un dels

relaxa temporalment els músculs

que més idees errònies genera.

facials".

"Una confusió habitual té a veure amb la durada dels seus efectes, que no són per sempre sinó que es noten durant quatre o sis mesos". A

si es veuran molt canviats o queda-


IMO | OFTALMOLOGIA

3

Substàncies injectables: poden causar al·lèrgia?

aquesta substància de farciment

Les reaccions al·lèrgiques a la to-

aclareix la Dra. Vásquez. El risc de

xina botulínica –en les dosis ade-

complicacions deriva sobretot de

quades– resulten molt infreqüents,

males pràctiques i, per això, és fo-

igual que les que produeix un al-

namental acudir a un professional

tre dels injectables més sol·licitats:

de confiança amb entrenament en

l'àcid hialurònic. "Com que es tro-

la tècnica i coneixement anatòmic.

poques vegades és mal tolerada",

31

ba de manera natural en el nostre

LA REVISTA IMO

organisme (a la pell, músculs, cartílags i, fins i tot, l'interior de l'ull),

4

Homes: quins tractaments demanen?

nica per suavitzar les arrugues del

DEls tractaments de bellesa mas-

tractaments per millorar l'aspecte

culina també van a l'alça i, en con-

d'ulls cansats, la qualitat de la pell,

seqüència, augmenta cada vegada

la flacciditat, etc., s'estan obrint pas

més també el nombre d'homes que

entre aquest públic.

acudeixen a l'especialista en estètica oculofacial (un 20 % del total de pacients). "El que més demanen ells en consulta és la toxina botulí-

Les cures de la cara van a l'alça, també entre els homes, que ja representen un 20 % dels pacients que acudeixen a l'especialista en estètica oculofacial

front i de les celles", mentre que


IMO | OFTALMOLOGIA

5

Novetats: quines són les últimes tècniques?

terior". A més, com que traspassa

La tendència en estètica oculofacial

ta temps de recuperació ni cures

apunta cap a solucions que no re-

especials. "És un tractament molt

quereixen passar per quiròfan i, en

còmode que no interromp la vida

aquest sentit, un dels tractaments

diària i, normalment, requereix una

més revolucionaris és el lífting amb

única sessió en consulta, cosa que

ultrasons Ultherapy. Com explica la

és molt valorada pels pacients",

Dra. Vásquez, "igual que la cirurgia,

afegeix l'oftalmòloga.

la superfície cutània no necessi-

es dirigeix a les capes profundes de la pell per rejovenir-la des de l'in-

LA REVISTA IMO

32

6

Ultherapy: qui n’és apte?

papada..., és a dir, problemes de la-

Més enllà del potencial del lífting

i aconseguint un efecte de tensat".

amb ultrasons, la clau per notar-ne

La durada d'aquest efecte és un al-

els beneficis és aplicar-lo en els ca-

tre dubte habitual, ja que el canvi

sos indicats. Segons l'especialista

que es nota és progressiu: els resul-

de l’IMO, "el perfil de pacient no

tats reals apareixen a partir del se-

depèn tant de la seva edat o tipus

gon mes i duren al voltant de l'any.

xitud que combat tonificant la pell

de pell, sinó del que voleu corregir: la caiguda de les celles, la pèrdua del contorn facial, l'aparició de la

7

Cures de la pell: què es pot fer per prevenir?

vitamina C– també són importants

Per retardar l'envelliment de la pell,

taca Vásquez, que recomana adop-

no solament s'ha de pensar en les

tar aquests hàbits des de joves per

cures que s’hi poden aplicar direc-

evitar danys acumulatius.

tament (protecció solar i diferents cremes, rutines d'higiene o tractaments mèdics), sinó també en el benestar general del cos. "Una bona hidratació i alimentació –rica en substàncies antioxidants com la

aliats, al contrari que el tabac", des-


El lífting amb ultrasons

IMO | OFTALMOLOGIA

(Ultherapy) o les injeccions de toxina botulínica i substàncies de farciment poden fer-se tot l'any sense impedir una vida normal

8

Edat: quan cal començar a tractar-se?

bon estat, com la teràpia d'induc-

En general, actuar precoçment sen-

(que també estimulen el col·lagen i

se esperar que els signes de l'edat

hidraten amb profunditat)".

ció de col·lagen o els skinboosters

estiguin molt marcats facilita que es minimitzin amb eficàcia i s’evitin opcions més invasives. A més, "aquells pacients que vulguin anticipar-se a tècniques correctives poden aplicar-se teràpies preventi-

9

Anestèsia: és necessària?

s'ha de tenir por de les "punxades"

La veritat és que la majoria de pro-

(substàncies injectables), en què

cediments que es duen a terme en

una bona tècnica de l'especialista

33

consulta són pràcticament indolors

també és important perquè es no-

i només produeixen lleugeres mo-

tin com menys millor.

LA REVISTA IMO

ves que ajuden a mantenir la pell en

lèsties durant l’aplicació. També dependrà de la sensibilitat de cada pacient, tot i que per a una comoditat total la Dra. Vásquez sol ser partidària d'utilitzar prèviament una pomada anestèsica. Així doncs, no

10

Després del tractament: quines limitacions hi ha?

na botulínica, substàncies de farci-

El fet que no necessitin temps de

mateix, si apareix algun petit he-

baixa i no comportin restriccions

matoma o inflamació es recomana

quotidianes és un gran avantatge

protegir-se especialment del sol,

d'aquests tractaments no quirúr-

una cura que és fonamental durant

gics. Per exemple, els aficionats a

la primera setmana d'altres tracta-

l'esport poden practicar-lo sense

ments com el peeling i el resurfa-

problemes després de l'Ultherapy

cing.

i només hauran d'esperar 24 hores en el cas de les injeccions de toxi-

ment o inductors de col·lagen. Així


IMO | OFTALMOLOGIA

DOLÇOS SOMNIS Dormir bé té beneficis en molts aspectes de la salut, encara que en algunes ocasions resulta difícil agafar el son. L'origen d'aquest problema pot ser molt divers i, cada vegada més, s'està investigant la possible associació amb algunes malalties oculars

LA REVISTA IMO

34

"Tots hauríem de saber que el son, o dormir bé, és fonamental per a la salut, tant per protegir-la com per recuperar-la." Dr. Antoni Esteve, President d'AdSalutem Institute Somni i oftalmologia? Pot sorprendre que aquests

repetits en què para la respiració i s’obstaculitza el

dos conceptes vagin de la mà, però la relació que hi

flux d'aire mentre es dorm.

ha entre si és més directa del que ens pensem. Si bé

Un dels principals tractaments per a aquests ca-

és un camp molt ampli per explorar, ja s'ha demos-

sos és el dispositiu de pressió positiva contínua en

trat que els trastorns del son són habituals en per-

via aèria (CPAP), una màscara que aporta la pressió

sones que tenen determinades patologies oculars,

d'aire necessària i, segons alguns estudis, el fet de

per exemple, la neuropatia òptica isquèmica anterior

no utilitzar-la multiplica per cinc el risc de tornar a

(NOIA).

tenir un infart en el nervi òptic de l'altre ull. Per això,

La NOIA és un tipus d’infart del nervi òptic que oca-

el centre de medicina AdSalutem Institute destaca

siona una pèrdua sobtada de visió perquè disminueix

"la necessitat de fer una polisomnografia o estudi

o interromp el flux sanguini que arriba al capdavant

complet del son en la majoria de pacients amb NOIA

d'aquest nervi. S'estima que entre un 55 % i un 90

per poder oferir una estratègia terapèutica integral i

% dels pacients que en pateixen tenen la síndrome

personalitzada".

d'apnea-hipopnea del son (SAHS), és a dir, episodis


En pacients amb alguns

IMO | OFTALMOLOGIA

problemes de el nervi òptic, la retina o les parpelles és important descartar la presència de la síndrome d'apneeshipopnees de la son

Falta de son: causes i conseqüències S'estima que passem un terç de la nostra vida adormits; un temps que no es pot considerar perdut, ja que té un efecte reparador i és necessari per a la supervivència de l'organisme. Dormir bé augmenta la nostra qualitat de vida i quan hi ha qualsevol trastorn (que pot afectar tant la quantitat com la cialistes d’AdSalutem Institute, aquests són alguns

35

dels principals àmbits en què ens afecta la falta de

LA REVISTA IMO

qualitat del son) ens en ressentim. Segons els espe-

descans:

AdSAlutem Institute amb seu

Aprenentatge i memòria

Estabilitat emocional

Cognició

Alteracions psiquiàtriques i neurodegeneratives

a Barcelona estan íntegrament

Alteracions en el desenvolupament

dedicats a la son

Trastorns cardiovasculars i metabòlics

Alteracions immunològiques

Prevenir danys en el nervi òptic i la retina

A l'hora de buscar explicació a un problema en el somni (des del SAHS fins a la somnolència diürna,

A més de la NOIA, el glaucoma és una altra de les

l'insomni, les parasòmnies com el somnambulis-

patologies oculars que danya el nervi òptic i que, en

me...), és poc freqüent que hi hagi un únic motiu. Es

alguns casos, pot estar lligada a trastorns del son: in-

tracta de trastorns multifactorials en què poden in-

vestigacions recents apunten que les persones amb

fluir els ritmes cardíacs, circumstàncies ambientals,

SAHS són més propenses a desenvolupar determinats

consum de determinats fàrmacs, aspectes psicolò-

tipus de glaucoma. "Cal derivar aquests pacients a

gics o patologies de diversa índole. Per tant, és pos-

l'oftalmòleg, que, al seu torn, té un paper important

sible que les alteracions en el son siguin efecte d'al-

en la detecció de possibles problemes del son", afe-

gunes malalties, mentre que, en altres ocasions, són

geixen els especialistes d’AdSalutem.

aquestes alteracions les que constitueixen un factor

Indagar sobre la presència de la síndrome d'apnees-hipopnees del son –que afecta al voltant d'un 4 % de la població, tot i que fins a un 30 % presenta

de risc per al desenvolupament de patologies.


IMO | OFTALMOLOGIA

La sensació de sequedat ocular es pot veure empitjorada per una mala qualitat de la son, explica l'equip de AdSalutem Institute

LA REVISTA IMO

36

apnees mentre dorm– també és pertinent en el cas de

En aquest sentit, cal tenir en compte que l'ús inade-

patologies de la retina, com les oclusions de les venes

quat de la mascareta amb la qual s'insufla l'aire en la

retinals o la retinopatia serosa central (acumulació de

CPAP tendeix a incrementar la sequedat ocular i pot

líquid en el centre de la retina), i de les parpelles.

desencadenar petites lesions a la còrnia, per la qual

Concretament, la síndrome de la parpella laxa sem-

cosa es requereix assessorament expert per evitar-ho

bla donar-se en un 25-40 % dels pacients amb SAHS,

(correcta adaptació a la CPAP i, des del punt de vista

un problema que, al seu torn, presenta la gran majo-

oftalmològic, tractament amb llàgrimes artificials hi-

ria de persones amb hiperlaxitud palpebral. Tanma-

dratants, gels o pomades lubricants oculars...).

teix, han de continuar estudiant els mecanismes que

Si no es controla, l'ull sec fomenta, al seu torn, els

causen aquesta relació i el benefici que pot tenir el

problemes en el son, a causa de les molèsties oculars

tractament del son per evitar els símptomes i lesions

que dificulten agafar el son i l'estat d'estrès i inquie-

oculars derivats.

tud que genera. S'entra així en un cercle viciós, en què

Atenció a la sequedat ocular

la millor estratègia és un abordatge multidisciplinari que entengui que la salut, el benestar i la qualitat de

Un altre àmbit en el qual cal aprofundir i intensificar la

vida no tenen una única arrel ni una repercussió aïlla-

col·laboració entre especialistes és el maneig de l'ull

da a l'ull o altres parts del cos.

sec, "que es pot veure empitjorat per una mala qualitat del son", explica l'equip d’AdSalutem Institute.


IMO | OFTALMOLOGIA

Curiositats sobre el somni REM Des que ens fiquem al llit fins que ens despertem, el nostre somni passa per diferents fases. Una és l'etapa REM (rapid eye movement), que, precisament, es diu així pels ràpids i constants moviments que fan els nostres ulls, encara que no en siguem conscients. Aquests moviments es deuen a una alta activitat cerebral en aquest moment del cicle, en el qual també augmenta l'activitat fisiològica (acceleració del ritme cardíac, increment de la pressió arterial...), tot i que el cos roman relaxat i immòbil (no hi ha to muscular). És el moment en què somiem de forma més vívida, fins i tot a color, i, si ens desperten, solem recordar el que estàvem somiant. La fase REM, per la qual passem diverses vegades en una mateixa nit, suposa prop d'una quarta part del temps que dormim i es considera fonamental per a l'aprenentatge i l'emmagatzematge de records.

LA REVISTA IMO

37

• • • • • • ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA AGUA MINERAL DE BIENVENIDA WIFI GRATUITO LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15 H

Próximo a IMO A 8 min. en metro del centro ciudad 63 habitaciones con luz natural Cafetería – Restaurante Caja Fuerte gratuita Parking privado

Sant Gervasi de Cassoles 26 08022 Barcelona +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com www.hotelsantgervasi.com


IMO | OFTALMOLOGIA

Els pacients amb certs problemes

Alzheimer, càncer i diabetis

oculars no són els únics que poden veure la seva vida afectada per trastorns del son, que també són habituals en casos de:

Alzheimer: més de la meitat dels afectats té apnees de la son que acceleren el deteriorament cognitiu i la progressió de la malaltia

Càncer: un somni saludable contribueix al tractament i la recuperació, tot i que tres de cada quatre pacients presenten problemes per dormir bé

Parkinson: a un 70 % de les persones que en pateixen li costa gaudir d'un descans reparador a causa de trastorns del son de diferents tipus

LA REVISTA IMO

38

MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica): les queixes sobre la qualitat del son són les més freqüents entre aquests pacients (40 % dels afectats)

Diabetis i obesitat: un somni saludable ajuda a controlar el nivell de glucosa i els factors de risc cardiovascular

Fibril·lació auricular: la tècnica CPAP disminueix la recurrència d'aquest tipus d'arítmia i, amb això, el risc de tenir un ictus

TDAH (trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat): la simptomatologia millora quan hi ha un bon descans, cosa que només arriba a un 70 % dels nens amb TDAH

Autisme: el tractament de trastorns del son (comuns entre un 40 % i un 80 % dels menors autistes) ajuda a reduir l'estrès i l'ansietat associats

Síndrome de Down: la probabilitat de desenvolupar SAHS augmenta en aquests pacients, tant en la infància com en l'edat adulta


Número de registre sanitari: E08030291

LA REVISTA IMO

39

EX PE R I È NC IA · IN NOVAC IÓ · C OMPROM Í S · S OLU C ION S

La millor garantia per als teus ulls Nou centre a Terrassa

Demana la teva cita al 934 000 702 Estem a Àptima Centre Clínic Pl. Drets Humans, 3


IMO | HISTÒRIES SINGULARS

QUAN EL QUERATOCON ÉS UN ASSUMPTE DE FAMÍLIA Primera causa de trasplantament de còrnia en joves, sol aparèixer a la pubertat, no és estrany que inicialment es confongui amb un simple "problema d'ulleres", de manera que se’n posterga el diagnòstic i el tractament precoç

“Abans, allò que era una mica lluny no ho veia amb claredat i ara, amb les ulleres, ho veig perfectament.” Pablo Bini

LA REVISTA IMO

40

En Pablo, un jove de 17 anys, aclucava els ulls a classe

o les lents de contacte, sinó que hem de sospitar d'un

i no es posava les ulleres perquè no hi veia bé encara

queratocon", alerta el Dr. Óscar Gris, del Departament

que les portés. Ell i els seus pares ho van atribuir a la

de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l'IMO.

graduació, però quan van acudir a l'oftalmòleg especialista la culpa no era de les ulleres, sinó del quera-

Com més jove, més risc

tocon, una patologia ocular que, si no es controla, pot

Com explica l'especialista, "aquesta patologia consis-

amenaçar seriosament la visió i és la primera causa de

teix en una deformació de la còrnia o paret anterior de

trasplantament de còrnia en joves.

l'ull, que s'aprima per la zona central i, en comptes de

El d'en Pablo no és un cas aïllat entre adolescents i

ser esfèrica, adopta una forma cònica". Com més pri-

els primers símptomes d'aquesta malaltia (que en tres

merenca és l'edat d'inici, més agressiu sol ser el quera-

pacients de cada quatre es diagnostica abans dels 25

tocon, ja que més gran és el risc que progressi i ho faci

anys) són la pèrdua de visió i increment de l'astigmatis-

a gran velocitat. En aquest sentit, el Dr. Gris destaca

me. "Mentre que altres defectes refractius, com ara la

que "pacients de 13 a 15 anys poden perdre fins a un

miopia, poden anar variant amb l'edat, l'astigmatisme

20-30 % de la visió en tot just un parell de mesos".

està present o no des del moment del naixement i es

Actualment, es disposa d'un tractament efectiu per

manté estable al llarg dels anys. Per tant, si augmenta

frenar el queratocon: el crosslinking corneal, que uneix

sobtadament, no es tracta només de canviar les ulleres

l'acció d'una vitamina (riboflavina) amb radiació ul-


Un diagnòstic a temps i un tractament poc invasiu, el crosslinking de còrnia, han estat les claus de l’èxit per solucionar el queratocon del Pablo i la Belén

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Queratocon "frustrat" Com havien heretat el queratocon el Pablo i la seva germana Belén, si la malaltia no s'havia manifestat abans a la família? Segons el Dr. Gris, "és habitual que hi hagi queratocons subclínics, formes molt lleus que no arriben a desenvolupar-se. Tot i això, és molt important detectar-los i controlar-los de prop perquè poden empitjorar o transmetre's a la descendència. Aquests queratocons subclínics o frustrats també s’han de tenir en compte en pacients que volen operar-se de cirurgia refractiva. "No són bons candidats a tècniques làser perquè aquest actua traient teixit cornial i una còrnia dèbil té més risc que pugui acabar deformant-se", adverteix el Dr. Gris.

traviolada per endurir la còrnia i evitar que continuï deformant-se. Té una efectivitat superior al 95 % i per

El canvi després de la cirurgia

a en Pablo i els seus pares va ser un "alleujament", ja que aquesta tècnica permet evitar un trasplantament

Després d'operar-se amb crosslinking de còrnia

de còrnia en molts casos. Però, per això, és fonamental

per evitar que el queratocon arribi a causar una

detectar la patologia a temps.

limitació visual important, el Pablo i la Belén asse-

Malaltia familiar

guren que han notat un canvi molt positiu. Ara estan molt més còmodes amb les ulleres, ja que, tot i

Una pista per no passar per alt el queratocon és estar

que estaven ben graduades, no sempre permeten

atents als antecedents de la família, ja que es tracta

aconseguir la màxima agudesa visual en pacients

d'una malaltia que sovint té un component genètic i

amb aquesta malaltia.

pot estar present en diversos membres. Això li va pas-

Segons la mare del Pablo, aquesta millora també

sar a la Belén, de 13 anys, que, arran del problema del

ha influït més enllà de la salut ocular i, per exem-

seu germà gran, en Pablo, va ser explorada, diagnos-

ple, els resultats acadèmics del jove han millorat

ticada i tractada –també amb crosslinking– molt pre-

després de superar les dificultats que tenia per se-

coçment.

guir la classe i concentrar-se per estudiar. En certa

Finalment, conclou que "un altre aspecte que pot

manera considera que el queratocon ha tingut un

desencadenar un queratocon és l'hàbit de fregar-se

impacte beneficiós per al seu fill: "Ser conscient

els ulls de manera enèrgica i repetida, ja que en

que podia perdre visió ha accelerat el seu procés

aquests pacients s'ha vist una incidència superior de

de maduresa i li ha ensenyat que hi ha situacions

la patologia".

a la vida que no podem controlar però sí encarar i superar".

LA REVISTA IMO

41


IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

42


IMO | QUALITAT DE VIDA

U Q L’E

Hem preguntat al nostre equip per les pel·lícules, els llibres i les cançons que més han gaudit al llarg de l’any; aquestes són els seus suggeriments per delectar-nos i obrir-nos a noves perspectives i emocions.

43 LA REVISTA IMO

SE

S N GO

O M I IP


IMO | QUALITAT DE VIDA

TOP CARTELLERA Una volta de rosca al cinema de superherois, un biopic musical de Queen, un homenatge al Hollywood clàssic, el retorn al cinema de gàngsters de Martin Scorsese i una nova mostra del bbon estat de forma del thriller espanyol, entre les nostres recomanacions cinèfiles de l’any.

LA REVISTA IMO

44


IMO | QUALITAT DE VIDA

Bohemian Rhapsody (Bryan Singer, Darren Fletcher) Un director acomiadat a la meitat del rodatge, un protagonista (Rami Malek) gairebé sense experiència en cinema,cançons en playback... tot apuntava que Bohemian Rhapsody seria un biopic

El irlandés (Martin Scorsese)

fallit de Queen i el seu líder, Freddy Mercury. Però no la màgia del cinema:

ambiciosa de Netflix, és el retorn

s’ha convertit en un dels

de Scorsese a un dels territoris

musicals de més èxit de la

habituals de la seva obra: el cinema

història. Irresistible quan ens

dels gàngsters. Un retorn esperat

mostra la creació dels greatest hits

que compta amb la complicitat

de l’inolvidable grup britànic “ El

45

de dos del seus companys habi-

millor és el clímax final, una recrea-

tuals, Robert De Niro i Joe Pesci, i

ció impressionant del concert Live

un de nou, Al Pacino, que recreen

Aid a Wembley”, explica el Xavi del

la història real d’un sicari que va

Departament de Facturació.

LA REVISTA IMO

s’ha d’infravalorar L’irlandès, la producció més

estar durant dècades al servei de la màfia. Una mirada crepuscular del

L’as sota la màniga:

gènere en el qual brilla el seu trio

mostra com es van compondre

protagonista, “especialment Pesci,

alguns dels grans temes de Queen,

que ho diu tot a través de les seves

com Under Pressure, Radio Gaga o

mirades i silencis”, explica Marc,

la cançó que dona nom a la pel·lí-

del nostre equip d’audiovisuals.

cula: Bohemian Rhapsody.

L’as sota la màniga: Dona resposta a un dels grans enigmes de la segona meitat del segle XXI als Estats Units: com i per què va morir el popular sindicalista Jimmy Hoffa.


IMO | QUALITAT DE VIDA

Érase una vez en Hollywood (Quentin Tarantino) Era qüestió de temps que Quentin Tarantino se centrés en l’edat d’or de Hollywood, els temps probablement més feliços per a un tipus de cinema que no tornarà. Mentre se segueix l’amistat d’un actor televisiu (un divertit Leonardo Di Caprio) i el seu guardaespatlles i

Quien a hierro mata (Paco Plaza)

doble (Brad Pitt, que poques vegades ha estat millor), aquesta pel·lícula retrata la Meca del cinema i televisió dels 60 amb un tèrbol taló

Entre la notable collita de cniema espanyol de l’any, ha sobresortit un gène-

de fons: els últims dies de l’actriu Sharon Tate (Margot Robbie). O potser no...

re que viu en perma46

nent estat de gràcia:

LA REVISTA IMO

el thriller. “Igual

El bonic homenatge que el director

que pel·licules com

fa a l’actriu Sharon Tate, assassina-

La isla mínima

da a mans de la banda de Charles

o El Reino, per

Manson.

exemple, Quien a hierro mata capta la realitat social espanyols a través d’unes formes i un pols habitual al millor cinema americà” explica el Jordi del Departament de Comunicació. En aquest cas, el director Paco Plaza emmarca la seva història en el narcotràfic galleg per explicar una trista història de venjança que acaba amb un pla que es queda gravat a la retina. L’as sota la màniga: La interpretació del prometedor actor Enric Aunquer com a jove narco curt de llums. Ha nascut una estrella.

L’as sota la màniga:


IMO | QUALITAT DE VIDA

Joker (Todd Phillips) equip ha vist al cinema:

litzat en comèdies, i protagonitza-

Green Book (Peter Farrelly),

da per Joaquin Phoenix, actor allu-

Avengers: End Game (Anthony

nyat de les grans produccions de

i Joe Russo), Downton Abbey

Hollywood, Joker no podia ser una

(Michael Engler), Superempo-

pel·lícula de superherois qualsevol.

llonas (Olivia Wilde), Un día de

47

Deconstrucció sòrdida dels orígens

lluvía en Nueva York (Woody

d’una icona de la cultura popu-

Allen), Comandante Arian (Alba

lar –l’arxienemic de Batman-, la

Sotorra), Annabelle comes home

pel·lícula explica de forma enèrgica

(Gary Dauberman), Ad Astra (Ja-

com Arthur Fleck, un malalt mental

mes Gray), Historia de un matri-

atrapat en un sistema que sempre

monio (Noah Baumbach), El Rey

LA REVISTA IMO

Altres pel·lícules que el nostre Dirigida per Todd Phillips, especia-

el repudia, esdevé un psicòpata

león (John Favreau), El viaje de

de manual (el pallasso Joker) que

Marta -staff only- (Neus Ballús),

encapçalarà una revolució. De les

El niño que domó el viento

que fa pensar.

(Chiwetel Ejiofor), Madre (Rodrigo Sorogoyen), Maléfica 2 (Joac-

L’as sota la màniga:

him Rønning), Frozen 2 (Jennifer

La seva icònica escena musical a

Lee, Chris Buck), Dolor y gloria

les escales, que s’ha convertit en

(Pedro Almodóvar), Parásitos

un veritable boom imitat a tot el

(Bong Joon-ho), Puñales por la

món.

espalda (Rian Johnson).


IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

48

La joventut balla i es mou. Els artistes emergents, de Rosalía a Billie Eilish, regnen a la nostra clèctica llista de cançons preferides de l’any. Reaggeton, pop, rock, electrònica... n’hi ha per a tots els gustos.


IMO | QUALITAT DE VIDA

Dance monkey (Tones and I) Un altre dels èxits musicals de l’any ha estat DanceMonkey de la jove australiana de només dinou anys, Tones and I (Toni Watson). Impulsada per un espectacular videoclip (ha batut rècords de visualitzacions a YouTube) en què l’artista interpreta un avi que es revela com

Con altura (Rosalía, J. Balvin, El Guincho)

un amant de la festa, aquesta cançó ha arrasat a tot el món gràcies a una tornada alegre i enganxosa. One hit wonder o una nova estrella en potència? Estarem atents.

En el gran any de Rosalía, no podia faltar Con altura, hit trencapistes

T’agradarà si t’agrada…

fabricat a sis mans amb el seu

L'electropop més ballable i alegre.

el gran rei Mides del reggaeton,

49

el colombià J. Balvin. és un dels

LA REVISTA IMO

productor habitual, El Guincho, i

majors èxits musicals del 2019 que dona continuïtat al seu disc, El mal querer, en què també han brillat cançons com Malamente o Pienso en tu mirá. “Potser no és el seu millor tema, però sí que és el que més m’ha fet ballar; i la vida és ball” explica el Miguel, del nostre equip de seguretat. T’agradarà si t’agrada… Qualsevol cançó de Rosalía, en especial, les més marxoses, com Aute Cuture, o de J. Balvin.


IMO | QUALITAT DE VIDA

Bad guy (Billie Eilish) La cantant nord-americana Billie Eilish (18 anys), fenomen adoles-

Shallow (Lady Gaga)

cent del moment, posa veu a BadGuy, un del ssingles més celebrats del seu àlbum de debut. D’estil personal i transgressor, com agitar

Guanyadora de l’Oscar a la millor

en una coctelera pop, hip hop, trap

cançó del 2019 Shallow és el tema

i electrònica, “és una alenada d’aire

més emblemàtic de la pel·lícula Ha

fresc dins de la música actual i les

nacido una estrella, musical amb

lletres de les seves cançons són un

que la seva autora, la controverti-

reflex de la societat en què vivim”,

da Lady Gaga, ha debutat com a

explica la Karelis, del nostre equip

actriu en el cinema. Una ballada

de marquèting digital.

Bradley Cooper (coprotagonista

T’agradarà si t’agrada…

50

i director de la pel·lícula), que va

Altres cantants d’èxit com Lana del

LA REVISTA IMO

poderosa, cantada a duo amb

formar part del concert Mirades

Rei, Lorde o Florence+The Machine

Felices de la Fundació IMO... i que

(a la qual va fer d’artista telonera).

ja regna als karaokes de mig món. T’agradarà si t’agrada… La banda sonora de la pel·lícula Ha nacido una estrella i la música de Lady Gaga.


IMO | QUALITAT DE VIDA

Contando lunares (Don Patricio ft Cruz Cafuné) Altres cançons que a l’IMO no No podia faltar entre les nostres

ens hem tret del cap:

recomanacions Contando lunares,

Corona (Rhythm of the Night),

tema de l’artista canari Patricio

Espada (Javiera Mena), Blowin'

Martín (més conegut per Don

in the wind (Bob Dylan), Bar-

Patricio), inclòs en el seu àlbum La

cos de papel (Manuel Carrasco

dura vida del joven rapero que ha

i David DeMaría), La respuesta

regnat en discoteques, xiringuitos

(Becky G), Je Veux (Zaz), Per-

i bars de mig Espanya. Quins són

fect (Ed Sheeran), Don’t start

els secrets d’aquesta cançó que

now (Dua Lipa), Best of you

ha triomfat més enllà de l’estiu?

(Foo Fighters), La quiero a morir

Una tornada infal·lible, tons de bon

(Amparo), Fade away (Susanne

rotllo i un so tropical que es mou

Sundfor), You shook me all night

entre el pop i el rap.

long (AC/DC), Indios y vaqueros Memories (Maroon 5), Soltera

La música popular espanyola

(Lunay X Daddy Yankee X Bad

51

més desenfadada, amb altres te-

Bunny), Salt and The Sea (The

mes estrella de Don Patricio per

Lumineers), Giorgio (Daft Punk),

descobrir.

Mi persona favorita (Alejandro

LA REVISTA IMO

(Sinsinati), Fantasía (Ozuna), T’agradarà si t’agrada…

Sanz), Cantata Laxatón (Les Luthiers), 730 días (Jorge Drexler), My life is going on (Cecilia Krull i Gavin Moss), In the night (Oques Grasses).


IMO | QUALITAT DE VIDA

IMPRESCINDIBLES LITERARIS

Novetats literàries, clàssics que no passen de moda i sorpreses de joves autors que es troben entre les lectures de què més hem gaudit aquest any. A llegir!

LA REVISTA IMO

52


IMO | QUALITAT DE VIDA

Solo tú me tendrás (Toni Muñoz) Amb l’explícit subtitol de; “Celos, mentiras y muerte en el crimen de la Guardia Urbana” el debut literari del periodista Toni Muñoz és un true crime (crònica negra basada en fets reals) que posa el focus en la mort del policia Pedro Rodríguez, al maig de 2017. Qui ho va fer i per què? Tots els camins porten a la seva dona, Rosa Peral,

Mentiras consentidas – sèrie Bergman 6 (Hans Rosenfeldt i Michael Hjorth)

convertida en la gran protagonista d’aquest fascinant llibre ple de girs imprevistos, triangles amorosos i corrupció policial. Més llibres de l’autor: És el primer llibre de Toni Muñoz,

hael Hjorth, Mentides consentides

periodista especialitzat en succes-

és la sisena entrega literària prota-

sos de La Vanguardia.

gonitzada per Sebastian Bergman,

53

psicòleg criminal que col·labora

LA REVISTA IMO

Escrita per Hans Rosenfeldt i Mic-

amb la policia per atrapar assassins a Suècia. La Susanna, del Centre de Contacte amb el Pacient (CCP), gran fan d’aquesta saga, la recomana perquè “el personatge surt d’arquetips, és desagradable i no és un exemple de conducta, però aconsegueixes empatitzar amb ell. És una cosa difícil de trobar en un llibre”. Una altra gran mostra del feliç moment de la novel·la negra escandinava. Més llibres de l’autor: Secretos imperfectos, Crímenes duplicados, Muertos prescindibles, Silencios inconfesables i Castigos justificados, de la sèrie Bergman.


IMO | QUALITAT DE VIDA

Persépolis (Marjane Satrapi) Publicada l’any 2000, però de popularitat creixent gràcies a un missatge molt actual, Persépolis és una novel·la gràfica de tall autobiogràfic en què Marjane Satrapi, explica de forma loquaç part de la seva vida, des de la seva infància a Teheran durant la revolució islàmica, fins a arribar a Europa. “La

Yo, Julia (Santiago Posteguillo)

recomano per a aquelles persones interessades en literatura feminista, perquè retrata el moviment i les repercussions que va tenir a

Yo, Julia, guanyador del Pre-

l’Iran”, explica la Marta de l’equip

mi Planeta de 2018, és un llibre

de la Fundació IMO. L’obra va ser

de l’escriptor valencià Santiago

adaptada al cinema per la mateixa

posterguillo, que aquests últims

Satrapi.

54

les històriques. Aquí s’inspira en

Més llibres de l’autor: Los mons-

LA REVISTA IMO

anys s’ha especialitzat en novel· l’apassionant vida de Julia Domna,

truos tienen miedo de la luna, Ad-

una dona que es va convertir en

jar o La amistad de un oso y otros

l’emperadriu més poderosa de

cuentos persas.

l’antiga Roma, per traçar un relat que posa el focus en una part de l’edat antiga poc explorada. “Era injust que la història d’una persona que aconsegueix muntar una dinastia imperial romana fos desconeguda. Calia explicar-la", ha advertit el mateix autor. Més llibres de l’autor: La sangre de los libros, Las legiones malditas, La traición de Roma, La noche en que Frankenstein leyó el Quijote.


IMO | QUALITAT DE VIDA

Altres lectures que ens han acompanyat: Sigfried (Alex Price), El médico (Noah Gordon), Dispara que yo ya estoy muerto (Julia Navarro), Orientalismo (Edward W. Said), Vestido de novia (Pierre Lemaitre), Res és impossible (Kílian Jornet), Conversaciones con Hitchcock (François Truffaut), El monje que vendió su Ferrari (Robin S. Sharma), Los cuatro acuerdos: un libro de sabiduría tolteca (Miguel Angel

Una breve historia de casi todo (Bryson Bill)

Ruiz Macias), El extraño caso de Harry Quebert (Joël Dicker), El caballero de la armadura oxidada (Toni Galmés), Momentos estelares

conegut sobretot pels seus llibres

de la humanidad (Stefan Zweig),

de viatges, dona resposta a algu-

La sospecha de Sofia (Paloma

nes preguntes clau de la història

Sánchez Garnica), El heredero (Jo

de l’Univers en aquest llibre de

Nesbø), Desesperación (Stephen

divulgació científica convertit en

King), La danza de la realidad

55

un best-seller en el seu gènere. Ex-

(Alejandro Jodorowsky), Una

plica de forma amena i per a tots

familia normal (Alejandra Parejo),

els públics conceptes compilats,

El principito (Antoine de Saint-

com la teoria de la relativitat, la

Exupéry), Los pilares de la tierra

relació entre l’espai i el temps, així

(Ken Follett), El dilema de

com la vida d’alguns dels grans ci-

las parejas (Esther

LA REVISTA IMO

(Robert Fisher), On és l’estel·la? L’escriptor britànic Bryson Bill,

entífics de sempre. El llibre compta

Peruel).

amb dues adaptacions: una versió il·lustrada i una altra per al públic infantil. Més llibres de l’autor: Un paseo por el bosque, Aventuras y desventuras del chico centella, 1927: un verano que cambió el mundo, En las antípodas.


Nuestra misión es construir miradas felices a través de la investigación, la docencia, la prevención y la acción social.

¿Nos ayudas?

www.fundacionimo.org • Tel. 93 400 07 00


Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 400 07 00 www.imo.cat

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •


Profile for Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

Revista IMO 49 Català  

Advertisement