IMMOSCÒPIA
14|· MARÇ 2017 Revista dels Col·legis i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya
EDT: IMMOSCÒPIA, un projecte de futur OPN: INMOTECNIA, la tecnología aplicada ha venido a quedarse en el sector inmobiliario INF: Informe trimestral de preus de venda APIALIA
TXT: Marketing estratégico vs Marketing de guerrilla I El sector inmobiliario en internet I El desafío: entender al cliente en lugar de convencerle, emocionarle en lugar de venderle I Reafirmar la vocació social del millor edifici racionalista de Catalunya. La Llar Casa Bloc I El mercat del lloguer: d’on venim i cap a on anem
Í DX
Marketing estratégico vs Marketing de guerrilla 14 TXT: El sector inmobiliario en internet 18 TXT: El desafío: entender al cliente en lugar de convencerle, emocionarle en lugar de venderle 22 TXT: Reafirmar la vocació social del millor edifici racionalista de Catalunya. La Llar Casa Bloc 26 TXT: El mercat de lloguer: d’on venim i cap a on anem 8 TXT:
, un projecte de futur 4 OPN: INMOTECNIA, la tecnología aplicada ha venido a quedarse en el sector inmobiliario 6 INF: Informe trimestral de preus de venda APIALIA 2 EDT: IMMOSCÒPIA
Immoscòpia no es responsabilitza ni comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·laboradors.
1
EDT
2
IMMOSCÒPIA també és una tribuna, una jornada en la que els diferents agents del sector (promotors, entitats financeres, administradors de finques, agents immobiliaris i altres professionals del sector) avaluen, durant el primer trimestre de l’any, les principals tendències i expectatives del mercat immobiliari, sempre en constant canvi i evolució. IMMOSCÒPIA també és formació, i des d’ara canalitzarà tota l’oferta que tradicionalment gestionava el Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya, amb un enfocament multidisciplinari i amb les eines tecnològiques més
IMMOSCÒPIA, un projecte de futur
avançades, fins i tot a través de dispositius mòbils. IMMOSCÒPIA també és una borsa de treball que facilita l’accés al món laboral a totes aquelles persones que desitgen incorporar-se al mercat immobiliari, un sector que avui està preparat per créixer. IMMOSCÒPIA serà, en breu, un canal de notícies per fer arribar de forma puntual als nostres membres tota la informació d’interès del sector.
H
i ha grans projectes que fracassen estrepitosa-
Si no existeix una fórmula màgica per tenir èxit, en
ment i d’altres que funcionen molt bé malgrat
aquest cas seria encara més difícil de determinar, perquè
que ningú hi confiés. Però hi ha projectes que
durant aquests cinc anys IMMOSCÒPIA no ha deixat de
superen les expectatives d’aquells qui els van impulsar.
sorprendre’ns.
IMMOSCÒPIA és un d’aquests casos.
Però precisament per això hi tenim tanta confiança. IMMOSCÒPIA continuarà creixent. D’això n’estem segurs.
Tot just ara farà 5 anys que es va publicar el primer número d’IMMOSCÒPIA (el maig de 2012) i encara ens preguntem què ha passat perquè aquella revista que vam concebre com un “espai de reflexió del sector immobiliari, un àmbit obert a tots els operadors” s’hagi convertit en una de les pedres angulars de la nostra institució. Perquè IMMOSCÒPIA ja no és només una revista. IMMOSCÒPIA també és un fòrum per a agents immobiliaris, un congrés professional de dos dies amb projecció internacional i un espai de networking per obtenir una bona xarxa de contactes i oportunitats de negoci, amb cinc edicions celebrades ja a les quatre províncies de Catalunya.
3
OP N
INMOTECNIA, la tecnología aplicada ha venido a quedarse en el sector inmobiliario
L
a tecnología informática está siendo sin duda el elemento más determinante de la transformación de la vida humana en el siglo XXI; todo ello a pe-
sar de que gran parte de la población de nuestro planeta vive aún en condiciones semejables a la edad de piedra, por supuesto en términos tecnológicos. Nada es ya como antes: hoy podemos hacer cosas que antes eran inimaginables. En el primer mundo, incluso en el segundo, la nueva cultura exige que todo debe ser más rápido y eficiente. Ello está repercutiendo no tan solo en la forma de vivir y de relacionarse de las personas, sino también en cómo se deben desarrollar las empresas para poder competir: no asimilarlo implica a menudo quedar fuera del mercado en muy poco tiempo.
GUSTAVO LÓPEZ PECHO Director de Tecnoapi 5.0
Lo cierto es que, queramos o no, la tecnología ya nos
HERVÉ PARENT
ha transformado, ha cambiado nuestros hábitos, nuestra
Gerente de Realnewtech
forma de pensar y reaccionar; la velocidad del cambio
JOSÉ Mª PONS
frecuentemente nos asusta por cuanto nos obliga a es-
Director General de Barcelona Meeting Point
forzarnos de forma permanente para no perder el tren. ¿Hasta dónde? ¿Hasta cuándo? ¿Siempre a este ritmo diabólico y a este alto nivel de exigencia? Estas son algunas de las incógnitas que muchos de nosotros nos planteamos y pensamos que hoy no tienen respuesta: no está en nuestras manos, pero posiblemente tampoco en las de aquellos que generan el permanente cambio tecnológico. La tecnología ha entrado en todos los sectores de la actividad económica. En unos antes antes y en otros después. En unos con un alto nivel de penetración y desarrollo y en otros de forma más suave, sin tanta especialización. El sector inmobiliario ha sido uno de los sectores donde la tecnología informática ha llegado con mayor retraso en comparación con el desarrollo que desde hace tiempo se tiene en otros. Tradicionalmente, nuestro sector ha sido muy amanuense, quizás porque haya sido más administrativo que comercial, más jurídico que económico: incluso hoy existen algunos profesionales que se resisten al uso generalizado de la tecnología aplicada. Lo cierto es que el sector está despertando de su letargo
4
tecnológico y cada vez más se empiezan a utilizar –por
INMOTECNI A , L A T E C NOLO G ÍA APLIC AD A H A VE NID O A Q U E D ARS E E N E L S E C TOR IN MOBILI ARIO
parte de los profesionales– las herramientas que el mer-
Barcelona INMOTECNIA, el primer salón español de la
cado ofrece, no sin algún reparo a su puesta a punto y a
tecnología aplicada a los servicios inmobiliarios. En el
entender que en lo sucesivo nada será como antes.
incomparable marco de las Reales Atarazanas se concentrarán durante dos días más de 40 expositores y 15
Actualmente, la tecnología aplicada al sector inmobi-
conferenciantes: está prevista la asistencia de más de
liario se orienta en dos vertientes: la construcción y los
1000 visitantes profesionales inmobiliarios españoles y
servicios inmobiliarios. La construcción tomó hace tiem-
extranjeros.
po la delantera, mediante la domótica, y hoy continúa aplicando mejoras tecnológicas.
¿Por qué INMMOTECNIA en Barcelona? Sin duda, el mercado inmobiliario español en general es muy activo
La tecnología aplicada a los servicios inmobiliarios es
y tiene el reconocimiento de los profesionales europeos,
más reciente. Sus orígenes se encuentran en EEUU, como
pero adicionalmente Barcelona tiene la bien merecida
en casi todos los demás sectores; posteriormente se ha
fama y tradición del desarrollo tecnológico en Europa y
desarrollado también en otros países. La tecnología in-
en el mundo. Además del conocido MWC (Mobile World
mobiliaria actual se orienta principalmente a los servi-
Congress) y otros eventos tecnológicos que se ofrecen
cios de marketing inmobiliario, si bien se complementa
cada año en la ciudad, el distrito 22@ es un referente
para facilitar el acceso –a la información y los productos–
mundial para startups del sector tecnológico.
a clientes y profesionales, optimizando así los procesos de comunicación y de comercialización de inmuebles.
El salón INMOTECNIA nace de una joint venture entre las empresas Realnewtech (organizadora del salón RENT en
Hace años en New York se creó un evento anual –que
Paris), BMP (organizadora del salón inmobiliario BMP de
aún perdura con gran éxito– destinado a la tecnología
Barcelona) y Tecnoapi (empresa del grupo API). Una com-
aplicada a los servicios inmobiliarios: conferenciantes de
binación de éxito por el factor complementario de dichos
primer nivel explican las últimas novedades sobre hard-
agentes. El salón INMOTECNIA es una excelente oportuni-
ware y software aplicado esencialmente al marketing
dad de encuentro de todos los operadores de ese mercado
inmobiliario y a facilitar la comercialización de activos
tecnológico: de un lado los expositores, desarrolladores y
inmobiliarios a clientes y profesionales.
proveedores de tecnología – software y hardware –aplicada a los servicios inmobiliarios; de otro lado los visitantes,
Inspirado en dicho evento en EEUU, en 2013 se creó en
profesionales inmobiliarios – agentes y promotores– usua-
París el salón RENT (Real Estate and New Technologies)
rios potenciales de dichos servicios tecnológicos.
que es hasta la fecha el único de su género en el mundo. Este salón de la tecnología aplicada a los servicios
Deseamos y esperamos que esta iniciativa - pionera en
inmobiliarios celebró su cuarta edición el pasado mes
España - que entendemos de gran utilidad para el sector,
de noviembre en el espacio de La Villette de París y se
reciba la bendición del mercado y de sus destinarios –
ha consagrado en 2016 demostrando su plena madurez
expositores y visitantes – contribuyendo de este modo a
con la presencia de más de 150 expositores, más de 20
la mejora continuada del sector mediante el incremen-
conferencias de expertos europeos y americanos y 4.000
to de la eficiencia de los profesionales inmobiliarios y
visitantes profesionales internacionales.
el mejor servicio de estos a sus clientes, compradores, arrendatarios e inversores.
Al hilo del éxito de RENT y de la necesidad de atender a la demanda de las empresas de tecnología y de los profesionales inmobiliarios, esta primavera nacerá en
5
INF
Informe trimestral de preus de venda Apialia
Barcelona (€/m ) 2
4T/16
% Var.
ANTIGA ESQUERRA
3.760 4.077 4.266 4.186
-1,88
BESÓS MARESME
2.179 2.302 2.451 2.244
-8,45
CAMP DE L'ARPA
2.470 2.498 2.725 2.750
0,92
EIXAMPLE DRET
4.232 5.278 5.286 4.918
-6,96
EL CLOT
2.591 2.578 2.843 2.884
1,44
FORT PIENC
3.140 3.162 3.486 3.506
0,57
FRONT MARÍTIM
6.085 5.876 4.877 4.925
0,98
GLÒRIES
2.817 2.859 2.936 3.300
12,40
LA MATERNITAT
3.244 3.210 4.903 4.611
-5,96
LES CORTS
3.855 4.035 3.674 3.731
1,55
NOVA ESQUERRA
3.145 3.305 3.624 3.597
-0,75
PEDRALBES
5.273 5.328 5.258 5.807
10,44
POBLENOU
3.398 3.615 3.689 3.665
-0,65
PROVENÇALS DEL POBLENOU
3.101 3.238 3.005 3.094
2,96
SAGRADA FAMÍLIA
3.020 3.287 3.368 3.375
0,21
SANT ANTONI
3.088 3.183 3.440 3.505
1,89
Aquest informe recull els preus de vendes reals
SANT GERVASI GALVANY
4.444 4.418 4.407 4.891
10,98
d’immobles residencials de segona mà realitza-
SANT MARTÍ
2.470 2.627 4.101 4.519
10,19
des per les agrupacions comercials del Col·legi
SARRIÀ
4.888 4.842 4.915 5.900
20,04
d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barce-
SARRIÀ - SANT GERVASI
4.430 4.505 4.425 4.876
10,19
lona i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de
TRES TORRES
4.660 4.600 4.790 5.131
7,12
Catalunya (AIC). Totes les operacions realitzades
VERNEDA LA PAU
2.500 2.437 2.195 2.192
-0,14
queden recollides pel nostre software de gestió
VILA OLÍMPICA
4.312 4.386 4.479 5.023
12,15
Ghestia. És important destacar que estem parlant
Preu mig
3.613
4TRIM 2016
1T/16
2T/16
3T/16
3.724
3.876
4.027
3,91
2T/16
3T/16
4T/16
% Var.
de xifres recollides d’operacions tancades durant el període del present estudi, en cap cas són xifres obtingudes des de l’oferta d’immobles a la venda.
Barcelona Costa Sur (€/m ) 2
1T/16
L’àmbit geogràfic de l’estudi se cenyeix a aquelles zones en les quals ja s’han implantat les agrupa-
BEGUES
1.672 1.626 1.453 1.466
0,89
cions comercials del col·lectiu API, les APIALIA.
CASTELLDEFELS
2.473 2.351 2.643 2.630
-0,49
GAVÀ
2.255 1.957 2.407 2.395
-0,50
JUAN JOSÉ AGUILERA
SITGES
3.500 3.543 3.774 4.005
6,12
Director Comercial API Col·legis i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya
VILADECANS
1.723 1.617 1.790 1.816
1,45
Preu mig
2.325
2.219
2.413
2.462
2,03
1T/16
2T/16
3T/16
4T/16
% Var.
920 1.111 1.106
-0,45
991
930
-3,13
979 1.035
5,72
932
919
-1,39
921 1.003 1.033
2,99
Bages (€/m ) 2
NAVARCLES PONT DE VILOMARA
1.021
SANT FRUITÓS DEL BAGES
1.028 1.229
ST. JOAN DE VILATORRADA SANT PEDOR Preu mig 6
975
940 1.014 987
903
982
960
963
986
2,35
IN FOR M E T R IM E S T R AL DE P R E U S DE VE ND A API ALI A
Manresa (€/m ) 2
AJUNTAMENT
Sabadell (€/m ) 2
1T/16
2T/16
3T/16
4T/16
% Var.
890
770
761
1T/16
2T/16
3T/16
4T/16
% Var.
841
10,51
CAN FEU
1.280 1.233 1.423 1.517
6,61
AV BAGES
1.143 1.152 1.219 1.186
-2,71
CAN RULL
1.252 1.244 1.266 1.339
5,77
CENTRE
1.134 1.093
932
895
-3,97
CENTRE
1.646 1.650 1.952 2.114
8,30
632
805
732
-9,07
CONCÒRDIA
1.261 1.219 1.350 1.421
5,26
912
897
905
988
9,17
CREU ALTA
1.468 1.506 1.662 1.759
5,84
LA FLORIDA-VALLDAURA
982
977 1.035 1.006
-2,80
EIXAMPLE SANT OLEGUER
1.565 1.587 1.653 1.765
6,78
MION
942
847
712
-1,66
GRÀCIA
1.516 1.532 1.667 1.795
7,68
CONGOST
680
FONT DE CAPELLANS
PUEBLO NUEVO
724
960 1.128 1.246
10,46
MERINALS
1.295 1.302 1.260 1.239
-1,67
PL. CATALUNYA
987 1.006 1.043 1.105
5,94
TERMES
1.361 1.248 1.034 1.057
2,22
SANT JOAN DE DEU
955
10,05
Preu mig
1.405
1.391
1.474
1.556
5,57
1T/16
2T/16
3T/16
1.082
Preu mig
1.084
945 928
925 1.018 948
973
2,66
Sant Cugat (€/m ) 2
Maresme (€/m )
4T/16
% Var.
% Var.
ARXIU ESTACIÓ
2.882 2.859 3.075 3.288
6,93
2
1T/16
2T/16
3T/16
4T/16
ALELLA
2.553 2.401 2.920 3.316
13,56
CAN MAGÍ
2.894 2.818 2.955 3.151
6,63
ARENYS DE MAR
1.711 1.562 1.810 2.009
10,99
CAN TRABAL
2.902 2.772 2.876 2.824
-1,81
ARENYS DE MUNT
1.354 1.276 1.328 1.318
-0,75
CENTRE
2.672 2.699 2.762 2.845
3,01
ARGENTONA
1.509 1.613 1.350 1.433
6,15
MIRA-SOL
2.652 2.743 2.482 2.627
5,84
CABRILS
1.804 1.835 1.652 1.659
0,42
PARC CENTRAL
3.015 3.082 3.390 3.630
7,08
CALELLA
1.454 1.378 1.573 1.689
7,37
TURÓ DE CAN MATES
2.740 2.628 3.132 3.414
9,00
MALGRAT
1.360 1.312 1.379 1.447
4,93
MATARÓ
1.530 1.533 1.535 1.583
3,13
Preu mig
2.822
2.800
2.953
3.111
5,36
PINEDA
1.290 1.315 1.205 1.138
-5,56
PREMIÀ DE MAR
1.684 1.631 1.811 1.941
7,18
ST ANDREU DE LLEVANERES
2.031 2.058 2.320 2.476
6,72
1T/16
2T/16
3T/16
4T/16
% Var.
VILASSAR DE DALT
1.759 1.830 1.762 1.845
4,71
BARRI MARÍTIM
1.291 1.255 1.273 1.423
11,78
VILASSAR DE MAR
2.177 2.052 2.210 2.334
5,61
EIXAMPLE
1.537 1.529 1.506 1.661
10,29
LLEVANT
1.852 1.814 1.782 1.863
4,55
NOU EIXAMPLE NORD
1.605 1.653 1.569 1.701
8,41
NOU EIXAMPLE SUD
1.466 1.459 1.390 1.510
8,63
PART ALTA
1.495 1.593 1.450 1.540
6,21
SANT PERE I SANT PAU
1.274 1.227 1.464 1.478
0,96
Preu mig
1.503
7,11
Preu mig
1.709
Osona (€/m )
1.677
1.758
1.861
5,83
2
CENTELLES MANLLEU
1T/16
2T/16
3T/16
4T/16
1.252 1.262 1.306 1.384 892
876
935
993
% Var. 5,97 6,20
RODA DE TER
1.010
934 1.006 1.093
8,65
TONA
1.354 1.333 1.485 1.635
10,10
VIC
1.385 1.416 1.234 1.273
3,16
Preu mig
1.179
6,91
1.164
1.193
1.276
Tarragona (€/m ) 2
1.504
1.491
1.597
7
TX T
Aunque el marketing de guerrilla puede ayudar a las agencias inmobiliarias a posicionarse en su zona, el marketing estratégico es imprescindible para saber hacia dónde van.
MARKETING ESTRATÉGICO vs MARKETING DE GUERRILLA
8
CÉSAR VILLASANTE OCHOA Director Marketing Urbaniza Interactiva S.A. Editor de Inmoblog.com
En el día a día, nos movemos por im-
Vamos a diferenciar dos formas de hacer
micos, como la inversión en espacios pu-
pulsos: queremos trasladar nuestras bri-
marketing en empresas inmobiliarias, en
blicitarios, de alto alcance, pero escasa
llantes ideas a proyectos en marcha, de
función de su planificación:
segmentación.
MARKETING DE GUERRILLA
Se diferencian por realizarse en espacios
forma inmediata, sin tener que dedicar mucho tiempo ni dinero.
públicos, como plazas, playas, centros Vemos ejemplos de acciones de empre-
Marketing de guerrilla no debe enten-
comerciales, y también en foros y gru-
sas innovadoras, de diferentes sectores,
derse en un sentido despectivo, como
pos de interés en medios online, como
que queremos replicar lo antes posible.
un conjunto de acciones improvisadas o
páginas del barrio en Facebook.
Vemos algo que funciona en otra inmo-
de poco valor; el negocio inmobiliario es
biliaria y queremos trasladarlo a nuestra
mayoritariamente local, sea un barrio de
Se busca la máxima audiencia, dentro de
organización lo antes posible, antes de
una ciudad o varias poblaciones de una
ese entorno delimitado, hacia personas
que la competencia lo haga. Ese parece
zona delimitada.
con intereses similares, que interactúan
el principal motor de algunos gerentes
con frecuencia con otras personas en
para realizar acciones de marketing.
La guerrilla es una forma de combate
ese mismo lugar. Al no ser publicidad
La improvisación marca el camino de
óptima para el cuerpo a cuerpo y para
convencional, consigue llegar al grupo
muchas pequeñas inmobiliarias que no
la lucha sobre el terreno. Las relacio-
objetivo de una forma diferente, para
quieren quedarse atrás en marketing, y
nes sociales de cercanía permiten a la
establecer una relación nueva con el
la planificación escasea en las acciones
inmobiliaria estar en la mente de sus
consumidor.
de marketing inmobiliario.
consumidores más cercanos, que son los que configuran su público objetivo. Las
Servicios personalizados y emocionales
El hecho de estar observante al mercado
acciones de este tipo de marketing van
y a sus innovaciones para tratar de adap-
encaminadas a ser conocido por los ha-
tarlas al negocio es positivo, pero hace
bitantes de la zona y, a ser posible, ser
La cartera de inmuebles deja de ser el
falta elaborar primero una estrategia,
reconocido como el asesor inmobiliario
aspecto fundamental, siendo los ser-
para poder abordar esas tareas con un
de mayor experiencia y conocimiento del
vicios personalizados lo que se quiere
sentido y evaluarlas de forma periódica.
mercado local.
transmitir, para tratar de grabar en la
Por encima de las acciones, está la pla-
mente del consumidor sensaciones y as-
nificación estratégica, que organiza las
Requieren mucho esfuerzo e imagina-
pectos psicológicos relacionados con el
diferentes acciones, continuadas en el
ción, poniendo el foco en el público
proceso de compraventa inmobiliaria.
tiempo y dirigidas a un público objetivo.
objetivo, para poder llegar a él de una forma memorable. Por eso es propia de
Causar una reacción emocional es uno
Iniciar cualquier proceso innovador es
pequeñas empresas, que pueden centrar
de los objetivos de este tipo de marke-
interesante, pero hay que plantearse si
sus esfuerzos en una zona concreta, la
ting, para que permanezca en la mente
se dispone de recursos, como personal
suya y, en un conjunto de personas sobre
específico para desarrollar el marketing
las que pueden ejercer influencia para
en la empresa. Habrá que evaluar la con-
mejorar la imagen y reputación de la
veniencia de contratar a una consultora,
marca personal y/o corporativa.
que permita cubrir las vastas necesidades de un plan de marketing, así como
Son acciones ejecutadas en medios no
estar dispuesto a comunicar datos de la
convencionales, utilizando el ingenio y
empresa y objetivos internos.
la creatividad en vez de recursos econó-
9
TX T
del consumidor. La compra de vivienda es un proceso emocional, en el que el inconsciente juega un papel determinante. Cada persona está en un estado diferente, desde no plantearse comprar o vender, a tener muy cercana esa decisión.
Causar una reacción emocional es uno de los objetivos de este tipo de marketing, para que permanezca en la mente del consumidor.
Comunicar correctamente que se es la persona adecuada para guiar al consumidor en ese proceso, ayuda a que cuando llegue el momento, el consumidor se
• Elaboración de un Informe del mercado
• Publicación de mensajes en la página
ponga en contacto con el asesor inmobi-
inmobiliario de la zona, difundiéndolo en
de la comunidad en Facebook, ofre-
liario, o le recomiende a sus contactos y
publicaciones impresas de la localidad y
ciendo asistencia a quien tenga dudas
conocidos, que sí estén en este estado de
en foros de debate del barrio en Internet.
sobre el proceso de compraventa de
decisión. En ciertos aspectos se asemeja
• Organización de un acto sin ánimo
al Growth hacking, que consiste en utili-
de lucro, un concierto en la plaza, un
zar la tecnología para alcanzar los obje-
evento de acción solidaria.
vivienda en la zona. • Programación de un Webinar formativo para propietarios del barrio.
tivos de marketing, mediante soluciones
• Promoción de actividades deportivas,
• Campañas de marketing en buscado-
ingeniosas a necesidades habituales de
como un torneo de golf, el patrocinio
res y redes sociales, aprovechando la
los consumidores.
de un equipo juvenil.
segmentación geográfica que permiten
• Preparación de un microsite o landing
Técnicas de guerrilla Ejemplos de técnicas que constituyen acciones del marketing de guerrilla: • Obsequios a los vecinos del barrio, con mensajes en fechas señaladas, como un programa de fiestas del barrio. • Carteles de micro segmentación, indicando que en el edificio, hay “un vecino que vende su piso”. • Organización de una jornada de puertas abiertas “Open house”.
las utilidades online, para mostrar los
page para una propiedad, utilizando la
anuncios a los usuarios de la zona.
información de la zona y de la misma
• Creación de comunidad en medios
calle, como reclamo principal.
propios, difundiendo contenido en la
• Comunicaciones de mensajería instan-
página de empresa en Facebook, con
tánea a contactos ubicados en la misma
entrevistas a personajes del barrio,
zona, mediante email marketing y apli-
emprendedores que ofrezcan algo ex-
caciones como Whatsapp o Telegram.
traordinario en su negocio o que lle-
• Visitas a propiedades retransmitidas en directo, con herramientas como Periscope o Youtube.
ven en el barrio muchos años. • Publicación de fotografías en redes sociales como Instagram, con imágenes de
• Participación activa en la asociación
sitios recónditos y singulares del barrio.
de comercios y empresarios de la
• Acciones de comunicación ambiental,
zona, en la asociación de vecinos,...
utilizando elementos del mobiliario urbano para incorporar un mensaje, como lonas sobre edificios en rehabilitación o como pantallas interactivas en el escaparate de la inmobiliaria. • Participación en blogs locales con contenido propio relacionado con el mercado inmobiliario local, consejos y recomen-
10
daciones a propietarios, compradores,
M AR K E T ING E S T R AT É GIC O V S M AR K E T ING DE GUE RRILL A
arrendadores e inquilinos. Del mismo
Al contratar un servicio de asesoramien-
necesaria una prospección interna, de
modo, invitar a periodistas, empresarios
to inmobiliario, el consumidor busca la
cuáles son las fortalezas y debilidades,
y creadores de contenido del barrio, a
solución a un problema y/o el beneficio
así como un análisis del mercado, iden-
participar en el blog de la inmobiliaria.
que puede proporcionarle. El marketing
tificando las oportunidades y amenazas.
• Acciones de Marketing de calle, con
estratégico parte del análisis de las nece-
la distribución de mapas, en zonas
sidades de los propietarios que quieren
Las fortalezas pueden ser las capacida-
cercanas a la oficina inmobiliaria, in-
vender y de los compradores de vivien-
des del equipo humano, la adopción de
dicando la ubicación de la misma y
da, de los recursos necesarios de la or-
la tecnología, el uso de redes sociales, la
presentando a los asesores.
ganización y de la investigación del mer-
innovación en los procesos, la facilidad de
cado inmobiliario local. El conocimiento
comunicación. En cuanto a las debilida-
de los recursos y capacidades de la em-
des, escasez de personal para realizar las
MARKETING ESTRATÉGICO
presa constituye un aspecto fundamental
tareas de marketing, falta de conocimien-
Todas las acciones indicadas de marke-
de la metodología para alcanzar ventajas
tos y formación en áreas concretas y, espe-
ting de guerrilla ayudan puntualmente
competitivas sostenibles a largo plazo.
cialmente, falta de interés, por parte de la
a dar notoriedad de marca a la empre-
gerencia, en desarrollar una estrategia ba-
sa y/o al asesor inmobiliario. Entonces,
Esa ventaja competitiva es un servicio
¿por qué es recomendable desarrollar un
diferencial y especializado, valorado
Marketing Estratégico?
por los consumidores y persistente en el
Las oportunidades para una inmobiliaria
tiempo. La especialización e innovación
de barrio pasan por participar en un sis-
Porque permite englobar diferentes
son las claves de los servicios ofrecidos
tema de colaboración (MLS), incorporar
marketings, como el de guerrilla, en una
para mantener a la inmobiliaria en la
a sus procesos herramientas tecnológi-
estrategia a medio y largo plazo, sus-
mente de los consumidores.
cas de gestión (CRM) y de contenidos (blogs, redes sociales). Las amenazas
tentada en la planificación de tareas y establecimiento de procedimientos que
sada en acciones de marketing innovador.
¿Cómo empezar?
permiten realizar las acciones adecuadas
las constituyen, entre otras, la fácil entrada de empresas en el sector (falta de
para el público objetivo, en el lugar o
De las diferentes metodologías aplica-
regulación), así como la dificultad en la
soporte y en el momento correcto. Pe-
bles, el método DAFO sigue siendo vá-
conexión de datos inmobiliarios para su
riódicamente, se miden los resultados,
lido para un análisis preliminar de la si-
uso en diferentes sistemas de gestión y
se comparan con los objetivos fijados
tuación del negocio, para establecer las
soportes publicitarios.
y se adecúa la estrategia para mejorar
ventajas competitivas de la empresa en
los próximos resultados. Esa estrategia
su mercado local, en especial, los aspec-
En cuanto a la comunicación, el mensaje
permite establecer la planificación de
tos diferenciales que deben ser transmi-
publicitario debe seguir el proceso AIDA:
acciones con un objetivo determinado,
tidos a su público objetivo. Sin diferen-
llamar la atención, despertar el interés,
asignando los recursos necesarios, esta-
ciación, los servicios de la inmobiliaria
convertirlo en deseo e impulsar la acción
bleciendo responsabilidades y definiendo
pasarán desapercibidos, por lo que es
del consumidor.
las medidas para evaluar los resultados. El marketing estratégico, como proceso documentado de acciones específicas que se realizan en un plazo de tiempo, persigue la misión de la empresa y sus principales objetivos.
11
TX T
¿Qué hace falta para completar estos métodos? Lo primero es definir el público objetivo, segmentar a la audiencia en grupos de
Lo primero es definir el público objetivo, segmentar a la audiencia en grupos de interés a los que ofrecer servicios personalizados.
interés a los que ofrecer servicios personalizados y a los que podamos lanzar mensajes, para iniciar una conversación con ellos.
minar. El recuento de las personas que
Una métrica general para cualquier ac-
han venido a la oficina para solicitar una
ción consiste en analizar el coste de ad-
Las comunicaciones se fijarán en función
guía gratuita sobre cómo vender un piso
quisición del cliente (CAC), que es un
de a qué segmento de población irá diri-
en la zona nos indicará la efectividad de
ratio para determinar el coste medio
gido, para que los receptores entiendan
la acción de entrega de folletos en los al-
invertido para la conversión del cliente
que el emisor es un profesional especia-
rededores, dando a conocer el negocio y
que adquiera sus servicios. Permite va-
lizado en la zona y en ofrecer soluciones
ofreciendo el obsequio a los viandantes.
lorar cuánto dinero se ha utilizado en
a personas con sus mismas necesidades.
atraer a los clientes.
El segundo paso es determinar unos ob-
En acciones online, como en redes socia-
jetivos alcanzables y medibles, preparar
les, hay varias métricas que se pueden
Una técnica adecuada para una estrate-
el plan de difusión y analizar las métri-
establecer, comúnmente denominadas
gia que permita reaccionar a los cambios
cas que sirvan para determinar el grado
KPIs o Indicadores Clave de Desempeño.
del mercado y los de sus consumidores,
de consecución de los objetivos.
La clave es elegirlas teniendo en cuenta
es elaborar un “Customer journey” que
que deben ser entendidas por los miem-
identifique los pasos que da una perso-
bros de la organización, que puedan ser
na en un proceso de compraventa de vi-
comparables y que permitan establecer
vienda, desde la búsqueda inicial hasta
Desarrollo del plan de marketing estratégico
una tendencia. Por ejemplo, en la página
la atención tras la entrega de llaves. En
El desarrollo consiste en la realización
de empresa, utilizada para crear comuni-
definitiva, una hoja de ruta basada en
de las acciones de marketing, como las
dad, se registran datos de usuarios que
las diferentes decisiones que toma el
indicadas en la comunicación de guerri-
han manifestado interés por su conteni-
consumidor.
lla, habiendo establecido previamente
do, han compartido publicaciones y, es-
las métricas para cada una de las ac-
pecialmente, han interactuado con sus
Para asegurar el correcto desarrollo de
ciones y, posteriormente, analizarlas y
propios comentarios.
las acciones se usa un calendario en el
ponderarlas, para extraer conclusiones.
que se tienen en cuenta las fechas, tanEspecialmente en medios online, donde
to para realizarlas en momentos en los
En algunas acciones, las medidas de ren-
casi todo es medible, es importante es-
que la audiencia es más proclive, como
dimiento son lógicas y fáciles de deter-
tablecer mediciones concretas, más allá
para asegurar que haya recursos dispo-
de las conocidas analíticas como número
nibles en el momento de su desarrollo.
de visitantes. En las landing pages, como
Un buen ejemplo es el calendario de
la de una propiedad recién captada, está
contenidos para el blog y/o página de
claro que la medida es el número de leads
empresa, en el que se marcan los hitos
generados. Para el resto de acciones, se
en los que se quieren publicar los artí-
definen las variables que corresponden
culos y mensajes, esperando una mayor
con conversiones de usuarios a contactos.
repercusión por parte de la audiencia.
12
M AR K E T ING E S T R AT É GIC O V S M AR K E T ING DE GUE RRILL A
CONCLUSIÓN
Un factor clave en la estrategia de la inmobiliaria es generar confianza, que
El marketing empieza mucho antes que
sólo se consigue madurando la relación
la comunicación y promoción, y no ter-
con el consumidor, con acciones planifi-
mina con cada acción.
cadas para cada una de las etapas, desde el descubrimiento hasta la atención
Las acciones de marketing de guerrilla
post-servicio.
son apropiadas para un negocio basado en servicios en un entorno geográfico delimitado. Esas acciones necesitan estar englobadas en un plan estratégico de toda la empresa, que permitan su medición.
13
TX T
¿Qué piensan los internautas sobre las plataformas inmobiliarias online y sobre los agentes? Entenderlo nos ayudará a optimizar la eficiencia de nuestros recursos de marketing digital en portales y redes sociales.
EL SECTOR INMOBILIARIO EN INTERNET
14
AUDREY FAUCONNIER CCM Benchmark Institut
El presente artículo tiene por finalidad plasmar las opiniones de los internau-
• El 64% usan los portales de las agencias inmobiliarias
tas acerca de los medios utilizados por
• Visibilidad de los datos de contacto con la agencia inmobiliaria • Criterios adecuados para
estos para acceder al mercado inmobi-
La encuesta también se ha centrado en
liario, sus preferencias, valoraciones e
la tipología de equipos y número de por-
Puntos débiles
intereses. Es el resultado derivado de
tales que usan los internautas para ac-
• Información insuficiente
una encuesta realizada por la firma CCM
ceder a los portales inmobiliarios en sus
acerca de la localización y
Benchmark el pasado mes de setiembre
búsquedas durante los tres últimos años;
del entorno del inmueble
de 2016, mediante un panel de 1200
se limita a aquellos internautas que po-
• Fotografías del inmueble:
encuestados mayores de 18 años repre-
sean al menos dos de los tres tipos (or-
sentativo de la población - internauta y
denador, Tablet y Smartphone): • El ordenador es aún hoy el más utilizado: el 97% de los encuestados lo
BÚSQUEDA DE PROPIEDADES INMOBILIARIAS
insuficientes y de baja calidad • Falta de reacción de las agencias a los contactos recibidos
mobilnauta - francesa, habiendo aplicado el método de cuotas.
el filtraje de anuncios
usan, aparte de usar también otros
¿Qué piensan los mobilnautas de las APPs inmobiliarias?
medios. Destaca además que el 81% lo hace de forma frecuente y tan solo el
También el 72% de los mobilnautas
Se constata que las fuentes de informa-
16% de vez en cuando. El 47% de los
inmobiliarios están satisfechos con las
ción preferidas por los internautas son:
internautas inmobiliarios usan como
APP’s especializadas en el sector inmobi-
• De forma destacada el 95% prefiere
máximo 3 portales inmobiliarios.
liario. Su opinión en términos generales
utilizar los portales inmobiliarios: de
• La tableta (66%) y el smartphone
estos el 73% lo utiliza de forma fre-
(64%) le siguen de forma distancia-
cuente y el 21% ocasionalmente.
da. No obstante, estos son utilizados
es similar a la de los internautas respecto a los portales y se concreta en:
• Las aplicaciones móviles tan solo las
tan solo de forma esporádica (45%)
Puntos fuertes
utiliza el 39%, si bien solo la mitad de
y en consecuencia ambos hoy están
• Facilidad de navegación
estos lo hace de forma frecuente.
aún muy lejos del uso del ordenador.
• Visibilidad de los datos de contacto
• Los demás medios de información: las
De estos mobilnautas, el 74% utiliza
agencias inmobiliarias (68%), el en-
solamente un máximo de 3 app’s in-
torno (58%) y los anuncios en prensa
mobiliarias.
que su utilización es ocasional.
el filtraje de anuncios Puntos débiles
(52%) tienen un relativo interés para los internautas, donde destaca además
con la agencia inmobiliaria • Criterios adecuados para
¿Qué piensan los internautas usuarios de los portales inmobiliarios?
• Información insuficiente acerca de la localización y del entorno del inmueble • Baja calidad de las alertas
Cuando se analiza la información del tipo de portales inmobiliarios que utili-
Se constata que la mayoría (77%) de los
zan preferentemente los internautas, en
internautas inmobiliarios están satisfe-
base a las búsquedas que estos han reali-
chos con los portales profesionales. Estos
zado los últimos 3 años se constata que:
discriminan los siguientes puntos fuertes
• El 75% utilizan portales inmobiliarios
y débiles de los portales:
recibidas por mail • Falta de reacción de las agencias a los contactos recibidos
en los que publican los particulares • El 68% entran en los portales inmobiliarios de profesionales
Puntos fuertes • Facilidad de navegación
15
TX T
¿Cuál es el uso de las redes sociales por los internautas inmobiliarios?
El 45% de los internautas están interesados en informaciones inmobiliarias de las redes sociales.
Pocos internautas inmobiliarios (31%) están registrados en portales generales, de agencias o de promotores. Estos internautas también son usuarios de las
Si bien los agentes inmobiliarios son
siguientes redes sociales:
el canal más usado por los internautas
• El 86% de Facebook
objeto de la encuesta, la utilización de
• El 32% de You Tube
portales está teniendo un notable creci-
El crowdfunding es aún un desconocido.
• El 24% de Google+
miento en los últimos años.
Solamente el 22% de los internautas co-
• El 22% de Twitter
¿Qué contenidos les interesan? El 45% de los internautas están intere-
EL CROWDFUNDING INMOBILIARIO
noce la existencia de plataformas crow-
¿Confían los internautas la venta/alquiler de su propiedad a una o varias agencias inmobiliarias?
sados en informaciones inmobiliarias de
dfunding inmobiliario (Clubfunding, Fundimmo, lymo, Dividom, …) De dichos internautas, qué interés les merece o quienes están dispuestos a in-
las redes sociales. A estos les interesan
En este tema las opiniones de los inter-
vertir mediante una plataforma de crow-
preferentemente:
nautas están bastante divididas. El 66%
dfunding inmobiliario:
• El 59% utiliza las informaciones jurídicas
sí confía en las agencias inmobiliarias y
• El 18% manifiesta estar dispuesto a
• El 54% usa informaciones acerca del
lo hace por las siguientes motivaciones:
mercado inmobiliario • El 50% es usuario de ayudas y también de dispositivos financieros
• El 56% considera que así el plazo de realización de la transacción es inferior • El 38% opina que estas le facilitan las
invertir • El 15% indica que prefiere otras formas de inversión inmobiliaria • Al 39% no le interesa • El 28% no tiene opinión acerca de ello
¿Qué canal utilizan los internautas para efectuar sus transacciones de venta y de alquiler de sus propiedades?
• El 36% manifiesta que le evitan tener
Estas son algunas de las opiniones que
que realizar las visitas con los clientes
se derivan del estudio realizado. A aque-
• El 66% mediante el mandato a una o
En cambio, el 34% de los internautas
más amplia información se les recomien-
desconfía de las agencias inmobiliarias.
da acceder al estudio completo en fran-
Sus reticencias a utilizar sus servicios se
cés : http://www.ccmbenchmark.com/
deben a:
etude/220-immobilier-et-digital
transacciones administrativas
llas personas que deseen acceder a una varias agencias inmobiliarias • El 35% utilizan anuncios gratuitos en portales inmobiliarios • El 24% mediante relaciones personales, sin usar publicidad • El 9% publica anuncios de pago en portales inmobiliarios
16
• El 49% piensa que los gastos de la agencia son excesivamente elevados • El 42% cree estar capacitado para
Allí encontraran cómo evalúan los internautas sus experiencias con los por-
ello y no precisar los servicios
tales inmobiliarios y las redes sociales,
de la agencia inmobiliaria
las informaciones de mercados que les
• El 22% tienen falta de confianza
proporcionan, los consejos prácticos que
en los agentes inmobiliarios o
reciben y también la utilidad de las he-
ha tenido anteriormente una
rramientas de simulación. Conoceremos
mala experiencia con ellos
qué contenidos quisieran encontrar en
E L S E C TOR IN MOBILIAR IO E N IN TE RN E T
los portales y en las redes. También como
El estudio es de utilidad para aquellos
responder a lo que esperan los usuarios
agentes del mercado inmobiliario con el
de las APP’s. Sabremos qué servicios son
fin de ayudarles a medir y optimizar la
susceptibles de influir en los internautas
eficiencia de sus recursos de marketing
para escoger la agencia inmobiliaria a la
digital en portales y redes sociales.
que confiará la venta de su propiedad. Analizaremos las variables que tienen presentes los clientes para decidir sus inversiones inmobiliarias en activos destinados a ser arrendados y también qué piensan los internautas de los servicios de crowdfunding inmobiliario.
17
TX T
En una sociedad con exceso de información, la clave de la captación de inmuebles no será la información sino generar relaciones de confianza con los clientes.
EL DESAFÍO: ENTENDER AL CLIENTE EN LUGAR DE CONVENCERLE, EMOCIONARLE EN LUGAR DE VENDERLE “En el sector servicios, el producto es un estado de ánimo” ARLIE RUSSELL HOCHSCHILD Socióloga norteamericana
18
SUSANNA ARTÓ Directora Gerente Confía Consulting
MIGUEL ÁNGEL HERRERA Co Creador de GOLD TEAM system
En un entorno como el actual, con la
suerte sino algo que depende en gran
las personas gestionaban sus emociones
tecnología y la comunicación de la que
medida de cómo nos hablamos, qué
subjetivamente.
disponemos, los clientes están cada vez
pensamos cada día, qué sentimos y qué
mejor preparados, son más exigentes y
decidimos. Si la gestión de emociones
El sector inmobiliario, sobre todo en esta
tienen amplia información para com-
es buena y trabajamos para tener más
nueva etapa, necesita concienciarse de
parar unos servicios inmobiliarios con
autoconocimiento y autorregulación de
que todo el personal perteneciente a
otros.
emociones, nuestra actitud será más po-
la empresa debe contar con “recursos
sitiva y lograremos mejores resultados. Y
emocionales” que le permitan crear una
nuestra motivación aumentará.
experiencia feliz tanto al cliente como
La clave de la captación de inmuebles no será la información, por muy buen
al colaborador. En el primer caso, la
elevator pitch que hagamos o muy bonita
Si a todo ello le añadimos buenas es-
persona-cliente sentirá reconocidas sus
que sea la publicidad.
trategias de captación, disfrutar de la
necesidades por parte de la persona de
prospección en lugar de vivirla como un
contacto y “dará de baja” a este de su
La clave será generar relaciones de con-
mal necesario y generamos relaciones
inventario de fuentes de información
fianza con los clientes, crear un vínculo
de calidad con nuestros clientes el éxito
profesionales para “darle de alta” en su
emocional con ellos, tratándolos como
estará asegurado.
inventario de fuentes de información
personas, entendiendo sus miedos y sus objeciones, dándoles la importancia que merecen. Ese factor de generar confianza y entender sus emociones será el que
personales, siendo las segundas mucho
PARA QUÉ SIRVE LA INTELIGENCIA EMOCIONAL EN EL SECTOR INMOBILIARIO
decante la balanza entre un proveedor inmobiliario y otro.
más creíbles y caldo de cultivo ideal para la fidelización. En el caso de los colaboradores, el re-
En 1995, Daniel Goleman publica el
conocimiento y gestión de las emocio-
libro Inteligencia Emocional y parece
nes desde un punto de vista objetivo les
Para entender al cliente y emocionarle,
que ese es el momento en que se da el
ayudará a entender las situaciones emo-
para que sienta que quiere delegar en
“banderazo de salida” hacia una nueva
cionales de los clientes, como primer y
nosotros la venta de su casa, el agente
manera de ver y entender otra forma
fundamental paso, para luego reconocer
inmobiliario necesita tener inteligencia
de comunicación entre las personas a
objetivamente sus necesidades y poder
emocional. Necesita saber cómo reaccio-
través de las emociones. En ese año, el
proyectar los beneficios de la propuesta
na ante una crítica, ante una objeción,
gran público descubrió los conceptos de
personalizada de servicios.
cómo vive el No del cliente, si desde el
cerebro racional y cerebro emocional,
Se trata, en definitiva, de que los colabo-
enfado o desde el miedo. Debe tener au-
además de reconocer el beneficio de dar
radores actúen de modo que generen es-
toconocimiento para que sus emociones
a nuestras emociones el protagonismo
tados emocionales positivos para contri-
ayuden al buen desarrollo de la relación
y el tratamiento adecuado. Pero mucho
buir a un posicionamiento diferenciador,
comercial y no al revés.
antes, en 1940, la socióloga norteame-
lograr un “boca-oreja” más prolongado y
ricana Arlie Russell afirmaba que “en el Debe mantenerse con una actitud positi-
sector servicios, el producto es un estado
va aunque el trabajo comercial sea ines-
de ánimo”. Postulaba que las emociones,
table y se necesite ser muy constante.
aunque tenían un componente biológico,
Aunque reciba muchos No.
eran más interactivas y que se diferenciaban en función de diversos factores
Es bueno no tomarse los resultados
sociales y que la cultura estaba impli-
como algo externo y que depende de la
cada en la formulación de la emoción y
19
TX T
hacer que el cliente vuelva, y si es posible, con un referido de la mano. No se trata de mercantilizar las emociones como un recurso para sacar más
El reconocimiento y gestión objetiva de las emociones conseguirá que nuestros colaboradores se sientan mejor con ellos mismos.
beneficio económico, ya que debido al carácter de estas y ser “propiedad” del colaborador no podemos obligarles a que sientan lo que no sienten y a exte-
en la piel de un agente nuevo: le pedi-
najes que cohabitan en su mente. Uno de
riorizar lo que no quieren expresar.
mos que se presente a los clientes uti-
ellos es el agente inmobiliario y el otro él
lizando argumentos que vienen a decir,
mismo como persona. Entre los dos hay
La formación que viene, perdón, que ya
de una u otra forma, que son grandes
disputas, choques, rencillas, enfrenta-
está aquí, viene para hacernos ver que el
profesionales, etc.; les invitamos a que
mientos. En definitiva, uno no acepta al
aprendizaje del uso de las emociones en
hagan valoraciones de propiedades con
otro y la convivencia y el entendimiento
nuestro trabajo no es algo que se pueda
la responsabilidad que eso supone; los
se hace difícil entre ellos. A la pregunta
aprender de manera obligada, ejercien-
cargamos de herramientas nuevas para
“¿a qué te dedicas?” aparecen respuestas
do, digamos, presión sobre nuestro per-
ellos; los armamos con un arsenal de
como “ahora estoy en una agencia inmo-
sonal para lograr ese cambio. Esa modi-
argumentos para rebatir objeciones…
biliaria” o “de momento trabajo en una
ficación de la actitud no puede venir de
podría seguir definiendo situaciones
inmobiliaria” o “me dedico a vender pi-
“fuera hacia dentro” sino todo lo con-
que hacen que en el “coffee break” de
sos”. Resumiendo: el conflicto emocional
trario, de “dentro hacia fuera” y como
los cursos se oigan comentarios del tipo
que está viviendo nuestro protagonista
resultado de una concienciación de la
“eso en mi mercado no funciona”, “eso
le impide decir en letras mayúsculas, do-
persona hacia la producción de servicios
es válido para Nueva York, Los Ángeles
radas y corpóreas “Soy Agente Inmobi-
orientados al cliente y sus necesidades.
o San Diego pero aquí no”, “habría que
liario”. No olvidemos que nos referimos
averiguar quién lo está utilizando con
a un agente novel. Los agentes veteranos
A nuestro entender la clave para ello
éxito”. Y lo que hay realmente de fondo
viven otras situaciones más relacionadas
está en la máxima de “nuestro negocio
es “no me siento a gusto con esa forma
con sus valores y principios y que serían
consiste en ayudar a quienes lo necesi-
de actuar”, “está bien pero tengo que
motivo de otro artículo.
tan en materia inmobiliaria y yo decido a
adaptarlo (adaptación que nunca lle-
quien ayudo y cómo. Como consecuencia
ga)”, “habría que pulirlo un poco”, etc.
Permítannos para finalizar hacer dos puntualizaciones. La primera es que la
de ello, obtengo beneficio económico”. Sin lugar a dudas, les producimos a los
Este conflicto emocional es producto de
formación que tiene como base el he-
agentes un desgaste emocional muy im-
un diálogo interno del colaborador. Un
cho de hacerle ver a los alumnos que
portante. Pongámonos por un momento
diálogo que tiene lugar entre dos perso-
se conviertan en actores y actrices, que interpreten un papel, reciten un guión que no sienten propiamente suyo y que representen a un personaje con el que no comulgan, les produce en muchos casos un conflicto emocional. La segunda, el reconocimiento y gestión
20
objetiva de las emociones conseguirá que
E L DE S AF ÍO : E N T E N DE R AL C LIE N T E E N L U G AR DE C ONVE NC E RL E
nuestros colaboradores se sientan mejor
en otra. Seguramente no será una direc-
con ellos mismos, más integrados y com-
ción totalmente opuesta, pero sí distinta
prometidos en el proyecto empresarial
a la que ellos querrían y con la que se
que dirigimos y diseñen un entorno per-
sentirían a gusto.
sonal y profesional propiamente subjetivo en el que exista una coherencia entre lo que sienten, piensan, dicen y hacen. Nuestros colaboradores son personas cuyas emociones van en una dirección y quizás nosotros como gerentes les indicamos que digan y hagan cosas que van
21
TX T
Ens agrada exercicir la responsabilitat social que com a corporació de dret públic ens pertoca i per això el col·lectiu API participa en la rehabilitació de la Casa Bloc, un projecte innovador pel que fa a concebre l’habitatge com a l’eina bàsica per al desenvolupament de l’autonomia de les persones amb més dificultats.
REAFIRMAR LA VOCACIÓ SOCIAL DEL MILLOR EDIFICI RACIONALISTA DE CATALUNYA. LA LLAR CASA BLOC
22
CARME TRILLA Presidenta de la Fundació Hàbitat3
Els edificis que integren el conjunt ano-
al dia cuines i banys i s’han destinat a
un allotjament propi que puguin conside-
menat CASA BLOC, del barri de Sant
l’allotjament de 26 famílies de refugiats
rar casa seva amb totes les implicacions
Andreu de Barcelona, van ser iniciats
de la guerra siriana, mitjançant la seva
que això comporta. I, persones o famí-
a l’època de la Segona República com
cessió a tres entitats que tenen conveni
lies que, havent perdut el seu habitatge
edificis d’habitatges per a treballadors.
de col·laboració amb l’Estat per aquesta
o havent-lo de deixar peremptòriament,
Els seus arquitectes foren Sert, Torres
tasca: Creu Roja, CEAR (Comisión Es-
necessiten un allotjament transitori men-
Clavé i Subirana, del prestigiós grup
pañola de Ayuda al Refugiado) i ACCEM.
tre l’Ajuntament de Barcelona o alguna
G.A.T.C.P.A.C. Es tracta d’un conjunt ar-
Entitat Social de la Taula del Tercer Sec-
quitectònic en forma de “S”, format per
Un cop finalitzada la missió de residèn-
tor els proveeix d’un habitatge nou de
cinc edificis, un dels cossos dels quals
cia de vídues de l’exèrcit, d’aquesta part
lloguer social. La remodelació es propo-
es va destinar, tot just acabar la Guerra
de l’edifici Casa Bloc, ha arribat el mo-
sa aconseguir una barreja de programes
Civil, a residència per a vídues i orfes
ment de fer un replanteig de l’ús de les
funcionals que permetin, amb la màxima
de militars, amb les conseqüents obres
dues plantes que ha ocupat fins l’any
flexibilitat, atendre aquestes necessitats
d’adaptació. Va romandre amb aquesta
2015. El Departament de Governació,
diverses, tant pel que fa al tipus de fa-
finalitat fins a mitjans del 2015.
Administracions Públiques i Habitatge
mílies, com a les durades de les estades.
l’any passat va proposar a la Taula del L’edifici que conté la residència, conce-
Tercer Sector si se’n volia fer càrrec,
De la mateixa manera que l’altra experi-
but com la resta amb una planta baixa i
amb la idea de poder oferir unes places
ència social que gestiona la Fundació
3 plantes dúplex, manté només la distri-
d’allotjament per persones amb situació
Hàbitat3 en l’edifici del carrer Sant Eloi
bució originària en les plantes 3-4 i 5-6
de greu dèficit d’habitatge per les raons
del barri de la Marina de Barcelona, en
destinades a habitatges dúplex, mentre
diverses que en el seu dia a dia afronten
el qual set entitats socials han pogut
que les plantes 1 i 2 són les que es van
les entitats del tercer sector.
allotjar-hi usuaris que necessitaven un habitatge autònom per seguir el seu
convertir en residència amb habitacions i altres sales sense mantenir la configura-
És aquest, doncs, el projecte i el compro-
procés d’inserció, la Llar Casa Bloc tam-
ció d’habitatge. A la planta baixa, a més
mís que la Fundació Hàbitat3 ha assumit
bé suposarà un tractament integral d’un
del hall d’entrada s’hi troben el menja-
per encàrrec de la Taula del Tercer Sector:
edifici i oferirà elements molt atractius
dor, la cuina i la bugaderia que han es-
remodelar l’antiga residència per conver-
pel que fa a la convivència, a l’establi-
tat donant servei a la residència durant
tir-la en una Llar que atengui nuclis fa-
ment de sinèrgies en els processos d’in-
prop de setanta anys.
miliars diversos –persones soles, parelles,
clusió social dels residents i en la relació
famílies amb fills–, i necessitats socials
amb la resta de veïns del barri. També
Des de l’any 1985, tot el complex de
diverses –persones amb discapacitats físi-
es tractarà d’un prova pilot que cons-
Casa Bloc és propietat de la Generalitat
ques o intel·lectuals, o amb problemes de
tituirà un repte per a totes les entitats
de Catalunya i és gestionat per l’Incasòl
salut mental que, segons l’opinió de les
socials que hi participin, conjuntament
i l’Agència de l’Habitatge. L’any 1992 va
entitats socials que les atenen, necessiten
amb l’Ajuntament de Barcelona. Un dels
ser objecte d’una reforma significativa,
fer el pas de viure en residències o pisos
aspectes clau del projecte és que es tre-
amb obres d’adequació a la normativa
compartits, a allotjaments unipersonals o
ballarà, en la majoria de casos, sota el
del moment i va ser declarat com a BCIN
unifamiliars. També, persones en situació
(bé cultural d’interès nacional). Pel que
d’exclusió residencial o sense llar que es-
fa a l’edifici que conté la residència, les
tiguin seguint processos d’inserció i que,
plantes 3-4 i 5-6 d’habitatges dúplex
també, a criteri de les entitats que les
han estat objecte recentment d’adequa-
atenen, poden millorar de forma notable
ció d’habitabilitat, principalment posant
el seu procés d’inserció si compten amb
23
TX T
que s’anomena filosofia Housing First1,
serció, fins a un total de 52-58 persones.
que pivota sobre tres eixos conceptuals:
L’Escola Restaurant Casa Bloc donarà
a) Disposar en primer lloc, d’una llar i,
ocupació continuada a un mínim de sis
a partir d’aquí, poder treballar la resta
persones en l’àmbit de la restauració,
d’aspectes que afecten la vida de les per-
quatre de les quals es preveu que tinguin
sones. b) L’habitatge ha de ser estable i
inserció laboral. I, Ies obres de reforma
digne perquè sigui una veritable eina de
de l’edifici per convertir-lo en Llar Casa
transformació de les persones i les famí-
Bloc/Hàbitat3 donaran ocupació a trenta
lies. c) Cada persona és diferent, té capa-
persones en l’àmbit de la construcció i
citats i límits diferents, i són les entitats i
rehabilitació. És per a tot aquest conjunt
professionals de l’acció social els qui s’hi
d’importants efectes socials positius que
han d’adaptar, oferint el suport que cada
el projecte porta implícits que la Fundació
persona necessita de manera personalit-
Hàbitat3 necessita suport des de molts
zada i respectant la seva opinió.
punts de vista, des de l’assessorament tècnic en els aspectes constructius, camp
El projecte residencial es completarà amb
en el qual ja està treballant amb els col·
la ubicació en la planta baixa, aprofitant
legis professionals d’arquitectes i arqui-
les instal·lacions de menjador, cuines i
tectes tècnics i les escoles d’arquitectura;
bugaderia que ja tenia l’antiga residèn-
o de l’estalvi energètic, o de l’obtenció
cia, d’una escola-restaurant de formació
de materials i subministraments; fins al
professional per a la inserció laboral de
suport més específicament econòmic per
persones en risc d’exclusió. A més de la
fer viable tota l’operació.
seva tasca en el camp de la inserció laboral, el restaurant també farà una funció
Som davant un projecte innovador pel
social donant servei d’alimentació a les
que fa a concebre l’habitatge com a l’ei-
persones residents en la Llar, però també
na bàsica per al desenvolupament de
a la resta de residents de l’edifici i a altres
l’autonomia de les persones amb més di-
persones del barri, de manera que s’as-
ficultats, que entronca directament amb
seguri la màxima integració social. L’im-
la vocació històrica d’un edifici que fou
pacte social que es preveu que tingui el
pensat, dissenyat i construït per professi-
projecte es pot avançar si es té en comp-
onals avançats i compromesos de la seva
te que la Llar Casa Bloc/Hàbitat3 oferirà
època en l’habitatge digne per a tots els
allotjament a dotze persones sense llar; a
estaments de la societat.
dotze persones o parelles, en situació de risc d’exclusió social o en procés d’inserció; i a sis famílies amb infants en situació de risc d’exclusió social o en procés d’in-
24
NOTES 1. El model “Housing First” ha estat abastament provat i estudiat, sobretot a nivell internacional, tant als Estats Units, on va néixer, com a Europa. Avui en dia, les dades demostren que és el model més vàlid per treballar amb els col·lectius amb més dificultats de la nostra societat, aconseguint que persones que mai haurien somniat en tenir casa seva, en puguin gaudir d’una de la manera més autònoma possible per a elles.
25
TX T
En una conjuntura d’escassa oferta i alta demanda de lloguer, s’estan debatent els criteris de la nova llei d’arrendaments urbans catalana, no exents de polèmica. El col·lectiu API a Catalunya, participant a les sessions de debat sobre els criteris en què s’ha de basar la normativa, hi té molt a dir.
EL MERCAT DE LLOGUER: D’ON VENIM I CAP A ON ANEM
26
IMMOSCÒPIA Consell Editorial
Tothom n’opina. Els mitjans de comu-
l’oferta d’habitatges de lloguer no arriba
com una major mobilitat laboral i per
nicació en van plens. La bombolla del
al 20%, la qual cosa agreuja la situació.
estudis, amb una pressió afegida sobre
lloguer ha arribat a les grans ciutats, especialment a Madrid i Barcelona, diuen. Fa mesos que, en el seu intent per sim-
el mercat de lloguer.
PER QUÈ L’ESTOC D’HABITAGES CONTINUA ESTANCAT?
plificar i etiquetar la realitat per fer-la
• L’augment de famílies monoparentals i de persones amb edat d’accés a l’habitatge.
més entenedora (i més vendible, no ens
• La popularització dels sistemes d’ar-
• La fractura social derivada de la cri-
enganyem), els diaris parlen d’aquest fe-
rendament d’allotjament turístic ha
si econòmica ha provocat que moltes
nomen social.
provocat la sortida del mercat de llo-
persones en situació d’inseguretat la-
guer d’habitatges que ara estan dedi-
boral no tinguin possibilitat d’accés a
cats al lloguer turístic.
l’habitatge de compra i s’estiguin de-
Aquesta nova “bombolla immobiliària” de ben segur omplirà moltes pàgines du-
• L’aturada del sector immobiliari ha
rant aquest 2017, especialment perquè
comportat lògicament l’aturada de
• De la mateixa manera, tots els propi-
coincideix amb els debats dels criteris
l’entrada al mercat de nous immobles
etaris amb hipoteques fallides, sense
que hauran de servir de base per elabo-
d’obra nova, dels quals tradicional-
possibilitats d’obtenir finançament per
ment una part es destinava a lloguer.
a una nova adquisició malgrat que la
rar una legislació catalana en matèria d’arrendaments urbans.
• Desaparició de la política d’habitatge
cantant pel lloguer.
seva situació econòmica millori, han
de protecció oficial destinada al llo-
estat abocats cap el mercat de lloguer.
El problema és que se’n parla, molt i sen-
guer, que havia donat bons resultats
• La modificació de la fiscalitat de l’ha-
se criteri, de tot plegat, de la limitació de
en implicar el capital privat en la pro-
bitatge de compra, amb increments
moció d’habitatge protegit.
notables, i la normativa creditícia més
preus, dels lloguers “abusius” (paraula que s’utilitza amb més lleugeresa de la
• La inseguretat jurídica que provoca
estricta de les entitats financeres di-
que seria recomanable), de l’expropiació
la insolvència dels llogaters, la intro-
ficulten l’accés a la compra d’habitat-
de l’ús temporal de l’habitatge, dels índexs
ducció d’algunes obligatorietats per al
ges i fan que els ciutadans tendeixin
de referència dels preus dels lloguer i, en
propietari, com la cèdul·la d’habitabi-
al lloguer.
general, de tots aquells aspectes de la
litat, el certificat d’eficiència energè-
normativa que poden causar més polèmi-
tica, o la fiscalitat de l’habitatge (per
És evident que la situació actual del
ca, però poc sobre les limitacions actuals
exemple, la impossibilitat de recuperar
mercat de lloguer requereix actuacions
d’accés a l’habitatge i com solucionar-les.
l’IVA invertit en la promoció o explota-
contundents i segurament aquesta nova
ció de l’habitatge de lloguer habitual)
llei d’arrendaments urbans que s’està
Tots els experts coincideixen: el proble-
han desincentivat l’entrada al mercat
perfilant podria ajudar-ne a reduir-les...
ma del lloguer es concentra bàsicament
de lloguers de molts habitatges.
però també a augmentar-les. Perquè la
en les grans ciutats, Madrid i Barcelona, i està provocat per l’escassetat d’oferta d’habitatges i l’augment de la demanda
llei podrà ser una eina necessària, però
PER QUÈ HA AUGMENTAT LA DEMANDA DE LLOGUERS?
no suficient.
en els últims anys, no es tracta d’una bombolla immobiliària.
• L’inici de la recuperació econòmica ha propiciat la formació de noves llars
Sense anar més lluny, a Barcelona només
(emancipació de joves, divorcis i for-
el 30% del parc d’habitatges aproxima-
mació de noves famílies, o separació
dament és de lloguer i és una proporció
de famílies que s’havien reagrupat a
elevada si la comparem amb Madrid, on
causa de problemes econòmics) així
27
TX T
Estem convençuts que caldran altres mesures addicionals per revertir la situació: l’aplicació de polítiques d’oferta que permetin augmentar el parc d’habitatges (com, per exemple, agilitzar els tràmits de gestió de llicències de rehabilitació i / o obra nova o augmentar la seguretat jurídica per als propietaris) o una major inversió en infraestructures per millorar
El problema del lloguer està provocat per l’escassetat d’oferta d’habitatges i l’augment de la demanda en els últims anys, no es tracta d’una bombolla immobiliària.
les comunicacions en les àrees metropolitanes de les grans ciutats, en són algunes. Ara bé, un nou marc normatiu pot ser un
“El Govern ha d’aprovar els criteris d’acord
urbans catalana, que inclou els índexs
bon punt de partida, sempre i quan els
amb els quals s’han de regular els arrenda-
de referència dels quals tan se’n parla.
criteris que s’hi tinguin en compte en la
ments urbans a Catalunya i, en el termini
seva redacció siguin els adients. No obli-
de nou mesos des de l’entrada en vigor
Sota el nostre parer, aquests criteris que
dem que a Espanya el 85% d’habitatges
d’aquesta llei, ha d’elaborar un projecte
ha fet públics el Govern no responen, en
de lloguer estan en mans de petits propi-
de llei que tingui com a objecte facilitar
tots els casos, a les necessitats del mer-
etaris, no de grans tenidors. I això vol dir
l’accés a l’habitatge, amb la modalitat de
cat i en alguns concrets poden arribar a
que qualsevol política restrictiva o limita-
lloguer, garantint la seguretat i l’estabili-
empitjorar-lo.
dora que s’implementi pot desembocar en
tat de la relació contractual, i adoptant
l’efecte contrari: la sortida del mercat de
mesures que contribueixin a evitar incre-
Certament, alguns d’aquests criteris in-
lloguer d’aquests habitatges per vendre’ls.
ments de les rendes desproporcionades. La
corporen novetats sorprenents, com po-
nova regulació ha d’incloure la durada
dràs comprovar. En tot cas, volem com-
dels contractes, les causes de resolució, les
partir amb tu els criteris més destacats
cessions i subrogacions, els drets d’adqui-
així com les nostres reflexions al respec-
sició preferent, les causes de suspensió i
te, que ja hem traslladat al Govern.
UNA NORMATIVA DE LLOGUER ÉS URGENT El Parlament de Catalunya va aprovar,
d’extinció, els dipòsits i altres garanties i
a finals de desembre, la Llei 4/2016, de
els supòsits de preus de lloguer abusiu.”
mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió resi-
Per tal de debatre aquests “criteris” dels
dencial, en la qual es va incorporar una
que parla la normativa, el Govern va cre-
disposició final (la sisena, més concre-
ar un grup de treball del lloguer amb la
tament) que inclou el compromís que:
participació de vàries entitats, entre les quals el col·lectiu API a Catalunya. Aquest grup va començar la seva activitat al setembre i va finalitzar-la el dia 17 de gener. Fruit d’aquestes jornades de debat, el Govern ha publicat un document de criteris sobre els quals s’hauria
28
de redactar aquesta llei d’arrendaments
E L M E R C AT DE LLO G U E R : D ’ ON VE NIM I C AP A ON AN E M
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
Principis genèrics
Cal treballar en un procés de transito-
seguretat per a la família és tenir el do-
rietat no disruptiu que ens condueixi
mini complet de la seva llar.
cap a un sistema legislatiu en matèria 1. S’ha d’estimular i potenciar formes
de lloguer que promogui i protegeixi
En tot cas, val a dir que qualsevol nor-
d’accés a l’habitatge que trenquin amb
el lloguer, com a un dels models bàsics
mativa que s’aprovi cal que tingui en
l’homogeneïtat del model actual.
d’accés i tinença d’habitatge, per a acon-
compte els interessos tant de llogater
Cal diversificar i potenciar diferents figu-
seguir progressivament de forma homo-
com de propietari. L’arrendament -sigui
res d’accés a l’habitatge, tenint en comp-
gènia l’increment del parc fins assolir els
per grans o petits tenedors-, en la mesura
te la realitat de com està configurada al
estàndards europeus.
en que és una explotació econòmica, ha
nostre voltant l’oferta i la demanda. És
de mantenir en el temps els paràmetres
necessari defugir de tota legislació que
4. La legislació ha de respondre equili-
de la rendibilitat i del manteniment i, si
provoqui grans desequilibris en favor
bradament a les necessitats de propieta-
s’escau, millora del parc immobiliari amb
d’un determinat model d’accés a l’habi-
ris i arrendataris.
avenços tecnològics o altres i alhora ha de
tatge. Fins i tot caldria, al nostre entorn
Tant els propietaris com els arrendata-
permetre a l’arrendatari gaudir, durant un
més immediat, trencar la dualitat: propi-
ris, i en el compliment recíproc dels seus
període de temps raonable, de l’habitat-
etat/lloguer com a formes pràcticament
drets i obligacions, busquen de manera
ge, satisfer una renda ajustada a mercat
úniques de tinença d’habitatge.
majoritària un nivell significatiu d’es-
i buscar la seva implicació en la cura i
tabilitat i seguretat en la seva relació,
manteniment de l’habitatge, atès que és
2. La nova legislació ha d’influir en la
l’arrendatari cercarà assequibilitat i el
ell qui se’n beneficia directament al ser-ne
percepció pública del règim de tinença
propietari un grau de rendibilitat que li
l’usuari i, per tant, qui en gaudeix.
modificant els paràmetres actuals.
permeti mantenir amb garanties la pro-
Es constata que la legislació en l’àmbit
pietat.
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
dels arrendaments urbans al llarg de la segona meitat del segle XX, no ha faci-
REFLEXIÓ
litat la percepció del lloguer com a una
Àmbit de la normativa
alternativa globalment desitjada. Cap
Queda clar que al marge d’una nova nor-
norma ha fet atractiu el lloguer com a
mativa, cal un marc legislatiu comple-
La futura legislació ha d’ampliar l’abast
forma d’accés i tinença d’un habitatge,
mentari -ajuts, incentius fiscals, millora
de situacions regulades.
ni ha comportat un increment de la taxa
dels procediments administratius rela-
Els criteris que s’exposen fan referència
de persones que hi volen viure. Aquella
tius a processos de rehabilitació i nova
exclusivament a l’àmbit dels habitatges
legislació, en congelar les rendes i es-
construcció d’ habitatges, etc.
destinats a residència habitual. S’han
tablir un règim de pròrroga forçosa, va
d’incloure en la legislació situacions que
comportar la reducció de l’accés i de la
Al mateix temps, no cal perdre de vista
fins ara quedaven fora o tenien una re-
construcció de nous immobles per llo-
que darrerament els estàndards euro-
gulació insuficient, com ara:
guer, alhora que va generar una degra-
peus de països més defensors del lloguer
dació del parc des del punt de vista del
com a fórmula d’accés a l’habitatge estan
seu manteniment i conservació, que ara
girant lentament a un model més proper
caldria corregir.
a la propietat privada, de manera que es posa de manifest en les seves mesures
3. Cal cercar mecanismes legislatius que
una lenta aproximació que afavoreix la
ens acostin als estàndards europeus en la
propietat de l’habitatge. Per més que ens
promoció i protecció del lloguer.
interessi pensar el contrari, la màxima
29
TX T
• Regular la possibilitat, sota determinades circumstàncies i temporalitat, del lloguer d’habitacions. Aquesta fórmula no podrà constituir en cap cas una cobertura de situacions per permetre
Aquests criteris que ha fet públics el Govern no responen, en tots els casos, a les necessitats del mercat.
o resoldre de manera general la necessitat d’habitatge, si no que ha de respondre a situacions temporals i/o específiques de l’arrendatari de l’espai,
turístic o els hostals abans anomenats
podran pactar un termini temporal su-
i en cap cas podrà derivar en un ús
pensions o més popularment “bread and
perior. S’establirà, opcionalment, un ti-
inadequat o anòmal de l’habitatge, ni
breakfast” pot ser positiu, però la pre-
pus de contracte de lloguer de molt més
destinar-lo a un ús turístic o per exer-
tensió de regular el lloguer d’habitacions
llarga durada de caràcter estable en el
cir-hi en l’espai arrendat una activitat
serà un focus de problemes, tot i que a la
temps. Caldrà estimular específicament
professional.
normativa s’hi acoti, tal com es pretén.
aquesta tipologia de contracte, i, en
Estem convençuts que si la norma deta-
especial, en les situacions contractuals
• El lloguer d’habitatges socials do-
lla les situacions i per tant les descriu de
esdevingudes amb posterioritat a la fi-
• La masoveria urbana.
manera força concisa, permet que l’in-
nalització d’un contracte temporal previ
• Altres prestacions equivalents a renda.
fractor tingui el paràmetres objectius i
en el que els actors de la relació jurídica
busqui els mecanismes per eludir-ne el
i l’habitatge, siguin els mateixos. Aquest
compliment.
contracte de llarga durada ha de conte-
tant-lo d’un règim específic.
Cal preveure les situacions que puguin suposar un canvi en les condicions pac-
nir uns paràmetres que delimitaran:
tades.
Així mateix, rebutgem de forma contun-
S’han de regular les conseqüències civils
dent entrar en regulacions que permetin
• Més implicació del llogater en despe-
de situacions que es puguin donar du-
modificar les condicions contractuals
ses de manteniment, rehabilitació i
rant la vida del contracte i que puguin
pactades, atès que això seria un continu
millora de l’habitatge, com a incentiu
suposar una alteració de les condicions
niu de conflictes. La inseguretat allunya-
pels propietaris, així com una línia
inicialment pactades, i que siguin conse-
rà molts propietaris, que vendran abans
d’ajuts a la rehabilitació, de caràcter
qüència de l’actuació de qualsevulla de
de llogar. Potser seria oportú incorporar
específic.
les dues parts del contracte.
una fórmula mixta per compatibilitzar
• L’actualització i increments de la renda.
I’ús de l’habitatge amb l’exercici d’una
• Els incentius fiscals per al propietari i
REFLEXIÓ
professió, com es feia antigament.
els ajuts a l’arrendatari. • Una definició de les causes per les quals
Pel que fa a aquest punt, considerem que regular per als municipis el lloguer
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
Durada del contracte d’arrendament urbà
el propietari pot recuperar l’habitatge. • Establir la casuística i conseqüències de la resolució del contracte per part de l’arrendatari.
30
La legislació ha de determinar nous ter-
• Una relació de les causes per les quals
minis de durada que incentivin el lloguer
el contracte de llarga durada passa a
Cal allargar la durada mínima dels con-
ser considerat temporal.
tractes, i en aquest sentit es proposa una
• Establir la possibilitat de finalització
temporalitat mínima de 5 anys + 3 anys
del contracte, sense causa, en un perí-
de pròrroga tàcita. Les parts, lliurement,
ode a determinar d’entre 15 i 25 anys.
31
TX T
REFLEXIÓ És evident que cal solucionar la desencertada modificació de la Llei d’arrendaments urbans de l’any 2013 i, per tant, tornar a la situació anterior a aquesta reforma i recuperar la fórmula 5 anys més
Els paràmetres d’aquest contracte de llarga durada s’han d’analitzar amb molta cura, i especialment considerar els efectes que puguin tenir en el mercat.
3, amb els mateixos requeriments que ara tenim pel que fa al termini de sis mesos que han esdevingut d’alguna manera d’obligat compliment, a la indemnització
contrari al previst pel legislador. És per
i permanent amb continuïtat a la seva
d’un mes per any per resolució unilateral
això que els paràmetres d’aquest contrac-
recuperació, durant més d’1 any.
anticipada del llogater, sistema d’actua-
te de llarga durada s’han analitzar amb
lització per I’lPC, etc.
molta cura, si és que finalment es deci-
En els casos de desnonament, caldrà re-
deix introduir com a una nova modalitat,
gular la possibilitat de discutir, per part
No obstant, no creiem oportú entrar en
i especialment considerar els efectes que
de l’arrendatari, les possibles clàusules,
fórmules de més llarg termini i més te-
puguin tenir en el mercat, tant en interès
considerades abusives, abans de perdre
nint en compte que això ja ho permet
de la propietat com del llogater.
l’habitatge.
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
REFLEXIÓ
l’actual llibertat de pactes per als contractes de més de tres anys, que en el futur podrien esdevenir de 5. En general, s’està demostrant que en situ-
Causes de resolució del contracte per part de l’arrendador
També sembla dubtosa la pretensió que, abans de perdre l’habitatge, el llogater pugui discutir en un procediment de
ació de llibertat de mercat, fora de situacions concretes (i que entenem puntuals),
La regulació del lloguer s’ha d’allunyar
desnonament per falta de pagament
que podrien ser considerades abusives, les
dels desajustos causats per la LAU 1964
sobre possibles clàusules considerades
parts implicades han trobat l’equilibri en-
(causes de resolució molt limitades, bai-
(per qui?) abusives. Essent així, ningú
tre les seves respectives aspiracions, i de
xa o nul·la rendibilitat i vinculacions),
que hi reflexioni detingudament llogarà
manera bastant normalitzada els propie-
per això la nova normativa que hauria
un habitatge de la seva propietat. No es
taris i llogaters assoleixen un acord per
de regular els arrendaments a Catalunya
pot deixar de banda, i això els operadors
una nova contractació quan aquest expira.
hauria d’estipular més causes de resolu-
familiaritzats amb el lloguer de manera
ció del contracte per necessitats de l’ar-
constant ho saben de primera mà, que
L’excés d’intervencionisme i de regulació
rendador. I en el cas dels contractes de
tothom es considera apte per opinar, si-
acaba produint, tornem a dir, l’efecte
llarga durada estables en el temps cal-
gui o no coneixedor de la matèria res-
dria afegir unes causes extraordinàries
pecte de la qual ho fa, i se’n poden sentir
que poden donar-se en una situació de
coses a quina més inversemblant.
relació contractual de llarga durada. Si es dóna aquest cas, sorgiran morosos
32
L’arrendador que recupera l’habitatge
professionals i especialistes. Es generarà
per la necessitat d’un familiar, per evi-
una gran incertesa i inseguretat en amb-
tar una utilització inadequada del me-
dues bandes, propietari i llogater, que
canisme, l’ha d’ocupar de forma efectiva
degenerarà en un mercat boig.
E L M E R C AT DE LLO G U E R : D ’ ON VE NIM I C AP A ON AN E M
D’altra banda, més enllà de la subjecti-
de mobilitat laboral justificada, es bus-
contractes temporals (5+3) i de 5 anys
vitat del concepte “abusiu”, a dia d’avui
caran fórmules per fomentar la partici-
en els contractes estables en el temps.
ja tenim eines legislatives per combatre
pació del llogater en la recerca d’un nou
L’arrendatari podrà també per ell ma-
les clàusules o situacions abusives, per la
arrendatari, que podrà ser acceptat o no
teix sotsarrendar part de l’habitatge, per
qual cosa és innecessari categoritzar-ho
per l’arrendador.
el mateix període de temps esmentat i amb les mateixes cauteles i limitacions
dins de la normativa pròpia d’arrendaments urbans.
REFLEXIÓ
expressades a la “Qüestió 1” pel lloguer d’habitacions.
I no podem oblidar que en I’actualitat
En aquest punt, considerem que no cal
encara tenim vigents situacions que,
modificar l’actual marc de sis mesos de
En ambdós casos l’arrendatari haurà de
des de la perspectiva de la propietat, es
contracte de compliment obligatori per a
comunicar el sotsarrendament a l’arren-
poden considerar abusives derivades de
l’arrendatari i després preavís d’un mes,
dador, acreditant-li un interès personal
Iegislació anterior, i que, per contra, no
així com la compensació d’un mes per
econòmic, i l’ús del sotsarrendatari ha de
es poden combatre.
any o proporció del mateix per període
ser d’habitatge habitual. Caldrà acreditar
contractual no complert.
a l’arrendador la solvència del sots ar-
En la convivència de diferents normati-
rendatari i podrà oposar-se a la continu-
ves arrendatícies, queden pendents de
Estem convençuts que la majoria d’ar-
ïtat del sotsarrendament per causes ta-
resoldre situacions de desequilibri i abu-
rendadors preferiran estudiar la solvèn-
xades (que l’habitatge no sigui destinat
sives, per la qual cosa cal pensar en la in-
cia d’un possible nou llogater presentat
a habitatge habitual, per una sobre-ocu-
cidència que una nova normativa tindrà.
pel propi llogater sortint que cobrar la
pació de l’habitatge o per una alteració
En definitiva, vincular el desnonament
indemnització. Si més no, no cal incor-
acreditada del bon ús de l’habitatge o de
amb l’oposició de clàusules sota aquesta
porar-ho com una eina dins de la nor-
les relacions veïnals).
definició, com a mínim es mostra peri-
mativa, perquè es convertiria en un altre
llós i deixa en mans del llogater l’abús.
possible focus de conflictes si el propie-
REFLEXIÓ
tari no accepta, pels motius que sigui, le-
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
Desistiment del contracte per part de l’arrendatari
gítims o no, la nova persona presentada.
Permetre que el llogater pugui sotsarrendar l’habitatge, excepte en cas de permís
Amb aquesta previsió, es fomentarà que
exprés i escrit de l’arrendador, seria font
el llogater “negociï” la seva sortida amb
de conflictes. No es pot establir en cap
l’interessat, i en tregui beneficis econò-
cas com a dret general.
S’ha d’establir, com a principi, la possibi-
mics -de fet, ja es dóna aquesta situació-,
litat per al llogater de desistir unilateral-
incidint clarament en la negociació que
Les situacions que es volen cobrir amb
ment sense causa ni compensació, però
la propietat podria tenir lliurament amb
aquest dret poden situar al propietari
amb la necessitar de preavís de 3 mesos
qualsevol candidat a llogar l’habitatge.
en un clar desequilibri dins de la relació
(excepte si presenta llogater alternatiu acceptat per l’arrendador). En el cas que no hagi existit el preavís s’establirà una
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
Cessió i sotsarrendament
compensació econòmica a l’arrendador. En els contractes estables en el temps,
És permetrà que l’arrendatari pugui es-
es pot pactar una compensació equiva-
tablir, per ell mateix, un sotsarrenda-
lent fins a 3 mesos de renda. Davant la
ment total de l’habitatge, que hauria de
necessitat de deixar l’immoble per causa
ser fins a un màxim de 9 mesos, en els
33
TX T
contractual. La casuística és molt extensa, de manera que elevar aquestes situacions a categoria de generalitat i permetre la cessió o sotsarrendament sense cap mena de control per part de la propietat, fa difícil evitar fraus i la propietat pot veure transformat el seu habitatge en
La introducció del fraccionament de fiances no ens sembla adequada, ni tampoc que aquesta variï obligatòriament amb el temps.
una eina de negoci en mans del llogater. L’opacitat en aquestes situacions i la dificultat del propietari per conèixer la
màxima. La màxima podrà variar se-
traslladar a la propietat. Altra cosa són
realitat donaran lloc a situacions d’abús.
gons si el contracte és de durada de-
mesures de bonificació per part de l’Ad-
En casos de necessitat del llogater, per
terminada o estable en el temps. S’es-
ministració per situacions com aquestes.
exemple, una absència de mesos pel
tablirà el possible fraccionament en el
motiu que sigui, segur que els propie-
pagament de la fiança per arrendataris
Però no podem estar d’acord en que la
amb rendes baixes.
propietat hagi d’assumir responsabilitat
taris majoritàriament i d’una manera transparent estaran disposats a arribar
• Realització d’inventari: les parts es
ni “perseguir” el llogater pel pagaments
a acords, però la legislació no pot crear
poden compel·lir recíprocament en el
de les fraccions pendents. Els increments
fórmules que permetin els llogaters d’ha-
moment de celebració del contracte.
de fiança per a aquells que pactin més
bitatges crear el seu propi “negoci” de no
• Entrada del propietari. Només amb
sabem què amb l’habitatge llogat. Això
consentiment de l’arrendatari o judi-
pot incidir directament amb la protecció
cial. Però facilitació de l’entrada per
requerida aI dret a un habitatge digne.
l’arrendatari, sense afectar la seva possessió pacífica, en determinats supò-
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
El dipòsit i d’altres garanties per a l’arrendador
temps del mínim han de ser lliures.
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
Registre de Lloguers de Catalunya
sits taxats per la Llei. • Finalitzat el contracte d’arrendament
Es crea el Registre de lloguers de Cata-
per qualsevol causa, l’arrendador po-
lunya (RLC) que tindrà les funcions de:
drà prendre per ell mateix la possessió de l’immoble respectant però les nor-
• a) Registre de contractes d’arrenda-
Les garanties previstes per a l’arrendador
mes de rang superior que protegeixen
ments urbans, que podran registrar
són:
la inviolabilitat del domicili.
tant arrendadors com arrendataris. • b) d’estadística.
• Fiança dipositada a la Generalitat.
REFLEXIÓ
S’establirà una fiança mínima i una
• c) i de registre de males pràctiques arrendatícies, recollint les sentències
La introducció del fraccionament de fi-
fermes i laudes arbitrals ferms d’impa-
ances no ens sembla adequada, ni tam-
gaments de lloguers d’habitatge de pri-
poc que aquesta variï obligatòriament
mera residència, de sentències fermes
amb el temps.
de delictes i sancions administratives fermes relacionades amb l’immoble.
34
Acceptar un fraccionament en cas de
Té naturalesa administrativa, eficàcia
rendes baixes requereix mesures de
declarativa i forma electrònica amb
control que de cap manera s’han de
accés lliure prèvia acreditació d’interès
E L M E R C AT DE LLO G U E R : D ’ ON VE NIM I C AP A ON AN E M
legítim en la consulta. En tot cas haurà de respectar la normativa vigent sobre
CRITERI PROPOSAT PEL GOVERN
La renda
protecció de dades de caràcter personal. La renda es podrà satisfer en diners, mit-
REFLEXIÓ
jançant rehabilitació per renda o mitjançant d’altra prestació equivalent a renda.
La proposta és interessant i pot ser una eina útil. Caldrà tenir especial cura de la
S’aprovarà un “Índex de referència de les
protecció de dades i definir molt bé què
rendes del lloguer” aplicable als munici-
s’entén per males pràctiques. Estem, en
pis que es preveu s’incloguin en els ob-
aquest supòsit, davant de criteris inter-
jectius de la solidaritat urbana previstos
pretatius, i caldrà concreció.
al PTSH, d’acord amb la Llei 18/2007
35
TX T
del dret a l’habitatge. Tant els criteris
i es basarà en criteris com la superfície,
d’elaboració com el càlcul del mateix
la ubicació o l’estat de conservació de
correspondrà al Departament amb com-
l’habitatge.
petències en matèria d’Habiatatge de la Generalitat de Catalunya.
Considerem que, en la confecció dels índexs de referència, caldrà tenir present
L’Índex es podrà consultar en un aplica-
que molts lloguers en l’actualitat estan
tiu de lliure accés, via web, per a garan-
pactats amb despeses corrents i IBI in-
tir-ne la màxima transperència.
closos a la renda, per la qual cosa si es produeix una revisió de l’impost o bé
L’elaboració de l’Índex haurà de tenir en
se’n creen altres que gravin els immo-
compte, almenys, els següents elements
bles, difícilment el propietari es podrà
en la seva determinació: la localització,
subjectar als índexs, ja que perdrà ren-
l’antiguitat de l’habitatge, la superfície,
dibilitat i/o haurà de repercutir sepa-
l’eficiència energètica i de si l’arrenda-
radament les quantitats que en resultin
ment es produeix amb mobiliari. L’esta-
d’ambdós conceptes, la qual cosa supo-
bliment dels preus m2 de l’Índex es de-
sarà un increment en la renda.
terminaran en base a les del registre de fiances de l’Incasòl.
Com en el cas de les clàusules, tampoc estem d’acord en incloure la figura del
REFLEXIÓ
lloguer abusiu.
Sens dubte, el punt més conflictiu de la
Aquests són, sota el nostre punt de vista,
proposta de nova llei d’arrendaments
els aspectes més importants que el Govern
urbans. Es tracta d’un instrument per
té la intenció d’incorporar a la nova llei
protegir els consumidors davant els in-
d’arrendaments urbans. Caldrà veure
crements desproporcionats en els preus
com es desenvolupa el projecte de llei en
de l’arrendament i per donar incentius
els propers mesos, especialment en el marc
als propietaris perquè lloguin per sota
d’un escenari polític convuls a Catalunya.
d’aquest índex, segons el Govern. Aquest índex s’elaborarà a partir de les fiances dels contractes de lloguer dipositades a l’Institut Català del Sòl (Incasòl)
36
IMMOSCÒPIA 14 edita :
API Col·legis i Associació d’Agents Immobiliaris Joan Ollé consell editorial: Rafael Castilla, Joan-Ramon València, Ramon Riera, Leopold Roca, Vinyet Chaumont, Eduard Galobardes, Ernest López, Josep Lluís Pellicer, Montserrat Junyent, Octavi Roca, Juan José Aguilera, Sheila Gracia, Robert Adell, Marta Fontàs i Rebeca Pérez coordinació : Rebeca Pérez col · laboradors : Gustavo López, Hervé Parent, Josep M. Pons,Juan José Aguilera, César Villasante, Audrey Fauconnier, Susanna Artó, Miguel Ángel Herrera, Carme Trilla disseny , maquetació i fotografia : tonicastro.com impressió : Cevagraf, S.C.C.L. dipòsit legal: B-00000-2012 redacció: Gran Via de les Corts Catalanes, 622, pral. | 08007 Barcelona | T. 933 175 462 | F. 934 123 363 | a/e: info@immoscopia.cat | web: www.immoscopia.cat president: