Agost 2013 Volum 1: La Segarra Número 1: Biosca
Imatges de pedra I de silenci Patrimoni funerari.cat
La Segarra: una comarca desconeguda La Segarra és una comarca
Contingut La Segarra 1 El municipi de Biosca 2 Cementiri de Biosca 2 Cementiri de Sant Pere Sasserra 3 Clot dels Morts 4 Cementiri de Lloberola
4
Cementiri vell de Lloberola 5 Cementiri de Mas d'en Forn 6 Què entenem per patrimoni funerari? 6 Agraïments anònims 7 Contacte I col·laboracions 7
interior de Catalunya amb una història i un patrimoni cultural, immaterial i natural ric i desconegut. Terra de castells, de cases fortes, de cultiu de secà, de petits turons i de vil·les closes. L'autovia A2 és l'eix viari vertebrador però a la vegada fracturador d'aquest territori, que n'ha fet una terra de pas. Fer-ne la destinació del nostre viatge en canviarà la perspectiva i ens obrirà un ventall de possibilitats culturals i esportives. La Segarra històrica, que incloïa poblacions de la vall del Corb i de la conca del Gaià va quedar repartida en cinc comarques: Urgell, Les Garrigues, Conca de Barberà, Anoia i Solsonès. Aquest estudi es basarà, però, en la distribució comarcal i municipal publicada a les bases de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), amb l'objectiu que en sigui més fàcil la classificació. S'han visitat tots els municipis de la comarca, un total de 21: Biosca, Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Les Oluges, Els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Sanaüja, Sant
Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra, Torà, i Torrefeta i Florejacs. Per fer aquest inventari, s'han visitat prop de 120 nuclis i poblacions, pràcticament la totalitat dels que conformen la comarca.
investigacions i estudis especialitzats. És per això que en aquest petit recull se'n farà una enumeració però no es descriuran.
Les esglésies segarrenques contenen importants mostres d'escultura funerària, sobretot en forma d'estàtues jacents d'època gòtica i algunes lloses sepulcrals interessants. L'accés als temples, però, no sempre ha estat possible, sobretot als dels nuclis més petits. El patrimoni funerari dels conflictes bèl·lics, que posseïx una estètica i simbologia pròpies, és representat abastament per les necròpolis i monuments d'ambdues guerres mundials, sobretot a Europa. Al nostre territori, tenim dos grans motius d'estudi: la Guerra Civil i les guerres carlistes. També podem considerar patrimoni funerari els jaciments que són específicament llocs d'inhumació. L'estudi d'aquests jaciments està estretament lligat a l'arqueologia i la majoria d'ells disposen de monografies específiques, i
Les localitzacions dels indrets funeraris segarrencs les trobareu al mapa http://goo.gl/maps/qTdQo