ANUARI BRUEL 2020. La revista de l'IES Can Peu Blanc

MonogrĂ fic confinament

Unint-te......

Unint-te

COMPOSICIÓ: ADRIÀ RAMON, 4ESO Foto: Laura Gost

Dibuix: Roser Payeras, 4ESO

ELS ALTRES HEROIS EDITORIAL

No descobrirem res nou si diem que aquesta situació anòmala que ens ha tocat viure ha tret el millor i el pitjor de la naturalesa humana, com sol passar en totes les situacions extremes.

De cop ha aparegut en el nostre vocabulari habitual la paraula “herois” i ens referim a tots aquells que d’alguna manera, de forma més o menys evident, estan a primera línia lluitant perquè la nostra vida sigui el més fàcil possible (personal sanitari, farmacèutics, treballadors de geriàtrics, empleats de serveis de primera necessitat, transportistes...). A tots ells, des d’aquí, el nostre més sincer agraïment.

Però ara el que volem és parlar-vos dels “altres herois”, d’aquells que tenim al nostre costat i a qui, provablement, no hem sabut valorar en la justa mesura: els més joves de la casa, els nostres infants i adolescents.

Moltes vegades, des del prisma dels adults, tendim a creure que els nostres problemes són “grans” i que els joves, “petits”. Però si per a nosaltres ha estat dur aquest canvi tan radical de vida, aquest confinament forçós... és evident que per a ells també ha estat un daltabaix aquest trencament de la seva rutina: canviar d’horaris (adaptant-se a les necessitats familiars), deixar l’escola (no només les classes, sinó la part de socialització que comporta), tenir cura de

germans o contribuir en les feines de casa, no veure els amics i les amigues, no sortir al carrer, compartir espais més o menys reduïts durant dies, no poder abraçar als padrins, no estar al costat de persones estimades... i, en el cas dels més petits, possiblement sense entendre gaire bé el que estava passant ni el perquè.

Però aquests dies també han estat un aprenentatge compartit i els nostres infants i adolescents ens han donat grans lliçons als adults. Ens han ensenyat a adaptar-nos a les noves situacions sense grans drames ni escarafalls, acceptant la vida tal com bé i no perdent la felicitat de viure. Ens han donat l’alegria i la força que nosaltres necessitàvem per seguir endavant. Junts hem après el que significa l’autèntica solidaritat, el respecte per les necessitats dels altres i la importància de saber que tothom té alguna cosa per aportar que en enriqueix a tots.

Vosaltres, els joves de la casa, sou uns HEROIS en majúscules! Ànims, mireu sempre endavant, lluiteu per un futur millor i no oblideu mai ser feliços, perquè us ho heu ben guanyat!

Antònia Barceló

Margalida Coll

Benvolguts alumnes, famílies, personal docent i no docent: Qui ens hauria de dir a principi de curs que hauríem de dedicar el darrer número de Bruel a un monogràfic sobre els efectes que, en primera persona, hem patit d’una pandèmia que desgraciadament ha passat a formar part de les nostres vides. Sense llevar-li un àpex de gravetat, està sent com una classe pràctica d’Història, Socials, Biologia, Estadística, Economia i pràcticament totes les matèries. Segur que tots heu incorporat paraules al vostre vocabulari que fins fa poc no coneixíeu.

Alumnes, famílies, personal docent i no docent hem intentat adaptar-nos a la nova situació i respondre al repte de continuar el funcionament acadèmic del nostre centre, establint una xarxa de comunicació a diferents nivells que ha permès que els vostres estudis poguessin continuar endavant fins al darrer moment. Des d’aquí vull felicitar a tothom per la seva responsabilitat en la feina feta.

Bruel també forma part d’aquesta comunicació entre els membres de Can Peu Blanc i us convid a no perdre detall d’aquest darrer i interessant número del curs 2019-20, en el qual no ens oblidam dels vostres companys de 4t d’ESO i 2n de Batxiller que el pròxim curs canviaran d’aires, però que sempre formaran part de CPB. Molta força a tots i esper que el pròxim curs puguem començar-lo d’una manera segura al nostre centre.

Que passeu un bon estiu!

Roberto Ayuso.

Director de l’IES CPB

Aicha Abbassi, Dibuix Artístic 1BATX

Cati Munar, auxiliar de la UCI de Son Llatzer

Na Cati Munar, auxiliar de la UCI de Son Llatzer, ens ha fet un lloc en la seva agenda professional i, entre torns de feina, ens ha donat resposta a les preguntes que li hem plantejat. El seu és un dels testimonis de les heroïnes i herois que aquests darrers mesos han treballat en condicions molt difícils per poder vèncer el COVID-19.

Poblera de soca-rel, va créixer com a estudiant a Can Peu Blanc. A més de dedicar la seva vida a l’atenció de malalts, també és regidora a l’Ajuntament de Sa Pobla. En tenir moments lliures, li agrada gaudir del bàsquet i de la natura, tant de la muntanya com de la mar.

Et fa feliç el teu ofici, sobretot aquests darrers mesos?

La meva professió d’auxiliar d’infermeria sí que em fa feliç i m’apassiona. Per poques ganes que tengui un dia de no anar a fer feina -ja que tenint un torn rotatori de vegades una no descansa quan tocadesprés arrib a la feina i m’ha fuit tota la paresa, intent estar alegre i tenir un somriure a la cara.

Quan sentires la motivació per ser infermera?

La veritat és que no recordo quan em va venir aquesta vocació, encara que sí que record que quan era petita m’agrada mirar sèries com A cor obert, una sèrie del món de medicina i infermeria que feien per TV3.

Sabem que és difícil de respondre, però, per què ara un petit bacteri ha aturat el món?

La veritat és que no ho sé. Jo diria que ha hagut de venir una pandèmia per aturar el món on vivim. Amb el confinament que hem hagut de fer tots mirau tot el que hem aconseguit: reducció de més d’un 65% del CO2, anar a comprar només el necessari, valorar més les petites coses que tenim al nostre abast...

Què té d’agraït estar a la UCI? Idò una de les coses que m’agraden del serveis de cures intensives, és que tractam a pacients que ingressen molt malament i que durant les primeres hores del tractament que reben penses que no se’n sortiran perquè no responen bé, però després veus que finalment sí, que els ha anat bé el tractament i després de mesos d’estar ingressats se’n van d’alta a planta.

També amb aquests pacients que han estat tant de temps ingressats alguns els he vist fora de l’hospital i te saluden com si em

coneguessin de sempre. I clar, nosaltres, com a personal sanitari que els hem vist tan malament, quan te’ls trobes al carrer tenen tan bon aspecte que això sempre m’emociona. Només per això val la pena la meva feina.

I què detestes de la situació que heu hagut de patir els sanitaris? Què ha estat el més difícil?

No sé si puc dir si detest alguna cosa sobre el moments que hem patit. Intent sempre mirar el caire positiu de les coses i deixar enrere i no pensar amb lo malament que ho hem passat. Per mi el més dur ha estat haver de fer feina, els primers dies, amb els equips de protecció, els EPI, sobretot amb les mascaretes i les ulleres. Els primers dies tenia molt de mal de cap perquè el fet de dur les mascaretes fa que respiris el teu CO2, cosa que provoca el mal de cap.

I el més impactant?

El més impactant per a mi era veure que ingressaven a pacients que estaven respirant bé -vol dir que la seva saturació estava dins els nivells correctes- i de cop i volta aquesta saturació queia en picat i el pacient no podia respirar i havíem de córrer per poder intubar-lo perquè una màquina l’ajudés a respirar.

Quan arribes a casa després de les intenses jornades de feina contra el coronavirus, comparteixes les vivències de la feina amb la teva familia?

Idò com que visc tota sola, quan arribava a casa podia descansar. Però sí que és cert que la meva mare que fa feina de zeladora al mateix hospital i a vegades estava a la meva unitat, qualque dia sí que hem pogut compartir i xerrar de com havia anat el torn o de com ha evolucionat un pacient o altre.

Sempre passes pena de si els teus pacients estaran bé o no, sobretot ara que hi ha hagut molts de pacients joves i jo sempre pens que em podria haver tocat a mi.

Què és el que et preocupa més de la irresponsabilitat de la gent que no pren mesures?

Idò el que me preocupa més és que ens tornin a confinar a tots una altra vegada per un possible rebrot i haver de tornar a fer feina amb els equips de protecció, que amb la calor que ara ja fa, com que no són transpirables, és molt angoixant.

Quina és la mesura de protecció que consideres més important a tenir en compte?

Per mi no hi ha cap mesura de protecció que sigui més important que una altra, a nivell professional dic, totes són importants. El que trob més important és l’hora de llevar-se aquest equip de protecció. A la nostra unitat, les primeres setmanes que vam tenir el COVID sempre hi havia una persona que et vigilava per com ens ho llevàvem: primer els peücs, rentat de mans amb la solució hidroalcohòlica, el “mono” o bata primer amb una mà bruta i després que ens quedava l’altra mà neta, ens ajudàvem per la part de dins perquè era la zona que no estava contaminada, un altre rentat de mans, les ulleres, rentat de mans, gorra, rentat de mans, obríem la porta per sortir a la part neta, ens tornàvem a rentar les mans i finalment ens llevàvem la mascareta i ens fèiem el darrer rentat de mans i ens desinfectàvem les sabates amb una dil·lució de lleixiu al 20%.

Què trobes de les fases de desescalada?

Idò això de les fases de la desescalada no me queda més remei que estar-hi d’acord, perquè diuen que la comissió que s’encarrega de tot això està formada per experts, encara que potser ho haguessin pogut fer d’una altra manera.

En haver acabat tot, no sabem quan, creus que els humans haurem après qualque cosa d’aquesta cridada d’atenció?

Els humans els primers mesos potser ens enrecordem de lo malament que ho hem passat i seguirem les pautes de la nova normalitat, encara que hi haurà un punt que ja no hi pensem i tornem a estar al mateix punt que estàvem abans de la pandèmia.

Tant de bo m’equivoqui, però. Això voldrà dir que sí que ho hem entès i no volem tornar a passar pel mateix.

Ens podries donar un titular per resumir aquests tres darrers mesos?

Mmm, no vos sabria donar un titular.

Mariona Siquier i Claudia Lluís, 2nESOF

FORMULARI

BRUEL

A partir d’un FORMULARI elaborat per la comissió de la revista BRUEL que vàrem fer arribar als nostres alumnes, hem pogut extreure diverses conclusions i aportacions de com s’ha viscut el confinament. Us podem assegurar que hi ha reflexions molt bones, molt profundes i madures que fan que ens sentim orgullosos del nostre alumnat. A més a més, s’han compartit experiències divertides i enriquidores que són un gust poder-les publicar.

Moltes gràcies als 148 alumnes que varen participar i ens han fet la feina més fàcil. La vostra col·laboració és imprescindible perquè la BRUEL continuï endavant.

EXPERIÈNCIES DIVERSES •El meu aniversari. El tenia planejat per celebrar-ho amb els amics, però no vaig poder. (Celina Alexandra Neagoe Enache 2 ESO F) •Estar tant de temps a casa et fa pensar molt. Penses en la gent que tens, en la que, per mala sort, se n’ha anat de la teva vida i en la que te n’havies distanciat.

Tens temps de recuperar amistats, de tornar a xerrar amb elles i d'adonar-te de qui sí i qui no VALORAR. Haver passat de fase i poder retrobar-te amb la teva gent et fa feliç. Són coses que abans trobaves normals, de sempre, i ara és quan te n'adones que poder sortir, que et toqui l'aire i el sol, són coses que també hem de valorar perquè es poden perdre. Que abans per ventura no quedaves amb algú perquè et feia peresa, perquè t’estimaves més quedar a casa, però no eres conscient que podia arribar el darrer moment de veure la gent que estimes. I ara és quan realment podem donar la raó a la dita: "no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy".

•El meu germà petit va fer els anys i tots els seus amics i la família li vàrem fer un vídeo •El meu carrer és un dels que encara segueix sortint a les vuit a aplaudir, i cada dia ha estat molt emotiu i divertit, perquè posam música i xerram una mica. Crec que sempre recordaré aquests moments.

•Trobava a faltar un costum que tenia la professora de català, fins que un dia ens va arribar un àudio de WhatsApp amb el poema de la setmana.

•Record les primeres setmanes amb una sensació molt estranya, una mescla de desorientació i tristesa, la qual no sabia ben bé com afrontar. Després de

reflexionar, te n'adones que no queda altra opció que la d'adaptar-te a la nova situació, que ja no depèn de tu i que tres quarts de planeta afrontava de manera similar a la nostra aquesta nova rutina. Durant el confinament, vàrem celebrar el setè aniversari de la nostra cosina i el de la mare. No puc explicar de forma adequada com em sentia ja que vam tenir la "sort" que els celebraven la darrera setmana de confinament, i supòs que saber que en menys de 7 dies podries felicitar-la en persona, donava una sensació de més tranquil·litat a la família. Crec i esper que aquest confinament ajudi a algunes persones a reflexionar sobre la màgia de la vida i ens ajudi a gaudir molt més les activitats que farem a partir d'ara.

•Vaig superar el meu record sense dormir, ja que no vaig dormir en tot el dia.

•Doncs que amb la meva família hem estat fent reptes i això ens ha unit molt.

•Bàsicament cada dia era el mateix, però el dia que va fer calabruix va ser un poc més diferent perquè pareixia que havia nevat i el meu pati va quedar blanc.

•Durant el confinamient, he trobat molt a faltar la meva àvia. La meva àvia és una persona de risc com tota la gent major. Per tant, jo i la meva família, hem intentat recordar-li dia a dia que es mantingués a casa. Mai havia estat tant de temps separada d'ella, i això m'ha duit a reflexionar; què va ser el darrer que li vaig dir abans que tot això passàs? Si hagués passat alguna cosa, m'hauria pogut acomiadar? Amb tot això, aquesta és una de les coses que me’n duré d'aquesta experiència; valorar els petits detalls per després no empenedir-me’n. (Andrea Comas Becerra 2n Batx A)

•Molts de membres de la meva família han fet l’aniversari durant aquests mesos i l’altre dia ens reunírem i ho celebràrem!!

•Durant el confinament la meva tia ens va deixar, va ser una pèrdua molt dolguda ja que ningú s'esperava que passés ja que ella es trobava molt bé i va ser d'un dia per l'altre. El pitjor va ser que no ens vàrem poder acomiadar d'ella i tampoc vàrem poder passar temps tota la família junta, acompanyant-nos.

•He après a fer més coses al camp.

•Quan varen dir que podíem sortir, el segon dia vaig anar a jugar a futbol i vaig pegar al terra i no vaig poder sortir més a fora. (Joan Alemany Simonet 1r ESO G) •Hem cuinat més, en família.

•Un dia abans d'entrar en l'estat d'alarma vàrem quedar a sopar per veure els amics. A l'hora de partir, com que no vèiem ningú pel carrer i tot estava aturat (llums, restaurants...), vàrem partir volant com un llamp.

•Només dir que gràcies a tenir molt més temps per a mi he après a fer moltes coses noves.

•Hi ha hagut videoconferències gracioses, dies que no em sonava el despertador i m’aixecava molt tard, etc. És cert que no hem pogut celebrar res, però ara, a la fase 3, ho festejarem tot junt! (Ferran Riera 1C) •Un dia quan vam sortir al carrer per aplaudir, una veïna va posar el ''jo i un pastor'' i ma mare i jo ens vam posar a ballar enmig del carrer. Va ser un moment molt emotiu.

(Elvira Miquel Veses 4t A) •He complit anys i he tengut la sort de poder veure quines són les vertaderes amistats.

•Un dia el meu germà i jo vàrem tocar una cançó, ell amb la guitarra i jo amb la bateria, jo m’anava inventant el ritme sobre la marxa i ell feia la melodia. (Miquel Moll Pauner 1r B) •Que he fet pastissos i m'han sortit bé.

•Una de les millors experiències és que m'han regalat una cusseta.

•Un dia jo estava fent exercici per videoconferència amb la meva entrenadora amb una cadira i hi havíem de pujar a sobre per fer un exercici en concret. Quan vaig acabar de fer l'exercici vaig decidir posar els dos peus damunt la cadira i així com vaig posar el peu a la cadira, com que el vaig col·locar malament, les cames de la cadira es varen doblegar cap a dins i jo vaig caure damunt l'esquena de la cadira amb la cama dreta. Em vaig fer bastant de mal ja que em vaig fer cops que encara duren, però després quan hi pensava em resultava divertit. (Francina Bennàssar Seguí 1r batxillerat)

Els valors que ha aportat un confinament no desitjat

QUÈ HE APRÈS DURANT EL CONFINAMENT •Passar temps amb la família.

•Valorar tot el que ens envolta avui.

•Que no valoram el que tenim fins que ho perdem.

•El valor de la salut.

•Valorar les petites coses que dona la vida.

•Que si tots portem un gra d'arena, tot acaba per sortir bé.

•Rentar-me més les mans.

•Apreciar el fet de poder estar amb amics, sortir al carrer...

•Aprendre a no dependre tant de la gent. Gaudir més de la soledat personal.

•El mateix que tothom suposo, poder valorar realment el fet de tenir vida normal... Ja que no a tots els països és possible i, per tant, em sentiré agraït quan tot torni a la normalitat.

•Abans no feia tant de cas a la família i els amics i ara ho trob a faltar.

•Valorar les coses més normals i que podem fer cada dia (abraçar, sortir a passejar…).

•Que no fa falta tenir persones al costat o veure-les sovint per estimar-les i tenir-hi contacte.

•La paciència, la responsabilitat, el respecte i l'ordre.

•La paciència i l'optimisme.

•No deixis de fer les coses que t'agraden perquè mai saps quan hauràs de deixar de fer-les. I no deixis res per no fer-ho mai.

•Valorar les coses que tenim, ja que en aquests temps no hem pogut fer coses que nosaltres trobàvem senzilles, les quals molts de nosaltres enyoram.

•L'ensenyança més important penso que serà que totes les persones ens adonam de qui realment enyoram i a qui importam.

Però també, ens ajudarà a ser més responsables a l'hora de fer alguna activitat.

•Tenir més higiene a casa.

•Ser optimistes i tenir paciència.

•L'únic que he après és a estressar-me molt i a deprimir-me.

•Aprendre a reflexionar.

•Sobreviure al fet d’estar tot el dia a casa.

•Escoltar les indicacions que me diuen.

•"L'ensenyança per a mi serà: 1) quan ho tens no ho saps valorar i quan no ho tens o no està tan a prop teu, ho trobes a faltar...

2) no hi ha un dia assignat per dir ''t'estim". Fes-ho ara perquè pot ser demà no hi siguis a temps " •Paciència, esperança i calma.

•Que amb el confinament podrem saber qui és una bona persona o no. Ho sabrem si respecta els altres i queda a casa per poder, així, salvar vides i no col·lapsar els hospitals.

•La gent fa coses molt estúpides quan s'avorreix dins casa seva i les persones de més de 30 anys pareix que no saben utilitzar internet.

•Que la vida et pot canviar d'un dia per l'altre, i també que sense sortir de casa es pot viure igual.

•Com actua la societat davant un problema mundial.

•Aprendre a valorar la llibertat i el temps compartit.

•Aprofitar més temps els moments amb la família i amics ja que els he enyorat bastant.

•A ser més responsable.

•Que les meves accions influeixen a altres persones. Per tant, he de tenir cura i no pensar en jo mateixa, sinó empatitzar amb les altres persones.

•Aprofitar el temps.

•Valorar les petites coses que abans creia que eren irrellevants.

•Paciència.

•Saber quins són els amics de veres.

•Empatia.

•Ajudar les persones que ho necessiten i a gaudir més dels moments amb els amics i familiars.

•Sortir menys i estar amb la meva família.

•Aprofita el temps fent coses que t’agraden perquè llavors tendràs la sensació que has malgastat la teva vida i mai saps quin dia s’aturarà tot com ha fet ara.

•A valorar tot el que tinc i a les persones que m' envolten.

•Hem de saber compartir i conviure amb el altres.

•Saber quins són els amics de veres.

•Donar valor a les petites coses del dia a dia •Valorar i gaudir el dia a dia perquè mai sabem el que pot passar, i sobretot no queixar-me tant. Per exemple de les rutines angoixants que duia abans del confinament, perquè sempre són millors que estar confinats a casa.

•Apreciar els moments amb els amics i familia ja que no sabem quan pot acabar.

•He après moltes coses, sobretot a usar programes per realitzar treballs, exposicions... i enregistrar la pantalla, webcam…

•Cuidar millor el medi ambient, ja que hi ha hagut un gran canvi abans i després del confinament.

•Aprofitar més tots els moments que podem viure. Pens que la gent durant el confinament anava dient que han après molt durant aquest temps, però des del meu punt de vista crec que tota la societat seguirà igual.

•El temps vola i hem de valorar la nostra gent. També he après qui val la pena i qui no, quins són els amics de veritat.

•Aprendre a relativitzar les coses i disfrutar del petits moments amb la família i els amics.

•Tenir més higiene a les mans.

•Ajudar els altres.

•Que tant l'ésser humà, com tot allò que deim societat, és fràgil.

•Que, com diu la professora de filosofia, les persones són éssers socials i si esteim tancats sense relacionar-nos doncs no anam bé.

•Que els familiars i els amics són més importants del que me pensava per a la meva vida.

•Ser solidari.

•Saber valorar les persones que hem deixat de veure durant el confinament.

•Que hem de viure més el moment.

•Que he de valorar els amics .

•El distanciamiento social cuando se tiene una enfermedad contagiosa.

•Apreciar més els amics i la família, i també he vist que fer feina des de casa és molt complicat, millor anar a l'institut.

•Apreciar a qui tens al costat.

•El confinament m'ha ensenyat que no saps quan veuràs als teus amics, familiars... per darrera vegada, ja que tot pot canviar radicalment d'un dia per un altre.

•Valorar les coses, per petites que siguin.

•Fer el que et demanen i anar amb precaució.

•Saber valorar més la gent que estimes.

•De l'avorriment surten grans idees.

•He après a ser més pacient.

•Valorar coses que abans no valoràvem.

•Tenir educació quan tosseixes... i rentar-me les mans més sovint.

•Que està molt bé la companyia i que estar tot sol cansa.

•Disfrutar cada moment amb la família i els amics/amigues.

•A “conviure a casa”, em referesc a que hi ha gent que passa tot el dia a fora de casa i no parla amb la família i tot això, ara tindrem un poquet d'experiència de com fer les coses si hi hagués una altra vegada un estat d’alarma.

•Aprendre a disfrutar d'un mateix, sense dependre d'algú altre.

•Saber valorar més les coses que tenim.

•Apreciar el temps amb la família, ja que abans no li dedicava tant de temps.

•Que hem de valorar més el que tenim, ja que d’un dia a l’altre ho podem perdre tot.

•Que m’he de cercar hobbies.

•Aquest confinament m'ha ensenyat a estar més amb la meva família.

•Ordenar l'habitació i la constància.

•Aprofitar tot el temps de la teva vida.

•S'ha de tenir esperança.

•Estar a casa alguns dies no és dolent •No ser tan egoista i no comprar tantes tonteries.

•Que per molt malament que ho passem, sempre hi ha gent que està en pitjors circumstàncies que nosaltres i per tant ens hem de sentir afortunats.

•Raonar, aprendre a reflexionar les coses i saber qui és que val la pena i qui no.

•Que si no fos pels humans a la Terra no hauria tanta contaminació.

•Que si tots compleixen les normes que ens indiquin ens sortirem més aviat del que pugui passar.

•Que tots depenem de tots.

•No deixis mai el deures per al darrer moment.

•Autodidacta.

•Que hem d'aprendre a ajudar als més necessitats i sempre seguir les normes per no crear caos.

•La paciència, el control i saber ordenar i cuinar millor.

•Sé més tecnologia.

•Aprendre a valorar la llibertat, el poder sortir a qualsevol hora del dia, i també a valorar tot el que tenc.

PÀGINA EN BLANC (fragments) A mitjan mes de març se’m va ocórrer proposar als alumnes de 1r de Batxillerat que emplenessin una pàgina en blanc, una espècie de “diari” anotant com se sentien, què feien, les seves pors, desitjos, dubtes… en aquests dies que començaven a ser tan estranys per a tots… No es tractava, però, d’un diari en l’estricte sentit de la paraula, perquè hi podien afegir vídeos, música, imatges… i no calia escriure’l cada dia…

L’activitat, (idea com a obligatòria) però que vaig deixar com a optativa, ha donat uns fruits increïbles… Han estat moltíssims les alumnes i els alumnes que al llarg d’aquests dies de confinament han obert el document i hi han anat deixant paraules… la veu dels seus sentiments i experiències…

"-L'escriptura també pot ser una bona companyia. [...]

Ho faig perquè penso que recordar és bo. Fa que les coses tinguin més sentit. Més que quan passaven, si més no." (Fragment de la novel·la REIS DEL MÓN de Sebàstià Alzamora)

AQUÍ TENIU ALGUNS FRAGMENTS D’AQUESTES PÀGINES QUE DE BLANC FOREN FARCIDES DELS MILS COLORS DELS SENTIMENTS, LES VIVÈNCIES, ELS SOMNIS, LES IL·LUSIONS …

Joana Maria Sastre

ANIVERSARIS! Jo vaig celebrar l'aniversari de la meva padrina durant el confinament.

El dia del seu aniversari encara no la podíem anar a veure, però la meva família i jo li vàrem prepara un vídeo amb fotos. Quan ja vàrem poder quedar amb ella li vàrem dir que vengués a ca nostra. Vàrem anar al supermercat i no quedaven

pastissos, així que li vàrem haver de posar les espelmes a una coca que havia fet ma mare.

Al final li va agradar molt la sorpresa del vídeo i bufar les espelmes amb tots nosaltres.

Maria Victoria Perelló, 1rESOC.

Quan vaig començar a l’IES Can Peu Blanc, a 1r ESO, vaig escriure un article a la revista BRUEL explicant que la meva repadrina (la padrina del mau pare) feia 100 anys. Semblava impossible!

Bé, doncs ara que soc a 4t d’ESO, hem pogut celebrar els seus 104 anys. Al llarg de la seva vida ha viscut, entre d’altres situacions, dues Guerres Mundials, una Guerra Civil, la postguerra, l’epidèmia de la grip espanyola de 19181920... i ara segueix endavant malgrat el coronavirus.

Laia Torrens Vergés, 4tESOC

En aquesta quarantena no hem celebrat el meu aniversari, però sí que hem commemorat el del meu oncle, que complia seixanta-set anys.

Vàrem planejar que tota la família estigués a la videoconferència, però com que al WhatsApp només es poden connectar quatre persones, vàrem dividir-nos entre 2 grups, uns al mòbil de la meva tia i uns altres al del meu oncle.

Vàrem cantar “Aniversari feliç” i després va venir la policia a aplaudir. Va ser molt emocionant, però hauria estat més divertit si ho haguéssim celebrat tots junts.

Aquesta és la meva anècdota.

Ma Antonia Segura Jimeno 1rESOB Per jo el meu últim aniversari va ser un poc estrany, ja que el vaig fer quan estàvem alconfinament. Cada any el celebrava amb tota la família i tots els amics, però aquest any no.La meva família el va fer especial, ja que em varen fer el meu menjar preferit i em varencantar.Però a l’hora de les mamballetes, a les 8, els meus veïnats em varen cantar, varen treurepancartes, varen tirar coets….Ho recordaré tota la vida!

Jaume Pol Capó 1rESOE La meva anècdota va ocórrer a l’aniversari de la meva germana gran, que va complir 18 anys durant el mes de març. Per celebrar-ho, li vàrem fer un dinar sorpresa amb els pocs que érem a ca nostra; el menjar va ser deliciós i hi hagué unpastís que vàrem comprar al forn. Al capvespre, la família i amics ens van fer una vídeotrucada per felicitar-la.

Elisabet Perelló 1rESOB

EL MEU ANIVERSARIEnguany el meu aniversari ha estat molt diferent perquè va ser el passat 14 demaig i estàvem enmig de tot aquest embolic del Coronavirus. Per això hem hagut decomplir unes normes bastant estrictes per evitar que més gent es posàs malalta. Unade les coses que no podíem fer era festes, estar molt junts, donar-nos abraçades ibesades... i per això ha estat diferent.Aquesta vegada només ho he pogut celebrar amb una petita reunió amb deupersones. Totes eren de la meva família. Així i tot ha estat emocionant perquè feiados mesos que no veia cara a cara persones que estim molt, com per exemple la mevapadrina jove.Quan varen arribar només vàrem saludar-nos d´enfora i feia un poc de ràbiaperquè teníem ganes de donar-nos una bona aferrada. Però bé, quan tot hagi passatfaré una festa amb amics i amb família i nedarem a la meva finca i ens ho passarembé!

Marc Palou Beltrán 1B

RECEPTES DE CONFINAMENT Durant el confinament, com tots sabeu, els diferents departaments han proposat diferents tasques a realitzar. Una de les tasques que va proposar el departament de Castellà va ser fer un text prescriptiu per poder repassar en què consisteixen aquests tipus de textos i poder passar un moment en família divertit i “gustós”, ja que la tasca consistia en fer una recepta de cuina.

Aquí teniu algunes de les que varen fer els vostres companys i que si vos decidiu a fer vosaltres segur que vos xupareu els dits!

BON PROFIT!

TRUFAS DE CHOCOLATE

TARTA OREO

TARTA DE LIMÓN

ALEX MARC GUARDIOLA CLADERA 2 A

JAUME SEGUÍ 3D

ANTÒNIA MARIA SERRA 2A

ROBIOLS KATHERINE CALDÉS FEEST 1D

PUDDING DE LENTEJAS MAGDALENAS TONI ALCAIDE MARIA DEL 2E MAR BENNASSAR 2E

Clica so bre el tí tol de cada recepta per veu conting re el ut senc er

ESPAGUETIS BOLOÑESA JAUME PONS SANTAMARIA 2E

ENSALADA DE FRUTAS MARIA JOSÉ BERNAT MORENO 1D FEMENIA GUAL 1D

DONUTS

CRESPELLS FRANCINA FIGUEROLA 2A

CREPES CARLA CAPÓ PEÑA 1 D

BIZCOCHO DE LECHE M. MAGDALENA POL AYUSO 2E

MICROCONTES QUÈ SÓN ELS MICROCONTES?

Els alumnes de 1r de batxillerat han llegit alguns “microcontes” de Pere Calders, autor que d’una manera sorprenent i amb una finíssima ironia, parlava del dia a dia quotidià a través de les seves històries curtes. A vegades, aquestes històries eren tan curtes que no arribaven a les 50 paraules. Això són els microcontes, petites narracions que condensen tota una història. A part del comentari i activitats, una de les tasques que es va proposar als alumnes de batxillerat va ser escriure els seus propis microcontes a partir d’unes pautes: alguns havien de contenir algun títol predeterminat o la referència a uns temes com l’adolescència, “Carpe diem”, l’institut, les vacances…, però altres havien de ser de temàtica lliure… Vegeu alguns dels que varen elaborar i gaudiu-ne!

“Adolescència”.

Estava malsofrit, i ho volia pagar amb ell. Però després de comptar fins a deu, no sé quin dels dos tenia més motius per estar-hi.

“Carpe diem”.

Enmig del desert, mort de set i amb la panxa buida. Comença a sonar la meva cançó preferida i res no és tan dolent com pareix.

“Rutina” Tenia una rutina molt disciplinada i era feliç així. Fins que es va adonar que no podía sortir d'ella.

Antoni Gost (1r batx A) “Vacances” Dos mesos de plaer, diversió i aventures pensant que no existeix res més i estàs en una pau meravellosa, però arriba setembre i te n’adones que no hi ha res que duri tota la vida.

“Família” Cada família és diferent i et pots dur millor o pitjor amb ells, però quan tothom t’abandoni o aconseguesquis un dels teus majors objectius, ells seran els que estiguin en primera línia per alegrar-se, ajudar-te o acompanyar-te a totes les etapes de la teva vida.

Aicha Ourdane (1r batx C) “Carpe diem” D'aquí uns mesos et posaràs a pensar en el passat i realment t’adonaràs que el que és important sempre serà l'instant, el moment, el present...

Xavier Alorda (1r batxA)

Adolescència Les coses són complicades; és aquella edat on et demanen molt i reps poc; on si t’equivoques, aprendràs de l’error... però no sempre és així. Sinó, que li diguin això a Albert Einstein.

Carpe Diem Sempre estem fent plans per al futur, planificant les dates festives... i no, mai mirem el que estem fent al present o com estem aprofitant el temps... Sempre acabem caient en la mateixa trampa.

Catalina Valcarcel (1r batx B) Adolescència No tots em viuen de la mateixa manera: alguns em recorden amb molt d’estima, mentre que altres l’única cosa que volen és oblidar-me... Per desgràcia, quasi tots m’avorreixen, perquè els faig canviar, i no a tots precisament de la mateixa manera, però, lamentablement per ells, soc inevitable.

Somiant despert La suor impregnava el meu front, el cos se m’estremia a cada dispar, el cor se m’accelerava a cada recàrrega, i, la meva ment, estava plena de goig quan veia cada company d’institut caure ple d’orificis en un bassal de la seva pròpia sang... Llavors, va sonar l’alarma.

Carpe Diem Sempre que podíem, ens visitàvem en secret, perquè els seus pares no em deixaven apropar-me a ella... Però això no ens va desanimar, sinó que tot el contrari, ens feia ser més apassionats, més arriscats. Les nostres reunions es basaven en el desig descontrolat que teníem per la carn, aprofitant cada moment.

En cadenes En Jerry sempre lluitava perquè deixés les agulles, però jo li vaig dir rotundament un dia: “jo decidesc com morir, Jerry, no et fiquis”. Encara estic penedit d’haver dit això, de no haver-li fet cas al meu amic que només volia salvar-me... Ara només em límit a observar-lo des del purgatori.

Camilo Faúndez (1r batx C)

Adolescència Soc un adolescent, però tinc la mentalitat d’un nin de cinc anys, encara que les idees que tinc van més enllà de la meva edat, i sempre gaudesc de la vida com si fos un infant, amb capritxos, amb joguines i coses d’aquestes. Quan acabi aquesta etapa em jubilaré.

“Paradís o infern” L’institut, per a molts, un infern; per altres (els estudiosos), un autèntic paradís; i, per a la resta, alguna cosa normal. Per als primers l'única manera d’anar-se’n, és escapant-se, els segons s’estimen més no sortir mai i als darrers els és igual.

“El no-res” Ho tenia tot preparat segons ell, s’havia estat preparant mesos abans i havia arribat el gran dia. Es va ficar dins el cotxe i va partir. Ja havia conduït la meitat del recorregut, quan es va adonar que anava sense rumb fix perquè no tenia GPS. Quan el va anar a buscar, va veure que la maleta estava buida, com la seva vida.

Carpe diem In ictu oculi qui memento mori Aquesta frase té com a objectiu fer que la gent es conscienciï que el temps és el nostre enemic; si no existís el temps nigú moriria, però a la vegada nigú naixeria i per aquest motiu el temps és una maledicció, però una maledicció que ens manté vius.

Cosmos L'univers és infinit? De debò? De quantes formes s'ha de manifestar que l'univers NO és INFINIT, sinó que s'expandeix infinitament ja que el nostre univers té un diàmetre de noranta-tres mil milions d'anys llum. Dades com aquesta ens fan creure que vivim una mentida, i que som minúsculs i insignificants i la veritat és QUE ÉS VERITAT. Héctor Serrano (1r batx A)

“Adolescència”.

Ahir em vaig aDOrmir a La infantEsa, avui estic fent Canvis mentre els altres no tenen paciÈncia i demà despertaré a la vida adulta, seNse miCa d’InnocènciA. “Institut”.

De camí a l’institut, vaig girar a un cantó i el cel va tornar verd i el terra era de cotó. Hi havia arbres amb les fulles en terra i les arrels a dalt, i hi havia criatures que no havia vist mai. No vaig anar a l’institut, vaig quedar allà, on podia veure més coses de les que ens ensenyen.

“Carpe diem”.

Cada dia pensava que el seu passat era horrible, que ni li agradava com havia tractat la gent ni li agradava el que havia fet. El dia següent va desaparèixer.

Llibertat A l’arbre li van sortir cames i va poder escapar d'allà on estava empresonat.

Francisca Serra (1r BATX A) Adolescència Curta i difícil, època d’estudis. Rialles, plors i molts malsons. Període de transició entre infantesa i vida adulta. Època joiosa, riolera i plorosa.

Adolescència estic parlant de tu, tant de bo fossis eterna.

Institut Quants cops t’haurem odiat i haurem desitjat que et cremassis? Però poc se’n xerra del molt que t’hem enyorat durant aquest temps confinats. Per totes les rialles i alegries que ens has donat. Estimat institut, esperam la teva arribada aviat.

Vacances Un dia ens aixecam el dematí, i en un tancar i obrir d’ulls, ens trobam en les vacances de l’estiu. Excursions, festes, amics, viatges, verbenes, família, el mar, birres i més birres. S’acosta el setembre i tots pensam: tant de bo tornar a dia 19 de juny, on tots érem feliços!

Carpe Diem Viu i deixa viure. No pateixis, ella ja es complicada de per si. Viu cada segon com si fos l’últim, com si s’anàs a acabar el món. Ella, la vida, un regal.

Contracorrent Un, dos, tres, quatre… cinquanta, cent, dos-cents… Caram, però quants cotxes que van en direcció contrària! Si tothom fes les coses com jo el món aniria de roselles. Després d’uns minuts de reflexió… Són ells o soc jo que vaig al contrari??? A vegades pensam que la gent ens va en contra i que tothom s’oposa a nosaltres, però ens hem plantejat mai si nosaltres som els que anam a contracorrent? Posa-ho fàcil.

Uxia Aguiló (1r batx C) Adolescència Tenia tantes coses per fer, que les hores del dia no eren suficients ni a l’hivern ni a l’estiu, els dies sempre eren curts.

Enyor la sensació de sentir-me invencible, no tenia por a res… semblava que podia conquistar el món.

Junts Quantes hores hem estat junts a l’institut? Tres anys com a companys de classe, escoltant la teva veu, el teu somriure, descobrint dia a dia les teves manies, els teus llocs preferits del pati. Hem compartit mirades tímides, però mai ens hem atrevit a estar junts.

“Adolescència” Un dia estan amb tu, ets tot per ells, et donen petons. Després arriba ella i només et volen perquè els donis doblers o per demanar-te favors.

“Institut” L’institut és el pitjor lloc per als joves ja que en aquell lloc poden sortir de dues formes, com a guanyadors o com a derrotats.

“El mal del present” Per què he de sortir el carrer i jugar amb els amics si puc jugar amb la consola tot el dia?

Gabriel Serra (1r batx C) “vacances”.

Qui no vol un bon dia de vacances de sol i platja amb els amics? Això vam pensar i ens va plegar l’aigua.

Joan Antoni Andreu (1r batx C) Adolescència Ella diu que és normal el seu comportament de persona rebel per l’edat que té, però tothom sap que el seu comportament no té res a veure amb l’edat. Ell després d'aquests anys de pubertat, seguirà sent igual.

Institut Passejava pels passadissos amb les parets coberts de cartolines sobre les mesures de seguretat, enrevoltat de persones amb qui havia compartit classes, materials…, però que ara ja només es saludaven amb un somriure pobre.

Carpe diem Només va ser un estiu, però va ser l’estiu de la seva vida. Va poder viure, respirar, descobrir, sentir mil emocions i sentiments que mai abans havia pogut experimentar, això gràcies a una reflexió i a un canvi de pensament. No més dies avorrits, no més dies perduts, no més penediment; només i res més que viure.

Música Ell després de dues setmanes sense aturar ni descansar, el primer que va fer va ser agafar el seu mòbil, els auriculars, es va tombar al llit i va escoltar una cançó.

Després d’aquells 3,26 minuts va tenir forces suficients per afrontar unes altres dues setmanes.

Lisa Xin (1r bax C) “Adolescència”.

Una mare li diu al seu fill que deixi el mòbil, però el fill no vol. El pròxim dia la mare li demana ajuda al fill perquè no sap com enviar una foto amb el mòbil.

“Vacances”.

Comença el primer dia de vacances! Quan acaba vas a dormir i quan et despertes ja han acabat.

Joan Torrandell (1r batx B) “Institut”.

Uns alumnes d’institut estaven fent classe i, quan la professora estava escrivint a la pissarra, es va desmaiar i els alumnes varen anar a ajudar-la; però va sonar la campana del pati i tots varen sortir corrent deixant-la allà en terra inconscient...

Ramon Planes (1r batx C)

Adolescència Aquí som i aquí he arribat, preparat per passar una època entretenguda i apassionant?

Disfrutaré veient aquells éssers que et sortiran per la cara, aquelles ganyotes que et costaran car, aquells gats dels quals me’n riuré el dia següent… SERÉ ETERNA, però l’època més feliç que tendràs!!

Vacances (imaginau-vos un os a punt d’hivernar) Panxa plena, zero preocupacions, família junta; tot llest per descansar uns mesos d’aquest fred infernal. Preparats per començar la hibernació, que estaré de calentet!

Aurora que n’ets de guapa, avui és l'últim cop que t’observ abans de caure dins un profund somni, gruny i tanc els ulls.

Carpe diem Des que vaig començar a fer els meus poemes amb aquell tòpic, QUE EM VA SORTIR DEL MEU CAP!, d’aprofita el moment i aquestes coses, tots els literaris m’ho robaren, sense permís. Em vaig cansar de la generalització i vaig partir. Ara som el vostre observador, persones modernes, i sou el meu entreteniment, quines rialles m’heu fet treure, gràcies, però espavileu!

De cap Et disposes a tirar-te al mar. Ho fas de cap, sense comprovar abans el nivell de l’aigua. PUM, l’arena t’ha parescut més forta que el granit. Et mires la mà i tens sang d’un vermell intens, espera, pots veure-hi? El cop et fa adonar-te que a vegades ens hem de tirar de cap per fer un canvi.

Margalida Pons (1r BATX B) ADOLESCÈNCIA L’adolescència,la millor època de la nostra vida… L’única responsabilitat que tenim és fer els deures i estudiar, i així i tot ens queixem per tot… No ens n’adonem fins que ja tenim trenta anys, una hipoteca, un “jefe” i fills per alimentar.

“Vacances”.

Les vacances, que sona de bé! Són felicitat en estat pur, llibertat, diversió… I que ràpid passen… No te n’adones i ja torna a ser setembre, quina peresa tornar a la rutina,eh!

LLIBERTAT M’encantaria ser un ocell per volar, per ser lliure. M’encanta observar-los per la finestra i veure com juguen, com es persegueixen i com disfruten de volar… Però nosaltres podem volar d’una altra manera, complint els somnis.

Aina Vices (1r batx B) Adolescència Molta gent la pinta com una de les millor èpoques de les seves vides, altres de patiment. Realment és un període de confusió, estrés i poques esperances.

Vacances Moment al que tot estudiant desitja arribar, i millor sentiment de pau. Sobretot, quan tot són notes aprovades, festes indefinides, pell salada, amistats, nits llargues, en definitiva, l'estiu...

“Carpe diem” Un veu com n’és de dura la vida quan ha de passar morts dels més estimats, notícies inesperades, o el pitjor dels finals. Per això, el que s’ha de fer és viure el millor amb la màxima intensitat possible, no se sap com el nostre destí ens arribarà.

El què diran Ens pensam que estam dins un món completament lliure, però ens limitam a dir el que nosaltres pensem, a expressar-nos i no importa el que diguin de mi, el poder experimentar la nostra llibertat plenament, sentiment que viu amagat dins la nostra hipocresia.

Caterina Sánchez (1r batx B) Adolescència L’adolescència, una etapa vital d’iniciació, on es deixa enrere la infantesa i s’entra a l’edat adulta. A nivell personal, un remolí d'emocions i passions.

Vacances Les vacances, aquell període de temps que tothom vol passar. Desaparèixer un temps a vegades és necessari perquè quan tingui lloc la reincorporació es torni amb l’energia renovada.

Carpe diem La vida és un teatre que es diu felicitat, no permet assaigs, per això s’ha de viure al màxim. La vida és com un rellotge, és amable, té pocs dies... a gaudir!

L’amor L’amor no es busca, ens troba. No té cura, però és l’única medicina per a tots els mals.

Descriure l’amor és molt difícil. Podríem dir que és com el vent, no el podem veure, però sí sentir-lo. Saps quan has trobat l’amor, quan aquest desperta l’ànima i encén el cor.

Margalida Aina Mir (1r BATX B) “institut”.

Cada dia d’institut pintàvem una retxa a la pared desitjant que acabés el curs, el que no ens imaginavem mai és que acabés d’aquesta manera.

“Carpe diem”.

Més que mai, en aquest temps de reclusió ens hem adonat que pot ser hauríem pogut gaudir més alguns moments, però això ens ha impulsat i a fer-ho d’ara en endavant.

“Cànons” La societat actual viu pendent de ser perfecte, no per ells, sinó més bé per por al què dirà la gent si no compleix els estàndards que la pròpia societat ha establert.

Margalida Rosselló (1r batx B) “Adolescència” Érem joves, però ens estimàvem. Sabíem que tendríem un final, però vam seguir enamorats l'un de l'altre. Et vaig estimar amb força, però l'adolescència em va colpejar i em va fer veure que res és per sempre.

“Carpe diem”.

Avui podrien quedar-te uns 13580 dies de vida.

Recorda que demà te’n quedaran 13579, i en dos anys 12859. Els dies sempre es resten, mai se sumen. No deixis per demà el que podries fer avui.

Va prometre que mai em faria mal, i que sempre m'ajudaria. No va ser així, i en aquell moment em vaig adonar que no es pot confiar en quatre paraules buides, sinó en fets.

Maria Magdalena Perelló (1r batx B) “Carpe diem”.

Tothom em deia que ho tornés a intentar, però ningú em deia “intenta una altra cosa. No perdis el temps en una mateixa cosa”.

JO Vaig entrar a la meva habitació tota enfada perquè no m’estimava, no tenia raons per

estimar-me. Just en entrar, havia vist un mirall i allà vaig reconèixer que la raó per la qual havia d’estimar-me era allò que estava davant jo.

Aicha Abassi (1r batx A)

Adolescència La famosa etapa boja que permet als joves conèixer-se a ells mateixos, descobrir aquella part que s’amagava en ells des de petits, rebel·lar-se amb el món… Pot ser la millor o la pitjor etapa de la vida. Per a aquesta, no existeix el terme mig.

Secundària L’institut pot semblar el lloc més horrorós del món. No obstant, aquest confinament m’ha fet pensar, i he conclòs que aquest simple edifici forma part del nostre dia a dia i, sona estrany, però l’he enyorat, he enyorat els temps de pati, eren el millor del dia.

Felicitat Quan pens en aquest terme em ve al cap la platja, els viatges, els amics… L’ESTIU, LES VACANCES. Per a mi, és el millor de l’any i pens que val la pena esperar tot un any per una mica d’estiu.

Maria Pérez (1r batx A) Adolescència Els bons temps es recorden per sempre: les festes, els amics, els estius... tot! És agradable mirar enrere, però no s'ha d'oblidar quina és la

tendència de la vida.

Comparacions El dia a dia a l'institut és com fermar-se les sabates: repetitiu, cansat, però sense saber ben bé per què, t'ompl de satisfacció.

"Carpe diem" Com el gran filòsof grec va dir: "s'ha de cercar el terme mig per assolir la felicitat". Doncs si només ens centram en l'ara, com serà el demà?

Pau Montserrat (1r batx B)

CREACIONS Una nin em comenta que li ha caigut una dent. Li deman que m’ensenyi el forat.

M’assenyala una dent que ni es mou i me comenta que li va caure dissabte i li va sortir diumenge.

Zakaria Iken, 1rESOD

Primavera confinada

Per sort la primavera sempre ens acompanya.

Júlia Payeras 1rESOD

RESSENYA SOBRE EL CONFINAMENT Semblava que tot ja havia d’acabar, però l’únic que ha passat, ha estat que ha començat una “nova normalitat”. Una normalitat en què hem de mantenir una distància de 2 metres entre les persones. Una normalitat en què encara no podem abraçar els nostres padrins, perquè, per cuidar-los, hem d’estar lluny d’ells.

Han passat quasi tres mesos i encara se me fa molt difícil conviure amb la pandèmia. Vàrem haver de tancar a correcuita l’institut, sense poder-nos acomiadar dels mestres i amics, pensant que aviat tornaríem a estar junts. No ha pogut ser així i passarem a l’estiu sense haver-nos dit adeu. De pressa i corrents, també ens vàrem haver de tancar a casa i només podien sortir els pares i adults.

M’agradaria que tot fos igual que abans, quan jugàvem sense cap perill de contagi, quan podíem abraçar els nostres padrins, quan podíem celebrar un gol amb una aferrada amb els companys... esper que tot acabi aviat i que la forma en què vivim ara, no sigui la normalitat.

Sa Pobla, 3 de juny de 2020 Toni Guillem Comas Sans. 1rESOE

SOPA DE LLETRES Troba 12 paraules relacionades amb la situació actual provocada pel coronavirus AQUÍ trobaràs la sopa de lletres.

REFLEXIONS PERSONALS SOBRE EL CONFINAMENT COM VA COMENÇAR LA QUARANTENA? La quarentena va començar bastant bé. Al principi era molt estrany sortir a les 14 hores al balcó i veure que no hi havia cap nin/a que tornés de l’escola. A mesura que passaven els dies la cosa anava a pitjor, però la meva família i jo vàrem trobar moltes formes de divertirnos.

QUÈ HE FET DURANT LA QUARANTENA? Durant la quarantena he fet moltes coses que mai pensava que faria; principalment, he fet deures (ens han explotat!); també he jugat amb el meu nebot i he gaudit molt amb família.

També va arriar un temps de relax, que varen ser les vacances de Pasqua, temps que vaig dedicar a passar-m’ho bé.

QUÈ HE APRÈS AQUESTA QUARANTENA? He après diverses coses: -A gaudir encara més en família -Dedicar més temps als deures -Fer malabars -Fer més esport HE CELEBRAT QUALQUE ANIVERSARI? Sííí, he celebrat el meu aniversari. Em vaig sentir diferent quan no veia els meus amics a la taula com cada any. També he celebrat, fa poquet, l’aniversari d’una amiga i el del meu pare. Però clar, aquests darrers en la fase 1.

CONCLUSIÓ: Aquesta quarantena ens ha obligat a ajuntar-nos més amb la família de casa i jo crec que ens ha vengut bé, perquè encara hem compartit més experiències junts.

Ah, també he arribat a la conclusió que el karma existeix de veres!

Bastian Figueroa, 1rESOA

CRESTATX

El dia de Crestatx és molt important per a tots nosaltres. Quan pensam en Crestatx recordam l’arròs brut, les camisetes blanques signades, les carreres de joies, la romeria, la pujada a la muntanya, l'ermita...

Enguany, amb la quarantena, no ha estat posible organitzar la festa de Crestatx com cada any. Per això, a la nostra comunitat, hem intentat recrear aquesta celebració decorant les nostres terrasses, cuinant arròs brut, posant música, menjant cacauets i gaudint d'aquest dia com un Crestatx qualsevol.

Celia Pavón Castillo 2nESOC

QUAN EL NÚVOL NO ARRIBA A CA TEVA I D’ALGUNA COSA SERVEIX Hi ha experiències que mai s’obliden i aquesta sera una d’elles.

Consider que tots estam vivint unes emocions diferents, depenent de l’entorn familiar i el lloc on vivim. En el meu cas he passat per experiències que feia estona que no vivia o que no havia viscut mai.

Feia estona que no passava tant de temps amb el meu pare i la meva mare. El primer mes gaudia molt amb els jocs de taula que feia temps estaven arraconats, amb els dinars amb família, arreglant el jardí... i gaudia del temps, que em passava volant! Al cap de poc, però vaig començar a trobar a faltar la meva rutina diària, els meus amics i els altres familiars, fins i tot he enyorat les hores a classe.

I és que viure foravila sense, pràcticament, connexió amb l’exterior et fa sentir com a mancada de llibertat; fins i tot empresonada. I sí, a ca nostra no ens arriba el núvol d’internet, amb la qual cosa només tenia connexió si anava pel mig del camp intentant cercar una mica de cobertura. Ha estat una bogeria lliurar les tasques i estar comunicada amb l’institut, o fins i tot amb els amics i amigues. Però, així i tot, he procurat complir amb totes les meves obligacions i, ja que he tengut temps, m’he centrat a no perdre’l i a resetejar la meva vida per madurar un poc més.

El confinament per a mi va començar a ser més dur quan vàrem començar a rebre males notícies sobre la salut del meu padrí a qui li quedava poc temps de vida. Les circumstances no em van deixar fruir de la seva presència tot el temps que hagués volgut, cosa que no li desitjo a ningú. Els primers dies de la seva absència, i encara actualment, el confinament no em permet assumir la seva pèrdua. Estava tancada dins mi mateixa, i no poder viure el ritual del darrer adéu, el dol que això implica amb condicions normals et fa difícil fer-te’n la idea.

També he tret coses positives, com que la meva família s’ha unida més. De la mateixa manera que hi ha coses diferents a les vivències d’algunes persones, com el fet de sortir al carrer a agrair als sanitaris i cossos de seguretat de l'estat, pel fet que vivim a un lloc allunyat dels pobles i ciutats. Igualment que no hi ha relació amb els pocs veïns de les finques, perquè no hi ha confiança.

A poc a poc la situació és més fàcil perquè ens anem adaptant a l'entorn en el que ens trobem.

De tota manera esper no tornar a viure aquesta experiència.

Marina Méndez, 3rESOF

COVID-19 1a: Hi ha hagut gent que no ha complit amb les normes de seguretat i confinament 2a: Però també n’hi ha hagut d’altres que sí i que han volgut millorar les coses i fer més fàcil la vida.

3a: Desgraciadament, hi ha hagut gent arreu del món que ha mort pel COVID19.

4a: Però hi ha científics i sanitaris que intenten cercar una vacuna per vèncer aquest enemic que ha paralitzat el món.

Idò aquestes imatges són d’alguns fets que han succeït aquesta quarantena.

Lucas Cordeiro, 1rESOA

I TAMPOC NO HEM POGUT ANAR D’INTERCANVI… El Departament de Llengua Catalana havia organitzat, dins el marc del programa “Parlem català” de la Conselleria d’educació, un INTERCANVI d’uns QUARANTA ALUMNES DE 2n ESO amb l’IES MATARRANYA (de VALLDEROURES a ARAGÓ), on parlen català, encara que no el tenguin com a idioma oficial. Ja havíem preparat uns vídeos de presentació del centre, uns treballs d’investigació de les festes de sant Antoni… i estava previst que tot acabàs amb un viatge: nosaltres havíem d’anar a Aragó a finals d’abril per conèixer en persona els alumnes del Matarranya i ells havien de venir el mes de juny. No sabeu la il·lusió que ens feia a tots, aquest intercanvi, i les ganes que estaven posant els alumnes de 2n per preparar-lo…; però, com sabeu, la situació no ha permès res de tot això enguany…

l’intercanvi amb aquestes circumstàncies que estem vivint ara, ja que no volem tenir ni contagiar la Covid-19 i volem que tot això passi el més ràpid possible”.

(Joana Bennasar Martorell - 2n ESO C )

“Jo tenia moltes ganes de fer l’intercanvi i poder conèixer també altres parts de la península, però per mala sort no hi hem pogut anar. A mi se m’ha fet bastant llarg el confinament i esper que l’any que ve sí que puguem anar-hi”.

(Agua Ellena Vicente - 2n ESO E)

“Crec que com la majoria de gent, no m’esperava mai que passàs res de tot això que ens hem trobat aquests darrers mesos. Qui podia imaginar que no aniríem de viatge per culpa d’una pandèmia mundial? Me feia tantes ganes viatjar amb els amics i amigues de l’institut! Però després de la decepció inicial no queda altre remei que la resignació. No hi podem fer res? No, no hi podem fer res, per tant resignació. Tal volta tot això ens servirà per valorar més i millor aquelles coses i situacions que donàvem per fetes i que pensàvem que teníem assegurades o simplement mereixíem perquè sí. La propera vegada que anem de viatge crec que tots ho agafarem amb molta il·lusió i segur que ho disfrutarem més. Esper que d’aquí poc puguem tornar a la “normalitat”!“ (Francina Figuerola Cardell - 2n ESO A)

“Mai m'hagués pensat que això arribés tan lluny, però una vegada ho he tengut assimilat he començat a valorar més els moments i les experiències, ja que ara no en podem viure moltes. Aquest viatge me feia moltíssima il·lusió, però el que pens és que si tots posam un poquet de la nostra part aviat tot s’espassarà i podrem fugir prest!”

(Mª del Mar Fullana Socies - 2n ESO A) “Aquesta situació crec que ens ha ajudat i ajudarà a tots a valorar més el temps en família, amics...Tant el viatge i totes les experiències, a mi personalment me feien moltes ganes. El que pens és que si anam al viatge, que segur que hi anirem, tots ho agafarem amb més ganes i amb més il·lusió. Esper que puguem tornar a la normalitat prest!”

(Catalina Mª Comas Moya - 2n ESO C) “Jo trob que és una pena no poder fer l’intercanvi, però si ho podem fer a 3r d’ESO o quan es pugui fer, podem esperar i tenir paciència, que avui en dia cal tenir-ne molta. També m’estim més no fer

“A mi em feia molta il·lusió poder fer l’intercanvi, és una pena que no el puguem fer. El que ha passat a causa de la covid-19 ens ha fet reflexionar i hem trobat molt a faltar coses a les quals no donàvem importància. D’aquesta experiència, n’aprendrem i amb paciència, i si tot va bé, podrem fer el viatge a 3r d’ESO. Esperem que tot vagi bé!”

(Carme Cladera Mir - 2n ESO D)

“Tot el que ha passat ningú s’esperava que passaria. Jo trob que és una pena no poder anar a l’intercanvi perquè a tothom li feia molta il·lusió, però hem de pensar que no és una cosa individual, sinó que està passant a tot el món. Però aquests tipus de situacions fan que després valorem més les coses que abans no valoràvem. Ja fris que es faci l’intercanvi i que tot torni com abans de tot el que ha passat!”

(Caterina Torrandell Serra - 2n ESO B)

“Jo crec que ningú s’esperava el que ha passat. Al principi, com que en teoria només havien de ser 2 setmanes o 1 mes, m’ho vaig agafar amb il.lusió perquè trobava que seria una bona experiència per millorar la relació amb la família i compartir bons moments, però ha estat una sorpresa que el confinament hagi durat 2 mesos i al final ja ha estat molt avorrit. Ara em fa molta més il.lusió tornar a començar a anar classe, anar a l’entrenament, quedar amb els amics... Sobre l’intercanvi, a mi em feia molta il.lusió anar de viatge amb els amics i sobretot fer-ne de nous.

Esper que puguem recuperar el viatge de l’intercanvi”.

(Pau Porcel Payeras - 2n ESO B) “Aquests mesos de confinament, ningú els esperava. Encara així, hem après moltes coses noves, que abans no teníem en compte, com estar amb la família o estar amb un mateix. Igualment que hem après a valorar les coses que eran quotidianes fa uns mesos, i ara són pràcticament un luxe, com anar a passejar, quedar amb els amics, o viatjar! A mi, em feia moltes ganes anar a l'intercanvi, però no s’hi pot fer res, ha passat el que ha passat. Només espero poder-ho fer a 3r d’ESO, i amb el doble de ganes!”

(Amaro Seoane Soler - 2n ESO B) “Durant aquests dos mesos de confinament he après a valorar més les coses simples que abans no tenia en compte, com: anar a l’escola, veure els amics, anar a tocar a la banda, anar a sopars, estar amb la família…

M’he adonat de la importància de les abraçades, besades… En definitiva el contacte humà.

La vida resulta molt senzilla i a la vegada molt fràgil. És important que quan la COVID-19 hagi passat seguim tenint present tots els valors que ens ha ensenyat.

A mi em feia moltes ganes anar de viatge amb els amics i esper poder-hi anar el proper curs”.

(Lluís Novo Bonnín - 2n ESO C) “Ara aprendrem a valorar més aquells moments que abans no apreciàvem tant, com anar amb els amics, amb la família, quan practicàvem un esport…

Jo tenia moltes ganes d’anar a l’intercanvi, però per culpa de la COVID-19 no hi hem pogut anar. Quan em van dir aquesta notícia em vaig posar trist, però encara tinc l’esperança que en un futur hi podrem anar”.

(Adrià Garcia Olmo - 2n ESO A)

“Ningú s'esperava que aquest confinament fos tan llarg, però durant aquests dos mesos hem après a valorar les coses petites com: anar a fer un gelat, anar a veure els padrins, quedar amb els amics... També ens ha servit per estar més temps amb la família.

Respecte a l'intercanvi, m'ha sabut molt de greu no haver pogut anar-hi, ja que a tots ens feia molta il·lusió conèixer un lloc nou i passar uns dies amb els companys de classe. Sort que hi podem anar l'any que ve i amb moltes més ganes”.

(Joan Gabriel Palou Coll - 2n ESO C) “Principalment, durant les primeres setmanes, sentia que estàvem vivint un somni, ningú s’imaginava estar tant de temps dins casa com està passant. La gent es pensava que estaríem les quatre primeres setmanes, però la cosa es va complicar i al final encara no ha acabat res d’això.

Ja queda menys per acabar el confinament i la gent ja comença a quedar amb els amics i anar a la platja i això és que anam progressant”.

(Rafel Barceló Domínguez - 2n ESO C) “Tothom tenia moltes ganes d’anar a l’intercanvi per conèixer altra gent i passar un parell de dies tots junts. Sort que l’any que ve tendrem una altra oportunitat.

Aquests dos mesos ens han fet aprendre que la vida quotidiana és molt important. I ja queda menys per fer vida normal i que tot això acabi d’una vegada”.”

(Toni Crespí Mulet - 2n ESO C) “Aquesta situació que hem viscut ha estat una mica estranya, però hem pogut aprendre a valorar coses que abans no valoràvem i també a conviure. Ha estat una llàstima no poder anar de viatge, però tenc moltes ganes que el curs que ve hi puguem anar i amb la mateixa il·lusió que teníem aquest any”. (Àgueda Roigé Ramis - 2n ESO B) “Jo tenia molta il·lusió de fer aquest intercanvi i ja quedava poc, però per culpa de la COVID-19 no ha pogut ser. Esper que més envant la situació millori i que puguem realitzar aquest viatge. Ha estat una pena ja que me feia moltes ganes, però si esperam un poc ho podrem fer.”

(Joan Miquel Pérez Seguí - 2n ESO B) “Aquesta nova situació ha estat molt diferent del que nosaltres estem acostumats a viure normalment. Per això, ara aprendrem a valorar

aquells petits moments que abans no valoràvem i a disfrutar més d’ells, ja que com hem pogut veure, en molt poc temps tot pot canviar per complet. Esper que un d’aquests moments sigui l’intercanvi i, si és així, el disfrutarem al màxim!”

(Mª Magdalena Pérez Rayó - 2n ESO B) “Els efectes del coronavirus han estat molts, i un d’ells ha estat no poder realitzar el viatge que teníem programat. Al principi, em vaig sentir una mica trist, perquè ja m’havia fet il·lusions d’anar-hi, conèixer un lloc nou i passar uns dies amb altra gent. Espero que tot això acabi ràpid i poder tornar a la normalitat, i poder realitzar el viatge que tanta il·lusió em feia.” (Àlex Marc Guardiola Cladera - 2n ESO A ) “Aquesta pandèmia inesperada ens ha deixat ben impactats, mai hauria pogut imaginar que una cosa semblant passés. Ara que estem a casa passam més temps amb la família. Hem après a fet coses noves. Aquestes darreres setmanes ja hem pogut començar a sortir, i hem pogut passar temps els amics. A poc a poc tornarem a la normalitat”.

(Mireia Cladera Rebassa - 2n ESO C ) “Jo tenia moltes ganes d’anar d’intercanvi, però la Covid-19 va aparèixer i no vàrem poder anar d’intercanvi aquest d’any i esperem que puguem anar l’any que ve. La Covid-19 ens ha agafat inesperadament: ningú va pensar que passaria això, però s’ha de pensar positivament i la part positiva de tot això és que podem estar amb les nostres famílies, fer coses amb ells, activitats… He après coses dels meus pares que no sabia... figureu-vos!! Hahahhaha!. Esperem que tot millori, que ho superem i ens tornem a veure tots :). ÀNIMS!!!”

(Lucía Sánchez Romera - 2n ESO D) :) “Al principi jo no m’esperava que haguéssim pogut a arribar a aquest punt de la pandèmia, és a dir, a aquestes circumstàncies. Quan ens varen dir la notícia que ja no podríem viatjar em vaig desil·lusionar, però no passa res per esperar un poc més. Aquest confinament m’ha servit per passar més temps en família i per aprendre coses noves; ja queda poc i esper que s’acabi prest!”

(Lucía Maldonado Escalera - 2n ESO C)

ENTREVISTA: PEDRO MATEU Durant aquests mesos de confinament he tingut l'oportunitat de poder entrevistar en Pedro Mateu, un dels participants de l’adaptació de la cançó de Nino Bravo "Libre". Ell i altres artistes de Sa Pobla s'han ajuntat per fer una nova versió de la famosa cançó. Tot plegat ha tingut bastant d’èxit ja que han obtingut més de 10.000 reproduccions. Això és un poc dels que ens ha contat.

D’on va sorgir la idea de fer aquesta cançó?

Aquesta idea va sorgir de n’Arnau Rayó, un al·lot de Sa Pobla sempre amb ganes de fer coses i provar-ne de noves. Ell es va anar posant en contacte amb músics de Sa Pobla i ens va plantejar la idea. D'aquí va sorgir un grup de Whatsapp i tothom, sobre la base de la idea, va anar aportant el seu granet d’arena.

Qui són els components d’aquesta idea?

N’Inés Alemany, en Gaspar Balaguer i jo, Pedro Mateu, hem posat les veus; en Joan Miquel Company i en Tomeu Payeras han posat les guitarres; en Bernat Pons ha posat el teclat, les flautes i s’ha encarregat de la producció i l’edició de vídeo, juntament amb en Biel Nadal; en Sebastià Coll ha posat el baix i en Jaume Nicolau ha posat la percussió Esperàveu tot l’èxit que ha tingut?

La veritat és que no. Nosaltres vàrem pensar que el veuria la familia, quatre amics i poca cosa més. Què va passar?

També vàrem contactar amb l’agència Joe, una agència d’audiovisuals d’aquí de Sa Pobla, que fan molt bona feina i clar, i els vàrem enviar el video. Ells varen fer un

muntatge i ha estat molt guapo veure’l compartit a les xarxes socials, a través de Sa Pobla ràdio, l’ajuntament... i la gent ho va posar als balcons a les 20 hores. Hem rebut molts missatges d'agraïment.

Tu, a part, com vares començar al món de la música?

Jo a ca nostra, per part del meu padrí, que és un gran músic, la música sempre hi ha estat present, i sempre em picava la curiositat. A més a més, a casa de la meva padrina sempre hi havia instruments i vaig decidir provar, amem què podria sortir. Al final, a base de practicar, vaig aconseguir tocar la guitarra, un poc la bateria i un poc el baix.

Quines influències musicals tens?

Les meves influències musicals són el rock clàssic dels 70, 60, que es aquí on va començar tot: els Rolling Stones, els Beatles i després ja coses molt més modernes, molt més rock and roll. M’agraden els AC/DC, Led Zeppelin… bàsicament rock clàssic.

Júlia Mateu Soler. 2nESOD

COMUNITAT DE VEÏNS Tot i la part negativa del confinament, hi ha hagut qualque cosa positiva.

Ens hem adonat que tenim uns veïns fantàstics, que són la bomba i que sense ells tot això hauria estat molt diferent. Vivim en un grup de xalets adossats, que tenen una piscina i pati comunitaris. Algunes de les coses que fèiem diàriament han estat posar cançons d’un equip de música i també posar llums de colors, cada dia a les 19:50 h sortíem fora a escoltar les cançons que es posaven i a parlar amb els veïns, a les 20h, com que tots érem fora, aplaudíem i quedàvem uns 5 minuts més per seguir escoltant les cançons.

També hi havia dies que fèiem ‘tardeo’, cadascú a la seva terrassa es preparava un gintònic (o la beguda que preferissin) i el nostre DJ s’encarregava que tot fos millor i més divertit.

Uns altres dies, per matar l’avorriment d’una altra manera, sortíem defora i fèiem esport. Hi havia uns veïnats que dirigien l’exercici que havíem de fer. Per exemple: En una ocasió la nostra monitora particular va ser na Nazaret i ens va fer una classe d’esport físic i tots els veïns la seguíem. Un altre dia una veïnada es va oferir a fer una classe de zumba, cadascú a ca seva es va posar a ballar els passos que aquesta dona ens dirigia a tots nosaltres.

Gràcies a tots ells el confinament ha estat més bo de dur i no s’ha fet tan llarg. Per això, des d’aquí, volem donar les gràcies a tothom que, des de qualsevol lloc, ha tingut alguna iniciativa per fer la vida una mica millor als qui l’envoltaven.

Nazaret Menacho i Laura Aguilar, 4tESO

Un punt i seguit Aquest confinament ens ha sobtat a molts de nosaltres, no ens l'esperàvem o ho vèiem com una possibilitat molt llunyana. Ja havíem vist altres països en els quals ja s'havia adoptat aquesta mesura per fer front a l'actual crisi de la COVID-19, però no ens imaginàvem que hi estàvem tan a prop.

Record el darrer dia que vàrem assistir a les classes presencials amb normalitat. Va ser un dia molt trist, perquè molts professors eren conscients del greu problema que suposava la pandèmia i que passarien més de dues setmanes abans poder tornar a l'institut. La situació era encara més trista a 4t d'ESO i 2n de Batxillerat, perquè tant professors com la majoria de l’alumnat sabíem que podia ser la darrera vegada que ens veiéssim en persona, ja que són dos cursos de fi d'etapa educativa. Encara que no ho sembli, entre professorat i alumnat s'arriba a crear un vincle més fort del que pot parèixer en un principi. Tots ens vam quedar amb aquella espina d'incertesa clavada al cor, per no saber si ens podríem tornar a veure ni si tendríem un acomiadament de l'institut dins una certa normalitat. Aquell “Adéu...” que varen dir molts professors aquell darrer divendres és un sentiment que a molts encara ens segueix pesant a dia d'avui.

Després d'aquell dia tan dur, no ens imaginàvem que vendria un dels majors reptes educatius tant per docents com per alumnat: fer classes virtuals, moltes vegades sense veure'ns les cares o sentir-nos la veu. Encara que aquest repte està superat amb èxit, mai hem tornat a sentir la mateixa sensació que teníem cada dia quan anàvem a l'institut. Així i tot, molts professors han fet tot el que podien per retornar-nos a una rutina o a una activitat que solíem fer cada setmana.

Durant aquest confinament, no ha estat tot només treballar des de casa, sinó que tothom ho ha viscut d'una manera diferent, ja sigui per la situació que tenim a casa o pel curs en el qual ens trobam. Tots hem tengut les nostres hores d'avorriment, la preocupació per molts familiars o amics que estimam o el moment de nervis per la difícil comunicació.

Molts també vàrem començar a participar en l'aplaudiment col·lectiu que ens va permetre conèixer millor els nostres veïnats, o fins i tot descobrir aficions artístiques que tenien. En el meu cas, vaig decidir posar el meu granet d'arena per fer d'un simple aplaudiment als sanitaris, que bé s'ho mereixien, igual que altres professionals que han seguit lluitant a la famosa primera línia, un entreteniment d'uns minuts. Vaig decidir fer el que sabia i podia, i ho vaig compartir amb totes les persones que viuen prop de casa: cada dia després d'aplaudir sonava unes peces amb el flabiol i tamborino. Dilluns dia 16 de març vaig començar amb la idea que ningú respondria, però no va ser així. A mida que va anar avançant el confinament, ha anat evolucionant la manera, però no vaig aturar aquesta rutina fins 63 dies després, fins al 17 de maig. Varen ser 63 dies de rutina amb aquella cita ineludible a les vuit del vespre. Hi havia dies amb millor humor i dies que em faltaven les ganes, dies que hi havia una millor resposta per part dels veïnats i dies que la resposta va ser minoritària. El més important és que al final ja s'havia convertit en una rutina per tots els veïns del carrer i em sentia contenta de veure més finestres obertes que mai.

Pel que fa al meu darrer curs a Can Peu Blanc, perquè faig 2n de Batxillerat, ha estat un curs difícilment oblidable. He tengut dies millors i dies pitjors, com qualsevol altre alumne. El que sí em quedarà per sempre, serà el sentiment de no poder-me acomiadar com cal del professorat que no sé si podré tornar a veure o de fer la meva darrera classe amb normalitat. Aquest article no és només una espècie de crònica per explicar com ha estat el meu confinament, sinó que és un “adéu” al centre on he viscut els meus darrers sis anys com a alumna. Ara comença una nova etapa de la meva vida, ja a la universitat, però sempre em quedarà aquell buit del darrer curs a l'institut que pareix que restarà inacabat permanentment.

Fins aviat IES Can Peu Blanc, esper poder-te tornar a visitar amb la famosa normalitat i qui sap si qualque dia et podré veure com a una professora més.

Maria Magdalena Seguí Soler 2nBatxB

PROFESSORS QUE MARXEN Hola a tots!

Després de deu anys com a professor a l'IES Can Peu Blanc, ha arribat el moment del comiat. Ha estat una decisió molt difícil de prendre, ja que aquest centre, per a mi, ha estat com una segona casa. Però després de pensar i raonar molt, t’adones que de vegades és necessari fer canvis a la teva vida. Mai m’han espantat els reptes, sempre m’ha agradat canviar d’ambient per conèixer noves persones, alumnes i maneres de fer feina. I amb aquesta idea vaig arribar a Sa Pobla a l’any 2009, amb la intenció de quedar-me un parell d'anys (un parell castellà, no mallorquí!) per després rodar i rodar una vegada més. El que no m’imaginava és que hi estaria tan a gust, que trobaria uns companys tan increïbles i uns alumnes tan meravellosos, així que inevitablement vaig anar posposant la meva decisió, any rere any. Cada any que passava, inesperadament, em trobava més arrelat en aquesta gran família que vaig trobar a Sa Pobla.

Però, com he dit abans, un ha de ser fidel als seus principis i ideals, així que ja era el moment de prendre una decisió. O ara o mai.

Així que, amb molts de dubtes, però amb el cor i la ment tranquil·la per prendre una decisió valenta i necessària, finalment l’any vinent (si em deixen) aniré a l’IES Sant Marçal de Marratxí a predicar el meu madridisme.

Sense cap mena de dubte, el millor d’aquests anys heu estat vosaltres, els alumnes, tantes generacions que he vist passar (i créixer) des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat.

Aprofit per donar-vos les gràcies perquè m’heu fet millor persona i millor professor. Gràcies per tot el que he après de voltros, per tot el que m’heu ensenyat. Encara que vos sembli estrany, tenc la sensació que en part sou con fills meus (ho sent per voltros!). És molt dur, vos ho assegur, veure partir tanta i tanta gent, compartir tantes coses durant sis anys per després veureus marxar per una porta invisible, situada al final d’un passadís de contrallums. Cada fi de curs és un

calaix de bons records, per tot el que m’heu donat, però també de foscor, per tot el que he perdut amb la vostra marxa.

I finalment gràcies també a tots vosaltres, companys i companyes, per tantes coses compartides. En especial enyoraré els inoblidables (i de vegades surrealistes) moments viscuts a la ‘peixera’.

També, com no, agrair a tots els equips directius que han passat durant aquests anys, dels quals sempre he rebut comprensió, facilitats i confiança.

Una abraçada molt forta a tots!

Luis Señor.

ALLÒ QUE ÉS IMPORTANT DE VERITAT Si voleu que us digui la veritat, aquest confinament ha estat un gran moment per sentir, veure i descobrir coses tan simples, però tan importants, que mai no m’hagués aturat a pensar.

He descobert que quan una persona es veu amb la necessitat de sobreviure al dia a dia dins 4 parets troba l’energia per afrontar la seva realitat i que ARA és quan saps que si vols, pots.

M’he meravellat de veure, com a mare, que els meus fills són i han estat molt valents per fer front a la gran quantitat de tasques noves en formats tan poc habituals (PDF, aules virtuals, vídeos, Classroom...) que cada dia han anat resolent i superant. M’han demostrat i s’han demostrat a ells mateixos, també, que tenen un gran coratge i que si un vol, pot.

He descobert, com a professora, valenties i capacitats amagades, supòs per culpa de la dispersió del dia a dia. Gràcies alumnes per ser-hi: sí, gràcies perquè allò que més m’omple d’il·lusió i satisfacció és veure com les tasques que us he fet arribar m’han retornat fetes amb atenció i cura, perquè en elles he vist part de vosaltres. He vist les ganes que teniu i la capacitat que teníeu, BEN AMAGADA qualcuns i qualcunes, d’aprendre, de saber fer i d’entendre d’una forma diferent com fèiem junts a l’aula. Sí, sé que heu fet una gran esforç. Perquè ARA no han valgut els currículums, ni les programacions ni les unitats didàctiques que teníem organitzats. Hem hagut d’improvisar, hem hagut de trobar la manera per continuar ensenyant amb un sistema diferent, però necessari!

Com a professora, també he hagut d’aprendre moltes coses encara que no us ho cregueu: he passat hores culejant la tauleta i l’ordinador a la recerca d’aplicacions pràctiques, fàcils i útils per estar a prop de vosaltres. El Classroom ha anat una monada i vosaltres ho heu manejat espectacularment bé. No en sabíem però n’hem après!

I què us diré de les videoconferències? Idò per trobar el com i el quan programar-ne una no ha estat fàcil, però ja us he dit que si un vol, pot! I la veritat és que ha valgut la pena. Quina experiència i quina alegria poder-nos veure i retrobar-nos! És d’agrair el potencial que tenen les noves tecnologies en moments difícils. Fan possible que experiències impossibles fa tan sols uns quants anys enrere siguin, ara mateix, realitat.

Però us he de confessar una cosa: per a mi no hi ha res com poder entrar a una aula i dir “Bon dia, com va?” i poder veure les vostres cares, quin estat respiren les vostres mirades, com anau vestits, com em demanau i com conversam… La veritat, us enyor molt!!!

Com a persona he descobert que hi ha moltes coses que feim necessàries però que realment no ho són i que hi ha coses i vivències que quan deixes de tenir-les esdevenen les més importants del món. He après el valor immens de la comunicació entre les persones, sobretot, la necessitat d’estar a prop de la FAMÍLIA que durant el confinament no hem pogut ABRAÇAR, BESAR ni compartir un dinar, un sopar, un berenar, un moment llarg o curt del nostre dia a dia. He sentit la necessitat d’estimar i de ser estimats.

He enyorat molt els AMICS, perquè els amics són importants per a la vida. Els amics són un tresor! Segur que durant aquest moment tan especial que vivim heu sabut destriar bé quins són els vostres amics de veritat, perquè aquests són els que vertaderament enyores quan no pots estar físicament amb ells.

tanmateix, acabarem llençant.

He après que el nostre PA de cada dia no és, fort i no et moguis, el pa que només trobaràs al forn del teu poble sinó que el pa que tu pastes i enfornes és el pa més bo del món. Quina satisfacció que un element bàsic de la nostra dieta sigui tan fàcil d’elaborar i sigui tan bo!

He après que tenir l’agenda massa plena no és bo perquè fer moltes i massa coses cada dia et priva de la teva llibertat.

He vist que el temps passa molt aviat i que amb el temps guardam massa coses que no són necessàries i que un dia o l’altre,

Us envii una forta abraçada a totes i a tots els alumnes que m’heu tengut i que em teniu i també aprofit aquestes paraules per dir-vos que aquest és el meu darrer any dels 14 anys viscuts com a professora a Can Peu Blanc. Que el proper curs començaré una nova etapa a l’IES Sineu.

Vull dir-vos també que estic molt orgullosa d’haver tengut l’oportunitat de guiar-vos i formar part del vostre camí educatiu. Que sempre us tendré presents perquè de tots vosaltres jo també he après molt.

He après i aprenc que cada dia i cada moment és ÚNIC i que l’hem d’aprofitar.

Per tant, el PRESENT és allò que tenim i que planificar el futur de vegades és absurd.

He après que estant tots sols estam molt ben acompanyats!

He pogut comprovar que els herois del nostre món són els qui saben enfrontar-se sense por a la mort, els qui lluiten per la vida dels altres: tot el personal sanitari i voluntaris i voluntàries que han lluitat i vetlen perquè aquesta pandèmia que se n’ha duit tantes vides deixi d’infectar-nos.

Amb tot, us vull dir que gràcies a aquest confinament hem pres consciència de la nostra realitat i que la vida és allò més important que de veritat tenim.

No puc acabar aquest escrit sense acomiadar-me de tots els professors i professores companys i companyes de feina, molts convertits en amistat per sempre, que any rere any hem anat trobant-nos a la sala de profes, a les aules, a les reunions, als berenars, dinars i sopars.

Vull fer una especial abraçada al meu departament, el departament d’Orientació: gràcies companys i amics perquè, encara que la meva especialització sigui la Llengua i la literatura catalanes, sense la vostra aportació no hagués après tant de la nostra professió. Estant dins un DO aprens a tenir una mirada diferent davant la diversitat i les dificultats d’aprenentatge. He après que tots, amb limitacions o sense, podem aconseguir tot allò que ens proposam si de veritat ho desitjam. El nostre alumnat així ens ho demostra. En definitiva, haver fet suport m’ha reforçat com a professora i com a persona.

Amb un peu blanc us desitj molta salut i coratge!

Catalina Pericàs, professora de suport del DO

Us vull dir adéu, encara que sigui d’una manera atípica dins un curs insòlit.

Vull agrair-vos aquests anys que he compartit amb tots voltros, entre bones estones i també moments complicats.

Per un costat me’n vaig contenta i satisfeta, amb il.lusió i amb l'experiència adquirida en aquest institut. Per l’altre, em fa una mica de pena, perquè sempre m’he sentit molt a gust aquí, ben acollida i benvolguda. I si he ofès a algú, demano disculpes.

Esperant que el futur ens torni a la rutina, us envio una besada i una abraçada molt forta.

Carme Frau

AMARAR-SE DE PERSONES PER AMARAR PERSONES Som una persona privilegiada. Sí. Som mestre (o professor o docent, com vulguis) i això du implícit el privilegi que se m’ha encomanat. De fet, el meu concepte de l’educació és prou diferent al concepte que sobre el fet d’ensenyar té molta gent. Per a mi, educar –aquest és el privilegi– és ensenyar a viure. Vull dir, ensenyar a viure per ser feliç.

En el nostre institut, com en la majoria, n’hi ha molts de docents privilegiats. És clar que no tots els que cobren per fer-ho ho són. No. M'atreveixo a dir que els que us ajudaran a ser més feliços i a créixer com a persones compartiran tres etiquetes que avui en dia estan en desús i poden ser cursis: il·lusió, vocació i passió. Els teniu fàcils de reconèixer: sol coincidir que fan prou feina i poc renou. A més, són els que de veritat treballen perquè el concepte d’escola no vagi acompanyat de «fracàs» ni el d’educació al de «problema» o el de mestre al de «vacances», com deia el savi Carles Capdevila.

Així sou també els bons estudiants. Perquè quedi clar: no té res a veure un bon estudiant amb unes bones notes. Ni hi ha cap garantia de felicitat o d’èxit que l’alumnat amb millors capacitats sigui més feliç que el que no gaudeix de tan bon cap.

Perquè al final, la vida premia les persones que posen il·lusió i passió en el seu aprenentatge o en tot allò que fan. Així, l’estudiant bo és aquell que, tot i les dificultats, arriba cada dia a l’escola per aconseguir amb il·lusió i passió treballar els reptes que es trobarà pel camí i superar-los amb esforç i sense queixar-se per haver-los de fer. Aquestes persones són les extraordinàries.

Durant els sis anys que l’itinerari de la meva vida

m’ha portat a fer aquesta estada a l’IES Can Peu Blanc m’he vist obligat a amarar-me de totes aquestes persones, mestres i sobretot estudiants, per continuar aprenent a viure per ser feliç.

Però no ha estat la meva única obligació. Aquesta aturada que he fet a Sa Pobla m’ha forçat a reinventar-me i a adaptar-me a noves circumstàncies. Els girs inesperats m’han enriquit i han forjat un Tomeu amb més coneixements, amb més experiències. Vaig arribar fa sis anys per ensenyar a viure en català. Però després d’un estiu que em van destinar a dos llocs diferents, el Departament d’Orientació va acabar fent-me un lloc per a mi. Se’m va encomanar la tasca d’iniciar tallers manipulatius per a alumnat que pogués sentir aquesta necessitat. De sobte, vaig tenir clar que tant de la terra com de la cuina obtenim uns resultats satisfactoris i en un breu termini de temps i que aquesta havia de ser la idea a explotar.

-Preparar una terra erma i dura amb enderrocs, a cops de xapa i galivans, per sembrar, cuidar, ajudar a créixer i obtenir-ne els primers fruits va ser tot un privilegi. I férem un hort.

-Netejar i desar un magatzem de trastos per aconseguir un petit espai digne per començar a cuinar tenint un forn i pocs estris de cuina, va ser el segon repte. I férem una cuina.

-Posteriorment, el característic i monòton so de la màquina de cosir va embriagar un petit espai que vàrem destinar a aprendre la màgia de cosir.

De bocins de tela i cremalleres en sortiren necessers, estoigs i motxilles. I férem un taller de confecció.

-Finalment, se’m va encomanar fer classes de Castellà, que jo no havia fet mai, i vaig haver d’enriquir els meus coneixements d’aquesta llengua i la seva bona literatura per poder-ho transmetre als estudiants.

Satisfet dels sis anys dedicats a aquest institut, he d’agrair els moments viscuts amb els companys i companyes que no han renunciat mai a aportar el seu petit gra d’arena per millorar el nostre món educatiu; a tots aquells que m’han ajudat a donar sentit a la feina que hem fet. Alguns d’ells s’han convertit en alguna cosa més que companys.

També vull fer un reconeixement als tres equips directius que he conegut. Unes persones que fan una feina sacrificada i oculta i exposada amb massa facilitat a la crítica injusta –crec jo– d’alguns companys. De ben segur que si fos tan fàcil i agraït ser membre d’un equip directiu no hi hauria tantes dificultats per trobar voluntaris.

Sempre, de tots he trobat el seu suport i m’he sentit valorat i escoltat. Finalment, vull fer un agraïment especial a tot l’alumnat que he tengut la sort de conèixer; als que han caminat amb facilitat i han sentit la llibertat de desplaçar-se sense problema; i, sobretot, a aquells que amb dificultats han obert el seu cor per deixar-se ajudar i que, recuperada la confiança, han deixat de viure sobre una cama per començar a caminar decididament.

Bartomeu Mateu i Reus

ELS VÍDEOS D’AQUEST CONFINAMENT EN EL

CANAL DE YOUTUBE DE CAN PEU BLANC!

FOTO: JÚLIA RIERA, 4ESO

Equip directiu

Departament de LlatĂ­ i Grec

Antoni Sagarra

Josep Garau Departament de Religiรณ

Departament de Biologia i Geologia

Antonio Rocamora

Maria Joana Canyelles

Isabel Terrassa

Departament d’Anglès

Has abadonat la reunió…

Torna a reunir-te

MUNTATGE: XAVIER ALORDA, 1BATX

Torna a la pantalla d’inici

49

BRUEL

FOTO: JÚLIA RIERA, 4ESO