III Seminari de Patrimoni Natural de la comarca de la Garrotxa

RESUMS DE LES PONÈNCIES

III Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa

Organització

amb el suport de l'Ajuntament d'Olot

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Catàleg de flora vascular de la Garrotxa Xavier Oliver Martínez-Fornés Delegació de la Garrotxa de la ICHN

Els catàlegs d’organismes són útils per diferents raons. Entre altres, com a referència per als investigadors quan plantegen els seus projectes de recerca i per als naturalistes quan volen valorar una observació que han fet. També són importants per fer diagnosi del nivell de coneixement d’un grup en un àmbit geogràfic, o del seu estat de conservació. Els catàlegs també s’utilitzen en difusió, formació i educació, i poden ajudar a estimular la recerca, el registre d’observacions...

Es presenta el catàleg de flora vascular de la Garrotxa, elaborat a partir de diferents catàlegs parcials de la comarca ja realitzats anteriorment, la base de dades BIOCAT, dades inèdites de diferents persones i dades de 23 anys de treball de camp de l’autor.

En aquests moments s’està realitzant l’entrada de dades en la base de dades de flora vascular de la Garrotxa, mitjançant el programa SILVAmc, però paral·lelament, sense haver d’esperar a tenir la base de dades actualitzada, ja s’ha confeccionat un primer catàleg de les espècies presents a la Garrotxa, ordenades per nom científic, i en el que s’especifica alguna característica (sinonímia habitual, abundància, altitud, hàbitat, sectors, estatus i altres comentaris).

El catàleg serà consultable a la pàgina web de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php).

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Els esbarzers de la Garrotxa. Una mirada atenta Neus Villegas

L'objectiu d'aquesta comunicació és apropar-vos al coneixement dels esbarzers i exposar breument com s'està fent l'estudi de les espècies presents a la Garrotxa per tal que us animeu a col·laborarhi tots els que hi esteu interessats o pugueu aportar dades.

Els esbarzers són arbustos o plantes herbàcies perennes de la família de les Rosàcies, proveïdes d'agullons i d'altres formacions epidèrmiques, amb fulles normalment compostes, amb 3 a 7 folíols dentats, amb flors pentàmeres i nombrosos estams i carpels. El fruit (la móra) és un aglomerat de drupèoles (polidrupa). Totes les espècies del subgènere Rubus tenen els fruits negres quan són madurs, mentre que les dels altres subgèneres (la gerdera i l'esbarzer saxàtil) els tenen vermells.

Els noms d'esbarzer i romeguera, amb totes les seves variants, són els més utilitzats popularment per designar qualsevol espècie del subgènere Rubus, mentre que el nom de gerdera és específicament per a Rubus idaeus. Si coneixem una mica més els Rubus, podem parlar amb més propietat i designar Rubus caesius amb el nom de romeguera de rostoll o esbarzerola, i les seves variants, mentre que l'esbarzer comú seria només R. ulmifolius i l'esbarzer tomentós o arça correspondria a R. canescens . També els esbarzers glandulosos són freqüents a la Garrotxa i aquest nom inclouria tota una sèrie d'espècies que presenten glàndules estipitades a les tiges i a les inflorescències. La comarca és especialment rica en espècies del gènere Rubus (fins ara n'hem catalogat 14), algunes d'elles molt rares a la resta de Catalunya.

Els esbarzers són plantes clonals de cicle biennal que es poden reproduir sexualment, però sovint sense fecundació, i amb una propagació vegetativa ràpida i poderosa, mitjançant gemmes caulinars o radicals. Les tiges del primer any o turions no produeixen flors, sinó que al segon any donen lloc a les tiges floríferes. Per a l'estudi dels Rubus ens cal observar els dos tipus de tiges, així com les característiques de les fulles, de l'eix de la inflorescència, de les flors, etc. Si bé moltes espècies es poden reconèixer al camp, sovint és necessari un estudi més minuciós si no volem arribar a conclusions errònies. Algunes característiques s'han d'observar en fresc, com el color dels pètals i dels agullons, si les fulles tenen la vora ondulada, etc., i també cal prendre mostres de les diferents parts de la planta i observar-les sota lent.

Pel que fa a l'ecologia dels esbarzers, destaquem el seu paper protector dels boscos i dels sòls, així com el fet que els seus fruits serveixen d'aliment a molts animals. Sovint els esbarzers s'han vist com a “cosa bruta” perquè envaeixen espais que creiem que són nostres i s'ha fet molta neteja

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA indiscriminada. És cert que els esbarzerars s'han estès molt en els darrers decennis, sobretot a causa de la destrucció dels boscos de ribera i d'altres hàbitats. Però cal distingir els esbarzerars invasors, pioners en espais que han estat fortament pertorbats, de les bardisses com a comunitat estructurada i lligada al bosc que protegeixen.

Per a l'estudi de la distribució de les diferents espècies d'esbarzers a la comarca, calen moltes aportacions, encara que no hi hagi molta precisió en totes elles. Les dades concretes de la localitat són molt importants i així uns poden continuar la feina d'altres. Si no es recullen mostres, també es poden anotar observacions que puguin ser útils de cara a posteriors visites a la localitat.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Mapa de la flora invasora de la Garrotxa, 2007 Xavier Oliver Martínez-Fornés Delegació de la Garrotxa de la ICHN

Des de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, ja s’ha elaborat el catàleg de flora al·lòctona, la diagnosi de la perillositat dels tàxons invasors i les cartografies digitals dels 10 tàxons més perillosos de la comarca.

En el desenvolupament de tots aquests projectes, es constata la manca d’informació respecte a entrada de tàxons a la comarca i la dinàmica d’invasió i afectació al medi natural. Per aquesta raó ja des de l'any 2006, però amb el treball de camp desenvolupat durant el 2007 s’ha elaborat el "Mapa de flora invasora de la Garrotxa, 2007” que té com a objectiu, per una banda fer una fotografia de com està la comarca respecte a aquest tema (espècies presents, com estan distribuïdes, en quina abundància, en quins ambients) i per altra, analitzar conjuntament les problemàtiques d’introducció i expansió d’aquestes plantes a la nostra comarca.

S’han estudiat 100 punts de la comarca, 50 agafats a l’atzar per poder obtenir dades aplicables al conjunt de la comarca, i 50 en indrets amb un alt risc d’introducció i dispersió de plantes al·lòctones per diferents motius. Aquest últims corresponen a camins, pistes forestals, carreteres i autovies, xarxa hidrogràfica, masies, veïnats pobles i ciutat, equipaments en el medi natural com aparcaments, càmpings, vivers...

Per a cada punt, i dins d’un radi de 250 m, s’ha mostrejat unitats de superfície o unitats lineals dels diferents ambients per obtenir dades objectives de presència d’espècies que es puguin comparar amb els anys i així comparar dades i poder estudiar l’evolució d’introduccions, d’expansió i d’afectació del medi natural.

Amb les dades obtingudes s’han calculat els percentatges de presència a la comarca de les diferents espècies detectades, afectació als diferents ambients de la comarca, o per exemple també s’ha pogut correlacionar espècies amb tipus d’introducció o de dispersió.

La memòria de l’estudi serà consultable a la pàgina web de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php).

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Avaluació de la producció de glans al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Antònia Caritat i Compte Facultat de Ciències. Universitat de Girona. Campus de Montilivi. 17071 Girona ambi@grn.es, antonia.caritat@udg.edu

Els fluxos de matèria orgànica i nutrients caracteritzen la dinàmica d’un ecosistema forestal. Els nutrients que es dipositen al sòl ho fan a través de la matèria morta continguda en fulles, branquillons, flors, glans i altres materials, en conjunt anomenats virosta. El coneixement de la caiguda de les diferents fraccions de la virosta permet analitzar entre altres aspectes els canvis fenològics i fisiològics en relació a factors ambientals. Per altra banda, les glans constitueixen un aliment bàsic per a diferents espècies animals, entre els vertebrats destaca el senglar (Sus scrofa).

Les poblacions d'aquesta espècie depenen en bona mesura de les fluctuacions en la producció anual de glans.

Per tal d'analitzar les variacions periòdiques en la producció de glans i poder predir les poblacions de senglar en el Parc Natural de la Zona Volcànica de lanGarrotxa així com diferents aspectes de la dinàmica forestal d'alzinars i rouredes, s'està duent a terme des de l'any 1997 un seguiment de la caiguda mensual de glans i altres fraccions de virosta. Es van seleccionar unes parcel·les i uns transsectes experimentals representatius de l'alzinar (Quercus ilex) i les rouredes (Quercus humilis,

Quercus robur). En cada zona es van instal·lar trampes o caixes per recollir les glans i la virosta.

Es van seleccionar quatre parcel·les permanents situades al volcà de Santa Margarida, a Can Vidal i Can Batet i tres transsectes a Sant Julià del Mont, Vivers i Can Barranc. En els transsectes també s’avaluen les glans quan es formen a les capçades. La producció anual de glans varia de 0,1 g/m2 a 4,20 g/m2. L'època de màxima caiguda és la tardor, normalment l'octubre o novembre. S’han enregistrat diferències molt importants segons l'any com també s'ha observat en altres zones. Els anys d'elevada producció es consideren anyades; destaquen els anys 1999, 2002 i 2004. Els resultats es poden aplicar en la gestió de les poblacions de senglar i de les masses forestals d'alzinars i rouredes.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Seguiment de la flora vascular del catàleg de "boscos madurs" de la Garrotxa Antoni Agelet i Joan Montserrat Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa

Presentem alguns dels resultats preliminars del catàleg de flora vascular (Pteridòfits, Gimnospermes i Angiospermes) en els diferents “boscos madurs” de la Garrotxa.

En el catàleg hi apareixen referenciades tot el seguit de plantes vasculars trobades en la recerca de camp així com dades qualitatives sobre abundància, densitat, dominància, sociabilitat, periodicitat, vitalitat, fenologia, ecologia, ecofisiologia i la intervenció humana històrica i/o actual.

En el catàleg també s'hi pot trobar informació puntual sobre l'estructura, la dinàmica i la funcionalitat de les diferents masses boscanes o d'algunes de les espècies vegetals ressenyades.

Col·lateralment el catàleg aporta altres informacions que a curt o llarg termini poden ser d’interès :

- Valoració de les espècies catalogades com a rares o en perill d'extinció, les sensibles a l'alteració de l'hàbitat, les vulnerables o les d'interès especial.

- Paràmetres objectius que permetin de discriminar, des d'un punt de vista florístic, els “boscos madurs” de les masses forestals pre-madures, joves o degradades.

- Determinació de les espècie vegetals que puguin ser usades com a indicadors biològics de comunitats climàciques o preclimàciques.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Aportacions al coneixement de la flora amenaçada de la Garrotxa Xavier Oliver Martínez-Fornés Delegació de la Garrotxa de la ICHN

En base a la Llista vermella de la flora vascular de la Garrotxa, 2005 i al Programa de seguiment i conservació de la flora amenaçada de la Garrotxa, l’any 2007 s’ha realitzat seguiment de 46 tàxons considerats amenaçats segons criteris UICN (2001) a la comarca i comarques veïnes.

Es presenta, per una banda, les dades recollides sobre alguns d’aquests tàxons, i per altra els resultats d’un estudi sobre les amenaces i impactes que pateixen el conjunt de 210 tàxons considerats amenaçats.

Les dades recollides són fonamentalment la cartografia dels rodals sobre ortofotomapes 1:5.000, cens i/o estimació d’exemplars reproductors, incidència d’impactes detectats, i en alguns casos estructura de la població i indicadors de reproducció.

Els resultats de l’estudi d’amenaces ens poden orientar a quins són els hàbitats de les espècies amenaçades, i els impactes i agents que els produeixen. Això és important tant a nivell de tàxon per intentar evitar o minimitzar l’impacte que pateix un tàxon. També en el cas de que siguin diversos els factors que els afecten dimensionar quins són els més importants. I per al conjunt de la flora amenaçada, ens és útil per veure quins són els ambients amb més espècies amenaçades, i quins són els principals factors que incideixen negativament, ja que d’aquesta manera es poden prioritzar línies de gestió i conservació per minimitzar o evitar processos que afecten a moltes espècies amenaçades.

Els documents esmentats i la informació sobre el que s’explica en aquesta ponència, es poden consultar a la pàgina web de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php).

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Els líquens a les parcel·les d’alzinar vell de La Garrotxa Esteve Llop, Àngels Longán i Antonio Gómez-Bolea Departament de Biologia Vegetal-Botànica, Universitat de Barcelona

El coneixement de la diversitat dels organismes presents en una zona és una primera eina per tal de valorar la seva qualitat. A partir d’aquestes dades hom pot establir les bases per dur a terme el monitoratge de futurs canvis per tal de poder valorar-los amb més coneixement de causa.

L’ús dels líquens epífits com a bioindicadors es va començar a utilitzar a casa nostra per avaluar la qualitat atmosfèrica (Giralt 1996). Aquests líquens també tenen un valor indicador de la qualitat del bosc. Aquesta característica s’ha aplicat en boscos atlàntics (Rose 1976; Etayo & Gómez-Bolea 1992; Tibell 1992; Selva 1994), i més recentment en l’alzinar (Longán 2006).

L’estudi dels líquens de la Garrotxa ens ha aportat dades novadores i interessants com ha estat el descobriment de la presència de líquens foliícoles (Llop & Gómez-Bolea 2006), molts d’ells amb afinitats tropicals i subtropicals. Moltes més dades tenim sobre els líquens epífits, principalment de l’alzinar (Gómez-Bolea 1985; Longán & Gómez-Bolea 1999; Longán et al. 2000; Longán 2006), però no passa el mateix amb els líquens saxícoles dels que només en coneixem un treball molt poc exhaustiu (Maheu & Werner 1935).

L’estudi dels líquens dels alzinars catalogats com a madurs de la Garrotxa, del qual presentem les primeres dades, l’hem plantejat de forma integral, és a dir, que a més dels líquens epífits prospectem el terrícoles i saxícoles sempre que la parcel·la ho permeti. Aquest estudi ens ha de permetre: a) comparar les diferents parcel·les des del punt de vista de la qualitat del bosc, b) establir la base per al monitoratge de futurs canvis que es puguin donar i c) incrementar el coneixement sobre la diversitat liquènica de la comarca.

En aquest seminari presentem el llistat del coneixement actual dels líquens de la Garrotxa comparant-lo amb els alzinars de Catalunya, i les dades comparatives de les parcel·les que tenim estudiades, concretament hem prospectat Falgars (Beuda), Bodelquer (La Vall de Bianya) i Roca de Migdia (Mieres).

Referències bibliogràfiques Etayo, J. & Gómez-Bolea, A. 1992. Folia Botanica Miscelanea 8: 61-75.

Giralt, M. 1996. Arxius de les seccions de Ciències / Secció de Ciències Biològiques 113. Institut d’Estudis Catalans.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA Gómez-Bolea, A. 1985. Líquenes epífitos en Cataluña. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.

Llop, E. & Gómez-Bolea, A. 2006. Lichenologist 38 (1): 55-65.

Longán, A. & Gómez-Bolea, A. 1999. Cryptogamie, Mycologie 20 (1): 49-55.

Longán, A. 2006. Arxius de les seccions de Ciències / Secció Ciències Biològiques 137. Institut d’Estudis Catalans.

Longán, A., Barbero, M. & Gómez-Bolea, A. 2000. Mycotaxon 74 (2): 367-378.

Maheu, J. & Werner, R. G. 1935. Révue de Bryologie et Lichénologie 8: 194-212.

Rose, F. 1976. Lichenolgy: Progress and Problems. pp 279-307. Academic Press.

Selva, S. B. 1994. Bryologist 97 (4): 424-429.

Tibell, L. 1992. Nordic Journal of Botany 12: 427-450.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Els escorpins de la Garrotxa Adrià Nieto

El treball de recerca que he realitzat al llarg del batxillerat, del qual us faré un resum, tracta sobre la diversitat d’escorpins que podem trobar a la Garrotxa. En Jordi Nebot em va suggerir aquest tema ja que és un grup no gaire estudiat localment. En Jordi Nebot havia realitzat un mapa de la seva distribució i pensava que es podria detallar una mica més. Com que a mi em crida molt l’atenció la classe dels aràcnids (un grup d’animals tan diferent del tàxon al que nosaltres pertanyem) vaig acceptar de seguida el seu ajut i suggeriments.

Degut a les dificultats que presentava la realització un cens d’aquests animals, que requereix molta dedicació i temps, vaig decidir que el meu treball tractaria principalment sobre l’anatomia externa comparada de les tres espècies presents a la comarca. Només comentaré algunes pinzellades sobre la distribució.

El treball consta de dos parts principals: una en la qual s’expliquen aspectes generals dels escorpins, sobretot tot el referent a l’anatomia externa i alguna pinzellada de la interna, i una altra part que se centra en les peculiaritats de cada una de les tres espècies. Les tres espècies són:

Buthus occitanus més conegut com escorpí groc, Euscorpius flavicaudis, o escorpí negre i Belisarius xambeui o escorpí cec.

El Buthus occitanus és especialment escàs a la Garrotxa, a diferència de la resta de la península on és, en canvi, el més abundant, degut a que és una espècie adaptada a climes àrids i ambients pedregosos. El més rellevant, a part de la seva coloració groga com el seu nom indica, és la seva considerable mida, que pot arribar als 10 cm de longitud. La seva picada és extremadament dolorosa, però no és mortal.

Euscorpius flavicaudis, en canvi, és una espècie més aviat petita que sol fer uns 3 cm, extremadament abundant tant a la Garrotxa com en tot el nord de la península i és fàcil d’observar degut als seus hàbits antropòfils. Viu en zones humides i arraconades, per tant és troba fàcilment en les edificacions humanes. És de color negre, excepte les potes i el telson (agulló) que són d’un color que sol oscil·lar entre el groc i el marró groguenc. La seva picada no té efectes mínimament greus per als humans.

I per últim, el Belisarius xambeui que és un endemisme de la zona del Prepirineu català i molt peculiar pel fet que, com el seu nom indica, no posseeix ulls principals, només uns de laterals molt

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA petits, de manera que no és totalment cec. Aquesta parcial ceguesa és fruït d’una adaptació a hàbitats cavernícoles ombrívols i humits.

Per últim vull destacar que cal preservar aquestes espècies, ja que, a més dels importants papers ecològics que desenvolupen a l’ecosistema, el verí d’alguns escorpins pot actuar com a fàrmac contra certs càncers, com ja s’està veient en les investigacions realitzades a Cuba, amb espècies del gènere Androctonus, i a Israel, amb exemplars de Buthus.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Invertebrats nous o interessants per a l’Alta Garrotxa Rafael Carbonell Font

Es donen a conèixer les troballes de les següents espècies a l’Alta Garrotxa: Sceliphron curvatum (Insecta: Hymenoptera), Leptoglossus occidentalis (Insecta: Hemiptera), Sargus cuprarius (Insecta: Diptera) i Euchorthippus declivus (Insecta: Orthoptera), noves per a la província de Girona; Lasiopa tsacasi i Ctenophora guttata (Insecta: Diptera), noves per a la Península Ibèrica; així com noves localitats d'Abida gittenbergeri (Mollusca: Gastropoda).

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Coneixement actual dels ratpenats de la Garrotxa Xavier Puig Montserrat1, Jordi Serra-Cobo2, Jordi Camprodon3 i David Guixé3 1

Galanthus, estudi i divulgació del medi ambient. Ctra. Juià, 46 17460 Celrà. www.asgalanthus.org Grup de Recerca de Biologia de Vertebrats (96- SGR 0072), Departament de Biologia Animal.

Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645, 08028 Barcelona.

3 Àrea de Biodiversitat, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya 2

Per una banda, s'exposen els resultats de les campanyes realitzades a l’EIN de l’Alta Garrotxa durant els anys 2006 i 2007, espai que s’ha demostrat com un espai d’enorme interès pel que fa al seu poblament quiropterològic: s’hi ha trobat un total de 23 espècies, 16 de les quals n’utilitzen les cavitats per refugiar-se al llarg de l’any.

Durant el primer any es va centrar l’esforç a l’estudi de les comunitats troglòbies (lligades als sistemes cavernícoles) en els propis refugis, i durant el segon any s’ha iniciat l’estudi a camp obert aplicant diverses metodologies.

Destaquen especialment la forta presència d’espècies forestals, entre les quals es compta l'única població coneguda al principat del ratpenat de Bechstein, i d’alguns refugis d’elevat interès per a l’elevada diversitat d’espècies que s’hi congreguen.

Per altra banda, es donen a conèixer els resultats dels estudis quiropterològics realitzats al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa els anys 1997 i 1998, els quals tenien com a objectiu conèixer la diversitat, la distribució, l’abundància i la vulnerabilitat de les espècies de ratpenats. Els estudis permeteren comprovar la presència de 13 espècies de quiròpters i la relació entre els

Miniopterus schreibersii del Parc i els de l’agrupació d’hibernada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Des de l’any 2001, l’Àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha anat treballant amb el Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge en estudis sobre conservació de fauna forestal. El 2006 es va iniciar un programa de recerca ecològica i conservació dels quiròpters forestals, a desenvolupar en fases (anys 2006-2010). Els objectius generals d’aquest programa consisteixen en recollir informació suficient sobre quiròpters forestals per establir un catàleg complet a Catalunya, determinar els seus requeriments ecològics i relacionar-los amb la gestió dels seus hàbitats, determinar el seu estatus de conservació i proposar mesures de gestió i si s’escau, recuperació de les seves poblacions.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA En concret, l’any 2006, es varen realitzar estacions d’escolta de ratpenats a bona part de les fagedes de la Catalunya oriental, fixant un total de 30 estacions d’escolta de 10 minuts que es realitzaren a l’estiu i tardor del mateix any. També es col·locaren 32 caixes refugi especials per a ratpenats el mateix any.

Paral·lelament, l’any 1999, en el marc d’estudis sobre la influència de la gestió forestal sobre els ocells al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es va iniciar una prova pilot per testar l’ús per part dels quiròpters forestals de refugis artificials. Es van emplaçar cinc caixes refugi per quiròpter a la fageda d’en Jordà, les quals van ser proporcionades pel Parc Natural. Era la primera vegada que s’emplaçaven caixes refugi per a ratpenat al Parc Natural i una de les primeres experiències a Catalunya.

L'ocupació de les caixes ha estat molt satisfactòria, essent la fageda amb una taxa d’ocupació més elevada l’octubre del 2007 (28,6%). Les caixes han estat ocupades bàsicament per Nyctalus leisleri (88%) i Nyctalus lasiopterus (4%).

Les estacions d’escolta han posat de manifest, en canvi, una baixa activitat i diversitat en aquesta fageda en comparació a les altres estudiades, degut bàsicament a l’estructura forestal amb manca de cavitats naturals. S’ha pogut determinar la presència de 6 espècies i fins a 8 de possibles (Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus khulii, Pipistrellus pygmaeus, Hypsugo savii, Nyctalus leisleri,

Barbastella barbastellus). L’espècie més freqüent ha estat el ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus) amb el 42% dels contactes obtinguts.

Ressaltar el seguiment que s’està realitzant del Nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus), des de l’any 2003, on s’ha observat anualment almenys un exemplar mascle a la primavera (abril-maig) i almenys dos hibernants (novembre-febrer).

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Seguiment de les poblacions de cranc de riu autòcton (Austropamobius pallipes) a la conca del riu Fluvià i Brugent (2007) Fina Torres Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Introducció El seguiment s’ha realitzat a les tres conques més grans de comarques Gironines: el Fluvià, el Ter i la Muga. Les tres conques tenen un règim hidrològic mediterrani, a més , en el cas de la Muga i el Ter la prèsencia d’embassaments modifica fortament els cabals. Les tres conques presentaven fins als anys 70 importants poblacions de cranc de riu autòcton, especialment a la conca del Fluvià i més puntuals en força afluents de la Muga i el Ter. En aquest document es presenten els resultats de la comarca de la Garrotxa.

Problemàtica En les darreres tres dècades s’ha produït una disminució alarmant de les poblacions de cranc de riu autòcton a tot Europa. Aquest fet es deu principalment a la destrucció de l'hàbitat, la contaminació de les aigües, la forta sequera, i als efectes de competició i malalties provinents d’espècies exòtiques de cranc de riu. És especialment

remarcable l’impacte de l’afanomicosi,

malaltia de la qual són portadores diverses espècies de cranc americà. El fong que produeix aquesta malaltia és el causant de les desaparicions, en pocs dies, de poblacions senceres de cranc autòcton.

Objectius Davant l’evidència del greu perill que corren les actuals poblacions de cranc de riu autòcton esdevé imprescindible per tal de salvaguardar aquesta espècie al nostre país: -

conèixer els nuclis poblacionals de cranc autòcton que encara perduren a les tres conques i saber-ne el seu estat de conservació (densitats, estructura d’edats...)

-

manteniment del centre de reproducció de cranc com a element essencial per a la salvaguarda i recuperació de l’espècie

-

realitzar un treball d’educació ambiental a la població per tal de sensibilitzar a l’entorn d’aquesta espècie

Àrea d’estudi i metodologia -

Per a la recerca de noves poblacions: es recorren a la tarda/vespre d’estiu les rieres on se sospita presència de l’espècie. Es prospecta des de dins del riu, contracorrent, i remenant pedres i possibles refugis.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA -

Per a l’anàlisi de l’estat de les poblacions conegudes: es fa un transecte nocturn entre el mes de juliol i agost. Es prospecten 200 metres, es recorre la riera aigües amunt (contracorrent), dues persones amb una llanterna cadascuna. No s’aixequen pedres, sinó que simplement es comptabilitzen els individus observats (s’estima mida i sexe de cadascun).

Resultats S’ha fet el seguiment anual de l’estat de les poblacions del cranc de riu autòcton. El nombre total de poblacions és de 29, repartides entre les conca del riu Fluvià (20) i la del riu Brugent (9), tributari del riu Ter. El nombre de poblacions viables ha estat de 14. Pel que fa a la problemàtica actual d’aquestes poblacions, enguany s’ha centrat en la forta sequera que hi ha hagut i la incidència en la disminució de cabals. Això ha suposat una disminució en densitats provocada per fortes mortalitats i l’increment de malures associades. S’ha detectat afanomicosi (Afanomices

astaci), la qual ha provocat la mortalitat en massa de 3 poblacions.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

La comunitat d'amfibis d'un bassal temporal a les Preses (La Garrotxa) Xavier Béjar Domingo Delegació de la Garrotxa de la ICHN

El coneixement dels amfibis a la Garrotxa manifesta algunes mancances pel que fa a espècies de difícil detecció (Pelodytes punctatus), d’aparició recent (Discoglossus pictus) o que utilitzen punts de reproducció efímers i temporals (Bufo calamita).

S’aporten noves dades sobre la fenologia d’aquestes espècies en el seguiment de la comunitat d’amfibis d’un bassal, situat en una plana agrícola i envoltada de muntanyes mitjanes en la confluència d’ambients mediterranis i euro-siberians. L’àrea es troba fora del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, però a un centenars de metres del seu límit occidental.

La important activitat humana, el procés d’urbanització que té lloc i, possiblement, la presència de

Procambarus clarkii en els punts d’aigua permanents, influencien en la característiques de la massa d’aigua i en la comunitat d’amfibis.

Sis espècies han estat detectades, cinc anurs i un urodel, de les que només els anurs s’hi ha constatat la seva reproducció (Discoglossus pictus, Pelodytes punctatus, Bufo bufo, Bufo calamita i

Hyla meridionalis), essent Pelodytes punctatus i Bufo calamita les espècies amb majors abundàncies relatives en la població larvària.

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Llista comentada de les aus de la Garrotxa Carlos Alvarez Cros i Fran Trabalon Carricondo.

Primer de tot, volem agrair a tots els observadors d’aus de la Garrotxa el seu esforç, sense el qual no hagués estat possible realitzar aquesta llista, que es pot trobar publicada al web de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php).

Creiem que una llista d’aquestes característiques hauria d’haver estat elaborada i ser mantinguda per un grup de treball d’ornitòlegs independent, per la qual cosa, paral·lelament, s’està treballant en la creació d’un Comitè Avifaunístic de la Garrotxa (CAG). La realitat és que ha anat més ràpid la confecció de la Llista que la creació del futur CAG, assumpte que no depèn tant de nosaltres com d’altres persones i que encara està en fase de projecte.

La Llista dels ocells de La Garrotxa conté aquelles espècies de les que es té notícia de la seva observació als actuals límits de la comarca i s’ha confeccionat seguint els següents criteris d’inclusió:

-

Espècies comunes, entren a formar-ne part automàticament.

-

Espècies rares o poc comunes a la comarca (homologables pel futur CAG) s’hi inclouen si hi ha alguna citació publicada i no s’han trobat indicis de que fos incerta.

-

Espècies homologables pel CR-SEO (Comité de Rarezas de la SEO) o el CAC (Comitè Avifaunístic de Catalunya), s’inclouen si tenen, almenys, una citació garrotxina homologada.

Aquests criteris d’inclusió, han deixat fora de la llista algunes espècies (15) rares o molt rares a la nostra comarca, totes elles homologables pel CR-SEO o pel CAC. Com que moltes de les citacions són antigues i serà molt difícil que mai s’arribin a homologar, i amb l’esperit de no perdre informació, també s’han recollit en un llistat apart.

Seguint les recomanacions que l’AERC (Association of European Records and Rarities) fa als comitès de rareses, hem recollit les espècies foranes, les exòtiques. Per a aquestes espècies, l’únic criteri d’inclusió ha estat que les espècies citades figuressin al llistat inclòs al document de la llista catalana.

Les llistes només consten de quatre columnes: Nom científic, nom de la família, nom comú i categoria AERC. Esperem que, en un futur, el CAG les enriqueixi amb moltes més, com

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA reproducció, estatus, abundància, etc. L’ordenació i la taxonomia és la recomanada per l’AERC i els noms catalans són els emprats per la Llista patró dels ocells de Catalunya del CAC. La llista pròpiament dita consta de totes les espècies (217) pertanyents a les categories A, B i C de l’AERC. Què significa aquesta categorització?

-

La categoria A inclou aquelles espècies que han estat citades en estat aparentment natural almenys un cop des de l'1 de gener de 1950. (Ex. el pardal comú, Passer domesticus)

-

La categoria B inclou aquelles espècies que havien estat citades en estat aparentment natural almenys un cop fins al 31 de desembre de 1949, però que no han estat citades posteriorment. (Ex. el còlit negre, Oenanthe leucura)

-

La categoria C inclou aquelles espècies que, malgrat haver estat introduïdes o reintroduïdes per l'home, de manera deliberada o accidental, han establert poblacions reproductores que es mantenen per elles mateixes sense necessitat de noves introduccions o reintroduccions.

(Ex. el faisà, Phasianus colchicus).

No tenim cap espècie pertanyent a la categoria D. -

La categoria D inclou aquelles espècies que haurien d'aparèixer en les categories A o B, però hi ha dubtes raonables que mai s'hagin observat en estat natural. No formen part del total d'espècies i no es contemplen com a integrants de la llista.

Les de la categoria E (3) figuren en un recull apart.

-

La categoria E inclou aquelles espècies que han estat citades com a introduccions o reintroduccions, transportades o escapades de captivitat, les poblacions reproductores de les quals (si n'hi ha) es creu que no es mantenen per elles mateixes. No formen part del total d'espècies i no es contemplen com a integrants de la llista. (Ex. la cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus)

En total, entre les que pertanyen a la llista i les que no, esmentem 236 espècies. A les referències bibliogràfiques del document final, hi ha totes les obres on s’ha trobat alguna de les dades que hem emprat.

Darrere la llista publicada hi ha la feina d’elaboració d’una base de dades amb totes les citacions que hem trobat de les espècies susceptibles d’alguna mena d’homologació, ja sigui a nivell estatal, català o comarcal i d’algunes més. Aquesta base de dades, és el vertader suport de la Llista que es pot veure i el document de treball per anar actualitzant dia a dia.

Una llista d’aquesta mena, que no deixa de ser la compilació i resum d’una informació dispersa, té la importància de respondre a la primera pregunta que un es pot fer en pensar en la riquesa

III SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA ornitològica d’un determinat territori: Què hi ha? A partir d’aquí es pot plantejar el Quant n’hi ha?

El Com està el que hi ha? El On està? El Com evoluciona el que hi ha?... És a dir, com més columnes afegíssim a la llista, més utilitat i valor tindria com una eina de gestió de primer ordre.

De fet, a la base de dades abans esmentada, ja hi hem inclòs algunes d’aquestes columnes. El treball de definició però, és complex i portarà temps. A més, hem d’entendre aquesta Llista com una cosa viva i canviant que requereix un manteniment i una actualització constants. I aquesta tasca l’hauria de portar a terme, com hem suggerit abans, un grup independent de persones amb una preparació adequada i un gran coneixement del territori.