- Els prats de jonça i plantatge mitjà (PlantaginiAphyllanthetum), amb una composició florística força mediterrània encara, amb algunes mates com argelaga (Genista scorpius), farigola (Thymus vulgaris), barballó (Lavandula latifolia), lleterassa (Euphorbia nicaeensis).
Els prats mesòfils (PlantaginiAphyllanthetum i Euphrasio-Plantaginetum) Els prats sobre sòls més potents retenen millor la humitat i no pateixen una sequera tan important o tan llarga com als prats mediterranis. Els prats mesòfils amb més superfície a la Garrotxa són:
- Els prats d’eufràsia i plantatge mitjà (EuphrasioPlantaginetum mediae), més ufanosos i amb una composició florística dominada per tàxons eurosiberians, i on ja no apareixen tantes espècies mediterrànies. En prats mesòfils s’han detectat 41 espècies, la màxima diversitat dels diferents ambients estudiats. Les espècies més freqüents en aquests prats mesòfils són Ophrys sphegodes, Anacamptis pyramidalis, Dactylorhiza fuchsii, Listera ovata, Cephalanthera longifolia i Orchis simia. En canvi, les orquídies més abundants són Serapias lingua (amb relativament poques localitats però poblacions expectaculars), Ophrys sphegodes, Dactylorhiza fuchsii, Anacamptis pyramidalis i Spiranthes spiralis. Els prats i herbeis higròfils
Prats de dall als voltans d’Olot (Odontito-Trifolietum pratesis)
Sobre sòls molt humits, i fins i tot xops, la majoria de les espècies canvien, i apareixen algunes orquídies especials (Dactylorhiza elata, D. majalis, D. incarnata, Epipactis palustris, Orchis laxiflora, O. morio) que no hem trobat en altres hàbitats i que tenen una àrea de distribució molt reduïda a la comarca. La majoria es poden considerar amenaçades per viure en aquests hàbitats tan vulnerables i afectats per la sequera, la dessecació per l’home, la contaminació de l’aigua, el trepig del bestiar que accedeix als punts d’aigua...