Ophrys scolopax
Ophrys scolopax Cav. Ophrus (cella) per la pilositat dels labels i l’ús que es feia d’aquestes flors per tenyir-se les celles; scolopax (becada, per l’aspecte del ginostem). Abellera becada Cast: abejera becada; ang: woodcock orchid; fr: ophrys bécasse; ale: Schnepfen-Ragwurz. Descripció Herba erecta de 10-50(60) cm d’alt. Fulles basals de 3-10 x 1,5-4,5 cm, oblongo-lanceolades a lanceolades, agudes. Inflorescència amb 3-15 flors, laxa. Sèpals glabres i còncaus amb el marge revolut. De color rosa o porpra, de vegades amb tonalitats blanquinoses o verdes i amb els nervis verds. Els laterals (7,5)9-15 x 3,5-9 mm i el central de 8-14,5 x 4-8,5 mm. Pètals laterals de 3,5-5(6) x 1-2,5 mm, triangular lanceolats, de marge sencer, velutins del mateix color que els sèpals, però amb tonalitat més intensa. Label de 8-14 x 9-14 mm amb la part més ampla cap a la meitat i la part inferior més atenuada. Trilobat, de bru vermellós a bru porpra, vellutat. Centre del label pla, d’un bru vermellós, amb 2 protuberàncies fosques i brillants o falsos ocels. Lòbuls laterals de 2-5 x 2-3 mm que formen unes protuberàncies còniques. Àpex subtriangular, groc o d’un groc verdós. Màcula central en general poc brillant, en forma de X, la majoria de les vegades emarginada cap a la zona distal on presenta un cercle bru en la zona mitjana o prolongacions laterals (color bru vermellós a bru porpra, sobre fons groguenc o blanquinós). Planta fàcil de reconèixer per disposar d’una inflorescència llarga i amb més flors que les altres Ophrys de la comarca, pel disseny de la màcula del label en forma de X i l’àpex marcat. Distribució L’espècie és considerada rara a Catalunya. A la Garrotxa molt comuna, entre 260 i 1140 m. Hàbitat Pastures i brolles (Aphyllanthion, Brometalia erecti, Rosmarino-Ericion, Lavanduletalia stoechaidis). g f m a m j
122
j
a s o n d