Page 1

UN GRANET DE SORRA

Filosofia i kinesiologia

Cati Salas i Imma BurguĂŠs


FILOSOFIA Quan reflexionem sobre el ritme de vida que porten la majoria dels nostres alumnes, constatem unes característiques socials que hi influencien en gran mesura. Avui dia, es viu: amb presses (una darrera de l’altra), pendents del rellotge i dels horaris, realitzant moltes activitats que es superposen i que formen part d'una accelerada dinàmica familiar i amb un excés d’informació a l'abast. Tot això, facilita que visquem, tant els adults com els infants, de manera estressant sense gairebé adonar-nos, causant-nos, manca d’atenció i concentració, ansietat, depressió... amb un conseqüent augment de la violència, en moltes ocasions.

Per això és important, ajudar els infants i joves a afrontar la complexa vida actual i els canvis i incerteses que s'esdevenen. L'escola pot fer una tasca molt positiva en aquest sentit.

Allò que ens passa als adults, també els passa als infants i ells encara tenen menys recursos que nosaltres! És difícil que un alumne que pateix una situació emocional que el preocupa, sigui capaç de concentrar-se en les tasques que se li demanen. Per aquesta raó, és molt recomanable ajudar-los a créixer emocionalment, educant les seves emocions, ensenyant-los a relaxar-se, augmentant així la seva autoestima, donant-los pautes per a la resolució positiva dels conflictes i potenciant unes bones relacions socials.

Els nostres alumnes s’emocionen i mostren alegria, tristesa, ansietat, tranquil·litat, vergonya, etc. No es pot evitar que sentin emocions desagradables, apareixen per records, per vivències, de vegades provocades o influenciades per l’emocionalitat de l’entorn i sovint s’encomanen (amb els nens petits això ho podem veure ràpidament). El que podem fer és mirar d’entendre quin fet pot


haver provocat aquesta emoció; què ens ha fet ressorgir aquest sentiment, per així començar a controlar les emocions de manera més adequada.

Amb els alumnes de l’aula és molt important aconseguir crear un bon ambient emocional que faciliti la confiança, la seguretat, el respecte, la il·lusió, la reflexió i les ganes d'aprendre. Per això hem de tenir molta cura amb el que diem i com ho diem (cuidem el nostre llenguatge).

Els sentiments positius, com l'entusiasme, la perseverança i la confiança, generen una motivació positiva sobre el rendiment, ja que els estats d’ànim positius augmenten la capacitat de pensar amb flexibilitat i complexitat, fent més fàcil de resoldre els problemes.


Salvador Dalí Salvador Domènec Felip Jacint Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, 11 de maig de 1904 – ibídem, 23 de gener de 1989) va ser un pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme. Els seus quadres se li solen atribuir a la influència i a l'admiració per l'art Renaixentista. Va aconseguir un estil personal i únic. Una de les seves obres més importants és: La persistència de la memòria, (també anomenada Rellotges tous, que data de l'any 1931. Aquest quadre és d’estil surrealista; aquest moviment s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, i emfatitza la imaginació. És un mitjà del qual s’intenta expressar el funcionament real del pensament. En pintura, el Surrealisme porta a què el pintor o pintora utilitzi la imatge com a signe d’un món personal amagat.

La persistència de la memòria

l


Reflexionem sobre aquest quadre:

-

Quins colors creieu que hi dominen? (ocres...)

-

Com és el paisatge de fons? En quin moment del dia el situaríeu? Per què?

-

En quin moment del dia creieu que el va pintar?

-

D’on ve la llum?

-

Quina sensació us donen aquests rellotges? (tous, es desfan, es fonen...)

-

Heu vist alguna altra imatge com aquesta?

-

Ens evoca alguna emoció? Quina? És un quadre alegre, apagat, trist...

-

Què us agrada?

-

Nosaltres podríem imitar la postura del rellotge doblegant el cos?

-

Fixem-nos-hi bé. Mirem atentament un dels rellotges i pensem si de vegades, nosaltres ens sentim com els rellotges (sense forces per aixecarnos, decaiguts...).

-

Perquè ens sentim així? Què ens ho pot provocar? (disgust, excés de treball o estudi, algun problema de relació social...)

-

Quins pensaments tenim que fan que ens sentim d’una manera o una altra (contents, tristos, ira...)

Si detectem la situació que desencadena l’emoció, i a partir d’aquí els pensaments que porten cap al nostre llenguatge intern, aquella veu ens parla i ens repeteix una i una altra vegada el que nosaltres elaborem amb el nostre pensament. Sabem del cert que la intel·ligència emocional influeix en el rendiment dels alumnes, i educar les emocions té sempre efectes positius. Com podem controlar les nostres emocions? Com podem ser positius i no sentirnos com els rellotges d’en Dalí? Com podem tenir una bona predisposició emocional? Podem explicar tot això a les persones que ens envolten? Uns bons vincles positius són molt importants pels nostres alumnes per tal de que les emocions actuïn de manera positiva i no al revés.


Daniel Goleman (psicòleg d’Estats Units) gran estudiós de les emocions, va arribar a la conclusió de què el rendiment escolar està directament influenciat, entre altres, per l’optimisme i l’esperança dels estudiants. Afirma també, que l’element més important de la intel·ligència és la “intel·ligència social”, és a dir, la capacitat de resoldre els conflictes, de tolerar, de crear empatia, de respectar... En aquesta obra i d’altres que en Dalí dibuixa els rellotges tous (que són un dels elements més coneguts dels seus quadres), el pintor simbolitza que el temps és efímer; dura poc, que no perdura...

Però... com és un sentiment o una emoció efímera? •

Només duren el temps que les sentim?

Es basen en instants i sensacions úniques en moments especials.

Pensem en com es podia sentir el pintor el dia que va pintar el quadre. En què devia pensar? Quins objectes (menjar...) us recorden els rellotges?


KINESIOLOGIA KINESIOLOGIA Equilibri Energètic o estat PACE El doctor Dennison planteja la necessitat de condicionar el sistema energètic general de l’organisme abans de realitzar els exercicis de kinesiologia per tal que produeixin l’efecte desitjat.

L’acrònim PACE significa: P: positiu A: actiu C: clar E: energètic

A P

C E

Cadascun d’aquests aspectes està relacionat amb un tipus diferent d’exercici.

El procés PACE s’inicia amb la E d’energia, en aquest cas, bevent aigua; seguim amb la C de clar, amb els botons del cervell; després amb la A d’actiu, amb la marxa creuada; i per finalitzar, la P de positiu, amb el ganxo de Cook. Si es practica assíduament, arriba un moment en què cada nen/a utilitzarà els exercicis que s’adeqüin més a les seves necessitats, creant ell/a mateix/a el seu estat PACE.


Els quatre exercicis es troben en altres activitats ja editades en altres mesos, però els podeu observar novament en les fotos que acompanyen el text. Aquest estat PACE consta de quatre exercicis: 1. Veure agua: la hidratació és indispensable per al bon funcionament dels sistemes corporals. És millor beure a petits glops. 2. Digito-pressió en el punt final del canal del ronyó (R27): que Dennison anomena “botons de cervell”. Està localitzat en la unió entre clavícula, estern i primera costella; la seva emoció associada és la por. 3. Marxa creuada: moviment conjunt i coordinat d'ambdues parts del cos. Esquerra i dreta. 4. Ganxo de Cook: postures corporals que posen en contacte els canals d’acupuntura, equilibrant l’energia.

Un granet de sorra  

Filosofia i kinesiologia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you